<doc id="147782" title="Lliga Santa" nonfiltered="2" processed="1" dbindex="60002">
La Lliga Santa era la lliga formada per Espanya, els Estats Pontificis, Vencia i Malta per lluitar contra l'Imperi Otom, i que va obtenir la visctria a la Batalla de Lepant.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147783" title="Ducat de Mil" nonfiltered="3" processed="2" dbindex="60003">



El Ducat de Mil, tamb anomenat Milanesat o Estat de Mil, va ser durant tota la edat mitjana la principal potncia del nord de la pennsula Itlica.

Establiment.

El ducat va ser creat el 1395 per Joan Gales Visconti, grcies a l'elevaci del ttol de senyor de Mil per part del rei Venceslau IV de Bohmia a duc de Mil. Associat des del primer moment a la dinastia Visconti, quan aquesta es va extingir el 1447 es declar la Repblica Ambrosiana tot i les pretensions legtimes de Carles I d'Orleans. 

Aquest va ser incapa de prendre possessi de la seva herncia, i a la finalitzaci de la repblica, ocorreguda l'any 1450, Francesc I Sforza va nomenar-se duc de Mil en virtut del seu matrimoni amb Blanca Maria Visconti.

Domini francs.
El 1498 el fill del duc d'Orleans es va convertir en rei de Frana amb el nom de Llus XII i va pretendre fer efectives les reclamacions del seu pare sobre Mil, envaint-lo i expulsant a Llus Sforza el 1499. Aquest domini francs va durar fins el 1513, quan forces susses van reposar al fill de Llus, Maximili Sforza, al tron. El 1515 els francesos, sota les ordres de Francesc I de Frana, van vncer a la batalla de Marignano i capturaren Maximili, fent efectiva una nova ocupaci sobre el ducat. De nou van ser expulsats el 1521, aquesta vegada grcies a les forces austraques, i es va coronar al germ de Maximili, Francesc II Sforza. 

Desprs de la decisiva derrota francesa a la Batalla de Pavia el 1525, que va deixar a Carles I d'Espanya com a principal fora a la pennsula Itlica, Francesc II es va unir a la Lliga de Conyac juntament amb Frana, Vencia, Florncia i el papa Climent VII en contra de Carles. Aix va provocar la rpida expulsi de Francesc II de Mil per part de les tropes imperials, tot i que va mantenir el control d'altres ciutats del ducat. Finalment va recuperar Mil mitjanant la Pau de Cambrai de 1529. 

Domini hispnic.
Quan Francesc II va morir sense hereus el 1535 es va obrir una pugna entre Francesc I de Frana i l'emperador Carles V per la seva successi. Desprs de diverses guerres l'emperador es va annexionar el ducat, investint l'any 1540 el seu fill Felip II de Castella. Finalment, la Pau de Cateau-Cambrsis de 1559 va reconixer la seva incorporaci a la Monarquia Hispnica.

El ducat de Mil va romandre dins de la Monarquia Hispnica fins a la Guerra de Successi espanyola al segle XVIII. Desprs de la mort de Carles II va heretar les seves possessions Felipe d'Anjou, al que es va oposar l'arxiduc Carles d'ustria, que tamb tenia pretensions a la corona espanyola.

Domini imperial.
El 26 de setembre de 1706 les tropes austraques van ocupar Mil, que va passar a les mans de l'arxiduc. Aquesta situaci de dominaci austraca es va confirmar en el Tractat d'Utrecht, sent definitivament ratificat com a possessi dels Habsburg austracs pel Tractat de Baden l'any 1714.

Domini napolenic.
Aix va romandre fins a la seva conquesta per part de Napole Bonaparte, durant les Guerres napoleniques de 1796. El Ducat va ser cedit pel Tractat de Campo Formio a la naixent Repblica Transpadana. 

Unificaci italiana.
La restauraci va significar el seu retorn a ustria, encara que aviat fou de nou objectiu del nacionalisme itali, sent conquistat pel Regne de Sardenya-Piemont durant les guerres que van dur a la unificaci del pas.

 Vegeu tamb .
Itlia;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147788" title="Roald Dahl" nonfiltered="4" processed="3" dbindex="60004">

Roald Dahl (13 de setembre de 1916   23 de novembre de 1990) fou un novellista, autor de contes i guionista galls d'ascendncia noruega, fams com a escriptor per nins i adults. Entre els seus llibres ms populars hi ha Charlie i la fbrica de xocolata, James i el melicot gegant, Matilda, les bruixes i relats de l'inesperat.

Biografia.
Infncia i joventut.
Roald Dahl va nixer a Llandaff (actualment un barri de Cardiff), Galles el 1916, de pares noruecs, Harald i Sofie Magdalene. La seva famlia havia emigrat de Noruega i s'havia establert a Cardiff a la dcada dels 80 del segle XIX. En Roald va rebre el seu nom en honor de l'explorador polar Roald Amundsen, heroi nacional de Noruega en aquella poca. Parlava noruec a casa amb els seus pares i germanes. Va ser batejat a l'Esglsia Noruega de Cardiff.

El 1920, quan en Roald tenia tres anys, la seva germana de set anys, Astri, va morir d'apendicitis. Al cap d'un mes aproximadament, el seu pare va morir de pneumnia a l'edat de 57 anys. La mare, per va decidir de no tornar a Noruega a viure amb els seus parents, sin quedar-se al Regne Unit ja que el desig del seu difunt marit havia estat que els seus fills s'eduquessin en escoles britniques.

Als vuit anys, ell i quatre amics seus van ser assotats pel director de l'escola per haver posat un ratol mort en una gerra de caramels a la botiga de llaminadures local, que era propietat d'una anciana "malcarada i odiosa" anomenada Mrs. Pratchett. Entre els cinc nois aix es va conixer com la "Gran Conspiraci del Ratol de 1923". Va ser idea de Roald.

Ms endavant, el van enviar a diferents internats d'Anglaterra. Els seus pares volien que s'eduqus en una escola pblica anglesa, i en aquell moment, la ms prxima era Saint Peter's a Weston-super-Mare (degut a una lnia regular de vaixells que travessava el canal de Bristol). Va ser una experincia poc grata per ell. S'enyorava molt i escrivia a la seva mare gaireb cada dia, per sense revelar-li la seva infelicitat. Noms quan ella ma morir va descobrir que havia guardat totes les seves cartes, en paquetets lligats amb cinta verda. Ms endavant va assistir  a Repton School, al Derbyshire, on, segons explica a la seva novella autobiogrfica, un amic anomenat Michael va ser assotat cruelment per Geoffrey Fisher, l'home que ms endavant va arribar a Bisbe de Canterbury. Aix va fer que Dahls tingus "dubtes sobre la religi i fins i tot sobre Du".

Dahl era molt alt, arribant a 1.98 d'adult, i era un bon esportista. Aix el feia popular a l'escola. Tamb es va interessar per la fotografia. Durant els seus anys all, Cadbury, una empresa xocolatera, enviava de tant en tant caixes de bombons nous a l'escola perqu els alumnes els tastessin. Sembla que en Dahl somiava en inventar una nova barra de xocolata que fos acceptada pel Sr. Cadbury en persona, i aix va ser la inspiraci per escriure el seu tercer llibre infantil, Charlie i la fbrica de xocolata.

Durant la seva infantesa i adolescncia, Dahl passava les seves vacances d'estiu a Noruega, principalment als fiords. La seva infantesa s'explica a la seva obra autobiogrfica Boy: Tales of Childhood (El Nen: contes d'infncia).

En acabar l'escola, va passar-se tres setmanes caminant per Terranova. El juliol de 1934, va comenar a treballar per la Companyia Shell. Desprs de dos anys d'aprenentatge al Regne Unit, el van traslladar a Dar-es-Salaam, Tanganyika (ara Tanznia). Juntament amb els altres dos nics empleats de tot el territori, va viure amb tots els luxes a la Casa Shell als afores de Dar-es-Salaam, amb un cuiner, i servei domstic. Mentre treballava proporcionant petroli als seus clients de Tanganyika, va trobar diferents tipus d'animals salvatges.

Segona Guerra Mundial.

L'agost de 1939, quan la Segona Guerra Mundial es veia imminent, es van fer plans per tenir controlats els centenars d'alemanys de Dar-es-Salaam. En Dahl va ser nombrat oficial dels Fusellers Africans Reials, comandant un escamot d'askaris. No se sentia confortable havent de detenir centenars de ciutadans alemanys, per va aconseguir de complir les seves ordres.

Poc desprs, el novembre de 1939, va entrar a les Forces Aries. Desprs d'un viatge de 1000 kilmetres de Dar-es Salaam fins a Nairobi va ser acceptat a l'escola de vol juntament amb 20 homes ms, 17 dels quals acabarien morint en combat aeri. Amb set hores i 40 minuts d'experincia en un De Havilland Tiger Moth, ja va volar sol; gaudia observant la vida salvatge de Kenya durant els seus vols. Va continuar la seva formaci avanada de vol a Iraq. Al cap de sis mesos, va ser nombrat oficial pilot.

El van assignar a un esquadr de Gloster Gladiators, l'ltim caa bipl que va fer servir la RAF. Davant de la seva sorpresa, no li van donar cap mena de formaci en combat aeri, ni en el pilotatge dels Gladiators. El 19 de setembre de 1940, cap al final d'una missi, no va trobar la pista d'aterratge, i, amb poc combustible i fent-se de nit, va haver d'intentar un aterratge fors al desert. El tren d'aterratge va topar amb un roc i l'avi es va estavellar, trencant-se el crani, el nas, i va quedar cec. Va aconseguir d'arrossegar-se fora del foc i es va desmaiar. Ms endavant, va escriure sobre l'accident per al seu primer treball publicat.

Dahl va ser rescatat i va recuperar la conscincia, per no la visi, i el van portar a l'Hospital Naval d'Alexandria. All es va enamorar i desenamorar d'una infermera, Mary Welland. Es va enamorar mentre era cec, per quan va recuperar la vista, va decidir deixar-ho crrer.

Els metges deien que no tenia cap possibilitat de tornar a volar, per el Febrer de 1941, al cap de cinc mesos, el van donar d'alta i el van declarar apte per continuar pilotant avions.

El seu esquadr havia estat destinat a la batalla de Grcia, on va entrar en combat i va demostrar un valor extraordinari. Ms endavant va ser destinat a Haifa, on va continuar combatent, per all va comenar a tenir migranyes que el deixaven inconscient, i va tornar a Gran Bretanya amb el rang de Tinent.

Dahl va comenar a escriure el 1942, quan va ser destinat a Washington DC com a agregat. El seu primer treball es va publicar al nmero de l1 d'agost de 1942 del Saturday Evening Post va ser "Abatut sobre Lbia", i descrivia com es va estavellar amb el seu Gloster Gladiator. En C. S. Forester li havia demanat que expliqus algunes ancdotes per poder-ne fer un article. En Dahl no va saber qu explicar-li i va quedar que l'hi escriuria alguna cosa. Quan en Forester ho va llegir, va decidir de publicar-ho tal com estava.

Durant la guerra, Forester treballava per al Servei d'Informaci britnic i escrivia propaganda per la causa aliada. Aix el va introduir en l'espionatge i les activitats de l'espia canadenc William Stephenson. Durant la guerra, Dahl va proporcionar intelligncia de Washington a l'organitzaci de Stephenson. L'ambaixada britnica el va fer tornar a Gran Bretanya per conducta imprpia, per Stephenson el va fer tornar, amb un ascens. Desprs de la guerra, Dahl va escriure part d'aquesta histria i va mantenir durant dcades l'amistat amb Stephenson.


Vida posterior.

Famlia.
Va casar-se amb l'actriu Patricia Neal (que ms endavant va guanyar l'scar per Hud) el 2 de juliol de 1953 a Nova York. Van estar casats gaireb 30 anys i van tenir cinc fills: Olivia (va morir de xarrampi als set anys), Tessa, Theo, Ophelia, i Lucy.

Quan tenia quatre mesos, Theo Dahl va ser ferit greument quan el seu cotxet va ser atropellat per un taxi a Nova York. Durant un temps, va patir hidroceflia, i el seu pare va collaborar en el desenvolupament del que es va conixer com a vlvula Wade-Dahl-Till (o WDT), un dispositiu per alleujar aquesta condici.

El 1965, Patricia Neal va patir tres aneurismes cerebrals mentre estava embarassada del seu cinqu fill, Lucy. Roald va prendre el control de la seva rehabilitaci, i finalment va tornar a aprendre a parlar i caminar. Es van divorciar el 1983 desprs d'una vida en com turbulenta, i desprs es va casar amb Felicity ("Liccy") d'Abreu Crosland (nascuda el 12 de desembre de 1938), que era la millor amiga de Neal.

Mort i llegat.
Roald Dahl va morir el novembre de 1990 als 74 anys d'una malaltia poc comuna, anmia mielodisplstica, a casa seva, a Great Missenden, Buckinghamshire, i va ser enterrat a l'esglsia parroquial de Sant Pere i Sant Pau. Segons la seva nta, la famlia li va fer una "mena d'enterrament vking". El van enterrar amb els seus tacs de snooker, borgonya de primera, bombons, llapis HB i una serra mecnica".

Les aportacions filantrpiques de Dahl en els camps de la neurologia, hematologia i l'alfabetitzaci han estat continuades per la seva vdua desprs de la seva mort, mitjanant la Fundaci Roald Dahl. El juny de 2005, es va obrir el Museu Roald Dahl a Great Missenden per commemorar el seu treball.

Obra Escrita.
La primera obra publicada de Dahl, inspirada per una trobada amb C.S. Forester, va ser Shot Down Over Libya (Abatut sobre Lbia). Avui la histria es publica com "A Piece of Cake" (Un tall de pasts, en sentit figurat, bufar i fer ampolles). La histria, sobre les seves aventures en temps de guerra, la va comprar el Saturday Evening Post per 900 dlars, i el va impulsar en la seva carrera com a escriptor. El ttol l'hi va inspirar un article sensacionalista sobre l'accident que l'havia encegat, que explicava que l'havien abatut, en comptes d'haver-se forat a aterrar per falta de combustible.

El seu primer llibre infantil va ser The Gremlins (1943), sobre uns petits ssers entremaliats que eren part del folklore de la RAF. Walt Disney va comprar-ne els drets per fer-ne una pellcula, per al final el projecte no va tirar endavant. Ms endavant, va escriure algunes de les histries per infants ms apreciades del segle XX, com Charlie i la Fbrica de Xocolata, Matilda i James i el Prssec Gegant.

Tamb va tenir xit escrivint contes macabres per a adults, sovint amb un sentit de l'humor fora negre, i amb finals sorprenents. Molts van ser escrits originalment per revistes americanes, com ara Ladies Home Journal, Harper's, Playboy i The New Yorker, i ajuntats per Dahl en antologies. Va guanyar tres premis Edgar, el 1954, el 1959 i el 1980.

La seva collecci de contes Tales of the Unexpected (Histries Imprevistes) es va adaptar per la televisi amb gran xit. Quan es van acabar les histries originals de Roald Dahl, la srie va continuar adaptant d'altres autors del mateix estil.

Durant una poca breu, i relativament poc reeixida de la dcada dels 60, en Dahl va escriure guions de cine. Dos dels seus guions   la pellcula de James Bond Noms es viu dos cops i Chitty Chitty Bang Bang   eren adaptacions de novelles d'Ian Fleming. Tamb va escriure un primer esborrany per adaptar la seva prpia novella Charlie i la fbrica de xocolata, que va ser molt modificat per David Seltzer i produt com a pellcula l'any 1971. Dahl va repudiar la pellcula.

Ficci per a nens.
Les obres de Dahl per a nens sovint estan enfocades des del punt de vist d'un nen. Tpicament hi surten "dolents" adults que odien i maltracten els nens, i almenys un adult "bo" per contrarestar els dolents. Aquests personatges sn possiblement una referncia als abusos que el propi Dahl va patir als internats on va assistir. Solen contenir molt d'humor negre i situacions grotesques, i fins i tot violentes. The Witches (Les Bruixes), George's Marvelous Medicine (La meravellosa medicina d'en Jordi) i Matilda sn exemples d'aquesta frmula. The BFG (El Gran Amic Gegant) la segueix tamb amb el gegant bo (El Gran Amic del ttol) que representa l'arquetipus d'""adult bo" i els altres gegants com a "adults dolents". Aquesta frmula tamb s fora evident al gui cinematogrfic de Dahl per Chitty Chitty Bang Bang. Tamb apareixen temes amb concincia de classe, ms o menys dissimulats, en obres com Fantastic Mr. Fox i Danny, the Champion of the World (Danny, el campi del mn). Sovint tamb presenta als seus llibres personatges molt grassos, sovint nens. Augustus Gloop, Bruce Bogtrotter, i Bruno Jenkins en sn alguns. Tots aquests personatges sn o b dolents o b golafres, i sovint reben cstigs: Augustus Gloop beu al riu de xocolata d'en Willy Wonka, no fent cas dels adults que li diuen el contrari, i hi cau. En Bruce Bogtrotter roba el pasts de la directora Miss Trunchbull, i el forcen a menjar-se un pasts gegant de xocolata davant de tota l'escola. Bruno Jenkins s transformat en ratol per bruixes, i, segons s'especula, possiblement repudiat o fins i tot matat pels seus pares per aquesta causa.

La mare d'en Dahl solia explicar-li a ell i les seves germanes contes de trolls i d'altres ssers de la mitologia noruega, i alguns dels seus llibres per nens contenen referncies o elements inspirats per aquestes histries, com els gegants a El Gran Amic Gegant.

Molts dels seus llibres infantils han estat illustrats per en Quentin Blake.

Referncies.


Enllaos.
 Dossier sobre Roald Dahl a xtec;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147789" title="Campionat del Mn "B" d'hoquei patins mascul" nonfiltered="5" processed="4" dbindex="60005">
El Campionat del Mn "B" d'hoquei patins mascul s una competici mundial d'hoquei patins per a seleccions nacionals. Es disputa cada dos anys i s organitzada per la FIRS.

Es tracta de la segona divisi del campionat del mn. Els tres primers classificats d'aquest campionat assoleixen el dret de participar l'any segent al Campionat del Mn "A", mentre que els tres darrers classificats del campionat "A", participen al campionat "B" l'any segent. Ambdues competicions es disputen cada dos anys de forma alternada, s a dir, l'any 2004 es disput un campionat del mn "B" i els equips ascendits disputaren el campionat del mn "A" l'any segent (en aquest cas el 2005). L'any 2006, es disput de nou el campionat del mn "B".

 Historial .


Palmars des de 1984.


Referencies.


Enllaos externs.
  Web de la CIRH;
  Web dels campionats del mn B (CIRH);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147792" title="Wis?awa Szymborska" nonfiltered="6" processed="5" dbindex="60006">


Wis awa Szymborska ( Bnin, Polnia 1923 ) s una poetessa polonesa guardonada amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1996.

Biografia.
Va nixer el 2 de juliol de 1923 a la poblaci de Bnin, que avui en dia forma part de la ciutat de Krnik. De ben jove la seva famlia es va traslladar a Cracvia, on realitz els seus estudis. Durant la Segona Guerra Mundial treball en la companyia de ferrocarrils per por a ser deportada a un camp de treball a Alemanya. El 1945 inici els seus estudis de polons i  a la Universitat jagellona de Cracvia, i ben aviat se sent influenciada per l'obra de Czes aw Mi osz.

Obra literria.

La seva poesia expresa amb claretat l'odi, l'estupidesa, el terror i la tortura en la descripci d'un mn constituit per horrors i sufrimetns, en un to en el que s capa de barrejar humor i l'ironia. 

L'any 1963 fou guardonada amb el Premi del Ministeri de Cultura de Polnia i el 1991 el Premi Goethe, un dels principals premis d'Alemanya. El 1996 fou guardonada amb el Premi Nobel de Literatura per una poesia que amb la seva precisi irnica permet que el context histric i biolgic surti a llum en fragments de la realitat humana.

Obra seleccionada.


1952: Dlatego  yjemy;
1954: Pytania zadawane sobie;
1957: Wo anie do Yeti;
1962: Sl;
1966: 101 wierszy;
1967: Sto pociech;
1967: Poezje wybrane;
1972: Wszelki wypadek;
1976: Wielka liczba;

1986: Ludzie na mo cie;
1989: Poezje: Poems;
1992: Lektury nadobowi zkowe;
1993: Koniec i pocz tek;
1996: Widok z ziarnkiem piasku;
1997: Sto wierszy - sto pociech;
2002: Chwila;
2003: Rymowanki dla du ych dzieci;
2005: Dwukropek;


Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1996;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147795" title="Parc Zoolgic de Barcelona" nonfiltered="7" processed="6" dbindex="60007">


El Parc Zoolgic de Barcelona s un zoo ubicat al Parc de la Ciutadella.  Aquest emplaament fou elegit perqu els edificis del parc ja estaven disponibles desprs de l'Exposici Universal de 1888. Va ser inaugurat el dia de la Merc, patrona de Barcelona, de l'any 1892. El Parc Zoolgic t tres objectius: la conservaci, la investigaci, i l'educaci. Els primers animals provenien de la co lecci privada de Llus Mart i Codolar.

El zoo de Barcelona cont una de les colleccions d'animals ms importants d'Europa.  Aquestes sn algunes de les espcies que es poden veure al parc, ordenades per grups taxonmics.

Mamfers:

elefant afric - camell - guepard - s bru - cangur roig - ualabi de coll roig - Macaco de cua de lle - hipoptam - zebra - nyu blau - girafa - panda roig - cabra de muntanya - gorilla - mico patas - lle - linx ibric - jaguar - tigre de Sumatra - suricata - dof - rinoceront blanc - lle mar - impala - Gasela dorcas

Aus: 

flamenc de Xile - pa - ping de Humboldt - voltor lleonat - colom-fais - colom de Nicobar - tuc sulfurat - colom coronat - marab - ocell paraigua - oca de Hawaii - estru - cigne de coll negre - nec de cara blanca - cigonya blanca - lloro gris - liba europea -  lloro d'Amazon - pin de Gould

Amfibis:

ferreret - granota daurada - gripau com

Rptils: 

anaconda - cocodril mar - serp bastarda - drag de Komodo - tortuga de peus vermells - iguana comuna - cobra d Egipte

El zoo de Barcelona tamb s refugi per a alguns animals urbans perqu es un lloc on hi troben un espai verd, aigua dola, aigua salada i tamb menjar. Hi ha molts animals que viuen al zoo, alguns dels quals son poc comuns a Catalunya, o es troben propers a la seva extinci. Hi ha que sn vinguts de fora accidentalment dins l'herba que es dna de menjar als herbvors.

De vertebrats hi ha espcies de tota mena, 5 d'amfibis, 6 de rptils (Drag com o Tarentonla mauritanica, el Drag Rosat o Hemydactylus turcicus) 12 de mamfers amb 7 espcies de ratpenats i una gran poblaci d'erions. Per els ms nombrosos sn els ocells amb 139 espcies. Citem alguns ms representatius con el blauet, l'abellerol, la puput, el capsigrany o cucut, les cotorres, la becada (Scolopax Rusticola), la gralla, el pardal xarrec i entre el que podem destacar el Bernat Pescaire, amb una colnia de cria estable que s la ms gran de Catalunya.
Tamb hi ha una gran varietat d'arbres, s'han contabilitzat 1191 arbres de 96 espcies diferents, algunes amb ms de cent anys d'antiguitat. Abunden els pltans, les tipuanes, les falses accies, els pollancres, el ccul, l'araucria, el ginkgo o l'eritrina, d'aquesta ltima noms hi ha dos exemplars a Barcelona.
Per encara hi ha ms, la massa arbustiva s encara ms nombrosa, amb 228 espcies i 35 espcies de bolets algunes de les quals han arribat per les espores i llavors transportades pels ocells o hi sn a les terres que es fan servir als terraris i altres indrets.

Enllaos externs.


 Web oficial;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147797" title="Chevrolet" nonfiltered="8" processed="7" dbindex="60008">

Chevrolet (IPA:   v.ro.le  - d'origen francs), (Chevy dit colloquialment), es una marca d'autombils fabricats per General Motors (GM). Es la marca que ms ven dins de GM i la marca ms coneguda a nivell mundial de GM, sota els noms de "Chevrolet" o "Chevy".

Abasta des dels vehicles de tipus subcompact fins a camionetes comercials de mitja crrega (medium duty comercial trucks). Els seus vehicles ms venuts sn el Chevrolet Impala i la Chevrolet Silverado.

 Histria .

Co-fundada per Louis Chevrolet (un pilot de curses nascut a Sussa) i William C. Durant. Aquest, fundador de General Motors, va obligar a sortir d'aquesta companyia, William C. Durant va voler usar a Louis Chevrolet per recuperar la seva reputaci en el camp de la indstria de l'autombil, ja que anteriorment, com a cap de Buick, havia contractat a Chevrolet per conduir Buicks en curses de promoci. 

Al 1911 Chevrolet entra en el mercat de l'autombil per competir amb el Ford Model T. Un any desprs es va presentar un vehicle de 5 places equipat amb un motor de 4.9L (299 in3) de 6 cilindres capa d'agafar una velocitat de 65 mph.

Al 1913 Chevrolet va usar per primer cop el smbol "bowtie" , que t dos possibles teories: que pugui derivar-se de la creu sussa, perqu Chevrolet es de sussa i l'altra es que la va fer William C. Durant basant-se en el paper pintat de la paret d'un hotel francs.

Al 1915 William C. Durant va fer un viatge a Toronto, Ontario per investigar la possibilitat de fabricar a Canad. Desprs de visitar a "Colonel Sam" McLaughlin que fabricava el McLaughlin-Buick va estar d'acord en fabricar Chevrolets en aquest pas. Tres anys desprs, les dos empreses van ser comprades per GM per esdevenir General Motors de Canad.

Al 1916 Chevrolet va obtenir beneficis i aix va permetre a que William C. Durant adquirs la majoria d'accions de GM. L'any segent, Durant esdevindr el president de General Motors, i Chevrolet va ser integrada a GM, esdevenint en una divisi independent.

 Histria de Chevrolet a Amrica Llatina .

Mxic

Al 1921 GM es dona a conixer a travs d'un distribudor de la marca Buick. Al 1935 es constitueix General Motors de Mexico i al 1937 s'obra la Planta de Mxic (Planta Mxico) d'on surt el primer vehicle Chevrolet fabricat a Mxic.

Al 1963 es construeix el nou complex Toluca (Complejo Toluca), amb la finalitat de complir amb el Plan de Integracin Nacional de la Industria Automotriz, que obliga a que un 60% dels components d'un auto que vulguis comercialitzar hagin estat fabricades a Mxic. S'inaugura al 1965.

Al 1981 s'inaugura el complex Ramos Arizpe, Coahuila, dedicada a la fabricaci de motors i cotxes.

Al 1995 s'inaugura el complex Silao, Guanajuato, dedicada a la producci de camionetes. L'any segent, tanca la fbrica de Chevrolet a Mxic DF.

A l'any 2000 s'inauguren les noves oficines corporatives a l'edifici "Edificio Siglo XXI" a Ciutat de Mxic.

Argentina

Al 1925 es constitueix General Motors de Argentina S.A, coneguda pels argentins com "la Chevrolet" ja que a l'abril del 1925 es fabricaria el primer Chevrolet fabricat en aquest pas.

Al 1939, General Motors inicia la construcci d'una fbrica a la localitat bonaerense de San Martn.

Al 1994 a Crdoba comena la producci de camionetes Chevrolet C20 i D20.

Al 1997 General Motors d'Argentina elegeix la provncia de Santa Fe com a centre estratgic de producci de vehicles i utilitaris al Mercosur i Argentina principalment. La planta de Rosario t una capacitat per produr 100.000 unitats.

Actualment fabrica el Chevrolet Corsa (Classic i Corsa II) i el Suzuki Grand Vitara.

Brasil

Al 1925 es funda General Motors do Brasil al 1925 al barri d'Ipiranga, Sao Paulo. L'activitat principal es centrava en l'ensamblatge de vehicles importats de Nord-Amrica.

Al 1930 s'obra la primera fbrica a Brasil, a So Caetano do Sul, Sao Paulo.

Al 1959 s'obre una altra fbrica a So Jos dos Campos, Sao Paulo.

Al 2000 s'inagura el complex industrial de Gravata, a Rio Grande do Sul.

Vehicles que se fabriquen a Brasil sn el Chevrolet Astra, Chevrolet Vecta, Chevrolet Classic, Chevrolet Corsa, Chevrolet Meriva, Chevrolet S10, Chevrolet Blazer, Chevrolet Zafira, Chevrolet Montana i Chevrolet Celta.

Tamb es fabriquen motors capaos de funcionar amb etanol i gasolina.

La importncia econmica de GM de Brasil es clau. Per exemple, al 2004 es van vendre 364.222 vehicles a Brasil, representant el 23,1% del mercat. Es van produir aquest mateix any 563.000 vehicles, dels quals, 181.000 van anar-se a l'exportaci.

Colmbia

Al 1956 es funda la Fbrica Colombiana de Automotores S.A, Colmotores i al mateix any se signa un acord pel muntatge de vehicles Austin. Comena la seva producci al 1962.

Al 1965 Chrysler adquireix la majoria d'accions de Colmotores. L'any segent fabrica el primer cotxe fabricat a Colmbia, el Coronet 440.

Al 1979 General Motors adquireix les accions de Chrysler i l'any segent inicia la fabricaci de camions Chevrolet Brigadier.

Al 1992 cambia el nom de la empresa per General Motors Colmotores S.A.

Al 2003 es fabrica el vehicle 500.000 de la marca Chevrolet. General Motors es el lder en el mercat colombi durant 16 anys.

Equador

Al 1975 es funda General Motors - mnibus BB (GM-OBB).

Al 2005 va fabricar ms de 37.000 vehicles, dels quals, prop de 13.000 van ser exportats a Colmbia i Veneuela.

Xile

Al 1974 s'inicien les operacions de General Motors a Xile. Les seves oficines principals s'ubiquen a Santiago, Xile.

Al 1974 s'inaugura una fbrica a Arica, I Regi. En aquesta planta es fabriquen camionetes lleugeres; el primer vehicle va ser un cami 610 i al 1977 s'inicia la producci de la Chevrolet Chevette, i al 1980 la del Chevrolet Luv.

En l'actualitat es fabrica la Chevrolet Luv D-Max, que es comercialitza a Xile i s'exporta a Amrica Llatina.

Veneuela

Inicia al 1944 amb la installaci a Caracas de General Motors Interamericana.

AL 1948 s'inicia la fabricaci de la primera Chevrolet Pick Up a pla planta de Caracas, ubicada a la zona de Antnamo, Carapa.

Al 1963 es fabrica la unitat 100.000 a la planta de Caracas i al 1968 ja sn 200.000.

Al 1971 es presenta el primer Chevrolet fabricat a la planta Constructora Venezolana de Vehculos, a Mariara, que General Motors de Veneuela havia adquirit el 49% de les accions.

Al 1978 ja s'han produt 400.000 vehicles. Adquireixen la planta Chrysler a Valncia (Veneuela) i en agost surt el primer vehicle Chevrolet: un Malibu.

Al 1983 cessen les activitats a la planta de Antnamo. Comena la producci dels primers vehicles de tracci davantera: Chevrolet Century i Chevrolet Celebrity.

Al 2005, General Motors de Veneuela es consolida com a lder absolut de vendes per 25 any consecutiu.

 Sud-frica .

A Sud-frica Chevrolet va comercialitzar-se fins al 1982, amb un gran nombre de models que deriven de Vauxhall i Holden en rgim de CKD a la fbrica de Port Elizabeth. Opel va ocupar l'espai de Chevrolet. 

Al 2001 es decideix comercialitzar vehcles sota la marca de Chevrolet, amb el Lumina (un Holden Commodore). Actualment, a ms del Lumina, comercialitza el Chevrolet Spark, Chevrolet Aveo, Chevrolet Optra, Chevrolet Vivant i el Lumina UTE.

 Europa .

Abans del 2005, es limitava a la comercialitzaci de certs productes, com el Chevrolet Alero, la Chevrolet Trans Sport, el Chevrolet Camaro, Chevrolet Blazer, Chevrolet Corvette i el Chevrolet TraiBlazer.

A partir del 2005, la marca Daewoo va desaparixer i tots els productes comercialitzats per aquesta van vendre's sota el nom de Chevrolet.

 Resta del mn .

Vietnam i Corea del Sud segueix venent-se la marca Daewoo. En la resta de mercats, els Daewoo es venen sota el nom de Chevrolet, amb algunes excepcions a Estats Units i Canad on es venen sota noms de Pontiac i Suzuki, Austrlia i Nova Zelanda sota el nom de Holden i a Xina sota el nom de Buick.

A Jap Suzuki va fabricar i comercialitzar el Chevrolet Cruze. El Chevrolet Express, Chevrolet HHR i Chevrolet TrailBlazer sn els productes comercialitzats. El Chevrolet Corvette es venut, a l'igual que a Europa, com a marca separada.

A Tailndia es fabrica la Chevrolet Colorado a la planta de Rayong.

Chevrolet entra al 2003 al mercat de l'ndia, a partir d'una joint-venture amb Hindustan Motors, on ven el Chevrolet Optra, Chevrolet Tavera (fabricats a la planta ndia de Halol, Gujarat), Chevrolet Aveo, Chevrolet SRV i Chevrolet Forester.

 Referncies .

 Histria de Chevrolet Mxic;
 Histria de Chevrolet Argentina;
 Histria de Chevrolet Brasil;
 Histria de Chevrolet Colmbia;
 Histria de Chevrolet Equador;
 Histria de Chevrolet Xile;
 Histria de Chevrolet Veneuela;

 Enllaos externs .

 Pgina web oficial ;
 Pgina web de Chevrolet en Canad ;
 Pgina web de Chevrolet a Mxic ;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147798" title="Manuscrit Voynich" nonfiltered="9" processed="8" dbindex="60009">
El manuscrit Voynich s un llibre illustrat misteris, de continguts desconeguts, escrit fa uns 500 anys per un autor annim en un alfabet desconegut i un idioma incomprensible, l'anomenat voynichs.

Al llarg de la seva existncia constatada, el manuscrit ha estat objecte d'intensos estudis per nombrosos criptgrafs professionals i aficionats, incloent destacats especialistes en desxifratge de la Segona Guerra Mundial, tant d'Estats Units com del Regne Unit. Ning no ha aconseguit desxifrar-ne ni una sola paraula. Aquesta successi de fracassos ha convertit el manuscrit en el Sant Grial de la criptografia histrica, per alhora ha alimentat la teoria que el llibre no s ms que un engany elaborat, una seqncia de smbols a l'atzar sense cap mena de sentit.

El nom del manuscrit s degut a l'especialista en llibres antics Wilfrid M. Voynich, que el va adquirir el 1912. Actualment est catalogat com l'tem MS 408 en la Biblioteca Beinecke de  llibres rars i manuscrits de la Universitat de Yale. Se'n va fer una edici facsmil el 2005.



Descripci.

S'estima que el llibre original devia tenir 272 pgines en 17 quaderns de 16 pgines cadascun. Actualment queden 240 pgines de pergam, i el salts en la numeraci de les pgines (que sembla ser un afegit posterior) indiquen que algunes pgines ja faltaven quan Voynich va adquirir el llibre.  

Per tal d'evitar prdues posteriors, el pare Petersen el va fotocopiar el 1931, tot repartint aquestes cpies entre diversos investigadors interessats en el seu estudi i intent de traducci. 

El text i el contorn de les figures es van fer amb una ploma d'ocell (possiblement d'oca), i posteriorment es va aplicar pintures de colors a les figures.



 Illustracions .

Les illustracions del manuscrit no aclareixen els continguts dels textos per denoten que el llibre consta de sis "seccions", cadascuna de matria i estil diferents. Exceptuant l'ltima secci, que cont nicament text, quasi la totalitat de les pgines cont com a mnim una illustraci. Les seccions i els seus noms convencionals sn:

Herbari: cada pgina mostra una planta (a vegades dues) i alguns pargrafs de text, un format tpic d'herbaris europeus de l'poca. Algunes parts d'aquestes illustracions sn cpies en escala major i detall d'esboos vists a la secci farmacutica (a sota).
Astronmica: Cont diagrames circulars, alguns d'ells amb sols, llunes i estrelles, fet que suggereix que tracta d'astronomia o astrologia. Una srie de 12 diagrames mostra smbols convencionals per a constellacions zodiacals (dos peixos per a Piscis, un brau per a Taure, un soldat amb un arc per a Sagitari, etc.). Cada smbol est rodejat per exactament 30 figures de dones en miniatura, la majoria d'elles nues, cadascuna sostenint una estrella. Les dues ltimes pgines d'aquesta secci (Aquari i Capricorn) es van extraviar, mentre que ries i Taure estan separades en quatre diagrames amb 15 estrelles cadascun. Alguns d'aquests diagrames es troben en pgines desplegables.
Biolgica: Un text dens i continu amb figures de petites dones nues prenent banys en balnearis pblics o tines interconnectades per una elaborada xarxa de tuberies, algunes d'elles clarament amb forma d'rgans del cos. Algunes de les dones porten corones.
Cosmolgica: Ms diagrames circulars, per de naturalesa desconeguda. Aquesta secci tamb poseeix pgines desplegables, una d'elles de sis pgines de llargada, que cont una espcies de mapa o diagrama amb sis "illes" connectades per calades, castells i possiblement un volc.
Farmacutica: Diversos dibuixos amb llegendes de parts de plantes allades (arrels, fulles, etc.); objectes similars a gerres farmacutiques al llarg dels marges i alguns pargrafs de text.
Receptes: Molts pargrafs curts, cadascun d'ells marcat amb una "vinyeta" amb forma de flor (o estrella) que fa pensar en una srie d'ordres, pasos o instruccions per elaborar quelcom (possiblement un producte qumic o alqumic.

 El text .

El text (anomenat voynichs) va ser clarament escrit d'esquerra a dreta, amb un marge dret desigual. Les seccions ms extenses es troben partides en pargrafs, normalment amb "vinyetes" en el marge esquerre. No hi ha evidncia de signes de puntuaci. El text s flut, com si el que escrigus entengus el que estava escrivint mentre ho feia; el manuscrit no dna la impressi de que cada carcter hagi hagut de ser calculat abans de ser escrit a la pgina.

El text consta de ms de 170.000 glifs (carcters grfics), normalment separats uns dels altres per petits espais. La majoria dels carcters estan escrits amb un o dos traos senzills. Considerant que existeixen disputes sobre si certs carcters sn diferents o no, es calcula que l'alfabet sencer consta d'entre 20 i 30 carcters totals per a quasi tot el text, amb les excepcions rares d'algunes dotzenes de carcters "estranys" , trobats una o dues vegades en tot el text.

Els espais ms amplis divideixen el text en unes 35.000 "paraules" de longitud variada. Sembla que segueixen una certa fontica o regles ortogrfiques d'un cert tipus; per exemple, alguns carcters han d'aparixer a cada paraula (com les vocals en catal), alguns carcters mai segueixen a d'altres, alguns poden ser dobles per d'altres no.

L'anlisi estadstic del text va revelar patrons similars als dels llenguatges naturals. Per exemple, la freqncia de paraules segueix la llei de Zipf i l'entropia (al voltant de 10 bits per paraula) s similar a la de textos en llat. Algunes paraules apareixen exclusivament en determinades seccions, o noms en algunes pgines; altres sn freqents en tot el manuscrit. Existeixen molt poques repeticions entre els milers de "llegendes" adjuntes a les illustracions. En la secci herbari, la primera paraula de cada pgina apareix noms en aquella pgina, pel que podria representar el nom de la planta.

D'altra banda, l' "idioma" del manuscrit Voynich, el voynichs, s diferent dels idiomes europeus en diversos aspectes. En particular, no existeixen paraules de ms de 10 "lletres". A ms, la distribuci de les lletres en una paraula s peculiar: alguns carcters apareixen noms al principi d'una paraula, d'altres noms al final, i d'altres sempre al mig.

El text sembla ms repetitiu que els tpics idiomes europeus; existeixen seqncies en les quals la mateixa paraula com apareix fins a tres vegades consecutives.

Referncies.
 Imperio, The Voynich Manuscript: An Elegant Enigma, 1980, Aegean Park Press;
 Dos Santos, Marcelo, El Manuscrito Voynich, 2006, Madrid/Bogot: Editorial Aguilar (ISBN 8403095872/ISBN 9587043146);
 Kennedy, Gerry & Churchill, Rob, El manuscrito Voynich: un enigma sin resolver, 2006, Barcelona: Editorial Melusina (ISBN 8493421456);
 Prez-Ruiz, Mario M., El manuscrito de Voynich y la bsqueda de los mundos subyacentes, 2003, Barcelona: Editorial Ocano mbar (ISBN 8475562167);
 Violat Bordonau, Francisco, Breve ensayo sobre el Manuscrito Voynich, 2005, Ed. Asesores Astronmicos Cacereos, Cceres (disponible a Internet, Web Casanchi: Matemticas/Criptografa);
 Sobre el posible autor del Manuscrito Voynich, 2005, Ed. Asesores Astronmicos Cacereos, Cceres (disponible a Internet, Web Casanchi: Matemticas/Criptografa);
 El ABC del Manuscrito Voynich, 2006, Ed. Asesores Astronmicos Cacereos, Cceres;
 Wollet, Benjamin, The Queen's Conjuror, 2001, Flamingo, Londres;

Enllaos externs.


Weblog sobre el Manuscrit Voynich amb l'nic anlisi en castell complet de les seves pgines i gran quantitat d'illustracions;
Reportatge complet de la periodista Gemma Martnez;
Text sobre el manuscrit amb fotografies del llibre;
El llibre indesxifrable;
Estudi complet del manuscrit ;
Extensa i completa nota de divulgaci del manuscrit, per Marcelo Dos Santos;
Breu assaig sobre el manuscrit Voynich;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147802" title="La Marina del Prat Vermell" nonfiltered="10" processed="9" dbindex="60013">
La Marina del Prat Vermell s un dels barris que componen el districte de Sants-Montjuc de Barcelona, conegut tamb com La Marina-Zona Franca. 

Est compost per una srie de barris histrics: Port, Can Tunis, Cases Barates, Can Clos, Polvor, Foment, Sant Cristfol (la Seat), Estrelles Altes, La Vinya, Plus Ultra, Santiveri i la Colnia Bausili. Aquesta ha estat tradicionalment una zona agrcola, amb un gran nombre de masies, la majoria d'abans del 1900. Avui dia trobem a les portes de Can Clos la nica masia de la ciutat de Barcelona, la Masia de Can Mestres.

Un dels barris amb ms histria s el de Port. El seu origen va lligat a la construcci del castell de Port a finals del segle X, juntament amb la capella de Mare de Du de Port. Molt a prop es troba la Zona Franca de Barcelona, zona industrial de la que rep el seu nom el barri. Grcies al creixement i l'activitat del proper polgon industrial, la poblaci del barri es va multiplicar al llarg del segle XX, en bona mesura degut a l'arribada de molts immigrants de diverses regions espanyoles.

 Enllaos externs .
Masia de Can Mestres al web de l'Ajuntament;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147803" title="Campionat d'Europa d'hoquei patins mascul" nonfiltered="11" processed="10" dbindex="60014">
El Campionat d'Europa d'hoquei patins mascul s una competici d'hoquei patins per a seleccions masculines d'Estats del continent europeu que es disputa cada dos anys. s organitzat pel Comit Europeu d'Hoquei Patins (CERH).

La primera gran dominadora de la competici fou Anglaterra, vencedora de les 12 primeres edicions. A partir d'aleshores en prengueren el relleu Portugal, Espanya, aquesta darrera formada ntegrament per jugadors catalans la majoria d'edicions, i en menor mesura Itlia.

 Historial .


 Palmars .



 Referncies .


 Enllaos externs .
 Llista de campions del Campionat d'Europa;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147806" title="Marca comercial" nonfiltered="12" processed="11" dbindex="60015">

Una marca comercial s tot signe, susceptible de ser representat grficament, que tingui un carcter distintiu per distingir els productes o serveis d'una empresa dels d'altres empreses. Aquests signes poden incloure paraules, noms de persona, lletres, nmeros, elements figuratius, combinacions de colors i qualsevol combinaci d'aquests signes. Es poden distingir marques de productes i marques de serveis.

Una marca sovint t les connotacions de la 'promesa' del producte, el punt de diferenciaci del producte o servici respecte als seus competidors que la fa especial i nica. Els responsables de mrqueting intenten conferir a un producte o servici una personalitat i una imatge a travs de la marca. Per tant, esperen fixar la imatge en la ment del consumidor, s a dir, associar la imatge amb les qualitats del producte. A causa d'aix, la marca pot formar un element important en la publicitat: servix com un cam rpid per a mostrar i dir al consumidor el que el provedor est oferint al mercat. La marca comercial no sols permet la identificaci de bns o servicis sin tamb representa el prestigi dels seus fabricants.

Marca registrada.
Jurdicament una marca registrada s una marca comercial que t un reconeixement legal adquirit per la seva inclusi en un registre. El dret de marca registrada confereix al seu titular el dret exclusiu del seu s per a distingir els seus productes en el mercat, i el protegeix contra la imitaci, cpia o falsificaci. Una marca comercial no registrada pot tenir un reconeixement implcit pel carcter perenne del producte o per resoluci judicial.

Tpicament s'utilitza el smbol   (de l'angls trademark, en HTML &trade;) per identificar les marques comercials que reclamen els drets de marca per no estan registrades en una determinada jurisdicci. El smbol  (en HTML &reg;) s'utilitza quan la marca s registrada.

Els drets de marca registrada s'apliquen noms a la jurisdicci on s'ha produt el registre. Diversos tractats sobre la propietat intellectual intenten harmonitzar les lleis per fer compatibles els drets de marca. El principal sistema facilitar el registre internacional de marques s el Sistema de Madrid.  Gestionat per l'Organitzaci Mundial de la Propietat Intellectual, proporciona un registre centralitzat de marques internacionals d'aplicaci als estats membres de la Uni de Madrid.

Marca comunitria.
La Uni Europea, que es va adherir al Protocol de Madrid el 2004, va establir la marca comunitria per a un registre unitari en els estats membres. La marca comunitria est gestionada per l'Oficina d'Harmonitzaci del Mercat Interior amb seu a Alacant.

La marca comunitria, i en general totes les marques registrades en diferents legislacions, dna al titular un dret exclusiu que evita que tercers puguin usar amb fins comercials:
un signe idntic per a productes o serveis idntics per als que es va registrar la marca;
un signe per al que existeixi risc de confusi, en la percepci del pblic, amb una altra marca;
un signe idntic o similar a la marca comunitria per a productes o serveis que no siguin similars a aquells pels que es registra la marca comunitria, quan l's del signe tregui profit del prestigi o del carcter distintiu de la marca.

En particular, en l'article 10 del reglament sobre la marca comunitria, s'estableix que la reproducci d'una marca comunitria en un diccionari, enciclopdia o obra de consulta similar no pot donar la impressi de qu constitueix el terme genric dels bens o serveis pels que est registrada la marca. 

Referncies.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147808" title="Font mgica de Montjuc" nonfiltered="13" processed="12" dbindex="60016">

La Font mgica de Montjuc, o simplement anomenada  Font de Montjuc, es troba a l'Avinguda Maria Cristina, a Montjuc, (Barcelona). Sn l'element principal d'un conjunt de jocs de llum i aigua que es desenvolupa en tot l'eix des del Palau Nacional fins a la Plaa d'Espanya, que inclou cascades i estanys i, a la part baixa, fileres de columnes lluminoses a banda i banda de l'avinguda, avui en dia substitudes per sortidors illuminats de proporcions semblants i manteniment ms senzill.

Va ser construda amb motiu de l'Exposici Universal de 1929 per Carles Bugas al lloc on eren situades les Quatre Columnes de Josep Puig i Cadafalch enderrocades el 1928. 

Les obres de construcci van durar menys d'un any.

Als anys 80 s'hi va incorporar msica, i poc abans dels Jocs Olmpics de 1992 van ser restaurades completament.


Enllaos externs.
 ;
 Fotografies actuals i histriques de la font mgica al web del districte de Sants-Montjuc;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147809" title="Cabana de Banyell" nonfiltered="14" processed="13" dbindex="60017">


La Cabana de Banyell s una cabana de muntanya de la Parrquia d'Ordino (Andorra) a 2.080 m d alada i situat a la banda dreta del riu de Rialb cam de Font Blanca i sota mateix el Port de Banyell. 

Abans de construir-se el refugi de Rialb, aquesta cabana -tamb anomenada Cabana Vella- era l'nic aixopluc pels caminants que comerciaven entre El Serrat a Andorra i l'Arija a travs del Port de Banyell. Ara s fora en dess i noms l'utilitzen espordicament alguns excursionistes i pastors en cas de mal temps.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147812" title="Darkseed" nonfiltered="15" processed="14" dbindex="60018">
Darkseed s un joc d'ordinador de l'poca dels anys 90. Es tracta d'una aventura grfica en la que el protagonista ha de lluitar per salvar la seua vida d'unes larves provinents de l'espai.

D'esttica fosca i ttrica, va destacar en el moment del seu llanament perqu compta amb les illustracions de l'artista H.R. Giger, fams, entre d'altres, per haver dissenyat el monstre de la saga Alien.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147816" title="Federaci de Municipis de Catalunya" nonfiltered="16" processed="15" dbindex="60020">
Federaci de Municipis de Catalunya (FMC) fou fundada l'any 1981 per 181 ajuntaments. s una entitat municipalista que promociona i defensa els interessos municipals davant la Generalitat i l'Estat , rgans que podrien retallar les competncies municipals. Aix la FMC trasllada als organismes corresponents les seves propostes i reivindicacions en relaci amb temes que afectin la seva competncia. Tamb fa arribar esmenes als grups parlamentaris del Congrs. L'actual president de la FMC s Manuel Bustos Garrido, alcalde de Sabadell.

Aquesta agrupaci s membre del Patronat Catal pro Europa, soci de la Uni Internacional d Autoritats Locals (IULA) i de l Institut d Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. Al marge de les relacions esmentades  l FMC t subscrits convenis de collaboraci amb institucions de carcter divers, com el Fons Catal de Cooperaci al Desenvolupament, el Consorci Localret, el Consorci Hospitalari de Catalunya, la Creu Roja i les universitats catalanes. El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Estructura .
La Federaci de Municipis de Catalunya consta dels segents rgans:
 Assemblea General rgan mxim de la FMC, en el qual hi sn representats tots els seus adherits. Les funcions primordials de l'Assemblea sn l'elecci del Consell Nacional, l'aprovaci del programa d'activitats i la ratificaci del Reglament de rgim interior.
 Comit Executiu rgan de direcci ordinria de l'entitat que decideix les seves prioritats i la seva actitud davant de les qestions que afectin els ajuntaments. Est constitut pel president i un nombre variable de vicepresidents i vocals. Correspon al Comit Executiu preparar els acords del Consell Nacional i de l'Assemblea i administrar el patrimoni de l'entitat, dirigir la realitzaci d'estudis, orientar les publicacions, mantenir les relacions existents amb els poders pblics i amb altres administracions, dirigir els serveis i la gesti pressupostria i admetre nous membres.
 Consell Nacional rgan de govern de la FMC en els perodes que van d'Assemblea a Assemblea. Est constitut per una representaci ponderada dels diferents tipus d'ajuntaments i d'altres ens locals membres fins a un nombre mxim de 71, i s'ha de reunir, com a mnim, cada sis mesos. Li correspon adoptar les principals decisions per al funcionament ordinari de la FMC, aprovar el pressupost i els comptes, aprovar el reglament de rgim intern, les quotes dels associats i nomenar, d'entre els seus membres, el president, els vicepresidents i els vocals del Comit Executiu i nomenar tamb el secretari general.

Membres.
Actualment la FMC supera la xifra de 600 entitats locals adherides: 603 ajuntaments, 30 consells comarcals, les 4 diputacions provincials, 2 mancomunitats de municipis i 4 entitats municipals descentralitzades. Tots aquests rgans sn representatius d'un 91% de la poblaci catalana. El darrer municipi en incorporar-s'hi ha estat el d'Ullastrell.

 Enllaos externs .
 Pgina de la FMC;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147821" title="Hmeenlinna" nonfiltered="17" processed="16" dbindex="60021">

Hmeenlinna (Tavastehus s el nom suec) s una ciutat al sud de Finlndia, situada a la provncia histrica de Hme. T una poblaci d'uns 47.000 habitants i l'emblema de la ciutat s el castell medieval de Hmeenlinna

Histria.
Hmeenlinna va nixer com a un petit poblat al voltant del castell, a finals del segle XIII i va 
esdevenir ciutat el 1630. El tret caracterstic d'aquesta ciutat s la reconeguda tradici acadmica.
La primera lnia ferroviria de Finlndia va unir Hlsinki i Hmeenlinna el 1862.

Llocs d'inters.
Tot i tractar-se d'una petita ciutat, podem trobar-hi fins a deu museus:
 Museu Aleksanteri Ahola-Valo Museum (, s'ha de fer reserva);
 Castell de Hme ();
 Museu d'histria de Hmeenlinna ();
 Museu d'art ();
 Museu "Casa de Palander" ();
 Casa de Jean Sibelius ();
 Museu de l'electricitat Elektra ();
 Museu de l'artilleria ();
 Museu regional de Vanaja (cal reservar);
 Museu de la pres ();

A ms dels museus, hi ha diverses rutes per reserves naturals i possibilitat de fer una volta pel riu en barca. El principal atractiu turstic de la ciutat s el Castell de Hme.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147823" title="Ruud Janssen" nonfiltered="18" processed="17" dbindex="60022">
Ruud Janssen (29 de juliol de 1959 a Tilburg) s un artista holands Fluxus i art postal originari de Breda als Pasos Baixos. 

Biografia.
Ruud Janssen va estudiar fsica i matemtiques. La seva activitat amb el Mail Art va comenar el 1980 i va realitzar diversos projectes internacionals. 

Des de 1994 fins a 2001 ha mantingut contactes amb Fluxus i Mail Art per diversos mitjans de comunicaci; els resultats han estat publicats en llibres i internet des de 1996. 

En els ltims anys s'ha centrat ms en la Pintura acrlica i correspondncia individual. Mant actualitzada la seva pgina amb els ltims treballs. Janssen publica articles, revistes i butlletins sota l'el seu editorial TAM-Publications i participa en projectes internacionals de Art correu, collaboracions i exposicions. 

Va fundar IUOMA (International Union of Mail-Artists) el 1988 i tamb s el comissari de TAM-Rubberstamp Arxive, el resultat d'una collecci de Mail Art que ha acumulat des de 1983 al 2004. L'arxiu t pintures, segells, revistes i literatura. 

El 1994 va comenar una srie d'entrevistes anomenades Mail-interviews que s'han publicat a butlletins i a internet. Les entrevistes consisteixen a enviar preguntes en un especfic mitj de comunicaci i l'entrevistat tria el seu propi mitj de resposta. Aquest fet fa que el factor temps estigui relacionat en cadascuna de les entrevistes. 

Algunes de les persones entrevistades han estat: Ray Johnson, Dick Higgins, Ken Friedmann, Anna Banana, Mark Bloch, Patrcia Tavenner, Michael Leigh i Guy Bleus. 

El 2003 Ruud Janssen va fundar amb Litsa Spathi el Fluxus Heidelberg Center mitjanant el qual han construt una collecci de material Fluxus on tamb publiquen els seus propis treballs.


Enlaos externs.
Official site of Ruud Janssen, IUOMA and TAM-Publications. ;
Fluxus Heidelberg Center ;
TAM-Rubberstamp Archive Site ;
Ruud Janssen's blog ;
Ruud Janssen's online Portfolio ;
The-artists.org ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147828" title="Gotmar de Vic" nonfiltered="19" processed="18" dbindex="60024">
Gotmar fou bisbe de Vic des de 886 fins al voltant de 899.

El 886, Guifr el Pils va aconseguir de l'arquebisbe de Narbona, metropolit dels bisbats sud-pirinencs, el restabliment de la dicesi i la consagraci episcopal de l arxiprest Gotmar, que restaura desprs de ms de dos segles el bisbat de Vic destrut per la invasi rab del segle VIII.

Aprofitant la reconciliaci del bisbe Gotmar de Vic amb Guifr, Teotard va poder convocar, el 890, a Port -localitat propera a Nimes- un concili amb l assistncia dels arquebisbes metropolitans d Arle, Ais de Provena, Ambrun, Ate i Marsella com tamb dels titulars de dicesis sufragnies de Narbona: Nimes, Carcassona, Albi, Uss, Magalona, Agde, Besiers, Tolosa, Lodeva, Elna i Vic. En aquest concili, on va formular-s'hi una condemna a les usurpacions d Urgell i Girona, el bisbe Gotmar de Vic va declarar-se penedit d haver collaborat amb Frodo de Barcelona i Esclua en la consagraci anti-cannica d Eremir, i obtingu el perd dels pares conciliars, amb l encrrec de comunicar les resolucions sinodals a Sunyer II d Empries.

Durant el seu bisbat, fu construir la nova catedral, fora del recinte d Ausa -una ciutat abandonada i en runes, a causa de les destruccions provocades primer pels musulmans i, desprs, per la revolta d'Aiss- i la situ en un nou nucli de poblaci, proper a l antiga ciutat, un venat - vicus en llat-, origen de l'actual Vic. 

Va consolidar l'Escriptori, on es redactaven documents i es produen llibres litrgics destinats al servei de la prpia catedral i de les esglsies parroquials que s'anaven restaurant o creant de nou.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147830" title="Trofeu Individual Bancaixa de 2006" nonfiltered="20" processed="19" dbindex="60025">
El Trofeu Individual Bancaixa de 2006 s la XXI edici del Trofeu Individual Bancaixa de la modalitat d'Escala i corda de la pilota valenciana.

 Pilotaris .

 Des de la 1 fase . 
 Adrin I de Sueca;
 Adrin II de Museros;
 Claudio de Godelleta;
 Colau de La Pobla de Vallbona;
 Fran de Godelleta;
 Soro III de Massamagrell;

 Des de en la 2 fase . 
 Cervera d'Alaqus;
 Len de Genovs;
 Mezquita de Vila-real;
 Miguel de Petrer;
 Nez de Valncia;
 Pedro de Valncia;
 Vctor de Valncia;

 Des de la 3 fase . 
 lvaro de Faura;
 Genovs II de Genovs;

 Feridors .

 Partides .

 1 fase .



 Notes a la 1 fase .
 Adrin I i Adrin II juguen una partida prvia per veure en quina manga competeixen.
 De la 1 fase noms es classifica Colau.

 2 fase .



 Notes a la 2 fase .
 Cervera es retira en la partida contra Miguel.
 Es classifiquen els dos millors de cada manga: Miguel i Len.

 3 fase .





 Classificaci .



 Final .



 Altres edicions .
 Trofeu Individual Bancaixa de 2004;
 Trofeu Individual Bancaixa de 2005;
 Trofeu Individual Bancaixa de 2007;
 Trofeu Individual Bancaixa de 2008;

 Enllaos externs .
 Pgina de Tagarinet;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147831" title="Codi IATA" nonfiltered="21" processed="20" dbindex="60026">
El codi d'aeroports de IATA s un codi de tres lletres que designa a cada aeroport en el mn. Aquests codis sn decidits per l'organitzaci internacional per al transport aeri (International Air Transport Association) IATA. 

Els codis no sn nics: 323 dels aproximadament 20.000 codis sn usats per ms d'un aeroport. Les lletres mostrades clarament en les etiquetes d'equipatge usades en les taules d'embarcament dels aeroports sn una mostra de l's d'aquests codis. 

Vegeu tamb.
 Llista d'aeroports segons el codi de IATA. ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147834" title="Refugi de Rialb" nonfiltered="22" processed="21" dbindex="60027">



El refugi de Rialb s un refugi de muntanya de la Parrquia d'Ordino (Andorra) a 1990 m d alada i situat a la capalera de la Vall de Rialb i al costat dret del riu del mateix nom.

El cami surt de l'aparcament de la carretera de Sorteny, just al pont de Puntal, i tot seguint el riu de Rialb es passa per la pleta de "La Rabassa" i per "Font Freda" fins arribar al refugi en poc menys d'1h.
Va ser inagurat el 1981 i s propietat del Govern d'Andorra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147835" title="EasyJet" nonfiltered="23" processed="22" dbindex="60028">

EasiJet s una aerolnia internacional de baix cost amb seu a Londres Luton. 

EasyJet s propietat de EasyJet Holdings Limited, l'accionista majoritari dels quals s Stelios Haji-Ioannou i que est domiciliada en el parads fiscal de l'illa de Jersey. Altres accionistes majoritaris sn Polys Haji-Ioannou i Icelandair. La companyia va ser creada al mar de 1995 per Stelios Haji-Ioannou, realitzant el seu vol inagural des de Londres-Luton al novembre d'aquest mateix any. 

Per aquell temps tenia arrendats els avions i el personal i no va ser fins a abril del 1996 que va comprar el seu primer avi en propietat. Aquest any va comenar tamb els vols internacionals de Londres a Amsterdam, Nia i Barcelona. 

L'octubre de 1997, la companyia va rebre la seva Air Operating Certificate. La companyia va iniciar la seva internacionalitzaci a l'abril del 1998, en adquirir el 40% de la companyia xrter sussa TEA Basel AG, que ms tard passaria a cridar-se easyJet Switzerland. 

El 2002 va adquirir Go Fly, la filial de baix cost de British Airways. Va sortir a borsa en el parquet de Londres el 2000. Opera ms de 160 rutes per tota Europa, venent directament a l'usuari per Internet o per telfon sense passar per agncies de viatges. Recentment diverses webs de viatges online (atrapalo i altres) permeten reserves vols de easyjet en les seves prpies pgines utilitzant la tecnologia de scraping. 

Per a reduir costos, easyJet subcontrata bona part de les seves activitats a terceres empreses, no inclou el preu del menjar en els vols encara que hi ha menjar fred i calent aix com begudes i regals a preus ms baixos que en l'aeroport a la venda, no emet bitllets, tots els seients dels seus avions sn de classe turista i amb una distribuci free-seating(sense assignaci de seient), l'embarcament es fa per grups de prioritat, generalment otorgats per l'ordre que els passatgers que han estat facturats. 

A diferncia d'altres companyies de baix cost, easyJet vola als principals aeroports europeus. A Espanya, la companyia ha subcontractat el servei a certes empreses com EuroHandling, IberHandling i Ineuropa Handling, encarregats de facturaci i rampa, i Logistair, empresa que es dedica a proporcionar i formar recursos humans per a atenci al client en els llocs de venda de bitllets de cada aeroport.

Al territori catal, la presencia d'easyJet es redueix a l'aeroport del Prat de Llobregat, deixant els aeroports de Reus i Girona a altres companyies de baix cost com Ryanair. Des de la capital, ofereix 15 destinacions i 22 vols directes.
Un altre cop, la companyia ha subcontractat el handling a Barcelona a Flightcare, filial del grup FCC.



Enllaos externs.
web EasyJet;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147837" title="Gotmar" nonfiltered="24" processed="23" dbindex="60030">


 Gotmar de Girona, bisbe de Girona (841-850);
 Gotmar de Vic, bisbe de Vic (886-v 899).
 Gotmar de Sant Cugat, abat del monestir de Sant Cugat (944 954);
 Castell Gotmar tamb anomenat Castell de Calls;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147840" title="Simulink" nonfiltered="25" processed="24" dbindex="60031">

s un entorn grfic interactiu per al modelat, anlisis i simulaci de gran varietat de sistemes dinmics (discrets, analgics i hbrids) mitjanant la utilitzaci de diagrames de blocs. Permet la incorporaci d algorismes i controls que s hagin desarrollat en C prviament a la utilitzaci de Simulink. Treballa totalment integrat amb Matlab.

El programa de Math Works per a simulaci (modelitzaci i anlisis) de sistemes dinmics no lineals va ser presentat el 1990 amb el nom de SIMULAB per a computadores personals i SIMULINK per a les estacions de treball. La seva aparici va estar unida a l aparici de MATLAB per a Windows. Desde 1994, que va estar disponible la versi 1.3, SIMULINK t un tractament similar als altres toolboxes (llibreries d aplicacions de Matlab) en el sentit que s installa de forma separada, per segueix essent la millor eina per aprofitar tota la potncia de Matlab i els altres  toolboxes .

La principal diferncia entre els altres toolboxes s que SIMULINK ofereix un entorn amb finestres, en els que els sistemes es defineixen mitjanant blocs, que es constitueixen i es modifiquen fen us del ratol, en el que l usuari disposa de capacitats grfiques grandioses. D aquesta manera es redueix de forma considerable el temps empleat en la construcci i comprovaci dels sistemes.

Amb SIMULINK l usuari pot crear els seus models a partir d una llibreria de components bsics, copiant-los d una finestra a una altra, establint les connexions oportunes i donant valors als seus parmetres. La seva utilitzaci sols requereix del usuari un lleuger coneixement sobre la caracterstica bsica de Matlab (programa que facilita l s de variables escalars, vectorials i matricials) i sobre la seva sintaxi. No obstant el mxim rendiment del SIMULINK s treu saben programar els propis blocs, saber programar Matlab i disposar d altres  toolboxes .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147841" title="Masaru Ibuka" nonfiltered="26" processed="25" dbindex="60032">
Masaru Ibuka (11 d'abril de 1908, Nikk , Jap - 19 de desembre de 1997, Tquio). 

Va ser un industrial electrnic japons. Ibuka va ser el co-fundador de la coneguda empresa Sony. Es va graduar el 1933, en la universitat de Waseda on el coneixien com linventor geni. Desprs de graduar-se es va anar a treballar en un laboratori fotoqumic, companyia en la qual va processar pellcules. 

El 1945, va deixar la companyia i va fundar un taller de reparacions de rdio a Tquio. Masaru Ibuka (11 d'abril de 1908, Nikk , Jap - 19 de desembre de 1997, Tquio). Va ser un industrial electrnic japons. Ibuka va anar el co-fundador de la coneguda empresa Sony. 

Ibuka es va graduar el 1933, en la universitat de Waseda. Desprs de graduar-se es va anar a treballar en un laboratori fotoqumic, on processava pellcules. 

El 1945, va deixar la companyia i va fundar un taller de reparacions de rdio a Tquio. va co-fundar Sony Corporation el 1946 (originalment anomenada corporaci de l'enginyeria de telecomunicacions de Tquio abans de 1958) amb Akio Morita. 

Va fer de Sony una de les primeres companyies que va aplicar tecnologia de transistors a aplicacions no militars. Va ser president de Sony de 1950 fins a 1976. Va deixar la companyia en 1976, per va seguir mantenint llaos com conseller fins a la seva mort el 1997 d'un atac al cor.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147843" title="Sony Music Entertainment" nonfiltered="27" processed="26" dbindex="60033">
Sony Music Entertainment s la discogrfica ms gran del mn, i una part de Sony Corporation. 

El 1988, Sony Corporation va adquirir Columbia Records (CBS Records) per $2 mil milions de dlars i la va renombrar com Sony Music Entertainment, el 1991. 

CBS Inc., ara CBS Corporation, va conservar els drets del nom CBS. Sony va reintroduir la marca Columbia, desprs que aquesta va comprar els drets de EMI. 

Epic Records s l'altra marca popular de Sony Music. L'nic pas en el qual Sony no t els drets sobre el nom de Columbia s a Jap, on el nom s controlat per Columbia Music Entertainment. Els productes de Columbia des de fora de Jap sn distributs en aquest pas per Sony Records, buscant tenir el logotip "Walking Eye" com en la resta del mn. 

A l'agost de 2004 Sony Music Entertainment va crear una empresa conjunta amb BMG per a formar Sony BMG Music Entertainment, no obstant aix continua per a dirigir el seu negoci musical japons. Al novembre de 2005, Texas Attorney General i Electronic Frontier Foundation, separadament van presentar un judici contra Sony BMG Entertainment per amagar programes espia en els seus discos, que deixaven als computadors que utilitzaven el sistema Windows, vulnerables als intrusos.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147844" title="Columbia Broadcasting System" nonfiltered="28" processed="27" dbindex="60034">
CBS (Columbia Broadcasting System) s una cadena nord-americana de rdio i televisi. 

Est constituda per diverses divisions: televisi, rdio, noticiaris, esports i entreteniments, entre d'altres. 

La xarxa de televisi de la CBS subministra programes a ms de 200 estacions independents i 5 prpies en Estats Units, aix com a altres afiliades a l'estranger. 

Histria.
La companyia es va fundar el 27 de gener de 1927 com United Independent Broadcasters, Inc., sent operada per l'agent de talents Arthur Judson i establerta a Nova York. 

L'abril de 1927 es va passar a dir Columbia Phonographic Broadcasting System, Inc., ja que Columbia Phonographic Manufacturing Company (companyia que manejava Columbia Records) va passar a ser el seu principal inversionista. 

El 18 de setembre de 1927 la companyia va iniciar les seves emissions amb 16 estacions afiliades. El 25 de setembre de 1927, Columbia va vendre la companyia en US$500.000 a William S. Paley, qui la va renombrar com Columbia Broadcasting System. 

El 1938 CBS va emetre l'adaptaci radial de Orson Welles de la novella La guerra dels mons, qui va fer creure al pblic que els marcians envaen Nova York. Durant les dcades del 30's i 40's, CBS va emetre els majors xits radials de l'poca. 

Per a la dcada del 50's, la televisi va comenar a generar majors beneficis que la rdio. A principis dels 60's CBS va deixar d'emetre programes estellars i drames per a rdio, encara que continua fins al dia d'avui amb programes esportius i telenotcies, sota el nom de CBS Radio Network. 

El 1974 va prendre el seu actual nom, CBS. La seva primera diversificaci es va produir en 1938 amb l'adquisici de Columbia Records. Desprs, els seus interessos es van ampliar cap als sectors de la premsa, el cinema i les edicions musicals. No obstant aix, a la fi de la dcada de 1980, la CBS es va centrar en el negoci televisiu i radiofnic amb la venda de la divisi de publicacions musicals, el 1986, la de les revistes, el 1987, i la discogrfica, el 1988.

Produccions prpies.
 Jericho;
 Shark;
 CSI;


 Enllaos externs .
Web oficial de CBS;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147846" title="Trofeu Individual Bancaixa de 2005" nonfiltered="29" processed="28" dbindex="60036">
El Trofeu Individual Bancaixa de 2005 s la XX edici del Trofeu Individual Bancaixa de la modalitat d'Escala i corda de la pilota valenciana.

 Pilotaris .

 Des de la fase prvia . 
 Adrin I de Sueca;
 Colau de La Pobla de Vallbona;
 Mart;
 Soro III de Massamagrell;

 Des de les eliminatries . 
 Adrin I de Sueca;
 Cervera d'Alaqus;
 Len de Genovs;
 Miguel de Petrer;
 Nez de Valncia;
 Pedro de Valncia;

 Des de la fase final . 
 lvaro de Faura;
 Genovs II de Genovs;

 Feridors .

 Partides .

 Fase prvia .





 Notes a la fase prvia .
 Es classifiquen Colau i Soro III.

 Eliminatries .



 Notes a les eliminatries .
 Es classifiquen Pedro i Len.

 Fase final .



 Altres edicions .
 Trofeu Individual Bancaixa de 2004;
 Trofeu Individual Bancaixa de 2006;
 Trofeu Individual Bancaixa de 2007;
 Trofeu Individual Bancaixa de 2008;

 Enllaos externs .
 Pgina de Tagarinet;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147847" title="Sony BMG Music Entertainment" nonfiltered="30" processed="29" dbindex="60037">
Sony BMG Music Entertainment s el resultat d'una aliana al 50% entre les companyies discogrfiques Sony Music Entertainment (part de Sony) i BMG Entertainment (part de Bertelsmann) completada el 5 d'agost de 2004. s una de les quatre grans companyies de msica, i inclou la propietat i distribuci de discogrfiques com Arista Records, Columbia Records, Epic Records, J Records, RCA Victor, RCA Records, Sonic Wave America i altres. Analistes financers cobrint la fusi van anticipar que fins a 2.000 llocs de treball poden ser retallats com resultat, estalviant a Sony BMG aproximadament 350 milions de dlars anualment.


 Llista de discogrfiques de Sony BMG .
BMG Classics;
BMG Heritage;
BMG International Companies;
Columbia Records;
Epic Records;
Legacy Recordings;
RCA Music Group;
Arista/J Records;
RCA Records;
RCA Victor Group;
RLG-Nashville;
Arista Nashville;
BNA Records;
Provident Label Group;
Beach Street Records;
Benson Records;
Brentwood Records;
Essential Records;
Praise Hymn Music Group;
Reunion Records;
RCA Nashville;
Sony Classical Records;
Sony Music International;
Sony Music Nashville;
Sony Wonder;
Sony Urban Music;
Zomba Music Group;
Epidemic Records;
Jive Records;
Music for Nations Records;
Pinacle Records;
Rough Trade Records;
Silvertone Records;
So So Def Records;
Verity Records;
Volcano Records;

 Alguns artistes de Sony BMG .
Julio Iglesias;
Belinda (2000-2005);
Yuridia;
Diego Torres;
Ana Beln;
Jos Jos ;
Edurne;
Jamiroquai;
Ricardo Arjona;
Britney Spears;
Lee Ryan;
La Oreja de Van Gogh;
Barbra Streisand;
El Canto del Loco;
Celine Dion;
Christina Aguilera;
Alicia Keys;
Carlos Santana;
Shakira;
Kelly Clarkson;
Beyonc;
Ha-Ash;
Julieta Venegas;
Mal;
Lorena Gmez;
Nikki Clan;
Reik;
Ricky Martin;
Allison;
Foo Fighters;
Sepia;
Usher;
Joaqun Sabina;
Joan Manuel Serrat;
Ana Torroja;
Rosario Flores;
Vctor Garca;
Estopa;
Luca Dirisio;
Mayr Martnez;
Fey;
Camilo Sesto;
Colette;
Manolo Garca;
Venus Flytrap;
Ska-p;

 Artistes amb msica distribuda per Sony BMG .
Carlos Gardel;
Celia Cruz;
Javier Sols;
Jorge Negrete;
Jos Alfredo Jimnez;
Jos Luis Rodrguez;
Libertad Lamarque;
Pecas Monaco;
Gustavo Cerati;
Mecano;
Roco Drcal;
Dido;
Sin Bandera;

Enlaos externs.
Sony BMG Music Entertainment ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147852" title="Escut de Sollana" nonfiltered="31" processed="30" dbindex="60039">


L'actual escut de Sollana va ser creat l'any 1935 a instncies de l'aleshores director del Centre de Cultura Valenciana, el doctor Francisco Vera Verd, i l'alcalde de Sollana, Jos Magraner Claver; el disseny final, fet a partir d'un esbs primerenc del mateix doctor Vera, va ser executat per Ramn A Esparza.

 Blasonament .
Escut quarterat. Al primer quarter, bandat d'atzur i d'argent de sis peces, tres de cada color. Al segon quarter, una creu de Sant Andreu de gules carregada de cinc escudets d'atzur; bordura de gules carregada de huit castellets d'or. Al tercer quarter, d'or, quatre pals de gules. Al quart quarter, de gules, la malla de cadenes d'or de Navarra.

 Significaci .
Les armes del primer quarter sn les d'en Ximn d'Urrea, que conquer la vila als musulmans. Les del segon quarter sn les de la casa de Portugal, que fund el convent de l'Alcaissia. El tercer i quart quarters presenten les armes del duc d'xer, provedor de l'aigua del Xquer.

 Bibliografia .
 Moleres Ibor, Juan: Historia de Sollana (M.I. Ajuntament de Sollana, 2002). ISBN: 84-606-3245-8;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147854" title="CEIPM Parc del Guinard" nonfiltered="32" processed="31" dbindex="60040">

El Parc del Guinard s una escola de la ciutat de Barcelona d'Educaci Infantil i Primria integrada a la xarxa pblica i de titularitat municipal. Est situada a la faldilla de la muntanya del Guinard, al districte d'Horta-Guinard.

La seva creaci va ser acordada a iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona el 22 de novembre de l'any 1921, i s'inaugur el 5 de novembre de 1923 com una instituci pedaggica. Va ser una de les escoles que es van crear a la ciutat de Barcelona "a ple aire", sensible l'Ajuntament llavors a les condicions de salut dels infants.

S'implantaren llavors els principis pedaggics del Mtode Decroly, concedint una importncia extraordinria a les activitats d'observaci a l'aire lliure. Tamb es don molta importancia a l'educaci esttica, dibuix, msica, dansa i es pos en prctica el mtode de gimnstica rtmica de Jacques-Dalcroze.

Enllaos externs.
Plana oficial del CEIPM Parc del Guinard;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147856" title="Minor Threat" nonfiltered="33" processed="32" dbindex="60041">
Minor Threat va ser una banda nord-americana de hardcore punk. La banda va estar activa des de 1980 fins a 1983, sempre dins de la, llavors, activa escena hardcore de Washington DC, denominada posteriorment DC Hardcore. 

El seu estil es va caracteritzar per canons amb missatges directes en les seves lletres que eren executades molt rpidament, algunes vegades en menys d'un minut. A poc a poc van anar allargant el tempo i dotant a aquestes d'una major complexitat compositiva. La banda es va veure envoltada d'una gran polmica, ja que va ser convertida en referent ideolgic del corrent Straight edge, inspirada pel contingut de les seves canons i de les de The Teen Idles, un grup en el qual van militar dos dels seus membres. Tots els seus discos es van editar en la prpia discogrfica de Ian MacKaye i Jeff Nelson: Dischord Records, banderera del DC hardcore i encara en actiu avui dia. 

Dischord sempre ha seguit una poltica de preus barats, imprimint-los en les prpies portades. Per a evitar el preu abusiu que suposa el mercat del colleccionisme, van editar Minor Threat: complete discography (Dischord, 1990), mantenint-lo sempre disponible en el seu catleg.

Histria. 

La banda comena la seva marxa al novembre de 1980, quan Ian MacKaye (veu) i Jeff Nelson (bateria), que provenien del grup The Teen Idles, s'ajunten amb Lyle Preslar (guitarra) i un amic d'aquest: Brian Baker (sota). Junts formen Minor Threat, i donen el seu primer concert un mes desprs. Obtenen un rotund xit dintre de l'escena hardcore del DC. 

A prinicipis de 1981 graven la seva primera demo en el seu propi estudi casol, The Inner Ear Studios, situats en el soterrani de la casa de MacKaye i Nelson. Per descontents amb el resultat (que s'editaria en 2003 com First demo tape) entren a gravar altra vegada tots els temes, la majoria dels quals formen la seva primera referncia (Minor threat). Amb les seves primeres actuacions i el single tot just editat arriba la polmica, ja que els textos de MacKaye es reflecteixen molt crtics, no noms contra el sistema, sin tamb amb l'escena punk de la ciutat. 

Amb canons com "Straight edge" o "Bottled violence", Minor Threat ataquen a la manera de vida de molts joves punks, que obstaculitzen en l'espiral de l'alcohol, les drogues dures (sobretot la herona) i les malalties de transmissi sexual. Proclamen que no beuen alcohol, ni fumen, ni consumeixen drogues ni duen una vida sexual promscua 

(I'm a person just like you/But I've got better things to do/Than sit around and fuck my head/Snort white shit up my nose/Pass out at the shows/I don't even think about speed/That's something I just don't need/I've got the straight edge: Sc una persona igual que tu/Per tinc millors coses que fer/que quedar-me assegut i fer-me merda /Sortir amb morts vivents/Aspirar merda blanca pel meu nas/Desmaiar-me en els concerts/Ni tan sols pinso en l'speed/Aix s una cosa que no necessito/Tinc el "Straight edge"). 

La seva primera referncia s tot un exemple de la velocitat amb la qual toquen: vuit temes en menys de deu minuts. La seva popularitat es dispara i realitzen una gira per les dues costes nord-americanes, congregant entorn de 1.000 persones cada nit que actuen. Per decisi expressa del grup tots els seus concerts sn Straight edge (concerts per a totes les edats). I va anar una consigna que no van abandonar en la seva curta carrera. Lyle Preslar decideix estudiar en la universitat, pel que el grup se separa. 

Per desprs d'uns mesos, decideix deixar els estudis i continuar amb el grup. Apareix el seu segon single: Out of step, en el qual les canons s'allarguen (algunes duren fins a dos minuts) sense perdre la potncia que els caracteritza o els demolidors textos de MacKaye. 

En "Out of step (with the world)" contnua la temtica Straight edge o en "Guilty of being white", on parla de l'opressi de viure en una societat en la qual ets minoria, aquesta vegada des del punt de vista d'un blanc que sofreix el racisme d'una societat negra. 

En aquest cas la lletra ha estat malinterpretada moltes vegades, i s'ha acusat al grup de racisme, a pesar que l'escena hardcore del DC sempre es va manifestar per ser polticament compromesa, obertament antirracista, antimasclista i antisistema. 

Durant 1982 la imatge del grup comena a ser qestionada per molta gent del DC hardcore. Els sectors ms intransigents de l'escena els van retreure el qual s'haguessin tornat a ajuntar i els van titllar de venuts, el que va anar a poc a poc desanimant a MacKaye. Ell i el seu grup no volien considerar-se abanderats de ning, ni musical ni ideolgicament, i li va dur a justificar tot el que escrivia, de manera que no se li pogus malinterpretar o prendre com referent d'alguna cosa. 

El 1983 apareix el seu primer LP i la seva ltima referncia en actiu: Out of step. En aquest disc introduxen a un nou al baix: Steven Hansgen, passant Brian Baker a tocar la guitarra, amb el que augmenten un poc ms la complexitat dels temes. A ms, MacKaye reescriu la lletra de "Out of step (with the world)", afegint la primera persona als versos "Don't smoke/Don't drink/Don't fuck" i incloent un frasejo en el qual diu "no t'estic dient el que has de fer", deixant clara la seva postura com no-capdavantera de cap moviment. 

La pressi sobre el grup i les diferncies internes fan que Minor Threat es dissolguin a la fi d'aquest any. En 1985 apareix Salad days, que havia estat gravat el 1983.

Activitats segents.
Ian MacKaye ha continuat la seva carrera musical en bandes com Embrace, Egg Hunt junt amb Jeff Nelson. Actualment forma part de Fugazi.

Brian Baker ha tocat en grups com Junkyard, The Meatmen, Dag Nasty, Government Issue.  Actualment forma part de Bad Religion. 

Lyle Preslar va collaborar en el primer disc de Samhain i, el 1984, es va incorporar a The Meatmen juntament amb Brian Baker. Posteriorment ha treballat a Caroline Records collaborant amb artistes com Peter Gabriel, Ben Folds, Chemical Brothers i Idaho.

Jeff Nelson ha participat en grups com Egg Hunt, Three i The High-Back Chairs. Treballa en el seu segell discogrfic Adult Swim Records, distribut per Dischord.


Membres.
 Ian MacKaye: veu.
 Jeff Nelson: bateria.
 Lyle Preslar: guitarra.
 Brian Baker: baix i guitarra.
 Steve Hansgen: baix.

Discografia.
lbums.
 Minor Threat/In my eyes (Dischord, 1983). LP.
 Out of step (Dischord, 1984). LP.
 Complete discography (Dischord, 1989). CD. L'edici actual (Dischord, 2003) est remasterizada.

Singles.
 Minor Threat (Dischord, 1981).
 In my eyes (Dischord, 1981).
 Salad days (Dischord, 1985).
 First demo tape (Dischord, 2003). CD i 7".

Vdeos.
 Live video (Dischord, 1988). VHS.
 Live DVD (Dischord, 2003). DVD.

Vegeu tamb.
 Hardcore punk;
 Straight edge;

Enllaos externs.
 Discogrfica  Dischord;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147857" title="Ajuntament de Barcelona" nonfiltered="34" processed="33" dbindex="60042">

L'Ajuntament de Barcelona s una de les quatre administracions pbliques amb responsabilitat poltica a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administraci General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya, i la Diputaci de Barcelona. T els seus orgens histrics en el Consell de Cent. 

Des de 1979 els seus responsables poltics sn escollits per sufragi universal pels ciutadans de Barcelona amb dret a vot, en eleccions celebrades cada quatre anys. En l'actualitat el seu alcalde s Jordi Hereu que s al capdavant d'un equip de govern en minoria integrat pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC, federat amb el PSOE) i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA). Hereu va substituir Joan Clos a comenaments de Setembre de 2006, en ser aquest nomenat Ministre d'Indstria.

L'Ajuntament t la seva seu a la Casa de la Ciutat, a la Plaa de Sant Jaume de Barcelona, just al davant del Palau de la Generalitat de Catalunya.

 Competncies .
L'Ajuntament s l'organisme amb majors competncies i funcionaris pblics a la ciutat, ja que regula la vida diria dels ciutadans, i importants assumptes com el planejament urbanstic, els transports, la recaptaci d'impostos municipals, la gesti de la seguretat viria mitjanant la Gurdia Urbana, el manteniment de la via pblica (asfaltatge, neteja...) i dels jardins... Tamb s el responsable de la construcci d'equipaments municipals com a guarderies, poliesportius, biblioteques, residncies per a la tercera edat, habitatges de protecci pblica... 

El poder de l'Ajuntament s'estructura en dos nivells, ja que l'Ajuntament va dividir la ciutat administrativament en deu districtes. Existeix un nivell de competncies municipals general, dirigit directament per l'Alcalde de Barcelona i el seu equip de govern, i que s'ocupa de les qestions ms generals i importants de la ciutat, que s'apliquen a tota la ciutat. 

D'altra banda hi ha un altre nivell de competncies, delegades als "Districtes". Aix, cada Districte t el seu propi centre poltic i administratiu, que funciona com un ens poltic amb competncies prpies, que ajuden a descentralitzar la poltica de la ciutat i que els ciutadans asseuen l'administraci ms propera. Cada Districte, com un petit ajuntament territorial, t la seva prpia Sala de Plens on es debaten les qestions poltiques, i el seu propi equip de govern, amb un Regidor al capdavant. El govern del Districte es forma en funci del nombre de vots que cada partit rep, a cada districte, en les eleccions municipals de Barcelona. Aix, succeeix que, encara que el govern de la ciutat recaigui en un determinat partit, un o diversos Districtes siguin governats per una altra formaci poltica. 

 Economia municipal .
L'Ajuntament de Barcelona ha gestionat un pressupost de 1.344 milions d'euros en despeses corrents, segons el pressupost aprovat per a l'any 2006. Tres mbits (la convivncia en l'espai pblic, el benestar social i la millora del transport pblic) han rebut a prop del 40% del pressupost, segons dades del propi ajuntament.

 Personal de l'Ajuntament .
L'Ajuntament de Barcelona compta amb una plantilla prpia de 6.749 empleats directes. D'aquests, destaquen especialment la plantilla de la Gurdia Urbana de Barcelona, que compta amb 2.733 empleats, i el cos del servei d'extinci d'incendis, que compta amb 699 empleats, segons dades del propi consistori. 

 Govern municipal .
L'equip de govern de l'Ajuntament de Barcelona est format per 17 regidors elegits per sufragi universal. La mxima autoritat s l'Alcalde de Barcelona, al que segueixen cinc tinents d'alcalde, i 12 regidors que dirigeixen diferents mbits de la vida pblica.

El segent quadre relaciona les persones que formen part de l'equip de govern des de les eleccions eleccions_municipals_a_Catalunya_del_2007.



 Regidors .
L'Ajuntament de Barcelona est format per 41 regidors, elegits per sufragi universal cada quatre anys. La distribuci actual dels regidors en grups poltics municipals, desprs de les eleccions celebrades el maig de 2007, s la segent :

Partit dels Socialistes de Catalunya: 14 regidors, lder: Jordi Hereu i Boher.
Convergncia i Uni: 12 regidors, lder: Xavier Trias i Vidal de Llobatera.
Partit Popular: 7 regidors, lder: Alberto Fernndez Daz.
Esquerra Republicana de Catalunya: 4 regidors, lder: Jordi Portabella i Calvete.
Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa: 4 regidors, lder: Imma Mayol i Beltran.



 L'Ajuntament als Districtes i barris de Barcelona .

Barcelona es divideix administrativament a 10 districtes des de 1984. Cada Districte funciona com un ens poltic amb competncies prpies, que ajuden a descentralitzar la poltica de la ciutat i que els ciutadans sentin l'administraci ms propera. La divisi territorial dels districtes respon a qestions histriques de la ciutat. La majoria dels Districtes corresponen a antics municipis independents que van ser annexionats a la ciutat durant els segles XIX i XX, i que encara conserven la seva prpia personalitat. Els ciutadans ms ancians de la ciutat encara identifiquen Barcelona nicament amb el Districte de Ciutat Vella.

Els districtes de Barcelona sn: 
Ciutat Vella;
Eixample;
Sants-Montjuc;
Les Corts;
Sarri-Sant Gervasi;
Grcia;
Horta-Guinard;
Nou Barris;
Sant Andreu;
Sant Mart;

 Alcaldes de Barcelona .
L'Ajuntament de Barcelona ha tingut un total de 117 alcaldes des de la seva fundaci el 1835, incloent l'actual, Jordi Hereu. El primer alcalde de la ciutat va ser Josep Maria de Cabanes, que va ostentar el crrec durant sis mesos, entre novembre de 1835 i abril de 1836.

Entre els altres 116 alcaldes han passat a la histria especialment Francesc Rius i Taulet, Carles Pi i Sunyer, Josep Maria de Porcioles, Narcs Serra, i Pasqual Maragall. 

Veure Llista d'alcaldes de Barcelona;

Referncies.


 Enllaos externs .
Web de l'Ajuntament de Barcelona;
Web del Cap de l'oposici al Ajuntament de Barcelona;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147858" title="Dischord Records" nonfiltered="35" processed="34" dbindex="60043">
Dischord Records s un segell discogrfic independent fundat el 1980 per Ian MacKaye, Jeff Nelson i Nathan Strejcek a Washington DC, amb el propsit de treballar i impulsar l'emergent escena local de punk, hardcore i post-hardcore de l'est d' Estats Units. 

Historia. 
La histria de Dischord Records est estretament lligada a la de la banda de punk rock Minor Threat. 

El 1980, la banda de hardcore The Teen Idles, formada per Ian MacKaye i Jeff Nelson, es desintegra i ambds decideixen crear un segell discogrfic amb el qual comenar des del principi. 

Mackaye, Nelson i Strejcek funden, el 1980, Dischord Records para autodistribuirse els discos de la  banda de Mackaye i Nelson, Minor Threat. Aquesta banda noms va romandre tres anys en els escenaris, per el seu llegat s evident. Tan sols un lbum, Out of Step, tres EP's i uns quants discos recopilatoris van bastar perqu Minor Threat inicis un inesgotable corrent de bandes hardcore i straight edge, sent un dels propulsors d'ambds subgneres del punk. En el hardcore, Minor Threat forma parteix dels "tres grans" al costat de Black Flag i Bad Brains.

Una nova banda havia sorgit i, a pesar de la seva curta durada, havia deixat tot un futur a Dischord. Entre el catleg de Dischord estaven bandes com Government Issue, The Faith, Void, Youth Brigade, Iron Cross, Embrace, Rites of Spring, Nation of Ulysses, Scream, Soulside, Gray Matter, Jawbox, Marginal Man, Shudder to Think, Dag Nasty, Lungfish i Fugazi. Eren diverses les discogrfiques independents del moment que treballaven en l'escena hardcore com Alternative Tentacles, SST Records, i Touch & Go Records, per cada nou llanament de Dischord era molt esperat pels seguidors del gnere, caracteritzat per l'tica fes-lo tu mateix (DIY, en angls "Do It Yourself"). 

A la fi dels anys 80 sorgeixen els primers grups emo i post-hardcore, amb bandes al capdavant com Rites of Spring, Embrace i Fugazi, totes elles bandes de Dischord. 

En l'actualitat, el segell continua treballant amb nous grups de l'escena punk i hardcore, sobretot de Washington DC i ha ampliat les seves mires fixant-se en bandes d'altres subgneres derivats com el dance-punk i el post-punk revival com Q and Not U, Beauty Pill, Antelope, Faraquet, Medications, Black Eyes i The Aquarium.

Catleg de bandes.
 Antelope (2001 );
 The Aquarium (2002 );
 Artificial Peace (1980 1981);
 Autoclave (1990 1991);
 Beauty Pill (1999 );
 Beefeater (1984 1986);
 Black Eyes (2001 2004);
 Bluetip (1995 2002);
 Branch Manager (1990 1997);
 Capitol City Dusters (1996 2003);
 Circus Lupus (1990 1993);
 The Crownhate Ruin (1994 1996);
 Dag Nasty (1985 1991);
 Deadline (1981 1982);
 Double-O (1983) ;
 Egg Hunt (1986);
 El Guapo (1996 2006);
 Embrace (1985 1986);
 The Evens (2001 );
 Faith (1980 1983) (Creat por Alec MacKaye, germ de Ian MacKaye);
 Faraquet (1997 2001);
 Fidelity Jones (1988 1990);
 Fire Party (1986 1990);
 French Toast (2001 );
 Fugazi (1987 2001);
 Government Issue (1981 1989);
 Gray Matter (1983 1986; 1990 1993);
 Happy Go Licky (1987 1988);
 High Back Chairs (1989 1993);
 Holy Rollers (1989 1995);
 Hoover (1992 1994; ;
 Ignition (1986 1989);
 Iron Cross (1981 1985);
 Jawbox (1989 1997) (primera banda de Dischord queva marxar a una gran discogrfica, el 1993);
 Lungfish (1988 );
 The Make-Up (1995 2000);
 Marginal Man (1982 1988);
 Medications (2003 );
 Minor Threat (1980 1983);
 Nation of Ulysses (1988 1992);
 One Last Wish (1986);
 The Pupils (2000 );
 Q and Not U (1998 2005);
 Red C (1981);
 Rites of Spring (1984 1986);
 Scream (1981 1990);
 Severin (1989 1993);
 Shudder to Think (1986 1998);
 Skewbald/Grand Union (1981);
 Slant 6 (1992 1995);
 Smart Went Crazy (1993 1998);
 Soulside (1986 1989);
 State of Alert (1980 1981);
 Teen Idles (1979 1980);
 Three (1986 1988);
 Trusty (1989 1997);
 Untouchables (1979 1981);
 Void (1980 1983);
 The Warmers (1994 1997);
 Youth Brigade (1981);

Enllaos externs.
  Web Oficial;
 Reportatge de Dischord Records;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147861" title="Ian MacKaye" nonfiltered="36" processed="35" dbindex="60044">
Ian MacKaye (16 d'abril del 1962) s un msic nord-americ, conegut per ser el fundador i l'amo de Dischord Records, un segell discogrfic de msica hardcore i per ser integrant de diverses de les ms importants bandes del moviment hardcore i emo-core com The Teen Idles (1979), Minor Threat (1980), Embrace (1985) i Fugazi (1987).

Tamb ha estat productor de bandes tan resenyables com Rites of Spring o Bikini Kill. Tamb s conegut per ser un dels impulsors (de manera involuntria) del moviment straight edge. Aquest moviment va comenar sobre la base d'un dels temes de Minor Threat anomenat: Out of Step, on la lletra deixa en clar la postura de la banda davant l'alcohol, el sexe i el tabac. 

Tamb el tema Straight edge s pres com base d'aquest moviment. Va ser la primera persona a utilitzar la paraula "emo" per a catalogar un estil de msica, que molt difereix del que s'entn com a tal a dia d'avui. Actualment es troba mostrant el seu art en un duet anomenat The Evens.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147864" title="Bikini Kill" nonfiltered="37" processed="36" dbindex="60045">
Bikini Kill s una banda punk nord-americana, formada noms per dones i enquadrada dins del moviment Riot Grrrl. Es va fundar a Olympia el 1991 i va desaparixer el 1998. 

 Biografia .

Bikini Kill es forma a finals dels anys 80, per les llavors estudiantes, Kathleen Hanna, Tobi Vail i Kathi Wilcox, iniciant una idea de crear una revista feminista amb el nom de "Bikini Kill" que va acabar concretant-se en una banda. Per conseqent, criden al guitarrista Billy Boredom, per a completar la formaci. 

El grup es va caracteritzar per la seva potncia i agressivitat al tocar, formant part de l'inici d'un moviment denominat Riot Grrrl, duent b de front el tema feminista. Per exemple, en les seves presentacions permetien que alguna dona del pblic prengus el micrfon i coments sobre l'abs sexual (o d'altre tipus) que havia rebut. Desprs de gaireb mes de 8 anys de vida, la banda finalment es dissol el 1998. 

 Discografia .

 lbums .
Revolution Girl Style Now! (1991);
Bikini Kill EP a Kill Rock Stars (1991);
Yeah Yeah Yeah Yeah (1993);
Pussy Whipped (1994);
Reject All American (1996);

 Singles .
New Radio/Rebel Girl (1993);
The Anti-Pleasure Dissertation(1994);
I Like Fucking/I Hate Danger (1995);

 Enllaos externs .
Tigerbomb.net - Arxiu de Bikini Kill ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147866" title="The Cure" nonfiltered="38" processed="37" dbindex="60046">
The Cure s una banda anglesa que va comenar la seva carrera a la fi dels setanta amb l'edici del LP Three Imaginary Boys, en un moment musical conegut com Post-Punk. s molt difcil categoritzar a The Cure en un noms estil musical prenent en compte el so de la banda al llarg de la seva dilatada carrera, ja que en alguns treballs es pot escoltar un so clarament gtic i fosc, mentre que en d'altres es poden trobar melodies pop i certs tocs de electrnica. 

No obstant aix, l'aparena esttica gtica caracterstica del lder de la banda, Robert Smith, freqentment vestit amb roba negra i mostrant un rostre pllid i un llapis de llavis tacant la boca, sumat a lletres que amb freqncia sn introspectives i tenebroses, han fet que la banda sigui associada generalment amb el rock gtic o dark. 

Smith rebutja aquesta categoritzaci i es nega a emmarcar a la banda dinse d'un nic gnere. The Cure ha assolit vendre, des de l'any de la seva formaci (1976), al voltant de 50 milions de discos en tot el mn.


Discografia.

lbums d'estudi.

Three Imaginary Boys (1979);
Seventeen Seconds (1980);
Boys Don't Cry (1980), edici per  EE.UU. de Three Imaginary Boys;
Faith (1981);
Pornography (1982);
The Top (1984);
The head on the door (1985);
Kiss Me, Kiss Me, Kiss Me (1987);
Disintegration (1989);
Wish (1992);
Wild Mood Swings (1996);
Bloodflowers (2000);
The Cure (2004);

En directe.

Concert (1984);
Entreat (1990);
Show (1993);
Paris (1993);

Membres.
 Robert Smith (1976-?);
 Simon Gallup (1979-1982 i 1984-?);
 Jason Cooper (1995-?);
 Porl Thompson (1976-1978, 1983-1993 i 2005-?);

 Ex-membres.
 Lol Tolthurst (1976-1989) ;
 Michael Dempsey (1976-1979);
 Perry Bamonte (1990-2005);
 Roger O'Donnell (1987-1990 y 1995-2005);
 Matthieu Hartley (1979-1980);
 Phil Thornalley (1983-1984);
 Andy Anderson (1983-1984);
 Boris Williams (1984-1994);


Enllaos externs.
  TheCure.com: Web Oficial de The Cure;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147869" title="Scat" nonfiltered="39" processed="38" dbindex="60048">
L'scat consisteix en vocalitzar paraules i sllabes sense sentit (com "bippity-bippity-doo-wop-razzamatazz-skoobie-doobie-bee-bop-a-lula-shabazz") tal com empleen els cantants de jazz que creen l'equivalent a un solo instrumental utilitzant nicament la veu. Tamb s un tipus de veu instrumental. Encara que l's de sllabes sense sentit en la can ha sigut tradicionalment caracterstic en l'scat, aquest es distingueix en el fet qu en lloc de fer que els sons reprodusquen exactament la melodia, les improvisacions es fan amb la melodia i amb ritme, com en altres improvisacions.

El vocalese, altra variant del jazz, n'est ntimament relacionada, per utilitza ms lletres que no sllabes sense sentit. Sovint, ms que improvisar melodies, els que practiquen vocalese canten lletres per a improvisacions per msics instrumentals.

Histria.
Abans de l'expansi del jazz per tots els Estats Units, els vocalistes de ragtime ja utilitzaven un tipus d'scat. En els primers anys del segle XX, oferiren Ben Harney, pioner del ragtime; i Tony Jackson, pianista de Nova Orleans cantar scat. Gene Green, un dels primers mestres del ragtime scat, grav cors d'scat en la seua can "King of the Bungaloos" i algunes altres entre 1911 i 1917. Incls l'estrela de l'espectacle Al Jolson va fer scat en un parell de bars a meitat de la gravaci del seu "That Hunting Melody", en el 1911.

Diu una llegenda prou estesa que l'scat l'invent Louis Armstrong quan li caigu la fulla de lletres mentre cantava durant la gravaci de "Hebbie Jeebies" en 1926.
La histria s falsa i Armstrong ni tan sols ho afirm. Els msics de jazz Don Redman, Cliff Edwards i Red Nichols gravaren tots tres exemples d'scat abans que Armstrong.
No obstant aix, el disc "Hebbie Jeebies" i els segents discos d'Armstrong introduren la can scat a un pblic ms ampli i va fer molt per popularitzar l'estil. Armstrong fou un msic innovador que experiment amb tot tipus de so i improvis amb la seua veu aix com amb el seu instrument. En un fams exemple, Armstrong va fer scat en un passatge de "I'm a Ding Dong Daddy from Dumas". A meitat de gravaci digu "He oblidat la lletra!" i tot seguit s'entreg a l'scat.

El 26 d'octubre de 1927, l'orquestra de Duke Ellington grav "Creole Love Call" junt amb Adelaide Hall cantant sense paraules. Segons Nat Hentoff, "Sona com un trompetista growl especialment sensible. La creativitat hagu de ser compartida entre Ellington i Hall donat que ell sabia l'estil de can que volia, per sols ella era capa de produir el so. En 1932, Ellington repet l'experiment en una de les seues versions de "The Mooche", amb Baby Cox cantant scat desprs d'un solo de tromb similar de Tricky Sam Nanton.

Segons Dick Higgins, "En la msica afro-americana hi ha una tradici de poesia sonora, possiblement basada originalment en cridades de treball, que es veuen  en la can scat de la msica popular dels anys 30, en els llargs passatges en la can "Minnie the Moocher" de Cab Calloway, per exemple".

Ms tard Ella Fitzergald popularitz la msica scat com una forma d'art de jazz vocal, particularment exemplificada en la seua gravaci de "Oh, Lady be Good!", de George Gershwin i Ira Gershwin, l'any 1947.

Altra gran intrpret d'scat fou Sarah Vaughan, qui de vegades inventava lnies meldiques noves senceres en les seues improvisacions. Potser no tingu la mateixa popularitat que Ella Fitzergald per els aficionats la qualifiquen com la millor cantant d'scat, la John Coltrane de l'scat.

L'scat influ en el desenvolupament del doo-wop i el hip hop. Aparegu tamb en diversos gneres de msica rock. Jim Morrison de The Doors canta una tornada d'scat lent a la can "Cars Hiss By My Window", intentant imitar un solo d'harmnica que havia escoltat i tamb obri notablement la cara B de l'lbum de Joe Walsh The Smoker You Drink, The Player You Get amb la can "Meadow". Aix mateix, fou empleat en la can "Wish You Were Here", de Pink Floyd.

L'scat tamb apareix en gneres ms recents, incloent la msica industrial, en la tornada de la can "Jesus Built My Hotrod",de Ministry; msica heavy metal, el grup Korn liderat per Jonathan Davis, qui ha incorporat l'scat en canons com "Twist", "Freak on a Leash", "B.B.K." i "Liar"; i el death metal, subgnere del heavy metal, on John Tardy del grup Obituary utilitza l'scat. El llegendari artista de jazz Scatman John (John Paul Larkin) renov l'inters en el gnere breument durant la meitat dels anys 90. Jack Black tamb fa scat en el "Tribute" de Tenacious D.

El terme skat s'utilitza en msica jamaicana per a una representaci verbal d'un popular so de guitarra. El mestre guitarrista jamaic Ernest Ranglin va dir que "la inusual puntejada de guitarra" que ell i altres msics tocaven es referia a l'"skat! skat! skat!". Alguns experts en msica creuen que aquest terme s la font del nom de la msica ska, predecessora del reggae.

Altre mtode d'scat es practica per guitarristes que fan scat amb els seus solos nota per nota. Entre els practicants notables destaquen George Benson, Sheldon Reynolds, i Rik Emmett.

 Cantants d'scat notables (en ordre cronolgic).
 Gene Greene (1881-1930);
 Cliff Edwards (1895-1971);
 Leo Watson (1898-1950);
 Louis Armstrong (1901-1971);
 Bing Crosby (1903-1977);
 Cab Calloway (1907-1994);
 Louis Prima (1910-1978);
 Scatman Crothers (1910-1986);
 Slim Gaillard (1911/1916-1991);
 Dizzy Gillespie (1917-1993);
 Ella Fitzgerald (1917-1996);
 Anita O'Day (1919-2006);
 Carmen McRae (1920-1994);
 Sarah Vaughan (1924-1990);
 Sammy Davis, Jr. (1925-1990);
 Mel Torm (1925-1999);
 Cleo Laine (nascut al 1927);
 Betty Carter (1929-1998);
 Shooby Taylor (1929-2003);
 Richard B. Boone (1930-1999);
 Mark Murphy (nascut al 1932);
 Johnny "Guitar" Watson (1935-1996);
 Jeanne Lee (1939-2000);
 Al Jarreau (nascut al 1940);
 John Paul Larkin ("Scatman John") (1942-1999);
 Aretha Franklin (1942-);
 George Benson (1943-);
 Robert Wyatt (nascut al 1945);
 Micky Dolenz (nascut al 1945);
 Freddie Mercury (1946-1991);
 David Gilmour (nascut al 1946);
 Edgar Winter (nascut al 1946);
 Steven Tyler (nascut al 1948);
 Bobby McFerrin (nascut al 1950);
 Chaka Khan (nascut al 1953);
 Jackie Chan (nascut al 1954);
 David Lee Roth (nascut al 1954);
 The Nutty Squirrels (actiu en 1959-64 i 1977-81);
 Bjarne Riis (nascut al 1964);
 Evan Stone (nascut al 1964);
 Dave Matthews (nascut al gener de 1967);
 Kurt Elling (nascut al novembre de 1967);
 Bradley Nowell (nascut al febrer de 1968);
 Mike Patton (nascut al 1968);
 Jack Black (nascut al 1969);
 Jonathan Davis (nascut al 1971);

Veure tamb.
 A cappella;
 Beatboxing;
 Doo-wop;
 Scatman (Ski Ba Bop Ba Dop Bop);
 Vocalese;

 Altres referncies .
 Dick Higgins, "A Taxonomy of Sound Poetry" a Precisely: Ten Eleven Twelve (1981);

 Enllaos externos .
  Dick Higgins' Audio Works on UbuWeb Sound Poetry;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147871" title="Ignasi Guardans i Camb" nonfiltered="40" processed="39" dbindex="60049">
Ignasi Guardans i Camb ( Barcelona el 18 de maig de 1964 ) s un advocat i poltic catal, fill de Ramon Guardans i Valls i nt de Francesc Camb.

Des de juny de 2004 s eurodiputat de Convergncia i Uni (CiU) al Parlament Europeu, integrat a l'Aliana dels Liberals i Demcrates per Europa (ALDE). s Vicepresident de la Comissi de Comer Internacional, membre de la Comissi de Llibertats Pbliques, Justcia i Interior i de la Comissi de Cultura i Educaci. Alhora s membre de les Delegacions per les relacions amb els Estats Units i amb els pasos de l Europa sud-oriental. Fins el gener del 2007, va ser Vicepresident de la Comissi d'Afers Constitucional.

Va iniciar la seva activitat poltica el 1995 com a diputat de CiU al Parlament de Catalunya. Un any ms tard va passar a ser diputat al Congrs dels Diputats, crrec que va ocupar fins el 2004. Durant aquest perode va ser Portaveu del Grup Parlamentari Catal en diverses Comissions i va assumir diverses responsabilitats especialment en l'mbit d'assumptes exteriors i europeus, de justcia, de cultura i d'educaci. De 1999 a 2004 va ser membre de les Assemblees Parlamentries del Consell d'Europa (a la Comissi d'Assumptes Jurdics i Drets Humans) i de la Uni Europea Occidental (a la Comissi Poltica).

Anteriorment, desprs de llicenciar-se i doctorar-se a la Universitat de Navarra (1992), va ser professor de Dret Internacional Privat a la Universitat de Navarra, a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Abat Oliba entre 1988 i 1995. A partir de l'any 1992 va comenar a treballar com a advocat, sempre dins de bufets collectius d'mbit internacional.

Ha publicat un llibre i diversos captols en obres de carcter jurdic. s membre de diverses associacions culturals, econmiques i professionals. Participa regularment en activitats de reflexi i anlisi d'institucions privades europees i nord-americanes en mbits de poltica exterior, la cultura i drets humans. Escriu freqentment a diversos diaris, i collabora habitualment amb alguns programes de rdio i televisi.

Enllaos externs.
  Ignasi Guardans i Camb, Web personal;
  Fitxa d'Ignasi Guardans al Congrs dels Diputats;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147873" title="Cartoixa de Montalegre" nonfiltered="41" processed="40" dbindex="60050">

La Cartoixa de Montalegre s un monestir de l'Orde de la Cartoixa (tamb anomenat orde de Sant Bru) situat al terme de Tiana, amb orgens al 1415.

 Enllaos externs .

 Cartoixa de Santa Maria de Montalegre;
 PoblesDeCatalunya.cat - Cartoixa de Montalegre;
 Esglsia de Montalegre;
 Vilaweb - Diari de l'Escola - Cartoixans;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147875" title="El Gastor" nonfiltered="42" processed="41" dbindex="60051">

El Gastor s una localitat de la provncia de Cdiz, Andalusia, Espanya. L'any 2005 comtava amb 1.948 habitants. La seva extensi superficial s de 28 km i t una densitat de 69,6 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques son 36 51' N, 5 19' O. Es troba situada a una alada de 520 metres i a 131 kilmetres de la capital de provncia, Cadis.

Cultura i monuments.
Destaca la fabricaci i utilitzaci d'un tipus de gaita autctona, la gaita gastorea. La gaita gastorea s coneguda en tota l'rea de El Gastor i la Serra de Cdiz.

Destaca el Dolmen del Gegant com exemple d'arquitectura megaltica a El Gastor.

Tamb destaquem d'aquet poble i comarca el gran sentiment nacional andalus dels seus habitants.

Gastronomia.
 Pollastre "campero".
 Olives amanides.
 Sopes pegs.

Demografia.


Enllaos externs.
Web amb informaci general del Poble i Cases Rurals;
Ajuntament de El Gastor;
El Gastor - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147889" title="Balantidium coli" nonfiltered="43" processed="42" dbindex="60052">

Balantidium coli s el protozou parsit ms gran dels humans, amb una mida molt superior a la que generalment presenten els protozous, ja que aquesta es troba al voltant dels 15 m. Es podria considerar que Balantidium coli es troba al lmit del visible fisiolgicament.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147890" title="PuTTY" nonfiltered="44" processed="43" dbindex="60053">

PuTTY s un client de terminal TCP, desenvolupat per Simon Tatham, distribut com a Programari lliure. Inicialment va ser desenvolupat per funcionar sobre el Sistema Operatiu Microsoft Windows per actualment existeixen versions per diverses plataformes Unix i Linux, i ja es troben en desenvolupament versions per Mac OS X.
El seu nom s un joc de paraules en angls, car originariament va ser desenvolupat com a client del servei "getty" (get - put).

Caracterstiques.

Permet connectar mitjanant diversos protocols telnet, rlogin, SSH, etc.
Diversos formats d'encriptaci 3DES, AES, DES, Blowfish, etc.
Guarda la configuraci de diverses connexions;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147892" title="Aloi de Montbrai" nonfiltered="45" processed="44" dbindex="60054">
Aloi de Montbrai o Mestre Aloi (segle XIV) fou un escultor catal d'origen francs.

Documentat a Catalunya entre els anys 1337 i 1368, es creu de procedncia francesa, encara que la seva activitat professional es va realitzar per a la Corona d'Arag i Catalunya.
 
Rep encrrecs reials de Pere el Cerimonis, el primer, documentat l'any 1337 s el del sepulcre de la seva mare Teresa d'Entena . La realitzaci de 19 escultures dels comtes i dels reis catalano-aragonesos per al Sal del Tinell en el Palau Reial Majorde Barcelona, ms tard tamb li encarrega el pante real del monestir de Poblet que ho va portar a terme juntament amb l'escultor Jaume Cascalls.

Altres obres. 
Mare de Du de Prats de Rei, Anoia. Alabastre policromat de 1340 ;
El sepulcre de Margarida de Llria a Valncia. 1344 ;
Sepulcre de Sant Daniel al Monestir de Sant Daniel de Girona. 1345 ;
Crist jacent per a l'esglsia de Sant Feliu de Girona. 1350 ;
Catedral de Girona;
Catedral de Tarragona;
Enllaos externs.
Sepulcre de Sant Daniel

Bibliografia.
Volum 1, 2004  La Gran Enciclopdia en catal, Barcelona Edicions 62 ISBN 84 297 5429 6




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147893" title="Administraci General de l'Estat d'Espanya" nonfiltered="46" processed="45" dbindex="60055">
La Constituci de 1978 en el seu ttol VIII va establir un estat organitzat territorialment en Comunitats Autnomes, provncies i municipis. Cada una d'aquestes entitats gaudeix d'autonomia per a la gesti dels seus respectius interessos, sent l'Administraci General de l'Estat aquella part de l'Administraci Pblica que depn del Govern central, en contraposici amb les Administracions Autonmica i Local. 

Est integrada per l'Administraci Central (Govern o Consell de Ministres, Comissions Delegades del Govern, Ministeris, Comissi General de Secretaris d'Estat i Sotssecretaris, Comissions Interministerials) i l'Administraci Perifrica (Delegacions del Govern en les Comunitats Autnomes).

Est regida per la Llei 6/1997, de 14 d'abril, d'Organitzaci i Funcionament de l'Administraci General de l'Estat, la qual estableix que l'Administraci General de l'Estat, sota la direcci del Govern i amb submissi plena a la Llei i al Dret, serveix amb objectivitat els interessos generals, desenvolupant funcions executives de carcter administratiu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147894" title="Casa Agust" nonfiltered="47" processed="46" dbindex="60056">

La Casa Agust s un edifici modernista de Badalona que data del 1880 (segons E.P.) fet per l'arquitecte Domnech i Montaner per a l'enginyer Eduard Agust i Saladrigas, a la confluncia del carrer Roger de Flor (tamb dit de les flors) amb "la Rambleta" (actualment plaa Pep Ventura).

Tamb s'anomenava el castell del Doctor Agust per les formes escalades de la vora superior i l'ofici de metge d'un estadant de la famlia Agust.

En la dcada dels cinquantes (1950) hostatj l'Institut Albniz de Badalona (escola de secundria) i als estius s'hi feien cursos per entretenir els ms menuts.

A la dcada dels noranta hostatj una botiga de motocicletes.

Actualment (2007) hi ha una cafeteria / restaurant i ha sortit als diaris perqu les obres d'allargament del Metro han causat esquerdes a la faana.



 Referncies .



 Enllaos externs .

 PoblesDeCatalunya.cat - Casa Agust (Fotos i ressenya);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147897" title="El Bulli" nonfiltered="48" processed="47" dbindex="60057">
 

El Bulli s un restaurant propietat del xef Ferran Adri i del director Juli Soler a Cala Montjoi, Roses (Girona). T 3 estrelles Michelin i ha estat considerat quatre vegades (2002, 2006, 2007 i 2008) el millor restaurant del mn al Top 50 de la revista Restaurant. El restaurant t una estaci limitada d'abril a setembre.

El Bulli va ser fundat el 1962 per un matrimoni alemany com a bar on acudien els estiuejants. A finals de la dcada dels 60, a mesura que la cuina anava prenent entitat, esdevingu un restaurant. Al llarg dels anys passaren diversos cuiners pel restaurant. Amb Jean-Louis Neichel, el Bulli obtingu la primera estrella Michelin.

El 1981, Juli Soler s'hi incorpor com a director i amb J. Paul Vinay com a xef, obtingueren la segona estrella a la guia Michelin. El 1983 arrib Ferran Adri i l'any segent ja s'havia convertit en el xef del Bulli. L'any 1990, Ferran Adri i Juli Soler es van associar i iniciaren un projecte que els duria a aconseguir la tercera estrella Michelin l'any 1996.

Els plats que s'hi serveixen combinen ingredients inusuals amb sofisticades tcniques cientfiques i innovadores. Per la cuina del Bulli han passat alguns dels millors xefs de la cuina catalana i espanyola actual com ara Dani Garca, Paco Roncero o Sergi Arola.


 Obres publicades .
 El Bulli 1983-1993 (Juli Soler i Albert Adri);
 El Bulli: el sabor del Mediterrani, 1993, ISBN 847596415X;
 Els secrets d' El Bulli, 1997, ISBN 448710002;
 El Bulli 1994-1997 ( Juli Soler i Albert Adri);
 Cuinar en 10 minuts amb Ferran Adri, 1998, ISBN 8460576280;
 Celebrar el milenio con Arzak y Adri (con Juan Mari Arzak), 1999, ISBN 8483072467;
 El Bulli 1998-2002 ( Juli Soler i Albert Adri), Conran Octopus, 2003, ISBN 1840913460; Ecco, 2005, ISBN 0060817577;
 El Bulli 2003-2004 ( Juli Soler i Albert Adri), Ecco, 2006, ISBN 0061146684;
 FOOD for thought THOUGHT for food (El Bulli i Ferran Adri), 2009 Actar Editorial, ISBN 9788496954687;



 Curiositats .
 L'estiu de 2008, Pascal Henry, un sus que feia una ruta per 68 restaurants distingits amb 3 estrelles Michelin, va desaparixer misteriosament, i sense pagar, desprs de sopar al Bulli. Els Mossos d'Esquadra el van buscar infructuosament per l'entorn del restaurant durant gaireb 2 mesos fins que finalment se'l va localitzar sa i estalvi a Ginebra, grcies a una cmera de seguretat.

 Referncies .


Enllaos externs.
 El Bulli;
 El Bulli, el centro de experimentacin culinaria de Ferran Adri (La Voz Digital) ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147898" title="Pet" nonfiltered="49" processed="48" dbindex="60058">


Pet, vegeu Flatulncia;

Onomstica:

Pet (cognom), cognom rom;
Publi Eli Pet (cnsol 337 aC), cnsol el 337 aC ;
Publi Eli Pet (Publius Aelius Paetus) , edil plebeu el 296 aC;
Gai Eli Pet, cnsol el 286 aC ;
Quint Eli Pet (pontfex), Pontfex el 216 aC ;
Publi Eli Pet (cnsol 201 aC), cnsol el 201 aC ;
Sext Eli Pet, cnsol el 198 aC ;
Quint Eli Pet (cnsol), cnsol el 167 aC ;
Sext Articuleu Pet, cnsol el 101.
Publi Autroni Pet (cnsol electe), cnsol el 65 aC ;
Publi Autroni Pet (cnsol sufecte), cnsol sufecte el 33 aC ;
Luci Autroni Pet, procnsol a frica vers el 30 aC;
Gai Cesenni Pet o Gai Cesoni Pet, cnsol l'any 61 ;
Luci Castrini Pet, magistrat local rom.
Luci Papiri Pet, filsof amic de Cicer;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147901" title="Monestir de Sant Daniel de Girona" nonfiltered="50" processed="49" dbindex="60059">


El monestir de Sant Daniel es troba al barri de Sant Daniel, molt  prop del centre de la ciutat de Girona.

s un monestir de monges benedictines la histria de les quals es remunta a l'edat mitjana. Compte amb una comunitat activa de religioses. 
Histria. 
Va ser fundat per Ermessenda de Carcassona, esposa del comte Ramon Borrell. Ermessenda va adquirir al 1019 unes terres pertanyents al bisbe de Girona a les quals ja existia una petita esglsia. El propi bisbe es va encarregar de reconstruir aquesta esglsia perqu pogus establir-se la comunitat. Ermessenda es va encarregar de dotar al cenobi amb terres en diversos llocs, donacions que va continuar el seu fill Ramon Berenguer I. 

Aviat es va establir una comunitat de sis religioses i el cenobi es va convertir amb el lloc preferit per les joves de les famlies adinerades de la comarca que volien servir a Du. Al 1342 la comunitat era de 20 monges. L'any 1550 va quedar unit per ordre papal al priorat de Valldemaria, prop d'Hostalric. 

Al 1640 la comunitat va haver d'abandonar el monestir i refugiar-se a les muralles de Girona; cosa que va succeir de nou durant el lloc de les tropes napoleniques de la ciutat. Les tropes franceses van utilitzar el cenobi com hospital militar. Va ser abandonat de forma breu desprs de la desamortitzaci de 1835 encara que aviat es va recuperar l'activitat monacal.
Edifici. 

Queda molt poc de l'edifici original. Les restes de major antiguitat sn els que conformen el cos central de l'esglsia. Sn restes corresponents a una reforma realitzada al segle XII. 

A l'origen, l'esglsia era una replica una mica ms gran de l'esglsia del monestir de Sant Pere de Galligants amb un cimbori i un absis central molt semblants. La de sant Daniel tenia, no obstant aix, creuer, donant-li aix planta de creu grega. La volta primitiva de l'esglsia ha desaparegut. La faana va ser ampliada,  a pesar de aix,  encara pot veure's la ms antiga al centre. La primitiva portalada es va substituir al segle XV.

Al temple es troba una petita cripta a la qual es veneren les restes del mrtir Daniel que van arribar, segons la tradici, des de Arles. El cos es troba dintre d'un sepulcre realitzat en 1345 per Aloi de Montbrai per ordre del bisbe Arnau de Mont-rodon.

El claustre s de dos pisos. El pis inferior est datat al segle XIII mentre que el superior s del XV. T forma rectangular, amb dues galeries el doble de llarga que les altres. La decoraci inferior s romnica. Presenta columnes dobles amb capitells d'estil corinti. El superior s molt ms simple i d'estil gtic.

Enllaos externs.
Informaci del monestir ;

Referncies.
Pladevall, Antonio. Els monestirs catalans, Ediciones Destino, Barcelona, 1970






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147903" title="Jan Hus" nonfiltered="51" processed="50" dbindex="60060">

Jan Hus  (Husinec, Bohmia del Sud, 1369   Constana, Alemanya, 6 de juliol de 1415) fou un predicador reformista i pensador religis txec. 

Hus va ser ordenat sacerdot en 1400 i anomenat predicador, primer a l'esglsia de Sant Miquel i desprs a la capella de Betlem, on hom hi predicava exclusivament en txec. All fustigava la relaxaci moral del clergat. Va participar en el moviment politicosocial sorgit de l'escola de predicadors de Milia de Kromeriz, que defensaven un retorn al cristianisme primitiu i s'oposaven a la jerarquia. Va ser nomenat rector de la Universitat de Praga l'any 1409.

Hus va impulsar des de 1408 un moviment cristi basat en les idees de John Wycliff. Els seus seguidors van ser anomenats hussites i es van multiplicar en moments en qu l'Esglsia catlica patia la crisi de l'anomenat Cisma d'Occident, quan exercien dos papes, als que s'hi va sumar, l'any 1409, un de tercer, Alexandre V, que va condemnar el moviment hussita i va excomunicar Jan Hus. Convocat el Concili de Constana amb l'objectiu de reunificar l'Esglsia catlica, Hus va acudir a defensar els seus punts de vista, per va ser condemnat all a morir en la foguera i el 6 de juliol de 1415 fou cremat viu.

Abans d'sser cremat, Hus va dir les segents paraules al botx: "Rostirs una oca ("hus" significa oca en llengua bohmia), per dins d'un segle et trobars amb un cigne que no podrs torrar." Se sol identificar a Mart Luter amb aquesta profecia (passats 102 anys va clavar les seves 95 tesis a Wittenberg), i se'l sol identificar amb un cigne.


Hus va ser un precursor del protestantisme. Els seus escrits li van fer guanyar un lloc important en la literatura txeca. Jan Hus va estudiar a l'escola de Llat a Praga i grcies a a va introduir els smbols diacrtics en l'escriptura de l'idioma bohemi (llengua txeca) (especialment el h ek), amb la qual cosa cada so podia ser escrit mitjanant un nic smbol i se simplificava l'escriptura.

A Jan Hus se li ha dedicat un conjunt escultric a la Plaa de la Ciutat Vella (Starom stsk nmest) de Praga.

L'any 1999, el llavors Papa Joan Pau II va reconixer que "Hus s una figura memorable per moltes raons, per sobretot la seua valentia moral davant les adversitats i la mort... Sento el deure d'expressar la meua profunda pena per la cruel mort infligida a Jan Hus i per la consegent ferida, font de conflictes i divisions, que es va obrir d'aquesta manera dins la ment i el cor del poble bohemi".


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147904" title="Armada Invencible" nonfiltered="52" processed="51" dbindex="60061">


La grande i Felicssima Armada (ms coneguda com la Armada Invencible), va ser el nom que va donar Felip II a la gran flota que va armar el 1588 per la conquesta de Anglaterra. L envio per part de Felip II d aquesta flota, amb la intenci d'envar i controlar la poltica exterior anglesa, a suposar el comenament de las hostilitats entre Espanya i Anglaterra que finalment va guanyar Espanya al imposar un tractat molt favorable el 1604. La supremacia espanyola en els mars seguiria essent indiscutible fins que el 1639 amb la derrota de la Batalla de les Dunes comenaria a declinar.
 El pla .
La idea era recrrer la Canal de la Mnega i recollir un exrcit espanyol de 30.000 homes dirigit per Alejandro Farnesio (duc de Parma); aquests passarien el canal en barcasses protegits per la flota per desembarcar a la costa del comtat de Kent.

 Els preparatius . 

El 19 de febrer de 1588, Alonso Prez de Guzmn rep l'anunci de la mort del Marqus de Sta. Creu i l'ordre de partir a Lisboa. La Grande i Felicssima Armada es queda sense l'arquitecte que la va dissenyar i Felipe II encomana el comandament de l'empresa a Alonso Prez de Guzmn el Bueno i Ziga, VII Duc de Medina-Sidonia, potser per raons ms poltiques que militars, qui no t menys objeccions a la missi que el seu predecessor.

s fcil comprendre la desesperaci del duc que, segons alguns autors afirmen, havia declarat de si mateix no sc home de mar, ni de guerra, encara que en el seu descrrec i segons les cartes enviades al rei podem llegir en concret:
V.M. em va manar vingus a Lisboa a aparellar aquesta armada i portar-la al meu crrec. I en acceptar la jornada vaig proposar a V.M. moltes causes prpies del seu servei, per do no convenia el que jo la fes, no per refusar el treball|feina, si no per veure que se n'anava a l'empresa d'un regne tan gran i tan ajudat dels vens i que per a aix era menester molta ms fora de la qual V.M. tenia junta a Lisboa. I aix vaig refusar aquest servei per aquesta causa. I per entendre que es facilitava ms a V.M. el negoci del que alguns entenien, que noms miressin al seu real servei, sense ms finalitats.


Aix, el fcil de comprendre en aquest cas eren les seves preocupacions en relaci amb la pressa que exigia el rei i el mal estat d'aquella armada. Una armada mal proveda, sense el personal necessari ni l'apropiat. Una armada dissenyada precipitadament que ell havia de disposar en un espai de temps massa curt i sense amb prou feines homes (9.000):
"...aunque hagin escrit a V.M. d'aqu, que aquesta armada estava tan a punt i en ordre que podria partir dins de pocs dies, desprs que jo he arribat l'he trobat tan diferent d'aix, que fos impossible poder fer-se, doncs tot el que jo he fet desprs que vaig arribar i el que es va fent s tan necessari, que si no es fes dins del port, fos l'armada a molt risc, perqu tota l'artilleria s'ha mudat, per ser imposible poder servir-se de ella de la manera que estava posada, i moltes altres coses d'aquesta qualitat que han estat necessaris de mudar-se
 

 La batalla . 

Tot just va haver salpat l'Armada, les galernes van dispersar la flota davant La Corua, empenyent a alguns vaixells fins al sud-est d'Anglaterra, i a altres cap al golf de Biscaia. Va portar ms d'un mes tornar a reunir la flota. Per la seva part, el duc de Medina-Sidonia, va tornar a aconsellar una vegada ms al rei que desists de l'empresa o que el rellevs del comandament.

Alhora, els anglesos van enviar a la desesperada una flota de guerra destinada a enfrontar-se a la Gran Armada mentre aquesta es trobava amarrada en La Corua, per les condicions meteorolgiques eren tan dolentes que els anglesos ni tan sols no van aconseguir arribar a Espanya i van haver de tornar als seus ports.

 Contratemps .

A partir del 22 de juliol, quan van arribar el golf de Biscaia, les fortes tempestes i l'estat de la mar van provocar que per al 28 del mateix mes una part de la flota (40 vaixells) s'hagus perdut i separat de la resta.

Van haver de passar uns altres dos dies ms perqu els vaixells perduts tornessin al gruix de la flota. Desafortunadament per a ells ja havien estat albirats pel vaixell angls Golden Hind comandat aquesta vegada per Thomas Fleming, qui va tenir temps de donar la veu d'alarma mentre la Grande encara es recomponia.

Quan l'armada assolia l'altura|alria de Fowey, els fars costaners anglesos ja anunciaven la seva presncia.

D'aquest fet, l'avs de Fleming a Drake sobre l'arribada espanyola, neix una de les moltes, encara que poc probable, llegendes o mites sobre el comentari de Drake quan jugant a les bitlles en Plymouth_Hoe li va arribar la notcia de l'albirament de la Grande:
Tenim temps d'acabar la partida. Desprs vencerem els espanyols
Sir Francis Drake

El que s que s cert i un fet s que la flota anglesa fondejada a Plymouth no tenia possibilitats de salpar, ja que ni el temps ni la mar no li ho permetien en aquell moment. Amb la brisa en contra i la pujada de la marea, la flota anglesa es trobava atrapada al port. A ms en aquells mateixos instants l'"Armada Invencible" navegava vent a favor, a sobrevent.

Alguns historiadors, molts dels quals basen la derrota en la incompetncia de Medina-Sidonia, afirmen que el segon al comandament, Flors Valds (tamb s'estudien|remenen altres noms com Oquendo i Recalde) va suggerir al comandant de la flota copar els anglesos mentre es trobaven impossibilitats al port. Per s de suposar, i no deixa de ser cap altra conjectura encara que probable, que Medina-Sidonia, portat per l'obedincia cega al seu rei, tenia unes directrius inamovibles a seguir: reunir-se tant s com no amb les tropes que esperaven a Flandes i llanar-se sobre Anglaterra quan els fos possible.

Sens dubte era un pla simple que aquella flota immensa i potent podria completar sense problemes, donada l'estimaci feta sobre la flota enemiga.

Sembla habitual que s'esmenti reiteradament l'esmentada incompetncia de Medina-Sidonia, per d'altra banda, alguns autors consideren que sempre va actuar elegint la millor i ms coherent de les opcions per a la flota.

Aix, en definitiva, no sembla haver-hi constncia de l'advertncia|advertiment del segon sobre atacar a la flota anglesa en port i les afirmacions, potser exageradament humils donat el seu carcter modest i obedient, d'Alonso Prez de Guzmn sobre si mateix van poder contribuir a aquesta idea d'incompetncia sobre el seu lideratge de la flota en matria militar.

 Primeres trobades .

El 31 de juliol, la flota anglesa comena a dominar tmidament l'"Armada Invencible" i al marge de les primeres preses de contacte i estimaci del poder adversari, es realitzen per part anglesa els primers atacs amb tmids canoneigs en llarga distncia. En un d'aquests xocs ocorren dos accidents no tan importants per a la "Grande" com el bot aconseguit pels anglesos: es perden dos galions espanyols, el navili insgnia de Pedro de Valds al comandament de la flota andalusa (11 navilis) "San Salvador|salvador" i el "Nostra Senyora del Rosari".

En el primer sembla ser que explota la santabrbara del vaixell, el pnic i desconcert del personal a bord fan que aquest es lliuri i quedi a la merc de Drake. De nou, algunes llegendes afirmen que va ser la conseqncia d'un acte de sabotatge angls, per tampoc no hi ha constncia de res que s'assembli a aquest fet.

L'altre gali, el "Nostra Senyora del Rosari", en una maniobra d'abordatge sobre un navili angls, xoca amb un altre vaixell espanyol, quedant inutilitzat el seu pal i, per tant, sense possibilitat de fer front a cap atac... Corre la mateixa sort que el "San Salvador|salvador", queda a la merc dels anglesos junt amb la seva tripulaci i ambds acaben als ports de Weymouth i Darmouth, respectivament.

La prdua de dos navilis importants com els esmentats, aix com els petits xocs, no van ser tan greus per als espanyols com el bot aconseguit pels anglesos, ja que, almenys un d'ells, anava replet de vitualles, munici (encara que poc quedaria del San Salvador) i altres material per a l'aprovisionament de la "Grande". Donades les circumstncies posteriors i les dificultats de l'Armada per fondejar a Flandes, ambds navilis potser haurien estat mortals de necessitat.

Tot i aix, sembla evident que dos galions dels 137 navilis espanyols no era, en aquell moment, una gran prdua quantitativa, encara que potser s una mica ms qualitativament. Per quan els problemes van comenar a superar a la "Felicssima", qualsevol navili per poc important que sembls es va convertir en vital per al seu objectiu.

 El Canal . 



El 2 d'agost de 1588, a l'altura de Las Gravelinas, la Gran Armada va tenir seu primera i nica escaramussa important contra una flota anglesa manada per sir Francis Drake.

Els anglesos van bolcar tota la seva fria artillera sobre els espanyols, i finalment Drake va enviar diversos vaixells en flames (brulotes) contra la flota espanyola, que tractava d'allar el vaixell de Drake. Els anglesos van intentar detenir la Gran Armada fins a esgotar totalment la seva munici, per desprs de constatar la superioritat i la potncia de foc espanyola, la flota anglesa va fugir, portant novament a Anglaterra notcies d'una Armada Invencible. Amb aix queda desmentida la teoria de la superioritat tronera anglesa; els fets histrics descriuen una actuaci ms tpica d'una flota inferior enfrontant-se com bonament podia a una altra molt superior i ms poderosa, amb l'esperana de retardar en la mesura possible la inevitable invasi d'Anglaterra.

Aquest va ser el major enfrontament naval de la "Gran i Felicssima Armada" contra la marina anglesa, resultant un vaixell enfonsat i altres de seriosament avariats, 300 vctimes per part espanyola davant uns 200 morts pel costat angls. Resulta ressenyable que els espanyols no van considerar la posada|posta en fuga de la flota anglesa com una victria naval, ja que a ms d'haver sofert ms vctimes, el seu objectiu durant el combat no era ja la destrucci de la flota anglesa, sin la captura de Francis Drake.

A aquests fets van seguir les grans dificultats de la Gran Armada per recalar als ports flamencs i un empitjorament sobtat de les condicions meteorolgiques a la zona, el que va portar a la flota anglesa a recalar als seus ports esperant un miracle, i a la dispersi de la flota espanyola cap al Mar del Nord i el Mar d'Irlanda amb els subsegents desastres i enfonsaments a les abruptes i tempestuoses costes britniques, que van causar un gran nombre de baixes entre els espanyols.

Aix doncs, el desastre de l'"Armada Gran i Felicssima" ha de ser considerat, des d'un punt de vista objectiu, un gran fracs espanyol, i no una gran victria militar anglesa, com tants historiadors i cronistes anglosaxons han prets durant segles.

S'explica que a la tornada de l'Armada a Espanya, Felipe II va dir: Jo vaig enviar a les meves naus a lluitar contra els homes, no contra els elementos. Tanmateix, molts autors opinen que aquesta frase s falsa. Ms aviat apunten que Felipe II va sofrir una crisi de fe en veure's abandonat en aquella missi que considerava sagrada. En el marge d'una de les cartes enviades al duc de Parma, autors com Carlos Gmez-Centurin s que donen per escrita pel propi rei la frase: En el que Du fa no s'ha de perdre ni guanyar reputaci, sin no parlar de ello.

 Tergiversacions histriques . 

Potser la primera i la ms estesa de les tergiversacions que van succeir al desastre de l'Armada, s precisament la de traduir l'esmentat desastre en una victria militar anglesa.

L'abandonament de la pretensi d'envair Anglaterra per part de l'Armada Gran i Felicssima, s'ha d'atribuir principalment a la mort el febrer de 1588 per febres tifoideas del genial almirall que havia dissenyat l'Armada i que estava destinat a manar-la, el senyor lvaro de Bazn, i a la impossibilitat d'utilitzar lliurement els ports de Flandes a causa de l'aixecament contra el domini espanyol que es donava en aquella zona.

L'afirmaci, mancat de base i comunament acceptada fins i tot a Espanya fins a dates recents, que la Gran Armada estava formada per navilis molt pesats, que havien estat derrotats pels navilis anglesos molt ms lleugers i amb canons|gorges de ms abast ha estat qualificada recentment per diversos historiadors com un absurd, ja que la flota va ser dissenyada per un dels marins ms notables que hagus donat Espanya, vencedor de la batalla de Lepanto, la batalla de l'Isla Terceira i expert en el combat naval ocenic. Diversos historiadors navals militars afirmen que, en principi, l'Armada Gran i Felicssima estava perfectament concebuda i dissenyada per al propsit que se li havia encomanat.
"Lisboa, protegida de forma natural per l'estret accs de la boca del Tajo i capa de rebre els majors vaixells, es va convertir molt aviat en centre estratgic per a les operacions navals de la monarquia. De Lisboa va partir l'expedici naval que, sota el comandament del primer marqus de Santa Cruz de Bazn, va conquerir les Aores, on va derrotar a la flota del pretendent portugus, dom Antnio, formada sobretot per vaixells francesos. El nucli de la flota de guerra espanyola va estar format pels onze galions portuguesos amb armament pesat presos desprs de l'annexi; Castella no tenia encara vaixells de guerra de tant tonatge. Els mateixos galions portuguesos serien poc desprs el nucli de l'Armada Invencible de 1588. Per ja en els anys vuitanta l'xit de l'acci de les Aores va demostrar que Espanya era una potncia naval atlntica en ala".
David Goodman. El Poder Naval Espanyol. 1997. (pg. 24)

La Gran Armada va tenir precedint-la a tota hora una flota anglesa de vaixells ms lleugers, la missi dels quals era informar la Corona Anglesa de les evolucions d'aquella enorme fora d'invasi. Van ser precisament les tripulacions d'aquesta petita i auda flota anglesa les que van afegir l'apellatiu de Invencible a la Gran Armada. Aix doncs, en els seus inicis, l'adjectiu de Invencible no tenia les connotacions irniques que la llegenda negra espanyola li ha afegit posteriorment.

Sembla ser que, en efecte, els vaixells espanyols eren de gran port i pes, precisament per obtenir una major estabilitat de navegaci i, per tant, major precisi en el tret|tir, qualitats molt adequades per al combat naval en les turbulents aiges de la Canal de la Mnega. Aix mateix, els vaixells estaven dotats d'una artilleria especial de gran calibre, potncia i abast, servida pels millors artillers que van poder reunir-se. En efecte, la flota anglesa de seguiment no va poder apropar-se en cap moment a la Gran Armada per fuetejar|pressionar-la o retardar el seu aven. Sembla lgic pensar que l'invent angls del tret|tir rpid no arribava per contrarestar la potncia i precisi de tret|tir de la flota espanyola.
Els vaixells anglesos es van mostrar ms gils i maniobreros que els espanyols, i la seva artilleria, de millor qualitat, per els galons de l'Armada Invencible van ser slids i imbatibles, van estar molt b defensats i ning no es va atrevir a desafiar-los a curta distncia llevat de breus perodes de temps. Amb l'escs percentatge d'encert de la primitiva artilleria de l'poca, la conclusi dels espanyols va ser que valia la pena perseverar en la construcci de slids galions, sobretot, tenint en compte que eren molt millors a l'abordatge, tcnica que no hi va haver lloc a posar en prctica donades les elusives tctiques angleses.
Vctor San Juan. La batalla naval de les Dunes. 2007. (pg. 36)

 El desenvolupament de la guerra . 

Una altra idea que subsisteix errniament s que el fracs de l'Armada Gran i Felicssima va suposar un desastre decisiu per a Espanya, arran del qual Anglaterra es va consolidar com primera potncia naval, es va dedicar amb total xit i impunitat al saqueig de les flotes de l'ndia espanyoles i va sotmetre a tot tipus d'humiliacions la malgirbada marina espanyola. En realitat, va ocrrer just el contrari ja que diverses operacions angleses van acabar en desastre i els espanyols van envair el 1596 les costes angleses.

Com s'ha esmentat prviament, el combat que la flota enviada per Felipe II va sostenir amb la Royal Navy va ser tan sols una de les primeres escaramusses d'una guerra intermitent que va comenar el 1585, i en la qual Espanya acabaria per imposar-se a Anglaterra el 1604. Espanya es va recuperar molt rpidament del desastre, i Felipe II va manar construir una nova flota prenent nota de les innovacions introdudes pels anglesos en la batalla de Las Gravelinas i unint-les amb la major experincia espanyola en la construcci de vaixells.

A partir d'aquests fets i fins i tot el final de la guerra, Espanya i Anglaterra van aconseguir victries alhora en els combats navals lliurats per ambds regnes, tant a la mar com a terra. Amb qu la guerra es va mantenir en un empat de prdues de recursos per als pasos fins al final. Mentre els anglesos saquejaven les possessions espanyoles i no van aconseguir l'objectiu de capturar una flota de l'ndia, l'Armada espanyola es va preparar sense molt xit per envair Anglaterra, va repellir algun atac angls i els corsaris espanyols capturaven tones de mercaderies de vaixells anglesos.
Felipe II refora urgentment el seu escaire, encarrega dotze nous galions i per a 1591, la columna reconstituda vertebral de la seva armada ja disposa de dinou d'aquests vaixells, entre els quals en trobem tres nous, dos capturats als anglesos, i quatre veterans supervivents de Portugal  Alonso de Bazn, germ del mort lvaro de Bazn, procedeix contra Thomas Howard amb una flota de 55 espelmes|veles, aconseguint atrapar els anglesos entre Punta Prima i Punta Negra  Los anglesos fugen , per el gali Revenge  s abordat i capturat.  En 1595 (els anglesos) preparen la definitiva presa i installaci d'una base a Panam  amb una flota de 28 vaixells. Per les coses no van ser b per als pirates  Al comandament de Drake, marxen a Panam, i s all on conclou la seva existncia sir Francis  Despus de diverses vicissituds, tan sols vuit vaixells de l'expedici van aconseguir tornar a la ptria. Desprs de la contraofensiva anglesa Carlos de Amezquita desembarca a les costes de Cornwall  Sembra el Pnic a Pezance i altres localitats properes i es retira. 
Vctor San Juan. La batalla naval de les Dunes. 2007. (pg. 66 i 67)

El 1596 els anglesos saquegen Cadis. A l'any segent intenten destruir a Ferrol una flota espanyola, per no ho aconsegueixen per culpa d'un fort temporal, i es marquen l'objectiu de capturar la Flota de l'ndia a les Aores. L'almirall Juan Gutirrez de Garibay enganya els anglesos i s'escapa.

El 1597 els anglesos capturen i saquegen San Juan de Puerto Rico, mentre que els espanyols noliegen el tercer intent d'invasi d'Anglaterra amb 136 vaixells, aprofitant que la flota anglesa s a les Aores, per una gran tempesta els obliga a tornar de nou a port. En 1600 Newport ataca Jamaica i a l'any segent Parker saqueja Portobelo. A partir d'aquell any les operacions navals no revesteixen|tenen importncia, fins que es firma la pau el 1604.

Anglaterra va romandre arran del seu enfrontament amb Espanya com una potncia martima relativament feble fins a mitjan el segle XVIII, quan va aconseguir arrabassar el rang de segona potncia naval a la marina francesa.

D'altra banda, s cert que els nous vaixells espanyols eren ms lleugers que els empleats per formar l'Armada Gran i Felicssima, i aix els va proporcionar una agilitat que, unida a la millora del sistema d'escorta de les flotes de l'ndia, va permetre repellir la majoria dels atacs dels corsaris i pirates anglesos, holandesos i francesos amb un xit rotund i sense precedents. La constataci de les grans millores introdudes es deriva del fet que Espanya va ser capa de transportar amb total xit durant la dcada de 1590 tres vegades ms quantitat d'or i plata d'Amrica que durant les dcades anteriors. De fet, una flota pirata anglesa al comandament de John Hawkins, enviada per tal de capturar la flota del tresor espanyola el 1590, va ser totalment derrotada pels vaixells d'escorta.

 Les mides de les flotes .

Una altra tergiversaci bastant comuna relativa a aquest episodi histric s la idea de la qual la flota anglesa era molt inferior en nombre de vaixells i nombre de canons|gorges a l'espanyola i que malgrat aix, els anglesos van aconseguir amb la seva percia i astcia, derrotar a la flota espanyola. Aix s absolutament fals, ja que en realitat, els vaixells anglesos superaven en nmero|nombre els espanyols, malgrat que la flota espanyola superava en tonatge l'anglesa, i la flota espanyola era, a priori, ms poderosa. De fet, la flota mobilitzada per la Royal Navy constava de 226 vaixells, davant els 137 que componien l'Armada Gran i Felicssima. Quant al nombre de canons|gorges, ambdues flotes comptaven aproximadament amb el mateix nombre total de peces d'artilleria (individualment, els vaixells espanyols estaven molt ms artillados que els anglesos).

Seguint amb altra de les tergiversacions ms esteses, avui en dia s b conegut el fet que els anglesos van sofrir menys baixes que els espanyols en la batalla de les Gravelinas, i que els espanyols, al seu torn, van sofrir prop de 10.000 baixes a causa d'un ferotge temporal que els va sorprendre vorejant les costes angleses. Un fet molt important, i que alhora s poc conegut, s que els marins anglesos van anar al seu torn delmats per causes alienes al combat, ja que uns 9.000 mariners anglesos van ser vctimes de sengles epidmies de tifus i disenteria que van esclatar a bord dels vaixells anglesos immediatament desprs de l'enfrontament amb la flota espanyola. A ms, l'ambient a Anglaterra desprs de la batalla va distar molt de ser una algaravia|galimaties de fervor patritic i festeigs pel fracs de la invasi espanyola que la mitologia popular pretn. La realitat s que a la batalla van seguir tot tipus de disturbis i enfrontaments poltics provocats per les penalitats passades pels combatents anglesos, que van tardar mesos a cobrar els seus sous a causa que la guerra va portar a punt de la fallida tant a la corona espanyola com a l'anglesa.

 La invasi de Carlos de Amsquita el 1595 . 

La ms curiosa de les tergiversacions, que impliquen el desastre de l'armada espanyola de 1588, s que aquest episodi amb freqncia s referit per historiadors anglosaxons com un brillant exemple de la gran tradici defensiva anglesa que ha impedit, des de la invasi normanda del segle XI, el desembarcament a terra angls de qualsevol fora hostil per poderosa que fos. Obviant els fugaos desembarcaments que marins espanyols van dur a terme a les costes angleses per motius d'aprovisionament d'urgncia, en juliol de 1595 (set anys desprs del desastre de l'Armada Gran i Felicssima), una flota composta per quatre galeres espanyoles al comandament del senyor Carlos de Amsquita, que patrullava en aiges angleses, va desembarcar uns 400 soldats dels teros a la badia de Mount, a la pennsula de Cornualles, al sud-oest d'Anglaterra per aprovisionar-se. . Les milcies angleses que aglutinaven diversos milers d'homes, i que eren la pedra angular de la defensa anglesa en cas d'invasi de tropes espanyoles, van llanar les armes i van fugir preses del pnic. Els espanyols van prendre tot el que necessitaven i van cremar les localitats de Mousehole, Paul, Newlyn i tots els pobles dels alrededores. Al final del dia, van celebrar una tradicional missa catlica a terra angls, van embarcar de nou, van llanar a tots els presoners per la borda, van enfonsar una embarcaci de la Royal Navy que els havia atrapat i van tornar a Espanya sense novetat, desprs d'esquivar una flota de guerra al comandament de Francis Drake i John Hawkins que havia estat enviada per a expulsarlos.

 Els vaixells de la flota . 

 Anglesos i de les Provncies Unides .

 Ark Royal - (Amirante Charles Howard).
 Elizabeth Bonaventure - (George Clifford, tercer comte de Cumberland).
 Rainbow - (Lord Henry Seymour).
 Golden Lion - (Lord Thomas Howard).
 White Bear - (Alexander Gibson).
 Vanguard - (William Winter).
 Revenge - (Sir Francis Drake).
 Elizabeth - (Robert Southwell).
 Victory - (Almirall Sir John Hawkins).
 Antelope - (Henry Palmer).
 Triumph - (Martin Frobisher).
 Dreadnought - (George Beeston).
 Mary Rose - (Edward Fenton).
 Nonpareil - (Thomas Fenner).
 Hope - (Robert Crosse).
 Galley Bonavolia.
 Swiftsure - (Edward Fenner).
 Swallow - (Richard Hawkins).
 Larke - (Arthur Chichester, 1st Baron Chichester).
 Foresight - (Christopher Baker).
 Aid - (William Fenner).
 Bull - (Jeremy Turner).
 Tiger - (John Bostocke).
 Tramuntana - (Luke Ward).
 Scout - (Henry Ashley).
 Aplatis - (Gregory Riggs).
 Charles - (John Roberts).
 Merlin - (Walter Gower).
 Spy (bot) - (Ambrose Ward).
 Sun (bot) - (Richard Buckley).
 Cygnet - (John Sheriff).
 Brigandine - (Thomas Scott).
 George - (Richard Hodges).
 34 de mercants.
 33 barcasses.
 23 vaixells de cabotatge.
 30 navilis de les Provncies Unides en el bloqueig de la costa flamenca.

Els "vaixells en flames" perduts del 7/8 d'agost:

 Bark Talbot.
 Hope.
 Thomas.
 Bark Bond.
 Bear Yonge.
 Elizabeth.
 Pasts.
 Cure's Ship.

 Imperi Espanyol .

Escaire portugus 

 So Martinho (San Martn) - 48 canons (primer navili d'escaire, al comandament del Duc de Medina Sidonia).
 So Joo (San Juan) - 50 canons(segon navili d'escaire).
 So Marcos (San Marcos) - 33 canons|gorges (al comandament de Lpez de Mendoza, va encallar el 10 de setembre a prop de les costes irlandeses).
 So Filipe (San Felipe) -40 canons|gorges (al comandament de Francisco de Toledo, abandonat el 8 d'agost entre Nieuwpoort i Ostend, capturat el 9 d'agost per la patrulla de les Provncies Unides).
 So Lus (San Luis) - 38 canons|gorges (al comandament d'Agustin Mexia).
 So Mateus (San Mateo) - 34 canons|gorges (al comandament de Diego Pimentel, va encallar el 8 d'agost entre Nieuwpoort i Ostend, capturat el 9 d'agost per la patrulla de les Provncies Unides).
 Santiago (Santiago) - 24 canons|gorges.
 San Francesco (San Francisco) -52 canons|gorges, (al comandament de Niccolo Bartoli, gali florent incls a l'escaire portugus).
 So Cristvo (San Cristbal) - 20 canons|gorges.
 So Bernardo (San Bernardo) - 21 canons|gorges.
 Augusta (Augusta) - 13 canons|gorges.
 Jlia (Julia) - 14 canons|gorges.

 Escaire castella .

 San Cristbal - 36 canons|gorges (primer navili d'escaire, al comandament de Diego Flores de Valds).
 San Juan Bautista - 24 canons|gorges (segon navili d'escaire).
 San Pedro - 24 canons|gorges.
 San Juan - 24 canons|gorges.
 Santiago el Major -24 canons|gorges.
 San Felipe i Santiago - 24 canons|gorges.
 L'Asuncion - 24 canons|gorges.
 La nostra Senyora del Barri - 24 canons|gorges.
 San Linda i Celedon - 24 canons|gorges.
 Santa Ana - 24 canons|gorges.
 La nostra Senyora de Begoa - 24 canons.
 La Trinidad Bogitar - 24 canons|gorges.
 Santa Catalina - 24 canons|gorges.
 San Juan Bautista - 24 canons|gorges.
 La nuestra Senyora del Rosari - 24 canons|gorges.
 San Antonio de Padua - 12 canons|gorges.

Escaire de Biscaia 

 Santa Ana - 30 canons|gorges (navili insgnia de l'escaire, al comandament de Juan Martnez de Recalde).
 El Gran Grin - 28 canons|gorges (segon navili d'escaire, encallat el 24 de setembre a prop de Clare Island).
 Santiago - 25 canons|gorges.
 La Concepci de Zubelzu - 16 canons|gorges.
 La Concepci de Juan del Cano - 18 canons|gorges.
 La Magdalena - 18 canons|gorges.
 San Juan - 21 canons|gorges.
 La Mara Juan -24 canons|gorges (enfonsat el 8 d'agost al nord de Gravelinas).
 La Manuela - 12 canons|gorges.
 Santa Mara de Montemayor - 18 canons|gorges.
 Mara de Aguirre - 6 canons|gorges.
 Isabela - 10 canons|gorges.
 Patache de Miguel de Suso - 6 canons|gorges.
 San Esteban - 6 canons|gorges.

Escaire de Guipscoa 

Escaire andals

Escaire valenci o italia

Escaire d'Hulks

Galeres napolitanes

Vegi's tamb

 Vegeu tamb .
 Armada anglesa;
 Imperi Espanyol ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147905" title="Orde de la Cartoixa" nonfiltered="53" processed="52" dbindex="60062">


L' orde de la Cartoixa s un orde religis contemplatiu fundat el 1084 per Sant Bru ajudat de sis companys. Pren el nom del masss de "La Chartreuse", situat al nord de Grenoble, on es van establir.

Els Cartoixans sn l'orde que professa ms austeritat en la prctica i durant tota la seva existncia han continuat en aquesta pobresa i sense caure en luxes. Els monestirs sn anomenats cartoixes, i all cerquen una vida de contemplaci i oraci.

 Vida dels monjos cartoixans .

L'objectiu d un cartoix s la contemplaci a una vida monstica d'oraci pura i continuada.

La primera caracterstica d'un monjo cartoix s la recerca de Du en la soledat. La soledat del cartoix es troba en 3 nivells:

 La separaci del mn;
 La guarda de la cella;
 La soledat interior, o la soledat del cor.

Els monjos cartoixans guarden els 3 vots de pobresa, castedat i obedincia, a ms de 2 extres: l'estabilitat al monestir i la conversi de costums, en el que es recerca un creixement de lliurana cap al Senyor.

Les Cartoixes requereixen una gran extensi de terreny, donat que els monjos sn ermitans que viuen en comunitat, permetent-los tant l'allament com la uni per assolir el seu carisma contemplatiu. A les cartoixes es troben una srie de llocs comuns:

 El claustre (on es troben totes les celles);
 Els lloc comuns (la cuina, el rentador...);
 Els llocs sorollosos (la fusteria, la forja...);

La vida cartoixana est regida per l'Ofici Div, i cada hora de l'ofici s precedida o seguida de l'ofici de la Verge.



Els monjos no reben visites, per tenen un dia lliure a la setmana durant el qual poden esplaiar-se fora del monestir. No realitzen apostolats a l'exterior del monestir, no tenen rdios ni televisors, cosa que permet el desenvolupament del silenci interior.

Les misses dels monestirs no estan obertes, noms als membres de l'orde, i les seves famlies poden assistir-hi dues vegades l'any. Els aspirants hi sn admesos.

 Litrgia .

La litrgia est basada en la que va escriure sant Bru, que es distingeix per la seva simplicitat i sobrietat. Aquesta litrgia inclou molts temps de silenci, cap instrument musical, per l'ajut del cant gregori.

 Formaci cartoixana .

 Postulantat   De 3 mesos a un any;
 Noviciat   Inclou la presa d'hbit i dura 2 anys;
 Vots temporals   per 3 anys;
 Renovaci de vots   per 2 anys;
 Vots i professi solemne;

 Caracterstiques per ser adms com a cartoix .

Tenir ms de 19 anys i menys de 45 per ser monjo, i ms de 45 per ser germ llec;
Tenir el desig de cercar Du;
Tenir inclinaci per viure en soledat per Du per motius sobrenaturals;
Gaudir de bona salut i equilibri mental;
Ser lliure de compromisos familiars i econmics;
Tenir aptitud per a l'estudi;

 Cartoixes als Pasos Catalans .
 Cartoixa d'Escaladei, al Montsant, Priorat.
 Cartoixa de Portaceli, a la serra Calderona, Camp de Tria.
 Cartoixa d'Ara Christi, entre El Puig i Puol, Horta Nord.
 Cartoixa de Vall de Crist, a Altura, Alt Palncia.
 Cartoixa de Valldemossa, a Valldemossa, Serra de Tramuntana, Mallorca.
 Cartoixa de Montalegre, a Tiana, Maresme.

 Vegeu tamb .
 Chartreuse;

 Enllaos externs .
 Vilaweb - Diari de l'Escola - Cartoixans;

Documentals.
Documental "El Gran Silencio (Die groe stille)", de Philip Grning;

Documental sobre els cartoixos: "Scala Dei, La Inspiracin". Armando Linares. -Producciones Aquarium-;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147906" title="Maria I d'Anglaterra" nonfiltered="54" processed="53" dbindex="60063">

Maria I d'Anglaterra, ms coneguda com a Maria Tudor, ( Greenwich, Anglaterra 1516- Londres 1558 ) fou la reina d'Anglaterra i Irlanda entre 1533 i la seva mort.

Orgens familiars.
Va nixer el 18 de febrer de 1516 a la ciutat de Greenwicyh, poblaci que avui en dia forma part de la ciutat de Londres. Fou la filla del rei Enric VIII d'Anglaterra i la seva primera esposa, Caterina d'Arag. Fou nta per lna paterna d'Enric VII d'Anglaterra i Isabel de York, i per lnia materna dels Reis Catlics, Ferran i Isabel I. 

Fou germana, per part de pare, d'Eduard VI d'Anglaterra i Isabel I d'Anglaterra. Maria fou educada pels millors tutors del Regne d'Anglaterra, arribant a dominar perfectament cinc idiomes: l'angls, llat, francs, castell i l'itali.

Problemes familiars.

El matrimoni dels seus pares va entrar en crisis en veure que la reina Caterina d'Arag no fou capa de donar un fill mascle a Enric VIII. Davant d'aquesta situaci el rei intent separar-se de la seva esposa per el papa Climent VII es neg a acceptar-la. El 1533 Enric es va casar en secret amb Anna Bolena i l'arquebisbe de Canterbury Thomas Cranmer va anullar el matrimoni amb Caterina i va donar per vlid el realitzat amb Anna. Aquest fet va provocar la ruptura d'Enric VIII amb l'Esglsia Catlica i el naixement de l'Esglsia Anglicana.

L'anullaci del matrimoni dels seus pares va convertir Maria, que s'havia educat dins de la religi catlica, en illegtima, perdent el tractament de princesa i sent expulsada de la cort. Tot i la seva illegimitat al naixement del seu germ, el futur Eduard VI, fou nomenada la segona en la lnia successria al tron. Durant el regnat d'aquest fou perseguida pels protestants per aconseguir escapar grcies a l'ajuda exercida pel seu cos Carles V del Sacre Imperi Romanogermnic, el qual exerc una notable influncia a la mort d'Eduard VI perqu Maria aconsegus el tron angls.

Reina catlica d'Anglaterra.
El 18 de juliol de 1553, a la mort d'Eduard VI, fou nomenada reina d'Anglaterra, realitzant la coronaci a l'Abadia de Westminster el 28 de juny de 1554. El primer acte com a reina fou revalidar el matrimoni dels seus pares i legitimar la memria de la seva mare. Va derogar les reformes religioses introdudes per Enric VIII, i continuades per Eduard VI, i va sotmetre el Regne d'Anglaterra a la disciplina papal el 30 de novembre de 1554 amb el suport del cardenal Reginald Pole.

En els seus anys de regnat Maria Tudor pass comptes amb els partidaris de l'anglicanisme, sometent Anglaterra a una purga amb ajusticiaments massius, duent a la foguera a ms de 300 protestants, entre els quals hi hagu Thomas Cranmer, l'arquebisbe que permet l'anullaci del casament d'Enric VIII amb Caterina d'Arag. Aquests ajusticiaments provocaren que entre els protestants Maria fos anomenada Maria la sanguinria (en angls: Bloody Mary)

Npcies i descendents.

El 25 de juliol de 1554 es cas a la catedral de Winchester amb el prncep d'Astries Felip de Castella, hereu de la Corona de Castella i Arag, en un matrimoni d'interessos poltics amb la intenci que un fill d'amds fos rei d'Anglaterra i Flandes. 

Amb el seu casament amb el futur Felip II de Castella es convert en reina consort de Castella, Arag, Npols i duquessa consort de Mil, Bravant i Luxemburg. 

D'aquest matrimoni, per, no hi hagueren descendents donada l'esterilitat de Maria.

Mort.
Va morir el 17 de novembre de 1558, a l'edat de 42 anys, al Palau de Saint James de Londres, exigint a la futura hereva, la seva germana Anglaterra, que mantingus la fe catlica, cosa que aquesta no va fer. Est enterrada a l'abadia de Westminster. 















































 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147907" title="Pasta (desambiguaci)" nonfiltered="55" processed="54" dbindex="60064">

 La pasta, en general, s una massa tova, blana i plstica, formada amb una substncia slida mlta o polvoritzada mesclada ntimament amb aigua o algun altre lquid.
 La pasta, en gastronomia, s un producte obtingut per dessecaci d'una massa no fermentada feta habitualment amb farina de blat dur i aigua.
 La pasta de full, tamb en gastronomia, s la que es fa amb sam i t una estructura en fulls o llesques primes superposades.
 La pasta s un tipus d'enquadernaci feta amb cart recobert de pell, de pergam o de vitella.
 La pasta, en cosmtica, s una preparaci semislida de ms consistncia que la pomada pel seu alt contingut en slids.
 Una pasta s un pasts petit.
 En general, el terme va associat a un complement que determina la funcionalitat de la pasta:
 La pasta de dents s massa composta de compostos sabonosos i desinfectants destinada a netejar les dents.
 Pasta de paper, o pasta de cellulosa,  s la massa blana formada pels draps trossejats destinada a la fabricaci del paper.
 Pasta de farina, pasta de sobrassada, pasta d'albercoc, etc.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147909" title="Taxa" nonfiltered="56" processed="55" dbindex="60065">
Les taxes sn una classe de tributs que poden establir les administracions pbliques. Es tracta d'ingressos de dret pblic, regulades, juntament amb els impostos i les contribucions especials, pel dret tributari. Estan regulades per la Llei de Taxes i Preus pblics, a l'Estat espanyol i per altra normativa especfica per a les taxes de les altres entitats territorials: subcentral i local.

S'exigeixen per les administracions pbliques (subjecte actiu) i han de ser pagades pels ciutadans o per altres administracions pbliques (subjecte passiu) de forma no voluntria, b per estar obligats a rebre el servei que hi s associat (recollida d'escombraries domiciliries), b perqu no hi ha cap altre agent econmic que presti el servei (una nica piscina pblica al municipi...). Un altre motiu pot ser l'aprofitament especial de bns de domini pblic (vies pbliques, espai radioelctric, rius, costes, ports, etc.).

 Diferncies amb els impostos .
Des del punt de vista jurdic es diferencien del subgrup ms important de tributs, els impostos, pel fet que les taxes estan associades amb la realitzaci d'una activitat per part de l'administraci que ha estat provocada pel subjecte passiu (sollicitud d'autoritzacions o llicncies, entrada a l'nica piscina municipal, recollida de la brossa, etc.), mentre que en el cas dels primers no existeix aquesta activitat administrativa, sin tan sols algun fet o un negoci que posen en evidncia la capacitat de contribuir (possessi o compra d'un b, percepci d'una renda, percepci d'una herncia, etc.)

Des del punt de vista econmic les taxes sn un ingrs d'importncia quantitativa menor, excepte en el nivell d'administraci local i s'associen amb el finanament dels costos necessaris per a prestar els serveis que les causen, en el cas concret de les taxes per prestaci de serveis, o amb el valor teric o de mercat de l'aprofitament especial o l's exclusiu, en els casos d's del domini pblic.

En l'actualitat les taxes de les administracions centrals (estats, federacions) i subcentrals (comunitats autnomes, landers, cantons, regions) han perdut molta importncia quantitativa i social. Les taxes continuen essent importants, aix no obstant, al nivell local d'administraci.

 Les taxes de les Entitats locals a l'Estat espanyol .
Les Entitats locals (municipis, provncies, comarques, illes, etc.), a travs de les seves administracions (Ajuntaments, Diputacions, consells comarcals o insulars, cabildos, etc), i d'acord amb la normativa de l'Estat espanyol, poden establir taxes, per la utilitzaci privativa o l'aprofitament especial del domini pblic local, aix com per a la prestaci de serveis pblics o la realitzaci d'activitats administratives de competncia local que es refereixin, afectin o beneficin de manera particular els subjectes passius. 

En tot cas, tal com estableix el RD 2/2004, de 5 de mar, pel que s'aprova el text refs de la Llei reguladora de les hisendes locals (BOE 9/3/2004), tindran la consideraci de taxes les prestacions patrimonials que estableixin les entitats locals per:

A) La utilitzaci privativa o l'aprofitament especial del domini pblic local.

B) La prestaci d'un servei pblic o la realitzaci d'una activitat administrativa en rgim de dret pblic de competncia local que es refereixi, afecti o benefici de forma particular al subjecte passiu, quan es produeixi qualsevol de les circumstncies segents:

a) Que no siguin de sollicitud o recepci voluntria per als administrats. A aquests efectes no es considerar voluntria la sollicitud o la recepci per part dels administrats:
Quan vingui imposada per disposicions legals o reglamentries.
Quan els bns, serveis o activitats requerits siguin imprescindibles per a la vida privada o social del sollicitant.

b) Que no es prestin o realitzin pel sector privat, estigui o no establerta la seva reserva a favor del sector pblic conforme a la normativa vigent.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147910" title="Bisectriu" nonfiltered="57" processed="56" dbindex="60066">
La bisectriu d'un angle s el lloc geomtric dels punts que equidisten dels costats d'un angle, i que divideix, per tant, en dos angles iguals.

De forma immediata, si tenim dues rectes que es tallen amb un angle , quan calculem la bisectriu l'angle entre cadascuna de les rectes i la bisectriu s , i aquesta bisectriu s eix de simetria axial d'aquestes dues rectes.

Aplicaci.


Les tres bisectrius dels angles interns d'un triangle es tallen en un nic punt, que equidista dels costats. Aquest punt s'anomena l'incentre del triangle i s el centre de la circumferncia inscrita al triangle. Aquesta circumferncia s tangent a cadascun dels costats del triangle.



 Vegeu tamb .
Mediatriu.
Circumferncia dels nou punts.
Teorema de la bisectriu.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147913" title="Termografia" nonfiltered="58" processed="57" dbindex="60067">

La termografia s una tcnica que permet mesurar temperatures exactes a distncia i sense necessitat d'estar en contacte amb l'objecte a estudiar. Mitjanant la captaci de la radiaci infraroja de l'espectre electromagntic, utilitzant cmeres termogrfiques o de termovisi, es pot convertir l'energia radiada en informaci sobre temperarura. 

 Utilitats .
 Observaci de l'espai;
 Manteniment predictiu de maquinaria industrial;
 Salvament d'accidentats;
 Detecci de gasos;
 Medicina;
 Meteorologia;

 Enllaos d'inters: .
 Revistes cientfiques en lnia de l'IEC;
 Empresa de manteniment preventiu amb exemples d'aplicacions;
 Portal sobre la termografia;

 Vegeu tamb .

 Infraroig;
 Efecte hivernacle;
 Radiaci Infrarroja;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147914" title="Pasta" nonfiltered="59" processed="58" dbindex="60068">


La pasta s un tipus d'aliment preparat amb una massa, l'ingredient bsic de la qual s la farina de blat barrejada amb aigua, i a la qual es pot afegir sal, ou o altres ingredients, conformant un producte que generalment es cou en aigua bullint. En la seva elaboraci habitualment s'utilitza l'espcie Triticum durum o blat dur.

 Caracterstiques nutritives .

El principal component nutritiu sn els hidrats de carboni i una petita part de protena, sobretot si va acompanyada de carn, formatge o quelcom de greix quan s cuinada amb una mica d'oli.

Les pastes tamb aporten algunes vitamines del grup B, sobretot les pastes de colors que, a part de l'aspecte esttic, utilitzen hortalisses com els espinacs (verd) o el tomquet (vermell o taronja). Si no s'afegeix res la pasta t un color cru, amb un to groguenc.

 Tipus de pasta .


 
La pasta pot ser fresca o seca. En funci de la llargria s'anomenen:
Pastes allargades.
 cabell d'ngel, allargats de secci circular, per molt prims;
 espagueti, allargats i amb secci circular;
 tallar, similars als espagueti per amb secci rectangular o plana;
 pappardelle, s una banda plana de fins i tot 2'5 cm d'ample;
 fettuccine, allarga i plana, de 6 mm d'ample;
 tagliatelle, similar als fettuccini per ms ample;
 linguini ("petites llenges"), similar als fettuccini, per de 3 mm d'ample ;
 bucatoni, espagueti gruixut buidat en el centre;
 bucatini, similar als bucatoni per menys gruixuts;

Pastes curtes.
 macarr o macaroni, amb forma de tub estret, corb o recte;
 rigatoni, gran pasta tubular estriada lleument corba de 3,5 cm de llarg;
 penne, amb forma de tub curt, estriat a la seva cara exterior;
 espiral o fusilli, de forma helicoidal d'uns 4 cm de llarg;
 llacet, en forma de corbata de llacet;
 rotini, similar als fusilli per ms curts;
 galet, en forma de cargol;

 Pastes farcides .
Existeixen tamb varietats que es caracteritzen per ser farcides com sn el canel (cannelloni) i la lassanya (lasagna), plats que s'acompanyen amb carn picada, beixamel, verdures o altres farcits i salses.

S'usen tamb discs de massa fina, d'entre 8 i 13 cm de dimetre, tallats a m o amb mquines talladores o troqueladoras, utilitzats per a conformmar arrebossades de diferents farcits. Quan es compra aquest tipus de pasta, normalment ja ve farcida industrialment sigui pasta fresca o seca, contrriament als canelons o la lassanya on la pasta sn lmines.

Entre els que es venen farcits industrialment o s'han de farcir amb la pasta essent fresca hi ha:
 ravioli, amb forma de paquetet quadrat amb la vora normalment plena de pics;
 tortellini (/tortellini/), amb forma de rotlle nuat dins del qual s'inclou un farcit de carn, formatge o altres ingredients.
 panzerotti;
 cappelletti;
 agnolotti (), s'assemblen als ravioli per amb la vora arrodonida;

 Enllaos externs.

Tipus de pasta (en angls i itali);
 Receptes italianes de pasta (en espanyol);
 Web de la Unione degli Industriali Pastai Italiani;
 Web del Museo Nazionale delle Paste Alimentari;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147916" title="Mens Sana Basket Siena" nonfiltered="60" processed="59" dbindex="60069">

Mens Sana Basket Siena s el nom de la secci de bsquet del Polisportiva Mens Sana, un club poliesportiu de la ciutat de Siena, en la regi de la Toscana, Itlia. El club s freqentment denominat com Montepaschi de Siena, en referncia al patrocinador del club, la Banca Munti dei Paschi di Siena. 

El Polisportiva Mens Sana va ser fundat en 1871, i est considerat el club esportiu ms antic d'Itlia. A ms, es considera que aquest club va ser el primer a organitzar partits de bsquet pocs desprs de 1891 quan James Naismith va inventar aquest esport. La secci de bsquet Mens Sana Basket, no obstant aix, no es profesionalitz fins a 1973, quan l'equip va ascendir a la primera divisi de la Lliga italiana de bsquet per primera vegada en la seva histria. Des de llavors el Mens Sana Basket no ha parat de progressar i, grcies al patrocini de la Banca Munti dei Paschi di Siena ha pogut anar creixent fins a convertir-se, en els anys 2000 en un dels clubs de bsquet ms reconeguts d'Itlia i Europa al guanyar una Lliga italiana i participar dues vegades en la "Final Four" de l'Eurolliga.

 Palmars .
 Ttols internacionals .
 3 Participacions a la Final Four de l'Eurolliga: 2003, 2004, 2008.

 Ttols nacionals .
* 3 Lliga italiana de bsquet: 2004, 2007, 2008.
* 2 Supercopa d'Itlia

 Jugadors histrics .
 Mihalis Kakiouzis;
 Marvis Thornton;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147919" title="Sant Pere d'Ullastret" nonfiltered="61" processed="60" dbindex="60070">

L'esglsia de Sant Pere d'Ullastret est localitzada al centre del municipi d'Ullastret a la comarca del Baix Empord.

L'esglsia parroquial s de construcci romnica del segle XI, encara que en un precepte del rei Carles el Simple, de l'any 899, s esmenta un primer temple dedicat a sant Pere i a sant Joan. Durant els segles XVII i XVIII hi van haver reformes que van afectar principalment la porta d'entrada i les capelles laterals que es van unir a la planta primitiva. 
L'edifici.
 
Consta de planta basilical de forma trapezodal, amb tres naus, la central amb ms altura; les tres tenen volta de can reforades amb dos arcs torals. Tant l'absis central com les absidioles estan cobertes amb voltes de quart d'esfera. Destaquen les dues impostes de l'arc toral de la nau central, representant en una d'elles un lle i en l'altra dues sirenes, una femenina i altra masculina. 

A l'exterior, els absis estan amb decoraci llombarda, amb arcuacions cegues en sries de quatre entre lesenes en el central i l'absis de la part nord t un fris amb sis arcuacions entre lesenes i l'absidiola del sud t dues sries de dos i tres arcs tamb entre lesenes. 

El campanar s de cadireta amb dues parelles d'arcs.

Damunt de la coberta, sobre la nau central, destaca amb planta quadrangular amb teulada i finestres a quatre vents, el comunidor, construt en les reformes del segle XVIII.
Bibliografia.
Asensi, Rosa Maria; Pladevall, Antoni (2000), Guies Catalunya Romnica, El Baix Empord, Barcelona, Prtic. ISBN 84-730-66-375;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147922" title="Fox Broadcasting Company" nonfiltered="62" processed="61" dbindex="60072">
Fox Broadcasting Company s l'empresa que gestiona la cadena FOX, una xarxa de televisi dels Estats Units que va comenar les seves emissions el 9 d'octubre de 1986 (la seva primera emissi va ser l'episodi pilot de la serie Married with Children). 

 Canals temtics .
Algunes de les sries que emiteix aquest canal sn:
 24;
 American Dad;
 Grey s Anatomy;
 Bones;
 Buffy la Cazavampiros;
 Dark Angel;
 Deadwood;
 Gilmore girls;
 God, The Devil And Bob;
 Grounded For Life;
 House M.D.;
 Invasin;
 Las Vegas (serie);
 Life on a Stick;
 Listen Up;
 Living with Fran;
 Los Reyes de la Colina;
 Els Simpson;
 Malcolm in the Middle;
 Nip/Tuck;
 One Tree Hill;
 Padre de familia;
 Prison Break;
 Reba;
 Smallville;
 Still Standing;
 The O.C.;
 The Wire;
 Tru Calling;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147929" title="Escora atmica" nonfiltered="63" processed="62" dbindex="60073">
L'escora atmica, s la part exterior d'un tom, formada per electrons.
En comparativa amb la mida d'un tom, l'escora ocupa la major part d'ell i el nucli una part quasi insignificant, per quasi la totalitat de la massa de l'tom es troba al nucli, que t una gran densitat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147937" title="Triangle d'estiu" nonfiltered="64" processed="63" dbindex="60074">

El Triangle d'Estiu s un asterisme que consisteix en un triangle imaginari que es pot veure a l'hemisferi nord. Els vrtex d'aquest triangle sn Altair, Deneb, i Vega, de les constellacions d'Aquila, Cynus, i Lyra.

L'astrnom austrac Oswald Thomas esment aquestes estrelles com a  Grosses Dreieck  (el Gran Triangle) cap a 1920 i  Sommerliches Dreieck  (el Triangle Estival) el 1934. Aquest asterisme fou esmentat per J. J. Littrow, com a  conspicuous trinagle  en el text del seu atlas (1866), i per Johann Elert Bode que connect les estrelles en un planisferi d'un llibre de 1816.
El Triangle d'Estiu es troba en alt a les latituds mitjanes de l'hemisferi nord durant els mesos de l'estiu, per es pot veure tamb durant la primavera molt demat. Per la tardor el Triangle d'Estiu es visible l'horabaixa fins a novembre. Des l'hemisferi sud apareix cap per avall i baix en el cel durant els mesos de l'hivern. 

 Les estrelles del Triangle d'estiu .


 Vegeu tamb .
Triangle Hivernal;

 Enllaos externs .
APOD en catal, El Triangle d'Estiu;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147939" title="Santa Maria de l'Om" nonfiltered="65" processed="64" dbindex="60075">

El monestir de Santa Maria de l'Om, est situat al nucli de Priorat pertanyent al municipi de Masarac de la comarca de l'Alt Empord. 
Fou un antic priorat agustini fundat l'any 1139, depenent del monestir de Santa Maria de Vilabertran segons una butlla de confirmaci del papa Alexandre III. A l'any 1314 noms residien al monestir quatre clergues i el seu prior Jaume de Llers. La comunitat va ser suprimida pel papa Climent VII l'any 1592. 

Est constitut per dues naus amb dos absis semicirculars. 

La porta d'entrada est formada per sis arquivoltes en degradaci, dues d'elles amb relleus, una de cord trenat i l'altra amb boles i semiesferes, i es conserva una columna amb capitell tallat. El campanar s de cadireta amb dos arcs.

Enllaos externs.
Informaci del monestir;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147943" title="Loose" nonfiltered="66" processed="65" dbindex="60076">
Loose s el tercer disc de la cantant canadenca d'ascendncia portuguesa Nelly Furtado. s un disc que mescla el Pop amb el hip hop, i amb algun ritme folklric.

Va ser llenat a mitjan 2006. Les crtiques rebudes, van ser en major part bastant bones, i la recepci mundial a nivell de vendes va ser molt bo, debutant molt alt a moltes llistes.

 Llistat De Cancons .
 "Afraid" featuring Attitude (Nelly Furtado, Tim "Attitude" Clayton, Nate Hills, Tim Mosley/Timbaland)   3:35;
 "Maneater" (Furtado, Jim Beanz, Hills, Mosley)   4:25 ;
 "Promiscuous" featuring Timbaland (Furtado, Clayton, Hills, Mosley)   4:02;
 "Glow" (Furtado, Hills, Mosley, Nisan Stewart)   4:02;
 "Showtime" (Furtado, Hills)   4:15;
 "No Hay Igual" (Furtado, Hills, Mosley, Stewart)   3:35;
 "Te Busqu" featuring Juanes (Furtado, Juanes, Lester Mendez)   3:38;
 "Say It Right" (Furtado, Hills, Mosley)   3:43;
 "Do It" (Furtado, Stewart, Mosley)   3:41 ;
 "In God's Hands" (Furtado, Rick Nowels)   4:54;
 "Wait for You" (Furtado, Hills, Mosley)   5:11;
 "All Good Things (Come to an End)" (Furtado, Hills, Chris Martin, Mosley)   5:11;

 Posicions a les llistes .


 Vendes mundials .







Referncies.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147949" title="Ralli rtic" nonfiltered="67" processed="66" dbindex="60077">
El ralli rtic (tamb conegut com a Arctic Laponia Rally (Ralli rtic de Lapnia) o Tunturiralli) s un ralli amb seu a Rovaniemi, Lapnia, Finlndia. Es disputa cada any des de 1966. El ralli va formar part del Campionat Mundial de Rallis per pilots els anys 1977 i 1978. Desprs va formar part del campionat europeu de rallis fins al 2004, quan va ser incls al campionat finlands de rallis on continua actualment. El ralli ha estat guanyat per cinc campions del WRC: Marcus Grnholm, Tommi Mkinen, Hannu Mikkola, Timo Salonen i Ari Vatanen.

 Guanyadors .



Enllaos.
Web oficial del Ralli;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147951" title="Michael Owen" nonfiltered="68" processed="67" dbindex="60078">

Michael James Owen (Chester, Anglaterra, el 14 de desembre del 1979) s un futbolista professional, que actualment juga de davanter al Newcastle United angls. 

Trajectria.
Owen va iniciar la seva carrera al Liverpool FC, on va guanyar una Copa de la UEFA i va aconseguir ser el mxim golejador de la Premier League dues vegades. Al 2001 va rebre la Pilota d'Or. El 2004 va signar pel Reial Madrid, on noms va estar una temporada, gaudint de poques oportunitats i tornant a Anglaterra per jugar al Newcastle United.

Selecci nacional.
Amb la selecci ha jugat els Mundials del 1998, 2002 i 2006, jugant tamb a les Eurocopes del 2000 i 2004.

Al Mundial de 1998, Owen va esdevenir el jugador ms jove, de la selecci anglesa, en marcar a la Copa del Mn. Quan va marcar el primer gol, el 22 de juny, contra Romania, tenia noms 18 anys i 191 dies.

Palmars.



 Enllaos externs .
 Michael Owen/Web Oficial;
 Web no oficial de Michael Owen ;
 Web de fans ;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147952" title="(60000) Nacions Unides" nonfiltered="69" processed="68" dbindex="60079">
Nacions Unides (United Nations) s l'asteroide nm. 6000 de la serie (1987 UN), descobert el 27 d'octubre de 1987 per P. Jensen des de Brorfelde.

Nom proposat por L. D. Schmadel, per les lletres UN de la seva designaci provisional i escollit per votaci de la Comissi 20 de la UAI en la seva reuni de 1994 de L'Haia (Pasos Baixos).

 Vegeu tamb .
 Llista d'asteroides;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147953" title="Ralli d'Olympus" nonfiltered="70" processed="69" dbindex="60080">
El ralli d'Olympus s un ralli nord-americ. Aquesta competici va tenir la seu a Washington durant els anys 1985, 1986, 1987 i 1988. s l'nic ralli americ que ha format part del Campionat Mundial de Rallis (1986, 1987 i 1988). L'edici del 2006 va formar part del campionat estatunidenc de rallis. 

 Guanyadors .
 1985: Markku Aln;
 1986: Juha Kankkunen;
 1987: Massimo Biasion;

 Enllaos .
 Pgina web oficial del Ralli d'Olympus;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147954" title="Vectors linealment independents" nonfiltered="71" processed="70" dbindex="60081">
En lgebra lineal, un conjunt de vectors  s linealment independent (l.i.) si cap d'ells es pot escriure com a combinaci lineal dels altres. Un exemple en R3 de conjunt vectors linealment independents s: (1,0,0) (0,1,0) (0,0,1) (aquesta s la base cannica de R3).
En canvi, els vectors (1,2,1) (2,4,2), no ho sn, ja que el segon vector s dos cops el primer. Tampoc ho sn (1,2,2) (2,1,4) (3,3,6), ja que (1,2,2)+(2,1,4)=(3,3,6) (o sigui, hem posat el tercer vector com a combinaci linial dels altres dos).

Una definici que es pot demostrar que s equivalent a l'anterior s: Sigui   un conjunt de vectors. Diem que sn linealment independents si la equaci  implica necessriament que els coeficients 'a1, a2, ..., an sn tots 0.

Un conjunt linealment independent que generi l'espai vectorial s una base d'aquest espai. D'aqu es dedueix que qualsevol conjunt de vectors linialment independent s base del subespai que genera.

Per comprovar si sn l.i. es pot aplicar la frmula ja anomenada, o b es poden collocar els vectors per columna i esglaonar la matriu. Si el rang es mxim, els vectors sn linealment independents.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147957" title="Partit Afric per a la Independncia (Burkina Faso)" nonfiltered="72" processed="71" dbindex="60082">
El Partit Afric per a la Independncia (Francs: Parti Africain de l Indpendance) s un partit poltic de Burkina Faso (antigament Alt Volta), liderat per Philippe Oudraogo.

Formava part del Partit Afric per a la Independncia pan-africana i comunista (PAI), que va establir les seves branques a l'Alt Volta el 1963. Al 1973 el PAI va llanar la Lliga Patritica per al Desenvolupament (LIPAD) com al seu front obert de masses. La LIPAD va esdevenir un important moviment durant la revoluci del 1983 i a travs de la LIPAD el PAI va prendre part en el govern de Thomas Sankara durant un any. Llavors les relacions amb Sankara es van tallar i la LIPAD va ser expulsada del govern.

A les eleccions parlamentries del 1992, el PAI formava part del pro-govern del Front Popular. El PAI va guanyar dos escons.

Al 1999 el PAI es va partir, i Soumane Tour va formar un PAI parallel. El PAI dirigit per Tour, que es va adherir al govern, va obtenir el reconeixement legal del nom PAI. El va perdre al 2005. El PAI liderat per Oudraogo va registrar un partit electoral, el Partit per la Democrcia i el Socialisme al 2002, amb l'objectiu de presentar-se a les eleccions al 5 de maig del 2002. El PDS va guanyar l'1.7 % del vot popular i 2 dels 111 escons.

Al 2005 Oudraogo va guanyar el 2.3 % dels vots a les eleccions presidencials. Va ser recolzat pel PAI, el PDS, el CDS, el GDP i l'UFP.

El PAI publica L'Avant-Garde.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147961" title="Boldklubben 1913 Odense" nonfiltered="73" processed="72" dbindex="60083">

El Boldklubben 1913 Odense o B 1913 s un club dans de futbol de la ciutat d'Odense, fundat a l'any 1913 que fins a la temporada 2005-06 jugava a la Segona Divisi Danesa, dins del grup oest. 

Als inicis de la temporada 2006-07, es va fusionar amb el B 1909, i el Dalum IF, i el nou equip s'anomena FC FYN.

 Palmars .
 Copa danesa de futbol (1): 1963;

11 temporades a la primera divisi danesa;
43 temporades a la segona divisi danesa;
16 temporades a la tercera divisi danesa;

Enllaos externs.
Web oficial ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147962" title="Philippe Oudraogo" nonfiltered="74" processed="73" dbindex="60084">
Philippe Oudraogo (nascut el 15 de juliol del 1942, Diapaga, provncia de Tapoa) s un poltic Burkinabs i el lder del Partit Afric per a la Independncia (Burkina Faso) (PAI). Oudraogo va ser Ministre d'Equip i Telecomunicacions en el primer govern de Thomas Sankara 1983-1984. Llavors va representar el llavors front de masses del PAI, la LIPAD. Oudraogo va continuar jugant un important rol fins i tot desprs del trencament entre la LIPAD i Sankara, i va ser nomenat cap d'enginyers de mineria.

Corrent com a candidat presidencial del Partit per la Democrcia i el Socialisme (el partit electoral del PAI d'Oudraogo) a les eleccions del 13 de novembre del 2005, Oudraogo va quedar 4rt d'entre els 13 candidats, rebent el 2.28% dels vots.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147969" title="Partit per la Democrcia i el Socialisme" nonfiltered="75" processed="74" dbindex="60085">
El Partit per la Democrcia i el Socialisme (Francs: Parti pour la Dmocratie et le Socialisme) s un partit poltic registrat de Burkina Faso (antic Alt Volta).

Al 1999 el Partit Afric per a la Independncia (PAI) es va partir, i Soumane Tour va formar un PAI parallel. Des que el PAI liderat per Tour, que es va adherir al govern, va obtenir el reconeixement legal del nom PAI, els altres PAI van registrar el PDS com al seu partit electoral al 2002.

A les ltimes eleccions legislatives, 5 de maig del 2002, el PDS va guanyar l'1.7% del vot popular i 2 dels 111 escons. A les eleccions presidencials del 13 de novembre del 2005, el seu candidat Philippe Oudraogo va guanyar el 2.28% del vot popular.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147980" title="Mas d'en Gual" nonfiltered="76" processed="75" dbindex="60086">
El Mas d'en Gual s una urbanitzaci d'el Vendrell (Baix Peneds, Catalunya).

El nom li ve d'un mas antic que hi ha a la zona. El Mas d'en Gual s'ha fet bastant fams per la troballa d'un poblat ibric el 2001.

Durant el 2004 l'ajuntament del Vendrell va planificar urbanitzar la zona, fins que uns historiadors van trobar una mscara pnica el 2005, avui dia encara es pot visitar i no es descarta la troballa de ms antiguitats. Encara que el seu estat s dolent, es pot visitar lliurement.

Actualment l'exalcaldessa del Vendrell encara t en marxa fer una urbanitzaci en la zona denominada el Tancat del Galan, amb els quals es construir una urbanitzaci.

Aquesta urbanitzaci est situada al nord del municipi vendrellenc, a prop d'una altre urbanitzaci, El Tancat.

En aquesta urbanitzaci hi destaquen que les cases sn de l'estil americ, aparellades amb nombroses piscines, tamb destaquen els parcs com el parc d'Utrera.

Actualment l'ajuntament est ampliant el poble per l'est on la comunicaci ser molt ms fcil.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147981" title="H.R. Giger" nonfiltered="77" processed="76" dbindex="60087">

Hans Ruedi Giger, tamb conegut com a Hans Rudolf Giger, artista grfic i escultor nascut el 5 de febrer de 1940 a  Chur, Sussa.

 Trajectria .
En 1966 va comenar a treballar com dissenyador d'interiors. A partir de 1968 Giger es va dedicar exclusivament a l'art i els seus primers psters van ser publicats cap a 1969. Durant aquesta poca va mantenir una relaci amb Li Tober, amb la qual gravaria diversos curts. El sucidi de la seva dona l'any 1975 va marcar per a sempre l'obra de Giger.

Conegut entre el gran pblic per dissenyar i desenvolupar al costat de Carlo Rambaldi la criatura i alguns escenaris de la pellcula Alien de Ridley Scott (1979, basant-se en les seves prpies obres anteriors, com "Necronomicon V") per la qual li van concedir l'any 1980 l'oscar al millor disseny d'escenaris. Tamb participa en la part esttica d'altres pellcules, com Species (Roger Donaldson, 1995) sent els seus treballs usats en les portades de molts llibres i discos. Aix mateix, ha realitzat treballs per a videojocs com Darkseed, una aventura grfica d'ambientaci lovecraftiana. Posteriorment es presta voluntari com dissenyador d'Alien 3, ja que James Cameron, va rebutjar l'anomenat treball. Tamb va participar en el disseny del costat fosc de Poltergeist II, quedant bastant desillusionat del tractament que en la pellcula se li van donar  als seus dissenys. Existeix un museu dedicat a H. R. Giger a la ciutat de Gruyres, al Cant de Friburg, Sussa.

 Participaci a pellcules .

 1976   Dune ;
 1979   Alien;
 1985   La "Cloudbusting Machine" en el vdeo Cloudbusting de Kate Bush;
 1986   Poltergeist II;
 1988   Teito Monogatari;
 1992   Alien III;
 1995   Species;
 1995   Batman Forever (diseo del Batmobil);
 1996   Kondom des Grauens;

 Participaci a portades de discs .

 1973   Emerson, Lake and Palmer   Brain Salad Surgery;
 1977   Magma   Attahk;
 1981   Debbie Harry   KooKoo;
 1985   Celtic Frost   To Mega Therion;
 1989   Steve Stevens   Atomic Playboys;
 1990   Atrocity   Hallucinations;
 1992   Danzig   III: How The Gods Kill;
 1994   Carcass   Heartwork;
 1994 - hide - Hide Your Face;
 1999 - Dr. Death - Somewhere in nowhere (Birthmachine);

 Bibliografia .

 1971   ARh+ ;
 1974   Passagen;
 1976   HR Giger bei Sydow-Zirkwitz (Catleg);
 1977   Necronomicon (ISBN 3855910197);
 1980   Giger s Alien;
 1981   HR Giger s New York City;
 1984   Retrospective 1964 1984 (Catleg);
 1985   Necronomicon 2 (ISBN 3855910200);
 1988   Biomechanics;
 1991   HR Giger ARh+ (ISBN 3822813176) ;
 1992   Skizzen 1985;
 1993   Watch Abart  93 (Catleg);
 1995   Species Design;
 1996   Filmdesign;
 1996   www HRGiger com;
 1996   Visioni di fine millennio (Catleg);
 1998   Monsters from the ID;
 1998   The Mystery of San Gottardo;
 2002   Icons  HR Giger";
 2004   Le Monde Selon HR Giger (Catleg);
 2005   HR Giger in Prague (Catleg);

Exposicions.
 H.R. Giger: Escultura, grfica i disseny (del 18 d'octubre 2007 al 5 de desembre 2007);
Sala d'Exposicions de la Universitat Politcnica de Valncia

 Enllaos externs .
 Pgina web oficial del Museu H.R. Giger;
 Pgina web oficial de H.R. Giger;
 Pgina web oficial de H.R. Giger (E.E.U.U.);
HR Gigers official Webshop;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147986" title="Campionat del Mn d'hoquei patins femen" nonfiltered="78" processed="77" dbindex="60088">
El Campionat del Mn d'hoquei patins femen s una competici d'hoquei sobre patins per a seleccions estatals femenines a nivell mundial. Es disputa cada dos anys i s organitzat per la FIRS. Es disputa des de 1992.

 Historial .


 Palmars .


 Referncies .


 Enllaos externs .
  Llista dels campionats del mn;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147989" title="Refugi de Sorteny" nonfiltered="79" processed="78" dbindex="60089">


El refugi de Sorteny s un refugi de muntanya de la Parrquia d'Ordino (Andorra) a 1.965 m d alada i situat prop del riu de Sorteny, just a sobre de la pleta.

El cami surt de l'aparcament de la carretera de Sorteny, just al pont de Puntal que s tancat amb una barrera del nou Parc Natural de Sorteny. Seguint la pista a peu s'hi arriba en poc ms de 30 minuts.

s una antiga borda transformada en refugi i s propietat del Com d'Ordino.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147990" title="Refugi de la Portella" nonfiltered="80" processed="79" dbindex="60090">


El refugi de la Portella s un refugi de muntanya de la Parrquia de Canillo (Andorra) a 2.264 m d alada i situat entre el Port Dret i la Solana d'Andorra, al costat esquerra del riu de Sant Josep.

S'hi arriba sortint de Soldeu pasant pels Fontanals, Port Dret i seguint el riu de Sant Josep fins el refugi en unes 3h. Tamb es possible sortint des del Port d'Envalira fins el Port Dret i seguint el cam anterior. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147995" title="Dovella" nonfiltered="81" processed="80" dbindex="60091">


La dovella s una pea trapezoidal feta servir en la construcci d'arcs i voltes que, al ser ms estreta d un costat que de l altre, fa funci de cunya i distribueix les forces dels murs que hi ha a sobre dels arcs.

Cada dovella desvia la fora de la crrega cap als costats, transferint-la de pea en pea fins a les peces verticals del pilar que sustenta l arc. Les dovelles dels arcs distribueixen el pes eficament i treuen el mxim partit de la resistncia a la pressi de la pedra, com en el cas dels arcs d un pont. 

La cara exterior d'una dovella s'anomena extrads i la interior, intrads.

Encara que cada unitat en un arc o volta es coneix amb aquest nom, hi ha dos components de dovella especfics d'un arc: la clau i el salmer. 
La clau s la pedra central qui hi ha a l'pex d'un arc. Sovint decorada, embellida o de mida ms gran. El joc de forces de tot l arc, no funciona fins que no est collocada aquesta pea.
El salmer, coix o dovella d'arrencada, s la dovella inferior, situat just al final del pilar i que inicia la corba de l'arc.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147998" title="Rock and Roll Hall of Fame" nonfiltered="82" processed="81" dbindex="60092">


El Sal de la Fama del Rock s un museu situat a Cleveland, Ohio, Estats Units dedicat al record i memria dels artistes ms famosos i influents implicats en la indstria de la msica, amb especial focus en el rock and roll. Els primers a ser inclosos van ser Chuck Berry, James Brown, Ray Charles, Sam Cooke, Fats Domino, The Everly Brothers, Buddy Holly, Jerry Lee Lewis, Little Richard i Elvis Presley. 

Representaci. 

Una vegada adms en el Sal de la fama, es fa una representaci en cera de l'artista juntament amb el seu primer disc. 

Condicions d'inclusi. 

Han de passar 25 anys desprs d'haver llanat el seu primer lbum perqu una banda o msic pugui entrar al sal de la fama. El jurat ho formen acadmics, productors i periodistes que voten a msics que consideren que han tingut influncia demostrable en la histria de la msica rock.

Artistes inclosos.

1986.

Chuck Berry (1926 - );
James Brown (1933 - 2006);
Ray Charles (1930 - 2004);
Sam Cooke (1931 - 1964);
Fats Domino (1928 - );
The Everly Brothers (1956-1983);
Buddy Holly (1936 - 1959);
Jerry Lee Lewis (1935 - );
Little Richard (1932 - );
Elvis Presley (1935 - 1977);

1987.

The Coasters (1955);
Eddie Cochran (1938 - 1960);
Bo Diddley (1928 - );
Aretha Franklin (1942 - );
Marvin Gaye (1939 - 1984);
Bill Haley (1925 - 1981);
B. B. King (1925 - );
Clyde McPhatter (1932 - 1972);
Ricky Nelson (1940 - 1985);
Roy Orbison (1936 - 1988);
Carl Perkins (1932 - 1998);
Smokey Robinson (1940 - );
Big Joe Turner (1911 - 1985);
Muddy Waters (1915 - 1983);
Jackie Wilson (1934 - 1984);

1988.

The Beach Boys (1961);
The Beatles (1960-1970);
The Drifters (1953);
Bob Dylan (1941 - );
The Supremes (1959-1977);

1989.

Dion DiMucci (1939 - );
Otis Redding (1941 - 1967);
The Rolling Stones (1962);
The Temptations (1960);
Stevie Wonder (1950 - );

1990.

Hank Ballard (1927 - 2003);
Bobby Darin (1936 - 1973);
The Four Seasons (1961);
The Four Tops (1954);
The Kinks (1961- 1996);
The Platters (1953);
Simon & Garfunkel (1964-1970);
The Who (1964);

1991.

LaVern Baker (1929 - 1997);
The Byrds (1964-1973);
John Lee Hooker (1917 - 2001);
The Impressions (1958-1983);
Wilson Pickett (1941 - 2006);
Jimmy Reed (1925 - 1976);
Ike Turner i Tina Turner (1958-1976);

1992.

Bobby Bland (1930 - );
Booker T. & The M.G.'s (1962-1971);
Johnny Cash (1932 - 2003);
The Isley Brothers (1954);
The Jimi Hendrix Experience (1966-1969);
Sam & Dave (1961-1988);
The Yardbirds (1962-1968);

1993.

Ruth Brown (1928 - 2006);
Cream (1966-1968);
Creedence Clearwater Revival (1967-1972);
The Doors (1965-1973);
Frankie Lymon & The Teenagers (1955);
Etta James (1938 - );
Van Morrison (1945 - );
Sly & The Family Stone (1967-1975);

1994.

The Animals (1962-1969);
The Band (1967-1976,1983-1999);
Duane Eddy (1938 - );
Grateful Dead (1965-1995);
Elton John (1947 - );
John Lennon (1940 - 1980);
Bob Marley (1945 - 1981);
Rod Stewart (1945 - );

1995.

The Allman Brothers Band (1969-1976; 1978-1982; 1989;
Al Green (1946 - );
Janis Joplin (1943 - 1970);
Led Zeppelin (1968-1980);
Martha & The Vandellas (1960-1972);
Neil Young (1945 - );
Frank Zappa (1940 - 1993);

1996.

David Bowie (1947 - );
Gladys Knight & The Pips (1953-1989);
Jefferson Airplane (1964-1990);
Little Willie John (1937 - 1968);
Pink Floyd ( 1965);
The Shirelles (1958-1982);
The Velvet Underground (1965-1973);

1997.

The Bee Gees;
Buffalo Springfield (1966-1968);
Crosby, Stills & Nash;
The Jackson Five (1962-1990);
Joni Mitchell (1943 - );
Parliament/Funkadelic (1956);
The Rascals (1964-1974);

1998.

Eagles (1971-1982; 1993-);
Fleetwood Mac (1967);
The Mamas & The Papas;
Lloyd Price (1933 - );
Santana (1966);
Gene Vincent (1935 - 1971);

1999.

Billy Joel (1949 - );
Curtis Mayfield (1942 - 1999);
Paul McCartney (1942 - );
Del Shannon (1934 - 1990);
Dusty Springfield (1939 - 1999);
Bruce Springsteen (1949 - );
The Staple Singers (1948);

2000.

Eric Clapton (1945 - );
Earth, Wind & Fire (1969);
The Lovin' Spoonful (19651968);
The Moonglows (1952);
Bonnie Raitt (1949 - );
James Taylor (1948 - );


2001.

Aerosmith ( 1970);
Solomon Burke (1940 - );
The Flamingos ( 1952);
Michael Jackson (1958 - );
Queen ( 1970);
Paul Simon (1941 - );
Steely Dan ( 1971- 1981; 1993);
Ritchie Valens (1941 - 1959);

2002.

Isaac Hayes (1942 - );
Brenda Lee (1944 - );
Tom Petty & The Heartbreakers ( 1972);
Gene Pitney (1940 - 2006);
Ramones ( 1974- 1996);
Talking Heads ( 1974- 1991);

2003.

AC/DC ( 1973);
The Clash ( 1976- 1986);
Elvis Costello & the Attractions ( 1977- 1996);
The Police ( 1977- 1985; 2007);
The Righteous Brothers ( 1953- 2003);

2004.

Jackson Browne (1948 - );
The Dells ( 1952);
George Harrison (1943 - 2001);
Prince (1958 - );
Bob Seger (1945 - );
Traffic ( 1967- 1975);
ZZ Top ( 1970);

2005.

Buddy Guy (1936 - );
The O'Jays ( 1958);
The Pretenders ( 1978);
Percy Sledge (1941 - );
U2 ( 1976);

2006.

Black Sabbath ( 1969);
Blondie ( 1974- 1982; 1999);
Miles Davis (1926 - 1991);
Lynyrd Skynyrd ( 1970- 1977; 1987);
Sex Pistols ( 1975- 1978);

2007.

Grandmaster Flash & The Furious Five ( 1978- 1984);
R.E.M. ( 1980);
The Ronettes ( 1959- 1966);
Patti Smith (1946 - );
Van Halen ( 1976);


Enllaos externs.

 Web oficial del Sal de la Fama del Rock ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148000" title="J Records" nonfiltered="83" processed="82" dbindex="60094">
J Records s el nom d'una companyia discogrfica, que s part de la companyia musical Sony BMG. 

Va ser fundada l'any 2000 pel msic veter Clive Davis, desprs de la seva sortida de la companyia disquera Arista Records. Durant els primers cinc anys d'operaci del segell els seus discos van ser distributs per BMG, per conservant sempre la seva categoria de companyia independent. 

L'any 2002, BMG va obtenir la majoria de les operacions del segell i va canviar la seva companyia d'operaci a RCA, on el mateix Davis va ser nomenat president. A l'agost de 2005 les operacions de la discogrfica es van fusionar amb les d'Arista. 

Artistes del Segell.
Alicia Keys;
Barry Manilow;
Carrie Underwood;
Cassidy;
Clyph;
Fantasia;
Flyleaf;
Gavin DeGraw;
Jamie Foxx;
Luke & Q;
Luther Vandross;
Lyric;
Mario Vazquez;
Maroon 5;
Paula DeAnda;
Pearl Jam;
Rhymefest;
Rico Love;
Rod Stewart;
Ruben Studdard;
Say Anything;
Silvertide;
Smitty;
Taylor Hicks;

Enllaos externs.
 web de J Records ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148002" title="Epic Records" nonfiltered="84" processed="83" dbindex="60096">
Epic Records s una discogrfica nord-americana, que pertany a Sony BMG. 

Histria. 

Epic va ser concebuda originalment com una companyia discogrfica dedicada al Jazz i a la Msica clssica el 1953 per la CBS. s per aix que el logotip negre, blau i groc brillant es va convertir en una Marca registrada familiar en nombrosos llanaments de Jazz i de Msica clssica. 

Aquests llanaments incloen alguns molt notables com el de Orquestra Filharmnica de Berln entre d'altres. Deu anys desprs Epic va guanyar el seu primer disc d'or i es va desenvolupar com una marca productora d'xits musicals dins del gnere del Rock and Roll, Country i R&B. Entre alguns grups es trobaven Bobby Vinton, The Dave Clark Five, The Hollies, Tammy Wynette, Donovan, The Yardbirds, Lulu, i Jeff Beck. 

Durant els anys 70, Epic va estar darrere de l'xit de bandes com The Clash, Sly And The Family Stone, Boston, REO Speedwagon, Johnny Nash, Heart, The Isley Brothers, Edgar Winter i Charlie Rich 

En els anys 80 i 90 Epic contribueix en lbums multiplat de Meat Loaf, The Jacksons, Michael Jackson, Ozzy Osbourne, Sade, Luther Vandross, Gloria Estefan, George Michael i Cyndi Lauper. El segell Epic Street va ser format per artistes del Hip-hop.

Artistes Epic.
Artistes que van enregistrar amb Epic



 Enllaos externs .
 web oficial ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148005" title="Zomba Music Group" nonfiltered="85" processed="84" dbindex="60097">
Zomba Music Group s una discogrfica nord-americana.

Va comenar com una empresa que publicava llibres i va canviar al negoci de la msica el 1981 com Zomba Recording Corporation . El 1991, BMG va comprar un 25% de la msica de Zomba. El 11 de juny de 2002, BMG va comprar la resta de Zomba amb $3 mil milions, i es va convertir en la companyia discogrfica ms gran del mn. 

Zomba ara s part de Sony BMG Music Entertainment , i t diversos segells: Epidemic Records , LaFace Records , Jive Records , Music For Nations Records , Pinacle Records , Rough Trade Records , Silvertone , Verity Records i Volcano Records (abans Scotti Bros. Records).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148008" title="Epidemic Records" nonfiltered="86" processed="85" dbindex="60098">
Epidemic Records s un segell discogrfic de hip hop fundat pels productors latins Cool and Dre i distribut per Jive Records. Els artistes inclosos sn Dirtbag i Tony Sunshine. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148009" title="So So Def Records" nonfiltered="87" processed="86" dbindex="60099">
So So Def Recordings s una discogrfica amb seu a Atlanta, Estats Units, l'amo de la qual s el productor i raper Jermaine Dupri, especialitzat en Southern rap, R&B i bass music. 

Jermaine va fundar el segell el 1994 com una joint venture amb Columbia Records, i la seva primera estrella va ser Da Brat. Tamb contava amb artistes com Dem Franchize Boyz, T Waters, SunNY, Xscape, The Ghost Town DJs, INOJ, Jagged Edge, Lil' Bow Wow, The Kid Slim, Young Capone, 3LW, J-Kwon i Anthony Hamilton. 

El 2003, Dupri va ser nomenat president d'Arista Black Music i va traslladar So So Def a Arista Records i BMG. Bow Wow i Jagged Edge van haver de romandre a Columbia a causa dels seus contractes, per la resta es va mudar a Arista amb Dupri. 

El 2004 Arista i LaFace Records es van fusionar amb Zomba Recording Group. Dupri va ser designat com vicepresident executiu de Urban Music a Virgin Records i So So Def es va haver de traslladar un altra vegada, en aquesta ocasi a Virgin Records i EMI, perdent a gent com BoneCrusher i YoungBloodZ, per va poder retenir a J-Kwon i Anthony Hamilton. 

La plantilla actual de Sota Def consisteix principalment en Daz Dillinger, Da Brat, Dem Franchise Boyz, Anthony Hamilton, T Waters, SunNY, J-Kwon, Young Capone, and Johnta Austin. 

Enllaos externs. 
 Lloc Oficial;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148012" title="Trofeu Individual Bancaixa de 2004" nonfiltered="88" processed="87" dbindex="60100">
El Trofeu Individual Bancaixa de 2004 s la XIX edici del Trofeu Individual Bancaixa de la modalitat d'Escala i corda de la pilota valenciana.

 Pilotaris .

 Des de la fase prvia . 
 Colau de La Pobla de Vallbona;
 Ral;

 Des de la fase eliminatria .
 Cervera d'Alaqus;
 Genovs II de Genovs;
 Len de Genovs;
 Pedro de Valncia;
 Ribera II;

 Des de la lligueta .
 lvaro de Faura;

 Feridors .

 Partides .

 Fase prvia .





 Fase eliminatria .





 Lligueta .





 Classificaci .



 Final .



 Altres edicions .
 Trofeu Individual Bancaixa de 2005;
 Trofeu Individual Bancaixa de 2006;
 Trofeu Individual Bancaixa de 2007;
 Trofeu Individual Bancaixa de 2008;

 Enllaos externs .
 Pgina de Tagarinet;
 Vdeo compartit en la xarxa P2P: ed2k://|file|Final.Individual.XlX.Campionat.Escala.i.Corda.(2004).Alvaro.vs.Genoves.II.avi|628717568|ED885F1FC63D7CF0A89079A948E35C8D|h=M5RHZBNRW5A35N7RNLUQ6OXQCDCZPYOW|/;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148013" title="Miquel Ferr" nonfiltered="89" processed="88" dbindex="60101">

Miquel Ferr i Juan (Palma, 1885-1947), poeta i escriptor mallorqu.
Miquel Ferr i Martorell (Sller, 1940), escriptor mallorqu.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148016" title="Miquel Ferr i Martorell" nonfiltered="90" processed="89" dbindex="60102">
Miquel Ferr i Martorell (Sller, 1940) s un escriptor mallorqu.

Es va iniciar exercint com a periodista en el diari El amigo del pueblo, d'inspiraci cristiana. Avui dia continua collaborant amb publicacions peridiques com ara ltima Hora, Sller, El Mirall, El Temps, Cultura, Diari de Balears i Entorn. Desprs ha treballat sobretot en el camp de l'ensenyament. Un altre mbit d'inters de l'autor s la gastronomia.

Pel que fa a la literatura, mostra gran predilecci per la novella histrica, entesa com a eina pedaggica per fer conixer el passat. La seva obra, premiada en alguns dels grans premis de la literatura catalana, ha estat traduda a llenges com el castell, el portugus, l'holands i l'alemany.

Obra.
Narrativa breu.
1982 Catalan Western;
1984 Contes del Call;
1988 Contes trtars de Mallorca;
1993 Cap de turc;
1993 Contes rabs de Medina Mayurka;
1995 Llegendes i tradicions de les Balears;
2004 Faula del Mare Nostrum;
 
Novella.
1972 La universitat;
1975 El fabuls viatge del Minerva;
1983 Memries secretes de Cristfor Colom;
1984 No passaran!;
1984 El xueta;
1985 El misteri del cant Z-506;
1987 La guerra secreta de Ramon Mercader;
1988 Crnica de Guinea;
1989 La madona del mar i els pirates;
1989 La dama de Boston;
1989 Allah Akbar;
1992 La veritable histria del capit Aranya;
1993 Clar lliri d'aigua;
1994 La primavera romana del Cardenal Despuig;
1996 L'espiadimonis;
2004 El dia que Himmler va anar als toros;
2005 Abdallah Karim, el predicador;

No ficci.
1990 Sller, imatges d'ahir;
1992 Sollerics arreu del mn;
1992 Els enigmes de la nostra histria;
2000 La cuina de la Revoluci Francesa i les Balears;

Premis literaris.
1985 Ramon Llull per El misteri del cant Z-506;
1987 Lloren Villalonga per Crnica de Guinea;
2005 Lloren Villalonga per Abdallah Karim, el predicador;
 
Enllaos externs.
Fitxa de l'autor al Qui s qui de les lletres catalanes;
Informaci sobre l'autor al web del Departament de Cultura del Govern Balear;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148026" title="Hepatitis G" nonfiltered="91" processed="90" dbindex="60103">
L'hepatitis G s una malaltia infecciosa, que suposa una inflamaci del fetge causada pel virus de l'hepatitis G (VHG).

s l'hepatitis ms recent ja que el virus s'ha desenvolupat d'una forma molt poc rudimentria a la normal. No es coneix gaire b i pot ser molt perillosa.

Diagnstic.
La nica forma de detectar el virus s a travs d'una costosa prova d'anlisi d'ADN que encara no es troba disponible.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148029" title="Gliese 581 c" nonfiltered="92" processed="91" dbindex="60104">

Gliese 581 c s un planeta extrasolar que orbita l'estel nan vermell Gliese 581. Sembla trobar-se a l'ecosfera del seu estel, la zona al voltant dels estels en qu la temperatura de la superfcie dels planetes que s'hi troben permet l'existncia d'aigua lquida.

Basant-se en la temperatura de superfcie que s'ha calculat, Gliese 581c podria ser el primer planeta extrasolar descobert similar a la Terra. Tamb s un dels planetes extrasolars ms petits descoberts fins ara a l'rbita d'un estel de seqncia principal. T un dimetre d'un cinquanta per cent ms gran que la Terra (estimat a partir de la seva massa) i s quasi cinc vegades ms massiu, cosa que fa que la gravetat a la seva superfcie sigui 2,15 vegades ms forta que a la Terra. Gliese 581 c podria estar en rotaci sncrona al voltant del seu estel. Un planeta en rotaci sncrona experimenta temperatures extremes a cadascun dels hemisferis (un en foscor perptua, l'altre banyat sempre per la llum), mentre que la petita zona de terminaci que els uneix t un clima moderat ms apte per la vida.

Descobriment.
El planeta va ser descobert per Stephen Udry i el seu equip de l'Observatori de Ginebra a Sussa, utilitzant l'HARPS del telescopi de l'European Southern Observatory a La Silla, Xile. L'equip va utilitzar la tcnica de la velocitat radial, en qu es determina la mida i la massa d'un planeta per mitj de les pertorbacions que la seva gravetat provoca al moviment del seu estel.



Aigua lquida.
Es pensa que Gliese 581 c es troba a l'ecosfera, on l'aigua lquida, considerada com un ingredient indispensable per la vida, pot existir.

Tot i que el concepte d'ecosfera prediu la possibilitat que hi hagi aigua lquida, no n'hi ha proves directes definitives. Les tcniques com la que s'us per mesurar HD 209458 b podrien usar-se per determinar l'existncia de vapor d'aigua a l'atmosfera d'aquest planeta extrasolar.

Enllaos externs.

Descobriment de Gliese 581 c ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148035" title="Hume (llenguatge de programaci)" nonfiltered="93" processed="92" dbindex="60105">
Hume (Higher-order Unified Meta-Environment) s un llenguatge de programaci funcional i tipificaci forta per a sistemes amb recursos limitats que incorpora en el llenguatge elements per assegurar l'execuci acotada en temps i espai.

Hume ha estat desenvolupat a la Universitat de Saint Andrews, Esccia. Amb el nom volen retre homenatge a David Hume filsof escocs fams pel seu escepticisme que requeria reiterades proves i bons fonaments per arribar a donar crdit a les formulacions.

Hume basa el seu esquema en autmates (processos) com a caixes (box en terminologia Hume) amb entrades i sortides que es cablegen amb les d'altres caixes i les de l'exterior per comunicar-se pel sistema de bsties, i clculs expressats en programaci funcional. El tractament d'excepcions s, noms, a nivell de caixa.

Hume en la seva part d'expressions adopta la sintaxi i molts dels patrons del llenguatge Haskell, havent estat desenvolupat pel mateix equip que desenvolupa aquest darrer. Es pot dir que s un subconjunt del Haskell per a sistemes incrustats.

 Enllaos externs .

 Web del llenguatge Hume ;
 Prog. funcional en Hume per a sistemes incrustats (Presentaci) ;
 LiteratePrograms.org - Exemples en llenguatge Hume;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148039" title="Llus Sol Padr" nonfiltered="94" processed="93" dbindex="60106">
Llus Sol Padr (Santa Coloma de Queralt, 1 de gener de 1891-Tarragona, 20 d'octubre de 1939), va ser el primer alcalde republic de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barber). Condemnat a mort per un consell de guerra sumarssim, mor afusellat el dia 20 d'octubre de 1939 a Tarragona.

 Santa Coloma de Queralt. 1891-1931 .
Nascut al si d'una famlia pagesa molt humil, Llus Sol va tenir cura de la seva formaci, primer a l escola, els pocs anys que hi pogu assistir, i desprs com a autodidacte, principalment a travs de les seves lectures. Va fer el servei militar a Girona els anys 1912 i 1913, aconseguint-hi el grau de caporal. 

El 21 d abril de 1917 va contreure matrimoni amb Carme Tolosa Domingo, de Santa Coloma de Queralt (1895-1976). Tingueren cinc fills.

Atret pel mn de la tenidoria de llibres, Llus Sol aprengu l'ofici de comptable, que exerc primer en una fbrica de teixits, desprs en un negoci de compra i venda de cereals, i finalment a la Societat Annima Cros, en la seva agncia de Santa Coloma de Queralt.

Entre el 1925 i el 1926 es trasllad amb la seva famlia a Sarral (Conca de Barber), on li havien ofert una ms bona collocaci com a comptable. Tenia al seu crrec tres seccions diferents, a la casa anomenada Cano: una farinera, una fbrica de ciment i l empresa d autos de lnia,  La Sarralenca . Molt aviat, per, retorn a Santa Coloma de Queralt per establir-s hi definitivament, reincorporant-se a la seva feina de comptable en el negoci de cereals.

 Alcalde de Santa Coloma de Queralt. 1931-1934 .
El 14 d abril de 1931, desprs de les eleccions municipals celebrades el dia 12, es proclam la II Repblica. L'endem, dia 15, es constitu l Ajuntament provisional de Santa Coloma de Queralt, i es design alcalde, per aclamaci, a en Llus Sol, en representaci de l'Esquerra Republicana de Catalunya; mai no estigu afiliat al partit, per en compartia els ideals poltics i socials.

De la seva gesti municipal se n pot destacar la preocupaci per millorar l'educaci dels infants, i la seva sensibilitat social, en uns moments molt delicats de crisi econmica. Va projectar la construcci d'un modern complex escolar, per a nois i noies, del qual el president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Maci i Lluss, va posar la primera pedra el dia 24 de juny de 1932. Aquest projecte no el va poder realitzar, i el consistori posterior al 6 d'octubre de 1934 el desestim. En l'mbit social, amb la finalitat de palliar els efectes de l'atur, va promoure la creaci de brigades municipals, que treballaren sobretot en el millorament de la xarxa viria de la vila de Santa Coloma de Queralt. Dot tamb la poblaci d'una nova legislaci, les Ordinacions Municipals de 1933.

El 6 d octubre de 1934 .
En les eleccions municipals del 14 de gener de 1934, a Santa Coloma de Queralt torn a guanyar l Esquerra Republicana de Catalunya, i Llus Sol fou reelegit alcalde. Poc desprs, per incompatibilitat amb el seu crrec pblic i amb el seu pensament poltic, fou acomiadat de la feina. En trobar-se, doncs, de cop i volta, sense recursos per a mantenir la seva nombrosa famlia, prengu la greu decisi de dimitir el crrec d alcalde, pensant recuperar aix el seu lloc de treball, del qual no podia prescindir. El consell municipal rebutj dues vegades per unanimitat el seu escrit de renncia. Finalment, davant la seva insistncia i la gravetat de les seves raons, la corporaci hi acced. La dimissi li fou acceptada oficialment el dia 22 d agost de 1934.

El 6 d'octubre de 1934, mentre el pas vivia una situaci poltica i social molt tensa, el president de la Generalitat, Llus Companys i Jover, proclam l Estat Catal. El moviment fracass, contundentment reprimit, si b amb escassa resistncia i amb poc vessament de sang, pel general Domnec Batet i Mestres, cap de la Quarta Divisi Orgnica, que no es decid a obeir la consigna del president Companys. Aquest i el seu govern foren detinguts i processats. La repressi fou molt dura: el Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat foren dissolts, i l Estatut susps indefinidament.

En el marc d'aquests fets, el 29 d octubre, Llus Sol fou detingut al seu domicili per la Gurdia Civil sota l'acusaci d'haver intervingut en l'organitzaci del moviment revolucionari. Va passar quaranta dies recls al vaixell-pres  Manuel Arns , ancorat al port de Tarragona. El jutge, en prendre-li declaraci, ni tan sols el process, i sort en llibertat a primers de desembre. Fou l'nic detingut per aquests fets a Santa Coloma de Queralt.

 La Guerra Civil. 1936-1939 .
Desprs de passar prop de dos anys en atur, a principis de 1936 la Societat Annima Cros ofer a Llus Sol la plaa de delegat de l Agncia de Santa Coloma, que havia quedat vacant. El dia 31 de mar signava el contracte: es tractava d una bona collocaci, fora ben remunerada, amb perspectives de futur.

El 16 de febrer hi hagu eleccions, que donaren el triomf al Front Popular. Aix comport el restabliment de la Generalitat, el Parlament i els Ajuntaments anteriors al 6 d octubre de 1934. Llus Sol es neg, quan li ho proposaren des de l Ajuntament, a fer cap mena de delaci o a presentar cap denncia en relaci a la seva detenci.

Durant la Guerra Civil, Llus Sol es dedic exclusivament a treballar per guanyar el pa de la seva famlia, sense intervenir en poltica. Obligat per les circumstncies blliques, a partir del 16 de febrer de 1937 hagu d assumir tamb la responsabilitat interina de la Delegaci de la Casa Cros  ara Collectivitat Cros  a Montblanc, on es despla amb regularitat durant tot el perode bllic.

La vila de Santa Coloma de Queralt fou ocupada per les tropes nacionals  concretament per la divisi italiana Littorio, a les ordres del general Gambara  el dia 14 de gener de 1939. Malgrat la forta resistncia de l exrcit republic, aquest fet supos l acabament de la guerra a la vila.

 Detenci i procs sumarssim. 27 de gener - 23 de juny de 1939 .
El divendres 27 de gener de 1939, Llus Sol fou detingut per la Gurdia Civil al seu domicili, al nm. 9 de la carretera de Sant Vicen. S endugueren tots els diners que hi havia a casa, la majoria, de cobraments de la Casa Cros, i els pocs estalvis dels seus fills. L'endem, 28 de gener, ingress a la pres de Montblanc, on romangu mentre dur la instrucci del procs, feta pel procediment sumarssim d'urgncia. Va prestar declaraci el 17 de febrer i el 31 de maig. En el resum dels fets previ a la celebraci del consell de guerra se l consider assessor dels comits antifeixistes de Santa Coloma de Queralt i de Santa Perptua de Gai, en qualitat de mxim dirigent de la poltica esquerrana de la comarca i bra dret i home de confiana del diputat montblanqu Josep Folch i Folch. Tamb el consideraven dirigent del moviment revolucionari de 1934 a Sarral i Vallfogona de Riucorb.

El 5 de juny, finalitzada la instrucci del procs, Llus Sol fou traslladat a la pres de la Punxa de Tarragona a l espera del consell de guerra, que tingu lloc el divendres 23 de juny de 1939. El fiscal deman per a ell la pena de mort, pena que el consell confirm en deliberaci secreta. Un tribunal sense cap mena de legitimitat, desprs d un procs en el qual l inculpat no tingu cap possibilitat de gestionar la seva defensa, el declar culpable en concepte d autor del delicte de rebelli militar.

Acabat el judici, Llus Sol fou traslladat a la pres de Pilat, la pres provincial, que tenia aleshores la seva seu en aquesta construcci romana amb afegits medievals, coneguda com a castell o torre de Pilat, situada a la plaa del Rei de la ciutat de Tarragona. A la sala 3a d aquest llbrec edifici convisqu amb el jove Josep Subirats i Piana, tamb condemnat a mort, el qual al cap de molts anys el recordava encara: el 20 d octubre de 1939 afusellaren Llus Sol i Padr, qui fou alcalde de Santa Coloma de Queralt abans de la guerra. La seva execuci va deixar cicatrius en la meva sensibilitat, tanta era l estima que ens tenem.

 Execuci. 20 d octubre de 1939 .
Les gestions dutes a terme per aconseguir l indult no donaren cap resultat, i el dia 7 d octubre Franco don l enterado a la sentncia de mort dictada contra Llus Sol pel consell de guerra permanent de Tarragona. La pena s execut a les 6 h. de la matinada del divendres 20 d octubre de 1939, a la muntanyeta de l Oliva, prop del cementiri de Tarragona. Amb ell foren afusellats 42 companys ms. La matinada del dia anterior havien estat afusellats uns altres 42 condemnats, entre ells el seu convilat Joan Veciana Soto, de 51 anys. Llus Sol tenia 48 anys.

El P. Joan Calaf Balcells (1890-1961), jesuta, va atendre humanament i espiritualment Llus Sol en els seus ltims moments, el qual li confi la carta de comiat que havia escrit uns instants abans perqu la lliurs als seus familiars. Aquests s assabentaven de l execuci el mateix dia, per mitj d una llista penjada a la paret de la pres. Carme Tolosa, la seva esposa, avisada a temps per uns amics de Tarragona, s hi despla en taxi des de Santa Coloma de Queralt el mateix divendres 20 d octubre,  acompanyada dels seus fills Joan i Teresa, i del seu cunyat Josep. Els cossos dels afusellats eren dipositats al cementiri, en senzilles caixes de fusta sense pintar, a l espera que fossin identificats i reclamats pels familiars. Aquells dels quals ning no es feia crrec eren enterrats en una fossa comuna. L'hagueren de cercar caixa per caixa; el tat de Llus Sol era un dels darrers i, en destapar-lo, els aparegu ben vestit i afaitat, i gaireb sense rastre de sang en el cos: en el seu front, el forat net, precs, del tret de grcia.

Fou enterrat al nnxol nm. 22 de la secci 6a, en un sector del cementiri de Tarragona que actualment ja no existeix i que es destinava als afusellats. El 21 d octubre s inscrivia la seva defunci al registre civil de la ciutat: En Tarragona, provincia de id., a las diecisis horas y treinta minutos del da veintiuno de Octubre de mil novecientos treinta y nueve, ante D. Joaqun Delcls Baluey, Juez municipal accidental y D. Bernardo Montserrat Baldrich, secretario habilitado, se procede a inscribir la defuncin de D. Luis Sol Padr, de edad cuarenta y ocho aos, natural de Santa Coloma de Queralt, hijo de D. Jos y de Doa Mara, domiciliado en el mismo, de profesin escribiente y de estado casado. Falleci en esta Ciudad el da de ayer, a las seis horas, a consecuencia de hemorragia interna, segn resulta de oficio y certificacin facultativa recibidos y reconocimiento practicado, y su cadver habr de recibir sepultura en el Cementerio de esta Ciudad. El 22 de desembre de 1965 les seves despulles foren traslladades al cementiri de Santa Coloma de Queralt, on reposen en un nnxol amb una senzilla lpida amb una creu i una inscripci que diu: Llus Sol Padr i famlia.

 Text de la carta de comiat .
La va escriure, en castell, des de la pres de Pilats de Tarragona, la nit del 19 al 20 d'octubre de 1939, quan el posaren en capella, unes tres hores abans de la seva execuci.

A la meva estimada esposa, als meus estimats fills:

Quan arribi a les vostres mans aquesta carta, la meva carta pstuma, haur deixat d existir. Rebeu amb ella el meu ltim al, estimeu-vos molt, tant com jo us estimo, viviu amb dignitat com jo he viscut i moro. Sabeu prou b que tinc la conscincia neta i tranquilla i aix em dna enteresa i serenitat completa per arribar a l ltim moment de la meva vida. Seguiu les prctiques que Crist ens ha ensenyat, no feu cap mal a ning i feu tant de b com pugueu. Recordeu-me pel que m estimeu i no vull que nin en vosaltres ni rancors ni odis ni remotament cap mena de venjana. La meva resposta al mal que m han fet, resposta que ha de ser la vostra, s aquesta: Perd! He viscut honrat, sc honrat i moro honrat amb la conscincia tranquilla, prompte a comparixer davant el Tribunal de Du, l nic que no s equivoca. Moro cristianament, reseu per mi, estimada esposa, Carme de la meva nima, i vosaltres, fills del meu cor. Dediqueu-me un funeral, i s el meu desig que aviseu noms la famlia. He arribat al final del meu dest, trist dest! Estic molt agrat a totes les persones que s han interessat per mi; feu-los present a totes aquest agrament donant-los de part meva expressives grcies. A Josep M. Requesens, especialment, el meu reconeixement ms expressiu i sincer, aix com a Csar, a Josep Pere, a Mundi i a tots els qui us han distingit amb les seves atencions. A tota la famlia, grcies per tot. No els esmento perqu alludeixo a tots, els meus germans, els teus germans, nebots i altres, a tots els tinc presents en aquests moments, els ltims de la meva vida. Adu esposa meva, adu fills meus: resigneu-vos. Esposa meva, diposito en aquesta carta un pet que transmetrs als nostres fills amb tot l ardor del meu cor. Escriviu al meu germ Joan i digueu-li que el seu nom el tinc unit als vostres en aquests moments i que desitjo que ben aviat recobri la llibertat i pugui reunir-se amb els seus. Adu per sempre. Rebeu milions de besades i abraades del vostre esps i pare que us idolatra.

Llus Sol, Tarragona, Pres de Pilat, en la nit del 19 al 20 d octubre de 1939.

 Rehabilitaci.

El dia 3 d octubre de 1992, l Ajuntament de Santa Coloma de Queralt, presidit pel batlle Josep M. Riba Satorras, proclam Llus Sol Padr fill predilecte de la vila en el transcurs d una sessi plenria extraordinria, en reconeixement per la seva tasca al capdavant del primer consistori republic i, sobretot, pel seu trajecte de rectitud i coherncia personal. Com a record material d'aquest gest, s inaugur un monlit al passeig de la Muralla, una roca procedent de la muntanya de Montserrat, i una placa amb aquesta inscripci: En record i homenatge a Llus Sol i Padr, batlle de la vila (1931-1934). Santa Coloma de Queralt, 3-X-1992.

Referncies bibliogrfiques.
  
 J.M. CARRERAS TARRAG, Els Tribunals Populars de 1936. Procs de cinc vens de Santa Coloma de Queralt, Revista  La Segarra , Valls 1986.
 J.M. CARRERAS TARRAG, La matana de Santa Coloma de Queralt,  La Segarra  84(1986), p. 34.
 J.M. CARRERAS TARRAG, Llus Sol i Padr. Batlle de Santa Coloma (1931-1934),  La Segarra  145(1991), p. 6.
 J.M. CARRERAS TARRAG, Gesti municipal i repressi poltica a Santa Coloma de Queralt (1939-1941), "Recull" 1(1993), p. 33-74, Associaci Cultural Baixa Segarra.
 J.M. CARRERAS, S. PAL i LL. SOL, El meu nom, que s el vostre. Llus Sol Padr. Cartes de la pres i procs sumarssim, Associaci Cultural Baixa Segarra, Santa Coloma de Queralt 2007.
 S. PALAU RAFECAS, Apunts per a la histria de la Guerra Civil al municipi de Santa Coloma de Queralt. Els seus caiguts, Revista  La Segarra , Valls 1981.
 S. PALAU RAFECAS, La guerra i la postguerra a Santa Coloma de Queralt. Segona part,  Aplec de Treballs  7(1985), p. 217-281, Centre d Estudis de la Conca de Barber.
 J. RECASENS LLORT, La repressi franquista a la Conca de Barber (1939-1945). Documents per al seu estudi, Centre d Estudis de la Conca de Barber, Montblanc 2000.
 J.M. SOL i SABAT i O. DUEAS i ITURBE, El Franquisme contra Esquerra. Els alcaldes i diputats afusellats d'Esquerra Republicana de Catalunya, Fundaci Josep Irla, Barcelona 2007.
 J.M. SOL i SABAT, La repressi franquista a Catalunya. 1938-1953, Edicions 62, Barcelona 1985.
 J. SUBIRATS PIANA, Pilatos 1939-1941. Prisin de Tarragona, Editorial Pablo Iglesias, Madrid 1993.
 J. VENTURA SOL, Pres de Pilats. Tarragona, 1939-1941, Diputaci de Tarragona, Valls 1993.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148056" title="Contiki" nonfiltered="95" processed="94" dbindex="60108">
Contiki s un sistema operatiu redut, de codi obert, per a sistemes amb memria escasa, com ara els sistemes incrustats.

Malgrat prover multitasca i TCP/IP, Contiki ocupa uns pocs KOctets de codi i requereix, a part, alguns centenars d'octets de memria RAM.

Amb el nom de Contiki es pretn fer bandera de l'expedici Kon-tiki que amb una petita barca, feta de materials no artificials, pretenia travessar l'oce Pacfic.

 Enllaos externs .

 Lloc web de Contiki;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148058" title="Josep Granyer i Giralt" nonfiltered="96" processed="95" dbindex="60109">
Josep Granyer i Giralt (Barcelona, 1899 - 1983) fou un escultor i gravador catal.

Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. L'any 1917 va fundar el grup Els Evolucionistes , juntament amb escultors com Apelles Fenosa i Joan Rebull, amb qui va treballar al seu taller completant la seva formaci artstica. 

Fou un gran amic de Angel Ferrant i actiu membre de l'avantguarda del moment, afegint-se al Manifest del Grup d'artistes independents. Va fer viatges per Pars, Londres i Blgica. 

Autor situat entre el noucentisme i l'Art dco, compta entre les seves obres ms destacades El toro assegut i La girafa coqueta de la Rambla de Catalunya de Barcelona.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148064" title="Gliese 581" nonfiltered="97" processed="96" dbindex="60110">


Gliese 581, (HO Librae) (HO Lib) s una estrella de la constellaci de la Balana. s una estrella variable, s a dir, una estrella que canvia la seva magnitud aparent. A la nomenclatura de Bayer, no s fa servir una lletra grega per ordenar-les, sin lletres de l'alfabet llat. Deu el seu nom al catleg de Wilheim Gliese, que cataloga estrelles de fins a 25 prsecs de distncia a la Terra. En aquest catleg rep el nom de Gliese 581, (GJ 581). Aquesta vena del nostre sistema, est incorrectament classificada al GCVS (catleg general d'estrelles variables), ja que la registra com Variable BY Draconis, per, com no t la seves principals caracterstiques que la defineixin com una estrella variable BY Draconis, se li va anomenar tal i com es diu ara.

 Caracterstiques .

L'estrella Gliese 581, una nana roja, situada a la constellaci de la Balana, s de tipus espectral M3V, s a dir, s una estrella amb caracterstiques relativament poc massives, comparada amb el Sol, l'nic que aquest tipus d'estels duren molts ms anys que qualsevol estrella amb unes propiets ms massives. Els atributs estimats d'aquest estel, sn les segents: 0,29 de radi comparada amb el nostre astre rei, 0,013 de lluminositat i 0,31 comparat altra vegada amb el Sol. La seva magnitud aparent s de 10,56 a 10,58, s a dir, com ja he dit abans, s una estrella variable. La magnitud absoluta s d' 11,6

 Sistema planetari .

Una peculiaritat d'aquest estel s que posseeix un sistema planetari, s a dir, hi ha planetes girant al voltant d'aquest estel. Fins ara, noms s'han descobert tres: Gliese 581 b, Gliese 581 c, i Gliese 581 d:

 Gliese 581 b .

Aquest planeta s un gegant gass, similar en quant a tamany a Nept. Degut a la seva proximatat a l'estrella al voltant de la qual gira t una temperatura relativament elevada.

 Gliese 581 c .

El segon planeta d'aquest sistema, va ser la primera "super-terra" en descobrir-se, s a dir, un planeta rocs unes quantes vegades ms gran que la Terra, i es creu que pot albergar vida. Problablement t una temperatura d'entre 273 i 317 K, que serien entre 0 i 40 C

 Gliese 581 d .

L'ltim membre d'aquest sistema planetari, com Gliese 581 c, s una "super-terra", i es creu que pot albergar vida.








Enllaos externs.
Enciclopdia dels Planetes Extrasolars: Gl 581 ;
SIMBAD:  V* HO Lib -- Estrella Variable ;
 Posici de Gliese 581 marcada a l'espai local (cant superior dret)] ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148075" title="Oce (mitologia)" nonfiltered="98" processed="97" dbindex="60113">

En la mitologia clssica, Oce (en grec antic          keans o         genos,  riu-oce ; en llat Oceanus o Ogenus) es refereix a l'oce, del qual grecs i romans pensaven que era un riu que envoltava el mn. Parlant amb propietat era el corrent d'aigua marina de l'equador en la que surava l'hemisferi habitable (oikoumene).

En la mitologia grega aquest oce mundial era personificat com un Tit, fill d'Ur i Gea. Als mosaics hellenstics i romans es representa amb freqncia aquest Tit com un home amb tors i braos musculosos, barba llarga i banyes, i amb la part inferior del cos com una serp (compareu amb Tif). En fragments d'un vas arcaic (Museu Britnic 1971.11-1.1) datada sobre 580 aC, entre els dus que van al casament de Peleu i la nimfa marina Tetis apareix un Oce amb cua de peix, portant un peix en una m i una serp a l'altra, dons de recompensa i profecia. En els mosaics romans a vegades apareix portant un tim i bressolant un vaixell. En mosaics posteriors les seves banyes de toro foren reemplaades per unes pinces de llagosta. Els seus atributs habituals eren el peix i la serp.

Alguns estudiosos creuen que originalment Oce representava a tots els cossos d'aigua salada, incloent en mar Mediterrani i l'Oce Atlntic, les dos majors masses aqutiques conegudes pels antics grecs. Tot i aix, a mesura que la geografia es feu ms precisa, Oce passa a representar les aiges ms desconegudes i estranyes de l'Atlntic (tamb anomenat Mar Oce), mentre que Poseid governava el Mediterrani. 

La dona d'Oce era la seva germana Tetis, i de la seva uni nasqueren les tres mil Ocenides (o nimfes del mar) i tots els ocenits (o Potamoi), els rius del mn, aix com les fonts i llacs.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148079" title="Polyphony Digital" nonfiltered="99" processed="98" dbindex="60114">
Polyphony Digital s una companyia de desenvolupament de videojocs interna de Sony Computer Entertainment i s part del recent creat Sony World Studios. Anteriorment era conegut com a Polys Entertainment, per desprs de l'xit del Gran Turismo se'ls va permetre tenir ms autonomia i van canviar el seu nom per Polyphony Digital. 

L'estudi s ms conegut per la seva srie de videojocs de curses Gran Turismo. Liderada per Kazunori Yamauchi, Gran Turismo s'ha convertit en un dels jocs de carreres amb ms xit per la PlayStation. La saga Gran Turismo ha estat enfocada a oferir un sentit de simulaci als videojocs de carreres, permetent als jugadors experimentar el maneig de vehicles que una persona de situaci econmicament normal, mai tindr l'oportunitat de fer-ho a la vida real.

Videojocs creats.
PlayStation.
Gran Turismo;
Gran Turismo 2;
Motor Toon Grand Prix;
Motor Toon Grand Prix 2;
Omega Boost;

PlayStation 2.
 Gran Turismo 3: A-spec;
 Gran Turismo 4;
 Gran Turismo 4 Prologue;
 Gran Turismo 4 Toyota MTRC Version;
 Gran Turismo 4 Toyota Prius Edition;
 Gran Turismo 4: Nissan 350Z Limited Edition;
 Gran Turismo Concept 2001 Tokyo;
 Gran Turismo Concept 2002 Tokyo-Seoul;
 Gran Turismo Concept: 2002 Tokyo-Geneva;
 Gran Turismo for Boys;
 Tourist Trophy;

PlayStation 3.
 Gran Turismo HD Concept;
 Gran Turismo 5;

PlayStation Portable.
 Gran Turismo 4 Mobile;

 Enllaos externs .
 Polyphony Digital ;
 Perfil de Polyphony Digital a MobyGames ;
GT Center EU - Gran Turismo Europe - Comunitat europea del Gran Turismo. ;
 SRO - Super Racing Online   ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148081" title="Kazunori Yamauchi" nonfiltered="100" processed="99" dbindex="60115">
Kazunori Yamauchi director de Polyphony Digital i creador de la saga de videojocs de curses Gran Turismo. Va arribar a la presidncia de Polyphony Digital amb la creaci del seu primer videojoc, el Motor Toon Grand Prix.

 Enllaos externs .
Perfil de Kazunori Yamauchi a MobyGames  ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148100" title="Videojoc de curses" nonfiltered="101" processed="100" dbindex="60116">

Un videojoc de curses (o tamb videojoc de carreres) s un gnere de videojoc en el qual la caracterstica principal s la competncia entre vehicles. Gaireb sempre l'objectiu s recrrer certa distncia o anar d'un lloc cap a un altre en el menor temps possible, com en el automobilisme i el motociclisme (els quals generalment sn imitats). A pesar que existeixen jocs de taula aix, el terme generalment es refereix a videojocs. 

Tipus de videojocs de curses. 
Simuladors de curses. 
Alguns jocs de carreres imiten amb realisme els vehicles reals. Aquests simuladors de carreres calculen per exemple el recorregut fsic de la suspensi, el treball del motor i la fricci dels pneumtics amb la pista. Cada any aquests videojocs simulen millor a la realitat, pel que competeixen entre ells per a veure quin s el ms realista. 

Alguns videojocs tenen llicncies oficials de competicions reals, com la srie Grand Prix, el World Rally Championship i la Frmula 1. Uns altres simplement presenten centenars de vehicles, com el Gran Turismo, el TOCA Race Driver, el Forza Motorsport o el Enthusia Porfessional Racing. Diversos videojocs de curses s'especialitzen en cert tipus d'autombils, com el Grand Prix Legends (Frmula 1 dels anys 60), les sagues Nascar (d'Electronic Arts, Papyrus i Hasbro), o Richard Burns Rally (simulador de ralli). 

Alguns estan especialment dissenyats per a jugar online contra rivals d'altres pasos, i fins i tot poden ser modificats, com el Live for Speed (en el qual est en catal), el GT Legends (vehicles GT dels anys 60 i 70), el GTR (simulador de FIA GT) o el Racer. Hi ha un simulador de curses de codi obert actualment en desenvolupament, el Motorsport. 

Semi-simuladors de curses. 
Certs videojocs sacrifiquen una mica el realisme per a arribar a l'abast de ms jugadors, que no sempre esperen perfeccionisme. Alguns exemples sn el gameid=1753 TOCA Race Driver i el Colin McRae Rally. 
Videojocs de curses arcade (recreatius). 
Per altra banda, molts d'aquests videojocs s'enfoquen a passar una bona estona corrent una cursa. La simulaci dels vehicles (acceleraci, velocitat, adherncia, xocs) i les pistes sn irreals o fins i tot fantstiques. Alguns exemples sn les sagues Need for Speed, Project Gotham Racing, Burnout, Cruis'n, Mario Kart, Out Run i Test Drive.

 Llista cronolgica .
1974;
Gran Trak 10 (Atari Games);
1976;
Night Driver (Atari Games);
Sprint 2 (Atari Games);
1977;
Sprint 4 (Atari Games);
1982;
Pole Position (Namco);
1983;
Pole Position 2 (Namco);
1984;
Excitebike (Nintendo);
TX-1 (Atari);
1985;
Hang On (Sega);
1986;
Championship Sprint (Atari Games);
Out Run (Sega);
Super Sprint (Atari Games);
1987 ;
Crazy Cars (Titus);
Famicom Grand Prix: F1 Race;
Final Lap (Namco);
 1988;
Chase HQ (Taito);
Continental Circus (Taito);
Famicom Grand Prix II: 3D Hot Rally;
Hard Drivin' (Atari Games);
Power Drift (Sega);
 1989;
Badlands (Atari Games);
Chase HQ 2 (Taito);
Crazy Cars 2 (Titus);
Stunt Car Racer (Microprose);
Stunts (Broderbund);
Super Monaco Grand Prix (Sega);
Winning Run (Namco);
 1991;
Final lap 2 (Namco);
F1 Exhaust Note (Sega);
Rad Mobile (Sega);
 1992 ;
Crazy Cars 3 (Titus);
Final Lap 3 (Namco);
Red Zone (Psygnosis);
Super Chase (Taito);
Super Mario Kart (Nintendo);
Top Gear;
Virtua Racing (Sega);
 1993 ;
Out runners (Sega);
Ridge Racer (Namco);
 1994 ;
Cruis'n USA (Midway);
Daytona USA (Sega);
Motor Toon Grand Prix;
Sega Rally Championship (Sega);
The Need for Speed (Electronic Arts);
Unirally (Nintendo);
 1995;
 Formula 1(Psygnosis);
Rave Racer (Namco);
Wipeout (Psygnosis);
 1996;
Cruis'n World (Midway);
San Francisco Rush (Atari);
Scud Race (Sega);
Wave Race 64 (Nintendo);
 1997;
Diddy Kong Racing;
Formula One 97 (Psygnosis);
Fun Tracks (Virgin);
POD (Ubisoft);
 1998 ;
DaytonaUSA 2 (Sega);
Gran Turismo (Sony);
Sega Rally 2 (Sega);
TOCA Touring Car (Codemasters);
V-Rally (Infogrames);
 1999;
Battle Gear (Taito);
Cruis'n Exotica (Midway);
Star Wars Episode 1: Racer (LucasArts);
 2000 ;
Colin McRae Rally 2.0 (Codemasters);
F355 Challenge (Sega);
Gran Turismo 2 (Sony);
Metropolis Street Racer (Sega);
Midtown Madness 2;
San Francisco Rush 2049 (Atari);
 2001;
Gran Turismo 3 (Sony);
 2002;
Rallisport Challenge (Microsoft);
 2003;
Crash Nitro Kart (Universal Interactive);
F-Zero GX (Nintendo);
Mario Kart : Double Dash (Nintendo);
Out Run 2 (Sega);
Trackmania (Focus Home Interactive);
V-Rally 3 (Atari);
 2004;
Flat-Out (BugBear Entertainment);
Burnout 3: Takedown (Electronic Arts);
 2005;
Burnout Revenge (Electronic Arts);
Gran Turismo 4 (Sony);
TrackMania Sunrise (Focus Home Interactive);
Mario Kart Arcade GP;
Mario Kart DS (Nintendo);
Project Gotham Racing 3 (Microsoft);
Richard Burns Rally;
 2006;
Flat-Out 2 (Empire Interactive);
Formula One Championship Edition (Sony);
MotorStorm (Sony);
Ridge Racer 6 (Namco Bandai);
Ridge Racer 7 (Namco Bandai);
Toca Race Driver 3 (Codemasters);
Tourist Trophy (Sony);
TrackMania Nations ESWC (Focus Home Interactive);

 2007;
Midnight Club: Los Angeles;

 Enllaos externs .
Videojocs de curses/conducci a MobyGames ;
Videojocs de carreres en flash a Jocs.cat;
Videojocs de cotxes en flash a Jocs.com ;
Videojocs de motos en flash a Jocs.com ;
Videojocs de curses en flash a Mega Jocs    ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148111" title="Salvador Sinz" nonfiltered="102" processed="101" dbindex="60118">

Salvador Sinz (Reus, 21 d'abril de 1950) s un actor i escriptor catal.

Com escriptor ha publicat diversos llibres de cinema i la novella Estruch, dedicada al vampir catal Guifred Estruch, el fams comte Estruch. 

Com actor de cinema ha intervingut en les comdies catalanes Un submar a les estovalles (1991) d'Ignasi P. Ferr, Un plaer indescriptible (1993), del mateix director,  i Don Jaume el conquistador (1994) d'Antoni Verdaguer, basat en l'obra de Seraf Pitarra (Frederic Soler), entre altres. 

Posteriorment es dedica al cinema d'animaci 3D com a director i guionista dels curts: Cruce de caminos (2003) i Los querubines (2005).

 Bibliografia .
 Buster Keaton Barcelona: Royal Books, 1994;
 El cine de Drcula Castell de la Plana: FantCast, 2007;
 El cine de Rovira-Beleta Ibiza: Semana Internacional del Film, 1990;
 El cine ertico Barcelona: Royal Books, 1994;
 Le cinma fantastique  Paris, Frana: Editions Corlet, 1995, en collaboraci;
 Estruch Reus: Salvador Sinz, 1991;
 Historia del cine fantstico espaol (de Segundo de Chomn a Bigas Luna) Tarragona: Film Festival, 1989;
 La sombra de Hitchcock Reus: Salvador Sinz, 1991;
 Manual del cine mediterrneo Valencia: Mostra de Cinema del Mediterrani de Valencia, 2007;

 Enllaos externs.
Filmografia ;
Blog de Salvador Sainz ;
Web sobre Salvador Sainz ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148114" title="Imre Kertsz" nonfiltered="103" processed="102" dbindex="60119">

Imre Kertsz ( Budapest, Hongria 1929 ) s un escriptor hongars guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 2002.

Biografia.
Va nixer el 9 de novembre de 1929 a la ciutat hongaresa de Budapest, capital de la naci, en una famlia de religi jueva. El 1944 fou deportat al camp de concentraci nazi d'Auschwitz, i posteriorment als de Buchenwald i Zeitz.

Al seu alliberament es dedic al periodisme en un rotatiu de la ciutat de Budapest, sent acomiadat l'any 1951 al pujar al poder el Partit Comunista d'Hongria. En aquell moment inici la seva activitat com a traductor (d'autors com Friedrich Nietzsche, Hugo von Hofmannsthal, Sigmund Freud, Ludwig Wittgenstein i Elias Canetti), autor de comdies i guions cinematogrfics, dedicant-se plenament a la literatura a partir de la dcada del 1970. El 1995 fou guardonat amb el Premi de Literatura de Brandenburg i el 1997 amb el Premi del Llibre de Leipzig. 

El 2002 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per una escriptura que mant l'experincia frgil de l'individu contra el carcter arbitrari i brbar de la histria, esdevenint el primer autor en llengua hongaresa en rebre aquest guard. 

Obra seleccionada.
1975: Sorstalansg;
1977: A nyomkeres ;
1977: Detektvtrtnet;
1988: A kudarc;
1990: Kaddis a meg nem szletett gyermekrt;
1991: Az angol lobog;
1992: Glyanapl;
1993: A holocaust mint kultra : hrom el ads;
1997: Valaki ms : a vltozs krnikja;
1998: A gondolatnyi csend, amg a kivgz osztag jratlt;
2001: A szm ztt nyelv;
2003: Felszmols;
2006: A K. dosszi;

Enllaos Externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 2002;
  Entrevista amb Imre Kertsz;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148117" title="Tuatara" nonfiltered="104" processed="103" dbindex="60120">

La tuatara s un rptil lepidosaure del grup dels rincocfals (Sphenodon punctatus). s una espcie molt primitiva que encara sobreviu, amb aspecte de llangardaix i que viu en galeries excavades.Mesura uns 70 cm de llargada i s insectvor i carnvor.T les dents anteriors molt grans i esmolades. s l'nic dels rptils actuals que no t un rgan copulador.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148119" title="Revelat fotogrfic" nonfiltered="105" processed="104" dbindex="60121">
El revelat fotogrfic s el procs que cal dur a terme perqu la imatge en negatiu impresa en la placa o pellcula fotogrfica es faci visible. 


Les operacions a realitzar sn les segents: 

Es posa el laboratori en total foscor, sense llum vermella ni d'altre color, i s'obre el xasss metllic per a introduir el negatiu en el rodet o espiral. ;

Desprs es fica en el tanc o cubeta de revelat i es posa la tapa per a poder seguir treballant amb la llum encesa. El revelador ha de tenir una temperatura entre 18 i 26 C. L'ideal s 20 C. Si la temperatura s menor a 20 C doni-li un minut ms cada dos graus de menys. Si la temperatura s major a 20 C doni-li un minut de menys per cada dos graus de ms. Per sota de 14 C el negatiu queda molt vulnerable. ;

Normalment els fabricants de reveladors ja indiquen, en unes taules que acompanyen al producte, els temps segons la temperatura. ;

Preses les precaucions necessries, s'aboca el revelador en el tanc, noms traient la tapa que permet introduir l'element qumic sense que entre llum al negatiu. ;

S'agita els primers trenta segons, i es dna suport el tanc en la taula, fent un copet i es prossegueix agitant cinc vegades cada vint-i-cinc segons fins que es compleixin 7 minuts i  . ;

En acabar el temps necessari es llena el revelador i es posa l aturador, tamb anomenat "bany d'atur", agitant durant almenys 30 segons al principi, durant 2 minuts. ;

Es guarda l'aturador en la seva ampolla, ja que serveix almenys per a deu rotllos. ;

A continuaci es tira el fixador agitant els primers quinze segons, durant cinc minuts. Ja es pot obrir el tanc i rentar el negatiu amb aigua corrent durant trenta minuts almenys. Del temps de rentat depn molt la conservaci. ;

En acabar es dna al negatiu un bany humectante. Es deixa actuar un minut i es penja el negatiu en un lloc que estigui protegit de la pols i altres intoxicacions: si s'est apurat de temps s possible assecar-lo amb secador de pl i a ms de 30 cm. Aix pot produir una menor qualitat i s un mtode molt usat en els peridics per la rapidesa de l'assecat. s important tenir molta cura amb aquests passos ja que un simple frec amb una ungla pot danyar tot el procs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148120" title="Can Sent-rom" nonfiltered="106" processed="105" dbindex="60122">
Can Sent-rom s una villa romana (runes) i masia medieval d'aire gtic i ermita, anomenada tamb Sent-rom, situats al terme de Tiana, declarats "Monument histric i artstic d'inters provincial"

Hi va residir l'historiador i arqueleg Epifani de Fortuny i Salazar, Bar d'Esponell.

 Referncies .



 Enllaos externs .

 PoblesDeCatalunya.cat - Can Sent-rom;
 El Maresme - el mn rom;
 Josep Mara Padrs i Cuys - Director de les excavacions de Sent-rom (Tiana) del 1954 al 1957;
 Grup Parads - Can Sent-rom (fotografies);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148132" title="Germ Coln i Domnech" nonfiltered="107" processed="106" dbindex="60123">
Germ Coln i Domnech (1928, Castell de la Plana) s un dels lingistes ms importants per a la filologia romnica i la lexicologia catalana. s actualment catedrtic a la Universitat de Basilea. Va ser abans professor a la Universitat d'Estrasburg (del 1968 al 1972) i a la Universitat Autnoma de Barcelona (1973-74). Esdevingu membre de la Reial Acadmia de Bones Lletres de Barcelona i de la Comissi Lulliana arran de la publicaci de les obres completes de Ramon Llull. s tamb Doctor honoris causa de la Universitat de Valncia i de la Universitat d'Alacant, s membre del consell assessor de la collecci Els Nostres Clssics i de l'equip editor de la revista Estudis de Llengua i Literatura Catalanes. s conseller d'honor de l'Associaci Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (de la qual va ser president del 1976 al 1982) i membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans. Li fou atorgat el Premi Sanchis Guarner de la Fundaci Jaume I (1987), el Premi d'Honor de les Lletres Valencianes (1988), el Premi Prat de la Riba del IEC (1979), el Premi Serra d'Or (1981), la Creu de Sant Jordi (1985) i el Premi de Literatura de la Generalitat de Catalunya (1987).
Ha donat la seua biblioteca personal (ms de 20.000 obres) a la Universitat Jaume I de Castell.

Obres.

 El lxico cataln en la Romania (1976).
 La llengua catalana en els seus textos (1978).
 El panorama de la lexicografia catalana (1986).
 Problemes de la llengua a Valncia i als seus voltants (1987).
 El espaol y el cataln, juntos y en contraste (1989).
 Estudis de filologia catalana i romnica (1997).
 Para la historia del lxico espaol (2002).
 De Ramon Llull al Diccionari de Fabra. Acostament lingstic als monuments de les lletres catalanes (2003).

 Enllaos externs .
 Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148133" title="Jakob Jud" nonfiltered="108" processed="107" dbindex="60124">
Jakob Jud (12 de gener de 1882, Wngi, al cant de Thurgau - 15 de juny de 1952, Seelisberg, al cant d'Uri) fou un lingista i romanista sus fams per la seua realitzaci amb Karl Jaberg de l'atles lingstic de Sussa (Sprach- und Sachatlas Italiens und der Sdschweiz o AIS).

Jakob Jud va manifestar molt d'inters pels parlars del seu pas, aix va contribuir a la publicaci del Dicziunari Rumantsch Grischun i del Vocabolario della Svizzera italiana, obra a la qual va collaborar a partir del 1934. Tamb va participar el 1940, a una obra elaborada collectivament, Die Rmische Schweiz i a un estudi de les paraules romniques de la Sussa alemnica: Zur Geschichte der romanischen Reliktwrten in den Alpenmundarten der deutschen Schweiz (1946).

A ms Jakob Jud va fundar una collecci de monografies, Romanica Helvetica (1935) i la revista Vox Romanica (el 1936, amb Arnald Steiger).

Obres.
 amb Karl Jaberg: Sprach- und Sachatlas Italiens und der Sdschweiz (1928-1960).
 Der Sprachatlas als Forschungsinstrument (1928);
 Romanische Sprachgeschichte und Sprachgeographie (1973).

Enllaos externs.
Pgina sobre Jakob Jud a l'Acadmie Royale de langue et de littrature franaises de Belgique 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148138" title="Circumferncia dels nou punts" nonfiltered="110" processed="108" dbindex="60126">
Existeix una circumferncia associada a cada triangle anomenada circumferncia dels nou punts. El seu nom es deriva del fet que la circumferncia passa per nou punts notables, sis d'ells en el triangle (llevat que el triangle sigui obts). Aquests sn:
 El punt mig de cada costat del triangle.
 Els peus de les alades;
 Els punts mitjos dels segments determinats per l'ortocentre i els vrtexs del triangle.

La circumferncia dels nou punts tamb es coneix amb el nom de cercle d'Euler o cercle de Feuerbach.

 Histria .

Habitualment s'acredita a Karl Wilhelm Feuerbach el descobriment de la circumferncia dels nous punts. Tanmateix, el que ell va descobrir va ser la circumferncia dels sis punts (en la figura, els punts M, N, P i E, G i J, respectivament). s ms, poc temps abans Charles Brianchon i Jean-Victor Poncelet havien demostrat la seva existncia. Poc temps desprs de Feuerbach, Olry Terquem tamb va demostrar l'existncia del cercle i va observar el fet que els punts mitjos dels segments determinats pels vrtexs del triangle i l'ortocentre tamb estan contingunts a la circumferncia (punts D, F i H de la figura).

 Discussi .

Considerem les alades del triangle ABC, AE, BG y CJ (vegeu la figura). El triangle GEJ s el triangle rtic del triangle ABC i el punt I s l'ortocentre del triangle ABC. Les alades d'aquest triangle sn les bisectrius dels angles interns de GEJ. Els costats del triangle ABC sn les bisectrius exteriors del triangle GEJ. Les bisectrius de l'angle JGE tallen la mediatriu pel costat oposat EJ en els punts F i N, que es troben a la circumferncia circumscrita c.

Observem que els triangles ACJ i ACE sn rectangles, tots dos tenen el costat AC com a hipotenusa. Es dedueix que els quatre punts A, C, E i J sn concclics i el centre de la circumferncia que els uneix es troba sobre la intersecci de la hipotenusa AC amb la mediatriu del segment EJ, s a dir, el punt N. Per tant, N s punt mig del segment AC. Raonant igualment amb els triangles EIB i JIB, es troba el punt F.

Anlogament, es demostra que M i P sn els punts mitjos dels costats AB i BC respectivament, i D i H punts mitjos dels segments AI i CI respectivament.


 Altres propietats .


El 1822 Karl Feuerbach va descobrir una de les propietats ms profundes sobre la circumferncia que porta el seu nom: la circumferncia dels nou punts s tangent exterior a les circumferncies exinscrites al triangle. La circumferncia inscrita al triangle s tangent interior a la circumferncia de Feuerbach. Per la demostraci, d'aquest fet  pot fer-se observant que els punts de tangncia de dues de les circumferncies exinscrites a un dels costats del triangle equidisten del punt mig d'aquest costat. Utilitzant una inversi respecte aquest punt mig es pot completar la demostraci.



 Relaci entre la circumferncia circumscrita i la de Feuerbach .


Com que els punts D, F i H satisfan:



es dedueix que:
 La circumferncia de Feuerbach d'un triangle es homottica a la circumferncia circumscrita.
 El centre de l'homotcia s l'ortocentre del triangle.
 La ra de l'homotcia s 2.

El triangle format pels punts D, F i H s semblant al triangle ABCE. Tamb s'observa que el centre de la circumferncia de Feuerbach, N, s punt mig del segment IO, on O s el circumcentre del triangle ABC.

Finalment, el centre de la circumferncia de Feuerbach es troba sobre la recta d'Euler del triangle.


 Notes .
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148140" title="Aquit" nonfiltered="111" processed="109" dbindex="60127">

L'aquit s una llengua paleohispnica que s coneguda noms per testimonis indirectes, no se'n coneixen textos escrits. Existeix la hiptesi de qu aquesta llengua representa un parent proper al basc (l'nic conegut) o  potser la fase ms antiga documentada d'aquesta llengua, i per aix tamb s anomenada uscar arcaic. 

De l'existncia de la llengua aquitana en donen testimoni bsicament els antropnims i tenims indgenes que apareixen en unes dues-centes inscripcions llatines dels s. I a III dC.  Aquestes inscripcions estan realitzades sobre pedra i sn fonamentalment de tipus votiu, funerari i honorfic, per tamb n'hi ha un grup significatiu que est realitzat sobre plaques de plata votives procedents d'un peci enfonsat al Rin prop de Hagenbach (Alemanya), probablement saquejades de santuaris aquitans.

Les inscripcions aquitanes procedeixen molt  majoritriament del nord dels Pirineus especialment de la vessant esquerra del curs alt del Garona (tamb a la Vall d'Aran), en el territori que Juli Csar i Estrab identifiquen com Aquitnia, que en poca tardana s'identifica com Novempopulnia i posteriorment com Wascnia, nom del que deriva l'actual Gascunya. Actualment aquest territori es troba distribut entre els departaments francesos de Pirineus Atlntics, Alts Pirineus, Alta Garona, Arige, Landes, Gers i olt i Garona: 

 Antropnims: BELEXEIA, LAVRCO, BORSEI, ANDERESENI, NESCATO, CISSONBONNIS, SEMBECCONI, GEREXO, BIHOSSI, TALSCONIS, HALSCOTARRIS, etc. ;
 Tenims: BAIGORIXO, ILVNNO, ARIXONI, ARTAHE, ILVRBERRIXO, ASTOILVNO, HARAVSONI, LEHERENNO, etc. ;

En menor mesura, les inscripcions vasco-aquitanes tamb han aparegut al sud del Pirineus en el territori que les fonts clssiques assignen als vascons, fonamentalment a la zona occidental de la provncia de Saragossa i de la comunitat Navarra: 

 Antropnims: VMMESAHAR, EDERETTA, SERHVHORIS, DVSANHARIS, ABISVNHAR, etc. ;
 Tenims: LARRAHE, LOXAE / LOSAE, LACVBEGI, SELATSE / STELAITSE, HELASSE, ERRENSAE. ;

Una gran part dels elements formatius dels antropnims i tenims aquitans sn interpretables directament des de la llengua basca actual:


 
Alguns investigadors han assenyalat tamb l'afinitat de la llengua aquitana amb la llengua ibrica. Entre les afinitats ms acceptades, destaquen les semblances d'alguns del formants antroponmics aquitans amb els ibrics: BELEX / bele , LAVR / laur, SAHAR / saka , ILUN / ildun, BIHOS / bios, ADIN / adin,  TALSCO / talsko, BAESER / baiser. CO / ko, TAR / ta , etc.

El fet que la llengua aquitana noms es documenti mitjanant inscripcions llatines en condiciona l'estudi de la seva distribuci, ats que com ms romanitzada estigui una zona, ms probable s que hi aparegui una inscripci llatina. Aix doncs, paradoxalment, en aquelles zones menys romanitzades on la llengua indgena podria haver-se desenvolupat sense interferncies, l'absncia d'inscripcions llatines pot donar la impressi que la llengua indgena hi era absent. Tot hi aix, hi ha investigadors que plantegen la hiptesi que la manca o escassesa de testimonis aquitans en els territoris on actualment es parla basc al sud dels Pirineus, podria ser conseqncia d'una migraci en poca tardana en direcci nord-sud / est-oest. En favor d'aquesta hiptesi hi juga a presncia majoritria d'antroponmia i toponmia indoeuropea, especialment en el Pas Basc, mentre que en contra es pot argumentar que l'arqueologia no ha detectat cap rastre d'aquesta hipottica migraci.

 Textos d'exemple .

 Placa de plata votiva (Hagenbach);

D(omino) MARTI
BEREXE
SEMBI
FILIA
V(otvm) S(olvit) L(ibens) M(erito)

 Placa de plata votiva  (Hagenbach);

D(omino) M(arti)
XEMBVS
BAMBIXXI
V(otvm) S(olvit) L(ibens) M(erito)

 Bibliografia .

 Ballester, Xaverio (2001): La adfinitas de las lenguas aquitana e ibrica, Palaeohispanica 1, pp. 21-33.
 Gorrochategui, Joaqun (1984): Onomstica indgena de Aquitania, Bilbao.
 Gorrochategui, Joaqun (1993): La onomastica aquitana y su relacin con la ibrica, Lengua y Cultura en la Hispania Preromana, pp. 609-634.
 Gorrochategui, Joaqun (1995): The Basque Language and Its Neighbors in Antiquity, Towards a History of the Basque Language, pp. 31-63.
 Hoz, Javier de (1995): El poblamiento antiguo de los Pirineos desde el punto de vista lingstico, Muntanyes i Poblaci. El passat dels Pirineus des d'una perspectiva multidisciplinria, pp. 271-297.
 Michelena, Lus (1954): De onomstica aquitana, Pirineos 10, pp. 409-458.
 Nez, Luis (2003): El Euskera arcaico. Extensin y parentescos,Tafalla. ;
 Rodrguez Ramos, Jess (2002): La hiptesis del vascoiberismo desde el punto de vista de la epigrafa bera, Fontes Linguae Vasconum 90, pp. 197-219.
 Trask, Larry (1995): Origin and relatives of the Basque Language: Review of the evidence, Towards a History of the Basque Language, pp. 65-99.
 Velaza, Javier (1995): Epigrafa y dominios lingsticos en territorio de los vascones, Roma y el nacimiento de la cultura epigrfica en occidente, pp. 209-218.

 Enllaos Externs .
  La lengua aquitana - Jess Rodrguez Ramos;
  Imgenes de inscripciones aquitanas - Eduardo Ordua Aznar;
  La langue (aquitaine);

Articles relacionats.
Protobasc;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148143" title="Sundsvall" nonfiltered="112" processed="110" dbindex="60128">

Sundsvall s una ciutat de Norrland al centre de Sucia, situada a la provncia de Medelpad i el comtat de Vsternorrland. El 2004 comptava amb 49.150 habitants i es troba a 6224 N, 1719 E. Administrativament, s la seu de la municipalitat de Sundsvall, que inclou els voltants dins un radi d'uns 40 km (tret de Timr) i tenia 94.339 habitants el juny del 2006.

Va rebre el ttol de ciutat l'any 1621. T un port al golf de Btnia, i es troba 395 km al nord d'Estocolm. La ciutat ha estat cremada i reconstruda quatre vegades. La primera, el 1721, l'exrcit rus hi cal foc durant la Gran Guerra del Nord. L'ltima, el 1888, fou el ms gran de la histria de Sucia. Es creu que l'incendi fou causat per una espurna d'un vaixell de vapor. Desprs d'aquest incendi, el centre de la ciutat fou reconstrut nicament amb edificis de pedra. Per aix, el centre de Sundsvall rep el nom de Stenstaden (la ciutat de pedra).

Segons un historiador, l'industrialisme suec comen a Sundsvall quan el mol de Tunadal compr una serra a vapor el 1849. A principis del segle XX, Sundsvall era un centre fuster molt important a Sucia, encara ms que avui en dia.

La primera gran vaga de Sucia fou la "vaga de Sundsvall" el 1879. La tradici industrial fa que la socialdemocrcia i el socialisme estiguin ms presents a la regi de Sundsvall que a Sucia en general.

Avui en dia, Sundsvall no es dedica nicament a la indstria paperera i de l'alumini, sin que tamb hi ha bancs, companyies asseguradores, empreses de telecomunicacions i alguns centres de processament de dades pbliques com ara la seguretat social sueca. El campus principal de la Mittuniversitetet tamb es troba a la ciutat.

Galeria.


Personalitats.
Christian Beijer (1962-), artista;
Bengt Lindstrm (1925-), artista;
Max Magnus Norman (1973-), artista;
Kjell Lnn (1936-), msic;
Helen Sjholm (1970-), cantant, i actriu;
Elin Ek (1976-), cantant, personalitat de TV i rdio;

Agermanaments.
Pori, Finlndia;
Porsgrunn, Noruega;
Snderborg, Dinamarca;
Volkhov, Rssia;
Konin, Polnia;

Enllaos externs.
Sundsvall - Lloc web de la ciutat;
Article Sundsvall del Nordisk Familjebok (1918) ;
Oficina de turisme de Sundsvall ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148175" title="Campionat per parelles de pilota basca" nonfiltered="113" processed="111" dbindex="60129">
El Campionat per parelles s la mxima competici de pilota basca a m jugada per parelles, o s, 2 equips de dos membres per hom.

 Historial .





 Notes .
 1945: Txikito d'Iraeta substitueix Onaindia, qui havia jugat tot el campionat.
 1990: Etxenagusia substitueix Maiz II per grip.
 1994: Els pilotaris de l'empresa Unidas-Reur juguen un campionat parallel, guanyat per Etxaniz i Ceceaga per 22-15 a Urionaguena i Galarza III;
 1999: Es juguen dos campionats parallels per desavinences entre les empreses organitzadores.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148179" title="Stenstaden" nonfiltered="114" processed="112" dbindex="60130">

Stenstaden (la ciutat de pedra) s el nom que rep el centre de Sundsvall.

El 1888 es crem gran part de Sundsvall durant l'incendi de Sundsvall. Desprs d'aix, hi hagu llargues discussions sobre com s'hauria de reconstruir la ciutat. Els dirigents estaven tots d'acord en qu el centre de la ciutat s'havia de moure d'kroken cap al mar i que l'Esplanaden havia de ser el carrer principal de la nova ciutat, per en la resta de qestions prevalia el desacord. La Brandfrskringsbolaget Sverige (Companyia d'Assegurances d'Incendi de Sucia) tingu la idea de reconstruir la ciutat amb pedra, cosa que protegiria la poblaci d'eventuals incendis. L'incendi de Sundsvall havia estat el ms gran de la histria de Sucia i havia suposat un cost colossal per les companyies d'assegurances. Aquesta idea fou finalment adoptada, i aix don al centre de la ciutat el nom de Stenstaden.

Avui en dia, hi ha tres parcs a Stenstaden; el Hedbergska parken, el Vngvan parken i el Stadshusparken.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148181" title="Boixerola" nonfiltered="115" processed="113" dbindex="60131">

La boixerola, ram d'ssa, farinell, muixes, barruixes o gallufa (Arctostaphylos uva-ursi del grec arktos, s i staphyle, ram; i el llat uva, ram, i ursi, s) s un arbust de la famlia de les ericcies present a bona part d'Europa, sia i Amrica del Nord sobretot en zones muntanyoses. A Catalunya s freqent a tota la serralada pirinenca catal i tamb es troba a les muntanyes del Sistema Mediterrani i a les muntanyes del Pas Valenci.

 Descripci morfolgica .
s un petit arbust amb les tiges ajagudes de fins a 2 m, tot i que en ser ajagudes la planta no sol passar dels 30 cm d'altura. Rel axonomorfa amb tiges que presenten unes branques elstiques d'un color bru vermells. Les fulles fan de 12-30 mm de llarg, sn oposades i coricies, de forma ovalada o espatulada, per s'estrenyen cap a la base fins a acabar en un pecol curt, amb el marge sencer o lleugerament ondulat, de color verd fosc i brillant i sn glabres, a excepci de les fulles joves. Les inflorescncies sn cimes terminals de 3-12 flors, protegides per dues bractoles ovalades en la base del pedicel. Les flors sn hermafrodites i pentmeres. El calze s molt petit, prop de 2 mm, amb els spals soldats i 5 dentetes apicals. La corolla fa 5-6 mm de llarg, t tamb els 5 ptals soldats, amb una forma caracterstica de cascavell en el qual les puntes corresponents als ptals es corben cap a fora, s de color blanc-rosat amb les vores dels ptals vermellosos. L'androceu est constitut per 10 estams, amb els filaments pilosos i molt engruixits en la base; les anteres sn vermelloses, amb dos apndix filamentosos i sn dehiscents per unes obertures apicals. El gineceu s pentacarpellar, amb un estil ms llarg que els estams. Els fruits sn unes drupes globulars de la mida d'un psol, amb un color vermell intens; generalment tenen 5 llavors plano-convexes d'uns 4 mm de longitud.

Les fulles d aquesta planta s utilitzen per les seves virtuts medicinals.

Amb l'nica altra espcie del mateix gnere, lArctostaphylos alpinum, no es pot confondre, perqu aquesta s una planta ms petita, de fulles blanes i caduques de vora dentada i amb la drupa de color blau negrs.
Ecologia. 
Prefereix els terrenys secs, ombrvols i pobres de tipus rocs en matollars i boscos poc densos, entre els 600 i els 2500 m d'altitud. Floreix des d'abril fins ben entrat juliol en funci de l'altitud on creixi. Els fruits maduren a finals d'estiu o a la tardor.

Farmacologia.

 Composici qumica .
 Fenols senzills. Hetersids hidroquinnics com l'arbutsid (5-16%-16), ;
 cids fenlics derivats de l'cid cinmic (traces). ;
 Tanins (15-20%-20). Presenta importants quantitats de tanins gllics, ellgics, catquics i proantocianidines oligomriques.
 Iridoides (traces). ;
 Flavonoides. Hipersid (0.8-1.5%), quercitrina, isoquercitrina, miricitrina.
 Triterpens (0.4-0.8%). cid urslic.


 Usos medicinals .
Usos aprovats per la Comissi E del Ministeri de Sanitat alemany:
 Infeccions genitourinries: en afavorir el drenatge d'orina, pot ajudar en l'eliminaci de microorganismes patgens.
En usos tradicionals:
 Edema, oligria. ;
 Clculs renals i clculs urinaris a causa que en augmentar l'eliminaci d'orina, pot arrossegar microcristalls i sorreta d'oxalat clcic.

 Accions farmacolgiques .
 Antibacteri d s urolgic. La boixerola exerceix un efecte antisptic urinari a causa de la presncia d'hidroquinones i de tanins. Els arbutsids s'hidrolitzen per la flora intestinal, alliberant hidroquinona amb propietats antisptiques. Aquest efecte antisptic es pot veure afavorit per l'augment a la producci d'orina, que arrossega els microorganismes.
 Antiltic renal amb una millora en els smptomes de la urolitiasi, degut fonamentalment a l'efecte antisptic urinari i a l'efecte alcalinitzant que ajuda a dissoldre els clculs d'cid ric.

 Toxicitat .
A causa de la presncia d'importants quantitats de tanins, la boixerola no hauria de ser consumida durant un llarg perode (ms de 2 o 3 setmanes) ja que pot produir reaccions adverses com restrenyiment, nusees, vmits, hiperacidesa gstrica, gastritis i lcera pptica. En ocasions molt rares pot produir hipernatrmia. Les dones embarassades s'han d'abstenir de prendre boixerola ats que la seva acci hormonal (ocitoxica) pot provocar l'avortament del fetus. s contraindicat barrejar amb el suc de pruna seca, de gerd i la vitamina C (ms de 500 mg per dia). La boixerola pot esdevenir hepatotxica a altes dosis. 

Galeria d'imatges.


Enllaos externs.
 Base de dades GRIN 3866;
 Base de dades ITIS 23530;

 Notes i referncies .


 Bibliografia . 
 Blumenthal M, Goldberg A, Brinckmann J. Herbal Medicine, Expanded Commission E Monographs. Integrative Medicine Communications, Newton. First Edition, 2000. ;
 Grases F, Melero G, Costa-Bauza A i cols. Urolithiasis and phytotherapy. Int Urol Nephrol 1994; 26(5): 507-11. PMID 7860196 ;
 Paris RR, Moyse H. Matire Mdicale. Masson & Cia., Paris; 1971. Tome .
 PDR for Herbal Medicines. Medical Economics Company, Montvale. Second Edition, 2000. ISBN 978-1563636783;
 Trease and Evans. Pharmacognosy. W.B. Saunders, Edinburgh. Fifteenth Edition. 2002.
 Zaragoz F, Ladero M, Rabasco A i cols. Plantas Medicinales (Fitoterapia Prctica). Segunda Edicin, 2001.

 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148186" title="Xavier Bonfill i Trias" nonfiltered="116" processed="114" dbindex="60132">
Xavier Bonfill i Trias (Girona, 1888   Sant Boi, 1939) fou un escriptor de literatura infantil.

Estigu casat amb Teresa Giralt i Bult (m. l any 1971). Combin, tota la seva vida, la professi d agent comercial collegiat amb la literatura. Conegut amb el pseudnim de Jordi Catal va comenar a escriure, l any 1913, a la revista Illustraci Catalana. Collabor tamb a L'Esquella de la Torratxa, La Nova Catalunya de l'Havana, Catalana i a d altres publicacions infantils com En Patufet o Virolet. Tamb collabor a la revista Or i Grana (1919). Va escriure diversos contes a la collecci En Patufet i diverses novelles juvenils sentimentals, en la lnia dels treballs del seu amic Josep Maria Folch i Torres. La seva literatura tracta, de forma majoritria, d aspectes de la vida quotidiana barcelonina.
Els anys de la segona repblica collabor en emissions radiofniques a Rdio Barcelona i a Rdio Associaci.

Bibliografia.
Per no fer nosa, Edicions Bosch, 1920.
El desdeny, Editorial Bagu, 1932.
Quina de les dues?, Editorial Bagu, 1933.
El meu poble, Biblioteca Popular, 1948.
Entremaliadures de l'amor, Edicions Bosch.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148191" title="Garcia Fernndez de Heredia" nonfiltered="117" processed="115" dbindex="60133">
Garca Fernndez de Heredia (Munbrega, Arag, ? - La Almunia de Doa Godina, Arag, 1411) fou arquebisbe de Saragossa.

 Biografia .
Sobre el conflicte cismtic fou sempre fidel al seu compatriota Benet XIII.

Fou amic personal de l'infant Joan, pel qual va actuar de procurador davant la cria papal. El 1377 va ser nomenat bisbe de Vic, amb el captol del qual va tenir conflictes. El rei Pere el Cerimonis el va destituir el 1383 temers de les bones relacions amb el seu fill, per Joan el va restituir nomenant-lo arquebisbe de Saragossa quan va morir el seu pare i va pujar al tron el 1387. Quan Joan va morir el 1396 sense descendncia va donar suport al seu germ Mart l'Hum per succeir-lo, enfront dels intents de Mateu de Foix i Violant d'Arag.

El 1410, a la mort de l'ltim membre del casal de Barcelona i a l'esclatar la crisi successria, va oposar-se radicalment a la candidatura al tron del governador general dels regnes Jaume II, comte d'Urgell, prenent partit per Llus de Calbria, fill del duc d'Anjou. Durant l'interregne segent de dos anys tamb va oposar-se que exercs el seu crrec a l'Arag i, com a arquebisbe de Saragossa, es va erigir com a capit general del regne. Enmig de les bandositats que assolaven tota la Corona d'Arag aprofitant el buit de govern, l'1 de juny de 1411 va quedar per entrevistar-se amb l'urgellista Anton de Luna (amb qui es barallava per la tutela de l'infant Frederic de Luna) a l'Almnia de Doa Godina. All va ser assassinat segons sembla per l'urgellista, fet que va tenir conseqncies cabdals en el desenvolupament de l'interregne (que finalitzaria el 1412 amb el Comproms de Casp).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148200" title="Serra d'en Mena" nonfiltered="118" processed="116" dbindex="60134">
La Serra d'en Mena sn un seguit de turons en el lmit de Badalona amb Santa Coloma de Gramenet, prcticament coberts d'edificacions.

A Badalona s'hi enfilen els barris de Sant Antoni i Sant Joan de Llefi, la Pau i la Salut.

A Santa Coloma de Gramenet afecta els barris de Santa Rosa, Raval, Fondo i Safaretjos.

En conjunt aquests barris estan habitats per 88.000 vens.

 Enllaos externs .
 Barcelons Nord - Serra d'en Mena;
 Projecte de millora "Serra d'en Mena" ;
 Plnol de barris de Badalona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148202" title="Vitalic" nonfiltered="119" processed="117" dbindex="60135">
Vitlic s el nom artstic de Pascal Arbez, a vegades pot ser que utilitzi el sobrenom de DIMA. s Dj i productor de msica electrnica (techno o electro entre d'altres estils). Les males llenges diuen que va nixer a Ucrana i se'n va anar a viure a Alemanya quan va caure el mur de Berln, per realment va nixer a Frana el 1976, els seus pares sn italians.

Les seves bios estan escrites per ell mateix aix que no sabem si s cert que Vitlic va decidir deixar de tocar la "trubka", un instrument tradicional de la seva Ucrana natal, per comenar a compondre msica electrnica en un collectiu installat aprop de Munich. Va ser llavors quan des de Frana el segell Kobayashi Records es va fixar en ell i decid editar el seu primer EP el juny del 2001. Mes tard va arribar el seu disc ms fams, "Poney EP"  dedicat a tots els "poneys" de fira i el seu dolor en silenci- a Gigolo Records. 

Va saltar a la fama recientement pel seu tema My friend Dario del seu ltim LP Ok Cowboy, publicat el 2005 i pel seves participacions en viu conjuntament amb Miss Kittin i The Hacker entre d'altres. Te un estil molt caracterstic i nic en totes les seves sesions i canons, amn influencies del hard-techno, la electrnica dels 80 i l'anomenat electroclash.

Una selecci de Dj o msics que ell admira sn: Daft Punk, Sparks, Crash Course in Science, Valerie Dore, Giorgio Moroder, The White Stripers, etc...

Trajectria.
Va treure els seu primer 12" el 1996 amb el segell Citizen Records, discogrfica comenada per ell mateix i els seus amics. Arbez va fer servir el sobrenom de DIMA fins el 2000, quan es va canviar per Vitalic.

Va enviar el seu treball a International DJ Gigolo, el segell que va publicar Poney EP el 2001. Aquests temes han estat fets servir en moltssimes sesions d'artistes com Aphex Twin, Princess Superstar i 2 Many DJs (La Rock 01 sona en el fams megamix As Heard On Radio Soulwax pt. 2). Els segents "singles" no arribaran fins el 2004 i no s fins la  primavera del 2005 quan treu el tema anomenat My Friend Dario, un dels temes ms comercials i popers de Vitalic fins a l'acutalitat, present en moltssims recopilatoris del 2005 com per exemple Razzmatazz #05. A partir d'aquell moment, els nous temes han anat sent recopilats en el seu nic lbum: OK Cowboy. Pascal Arbez descriu aquest cd com un mix sobre "Msica dance, experimental, rgans i msica francesa"

El 2006 va reeditar el seu arxi-fams "Ok Cowboy" en un doble Cd "Collector's Edition". El 2n disc cont alguns temes indits i remescles de temes ja coneguts.

A les acaballes del 2007 publica un esperadssim nou lbum: "V-Live", un directe enregistrat a la sala AB de Brusselles que, malgrat ser un directe, cont 14 temes, 8 d'ells indits i fins i tot poc utilitzats per ell fins aleshores en els seus sets: "Anatoles", "The 30.000 Feet Club", "Follow The Car" o "Go Ahead" sn alguns temes molt destacables.
Aquest disc, amb els nous temes que cont, dna pistes del subtil canvi que esdev durant el 2007 i 2008 i que a dia d'avui est acabant de dibuixar un Vitalic lleument ms suau i meldic, que en el que queda d'any ha de plasmar-se en un nou lbum no oficialment anunciat per a finals d'any o primers del 2009. Per abans de l'estiu de 2008 s'espera algun nou 'maxi' o 'EP'.

Discografia.

lbums.

OK Cowboy (2005)

 Polkamatic;
 Poney, Pt. 1;
 My friend Dario;
 Wooo;
 La rock 01;
 The Past;
 No Fun;
 Poney, Pt. 2;
 Repair Machines;
 Newman;
 Trahison;
 U and I;
 Valletta Fanfares;



OK Cowboy - Collector's Edition (2006, 2 Cd's)


V-Live (2007)

 Polkamatic;
 Disco Nouveau - live intro;
 Bambalec;
 Anatoles;
 Follow The Car;
 Bells;
 The 30000 Feet Club;
 Rhythm In A Box 1 & 2;
 La Rock 01;
 "Filth'n'Dirt" Go Ahead (Vitalic Garage mix);
 My Friend Dario;
 No Fun (Play the guitar Johnny);
 Fast Lane;
 Valletta Fanfares - live outro version;


Singles.

 "Poney EP" (2001);
 "To L'An-fer From Chicago" (2003);
 "Fanfares" (2004);
 "My Friend Dario" (2005);
 "No Fun" (2005);

Remescles.

 "Living On Video";
 "Swany, Lady B" (2002);
 "Visions" (2002);
 "Shari Vari" (The Hacker & Vitalic Remix)" (2002);
 "1982", Miss Kittin & The Hacker (2002);
 "You are my high" Demon vs. Heartbreaker (2002);
 "Ghost train" Manu le Malin (2002);
 "Cish Cash" (2004);
 "Technologic", Daft Punk (2005);
 "Who is it", Bjrk (2005);
 "What Else is there?", Royksopp (2005);

Anomenat com DIMA. 

L'alter ego de Vitalic comena el 2001; uns anys abans va estar treballant com a Dima, tot i que per desavinences amb un anterior segell discogrfic no acostuma a fer referncia a aquest "nick" en pblic ni en entrevistes.

 "Take A Walk", Bolz Bolz (Neo-Romantic Dima Remix);
 "Fadin' Away", The Hacker(Dima Remix);
 "The Realm", C'hantal (Kilometric Mix);
 "You Know", Hustler Pornstar (Dark Tech Mix);
 "The Essence Of It", Elegia (Dima Mix);
 "U Know What U Did Last Summer", Hustler Pornstar - (Dima Mix);
 "Ice Breaker", Scratch Massive - (Dima Mix);
 "My Friend Dario", Vitalic (Dima Prefers New Beat Mix)(2005);
 "Red X", Useless - (Cymbalistic Remix By Dima);

Altres sobrenoms, grups i projectes parallels.

 Hustler Pornstar;
 The Silures, with Linda Lamb;
 Vital Ferox, with Al Ferox;

Actuacions en directe.
s normal que Vitalic collabori i actu conjuntament amb altres artistes com per exemple els companys de la discogrfica International DeeJay Gigolo Records i ms recentment altres artistes del seu propi segell Citizen Records. 

Moltes d'aquestes actuacions en directe estan disponibles online en las xarxes p2p.

Algunes de les ms populars sn:
Miss Kittin & Vitalic - Live @ Fuse 2002;
Gigolo Night @ Montreux Jazz - Vitalic Live & Miss Kittin and The Hacker LivePA;
Vitalic Live @ Studio 88;
Vitalic @ Florida 135 (17-02-07);

Enllaos externs.
Pgina oficial;

Segell propi;

Club de Fans oficial;
Podem trobar-hi gaireb totes les dates de sessions realitzades per Vitalic, aix com discussions sobre tot el que ha editat i nombrs material grfic.

MySpace oficial;

MySpace de Fans oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148209" title="Cardiopatia isqumica" nonfiltered="120" processed="118" dbindex="60136">
La cardiopatia isqumica s una malaltia del cor conseqncia de la prdua de l'equilibri entre l'aport d'oxigen al miocardi (rec coronari) i la demanda d'aquest teixit (consum d'oxigen miocrdic). s una malaltia cada cop ms prevalent als pasos desenvolupats.

 Factors de risc .

 La mxima incidncia es dna entre els 50 i els 65 anys en els homes i desprs de la menopausa en les dones.
 El consum del tabac, augmenta el risc de patir cardiopatia isqumica.
 En els Diabtics afavoreix la lesi endotelial i fa augmentar els lpids sanguinis.
 La predisposici familiar.

 Conseqncies .

 Dolor.
 Disminuci de l producci d'ATP i per tant de la capacitat contrctil.
 Artmies cardaques per alteraci de la bomba de sodi.
 Necrosi miocardaca.

 Tipus .

La cardiopatia isqumica es pot presentar de diverses formes, les ms habituals sn:

 Angina de pit.
 Angina de Prinzmetal.
 Infart de miocardi.
 Sndrome de Dressler.

 Enllaos externs .
Informaci sobre la cardiopatia isqumica a Forumclnic.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148211" title="Titanosaure" nonfiltered="121" processed="119" dbindex="60137">

Els titanosaures (Titanosaurus, del grec "rptil titnic") constitueixen un gnere de dinosaures saurpodes que visqu al Cretaci superior, fa uns 70 milions d'anys. Podien arribar a mesurar entre 9 i 12 m de longitud i a pesar 13 tones.

Quadrpede de coll llarg i dents en forma de llapis, com el Saltasaurus tenia plaques sses a la pell les quals van provocar una condici en la classificaci al ser trobat a l'ndia al segle XIX. Primer se'l va collocar conjuntament amb els nodosauris per aquest sistema de defensa, llavors amb l'aparici d'altres saurpods a Sud-Amrica es va aconseguir la seva classificaci correcta. Amb descobriments ms recents d'altres gneres relacionats, va ser quan els cientfics es varen adonar que les restes d'una armadura sea trobada en les proximitats pertanyia tamb a aquest dinosaure. Aquest descobriment significa que, de la mateixa manera que el Saltasaurus, probablement tenia plaques distribudes per tot el seu dorsal. Utilitzava les urpes de les seves potes davanteres i la seva llarga cua per a defensar-se dels depredadors.

S'han trobat ous fssils d'aquests animals, de forma quasi esfrica i alguns amb embrions al seu interior, el que ha perms un estudi detallat de les parts embrionries. Aix demostra que eren ovpars i no vivpars com s'havia especulat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148212" title="Can Ruti" nonfiltered="122" processed="120" dbindex="60138">
Can Ruti s el nom del mas que allotja l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona situat dalt del tur que separa les valls de Canyet i de Pomar de Badalona.

El nom deriva de "Ca n'Urrutia" que s el nom de la famlia que s'hi va establir un temps desprs de la guerra de 1714. Anteriorment es deia Mas Viver.

De Ca n'Urrutia, la gent va comenar a dir-ne Ca n'Urruti i posteriorment Can Ruti per abreujar.

La construcci el 1973 de l'hospital va ser polmica per qu va comportar la destrucci de la masia del segle XV que hi havia.

Cap al 2000 davant l'hospital a la vessant del costat de Pomar s'hi va fer el Tanatori de Badalona.

 Referncies .



 Enllaos externs .

 Plnol (sobre territori) de lnia bus 2 Tusgsal a Can Ruti;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148213" title="Marie Laurencin" nonfiltered="123" processed="121" dbindex="60139">

Marie Laurencin (Pars, 31 d'octubre del  1883 - 8 de juny del 1956) fou una pintora i gravadora francesa.

 Biografia .
La seva formaci artstica s'inici a Svres, on la seva mare l'envi el 1901, per a estudiar la pintura de porcellana. A Pars novament, ampli estudis a lAcadmie Humbert, on conegu Georges Braque i Georges Lepape. El 1907 expos per primera vegada al Salon des Indpendants de Pars; aquell mateix any, Pablo Picasso li present Guillaume Apollinaire i d'aquesta trobada en nasqu una relaci tan apassionada com tumultuosa, que dur fins al 1912. 

El 1912, Laurencin ofer una gran exposici de la seva obra a la Galerie Barbazanges de Pars i, al mateix any, obra seva apareixia a l'exposici cubista de les Galeries Dalmau de Barcelona, juntament amb obres de Gris, Duchamp, Albert Gleizes, Jean Metzinger i altres . Dos anys ms tard, es cas amb el bar Otto von Wtjen, a qui havia conegut l'any abans; en declarar-se I Guerra Mundial, la parella s'exili a Espanya, primer a Madrid i desprs a Barcelona. Durant un llarg estiu a Tossa de Mar, el 1917, Marie es feu amb els artistes  Gleizes i el matrimoni Sonia i Robert Delaunay, a qui havia  conegut grcies a Francis Picabia (Laurencin escriv poemes per la seva revista dada 391). Desprs de viure un temps a Dsseldorf, Marie Laurencin torn a Pars el 1920 i formalitz el seu divorci.

El seu estil es caracteritza per un s particular de colors fluids i suaus, una simplificaci creixent de la composici i una predilecci per determinades formes femenines allargassades i gracioses, coses que la permeteren d'ocupar rpidament un lloc privilegiat en el cor del Pars mund dels anys 20. Laurencin tamb es considerada l'nica cubista de sexe femen; malgrat que les seves obres mostren influncies de Picasso i Braque, tenen un acostament propi a l'abstracci que sovint s'exemplifica en les seves representacions de dones i comunitats femenines.

Establ lligams forts i fecunds amb nombrosos escriptors, de qui n'illustr una vuitantena d'obres: Lewis Carroll (Alice in Wonderland), Gide (La Tentative Amoureuse), Max Jacob, Saint-John Perse, Marcel Jouhandeau, Jean Paulhan i fora d'altres.

Esdevinguda retratista oficial de la societat femenina (Coco Chanel, Nicole Groult) en els anys 20, Marie Laurencin tamb gaud d'anomenada com a decoradora per al ballet Les Biches de Serguei Diguilev, amb msica de Francis Poulenc (1924) i, posteriorment, per a l'Opra-Comique, la Comdie Franaise i els ballets de Roland Petit al Thtre des Champs-Elyses. Entre 1932 i 1935 enseny a l'acadmia d'art Villa Malakoff, de Pars i el 1942 publica Le Carnet des nuits, un recull de records de la seva vida i poemes de la seva primera poca.

La seva obra es pot veure als museu de l'Orangerie de Pars, a l'Hermitage de Sant Petersburg, al Museu d'Art Modern de Nova York, al Fine Arts Museum de San Francisco, a la Tate Gallery de Londres i a l'Art Institute of Chicago, entres altres.

 Obres (selecci) .
 Artemis (1908);
 Apollinaire et ses amis (1909);
 Le bal elegant ou la danse a la campagne (1913);
 Les deux soeurs au Violoncelle (1913-1914);
 La Prisonniere (1917);
 La vie au chateau (1925);
 Mademoiselle Coco Chanel (1923), Paris, Muse de l'Orangerie;
 Marie de Medicis (1926);
 Trois jeunes filles (1938);
 Femme au turban (1941, Museu de Lilla;
 La fille songeuse (1941);
 Trois jeunes femmes (1953);

 Enllaos .
 Plana de la Runion des Muses Nationaux ;
 Cronologia ;
 Marie Laurencin en l'Artcyclopedia ;
 Biografia i pintures ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148216" title="La Carrasqueta" nonfiltered="124" processed="122" dbindex="60140">
 
La Carrasqueta s una serra situada entre la comarca de l'Alcoi (al nord) i l'Alacant (al sud). Amb una aliniaci clarament btica (NE-SO), forma un complex sistema muntanyos amb la Serra de la Penya-Roja (per l'extrem sud) que limita i tanca la Foia de Castalla i, per l'altre extrem tanca la Foia d'Alcoi. La Carrasqueta est envoltada per poblacions com Ibi, Benifallim,  la Torre de les Maanes o Xixona, i per serres com la del Menejador, Aitana, de la Grana o la mateixa Penya Roja.

L'altura principal la trobem al cim de "Els Plans" (1.330m), amb moltes formacions boscoses, moltes d'elles de carrasca (Quercus rotundifolia) i molt apta per al senderisme. Al nordoest de l'aliniaci, entre aquesta serra i la del Menejador, s'obri pas la Canal d'Ibi que comunica la Foia d'Alcoi amb la de Castalla. Tamb cal ressenyar que l'antiga carretera entre Alcoi i Xixona creua la serralada mitjanant el port de muntanya de la Carrasqueta (a 1.020 m d'altura sobre el nivell de la mar i a no mes de 15 km d'aquesta en lnia recta).

Al cim de la Carrasqueta trobem el repetidor d'ACPV que permet vore TV3 per les comarques de l'Alcoi, l'Alacant i el Baix Vinalop. Les seues emissions han sigut tallades recentment per decisi judicial.

 Enllaos externs .
 Google Maps;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148221" title="Cool Biz" nonfiltered="125" processed="123" dbindex="60141">
Cool Biz s el nom d'una campanya duta a terme pel govern del primer ministre japons Junichiro Koizumi a travs del Ministeri de Medi Ambient, a fi de contrarestar els canvis ambientals mitjanant la promoci de la informalitat en el vestir durant l'estiu del 2005. Aquesta campanya ha tingut continutat.

Etimologia.
Cool Biz s una expressi encunyada a partir de les paraules angleses cool i business, colloquialment abreujada biz. La primera, que literalment es tradueix per "fresc", tamb pot significar "bonic, collonut", mentre que la segona es refereix als "negocis".

Consideracions generals.
El govern japons en endegar la campanya no va indicar una manera especial de vestir-se, ni la necessitat de comprar roba nova, llevat del suggeriment explcit de no posarse corbata ni jaqueta. Es va recomanar mantenir la temperatura dels aires condicionats en 28 graus centgrads, que es podia fer ben suportable fent servir una roba ms lleugera.

Pel que fa a l'ambient de feina durant l'estiu, i a causa de l'entrada en vigor del Protocol de Kyoto, es van tenir en consideraci els perjudicis ocasionats pels aires condicionats massa freds, tant sobre la salut com respecte a la conservaci de l'energia, i se'n va donar la culpa a la corbata i al vestit, ja que l's d'aquesta mena de vestimenta incrementa la temperatura del cos, i aix obliga a abaixar la temperatura dels aparells condicionadors d'aire. Alguns homes consideren que aquesta davallada de la temperatura en espis interiors augmenta la sensaci de fred, mentre que hi ha dones que parlen d'un "infern glaat".

Per aix, el Ministeri de Medi Ambient japons va fer una crida a fi de mantenir la temperatura dels aires condicionats en 28 graus centgrads durant l'estiu, va crear canons promocionals a aquest efecte i, mitjanant la campanya anomenada "No necktie, no uwagi" (             , "sense corbata, sense jaqueta"), va demanar als oficinistes japonesos que fessin servir roba ms lleugera. L'exemple el van haver de donar els empleats governamentals de l'rea metropolitana de Tquio, per altres funcionaris van mantenir l's del vestit i corbata, cosa que demostra que la campanya no va arribar a quallar dins societat japonesa en general.

Fins i tot dins el partit de govern, el Partit Liberal Democrtic, persones com Shizuka Kamei van criticar la mesura amb l'argument que aquesta aparena no ens queda b als poltics.

El 1979, arran de la crisi petroliera dels anys 70, el govern Oohira havia proposat la mesura sota la figura de l'exprimer ministre Tsutomu Hata. Es van arribar a crear els Sh -ene(rgy)-suits (      , sh enesuutsu, "vestits baixos en consum d'energa"), uns vestits de mnigues amples, que van tenir una certa acceptaci.

Els fabricants i les botigues de roba han trobat una nova oportunitat de vendre vestits per a home i camises que no deixen veure la corbata amb aquesta mesura, amb promocions com ara el "Casual Friday", mentre que les tpiques camises d'Okinawa, semblants a les hawaianes, han tingut una gran difusi al Jap continental. A ms a ms, segons clculs del Centre de Recerca Econmica, amb la campanya del Cool Biz la deteriorada economia japonesa podria crixer vora els 100 mil milions de iens.

Resultat de la campanya Cool Biz del 2005.
El 28 d'octubre del 2005, el Ministeri de Medi Ambient va anunciar els resultats de la campanya Cool Biz. Ministeri de Medi Ambient El Ministeri va dur a terme una enquesta per Internet sobre la situaci actual de la mesura el dia 30 de setembre del 2005, amb una mostra d'unes 1.200 persones seleccionades d'un paquet d'adreces propietat d'una empresa de recerca. El resultat de la mostra diu que el 95,8% dels enquestats coneixia el Cool Biz i que el 32,7% de 562 enquestats va respondre que les seves oficines van installar ms aire condicionat que en anys anteriors. Basant-se en els resultats, la reducci estimada del dixid de carboni fou de prop de 460.000 tones-CO2, que equival a la quantitat de CO2 emesa per aproximadament un mili de llars durant un mes.

El Ministeri va decidir d'instar constantment la poblaci a installar aires condicionats a les oficines a 28 graus centgrads, juntament amb una major difusi del Cool Biz.

Warm Biz.
Durant l'hivern del 2005, es va parlar en diverses de les principals cadenes de notcies de promoure una campanya Warm Biz per a l'hivern, amb la proposta de vestir una camisa gruixuda de coll alt en comptes de jaqueta i corbata. El Warm Biz no el va promocionar el govern japons, per, i la idea no va tenir gaire suport a escala nacional.

Cool Biz 2006.
La segona campanya anual Cool Biz va comenar el primer de juny del 2006. El primer ministre del Jap i un gran nombre de ministres hi van donar exemple en vestir-se amb roba dissenyada per mantenir-los frescos. El suport a la mesura fora del govern sembla que est guanyant adeptes. MSN Mainichi

Enllaos externs.
  Cool Biz (pgina oficial de la campanya) ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148227" title="(23) Thalia" nonfiltered="126" processed="124" dbindex="60142">
23 Thalia s l'asteroide nmero 23 de la srie, descobert per l'astrnom angls John Russell Hind (1823-95), a Londres el 15 de desembre de 1852. Va ser anomenat aix per Talia, la musa de la comdia i poesia en la mitologia grega.

 Vegeu tamb .
 Llista d'asteroides;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148228" title="(26) Proserpina" nonfiltered="127" processed="125" dbindex="60143">
Proserpina s l'asteroide nmero 26 de la serie. Va ser descobert des de Dusseldorf el 5 de maig de 1853 per l'astrnom Karl Theodor Robert Luther (1822-1900). Va ser batejat en honor de la deessa romana Proserpina.

 Vegeu tamb .
 Llista d'asteroides;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148240" title="Pasteuritzaci" nonfiltered="128" processed="126" dbindex="60144">
La pasteuritzaci s el procs de destrucci dels bacteris patgens que poden existir en un lquid mitjanant la calor. Generalment, s usat en el tractament de lquids alimentaris, alterant el menys possible l'estructura fsica i els components qumics d'aquest.

El 1862, el qumic francs Louis Pasteur va crear el procs que duu el seu nom, que s'usa per a destruir microorganismes nocius en productes comestibles. Desprs, els productes se segellen hermticament com a mesura de seguretat. L'avan cientfic de Pasteur va millorar la qualitat de vida en permetre que productes com la llet poguessin transportar-se sense descompondre's. 



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148243" title="Cabaret Voltaire" nonfiltered="129" processed="127" dbindex="60145">
 

El Cabaret Voltaire va ser fundat el 5 de febrer de 1916 per Hugo Ball a Zuric com un cabaret amb finalitats artstiques i poltiques. Es trobava en la planta superior d'un teatre de les serioses exhibicions del qual es burlaven les obres interpretades al cabaret. 

En ell normalment s'experimentven noves tendncies artstiques. Va ser aqu on alguns pensen que es va fundar el Moviment dadaista. A ms, els surrealistes, corrent que descendia directament del dadaisme, el feien servir com lloc de trobada.

Amb el pas del temps, el local es trobava en mal estat, i l'hivern de 2002 un grup d'artistes autodenominat neo-Dadaistes, organitzat per Mark Divo "van okupar" el Cabaret Voltaire. Reclamaven que aquest local era un smbol per a una nova generaci d'artistes que s'alineaven dintre d'un corrent que tracta de fer renixer el moviment Dad. Durant un perode d'uns tres mesos va haver una srie d'interpretacions, festes, tardes potiques i projeccions de cinema. Entre els artistes que van participar estaven Ingo Giezendammer, Mikry Drei, Lennie Llig, Leumund Cult, Aiana Calugar i Donen Jones. L'habitatge es va decorar tant per fora com per dins. 

Milers de ciutadans van participar de l'experiment. El 2 de mar de 2002 la policia va expulsar als okupes, moment des del qual l'edifici es va convertir en un museu en record del Dadaisme.


Enlllaos externs.
El Cabaret Voltaire;

 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148249" title="(50) Virginia" nonfiltered="130" processed="128" dbindex="60146">

50 Virginia s l'asteroide nmero 50 de la srie, descobert des de Washington per J. Ferguson el 4 d'octubre de 1857.

Aspectes.


Referncies.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148250" title="Jack Kerouac" nonfiltered="131" processed="129" dbindex="60147">


Jack Kerouac (Lowell, Massachusetts 12 de mar de 1922 - St. Petersburg, Florida 21 d'octubre de 1969) novellista i poeta nord-americ. Integrant de la Generaci Beat. 

Biografia. 

El seu nom original era Jean-Louis Lebris de Krouac, descendent de canadencs francfons. No va aprendre a parlar angls fins als sis anys. Jack Kerouac aviat va destacar com esportista practicant futbol americ, guanyant una beca per a la Universitat de Columbia de Nova York. No obstant aix, una lesi en la seva cama i una discussi amb el seu entrenador van frustrar la seva carrera, pel que es va enrolar en la marina mercant. 

Escrivia constantment quan estava en terra. Assentat en la ciutat de Nova York, on va conixer als altres membres de la Generaci Beat, com Allen Ginsberg, Neal Cassady i William S. Burroughs. 

Va passar diversos anys tractant de trobar un estil propi, al que finalment va anomenar prosa espontnia o "kickwriting". Quan li preguntaven sobre les seves opinions respecte de l'escriptura, no s'esforava a fer diferncies entre la prosa i la poesia. Sostenia que les seves idees s'aplicaven tant a un com altre gnere, l'espontanetat com a mtode traspassava els lmits de les formes de l'escriptura. Li agradava dir que quan estava treballant en una novella cada pargraf era un poema dintre d'un ests text que surava en el mar de la llengua anglesa. 

La fama va acabar amb el tmid eixelebrat de Kerouac, que tenia el costum de presentar-se borratxo a les entrevistes per a intentar superar el difcil trngol d'explicar la mstica de les novelles que havia escrit molts anys enrere i ning s'havia atrevit a publicar. 

Va morir als 47 anys a causa de un vessament intern, producte d'una cirrosi.


Obres.
Les seves obres ms famoses sn:

On the Road (A la carretera 1957);
The Subterraneans (Els subterranis, 1958);
Dharma Bums (Els vagabunds del dharma, 1958).
Big Sur (1962).
Vanity of Duluoz (La Vanitat dels Duluoz, 1968).

 Enllaos externs .


 Pgina sobre Jack Kerouac .
 Fims de la Generaci Beat;
 Jack Kerouac On the Road Map;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148254" title="(4330) Vivaldi" nonfiltered="132" processed="130" dbindex="60148">
Vivaldi s un l'asteroide nmero 4330 de la srie (1982 UJ3 ), descobert el 19 d'octubre de 1982 per F.Brngen des de Tautenburg.

Anomenat aix en honor al virtus violinista i compositor barroc italia Antonio Vivaldi (1680-1743).

 Vegeu tamb .
 Llista d'asteroides;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148257" title="Sofia Coppola" nonfiltered="133" processed="131" dbindex="60149">
Sofia Carmina Coppola (Nova York; 14 de maig de 1971); directora i guionista nord-americana. 

s filla del director i productor Francis Ford Coppola i Eleanor Coppola, amb el que t ascendncia irlandesa, anglesa i italiana. Va estar casada amb el tamb director Spike Jonze des del 26 de juny de 1999 fins al 5 de desembre de 2003, quan entre remors d'infidelitat van presentar una demanda de separaci allegant "diferncies irreconciliables". s neboda de la actriu Talia Shire i cosina de l'actor Nicolas Cage. 

Carrera. 
La carrera cinematogrfica de Sofia Coppola va comenar de molt jove, ja que sent un nad va apareixer en la pellcula El padr. A ms ha aparegut en diverses de les pellcules del seu pare. El seu paper ms conegut va ser el de Mary Corleone a "El padr. Part III" (1990), en un paper que estava pensat inicialment per Winona Ryder, per al que una malaltia d'aquesta ltima va impedir representar. Aquesta interpretaci va rebre moltes crtiques i va acabar amb la carrera interpretativa de Sofia (encara que posteriorment va fer petites aparicions en les pellcules "Inside Monkey Zetterland" (1992) i "Star Wars: Episodi I - L'amenaa fantasma" (1999)). 

Coppola s coneguda actualment per la seva carrera com a directora. La seva primera experincia darrere de la cmera va ser amb el curt "Lick the star" (1998). Posteriorment, arribaria el seu reconeixement a nivell mundial amb les pellcules "Les verges sucides" (1999) i la oscaritzada "Lost in Translation" (2003). Per aquesta ltima pellcula va guanyar el premi Oscar al millor gui original (a ms d'obtenir altres tres nominacions, entre elles la de millor pellcula) i tres premis Globus d'Or, entre ells el de millor pellcula en la categoria de comdia o musical. 

Amb la seva nominaci als Oscars en la categoria de Millor direcci, es va convertir en la tercera dona a estar nominada en aquesta categoria i la primera nord-americana. La seva ltima pellcula fins a la data s "Maria Antonieta" (2006), adaptaci de la biografia de l'ltima reina de Frana escrita per la historiadora britnica Antonia Fraser. 

L'actriu Kirsten Dunst interpreta el paper de la reina, i l'actor Jason Schwartzman (cos de la directora) interpreta el paper de Lluis XVI.

Filmografia. 

Com directora. 
 2006 - Maria Antonieta ;
 2003 - Lost in Translation ;
 1999 - Les verges sucides ;
 1998 - Lick the star (Curt) ;

 Com actriu . 
 2001 - CQ ;
 1999 - Star Wars: Episodi I - L'amenaa fantasma  ;
 1990 - El padr. Part III ;
 1986 - Peggy Sue es va casar ;
 1983 - Rebels ;
 1974 - El Padr II;
 1972 - El Padr;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148258" title="Winona Ryder" nonfiltered="134" processed="132" dbindex="60150">
Winona Ryder (29 d'octubre de 1971 a Minnesota), s una actriu nord-americana. 

 Filmografia .

Lucas (1986);
Square Dance (1987);
Beetlejuice (1988);
1969 (pellcula) (1988);
Heathers (1989);
Great Balls of Fire! (1989);
Welcome Home, Roxy Carmichael (1990);
Edward Scissorhands (1990);
Mermaids (1990);
Night on Earth (1991);
Bram Stoker's Dracula (1992);
The Age of Innocence (1993);
The House of Spirits (1993);
Reality Bites (1994);
Little Women (1994);
How to Make an American Quilt (1995);
Boys (1996);
Looking for Richard (1996);
The Crucible (1996);
 (1997);
Celebrity (1998);
Girl, Interrupted (1999) (productora);
South Park: Bigger, Longer and Uncut (1999);
Autumn in New York (2000);
Lost Souls (2000);
Zoolander (2001) ;
Mr. Deeds (2002);
S1m0ne (2002);
The Day My God Died (2003) (documental);
The Heart Is Deceitful Above All Things (2004);
Darwin Awards (2005) ;
Children of the Revolution: Tune Back In ;
Mary Warner (2005) ;
A Scanner Darkly (2006) ;


 Premis .

 1994 Oscar a la millor actriu Mujercitas (candidata);
 1993 Oscar a la millor actriu de repartiment - La edat de la inocncia (candidata);
 1993 Globus d'Or a la millor actriu de repartiment- La edat de la inocncia;
 1990 Globus d'Or a la millor actriu de repartiment- Sirenes(candidata);

Enllaos externs.

Winona Ryder News Channel ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148261" title="Danny Elfman" nonfiltered="135" processed="133" dbindex="60151">
Danny Elfman (Los Angeles, Califrnia, EUA, 29 de maig de 1953), compositor nord-americ s un compositor de bandes sonores, destacat per les seves collaboracions amb en Tim Burton.

Els seus pares van contractar un professor particular i el van matricular en el conservatori de msica, per Danny ho va deixar tot per a aprendre pel seu compte. Es va unir al grup teatral del seu germ, el The mystic knights of Oingo Boingo com part del cor, per la seva personalitat inquieta el va dur a compondre canons i finalment a dirigir-lo. 

Danny i el seu grup composen la msica de la pellcula realitzada per la seva germana Forbidden Zone (la zona prohibida,1980) i desprs de molts concerts arriben a certa fama. 

El 1985 Tim Burton, un jove que volia fer la seva primera pellcula vol que Danny Elfman composi la msica de la seva pellcula, a partir d'aqu la collaboraci entre ambds s gaireb total, amb l'nica excepci dEd Wood composta per Howard Shore. 

Danny demostra amb el seu treball que s'adapta a tots els estils amb obres d'amors impossibles com Eduard Manstisores, personatges de cmic com Batman, Hulk, Spider-Man, Men in Black o Dick Tracy, mons fantstics com Races de nit, Mars Attacks! o El planeta dels simis i tamb al musical, amb una obra plena d'ironia i qualificada per alguns com una obra d'art, Malson abans de Nadal. 

Per a les sries de televisi ha realitzat els temes principals de Els Simpson, Contes del Guardi de la Cripta, Beatlejuice, Futurama i Desperate Housewives. Tamb han utilitzat els seus temes en les bandes sonores d'alguns videojocs com per exemple: Fable, Kingdom Hearts II i la majoria dels Simpsons (Road Rage, Hit & Run, etc) 

Ha estat nominat als premis de l'acadmia en tres ocasions per L'indomable Will Hunting (1997), Men in Black (1997) i Big Fish (2003), encara que de moment no ha guanyat. 

Est casat des del 29 de novembre de 2003 amb l'actriu Bridget Fonda, amb qui t una filla.

Filmografia com compositor. 
2008;
 Hellboy II: L'exrcit daurat;
2007 ;
 Spider-Man 3 amb Christopher Young ;
2006 ;
 La teranyina de Carlota ;
 Nacho Lliure ;
 2005 ;
 Charlie i la fbrica de xocolata;
 La nvia cadver ;
 2004 - Spider-Man 2 ;
 2003 ;
 Hulk ;
 Big Fish (nominat a l'Oscar) ;
2002 ;
 Spider-Man ;
 Men in Black 2 ;
 Red Dragon ;
2001 - El planeta dels simis ;
1997 ;
 L' indomable Will Hunting (nominat a l'Oscar) ;
 Men in Black (nominat a l'Oscar) ;
 Flubber ;
1999 - Sleepy Hollow ;
1996 ;
  ;
 Mars Attacks! ;
1995 ;
 Eclipsi total ;
 Tot per un somni ;
 Dead presidents ;
1994 - Bellesa negra ;
1993 ;
 L'exrcit de les tenebres ;
 Sommersby ;
 Malson abans de Nadal ;
1992 ;
 Un poli amb sort ;
 Batman returns ;
 Atur clnic ;
1991 - Edward Scissorhands ;
1990 ;
 Races de nit ;
 Dick Tracy ;
 Darkman ;
1989 - Batman ;
1988 ;
 El gran Pee-Wee ;
 Un cavall en la borsa ;
 Beetlejuice ;
 Fugida a mitjanit ;
 Els fantasmes ataquen al cap ;
1987 ;
 Tabola tropical ;
 El rebel ;
1986 - Retorn a l'escola ;
1985 - La gran aventura de Pee-Wee ;
1980 - Forbidden Zone (amb el grup Oingo Boingo) ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148273" title="Jos Mara Lpez Sanfeliu" nonfiltered="136" processed="134" dbindex="60152">

Jos Mara Lpez Sanfeliu, ms conegut com a Kiko Veneno, s un msic de flamec-pop nascut a Figueres, el 1952).

Fill de militar i mestressa de casa, va crixer a Cadis i Sevilla. Va estudiar Filosofia i Lletres i va viatjar per Europa i els Estats Units, on va assistir a concerts d'artistes que l han influenciat, com Frank Zappa i Bob Dylan, per, curiosament, tamb all va descobrir (o va redescobrir) el flamenc. El 1975, en una trobada que canviaria la seva vida, va conixer els germans Rafael i Raimundo Amador, amb els quals forma el grup Veneno. El 1977 van publicar un disc titulat amb el nom del grup i produt per Ricardo Pachn. Encara que no t gran repercussi en el seu moment, s considerat en l'actualitat un disc fonamental de la msica en espanyol.

El 1979 va collaborar al mtic disc La leyenda del tiempo de Camarn de la Isla, que popularitzaria la seva rumba Volando Voy El 1982 va publicar el seu primer elap en solitari, Ser mecnico por ti, produt per Jos Luis de Carlos, desprs dels quals seguirien alguns d'altres, sense obtenir gran repercussi comercial. Durant els 80 va fer canons per a Martirio, a la que tamb li va produir el seu primer disc, i va realitzar diverses collaboracions amb el programa de televisi La bola de cristal com a compositor i cantant. Tanmateix, no aconseguia viure professionalment de la msica i compaginava les seves tasques artstiques amb feina de programador cultural en la Diputaci de Sevilla.

El 1992 va passar a formar part de la plantilla de BMG-Ariola i va comenar una nova etapa en la seva carrera, potser la ms fructfera, amb la publicaci dels lbums chate un cantecito (1992) i Est muy bien eso del cario (1995), ambds produts per Jo Dworniak. El primer d'ells cont canons com Echo de menos, Lobo Lpez, Joselito o En un Mercedes blanco, que es converteixen en xits i li permeten dedicar-se en exclusiva a la msica. Per presentar aquest disc, va realitzar una gira amb, entre d'altres, Raimundo Amador i Santiago Ausern. Aquest ltim, recent sortit de Radio Futura, estava forjant el seu projecte en solitari, Juan Perro, i va recolzar decisivament Kiko en la preparaci dchate un cantecito. En quant al disc de 1995, destaca el disseny de la coberta, realitzat per l'estudi de Javier Mariscal, aix com la presncia a la guitarra flamenca en tots els temes de Raimundo Amador, que, junt amb la producci de Dworniak, confereix al disc un so totalment nic.

Desprs d uns altres tres discs de llarga durada, Kiko va acabar el seu contracte amb Ariola amb bastant males relacions (afirmaria ms tard que el poc suport de la discogrfica va ser el que va impedir que fes ms lbums de la qualitat dchate un cantecito i Est muy bien eso del cario) i va decidir que a partir d'aquell moment, tots els seus discs serien editats i comercialitzats per ell mateix, tant per mitj de la distribuci tradicional com aprofitant les oportunitats que ofereix internet. El primer disc d'aquest projecte musical i empresarial s Gira mundial, gravat al costat de Pepe Begines (de No ne pises que llevo chanclas), en un concert a Punta Paloma davant d'uns 200 milions de formigues i unes 15 persones.  El 2005 enregistra amb la segell Nuevos medios El hombre invisible. El 1999 va visitar l'Argentina per nica vegada: va donar una srie de tres concerts en La Trastienda, amb un singular xit de crtica i de pblic. Malgrat aix, la companyia per a la que gravava mai va satisfer a l'artista, que volia que la seva msica s'edits tamb a Argentina i Xile.

En 1992 Kiko va crear el grup Mrtires del Comps amb Chico Ocaa per desprs, Kiko no va prosseguir l'aventura. El 2007 forma junt amb Los Delinqentes,  Tomasito i Muchachito Bombo Infierno el grup G5. El seu primer CD, Tucaratupapi, cont el senzill 40 forajidos, una cida crtica a l'emissores de radiofrmula i a la poltica de les multinacionals discogrfiques.

Discografa.

 Veneno .

Veneno (CBS, 1977).
El pueblo guapeao (Twins, 1989).

 Kiko Veneno .

Ser mecnico por ti (Epic, 1981).
Si t, si yo (Epic, 1984) - maxisingle.
Pequeo salvaje (Nuevos Medios, 1987).
chate un cantecito (BMG Ariola, 1992).
Est muy bien eso del cario (BMG, 1995).
Punta Paloma (BMG, 1997).
Puro veneno (BMG, 1998);
El hombre invisible (Nuevos Medios, 2005).

 Kiko Veneno i Pepe Begines .

Gira mundial (Elemsica, 2002).

G5.
Tucaratupapi (2007);

 Recopilacions .
Un ratito de gloria (BMG, 2001);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148277" title="Garrof" nonfiltered="137" processed="135" dbindex="60153">




El garrof o mongeta de Lima s una planta herbcia anual de la famlia de les Fabaceae (Lleguminoses), cultivada als pasos clids per les seues granes consumades com llegum a la manera de la  mongeta comuna.

Nom cientfic : Phaseolus lunatus L. var. lunatus (Sinnim : Phaseolus limensis Macfad.), famlia de les Fabaceae, subfamlia de les Faboideae, tribu de les Phaseoleae, subtribu de les Phaseolinae.

Nom com : garrof, bajoc, fesol de la ferradura, mongeta de Lima. de : Limabohne, en : Lima bean, es : haba lima, fr : haricot de Lima.

Origen i distribuci.

Aquesta espcie s originria d'Amrica tropical i subtropical : Mxic, Belize, Costa Rica, Guatemala, Honduras, Nicaragua, Panam, Veneuela, Brasil, Bolvia, Colmbia, Equador, Per.

Avui s molt cultivada en els pasos clids.

Utilitzaci.

s un gros fesol blanc amb una textura untuosa i una sabor delicada. Temps de cocci, 40 minuts desprs d'haver portat a ebullici l'aigua per a que la pell no se separe.

Entra com ingredient principal en nombroses receptes de les Andes.

Es considera com essencial en l'elaboraci de la paella valenciana.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148279" title="Partit Demcrata-Liberal (Romania)" nonfiltered="138" processed="136" dbindex="60154">

El Partit Demcrata-Liberal de Romania, en romans, Partidul Democrat-Liberal, s un partit poltic de centre - dreta, que es va crear arran del trencament del Front de Salvaci Nacional Romans l'any 1993. El FSNR va se el moviment poltic i social que en les primeres hores de la Revoluci Romanesa de 1989 va servir per aglutinar a tot un conjunt de lders de perfil baix del Partit Comunista Romans, com Ion Iliescu, Traian B sescu (en aquell moment era el representant de la marina mercant romanesa a Brusselles) o d'altres com Petre Roman. Abans del 15 de desembre de 2007 el partit es denominava Partit Demcrata.

A les eleccions de 1990 el FSNR va guanyar les eleccions, per aviat aparegueren discrepncies entre Ion Iliescu, que era el President de Romania i Petre Roman, que era el primer ministre. Aquestes discrepncies anaren en augment fins que en el moment previ a les eleccions de maig de 1992, bona part del sector del FSNR encapalat per Ion Iliescu  va deixar la formaci per fundat el Partidul Democrat Social Romn, ja que aquest no va acceptar que Petre Roman fora nomenat nou president del FSNR. 

Els resultats del FSNR a les eleccions de maig de 1992 no foren els esperats, 11% dels vots emesos, aconseguint 43 diputats i 18 senadors, passant a convertir-se en la tercera fora poltica darrera del PDSR i del Partidul National Liberal.

Davant de la nova situaci, el president del FSNR plantej la creaci d'un nou partit integrat a part del FSNR per tot un seguit de partits petits com , Partidul Unit  ii Social Democrate, Frontul Democrat Romn, Partidul Alian a Na ional , Partidul Pensionarilor  i al Protec iei Sociale, creant-se aix una nova formaci poltica que en els seus orgens havia d'ocupar l'espai del centre esquerra i centre poltic romans, ja que la formaci en els seus orgens es declarava Socialdemcrata.

Aquesta aposta d'ampliar la base electoral va portar als lders del nou PD a plantejar l'any 1993 una aliana electoral amb altres partits com el , Partidul Social-Democrat Tradi ional i el Partidul Revolu iei Romne, amb els que va constituir la Alian a Social Democrat . L'any 1994 aquesta aliana es va ampliar amb la incorporaci del Partidul Democrat al Muncii dins del PD. L'any 1995 el PD va crear la Uniunea Social Democrata amb el Partidul Social-Democrat Romn (no confondre amb el Partidul Socialdemocrat Romn que liderar posteriorment Ion Iliescu) amb el que va concrrer en coalici a les eleccions de l'any 1996. A les eleccions legislatives els resultats foren substancialment millors que a les eleccions anteriors, ja que va obtenir un 13% dels vots emesos, obtenint 42 diputats i 21 senadors, per el candidat a President, Petre Roman, fou eliminat a la primera ronda, ja que amb un 20,5% dels vots emesos va quedar en tercer lloc. A la segona volta de les eleccions presidencials, la Uniunea Social Democrata don el seu suport al lder de la Conventie Democrata Romna (coalici on s'agrupava bona part de l'oposici a Iliescu), motiu pel qual el candidat de la CDR, Emil Constantinescu va ser elegit President de Romania.

Dins del nou govern el PD va obtenir algunes carteres, per la inestabilitat poltica, els continus escndols de corrupci i el descrdit del nou govern van fer que aviat les desavinences entre els diferents socis de govern afloressin, motiu pel qual en les continues remodelacions dels gabinets governamentals els ministres del PD sempre eren sacrificats. La inestabilitat dur al llarg dels anys que es mantingu el govern de la CDR, multiplicant-se els casos de corrupci, de malversaci de fons pblics, a la vegada que el nivell adquisitiu de la classe mitjana romanesa es desplomava, en part per les continues reformes econmiques, en part per les agressives poltiques de privatitzaci que intentaven portar a terme els ministres de la CDR. Una mostra de la inestabilitat poltica del perioder el podem trobar en el fet que entre 1996 i l'any 2000 van haver cinc primers ministres diferents.

A les eleccions de l'any 2000 es va demostrar que un dels partits poltics que ms havia sortit malparat del desgavell poltic dels anys de la Convenci, va ser el PD, ja que va perdre milers de vots, tot i que mai va tenir el pes determinant dins dels successius governs de la CDR. Amb aquesta nova situaci Petre Roman es present a la reelecci del govern, tot plantejant les bases d'una nova coalici, en aquest cas noms amb el Partidul National Liberal, sota la denominaci Alternativa 2004, ja que Roman defensava la tesis que els fracs de l'experincia de la CDR havia estat provocada per l'existncia de mltiples partits poltics dins de la CDR, fet que no permetia establir una acci conjunta de govern. 

Tot i que les tesis de Petre Roman van ser secundades per bona part de la militncia, aviat es va veure que calia reformar el lideratge del partit de cara a la cita de l'any 2004, motiu pel qual un important sector del PD, al voltant de l'antic ministre de Transport i en aquell moment alcalde de Bucarest, Traian B sescu, va plantejar la necessitat de convocar un Congrs Extraordinari a principis de l'any 2001. En aquest Congrs va esdevenir president del PD Traian Basescu, desplaant d'aquesta responsabilitat a Petre Roman. Tot i que inicialment semblava que Basescu era ms partidari d'intentar un pacte amb el PDSR de Iliescu, aviat aquest va mostrar ms una voluntat de fer un gir vers l'electorat de centre dreta, motiu pel qual va reafirmar l'aliana amb el PNL, creant-se l'any 2003 la coalici Alian a Dreptate  i Adev r, Aliana per la Justcia i la Veritat, amb la que s'havia de presentar Theodor Stolojan, lder del PNL. Per dos mesos abans de les eleccions Stolojan va renunciar a la carrera presidencial per motius de salut, fet pel qual el president del PD, Traian Basescu va candidar a la presidncia per la coalici. 



Els resultats electorals a les eleccions legislatives van suposar una recuperaci de la credibilitat i dels vots perduts l'any 2000, ja que va obtenir 21 senadors i 50 diputats. A ms Traian Basescu va passar a la segona volta de les eleccions, tot i que els sondejos no el donaven com a guanyador enfront del candidat del PSDR, el primer ministre Adrian Nastase. Per la sorpresa va saltar el 12 de desembre de 2004, quan amb un estretssim marge de 2,46% sobre el candidat socialdemcrata i amb un 51,23% dels vots emesos, B sescu va guanyar les eleccions.

Tot i que les eleccions legislatives les havien guanyat una coalici formada pel Partidul Socialdemocrat Romn i el Partidul Umanist Romn, Basescu va ordenar formar govern al nou president del PNL, Calin Popescu Tariceanu. Tot i ser companys de coalici les desavinences poltiques entre els dos lders varen donar pas a un enfrontament obert, que es va agreujar a finals de mar de 2007,quan el primer ministre va acusar a Basescu de voler governar en el seu lloc, motiu pel qual va promoure amb bona part de l'oposici socialdemcrata una moci de censura contra Basescu. Aquesta moci es vot i aprov el dia 19 d'abril de 2007 pel Parlament Romans, essent Basescu inmediantament susps en el crrec i nomenant-se com a President inter al President del Senat Romans, el socialdemcrata Nicolae V c roiu, tot a l'espera de qu en un ms es convoqui una consulta popular on es determinar si Traian Basescu ha de dimitir i per tant convocar-se noves eleccions presidencials o si pel contrari el President Traian B sescu pot continuar exercint el seu crrec tal i com dicta la Constituci Romanesa.

Actualment el Partidul Democrat t una orientaci ms de centre - dreta, sobretot a partir de qu l'any 2005 va entrar a formar part del grup Popular del Parlament Europeu i d'afiliar-se al Partit Popular Europeu. L'actual president del PD s Emil Boc, ja que la Constituci Romanesa estableix que el President de Romania no ha de tenir cap afiliaci poltica. De totes formes els darrers aconteixements poltics a Romania fan entendre que la coalici Aliana Justcia i Veritat amb el PNL s cosa del passat, tot i que formalment encara est activa.

El 15 de desembre de 2007 s'integr amb el Partit Liberal Demcrata de Theodor Stolojan, i a partir d'aleshores el partit pass a denominar-se Partidul Democrat-Liberal. 

El PD-L guany les eleccions legislatives del 30 de novembre de 2008 en escons, per no en vots.  


 Enllaos externs .
 Plana web del Partidul Democrat-Liberal;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148288" title="SC Cambuur Leeuwarden" nonfiltered="139" processed="137" dbindex="60155">


El SC Cambuur Leeuwarden s un club de futbol neerlands de la ciutat de Leeuwarden, a Frsia.

 Histria .

El Cambuur va ser fundat a la capital de Frsia, Leeuwarden, el 19 de juny de 1964. Juga al Cambuur Stadion, amb capacitat per a 10.000 espectadors. Els seus colors sn el groc i el blau.

 Palmars .
 Eerste Divisie (1): 1991/92;


 Jugadors destacats .


 Willem van der Ark;
 Frank Berghuis ;
 Gregg Berhalter;
 Foeke Booy;
 Jan Bruin;
 Dirk Jan Derksen;
 Johan Derksen;

 Marinus Dijkhuizen;
 Jack de Gier;
 Stefan Jansen;
 Andy King;
 Michael Mols;
 Robin Nelisse;
 Fred Grim;
 Jerry Haatrecht;

 Winston Haatrecht ;
 Nico Jan Hoogma;
 Bert Konterman;
 Harry van der Laan;
 Bernard Schuiteman;
 Jaap Stam;
 Erik Tammer;
 Gus Uhlenbeek;


 Entrenadors destacats .


 Nol de Ruiter (1976-1980);
 Henk de Jonge (1980-1983);
 Theo Verlangen (1983-1985);
 Fritz Korbach (1985-1988);
 Sandor Popovic (1988-1990);

 Rob Baan (1990-1992);
 Theo de Jong (1992-1993);
 Fritz Korbach (1993-1995);
 Han Berger (1995-1998);

 Gert Kruys (1998-2002);
 Rob McDonald (2002-2003);
 Dick de Boer (2003-2004);
 Jan Schulting (2005);
 Roy Wesseling (2005-2007);


 Enllaos externs .
 Web oficial del club ;

Categoria :Clubs de futbol neerlandesos











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148290" title="VBV De Graafschap" nonfiltered="140" processed="138" dbindex="60156">


El De Graafschap s un club de futbol neerlands de la ciutat de Doetinchem.

 Histria .

El club va ser fundat l'1 de febrer de 1954. El club no ha guanyat mai cap gran campionat. L'any 2000 inaugur el seu actual estadi De Vijverberg. El 2007 es proclam campi de la Eerste Divisie assolint l'ascens a la primera divisi per la temporada 2007/2008. Els seus colors sn samarreta blanca i blava a ratlles horitzontals i pantal blanc.


 Palmars .
 Eerste Divisie (2): 1991/92, 2006/07;

 Jugadors destacats .


 Foeke Booy;
 Ernie Brandts;
 Hans van de Haar;
 Guus Hiddink;
 Peter Hofstede;
 Klaas Jan Huntelaar;

 Jurrie Koolhof;
 Olaf Lindenbergh;
 Martijn Meerdink;
 Patrick Paauwe;
 Stefan Postma;
 Richard Roelofsen;

 Dick Schoenaker;
 Sonny Silooy;
 Edward Sturing;
 Sietze Veen;
 Eric Viscaal;
 Raymond Victoria;

 Peter van Vossen;
 Jason  ulina;
 Mamadou Zongo;
 Hazem Emam;
 Tomasz Rz sa;


 Entrenadors destacats .


Frans Adelaar;
Peter Bosz;
Henk van Brussel;
Hans van Doorneveld;
Hans Dorjee;
Henk Ellens;
Simon Kistemaker;

Jurrie Koolhof;
Fritz Korbach;
Frans Krver;
Gert Kruys;
Bert van Lingen;
Rob McDonald;
Pim van de Meent;

Ben Polak;
Sandor Popovics;
Huib Ruijgrok;
Evert Teunissen;
Frans Thijssen;
Pim Verbeek;
Jan Versleijen;

Piet de Visser;
Ad Zonderland;
Ben Zweers;


 Enllaos externs .
Web oficial del club ;

Categoria :Clubs de futbol neerlandesos




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148292" title="FC Den Bosch" nonfiltered="141" processed="139" dbindex="60157">


El FC Den Bosch s un club de futbol neerlands de la ciutat de 's-Hertogenbosch.

 Histria .

El Den Bosch va ser fundat el 18 d'agost de 1965 amb el nom de FC Den Bosch/BVV. s el successor del BVV (fundat el 1906) i el Wilhelmina (1890). s el club del qual sorg el davanter Ruud van Nistelrooij.

 Palmars .
 Eredivisie (1): 1947 (com a BVV);
 Eerste Divisie (5): 1966, 1971, 1999, 2001, 2004;
 finalista de la Copa KNVB el 1991;

 Jugadors destacats .


Co Adriaanse ;
Gerard Aichorn ;
Regi Blinker ;
Marcel Brands ;
Ruud Brood ;
Jack de Gier;

Hans Gillhaus;
Jan van Grinsven ;
Fred van der Hoorn ;
Wim van der Horst ;
Hans Kraay Jr. ;
Hendrie Krzen;

Harry van der Laan ;
Theo Lucius ;
Anthony Lurling ;
Ruud van Nistelrooy ;
Ton Patinama;
Arnold Scholten ;


 Entrenadors destacats .


 Ben Tap (1965-1970);
 Jan Remmers (1970-1974);
 Nol de Ruiter (1974-1976);
 Ad Zonderland (1976-1978);
 Rinus Gosens (1979-1980);
 Ad Zonderland (1980);
 Hans Verl (1981-1984);
 Rinus Israel (1984-1986);

 Theo de Jong (1986-1989);
 Rinus Israel (1989-1990);
 Hans van der Pluym (1990-1995);
 Chris Dekker (1995-1996);
 Kees Zwamborn (1996-1998);
 Martin Koopman (1998-2000);
 Mark Wotte (2000);
 Andr Wetzel i Jan van Grinsven (2000);

 Jan Poortvliet (2000-2001);
 Wiljan Vloet (2001-2002);
 Gert Kruys (2002-2004);
 Henk Wisman (2004-2005);
 Jan van Grinsven, Fred van der Hoorn i Wim van der Horst (2005);
 Theo Bos (2005-);


 Enllaos externs .
Web oficial del club ;

Categoria :Clubs de futbol neerlandesos













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148293" title="FC Dordrecht" nonfiltered="142" processed="140" dbindex="60158">


El FC Dordrecht s un club de futbol neerlands de la ciutat de Dordrecht.

 Histria .

Fundat el 16 d'agost de 1883 com a Dordrechtsche Football Club (DFC), esdevingu club professional el 1954. El 1972 se separaren les branques professionals i amateurs del club. La part amateur mantingu el nom DFC Dordrecht, mentre que la part professional es reanomen FC Dordrecht. L'any 1979 adopt el nom Drechtsteden 79 (DS 79). El 1990 un nou nom fou establert, FC Dordrecht'90. L'any 1991 es fusion amb l'equip de la ciutat vena d'Schiedam, l'Schiedamse Voetbalvereniging (SVV). El nou club us el nom SVV/Dordrecht'90, per el 1992 retorn a l'antic Dordrecht'90. Finalment, el 2002, adopt de nou el nom que tingu entre 1972 i 1979: FC Dordrecht.

 Palmars .
 Eredivisie (1): 1949 (SVV);
 Copa KNVB (2): 1914 (DFC), 1932 (DFC);
 Eerste Divisie (4): 1968/69 (SVV), 1982/83 (DS'79), 1989/90 (SVV), 1993/94 (FC Dordrecht 90);

 Entrenadors destacats .
 Hans Verl (1990-1992);
 Han Berger (1992-1993);
 Nico van Zoghel (1993-1995);
 Lex Schoenmaker (1995-1996);
 Robert Verbeek (1996-2000);
 Harry van den Ham (2000-2002);
 Jos van Eck (2002-2003);
 Robert Verbeek (2003-2005);
 Joop Lankhaar (2005);
 Jurrie Koolhof (2005-2006);
 Gert Kruys (2006-);

 Enllaos externs .
 Web oficial del club ;

Categoria :Clubs de futbol neerlandesos








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148295" title="Fortuna Sittard Combinatie" nonfiltered="143" processed="141" dbindex="60159">


El Fortuna Sittard s un club de futbol neerlands de la ciutat de Sittard.

 Histria .
El Fortuna es fund desprs de la fusi del Fortuna 54 de la ciutat vena de Geleen i el Sittardia, formant el Fortuna Sittard Combinatie l'1 de juliol de 1968.

El Fortuna 54 fou un club d'xit campi dos cops de la copa neerlandesa i un cop sots-campi la primera divisi, l'any 1956/57 darrera l'Ajax Amsterdam. El Sittardia es mantingu en un segon nivell campi diverses vegades de la segona divisi.

 Palmars .
 Copa KNVB (2): 1957, 1964 (com a Fortuna 54);
 Eerste Divisie (4): 1958/59, 1963/64, 1965/66 (com a Sittardia), 1994/95 (com a Fortuna);

 Jugadors destacats .


 Henk Angenent;
 Peter Benen;
 Willy Boessen;
 Mark van Bommel;
 Wilfred Bouma;
 Jo Bux;
 Willy Dullens;
 Henk Duut;
 Harry Ehlen;
 Mario Eleveld;
 Hans Engbersen;
 Heinz Fischer;
 Cor van der Hart;

 Ruud Hesp;
 Kevin Hofland;
 Nico Jalink;
 Anton Janssen;
 Ruud Kool;
 Wim Koevermans;
 Urvin Lee;
 Sigi Lens;
 Ren Maessen;
 Erik Meijer;
 Ronald Hamming;
 Frans de Munck;

 Jan Notermans;
 Patrick Paauwe;
 Huub Pfennings;
 Fernando Ricksen;
 Robert Roest;
 Tiny Ruys;
 Remco van der Schaaf;
 Regillio Simons;
 Huub Smeets;
 Richard Sneekes;
 Huub Stevens;
 Wilbert Suvrijn;

 Frans Thijssen;
 Joop Titaley;
 Fuat Usta;
 Piet Vogels;
 Robert van der Weert;
 Faas Wilkes;
 Arno van Zwam;
 John Linford;
 Mark Farrington;
 Michael Jeffrey;
 Matthew Amoah;
 Colin Cramb;


 Entrenadors destacats .

 Chris Dekker (1992-1994);
 Pim Verbeek (1994-1997);
 Bert van Marwijk (1997-2000);
 Henk Duut (2000-2001);
 Frans Thijssen (2000-2001);
 Hans Verl (2001);
 Hans de Koning (2001-2004);
 Chris Dekker (2004-2006);
 Frans Krver (2006-);

 Enllaos externs .
Web oficial del club ;
Web no oficial;

Categoria :Clubs de futbol neerlandesos













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148296" title="Llista de noms de plantes de Catalunya" nonfiltered="144" processed="142" dbindex="60160">
Llistat dels principals noms populars de les plantes vasculars autctones o naturalitzades (aix com algunes de cultivades o subespontnies ms freqents) presents en el territori administratiu de Catalunya segons el criteri taxonmic de l'obra Flora dels Pasos Catalans (2a. edici, 1993). En total el llistat consta de ms de 2.200 noms vernculs.
Vegeu tamb la llista de plantes de Catalunya ordenades per nom cientfic, que inclou tamb les plantes que no tenen nom com.


A.


 abadolera (Papaver rhoeas);
 abarset (Rhododendron ferrugineum);
 abarta (Rubus ulmifolius);
 abatzer (Rubus ulmifolius);
 abedoll (Betula pubescens);
 abellera aranyosa (Ophrys sphegodes);
 abellera becada (Ophrys scolopax);
 abellera catalana (Ophrys bertolonii);
 abellera de mirall (Ophrys speculum);
 abellera fosca (Ophrys fusca);
 abellera groga (Ophrys lutea);
 abellera vermella (Ophrys tenthredinifera);
 abret (Impatiens noli-tangere);
 abrill (Tribulus terrestris);
 abrills (Xanthium spinosum);
 abrtan (Artemisia abrotanum);
 abrull (Tribulus terrestris);
 absenta (Artemisia absinthium);
 abtilon (Abutilon teophrasti);
 accia (Robinia pseudoacacia);
 acant (Acanthus mollis);
 acnit blau (Aconitum napellus);
 acnit groc (Aconitum anthora);
 adiant (Adiantum capillus-veneris);
 agave (Agave americana);
 agrat (Achillea ageratum);
 agnocast (Vitex agnus-castus);
 agram (Cynodon dactylon);
 agrasou (Ribes alpinum);
 agrass (Ribes uva-crispa);
 agrella (Rumex acetosa);
 agrella (Rumex acetosella);
 agrella de fulla rodona (Rumex scutatus);
 agrella borda (Oxalis acetosella);
 agrelleta (Rumex acetosella);
 agrelleta de bou (Rumex bucephalophorus);
 agreta (Oxalis acetosella);
 agrifoli (Ilex aquifolium);
 agriguella fina (Oxalis acetosella);
 agrimnia (Agrimonia eupatoria);
 aguilera (Aquilegia vulgaris);
 agulles (Geranium robertianum);
 agulles (Erodium sanguis-christi);
 agulles (Erodium cicutarium);
 agulles (Erodium malacoides);
 agulles (Erodium cicutarium);
 agulles de pastor (Scandix pecten-veneris);
 agulleta (Erodium malacoides);
 agulletes de bruixa (Erodium cicutarium);
 agulloles (Erodium cicutarium);
 agulloles (Scandix australis);
 agullots (Scandix pecten-veneris);
 ailant (Ailanthus altssima);
 aixalenca (Salix purpurea);
 ajoca-sapes (Cistus crispus);
 alleluia (Oxalis corniculata);
 aladern allitendre (Phillyrea angustifolia);
 aladern de fulla ampla (Phillyrea latifolia);
 aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia);
 aladern (Rhamnus alaternus);
 alba borda (Populus tremula);
 alba (Populus alba);
 albada (Anthyllis cytisoides);
 albaida (Anthyllis cytisoides);
 albard (Lygeum spartum);
 albarzer (Rubus ulmifolius);
 albellatge (Hyparrhenia hirta);
 alberoner (Arbutus unedo);
 albocer (Arbutus unedo);
 albocera (Arbutus unedo);
 alboix (Arbutus unedo);
 alb de muntanya (Asphodelus albus);
 alb (Asphodelus cerasiferus);
 albrocer (Arbutus unedo);
 aleixandri (Smyrnium olusatrum);
 alfal mar (Medicago marina);
 alfal (Medicago sativa);
 alfals arbori (Medicago arborea);
 alfals mar (Medicago marina);
 alfals-arbre (Medicago arborea);
 alfals (Medicago sativa);
 alfbrega de pastor (Mentha suaveolens);
 alicantins (Rhamnus lycioides);
 aliguenya (Aquilegia vulgaris);
 aliguer (Celtis australis);
 als (Vitex agnus-castus);
 all bord (Allium roseum);
 all daurat (Allium moly);
 all de bruguera (Allium ericetorum);
 all de bruixa (Allium roseum);
 all de bruixa (Muscari comosum);
 all de bruixa (Muscari neglectum);
 all de colobra (Allium roseum);
 all de culobra (Muscari comosum);
 all de moro (Allium roseum);
 all de serp (Muscari comosum);
 allassa blava (Muscari comosum);
 allassa vermella (Allium roseum);
 almeg blanc (Melilotus alba);
 almeng blanc (Melilotus alba);
 almesqu (Narcissus assoanus);
 almudella (Populus nigra);
 aloc (Vitex agnus-castus);
 altamira (Saxifraga longifolia);
 altimira (Saxifraga longifolia);
 alzina (vera) (Quercus ilex subsp. ilex);
 alzina ravell (Quercus coccifera);
 alzina surera (Quercus suber);
 alzineta (Teucrium chamaedrys);
 amarant blitoide (Amaranthus blitoides);
 amargot (Urospermum dalechampii);
 amargot (Urospermum picroides);
 ametller (Prunus dulcis);
 amor d'hortol (Galium aparine);
 ampoina (Paeonia officinalis);
 ampoinera (Paeonia officinalis);
 anaj (Vaccinium myrtillus);
 anajs (Vaccinium myrtillus);
 andrsace crnia (Androsace carnea);
 andrsace imbricada (Androsace vandellii);
 anfilaga (Ulex parviflorus);
 angelaga negra (Genista scorpius);
 angelets (Taraxacum officinale);
 angelica de Montjuic (Smyrnium olusatrum);
 angelins (Teucrium pyrenaicum);
 angilaga negra (Genista scorpius);
 antillis de muntanya (Anthyllis montana);
 apagafoc (Plantago sempervirens);
 apagallums (Scorzonera laciniata);
 apagallums (Sisymbrium irio);
 apagallums (Arisarum vulgare);
 apagallums (Taraxacum officinale);
 apegals (Galium aparine);
 api cavallar (Smyrnium olusatrum);
 api de cavall (Smyrnium olusatrum);
 aquell de Sria (Gomphocarpus fruticosus);
 aquilgia (Aquilegia vulgaris);
 arabidopsis (Arabidopsis thaliana);
 aranya (Nigella damascena);
 aranyoner (Prunus spinosa);
 arany (Prunus spinosa);
 arbocer (Arbutus unedo);
 arbocera (Arbutus unedo);
 arboc (Arbutus unedo);
 arbo (Arbutus unedo);
 arbre blanc (Populus alba);
 arbre de la seda (Gomphocarpus fruticosus);
 arbre de mal gruit (Ilex aquifolium);
 arbre de pi (Pistacia terebinthus);
 arbre de roca (Amelanchier ovalis);
 arbre de Sant Josep (Vitex agnus-castus);
 arbre de tinta (Phytolacca americana);
 arbre de visc (Ilex aquifolium);
 arbre negre (Alnus glutinosa);
 arbre poll (Populus nigra);
 arbre ver (Fraxinus angustifolia);
 ar blanc (Crataegus monogyna);
 ar de tanques (Lycium europaeum);
 ar negre (Prunus spinosa);
 ar negre (Rhamnus lycioides);
 arot com (Rhamnus lycioides);
 arot (Rhamnus lycioides);
 arenria (Spergularia rubra);
 argegalosa (Calicotome spinosa);
 argelaga hrrida (Genista horrida);
 argelaga negra (Calicotome spinosa);
 argelaga negra (Coronilla juncea);
 argelaga negra (Genista scorpius);
 argelaga vera (Genista patens);
 argelaga vera (Genista scorpius);
 argelaga (Ulex parviflorus);
 argelaga (Calicotome spinosa);
 argelaga (Genista scorpius);
 argelag (Genista hispanica);
 argenti blanc (Cistus albidus);
 argent (Cistus laurifolius);
 argilaga (Ulex parviflorus);
 argilaga borda (Genista scorpius);
 argilaga negra (Genista scorpius);
 argilaga (Genista scorpius);
 argilorobi (Argyrolobium zanonii);
 arinjolera (Smilax aspera);
 aristolquia rodona (Aristolochia rotunda);
 aristolquia sarmentosa (Aristolochia clematitis);
 aritja (Smilax aspera);
 arjol (Smilax aspera);
 arnjol (Smilax aspera);
 arnyol (Smilax aspera);
 artjol (Smilax aspera);
 armal (Peganum harmala);
 arpell (Picris echioides);
 arpellot (Picris echioides);
 arracades (Paronychia argentea);
 arrs bord (Sedum sediforme);
 arrs de l'ardat (Sedum sediforme);
 arrs de pardal (Sedum sediforme);
 arrs (Sarcocapnos enneaphylla);
 asarina (Antirrhinum asarina);
 aspre (Oxalis pes-caprae);
 asprella (Equisetum telmateia);
 aspreta (Equisetum hyemale);
 aspreta (Equisetum telmateia);
 assots (Osyris alba);
 assutzena blanca (Pancratium maritimum);
 assutzena d'arena (Pancratium maritimum);
 assutzena d'arenal (Pancratium maritimum);
 assutzena de mar (Pancratium maritimum);
 astruc (Daphne gnidium);
 atzavara (Agave americana);
 augelaga (Ulex parviflorus);
 auladella (Teucrium chamaedrys);
 aumot (Chenopodium album);
 aurn (Corylus avellana);
 aur arrugat (Acer campestre);
 aur blanc (Acer campestre);
 aur negre (Acer monspessulanum);
 ausineta (Teucrium chamaedrys);
 avajonera (Vaccinium myrtillus);
 avaj (Vaccinium myrtillus);
 avellaner (Corylus avellana);
 avellanetes (Oxalis pes-caprae);
 avena pradenca (Avenula pratensis);
 avet com (Abies alba);
 avet de Noruega (Picea abies);
 avet roig (Picea abies);
 azalea procumbent (Loiseleuria procumbens);
 azarolera borda (Sorbus aucuparia);
 azolla (Azolla caroliniana);

B.


 bbol (Lepidium draba);
 babol (Papaver rhoeas);
 badola (Aquilegia vulgaris);
 badola (Rumex scutatus);
 baladre (Acer opalus);
 baladre (Daphne gnidium);
 baladre (Genista linifolia);
 baladre (Helleborus viridis);
 baladre (Nerium oleander);
 baladre bord (Daphne gnidium);
 baladre petit (Daphne laureola);
 balbec (Plumbago europaea);
 blec (Calicotome spinosa);
 blec (Genista balansae);
 ballarida (Hypecoum procumbens);
 ballaster (Arthrocnemum macrostachyum);
 blsam com (Carpobrotus edulis);
 blsam de crvol (Stachys recta);
 blsam de jard (Centranthus ruber);
 balsamina salvatge (Impatiens noli-tangere);
 banya de bou (Erodium cicutarium);
 banya de bou (Plantago coronopus);
 banya de cabra (Lotus ornithopodioides);
 banya de cabra (Lonicera implexa);
 banya de cervo (Plantago coronopus);
 barba blanca (Alyssum maritimum);
 barba d'ermit (Nigella damascena);
 barball (Scorzonera laciniata);
 barballa (Scorzonera laciniata);
 barball (Lavandula latifolia);
 barbera (Verbena officinalis);
 bargall (Chamaerops humilis);
 barralet (Muscari comosum);
 barralets (Umbilicus rupestris);
 barralets (Muscari neglectum);
 barrella  (Salsola kali);
 barrella borda (Salsola kali);
 barrella espinosa (Salsola kali);
 barrella punxosa (Salsola kali);
 barretera (Petasites fragrans);
 barretets de capell (Evonymus europaeus);
 barretets vermells (Evonymus europaeus);
 barretets (Umbilicus rupestris);
 barruixes (Arctostaphylos uva-ursi);
 barset (Rhododendron ferrugineum);
 bascallet (Muscari comosum);
 bastanaga (Daucus carota subsp. carota);
 bastanaguera (Daucus carota subsp. carota);
 bec de cigonya (Erodium malacoides);
 bec de cigonya (Erodium sanguis-christi);
 bedoll com (Betula pendula);
 bedoll pubescent (Betula pubescens);
 bedot (Betula pubescens);
 bedut (Betula pubescens);
 belladona borda (Phytolacca americana);
 bellugads (Briza minor);
 berbena (Verbena officinalis);
 berruguera (Chelidonium majus);
 bestenaguera (Daucus carota subsp. carota);
 besurt (Sorbus aucuparia);
 biva (Nerium oleander);
 blada de fulla gran (Acer opalus);
 blada tpica (Acer opalus);
 blat de gos (Hordeum murinum);
 blat de Sant Joan (Hordeum murinum);
 blat del diable (Bromus madritensis);
 bled (Chenopodium murale);
 bleda borda (Beta vulgaris);
 bleda boscana (Beta vulgaris);
 bleda martima (Beta vulgaris);
 bleda obscura (Beta vulgaris);
 bleda vermella (Beta vulgaris);
 bledera (Beta vulgaris);
 bledet folis (Chenopodium foliosum);
 blenera (Phlomis lychnitis);
 blet blanc (Chenopodium album);
 blet bord (Chenopodium album);
 blet de paret (Parietaria officinalis);
 blet de paret (Chenopodium murale);
 blet (Amaranthus blitoides);
 blcnum (Blechnum spicant);
 boca de lle (Antirrhinum majus);
 boca de llop (Digitalis purpurea);
 boix grvol (Ilex aquifolium);
 boix mar (Ruscus aculeatus);
 boix mascle (Ruscus aculeatus);
 boix (Buxus sempervirens);
 boixac de camp (Calendula arvensis);
 boixac de jard (Calendula officinalis);
 boixac ver (Calendula officinalis);
 boixera (Buxus sempervirens);
 boixereta (Arctostaphylos uva-ursi);
 boixerina (Arctostaphylos uva-ursi);
 boixeringa (Arctostaphylos uva-ursi);
 boixerol (Arctostaphylos uva-ursi);
 boixerol (Cneorum tricoccon);
 boixerola (Arctostaphylos uva-ursi);
 boixerola alpina (Arctostaphylos alpinus);
 bolaga (Dorycnium hirsutum);
 bonet blau (Aquilegia vulgaris);
 bonet de (Aquilegia vulgaris);
 bonet (Evonymus europaeus);
 bordiol (Cistus laurifolius);
 borraina (Borago officinalis);
 borraina de cingle (Ramonda myconi);
 borraixa (Borago officinalis);
 borratja (Borago officinalis);
 borratja borda (Echium vulgare);
 borratja de cingle (Ramonda myconi);
 borratja de roca (Ramonda myconi);
 borrinyoler (Amelanchier ovalis);
 borr (Sherardia arvensis);
 bosses de pastor (Capsella bursa-pastoris);
 botafoc (Plantago sempervirens);
 botets (Silene vulgaris);
 botges (Plantago sempervirens);
 botja blanca (Mercurialis tomentosa);
 botja blanca (Cistus albidus);
 botja d'escombres (Dorycnium pentaphyllum);
 botja de cuques (Anthyllis cytisoides);
 botja groga (Bupleurum fruticescens);
 botja peluda (Dorycnium hirsutum);
 botja (Globularia alypum);
 botja (Plantago sempervirens);
 botja (Helichrysum stoechas);
 botonets de gos (Orchis ustulata);
 botons de gat (Antirrhinum majus);
 botons de gos (Orchis ustulata);
 bot d'or (Ranunculus bulbosus);
 botxa (Plantago sempervirens);
 botxes de Sant Joan (Santolina chamaecyparissus);
 botxes (Daucus carota subsp. carota);
 box (Buxus sempervirens);
 bracera (Centaurea aspera);
 bragues de cucut (Digitalis purpurea);
 brssica fruticulosa (Brassica fruticulosa);
 broida (Artemisia abrotanum);
 brom erecte (Bromus erectus);
 bruc boal (Erica arborea);
 bruc bouer (Erica arborea);
 bruc d'escombres (Erica scoparia);
 bruc d'hivern (Erica multiflora);
 bruc de bou (Erica arborea);
 bruc de bou (Erica multiflora);
 bruc de la flor blanca (Erica arborea);
 bruc de pipes (Erica arborea);
 bruc de soques (Erica arborea);
 bruc femella (Erica scoparia);
 bruc mascle (Erica arborea);
 bruc vertader (Erica arborea);
 bruguera (Erica multiflora);
 bruguerola (Calluna vulgaris);
 brusc (Ruscus aculeatus);
 brutnica (Teucrium chamaedrys);
 bufalaga pubescent (Thymelaea pubescens);
 bufalaga tintria (Thymelaea tinctoria);
 bufallums (Sisymbrium irio);
 bufanaga (Daucus carota subsp. carota);
 bugiot (Thesium humifusum);
 burrissol (Stellaria media);

C.


 cabrafiguera (Ficus carica);
 cacaraquec (Papaver rhoeas);
 cadells (Nymphaea alba);
 cadells (Tribulus terrestris);
 cadells (Xanthium spinosum);
 cagamoix (Euphorbia serrata);
 cagamuixa (Euphorbia serrata);
 cagarrios (Euphorbia serrata);
 cairell (Tribulus terrestris);
 calabruixa grossa (Muscari comosum);
 calabruixa petita (Muscari neglectum);
 calcida blanca (Galactites tomentosa);
 calndula (Calendula arvensis);
 calndula (Calendula officinalis);
 cama-roja (Cichorium intybus);
 camamilla de la Mola (Santolina chamaecyparissus);
 camamilla de muntanya (Santolina chamaecyparissus);
 camamilla de Ma (Santolina chamaecyparissus);
 camamilla groga (Santolina chamaecyparissus);
 camamilla vera (Matricaria recutita);
 camamilla (Matricaria recutita);
 camarotja (Cichorium intybus);
 camedris (Teucrium chamaedrys);
 cameneri (Epilobium angustifolium);
 camisola de la Mare de Du (Convolvulus arvensis);
 campanella (Convolvulus arvensis);
 campanella rosa (Convolvulus althaeoides);
 campaneta (Campanula persicifolia);
 campaneta blava (Campanula persicifolia);
 campaneta cabdellada (Convolvulus lanuginosus);
 campaneta d'ortiga (Campanula trachelium);
 campaneta de bosc (Campanula trachelium);
 campaneta de mar (Calystegia soldanella);
 campaneta gran (Campanula speciosa);
 campaneta marina (Calystegia soldanella);
 campaneta (Aquilegia vulgaris);
 campaneta (Convolvulus arvensis);
 campanetes (Calystegia sepium);
 canaris (Coronilla valentina);
 candela (Arum italicum);
 candeler (Saxifraga longifolia);
 candelera (Phlomis lychnitis);
 candelers (Ephedra fragilis);
 canets (Tribulus terrestris);
 cantamissa (Dorycnium hirsutum);
 canyet (Sorghum halepense);
 canyet (Phragmites australis);
 canyissot (Phragmites australis);
 canys (Phragmites australis);
 canyot (Phragmites australis);
 canyota (Sorghum halepense);
 cap de moro (Muscari comosum);
 cap-blaus (Muscari neglectum);
 capadella (Umbilicus rupestris);
 capblanc (Iberis amara);
 capalera (Saxifraga longifolia);
 capellans (Lepidium draba);
 capellets de paret (Umbilicus rupestris);
 capellets de teulada (Umbilicus rupestris);
 capillera negra (Asplenium adiantum-nigrum);
 capillera negra (Asplenium adiantum-nigrum);
 capillera (Adiantum capillus-veneris);
 caps blancs (Iberis amara);
 caps blancs (Daucus carota subsp. carota);
 caps blancs (Alyssum maritimum);
 caps d'ase (Lavandula stoechas);
 capses grosses (Saxifraga longifolia);
 capsot (Trifolium stellatum);
 caputxes (Aristolochia rotunda);
 caquell (Umbilicus rupestris);
 caramuixa (Asphodelus cerasiferus);
 carbassa (Aristolochia rotunda);
 carbassina (Bryonia cretica);
 carbassina pudent (Aristolochia rotunda);
 card blanc (Galactites tomentosa);
 card calapater (Galactites tomentosa);
 card corredor (Eryngium campestre);
 card de xeremia (Galactites tomentosa);
 card girgoler (Eryngium campestre);
 card mar (Eryngium maritimum);
 card panical mar (Eryngium maritimum);
 card panical (Eryngium campestre);
 card trompeter (Galactites tomentosa);
 cardamella (Carlina acanthifolia);
 cardet bord (Galactites tomentosa);
 cardet (Dipsacus fullonum);
 cardetes (Scabiosa atropurpurea);
 cardina (Carlina acanthifolia);
 cardot de paraire (Dipsacus fullonum);
 cardot (Dipsacus fullonum);
 card (Dipsacus fullonum);
 cards (Dipsacus fullonum);
 cargola cicutria (Erodium cicutarium);
 cargola de roca (Erodium foetidum);
 cargola sangunia (Erodium ciconium);
 carlina (Carlina acanthifolia);
 carlina cnara (Carlina acanthifolia);
 carolina (Coronilla juncea);
 carolina de bosc (Coronilla emerus);
 carolina (Coronilla valentina);
 carpassa (Aristolochia rotunda);
 carrasca (Quercus ilex subsp. rotundifolia);
 carrs (Phragmites australis);
 cartellatge (Viburnum lantana);
 carxofera de prat (Glaucium flavum);
 carxofeta de muntanya (Leuzea conifera);
 carxofeta (Leuzea conifera);
 cascall banyut (Glaucium flavum);
 cascall cornut (Glaucium flavum);
 cascall de mar (Glaucium flavum);
 cascall mar (Glaucium flavum);
 cascall (Papaver somniferum);
 cascaula (Genista hispanica);
 cascavells (Silene vulgaris);
 castanyer (Castanea sativa);
 cataprusa (Euphorbia serrata);
 catapcia de Montserrat (Euphorbia serrata);
 catapcia (Euphorbia serrata);
 ccia (Robinia pseudoacacia);
 cdec (Juniperus oxycedrus);
 crex carifil (Carex caryophyllea);
 crex de Haller (Carex halleriana);
 crex glauc (Carex flacca);
 crex pndul (Carex pendula);
 crritx (Phragmites australis);
 ceboll (Asphodelus fistulosus);
 celidnia (Ranunculus ficaria);
 celidnia (Chelidonium majus);
 cent-en-grana (Herniaria glabra);
 centcaps (Eryngium campestre);
 centrant (Centranthus ruber);
 cepell (Erica multiflora);
 cerasti aglomerat (Cerastium glomeratum);
 ceridoler (Sorbus domestica);
 cervellina (Plantago coronopus);
 cerverina (Plantago coronopus);
 cervina (Plantago coronopus);
 cibolla (Asphodelus fistulosus);
 cigala (Leuzea conifera);
 cinc-costures (Plantago lanceolata);
 cinc-en-rama (Potentilla reptans);
 cinc-nervis (Plantago lanceolata);
 cinc-nirvis (Plantago lanceolata);
 ciprell (Erica multiflora);
 ciprell (Erica multiflora);
 cirell (Polygonum convolvulus);
 cirer bord (Prunus mahaleb);
 cirer de guilla (Prunus mahaleb);
 cirer de guineu (Prunus mahaleb);
 cirerer (Prunus avium);
 cirerer d'arbo (Arbutus unedo);
 cirerer de Betlem (Ruscus aculeatus);
 cirerer de guineu (Prunus mahaleb);
 cirerer de llop (Arbutus unedo);
 cirerer de pastor (Crataegus monogyna);
 cirerer de pastor (Arbutus unedo);
 cirerer de Santa Llcia (Prunus mahaleb);
 cireres de moix (Prunus mahaleb);
 cireretes del Bon Pastor (Ruscus aculeatus);
 cirerola (Ribes alpinum);
 cirialera (Salicornia europaea);
 cits platejat (Argyrolobium zanonii);
 citr (Senecio vulgaris);
 ciur bord (Glaucium flavum);
 civada (Avena sativa);
 civada de capell (Avena barbata);
 claus de Nostre Senyor (Muscari neglectum);
 clavallet pils (Petrorhagia prolifera);
 clavell (Mallorca) (Limodorum abortivum);
 clavell blanc (Dianthus hyssopifolius);
 clavell bosquet (Dianthus carthusianorum);
 clavell de gitano (Dianthus carthusianorum);
 clavell de pastor (Dianthus hyssopifolius);
 clavell de pom (Dianthus barbatus);
 clavell dels cartoixans (Dianthus carthusianorum);
 clavell punxent (Dianthus pungens);
 clavellet prolfer (Petrorhagia prolifera);
 clavellina de mort (Calendula officinalis);
 clemattide (Aristolochia clematitis);
 clop (Populus nigra);
 clum (Populus nigra);
 cobertora (Umbilicus rupestris);
 codonyer (Cydonia oblonga);
 cogombre amarg (Ecballium elaterium);
 cogombre bord (Ecballium elaterium);
 cogombre salvatge (Ecballium elaterium);
 cogombret (Ecballium elaterium);
 coix de frare (Erinacea anthyllis);
 coix de monja (Erinacea anthyllis);
 col vera (Brassica oleracea);
 colelles (Silene vulgaris);
 coleta de mar (Calystegia soldanella);
 coleta marina (Calystegia soldanella);
 colissos (Silene vulgaris);
 colitxos (Silene vulgaris);
 cols (Silene vulgaris);
 coll de colom (Muscari comosum);
 collblau (Muscari neglectum);
 colomina (Fumaria capreolata);
 colomina (Fumaria officinalis);
 colpe (Populus nigra);
 coltell groc (Iris pseudacorus);
 com barrat (Meum athamanticum);
 coniells (Genista monspessulana);
 conillets (Silene vulgaris);
 conillets (Antirrhinum majus);
 conillets (Fumaria capreolata);
 consolda menor (Symphytum tuberosum);
 consolda petita (Symphytum tuberosum);
 consolda sarrainesca (Solidago virgaurea);
 coques (Umbilicus rupestris);
 coralet (Berberis vulgaris);
 cordonet (Santolina chamaecyparissus);
 corner (Amelanchier ovalis);
 cornera borda (Lonicera xylosteum);
 cornicabra (Pistacia terebinthus);
 cornicelis (Plantago coronopus);
 cornicervi (Plantago coronopus);
 corniguer (Amelanchier ovalis);
 corniol vulgar (Aquilegia vulgaris);
 cornulier (Amelanchier ovalis);
 corona de cingle (Saxifraga longifolia);
 corona de crist (Trifolium stellatum);
 corona de frare (Globularia alypum);
 corona de rei (Tetragonolobus maritimus);
 corona de rei (Lotus corniculatus);
 corona de rei (Saxifraga longifolia);
 coronella (Dorycnium hirsutum);
 coroneta (Coronilla emerus);
 coronilla boscana (Coronilla emerus);
 coronilla glauca (Coronilla valentina);
 coronilla jncia (Coronilla juncea);
 coronilla mnima (Coronilla minima);
 coronilla (Coronilla minima);
 coronilla (Coronilla valentina);
 corretjola blanca (Calystegia sepium);
 corretjola cantbrica (Convolvulus cantabrica);
 corretjola de cavall (Tamus communis);
 corretjola de llei (Polygonum convolvulus);
 corretjola de serp (Convolvulus althaeoides);
 corretjola gran (Calystegia sepium);
 corretjola mascle (Calystegia sepium);
 corretjola rogenca (Convolvulus althaeoides);
 corretjola (Convolvulus arvensis);
 corriola (Convolvulus arvensis);
 corritjola (Convolvulus arvensis);
 corronyer (Amelanchier ovalis);
 corunyer (Amelanchier ovalis);
 coscoll de vesc (Ilex aquifolium);
 coscoll (Quercus coccifera);
 cosconilla (Reichardia picroides);
 cossiada (Globularia alypum);
 cotonera angustiflia (Eriophorum angustifolium);
 cotonera de fulla estreta (Eriophorum angustifolium);
 crssula (Crassula campestris);
 cresolera (Phlomis lychnitis);
 crespinell glauc (Sedum dasyphyllum);
 crespinell groc (Sedum acre);
 crespinell gros (Sedum sediforme);
 creuera (Cruciata laevipes);
 creus de Sant Antoni (Tribulus terrestris);
 cua d'egua (Equisetum telmateia);
 cua d'escorp (Heliotropium europaeum);
 cua d'euga (Hordeum murinum);
 cua de ca equinada (Cynosurus echinatus);
 cua de ca (Lagurus ovatus);
 cua de cavall grossa (Equisetum telmateia);
 cua de cavall petita (Equisetum arvense);
 cua de cavall ramosa (Equisetum ramosissimum);
 cua de gos (Cynosurus cristatus);
 cua de guilla (Bromus hordeaceus);
 cua de rata (Hordeum murinum);
 cua de ross (Equisetum telmateia);
 cubills (Hypecoum procumbens);
 cubripeus (Erodium cicutarium);
 cucut (Primula veris);
 cugot (Arum italicum);
 cugot (Arisarum vulgare);
 cugul (Smyrnium olusatrum);
 cugula estril (Avena sterilis);
 cugula (Avena barbata);
 cuixa barba (Scorzonera laciniata);
 cuixa barba (Urospermum dalechampii);
 cuixa de barba (Urospermum picroides);
 cuixa de dona (Urospermum dalechampii);
 cuixa de dona (Urospermum picroides);
 cuixa de senyora (Scorzonera laciniata);
 culleres de pastor (Leuzea conifera);
 cuniells (Silene vulgaris);
 curibells (Silene vulgaris);
 currai (Cephalanthera longifolia);
 curripeus (Erodium cicutarium);
 curripeus (Erodium malacoides);

D.


 dafne pirinenc (Daphne cneorum);
 daurada (Polypodium vulgare);
 dauradella (Ceterach officinarum);
 dauradella borda (Asplenium adiantum-nigrum);
 dctil (Dactylis glomerata);
 delloner (Celtis australis);
 delluner (Celtis australis);
 dent de lle (Taraxacum officinale);
 dentelria (Plumbago europaea);
 desferracavalls (Hippocrepis comosa);
 despullabelitres (Rosa canina);
 didalera de Sant Jeroni (Digitalis purpurea);
 didalera groga (Digitalis purpurea);
 didalera (Digitalis purpurea);
 didals (Digitalis purpurea);
 digital purpria (Digitalis purpurea);
 digital (Digitalis purpurea);
 dinada (Erica arborea);
 disciplinant (Reseda luteola);
 ditets de la Mare de Du (Lonicera implexa);
 diva (Nerium oleander);
 dolceta (Samolus valerandi);
 dolamel (Lonicera implexa);
 donzell (Artemisia absinthium);
 dracocfal (Dracocephalum austriacum);
 driopteris austrac (Dryopteris carthusiana);
 drsera comuna (Drosera rotundifolia);

E.


 edelweiss (Leontopodium alpinum);
 ellbor verd (Helleborus viridis);
 ellbor (Thymus vulgaris);
 enciam de cavaller (Sanguisorba minor);
 enciam de patena (Portulaca oleracea);
 enciam de senyor (Samolus valerandi);
 enciamet de la Mare de Du (Samolus valerandi);
 enciamet del senyor (Samolus valerandi);
 enciamet (Samolus valerandi);
 endianeta (Centranthus ruber);
 enganxadones (Xanthium spinosum);
 enganxadores (Xanthium spinosum);
 enganxagossos (Xanthium spinosum);
 englantina (Rosa sempervirens);
 englantina  (Aquilegia vulgaris);
 epilobi (Epilobium angustifolium);
 equiset arvense (Equisetum arvense);
 equiset mxim (Equisetum telmateia);
 erable (Acer platanoides);
 eri (Erinacea anthyllis);
 erinus (Erinus alpinus);
 ermit (Nigella damascena);
 esbarzer (Rubus ulmifolius);
 escabiosa martima (Scabiosa atropurpurea);
 escabiosa mossegada (Succisa pratensis);
 escandolosa (Arum italicum);
 escanyacabres (Cneorum tricoccon);
 escanyagats (Prunus spinosa);
 escanyallops (Aconitum vulparia);
 escanyallops (Aconitum napellus);
 escanyavelles (Rosa canina);
 escardass (Dipsacus fullonum);
 escardot (Dipsacus fullonum);
 escarola borda (Cichorium intybus);
 esclafidors (Silene vulgaris);
 esclerant (Scleranthus annuus);
 escopetes (Phytolacca americana);
 escorsiada (Globularia alypum);
 escrofulria de ca (Scrophularia canina);
 escudet de riu (Nymphaea alba);
 escuronera hispnica (Scorzonera hispanica);
 escuronera laciniada (Scorzonera laciniata);
 escurnoi (Rhamnus lycioides);
 escurripa (Euphorbia serrata);
 escutellria alpina (Scutellaria alpina);
 esgarrallenges (Rubia peregrina);
 espadella (Iris pseudacorus);
 esparbonella (Sideritis hyssopifolia);
 esparga (Humulus lupulus);
 espart bord (Lygeum spartum);
 esprrec bord (Monotropa hypopitys);
 espergulria vermella (Spergularia rubra);
 espernellac (Santolina chamaecyparissus);
 espina de Crist (Paliurus spina-christi);
 espina vineta (Berberis vulgaris);
 espina-xoca (Xanthium spinosum);
 espinadella (Salsola kali);
 espinal (Crataegus monogyna);
 espinalb (Crataegus monogyna);
 espinalera (Rhamnus lycioides);
 espinall (Crataegus monogyna);
 espinavessa (Paliurus spina-christi);
 espiral (Spiranthes spiralis);
 espirant de tardor (Spiranthes spiralis);
 esp negre (Rhamnus lycioides);
 esp (Crataegus monogyna);
 espgol com (Lavandula latifolia);
 espgol femella (Lavandula angustifolia);
 espgol mascle (Lavandula latifolia);
 espgol ver (Lavandula angustifolia);
 espgol (Lavandula latifolia);
 espgol (Lavandula angustifolia);
 esporbol (Sporobolus pungens);
 espunyidella peluda (Galium maritimum);
 esquamria (Lathraea squamaria);
 esquellada grossa (Rhinanthus mediterraneus);
 esquitxagossos (Ecballium elaterium);
 essncia de pastor (Thymus serpyllum);
 estaca (Astragalus incanus);
 estanca sang (Fraxinus angustifolia);
 estel (Nigella damascena);
 estela-mare (Nigella damascena);
 estepa blanca (Cistus albidus);
 estepa borda (Cistus laurifolius);
 estepa borrera (Cistus salviifolius);
 estepa crespa (Cistus crispus);
 estepa d'escurar (Cistus albidus);
 estepa de muntanya (Cistus laurifolius);
 estepa groga (Fumana ericoides);
 estepa groga (Anthyllis cytisoides);
 estepa ladanfera (Cistus ladanifer);
 estepa llimonenca (Cistus monspeliensis);
 estepa margalida (Cistus albidus);
 estepa morisca (Cistus monspeliensis);
 estepa mosquera (Cistus ladanifer);
 estepa negra (Cistus ladanifer);
 estepa negra (Cistus salviifolius);
 estepa negra (Cistus monspeliensis);
 estepa populiflia (Cistus populifolius);
 estepa (Cistus albidus);
 estepera fina (Cistus albidus);
 estepera (Cistus ladanifer);
 estepera (Cistus albidus);
 esteperol (Cistus clusii);
 esteperola vera (Cistus clusii);
 estep (Cistus laurifolius);
 estpara blanca (Cistus albidus);
 estpara (Cistus albidus);
 estiragass (Pisum sativum);
 estiravelles (Lepidium graminifolium);
 estrella de camp (Nigella damascena);
 estrelleta de monja (Ornithogalum umbellatum);
 estrepa (Cistus albidus);
 estrepa (Cistus albidus);
 estrigal (Urtica dioica);
 estronca-sangs (Lythrum salicaria);
 eucaliptus (Eucalyptus globulus);
 evnim (europeu) (Evonymus europaeus);

F.


 faig (Fagus sylvatica);
 fajol bord (Polygonum convolvulus);
 falguera (Pteridium aquilinum);
 falguera aquilina (Pteridium aquilinum);
 falguera de rei (Osmunda regalis);
 falguera femella (Athyrium filix-femina);
 falguera frgil (Cystopteris fragilis);
 falguera gran (Osmunda regalis);
 falguera mascle (Dryopteris filix-mas subsp. filix-mas);
 falguereta (Asplenium fontanum);
 falguerola (Adiantum capillus-veneris);
 fals aladern (Phillyrea latifolia);
 falsa accia (Robinia pseudoacacia);
 falsa alfbrega (Saponaria ocymoides);
 falsija borda (Asplenium ruta-muraria);
 falsija (Adiantum capillus-veneris);
 falsitja de roques (Asplenium adiantum-nigrum);
 falzia (Adiantum capillus-veneris);
 falzia blanca (Asplenium ruta-muraria);
 falzia de bosc (Asplenium adiantum-nigrum);
 falzia de pou (Asplenium trichomanes);
 falzia femella (Athyrium filix-femina);
 falzia mascle (Dryopteris filix-mas);
 falzia negra (Asplenium adiantum-nigrum);
 falzia prima (Asplenium septentrionale);
 falzia roja (Asplenium trichomanes);
 falzia vera (Adiantum capillus-veneris);
 falzia verda (Asplenium viride);
 falzilla (Adiantum capillus-veneris);
 farigola de pastor (Thymus serpyllum);
 farigola mascle (Coris monspeliensis);
 farigola mascle (Teucrium polium);
 farigola nigra (Thymus serpyllum);
 farigola (Thymus vulgaris);
 farigoler (Arctostaphylos uva-ursi);
 farigoleta (Thymus serpyllum);
 farinell (Arctostaphylos uva-ursi);
 faringoles (Arctostaphylos uva-ursi);
 farinjoler (Arctostaphylos uva-ursi);
 farinola (Arctostaphylos uva-ursi);
 farnola (Arctostaphylos uva-ursi);
 farot (Tilia platyphyllos);
 farratge bord (Trifolium pratense);
 farratge bord (Trifolium repens);
 fauzia (Adiantum capillus-veneris);
 fava (Vicia faba);
 favera (Vicia faba);
 faverola (Plumbago europaea);
 frfara (Tussilago farfara);
 fel i vinagre (Oxalis pes-caprae);
 felera (Aristolochia rotunda);
 fenal (Hyparrhenia hirta);
 fenal (Festuca ovina);
 fenalet (Brachypodium phoenicoides);
 fenals (Brachypodium phoenicoides);
 fenarda (Trifolium campestre);
 fens de bou (Hyparrhenia hirta);
 fens de canonet (Oryzopsis miliacea);
 fens de cuca (Hyparrhenia hirta);
 fens de marge (Brachypodium phoenicoides);
 fens mascle (Dactylis glomerata);
 fens (Brachypodium phoenicoides);
 fens (Hyparrhenia hirta);
 fenoll (Foeniculum vulgare);
 feridora (Stachys recta);
 ferradura (Hippocrepis comosa);
 fesols bords (Lathyrus clymenum);
 fesols (Lathyrus clymenum);
 festuca supina (Festuca airoides);
 fetgera blanca (Parnassia palustris);
 ficria (Ranunculus ficaria);
 figuera de moro (Opuntia ficus-barbarica);
 figuera (Ficus carica);
 filamaria (Erodium malacoides);
 fills-abans-que-el-pare (Tussilago farfara);
 filmaria comuna (Erodium malacoides);
 fisantillis (Anthyllis tetraphylla);
 fiteuma hemisfric (Phyteuma hemisphaericum);
 fleix (Fraxinus angustifolia);
 fletxes (Hordeum murinum);
 flum (Phleum phleoides);
 flor d'aranya (Nigella damascena);
 flor d'avellana (Oxalis pes-caprae);
 flor d'en Nyof (Nymphaea alba);
 flor d'onze mesos (Senecio vulgaris);
 flor de cucut (Primula veris);
 flor de mort (Helichrysum stoechas);
 flor de neu (Leontopodium alpinum);
 flor de pastor (Daphne cneorum);
 flor de Sant Joan (Helichrysum stoechas);
 flor de Sant Joan (Hypericum perforatum);
 flor de Sant Pere (Hypericum perforatum);
 flor de tot l'any (Calendula officinalis);
 flor del simi (Orchis simia);
 floravia (Xanthium spinosum);
 florivia (Xanthium spinosum);
 flor de l'home penjat (Aceras anthropophorum);
 flors de tot l'any (Helichrysum stoechas);
 foixarda (Globularia alypum);
 folguerila (Cheilanthes vellea);
 folguerola (Adiantum capillus-veneris);
 fonoll (Foeniculum vulgare);
 fonollada groga (Odontides lutea);
 fonollassa (Daucus carota subsp. carota);
 fonollera (Foeniculum vulgare);
 formiguera (Urtica urens);
 forquilles (Erodium cicutarium);
 forquilles (Erodium malacoides);
 fraga (Fragaria vesca);
 fragassa (Potentilla reptans);
 fraguera (Fragaria vesca);
 frare bec (Arisarum vulgare);
 frare cugot (Arisarum vulgare);
 fraret (Arisarum vulgare);
 fraula (Fragaria vesca);
 fraulera (Fragaria vesca);
 frngula (Phillyrea angustifolia);
 freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior);
 freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia);
 freixera (Fraxinus angustifolia);
 frgola (Teucrium polium);
 frgola (Thymus vulgaris);
 fromental (Arrhenatherum elatius);
 fruila (Thymus vulgaris);
 fulles de cinc nervis (Plantago lanceolata);
 fum de terra (Fumaria capreolata);
 fumria blanca (Fumaria capreolata);
 fumria de flor menuda (Fumaria parviflora);
 fumria enfiladissa (Fumaria capreolata);
 fumria (Fumaria officinalis);
 fumdeterra (Fumaria parviflora);
 fumdeterra (Fumaria officinalis);

G.


 gabarr (Reseda luteola);
 gafalloses (Picris hieracioides);
 gaigallaret (Papaver rhoeas);
 galler (Quercus faginea);
 galda (Reseda luteola);
 galdir (Calendula arvensis);
 gall (Papaver rhoeas);
 gallaret (Papaver rhoeas);
 gallarets (Papaver rhoeas);
 gallerets (Fumaria officinalis);
 gallet (Papaver rhoeas);
 gallufa (Arctostaphylos uva-ursi);
 gallufera (Arctostaphylos uva-ursi);
 galsa (Reseda luteola);
 galzeran (Ruscus aculeatus);
 gaons (Ononis natrix);
 garball (Chamaerops humilis);
 gardans (Rosa sempervirens);
 gargaller (Crataegus monogyna);
 garlanda (Vicia cracca);
 garric (Quercus coccifera);
 garrofer (Ceratonia siliqua);
 garrofer bord (Pistacia terebinthus);
 garronada (Calendula officinalis);
 garrupa (Cneorum tricoccon);
 gat pixat (Erica arborea);
 gatassa (Ranunculus ficaria);
 gatell (Tamarix africana);
 gatell (Salix cinerea);
 gatets (Antirrhinum barrelieri);
 gatmaim (Tamus communis);
 gatolins (Antirrhinum majus);
 gatoll (Phillyrea latifolia);
 gatosa europea (Ulex europaeus);
 gatosa marina (Calicotome spinosa);
 gatosa negra (Calicotome spinosa);
 gatosa negra (Genista scorpius);
 gatosa (Ulex parviflorus);
 gats (Galium aparine);
 gatsaule (Salix caprea);
 gauget (Calendula officinalis);
 gaug (Calendula officinalis);
 gaujat (Calendula officinalis);
 gavarrera mosqueta (Rosa sempervirens);
 gavarrera (Lonicera implexa);
 gavarrera (Rosa canina);
 gavarrera (Rosa sempervirens);
 gavarr (Reseda luteola);
 gav menut (Ononis minutissima);
 gav rotundifoli (Ononis rotundifolia);
 gav (Ononis natrix);
 gazul (Aizoon hispanicum);
 genciana acaule (Gentiana acaulis);
 genciana de Burser (Gentiana burseri);
 genciana verna (Gentiana verna);
 gerani (Geranium molle);
 gerani cineri (Geranium cinereum);
 gerani lluent (Geranium lucidum);
 gerani nus (Geranium nodosum);
 gerani sanguini (Geranium sanguineum);
 gerani (Geranium robertianum);
 gerani (Geranium rotundifolium);
 gerder (Rubus idaeus);
 gerdera silvestre (Vaccinium myrtillus);
 gerdera (Rubus idaeus);
 gerdoner (Rubus idaeus);
 gerdonera (Vaccinium myrtillus);
 gerdonera (Rubus idaeus);
 gerd (Rubus idaeus);
 gersera (Rubus idaeus);
 gessam bord (Clematis flammula);
 gessam de llop (Osyris alba);
 gessam groc (Jasminum fruticans);
 gimnadnia (Gymnadenia conopsea);
 ginebre (Juniperus communis);
 ginesta biflora (Genista biflora);
 ginesta blanca (Osyris alba);
 ginesta borda (Genista balansae);
 ginesta borda (Ephedra fragilis);
 ginesta d'escombres (Sarothamnus scoparius);
 ginesta de bolles vermelles (Osyris alba);
 ginesta de Montpeller (Genista monspessulana);
 ginesta de sureda (Genista triflora);
 ginesta liniflia (Genista linifolia);
 ginesta patent (Genista patens);
 ginesta sessiliflia (Cytisophyllum sessilifolium);
 ginesta triflora (Genista triflora);
 ginesta vera (Spartium junceum);
 ginesta vera (Genista patens);
 ginesta vimatera (Retama sphaerocarpa);
 ginesta (Spartium junceum);
 ginestell (Sarothamnus arboreus);
 ginestell catal (Sarothamnus arboreus);
 ginestell cineri (Genista cinerea subsp. ausetana);
 ginestell com (Sarothamnus scoparius);
 ginestell (Genista cinerea subsp. ausetana);
 ginestera vimenera (Retama sphaerocarpa);
 ginestera (Spartium junceum);
 ginestera (Coronilla juncea);
 ginestola gllica (Chamaecytisus supinus);
 ginestola pilosa (Genista pilosa);
 ginest (Osyris alba);
 girasol (Heliotropium europaeum);
 givert (Petroselinum crispum);
 gngol blau (Iris germanica);
 gngol groc (Iris pseudacorus);
 gojat (Calendula officinalis);
 gossos (Antirrhinum majus);
 gossos (Tribulus terrestris);
 gdua (Sarothamnus scoparius);
 gradanes (Rosa canina);
 graixiva (Ribes alpinum);
 gram (Cynodon dactylon);
 gram de porc (Potentilla reptans);
 gram negre (Potentilla reptans);
 gram porqu (Potentilla reptans);
 grandalla (Narcissus poeticus);
 gratacul (Rosa canina);
 gravit (Asteriscus spinosus);
 gregria (Vitaliana primuliflora);
 grejol (Iris germanica);
 gresolera (Arum italicum);
 gresolet (Arisarum vulgare);
 grvol (Ilex aquifolium);
 groguet (Calendula officinalis);
 gualda (Reseda luteola);
 guantera (Digitalis purpurea);
 guants de la Mare de Du (Aquilegia vulgaris);
 gurdol (Cistus laurifolius);
 guingues del Bon Pastor (Ruscus aculeatus);
 guirnalda (Helichrysum stoechas);
 guitarra (Dipsacus fullonum);
 guitarra (Leuzea conifera);
 guixola (Dorycnium hirsutum);
 guixola (Lathyrus clymenum);
 guixons (Lathyrus cicera);
 guix articulat (Lathyrus clymenum);
 guix cigronenc (Lathyrus cicera);
 guix de Tnger (Lathyrus tingitanus);
 gelles salades (Geranium robertianum);

H.


 harmala (Peganum harmala);
 harmal (Peganum harmala);
 hrmala (Peganum harmala);
 heliantem itlic (Helianthemum oelandicum);
 heliantem maculat (Helianthemum guttatum);
 heliantem nummular (Helianthemum nummularium);
 heliantem toments (Helianthemum nummularium);
 herba (Euphorbia serrata);
 herba aferradissa (Rubia peregrina);
 herba apegalosa (Parietaria officinalis);
 herba balonera (Sanguisorba minor);
 herba barbera (Verbena officinalis);
 herba bellugadissa (Briza media);
 herba berruguera (Heliotropium europaeum);
 herba blanca (Parnassia palustris);
 herba blanca (Alyssum maritimum);
 herba blanca (Sideritis hirsuta);
 herba blanca (Phlomis lychnitis);
 herba blava (Polygala calcarea);
 herba bormera (Clematis recta);
 herba cabruna (Psoralea bituminosa);
 herba caragolera (Phlomis lychnitis);
 herba clavera (Helleborus foetidus);
 herba cuquera (Teucrium polium);
 herba cuquera (Tanacetum vulgare);
 herba d'agulles (Erodium cicutarium);
 herba d'almesc (Erodium sanguis-christi);
 herba d'arenes (Plantago coronopus);
 herba d'inflamaci (Vitaliana primuliflora);
 herba d'olives (Satureja montana);
 herba d'orenetes (Chelidonium majus);
 herba daurada (Ceterach officinarum);
 herba de (Parietaria officinalis);
 herba de ballester (Spartium junceum);
 herba de blsam (Sideritis hyssopifolia);
 herba de borm (Filago pyramidata);
 herba de capseta (Nigella damascena);
 herba de capsigrany (Trifolium stellatum);
 herba de cardina (Senecio vulgaris);
 herba de cinc nirvis (Plantago lanceolata);
 herba de cinc nirvis (Plantago lagopus);
 herba de cinc venes (Plantago lanceolata);
 herba de cinc venes (Plantago lagopus);
 herba de cingle (Saxifraga longifolia);
 herba de colom (Fumaria officinalis);
 herba de cop (Hypericum perforatum);
 herba de cord negre (Asplenium trichomanes);
 herba de cuca (Euphorbia serrata);
 herba de fum (Fumaria officinalis);
 herba de gallina (Galium aparine);
 herba de gallina (Stellaria media);
 herba de gauda (Aristolochia rotunda);
 herba de Job (Clematis flammula);
 herba de l'enaiguament (Succisa pratensis);
 herba de l'erisipela (Ruscus aculeatus);
 herba de la castedat (Vitex agnus-castus);
 herba de la feridura (Stachys recta);
 herba de la feridura (Sideritis hirsuta);
 herba de la freixura (Pulmonaria affinis);
 herba de la gota (Drosera rotundifolia);
 herba de la gouda (Aristolochia rotunda);
 herba de la mala bua (Polygonum persicaria);
 herba de la marfuga (Aristolochia pistolochia);
 herba de la Mare de Du (Parietaria officinalis);
 herba de la princesa (Prunella vulgaris);
 herba de la prunella (Prunella vulgaris);
 herba de la roca (Sedum sediforme);
 herba de la sang (Dorycnium hirsutum);
 herba de la tos (Borago officinalis);
 herba de la tos (Ramonda myconi);
 herba de las puses (Plantago sempervirens);
 herba de les berrugues (Chelidonium majus);
 herba de les ferides (Prunella vulgaris);
 herba de les morenes (Dorycnium hirsutum);
 herba de les morenes (Ranunculus ficaria);
 herba de les sangs (Tanacetum vulgare);
 herba de les set sagnies (Lithospermum fruticosum);
 herba de les xinxes (Vitex agnus-castus);
 herba de llagues (Clematis flammula);
 herba de mur (Parietaria officinalis);
 herba de paret (Parietaria officinalis);
 herba de pastor (Dorycnium hirsutum);
 herba de pastor (Thymus serpyllum);
 herba de plata (Mesembryanthemum crystallinum);
 herba de polls (Daphne gnidium);
 herba de puces (Plantago sempervirens);
 herba de queixal (Sanguisorba minor);
 herba de rellotge (Erodium cicutarium);
 herba de remuc (Rubia peregrina);
 herba de ronya (Leuzea conifera);
 herba de sant Jordi (Centranthus ruber);
 herba de santa Maria (Centranthus ruber);
 herba de setge (Dorycnium hirsutum);
 herba de Sant Antoni (Stachys recta);
 herba de Sant Antoni (Sideritis hirsuta);
 herba de Sant Joan (Santolina chamaecyparissus);
 herba de Sant Joan (Hypericum perforatum);
 herba de Sant Lloren (Astragalus monspessulanus);
 herba de Sant Pon (Teucrium polium);
 herba de Sant Robert (Geranium robertianum);
 herba de Santa Llcia (Salvia verbenaca);
 herba de Santa Paula (Centaurium quadrifolium);
 herba de talls (Pinguicula grandiflora);
 herba de talls (Sanguisorba minor);
 herba de talls (Saxifraga longifolia);
 herba de tres claus (Xanthium spinosum);
 herba de vesc (Viscum album);
 herba de vibre (Echium vulgare);
 herba de vinyes (Foeniculum vulgare);
 herba del ferro (Hippocrepis comosa);
 herba del mal de pedra (Herniaria glabra);
 herba del mar de cor (Leonurus cardiaca);
 herba del meu (Meum athamanticum);
 herba del mos del diable (Succisa pratensis);
 herba del trador (Prunella vulgaris);
 herba dels encostipats (Tanacetum vulgare);
 herba dels fics (Daphne mezereum);
 herba dels gitanos (Plantago sempervirens);
 herba dels innocents (Fumaria officinalis);
 herba dels ulls (Chelidonium majus);
 herba dels verms (Tanacetum vulgare);
 herba donzella (Vinca major);
 herba dormidora (Papaver somniferum);
 herba esquellera (Rhinanthus mediterraneus);
 herba estanyera (Equisetum telmateia);
 herba febrera (Asteriscus spinosus);
 herba felera (Asplenium trichomanes);
 herba felera (Polygonum persicaria);
 herba felera (Aristolochia rotunda);
 herba foradada (Hypericum perforatum);
 herba forrera (Sanguisorba minor);
 herba freixurera (Phyllitis scolopendrium);
 herba freixurera (Sarcocapnos enneaphylla);
 herba gelada (Mesembryanthemum crystallinum);
 herba melsera (Phyllitis scolopendrium);
 herba morenera (Phagnalon saxatile);
 herba negra (Dorycnium hirsutum);
 herba passarella (Spergularia rubra);
 herba passerella (Heliotropium europaeum);
 herba passerellera (Heliotropium europaeum);
 herba pedrera (Loiseleuria procumbens);
 herba peluda (Ramonda myconi);
 herba pigotera (Polypodium vulgare);
 herba pollera (Daphne gnidium);
 herba presseguera (Polygonum persicaria);
 herba pucera (Plantago sempervirens);
 herba pudent (Scrophularia canina);
 herba pusera (Plantago sempervirens);
 herba remugadora (Rubia peregrina);
 herba remuguera (Rubia peregrina);
 herba roberta (Geranium robertianum);
 herba rodona (Koeleria vallesiana);
 herba roquera (Parietaria officinalis);
 herba sabonera (Saponaria officinalis);
 herba salda (Salicornia europaea);
 herba tana (Tanacetum vulgare);
 herba tora (Aconitum anthora);
 herba tora (Aconitum napellus);
 herba tossera (Ramonda myconi);
 herba tossina (Ramonda myconi);
 herba verinosa (Aconitum napellus);
 herba vermella (Spergularia rubra);
 herba-sana borda (Mentha suaveolens);
 herba-sana (Senecio vulgaris);
 herniria vera (Herniaria glabra);
 heura (Hedera helix);
 heura del diable (Smilax aspera);
 heura espinosa (Smilax aspera);
 hisop (Hyssopus officinalis);

I.


 indianeta (Centranthus ruber);
 isoetes (Isoetes lacustris);
 isoetes de Durieu (Isoetes duriei);

J.


 jasone montana (Jasione montana);
 jaumet (Calendula officinalis);
 joliu (Scilla lilio-hyacinthus);
 jonc agut (Juncus acutus);
 jonc boval (Scirpus holoschoenus);
 jonc mar (Juncus maritimus);
 jonc mar (Juncus acutus);
 jonc negre (Schoenus nigricans);
 jonquet (Eleocharis palustris);
 jordonera (Rubus idaeus);
 jord (Rubus idaeus);
 juevert (Petroselinum crispum);
 julivert bord (Daucus carota subsp. carota);
 julivert bord (Fumaria officinalis);
 julivert d'isard (Xatardia scabra);
 julivert de galipau (Daucus carota subsp. carota);
 julivert de gripau (Daucus carota subsp. carota);
 julivert de moro (Smyrnium olusatrum);
 julivert ver (Petroselinum crispum);
 julivert (Petroselinum crispum);
 jull (Lolium temulentum);
 jurdum (Rubus idaeus);
 jurd (Rubus idaeus);
 juvavert (Petroselinum crispum);

L.


 ladoner (Celtis australis);
 lad (Celtis australis);
 lami incs (Lamium hybridum);
 licopodi (Lycopodium clavatum);
 licopodi annot (Lycopodium annotinum);
 licopodi selago (Lycopodium selago);
 lidoner (Celtis australis);
 lid (Celtis australis);
 lil de terra (Centranthus ruber);
 limodor abortiu (Limodorum abortivum);
 linria estriada (Linaria repens);
 linria supina (Linaria supina);
 listera ovada (Listera ovata);
 litra (Lythrum salicaria);
 ljula (Oxalis corniculata);
 lladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia);
 lladern (Rhamnus alaternus);
 llad (Celtis australis);
 llagastes (Xanthium spinosum);
 llambra (Stipa offneri);
 llampedrell (Rhamnus alaternus);
 llampoina (Paeonia officinalis);
 llampuga (Pistacia terebinthus);
 llampuga (Rhamnus alaternus);
 llampuguera (Rhamnus alaternus);
 llampgol (Rhamnus alaternus);
 llana de Crist (Ophioglossum vulgatum);
 llanternes (Nigella damascena);
 llaurer (Laurus nobilis);
 llgrimes d'ase (Galium maritimum);
 llednies (Teucrium polium);
 lledoner (Celtis australis);
 lledonis (Celtis australis);
 llengua de bou(Echium vulgare);
 llengua de crvol (Phyllitis scolopendrium);
 llengua de gallina (Stellaria holostea);
 llengua de passarell (Teucrium polium);
 llengua de serp (Ophioglossum vulgatum);
 llentia d'aigua (Lemna minor);
 llenties bordes (Ononis natrix);
 llentilla d'aigua (Lemna minor);
 llentiscle (Pistacia lentiscus);
 llerca (Euphorbia nicaeensis);
 llet d'ocell (Ornithogalum umbellatum);
 llet de gallina (Ornithogalum umbellatum);
 llet de pardal (Ornithogalum umbellatum);
 lletarassa (Euphorbia dendroides);
 lletera borda (Helleborus foetidus);
 lletera (Euphorbia helioscopia);
 lletera (Euphorbia serrata);
 lleteresa arbria (Euphorbia dendroides);
 lleteresa biumbellada (Euphorbia biumbellata);
 lleteresa de bosc (Euphorbia amygdaloides);
 lleteresa de camp (Euphorbia segetalis);
 lleteresa de fulla estreta (Euphorbia cyparissias);
 lleteresa de sorral (Euphorbia paralias);
 lleteresa marina (Euphorbia paralias);
 lleteresa serrada (Euphorbia serrata);
 lleteresa terracina (Euphorbia terracina);
 lleteresa verrucosa (Euphorbia flavicoma);
 lleteresa vesquera (Euphorbia characias);
 lleterola (Euphorbia helioscopia);
 lleterola d'hort (Euphorbia helioscopia);
 lleterola de bosc (Euphorbia nicaeensis);
 lleterola exigua (Euphorbia exigua);
 lleterola peplus (Euphorbia peplus);
 lleterola (Euphorbia serrata);
 lletrera borda (Helleborus foetidus);
 lletrera de visc (Euphorbia characias);
 lletrera visquera (Euphorbia characias);
 lletrera (Euphorbia dendroides);
 llets d'ase (Taraxacum officinale);
 llets d'hort (Sonchus oleraceus);
 llets de cadernera (Sonchus tenerrimus);
 llets de foc (Senecio vulgaris);
 llets de paret (Sonchus tenerrimus);
 llets fi (Sonchus tenerrimus);
 llets oleraci (Sonchus oleraceus);
 llets petit (Sonchus tenerrimus);
 llets punxs (Sonchus asper);
 llets (Senecio vulgaris);
 lletuga de bosc (Mycelis muralis);
 llevagat (Calendula arvensis);
 llevam (Calendula officinalis);
 llevam (Calendula arvensis);
 lli de narbona (Linum narbonense);
 lli sufrutics (Linum tenuifolium subsp. tenuifolium);
 llicutet (Arbutus unedo);
 llidoner (Celtis australis);
 llid (Celtis australis);
 lligabosc atlntic (Lonicera periclymenum);
 lligabosc etrusc (Lonicera etrusca);
 lligabosc mediterrani (Lonicera implexa);
 lligacames (Rubia peregrina);
 llipoter (Arbutus unedo);
 lliri blanc de marines (Pancratium maritimum);
 lliri blau (Iris germanica);
 lliri com (Iris germanica);
 lliri d'aigua (Nymphaea alba);
 lliri d'ase (Muscari neglectum);
 lliri d'ase (Muscari comosum);
 lliri de canet (Pancratium maritimum);
 lliri de mar (Pancratium maritimum);
 lliri de neu (Galanthus nivalis);
 lliri de Santa Cristina (Pancratium maritimum);
 lliri groc (Iris pseudacorus);
 lliroia (Spartium junceum);
 llironer (Celtis australis);
 llist (Festuca ovina);
 llist (Brachypodium retusum);
 llob bord (Lupinus angustifolius);
 llob pils (Lupinus angustifolius);
 llor (Laurus nobilis);
 llorer bord (Viburnum tinus);
 llorer bord (Ruscus aculeatus);
 llorer mascle (Daphne laureola);
 llorer rosa (Nerium oleander);
 llorer (Laurus nobilis);
 lloreret (Daphne laureola);
 lloriola (Daphne laureola);
 llums (Arisarum vulgare);
 llunria (Botrychium lunaria);
 lluqueta (Globularia cordifolia);
 llpol (Humulus lupulus);
 lot corniculat (Lotus corniculatus);
 lot ornitopodioide (Lotus ornithopodioides);
 lot siliqus (Tetragonolobus maritimus);
 ljula (Oxalis corniculata);
 lzula de Forster (Luzula forsteri);

M.


 macaleba (Prunus mahaleb);
 macaleu (Prunus mahaleb);
 maanelles (Helichrysum stoechas);
 maanera borda (Sorbus torminalis);
 maanera borda (Sorbus aria);
 madastra (Mentha suaveolens);
 maduixa de gerd (Rubus idaeus);
 maduixera borda (Potentilla reptans);
 maduixera (Fragaria vesca);
 magraner bord (Punica granatum);
 magraner (Punica granatum);
 maim (Tamus communis);
 majola (Matricaria recutita);
 mal d'ulls (Euphorbia helioscopia);
 mal hivern (Rhamnus lycioides);
 malbec (Helleborus foetidus);
 malcoratge (Mercurialis annua);
 maleda (Linum tenuifolium subsp. tenuifolium);
 malgirasol (Heliotropium europaeum);
 mallenquera (Amelanchier ovalis);
 malrbol (Marrubium vulgare);
 malroig (Marrubium vulgare);
 malroit (Marrubium vulgare);
 malrons (Marrubium vulgare);
 malrub blanc (Marrubium vulgare);
 malrub (Marrubium vulgare);
 malva comuna (Malva sylvestris);
 malva crtica (Lavatera cretica);
 malva d'arbre (Lavatera arborea);
 malva de roca (Lavatera maritima);
 malva gran (Lavatera arborea);
 malva major (Malva sylvestris);
 malva reial (Lavatera arborea);
 malvera (Lavatera arborea);
 malvesc (Plumbago europaea);
 mamaconillets (Antirrhinum majus);
 mamallera (Lonicera implexa);
 mamelluts (Arthrocnemum macrostachyum);
 manetes de la mare de Du (Lonicera xylosteum);
 mangraner (Punica granatum);
 mansenga marina (Cyperus capitatus);
 mansiulo (Helleborus foetidus);
 manxiuler (Helleborus foetidus);
 manxiulot (Helleborus foetidus);
 marcet (Dipcadi serotinum);
 marcet (Muscari comosum);
 marcet (Muscari neglectum);
 marcvol (Helleborus foetidus);
 marcoset (Euphorbia helioscopia);
 marclic vermell (Lilium martagon);
 marduix (Marrubium vulgare);
 mareselva (Lonicera implexa);
 marfull (Viburnum tinus);
 margall bord (Hordeum murinum);
 margall dret (Lolium rigidum);
 margallonera (Chamaerops humilis);
 margall (Chamaerops humilis);
 margarida de prat (Leucanthemum vulgare);
 margarida vera (Leucanthemum vulgare);
 marim (Tamus communis);
 marioges (Fragaria vesca);
 mariotxes (Fragaria vesca);
 marreus (Marrubium vulgare);
 marslia (Marsilea quadrifolia);
 martoll (Fragaria vesca);
 marxgol (Helleborus foetidus);
 marxvol (Helleborus foetidus);
 mastaguera (Cichorium intybus);
 mata (Pistacia lentiscus);
 mata de la seda (Gomphocarpus fruticosus);
 mata de riu (Vitex agnus-castus);
 matablat blanc (Iberis amara);
 matablat com (Iberis amara);
 matablat (Iberis amara);
 matabou (Bupleurum fruticosum);
 matac (Sambucus ebulus);
 matadent (Clematis flammula);
 matafoc aracnoide (Sempervivum arachnoideum);
 matafoc de muntanya (Sempervivum montanum);
 matafoc muntanyenc (Sempervivum montanum);
 matafoc (Plantago sempervirens);
 matafoc (Cistus clusii);
 matagallina (Lonicera pyrenaica);
 matagallina (Daphne gnidium);
 matallops blau (Aconitum napellus);
 matallops groc (Aconitum vulparia);
 matallops (Aconitum vulparia);
 matallums (Sisymbrium irio);
 matapoll (Daphne gnidium);
 matapollera (Daphne gnidium);
 matapuces (Mentha suaveolens);
 matavelles (Smilax aspera);
 mauva de roca (Lavatera maritima);
 mauvera (Lavatera arborea);
 m de Crist (Potentilla reptans);
 mstec bord (Cichorium intybus);
 msterecs (Cichorium intybus);
 meconopsis (Meconopsis cambrica);
 melandri blanc (Silene latifolia);
 melcoratge com (Mercurialis annua);
 melcoratge de bosc (Mercurialis perennis);
 melga (Medicago sativa);
 melg (Medicago sativa);
 melg mar (Medicago marina);
 melilot blanc (Melilotus alba);
 melissot (Melittis melissophyllum);
 mengraner agre (Punica granatum);
 mengraner (Punica granatum);
 menta borda (Mentha suaveolens);
 menta boscana (Mentha suaveolens);
 menta d'ase (Mentha suaveolens);
 menta de bosc (Mentha suaveolens);
 menta de bou (Mentha suaveolens);
 mentastra (Mentha suaveolens);
 mercurial toments (Mercurialis tomentosa);
 mercurial (Mercurialis annua);
 meu (Meum athamanticum);
 mliga (Medicago sativa);
 micaleu (Prunus mahaleb);
 mill gru (Lithospermum purpurocaeruleum);
 miosotis de bosc (Myosotis sylvatica);
 miragu de jard (Araujia sericifera);
 mirasol (Heliotropium europaeum);
 mirtil (Vaccinium myrtillus);
 moixera de guilla (Sorbus aucuparia);
 moixera de pastor (Sorbus torminalis);
 moixera gran (Sorbus aria);
 moixera vera (Sorbus aria);
 moixera (Sorbus aria);
 moixera (Sorbus domestica);
 moixos (Lagurus ovatus);
 molsa (Selaginella denticulata);
 monetes (Orchis simia);
 montropa (Monotropa hypopitys);
 morella roquera (Parietaria officinalis);
 morellosa (Parietaria officinalis);
 morenes (Ramonda myconi);
 morera salvatge (Rubus ulmifolius);
 morera (Rubus ulmifolius);
 morillera (Rubus ulmifolius);
 morritort de fulla estreta (Lepidium graminifolium);
 morro de porc (Urospermum dalechampii);
 morro de porc (Urospermum picroides);
 morro de porcell (Leontodon taraxacoides subsp. hispidus);
 morr com (Stellaria media);
 morr (Primula veris);
 morruts (Senecio vulgaris);
 mosques blaves (Ophrys speculum);
 mosques grogues (Ophrys lutea);
 mosques negres (Ophrys fusca);
 mossegada del diable (Succisa pratensis);
 motxa (Ononis natrix);
 mudella (Populus nigra);
 muixera (Sorbus aria);
 mula (Euphorbia dendroides);
 murta (Myrtus communis);
 murtera (Myrtus communis);
 murtra (Myrtus communis);

N.


 nabinera (Vaccinium myrtillus);
 nabissera (Vaccinium myrtillus);
 nabiu uligins (Vaccinium uliginosum);
 nadius (Vaccinium myrtillus);
 naiet (Vaccinium myrtillus);
 naionera (Vaccinium myrtillus);
 nai (Vaccinium myrtillus);
 narcs (Narcissus poeticus);
 navissera uliginosa (Vaccinium uliginosum);
 navissera (Vaccinium myrtillus);
 negundo (Acer negundo);
 nenfar (Nymphaea alba);
 netia (Neottia nidus-avis);
 neret (Rhododendron ferrugineum);
 nesperera (Mespilus germanica);
 nespler (Mespilus germanica);
 nesplera (Mespilus germanica);
 nesprer (Mespilus germanica);
 nibixera (Vaccinium myrtillus);
 niella lluenta (Nigella damascena);
 nigritella (Nigritella nigra);
 nimfea blanca (Nymphaea alba);
 nisperer (Mespilus germanica);
 nisprer (Mespilus germanica);
 niu d'ocell (Neottia nidus-avis);
 noguer (Juglans regia);
 noguera (Juglans regia);
 noguerola (Pistacia terebinthus);
 nymera (Helianthus tuberosus);
 nyespler (Mespilus germanica);

O.


 obre-els-ulls (Tribulus terrestris);
 obrills (Centaurea calcitrapa);
 obrills (Tribulus terrestris);
 ocellets (Aquilegia vulgaris);
 odriga (Urtica urens);
 oleandre (Nerium oleander);
 olivarda (Inula viscosa);
 olivella (Cneorum tricoccon);
 olivella (Daphne mezereum);
 olivera (var. europaea) (Olea europaea);
 olivereta (Ligustrum vulgare);
 olivereta (Cneorum tricoccon);
 olivereta (Daphne mezereum);
 om com (Ulmus minor);
 om de riu (Populus nigra);
 oma (Ulmus glabra);
 onosma bona (Saxifraga longifolia);
 onosma (Saxifraga longifolia);
 orega (Origanum vulgare);
 orella d'ase (Arum italicum);
 orella d's (Borago officinalis);
 orella d's (Ramonda myconi);
 orella de llebre (Bupleurum rigidum);
 orella de monjo (Umbilicus rupestris);
 orenga (Origanum vulgare);
 oriola (Viburnum tinus);
 orquis cremat (Orchis ustulata);
 orquis sambuc (Orchis sambucina);
 orqudia abortiva (Limodorum abortivum);
 orqudia piramidal (Anacamptis pyramidalis);
 ortiga barragana (Urtica urens);
 ortiga blanca (Sideritis hirsuta);
 ortiga borda (Lamium flexuosum);
 ortiga de la senzilla (Urtica urens);
 ortiga gran (Urtica dioica);
 ortiga groga (Lamium galeobdolon);
 ortiga grossa (Urtica dioica);
 ortiga major (Urtica dioica);
 ortiga menuda (Urtica urens);
 ortiga morta (Lamium galeobdolon);
 ortiga petita (Urtica urens);
 ortigola (Urtica urens);
 ortriga (Urtica dioica);
 osmunda (Osmunda regalis);

P.


 pa de cucut blanc (Oxalis acetosella);
 pa de cucut de bosc (Oxalis acetosella);
 pa de cucut (Oxalis corniculata);
 pa de rabosa (Chamaerops humilis);
 pa-i-peixet (Borago officinalis);
 paiola (Reseda luteola);
 palma d'escombres (Chamaerops humilis);
 palma (Chamaerops humilis);
 palmella (Chamaerops humilis);
 palmereta borda (Chamaerops humilis);
 palmerola (Chamaerops humilis);
 palo sant (Sorbus torminalis);
 palnia blanca (Helleborus foetidus);
 palnia borda (Helleborus foetidus);
 pan d'Audel (Sedum sediforme);
 panical blanc (Eryngium bourgatii);
 panical blau (Echinops ritro);
 panical blau (Eryngium bourgatii);
 panical com (Eryngium campestre);
 panical mar (Eryngium maritimum);
 panical (Echinops ritro);
 panical (Eryngium campestre);
 paparota (Papaver rhoeas);
 papoles (Lepidium draba);
 paradella crespa (Rumex crispus);
 param alp (Papaver alpinum);
 pare i fill (Asteriscus spinosus);
 paronquia argentada (Paronychia argentea);
 paronquia de roca (Paronychia kapela);
 parraca (Picris hieracioides);
 passerella (Heliotropium europaeum);
 pastanaga borda (Daucus carota subsp. carota);
 pastorella (Gentiana verna);
 patatera (Solanum tuberosum);
 pmpols (Helleborus viridis);
 pebre bord (Vitex agnus-castus);
 pebre foll d'Espanya (Vitex agnus-castus);
 pebrots de ruc (Reseda alba);
 pedaos (Picris hieracioides);
 pedrenca crassiflia (Plantago crassifolia);
 pedrenca marina (Plantago crassifolia);
 pedrerols (Lathyrus cicera);
 pelaguer junci (Stipa offneri);
 pelaguer (Stipa offneri);
 pelitre (Lepidium draba);
 pelosella (Hieracium pilosella);
 pelovella (Cerastium glomeratum);
 penical blau (Echinops ritro);
 pentinella (Sanguisorba minor);
 pentinella (Sanguisorba minor);
 penia de muntanya (Paeonia officinalis);
 penia (Paeonia officinalis);
 pepellides (Umbilicus rupestris);
 perdiuetes (Leuzea conifera);
 peric groc (Hypericum perforatum);
 peric (Hypericum perforatum);
 periquet (Hypericum perforatum);
 peronya (Paeonia officinalis);
 perpetuina (Helichrysum stoechas);
 pesolera (Pisum sativum);
 petadors (Silene vulgaris);
 peterrell (Erica multiflora);
 pets (Silene vulgaris);
 peu d ase (Tussilago farfara);
 peu de bou (Arum italicum);
 peu de Crist (Potentilla reptans);
 peu de llebre (Plantago lagopus);
 peu de mula (Tussilago farfara);
 peu de rata (Potentilla reptans);
 peu de vedell (Arum italicum);
 peucrist (Potentilla reptans);
 peuets de nostre senyor (Fumaria officinalis);
 peuets (Fumaria officinalis);
 peutrist (Potentilla reptans);
 pl can (Nardus stricta);
 pl de bou (Poa bulbosa);
 pl de ca (Hordeum murinum);
 pl de ca (Poa bulbosa);
 psol bord (Lathyrus latifolius);
 psol silvestre (Lathyrus latifolius);
 pi blanc (Pinus halepensis);
 pi bo (Pinus pinea);
 pi bord (Pinus halepensis);
 pi campaner (Pinus pinea);
 pi de llei (Pinus pinea);
 pi de pinyons (Pinus pinea);
 pi femella (Pinus sylvestris);
 pi garriguenc (Pinus halepensis);
 pi melic (Pinus halepensis);
 pi nas (Pinus halepensis);
 pi negre (Pinus mugo);
 pi parasol (Pinus pinea);
 pi pinyer (Pinus pinea);
 pi pinyoner (Pinus pinea);
 pi roig (Pinus sylvestris);
 pi ver (Pinus pinea);
 pica-gallina (Stellaria media);
 pica-poll (Stellaria media);
 picabaralles (Viburnum tinus);
 picamanes (Urtica dioica);
 picamoros (Urtica dioica);
 picapoll (Daphne gnidium);
 picardia (Linaria cymbalaria);
 pimpinella (Sanguisorba minor);
 pimpinella petita (Sanguisorba minor);
 pimpinella (Sanguisorba minor);
 pinassa (Pinus nigra);
 pinastre (Pinus pinaster);
 pinta de moro (Dipsacus fullonum);
 pinta (Dipsacus fullonum);
 pintacoques (Papaver somniferum);
 pinya de cardar (Dipsacus fullonum);
 pinya de Sant Joan (Leuzea conifera);
 pinzell (Coris monspeliensis);
 piorna (Paeonia officinalis);
 pipius blaus (Muscari comosum);
 piracant (Pyracantha coccinea);
 pistolquia (Aristolochia pistolochia);
 pirna (Paeonia officinalis);
 pivet (Abies alba);
 pixac (Taraxacum officinale);
 pixallits (Taraxacum officinale);
 pixanera (Alyssum maritimum);
 pixina (Globularia alypum);
 pcea (Picea abies);
 pgol (Populus nigra);
 prola uniflora (Pyrola uniflora);
 plantatge cornut (Plantago coronopus);
 plantatge de ca (Plantago sempervirens);
 plantatge de cinc venes (Plantago lanceolata);
 plantatge de fulla estreta (Plantago lanceolata);
 plantatge mar (Plantago crassifolia);
 plantatge mitj (Plantago media);
 plantatge morro d'ovella (Plantago lagopus);
 platantera de dues fulles (Platanthera bifolia);
 platicapne (Platycapnos spicata);
 plats giradors (Nymphaea alba);
 pltan fals (Acer platanoides);
 poa de prat (Poa pratensis);
 poliol (Teucrium polium);
 polipodi (Polypodium vulgare);
 polipodi de muntanya (Polypodium vulgare);
 polgala rupestre (Polygala rupestris);
 polstic setfer (Polystichum setiferum);
 poll alba (Populus alba);
 poll lber (Populus alba);
 poll bordissot (Populus nigra);
 poll negre (Populus nigra);
 poll (Populus nigra);
 polla borda (Populus nigra);
 polla poncella (Populus nigra);
 polla vimenera (Populus nigra);
 polla (Populus nigra);
 pollancre (Populus nigra);
 pollet (Salicornia europaea);
 pom de moro (Urospermum dalechampii);
 pom de moro (Urospermum picroides);
 pomal bord (Sorbus aucuparia);
 pomera borda (Pyrus malus);
 pomera borda (Sorbus aria);
 pomera silvestre (Sorbus aria);
 pomerola (Amelanchier ovalis);
 porrassa (Asphodelus albus);
 porrassa (Asphodelus cerasiferus);
 porrass (Asphodelus fistulosus);
 pota d'euga (Tussilago farfara);
 pota de bou (Tussilago farfara);
 pota de bou (Arum italicum);
 pota de cavall (Petasites fragrans);
 pota de cavall (Tussilago farfara);
 pota de gat (Antennaria dioica);
 potentilla verna (Potentilla neumanniana);
 presseguera borda (Polygonum persicaria);
 presseguera vera (Polygonum persicaria);
 presseguera (Polygonum persicaria);
 primavera (Primula veris);
 prmula (Primula veris);
 prunella grandiflora (Prunella grandiflora subsp. pyrenaica);
 prunella vulgar (Prunella vulgaris);
 pruneller (Prunus spinosa);
 prunera borda (Prunus mahaleb);
 prunera borda (Sorbus aria);
 prunyoner (Prunus spinosa);
 puces (Briza minor);
 pulmonria de fulla ampla (Pulmonaria affinis);
 punta de rella (Arum italicum);
 punxaclaus (Tribulus terrestris);
 puput (botnica) (Papaver rhoeas);

Q.


 queixals de llop (Tribulus terrestris);
 queixals de vella (Taraxacum officinale);
 queixals de vella (Tribulus terrestris);
 quicaraquic (Papaver rhoeas);
 quiquiriquics (Papaver rhoeas);

R.


 rabosa (Galium aparine);
 ram d'ssa (Arctostaphylos uva-ursi);
 ram de bruixa (Sedum sediforme);
 ram de gat (Sedum sediforme);
 ram de moro (Phytolacca americana);
 ram de pastor (Sedum sediforme);
 ram de pastor (Vaccinium myrtillus);
 rams de llop (Sedum sediforme);
 rajolet (Pinus sylvestris);
 ram de Sant Pere (Crataegus monogyna);
 ramell de Sant Pon (Helichrysum stoechas);
 ramell de tot l'any (Helichrysum stoechas);
 ranuncle (Ranunculus muricatus);
 ranuncle bulbs (Ranunculus bulbosus);
 ranuncle graminoide (Ranunculus gramineus);
 rapa de frare (Arisarum vulgare);
 rapa (Arum italicum);
 raspeta (Rubia peregrina);
 rave de mar (Cakile maritima);
 ravenissa (Sisymbrium irio);
 ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides);
 reboll (Quercus faginea);
 regalessi (Glycyrrhiza glabra);
 regalssia de muntanya (Trifolium alpinum);
 regalssia (Glycyrrhiza glabra);
 regalssia borda (Astragalus glycyphyllos);
 regalssia de muntanya (Trifolium alpinum);
 regalssia (Glycyrrhiza glabra);
 rellotges (Erodium sanguis-christi);
 rellotges (Geranium rotundifolium);
 rellotges (Erodium cicutarium);
 rellotges (Geranium robertianum);
 rellotges (Erodium malacoides);
 rellotges (Geranium molle);
 rem de moro (Phytolacca americana);
 remolatxa (Beta vulgaris);
 respall (Cneorum tricoccon);
 resplendor de la nit (Drosera rotundifolia);
 reure (Quercus faginea);
 reurer (Quercus faginea);
 rbola d'hortol (Galium aparine);
 rbola (Sherardia arvensis);
 rbola (Galium aparine);
 rvola (Stellaria holostea);
 rvola borda (Sherardia arvensis);
 rvola menuda (Stellaria graminea);
 rvola vera (Stellaria holostea);
 riber alp (Ribes alpinum);
 ribola (Stellaria holostea);
 ridorta (Clematis flammula);
 rierenca (Dipsacus fullonum);
 rioles espinoses (Xanthium spinosum);
 ripoll (Oryzopsis miliacea);
 robnia (Robinia pseudoacacia);
 rocamorella (Parietaria officinalis);
 rodets (Tribulus terrestris);
 roella (Papaver rhoeas);
 rogeta (Rubia peregrina);
 roja (Rubia tinctorum);
 roldor (Coriaria myrtifolia);
 roman mascle (Cistus clusii);
 roman (Rosmarinus officinalis);
 romeguer (Rubus ulmifolius);
 romeguera (Rubus ulmifolius);
 romer (Rosmarinus officinalis);
 romiguera (Rubus ulmifolius);
 ronxa (Urtica urens);
 rosa boscana (Rosa sempervirens);
 rosa d'ase (Paeonia officinalis);
 rosa de roc (Saxifraga longifolia);
 rosa de tot l'any (Rosa sempervirens);
 rosa montesca (Paeonia officinalis);
 rosella marina (Glaucium flavum);
 rosella vera (Papaver rhoeas);
 roser alp (Rosa pendulina);
 roser bord (Rosa canina);
 roser bord (Rosa sempervirens);
 roser bosc (Rosa canina);
 roser ca (Rosa canina);
 roser can (Rosa canina);
 roser d'hivern (Rosa sempervirens);
 roser d'hivern (Rosa canina);
 roser de bardissa (Rosa canina);
 roser de bosc (Rosa canina);
 roser de pastor (Rosa sempervirens);
 roser englatiner (Rosa sempervirens);
 ross blanc (Astragalus incanus);
 rotaboc (Lonicera implexa);
 rotgeta (Rubia peregrina);
 roure de fulla gran (Quercus petraea);
 roure de fulla grossa (Quercus petraea);
 roure de fulla petita (Quercus faginea);
 roure martinenc (Quercus humilis);
 roure pnol (Quercus robur);
 roure valenci (Quercus faginea);
 rovella (Papaver rhoeas);
 ruac (Ononis tridentata);
 ruda angustiflia (Ruta chalepensis);
 ruda borda (Peganum harmala);
 ruda de ca (Scrophularia canina);
 ruda de paret (Asplenium ruta-muraria);
 ruta borda (Peganum harmala);

S.


 sabatetes de la Mare de Du (Cypripedium calceolus);
 sabatetes del Bon Jess (Ophrys speculum);
 saboneta (Saponaria officinalis);
 sabotida (Satureja montana);
 sab de gitana (Saponaria officinalis);
 sacorrell (Dorycnium pentaphyllum);
 saginera (Stellaria media);
 sajolida de bosc (Satureja montana);
 sajurida (Satureja montana);
 salabard (Rhododendron ferrugineum);
 salanca blanca (Salix purpurea);
 salanca negra (Salix elaeagnos);
 salanca (Salix elaeagnos);
 salanca (Salix purpurea);
 salat (Salsola kali);
 salenca blanca (Salix purpurea);
 salenca herbcia (Salix herbacea);
 salenca (Salix purpurea);
 salicria (Lythrum salicaria);
 salicorn com (Arthrocnemum fruticosum);
 salicorn glauc (Arthrocnemum macrostachyum);
 Cirialera herbcia (Salicornia europaea);
 salicrnia arbustiva (Arthrocnemum fruticosum);
 saliguera (Salix elaeagnos);
 salsa de pastor (Thymus serpyllum);
 salsona revelluda (Arthrocnemum fruticosum);
 salvamare (Lonicera xylosteum);
 salvi blener (Phlomis lychnitis);
 salvnia (Salvinia natans);
 salze blanc (Salix alba);
 salze vimener (Salix purpurea);
 sangnua (Equisetum telmateia);
 sanguinria blanca (Paronychia argentea);
 sanguinria blava (Lithospermum fruticosum);
 sanguinria (Paronychia argentea);
 sanguinyol (Cornus sanguinea);
 sancula (Sanicula europaea);
 santjoanera (Lonicera xylosteum);
 santjuan (Clematis flammula);
 saponria (Saponaria officinalis);
 sarcocapne (Sarcocapnos enneaphylla);
 sarga (Salix elaeagnos);
 sarguera (Salix elaeagnos);
 sargus (Salix elaeagnos);
 sarriassa (Arum italicum);
 sarronets de pastor (Capsella bursa-pastoris);
 satalia (Narcissus poeticus);
 saula trencadella (Salix cinerea);
 saula (Salix alba);
 saula (Salix cinerea);
 saule (Salix alba);
 saulic (Salix purpurea);
 sac racems (Sambucus racemosa);
 sac (Sambucus nigra);
 saquer (Sambucus nigra);
 savina comuna (Juniperus phoenicea);
 savina de muntanya (Juniperus sabina);
 savina turfera (Juniperus thurifera);
 saxfraga aizoide (Saxifraga aizoides);
 saxfraga estellada (Saxifraga stellaris);
 saxfraga granulosa (Saxifraga granulata);
 slic (Salix elaeagnos);
 slvia bona (Salvia officinalis);
 slvia d'Arag (Salvia officinalis);
 slvia de bosc (Phlomis lychnitis);
 slvia per remei (Salvia officinalis);
 slvia (Salvia officinalis);
 slzer (Salix alba);
 seder (Gomphocarpus fruticosus);
 segell de Salom (Polygonatum odoratum);
 segle (Secale cereale);
 selaginella de muntanya (Selaginella selaginoides);
 selaginella denticulada (Selaginella denticulata);
 sempre-en-flor (Alyssum maritimum);
 sempreviva borda (Helichrysum stoechas);
 senet bord (Coronilla emerus);
 senet de pagesos (Daphne laureola);
 senet de pobre (Globularia vulgaris);
 senet (Daphne laureola);
 senill (Phragmites australis);
 sens (Phragmites australis);
 senyorida (Thymus vulgaris);
 serpia (Serapias lingua);
 seridoler (Sorbus aucuparia);
 serpol (Thymus serpyllum);
 server de bosc (Sorbus aucuparia);
 server de caadors (Sorbus aucuparia);
 server (Sorbus domestica);
 servera (Sorbus domestica);
 serverola (Agrimonia eupatoria);
 setge (Dorycnium hirsutum);
 sgol (Secale cereale);
 silene acaule (Silene acaulis);
 silene gllica (Silene gallica);
 sistra (Meum athamanticum);
 sistre (Meum athamanticum);
 siuet o sivet (Aconitum napellus);
 sivina (Juniperus phoenicea);
 socarrell (Dorycnium hirsutum);
 socarrell (Dorycnium pentaphyllum);
 soldanella alpina (Soldanella alpina);
 soldanella de mar (Calystegia soldanella);
 sorolles (Rhinanthus mediterraneus);
 sosa dura (Arthrocnemum macrostachyum);
 sosa (Salsola kali);
 suassana blana (Geranium molle);
 suassana rotundiflia (Geranium rotundifolium);
 suassana (Geranium rotundifolium);
 surer (Quercus suber);
 surera (Quercus suber);

T.


 tabac de jard (Nicotiana glauca);
 talarides (Tanacetum vulgare);
 talictre tubers (Thalictrum tuberosum);
 tamarell (Tamarix africana);
 tamaric (Tamarix africana);
 tamariu afric (Tamarix africana);
 tanacet (Tanacetum vulgare);
 tanarida (Tanacetum vulgare);
 taparer (Capparis spinosa);
 tapenera (Capparis spinosa);
 taperera (Capparis spinosa);
 taronger agre (Citrus aurantium);
 taronger amargant (Citrus aurantium);
 tarr (Salvia pratensis);
 trrec blanc (Sideritis hirsuta);
 trrec com (Salvia verbenaca);
 trrec de prat (Salvia pratensis);
 trrecs (Tamus communis);
 te bord (Chenopodium ambrosioides);
 te d'Espanya (Chenopodium ambrosioides);
 te de bosc (Cruciata glabra);
 te de Galba (Sideritis hyssopifolia);
 te de roca (Jasonia saxatilis);
 te fals (Chenopodium ambrosioides);
 te salvatge (Sideritis hyssopifolia);
 teix (Taxus baccata);
 teixera (Taxus baccata);
 tell de fulla gran (Tilia platyphyllos);
 tell de fulla petita (Tilia cordata);
 tell (Tilia cordata);
 tell (Daphne gnidium);
 tsium divaricat (Thesium humifusum);
 tillea (Crassula tillaea);
 tiller de fulla petita (Tilia cordata);
 tiller (Tilia cordata);
 tiller (Tilia platyphyllos);
 tiller (Tilia platyphyllos);
 tillol (Tilia platyphyllos);
 timonet (Sideritis hyssopifolia);
 tim mascle (Teucrium polium);
 tim (Thymus vulgaris);
 tintorell (Daphne gnidium);
 tintorell (Daphne mezereum);
 tinya (Stellaria media);
 tisoretes (Corydalis solida);
 tlia (Tilia platyphyllos);
 toman (Lavandula stoechas);
 toman (Thymus vulgaris);
 tora blanca (Aconitum vulparia);
 tora blava (Aconitum napellus);
 tora groga (Aconitum anthora);
 tora pirenaica (Aconitum vulparia);
 tora pirinenca (Aconitum vulparia);
 tora (Aconitum napellus);
 tortellatge (Viburnum lantana);
 tragacant de muntanya (Astragalus sempervirens);
 tramusser bord (Lupinus angustifolius);
 trapera (Capparis spinosa);
 trefle (Trifolium pratense);
 trefle (Trifolium campestre);
 trem (Populus tremula);
 tremo (Populus tremula);
 tremolisos (Populus tremula);
 tremol (Populus tremula);
 trenca-rocs (Saxifraga granulata);
 trencadella (Salix cinerea);
 trencanua (Equisetum ramosissimum);
 trencanua (Equisetum telmateia);
 trepadella (Onobrychis viciifolia);
 trepadella borda (Onobrychis supina);
 trep mar (Glaucium flavum);
 tresflorina vera (Hypericum perforatum);
 trevolet de prat (Trifolium repens);
 trmol (Populus tremula);
 trvol blans (Trifolium repens);
 trvol de mamella de vaca (Anthyllis tetraphylla);
 trvol de prat (Trifolium pratense);
 trvol de prat (Trifolium campestre);
 trvol de rodet (Medicago marina);
 trvol estellat (Trifolium stellatum);
 trvol pudent (Psoralea bituminosa);
 trifoli estrellat (Trifolium stellatum);
 trbol (Tribulus terrestris);
 trompera (Ephedra fragilis);
 trompera d'aigua (Equisetum arvense);
 trompera frgil (Ephedra fragilis);
 trons (Silene vulgaris);
 trualler (Crataegus monogyna);
 tulipa salvatge (Tulipa sylvestris);
 tulipa senzilla (Tulipa sylvestris);
 tulipa silvestre (Tulipa sylvestris);
 tusslag (Tussilago farfara);

U.


 ugons (Ononis natrix);
 ull de bou (Asteriscus spinosus);
 ull de perdiu (Myosotis sylvatica);
 ullastre (var. sylvestris) (Olea europaea);
 ullastre de frare (Phagnalon saxatile);
 ullastr (Globularia alypum);
 ungla de gat (Ononis natrix);
 urdigues (Urtica dioica);
 ur (Acer opalus);
 userda (Medicago sativa);
 ussona (Festuca gautieri);

V.


 valeriana vera (Valeriana officinalis);
 valeriana (Valeriana officinalis);
 valeriana (Centranthus ruber);
 valzia negra (Asplenium adiantum-nigrum);
 vara d'or (Solidago virgaurea);
 vauma (Malva sylvestris);
 vauma de roca (Lavatera maritima);
 vea borda (Vicia sepium);
 veot (Vicia cracca);
 veot articulat (Lathyrus clymenum);
 veota (Vicia hybrida);
 vedells (Antirrhinum majus);
 verbena (Verbena officinalis);
 verdolaga (Portulaca oleracea);
 verdura (Silene vulgaris);
 verga (Salix elaeagnos);
 verguera (Salix elaeagnos);
 vern menut (Phillyrea angustifolia);
 vern (Alnus glutinosa);
 verna (Alnus glutinosa);
 vernica austraca (Veronica austriaca);
 vernica prsica (Veronica persica);
 vernica polida (Veronica polita);
 vesc (Viscum album);
 vidalba (Clematis vitalba);
 vidauba (Clematis flammula);
 vidiella (Clematis flammula);
 vidriella (Clematis flammula);
 vimetera vermella (Salix purpurea);
 vinagrella (Rumex acetosella);
 vinagrella borda (Rumex bucephalophorus);
 vinagrella (Oxalis pes-caprae);
 vinca ciliada (Vinca major);
 viola boscana (Viola alba);
 viola d'aigua (Pinguicula grandiflora);
 viola d'olor (Viola alba);
 viola silvestre (Viola sylvestris);
 violer blanc (Matthiola incana);
 violer bord (Matthiola incana);
 violer com (Matthiola incana);
 violer vermell (Matthiola incana);
 violer (Matthiola incana);
 violeta (Viola sylvestris);
 violeta de la Mare de Du (Viola alba);
 violeta (Viola alba);
 viperina (Echium vulgare);
 visc (Viscum album);
 viscari (Viscum album);
 visquera (Viscum album);
 visquerc (Viscum album);
 viuda borda (Scabiosa atropurpurea);
 viudes (Aquilegia vulgaris);
 vcia de bardissa (Vicia sepium);
 vdues (Scabiosa atropurpurea);

X.


 xamedris (Teucrium chamaedrys);
 xarriasses (Arum italicum);
 xrries (Arum italicum);
 xavo (Hydrocharis morsus-ranae);
 xavos (Hydrocharis morsus-ranae);
 xenixell (Senecio vulgaris);
 xereix aferrads (Setaria verticillata);
 xereix d'aresta groga (Setaria glauca);
 xereix miller (Setaria viridis);
 xereix de pota de gall (Echinochloa crus-galli);
 xerevia (Pastinaca sativa subsp. sativa);
 xeringa (Ecballium elaterium);
 xrria (Arum italicum);
 xicoia (Taraxacum dissectum);
 xicoina (Cichorium intybus);
 xicoira gran (Lactuca perennis);
 xicoira (Cichorium intybus);
 xicoira gran (Lactuca perennis);
 xicria (Cichorium intybus);
 xilosti (Lonicera xylosteum);
 ximbla (Vitex agnus-castus);
 xipell (Erica multiflora);
 xiprell (Erica multiflora);
 xerivia (Pastinaca sativa subsp. sativa);
 xiripia (Urtica dioica);
 xirivia (Pastinaca sativa subsp. silvestris);
 xirivia silvestre (Pastinaca sativa subsp. silvestris);
 xisca (Imperata cylindrica);
 xiuet (Aconitum napellus);
 xtxero (Pisum sativum);
 xop (Populus nigra);
 xop blanc (Populus alba);
 xordiga (Urtica dioica);
 xordiga (Urtica urens);
 xuclador (Melampyrum pratense);
 xuclamel (Alyssum maritimum);
 xuclamel (Lonicera etrusca);
 xuclamel (Lonicera implexa);
 xuclamel alpigen (Lonicera alpigena);
 xuclamel de roca (Lonicera pyrenaica);
 xuclamel negre (Lonicera nigra);
 xuclamel santjoaner (Lonicera xylosteum);
 xuclamel xilosti (Lonicera xylosteum);
 xufera (Cyperus esculentus);
 xuflera (Cyperus esculentus);


Z.


 zigofilla (Zygophyllum fabago);
 zigofille (Zygophyllum fabago);
 zigofille blanc (Zygophyllum album);
 zitznia (Lolium temulentum);

Bibliografia.

 BOLS, O. VIGO, J. 1993. Flora Manual dels Pasos Catalans. Ed.Prtic S.A. Barcelona. ;
Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148304" title="Miss Kittin" nonfiltered="145" processed="143" dbindex="60161">

Miss Kittin (nom de naixement Caroline Herv, 1973, Grenoble, Frana) s una vocalista electrnica i DJ.

Biografia.
Des de petita Kittin va mostrar un gran inters per les arts visuals. De fet, va estudiar art contemporani i arts grfiques. Amb el temps, Kittin va comenar a seguir els gustos musicals dels seus pares interessant-se pel jazz, funk, disco, i pop angls. Al 1991 va descobrir la msica electrnica, a partir d'aquell moment va comenar a visitar raves per tot el territori fins que el 1993 va fer la seva primera mescla. La seva primera actuaci com a DJ va ser un any desprs al 1994 el temps que comenava la seva carrera amb l'agncia Tekmics Booking, grcies a la qual va arribar a tocar a les ja mtiques festes "Dragon Ball" que es celebraven al sud de Frana.

Al 1996 deixa Frana en busca de noves oportunitats i es trasllada a Ginebra on passar a formar part del "Mental Groove Records". Al 2002 va llanar amb aquest mateix segell Radio Caroline vol. 1 en el que donava la electrnica menys ballable per ms alternativa amb Delarosa & Asora, Alexander Polzin, Jake Fairly, Alexander Robotnick, Jesper Dahlback, Autechre, Panasonic o Blaze, entre altres. Desprs de molts anys d'ofici, Miss Kittin se sent segura amb el seu s personal: "M'avorreixo en seguida d'escoltar els mateixos sons. Els Dj's han d'arriscar-se, sense pensar tota l'estona en qu s el que la gent vol escoltar. Alguna gent diu que sc massa tcnica. s veritat. Per s la tcnica la que em dona la llibertat per concentrar-me nicament en la msica". El seu millor xit vindria el 2001 quan s'uneix al seu amic Michel Amato, tamb conegut com a The Hacker, per llanar el disc The First Album (International Deejay Gigol) en el que s'incloa el seu hit Frank Sinatra que va arribar a incloure en el seu Global Underground Vol.10 un DJ tan allunyat dels postulats de la parella com s l'americ Danny Tenaglia.

Les seves sessions a The Loft, i tamb la seva actuaci al festival de msica electrnica Snar, es troben entre els esdeveniments ms multitudinaris i magntics per als clubbers barcelonins. La seva sessi en el Snar del 2003 ha quedat registrada en la Radio Caroline Vol 2. Ara viu a Berln on est muntant el seu propi segell Nobody s bizzness com a plataforma per la sortida del seu prxim lbum, I Com (L.A. Williams l'ajuda des de Chicago). Fins ara, el remix d'Alles Sehen per la seva amiga Ellen Allien era el primer treball que feia sola amb les seves prpies mans sense la necessitat dels seus habituals "partenaires", Goldenboy, Felix Da Housecat o The Hacker. Des d'aquesta propera primavera se la veur com a resident de Cocoon Club de l'alemany Sven Vth.  

El seu lbum ms recent es diu BatBox (2008).

Discografia.

lbums.

I COM (2004)

 Professional Distortion;
 Requiem for a Hit;
 Happy Violentine;
 Meet Sue be She;
 Kiss factory;
 Allergic;
 Soundtrack of Now;
 Dub About Me;
 Clone Me;
 3me Sexe;
 I Come.com;
 Neuklln 2;

Enllaos externs.
Pgina oficial;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148305" title="Mercury (autombil)" nonfiltered="146" processed="144" dbindex="60162">

Mercury es una marca d'autombils construts a Estats Units per Ford fundada l'any 1939, per competir en el mercat de cotxes de semi-luxe, com una marca que ocupa l'espai existent entre la popular Ford i la luxosa Lincoln. Mercury vindria a correspondre's amb la Buick de General Motors o amb la Chrysler. 

El nom de Mercury es correspon a la divinitat romana Mercuri, el "missatger dels deus", que simbolitza "formalitat, eloqncia, velocitat i habilitat (dependability, eloquence, speed and skill).

Mercury va vendre's als mercats d' Estats Units, Mxic, Puerto Rico, Illes Virgin (EUA) i l'Orient Mitj. Al 1999 tots els models de Mercury van  pasar-se a vendre sota el nom de Ford a Mxic i a Canad (malgrat el Grand Marquis seguia venent-se amb la marca Mercury), per als anys 2000 Mercury va tornar-se a comercialitzar a Mxic.

 Histria .

Edsel Ford va veure una oportunitat d'or per crear una gamma de vehicles que podien omplir l'espai existent entre Ford i Lincoln. La idea es de crear vehicles grans, amb estil i moderns, per econmics.

El dissenyador en cap Bob Gregorie va crear el disseny del primer Mercury, el Mercury Eight, de 95 cv (10 cv ms que el Ford V8). Al 1939, el primer any de Mercury, va vendre's ms de 17.000 vehicles.

Al 1941 ms de 98.000 Mercury van fabricar-se per complir la demanda, per un total de 155.000 vehicles venuts des de la entrada al mercat del Mercury Eight. Desprs de la Segona Guerra Mundial Ford separa Mercury d'ella i l'agrupa amb Lincoln.

Lincoln Mercury.


Al 1951 els Mercury estrenen la primera transmissi automtica, la "Merc-O-Matic". La fama de Mercury de vehicles innovadors i de prestacions va consolidar-se. Per exemple, a la pellcula "Rebel Without A Cause", James Dean condua un Mercury personalitzat del 1949.

Als anys 1960 va presentar-se el Comet i el Meteor; aquest primer va cobrir 100.000 milles amb una mitjana de velocitat de 105 mph a la Daytona International Speddway Durability Run del 1963. Al 1967, es presenta el Cougar, i al mateix any, guanya el premi Car of the Year de la revista Motor Trend.

Als anys 1970 la crisi de l'oli va afectar a Mercury, i aquesta va respondre amb una gamma de vehicles ms eficients, com el Mercury Capri o el Bobcat i un nou Cougar XR-7. En total, 621.152 Mercurys venuts i una quota de mercat d'un 6,75%.

Als anys 1980 cal esmentar la introducci del Grand Marquis i, al 1986, el Mercury Sable, amb un disseny aerodinmic radical , que redua la resistncia de l'aire i augmentava la eficincia energtica; el Sable esdevindr el major xit de Mercury.

Als anys 1990 apareix el primer tot-terreny, la Mercury Mountaineer i el Cougar rep un disseny nou, amb la lnia "new-edge".

Mercury del segle XXI.

Desprs que el Cougar i el Sable desapareixen de la gamma, Mercury presenta el Mountaineer amb una un nou disseny que trenca amb els anteriors i ofereix una nova imatge corporativa. El Milan i el Montego constitueixen els nous models de Mercury, encara que al 2008, retorna el Sable, que substitueix al discret Montego. Tamb pel 2008 apareix la Mariner Hybrid, la versi hbrida del tot-terreny lleuger de Mercury.

No s'ha de deixar de banda que al 2006 Mercury va estar sota mnims. De fet, la introducci del Milan, Montego i Mariner van ajudar a donar-li una espenta a Mercury, a part de qu en els concessionaris Lincoln tamb es venen els Mercury.

Logotip.

El primer logotip va ser el seu nom "Mecury". Als models dels anys 1950 era una "M" amb barres horitzontals; en algunes publicitats apareixia com "The Big M".

Durant els anys 1960 i fins a mitjans dels 1980 Mercury usa el "Sign of the Cat" (signe d'un gat) en el seu Cougar. El Lynx i el Bobcat l'incloen, aix com alguns Marquis i Marquis.

A mitjans dels 1980, el logotip es converteix amb amb una estilitzada lletra M, anomenada "the Waterfall" (la cascada) i per altres, la "Winding Road". Aquest v ser usat en el Mercury Topaz del 1984 i el va seguir el Mercury Sable. Els motius d'usar aquest logotip, que avui dia segueix usant-se, es un misteri, encara que alguns justifiquen que aquest logotip representa una ala estilitzada, en elusi a la divinitat. Des del 1999, a dems, acompanya el nom de "Mercury" en la part superior del logotip.

 Models fabricats per Mercury .

Mercury Bobcat (1975-1980);
Mercury Brougham (1967-1968);
Mercury Capri (1979-1986, 1991-1994);
Mercury Colony Park (1957-1991);
Mercury Comet (1960-1977);
Mercury Commuter;
Mercury Custom (1956);
Mercury Cyclone (1964-1972);
Mercury Eight;
Mercury LN7 (1982-1983);
Mercury Lynx (1981-1987);
Mercury M-Series (1946-1968, Canad);
Mercury Marquis (1967-1986);
Mercury Medalist;
Mercury Meteor (1962-1963);
Mercury Monarch (1975-1980);
Mercury Montclair (1955-1960, 1964-1968);
Mercury Montego (1968-1976, 2005-2007);
Mercury Monterey (1950-1974);
Mercury Mystique (1995-2000);
Mercury Park Lane (1958-1960, 1964-1968);
Mercury Park Lane Brougham (1967-1968);
Mercury S-55;
Mercury Topaz (1984-1994);
Mercury Tracer (1988-1999);
Mercury Turnpike Cruiser (1957-1958);
Mercury Voyager;
Mercury Zephyr (1978-1983);
Mercury Marauder (1963 -1965, 1969-1970, 2003-2004);
Mercury Cougar (1967-1997, 1999-2002);
Mercury Villager (1993-2002);

Gamma actual

Mercury Grand Marquis (1983-actualitat);
Mercury Mariner (2005-actualitat);
Mercury Mariner Hybrid (2006-actualitat);
Mercury Milan (2006-actualitat);
Mercury Montego (1968-1976, 2005-2007);
Mercury Monterey (1950-1974, 2004-actualitat);
Mercury Mountaineer (1997-actualitat);
Mercury Sable (1986-2005, 2008-);

 Enllaos externs .

 Pgina web oficial ;
 Histria de Mercury ;
 Pgina web de Mercury Mxic ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148306" title="Siku" nonfiltered="147" processed="145" dbindex="60163">

Siku (en aymara siku) s el nom genric que rep a l'Argentina i Bolvia la flauta de Pan llatinoamericana que rep el nom tamb genric de zampoa a Ecuador, Per o Xile (tot i que hi ha una importantssima variaci de famlies dins cada pas).

s d'origen preinca. Les proves ms antigues estan a la cermica mochica (costa nord del Per) i Nazca (costa central del Per). Hi ha tamb proves d'origen Nazca, de sikus fets de cermica i ssos d'animals i humans. Es segueix utilitzant en la msica folklrica de l'altipl and, en la Meseta del Collao, entre Per, Xile, Bolvia i el nord-oest de l'Argentina, a ms de en les capitals d'aquest pasos, on hi ha nombroses agrupacions molt activas.

La persona que toca el siku s'anomena sikuri (tot i que al nord-oest argent a vegades tamb s'anomena aix a l'instrument).

 Execuci .

Una banda de sikuris est formada, bsicament, per dos sub-grups que tenen al seu crrec un dels dos amarros en qu es divideix l'instrument dins de la banda. Cadasqun d'aquests amarros (el IRA, normalment de sis tubs, i el ARKA, normalment de set fileres de tubs), s un instrument afinats per terceres, i la combinaci de les notes d'ambds instrument s la que permiteix la execuci d'una  escala diatnica. Aquests grups tamb s'acostumen a formar intercalats, de tal manera que l'executant del siku de 7 fileres (ARKA)t al seu costat un executant de 6 (IRA), per tal de sincronitzar a la perfecci la melodia (que sona a un, per tamb, entre dos).

El siku s un instrument eminentment collectiu, tots toquen el mateix instrument, formant un gran grup, propi de l'esperit collectiu que predomina i va predominar en temps precolombins.

 Vegeu tamb .
 Antara;

 Enllaos externs .

 Msica Punea ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148307" title="Joan de Jandun" nonfiltered="148" processed="146" dbindex="60164">
Joan de Jandun (1275-1328) va ser un filsof averroista, teleg i escriptor poltic. Va nixer a Jandun, Ardennes, en el que s avui Blgica. Destaquen les seves interpretacions d'Aristtil. Ocasionalment, se l'ha considerat coautor, juntament amb Marsili de Pdua, de l'obra El defensor de la pau, tot i que no hi ha cap evidncia en aquest sentit. 

Pel que fa a la seva filosofia, se l'enmarca en l'anomenat averroisme de Pdua. Destaca especialment la seva distinci entre sentit passiu (per a l'espcie rebuda) i el sentit agent (responsable de la sensaci i de l'activitat de l'nima). Aquest sentit agent s per a tots els homes, fet que permet la cognoscibilitat de les coses.

Estn aquesta distinci a l'nima, que la considera separada entre l'nima sensitiva i l'nima intellectiva. Aquesta nima intellectiva s la que dirigeix el cos (la Forma aristotlica), i s nica per a tota la humanitat. En lnia averroista, considera que no es pot demostrar la immortalitat d'aquesta nima.

Afirma tamb que la teologia es basa en relats indemostrables de la Revelaci.

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148310" title="Ontologia" nonfiltered="149" processed="147" dbindex="60165">
L'ontologia, del grec     (en forma genitiva:      ) "de l'sser" (participi de      , sser) i -     , "cincia, estudi o teoria", s l'estudi de l'sser o de l'existncia. T com a objectiu descriure o posar les categories i relacions bsiques de l'sser o de l'existncia per a definir els ens i els tipus d'ens dins d'aquest context. L'ontologia tamb pot definir-se com l'estudi de les concepcions de la realitat. La ontologia sovint (per no sempre) t una relaci estreta amb la metafsica. Hom podria dir que la ontologia fou suggerida indirectament per primer cop per Anaximandre, i que fou definida per primer cop per Parmnides.

Alguns filsofs, especialment de l'escola platnica, proposen que tots els noms substantius es refereixen a ens. D'altres proposen que alguns noms substantius no es refereixen a ens, sin que sn una manera de referir-se a un conjunt (d'objectes o esdeveniments). Segons aquest ltim punt de vista, en comptes de referir-se a un ens, es refereix a un conjunt d'esdeveniment mentals experimentats per la persona; per exemple, la "societat" es refereix al conjunt de persones amb interaccions comunes, la "geometria" es refereix al conjunt d'un tipus especfic d'activitat intellectual. Per tamb, l'ontologia pot ser vista des del punt de vista de la reorganitzaci de les regions ontolgiques. s el punt de vista de Obdlio Banda: aquest autor, enfoca les regions ontolgiques des de la teoria del reflex

Qualsevol ontologia ha d'explicar quines paraules es refereixen a ens i quines no, perqu, i quines categories en sn el resultat. Quan hom aplica aquest procs als substantius com ara electrons, energia, contracte, felicitat, temps, veritat, casualitat i Du, l'ontologia es converteix en el fonament de moltes de les branques de la filosofia. 

 Vegeu tamb .
Problema dels universals;

Enllaos externs.
 Ontology. A resource guide for philosophers ;
 El status ontolgico de la esencia;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148313" title="Ciutat global" nonfiltered="150" processed="148" dbindex="60167">
Una ciutat global o ciutat del mn s un concepte promogut pel departament de geografia de la Universitat de Loughborough (Anglaterra), que postula que la globalitzaci pot ser dividida en termes de llocs geogrfics estratgics que veuen la creaci, facilitaci o elaboraci dels processos globals. Un d'aquests llocs, o ens, s la "ciutat global", en qu els enllaos que uneixen la ciutat tenen un efecte directe i tangible en els afers mundials o globals a ms dels efectes socioeconmics, i inclouen les influncies en la cultura i en la poltica. 

Caracterstiques.
Algunes caracterstiques afavoreixen que una ciutat es consideri global:
nom conegut internacionalment (t una identitat prpia i no s'ha d'ubicar en un pas per a la majoria de la poblaci);
ser seu d'organismes internacionals i grans empreses;
un sistema de transport avanat i amb connexions internacionals ;
tenir universitats, museus i moviments culturals reconeguts;
ser seu de mitjans de comunicaci poderosos i disposar de bon accs a la xarxa;
comptar amb equips esportius de renom;
haver estat seu de festivals importants, Jocs Olmpics o Exposicions Universals;
tenir molta poblaci i atreure migraci;
aparixer com a icona en obres de ficci i rebre turisme massiu;
ser el centre d'una xarxa de poblacions locals;
atmosfera cosmopolita;

Els nivells de ciutat.
En un assaig per definir i categoritzar les ciutats globals, la Xarxa i el Grup d'Estudi de les Ciutats Mundials (GaWC), la seu de la qual es troba a la Universitat de Loughborough, al comtat angls de Leicestershire, ha categoritzat les ciutats segons la seva capacitat per a produir serveis avanats, com ara la comptabilitat, la publicitat, les finances i les lleis, segons les corporacions internacionals. 

Aix, la GaWC identifica tres nivells de ciutats mundials:

Ciutats alfa.
Amb 12 punts: 
 Londres;
 Nova York;
 Pars;
 Tquio;

Amb 10 punts: 
 Chicago;
 Frankfurt;
 Hong Kong;
 Los Angeles;
 Mil;
 Singapur;

Ciutats beta.
Amb 9 punts: 
 San Francisco;
 Sydney;
 Toronto;
 Zuric;

Amb 8 punts:
 Brusselles;
 Madrid;
 Ciutat de Mxic;
 So Paulo;

Amb 7 punts:
 Moscou;
 Sel ;

Ciutats gamma.
Amb 6 punts:


Amb 5 punts:


Amb 4 punts: 


Vegeu tamb.
 rea metropolitana;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148314" title="Modern Life Is Rubbish" nonfiltered="151" processed="149" dbindex="60168">
Modern Life Is Rubbish s el segon disc de la banda de rock britnica Blur i va ser publicat el 1993. 

Amb Modern Life Is Rubbish, Blur incorporava ms influncies psicodliques i grunge en l'lbum, i va ser generalment ben rebut, mantenint a la banda com rellevant durant l'era grunge en el Regne Unit. 

Habitualment, no obstant aix, es mant que Modern Life Is Rubbish s tamb el primer lbum de britpop i ha crescut considerablement en rellevncia des de la seva publicaci, que inicialment va arribar al lloc 15 en les llistes britniques. 

Els singles d'aquest lbum van ser "For Tomorrow", "Chemical World" i "Sunday, Sunday". El single previ a l'lbum "Popscene" no va ser finalment incls en la publicaci a Europa per s en la versi americana i posteriorment en la reedici japonesa. 

Actualment aquesta can noms est disponible a Europa en la versi de DVD de "". 

La publicaci japonesa inclou "Young And Lovely" (i "Popscene" en la re-edici). 
La versi d'Estats Units inclou "Popscene", "When The Cows Come Home" i "Peach". Tamb t una versi diferent de "Chemical World".

 Llista de canons .
Totes les pistes van ser escrites per Damon Albarn, Graham Coxon, Alex James i Dave Rowntree.

 For Tomorrow   4:19;
 Advert   3:45;
 Colin Zeal   3:16;
 Pressure on Julian   3:31;
 Star Shaped   3:26;
 Blue Jeans   3:54;
 Chemical World   3:45;
 Intermission   2:29;
 Sunday, Sunday   2:38;
 Oily Water   5:00;
 Miss America   5:34;
 Villa Rosie   3:55;
 Coping   3:24;
 Turn It Up   3:21;
 Resigned   5:14;
 Commercial Break   0:55;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148315" title="Parklife" nonfiltered="152" processed="150" dbindex="60169">
Parklife s un disc de Britpop de la banda Blur, publicat el 25 d'abril de 1994. 

Les imatges de Blur sobre la vida britnica entre els homes i dones normals va ser ents per molts crtics per a comparar-los amb The Kinks. Les canons per si mateixes entren en molts gneres, tals com la can estil Pet Shop Boys "Girls And Boys", l'interludi jazz de "The Debt Collector", la can punk Oi! "Bank Holiday" i la can estil Hard Rock "Trouble In The Message Centre". En el moment de la seva publicaci va ser presa com un fenomen cultural complet al Regne Unit, particularment en el context dels joves de classe mitja adoptant el Estuary English (un tipus d'Angls parlat en la part sud-est d'Anglaterra barreja entre l'estndard i l'angls londinenc). 

Encara que l'lbum va fallar en les llistes americanes, "Girls And Boys" es va convertir en un hit all, mentre que Parklife es va convertir en primer nmero 1 de Blur, entrant en la primera posici des de la seva sortida al mercat. El 1998 els lectors de la revista Q van votar a Parklife com el vigsim millor lbum de tots els temps.

Llistat de canons.

Totes las canons escrites per Damon Albarn, Graham Coxon, Alex Janes i Dave Rowntree.

 Girls And Boys   4:51;
 Tracy Jacks   4:20;
 End of a Century   2:45;
 Parklife  3:05;
 Bank Holiday   1:42;
 Badhead   3:25;
 The Debt Collector   2:10;
 Far Out   1:41;
 To the End   4:05;
 London Loves   4:15;
 Trouble in the Message Centre   4:09;
 Clover over Dover   3:22;
 Magic America   3:38;
 Jubilee   2:47;
 This Is a Low   5:07;
 Lot 105   1:17;

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148316" title="Sterling Morrison" nonfiltered="153" processed="151" dbindex="60170">
Sterling Morrison (East Meadow, Nova York, 28 d'agost de 1942 -; 30 d'agost de 1995 a Poughkeepsie, Nova York) va ser un dels membres de la The Velvet Underground. De tots els components del grup va ser l'nic que no va desenvolupar posteriorment una carrera en solitari. 

The Velvet Underground va ser una mtica banda de rock que va trencar motlles en els anys 60 amb una msica marcada per sons forts, rotunds. Ell era, en certa mesura, el contrapunt conservador que s' 'enfrontava' a l'estil ms experimental de l'altre guitarrista de la banda, Lou Reed. A pesar que aquest ltim s l'autor de la majoria de les lletres de les canons del grup, Morrison va collaborar en algunes com European son, Guess I'm fallin' in love i Chelsea girls. 

Desprs de la separaci de la banda, Reed li va proposar fundar un grup a part que finalment mai va arribar a existir. 

El 1990 Sterling Morrison va tocar de nou al costat dels seus companys de The Velvet Underground. Va morir en la seva casa de Nova York, un dia desprs del seu 53 aniversari i desprs d'una llarga lluita contra una malaltia coneguda com limfoma Hodgkin, un cncer del sistema limftic.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148317" title="The Velvet Underground and Nico" nonfiltered="154" processed="152" dbindex="60171">

The Velvet Underground and Nico s el primer disc de la banda de Nova York The Velvet Underground. 

Es considera avui dia un dels lbums de rock ms influents de tots els temps. Va sortir al mercat al mar de 1967, encara que havia estat enregistrat gaireb un any abans, trobant-se desprs amb diferents problemes, primer de censura i posteriorment de realitzaci per la inusual portada. 

Al final, van aconseguir un contracte amb el segell de jazz Verve Records, que en aquella poca tamb va editar discos de The Mothers of Invention, el grup de rock avantguardista de Frank Zappa. Aquest disc s molt fams tamb pel disseny de portada d' Andy Warhol, llavors mnager del grup. Es tracta de la imatge d'un pltan pop, al ms pur estil de l'artista, amb una invitaci a pelar-ho (Peel slowly and see). 

En diferents edicions de l'lbum, inclosa la primera, el pltan s una calcomania que tapa una imatge flica d'un pltan rosat sense pell. La contraportada de la primera edici contenia una projecci del show Exploding Plastic Inevitable. 

Eric Emerson, un dels ballarins de l'espectacle, va demandar a la discogrfica per utilitzar la seva imatge sense rebre res a canvi. L'lbum, que es trobava en el lloc 171 del Billboard i en franc ascens, va desaparixer de les botigues prcticament de la nit al dia.

 Temes inclosos . 

1. Sunday Morning, 2:55 (Reed/Cale) Aquesta can t un treball d'edici i barreja molt ms elaborat que la resta de l'lbum, ja que estava determinada a ser editada com senzill (juntament amb "Femme Fatale"). Originalment, Nico anava a cantar, per l'ltim minut Lou Reed va decidir fer-lo ell mateix. Nico fa els cors de fons, tot just audibles cap al final de la can. John Cale toca la celesta, mentre que Sterling Morrison toca el baix i Maureen Tucker les percussions. ;

2. I'm Waiting for the Man, 4:39 (Reed) s una de les canons ms conegudes del grup. Tracta d'un home que espera al seu camell per a comprar una dosi d'herona per 26 dlars. Com distintiu, aquest tema inclou algunes notes de piano a l'estil rock and roll. ;

3. Femme Fatale, 2:38 (Reed) s el primer de tres temes que Nico canta en el disc. Lou Reed ho va compondre expressament per Edie Sedgwick a petici d' Andy Warhol. ;

4. Venus in Furs, 5:12 (Reed) Can inspirada en la novella "La Venus de les Pells" de Leopold von Sacher-Masoch, tracta el tema del sadomasoquisme. s notable la contribuci de la viola, distorsionada i zumbant, de Cale. ;

5. Run Run Run, 4:22 (Reed) Can que nomena una srie de personatges i escenaris de Nova York, al mateix temps que parla de temes religiosos com vendre la seva nima, els ngels i el Cel.

6. All Tomorrow's Parties, 5:59 (Reed) Va Ser escrita per Reed sobre els personatges que envoltaven a Warhol en el seu estudi, anomenat The Factory. Cont un motiu de piano compost per Cale, inicialment com exercici. s la segona can en la qual Nico presta la seva veu. Una versi escurada, que inclou noms la primera i l'ltima estrofa, va ser editada com senzill. ;

7. Heroin, 7:11 (Reed) Es tracta d'un dels temes considerats com ms assolits de la banda. Novament, Cale aporta una viola per moments distorsionada, mentre que Maureen Tucker fa s del canvi de velocitat en els tambors que va d'acord amb la progressi del text i ha d'expressar el rush de l'herona, l's de la qual s tema principal de la can. ;

8. There She Goes Again, 2:40 (Reed) ;
9. I'll Be Your Mirror, 2:13 (Reed) ;
10. The Black Angel's Death Song, 3:11 (Reed/Cale) ;
11. European Sun, 7:45 (Reed/Cale/Morrison/Tucker);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148318" title="White Light/White Heat" nonfiltered="155" processed="153" dbindex="60172">
'White Light/White Heat' s el segon disc de The Velvet Underground. Gravat en uns pocs dies el 1967, aquest disc deixa de costat el costat ms pop del primer disc de la banda igual que a Nico i a Andy Warhol, que van ser acomiadats desprs del primer disc. El disc va ser editat el 1968 pel segell Verve Records. 

L'lbum est ple de feedback i noise, aix com lletres que tracten els temes poc convencionals que The Velvet ja havia tractat a The Velvet Underground and Nico (drogues, sexe, travestisme). s considerat un dels ms distorsionats i saturats de la histria del rock. El seu so s el ms cru de tots els discos de Velvet Underground. 

Llista de canons.
 "White Light/White Heat" (Lou Reed) - 2:47;
 "The Gift" (Reed, Sterling Morrison, John Cale, Maureen Tucker) - 8:19;
 "Lady Godiva's Operation" (Reed) - 4:56;
 "Here She Comes Now" (Reed, Morrison, Cale) - 2:04;
 "I Heard Her Call My Name" (Reed) - 4:38;
 "Sister Ray" (Reed, Morrison, Cale, Tucker) - 17:27;

Crdits. 

La banda. 
Lou Reed - veu, guitarra, piano ;
John Cale - vocals, viola, rgan, baix ;
Sterling Morrison - veu, guitarra, baix ;
Maureen Tucker - percussi ;

Equip tcnic. 
 Tom Wilson   productor ;
 Gary Kellgren   enginyer;

Les canons. 

El disc obre amb "White Light/White Heat", una molt distorsionada oda a les anfetamines i continua amb "The Gift". En aquesta can la banda proveeix una base musical per a la lectura d'un conte de Reed per John Cale. La msica i la veu sonen cadascuna en un solo parlant. La part instrumental va sorgir d'improvisacions en viu i s'anomenava "The Booker T" en homenatge a la banda Booker T and the MGs. El tercer track, "Lady Godiva's Operation" s una sinistra transfiguraci de la llegenda de Lady Godiva que el mateix Lou Reed ha declarat que s la seva can favorita de Velvet Underground. 

El costat A del disc tanca amb l'nica balada del disc, "Here She Comes Now", per torna a la distorsi en el costat B amb "I Heard Her Call My Name" que inclou dos dels solos de guitarra ms distorsionats i rars que s'hagin escoltat i deixa veure a influncia del jazz de Ornette Coleman sobre Reed. Aquesta can s usualment considerada com un dels millors treballs de guitarra de Reed. L'ltim tema s la pea central del disc i la culminaci de la primera etapa de la banda. 

"Sister Ray" s una can de gaireb 18 minuts que comena d'una forma convencional per aviat es converteix en una llarga improvisaci plena de soroll, distorsi i feedback en la qual ressalta l'rgan de John Cale. La can, segons el propi Reed, "t vuit personatges i un tipus s assassinat i ning fa res. Est construda al voltant d'una histria que vaig escriure sobre una escena de total decadncia. M'agrada pensar que Sister Ray s un travesti traficant d'herona. La situaci s que diversos drag queens es duen a diversos mariners amb ells a la seva casa, els donen herona i tenen una orgia que acaba amb l'arribada de la policia" "Sister Ray" va ser gravat en una sola presa i la banda va acordar acceptar qualsevol error que es comets durant l'enregistrament. Un remor diu que el productor Tom Wilson es va anar durant l'enregistrament de la can dient "Avisin-me quan acabin". 

El guitarrista Sterling Morrison va comentar que es va sorprendre davant el volum de l'rgan de John Cale que va ser gravat a travs d'un amplificador de guitarra distorsionat i que s'alterna amb la guitarra de Lou Reed per posar-se al capdavant de la can. Ats que Cale, usualment al baix de la banda, toca l'rgan en la can, aquesta manca de baix. Cap esmentar que la can homnima d'aquest disc va ser gravada temps desprs com un gran xit per David Bowie en la seva encarnaci de Ziggy Stardust. Temps desprs Bowie i Lou Reed produirien Transformer, un dels millor discos en solitari de Lou Reed.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148319" title="The Pretenders" nonfiltered="156" processed="154" dbindex="60173">
The Pretenders sn un grup de rock anglo-americ. La banda originalment consistia de la seva fundadora, autora i vocalista Chrissy Hynde, el guitarrista principal, James Honeyman-Scott ,el baixista Pete Farndon i el bateria Martin Chambers.
Aquesta banda es va separar a causa de problemes relacionats amb drogues (Honeyman-Scott i Farndom van morir de sobredosi) i subsequentes canvis personals que han ocorregut al llarg dels anys sent Hynde l'nic membre constant d'aquesta banda. Actualment Chambers tamb hi forma part, tot i que va estar separat de la banda durant uns anys.

Discografia.
 1980   Pretenders  (UK #1) (US #9);
 1981   Extended Play (US #27);
 1981   Pretenders II  (UK #7) (US #10);
 1984   Learning To Crawl  (UK #11) (US #5);
 1986   Get Close  (UK #6) (US #25);
 1987   The Singles  (UK #6) (US #69);
 1990   Packed!  (UK #19) (US #48);
 1994   Last of the Independents  (UK #8) (US #41);
 1995   The Isle of View  (UK #23) (US #100);
 1999   Viva el Amor  (UK #32) (US #158);
 2000   Greatest Hits  (UK #21) ;
 2002   Loose Screw  (UK #55) (US #179);
 2006   Pirate Radio (4 CD/1 DVD Box Set);


Enllaos externs.
 Webiste fet per fans ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148320" title="Solomon Burke" nonfiltered="157" processed="155" dbindex="60174">
Solomon Burke (nascut el 21 de mar de 1940 s Filadlfia, Pennsilvnia) s un msic pioner del soul i del country i membre del prestigis museu Rock and Roll Hall of Fame. 

Biografia.
Va comenar la seva vida adulta com predicador a Filadlfia, i molt aviat va passar a realitzar un show radiofnic de gospel. En la dcada dels 60 va signar un contracte musical amb Atlantic Records i va comenar a dedicar-se a la msica de carcter ms secular. El seu primer xit va ser "Just Out Of Reach Of My Open Arms", una versi d'una can country. Encara que va obtenir gran acceptaci en el cercle artstic i entre els crtics, arribant a alguns xits en els gneres de Rhythm and blues i de pop, Burke mai va aconseguir arribar a les grans masses tal com van fer Sam Cooke i Otis Redding. 

El seu major xit va ser una versi de "Proud Mary", de Creedence Clearwater Revival. Una altra de les seves canons ms conegudes s "Cry to Em", usada en la famosa escena del ball de seducci en la pellcula Dirty Dancing. El 1964 va escriure i va gravar "Everybody Needs Somebody To Love", la seva aposta ms prominent en el soul durador. 

A ms de la immediata versi dels The Rolling Stones, aquesta can va ser tamb adaptada per Wilson Pickett, i gaireb una dcada i mitjana desprs, el 1980, va ser utilitzada en la banda sonora de la pellcula The Blues Brothers. La seva carrera va ressucitar d'alguna manera el 2002, amb la publicaci de Don't Give Up On Em, on interpreta les composicions escrites especialment per a l'lbum d'alguns dels millors artistes mundials, com Bob Dylan, Brian Wilson, Van Morrison, Elvis Costello i Tom Waits. 

Burke ha realitzat diverses collaboracions tant en la petita com en la gran pantalla, i les seves gires arriben a penjar el cartell de "no hi ha entrades", com va ocrrer en el Royal Albert Hall de Londres durant la seva gira de tardor al Regne Unit. 

Burke s pare de 21 fills (14 filles i 7 fills), t 84 nts i 17 besnets. Alguns dels seus fills i nts es dediquen professionalment en diferents camps de la indstria musical, encara que cap ha aconseguit el renom del seu patriarca. Al setembre de 2006, Burke va tornar a les seves arrels country amb la publicaci d'un lbum de 14 canons sota el nom de "Nashville", produt per Buddy Miller. Algunes de les veus convidades inclouen a Emmylou Harris, Dolly Parton, Patty Griffin, Gillian Welch i Patty Loveless.

Discografia.
1962 - Solomon Burke (Kenwood);
1964 - Rock 'n' Soul (Atlantic Records);
1965 - The Rest of Solomon Burke (Atlantic);
1968 - I Wish I Knew (Atlantic);
1968 - King Solomon (Sequel);
1969 - Proud Mary  ;
1972 - King Heavy  ;
1972 - Electronic Magnetism;
1974 - I Have a Dream;
1975 - Back to My Roots;
1975 - Music to Make Love By;
1979 - Sidewalks, Fences & Walls;
1979 - Lord We Need a Miracle;
1979 - Get up and Do Something;
1981 - King of Rock 'n' Soul;
1983 - Take Me, Shake Me (directe);
1985 - Soul Alive!;
1986 - A Change Is Gonna Come;
1987  - Love trap;
1990 - Into My Life You Came;
1990 - This Is His;
1990 - Homeland;
1993 - Soul of the Blues;
1994 - Live at House of Blues;
1997 - Definition of Soul;
1998 - We Need a Miracle;
1999 - Not by Water But Fire This Time;
2002 - Soulman;
2002 - Don't Give Up On Me;
2002 - The Incredible Solomon Burke at His Best;
2003 - The Apollo Album;
2005 - Make Do With What You Got;
2006 - Nashville;

Enllaces externos.
 thekingsolomonburke.com ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148322" title="OK Computer" nonfiltered="158" processed="156" dbindex="60175">
OK Computer s el tercer LP de la banda britnica Radiohead. Aquest disc va sortir a la llum l'1 de juliol de 1997 precedit del single "Paranoid Android". 

L'lbum va comptar amb un gran xit comercial i de crtica posant al grup britnic al front de la msica rock moderna, sent considerat per molts com el millor disc de Radiohead. 

OK Computer va ser nominat als premis Grammy de 1998 en la categoria "Millor actuaci de msica alternativa". Per als experts i els crtics musicals pot ser que sigui un dels millors lbums desprs del Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band (The Beatles) quant a canvi es refereix, ja que ambds van ser intenses transicions d'un estil musical a altre ms pur i madur. El disc, considerat el Dark Side of the Moon de la dcada dels 90, es presenta com el salt qualitatiu i quantitatiu d'aquesta banda, que fins al segon lbum solament presentava quadres regulars i clssics del rock dels 90. No obstant aix, el concepte propositiu i de ruptura de les bases que fins a llavors es van marcar en el rock contemporani es trenquen amb aquest disc. Entre les canons ms conegudes d'aquest disc hi figuren la ja nomenada "Paranoid Android",  "Karma Police" i "No Surprises". Tamb s inclouen temes molt estimats com "Lucky",  o "The Tourist".


 Llistat de canons .
Totes les canons escrites per Thom Yorke excepte on sigui indicat

 Airbag (4:44);
 Paranoid Android (6:23);
 Subterranean Homesick Alien (4:27);
 Exit Music (For A Film) (4:24);
 Let Down (4:59);
 Karma Police (4:21);
 Fitter Happier (1:57);
 Electioneering (3:50);
 Climbing Up The Walls" (4:45);
 No Surprises (3:48);
 Lucky (4:19);
 The Tourist" (5:24) (Greenwood);

Curiositats.
 En el 2006, el grup Easy Star All Stars va treure una versi reggae del disc anomenada Radiodread.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148323" title="Kid A" nonfiltered="159" processed="157" dbindex="60176">
KID A s el quart lbum d'estudi de la banda britnica de rock alternatiu Radiohead. 

Va sortir al mercat el 27 de setembre del 2000 al Regne Unit i el 3 d'octubre de 2000 als Estats Units i Canad. 

L'lbum va arribar a ser Disc de Plat en el seu primer mes i va ser el primer lbum de Radiohead a debutar com #1 en el Billboard d'Estats Units, malgrat que la banda s'hagus negat a treure un vdeo o single. Alguns observadors atribuxen aix al fet d'una campanya nica de mrqueting (l'lbum estava totalment disponible per internet al portal de Napster abans del seu llanament i la banda va disposar una srie de blips o anti-videos de cada can). D'altres ho atribuxen a l'xit massiu de la seva anterior producci, OK Computer. 

Masteritzat a Abbey Road el 7 d'agost del 2000. 

Post OK Computer. 
Kid A va representar un canvi en la proposta musical d'aquesta banda. La producci anterior, OK Computer, avanava en el seu projecte post grunge/indie rock cap a un terreny on el Rock Alternatiu es barreja amb la Msica experimental, KID A significa l'arribada a aquest inquietant territori. A conseqncia de l'xit internacional que va anar el LP anterior, OK Computer, Thom Yorke va entrar en una etapa de bloqueig creatiu. Aquesta aclaparant sensaci li envaa des dels dies de la gira. 
El seu amic personal Michael Stipe (vocalista de R.E.M.) li va donar una recomanaci que integraria la lletra de la can how to disappear completely.

El contingut musical de KID A s el resultat de l'experimentaci en el procs d'enregistrament. El so de OK COMPUTER va canviar drsticament: les lletres van tenir ms abstracci i es noten influncies de Krautrock, Avant-Jazz i msica clssica del segle XX, juntament amb Ones Martenot. 

Com resultat, KID A va ser vist pels crtics com "el millor lbum electrnic d'una banda de rock". KID A va tenir nominacions als Grammy l'any 2000 i va guanyar el 2001 el premi per Millor lbum de Msica Alternativa.

LListat de canons.
    
 "Everything In Its Right Place"   4:11;
 "Kid A"   4:44;
 "The National Anthem"   5:50;
 "How to Disappear Completely"   5:55;
 "Treefingers"   3:42;
 "Optimistic"   5:16;
 "In Limbo"   3:31;
 "Idioteque"   5:09;
 "Morning Bell"   4:29;
 "Motion Picture Soundtrack"   7:01;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148324" title="Columbia Records" nonfiltered="160" processed="158" dbindex="60177">
Columbia Records s el nom de marca ms antic utilitzat en l'enregistrament de so, data de 1888. Actualment s una subsidiria de la marca Sony BMG. 

 Histria . 

Columbia va ser originalment la distribudora i venedora dels fongrafs de Edison i els cilindres per als fongrafs a Washington, DC, Maryland i Delaware. Com era el costum d'algunes companyies regionals de fongrafs, Columbia va produir molts dels enregistraments en cilindres comercials. 

Columbia va incrementar els seus llaos comercials amb Edison i la "North American Phonograph Company" el 1893, i posteriorment noms venia enregistraments i fongrafs de la seva prpia manufactura. Columbia va comenar venent discos gravats i fongrafs addicionalment als sistemes de cilindres el 1901. Per una dcada Columbia va competir tant amb la companyia de cilindres per a fongraf de Edison com amb la companyia de discos gravats Victor Talking Machine, sent un dels tres grans noms en el so gravat. 

El 1908 Columbia va introduir la producci massiva dels discos de doble costat, amb enregistraments estampats en ambds costats del disc. Aix corria per als enregistraments comercials de msica popular i cantants de poc renom, car els enregistraments de celebritats com cantants d'pera i famosos instrumentistes, van seguir sent d'una sola cara fins a l'any 1923 quan es decideix (conjuntament amb Victor i el seu fams Segell Vermell) deixar de produir aquesta classe de discos i bolcar-se de ple a la producci de discos dobles. 

El 1903 comena la famosa srie de discos de "Celebritats" sota el nom de "Columbia Grand Opera Record", contant amb alguns dels ms destacats cantants lrics de l'poca com Ernestine Schumann-Heink, Edouard de Reszke i Sigrid Arnoldson. Eren discos d'una sola cara amb acompanyament de piano, com generalment es va fer fins a 1905 quan els cantants van comenar a acompanyar-se amb orquestra. 

Columbia va asseure precedent en la innovaci i perfeccionament que feia dels seus productes, ja sigui millorant alguns dispositius patentats per Edison o b brindant millores de la seva prpia inventiva quant al mecanisme dels aparells i a la seva part acstica, millorant les membranes de reproducci i d'enregistrament i arribant moltes vegades a superar als aparells de Edison en mecnica i reproducci del so. 

Al juliol de 1912 Columbia va decidir concentrar-se exclusivament en els enregistraments de discos, i aturar l'enregistrament per a cilindres i la manufactura de fongrafs amb cilindres, encara que van continuar pressionant i venent enregistraments en cilindre del seu catleg anterior per un o dos anys ms. 

A principis de 1925 Columbia va comenar gravant amb el nou procs elctric d'enregistrament sota la llicncia de "Western Electric". En un acord secret amb Victor, ambdues companyies no van fer del coneixement pblic el nou procs d'enregistrament per alguns mesos, aix per a no danyar les vendes del seu catleg d'enregistraments acstics mentre un nou catleg d'enregistraments elctrics era construt. El 1926, Columbia va adquirir Okeh Records. 

A l'octubre de 1928, l'executiu de Columbia, Frank Buckley Walter es va aventurar amb els primers enregistraments del gnere de msica country o "hillbilly" a Johnson City, Tennessee va incloure a artistes com Clarence Green i al lengendari violinista i actor, Charlie Bowman.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148325" title="Capitol Records" nonfiltered="161" processed="159" dbindex="60178">

Capitol Records s una de les discogrfiques ms importants, amb base als Estats Units, propietat de EMI. 

Histria. 

La companyia Capitol Records fou fundada pel compositor Johnny Mercer el 1942, amb el suport financer del productor de pellcules Buddy DeSylva i la perspiccia financera de Glenn Wallichs, (amo de Music City, que en aquesta poca era una de les ms grans botigues de discos de Los Angeles, Califrnia). La botiga Music City propietat de Wallichs, va obrir el 1940 i es trobava en el cant de Sunset amb Vine. Fou la botiga principal en venda de discos del sud de Califrnia per dcades, per va tancar el 1978. Capitol Records va obrir en una oficina de magatzem en l'edifici de Music City. Capitol va ser el primer segell de la Costa Oest, competint contra RCA-Victor, Columbia Records i Decca, tots situats a Nova York. 

En afegiment a l'estudi d'enregistrament a Los ngeles, Capitol tenia un a Nova York, i en ocasions enviava equip d'enregistrament a Nova Orleans i altres ciutats.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148329" title="Betamax" nonfiltered="162" processed="160" dbindex="60179">


Betamax s un Format de vdeo introdut per Sony a principis de 1976. Desprs d'una dcada d'anuncis, finalment Sony va presentar al mercat el seu sistema de cintes de vdeo Betamax. 

El sistema de vdeo permetia gravar programes de televisi mentre es veia altre canal o veure'l posteriorment. De grandria ms petita que la seva competncia VHS, tenia ms lnies de definici (millor qualitat d'imatge). D'altra banda, VHS oferia una hora ms de durada. Encara quan el Betamax oferia una millor qualitat d'udio i vdeo, aquest noms podia aprofitar-se amb altaveus i televisors de gamma alta... equip molt rar en les llars de l'poca. 

El format pioner de Sony va tenir el mercat del vdeoenregistrament per a ell sol per gaireb un any, fins que s llanat el format VHS, creat per JVC i Matsushita (Panasonic), iniciant-se una veritable guerra de formats. Betamax oferia un enregistrament per mitj d'un disc magntic que escrivia amb un bra en l'interior del sistema, s a dir, el sistema d'escriptura estava dins de la cinta. L'inconvenient: oferia 1 hora i 30 minuts d'enregistrament quan una pellcula de cinema estndard durava 2 hores. Aquesta diferncia va ser crucial. Amb el temps es va iniciar una guerra de preus per dominar l'estndard. Per el fet que realment va inclinar la balana va ser l'avidesa de Sony per obtenir rendiments del seu invent. 

Mentre que JVC va preferir sacrificar aquestes ganncies i obrir el seu estndard, les restriccions del Betamax van dur que el 1984 noms dotze companyies li donssin suport, contra els quaranta fabricants de reproductors VHS. 

El 1984, la Sony va vendre 2.300.000 unitats de Betamax. El seu competidor va vendre tres vegades aquesta quantitat. La carrera estava perduda. El 1988 Sony va admetre la seva derrota i va anunciar la producci d'una lnia de grabadors en VHS. VHS tenia el 95% del mercat. El resultat, VHS es convertiria en l'estndard pels prxims 20 anys. 

El 1979, Sony va ser acusat d'infringir el dret de cpia dels programes de televisi i pellcules, per Universal Studios i Disney. Conseqncia de tot, Sony va comenar a perdre quota de mercat. A principi dels 80s era propera al 25%, pel que els distribudors de pellcules pregrabades van comenar a fer ajustaments en les seves lnies de productes. Sony va continuar desenvolupant la seva tecnologia igual que JVC. Ambds sistemes de qualitat similar, eren incompatibles. 

Aquesta histria ha estat objecte d'estudis i ha deixat algunes conclusions importants en la indstria. s conegut com El Cas Betamax. S'ha dit que Sony mai va deixar la seva llicncia de Betamax, mentre que JVC va llicenciar la seva tecnologia a diverses companyies. Per s'ha sabut que en realitat Sony si va intentar llicenciar la seva tecnologia. D'altra banda, efectivament la quantitat de pellcules pregrabades en format Beta era menor al de VHS, per noms una vegada que va comenar a perdre participaci de mercat. 

En el 2002, desprs de 24 anys de suport, Betamax mor al deixar de produir-se encara que alguns segueixen venent el que queda d'estoc. En l'mbit professional era el mitj clssic per a fer curtmetratges per amateurs i estudiants de les arts de cinema, degut principalment al seu baix preu, fins a la massificaci del sistema digital mini DV. No obstant aix, el betacam, el seu "cos" professional, segueix vigent.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148331" title="Betacam" nonfiltered="163" processed="161" dbindex="60180">
Betacam s una famlia de formats de vdeo professional de mitja polzada (1/2") creada per Sony el 1982. Tots els formats fan servir el mateix tipus de cinta magntica, que s el que defineix a Betacam, amb idntica grandria, ample de cinta i forma d'enfilat. Les seves diferents variants ho converteixen un sistema altament compatible i amb una mplia evoluci. 

Les cintes tenen dues grandries distints: S i L. Les cmeres Betacam noms admeten la grandria S, mentre que els magnetoscopis suporten S i L. Les cintes i els estoigs tenen colors distints depenent del format especfic del que es tracti. Betacam incorpora una clau mecnica que permet al magnetoscopi identificar a quin sistema pertany la cinta inserida en ell.

Variants de Betacam. 

 Betacam / Betacam SP . 

El primer format 'Betacam' va ser llanat el 1982. s un sistema analgic de vdeo per components, que emmagatzema la luminncia (I) en una pista i la crominncia (I-R, I-B) en altra distinta. 

La separaci dels senyals proporciona una qualitat suficient per a un entorn broadcast i 300 lnies verticals de resoluci. El Betacam original utilitza cintes magntiques d'xid, que sn exactament les mateixes que la seva versi domstica, el Betamax, creat tamb per Sony el 1975. 

Les cintes verges Betacam es poden usar en magnetoscopios Betamax i viceversa. La diferncia entre ambds formats consisteix que Betamax grava una senyal de vdeo compost (igual que altres formats com VHS, O-Matic i el format C de 1 polzada, mentre que Betacam usa una senyal per components i una major velocitat de passada de cinta, el que proporciona millor qualitat d'udio i vdeo. Una cinta L-750 permet 3 hores d'enregistrament en Betamax i noms 30 minuts d'enregistrament en Betacam, per amb una qualitat molt superior. El Betacam SP va ser creat el 1986, i millorava la seva resoluci a 340 lnies verticals i afegia dues pistes d'udio. Betacam SP (SP significa "Superior performance", s a dir, "rendiment superior") es va convertir en l'estndard de vdeo per a les cadenes de televisi i la producci de gamma alta fins a l'entrada dels formats digitals a partir de mitjans dels anys 90. 

Encara que les grandries i durades de cinta sn iguals, les cintes de Betacam SP usen metall evaporat en lloc d'xid, de menor qualitat, pel que no es pot utilitzar el mateix suport. En la prctica hi ha una variaci en la durada de les cintes en PAL, ja que les marques comercials indiquen la durada per a NTSC. Per cada 5 minuts de cinta s'afegix un addicional; aix una cinta Betacam venuda com de 30 minuts en PAL durar 36 minuts. Tota la gamma Betacam est dissenyada per a ser compatible entre si, per noms amb versions anteriors i generalment en lectura. Aix significa que un equip Betacam SP podr llegir (noms llegir) cintes Betacam, per no podr gravar amb elles i Betacam no podr llegir Betacam SP. Segons Sony ha anat incorporant formats amb el sistema Betacam ha anat mantenint aquesta compatibilitat. 

Per tant existeixen magnetoscopis MPEG IMX que llegeixen Betacam, Betacam SP, Betacam Digital, Betacam SX i MPEG IMX. Aquest s un dels grans avantatges que han perms l'xit de la gamma Betacam, ja que no fa necessari repicar/convertir l'arxiu guardat en versions antigues. 



Betacam i Betacam SP sol utilitzar cintes de color negre o gris. Les primeres cmeres de vdeo Betacam venien acompanyades d'un magetoscopio reproductor. Els primers models van ser la BVP-3, que usava 3 tubs Saticon, i la BVP-1, amb un nic tub Trinicon de 3 bandes. A pesar de venir acompanyades per un magnetoscopio (BVW-1), sn equips camcorder, s a dir, cmeres amb magnetoscopi incorporat. 

Les cintes noms podien reproduir-se en la cmera a travs del visor en blanc i negre. Per a visionar en color existia un magnetoscopi d'estudi, el BVW-10, que no obstant aix era noms reproductor. Al principi Betacam estava concebut noms com format de captaci ENG. Per a muntar s'usaven editors A/B ROLL que reproduen Beta i gravaven C-1 o O-Matic. A ms, la primera gamma d'equips incloa un reproductor porttil (BVW-20) amb monitor en color, el que permetia comprovar la imatge in situ.

Al contrari que el BVW-10, no duia incorporat un TBC (Time Base Corrector). Amb l'xit de Betacam com format per a informatius, la gamma aviat va incloure el reproductor d'estudi BVW-15 i el magnetoscopi grabador BVW-40. 

 Betacam Digital . 

 

El Betacam Digital (conegut tamb com Digi Beta i DBC) va ser llanat el 1993. El sistema venia a suplantar a Betacam i Betacam SP, encara que en la prctica han conviscut i segueixen convivint per qestions prctiques i econmiques (el 2004 encara se seguia usant Beta SP en grans quantitats a Televisi Espanyola). Alhora Betacam Digital va ser la primera aposta econmica de Sony en digital, enfront del D1, oferint alta qualitat a un preu acceptable. Les cintes S arriben als 40 minuts i les L fins a 124 minuts de durada. 

Betacam Digital grava usant un senyal de vdeo per components comprimida amb l'algorisme DCT (el rtio de compressi s variable, normalment al voltant de 2:1). La seva profunditat de color s de 10 bit i la seva freqncia de mostreig s  en PAL (720x576) i NTSC (720x486), amb el resultat d'un bitrate de 90 Mb/s. Quant a so proporciona 4 canals d'udio PCM a 48 KHz i 20 bits. 

Inclou dues pistes longitudinals per a control track i codi de temps. Betacam Digital s considerat tradicionalment el millor format de vdeo digital de resoluci estndard (SD). En general s usat com format de cinta per a msters i treballs de qualitat mitja-alta, especialment postproducci i publicitat, encara que algunes empreses ho usen per a qualsevol comesa. s ms car que uns altres com el DVCAM i el DVCPRO, per proporciona major qualitat. Panasonic t un format una mica semblant, el DVCPRO 50. Altre factor que va contribuir a l'xit del Beta Digital s la incorporaci en els magnetoscopis de la connexi digital SDI, de tipus coaxial. Les empreses podien usar un format digital sense necessitat de renovar tot el cablejat coaxial previ. Betacam Digital fa servir cintes de color blau.


Betacam SX. 

 

Betacam SX s un format digital creat el 1996, amb la idea de ser una alternativa ms barata al Betacam Digital, especialment per a treballs ENG. Comprimeix el senyal per components usant MPEG-2 4:2:2 Profile@ML (MPEG-2 4:2:2P@ML), amb 4 canals d'udio PCM a 48 KHz i 16 bits. Betacam SX s compatible amb cintes de Betacam SP. La grandria S guarda fins a 64 minuts i la grandria L, fins a 194. Al crear el format, Sony va idear una srie de camcorders hbrids, que permetien gravar tant en cinta com en disc dur, aix com un repicat a alta velocitat. Aix s'estalviava desgast dels capals de vdeo i s'accelerava la captura de cara a la edici no lineal. Tamb va incorporar el good shot mark, que permetia incorporar marques en la cinta. L'equip podia accedir rpidament a aquestes marques i reproduir-la. Betacam SX usa cinta de color groc.

MPEG IMX. 
MPEG IMX s una variant del Betacam creat el 2001. Utilitza, igual que Betacam SX, una compressi MPEG, per amb un bitrate superior. Comparteix la norma CCIR 601, amb fins a vuit canals d'udio i una pista de codi de temps. Manca d'una pista analgica de control track com el Betacam Digital, per pot usar la pista 7 d'udio per a aquesta comesa. s un sistema de vdeo per components comprimit amb el MPEG-2 4:2:2P@ML. Permet tres nivells de bitrate distints: 30 Mb/s (compressi 6:1), 40 Mb/s (compressi 4:1) i 50 Mb/s (compressi 3,3:1). Amb els magnetoscopios IMX, Sony va introduir dos noves tecnologies: SDTI i i-VTR. SDTI permet que vdeo, udio, TC i control remot viatgin per un noms cable coaxial. i-VTR fa que les mateix dades puguin ser transmesos per IP a travs d'una connexi ethernet. Tamb inclou la funci good shot mark de Beta SX. Les cintes de grandria S graven fins a 60 minuts i les de grandria L, fins a 184 minuts. MPEG IMX usa cintes de color verd. El format tamb forma part de la gamma XDCAM, i pot gravar en Professional Disc, una especificaci de Blu-ray Disc per a vdeo broadcast.

 HDCAM / HDCAM SR . 

HDCAM, creat el 1997, s una versi de Alta definici (HD) de la famlia Betacam, i mant la mateixa cinta de 1/2 polzada. Utilitza una freqncia de mostreig 4:2:2 i 8 bits de profunditat de color en vdeo per components. Aquest format, al tractar-se de HD, permet gravar en resolucions superiors, a 720 i 1080 lnies. A ms, com est destinat al cinema, a ms dels habituals 50 i 60 frames per segon, PAL i NTSC respectivament, grava a una velocitat de 24 fps, la mateixa que s'usa en cinema amb suport fotoqumic. A ms pot realitzar exploraci progressiva, a ms de la exploraci entrellaada tradicional de vdeo. El seu bitrate de vdeo s 144 Mb/s. Quant a udio grava 4 canals d'udio AES/EBU a 48 KHz i 20 bits. HDCAM usa cinta negra amb pestanya taronja.

Pistes en Betacam. 

El sistema Betacam t una manera d'enregistrament de la informaci sobre la superfcie de la cinta que s necessari comprendre per a entendre el funcionament del format i de molts sistemes d'edici de vdeo. Com la immensa majoria dels formats, grava la informaci de vdeo en traces verticals i la resta d'informaci en traces longitudinals. Aquest sistema ve heretat dels primers formats de vdeo com el B i el C. Betacam SP grava la informaci de vdeo en 4 traces cada passada. Les dos interiors contenen la informaci de luminncia (I) i les dos exteriors, la crominncia (C). Aix mateix, les exteriors duen incloses les pistes 3 i 4 d'udio, que van en freqncia modulada. Aix pot donar problemes i moltes vegades aquestes dues pistes d'udio sofrixen interferncies. En les mateixes pistes verticals est la informaci relativa al VITC (Vertical Interval Time Code). Les pistes longitudinals graven udio i informaci de track i codi de temps. Les dues superiors graven udio 1 i 2, quedant la 1, generalment usada per a locucions, en l'interior, ms protegida. Les inferiors graven TC en l'exterior, i control track en l'interior, perqu vagi protegida, ja que es tracta d'informaci sobre el gir del motor de lectura/enregistrament.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148332" title="Gran Premi de Canad del 1993" nonfiltered="164" processed="162" dbindex="60181">
Resultats del Gran Premi del Canad de Frmula 1 de 1993, disputat al circuit urb de Gilles Villeneuve a Montreal el 13 de juny del 1993.


 Resultats de la cursa .






 Altres .

 Volta  rpida:  Michael Schumacher  1m  21. 500;
 Pole: Alain Prost  ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148338" title="Gran Premi de Canad del 1994" nonfiltered="165" processed="163" dbindex="60182">
Resultats del Gran Premi del Canad de Frmula 1 de 1994, disputat al circuit urb de Gilles Villeneuve a Montreal el 12 de juny del 1994.


 Resultats de la cursa .






 Altres .

 Volta  rpida:  Michael Schumacher   1m  28. 927;
 Pole: Michael Schumacher  1m  26. 178;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148339" title="The Creedence Clearwater Revival Definitive Collection" nonfiltered="166" processed="164" dbindex="60183">
The Creedence Clearwater Revival Definitive Collection s un disc de Creedence Clearwater Revival editat i comercialitzat per Fantasy Records, l'any 1993. 

Llista de canons.


 Green River 2m31s;
 Proud Mary  3m07s;
 Bad Moon Rising  2m20s;
 Travelin Band  2m07s;
 Who Ill Stop The Rain?  2m28s;
 Down On The Corner  2m43s;
 Lodi 3m08s;
 Up Around The Bend  2m40s;
 Have You Ever Seen The Rain? 2m39s;
 Lookin Out My Back Door 2m31s;
 It Came Out Of The Sky  2m52s;
 Sweet Hitch-Hicker  2m55s;
 Molina  2m41s;
 Born On The Bayou  5m14s;
 Tombstone Shadow  3m36s;
 Don t Look At Me Now (Aint You Or Me)  2m10s;
 Hey tonight  2m41s;
 Pass The Voice  11m02s;
 Fortunate Son  2m20s;
 Cotton Fields2m53s;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148340" title="Gran Premi de Canad del 1995" nonfiltered="167" processed="165" dbindex="60184">


Resultats del Gran Premi del Canad de Frmula 1 de 1995, disputat al circuit urb de Gilles Villeneuve a Montreal el 11 de juny del 1995.


 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Volta  rpida:  Michael Schumacher   1m  29. 174;
 Pole: Michael Schumacher   1m 27. 661;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148361" title="Pelatge" nonfiltered="168" processed="166" dbindex="60185">


El pelatge s el pl corporal dels mamfers no humans. s la protecci que tenen els mamfers contra el fred, per no en tenen pas tots ; els animals sense pelatge es consideren "nus".

El pelatge d'un animal sol consistir en dues capes: una inferior amb cabells ms curts i enrinxolats, ms densa que la superior; i la capa superior, amb cabells ms llargs i llisos i que sol sser la part visible del pelatge de l'animal. A ms, la capa superior cont la majoria de la pigmentaci.

Hi ha una gran polmica sobre l's del pelatge d'animals per la indstria textil. Els grups de defensa dels animals argumenten que s innecessari de fer servir les pells de criatures vives quan es poden fer servir materials com el cot, el cnem la llana o els materials sinttics.

Vegeu tamb.
Indstria pelletera;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148362" title="Lucerna" nonfiltered="169" processed="167" dbindex="60186">



Lucerna (en alemany: Luzern) s una ciutat de la Sussa central, amb una poblaci de 60.274 habitants (2003) i s la capital del cant de Lucerna. La ciutat s'aixeca a la vora del Llac de Lucerna (Vierwaldstttersee) amb un fams pont de fusta i amb la vista del Munti Pilatus i el Rigi. 

 Historia . 

La ciutat va sorgir d'un petit poble situat a la vora del Llac de Lucerna, el poble va ser fundat desprs de la creaci d'un monestir l'any 700. El nom llat "Luciaria" apareix per primera vegada en els registres histrics l'any 840.

 Enllaos externs .

Pgina de la ciutat de Lucerna;
Luzern Tourismus AG - oficina de turisme;
Fotogaleria de Lucerna;
Guia de Lucerna ;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148373" title="Multituberculat" nonfiltered="170" processed="168" dbindex="60187">

Els multituberculats (Multituberculata) sn la nica gran branca de mamfers extingida, i no tenen descendents vivents. Existiren durant ms de 100 milions d'anys, i se'ls sol considerar els mamfers ms exitosos de la histria natural. Semblants als rosegadors, aparegueren al Jurssic mitj, fa 160 milions d'anys, sobrevisqueren l'extinci del Cretaci-Terciari i s'extingiren a principis de l'Oligoc, fa uns 35 milions d'anys. L'estructura plvica dels multituberculats suggereix que donaven a llum cries petites i desvalides, com els marsupials actuals. El seu nom ve de les seves dents molars, que tenien molts tubercles posats en fila. Tenien un sol parell d'incisius i cap ullal, com els rosegadors actuals. Els multituberculats tamb foren els primers mamfers que visqueren als arbres. A finals del Cretaci, ms de la meitat de les espcies de mamfer de l'hemisferi nord eren multituberculats.

Es coneixen uns vuitanta gneres de multituberculat, incloent-hi Lambdopsalis, Ptilodus, Haramiya i Meniscoessus.

Subdivisions dels multituberculats.
Al seu estudi fet l'any 2001, Kielan-Jaworowska i Hurum descobriren que la gran majoria de multituberculats es poden classificar en dos subordres: Plagiaulacida i Cimolodonta. L'nica excepci s el gnere Arginbaatar, que t caracterstiques dels dos subordres.

Plagiaulacida s un grup parafiltic; s un subordre informal que no compleix amb el requisit cladstic d'estar compost d'un avantpassat i tots els seus descendents. Els seus membres sn els multituberculats ms basals. Cronolgicament, existiren entre el Jurssic mitj fins el Cretaci inferior. Aquest grup est subdividit en tres grups informals; els allodntids, paulchoffcids i plagiaulcids.

Cimolodonta sembla ser un subordre natural (monofiltic). Inclou els multituberculats ms desenvolupats, i visqueren entre el Cretaci inferior i l'Eoc. Hi ha les superfamlies Djadochtatherioidea, Taeniolabidoidea, Ptilodontoidea i el grup Paracimexomys.

A ms, hi ha les famlies Cimolomyidae, Boffiidae, Eucosmodontidae, Kogaionidae, Microcosmodontidae i els dos gneres Uzbekbaatar i Viridomys. S'espera que nous descobriments puguin contribuir a la classificaci d'aquests tipus de multituberculat.

Distribuci geogrfica.
Tret d'uns quants fssils mal preservats a Sudfrica, els multituberculats noms es troben a l'hemisferi nord. Un grup meridional, Gondwanatheria, fou relacionada amb aquest ordre, tot i que aquesta teoria no compta amb gaire suport.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148375" title="Sant Salvador de Breda" nonfiltered="171" processed="169" dbindex="60188">

El monestir de Sant Salvador de Breda s un antic cenobi benedict situat en la localitat de Breda, en la comarca de La Selva, molt prop del masss del Montseny. Juntament amb la resta del nucli antic de la ciutat, va ser declarat Monument Histric Artstic el 1974.
Histria. 
El monestir, aix com el castell de Montsoriu, est ntimament relacionat amb la casa dels Cabrera, vescomtes de Girona. Segons consta en l'acta fundacional, els vescomtes Guerau I i Ermessenda van decidir construir el cenobi per a  salvar les seves nimes  i perqu Du els ajuds a salvar-se dels seus enemics. La construcci es va iniciar el 4 de juny de 1038 i l'encarregat de supervisar les obres va ser Sunyer, primer abat de Sant Salvador. Sunyer va morir abans que l'edificaci finalitzs i va ser el seu successor, l'abat Amat, qui finalment va culminar l'obra. L'esglsia del monestir va ser consagrada pels bisbes de Girona i de Barcelona el 4 d'octubre de 1068. A la cerimnia va assistir Pon I, fill dels vescomtes de Cabrera, aix com diversos nobles. 

Durant els primers anys d'existncia del monestir es van realitzar importants obres d'ampliaci, com la construcci de l'esglsia de Santa Maria, propera a l'edifici principal, destinada a donar acollida als nombrosos fidels que s'acostaven fins a Sant Salvador. Els devots acudien de forma massiva, sobretot per a venerar les relquies dels sants Iscle i Victria, donades en 1263 pel vescomte Guerau IV de Cabrera. Les relquies es conservaven en una arqueta que va desaparixer entre 1820 i 1823 . 

La casa de Cabrera va realitzar importants donacions al cenobi el que va permetre que aquest creixs en importncia. Al segle XIII fins i tot va tenir un monestir filial en la comarca del Rossell, el de Sant Salvador de la Sira. En el 1373 aquest monestir va ser venut als cavallers hospitalaris de Mas-Du. A mitjan d'aquest mateix segle, el monestir es va convertir en filial del de Sant Cugat encara que va seguir conservant abat propi.

Miquel Sams (president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1470 i 1473),  va ser abat entre 1470-1507, i va fer construir la casa abacial gtica i la faana de l'esglsia.

A principis del segle XIX, la vida al cenobi seguia sent activa. Durant la invasi napolenica, les tropes franceses es van dur de Sant Salvador un total de 17 campanes. Al 1821, un decret va ordenar que els monjos abandonessin el monestir durant un perode de tres anys, el que va propiciar una primera espoliaci de les seves pertinences. Finalment, al 1835, els vuit monjos que encara quedaven juntament amb l'abat Isidre Santacreu, van abandonar de forma definitiva el recinte, donant per finalitzada la vida monacal a la vila de Breda.
Edifici.
 
Es conserva molt poc de la construcci romnica original. L'antic campanar de l'esglsia, construt al segle XI, s l'edifici millor conservat. Es tracta d'una esvelta torre d'una altura de 32 metres i de planta rectangular. Consta de cinc pisos amb finestres als quatre superiors. L'antiga esglsia, d'estil gtic i construda entre el segle XIV i el segle XVI, funciona com temple parroquial. T un claustre d'estil romnic tard que va quedar parcialment destrut en 1877 durant l'ltima guerra carlina. Annex al claustre es troba l'antiga casa abacial que inclou un ampli pati amb vitralls i arcs gtics, conegut com pati de l'abadia. Les tombes dels nobles que es van enterrar en el cenobi, entre ells, els de la casa de Cabrera, van ser profanades i espoliades i queden poques restes d'elles. Destaca l'antiga llosa dels vescomtes de Cabrera del segle XVI. 

L'esglsia annexa de Santa Maria s a l'actualitat un museu municipal que alberga l'obra del pintor Josep Aragay.

Enllaos externs.
Informaci del monestir;

Bibliografia.
 Antoni Pladevall Els monestirs catalans Barcelona: Edicions Destino, 1970. ISBN 84-233-0511-2 ;
 Jordi Toms Bonell Descobrir Catalunya Barcelona: Premsa catalana, 1994;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148378" title="Johannesburg" nonfiltered="172" processed="170" dbindex="60189">

Johannesburg (en isiZulu iGoli, el lloc de l'or, iRhawutini en isiXhosa) s la ciutat ms gran i poblada de Sud-frica. Els sud-africans la coneixen informalment amb els noms de "Jo'burg", "Jozi" i "JHB". s la capital de la provncia de Gauteng, la ms rica del pas, i la seva regi metropolitana s la ms prspera econmicament de tota l'frica subsahariana. T una de les rees metropolitanes ms grans del mn i s l'nica ciutat sud-africana que entra dins el rnquing de les anomenades ciutats globals. Tot i ser la capital econmica de Sud-frica, no s considerada cap de les seves tres capitals oficials, que sn Pretria (seu del poder executiu), la Ciutat del Cap (seu del poder legislatiu) i Bloemfontein (seu del poder judicial), si b a Johannesburg hi t la seu el Tribunal Constitucional. 

A causa de la seva situaci a la serralada del Witwatersrand, rica en minerals, Johannesburg s un dels centres mundials ms importants en el comer d'or i diamants a gran escala. El seu aeroport, anomenat des del 2006 O.R. Tambo en honor del primer president del Congrs Nacional Afric, s el ms gran i amb ms trnsit aeri de l'frica, i s la principal porta d'entrada als estats de l'frica austral.

Segons el cens del 2001, la poblaci de la ciutat era de 3.225.812 habitants, en un municipi molt extens de 1.644 km, cosa que donava una densitat de 1.962 hab/km. La poblaci s majoritriament negra (73%); els blancs hi representen un 16%, el 6% sn mestissos i el 4% sn d'origen asitic; el 34% parlen llenges nguni (principalment zulu), el 26% llenges del grup sotho, el 19% angls i el 8% afrikaans. La poblaci de l'rea metropolitana s'acosta als vuit milions de persones.  

Histria.
La ciutat va nixer a la fi del segle XIX com un ms dels nuclis de poblaci bastits entorn dels jaciments sorgits arran de la febre de l'or a la regi del Witwatersrand, i inicialment no era ms que un suburbi de Pretria. El seu nom prov precisament de l'inspector general de la zona, Johannes Rissik. Va viure les tensions entre el govern ber i els britnics que va comportar la victria dels segons i el control de la regi, on s'havien desplaat milers de treballadors d'arreu del pas, juntament amb immigrants vinguts de Nord-amrica, el Regne Unit i la resta d'Europa. 

Johannesburg inclou al sud-oest del terme municipal la famosa rea residencial de Soweto, establerta pels governs de lapartheid per allotjar-hi un gran nombre de treballadors immigrants negres, escenari de les protestes contra aquest sistema de govern als anys 1976-77.

Enllaos externs.
 Pgina oficial de Johannesburg ;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148381" title="Butlla" nonfiltered="173" processed="171" dbindex="60190">
Una butlla s un document segellat sobre assumptes poltics o religiosos. Si est autenticada amb el segell papal, rep el nom de butlla papal  o butlla pontifcia. s una comunicaci ms formal que l'encclica per a l'igual que aquesta es coneix pel nom de les primeres paraules llatines que cont. Adopta la forma textual d'una carta dirigida al conjunt dels fidels

Llista de les butlles papals ms rellevants.
1059: In Nomine Domini: estableix que noms els cardenals poden escollir el nou Papa;
1074: posicionament del Papa en la querella de les investidures;
1120: Sicut Judaeis: es prohibeix la conversi forosa dels jueus;
1139: Omne datum optimum: s'autoritza la creaci dels templers;
1145: Quantum praedecessores: es convoca la segona croada;
1184: Ad Abolendam: condemna de l'heretgia, autoriza la tortura per combatre-la;
1187: Audita tremendi: es convoca la tercera croada, amb privilegis per als seus participants;
1216: Religiosam vitam: s'aprova la creaci de l'orde dels dominics;
1219: Super specula: es prohibeix ensenyar dret civil a la universitat de Paris;
1223:  Solet annuere: creaci de l'orde dels franciscans;
1232: Ille humani generis: es confia la Inquisici als dominics;
1233: Etsi Judaeorum: s'intenten aturar els atacs dels cristians contra els jueus;
1296: Clericis Laicos: es prohibeix als poltics seglars usar els bns dels religiosos;
1301: Ausculta, fili: es proclama la supremacia del poder espiritual sobre el terrenal o poltic;
1302: Unam Sanctam: es declara que no hi ha salvaci possible fora de l'esglsia catlica;
1323:  Cum inter nonnullos: es rebutja la doctrina franciscana sobre la pobresa de Crist;
1377: es declara hertic el pensament de John Wyclif, precursor de la Reforma;
1452: Dum diversas: s'autoritza l'esclavitud dels indgenes a les colnies;
1470: Ineffabilis providentia: s'estableix un jubileu cada 25 anys;
1478: Exigit sincerae devotionis: neix la Inquisici espanyola;
1493: Inter caetera: tractat que divideix les posessions d'Espanya i Portugal a Amrica;
1520: Exsurge Domine: primera condemna formal de les tesis de Luter;
1540: Regimini militantis: aprovaci de l'orde dels jesutes;
1564: Index librorum prohibitorum;
1582: Inter gravissimas: s'estableix el calendari gregori com a oficial;
1586: Coeli et terrae creator: es condemna l'astrologia;
1738: In eminenti: condemna dels francmaons;
1854: Ineffabilis Deus: s'estableix el dogma de la Immaculada, traduda per Miquel Aymar.
1871: Pastor aeternus: es declara que el Papa s infallible quan parla inspirat per l'Esperit Sant;
1961: Humanae salutis: es convoca el Concili del Vatic II;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148384" title="Giro de Llombardia" nonfiltered="174" processed="172" dbindex="60191">
El Giro de Llombardia (Giro di Lombardia) s una clssica ciclista disputada anualment a la regi de Llombardia, a Itlia. La cursa tamb sol comenar o passar per la regi de Mendrisio, a Sussa.

Es disput per primer cop el 1905, amb una victria de Giovanni Gerbi. Noms se n'han cancellat dues edicions, el 1943 i 1944, a causa de la Segona Guerra Mundial. Com que es disputa tradicionalment a mitjans d'octubre, rep els sobrenoms de La Cursa de les Fulles que Cauen o La Clssica d'Octubre. Va formar part de la Copa del Mn de ciclisme i ara s part del calendari de l'UCI ProTour.

Com s d'esperar, els italians sn els grans dominadors de la prova, havent-se endut la gran majoria de victries. L'ltim guanyador estranger va ser el litu Raimondas Rumas, l'any 2000.

Llistat de guanyadors.


Enllaos externs.
Web oficial de la cursa ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148392" title="Illes Mariannes" nonfiltered="175" processed="173" dbindex="60192">

Les illes Mariannes o, simplement, les Mariannes (en angls Mariana Islands o the Marianas; abans del segle XX eren conegudes com les illes dels Lladres, de l'espanyol Islas de los Ladrones) sn un arxiplag conformat pel cim de 15 pics volcnics al nord-oest de l'oce Pacfic entre els parallels 12 i 21 nord i al llarg del meridi 145 est.

Es tracta de la part meridional d'una serralada submarina que s'estn al llarg d'uns 2.519 km) des de Guam fins a prop del Jap. Les Mariannes sn les ms septentrionals del grup d'illes d'Oceania conegut com la Micronsia. Ocupen una extensi de poc ms de 1.000 km i tenen una poblaci d'uns 250.000 habitants (al comenament del segle XX era de tan sols 2.500). 

Administrativament, les Mariannes es divideixen en dues entitats poltiques dependents dels Estats Units d'Amrica: Guam (territori no incoroporat) i les Mariannes Septentrionals (un commonwealth o mancomunitat).

L'arxiplag de les Mariannes est format per dos grups ben definits, un al nord consistent en deu illes volcniques principals, de les quals noms quatre (Agrihan, Anatahan, Alamagan i Pagan) estan habitades, i un al sud compost per cinc illes de pedra calcria corallina (Rota, Guam, Aguijan, Tinian i Saipan), totes habitades excepte Aguijan. Al grup volcnic septentrional s'assoleixen les mximes elevacions de l'arxiplag (965 m a Agrihan); alguns crters presenten encara senyals d'activitat, i els terratrmols no hi sn estranys. La costa de les illes meridionals, poc elevades, est voltada per atols de corall.

Totes les illes excepte un parell de farallons (Medinilla i Pjaros, al nord) tenen una vegetaci molt densa, semblant a la de les Carolines i, tamb, a la de les Filipines, amb abundncia de lquens i molses. Els productes principals sn els cocos, l'areca, el nyam, els moniatos, la mandioca, el caf, el cacau, el sucre, el cot, el tabac i el nacre, i se n'exporta sobretot la copra. Malgrat les facilitats que ofereixen el sl frtil, el clima tan favorable i l'abundncia d'aigua, no hi ha conreus agrcoles destacats.

La fauna de les Marianes, si b inferior en nombre i en varietat, s tamb similar a la de les Carolines, amb algunes espcies que sn endmiques de tots dos arxiplags. Els porcs i els bous viuen en llibertat i es cacen quan s necessari: els primers ja eren coneguts pels primers habitants de l'illa, mentre que els segons, juntament amb la majoria d'altres animals domstics, hi foren introduts pels espanyols. El clima s humit per saludable, mentre que la calor, temperada pels vents alisis, s ms suau que a les Filipines; no hi ha grans variacions de temperatura.

Histria.
El primer europeu que va descobrir les illes fou Ferno de Magalhes, que el 6 de mar del 1521 en va observar les dues ms meridionals quan va passar entre l'una i l'altra. La tripulaci les va anomenar Islas de los Ladrones, ja que el primer que van fer els natius de les illes fou saquejar les naus de Magalhes; amb aquest nom foren conegudes fins no fa gaire. El mateix Magalhes en deia les Islas de las Velas Latinas (o illes de les veles llatines). Ms endavant tamb foren conegudes com larxiplag de Sant Lltzer, Jardines i Prazeres.

El 1667 foren reclamades formalment per Espanya, que hi va establir una colnia regular i les va anomenar oficialment Las Marianas en honor de la reina Marianna d'ustria, vdua de Felip IV. Llavors hi vivien una poblaci d'entre 40.000 i 60.000 persones, per la poblaci nadiua, els chamorros, gaireb fou exterminada per les malalties que dugueren els espanyols; al segle XVIII noms en quedaven 1.800. De la seva civilitzaci, tpicament micronsia, en queden encara alguns exemples a l'illa de Tinian, en forma de dues fileres de columnes quadrades de pedra massissa amb pesants capitells arrodonits. Segons les crniques espanyoles, dins els capitells s'hi trobaren urnes funerries.

Les Mariannes foren una colnia espanyola dependent del governador de les Filipines fins al 1898, quan, a resultes de la guerra hispanoamericana, Espanya va cedir Guam als Estats Units.

Pel tractat del 12 de febrer del 1899, la resta de les illes de l'arxiplag (excepte Guam), juntament amb les Carolines i les illes Palau, foren venudes a Alemanya per 837.500 marcs (uns tres milions d'euros d'aleshores) i foren incorporades al protectorat alemany de Nova Guinea; la poblaci total el 1900 era noms de 2.646 habitants, sobretot residents a les illes del sud, ja que les deu ms septentrionals tenien molta activitat volcnica.

El Jap aliat va comenar a ocupar les illes el 1914. Arran de la derrota d'Alemanya i de la resta de les Potncies Centrals de la Primera Guerra Mundial, les illes foren cedides al Jap com un mandat territorial de la Societat de Nacions.

L'arxiplag fou escenari de diverses batalles entre les forces japoneses i nord-americanes el 1944 durant la Segona Guerra Mundial. Els Estats Units volien capturar les illes per utilitzar-les com a base des d'on haurien de sortir els bombarders per atacar el Jap. Un cop capturades, les illes de Saipan i Tinian foren usades per a aquest objectiu. De fet, tant lEnola Gay com el Bockscar (que van tirar les bombes atmiques respectivament sobre Hiroshima i Nagasaki) van partir del Camp Nord de Tinian.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148400" title="Agricultura a Catalunya" nonfiltered="177" processed="174" dbindex="60194">


Tal com correspon a un pas desenvolupat modern, el pes de l'agricultura en el conjunt de l'economia de Catalunya s molt inferior al que representen la indstria i els serveis.

En conjunt, des de la dcada del 1980 el PIB agrcola se situa entre el 3% i l'1,4% del total, amb tendncia a un lleu descens, b que el valor del PIB agrari en nombres absoluts mostra un discret augment (llevat d'alguns anys d'evoluci desfavorable, com ara el trienni 1997-99), conseqncia de la millora dels rendiments en determinades zones i subsectors. El descens de la importncia relativa de l'agricultura s tamb patent en l'evoluci de la poblaci ocupada en el sector, que al principi dels anys vuitanta superava el 5% i el 1998 no arribava al 3,5%. La superfcie agrcola utilitzada (SAU), que comprn tant pastures com terres llaurades, ha experimentat, en el perode 1982-97, un creixement del 4,6% (1.140.480 ha el 1997), mentre que el nombre d'explotacions s'ha anat reduint: de 115 291 el 1982 hom ha passat a 68.944 (1997).

Tot i que el nombre de propietats de ms de 20 ha ha augmentat (del 14% el 1982 al 20,4% el 1997), es mant un clar predomini de les explotacions petites i mitjanes (fins a 20 ha), que el 1997 representaven el 80% del total. Les explotacions d'aquestes dimensions ocupaven el 1989 el 87% de la SAU. Les de ms de 50 ha sn especialment presents a la Noguera, la Segarra, l'Anoia i el Solsons. Quant al rgim de tinena, s majoritria l'explotaci directa (71% de la SAU el 1997), b que a la dcada dels noranta ha retrocedit lleugerament en favor de l'arrendament (que el 1989 era del 13,6% i el 1997 del 18%). Pel que fa als conreus, del total de la superfcie llaurada (1997), el 42% s destinada als cereals, i ms de la meitat d'aquesta, a l'ordi, seguit del blat, que ha perdut la seva primacia, i el blat de moro. La Noguera, la Segarra, l'Anoia, el Bages, l'Urgell i el Segri sn les primeres comarques cerealcoles; el Baix Ebre i el Montsi sn les principals zones arrosseres de Catalunya.

En la distribuci general de les terres llaurades i pastures permanents predominen els herbacis i guarets, dins dels quals el farratge (alfals i blat de moro farratger) ocupa el 14%, amb les comarques d'Osona, la Noguera, l'Alt i el Baix Empord, el Segri, el Valls Oriental i el Pallars Juss com a productores principals. Segueixen en importncia l'olivera (13% de la superfcie llaurada; Garrigues, Baix Ebre, Montsi, Ribera d'Ebre, Segri i Terra Alta), la fruita seca (9%; Baix Camp, Garrigues, Terra Alta, Ribera d'Ebre, Priorat), la vinya (7%; Alt Peneds, Terra Alta, Conca de Barber, Alt Camp, Baix Peneds), la fruita dola: peres, pomes, prssecs, etc (6%; Segri, Pla d'Urgell, Noguera, Garrigues, Urgell), les hortalisses (2,4%; Baix Llobregat, Baix Ebre, Montsi, Maresme), els conreus industrials, especialment el gira-sol (2,7%; Segri, Alt Empord, Anoia), les patates (0,7%; Maresme, Osona, Alt Urgell, Solsons), els ctrics (0,7%; Baix Ebre i Montsi) i els llegums (0,4%; Solsones, Bages, Garrigues). Produccions ms especfiques sn les de flors i plantes ornamentals, amb el 45% de la superfcie concentrada al Maresme.

Les tres magnituds amb qu hom mesura la producci agrria (superfcie, rendiment i valor), sn, per independents; aix, en volum de producci, el farratge ocupa el primer lloc, els cereals el segon, la fruita dola el tercer, les hortalisses el quart, el ram el cinqu, les olives el sis, les patates el vuit, la fruita seca el nov, els conreus industrials el des i les lleguminoses l'onz (1997). Pel que fa al valor final de la producci comercialitzada (1997), la fruita dola ocupa el primer lloc (26% del valor total agrcola i el 18% de les exportacions del sector agroalimentari), seguit dels cereals, les hortalisses, el vi i derivats, l'oli d'oliva, la fruita seca, les flors i les plantes, les plantes industrials, el farratge i els ctrics.

Quant a l'evoluci dels conreus, cal esmentar, al llarg de la segona meitat dels anys noranta l'estancament dels cereals i de la fruita fresca, el retrocs del farratge i les hortalisses i el creixement del vi (amb una subbranca tan important com la del xampany i la revitalitzaci molt recent d'algunes rees antigament vincoles com el Priorat) i de l'oli d'oliva. La indstria agroalimentria catalana s la tercera especialitat industrial en importncia pel nombre de treballadors (12% del total industrial el 1997) i la segona per l'aportaci de valor (16,5%). Les exportacions, per valor de 380 959 milions de pessetes (1999), la situen com a cinquena branca amb major volum de vendes a l'exterior.

El darrer ter del s XX, a banda de la creixent marginalitat en el conjunt de l'economia, el sector agrari catal presentava una situaci desigual: al costat de la prosperitat de la fruticultura o la vitivinicultura (i les seves indstries associades), localitzades en rees com ara el pla de Lleida o el Peneds, altres presenten unes perspectives incertes, en bona part degudes a la creixent desregulaci dels mercats, iniciada el 1986 amb l'ingrs d'Espanya a la CEE. s el cas de la fruita seca, que pateix la competncia del Marroc i Turquia, pasos que mantenen relacions comercials preferents amb la UE i produeixen a un cost molt inferior. A aquesta dificultat, cal afegir-hi les disposicions de la UE en matria agrria, que molt sovint ha pressionat per la reconversi o la reducci d'algunes branques, poltica que ha motivat l'oposici de la poblaci agrria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148402" title="Can Cinto de la Palla" nonfiltered="178" processed="175" dbindex="60195">
Can Cinto de la Palla era una antiga i coneguda taverna i casa de menjars de Badalona, avui dia desapareguda, amb abeurador per a cavalls, situada al Cam Ral (carretera de Matar) a l'alada de la carretera de la Conreria que encara estava en servei a la postguerra.

Les successives edicions de la Festa del Badiu disposaven d'un menjador amb aquest nom per rememorar l'afamat local. En les primeres edicions d'aquesta festa, Jacint Duny i Clar en va ser l'impulsor i taverner d'honor.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148404" title="Ablavi (poltic)" nonfiltered="179" processed="176" dbindex="60196">
Ablavi (Ablavius) fou un poltic rom, cnsol el 331, que fou desprs prefecte de Constantinoble, ministre i favorit de Constant el gran. Fou assassinat desprs de la mort de l'emperador. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148405" title="Ablavi (historiador)" nonfiltered="180" processed="177" dbindex="60197">
Ablavi (llat: Ablavius) fou un historiador rom d'poca desconeguda, que va escriure una histria dels gots que s esmentada per Jordanes a la seva obra sobre el mateix tema, que el dona com a font d'algunes informacions.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148406" title="Jacint Duny i Clar" nonfiltered="181" processed="178" dbindex="60198">
Jacint Duny i Clar (Badalona 1924 - 1982) va ser historiador, periodista i cooperativista, fundador de la Fundaci Roca i Gals i membre del seu Patronat, i primer director de la revista Cooperaci Catalana.

A la Festa del Badiu era el promotor i animador del menjador, que duia el nom de Can Cinto de la palla.

 Enllaos externs .
 Premi Periodstic Jacint Duny;
 Fundaci Roca i Gals;
 Convergncia - Jacint Duny i Clar;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148407" title="Sant Gens de Rocafort" nonfiltered="182" processed="179" dbindex="60199">

El monestir de Sant Gens de Rocafort est situat en la localitat de Martorell en la comarca del Baix Llobregat. 

Va ser fundat pels barons de Castellv, Guillem II Bonfill i la seva esposa Sicarda, l'any 1042. Va quedar unit al Monestir de Sant Miquel de Crulles des de l'any 1282. Va tenir possessions a tota la zona del Llobregat, la seva decadncia va comenar al segle XIV i va sofrir grans destrosses al terratrmol de Catalunya de 1448. Es va fer la seva secularitzaci al 1534 . 
L'edifici. 
Es conserven restes de la seva esglsia de planta rectangular amb una nau de volta de can apuntada, amb un arc toral ogival, als seus murs laterals t arcosoli en forma de capelles. A la porta principal, per la part exterior est formada per dues arquivoltes i un timp amb un relleu d'una flor de sis ptals al seu centre. 

Als museus de Martorell es conserven diversos elements esculpits i sarcfags procedents del monestir.

Enllaos externs.
Informaci del monestir;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148410" title="Iemen del Sud" nonfiltered="183" processed="180" dbindex="60200">



El Iemen del Sud fou un estat del sud-oest de la pennsula Arbiga existent entre 1967 i 1990, en qu es va unir amb la Repblica rab del Iemen per formar l'estat actual del Iemen. Ocupava una extensi de 332.970 km i el 1990 tenia una poblaci de 2.585.484 habitants. La capital era la ciutat d'Aden, actualment la segona ciutat ms important del Iemen desprs de Sana, la capital de l'estat. 

El Iemen del Sud es va formar el 1967 quan la Federaci d'Arbia del Sud i el Protectorat d'Arbia del Sud, dos territoris sota domini britnic, van obtenir la independncia i es van unir per formar la Repblica Popular del Iemen del Sud, anomenada a partir del 1970 Repblica Democrtica Popular del Iemen fins al 22 de maig del 1990, data de la uni amb el Iemen del Nord.

Tot i designar aquest estat a hores d'ara desaparegut, la denominaci Iemen del Sud es continua fent servir per referir-se a tota aquesta rea de l'actual Repblica del Iemen i, de manera anacrnica, tamb als territoris anteriors a la independncia del 1967 que ocupaven aquesta mateixa rea (com, per exemple, l'esmentada Federaci d'Arbia del Sud, el Protectorat d'Aden o la colnia d'Aden).


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148411" title="Josep Roca i Gals" nonfiltered="184" processed="181" dbindex="60201">
Josep Roca Gals va nixer el 1828 i mor el 1891, a Barcelona.

Dirigent obrer, teixidor, cooperativista i republic, des de 1866 encapal a Barcelona un obrerisme societari i cooperativista. Fou treballador de la fbrica de filats Vilaregut, a Grcia. 

El 1866 fund la revista La Asociacin destinada a divulgar els principis de la cooperaci, a travs de la qual sovint parlava de cooperativisme, afirmant que era la soluci dels problemes plantejats a la classe obrera. 

Collabor sovint a "El tejedor", rgan de la Societat de Teixidors a M. 

Va participar en el Congrs Obrer Catal de 1868 com capdavanter d'un obrerisme cooperativista i politicista, en el Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona de 1869 i en el Congrs Obrer Espanyol de juny de 1870, on tingu una intervenci destacada.

Els anys 1873 i 1874 fou diputat provincial de Barcelona. 

L'any 1876 va visitar l'Exposici Universal de Filadelfia com a comissionat del Foment de Producci Nacional de Barcelona. Arran d'aquella visita public "Un obrero en Fairmount Park. Revista crtica industrial de la Exposicin de Filadelfia" (Barcelona, 1876).

 Enllaos externs .

 Fundaci Roca i Gals;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148412" title="Transportista" nonfiltered="185" processed="182" dbindex="60202">
Un transportista s una persona que es dedica a transportar mercaderies. Normalment ho fan amb un cami, en aquest cas tamb es poden anomenar camioners. Fan el transport d'una sucursal a una altra de l'empresa, fins algun lloc per comercialitzar les mercaderies, o b cap al domicili del consumidor. 

 Vegeu tamb .

transport;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148416" title="Iemen del Nord" nonfiltered="186" processed="183" dbindex="60203">



El Iemen del Nord fou un estat del sud-oest de la pennsula Arbiga existent entre 1918 i 1990, en qu es va unir amb la Repblica Democrtica Popular del Iemen per formar l'estat actual del Iemen. Ocupava una extensi de 195.000 km i el 1990 tenia una poblaci de 7.160.981 habitants. La capital era la ciutat de Sana, que desprs de la reunificaci iemenita continua essent la capital de l'estat. 

El Iemen del Nord (conegut aix en oposici al Iemen del Sud, tot i que aquesta designaci mai va formar part prpiament del nom de l'estat nord-iemenita) es va formar originriament el 1918 en obtenir la independncia arran de la caiguda de l'Imperi Otom i va adoptar el nom de Regne Mutawakilita del Iemen; el 1962 el Iemen del Nord va proclamar la repblica, i la seva denominaci fou la de Repblica rab del Iemen fins al 22 de maig del 1990, data de la uni amb el Iemen del Sud amb el nom de Repblica del Iemen.

Tot i designar aquest estat a hores d'ara desaparegut, la denominaci Iemen del Nord es continua fent servir per referir-se a tota aquesta rea de l'actual Repblica del Iemen i, de manera anacrnica, tamb al territori anterior a la creaci del Iemen del Sud el 1967 que ocupava aquesta mateixa rea, s a dir l'esmentat Regne Mutawakilita del Iemen.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148423" title="Atpia" nonfiltered="187" processed="184" dbindex="60204">

L'atpia s una predisposici gentica a les allrgies, amb un component hereditari important. Atpia ve del grec        a- (sense) i topo- (lloc) : fora de lloc. s una hipersensibilitat allrgica que afecta parts del cos que no han entrat en contacte directe amb l'allergogen. Pot incloure l'czema, la dermatitis atpica, la conjuntivitis allrgica, la rinitis allrgica i l'asma. 

Definici.
Tendncia personal o familiar a produir immunoglobulines de tipus E (IgE) de manera anmalament elevada, com a conseqncia d una afectaci mnima d'allerggens. 

s en constant augment al mn i a Occident afecta aproximadament un 10% dels infants (xifra molt variable, anant de 5 a 25% segons els estudis). L'atpia s aix la primera causa de l'asma, responsable del 80% dels casos, aproximadament. Encara que d'origen totalment diferent, l'atpia s sovint confosa amb el fenomen de polisensibilitzaci a causa de la similitud dels smptomes.

 Smptomes .

Sn similars als smptomes de l'allrgia, i la seva manifestaci s sovint preco (en general abans de l'edat de dos anys, s possible que es manifesti fins i tot des de l'edat d'un mes), comenant per una dermatitis (la dermatitis atpica), evolucionant de vegades amb l'edat per arrossegar asma desprs de la rinoconjuntivitis, de manera ocasional per episodis aguts: agreujament de l'asma, urticria, edema, xoc anafilctic. L'evoluci i la conservaci dels smptomes a l'edat adulta no sembla tanmateix concernir ms que una minoria dels nens malalts, entre el 10 i 15%.

 Diagnstic .

Es manifesta bsicament amb el diagnstic de la dermatitis atpica, el primer smptoma clnic de l'atpia s  la (irritaci i sequedat de la pell, prurit ) i l'anamnstica (histria clnica del malalt i antecedents familiars). Sent la noci de cronicitat i d'evoluci cap a recaigudes preponderant, el que fa difcil un diagnstic preco cert. Es recomanable una extracci de sang per posar en evidncia un eosinoflia i un augment dels IgE srics, encara que per la naturalesa hereditria de la malaltia, la presncia d'antecedents familiars de smptomes similars sigui l'eina principal del diagnstic.

 Tractament .
No existeix actualment cap tractament que permeti guarir l'atpia, noms els smptomes poden ser tractats. Tanmateix, les mesures de prevenci ben aplicades, similars a les preses per a una persona allrgica, es poden mostrar molt eficaces per limitar-ne o prevenir-ne els efectes, controlant l entorn del malalt: evitar els productes irritants com a llana (preferint els articles 100% de cot), els perfums o les rentades amb suavitzants (preferir el sab de Marsella), emprar cosmtics o productes de bany apropiats (sabons amb pH suau, cremes hidratants hypoallergnics...), controlar l'alimentaci (evitar els aliments ms allerggens com el cacauet, els ous, certes fruites...) i l'aire (ventilar b la casa, lluitar contra la pols, els cars...).
Les formes lleugeres d'atpia desapareixen sovint espontniament al cap d'alguns anys, encara que puguin tenir lloc recaigudes a l'adolescncia (sota la influncia de les hormones) o ms tard com a conseqncia d'un estrs important.

Enllaos externs.
 Cardona Dahl, Victria, Modulaci de la resposta immunolgica per la immunoterpia amb Dermatophagoides pteronyssinus. Relaci amb l'eficcia clnica.;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148430" title="Ricardo Galli" nonfiltered="188" processed="185" dbindex="60205">


Ricardo Adolfo Galli Granada (19 d'octubre de 1965), tamb conegut com Ricardo Galli o pel seu sobrenom Gallir, s doctor en informtica de la Universitat de les Illes Balears.

Va realitzar un projecte universitari que permet controlar l'aparcament dels avions a l'aeroport de Son Sant Joan de Palma. Desprs de portar a terme satisfactriament el projecte, va decidir establir-se definitivament a l'illa. Actualment treballa de professor de Sistemes Operatius de la UIB. El desembre de 2005 va programar Mename, un clon del conegut Digg, que igual que l'anterior, serveix per a promocionar notcies publicades en blogs utilitzant els lectors com a filtre.

Ricardo ha programat cpudyn, un programa que permet controlar la freqncia dels computadors porttils, i wp-cache, un connector de WordPress per a guardar les pgines en cach i servir-les estticament. Galli tamb va ser postulat per als premis d'Hispalinux. A Bulma, ha publicat 285 articles tcnics que han tingut 500.000 lectures, com per exemple, Construcci d'una antena Wireless Omnidireccional.

s activista del programari lliure i conferenciant oficial de la Free Software Foundation, juntament amb Robert J. Chassell, Loc Dachary, Georg C. F. Greve, Federico Heinz, Bradley M. Kuhn, Eben Moglen, Richard Stallman i Len Tower.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Pgina de Ricardo Galli;
Antiga pgina de Ricardo Galli;
Publicacions tcniques de Ricardo a Bulma;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148435" title="Llista d'universitats d'enginyeria aeronutica" nonfiltered="189" processed="186" dbindex="60206">
En aquests centres s'ensenya, almenys, enginyeria aeronutica. Ordenat per estats.

 Alemanya .
 Technical University of Berlin (TU Berlin);
 Munich University of Technology;
 RWTH Aachen University;
 Technical University of Brunswick;
 University of Stuttgart;

 Argentina .
Universidad Tecnologica Nacional (UTN) - Facultad Regional Haedo ;

 Austrlia .
 Australian Defence Force Academy;
 University of Adelaide;
 Monash University;
 University of New South Wales;
 University of Queensland;
 Queensland University of Technology;
 University of Sydney;
 RMIT University;

 Brasil .
 Universidade Federal de Minas Gerais (CEA-UFMG), Belo Horizonte;
 Instituto Tecnolgico de Aeronutica;
 Universitat de Sao Paulo, Sao Carlos;
Web d'estudiants d'enginyeria aeronutica;

 Canad .
 Carleton University;
 Concordia University (Montreal);
 University of Manitoba (Winnipeg) - Opci dins d'enginyeria mecnica;
 Ryerson University;
 University of Toronto - Enginyeria aeroespacial i opci dins d'enginyeria;

 Corea .
 Chang-Shin College http://www.csc.ac.kr/;
 Chonbuk National University http://chonbuk.ac.kr/;
 Chosun University http://chosun.ac.kr/ ;
 Chungnam National University http://cnu.ac.kr/;
 Gyeongsang National University http://www.gsnu.ac.kr/;
 Hanseo University http://www.hanseo.ac.kr/;
 Inha Technical College http://www.inhatc.ac.kr/;
 Inha University http://inha.ac.kr/;
 KAIST  http://www.kaist.ac.kr/;
 KonKuk University http://konkuk.ac.kr/;
 Korea Aerospace University http://kau.ac.kr/;
 Pusan National University http://pusan.ac.kr/;
 Sejong University http://www.sejong.ac.kr/;
 Seoul National University  http://www.snu.ac.kr/;
 University of Ulsan http://www.ulsan.ac.kr/;

 Egipte .
 Universitat del Cairo - Facultat d'enginyeria ;

 Espanya .
 Universidad de Sevilla ;
 Escuela Tcnica Superior de Ingenieros (Sevilla) ;
 Universidad Politcnica de Madrid ;
 Escuela Tcnica Superior de Ingenieros Aeronuticos (ETSIA) ;
 Escuela Universitaria de Ingenieros Tcnicos Aeronuticos (EUITA) ;
 Universitat Politcnica de Catalunya;
 Escola Tcnica Superior d'Enginyeries Industrial i Aeronutica de Terrassa ;
 Escola Politcnica Superior de Castelldefels ;
 Universitat Politcnica de Valncia ;
 Escola Tcnica Superior d'Enginyeria del Disseny ;

 Estats Units .
 Air Force Institute of Technology (Accreditation Board for Engineering and Technology (ABET));
 University of Alabama in Huntsville (ABET);
 University of Alabama (ABET);
 Arizona State University (ABET);
 University of Arizona (ABET);
 Auburn University (ABET);
 Boston University (ABET);
 California Institute of Technology (ABET);
 California Polytechnic State University, San Luis Obispo (ABET);
 California State Polytechnic University, Pomona (ABET);
 California State University, Long Beach (ABET);
 University of California, Davis (ABET);
 University of California, Irvine (ABET);
 University of California, Los Angeles (ABET);
 University of California, San Diego (ABET);
 Case Western Reserve University (ABET);
 University of Central Florida (ABET);
 University of Cincinnati (ABET);
 Clarkson University (ABET);
 University of Colorado at Boulder (ABET);
 Daniel Webster College;
 Embry-Riddle Aeronautical University;
 Daytona Beach campus (ABET);
 Prescott campus (ABET);
 Florida Institute of Technology (ABET);
 University of Florida (ABET);
 Georgia Institute of Technology (ABET);
 University of Illinois at Urbana-Champaign (ABET);
 Illinois Institute of Technology (ABET);
 Iowa State University (ABET);
 University of Kansas (ABET);
 University of Maryland, College Park (ABET);
 Massachusetts Institute of Technology (ABET);
 University of Miami;
 University of Michigan (ABET);
 University of Minnesota (ABET);
 Mississippi State University (ABET);
 University of Missouri Rolla (ABET);
 Naval Postgraduate School (ABET);
 University at Buffalo (ABET);
 North Carolina State University (ABET);
 University of Notre Dame (ABET);
 Ohio State University (ABET);
 Oklahoma State University (ABET);
 University of Oklahoma (ABET);
 The Pennsylvania State University (ABET);
 Princeton University (ABET);
 Purdue University (ABET);
 Rensselaer Polytechnic Institute (ABET);
 Rose-Hulman Institute of Technology;
 Saint Louis University (ABET);
 San Diego State University (ABET);
 San Jose State University (ABET);
 University of Southern California (ABET);
 Stanford University;
 Syracuse University (ABET);
 University of Tennessee at Knoxville (ABET);
 Texas A&M University (ABET);
 University of Texas at Arlington (ABET);
 University of Texas at Austin (ABET);
 Tuskegee University (ABET);
 United States Air Force Academy (ABET);
 United States Naval Academy (ABET);
 Virginia Polytechnic Institute and State University (ABET);
 University of Virginia (ABET);
 University of Washington (ABET);
 West Virginia University (ABET);
 Western Michigan University (ABET);
 Wichita State University (ABET);
 Worcester Polytechnic Institute (ABET);

 Filipines .
 Airlink International Aviation College;

 Frana .
 Institut Suprieur de l'Aronautique et de l'Espace;
 cole Nationale Suprieure de l'Aronautique et de l'Espace (SUPAERO) ;
 cole Nationale Suprieure d'Ingnieurs de Constructions Aronautiques;
 cole Nationale de l'Aviation Civile;
 cole Nationale Suprieure de Mcanique et d'Arotechnique;
 cole centrale Paris;
 Institut Polytechnique des Sciences Avances;
 Institut de Maintenance Aronautique de Bordeaux I;

 Grcia .
 Universitat de Patras;

 ndia .
 Punjab Engineering College, Chandigarh;
 Indian Institute of Science, Bangalore;
 Indian Institute of Technology, Bombay;
 Indian Institute of Technology, Kanpur;
 Indian Institute of Technology, Kharagpur;
 Indian Institute of Technology, Madras;
 Madras Institute of Technology, Chennai;
 Institute of Aeronautical Engineering, Hyderabad;
 Amity School of Engineering, NOIDA;
 University of Petroleum & Energy Studies;
 Hindustan College of Engineering , Chennai;
 Park college of Engineering and Technology,Coimbatore;
 Southern College of Engineering and Technology;

 Indonsia .
 Institut Teknologi Bandung;

 Iran .
 Universitat de tecnologia Amirkabir;
 Universitat de tecnologia K.N.Toosi;
 Universitat de tecnologia Sharif;
 Universitat de tecnologia Malek Ashtar (shahin shahr);

 Israel . 
 Technion-Institut de tecnologia d'Israel;

 Itlia .
 Seconda Universit degli Studi di Napoli  ;
 Universitat de Bologna;
 Politecnico di Milano;
 Primera Universitat de Roma "La Sapienza";
 Politecnico di Torino;
 Universitat de Pisa;
 Universitat de Pdua;

 Jap .
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;

 Jordnia .
 Jordan University for Science and Technology  ;

 Lban .
 Universitat de Balamand  ;

 Malisia .
 Universitat Islmica Internacional de Malisia;
 Universiti Putra Malaysia;
 Universiti Sains Malaysia;

 Mxic .
 Instituto Politcnico Nacional (ESIME Ticoman) ;

 Pasos Baixos .
 Universitat de Tecnologia de Delft (ABET);

 Pakistan .
 Institut de l'Espai i la Tecnologia d'Islamabad (IST);

 Portugal .
 IST - Instituto Superior Tecnico;
 Universidade da Beira Interior de Covilha;
 Academia da Fora Area;

 Regne Unit .
 University of Bristol;
 Coventry University;
 Cranfield University;
 University of Glamorgan (BEng/BSc);
 University of Glasgow (BSc/BEng/MEng d'Enginyeria Aeronutica o Avinica);
 University of Hertfordshire (BEng/MEng);
 Kingston University;
 University of Liverpool;
 Loughborough University (BEng/MEng);
 University of Manchester (Enginyeria Aeroespacial - MEng/BEng i Avinica MEng);
 Queens University Belfast (Enginyeria Aeronutica - MEng/BEng);
 University of Southampton ;
 University of Sheffield (MEng);
 Imperial College London, University of London (MEng);

 Repblica de la Xina (Taiwan) .
 Institut de Tecnologia de Chung Cheng, Universitat Nacional de la Defensa (          );
 Universitat de Fneg Chia (    );
 Universitat Nacional de Cheng Kung (      );
 Universitat de Tamkang (    );

 Rssia .
 Bauman Moscow State Technical University ;
 Institut de l'Aviaci de Moscou ;
 Universitat Aeroespacial de l'Estat de Samara ;

 Srbia .
 Universitat de Belgrad, Facultat d'Enginyeria Mecnica ;

 Singapur .
 Universitat Tecnolgica de Nanyang;

 Sudfrica .
 The University of the Witwatersrand (WITS);

 Sucia .
 Kungliga Tekniska hgskolan;

 Turquia .
 Orta Do u Teknik niversitesi;
 stanbul Teknik niversitesi;

 Ucrana .
 Universitat Internacional d'Aviaci Civil de Kev ;
 Institut de l'Aviaci de Kharkov ;
 Universitat Nacional de l'Aviaci ;

 Xile .
 Universidad Tcnica Federico Santa Mara - Academia de Ciencias Aeronuticas ;

 Xina .
 Universitat de l'Aeronutica i de l'Astronutica de Beijing (        );
 Universitat de l'Aeronutica i de l'Astronutica de Nanjing (        );
 Universitat de Tsinghua (    );






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148436" title="Temporada 1928-1929 de la lliga de futbol espanyola" nonfiltered="190" processed="187" dbindex="60207">
El 10 de febrer de 1929 comena la primera campanya de la Lliga Espanyola de Primera divisi. La competici va concloure el 26 de juny de 1929 resultant guanyador el F.C Barcelona. No va haver-hi descensos. Aquesta temporada les victries tan sols valien 2 punts.

Classificaci general.


Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Resultats finals.
 Campi de Lliga: F.C. Barcelona ;
 Descensos: no van haver-hi (el Racing de Santander va disputar una promoci contra el Sevilla FC que va guanyar);
 Ascensos: no van haver-hi;

Mxims golejadors.


 Porter menys golejat .
 Ricard Zamora, del Real Madrid, va encaixar 24 gols en 15 partits.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148437" title="Temporada 1929-1930 de la lliga de futbol espanyola" nonfiltered="191" processed="188" dbindex="60208">
L'Athletic Club de Bilbao va relevar al Futbol Club Barcelona com a campi de lliga. L'equip basc va dominar la temporada, ja que van guanyar amb set punts de marge sobre el segon, i sense perdre cap partit. Gorostiza, mxim golejador, i Blasco, porter menys golejat, van ser peces fonamentals dins l'equip. 

Classificaci general.


Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Resultats finals.

 Campi de la Lliga: Athletic de Bilbao;
 Descensos: Atltico de Madrid;
 Ascensos: Deportivo Alavs;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148438" title="Temporada 1930-1931 de la lliga de futbol espanyola" nonfiltered="192" processed="189" dbindex="60209">
L'Athletic Club de Bilbao va revalidar el ttol de lliga, al campionat de primera divisi ms igualat a tota la histria de la competici. Tant l'Athletic, com el Racing de Santander i la Real Sociedad van empatar a 22 punts, siguent l'equip de Bilbao el guanyador per tenir el millor gol average general. Aquesta temporada ser tamb enrecordada pel partit amb ms gols d'un mateix equip: l'Athletic 12 - FC Barcelona 1.

Clasificaci general.


Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Resultats finals.

 Campi de Lliga: Athletic de Bilbao;
 Descendeix: Europa;
 Ascendeix: Valncia;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148444" title="Temporada 1960-1961 de la lliga de futbol espanyola" nonfiltered="193" processed="190" dbindex="60210">
El Real Madrid Club de Ftbol va demostrar una gran superioritat durant aquesta campanya, guanyant el ttol 5 jornades abans del final de lliga. Va guanyar el campionat amb 12 punts de marge sobre el segon, l'Atltico de Madrid, i noms perdent dos partits, a casa de l'Atltico, i al camp del Real Valladolid. Entre els cinc majors golejadors de la lliga, tres eren de l'equip blanc: Ferenc Puskas, Alfredo Di Stefano i Lus del Sol.

Classificaci general.




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Resultats.

 Lliga de Campions: Real Madrid   ;

 Recopa d'Europa: Sevilla FC;

 Descensos: Granada CF i Real Valladolid ;

 Ascensos: Osasuna i CD Tenerife;

Mxims golejadors .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148445" title="Temporada 1961-1962 de la lliga de futbol espanyola" nonfiltered="194" processed="191" dbindex="60211">
El Real Madrid Club de Ftbol va aconseguir el seu segon ttol consecutiu. Encara que la diferncia final noms va ser de tres punts sobre el segon, el club blanc va aconseguir romandre al liderat des de la jornada 4 fins al final. L'Atltico de Madrid va lluitar el liderat fins a poques jornades del final.

Classificaci general.




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Resultats.

 Lliga de Campions: Real Madrid   ;

 Recopa d'Europa: Sevilla FC;

 Descensos: Racing de Santander, RCD Espanyol, Real Sociedad i CD Tenerife ;

 Ascensos: Deportivo La Corua, Crdoba CF, Real Valladolid i Mlaga CF;

Mxims golejadors.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148447" title="Temporada 1962-1963 de la lliga de futbol espanyola" nonfiltered="195" processed="192" dbindex="60212">
El Real Madrid Club de Ftbol aconsegueix per tercera vegada seguida el campionat de lliga, fet que no havia passat mai a la Primera Divisi. El Real Madrid va dominar la temporada, amb 12 punts de marge sobre el segon classificat i proclamant-se campi cinc jornades abans del final. El davanter blanc, Ferenc Puskas va obtenir el seu tercer trofeu Pichichi en quatre anys.

Classificaci general.




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Resultats.

 Lliga de Campions: Real Madrid   ;

 Recopa d'Europa: FC Barcelona;

 Descensos: Deportivo La Corua, Reial Mallorca, Osasuna i Mlaga CF ;

 Ascensos: Real Murcia, Llevant UE, RCD Espanyol i Pontevedra CF;

Mxims golejadors.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148449" title="Temporada 1963-1964 de la lliga de futbol espanyola" nonfiltered="196" processed="193" dbindex="60213">
El Real Madrid Club de Ftbol va tornar a guanyar el campionat nacional, per amb un resultat ms igualat, noms 4 punts amb el segon. El Futbol Club Barcelona va romandre al liderat fins a la jornada 18, donant emoci a la competici. El Real Betis Balompi va ser la sorpresa de la lliga al finalitzar tercer desprs de cinc temporades a la meitat de la taula.

Classificaci general.




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Resultats.

 Lliga de Campions: Reial Madrid   ;

 Recopa d'Europa: Real Zaragoza;

 Descensos: Pontevedra CF i Real Valladolid;

 Ascensos: Deportivo La Corua i UD Las Palmas;

Mxims golejadors.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148452" title="Temporada 1964-1965 de la lliga de futbol espanyola" nonfiltered="197" processed="194" dbindex="60214">
El Real Madrid Club de Ftbol va aconseguir el seu cinqu ttol de manera consecutiva, fet noms repetit una vegada, als anys 80. Va ser el primer campionat sense la seva gran figura, Alfredo Di Stfano. El seu substitut va ser Ramn Grosso. El campionat va ser molt disputat entre el Real Madrid i l'Atltico de Madrid, que es va despenjar a poques jornades del final. 

Classificaci general.


Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Resultats.

 Lliga de Campions: Real Madrid   ;

 Recopa d'Europa: Atltico de Madrid;

 Descensos: Deportivo La Corua, Real Murcia, Llevant UE i Real Oviedo ;

 Ascensos: Mlaga CF, Reial Mallorca, CE Sabadell i Pontevedra CF;

Mxims golejadors.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148453" title="Vicente del Bosque Gonzlez" nonfiltered="198" processed="195" dbindex="60215">

Vicente del Bosque Gonzlez, (nascut a Salamanca el 23 de desembre del 1950), va ser un jugador de futbol i des dels anys 90 s entrenador de futbol. Actualment s el seleccionador de la Selecci espanyola.

Carrera com a jugador.

Vicente Del Bosque va jugar a la posici de defensa durant 441 partits amb el Castilla, Crdoba Club de Ftbol, Club Esportiu Castell i Real Madrid CF. Va ser internacional amb Espanya, debutant el 17 d'abril de 1975 davant Romania. Va jugar l'Eurocopa de 1980.

Carrera com a entrenador.

Una cop abandonada la prctica del futbol, Del Bosque es va incorporar com a entrenador a les categories inferiors del Real Madrid CF.

Al 1994, va debutar com a entrenador del primer equip del Real Madrid, per noms durant un parell de mesos, tornant a entrenar als equips inferiors. Al 1996 va dirigir un partit del primer equip a San Mams davant l'Athletic Club de Bilbao guanyant per 0-5. 

A la temporada 1999-2000, va substituir a l'entrenador John Toshack de manera definitiva.

A les seves quatre temporades com a entrenador del primer equip, Del Bosque va aconseguir dues Lligues de Campions al (2000 i al 2002), dues Lligues (2001 i 2003), una Supercopa d'Espanya el 2001, una Supercopa d'Europa de futbol al 2002 i una Copa Intercontinental al 2002.

 Vicente Del Bosque destacava pel seu estil humil, pacient i traquil. En canvi el club, presidit per Florentino Prez, va iniciar l'era anomenada com Los Galcticos, al incorporar jugadors de gran projecci comercial com Lus Figo, Zinedine Zidane i Ronaldo.

Aquesta visi del club i la filosofia de Del Bosque s'enfrontaven, per la qual cosa al juny del 2003, un dia desprs de guanyar el 29 ttol de Lliga, el club li va informar que no li renovarien el contracte, i donat que aquest expirava el 30 de juny d'aquest any, hauria d'abandonar la disciplina del club. Amb Del Bosque tamb van sortir del club jugadors com Fernando Hierro, Fernando Morientes, Steve McManaman i Claude Makell.

A la temporada 2004-2005, va ser contractat pel Be ikta  turc, sense aconseguir una gran campanya i tornant a Espanya al finalitzar la temporada.

Al juliol del 2006, desprs del Mundial d'Alemanya, la Federaci Mexicana de Futbol li va oferir la direcci de la Selecci de futbol de Mxic que va rebutjar.

 Palmars .

 Com a jugador .



 Com a entrenador .



 Enllaos externs .

Web oficial del Real Madrid CF ;
Estadstiques a Primera divisi - LFP ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148455" title="Temporada 1965-1966 de la lliga de futbol espanyola" nonfiltered="199" processed="196" dbindex="60216">
Desprs d'un campionat molt igualat entre el Club Atltico de Madrid i el Real Madrid Club de Ftbol, el conjunt matalasser va aconseguir el ttol grcies al seu triomf per 0-2 a l'ltim partit de lliga al camp de Sarri.

Classificaci general.




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Resultats.

 Copa d'Europa: Atltico de Madrid   ;

 Recopa d'Europa: Real Zaragoza;

 Descensos: Betis, Mlaga CF i Real Mallorca ;

 Ascensos: Deportivo La Corua, Granada CF i Hrcules CF;

Mxims golejadors.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148457" title="Temporada 1966-1967 de la lliga de futbol espanyola" nonfiltered="200" processed="197" dbindex="60217">
El Real Madrid Club de Ftbol torna a guanyar el ttol de lliga, desprs de l'aconseguit pel seu rival de la capital. El conjunt blanc va ser el clar dominador, aconseguint el liderat a la jornada 10, i perdent noms dos partits als camps del Futbol Club Barcelona i Real Zaragoza.

Classificaci general.




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Resultats.

 Lliga de Campions: Real Madrid   ;

 Recopa d'Europa: Valncia CF;

 Descensos: Deportivo La Corua, Granada CF y Hrcules CF;

 Ascensos: Betis, Real Sociedad i Mlaga CF;

Mxims golejadors.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148459" title="Temporada 1967-1968 de la lliga de futbol espanyola" nonfiltered="201" processed="198" dbindex="60218">
Encara que l'Atltico de Madrid va dominar la primera volta, el Real Madrid va tornar a guanyar la lliga, amb tres punts de diferncia amb el FC Barcelona. L'UD Las Palmas va ser la revelaci de la lliga, quedant tercera.

Classificaci general.




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Resultats.

 Copa d'Europa: Real Madrid   ;

 Recopa d'Europa: FC Barcelona;

 Descensos: Sevilla FC i Betis;

 Ascensos: Deportivo La Corua i Granada CF ;


Mxims golejadors.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148463" title="Francesc d'Aranda" nonfiltered="202" processed="199" dbindex="60219">
Francesc d'Aranda (Terol, 1346 - cartoixa de Portaceli, 1438) fou un cavaller aragons i desprs cartoix.

 Biografia .
Va ser conseller del rei Joan I el Descurat i procurador general de la seva esposa Violant de Bar. En aquest temps va ser acusat falsament pel comte de Prades d'emmetzinar el fill dels reis, l'infant Ferran, perqu el germ del rei, Mart, fos el successor. El 1392 va anar en l'expedici a Siclia de Mart, i va ser l'administrador dels bns de l'esposa d'aquest, Maria de Luna.

El 1398 va ingressar a la cartoixa valenciana de Portaceli.

Quan puj al tron Mart l'Hum desprs de la mort del seu germ va tornar a ser conseller del monarca. El 1402 el rei el va enviar a la cort del papa d'Aviny Benet XIII (l'aragons Pedro de Luna), a on va esdevenir l'home de confiana del papa cismtic fins al seu destronament el 1417.

 L'interregne de 1410 - 1412 .
Des de bon principi fou partidari de legitimar l'infant Frederic de Luna per succeir el seu pare Mart el Jove i el seu avi Mart l'Hum a la Corona d'Arag, per la mort d'ambds reis sense que s'arribs a completar el procs de legitimaci, l'inici de l'interregne, i els interessos de Benet XIII van fer que abandons la seva candidatura i adopts la de Ferran d'Antequera.

El papa Luna el va enviar al parlament d'Alcanys, a on hi havia reunida una junta de catalans i aragonesos que havia d'establir com s'havia d'escollir el nou rei. El 30 de gener del 1412 hi va llegir la proposta de Benet XIII de solucionar el conflicte per la via del comproms, proposta que la Junta va acceptar en la Concrdia d'Alcanys del 15 de febrer, desprs de pressionar les Corts catalanes. Poc desprs era designat membre del Comproms de Casp, on va votar per la candidatura de Ferran d'Antequera.

Un cop ms, va ser de nou conseller reial amb el monarca castell. I desprs ho va tornar a ser amb la reina lloctinent Maria, esposa d'Alfons el Magnnim el qual es passava mitja vida al regne de Npols.

 Vegeu tamb .
 Comproms de Casp;
 Benet XIII d'Aviny;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148470" title="Mnica Lpez (actriu)" nonfiltered="203" processed="200" dbindex="60220">

Mnica Lpez va nixer a Las Palmas de Gran Canaria (Illes Canries) el dia 30 de maig del 1969. L'any 1987, va emigrar a Barcelona i va triomfar com a actriu a Catalunya, en part grcies al seu correcte domini del catal.

 Formaci .
Llicenciada en Art Dramtic per l'Institut del Teatre de Barcelona, tamb va seguir cursos d interpretaci amb Franco di Francescantonio, Dominic de Fazio, Bob McAndrew i James de Paul.
 Teatre .
 Trajectria .
El 1990, Mnica Lpez present Lnia Roja de Miguel Casamayor i, desprs, va treballar amb Pere Planella (Trucades a mitjanit), Llus Homar (Els Bandits, de Schiller), Adolfo Marsillach (L'auca del senyor Esteve,de Santiago Rusiol), Joan Oll (Vctor o els nens al poder, de Roger Vitrac; Oncle Vnia, de Txkhov), Pau Mir (Bales i ombres) i Carlota Subirs (Marie i Bruce, de Wallace Shawn; Fragmentos de La Divina Comedia. Homenaje a Franco di Francescantonio, a partir de textos del Dant).

Tamb va collaborar amb  Mario Gas, amb qui treball com a ajudanta de direcci a les Troianes d'Eurpides i sota les ordres del qual interpret El temps i els Conway, de J.B. Priestley; Golfus de Roma i Little night music, d'Stephen Sondheim (Premi de la Crtica de Barcelona); Top Dogs, d'Urs Widmer (tamb Premi de la Crtica de Barcelona); Otello, de Shakespeare; Guys and dolls, de Frank Loesser; Brecht   Brecht, sobre textos de Bertolt Brecht; 100 aos de poesa espaola; Las criadas, de Jean Genet (Premi Revelacin dels Premis Ercilla de Bilbao); A Electra le sienta bien el luto, d'Eugene O'Neill, i Ascensin y cada de la ciudad de Mahagonny, de B. Brecht i K. Weill. Igualment, va formar part del repartiment de les adaptacions de textos d'Eurpides Las Troyanas y Hcuba, sorgides de la collaboraci d'Irene Papas i La Fura dels Baus. Amb Calixto Bieito present Company, d'Stephen Sondheim i La casa de Bernarda Alba, de Federico Garca Lorca.

 Teatre Nacional .
Obres de teatre que ha interpretat
L'auca del senyor Esteve (2007);
Bales i ombres (un western contemporani), en el paper de dona (2006);
Marie i Bruce, en el paper de Marie (2005) ;
Company (2005) ;
Oncle Vnia (2004) ;
Vctor o els nens al poder, en el paper d'Ida Mortemart (2002) ;
La casa de Bernarda Alba, en el paper d'Amelia (2000);
Guys & Dolls, en el paper de Mary Anderson, Sargenta Sarah Brown (1998) ;
 Cinema .
 Premis .
Mnica Lpez va rebre dues vegades el Premi Nacional de Cinema de la Generalitat de Catalunya a la millor interpretaci secundria per Aquesta nit o mai de Ventura Pons i La febre d'or, de Gonzalo Herralde. Igualment, tamb va ser distingida amb el Premi del Collegi de Directors de Barcelona a la millor interpretaci femenina pel seu treball a A la ciutat (2003), pel qual tamb fou nominada al Premi Goya a la millor actriu de repartiment. 

En la divuitena edici dels premis Goya, Mnica Lpez obtingu una nominaci com a millor actriu secundria. Per altra banda, el 2004, obtingu el premi a la millor interpretaci del Festival de Cinema de Sitges per The Uncertain Guest.

 Llargmetratges .
 Uno de los dos no puede estar equivocado (2007) ;
 The Uncertain Guest (2004);
 A la ciutat (2003) ;
 Intact (2001);
 The Other Side (2000);
 Un banco en el parque (1999);
 El pianista (1998);
 La Moos (1997);
 It's All Lies (1994) tamb coneguda com Life's a Bitch;
 Souvenir (1994);
 The Worst Years of Our Lives (1994);
 Aquesta nit o mai (1992);

 Curtmetratges .
Pernocta (2004) ;
breme la puerta (1995);

 Televisi .
 Telefilms .
 Zoo (2008) - srie;
 La Via Augusta (2007) - srie;
 El Jardn de los cerezos (2006) ;
 Delta (2004) ;
 Joc de mentides (2003) ;
 Jet lag (2002-2003) - srie;
 Freetown (2001) ;
 Despus de la lluvia (2000);
 Homenots (2000) ;
 El Comisario (2000) - srie;
 Andorra. Entre el torb i la Gestapo (1999) ;
 Nissaga de poder (1996) - srie;
 Pedralbes Centre (1995) - srie;
 El Temps i els Conway (1995);
 Oh! Europa (1994) - srie;
 La Febre d'Or (1993) ;
 Bala perduda (1991);
 Programes on ha estat entrevistada .
La nit al dia (2006);
Tvist (2006);
B 360 (2006);
Senyores i senyors (2005);
Versin espaola (2005);
La Mandrgora (2005);
El Club (2005) ;
La Columna (2003) ;
Escena (2003) ;
 Altres intervencions televisives .
Concert "Aturem la guerra" (2003)

 Doblatge .
Mnica Lpez fou la veu en catal l'any 2004 d'Emma Thompson a Harry Potter i el presoner d'Azkaban.

 Enllaos .
 Fitxa a l'IMDB ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148471" title="Temporada 1968-1969 de la lliga de futbol espanyola" nonfiltered="204" processed="201" dbindex="60221">
Lliga nmero vuit del Real Madrid en nou anys. Total domini de l'equip blanc, que va mantenir el liderat des de la jornada 3 fins al final. Noms va perdre un partit, al camp de l'Elx CF.

Classificaci general.




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Resultats.

 Copa d'Europa: Real Madrid   ;

 Recopa d'Europa: Athletic de Bilbao;

 Descensos: Mlaga CF, Crdoba CF i RCD Espanyol;

 Ascensos: Reial Mallorca, Celta de Vigo i Sevilla FC;

Mxims golejadors.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148473" title="Metal Gear Solid 2: Sons of Liberty" nonfiltered="205" processed="202" dbindex="60222">

Metal Gear Solid 2: Sons of Liberty s un videojoc d'espionatge, el en qual s el 7 de la saga Metal Gear, creat per Hideo Kojima. MGS2 va suposar el salt de la saga Metal Gear a les consoles de 128 bits, la qual cosa va brindar la possibilitat als programadors de fer models 3D molt ms realistes, amb expressions facials molt similars a les dels humans i entorns molt ms realistes. En aquesta continuaci no solament s destacable l'apartat grfic, sin tamb l'addici de nous moviments, com apuntar en primera persona, donar tombarelles o penjar-se d'una barana. 

Al Metal Gear Solid 2 apareixen de nou personatges ja coneguts a la saga, com l'Otacon, el coronel Campbell i Solid Snake, que deixa de ser el protagonista total.

 Argument . 
 
A la primera part del videojoc (la ms curta) controlem en Solid Snake dos anys desprs dels successos de Shadow Mosses, per a ser exactes el 2007 (MGS). Rebrem instruccions per rdio de l'Otacon. Snake i Otacon formen part de Philanthropy, una organitzaci encarregada de destruir els diferents models de Metal Gear que apareixen pel mn (grcies a la propagaci dels plnols de Metal Gear Rex per Ocelot, ara qualsevol pas pot tenir el seu propi Metal Gear). 

A la segona part del joc (la part pricipal) controlarem a un nou personatge: Raiden, un novell a FOXHOUND sense experincia real en el camp de batalla, que ha estat entrenat per realitat virtual. El lloc on s'ambienta el joc s una suposada planta de descontaminaci al mar, Big Shell. Com s habitual en els jocs de la saga, MGS2 compte amb diverses escenes cinematogrfiques que han fet que el joc sembli una pellcula interactiva. 

En aquest lliurament, en Solid Snake haur d'enfrontar-se contra el grup terrorista anomenat Dead Cell, aquests enemics o terroristes sn molt particulars tals com: 

Fortune: Una dona soldat capa d'esquivar bales i tot el que es troba en el seu cam.

Vamp: Un soldat amb nsies de mort i sang capa de caminar sobre l'aigua i fer salts de ms de 3 metres d'altura. Grcies a la seva rapidesa i astcia podr acabar amb els seus enemics 

Fatman: Un especialista en la collocaci i preparaci d'artefactes explosius.

Olga Gurlukovich: Una dona astuta i rpida, l'Olga s filla del Coronel Sergei Gurlukovich. Olga Gurlukovich en finalitzar la histria del joc acaba sent el ninja. 

Solidus Snake: Germ de Liquid Snake i Solid Snake, aquest utilitza els seus tentacles i el seu vestit tecnolgic per a acabar amb els seus enemics. 

Revolver Ocelot: Aquest home s el rival d'en Solid Snake que amb la seva astcia, intelligncia, amb els seus dos tpics revlvers i amb l'ajuda de Liquid Snake, (Que es troba dintre d'Ocelot desprs d'ensenyorir-se del bra de Liquid Snake, ja en el primer lliurament, a Metal Gear Solid el ninja s'havia encarregat de treure-li el bra a l'Ocelot i aquest va fer el mateix llevant-se'l a Liquid Snake ). Ocelot, amb la seva intelligncia, de nou podr escapar-se de les mans d'en Solid Snake.

Big Shell. 
s una fortalesa nuclear amb la tapadora de ser una planta de descontaminaci. Est situada en el mar, i en el seu interior amaga un Metal Gear gegantesc res de semblant als altres Metal Gears, anomenat Arsenal Gear. Aquesta fortalesa va ser creada per The Patriots amb la finalitat de controlar la gran informaci que ha produt Internet i els nous mitjans de comunicaci per a no provocar un caos mundial en desbordar-se tanta informaci. 

Referncies i notes.


 Enllaos externs .
Lloc web oficial a Konami Japan   ;
Lloc web oficial a Konami Europe     ;
Metal Gear Solid 2: Substance PC ATI Support Patch: v2.0 ;
MGS2: SoL a MobyGames ;

 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148474" title="Escriptor" nonfiltered="206" processed="203" dbindex="60223">
Un escriptor s una persona que es dedica a la composici literria.

De forma mplia, un escriptor s una persona que escriu texts en qualsevol tipus de document, un autor d'obres escrites o impreses que usa l'escriptura per difondre les seves idees o les alienes.

Des de l'alfabetitzaci infantil, en podrem considerar qualsevol un escriptor, per el terme sol restringir-se als que desenvolupen una activitat professional amb aquesta activitat. De totes maneres, no hem d'adoptar un punt de vista mercantilista: qualsevol que desitgi ser-ho pot convertir-se en escriptor encara que el seu treball no arribi a publicar-se sota cap format.

Algunes de les innombrables formes en qu un escriptor pot exercitar-se com a tal sn teatre, poesia, prosa, assaig, periodisme, gui,o qualsevol dels gneres literaris existents.

 Vegeu tamb .

Conte;
Faula;
Novella;
Contista;
Novellista;
Gneres literaris;
Calligrafia;



 

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148480" title="Toronell" nonfiltered="207" processed="204" dbindex="60224">

El Toronell s un riu afluent del Fluvi. Neix a Begud, municipi de Sant Joan les Fonts.

T uns 3 km de llargada i un cabal mitj de 50 m3/m. Neix a Begud, a la font del "Clot dels Monjos", i desemboca al Fluvi, just a l'angle que forma la cinglera basltica de Castellfollit de la Roca. 


Durant el seu recorregut alimenta pagesia, cultius i polgons industrials. Sol esdevenir torrencial en plogudes importants.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148481" title="Berenguer de Bardaix i Lpez de Ses" nonfiltered="208" processed="205" dbindex="60225">
Berenguer de Bardaix i Lpez de Ses (Benasc, Alta Ribagora 1365 - Barcelona, 1432). Cavaller i jurista, senyor de Said.

 Orgens familiars i parentesc .
Era el germ petit d'Arnau de Bardaix, el cap de la famlia amb seu a Benasc. Es cas amb Isabel de Ram, germana de Domnec Ram, bisbe d'Osca, amb qui tingu quatre fills: Joan, l'hereu, Berenguer, Jordi, bisbe de Tarassona, i Maria, mare del futur president de la Generalitat Pero Ximnez de Urrea i de Bardaix.

 Biografia .
Entre 1389 i 1404 va ser procurador i camarlenc de la reina Violant de Bar (vdua de Joan I). Assist a les Corts Generals de Maella del 1404. Tres anys desprs represent Mart l'Hum davant el concili provincial de Saragossa.

Durant la crisi successria que va durar des del 1410 al 1412 va ser un actiu agent de Ferran de Trastmara, del que segons es va denunciar llavors en cobrava un suborn de 500 florins al mes. De fet va ser membre absolutament de totes les comissions que es crearen al parlament d'Alcanys i malgrat que no formava part de l'estament eclesistic en va presidir alguna. Aquest parlament estava reunit per trobar una sortida a la successi. El 1412 fou un dels nomenats per ser compromissari al Comproms de Casp que l'havia de resoldre. Va votar pel candidat Ferran de Trastmara.

Ferran de Trastmara el nomen cap de les seves forces al Pirineu quan entraren al pas els mercenaris estrangers contractats per un altre dels candidats al tron, Jaume II d'Urgell. Quan Ferran fou coronat rei i Jaume d'Urgell se li va rebellar el 1413 en un ltim intent d'assolir el poder, Berenguer de Bardaix va participar en el setge de Balaguer on el comte havia quedat recls. I quan fou definitivament venut, Berenguer fou un dels que signaren la sentncia de pres perptua del Dissortat, per la qual cosa fou recompensat amb 60.000 florins d'or i diverses possessions que foren confiscades al casal d'Urgell: els castells de l'Almolda, Os i Castellfollit.

Ms tard tamb va ser conseller del rei Alfons el Magnnim (fill de Ferran), qui el 1420 el va nomenar Justcia d'Arag. Des d'aquest crrec reprim amb severitat els principals brots aragonesos d'oposici al poder reial. Mor el 1432, quan era una figura respectada i temuda pel seu alt crrec i pel favor del rei; les seves possessions comprenien els castells urgellencs esmentats, la vila de Said, part de Vilella de Cinca, les baronies d'Antilln i de La Almolda, i els pobles de Pertusa, Bespn i Letux.

 Vegeu tamb .

 Comproms de Casp;
 Domnec Ram;
 Ferran d'Antequera;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148482" title="Metal Gear Solid 3: Snake Eater" nonfiltered="209" processed="206" dbindex="60226">
Metal Gear Solid 3: Snake Eater s un videojoc per a la consola PlayStation 2 creat per Konami. Aquest cinqu lliurament de la saga Metal Gear est dirigida i escrita novament per Hideo Kojima. 

 Argument.
 
El joc s'ambienta l'any 1964, sent aquest una protoseqela dels jocs anteriors de la saga. L'acci es desenvolupa entorn d'un agent especial de la CIA, que el seu nom codi s Naked Snake (serp nua), que combina les habilitats d'un espia i d'un soldat, la missi del qual s infiltrar-se en un laboratori de desenvolupament d'armes, en l'antiga URSS, per a rescatar a un cientfic armamentista anomenat Sokolov que posseeix informaci vital sobre una nova arma que amenaa destruir la frgil pau que es va donar entre els Estats Units i Rssia durant la Guerra Freda. 

El veritable protagonista del joc no s el Solid Snake que tot seguidor de la saga coneix sin en Big Boss, el "pare de l'Snake" a partir del qual va ser clonat. Es tracta d'una protoseqela al ms pur estil dels tres ltims lliuraments d'Star Wars.

El Metal Gear Solid 3 se situa durant la Guerra Freda el 1964, on en Naked Snake s manat a les selves de la Uni Sovitica. Ajudat per rdio per en Major Zero, per Para-Medic, per Sigint, i pel seu antiga mentora The Boss, la seva missi s rescatar a un cientfic rus anomenat Sokolov, que desenvolupa secretament un tanc avanat anomenat Shagohod. Snake s manat cap a territori rus i la missi va llisament fins que la trama s'embulla en el moment que el Cap El Coronel Volgin dispara un Davy Crockett, un morter amb cap nuclear miniatura dintre de territori sovitic. Abans d'aquest fet, Sokolov s capturat per la Cobra Unit (Unitat Cobra) conformat per The Sorrow aquest t el poder de comunicar-se amb els morts i obtenir d'ells informaci, The Fear expert en paranys, camuflatge i verins altament toxicos, The Fury aquest t el poder de controlar el Foc, The Pain que controla tot tipus de abelles, The End qui s tot un mestre en tcniques de franctirador, i per ultim, The Boss, t una tcnica de combat extremadament bona anomenada CQC que desenvolupa al costat de l'Snake. The Boss deserta de l'exrcit americ i com a mostra de lleialtat a Volgin li lliura un Davy Crockett. En ser capturat Sokolov per la Cobra Unit (Unitat Cobra), Snake s ferit en un enfrontament amb The Boss, permetent a Volgin escapar juntament amb el Shagohod. Volgin detona el Davy Crockett complicant les coses que separaven a la Guerra Freda d'una Guerra Nuclear. 

En una conferncia secreta entre el President d'EUA i el primer ministre sovitic, un tracte s ofert pels americans per a demostrar la seva innocncia i restaurar la pau. Els Estats Units concorden a parar la facci del renegat Volgin, destruir el Shagohod robat i eliminar a la desertora Americana, The Boss.

Una setmana desprs que sigui rescatat de la regi, Snake (Big Boss) s enviat cap a la selva russa com a part de l'Operaci Snake Eater, per a complir les promeses dels Estats Units. Durant la missi, ell guanya l'ajuda de l'altre desertor americ, ex-agent de la NSA EVA, que va desertar cap a uns 4 anys enrere. Desprs de nombroses trobades amb la Unitat d'elit d'Ocelot (dirigit per Revolver Ocelot), i derrotar a cada membre de la Unitat Cobra, Snake aconsegueix localitzar Sokolov i el Shagohod robat, noms per a ser capturat a la fortalesa militar de Volgin, Groznyj Grad. En aquest lloc Volgin assassina a Sokolov i tortura a Snake para saber com era la seva missi, per per atzar de la destinaci surt amb vida d'aquesta sessi en la qual perd l'ull dret. Snake escapa de la pres de Groznyj Grad i es reuneix amb EVA, qui li torna les seves armes i un altre equip. 

Quan ell torna al complex per a destruir el Shagohod, Snake coneix El Llegat dels Filsofs (The Philopher's Legacy), que s una organitzaci d'"Illuminats" que controlen el mn darrere de les escenes i fet dels homes ms poderosos als Estats Units, la Uni Sovitica i la Xina. No obstant aix, desprs de la fi de la segona Guerra mundial, ells van comenar a lluitar entre si mateixos, i l'organitzaci es va veure trencada. Els diners ($100 mil milions) que havien reunit per a finanar les seves guerres, es va anomenar el Llegat de Filsofs. Aquests diners van ser dividits i amagats en bancs per tot el mn. Volgin havia heretat illegalment aquests diners, i Snake s'adona que els EUA procuren recuperar-los. 

Snake continua la seva missi, destruint el complex i el tanc de Shagohod, i la matana de Volgin. Snake i EVA escapen a un llac, on un vehicle d'efecte de sl (WIG) s amagat. Abans que ells ho utilitzessin per a escapar de la regi, Snake confronta el seu antic mentor, The Boss, a qui ell ha de matar per a completar la seva missi. Desprs d'una batalla emocional, Snake ven els seus sentiments i la derrota. Desprs de ser derrotada The Boss, li lliura un microfilm amb les dades del Llegat dels Filsofs aix com una arma que es denomina "The Patriot" (La Patriota). Snake i EVA escapen a Alaska, i passen la nit junts. Durant la nit EVA li roba el Llegat i desapareix, deixant-li una cinta en la qual revela ser un espia xinesa que van manar a robar el Llegat de Filsofs per la Xina. La cinta continua, i EVA revela que The Boss va desertar no a la Uni Sovitica, ms aviat ella va estar sota ordres de fingir que desertava i per a poder infiltrar-se en els graus de Volgin, i trobar la ubicaci del Llegat dels Filsofs. Per per a poder tenir xit en la seva missi hauria que sacrificar el seu honor i morir a les mans de Snake com una tradora, per a demostrar la innocncia d'EUA en l'atac nuclear del principi del joc. 

A l'Snake li s concedit el ttol de "Big Boss" pels seus esforos. Desprs, ell arriba a un cementiri militar immens i visita una tomba annima que resulta ser la tomba de The Boss. Snake deixa "The Patriot" i un ram de lliris sobre la lpida annima, i mentre ell escodrinya les files interminables de tombes, fa les salutacions, i solta una llgrima solitria. 

Desprs acabats els crdits s'escolta una veu que resulta ser la de Revolver Ocelot en la qual li comunica amb el Cap de la KGB i li informa del resultat de tots els esdeveniments ocorreguts. En acabar aix, Ocelot torna a fer altra una trucada per a comunicar-se amb el Director en Cap de la CIA, i li informa a ell tamb de tot el que ha succet i a ms li indica que el microfilm que tenen els xinesos s fals, perqu t el veritable. I li comenta d'un revolucionari sistema de llanament de caps nuclears (el qual s'uss en el Metal Gear Solid).






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148485" title="Francesc Tamarit Fayos" nonfiltered="210" processed="207" dbindex="60227">
Francesc Tamarit Fayos (Riola, 1941) s compositor i director, especialment en el camp de les bandes de msica, i catedrtic numerari de contrapunt i fuga al Conservatori Superior de Msica de Valncia.

 Biografia .
Inici la seva formaci musical a la banda de la Uni Musical de Riola, sota la direcci de son pare, Francesc Tamarit Sanjun. A Valncia estudi harmonia i contrapunt amb Manuel Palau Boix i, al Conservatori Superior de Msica "Joaqun Rodrigo", composici amb Amand Blanquer i direcci d'orquestra amb Jos Frriz Llorens. Obtingu els Premis d'Harmonia i de Contrapunt i Fuga.

Ha estat director titular de les bandes de Riola, de la Societat Musical d'Algemes, de la Lira carcaixentina de Carcaixent (1986), de "La Lira" de Xest, de la societat Santa Ceclia d'Elda (1991-1992), de lAteneu Musical de Cullera (1993-1996) i del Centre Instructiu Musical "La Armnica" de Bunyol (en dues etapes, 1979,1980-; 1997). Amb aquestes bandes ha obtingut premis valuosos als concursos de Valncia i de Kerkrade, entre d'altres.

Com a compositor, la seva producci comprn obres del gnere simfnic per a orquestra, banda, orgue, piano, cors i msica de cambra per a diversos instruments. Ha obtingut nombrosos premis de composici, entre els quals destaquen els premis Ricardo Villa de Madrid i el Rodrguez Albert d'Alacant. Diverses de les seves obres per a banda han estat d'interpretaci obligada al Concurs Internacional de bandes de msica de Valncia.

En l'actualitat s catedrtic numerari de contrapunt i fuga al Conservatori Superior de Msica de Valncia . Alguns dels seus alumnes han estat Josep Alam Gil, Ramon Pastor Gimeno, Andrs Valero Castells, Francisco Zacars Fort, Joan Llus Alemany, Francisco Bastidas Calabuig, Isidro Coll Ballesteros, Enrique Gosp Martnez, Francisco Llorens Arnal, Sergio Pastor Puchol, Vicente Roncero, Vicent Soler i Solano, Miguel Vercher Talens.

 Obres .
 Concertino (1988), per a clarinet i piano, en tres moviments (Ressenya);
 Estampa medieval, ballet;
 Fuga en La menor, quartet;
 Fuga en Mi menor, per a orgue;
 Otoal, per a quintet de vent;
 Septimino (2004), per a septet;
 Tocatta i fuga sobre Bach, per a orgue;

 Per a orquestra .
 Atropos, per a formaci de 22 instruments;
 Fuga en Do menor;
 El Miserere de la montaa;
 Sinfona de Do mayor;

 Per a banda .
 Caos (1985), premi "Ricardo Villa" de l'ajuntament de Madrid (Ressenya);
 En Al-Andalus;
 En la Quinta del Sordo (1989), dedicada a Francisco de Goya ;
 Ensueos (1993). Obra d'interpretaci obligada en la secci primera del Concurs Internacional de bandes de msica de Valncia 1994 (Ressenya);
 Estampa medieval ;
 Estigia, inspirada en les parts VII i VIII de la Divina Comdia, del Dant ;
 Vientos... (2003). Obra d'encrrec per interpretaci obligada a la secci d'honor del Concurs Internacional de bandes de msica de Valncia 2003. En tres parts:
 ...que fluyen del caos;
 ...que acarician mis recuerdos;
 ...que pregonan el nombre de Bach;
 Visiones (1999). En tres parts: Sombras, Lamento, Con Bach;

 Per a cor .
 Alzad vuestros ojos;
 Camina, Mara;
 Jesuset;
 Oh, mar!;
 Trisagio;

 Per a piano .
 Nocturno;
 Sonata;
 Un suspiro;
 Vals;
 Variaciones;

 Arxius de so .
 Vientos... que fluyen del caos, interpretat per la Uni Musical de Llria
 Vientos... que acarician mis recuerdos, interpretat per la Uni Musical de Llria
 Vientos... que pregonan el nombre de Bach, interpretat per la Uni Musical de Llria

 Bibliografia .
 F. Tamarit Fayos Presente y futuro de la msica valenciana, article publicat a Anals de la Reial Acadmia de Cultura Valenciana Segona poca, nmero 74, vol. LXIV (1999);

 Enllaos .
 Breu resum biogrfic i fotografia ;
 Biografia i fotografia ;

 Notes .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148486" title="Cam Ral" nonfiltered="211" processed="208" dbindex="60228">
Cam Ral s el nom que es donava als camns pblics principals abans de l'existncia de les carreteres. Al Pas Valenci, les carreteres que donen servei a les partides de cada municipi reben aquest nom.

Podria venir, per derivaci fontica, de Cam Reial, referit als camins del Rei, vies principals de comunicaci a l'poca medieval. El ms probable, per, s que siga relacionat amb ral, un arabisme present arreu dels Pasos Catalans que designava una finca i a l'actualitat, els terrenys agrcoles. Els cam-rals doncs, sn aquells que duen al camp des de la vila o poble. Potser antigament aquests camins formaren part de la finca o rahal.

Les carreteres nacionals es van fer coincidint en molts trams amb els antics cam-rals. Els camins recentment asfaltats a sovint reben tamb aquesta denominaci. En algunes poblacions com Matar existeix el carrer "Cam ral" designant el pas d'aquest per la poblaci.

Vegeu tamb.
 Cam Real, barri de Valncia.

 Enllaos externs .
 Neix l entitat "Amics del Cam Ral de Vic a Olot";
 Deu lleges de pols i roderes - El Cam Ral de Girona al Tordera;
 Plataforma Cvica Cam Ral;
 Premi Cam Ral de Granollers;
 Osona - Cam Ral - Coneixement del medi social, cultural i natural (adreat a 4t. de primria) ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148488" title="Eduard Junyent i Subir" nonfiltered="212" processed="209" dbindex="60229">
Eduard Junyent i Subir (Vic, 18 de setembre, 1901 - 20 de novembre, 1978) va ser un sacerdot, historiador i arqueleg catal. 

Fou ordenat sacerdot el 15 d'agost de 1926 i es va traslladar a estudiar al Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana de Roma en el qual va romandre fins a 1930. De retorn a Vic, va ser nomenat conservador adjunt al Museu Episcopal aix com arxiver major de la ciutat. Va tornar a Roma en esclatar la Guerra Civil. Va obtenir la ctedra d'arquitectura cristiana en el Istituto di Archeologia Cristiana, crrec que va ocupar fins a 1941. 

Al 1944, i ja de nou a Vic, va ser nomenat director dels arxius capitulars aix com canonge de l'arxiu de la catedral. Junyent va ser l'encarregat de traslladar la seu del Museu Episcopal fins a l'antiga escola de Sant Josep. A ms, es va encarregar d'ordenar tots els arxius de la dicesi. A partir de 1963 va formar part de la Acadmia de Bones Lletres. En 1978 va ser nomenat doctor honoris causa de la Facultat de Teologia de Catalunya. 

Entre les seves nombroses obres destaquen una primera srie de llibres dedicats a l'arqueologia cristiana aix com una extensa bibliografia relativa a la ciutat de Vic. Dintre de les obres dedicades a l'art cal destacar La baslica del monestir de Santa Maria de Ripoll de 1932 o L'arquitectura religiosa en la Catalunya carolngia de 1963.

 Enllaos externs .
Biografia de Junyent;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148493" title="Dolce & Gabbana" nonfiltered="213" processed="210" dbindex="60230">


Dolce & Gabbana s una marca de moda italiana fundada pels estilistes Domenico Dolce i Stefano Gabbana, amb la seva central a Legnano (Mil).

Domenico Dolce, entra en contacte amb la moda des de ben petit, seguint els passos del seu pare Saverio, propietari d'una petita botiga de roba; molt diferent, s la carrera de Stefano Gabbana, que principalment va estudiar Arts Grfiques per va acabar decidint dedicar-se a la moda.

La trobada entre els dos, es remunta al final dels anys setanta a l'estudi d'un estilista de Mil. El dos nois de seguida es van avenir molt b, per aquest motiu, desprs d'acabar els seus estudis el 1982, decideixen treballar junts per a crear una lnia de moda prpia.

Els dos dissenyadors van prosperar en poc temps, fins a aconseguir una gran fama i a convertir-se en unes estrelles mundials de la moda, i sent la imatge de la moda italiana; Dolce & Gabbana, la marca nascuda el 1985, s avui un dels principals grups internacionals i lder del sector de la moda.

La firma ha aconseguit un gran inters per part dels mitjans de comunicaci i del pblic, sobretot pel fet de qu Stefano i Domenico eren una parella homosexual. No obstant aix, segueixen treballant junts, encara que ja no siguin parella.

 Premis .

1991: Premi Woolmark a la collecci masculina ms innovadora de l'any.

1993: Premi internacional de lAccademia del Profumo al millor perfum femen de l'any, otorgat a Dolce & Gabbana Parfum.

1995: Premi internacional de lAccademia del Profumo al millor perfum, millor envs i millor publicitat de l'any, atorgat a Dolce & Gabbana Pour Homme.

1996: Dolce & Gabbana Pour Homme ven als premis francesos Oscar donis Parfums atorgat per primera vegada a un perfum itali. Premi Designer of the Year atorgat a Dolce & Gabbana pels lectors de la revista anglesa FHM.

1997: Premi Designer of the Year atorgat novament a Dolce & Gabbana pels lectors de la revista anglesa FHM. Premi al millor dissenyador de sabates, atorgat a Dolce & Gabbana per la revista nord-americana Footwear News.

1999: Se'ls atorga el Style Award per la revista Harper's Bazaar Russia.

2001: Premi T de Telva Award atorgat a Dolce & Gabbana al millor dissenyador internacional de l'any, per la revista espanyola Telva.

2003: Se'ls atorga a Nova York el premi de la revista GQ com els millors dissenyadors de moda masculina, en el transcurs de la prestigiosa cerimnia de GQ anomenada premis als homes de l'any.

2004: Durant els Elle Style Awards, els lectors anglesos d'Elle van elegir a Dolce & Gabbana com a millors dissenyadors internacionals a Alemanya, Dolce & Gabbana van rebre el premi Leadaward 2004, el premi a la publicitat ms important dels pasos de parla germnica per la campanya publicitria tardor/hivern 2003/04.

2006: Dolce & Gabbana va rebre a Hamburg el Premi Leadaward 2006, per la millor campanya publicitria de l'any campanya (tardor/Hivern 2005/06).




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148501" title="Crinodeu" nonfiltered="214" processed="211" dbindex="60231">

Els crinodeus o lliris de mar (Crinoidea, del grec krinon, "lliri", i eidos, "forma") sn una classe del flum Echinodermata (equinoderms). 

 Com tots els equinoderms, posseeixen un esquelet calcari amb els elements organitzats seguint una simetria pentaradial, basada en la nmero cinc. Van ser molt abundants al Paleozoic i al Mesozoic quan arribaven a constituir grans praderies submarines.

Es caracteritzen per presentar la boca a la superfcie superior, que es troba envoltada de braos que serveixen per a capturar l'aliment. Tenen l'intest en forma d'U, i l'anus es troba al costat de la boca. Molts crinodeus presenten ms de cinc braos. 

Molts crinodeus semblen flors plantades al fons mar, amb una "arrel" i una llarga "tija" flexible que acaba en un calze (o teca), provet de braos. Alguns crinodeus no tenen tija i estan fixats al fons directament pel seu calze, i d'altres no tenen cap tipus de fixaci i tenen una vida lliure. Aconsegueixen filtrar l'aigua del mar estenent els seus braos en forma de vano per, aix, capturar el seu aliment.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148573" title="Grup de Transsexuals Masculins de Barcelona" nonfiltered="215" processed="212" dbindex="60233">

El Grup de Transsexuals Masculins de Barcelona (GTMB) s el primer grup de transsexuals masculins, s a dir, persones que transitaven o que ja havien transitat de dona a home, de tot l'Estat Espanyol, i per descomptat, de Catalunya. 

Es va crear l'any 2000, tot i que de forma oficial no es va legalitzar fins el 2001. Sorg espontniament arran de la iniciativa d'uns homes transsexuals que es trobaven i es reunien regularment i fins aleshores al Co lectiu de Transsexuals de Catalunya (CTC) i amb la finalitat de reforar els seus vincles i de crixer per tal de donar vu a les seves reivindicacions particulars i idisioncrtiques, que quedaven ofegades dins del CTC, en tant que era un grup integrat majoritariament per dones transsexuals. 

Per tant no es pot dir que fs una escissi, per b que a algunes persones els hi va semblar en un principi. Actualment la relaci amb el CTC s magnfica, aix com amb la resta dels grups de transsexuals de Catalunya i de l'Estat Espanyol.

 Objectius i accions poltiques .
Un dels objectius del grup era visibilitzar la transsexualitat masculina, aleshores molt desconeguda, i es van endegar una srie d'accions amb aquesta fi: folletons i triptics informatius, participaci en manifestacions, creaci d'una pgina web, entrevistes a mitjans de comunicaci, creaci d'un curt audiovisual, etc... 

I tamb altres accions encaminades a dnar suport a tots aquells transsexuals masculins, que comenaven la seva transici, o que ja feta, volien llocs de trobada per intercambiar experincies i fer amistat. 

Una de les cares ms visibles, tot i que no l'nica s Moiss Martnez, sobretot arran del reportatge ems per Documentos TV (TV2) "El camino de Moiss".

El local social es troba a la seu del Collectiu Gai de Barcelona (CGB) que gentilment cedeix el seu local per a reunions puntuals i altres accions. 

Malgrat la seva curta vida, ha patit algunes escissions, una de les ms recents ha sigut la que ha donat lloc a la creaci del grup Guerrilla Travolaka, d'un ideari ms queer i transgressor que el GTMB.

Actualment est debatent el seu cam.

 Enllaos externs .
Pgina web del GTMB
Collectiu Gai de Barcelona (CGB)
Guerrilla Travolaka


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148592" title="Coloquinta" nonfiltered="216" processed="213" dbindex="60234">

La coloquinta (Citrullus colocynthis) s una herba perenne de la famlia de les cucurbitcies, que t una polpa esponjosa i molt amarga usada com a purgant. Tamb es coneix com a coloquinta.

Ecologia.
La coloquinta s una planta nadiua de les rees seques del nord d'frica, essent comuna per tot el Shara, zones del Marroc, Egipte i el Sudan, expandint-se per tot l'Iran fins a l'ndia i altres parts de l'sia tropical. Ha estat coneguda des de temps bblics i cultivada a la regi mediterrnia, especialment a Xipre i la ndia per molt de temps. Va ser introduda a Espanya pels rabs.

s una planta rural que viu als camps, cultius, cunetes... Suporta condicions de forta sequera i un cert grau de salinitat. La coloquinta tolera precipitacions anuals des de 3,8 fins a 42,9 litres, temperatures anuals des de 14,8 fins a 27,8C i ph de 5,0 a 7,8.

Descripci.
La coloquinta s una planta herbcia, amb els brots tombats, d'1-2 metres de longitud. s una planta perenne. La tija s de consistncia herbcia, per ferma, epigea i pubescent (amb pls). T capacitat de trepar grcies a un circells helicodals opositifolis ramificats. Normalment aquests circells neixen lateralment a les axilles de les fulles. Les fulles fan de 5 a 12 cm. Sn alternades, peciolades, profundament pinnatfides, dividides i subdividides ens grills i lbuls amb el marge ondulat, mucronats i sense estpules. Sn de color verd, coricies i amb pls al marge. Les flors neixen a les trobades de les fulles. Sn unisexuals, relativament petites i de color groc-verds. Sn actinomorfes, pentmeres, molt vistoses i solitries. El periant s doble i sol estar integrat en cada verticil per 5 peces; les de la corolla estan soldades parcialment. Les flors masculines presenten un androceu polimorf, ja que si b en general est integrat per 5 estams lliures, sn possibles altres combinacions. Les flors femenines mostren un gineceu nfer, integrat generalment per 3-4 carpels fusionats en un ovari unilocular que es prolonga en un o diversos estils. Al  seu interior s'ubiquen molts primordis seminals i 3 estigmes. El fruit s com una taronja, de closca endurida i groguenca quan arriba a la maduresa. Fa de 4 a 10 cm de dimetre. La carn dels fruits madurs s seca, esponjosa, d'extremada lleugeresa, blanca-groguenca i molt amarga. La pollinitzaci la duen a terme els insectes i desprs de la fecundaci de les flors s'origina el fruit, el qual s una baia carnosa amb moltes llavors. Les llavors solen ser grans i aplanades, sense endosperma i presenten cotiledons molt desenvolupats i amb reserves oleoginoses.

Composici qumica.
La polpa esponjosa de la coloquinta cont el glucsid colocintina, al qual se li atribueix l'activitat farmacolgica d'aquesta planta. Quan es descomposa aquest glucsid dna elaterina, continguda tamb en un principi resins d'aquest fruit. Les llavors, riques en oli (fins al 50%) sn inactives.

La droga activa cont resines insolubles en ters, fitosterols, altres glucsids, pectines i albmina. La substncia amarga s la colocintina i la colocintetina. Les arrels contenen elaterina, hentriacontanina i saponines.

L'oli cont oleic, linoleic, myristic, palmtic i cids estrics. 

Les llavors contenen fitoesterolina, 2 fitosterols, 2 hidrocarbons, una saponina, un alcaloide, un polisacrid o glucsid i tanina.

Accions farmacolgiques.
s un fort purgant i permet alliberar l'intest de l'estrenyiment. s un bon purificant de la sang. S'empra contra malalties causades per mossegada de serp i d'escorp. Tamb s til per eradicar tumors d'estmac o del tracte gastrointestinal. Estimula el fetge i regula les secrecions biliars. Un altre s s l'extirpaci de berrugues. s un bon remei contra l'ascitis i contra els desordres menstruals. Tamb s un palliador del dolor provocat per l'artritis. La coloquinta tamb estimula els ronyons, per tant regula el tracte urinari.

Usos medicinals.
La seva polpa seca s'utilitza en diverses formes. Pot emprar-se en forma de pols o b en forma de pasta.
El seu s principal s el relacionat amb tumors, lceres i creixement cancers. Elimina teixits cancerosos.
Tamb s un fort purgant, de manera que s'usa pel tractament de l'estrenyiment.
Un altre s de la coloquinta no medicinal s com a repellent de l'arna degut a la seva fragncia.

Toxicitat.
La toxicitat es troba en els fruits que presenten uns principis txics que a petites dosis tenen propietats purgants.
Calen uns pocs centgrams per produir el seu efecte drstic. Com a dosi mxima per presa es donen 30 cg i per dia 1g. Aquestes dosis sn notablement altes, perqu sn capaces de produir dolorosos clics i evacuacions sanguinolentes. A ms a ms, congestionen els rgans de baix ventre, sobretot l'ter. Les dones embarassades no poden prendre aquest purgant perqu produeix l'avortament del nad. Tampoc han de prendre'l els que pateixen malalties renals ja que congestiona els ronyons. La dosi mortal s de 2-5 grams.

Enllaos externs.
 Information on oilseed uses;
 "Evaluation of Citrullus colocynthis, a desert plant native in Israel, as a potential source of edible oil" ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148598" title="Go Ahead Eagles" nonfiltered="217" processed="214" dbindex="60235">



El Go Ahead Eagles s un club de futbol neerlands de la ciutat de Deventer.

 Histria .


El Go Ahead Eagles fou fundat l'any 1902 amb el nom de Deventer VV Go Ahead. L'any 1971 es club fou reanomenat esdevenint Go Ahead Eagles Deventer. s un dels clubs histrics del futbol neerlands, campi de la lliga holandesa, Eredivisie, quatre cops, els anys 1917, 1922, 1930 i 1933.

 Palmars .
 Eredivisie (4): 1917, 1922, 1930, 1933;


 Entrenadors destacats .


 Henk van Brussel;
 Henk ten Cate;
 Wiel Coerver;
 Frantisek Fadrhonc;

 Barry Hughes;
 Theo de Jong;
 Fritz Korbach;
 Raymond Libregts;

 Robert Maaskant;
 Mike Snoei;
 Jan van Staa;
 Jan Versleijen;


 Jugadors destacats .


 Michel Boerebach;
 Paul Bosvelt;
 Henk ten Cate;
 Jan van Deinsen;
 Harry Decheiver;
 Ren Eijkelkamp;
 Ruud Geels;
 Jack de Gier;

 Raimond van der Gouw;
 Martin Haar;
 Leo Halle;
 Jan Jongbloed;
 Martin Koopman;
 Cees van Kooten;
 Jan Kromkamp;

 Niki Leferink;
 Robert Maaskant;
 Bert van Marwijk;
 Oscar Moens;
 John Oude Wesselink;
 Marc Overmars;
 Nico Reijnders;

 Peter Ressel;
 Dick Schneider;
 Victor Sikora;
 Mike Small;
 Hennie Spijkerman;
 U ur Yildirim;
 Demy de Zeeuw;


 Enllaos externs .
 Web oficial del club ;
 Web Trots aan de IJssel ;
 Web no oficial ;
 Web Kowet ;

Categoria :Clubs de futbol neerlandesos
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148600" title="HFC Haarlem" nonfiltered="218" processed="215" dbindex="60236">


El HFC Haarlem s un club de futbol neerlands de la ciutat de Haarlem.

 Histria .
El HFC va ser fundat l'1 d'octubre de 1889 amb el nom de  Haarlemsche FC. L'any 1980 esdevingu SBV Haarlem, i l'actual nom (HFC Haarlem) l'adopt el 1992.

s un club amb un brillant palmars. Guany un cop la lliga holandesa, el 1946 i ha arribat cinc cops a la final de la copa, vencent el 1902 i 1912, i perdent els anys 1911, 1914 i 1950. Tamb ha guanyat tres cops la lliga de segona divisi el1972, 1976 i 1981. L'any 1982, l'HFC Haarlem, amb un jove jugador anomenat Ruud Gullit, es classific per la Copa de la UEFA. L'any 1990 baix a segona divisi, categoria a la qual encara es mant (a data de 2007).

 Palmars .


 Eredivisie (1): 1946;
 Copa KNVB (2): 1902, 1912;
 Eerste Divisie (3): 1972, 1976, 1981;

 Jugadors destacats .
 Wim Balm;
 Barry van Galen;
 Ruud Gullit;
 Martin Haar;
 Hans van de Haar;
 Piet Huyg;
 Piet Keur;
 John Metgod;
 Edward Metgod;
 Arthur Numan;
 Johnny Rep;
 Kick Smit;

 Entrenadors destacats .
 Dick Advocaat;
 Karel Bonsink;
 Hans van Doorneveld;
 Barry Hughes;
 Heini Otto;
 Roy Wesseling;

 Enllaos externs .
Web oficial del club ;

Categoria :Clubs de futbol neerlandesos











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148601" title="MVV Maastricht" nonfiltered="219" processed="216" dbindex="60237">


El MVV s un club de futbol neerlands de la ciutat de Maastricht.

 Histria .

El club nasqu el 2 d'abril de 1902 amb el nom de MVC (Maastricht Futbol Club). Durant els seus primers anys canvi de nom sovint. No fou fins el 1908 que adopt l'actual MVV (Maastrichtse Voetbal Vereniging). Les diferents denominacions han estat:
1902 : fundaci amb el nom MVV Maastricht;
1904 : fusi amb el MVC Maastricht esdevenint MFC Maastricht;
1908 : fusi amb el Vitesse Maastricht esdevenint MVV Maastricht'02;
1910 : fusi amb el HBS Maastricht i el Concordia Maastricht mantenint el nom;
1978 : adopci del nom MVV Maastricht;

Del 1902 fins el 1976 el club jug sempre a les mximes categories del futbol neerlands, per mai assol el campionat tot i finalitzar diverses vegades en segona posici. L'any 1976 baix a segona, retornant a la mxima categoria dos anys desprs. L'any 1980 derrot l'Ajax per 3-6 en un histric partit, la major derrota dels d'Amsterdam en el seu antic estadi De Meer. De nou perd la categoria el 1982. El 1984 guany la segona divisi, per dos anys torn a descendir. Un nou ascens el 1988 el port a l'Eredivisie on es mantingu fins el 1995. De nou trig dos anys en retornar a primera. L'any 2000 baix de nou a segona on es mant fins avui (2007).

 Palmars .
 Eerste Divisie (2): 1984, 1997;

 Jugadors destacats .


 Sjo Soons;
 Br Felix;
 Jeu van Bun;
 Giel Haenen;
 Frans Krver;
 Jo Toennaer;

 Gerard Bergholtz;
 Gerard Hoenen;
 Jo Bonfrre;
 Fons van Wissen;
 Willy Brokamp;
 Dick Nanninga;

 Chris Coenen;
 Frans Rutten;
 Nico Mares;
 Cees Schapendonk;
 Erik Gerets;
 Johan Dijkstra;

 Rein van Duijnhoven;
 Erik Meijer;
 Roberto Lanckohr;
 Denny Landzaat;
 Wilfred Bouma;
 Kenneth Perez;


 Entrenadors destacats .


 Victor Havlicek;
 Cor Brom;
 Barry Hughes;
 George Knobel;

 Sef Vergoossen;
 Jan Reker;
 Frans Krver;
 Wim Koevermans;

 Ron Elsen;
 Roger Reijners;
 Rob Delahaye;
 Jan van Deinsen;

 Andries Jonker;
 Jurrie Koolhof;


 Enllaos externs .
 Web oficial del club ;

Categoria :Clubs de futbol neerlandesos











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148606" title="VVV Venlo" nonfiltered="220" processed="217" dbindex="60238">


El VVV-Venlo s un club de futbol neerlands de la ciutat de Venlo.

 Histria .

Nascut el 7 de febrer de 1903, el VVV fou un club amateur durant molt de temps. Quan el futbol professional fou introdut a Holanda el 1954, el VVV es fusion amb un club local, el SC Venlo esdevenint Sportclub VVV'03. El 1959 guany la copa neerlandesa derrotant l'ADO per 4-1. El 1961 fou tercer a la lliga, per tot just un any desprs perd la categoria. El 1966 canvia el nom per FC Venlo-VVV i torn a baixar fins a la tercera divisi holandesa. Entre 1976 i 1994 compagin temporades a primera i a segona i des d'aquest darrer any es mant a la segona categoria del futbol neerlands. L'any 1985 es convert en SBV VVV-Venlo.

 Palmars .
 Copa KNVB (1): 1959;
 Eerste Divisie (1): 1992/93;

 Jugadors destacats .
 Dick Advocaat: 1976-1979 ;
 Tijani Babangida: 1991-1993 ;
 Bep Bakhuys: 1937 ;
 Maurice Graef: 1988-1994, 1997-2002;
 Jan Klaassens: 1948-1959, 1964-1967 ;
 Gerald Sibon: 1994-1996 ;
 Ernie Stewart: 1988-1990, 2005 ;
 Stan Valckx: 1983-1988 ;
 Vampeta: 1994-1995 ;
 Faas Wilkes: 1956-1958 ;
 John de Wolf: 1996-1997;

 Entrenadors destacats .
 Rob Baan;
 Wim Dusseldorp;
 Doeke Hulshuizen;
 Frans Krver;
 Adrie Koster;
 Herbert Neumann;
 Hennie Spijkerman;
 Henk van Stee;
 Sef Vergoossen;
 Jan Versleijen;

 Enllaos externs .
Web oficial del club ;

Categoria :Clubs de futbol neerlandesos

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148613" title="Partits poltics de Finlndia" nonfiltered="221" processed="218" dbindex="60239">
 Partits al Parlament .

El Parlament de Finlndia (en fins: eduskunta) est format per 200 diputats (kansanedustaja). En les darreres eleccions generals, celebrades el mar de 2003, el panorama poltic va resultar ser el segent:


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148614" title="Gran Premi de Canad del 1996" nonfiltered="222" processed="219" dbindex="60240">



Resultats del Gran Premi del Canad de Frmula 1 de 1996, disputat al circuit urb de Gilles Villeneuve a Montreal el 16 de juny del 1996.


 Resultats de la cursa .






 Altres .

 Volta  rpida:  Jacques Villeneuve  1m  21. 916s;
 Pole: Damon Hill   ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148615" title="Campionat del Mn de bsquet 2002" nonfiltered="223" processed="220" dbindex="60241">


El XIV Campionat del Mn de bsquet mascul es disput a Indianpolis entre el 29 d'agost i el 3 de setembre del 2002. Hi participaren 16 equips. Desprs de 13 edicions del campionat, Estats Units va ser elegit com a seu amb l'esperana de rebre una gran quantitat d'afeccionats.

 Format de competici .
Les 16 seleccions classificades es divideixen en quatre grups (d'A a D) de quatre seleccions cadascun per a disputar la primera ronda. Passen de ronda els tres millors de cada grup, mentre que els quatre ltims classificats de cada grup es disputen els llocs del 13 al 16.

Les 12 seleccions que passen a segona ronda es divideixen en dos grups de sis equips (E i F), en els quals disputen partits contra aquelles seleccions contra les quals encara no han jugat. Els dos millors de cada grup passen a semifinals, els dos tercers i cambres disputen del 5 lloc al 8 i els dos ltims de cada grup, disputen del 9 lloc al 12.

 Seus .
Estats Units va elegir la ciutat d'Indianpolis com a nica anfitriona del torneig; en aquesta ciutat, es van fer servir dos recintes esportius pel campionat. Sn els segents:





 Seleccions participants .




Resultats.

Primera fase.






Segona fase.



Ronda final.





Classificaci.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148617" title="Atlantic Records" nonfiltered="224" processed="221" dbindex="60242">
Atlantic Records (Atlantic Recording Corporation) s una discogrfica nord-americana, que pertany a Warner Music Group.(WMG) 

Histria. 

Fundada el 1947, per Ahmet Ertegn i Herb Abramson, Atlantic Records va ser un dels segells que ms va fer per la difusi i millora de la msica popular afroamericana, especialment el soul, jazz i rythm & blues. 

Inicialment es va crear com una etiqueta de jazz, per va comenar a desplaar-se cap al rythm & blues el 1949, amb l'enregistrament del tema Drinkin' wine spo-dee-o-doe d'Stick McGhee. 

A principis de la dcada del 1950 la companyia contava ja amb un gran nombre d'artistes histrics com Ruth Brown, Joe Turner, Lavern Baker, The Drifters, Ray Charles, The Coasters... 

El 1953, Jerry Wexler va entrar a formar part de la companyia. Amb les seves expectatives i relacions va comenar una nova era per a la companyia. Gaudia d'una capacitat innata per a detectar el talent en noves grans estrelles, una cosa que li ha valgut la seva fama al llarg del temps. El 1960 es va centrar a promoure el southern soul, que contava amb un so molt propi a Atlantic Records. 

Durant tota aquesta poca es van usar els estudis d'enregistrament Fame Studios i els reconeguts Muscle Shoals Sound Studios, els quals van veure nixer en les seves sales a gegants de la msica. El major descobriment que va fer Jerry va ser la reina del soul Aretha Franklin, a la qual va dur pel cap alt alt de la musica afroamericana. Tamb va ser descubridor d'altres promeses com Wilson Pickett o Joe Tex. 

Atlantic Records era tamb la responsable de la distribuci d'una de les seves filials, Stax/Volt, una de les ms contribuents dintre del soul, amb artistes de la talla de Otis Redding, Sam & Dave i Eddie Floyd.

Sempre va ser un segell molt eclctic, fins i tot en els seus primers anys, comenant amb enregistraments de rock i blue-eyed-soul (rythm & blues interpretat per msics no afroamericans), i de grups com Led Zeppelin, Buffalo Springfield, The Rascals (desprs The Young Rascals). Aquesta varietat va consagrar a Atlantic Records com una de les grans potncies dins de la musica contempornia. 

El 1967 la companyia va ser unificada amb Warner Bros i desprs va passar a formar part de l'imperi de Time Warners. Aquest fet va fer que para Drexler mai fos el mateix i abandons la companyia, el que no va impedir que gent com Ertegn romangus all. 

La discogrfica perdura fins als nostres dies, amb llanaments d'artistes com Brandy, Jewel, Tori Amos, Lil' Kim, Collective Soul, Kid Rock o Sean Paul. 

Actualment sn tres les grans afiliacions o parts d' Atlantic Records: Elektra Records, Bad Boy Records i Renta Records. 


Artistes.
AC/DC;
Antigone Rising;
Apathy;
Aretha Franklin;
Billy Talent;
Bjork ;
Bloc Party ;
Blue Man Group;
Brandy;
Bump J;
Cham ;
Charles Mingus ;
Chic;
Chromeo;
COLD;
Collective Soul ;
Craig David ;
D4L;
Damageplan ;
Death Cab For Cutie;
Deemi;
Elephant Man;
Embrace ;
Fabolous ;
Fat Joe ;
Fountains of Wayne;
Funeral For A Friend ;
Geddy Lee;
Genesis ;
Gerald Levert ;
Gratitude;
Handsome Boy Modeling School;
Hard-Fi ;
James Blunt ;
Jason Mraz;
Jet (banda) ;
Jewel ;
Jimmy Page & Robert Plant;
John Butler Tro;
Joe Firstman;
Joe Turner;
Junior Senior;
Juvenile ;
Karen Clark Sheard;
Kevin Lyttle;
Kid Rock;
Kill Hannah;
Led Zeppelin ;
Lil Kim ;
Little Brother ;
Louis XIV;
Lupe Fiasco;
Margo Lee;
Marion Raven;
Matchbox Twenty;
Metallica ;
Miles Davis;
Missy Elliott ;
Moments In Grace;
Nappy Roots;
New Blood Revival;
No Address;
Notorious BIG ;
O.A.R.;
P.O.D. ;
P$C ;
Pantera ;
Panthers;
Paul Wall ;
Phil Collins ;
Phish;
Poison The Well;
Porcupine Tree ;
Pretty Ricky ;
Ray Charles;
Rob Thomas;
Roberta Flack;
Rupee;
Ryan Cabrera ;
Saigon;
Sean Paul ;
Shinedown;
Simple Plan ;
Skillet;
Skindred;
Smile Empty Soul ;
Solomon Burke;
Staind ;
Stereolab ;
Stone Temple Pilots ;
Sugar Ray;
T.I. ;
Tamia;
TapRoot;
Tego Calderon ;
The Click Five;
The Corrs;
The Darkness ;
The Donnas ;
The Format;
The Kinison;
The Nervous Return;
The Stills;
The Streets;
Toby Lightman;
Tori Amos (fins el 2001);
Tracy Chapman ;
Trans-Siberian Orchestra;
Transplants ;
Trey Songz ;
Trick Daddy ;
Trina;
Tweet ;
Twista ;
Uncle Kracker;
Unwritten Law ;
Vanessa Williams;
Vaux;
Wayne Wonder;
Webbie ;
Wilson Pickett;
X Japan;
Yolanda Adams;
Zero 7 ;

Enllaos externs.
web oficial 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148619" title="Ahmet Ertegn" nonfiltered="225" processed="222" dbindex="60243">
Ahmet Ertegn (31 de juliol de 1923 - 14 de desembre de 2006). Msic i empresari nord-americ d'origen turc, fundador de la companyia discogrfica Atlantic Records. 

Biografia.
Fill d'un diplomtic turc a Estats Units, quan va crear la discogrfica Atlantic Records el 1947 va obrir un espai a la producci de la msica afroamericana, especialment el soul i el jazz, que es trobaven marginats de les grans lnies comercials. La seva decisi d'entrar en el mn de la producci va nixer arran d'assistir a diferents concerts de Louis Armstrong i Duke Ellington a Washington. 

Entre els artistes que van acollir aquesta oportunitat de donar-se a conixer i que Ertegn va impulsar es troben, entre d'altres, Ray Charles, Aretha Franklin, Otis Redding, Wilson Pickett, Charles Mingus, John Coltrane i Ornette Coleman. 

Algunes altres figures de la msica pop i rock nord-americ que va promoure sota el seu segell Ertegn van ser Led Zeppelin, Phil Collins, Nash & Young i fins al grup suec ABBA. 

Atlantic va ser absorbit en 1984 per Warner Music. 

Ertegn va morir com a conseqncia d'una caiguda mentre escoltava un concert dels Rolling Stones (un del grups que havia produt) a Nova York mes i mig abans.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148622" title="Jerry Wexler" nonfiltered="226" processed="223" dbindex="60244">
Gerald "Jerry" Wexler (Ciutat de Nova York, 1917 - Sarasota, Estats Units, 2008) fou un periodista musical convertit en un dels productors ms influents de la msica estatunidenca. 

Biografia.
Nascut el 10 de gener de 1917 a Ciutat de Nova York en el si d'una famlia jueva, va passar la seva infncia al Bronx de Nova York i va comenar a estudiar en la Universitat de l'Estat de Kansas (Kansas State University) fins que va ser reclutat per l'Armada dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial. 

Desprs de la guerra, va tornar a la universitat on estudiava des de 1936. Desprs de graduar-se, va entrar a treballar a Broadcast Music, Inc. (BMI) i a Metro-Goldwyn-Mayer (MGM). El 1953 va passar a ser un dels socis del segell discogrfic Atlantic Records.

Al poc temps va comenar a gravar amb Ray Charles, The Drifters i Ruth Brown. Al costat de Ahmet Ertegn i Nesuhi Ertegn va aconseguir fer d'Atlantic Records un dels gegants de la indstria musical del seu temps. 

El 1967 va ser guardonat com Productor de l'Any pel seu treball amb Aretha Franklin. Durant la dcada de 1960, la seva gran estrella va ser Aretha Franklin, per tamb va treballar amb altres importants representants del soul com Wilson Pickett. Va crear un destacat equip amb la discogrfica Stax, igual que amb The Muscle Shoals. 

A principis de la dcada de 1980 va comenar a gravar amb algunes estrelles del pop britnic com George Michael. 

Per tota la seva carrera i el treball realitzat amb innombrables artistes de diversos gneres ha estat incls dins del Rock and Roll Hall of Fame.

Wexler mor el 15 d'agost de 2008 a la casa que tenia a Sarasota, a l'estat de Florida, degut a una aturada cardaca. Anys abans de la seva mort, quan un director cinematogrfic li va preguntar qu desitjava que posss al seu epitafi, ell va respondre "Two words: More bass" (en catal, "Dues paraules: Ms baix"). 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148623" title="Warner Music Group" nonfiltered="227" processed="224" dbindex="60245">
Warner Music Group (anteriorment WEA Records) s un grup multinacional d'empreses discogrfiques que pertany a un consorci dirigit per Edgar Bronfman Jr.

L'origen del grup es remunta a octubre de 1972, data en la qual una liberalitzaci de les lleis antimonopoli americanes permet al grup Warner Communications Inc. reagrupar les seves tres companyies discogrfiques sota el nom de WEA Records. L'acrnim WEA est constitut per les inicials de cada companyia del grup: 
 Warner Bros. Records, companyia creada per Jack Warner el 1958. ;
 Elektra Records readquirida el 1967 per Warner Communications Inc (que es deia llavors Warner-Seven Arts). ;
 Atlantic Records adquirida el 1970 per Warner Communications Inc. ;

El 1989, WEA es troba en el si del conglomerat Time Warner, constitut per la fusi dels grups Time i Warner Communications Inc. Al novembre de 2003, Time Warner es retira del Warner Music Group (nou nom de WEA), readquirit per 2,6 millards de dlars per un consorci dirigit per Edgar Bronfman Jr.


Societats de Warner Music Group .

Warner Bros. Records ;
Maverick Records ;
Reprise Records ;
Sire Records ;
Elektra Entertainment Group ;
Asylum Records;
The Atlantic Group;
Atlantic Records ;
Lava Records ;
None Such (World music);
Word Distribution;
Curb Records (Country);
Daywind Records  ;
Doxology Records  ;
Floodgate Records  ;
Metro One  ;
Shelter Recods  ;
Spring Hill Music  ;
Word Music ;
Warner Music International (societat que reagrupa les filials del grup fora d'Estats Units);
Warner Strategic Marketing ;
Rhino Entertainment Company ;
Rhino Home Video ;
Warner Special Products ;
Warner Music Group Soundtracks;
Warner Television Marketing;
Warner/Chappell Music Inc.
Warner Bros. Publications ;
WEA Corp.
Alternative Distribution Alliance;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148625" title="Time Warner" nonfiltered="228" processed="225" dbindex="60246">
Time Warner (denominada AOL-Time Warner entre 2001 i 2003 quan la fusi de America On line i Time Warner) s una empresa nord-americana creada el 10 de gener de 1990. s una companyia dedicada a la comunicaci, amb divisions dedicades a Internet, a la publicaci, televisi i a les telecomunicacions. 

Histria. 

Creada el 1990, la companyia va sorgir de la fusi de Time Inc. i Warner Communications. Posteriorment adquiriria a Ted Turner el grup Turner Broadcasting System a l'octubre de 1996. 

Fusi amb AOL. 
El 2001 una nova companyia va sorgir de la fusi amb AOL, denominant-se a partir de llavors AOL Time Warner. La suma de l'operaci va superar els US$100.000 milions. El gestor d'aquesta operaci va ser Steve Case, fundador de AOL. 

Negoci. 

Les segents empreses formen part de Time Warner: 

 CNN, canal de noticies de difusi mundial. ;
 HBO, Cinemax, TCM, TBS Superstation, TNT, Cartoon Network, canals de cable. ;
 WB Television Network, xarxa de canals de televisi que emet per tot EUA ;
 America On line, companyia dedicada a Internet. ;
 Time Warner Cable, companyia de cable que opera en 28 estats d'EUA ;
 Time Warner Book Group, grup editorial. ;
 TIME, revista de publicaci setmanal. ;
 People, revista dedicada al mn de les celebritats i la cultura popular. ;
 Sports Illustrated, revista d'esports. ;
 Revista MAD, revista d'humor. ;
 Fortune, Money Magazine, revistes dedicades al mn dels diners i les finances. ;
 Warner Bros i New Line Cinema, estudis de cinema. ;
 Castle Rock Entertainment, una productora de cinema. ;
 Atlanta Braves, un equip de Beisbol ;
 DC Comics, editorial de cmics. ;
 Rhino Entertainment ;
 Turner Entertainment, possedora dels drets d'estudis de cinema com MGM, RKO i Warner Bros. ;
 Turner Broadcasting System, responsable d'administrar diverses cadenes de cable del grup.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148626" title="Ted Turner" nonfiltered="229" processed="226" dbindex="60247">

Robert Edward Turner III (Ms conegut com Ted Turner), va nixer el 19 de novembre de 1938, a la ciutat de Cincinnati, Ohio, Estats Units. 

s sintticament un magnat dels mitjans de comunicaci nord-americans i a ms un gran filntrop, conegut entre altres coses, per ser el fundador de la cadena internacional de notcies CNN, entre altres empreses periodstiques i comercials.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148627" title="Sports Illustrated" nonfiltered="230" processed="227" dbindex="60248">
Sports Illustrated s una revista setmanal dedicada a l'esport, propietat del gegant dels mitjans de comunicaci Time Warner. 

T sobre 3 milions de subscriptors i s llegida per 23 milions de persones cada setmana, sent el 80% homes, el que representa el 20% dels homes d'Estats Units. 

 Edici de Vestits de bany . 
La seva edici de Vestits de bany(Swimsuit edition), publicada des de 1964, s avui dia un esdeveniment anual esperat pels homes nord-americans, que genera el seu propi programa de televisi, vdeos i calendari. Aparixer en l'edici de Vestits de Bany ha significat el salt a la fama de moltes models. Totes les models consagrades han passat per la seva portada. Des de Elle Macpherson fins a Valeria Mazza passant per Tyra Banks (la primera dona de color a aparixer en la revista, el 1997).






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148628" title="Sant Pere de les Maleses" nonfiltered="231" processed="228" dbindex="60249">
El monestir de Sant Pere de les Maleses s un antic cenobi benedict localitzat dintre del terme municipal de la Pobla de Segur, en la comarca del Pallars Juss. El monestir est situat a l'entrada del congost de Collegats.

Histria. 
La seva fundaci es deu a l'abat Atili qui al 868 va fundar una congregaci dedicada a Sant Andreu. Estava unit a l'abadia de Sant Vicen d'Oveix a la qual van residir els monjos fins que, a mitjan segle X, es va decidir iniciar la vida monstica a Sant Pere. 

Va rebre diverses donacions per part dels comtes de Pallars i es va construir un nou temple, consagrat al 988 sent el seu  abat Isern. A la fi del segle XI era ja tan sols un priorat del monestir de Santa Maria de Gerri. El monestir de Sant Pere va quedar secularitzat al 1592 i es va crear una rectoria perptua.

Edifici. 
Queden nicament runes de l'edifici romnic. Es conserven encara dos absis de l'esglsia als quals poden veure's algunes restes de pintures murals. El temple estava construt sota una roca que feia les funcions de sostre. Veient l'estructura es pot deduir que el temple original tenia uns onze metres de llarg per vuit d'ample i que tenia la portalada d'entrada situada a la zona del migdia .

Referncies.
Enciclopdia Catalana;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148629" title="Warner Bros." nonfiltered="232" processed="229" dbindex="60250">
Warner Bros. Entertainment, Inc s un dels ms grans productors de cinema i televisi del mn. s actualment una filial del conglomerat Time Warner amb seu a Burbank, Califrnia, Estats Units. 

Warner Bros. inclou diverses companyies subsidiries, entre elles Warner Bros. Studios, Warner Bros. Pictures, WB Television, Warner Home Video, Castle Rock Entertainment, Turner Entertainment, Dark Castle Entertainment, DC Comics, i els romanents de Hanna-Barbera Cartoons, Inc., encara que l'antic estudi de la Hanna-Barbera s ara conegut com Cartoon Network Studios i est sota la Turner Broadcasting. 

 Histria . 
El nom corporatiu es deu als quatre fundadors, els germans Warner, Harry Warner (1881 1958), Albert Warner (1883 1967), Sam Warner (1887 1927) i Jack L. Warner (1892 1978). 

Els tres germans majors van comenar en el negoci de l'exhibici el 1903, havent adquirit un projector amb el qual mostraven films en els pobles miners de Pennsylvania i Ohio. En pocs anys, aix va dur a la distribuci de pellcules a travs d'un rea de quatre estats. Per a l'poca de la Primera Guerra Mundial, van comenar a produir pellcules, i el 1918 els germans van obrir els estudis de la Warner Bros. a Sunset Boulevard,Hollywood. 

Sam i Jack Warner produen les pellcules, mentre que Harry i Albert manejaven les finances i la distribuci a Nova York. El 1923, es van incorporar formalment com Warner Bros. Pictures, Inc.

Enllaos externs.
 Pgina oficial;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148631" title="RKO Pictures" nonfiltered="233" processed="230" dbindex="60251">
RKO s una companyia cinematogrfica nord-americana, considerada un dels cinc grans estudis de l'poca daurada de Hollywood. 

Fundada a l'octubre de 1928, producte de la fusi del circuit de teatre de Keith-Albee-Orpheum (KAO) (1882) i els estudis Film Booking Offices of America (FBO) de Joseph P. Kennedy (1917) sota el control de Radio Corporation of America (RCA) (1909). 

Inicialment, la RKO va destacar per les seves produccions musicals, amb les grans estrelles del gnere del moment: Fred Astaire i Ginger Rogers. Posteriorment, els actors ms destacats van ser Katherine Hepburn i, finalment, Robert Mitchum; sense oblidar a Cary Grant, un dels ms veterans "fitxatges" de la companyia. Altres personalitats resenyables van ser: Val Lewton, realitzador de pellcules de terror de baix pressupost, i Orson Welles, que va llanar alguns dels seus grans xits amb aquests estudis, com Ciutad Kane.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148635" title="Santa Maria d'neu" nonfiltered="234" processed="231" dbindex="60252">
El monestir de Santa Maria d neu, es troba en el municipi de la Guingueta d'neu en la comarca del Pallars Sobir.

Histria. 
Apareix documentat l'any 839 a l'acta de la consagraci de la Catedral d Urgell. Es creu que el seu origen va ser un monestir visigtic dedicat a Santa Deodata. Fins a finals del segle X estava dedicat a San Pere. 

En el 1064, el comte de Pallars va cedir el cenobi, juntament amb el de Sant Pere de Burgal i el de Sant Pere de les Maleses al comte Ramon IV del comtat de Pallars Juss. A canvi li va ser lliurat el monestir de Santa Maria de Lavaix aix com altres possessions.
 
Al segle XI es va construir el monestir benedict que al 1216 va passar a ser cannica de l'ordre dels agustinians. Va anar decaient a poc a poc amb el pas dels anys, arribant 1723 a tenir solament un prior, un subprior i un germ llec, fins a la seva extinci com convent. Va passar a formar part del deganat de neu i es va convertir en un centre de peregrinaci de tota la regi. Durant la guerra civil espanyola de l'any 1936 va ser cremada la talla de Santa Maria amb el Nen del segle XIII; es va substituir per una reproducci. 

Funciona com santuari dedicat a la Mare de Du d'neu.

L'edifici. 
Datada la seva construcci en la primera meitat del segle XI, consta de planta de tres naus amb absis central (l'nic que es conserva) i dos absidioles laterals amb voltes d'aresta. Es pot veure la decoraci llombarda de arcs cecs i lesenes en l'absis central. T un petit campanar de cadireta. La faana va ser reformada per complet al segle XX. 

Destaquen les pintures murals que decoraven la zona del presbiteri. El tema central es troba molt deteriorat i estava dedicat a l'Epifania i a l'Adoraci dels Reis Mags. S'han conservat en molt bon estat una srie de serafins amb ales plenes d'ulls (que simbolitzaven la vigilncia). Estan envoltats per lletres del Sanctus que apareixen tres vegades repetides i una representaci de les visions de Isaas i Ezequiel. Sn pintures amb abundant policromia atribudes al Mestre de Pedret encara que poden ser posteriors. Les pintures poden veure's en el Museu Nacional d'Art de Catalunya. 

Enllaos externs.
Informaci del monestir;
Imatges de les pintures murals al MNAC;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148641" title="Joan Cresp Fiol" nonfiltered="235" processed="232" dbindex="60253">
Joan Cresp Fiol (Palma, Mallorca, 1721  Carmel by the sea, Califrnia, 1782), va ser un missioner francisc mallorqu i explorador del sud-oest nord-americ. 

Va arribar a Amrica el 1767, i es va dirigir a la pennsula de Baixa Califrnia per a posar-se a crrec de la Missi de la Purssima Concepci. 

El 1769 es va unir a l'expedici de Gaspar de Portol per a ocupar San Diego i Monterey, continuant cap al Nord fins a Portol. L'any segent, va fundar la Missi San Carlos Borromeo de Carmelo, avui dia Carmel, que es va convertir en la seva seu principal. Era capell de l'expedici al Pacfic Nord portada a terme per Juan Prez el 1774. 

Les seves memries, publicades el 1927 (i reimpreses el 1971) van proporcionar un valus testimoniatge d'aquestes expedicions.

Referncies.
 Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 4.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148648" title="Sant Pere de Burgal" nonfiltered="236" processed="233" dbindex="60254">
Sant Pere de Burgal s un monestir benedict situat prop del nucli d'Escal al municipi de la Guingueta d'neu a la comarca del Pallars Sobir.
Edifici .
L'edifici del segle XI va ser edificat sobre un altre documentat l'any 859. 

Consta de planta basilical de tres naus, la central de major altura que les laterals, rematades amb un absis i dues absidioles, adornats per l'exterior amb arcs cecs i lesenes llombardes i contraabsis llis; a l'interior estan contraposats a la nau central, arquitectura que es donava en algunes construccions visigodes i mossrabs. Sobre els arcs hi han els forats que suportava la coberta de fusta.

Pintures. 
Les pintures murals originals dels absis es troben al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona, estan datades entre 1080 i 1090 i s'atribueixen al Mestre de Pedret. Representen el Pantocrtor entre els arcngels Miquel i Gabriel i adorat per dos sants. Entre les finestres hi ha la Verge portant un calze, a la seva dreta sant Pere i a l'esquerra sant Joan Baptista i sant Pau. A la part inferior es conserva la pintura d'una dama amb una inscripci que es pot llegir:

...cia conmttesa

que correspondria a la comtessa Llcia de la Marca, casada amb Artau I de Pallars Sobir el 1085, d'aqu sorgeix la dataci de les pintures.

Al temple se n'hi 'han collocat unes reproduccions.

Enllaos externs.
Monestir Sant Pere de Burgal;
Localitzaci del Monestir de Sant Pere de Burgal a Google Maps;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148649" title="Web 2.0" nonfiltered="237" processed="234" dbindex="60255">
El concepte Web 2.0 va ser esmentat per primer cop per O'Reilly Media el 2005, referint-se a la percepci que la segona generaci de la Web es basava en comunitats i en serveis de hosting, com ara els espais web de treball en xarxa, les wikis, i Folksonomy folksonomies que faciliten la collaboraci i en el fet de compartir entre usuaris espais per a fotografies, textos i vincles amb altres Web-sites, els tres exemples ms clars  sn Flickr, del.icio.us i Youtube. O'Reilly Media va titular una srie de conferncies al voltant d'aquest concepte i des d'aleshores ha estat mpliament adoptat.

Encara que el terme suggereix una nova versi de la Web, no fa referncia a una actualitzaci o evoluci d'Internet o de la tecnologia especfica de la World Wide Web, per s que es refereix als canvis que es fan de l's de la plataforma. D'acord amb Tim O'Reilly, "Web 2.0 s la revoluci del negoci en la indstria dels ordinadors causat per la mobilitat de la plataforma d'Internet, i un intent d'entendre les regles per a l'xit sobre el que s nou a la plataforma" La web 3.0, suggerida per analogia, seria la web semntica o intelligent, que selecciona els continguts d'acord amb les preferncies de l'usuari alhora que en permet la interacci.

Alguns experts en tecnologia, principalment Tim Berners-Lee, han qestionat el terme considerant que s'ha magnificat, molts dels components tecnolgics de "Web 2.0" ja eren presents en la creaci de la primera World Wide Web.

D'acord amb Tim O'Reilly, la Web 2.0 es pot comparar amb la Web 1.0 de la segent manera: 



Referncies.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148667" title="Brian Greene" nonfiltered="238" processed="235" dbindex="60256">

Brian Greene (nascut el 9 de Febrer de 1963), s un fsic i un teric de cordes dels ms reconeguts. Des de 1996 s professor a la Universitat de Columbia. Nascut a la ciutat de Nova York, Greene va ser un prodigi en matemtiques. La seva aptitud per les matemtiques va ser tal que quan tenia 12 anys, un professor de la Universitat de Columbia li donava classes particulars per que ja havia superat el nivell de secundria. El seu pare, Alan, va ser un actor de teatre de varietats i un estudiant fracassat que desprs va treballar com a professor de cant i com a compositor. . Al 1980, Brian Greene va entrar a Harvard per especialitzar-se en fsica, i amb el seu grau de llicenciat, Greene va anar a la Universitat de Oxford a Anglaterra, com a estudiant becat Rhodes.

El seu llibre L'Univers Elegant: Supercordes, Dimensions Ocultes, i la recerca de la Teoria Final (1999) s una divulgaci de la Teoria de supercordes i la Teoria M. Va ser finalista del Premi Pulitzer en no-ficci, i el guanyador del Premi Aventis de Llibres de Cincia al 2000. El llibre parla sobre les varietats de Calabi-Yau i obre una lnia de raonamet sobre com aquestes varietats, com a punts multi-dimensionals (11D, 16D, 26D), poden abarcar el nostre espai-temps. L'univers Elegant va ser adaptat a la televisi en forma de programa de PBS amb el Dr. Greene com a narrador. El seu segon llibre, El Teixit del Cosmos (2004), va sobre l'espai, el temps, i la naturalesa de l'univers. Els aspectes tractats en aquest llibre inclouen entrellaament de partcules no locals en relaci amb la relativitat especial i explicacions bsiques de teoria de cordes. s una estudi de la naturalesa bsica de la realitat i la matria, tractant tpics com l'espai-temps i la cosmologia, orgens i unificacions, i incloguent una exploraci de la realitat i la imaginaci.

Brian Greene tamb actua; va ajudar a John Lithgow amb la dialctica cientfica per a la srie de televisi 3er Roc des del Sol, i va aparixer en la pellcula Frequency. Recentment, ha sigut un assessor en la pellcula sobre viatges en el temps Dj Vu en la que s'utilitza alguns termes fsics. Tamb va aparixer com a enginyer d'Intel en el 2007 a "The Last Mimzy".

 Trivia .
 Brian Greene es va graduar el 1980 al Stuyvesant High School de Nova York, on va ser company de classe de Lisa Randall.
 Va obtenir el ttol de Doctor en Filosofia a Oxford el 1986.
 Es va unir a la facultat de fsica de la Universitat de Cornell al 1990.
 Va ser designat com a professor fix a la Universitat de Cornell al 1995.
 Es va unir a Columbia poc desprs al 1996.
 Ha donat conferncies tant a nivell general com a nivell tcnic en ms de 25 pasos i est relacionat amb una ampli nombre de descobriments revolucionaris en Teoria de Supercordes.
 En la seva investigaci, s'ha centrat en les dimensions extra requerides per la teoria de cordes, i en entendre les seves conseqncies a nivell fsic i matemtic.
 Ha tingut diverses aparicions en els medis com ara Charlie Rose, la comdia The Colbert Report, The NewsHour with Jim Lehrer, The Century with Peter Jennings, CNN, TIME, Nightline in Primetime, Late Night with Conan O'Brien, The Late Show with David Letterman, i recentment ha presentat un especial televisiu amb tres parts anomenat Nova i que est basat en el seu llibre.
 Actualment, s codirector de l'institut Columbia de Cordes, Cosmologia, i Astroparticle Physics (ISCAP), i est liderant un programa d'investigaci aplicant teoria de cordes a qestions cosmolgiques.
 s vegetari.
 Va treballar amb en Roger Penrose com a estudiant graduat el qual va ser el seu supervisor de graducaci fins que va canviar de supervisor.
 Va ser un assessor en la pellcula Dj Vu protagonitzada per Denzel Washington.
 Greene va ser nombrat a l'episodi "Supersimetria" de la srie Angel en el 2002.

 Contribucions importants a la fsica .
 Brian Greene ha treballat en la simetria mirall, relacionant dos varietats Calabi-Yau diferents (concretament, relacionant el conifold amb un dels seus orbifolds).
 Ell (i en David Morrison i en Paul Aspinwall) tamb va explicar la transici "flop", un canvi suau de topologia.
 Junt amb en David Morrison i en Andrew Strominger, va mostrar que la topologia en la teoria de cordes pot canviar en el punt conifold.
 Actualment est estudiant cosmologia de cordes, especialment les empremtes de la fsica trans-Planckaniana en el fons csmic de microones, i cosmologies brana-gas que poden explicar per qu l'espai que ens envolta t tres dimensions grans.
 Desenvolupament del suggeriment de l'electr forat negre, s a dir, que l'electr pot ser un forat negre.

 Publicacions .
 R. Easther, B. R. Greene, M. G. Jackson i D. Kabat, "String windings in the early universe. JCAP , 009 (2005).
 R. Easther, B. Greene, W. Kinney, G. Shiu, "A Generic Estimate of Trans-Planckian Modifications to the Primordial Power Spectrum in Inflation". Phys. Rev. D66 (2002). 023518.
 R. Easther, B. Greene, W. Kinney, G. Shiu, "Inflation as a Probe of Short Distance Physics". Phys. Rev. D64 (2001) 103502.
 Brian R. Greene, "D-Brane Topology Changing Transitions". Nucl. Phys. B525 (1998) 284-296.
 Michael R. Douglas, Brian R. Greene, David R. Morrison, "Orbifold Resolution by D-Branes". Nucl.Phys. B506 (1997) 84-106.
 Brian R. Greene, David R. Morrison, Andrew Strominger, "Black Hole Condensation and the Unification of String Vacua". Nucl.Phys. B451 (1995) 109-120.
 P.S. Aspinwall, B.R. Greene, D.R. Morrison, "Calabi-Yau Moduli Space, Mirror Manifolds and Spacetime Topology Change in String Theory". Nucl.Phys. B416 (1994) 414-480.
 B.R.Greene and M.R.Plesser, "Duality in Calabi-Yau Moduli Space". Nucl. Phys. B338 (1990) 15.
 Brian R. Greene, "Fabric of the Cosmos: Space, Time, and the Texture of Reality", 2005.
 Brian R. Greene, "The Elegant Universe: Superstrings, Hidden Dimensions, and the Quest for the Ultimate Theory", 1999;

 Vegeu tamb .
 Llista de fsics;
 Llista de fsics terics;
 Teoria de cordes;
 Teoria de tot;
 Teoria de camp unificat;

 Enllaos Externs .
 Pgina de la facultat de Columbia de Brian Greene;
 The Elegant Universe   Website del programa de televisi PBS;
 The Future of String Theory - Una conversaci amb Brian Greene extreta de la revista Scientific American;
 Edge.org   Una xerrada amb Brian Greene (requereix Real Player).
 Busca l'author Brian R. Greene a la base de dades SPIRES HEP d'Stanford;
 Entrevista de Radio de la difusi del programa This Week in Science del 10 d'Agost del 2005.
 ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148671" title="Pere de Sagarriga i de Pau" nonfiltered="239" processed="236" dbindex="60257">

Pere de Sagarriga i de Pau (Viladamat, ? - Barcelona 1418). Bisbe de Lleida i arquebisbe de Tarragona.

 Orgens familiars .
Fill de Francesc de Sagarriga i de Vilarig, senyor de Creixell, Ponts i Borrass; i de Clara de Pau. La seva famlia eren partidaris de la reina Sibilla de Forti en l'enfrontament que mantenia amb Violant de Bar.

 Biografia .
Va ser bisbe de Lleida entre el 1403 i el 1407, moment en el qual el papa Luna Benet XIII d'Aviny el va elevar a arquebisbe de Tarragona. Juntament amb Jaume de Prades i d'Arens (fill de Joan de Prades i de Foix) va fer esforos per finalitzar el Cisma d'Occident.

 El Comproms de Casp .
Com a autoritat eclesistica ms important del pas, va tenir un actiu paper de moderador en el parlament de Catalunya que es va reunir a Barcelona i Tortosa durant l'interregne de 1410 - 1412. La seva actitud pacificadora el va dur tamb al regne de Valncia durant els disturbis de 1411. Fou membre de la vintiquatrena, la comissi de 24 diputats del parlament catal que el febrer/mar de 1412 havia d'escollir els membres de la terna catalana pel Comproms de Casp, per que va acabar acceptant la llista de membres imposada pel parlament aragons d'Alcanys, sota amenaa d'escindir la Corona d'Arag si la modificaven. En aquesta llista ell figurava com un dels tres representants catalans, fet pel qual desprs de la submissi de la vintiquatrena, fou nomenat compromissari i el mes de mar es dirig a la vila aragonesa Casp. All va fer una estranya votaci: creia que el dret legtim a tenir la corona catalano-aragonesa requeia a dos dels pretendents per igual: Jaume II d'Urgell i Alfons de Gandia el Vell (que en aquells moments ja havia mort i per aix va considerar amb els mateixos drets el seu fill Alfons de Gandia el Jove). Va dir que donava el seu vot a aquell dels dos que en tragus ms, com que el comte Jaume d'Urgell en va treure un ms es va quedar el vot de l'arquebisbe. 

A ms a ms va declarar que el regne de Siclia pertanyia per dret a l'infant Frederic de Luna.

El comproms, per, el va guanyar el candidat castell Ferran de Trastmara, que aleshores va esdevenir rei de la Corona d'Arag com a Ferran I i va nomenar Pere de Sagarriga com a canceller reial (1413-1418), malgrat que no l'havia votat. Quan el comte d'Urgell es va rebellar i Ferran es decid a assetjar-lo va recomanar prudncia i moderaci. Aquests principis van ser el seu lema tota la vida.

 Vegeu tamb .
 Comproms de Casp;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148675" title="Guillem de Vallseca" nonfiltered="240" processed="237" dbindex="60258">
Guillem de Vallseca (Barcelona, ? - desprs de 1412) fou un Doctor en lleis catal.

 Orgens familiars .
La famlia Vallseca eren ciutadans honrats de Barcelona que tradicionalment havien tingut llocs a les institucions de la ciutat.

 Biografia .
Segurament va estudiar a la Universitat de Montpeller a la dcada dels 60s.

El 1377 Pere el Cerimonis el va nomenar advocat fiscal de Barcelona, de les corts del veguer, i de les corts del batlle de la ciutat, en substituci de Jaume Desfar. L'any segent el va nomenar tamb vice-canceller, crrec que era en realitat l'autntic gestor de la cancelleria reial. El 1380 el va enviar juntament amb Pere Sacalm com a ambaixador a Roma i Aviny per tal de saber com havia comenat el Cisma d'Occident dos anys abans, la informaci havia de condicionar el posicionament del rei Pere i dels seus regnes.

El seu fill, Joan I el Descurat, el va tornar a nomenar vice-canceller en el perode 1393-1396. Quan es va morir Joan, Guillem de Vallseca fou un dels encausats en els processos legals contra diversos cortesans, per a diferncia d'aquests no se l'acusava de corrupci ni malversaci sin simplement d'haver recomanat al monarca de no reunir Corts. Fou finalment absolt dels crrecs.

Fou conseller en cap de Barcelona en quatre ocasions: 1387-1388, 1390-1391, 1399-1400 i 1405-1406.

Desprs de la mort sense hereu legtim de Mart l'Hum el 1410, va ser assessor del parlament catal reunit a Barcelona i desprs a Tortosa durant tot l'interregne de 1410 a 1412. En un principi va ser designat com un dels sis ambaixadors dels catalans al parlament aragons d'Alcanys, per va renunciar-hi per raons de salut. Pel seu gran prestigi professional tamb va ser un dels nou compromissaris designats per reunir-se a Casp i decidir el futur rei de la Corona d'Arag. Va votar pel candidat Jaume II comte d'Urgell.

 La seva obra .
Va ser un home de lleis fams i va deixar diverses obres escrites. Les ms destacables sn unes glosses als Usatges de Barcelona; uns comentaris sobre les Constitucions de Catalunya; i se sap que treball en un tractat sobre el Cisma d'Occident, que havia seguit de tant aprop.

 Vegeu tamb .
 Comproms de Casp;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148679" title="Maneater" nonfiltered="241" processed="238" dbindex="60259">
Maneater fou el primer senzill a Europa i sia del tercer disc d'estudi (Loose) de la cantant canadenca Nelly Furtado. A mes fou el segon senzill a America i Oceania.

Es un tema d'estil generalment Hip-Hop que va suposar un canvi radical en l'estil musical de Furtado. Va ser llancat a America com a segon senzill, i als EUA no va tindre tan d'exit com a la majoria de llocs ja que va ser un Hit a discoteques, mentre que comercialment no en va tindre tant, pero tot i aixi va vendre uns 850,000 senzills i va rebre certificacio d'Or.
Va ser bastant exitos a Europa, sobretot al Regne Unit, fent el seu primer no.1 en senzills, mantenint-se 3 setmanes al damunt de la llista, a mes de ser el 7e senzill mes venedor del 2006 al Regne Unit, i pel marc del 2007 havia venut mes de 300,000 senzills (i descarregues) exclusivament en aquell pais.
Un altre pais on va tenir exit fou al Canada natal de la cantant, en vengue mes de 38,800 descarregues, i va ser el 8e senzill mes venut del 2006.

Posicions a les llistes.
1 Polnia, India, Portugal, Regne Unit, Sud frica;
2 Irlanda, Nova Zelanda, Europa;
3 Austrlia, ustria, Txequia, Noruega, Sussa;
4 Xina, Alemanya;
5 Canad;
6 Letnia;
16 EUA;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148684" title="Partit Afric per a la Independncia (Tour)" nonfiltered="242" processed="239" dbindex="60260">
El Partit Afric per a la Independncia (en francs: Parti Africain de l Indpendance) s un partit poltic de Burkina Faso, liderat per Soumane Tour. Va ser fundat el 1999 quan Tour va trencar amb l'original PAI.

El PAI de Tour es va ajuntar al govern i va obtenir el reconeixement legal del nom PAI.

A les ltimes eleccions legislatives del 5 de maig del 2002, el partit va obtenir el 3.6 % del vot popular i 5 dels 111 escons.

Tour va aconseguir l'1.1 % dels vots a les eleccions presidencials del 2005.

El partit publica L'Avant-Garde.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148685" title="PAI" nonfiltered="243" processed="240" dbindex="60261">


 Urbanisme: Programa d'Actuaci Integrada, tamb conegut per noms amb les mateixes sigles (o similars) Pla d'Acci Integrada o Projecte d'Adequaci Urbanstica.
 Poltica: Partit Afric per a la Independncia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148686" title="Partit per la Democrcia i el Progrs / Partit Socialista" nonfiltered="244" processed="241" dbindex="60262">
El Partit per la Democrcia i el Progrs / Partit Socialista (en francs: Parti pour la Dmocratie et le Progrs / Parti Socialiste) s un partit poltic de Burkina Faso (antic Alt Volta).

Va ser fundat el maig del 2001 per fusi del Partit per la Democrcia i el Progrs amb el Partit Socialista Burkins.

A les ltimes eleccions legislatives del 5 de maig del 2002, el partit va obtenir el 7.5 % del vot popular i 10 dels 111 escons. A les eleccions presidencials del 13 de novembre del 2005, el seu candidat Ali Lankoand va aconseguir l'1.74 % del vot popular.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148687" title="Tup" nonfiltered="245" processed="242" dbindex="60263">
Un tup s una olla petita amb una sola nansa.

Els tupins estan fets habitualment de terrissa, i tenen la particularitat que reben el calor per la panxa en lloc de per la base com les olles. Els tupins son ventrucs i tenen el coll i la base estrets.

S'identifiquen tupins d'onze mesures, que son (de ms petit a ms gran): 
Caragol;
Mitjancer;
De presa;
Entravessadet;
Embrolla;
Abogass;
Avanadet;
Entravessat;
De viuda;
Aturgat;
Mitj (de mesura sense concretar, depenent de l'encarrec);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148688" title="Ali Lankoand" nonfiltered="246" processed="243" dbindex="60264">
Ali Lankoand s un poltic burkinabs i membre del Partit per la Democrcia i el Progrs / Partit Socialista (PDP/PS).

Corrent com a candidat presidencial del PDP/PS a les eleccions del 13 de novembre del 2005, Lankoand va quedar 6s dels 13 candidats, rebent l'1.74% dels vots.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148693" title="Partit per la Democrcia i el Progrs" nonfiltered="247" processed="244" dbindex="60265">
El Partit per la Democrcia i el Progrs (Francs: Parti pour la Dmocratie et le Progrs, PDP) va ser un partit poltic de Burkina Faso (antic Alt Volta).

Va ser fundat a l'Abril del 1994 desprs d'una escissi a la Convenci Nacional de Patriotes Progressistes / Partit Socialdemcrata al maig del 1993.

Es va fusionar al febrer del 1996 amb la Uni de l'Esquerra Democrtica i el Partit del Progrs Social.

Desprs de fusionar-se amb el Partit Socialista Burkinabs el PDP va esdevenir el Partit per la Democrcia i el Progrs / Partit Socialista.

A les eleccions legislatives del 1997 el partit va guanyar el 10.1 % del vot popular i 6 dels 111 escons.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148697" title="Partit Socialista Burkins" nonfiltered="248" processed="245" dbindex="60266">
El Partit Socialista Burkins (en Francs: Party Socialiste Burkinab) va ser un partit poltic de Burkina Faso. El PSB es va escindir del PAI a inicis dels 90. El seu lder era Ouindlassida Franois Oudraogo.

A les eleccions legislatives del 1992 el PSB va guanyar l'1.2 % del vot popular i 1 dels 111 escons. Al 1997 va guanyar l'1.8 % dels vots i un esc.

Al maig del 2001 es va fusionar amb el Partit per la Democrcia i el Progrs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148698" title="L'Univers Elegant" nonfiltered="249" processed="246" dbindex="60267">
L'Univers Elegant: Supercordes, Dimensions Ocultes, i la recerca de la Teoria Final (ISBN 84-8432-264-5 i ISBN 84-8432-781-7) s un llibre de Brian Greene publicat en el 2000 que fa una introducci a la Teoria de supercordes i proporciona una valoraci global per no tcnica de la teoria i alguna de les seves carncies.

Comenant amb una consideraci breu sobre la fsica clssica, concentrant-se en els conflictes principals en fsica, Greene estableix un context histric per al naixement de la teoria de cordes com un medi necessari per a integrar el mn probabilstic del model estndard de la fsica de partcules amb la fsica Newtoniana determinista del mn macroscpic. Greene aborda el problema essencial al que s'enfronta la fsica moderna: la unificaci de la teoria general de la relativitat d'Einstein i la mecnica quntica. Greene suggereix que la teoria de cordes s la soluci a aquestes dues teories que entren en conflicte. Greene utilitza freqentment analogies i experiments mentals per tal de proporcionar al lector no especialitzat mitjans per a adaptar-se a la teoria que t el potencial de crear una teoria unificada de la fsica.

L'Univers Elegant es va adaptar per a un programa de televisi de tres hores partit en tres parts a finals del 2003 en la srie NOVA de la PBS.

Enllaos externs.




 Vegeu tamb .
 Mecnica quntica;
 El Teixit del Cosmos;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148699" title="Eleccions municipals a la Vall de Bo (2007)" nonfiltered="250" processed="247" dbindex="60268">
Les eleccions municipals a la Vall de Bo, Lleida de 2007 van ser el 27 de maig de 2007. Aquestes eleccions van donar com a guanyador per quarta vegada a Joan Perelada Ramon (IPVB-PM).

Novetats.
Com que la Vall de Bo ha crescut de poblaci ha passat d'elegir 7 regidors a 9 regidors. L'alcalde s Joan Perelada Ramon, des de 1995, va ser elegit el 1995 amb 217 vots (51,03%), com a independent, va ser reelegit el 1999 amb 312 vots (68,27%) com a Convergncia i Uni i reelegit el 2003 amb 367 vots (89,08%) com a Convergncia i Uni. Aquest 2007 es torna a presentar, per aquest cop per Independents per la Vall de Bo - Progrs Municipal (IPVB-PM). Tamb s presenten Josep-Llus Farrero Moyes per Conergncia i Uni (CIU) i Carlos Fantova Palacn per Bloc per la Vall (BPV).

Llistes electorals.
Independents per la Vall de Bo - Progrs Municipal.
Joan Perelada Ramon;
Esther Isus Font;
Aurora Subir Torrelles;
Ruben Bardaj Cazorla;
Manel Marsol Fierro;
Josep Peremart Borrell;
Sergi Fondevila Delgado;
Carme Farr Jordana;
Feliciano Fernndez Veiga;

Convergncia i Uni.
Josep-Llus Farrero Moyes;
Rosa Peguera Guardeo;
Jordi Daz Gil;
Manel Visen Joaniquet;
Jordi Garcia Ardanuy;
Enric Llovet Borrell;
Maria dels ngels Adri Bellmunt;
Ramon Alturo Lloan;
Josep Maria Puyol Gallardo;

Bloc per la Vall.
Carlos Fantova Palacn;
Gerard Castellarnau Plaza;
Adri Bisen Barreiro;
Mireia Beneria Farrero;
Marc Garcia Marsol;
Marta Bunyesch Martimp;
Albert Palacn Farr;
Maria del Mar Mata Sez;
Ramon Alturo Pons;

Suplents :
Gerard Subir Puyol;
Elena Pedroche Gutirrez;
Barbara Aran Selvaggio;

Regidors Elegits.
Independents per la Vall de Bo - Progrs Municipal:
Joan Perelada Ramon - Alcalde;
Esther Isus Font;
Aurora Subir Torrelles;
Ruben Bardaj Cazorla;
Manel Marsol Fierro;
Josep Peremart Borrell;
Bloc per la Vall:
Carlos Fantova Palacn;
Gerard Castellarnau Plaza;
Convergncia i Uni:
Josep-Llus Farrero Moyes;

Fitxa tcnica.
 Regidors: 9 ;
 Electors: 857;
 Vots finals: 543 (63,36% de participaci);
 A candidatures: 3;
 En blanc : 12 (2,21%);
 Nuls     : 7 (1,29%);

Resultats per candidatura.



Vegeu tamb.
Eleccions municipals a la Vall de Bo (2003);
Eleccions municipals a la Vall de Bo (2011);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148701" title="Pere Aguil" nonfiltered="251" processed="248" dbindex="60269">
Pere Aguil (la Selva del Camp, segle XVI -1598), fou un religis catal, que fou prior d Escaladei i conegit tamb com impulsor de l art renaixentista.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148702" title="Josep Batlle i Jover" nonfiltered="252" processed="249" dbindex="60270">
Josep Batlle i Jover (La Selva del Camp 1774-1847) fou un jurista catal. Fou diputat a Corts i vocal de la Junta Superior de Catalunya. Fou tamb arxiver municipal a La Selva del Camp. Eufemi Fort i Cogul va pubicar la seva biografia el 1960.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148704" title="Josep Batlle i Mateu" nonfiltered="253" processed="250" dbindex="60271">
Josep Batlle i Mateu fou un destacat botnic catal del segle XIX, que va nixer i viure a la vila de La Selva del Camp (Baix Camp, Tarragona).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148705" title="Cromosoma 1" nonfiltered="254" processed="251" dbindex="60272">

El cromosoma 1 s, per convenci, el cromosoma hum ms gran. La cllula somtica cont 2 copies d'aquest, les germinals nicament en presenten una cpia. Forma part dels autosomes o cromosomes no sexuals. Est constituit per 245.522.847 parells de bases, representant el 8% de l'ADN. Cont 3.141 gens.

Gens.
Els segents sn alguns gens localitzats al cromosoma 1.

 ACADM: deshidrogenasa de l'acil-coenzim A, cadena recta del C-4 al C-12;
 ASPM: determinant de la mida cerebral;
 COL11A1: collagen, tipus XI, alfa 1;
 CPT2: palmitoiltransferasa II de la carnitina;
 DBT: transciclasa dihidrolipoamida de cadena ramificada  E2;
 DIRAS3: famlia DIRAS, unidor a GTP semblant a RAS 3;
 ESPN: espin (autosomal recessive deafness 36);
 F5: factor de la coagulaci V (proacelerina, factor lbil);
 FMO3: flavin containing monooxygenase 3;
 GALE: UDP-galactosa-4-epimerasa;
 GBA: glucosidasa, beta;(inclou glucosilceramidasa) (gen de la  malaltia de Gaucher);
 GJB3: protena d'ensamblatge gap, beta 3, 31kDa ;
 GLC1A: gen del glaucoma;
 HFE2: hemocromatosi tipus 2 (juvenil);
 HMGCL: liasa del 3-hidroximetil-3-metilglutaril-coenzim A (hidroximetilglutaricaciduria);
 HPC1: gen del cncer de prstata;
 IRF6: gen de la formaci de teixit connectiu;
 KCNQ4: potassium voltage-gated channel, KQT-like subfamily, member 4;
 KIF1B: membre 1B de la famlia de les kinesines;
 LMNA: lamina A/C;
 MFN2: mitofusina 2;
 MPZ: myelin protein zero (Charcot-Marie-Tooth neuropathy 1B);
 MTHFR: 5,10-methylenetetrahydrofolate reductase (NADPH);
 MTR: metiltransferasa del 5-metiltetrahidrofolat-homocistena;
 MUTYH: homleg del mutY (E. coli);
 PARK7: malaltia de Parkinson (autosomal recessive, early onset) 7;
 PINK1: PTEN indut per kinasa 1 putativa;
 PLOD1: procollagen-lisins 1, 2-oxoglutarat 5-dioxigenasa 1;
 PPOX: oxidasa del protoporfirinogen;
 PSEN2: presenilina 2 (malaltia de l'Alzheimer 4);
 SDHB: subunitat B del complex de la deshidrogenasa del succinat;
 TSHB: hormona estimuladora dels tiroids, beta;
 UROD: descarboxilasa de l'uroporfirinogen (el gen per a la porfria cutnia tarda);
 USH2A: sndrome d'Usher 2A (autosmica recessiva, mild);

Malalties associades.

 Malaltia d'Alzheimer;
 Malaltia d'Alzheimer, tipus 4;
 Cncer de Mama;
 Deficincia de Carnitina palmitoiltransferasa II;
 Malaltia de Charcot-Marie-Tooth;
 Malaltia de Charcot-Marie-Tooth, tipus 1;
 Malaltia de Charcot-Marie-Tooth, tipus 2;
 colagenopatiess, tipus II i XI;
 hipotiroidisme congnit;
 Sordera, sordera autosmica recessiva 36;
 Sndrome d'Ehlers-Danlos ;
 Sndrome d'Ehlers-Danlos, tipus cifoescoliosi;
 Factor V Leiden tromboflia;
 poliposi adenomatosa familiar;
 galactosemia;
 Malaltia de Gaucher;
 Malalatia de Gaucher tipus 1;
 Malaltia de Gaucher tipus 2;
 Malaltia de Gaucher tipus 3;
 Glaucoma;
 Hemocromatosi;
 Hemocromatosi, tipus 2;
 porfria hepatoeritropoytica;
 Homocistinuria;
 Sndrome Progeria Hutchinson Gilford;
 Deficincia de 3-hidroxi-3-metilglutaril-CoA liasa;
 Malaltia de l'orina del xarop de l'arce;
 Deficincia de la cadena mitja d'acil-coenzima A dehidrogenasa;
 Sndrome de Muckle-Wells;
 Malaltia de Parkinson;
 Feochromocitoma;
 porfria;
 cncer de prstata;
 Sndrome de Stickler;
 trimetilaminuria;
 Sndrome d'Usher;
 Sndrome d'Usher tipus II;
 Sndrome de Van der Woude;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148706" title="Ramon Blasi i Rabassa" nonfiltered="255" processed="252" dbindex="60273">
Ramon Blasi i Rabassa (La Selva del Camp, 1901 - Barcelona, 1980) fou un escriptor catal.

Va marxar a Barcelona i va collaborar amb la revista En Patufet, i novament quan va reaparixer el 1968 amb el nom de Patufet, i amb les colleccions annexes. Utilitz els pseudnims de Guerau i tamb R. Bir. Fou autor de diverses faules i versets i d'un recull de narracions protagonitzades per animals anomenada "Tornen a parlar les bsties" publicada el 1935; el 1971 va publicar "Entre el Carlit i el Puigmal", en prosa; tamb va escriure algunes novelles roses de la Biblioteca Gentil. Tamb va traduir diverses obres.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148708" title="Joan de la Creu Baiget i Pmies" nonfiltered="256" processed="253" dbindex="60274">
Joan de la Creu Baiget i Pmies (La Selva del Camp, 1775 - 1818) fou un militar catal.

Durant la guerra del Francs fou coronel-guerriller de la campanya contra la invasi francesa, i fou un des caps catalans de la segona batalla del Bruc. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148710" title="Josep Maria Cogul i Monn" nonfiltered="257" processed="254" dbindex="60275">

Josep Maria Cogul i Monn fou un poeta i msic catal nascut a La Selva del Camp el 1862 i mort el 1938.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148714" title="Francesc Crusats i Franch" nonfiltered="258" processed="255" dbindex="60276">
Francesc Crusats i Franch (Malla (Osona), 1831 - La Selva del Camp, 1868) fou un missioner clareti.

Fou ordenat el 1858 i va predicar a Catalunya i a Segvia (del 1861 al 1868).

Fou assassinat durant la revoluci de setembre del 1868  a La Selva del Camp, i fou considerat mrtir de l'anticlericalisme; ms tard fou beatificat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148715" title="Joan de la Creu Ferrater i Pmies" nonfiltered="259" processed="256" dbindex="60277">

Joan de la Creu Ferrater i Pmies fou un distingit apotecari catal, nascut a La Selva del Camp el 1805. Va morir el 1866.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148716" title="Cromosoma Y" nonfiltered="260" processed="257" dbindex="60278">


El cromosoma Y s un dels cromosomes determinants del sexe en els humans i en la majoria de mamfers. En mamfers cont el gen SRY, que activa el desenvolupament dels testicles.

Descripci general.
La majoria de mamfers tenen un parell de cromosomes sexuals a cada cllula. Els mascles tenen un cromosoma Y i un X, mentre que les femelles tenen dos cromosomes X. Durant la meiosi aquests no presenten recombinaci gentica total. 
En mamfers, el cromosoma Y cont el gen que activa el desenvolupament embrionari cap a mascle. Aquest gen s lSRY. Altres gens (a ms a ms del SRY) situats als cromosoma Y hum i d'altres mamfers sn necessaris per la producci normal d'esperma.

En humans es presenten aberracions cromosmiques de forma poc freqent. Alguns homes presenten configuracions del tipus XXY (vegeu Sndrome de Klinefelter), o XYY (vegeu Sndrome XYY), i algunes dones presenten XXX o un sol cromosoma sexual X, "X0" (vegeu Sndrome de Turner). Hi ha altres excepcions en les que el gen SRY ha sigut modificat, o recombinat per error a un cromosma X (produint un mascle "XX"). Per a fenmens relacionats vegeu Sndrome d'insesibilitat als andrgens i intersexe.

Molts grups d'organismes, a banda dels mamfers, tenen cromosomes Y, per aquests cromosomes Y no comparteixen un ancestre com amb els dels mamfers. Grups com les mosques de la fruita (Drosophila melanogaster i altres espcies), altres insectes, alguns peixos, alguns rptils i algunes plantes. En les mosques de la fruita, el cromosma Y no determina el desenvolupament mascul. De fet, el sexe d'aquests dpters es determina per la presncia o absncia de cromosomes X. De manera que, les mosques de la fruita XXY sn femelles, i les que noms presenten una X, sn mascles, per estrils.

Cromosoma Y hum.
En humans, el cromosoma Y cont 58 milions de parells de bases i representa aproximadament el 0'38% del total de l'ADN hum contingut en una cllula. S'han identificat fins a 78 gens, que codifiquen per a noms 23 protenes diferents. Aquesta relaci s tpica en moltes espcies, el cromosoma Y cont menys gens que qualsevol dels altres cromosomes.

Com a conseqncia de que el cromosoma Y canvia de manera relativament lenta al llarg del temps i de que noms es transmet de pares a fills, s'ha usat per a traar llinatges paterns. Aquesta s la causa d'unes poques malalties gentiques conegudes en humans (44 en total).

El cromosoma Y hum no es pot recombinar amb el cromosoma X, excepte en uns petits troos de les regions pseudoautosmiques als telmers (que comprn aproximadament un 5% de la longitud del cromosoma). Aquestes regions sn relquies d'una homologia ancestral entre els cromosomes X i Y. Un 56, o 72%, dels gens del cromosoma Y es troben en aquesta rea; com a resultat, aquests gens sn comuns entre ambds sexes

Gens.
AMELY (amelogenina,Cromosoma Y);
ANT3Y (Translocador dels nucletids d'adenina-3 a l'Y);
ASMTY (metiltransferasa de l'acetilserotonina);
AZF1 (factor 1 de l'azoosprmia);
AZF2 (factor 2 de l'azoosprmia);
BPY2 (protena bsica al cromosoma Y);
CSF2RY (Receptor del factor estimulador de colnies de granulcits-macrfags, subunitat alfa al cromosoma Y);
DAZ (delecionat en azoosprmia);
IL3RAY (receptor interleucina-3);
PRKY (protena quinasa, lligada a l'Y);
RBM1 (Protena motiu enlla a l'ARN, cromosoma Y, famlia 1, membre A1);
RBM2 (protena motiu enlla a l'ARN 2);
SRY (Regi determinandora del sexe);
TDF (factor determinant dels testicles);
TSPY (Protena especfica dels testicles);
UTY (gen TPR  ubiquament transcrit en el cromosoma Y);
ZFY (Protena dits de zinc);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148718" title="FC Zwolle" nonfiltered="261" processed="258" dbindex="60279">


El FC Zwolle s un club de futbol neerlands de la ciutat de Zwolle.

 Histria .

El club va ser fundat el 12 de juny de 1910 amb el nom de PEC (PH EDN Combinatie). Fou el resultat de la fusi de dos clubs, el Prins Hendrik (fundat l'1 d'abril de 1906, el seu nom significa Prncep Enric) i el Ende Desespereert Nimmer (nascut el 1904). Fou un dels tres clubs de la ciutat de Zwolle. Els altres dos eren el Zwolsche Atletische Club (ZAC) (fundat el 1893) i el Zwolsche Boys (del 1918). El ZAC era el club de l'alta societat, el Zwolsche Boys s'associava a la classe treballadora, mentre que el PEC era el club de la classe mitjana.

PEC, que havia esdevingut professional el 1955, i Zwolsche Boys, clubs que mantenien una forta rivalitat, s'uniren el 1969, adoptant el nom del primer. L'any 1971 adopt el nom PEC Zwolle. El 1977 va perdre la final de la copa neerlandesa i un any ms tard ascend per primer cop a la Eredivisie. El club per sofr una greu crisi econmica el 1982. Per solucionar la crisi econmica canvi el seu nom i esdevingu PEC Zwolle '82. El club revisqu per el 1985 perd la categoria. Desprs d'un nou ascens i descens el club torn a sofrir una greu crisi econmica i entr en fallida el mar de 1990. Aquest any, el club es refund amb el nom de FC Zwolle, adoptant una nova estructura i nous colors (samarreta blava i blanca amb pantalons blancs en lloc de la samarreta verda i blanca i pantalons negres).

 Palmars .
 Eerste Divisie (2): 1978, 2002;
 finalista de la Copa KNVB (2): 1928, 1977;

 Jugadors destacats .


 Joop van der Lee;
 Foeke Booy;
 Jerry Cooke;
 Ben Hendriks;
 Koko Hoekstra;
 Rinus Isral;

 Ron Jans;
 Bert Konterman;
 Cees van Kooten;
 Johnny Rep;
 Wim Rijsbergen;
 Marco Roelofsen;

 Richard Roelofsen;
 Piet Schrijvers;
 Jaap Stam;
 Henk Timmer;
 Henri van der Vegt;
 Bert Zuurman;


 Entrenadors destacats .

 George Kessler;
 Co Adriaanse;
 Piet Schrijvers;
 Cor Brom;
 Fritz Korbach;

 Enllaos externs .
 Web oficial del club ;
 FC Zwolle Business Club ;
 Web d'aficionats ;
 Web d'aficionats ;
 Web d'aficionats ;

Categoria :Clubs de futbol neerlandesos










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148720" title="Eufemi Fort i Cogul" nonfiltered="262" processed="259" dbindex="60280">
Eufemi Fort i Cogul fou un escriptor i historiador catal nascut a La Selva del Camp el 1908.

De jove fou escol de mossen Joan Pi, historiador selavat, de qui segurament va heretar el gust per l'histria local. Va ingresar a la carrera eclesistica i al seminari, i va collaborar amb l arxiver dioces Mossen San Capdevila. Al cinqu curs va deixar la carrera i fou dels germans de la Doctrina Cristiana de Tarragona. Desprs va fer el servei militar i en acabar es va traslladar a Barcelona. Va ser un habitual de l'Arxiu de la Corona d'Arag. Fou deixeble de Pompeu Fabra i obtingu el ttol de professor de Catal de la Generalitat. Ja de jove, a La Selva del Camp, va collaborar amb el peridic Brum i al Full selvat i va signar alguns articles i publicacions amb els pseudnims Andreu Selvat i Cogul, Francesc A. Miquel, Miquel Albert o Artemi Folch, singularment alguns del "Episodis de la histria".

Al final de la guerra va treballar en una fabrica i desprs va tenir un negoci propi.

Fou l'autor de ms de vint monografies locals, conferenciant i divulgador de la histria de La Selva del Camp i dels personatges principals de la vila. Entre les monografies cal destacar la dedicada al monestir de Santes Creus, on fou el fundador de l Arxiu Bibliogrfic. Va guanyar diversos premis com a historiador.

Fou membre fundador de l entitat Adesel (Agrupaci de Selvatans residents fora vila) i fou l nima de la seva publicaci, essent un dels principals suports de la collecci Analecta Selvatana. La vila de La Selva li va dedicar un carrer el 25 de mar de 1983, i el va declarar fill illustre el 7 de febrer de 1996.

Va morir a Barcelona el 1979. El seu fill Xavier Fort i Bufill fou un destacat periodista.

Entre les seves obres cal destacar:

Santes Creus, notes histriques i descriptives (1930);
El beat Claret i l'arquebisbat de Tarragona (1949);
Margarida de Prades (1960);
El llibre de Valdossera (1968);
Santes Creus de l'exclaustraci ena (1972);
El senyoriu de Santes Creus (1973);
Ramon Muntanyola, testimoni de reconciliaci (1977);
Ventura i Gassol, un home de cor al servei de Catalunya (1979);
Sant Bernat Calb, abat de Santes Creus i bisbe de Vic (1979);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148722" title="Xavier Fort i Bufill" nonfiltered="263" processed="260" dbindex="60281">
Xavier Fort i Bufill es un periodista catal, nascut a Barcelona el 1940. Es fill de l'historiador i escriptor Eufemi Fort i Cogul. El 1967 va publicar una biografia de Prat de la Riba.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148723" title="Hilary Duff" nonfiltered="264" processed="261" dbindex="60282">


Hilary Erhard Duff (Houston, Texas, EUA; 28 de setembre de 1987)
s una actriu, cantant, dissenyadora de moda i model estatunidenca. 
Va adquirir fama i popularitat amb la srie de televisi Lizzie McGuire de Disney Channel 
amb qu comen a acaparar popularitat entre el pblic infantil i adolescent. A la seva trajectria artstica ha participat en pellcules xit de taquilla, com: The Lizzie McGuire Movie, A Cinderella Story i Cheaper By The Dozen,convertint-se en una de las actrius ms cotitzades de Hollywood. 

Anys desprs Hilary Duff va debutar com a cantant pop i fins la actualitat ha tret 4 CD: Metamorphosis ,  Hilary Duff  , Most Wanted i Dignity -que es va posar a la venta el  dia 3 d'abril del 2007 a nivell mundial. La seva carrera musical l'ha fet encara ms famosa arreu del mn amb xits musicals com : Come Clean, So  Yesterday, Fly, Wake up,
Beat of my heart, With love amb  ventes que superen els 16 milions de CDs al mn. I aix ha fet que sigui una de les cantants pop ms important en aquesta generaci i es considerada com la nova princesa del pop per alguns medis de comunicaci. Porta aquest ttol a causa de la gran potncia en la seva msica pop de la actualitat.

Biografia.

Hilary Duff va nixer a Texas (USA), filla de Robert (Bob) Erhard Duff, propietari d una cadena de supermercats i de Susan Colleen Cobb, productora cinematogrfica i ama de casa. T una germana, Haylie Duff.

Als sis anys, les dues germanes van aparixer en el ballet The Nutcracker Suite con Columbus Ballet Met a la ciutat de San Antonio,Texas. Des d aquell moment  les dues es van entusiasmar amb l idea de entrar de ple dins el mn de l actuaci professionalment. 

Desprs de traslladar-se amb la seva mare a Los ngeles, als anys 90 les dues van comenar a aparixer en series y telefilms d xit mitj. Hilary l any 1997 fa un paper extra en la pellcula "Playing By Heart" (juntament amb Angelina Jolie), ms tard aconsegueix el paper protagonista en la pellcula "Casper Meets Wendy", i l any 2001 aconsegueix el paper protagonista de la srie "Lizzie McGuire", d es d on es va fer conixer arreu del mn, al acabar la srie va participar en la pellcula "The Lizzie McGuire Movie". 

L any 2003 va donar el gran pas cap a la gran pantalla en fer la pellcula "Agent Cody Banks". El 2004 particip com a paper co-protagonista en la pellcula "A Cinderella Story" , tamb aquest any va participar en la pellcula animada "In Search of Santa", donant veu als personatges.

L any 2005 Hilary Duff actua en la srie "Joan Arcadia", tamb protagonitza la comdia "The Perfect Man", i co-protagonitza la pellcula de "Cheaper By the Dozen 2".

L any 2006 grava escenes para la telenovella mexicana Rebelde al seu captol final, i estrena la pellcula "Material Girls", que la co-protagonitza juntament amb Haylie Duff (la seva germana). En l estiu del 2007, Hilary llenar la comdia animada de efecte especials Foodfight.

Discografia.

En la srie Lizzie McGuire grava alguns temes de la mateixa srie. Tamb grav la banda sonora de la pellcula "The Santa Claus 2". Grcies a aquestes  proves de talent vocal Hilary aconsegueix un contracte discogrfic amb Hollywood Records.

L any 2003 llena el seu primer disc d ella sola: Methamorphosis, del que ven 3,9 milions de copies als EUA, i arriba al cim del Billboard, i ven arreu dels 5 continents 8 milions de cpies. 

L any 2004 llena el disc Hilary Duff (amb un estil ms rocker i amb lletres ms madures). El lbum ven poc ms de 4,2 milions de copies a nivell global i debuta en la segona posici del Billboard.

En el 2005 Hilary llena el seu tercer lbum de estudio amb Hollywood Records anomenat  Most Wanted el qual debuta amb la primera posici del Billboard.

L any 2007 llena el seu quart disc Dignity (a Espanya llenat el dia 26 de mar, i a Amrica el 3 d abril). Dignity es un lbum on Duff dna un gir electrnic al seu habitual estil, amb un ritme ms ballable i orgnic, en aquest disc intervindran nous instruments, tindr un estil ms madur, amb melodies del R&B, elements funky, un poc de hip hop i una mica menys de pop rock, que amb menys d'un mes vengu 700 mil copies.

Referncies.




Vegeu tamb.
Stuff by Hilary Duff: Lnia de roba de Hilary Duff.

Enllaos externs.
 Hilaryduff.com ;
 Hilaryduffclub.com ;
 Hilary-fan.org ;
 Hilary-duff.es ;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148724" title="FC Volendam" nonfiltered="265" processed="262" dbindex="60283">

El FC Volendam s un club de futbol neerlands de la ciutat de Volendam.

 Histria .
El Volendam va ser fundat com a Victoria l'1 de juny de 1920. L'any 1923 el club ja havia estat reanomenat com a FC Volendam. Ingress a l'Associaci Catlica de Futbol dels Pasos Baixos. El 1935 i el 1938 guany la lliga catlica nacional. Durant la Segona Guerra Mundial, el FC Volendam fou forat pels nazis a unir-se a la KNVB. El 1955 s'un a la lliga professional. Comen a la segona divisi (Eerste Divisie). La seva trajectria a la lliga holandesa fou la segent:
1955, ingressa a la segona divisi.
1959, ascens a primera.
1960, descens a segona.
1961, ascens a primera.
1964, descens a segona.
1967, ascens a primera.
1969, descens a segona.
1970, ascens a primera.
1972, descens a segona.
1977, ascens a primera.
1979, descens a segona.
1983, ascens a primera.
1985, descens a segona.
1987, ascens a primera.
1998, descens a segona.
2003 ascens a primera.
2004, descens a segona.
2008, ascens a primera.

Al llarg de la histria han destacat al club jugadors amb talent com Wim Jonk, Edwin Zoetebier, Arnold Mhren i Gerrie Mhren.

 Palmars .
 finalista de la Copa KNVB el 1958;
 Eerste Divisie (6): 1958-59, 1960-61, 1966-67, 1969-70, 1986-87, 2007-08;

 Entrenadors destacats .


Bram Appel;
Leo Beenhakker;
Dick de Boer;
Ernie Brandts;
Jan Brouwer;
Hans Croon;
Ron Dellow;

Job Dragtsma;
Piet Dubbelman;
Henk Ellens;
Barry Hughes;
Bert Jacobs;
Andries Jonker;
Simon Kistemaker;

Fritz Korbach;
Dick Maurer;
Jan Mak;
Wim Rijsbergen;
Leo Steegman;
Arie Steenhouwer;
Bruin Steur;

Joep Steur;
Johan Steur;
Ger Stroker;
Henk Wisman;
Leen van Woerkom;
Hans van der Zee;


 Enllaos externs .
Web oficial del club ;

Categoria :Clubs de futbol neerlandesos














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148726" title="Jaume Fort i Prats" nonfiltered="266" processed="263" dbindex="60284">
Jaume Fort i Prats fou un escriptor catal nascut a Reus el 1874.

Va fundar el diari "El Heraldo de Reus" el 1916, i l'any segent el setmanari "El Heraldo de Catalunya". Fou autor d'alguns llibres de narracions (Por tierras africanas, el 1914, i Del teatro de la guerra, el 1915) i d'obres de teatre de carcter histric.

Va morir a Reus el 1955.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148729" title="Dit de zinc" nonfiltered="267" processed="264" dbindex="60285">


Les protenes dits de zinc es troben dins del grup de les anomenades metaloprotenes, degut a la necessitat d unir un o ms ions metllics, en aquest cas el zinc, per a dur a terme les seves funcions biolgiques, regular les seves activitats o estabilitzar les seves estructures terciries o quaternries. Els dominis dits de zinc formen estructures niques molt slides, sostingudes en la majoria dels casos per residus aminoacdics de cistenes (C) i histidines (H). Estudis experimentals mostren que quan el zinc s mogut del nucli de les estructures, els residus aminoacdics interaccionen entre s formant grans complexes de protenes que perden la seva funcionalitat, pel que l acci coordinada entre la uni del zinc i el correcte plegament de la protena t moltes conseqncies tant qumiques com biolgiques.

 Relaci amb el DNA .

En un primer moment, els dominis dits de zinc van ser observats com a possibles factors de transcripci, ja que sn capaos d interactuar de forma especfica amb el DNA, per la qual cosa tamb se n diuen  protenes que uneixen  DNA .

Ja de bon principi va ser possible evidenciar com certes estructures cristallogrfiques de protenes regulatries s unien a les seves seqncies de DNA  diana; no obstant, ja fa uns anys que se sap que els dominis dits de zinc porten a terme varies funcions en els diferents processos cellulars, com ara la traducci, metabolisme, senyalitzaci, unint-se tamb a RNA o altres protenes que presenten aquest domini.

 Funcions dels dits de Zinc: .

Hi ha com a mnim quinze classes de dits de zinc diferenciant-se entre si per la seva natura i per l estructura dels residus que s enganxen al Zinc. Aquests dominis poden fer diferents funcions tan al DNA com al RNA.

Les C4 (lla o cinta) normalment les trobem en enzims involucrats en la transcripci i la replicaci del DNA. Les C4 de la famlia GATA inclou  factors de transcripci que regulen l expressi de gens en diversos teixits durant el desenvolupament cellular. El dit de zinc de l extrem C terminal reconeix i s uneix a la seqncia (A/T)GATA(A/G) del DNA, mentre que el dit de zinc que es troba en el N terminal no s uneix al DNA, encara que sembla modular l uni del C terminal mitjan l intersecci amb altres factors transcripcionals.

La GAL4 dels llevats s la protena ms estudiada de la classe C6. Aquesta protena activa la transcripci de gens involucrats en la utilitzaci de la galactosa i la melibiosa, i s un monomer en absencia de DNA, no obstant s uneix a una seqncia de 17 parells de bases del DNA en forma de dmer.  

Una altra classe sn les C8, aquest domini es troba present en alguns receptors intracellulars proteics com l estrogen, glucocorticoides, i receptors retinoics. Els residus que conformen el domini s uneixen a dues seqncies de DNA de 6 parells de bases que constitueixen l element de resposta hormonal. La uni al DNA requereix la dimeritzaci del domini.

Finalment, cal mencionar la classe RING fingers (C3HC4 - C3H2C3). En aquest grup trobem protenes com la Rad5, involucrades en la reparaci del DNA.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148734" title="Bonaventura Gassol i Rovira" nonfiltered="268" processed="265" dbindex="60286">

Bonaventura Gassol i Rovira, ms conegut com a Ventura Gassol, ( La Selva del Camp, Baix Camp 1893 - Tarragona 1980 ) fou un destacat poeta i poltic catal.

Biografia.
Va nixer el 6 d'octubre de 1893 a la poblaci de La Selva del Camp, situada a la comarca del Baix Camp. El 1903 va ingressar al Seminari Pontifici de Tarragona, per va abandonar els estudis eclesistics l'any 1913 i es va traslladar a Barcelona, on ingress a la Protecci de Menors i on va conixer a Llus Folch i Torres. 

L'any 1922 conegu Esperana Galofr, amb la que es va casar i va tenir dos fills, Abel (1923) i Albert Gassol (1924). El 1941 va establir-se a Sussa, mentre la seva esposa i els dos fills van marxar a Mxic. Desprs de la mort de seva muller el 1944, l'any 1947 es va casar en segones noces amb Luca Wilde.

L'any 1977 retorn a Catalunya i el 22 de juliol del mateix any el seu poble, La Selva del Camp, el va proclamar fill predilecte i se li va fer un homenatge multitudinari. El 1978 va rebre el Premi d'Honor Jaume I al Sal de Cent de Barcelona i va presidir els Jocs Florals del Retrobament a Barcelona. El 19 de setembre de 1980 va morir a l'hospital de Tarragona i fou enterrat a La Selva del Camp el dia 21 en presncia del President de la Generalitat Jordi Pujol.

Activitat literria.
El 1915 comen a treballar en un grup benfic i el 1916 fou premiat als Jocs Florals de Badalona. El 1917 fou cridat a collaborar a la Comissi de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i el 1918 fou altra cop premiat als Jocs Florals, en aquesta ocasi en els celebrats a Sitges. En aquestos anys fou activista de la Lliga Regionalista i es va fer amics de diversos poetes i msics.

El 1920 va publicar el llibre de poemes La Nau i va participar a la Diada de la Llengua Catalana. El 1921 va estrenar La can del vell Cabrs, un drama en vers, al teatre del Centre de Lectura de Reus i collabor amb Higini Angls i Josep Maria Batista a la recerca de canons per al Canoner Popular de Catalunya.

El 1922 va participar en la Conferncia Nacional Catalana i va ingressar a Acci Catalana. Fou nomenat director de la colnia escolar Vilamar de Calafell, on va fer possible l'anomenada Repblica d'Infants autogestionada.

El 1923 va publicar les novelles El preu de la sang, El mur de roses i Mossn Gabrieli el recull de poesies patritiques Les tombes flamejants. L'any 1926, durant la seva estada a l'exili, va escriure amb Josep Carner i Ribalta l'obra de teatre L'home i la bstia. El 1928 va publicar el drama La Dolorosa i amb Carner Ribalta va traduir Gianjali de Tagore i Lenin de Mxim Gorki. El 1935 va publicar La mort de l s, poema coreogrfic; i durant la seva estada a la pres va escriure el volum Ombres, i l'obra de teatre Nadal. El 1936 va collaborar a "La Rosa dels Vents".

Exiliat en motiu de l'adveniment de la Guerra Civil Espanyola, el 1937 va organitzar a Pars una important exposici sobre art catal. El 1938 va escriure la Balada del Bressol a Provena i des de 1939 va collaborar a la "Revista de Catalunya" de l'exili. El 1943 va publicar Fleurs, volum de poesies tradudes al francs. El 1946 es va installar a la Turena (Frana) i va guanyar la Flor Natural als Jocs Florals de Montpeller. 

El 1950 va publicar Miratges, poemes en doble versi catalana i francesa, a Lausana. El 1961 fou elegit Mestre en Gai Saber als Jocs Florals celebrats a l'Alguer i va obtenir l'Englantina pel poema "El Sant Jordi del Captiu"; el 1963 va guanyar la Flor Natural als Jocs Florals de Montevideo; el 1967 fou altre cop Mestre en Gai Saber pels Jocs Florals de la Ginesta d'Or a Perpiny.

Activitat poltica.
El 1924 es va exilar a Frana i el 1925 va ingressar a Estat Catal, collaborant amb Francesc Maci. Va actuar com a secretari del Comit d'Acci de la Lliure Aliana, que lluit contra la dictadura de Primo de Rivera. Va participar als fets de Prats de Moll l'any 1926 i fou detingut per la policia francesa a Perpiny, ssent traslladat a Pars on fou jutjat i condemnat juntament amb Maci i quaranta catalans ms. 

El 1927 es va exiliar a Blgica i amb Maci va viatjar per Argentina, Uruguai, Xile, els Estats Units d'Amrica i Cuba, per explicar el problema catal. A l'Havana particip en l'intent de creaci del Partit Separatista Revolucionari Catal. 

Va tornar a Catalunya el 1930, on s'incorpor de nou a la Comissi de Cultura de Barcelona, i el 1931 fou un dels fundadors d'Esquerra Republicana de Catalunya. El 14 d'abril, quan es proclam la Repblica Catalana, Gassol es va adrear al poble des del balc de la plaa de Sant Jaume de Barcelona. Francesc Maci el va nomenar conseller de Poltica Interior durant el breu govern de la Repblica Catalana, esdevenint el 28 d'abril del mateix any Conseller d'Instrucci Pblica durant la Generalitat Provisional (1931-1932). El 19 de desembre de 1932 fou nomenat, durant el govern de la Generalitat Estatutria (1932-1933) conseller de Cultura, crrec des del qual impulsa una cultura catalana, laica i que havia de respondre a les necessitats de tots els sectors socials del pas. Promogu un decret pel qual s'establ el bilingisme escolar i l'obligatorietat del catal. Aix mateix impuls la creaci de l'Escola Normal i l'Institut-Escola, en qu l'ensenyament fou mixt i impartit en catal. 

El 1931 fou escollit diputat a les Corts Constituents, i va defensar la llengua catalana i l'Estatut de Nria. Durant la seva estada a Madrid pat un atemptat, abandonant el seu esc l'any 1933. A la mort, aquell mateix any, de Francesc Maci Gassol pronunci l'oraci fnebre durant les seves exquies. Posteriorment, Llus Companys el ratific a la Conselleria de Cultura i l'any segent va crear el consell de Cultura. El 1934 va redactar la Llei del Servei de Biblioteques, Arxius, Museus i Patrimoni histric, artstic i cientfic de Catalunya. Intervingu en els fets del 6 d'octubre i fou condemnat a trenta anys de pres essent recls al vaixell "Uruguay" i desprs al Penal de Cartagena.

Desprs de la victria de les esquerres el 16 de febrer de 1936 va retornar al govern de la Generalitat i a la Conselleria de Cultura, i novament fou escollit diputat al Congrs dels Diputats, crrec del qual cess el 1939. Presid interinament la Generalitat mentre Llus Companys es recuperava. El 19 de juliol es va produir l'aixecament militar a Barcelona que va marcar el comenament de la Guerra Civil Espanyola, sign per el decret de creaci del CENU (Comit de l'Escola Nova Unificada). El seu esfor per salvar diverses persones perseguides a la rereguarda republicana, especialment clergues, el va enemistar amb les organitzacions que lideraven la persecuci, sobretot amb els anarquistes. Perseguit, doncs, en el seu propi bndol, el 23 d'octubre de 1936 es va exiliar a Frana i el 17 de desembre va renunciar al crrec de conseller.

El 1941 fou detingut pels nazis durant tres mesos i desprs va passar clandestinament a Sussa, i es va establir definitivament a Lausana. El 1954 fou elegit president del Parlament de Catalunya a l'exili (Mxic), mantenint unes excellents relacions amb Josep Tarradellas, per va renunciar al seu crrec. 

El 1972 es va establir a Tours i va retornar a Catalunya el 28 de juny de 1977.

 Bibliografia .
Poesia.
1917: mfora  (Barcelona);
1920: La Nau  (Barcelona);
1923: Les tombes flamejants  (Valls);
1931: Mirra  (Badalona);
1934: Poemes 1917-1931 (Barcelona);
1950: Miratges  (Lausanne);
1977: Balada del bressol  (la Selva del Camp);

Teatre .
1921: La can del vell Cabrs  (Barcelona);
1928: La Dolorosa  (Valls);
1934: L'home i la bstia  (melodrama, amb collaboraci de Josep Carner i Ribalta);
1935: La mort de l's  (Barcelona);

 Prosa .
L'Oncle Neus. L'ombra del diable. L'escor del dest  (Barcelona);
1923: El preu de la sang  (Barcelona);
1924: El mur de roses  (Barcelona);
1924: Mossn Gabriel  (Barcelona);
1926: En Joan de les Campanes  (Barcelona);

Enllaos externs.
  Informaci de Ventura Gassol;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148736" title="Joaquim Guitert i Fontser" nonfiltered="269" processed="266" dbindex="60287">
Joaquim Guitert i Fontser (Barcelona, 1875 - Selva del Camp, Baix Camp, 1957) fou un metge i historiador catal.

Va exercir com a metge a La Selva del Camp. El 1937 va salvar bona part de l'arxiu local a les ordres d'Eduard Toda i Gell. 

Entre les seves obres cal esmentar:

Poblet, coleccin de curiosidades, leyendas y tradiciones, escrit el 1921 i publicat el 1937, un recull de fets, llegendes i tradicions de coses que haurien passat al monestir.
Real Monasterio de Santes Creus. Gua. Descripcin. Fundacin y destruccin del monasterio. Privilegios. Leyendas y tradiciones. Curiosidades. (Barcelona 1927);
Les presons de Santes Creus (a la Revista del Centre de Lectura de Reus, 1929);
Monasterio de Santes Creus, dins la collecci Las Maravillas del Universo (Barcelona, 1932);
L'abat Dorda de Poblet i el monestir de Santes Creus durant la Guerra de Successi. ;
Collecci de manuscrits indits de monjos del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet (La Selva del Camp, 1948);
Curiosidades, leyendas y tradiciones del Real Monasterio de Santes Creus (La Selva del Camp, 1954). ;
Siete florones de una corona condal (Barcelona, 1956) junt amb Manuel Zamora Tiffon. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148737" title="Rafael Joan i Gili" nonfiltered="270" processed="267" dbindex="60288">

Rafael Joan Gili fou un canonge catal  nascut a la vila de La Selva del Camp al segle XVI, considerat un impulsor del renaixement. Va morir el 1586.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148739" title="Onofre Manescal" nonfiltered="271" processed="268" dbindex="60289">
Onofre Manescal (Barcelona segles XVI-XVII) fou un professor de teologia a la Universitat de Barcelona i rector de Sant Andreu de La Selva del Camp. 

Orador en llat, catal i castell, va publicar alguns dels seus sermons entre el 1604 i el 1611, i fou conegut sobretot pel seu Serm vulgarment anomenat del serenssimo senyor don Jaume II i histria de la prdua de Espanya, grandeses de Catalunya, comtes de Barcelona i reis d Arag, predicat a la seu de Barcelona el 1597 i publicat el 1602, que volia ser un resum de la histria, la geografia i les institucions catalanes, redactat amb molts castellanismes.

La seva defensa de la llengua catalana ha esdevingut famosa, i ha estat una de les fonts ms citades en les apologies de Catalunya. Volia que li fos encarregada oficialment la composici d una histria de Catalunya pero no ho va aconseguir. Fou un dels quatre censors de l edici de la primera part de la Crnica de Pujades, el 1609.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148740" title="Joan Masdeu i Babot" nonfiltered="272" processed="269" dbindex="60290">
Joan Masdeu i Babot fou un militar catal del segle XVII nascut a La Selva del Camp. 

Com a capit fou un dels que va encapalar la resistncia durant el setge de Salses de la guerra dels trenta anys, on va lluitar com un heroi.

Va morir el 1639.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148741" title="Gears of War" nonfiltered="273" processed="270" dbindex="60291">
El Gears of War o GoW s un videojoc del tipus tctic d'acci/horror en tercera persona desenvolupat per Epic Games per a Xbox 360, que utilitza l'avantguardista motor grfic Unreal Engine 3. Es va comenar a distribuir el 7 de novembre de 2006 als Estats Units i el 17 del mateix mes a Europa. N'existeix una versi limitada de colleccionista, com tamb una versi estndard i va ser, al costat de The Legend of Zelda: Twilight Princess per a Wii, el ttol ms esperat de l'any 2006. Al poc temps de ser llanat va destronar Call of Duty 2 com a joc ms venut d'Xbox 360.

Als Estats Units, el joc ja ha venut gaireb 4 milions de cpies, 2 milions a Europa, i arreu del mn ja supera els 6 milions de cpies. El joc va guanyar el premi 1UP WON en la categoria "Millor joc internacional d'acci".

 Caracterstiques .

El joc es basa en frentics tirotejos on s vital usar la cobertura que ofereixen els escenaris per a mantenir al personatge fora de perill. Es tracta, per tant, d'un joc molt ms tctic del que cap esperar en el gnere. La campanya principal est dividida en 5 actes, que poden ser jugats tant individualment com de manera cooperativa amb un company, ja sigui en la mateixa consola o b en lnia mitjanant la xarxa. L'apartat multijugador presenta diferents tipus de batalles entre els CGO i els Locust, bndols compostos per entre 1 i 4 jugadors.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148742" title="Antoni Roca Vrez" nonfiltered="274" processed="271" dbindex="60292">

Don Antoni Roca i Vrez (Ma, 3 de febrer de 1866 - 20 de setembre de 1925, Girona).

Fill nic del doctor Antoni Roca Flaquer i Carmen Vrez Triay, va ser batejat com Antoni Blai Domingo Roca i Vrez.
El 22 de novembre de 1885, fou matriculat a la carrera de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona. Tres anys ms tard, el 24 de juny de 1888, obtingu la llicenciatura en Filosofia i Lletres, i el setembre del mateix any viatj a Madrid per cursar el doctorat.

Al tornar a Menorca, Antoni Roca i Vrez es dedic durant uns primers anys a exerc com a professor inter de l Institut d Ensenyament Secundari de Ma. Per al senyor Roca mai li interess especialment la tasca docent, tan sols exercia de professor per guanyar-se la vida. El que realment li agradava fer era cultivar-se llegint i escrivint.

Per altra banda, el senyor Roca va heretar tamb dels seus avantpassats una curiosa activitat consular. L'any 1900 fou nomenat vice-cnsol de Portugal, ttol que mantingu fins que per culpa d'un article publicat al diari monrquic El Heraldo, en el qual hi feia de director, va provocar la retirada del ttol per part de la repblica portuguesa. El ttol de vice-cnsol portugus ja abans de Roca Vrez, l havien ostentat el seu pare, l avi i el besavi.


 La Biblioteca Roca .
Amant de les lletres com el seu pare i hereu de la magnfic cronic Diari de Mah escrit pel seu avantpassat el Capit Joan Roca Vinent, cre la Biblioteca Roca. A la planta baixa de casa seva, en el carrer Deya nm. 5 de Ma, Antoni Roca i Vrez install una magnfica biblioteca a on s hi passava hores infinites llegint, estudiant i escrivint. Aquesta passi per les lletres port a Antoni Roca i Vrez no tan sols a crear la Biblioteca Roca sin que tamb va fer dissenyar un Ex-libris amb l escut de la famlia Roca.

 Escriptor i Conferenciant .
Va collaborar amb la Revista de Menorca i al butllet Guia del Treballador. A la primera hi public Ventatjas d es cultiu de s Helianthus  Menorca (1908), i al segons hi collabor amb diversos escrits. El butllet Guia del Treballador era l rgan d expressi de l Ateneu Obrer de Ma, en el qual hi estigu vinculat des de la seva creaci i en fou el president de la Secci de Cincies. Tamb form part de la Junta Local de Salvament de Nufrags, fou soci de l Ateneu Cientfic i particip com a conferenciant a l Extensi Universitria destacant entre aquestes conferncies la titulada Les Costures (1911) on Antoni Roca fa una reflexi sobre el futur de l educaci del infants visionant el que acabarien essent les guarderies del futur.

El senyor Roca va ser un bohemi com pocs, i entre les seves curiositats trobem que firmava els seus escrits amb pseudnims, de vegades firmava com Otn Navarro y Cieza, anagrama que s invent amb les lletres del seu propi nom Antonio Roca y Vrez, i d'altres vegades firmava amb el pseudnim de Compte de Torrepulida o simplement C. de T.

 L'Illa d en Colom .

L any 1902, l'Illa d'en Colom era un lloc menorqu ms b petit (58 Ha) i dolent per l agricultura i la ramaderia que a ning interessava, perqu a ms tenia la dificultat d estar envoltat d aigua. Per Antoni Roca i Vrez no ho va veure aix i en el moment en qu va tenir uns estalvis va fer la compra de l illot per 7.150 pessetes. Aquesta compra no va ser benvinguda per la seva esposa Magdalena Bofill, s ms, la va disgustar molt perqu en un moment en qu no els sobraven els diners, la compra de l illot per ella era un monumental capritx del bohemi del seu marit. Per, tot i aix, l'Illa d'en Colom l any 1902 va passar a ser propietat de la famlia Roca.

En un principi Antoni Roca i Vrez havia comprat l Illa amb finalitats agrcoles i ramaderes, per a poc a poc la cosa va anar canviant. Antoni Roca i Vrez va veure part de negoci en una illa que en principi no havia volgut ning, aix que comen explotant una cantera de pedra de mars que hi havia a la costa oest de l illot i una mina de plom a la costa est. Res d'aix va resultar gaire productiu, aix que l'illa de poc en poc va acabar convertint-se en la residncia d'estiu de la familia Roca.

 El litfon .
Antoni Roca i Vrez era un home amb una gran sensibilitat artstica i especialment musical. Possea el que musicalment es coneix com a oda absoluta, oda capa de distingir qualsevol nota musical. D aquesta manera, Antoni Roca i Vrez va construir l anomenat litfon o piano de pedra. Passejant-se per les seves terres del lloc Llumena Nou al terme municipal d'Alaior (Menorca), va trobar unes pedres planes de diferent mida i gruix que quan les colpejava amb el bast feien diferents sons. A partir d aqu se li va ocorre reunir una srie d aquestes pedres i disposar-les una al costat de l altra aguantades per pals sorgint aix el primer litfon modern de la histria.

Per aconseguir el propsit, Antoni Roca va haver de retallar, polir o reduir la grandria de les pedres elegides, ordenar-les i collocar-les damunt d uns suports especials, i escollir cuidadosament uns petits martells de determinades condicions amb els quals havia de percudir les pedres. El primer litfon era capa nicament d emetre els sons de l escala diatnica, per fent noves proves i investigacions va aconseguir perfeccionar l instrument i ampliar-lo perqu fos capa de donar tots els sons de l escala cromtica, la qual cosa el posava en condici de poder executar qualsevol pea musical.


La construcci del litfon crid la curiositat de la gent del terme d Alaior i es t constncia d un escrit que va publicar el diari El Bien Pblico el 8 de novembre de 1893 que deia: Est cridant l atenci del venat un Litfon que a la seva finca Torrealta t construt el nostre amic D. Antoni Roca. Dit instrument es composa, com el seu nom indica, de pedres que per mitj de la percussi comuniquen el seu so, el qual es propaga a llarga distancia, permetent sentir-se les seves melodies a dos quilmetres de distancia. Esta compost de trenta notes i t d extensi dos octaves i mitja sobresortint entre elles els baixos. Grups de msics i aficionats surten del poble cap a Torrealta incitats per la curiositat de veure i sentir un instrument per primera vegada en les seves vides, havent merescut l entusiasta aprovaci de tothom fins i tot de Mr. Solberg, que procedent de Estats Units va passar per l Illa per visitar els seus monuments. Permetins el Sr. Roca la nostra aprovaci pel seu original invent molt merescut, per cert, per tan admirable treball.

La curiositat despertada per l estrany instrument del Sr. Roca Vrez, el va fer decidir a organitzar un concert pblic perqu poguessin adonar-se de les possibilitats del litfon quantes persones ho desitgessin. L acte, que tingu lloc el capvespre de dia 9 d agost de 1896 al lloc de Llumena Nou, propietat de l inventor de l instrument, es va anunciar a la premsa local. La inusitada expectaci va fer que unes mil dues-centes persones fessin el viatge a peu o amb carros i tamb hi assistiren especialment convidats el Sr. Batle i alguns regidors, aix com nombroses persones rellevants d Alaior i de Ma. A l hora anunciada va comenar l audici amb interessant programa:

Primera part: Dunque io son romana de El barbero de Sevilla. El rey que rabi, fantasia. Tarantela, estudi en fa menor sobre el tresillo. Las campanadas, fantasia. Il suo balen ria de Il Trovatore.

Segona part: Alayor masurca, estudi sobre la refilada. La alballad, estudi en mi b sobre el lligat. ria de l pera Marta. Tarse, estudi sobre octaves. La Mandolinata. Flammarin, estudi de velocitat.

El programa era molt atractiu i l xit del concert fou total i molt aplaudit. Uns dies desprs el senyor Ignacio Gutirrez, msic i compositor notable, que durant molt anys fou una instituci a Alaior, feia una crnica de l acte amb aquestes paraules: El litfon reuneix totes les condicions per a que s executin tota classe de figures, entre elles fins i tot el trino. Hem de fer menci a la gran agilitat, precisi i ajustament amb que el Sr. Roca va executar les peces del programa, les quals van ser acompanyades amb guitarra i d altres al piano. Alaior pot vanagloriar-se d haver estat el primer poble de Menorca que ha sentit el litfon.

Afegia la crnica que aquell capvespre havia estat una vertadera festa popular, fins i tot s havia installat un servei de refrescs  davall un arbre i els intermedis foren amenitzats per un quintet dirigit per Pere Cardona, professor de l escola de msica d Alaior.

Finalment, l estiu de 1901, don Antoni Roca i Vrez va presentar l'instrument a l Exposici Partenopea de la ciutat de Npols i dia 20 del mateix mes se li va atorgar el premi de la Medalla d Or per l invenci de l instrument en qesti.

 Osca i Girona .
Antoni Roca i Vrez mai es va interessar per la seva tasca docent per per pressions familiars en un moment en qu l economia de la famlia no podia seguir el ritme de vida familiar, es va veure obligat a treure s unes oposicions que el destinaren un any a la ciutat d Osca i posteriorment tres anys ms a la de Girona. En aquesta segona ciutat va aconseguir la plaa de Catedrtic de l Institut General i Tcnic de Girona.

Cap a l any 1925, a l edat de 59 anys, Antoni Roca i Vrez va contraure malaltia de la que no se n sortiria. Finalment, la tarda del diumenge dia 20 de setembre de 1925 don Antoni Roca i Vrez moria a Girona, i la premsa de Menorca el recordava amb aquestes paraules:

Abans d ahir va morir don Antoni Roca Vrez, menorqu illustrat, persona bondadosa i apreciada, amant com el que ms de la nostra roqueta, segons demostr constantment a l esfera de la intellectualitat, en el periodisme i en el apostolat de l ensenyana que exerc aqu primerament i desprs a l Institut General i Tcnic de Girona, on la Parca, la sempre terrible Parca, s ha endut una existncia relativament jove, ja que el senyor Roca Vrez als 59 anys d edat estava en plena i ostensible manifestaci de la seva clara intelligncia, del seu saber i de la seva cultura.
Van aquestes consideracions a manera de recordatori, doncs el valor intellectual i moral de Roca Vrez perduraran notoris i valuoses proves. Era tolerant, respectus pel pensament ali, persona amb criteri ample i liberal.
Oferim aquesta breu, per ingnua i sentida necrologia com a fondament del psem que al associar-nos el sentiment de Menorca, dirigim a la famlia de don Antoni Roca i Vrez.

 Bibliografia .
Biblioteca privada i arxiu histric de la famlia Roca.
Expedient acadmic de don Antoni Roca Vrez. Arxiu histric de la Universitat de Barcelona.
Biblioteca Municipal de Ma.
Arxiu histric de l Ajuntament de Ma.
Arxiu histric de l Ajuntament de Mercadal.

 Enllaos externs .
 Menorquins Illustres;
Klassicaa.com;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148743" title="Cosme de Montserrat" nonfiltered="275" processed="272" dbindex="60293">
Cosme de Montserrat, bisbe de Vic (1459-1473), fou un religis i poltic catal del segle XV.

Biografia.

Va nixer a la Selva del Camp el primer ter del segle XV. Va seguir la carrera eclesistica, essent mestre en teologia, medicina i arts, va arribar al Vatic el 4 d'abril de 1455 amb el seguici del cardenal Alfons de Borja i va arribat a datari i confessor del Papa Calixt III. Va fer l'inventari de la Biblioteca d'aquest Papa i la va engrandir i millorar. Va restar al Vatic fins a la mort del Papa.

Fou prior de la seu de Saragossa (1453-1454), ardiaca de St. Lloren de Tarragona (1454-1455) i bisbe de Girona (1459) i desprs de Vic (1459-1464). 

Fou partidari del prncep de Viana al que va defensar mentre va durar el seu empresonament, i el va acompanyar al sser alliberat i, a la seva mort (1461), en va propagar una suposada santedat. Fou contrari al rei Joan II. Fou membre del Consell del Principat i del Consell de Defensa creat el 1462 a l inici de la guerra. Per tant, la seva posici era clarament oposada a la del cardenal Margarit, gran humanista catal i una altra pea clau en la Guerra civil catalana del segle XV.

El juny de 1462, la Comuna del Camp es va declarar contrria al rei, sota la direcci de Cosme de Montserrat, deslliurant-se aix de la jurisdicci real i de l'arquebisbe; el setembre d'aquell mateix any, les forces reals van desfer la comuna que va quedar ocupada i sotmesa a l'arquebisbe.

Va participar a la poltica de la Generalitat per resoldre el problema de la remena. El 1463 el Bisbat de Barcelona el va proposar com a bisbe a la mort del bisbe titular, per no fou confirmat pel Papa per ser contrari al rei Joan II; el 1464 fou deposat com a Bisbat de Vic. Fou conseller de Pere de Portugal, del que fou desprs el marmessor (1467). Acabada la guerra (1472) va tornar a ser Bisbat de Vic fins desprs del 1473 en qu va morir.

 Obres .
Va escriure:

Defensorium ecclesiae potestatis;
Miraculum grande de Nostra Dona del Portal;
Inuentarium librorum grecorum et latinorum pape Callisti datum per me Cosmam pape pro camere apostolice;

Referncies.



Bibliografia.

Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
Flix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crtico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836.


Enllaos.
Biografia de Cosme de Montserrat, per Maringela Vilallonga .
Bibliografia sobre Cosme de Montserrat, per Maringela Vilallonga .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148747" title="Tallafocs" nonfiltered="276" processed="273" dbindex="60294">
Un tallafocs (o firewall en angls, que originalment vol dir "mur ignfug"), s un element de maquinari o programari utilitzat en una xarxa d'equips informtics per controlar les comunicacions, permetent-les o prohibint-les segons les poltiques de xarxa que hagi definit l'organitzaci responsable de la xarxa. La seva manera de funcionar s indicada per la recomanaci RFC 2979, que defineix les caracterstiques de comportament i requeriments d'interroperabilitat. La ubicaci habitual d'un tallafocs s el punt de connexi de la xarxa interna de l'organitzaci amb la xarxa exterior, que normalment s Internet; d'aquesta manera es protegeix la xarxa interna d'intents d'accs no autoritzats des d'Internet, que puguin aprofitar vulnerabilitats dels sistemes de la xarxa interna.

Tamb s freqent connectar al tallafocs una tercera xarxa, anomenada zona desmilitaritzada o DMZ, en la qual s'ubiquen els servidors de l'organitzaci que han de romandre accessibles des de la xarxa exterior.

Un tallafocs correctament configurat afegeix protecci a una installaci informtica, per en cap cas s'ha de considerar com a suficient. La seguretat informtica inclou ms mbits i ms nivells de treball i protecci.

 Tipus de tallafocs .

 Tallafocs de capa de xarxa o de filtrat de paquets .

Funciona a nivell de xarxa (nivell 3) de la pila de protocols (TCP/IP) com a filtre de paquets IP. A aquest nivell es poden realitzar filtres segons els diferents camps dels paquets IP: direcci IP origen, direcci IP dest. Sovint en aquest tipus de tallafocs es permeten filtrats segons camps de nivell de transport (nivell 4) com al port origen i dest, o a nivell d'enlla de dades (nivell 2) com la adrea MAC.

 Tallafocs de capa d'aplicaci .

Treballa en el nivell d'aplicaci (nivell 7) de manera que els filtrats es poden adaptar a caracterstiques prpies dels protocols d'aquest nivell. Per exemple, si es tracta de trfic|trnsit HTTP es poden realitzar filtrats segons la URL a la que s'est intentant accedir.
Un tallafocs a nivell 7 de trfic HTTP s normalment denominat Proxy i permet que els computadors d'una organitzaci entrin a internet d'una forma controlada.

 Tallafocs personal .

s un cas particular de tallafocs que s'installa com a programari en un computador, filtrant les comunicacions entre l'esmentat computador i la resta de la xarxa i viceversa.

 Avantatges d'un tallafocs .


 Protegeix d'intrusions. L'accs a certs segments de la xarxa d'una organitzaci, noms es permet des de mquines autoritzades d'altres segments de l'organitzaci o d'Internet.
 Protecci d'informaci privada. Permet definir diferents nivells d'accs a la informaci de manera que en una organitzaci cada grup d'usuaris definit tindr accs noms als serveis i la informaci que li sn estrictament necessaris.
Optimitzaci d'accs. Identifica els elements de la xarxa interns i optimitza que la comunicaci entre ells sigui ms directa. Aix ajuda a reconfigurar els parmetres de seguretat.

 Limitacions d'un tallafocs .

 Un tallafocs no pot protegir-se contra aquells atacs que s'efectun fora del seu punt d'operaci.

 El tallafocs no pot protegir-se de les amenaces a qu aquesta sotms per tradors o usuaris inconscients. El tallafocs no pot prohibir que els tradors o espies corporatius copin dades sensibles en disquets o targetes PCMCIA i sostreguin aquestes de l'edifici.

 El tallafocs no pot protegir contra els atacs de la Enginyeria social;

 El tallafocs no pot protegir-se contra els atacs possibles a la xarxa interna per virus informtics a travs d'arxius i programari. La soluci real aquesta en la qual l'organitzaci ha de ser conscient en installar programari antivirus a cada mquina per protegir-se dels virus que arriben per mitj de disquets o qualsevol altra font.

 El tallafocs no protegeix dels errors de seguretat dels serveis i protocols dels quals es permeti el trnsit. Cal configurar correctament i cuidar-se la seguretat dels serveis que es publiquin a internet.

Poltiques dels tallafocs.

Hi ha dues poltiques bsiques en la configuraci d'un tallafocs i que canvien radicalment la filosofia fonamental de la seguretat en l'organitzaci:
 Poltica restrictiva: Es denega tot el trnsit excepte el que est explcitament perms. El tallafocs obstrueix tot el trnsit i cal habilitar expressament el trnsit dels serveis que es necessitin.
 Poltica permissiva: Es permet tot el trnsit excepte el que estigui explcitament denegat. Cada servei potencialment perills necessitar ser allat bsicament cas per cas, mentre que la resta del trnsit no ser filtrat.

La poltica restrictiva s la ms segura, ja que s ms difcil permetre per error trnsit potencialment perills, mentre que en la poltica permissiva s possible que no s'hagi contemplat algun cas de trnsit perills i sigui perms per defecte.
Vegeu tamb.
 Iptables;
 Enllaos externs .
 Request for Comment 2979 - Comportament i requeriments dels tallafocs ;
 Comparatives de tallafocs personals:   ;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148748" title="Potentilla erecta" nonfiltered="277" processed="274" dbindex="60295">

La Potentilla erecta o Potentilla tormentilla s una planta herbcia de la famlia de les Roscies. De forma general la podem trobar a la zona eurasitica, i en concret a Catalunya, als Pirineus i als territoris olositnic i catalandic. Es coneix tradicionalment com a tormentilla o set-en-rama.

 Etimologia .

El nom de potentilla prov del mot llat potens, que vol dir potent, degut a les fortes propietats medicinals d'algunes espcies. El nom d'erecta es deu a la seva disposici erecta, simplement. Per altra banda, la denominaci popular de tormentilla es deu a que aquesta planta s'utilitza des de l'Edat Mitjana per calmar el que es coneixien com a "torments" (clics intestinals).

 Ecologia .

Viu entre els 100 i els 2300 metres per sobre del nivell del mar. Habita landes, pasturatges, boscos aclarits, prats alpins, rouredes humides, molleres i altres prats higrfils. Preferentment sobre sls cids i humits, de substrat silcic. Floreix a partir del mes de maig, fins l'agost.

 Descripci .

Herba perenne amb les gemmes hivernants enterrades (hemicriptfit) que fa uns 30cm d'altura. El rizoma, que s curt i cilndric, d'uns 3cm de dimetre, llenys amb un color bru fosc a l'exterior i vermell a l'interior, s la part utilitzada medicinalment. Del rizoma emergeixen una srie de tiges primes, esveltes, no ramificades i procumbents, bastant frvoles comparades amb el rizoma. De vegades no sn prou fortes com per alar-se i queden reposant al terra. Anualment produeix unes rosetes basals de fulles palmatisectes, amb tres folols ovalats i dentats (rarament 4  5), i un parell d'estpules triangular-laceolades. De les aixelles d'aquestes fulles surten unes branques primes i molt ramificades, amb fulles similars a les de la roseta per quasi sssils i amb estpules similars als folols.

s hermafrodita i entomfila. Les flors inferiors es presenten de manera individual, mentre que la resta es troben en cimes laxes i folioses. Tenen quatre brctees similars morfolgicament a les fulles vegetatives que formen un epicalze, el qual protegeix el calze. Les flors sn petites, grogues, amb un llarg peduncle i creixen oposades a les fulles i les branques. El periant s diferenciat i tetrmer. La corolla s del tipus cruciforme i els seus ptals lliures presenten un color ms fosc a la base. L'androceu presenta multitud d'estams, normalment 16. El gineceu s apocrpic i t entre 4 i 15 carpels lliures.

El fruit s un poliaqueni. Nous ovades amb fissures, encara que poden ser llises. A l'interior contenen una sola llavor.


 Substncia vegetal.Principis actius .

S'utilitza el rizoma, on hi trobem:
 Tanins (15-20%). Fonamentalment presenta tanins catquics, que quan s'assequen i s'emmagatzemen es van convertint en flobafens, i en menor quantitat, tanins glics (3,5%), com agrimnia, cid gllic, cid ellgic, pedunculagina, olevigatines B i F.
 Flavonoides. Fonamentalment kaempferol, cianidoglucsid, galocatecol i epigalocaterol.
 Triterpens. Hi apareix tormentsid, el glucsid de l'alcohol triterpnic tormentol. Tamb cid urslic i cid epi-pomlic.
 cids fenil-carboxlics: cid cafic, cid p-cumarnici i cid sinpic.

 Acci farmacolgica .

 Els tanins de la tormentilla s'uneixen a les protenes i les precipiten, exercint un efecte astringent de la pell i formant una capa protectora. Per tant, s tamb un bon antidiarreic (potenciat per l'efecte antisptic dels tanins).
 Hemosttic local i cicatritzant. ;
 S'han evidenciat els seus efectes com a antiinflamatori (pels polifenols). ;
 Antibacteri (pel tormentsid).
 Antialergnic.
 Antihipertensiu.
 Immunoestimulant.
 Antiviral.


 Usos .

 Tractament de diarrea aguda, d'origen bacteri o no: calma els dolors clics deguts a espasmes intestinals que acompanyen les diarrees. En forma d'infusi, que es prepara amb la decocci de 30 grs. de rizoma per litre d'aigua. Es prenen 3  4 tasses diries fins tallar la diarrea.
 Afeccions bucofarngies com l'estomatitis o la faringitis: en forma d'esbandides locals i gargarismes.
 Afeccions drmiques com dermatitis, lesions cutnies, lcera cutnia i cremades.
 Coadjuvant en el tractament de la hipertensi arterial. ;
 Hemorroides: en aplicaci local les desinflama i aconsegueix que deixin de sagnar.
 Fragilitat capillar, hemorrgies uterines, conjuntivitis i vulvovaginitis.
 Epistaxis: aplicada en irrigaci o mullant un tamp.

 Toxicitat .

Degut a l'efecte irritant dels tanins pot provocar algunes reaccions adverses, principalment digestives, com nusees, vmits, gastrlgia i gastritis. En casos poc freqents pot causar una lcera pptica. Per contrarestar aquests efectes es pot usar arrel de malvavisc.

 Observacions .

 s recomanat de prendre-la desprs dels pats. Si la diarrea persisteix, no s recomanat l's d'aquesta planta durant ms de 3  4 dies.
 Els tanins exerceixen un efecte agressiu i irritant sobre la mucosa gstrica, per lo que en cas d'hemorrgia digestiva, poden retardar la curaci de l'lcera.
 Cal tenir present el contingut alcohlic de l'extracte fluid, i no administrar-lo a nens ni a persones en procs de desintoxicaci etlica.

 Enllaos externs .

 Herbari virtual;
 Plantas de inters farmacutico de la Universitat del Pas Basc ;
 Plants for a future ;
 http://dossiers.ub.edu/docs/7746/blocindex.htm;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148751" title="Eduard Riudavets Florit" nonfiltered="278" processed="275" dbindex="60296">
Eduard Riudavets Florit (Alaior, 1959) s un mestre i poltic menorqu.

La seva vinculaci al mn de la poltica comena amb el PSM de Mallorca l any 1979. Militant del partit Socialista de Menorca des del 1984, ha ocupat diversos crrecs orgnics, entre els quals Secretari d Organitzaci. Eduard Riudavets ha estat tamb regidor a l Ajuntament d Alaior entre els anys 1987 i 1991. Durant la passada legislatura va ser el Delegat Territorial d Educaci a Menorca de la Conselleria d Educaci i Cultura del Govern de les Illes Balears. Actualment s diputat al Parlament Balear.

L'any 2003 va encapalar la candidatura del partit Socialista de Menorca al Parlament de les Illes Balears per la circumscripci de Menorca. L'any 2007 va repetir com a cap de llista amb la coalici electoral PSM-Verds. En result elegit secretari primer de la instituci.

s mestre d escola, una professi que ha exercit durant 19 anys a l escoleta infantil s Arenal de Palma, al CP Pere Casasnovas, al CP Pintor Torrent i al CP Joan Benejam.

 Enllaos externs.
Bloc personal d'Eduard Riudavets;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148755" title="Ramon Muntanyola i Llorach" nonfiltered="279" processed="276" dbindex="60297">
Ramon Muntanyola i Llorach fou un religis catal nascut a l'Espluga de Francol el 1917. Va estudiar al collegi que les Germanes Carmelites de la Caritat a l'Espluga de Francol fins al 1926 i desprs a l'escola pblica fins al 1927.

Per influncia del seu germ Josep, que era religis amb els pares pals al convent de l'Espluga, fou ingressat al convent pal de Bellpuig el 1927, on va restar fins al 1931. El 1932 va ingressar al noviciat que els pares pals tenien a Mallorca, per noms hi fu un curs i va deixar el noviciat de Mallorca per ingressar al seminari de Tarragona per fer els seus estudis amb la vista posada en el ministeri sacerdotal dioces. Fu els tres cursos preceptius de Filosofia els anys 1933-1936. Aquest darrer any va anar a un seminari a la Seu d'Urgell.

El 26 de juliol de 1936 els anarquistes s'apoderaren del seminari i detingueren els seminaristes, entre ells Ramon Muntanyola (que tenia 19 anys), i els portaren a Lleida per ingressar-los a la pres. Desprs els van portar a Tarragona, on els van alliberar l'1 de setembre. Alguns membres de la seva famlia foren morts per anarquistes l'agost d'aquell any. Aviat va marxar amb la famlia cap a Barcelona i desprs a Frana. D'all va passar a Mallorca, en poder dels feixistes.

Va tornar a Tarragona a finals de 1939 i va ingressar al seminari. Fou ordenat el 20 de juny del 1940 a l'Espluga per un arquebisbe pal, missioner al Per, i l'endem, dia 21, reb l'ostiariat i el lectorat. El 21 de juliol, a la capella del palau episcopal de Barcelona, el bisbe Dr. Daz de Gmara, li va donar les dos ordes menors restants i vuit dies ms tard el mateix bisbe l'ordenava sotsdiaca. Probablement per manca d'entesa amb els superiors, el diaconat va tardar quasi un any i mig en ser-li conferit, fins el 1 de novembre de 1941, a Tortosa.

Els primers temps de capell va assumir tota una srie de destinacions: vicari a Montbri del Camp, encarregat de Fors, vicari a Sant Joan de Reus, a l'Espluga de Francol i a Guimer, i encarregat de Ciutadilla. Ms tard, vicari a Montblanc i encarregat de Prenafeta i ja, amb l'arquebisbe Arce, coadjutor d'Alcover i encarregat de Farena, Mont-ral i Rojals. La tardor del 1946 va rebre el nomenament d'ecnom de Santa Maria dels Omells de na Gaia i encarregat de Senan. 

El seu primer llibre de versos fou Anima endins.  El va seguir un altre llibret, Infants, ocells i nadales, de sentit nadalenc. Va prendre part en tota mena de festes literries com els Jocs Florals de Vallfogona del 1947. Les seves poesies van rebre alguns premis. Va publicar 84 nmeros d'un full parroquial ests per altres parrquies, fins que el juliol del 1949 entrava a Tarragona el nou arquebisbe Benjamn de Arriba y Castro, conegut pels seus prejudicis  contra la cultura i la llengua catalanes, que una de les primeres coses que va fer fou suprimir el full parroquial (12 de mar de 1950). Llavors va publicar una revista catalanista titulada Ress, de la qual noms van sortir onze nmeros per pressions de la jerarquia eclesistica. En represlia  a la tardor del 1951 va ser destinat com a capell adjunt a la Casa d'Exercicis de la Selva del Camp, crrec buit que amagava una sanci jerrquica. All va romandre vint anys on va escriure dotzenes de poesies en catal i va predicar per tots els pobles de les comarques tarragonines i fins i tot de fora.

El febrer del 1960 el cardenal De Arriba y Castro el va nomenar ecnom de Salou, possant fi al perode de proscrit selvat. A Salou va estar tretze anys i va fer una tasca social sense deixar la poesia. Tamb va participar en els Jocs Florals de la llengua catalana celebrats a Zuric el 1968 i a Ginebra el 1972. En ambds certmens va ser premiat amb la viola d'or.

El gener del 1970 es va publicar Vidal i Barraquer, el cardenal de la pau, la seva obra culminant en prosa. El mateix any es va posar malalt i se li va diagnosticar leucmia. Va morir a Salou el 10 de setembre del 1973.


 Enllaos externs .
 Josep Salceda Castells Mossn Ramon Muntanyola. L'home ntegre, article a la Revista Cambrils, nm. 313 (agost 1997);
 Josep M.T. Grau i Pujol El fons personal de mossn Ramon Muntanyola a l'abast, publicat per Carrutxa: Biblioteca Digital;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148756" title="Jaume Pallars" nonfiltered="280" processed="277" dbindex="60298">
Jaume Pallars fou un religis catal nascut a la Selva del Camp a la segona meitat del segle XVI.

Va estudiar teologia a Lleida. Fou monjo de Poblet i fou elegit abat del monestir el 1636, crrec que va exercir fins el 1640, i va mantenir contacte epistolar amb Felip IV que planejava anar a viure a Poblet durant les corts que s'havien de fer a Montblanc i que mai es van fer. El 1644 fou elegit altre cop abat per quatre anys ms, durant la guerra, en la qual el monestir va patir fora i ell mateix fou assaltat pels francesos el 1645 durant un viatge a Barcelona. 

El 1646 fou nomenat vicari general de tots els monestirs cistercencs, masculins i femenins, del Principat i va morir poc desprs a Poblet.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148757" title="Joan Pi i Faidella" nonfiltered="281" processed="278" dbindex="60299">
Joan Pi i Faidella fou un religis i historiador catal nascut a La Selva del Camp el 1836.

Va seguir la carrera eclesiastica i va rebre la parroquia de La Selva del Camp. Interesat per l'histria, va fer una feina de recerca tota la seva vida que el van portar a la redacci de l'obra Annals indits de la Vila de la Selva del Camp de Tarragona (Tarragona, Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, 1984). A finals del segle XIX va trobar a la parroquia el Misteri de la Selva, el drama asuncionista mes ntic de Catalunya, de finals del segle XIV, i que es representa des del 1980 desprs d'una nova transcripci del text feta per  A. J. Soberanas, conservador de la secci de manuscrits de la Biblioteca de Catalunya; aquest drama es relaciona amb l'escenificaci a la ciutat de Tarragona documentada des el 1388, de l'asunci de nostra senyora la festa de la mare de deu d'agost.

Va morir a La Selva del Camp el 1919.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148760" title="Rafael Ripolls" nonfiltered="282" processed="279" dbindex="60300">
Rafael Ripolls fou un mercader i comerciant catal nascut a La Selva del Camp el 1575.

Fou batll de La Selva del Camp i governador del Camp de Tarragona.

Va morir a La Selva del Camp el 1635. En el seu testament va deixar un important llegat que va permetre la construcci del convent de Sant Rafael i millores al convent de Sant Agust.

 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148761" title="Parla" nonfiltered="283" processed="280" dbindex="60301">

La parla s l's particular i individual que un parlant fa d'una llengua; s a dir, el llenguatge articulat. En la lingstica, sota una terminologia estructural, s la realitzaci que un parlant individual fa, en un moment determinat, de la llengua. Per tant s'oposa al concepte general de llengua, per seu carcter lliure i creatiu, i alhora individual, mentre que la llengua s un acte social, distinci sorgida dels treballs de Ferdinand de Saussure. Ms especficament, la parla s la selecci associativa d'imatges acstiques i conceptes que el parlant coneix i l'acte voluntari d'articulaci. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148763" title="Sim Salvador" nonfiltered="284" processed="281" dbindex="60302">
Sim Salvador fou un religis i diplomtic catal nascut a la Selva del Camp el 1369.

Va seguir la carrera eclesiastica i fou doctor en dret per la Universitat de Bolonya. El 1365 va entrar al servei de Benet XIII a Aviny. Entre els anys 1397 i 1408 fou ambaixador del Papa a Roma quatre vegades, mirant de concertar una entrevista amb el papa de Roma, sense xit. 

Durant el setge dels francesos a Aviny (1398-1399) va romandre a la ciutat i desprs del 1403 va fugir a Castellrenard. Durant la residncia a Perpiny, sobretot en el concili del 1408, continu les seves gestions pacificadores i en pro de la uni de les dos branques, fins al 1412, en qu va anar a trobar a Benet XIII a Penscola. Va intentar que Benet s avingus a pactar per posar fi al cisma i desprs d obtenir la promesa de protecci personal del rei Alfons IV, va deixar la causa del Papa Luna. 

Tot seguit fou nomenat rector de Montblanc, canonge de Lleida i ardiaca de Valncia, i va posar els seus coneixements diplomtics al servei del rei, de qui fou ambaixador a Roma i a Siclia i Sardenya. Entre els seus xits cal esmentar el 1429 l abdicaci de Gil Sanxis Munys, que havia succet Benet XIII amb el nom de Climent VIII. Fou nomenat bisbe de Barcelona el 1433, per continu el seu paper de diplomtic en les corts de Monts (1335) i sobretot a les corts de Tortosa (1442), en qu respongu al discurs de la reina Maria. 

Fu construir la capella de la Transfiguraci de la seu de Barcelona, i va morir a Roma el 1445.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148764" title="Eduard Torrents i Boqu" nonfiltered="285" processed="282" dbindex="60303">
Eduard Torrents i Boqu fou un msic i compositor catal nascut a La Selva del Camp el 1850.

Als quatre anys ja tocava el piano i als set ja podia substituir el seu pare, que era organista. Als tretze anys es va traslladar a Barcelona i va entrar a l orquestra del teatre Circo Barcelons com a viol, alhora que es donava a conixer per diverses composicions. 

El 1873 es va traslladar a Pars per perfeccionar la seva educaci artstica. Ms tard va anar a Amrica amb el violinista Robles, i va ser a Brasil, Uruguai, Paraguai i Argentina, pasos en els que va fer actuacions amb fora xit. Es va establir a Montevideo i ms tard a Buenos Aires on el 1883 va estrenar la seva pera Gualterio amb un gran xit. 

Va compondre a ms a ms obres religioses i d'altres gneres. 

A l'Argentina se'l coneix com Eduardo Torrens Boque. La data de la seva mort no es coneix.

referncies.

Biografia a laselvadelcamp.org;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148766" title="Dions Vergonys" nonfiltered="286" processed="283" dbindex="60304">
Dions Vergonys fou un artista del metall catal nascut a La Selva del Camp a finals del segle XV o comenaments del XVI.

La seva famlia es dedicata a l'art del metall i Dions en fou el mes destacat dels seus membres. Va refondre una campana de la parrquia, fou mestre del rec que havia de conduir les aiges des de l'Albiol i clotada del Mas Ripoll fins a la vila, paticip en l obra de les portes de la Seu de Tarragona i altres encrrecs d obres per part del captol de Tarragona.

Probablement l'ibre millor coneguda i conservada s la llauna que fou posada sobre el vas d enterrament de l arquebisbe Gonal d'Herdia, situat dins de la seu tarragonina i a tocar de la porta d entrada. Era una composici de bronze de 235 x 116, en qu destacava l arquebisbe Herdia vestit de pontifical, les virtuts cardinals, les virtuts teologals, l escut d armes de l arquebisbe i una inscripci. 

Va morir al segle XVI.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148767" title="Croissant" nonfiltered="287" processed="284" dbindex="60305">

El croissant (anomenat comunment crusant) s una pasta feta a base de mantega (margarina o sam de porc) i pasta de full. Hi ha una gran diversitat de mides i tipus de croissants: alguns estan farcits de xocolata, de crema, fins i tot d'embotits. Encomptes de farcil-los tamb s molt corrent banyar-los per la superfcie, decorar-los amb espurnetes de xocolata per sobre.

Els seus origens sn un tan incerts pero semblen remuntar-se a la ciutat de Viena, on es van crear per commemorar la fi de la invasi de l'Imperi Otom. La paraula croissant significa creixent en francs, donada la seva forma de lluna creixent, que s el simbol de l'Islam. Actualment sn tipics en els esmorzars, sobretot a Frana, per acompanyar la llet o el caf.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148768" title="Pere Voltas i Montserrat" nonfiltered="288" processed="285" dbindex="60306">
Pere Voltas i Montserrat fou un eclesistic, escriptor, polglota, humanista, orientalista, filsof, assagista i orador catal nascut a La Selva del Camp el 1879.

Va professar a la Congregaci dels Missioners Fills de l Immaculat Cor de Maria l any 1896. Va estudiar als collegis eclesistics de Roma. Tenia un talent poc com. Va viure a Roma i all va fer recerca en els documents dels arxius i va poder consultar els llibres de la Biblioteca Vaticana en el perode en qu fou prefecte Achille Ratti (1914-1918) que desprs fou el Papa Pius XI, amb el que va mantenir una bona amistat.

A ell es deu la cripta del Temple Internacional del Cor de Maria al Parioli de Roma. Fou delegat pontifici amb missi especial a Rssia, i es va establir a Rostov del Don, on va fer una labor intensa durant i desprs de la I Guerra Mundial fins el 1923. Va ser testimoni del final del tsar, de la revoluci, de la guerra civil i del triomf bolxevic.

El 1923 va tornar a Catalunya i fins el 1925 va estar a Barcelona on es va relacionar amb els intellectuals catalans, sobretot l'estilista i pensador Carles Card i Sanjuan, fundador i director de La Paraula Cristiana (1925), i el crtic literari i filsof Josep Maria Capdevila i Balanz, fundador i primer director de El Mat (1929). Va donar conferncies, cursets, i sermons.

Va tornar a Roma on tenia obertes les portes del Vatic. Parlava itali com un nadiu. Va publicar uns sermons de quaresma en les llenges italiana i catalana a la ciutat de parla catalana de l Alguer (Sardenya), durant els anys 1928 i 1929. Tamb va publicar dos captols titulats La llengua catalana a l Alguer i La llengua catalana a Sardenya a La Paraula Cristiana, signats a la mateixa ciutat d'Alguer (27 de mar de 1928), on va glossar la catalanitat de la ciutat.

Va ocupar el crrec de vicepresident de la Conferncia de les Missions Africanes de Roma, organitzada l any 1927 i adherida al International Institute de Londres. 

Va publicar un gran nombre de treballs en diverses revistes doctes i peridics. Collabor assduament a La Paraula Cristiana amb assaigs i estudis de temtica variada, des dels inicis de la revista i, a la vegada, va trametre crniques concernents a la poltica italiana i internacional, comentaris al mn social i acotacions a les estructures laiques de l Esglsia, sobretot de l Acci Catlica, aquestes ltimes subscrites amb el pseudnim Italus. 

La Biblioteca de La Paraula Cristiana va editar la seva obra principal, El Sionisme o la qesti nacional hebraica, en dos volums (1928-1929), la qual consta de quatre parts: la primera cont la histria del Sionisme, la segona comprn la tragdia externa del poble jueu, la tercera engloba la dissort interna de l hebraisme, i la quarta inclou la crtica de la teoria sionista. 

Se li va proposar per dues vegades ser bisbe d alguna de les dicesis italianes, per va refusar. El papa Pius XI (1922-1939), el va nomenar conseller personal.

Va examinar la situaci poltica catalana a La Paraula Cristiana desprs de la caiguda de Primo de Rivera (1930). Collabor amb articles d alt nivell en el diari El Mat des el naixement d'aquest el 1929.

Parlava set llenges: catal, castell, francs, itali, angls, alemany i rus; com a humanista i orientalista tamb dominava el llat, el grec, l hebreu, i el snscrit. 

El 1937 va abandonar l orde clareti i fou acollit per l arquebisbe de Bolonya. Passada la II Guerra Mundial, es va integrar a la instituci religiosa secular Casa Nostra. Va morir a Barcelona el 1947.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148769" title="Gran Premi de Canad del 1997" nonfiltered="289" processed="286" dbindex="60307">
Resultats del Gran Premi del Canad de Frmula 1 de 1997, disputat al circuit urb de Gilles Villeneuve a Montreal el 15 de juny del 1997.


 Resultats de la cursa .






 Altres .

 Volta  rpida:  David Coulthard   1m  19. 635s;
 Pole: Michael Schumacher   ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148770" title="Gregori Maians i Siscar" nonfiltered="290" processed="287" dbindex="60308">
Gregori Maians i Siscar (Oliva, 1699 - Valncia, 1781) va ser un erudit.

La seua famlia era partidria de l'Arxiduc Carles, cosa que li va provocar molts entrebancs socials. Va estudiar llat, retrica, dret i filosofia. Va tenir amistat amb autors com Tosca, Coratj i igo i amb humanistes. Va guanyar la ctedra de dret a la Universitat de Valncia i va defensar moltes reformes (la veritat davant l'autoritat, superar l'escolstica i la histria crtica). Va rebutjar el barroc decadent. Va viure a Madrid en ser nomenat Bibliotecari reial. Desprs va abandonar la cort i realitz una intensa activitat intellectual des d'Oliva, mitjanant la correspondncia, amb personalitats culturals de l'poca.

 Obres destacades .
 De crtica literria i filologia: Vida de Miguel de Cervantes (1737); Orgenes de la lengua espaola ;
 Una edici de les Opera omnia de Llus Vives.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148771" title="Ignasi Carnicer Barrufet" nonfiltered="291" processed="288" dbindex="60309">
Ignasi Carnicer Barrufet s un poltic catal nascut a La Selva del Camp el 1955.

Treballador de la banca, va ingressar al PSC el 1977. Fou alcalde La Selva del Camp des del 1989 fins el 2007. Fou diputat pel Partit Socialista de Catalunya (PSC) al Congrs dels Diputats per la provncia de Tarragona en diverses ocasions entre 1986 i 1993.

Fou vocal de la Comissi d Industria, Obres Publiques i Serveis del 1986 al 1987, vocal de la comissi de Control Parlamentari de RTVE del 1986 al 1993, vocal de la Comissi del Defensor del Poble del 1989 al 1992 i vocal de la comissi mixta de Relacions amb el Defensor del Poble del 1992 al 1993.

Enllaos externs.
  Fitxa d'Ignasi Carnicer;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148774" title="Morfologia (lingstica)" nonfiltered="292" processed="289" dbindex="60310">
La morfologia (del grec     -, morph  +       logia ) en el camp de la lingstica, s la disciplina que estudia l'estructura interna dels mots. (Les paraules, com a unitats lxiques, tanmateix, s'estudien en la lexicologia). La morfologia estudia la fais en qu els morfemes es combinen per a formar els lemes, ja sigui per derivaci (famlia lxica)  composici, flexi, redoblament o afixaci. La morfologia estudia les formes dels mots, mentre que la sintaxi estudia llurs relacions o funcions en una frase o oraci. 

Encara que les paraules generalment es consideren les unitats ms petites de la sintaxi, s clar que en la majoria de les llenges, les paraules es relacionen les unes amb les altres per mitj d'una srie de regles. Els parlants del catal, per exemple, reconeixen que les paraules gos, gossos, gosset i gossera estan relacionades. Els parlants del catal reconeixen aquestes relacions a partir de llur coneixement tcit de les regles de la formaci de les paraules en catal. Les regles que entn el parlant provenen d'un patr (o srie de regularitats) en la manera en qu les paraules es formen a partir de les unitats ms petites. Aquest s un exemple de com la morfologia, com a branca de la lingstica, estudia els patrons de la formaci de les paraules en totes les llenges, per tal de formular una srie de regles que els parlants tcitament coneixen de llurs llenges. 





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148775" title="Bernat de Gualbes" nonfiltered="293" processed="290" dbindex="60311">
Bernat de Gualbes (Barcelona, ? - Barcelona 1422). Doctor en dret civil i cannic. Fill de Bernat de Gualbes de Terrades.

 Biografia .
Va estudiar dret civil i cannic a la Universitat de Bolonya.

El 1396 fou l'advocat fiscal del procs que havia de jutjar dels crrecs de corrupci i malversaci diferents cortesans del rei difunt Joan I. El 1397 era nomenat assessor del governador del Rossell i la Cerdanya. Aquell mateix any tamb fou assessor del batlle general de Catalunya sobre com s'havia de recuperar el patrimoni reial alienat durant els anteriors regnats.

Fou conseller segon de Barcelona entre 1404 i 1405. El 1408-1409 en va ser conseller en cap.

Va dur a terme diverses missions sobre el Cisma d'Occident per a Mart l'Hum i Benet XIII d'Aviny, entre elles la d'anar al Concili de Pisa del 1409 juntament amb Domnec Ram.

Durant l'interregne de 1410-1412, desprs de la mort del rei Mart, fou la cara pblica de l'antiurgellisme al parlament catal. Per tant quan fou anomenat compromissari a Casp el 1412 va votar perqu Ferran de Trastmara fos el nou rei de la Corona d'Arag, sent l'nic i imprescindible membre de la terna catalana que vot per ell.

Un cop Ferran ja era el rei es va apressar a nomenar-lo vice-canceller de la Cancelleria Reial aquell mateix any. Amb aquest crrec fou el responsable de jutjar el comte Jaume II d'Urgell desprs que aquest es rebells contra el nou monarca.

Posteriorment, el 1415, ocup el crrec de Mestre del Racional.

 Vegeu tamb .

 Comproms de Casp;
 Jaume II d'Urgell;
 Benet XIII d'Aviny;
 Ferran d'Antequera;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148780" title="Santiago de la Ribera" nonfiltered="294" processed="291" dbindex="60313">
Santiago de la Ribera s una petita pedania que pertany al municipi de San Javier. Situada a les vores del Mar Menor en la Regi de Mrcia. D'extensi de costa amplia, recull altres petits barris, de entre els quals es troba La Ciudad del Aire. Limita al nord amb Lo Pagn (San Pedro del Pinatar); a l'est amb el Mar Menor; a l'oest amb San Javier i al sud amb Los Narejos (Los Alczares). Seu de la Academia general del Aire.

s una pedania costanera con una gran atracci turstica degut al bon clima i a les seves platges.

Gentilici: Ribereny/a.

 Histria .
La pedania fou fundada per Fray Jos Rodrigo de Villamayor, Cavaller de l'Orde Militar de Santiago, qui a partir de la finca de la seva propietat, Torre Mnguez, va conceptuar, d'una manera excellent i moderna per a la seva poca (segle XIX), el traat urbanstic d'una part d'aquesta finca.

 Festes .

Romeria de San Blas, 3 de febrer: Romeria hortelana cap la ermita de San Blas i concurs de degustaci gastronmica.

Carnavals, febrer: Desfilada de comparses de carnaval, concurs infantil i elecci de la reina del carnaval.

Fira d'Abril, 1 cap de setmana de maig: Concursos, actuacions , installaci de casetes andaluses, missa rociera i dia infantil.

Dia de la Regi de Mrcia, 9 de juny: Celebraci de la diada de la Regi.

Verge del Carme, 16 de juliol: Revetlles populars i processi martima.

Festivitat del patr Santiago, 25 de juliol: Celebraci d'honors al patr de Espanya i de Santiago de la Ribera.

San Francesc Xavier, 3 de desembre: Celebraci a tot el municipi de San Javier, la festivitat del patr.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148782" title="Cagny" nonfiltered="295" processed="292" dbindex="60314">

Geografia:
Comuna del departament francs del Calvados. Vegeu Cagny (Calvados).
Comuna del departament francs del Somme. Vegeu Cagny (Somme).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148783" title="Cagny (Somme)" nonfiltered="296" processed="293" dbindex="60315">

Cagny s un municipi francs, situat al departament del Somme i a la regi de Picardia. L'any 1999 tenia 1.400 habitants.

 Situaci .
Cagny es troba al sud d'Amiens i s part de la seva zona urbana. Limita amb la mateixa Amiens i amb la comuna de Longueau.

 Administraci .
Cagny forma part del cant d'Amiens 5, que al seu torn forma part de l'arrondissement d'Amiens. L'alcalde de la ciutat s Marcel Boinet (2001-2008).

 Histria .
Cagny-la-Garenne va ser una regi molt poblada durant el paleoltic, sobre tot per la cultura acheuliana. Aquesta zona rica en guix i slex va ser arranjada com a poblaci, situada en una posici privilegiada pel seu desnivell i una mplia vista de la vall.

 Llocs d'inters .
El bosc de la Garenne amaga un jaciment arquelgic mundialment conegut, tan important com el de Saint-Acheul.

 Enllaos externs .
 Cagny al lloc web de l'INSEE;
 Poblacions ms properes a Cagny;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148784" title="Extrem Orient" nonfiltered="297" processed="294" dbindex="60316">
L'Extrem Orient (tamb anomenat Orient Lluny o sia Oriental) s, de forma inconcreta, l'est de l'sia, incloent sovint els territoris russos del nord-est aix com la regi occidental de l'oce Pacfic, llevat del continent australi i de Nova Zelanda i altres illes d'Oceania. Aquest concepte inclou el centre i la costa de la Xina, Taiwan, el Jap, Corea, les Filipines, Vietnam, Cambodja, Malisia, Singapur, Brunei, Myanmar, Tailndia, Indonsia, Timor Oriental. Sovint, depenent del context, aquest terme pot incloure el nord-est de Rssia, ndia, Pakistan, Bangladesh, Sri Lanka, Nepal i Bhutan. Sovint s'utilitza en contraposici a l'Orient Prxim. 

Els estudis orientals, incloent la filosofia oriental, sovint es refereixen a aquesta zona del planeta. Se sol considerar com una regi cultural nica, per aix s tan inexacte com considerar tots els pasos occidentals iguals. Si b hi ha trets comuns, com el rebuig del dualisme extrem o el respecte a la tradici, cada regi t la seva prpia manera de veure el mn.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148789" title="Saint-Fuscien" nonfiltered="298" processed="295" dbindex="60317">

Saint-Fuscien s un municipi francs, situat al departament de Somme i a la regi de Picardia. L'any 1999 tenia 966 habitants.

Situaci.
Saint-Fuscien es troba al sud d'Amiens i forma part de la seva zona urbana. Est a prop d'altres comunes com Boves o Sains-en-Aminois i est al costat de la carretera D7.

Administraci.
Saint-Fuscien forma part del cant de Boves, que al seu torn forma part de l'arrondissement d'Amiens. L'alcalde de la ciutat s Richard Magnaud (2001-2008).

Histria.

Llocs d'inters.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis del Somme;

Enllaos externs.
Lloc web oficial;
Saint-Fuscien al lloc web de l'INSEE;
 Poblacions ms properes a Saint-Fuscien;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148791" title="Cursa d'El Corte Ingls" nonfiltered="299" processed="296" dbindex="60318">
La Cursa d'El Corte Ingls, s una cursa popular atltica, d'inscripci gratuta que es disputa anualment a la ciutat de Barcelona. Es disputa des de l'any 1979 en un circuit urb i s organitzada per l'empresa El Corte Ingls, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona.

La cursa s'acostuma a disputar un diumenge d'inicis de maig, sobre un traat urb d'11 quilmetres pels carrers cntrics de Barcelona. La sortida s'efectua a la confluncia de Plaa Catalunya amb Passeig de Grcia. A continuaci s'enfila Passeig de Grcia amunt, torant pel carrer Arag fins a plaa Espanya, d'on es surt cap a la muntanya de Montjuc. Es travessa l'Estadi Olmpic Llus Companys per l'interior i es torna a baixar la muntanya fins a Parallel, Ronda Sant Antoni, finalitzant de nou a la Plaa Catalunya.

La Cursa d'El Corte Ingls s una de les curses populars amb ms participaci del mn. L'any 1994 hi van prendre part 109.457 atletes, actual rcord Guinness com a cursa atltica amb ms participants del mn. L'edici del 2004 va veure la participaci de 63.148 persones.

 Historial .


 Enllaos externs .
 Web oficial Cursa El Corte Ingls;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148792" title="Continent australi" nonfiltered="300" processed="297" dbindex="60319">
El terme Austrlia o continent australi, en alguns contextos, s'utilitza per referir-se al subcontinent d'Oceania format exclusivament per l'illa d'Austrlia, i les illes de Tasmnia i Nova Guinea (tots tres es troben sobre la mateixa placa tectnica: la placa australiana), excloent-hi les altres illes oceniques. En altres llenges, com ara l'angls, el continent australi s gaireb sinnim d'Oceania, i per tant inclou Nova Zelanda i altres illes oceniques. 














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148793" title="Cursa Sant Silvestre de Barcelona" nonfiltered="301" processed="298" dbindex="60320">
La cursa Sant Silvestre de Barcelona s una cursa atltica popular que es disputa a la ciutat de Barcelona anualment el dia 31 de desembre (el dia de Sant Silvestre), des de 1999.

s organitzada per l'Ajuntament de Barcelona sobre un recorregut urb de 10 quilmetres pels carrers de la ciutat amb sortida i arribada al Port Olmpic. Es disputa per la tarda, poques hores abans de cap d'any de forma similar a altres Sant Silvestres d'arreu del mn com la cursa de Sant Silvestre de So Paulo, la ms prestigiosa, celebrada des de l'any 1924, o d'altres com les de Roma, Londres, Berln o Madrid (la Sant Silvestre Vallecana).

A la cursa hi poden participar tant atletes federats com no federats, de totes les edats, previ pagament de 12 euros.

A l'edici celebrada el 31 de desembre de 2005 hi van prendre part 5.000 atletes (la xifra mxima permesa per l'organitzaci), i les victries foren per Philip Kipkoech, a la categoria masculina, i Nancy Kiprop, a la femenina.

 Enllaos externs .
 Web oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148794" title="Milla Sagrada Famlia" nonfiltered="302" processed="299" dbindex="60321">

La Milla Sagrada Famlia s una cursa atltica d'una milla de recorregut (1.609 metres) que es disputa cada any des de 1985, als voltants del Temple Expiatori de la Sagrada Famlia de Barcelona. Des de l'any 2007 la prova rep la consideraci de Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona.

Est organitzada per la Fundaci Claror, amb el recolzament de l'Ajuntament de Barcelona i la Federaci Catalana d'Atletisme.

La Milla se celebra cada any, el diumenge ms prxim a la festivitat de Sant Jordi (23 d'abril), i forma part dels actes de la festa major del barri de la Sagrada Famlia. Durant el mat es disputen catorze proves populars en diferents categories, des de benjamins fins a veterans, de participaci gratuta, amb una participaci del voltant dels 2.000 atletes.

 Gran Premi Gaud .
Des de l'any 2002 es disputen tamb dues curses femenina i masculina, exclusiva per atletes d'elit, convidats per l'organitzaci, conformant un bon grup d'especialistes d'entre els millors migfondistes mundials. Aquestes curses reben el nom Gran Premi Gaud.

En els darrers anys podem destacar la participaci d'atletes com William Tanuy, Rui Silva, Juan Carlos Higuero, Juan de Dios Jurado, Jos Antonio Redolat, Arturo Casado, Juan Carlos De la Ossa, en categoria masculina o Marta Domnguez, Edith Massai, Natlia Rodrguez, Rosa Morat o les germanes Fuentes-Pila en la femenina.

Historial de la Milla Gran Premi Gaud.


 Enllaos externs .
 Web oficial de la Milla;
 Web de la Fundaci Claror;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148795" title="Marat de Barcelona" nonfiltered="303" processed="300" dbindex="60322">
La Marat de Barcelona s una prova atltica de caire popular que es disputa anualment a la ciutat de Barcelona.

Es disputa des de l'any 1979 sobre una distncia de 42.195 metres (la distncia d'una marat), pels principals carrers de la ciutat, el segon diumenge de mar. A l'edici de l'any 2006 participaren un total de 6.234 atletes.

Enllaos externs.
 Web oficial de la Marat de Barcelona;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148796" title="Cursa de la Merc" nonfiltered="304" processed="301" dbindex="60323">
La Cursa de la Merc, s una cursa atltica de carcter popular i inscripci gratuta que es disputa cada any, des de 1978, en un circuit urb als carrers de Barcelona. Est organitzada per l'Ajuntament de Barcelona, amb la direcci tcnica de l'Agrupaci Atltica Catalunya.

La cursa es celebra  cada any la matinal d'un diumenge, durant la segona quinzena de setembre, coincidint amb la celebraci de les Festes de la Merc, la festa major de la ciutat, en un circuit de 10 quilmetres pels carrers ms cntrics de Barcelona, amb sortida i arribada a l'Avinguda de Maria Cristina, entre la Plaa d'Espanya i la muntanya de Montjuc.

Es poden inscriure tant atletes federats com no federats, i de totes les edats. A l'edici celebrada el 17 de setembre de 2006 van participar ms de 6.000 atletes, i les victries van correspondre a Mustafa Younes, a la categoria masculina, i Meritxell Calduch, a la femenina.

 Enllaos externs .
 Web oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148797" title="Cursa Jean Bouin" nonfiltered="305" processed="302" dbindex="60324">
La Jean Bouin s una cursa atltica de carcter popular que cada any se celebra a Barcelona. Va ser disputada per primera vegada el 1920, cosa que la converteix en l'esdeveniment atltic vigent ms antic de Catalunya. Est organitzada pel diari El Mundo Deportivo, i des de 1946 s una cursa internacional. 

L'esdeveniment es desenvolupa en un circuit urb a la muntanya de Montjuc, i compta amb un programa de 16 curses de 25 categories diferents, i amb recorreguts de diferents distncies. A les proves professionals, masculina i femenina, solen participar els millors atletes del fons internacional. Els atletes amb ms triomfs de la cursa han estat Gregorio Rojo, sis vegades guanyador de la prova masculina, i Encarna Escudero, set vegades guanyadora de la femenina.

 Histria .
La Jean Bouin va ser concebuda el dia 1 de febrer de 1920 grcies a la iniciativa d'un grup de periodistes amants de l'atletisme: Josep Antoni Trabal, Luis Melndez i Rossend Calvet que, precisament, va ser el guanyador de la primera edici. Els tres fundadors van denominar a la cursa amb el nom en honor de Jean Bouin, un mtic atleta francs dels anys deu, que va ser sots-campi olmpic de 5.000 metres als Jocs Olmpics d'Estocolm de 1912 i plusmarquista mundial de 10.000 metres, i que va morir trgicament el 1914 al front de la Primera Guerra Mundial.

Des de la seva primera edici, la Jean Bouin ha viscut multitud de circumstncies que han anat alterant les caracterstiques de l'esdeveniment.

Entre 1936 i 1939 va ser interrompuda a causa de la Guerra Civil espanyola. Durant els primers anys de la post-guerra, les autoritats poltiques franquistes van obligar a canviar-li el nom, de manera que va ser rebatejada com "Gran Premi d'Any Nou". Tamb va ser puntualment suspesa en els anys 1955 i 1967. El circuit tamb va ser objecte de canvis al llarg dels anys: va haver arribades a l'Arc del Triomf, Passeig de Sant Joan, Rambles i Montjuc, on es va assentar des de l'any 1973.

 Enllaos externs .
 Web oficial;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148800" title="Copa del Mn d'atletisme" nonfiltered="306" processed="303" dbindex="60325">
La Copa del Mn d'Atletisme (IAAF World Cup) s una competici internacional d'atletisme per equips que organitza la Federaci Internacional d'Atletisme (IAAF). Es disputa cada quatre anys en una seu designada per la federaci.

En cada edici participen equips que representen tant a nacions com a continents. Habitualment prenen part nou equips: cinc que representen els continents (Europa, Amrica, frica, sia i Oceania), dues nacions europees (les dues primeres en l'ltima Copa d'Europa d'atletisme), els Estats Units i el pas organitzador. Perqu el pas organitzador pugui prendre part amb equip propi, l'estadi on se celebra la competici ha de tenir nou carrers.

Els equips de cada continent poden incloure atletes de tots els pasos d'aquest continent tret d'aquells que comptin amb equip propi. Per exemple l'equip d'Amrica inclou atletes de tots els pasos d'Amrica llevat dels Estats Units, que presenta un equip propi.

La primera edici de la Copa del Mn d'Atletisme es va celebrar a Dsseldorf el 1977. La periodicitat va comenar sent bianual, per a partir de 1981 se celebra cada quatre anys. La IAAF ofereix premis als atletes segons el lloc que ocupin: 30.000 dlars al guanyador, 15.000 al segon, 10.000 al tercer i aix successivament fins a 1.000 dlars que li donen al vuit.

L'any 1989 la competici es va disputar a l'Estadi Olmpic de Montjuc de Barcelona.

 Historial .


 Enllaos externs .
 IAAF;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148802" title="Bojan Krki? i Prez" nonfiltered="307" processed="304" dbindex="60326">

Bojan Krki  i Prez (en serbi cirllic:            ) s un futbolista catal va nixer el 28 d'agost de 1990 a Linyola, el Pla d'Urgell. Fill de pare serbi i mare catalana, Bojan juga des de 2007 al primer equip del FC Barcelona.

Bojan va arribar al Bara desprs que el seu pare, observador del club, el recomans a la Secretaria tcnica. Desprs de jugar a les categories inferiors, debut amb el FC Barcelona B ja iniciada la temporada 2006-2007 i puj definitivament al primer equip la temporada 2007-2008.

 Biografia .
Bojan Krkic Prez va nixer a Linyola (Pla d'Urgell) el 28 d'agost de 1990. El seu pare, tamb Bojan i de nacionalitat srbia, va arribar a Catalunya dos anys abans del naixement de Bojan, per jugar a la segona divisi, a les acaballes de la seva carrera. Havia jugat a l'Estrella Roja i l'OFK de Belgrad i fitxat pel Mollerussa, el 88, que acabava de pujar a segona divisi. Internacional Sub-21 (8), Olmpic (4) i amb la selecci absoluta (1) srbia. A la seva retirada el 1989 va obrir una escola de futbolistes professionals i anys ms tard (1997) va signar pel Bara, com a observador de talents a partir de 4 anys dels mercats futbolstics francs i itali.

Van ser Oriol Tort i Joan Martnez-Vilaseca qui van descobrir al jove crack, que somia amb ser professor d'INEF i que va debutar com a futbolista a l'edat de 4 anys, sempre animat pel seu pare, que a ms li fa de representant. A destacar aquestes paraules que demostren que toca de peus a terra: M'agradaria arribar, com a tothom que juga a futbol, per cal anar pas a pas. Ara com ara marco gols, per s perqu estic en un bon equip sense el qual no podria fer res. Em falta molt per aprendre. La seva mitjana realitzadora a les categories inferiors fou de 3,5 gols per partit, arribant a 423 'dianes' comptant des de la seva etapa com a benjam. Els seus dols sn Patrick Kluivert i Carles Puyol.

En el plnol futbolstic, Bojan s davanter, un golejador, un jugador excellent en la definici que ha batut tots els rcords de gols anotats en les categories inferiors del Bara. Ha marcat centenars de gols, t una mitjana de ms de 3 gols per partit en tots els equips de les diferents categories per les quals ha passat. s un jugador que destaca per l'instint golejador, pel seu punt d'honor, per no donar una pilota per perduda i per la dificultat que causa als rivals si proven de frenar-lo quan va corrent. 

La temporada 2007-2008 fou pujat al primer equip del Bara. Aquell mateix any tamb form part de la selecci espanyola sub-17 als seus 16 anys i particip al Campionat del Mn celebrat a Corea del Sud, on Espanya qued segona darrera Nigria i on ell reb la Pilota de Bronze com a 3er millor jugador del campionat. En aquell moment, ell i el jugador mexic Giovani Dos Santos foren considerats les grans estrelles emergents del planter blaugrana per a les properes temporades.

El dia 24 d'abril de 2007 va debutar amb el primer equip del FC Barcelona en un partit amists contra l'Al-Ahly El Caire per a celebrar el centenari de l'equip egipci, on va marcar el segon gol del partit.

El dia 16 de setembre de 2007 va debutar en partit oficial amb el primer equip del FC Barcelona en un partit de Lliga contra l'Osasuna al Reyno de Navarra que va acabar en empat a zero gols. Amb noms 17 anys i 19 dies, s el tercer jugador ms jove que debuta en el primer equip del FC Barcelona en partit oficial.

El primer gol de Bojan Krkic a Primera Divisi va ser el 21 d'octubre del 2007 en el camp del Vila-Real, en el seu debut com a titular.

El 19 de setembre del 2007, va debutar amb el Bara a la UEFA Champions League contra l'Olympique de Lyon, convertint-se en el jugador ms jove de la histria (17 anys i 22 dies) en jugar en aquesta competici, superant d'aquesta manera al ghans Peter Oforiquaye.

Va marcar el seu primer gol al Camp Nou el dia 24 de novembre del 2007 i en la mxima competici internacional de clubs, la prestigiosa Champions league, l'1 d'abril del 2008 al camp de l'equip alemany del Schalke 04, el Vertins Arena de Gelsenkirchen, convertint-se en el segon ms jove de tota la histria de la competici a fer-ho, per darrera Peter Oforiquaye.

El dia 28 d'agost del 2008, en fer 18 anys, sign el seu primer contracte professional amb el FC Barcelona, de 5 anys de durada i amb una clusula de rescissi de 80 millions d'euros.

Seleccions nacionals.
Krki  s'estren com a jugador de la selecci catalana en el partit contra el Pas Basc, disputat el 29 de desembre del 2007 a Bilbao.

Bojan va ser convocat per primer cop amb la selecci espanyola absoluta per jugar un partit contra la selecci francesa, per no va poder debutar per culpa d'una gastroenteritis.

Estadstiques.
Actualitzades a 28 d'agost del 2008;



 Referncies .







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148808" title="Copa Nadal de nataci" nonfiltered="308" processed="305" dbindex="60327">
La Copa Nadal de nataci s una tradicional competici de nataci que es disputa a Barcelona cada 25 de desembre, dia de Nadal, i que consisteix en travessar nedant 200 metres d'aiges obertes al Port de Barcelona, amb sortida en front del Monument a Colom, al Portal de la Pau.

La primera edici de la Copa Nadal es va organitzar el Nadal de 1907, cosa que la converteix en la prova esportiva ms antiga de Barcelona i una de les ms antigues d'Europa. El guanyador de la primera edici va ser Edwald Poescheke, amb un temps de 3'17". Des d'aleshores, la prova s'ha realitzat tots els anys amb la sola excepci dels anys 1937 i 1938, que no es va poder celebrar a causa de la Guerra Civil espanyola. El 1928, les dones hi van participar per primera vegada.

La particularitat de la prova s que t lloc el dia de Nadal, en ple hivern, i quan les temperatures sn ms baixes a Barcelona. En mltiples ocasions la prova s'ha portat a terme sota la pluja i fins i tot sota la neu. s habitual veure a molts nedadors fer la prova disfressats amb motius nadalencs.

La prova, organitzada pel Club Nataci Barcelona, s popular i d'inscripci gratuta, i est oberta a persones de totes les edats, que competeixen en diferents categories en funci de l'edat.

A l'edici de l'any 2005 van participar 398 persones. En categoria femenina absoluta (de 17 a 29 anys) la guanyadora va ser Esther Nez, del Club Nataci Sabadell, que va trigar 2 minuts 27 segons a recrrer la distncia de 200 metres. En categoria masculina, el guanyador va ser Eduard Prez, del Club Nataci l'Hospitalet, amb 2 minuts 19 segons. L'any 2006 van participar 420 nedadors i els vencedors foren Dani Serra, del CN Catalunya amb un temps de 2.16.24, i Ana Llop, del CN Atltic Barceloneta amb 2.26.86.

David Royo s el nedador que en ms ocasions (set) ha guanyat la prova, seguit per Joaqun Cuadrada, Roberto Queralty i Toni Correl. En categoria femenina, la ms guardonada ha estat Caren Soriano (sis victries), seguida d'Esther Nez, amb cinc. El rcord de la prova est en mans de Carles Ventosa des de l'any 1994. En categoria femenina el te Brbara Bernus el 1992 amb 2.03:89. Cal destacar que el 1994 un invident, Josep Labr, va superar per primera vegada la prova.

 Enllaos externs .
 Copa Nadal a la web del CNB;
 Informaci i fotografies sobre la Copa Nadal;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148818" title="Dret rom" nonfiltered="309" processed="306" dbindex="60328">




La jurisdicci a Roma es concentra a la ciutat i en la fase monrquica en el rei de Roma, que t el seu "Tribunal" i ordena (ius) en els dies establerts (dies fasti) seient en l'anomenada Cadira Curul (Sella Curulis) auxiliat pels agutzils (lictores) i enfront de les parts litigants (rei).

Alguns delictes tenen jutges especials:

 Els Duoviri Perduellionis per a la insurrecci.
 Els Quaestores paricidii per a l'assassinat.

Uns funcionaris especials, anomenats els tres Viri Nocturni s'ocupen de les qestions relacionades amb incendis nocturns, policia de seguretat i vigilncia d'execucions.

La tortura sol podia aplicar-se als esclaus.

La detenci preventiva era la norma general.

La pena capital era aplicable a qui alters la pau pblica i per altres delictes. Tenia diverses formes:

 Als testimonis falsos se'ls llanava des d'una altura.
 Als lladres de collites se'ls penjava.
 Als incendiaris se'ls cremava vius.

Existia el dret de recurs (provocatio). L'indult correspondia al poble.

Es donaven a ms alguns tipus especials d'indults:
 El que s'agenollava davant un sacerdot de Jpiter no podia ser apallissat en vint-i-quatre hores.
 El que entrava encadenat a la seva prpia casa havia de ser deslligat.
 El criminal que al dirigir-se a una execuci s'ensopegava amb una vestal (verge espcie de sacerdotessa), era perdonat.

Les penes aplicades ms freqentment eren les multes (pagades amb el lliurament de bous o ovelles) i l'apallissament.

Els judicis civils eren jutjats pel rei o per un comissari designat per aquest. La reparaci es verificava sovint per via de transacci i si no hi havia acord la pena (poena) era fixada pel jutge.

En cas de robatori el lladre podia pagar una reparaci satisfactria. Si no podia o era irreparable el lladre es convertia en esclau del robat. En els casos d'injries es concertava una indemnitzaci. En els casos de lesions podia reclamar-se el Tali (s a dir provocar el mateix dany).

Les lleis van anar evolucionant i aix veiem que el lladre sorprs in fragranti podia deslliurar-se d'una condemna pagant el doble d'all robat.

La Llei Petalia va modificar tamb el procediment executiu contra els deutors.

La disposici entre vius va seguir illimitada, i el consentiment popular per als actes mortis causa (testament) va ser suprimit.
Si el pare de famlia efectuava tres vendes successives, sense efectuar cap compra, el fill podia emancipar-se si tal era el seu desig. D'aix va derivar l'emancipaci legal concedida pel pare a un fill, sense que calgui la causa que inicialment devia motivar-la.
El matrimoni civil va ser consagrat i es va establir un impost per als solters.

L'establiment d'un magistrat especial de Policia (el seu mbit d'actuaci es va estendre aviat a tota Itlia) anomenat Edil, va traspasar a aquest la potestat sobre litigis relatius a compres i vendes en mercats pblics (de productes, bestiar, esclaus...). La seva jurisdicci s'estenia tamb a altres qestions d'ordre que podien ser sancionadnes amb multes.

Per a les classes ms baixes, i per a certs delictes menors, existien els Triunviri o Jutges Nocturns (Tres viri nocturni) dels quals les competncies van anar augmentant, i van passar a ser elegits en el Comicis tribunats des del 289 aC.
Per a les causes civils menors en les ciutats subjectes (civites sine suffragio) es van establir uns magistrats anomenats Jutges Menors, dels quals la competncia es va estendre tamb desprs a tota Itlia.

Els magistrats definien el punt del dret (ius) per la seva aplicaci (judicium) corresponia a un altre ciutad. Per els judicis lents i complicats es limitaven als casos destacats, i per a esclaus i gent de classe social baixa s'aplicava un procediment ms curt.

Segons el dret rom la propietat, moble o immoble, era essencialment transmissible entre vius (inter vivos) o a causa de mort (mortis causa). La dona tenia la plena disposici dels seus bns i amb Claudi es va deslliurar de la tutela dels homes de la famlia. En les transmissions per causa de mort l'herncia requeia per parts iguals sobre tots els fills i una part igual a la de cada fill per a la vdua. El consentiment popular per als testaments havia desaparegut i s'havia establert una legitima fixa consistent en una quarta part dels bns. Quan moria una dona tamb heretaven els seus fills i no els seus germans homes o parents cercles prxims del sexe mascul. Amb Tit Flavi es va establir que l'herncia de qualsevol persona no podia ser impugnada desprs de passats cinc anys. La propietat no estava subjecta com ms limitacions que les servituds imposades (drets de passada, de pastura, etc...). En cas de deute la propietat era lliurada en penyora al creditor que devia administrar-la com a prpia per sota paraula de no poder alienar (fidcia) fins a complert el termini fixat per a la devoluci de l'import del deute; si l'import era retornat, el creditor havia de retornar la propietat, per en cas contrari l'adquiria en plenitud.

Els contractes amb l'Estat es concertaven per obligacions dels ciutadans i podien tenir fiadors (praevides). El contracte d'esposalles (un pare promet a la seva filla en matrimoni) en cas de ser incomplet, suposava una indemnitzaci a pagar pel pare. La venda (mancipatio) es realitzava amb lliurament del b i el preu simultniament i davant testimonis, i llavors era perfecta. Si no es complien els termes acordats el infractor havia de satisfer l'altra part el mateix que si hagus furtat la cosa. El prstec era tamb el lliurament d'una suma davant testimonis i la obligaci (nexum) de qui ho rebia de tornar el capital ms els interessos. Si el deute era amb l'Estat i el deutor incomplia, els seus bns eren venuts. Si el deute era a un particular, la reclamaci d'aquest (vindiciae) havia de ser examinada prviament. Cada litigi examinat exigia un diposit previ (Sacramentum) que perdia la part condemnada i era equivalent al 20% del valor del litigi, que passava a l'Erari Pblic. La part perdedora tenia trenta dies per al pagament de la prestaci o del deute reclamada; si no ho feia, es passava a la via d'execuci i se li obligava a pagar llevat que aports nous testimonis que justifiquessin el seu dret (vindex). Si s'obstinava en no pagar o no podia fer-ho, ja no perdia la llibertat, sin els bns que posses (Csar va establir el principi de la llibertat personal; l'execuci havia de dirigir-se contra els bns, fossin aquests suficients o no, i la llibertat del deutor quedava salvaguardada, encara que de les seus futurs guanys havia de lliurar una part que li permets cobrir el seu deute per que li permets viure, amb un mxim probablement de dos teros dels seus ingressos; ms tard Claudi fins i tot va anar ms lluny i va excloure de les execucions per deute la de la legitima - una quarta part- corresponent als fills, que tamb va quedar exclosa en les confiscacions).

Els prstecs amb inters estaven limitats a una quantitat mxima calculada sobre els bns del deutor (pel que sembla el mxim era el 50% del valor dels bns). La seva infracci era un delicte d'usura perseguit per les lleis. El tipus d'inters estava limitat i l'inters total no podia excedir del capital primitiu. Una llei regulava la tutela. Els esclaus podien ser manumesos, aix s alliberats. L'alliberament podia ser privat (en aquest cas l'amo tenia dret a retractar-se i recobrar a l'esclau), o pblic (en aquest cas era perptua i irrevocable).

Per a manumetre a un esclau s'havia de pagar un impost equivalent al 5% del seu valor. Els fills podien ser emancipats pel pare. El matrimoni civil era consagrat. En diversos moments va existir un impost per als solters. Les donacions i llegats tenien certes restriccions. Subsistien les figures del depositum (el que confiava un dipsit a un altre), el comodat o prstec d'alguna cosa per al seu s i posterior devoluci (comodatum) i l'apoderament (Procuratio). Tamb subsistia l'arranjament de les qestions d'honor per un pari (un duel, per amb decisi judicial).

El jurament litigi-decisori podia decidir el litigi si el que feia el jurament era considerat un home honrat. En cas de falta de prova en un judici, guanyava el que era considerat ms honrat, i si ambds tenien una consideraci semblant, guanyava el plet l'acusat. No es permetia no obstant aix l'actuaci de Laudatores (gent de bon nom que declarava a favor de l'acusat). El nombre d'advocats per causa estava limitat aix com el temps dels discursos en els judicis. Els honoraris dels advocats, limitats per Claudi a cent peces d'or, van ser novament lliures a partir del Ner (lliures per raonables) qui d'altra banda va declarar la justcia gratuta.

Els judicis lents i complicats es limitaven a alguns casos destacats i per a esclaus i gent de classe social baixa s'aplicava un procediment ms curt.

La tortura noms podia aplicar-se als esclaus. La detenci preventiva era la norma general. Les penes aplicades ms freqentment eren les multes i apallissaments.

El dret de recurs al poble (ius provocatio) i d'indult, es va traslladar a l'Emperador per va ser eliminat per Callgula. Durant el govern d'alguns emperadors (des de Tiberi) es va recrrer a la Lex Majestatis (que prohibia les ofenses a l'Emperador) per als judicis poltics.

En els casos de lesions i alguns altres podia reclamar-se el tali (s a dir provocar el mateix dany), per l'acusat podia rescatar la pena per una compensaci econmica. El tali va subsistir nominalment durant l'Imperi (fins i tot es cita en el Codi Teodosi) per la falta de referncies al mateix fa pensar que prcticament no s'usava.

El lladre sorprs podia deslliurar-se de la pres pagant el doble d'all robat. En canvi un criminal no podia quedar lliure a canvi de diners (o com antigament d'acceptar el desterrament). L'adulteri i el divorci van ser tractats en alguns casos amb rigor i en un altres de manera tolerant.

Articles relacionats.
Llista de lleis romanes;
 Roma (Regne i Repblica);

Enllaos externs.
 Plana del professor Ernest Metzger. ;
 The Roman Law Library (Yves Lassard, Alexandr Koptev). ;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148825" title="Taltell (desambiguaci)" nonfiltered="310" processed="307" dbindex="60329">

Taltell s un municipi del Rossell.
Taltell (Massoteres) s un nucli de poblaci del municipi de Massoteres.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148826" title="Torre dels Escipions" nonfiltered="311" processed="308" dbindex="60330">

La Torre dels Escipions constitueix un dels monuments emblemtics de la ciutat de Tarragona. Situat ben a prop de la Via Augusta, a uns 6 km de Trraco, a la vora de la carretera N-340, al nord de Tarragona

Es tracta d'un tpic exemple de monument funerari turriforme. Consta de tres cossos superposats, decreixents en dimensions. Sobre un scol o podi de planta aproximadament quadrada (4,47 x 4,72 m a la base, construt amb grans blocs de pedra local, s'eleva un segon cos (l'intermedi) que presenta, a la faana, dues figures en relleu alt que representen Atis (divinitat d'origen oriental associada al culte funerari). El tercer cos, semblant al segon per la part externa, forma a l'ineterior una cambra que devai guardar les cendres del personatge o famlia en honor de qu s'havia erigit el monument. La coberta, possiblement piramidal, ha desaparegut. L'alada actual del monument s de 9 metres.

El parament de tot el monument s de carreus molt ben tallats i ajustats. La faana sud del segon cos, visible des de la Via Augusta, presenta en alt-relleu dues figures d'Atis. Una errnia identificaci d'aquestes figures amb els germans Escipi don origen a la tradicional denominaci del monument. Per les seves caracteristiques, cal datar la seva construcci en la primera meitat del segle l dC; d'acrod amb aix, doncs, no s pas possible de mantenir cap relaci del monument amb els germans Escipi. D'altra banda, les figures d'Atis a la Torre dels Escipions indiquen l'extensi de cultes d'arrel oriental a la Catalunya Romana.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148827" title="El Teixit del Cosmos" nonfiltered="312" processed="309" dbindex="60331">
El Teixit del Cosmos: Espai, Temps, i la Textura de la Realitat (2004) s el segon llibre sobre fsica terica, cosmologia i teoria de cordes escrit per Brian Greene, professor i co-director del l'institut per a les cordes, cosmologia i fsica d'astropartcules (ISCAP) de la Universitat de Columbia. 

 Introducci .
Greene comena amb la qesti clau: Qu s la realitat?  O ms especficament: Qu s l'espai-temps? s proposa descriure els aspectes que troba excitants i essencials per tal que hom es pugui formar una visi total de la realitat dibuixada per la cincia moderna. En gaireb tots els captols, introdueix els conceptes bsics i desprs, lentament, es va aproximant al clmax, el qual s normalment un gran aven. Desprs intenta connectar amb el lector amb la utilitzaci d'analogies per tal que ajudin a explicar el significat d'un concepte cientfic sense simplificar excessivament la teoria que hi ha darrera.

En el prefaci, Greene reconeix que algunes parts del llibre sn controvrsies entre els cientfics.  Greene aborda els punts de vista lders en el text principal, i els punts de discrdia en les notes finals. S'ha esforat per a fer un tractament equilibrat dels tpics controvertits. A les notes finals, el lector interessat trobar explicacions ms completes sobre punts que s'han simplificat en el text principal.

Data de publicaci.
The Fabric of the Cosmos: Space, Time, and the Texture of Reality (2004). Alfred A. Knopf division, Random House, ISBN 0-375-41288-3 ;
;

Notes.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148829" title="Agust Altisent Altisent" nonfiltered="313" processed="310" dbindex="60332">

Agust (Llus) Altisent i Altisent (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barber, 1923 - Poblet, 2004) fou monjo de Poblet, historiador i escriptor.

La seva famlia procedia d'Anglesola (Urgell). Va estudiar als germans de la Salle de la Bonanova, a Barcelona, graduant-se desprs com a prit mercantil. El 1946 ingress al monestir de Poblet, on li fou imposat el nom d'Agust; profess com a monjo el 1948. Cursats els estudis de filosofia i teologia, fou ordenat de prevere el 1952. Es llicenci en teologia a la Universitat de Friburg (Sussa) el 1953. Al monestir exerc els crrecs d'arxiver i de director de la impremta. El 1965 es llicenci en Filosofia i Lletres (secci d'Histria) per la Universitat de Barcelona, i obtingu el doctorat el 1974. De 1977 a 1988 va ser professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, que el 2003 l'homenatj amb un volum miscellani i li conced la Medalla d'Or. Era membre numerari de la Reial Acadmia de Bones Lletres de Barcelona, i corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. El 1969 obtingu els premis Jaume Carner i Romeu i Enric de Larratea de l'Institut d'Estudis Catalans, i el 1997 la Generalitat de Catalunya li conced la Creu de Sant Jordi.

S'especialitz en l'estudi de la histria medieval, sobretot la relacionada amb el seu monestir de Poblet i amb l'Orde cistercenc en general. El fruit ms eminent del seu treball histric, a banda d'innombrables articles i treballs de recerca, s la Histria de Poblet (Poblet 1974), i el primer volum del Diplomatari de Santa Maria de Poblet (Barcelona 1993).

Els seus articles de pensament i d'espiritualitat, apareguts durant molts anys a La Vanguardia i al Full Dioces de Tarragona, Vic i Solsona, foren recollits i editats en els volums Reflexiones de un monje (Ediciones Sgueme, Salamanca 1990), Al caer de la tarde. Reflexiones de un monje II (Ediciones Sgueme, Salamanca 1996), i en catal al volum Reflexions d'un monjo (Columna, Barcelona 2001). L'any 1984, els articles de La Vanguardia li foren guardonats amb el Premi Ramon God Lallana de Periodisme.

Referncies.
 A. Masoliver Masoliver El pare Agust (Llus) Altisent i Altisent (1923-2004) "Serra d'Or" 537 (2004) 6-7;
Diccionari d'histria eclesistica de Catalunya, vol. I. Barcelona: Generalitat de Catalunya i Editorial Claret, 1998;

Enllaos externs.
Agust Altisent Altisent a la pgina web de l'Institut d'Estudis Catalans;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148835" title="Malva" nonfiltered="314" processed="311" dbindex="60333">


Malva s un gnere de plantes amb flor, que t entre 25 i 30 espcies segons els autors.

Les espcies d'aquest gnere que sn autctones dels Pasos Catalans sn::
Malva aegyptia L.
Malva moschata L.
Malva hispanica L.
Malva cretica Cav.
Malva alcea L.
Malva parviflora L.
Malva neglecta Wallr.
Malva nicaeensis All.
Malva sylvestris L.
Referncies.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148840" title="Elastncia" nonfiltered="315" processed="312" dbindex="60334">


 Elastncia (fisiologia): En fisiologia, grau de recuperaci de les dimensions originals d'un rgan ple de lquid o aire (pulm, bufeta urinria, artria) quan desapareix una fora de comprensi o distensi. ;
 Elastncia (electricitat): En electromagnetisme, magnitud igual a la inversa de la capacitncia.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148841" title="Big Girls Don't Cry" nonfiltered="316" processed="313" dbindex="60335">


Big Girls Don't Cry s el quart senzill de la cantant Fergie del seu disc debut The Dutchess.

s una balada la qual te un tempo lent al principi, i va alternant trossos com la tornada que s d'un tempo lent-moderat i altres fragments de tempo lent-moderat. T una durada de 4'28 o 4'32 i s d'estil Pop/Pop-Rock/Balada. Va Sortir el 29 d'abril als EUA i tracta les relacions de parella, suggerint que a vegades la Fergie tenia problemes de parella com qualsevol persona.

Big Girls Don't Cry ha arribat alt a les llistes oficials de Brasil sobretot perqu al concurs Big Brother (Gran Hermano a Espanya), ha estat la can oficial d'una de les parelles de dintre del reality i per aix ha adquirit gran popularitat.Pel fet d'estar a la banda sonora del concurs Big Brother de Brasil (el Gran Hermano d'aqui), i com a can oficial d'una de les parelles d'all, ha tingut un xit massiu, arribant al nmero 2 amb noms 4 setmanes, i fent que per altra banda Glamorous noms hagi arribat al nmero 36. 

Als EUA, Fergie va cantar Big Girls Don't Cry al popular concurs American Idol (que equivaldria a lOperacion Triunfo espanyol), cosa que va fer que el seu lbum puges del nm. 23 al nm. 12 en vendes en una setmana i tamb ha fet que el senzill debutes al nm. 41 del Hot 100 del Billboard, a ms de debutar al nm. 21 de Digital Songs tot i que va estar com a possible descrrega pocs dies abans.

Recentment el disc de la Fergie va re-entrar al Top 10 dels discos ms venuts d'EUA grcies al gran xit d'aquesta can, a ms de fer que el disc arribs al nm. 1 a Austrlia, entrs per primer cop al Top 20 dels discos ms venuts de Regne Unit (la seva posici mxima amb London Bridge havia sigut el nm. 27, i amb Glamorous el nm. 26), a part de pujar en vendes al Brasil i a Mxic aconseguint la certificaci de disc d'or a ambds pasos (a Brasil ha sobrepassat els 160.000 discos venuts, per encara li han de donar la certificaci de plat).

Aquesta can ha assolit molta popularitat arreu del mn, i es l'xit ms gran de Fergie havent arribat de moment 5 setmanes al nm. 1 al mn, i havent venut 8.207.000 senzills en uns 10 mesos (Ja ha sobrepassat els 8.925.000, per com que ja no est al Top 40, les vendes ms recents no li han sigut contades). L'xit recent d'aquest senzill ha fet re-entrar el disc The Dutchess de la Fergie al Top 20 a gaireb totes les llistes de vendes on ha estat llenat i superant les posicions mximes assolides per l'lbum abans, i fins i tot fent-lo re-entrar al Top 10 a pasos com els EUA i incls va fer que arribs al n2 en vendes quan el debut el va fer al n3.

En aquests moments s una de les canons ms exitoses de l'any als EUA i a la nivell mundial, fet que es demostra al haver sobrepassat els 2,840,000 de descrregues als EUA, convertint aix a la Fergie en l'nic artista en tindre 3 canons al Top 25 de les ms venudes digitalment en la histria, i l'nica en obtenir 3 senzills per sobre dels 2.000.000 de descrregues all (uns 2.890.000), junt amb Fergalicious (2.540.000) i Glamorous (2.360.000).

Posici a les llistes.
1 Brasil, Austrlia, Nova Zelanda, ustria, Crocia, Noruega, Irlanda, Polnia, Canad, EUA, Ibero-amrica, Mn;
2 Regne Unit, Llatino-Amrica;
3 Sussa;
4 Sucia, Blgica;
5 Argentina;
6 Alemanya;
7 Indonsia;
10 Espanya (iTunes);
11 Frana;
19 Mxic;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148842" title="Pere Bertran" nonfiltered="317" processed="314" dbindex="60336">
Pere Bertran (Pas Valenci s. XIV - XV) fou un jurista valenci.

Cap all el 1397 havia estat al servei del Papa cismtic Benet XIII d'Aviny.

El 1412, els vuit compromissaris que ja eren reunits a Casp el van elegir com a substitut del nov que encara no s'havia presentat per una suposada malaltia: Gener Rabassa, per la terna del Regne de Valncia. De totes maneres al moment de votar el nou rei de la Corona d'Arag es va abstenir excusat-se en haver arribat tard al Comproms i que per tant no havia tingut temps d'estudiar els drets de cada candidat al tron. Fou elegit Ferran d'Antequera.

 Vegeu tamb .
 Comproms de Casp;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148844" title="Revista Auriga" nonfiltered="318" processed="315" dbindex="60337">
La revista Auriga s l'nica publicaci en catal dedicada a la divulgaci del mn clssic i del llegat grecorom a Catalunya.

L Auriga t una orientaci editorial divulgativa, didctica i de debat. Per tal d estimular l estudi del passat anualment convoca dos premis: el Premi Didasclia, a una experincia docent, i el Premi Nria Tudela, a un treball realitzat per estudiants  d ESO, Batxillerat, Cicles Formatius, o ensenyament universitari b individualment o en grup.
Alhora, per tal de fomentar el debat i punt de trobada dels professionals del sector (professors, muselegs, arquelegs, editors, agents culturals, fillegs, etc.), Auriga organitza anualment el "Frum Auriga", en collaboraci amb l organitzaci Capital de la Cultura Catalana, a la ciutat que ostenta aquesta designaci.

L any 2006 va comenar a realitzar l inventari papirolgic de Catalunya.

Enllaos externs.
Pgina web de la revista;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148845" title="Bateria" nonfiltered="319" processed="316" dbindex="60338">


 Electricitat: ;
Conjunt d'acumuladors connectats en srie o en parallel, per tal se sumar els seus efectes. Vegeu Bateria elctrica;
Bateria de plom i cid;
Bateria de nquel i hidrur metllic;
Bateria de nquel i cadmi;
Bateria de nquel i ferro;
Bateria recarregable;
Bateria de combustible;
 Exrcit: Unitat militar elemental tctica i de tir composta per un conjunt d'artillers i de canons. Vegeu Bateria (Unitat militar);
 Msica: Conjunt d'instruments de percussi. Vegeu Bateria (instrument musical).
 Eines: Conjunt d'estris de cuina. Vegeu la .


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148848" title="Llenges galloromniques" nonfiltered="320" processed="317" dbindex="60339">
Les llenges galloromniques sn un grup de llenges romniques (descendents del llat vulgar) que es localitzen a l'antiga Gllia.

Aquest grup de llenges est dividit en dos grups:

Les llenges d' Ol i la d' c.
Les llenges d'ol es caracteritzen perqu antigament ulitzacen l'adverbi afirmatiu ol.

En sn exemples el francs, el val, el picard,el i el normand. 

La llengua d'c s l' occit, ja que utilitza com adverbi afirmatiu c.

Vegeu tamb.
Llenges occitanoromniques;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148849" title="Premis Auriga" nonfiltered="321" processed="318" dbindex="60340">
Els Premis Auriga els convoca anualment la revista Auriga de divulgaci del mn clssic, per tal d estimular l estudi del passat als Pasos Catalans.

Premi Didasclia.
D'experincies docents:
 1. Poden optar a aquest premi els treballs o projectes realitzats a les aules, aix com iniciatives relacionades amb la difusi del mn clssic als Pasos Catalans.
 2. Els treballs poden presentar-se en qualsevol dels suports que ens ofereixen les tecnologies de la comunicaci (disquets, pgina web, vdeo, etc.). ;
 3. L'experincia docent pot presentar-se individualment o en grup. ;
 
Premi Nria Tudela i Penya.
Per a estudiants:
 1. Poden optar a aquest premi els treballs relacionats amb qualsevol aspecte del mn clssic realitzats per estudiants d'ESO, Batxillerat, Cicles Formatius, o ensenyament universitari, b individualment o en grup.
 2. Tots els treballs presentats hauran d incloure el nivell educatiu de l alumne o grup d'alumnes que l'ha realitzat i un escrit del professor/professora que ha supervisat el treball per certificar-ne l'autoria.
 3. La valoraci ser per nivell educatiu.

 Enllaos .
 Web de la revista;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148850" title="Mldiu" nonfiltered="322" processed="319" dbindex="60341">
El mldiu (de l'angls mildew) s una malaltia produda per fongs. Ataca a les fulles, a la tija i a les fruites i produeix una prdua del seu color. Es pot identificar per les taques produdes pels micelis dels fongs, que apareixen com a conseqncia del seu creixement.

 La malaltia .
La malaltia del mldiu afecta a diverses plantes:

 Mldiu de la vinya .
s el ms conegut. s produt pel fong Plasmopara viticola. Afecta a les fulles i als rams dels ceps. Les fulles afectades s'esgrogueeixen fins que cauen. En els rams, als grans, es veu el miceli dels fongs, que hi forma un borrissol d'un color griss.
El mldiu de la vinya va arribar d'Amrica, juntament amb els empelts que es portaven per evitar la filloxera. Els ceps europeus eren molt sensibles al mldiu i aix va produir una nova plaga, per el remei per evitar-lo (el brou bordels, que s sulfat de coure i cal apagada) va ser descobert prou rpid com per evitar una nova gran crisi com la que havia produt la filloxera.   

 Mldiu de l'enciam .
El produeix el fong Bremia lactucae, tot i que tamb parasita carxofes i altres plantes compostes. Creix a una temperatura de 10 o 15C i necessita una alta humitat. La infecci comena a les fulles ms externes, al principi amb petites taques allades de color entre marr i groc. A mesura que avana la infecci, les taques creixen i s'uneixen ocupant tota la fulla, amb la qual cosa les fulles es panseixen i es moren.

 Mldiu de la ceba .
Es produt per Peronospora schleideni. Ataca a les fulles i a les flors. Produeix taques grogues a la part anterior i violades a la part posterior.

 Mldiu de la patata .

El produeix el fong Phytophthora infestans. s de les malalties ms greus pel conreu de patata. La malaltia es comena a manifestar-se a l'interior de les fulles, on es va desenvolupant. Hi produeix unes taques grogoses a la part posterior de la fulla (a la primavera-estiu). El mldiu de la patata va portar seriosos problemes en destruir el que llavors era el conreu principal a Irlanda al segle XIX (la Gran Fam d'Irlanda). La plaga va provocar fortes migracions d'irlandesos cap a altres pasos.

 Mldiu del tomquet . 
El produeix la mateixa espcie que el de la patata (Phytophthora infestans). 

 Mldiu del tabac .
El produeix el fong Peronospora nicotianae. El seu atac fa que apareguin taques grogoses i una "pelussa" de color gris blavs a les fulles.

 Mldiu del psol .
Produt per Peronospora pisi. Noms ataca a les fulles i als seus brots, on apareixen petites taques blanques que es van escampant a mesura que avana la infecci.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148852" title="Gener Rabassa" nonfiltered="323" processed="320" dbindex="60342">
Gener Rabassa (Valncia 1342 - desprs de 1412) fou un jurisconsult.

 Orgens familiars .
Fill del tamb jurisconsult i anomenats igual: Gener Rabassa.

La seva filla i hereva Joana Rabassa es va casar amb Francesc de Perells i de Prixita, el qual sembla que per seguir una espcie de tradici familiar va passar a anomenar-se tamb Gener Rabassa.

 Biografia .
El 1378 va ser jurat de Valncia. Tamb fou conseller reial. Era un home de lleis fams.

Figurava a la llista de compromissaris que el justcia d'Arag (Juan Ximnez Cerdn) i el governador d'Arag (Gil Ruiz de Lihori) van imposar per celebrar el Comproms de Casp de 1412. Cal destacar, per, que la vintiquatrena de diputats del parlament de Catalunya que havia de votar la llista va acceptar-lo per unanimitat. De totes maneres el seu gendre Francesc de Perells i de Prxida va afirmar que patia un sobtat atac de bogeria, per tant els altres vuit compromissaris van considerar-lo inhbil i van escollir un substitut: Pere Bertran. Se sap, per, que Gener Rabassa era un conegut partidari de Jaume II d'Urgell.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148857" title="Bonretorn" nonfiltered="324" processed="321" dbindex="60343">
Bonretorn es un agrupament d'edificacions que pertany al terme de l'Albiol, situat a l'esquerra del Barranc de les Voltes i a tocar a la carretera.

Sorg originriament a l'entorn del mas de Bonretorn. El 1584 estava format per cinc cases. Modernament ha arribat a una dotzena de cases, per al dia d'avui noms hi viuen permanentment 2 persones. A la meitat del segle XX es va edificar la capella, i es feia missa per la gent del poblet i dels masos de les rodalies. La seva vall es la part ms agrcola del terme.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148859" title="Les Masies Catalanes" nonfiltered="325" processed="322" dbindex="60344">
Les Masies Catalanes sn una urbanitzaci dels termes d'Alcover i de l'Albiol, amb accs per la carretera de Reus a Alcover. Es va formar el 1965 a les terres dels masos de Barber (documentat el 1471) i d'Urrtia (masia modernista). La urbanitzaci s'ha ests cap a terrenys del terme de la Selva del Camp.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148860" title="Cogoll Roig" nonfiltered="326" processed="323" dbindex="60345">
Cogoll Roig es un lloc del terme de l'Albiol, que fou dominicatura de l'esglsia en la butlla de Celest III el 1194. Sembla que es va bastir sobre una fortificaci sarrana. El domini fou cedit per Guerau de l'Albiol (abans Guerau d'Aviny) a l'esglsia de Tarragona en el seu testament del 1195, junt amb la jurisdicci, delmes i censos. El 1293 el bisbe va cedir els seus drets al paborde, menys el nomenament de batlles i jutges. Est documentat fins el segle XVIII, per avui dia no en queda rastre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148861" title="Primer ministre de Romania" nonfiltered="327" processed="324" dbindex="60346">

El Primer Ministre de la Repblica de Romania s el cap de govern d'aquest pas. Actualment i des del 22 de desembre de 2008 s Emil Boc (PD-L)

 Primers Ministres del Principat de Romania (1861-1881) .




 Primers Ministres del Regne de Romania (1881-1947) .



 Primers Ministres de la Repblica Popular (1947-1989) .



 Primers Ministres de la Repblica Democrtica (1989-actualitat) .

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148863" title="Mester de Clerecia" nonfiltered="328" processed="325" dbindex="60347">
Mester de Clerecia s la literatura medieval castellana composta per clergues, s a dir, homes instruts i no necessriament sacerdots (podien ser nobles, com Pedro Lpez de Ayala, jueus, com Sem Tob, o musulmans, com l'annim autor del Poema de Yusuf) que posseen uns coneixements superiors als del trivium o trivials, l'ensenyament elemental de l'poca. Aquests clergues havien cursat en canvi els alts estudis de llavors, l'educaci superior derivada del quadrivium, d'on ve l'expressi quaderna via, que va servir per a denominar la seva estrofa caracterstica, el tetrastrof monorrim. 

 Els tres mesters .
Mester ve del llat ministerium, (ofici); l'edat mitjana, rigurosament jerarquitzada en tres estaments o estats, plebe, clero i noblesa, es va veure representada en l'mbit literari per tres mesters que emanaven d'aquests sectors de la societat, laboratores o treballadors, serfs i vassalls del senyor, oratores o clergues i defensors o militars. 

El mester de joglaria era el ms popular, encara que no tant que els seus autors no haguessin rebut una formaci bastant superior a la normal: la veritable literatura tradicional del poble analfabet era llavors oral i principalment lrica, mentre que els joglars divulgaven poemes narratius compostos per gent lletrada, veritables autors de canons de gesta, destinant aquest producte a un pblic molt variat i poc escollit en les places dels pobles o dels castells, amb un estil de vers anisosillbic (de sllabes desiguals) de rima asonant, amb habitual esticomtia i una retrica senzilla, de forma semirrepresentada. 

El mester de clerecia es va engendrar pel contrari en mbits escolstics i religiosos ms cultes i utilitzava un vocabulari ampli, ple de cultismes i colors retrics, estrofisme i no tirades de versos, vers isosillbic i regular i una rima ms exigent, la consonant, amb temes no guerrers sin religiosos i morals i una conscincia clara de voler fer "una altra cosa" que els joglars. 

El mester de cortesia, menys articulat que els altres, va nixer, pel contrari, en la Cort, en les cancelleries rgies, i va utilitzar sempre la forma de la prosa per a mbits legals i cortesans, amb la intenci educativa de formar nobles i poltics que poguessin prosperar en les difcils condicions de la regirada Edat Mitja espanyola; a aquesta intenci responen les nombroses compilacions de contes, les obres histriques i els diversos escrits de Don Juan Manuel. 

El mester de clerecia, no obstant aix, s una denominaci que posseeix dos sentits, un restringit i ms homogeni i un altre ampli ms heterogeni. En sentit restringit, assenyala noms a un grup d'obres de caracterstiques molt definides que segueixen el deixant del Llibre d'Aleixandre: el Llibre d'Apolonio i les hagiografies de Gonzalo de Berceo, solament. En sentit ms batego, ha de veure amb totes les derivacions ulteriors que van adaptar aquest model a altres condicions socials i mentalitats: el Libro de Buen Amor, el Rimado de Palacio, el Poema de Fernn Gonzlez, els Proverbios morales, el Poema de Yusuf, etctera. Aquesta segona agrupaci s ms extensa i heterognia.

 Cronologia . 
El mester de clerecia s propi dels segles XIII i XIV, encara que en el segle XV encara apareixen obres epigonals inspirades en aquesta escola. Les primeres produccions d'aquest moviment van ser el Llibre d'Apolonio i el Llibre d'Alexandre, en qu la seva segona estrofa es es fa explcit el manifest d'aquesta nova escola potica:

Mester traigo fermoso non es de juglara;
mester se sin pecado, ca es de clereca,;
fablar curso rimado por la cuaderna va;
a slabas cunctadas, ca es grant maestra;

Gonzalo de Berceo, principal autor d'aquesta escola, va seguir principalment el model proposat per l'obra mestra del gnere, el Llibre d'Aleixandre, que fins i tot va poder compondre ell mateix o un tal Juan Lorenzo d'Astorga. Es va educar en els estudis generals (antecedent de les modernes universitats) de Palncia, on va adquirir una slida cultura. No va ser frare, com se sol creure, sin clergue i notari eclesistic dels monestirs de Santo Domingo de Silos i San Milln de la Cogolla, i va compondre els seus poemes hagiogrfics amb la intenci, ms prctica que piadosa, de fomentar les peregrinacions a les relquies que es veneraven en ambds llocs. Els autors de la quaderna via (quadrivium) van voler desmarcar-se de la mtrica irregular del mester de joglaria, per van recrrer de vegades als seus recursos d'estil per a poder ser entesos, ja que l'elevada matria que tractaven els exigia civilitzar el llenguatge i introduir nombrosos cultismes enrarint la llengua popular. El mester de clerecia s, doncs, una de les tres grans escoles literries d'entre els segles XIII i XIV, a ms del mester de joglaria i el mester de cortesia. Una evoluci ulterior del mester de clerecia en el segle XIV va procurar renovar alguna cosa la montona estrofa de la quaderna via amb ocasionals versos de setze sllabes i hemistiquis de vuit, o intercalant altres composicions fonamentalment en zjel, o fent rimes internes en els hemistiquis, com va fer Sem Tob; per una altra part, va afegir temes profans als religiosos i morals, va utilitzar una major individualitat artstica i algunes fonts prpies i biogrfiques i va afegir crtica social conseqncia de les tensions que estaven dissolent l'Edat Mitja i que provenien en ltima instncia del desenvolupament de la burgesia (stires contra el poder igualitari dels diners que permet trencar les barreres entre estaments (Juan Ruiz), o contra els mercaders que enganyen per a enriquir-se (Per Lpez de Ayala), etctera). Finalment en el segle XV es generalitza la quaderna via de versos de setze sllabes, s'abandonen les innovacions mtriques i es torna als temes morals i religiosos de la primera poca.

 Caracterstiques .
Sn obres elaborades per homes instruts i clergues que utilitzen colors de la retrica i un vocabulari amb freqents cultismes (paraules extretes directament del llat sense canvi). 
Tracten temes religiosos i historiogrfics amb fi moralitzador, presos d'altres fonts (obres llat-medievals gaireb sempre). ;
Es creen per a entretenir (delectare) i ensenyar (docere) a la gent (veure estrofa 3 del Llibre d'Alexandre) i impulsar-la (movere) a la virtut i a la pietat. ;
Estan escrites en vers regular, preferentment alexandr o de catorze sllabes dividit en dos hemistiquis isomtrics de set sllabes cadascun i separats per una pausa forta o cesura, al contrari que el mester de joglaria, que utilitza versos irregulars i anisosllbics i hemistiquis heteromtrics.  ;
Utilitzen la rima ms difcil i exigent, la consonant, enfront del mester de joglaria, que utilitza la rima asonant, i el mester de cortesia, que utilitza preferentment la prosa.
Usen com esquema mtric preferent el tetrstrof monorrim, i ja en el segle XIV altres metres per a donar varietat a la monotonia estrfica, principalment zjels o variants de la quaderna via, com en el cas de Sem Tob. ;

 Evoluci .
L'evoluci temtica i formal del mester de clerecia reflecteix l'evoluci de la societat del seu temps: d'un seguiment estricte, traducci o amplificaci de les fonts, monometria i temes 	predominantment religiosos i morals al segle XIII, es passa a una creaci ms original i lliure, a la polimetria i a l'obertura als temes profans al segle XIV (bon exemple n's l'Arxipreste de Hita). Posteriorment, en el segle XV, desprs de la Pesta negra, el Cisma d'Occident i el naixement de la Devotio moderna, es torna a una religiositat lgubre i a la monometria, per ara en quadernes vies amb versos de setze sllabes (ja usades en la centria anterior). 

Obres en quaderna via .
Llibre d'Apolonio  ;
Llibre d'Alexandre, atribut a Juan Lorenzo de Astorga o a Gonzalo de Berceo.  ;
Poema de Fernn Gonzlez, refundici en quaderna via d'un cantar de gesta.  ;
Cstigs i exemples de Cat ;
Poema de Yuuf  ;
Cobles de Yoef  ;
Proverbis morals de don Sem Tob (o Santob)  ;
Vida de San Ildefons ;
Lliuro de la misria de omne  ;
Proverbis del rei Salom  ;
Rimado de Palau de Per Lpez de Ayala, canceller de Castella i historiador. ;
Obres de Gonzalo de Berceo: Milagros de Nuestra Seora, Vida de San Milln, Vida de Santa Oria, Vida de Santo Domingo de Silos, Martirio de San Lorenzo, Signos que aparescern antes del Juicio, Loores de Nuestra Seora, Del sacrificio de la Misa, Duelo que fizo la Virgen Mara.
Llibre de bon amor de Juan Ruiz. ;

 Obres en altres metres . 
Per una altra part, existeix un cert nombre d'obres que no utilitzen la quaderna via i poden considerar-se tamb dintre del mester: Ra d'amor amb els denuestos de l'aigua i del vi, Ai Jherusalem!, Vida de Santa Mara Egipcaca, Elena i Mara, Llibre dels tres Reis d'Orient i la Histria troiana polimtrica entre uns altres. 

 Obres fragmentaries . 
Noms s'han conservat fragments de diverses obres: un Cantar del rei don Alonso, sobre el rei savi i els seus conflictes amb Sancho IV, uns himnes a l'Ofici de la Passi, unes Hores de l'Esperit Sant, uns Gojos de la Verge i una Oraci a Santa Magdalena, dels segles XIII o XIV. 

 Obres perdudes . 
S'ha perdut un cert nombre d'obres que poden classificar-se dintre de l'escola; aix, per exemple, una continuaci de la vida d'Alexandre el Gran titulada Els vots del Pavn, que va conixer i va llegir don igo Lpez de Mendoza i el rastre del qual es perd en les seves mans; una Vida de Sant Toribio de Libana, de la qual noms podem imaginar-nos com era per algunes de les seves escenes que pel que sembla estan representades en els capitels del absis central de l'esglsia de dit monestir, aix com per distintes vides que han quedat del sant en prosa; i una Vida de Sant Diumenge de Guzmn. Ms dubtosa s l'existncia d'una Traslaci dels mrtirs d'Arlanza per Gonzalo de Berceo.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148873" title="Castell de l'Albiol" nonfiltered="329" processed="326" dbindex="60348">
El Castell de l'Albiol es un antic castell situat al poble de l'Albiol, al Baix Camp, a un tur a uns 866,5 metres d'altitud. Es troba en runes. Era de grans proporcions i en resten parts de la muralla amb algunes torres mig aterrades, i les edificacions centrals. En alguns trams de les parets encara es veuen rengles d'una forma de construcci anomenada opus spicatum. Des el cim es pot contemplar una esplndida panormica.

El 1158 el lloc fou cedit pel comte Ramon Berenguer IV a Joan de Martorell, amb l'encrrec de repoblar-lo i fortificar-lo. Martorell va cedir els seus drets a l'arquebisbe de Tarragona el 1164 i el bisbe Hug de Cervell el va cedir a Guerau d'Aviny que va agafar el nom de Guerau de l'Albiol. El castell fou construt o restaurat el mateix 1164, segurament al lloc d'una fortificaci sarrana bastida sobre una torre d'observaci romana. A la Guerra dels Segadors es va ordenar pels castellans la seva demolici, que van fer els selvatans, i noms se'n conserva una petita part.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148877" title="Els Masos de l'Albiol" nonfiltered="330" processed="327" dbindex="60349">
Els Masos de l'Albiol es un conjunt de masies del terme de l'Albiol.  El filleg Enric Moreu Rey va identificar el 1976 mes de 150 masos al terme histric, per uns quants menys al terme modern.

A finals del segle XIX la manca d'aigua i problemes amb els bandolers, va fer despoblar el Mas de Peir, i a aquest en van seguir molts altres. El Mas de Barber est documentat el 1477 i ara forma part del nucli de les Masies Catalanes; el Mas del Frare o del Miquel s esmentat el 1768; el Mas de Mallafr el 1495; el Mas de Llaberia el 1621; i el Mas del Ferrer o del Sord el 1335, el Mas Nou (el millor conservat) apareix el 1788. El Mas d'Urrtia es un edifici modernista del segle XIX, incls tamb a les Masies Catalanes. El Mas d'En Juli o Quadra del Senyor existia ja el segle XII i va subsistir fins al segle XVI, vinculada a la famlia selvatana dels Juli de Vallcorva i desprs als Montoliu.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148879" title="Ketoprofn" nonfiltered="331" processed="328" dbindex="60350">

El Ketoprofn , cid (R,S)-2-(3-benzoilfenil)-propinic (C16H14O3)
s un AINE de la classe dels cid propinics amb efectes analgsic, antiinflamatori i lleugerament antipirtic. Actua inhibint la producci corporal de prostaglandina amb la inhibici reversible de l'enzim COX-2, responsable d'aquesta sntesi a partir d'cid araquidnic.

El Ketoprofn es comercialitza en forma de comprimits i sobretot en forma de gel al 2,5% per a aplicaci tpica.

A molts pasos, incloent Espanya, l'enantimer ptic "S" pur (dexketoprofn) est disponible a la venda. L'especfica formulaci oral fa que s'absorbeixi rpidament pel tracte gastrointestinal tenint un inici rpid dels efectes. 

Tamb es comercialitzen al nostre pas diverses marques de gels tpics, com a dexketoprofn i dexketoprofn trometamol, sota noms com Enangel, Enantyum, Quiralam i Ketesse pels laboratoris Menarini i Adolquir pel laboratori Kin.

Remarques.


Referncies.
 Kantor, T. G. Ketoprofen: a review of its pharmacologic and clinical properties. Pharmacotherapy. 1986 May-Jun;6(3):93-103. ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148881" title="Miguel Muoz Mozn" nonfiltered="332" processed="329" dbindex="60351">

Miguel Muoz Mozn (Madrid, 19 de gener del 1922 - Madrid, 16 de juliol del 1990) conegut com Miguel Muoz, va ser un futbolista espanyol i entrenador de diversos equips, sobretot el Real Madrid CF i la Selecci de futbol d'Espanya. Va ser el primer capit en aixecar la Copa d'Europa i tamb el primer en guanyar-la tant com jugador com entrenador.

Biografia.
Durant els primers anys de la postguerra va jugar a diversos equips de Madrid com la Ferroviaria, Girod o Imperio FC. Al 1943 mentre estava fent el servei militar va jugar al CD Logros, de Segona Divisi, i a l'acabar la temporada 1943-44 va fitxar pel Racing de Santander. El 1946 signa pel Celta de Vigo, club amb qu jugaria una final de la Copa del Generalsimo contra el Sevilla FC. Encara que Muoz va marcar el primer gol del partit, al minut 6, el Celta va perdre la final per 4-1, degut en gran part a la lesi de dos jugadors de l'equip gallec, entre ells el porter, i que durant aquella poca no hi havia substitucions durant el partit. 

El 1948 s traspasat, junt a Pahio, al Real Madrid CF, on va jugar fins a la temporada 1957-58, destacant pel seu joc ofensiu, marcant el primer gol del Real Madrid a les competicions europees a un partit contra el Servette FC sus. Durant els anys que va jugar a Madrid, va veure arribar jugadors com Alfredo Di Stfano i la formaci d'un equip que demostraria una superioritat indubtable a Espanya i Europa.

Va ser internacional en set ocasions, debutant amb la selecci el 20 de juny del 1948 a un amists a Zurich contra Sussa (3-3).

A la temporada 1959-60 va comenar a entrenar el Real Madrid i aquell mateix any guany la Copa d'Europa convertint-se en la primera persona en guanyar-la com a jugador i entrenador. Va dirigir al Real Madrid durant 13 anys i sis mesos en un total de 417 partits de Lliga de les quals en va guanyar 9.

Desprs va dirigir diversos clubs com la UD Las Palmas, amb la qual va quedar sots-campi de la Copa del Generalsimo el 1978, perdent amb el FC Barcelona (3-1).

El 1982, desprs de la mala actuaci al Mundial d'Espanya, va ser anomenat seleccionador nacional dirigint la selecci al Mundial de 1986 i les Eurocopes de 1984(arribant a la final) i 1988.

s l'entrenador que ha dirigit ms vegades al Real Madrid i el segon entrenador amb ms partits de lliga (601 en 21 temporades), noms superat per Luis Aragons. Tamb s el que ms lligues ha aconseguit, amb un total de nou.

 Palmars .

 Com a jugador .



 Com a entrenador .



 Enllaos externs .

Web oficial del Real Madrid CF ;
Temporades com a entrenador ;
Fitxa com a jugador ;
Fitxa com a entrenador ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148882" title="Samunt" nonfiltered="333" processed="330" dbindex="60352">
Samunt s una antiga batllia del comtat de Prades, que fou incorporada al terme de l'Albiol el 1837. Una part va passar a Alcover el 1854. Es troba a la Vall de Rasca o Vall de Samunt, a la vora del Barranc de l'Albiol afluent dret del riu de la Glorieta.

L'ermita de la Mare de Deu de les Virtuts, que feia de lloc de reuni de la batllia de Samunt, es troba avui dia en terme de l'Alcover, per pertany a la parrquia de l'Albiol. L'ermita est arrunada.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148883" title="Paretdelgada" nonfiltered="334" processed="331" dbindex="60353">
Paretdelgada s un nucli allat del terme de la Selva del Camp a uns 4 km del poble, al antic cam de Vilallonga del Camp. A la seva rodalia es troba la Creu Blanca, construda el 1604, enderrocada el 1936 i refeta ms tard. Tamb s'hi troba la capella de Sant Nicolau, refeta desprs del 1939. L'ermita es diu Santa Maria de Paretdelgada i es fora utilitzada avui dia pels casaments. El terreny, molt pla, t com a cultiu principal l'avellaner.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148884" title="Santa Maria de Paretdelgada" nonfiltered="335" processed="332" dbindex="60354">

L'ermita de Santa Maria de Paretdelgada s un edifici religis al terme de la Selva del Camp, sorgit al lloc on un pastor va trobar una imatge de la Verge al segle XII, pastor que la tradici vol que es digui Peret Delgada. El nom probablement deriva d'un edifici rom existent al lloc que la carta de poblament del 1165 esmenta com Parietes Graciles. Segons la tradici s'hi va establir una casa de l'orde del temple procedent de Rourell. L'ermita s documentada des del 1200 i fou restaurada el 1303; el 1313 es va construir la casa de l'ermit. El cor fou construt el 1526, el 1523 la sagristia i el 1605 la capella de la Mare de Du de la Pietat. La capella nova fou construda entre 1739 i 1746 per es va cremar el 1766 i es va haver de fer de nou. El 1936 fou destruda pels anarquistes i reconstruda el 1959. La capella consta d'una nau rectangular que comunica amb la capella del cambril; la decoraci s de Josep Grau-Garriga; al seu interior t mnsules antropomrfiques i capitells amb decoraci floral. S'hi van fer aplecs el 1961 i 1964, amb un concurs literari, per foren prohibits pel rgim de Franco, i no es van reprendre fins el 1976.

S'han fet excavacions de diverses habitacions d una villa amb paviments de mosaic que foren arrencats entre el 1938 i el 1949. Els mosaics daten de mitjans del segle IV dC. Prop de la riera de la Selva s observen cisternes revestides d  opus signinum. Davant de l ermita hi ha murs romans reaprofitats com a marge. La major part de les habitacions estan cobertes a la zona del pati, tot i que aflora algun mur.

La Creu Coberta, una creu de pedra sobre un pedestal a la vila La Selva del Camp, era la fita inicial o terminal en els solemnes trasllats de la imatge de la Mare de Du de Paretdelgada a la vila per qualsevol motiu. Tanmateix era el lloc on la gran comitiva de la vila rebia l arquebisbe.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148886" title="Font de l'Astor" nonfiltered="336" processed="333" dbindex="60355">
Font de l'Astor fou un antic terme avui part del terme de la Selva del Camp i de Vilallonga del Camp, proper al nucli de Paretdelgada. L'edificaci principal es el Mas de Serra.

Pertanyia al comenament del segle XIV a Jofre de Voltrera del que va passar a Francesc Batet de Tarragona. El 1357 n'era senyor Ramon de Montoliu. Desprs fou dels Montserrat, els Almenara i els Ermengol. La jurisdicci era del paborde fins el 1410 i desprs, suprimida la pabordia, del arquebisbe de Tarragona. Formava part de les Faldes de Tarragona.

El 1496 estava deshabitat per es va repoblar i el 1718 apareix amb 3 cases i 8 habitants. No consta cap habitant al cens de 1773 per se'n esmenten 15 el 1787, quan a efectes religiosos s'havia separat de la parrquia de La Selva del Camp i havia passat a dependre de la parrquia de Vilallonga del Camp, i va formar part de la Comuna del Camp. Fou terme independent fins el 1846 quan fou repartit entre la Selva del Camp i Vilallonga del Camp.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148891" title="Els Negrets de l'Alcdia" nonfiltered="337" processed="334" dbindex="60356">

Els Negrets s la colla muixaranguera de l'Alcdia: hi ha documents que demostrarien que data, com a mnim, del 1767 (on ja apareixien en les festes a la Divina Aurora) i que la moixiganga estava composta per setze persones.

 Caracterstiques .

Els orgens del ball sn desconeguts: una teoria es que sn representacions que es feien en el Corpus, conjuntament amb els tornejants, els arquets, els bastons, etc. Segons una altra teoria, la torre es faria per representar els tres poders fctics i la seua cara pintada de negre faria referncia a les mscares de teatre.

La figura tpica dels Negrets s la Campana, una construcci de tres pisos on l'atzaneta es despenja i es balanceja com el batall d'una campana.La figura ms representativa dels Negrets de l'Alcdia, tot i no ser la histrica campana, s la campana oberta, figura en la que s realitza la campana per desprs obrir-la formant el que ,es diria en terminologia muixeranguera, una espcie de retaule, que seria una estrutura piramidal on la base no tancaria per formar, ni la segona altura, l'anell tpic de la campana.No es coneix cap altra muixeranga que realitze aquesta figura.

 Vegeu tamb .

 Grup de Dansa L'Alcdia;
 Traca quilomtrica;

 Enllaos externs .

 ElsNegrets.com web oficial;
 ElsNegrets.org web oficial;

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148893" title="Vilars" nonfiltered="338" processed="335" dbindex="60357">
Vilars s una partida de la Selva del Camp, on s'han localitzat algunes restes romanes o vilars.

El Vilar de la Font de l Abell, localitzat el segle XIX, est format per objectes de terrissa, pedra, monedes imperials, peces escultriques i indicis d habitacions residencials amb restes de paviments i canonades de plom, i alguns enterraments d inhumaci amb sepulcres de tgules i mfores d poca baix-imperial. Tamb hi ha restes d'una cisterna i paviments d opus signinum. 

En el Mas de Bertran va aparixer un fragment de paviment de mosaic, restes d estructures i clavegueram i cermica, de la qual esmenta una mfora. En el cam del mas aparegueren sepultures, possiblement romanes, prop del paviment. 

Aquest jaciment deu estar relacionat amb el Vilar de la Quadra del Paborde, situat a uns 500 metres. A la vora de la Riera s'observen diversos murs enlluts i pel voltant es va recollir  cermica d poca romana. El nom prov d un antic mas destrut el segle XX i identificat amb la Quadra Vella del Paborde. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148899" title="Santa Maria de Lavaix" nonfiltered="339" processed="336" dbindex="60358">
El monestir de Santa Maria de Lavaix es troba actualment en runes que, la major part de l'any, sn negades per l'embassament d'Escales, al Pont de Suert de la comarca de l'Alta Ribagora.

D'origen incert, es troba el nom de Lavaix al segle X, amb el seguiment de l'ordre benedict. Va passar sota la seva protecci,  al 1112, el monestir de Sant Gens de Bellera. Protegits pels barons de Erill, van promoure la construcci a mitjans del  segle XII d'una nova esglsia amb el claustre annex. Es va construir l'edifici amb planta de creu llatina d'una sola nau amb el capal de tres absis. 

El claustre tenia 16 capitells, amb el pante familiar dels barons de Erill i al voltant d'aquest pati la distribuci de la resta dels habitacles per a la comunitat de monjos. 

Al segle XIII va passar a ser una abadia cistercenca dependent del monestir occit de Bonafont. A causa de la seva prosperitat, se li van fer diverses reformes i ampliacions, el ms important va ser la construcci d'un palau abacial. 

Va mantenir el seu gran poder fins a la desamortitzaci de 1835 i encara que va continuar la vida monacal uns quants anys ms, va quedar abandonat i en pssim estat a causa de les guerres carlines i als espolis que va sofrir.
Enllaos externs.
Informaci del monestir;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148908" title="Sant Gens de Bellera" nonfiltered="340" processed="337" dbindex="60359">
El monestir de Sant Gens de Bellera es troba al terme del municipi de Senterada a comarca del Pallars Juss. 

Conegut tamb com les Bordes de Sant Gens, va ser fundat per l'abat Vulgar a mitjan segle IX. El monestir benedict, va contar amb la protecci i les donacions dels comtes de Pallars, a pesar de la qual cosa als segles XI-XII va comenar la seva decadncia. 

Va passar a dependre del monestir de Santa Maria de Lavaix, quan ja era una cannica. Existeix documentaci com parrquia l'any 1314.

Enllaos externs.
Informaci del monestir;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148909" title="Teoria de camp unificat" nonfiltered="341" processed="338" dbindex="60360">
En fsica, una teoria de camp unificat s un tipus de teoria de camp que permet a totes les forces fonamentals entre partcules elementals ser escrites en termes d'un nic camp. Encara no hi ha una teoria de camp unificat acceptada, i continua sent una lnia de recerca oberta. El terme va ser adoptat per Nikola Tesla el qual va provar d'unificar la teoria general de la relativitat amb l'electromagnetisme en una sola teoria de camp. Una teoria del tot est estretament relacionada amb la teoria de camp unificat, per difereix en qu no requereix que les lleis de la naturalesa siguin camps, i tamb intenta explicar totes les constants fsiques de la naturalesa.  

A priori no hi ha cap ra per la que hagi d'existir una teoria de camp unificat; no obstant, aquest objectiu ha portat a grans avenos en fsica terica moderna i continua motivant recerca. A fi de comptes, una teoria de camp unificat s nicament un mtode de simplificaci de l'estructura subjacent del model estndard de fsica de partcules.  

Tel de fons.
En fsica, les forces (p.ex. la fora gravitacional) entre objectes no sn transmeses directament entre dos objectes, sin que ho fan a travs d'una entitat intermediria anomenada camp. Totes les quatre forces fonamentals sn transmeses mitjanant camps. Especficament, les quatre forces que s'estan intentant unificar sn (de ms fortes a ms dbils):

Fora nuclear forta: Fora responsable de mantenir units els quarks per a formar neutrons i protons, i mantenir units els neutrons i protons per a formar el nucli atmic. Les partcules d'intercanvi que transmeten aquesta fora sn els gluons. ;
Fora electromagntica: s la fora que actua en partcules carregades elctricament. El fot s la partcula d'intercanvi per aquesta fora. ;
Fora nuclear dbil: Responsable de la radioactivitat, s una interacci repulsiva de curt abast que actua sobre electrons, neutrins i quarks. Est dirigida pel bos W. ;
Fora gravitatria: un fora atractiva de llarg abast que actua en totes les partcules amb massa. Les partcules d'intercanvi s'han predit i s'han anomenat gravitons.

Una teoria de camp unificat intenta portar aquestes quatre forces cap a un nic marc.

Histria.
Histricament, la primera teoria de camp unificat va ser desenvolupada per James Clerk Maxwell. El 1831, Michael Faraday va fer el comentari de qu els camps magntics que varien en el temps poden induir un corrent elctric. Fins aquell moment, la electricitat i el magnetisme no havien estat considerats com fenomens relacionats. Al 1864, Maxwell va publicar el seu fams assaig sobre una teoria dinmica del camp electromagntic. Aquest va ser el primer exemple d'una teoria que era capa de d'englobar teories (concretament electricitat i magnetisme) per a proporcionar una teoria unificada de l'electromagnetisme. En ltim terme, Albert Einstein es va donar compte de qu la ra ltima de la unificaci de l'electricitat i el magnetisme era perque l'espai i el temps estaven unificats en una entitat anomenada espai-temps en la seva teoria de la relativitat especial.

El 1921 Theodor Kaluza va estendre la Relativitat General a cinc dimensions i al 1926 Oscar Klein va proposar que la quarta dimensi espacial s'enrotlla (o compacta) en un rinxol petit i no observat.  Aix es va anomenar teoria Kaluza-Klein. Es va percebre rpidament que aquesta direcci espacial extra donava lloc a una fora addicional que s'assemblava a la electricitat i el magnetisme. Aix ha estat considerat com la base del fracs de l'intent que posteriorment va fer Albert Einstein de trobar una teoria de camp unificat.

 Progressos moderns .
Al 1963 el fsic americ Sheldon Glashow va proposar que la fora nuclear dbil i la electricitat i el magnetisme podien originar-se a partir d'una teoria unificada parcialment. Al 1967,  el pakistans Abdus Salam i l'americ Steven Weinberg van revisar independentment la teoria de Glashow i van afegir el concepte de trencament espontani de simetria a travs del mecanisme de Higgs. Aquesta teoria unificada era governada per l'intercanvi de quatre partcules: el fot per les interaccions electromagntiques, i una partcula Z neutra i dos partcules Z carregades per la interacci dbil. Com a resultat del trencament espontani de simetria, la fora dbil esdev de curt abast i els bosons W i Z adquireixen massa de l'ordre de . La seva teoria va rebre suport experimental amb el descobriment dels bosons W i Z fet per l'equip de Carlo Rubbia al CERN al 1983. Per la seva perspiccia, Salam, Glashow i Weinberg van ser guardonats amb el premi Nobel de fsica al 1979. Carlo Rubbia i Simon van der Meer van rebre el premi al 1984.

Desprs, Gerardus 't Hooft va mostrar que les interaccions Glashow-Weinberger-Salam electrodbils eren consistents matemticament, i la teoria electrodbil es va convertir en una plantilla per a posteriors intents d'unificaci de forces. Sheldon Glashow i Howard Georgi van proposar unificar les interaccions forta i electrodbil en una teoria de la gran unificaci al 1974, la qual s'aplica a energies molt per sobre dels 100 GeV.
Des de llavors hi han hagut unes quantes propostes de teories de gran unificaci, encara que cap est universalment acceptada. Un problema important per als assaigs experimentals d'aquestes teories s l'escala d'energia que implica, la qual va molt ms enll del que sn capaos els acceleradors actuals. Les teories de gran unificaci fan prediccions sobre la fora relativa de les forces forta, dbil i electromagntica i al 1991, el LEP va determinar que les teories supersimtriques tenen la proporci correcta d'acoblament per a la teoria de gran unificaci de Georgi-Glashow. Moltes teories de gran unificaci preveuen que el prot es pot descompondre i si aix es pot veure, els detalls dels productes de la descomposici poden aportar pistes en molts aspectes de la teoria de gran unificaci. Actualment no se sap si el prot es pot descompondre encara que els experiments han determinat un lmit inferior de  anys de vida.

 Estat actual de les teories de gran unificaci .

La Gravetat encara s'ha d'incloure en una teoria de tot. Degut a l'estructura diferent de la relativitat general, amb relaci amb les interaccions forta i electrodbil, no s possible imitar l'estructura de la unificaci electrodbil per a unificar totes les forces. Els fsics terics s'han vist incapaos de formular una teoria consisteix en qu combini la relativitat general i la mecnica quntica. Les dues teories han provat ser incompatibles i la quantitzaci de la gravetat roman com un problema destacat en el camp de la fsica. Actualment es creu que una teoria quntica de la relativitat general requereix anar ms enll de la teoria de camps com ara la teoria de cordes o la gravitaci quntica de llaos. Una teoria de cordes prometedora s la corda hetertica que pot ajuntar la gravetat i les altres tres forces. Altres teories de cordes candidates no tenen aquesta caracterstica d'unir les forces i la gravetat d'una manera convincent. De forma similar, la gravetat quntica de llaos no sembla unir les forces electrodbils i forta amb la gravetat i encara que fos aix, no seria una teoria de camp unificat. En ltim terme, la naturalesa pot no haver sorgit d'una teoria de camp unificat i la seva argumentaci pot no haver estat correcta, encara que ha portat a avenos en fsica, particularment la teoria electrodbil i gran unificaci.

Teories que no segueixen el corrent principal.

L'Albert Einstein va gastar les ltimes dues dcades de la seva vida buscant una teoria de camp unificat. Aix ha portat a una gran fascinaci amb el tema i ha atret gent de fora de la comunitat de la fsica que tpicament tracta aquests temes per a treballar en una teoria de camp unificat. La majoria d'aquest treball apareix normalment en fonts poc vistes, com ara llibres autopublicats o webs personals. El treball que apareix fora dels canals cientfics estndards casi sempre s pseudo-cincia que no compleix amb el rigor necessari per a ser considerada una teoria cientfica real. Molt d'aquest treball s'engloba sota el nom de teories que no segueixen el corrent principal. Un exemple d'aquest tipus de teories s la teoria Heim.

Vegeu tamb.
Teoria de camp unificat clssic;
Fora electromagntica;
Fora nuclear dbil;
Gran unificaci;
MSSM;
Relativitat general;
Teoria de cordes;
Teoria de tot;

Links externs.
PBS: NOVA;
http://arxiv.org/html/physics/9908024;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148911" title="Base (bsquet)" nonfiltered="342" processed="339" dbindex="60361">
Un base (de playmaker, "Creador del joc") s aquell jugador de bsquet que puja la pilota fins al camp contrari i dirigeix el joc d'atac del seu equip, manant el sistema de joc. Les seves caracterstiques sn un bon control de la pilota, bona visi de joc, capacitat de donar bones passades, bona velocitat i un bon tir exterior. Els bases aprecien tant les assistncies aconseguides com els punts aconseguits, tot i que un bon jugador ha d'aconseguir les dues coses. Normalment aquests jugadors no sobrepassen els dos metres. 

Exemples d'alguns bases famosos: 
 Magic Johnson (Los Angeles Lakers);
 John Stockton (Utah Jazz);
 Isiah Thomas (Detroit Pistons);
 Allen Iverson (Denver Nuggets);
 Steve Nash (Phoenix Suns);
 Jason Kidd (New Jersey Nets);
 Tony Parker (San Antonio Spurs);
 Aleksandar Djordjevic (F. C. Barcelona, Real Madrid);
 Nacho Solozbal (F. C. Barcelona);
 Ral Lpez (Joventut de Badalona, Utah Jazz, ...);
 Jos Manuel Caldern (Tau Vitria, Toronto Raptors) ;
 Nacho Azofra (Estudiantes);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148915" title="Mas de Prats" nonfiltered="343" processed="340" dbindex="60362">
El Prat o els Prats es el nom d'una partida de la Selva del Camp que agafa el nom del Mas de Prats, on s'han localitzat restes de cermica romana, concretament abundants fragments de dolia i opus signinum reutilitzats als marges. En una extensi d uns 50 metres quadrats davant del Mas de l'Oll es van trobar cermica i monedes. No s'ha localitzat cap estructura fins al moment. Aquesta partida centrada en el mas fou la senyoria d'Eimeric  de Prats, al que va succeir el seu fill Guillem, que el 1362 es titulava senyor de Mas de Prats.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148916" title="Ashen (videojoc)" nonfiltered="344" processed="341" dbindex="60363">

Ashen s un videojoc d'acci en primera persona de terror desenvolupat exclusivament per la N-Gage, el qual va ser creat per Torus Games i publicat per Nokia.

 Enllaos externs .
Lloc web oficial ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148917" title="Barranc de Sales" nonfiltered="345" processed="342" dbindex="60364">
El barranc de Sales s un barranc del terme de la Selva del Camp que passa al nord del poble, no lluny del nou polgon industrial. S'hi ha trobat restes de cermica romana imperial i alguns murs de pedres lligades amb morter d'una alada d'uns 6 metres. El 2004 es van descobrir restes d'una villa romana rstica.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148923" title="Hug de Cervell" nonfiltered="346" processed="343" dbindex="60365">
Hug de Cervell fou un bisbe catal, membre d una famlia noble, fill de Guerau Alemany IV de Cervell. Fou canonge sagrist de l esglsia de Barcelona i el 1157 intervingu com a jutge en un litigi a Lleida contra Pere de Puigverd. Va acompanyar a Ramon Berenguer IV a Tor i a la mort del comte el 1162 fou un dels dipositaris del seu testament. Amb data del 14 de juliol de 1163 ja consta com a Bisbe electe de Tarragona i va assistir a les corts on va jurar al rei Alfons I.

Va participar a les campanyes contra els rabs. El 1165 va fundar el convent de canonges regulars d agustins de Sant Miquel d Escornalbou. Va concedir cartes de poblament a molts llocs del Camp de Tarragona, sol o be juntament amb el rei.

L enemistat existent entre el seu antecessor Bernat Tort i el cavaller normand Robert d'Aguil es va agreujar en el transcurs del seu pontificat, i Guillem d'Aguil, comte de Tarragona i fill i hereu de Robert, va arribar a usar la violncia. La vdua i fills de Robert no volgueren reconixer la donaci que l arquebisbe havia fet al comte de Barcelona de bona part del domini de la Mitra. El rei Alfons es va decantar contra la famlia Aguil. 

L any 1168 a Tarragona i davant el rei se celebr un judici en el qual es consider vlida la cessi feta per Robert a l arquebisbe, per es conced a la famlia Aguil el dret de nomenar vegueries i justcies. Aquesta concessi no va agradar al bisbe.

El mateix 1168 fou assassinat a Tortosa el primognit de Robert, Guillem, i segons el seu germ Berenguer d'Aguil el crim fou instigat pel bisbe. El 17 d'abril de 1171 Hug moria a mans de Berenguer qui va confessar obrar en venjana per la mort del seu germ. El comte-rei Alfons va venir des de Perpiny i decret l exili dels Aguil i la confiscaci dels seus bns. 

En el seu testament deix una quantitat de diners per iniciar la construcci de la catedral de Tarragona. Les seves restes foren dipositades, anys ms tard, en un ossari collocat en el mur del creuer de la catedral, al costat de la capella de santa Brbara.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148930" title="Christiania" nonfiltered="347" processed="344" dbindex="60366">
 Cristiania, la Comuna lliure de Copenhaguen (Dinamarca), autogestionria i fundada el setembre de 1971 als terrenys de la caserna de Bdmandsstrde per un grup d'squatters, d'aturats i de hippies, s una rara experincia llibertria histrica sempre en activitat al nord d'Europa.

Naixement de Christiania.

El grup fundador implicava una cinquantena de persones. L'experincia es va fer clebre amb l'aparici d'un article redactat per Jacob Ludvigsen, i titulat Emigreu amb el bus 8 en un diari underground anomenat Hovedbladet. Regnant una crisi aguda de l'habitatge a Copenhaguen, en alguns anys la poblaci va superar diversos centenars de persones per estabilitzar-se al voltant del miler, a l'hivern. Al si de Copenhaguen, Christiania s una zona molt extensa i molt bonica, una mica com si a Pars els Invlids haguessin estat ocupats ; implica un llac i nombrosos arbres. Collectius diversos desenvolupen activitats industrials, artesanals, comercials, culturals, sanitries, teatrals, etc. Cristiania posseeix el seu jard d'infncia, el seu forn, la seva sauna, la seva unitat d'escombriaires/recicladors, els seus buldzers, la seva fbrica de bicis, la seva impremta, la seva rdio lliure, un taller de restauraci d'estufes antigues, un altre de restauraci de cotxes antics, el seu propi cinema (Byens Lys, Els Llums de la Ciutat) i una multitud de bars, restaurants i llocs d'espectacles. Les clavegueres de Cristiania han estat renovades i ampliades pels mateixos Christianites.

Vida d'una comunitat a banda.


Almenys una cinquantena de nens han nascut a Christiania i hi han estat criats. Curiosament, almenys fins a 2006, la proporci aproximada d'un ter de dones per a dos teros d'homes mai no ha canviat. La proporci d'estrangers ms forta s composta d'Escandinaus; cal anotar la presncia d'algunes desenes d'Inuits, explicable pel fet que Groenlndia sigui un territori dans. Encara que la poblaci hagi tingut un carcter marcat d'inestabilitat, la mitjana d'edat ara s elevada.

 La contribuci de Cristiania a la vida cultural de Copenhaguen s fora de tota proporci amb el nombre dels Christianites ; els Danesos de ms de 40 anys es recorden de l'exrcit dels Pares Nol creat pel teatre de carrer Solvognen (Carret del sol) que, el dia de Nadal de 1973, envaeix el clebre  Magatzem del Nord i es va posar a distribuir gratutament llibres als clients presents. Els cartells de Cristiania, d'una gran bellesa, han estat preservats al llibre Plakater compilat per Fabbrikken, un dels collectius d'habitatge de Christiania. Un gran nombre d'elles sn degudes a Silketrykkeriet, el taller d'impremta sobre seda implantat a l'edifici de Fabbrikken. 

El llibre de fotografies ms bonic sobre Cristiania, titulat Christiania, ha estat publicat per Mark Edwards a les edicions Informaci. La televisi danesa posseeix centenars d'hores de documentals i d'emissions sobre Christiania, i la premsa danesa ha publicat milers d'articles sobre aquest lloc nic, on una collecci sorprenentment completa d'aquests articles s conservada. Per nombrosos articles de la premsa sueca o noruega comprenen errors factuals deguts a les controvrsies que suscita el municipi lliure. Per contra, la Biblioteca Reial de Copenhaguen conserva molt pocs documents sobre Christiania.

 L'arquitectura de Cristiania s clebre, des de la creaci de Pyramiden, una pirmide feta de materials de construcci per Helge, a Bananhuset (la Casa-Pltan), construda per aprenents de fuster alemanys, passant per cpules geodsiques i totes les menes de construccions tan heterclits com potics, i dels interiors d'una gran poesia, en particular el bar  Mnefiskeren  (Pescador de Lluna). Una casa feta d'un vaixell tallat en dos s'ha trobat al museu d'art modern de Louisiania.

La histria de Cristiania s agitada, l'esdeveniment ms perills ha estat la JunkBlokaden de 1979 en el transcurs de la qual Christiania va expulsar els venedors i els usuaris de drogues dures, l'herona principalment, que amenaaven la seva supervivncia. Els plans oficials de supressi o transformaci de Christiania han estat nombrosos, per la majoria no han tingut cap efecte, almenys fins a mitjans dels anys 1990. Els Christianites insisteixen en el fet que cap individu no s l'nic responsable de la supervivncia o de l'xit de Cristiania, per l'advocat comunista i resistent Carl Madsen ha tingut dret a la seva gratitud per la defensa intelligent de la qual va fer beneficiar-se l'habitatge ocupat illegalment davant els tribunals i el Parlament. Un llarg conflicte ha oposat pushers, els venedors d'haixix, i els militants, ms poltics, sobre la venda d'haixix i d'alcohol. Aquest conflicte ha portat diverses vegades Cristiania a la vora de l'abisme.

Cristiania, en gran part influenciada pel pensament anarquista, avui molt pocs dels seus habitants hi apellen, ha aconseguit constantment no ser dirigida mai per caps, fins i tot s'ha arribat de manera puntual que Christianites siguin escollits al consell municipal, fins i tot al Parlament (una diputada christianita hi va donar el pit al seu nad, creant un bonic escndol). L'autoritat suprema s exercida pel  Fllesmde  (assemblea general), tot i que cap assemblea general no ha reunit, la totalitat dels Christianites. El poder real est exercit, no sense dificultat, per les assemblees de barri, els Omrdemder, l'assemblea de les empreses (lucratives o no),  Virksomhedsmde , i l'assemblea de les finances  konomimde  que administra els recursos de Christiania (pagaments del municipi al ttol de l'ajuda social,  lloguer de Cristiania abocada per una mplia part dels habitants, contribucions voluntries dels collectius amb objectiu lucratiu). En aquestes assemblees, les decisions mai no sn preses per vot, sin quan sembla a cadascun que s'ha arribat a un consens. Els Christianites consideren per majoria que s Christianite qui dorm a Christiania, per aquest punt ha estat objecte de debats agitats. Han existit entre nou i deu barris a Christiania.

No es troben, a Christiania, drogues dures, els cotxes individuals hi sn prohibits. Desprs dels dos primers estius en qu els Christianites es van sentir sobrepassats per una onada gegant de campistes, el cmping no hi s possible. Els venedors d'haixix, a Pusher Street, la zona on venien a l'aire lliure,prohibien que se'ls fotografis. La bandera de Cristiania, tres punts grocs sobre fons taronja (o inversament) representa els tres punts sobre les tres  i  de Cristiania, hauria estat creada per Viktor Essmann, que va inventar aquest nom, que fa referncia al nom del barri,  Christianshavn  el port de Christian, en referncia a Christian IV, que va ser a Dinamarca el que Llus XIV va ser a Frana.

Les relacions econmiques ordinries existeixen dins de Cristiania, que mai no ha aconseguit fer-se materialment independent del mn exterior. Diversos collectius d'habitatge practiquen un repartiment moderat de certs recursos materials, i nombrosos collectius d'activitat treballen sense finalitats lucratives, fins i tot sense remuneraci.

Christiania mant un dileg conflictiu sense fi amb les autoritats per mantenir la seva prpia existncia. Aquesta s mpliament deguda ben mirat a que destruir Christiania significaria, per a les autoritats, haver de trobar un nou allotjament per a un miler de persones. A ms a ms, diversos centenars de Christianites es beneficien d'ajuts socials, que han estat fixats a un nivell particularment baix per als residents de Christiania ; si aquests fossin allotjats, el cost de les prestacions que els sn ingressades augmentaria considerablement.

 Un altre conflicte oposa les autoritats governamentals al municipi lliure: la lliure venda de cnnabis que representaria un mercat de 26,8 milions d'euros anualment segons la policia. El 4 de gener de 2005, els estands de venda de cnnabis sn finalment destruts pel seu propietari (sense aturar-se per el comer que continua encara avui per de persona a persona) per persuadir el govern de deixar  continuar existint la ciutat lliure. Abans de la destrucci, el museu nacional de Dinamarca ha pogut prendre un dels estands ms bonics que s d'ara endavant en exposici en aquest museu.

El 2003, la ciutat comptava ms de mil habitants, la seva prpia moneda, tota mena d'activitats culturals i esportives, aix com un vast espai agrcola.

En un moviment general de normalitzaci i d'uniformaci del pas, el Primer Ministre liberal-conservador Anders Fogh Rasmussen decideix d'atacar el cas Christiana, acusada d'afavorir el trnsit de drogues. L'1 de gener de 2006, la ciutat ha perdut el seu estatut especial de comunitat alternativa. El 19 de maig de 2007, 35 anys desprs del naixement de Christiania : una primera casa s destruda. La demolici va comportar una viva protesta que va degenerar en conflicte amb la policia, la qual ja havia tingut molt a fer en el moment dels aixecaments, dos mesos abans, en resposta a la demolici d'Ungdomshuset.

Enllaos externs.


Web oficial de la ciutat lliure de Christiania;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148931" title="Paborde" nonfiltered="348" processed="345" dbindex="60367">
El paborde era el prepsit o administrador general del captol (arquebisbat) de Tarragona. Era un canonge nomenat per l arquebisbe per a representar-lo en la jurisdicci civil i criminal que tenia sobre els habitants d'una vila. Ell, a la vegada, i en representaci del senyor, nomenava el batlle.

Quan el paborde havia determinat de venir a prendre possessi manava al Batlle, crrec que era del seu nomenament exclusiu, que fes pregonar l acte per tots els llocs acostumats de la vila a fi que tothom comparegus, tal com era costum, al lloc fixat. El paborde, rebut per tota la congregaci, exhibia l escriptura credencial del seu crrec canonical subscrita pel senyor arquebisbe, la qual era llegida en alta veu pel notari. El paborde jurava observar els privilegis i les costums  de la vila. El batlle, els jurats i els consellers comunicals li juraven fidelitat i vassallatge en nom de tota la vila. Tots aquests juraments tan cerimoniosos es practicaven sobre els sagrats quatre evangelis i al davant del notari que treia acta de totes les coses actuades. 

Desprs de la possessi, diguem terica o jurdica, es procedia a la presa de possessi prctica o personal. Tota la comitiva del paborde i autoritats, sempre acompanyats del notari i d un seguiment de persones principals, es traslladava a un lloc concreto n el paborde feia llegir pel notari el document pel qual l arquebisbe i el Captol de l esglsia de Tarragona manaven als homes del lloc que donessin la possessi del lloc central al seu senyor. El paborde hi era introdut per la m del batlle. Ordinriament, a la primera festa que segus, el Consell General de tota la vila ratificava l acte de presa de possessi del paborde. I de tot n estenia escriptura pblica el notari que hi havia intervingut.

Algun paborde prengu possessi per mitj de representant o de procurador seu. El cerimonial que s observava en aquest cas, si fa no fa, era idntic. nicament que el Consell General de tota la vila li exigia credencials de la seva procura, i la garantia del fur vilat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148932" title="Combat de l'Albiol" nonfiltered="349" processed="346" dbindex="60368">
Combat de l'Albiol es el nom que porta una acci militar de la tercera guerra carlina. Els voluntaris lliberals de Reus volien atrapar la partida carlina dirigida per Cercs i van sortir cap a l'Albiol el 2 de setembre de 1873 sota el comandament del diputat Bov. Cercs se'n va assabentar, va agafar posicions a les altures i va rebutjar a trets als lliberals quan van arribar. Aquestos, sorpresos, es van desbandar i molts van morir i encara hagueren estat ms si no hagus arribat Fijo de Ceuta des de Tarragona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148939" title="Torus Games" nonfiltered="350" processed="347" dbindex="60369">
Torus Games s una empresa desenvolupadora de videojocs creada el 1994 i va esdevenir la primera d'Australia en nombre de treballadors. La companyia va ser llanar ms de 60 ttols sobretot videojocs de consoles porttils. Torus Games es localitza a Mitcham, Melbourne.

El seu ltim llanament ha sigut Shrek Smash N'Crash Racing per PS2, Gamecube, PSP, DS, i Gameboy.

Torus Games va comenar a crear el seu primer videojoc l'any 1994, un joc de Game Boy i Game Gear basat en la pellcula Stargate, i publicat per Acclaim Entertainment.

Torus s una desenvolupadora llicenciada per la consola Wii de Nintendo, la Nintendo DS, Sony PSP, PlayStation 2, Xbox, ordinador, Nokia N-Gage, Leapfrog Enterprises Leapster, i Game Boy Advance.

 Videojocs .
PlayStation 2 / GameCube / PlayStation Portable / Nintendo DS / Gameboy Advance 
 Shrek Smash and Crash Racing (Activision) (2006);


Xbox / PlayStation 2
  (Global Star) (2005);
 Grand Prix Challenge (Atari) (2002);
 S'ha afegit pistes de Silverstone (Regne Unit), Magny-Cours (Frana) i Montreal (Canad) ;

Nintendo DS
 Spiderman: The Battle for New York (Activision) (2006);


Ordinador
 Le Mans 24 Hours (Atari) (2002);
  (HES) (1999);
 Carmageddon TDR2000 (SCi) (2000);
 Dick Johnson V8 Challenge (HES) (1999);

N-Gage
 Ashen (Nokia) (2004);
 Operation Shadow (Nokia) (2004);

Game Boy
 Beavis and Butt-head (GT Interactive) (1999);
 NBA Jam (Acclaim Entertainment) (1998);
 Dragon Heart (Acclaim Entertainment) (1995);
 Star Gate (Acclaim Entertainment) (1995);
 Jurassic Park: The Lost World (THQ) (1997);
 Max Steel - Covert Missions (Mattel Interactive) (2000);

Game Boy Color
 Planet of the Apes (Ubisoft) (2001);
 Spider-Man 2:The Sinister Six (Activision) (2001);
 Lion King:Simba's Mighty Adventure (Activision) (2000);
 Carmageddon TDR2000 (SCi) (1999);
 NBA Hoopz (Midway) (2000);
 NBA Showtime: NBA on NBC (Midway) (1999);
 Star Wars - Toda Stories (THQ) (1999);
 Duke Nukem (GT Interactive) (1999);
 Hello Kitty (NewKidCo) (1999);

Game Boy Advance
 Curious George (Namco) (2006);
 Fantastic Four: Flame On (Activision) (2005);
 Backyard Football (Atari) (2005);
 Sportsmans Pack 2 in 1 (Activision) (2005);
 Gumby and the Astrobots (Namco) (2005);
 Fantastic 4 (Activision) (2005);

 Dead to Rights (Namco) (2004);
 Cabelas Big Game Hunter (Activision) (2004);
 Rapala Pro Fishing (Activision) (2004);
 Ice Nine (Bam! Entertainment) (2003);
 Pitfall Harry: The Lost Expedition (Activision) (2003);
 The Invincible Iron Man (Activision) (2003);
 Backyard Football (Atari) (2003);
 Space Invaders (Activision) (2002);
 Duke Nukem Advance (Activision) (2002);
 Doom II (Activision) (2002);
 Minority Report (Activision) (2002);
 Jackie Chan Adventures - Legend of the Dark Hand (Activision) (2001);
 Planet of the Apes (Activision) (2001);

 Enllaos externs .
 Lloc web oficial de Torus Games ;
 Lloc web australi de la companyia ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148941" title="Santa Maria de Cll" nonfiltered="351" processed="348" dbindex="60370">
 
L'esglsia parroquial de Santa Maria de l'Assumpci es troba al poble de Cll, dins el municipi de la Vall de Bo.

Actualment, forma part del cementiri. Va pertnyer a un antic monestir benedict. s un temple romnic del segle XII construt amb carreus ben llaurats. Va ser consagrada l'any 1110.

Consta d'una sola nau amb dues capelles laterals, volta de can amb arcs torals i columnes. T un cor alt als peus. El seu absis s de tambor amb decoraci llombarda a l'exterior i als murs. La faana occidental t una portada amb quatre arquivoltes, dues senzilles i dues envoltades d'escacat. Les columnes tenen capitells historiats i de temes vegetals. Sobre la clau de l'arquivolta exterior es veu un crism considerat com el ms bell d'entre totes les esglsies de l'entorn; en les eixutes es veuen dues colomes i dos capets humans, un d'ells tocant una banya de caa. Ms amunt al mur hi ha una obertura rodona emmarcada per una motllura plana. 

La torre s'ala sobre la capella del mur sud; s de quatre cossos, els dos ltims serveixen de campanar i van ser modificats a l'estil gtic. Totes les torres de la vall de Bo segueixen el cnon (o proporci de mesures) dels minarets, que consisteix que l'altura s igual al permetre. 

La ferramenta de la porta de fusta de la portada s d'artesania medieval. Dins el seu mobiliari es conserva un interessant frontal romnic que es guarda al Museu Episcopal de Vic.

Bibliografia.

 Cayetano Enrquez de Salamanca Por el Pirineo cataln Edita: el autor. ISBN 84-400-3176-9 ;
 Eduard Junyent Rutas romnicas de Catalua: I Madrid: Editorial Encuentro, 1995. ISBN 84-7490-390-4 ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148956" title="Riu Paran" nonfiltered="352" processed="349" dbindex="60371">


El riu Paran (ro Paran en espanyol, i rio Paran en portugus) s, darrera l'Amazones, el segon riu ms important de sud-Amrica en termes de magnitud, i transcorre pels territoris de Brasil, Paraguai i l'Argentina, amb un curs de 2.570 quilometres.  Aquesta llargria podria ser considerada superior (3.998 km) si es conts la distncia des de la capalera del riu Paranaiba, al Brasil. El nom  Paran prov de la llengua Tupi, i significa "com el mar".

Curs. 
El riu es forma a la confluncia dels rius Paranaiba i Grande del sud, al sud del Brasil, a l'estat del mateix nom.  Des d'all el riu flueix en direcci sud-oest durant uns 619 km abans d'arribar a la ciutat de Saltos del Guaira, al Paraguai.  En el passat aquest fou el lloc on es trobaven les cascades de Sete Quedas, a on el Paran anava caient en un seguir de set salts.  Aquesta bellesa natural, rival de les cascades de l'Igua, es troba avui negada per la posta en marxa l'any 1984 de la presa de Itaip.

El segents 190 km el Paran baixa en direcci sud formant una frontera natural entre le Paraguai i Brasil, tot just fins a la confluncia amb el riu Iguaz.  Una mica ms amunt d'aquesta confluncia la impressionant presa d'Itaipu conforma l'estaci hidroelctrica ms gran del mn, conformant una extensa rea d'aiguamolls.

Un cop deixa enrere Iguaz, el riu esdev frontera entre el Paraguai i l'Argentina, i continua cap al sud al llarg de 468 km addicionals, abans de fer un tomb cap a l'oest d'uns 820 km de recorregut, per trobar-se amb el Riu Paraguai, l'afluent ms gran de tota la conca. Abans d'aquesta confluncia el riu passa per una altra gran presa hidroelctrica: Yaciret, projecte com entre el Paraguai i l'Argentina. El nivell del riu ha pujat tant per aquesta presa, que segons les pluges nega les parts ms baixes de les poblacions del sector.

Des de la confluncia amb el Riu Paraguai el Paran torna a tombar cap el sud uns altres 820 km (510 milles) vers l'Argentina, fent un petit gir cap a l'est prop de la ciutat de Rosario, per finalment fer uns darrers d'una mica menys de 500 km (311 milles) abans de barrejar-se amb el Riu Uruguai, tot formant el Riu de la Plata i desembocar a Atlntic. Abans d'aix, i just per sota de la ciutat de Diamante, Entre Ros, el curs es desdobla en diferents braos formant el Delta del Paran, una extensa plana fluvial de fins a 60 km d'amplada.


Explotaci dels recursos.
El Paran i el seus afluents creen una gran conca en la que drena la mayor part del sud de l'Amrica del Sud, abarcant tot el Paraguai, la majoria del sud del Brasil, el nord de l'Argentina, i fins i tot part de Bolivia. 
El volum d'aigua que aboca a l'Oce Atlntic a travs del Riu de la Plata s aproximadament igual al volum que aboca el riu Mississippi. Aquesta conca abasteix a les grans ciutats de Buenos Aires, Asuncin i Braslia. 

Algunes espcies de peix (com p.e. el surub i el sbalo) son explotades massivament per a consum intern i exportaci, dotant de recursos als pescadors locals.

El Paran s navegable en forces trams, i s usat com a port d'interior. Les preses de Yacyret i Itaip, al Paraguai, converteixen aquest pas en el principal exportador d'electricitat d'origen hidroelctric del mn.

Alguns ponts sobre el Paran.
En el seu curs per territori argent, el Paran es pot creuar pels segents ponts (llistats de nord a sud):
 Pont de San Roque Gonzlez de Santa Cruz, entre Posadas, capital de la provncia de Misiones, Argentina  i Encarnacin, Paraguay, capital del departament paraguai de Itapa;
 Pont General Belgrano entre Resistencia capital de la provncia del Chaco i Corrientes, capital de la provncia de Corrientes.
 Tnel subfluvial Hernandarias, que passa per sota del riu entre Santa Fe, capital de la Provncia de Santa Fe Paran, capital de la provncia d'Entre Ros.
 Pont Rosario-Victoria entre Rosario, provncia de Santa Fe, i Victoria, Entre Ros.
 Pont Zrate-Brazo Largo entre Zrate, Buenos Aires i Brazo Largo, Entre Ros.

Un altre pont entre Reconquista, Santa Fe, i Goya, Corrientes, es troba en estudi. Tamb existeixen converses entre els governs argent i uruguai per tal de construir un pont a l'estuari del Riu de La Plata.

Enllaos externs.
 
Informaco i mapa de la conca del Paran ;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148960" title="Pero Ximnez de Urrea i de Bardaix" nonfiltered="353" processed="350" dbindex="60372">

Pero Ximnez de Urrea i de Bardaix (Saragossa, ? - Tarragona 1489) va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 6 d'agost de 1446.

 Orgens familiars .
Era fill d'una famlia noble aragonesa que, al Comproms de Casp, va donar suport a Ferran d'Antequera. El seu pare es deia, com ell, Pero Ximnez d'Urrea, i era senyor d'pila i vescomte de Rueda camarlenc d'Alfons el Magnnim, conseller reial i lloctinent de Valncia. La seva mare era la tercera muller d'aquest: Maria de Bardaix.

El seu germ, Lope Ximnez d'Urrea i de Bardaix, va participar a la conquesta de Npols i va ser virrei de Siclia.

El seu avi matern era el poders Berenguer de Bardaix, Justcia d'Arag. I tamb estava emparentat amb Domnec Ram, qui tamb havia estat president de la Generalitat, i a qui va substituir a l'arquebisbat de Tarragona.

 Biografia .

 l'Esglsia .
Va comenar la seva carrera eclesistica com a canonge i tresorer de la catedral de Tarragona. Ho deix per ser canonge i prior a la catedral de Sant Salvador de Saragossa. El 24 de juny de 1445 fou nomenat arquebisbe de Tarragona (sense haver estat mai bisbe abans), succeint al tamb president de la Generalitat Domnec Ram i Lanaja, grcies al pes adquirit per la seva famlia desprs del Comproms de Casp. Detent la mxima autoritat eclesistica fins a la seva mort.

Polticament implicat, va tenir una clara inclinaci per les armes. Lluit contra els turcs en 1456 amb unes galeres fletades per l'Esglsia desprs que el papa Calixt III el nomens capit general. El 1454 el mateix papa el va nomenar patriarca d'Alexandria, fins a la seva mort el 1489.

 Diputat eclesistic a la Diputaci del General .
En el seu trienni a la Diputaci del General, va haver d'afrontar la qesti remena. Les fortes tensions que es manifesten entre senyors i remences, i la necessitat de la corona de limitar el poder dels nobles, aconsella al rei Alfons, des de Npols, a dictar en 1448 una reial provisi, en la qual permetia reunions de pagesos, per tractar de la supressi dels mals usos i recaptar fons per pagar al rei la seva intervenci. Amb aquesta finalitat es constitu un gran sindicat remena, que durant el bienni 1448-1449 tingu, ms de 400 reunions controlades per un oficial reial.

En aquest trienni es van produir els terratrmols que el 25 de maig de 1448 causaren estralls a tota Catalunya, especialment a Barcelona, Matar, Granollers i a molts castells i monestirs del Valls.

 La Guerra civil catalana 1462-1472 .
Com a mxima autoritat religiosa va encapalar una ambaixada davant de Joan II per tal de demanar l'alliberament del seu fill: el prncep Carles de Viana.

La radicalitzaci de la crisi, per, el va fer canviar de bndol, donant suport al rei Joan II. Des d'aquesta nova posici, es destac en les accions blliques dutes al Camp de Tarragona i al Peneds. 

Per la Diputaci del General defensava els interessos feudals i s'oposava a que es fes pblica la decisi reial: va detenir els oficials que la pregonaven. La reina regent, Maria de Castella, molesta per aquest enfrontament, nomen a Joan de Montbui regent de la governaci de Catalunya i public un edicte en 16 de gener de 1449, en qu ordenava el cobrament de 3 florins a cada pags per sufragar les despeses reials. A ms, la reina orden l'embargament dels bns dels seus opositors (entre d'altres de Galceran Galceran de Pins-Fenollet, diputat pel bra militar, i del bisbe de Girona Bernat de Pau). Finalment, Pero Ximnez orden el 7 de maig de 1449 que es permets el cobrament.

 Sota Joan II .
Fou canceller de la corona des del 1454 al 1480. El mateix any Calixt III el va nomenar patriarca d'Alexandria.

 L'escndol .
Sembla ser que no va dur una vida gaire religiosa. El 1505, ja mort, Bernat Guerau de Requesens va acusar la monja Margarida de Urrea de ser en realitat filla de Pero Ximnez de Urrea, i no pas neboda, i de mantenir-hi a ms relacions incestuoses.


 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148963" title="Delta Goodrem" nonfiltered="354" processed="351" dbindex="60373">
Delta Lea Goodrem (9 de novembre de 1984), nascuda a Sydney (Austrlia), s cantant, pianista, compositora i actriu.         
                                                                      
Coneguda per tocar el piano descala, ha esdevingut una de les cantants australianes amb ms discos venuts. Els seus dos CD's, Innocent Eyes i Mistaken Identity, van ser nmeros un a les llistes de vendes australianes i discos de plat diverses vegades. Set senzills seus han estat al capdavant de les llistes al seu pas natal i a mitjans del 2005 es va embarcar en la seva primera gira, anomenada The Visualise Tour, que va recrrer Austrlia. Al 2003, quan tenia 18 anys, li van diagnosticar un limfoma de Hodgkins, una forma de cncer. Des de llavors, ha experimentat una recuperaci complerta.

Biografia.
Delta Goodrem va comenar a tocar el piano clssic a l'edat de 8 anys, per aix les seves canons tenen una notable influncia d'aquest instrument. Va participar en diversos anuncis publicitaris i com a convidada en una srie anomenada Police Rescue als 12 anys.

Quan tenia 13 anys, va gravar una maqueta amb cinc canons seves, finanada per les seves participacions en televisi, i la va enviar a l'equip de futbol americ Sydney Swans, del qual n'era aficionada. Als jugadors els va agradar i van decidir passar la cinta al productor musical Glenn Wheatly, patrocinador dels Sydney Swans. Es va mostrar interessat per Goodrem i li va aconseguir un contracte amb Sony als 15 anys. L'any segent, Goodrem va gravar una can, titulada I Don't Care, que va arribar al nmero 64 en les llistes de l'ARIA (Australian Recording Industry Association, organisme que agrupa la indstria de la msica australiana). Tanmateix, l'lbum del qual havia de formar part mai no es va publicar.

Al 2002, va participar a la srie de televisi Neighbours, que va ser emesa a TV3 amb el ttol de Vens, fent el paper de Nina Tucker, cosa que va ajudar a rellanar la seva carrera com a cantant. All va presentar el seu primer xit, la can Born To Try, que va arribar rpidament al nmero 1 a Austrlia i al 3 al Regne Unit. Va ser el tercer senzill ms venut del 2002 al pas australi.

Desprs, va publicar el seu segon senzill, Lost Without You. Tamb va ser un xit, nmero 1 a Austrlia de nou i nmero 4 al Regne Unit. Al mar de 2003, va treure al mercat el seu primer lbum d'estudi, anomenat Innocent Eyes. s, segons la mateixa Delta, un disc totalment autobiogrfic. Va arrasar a les llistes australianes, debutant al primer lloc i batent records de permanncia, aconseguint durar al nmero 1 25 setmanes consecutives, superada noms per Neil Diamond, amb 29 setmanes. Va ser el disc ms venut a Austrlia al 2003, amb ms d'un mili de cpies, i va arribar als tres milions per tot el mn.

Not me, not I, que sortia al mercat l'estiu de 2003 mentre s'anunciava al mn el cncer de Goodrem, es va convertir en el seu quart nmero 1 consecutiu, la qual cosa trencava el record de Kylie Minogue, que en possea tres.

Va deixar de treballar a Neighbours a principis d'octubre per sotmetre's a quimioterpia, i va anunciar que trencava el contracte amb el seu mnager, Glenn Wheatly, i que el seu lloc passaria a ser ocupat per la seva mare, Lea Goodrem.

Un mes desprs, va triomfar a la gala anual dels ARIA Awards, els premis de la msica australiana, enduent-se set guardons, entre ells el de 'Millor Artista Femenina', superant el rcord establert per Natalie Imbruglia, que va guanyar set l'any 1999. Al desembre, el seu single Predictable va convertir-se en el seu cinqu nmero  consecutiu.

A finals de desembre del mateix any, Goodrem va anunciar que el seu cncer estava en remissi i a l'octubre de 2004 va llanar el primer senzill del seu segon lbum, Out Of The Blue. Va debutar al nmero 1 a Austrlia i al 9 al Regne Unit. El seu segon lbum, anomenat Mistaken Identity, parla sobretot de les experincies de Delta amb el cncer, denotant ms maduresa.
Va aparixer al mercat a principis de novembre, sent nmero  de nou a Austrlia, entrant als deu millors a Nova Zelanda, per debutant al lloc 25 al Regne Unit. La can Almost Here, un duet amb el cantant irlands Brian McFadden, va ser el seu segent senzill. Va entrar al nmero 3 al Regne Unit i va esdevenir el seu set nmero 1 a Austrlia. Els seus segents senzills, Mistaken Identity, A Little Too Late i Be Strong van tenir un xit moderat.

Al mar de 2005, va protagonitzar una pellcula, Hating Alison Ahsley, que no va tenir massa xit ni en les taquilles ni per part de la crtica.

Al juliol del mateix any, Goodrem es va embarcar en la seva primera gira, The Visualise Tour, que recorreria tota Austrlia. Al principi, va tenir crtiques per l'elevat preu de les entrades, que es va anar reduint. Quan va acabar la gira, 80.000 persones havien vist Delta en directe, per aix el tour es va considerar molt reeixit i el novembre del mateix any sortia un concert en format DVD, The Visualise Tour: Live In Concert, que va convertir-se en nmero 1.

El 15 de mar de 2006 Delta va presentar una nova can, Together We Are One, a la cerimnia d'obertura dels Jocs de la Commonwealth. La can va ser composada especialment per a l'ocasi i va comercialitzar-se com a senzill, arribant al nmero 2 de les llistes. 

A finals de 2006 va llanar al mercat japons una nova edici del seu primer lbum, Innocent Eyes, amb canons dels seus dos anteriors discos, ms la can Flawed, pertanyent a la banda sonora de la pellcula japonesa Adiantum Blue. El CD va entrar al nmero 19 de les llistes japoneses, incloent els cantants japonesos, i al nmero 8 de la llista de cantants internacionals.

Actualment, Delta est treballant en les canons del seu nou lbum, previst per a mitjans o finals del 2007.


Vida personal.
Cncer.
El 8 de juliol de 2003 van diagnosticar-li un cncer que afectava al sistema immunolgic, anomenat limfoma de Hodgkins. Com a part del tractament, va haver de passar per la quimioterpia, que va ocasionar la prdua del seu cabell.

Durant la seva gira, Delta va agrair les mostres de suport rebudes i les cartes. La revista Australia Women's Weekly va publicar una entrevista exclusiva amb la cantant on parlava de la seva experincia: 'Jo, al 2002, ja estava notant els smptomes: prdua de pes, fatiga, insomni, ganglis al coll, etc. Ning va veure'm els dies que jo estava realment malament i cansada. Tenia 18 anys quan em van diagnosticar el cncer i tenia un lbum que era nmero 1 aqu i nmero 2 al Regne Unit. Va ser un any realment bipolar.'

Relacions.
Durant la seva estncia a Neighbours, es va relacionar Goodrem amb un actor de la srie, Blair McDonough. S'ha especulat molt amb el fet de qu la seva can Not me, not I estigui estretament relacionada amb la seva ruptura.

El 2004, mentre el seu cncer anava remetent, Delta va iniciar una relaci de nou mesos amb el tennista australi Mark Philipoussis. El single de Delta Out of the blue parla de la seva relaci i de com ell la va ajudar i li va fer costat en aquells difcils moments. La relaci es va acabar a causa d'unes suposades relacions del tennista amb altres dones abans de trencar amb Goodrem.

Desprs, Delta va iniciar una relaci amb Brian McFadden, qui havia fet un duet amb ella a la can Almost Here. Al principi, els dos ho negaven, fins que finalment McFadden ho va admetre. Les males llenges deien que havien comenat a sortir abans de qu el cantant trenqus el seu matrimoni amb una de les components del grup angls Atomic Kitten, per els dos ho van negar categricament.

Al maig de 2006, un diari va publicar que la mare de Goodrem li havia aconsellat trencar la relaci amb McFadden, i que all ja era un fet, per aix tamb ha estat negat fortament pels dos.


Enllaos externs.
 Web Oficial de Delta Goodrem ;
 Forum Oficial de Delta Goodrem ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148966" title="Harold Bloom" nonfiltered="355" processed="352" dbindex="60374">
Harold Bloom ( Nova York, EUA 1930 ) s un crtic literari i professor universitari nord-americ.

Biografia.
Va nixer l'11 de juliol de 1930 a la ciutat de Nova York en una famlia d'arrels jueves i en la qual aprengu el jiddisch. Desprs d'estudiar literatura anglesa a la Universitat de Cornell, on es gradu el 1952. Posteriorment realitz el seu doctorat l'any 1955 a la Universitat de Yale, esdevenint posteriorment professor de la Universitat de Nova York, i des de 1965 de la Universitat de Yale.

L'any 2002 fou guardonat amb el Premi Internacional Catalunya per part de la Generalitat de Catalunya. 

Obra literria.
s un gran defensor d'una lectura clssica de les obres, en contra de corrents postmodernistes que, per a ell, desvirtuen el sentit del text.

La seva obra ms famosa s el The Western Canon ("Cnon Occidental", 1994) on, a ms de fer una ressenya exhaustiva dels seus llibres preferits, aporta un llistat amb els llibres ms importants de totes les poques a Occident, amb William Shakespeare com a mxim autor. Aquest llistat est dividit en quatre perodes i va aixecar una forta polmica en el moment de la seva publicaci, perqu l'acusaven d'elitista i etnocntric, per va esdevenir la referncia de moltes altres obres crtiques. Les quatre poques s'anomenen: Edat Teocrtica (des dels inicis fins el 1321), Edat Aristocrtica (del 1321 fins el 1832), Edat Democrtica (1832-1900) i Edat Catica (segles XX i XXI).

Obra seleccionada.


Assaig.
1990: The Book of J;
1992: The American Religion: The Emergence of the Post-Christian Nation;
1994: The Western Canon;
1996: Omens of Millennium: The Gnosis of Angels, Dreams, and Resurrection;
1998: Shakespeare: The Invention of the Human;
2000: How to Read and Why;
2003: Genius: A Mosaic of One Hundred Exemplary Creative Minds;

Crtica.
1961: The Visionary Company;
1971: The Ringers in the Tower;
1973: The Anxiety of Influence;
1975: A Map of Misreading;
1976: Figures of Capable Imagination;


Enllaos externs.
  Entrevista a Bloom: En el mundo anglosajn, el estudio serio de la literatura ha muerto;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148967" title="Llengua clssica" nonfiltered="356" processed="353" dbindex="60375">
Una llengua clssica s aquella que ja no es parla de manera habitual per una comunitat per que es conserva per raons culturals. s un idioma de prestigi que es continua aprenent per part de membres de la nova generaci (generalment estudiosos) per poder accedir als textos del perode on la llengua estava viva. S'usa aquest terme per matissar dins del grups de les llenges mortes o extingides, que ni es parlen ni s'aprenen d'una manera majoritria.

Un exemple clar de llengua clssica seria el llat, que s'estudia a la majoria de facultats del mn i sovint tamb a l'educaci secundria com a idioma de cultura. D'altres exemples sn el grec i l'rab clssics i el snscrit.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148968" title="Manuel Olivares Lapea" nonfiltered="357" processed="354" dbindex="60376">
Manuel Olivares Lapea (Son Servera, Mallorca, 2 d'abril del 1909) va ser un futbolista i entrenador de diversos equips espanyols. Actuava a la demarcaci de davanter. Va ser jugador i a la vegada entrenador al Real Zaragoza, Hrcules CF i CD Mlaga. 

 Biografia .
Futbolista.
De ben jove va anar a viure a Sant Sebasti on va jugar al Avin de San Sebastin.

Noms hi va jugar una temporada, quan el Deportivo Alavs es va fixar en ell. Va formar part de la primera alineaci de l'Alavs a Primera Divisi. Va ser el 7 de desembre de 1930 al partit Real Sociedad 2 - 2 Alavs, al qual Olivares va marcar els dos gols del seu equip. Durant la temporada va ser un dels mxims golejadors de la lliga, encara que al final no va aconseguir ser Pichichi.
 
Al 1931 va fitxar pel Real Madrid CF on va jugar 3 temporades. All va guanyar 2 lligues i una Copa d'Espanya. En total va jugar 39 partits amb l'equip blanc aconseguint 33 gols. Va guanyar el Trofeu Pichichi a la temporada 32-33 marcant 16 gols.

A la temporada 34-35 va tornar a les files de la Real Sociedad.

Anys ms tard, va ser entrenador del Zaragoza CF, tornant a jugar desprs de la guerra (1939). Va jugar a primera divisi al Zaragoza CF i a l'Hrcules, a segona al CD Mlaga (com a jugador-entrenador) i es va retirar jugant un final de temporada al Algeciras CF el 1943 aconseguint l'ascens a tercera divisi. 

Olivares va jugar 82 partits a Primera divisi marcant 54 gols.

Entrenador.
La temporada 1935-1936 va entrenar al Zaragoza CF, a partir de mar, durant una temporada a la qual l'equip va quedar segon a la segona divisi, aconseguint l'ascens a primera. L'any segent va esclatar la  Guerra Civil Espanyola i es va suspendre la lliga. 

A la temporada 46-47, va tornar a entrenar al Real Zaragoza. Noms va estar-hi una temporada, a la qual l'equip aragons va baixar a Tercera divisi.

Selecci Nacional.
Va ser internacional amb la Selecci espanyola una vegada.
Va ser el 14 de juny de 1930 al partit Txecoslovquia 2 - 0 Espanya.

 Palmars .


 Enllaos externs .
Fitxa del jugador ;
Estadstiques a Primera Divisi ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="148972" title="Alfons Mart Bau" nonfiltered="358" processed="355" dbindex="60377">
Alfons Mart Bau (Palma, 10 de juliol de 1968) s un escriptor mallorqu.

Obra en castell.
 El hombre que quiso ser hombre, 1998 (novella);
 De la polis a la desaparicin, 1999 (assaig);
 En tierra de fariseos, 2000 (assaig);

Obra en catal.
Viatges. 
 Una aventura americana. Lleida: Pags, 2001;
 Una aventura grega. Barcelona: Atenea, 2002;
 Una aventura italiana. Valls: Cossetnia, 2005;

Assaig literari.
 Els dus i nosaltres. Barcelona: Llibres de l'ndex, 2004;

Referncies.
 Qui s qui de les lletres catalanes;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149040" title="Cromosoma 11" nonfiltered="359" processed="356" dbindex="60378">

El cromosoma 11 s un dels 23 parells de cromosomes del genoma hum.  Les persones normalment en tenen dues cpies. El cromosoma 11 cont uns 134'5 milions de parells de bases i representa entre el 4 i el 4'5 per cent del total de l'ADN en les cllules. s un dels cromosomes humans amb ms gens i, a la vegada, amb ms malalties associades.

El cromosoma 11 cont entre 1.300 i 1.700 gens.

Un estudi recent  ens diu que en aquest cromosoma s'hi troben 11'6 gens per cada megabase, incloent 1.524 gens que codifiquen per a protenes i 765 pseudogens.

Gens.
Seguidament hi ha uns quants dels gens ubicats en el cromosoma 11:
 ACAT1: acetiltransferasa 1 de l'acetil-Coenzim A (tiolasa de l'acetoacetil coenzim A);
 ATM: ataxia telangiectasia mutated (inclou els grups de complementaci A, C i D);
 CPT1A: palmitoiltransferasa de la carnitina 1A (del fetge);
 DHCR7: reductasa del 7-dehidrocholesterol;
 HBB: hemoglobina, beta;
 HMBS: hidroximetilbilana VIIA;
 PAX6;
 PTS: sintasa de la 6-piruvoiltetrahidropterina;
 SAA1: srum amiloide A1;
 SBF2: factor d'uni SET  2;
 SMPD1: sphingomyelin phosphodiesterase 1, acid lysosomal (acid sphingomyelinase);
 TECTA: tectorin alpha (nonsyndromic deafness);
 TH: hidroxilasa de la tirosina;
 USH1C: Sndrome d'Usher 1C (autosmic recessiu, sever);

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149046" title="Partenognesi" nonfiltered="360" processed="357" dbindex="60379">
La partenognesi (del grec          parthenos = verge +         gnesi = origen) s un tipus de reproducci asexual que tenen els artrpodes i alguns peixos, rptils i amfibis. Va ser descoberta per Charles Bonnet. En la partenognesi hi interv una sola cllula sexual (la femenina) i per tant les cllules femenines es reprodueixen sense necessitat d'haver estat fecundades, per aix l'individu que creen s clnic al seu progenitor. 

L'vul se segmenta sense fecundar. Aix es produt per diversos factors ambientals (com ara l'arribada d'una determinada estaci de l'any en qu el nou sser pugui desenvolupar-se en bones condicions). Hi ha algunes espcies de peixos que es necessita el contacte amb la cllula masculina per qu comenci la fecundaci (gitonogmia). Tot i aix els gens del gmeta mascul no seran heretats pel nou individu. 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149048" title="Pearl Jam" nonfiltered="361" processed="358" dbindex="60380">

Els Pearl Jam sn un grup de rock alternatiu dels EUA. Normalment se'ls encasella dins de l'anomenat moviment grunge. Tamb formen part de l'anomenat "so de Seattle" tant per raons geogrfiques com musicals.





 Membres .
 Eddie Vedder, cantant i guitarrista.
 Mike McCready, guitarra.
 Stone Gossard, guitarra.
 Matt Cameron, bateria.
 Jeff Amentt, baix.

 Boom Gaspar, teclats (no oficial).

Aix mateix, el grup ha comptat amb diversos bateries al llarg de la seua existncia:

 Dave Krusen. Va abandonar el grup per motius personals.
 Dave Abruzzesse. Segons totes les crniques, va ser expulsat del grup per desavinences amb alguns dels seus membres.
 Jack Irons (ex Red Hot Chili Peppers). Va abandonar la formaci per problemes de salut mental.

 Discografia .

Discos d'estudi.
 Ten;
 Vs;
 Vitalogy;
 No Code;
 Yield;
 Binaural;
 Riot Act;
 Pearl Jam;

Recopilatoris.
 Rearviewmirror (doble);

Rareses.
 Lost Dogs (doble);

En directe.
 Des del 2000, gaireb tots els seus concerts han estat editats en CD o posats a la venda directament per Internet mitjanant format descarregable com l'MP3 o el Flac.
 "Christmas singles":

Des que el grup existeix, tots els anys s'edita un disc senzill de vinil que es distribueix entre els socis del seu club de fans, el Ten Club.

A ms, compten amb nombroses collaboracions, aparicions en treballs d'altres artistes i treballs en solitari o amb projectes parallels.


 Videografia .
El grup va deixar d'editar vdeos musicals de les seues canons des que un xiquet que va cometre homicidis a la seua escola va declarar haver-se inspirat en el vdeo de Jeremy. Tamb, suposadament, van deixar de fer-ho com una manera de rebutjar el mrqueting imposat al mn de la msica. Tanmateix, desprs d'aix es va editar un vdeo de dibuixos animats per a Do The Evolution (Yield), diversos materials promocionals en directe per al disc Riot Act i, definitivament, a partir del disc amb ttol homnim al de la banda es van tornar a publicar vdeos musicals d'"estudi" amb l'aparici dels membres de la banda. 

Vdeos musicals.
 Alive;
 Even Flow;
 Jeremy;
 Do the Evolution;
 I Am Mine;
 Save You;
 Thumbing my Way;
 Life Wasted;
 World Wide Suicide;

Concerts en directe i altres.
 Single Video Theory (VHS/DVD);
 Touring Band 2000 (VHS/DVD);
 Live at the Garden (DVD);


 Enllaos externs .

 Lloc oficial de Pearl Jam;
 Lloc de Pearl Jam a Sony Music;
 Lloc de Pearl Jam a MySpace;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149049" title="Jaume Cercs" nonfiltered="362" processed="359" dbindex="60381">
Jaume Cercs fou un religis catal del segle XIX, nascut a Reus . Vivia a la meitat del segle XIX. 

Va publicar algunes obres:

Ramillete liturgico (1861);
Copiosa y variada coleccin de variados panegricos sobre los misterios de la Santsima Trinidad (1862);

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149050" title="Mazda3" nonfiltered="363" processed="360" dbindex="60382">

El Mazda3 (a Jap s'anomena Mazda Axela) o "Mazda 3" es un cotxe de tipus compacte fabricat per Mazda com a substitut de l'anterior 323/Familia/Porteg; el primer Mazda3 va sortir de la fbrica de Hofu, Yamaguchi, al 8 de desembre del 2003, i es va comercialitzar com a model del 2004. 

L'acollida del Mazda3 ha estat molt bona, i per l'any 2006 va ser el segon cotxe ms venut a Canad; Mazda esta augmentat la producci d'aquest a les plantes  per cobrir la demanda anual de 300.000 unitats per any.

Rivals del Mazda3 sn el Toyota Auris, Honda Civic i Ford Focus entre d'altres.

 Disseny .

El Mazda3 esta construt sota la plataforma C1 de Ford (en realitat va ser dissenyada per Mazda, per l'esquema de les 
suspensions si va ser de Ford), que comparteix amb el Ford Focus i el Volvo S40. Basat amb el concept car MX-Sportif, el Mazda3 esta disponibles amb 2 carrosseries: un sedan de 4 portes i un hatchback de 5 portes.

Les suspensions davanteres sn unes McPherson amb estabilitzadora i les posteriors sn unes "E-link" (unes multi-link dissenyades per Ford) amb estabilitzadora. Els frens de disc son estndard i tenen unes dimensions de 300 mm (11.8 in) i 279 mm (11 in), davanters i posteriors respectivament. El sistema ABS i EDB estan de srie o en opci en funci del model. Les mides de les llantes poden variar des de la mida base de 15" a una de 17".

Les dimensions del Mazda3 sn les segents:

Batalla (Wheelbase): 2,640 m (103.9 in)

Llargada (Length): 4,485 m (176.6 in); 4,540 m (178.7 in, versi sedan)

Amplada (Width): 1,755 m (69.1 in)

Alada (Height): 1,465 m (57.7 in)

Pes (Curb weight): 1180 - 1315 kg (2600 - 2900 lb)

Capacitat del dipsit: 66 l (17,5 galons EUA)

Capacitat del portaequipatges: 346 cm3; 413 cm3, versi sedan

 Motors .


Distingir la gamma de mecniques en els segents 3 mercats

Mercat japons

 1.5L MZR de 113 cv i 141 Nm;
 2.0L MZR de 150 cv i 190 Nm;
 2.3L MZR de 178 cv i 210 Nm;

Mercat europeu

 1.4L MZR de 84 cv i 122 Nm;
 1.6L MZR de 105 cv i 145 Nm;
 2.0L MZR de 150 cv i 187 Nm;
 1.6L Duratorq CRTD de 109 cv i 239 Nm;
 2.0L Duratorq CRTD de 143 cv i 360 Nm (a partir del 2007);

Mercat nord-americ

 2.0L MZR de 148 cv i 183 Nm;
 2.3L MZR de 160 cv i 203 Nm;
 2.3L MZR de 156 cv i 203 Nm (a partir del 2007);
 2.3L MZR DISI de 263 cv i 380 Nm;

Mercat australi

 2.0L MZR de 145 cv i 182 Nm;
 2.3L MZR de 154 cv i 203 Nm;
 2.3L MZR DISI de 255 cv i 380 Nm;

Tots ells es poden combinar amb una transmissi manual de 5 velocitats i dos automtiques de 4 i 5 velocitats (aquest ventall de transmissions poden variar segons el mercat).

 Prestacions .

En general les versions amb transmissi manual sn mes rpids, ja no perqu pesa menys que una automtica sin perqu el convertidor de par es menys efica que l'embrague d'una manual.

A la revista Autopista.es s'ha analitzat el rendiment de diferents versions del Mazda3, en concret, les equipades amb els motors 1.6 , 2.0 , 1.6 CRTD  i MPS  , aquest ltim t una velocitat mxima de 250 km/h. A la revista Car and Driver s'analitza el rendiment del motor 2.3 que destaca fora pel seu rendiment (0-110 mph en 30,1 segons)  (en parntesi, el resultat de la prova):



Nota: Les dades de consum es corresponen a un promitg carretera/autopista/ciutat. Les dades de consum del motor 2.3 estan fetes en un promitg carretera/ciutat (d'aqui que sigui ms elevat).

El motor 2.3 DISI l'equipa en exclusiva el Mazda3 MPS o Mazdaspeed3, associat a una transmissi manual de 6 velocitats. Es tracta del Mazda3 ms potent disponible al mercat.

Per a ms informaci, consulteu Mazda 3 MPS

 Seguretat .

El Mazda3 ha estat sotms a diferents proves de seguretat. Els primers Mazda3 van donar uns resultats fora negatius en matria de seguretat, destacant el "poor" que va obtenir al IIHS el Mazda3 del 2005 en el test de xoc lateral.

La National Highway Traffic Safety Administration NHTSA ha obtingut els segents resultats:

 Atorga 4 estrelles al Mazda3 sedan del 2004 en xoc frontal i 3 estrelles en el lateral passatger i  conductor .
 Atorga 4 estrelles al Mazda3 hatchback del 2007 en xoc frontal i 3 estrelles en el lateral passatger i  conductor .

La Insurance Institute for Highway Security IIHS ha obtingut els segents resultats:

 El Mazda3 va obtenir la qualificaci de "good" en els tests de xoc frontal i "poor" en els de xoc lateral . ;

Cal matisar que l'IIHS atorga aquest qualificatiu de "poor" tenint en compte que el Mazda3 que van provar no tenia airbags laterals, per tant s'espera que aquests resultats millorarien amb l's d'aquests (aix es aplicable tamb a les proves del NHTSA). Prova d'aix es veure els resultats que van obtenir-se al EURONCAP quan va provar una unitat amb airbags laterals.

L'EURONCAP en canvi, atorga 4 estrelles al Mazda 3 1.6 GL hatchback del 2006 en test de xoc frontal, lateral, 3 estrelles en protecci de menors, i 2 estrelles en protecci als vianants .

 Enllaos externs .

 Mazda3 a Edmunds.com ;
 Pgina web oficial EUA ;
 Pgina web oficial UK ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149051" title="Jacob Sderman" nonfiltered="364" processed="361" dbindex="60383">
Jacob-Magnus Sderman (19 de mar de 1938, Hlsinki) s un poltic finlands.

Ha exercit els crrecs de diputat del Parlament de Finlndia (1972-82), Ministre de Justcia (1971), Ministre de Sanitat i Afers Socials (1982), governador de la provncia d'Uusimaa (1982-89), Defensor del poble de Finlndia (1989-95) i el primer Defensor del Poble Europeu (1995-2003).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149057" title="Isidre Pmies i Borrs" nonfiltered="365" processed="362" dbindex="60384">

Isidre Pmies i Borrs, lias Cercs (l'Aleixar, Baix Camp, 16 de desembre de 1843 - la Mussara, Baix Camp, octubre de 1873), fou un general de l'exrcit carl actiu durant la Tercera guerra carlina.

Biografia.

Cercs va nixer al mas de Cercs, de la seva famlia, un dels ms importants del terme de l'Aleixar. Pertanyia a una famlia de forta tradici carlina. El seu avi, Francesc Pmies, ja prengu part a la Guerra dels Malcontents (1827). Un Isidre Pmies, probablement germ de l'avi, fou capit carl al Camp de Tarragona durant la Primera guerra carlina (1833-1840). 

Va estudiar als escolapis de Tarragona, on complet la carrera mercantil. Ms tard, es va domiciliar a Reus, on es dedic al comer i ja va prendre part en algunes conspiracions, que el van portar a la pres per un temps.

Els antecedents familiars i l'amistat amb el cap carl Josep M. Barenys, de Maspujols, van fer que quan va esclatar la Tercera guerra carlina, el 1872, s'hi impliqus de ple. Se'n va anar a la muntanya com a oficial d'infanteria i va organitzar el quart batall carl de la provncia de Tarragona, essent aviat ascendit a coronel per mrits de guerra.

Va fer nombroses accions militars, en grups petits o amb forces importants durant tot l'any 1873.


El 15 de maig va entrar a Vilaplana. El 22 de juny va atacar Margalef, on va perdre 50 homes. El 26 de juny va atacar Tivissa, i el 2, 3 i 10 de juliol la Selva del Camp. El 18 de juliol era a la Conca de Barber i va demanar rescat per dos terratinents liberals que havia capturat. El 20 de juliol va tornar a la Selva, on finalment va entrar i va recaptar la contribuci i destruir el fort. El 23 de juliol va atacar una diligencia a les Borges del Camp. El 26 de juliol va entrar a Riudoms. El 5 d'agost era a Garcia, el 14 a Castellvell del Camp i el 15 va dormir a Maspujols. El 16 d'agost va recaptar la contribuci a Montbri del Camp i a Vinyols i els Arcs. El 17 d'agost era a l'ermita del Roser, a la sortida de Reus (avui dins la ciutat, a la carretera que porta a la Selva), per en fou foragitat pels reusencs. El 23 d'agost era a la Mas. El 27 d'agost, amb 300 homes, va entrar a Prades, el 29 a la Selva i el 2 de setembre a Vilallonga del Camp. 

El 4 de setembre va guanyar el combat de l'Albiol contra els liberals de Reus. En data incerta, per durant aquells dies, tamb va entrar a Santa Coloma de Queralt. Durant el mes de setembre va visitar Don Alfons, germ del pretendent i cap de les forces carlines a Catalunya. El 24 de setembre era a Mont-ral i aquest mateix dia va patir un intent d'assassinat. El 2 d'octubre entr a Valls, on comand, juntament amb quatre eminents caps carlins ms, uns 4000 homes, per aviat en fou desallotjat. El 18 d'octubre van comenar els fets que portaren a la victria carlina de Prades, on es creu que Cercs result ferit, ferida de la que acabaria morint. 

La mort de Cercs, per, es produ en circumstncies desconegudes. Segons algunes fonts, hauria mort a la mateixa batalla de Prades; segons d'altres, fou portat a l'Aleixar, on acabaria els seus dies. 

La tradici oral afirma que desprs de ser ferit, probablement el 19 o 20 d'octubre, el 22 o 23 d'octubre fou portat al Mas de Joan Pau, a la Mussara, mas que t molt propera (tocant al cingle) la cova dita Hospital dels Carlins, en la qual hauria estat assistit pel rector de la Mussara i pel metge de Vilaplana, Rafael Llaberia, simpatitzant carl. Hauria mort pocs dies desprs i hauria estat enterrat a la Mussara. 

El pretendent carl, Carles VII, el va nomenar general a ttol pstum.

Posteritat.

Fins a la Transici democrtica espanyola la carretera de la Mussara apareixia sovint pintada amb inscripcions "Cercs" a les pedres, que feien els carlins.

Bibliografia.
Albert Manent, Cercs, guerriller carl al Baix Camp, Barcelona, Rafael Dalmau (Episodis de la histria, 234), 1979.
Josep Iglsies i Fort, "L'via Boronada", a L'esment div: contes i llegendes, Barcelona, Arca, 1947.
Josep M. Sugranyes, De Reus a Prades i Poblet: a peu pels camins de la histria, la llegenda i l'ancdota, Valls, Cossetnia, 2001.

Enllaos externs.
Cercs, el guerriller aleixarenc;
Excursi a l'"Hospital dels Carlins";




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149058" title="Tibia" nonfiltered="366" processed="363" dbindex="60385">





Tibia s un videojoc dels ms antics i de gran jugabilitat dintre dels jocs de rol en multijugador, ms coneguts com a MMORPG. 

Va comenar l'any 1997 com un programa experimental no comercial creat per tres estudiants universitaris alemanys, que seguien la carrera de sistema en computaci. La majoria dels seus grfics eren similars al clssic joc Ultima Online, i grcies a voluntaris que es van encarregar de l'administraci, la part artstica i el nivell de disseny, es va assolir de transformar el Tibia en un producte comercial a escala professional. El que va permetre que el videojoc tingus grans canvis durant el pas dels anys.

 El videojoc .

Els jugadors poden obtenir un compte Premium ("Premium Account" o simplement PAcc), que els permet entrar en rees addicionals, obtenir altres opcions com sn comprar una casa, una promoci i vestir-se amb robes niques(outfits). A ms de tenir prioritat per a accedir als servidors que es trobin congestionats(sobretot els non-pvp i els ms antics).

Actualment, existeixen servidors en els Estats Units, i Alemanya, per poden jugar persones de qualsevol lloc del mn sempre que tingui una connexi a Internet.

Molts jugadors utilitzen el seu temps dins el joc per a entrenar i d'aquesta manera millorar les seves habilitats ("skills"), matar una gran varietat de monstres usant diferents armes i poders mgics, i explorar el gran planeta a la recerca de tresors i fortuna.

El joc a ms permet poder dialogar entre els jugadors, realitzar canvis d'objectes, i formar "party's" per a jugar en equip.

En tots els mons, menys a la illa de Rookgaard, i alguns anomenats Non-PVP (Non Player-Versus-Player), els jugadors poden atacar-se entre si, per el sistema permet un mxim nombre de matances per a evitar jugadors fora de control. Tamb existeixen alguns mons anomenats PVP-Enforced que s tot el contrari que els mons Non-PVP, ja que es pot atacar a tots els jugadors lliurement i aconseguir punts d'experincia si els mates.

Dintre de cada mn o servidor, existeixen diferents ciutats on els jugadors podran obtenir la seva ciutadania.

Rookgaard i les professions.

Abans d'aprendre les coses bsiques del joc, el jugador s introdut en una illa anomenada "Rookgaard", on els jugadors no poden atacar-se entre si. En arribar al nivell vuit el jugador podr triar una de les quatre vocacions ms clssiques en joc de rol:

 El Knight (cavaller). 
s guerrer de cos a cos, pot utilitzar: espasa, maa i destral. Sn els menys experts en mgia. Per els destaca la resistncia als atacs fsics, la capacitat de portar pes o objectes i l'atac molt potent.

 El Paladin (Palad o Arquer).
Bo en combat a distncia, no s ni tan resistent ni t tanta capacitat com el cavaller, per t ms en comparaci dels mags; aquest, a diferncia dels cavallers pot aprendre ms mgia, ja sigui per a crear fletxes o curar-se. s la vocaci equilibrada.

 El Druid (Druida). 
Especialitzat en mgia defensiva, clarament el seu fort no s la resistncia (*hitpoints) ni la capacitat d'implicar objectes; enfocat cap a la mgia blanca, pot guarir-se i guarir als seus amics de mltiples maneres, t una alta capacitat per a aprendre tota classe de mgies.

 El Sorcerer (Bruixot).
Especialitzat en mgia d'atac i defensa, clarament el seu fort no s la resistncia (hitpoints) ni la capacitat d'implicar objectes pero tenen una increible quantitat de man, ja que la utilitzen per quasi tot; enfocat cap a la mgia fosca, genera ms mgies i runes d'atac que el druida i no t l'opci de guarir als seus aliats, t una alta capacitat per a aprendre tota classe d'encisos.

Cada jugador posseeix un nivell, podr augmentar-lo matant criatures per a guanyar punts d'experincia. Els punts d'experincia requerits variaran depenent del nivell.

Cada nivell significa ms man i ms vida ("Hitpoints", o HP), i ms capacitat de crrega (bona per a dur a vendre el que hagi obtingut dels monstres que va matar), variant segons la professi que s'hagi triat: els druides i bruixots guanyen 30 de man per cada nivell, 5 punts de vida, i 10 de capacitat de crrega :: els cavallers: 5 punts de mana, 15 de vida, i 25 de capacitat de crrega :: els paladins 15 punts de man, 10 punts de vida, i 20 punts de capacitat de crrega.

Una vegada triada la professi, el jugador passa de la illa "Rookgaard" a la illa principal del joc anomenada "Mainland" o simplement "Tibia", on pot o no estar perms l'atac entre jugadors, depenent del servidor que es trii jugar, els tipus sn: PvP (Jugador Vs Jugador) / No-PvP (no es poden atacar entre jugadors) / PvP-Enforced (l'atac entre jugadors no est penalitzat).

Ciutats i Llocs.

Thais: Thais s una gran ciutat situada al sud-oest del continent en la badia del mateix nom. Est protegida per 2 rius naturals i muralles. T una sortida al mar per on antigament mercaders de diferents llocs arribaven en vaixells a vendre extics productes que portaven de viatges. El vell far a l'oest de la ciutat s un record d'aquests dies.

El rei Tibianus III viu en el seu castell situat en el nord-oest de la ciutat.

Els nombrosos temples que es troben aqu demostren les creences dels habitants de Thais.

Carlin: La bella ciutat de Carlin est localitzat en la costa nord del golf dels reis. s la segona ciutat ms gran de tot Tibia, desprs de Thais. Sempre hi ha hagut rivalitat entre les 2 ciutats i els seus governants. La governant de Carlin s la reina Eloise. Igual que ella, tots els oficials, mercaders, i fins i tot els gurdies de la ciutat sn dones. Els homes solament fan treballs menors. Carlin s una ciutat plena d'art i entreteniment, amb platges, carrers nets i belles cases.

Carlin tamb s anomenada "Sim City", com una broma, ja que a Carlin habiten els "noobs" del joc, s a dir, els iniciats.

Grans muralles protegeixen Carlin dels monstres i criatures.

Venore: En els pantans de la costa aquest se situa la ciutat de Venore. Ciutat que en estar en un pant, est construda sobre un castell gegant, la majoria del qual de cases i edificis sn llars per a jugadors Premium. Dominada pels diners i els mercants negres. Venore t negocis amb nans i elfs els quals compren i venen coses a la ciutat.

Si s ric a Venore es viur com un rei i si s pobre, es tindr sort si s notat pels habitants de la ciutat.

A la proximitat de la ciutat es troben les amazones que amenacen a viatgers matant-los i tallant-los el cap com trofeu.

Edron: Edron s una gran illa que es troba a l'est del continent. Va ser descoberta just fa uns anys i el rei Tibianus III va aportar amb recursos per a construir una ciutat aqu. Poderosos mags van ser els primers a habitar la illa estudiant diferents coses i descobrint nous encisos. Per a Edron hi ha ms que encisos, aqu es troben estranyes races de criatures mai vistes per viatgers nouvinguts.

Aquesta illa s l'nica illa on es troben els demon que sn les criatures ms fortes del Tibia (Premium Account).

Darashia: El continent de Darama est ple de secrets antics, llegendes i poderoses criatures. El centre d'aquest continent s la ciutat de Darashia, fundada per Daraman centenars d'anys enrere.

Major part del continent s desert on hi ha runes i una gran pirmide, la qual ja estava aqu quan els primers exploradors van arribar (Premium  Account).

Ankrahmun: L'ombrvola ciutat d'Ankrahmun no se sembla en no-res a les altres ciutats del Tibia, es destaca per la seva estranya forma arquitectnica. Els seus habitants sn part d'estranyes sectes que adoren a la mort com un pas a la immortalitat. La seva cultura s molt diferent al que un veu en altres llocs (Premium Account).

Kazordoon: El volc extingit del centre del continent s la llar d'una raa molt antiga, els nans. Amb els seus coneixements sobre foc i la roca, van construir Kazordoon com a base per anar creant les seves mines a la qual criden "The Big Old One". Molts tnels i laberints creuen la muntanya els quals demostren el bons que sn els nans en construcci d'aquests.

Viuen de minerals sent molt rics i venent armes de molt bona qualitat i eines als viatgers.

Fbula: La illa de Fbula est situada al sud-oest del continent, hi ha un petit llogaret del mateix nom. Els seus habitants viuen de pesca, agricultura i cacera.

A sota de Fbula est el Laberint de Fbula. Els seus habitants hi tenen por perqu no volen que els passi el mateix que en Calcanea, una petita illa al nord, on un dia va escapar un Giant Spider (aranya gegant) i va provocar desgrcies.

Illes de gel: Les Illes de Gel sn un arxiplag lluny en l'oce nrdic Tenen un clima molt fred i es cobrixen permanentment amb neu i gel.

L'arxiplag consta de 3 grans illes: Vega, Senja i Folda.

Aventurers del passat han fundat un llogaret petit en una de les illes, Senja, i exploren les profunditats de les illes buscant recursos miners.

Per a arribar a aquestes illes cal prendre un passatge en una bassa al nord-oest de Carlin.

Port Hope: A la part sud-oest de Darama, a l'oest d'Ankrahmun, creuant la muntanya Kha'zeel, es troba la majestuosa selva de Tiquanda. s una selva tropical amb una gran varietat de flora i fauna. Est dividida per un riu just a la meitat i on desemboca el riu cap a l'oce es troba la majestuosa ciutat de Port Hope (Port Esperana), feta amb sls i parets de bamb.

Aquesta part del continent de Darama s habitada per Humans, Lizards (gent llangardaix) i Apes (homes mico), s un gran lloc per a ser explorat pels comptes Premium, aix que les bsties sn per la majoria desconegudes i majestuoses (Premium Account).

Ab'Dendriel: Desprs de vagar segles pel continent, els elfs es van establir en una zona al nord, a la qual van anomenar Ab'Dendriel, que ve de la paraula "Dendro", que significa arbre. Precisament, aquesta ciutat depn dels arbres, ja que les cases estan construdes sobre ells i hi ha gran quantitat de plantes. Es diferencia de les altres ciutats perqu aquesta no est tan organitzada en carrers, els camins no estan pavimentats i les plantes creixen lliurement per tota la ciutat. Tamb es destaca que hi ha un laberint que per a poder travessar-lo que es necessita un matxet, i com a premi s'obt la ciutadania. Per no tot s bell all, a prop hi ha una illa amb diversos monstres forts i hi amaga alguns secrets.

Liberty Bay: s anomenada La joia dels mars del sud. Est situada a Vandura, la ms gran de les Shattered Islands. s famosa per les seves canyes de sucre. Antigament aquesta era una zona molt humil i artesanal, per els Thaians van descobrir el valor de la Canya de Sucre i van monopolitzar la zona. Aix va provocar que la ciutat es divids en dos parts, en el nord els comerciants viuen en grans mansions, mentre que en el sud els artesans viuen en petites barraques. El mar al voltant est ple de Quaras i de vegades aquestes surten d'all per atacar a la ciutat. A ms de Quaras els mars que envolten Liberty Bay estan envoltats de pirates que constantment ataquen la ciutat (Premium Account).

Svargrond: s una ciutat nrdica, poblada per brbars semblats als vkings.

Noms els jugadors amb comptes premium poden anar a certes illes i ciutats.

Els monstres.

Els monstres varien entre no agressius com els dogs i els deer, fcil de matar com les rats, forts com els orcs i extremadament perillosos com els dragons i els demons. Dels cuals alguns jugadors van a matar aquest montres per guanyar experincia pel seu nivell.

Els monstres del Tibia es qualifiquen per espcies, com els nans, elfs, orcs, trtolls, quaras i pirates. Aquestes espcies poseeixen el seu nivell de dificultat variada, viuen en comunitats en diferentes zones del continent i les illes que la envolten. Alguns detalls dobre aquesta espcia estan explicades en llibres o documents escrits a al llarg del mon.

Player Killing.

Els Player killing (anomenats PK) son persones que atacan o matan a un altre usuari, es reconeix per la calavera ubicades al costat del nom, segon el color de la calavera se sap a quantes persones va atacar. El mxim de color que es pot obtenir es el vermell, que significa que han matat la mxima cantitat de jugadors per ( mes, setmana o dia) determinadas per la calavera, aquells usuaris permaneixen amb la calavera durant un mes i al morir poden perdre tot el seu equip, a de ms, el item que evita perdre qualsevol item al morir (Amulet of Loss) no funciona per els jugadors marcats amb la calavera. Els usuaris amb la calavera blanca, son els que han atacat o matat algun jugador. Si un jugador a un PK (ja que sigui blanca o vermella) sense que el PK l hagi atacat abans, apareix una calavera groga sobre ell, vista sol per la persona que ha sigut atacada, que permet al PK defensar-se

Maneres per fer skills.

Les maneres per fer skills al tibia en mons PVP i PVP enforced es invitar a un amic a party, els mons no PVP sol son els nics que et tens que currar tu les skills perqu no pots atacar al company o a un montre invocat, els druids o sorcerers si es ms de 27 i t (utevo res) que fagui un monk (el monstre ideal per fer skills), per gasta 600 de mana, normalment s ataca amb l arma ms fluixa que es t, si ets knight (guerrer) es t que fer que 2 trolls o altre montres que siguin fluixos l ataquin, i tambe 1 o 2 al monk, i si es paladin (arquer) sol cal que entreni distancie, per si es vol es pot entrenar el shield, els paladins els i costara ms pujar el shielding.

Normalment s'han de tenir aquests skills.

A nivel 8-9:;

Nivell magic (Per sorcerer i druid): 19
Atac del knight: 35
Atac de distancia: 40
Defensa (paly i knight): 35

A nivel 20:;

Nivell magic (Per sorcerer i druid): 35
Atac del knight: 50
Atac de distancia: 60
Defensa (paly i knight): 36

A nivel 50:;

Nivell magic (Per sorcerer i druid): 60
Atac del knight: 75
Atac de distancia: 80
Defensa (paly i knight): 70

A nivel 80:;

Nivell magic (Per sorcerer i druid): 70
Atac del knight: 85
Atac de distancia: 85
Defensa (paly i knight): 80

A nivel 100:;

Nivell magic (Per sorcerer i druid): 80+
Atac del knight: 90+
Atac de distancia: 90+
Defensa (paly i knight): 85+

 Party Mode . 
Quan dnes clic dret sobre un jugador, apareix l'opci de convidar-lo a una "Party", serveix per a entrenar, ja que es poden atacar a jugadors sense que els surti la calavera blanca (en PVP)i aix augmentar els seus skills, si convides a un desconegut, el ms probable s que et mati, aix que solament convida a jugadors que coneguis; a menys que vulguis matar a un noob (principiant), o alg et repti a un duel. Tambien existeix la opcion "Enable Shared experience" on els jugadors poden repartir l'experincia per igual.
 
 Si vols jugar .

Mira aquesta pgina on trobars tota la informaci i segueix els passos esmentats: Passos per jugar

 ltima actualitzaci .

L'ltima actualitzaci s la 8.4, en la que s'han arreglat alguns errors, en qu van modernitzar el mtode d'accedir al teu compte, en qu ara es pot accedir a travs de una compta designada per tu i que poden ser lletres. Tamb han millorat els NPC's on han afegit un men quan tries els objectes a comprar i ara ho pots comprar per motxilles.

 Enllaos externs .
 Lloc web oficial del joc .
 Lloc web espaol del joc ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149067" title="Enciclopdia Espasa" nonfiltered="367" processed="364" dbindex="60386">
Enciclopdia Espasa, de nom original es Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana, s una gran enciclopdia en castell del segle XX, continuadora d'altres projectes de menys envergadura desenvolupats en el mateix sentit als darrers anys del segle XIX.

Fou un projecte ambicis del catal Josep Espasa i Anguera, fundador de l'editorial Espasa el 1860. El 1926 l'editorial va esdevenir Espasa-Calpe, i avui dia es part del grup Planeta.

L'objectiu final era semblant a la wikipedia, salvant la distancia dels mitjans, i la necessria limitaci que imposa una obra impresa.

L'obra principal es va publicar entre 1905 i 1930, amb 70 volums (72 en realitat perqu els volums 18 i 28 ocupaven dos llibres cadascun, primera i segona part). Entre el 1931 i el 1935 es va agregar un apndix de 10 volums. El primer suplement correspon a l'any 1934 i van seguir el de 1935, els dos de 1936-1939, el de 1940-1941, el de 1942-1944, el de 1945-1948, el de 1949-1952 i desprs bianuals fins el 2004, que sembla ser que ser el darrer. El 1983 es va publicar un ndex dels suplements entre 1934 i 1980, actualitzat el 1996 amb un apndix i substitut el 1998 per un ndex actualitzat 1934-1994. Tamb va publicar el 1997 un atlas mundial, de mesura fora mes gran que els volums normals.

En total son 117 volums (incls l'atlas i exclosos els ndex) amb mes de 175.000 pagines, un mili d'articles, 200 milions de paraules, 197.000 illustracions en negre, 4.500 lamines a color, 5.000.000 cites bibliogrfiques i 100.000 biografies. Cada entrada (exclosos els noms propis) est traduida a l'angls, catal, francs, alemany, portugus, itali i esperanto. Els articles eren pagats per paraules i alguns tenen una llargada excesiva que pot mancar en altres temes.

El 2004 es va publicar un apndix (Apndix 1934-2002) en 8 volums que volia substituir als apndix entre 1934 i 2004, deixant l'enciclopdia amb els 72 volums originals, els 10 del primer apndix i els 8 del segon apndix (total 90 volums).

El 2005, en el centenari de l'enciclopdia, es va publicar un llibre commemoratiu titulat El Siglo de la Espasa, amb la historia de l' Enciclopdia i una antologia d'articles.

Volums.

 A-ACD;
 ACE-ADZ;
 AE-ALAK;
 ALAL-ALLY;
 AM-ARCH;
 ARD-AZZ;
 B-BELL;
 BEM-BONF;
 BONG-BZ;
 C-CANAJ;
 CANAL-CARZ;
 CAS-CG;
 CI-COLD;
 COLE-CONST;
 CONST-CRAZ;
 CRE-CHARG;
 CHARI-DELLW;
 DEM-DIR (PRIMERA PART)/DIS-ECZ (SEGONA PART);
 ECH-ENRE;
 ENRI-ESPAN;
 ESPANA;
 ESPANA-EZZ;
 F-FLAMEZ;
 FLAMI-FUH;
 FUI-GIBZ;
 GIC-GUAZ;
 GUB-HN;
 HO-INSUS (PRIMERA PART)/ INT-KZ (SEGONA PART);
 L-LEON;
 LEONA-LOMZ;
 LON-MADZ;
 MAE-MARH;
 MARI-MECH;
 MED-MICZ;
 MICH-MOMZ;
 MON-MTZ;
 MU-NEBY;
 NEC-NULLY;
 NUM-OQU;
 OR-PAKU;
 PAL-PAROZ;
 PARE-PEKZ;
 PEL-PESZ;
 PET-PIRZ;
 PIS-POLN;
 POLO-PREDZ;
 PREE-PTZ;
 PU-QW;
 R-REEZ;
 REF-REUZ;
 REV-ROM;
 ROMA-SAINT;
 SAINTE-StaCRUZ;
 StaCUBICIA-SELH;
 SELI-SIEZ;
 SIF-SOL;
 SOLA-SUBN;
 SUBO-TALASZ;
 TALAT-TELD;
 TELE-TERZ;
 TES-TIRN;
 TIRO-TOUM;
 TOUN-TRAZ;
 TRE-TUMZ;
 TUN-URZ;
 U.S.-VAREZ;
 VARF-VERQ;
 VERR-VINIE;
 VINIF-WEF;
 WEG-ZZ;

Apndix.
 A-BECH;
 BED-CEO;
 CER-DEM;
 DEN-EZT;
 F-HOK;
 HOL-MARCH;
 MARD-OZ;
 P-REE;
 REF-SZ;
 T-ZYX;

Suplements.

1934;
1935;
1936-39 PRIMERA PART / 1936-39 SEGONA PART;
1940-41;
1942-44;
1945-48;
1949-52;
1953-54;
1955-56;
1957-58;
1959-60;
1961-62;
1963-64;
1965-66;
1967-68;
1969-70;
1971-72;
1973-74;
1975-76;
1977-78;
1979-80;
1981-82;
1983-84;
1985-86;
1987-88;
1989-90;
1991-92;
1993-94;
1995-96;
1997-98;
1999-2000;
2001-02;
2003-04;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149070" title="Aloe ferox" nonfiltered="368" processed="365" dbindex="60387">

L'Aloe ferox (Aloe s el suc assecat de les fulles, Ferox s ferotge o guerrer en grec, en referncies a les fulles espinoses i esmolades) o loe del Cap s una planta herbcia de la famlia de les Lilicies. s originaria del sud d'frica, per tamb la podem trobar en indrets amb clima i sl propicis, com ara al litoral mediterrani i al nord d'frica.

Ecologia.
Viu en hbitats secs,rocosos i assolellats de clima tropical o subtropical. Depenent de l'espcie pot florir a la primavera i a l'estiu; encara que en els seus respectius pasos d'origen algunes espcies floreixen a l'hivern.



Descripci.
LAloe ferox s una espcie ms gran que la de les Barbados. Sn herbcies perennes ms o menys arborescents, amb un tronc llenys que pot arribar a mesurar ms de 2 metres d'altura i entre 10 i 15 cm de dimetre. D'aquest surten un gran nombre de rosetes denses de fulles ; les fulles sn verdes, grans (de 5-100 cm de llarg i de 5-15 cm d'amplada a la base), ovalanceolades, carnoses i amb les vores espinoses. Flors en rams de 10-30 cm fent inflorescncies grans i denses unides a la tija per un llarg peduncle. Les flors sn d'un color vermell i amb la corolla cilndrica i fusionada. L'androceu supera el periant. Els fruits sn cpsules triangulars. T 6 estams, amb llargs filaments que parteixen del fons de la flor, davall del pistil. 

La secci transversal d'una fulla s ellptica i allargada. Al microscopi s'observa una epidermis que t una capa de cutina molt gruixuda i estomes a les dues cares. Sota aquesta epidermis, i al voltant de tota la superfcie de la fulla, s'observa la presncia d'un parnquima en empallissada ric en clorofilla, mid i rafidis, i paquets d'esclernquima. La part central est constituda per un parnquima cellulsic mucilagins, amb nombrosos rafidis d'oxalat clcic. Entre el lmit dels dos parnquimes, es pot apreciar la presncia d'una doble fila de vasos libero-llenyosos. Cada fascicle s'envolta d'endoderma i de pericicle.



Substncia vegetal.
La part de la planta utilitzada sn les fulles. D'aquestes se n'extreu l'acbar i el gel.

El suc d'loe o acbar es troba a les cllules periccliques i flueix espontniament de la fulla tallada. Tradicionalment es recull el suc i es concentra per ebullici. Un cop concentrat es presenta en forma de masses de color marr obscur amb reflexos verdosos.

El gel d'loe, en canvi, est constitut nicament pel muclag de les cllules polidriques de la zona central i s'obt desprs d'eliminar els teixits ms externs de la fulla. s molt ric en aigua i no sembla que contengui composts molt especfics: aminocids, lpids, esterols, enzims i principalment polisacrids (pptids, hemicelluloses).

Composici qumica.
   
 Antraquinones (8-10%). Hi trobam genines lliures en quantitats molt petites (menors a l'1%), sobretot l'aloe-emodina (aloe-emodol). Predominen els hetersids antraquinnics, entre els que destaquen les alones o barbalones A i B. Apareixen altres composts com els aloinsids (hetersids de l'alona).
 Resina (10-20%). La resina s freqent en aquesta espcie. Es forma per cromones com les aloe-resines B, C i D. Aquesta resina s'ha d'extreure causa quasi tots els efectes secundaris de l'loe.
 flavonoides. ;
 Sals minerals (1-2%).
 Olis essencials. Contenen fonamentalment una cromona, l'aloesina, que dna a la planta un aroma caracterstic.

Acci farmacolgica.
Acbar.
 Tnic, digestiu, estomacal, colagog i colertic. A dosis molt baixes (10-50 mg) es comporta com a estimulant de les secrecions biliars. ;

 Laxant. A dosis mitjanes ,100 mg, actua com a laxant estimulant. Aquests efectes es manifesten a les 8-12 hores desprs de la seva administraci. La intensitat de les accions depn de les dosis administrades. ;

 purgant. A dosis altes, de 200 a 500 mg.

L'acci t lloc al clon. Augmenta la motilitat intestinal per acci directa sobre els acabaments nerviosos per irritaci de la mucosa o per activitat intraneural sobre el plexe nervis. Tamb incrementa la secreci de clorur, disminuint l'absorci de lquid i electrlits. S'origina per tant un increment d'aigua i electrlits en la llum colnica, el que dna lloc a un augment de la pressi a l'intest i per aix a una acci laxant. D'altra banda inhibeix l'activitat Na+/K+-ATPsica i provoca una disminuci de la reabsorci d'aigua, sodi i clor, aix com un augment de la secreci de potassi a nivell de la mucosa intestinal. Tamb poden estar implicats altres mecanismes com sn l'estimulaci de la sntesi de prostaglandina E2 (PGE2), un mecanisme depenent del calci o una estimulaci de receptors d'histamina i serotonina.

Gel.
La tradici atribueix al gel propietats cicatritzants, per l'origen d'aquesta activitat segueix sent hipottica. Degut al seu elevat contingut en aigua s un bon hidratant, allant i protector.

Usos.
Acbar.
Usos aprovats per la Comissi E del Ministeri de Sanitat alemany: ;
 Restrenyiment. Tractament del restrenyiment agut. ;
Usos tradicionals: ;
Amb finalitats purgants per aconseguir evacuacions prvies a cirurgia o colonoscopia o evacuacions suaus en fissures anals, hemorroides o desprs d'operacions rectoanals. 

Gel.
s molt utilitzat en cosmtica com a component hidratant de preparats lquids i cremes, com ara: productes solars i d'afaitat, blsams per a llavis, pomades cicatritzants, mascaretes, tractament d'esquerdes, cremades superficials, etc.

Toxicitat.
Les reaccions adverses de l'loe encara que no molt greus sn moderadament freqents. Predominen les reaccions adverses gastrointestinals: diarrea, dolor abdominal. Rarament es presenten nusees, vmits, clics flatulents, melena.

Tamb sn comunes les reaccions adverses de tipus neurolgic/psicolgic (aparici de dependncia fsica amb l's continuat), hidroelctriques (amb l's continuat s freqent l'aparici d'un desequilibri electroltic amb hipopotasmia, hipocalcmia, hipomagnesmia i hiponatrmia).

Molt rarament hi ha reaccions adverses cardiovasculars, osteomusculars, genitourinaries o endocrines.
  
Observacions. 
Es recomana que l'acbar no se subministri a nens, persones majors ni a dones amb la menstruaci o embarassades. Tampoc als que pateixen hemorroides.

En presncia d'aquests smptomes mai no s'ha de prendre loe: 
 Hipersensibilitat a qualsevol component del medicament.
 Situacions de trnsit gastrointestinal dificultat o impedit, com obstrucci intestinal, oclusi intestinal, estenosi del tracte digestiu, impactaci fecal. L'loe podria produir una obstrucci intestinal a causa del seu efecte laxant.
 Colitis ulcerosa, malaltia de Crohn, sndrome d'intest irritable, apendicitis. L'loe podria produir un empitjorament d'aquestes patologies a causa de l'efecte irritant de les antraquinones sobre la mucosa intestinal.
 Dolor intestinal d'origen desconegut. L'loe podria emmascarar un quadre ms greu si s'utilitza en cas de dolor abdominal d'origen desconegut sense un diagnstic precs.

Referncies bibliogrfiques.
 Font Quer,Po. Plantas Medicinales (El Dioscrides renovado). Crculo de lectores.
 Bruneton, Jean. Farmacognsia (Fitoqumica, Plantas Medicinales). Zaragoza,Segona edici.

Enllaos externs.

 http://dossiers.ub.edu/docs/7746/blocindex.htm;
 http://plantzafrica.com/plantab/aloeferox.htm;
 http://linneo.net/plut/A/aloe_ferox/aloe_ferox.htm;
 http://www.rednaturaleza.com/plantas_doc.asp?p=%C1loe%20(Aloe%20ferox);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149082" title="Vctor Casadess Castao" nonfiltered="369" processed="366" dbindex="60390">
Vctor Casadess Castao (Algaida, 28 de febrer de 1985) s un futbolista mallorqu que juga al Nstic cedit per el Reial Mallorca. Fa 1,80 m i pesa 77 Kg. Ocupa la posici de davanter.

 Biografia .
Va comenar jugant al Mallorca B el 2003 i el 2005 fu el salt al primer equip mallorquinista.

A mitjan temporada 2007-2008, sen va anar cedit al Real Societat ja que no contava massa per Gregorio Manzano. Alla va arribar a jugar varis partits i marcant algun gol.

Al finalitzar la temporada torn al Mallorca, i poc abans del comenament de la temporada 2008-2009 el cediren altre vegada, pero aquest cop al Nstic, haguent refusat oferta del mateix Real Societat per tornarlo a tenir a les seves files.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Fitxa del jugador a la web del Nstic de Tarragona;
 Vctor cercar els minuts a Tarragona a dBalears.cat;
 El Mallorca cedeix a nen Victor al Nstic ;
 El Nstic aconsegueix la cessi del mallorquinista Vctor Casadess a 3cat24.cat;
 Noticia acord cesi al Reial Societat ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149153" title="Llus Sol" nonfiltered="370" processed="367" dbindex="60391">

Llus Sol Padr, alcalde de Santa Coloma de Queralt (1931-1934).
Llus Sol (escriptor), poeta.
Jos Luis Sola, tenor.
Luis Sola Gutirrez, escriptor.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149278" title="Estrella de David" nonfiltered="371" processed="368" dbindex="60392">

L'estrella de David (en hebreu        , Magen David o Mogen Dovid en Hebreu Ashkenazi) tamb anomenat escut de David o segell de Salom, s un smbol consistent en una estrella de sis puntes formades per dos triangles superposats. Es considera el smbol bsic del poble jueu i per aix est present a la bandera dIsrael. El nazisme l'usava sobre un fons groc per assenyalar els jueus com a marca despectiva, prvia a l'holocaust.

Els seus orgens es lliguen al rei David per no est clar el seu significat. Per a alguns s la transformaci d'un signe de Zoroastre anterior, per altres s una mena de carta astral sobre el naixement del rei, i d'altres afirmen que s el dibuix format per les lletres del seu nom.

Enllaos externs.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149304" title="Saint-Just" nonfiltered="372" processed="369" dbindex="60393">


Louis Antonie Leon Saint-Just, (Dcize, Nivre, 25 d'agost de 1767 - Pars, 28 de juliol de 1794), va ser un poltic revolucionari francs. Els seus partidaris el van anomenar l'"arcngel de la Revoluci" i els seus detractors l'"arcngel del Terror"

 Biografia .
Fill de Louis Jean de Saint-Just de Richebourg (1716-1777), un militar condecorat amb l'Orde de Sant Llus, i de Marie-Anne Robinot (1736-1761), germ de Louis-Marie-Anne de Saint-Just de Richebourg i de Marie-Franoise-Victoire de Saint-Just de Richebourg, va estudiar Dret junt amb Jacques-Pierre Brissot i Georges Jacques Danton a Reims. Va robar unes joies a sa mare, i en va ser perseguit per la justcia. Va ser empresonat durant sis mesos a finals de 1786

Aquest episodi va tenir una evident influncia en la redacci del seu poema, a vegades ertic, "Organt", crtica de la monarquia absoluta i de la noblesa. Va participar des del principi en la Revoluci a Pars, tot i que desprs es va traslladar a  Blrancourt per a reunir-se amb la seua famlia. A Blrancourt va aconseguir el grau de tinent coronel de la Gurdia Nacional al juliol de 1789. Aquest contacte amb la poblaci rural li va servir d'aprenentatge poltic, i a partir d'aleshores es va implicar molt en la vida local. Revolucionari radical, va participar en la Festa de la Federaci, l'any 1790, va formar part del dispositiu que va escortar a Llus XVI de tornada, desprs del seu intent de fuga. Va conixer a Robespierre, de qui va esdevenir una de les persones ms prximes. Com en el cas de Robespierre, Saint-Just es va sentir fascinat per la cultura grecoromana (origen de la democrcia i la Repblica) i es va comparar amb Brutus.

Diputat l'any 1791 en l'Assemblea Legislativa, se li va negar el dret a ocupar el seu esc a causa de la seua edat. Va resultar escollit pel departament d'Aisne l'any 1792 en la Convenci i es va unir al Partit de la Muntanya. Prompte es va revelar com un dels principals oradors, tant durant el procs a Llus XVI (durant el qual va pronunciar aquestes frases d'una implacable retrica inspirada en Rousseau: "No s possible regnar de mode innocent", "Tot rei s un rebel o un usurpador") com durant la redacci de la Constituci. La seua vehemncia i el seu incontestable talent retric faran d'ell una de les veus de la muntanya i, desprs, del Comit de Salvaci Pblica, abatent-se sense pietat contra els seus adversaris girondins. Desprs de les diverses conspiracions del rei es va mostrar partidari d'executar a Llus XVI i a la seua esposa Maria Antonieta, que tamb havia recorregut a la seua famlia a ustria per a tractar de derrocar per la fora de les armes el govern revolucionari.

Membre en diverses ocasions del Comit de Salvaci Pblica, se li va comissionar al front dels exrcits, junt amb el seu amic i company en la Convenci Philippe Le Bas, des del 22 d'octubre de 1793 fins mitjan de gener de 1794, en l'exrcit del Rhin. Hi va restablir la disciplina i hi va obtenir el respecte i la consideraci dels soldats, tot i que tamb es va mostrar impassible a l'hora d'executar als dissidents, la qual cosa li va proporcionar reputaci de ser un dels ms radicals en el perode del Terror. Va aconseguir prendre Bitche i alliberar Landau.

De tornada a Pars, va ser un dels protagonistes en la caiguda dels dantonistes i dels hebertistes. 

Va tornar a ser comissionat el 28 d'abril, partidari de l'ofensiva a ultrana, que va acabar amb les victries de Kortrijk i de Fleurus.

En l'anomenada reacci termidoriana, Saint-Just i Robespierre van ser detinguts per les forces contrarevolucionries i reaccionries, representants de la burgesia liberal rica, espantada amb el curs dels esdeveniments. En un moment en qu tots els antics collaboradors de Robespierre van decidir trair-lo, Saint-Just va donar proves inequvoques de la seua integritat i el va recolzar fins al final. Malgrat que el poble de Pars es va alar en armes i va alliberar a ambds, Saint-Just es va negar a organitzar les forces populars. Detingut una altra vegada pels conservadors, en la farsa de judici que es va organitzar, es va negar a respondre a les acusacions que se li imputaven, i va ser executat en la guillotina junt amb Robespierre i els seus partidaris el 10 de Termidor.

 Obres .

 1787 - "Arlequ-Digenes (obra de teatre);
 1789 - "Organt" (poema);
 1791 - "L'esperit de la Revoluci i de la Constituci de Frana";
 1792 - "Sobre la Naturalesa, sobre l'estat civil de la ciutat o les regles de la independncia del govern";
 1794 - "Els fragments d'institucions republicanes";

Enllaos externs.


  Retrat;
  Notes i arxius 1789 1794;

 Bibliografia.
 Madeleine-Anna Charmelot: Saint-Just ou le Chevalier Organ. Ed.Ssame. 1957;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149363" title="Anell" nonfiltered="373" processed="370" dbindex="60394">

Anell sinnim de cercle;
Un anell (joia) s una joia de forma circular ;
Un anell planetari s un disc de matria que envolta alguns planetes, com els anells de Saturn;
Un anell (matemtiques) s una estructura algebraica;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149367" title="Anell (joia)" nonfiltered="374" processed="371" dbindex="60395">

Un anell s una joia en forma circular que es colloca al voltant del dit. Pot ser tamb la forma d'una arracada i penjar-se de l'orella o del nas. En la cultura occidental dna nom a una dels dits de la m, l'anullar (el quart comenant pel polze). Si t un brillant encastat s'anomena solitari.

Sovint l'anell t un significat ms enll de l'ornamentaci, com per exemple l'anell de noces, smbol de comproms al matrimoni. Els bisbes porten un anell adequat al seu crrec. Moltes histries populars i de literatura fantstica giren al voltant d'un anell amb poders mgics. Els exemples ms famosos sn les novelles de J.R.R. Tolkien i l'pera de Richard Wagner. Els motius d'aquesta elecci semblen estar a la seva mida (fcils de portar i amagar) i la seva forma de cercle.

Referncies.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149370" title="Institut Albniz de Badalona" nonfiltered="375" processed="372" dbindex="60396">
L' Institut Albniz de Badalona (en honor a Isaac Albniz) s el nom popular que s'ha perpetuat histricament per a l'escola d'ensenyament secundari de la ciutat.

Els anys (1938 al 1945) estava radicat a Can Pi i Gibert (finca reanomenada "Quinta Elvira" pel rgim franquista) situat a l'Avinguda Mart i Pujol a l'alada de la plaa Oriol Martorell.

Cap al 1945 es va traslladar a Can Bosc.

Els anys cinquanta 1950 va estar radicat a la Casa Agust.

Cap a l'any 1968 es va inaugurar la seva seu actual al Parc Serentill de Badalona.

 Referncies .



 Enllaos externs .

 I.E.S. Albniz de Badalona;
 Xarxa Telemtica Educativa de Catalunya - Cerca Institut Albniz;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149377" title="El coronel Maci" nonfiltered="376" processed="373" dbindex="60397">

El coronel Maci s una pellcula escrita i dirigida per Josep Maria Forn que presenta alguns episodis de la vida de Francesc Maci abans d'esdevenir president de la Generalitat de Catalunya.

Els protagonistes principals sn Abel Folk en el paper de Francesc Maci; Marta Marco que interpreta Eugnia Lamarca, la muller de Maci; Molly Malcolm en el paper d'una periodista irlandesa fictcia que visita Catalunya; i Flix Pons, que interpreta el periodista Maspons.

Argument.

La pellcula narra diversos episodis de la vida de Francesc Maci, comenant el 1905 amb un Maci tinent coronel de l'exrcit espanyol i acabant amb la proclamaci de la Repblica Catalana el 14 d'abril de 1931. La trama comena quan una periodista irlandesa que acaba d'arribar a Catalunya presencia els enfrontaments entre l'exrcit espanyol i el catalanisme, amb episodis com els Fets del Cu-Cut!. Maci no aprova l'actuaci de la guarnici de Barcelona, i aix li comportar enfrontar-se amb els seus superiors de l'exrcit.

Tot i que s'introdueixen personatges de ficci com la periodista irlandesa Elisabeth Joyce, el film presenta la trajectria poltica i personal de Maci a partir dels fets histrics que la van acompanyar.

Enllaos externs.
Pgina oficial de la pellcula;
Triler de la pellcula El Coronel Maci;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149378" title="Tristram Shandy" nonfiltered="377" processed="374" dbindex="60398">

Tristram Shandy s una novella escrita per Laurence Sterne al segle XVIII. Consta de nou volums o llibres en els quals es narra la vida del protagonista homnim. S'ha adaptat al cmic i al cinema.

El protagonista no neix fins a mitj de l'obra. L'acci no pot avanar perqu el narrador s incapa de centrar-se en el que explica i la novella est plenes d'excursos pardics i reflexions intercalades plenes d'humor. Tristram, de fet, apareix noms de forma fuga al llibre, la primera meitat prepara el seu naixement i la segons acaba amb la seva infantesa. No hi ha,doncs, una trama clara sin que la novella s l'acumulaci de digressions i pensaments.

Es considera la primera novella experimental de la histria, avanant-se en segles a les avantguardes o les obres de la deconstrucci. L'autor cita o parodia els grans autors del barroc i la seva poca, entre els quals sobresurten Cervantes i els pares de l'empirisme. La famlia Shandy apareix com un grup de persones obsedides: el pare vol experimentar amb en Tristram nous mtodes educatius i l'oncle est ocupat fortificant el jard per a guerres imaginries. Apareixen tamb l'ingenu capell de la zona. Els temes que toca sn molt variats, des de la influncia del nom i del pas del temps fins a assumptes domstics.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149379" title="Exrcit dels Estats Units d'Amrica" nonfiltered="378" processed="375" dbindex="60399">
L'exrcit dels Estats Units, en angls United States Army, s el principal cos de les Forces Armades dels Estats Units d'Amrica. La seva principal responsabilitat sn les operacions militars terretres. L'any 2007 hi havia 1.055.734 soldats en actiu, que es repertien en 519.472 soldats en actiu a l'exercit regular , 346.288 a la Gurdia Nacional de l'Exrcit (Army National Guard) i 189.975 a la Reserva de l'Exrcit (United States Army Reserve) 

Histria.

 Segle XVIII.

The Continental Army fou creat el 14 de juny de 1775 pel Continental Congress com una fora unificada per lluitar contra el Regne Unit i amb George Washington com a comandant en cap. Tot i no ser un bon estratega, Washington emprearia diferents tctiques per vncer els britnics. Amb la decisiva victria a la batalla de Yorktown, i l'ajuda de Frana, el Continental Army faria retrocedir a l'exrcit britnic, i amb el tractat de Pars, s'aconseguiria la independncia dels Estats Units.

Desprs de la guerra, aquest exrcit fou desarmat, i el nou pais qued en mans de milicians amateurs. De totes maneres, les guerres i conflictes amb els indis promogueren la creaci d'un exrcit entrenat estatunidenc. La primera unitat d'aquest nou exrcit, fou la the Legion of the United States creada el 1791.

 Segle XIX.

La guerra de 1812 (1812-1815), fou el segon gran enfrontament entre els EUA i tropes britnics, i una de les que ms baixes estatunidenques provoca. Durant aquesta guerra, tropes estatunidenques intentaren envair Canad, atac que fou repellit per les tropes britniques que arribaren fins a Washington DC que fou cremada. Una de les victries d'aquesta guerra per les tropes dels EUA fou la reconquesta de Nova Orleans que estava en mans britniques, a mans de Andrew Jackson. 

Entre 1815 i 1860, l'esperit del manifest de pau de la guerra de 1812 marca els moviments de l'exrcit dels EUA, que despla les seves accions a l'oest on provoc la Guerra EUA-Mxic, que consolid el territori dels EUA amb les conquestes de Califrnia, Nevada, Utah, Colorado, Arizona, Wyoming i Nou Mxic. 

El 1861 esclat la guerra de secessi on diferents estats del sud del pas volgueren crear la Confederaci d'Estats d'Amrica (CSA). Precisament, l'atac de tropes de la confederaci sobre posicions de l'exrcit dels EUA a Fort Sumter a Charleston (Carolina del Sud) inici el conflicte. Durant els dos primers anys de guerra, tots dos bndols mantingueren les seves posicions fins que la superior indstria militar del nord permet a les tropes del nord guanyar terreny als rebels, especialment a la batalla de Gettysburg que result decisiva per a la moral del sud. La guerra acab amb la rendici de les tropes del sud, les quals patiren moltes baixes i desercions, l'abril de 1865. 

Acabada la guerra civil, l'exrcit dels EUA es dedic a resoldre per les armes el conflicte existent amb els pobles indis els quals resistiren la invasi que l'exrcit feu al centre del pais. 

L'any 1898, els EUA tingueren la primera victria militar de prestigi internacional quan derrotaren a l'exrcit espanyol a la Guerra de Cuba. En aquesta guerra, on la tecnologia de les tropes estatunidenques era molt superior, moriren molts catalans enrolats en les tropes espanyoles. En aquelles batalles es va inspirar l'havanera El meu avi, que fa referencia a un dels vaixells espanyols que lluitaren contra l'armada dels EUA.

Entre 1898 i 1913, els EUA s'enrolaren a la guerra contra Filipines i en la intervenci en diferents conflictes a l'Amrica llatina que donarien a l'exrcit estatunidenc prestigi internacional.

 Segle XX.

 L'exrcit dels EUA va pendre important relleu internacional durant el segle XX. La seva intervenci tardia a la Primera Guerra Mundial fou decisiva per la victria aliada i la rendici d'Alemanya el 18 de novembre de 1918.

Posteriorment, vindria la segona guerra mundial. Desprs de l'atac japons de Pearl Harbor, l'exrcit dels EUA entraria en combat, tant en el front europeu, on fins el 1941 sols hi havia voluntaris, com en el front pacfic.

 En el front europeu, junt amb l'exrcit britnic i altres aliats, participaria en l'alliberament de l'Europa occidental i el nord d'frica del Tercer Reich. Tropes estatunidenques lluitaren a Itlia contra italians i alemanys, i posteriorment pendrien part en el Dia D. El 6 de juny de 1944, les tropes aliades sota comandament dels EUA i del general Dwight D. Eisenhower llenarien un atac contra la Frana ocupada a les platges de Normandia. Concretament l'exrcit dels EUA tenia com a objectius les platges de Utah i Omaha, aix com assegurar diferents punts estratgics, com el poble de Saint Mere-Eglise que fou conquerida des del aire per les 82 i 101 Divisi Aerotransportada. Posteriorment tropes estatunidenques, participarien en l'alliberament de Pars, resistirien el contratac alemany a la batalla de les Ardenes i entrenarien al sector occidental d'Alemanya.    

Un cop les tropes sovitiques arribarien a Berln i provocarien la caiguda del Tercer Reich, l'exrcit dels EUA es centraria en la guerra del pacfic, on desprs d'una intensa campanya i les bombes de Hiroshima i Nagasaki provocaria la derrota japonesa a l'agost de 1945.

Ms d'un mili de soldats dels EUA perdrien la vida durant les operacions militars del seu exrcit en la Segona Guerra Mundial. .

Entre el 1950 i el 1953, tropes dels EUA participarien a la guerra de Corea sota el paraigues de Nacions Unides. Desprs de diferents avenos i retrocessos en suport de Corea del Sud contra el rgim de Corea del Nord, i sobretot degut a la participaci de la Xina comunista en la guerra donant suport a Corea del Nord, es pactaria un  alto al foc que retornaria l'statuts quo a la pennsula.

Probablement, la guerra que ms dura ha estat pels militars estatunidencs, aix com per la poblaci civil, fou la Guerra del Vietnam. Tot i que tropes dels EUA estaven a Vietnam des de 1959, les hostilitats blliques comenaren per John F. Kennedy l'any 1963, pocs dies abans de morir assassinat a Dallas, en suport a la repblica del Vietnam en contra del rgim comunista establert per Vietnam del nord, la guerra s'allarga fins el 1975 i caus la mort de 58.209 soldats estatsunidencs. 

Durant els anys 80, tot i no haver-hi guerres llargues, les tropes dels EUA participaren en la invasi de dos estats, l'illa de Grenada ordenada pel president Ronald Reagan i la de Panam ordenada per George H. W. Bush.

Un cop a comenaments dels anys 90, la Uni Sovitica desapareixia i la tercera guerra mundial semblava esfumar-se del imaginari collectiu, tropes iraqus de Sadam Hussein invaen un dels aliats dels EUA, Kuwait l'agost de 1990. Aquest fet provocaria l'anomenada Guerra del Golf on tropes aliades sota ordres de Nacions Unides alliberarien Kuwait de les tropes iraquianes.

Durant el mandat de Bill Clinton, l'exrcit dels EUA va bomberdejar posicons iraquianes de forma puntual, i particip en misions de pau ordenades per Nacions Unides a Somlia i l'antiga Iugoslvia.

 Segle XXI.

El segle XXI comen amb l'atac el 11 de setembre de 2001 per part de Al-Qaeda de les torres bessones de Nova York. L'atac en un territori de la OTAN permet al president George W. Bush que els aliats ataquessin l'Afganistan, pas on s'havien refugiat els membres d'Al-Qaeda que havien coms l'atac i el seu lder Osama bin Laden. A pesar de fer fora el govern talib, les tropes estatunidenques no pogueren captura a Bin-Laden ni al lder dels talibans, que escap amb motocicleta.

El 2003, el president George W. Bush assegur que el govern de Saddam Hussein possea armes de destrucci massiva i demanar perms a la ONU per atacar el rgim iraqui. La ONU denega el perms, i alguns estat de la OTAN com Frana o Blgica tamb es negaren a participar en l'atac. Finalment, Bush amb el suport de Tony Blair (Regne Unit), Jos Mara Aznar (Espanya) i Jos Manuel Durn Barrosso (Portugal) i amb la participaci blica de tropes estatunidenques i britniques, invaren l'Iraq i capturaren a Saddam Hussein qui fou entregat per l'exrcit dels EUA a la polcia iraquiana, condemnat a mort i executat el 30 de desembre de 2006. En aquesta guerra, les baixes americanes foren minses, per foren acusats de matar a diferents periodistes, entre ells Jos Couso i Julio Anguita Parrado, el que provoc que el jutge de l'Audincia Nacional, Baltasar Garzn hagi demanat l'extradici dels soldats que provocaren aquestes morts.

Tot i que l'invasi fou rpida, la post-guerra ha estat marcada pels continus atacs que han patit les tropes dels EUA per part de  suicides. Aquests atacs han provocat la mort de ms de 3000 soldats des del final de la guerra.

 Estructura.

El US Army s un dels 5 cossos militars que formen les forces armades estatunidenques, conjuntament amb:

 United States Marine Corps;
 United States Navy;
 United States Air Force;
 United States Coast Guard;


L'estructura militar esta composada per 3 components, una de regular (Regular Army) i dues de reserva, la Gurdia Nacional dels EUA (National Guard) i el United States Army Reserve o exrcit a la reserva. 

La Gurdia Nacional entrena com un cos ms de l'exrcit, per a diferncia del cos regular, quan no est desenvolupant missions federals, resta a les ordres deol governador de l'estat on presten servei. DE totes maneres una ordre presidencial pot federalitzar la Gurdia Nacional contra la voluntat del governor.

Pel que fa a l'exrcit de reserva la majoria de membres de la reserva sn soldats a temps parcial que entrenen un cop al mes, el que es coneix com Battle Assembly i es reuneixen durant 2 o 3 setmanes de forma anual.  

La jerarquia militar dels EUA t a sobre de tot el President dels EUA, qui s el comandant en cap, desprs el secretari d'estat i finalment el secretari de l'exrcit, tots ells de carcter civil. 




L'exrcit dels EUA es divideix en 10 components (Del ms gran al ms petit):


Field Army: Normalment conduit per un general, que sol tenir un elevat nombre de soldats a les seves ordres. ;

Corps: Anteriorment consistien en dues o ms divisions i brigades orgniques de suport. En l'actualitat, s una unitat operacional que pot portar sota les seves ordres un nombre flexible d'unitats modular. El comandant sol ser un tinent general que t a les seves ordres entre 20.000 i 45.000 soldats.

Divisi: Dirigida per un general major, consisteix en 3 brigades de maniobres, una divisi d'artilleria, una divisi de suport, una brigada de suport aeri, una brigada d'enginyers (Tan sols en divisions d'armament pesats) i altres components menors. Fins el desenvolupament del Brigade Combat Team program era la unitat ms petita (10.000-15.000 soldats) amb autosuficincia.

Brigada o grup: Composat per tres o ms batallons i comandat per un coronel o de forma ocasional per un General de brigada. Solen estar composats per dos grups de maniobra, una esquadra de cavalleria i diferents grups de combat (entre els auls hi ha cossos d'enginyers i d'inteligncia militar). Solen estar composats entre 3.000 i 5.000 soldats.

Batall: Consisteix en un grup de entre 2 i 6 companyies i compost de entre 300 i 1000 soldats. La majoria d'unitats s'organitzen de forma interna. La cavalleria s formada per esquadres. Normalment, una esquadra s comandada per un tinent general amb l'ajuda d'un sargent major;

Companyia: Sn bateries d'artilleria o tropes de cavalleria. Consisteix en tres o quatres pilots formats per un grup de entre 100 i 130 soldats. Solen ser comandades per un capit o de forma ocasional per un major ajudat d'un sargent primer. ;

Secci (Platoon en angls): Liderats per un tinent primer ajudat per un sargent de primera classe, les seccions solen estar formades pel lder , el sargent ,un operador de rdio i telfon i per dos o ms escamots.

Escamot (Section en angls): s un grup format per entre 8 i 16 membres liderats per un sargent. ;

Esquadra: Liderada per un sargent o caporal, una esquadra sol tenir entre 4 i 6 soldats.

Equip de tir: Composta de 4 soldats; un lder de tir, un resposanble de les granades, un tirador de rifle automtic i un frantirador. Solen ser liderats per sargents o, en algunes ocasions, per caporals.

Des de 2003, l'exrcit dels EUA anomena a seus membres Soldier (Soldats) com a resultat d'un acord entre els principals caps del mateix. Com ha resultat d'aquest acord, quan es fa referncia a un mem,bre de l'exrcit dels EUA, la paraula Soldier ha d'anar en majscules. 

 Equipament.

 Armes individuals.
 La principal arma que usen els soldats del US Army s un M16  i la seva variant la M4  Carabina.. Opcionalment, tamb s'usa una M9 bayonet.  Un altre dels instruments que s'usen s la granada de 40 mm M203.  

Un altre de les armes ms utilitzades a l'exrcit dels EUA s la  pistola M9 que sol ser usada per la majoria de unitats de combat i suport. Una altre arma usada, tot i que molt menys, s la SIG P226, igual que la M11 i la MK23. 


Vehicles.
L'exrcit dels Estats Units s el primer del mn en assolir una mobilitat del 100% en vehicles a motor i s el que t una major ratio de vehicles per nmero de soldats. Una gran porporci dels pressuposotos militars es destinen a l'adquisici i manteniment de vehicles terrestres.

El vehicle ms usat s el d'alta mobilitat High Mobility Multi-purpose Wheeled Vehicle 
capa de transportar tropes, carga, armes i fer fins i tot d'ambulncia.  Els M1 Abrams sn els principals tancs de l'exrcit   mentre que els M2 Abrams sn els que sol usar l'infanteria   Altres vehicles serien el M3 Bradley, i l'Stryker,, aix com elM113.

 Artilleria.


Les principals armes d'artillera del U.S. Army sn els  M109 Paladin  i els llanadors de mssilsMLRS, montades sobre plataformes.  El foc de protecci per l'infanteria lleugera es proporcionat pels Fire M119 howitzer, i els de 155 mm M777 howitzer.

 Suport Aeri.
A diferncia d'altres cossos de les forces armades, el US Army usa pocs avions d'ales fixes i en canvi molts helicpters. Entre aquests trobem el AH-64 Apache , i el helicpter espia OH-58 Kiowa. Probablement, el ms conegut grcies a Hollywood  s el UH-60 Black Hawk que actua amb el CH-47 Chinook  i el Hughes H-6.

Crew-served weapon systems.

Crew-served weapon systems reben aquest nom perque es necessiten dues o ms persones per usarles i transportarles. Solen haver-hi utensilis com tripodes, plataformes, etc... Probablemet els ms coneguts sn els morters  i els llena granades.

Organitzaci de maniobres de combat.

L'exrcit dels EUA t actualment 10 divisions, a ms a ms de varies unitats independients. El segent ordre de batalla ser efectiu una vegada conclogui el pla de transformaci de l'exrcit, l'any 2009. Cada divisi tindr quatre brigades de maniobres terrestres i inclour com a mnim una brigada d'aviaci a ms a ms d'una brigada d'artillera i una brigada de servei de suport. Depenent de la missi, es poden asignar o afegir brigades adicionals al quartel general d'una divisi.

   1 Divisi Cuirassada, aquarterada a Fort Bliss (Texas);
Quatre brigades a Fort Bliss.

   1 Divisi de Cavallera, aquarterada a Fort Hood (Texas);
Quatre brigades a Fort Hood.

   1 Divisi d'Infanteria, aquarterada a Fort Riley (Kansas);
Tres brigades a Fort Riley i una brigada a Fort Knox (Kentucky).

   2 Divisi d'Infanteria, aquarterada a Camp Red Cloud (Corea del Sur);
Una brigada a Camp Casey (Corea del Sur) i tres Equips de Combat de Brigada Stryker a Fort Lewis, a l'estat de (Washington, EUA).

   3 Divisi d'Infanteria, aquarterada a Fort Stewart (Georgia);
Tres brigades a Fort Stewart i una brigada a Fort Benning (Georgia).

   4 Divisi de d'Infanteria, aquarterada a Fort Carson (Colorado);
Quatre brigades a Fort Carson.

   10 Divisi de Muntanya, aquarterada a Fort Drum (estat de Nova York);
Tres brigades a Fort Drum i una brigada a Fort Polk (Louisiana).

  25 Divisi d'Infanteria, aquarterada a Schofield Barracks (Hawai);
Dues brigadas a Schofield Barracks (una d'infanteria i una Stryker), una brigada Stryker a Fort Wainwright (Alaska), i una brigada a Fort Richardson (Alaska).

   82a Divisi Aerotransportada, aquarterada a Fort Bragg (Carolina del Nord);
Quatre brigades a Fort Bragg.

   101a Divisi Aerotransportada (Assalt Aeri), aquarterada a Fort Campbell (Kentucky);
Quatre brigades a Fort Campbell.

   173 Brigada Aerotransportada, aquarterada a Vicenza (Itlia);

   2n Regiment de Cavalleria (Equip de Combat de Brigada Stryker), aquarterada a Vilseck (Alemanya);

   3r Regiment de Cavalleria Cuirassada, aquarterada a Fort Hood (Texas) ;
 
   11 Regiment de Cavalleria Cuirassada, aquarterada a Fort Irwin (California), serveix com a Fora Contrria en el Centre Nacional d'Entrenament.



Llocs i divises.

Oficials.




Oficials tcnics.




Suboficials.




Tropa.


 Uniforme.

En l'actualitat, el US.Army est dissenyant un uniforme nic, el qual podr camuflar els soldats tant en la lluita en el desert com en terreny urb. Aquest uniforme substituir el tradicional de 3 colors de lluita al desert, que hem pogut veure en les tropes estatunidenques a l'Iraq i el que s'utilitzava en altres conflictes.

Comandaments de l'Estat Major. 


(ltima actualitzaci: 30 d'abril de 2007)

Vegeu tamb.
Condecoracions dels Estats Units;
Referncies.


 Enllaos Externs.

 The US Military ;
 Soldats dels EUA a l'Iraq ;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149385" title="Paula Montal i Forns" nonfiltered="379" processed="376" dbindex="60400">

Santa Mare Paula Montal i Forns de Sant Josep de Calassan (Arenys de Mar, 1799 - Olesa de Montserrat, 1889), fundadora de la Congregaci Filles de Maria, religioses de les Escoles Pies.

De petita sospirava per consagrar-se a Du i ser til a les nimes a travs de l'ensenyana. Aix el 1829 comen el seu apostolat a Figueres amb la seva amiga Agns Busquets, on cre la primera escola de noies (fins aleshores, l'ensenyament de les nenes havia quedat limitat a la costura). 

A comenaments del segle XIX, a Arenys de Mar, hi havia 10 costures (escoles per a nenes), i Paula Montal va veure la realitat educativa de la dona i les poques possibilitats que tenia per accedir a la cultura. El 1842 torn a Arenys de Mar per fundar una escola de les mateixes caracterstiques que a Figueres i, finalment, s'edific l'escola al carrer d'en Cantalagrella nm. 12 (actualment carrer de les Mares Escolpies). Poc desprs trasllad l'escola on s'impartien classes de comer, a ms de msica, pintura, labors, etc. sota el lema Pietat i lletres. De l'antic edifici, que al llarg dels anys s'anava adaptant a les noves necessitats i als estudis nous, actualment noms en resten la faana i la campana que marcava les hores. 

La Mare Paula Montal tamb havia creat escoles a Sabadell, Igualada, El Vendrell, El Masnou i Olesa de Montserrat. De fet, amb la de Sabadell nasqu la congregaci dedicada a l'ensenyament. 

L any 1859 la Mare Paula Montal va arribar a Olesa de Montserrat, on va realitzar la darrera de les seves fundacions en vida. L escola era petita i pobre i s'hi van acollir les filles petites dels obrers, a les que s'admetia de franc, se ls donava de menjar i se ls provea de roba i calat.
En aquest poble, en aquesta escola, meravellada per la senzillesa i humilitat de la gent, la Mare Paula va romandre durant 30 anys, fins a la seva mort el 26 de febrer de 1889.

Les seves despulles reposen davant l'altar de la capella del Convent de les Mares Escolpies d'Olesa de Montserrat.

A la seva mort el 1889, 308 monges i 28 novcies pertanyien a la seva orde, amb 19 centres educatius oberts on s'educava a 3.500 nenes. El 1992, n'hi havia 110 de repartits entre sia, Amrica i Europa, amb 36.000 alumnes.

El 28 de desembre de 1988 fou proclamada Venerable pel Papa. El 18 d'abril de 1993 va ser beatificada per Joan Pau II a Roma. El 25 de novembre del 2001 va ser canonitzada pel mateix Papa.

 Enllaos externs .

 Canonitzaci de la Mare Paula Montal;
 Escola Paula Montal de Figueres;
 Escolpies -- Biografia de Paula Montal;
 Escola Nostra Senyora de Montserrat d'Olesa de Montserrat;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149410" title="Moviment Futur" nonfiltered="380" processed="377" dbindex="60401">
Moviment Futur (en rab:             , Tayyar Al Mustaqbal) s un moviment poltic del Lban dirigit per Saad Hariri, fill de l'anterior primer ministre del Lban mort assassinat, Rafik Hariri.

El moviment s la facci majoritria de la coalici Aliana 14 de Mar, que va guanyar per majoria absoluta a les eleccions parlamentries celebrades el juny de 2005.

Saad Hariri, l'actual lder, ha proms transformar-lo en un partit poltic quan el pas recuperi l'estabilitat i el rgim quedi lliure de lligams religiosos. Una majoria d'aquest suport ve dels musulmans sunnites.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149413" title="Ismael Garca Sarmiento" nonfiltered="381" processed="378" dbindex="60402">


Ismael Garca Sarmiento s un cantant catal nascut el 13 de setembre de 1988.

T dos germans, ms grans, i el seu pare s electricista i sa mare mestressa de casa. Va estudiar cant i solfeig. Els seus cantants preferits sn Luis Miguel, Hammerfall, Metallica, Whitney Houston i de petit, Pimpinela.

L'estil de la seva veu s una barreja de pop internacional i meldiques.

La seva can preferida s  Glory to the brave , de Hammerfall.

 Participaci a Operacin Triunfo 2006/2007 .

GALA 0: Va interpretar el tema d'ECDL "Volver".

GALA 1: Duet junt amb Leo amb la can "Dime que me quieres", de Tequila.

GALA 2: Duet amb Moritz cantant "La casa por el tejado" de Fito y Fitipaldis que, segons el jurat va revolucionar, per no van arribar a encaixar per una setmana de tensions i discusions amb el seu company.

GALA 3: Va fer un duet amb Vanessa la can "What you're made of" de Lucie Silvas. Ho van fer de manera molt sentimental i van conquistar el pblic.

GALA 4: Duet amb Cristina amb una bossanova:"Usted abus" de Maria Creuza. El van proposar per ser expulsat del programa.

GALA 5: Torna el duet d'Isma i Moritz amb "La vida empieza hoy", per totalment diferent.

GALA 6: Aquesta setmana a Isma li va tocar cantar sol amb una can de Maroon 5 "Sunday mornings".

GALA 7: Nou duet amb la potncia de veu, Saray, amb la can "What now my love" de Frank Sinatra.

GALA 8: Ismael repeteix can solista amb "Atrvete", can que el propi director de l'acadmia Kike Santader va composarr.

GALA 9: "Welcome to my life" de Simple Plan .

GALA 10:  La noche me resbala .

GALA 11: Isma va ser eliminat.  El tema : "Te extrao".






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149415" title="Temporada 1969-1970 de la lliga de futbol espanyola" nonfiltered="382" processed="379" dbindex="60403">
L'Atltico de Madrid va trencar la ratxa triumfal del Real Madrid CF. Va tenir un final de temporada molt disputat amb l'Athletic Club de Bilbao, quedant el conjunt madrileny campi a l'ltima jornada guanyant 0-2 al camp del CE Sabadell.

Classificaci general.



Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Resultats.

 Lliga de Campions: Atltico de Madrid,   ;

 Recopa d'Europa: Real Madrid;

 Copa de la UEFA: Sevilla FC, Athletic de Bilbao i FC Barcelona;

 Descensos: Deportivo La Corua,Reial Mallorca i Pontevedra CF;

 Ascensos: Sporting de Gijn, Mlaga CF i RCD Espanyol;

Mxims golejadors.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149417" title="Escalfament" nonfiltered="383" processed="380" dbindex="60404">
L'escalfament s una part essencial de l'activitat fsica. s una serie d'exercicis que es realitzen abans de comenar una activitat en la que es necessiti un esfor superior al normal.

A mesura que fem activitat fsica d'una manera moderada i regular, el nostre cos es va adaptant a l'esfor, de manera que podem anar incrementant la prctica esportiva. Aquesta capacitat d'adaptaci i de resistncia a l'esfor ens evitar patir lesions, per tanmateix sotmetre el mscul al mxim esfor de manera sobtada sempre pot causar lesions. Si realitzem durant 10 o 15 minuts un escalfament muscular a base d'estiraments, petites curses, etc. es garanteix que el mscul s'escalfi i no pateixi cap mal.

Podem definir l'escalfament com a un conjunt d'exercicis efectuats per un esportista abans d'un esfor fsic, destinats a aconseguir un estat fsic ptim. 


Tipus d'escalfament.
General: L'escalfament general s obligatori que es realitzi sempre que es desitgi practicar un esport o d'altre activitat que sotmeti l'organisme a un mnim esfor fsic.
Especfic: D'altre manera, l'escalfament especfic es basa en practicar alguns moviments caracterstics d'una activitat determinada. Els quals dependran de l'esport que es realitzi en cada ocasi. Tamb hem de realitzar l'escalfament al final de fer l'activitat fsica.

Raons per realitzar l'escalfament.
 Evita les lesions durant l'activitat fsica.
 Activa el cor i amb aix millora el bombeig de la sang a tot el cos i tamb la capacitat d'absorci d'aire.
 Millora el rendiment de l'activitat fsica que es realitzar seguidament.

Metodologia.
No sempre s'escalfa igual. Aix s perqu no sempre fem la mateixa activitat fsica desprs de l'escalfament. Quan el jugadors de bsquet fan l'escalfament abans d'un partit, desprs de crrer una estona i d'estirar els msculs dels braos, han de fer llanaments a cistella i saltar per agafar alguns rebots. Si hem de jugar un partit de waterpolo, hem d'exercitar sobretot les extremitats superiors i nedar una bona estona. Per tamb hem de calentar les altres parts del cos. Hi ha dos tipus d'escalfaments: l'escalfament general (al que tothom fa ms o menys els mateixos exercicis) i l'ecalfament especfic, que est comps per uns tipus d'exercicis determinats segons l'activitat fsica que es realitzi desprs.

Tipus d'exercicis.
Els exercicis globals, en els quals interv la major part del cos. Un exemple d'aquest tipus d'exercici s la carrera.

Els exercicis de mobilitzacions articulars, que sn per moure les articulacions. Per exemple: quan fem rotar els turmells a l'escalfament de la classe d'Educaci Fsica.

Els exercicis d'estirament dels msculs principals del cos, com, per exemple, agafar-se el peu dret amb la m esquerra per darrera l'esquena i estirar. D'aquesta manera estirarem els msculs que hi han a la part del fmur.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149422" title="Primera divisi espanyola 1970/71" nonfiltered="384" processed="381" dbindex="60405">
Classificaci general.





Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Resultats.
 Copa d'Europa: Valncia CF ;

 Recopa d'Europa: FC Barcelona;

 Copa de la UEFA: Celta de Vigo, Athletic de Bilbao, Atltico de Madrid, Real Madrid;

 Descensos: Real Zaragoza i  Elx CF;

 Ascensos: Betis, Burgos CF, Deportivo de La Corua i Crdoba CF;

Mxims golejadors.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149427" title="Riu Paraguai" nonfiltered="385" processed="382" dbindex="60406">



El riu Paraguai (ro Paraguay en espanyol i rio Paraguai en portugus) s un gran riu del centre-sud de Sud-Amrica, que cursa pel Brasil i el Paraguai, a voltes molt proper a la frontera entre el Brasil i Bolvia, i que tamb fa de frontera natural entre el Paraguai i l'Argentina.  T una llargria d'uns 2.550 kilmetres, contats des de les seves fonts -a l'estat brasiler de Mato Grosso- fins a la seva desembocadura en el  riu Paran, al nord de Corrientes. 

 Curs .
El riu neix a Diamantino, al Mato Grosso, Brasil.  Descendeix cap al sud-oest, passant per la ciutat brasilera de Cceres.  A partir d'aquest punt el seu curs discorre ms aviat cap el sud , fins als aiguamolls de Pantanal, la ciutat de Corumb, i llavors prop de la frontera entre el Brasil i Bolvia, sempre en el costat brasiler.  

Des de la ciutat de Puerto Bahia Negra, Paraguai, el riu forma la frontera entre aquest pas i el Brasil al llarg de 220 kilmetres, abans d'unir-se amb el riu Apa.  

El riu inicia una llarga i subtil corba cap el sud-sud-est abans de prosseguir en un curs ms orientat cap el sud-sud-oest, dividint el pas del Paraguai en dues meitats: la regi del Gran Chaco a l'oest, una extens territori semi-rid i molt poc habitat; i les regions boscoses de l'est, que compten amb el 98% de la poblaci del pas. 

Desprs de crrer durant 400 kilmetres pel bell mig del Paraguai, en la confluncia amb el riu Pilcomayo i deixant enrere la capital del pas, Asuncin, el riu forma la frontera amb l'Argentina, fluint en general en direcci sud-sud-oest durant 275 kilmetres ms, arribant a la seva desembocadura en el riu Paran.


 Recursos .

s el segon riu ms gran dels de la conca del Riu de la Plata.  A diferncia dels altres grans rius de la conca del Paran, el Paraguai no presenta cap presa hidroelctrica, essent per tant navegable en un tram fora considerable, noms per darrera de l'Amazones en termes de navegabilitat en el continent.  Aix el fa una important ruta comercial, proveint amb una estratgica sortida a l'oce Atlntic al Paraguai i Bolvia.  

Tamb s important per la pesca que s'hi practica, principal sustent de les nombroses classes camperoles menys afavorides. Les riuades estacionals forcen sovint a que aquests camperols hagin d'abandonar les seves barraques i desplaar-se cap a zones controlades a tal efecte per l'exrcit.

 Controvrsia .

Tot i que es tracta d'un fet practicament ignorat pels mitjans internacionals, el Pantanal s  actualment l'ecosistema d'aiguamolls ms gran del mn, i depn exclusivament de les aiges aportades pel Paraguai.  

Les recanalitzacions practicades en el riu ja han significat un greu impacte ecolgic en els aiguamolls, i la controvrsia s present per tal d'aturar els projectes de noves recanalitzacions.

 Enllaos externs .
Hidrovia Website ;
Drainage Plan Will Devastate S. American Rivers, Groups Say   Article del National Geographic News, 31 de juliol de 2003;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149431" title="Primera divisi espanyola 1971/72" nonfiltered="386" processed="383" dbindex="60407">
Classificaci general.




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Resultats.

 Copa d'Europa: Real Madrid  ;

 Recopa d'Europa: Atltico de Madrid;

 Copa de la UEFA: Valencia CF, UD Las Palmas, FC Barcelona;

 Descensos: Sevilla FC, Crdoba CF i CE Sabadell;

 Ascensos: Real Oviedo, Real Zaragoza i CD Castelln;

Mxims golejadors.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149434" title="Primera divisi espanyola 1972/73" nonfiltered="387" processed="384" dbindex="60408">
Classificaci general.




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Resultats.

 Copa d'Europa: Atltico de Madrid ;

 Recopa d'Europa: Athletic de Bilbao;

 Copa de la UEFA: Real Madrid, RCD Espanyol, FC Barcelona;

 Descensos: Betis, Burgos CF i Deportivo de La Corua;

 Ascensos: Racing de Santander, Real Murcia i Elx CF;

Mxims golejadors.



Porter menys golejat.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149438" title="Primera divisi espanyola 1973/74" nonfiltered="388" processed="385" dbindex="60409">
Classificaci general.




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Resultats.

 Lliga de Campions: FC Barcelona ;

 Recopa d'Europa: Real Madrid;

 Copa de la UEFA: Atltico de Madrid, Real Sociedad, Real Zaragoza;

 Descensos: Real Oviedo, Racing de Santander i CE Castell;

 Ascensos: Betis, Hrcules CF i UD Salamanca;

Mxims golejadors.



Porter menys golejat.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149439" title="Acomiadament" nonfiltered="389" processed="386" dbindex="60410">
L'acomiadament s l'acci a travs de la qual un empresari dna per acabat unilateralment un contracte de treball amb el seu treballador. 

Efectes de l'acomiadament.
Per a determinar l'efecte de l'acomiadament, s'ha de distingir prviament el tipus d'acomiadament:

 Acomiadament procedent: Est emparat en alguna causa que la llei i, en el seu cas, el contracte firmat, considera suficient com per a resoldre unilateralment la relaci. En aquest cas, el treballador no pot exigir indemnitzaci alguna.

 Acomiadament improcedent: L'acomiadament no t causa, o aquesta causa no est contemplada en la llei o, en el seu cas, en el contracte firmat entre les parts. El treballador normalment pot exigir una indemnitzaci per aquest acomiadament, que dependr de la legislaci aplicable.

 Acomiadament nul: A vegades, certes legislacions entenen que l'acomiadament per certes causes s nul. Per exemple, a Espanya s'entn que s nul l'acomiadament per causa d'embars i a Xile si no s'han pagat les cotitzacions de seguretat social. En aquest cas, el treballador pot exigir, o b una indemnitzaci, o b la seva readmissi amb efectes retroactius (cobrant el sou integre com si mai hagus estat acomiadat).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149440" title="Morfema" nonfiltered="390" processed="387" dbindex="60411">
Un morfema, tamb anomenat formant o monema s la unitat mnima significativa de la primera articulaci o divisi del signe lingstic: el mot. El morfema s, doncs, la unitat mnima indescomponible en l'aspecte sincrnic i que expressa els diversos accidents i altres elements gramaticals de relaci d'inventari en cada llengua. Ms informalment un morfema s una classe d'equivalncia de seqncies de fonemes o d'alteracions sistemtiques de la forma fonolgica d'un mot per expressar una relaci gramatical o un canvi de sentit sistemticament. La realitzaci concreta d'un morfema es denomina morf, i un morfema s el conjunt de morfs de funci equivalent. En la majoria de les llenges els morfs prenen la forma d'afixos (sufixos, prefixos i rarament, infixos), encara que tamb existeixen les alteracions a l'arrel com ara els allargaments, els canvis tonals, les reduplicacions, les relacions pardigmtiques i altres procediments abstractes. Quan els morfs sn afixos s gaireb sempre possible segmentar el mot en els seus formants bsics, encara que en algunes llenges en qu els morfs es realitzen amb procediments aliens a l'afixaci, aix pot ser impossible. 

Un mot est compost per dues classes de morfemes: el lexema i el gramema.

Lexema.
En totes les llenges, independentment dels procediments morfolgics que posseeixi, en un mot, s'hi pot identificar un morf bsic: una seqncia de fonemes bsics que defineixen el camp semntic i, sovint, fins i tot el significat referencial del mot o de l'expressi. Aquesta unitat bsica a la qual s'afegeixen altres morfemes es coneix com a lexema o arrel. 

Aquest lexema s tcnicament un morf, per, en sser l'nic integrant de la seva classe d'equivalncia, sol sser classificat com a morfema. En moltes llenges els lexemes constitueixen gaireb sempre l'nica pea invariable, autnoma i amb el significat referencial ms complet. En les llenges que fan s d'altres procediment morfolgic a ms de l'afixaci i l'adici de desinncies, la forma bsica del lexema podria no ser determinable inequvocament. En la majoria de les llenges el lexema s una seqncia fixa d'uns pocs fonemes que no varia encara que se'l afegeixin nous morfs per crear-ne significats derivats. Tanmateix, en les llenges amb morfs que no sn afixos, com ara les llenges semtiques els lexemes sn "esquelets" de dues o tres consonants entre les quals s'hi insereixen vocals. Aquestes vocals entren en forma de esquelets paradigmtics i sn exemple de morf discontinu (i en aquest tipus de llenges el lexemes tamb sn, de fet, discontinus, s a dir, no formen una seqncia de fonemes consecutius). 

Els lexemes formen la major part del lxic d'una llengua. El seu nombre s sempre molt superior al dels gramemes, i, en principi, es consideren una classe oberta. s a dir, formen un conjunt susceptible de ser ampliada amb nous prstecs lxics o d'altres procedimients creatius per designar nous conceptes o realitats. 

Alguns exemples de lexemes en la llengua catalana sn:
Mot: nena, lexema: nen-
Mot: utilitzar, lexema: util-

Gramema.
Els gramemes, o morfemes gramaticals, sn les unitats que constitueixen la part variable del mot i sn les responsables d'expressar les relacions gramticals i que no alteren el significat referencial bsic d'un mot. Sovint, no son autnoms, i llur aparici no s facultativa ans sn regulades per restriccions gramaticals. Aquests morfemes expressen relacions o accidents gramaticals com ara: 
 el nombre gramatical;
 el gnere gramatical;
 el cas gramatical;
 el temps verbal;

Els gramemes derivatius.
Els gramemes derivatius o morfemes gramaticals derivatius, tamb anomenats afixos, sn formants facultatius responsables de formar els significats compositius i els conceptes derivats del significat bsic. Alguns exemples en sn: 
 els deverbatius: que permeten designar l'agent, pacient, tema o lloc d'una acci verbal;
 els verbalitzadors: que permeten designar accions verbals relacionades amb objectes o lexemes que designen ens concrets;
 els derivatius nominals: que permeten expressar relacions semntiques sistemtiques entre dos tipus de referents;
 els derivatius verbals: que permeten construir predicacions verbals a partir del significat de les predicacions verbals ms primitives o simples. ;

Segons la seva posici respecte al lexema existeixen tres tipus de morfemes gramaticals derivatius: 
 El sufix: es posa desprs de l'arrel o lexema i abans del morfemes gramaticals dependents, pot canviar la categoria gramatical del mot o el gnere dels substantius i sn tnics, s a dir, porten l'accent del mot. Per exemple: en el mot agradable, el sufix -able transforma el verb "agradar" en adjectiu; en el mot tranquilament, el sufix -ment, transforma l'adjectiu en adverbi; en el mot nena, el sufix -a.
 El prefix: precedeix l'arrel o lexema. Sovint sn tons i posseeixen significat. Si porten accent es coneixen com a prefixoides o prefixes propers als lexemes. Alguns exemples en sn: en el mot infranquejable, el prefix in-, t un significat de negaci o privaci; en el mot monosillbic, el prefixoide mono- t un significat de "nic" o "noms un". ;
 L'infix: es posa entre els prefixos i el sufixos per evitar la cacofonia entre dos sons i les homonmies. Sn tones i no posseeixen significat. Molts d'ells tamb funcionen com a sufixos, per no conserven cap significat percetible. ;

Gramemes flexius.
Els gramemes flexius sn formants constitutius que es troben al final del mot. La informaci que porten s de tipus gramatical, com ara el gnere, el nombre de la persona, el mode, etc. Per exemple: en el mot nens, el morfema s indica el nombre (plural). 

Altres morfemes.
Morfemes lliures o independents.
Els morfemes lliures o independents no s'uneixen a cap lexema per confereixen de significat gramatical als mots amb els que s'associen. Els determinants, les preposicions, i les conjuncions poden ser morfemes lliures. La majoria d'aquests sn tons. Per exemple, un article s un morfema flexiu per independent del substantiu. 

Morf zero.
Article principal: Morfema zero;
El morf zero s la mancana de realitzaci formal que caracteritza determinats morfemes. En el catal, aquest s el cas de la majoria dels substantius masculins singulars; per exemple: el substantiu nen cont morfs zeros que determinen el gnere (mascul) i el nombre (singular), encara que no sn fnics. L'absncia del contingut fnic com a relaci, facilita l'anlisi morfolgic i sistemtic; encara que un morfema no tingui cap realitzaci fnica no impedeix que sigui considerat un membre de ple dret de la classe d'equivalncia que forma el morfema sobre la base de les relacions paradigmtiques sistemtiques. 




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149442" title="Primera divisi espanyola 1974/75" nonfiltered="391" processed="388" dbindex="60412">
La temporada 1974-1975 de Primera divisi va ser la lliga nmero 44 de la mxima competici nacional. Va ser la setzena lliga pel Real Madrid Club de Ftbol.

Va ser la primera lliga pel nou entrenador del conjunt blanc, el iugoslau Miljan Miljanic, i de jugadors com Paul Breitner o Jos Antonio Camacho. L'equip madrileny va esdevenir campi cinc jornades abans de finalitzar el campionat.


Classificaci general.




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Resultats.

 Lliga de Campeones: Real Madrid;

 Recopa d'Europa: Atltico de Madrid;

 Copa de la UEFA: FC Barcelona, Real Sociedad, Real Zaragoza;

 Descensos: Celta de Vigo, Mlaga CF i Real Murcia;

 Ascensos:  Real Oviedo, Racing de Santander i Sevilla FC ;


Mxims golejadors.



Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149445" title="Primera divisi espanyola 1975/76" nonfiltered="392" processed="389" dbindex="60413">
Classificaci general.




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts


Resultats.

 Lliga de Campions: Real Madrid;

 Recopa d'Europa: Atltico de Madrid;

 Copa de la UEFA: FC Barcelona, RCD Espanyol, Athletic de Bilbao;

 Descensos: Real Oviedo, Granada CF i Sporting de Gijn;

 Ascensos:  Celta de Vigo, Mlaga CF i Burgos CF;

Mxims golejadores.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149446" title="Primera divisi espanyola 1976/77" nonfiltered="393" processed="390" dbindex="60414">
Classificaci general.




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Resultats.

 Lliga de Campions: Atltico de Madrid;

 Recopa d'Europa: Betis;

 Copa de la UEFA: FC Barcelona, UD Las Palmas, Athletic de Bilbao;

 Descensos: Real Zaragoza, Mlaga CF i Celta de Vigo;

 Ascensos:  Cdiz CF, Sporting de Gijn i Rayo Vallecano ;


Mxims golejadors.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149451" title="Primera divisi espanyola 1977/78" nonfiltered="394" processed="391" dbindex="60415">
Classificaci general.




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Resultats.

 Lliga de Campions: Real Madrid;

 Recopa d'Europa: FC Barcelona;

 Copa de la UEFA: Valencia CF, Sporting de Gijn, Athletic de Bilbao;

 Descensos: Betis, Cdiz CF i Elche CF;

 Ascensos:  Huelva, Real Zaragoza i Celta de Vigo;

Mxims golejadors.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149452" title="Spritz" nonfiltered="395" processed="392" dbindex="60416">


El spritz s un aperitiu alcohlic les arrels histriques del qual es remunten als temps de la dominaci austro-hongaresa de l'rea de Trieste, al nord d'Itlia. En la seva forma ms tradicional s una barreja d'aigua carbonatada i vi (negre o blanc). Sembla que el soldats de l'Imperi Austrac hi van jugar un paper important, en rebaixar amb aigua els vins del Vneto, d'alta graduaci alcohlica. En el transcrrer dels anys, el consum d'aquesta beguda rpidament es va difondre a les altres ciutats del Vneto, del Fril   Vencia Jlia i del Trentino.

No hi ha una composici unvoca pel spritz, sin diverses variants desprs interpretades lliurement pels cambrers. Un denominador com entre les variants existents s la presncia de vi blanc sec i la soda que, quantitativament, han de tenir almenys unes proporcions del 40% i el 30%; el 30% restant ve completat amb les ms variades tipologies de begudes alcohliques, amb la regla no escrita de preservar sempre una coloraci vermella pel cctel. La graduaci alcohlica -per tant- s variable, per sol estar al voltant dels 15.

A Pdua i a Vencia el spritz es prepara barrejant-li Campari, Aperol o Cynar a la base de prosecco i soda, i afegint-li una rodanxa de llimona, de taronja o una oliva, i glaons.

Al Vneto el spritz constitueix un autntic ritual popular que a partir de mig mat segueixen joves i vells. s indubtablement l'aperitiu ms consumit, un impuls per a la vida social i un smbol de l'espurnejant atmsfera ciutadana. 

Alguns dels llocs on s ms consolidat el ritual del spritz sn la Piazza delle Erbe a Pdua, el Campo Santa Margherita a Vencia, la Piazza delle Erbe a Verona, la Porta San Tomaso a Treviso, i la platja del Faro a Jesolo Lido, Piazza Matteotti a Udine, Piazza delle Erbe i Piazza dei Signori a Vicenza, Piazza Unit a Trieste, Piazza Libert i Ponte Vecchio a Bassano del Grappa, Piazza Giorgione a Castelfranco Veneto, Loggia dei Grani a Montebelluna, al Centrale d' Asolo, Corso Italia a Cortina d'Ampezzo, Piazza Cima a Conegliano Veneto


 Enllaos externs .
Recepta a wikibooks .
Article Campari ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149454" title="Diada del 25 d'abril de 2007" nonfiltered="396" processed="393" dbindex="60417">

Per la diada del 25 d'abril de 2007 es van commemorar els 300 anys de la desfeta d'Almansa (1707), i per tant, l'inici de l'ocupaci del Regne de Valncia, a mans de les tropes borbniques (Guerra de Successi). Per dret de conquesta, la Corona de Castella va abolir els furs concedits fins el moment essent imposats els Decrets de Nova Planta.
El 25 d'abril no est considerat institucionalment com a dia festiu, motiu pel qual es commemoren la majoria d'esdeveniments el dissabte ms proper. Per a la diada de l'any 2007, es va triar el 5 de maig en tant que el dissabte ms proper queia en 28 d'abril i es temia una poca mobilitzaci ciutadana per coincidir en el pont del dimarts 1 de maig.  

Aplec d'Almansa.
Pas Valenci: 24 d'abril, 24h (Encesa de llums)

Els actes organitzats al voltant del 25 d'abril, van iniciar-se per la matinada amb la culminaci del projecte "Ac Estem", iniciativa engegada per l'Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida per recordar els 300 anys de la batalla. La proposta consistia en l'encesa de llums elctrics, fanals, espelmes, llanternes, tubs fluorescents o altres estris lluminosos, des dels punts ms alts possibles de la geografia just a les 12h de la nit del 24 d'abril. Durant els cinc minuts que ha durat l'acte, centenars de llums s'han encs per recordar la desfeta a Almansa, i la conseqent prdua de llibertats.

Pasos Catalans: 25 d'abril (Jornada de lluita)

Parallelament, la "Campanya 300 anys", iniciativa unitria de l'Esquerra Independentista, va decretar el mateix dia 25 d'abril com a jornada de lluita amb actes descentralitzats arreu del Pasos Catalans. 

Almansa: 28 d'abril, 12h (Acte poltic i concert)

Tres dies desprs, la "Campanya 300 anys" va aglutinar ms de 200 persones a les proximitats d'Almansa en un dia d'aplec marcat per les altes temperatures. En ell s'hi van dur a terme parlaments, actuacions musicals, demostracions de cultura popular, i la collocaci d'un memorial de l'acte i la campanya. La jornada va comptar amb les actuacions de Pep Gimeno "Botifarra", Miquel Gil, Verdcel, Cesk Freixas i la colla de Muixeranguers de Benimaclet. Segons els organitzadors, un helicpter de la Gurdia Civil va sobrevolar la zona diverses vegades amb una clara actitud intimidatria respecte a les assistents a l'acte.

Actes de Diada.
Xtiva: 5 de maig, 12h Pl. de Bous (Manifestaci)

Les organitzacions Endavant, CAJEI i Maulets han convocat a Xtiva una manifestaci per reclamar la independncia dels Pasos Catalans.

Valncia: 5 de maig, 18h Pl. Sant Agust (Manifestaci)

Any darrere any, es considerada la cita ms important de la diada, en la qual s'apleguen nombrosos collectius poltics, culturals, sindicals i estudiantils per reivindicar pels carrers un major grau d'autodeterminaci del Pas Valenci. La convocatria s a les 18h a la Plaa St. Agust, a Valncia.

Valncia: 5 de maig, 21h Pl. Prquing Campus Tarongers (Concert)

Acabada la manifestaci, ACPV va organitzar al prquing del Campus de Tarongers de la Universitat de Valncia un concert de cloenda de la diada sota el nom "300 anys de lluites i canons" compost de dos escenaris que s'alternaren al llarg de la nit. El concert va comenar pocs desprs de les 21h del vespre, amb l'actuaci musical d'Al Tall, Obrint Pas, Miquel Gil, La Gossa Sorda, Feliu Ventura, Sva-ters, L'Ham de Foc, Soul Atac, Pep Gimeno "Botifarra", Gtaca, Verdcel, Voltor, Sergi Contr i Pau Alabajos, i Orxata Sound System, entre ms. Al final del concert tots els grups van tocar peces populars valencianes de forma conjunta i van finalitzar l'acte amb el .

Enllaos externs.
Plataforma Volem TV3 al Pas Valenci;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149455" title="La Rosaleda de Bages" nonfiltered="397" processed="394" dbindex="60418">

La Rosaleda de Bages s una urbanitzaci que pertany al municipi de Sant Fruits de Bages.

Est situada al sud oest del terme municipal de Sant Fruits de Bages, i a 2 km aproximadament de Manresa. 

La Rosaleda est creixent en habitants a causa de les tantes cases que s'hi estan construint. 

Hi ha un local social, adaptat per realitzar-hi activitats diverses, una benzinera, que a ms a ms cont un petit supermercat, un restaurant, situat al costat de la benzinera i anomenat igual que la urbanitzaci, un cmping, situat ms enll dels camps que rodegen la Rosaleda i una Associaci de Vens. 

Actualment s'est construint, just al costat, l'ampliaci del polgon del Grau. 

 AAVV La Rosaleda .

L'Associaci de Vens La Rosaleda s una associaci molt activa que realitza diverses activitats pels vens i contribueix a gestionar la urbanitzaci per tal que aquesta tingui tots els recursos per ser una urbanitzaci de qualitat. Publica mensualment el "Butllet Informatiu AAVV La Rosaleda".

Entre les activitats que organitza aquesta associaci destaquen la Festa Major de La Rosaleda, que inclou Sant Joan, la Festa de Nadal, en qu s'organitza un concurs de decoraci de cases i el Pare Nadal reparteix regals als nens i la Castanyada/Halloween, a finals d'octubre.

 Enllaos externs . 
 Pgina web AAVV La Rosaleda;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149456" title="Primera divisi espanyola 1978/79" nonfiltered="398" processed="395" dbindex="60419">
Classificaci general.




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts


Resultats.

 Lliga de Campions: Real Madrid;

 Recopa d'Europa: Valencia CF;

 Copa de la UEFA: Atltico de Madrid, Sporting de Gijn, Real Sociedad;

 Descensos: Celta de Vigo, Racing de Santander i Huelva;

 Ascensos:  AD Almera, Mlaga CF i Betis ;

Mxims golejadors.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149459" title="The Legend of Zelda: Phantom Hourglass" nonfiltered="399" processed="396" dbindex="60420">

The Legend of Zelda: Phantom Hourglass (            , Zeruda Densetsu Mugen), en catal:"El Rellotge de Sorra Fantasma" es el ttol del primer episodi de la saga The Legend of Zelda per Nintendo DS. Fou presentat en la Game Developers Conference (San Francisco), pel president de Nintendo, Satoru Iwata.

 Dates .

Aquesta novetat fou presentada per Satoru Iwata, president de Nintendo, el dia 23 de mar de 2006 en la Game Developers Conference, en San Francisco. El joc es caracteritza per presentar un estil grfic 3D amb la tcnica del Cell shading o Toon Rendering, utilitzant el motor de The Legend of Zelda: The Wind Waker, del que es la segona part directa, per amb una mescla del sistema de cmeres dels Zelda tradicionals i dels mes nous. Link, acompanyat novament per una fada guardiana, viatjar per terra i mar fent s de noves habilitats que el jugador podr executar amb la pantalla tctil de la consola (per resoldre certs puzles o tresar la trajectria d un bumerang, per exemple), les mximes novetats del videojoc per estrenar. 

M entres se observa l acci principal i s interactua amb l entorn en la pantalla inferior tctil de Nintendo DS, en la superior es podran contemplar mapes i mens. Tanmateix, en ocasions en les dues pantalles intercanvien els seus  rols momentniament per poder realitzar certes accions. Se han vist en les imatges i en el primer vdeo mostrat masmorres, boscos e incls viatges en vaixell.

Ms  tard, en el E3 2006, s present un nou vdeo, en el que varem veure el control de Link, i s observ una demo en la que aquest feia combos contra enemics i aconseguia diversos objectes. A ms s mostra un vdeo amb el mode multi jugador, podat "Pac-man", ja que aquest mode es un aspecte semblant a aquell joc de las recreatives. Poc  ms se coneix prop d aquest ttol, que est sent desenrolat per Eiji Aonuma i el equipo que particip en el aclamat i tamb controvertit The Legend of Zelda: The Wind Waker. S  espera que surti a la venta en estiu del 2007. Tot i aix, encara a aquestes altures, es una data sense confirmar.

 Historia .

Aquest joc comen quant  acaba The Legend of Zelda: The Wind Waker, on Link, l Heroi dels Vents, i descendent de lHeroi del Temps, derrot al malvat Ganondorf. Aquest joc acabava amb Tetra (Zelda) i Link buscant una nova terra on fundar-hi  un nou Regne d Hyrule, ja que aquest fou inundat pel Rei d Hyrule, perqu Ganon no s apoders d aquest. S'aventuraren en el seu viatge i en una densa boira es troben un vaixell aparentment abandonat. Tetra va sola a inspeccionar-lo i Link, tement i comproms que aquesta li passa-hi una desgracia, va al vaixell misteris. Al final, Link cau del vaixell i naufraga en una illa. En aquest, Link tractar de buscar-los de nou anant d illa en illa amb un nou vaixell. (Est confirmat que no utilitzar el Mascar Vermell, i que aquest no apareixer).

Segons les declaracions de Eiji Aonuma: No es Ganondorf  probablement el malvat que tornar en Phantom Hourglass. No obstant abans de la seva derrota sofria en The Legend of Zelda: The Wind Waker, la seva maldat es dispers per ms enll del mar vist en The Wind Waker. Tamb afirma que el simptic Mascar Vermell, o conegut com Daphnes Nohansen Hyrule, no apareixeria en aquesta segona part.

 Vdeos .

Primer Triler de The Legend of Zelda: Phantom Hourglass;

Vdeo gravat directament en la GDC.;

Vdeo gravat directament del E3 2006: Mode Multijugador.;


 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149462" title="Llierca" nonfiltered="400" processed="397" dbindex="60421">

El Llierca o Llerca s un riu de Catalunya, afluent pel marge esquerre del Fluvi. T una orientaci nord-sud i la seva vall s la principal via d'entrada a la sub-comarca de l'Alta Garrotxa. Neix a la collada de Sant Pau de Segries, al Ripolls, no massa lluny del Capsacosta, voreja tota la vall del Bac i desprs transcorre per la vall d'Oix (actualment se l'anomena riera d'Oix. Al peu del Bestrac rep la riera de Beget i a pocs quilmetres desprs, la riera de Sant Aniol d'Aguja. Aquest riu ha servit per marcar la majoria de lmits entre les poblacions de Tortell, Montagut i Oix i Sales de Llierca.

El riu t la pecularietat geolgica de perdre bona part del seu cabdal poc abans d'arribar a la seva desembocadura a travs d'una srie de corrents subterrnies que desguassen dins del llac de Banyoles. Produint-se, aix, un inusual trasvassament natural d'aigua de la conca del Fluvi a la del Ter. Malgrat tenir un rgim molt irregular, quan hi han pluges fortes el riu augmenta molt el seu cabal, on alguns casos supera el passalls de la carretera de Tortell a Montagut i Oix.

Dins del terme municipal de Tortell, i seguint la carretera que porta al nucli de Sadernes, trobem un pont romnic molt caracterstic pel qu fa la seva constituci i la seva edat.

Afluents principals.
Riera de Sant Aniol;
Riera de Beget;

Termes municipals que discorre el curs fluvial.
Sant Pau de Segries;
Vall de Bianya;
Montagut i Oix;
Sales de Llierca;
Tortell;
Argelaguer;
Sant Jaume de Llierca;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149468" title="Primera divisi espanyola 1979/80" nonfiltered="401" processed="398" dbindex="60422">
Classificaci general.




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Resultats.

 Lliga de Campions: Real Madrid;

 Recopa d'Europa: Valncia CF;

 Copa de la UEFA: FC Barcelona, Sporting de Gijn, Real Sociedad;

 Descensos: Rayo Vallecano, CD Mlaga i Burgos CF;

 Ascensos:  Valladolid, Real Murcia i Osasuna ;


Mxims golejadors.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149469" title="Primera divisi espanyola 1980/81" nonfiltered="402" processed="399" dbindex="60423">
Classificaci general.



Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts


Resultats.

 Lliga de Campions: Real Sociedad;

 Recopa d'Europa: FC Barcelona;

 Copa de la UEFA: Valencia CF, Atltico de Madrid, Real Madrid;

 Descensos: Real Murcia, UD Salamanca i UD Almera;

 Ascensos:  CD Castelln, Cdiz CF i Racing de Santander;

Mxims golejadors.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149471" title="Primera divisi espanyola 1981/82" nonfiltered="403" processed="400" dbindex="60424">
Classificaci general.




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts


Resultats.

 Lliga de Campions: Real Sociedad;

 Recopa d'Europa: Real Madrid;

 Copa de la UEFA: Valncia CF, Athletic de Bilbao, FC Barcelona, Betis;

 Descensos: Hrcules CF, CD Castell i Cdiz CF;

 Ascensos:  UD Salamanca, Celta de Vigo i Mlaga CF;

Mxims golejadors.



Porter menys golejat.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149472" title="Sant Pere de l'Ar" nonfiltered="404" processed="401" dbindex="60425">
Sant Pere de l'Ar o Sant Pessela, s una entitat de poblaci del municipi de Calonge de Segarra, a la comarca de l'Anoia. Al cens del 2006 s'hi comptabilitzaven 16 habitants.


En mig d'una plana frtil trobem un petit nucli format per l'esglsia i un parell de carrers. Destaquen un pedr-oratori i l'esglsia romnica de Sant Pere de l'Ar.

L'esglsia, documentada des del 1038 i consagrada el 1147, s una obra romnica molt simple, formada per una sola nau i absis semicircular a llevant i campanar d'espadanya amb doble obertura modificat.
La nau reb llum de tots els costats amb finestres de doble esqueixada, coronades amb arcs de mig punt adovellats. Conserva en l'absis un fris d'arcuacions cegues extremadament curtes.

Ha sofert diverses remodelacions durant els segles XVIII i XIX, moment en qu possiblement es construir el campanar amb la seva forma actual. L'absis i part de l'estructura exterior, per, sembla que corresponen a la refecci del segle XII, poc abans de la seva consagraci. En el seu interior hi trobem un retaule barroc, la creu processional i altres elements de culte.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149478" title="Pausnies (general)" nonfiltered="405" processed="402" dbindex="60426">
Pausnies (Grec:          ) va ser un general espart del segle V aC, de la famlia reial laucedemnica. Va ser nebot de Lenides I i va servir com a regent desprs de la mort del seu oncle, ja que el fill de Lenides Plistarc encara era menor d'edat. Va ser responsable de la victria grega sobre Mardoni i els perses a la Batalla de Platea el 479 aC, i va liderar la Lliga Hellnica creada per resistir l'ofensiva persa durant les Guerres Mdiques.

Desprs de les victries gregues a Platea i a Mcale, l'amenaa persa imminent va finalitzar i els espartans van perdre inters en alliberar les ciutats gregues de l'sia Menor. Tanmateix, quan sembl clar que Atenes lideraria la Lliga Hellnica en absncia d'Esparta, Pausnies va ser enviat per liderar l'exrcit de la Lliga.

El 478 aC van caure sobre el regent Pausnies sospites de conspirar amb els perses i se'l va cridar a Esparta, per els crrecs van ser desestimats. 

Ms tard, al capturar la ciutat de Bizanci, va alliberar alguns presoners de guerra que eren amics i familiars del rei de Prsia i va fer veure que s'havien escapat. Va enviar una carta al rei Xerxes en la que expressava la voluntat de collaborar amb ell, casar-se amb la seva filla i posar Esparta i Grcia sota el cotnrol persa. Els espartans el van tornar a cridar, per no tenien prou proves com per condemnar un membre de la famlia reial fins que un dels missatgers entre Pausnies i Xerxes va mostrar una de les cartes. Pausnies va fugir i es refugi al temple d'Atena, per les parets del temple es van tapiar fins que el general va morir.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149483" title="Jan Tinbergen" nonfiltered="406" processed="403" dbindex="60427">

Jan Tinbergen ( La Haia, Pasos Baixos 1903 - d. 1994 ) fou un economista neerlands guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1969.

Biografia.
Va nixer el 12 d'abril de 1903 a la ciutat de La Haia fill de Dirk Cornelis Tinbergen i Jeannette van Eek, i germ del metge Nikolaas Tinbergen, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina l'any 1973 i el botnic Luuk Tinbergen. Va estudiar matemtiques i fsica a la Universitat de Leiden sota la direcci de Paul Ehrenfest, universitat en la qual es doctor el 1929. Entre aquell any i el 1945 fou professor de la Universitat Erasme de Rotterdam, alhora que es convert en consultor de la Lliga de Nacions.

Mor el 9 de juny de 1994 a la seva ciutat natal.

Recerca econmica.
Especialista en la investigaci dels cicles econmics, fou un dels pioners en l'aplicaci d'eines matemtiques a l'economia desenvolupant el model macroeconmic. Juntament amb Ragnar Frisch va desenvolupar eines estadstiques per a provar hiptesis econmiques, creant models multiequaci d'economia i desenvolupant un model de 48 equacions en les quals explicava els cicles econmics nord-americans. 

L'any 1969, juntament amb Ragnar Frisch, fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia, en la seva primera edici, per l'anlisi dels processos econmics i el desenvolupament dinmic de models de decisi econmica.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1969;
  Informaci sobre Jan Tinbergen;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149487" title="Primera divisi espanyola 1982/83" nonfiltered="407" processed="404" dbindex="60428">
Classificaci general.




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Resultats.

 Lliga de Campions: Athletic de Bilbao;

 Recopa d'Europa: FC Barcelona;

 Copa de la UEFA: Sevilla FC, Atltico de Madrid, Real Madrid;

 Descensos: Racing de Santander, Celta de Vigo i UD Las Palmas;

 Ascensos:  RCD Mallorca, Cdiz CF i Real Murcia ;


Mxims golejadors.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149493" title="Batalla de Salamina" nonfiltered="408" processed="405" dbindex="60429">

La Batalla de Salamina (Grec '          ' , Naumachia tes Salaminos ), va ser una batalla naval entre les polis gregues i l'Imperi Persa que va tenir lloc el 480 aC als estrets entre el Pireu i l'Illa de Salamina, aprop d'Atenes. La victria grega va suposar un punt d'inflexi a la Segona Guerra Mdica que acabaria amb l'eventual derrota persa. El rei Xerxes va contemplar des de la costa com tota la seva flota era destruda.

Antecedents.

Tres dies desprs de la indecisiva batalla naval a Artemsion, l'agost del 480 aC, la flota grega va rebre notcies del desenlla de la Batalla de les Termpiles. Amb els perses avanant cap a Atenes, la flota es va afanyar a dirigir-se a Salamis per ajudar a evacuar-hi els atenencs. Mentrestant, Temstocles va deixar inscripcions en totes les fonts d'aigua de la ruta dirigides a les tripulacions jniques de la flota persa, que deien:

Homes de Jnia, el que esteu fent no est b, fent campanya contra els vostres pares i desitjant d'esclavitzar Grcia. Haureu de venir al nostre bndol. Per si aix no s possible, com a mnim durant la batalla aparteu-vos a un cant i supliqueu que els carians facin el mateix amb vosaltres. Per si no podeu fer ni una cosa ni l'altra, si esteu encadenats per una fora superior i no podeu desertar durant les maniobres, quan arribem, actueu com els covards que sou recordant que som de la mateixa sang i que la primera causa d'enfrontament amb els brbars venia de vosaltres. (Herdot, llibre VIII,22).

L'exrcit persa va saquejar i incendiar Platea i Tspies a Becia, que van renunciar a rendir-se, i posteriorment va fer el mateix amb Atenes. Hi havia desacords en el bndol grec: els espartans volien tornar al Pelopons i fortificar l'Istme de Corint, per el comandant atenenc Temstocles els va convncer de quedar-se a Salamina.

L'argumentaci de Temstocles era que mentre els perses poguessin abastir el seu exrcit per mar, el mur a l'istme seria intil. Tamb es va servir d'una interpretaci interessada de l'oracle de Delfi segons la qual els grecs noms podrien ser salvats per un "mur de fusta". Temstocles va equiparar la flota de vaixells amb el "mur de fusta", que els havien de defensar a l'illa de Salamina.

Alguns atenencs que van interpretar la profecia literalment, i en lloc de fugir a Salamina van atrinxerar-se rera una barricada de fusta que van construir a l'accs a l'acrpolis. Amb l'arribada dels perses la barricada va ser enderrocada, tots els resistents van morir i l'acrpolis va ser incendiada.

Preludi.
Els grecs.

D'acord amb Herodot, els grecs disposaven de 378 naus de guerra. El detall que ofereix sobre la procedncia de les naus per polis (que tan sols suma 366) es el segent: 180 d'Atenes, 40 de Corint, 30 d'Egina, 20 de Calcis, 20 de Megara, 1 d'Esparta, 15 de Sici, 10 d'Epidaure, 7 d'Ertria, 7 d'Ambrcia, 5 de Trozen, 4 de Naxos, 3 de Lucada, 3 d'Hermion, 2 d'Estira, 2 de Kithnos, 2 de Kea, 2 de Melos, 1 de Sifnos, 1 de Serifos i 1 de Crotona.

Altres font ofereixen comptes menys elevats. Segons squil la flota grega constava de 310 trirrems, i Ctsies de Cnidos xifra els trirrems atenencs en 110 enlloc dels 180 d'Herdot.

La flota grega estava liderada per Temstocles, encara que nominalment el comandament era de l'espart Euribades. Els espartans, tot i que contribuen amb poques naus i el seu poder naval era redut, eren considerats els lders naturals en qualsevol operaci militar conjunta grega, i sempre exigien que un general espart tingus el comandament en tals ocasions.

Hi van haver tenses discussions entre Euribades i Temstocles sobre el lloc on els grecs havien de presentar batalla. L'espart volia que la lluita tingus lloc ms a prop de Corint, per poder retirar-se a terra ferma en cas de desfeta. Temstocles opinava que encara que en una batalla terrestre els grecs podessin tenir ms opcions, a llarg termini les victries serien infructferes si Xerxes podia seguir aprovisionant el seu exrcit per mar. Els nims es van escalfar tant que en un moment de la discussi Euribades va alar la seva vara amenaant a Temstocles. Temstocles va respondre amb calma "colpeja'm, per escolta el que et dic" (en grec "           ,           "). 

Per assegurar-se que no s'imposs la inexperincia naval d'Euribades, Temstocles va enviar un esclau anomenat Sicinnus al camp enemic fent-se passar per un informador. Sicinnus va fer creure al rei persa que els grecs estaven tant enfrontats per l'emplaament de la batalla que molts, en cas d'un atac persa, fugirien.

Els perses.
La flota persa, numricament molt superior, consistia d'acord amb estimacions modernes en unes 650-800 naus. Tot i que la flota invasora original superava les 1.200 naus, moltes s'havien perdut en tempestes al Mar Egeu i a l'Artemsion. 

Els perses estaven tan convenuts de la seva victria que el seu rei liderats per Xerxes Ies va fer construir un tro a la falda del mont Aegaleu per poder contemplar la batalla des d'una posici privilegiada.

Xerxes es va creure Sicinnus i va decidir d'atacar immediatament. Va enviar el seu esquadr egipci a bloquejar la sortida occidental de l'estret, per impedir que cap nau grega s'escaps. Artemisia, reina d'Halicarns i aliada dels perses, va intentar de convncer el Rei de Reis de qu s'espers a que els grecs acabessin les provisions i es rendissin, per Xerxes i el seu principal conseller Mardoni eren partidaris de l'atac.

Durant la nit, les naus perses van acostar-se cap a Salamina, pendents d'impedir que no fugs cap trirrem grec. A trenc d'alba van arribar a les posicions gregues i van poder comprovar que totes les naus seguien al seu lloc.

La batalla.


Al mat, esgotats de buscar naus gregues durant tota la nit, els perses es van trobar els grecs cara a cara.

La formaci persa tenia la poderosa flota fencia al flanc dret, la flota jnica al flanc esquerra, i naus de Xipre i Cilcia al centre. Els grecs estaven disposats amb els atenencs a l'esquerra (aparellats amb els fenicis), els espartans, megarians i egenians a la dreta (la posici d'honor) i la resta al centre.

La flota grega va comenar remant cap als perses, per quan semblava evident que l'encontre es produiria al centre de l'estret on els perses podien maniobrar i servir-se del seu avantatge numric, van aturar-se i van comenar a tirar enrere. Segons Plutarc, la intenci no era tan sols obtenir una posici ms favorable sin tamb guanyar temps a l'espera del vent del mat. Els grecs es van retirar fins a una posici que quedava coberta per l'illot de Sant Jordi a l'esquerra i per la pennsula de Quinosoura a la dreta. 

Aleshores va comenar a bufar el vent del mat, que afectava ms els alts vaixells fenicis que als trirrems. Les naus gregues, ms petites i maniobrables, es movien entre els grans vaixells perses que s'entorpien i collisionaven entre ells. El moviment de les ones feia que els arquers de les naus fencies fallessin els trets, donant avantatge als hoplites que lluitaven cos a cos. Finalment, els trirrems grecs havien estat equipats amb un "embolon", que consistia en un llarg ariet de bronze enganxat a la proa al nivell de l'aigua, que permetia d'envestir i enfonsar els vaixells enemics.

La batalla va durar entre set i vuit hores. Al final ms de 200 naus perses havien estat enfonsades. La gurdia d'elit persa del Immortals va haver de desembarcar a Psyttaleia quan els seus vaixell s'enfonsaren, on van ser morts fins l'ltim home. Segons Herdot, els perses van patir moltes ms baixes que els grecs en gran part perqu la majoria dels perses no sabien nadar. Entre les barxes perses hi havia el germ de Xerxes.

El rei Xerxes va contemplar la desfeta des del seu tro daurat. Va remarcar que Artemsia era l'nic dels generals que va demostrar empenta i valentia a l'envestir fins a nou trirrems atenencs, arribant a afirmar que "la meva general ha lluitat com un home, i els meus generals han lluitat com dones."
Els perses que van perdre i van quedar vius van ser esclavitzats pels grecs.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149494" title="Gran Premi de Canad del 1998" nonfiltered="409" processed="406" dbindex="60430">
Resultats del Gran Premi del Canad de Frmula 1 de 1998, disputat al circuit urb de Gilles Villeneuve a Montreal el 7 de juny del 1998.


 Resultats de la cursa .






 Altres .

 Volta  rpida:  Michael Schumacher  1m  19. 379s;
 Pole: David Coulthard   ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149497" title="Gran Premi de Canad del 1999" nonfiltered="410" processed="407" dbindex="60431">
Resultats del Gran Premi del Canad de Frmula 1 de 1999, disputat al circuit urb de Gilles Villeneuve a Montreal el 13 de juny del 1999.


 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Volta  rpida:  Eddie Irvine  1m  20. 382s;
 Pole: Michael Schumacher   ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149499" title="Primera divisi espanyola 1983/84" nonfiltered="411" processed="408" dbindex="60432">
Classificaci general.




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Resultats.

 Lliga de Campions: Athletic de Bilbao;

 Recopa d'Europa: FC Barcelona;

 Copa de la UEFA: Betis, Atltico de Madrid, Real Madrid;

 Descensos: Cdiz CF, RCD Mallorca i UD Salamanca;

 Ascensos:  Hrcules CF, Racing de Santander i Elche CF;

Mxims golejadors.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149500" title="Primera divisi espanyola 1984/85" nonfiltered="412" processed="409" dbindex="60433">
Classificaci general.




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Resultados.

 Lliga de Campions: FC Barcelona;

 Recopa d'Europa: Atltico de Madrid;

 Copa de la UEFA: Sporting de Gijn, Athletic de Bilbao, Real Madrid;

 Descensos: Real Murcia, Elx CF i Mlaga CF;

 Ascensos:  Celta de Vigo, UD Las Palmas i Cdiz CF ;


Mxims golejadors.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149501" title="Primera divisi espanyola 1985/86" nonfiltered="413" processed="410" dbindex="60434">
Classificaci general.




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Resultats.

 Lliga de Campions: Real Madrid;

 Recopa d'Europa: Real Zaragoza;

 Copa de la UEFA: Atltico de Madrid, Athletic de Bilbao, FC Barcelona;

 Descensos: Valncia CF, Celta de Vigo i Hrcules CF;

 Ascensos:  Real Murcia, CE Sabadell i Reial Mallorca ;


Mxims golejadors.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149502" title="Primera divisi espanyola 1986/87" nonfiltered="414" processed="411" dbindex="60435">
Classificaci general.




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Resultats.

 Lliga de Campions: Real Madrid;

 Recopa d'Europa: Real Sociedad;

 Copa de la UEFA: Atltico de Madrid, Sporting de Gijn, FC Barcelona, RCD Espanyol;

 Descensos: Racing de Santander, Cdiz CF ;

 Ascensos:  Valencia CF, CD Logros y Celta de Vigo ;


Mxims golejadors.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149503" title="Primera divisi espanyola 1987/88" nonfiltered="415" processed="412" dbindex="60436">
Classificaci general.




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Resultats.

 Lliga de Campions: Real Madrid;

 Recopa d'Europa: FC Barcelona;

 Copa de la UEFA: Atltico de Madrid, Real Sociedad, Athletic de Bilbao i Osasuna;

 Descensos: Reial Mallorca, UD Las Palmas i CE Sabadell;

 Ascensos:  Elx CF, Mlaga CF i Oviedo;

Mxims golejadors.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149504" title="Variador de velocitat" nonfiltered="416" processed="413" dbindex="60437">
El Variador de velocitat s un dispositiu per controlar la velocitat giratria de maquinria, especialment de motors. Tamb s conegut per les seves sigles en angls VSD (Variable Speed Drive) i com a Accionament de Velocitat Variable (en angls ASD: Adjustable Speed Drive).

Els motors elctrics generalment operen a velocitat constant o quasi constant amb valors que depenen de l'alimentaci i de les caracterstiques prpies dels motors i que no sn fcils de canviar. Els Variadors de velocitat faciliten la regulaci de la velocitat dels motors.

Els Variadors de velocitat es fan servir en una mplia gama d'aplicacions industrials: ventiladors, equips d'aire condicionat, equips de bombeig, bandes i transportadors industrials, elevadors, torns i fresadores, etc.

 Motius d'aplicaci .

El control de processos i l'estalvi d'energia sn les dues principals raons per a l's dels Variadors de velocitat.

En el control de processos apreciem els aventatges segents:

 Operaci ms suau;
 Control de l'accelaraci;
 Diferent velocitat d'operaci per a cada fase del procs;
 Compensaci de variables de procs que canvien;
 Operaci lenta amb finalitat d'ajustatge o de prova;
 Ajustament de la taxa de producci;
 Permetre el posicionament d'alta precisi;
 Control del parell de torsi o de la tensi mecnica;

Per a estalvi d'energia:

 Un equip accionat per un variador consumeix menys energia que un accionat a velocitat constant.
 Els ventiladors i les bombes sn les aplicacions que permeten estalviar ms energia. Per exemple, quan un ventilador s impulsat per un motor que opera a velocitat fixa, pot produir ms flux d'aire del que caldria. Es podria regular mitjanant una vlvula de control, per s ms eficient regular el flux controlant la velocitat del motor que restringint-lo per mitj d'una vlvula.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149506" title="Sierra de Teruel" nonfiltered="417" processed="414" dbindex="60438">
Sierra de Teruel (tamb coneguda com Espoir) s una pellcula francoespanyola dirigida per l'escriptor francs Andr Malraux entre els anys 1938 i 1939. El gui est basat en la novella del propi Malraux L'Espoir (L'esperana). Recrea un episodi de la Guerra Civil Espanyola, en la qual l'escriptor va participar com a aviador al servei de l'Exrcit republic. 

La major part del rodatge es va fer a Catalunya, a les localitats de Barcelona, Tarragona, Collbat, entre d'altres. L'escriptor valenci Max Aub en fou ajudant de direcci i va ser l'encarregat de traduir el gui al castell.

El rodatge de la pellcula es va veure interromput per l'avan de les tropes franquistes envers Catalunya. L'equip hagu d'eixir del pas per la frontera de Portbou i acabar la pellcula a Frana. 

 Enllaos externs .
 Ferran Alberich, "Sierra de Teruel, una coproduccin circunstancial;
ElPas.com: "Vctor Erice rescata del olvido Sierra de Teruel";






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149509" title="Vers sfic" nonfiltered="418" processed="415" dbindex="60439">

El Vers sfic s el vers que pren el seu nom de la poetessa de la Grcia antiga Safo de Lesbos (650 aC - 580 aC).  





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149510" title="Jos de Espronceda" nonfiltered="419" processed="416" dbindex="60440">


Jos de Espronceda (Almendralejo, 25 de mar de 1808   Madrid, 23 de maig de 1842)va ser un escriptor del Romanticisme espanyol, alhora que diputat progressista. El seu estil t una forta influncia de Lord Byron i es caracteritza pel ritme dels versos, les exclamacions sentimentals i una atmosfera de misteri i exotisme.

Les seves obres ms destacades sn El estudiante de Salamanca, El Diablo Mundo i Canciones, on recull la seva poesia breu. Dedica les seves composicions a personatges marginals, foscos, que ell lloa com a lliures i vius, oposats a la burgesia que mata la originalitat de la persona. Les ms famoses sn les canons del pirata i la del captaire, que se solen memoritzar a l'educaci primria. 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149515" title="Peric (planta)" nonfiltered="420" processed="417" dbindex="60441">

El peric (Hypericum perforatum) s una planta herbcia de la familia de les clusicies, abans anomenada Hipericcies, present a bona part d Europa i zones templades de la resta del mn menys a les terres tropicals, deserts i regions antrtiques. Es troba distribuida mpliament pel Principat per sobretot a la Terra Baixa. Tamb s coneguda com a herba de Sant Joan, foradada, corassonillo o diablot.

Etimologia.
El terme Hypericum ve del grec "hyperikon", que significa per sobre d'una aparici. El terme perforatum se li atribueix a l'aspecte perforat que presenta aquesta planta degut a les glndules translcides d'oli essencial situades en fulles i ptals.

Ecologia.
Es troba en llocs pocs humits, principalment als marges dels camins o carreteres, prades, tanques, ribes i llocs assolellats. Pot aparixer a prop de rius o rierols. Es troba en terrenys de mitjana i baixa alada.

Descripci.
Planta herbcia d'1m d alada aproximadament. Arrel axonomorfa d on surten tiges llenyoses de la base, erectes i cilndriques amb dues lnies prominents al costat. Les fulles sn lanceolades, oposades, de marge sencer, sssils i amb pigues translcides  que sn glndules plenes d oli essencial i travessen la fulla del revers a l anvers. Les flors sn pentmeres ( 5 ptals i 5 spals ms petits ), daurades, estrellades, hermafrodites,  disposades en cimes dicotmiques, reunides en una pancula terminal i amb pigues tamb. L androceu es composa d estams molt nombrosos i definits, amb filaments i anteres grogues amb un puntet negre molt perceptible i amb un pistil que remata amb tres estils molt ben individualitzats. El gineceu s sper amb carpels soldats que van de 2 a 3. La inflorescncia s un corimbe i el fruit una cpsula ovoide.

La part que s'utilitza s tota la planta per, sobretot, les fulles i les flors.

Composici qumica.
 Olis essencials: ric en alfa-pin i altres monoterpens (fins a un 3%).
 Flavonoids: Hipersids, important la Hipericina (fins a un 0,7 %), quercitina i rutina . Es concentren ms en les fulles que en les flors.
 Tanins catquics (fins a un 10 %).
 Pigments: Hiperforina.
 Polifenols: cid cafeic, ferlic, clorognic i gentsic.
 Fitoesterols: beta-sitosterol.
 Cumarines: umbeliferona.
 Muclag.
 Minerals ( cadmi i plom ) en fulles.
 Vitamina C.

Usos i accions farmacolgiques.
 s tpic: s molt bon vulnerari, antiinflamatori, cicatritzant i antisptic per a traumatismes o cops, ferides i cremades, de fet, se li diu " oli de cop "  vulgarment i, fins i tot, hi ha una dita popular que diu: " Qui t oli de peric, no li cal metge ni doctor ".
 s intern: s molt bon antidiarreic, antiparasitari i dirtic. Tamb t propietats ansioltiques, hipntic-sedants i antidepressives, aix ha fet que l anomenin com a " Prozac natural ", i s utilitza per l ansietat, terrors nocturns i depressi lleu i/o moderada.

Contraindicacions i toxicitat.
El peric t efectes secundaris com molstia gastrointestinal, hiperpigmentaci i fotosensibilitzaci, dermatitis, urticria, fatiga, ansietat, mareigs, problemes al fetge, dolor de cap i disfunci sexual (inclou la impotncia). A ms a ms, t moltes interaccions amb altres medicaments com alguns anticonceptius, antidepressius, antiinflamatoris, analgsics, frmacs antiretrovirals, antibitics i anticoagulants que provoca la prdua de l efecte d aquests i toxicitat.

Ha disminut el seu consum perqu no hi ha laboratoris que tinguin la patent per estudiar els seus efectes.

Cal avisar al vostre metge o doctor que esteu prenent aquesta planta pels efectes secundaris que pot ocasionar.

Observacions.
A l edat mitjana es cremava en les cases en qu es creia que hi havia entrat el Dimoni, fins a tal punt que era coneguda com Fuga daemonium (espantadimonis). Es diu que cura la melancolia i atrau l amor. En la cultura celta, es deia que les fades dolentes, els follets i mags de males intencions no entrarien mai en una casa on les seves finestres estiguessin protegides per ramets d aquesta planta.

Un dels noms populars d aquesta planta s herba de Sant Joan i s degut a que la seva floraci es dna al voltant del 24 de juny juntament amb la festivitat de la nit de Sant Joan.

Referncies.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149518" title="Peric" nonfiltered="421" processed="418" dbindex="60442">

Botnica: planta herbcia de la famlia de les Clusicies; vegeu Peric (planta).
Mitologia: geni mitolgic del metall; vegeu Peric (mitologia).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149524" title="Spia" nonfiltered="422" processed="419" dbindex="60443">


Spia s el nom com que es dona als individus de l'ordre Sepiida, pertanyent a la classe Cephalopoda.

Pot arribar a 30 o 40 cm de longitud. Viu als fons dels mars poc profunds, generalment entre herbes aqutiques y algues.

Les spies tenen una closca interna, ulls grans en forma de W, i 8 braos i 2 tentacles.

Mengen petits molluscs, crancs, peixos i altres spies. Els seus depredadors inclouen els dofins, taurons, peixos, foques i altres spies. Viuen entre 1 i 2 anys.

Es troba entre les espcies comestibles, pescades sobretot a la zona mediterrnia.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149531" title="Anstituto de la Lhngua Mirandesa" nonfiltered="423" processed="420" dbindex="60444">
L'Anstituto de la Lhngua Mirandesa (Institut de la Llengua Mirandesa en catal) s la instituci encarregada de la representaci, investigaci, promoci, normativitzaci i divulgaci del mirands.

Iniciat l'any 2001, es constitu formalment l'1 de gener del 2003. Mitjanant la creaci de l'institut, el mirands pogu ser inscrit en el registre del Comit Europeu per a les Llenges Minoritries.

La seva seu s la ciutat de Miranda do Douro (Portugal).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149535" title="Academia de la Llingua Asturiana" nonfiltered="424" processed="421" dbindex="60445">

L'Acadmia de la Llengua Asturiana (Academia de la Llingua Asturiana en asturi) s una instituci del Principat d'Astries la fi de la qual s l'estudi, la promoci i la defensa de l'asturi.

 Histria .
Els orgens de la A.Ll.A es remunten a finals del segle XVIII, quan Jovellanos i el canonge Gonzlez de Posada intercanvien correspondncia sobre la mateixa el 1791. El projecte de Jovellanos no pogu dur-se a terme degut al seu desterrament a Mallorca. 

Durant la segona dcada del segle XX es cre la Real Academia Asturiana de las Artes y las Letras, afavorida per gent com Pin de Pra. Es dividia en quatre seccions, i el seu principal objectiu era realitzar un diccionari i una gramtica asturianes i publicar una revista. La resta de seccions tenien com a f el promocionar la literatura, el teatre i la msica asturianes.

Amb el retorn de la democrcia a Espanya l'ens preautonmic, el Consell Regional, aprova la creaci de l'actual acadmia, que es fundaria el 15 de desembre de 1980. Els seus fins eren la investigaci i normalitzaci gramatical de les diferents varietats de l'asturi, inventariar el seu lxic, promoure la seva difusi, regularitzar el seu ensenyament, fomentar el seu s com a mitj d'expressi dels asturians, promoure concursos literaris i realitzar estudis lingstics.

Xos Lluis Garca Arias en fou el president des de la seva fundaci fins l'any 2001. La seva successora en el crrec fou Ana Cano. L'Acadmia consta de 21 membres de nmero, 19 membres corresponents i 15 acadmics d'honor.

 Treballs .
El 1981 es public el primer treball normatiu de l'Acadmia, Normes Ortogrfiques y Conxugacin de Verbos. Altres publicacions a destacar sn la Gramtica de la Llingua Asturiana el 1998 i el 2000 el Diccionariu de la Academia de la Llingua Asturiana, tamb conegut per les seves sigles DALLA.

Publica peridicament una revista titulada Lletres Asturianes (butllet oficial de la instituci), aix com llibres i revistes relacionades amb l'estudi de la llengua, la literatura i la cultura asturiana: Cultures. Revista de cultura asturiana i Lliteratura. Revista lliteraria asturiana. Entre les seves colleccions de llibres es troben: Toponimia (nmines toponmiques orals), Llibrera llingstica (estudis filolgics), Preseos (vocabularis), Cartafueyos normativos (textos normatius d'aplicaci en el procs de normalitzaci social de la llengua asturiana), Llibrera acadmica (creaci literria), Escoln (infantil), Lliteratura xuvenil, Cuquiellu, Mzcara (teatre)...

Tamb celebra cada any el Dia de les lletres asturianes des de 1982, aix com unes sessions internacionals d'estudi (Xornaes Internacionales d'Estudiu), de carcter anual i el Alcuentru "Llingua Minoritaria y Educacin" de carcter bianual.

 Presncia fora d'Astries .
En ser l'nica Acadmia oficial en tot el domini lingstic asturlleons, la instituci s un referent obligat en el Principat d'Astries i una opci molt valorada i consultada fora d'aquesta Comunitat Autnoma. 
Tanmateix s important assenyalar que l'Acadmia no t cap tipus de fora legal per a normativitzar l's de les diferents varietats del domini fora del Principat encara que sn emprades, normalment, entre els nous escriptors en lleons.

 Enllaos externs .
Pgina oficial de l'Acadmia (en asturi);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149539" title="President de la Repblica de Xile" nonfiltered="425" processed="422" dbindex="60446">



El President de la Repblica de Xile s el cap de l'estat i del govern de Xile i la seva mxima autoritat poltica. Li correspon el govern i l'administraci de l'Estat.

D'acord amb la Constituci, el President t el deure d'exercir fidelment el seu crrec, mantenir la independncia de la naci i guardar i fer guardar la Constituci i les lleis, tal com ho senyala el jurament o promesa que realitza a l'assumir les seves funcions.

Des de l'11 de mar de 2006, l'actual President de Xile s Michelle Bachelet Jeria.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149543" title="Can de gesta" nonfiltered="426" processed="423" dbindex="60447">
Les canons de gesta sn epopeies medievals europees en llengua romnica, redactades en vers i transmeses originalment per trobadors que narren incidents llegendaris, sovint basats en fets reals, que fan mfasi en els combats entre cristians i sarrans. En general, les canons de gesta les recitaven intrprets professionals, mentre que les novelles de cavalleries s'associen amb la lectura privada.

Les canons de gesta narren les proeses en combat d'herois nacionals; els fets sn adaptats al gust local mitjanant la incorporaci d'elements de la mitologia o la toponmia coneguts pels oients. Usen recursos per afavorir la memoritzaci per part del joglar, com ara la repetici d'estrofes o la inclusi de frmules estereotipades, aix com apellacions a l'auditori per fer-lo partcip de la histria. Sovint el recitat s'acompanyava de dibuixos explicatius o de msica per fer-lo ms entretingut, o b s'explicaven noms els fragments de ms xit (que van acabar esdevenint histries independents, els romanos). Les estrofes eren de versos llargs, amb una rima senzilla.

Algunes de les canons ms famoses sn les aventures de Rotll (el Roland francs), Carlemany, Guillem d'Aquitnia i el Cid, juntament amb l'epopeia de les croades, canons equiparables a la tradici britnica de les aventures dels herois artrics. Tots els cavallers eren devots del senyor feudal i de Du i combatien en honor per defensar la seva terra i els ideals de la cavalleria o per lluitar contra els infidels musulmans. El cavall i l'espasa de cada heroi estan envoltats de llegenda pels seus suposats poders en la guerra.

Se n'han conservat principalment en francs (un centenar), occit, castell i itali. Es t constncia tamb de l'existncia d'aquest tipus de canons en la tradici catalana, de les quals no en queda cap rastre en forma original, per que es poden deduir a travs de la seva manifestaci en prosa a les crniques de Jaume I, Bernat Desclot i Ramon Muntaner; els temes tractats serien les aventures de Guillem Ramon de Montcada, la uni de Catalunya i Arag, la batalla de Las Navas de Tolosa, la llegenda de l'engendrament de Jaume I, la conquesta de Mallorca, etc. Sembla que devien ser una mena de reportatges en vers per tal d'informar el poble dels fets destacats que s'havien esdevingut, que eren divulgats pels recontadors de noves de qu parla Ramon Llull.

Vegeu tamb.
 Can de Rotllan;
 Cantar de Mo Cid;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149557" title="Gipsy Kings" nonfiltered="427" processed="424" dbindex="60448">

Els Gipsy Kings (Reis gitanos en angls) sn un grup francs de msica. Les famlies dels integrants van sortir de Catalunya durant la guerra civil espanyola. El seu estil s la rumba catalana.

Els seus primers discos van ser Djobi Djoba i Bamboleo, molt populars a Frana, malgrat les crtiques dels normatius del flamenc. Llur lbum Gipsy Kings va tenir xit en diversos pasos d'Europa, especialment a Frana i al Regne Unit. L'any 1989, Gipsy Kings van obtenir reconeixement en Estats Units i van aguantar quaranta setmanes en les llistes d'xits, cosa que molt pocs lbums en espanyol havien fet. Altres lbums sn Estrellas, Mosaique, Love & Libert i Este mundo.

Els membres de Gipsy Kings pertanyen a dues famlies emparentades: Els Reyes i els Baliardos (els Baliardos descendeixen de l'artista flamenc Manitas de Plata). Els seus noms sn:

 Nicols Reyes - vocalista principal ;
Pablo Reyes - cors, guitarra ;
Canut Reyes - cors, guitarra ;
Patchai Reyes - cors, guitarra ;
Andre Reyes - guitarra ;
Diego Baliardo - guitarra ;
Paco Baliardo - guitarra ;
Tonino Baliardo - guitarra principal;

 lbums .

Gipsy Kings (1987) ;
Mosaique (1989) ;
Allegria (1990) ;
Este Mundo (1991) ;
Live (1992) ;
Love and Libert (1993) ;
The Best of the Gipsy Kings (1995) ;
Tierra Gitana (1996) ;
Compas (1997) ;
Cantos De Amor (1998) ;
Volare: The Very Best of the Gipsy Kings (1999, de nuevo en 2000) ;
Somos Gitanos (2001) ;
Tonino Baliardo (2003) ;
Roots (2004) ;
Pasajero (2006) ;

 Curiositats .
Els Gypsy Kings sn gitanos catalans que encara conserven l'idioma. Tenen un bar anomenat "Le Penalty" al centre d'Arle (Provena) on es poden admirar fotos, discografia i parlar amb un nebot seu que el regeix.

 Enllaos externs .
Pgina web oficial ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149564" title="Novella de cavalleries" nonfiltered="428" processed="425" dbindex="60449">



Les novelles de cavalleries sn epopeies medievals europees redactades en vers o prosa que narren incidents llegendaris, sovint basats en fets reals, amb cavallers errants que viuen aventures extraordinries. En general, les canons de gesta les recitaven intrprets professionals, mentre que les novelles de cavalleries s'associen amb la lectura privada.

La novella de cavalleries no s'ha de confondre amb la novella cavalleresca.

 Les "novelles de cavalleria" sn les que es van escriure al s. XII i es caracteritzen per la presncia d'elements meravellosos i fenmens mgics (influncia de les llegendes cltiques), de tradici francesa i amb uns personatges sobrehumans. Un exemple d'aquest tipus s El cavaller del lle, de Chrtien de Troyes.

L'amor i altres caracterstiques.
En les novelles de cavalleria, la passi amorosa entre el cavaller i la dama surt normalment de l'efecte d'un producte mgic. Aquest amor, en la majoria dels casos, neix contra la voluntat dels protagonistes i esdev una tortura permanent, com s el cas dels protagonistes Tristany i Isolda que, desprs de prendre de manera equivocada un filtre d'amo mgic, esdevenen bojament enamorats i s'estimaran d'aquesta manera fins desprs de la mort.


Exemples.
 Novelles de cavalleria.
Tristany i Isolda: s un cantar de gesta que t lloc a l'Edat Mitjana a Europa, als pasos celtes a l'poca de les creuades, i narra les gestes d'un heroi que comet una greu traci per culpa d'un amor forat per un breuatge mgic. El rei Mark de Cornuall, el seu oncle, li mana endur-se Isolda de regrs d'Irlanda per a desposar-se amb el rei. No obstant aix, ambds s'enamoren en el cam i Tristany ldia una srie de batalles per a portar Isolda de tornada.

El cavaller del lle: obra de Chrtien de Troyes que narra les aventures de Yvain, fill d'Urien, incorporant aix el personatge a l'extensa galeria de protagonistes que formen la matria de Bretanya. L'element meravells configura algunes de les aventures principals (com l'aventura de la font) i s'entrellaa amb temes de l'antiguitat clssica (com el lle agrat).

Biblografia.
La novella artrica, de Victoria Cirlot.
Nou Estmul, 4t ESO, Ed. Barcanova.
El caballero del len, Chrtien de Troyes.

Enllaos externs.
Tirant lo Blanc;
Presentaci de Tirant lo Blanc;
Pgina sobre Tristany i Isolda;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149570" title="Olvera Street" nonfiltered="429" processed="426" dbindex="60450">


Olvera Street, Carrer Olvera en catal. 
Districte que cont una Plaa al centre de Los Angeles, Califrnia, EUA i s coneguda com el lloc de naixena de la ciutat. El seu estil s semblat a les Plazuelas de Sonora, Mxic. El carrer unit a la plaa va comenar com un carrer anomenat Wine Street (Carrer del Vi), va ser estesa i renombrada Olvera en honor a un Jutge local anomenat Augustn Olvera, el 1877. 

Pel carrer Olvera existeixen 27 edificis o cases nomenats com llocs histrics pels Estats Units, incloent la casa Adobe Avila, Casa Pelanconi, casa Pio Pico i Casa Seplveda. El 1930, el carrer va ser tancat i convertit en un colorit mercat. Avui dia la plaa s usada per la ciutat i comunitat Hispana per a celebracions i esdeveniments musicals i de ball, com les celebracions del 5 de maig.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149571" title="Southern Pacific" nonfiltered="430" processed="427" dbindex="60451">
El Ferrocarril Southern Pacific (Sigles identificatives o marques de report AAR "SP") va ser un ferrocarril dels Estats Units. 

El ferrocarril va ser fundat com una companyia de terres el 1865, formant part de l'imperi del ferrocarril "Central Pacific". Amb el temps, les milles totals que cobria el sistema ferroviari de la Southern Pacific han canviat significativament a travs dels anys. El 1929 el sistema contava amb 13.848 milles de vies frries (en contrast amb les 8,991 milles de vies frries el 1994). En el 1900, el Southern Pacific s'havia convertit en un gran sistema ferroviari que incorporava a companyies ms petites, com la "Texas and New Orleans Railroad", "Morgan's Louisiana and Texas Railroad" o "Saint Louis and Southwestern" ms coneguda com "Cotton Belt". 

El 9 d'agost de 1988, la Comissi Interestatal de Comer (ICC) va aprovar la compra del Southern Pacific per Rio Grande Industries, la companyia que controlava el Denver i Rio Grande Western Railroad. El ferrocarril Rio Grande va assumir oficialment el comandament del Southern Pacific el 13 d'octubre de 1988. 

Desprs de la compra, el ferrocarril va conservar el nom de Southern Pacfic a causa del reconeixement de la marca en la indstria del ferrocarril. A causa de diversos anys de problemes financers, el Southern Pacific fou comprat pel Union Pacific Railroad el 1996, prenent possessi del ferrocarril l'11 de setembre del mateix any.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149573" title="Jocs Olmpics d'estiu de 1932" nonfiltered="431" processed="428" dbindex="60452">

Els Jocs Olmpics d'Estiu de 1932, oficialment Jocs Olmpics de la X Olimpada, es van celebrar a la ciutat de Los Angeles, Califrnia (Estats Units) entre el 30 de juliol i el 14 d'agost de 1932. Hi van participar 37 comits nacionals i 13.28 atletes, entre ells 126 dones.

Antecedents.
Els Jocs Olmpics d'estiu van tornar als Estats Units desprs de no sortir del vell continent durant 28 anys, no obstant aix, l'impressionant viatge fins a la llunyana costa oest i el fet que la "Gran Depressi Econmica" seguia assotant al pas amfitri i al mn, va provocar que es redus el nombre de pasos i esportistes participants, especialment d'Europa. 

Aix de 46 nacions concorrents en l'olimpada anterior es va descendir a 37 i d'atletes de 3.014 a 1.328. El torneig de futbol va haver de cancellar-se per la falta d'equips. El Comit Olmpic Internacional (COI) va haver de concedir ajuda econmica als esportistes per al proveiment d'aliment i transport. Aquesta situaci va provocar una controvrsia, fent que el llegendari Paavo Nurmi, nou vegades medallista d'or, se li prohibs participar en els seus quarts jocs degut al fet que al rebre ajuda en efectiu per al seu viatge hagus deixat de tenir l'estatus d'esportista amateur, la qual cosa era totalment vetat pel COI. El finlands va reclamar que havia realitzat moltes despeses per a viatjar a una competici fins Alemanya, per l'organisme de totes maneres li va impedir poder elevar el seu impressionant total de medalles daurades a 12. 

Comits participants.


Participaren en aquesta edici 37 Comits nacionals, fent-ho per primera vegada els comits de Colmbia i de la Repblica de la Xina. Retorn als Jocs el comit de Brasil i no participaren els comits de Bulgria, Cuba, Egipte, Litunia, Luxemburg, Malta, Mnaco, Panam, Rodhsia, Romania, Turquia i Xile.

 
  Alemanya;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
  Canad;
 ;
 ;
 ;
 ;
  Espanya;
 ;
 ;
  Frana;
 Grcia;
 ;
 ;
  ndia;

  Irlanda;
 Itlia ;
  Iugoslvia;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
  Sud-frica ;
 ;
 ;
 ;
 ;
  Repblica de la Xina;


Esports disputats.
Es disputaren 16 esports en aquests Jocs, arribant-se a suspendre la competici olmpica de futbol per la falta de presncia de seleccions inscrites. S'organitzaren dues competicions de demostraci en lacrosse i futbol americ.




Fets destacats. 
L'aportaci dels jocs a Califrnia va ser l'edificaci de la primera vila olmpica per a allotjar els atletes, si b en aquesta s'hi allotjaren els homes, les dones foren hostatjades en un hotel de luxe. A ms es va utilitzar per primera vegada la photo finish i el cronometratge automtic en els esdeveniments de pista de l'atletisme. 

Igualment, es va implementar el podi de tres nivells per a les cerimnies de premis i l'hissat de la bandera nacional del guanyador de cada prova. 

Al seu torn, per primera vegada al segle XX les competicions es van realitzar en menys de 79 dies al concentrar-se en un calendari de 16 dies, del 30 de juliol al 14 d'agost. Des de llavors, els Jocs Olmpics s'han desenvolupat en perodes entre 15 i 18 jornades. 

Al marge del gran absentisme, el nivell competitiu es va elevar al superar-se o empatar-se 18 rcords mundials, a ms de qu l'assistncia als esdeveniments esportius tamb va resultar un esdeveniment, arribant a reunir-se fins a 100 mil persones per a la cerimnia d'inauguraci.

L'atleta japons Kusuo Kitamura, de 14 anys d'edat, va guanyar en els 1.500 m de nataci lliure i es va convertir en l'atleta ms jove a guanyar una medalla d'or. En un gest notable de joc net l'esgrimista britnica Judy Guinness va abandonar les seves esperances d'obtenir una medalla d'or desprs de fer-los veure als jutges que havia comprovat que la seva adversria Ellen Preis l'havia tocat dues vegades. 

La nord-americana Babe Didrikson, de 18 anys, va aconseguir qualificar-se per a les cinc proves femenines d'atletisme per noms va ser autoritzada a participar en tres d'elles. D'aquestes, va guanyar en javelina la medalla d'or i va establir un nou rcord mundial en salt d'alada i en 80 metres. 

Medaller.

Deu nacions amb ms medalles en els Jocs Olmpics de 1932. Pas amfitri ressaltat.


Enllaos externs.

  Jocs Olmpics de Los Angeles de 1932;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149574" title="Gran Premi de Canad del 2000" nonfiltered="432" processed="429" dbindex="60453">
Resultats del Gran Premi del Canad de Frmula 1 de 2000, disputat al circuit urb de Gilles Villeneuve a Montreal el 18 de juny del 2000.


 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Volta  rpida:  Mika Hkkinen  1m  19. 049s;
 Pole: Michael Schumacher   ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149577" title="Gran Premi del Canad del 2001" nonfiltered="433" processed="430" dbindex="60454">
Resultats del Gran Premi del Canad de Frmula 1 de 2001, disputat al circuit urb de Gilles Villeneuve a Montreal el 10 de juny del 2001.


 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Volta  rpida:  Ralf Schumacher  1m  17. 205s;
 Pole: Michael Schumacher   ;
 s la primera vegada a l'histria de la F1 que dos germans fan primer i segon a un GP. A l'edici del GP del Canad del 2003 ho van tornar a aconseguir.
 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149580" title="Gran Premi de Canad del 2002" nonfiltered="434" processed="431" dbindex="60455">
Resultats del Gran Premi del Canad de Frmula 1 de 2002, disputat al circuit urb de Gilles Villeneuve a Montreal el 9 de juny del 2002.


 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Volta  rpida:  Juan Pablo Montoya  1m  15. 960s;
 Pole: Juan Pablo Montoya   ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149583" title="De Magnete" nonfiltered="435" processed="432" dbindex="60456">

De Magnete, Magneticisque Corporibus, et de Magno Magnete Tellure (Sobre els imants, els cossos magntics i el gran imant terrestre) s un treball cientfic publicat el 1600 pel mdic i cientfic angls William Gilbert.

En aquest treball Gilbert descriu diverses de les seves experincies amb el seu model de la Terra anomenat terrella. A partir dels experiments va arribar a la conclusi de qu la Terra era magntica i que aquest era el motiu pel qual les brixoles apuntaven al nord. (En aquell moment hom pensava que la estrela polar o una gran illa magntica al pol nord atreia l'agulla de la brixola). Al seu llibre tamb va estudiar l'electricitat esttica produda per l'ambre. L'ambre s'anomena elektron en grec i electrum en llat, per aix Gilbert va decidir referir-se al fenomen amb l'adjectiu electricus i el nom electricitas que donarien pas als termes moderns 'elctric' i 'electricitat'.

De Magnete va tenir gran influncia no tan sols per l'inters inherent al tema que tractava sin tamb pel rigor amb el que Gilbert va descriure els seus experiments i les seves objeccions a les antigues teories sobre el magnetisme. Tanmateix Gilbert va reconixer el seu deute amb els treballs de Peter of Maricourt i va incorporar els experiments d'aquest cientfic del segle XIII al seu tractat. Malgrat que el seu pensament va ser influenciat fortament pel misticisme de la seva poca,  Gilbert fou un dels pioners de la fsica experimental, no hem d'oblidar que llavors fer experiments que poguessin atemptar contra la doctrina de l'esglsia catlica era molt perills (el mateix any que es va publicar De Magnete, Giordano Bruno va ser cremat a Roma per la inquisici).

 Resum .

De Magnete s format per sis volums.
 Recerca histrica del magnetisme i teoria del magnetisme de la Terra.
 Distinci entre electricitat i magnetisme. Argument contra el moviment perpetu.
 Experiments amb la terrella.
 Declinaci (la variaci del nord magntic amb la posici).
 Inclinaci magntica i disseny d'un clinmetre magntic.
 Teoria magntica del moviment estelar i terrestre. Precessi de l'equinocci.

Edicions.

 De Magnete, Peter Short, Londres, 1600 (original en llat);
 De Magnete, Stettin (Prssia) avui Szczecin (Polnia), 1628 i 1633 (en llat);
 De Magnete, Facsmil de la versi original del 1600, Berln 1892;
 De Magnete, Traducci anglesa de Paul Fleury Mottelay, 1893;
 De Magnete, Traducci anglesa de Silvanus P Thompson, Chiswick Press, 1900;
 De Magnete, Facsmil de la traducci de Thompson, Basic Books, Nova York, 1958;
 De Magnete, Facsmil de la traducci de Mottelay, Dover Books, 1991, ISBN 0-486-26761-X;

Notes.


Referncies.

 Revista de Stuart Malin i David Barraclough;
 Cambridge Scientific Minds, captol sobre Gilbert (PDF) - Obra impresa disponible: ISBN 0-521-78100-0 (hardback), ISBN 0-521-78612-6 (rstica);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149586" title="Long Beach" nonfiltered="436" processed="433" dbindex="60457">
 

Long Beach s una ciutat nord-americana situada en el comtat de Los Angeles, a l'estat de Califrnia. 

En el cens de l'any 2000, Long Beach tenia una poblaci de 461.522 habitants. La ciutat s seu d'un aeroport nacional i el major port martim industrial de la regi de Los Angeles. 

Geografia. 
Altitud: 8 metres.
Latitud: 33 46' 00" N;
Longitud: 118 11' 17" O;

Ciutats germanes .
  Guadalajara (Jalisco, Mxic);















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149589" title="Aeroport Internacional de Los Angeles" nonfiltered="437" processed="434" dbindex="60458">

L'Aeroport Internacional de Los Angeles, a Califrnia, EUA (IATA: LAX, OACI: KLAX) 

L'aeroport s simplement conegut com LAX pels californians, amb les lletres pronunciades separadament. L'aeroport est localitzat en el sud-est de Los Angeles, en el venat de Westchester, a 27 km del Centre de Los Angeles. Abans de l'11 de setembre de 2001 l'aeroport era el tercer aeroport ms ocupat del mn. L'aeroport ocupa 14 km de la ciutat prop de la costa de l'Oce Pacfic.

LAX t ms vols sense escales que qualsevol altre aeroport en el mn. s el cinqu aeroport ms ocupat en el mn en termes de trfic de passatgers, i el sis aeroport ms ocupat en el mn en termes de crrega. Servint a ms de 60 milions de passatgers i ms de 2 tones de crrega. 

En termes de passatgers internacionals, s el segon aeroport als Estats Units, per sota de l'Aeroport Internacional John F. Kennedy. s un dels aeroports pricipals de United Airlines, que opera en les Terminals 6, 7, i 8. 

LAX serveix 87 destinacions nacionals i 69 destinacions internacionals a Amrica del Nord, Llatinoamrica, Europa, sia, i Oceania. Les aerolnies ms prominents de l'aeroport sn United Airlines (19.57%, incloent el trfic de United Express), American Airlines (15%), i Southwest Airlines (12.7%). Tambien s una ciutat enfocada per American Airlines i Alaska Airlines i s una entrada internacional per a Delta Air Lines. 




 Terminals i aerolnies .
LAX t nou terminals en forma de "U" per passatgers.

 Terminal 1 .
 Southwest Airlines (Albuquerque, Austin, Baltimore/Washington, Chicago-Midway, El Paso, Houston-Hobby, Kansas City, Las Vegas, Nashville, Oakland, Filadelfia, Phoenix, Reno/Tahoe, Sacramento, St. Louis, Salt Lake City, San Antonio, San Jose (CA), Tucson);
 US Airways (Charlotte, Philadelphia, Phoenix, Pittsburgh);
 US Airways operat per America West Airlines (Acapulco, Las Vegas, Phoenix);
 US Airways Express operat per Mesa Airlines (Las Vegas, Phoenix, Puerto Vallarta);

 Terminal 2 .

 Air Canada (Calgary, Montreal, Toronto-Pearson, Vancouver);
 Air Canada Jazz (Calgary, Edmonton);
 Air China (Beijing);
 Air France (Papeete, Paris-Charles de Gaulle);
 Air Mobility Command;
 Air New Zealand (Apia, Auckland, London-Heathrow, Nadi);
 Aviacsa (Len, Monterrey);
 Avianca (Bogot) ;
 Hawaiian Airlines (Honolulu);
 KLM (Amsterdam);
 Northwest Airlines (Detroit, Hong Kong, Honolulu, Indianapolis, Las Vegas, Memphis, Minneapolis/St. Paul, Tokyo-Narita);
 TACA (Departures) (Guatemala City, San Jos (CR), San Salvador);
 Virgin Atlantic (London-Heathrow);

 Terminal 3 .
 AirTran Airways (Atlanta, Indianapolis);
 Alaska Airlines (Anchorage, Calgary, Cancn, Guadalajara, Ixtapa/Zihuatanejo, La Paz, Loreto, Los Cabos, Manzanillo, Mazatln, Mexico City, Portland (OR), Puerto Vallarta, San Francisco, Seattle/Tacoma, Spokane, Vancouver, Washington-Reagan);
 Horizon Air (Arcata, Boise, Medford, Redding, Redmond/Bend, Reno/Tahoe, Santa Rosa March 20, 2007, Spokane July 1, 2007, Sun Valley);
 ATA Airlines (Honolulu, Kahului);

 Frontier Airlines (Denver, Los Cabos, San Francisco);
 Frontier JetExpress operat per Republic Airlines (Denver, San Francisco) ;
 Midwest Airlines (Kansas City, Milwaukee);
 Spirit Airlines (Detroit, Fort Lauderdale ;
 Sun Country Airlines (Minneapolis/St. Paul);
 WestJet (Calgary);

 Terminal 4 .

 American Airlines (Austin, Boston, Chicago-O'Hare, Dallas/Fort Worth, Denver, Fort Lauderdale, Honolulu, Kahului, Kona, Las Vegas, Lihue, London-Heathrow, Los Cabos, Miami, Nashville, New York-JFK, Newark, Orlando, San Antonio, San Francisco, San Juan, San Salvador, St. Louis, Tokyo-Narita, Toronto-Pearson, Washington-Dulles);
 American Eagle (Fayetteville (AR), Fresno, Las Vegas, Monterey, San Diego, San Francisco, San Jose (CA), San Luis Obispo, Santa Barbara);
 Qantas;


 Terminal 5 .
 Aeromxico ;
 Aerolitoral (Culiacn, Hermosillo, Monterrey);
 Air Jamaica (Montego Bay);
 Delta Air Lines (Acapulco, Atlanta, Boston, Cancn, Cincinnati/Northern Kentucky, Columbus, Fort Lauderdale, Guadalajara, Guatemala City, Hartford, Honolulu, Ixtapa/Zihuatanejo, Jacksonville, Kahului, Liberia, Managua, New Orleans February 15, 2007, New York-JFK, New York-LaGuardia , Orlando, Puerto Vallarta, Raleigh/Durham, Salt Lake City, Tampa);
 Delta Connection operat per Atlantic Southeast Airlines (Culiacn, Hermosillo , La Paz, Las Vegas, Loreto, Manzanillo, Mazatln, Oakland, Palm Springs, Reno/Tahoe Sacramento, Salt Lake City, San Francisco, Torren Zacatecas);


 Terminal 6 .
 Aeromxico (Aguascalientes, Cancn, Culiacn, Guadalajara, Len, Mexico City, Puebla);
 Continental Airlines (Cleveland, Honolulu, Houston-Intercontinental, Newark);
 Copa Airlines (Panama City);
 Delta Air Lines ;
 Delta Connection operat per SkyWest (Salt Lake City);
United Airlines ;
 United Airlines (Cancn, Ciudad de Guatemala, Ixtapa/Zihuatanejo, Londres-Heathrow, Ciudad de Mxico, San Salvador, Sdney, Tokio-Narita);


 Terminal 7 .
 United Airlines (Baltimore/Washington, Boston, Cancn, Chicago-O'Hare, Dallas/Fort Worth, Denver, Guatemala City, Honolulu, Kahului, Kona, Lihue, London-Heathrow, Melbourne, Mexico City, New York-JFK, New Orleans, Newark, Oakland, Orlando, Philadelphia, Portland (OR), Sacramento, San Francisco, San Salvador, Seattle/Tacoma, Sydney, Tokyo-Narita, Washington-Dulles);
 Ted operat per United Airlines (Cancn, Ixtapa/Zihuatanejo, Las Vegas);

 Terminal 8 .
 United Airlines;
 United Express operat per SkyWest (Albuquerque, Aspen, Bakersfield, Boise, Carlsbad, Colorado Springs, Fresno, Imperial, Inyokern, Modesto, Monterey, Montrose , Oakland, Oklahoma City, Ontario, Orange County, Oxnard, Palm Springs, Phoenix, Reno/Tahoe, Sacramento, Salt Lake City, San Antonio, San Diego, San Jose (CA), San Luis Obispo, Santa Barbara, Santa Maria, St. George, Tucson, Vancouver, Visalia, Yuma);

 Tom Bradley International Terminal .
Aquesta terminal es va obrir per als jocs olmpics de 1984 i es va nomenar en honor de Tom Bradley, el primer alcalde afroameric de Los Angeles. Aquesta terminal est localitzada en l'extrem oest enmig de les terminals 3 i 4. 34 aerolnies donen servei a Tom Bradley International Terminal i la terminal gestiona ms de 10 milions de passatgers internacionals a l'any.

 Aer Lingus (Dublin);
 Aeroflot (Moscow-Sheremetyevo);
 Air India (Delhi, Frankfurt);
 Air Pacific (Nadi);
 Air Tahiti Nui (Papeete, Pars-Charles de Gaulle);
 Alaska Airlines (Llegadas de Mexico);
 All Nippon Airways (Tokyo-Narita);
 Asiana Airlines (Seoul-Incheon);
 British Airways (London-Heathrow);
 Cathay Pacific (Hong Kong);
 China Airlines (Taipei-Taiwan Taoyuan);
 China Eastern Airlines (Shanghai-Pudong);
 China Southern Airlines (Guangzhou);
 Copa Airlines (Llegadas);
 El Al (Tel Aviv);
 EVA Air (Taipei-Taiwan Taoyuan);
 Japan Airlines (Tokyo-Narita);
 Korean Air (Seoul-Incheon, Tokyo-Narita);
 LAN Airlines (Santiago de Chile);
 LAN Peru (Lima, So Paulo-Guarulhos);
 LTU International (Dsseldorf);
 Lufthansa (Frankfurt, Munic);
 Malaysia Airlines (Kuala Lumpur, Taipei-Taiwan Taoyuan);
 Mexicana (Cancn, Culiacan, Guadalajara, Len, Los Cabos, Mazatln, Ciutat de Mxic, Monterrey , Morelia, Zacatecas);
Click Mexicana (Torren);
 Philippine Airlines (Manila);
 Qantas (Auckland, Brisbane, Melbourne, Sydney);
 Singapore Airlines (Singapur, Taipei-Taiwan Taoyuan, Tokyo-Narita);
 Swiss International Air Lines (Zuric);
 TACA (San Salvador);
 Thai Airways International (Bangkok);
 Varig (Ro de Janeiro-Galeo, Sao Paulo-Guarulhos);


 Charter .

 Interstate Jet;
 Miami Air;
 Omni Air International;
 World Airways;
 PrivatAir;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149592" title="Jonathan Demme" nonfiltered="438" processed="435" dbindex="60459">
Jonathan Demme (Baldwin, Nova York - 22 de febrer de 1944) s un director, productor i escriptor nord-americ. 

Demme va guanyar un Oscar a la millor direcci el 1991 per la seva pellcula El silenci dels anyells. T una productora, Clinica Estetico, amb els tamb productors Edward Saxon i Peter Saraf. 

Jonathan Demme era cos del tamb director Ted Demme, mort el 2002.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149595" title="No Control" nonfiltered="439" processed="436" dbindex="60460">
No Control s un lbum del grup Bad Religion editat el 1989. Es considera una de las referncies de base del punk i el hardcore meldic.

 Llistat de Canons .
 "Change of Ideas";
 "Big Bang";
 "No Control";
 "Sometimes I Feel Like... *?!%+!*";
 "Automatic Man";
 "I Want to Conquer the World";
 "Sanity";
 "Henchman";
 "It Must Look Pretty Appealing";
 "You";
 "Progress";
 "I Want Something More";
 "Anxiety";
 "Billy";
 "The World Won't Stop Without You";













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149597" title="Primera divisi espanyola 1988/89" nonfiltered="440" processed="437" dbindex="60461">
Classificaci general.




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Resultats.

 Lliga de Campions: Real Madrid;

 Recopa d'Europa: FC Barcelona;

 Copa de la UEFA: Atltico de Madrid, Valencia CF, Sevilla FC i Real Sociedad;

 Descensos: Rayo Vallecano,  Celta de Vigo ;

 Ascensos:  Burgos CF, Betis i RCD Espanyol;

Mxims golejadors.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149598" title="Primera divisi espanyola 1989/90" nonfiltered="441" processed="438" dbindex="60462">
Classificaci general.




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Promoci.







Resultats.

 Lliga de Campions: Real Madrid;

 Recopa d'Europa: FC Barcelona;

 Copa de la UEFA: Atltico de Madrid, Valencia CF, Sevilla FC, Real Sociedad;

 Descensos: Rayo Vallecano, Celta de Vigo i CD Mlaga ;

 Ascensos:  Burgos CF, Betis y RCD Espanyol;

Mxims golejadors.



Porter menys golejat.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149599" title="Primera divisi espanyola 1990/91" nonfiltered="442" processed="439" dbindex="60463">
Classificaci general.




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Promoci.








Resultats.

 Lliga de Campions: FC Barcelona;

 Recopa d'Europa: Atltico de Madrid;

 Copa de la UEFA: Real Madrid, Osasuna, Sporting de Gijn, Oviedo;

 Descensos: Betis,  CD Castelln ;

 Ascensos:  Albacete Balompi, RC Deportivo;

Mxims golejadors.



Porter menys golejat.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149600" title="Primera divisi espanyola 1991/92" nonfiltered="443" processed="440" dbindex="60464">
Classificaci general.




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Resultats.

 Lliga de Campions: FC Barcelona;

 Recopa d'Europa: Atltico de Madrid;

 Copa de la UEFA: Real Madrid, Valncia CF, Real Sociedad, Real Zaragoza;

 Descensos: Valladolid, Reial Mallorca ;

 Ascensos:  Celta de Vigo, Rayo Vallecano;

Mxims golejadors.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149601" title="Primera divisi espanyola 1992/93" nonfiltered="444" processed="441" dbindex="60465">
Classificaci general.




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts


Resultats.

 Lliga de Campions: FC Barcelona;

 Recopa d'Europa: Real Madrid;

 Copa de la UEFA: RC Deportivo, Valencia CF, CD Tenerife;

 Descensos: Cdiz CF, Real Burgos, RCD Espanyol;

 Ascensos:  UE Lleida, Valladolid, Racing de Santander;

Mxims golejadors.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149605" title="Primera divisi espanyola 1993/94" nonfiltered="445" processed="442" dbindex="60466">
Classificaci general.




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Resultats.

 Lliga de Campions: FC Barcelona;

 Recopa d'Europa: Real Zaragoza;

 Copa de la UEFA: RC Deportivo, Real Madrid, Athletic de Bilbao;

 Descensos: Osasuna, UE Lleida;

 Ascensos:  RCD Espanyol, Betis, SD Compostela;

Mxims golejadors.



Plantilles i estadstiques.
Equips de la temporada 1993/94 de la Primera Divisi Espanyola
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149607" title="Primera divisi espanyola 1994/95" nonfiltered="446" processed="443" dbindex="60467">
Classificaci general.




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Resultats.

 Lliga de Campions: Real Madrid;

 Recopa d'Europa: RC Deportivo y Real Zaragoza;

 Copa de la UEFA: Betis, FC Barcelona, Sevilla FC;

 Descensos: CD Logros;

 Ascensos:  UD Salamanca, UD Mrida, Rayo Vallecano;

Mxims golejadors.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149608" title="Riu Uruguai" nonfiltered="447" processed="444" dbindex="60468">


El Riu Uruguai (Ro Uruguay en castell, Rio Uruguai en portugus), s un riu d'Amrica del Sud que va de nord a sud, formant la frontera natural entre el Brasil, l'Argentina i l'Uruguai, tot separant alguna de las provncies argentines de l'anomenada Mesopotmia argentina dels altres dos pasos. Passa pels estats de Santa Catarina i Rio Grande do Sul, al Brasil; forma la frontera est de les provncies de Misiones, Corrientes i Entre Ros, a l'Argentina; i conforma la frontera oest dels departaments d'Artigas, Salto, Paysand, Ro Negro, Soriano i Colonia, a l'Uruguai.

El riu fa uns 1.500 km de llarg i neix a la Serra do Mar (Brasil), (), just on el riu Canoas s'uneix al riu Pelotas, a uns 2.050 metres sobre el nivell del mar. En aquests primers trams, el riu trancorre per terrenys desnivellats i trencats, formant rpids i cascades. Al seu pas per Rio Grande do Sul el riu no s navegable.

Juntament amb el Riu Paran, l'Uruguai forma l'estuari del Riu de la Plata. s navegable des de Salto Chico. Els seus principals afluents sn el Riu Gualeguaych i el Riu Negro, que neix al sud del Brasil i recorre 500 km per la Repblica de l'Uruguai fins a la seva confluncia amb l'Uruguai, que es troba a 100 km. al nord de la confluncia de l'Uruguai amb el Riu de la Plata, a Punta Gorda (Departament de Colonia, Uruguai).

El riu est travessat pel pont internacional Paso de los Libres-Uruguaiana, entre l'Argentina i el Brasil. Tamb s creuat per altres tres ponts internacionals entre l'Argentina i l'Uruguai; de nord a sud: el Pont de Salto Grande, el Pont General Artigas i el Pont Libertador General San Martn.

La conca del riu Uruguai abasta un rea 370.000 km. El seu rendiment econmic principal es la generaci d'electricitat a la Presa de Salto Grande).

El nom del riu prov de l'adaptaci a l'espanyol del nom donat pels guarans aborgens (Urugua'), que significa "riu dels ocells pintats".


Conflicte de la fbrica de cellulosa.

Des de l'Abril de 2005 els dos pasos mantenen un conflicte al respecte del riu i de la polluci que hi generen dues factories extrangeres, una a cada riba (Fray Bentos, a l'Uruguai, i Gualeguaych, a l'Argentina). A finals d'any el conflicte va esdevenir una crisi diplomtica, i des del desembre de 2005 els ponts internacionals enre la provncia Argentina d'Entre Ros amb l'Urugaui han estat blocats de forma intermitent per manifestants argentins, causant alteracions en el trnsit comercial i el turisme.

Enllaos externs.
Sistema hidroelctric de Salto Grande  ;
Dades sobre el Uruguai ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149609" title="Primera divisi espanyola 1995/96" nonfiltered="448" processed="445" dbindex="60469">
Classificaci general.




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Resultats.

 Lliga de Campions: Atltico de Madrid;
 Recopa d'Europa: FC Barcelona;
 Copa de la UEFA: Valencia CF, RCD Espanyol, CD Tenerife;
 Descensos:  UD Mrida, UD Salamanca, Albacete Balompi;
 Ascensos:  CF Extremadura, CD Logros, Hrcules CF;

Mxims golejadors.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149610" title="Primera divisi espanyola 1996/97" nonfiltered="449" processed="446" dbindex="60470">
Classificaci general.




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Resultats.

 Lliga de Campions: Real Madrid;
 Qualificaci a la Lliga de Campions: FC Barcelona ;
 Recopa d'Europa: Betis;
 Copa de la UEFA: Deportivo, Valladolid, Atltico de Madrid, Athletic de Bilbao;
 Descensos: CF Extremadura, Rayo Vallecano, Sevilla FC, Hrcules CF, CD Logros;
 Ascensos:  UD Mrida, UD Salamanca, RCD Mallorca;

Mxims golejadors.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149612" title="Primera divisi espanyola 1997/98" nonfiltered="450" processed="447" dbindex="60471">
Classificaci general.




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Resultats.

 Lliga de Campions: FC Barcelona i Real Madrid;
 Qualificaci a la Lliga de Campions: Athletic de Bilbao;
 Recopa d'Europa: RCD Mallorca;
 Copa de la UEFA: Real Sociedad, Celta de Vigo, Atltico de Madrid, Betis;
 Descensos: SD Compostela, UD Mrida, Sporting de Gijn;
 Ascensos:  Vila-real CF,  CF Extremadura, Alavs;

Mxims golejadors.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149613" title="Esquerra Republicana Balear" nonfiltered="451" processed="448" dbindex="60472">
Esquerra Republicana Balear (ERC-illes), fou un partit poltic fundat a les Balears el 1934 d'ideologia republicana, progressista i mallorquinista. Fou l'expressi balear del partit Izquierda Republicana, liderat per Manuel Azaa.

La formaci sorg per la fusi d'Acci Republicana de Mallorca i el Partit Republic Radical Socialista,  a la uni tamb hi assistiren representats de la Uni Republicana Federal d'Inca i les Joventuts d'Esquerra de Felanitx a ms d'algunes personalitats vinculades anteriorment al Partit Republic Federal de  Mallorca. 

Malgrat que Esquerra Republicana Balear estava lligada organicament a Izquierda Republicana tamb fou, alhora, el lloc on s'express majoritriament el mallorquinisme poltic de significaci progressista. 

Al 1936 form part del Front d'Esquerres, amb la resta de formacions d'esquerra de les Illes Balears.

Es constituiren unes Joventuts d'Esquerra i el seu rgan d'expressi fou Repblica (1934-36).

El partit va desaparixer amb l'aixecament militar del 19 de juliol de 1936 i bona part dels seus membres foren represaliats o s'hagueren d'exilliar. Malgrat tot l'organitzaci es mantingu durant un temps a Catalunya.

Membres d'Esquerra Republicana Balear.
 Emili Darder;
 Bernat Jofre Roca;
 Pere Oliver i Domenge;
 Antoni Maria Ques Ventanyol;
 Francesc de Sales Aguil Forteza;

Referncies.
 Gran Enciclopdia de Mallorca;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149615" title="Primera divisi espanyola 1998/99" nonfiltered="452" processed="449" dbindex="60473">
Classificaci general.




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Resultats.

 Lliga de Campions: Real Madrid, FC Barcelona;
 Qualificaci a la Lliga de Campions: RCD Mallorca, Valncia CF;
 Copa de la UEFA: Celta de Vigo, Deportivo i Atltico de Madrid;
 Descensos: Vila-real CF, UD Salamanca, CF Extremadura, CD Tenerife;
 Ascensos:  Sevilla FC,  Numancia, Mlaga CF, Rayo Vallecano;

Mxims golejadors.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149617" title="Primera divisi espanyola 1999/00" nonfiltered="453" processed="450" dbindex="60474">
Classificaci general.




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Resultats.

 Lliga de Campions: Deportivo, FC Barcelona i Real Madrid;
 Calificaci a la Lliga de Campions: Valncia CF;
 Copa de la UEFA: Real Zaragoza, Alavs i RCD Espanyol;
 Descensos: Sevilla FC, Betis, Atltico de Madrid;
 Ascensos:  UD Las Palmas, Osasuna, Vila-real CF;

Mxims golejadors.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149618" title="Riu Gualeguaych" nonfiltered="454" processed="451" dbindex="60475">


El riu Gualeguaych s un curs d'aigua de provncia d'Entre Ros, Argentina.  Neix al centre-est d'aquesta provncia, al Departament de Coln, i fluiex vers el sud, passant per les ciutat de Gualeguaych, desembocant al Riu Uruguai. 

Enllaos externs.
 Lloc ministerial de las Conques hdriques superficials de la Rep. Argentina ;
 Imatges arees de la conca;
 Registres de cabals mitjans ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149620" title="Primera divisi espanyola 2000/01" nonfiltered="455" processed="452" dbindex="60476">
 Classificaci general .


Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Resultats.

 Lliga de Campions: Real Madrid, Deportivo;
 Qualificaci a la Lliga de Campions: RCD Mallorca, FC Barcelona;
 Copa de la UEFA: Valncia CF,  Celta de Vigo i Real Zaragoza;
 Descensos: Racing de Santander, Numancia, Oviedo;
 Ascensos:  Sevilla FC,  Betis, CD Tenerife;

Mxims golejadors.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149622" title="FileZilla" nonfiltered="456" processed="453" dbindex="60477">

FileZilla s un client FTP per a Windows, Linux, FreeBSD i MacOS X. s programari lliure i de codi obert, amb llicncia GPL. Suporta FTP, SFTP i FTP sobre SSL.

La finestra principal es divideix en quatre parts diferenciades, que sn l'administrador de llocs, el registre de missatges, la vista de fitxers i directoris i la cua de transferncies.

Ladministrador de llocs, a dalt de tot, permet a l'usuari crear una llista de llocs FTP cadascun associat amb les seves dades de connexi, incloent el nombre de port a usar i si es tracta d'una sessi annima o amb identificaci. En aquest ltim cas es guarda el nom d'usuari i opcionalment la contrasenya.

El registre de missatges, sota l'administrador de llocs, s una consola on es mostren les ordres enviades al servidor remot i les respostes d'aquest.

La vista de fitxers i directoris, situada sota el registre de missatges, proporciona una interfcie grfica semblant a un navegador de fitxers que permet navegar per les carpetes i veure i alterar els seus continguts tant a la mquina local com a la remota. Els usuaris poden arrossegar i deixar anar fitxers i directoris entre els ordinadors local i remot.

La cua de transferncies, situada a la part de baix de la finestra, mostra en temps real l'estat de cada transferncia activa o en cua.

El codi font de FileZilla i les descrregues estan allotjades a SourceForge. FileZilla va ser el Projecte del mes de SourceForge el novembre de 2003.

D'acord amb la documentaci d'ajuda, FileZilla va comenar sent un projecte de classe d'informtica al gener de 2001 de Tim Kosse i dos companys de classe. La versi alfa va ser llanada a finals de febrer de 2001, i totes les caracterstiques requerides van ser implementades en la beta 2.1.

Existeix una versi porttil de FileZilla que pot ser usada directament des d'una memria USB sense necessitat d'installar-la a l'ordinador.

 Vegeu tamb .

 FileZilla Server, un servidor FTP del mateix projecte.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Wiki de FileZilla;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149623" title="Primera divisi espanyola 2001/02" nonfiltered="457" processed="454" dbindex="60478">
Classificaci general.



Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts


Resultats.

 Lliga de Campions: Valncia CF, Deportivo, Real Madrid;
 Qualificaci de la Liga de Campions: FC Barcelona;
 Copa de la UEFA: Celta de Vigo, Alavs, Betis;
 Descensos: Real Zaragoza, CD Tenerife, UD Las Palmas;
 Ascensos:  Atltico de Madrid,  Huelva, Racing de Santander;

Mxims golejadors.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149625" title="Primera divisi espanyola 2002/03" nonfiltered="458" processed="455" dbindex="60479">
Classificaci general.



Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Resultats.

 Lliga de Campions: Real Madrid, Real Sociedad;
 Qualificaci a la Liga de Campions: Deportivo, Celta de Vigo;
 Copa de la UEFA: Valncia CF, FC Barcelona i RCD Mallorca, ;
 Descensos: Rayo Vallecano, Alavs, Huelva;
 Ascensos: Real Zaragoza, Albacete, Murcia;

Mxims golejadors.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149626" title="Primera divisi espanyola 2003/04" nonfiltered="459" processed="456" dbindex="60480">
Classificaci general.



Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts


Partits.




Resultats.

 Lliga de Campions: Valncia CF, FC Barcelona;
 Qualificaci de la Lliga de Campions: Deportivo, Real Madrid;
 Copa de la UEFA: Sevilla FC, Athletic de Bilbao i Real Zaragoza;
 Descensos: Valladolid, Celta de Vigo, Murcia;
 Ascensos: Levante, Getafe, Numancia;

Mxims golejadors.



Trofeu Zamora.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149627" title="Primera divisi espanyola 2004/05" nonfiltered="460" processed="457" dbindex="60481">
 Classificaci .



 Classificats per a  la Lliga de Campions de la UEFA: FC Barcelona i Real Madrid per a la fase final, i Vila-real CF i Real Betis per a la tercera ronda de la fase clasificatria.

 Classificats per a la Copa de la UEFA: RCD Espanyol, Sevilla FC i Osasuna com a finalista de la Copa del Rei.

 Inscrits a la Copa Intertoto: Valncia CF, Deportivo de La Corua i Athletic de Bilbao.

 Descendits a la Segona divisi: Llevant UE, CD Numancia i Albacete Balompi.

Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Resultats.




Pichichi.




Trofeu Zamora.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149629" title="Sistema nervis autnom" nonfiltered="461" processed="458" dbindex="60482">

El sistema nervis autnom o SNA controla les funcions que realitzen els rgans interns sense un control conscient per part de l'individu, com ara el batec cardac, els moviments respiratoris, la digesti, l'excreci, etc. Est constitut per alguns nervis cranials i raquidis. 

L'SNA es compon del sistema nervis simptic i del sistema nervis parasimptic.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149632" title="Riu Igua" nonfiltered="462" processed="459" dbindex="60483">

El riu Igua (en portugus Rio Iguau, en espanyol Ro Iguaz) s un riu de l'Amrica del Sud, afluent del riu Paran. Els seu curs transcorre entre el Brasil, el Paraguai i l'Argentina. El seu nom prov de les paraules "y" (semblant a la // de l'alemany o la /u/ del francs, produda per contracci de la gola) i "guasu", que en llengua guaran volen dir "aigua" i "gran", respectivament.
 
L'Igua neix a la Serra do Mar, a l'estat de Paran (Brasil), i arriba a tenir una amplada mxima de 1.500 metres. Desprs d'aproximadament 1.320 quilmetres -dels quals 1.205 corresponen exclusivament al Brasil i 115 serveixen de frontera argentinobrasilera- desemboca en el riu Paran, a la triple frontera entre l'Argentina, el Paraguai i el Brasil. Uns 23 quilmetres abans d'arribar a aquesta confluncia cau en un fort desnivell a travs de les cascades de l'Igua, que formen part del Patrimoni de la Humanitat. Les aiges de l'Igua i el Paran no es barregen immediatament, i durant fora distncia es poden advertir a ull nu les provinents de l'Igua: clares, netes i verdoses, fent remolins entre les del Paran, que sn fosques i vermelloses, i que acaben per engolir les primeres. 

El Brasil i l'Argentina es troben units pel Pont Internacional Tancredo Neves, inaugurat l'any 1985. El tram compartit amb l'Argentina s'inicia quan rep el seu afluent, el riu San Antonio.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149635" title="Agro-Chemical" nonfiltered="463" processed="460" dbindex="60484">

L'Agro-Chemical s un club de futbol keny de la ciutat de Muhoroni. Juga al Campionat de Kenya de Futbol, el ms important del pas. Juga els seus partits al Muhoroni Stadium.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149636" title="Ordinador quntic" nonfiltered="464" processed="461" dbindex="60485">
Un ordinador quntic s un dispositiu de clcul que fa s dels fenmens especfics de la mecnica quntica, tals com superposici i entrellaament, per executar operacions sobre dades.

Els ordinadors quntics aprofiten la capacitat dels sistemes quntics d'estar en dos estats simultniament. En comptes de fer servir bits que tenen el valor 0 o 1, fan servir qubits (bits quntics) que tenen una superposici dels dos valors. Processant simultniament aquestes dades, un ordinador quntic podria resultar exponencialment ms rpid que un de clssic.

Els ordinadors quntics de suficient capacitat seran capaos de resoldre clculs de complexitat intractable per a un ordinador convencional. Sn el somni dels espies internacionals que cerquen desxifrar les comunicacions dels adversaris.

Aix com un ordinador clssic equival a una  mquina de Turing, un ordinador quntic equival a una mquina de Turing no determinista, en oferir, per a una determinada operaci elemental, tot el conjunt de transicions possibles simultniament.

Recentment, el 13 de febrer del 2007, l'empresa canadenca D-Wave Systems ha presentat la primera oferta comercial d'aquest tipus amb un ordinador de 16 qubits com a mostra, amb la intenci de construir-ne un de 1024 qubits a final del 2008. Aix mateix n'oferir prximament el servei en lnia. 

La realitat de l'ordinador de D-Wave ha estat posada en dubte i sembla que la companyia hauria adms que es tracta d'un ordinador clssic que fa servir la mecnica quntica puntualment.

 Referncies .



 Enllaos externs .

 Sergi Baila - Computaci quntica ;
 D-Wave Systems - Ordinadors quntics ;
 Gizmodo - El primer ordinador quntic comercial decep severament. ;
 Wiki sobre fsica quntica ;
 Qubit notcies ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149641" title="Chemelil Sugar FC" nonfiltered="465" processed="462" dbindex="60486">

El Chemelil Sugar FC s un club de futbol de Kenya de la ciutat de Chemelil. Juguen al Campionat de Kenya de Futbol (el ms important del pas) des del 1997. Juguen els seus partits com a local al Chemelil Sports Complex. El club guany la Copa del President l'any 2003.

 Palmars .
 Copa del President: 2003;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149642" title="Sofia de Borb i Ortiz" nonfiltered="466" processed="463" dbindex="60487">
Sofia de Borb i Ortiz (Madrid 30 d'abril de 2007 - ), segona filla dels Prnceps de Girona i d'Astries, Felip de Borb i Letizia Ortiz, i tercera en la lnia successria de la Corona espanyola. Va nixer el 30 d'abril de 2007 a la clnica privada Ruber Internacional de Madrid, amb cessria.

Com a segona filla dels Prnceps d'Astries, i sense cap germ mascle, s la tercera en la lnia successria al tron per darrera de la seva germana gran Elionor de Borb i Ortiz. Malgrat el plantejament de la reforma a la llei successria, Sofia no t cap entrebanc per a esdevenir reina d'Espanya rere la seva germana Elionor si ambdues no tenen cap germ mascle. El nom de Sofia s un homenatge a la seva via paterna, la reina consort Sofia de Grcia. Rep el tractament d'infanta d'Espanya i dAltesa, i esdevindr per tant Princesa d'Astries, de Girona, de Viana, duquessa de Montblanc, comtessa de Cervera i senyora de Balaguer si la seva germana gran Elionor puja al tron i encara no t descendncia directa. 

Per tant, com a tal tamb pot succer la seva germana gran si aquesta renuncia al tron o mor sense fills.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149645" title="Castell Ruf" nonfiltered="467" processed="464" dbindex="60488">

 Geografia;
 Castell Ruf, poblat ibric en el municipi de Santa Maria de Martorelles;
 Castell Ruf, castell del segle XI en el municipi de Santa Maria de Martorelles;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149646" title="Coast Stars" nonfiltered="468" processed="465" dbindex="60489">

El Coast Stars s un club de futbol de Kenya de la ciutat de Mombasa. El club va ser fundat l'any 1998. Juguen al Campionat de Kenya de Futbol i els seus partits com a local els disputen al Mombasa Municipal Stadium. La temporada 2004/05 va jugar amb el nom de Dubai Bank Limited Club degut a l'espnsor Dubai Bank. A partir de la segent temporada van continuar jugant amb el nom de Coast Stars.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149650" title="Copa del President de Kenya" nonfiltered="469" processed="466" dbindex="60490">
La Copa del President de Kenya (Kenyan President's Cup) s una competici de futbol kenyana. Es va fundar l'any 1957.

 Guanyadors .
 FA Cup of Kenya .
1956 : Mombasa Liverpool;
1962 : Mombasa Liverpool;
1964 : Luo Union;
1965 : Luo Union;
1966 : Luo Union 4-2 Mombasa Liverpool;
1967 : Abaluhya United 3-0 Maragoli United;
1968 : Abaluhya United;
1975 : Tusker FC;

 Kenya Challenge Cup .
1976 : Gor Mahia;
1981 : Gor Mahia;
1983 : Gor Mahia;
1984 : AFC Leopards 2-1 Gor Mahia
1985 : AFC Leopards (antigament Abaluhya United) ;

 Moi Golden Cup .
1986 : Gor Mahia 1-0 Bandari (Mombasa);
1987 : Gor Mahia 2-0 AFC Leopards;
1988 : Gor Mahia beat Tusker FC;
1989 : Tusker FC 1-1 (5-4) AFC Leopards                 ;
1990 : Rivatex;
1991 : AFC Leopards 1-0 Gor Mahia;
1992 : Gor Mahia;
1993 : Tusker FC;
1994 : AFC Leopards 3-0 Kisumu Posta;
1995 : Rivatex 2-0 Ulinzi Stars;
1996 : Mumias Sugar 1-0 Reli;
1997 : Eldoret KCC 4-1 AFC Leopards;
1998 : Mathare United 2-1 Eldoret KCC;
1999 : Mumias Sugar 3-2 (a.p.) Coast Stars;
2000 : Mathare United 2-1 (a.p.) AFC Leopards;
2001 : AFC Leopards 2-0 Mathare United;
2002 : Kenya Pipeline 1-0 Mumias Sugar;

 Transparency Cup .
2003 : Utalii 2-1 Gor Mahia;
2004 : Kenya Commercial Bank 1-0 Thika United;

 President's Cup .
2003 : Chemelil Sugar FC 1-0 AFC Leopards;
2005 : World Hope FC 2-1 Tusker FC;
2006 : no finalitzada;
2007 : Sofapaka 2-0 Homegrown F.C.;

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149657" title="Celestia" nonfiltered="470" processed="467" dbindex="60491">



Celestia s un projecte de codi obert de simulaci de l'espai en 3 dimensions.
Va ser creat per Chris Llorer i inclou suport per a OpenGL, amb una GUI en GTK i tamb en Qt. El projecte va ser presentat l'any 2001 sota la llicncia GPL. La gran diversitat d'aquest programa proporciona figures com els planetes del Sistema Solar, satllits, galxies, tamb s'inclouen constellacions i dades precises sobre les seves coordenades d'ubicaci.


Actualment compta amb versions per a GNU/Linux, Windows i Mac OS X.

 Funcions . 
 Guia de Viatge ;
 Catleg Hipparcos (120.000 Estrelles) ;
 Cercador de eclipsis solars i lunars fins a l'any 9999 ;
 s possible registrar l's del programa en un arxiu de vdeo fins a una resoluci de 720x576 pxels. ;
 El temps pot ser posat tan lluny en el futur o passat com desitgi (encara que les rbites de planeta siguin noms exactes dintre d'uns millennis del present, i apareguin desbordaments aritmtics en l'any 5874774) ;
 Les constellacions i les rbites de planetes (incloent planetes extrasolars al voltant de les estrelles que tenen un o varis), llunes, asteroides, estels i satllits poden ser indicades.
 Els noms de tots els objectes en l'espai poden ser indicats: galxies, penjolls, estrelles, planetes, llunes, asteroides, estels i satllits ;
 Es poden mostrar els noms de ciutats, crters, observatoris, valls, aconseguint llocs, continents, muntanyes, mars i altres trets superficials.
 Mostra el rdi, la distncia, la durada de dia i la temperatura mitjana dels planetes.
 Mostra la distncia, la lluminositat en relaci amb el sol, la classe espectral, la temperatura i el rdio d'estrelles .
 El nombre de estrelles visibles pot ser modificat.
 El camp visual s infinitament variable.
 La lluminositat evident de les estrelles pot ser ajustada en tres etapes.
 El quadre de la imatge pot ser dividit, per a observar diversos objectes al mateix temps.
 Pot usar-se amb Gamepad i joystick.

 Enllaos externs .

 Pgina oficial de Celestia ;
 Collecci de recursos per a Celestia ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149668" title="Terri" nonfiltered="471" processed="468" dbindex="60492">

El Terri s un riu de Catalunya, afluent pel marge esquerre del Ter, d'orientaci nord-oest-sud-est. La seva conca fluvial engloba gran part de la comarca del Pla de l'Estany, reb les aiges de la vessant nord del masss de Rocacorba i, principalment, del desguassament del llac de Banyoles.

Afluents principals.
El Matamors;
La riera de Vall-llobera;
El Revardit;

Poblacions que travessa.
Banyoles;
Mata;
Borgony;
Cornell del Terri;
Sords;
Santa Llogaia del Terri;
Ravs del Terri;
Sant Andreu del Terri;
Mediny;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149674" title="Dermatitis atpica" nonfiltered="472" processed="469" dbindex="60493">
La dermatitis atpica (o czema atpic) s una malaltia dermatolgica caracteritzada per lesions seques, escatoses, i molt pruriginoses. Les plaques vermelles apareixen en general entre l'edat de 3 mesos i 2 anys. Aproximadament 10% dels nens en sn afectats. Els seus efectes acostumen a minvar i desaparixer a partir dels 12 anys.

 Causes .
 La dermatitis atpica sobrev en individus genticament predisposats a l'atpia i a les seves manifestacions (per exemple l'asma, la rinitis allrgica, les allrgies). En el 60% dels casos, un dels pares s atpic.
 Un dels factors predominants en la gnesi de la dermatitis atpica s la sequedat cutnia.

 Diagnstic .
L'United Kingdom Working Party ha proposat criteris de diagnstic precisos :

Criteri obligatori : Presncia d'una dermatosi pruriginosa (malaltia de la pell que raspa) associada a 3 o ms dels criteris segents:

 Antecedents personals d'czema dels plecs de flexi i/o de les galtes;
 Antecedents personals d'asma o de rinitis allrgica (o antecedents familiars en els nens de menys de 4 anys).
 Antecedents de xerosi (pell seca generalitzada) en el transcurs del primer any de vida.
 czema dels grans plecs o czema de les galtes, del front, de les convexitats dels membres en el nen de menys de 4 anys.
 Comenament dels signes abans de l'edat de 2 anys.

 Evoluci de la malaltia .
La dermatitis atpica s una malaltia crnica que evoluciona per empentes, amb perodes de calma on les lesions sn mnimes, b que sempre presents. Existeixen sovint factors que provoquen els influxos (que han de ser identificats i ser combatuts): allrgies, calor, suor, estrs... La malaltia pot retrocedir espontniament desprs d'alguns anys d'evoluci.

Tractament.
s exclusivament simptomtic i preventiu:

 Prevenci - educaci del pacient:
 evitar els canvis de temperatura sobtats, aix com les temperatures extremes que ressequen la pell;
 evitar els aires acondicionats que treuen la humitat de l'ambient;
 bany amb sabons sobregrassos;
 evitar els sabons agressius;
 utilitzaci d'emollients desprs la neteja;
 evitar que les llanes entrin en contacte amb el cos, privilegiar el cot i treure les etiquetes;
 evitar cars, florits, tabac, animals domstics, contagis d'herpes;
 res de rgim alimentari en particular (excepte allrgia alimentria provada);
 vacunar de manera normal el nen (paper agreujant infeccions);
 aconsellar l'alletament maternal prolongat;
 evitar la diversificaci alimentria preco;
 contraindicaci formal de l'automedicaci.

 Tractament simptomtic :
 Tractament de les infeccions de la pell (que sn sovint provocades per la raspadura);
 Utilitzaci de pomades corticoides sota estricta vigilncia mdica en el moment de les empentes, o d'inhibidors de la calcineurina en cas de dermatitis atpica recurrent.
 Utilitzaci d'antihistamnics en cas de pruja.

Enllaos externs.
 Qu s la dermatitis atpica? ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149677" title="Races de The Legend of Zelda" nonfiltered="473" processed="470" dbindex="60494">
En el univers fictici de The Legend of Zelda de Shigeru Miyamoto, existeixen diverses races fictcies creades per les tres Goodness de la Triforce creadores del mn d Hyrule i de moltes altres terres. Cadascuna d aquestes races posseeixen diferents qualitats que les diferencien entre altres. Algunes han desenrolat diferents poders mgics que les fan niques, com es l exemple dels Hylian. Altres, com les Gerudo s independinzaren de la societat de la Royal House de la Royal Family of Hyrule, i s installaren al marge d aquesta. I altres com els Twili, desafiaren  a les Deesses amb la seva mgia i intentaren apoderar-se de la Reliquia Sagrada, foren desterrats al limbe, el Twilight Realm.


 Divinities/Divinitats .

Les Divinitats o Goodness sn les criatures ms fortes, poderoses i importants al mn de The Legend of Zelda, i s'anoten per crear el mn d Hyrule i tots els regnes que t. En general, les divinitats es poden dividir en Gods (Dus) i Spirits (Esperits).

Els Dus inclouen les Tres Goodness (Deesses), Din, Nayru i Farore, que creaven Hyrule, la seva fsica i els seus habitants. s desconegut de on venien i per quant temps han existit. Se'ls descriu normalment com tres dones boniques amb poder que s'acosta a l omnipotncia, per es representen a vegades diferentment. Les anomenen ms sovint a com deesses, tanmateix "dus" tamb s utilitzat, normalment com a nom collectiu. Uns altres dus i deesses s'esmenten dins dels jocs: L' Ocarina of Time tamb es refereix a una "Deessa de la Sorra" que las Gerudo venerava, Majora's Mask descriu una "Deessa de Temps" com du, aix com esmentant als Four Giants (Quatre Gegants). A The Wind Waker, el ttol "Deessa de Fortuna" s'utilitza per referir-se a una certa Great Fairy (Gran Fada), i n'hi ha tamb dos Dus del Vent, Cyclos i Zephos. En Twilight Princess, l'antagonista Zant es referir a Ganondorf com el seu Du. Aix sembla que impliqui que el ttol "Du" s donat degut a referir-se a un sser poders ms que a causa d'un pante dogmtic. Tamb en Twilight Princess, quant Link recuperar els dos Soledoine del Palace of Twilight, i la llum dels Taiyo s un amb la Master Sword, Midna digu que aix era degut a que els Dus del Twilight Realm estaven de part seva i volien que Zant fos derrotat. No se sap quins dus sn aquests, per podrien ser les Deesses de la Triforce o potser uns altres. Les Deesses Daurades semblen que es retirin principalment dels afers de Hyrule, noms responent a oracions invocades per la Triforce o fetes perels Sages. Algunes de les seves respostes inclouen inundar Hyrule i restaurar la Master Sword.

Els Spirits poden no ser tan forts com els Dus, per sn encara prou forts per crear i protegir unes altres criatures. Per exemple, era el Great Deku Tree que creava els Kokiri. A diferncia de les Deesses, els Esperits viuen amb les altres criatures a la terra, en comptes de mirar-los de lluny. A vegades actuen com un lder o segon lder per a una poblaci de la seva raa escollida i sempre es tracta amb el gran respecte. Envelleixen alguns Esperits i es poden morir, encara que es reemplaaran. En Twilight Princess els guardians d Hyrule eren els Light Spirits.

 Divinities Notables .

 Din.;
 Nayru.;
 Farore.;
 Light Spirits.

 Deku .

Els Deku, sn els els fillols del Great Deku Tree juntament amb els Kokiri i solen habitar en els boscos d Hyrule, el Kokiri Forest i els Lost Woods. Sn una raa hominoide vegetal. Fsicament tot el seu cos s el d un vegetal parlant que sembla ser fusta. Sn de mida mitjana, amb fulles al cap amb ves de cabells i la seva boca posseeix forma de trompeta (molt similar als Octoroks). Els ulls sn molt brillants i grossos, i generalment tenen dues mans (la gran  majoria de l espcie) i dues cames. No mantenen cap contacte amb el foc, ja que aquest el seu mxim punt feble. Diuen les llegendes  (segons el joc Four Sword Adventures), que si qualsevol persona es perds en els Lost Woods es convertiria inevitablement en un Deku.

En Ocarina of Time, els Deku traicionaren al Great Deku Tree, per aliar-se amb amb la Queen Gohma  (tot i que aquest fet passa desapercebut en el Inside Deku Tree, el primer Dungeon del joc) , supostament perqu aquests temien el monstre i no tenien altre ms remei que obeir-la per salvar la vida. De fet els Mini-Bosses del Dungeon sn tres Deku que es tenen que derrotar en un ordre especfic. En aquest joc els Deku apreixen la majoria com a enemics, per alguns sn amistosos i es poden regalar tems o Heart Pieces un cop derrotats.

En el joc The Legend of Zelda: Majora's Mask, Skullkid controlat per la Majora's Mask converteix en Link en un Deku. Inicialment en el joc Link amb la seva norma forma t que recuperar l Ocarina of Time per poder recuperar la seva forma original. Per tindr que adaptar-se a la seva nova forma amb xit si vol recupera-la. Llavora ns un cop recuperada la Ocarina, el misteris botiguer de mscares el Happy Mask Salesman, li atorg la Song of Healing (Can de la Curaci) per trencar la maledicci d en Link, fent que aquest obtingus la Deku Mask, qui li atorgaria el poder de transformar-se en Deku a voluntat. 

 Deku Notables .

 Deku Princess;
 Deku King.

 Gerudo .

Les Gerudo eren unes poderes individues que habitaven l'oest al marge d'Hyrule i que havien estades entrenades en l'art de la guerra. Aquestes habiten a la Gerudo Valle, un localitat desrtica situada a l oest d'Hyrule. Les seves caracterstiques fsiques sn les segents: tenen la pell morena, cabell pl-roig i ulls daurats i a diferncia d altres races no tenen les orelles puntegudes, com es el cas dels seus parents hominoides: els nobles i mstics Hylian, i les casi extingides Sheikah.

Sn una raa de lladres que viuen en una societat amaznica al marge de la Royal House of Hyrule, i composta nicament de dones, amb la excepci del seu King, que neix, segons la Legend Gerudo, cada cent anys.  L nic Gerudo King conegut es el malvat Ganondorf,   tamb conegut com Ganon, Great King of Evil, i el principal antagonista de la saga Zelda. Tanmateix, no totes les Gerudo sn lleials al seu malvat Rei. Nabooru, coneguda per ser una Lladre Honrada, la segona al manament  desprs de Ganondorf, s oposa als ideals del seu lder e intenta derrocar-lo robant els Silver Gauntlets. Per se segrestada per Twinrova. Ms tard se sabr que aquesta ser elegida com a Spirit Sage.

Les localitats ms importants habitades per les Gerudo en el videojoc The Legend of Zelda: Ocarina of Time, sn la Gerudo's Fortress, on solen habitar, el Haunted Wasteland , i el Desert Colossus,, terra sagrada per les Gerudo per que si trob el Spirit Temple, el consagrat Temple d'aquestes protegida per la les malvades germanes Twinrova, unes terribles i poderoses Gerudo, mares adoptives del propi lder Gerudo, Ganondorf.

Segons a  les Gossip Stones (Pedres Xafarderes) del videojoc The Legend of Zelda: Ocarina of Time, les Gerudo, per reproduir-se, i per la supervivncia de la seva raa, "assaltaven" a homes Hylian en la ciutadella del Hyrule's Castle.  Molt temps desprs, les Gerudo abandonaren el desert per ser acusades de males persones a causa de Ganondorf, i queden com a nic record de la seva existncia el nom del desert, fet que es podria interpretar-se en el videojoc de The Legend of Zelda: Twilight Princess. 

D aquesta raa en destaquen diversos personatges importants en la franqucia com el malvat antagonista de la srie Ganondorf, el King of Evil, Nabooru, la Spirit Sage, i les terribles bruixes Koume i Kotake, les mares adoptives d'en Ganon.

 Gerudo Notables .

 Ganondorf.;
 Twinrova.;
 Nabooru.;

 Goron .

Els Goron, per norma general, sn una espcie pacfica i amistosa que emplear la major  part del temps excavant o en busca de roques, la seva principal font alimentria. Sn capaos de moure s veloment doblant el seu cos fins a convertir-se en una bola, per prefereixen sentar-se en torn al foc i ballar i cantar alegrement. Hyrule, Termina i Labrynna conten amb assentaments Goron molt avanats. El Lder d aquesta raa en Hyrule d Ocarina of Time, es Darunia, un Goron molt preocupat per els seus sbdits, al que l hi encanten les festes i ballar i que considera tant al King d Hyrule  com a Link,  com els seus "Sworn Brothers (Germans Lleials)" (Tant es aix que Darunia l hi nombra "Link" de nom al seu propi fill). Darunia es elegit per les Deesses com a Fire Sage.

Segles desprs, durant The Legend of Zelda: Twilight Princess, la Death Mountain ha canviat completament, aix com la aparena dels Goron, que s han tornat ms hostils. El seu lder, Darbus, ha sigut posset pel poder de la Fused Shadow, i els Four Ancient Sages s han tancat en les mines a l espera de l arribada de l Heroi Llegendari (Link). Les relacions amb Kakariko Village s han trencat, fins el punt en qu els Goron la arrasaren en una ocasi i aquesta fora reconstruida. Ara no donen el pas de humans a la seva ciudad. Aquests Goron "evolucionats" els hi encanta el sumo i banyar-se en aiges termals.  

En Trmina, Darmani fou el lder de l espcie fins a la seva defunci. Link, no obstant, mant el seu esperit viu gracis a la Goron Mask. En The Legend of Zelda: The Wind Waker, noms uns pocs Goron varen sobreviure a la Great Inundation d Hyrule. Els pocs que quedaren es dedicaren a la comercialitzaci, ocultant-se sempre baix robes i barrets per passar desapercebuts.

 Goron Notables .

 Darunia.;
 Darmani.;
 Darbus.;

 Wind Tribe .

La Wind Tribe (Tribu dels Vents) s un grup d'humanoides que viuen dins de la Tower of Winds (Torre dels Vents) en la Cloud Tops (Part Superior dels Nvols), aix com vigilant el Palace of Winds (Palau dels Vents) a The Minish Cap. Solien poblar les Wind Ruins (Runes del Vent), per passaven a la Cloud Tops per evitar els problemes creixents en la superfcie. Afirmen ser molt especialitzat a trobar Kinstones, i de fet tenen ms que ells poden tractar amb aquets. Poden utilitzar el vent per viatjar, no necessitant res com les necessitats Link de paracaigudes, i tamb cal dir que utilitzen el seu poders obre el vent per  sostenir suport a la seva torre. Aquesta gent sembla que hagi estat ms tard expulsada per Vaati, ja que se'l veu vivint al Palace of Winds a Four Swords i a Four Swords Adventures.

 Kokiri .

Els Kokiri sn una raa de nens que habiten els Kokiri Forests, al sud d Hyrule presentada en Ocarina of Time, protegits i cuidats per la protecci del Venerable Great Deku Tree.  Aquests nens mai creixen i absolutament tenen prohibit abandonar el seu bosc, ja que si lo fessin  moririen perdudament. Sn personatges pacfics que sempre intenten divertir-se i ser felios, sense cap preocupaci. De fet aquests varen ser els nics que no varen participar en la War of Creation of Hyrule, en qu totes les raes varen lluitar entre elles, menys els Kokiri).

Aquests els Kokiri varen sempre vestits amb tniques verdes (aquestes estan inspirades en la novella de JM Barrie Peter Pan, representant la eterna joventut, la innocncia i la lluita contra el pas del temps. Es molt tpic de la srie The Legend of Zelda incloure aquests tipus de ginys de grans obres clssiques i contempornies, aix com d altres religioses como la Bblia cristiana o els llibres de Buda) i cada un posseeix la seva prpia fada guardiana que l hi acompanya fins el fi dels seus dies. Tots aquets viuen baix els dominis del Deku Tree, el savi esperit protector de la Terra, qui fou assassinat per Gohma, monstre enviat pel malvat Ganondorf, per no entregar-li la Espiritual Stone del Bosc: Kokiri's Esmerald.

Els Kokiri ms destacables e importants serien Saria, la millor amiga de Link (i de fet la nica de la raa Kokiri de Link), la futura Forest Sage rescatada per l Hero of Time en el futur d aquest, i Mido, Lder dels Kokiri, que tractava Link amb mala correspondncia pel fet de qu aquest no possees la seva fada guardiana (es podia considerar com a racisme). No s inclou en aquesta numeraci a Link, car ell no era un Kokiri, sin un Hylian.

 Kokiri Notables .

 Saria.
 Mido.

 Hylian .

Els nobles Hylian (     , Hairia-zoku)  la raa ms abundant del bell Regne d Hyrule. En les ms recents entregues de la srie, es varen presentar diferents espcies que compartien el regne amb ells, i que en la seva majoria, l'hi sn lleials: els Goron, els Zora, els Kokiri i els casi extingits Sheikah (no s inclouen en aquesta enumeraci a les Gerudo, car aquestes no pertanyen al Regne d Hyrule. Tanmateix, s una altra de les races fictcies de The Legend of Zelda). Tamb sn els ms poderosos degut als seus poders mstics.

Els Hylian es distingeixen a simple vista dels humans comuns pel fet de tenir les orelles puntegudes, presumiblement inspirada en una de les representacions ms populars dels Elfs. Segons les llegendes, aquest fet caracterstic dels Hylian, els serveix per escoltar els missatges mstics de les Deesses, creadores del mn. Per aquest fet, es considerada la raa Hylian com la ms aproximada a les divinitats. Els Hylian varen formar la seva cort i els membres de la seva raa hi fundaren la Royal House, o ms coneguda com el Hyrule Castle. Entre els savis Kings (Reis) Hylian, el ms destacable es Daphnes Nohansen Hyrule (l ltim del seu llinatge). Una tradici a la Royal House d Hyrule es donar a cada dona el nom de Zelda.


La trama dels videojocs es desenrolen al marge de les llegendes Hylian i Sheikah, en les que l'element principal sol ser una Relquia Sagrada, anomenada Triforce, en la que resideix el poder de las Deesses que varen crear el mn: Din, Nayru i Farore, i que fou dipositada al Sacred Realm. La Triforce adornada amb unes ales de Fnix, representa l emblema de la Royal Family of Hyrule. Un altre element sn les llegendes en qu apareixer l Heroi sempre que el mal (Ganondorf), torni a ressorgir. Aquest Heroi s representat pel Hylian Link (hi ha hagut molts Links arreu de la saga), protagonista que l usuari t que controlar.

 Hylian Notables .

 Link.
 Zelda.
 Daphnes Nohansen Hyrule.

 Oocca .

Els Oocca (Uca en la versi espanyola del joc) sn una nova raa descoberta en el joc The Legend of Zelda: Twilight Princess. Tenen caracterstiques gallinesques i hominoides. La seva mida s relativament petita i tenen un gran cap hum i cos de gallina. Les seves plomes sn daurades i el seu idioma s estrany i empra diferents sons d ocells (ms b gallines).  Segons les antigues llegendes d Hyrule, els Oocca van crear els Hylian i desprs van construir una ciutat al cel on van viure per moltes generacions sense perdre contacte amb la Royal Family d Hyrule. En els jocs anteriors els Hylian eren considerats els ssers mes propers a les Deesses Din, Farore i Nayru. Tanmateix, amb aquest nou joc es donen ms antecedents collocant-los per sota dels Oocca en prop de les deesses. En el joc, el major expert sobre els Oocca s Shad, qui, seguint els passos del seu pare, aconsegueix desxifrar el llibre dels Oocca que Link n'hi havia portat dit llibre, i que estava reservat, segons diu Impaz (guardiana del Hidden Village) per lChosen of the Sky. 

Una vegada desxifrat el contingut del llibre, Link aconsegueix trobar un bon vehicle per viatjar als cels: res menys que un can, el Arcane Canyon, amb el que aconsegueix arribar a City in the Sky (Celestia en la versi espanyola del joc) que s el pas dels Oocca i alhora el 7 Dugeon del joc, on Link trobar una altra Longhook, vencer a un drac (el enemic final) i trobar el 4t i ltim tros del Mirror of Twilight, tot aix amb ajuda dels Oocca, que l'ajudaran a esquivar els obstacles volant. Els dos membres mes coneguts d'aquesta espcie sn Oocco i el seu fill, que va caure dels cels i ara ajuden Link i Midna a sortir de les 5 primeres Masmorres i a tornar a entrar quan vulguin. A partir del Temple of Time (6 Dungeon) comencen a tenir un paper mes destacat en la histria, ja que revelen a Link que caminaven buscant el Dominion Rod (Ceptre de Domini), objecte que els permetria tornar el seu pas.

 Oocca Notables .

 Oocco.
 Oocco Jr.

 Sheikah .

Els Sheikah sn una raa molt antiga d hominoides guerrers-ninjes que protegeixen i servien a la Famlia Reial   del magnfic Regne d Hyrule, desada els principis en qu els primers Kings Hylian governaven dit regne, desprs dels fets de  la Guerra Civil en qu els savis Hylian, en preacord de les altres races, governessin Hyrule. Els Sheikah eren molt reservats i misteriosos i difcilment mantenien contactes a ms enll dels Hylian. Habitaven abundantment en Kakariko Village, localitat que ells mateixos varen fundat per preservar-lo.

Eren mestres de l art de camuflatge, i podien aparixer i desaparixer al instant (compartien misteriosos i estranys poders mgics amb els Hylian). Poc s coneix d aquesta tribu misteriosa, car prcticament es varen extingir; de fet l nica supervivent d aquesta raa es Impa, protectora personal de la Princesa Zelda i fundadora del Shadow Temple en els fets d Ocarina of Time. Es pot assumir, que fsicament els Sheikah sons iguals que els Hylian; tenen les mateixes orelles puntegudes, per amb una sola diferncia: tenen els ulls vermells. Per preservar la seva tribu en Ocarina of Time (i per amagar-se de Ganondorf), Impa transmet els seus coneixements a Zelda, transformant-la en Sheik.

Els Sheikah ms importants serien els segents: la misteriosa Impa, fundadora del Shadow Temple, el alter ego de Zelda, Sheik, i el malvat bruixot Agahnim, una marioneta ms de Ganon (tot i que no est comprovat si el mag s un Sheikah, per el smbol que porta a la seva tnica s'amsembla molt al smbol Sheikah.).

 Sheikah Notables .

 Impa.;
 Sheik.;
 Aghanim. (Especulaci) ;

 Minish . 

Els Minish apareixen nicament en The Legend of Zelda: The Minish Cap. Sn una raa de essers diminuts que habiten en Hyrule. Poden pertnyer a diferents comunitats Minish: la del Bosc, la de la Muntanya o la de la Ciutadella. Explica la llegenda que fa molts anys, quan el mn dels homes va estar a punt de submergir-se en les tenebres, aquests petits ssers, els Minish, van baixar del cel per ajudar-los, lliurant-los la llum daurada i una espasa a un dels seus herois. Aquest heroi va vncer a la foscor i els homes van recuperar la pau i van guardar l'espasa dels Minish com un tresor.
Des de llavors, els homes d Hyrule realitzen una festa en honor als Minish, realitzant diversos jocs dels quals, qui surti vencedor, podr tenir l'honor de tocar l'espasa dels Minish que un dia aquests ssers van donar als homes. Es diu tamb que els Minish nicament poden ser vistos pels homes joves, romanent prcticament invisibles cap als ulls dels homes adults.

Vaati, el malvat antagonista de The Minish Cap (i de altres entregues) era originalment un Minish abans de transformar-se en fetiller, i en sser div. Ezlo (abans i desprs dels fets de The Minish Cap), mestre de Vaati tamb ho fora. Els Minish viuen en diferents comunitats dins del regne de Hyrule. Tamb existeixen uns Minish d'aquestes comunitats escampades per tot el regne de Hyrule, vivint independentment de les comunitats esmentades. Molts d'aquests Minish combinaran Pedres de la Sort amb Link. Entre les diferents comunitats Minish, es poden destacar tres: la Comunitat Minish del Bosc, la Comunitat Minish de la Muntanya i la Comunitat Minish de la Ciudadela:

 Comunitat Minish del Bosc: Aquesta comunitat es troba al Bosc Minish, en la part sud-est de Hyrule. Els Minish ms importants d'aquesta comunitat sn Festa i Gentel. Festa s el sacerdot de la comuniad del bosc i s qui protegeix el Sepulcre del Bosc, on s'oculta lElement Terra. Gentel s un savi anci, germ bess de Librari, que ajudar Link a trobar els Elements de la Naturalesa en la seva aventura.

 Comunitat Minish de la Muntanya: Aquesta comunitat es troba a la Muntanya Gongol, en la part nord-oest de Hyrule, i est habitada per Melta, el mestre ferrer, i els seus set ajudants. Ells ajudaran Link a restaurar lEspasa Minish, la qual est trencada a causa d'en Vaati.

 Comunitat Minish de la Ciudadela: Aquesta comunitat es troba escampada per tota la Ciutadella de Hyrule, ajudant en la qual cosa poden els homes de la ciutadella. Librari s el Minish ms important d'aquesta comunitat, el qual viu a la biblioteca de la ciutadella. Proporcinar a Link les aletes, amb les quals podr accedir al Temple de les Aiges. s el germ bess de Gentel.

 Minish Notables .

 Vaati.
 Ezlo.

 Twili .

Els Twili (derivat de Twilight) (         Towairaito no Tami) sn una nova raa d ssers ficticis presenta pel videojoc The Legend of Zelda: Twilight Princess. Apareixen a la saga com a criatures grotesques i malvades que serveixen al malvat Zant,  el Usurper King (o b, King of Darkness). Fsicament, els Twili sn alts i esbelts, d'ulls vermells, de pell negre i blanca, tatuats amb molts estranys smbols mstics. Es comunica'n amb crits i exclamacions inintelligibles pel protagonista Link.

En el passat, els Twili van ser uns malvats i terribles fetillers que van aprendre a controlar la mgia negra prohibida denominada Fused Shadow, amb les ambicions d apoderar-se'n de la Relquia Sagrada, la Triforce Daurada. Per els seus anhels es van veure truncats pels Light Spirits, enviats per les Goodness. Aix, els despietats Twili van ser derrotats i segellats amb la seva poderosa i perillosa mgia, al Twilight Realm, una inhspita dimensi parallela, on la llum del sol no existeix i sembla estar sumit en un vespre etern. Utilitzant la seva poderosa mgia donada grcies al seu pacte amb Ganondorf, el malvat Zant va transformar a la seva gent novament en criatures malvades i venjatives; amb extranyes mscares de pedra i d'un sol ull (Shadow Beast), amb l intenci d'envair les terres Hyrule, recuperant l antiga ambici de venjana i rancor dels Twili.

Fundant-hi la seva civilitzaci en las tenebres, els Twili van esperar ansiosament el moment oport per venjar-se d aquells que van gosar tancar-los en l'ombra eterna. Per la Royal Family Twili es va resignar-se a viure en aquell inhspit regne, i l'agonia i el rancor dels d'arquets va desaparixer amb els anys de condemna. Fins que va aparixer Zant, com a tir del Twilight, desprs d haver derrocat a la Princess Midna, la legtima reina dels Twili. Molts Twili van morir a la causa de Zant, per alguns (els que no es van corrompre del tot per Zant), van sobreviure.

D aquesta raa, en tenim dos d importants pel videojoc Twilight Princess: Zant, el Usurper King, el despietat King of Shadows, i la Princesa legtima de la Royal Family del Twilight Realm, Midna, la Twilight Princess.

 Twili Notables .

 Midna.
 Zant.

 Zora .

Els Zora   sn una espcie apacibles d  homes peix. En Ocarina of Time, viuen en un assentament principal en el anomenat "Domini Zora", en la zona est d Hyrule, no obstant, tamb es poden trovar-se en el Llac Hylia, prop del seu lloc de culte, el Temple de l Aigua. Per lo general, sn una raa pacfica (encara que hi han alguns d  hostils) i lleial a la Famlia Reial Hylian. El seu monarca, el Rei Zora, es un dirigent tranquil que vol lo millor per els seus sbdits. La filla d  aquest, la Princesa Ruto, pel contrari, es una noieta molt vital, testaruda, presuntuosa i que es t molt creguda la seva posici en la jerarqua Zora. Aquesta vol que Link (l Heroi del Temps), es converteix-hi en el seu marit, motiu pel cual l hi entrega la Pedra Espiritual de l Aigua: el Safir Zora, com si de un smbol de su comproms es tracts. No obstant aquesta estaba predestinada a ser la Savina de l Aigua. Els Zora sn els guardians de la Font Sagrada de la que emane l aigua que plena el Riu Zora (que travessa tot Hyrule fins arribar al Llac Hylia) en la que viu la seva deidad protectora: Lord Jabu Jabu.

Segles desprs, durante els fets de Twilight Princess, els Dominis Zora situat prop del Castell d Hyrule, el Curs del Riu Zora i el Llac Hylia han canviat completament, aix com la apariencia de los Zora. Els Dominis Zora han sigut congelats pel poder maligne del fragment del artefacte Twilight Mirror. La seva monarca, la Reina Zora Rutela, fou assassinada, per els Twili sota el manament directe del Tir de les Ombres, Zant, el Rei del Crepuscle, i la corona dels Zora, fou ocupada pel seu jove fill, tmid e inexpert en la jerarqua Zora. 

Aquesta raa, desprs de l anomenada "Gran Inundaci" que sepult Hyrule baix les aiges d  un immens oce, sembla haver-s hi extingit per complet. Tan sls en The Legend of Zelda: The Wind Waker apareix l esperit de Lartis, la Sacerdotisa Zora de la Terra. Segons altres hiptesis, el Zora deixaren les aiges, i evolucionaren amb el pas dels segles, en el coneguts homes-ocells, el Rito, que viuen sota la protecci del venerable Drac, Val.

 Zora Notables .
 Ruto.;
 Rutela.;
 Lartis.;

 Referncies .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149678" title="Rayo Vallecano de Madrid" nonfiltered="474" processed="471" dbindex="60495">


El Rayo Vallecano de Madrid s un club de futbol del barri de Vallecas, a la ciutat de Madrid.

 Histria .
El club es fund el 29 de maig de 1924 amb el nom Agrupacin Deportiva El Rayo. Des de 1931 fins a 1936 particip al campionat de la Federaci Obrera de Futbol. Ingress a la Federaci Castellana de Futbol en finalitzar la Guerra Civil el 1939.

El 13 de novembre de 1947 s'acord reanomenar al club com Agrupacin Deportiva Rayo Vallecano. A ms, es decid utilitzar l'escut de l'ajuntament de Vallecas. A partir de 1949, amb un acord amb l'Atltico de Madrid, afeg al seu uniforme l'acutal franja vermella creuada a la seva samarreta.

El 1992, en convertir-se en Societat Annima Esportiva, l'empresari Jos Mara Ruz-Mateos compr la major part de les accions i es convert en president del club. El 1994 el succe la seva dona, Mara Teresa Rivero Snchez-Romate. L'estadi, anomenat originriament Estadi de Vallecas, actualment porta el nom de la presidenta del club.

 Estadi .
Estadi de futbol de Vallecas Teresa Rivero.
Aforament: 15.500 espectadors asseguts.
Dimensions: 102x64 metres.
Inauguraci: 10 de maig de 1976.

 Enllaos externs .
Web oficial;
Histria del club;
Web no oficial;
Bukaneros;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149685" title="Bottega Veneta" nonfiltered="475" processed="472" dbindex="60496">
Fundada el 1860, Bottega Veneta s una empresa fabricant de bns de consum, produint sobretot confeccions d'home i dona, material de cuir i accessoris per a la casa. 

L'empresa va ser adquirida pel grup Gucci al juliol de 2001. 

La companyia possex boutiques a Itlia, Espanya, Frana, Regne Unit, Alemanya, Rssia, Jap, Hong Kong, Guam, Corea, Taiwan, Singapur, Indonsia,  Filipines, Tailndia i Kuwait. 

T 13 boutiques nicament als Estats Units, ms concretament a Califrnia, Florida, Hawaii, Illinois, Nevada, Nova Jersey, Nova York i Texas. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149686" title="Rinitis allrgica" nonfiltered="476" processed="473" dbindex="60497">
La rinitis allrgica s una reacci de les membranes de la mucosa nasal desprs d'una exposici a partcules de pols o de pollen, en les persones allrgiques a aquestes substncies. Es veuen afectats el nas i els ulls principalment.

Vegeu tamb.
Rinitis;
Allrgia;

Enllaos externs.
 Farmaceuticonline;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149687" title="Sergio Rossi" nonfiltered="477" processed="474" dbindex="60498">
Sergio Rossi s un dels principals dissenyadors italians i distribudor de sabates i bosses de dona. 

Posseeix tamb una gamma limitada de sabates d'home. Pertany en un 100% al Grup Gucci des del 2004. El 2003 Sergio Rossi possea 41 botigues d'ubicaci internacional. 

Enllaos externs.
Web de Sergio Rossi;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149688" title="Alexander McQueen" nonfiltered="478" processed="475" dbindex="60499">
Alexander McQueen, nascut el 17 de mar de 1969, s un fams dissenyador de moda angls. 

Va nixer al barri d'East End de Londres, fill d'un taxista. Des de petit va comenar a dissenyar roba per a les seves tres germanes i ja llavors tenia clara intenci de convertir-se en dissenyador.

Enllaos externs.
Web oficial d'Alexander McQueen



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149690" title="Yves Saint-Laurent" nonfiltered="479" processed="476" dbindex="60500">
Yves Henri Donat Mathieu Saint-Laurent (Or, 1936 - Pars, 2008) modista i empresari francs.
Saint-Laurent va nixer l'1 d'agost de 1936 a Or (Algria). Amb 18 anys va entrar a treballar en la signatura Christian Dior, on va reemplaar el propi Dior al capdavant de la seva firma dos anys desprs, convertint-se en el modista ms jove de l'alta costura francesa. 

La seva carrera en la casa Dior va concloure l'any 1960 quan va ser cridat per complir amb el servei militar francs. El 1962 va finalitzar les seves obligacions amb la milcia, i en lloc de tornar a la casa Dior va fundar la seva prpia empresa, Yves Saint Laurent. 

Saint-Laurent ha passat a la histria com el primer dissenyador de moda que ha exposat en un museu, el Metropolitan Museum de Nova York. 

Anunci la seva retirada del disseny al gener de 2002. Va morir l'1 de juny de 2008 a Pars (Frana) a l'edat de 71 anys.

 Referncies .


Enllaos externs.
Fundaci Pierre Berg Yves Saint Laurent  ;
Lloc web de Gucci;
Lloc web d'Yves Saint Laurent;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149694" title="Christian Dior" nonfiltered="480" processed="477" dbindex="60501">
Christian Dior (Granville, Frana, 21 de gener de 1905 - Montecatini, Itlia, 24 d'octubre de 1957), va ser un influent dissenyador de moda. 

Biografia.
Christian Dior va ser educat pel servei diplomtic a lcole des Sciences Politiques de Pars. Desprs, va comenar a treballar en la indstria de la moda. Dior va fer esbossos per a Robert Piguet, el gran dissenyador parisenc de l'poca. 

El 1946, protegit pel magnat txtil (Marcel Boussac, el "rei del cot"), va establir la seva principal casa de costura a Pars. En vint anys va expandir el seu negoci a 15 pasos i donava feina a ms de 2.000 persones. Dior s especialment conegut per l'estil "New look" de 1947 (lies donat per una periodista americana): muscles tornejats, cintura prima amb una faldilla mplia en forma de corolla a vint centmetres del terra. 

Els seus models representen l'elegncia clssica, donant valor a una imatge femenina. Desprs de la seva mort, la casa Dior ha continuat amb altres dissenyadors, Yves Saint-Laurent, Marc Bohan, Gianfranco Ferr i John Galliano.

Enllaos externs.

 Dior al Met;
 Christian Dior, SA web oficial ;
 Pgina sobre Dior al Design Museum;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149696" title="Gran Premi del Canad del 2003" nonfiltered="481" processed="478" dbindex="60502">
Resultats del Gran Premi del Canad de Frmula 1 de 2003, disputat al circuit urb de Gilles Villeneuve a Montreal el 15 de juny del 2003.


 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Volta  rpida:  Fernando Alonso  1' 16. 040;
 Pole: Ralf Schumacher   ;
 s el segon cop que dos germans fan primer i segon en una cursa de F1. La primera vegada va ser al GP de Canad del 2001.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149699" title="The Walt Disney Company" nonfiltered="482" processed="479" dbindex="60503">
The Walt Disney Company (tamb denominada Disney Enterprises, Inc. o simplement Disney) va ser fundada l'any 1923 per Walt Disney i s una de les corporacions ms grans del mn dedicada a les comunicacions i l'entreteniment. 

s la segona empresa de comunicacions d'Estats Units. Les oficines centrals de la companyia es troben a Burbank, Califrnia,prop de Los Angeles. 

L'any 2005 va tenir guanys de 310 millards de dlars nord-americans. Cotitza en la borsa de Nova York la clau NYSE:DIS i est llistada dins del DJIA. En els seus comenaments, la companyia va ser anomenada Walt Disney Productions, per va canviar el seu nom el 6 de febrer de 1986.


Empreses subsidiries.

Disney Studio Entertainment. 
s la part principal de la corporaci i s lidereada per Dick Cook. Dividida en les segents empreses:

Walt Disney Pictures:
Walt Disney Feature Animation;
Disney Pixar Animation Studios;
DisneyToon Studios;
Touchstone Pictures;
Hollywood Pictures;
Miramax Films (opera a Nova York);
Dimension Films (opera a Nova York);
Buena Vista International;
Buena Vista Home Entertainment;
Buena Vista Home Entertainment International;
Buena Vista Theatrical Productions;
Buena Vista International;
Buena Vista Music Group;
Walt Disney Records;
Hollywood Records;
Lyric Street Records;

Disney Parks i Resorts.

Aquesta divisi fou creada el 1955 amb la fundaci del parc Disneyland a Anaheim, Califrnia i opera els 5 parcs  temtics de Disney:

 Disneyland Resort a California;
 Walt Disney World Resort Florida;
 Disneyland Resort Pars;
 Hong Kong Disneyland Resort;
 Tokyo Disney Resort (gestionat per The Oriental Land Company);

A ms aquesta divisi tamb opera la Disney Cruise Line, The Disney Vacation Club; Disney Regional Entertainment, ESPN Zone sports Dinning and Entertainment Locations i Anaheim Sports, Inc. que opera l'equip d'hoquei "The Mighty Ducks" de la NHL i possea l'equip de basquet "Anaheim Angels", que ms tard va ser venut a l'empresari Arturo Moreno. 

Disney Consumer Products. 

Aquesta divisi va comenar a operar el 1929 com Disney Merchandising quan a Walt Disney se li va acostar un home de Negocis per a sollicitar-li una llicncia per a collocar la imatge de Mickey Mouse en una pissarra per a nens, avui dia els productes llicenciats per Disney cobreixen una mplia gamma de productes que va des de joguines fins a artesanies passant per electrnics i aliments i es divideix de segent forma.

 Disney Consumer Products;
 Disney Publishing (Hyperion Books for Children, Disney Press i Disney Editions);
 Disney Stores;
 Buena Vista Games (des del 12 de febrer de 2007 s'anomena Disney Interactive Studios);
 The Baby Einstein Company;
 Disney Stores worldwide;
 Disney Direct Marketing (DisneyStore.com i The Disney catalog);
 The Muppet Holding Company;

Disney Media Networks. 

La divisi de Media Networks es troba lidereada per American Broadcasting Company (ABC) grup adquirit per Disney el 1996 i opera:


 ABC Television Network ;
ABC Entertainment;
ABC Daytime;
ABC News;
ABC Sports;
ABC Kids ;
Touchstone Television ;
 ABC Radio (72 estacions en els Estats Units ;
 Canals de cable:
ESPN;
Disney Channel ;
ABC Family;
Toon Disney;
SOAPnet ;
Lifetime Entertainment Services (Part proporcional);
A&E Television Networks  (Part proporcional);
E! Networks (Part proporcional);
Walt Disney Television Animation Studios ;
Jetix International.



Enllaos externs.
 Pgina corporativa de The Walt Disney Company ;
 The Disneyland Report ;
 cotitzaci a Borsa de Disney ;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149702" title="Miramax Films" nonfiltered="483" processed="480" dbindex="60504">
Miramax s una empresa dedicada a la producci i distribuci de pellcules amb seu a Nova York, Estats Units. 

Histria.
Va Ser fundada pels germans Harvey i Bob Weinstein el 1979. 
Va Ser batejada arran de la combinaci dels noms dels seus pares, Max i Miriam. 

En els seus comenaments l'empresa va estar dirigida a la distriuci de pellcules independents. 

Al principi es va encarregar de distribuir pellcules europees, fins que el 1989 va comenar a produir pellcules, assolint molt xit amb Quentin Tarantino. 

La primera estrena de Miramax va ser la pellcula sobre el recital dels Monty Python,  The Secret Policeman s Other Ball  (1982), a la qual va seguir  Erendira  (1983), la pellcula de Bille August  Twist and Shout  (1984),  I Heard the Mermaids Singing  (He escoltat cantar a les sirenes) (1987),  Working Girls  (Noies de Nova York) (1987) i  ria  (1987). 

El seu primer gran xit va ser el documental de Errol Morris sobre un crim real,  The Thin Blue Line  (1988), que de fet va assolir que es reobrs el cas. L'empresa va adquirir un nombre de pellcules les quals van ser extraordinriament reeixides comercialment i es va transformar en una de les empreses capdavanteres de la revoluci del cinema independent de la dcada de anys 1990. 


El 1993 va ser adquirida per 70 milions de dlars per Disney.


Enllaos externs.
Web Oficial





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149709" title="Llista de les banderes d'Espanya" nonfiltered="484" processed="481" dbindex="60505">
Aquesta articles s un recull de les banderes que s'han utilitzat histricament com banderes d' Espanya o dels seus exrcits i armades. Alhora s'hi representen banderes actuals tant de l'Estat Espanyol. Per a ms informaci sobre l'actual bandera nacional espanyola, visiteu l'article Bandera d'Espanya.

Bandera Nacional Espanyola.



Estendard Reial.



Banderes espanyoles histriques.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149719" title="Gran Premi de Canad del 2004" nonfiltered="485" processed="482" dbindex="60506">
Resultats del Gran Premi del Canad de Frmula 1 de 2004, disputat al circuit urb de Gilles Villeneuve a Montreal el 13 de juny del 2004.


 Resultats de la cursa .

Desprs de les verificacions dels cotxes al final de la cursa, tant Toyota com Williams incomplien la normativa existent i van ser sancionats amb la desqualificaci dels seus vehicles, cambiant per tant els resultats finals de la cursa.

Classificaci original .
Amb un fons de color els cotxes desqualificats



 Classificaci final .
Amb un fons de color els cotxes desqualificats


 Altres .

 Volta  rpida:  Rubens Barrichello,  1: 13. 622;
 Pole: Ralf Schumacher,  1m 12. 275  ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149728" title="Saria" nonfiltered="486" processed="483" dbindex="60507">
Pel que fa al personatge de The Legend of Zelda, vegeu Saria (personatge).

Saria (en grec      ) s una illa grega d'origen volcnic de l'arxiplag del Dodecans. Est situada al nord-est de Krpathos, de la qual est separada per un estret de tan sols 100 m d'amplria. Administrativament, forma part del municipi d'limpos. Segons el cens del 2001, hi vivien 22 persones. s una illa rocosa, que culmina a 631 m al mont Saria; de vegetaci escassa, hi fa niu el falc mar. S'hi troben les runes de l'antiga ciutat de Nsiros. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149730" title="Djelfa" nonfiltered="487" processed="484" dbindex="60508">

Djelfa (en rab:       ) s una wilaya d'Algria i tamb la capital d'aquesta. La wilaya de Djelfa compta amb 36 municipis i 23 daires. Est situada a les mesetes del sud de Medea, a 300 km al sud d'Alger. Amb una extensi de 32.000 km2, t un clima continental marcat per hiverns freds i humits i estius secs i calorosos. Tanmateix, els paisatges i els relleus hi sn relativament variats. Els boscos hi ocupen un 8% del territori. s una regi amb tradici ramadera: l'estepa hi predomina i el bestiar ov s el ms important del pas (hom el calcula en ms de quatre milions de caps). El mercat de Djelfa s un dels ms importants mercats de ramat ov d'Algria.

El departament t una poblaci de vora nou-centes mil persones (dades de 2002), concentrades sobretot a les ciutats de Djelfa, Ain-Oussera i Messaad. s la sisena wilaya d'Algria en nombre d'habitants.

Djelfa va adquirir el rang de wilaya el 1974.

El seu territori cont una gran riquesa arqueolgica, formada sobretot per gran quantitat de pintures rupestres del perode neoltic. 

 Referncies .


 Enllaos externs .

 Web oficial de la wilaya de Djelfa;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149731" title="Gran Premi de Canad del 2005" nonfiltered="488" processed="485" dbindex="60509">
Resultats del Gran Premi del Canad de Frmula 1 de 2005, disputat al circuit urb de Gilles Villeneuve a Montreal el 12 de juny del 2005.


 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Volta  rpida:  Kimi Rikknen 1: 14. 384;
 Pole: Jenson Button   ;
 A Juan Pablo Montoya li van ensenyar la bandera negra (Desqualificaci) per no fer cas d'una bandera vermella. ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149732" title="Rellotge de sol" nonfiltered="489" processed="486" dbindex="60510">



Un rellotge de sol s un instrument que senyala les hores mitjanant les ombres d una agulla clavada dins d un quadrant en el que estan marcades les lnies horries, l agulla sempre t la direcci parallela al eix de rotaci terrestre, en canvi el quadrant pot adoptar diferents posicions al igual que les lnies horries. 












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149734" title="Extremeny" nonfiltered="490" processed="487" dbindex="60511">


L'extremeny (estremeu) s el dialecte del grup asturlleons (en el sentit filolgic del terme) parlat en el nord-est d'Extremadura i sud de Salamanca, habitualment classificat dins dels idiomes d'Espanya per organitzacions internacionals i nacionals, malgrat no ser oficial en las Comunitats on encara es parla.

Tamb rep el nom de casto, encara que aquest terme pot dur a la confusi, ja que tamb es denomina aix tant a les parles de trnsit amb el lleons (casto) com a les parles castellanes de l'orient d'Extremadura i poblacions de Sevilla i Crdova, d'influncia lleonesa.

Es parla en les comarques salmantines del Rebollar, sud de Ciudad Rodrigo (Ci Rodrigu) i de Bjar (Behal). A Cceres (Caris) es parla a les comarques de Sierra de Gata, Las Hurdes(Las Hurdis, es pronuncia H com una h aspirada), Guijo de Santa Brbara, Valle del Alagn, Riberos del Tajo-Alagn, Riberos del Tajo-Almonte i poblacions del Valle del Jerte com Piornal, Rebollar (El Rebollal) o El Torno, Valle del Ambroz, Monfrage i a Berzocana i Madroera (Mairoera), en la comarca de Las Villuercas-Guadalupe.

Les estadstiques que es tenen sobre el nombre de parlants sn antigues i no gaire fiables. Possiblement siguin uns milers els majors que encara conserven trets dialectals que es poden identificar amb l'histric dialecte asturlleons.

Variants.
Parla del Rebollar (Palra d'El Rebollal);
Alt extremeny occidental;
Parla de Garrovillas i Serradilla;
Chinato (la peculiar variant de Malpartida de Plasencia, ja extinta);
Alt extremeny meridional (influncia);

L'extremeny s normalment classificat en tres branques: altextremeny, mitjextremeny i baixextremeny. 

L'altextremeny s considerat habitualment com un dialecte (o llengua), i s parlat a la zona nord-occidental de Cceres i la sud-occidental de Salamanca. 

El mitjextremeny i el baixextremeny sn almanco des del segle XVII parles castellanes de trnsit amb el lleons (com les parles murcianes ho sn amb el catal), i la seva influncia arriba molt lleument fins a la Serra d'Aracena, a Huelva .

A Barrancos, poblaci portuguesa situada a la frontera amb Extremadura i Andalusia, es parla el "barranquenhu", portugus amb trets andalusos i de la Baixa Extremadura de la vila portuguesa de Barrancos.

Histria.
L'Extremadura occidental fou reconquerida per el Regne de Lle, sent l'asturlleons el dialecte histric llat emprat per els repobladors, que comenaren amb la repoblaci de l'actual zona alt-extremenya al voltant del segle XII.

Desprs de la uni dels regnes de Lle i de Castella el 1230, el castell substitu poc a poc al llat com llengua oficial de les institucions, relegant aix a l'asturlleons com un senyal de pobresa i de ignorncia d'aquells que el parlaven. Noms a Astries (on va naixer la llengua) la gent era conscient de parlar una llengua diferenciada del castell. Per incls all noms alguns autors l'empraven en els seus escrits.

Fou probablement l'influx cultural de la prestigiosa Universitat de Salamanca la causa de la rpida castellanitzaci d'aquesta provncia, dividint-se aix el domini asturlleons en dos des de molt prest, l'asturlleons al nord i l'extremeny al sud de l'antic regne de Lle. L'expansi del castell tamb es produ des de el sud, amb el creixement econmic de la zona occidental de la provncia de Badajoz.

El segle XIX va veure el primer intent seris d'escriure en extremeny, per el fams poeta Jos Mara Gabriel y Galn. Nascut a Salamanca, va viure la major part de la seva vida en el nord de Cceres. Escrigu en una variant local de l'extremeny, ple de restes dialectals, per sempre amb la forma castellana d'escriure, i escrivint la majoria de les seves obres en castell.

Desprs d'aix, els localismes han estat la norma en els intents de defensar l'extremeny, fins al punt de qu noms alguns tracten avui de reviure la llengua i fer del nord-oest d'Extremadura una regi bilinge, mentre que la Junta d'Extremadura i la de Castella i Lle i la resta d'institucions oficials estatals consideren que la millor soluci s defensar l'extensi i ensenyana del castell normatiu a la zona. Aix, juntament als continus intents per denominar al mitj extremeny i al baix extremeny com 'llengua' -el casto, terme cunyat per el poeta de Guarea Luis Chamizo- (fenmen repetit a Mrcia amb el murci i a Andalusia amb landal) fan encara ms difcil defensar la veritable llengua histrica i ms fcil el rebuig de l'administraci a la normalitzaci i l'ensenyament de l'extremeny. Malgrat les xifres que parlen de centenars de milers de parlants (200.000 "parlants actius" segons l'ethnologue) possiblement noms uns milers de majors encara conserven trets dialectals astur-lleonesos i propis extremenys. 

Encara que la majoria de les institucions internacionals i algunes espanyoles reconeixen a l'extremeny com a llengua d'Espanya (junt amb l'asturlleons i l'aragons) malgrat no ser co-oficial, el cert s que sense normalitzaci i sense esforos educatius per part de l'administraci la 'llengua' extremenya est acostada a desaparixer i convertir-se en una altra varietat 'casta' ms.

Caracterstiques.
Trets tpics asturlleonesos
 Palatalitzaci de la -l en restes lexicalitzats: llal (lar), lludia (llevadura),...
 Tancat general de les vocals tones postniques -o, -e: libru, grandi ...;
 Tancament de -o- tnica (semblant al d'algunes parles de l'asturi central) en restes lexicalitzades en algunes viles de la Serra de Gata: cumu (com), puu (pou, a Villamiel).
 Restes lexicalitzades de la F- inicial llatina: fogal (llar), fala (parla), fechal (tancar)...
 Aspiraci general de F- inicial llatina: h.ierru (ferro), h.u (fill), h.umu (fum), h.oscu ("hosco", obscur), h.uerti (fort), h.azel/h.el (fer)... ;
 Diptongaci frequent: priessa (pressa), carueu, alcuentral (trobar),...
 Palatalitzaci de la -n en lexicalitzacions: ubi (nvol), u (nuu), uca, uera, iu, ogal, uil, caali (canal),...
 Conservaci de l'antigua -e llatina: redi (xarxa), h.oci (fal), cruzi (creu), tosi, vezi, peci, vozi, sedi, vidi,...;
 Formes occidentals curioses en els grups llatins -cl-, -pl-, -fl- per algunes lexicalitzacions: achegal (arribar, aconseguir, del llat. PLEGARE); flama, cham, chamaina (flama, foc,... del llat. FLAMA); achanal (aplanar, del llat. PLANUS); ...
 Formes de perfecte forta de la tercera persona del plural anlogues amb la tercera del singular: h.izun (feren), truh.un (dugueren, per analogia amb truh.u, dugu), ... En canvi en els perfectes "dbils" o regulars no es dna aquesta analogia: cararun o calarun i no carun o carn. ;
 Manteniment d'antigues aspiracions: heneru (gener), giernu, gelal (gelar), genciva (geniva), gelmanu (germ),...
 Plural femen -es i formes verbals -en, -es en la casi desaparescuda "palra d'El Rebollal": les coses, les puentes, cantaben, llorabes,... ;
 Epntesi de -i-: unturia, grancia, urnia, matancia, esperancia, atah.arria, comienciu,...;
 Tendncia a la prdua de les consonants sonores derivades de les sordas llatines: mieu (por), tou (tot), fuu (foc), lau (costat), Estremara (Extremadura),...
 Conservaci del grup -mb- llat: lambel (llepar), lombu (llom), camba (llit), pomba (colom)...
 En grup consonntic motivat per prdua de vocal llatina, la primera consonant es fa -l: hulgal (jutjat, del llat. IUDICARE), relva (de RETOVA), duldal (dubtar, del llat. DUBITARE),...
 Canvi del grup -rl- llat: mielru, palral (parlar, de PARLARE), calranca, chalra, bulra, pelra, cholritu,...
 Lexicalitzacions amb el prefixe aumentatiu per-: percayu, perh.inchil,...;
 Formes verbals del grup -zc- en -z-: conou, agraeu, paea, crea, reuza,...;
 Formes d'imperatiu plural en -i, -i e -: comi (mengeu), passi i sentaivus (passseu i seieu-vos).
 La l>r en certs grups consonntics en algunes de les varietates ms nord-occidentals: pruma, frol (flor), craru (clar), puebru (poble), encara que aquest tret s un dels que ms rpidament es perden... En altres varietats, es donen lexicalitzacions, com praa, branco (en la varietat chinata), frauta (aquesta paraula est registrada incls en zones properes a Badajoz), cosa que indica que aquest tret probablement digu estar ms exts en el passat.
 Tamb la r>l, especialment en el grup -pra-, que es transforma en -pla- en algunes paraules: plau (prat), plaera (pradera), templanu (prest).
 Contracci en + artcle: nel, ena, enus, enas/enes ;
 Utilitzaci del possessiu abans de l'article: el mi libru, la tu casa, las muestras vizinas,...;
 Terminaci general i diminutiu: -in, -inu ;

Trets propis extremenys
 Terminaci generalitzada de -r llatina en -l: rompel, trael, ardol, abriol,...;
 Conservaci de les consonants sonores -s- i -z-, com en el portugus o el catal. Aquesta conservaci s'ha mantingut tradicionalment de forma sistemtica i amb perfecta correspondncia etimolgica a Serradilla i en una curiosa versi "ceceant" en el recentment extint dialecte chinato de Malpartida de Plasencia. Per en moltes localitats repartides per tot el territori alt-extremeny (des de Madroera al Rebollar) es donen lexicalitzacions que poden arribar a ser en alguns molt abundants, arribant quasi a la sistematitzaci del tret, per el que el ms probable s que en un pasat no molt allunyat aquest tret estigus generalitzat per la zona. De fet ses pot seguir el desgast d'aquest tret comparant les abundants lexicalitzacions de la parla de Madroera registrades en les enquestes de l'ALPI en els anys 30 amb les que es trobaren en dcades posteriors. La z sonora es pronunciaria interdental, semblant a la d de "codo", i escrita de fet amb la grafia "d" en la ortografia tradicional. Exemples recollits incls fora de Malpartida i Serradilla: ca^sa, vizinu, cozina (pronunciada aproximadament "codina"), h.azel (fer, escrit "jadel" en la ortografia tradicional), izil (dir), azeiti (oli), azeituna o azituna, azu ("acedo" o agre), azul (pronunciat "adul", en Garrovillas), co^sa,...etc. En l'antic dialecte chinato, que es caracteritzava per un particular "ceceig" convertint les sibilants en interdentals, "casa" i "cosa" es pronunciarien aproximadament "cada" i "coda" ("caza" i "coza" en la ortografia que emprem habitualment per a l'extremeny), mentre que "passal" (passar) es pronunciaria "paal", com si tingus una zeta castellana. L'alt-extremeny ha cedit aquest tret, incloent la particular pronunciaci de la z sonora, a les variants lagarteira i manyega de la parla galaico-portuguesa de la fala de Xlima, on es dna de forma sistemtica i escrupolosament acord amb la etimologia encara que en cap localitat altextremenya propera es doni actualment aquest tret amb sistematitzaci plena (el que s indicador de la vitalitat amb qu gaud el tret en altres temps): izel (dir, en maegu, pronunciat "idel"), viziu (ve, en maegu, pronunciat "vidiu"),... etc.
 Distinci b-v (fricativa) i b-B (oclusiva) en la parla de Garrovillas i Serradilla: caBea (del llat. CAPUT), aBril (del llat. APERTUM), caBra (del llat. CAPRA), riBeru (del llat. RIPA),...
 Terminaci plural -us, -is (en comptes de -os, -es com s general en l'asturianu): carrus, cancionis, perrus, alreoris,...;
 Canvi del grup -dr- a -ir- en l'interior de paraula: mairi (mare), cuaira (quadra), ...
 Formes aglutinades: megu (amb mi), tegu (amb tu), segu, nogu (amb nosaltres), vogu (amb vosaltres) (del llat. MECUM, TECUM, SECUM, NOBISCUM, VOBISCUM);
 Aspiraci del fonema antic /x/ (com en el castell meridional) per influncia de l'aspiraci de la F- inicial llatina: caha, paha, rohu,...;
 Aspiraci de la -s en posici implosiva o apertura de vocal que la precedeix (com en el castell meridional), presncia de fins 10 vocales (i no tan sols vuit, per l'obertura de les vocals finals -u-, -i-, que no pot donar-se en castell);
 Formes verbals condicionals: sedre, h.adre, abre,...;
 Prdua freqent de la -d- intervoclica;
 Confusi de formes de present en algunes varietats (com en les parles de Mrcia): nuh.otrus palremus (en comptes de 'nusotrus palramus', "nosaltres parlem"), cantemus, ...

Organitzacions i Medis.
Existeix una organitzaci en la Comunitat d'Extremadura que defensa les varietats lingstiques extremenyes, APLEx , en particular a fala, l'altextremeny i el portugus, si b tamb s'interessa per la conservaci dels trets peculiars migextremenys i baixextremenys i la resta de parles castellanes de la regi. Fins fa poc s'editava una revista electrnica en extremeny Belsana, s'edita tamb una revista en la "palra d'El Rebollal", La Gurulla , i un noticiari electrnic, Iventia , escrito en "extremeny unificat", "palra d'El Rebollal" y en "a fala", l'altre varietat tpicament extremenya. A ms a ms, un particular, Manuel Trinidad, porta anys recollint informaci sobre les parles d'Extremadura (asturlleoneses, galaicoportugueses i castellanes) estant inclosa en la secci de Dialectologia de la Biblioteca Virtual Extremenya (BVE)

Classificaci.

Indoeuropeu > Itlic > GrupRomanic > Romnic > Llenges Romniques talo-Occidentals > Grup talo-Occidental - Subgrup Occidental > Grup Galo-Ibric > Grup Ibero-Romnic > Grup Ibero-Occidental > Subgrup Asturlleons

Enllaos externs.
;
Promotora Espaola de Lingstica;
Cartografia Lingstica d'Extremadura;
parles d'Extremadura;
Bloc escrit en extremeny (ehtremeu);






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149737" title="Gran Premi de Canad del 2006" nonfiltered="491" processed="488" dbindex="60512">
Resultats del Gran Premi del Canad de Frmula 1 de 2006, disputat al circuit urb de Gilles Villeneuve a Montreal el 25 de juny del 2006.



 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Volta  rpida:  Kimi Rikknen, 1: 15. 841;
 Pole: Fernando Alonso   ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149739" title="Lyndon Baines Johnson" nonfiltered="492" processed="489" dbindex="60513">



Lyndon Baines Johnson (o Lyndon B. Johnson) (Stonewall, Texas, Estats Units 1908 - id. 1973) poltic nord-americ, President del seu pas entre 1963 i 1969.

Va nixer el 27 d'agost, 1908 a Stonewall (Texas). Fill del demcrata Samuel Ealy Johnson, Jr. (1877-1937) i de Rebekah Baines. Casat des del 1934 amb Lady Bird Johnson, amb qui tingu dos fills. 

Afiliat al partit demcrata, va ser escollit 37 Vicepresident dels Estats Units el 1960 junt amb el president John Fitzgerald Kennedy (Demcrata). Ell va ser elegit amb un 49,7% dels vots, derrotant al republic Henry Cabot Lodge, Jr.. Fou vicepresident fins el 22 de novembre de 1963, quan assassinaren a John Fitzgerald Kennedy, el mateix dia es convert en el 36 President d'Estats Units.

Durant el seu mandat pre-electoral a 1964, va aprovar la llei de drets civils (1964), la qual prohib la discriminaci racial als establiments pblics. Va ser reelegit President el 20 de gener de 1965 amb un 61,10% dels vots, derrotant al republic Barry Goldwater. Durant el seu segon mandat va aprovar molts programes socials: ajuda federal per la educaci, les arts i les humanitats, assegurana de salut per als ancians i pobres, habitatges de baix cost, i renovaci urbana. La llei de 1965 va permetre als ciutadans de pell negra o fosca, que fossin nord-americans, accedir a les urnes. Va fer acabar amb molta part de la discriminaci racial i de la immigraci. La gran estabilitat de Lyndon Johnson va fracassar el 1968 amb la Guerra del Vietnam.
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149742" title="Sender Europeu de Gran Recorregut" nonfiltered="493" processed="490" dbindex="60514">

Els Senders Europeus de Gran Recorregut van ser creats per la Federaci Europea d'Excursionistes (European Ramblers Association, ERA). L'objectiu de la federaci era la creaci i manteniment d'un seguit de camins trans-fronterers (amb denominaci E). Avui dia existeixen 11 d'aquests recorreguts.




 Vegeu tamb .
 Sender de Gran Recorregut;

 Enllaos externs .
Federaci europea d'excursionisme;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149745" title="Cromosoma 17" nonfiltered="494" processed="491" dbindex="60515">

El cromosoma 17 s un dels 23 parells de cromosomes del genoma hum. Les persones normalment tenen dues cpies d'aquest cromosoma. El cromosoma 17 cont ms de 81 milions de parells de bases i representa entre el 2,5 i 3% del total de l'ADN nuclear.

El cromosoma 17 cont entre 1.200 i 1.500 gens. Tamb cont el cluster homebox B.

Gens.
Gens que estan localitzats en el cromosoma 17:
 ACADVL: deshidrogenasa A de l'acetil-coenzim, de cadena llarga.
 ACTG1: actina, gamma 1;
 ASPA: aspartoacciclasa (malaltia de Canavan);
 BRCA1: gen del cncer de pit 1;
 COL1A1: collagen, tipus I, alfa 1;
 ERBB2: v-erb-b2 leucmia eritroblstica viral, oncogen homleg 2,
 FLCN: foliculina;
 GALK1: galactoquinasa 1;
 GFAP: glial fibrillary acidic protein;
 KCNJ2: potassium inwardly-rectifying channel, subfamlia J, membre 2;
 MYO15A: miosina XVA;
 NF1: neurofibromina 1 (neurofibromatosi, malaltia de von Recklinghausen, malaltia de Watson);
 PMP22: protena perifrica 22 de la mielina;
 SHBG: hormona sexual d'uni a la globulina;
 TP53: protena tumoral p53 (malaltia de Li-Fraumeni);
 USH1G: sndrome d'Usher 1G (autosmic recessiu);
 RAI1: cid retinoic indut 1;
 RARalpha: receptor alfa de l'cid retinoic (implicat en t(15,17) juntament amb PML);
 GRB7: receptor del factor de creixement-protena ssia 7;
 Diverses quimiocines CC: CCL1, CCL2, CCL3, CCL4, CCL5, CCL7, CCL8, CCL11, CCL13, CCL14, CCL15, CCL16, CCL18, i CCL23.

Malalties associades.
 Malaltia d'Alexander;
 Sndroma d'Andersen-Tawil;
 Sndrome de Birt-Hogg-Dub;
 Cncer de bufeta;
 Cncer de pit;
 Displsia camptomlica;
 Malaltia de Canavan;
 Malaltia de Charcot-Marie-Tooth;
 Malaltia de Charcot-Marie-Tooth, tipus 1;
 Sndrome d'Ehlers-Danlos;
 Sndrome d'Ehlers-Danlos, tipus artrocalasia;
 Sndrome d'Ehlers-Danlos, tipus clssic;
 Galactosmia;
 Neuropatia hereditria amb propensi a parlisi per pressi;
 Sndrome de Li-Fraumeni;
 Neurofibromatosi tipus I;
 Sordesa no sindrmica;
 Sordesa no sindrmica, autosmica dominant;
 Sordesa no sindrmica, autosmica recessiva;
 Osteognesi imperfecta;
 Osteognesi imperfecta, tipus I;
 Osteognesi imperfecta, tipus II;
 Osteognesi imperfecta, tipus III;
 Osteognesi imperfecta, tipus IV;
 Sndrome de Smith-Magenis;
 Sndrome d'Usher;
 Sndrome d'Usher tipus I;
 Deficincia en l'acetil-coenzim A deshidrogenasa de cadena llarga;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149746" title="Aigua carbonatada" nonfiltered="495" processed="492" dbindex="60516">


L'aigua carbonatada es refereix a l'aigua sense saboritzants que cont dixid de carboni (CO2), i bombolleja quan la beguda es despressuritza.

Quan t un major contingut de minerals (per provenir de desgel) se l'anomena aigua mineral gasificada; si hom li ha afegit els minerals artificialment se l'anomena aigua gasificada artificialment mineralitzada. Quan l'aigua carbnica artificial cont crema, xarop de fruita o alguna altra substncia aromtica o endolcidora, se l'anomena "soda", "gasosa" o "refresc", encara que aquest nom s'aplica tamb a les que no sn gasificades.

Histricament, les primeres aiges carbonatades es preparaven afegint-li bicarbonat sdic a la llimonada. Una reacci qumica entre el bicarbonat sdic i l'cid ctric de la llimona en produeix el dixid de carboni. Actualment, l'agua carbonatada es manufactura fent passar per l'aigua dixid de carboni pressuritzat. Aix n'incrementa la solubilitat (en un recipient amb aigua a alta pressi es dissol ms CO2 que sota condicions atmosfriques normals). Quan s'obre l'ampolla se'n redueix la pressi, i per tant el gas es dissocia de la soluci i es creen les bombolles caracterstiques d'aquesta beguda.

L'aigua carbonatada pot servir per eliminar algunes taques, com per exemple les del caf o la plata. Un mtode usat sovint per llevar les taques de vi negre s posar sal sobre la taca i desprs aplicar-hi una quantitat generosa d'aigua carbonatada.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149747" title="Gran Premi de Canad del 2007" nonfiltered="496" processed="493" dbindex="60517">
Resultats de la cursa del Gran Premi del Canad de Frmula 1 que s'ha disputat al circuit urb Gilles Villeneuve de Montreal el 10 de juny del 2007. Durant aquesta cursa, el pilot polons Robert Kubica sofr un esgarrifs accident que estigu a punt de costar-li la vida. Kubica salv la vida grcies al seu dispositiu HANS i noms pat una torcedura del turmell i una commoci cerebral.

 Classificaci .



 Resultats .


 Notes .
 Els pilots Nico Rosberg i Fernando Alonso van ser sancionats amb un stop and go -s a dir, entrar al pit lane, aturar-se 10 segons i tornar a sortir- per entrar a carregar combustible amb el safety car en pista.
 Els pilots Felipe Massa i Giancarlo Fisichella van ser desqualificats per saltar-se, en vermell, el semfor de sortida del pit lane. ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149750" title="Allergogen" nonfiltered="497" processed="494" dbindex="60518">
Un allergogen s una substncia qumica que pot provocar una reacci allrgica en algunes persones ja que sn reconegudes pel sistema immune com "estranyes" o "perilloses", per que, en la majoria de les persones, sn inncues. L'individu allrgic est predisposat genticament a desenvolupar una resposta exagerada desprs del contacte amb l'allergogen.

 Afectaci .
Un no es fa allrgic si no ha tingut almenys dos contactes amb l'allergogen. El primer contacte no comporta cap reacci visible: les cllules responsables de l'allrgia es fan hipersensibles (per un mecanisme mal conegut) a una substncia inofensiva de manera normal. Desprs, des del segon contacte, l'allergogen arrossegar, implicant-se amb les cllules esmentades, la cascada de reaccions tenint xit a una manifestaci allrgica (de la simple rinitis allrgica al xoc anafilctic, passant per la crisi d'asma).

Els allerggens, quan penetren a l'organisme, es vinculen sovint a una protena portadora. All, trobaran una cllula immunitria i reaccionaran amb ella: en l'individu allrgic a aquest allergogen, les cllules responsables de l'allrgia (mastcits en particular) reaccionaran a aquest contacte (aquesta etapa no es produeix en els individus sans) i alliberaran molcules qumiques responsables dels smptomes allrgics com: histamina, serotonina, PAF, leucotri, prostaglandina, etc.

 Mitjans de contacte . 
 Aire ;
 pollen;
 pols;
 fongs;
 pl d'animals;
 aliments ;
 peixos;
 fruits secs;
 ous...
 medicaments ;
 penicillina;
 sulfonamida;
 cid saliclic;
 anestsic local;
 ltex;
 cutani ;
 cosmtics;
 ltex...






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149755" title="Ortiga gran" nonfiltered="498" processed="495" dbindex="60519">

L'ortiga gran o ortiga verda (Urtica dioica, del llat, urere, "cremar", en referncia a qu cou i "dioic" ) s una planta herbcia de la famlia de les Urticcies, cosmopolita per b que originria d'Eursia, que apareix en gran diversitat d'alades; tamb al Principat, la seva distribuci s mplia. Pertany al grup de plantes que generalment anomenem ortigues, i n's un dels exemples ms coneguts; sovint s'anomena simplement ortiga..

Tota la planta s'empra per les seves propietats nutritives i medicinals; podria tractar-se d'un nutracutic.

Morfologia.
s un hemicriptfit en forma d'herba perenne que pot assolir 1,5 metres d'alria, per que sol crixer entre 0,5 i 1 metres.

La tija s entre rogenca i groguenca, herbcia, erecta, de secci quadrangular. s simple o poc ramificada i buida en els nusos, d'on surten els parells de fulles, oposades i clarament estipulades, ovato-lanceolades, serrades, agudes a l'pex, herbcies, peciolades, de color verd fosc, fora grans (de 4 a 15 cm de longitud). Tiges i fulles estan recobertes de pls urticants. L'arrel s fasciculada.

Aquests pls sn glandulars i tenen forma d'ampolla. Les parets sn de carbonat clcic, i el cap t una estructura silcica; aquesta discontinutat, esbiaixada, fa que es trenquin fcilment i surti el lquid que hi s contingut a pressi; a causa de la forma del tall, penetra a la pell.

Es tracta, d'una espcie dioica, amb les inflorescncies en pancula, d'un verd groguenc o blanquins, poc cridaneres, de fins a 10 cm, ms allargades les flors femenines que les masculines (com s propi de les plantes de l'ordre). La flor t un periant monoclamidi, amb quatre spals verds i quatre estams (en la flor masculina) o el gineceu, bicarpellar, amb un ovari sper i un estigma sssil (en la femenina). La pollinitzaci s anemfila; el fruit s en aqueni, d'un color verd oliva, ovoide i menut (1x0.7~0.9 mm).

Ecologia.
Es tracta d'una espcie cosmopolita, que pot habitar sls nitrogenats i humits en una gran varietat d'alades: des del nivell del mar fins a 2000-2500 metres. Al Principat, la seva distribuci s molt mplia, i noms no apareix en punts molt concrets. Degut a les necessitats de nitrogen (s una planta molt nitrfila), es diu que segueix l'home i el bestiar: s freqent en marges de camins i parets de pedra, corrals, terrenys de pastura, horts...; se'n poden veure les flors entre el maig i el setembre, si b aquestes no sn gaire cridaneres.

Localitzaci.
Creix en regions altes que van des del Jap fins als Andes dels continents asitic, europeu i americ. En la Pennsula Ibrica es molt ufana en la serralada cantbrica.

Subespcies.

Hi ha 5 subespcies, cadascuna d'una regi diferent:
U. dioica subsp. dioica : a Europa, sia i Nord-frica. s l'nica subespcie que es pot trobar als Pasos Catalans.
U. dioica subsp. afghanica: sia occidental i central.
U. dioica subsp. gansuensis: sia oriental;
U. dioica subsp. gracilis: Amrica del Nord;
U. dioica subsp. holoserica: Amrica del Nord;

Farmacologia.

 Histria .
L'ortiga gran es una espcie amb unes fulles ja citades en els tractats medievals com a remei en els estats associats a un dficit en la diresi. Tanmateix, des de fa uns vint anys, les seves parts subterrnies (arrel i rizomes) sn objecte d'inters en el tractament de la hiperplsia benigna de prstata (HBP), tal i com han posat de manifest els nombrosos treballs d'investigaci realitzats sobre elles. Aquestes investigacions han perms accedir al coneixement dels seus principis actius ms importants i a la seva actuaci sobre alguns dels factors implicats en l'aparici de l'HBP. D'altra banda, els ms recents assaigs clnics realitzats amb extractes normalitzats d'ortiga indiquen un efecte positiu sobre els smptomes urinaris associats a l'HBP. A  aix s'hi afegeix la gran tolerncia cap als preparats elaborats amb les parts subterrnies, ja que en assajos a sis meso noms un 0,7 por cent dels pacients va mostrar efectes secundaris, d'escassa gravetat en tots els casos.

Composici qumica.
 Flavonoides;
 Olis essencials;
 cids fenlics;
 Tanins;
 Sals minerals;
 Carotens;
 Esteroides i alcaloides;
 Amines;
 Vitamines: A, B2, C, K1, cids flic i pantotnic;
 Polisacrids (muclag);
 Lectines;
 Monoterpens i triterpens;

Usos medicinals.

Usos aprovats per la Comissi E del Ministeri de Salut alemany:
 Infeccions genitourinries;
 Clculs renals;
 Clculs urinaris;
 Hiperplsia prosttica benigna;
 Artritis;
 Artrlgies;
 Oligria;
 Dermatitis, lesions cutnies i lceres a la pell.

Usos tradicionals.
 Retencions urinries;
 Acn;
 Lumblgies;
 Hemorroides;
A ms, s molt nutritiva per la seva composici, i es fa servir per alimentar el bestiar o per alimentaci humana. En aquest cas el que es fa s bullir la planta diverses vegades canviant-ne l'aigua, per aix treure'n la part ortigant.

Accions farmacolgiques.

 s un bon dirtic, per la presncia de sals minerals i clorofilla, i un bon antiadenoma prosttic.
 Per ser urticant, s un bon rubefaent.
 s tamb atringent, pels tanins que cont.
 Pot ser tamb utilitzat com a analgsic, antireumtic, colagog, colertic... i se li ha atribut accions hemosttiques, galactgenes, antianmiques, antiarteriosclertiques, reconstituents...

Toxicitat.
Rarament, provoca reaccions al sistema digestiu, amb astrlgies i lcera pptica. s freqent que causi dermatitis per contacte, per no s'ha observat mai que en provoqui per ingesti. Una ingesta excessiva de llavors pot tenir un drstic efecte purgant. S'evita el seu s en edemes causats per insuficincia heptica; en el seu s com a tintura en alcohlics desintoxicats i infants menors de 2 anys; en el seu s com a diurtic en pacients amb hipertensi, cardiopaties i/o insuficincia renal.

Recollecci.
Es recull la planta sencera. Depenent de l's al que estigui destinada pot fer-se servir seca o acabada de recollir.

En fitoterpia, els naturistes aconsellen recollectar les summitats florides (herba urticae), o simplement les fulles (folium urticae) de les tiges joves. Per dur la recollecci a bon port, es procedeix abans de la floraci, i el secat es dur a terme tan rpid com sigui possible.

Amb fins medicinals es recull en els mesos que van del maig a l'agost, tot i que tamb es podria recollir al resta de l'any. Amb fins alimentaris, es recollectar en qualsevol perode.

Pel seu poder urticant es recollecta amb guants i es tallen les tiges joves i sanes. Les arrels es recollecten en primavera (cap al mar) i la tardor (cap al novembre). Abans de l'aparici de les flors, la planta s ms tendra. Les fulles velles se separen degut a la seva major capacitat irritant.

Conservaci.
Per a conservar-la, la planta s'asseca ben estesa a l'ombra. Un cop seca es guarden noms les fulles. Es posen a secar en un lloc ben ventilat. Un cop seques deixar de ser urbicant, i es podran triturar per a la seva conservaci. D'aquesta manera es pot continuar gaudint dels seus beneficis en hivern, moment en qu no s possible trobar-les fresques.

Referncies bibliogrfiques.
 FONT i QUER, P. : Diccionario de Botnica, ediciones Pennsula, 2000 ( 1a edici: ed. Labor, 1953);
 de BOLS, O., VIGO, J., MASALLES, R.M., NINOT, J.M.: Flora Manual dels Pasos Catalans, 1a reimpressi. Ed. Prtic-Natura, 2000;
 WEBERLING, F.: Morphology of Plants and Inflorescences. Cambridge University Press, 1989 (traducci de l'alemany del 1981);
 Diversos autors: Flora Ibrica: plantas vasculares de la Pennsula Ibrica e Islas Baleares. Real Jardn Botnico, C.S.I.C., 1993;
 CRT, P.: Prcis de Botanique, Tome II: Systmatique des Angiospermes. 10 edici. Masson et Cie. diteurs, 1965.
 "Gran Enciclopedia de las Plantas Medicinales". Dr. Berdonces. Ediciones Tikkal;
 "El Dioscrides Renovado". Po Font Quer. Editorial Labor;
 "Hierbas Medicinales y Recetas Caseras". Jill Nice. Editorial Paids;
 "Plantas que Curan". Jean de Sill. Ediciones Cedel;
 "Plantas medicinales". Editorial Susaeta. Autor: Jan Volk (1997);
 "Gua de las plantas medicinales". Editorial Omega. Autor: Paul Schauenberg y Ferdinand Paris (1980);
 "Manuel de identificacin de plantas perennes". Editorial Blume. Autor: Royal Horicultural Society (1998);
 "Nuestras amigas las plantas". Editions Ferni-Genve. Autor: Daniele Manta y Diego Semolli (1977);
 "Gua familiar de remedios caseros naturales". Editorial Susaeta. Autor: Karen Sullivan y C. Norman. (1996);
 "Fitoterapia: Vademcum de prescripcin de plantas medicinales". Editorial Cita. Autor: Asociacin Espaola de Mdicos Naturistas y Colegio Oficial de Farmacuticos de Vizcaya (1999);
 "Plantas medicinales". Editorial Labor. Autor: P. Font Quer (1961);

Enllaos externs.

BDBC Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya;
ITIS 19152 Base de Dades;
fibra textil: http://www.nettleworld.com/ (aleman);



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149756" title="Oriflama" nonfiltered="499" processed="496" dbindex="60520">
Oriflama va ser una revista per a joves que va existir del 1961 al 1977 nascuda a Vic a l'empara del Bisbat.

Va patir una sovintejada repressi per part de les autoritats en forma de multes, censures i d'altres entrebancs. I els problemes econmics van portar la revista a mans, primer, de Jordi Pujol (poca de Banca Catalana) i ms tard d'Anton Caellas, per l'excessiva identificaci de la capalera amb el partit que liderava aquest darrer, que era Uni Democrtica de Catalunya, junt amb d'altres factors, van portar Oriflama a la seva desaparici el 1977.

Josep Maria Huertas Claveria en va sser director.

 Referncies .



 Enllaos externs .

 Oriflama en el marc de l'antifranquisme Osonenc;
 Portada d'un exemplar del gener de 1968;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149760" title="Beryl" nonfiltered="500" processed="497" dbindex="60521">


Beryl s un gestor de finestres per a X Window System.

La creaci de Beryl prov d'un fork de Compiz, s a dir, una derivaci a partir d'aquest.


 Orgens .
Beryl s el nou nom de projecte per a la branca Quinnstorm de Compiz, anunciat el 19 de setembre de 2006 despues que Quinnstorm i l'equip de desenvolupament van decidir que el fork s'havia allunyat massa del Compiz iniciat per Novell (compiz-vanilla). Desprs que l'equip de Novell XGL/Compiz (sobretot David Reveman) rebutgs la proposici per a combinar els canvis de Quinnstorm amb Compiz-vanilla, es va decidir fer una veritable diferenciaci. El 29 de setembre de 2006, la version 0.1.0 va ser alliberada en el repositorio original de compiz-quinnstorm i en diversos mirrors.


 Veure tamb .
Compiz;
X Window System;
OpenGL;
Xgl;
AIGLX;


 Enllaos externs .
 Web oficial del Projecte Beryl  ;
 Bloc oficial del projecte Beryl ;
 Wiki de beryl en castell ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149761" title="France Football" nonfiltered="501" processed="498" dbindex="60522">
France Football s una prestigiosa revista esportiva francesa bi-setmanal (amb edicions els dimarts i divendres) sobre futbol mundial, amb especial cobertura a les ms importants lligues europees (La Lliga, Bundesliga, Premier League, Calcio, Ligue 1, etc.). 

Amb seu d'edici a Pars, la revista va ser fundada el 1946. Des de 1956, atorga anualment com guard la Pilota d'Or al millor futbolista de l'any a Europa. Aquest s triat pels corresponsals de la revista de diferents pasos.


 Enllaos externs .
 web oficial de la revista ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149762" title="Konami" nonfiltered="502" processed="499" dbindex="60523">
Konami Corporation ( o b en japons        , Konami Kabushiki-gaisha) s una empresa lder en el desenvolupament de joguines, cartes de collecci, anime, tokusatsu, mquines de monedes i videojocs. Va ser fundada el 1969 com un negoci de reparaci de jukeboxs a Osaka, Jap, per Kagemasa Kozuki, qui s encara el seu president i CEO. El nom "Konami" s una conjunci dels noms Kagemasa Kozuki, Yoshinobu Nakama, Hiro Matsuda, i Shokichi Ishihara, qui van ser els socis de Kozuki i els fundadors originals de Konami Industry Co., Ltd el 1973. Konami tambi significa "ones petites".

Konami est actualment ubicat a Tquio i addicionalment opera clubs de salut i exercici al Jap.

Histria. 

El 19 de mar de 1973, Kozuki va transformar el negoci a Konami Industry Co., Ltd. i va comenar a treballar en la manufactura de mquines arcade. La seva primera mquina de videojocs va ser creada el 1978. La companyia va comenar a tenir xit amb videojocs al 1981 com el Frogger, Scramble, i Super Cobra. 

Entre 1982 i 1985, Konami va desenvolupar i va vendre videojocs per a PC produint jocs per a les consoles MSX i Family Computer ("Famicom") de Nintendo. Konami d'Amrica Inc. va ser establerta a Torrance, Califrnia el 1982 per desplaada a Illinois el 1984. A ms el 1984, Konami es va expandir al Regne Unit establint Konami Limited.

Konami va comenar a collir grans xits amb l'aparici del sistema Famicom de Nintendo, que va ser llanat a Estats Units amb el nom de Nintendo Entertainment System (NES). Molts dels videojocs ms venuts de la NES van ser produts per Konami, incloent Gradius, la srie Castlevania, les sries Contra i Metal Gear. Konami va ser un dels estudis de desenvolupament ms actius i prolfics de la NES, la qual cosa li va conduir a un conflicte amb les restriccions de llicncia de Nintendo d'Amrica. Durant l'apogeu de la NES, Nintendo d'Amrica va controlar la producci de tots els ttols d'aquest sistema, i va limitar la participaci dels desenvolupadors secundaris a un mxim de cinc ttols per any. Moltes companyies van evitar aquestes restriccions fundant corporacions subsidiries gaireb independents, assolint aix doblegar el nombre de jocs que podien llanar en un any. En el cas de Konami, aquesta subsidiria va ser coneguda com a Ultra Games, i un gran nombre de ttols es van publicar a l'Amrica del Nord sota el seu nom, incloent l'original Metal Gear, Gyruss, Skate or Die, els primers dos videojocs de Teenage Mutant Ninja Turtles i el salvatge Skate or Die (una continuaci de Metal Gear feta al Jap especficament per al mercat occidental). A Europa, enfrontada per una restricci similar establerta per la marca europea de Nintendo, Konami va crear Palcom Software Ltd. amb la mateixa finalitat. A mitjans els noranta, Nintendo d'Amrica havia relaxat moltes de les seves restriccions, i Ultra va ser tancada el 1992 en no ser necessitada ms.

Al 1992, alguns membres de Konami van formar Treasure Co. Ltd, la qual, com a Konami, s ben coneguda en el mn dels videojocs com a creadora de videojocs d'acci. Al 1999, Konami va traslladar les seves oficines de Estats Units, concretament a Buffalo Frove, Illinois a la seva ubicaci actual a Redwood, Califrnia. Les installacions en Buffalo Grove van ser usades per un temps per a la manufactura de videojocs recreatius. Al 2003, Konami d'Amrica va clausurar la seva divisi recreativa a causa de greus prdues; les locacions de Buffalo Grove van tancar juntament amb ella. En aquest mateix any Konami es va unir a la companyia japonesa de filmaci Toho Company,Ltd. per a crear la seva prpia franqucia de televisi en el gnere tokusatsu, coneguda com a Ch seishin Series, amb l'objectiu de competir amb les sries Super Sentai de Toei. L'any 2005, Konami es va convertir en el propietari de Hudson Soft. Konami t una oficina i una installaci de producci de videojocs a Las Vegas, Nevada, per a la seva subsidiria dedicada a la creaci de jocs de casinos. Konami s actualment el quart desenvolupador de videojocs ms gran del Jap desprs de (en ordre descendent) Nintendo Co, Ltd., Sega Sammy Holdings, i Namco Bandai Holdings. El nombre 573 s una representaci de Konami. Cinc en japons s "go", canviat a la forma no sonora "ko"; set en japons es pronuncia "nana" i escurat s "na"; tres en japons s mittsu, escurat a "mu"; "573" = "ko-na-mi". Aquest nombre apareix en molts nombres telefnics de Konami i com un high score en molts dels seus videojocs.

Estructura de la companyia.
Al 2005 Konami t 6 subsidiries:
 Konami Corporation;
 Konami Computer Entertainment Tokyo, Inc.
 Konami Computer Entertainment Japan, Inc.
 Konami Computer Entertainment Studios, Inc.
 Konami Online, Inc.
 Konami Media Entertainment, Inc.
 Konami Traumer, Inc;
 Konami Sports Life Corporation;
 Konami Sports Corporation;
 Konami Corporation of America   Holding company U.S.
 Konami Digital Entertainment, Inc. anteriorment Konami of America Inc.
 Konami Corporation of Europe B.V.   anteriorment Konami Limited;
 Konami of Europe GmbH;
 Konami Software Shanghai, Inc.

 Vegeu tambi .
Llista de videojocs de Konami;

 Enllaos externs .
 Konami Entertainment ;
 Konami Informaci Corporativa ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149764" title="Mariano lvarez de Castro" nonfiltered="503" processed="500" dbindex="60524">

Mariano lvarez de Castro  el nom complet del qual s Mariano Jos Manuel Bernardo lvarez Bermdez de Castro y Lpez Aparicio  (Burgo de Osma, 1749 - Figueres, 1810) fou un militar espanyol que encapal la defensa de la ciutat de Girona durant el setge de 1809, en la Guerra del Francs.

Havent ingressat de jove a l'exrcit, particip amb el grau d'oficial al setge de Gibraltar de 1787. Ms endavant, prengu part activa a la Guerra Gran o Guerra de la Convenci. 

Al 1808, amb el grau de brigadier, fou el governador militar del castell de Montjuc, a Barcelona. En un principi, lvarez es neg a rendir la fortalesa, per el capit general de Catalunya l'oblig a una rendici que marc el seu comportament posterior. Un cop rend Montjuc, fug de Barcelona i s'un a les forces que lluitaven contra els exrcits napolenics que ocupaven Espanya. 

Al 1809 fou nomenat governador militar de la plaa de Girona i se li encarreg la seva defensa enfront les tropes franceses. La ciutat ja havia patit dos setges fallits l'any anterior, de curta durada, el primer al juny i un  segon al juliol. lvarez assum la tasca de defensar la plaa fins al final, descartant tota possible rendici. Pretenia de recuperar la seva honor perduda en la humiliant capitulaci forada del castell de Montjuc de Barcelona.

El mes de maig de 1809 els francesos comenaren el tercer i darrer setge de la Girona. lvarez tenia al seu crrec una ciutat mal preparada, amb unes defenses en mal estat i envellides, a ms de disposar de pocs homes per a la defensa de Girona. Al seu davant, el general Laurent Gouvion Saint-Cyr i 18.000 homes ben equipats emprengueren un setge ferotge que dur set mesos. lvarez, tot i l'escassetat d'armes, municions i provements prohib en un ban qualsevol intent de capitulaci, sota pena de mort. Igualment, rebutj tot parlamentari que els exrcits francesos enviessin. A comenament del mes de desembre, en plena agonia d'una ciutat afamada i exhausta, lvarez emmalalt i el militar Julin de Bolvar prengu el comandament de la plaa; al cap de pocs dies, el 10 de desembre, Girona capitulava. lvarez i la resta de militars presoners dels francesos foren traslladats al captiveri provisional de Perpiny. Tanmateix, la mala salut d'lvarez fu que aquest mors el 22 de gener de 1810 al castell de Sant Ferran de la ciutat de Figueres. Immediatament, es difongu la notcia que els francesos havien enverinat el general o causat la seva mort a partir de maltractaments. Actualment, es creu que la prpia malaltia d'lvarez acab amb la seva vida.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149765" title="Rinoceront llanut" nonfiltered="504" processed="501" dbindex="60525">

El Rinoceront llanut (Coelodonta antiquitatis) s una espcie extingida de rinoceront que va viure durant el Plistoc, per va sobreviure a l'ltima edat de gel. El rinoceront llanut s un dels membres de la megafauna Plistoc. Va viure en les estepes del nord d'Eursia, on el seu parent l  Unicorn gegant (Elasmotherium) tenia una distribuci ms meridional. El rinoceront llanut tamb tenia una pell gruixuda igual que el seu parent ms proper , el rinoceront de Sumatra.Tamb tenia una capa de greix gruixuda per mantenir-lo calent de les condicions fredes que hi havia en aquella poca.

 Fisiologia .

Aquest animal herbvor feia prop de 3.7 m  de llarg i 1.7 metres d'altura a lacreu, no gaire ms gran que un rinoceront blanc afric. Tenia dues banyes en el seu morro, (la primera ms gran que la segona). Tenia les cames gruixudes i un cos robust. El Rinoceront llanut va utilitzar les seves banyes per treure la neu de la vegetaci per poder menjar durant el hivern. 



El rinoceront llanut estava molt ben adaptat al seu hbitat. Els membres robustos i el pelatge llanut i gruixut van ser ideals per l'ambient d estepa i tundra freqent a travs de les zones palertiques durant les glaciacions dels plistoc. La seva gamma geogrfica es va ampliar i va contraure quan s alternaven els cicles freds i clids, forant als animals a emigrar o morir mentre  retrocedien les glaceres.                                                                                                                                  

 Dieta .

La controvrsia ha envoltat l'alimentaci de Coelodonta antiquitatis. La dieta del rinoceront llanut s'ha reconstrut usant diverses lnies de l'evidncia que s'ha trobat. Les reconstruccions climtiques indiquen que l'ambient on vivia era l'estepa i la tundra freda i rida, amb els grans herbvors formant una part important del cicle de la regeneraci. L'anlisi del pollen demostra un predomini d'herbes dins d'una vegetaci ms complicada.

Una investigaci biomecnica del vector de la tensi del crani, de la mandbula i de les dents d'un individu preservat va revelar la musculatura i les caracterstiques dentals que recolzen una preferncia d'alimentaci de pastura. 


 Extinci .

Els rinoceronts llanut, a diferncia del qu es creia es van extingir cap al 8.000 a.C a la Sibria occidental probablement pels canvis climtics ja que, ni els neandertals ni els membres de la nostra espcie mai van caar aquest animal degut a la seva gran perillositat.

 Vegeu tamb .
 Elasmotherium;
 Rinoceront de Sumatra;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149768" title="Llimonada" nonfiltered="505" processed="502" dbindex="60526">



La llimonada s una beguda amb un alt contingut en llimones i altres ctrics (principalment llimes), amb sucre afegit. Se sol anomenar aix a la beguda elaborada, amb o sense contingut alcohlic.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149769" title="Mehmet II" nonfiltered="506" processed="503" dbindex="60527">

Mehmet II (en turc otom     , Me med; en turc modern II. Mehmet o, amb el sobrenom i el ttol, Fatih Sultan Mehmet) (30 de mar de 1432   3 de maig de 1481) va ser sold de l'Imperi Otom entre el 1444 i el 1446 i, posteriorment, entre el 1451 i el 1481. s conegut com el Conqueridor (en turc otom       , Fatih; en rab       , al-Fatih). A l'edat de 21 anys va conquerir Constantinoble. La caiguda de Constantinoble signific la fi de l'Imperi Bizant. A partir d'aquest moment va afegir el de Csar a la resta dels seus ttols.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149773" title="Ceres (mitologia)" nonfiltered="508" processed="504" dbindex="60529">



Ceres, en la mitologia romana, era la deessa de l'agricultura, les collites i la fecunditat. El seu equivalent en la mitologia grega era Demter. La paraula deriva de l'arrel protoindoeuropea ker, que significa "crixer".

 Mite .

Ceres era filla de Saturn i d'Ops, esposa i germana de Jpiter, mare de Prosrpina i germana de Juno, Vesta, Nept i Plut.

Va ensenyar els homes l'art de conrear la terra, de sembrar, recollir el blat i elaborar pa, la qual cosa va fer que fos considerada deessa de l'agricultura. El seu germ Jpiter, enamorat de la seva bellesa, va engendrar amb ella Prosrpina, la Persfone de la mitologia grega. Tamb Nept es va enamorar d'ella, i per escapar d'aquest Ceres es va transformar en euga, per el du es va adonar i es va transformar al seu torn en cavall, essent Ceres la mare del cavall Ari.

Ceres era tamb la patrona d'Enna (Siclia). Segons la llegenda, va pregar a Jpiter que Sicilia fos ubicada als cels. El resultat, a causa que l'illa t forma triangular, va ser la constellaci del Triangle, que antigament tamb s'anomenava Siclia.

L'ajudaven dotze dus menors que s'encarregaven de tasques agrcoles ms especfiques: 
 Vervactor, que aplicava el sistema de conreu del guaret ;
 Reparator, que preparava la terra;
 Imporcitor, del llat imporcare ("fer solcs"), que llaurava fent solcs ben amples;
 Insitor, que sembrava;
 Obarator, que llaurava la superfcie;
 Occator, que l'escarifica;
 Sarritor, que l'escarda;
 Subruncinator, que la clareja;
 Messor, que cull els productes;
 Conuector, que transporta la collita;
 Conditor, que l'emmagatzema ;
 Promitor, que la distribueix.

 Culte .

Els habitants de Siclia vens del volc Etna, cada any cellebraven un ritus en honor a Ceres corrent per la nit amb torxes enceses i cridant de manera espectacular.

A Grcia eren nombroses les demetries o festes de Demter, la deessa equivalent a Ceres. Un dels costums ms curiosos s possiblement aquell en els que els seguidors de la deessa es fustigaven uns a altres amb fuets fets d'escora d'arbre. Atenes tenia dues festes solemnes en l'honor de Ceres:
 les eleusnies ;
 les tesmofries, festes institudes per Triptlem. Durant les celebracions se sacrificaven porcs, a causa dels danys que causaven als productes de la terra, i es feien libacions de vi dol.

A Creta, Siclia, Lacedemnia i a altres ciutats del Pelopons se celebraven peridicament les eleusnies, misteris de Ceres o misteris d'Eleusis, perqu eren les festes d'Eleusis les ms famoses. D'aqu van passar a Roma, on van subsistir fins al regnat de Teodosi. Aquests misteris es celebraven principalment a la tardor, i es coneixien com les grans eleusnies, per hi havia tamb les petites eleusnies que es celebraven a la primavera com a preparaci i tenien una caire de ritus inicitic; desprs d'un cert temps, s'iniciava al candidat als grans misteris en el temple d'Eleusis. A la tardor, les festes duraven nou dies del mes de setembre, dies en qu es tancaven els tribunals. Els atenesos feien iniciar els seus fills en aquests misteris ja des del bressol. Els iniciats es consideraven sota la tutela i la protecci de Ceres amb l'esperana d'una felicitat sense lmits.

Els romans van adoptar el culte a Ceres el 496 aC durant una terrible fam. Els llibres sibillins van aconsellar l'adopci d'aquest culte a imatge de Demter, al costat de Core (Persfone) i Yaco (possiblement Dionisi). Ceres era honrada per les dones amb rituals secrets en les ambarvals, unes festes que es celebraven el mes de maig amb grans processons en les que les dones romanes vestien el blanc propi dels homes, els quals eren simples espectadors. Aquestes festes no havien de ser celebrades en dies de dol, ra per la qual no es van celebrar l'any de la batalla de Cannes en qu van morir molts soldats romans a mans de l'exrcit d'Anbal.

Es va construir un temple a Ceres en el mont Avent de Roma. La seva principal festivitat era la Cerealia o Ludi Ceriales ('jocs de Ceres'), instituts el segle III aC i celebrats anualment del 12 al 19 d'abril. El culte a Ceres va passar a estar especialment relacionat amb les classes plebees que eren les que controlaven el comer del gra. Se sap poc d'aquests rituals, per un dels pocs costums que es coneixen s el de lligar brases enceses a les cues de guineus que eren deixades anar al Circ Mxim.

A ms del porc, la verra o el senglar, Ceres admetia tamb el xai com a sacrifici. En les seves festivitats, les garlandes usades eren de murta o narcs, per les flors estaven prohibides, perqu va ser aix, recollint flors, com Prosrpina va ser raptada per Plut. nicament li estava consagrada la rosella, perqu creix entre el blat i perqu Jpiter li va donar a menjar per fer-li venir son i donar treva al seu dolor.

 Representacions .

Ceres es representa habitualment amb l'aspecte d'una dona bonica, d'estatura majestuosa i de cutis acolorit, amb la mirada lnguida i el cabell ros caient en desordre sobre les seves espatlles.

A ms d'una corona d'espigues de blat, porta una diadema molt alta. Porta una tela de color groc, el color del blat madur. De vegades est coronada amb una garlanda d'espigues o de roselles, smbol de la fecunditat. T uns pits grans i porta un feix d'espigues a la m dreta i una torxa encesa a l'esquerra. La seva tnica li arriba sobre els peus, i sovint porta un vel tirat cap a enrere. De vegades li donen un ceptre o una fal, i t en braos dos nens petits que porten cada un un corn de l'abundncia.

 La Ceres negra .

A l'Arcdia, els figalis van aixecar una esttua de fusta el cap de la qual era el d'una euga amb dracs a les crins, anomenada la Ceres negra. Conta la llegenda que aquesta esttua es va cremar per accident i els figalis van descuidar el culte de Ceres; per aix van ser castigats amb una terrible sequera que no va cessar fins que, per consell d'un oracle, es va reposar l'esttua.

 Referncies .


 Bibliografia .
 Ovidi: Les metamorfosis v. 341-408;

 Enllaos externs .




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149780" title="Longitud (geografia)" nonfiltered="509" processed="505" dbindex="60530">
La longitud, de vegades representada per la lletra grega (lambda), descriu la localitzaci d'un punt determinat de la Terra respecte a una lnia nord-sud anomenada Meridi de Greenwich, els punts poden ser a l'est o a l'oest d'aquesta lnia. La longitud es dna com una mesura angular que va de 0, per als punts que sn sobre la lnia del Meridi de Greenwich, fins els +180 per als punts situats a l'est i fins els -180 per als punts situats a l'oest. Contrriament a la latitud que t a l'equador una lnia natural de partida, en el cas de la latitud no existeix aquesta possibilitat i el meridi de partida ha de ser escollit de manera arbitrria. El 1884 la Conferncia Internacional del Meridi va daoptar el Meridi de Greenwich com el meridi de referncia, la longitud 0.

Cada grau de longitud se subdivideix en 60 minuts, cadascun dividit en 60 segons d'arc. s a dir, la longitud s'expressa amb una notaci sexagesimal, per exemple la longitud d'un punt s'escriuria com 23 27  30" E.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149781" title="Boro F1" nonfiltered="510" processed="506" dbindex="60531">
Boro va ser un equip de Frmula 1 amb seu als Pasos Baixos. 

Els cotxes en realitat eren construits per l'escuderia Ensign per van ser renombrats com a Boro desprs d'una disputa legal entre Ensign i  el seu principal sponsor HB Bewaking que era tamb el propietari dels cotxes.

Van aconseguir classificar-se per disputar un total de 8 grans premis entre les temporades 1976 i 1977, per van desaparixer de la F1 pels seus mals resultats.

 Resultats a la Frmula 1 .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149782" title="Beguda" nonfiltered="511" processed="507" dbindex="60532">
Una beguda s qualsevol lquid que s'ingereix. Encara que la beguda per excellncia sigui l'aigua, hom designa amb aquest mot sobretot les begudes alcohliques. Les infusions i els sucs de fruites tamb sn begudes.

Tot i que el seu principal objecte s apaivagar la set, el seu consum va lligat especialment a celebracions, trobades socials i rituals religiosos, com per exemple el vi en l'eucaristia cristiana, les festes de Bacus...

En aquestes festes hi ha un ritual anomenat brindis, consistent a fer xocar entre si els gots abans de beure mentre es formula un desig. L'origen d'aquest acte s llegendari, les versions ms comunes sn:
permet apreciar amb tots els sentits la beguda (es veu el color, amb el brindis se sent un soroll i en ficar-la a la boca se sent el seu tacte, la seva olor i el seu gust);
els vkings feien zocar les seves banyes perqu es barregs el seu contingut i evitar aix ser morts per ver;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149783" title="czema" nonfiltered="512" processed="508" dbindex="60533">


Un czema s una afecci dermatolgica (de la pell), caracteritzada per una inflamaci que presenta diverses lesions com: eritema, vescules, ppules i exsudaci. Tamb s'usa o s'aplica aquest terme per a dermatitis causades per contacte amb una substncia per a la qual es troba sensibilitzat el pacient (czema de contacte). Es caracteritza per un envermelliment de la zona afectada seguida d'una forta picor; pot escampar-se de manera fcil i rpida a altres rees del cos. Existeixen altres tipus d'czemes: 
czema seborreic ;
czema atpic ;
Vegeu tamb. 
Dermatitis;
Dermatitis atpica (sinnim de czema atpic: la variant ms comuna). ;
Dermatologia;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149785" title="UEFA-CAF Meridian Cup" nonfiltered="513" processed="509" dbindex="60534">



La UEFA-CAF Meridian Cup s una competici de futbol, organitzada conjuntament per la UEFA i la CAF on competeixen equips de jugadors joves. 

Va ser fundada el 1997. El 2001 el format canvia i hi ha una lligueta entre totes les seleccions. Des de 2007, disputada a Barcelona,  el format torna a canviar i un equip de la UEFA juga amb un equip de la CAF a dos partits amb jugadors menors de 18 anys.

Guanyadors.


Desprs del canvi de format:



Enllaos externs.
web oficial de la UEFA;
web oficial de la CAF;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149788" title="umenes de Cardia" nonfiltered="514" processed="510" dbindex="60535">
umenes de Cardia o Crdia o Krdia (362 aC-316 aC) fou un general grec de Krdia al Quersons, un dels didocs d'Alexandre el gran.

Biografia segons Plutarc .

Antecedents .

umenes de Cardia fou el fill d'un carreter de Cardia, al golf de Melas, al Quersons. Essent un infant, el rei Filip II de Macednia, que anava a Cardia de quan en quan, va anar a veure com els joves s'exercitaven al pancration i en la lluita; entre els que van destacar en la lluita el Jove umenes va cridar l'atenci del rei que el va prendre al seu servei.
 
A la mort de Filip, umenes era considerat un igual entre els mes capacitats dels oficials d'Alexandre el gran, i va rebre el ttol de secretari principal, que era poc important, per era considerat un amic i un conseller ntim. Va exercir el crrec per set anys i desprs tretze anys mes amb Alexandre. Va tenir sempre lloc al consell. Fou comandant de dos divisions de cavalleria dels hetaris i va tenir la direcci d'una de les expedicions a l'ndia i quan va morir Hefstion,  Perdicas era el favorit, i umenes va succeir a Perdicas. Neoptlem, l'escuder principal del rei, a la mort d'Alexandre, va dir que ell havia portat l'escut i espasa del rei, per umenes l'havia seguit igualment noms amb l'escriptura. Era conegut que Alexandre apreciava a umenes i li va donar per muller a Artonis, germana de Apame (esposa de Ptolemeu) i de Barsine, la primera dona d'Alexandre (filla d'Artabazos II i mare d'Hracles).

Algun cop va caure en desgracia amb Alexandre, un parell de vegades per causa d'Hefstion. La primera vegada Hefstion va donar a un music anomenat Euios, els quarters que els servidors d'umenes havien agafat pel seu senyor, el que va provocar la colera d'umenes; Alexandre inicialment va desautoritzar a Hefstion, per mes tard va tornar a canviar d'opini i va considerar que umenes s'havia portat amb ell pitjor que amb el mateix Hefstion. La segona vegada fou per un regal del rei a umenes o Hefstion que ambds es van disputar amb paraules gruixudes.

Un altre enfrontament amb el rei fou quan Alexandre va enviar a Nearcos amb una flota a explorar l'oce; mancat de diners va demanar collaboracions als seus principals generals i en concret a umenes li va demanar 300 talents, per aquest noms en va oferir 100 allegant que no en tenia ms i va dir que veia difcil recaptar la resta entre els seus ajudants. Alexandre va refusar i no va mostrar cap hostilitat per tot seguit va ordenar als seus servidors d'incendiar la tenda d'umenes, obligant-lo aix a treure el seus diners i posant al descobert la seva falsedat. La tenda es va cremar totalment i es van perdre tots els papers que com a secretari escrivia umenes, i es van trobar or i plata per valor de mes de mil talents; per disgustat per la prdua dels papers el rei llavors no els va voler. Va escriure a tots els strapes i generals demanant enviar copies de tots els documents i quan van arribar en va confiar la custodia altra cop a umenes.

A la mort d'Hefstion, Alexandre va expressar el seu ressentiment contra tots els que podien haver envejat al favorit o es podien haver alegrat de la seva mort, i un dels mes sospitosos fou umenes. Per aquest va aconseguir recuperar la confiana reial i entre les coses que va fer fou ajudar a Alexandre a les celebracions de la memria del difunt, i va pagar bona part del funeral del seu patrimoni privat.

A la mort d'Alexandre va esclatar una lluita entre la falange, i els amics de l'ltim rei i els generals. umenes simpatitzava amb la falange per nominalment va romandre neutral, i quan altres oficials es van retirar a Babilnia, ell va restar amb el cos d'Alexandre i va calmar al cos de la infanteria i els va portar a la reconciliaci amb els generals.

 Primer repartiment .

Desprs d'aquest disturbis els generals van discutir el repartiment de les satrapies entre ells. umenes fou fidel a Perdicas d'Orstia. Capadcia, Paflagnia i la costa del Pont fins a Trapezus foren per umenes, per una part del pas era independent, i no es clar que Ariarates, rei de Capadcia, reconegus de veritat als macedonis. Antgon i Leonatos  van ser enviats a la zona per posar a umenes en possessi de la zona assignada amb un exrcit per l'acci no es va concretar. Antgon, embriagat amb el poder, no va fer cas de les cartes de Perdicas que li ordenava fer-ho, per Leonatos es va dirigir cap a Frgia i va prometre fer una expedici a favor d'umenes.

Hecateos de Cardia, tir de Crdia, va demanar suport a Leonatos per anar en ajut d'Antpater i els macedonis, assetjats a Lamia. Leonatos hi valia anar i va cridar a umenes, al que va tractar de reconciliar amb Hecateos (les dos famlia tenien una llarga enemistat poltica, i el mateix umenes havia acusat anteriorment a Hecateos d'usurpar la tirania i havia demanat a Alexandre el gran de restaurar la llibertat de Crdia). umenes es va excusar, carregant les culpes a la presncia d'Antpater i Hecateos, ambds qualificats d'enemics personals; Leonatos va confiar un secret a umenes: l'ajut a Antpater noms era una excusa i quan seria  a Grcia aprofitaria per fer-se amb el poder a Macednia, i li va ensenyar una carta de Clepatra que l'invitava a Pella i li oferia la seva ma. umenes va prometre l'ajut a Leonatos per, desconfiant d'ell pel seu temperament obstinat, impulsiu i ambicis, es va retirar de nit amb les seves forces  i es va unir a Perdicas al que va informar dels plans de Leonatos  ; aix va fer que Perdicas el tingus en la mes alta consideraci i fou adms a les reunions del consell. 

Poc desprs el mateix Perdicas va dirigir una expedici a Capadcia amb un fort exercit, va capturar al rei Ariarates II, va sotmetre el pas, i va establir a umenes al govern de la satrapia ; umenes va donar el govern de les ciutats als seus fidels i va establir guarnicions a les ciutats amb els seus propis oficials; tamb va nomenar jutges i recaptadors. 

Perdicas se'l va emportar desprs de cam cap a Cilcia per a mig cam va considerar que necessitava un governant capacitat a les provncies que deixava endarrere i el va reenviar cap all, i li va deixar l'administraci completa sense adonar-se que no era prudent tenir a umenes allunyat de la seva cort. umenes planejava ocupar Armnia, on operava Neoptlem i no volia a Perdicas a la vora, aix que li va acceptar l'orde de tornar allegant que es volia ocupar del seu propi govern.

Neoptlem era ambicis i vanits. umenes es va esforar per  tractar amb ell, amb llargues converses. umenes volia fer contraps a la falange macednia i va aprofitar que la gent de la seva provncia eren bons genets per crear un cos de cavalleria potent; va abaixar els impostos i va donar altres beneficis a Capadcia, va comprar molts cavalls que va distribuir entre els seus cortesans als que va oferir honors i recompenses, i els va obligar a entrenar-se. Aix va poder formar un cos de cavalleria de 6300 homes ben entrenat i en molt poc temps.

Mentre Crater i Antpater havien redut a Grcia i havien passat a sia per enderrocar a Perdicas , i la primera intenci fou entrar cap a Capadcia. Perdicas era en guerra amb Ptolemeu I Ster i va nomenar a umenes comandant en cap de les forces de Capadcia i Armnia; tamb va escriure a Alcetes i Neoptlem, dos strapes als que va posar sota l'autoritat d'umenes. Alcetes va rebutjar l'ordre i va allegar que els macedonis s'avergonyirien de lluitar contra Antpater i que Crater era tant apreciat que seria rebut amb els braos oberts. Tanmateix Neoptlem, no obertament per si d'amagat, no era fidel a umenes, i quant aquest el va cridar va refusar l'ordre i es va preparar per presentar batalla.

umenes va treure llavors profit dels seus preparatius. La seva infanteria fou derrotada per Neoptlem per la cavalleria va posar les forces d'aquest en fugida i va capturar el camp enemic amb molt de material; la falange fou dispersada i va haver d'entregar les armes per salvar-se, Neoptlem, amb les restes de l'exrcit, es va retirar i es va reunir amb  Crater i Antpater. 

Aquestos, abans de la seva arribada, van enviar ambaixadors a umenes, i li van oferir de passar al seu camp a canvi de conservar les satrapies que possea i alguna altra amb un nombre addicional de soldats. umenes va declarar que no podia ser amic d'Antpater, i que amb Crater estava disposat a fer de mitjancer amb Perdicas per arribar a una entesa justa, per que si iniciaven les hostilitats ell estaria al costat del seu amic atacat, fins al final. Estaven discutint que fer quant va arribar Neoptlem i els va demanat ajut i especialment a Crater.

Crater va enviar a Antpater a Cilcia amb bona part de les forces  i ell mateix, amb la resta i amb Neoptlem es va dirigir contra umenes, al que volia agafar de sorpresa. umenes per estava previngut, com era normal en un general. umenes va fer circular el rumor de qu Neoptlem, assistit per Pigris, avanava cap a Capadcia i Paflagnia. Un somni que va tenir umenes el va fer arribar a la conclusi de qu les coses estaven al seu favor i va optar per presentar batalla: va enviar a la cavalleria capadcia dirigida per Farnabazos (fill d'Artabazos) i per Fnix de Tenedos, contra Crater, amb ordre d'avanar noms veure'l. Ell mateix amb 300 homes a l'ala dreta, es va disposar a lluitar amb Neoptlem. El xoc fou violent. Crater va causar moltes baixes amb la seva prpia espasa per finalment fou ferit per un soldat traci i descavalcat; molts van passar per damunt seu sense reconixer-lo per finalment fou capturat per Grgias, oficial d'umenes; Crater ja estava casi be mort i va morir poc desprs.

Mentre Neoptlem i umenes es van enfrontar tamb. El primer fou ferit a la cama, i desprs va rebre un altre ferida de la que va morir per abans va ferir a umenes, per la ferida fou lleu. Llavors umenes es va dirigir a l'ala esquerra, on ja la batalla s'havia decidit, i fou informat de la captura de Crater, al que va anar a veure i que va morir als seus braos. umenes el va fer enterrat d'acord a la seva dignitat i va enviar les seves restes a Macednia, a la seva dona i fills.

La victria, deu dies noms abans de l'anterior, va fer pujar la seva consideraci i va despertar l'enveja d'altres, amics i enemics. La noticia de la mort de Crater fou enviada a Perdicas, al que ja ning podia disputar el poder a Macednia, per Perdicas s'enfrontava amb Ptolemeu a Egipte , i va morir tot just dos dies abans . Ara l'enemic a batre era umenes . La direcci de la guerra va passar a Antgon i Antpater .

umenes va intentar lliurar batalla a la plana de Lidia, prop de Sardes, intentant mostrar a la reina Clepatra que tenia una fora considerable. Per a petici de Clepatra que tenia por de fer res que ofengus a Antpater, se'n va anar a l'alta Frgia i va passar el hivern a Celenes. All es trovaben tamb Alcetes , Polem o Dcim , aliats de Perdicas.

Havia proms pagar a les seves tropes en tres dies per no tenia diners per fer-ho, aix que va vendre tots els castells i granges del pas que havia confiscat als senyors perses, junt amb la poblaci i els ramats de cada lloc. Cada capit o oficial va rebre la seva part i tamb es van satisfer les pagues endarrerides. Aix li va retornar l'afecte dels soldats, trencat en part per la manca de pagament. Es van trobar uns papers en el qual els generals enemics prometien 100 talents i grans honors al home que mats a umenes i aquest es va rodejar d'una gurdia personal de 1000 homes, que el vigilava dia i nit. Els homes d'aquesta gurdia van rebre honors i regals, porpra i robes de gran riquesa que era el regal mes important que feien els reis macedonis.

Quan va perdre una batalla contra Antgon a territori d'Orcnia , a Capadcia, per la traci d'un dels seus oficials, va mostrar la seva grandesa. Va fugir per no va ometre penjar al trador i desprs de la batalla va tornar al lloc per enterrar als morts als que va incinerar amb els pals de les portes dels llogarets de la zona; els cossos dels oficials i soldats comuns foren cremats sobre piles separades, i noms desprs es va retirar. El mateix Antgon es va mostrar admirat.

En un combat es va apoderar dels camps i tresors d'Antgon amb les riqueses acumulades desprs de diverses batalles, i va capturar molts homes lliures i esclaus, saquejant tamb la regi on es trobaven. Per per por de qu la riquesa dels seus homes els feu deixar el combat, es va aturar. Aix que va ordenar aturar-se i alimentar al cavalls abans d'atacar i va enviar un missatge a Menandre per que escolts les riqueses capturades, car es trobava en una plana on podia ser atacat, i al peu d'una muntanya on la cavalleria no podia actuar. menandre es va retirar amb el bot deixant al lloc a umenes que va posar els seus homes en disposici d'atac. Una vegada Menandre va estar en lloc segur, umenes va fingir preocupaci per la seva sort i va convncer als macedonis, que no es volien retirar quant tenien ms bot al seu abast.

Desprs d'aix umenes es va anar retirant, ciutat rere ciutat; molts soldats el van abandonar, be per por o be per voler combatre. Finalment es va tancar a la fortalesa de Nora , als lmits entre  la Licania i la Capadcia, amb noms 500 cavallers i 200 infants. All va donar llibertat als seus fidels per marxar.

Antgon no va tardar a arribar i assetjar Nora. Va convidar a una trobada a umenes; aquest va demanar hostatges si volia tractor amb ell en persona i Antgon va enviar el seu nebot Ptolemeu, i desprs d'aix umenes va anar a l'entrevista. Els dos caps es va abraar cordialment doncs anys enrere havien estat amics i companys. A la reuni umenes no va fer esment de garanties per ell mateix ni una amnistia pels fets passats, i noms va insistir en conservar el govern de les seves satrapies i recompensa pels seus serveis. Desprs de la mort de Crater, umenes era el general mes popular de l'exrcit macedoni i durant la trobada els soldats s'acostaven per veure'l, fins que Antgon els va fer retirar. umenes va poder tornar a Nora desprs de la reuni que no va portar a cap acord. 

Antgon va estrnyer el cercle sobre Nora, i ell mateix se'n va anar . La fortalesa estava ben proveda amb gra, aigua i sal i els assetjats disposaven de tot. L'inconvenient mes gran era que el lloc on eren disposava de mot poc espai, i no podien fer exercici ni tampoc els cavalls; umenes va disposar una sala per caminar, i tamb va idear una manera per mantenir en forma els cavalls: els va lligar al sostre de l'estable aixecant el seu cap i part davantera, quedant sobre les potes del darrera  i en aquesta postura els manaven amb la veu i el fuet, i aix feien treballar al cavall, i al acabar l'exercici la civada se'ls donava calenta per que l'haguessin de menjar poc a poc.

Durant el setge Antgon va conixer la mort d'Antpater a Macednia i les lluites subseqents entre Cassandre i Poliperc. En aquesta situaci Antgon va decidir aliar-se a umenes i li va enviar a Hiernimos amb una proposta de pau, que incloa el jurament de lleialtat a Antgon i com a contrapartida el reconeixement del govern de la satrapia de Capadcia. umenes va modificar el jurament proposat i va llegir als macedonis les dues formules perqu diguessin quina era mes raonable. La formula d'Antgon esmentava a la famlia reial al comenament per desprs era en nom propi; la formula d'umenes posava a Olmpia i els prnceps de sang Filip III Arrideu i Alexandre IV Egos els primers i proposava que el jurament fos no solsament a Antgon sin tamb a Olmpia i als prnceps infants dels que Antgon era considerat noms el representant. Aquesta segona formula va semblar millor als macedonis i fou aprovada i enviada a Antgon; aix el setge de Nora fou aixecat.

umenes va retornar als capadocis tots els hostatges que tenia a Nora i els capadocis a canvi li van donar cavalls, besties de carrega i tendes. Molts antics soldats dispersats van tornar amb umenes, i aix en menys de dos setmanes va reunir un miler de cavallers i es va retirar rpidament doncs temia a Antgon, que efectivament no va acceptar el jurament i va ordenar altre cop el setge. Antgon va mostrar fora ressentiment per l'admissi del jurament modificat pels macedonis.

De rebel a servidor de la corona .

Altre cop umenes va fugir de ciutat en ciutat. En el cam va rebre cartes de Macednia on es feia esment de la por pel creixent poder d'Antgon, i Olmpia l'invitava a assolir la custodia del jove Alexandre IV Egos la vida del qual considerava en perill (319 aC). Al mateix temps Poliperc i el rei Filip III Arrideu li van enviar ordres de fer la guerra Antgon amb les seves forces de Capadcia i li permeteren agafar 500 talents del tresor reial a Cyinda a Cria, pel restabliment dels seus afers, i la quantitat necessria per la guerra.

Antgenes   i Teutamos, els comandants dels Argyraspides , van rebre l'ordre de donar-li suport. Aquestos dos oficials van rebre amistosament a umenes, per en realitat n'estaven gelosos. Van dir a umenes que no disposaven dels diners que se li havien proms. Per trencar la seva resistncia umenes va usar la superstici; un dia va dir que Alexandre se li havia aparegut en un somni i li havia ensenyat una sala amb mobles reials i un tron al centre, i que el rei havia dit que tots havien de estar junts i ell estaria amb tots, per prosperar com havia fet als seus comenaments sota els auspicis d'umenes". Antgenes i Teutamos van creure en la visi i van preparar una sala amb un tron on van celebrar des llavors els consells amb la presencia d'umenes.

De Cria, umenes va passar a les terres altes  i pel cam se li va unir el seu amic Peucestes de Mieza, antic guardi personal d'Alexandre i governador de Persis, i altres strapes. Per el poder els havia tornat orgullosos i no es podien entendre uns amb altres. umenes va esperar la seva oportunitat per eliminar-los; de moment va allegar que buscava diners i va recaptar dels strapes el que va poder.

 Altre cop en desgracia .

Mentre no hi havia perill els macedonis van acceptar suborns de tothom per quan Antgon es va presentar amb un exrcit tots van recrrer a umenes com a general . Antgon va arribar al riu Pasitigris i els caps de la gurdia dels passos d'aquest riu es van passar al seu bndol sense lluita; noms umenes era all per plantar cara. El combat fou sagnant  i el canal es va omplir amb 4000 cossos de morts; umenes va guanyar la batalla i va fer 4000 presoners . Aix va demostrar que umenes era l'nic capacitat pel comandament. 

Es va dirigir a Mdia, i el strapa de Persis, Peucestes, va oferir grans festes i esperava obtenir el comandament. Quan anaven a buscar l'enemic, umenes es va posar seriosament malalt i va haver de ser portat en llitera. L'enemic va aparixer per les muntanyes i va descendir cap a la plana. La lluentor de les armadures daurades amb el sol tal com baixaven de les muntanyes, els elefants amb les seves torres damunt, i els vestits porpres de la cavalleria quan avanava pel combat, van sorprendre a les forces d'umenes que va haver de sortir de la llitera per assolir la direcci de la batalla. Antgon es va assabentar que umenes estava malalt i va pensar que seria una victria fcil per quan es va presentar al camp de batalla va veure als rivals ben formats. Des de la distancia va veure la llitera d'umenes  i es va retirar.

Els macedonis es van desplegar pel territori de la Gabiene per passar el hivern, a molta distancia del nucli central. Antgon, informat d'aix, va retornar amb intenci de caure sobre les disperses tropes i sobre el pas; per tan aviat com va entrar a la Gabiene els vents i el fred van obligar a encendre nombrosos focs. Els habitants del pas en veure el foc van enviar emissaris amb dromedaris a Peucestes per explicar el que passava. Peucestes va comprendre que era l'enemic i va preparar la lluita. umenes, ja recuperat, li va prometre retardar l'arribada d'Antgon durant tres dies. Peucestes va convocar rpidament a les tropes que havien d'arribar en aquest temps. umenes amb els seus oficial va sortir a cavall cap una fortalesa en una muntanya alta que atragus a les forces d'Antgon. A la nit va encendre un gran nombre de focs com si fos un campament d'un exercit. Antgon en veure els focs es va sentir descobert; les seves forces estaven cansades de la marxa a peu sota el vent i el fred mentre que suposava a l'enemic fresc, aix que va portar als seus homes a les ciutats per recuperar-se; durant el trajecte cap columna no fou atacada per l'enemic, cosa habitual quan un exercit est proper, i havia perdut molt de temps quan va saber pels locals que no hi havia cap exercit per poder-li fer front i es va adonar que umenes l'havia enganyat, i va reunir totes les forces per lliurar batalla contra la petita fora d'umenes.

Les forces macednies volien estar sota el comandament d'umenes i aix va tornar a despertar l'enveja d'Antgenes i Teutamos, caps dels Argyraspides, que van preparar un complot contra la seva vida; els conspiradors van decidir aprofitar la batalla per matar a umenes al final. Per Eudamos, cap dels elefants, i Faedimos, en van informar a umenes, no per lleialtat sin perqu li havien deixat diners i tenien por de no recuperar-los. umenes va cremar els seus papers, i va considerar dos opcions: deixar guanyar a Antgon o fugir per Mdia i Armnia cap a Capadcia, per no va prendre cap decisi. La falange i els argyraspides li van comunicar que estaven disposats a la lluita i que guanyarien; molts d'ells no havien estat mai descavalcats i tenien vora 70 anys i cap menys de 60. 

Quan es va iniciar el combat els macedonis van cridar: "combateu contra els vostres pares". La infanteria d'Antgon fou derrotada i els batallons foren delmats, per en canvi la cavalleria  fou victoriosa i es va apoderar del camp enemic . El pols aixecat pels homes i cavalls va fer que aquesta acci no fos percebuda. 

Mort d'umenes.

Desprs del combat Teutamos va enviar missatgers a Antgon demanant el retorn dels hostatges i tresors capturats i Antgon va accedir a canvi de qu li fos entregat umenes. Els argyraspides van acceptar. Es van presentar davant umenes, uns per lamentar la prdua dels materials, altres per aixecar l'esperit i altres per acusar de la derrota a algun dels comandants. Quan van veure l'oportunitat el van agafar i li van lligar les mans amb la seva prpia faixa.

Nicanor fou enviat amb el presoner a Antgon . umenes va demanar abans parlar amb els macedonis als que va criticar que el seu trofeu era el seu propi general com a rescat per les seves coses i els va demanar que el matessin ells mateixos, i a canvi els perdonaria; les tropes van comenar a cridar per els argyraspides va respondre que no era un autntic grec sin un quersons (traci) que havia portat als macedonis a guerres infinites i van aconseguir que fos entregat. 

Antgon, intranquil amb l'actitud dels soldats, va enviar deu dels seus elefants i un cos de soldats escollits, medes i parts, per vigilar-lo. Antgon no el va visitar i quan fou preguntat com se l'havia de vigilar, va dir que de la mateixa manera que com un elefant o un lle, per li va fer treure les cadenes i li va permetre un servidor, i visites dels seus amics, i se li va donar tot el necessari. Va passar un cert temps per decidir la seva sort. El fill d'Antgon, Demetri, i Nearcos de Creta el volien salvar, per altres oficials insistien en matar-lo. Un dia umenes va preguntar al seu guardi Onomarc, perqu Antgon no el matava o alliberava, i aquest li va respondre que era fcil matar a la batalla per no ara. umenes va respondre que havia trobat un home millor que ell mateix i Onomarc va dir que espers la seva hora.

Finalment Antgon va decidir la mort. Va ordenar no donar-li menjar i al tercer dia va enviar al botx que el va executar. El cos fou lliurat al seus amics per ser enterrat honorablement i posar les restes en una urna de plata per ser enviades a la seva dona i fills. Antgon va posar als argyraspides sota les ordres de Sibirtios, governador d'Aracsia, per li va ordenar que utilitzes qualsevol mitj per destruir-los , i cap d'ells va poder tornar mai ms a Macednia.

 Referncies .
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149789" title="Llista de videojocs de Konami" nonfiltered="515" processed="511" dbindex="60536">
Aquest article s una llista de videojocs creats o llanats per Konami.


3DO.
1995;
Policenauts Pilot Disk;
Policenauts;

Amiga.
1990;
Castlevania;
Super C;
1991;
Predator 2;
1992;
Plan 9 from Outer Space;
1993;
Frontier: Elite 2;
Hank Williams: Porn Adventure;

Arcade.
1978;
Block Game;
1980;
The End;
1981;
Scramble (llanat per Stern);
Frogger (llanat per Sega);
Video Hustler;
Ultra Dome;
Super Cobra;
Jungler;
Turban;
Strategy X;
Tactician;
Space War;
Turtles (llanat per Stern);
Amidar (llanat per Stern);
1982;
Pooyan (llanat per Stern);
Time Pilot (llanat per Centuri);
Tutankham (llanat per Stern);
Roc'n Rope;
Locomotion;
1983;
Track & Field (Hyper Olympic a fora de l'Amrica del Nord);
Gyruss (llanat per Centuri);
Sparky;
Mega Zone;
Juno First (noms versi recreativa)  ;
1984;
Time Pilot '84;
Road Fighter;
Super Basketball;
Mikie;
Pandora's Palace;
Circus Charlie (llanat per Centuri);
Hyper Sports (Hyper Olympic '84 al Jap);
1985;
Yie Ar Kung Fu;
Rush'n Attack (Green Beret al Jap i Europa);
Twinbee;
Gradius / Nemesis (versi original recreativa);
Shaolin's Road (Kicker a Europa);
Konami's Ping Pong;
Hyper Crash;
Finalizer;
1986;
Double Dribble;
Vs. Gradius (com a Nintendo, "Vs.");
Konami GT;
JailBreak;
Mr. Goemon (tamb Mr. Kabuki);
Iron Horse;
Salamander / Life Force (versi dels EUA);
Jackal tamb Top Gunner;
Rock'n Rage;
WEC Le Mans;
1987;
Contra (Gryzor a Europa);
Vs. Castlevania (com a Nintendo "Vs.");
Blades of Steel;
Combat School;
Battlantis;
Flak Attack;
B.A.W.;
Devil World (no s'ha de confondre amb el joc de Nintendo noms al Jap de la Disk System);
Fast Lane;
City Bomber;
Typhoon;
Labyrinth Runner;
Rack 'em Up;
Boot Camp;
Dark Adventure;
MX 5000;
Life Force (versi japonesa);
1988;
Super Contra;
Haunted Castle (basat en l'original Castlevania);
Checkered Flag;
Devastators;
The Main Event;
The Final Round;
Ajax;
Thunder Cross;
Kitten Kaboodle;
Hot Chase;
Gang Busters;
Konami '88;
Hyper Sports Special (Japan only);
Gradius II (anomenat Vulcan Venture a Europa, tot i que s del Jap);
Vs.Top Gun (a Nintendo's "Vs.") ;
1989;
Teenage Mutant Ninja Turtles;
Gradius III;
M.I.A.;
Crime Fighters;
S.P.Y.;
Cue Brick;
Block Hole;
1990;
Aliens;
Lightning Fighters;
Punk Shot;
Over Drive;
Surprise Attack;
Parodius Da! (noms al Jap);
1991;
Teenage Mutant Ninja Turtles: Turtles in Time;
The Simpsons;
Sunset Riders;
Roller Games;
Golfing Greats;
Thunder Cross II;
Vendetta;
Detana! Twinbee (noms al Jap);
Xexex (noms al Jap i els EUA);
1992;
X-Men;
Lethal Enforcers;
G.I. Joe;
Bucky O'Hare;
Asterix;
Hexion;
Potrio;
1993;
Run'n Gun;
Martial Champions;
Wild West C.O.W Boys of Moo Mesa;
Metamorphic Force;
Mystic Warrior;
Violent Storm;
Polynet Commander;
Gaiapolis (noms al Jap);
Dadandan (noms al Jap);
1994;
Brain Busters;
Monster Maulers;
Racing Force;
Funky Monkey;
Konami Open Golf Championship;
Fantastic Journey;
Lethal Enforcers II: Gunfighters;
1995;
Midnight Run: Road Fighter 2;
Crypt Killer;
Speed King (noms al Jap);
Winding Heat;
1996;
Hyper Athlete;
Wave Shark;
Winding Heat;
GTI Club;
1997;
beatmania;
Racing Jam;
1998;
Dance Dance Revolution;
Dance Dance Revolution 2ndMIX;
Fisherman's Bait Kit;
Hip Hop Mania;
Nagano Winter Olympics '98;
Total Vice;
Teraburst;
Racing Jam;
Fighting Bujustu;
Rushing Heroes Football;
Thrill Drive,
1999;
Dance Dance Revolution 3rdMIX;
Dance Dance Revolution 3rdMIX (edici anglesa de l'sia);
Dance Dance Revolution 3rdMIX (primera edici coreana);
Dance Dance Revolution 3rdMIX (segona edici coreana);
Gradius IV;
Beatmania IIDX;
Beatmania IIDX substream;
Beatmania IIDX 2nd Style;
2000;
Dance Maniax (Dance Freaks a Corea);
Dance Maniax 2nd Mix;
Dancing Stage;
Fatal Judgement;
Fighting Mania;
Dance Dance Revolution 4thMIX;
Dance Dance Revolution 4thMIX (edici anglesa a l'sia);
Beatmania IIDX 3rd Style;
Beatmania IIDX 4th Style;
2001;
Dance Maniax 2nd Mix Append JParadise;
Driving Party;
Jurassic Park III;
Silent Scope EXtreme;
Dancing Stage EuroMIX;
Police 24/7;
Mocap Boxing;
Kick & Kick;
Dance Dance Revolution USA;
Dance Dance Revolution 5thMIX;
;
Beatmania IIDX 5th Style;
Beatmania IIDX 6th Style;
2002;
;
Dance Dance Revolution EXTREME;
Mocap Golf;
Poolpocket;
Perfect Pool;
Silent Scope Fortune Hunter;
Beatmania IIDX 7th Style;
Beatmania IIDX 8th Style;
2003;
Dancing Stage EuroMIX 2;
Warzaid;
ProEvolution Soccer;
Thrill Drive 2;
Beatmania IIDX 9th style;
2004;
Beatmania IIDX 10th Style;
Beatmania IIDX11 RED;
2005;
Dancing Stage Fusion;
Beatmania IIDX12 Happy Sky;
2006;
Dancing Stage SuperNOVA;
Dance Dance Revolution SuperNOVA;
Beatmania IIDX13 DistorteD;
2007;
Beatmania IIDX14 GOLD;

MSX.
1983;
Antarctic Adventure ;
Monkey Academy  (tamb llanat per Philips com a VG 8102);
Time Pilot ;
Frogger ;
Super Cobra ;
Konami's Billiards (tamb conegut com a Video Hustler i tamb llanat per Sony com a HBS-G008C) ;
Sparkie (llanat per Sony) ;
Juno First (llanat per Sony) ;
Crazy Train (llanat per Sony) ;
1984;
Athletic Land ;
Konami's Mahjong ;
Hyper Olympic 1 (tamb conegut com a Track & Field 1 i tamb llanat per Sony com a HBS-G010C ) ;
Hyper Olympic 2 (tamb conegut com a Track & Field 2 i tamb llanat per Sony com a HBS-G011C) ;
Circus Charlie (tamb llanat per Casio coma  GPM-105) ;
Magical Tree ;
Comic Bakery ;
Hyper Sports 1 ;
Cabbage Patch Kids ;
Hyper Sports 2 (tamb llanat per Sony com a HBS-G012C) ;
Sky Jaguar ;
Konami's Pinball (mai llanat) ;
Badlands (videojoc de LaserDisc) ;
1985;
Hyper Rally ;
Konami's Tennis (tamb llanat per Casio com a GPM-106) ;
Konami's Golf ;
Konami's Baseball ;
Yie-Ar Kung Fu (tamb llanat per Casio com a GPM-108) ;
King's Valley (tamb llanat per Casio com a GPM-110) ;
Mopi Ranger (tamb llanat per Casio com a GPM-111) ;
Pippols ;
Road Fighter  (tamb llanat per Casio com a GPM-116) ;
Konami's Ping Pong ;
Konami's Soccer ;
Hyper Sports 3 ;
Game Master ;
Konami's Boxing ;
Yie-Ar Kung Fu 2  (tamb llanat per Casio com a GPM-121) ;
Pooyan (llanat per Hudson com a un BeeCard, que requeria un BeePack) ;
Japanese Word Processor unit ;
1986;
The Goonies ;
Knightmare (tamb llanat per Casio com a GPM-122) ;
TwinBee (tamb llanat per MagaCom com a SN-215 i Casio coma GPM-127) ;
Konami's Synthesizer ;
Gradius (tamb conegut per Nemesis a Europa) ;
Penguin Adventure ;
Q*Bert ;
Green Beret (l'nic joc de Konami UK);
1987;
The Maze of Galious ;
Gradius 2 (tamb conegut per Nemesis 2 a Europa) ;
F1 Spirit ;
Shalom ;
The Game Master 2 ;
Salamander (tamb llanat per MagaCom com a SN-906);
1988;
Parodius ;
King's Valley II ;
Gofer no Yab  Episode II (llanat com a Nemesis 3: The Eve of Destruction a Europa) ;
Konami Game Collection 1 (Knightmare, Antarctic Adventure, Yie-Ar Kung Fu, Yie-Ar Kung Fu 2, King's Valley) ;
Konami Game Collection 2 (Boxing, Tennis, Video Hustler, Hyper Olympic 1, Hyper Sports 2) ;
Konami Game Collection 3 (TwinBee, Super Cobra', Sky Jaguar, Time Pilot, Nemesis') ;
Konami Game Collection 4 (Soccer, Ping-Pong, Golf, Hyper Olympic 2, Hyper Sports 3) ;
1989;
Konami Game Collection Extra ;

MSX2.
1986;
Akumaj  Dracula (anomenat Vampire Killer a Europa) ;
King Kong 2: Ikari's Megaton Punch ;
1987;
Ganbare Goemon (tamb conegutt per Samurai a Europa) ;
Hino Tori (anomenat Firebird a Europa) ;
Metal Gear ;
Usas;
1988;
King's Valley II ;
The Pro Yakyuu: Gekitotsu; Pennant Race ;
Konami's Uranai Sensation ;
Snatcher ;
Break Shot (never released);
1989;
Contra ;
Konami Game Collection Extra (Pippols, Hyper Rally, Road Fighter, Tsururin Kun, Hyper Somen, Title Awase, Go Board) ;
The Pro Yakyuu: Gekitotsu; Pennant Race 2 ;
Hai no Majutsushi (tamb conegut com a Mah-Jong 2) ;
Space Manbow ;
Snatcher ;
Tentochito (mai llanat ni confirmat) ;
1990;
Metal Gear 2: Solid Snake ;
Quarth ;
SD Snatcher;

MSX2+.
1988;
F1 Spirit 3D Special;

PC.
1988;
Contra;
Top Gunner;
1989;
Bloodwych;
Boot Camp;
Rush'n Attack;
Teenage Mutant Ninja Turtles;
1990;
Bill Elliott's NASCAR Challenge;
Blades of Steel;
Castlevania;
Double Dribble;
Metal Gear;
Predator 2;
Super C;
Theme Park Mystery;
1991;
J.R.R. Tolkien's Riders of Rohan;
Killing Cloud;
;
;
The Simpsons: Arcade Game;
The Simpsons: Bart's House of Weirdness;
Teenage Mutant Hero Turtles: The Coin-Op!;
Teenage Mutant Ninja Turtles: The Manhattan Missions;
1992;
Batman Returns;
Plan 9 from Outer Space;
1993;
Frontier: Elite 2;
1996;
Tokimeki Memorial: Forever With You;
Tokimeki Memorial Taisen: Puzzle Dama;
1997;
Gradius Deluxe Pack;
2000;
Metal Gear Solid: Integral;
The Grinch;
The Mummy;
Woody Woodpecker Racing;
2002;
Dance Dance Revolution;
ESPN NFL PrimeTime 2002;
;
Konami Collector's Series: Castlevania & Contra;
Shadow of Memories;
Silent Hill 2: Director's Cut;
Whiteout;
2003;
Apocalyptica;
Bomberman Collection;
Casino, Inc.;
Frogger Beyond;
Frogger's Adventures: The Rescue;
International Superstar Soccer 3;
Metal Gear Solid 2: Substance;
Pro Evolution Soccer 3;
Silent Hill 3;
Teenage Mutant Ninja Turtles;
Yu-Gi-Oh! Power of Chaos: Yugi the Destiny;
Zone of the Enders: The 2nd Runner (cancellat);
2004;
Pro Evolution Soccer 4;
Silent Hill 4: The Room;
Teenage Mutant Ninja Turtles 2: Battle Nexus;
Yu-Gi-Oh! Power of Chaos: Kaiba the Revenge;
Yu-Gi-Oh! Power of Chaos: Joey the Passion;
2005;
Crime Life: Gang Wars;
Pro Evolution Soccer 5;
Teenage Mutant Ninja Turtles Mutant Melee;
Yu-Gi-Oh! Online;
2006;
Pro Evolution Soccer 6;
The Regiment;
Winx Club;

Famicom / NES.
1983;
Antarctic Adventure;
1985;
Hyper Sports;
Road Fighter;
Yie-Ar Kung Fu;
1986;
Ganbare Goemon (noms al Jap);
Goonies, The (noms al Jap);
Gradius;
Twinbee;
1987;
Castlevania;
Double Dribble;
Getsufuu Maden (noms al Jap);
Goonies II, The;
Rush'n Attack;
Salamander (videojoc) / Life Force;
Top Gun;
Stinger (Moero Twinbee al Jap);
Track & Field;
King Kong 2: Ikari no Megaton Punch (noms al Jap);
1988;
Contra;
Metal Gear;
Top Gunner;
Track & Field II;
Castlevania II: Simon's Quest;
Gradius II;
Konami Wai Wai World (noms al Jap);
Blades of Steel;
Skate or Die!;
Gyruss;
Q-Bert;
1989;
Adventures of Bayou Billy, The;
Teenage Mutant Ninja Turtles;
Top Gun II;
Jack Nicklaus Golf;
Defender of the Crown;
Kings of the Beach (videojoc d'Electronic Arts);
Silent Service (desenvolupat per Rare);
Twinbee 3: Poko Poko Daimaou;
1990;
Super C;
Castlevania III: Dracula's Curse (llanat com a Akumajou Densetsu al Jap, 1989; Europa, 1992);
;
Mouryou Senki Madara;
Snake's Revenge;
Rollergames;
Ski or Die;
TMNT 2: The Arcade Game;
1991;
Base Wars;
Bill Elliott's NASCAR Challenge;
Bucky O'Hare;
Crisis Force;
Akumajou Special: Boku Dracula-kun;
Lagrange Point;
Laser Invasion;
The Lone Ranger;
Monster in My Pocket;
Nightshade;
Pirates;
Tiny Toons Adventures;
Teenage Mutant Ninja Turtles III: The Manhattan Project;
Wai Wai World 2: SOS!! Parsley Castle;
Where in the World is Carmen Sandiego?;
Yume Penguin Monogatari;
1992;
King's Quest 5;
Contra Force;
Esper Dream 2 - Aratanaru Tatakai;
Tiny Toon Adventures Cartoon Workshop;
Batman Returns;
1993;
Bio Miracle Bokutte Upa;
Tiny Toon Adventures 2: Trouble in Wackyland;
;
;

Famicom Disk System.
1986;
TwinBee;
Moero! Twinbee (Stinger);
Akumajou Dracula (Castlevania);
1987;
Dracula II: Noroi no Fuuin (Castlevania II: Simon's Quest);
Armana no Kiseki;
Falsion;
Esper Dream;
1988;
Bio Miracle Bokutte Upa;
Gyruss;
Konami Ice Hockey (Blades of Steel);
Exciting Soccer: Konami Cup;

Super NES.
1991;
Gradius III (1990 per la Super Famicom);
Legend of the Mystical Ninja;
Super Castlevania IV;
1992;
Axelay;
Contra III: The Alien Wars ;
Cybernator (Assault Suits Valken in Japan);
Parodius Da!  Shinwa kara Owarai e ;
Prince of Persia;
Teenage Mutant Ninja Turtles IV: Turtles in Time;
Tiny Toon Adventures: Buster Busts Loose;
1993;
Batman Returns;
Ganbare Goemon 2;
Lethal Enforcers;
Mouryou Senki Madara 2;
NFL Football;
Pop'n Twinbee;
Sunset Riders;
Teenage Mutant Ninja Turtles: Tournament Fighters;
Zombies Ate My Neighbours;
1994;
Adventures of Batman & Robin;
Animaniacs;
Biker Mice From Mars;
Ganbare Goemon 3;
Gokuj  Parodius!  Kako no Eik  o Motomete ;
International Superstar Soccer;
Jikkyou Powerful Pro Yakyuu '94;
;
Sparkster;
Tiny Toon Adventures: Wacky Sports Challenge (SNES);
Tsuyoshi Shikkarai Shinasai: Taisen Puzzle-dama;
1995;
;
Ganbare Goemon 4;
International Superstar Soccer Deluxe;
Jikky  Oshaberi Parodius;
Jikkyou Powerful Pro Yakyuu 2;
Metal Warriors;
NBA Give 'n Go;
1996;
Jikkyou Power Pro Wrestling '96: Max Voltage;
Jikkyou Powerful Pro Yakyuu '96 Kaimaku Han;
Jikkyou Powerful Pro Yakyuu 3;
Tokimeki Memorial;
1997;
Jikkyou Powerful Pro Yakyuu 3 '97 Haru;
1998;
Jikkyou Powerful Pro Yakyuu: Basic Han '98;

Nintendo 64.
1997;
Deadly Arts;
International Super Star Soccer 64;
1998;
Castlevania 64;
International Super Star Soccer '98;
Mystical Ninja Starring Goemon;
NBA In The Zone '98;
Nagano Winter Olympics '98;
Holy Magic Century (tamb Quest 64);
NHL Blades of Steel '99;
Rakuga Kids;
1999;
;
Goemon's Great Adventure;
Hybrid Heaven;

Nintendo GameCube.
2002;
Winning Eleven 6: Final Evolution;
2003;
Teenage Mutant Ninja Turtles;
2004;
Metal Gear Solid: The Twin Snakes;
Teenage Mutant Ninja Turtles 2: Battle Nexus;
2005;
Dance Dance Revolution: Mario Mix;
Teenage Mutant Ninja Turtles Mutant Melee;
Teenage Mutant Ninja Turtles 3: Mutant Nightmare ;

Wii.
Elebits;
Dewy's Adventure;
Wing Island;
;
Dance Dance Revolution Hottest Party;
Super Castlevania IV (Virtual Console);
Contra III: The Alien Wars(Virtual Console);
Gradius (Virtual Console);
Teenage Mutant Ninja Turtles (Virtual Console);
TBA;

Konami est actualment treballant en un videojoc de futbol (probablement el PRO EVOLUTION SOCCER 7) i un videojoc de beisbol.

SG-1000.
1984;
Hyper Sports;
Mikie;

Sega Mega Drive.
1990;
Junction;
1992;
Sunset Riders;
Teenage Mutant Ninja Turtles: The Hyperstone Heist;
1993;
Lethal Enforcers;
Rocket Knight Adventures;
Teenage Mutant Ninja Turtles: Tournament Fighters;
Tiny Toon Adventures: Buster's Hidden Treasure;
Zombies Ate My Neighbors;
1994;
Animaniacs;
;
;
Double Dribble: The Playoff Edition;
Lethal Enforcers II: Gunfighters;
Sparkster: Rocket Knight Adventures 2;
Tiny Toon Adventures: ACME All-Stars;
Tiny Toon Adventures: ACME Animation Studio;
1996;
International Superstar Soccer Deluxe;

Sega Mega CD.
1993;
Lethal Enforcers;
1994;
Lethal Enforcers II: Gunfighters;
Snatcher;

Sega Saturn.
1995;
Chibi Maruko-Chan: No Taisen Puzzle Dama;
Detana Twinbee Yahho! Deluxe Pack;
Eisei Meijin;
Gokuj  Parodius Da! Deluxe Pack;
Jikky  Powerful Pro Yaky  '95;
Kumite;
1996;
Bottom of the 9th;
;
Eisei Meijin II;
Gradius Deluxe Pack;
Jikky  Oshaberi Parodius: Forever with Me;
Policenauts;
Sexy Parodius;
Snatcher;
Tokimeki Memorial: Forever With You;
Tokimeki Memorial Taisen: Puzzle Dama;
1997;
Broken Helix;
Crypt Killer;
Jikky  Powerful Pro Yaky  S;
Salamander Deluxe Pack Plus;
Tokimeki Memorial Drama Series Vol. 1: Nijiiro no Seishun;
Tokimeki Memorial Selection: Fujisaki Shiori;
Tokimeki Memorial Taisen: Tokkae Dama;
Vandal Hearts;
1998;
 (Castlevania: Symphony of the Night);
Genso Suikoden;
J-League Jikky  Honoo no Striker;
Konami Antiques MSX Collection Ultra Pack;
Tokimeki Memorial Drama Series Vol. 2: Irodori no Love Song;
Yoshimura Shogi;
1999;
Tokimeki Memorial Drama Series Vol. 3: Tabidachi no Uta;

Dreamcast.
1999;
Airforce Delta;
Dancing Blade: Katte ni Momo Tenshi;
Dancing Blade: Katte ni Momo Tenshi II - Tears Of Eden;
Eisei Meijin III;
Pop'n Music;
Pop'n Music 2;
2000;
 (cancellat);
Dance Dance Revolution 2ndMIX;
Dance Dance Revolution CLUB VERSION Dreamcast Edition;
ESPN International Track & Field;
ESPN NBA 2Night;
Jikky  Powerful Pro Yaky  Dreamcast Edition;
Nightmare Creatures II;
Pop'n Music 3 Append Disc;
Pop'n Music 4 Append Disc;
Silent Scope;
The Grinch;
The Mummy (cancellat);
Woody Woodpecker Racing (cancellat);

PlayStation.
1995;
Tokimeki Memorial: Forever With You;
1996;
Bottom of the Ninth;
;
The Final Round;
Goal Storm;
Gradius Deluxe Pack;
International Superstar Soccer Deluxe;
International Track & Field,
;
NFL Full Contact;
Parodius;
Policenauts;
Policenauts Private Collection;
Project Overkill;
Road Rage;
Suikoden;
1997;
Broken Helix;
;
Crypt Killer;
Goal Storm '97;
Gradius Gaiden;
International Super Star Soccer Pro;
Lethal Enforcers I & II;
Midnight Run;
Nagano Winter Olympics '98;
Poy Poy;
Vandal Hearts;
Salamander Deluxe Pack Plus;
1998;
Azure Dreams;
Bishi Bashi Special;
Bottom of The 9th '99;
;
Dancing Blade Katteni Momotenshi!;
G-Shock;
International Superstar Soccer '98;
;
Metal Gear Solid;
Nagano Winter Olympics '98;
NBA In The Zone '98;
Poitter's Point 2;
1999;
Blades of Steel '99;
Dancing Blade Katteni Momotenshi II ~Tears of Eden~;
Fisherman's Bait: A Bass Challenge;
GuitarFreaks;
Gungage;
International Track & Field 2000;
Konami Arcade Classics;
Metal Gear Solid: VR Missions;
NBA In the Zone '99;
Poy Poy 2;
Silent Hill;
Soul of the Samurai (anomenat Ronin Blade a Europa);
Suikoden II;
Tokimeki Memorial 2;
Vandal Hearts II;
2000;
ESPN Great Outdoor Games: Bass Fishing;
ESPN MLS Game Night;
The Grinch;
ISS Pro Evolution;
The Mummy;
NHL Blades of Steel 2000;
Winning Eleven 2000;
Woody Woodpecker Racing;
2001;
Castlevania Chronicles;
Dance Dance Revolution (1stMIX);
Dance Dance Revolution Disney Mix;
F1 World Grand Prix 2000;
ISS Pro Evolution 2;
2002;
Dance Dance Revolution KONAMIX;
Dancing Stage Party Edition;
Martial Beat;
Yu-Gi-Oh! Forbidden Memories;
Winning Eleven 2002.
2003;
Pinobee;

PlayStation 2.
2000;
7 Blades;
DrumMania;
ESPN International Track & Field;
ESPN X-Games Snowboarding;
Gradius III & IV;
Guitar Freaks 3rd Mix & DrumMania 2nd Mix;
Silent Scope;
Winning Eleven 5;

2001;
Ephemeral Fantasia;
ESPN MLS ExtraTime;
ESPN NBA 2Night;
ESPN NFL Primetime 2002;
ESPN National Hockey Night;
ESPN X-Games Skateboarding;
;
Metal Gear Solid 2: Sons of Liberty;
ParaParaParadise;
Police 911;
Pro Evolution Soccer;
Ring of Red;
Shadow of Memories;
Silent Hill 2;
Silent Scope 2;
Tokimeki Memorial 3;
Winning Eleven 6;
Zone of the Enders;

2002;
;
;
ESPN International Winter Sports;
ESPN NBA 2Night 2002;
ESPN Winter X-Games Snowboarding 2002;
Evolution Skateboarding;
Evolution Snowboarding;
Konami's Moto-X;
NBA Starting Five;
Silent Scope 3;
Suikoden III;
Whiteout;
WTA Tour Tennis;
Tokimeki Memorial Girl's Side;
Winning Eleven 6: Final Evolution;

2003;
;
Dreammix TV World Fighters;
Dancing Stage Megamix;
Fisherman's Challenge;
Frogger Beyond;
K-1 World Grand Prix;
Metal Gear Solid 2: Substance;
Silent Hill 3;
Teenage Mutant Ninja Turtles;
Tour de France: Centenary Edition;
Yu-Gi-Oh! The Duelists of the Roses;
Zone of the Enders: The 2nd Runner;

2004;
Deadly skies III (AirForce Delta);
Cy Girls (ESRB-> M);
Flame of Recca: Final Burning;
Gradius V;
Meine Liebe;
Metal Gear Solid 3: Snake Eater;
Neo Contra;
Silent Hill 4: The Room;
Suikoden IV;
Teenage Mutant Ninja Turtles 2: Battle Nexus;
U Move Super Sports;
Winning Eleven 7 International;
Winning Eleven 8;

2005;
;
Enthusia Professional Racing;
Metal Gear Solid 3: Subsistence;
Nano Breaker;
Rumble Roses;
;
Suikoden Tactics;
Teenage Mutant Ninja Turtles 3: Mutant Nightmare ;
Winning Eleven 9;
OZ - Over Zenith (Japan and Europe only);

2006;
Beatmania;
Suikoden V;
Negima!? 3rd Time;

2007;
Negima!? Dreaming Princess;

PlayStation 3.
Upcoming;
Metal Gear Solid 4: Guns of the Patriots;
Silent Hill 5;
Gradius VI;
Zone of the Enders 3;

Sharp X68000.
1986;
Salamander;
TwinBee (year To be determined);
1987;
Gradius;
1989;
A-Jax;
1990;
Quarth;
1991;
Parodius;
Detana!! TwinBee;
Bells and Whistles;
1992;
Gradius 2;
Nama Baseball '68;
1993;
Akumaj  Dracula;
Nemesis 90' Kai;

Sinclair ZX Spectrum.
1985;
Yie-Ar Kung Fu;
Mikie;
Hyper Sports ;
1986;
Green Beret;
Jackal;
Konami's Ping Pong;
Shao-Lin's Road;
Yie Ar Kung Fu II;
Konami's Tennis;
Konami's Coin-Op Hits;
Konami's Golf ;
1987;
Combat School;
Gryzor;
JailBreak;
Nemesis;
Salamander;
1988;
Track and Field;
Typhoon;
WEC Le Mans;
1989;
Konami's Arcade Collection;
1991;
Teenage Mutant Ninja Turtles;
Never released;
Gyruss;
Iron Horse;

TurboGrafx-16 / PC Engine.
1991;
Gradius;
Salamander;
1992;
Parodius;
Gradius II: Gofer no Yab ;
Detana!! Twinbee;
Snatcher;
1993;
Akumajou Dracula X: Chi no Rondo;
Martial Champion;
1994;
Tokimeki Memorial;

Xbox.
2001;
AirForce Delta Storm;
2002;
Metal Gear Solid 2: Substance;
Shadow of Memories;
Silent Hill 2: Restless Dreams(EUA)/Inner Fears(Europa);
2003;
Teenage Mutant Ninja Turtles;
2004;
Silent Hill 4: The Room;
Silent Scope Complete;
Teenage Mutant Ninja Turtles 2: Battle Nexus;
Winning Eleven 8 International;
2005;
;
Teenage Mutant Ninja Turtles Mutant Melee;
Teenage Mutant Ninja Turtles 3: Mutant Nightmare ;
Winning Eleven 9;

Xbox 360.
2006;
Rumble Roses XX;
Pro Evolution Soccer 6;

 Videojocs de consoles porttils/Game Boy.
1989;
The Castlevania Adventure;
Motocross Madness;
1990;
Operation C;
Quarth;
NFL Football;
Skate or Die: Bad 'n Rad;
Nemesis;
 ;
1991;
Bill Elliott's NASCAR Challenge;
Double Dribble;
Castlevania II: Belmont's Revenge;
Blades of Steel;
Nemesis II (anomenat Gradius: The Interstellar Assault a l'Amrica del Nord);
1992;
TMNT 2: Return to the Sewers;
Top Gun: Guts and Glory;
Track and Field;
World Circuit Series;
Ultra Golf;
Tiny Toon Adventures: Babs' Big Break;
1993;
;
Tiny Toon Adventures 2: Montana's Movie Madness;
Kid Dracula;
Raging Fighter;
Batman the Animated Adventure;
TMNT 3: Radical Rescue;
1994;
Contra: The Alien Wars;
Tiny Toon Adventures: Wacky Sports Challenge;
1995;
Animaniacs;

Game Boy Color.
1998;
Ganbare Goemon Tengu-to no Gyakushu!;
1999;
Azure Dreams;
Beat Breaker;
beatmania GB;
beatmania GB2 Gotcha Mix;
Bullet Battlers;
International Rally ;
International Superstar Soccer 99;
International Track & Field;
Kinniku Banzuke GB;
Ganbare Goemon: Mononoke Sugoroku;
Motocross Maniacs 2;
NBA In The Zone ;
NBA In The Zone 2000;
NHL Blades of Steel;
Owarai Yoiko No Game Dou: Oyaji Sagashite 3 Choume;
Pocket GI Stable;
Power Pro Kun Pocket;
Spawn ;
Survival Kids;
Tokimeki Memorial Pocket Culture Hen;
Tokimeki Memorial Pocket Sport Hen;
Yu-Gi-Oh! Dark Duel Stories II ;
2000;
Airforce Delta;
Battle Fishers;
beatmania GB Gotcha Mix 2;
Cyborg Kuro Chan;
Cyborg Kuro Chan 2;
Dance Dance Revolution GB;
Dance Dance Revolution GB 2 ;
ESPN International Track & Field;
ESPN National Hockey Night;
Ganbare Goemon: Hoshizorashi Dynamites Arawaru!!;
beatmania GB Gotcha Mix 2;
The Grinch;
Hunter X Hunter: Hunter no Keifu;
International Rally;
International Superstar Soccer 2000 ;
Kinniku Banzuke GB2;
Metal Gear: Ghost Babel;
Millennium Winter Sports;
The Mummy;
NHL Blades of Steel 2000;
pop'n music GB;
pop'n music GB: Animated Melody;
pop'n music GB: Disney Tunes  ;
Power Pro Kun 2;
Survival Kids 2: Dasshutsu! Futago Shima;
Millennium Winter Sports;
Woody Woodpecker Racing;
Yu-Gi-Oh! Dark Duel Stories;
Yu-Gi-Oh! Duel Monsters 4: Jounouchi Deck;
Yu-Gi-Oh! Duel Monsters 4: Kaiba Deck;
Yu-Gi-Oh! Duel Monsters 4: Yuugi Deck ;
Yu-Gi-Oh! Monster Capture GB;
2001;
Chou Gals!;
Battle Fishers;
Dance Dance Revolution GB3;
Dance Dance Revolution GB Disney;
Hunter X Hunter: Kindan no Hihou;
Kinniku Banzuke GB 3;
Oha Star Dance Dance Revolution GB;

Game Boy Advance.
2001;
;
Konami Krazy Racers;
Tanbi Musou Meine Liebe;
Gradius Galaxies;
2002;
ESPN International Winter Sports 2002;
ESPN X Games Snowboarding;
Motocross Maniacs Advance;
WTA Tour Tennis;
;
Yu-Gi-Oh! The Eternal Duelist Soul;
Contra Advance: The Alien Wars;
Disney Sports Soccer;
Frogger's Adventure 2: The Lost Wand;
Disney Sports Skateboarding;
Disney Sports Basketball;
Disney Sports Football;
Konami Collector Series: Arcade Advanced;
AirForce Delta Storm;
2003;
Disney Sports Snowboarding;
Yu-Gi-Oh! Dungeondice Monsters;
Yu-Gi-Oh! Worldwide Edition: Stairway to the Destined Duel;
Silent Scope;
Teenage Mutant Ninja Turtles;
International Superstar Soccer;
Yu-Gi-Oh!: The Sacred Cards;
;
;
Ninja Five-0;
2004;
TMNT 2: Battle Nexus;
Boktai 2: Solar Boy Django;
Shaman King: Master of Spirits;
2005;
;
Shaman King: Master of Spirits 2;

Nintendo DS.
2004;
Tennis no Oujisama 2005: Crystal Drive;
2005;
;
Croket! DS: Tenkuu no Yuusha tachi;
Dragon Booster;
Frogger Helmet Chaos ;
Ganbare Goemon: Toukai Douchuu Ooedo Tengurigaeshi no Maki;
Lost in Blue;
Power Pocket Koushien;
Power Pro Kun Pocket 8;
Tao's Adventure: Curse of the Demon Seal;
Teenage Mutant Ninja Turtles 3: Mutant Nightmare;
Yu-Gi-Oh! Nightmare Troubadour;
2006;
Iron Feather;
;
My Frogger Toy Trials;
Otogi-Jushi Akazukin;
Yu-Gi-Oh! GX: Spirit Caller;
2007;
;
Death Note;
Lunar Knights;
Lost in Blue 2;
Konami Classics Series: Arcade Hits;
Winning Eleven: Pro Evolution Soccer 2007;
Steel Horizon;

PlayStation Portable.
2004;
Mahjong Fight Club;
Metal Gear Acid;
2005;
Coded Arms;
Frogger Helmet Chaos;
Metal Gear Acid 2;
Twelve;
Winning Eleven 9: Ubiquitous Evolution;
2006;
Gradius Portable;
Metal Gear Solid: Portable Ops;
Yu-Gi-Oh! GX Tag Force;
2007;
;
Silent Hill: 0rigins;

Plug and Play.

2006;
My First Dance Dance Revolution;
Konami Live! Controller - Arcade;
Konami Live! Controller - Frogger;

Referncies.


 Enllaos externs .
 Pgina de Konami a l'IGN ;
 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149795" title="Banderes dels comtats estonians" nonfiltered="516" processed="512" dbindex="60537">
Les banderes dels 15 comtats d'Estnia sn totes blanques i verdes, amb l'escut del comtat respectiu a la part blanca. Aquest disseny va ser establert el 1938.

 Banderes .



 Vegeu tamb .

 Bandera d'Estnia;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149799" title="Lido de Vencia" nonfiltered="517" processed="513" dbindex="60538">

El Lido de Vencia (en itali Lido di Venezia) s una illa allargassada d'uns 12 quilmetres que separa la llacuna vneta del mar Adritic, i est comunicada amb la terra ferma noms mitjanant embarcacions. s una de les poques illes de la llacuna transitables amb cotxe i se la considera la zona de platja de Vencia.

A la plaa central hi ha el Casino i el Palau del Cinema, on t lloc cada any el Festival Internacional de Cinema, la Mostra de Vencia.

Vegeu tamb.
Mort a Vencia;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149800" title="Revista MAD" nonfiltered="518" processed="514" dbindex="60539">
La Revista MAD s una revista humorstica amb gran desplegament esttic a fora de referents de la cultura nord-americana, fundada per William M. Gaines a l'octubre de 1952. 

Per ella han passat grans illustradors i guionistes, sent el leitmotiv de la revista, satiritzar els productes de consum de la societat nord-americana, especialment els referits als productes dels mitjans de comunicaci. 

El primer nmero va aparixer en els carrers de Nova York a l'octubre de 1952, amb gui i edici de Harvey Kurtzman. Per a personalitzar un poc l'humor, es va dissenyar un presentador al que se li va anomenar Alfred I. Neuman, el rostre tpic de la qual del nord-americ terme mitj (encara que ms de camp que de ciutat) feia que la revista es converts al mateix temps en un producte tpic del expansionisme cultural nord-americ, encara que se satiritzara a si mateixa. 

Durant un temps la revista va caure en mans d'una administraci que va comenar a distorsionar els dibuixos i els temes, donant lloc a l'aparici de personatges que desprs es van conixer com "Garbage", originant l'enrgic rebuig de les famlies. 

Ms tard, es va canviar aquesta administraci, i la revista va tornar al seu clssic estil. Al llarg de la seva existncia, ha enfrontat molts judicis per diversos motius, la qual cosa donava lloc a edicions criticant-se a si mateixa sobre tal situaci. 

L'edici ms venuda va ser la nmero 161, amb la portada "The Poseidon Adventure" Al juny de 1992.

William M. Gaines, fundador i editor de la revista, va morir a Nova York. L'estil i la temtica, ha cedit el pas a les exigncies visuals del pblic. Al mar del 2001, la revista va canviar de format i colors. 

La seva presncia ha estat apreciada per lectors de molts idiomes. Al novembre de 2006, Editorial Planeta comena a publicar una versi de la revista MAD per a Espanya, amb traduccions de cmics americans i una mica de material nou de dibuixants espanyols com Cels Piol, David Ramrez, Carla Berrocal o JMV. 


Enllaos externs.
Pgina de la revista ;
Histria de la revista ;
Colleccions ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149801" title="Parnelli" nonfiltered="519" processed="515" dbindex="60540">
Parnelli va ser un constructor de cotxes de Frmula 1 amb seu a USA. 

Va participar a un total de 16 grans premis, utilitzant 16 cotxes i aconseguint un total de 6 punts en el campionat del mn.

L'equip era propietat del pilot americ Parnelli Jones i del seu soci de negocis Velco Miletich.

Parnelli es va fer amb els serveis del ex-dissenyador de Lotus , Maurice Philippe i com a pilot tenia a Mario Andretti fet que va aixecar moltes expectatives al voltant del seu debut a la F1.

El cotxe tenia una semblana amb el Lotus 72. que havia estat dissenyat per Philippe. Va comenar a disputar les curses de Nord-merica del final de  1974 i va anar desenvolupant-se gradualment per la temporada de 1975 encara que la marxa de Firestone va deixar l'equips sense una de les seves principals ajudes.
Desprs d'aix, Parnelli Jones va volguer tornar a competir a les curses de USA i a  1976 noms van pendre part de manera simblica a les dues primers curses de la temporada.

Mario Andretti va tornar a Lotus per continuar disputant el campionat del mon de la F1.


 Resultats a la Frmula 1 .

(Nota: Els Grans Premis en negreta volen dir que l'equip va sumar punts.)













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149803" title="Conjuntivitis allrgica" nonfiltered="520" processed="516" dbindex="60541">

La conjuntivitis allrgica s la inflamaci de la conjuntiva (membrana que cobreix la part blanca de l'ull) a causa d'una allrgia. Encara que els allergogens difereixen entre els pacients, la causa ms comuna s el pollen. Els smptomes consten de coloraci vermella (principalment a causa de la vasodilataci dels gots sanguinis petits perifrics), causant picor i lacrimaci elevada (producci de llgrimes). Si aix est combinat amb rinitis, aleshores l'afecci s anomenada rinoconjunctivitis allrgica. Els smptomes comporten l expulsi d'histamina i altres substncies en execuci per mastcits, els quals estimulen la dilaci dels vasos sanguinis, irriten les finalitats dels nervis i augmenta secreci de llgrimes. El tractament de la conjuntivitis allrgica s evitant l alergogen (per exemple evitant el pollen durant l'estaci corresponent) i tractament amb antihistamnics, en forma de gotes per als ulls o en forma de pastilles.

 Vegeu tamb .

 Atpia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149804" title="Longitud (fsica)" nonfiltered="521" processed="517" dbindex="60542">


La longitud s la dimensi que correspon a la llargria d'un objecte. La longitud d'un objecte s la distncia entre els seus extrems, la seva extensi linear mesurada de principi a fi. En el llenguatge com s'acostuma a diferenciar entre altura quan hom refereix a una longitud vertical i amplria quan hom parla d'una longitud horitzontal. En fsica i en enginyeria, el mot longitud s sinnim de "distncia", i s'acostuma a utilitzar el smbol  o  per representar-la.

La longitud s considerada habitualment com una de les magnituds fsiques fonamentals, en tant que no pot ser definida en termes d'altres magnituds mesurables. Tanmateix la longitud no s una propietat intrnseca de cap objecte ats que, segons la teoria especial de la relativitat (Albert Einstein, 1905) dos observadors podrien mesurar el mateix objecte i obtenir resultats diferents.

La longitud s una mesura d'una dimensi, mentre l'rea s una mesura de dues dimensions (longitud quadrada) i el volum s una mesura de tres dimensiona (longitud cbica). En molts sistemes de mesura la longitud s una unitat fonamenta, de la qual en deriven d'altres.

 Unitats de longitud .

Hi ha diferents unitats de mesura que sn utilitzades per mesurar la longitud, i d'altres que ho foren en el passat. Les unitats de mesura es poden basar en la longitud de diferents parts del cos hum, la distncia recorreguda en nombre de passes, la distncia entre punts de referncia o punts coneguts de la Terra, o arbitrriament a la longitud d'un determinat objecte.

Al Sistema Internacional d'Unitats (SI), la unitat bsica de longitud s el metre i avui dia es defineix en termes de la velocitat de la llum. El centmetre i el kilmetre, deriven del metre i sn unitats utilitzades habitualment.

Les unitats que s'utilitzen per expressar distncies a la immensitat de l'espai, a l'astronomia, sn molt ms grans que les que s'utilitzen habitualment a la Terra i sn entre d'altres la unitat astronmica, l'any llum o el parsec.

D'altra banda, les unitats que s'utilitzen per mesurar distncies molt petites, com en el camp de la qumica o l'tom, inclouen el micrmetre, l'ngstrom, el Radi de Bohr o la Longitud de Planck.

 Vegeu tamb .
 Dimensi;
 Distncia;
 Espai mtric;

Unitats de longitud ms usuals del SI
 Millmetre;
 Centmetre;
 Metre;
 Quilmetre;

Unitats de longitud antigues
 Cana;
 Pam;
 Vara;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149805" title="Graduaci de vies d'escalada" nonfiltered="522" processed="518" dbindex="60543">
A l'escalada en roca, els escaladors descriuen la dificultat d'una via mitjanant un sistema de graus. Aquesta graduaci pot tenir en compte diferents aspectes de la via com la dificultat tcnica dels moviments, la fora necessria, el nivell de dedicaci i la difcultat per protegir l'escalador. Existeixen diferents sistemes de graduaci al mn, i els diferents sistemes valoren diferentment les diferents dificultats, per tant s difcil establir una relaci exacte entre els diferents sistemes.

Sistemes de graduaci d'escalada lliure.
Ewbank.
Va ser desenvolupat per John Ewbank als anys 60 i avui dia s el ms utilitzat a Austrlia i Nova Zelanda.
Aquest sistema va des de l'1, que representa una pujada que es pot pujar caminant, fins el 34. Al principi estava dissenyat per valorar noms el moviment ms difcil de tota la via, per ha anat evolucionant per tenir en compte ms factors.
Brasiler.
Molt semblant al sistema francs, per amb petites diferncies.
UIAA.
s el que s'utilitza a Alemanya, ustria i Sussa com a vies curtes, i s'utilitza tamb a vies llargues de dels Alps i l'Himalaya. Utilitza nombres romans, originalment de l'I al X (ms difcil), per avui dia es poden escalar vies fins a XII-. Per diferenciar vies ms refinadament es pot usar opcionalment un sufix de + o -.
Francs.
Aquest sistema considera la dificultat total de l'escalada, tenint en compte la dificultat dels moviments i la llargada de l'escalada. Aix el diferencia d'altres sistemes que graduen una via en funci del tram ms difcil. Els graus comencen per l'1 i el sistema no t lmit. Cada nivell es pot dividir fent servir una lletra de sufix, cada grau es pot dividir en tres. Per exemple, es poden dividir les vies de grau 6 en vies de grau 6a, 6b o 6c. A ms a ms, es pot afegir un sufix de + o - per refinar encara ms la graduaci, per exemple 6c+. s el sistema que s'utilitza a molts pasos europeus, entre d'ells Catalunya.
Angls i Irlands.
Aquest sistema utilitza un sistema per escalada clssica i un altre per escalada esportiva. El d'esclada clssica utilitza adjectius, i el d'esportiva s semblant al francs.
Yosemite Decimal System.
Es va iniciar als Estats Units als anys 30. Es separa en tres parts, el grau, la classe i el grau de protecci. El grau i el grau de protecci sn opcionals. Alguns exemples: El Capitan - The North America Wall VI, 5.8, A5 or Medlicott Dome - Bachar/Yerian 5.11c (X,***).

Taula comparativa.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149806" title="Vidal Sime" nonfiltered="523" processed="519" dbindex="60544">
Vidal Sime, jueu catal del segle XV, va ser l'ltim rab de la comunitat hebrea de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barber).

Originari de la vila d'Agramunt (Urgell), el trobem documentat per primera vegada a Santa Coloma de Queralt el 1473.

A banda del seu crrec religis, es dedic principalment al comer de cereals i a diverses transaccions econmiques, com la compravenda de terrenys i el lloguer de cases. El 1491 reb d'un jueu de Talavera (Regne de Castella), en compensaci per un prstec de 48 sous barcelonesos, un volum dels Primers Profetes, un llibre de Josu i quatre llibres dels Reis, impresos sobre paper en llengua hebrea. 

El 17 de juliol de 1492, decretada ja l expulsi dels jueus dels regnes de la Pennsula Ibrica, Vidal Sime fund, amb els diners obtinguts de la venda obligada de les seves propietats i de la liquidaci dels seus interessos, una Almoina per a subvenir a les necessitats dels pobres (cristians) de la vila de Santa Coloma de Queralt. En nomen administradors els colomins Francesc Aguil i Joan avit, disposant que, en morir aquests, l'administraci passs a la comunitat de preveres de la vila. Joan Segura i Valls, en la seva Histria de Santa Coloma de Queralt, ens reporta un fragment del document de fundaci d'aquesta instituci benfica: Jo, Vidal Sime, jueu de Santa Coloma, en atenci a qu durant la meva estada en aquesta vila, tant en general com en particular he estat tingut, honrat i tractat, no com a jueu, sin talment com si hagus estat un germ cristi en tot i per tot, per qual tractament estic obligat a correspondre-hi: per tant... (p. 211).

A finals de l estiu de 1492, Vidal Sime emprengu, amb els seus coreligionaris, el cam de l exili fors decretat pels reis catlics Ferran i Isabel.

Referncies.
J.M. LLOBET i PORTELLA, Els jueus de Santa Coloma de Queralt segons els protocols notarials de Cervera (1341-1492). Associaci Cultural Baixa Segarra, Santa Coloma de Queralt 2004.
G. SECALL i GELL, La comunitat hebrea de Santa Coloma de Queralt. Edita: Diputaci Provincial de Tarragona, Tarragona 1986.
J. SEGURA i VALLS, Histria de Santa Coloma de Queralt. Santa Coloma de Queralt, 1953.
YOM TOV ASSIS, Els jueus de Santa Coloma de Queralt. Associaci Cultural Baixa Segarra, Santa Coloma de Queralt 2002.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149807" title="umenes" nonfiltered="524" processed="520" dbindex="60545">


umenes de Cardia, general, un dels didocs d'Alexandre el gran, strapa de Capadcia.
umenes I de Prgam,  rei de Regne de Prgam 263 aC-241 aC;
umenes II de Prgam, rei de  Regne de Prgam  197 aC-160 aC;
umenes III de Prgam, fill d'Eumenes II i pretendent al tron de  Regne de Prgam , mort el 134 aC;
umenes, escultor de l'escola de Prgam;
umenes de Bactriana, rei associat a Antimac I de Bactriana;
Sant umenes, sant, bisbe de Gortnia al segle VII;
umenes d'Amastris, tir de la ciutat d'Amastris ;
umenes, germ de Fileter el primer rei de Prgam;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149809" title="Trofeu Bravo" nonfiltered="525" processed="521" dbindex="60546">
El Trofeu Bravo s un premi individual que des de l'any 1978 concedeix anualment el diari esportiu itali Guerin Sportivo al millor futbolista del futbol europeu menor de 21 anys. s considerat l'equivalent a la Pilota d'Or dels futbolistes ms joves.

Entre 1978 i 1992 noms podien ser escollits per al trofeu els futbolistes europeus de clubs d'alguna de les tres competicions de clubs organitzades per la UEFA (Lliga de Campions, Copa de la UEFA, Recopa d'Europa). Des de 1992 es podia concedir a qualsevol futbolista menor de 21 anys de qualsevol club que milits a una lliga nacional europea.

El premi es concedeix durant el mes de juny, segons els mtits demostrats durant la temporada futbolstica, no durant l'any natural.

Noms dos futbolistes han aconseguit guanyar dos cops el Trofeu: l'espanyol Emilio Butragueo i el brasiler Ronaldo.

 Guanyadors .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149810" title="Orcnia" nonfiltered="526" processed="522" dbindex="60547">
Orcnia (llat Orcynia) fou un lloc de Capadcia on el 320 aC el didoc umenes de Cardia va patir una derrota contra Antgon el borni, per la traci d'un dels seus oficials. umenes es va retirar per no va ometre penjar al trador i desprs de la batalla va tornar al lloc per enterrar als morts als que va incinerar amb els pals de les portes dels llogarets de la zona; els cossos dels oficials i soldats comuns foren cremats sobre piles separades, i noms desprs es va retirar. El mateix Antgon es va mostrar admirat i aix va fer molt popular al general entre els macedonis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149811" title="Peix serra com" nonfiltered="527" processed="523" dbindex="60548">

El peix serra com (Pristis pristis) s un peix serra de la famlia Pristidae, que es troba a les aiges subtropicals de l'Oce Pacfic, entre les latituds 45N i 17 S. Pot arribar a mesurar ms de 5 metres.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149813" title="Antoni Altisent i Balmas" nonfiltered="528" processed="524" dbindex="60549">
Antoni Altisent i Balmas (Barcelona, 20 de juliol de 1918) s un compositor de sardanes fill de Joan Altisent.

Compongu Goigs i les sardanes Blanca Aurora i Capvespre. Vei premiat un Quintet per a clarinet i piano.

Enllaos externs.

Llista de sardanes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149814" title="Nora" nonfiltered="529" processed="525" dbindex="60550">
Nora fou una fortalesa inexpugnable situada a la regi de Tianitis, prop de Castabala. Sota els romans es deia Neroastus i modernament, sota domini otom fou probablement Nor, encara que alguns la situen a Yengibar. 

El general umenes de Cardia es va tancar a la fortalesa a l'hivern del 320 aC i hi va romandre casi un any assetjat per forces d' Antgon el borni.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149815" title="Hydrolagus matallanasi" nonfiltered="530" processed="526" dbindex="60551">

Hydrolagus matallanasi s una espcie molt rara de quimera d'aiges profundes que viu als oceans a fondries de ms de 600 m. Fou descoberta l'any 2001 per un equip de cientfics brasilers.

Aquest peix de 40 cm de longitud t una aparena inusual; presenta aletes pectorals en forma d'ales, una aleta dorsal puntejada i una llarga cua en forma de fuet. Aquesta quimera pot veure en foscor quasi total i sentir les radiacions electromagntiques (fora de l'espectre visible) emeses per altres criatures grcies a nervis exposats als costats del seu cos.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149817" title="Agulhes deth Montardo" nonfiltered="531" processed="527" dbindex="60552">
Les Agulhes deth Montardo sn unes crestes que formen la carena que ascendeix per la cara nord-oest del Montardo, pic de 2.833,8 metres d'alada dels Pirineus Centrals, a la comarca de la Vall d'Aran. 


 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149822" title="Cutina" nonfiltered="532" processed="528" dbindex="60553">
Cutina fou una fortalesa a Pic, prop de Cunarus. Cutina correspon a la modern Cita Aquana.

El 325 aC consol Decius Iunius Brutus Scaeva va fer una campanya contra els vestins, assolant els camps, saquejant les granges, i derrotant l'enemic fins a una batalla principal en que els vestins foren completament derrotats amb fortes perdues per ambdues parts; llavors Brutus va comenar a atacar les ciutats emmurallades, comenant per Cutina, els murs de la qual va escalar i va assaltar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149824" title="Cnglia" nonfiltered="533" processed="529" dbindex="60554">
Cinglia o Cnglia (llat Cingilia) fou una fortalesa dels vestins als Pic, no lluny de Cutina. Es la moderna Citta Aretenya. El cnsol Dcim Juni Brut Esceva I (Decimus Iunius Brutus Scaeva) la va assaltar el 325 aC i la ciutat fou donada al saqueig de les legions com a premi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149828" title="Inbrinium" nonfiltered="534" processed="530" dbindex="60555">
Inbrinium fou una ciutat del Samni que donava nom a un districte . La seva situaci es desconeguda. El Dictador Lucius Papirius Cursor Mugillanus i el Magister Equitum Quintus Fabius Maximus Rullianus estaven al Samni i els auspici no eren favorables i Papirius fou aconsellat d'esperar uns auspicis millors; mentre se'n va anar a Roma i va deixar encarregat al seu Magister Equitum amb l'encrrec de mantenir les posicions sense enfrontar-se a l'enemic mentre continuessin els mals auspicis, per el seu lloctinent no el va obeir i va desprs d'uns preparatius va avanar cap a Inbrinium, on es va enfrontar amb les forces samnites, i va obtenir un xit complert  en el que va tenir una bona part el trib militar Lucius Cominius. Uns vint mil samnites van morir; es va fer un gran boti i es va capturar fora material de guerra. 

 Notes .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149830" title="Odoacre" nonfiltered="535" processed="531" dbindex="60556">

Odoacre (Odoacer, ) (435 493), tamb conegut com Odovacar (en germnic Audawakrs, que vigila la riquesa), va ser el primer Rei d'Itlia brbar (476-493), un cop deposat Rmul August, el darrer dels emperadors de l'Imperi Rom d'Occident.

Era fill d'Edec que fou ministre d'tila i ambaixador d'aquest a Constantinoble. Era tamb germ de Onulf, que tamb fou un personatge notable. El seu origen es incert: es diu que era escirri i que va agafar la direcci de les restes  d'aquest poble quant fou dispersat pels gots orientals (ostrogots); altres relats el fan rugi, hrul, o turciling que foren les nacions principals que van formar el seu exrcit. El 463 Edec va morir en la lluita dels escirris contra els ostrogots i Odoacre, amb les restes del poble, es va dedicar al bandolerisme a Pannnia i Nrica fins que va entrar a la gurdia imperial. 

El 475 el cap de la gurdia imperial, Orestes, va portar al tron al seu propi fill Rmul August i els brbars van demanar, com era tradici, un ter de les terres d'Itlia, cosa que Orestes no va voler concedir. El descontentament dels mercenaris brbars el va aprofitar Odoacre, que va prometre donar el ter reclamat si l'ajudaven a enderrocar a Orestes i Rmul. Va seguir una guerra entre ambds cabdills i Orestes, derrotat en diversos combats, es va retirar al darrera dels murs de Pavia; Odoacre va agafar la ciutat per la fora i va executar a Orestes. El germ d'aquest, Pau, fou mort a Ravenna. Rmul fou deposat i desterrat i Odoacre va agafar el ttol de Rei d'Itlia per no va agafar el d'emperador (476). De fet l'Imperi Rom d'Occident s'havia acabat.

Odoacre va enviar ambaixadors a Zen, emperador oriental, per demanar el ttol de patrici i el reconeixement com a regent de la dicesi d'Itlia, demandes que Zen va atendre, i d'acord a les promeses que Odoacre havia fet, va repartir un ter de les terres d'Itlia entre els auxiliars brbars (cosa fcil ja que Itlia s'havia despoblat i moltes terres havien estat abandonades). Va establir la seva residencia a Ravenna.

El 480, desprs d'una breu lluita, va reunir Dalmcia a Itlia. El 487 va fer una campanya contra els rugis que es volien independitzar a Nrica sota el rei Felet (Felethus) o Feba o Fava; el rei fou fet presoner amb els principals nobles i els rugis es van posar llavors al servei d'Odoacre. 

Teodoric el rei ostrogot, molt probablement instigat per l'emperador Zen, va decidir apoderar-se d'Itlia i la va atacar el 489. En una sagnant batalla a la riba de l'Isonzo (Isontius) prop d'Aquileia el 28 d'agost del 489, els ostrogots van obtenir avantatge; Odoacre es va retirar a Verona i all fou altre cop derrotat; Odoacre va fugir cap a Roma  per tractar de revoltar als habitants contra els ostrogots, per la ciutat li va tancar les portes  i Odoacre va retornar al nord i es va establir a Ravenna; de all va fer una sortida sobtada en la que va derrotar els gots, i el rei Teodoric es va haver de refugiar darrera els murs de Pavia, per va aconseguir reagrupar les seves forces i va poder derrotar a Odoacre en una tercera batalla a la riba del riu Adda (490).

El derrotat va retornar a Ravenna que Teodoric va assetjar mentre els seus lloctinents dominaven la resta del regne. Odoacre va resistir quasi tres anys i finalment es va signar un acord pel qual Teodoric i Odoacre serien junts reis d'Itlia (27 de febrer del 493). Teodoric no va tardar a trencar l'acord i el 5 de mar segent, Odoacre fou assassinat per orde del seu rival i collega.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149835" title="Copa Iberoamericana" nonfiltered="536" processed="532" dbindex="60557">
La Copa Iberoamericana s una competici futbolstica extinta que es va crear per a enfrontar els campions de la Copa de Oro Nicols Leoz i la Copa del Rei d'Espanya, organitzada per la Confederacin Sudamericana de Ftbol i la Real Federacin Espaola de Ftbol. 

Es va disputar una nica vegada entre el Boca Juniors i el Real Madrid el 1994, amb la victria del conjunt espanyol. 

 Final .
Partit d'anada;


Partit de tornada;


 Campi el Real Madrid per 4-3;

 Enllaos externs .
RSSSF - Copa Iberoamericana ;
Imatge del partit de tornada;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149842" title="Castell de Taradell" nonfiltered="537" processed="533" dbindex="60558">
El castell de Taradell, tamb conegut com Castell de Can Boix, est situat a 2,2 km al sud-est de la poblaci de Taradell, Osona, i coronant un cimal de grans penyes, a 803 m. d'altitud.

El Castell s situat sobre una gran balma que el fa molt caracterstic.
Actualment s'hi han realitzat unes obres de consolidaci de les restes. Queden restes dels segles X - XI, al sector de l'antiga capella de Santa Creu, ara del tot malmesa i la resta s un gran mur d'una setantena de metres, del segle XIV. 

Histria.

La primera documentaci de l existncia del castell s de l'any 873 al Cartulari de la Catedral de Vic. Inicialment el castell va ser dels senyors de Taradell, al 1165 va passar a mans dels Vilademany mitjanant un enlla matrimonial, i al 1500 pass als Crulles. 

El castell va ser concebut amb funcions de defensa i guaita, i mai hi varen viure els senyors de Taradell, noms un destacament de soldats.

A partir del segle XVI, va perdre tot valor estratgic quan es va construir la "Torre de la plaa" (1550) a la vila de Taradell. A causa d'aix es va anar abandonant i durant una part del segle XVI consta com una masoveria. Del segle XVII en endavant ja estava en runes i abandonat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149843" title="Provncia Occidental" nonfiltered="538" processed="534" dbindex="60559">


Geografia
 Provncia Occidental (Kenya);
 Provncia Occidental (Camerun);
 Provncia Occidental (Ruanda);
 Provncia Occidental (Papua i Nova Guinea);
 Provncia Occidental (Illes Salom);
 Provncia Occidental (Sri Lanka);
 Provncia Occidental (Zmbia);
 Provncia Occidental (Kazakhstan);
 Provncia Occidental (Sud-frica);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149844" title="Forentum" nonfiltered="539" processed="535" dbindex="60560">
Forentum fou una ciutat dels dauns i desprs romana a la Lucnia. El nom llat seria del segle IV aC quan el 317 aC el cnsol Gai Juni Bubulc Brut (Gaius Iunius Bubulcus Brutus) la va ocupar. Al segle I aC fou municipi rom, categoria que conservava encara al segle III.

A l'edat mitjana el nucli principal fou anomenat Labellum i ms tard Lavello que era el nom dels abeuradors que feien servir els pastors en la transhumncia dels monts Volture al riu Ofanto i fou establert al tur del Pescarello (documentat l'establiment des el 1044). La ciutat vella es deia Forenza i tenia una colnia jueva documentada des del segle VIII. El 1060 fou convertida en seu d'un bisbe i es va construir la catedral. Al segle XIII la vena Gaudiano (al tur Posta Scroscia) li va fer ombra, per aquesta fou destruda per Frederic II el 1228 i donada en feu al bisbe de Melfi. El castell s documentat el 1241. El 1268 fou destrut al menys en part per Roger de Sanseverino per castigar la revolta contra els Anjou del governador de la Basilicata, lleial a Conrad de Subia. A finals del segle Carles II Anjou en va ordenar la destrucci per foc per es va refer. El 1436 fou assetjada durant les lluites entre Renat d'Anjou i Alfons d'Arag, destacant la ciutat per la lleialtat al rei Alfons i la seva nissaga. Fou l'ltima sotragada.

Ms tard la pastura va ser la principal activitat fins al segle XVIII. Al segle XVI es van establir a la regi molts albanesos, sobretot a  Maschito, Barile i Ginestra. Els segles XVI i XVII es van construir diversos edificis religiosos. El feu va correspondre successivament a Riccardo di Bisaccia, Simone di Belvedere, Roberto di Suriaco, Nicola Montorio, els Orsini del Balzo, Angelo Tartaglia, els Del Tufo, els Pignatelli, i els Caracciolo di Torella). 

El febrer de 1799 artesans i ciutadans van proclamar la municipalitat republicana dins la Repblica Partenopea. El 1821 Lavello va participar a un mot lliberal. L'abril del 1861 fou ocupat per dos dies pels homes de Crocco. La regi fou considerada lleial a la dinastia borbnica. Molts ciutadans van emigrar a Amrica al segle XIX.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149851" title="Ausnia" nonfiltered="540" processed="536" dbindex="60561">
Ausnia es el nom amb el que es conegut el pas dels antics ausons a la Campnia (Itlia). Modernament els federalistes italians donen el nom de Repblica d'Ausnia a la part sud d'Itlia, en contraposici al nord d'Itlia que seria la Padnia.

Ausnia fou conquerida pels romans el 314 aC. Desprs de prendre la ciutat de Sora, els consols  Marcus Poetilius Libo i Caius Sulpicius Longus van portar la guerra a Ausnia, aliada dels samnites. A les ciutats d' Ausona, Menturnae, i Vescia una dotzena de joves de les millors famlies es van passar als romans i van aconsellar a aquestos d'establir camps prop de les ciutats per poder-les ocupar. Alguns romans es van infiltrar a les ciutats amb l'ajut dels tradors, i a una senyal convinguda van obrir les portes; les tres ciutats foren fcilment ocupades; per tot i que molts ausons havien passat al bndol rom, els romans van casi be exterminar a la naci.
Vgeu tamb.
Aus;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149853" title="Salvador Escamilla i Gmez" nonfiltered="541" processed="537" dbindex="60562">
Salvador Escamilla i Gmez (Barcelona, 1931-2008) fou presentador de rdio i televisi, cantant i actor de teatre. Mor als 77 anys, a Barcelona, el 29 de mar del 2008.

A partir de l'any 1964, arran del seu programa "Radioscope", de Rdio Barcelona, es converteix en el promotor de la Nova Can catalana, on va donar la seva primera oportunitat entre d altres a Joan Manuel Serrat. 

Va fer diversos doblatges cinematorgfics com a cantant: Mary Poppins, West Side Story, etc. Va enregistrar setze discos.

El 1968 va guanyar el Premi Ondas. L'any 1994 reb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. El 1977 publica el llibre-casset Nadals a la memria (Ed. Portic, Barcelona), en el que fa un reps de la seva vida personal i artstica. 

El 2002 va rebre un homenatge al Palau de la Msica Catalana per la seva trajectria professional.

Treball a diverses emissores: Rdio Barcelona, Miramar, Rub, Rdio Avui, Rdio Associaci de Catalunya, Catalunya Rdio, la darrera va ser a Rdio Arenys on realitzava un programa els diumenges al mat.

 Discografia .
Cantem i juguem (Edigsa), canons per a nens amb Montserrat Alavedra.
Salvador Escamilla canta les canons de West Side Story. (Edigsa, 1963);
Els Comediants. Salvador Escamilla i orquestra. (Edigsa, 1963);
My fair lady. Salvador Escamilla. (Edigsa, 1964);
Les canons de Mary Poppins. (Edigsa), amb versions en catal de Josep Maria Andreu, arranjaments de Lle Borrell, i l'orquestra de Francesc Burrull. ;
Doctor Dolittle. (Edigsa);
Festa a l Infantil. Salvador Escamilla, Maria Cinta i Queta & Teo. (Edigsa);
Canons de protesta. (Edigsa);
III Concurs de la can de la Selva del Camp. (Edigsa);
Nadal a Radio Barcelona. (Edigsa), nadales catalanes.
Broadway a Barcelona. (Edigsa), amb temes de Georges Gershwin i Cole Porter.  ;
Salvador Escamilla (Edigsa, Ediphone), amb temes de Josep Maria Espins.
Les canons de Walt Disney. Salvador Escamilla i Jacinta. (Edigsa, 1968);
El parque Elysian. (Discophon).
L un i l altre. De l espectacle de Giorgio Gaber al Piccolo Teatro di Milano. Versi de Terenci Moix. (CBS, 1976).
De pellcula. (PDI, 1974). 27 canons entre els anys 1963 i 1968.

 Bibliografia .
Escamilla, Salvador. Nadals a la memria. Ed. Portic, 1977.
Escamilla, David. Bon dia, Catalunya. Salvador Escamilla, 40 anys d ofici. Ed. Rosa dels Vents, 2002.

 Enllaos externs . 
 100 anys de rdio - Salvador Escamilla;
 Radio Associaci - Premis 2002;
 Parlament.cat - Lliurament medalla d'honor del Parlament als Setze Jutges;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149857" title="Orfeu i Eurdice (pera)" nonfiltered="542" processed="538" dbindex="60563">

Orfeu i Eurdice (En itali: Orfeo ed Euridice, en francs: Orphe et Eurydice) s una pera en tres actes del compositor alemany Christoph Willibald Gluck, amb llibret de Raniero de Calzabigi, que data de 1762 i basada en el mite d'Orfeu. Pertany al gnere de azione teatrale (acci teatral), que implica que l'pera es basa en un tema de la mitologia i utilitza danses i cors. La pea es va estrenar a Viena en 1762. s una de les primeres obres en qu Gluck plasma la seua intenci de reformar l'pera, tractant que la poesia, el llenguatge i l'acci dramtica reflectiren la senzillesa i el poder de la tragdia grega. Orfeu i Eurdice s la primera pera de reforma de Gluck, en la qual va intentar reemplaar els recargolats arguments i la complexitat de la msica, caracterstiques de l'pera seriosa per una "noble senzillesa" en la msica i el drama.

Pensada originriament per a un llibret en itali, Orfeu i Eurdice deu molt al gnere de l'pera francesa, particularment pel seu s de recitatius amb acompanyament i una absncia general de virtuosisme vocal. De fet, dotze anys desprs de la seua estrena, Gluck va adaptar l'pera, acomodant-la als gustos del pblic parisenc en l'Acadmie Royale de Musique. Aquesta nova adaptaci de l'obra va rebre el nom francs d Orphe et Eurydice, i va suposar mltiples canvis en el repartiment vocal, ms propers al gust francs.

Sense dubte, Orfeo ed Euridice s l'obra ms popular de Gluck.

Influncies.
L' Assaig sobre l'pera de Francesco Algarotti, de 1735, va ser una gran influncia en el desenvolupament de la ideologia reformista de Gluck. Algarotti va proposar un model mpliament simplificat de l pera seriosa, amb la predominana del drama sobre la msica, el ballet o l'escenografia. El drama en si, hauria de "delectar als ulls i a les odes per a provocar i colpir els cors de l'audincia, sense crrer el risc de pecar en contra de la ra i el sentit com". Les idees d'Algarotti van influenciar Gluck i al seu llibretista, Calzabigi. Calzabigi va ser un prominent defensor de la reforma, i va assenyalar: "Si el mestre Gluck va ser el creador de la msica dramtica, no ho va fer del no-res. Li he provet del material o del caos, si els sembla. Nosaltres per tant compartim l'honor d'aquesta creaci."

Com altres influncies s'inclouen el compositor Niccol Jommelli i el seu matre de ballet a Stuttgart, Jean-Georges Noverre. Les Lettres sur la danse (1760) de Noverre defensaven l'efecte dramtic sobre l'ostentaci acrobtica; el mateix Noverre es trobava influenciat per les peres de Rameau i l'estil dinterpretatiu de l'actor David Garrick. Hom creu que la considerable quantitat de ballet a Orfeu i Eurdice es deu a la seua influncia. El mateix Jomelli va destacar pel control sobre tots els aspectes de la producci: ballet, escenografia i pblic. 

Histria de les representacions.
Va ser estrenada al Burgtheater de Viena, el 5 d'octubre de 1762, en la festa de l'onomstica de l'Emperador Francesc I d'Habsburg. La producci va ser supervisada per l'administrador del teatre, el reformista Comte Giacomo Durazzo.  La coreografia va estar a crrec de Gasparo Angiolini i els decorats van ser de Giovanni Maria Quaglio, ambds destacats professionals en els seus respectius camps. El primer Orfeu va ser el fams castrato Gaetano Guadagni. Es va repondre a Viena en la temporada segent, per desprs no va ser programada de nou fins l'any 1769.  Per a les representacions que van tenir lloc a Londres l'any 1770, Guadagni va cantar el paper d'Orfeu, per la msica tenia poc a veure amb l'original de Gluck, ats que Johann Christian Bach - "el Bach angls" - en va compondre gran quantitat de msca nova. Haydn en va dirigir la vesi italiana a Eszterhza, l'any 1776. Durant les primeries del Segle XIX, Adolphe Nourrit va esdevenir particularment conegut per les seues interpretacions de l'Orfeu a l'pera de Pars. L'any 1854 Franz Liszt la va dirigir a Weimar, i hi va compondre un poema simfnic completament nou i de la seua inspiraci per a reemplaar l'obertura original de Gluck. Durant el Segle XIX i el Segle XX, el paper d'Orfeu ha estat interpretat habitualment per una contralt; entre les intrprets ms destacades cal esmentar a Clara Butt i Kathleen Ferrier, aix com a les mezzosopranos Rita Gorr i Janet Baker. Entre els directors,  Arturo Toscanini va ser un notable defensor de l'pera.

Versions revisades.
L'any 1769, per a una interpretaci a Parma que va ser dirigida pel compositor, Gluck va transposar el paper d'Orfeu per al castrat soprano Giuseppe Millico, mantenint el llibret en itali. Aquesta versi no ha estat interpretada en poca moderna.

Gluck va revisar de nou la partitura per a una producci a Pars, que es va estrenar el 2 d'agost de 1774. Per a aquesta versi, amb el nom francs d Orphe et Eurydice, Pierre-Louis Moline va elaborar un llibret en francs, que era alhora una traducci i una ampliaci del llibret original de Calzabigi. Gluck va expandir i va reescriure algunes parts de l'pera, i va canviar el paper d'Orfeu des de la tessitura de castrato a la de tenor agut (o haute-contre en expressi francesa) - la veu ms comuna en l'pera francesa per als personatges heroics - ats que entre els francesos no s'estilaven els castrats. Aquesta versi francesa cont nmeros addicionals de ballet, d'acord amb els gustos de l'poca a Pars.

L'any 1859, el compositor Hector Berlioz va fer una versi de l'pera - en quatre actes - pensant en la cantant Pauline Viardot, adaptant la partitura per a qu el personatge principal fra assumit per una contralt. En aquesta adaptaci, Berlioz va utilitzar la partitura de l'estrena vienesa de 1762, per afegint molta de la msica addicional de la versi de Pars de 1774. Va respectar la versi "italiana" quan considerava que era superior, ja fra en termes musicals o dramtics. Tamb va alterar l'orquestraci per a que l'obra poguera gaudir dels nous desenvolupaments i avanos en matria d'instruments musicals. En el temps de Berlioz, Orfeu va arribar a ser cantat habitualment per una contralt o un tenor, i la versi original per a castrat va anar caient en l'oblit. Els mateixos cantants castrats van desaparixer del mn de l'pera al voltant de 1825, de manera que la versi original per a castrat esdevingu cada vegada ms difcil d'interpretar. La prctica moderna per tal d'aproximar la tessitura a la del castrat amb un contratenor, s'ha vingut usant noms des de la dcada del 1950.

Finalment, una edici de l'any 1889, publicada per Riccordi, combinava elements d'ambdues versions, l'italiana i la francesa, usant de nou una contralt per al paper d'Orfeu. Aquesta edici va esdevenir molt popular, i consistia bsicament en l'adaptaci de Berlioz, per condensada en tres actes. Tamb reincorporava la major part de la msica de la versi francesa de 1774 que Berlioz va ometre. En alguna ocasi, el paper d'Orfeu ha estat transposat descendint-lo una octava fins a la tessitura de barton. Dietrich Fischer-Dieskau i Hermann Prey han estat dos dels bartons notables que han interpretat el paper a Alemanya. Dietrich Fischer-Dieskau va enregistrar l'pera, un enregistrament que encara es troba disponible a nivell comercial.

Orfeu i la reforma.
Aquesta va ser la primera pera en qu Gluck que va mostrar senyals de la seua ambici de reformar l opera seria. Les ries "tancades" i els cors, donen pas a peces ms curtes, enllaades per a formar unitats estructurals ms llargues. s notable l'absncia d'ries da capo; reemplaades per altres de forma estrfica, notablement en el cas de l'ria del primer acte "Chiamo il mio ben cos", en la qual cada vers s'intercala amb un recitatiu dramtic, - s a dir, stromentato, amb la veu acompanyada per part o per la totalitat de l'orquestra - o de forma rond, com en el cas de la clebre ria del tercer acte "Che far senza Euridice?". Tamb es troba absent el tradicional recitatiu secco (eixut), en el qual la veu s'acompanya noms amb el baix continu. Definitivament, totes les velles convencions de l'pera italiana resulen disgregades en favor d'un major mpetu de l'acci dramtica. La complexitat de la lnia argumental es redueix, eliminant els arguments laterals. Gluck va rebre la influncia de la tragdie en musique (tragdia musical) francesa, particularment a travs de l'obra de Jean-Philippe Rameau. Com en aquelles, l'pera cont un significatiu nombre de dances, un important s de cor i recitatius acompanyats. El coup de thtre d'obrir l'obra amb un cor lamentant la prdua d'uyn dels personatges principals s molt semblant a l'utilitzat per Rameau a la seua pera Castor et Pollux (1737). Altres elements encara no palesen les posteriors reformes de Gluck; per exemple, l'agitada i alegre obertura no reflecteix l'esperit de l'acci subsegent. El paper d'Orfeu necessita un actor especialment dotat per tal que l'ria estrfica "Chiamo il mio ben cos" no esdevinga montona, i tamb per donar el caire trgic que necessita tant aquesta com l'ria "Che far senza Euridice?", ats que ambdues estan basades en harmonies, la naturalesa dolguda de les quals no resulta bvia. El primer Orfeu, Gaetano Guadagni, estava considerat un excellent actor que de fet havia pres llions a Londres del clebre actor shakespiri David Garrick. Pel que sembla, Guadagni era capa d'emetre un emotiu i colpidor to sense augmentar el volum de la veu. Quan Gluck va haver de fer front a les crtiques respecte que "Che far senza Euridice?" no era una ria sentimental; va respondre dient que calia absolutament una perfecta execuci de la pea: "si hom fa el ms lleu canvi, tant pel que fa al moviment o a l'expressi, esdevindr un saltarello per a titelles". 

Les reformes de Gluck, que van comenar amb Orfeo ed Euridice, van tenir una influncia decisiva en el desenvolupament de l'pera. Els ideals de Gluck van influir en les populars obres de Mozart, Wagner i Weber, especialment sobre la concepci wagneriana del Gesamtkunstwerk. L'antiga opera seria i el domini dels cantants especialistes en floritures van esdevenir cada vegada ms impopulars desprs de l'xit de les obres de Gluck, especialment a partir de l'"Orfeu". A Orfeu i Eurdice l'orquestra s molt ms important que en les peres precedents, el que pot advertir-se especialment a l arioso d'Orfeu "Che puro ciel". Ac, la veu es veu relegada a un paper menys important que en el recitatiu tradicional, i s l'obo qui es fa crrec de la lnia meldica principal, recolzat per solos de flauta, violoncel, fagot i trompa. Tamb hi ha acompanyament de les cordes (tocant en triplets) i del continuo, en l'orquestraci ms complexa que Gluck mai va compondre.

Orquestraci.
Gluck va fer certs canvis en l'orquestraci quan va adaptar Orfeu a la versi francesa de 1774. Els cornettos i els chalumeaux van ser substituts pels ms moderns obos i clarinets, mentre que la part dels trombons va veure's reduda, potser per la manca de destresa dels trombonistes francesos. Els cornettos eren instruments utilitzats habitualment en la msica religiosa, i els chalumeaux predominaven noms en la msica de cambra: ambds estaven passats de moda en la Frana del 1774. En certa manera, el canvi del chalumeau a l'obo pot considerar-se equivalent al del castrato pel tenor. Ni el castrato ni el chalumeau han sobreviscut al temps. 

Tan en la versi italiana com en la francesa. la lira d'Orfeu est representada per l'arpa, i hom creu que la introducci d'aquest instrument en l'pera va ser determinant en l'expansi del seu s en les orquestres franceses. Cada vers de l'ria estrfica "Chiamo il mio ben cosi" est acompanyat per un sol de diferents instruments. En la versi de Viena eren la flauta, les trompes, i els corns anglesos, per en la versi de 1774 Gluck va haver de canviar l'orquestraci emprant una trompa sola i dos clarinets, substituint de nou els instruments menys habituals per altres d's ms general. Durant l'ria "Chiamo il mio ben cosi" i els recitatius que s'hi insereixen, Gluck va afegir una altra orquestra fora d'escena consistent en corda i chalumeaux, per a crear un efecte d'eco.

Personatges.

 Sinopsi argumental.

Acte I.
Orfeu, desesperat, plora la mort d'Eurdice i davant els seus laments i imprecacions els dus li permeten descendir a l'Hades per a rescatar-la, per amb l'nica condici de no mirar-la fins a estar sota els raigs del sol.
Acte II.
Orfeu s rebut en els inferns per les amenaadores fries, que sn aplacades per la veu i la msica de l'heroi, que finalment troba a la seua estimada.
Acte III.
Orfeu i Eurdice emprenen el cam de tornada al mn dels vius, per poc abans d'arribar, Orfeu incompleix la condici imposada i novament perd Eurdice. Desconsolat, l'heroi plora i lamenta la prdua, per el du Amor acudeix en la seua ajuda i torna la vida a la seua estimada.

Notes.






 Bibliografia .
Jeremy Hayes: "Orfeo ed Euridice", Grove Music Online ed. L. Macy (Accs 10 de desembre de 2006), grovemusic.com, accs amb subscripci.
;
;
;
Noiray, Michael tradut per Mary Pardoe:A musical manifesto (1994). Publicat per Astre com un breu assaig de l'enregistrament de Jean-Claude Malgoire.
Mestron, Herv tradut per:Archaisms and innovations in the orchestration of Orfeo (1994). Publicat per Astre com un breu assaig de l'enregistrament de Jean-Claude Malgoire.
;
Loppert, Max (1979). "Orfeo ed Euridice". In: Alan Blyth (ed.) Opera on Record. Londres: Hutchinson. ISBN 0-09-139980-7.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

 Enllaos externs .
 Llibret (Itali);
 Llibret de la versi de Pars 1774;
 The Opera Guide cont el llibret en alemany, angls, francs, i itali; a ms de la sinopsi.
 Orfeo ed Euridice Enregistrament complet en MP3 - Creative Commons ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149862" title="Psicostsia" nonfiltered="543" processed="539" dbindex="60564">

Segons la mitologia egpcia les nimes dels difunts (ka) eren pesades, durant la psicostsia usant la  ploma de la veritat  que proporcionava Maat, la deessa de la veritat i la justcia. Aquesta operaci es pot veure a les imatges dels llibres dels morts que acompanyen a les mmies egipcies. 

Si l'nima, representada pel cor del difunt, pesava ms que la ploma d'estru, per causa dels seus pecats, era devorada per Ammit i Babi. Si l'nima pesava menys anava al parads d'illes cobertes de canyes (Aaru). Aquesta operaci era supervisada pels deus,ScaresHorus duia el mort fins davant Osiris, Anubis vigilava la balana, i Thot registrava el resultat del judici, els quatre fills d'Horus eren representats sobre una flor de lotus oberta, i Isis i Neftis, i darrera els deus del Ms Enll, i pels 42 jutges del Tribunal d'Osiris, encara que alguns aspectes poden variar d'un llibre dels morts a un altre, car no hi ha dos llibres iguals.


Enllaos externs.

La tomba de Sennedjem;
Imatges de la psicostsia, itali;
Plana en castell;
Plana en castell;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149863" title="Temporada 1931-1932 de la lliga de futbol espanyola" nonfiltered="544" processed="540" dbindex="60565">
El Real Madrid CF va aconseguir la seva primera lliga. Els jugadors blancs no van perdre cap partit grcies a una gran defensa formada per Zamora, Quincoces i Ciraco. Els equips amb ttol de Reial, el van perdre per la proclamaci de la Repblica. La Real Sociedad pass a anomenar-se Donostia FC i el Real Club de Irn, Unin Club de Irn.

Classificaci general.


Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Resultats.




 Campi de Lliga: Madrid CF;
 Descens: Unin Club de Irn;
 Ascens: Betis Balompi;
 Millor golejador: Guillermo Gorostiza de l'Athletic.
 Millor porter: Ricard Zamora del Real Madrid.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149864" title="Clvia" nonfiltered="545" processed="541" dbindex="60566">
Clvia (llat Cluvia) fou una ciutat dels hirpins al Samni, a uns 10 km al nord-est de Benevent. Es la moderna Montechiodi.

A la segona guerra samnita fou aliada de Roma. El 311 aC fou atacada pels samnites i encara que els va rebutjar, finalment fou assetjada i es va haver de rendir per la fam i els soldats romans que hi havia a la ciutat foren fuetejats i desprs executats.  El cnsol Caius Iunius Bubulcus Brutus va anar en ajut de Cluvia, i va arribar l'endema de la rendici; la va assaltar, ocupant-la amb certa facilitat, i va matar a tots els mascles samnites que hi va trobar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149882" title="Ops" nonfiltered="546" processed="542" dbindex="60567">

Ops, que en llat significa 'abundncia', era una deessa de la mitologia romana d'origen sab, deessa de la fertilitat i de la terra. En els temps ms antics formava parella amb el du Consus, desprs, pass a sser la companya de Saturn. Establint una comparaci amb els dus grecs (mitologia grega), Saturn era identificat amb Cronos i Ops ho era amb Rea, la seva esposa. En les esttues i monedes, Ops estava asseguda, com es feia normalment amb les detats ctniques, i solia tenir a la m un ceptre o una espiga de blat.

En els escrits de l'poca els autors clssics usaven la forma Opis en lloc del nominatiu singular (Ops). Diu Sextus Pompeius Festus (De verborum significatu, 203:19), Opis dicta est coniux Saturni per quam uolerunt terram signifiqus, quia omnes opes hum generi terra tribuit (Ops era l'esposa de Saturn; amb ella es designava la terra, per on es distribueixen tots els bns al gnere hum). La paraula llatina ops significa 'riquesa', 'bns', 'abundncia', 'dons'. Tamb est relacionada amb opus, que significa 'feina', particularment en el sentit de 'treballar la terra', 'llaurar', 'sembrar'. Aquestes activitats es consideraven sagrades i eren sovint acompanyades per rituals religiosos per tal d'aconseguir la bona voluntat de les detats ctniques com Ops i Consus. Ops tamb est relacionada amb la paraula snscrita pnas ('bns', 'propietat').

El culte a Ops va ser mticament establert pel rei sab Titus Tatius. Ops aviat es va convertir en la patrona de les riqueses, l'abundncia i la prosperitat, tant a nivell personal com nacional amb un fams temple en la triada capitolina. Originalment se celebrava una festa en honor d'Ops el 10 d'agost. Addicionalment, el 19 de desembre (o segons alguns, el 9 de desembre) se celebrava l'Oplia i el 25 d'agost tenia lloc l'Opiconsvia on Ops era honrada al costat de Consus, amb qui sempre era associada. Aquestes festes tamb eren anomenades Consulia en honor de Consus.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149887" title="Aules obertes" nonfiltered="547" processed="543" dbindex="60568">
Les Aules obertes sn entorns escolars oberts (no grups diferenciats)  per a alumnes de segon cicle de l ESO que presenten mancances significatives en els aprenentatges i sovint tamb que presenten problemes d'adaptaci als entorns escolars ordinaris. Es tracta d'un recurs ms dels que disposen els Instituts d'Educaci Secundria per fer front l'atenci a la diversitat dels seus alumnes. Segurament es tracta del recurs que modifica d'una manera ms significativa el currculum i la darrera mesura que podem aplicar a aquells alumnes que no s'adapten a l'entorn escolar.

Hi prevalen plantejaments ms globals i activitats ms prctiques i funcionals a fi de mantenir la motivaci de l alumnat per assolir les competncies bsiques i aix obtenir el Graduat en Educaci Secundria Obligatria.

Les lnies prioritries de les Aules obertes es desenvolupen en tres tipus d activitats:

 Formaci bsica: per organitzar de manera ms globalitzada els aprenentatges bsics de diferents rees utilitzar les TIC com a eina fonamental d aprenentatge. ;
 Formaci prctica: per realitzar activitats manipulatives relacionades amb la tecnologia, activitat tipus taller, estades en empresa, tastets d'oficis,...
 Desenvolupament personal: per realitzar dinmica de grups, habilitats socials, orientaci escolar, orientaci laboral  ;

Pel seu carcter obert, l alumnat que participa a les Aules Obertes tamb ha de participar en un o diferents tipus d activitats segons les seves necessitats, de les que el centre fa amb carcter general per tots els alumnes. En tots els casos, doncs, l alumnat ha de compartir activitats amb el grup classe ordinari.

L'organitzaci de les Aules Obertes als instituts de secundria depenen en darrer instncia de cada institut, que si b s'han d'ajustar a all que la normativa d'inici de curs prescriu, s l'encarregat de concretar el seu propi model. De fet, les diferncies entre diferents instituts que treballem amb aula oberta sn molt significatives.

Enllaos externs.

El Departament d'Educaci de la Generalitat de Catalunya, ha posat a l'abast dels usuaris de les aules obertes, dos espais web: 
 Un portal web institucional amb la informaci ms de caire administratiu.
 Una plataforma de treball cooperatiu, el Kampus, plantejat com un espai d'interacci i de treball on-line.
 Un ventall d'iniciatives de treball a les Aules Obertes de diferents IES de Catalunya ;
Vegeu tamb.
;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149888" title="Annauir" nonfiltered="548" processed="544" dbindex="60569">

Annauir s una xicoteta poblaci de la comarca de la Costera al Pas Valenci,  encaixada entre la falda occidental de la serra Vernissa i la vora dreta del riu Cnyoles. Es troba, flanquejada per palmeres, a 131 m d'alada  sobre el nivell del mar, i dista aproximadament 4 km de Xtiva d'on s poblaci pednia. Per aquesta ra tot all que els annauirencs i les annauirenques coneixen com el seu "terme" no ho s, ja que pertany a Xtiva. Aix i tot, aquest "terme" de 89 ha. (1981) localitzat al sud-oest de Xtiva limita amb els de: Torrella, Cerd, la Granja de la Costera, Novetl, Xtiva, i Canals (d'on sn pedanies la Torre de Cerd, i Aiacor). Aquest "terme" per on antigament passaven la Via Augusta i el cam reial de Castella, inclou en part les partides de Font Jordana, Fondo del Raval, la Creu (Canals), Sagres, i totalment la del baix d'Annauir.

Urbanisme i economia.
Indret clssic de conreu agrcola, abasteix la seua rica horta amb l'aigua de la squia de la Vila (hi extrau l'aigua del riu de Sants que naix a L'Alcdia de Crespins), a la qual es legisla el reg mitjanant unes ordenances de Castella del 1755.



La seua estructura urbana s tancada a l'exterior, obrint-se des de la plaa de la Constituci cap a dos carrers (de l'Esglsia, i del Sol), i unint-se aquestos dos mitjanant un tercer carrer dividit en dos (del Sequer  d'Ernest Peris, segons es mire). Aquesta formaci urbana inclou un atzucac, carrer de la Pilota, on de tant en tant es practica aquest esport valenci. Ja al comenament del segle XXI s'han construt vivendes adosades que han creat un nou carrer, per enllaar l'inici del carrer del Sol amb el del Sequer. La urbanitzaci del poble es troba legislada, des del Pla municipal d'ordenaci urbanstica del 1984.

Altres aspectes urbans dignes de menci sn: una piscina municipal (1988), un centre social ubicat a l'antiga escola nacional (1990), un parc verd situat a l'antiga era del poble (1985),  i la via de comunicaci ms antiga amb Novetl i Xtiva (el cam fondo d'Annauir) pavimentat des de l'any 1986.



Cal tamb esmentar una esglsia xicoteta (segle XVI) dedicada des de sempre a la mare de Deu dels ngels, la qual ompli amb decoraci neoclssica una planta rectangular amb sostre de volta de can que es refora amb tres arcs "fajones . Dos capelles laterals les quals contenen les imatges de sant Antoni, mare de Deu del Roser, i el crist dels afligits, i una bsida amb la de la mare de Deu dels ngels (patrona), rematen  la decoraci del temple junt amb la sagristia que es troba darrere de l'altar major. 

A ms a ms hi havia una construcci de temps posterior a la reconquesta (segles XIV-XV), per d'aquesta residncia del senyor feudal noms es conservaven unes poques runes a meitat del segle XX, i ja al segle XXI es conserva sols un torrell i perqu est integrat a vivendes unifamiliars, com per mala sort a tot arreu del pas. Aquestes restes arqueolgiques consisteixen en unes voltes a la planta baixa, restes d'un mur, i l'esmentat torrell al qual s'accedeix per una empinada escala i porta adovellada.

Toponmia.
El nom del poble sempre ha creat una mica de confusi, ats que s'ha escrit com: Anouir, Anahuir, Annahuir, Anngir, Anohuir,  Anuir (com a municipi independent), segons les diferents poques histriques on es tracte de recercar dades.

El 1966 el professor En Manuel Sanchis Guarner proposa la grafia "Annauir"per a la llengua catalana, com el topnim ms correcte de totes les existents. La ra d'aquesta postura est fonamentada en estudis etimolgics de diversos autors, d'entre ells en Joan Coromines explica que el nom prov del plural rab <r.nauir>, que tradut a la nostra parla t el significat de "les snies" (en castell "las norias").

Aquest fet es fa pals si s'observa que el poble es troba situat a una zona d'abundant aigua (la squia de la Vila,  el riu Cnyoles, la fonteta, el naixement, o les diverses basses de reg de la zona), que antigament aprofitaven diversos molins (de llum, fariners, de paper, etc.) com a motor de funcionament.

Histria.
No hi ha cap data fundacional del poble a l'Arxiu Municipal de Xtiva (d'on depn)., per en estudis de n'Agust Ventura es narra com cap al segle IX-X (desprs de qu els musulmans conqueriren Xtiva al segle VIII), es comen la tasca d'abastir d'aigua a la poblaci de Xtiva tant per a s hum com agrcola. A aquestes dates s quan es construeix la squia de la Vila, i grcies a eixa construcci naixen les alqueries d'Annauir i Novetl atesa la necessitat de conrear el frtil verger per on passava. Aquesta squia, i les alqueries, es mantenen tot i quan al 1244 el rei en Jaume I (el conqueridor) assoleix el control del castell menor de Xtiva, i el domini de la ciutat el 1246. Anys desprs, 1252, el rei concedeix carta de poblaci (repartiment de llocs on viure) als moriscos de Xtiva i comarca, els quals eren majoria molt gran front als cristians (que reberen carta de poblaci al 1248-1250). Des de la reconquesta del rei Jaume fins l'any 1276, es produeixen nombroses revoltes i avalots encapalades per musulmans inconformistes degut al canvi de poders a la regi; ats la poblaci totalment musulmana d'Annauir s prou eident considerar-la involucrada d'alguna forma. Aix doncs ja en poca foral (quan existien els Furs que organitzaven i protegien el Pas Valenci), es veu aparixer el poble a un cens de poblacions de les corts de Monts (Arag) del 1510, dins de les alqueries del terme particular de Xtiva. El terme particular de Xtiva era el terme "municipal" que li corresponia en propietat, i el terme general era el que li pagava impostos encara que no fora de la seua propietat.

A aquesta poca foral, o edat mitjana, trobem que senyors feudals possedors del poble, en varen ser d'entre altres: Francesc San (al voltant de 1548), Alonso de Castro (cap al 1609),  Llus Lle Vives (sobre el 1830).

En poca d'en Francesc San (1534), la vicaria d'Annauir junt amb la de Novetl se separen de la vicaria de Xtiva, i tot fa pensar que aleshores s quan es va construir la primera esglsia al poble.



Ja a l'poca de N'Alonso de Castro, es llegeix pblicament el 22 de setembre de 1609 el decret d'expulsi dels musulmans del Pas Valenci, i Annauir queda desert en abandonar-lo les 41 famlies residents (de les quals noms dos eren propietries de terra). Aquest decret a ms de provocar un panorama desolador i d'aband del poble, va suposar una forta crisi econmica per a Xtiva i tot el Pas. Per el 1611 el senyor feudal, Alonso de Castro, concedeix carta de poblaci a 15 cristians els quals retornaren la vida al poble (Pere Monts, Francesc Gisbert, Sime Insa, Vicent Gil, Josep Tormo, Constant Toms, Antoni Alcover, Jaume Esparza, Pere Alonso, Josep Penalba, Miquel Prez, Llus Orla, Josep Esquer, Jaume Ribas i Pere Espaa).

En vespres de la guerra de successi (el 16 d'abril de 1703) apareix assassinat al poble Vicent Garcia, fruit del conflicte ideolgic comarcal entre botiflers (partidaris de Felip V: alta burgesia i noblesa), i maulets (partidaris de l'arxiduc Carles d'ustria: gent del poble). A la font informativa no s'especifica la militncia poltica de la vctima, per el que s veritablement important s que aquest conflicte va ser una mena de continuaci de les germanies, com a avalot popular i reivindicatiu. Poc desprs, (25 d'abril de 1707) es produeix la batalla d'Almansa (lloc que s molt a prop) on varen ser derrotades les tropes autctones, i desprs de la qual els valencians perden la sobirania, llengua i formes d'autogovern per a passar a estar sotmesos a les de Castella (Reial Ordre de 29 de juny de 1707), mitjanant el Decret de Nova Planta.

A l'any 1791 est datat el mol paperer ms antic d'Annauir; la qual cosa demostra que encara que fa temps, indstria d'alguna mena ha existit al poble alguna vegada.

Quan era senyor d'Annauir l'esmentat Llus Lle Vives (1835), sn suprimits els senyorius a tot l'estat espanyol passant el poble a convertir-se en Ajuntament Constitucional (Ajuntament independent), amb el nom d'Anuir. Per les dificultats d'un poble tan menut, fan que la majoria del poble aprove la nova annexi a Xtiva, cosa que succeeix finalment el 31 de novembre de 1883. A aquest curt perode de temps amb ajuntament propi (per ms temps que les pedanies semblants a La Costera com Sori o Torre Lloris), trobem gent com Francesc Bolinches (alcalde 1856),  Josep Vila (secretari 1864, 1874), i d'altres ms que collaboraren en aquesta utopia independentista de 48 anys.

A cavall entre els segles XVIII i XIX, les autoritats comencen a preocupar-se per la higiene a la comarca, i una de les mesures que prengueren va ser construir llavadors pblics aprofitant les vertaderes artries de La Costera: les squies. Aquest fou el cas de llavadors com els de Valls i d'altres ms, per la qual cosa s obvi que el llavador d'Annauir va ser construt al voltant d'aquestes dates. Per la preocupaci de les autoritats no era de bades, es devia en part (per al mateix temps en gran mesura) a les epidmies de clera que fuetejaren Europa els anys 1835, 1855, i 1885. A Annauir va afectar la darrera ms que cap altra, la qual nasqu al 1884 atacant Itlia i el sud de Frana. El 25 de mar de 1885 es detecta el primer cas de clera de l'Estat espanyol, a Xtiva. L'epidmia es va perllongar fins el 16 de juliol de forma oficial, i va provocar mortalitats del 1.95% a Xtiva, 5.89% Canals, 2.63% Llanera, 2.26% Torrella, i 1.51% a Valls. D'Annauir no apareixen les dades doncs pertanyia a Xtiva i s on es troben incloses, per ms avall a l'apartat poblacional s'aprecia la davallada d'empadronaments.

Ja entrats al segle XX les generacions d'annauirencs crescuts amb histries de la guerra de Cuba i Filipines, marxen cap a la guerra civil (1936-1939) on defensaren el bndol republic. D'aquesta poca no hi ha reflectida a l'Arxiu Municipal de Xtiva cap informaci del poble, noms esmentar que el 12 de febrer de 1939 les tropes feixistes bombardegen l'estaci de tren de Xtiva, causant nombrosos morts i ferits.

A les histries contades del poble s'esmenta, que cap a la postguerra es van haver de fer unes obres a la plaa i va quedar al descobert un broll d'aigua del qual no es coneixia l'existncia. Per tal de saber ms d'ell es varen llanar pallocs de dacsa, i al cap d'un temps la fonteta vora riu va clarejar  plena de pallocs. Aix que el poble es troba sobre un aqfer subterrani connectat amb el naixement de la vora del riu Cnyoles.



A aquest segle s quan ms millores s'han produt al nivell de vida del poble, noms esmentar com a exemple les pavimentacions fetes: els carrers (primera pavimentaci el 1973), el cam d'Aiacor asfaltat el (1989), l eixample del cam d'entrada per les palmeretes (1996), o la reforma del cementiri (1991). Aquesta reforma s ben recordada perqu va ser la gent del poble  a tanda de vila  (que vol dir treballant tots a les estones d'oci), la que va tombar la part vella per a que l'obrer noms haguera d'alar la nova construcci.

Cap a la fi del segle XX, el desenvolupament incontrolat i la necessitat irracional de progrs capgiren la riquesa natural i paisatgstica: es contamina greument el riu Cnyoles, i entre l'autovia de les comarques centrals i el corredor ferroviari es trosseja el terme fent que es perda mobilitat aix com l'assut del riu i la xopada. Per com a minsa esperana per a que s'aconseguisca mantenir intacte el patrimoni natural i cultural, es fa una reconstrucci del llavador (molt deteriorat ja) a l'any 2000 el qual es podria haver rehabilitat.

Fets histrics destacats.
L'escola.
No est datat l'origen concret de la instituci d'ensenyament al poble, per ja hi s datada quan el poble era municipi independent (1856), qu queda vacant la plaa de professor a Annauir i a Novetl, de forma que l'ajuntament va demanar fer districte com amb el poble ve; el 19 de febrer de 1856 es lliura el lloc de treball a Josep Martnez, ve de Novetl. Ja al 1928, sembla que l'estat de runa en qu es trobava l'escola anima al poble (encapalats pel mossn adient), per a que a "tanda de vila  se'n construsca la que es va conixer com "escuela nacional", tal i com es conserva a una xicoteta placa de la faana de l'edifici.

Fins a ben entrat el segle XX, les gents del poble varen poder gaudir d'aquest lloc d'ensenyament on han aprs varies generacions. I no va ser fins al 1984, quan desprs d'uns anys sense utilitat didctica, l'Ajuntament de Xtiva es va proposar convertir-la en centre social d's pblic; a s'aconseguiria a l'any 1990. D'aquesta forma  l'escola   ha tornat a formar part de la vida de les noves generacions del poble, encara que amb un caire ms ldic.

Terratrmols.
La vall que el riu Cnyoles dibuixa entre muntanyes, que ha fet de nexe d'uni  d'allament (segons les poques) amb Castella, i que s en resum gran part de La Costera, tamb amaga secrets i forces de la natura des de molt antic. Aquesta comarca s el punt d'encreuament entre el sistema ibric, i les muntanyes pre-btiques, les quals onegen  entre ambds gran part de la pennsula ibrica. Aquest lloc conegut pels gelegs com la falla sud-valenciana, ha estat escenari de diferents moviments ssmics al llarg dels temps.

El 18 de desembre de 1396 hi ha datat un amb epicentre a Xtiva, el qual va provocar ensorraments de cases i desperfectes generalitzats a d'altres, a ms a ms de "no moltes" vctimes. Ms endavant al 1523, se'n produeix un altre de caracterstiques molt semblants per que sembla ms suau, ja que noms provoca ferits. Per potser el ms recordat s el terratrmol del 1748, el qual va tombar el castell de Montesa i va fer malb el de Xtiva. Aquestos fets afectaren a Annauir aix com als pobles vens.

L'esglsia.

Com ja s'ha dit, al 1554 quan es crea la parrquia d'Annauir la poblaci del poble era musulmana. Per a aquella poca governava a l'esglsia el beat En Joan de Ribera, el qual estava decidit a l'expulsi  reconversi dels musulmans que habitaven el Pas Valenci. Per la qual cosa ms que una escissi popular, l'esglsia se separa de la de Xtiva per a fer ms senzilla la conversi al cristianisme dels infidels.

Ms endavant l'esglsia va caure en estat de runa al segle XVIII, i va ser aleshores quan es va reconstruir totalment fins tenir la forma i estil neoclssic que s'ha heretat a l'actualitat. L'any 1892 es va reformar, al 1925 es va substituir el paviment, i el 1993 es va reformar el campanar.

L'aigua al poble.
Tot i que el poble es troba situat a un lloc on l'aigua n's un  element abundant, des de la contaminaci del riu Cnyoles i els aqfers subterranis a mitj segle XX, han hagut problemes d'abastiment. La squia de la Vila i la fonteta del poble el van abastit al llarg dels segles, per els vessaments urbans i l'augment de les mesures sanitries, varen fer que s'haguera de canviar de font d'aigua per passar a abastir-se del riu de Sants mitjanant la nova (i primera) xarxa d'abastiment d'aigua potable al 1968-1969.

Per al 1983 el dipsit pateix una filtraci del riu Cnyoles (molt contaminat aleshores) i el poble es queda sense aigua per a beure. Aquesta poca s recordada per molta gent, ja que a ella s'abastia d'aigua per al consum hum mitjanant cubes que els bombers feien arribar al poble. Aix doncs al 1984 s'inaugura per part de l'ajuntament de Xtiva el nou dipsit per tal d'abastir-lo, construt al uns terrenys comprats a preu simblic a un ve del poble (Emilio Perales Borred). Tot i aquesta soluci, el poble va patir algunes vegades de mancana  del preuat lquid ats que el dipsit es fa servir tamb per a reg.

Al 1994 la Diputaci Provincial de Valncia enllesteix una xarxa d'aigua potable per a tota la comarca que dona a beure a tothom excepte a Novetl i Annauir, que passen a ser abastits del dipsit del cam la bola de Xtiva l'any 2003.

Poblaci.
Aquesta barreja de notcies i curiositats al voltant del poble, estaria una mica coixa si no es parlara encara que per damunt damunt de l'evoluci poblacional. A la taula segent es poden llegir dades concretes de poblaci a diferents anys, a mena d'esbs.




Curiositats a banda, les dades marcades amb * noms compten vens tal i com es comptabilitzaven a aquella poca, s a dir noms els caps de famlia; aleshores per tal de conixer un nombre ms real i aproximat de persones que habitaven el poble, cal multiplicar la dada de la taula per 4  5 membres que tenia cada famlia (per norma general). Aquest particular recompte va perdurar fins 1857, quan ja es va imposar el recompte de persones front al de "vens".

Tamb es pot observar a la taula, que cap a l'any 1885 es produeix una minva forta d'habitants. Aquesta davallada produda pel clera amb prou seguretat, presenta valors mnims de poblaci noms comparables als de comenament de la guerra civil, o fins i tot als de meitat de segle XX quan es produeix la dispora de gent del poble cap a altres pobles de la comarca, recercant nous modus vivendi que no depenguen del camp.

Referncies.


Enllaos externs.

 Web original del poble;
 Cens histric Pas Valenci J. S. Bernat;
 , recull de l'escrit en format pdf:
 Vicent Garcia Perales, Origen del topnim, Llibre de Festes 1995 (?): http://docs.google.com/Doc?id=dfkfzh62_70hpjqgdg8;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149894" title="Pupnia" nonfiltered="549" processed="545" dbindex="60570">
Pupnia fou una ciutat d'Itlia esmentada per Horaci, Tit Livi i Marc Varr . Valeri Mxim parla d'un "pagus" Pupinioe, que descriu com esteril i calurs. Tit Livi el situa al Latium. Festus Avienus deixa entreveure que era no lluny de Tusculum el que concorda amb Livi que l'esmenta en relaci amb la guerra amb els etruscs el 308 aC.

Una tribu romana portava el nom de Pupinia.


 Nota .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149898" title="Tribus romanes" nonfiltered="550" processed="546" dbindex="60571">
Les tribus romanes fou la divisi primria dels antics romans. Es van anar creant tribus a mesura que Roma es feia gran. El 317 aC es van crear dos noves tribus: la Ufentina (tribu dels ufentins) i la Falrnia (falernians), i es van produir desprs alguns canvis fins que el 242 aC es va fixar el nmero de tribus amb dret a vot en trenta cinc.

Tribus el 242 aC (entre parntesi nom catal).

Aemilia (Emlia);
Aniensis (Aniensa);
Arniensis (Arniensa);
Camilia (Camlia);
Claudia (Cladia);
Clustumina (Clustumina);
Collina (Collina);
Cornelia (Cornlia);
Esquilina (Esquilina);
Fabia (Fbia);
Falerna/Falerina  (Falrnia);
Galeria (Galria);
Horatia (Horcia);
Lemonia (Lemnia);
Maecia (Mtia);
Menenia (Mennia);
Oufentina/Oufetina (Ufentina);
Palatina (Palatina);
Papinia (Papnia);
Poblilia (Pobllia);
Pollia (Pllia);
Pomptina o Pontina (Pontina);
Quirina (Quirina);
Romilia (Romlia);
Sabatia/Sabatina (Sabtia o Sabatina);
Scaptia (Escptia);
Sergia (Srgia);
Stellatina (Estellatina);
Suburana (Suburana);
Teretina (Teretina);
Tromentina (Tromentina);
Velina (Velina);
Voltinia o Votinia  (Voltnia o Votnia);
Voturia (Votria);

Una tribu que fa la trenta cinc es llistada com a Succusana (Succusana) i com a Pupinia (Pupnia).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149899" title="Marsili de Pdua" nonfiltered="551" processed="547" dbindex="60572">
Marsili de Pdua (1275/80-1342/43) fou un filsof, metge i teleg itali, nascut a Pdua en una famlia de jutges i notaris. Les fonts ms precises sobre el seu naixement l'ubiquen a l'any 1275, tot i que no es t una certesa absoluta al respecte. De fet, no hi gaire notcies sobre la seva vida.

Va fer comentaris sobre l'obra d'Aristtil ms centrada en la biologia, i va ser tamb home de Cort en els cercles de Pdua. Va completar els seus estudis a la universitat de Pars a la facultat d'Arts, d'on va ser rector el 1313. El temps transcorregut en aquesta ciutat va influir decisivament en l'evoluci del seu pensament. A Pars va conixer Guillem d'Occam i Joan de Jandun, i amb aquest ltim va forjar una gran amistat, i va compartir-hi l'exili.

La seva obra ms important fou El defensor de la pau (Defensor pacis), dirigida a l'emperador Llus IV de Baviera, ja que el defensava contra la poltica dels Papes. En aquesta obra es reflecteixen els temes clssics del poder a l'Edat mitjana.

Pel que fa a la seva filosofia, se l'emmarca dins del denominat averroisme de Pdua. Interpreta Du com a causa del poder i l'autoritat. La funci dels poltics ha de ser la defensa meditada de la pau en un sentit poltic. T una concepci molt funcional dels poders de l'Estat: el legislador s la totalitat dels ciutadans, que poden ser representats per la millor part de la ciutat, l'aristocrcia.

Propugna la separaci de poder civil i eclesistic per arguments metafsics: all sobrenatural, propi de l'Esglsia, no es pot comparar a all temporal, propi de la societat civil. Aix, combat tot tipus de teocrcia, i critica molt especialment que l'Esglsia pretengui obtenir un poder temporal: les pretensions d'aconseguir-lo podrien convertir el Papa en heretge, car significaria collocar l'Esglsia fora de l'mbit de la Sagrada Escriptura. Es pot veure aquesta separaci com a preludi de les formes de poltica moderna.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149900" title="Emlia (tribu)" nonfiltered="552" processed="548" dbindex="60573">
La tribu Emlia (Aemilia) fou una de les 35 tribus romanes amb dret de vot. Era tamb anomenada Flamnia. Tenia origen en un suburbi de Roma.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149901" title="Aniensa" nonfiltered="553" processed="549" dbindex="60574">
La tribu Aniensa (Aniensis) fou una de les 35 tribus romanes amb dret de vot. Tenia origen en el riu Anio (Anius) que es deia aix pel rei etrusc Anius.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149902" title="Arniensa" nonfiltered="554" processed="550" dbindex="60575">
La tribu Arniensa (Arniensis) fou una de les 35 tribus romanes amb dret de vot. Tenia origen probablement en el riu Arno (Arnus).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149903" title="Camlia" nonfiltered="555" processed="551" dbindex="60576">
La tribu Camlia (Camilia) fou una de les 35 tribus romanes amb dret de vot. Tenia origen en els camilli un collegi de sacerdots dedicats al serevei dels deus clssics, collegi creat pel rei Rmul.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149904" title="Tribu Cladia" nonfiltered="556" processed="552" dbindex="60577">
La tribu Cladia (Cladia) fou una de les 35 tribus romanes amb dret de vot. Tenia origen en una famlia llatina que es va establir a Roma. Els Claudi van formar la primera dinastia imperial. Allegaven descendre del rei dels sabins Atta Clausus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149908" title="Materina" nonfiltered="557" processed="553" dbindex="60578">
Materina fou una ciutat dels umbres, a l'mbria, de situaci no coneguda. Fou la principal ciutat dels umbres. El 308 aC la ciutat va fer prevaldre la seva opci de fer la guerra a Roma, amb un atac immediat al cnsol Quint Fabius Maximus Rullianus com estratgia, i els umbres van atacar al rom en el seu campament, que s estava fortificant. Fabius va poder disposar als seus homes mnimament abans de la batalla i amb una arenga els va llenar contra els umbres. La batalla fou favorable als romans, i molts umbres foren fets presoners i convidats a entregar les armes. Desprs de la rendici de l exrcit umbre, les comunitats umbres es van rendir en els segents dies. Materina fou ocupada pels romans i des llavors va romandre sota el seu poder.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149911" title="Aletrium" nonfiltered="558" processed="554" dbindex="60579">
Aletrium fou una ciutat dels hirpins a Itlia. El 306 aC fou una de les ciutats que va romandre lleial a Roma quan els hirpins es van revoltar. Al segle I aC fou municipi i ho va restar a l'poca imperial. Conserve restes importants de les muralles i fortificacions, incloent dues portes (la principal es la Porta di Civita)  i la ciutadella central, construdes en tres periodes diferents; tamb t restes d'un aqueducte i el 1899 es va excavar un temple.

Correspon a la moderna Alatri.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149913" title="Tifernum" nonfiltered="559" processed="555" dbindex="60580">


Tifernum Metaurense, ciutat romana de l'mbria;
Tifernum Tibierinum, ciutat romana de l'mbria;
Tifernus Mons on Tit Livi esmenta Tifernum que pot ser la mateixa muntanya o un poblet;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149915" title="Stellae" nonfiltered="560" processed="556" dbindex="60581">
Stellae o Stellas fou un districte de Campnia esmentat per Tit Livi, Horaci i Juli Csar. La distinci entre Campnia i Stellae no es gaire frequent.

El districte fou atacat pels samnites el 305 aC per en foren rebutjats desprs de la seva derrota a Tifernum el mateix any.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149916" title="Cesnia" nonfiltered="561" processed="557" dbindex="60582">
Cesnia (llat Cesenia) fou una ciutat samnita de situaci desconeguda. L'any 305 aC els romans, desprs de conquerir Bovianum,  van conquistar la ciutat aix com Sora i Arpinum.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149920" title="Concrdia" nonfiltered="562" processed="558" dbindex="60583">
Concrdia (en llat Concordia) s la detat romana de l'entesa i l'harmonia. En el perode republic es van erigir a la deessa nombroses esttues i alguns temples, el primer en el temps del dictador Marc Furi Camil el 367 aC, erigit per commemorar la reconciliaci entre patricis i plebeus.

Era invocada especialment el 30 de mar juntament amb Janus, Salus i Pax, i l'1 d'abril la invocaven les dones casades juntament amb Fortuna i Venus. Va continuar essent adorada en poca imperial.
   
Vegeu tamb.
 Temple de la Concrdia;
 Asteroide nm. 58 anomenat Concordia;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149921" title="Temple de la Concrdia" nonfiltered="563" processed="559" dbindex="60584">

El temple de la Concrdia (en llat Templum Concordiae, en itali Tempio della Concordia), tamb conegut com el gran temple de la Concrdia, fou un temple rom dedicat a la deessa Concrdia per Marc Furi Camil el 367 aC. Era a la cantonada nord-oest del Frum, entre el Vulcanal i el Capitoli. El 211 aC una esttua de la deessa fou destruda per un llamp. Es va restaurar desprs del 121 aC i altre cop per ordre de Tiberi el 7 aC (la dedicatria de Tiberi i el seu fill Drus el Jove es de l'any 10 dC). Fou malms pel foc el 284, per segurament es restaur aviat. Avui dia noms en queda el basament, parcialment cobert pel cam que puja cap al Capitoli.

Un altre temple conegut com el petit temple de la Concrdia fou construt pel pretor Luci Manli el 218 aC (dedicatria del 5 de febrer del 218 aC). Se situava no lluny del gran temple, segurament a l'est de la ciutadella, des on es veia el gran temple.

Un petit temple, o mes aviat un altar amb una imatge de la deessa Concrdia, fou construt per l'edil curul Gneu Flavi el 304 aC prop del Vulcanal. Gneu Flavi era fill d un llibert, i de naixement humil, per molt capacitat; en la cerimnia de dedicaci, el Pontfex Mxim, Luci Corneli Escipi Barbat, va haver de recitar una frmula religiosa tal com demanava el poble, en lloc de la que era tradicional i que en les dedicatries d un temple noms podien recitar els cnsols o els comandants en cap; d aquest fet va resultar una llei que ning podia dedicar un temple o un altar sense ordres del senat o per majoria dels tribuns del poble. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149922" title="Vulcanal" nonfiltered="564" processed="560" dbindex="60585">
El Vulcanal era un santuari dedicat a Vulc a l'antiga Roma. Estava proper al temple de Concrdia a l'rea coneguda com "rea de Concrdia".




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149928" title="Leisure" nonfiltered="565" processed="561" dbindex="60586">

Leisure s l'lbum de Blur llanat mitjanant la discogrfica Food Records l'any 1991. 

 Llista de canons . 
She's So High;
Bang;
Slow Down;
Repetition;
Bad Day;
Sing;
There's No Other Way;
Fool;
Come Together;
High Cool;
Birthday;
Wear Me Down;

Les canons ms notables d'aquest CD sn els exits "She's So High" i "There's No Other Way" i tamb "Sing" (que tamb apareix en la banda sonora de Trainspotting).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149929" title="Graham Coxon" nonfiltered="566" processed="562" dbindex="60587">

Graham Coxon (nascut Graham Leslie Coxon el 12 de mar de 1969 a Rinteln, Alemanya) s un cantautor, ms conegut per ser el guitarrista de la banda de rock Blur. 

Va contribuir amb els primers 7 lbums de la banda, des del Leisure de 1991 fins a les sessions del 2002 per al album Think Tank. Coxon s capa de tocar molts instruments. Ha tret sis discos com solista, la meitat d'ells encara quan seguia amb Blur.

Biografia.
Graham va estudiar arts al Goldsmith College de Londres, per dos anys, fins que va decidir abandonar-la pel sobtat xit de la seva banda Seymour que ms tard canviaria el seu nom a Blur. 

El seu estil individual es pot notar en canons com "Beatlebum" i "You're So Great" (ambdues del disc Blur de 1997) i Coffee & TV (del disc 13, del que en va dissenyar la portada). 

Va deixar la banda el 2002 desprs de problemes amb els altres membres de la banda. La seva ltima contribuci amb Blur va ser una can anomenada "Battery on Your Leg", l'ltima can de l'lbum Think Tank.

Discografia en solitari.

The Sky is Too High (1998);
Golden D (2000);
Crow Sit on Blood Tree (2001);
The Kiss of Morning (2002);
Happiness in Magazines (2004);
Love Travels at Illegal Speeds (2006);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149930" title="Hut Records" nonfiltered="567" processed="563" dbindex="60588">
Hut Records, coneguda tamb com VC Records, s una companyia discogrfica fundada el 1990 com una subsidiria de Virgin Records. 

La compaia tenia una selecta gamma d'artistes, arribant al seu punt mxim al contractar a Smashing Pumpkins, qui fins a aquest moment eren part de Caroline Records. 

Entre els seus artistes ms destacats es trobaven tamb: 
 The Music ;
 Placebo ;
 Richard Ashcroft ;
 The Verve ;

A causa de una decisi estratgica, Virgin decideix tancar Hut el 2004, deixant un 80% dels seus artistes signar per EMI, i el 20% acomiadats.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149931" title="Belanova" nonfiltered="568" processed="564" dbindex="60589">
Belanova s una banda mexicana de msica electrnica originria de la ciutat de Guadalajara, Jalisco. Els membres del grup sn Denisse Guerrero (cantant), Edgar Huerta (programaci i sintetitzador) i Ricardo "Richie" Arriola (baix elctric i guitarra).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149932" title="Trujillo (Per)" nonfiltered="569" processed="565" dbindex="60590">
Trujillo s una ciutat peruana a la costa, a 500 Km al nord de Lima, la capital. s la capital de la regi de La Libertad.

Fou una ciutat important a l'poca colonial i en diferents civilitzacions pre-colombines, de les que en queda la impressionant ciutat de tpia de Chan Chan.

rea Metropolitana: 927.582 habitants (2007).


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149936" title="El somni d'una nit d'estiu (pera)" nonfiltered="570" processed="566" dbindex="60591">


El somni d'una nit d'estiu (en angls: A Midsummer Night's Dream) s una pera en tres actes amb msica de Benjamin Britten, basada en la pea teatral homnima de Shakespeare. El llibret en angls va ser obra del mateix compositor i de Peter Pears, preservant quasi totes les caracterstiques de l'original, tot i condensant-lo per a satisfer les exigncies de durada d'una pera. Porta per nmero d'opus 64. Va ser estrenada l'11 de juny de 1960 en el Festival d'Aldeburgh, amb direcci del mateix compositor.

 Anlisi musical .
Instrumentaci original.
Britten va emprar una orquestra s de cambra, prpia d'un teatre de petita dimensi, consistent en corda, sis instruments de vent de fusta, quatre instruments de metall, dues arpes, clavicordi, celesta i percussi. Amb aquest limitat ventall tmbric el compositor aconsegueix, no obstant, caracteritzar de forma diferent els tres mons de l'pera: el regne de les fades, el dels amants atenesos i el dels artesans. Compon una msica que transmet la irrealitat del mn de les fades, amb arpa, celesta i clavicordi. Com assenyala McLeish:  La msica de les fades s etria, la msica dels enamorats s intensa i la msica dels artesans s una gloriosa pardia del Verdi menys imaginatiu .

Llibret.
El llibret va ser obra del compositor i de Peter Pears, el seu company, basant-se en l'obra de Shakespeare. Van retallar l'original, que va passar de cinc a tres actes, sense perdre per aix els elements essencials de la trama. Tanmateix, hi ha certes variacions. Tot l'acte I de Shakespeare s'elimina, compensat per l'nica lnia afegida a l'opera: "Compelling thee to marry with Demetrius." (Obligant-te a casar-te amb Demetri). Aix es dna preeminncia al bosc i a les fades.

Peces destacades.
L'opera s'obri amb un meravells cor, "Over hill, over dale", de les fades que serveixen a Titnia, cantat per un cor infantil. Altres fragments destacats sn l'ornamentada ria d'Oberon, "I know a bank" (inspirada per l'obra de Purcell "Sweeter than roses", que Britten havia arranjat prviament perqu poguera ser cantada per Pears), la igualment florida ria de Titnia "Come now, a roundel", l'enrgic cor "You spotted snakes", la hilarant comdia de "Pram i Tisbe", i el nmero final d'Oberon, Titnia i el cor. 

L'obra original s una raresa entre les de Shakespeare, perqu es preocupa molt poc del carcter i molt de la psicologia. Britten segueix, en gran part, aquesta tendncia, canviant amb subtilesa el focus psicolgic de l'acci. L's d'un cor infantil indica que l'pera es preocupa, sobretot, pel tema de la puresa. Aquestes juvenils fades sn les que reprimeixen les activitats libidinoses del quartet d'amants, mentre canten la bella melodia:"Jack shall have Jill/Naught shall go ill/The Man shall have His mare again/And all shall be well." (Acte II). Representa una versi idealitzada d'un parads d'innocncia i puresa que sembla haver captivat a Britten tota la seua vida. 

Britten no podia, per descomptat, compondre aquesta pera ignorant el tema central de l'obra: la bogeria de l'amor. Per va situar al centre de l'obra (meitat de l'Acte II) la relaci ms obertament grotesca, que s la que es desenvolupa entre Titnia i Bottom. En una pera farcida de msica deliciosa, potser la ms encisadora s la que va dedicar a l'assumpte entre la reina de les fades i el teixidor. Les dones en les peres de Britten tendeixen a situar-se en un d'aquests dos extrems: o b sn depredadores o b preses vulnerables. Titnia s una s una mescla de les dues, per un costat domina a Bottom, per per un altre est totalment dominada per Oberon i Puck, la parella que realment dirigeix tota l'obra. 

Caracteritzaci dels personatges.
Britten va compondre la msica de cada personatge fixant-se en les seues caracterstiques: si eren reals o fantstics, rstics o nobles, enamorats o gelosos. Als personatges rstics els va proporcionar una msica senzilla d'estil folklric. Els amants tenen un mn sonor ms romntic i les fades estan representades de manera etria.

Una de les novetats de l'pera s que, per primera vegada en la histria del gnere, es va compondre el personatge principal per a veu de contratenor. De fet, Britten va escriure el paper pensant especficament en les caracterstiques vocals d'Alfred Deller: una veu intensament lrica, per feble en les notes agudes. Per tant, mai no es requereix que les notes altes es canten amb intensitat forte. Per a l'altre personatge principal de l'obra, Titnia, va optar per una veu de soprano de coloratura, amb arriscades intervencions vocals. El follet Puck s un personatge parlat, que apareix acompanyat per una combinaci de trompeta i caixa rtmica. A diferncia de la resta de les seues obres per a escena, a banda de la primerenca opereta Paul Bunyan, no inclou un paper destacat per al seu company Pears, el qual en canvi assumeix el paper cmic de Flute/Tisbe. El tercer acte cont una pardia de l'pera italiana del segle XIX: la representaci de  Pram i Tisbe  per part dels artesans. Hi ha a l'obra altres pardies - menys bvies - de les convencions operstiques. Com a moltes altres peres, "A Midsummer Night's Dream" s'obri amb un cor, per aquesta vegada s un cor de veus blanques infantils, cantant a l'unson. Desprs hi ha l'entrada de la prima donna i el principal personatge mascul, molt allunyat dels heldentenors wagnerians, i ms prxim als castratos de les peres de Hndel. El tractament que Britten va donar a Puck tamb suggereix pardia: normalment, l'ajudant de l'heroi s un barton; aqu s un jove adolescent que ni tan sols canta.

Valoraci.
L'pera va rebre, des del principi, crtiques contraposades. W. H. Auden, que havia estat collaborador de Britten i posteriorment es va allunyar d'ell, la va desdenyar considerant-la "terrible   Pur Kensington", mentre molts altres la van lloar. Ara s mpliament acceptada com una de les obres mestres de Britten. Tot i que la crtica a vegades considera que l'escena de "Pram i Tisbe" s massa llarga, l'excellent qualitat de la "msica de fades" normalment conven fins i tot als ms durs crtics. Sol representar-se amb bastant regularitat. 

s una obra tpica de l'estil de Britten, amb un mn sonor molt especial, no marcadament dissonant, per farcit de subtils harmonies atmosfriques i pintura tonal. 

Segons Roger Alier, Britten  va arribar a captar el sentit mgic de l'obra de Shakespeare creant un clima musical que, malgrat les diferncies, mant un cert contacte amb el mn teatral-musical de Purcell .

 Sinopsi argumental.

Lloc: Atenes;
Temps: mitolgic.
Acte I .
En un bosc mgic, prop d'Atenes, apareix Oberon, el rei dels elfs i les fades, qui encarrega al follet Puck una herba mgica. Entren al bosc dues parelles d'enamorats: Lisandre i Hrmia, i Demetri i Helena. Igualment, acudeixen al bosc sis artesans que assagen un espectacle per a la boda del Duc Teseu. Puck lliura les herbes a Oberon, qui esprem el seu suc sobre els ulls de Titnia, la seua esposa i reina de les fades: ella s'enamorar de la primera criatura que veja en despertar-se. 
  
Acte II.
Durant un assaig dels artesans, Puck transforma el cap del teixidor, posant-li un d'ase. Tots fugen. Tanmateix, Titnia es desperta i, sota la influncia de la poci mgica, s'enamora de l'animal. Entre els joves atenesos es produeixen tamb escenes de gelosia. Oberon al principi s'hi diverteix, desprs s'enfureix en veure la confusi que s'ha creat. 

Acte III.
A l'alba es restitueix l'ordre. Oberon torna al teixidor Bottom la seua forma humana. Els joves enamorats es reconcilien. Fa desaparixer l'encantament i fa la pau amb la seua esposa Titnia. Oberon i Titnia acudeixen a la boda de Teseu, on tots gaudeixen de la representaci dels artesans: la tragdia de Pram i Tisbe. Teseu dna la seua benedicci als enamorats.

 Discografia .
Hi ha diversos enregistraents disponibles. El ms citat per les guies s el que va dirigir el mateix compositor, amb part del repartiment de l'estrena original, si b Peter Pears assumeix el paper de Lisandre: Peter Pears, Alfred Deller, E. Harwood, J. Veasey, S. Terry, J. Shirley Quirk, H. Watts, T. Hemnsely, H. Harper, Cor infantil de les Escoles de Downside i Emanuel, Orquestra Simfnica de Londres (Decca, 1966). Tanmateix, en aquesta gravaci s'omet part de la bella msica del despertar dels amants, al principi de l'Acte III.

 Referncies .
Alier, R., Heilbron, M. i Sans Rivire, F., La discoteca ideal de la pera, Planeta, Barcelona, 1995. ISBN 84-08-01285-1;
McLeish, K., McLeish, V. i Reverter, A., La discoteca ideal de msica clsica, Planeta, Barcelona, 1996. ISBN 84-08-01038-7;

 Enllaos externs .
Llibret a Karadar;
 Argument i altres informacions ;
 Notcia sobre l'estrena;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149941" title="Marco Antonio Colonna" nonfiltered="571" processed="567" dbindex="60592">
Marco Antonio Colonna (Lanuvio, 1535 - Medinaceli, 1 d'agost de 1584); almirall, general i virrei itali de Siclia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149943" title="Cascades de l'Igua" nonfiltered="572" processed="568" dbindex="60593">


Les cascades de l'Igua (en portugus Cataratas do Iguau, en espanyol Cataratas del Iguaz) sn un conjunt impressionant de vora 275 caigudes d'aigua al riu Igua, afluent del Paran, al lmit entre el Brasil (estat de Paran) i l'Argentina (provncia de Misiones), vora les ciutats de Foz do Iguau i Puerto Iguaz, a banda i banda de la frontera. En tot el mn sn noms comparables amb les cascades Victria, a l'frica Central.

Estan incloses dins dos parcs nacionals (l'argent, anomenat Parque Nacional Iguaz, creat el 1934, i el brasiler, el Parque Nacional do Iguau, creat el 1939) que ocupen unes 250.000 ha de selva subtropical, establerts amb l'objectiu d'administrar i protegir el cabal d'aigua de les cascades i el conjunt mediambiental del seu entorn. Histricament, el primer europeu que va descobrir les cascades de l'Igua fou l'andals lvar Nez Cabeza de Vaca el 1542.

Els prop de 275 salts d'aigua transcorren al llarg de 2,7 km del riu Igua, que es precipita a una altura de ms de 70 metres. Hi destaca entremig l'anomenada Gorja del Diable (Garganta do Diabo / Garganta del Diablo), un cany en forma de U invertida, amb 150 metres d'amplada i 80 metres d'alada. El saltant ms gran, majestus i impressionant s el Salt de la Uni (Salto Unio / Salto Unin), dividit per la lnia fronterera entre els dos estats sud-americans. La major part de les cascades sn en territori argent, tot i que s des de la banda brasilera d'on s'obtenen les ms belles panormiques. 

El nom Igua prov del guaran i deriva dels mots y (aigua, riu) i guasu (gran), i significa literalment aigua gran, per tant riu de grans aiges

Les cascades sn dintre del Parque Nacional do Igua.

Curiositats.

La primera dama dels EUA,Eleanor Roosvelt en veure les cascades digu pobre Nigara, comparantles totes dues.

En l'poca de pluges arriven a ser les terceres del mn, en volum d'aigua.

Vegeu tamb.

Parque Nacional do Igua;
Parque Nacional del Iguaz;
Foz do Iguau;
Riu Igua;
Riu Paran;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149944" title="lvaro de Bazn" nonfiltered="573" processed="569" dbindex="60594">

lvaro de Bazn y Guzmn (Granada; 12 de desembre de 1526 - Lisboa, Portugal; 9 de febrer de 1588), primer marqus de Santa Cruz, en referncia a la localitat manxega de Santa Cruz de Mudela, militar i almirall espanyol, cavaller de l'Orde de Santiago.

 Biografia .

Va nixer al centre de la ciutat de Granada, confluncia del carrer Reis Catlics i Gran Via, on s'obre la plaa Isabel la Catlica, el 12 de desembre de 1526 i va morir a Lisboa, el 9 de febrer de 1588. El seu avi va servir a la Guerra de Granada amb els Reis Catlics i el seu pare va ser mariner al servei de Carles I, de qui va obtenir la concessi dels senyorius del Viso del Port i de Santa Cruz de Mudela, que passarien a pertnyer a don Alvaro.

Fill d'un mariner de prestigi amb el mateix nom, per conegut com lvaro el viejo, que va arribar a ser Capit General de les Galeres d'Espanya, i d'Ana Guzmn, filla del comte de Teba i marqus d'Ardales, va tenir l'oportunitat de prendre les armes a la mar des de molt jove, en companyia del seu pare. Amb dos anys d'edat, Carles I li va fer merc de l'hbit de Santiago, expressi de la predilecci de l'emperador pel seu pare. El seu tutor va ser Pedro Gonzalez de Simancas, que li va proporcionar una instrucci humanstica molt acurada i que el va fer tenir en gran estima a poetes i humanistes, als que sempre va protegir i dels que va ser mecenes. D'estirp noble navarrs, l'escut familiar s un tauler d'escacs, segons es diu per trobar-se jugant a aquest joc abans de la batalla, va tenir el comandament de l'esquadra de reserva amb una actuaci decisiva en la batalla de Lepant.

S'explica que es va guanyar el ttol de Marqus de Santa Creu quan el rei es va compadir d'ell en veure'l exposat al sol i li va manar cobrir-se, en agrair-li al monarca, aquest li va dir "pel sol, senyor marques, pel sol".

La vida militar de lvaro de Bazn va indissolublement unida als principals fets d'armes de la marina, va ser home de confiana de Felip II i nombrat Capit de la mar Oceana i albirant de la Marina.

Les seves campanyes ms destacades van ser:

 La derrota de l'armada francesa en aiges de Galcia;
 La conquista de l'illa de La Gomera;
 La batalla de Lepant ;
 La batalla naval i ocupaci de la illa Terceira o Tercera (Aores). En aquesta batalla van ser utilitzats per primera vegada a la histria les forces d'infanteria de terra per l'ocupaci de platja i terreny, el que es considera com "el naixement de la Infanteria de Marina".

El va sorprendre la mort a Lisboa, ocupat en la preparaci de l'armada Gran i Felicssima Armada. Est enterrat al Viso del Marqus junt amb la seva esposa Maria Manuela de Benavides.

 xits militars .
Les xifres resultants de les campanyes militars d'lvaro de Bazn reafirmen el seu lloc d'honor entre els ms grans mariners que hagi donat Espanya:

 Illes capturades: 8;
 Ciutats capturades: 2;
 Viles capturades: 25;
 Castells i Forts capturats: 36;
 Capitans generals derrotats: 8;
 Mestres de camp derrotats: 2;
 Senyors i cavallers principals derrotats: 60;
 Soldats i mariners francesos capturats: 4.759;
 Soldats i mariners anglesos capturats: 780;
 Soldats i mariners portugueses capturats: 6.243;
 Presoners cristians alliberats: 1.564;
 Galeres reials capturades: 44;
 Goletes capturades: 21;
 Galions i naus de borda alta capturats: 99;
 Bergantins capturats: 27;
 Vaixells turcs capturats: 7;
 Vaixells moriscos capturats: 3;
 Galiasses capturades: 1;
 Peces d'artilleria capturades: 1.814;

 Marques i Mecenes .


Pels seus mrits militars, el rei Felip II li va concedir el ttol de Marqus i va prendre el nom de Marqus de Santa Creu per ser senyor de la villa de Santa Creu de Mudela, d'aquest fet Viso del Port va passar a dir-se Viso del Marqus. Va comprar a Felip II el senyoriu de la villa de Valdepeas. Es va fer construir a finals del segle XVI dos palaus, un a la plaa major de Valdepeas, que no es conserva, i un altre al costat de la esglsia parroquial d'El Viso del Marqus, que s que es conserva i s utilitzat actualment com Arxiu general de la Marina lvaro de Bazn. Les obres van comenar el 1564, segons confirmen Giovanni Casteloo el Bergamasc i Cea Bermdez, encara que Fernando Marias opina que el Palau va ser projectat per Enrique Egas el mosso i continuat pel Bergamasc quan va arribar d'Itlia acompanyat de bons artistes i decoradors. Don Alvaro va cobrir aquest magnifica palau renaixentista d'intocables frescos de els pintors manieristas italians Cesare Arbasia i tota la familia Peroli; Nicol, Stefano, Francesco i Giambattista Perlo, que va fer cridar d'Itlia, per narrar amb imatges els xits militars en parallelisme amb les del heroi mitolgic Hrcules.El marqus volia aix estar a meitat de cam entre les corts i el port de Sevilla al que com a mar fams tenia que acudir freqentment: al llarg de tota la seva vida es va preocupar freqentment en redimir captius dels musulmans. A l'esglsia parroquial propera es troba un cocodril dissecat penjat en la volta central del presbiteri, regal al marqus d'un baj musulm en un dels seus incomptables viatges.

Els marquesos de Santa Creu van protegir les arts i les lletres, diversos escriptors els hi van dedicar algunes obres (Gngora entre altres). Don Alvaro es molt probable que protegs a Bernando de Balbuena i altres poetes. El fill de don Alvaro va protegir a Flix Lope de Vega, qui li va dedicar una comdia, i durant el segle XVIII van ser illustrats, van fomentar les indrusties locals i l'educaci en els senyorius i van protegir a escriptors intellectuals illustrats com Carles de Praves, Jose Viera i Manuel Lanz de Casafonda lies Clavijo, que van ser preceptors de els seus fills.
Poesia dedicada per Lope de Vega l'any 1588 a D. lvaro de Bazn:

El ferotge Turc en Lepant, / en la Tercera el Francs, / i en tot mar el Angls, / van tindre de veurem por. / Rei servit i ptria honrada / dirien millor qui he sigut / per la creu del meu cognom / i amb la creu de la meva espasa.

 Referncies .

 Web Ciutat Real i els seus pobles.
 Real Acadmia de la Historia. Publicacions peridiques. Tomo, 26 Ao, 1895.
 Els Trofeus de D. lvaro de Bazn. Cristbal Prez Pastor.
 Escriptura de Fundaci de Mayorazgo. Arxius de Protocols de Madrid (Escribana de Santiago Fernndez, ao 1606).
 Museu Naval de Madrid.
 Arxiu General de la Marina "lvaro de Bazn". Viso del Marqus. ;
 ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149955" title="Mediaci" nonfiltered="574" processed="570" dbindex="60595">


 Eina de gesti de conflictes .

La mediaci s una de les formes possibles de gesti alternativa dels conflictes. s alternativa, per exemple, a la resoluci judicial del conflicte d'interesos. La mediaci entn que a travs del dileg s possible arribar a l'entesa en qualsevol conflicte latent o declarat en qu puguin trobar-se les persones. Per facilitar aquest dileg, el mediador ajuda les parts en conflicte, per no imposa cap soluci ni interv amb cap tipus d'inters. Ni tan sols, el mediador t inters en qu les parts arribin a un acord concret. Molt sovint, s la simple participaci en el procs mateix de mediaci la forma de contenir, gestionar o pacificar una relaci conflictiva.

 Principis de la mediaci .

Encara no hi ha una regulaci normativa clara i especfica, a catalunya i a Espanya, el treball dels mediadors est basat en un seguit de principis, com ara:
 Imparcialitat. El mediador no pren part a favor o en contra dels posicionaments de les parts; tampoc no en t, d'inters directe o indirecte en la soluci del conflicte.
 Confidencialitat. El contingut de tot el que les parts diguin o expressin dins del procs de mediaci s secret i no es pot fer servir fora de la mediaci.
 Voluntarietat. Les parts en conflicte han de partir d'un punt inicial d'acord: volen donar l'oportunitat a la mediaci per gestionar el seu conflicte. Aix implica que, en qualsevol moment, una de les parts pot retirar-se i donar per acabada la mediaci.
 Autonomia de la voluntat de les parts. El mediador respecta la lliure disposici de les parts en conflicte: noms elles proposen les solucions, els terminis i pactes sobre la seva verificaci, sobre el cumpliment dels acords, etc.

 Tipus de mediaci .

Malgrat la mediaci s nica, en el sentit de qu amb la mediaci podem afrontar qualsevol tipus de conflictes, tradicionalment, els mediadors han tendit a especialitzar la seva tasca. Aix, parlem de diferents tipus de mediaci:

 Mediaci comunitria .
Tamb anomenada mediaci ciutadana o mediaci social. s la mediaci referent a les relacions venals als pobles, barris i ciutats. Inclou la gesti dels conflictes a les comunitats de vens, l's dels espais pblics (carrers, parcs, places), conflictes relacionats amb el civisme, la convivncia urbana, les activitats econmiques i comercials,...

 Mediaci familiar .
La relativa als conflictes dins de la famlia, s a dir, conflictes derivats de la reptura de la parella (separacions i divorcis), les relacions paterno-filials, i d'altres relacions de parentesc (germans, avis i nts...), herncies i successions. La mediaci familair est regulada per llei a Catalunya i altres comunitats autnomes.

 Mediaci penal .
La relativa a la reparaci de la vctima d'infraccions penals i la indemnitzaci per responsabilitat civil derivada de delictes o faltes. En el cas de menors infractors, la mediaci penal est fora implantada a Catalunya i a Espanya, grcies a la regulaci legal. NO aix, pel que toca a la jurisdicci penal d'adults.Caca.

 Mediaci laboral .

 Mediaci internacional .

 Mediaci escolar .

La mediaci escolar consisteix en emprar mediadors en la resoluci de conflictes que afecten la convivncia en els entorns escolars. El mediador pot ser des d'un mestre a un alumne; per s disitjable que les escoles disposin d'equips de mediadors formats per pares, mares, mestres i alumnes.
El mestre no pot intervenir en tots els conflictes per la falta de recursos; aix doncs, fomentar els treballs cooperatius a l'escola afavoreix l'aparici espontnea d'alumnes mediadors, els quals intentaran resoldre conflictes que afecten a una comunitat de la qual tot un grup-classe en forma part.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149959" title="Stellarium" nonfiltered="575" processed="571" dbindex="60596">


Stellarium s un programari de simulaci de planetaris, de carcter educatiu. s programari lliure i est disponible per als principals sistemes operatius (entre ells Linux, Windows i MacOS).

 Visualitzaci .
Stellarium opera simulant en la pantalla la vista esfrica del cel (en totes les adreces, fins i tot "sota el sl"), en la qual s possible observar diversos cossos celestes, com la Lluna, el Sol, i diverses estrelles i constellacions. La vista es desenvolupa de forma tridimensional, ajustada a una forma "visual" o a una forma "binocular" ("fisheye projection"). El programa t l'opci de prendre la latitud i longitud de qualsevol ubicaci geogrfica, amb el que s possible observar el cel en diferents parts del mn. La visualitzaci es duu en temps real, o en un temps de velocitat ajustable cap a endavant i cap a enrere en el temps, amb el que s possible "observar" el cel en qualsevol moment i lloc en la Terra.
Per a una visualitzaci ms realista, permet simular l'efecte de l'atmosfera, el qual resulta en una difuminaci de la llum de les estrelles de nit, i en la lluentor i to blau que cobreix el cel de dia. Stellarium permet simular una "vista de mn real" la qual inclou un efecte de sl amb paisatges (de ciutat, bosc o altres models), grandria i lluentor aparent dels cossos celestes (en particular el Sol), efecte de boira i altres.
Altres opcions inclouen: una visualitzaci de carcter "artstic" amb dissenys de les constellacions; plnol equatorial/azimutal per a seguir el moviment dels cossos celestes; i compatibilitat amb catlegs de cossos celestes com estels i nebulosas. El lloc web recomana una projecci en ambients foscs per a obtenir un millor realisme. El programa inclou l'opci de posar-lo en manera nocturna modificant els colors per a adequar-se a la vista en aquestes situacions. 


 Requisits del Sistema .
Les capacitats del programa requereixen un sistema relativament avanat, amb una quantitat considerable de memria RAM (la versi 0.7 requereix 512 MB), i una targeta de video amb capacitat d'acceleraci 3D.


 Utilitzaci .
Stellarium s tamb de gran utilitat per als interessats en l'astronomia en regions geogrfiques on el clima no s molt benvolent amb aquesta activitat: per exemple, els cels gaireb sempre ennuvolats en alguns climes mediterranis. El lloc web reporta que el Stellarium s mpliament utilitzat en diversos planetaris i diversos professors i acadmics. Al juny de 2006, Stellarium apareix com a "projecte del mes" en el lloc de desenvolupadors de SourceForge.

 Enllaos externs .

 Web del programa;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149960" title="Hiptesi del fusell de clatrats" nonfiltered="576" processed="572" dbindex="60597">

La hiptesi del fusell de clatrats manifesta que l'augment de la temperatura del mar pot donar lloc a un alliberament sobtat de met des dels composts de clatrat de met enterrats en els fons ocenics. Aix provocaria una alteraci drstica del medi ambient  dels oceans i l'atmosfera de terra, com una anlisi recent pel que fa a l'esdeveniment d'extinci Permi-Trisic indica pot haver passat en el passat.

Mecanisme.
El clatrat de met, tamb anomenat hidrat de met, s una forma de gel d'aigua que cont una gran quantitat  de met dins de la seva estructura cristallina. S'han trobat  dipsits extremadament grans de clatrat de met sota els sediments dels fons ocenics de la Terra. L'alliberament sobtat de grans quantitats  de gas natural des dels dipsits de clatrat de met en un efecte hivernacle descontrolat podria ser una de les causes dels canvis climtics passats i futurs. L'alliberament d'aquest met atrapat s una de les conseqncies potencials de l'escalfament global: s pensa que aix podria augmentar la temperatura global  uns 5C addicionals per si mateix, ja qu el met, malgrat que la seva vida a l'atmosfera es troba al voltant dels 10 anys,  s molt ms fort com a gas hivernacle que el dixid de carboni (t un potencial d'escalfament global de 63 en un termini de 20 anys i de 23 en termini de 100 anys). La teoria tamb pronostica que aix afectar en gran mesura el contingut d'oxigen disponible a l'atmosfera.

Investigacions recents.
El 2002, un documental de la BBC 2, The Day the Earth Nearly Died ("El dia que la Terra va estar a punt de morir), resumia alguns descobriments recents i especulacions pel que fa a l'esdeveniment d'extinci Permi-Trisic. Paul Wignall examinava estrats de Permi a Grenlndia, on les capes  de roca desprovedes de vida marina tenen un gruix de desenes de metres. Amb aquesta escala  expandida, va poder jutjar el cronometratge de la deposici ms acuradament, constatant que l'extinci sencera durava merament uns 80.000 anys i que mostrava tres fases distintives en el contingut de fssils de plantes i animals. L'extinci semblava haver matat selectivament la  vida marina i terrestre en temps diferents. Dos perodes d'extincions de vida terrestre estaven separats per una extinci breu, aguda i gaireb total de la vida marina.  A ms el procs semblava massa lent en el seu conjunt per ser explicat per l'impacte d'un asteroide. La seva millor pista era la  relaci d'istops de carboni a la roca, que mostrava un augment gradual de carboni-12. L'explicaci estndard per tal pic  descomposici de la vegetaci  semblava insuficient.

El geleg Gerry Dickens ha suggerit que la causa de l'augment de carboni-12  podria  trobar-se en la desfeta de l'hidrat de met congelat del fons mar el qual podria haver alliberat el met ric en carboni 12 rpidament. Els experiments per avaluar quina  pujada de la  temperatura de les profunditats  marines seria necessria per produir aquest fenomen han suggerit que amb una pujada de 5C (10 F) seria suficient.

Esdeveniments d'alliberament possibles.
Els dos esdeveniments possiblement deguts a l'alliberament massiu de met sn la d'extinci permiana  i el mxim trmic Paleoc-Eoc. Tanmateix, es creu que l'escalfament del final de la darrera glaciaci no s  deu a l'alliberament de met.

En la ficci.
El llibre Mother of Storms de John Barnes ofereix un exemple fictici de canvi climtic catastrfic provocat per l'alliberament de clatrat de met. ;
A The Life Lottery, de Ian Irvine  una activitat ssmica sense precedents provoca una emissi d'hidrat de met, invertint el refredament global. ;
La novella The Black Silent de l'autor David Dun empra aquesta idea com a punt cientfic clau.
En Transcendent per Stephen Baxter, evitar tal crisi s una part essencial de l'argument.
 La hiptesi s la base d'un experiment en el videojoc Death By Degrees.

Referncies.
 , cited by 21 other articles.
 Temperature sensitivity and time dependence of the global ocean clathrate reservoir, Archer, D.; Buffett, B., Department of Geophysics, University of Chicago IL, American Geophysical Union, Fall Meeting 2004;

Enllaos externs.
Lloc web del documental de la BBC2 The Day the Earth Nearly Died. ;
 (Abstract) Methane Hydrates in Quaternary Climate Change: The Clathrate Gun Hypothesis;
 Preface to the Clathrate Hydrates special issue;
 Biology News: Gassy emissions no longer in suspect dock for melting the last ice age;
 Linking continental-slope failures and climate change: Testing the clathrate gun hypothesis;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149961" title="Enuig" nonfiltered="577" processed="573" dbindex="60598">

L'enuig s un sentiment de contrarietat davant una amenaa real o imaginria al propi jo, de menys intensitat que la rbia o l'ira (ja que aquesta es tradueix en una reacci externa d'agressivitat) o la rbia.

Quan una persona s'enfada els msculs del cos es posen en tensi, disposats a reaccionar rpidament enfront el possible perill, s una reacci institintiva fruit de l'ordre del cervell en rebre l'avaluaci de la situaci de l'amgdala. Tamb s'accelera el ritme cardac.

L'enuig pot venir provocat per canvis hormonals, per la frustraci de no aconseguir una cosa desitjada o pels actes dels altes (per exemple un insult, que s vist com una amenaa a l'autoestima). Socialment est mal vist perqu suposa una prdua de control. L'estocisme proposa no deixar-se afectar per l'exterior, igual que el budisme, com a via per assolir la perfecci i la felicitat.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149968" title="Wilfred Thesiger" nonfiltered="578" processed="574" dbindex="60599">
Sir Wilfred Patrick Thesiger (3 de juny de 1910   24 d'agost de 2003) fou un explorador britnic autor de diferents llibres de viatges.

Era fill d un diplomtic britnic destinat a Abissnia (actual Etipia), exactament a la ciutat d Addis Abeba, capital d aquest pas, d on va marxar el 1919 per  ser educat a Eton College i a la universitat d Oxford. Tot i aix, va tornar a l frica, grcies a la invitaci per les festes de la coronaci l emperador Haile Selassie d Abissnia, l any 1933.  A partir de llavors, Wilfred Patrick, va esdevenir un dels exploradors d frica ms coneguts del segle XX i va conixer indrets inhspits del continent i del mn rab com Sudan, Arbia, Iraq, Iran o Kenya.  
Les seves experincies van ser reflectides en diferents llibres com  Arenes d Arbia , on narra les aventures viscudes a l anomenada  zona buida  d aquest pas, l'Ar-Rub Al-khali, un dels deserts menys coneguts i ms durs del continent, on hi pass fins a quatre anys. Abans, per, havia lluitat en la reconquesta d Etipia, desprs de la invasi de Mussolini, en el marc de la Segona Guerra Mundial; havia dirigit un regiment de camellers i havia format part de la SAS (Special Air Service) de l exrcit britnic, un cos d elit que actuava darrera les lnies alemanyes a frica.
Thesiger va conviure durant cinc anys amb els que ell anomenava  bedu , els beduns, i va fer-ho adaptant-se a la seva manera de viure i sobreviure al desert. De fet, en el prleg del llibre sobre l aventura a la  zona buida  es lamentava de l entrada dels costums occidentals al desert amb l arribada de les grans companyies petrolieres, la forma de vida que havia conegut durant les seves expedicions havia canviat radicalment en pocs anys.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149970" title="Joan Segura Valls" nonfiltered="579" processed="575" dbindex="60600">
Joan Segura Valls (Santa Coloma de Queralt, 1844-1909), prevere i historiador.

Va ser ordenat sacerdot el 1868. Al seminari de Vic havia fet amistat amb Jacint Verdaguer i Jaume Collell. Exerc el seu ministeri presbiteral com a beneficiat organista de la parrquia del seu poble natal. Ac comen els seus treballs historiogrfics, amb la publicaci de la Historia de la villa de Santa Coloma de Queralt (Barcelona 1879), traduda i refosa al catal per Joaquim Segura Lamic (Santa Coloma de Queralt 1953 i 1972). En 1887 aparegu la seva Histria del Santuari de Sant Mag, ja en catal, reeditada en facsmil en 1994. La Histria d Igualada en dos volums, (Igualada 1907-08), obra de maduresa, significa la culminaci de la seva tasca d'historiador i folklorista.

Referncies.
Diccionari d histria eclesistica de Catalunya, vol. III. Generalitat de Catalunya i Editorial Claret, 2001.
Gran Enciclopdia Catalana, vol. 21. Enciclopdia Catalana, Barcelona 1992.

Enllaos externs.
Bibliografia de Joan Segura Valls;
Espai Web dedicat a Joan Segura Valls;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149973" title="Helicobacter pylori" nonfiltered="580" processed="576" dbindex="60601">
Helicobacter pylori s un bacteri que infecta el mucus de l'epiteli estomacal hum. Moltes lceres i alguns tipus de gastritis sn degudes a infeccions per H. pylori. En molts casos, els subjectes infectats mai arriben a desenvolupar cap tipus de smptoma. Aquest bacteri viu exclusivament en l'estmac hum, sent l'nic organisme conegut que pot subsistir en un ambient tan extremadament cid. s un bacteri espiral (d'aquesta caracterstica morfolgica deriva el nom de Helicobacter) i pot "cargolar-se" literalment per si mateixa per a colonitzar l'epiteli estomacal.

Origen del nom.
El bacteri va ser anomenat inicialment Campylobacter pyloridis, desprs C. pylori (al corregir-se la gramtica llatina) i en 1989, desprs de seqenciar el seu ADN es va veure que no pertanyia al gnere Campylobacter i va ser emplaada dintre del gnere Helicobacter. El nom pylori ve del llat pylorus, que significa "guardabarrera", i fa referncia al plor (l'obertura circular de l'estmac que condueix al duod).

 Histria .
Primeres evidncies.
En 1875, cientfics alemanys van descobrir bacteris espirals en l'epiteli de l'estmac hum. Aquests bacteris no podrien ser cultivats i per tant aquest descobriment es va oblidar en aquell moment.

En 1892, l'investigador itali Giulio Bizzozero va descriure una srie de bacteris espirals que vivien en l'ambient cid de l'estmac de gossos.

El professor Walery Jaworski de la Universitat de Jagiellonian a Cracvia va investigar sediments de rentats gstrics obtinguts d'humans en 1899. A ms d'uns bacteris allargats, tamb va trobar bacteris amb una caracterstica forma espiral, a les quals va anomenar Vibrio rugula. Aquest investigador va ser el primer a suggerir la participaci d'aquest microorganisme en malalties gstriques. Encara que aquest treball va ser incls en el "Manual de Malalties Gstriques", no va tenir molt impacte degut al fet que estava escrit en polons.

Redescobriment i caracteritzaci.

Aquest bacteri va ser redescobert en 1979 pel patleg australi Robin Warren, qui en investigacions posteriors (a partir de 1981) al costat de Barry Marshall, va allar aquest microorganisme de les mucoses d'estmacs humans i va ser el primer que va aconseguir cultivar-la. En el treball original, Warren i Marshall van afirmar que moltes de les lceres estomacals i gastritis estaven causades per la colonitzaci de l'estmac per aquest bacteri, i no per estrs o menjar picant com se sostenia fins a llavors. 

Implicaci en patognesi.
La comunitat mdica va ser molt reticent a reconixer el fet que aquest bacteri fos la causant tant d'lceres estomacals com de gastritis, ja que creia que els bacteris no podien sobreviure per molt temps en el mitj cid de l'estmac. La comunitat va comenar a canviar d'idea amb base a estudis posteriors que van reafirmar aquesta idea, incloent un en el qual Marshall va beure un cultiu de H. pylori, desenvolupant una gastritis i recobrant el bacteri del seu propi revestiment estomacal; amb aix, va satisfer 3 dels quatre postulats de Koch. La gastritis de Marshall es va curar sense cap tractament.

Marshall i Warren posteriorment van descobrir que els antibitics eren efectius per al tractament de la gastritis. En 1994, els National Institutes of Health van reportar que les lceres gstriques ms comunes eren causades per H. pylori, i van recomanar l's d'antibitics, sent inclosos en el rgim de tractament..
En 2005, Warren i Marshall van ser guardonats amb el Premi Nobel de Medicina pels seus treballs sobre H. pylori

Abans de comprovar-se la implicaci dH. pylori en malalties estomacals, les lceres estomacals eren tractades amb medicaments que neutralitzaven l'acidesa. Aix feia moltes vegades que les lceres reapareguessin desprs de deixar el tractament. La medicaci tradicional enfront de la gastritis eren les sals de bismut (subcitrat de bismut colodal o subsalicilat de bismut). Aquest tractament sovint era efectiu, per la seva efectivitat disminua amb un s perllongat, a ms de desconixer-se el mecanisme d'acci d'aquest frmac. Encara no est clar si el bismut pot actuar com un antibitic. Actualment (2006), moltes lceres sn tractades de forma efectiva utilitzant antibitics enfront de H. pylori.

Mentre H. pylori segueix sent el bacteri ms important conegut que habita en l'estmac hum, algunes espcies ms del gnere Helicobacter han estat ara identificades en altres mamfers i en algunes aus. S'ha comprovat que algunes d'aquestes poden infectar a humans. Existeixen espcies dHelicobacter que sn capaces d'infectar el fetge de certs mamfers i de causar per tant diverses malalties heptiques.

Estructura.

H. pylori s un bacteri gramnegatiu amb forma d'espiral, d'al voltant de 3 micres de llarg amb un dimetre aproximat d'unes 0,5 micres. T uns 4 6 flagels. s microaerfila, s a dir, requereix oxigen per a ms baixes concentracions de les que trobem en la atmosfera. Utilitza hidrogen i metanognesi com font d'energia. A ms s oxidasa i catalasa positiva. 


Amb el seu flagel i la seva forma espiral, el bacteri "trepa" literalment la capa de mucus de l'estmac, i desprs pot quedar-se suspesa en la mucosa gstrica o adherir-se a cllules epiteliars. H. pylori produeix adhesines, que s'uneixen a lpids associats a membranes i a carbohidrats de cllules epitelials, produint-se d'aquesta forma l'adhesi. H. pylori igualment excreta l'enzim ureasa, que converteix urea en amoni i bicarbonat. La producci de amoni s beneficiosa per al bacteri degut al fet que neutralitza parcialment l'ambient cid de l'estmac (un dels propsits del qual s precisament matar bacteris). L'amoni, de qualsevol forma, s txic per a les cllules epitelials, i juntament amb altres productes igualment secretats per H. pylori, com proteases, catalases, i fosfolipases, sn la causa del dany produt sobre aquestes cllules. 

Un descobriment recent s que alguns ceps d'aquest bacteri tenen un mecanisme particular per a "injectar" peptidoglic, un agent inflamatori, des de la seva prpia paret cellular cap a l'interior de les cllules epitelials de l'estmac. (Vegeu la secci d'"Estudis genmics de diferents ceps"). Encara es desconeix com aquest mecanisme s avantatjs per al bacteri.

Morfologia alternativa.
Sota condicions d'estrs ambiental, Helicobacter pot canviar el seu aspecte d'espiral a una forma cocodal. Aquesta forma cocodal de l'organisme no ha estat cultivada encara per ha estat trobada en el subministrament d'aigua en Estats Units, i est aparentment involucrada en l'epidemiologia del bacteri. Aquesta forma cocodal igualment s capa d'adherir-se a la cllules epitelials estomacals, almenys in vitro.

Infecci.
La infecci per H. pylori pot ser simptomtica o asimptomtica (sense efectes visibles en el malalt). S'estima que ms del 70% de les infeccions sn asimptomtiques. En absncia d'un tractament basat en antibitics, una infecci per H. pylori persisteix aparentment durant tota la vida. El sistema immunitari hum s incapa d'eradicar-la.

Via d'infecci.
La majoria dels investigadors creuen que la infecci ocorre a travs de la trasmissi personal. El bacteri ha estat allat de femta, saliva i placa dental de pacients infectats, la qual cosa suggereix una ruta gastro-oral o fecal-oral com a possible via de transmissi. Altres resultats recolzen la possibilitat que es trasmeti a travs de l'aigua ja que s'ha demostrat que H. pylori s capa de sobreviure-hi. Estudis fets al nord-oest d'Espanya, demostren la presncia dH. pylori en rius amb diferents graus de polluci fecal. 

S'han descrit casos de trasmissi a travs de verdures. A ms, investigadors han demostrat que el perode crtic d'aquisici del bacteri s la infantesa.

Epidemiologia.
S'estima que ms de dos teros de la poblaci mundial es troba infectada per aquest bacteri. La proporci d'infecci varia de naci a naci. En el mn occidental (Oest d'Europa, Amrica del Nord i Austrlia), la proporci s d'al voltant d'un 25% de la poblaci, sent molt major en el tercer mn. En aquest ltim cas, s com, probablement per les pobres condicions sanitries, trobar infeccions en nens. En els Estats Units, la infecci es dna principalment entre persones d'edat avanada (ms del 50% d'aquestes ocorren en persones de ms de 60 anys enfront d'un 20% entre persones de menys de 40) i entre pobres. 

Aquestes discrepncies s'atribueixen a una major higiene i al major s d'antibitics en pasos ms rics. De qualsevol forma en els ltims anys estan apareixent ceps de H. pylori que presenten resistncia a antibitics. Hi ha ja ceps resistents fins i tot a metronidazol en el Regne Unit.

Diagnstic.
Existeixen diferents mtodes per a diagnosticar una infecci d' H. pylori. Un s detectant anticossos especfics en una mostra de sang o de femta del pacient, utilitzant antigens. Tamb s'utilitza la prova de l'al amb urea, en la qual el pacient beu urea marcada amb 14C o 13C, produint-se posteriorment (a causa del metabolisme del bacteri) dixid de carboni marcat, el qual s detectat en la respiraci. Un altre mtode de diagnstic s la bipsia, i apunta a amidar la ureasa activa en la mostra extreta (test rpid de la ureasa). Tamb es pot diagnosticar una infecci dH. pylori per mitj d'una mostra histolgica o d'un cultiu cellular. 

Problemes de diagnstic.
Cap d'aquests mtodes s completament infallible. La prova d'anticossos sanguinis, per exemple, t tan sols entre un 76% i un 84% de sensibilitat. La medicaci, d'altra banda, pot afectar a l'activitat de la ureasa i donar falsos positius en els mtodes basats en ella.

Tractament.

Actualment es tracta tan sols quan es presenta infecci simptomtica. S'utiliza claritromicina, amoxicillina i tetraciclina. Anteriorment s'emprava metronidazol, pero ara es coneix que es presenta resistncia en ms del 80% dels casos.

 Infecci asintomtica . 
En pacients que presenten una infecci asimptomtica, el tractament generalment no est recomanat. 

 Infecci simptomtica .
En pacients amb lceres gstriques on es detecta H. pylori, el procediment habitual s eradicar-lo fins que l'lcera sana. El tractament ms ests s la triple terpia. El gastroenterleg de Sydney Thomas Borody va inventar la primera triple terpia en 1987.. Avui dia la triple terpia estndard s amoxicillina, claritromicina i omeprazol; en alguns casos s'usa un inhibidor de la bomba de protons diferent. El metronidazol s utilitzat en lloc d'amoxicillina en aquells pacients allrgics a la penicillina Aquesta terpia ha revolucionat el tractament de les lceres gstriques i ha fet possible la cura d'aquesta malaltia, tenint en compte que prviament noms es controlaven els smptomes utilitzant anticids, antagonistes dels receptors H2 o inhibidors de la bomba de protons.

Malauradament, s'ha incrementat el nombre d'infeccions individuals que porten ceps resistents a aquest primer tractament amb antibitics. Aix ha fet que el tractament inicial falli i es requereixi d'aplicacions addicionals de terpia antibitica. En aquests casos on apareix resistncia s'utilitza una qudruple terpia incorporant-se el bismut, un metall que s tamb efectiu en combinaci amb altres drogues. En casos de resistncia a claritromicina es recomana l's de levofloxacina com part de la terpia.

Terpies alternatives.
D'altra banda hi ha algunes evidncies preliminars que indiquen que el consum regular de brquil pot eradicar H. pylori.

Giaconda, una companyia biotecnolgica australiana de la qual Thomas Borody s el major accionista, est treballant en una nova terpia per a tractar ceps dH. pylori resistents.

Un estudi fet sobre Meriones unguiculatus indica que l'extracte de te verd pot parar el creixement dH. pylori. Un altre estudi dut a terme a Corea del Nord suggereix que un polisacrid cid trobat al te verd s significativament efectiu per evitar que H. pylory s'adhereixi a les cllules epitelials.

Cncer i H. pylory.
El cncer gstric i el limfoma de MALT (linfoma de la mucosa associada al teixit limfoide), han estat relacionats amb H. pylori, pel que aquest bacteri ha estat catalogat en el grup I de carcinogens per l'Agncia Internacional d'Investigaci del Cncer. Mentre que l'associaci d'aquestes malalties amb H. pylori est sustentada per sospites raonables, no est totalment clar que hagi una relaci causal involucrada.

Mecanismes d'acci.
S'investiguen dos mecanismes relacionats amb aquesta suposada capacitat d' H. pylori de produir cncer. El primer involucra la possibilitat de generar radicals lliures associada a una infecci d' H. pylori, la qual produiria un augment en la taxa de mutaci de la cllula hoste. El segon mecanisme ha estat anomenat ruta perigentica i involucra la trasformaci del fenotip de la cllula hoste per mitj d'alteracions en protenes cellulars tals com protenes d'adhesi. S'ha proposat que H. pylori seria capa d'induir inflamaci i nivells localment alts de TNF-alfa o interleucina 6. D'acord amb el mecanisme perigentic proposat les molcules senyalitzadores d'inflamaci, tals com TNF-alfa, podrien alterar la capacitat d'adhesi de les cllules epitelials de l'estmac i conduir a la dispersi i migraci d'aquestes cllules epitelials mutades sense necessitat d'alteracions addicionals en gens supressors de tumors, tals com gens que codifiquen per a protenes d'adhesi cellular.

Reflux cid i cncer d'esfag.
La taxa d'infecci per H. pylori ha anat decreixent en pasos desenvolupats, presumptament a causa de les millores en la higiene i l'increment de l's d'antibitics. En conseqncia, la incidncia de cncer d'estmac als Estats Units ha descendit en un 80% des de 1900 a 2000. No obstant aix, s'ha vist un dramtic increment  en aquest mateix perode  de certes malalties relacionades amb el reflux gastroesofgic i el cncer d'esfag. En 1996, Martin J. Blaser va exposar una teoria en la qual H. pylori podria tenir un efecte beneficis ja que regularia l'acidesa en l'estmac, baixant l'impacte de les regurgitaci dels cids de l'estmac cap a l'esfag. Aquesta teoria, a l'espera de ms proves slides que la confirmin, encara no est universalment acceptada.

Estudis genmics de diferents ceps.

Es coneixen diversos ceps de Helicobacter, i el genoma de dos d'ells ha estat completament seqenciat. 
El genoma del cep "26695" consta de 1,7 milions de parells de bases, amb un total d'aproximadament 1.550 gens. Els dos ceps seqenciats mostren moltes diferncies gentiques, amb ms d'un 6% de nucletids diferents. L'estudi del genoma de H. pylori se centra en aspectes relacionats amb la patogenicitat, s a dir, l'habilitat d'aquest organisme a causar malalties. En la base de dades del genoma de H. pylori existeixen uns 62 gens en la categoria de patognesi.

Illa Cag de patogenicitat.
Ambds ceps seqenciats tenen una illa de patogenicitat (una seqncia de gens que es creu que participa en la capacitat infecciosa del bacteri) anomenada Cag: Amida 40 Kilobases de grandria i cont uns 40 gens. Aquesta illa de patogenicitat est generalment absent en ceps d' H. pylori allades d'humans amb infeccions asimptomtiques.

El gen CagA codifica una de les protenes de virulncia majoritries en H. pylori. Els ceps bacterians que tenen el gen CagA, estan associades amb l'habilitat de causar lceres severes. Aquest gen codifica la sntesi d'una protena relativament llarga (1.186 aminocids). La protena CagA ingressa a l'interior de les cllules humanes on interromp el normal funcionament del citoesquelet. L'illa de patogenicitat Cag, t uns 30 gens que codifiquen un complex de transport (sistema de secreci tipus IV). Desprs de fixar-se a les cllules epitelials de l'estmac, la protena CagA s injectada dintre de la cllula per aquest sistema de secreci. La protena CagA s fosforilada en un residu especfic de tirosina per protenes de membrana de la cllula hoste. S'ha vist que ceps patognics de H. pylori activen el receptor del factor de creixement epidrmic (EGFR en angls), una protena de membrana amb tirosina cinasa. L'activaci del EGFR per H. pylori est associada amb alteracions en els senyals de transducci i d'expressi gnica en les cllules hostes i aquest fet pot contribuir al seu patogenicitat. Tamb s'ha suggerit que la regi C-terminal de la protena CagA (aminocids 873-1002) podria regular la transcripci gentica de la cllula hoste, independentment de la fosforilaci. Es pensa, a causa del baix contingut GC del gen CAGA en comparaci de la resta del genoma, que aquest gen va ser adquirit per transferncia horitzontal des d'altre bacteri cagA+.

Implicacions evolutives.
Cada poblaci humana possex una caracterstica distribuci de ceps de H. pylori que tpicament infecten a membres de la seva poblaci. Aquesta caracterstica ha dut als investigadors a usar H. pylori per a estudiar els patrons de migraci en humans. Es pot establir que els ceps de H. pylori en indis amaznics tenen el seu origen en l'est d'sia ms que a Europa, suggerint que aquestes poblacions van arribar a Amrica almenys fa 11.000 anys.

Referncies.


Enllaos externs.


The Helicobacter Foundation proveeix informaci sobre Helicobacter pylori i els seus efectes - fundada per Dr. Barry J. Marshall, un dels descubridors de H. pylori.
Helicobacter pylori persistncia: biologia i malaltia per Martin J. Blaser i John C. Atherton al Journal of Clinical Investigations (2004) Volum 113 pgines 321 333.
Helicobacter pylori: Fisiologia i Gentica Text en lnia del llibre de Mobley i cols. (va NCBI).
European Helicobacter Study Group patrocina tallers, anuaris i protocols clnics a nivell internacional.
The Year in Helicobacter pylori 2005 Helicobacter journal septembre 2005 - Contingut gratut.
The Year in Helicobacter pylori 2004 Helicobacter journal agost 2004 - Contingut gratut en lnia;
 Atwood KC. Bacteria, Ulcers, and Ostracism?: H. pylori and the Making of a Myth. Skeptical Inquirer noviembre 2004. Text complert;
 Imatge microscpica de H. pylori;
 Llista d'espcies del gnere Helicobacter;
National Digestive Diseases Information Clearinghouse (NDDIC) Publicat sota domini pblic;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149974" title="Criterion Games" nonfiltered="581" processed="577" dbindex="60602">
Criterion Games (o tamb Criterion Software) s un empresa desenvolupadora de videojocs de Guildford, Anglaterra. s coneguda per la feina en la saga Burnout i BLACK i el motor de videojoc RenderWare sota Criterion Software. A l'agost del 2004 Electronic Arts va anunciar que va adquirir Criterion Games i Criterion Software per uns 40 milions de lliures esterlines.

 Videojocs .
Scorched Planet;
Sub Culture;
Redline Racer;
Deep Fighter;
Trickstyle;
Suzuki Alstare Racing;
Airblade;
Burnout;
Burnout 2: Point of Impact;
Burnout 3: Takedown;
Burnout Revenge;
Burnout Dominator;
Burnout 5;
BLACK;
BLACK 2 - Actualment en desenvolupament;

 Enllaos externs .
Lloc web oficial ;
RenderWare ;
Perfil de la companyia a MobyGames ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149991" title="Collina" nonfiltered="582" processed="578" dbindex="60603">
La tribu Collina (Collina) fou una de les tribus originals de Roma creada per Rmul i una de les 35 amb dret de vot. El seu nom correspon a una deessa establerta als turons. Una porta de Roma portava tamb aquest nom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149993" title="Cornlia (tribu)" nonfiltered="583" processed="579" dbindex="60604">
La tribu Cornlia fou una de les 35 tribus de l'antiga Roma amb dret de vot. El seu nom ve d'una famlia patrcia romana de la que foren descendents els Lentuli, els Scipio i els Balbi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149994" title="Esquilina" nonfiltered="584" processed="580" dbindex="60605">
La tribu Esquilina fou una de les quatre tribus originals de Roma, establerta pel rei Rmul. El nom s el d'un dels set turons de la ciutat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149995" title="Fbia (tribu)" nonfiltered="585" processed="581" dbindex="60606">
La tribu Fbia fou una de les 35 tribus romanes amb dret de vot. El seu nom deriva de la famlia dels Fabii. Un festival rom celebrat el 1 de juny en honor de Ceres portava el nom de Fabria (Fabaria).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149996" title="Falrnia" nonfiltered="586" processed="582" dbindex="60607">
La tribu Falrnia fou una de les 35 tribus romanes amb dret de vot, creada el 307 aC. El seu nom se suposa derivat de Falerii o Falerium, una ciutat d'Etrria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="149997" title="Horcia (tribu)" nonfiltered="587" processed="583" dbindex="60608">
La tribu Horcia fou una de les 35 tribus romanes amb dret de vot. Es suposa relacionada amb la famlia dels Horatii, coneguts per la llegenda dels horacis i curiacis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150000" title="Ufentina" nonfiltered="588" processed="584" dbindex="60609">
La tribu Ufentina fou una de les 35 tribus romanes amb dret de vot. Fou creada el 307 aC cap al final de la Segona Guerra Samnita. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150001" title="Palatina (tribu)" nonfiltered="589" processed="585" dbindex="60610">
La tribu Palatina fou una de les 35 tribus romanes amb dret de vot. Fou creada pel rei Rmul. Va rebre el seu nom del Palat, un dels set turons de Roma.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150003" title="Quirina" nonfiltered="590" processed="586" dbindex="60611">
La tribu Quirina fou una de les 35 tribus romanes amb dret de vot. Quir era un dels mals noms del rei Rmul. Va donar nom al Quirinal i als Jocs Quirinals que es celebraven el 17 de febrer de cada any.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150007" title="Sabatina" nonfiltered="591" processed="587" dbindex="60612">
La tribu Sabatina (o Sabtia) fou una de les 35 tribus romanes amb dret de vot. El seu nom podria derivar dels sabatins (sabatini), un poble del Samni.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150008" title="Escptia" nonfiltered="592" processed="588" dbindex="60613">
La tribu Escptia (Scaptia) fou una de les 35 tribus romanes amb dret de vot. El seu nom podria derivar de la ciutat d'Scaptia al Latium.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150009" title="Srgia (tribu)" nonfiltered="593" processed="589" dbindex="60614">
La tribu Srgia fou una de les 35 tribus romanes amb dret de vot a la llista de tribus del 242 aC. El seu nom derivava de la famlia patrcia dels Sergii origen dels Sili, Catalinae, Ocellae i Plance.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150010" title="Suburana" nonfiltered="594" processed="590" dbindex="60615">
La tribu Suburana fou una de les quatre tribus originals de l'antiga Roma establerta pel rei Rmul. Un districte de Roma portava aquest nom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150011" title="Teretina" nonfiltered="595" processed="591" dbindex="60616">
La tribu Teretina fou una de les 35 tribus romanes amb dret de vot. El seu nom derivava probablement d'un lloc al Camp de Mart, prop del Capitoli, anomenat Terentus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150012" title="Velina" nonfiltered="596" processed="592" dbindex="60617">
La tribu Velina fou una de les 35 tribus de l'antiga Roma amb dret de vot. El seu nom derivava del lloc de Velina, a tocar del tur Palat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150013" title="Votria" nonfiltered="597" processed="593" dbindex="60618">
La tribu Votria fou una de les 35 tribus de l'antiga Roma amb dret de vot. El seu nom podria derivar del poble gal dels voturi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150015" title="Vlcia" nonfiltered="598" processed="594" dbindex="60619">
Vlcia (en llat Vulci) fou una antiga ciutat dels etruscs.

Queden restes etrusques como l'escultura de la portadora d'ofrenes, la gorga d'Isis, l'mfora que representa una process (tot del segle VI aC) i l'escultura coneguda com a "matrimoni ajagut" a la coberta d'un sarcfag (del segle IV aC). 

Es va sotmetre a Roma el 281 aC. A l'edat mitjana una esglsia s esmentada el 809. Fou ms tard seu episcopal (14 d'abril del 1053) per es va despoblar al segle XIII. s la moderna Vulci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150016" title="Ur (bvid)" nonfiltered="599" processed="595" dbindex="60620">



L'ur s un bvid desaparegut, aujl de las races actuals de bovins domstics. El seu nom cientfic s Bos primigenius; i els seus noms llatins sn urus o ura. 

 Histria .
L'ur aparegu a l'ndia al Pleistoc inferior, fa prop de dos milions d'anys ,. Hauria probablament eixit de Bos platifrons o de Bos acutifrons, coneguts dins les Siwaliks .

Rpidament hauria migrat cap a l'Orient Mij i a la resta d'sia per arribar a Europa al Plestoc mitj. La data precisa de la seva difusi a Europa varia segon les fonts : comenament del Plestoc mitj (o sigui fa prop de  anys) ,  ans  o  anys .

Molts autors distingeixen tres subespcies, llargament esteses arreu del mon antic : 
 els urs europeus i mitjan-orientals (Bos primigenius primigenius) ;
 els urs asitics o indians (Bos primigenius namadicus) ;
 els urs nord-africans (Bos primigenius africanus = Bos primigenius opisthonomous = Bos primigenius mauretanicus) . ;

Es de notar que van existir formes regionals poc conegudes, i s possible que hagus existit subespcies no descrites. L'ur de Siclia tenia una talla inferior de 20 % als urs continentals.

L'ur fou caat pels grups de Neandertalians, com ho atesten les descobertas arqueolgiques realitzades dins els sites com Biache-Saint-Vaast o La Brda. 
L'ur es estat en seguida frt frequentament representat dins l'art parietal del Paleolitic superior, en particular a Lascau o Font de Gaume.

Aprp sa desaparicion dins las autras regions del mon, es demorat pro abondent dins los bsques d'Europa fins a l'edat mitjana, data a laquala qualques mesuras de proteccion son presas, per protegir una cacilha de tria per la noblesa. ra l'unic simbl de la Principautat de Moldvia (romans: bour del latin bubalus), i s representat al blassonament de Romania i de la Republica de Moldvia. Aquestes mesures restrenhidas demorron de pauc d'efiches, i el darrir ur salvatge identificat fogut tuat dins lo bsc de Jaktorw, en Polnia, el 1627.

 La domesticaci de l'ur .
La domesticaci de l'ur salvatge, Bos primigenius, es remuntaria a 8 000 ab. J.-C., a l'Orient Mitj pui en ndia.

Caduna de las tres sosespcias serin estadas domesticada, e serin a l'origina de raas domesticas : los urs europus e mejan-orientals (Bos primigenius primigenius) serin a l'origina dels bestials sens ba domestics (Bos primigenius f. taurus), los urs asiatics o indians (Bos primigenius namadicus) an vresemblablament donat lo bestial domestic de ba, o zbu (Bos primigenius f. taurus = Bos primigenius f. indicus) e l'ur nord-afric (Bos primigenius africanus = Bos primigenius opisthonomous = Bos primigenius mauretanicus) poiri aver contribuit al patrimni gentic dels bestials domestics africans (per exemple Cluttonbrock 1999) .

 Referncies .





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150017" title="Bonifaci VIII" nonfiltered="600" processed="596" dbindex="60621">

Bonifaci VIII, (Anagni, cap al 1235   Roma, 11 d octubre de 1303) va ser Papa de l Esglsia Catlica de 1294 a 1303.


Biografia.

De nom Benedetto Gaetani, era membre d'una noble famlia d'origen catal establerta a Itlia. Va estudiar a Todi, a Bolonya i a Pars, i es va especialitzar en dret cannic. Desprs va iniciar la seva carrera eclesistica com a canonge a diverses seus episcopals, fins que Mart IV el va nomenar cardenal diaca de Sant Nicolau, crrec que va ocupar fins que, el 1291, Nicolau IV el va fer cardenal prevere de Sant Silvestre i Sant Mart, dignitat que ocupava quan va ser elegit papa el 24 de desembre de 1294 desprs de la renncia de Celest V, que ell mateix va encoratjar.

Un dels seus primers actes com a pontfex, temors que desprs de la figura del dimissionari Celest V s'inicis un cisma a l'Esglsia, va ser ordenar l'empresonament del seu predecessor al castell de Fumore, propietat de la seva famlia, on va romandre fins a la seva mort.

Igual que Gregori VII, Bonifaci VIII pretenia elevar el poder espiritual del papa per sobre del poder temporal dels monarques. Aquesta concepci va fer que la seva poltica suscits fora enemistats, les quals van donar lloc a diversos episodis que van sacsejar la poltica europea.

 El problema sicili .

Un cop eliminat un antipapa potencial com ho hauria pogut ser Celest V, el primer acte poltic que va dur a terme va ser la resoluci del conflicte per la possessi de l illa de Siclia, que des dels esdeveniments de 1282, coneguts com les Vespres Sicilianes, enfrontava el Regne de Npols (sota la influncia francesa dels Anjou) amb el Regne d'Arag.

Bonifaci va aconseguir que Jaume II d'Arag signs, l any 1296, la Pau d'Anagni, per la qual aquest renunciava a qualsevol dret sobre Siclia a canvi dels feus de Crsega i Sardenya.

Els sicilians, per, es van rebellar contra un acord que suposava el retorn de la dinastia Anjou i van nomenar rei el germ de Jaume II, Frederic II de Siclia, que havia exercit fins a aquell moment el crrec de governador de l illa. El Papa va assumir aquest primer fracs poltic i va coronar Frederic.

Tanmateix, el fet ms significatiu del pontificat de Bonifaci VIII s el seu enfrontament amb Felip IV de Frana.

 L'enfrontament amb Felip IV el Bell .

L'enfrontament s'inicia quan el rei francs, que necessitava recursos econmics per a la guerra que mantenia amb Anglaterra, va voler fer tributar l'Esglsia francesa.

El papa li respon amb lemissi, el 25 de febrer de 1296, de la butlla Clericis laicos. Felip IV va ignorar aquesta butlla i va dictar un seguit d'edictes pels quals es prohibia, tant a laics com a clergues, l'exportaci de productes a Roma, de manera que va obligar Bonifaci VIII a signar un acord pel qual reconeixia al rei francs la potestat de fixar tributs al clergat en casos d'extrema necessitat i sense comptar amb una autoritzaci prvia del pontfex.

L'entesa entre Bonifaci VIII i Felip IV va ser molt breu, ja que el 1301 es va produir un nou xoc quan el papa va crear el nou bisbat de Pamiers, al sud de Frana, i hi va collocar a Bernat de Saisset. Felip, incmode amb el designat, el va acusar d'alta traci i el va fer empresonar.

Llavors Bonifacio va emetre la butlla Ausculta fili, a fi de delimitar d'una manera definitiva la relaci entre el poder temporal i l'Esglsia.

El rei francs va prohibir l'assistncia al concili. No obstant aix, el concili es va celebrar sense l'assistncia dels francesos i va donar lloc a la publicaci, el 18 de novembre de 1302, de la butlla Unam sanctam, que en la mateixa lnia que els seus predecessors Gregori VII i Innocenci III, afirmava que:

Hi ha dos governs, l'espiritual i el temporal, i tots dos pertanyen a l'Esglsia. L'un est a la m del papa i l'altre a la m dels reis, per els reis noms poden fer-ne s ms per a l'Esglsia, segons l'ordre i amb el perms del papa. Si el poder temporal es tora, el poder espiritual l ha de redrear (...). Aix, doncs, declarem, diem, decidim i pronunciem que s absolutament necessari per a salvar-se que tota criatura humana estigui sotmesa al pontfex de Roma.

La reacci de Felip IV va ser la convocatria, el 12 de mar de 1303, d'una assemblea al palau del Louvre en la qual es va acusar Bonifaci VIII d'heretgia i simonia i es va decidir el seu processament. Al conseller Guillem de Nogaret se li va encomanar que el capturs i que el trasllads a Pars.

Quan el Papa va rebre la notcia de les intencions de Felip va preparar una nova butlla d'excomuni, Supra Petri solio, que no va tenir temps de promulgar, ja que el 7 de setembre de 1303 va tenir lloc l'incident conegut com l'atemptat d'Anagni.

 L'atemptat d'Anagni .

Guillem de Nogaret, que era a Itlia amb la intenci de capturar el papa amb la collaboraci de Sciarra Colonna, enemic declarat de Bonifaci VIII, i el suport de l'alta burgesia d'Anagni i de part del collegi cardenalici, va assaltar el palau pontifici d'Agnani, que era la residncia estiuenca del papa.

Bonifaci VIII va esperar als seus agressors assegut en un tron i revestit de tots les vestimentes del seu rang i amb els atributs de poder. En aquesta circumstncia Sciarra Colonna va bufetejar el papa desprs d'amenaar-lo amb la mort.

Durant tres dies va quedar a les mans dels assaltants i va patir tot tipus d'injries i vexacions, incloses les de tipus fsic, fins que el poble d'Anagni es va revoltar en defensa seva i va obligant els captors a alliberar-lo i a fugir de la ciutat.

Condut a Roma, Bonifaci VIII va morir un mes desprs, l'11 d octubre de 1303, sense haver pogut venjar-se d aquests esdeveniments.

L'atemptat d'Anagni, culminaci de la impotncia de Bonifaci VIII per fer front a Felip el Bell, inaugurava el segle XIV per a l'Esglsia, durant el qual va quedar a la merc dels reis francesos. Aquest fet va provocar el trasllat de la seu del papat a Aviny.

Aquest pontificat representa el final de la pretensi de domini universal de l'Esglsia Catlica davant els poders monrquics de les nacions naixents d Europa.

 Altres actuacions .

Si b el pontificat de Bonifaci VIII es pot considerar un fracs des del punt de vista poltic, en altres camps hi va haver actuacions destacades, com l establiment, l any 1300 del primer any jubilar o la publicaci, el 1298 del Liber sextus, una recopilaci de textos legals eclesistics.

En l'apartat eclesistic, el 1297 canonitz Llus IX de Frana, conegut a partir de llavors amb el nom de Sant Llus de Frana.

 Curiositats .

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com Ex undarum benedictione (de la benedicci de les ones), cita que fa referncia tant al seu nom de pila, Benedetto, com al fet que a l'escut d'armes de la seva famlia hi apareixen unes ones.

 El procs de Felip el Bell contra Bonifaci VIII desprs de la seva mort (1303-1313) .

Felip el Bell va engegar un procs de descrdit contra la figura de Bonifaci VIII uns mesos desprs de la mort del pontfex. Entre les moltes acusacions que es van llenar, hi havia el fet que el papa sovint havia recorregut a la mgia negra. Fins i tot hi havia un testimoni que assegurava que el Bonifaci va accedir al papat grcies a la intervenci del diable. A ms molts testimonis afirmaven que els nigromants i els alquimistes freqentaven les estances papals.

 Bonifaci VIII a la Divina Comdia .

A la Divina Comdia Nicolau III confon Dante amb Bonifaci VIII al cercle dels simonacs. Es tracta d una allusi clara de Dante al cstig que li espera al pontfex per haver cedit a la flaquesa de la simonia. A l poca es deia que Bonifaci VIII va obtenir el papat per mitj de la corrupci i que una vegada l havia aconseguit es va rescabalar amb els bns de l'esglsia.



 






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150018" title="Llista de les banderes de Finlndia" nonfiltered="601" processed="597" dbindex="60622">
Aquesta s la llista de les banderes de Finlndia.

Bandera nacional i bandera estatal.



Bandera presidencial.



Bandera militar.



 Banderes histriques.


 Vegeu tamb .

 Bandera de Finlndia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150021" title="Santa Maria d'Avi" nonfiltered="602" processed="598" dbindex="60623">

L'esglsia de Santa Maria d'Avi s situada a la poblaci d'Avi dintre la comarca del Bergued. 

Consta com una donaci al monestir de Sant Lloren prop Bag, l'any 983 en l'acta de la consagraci d'aquest. Va mantenir el carcter parroquial fins el 1312. A l'actualitat depn de l'esglsia de Sant Mart d'Avi. 
L'edifici. 
La seva construcci, romnica s datada de mitjan del segle XII. D'una sola nau amb un absis semicircular de similars mesures d'alada i amplada que la nau. T una coberta de volta de can de mig punt que s reforada per dos arcs torals. Presenta quatre finestres: una al centre de l'absis, dos al mur sud i una al mur oest, totes amb dos arcs de mig punt, a l'interior monoltic i l'extern adovellat. La porta d'entrada la formen dos arcs en gradaci de mig punt. El campanar s de cadireta de dos ulls, no apreciant-se exteriorment cap classe de ornamentaci. 

A l'interior de l'esglsia s'hi pot veure una cpia del frontal d'altar de la primera meitat del segle XIII, l'original del qual es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Presideix el compartiment central la figura de la Verge i el Nen i als extrems de la taula, escenes de la vida del Nen Jess i la Mare de Du.

Bibliografia.
 Pladevall, Antoni Guies Catalunya Romnica, El Bergued Barcelona: Prtic, 2001. ISBN 84 7306 697 9;

Enllaos externs.
Fitxa amb fotos i una planta;
Informaci al lloc web de l'ajuntament d'Avi;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150022" title="Minami" nonfiltered="603" processed="599" dbindex="60624">


Minami (Jap), districte de la ciutat de Fukuoka;
Minami (revista), revista de manga i anime;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150025" title="Sant Lloren prop Bag" nonfiltered="604" processed="600" dbindex="60625">
El monestir de Sant Lloren prop Bag, s situat a un quilmetre de la poblaci de Guardiola de Bergued a comarca del Bergued.

Histria. 
Documentat  per primera vegada al 898 en una donaci de terres, quan ja hi havia una comunitat de monjos amb abat. Al moment de la seva consagraci en el 983 , ja constava de quinze monjos. Grcies a grans donacions, fetes per comtes i senyors del lloc, va arribar a gran prosperitat. A partir del segle XII el canvi va ser radical i va anar decaient, sobretot per la fi de les donacions i fins i tot per l'apropiaci de terres i bns pertanyents al monestir, per part dels senyors de la contrada.

L'existncia d'abats comendataris que no residien al cenobi, va fer que el seu estat de deutes i runes augments. A l'any 1592 va ser convertit en priorat dintre de la Congregaci Claustral de Tarragona i vinculat al monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona, fins a l'aband total l'any 1614 . Durant la dcada dels vuitanta del segle XX, es va dur a terme treballs d'excavaci i restauraci per la Diputaci de Barcelona.

L'edifici. 
La primera esglsia consagrada l'any 983, era de planta rectangular, amb tres naus separades per columnes, una porta principal a la faana est i altres laterals que comunicaven amb les dependncies del monestir. 

Durant el segle XI es van afegir a les naus laterals dues absidioles semicirculars, les restes es van trobar a les excavacions dels anys 1980 . 

La reforma ms important es va produir en el segle XII: es va afegir entre les absidioles un cos rectangular a manera d'absis central, es va construir una tribuna a la meitat de la nau central i sota aquesta, es va rebaixar fins a formar una cripta que es comunicava amb el temple per diverses escales. 

Desprs d'altres reformes als segles XVIII i XIX, l'esglsia que s'ha conservat t la meitat de dimensions que l'original, amb planta quadrada i dividida a dos nivells, el superior amb dues naus i l'inferior amb tres naus cobertes amb voltes d'aresta. La planta alta s'utilitza per al culte i la nau central t una volta de can amb diverses finestres d'arcs de mig punt. 

Del claustre i les dependncies monacals solament hi ha vestigis dels murs i les seves estructures.

Enllaos externs.
 Informaci del monestir;

Bibliografia.
 Antoni Pladevall Guies Catalunya Romnica, El Bergued, Barcelona: Prtic, 2001. ISBN 8473066979;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150026" title="Cianobacteri" nonfiltered="605" processed="601" dbindex="60626">

Els cianobacteris (Cyanobacteria, del grec  = blau + bacteri) sn un flum (o divisi) dels eubacteris que obt l'energia mitjanant fotosntesi oxignica.

Tradicionalment els ara anomenats cianobacteris rebien el nom d' algues blaves atenent a la seva ecologia i a la predominncia d'aquest color, tot i que tamb podem trobar representants de colors ben diversos. Aquesta denominaci va sser substituda per cianfits (literalment plantes blaves) o cianofcies (literalment algues blaves); posteriorment, en constatar que sn filogenticament molt propers als bacteris ja que, com ells, sn organismes procariotes, totes aquestes denominacions han estat substitudes pel terme cianobacteri.

Actualment sn els principals productors primaris del fitoplncton dels oceans. S'han trobat vestigis fssils de cianobacteris en roques de 3.800 milions d'anys d'antiguitat, en estructures similars a les dels actuals estromatlits. La seva capacitat de produir oxigen com a resultat de la seva acci fotosinttica, molt similar a la de les plantes, es creu que va ser la causa de la transformaci de la primitiva atmosfera reductora en una atmosfera oxidant fa 2.000 milions d'anys. Aquest canvi va causar l'extinci de moltes formes de vida per, alhora, una explosi de biodiversitat.

 Estructura cellular .


   a. Membrana exterior
   b. Capa de peptidoglic
   c. Membrana plasmtica
   d. Citoplasma
   e. Grnul de cianoficina
   f. Ribosoma
   g. Grnul de glicogen
   h. Cos lipdic
   i. Carboxisoma
   j. Ficobilisoma
   k. Grnul de polifosfat
   l. Vacol gasfer
   m. Tilacoide
   n. Nucleoplasma
]]



Les cllules dels cianobacteris tenen unes mides de l'ordre de pocs micrmetres (m) per sn de 5 a 10 vegades ms grans que les dels bacteris. Per sobre de la membrana plasmtica tenen una paret cellular que est constituda bsicament per murena, un peptidoglic.

Per sobre de la paret cellular sovint apareixen beines gelatinoses constitudes per polisacrids que poden arribar a ser molt gruixudes i, amb freqncia de colors groguencs o marronosos. Quan l'organisme s colonial aquesta beina envolta tota la colnia.

El citoplasma presenta dues zones no netament separades:

 Un centroplasma, que es troba generalment al centre de la cllula, cont el material gentic i mostra un color menys intens que la resta de la cllula.
 El cromatoplasma, que correspon a la part pigmentada del citoplasma per la presncia de pigments assimiladors. Els pigments no es troben mai inclosos a sistemes membranosos tipus plastidi per presenten unes estructures anomenades tilacoides que es formen a partir d'invaginacions de la membrana plasmtica.

El cromatoplasma cont, entre altres substncies i estructures:
 Pigments:
 Clorofilla a, el mateix tipus que trobem a les plantes.
 -Carotens;
 Ficobilines, que poden ser ficoeritrines (de color vermell) i ficocianines (de color blau). Aquests pigments tamb els trobem als rodfits i criptfits, entre les algues. Als cianobacteris estan a unes estructures tpiques, els ficobilisomes, que es troben adherits a la part externa del tilacoide.
 Inclusions citoplasmtiques com:
 Grnuls de substncies de reserva, especialment de glicogen, cianoficina (una protena de reserva exclusiva d'aquest grup d'organismes) i de fosfat. Aquests darrers reben el nom de grnuls de volutina.
 Vacols gasfers. Es troben principalment a cianobacteris planctnics. Sn rgids i tenen una paret proteica i hidrfoba.
 Carboxisomes, cossos de secci ms o menys polidrica vistos al microscopi electrnic. Contenen importants quantitats de ribulosa-1,5-difosfat-carboxilasa (rubisco), un enzim clau del cicle de Calvin.

Els cianobacteris no presenten mai flagels de cap mena i la majoria no tenen moviment. AIx no obstant, una bona part de les espcies filamentoses nues (sense beina o amb beina molt fina) i no ramificades que viuen sobre sediments presenten un tipus de moviment que els serveix per evitar ser colgats pel sediment que s'hi va dipositant. Es creu que aquest moviment s degut a l'acci de microfibrilles que, fora de la paret de murena, estan enrotllades sobre el filament. La seva acci produeix ondulacions que, interaccionant amb el substrat, sn causa d'un moviment de rotaci i, alhora, de translaci.

 Diversitat morfolgica .
Tots els cianobacteris tenen un nivell d'organitzaci cellular senzill, amb cllules totipotents i sense especialitzacions cellulars en teixits. Tot i aix, podem trobar algunes cellules especialitzades.

Els cianobacteris sn unicellulars (i en aquest cas les cllules solen ser esfriques o ellptiques) o b multicellulars. En aquest darrer cas sempre es tracta d'estructures colonials. Les colnies poden tenir formes diverses (informes, globoses, laminars o filamentoses) i les cllules poden estar immerses en muclag, sense que hi hagi contacte entre elles, o b unides entre elles. En aquest darrer cas s freqent que formin cadenes anomenades tricomes que, juntament amb una beina mucilagionsa constitueixen els filaments.



Les colnies filamentoses poden ser ramificades o linears. Quan presenten ramificacions, aquestes poden ser veritables, si impliquen una ramificaci del tricoma, o falses, si el tricoma s lineal per el filament presenta ramificacions. Les ramificacions falses es poden originar quan una cllula mor, de manera que les adjacents poden continuar el seu creixement i acabar trencant la beina. El nou tricoma formar una ramificaci aparent que, posteriorment, es cobrir amb una nova beina mucilaginosa.



En alguns casos, les cllules que estan en contacte es mantenen en comunicaci mitjanant microplasmodesmes que travessen les seves parets transversals i permeten un contacte directe entre les membranes citoplasmtiques i, possiblement, del propi citoplasma.

 Cllules especialitzades .
Si b hem dit que les cllules dels cianobacteris sn totipotents, alguns cianobacteris presenten cllules especialitzades a realitzar determinades funcions:

 Acinets, observables especialment als cianobacteris filamentosos. Sn cllules de resistncia, preparades per sobreviure en condicions desfavorables del medi. S'originen per la transformaci de cllules vegetatives que comencen a acumular substncies de reserva, especialment cianoficina, augmenten la seva mida i, alhora, la seva paret s'endureix i es fa ms gruixuda. Els acinets sn pobres en pigments i presenten microplasmodesmes que permeten que els arribin les substncies nutritives des de les cllules adjacents. Quan les condicions ambientals sn bones, germinen i originen nous filaments.
 Heterocists, observables tamb a cianobacteris filamentosos. Sn cllules especialitzades que tenen la capacitat de fixar el nitrogen atmosfric (N2). Tenen les parets engruixides per, a diferncia dels acinets, l'engruiximent s especialment visible a la part que limita amb les cllules adjacents, on sovint es forma una protuberncia (corpuscle polar). Els heterocists solen ser incolors i ms petits que els acinets, i estableixen contacte amb les cllules adjacents mitjanant microplasmodesmes. Tenen una funci relacionada amb la reproducci ja que sn cllules que marquen punts de trencament del filament. En certs casos poden tamb actuar com a cllules de resistncia.

La diferenciaci de les cllules vegetatives en heterocists es produeix quan al medi no hi ha formes assimilables de nitrogen, per exemple nitrat. A l'inrevs, quan el medi s ric en compostos nitrogenats hi ha una "desespecialitzaci" dels heterocists, que retornen a l'organtizaci de les cllules vegetatives normals. Molts organismes (lquens, pteridfits,...) s'han associat als cianfits per aquesta capacitat dels heterocists de fixar el nitrogen atmosfric.
 Hormogonis: s'observen nicament als cianobacteris filamentosos i, generalment, amb beina. Sn filaments curts i sense beina de cllules vegetatives, amb els extrems arrodonits. Els hormogonis tenen la capacitat d'avanar mitjanant reptaci i se separen del filament original per la mort d'una cllula intercalar o necridi. En les condicions adequades generen un nou filament amb la beina corresponent, de manera que tenen finalitat reproductora.

 Fisiologia .

Els cianobacteris presenten nombroses peculiaritats fisiolgiques que els confereixen una gran plasticitat adaptativa:

 Tenen una gran resistncia a l'assecament sense danys al citoplasma.
 Poden acumular substncies txiques, el que fa que tinguin pocs enemics naturals que se les mengin.
 Es poden adaptar a concentracions de sals fluctuants (per exemple a les salines).
 La seva capacitat de fixar el nitrogen atmosfric fa que puguin viure en aiges pobres en certs nutrients.
 Alguns cianobacteris poden resistir temperatures de fins a 70C i colonitzar aix aiges termals.
 Fora espcies presenten adaptaci cromtica, s a dir, modulacions en la sntesi dels pigments fotosinttics accessoris (ficoeritrina i, a alguns casos, ficocianina) per adaptar-se al color de la llum que els arriba.
 Poden fer diferents tipus de fotosntesi: en condicions de manca de llum i presncia de H2S el fotosistema II s'inhibeix i realitzen la fotosntesi caracterstica dels bacteris, amb H2S com a dador d'hidrogen.

 Fotosntesi oxignica .

A diferncia de la resta de bacteris fotosinttics, que noms poseeixen el fotosistema I, els cianobacteris tenen, com les plantes, el fotosistema I i II, i realitzen la fotosntesi oxignica, s a dir, amb alliberament d'O2 ja que utilitzen l'aigua com a dador d'hidrogen.

Els cianobacteris sn els primers organismes que en la histria de la vida a la Terra presenten aquest tipus de fotosntesi. La seva explosi evolutiva i ecolgica durant l'Arque va originar un increment important d'O2 a l'atmosfera terrestre propiciant les condicions per a l'aparici del metabolisme aerbic i la radiaci dels organsimes eucariotes.

 Fixaci del nitrogen .

Els heterocists, per tamb algunes cllules vegetatives, poden fixar el nitrogen atmosfric, N2. Aquestes cllules tenen noms el fotosistema I, la part ms primitiva de la fotosntesi, que utilitzen per a donar electrons al sistema fixador de nitrogen. Com a producte s'obt un aminocid, la glutamina, que passa a les altres cllules a travs dels microplasmodesmes.

La presncia de cianobacteris lliures al sl i a l'aigua pot representar, grcies a aquesta capacitat, una aportaci important de compostos nitrogenats, com passa, per exemple, als conreus d'arrs.

 Reproducci .

La reproducci dels cianobacteris es realitza per diversos mecanismes, tots ells basats en la divisi cellular:
 Multiplicaci vegetativa per bipartici (als cianobacteris unicellulars i colonials de creixement intercalar), escissi binria amb formaci de septe (paret cellular intermdia), fragmentaci (als cianobacteris colonials) i divisi mltiple (tamb als cianobacteris colonials). La fragmentaci es pot produir per la formaci de necridis (cllules que moren).
 Reproducci asexual per espores. Es presenta a pocs casos i les espores no sn mai flagellades. Poden ser:
 Endspores (becits): l'interior d'una cllula es divideix repetidament en un cert nombre d'unitats esfriques iguals que queden lliures per ruptura de la paret externa. No estan relacionades amb les endspores dels bacteris.
 Exspores: s'originen a partir d'una cllula mare per gemmaci a la part apical. La part escindida funciona com una espora amb capacitat d'originar un nou individu.



No es coneixen formes de reproducci sexual als cianobacteris, si b s'ha descrit tamb recombinaci gentica similar a la dels bacteris, sense plasmogmia.

 Ecologia .

Els cianobacteris sn un grup d'organismes mpliament distribut per ambients molt diversos grcies a les adaptacions fisiolgiques que presenten.







Trobem cianobacteris a:
 Aiges corrents, on poden formar masses visibles a ull nu sobre pedres (per exemple colnies vermelloses de Rivularia, sobre el fang sedimentat a zones de corrent ms lent i fins i tot sobre altres organismes com algues, molses o arrels submergides (Merismopedia, Chamaesiphon i Rivularia);
 Fonts i degotalls, ambients permanentment humits per no negats d'aigua, molt favorables al creixement de cianobacteris que formen taques sovint de colors aparents i aspecte mucilagins (Gloeocapsa, Chroococcus).
 Fonts sulfuroses i termals. Els espais propers als raig de les fonts sulfuroses solen estar colonitzats per cianobacteris del gnere Oscillatoria, que tamb trobem a les fonts termals, juntament amb Anabaena.
 Plncton d'aiges dolces, on diversos factors afavoreixen el creixement de cianobacteris i originar les anomenades flors d'aigua (algal blooms): un increment de nutrients provocat per la contaminaci urbana o agrcola, sobretot relacionada amb un augment dels compostos de fsfor (eutrofitzaci); les disminucions temporals de la concentraci de nutrients, principalment nitrogenats, que afavoreix el seu creixement en detriment d'altres organismes que no poden fixar el nitrogen atmosfric. Hi trobem diferents espcies dels gneres Merismopedia, Anabaena i Oscillatoria.
 Plncton mar, tot i que a les aiges temperades s poc abundant.
 Maresmes i salines i, en general, zones poc profundes d'aiges salobres, solen tenir grans poblacions de cianobacteris, afavorits per la seva resistncia a les fluctuacions a la concentraci de sals. Hi podem trobar espcies d' Anabaena, Oscillatoria, Nostoc,...
 Sl, fins i tot a climes extrems. Els cianobacteris colonitzen tots els hbitats terrestres, principalment sls amb baixa densitat de plantes, la terra seca, pedres, troncs, tolls d'aigua de pluja, etc. Generalment hi trobem la forma no vegetativa (espores, acinets) que es desenvolupa quan les condicions sn favorables. Als deserts sovint formen crostes extenses que romanen inactives al llarg de la major part de l'any i que creixen noms durant els breus perodes de pluges. Sn tamb comuns al sl dels hivernacles. En sn exemples les abundants colnies de Nostoc, sovint resseques per que s'hidraten amb la pluja, Anabaena, Gloeocapsa, Chroococcus,...
 Simbiosi amb altres organismes, per exemple lquens (Peltigera), heptiques (Blasia), pteridfits (Azolla), plantes (Cycas), protists, esponges,... A tots aquests casos, l'organisme amb el qual s'associa aprofita la seva capacitat fotosinttica o b la de fixaci de nitrogen, la qual cosa els permet viure a ambients pobres en aquest nutrient.

Els estromatlits sn estructures sedimentries litificades que es formen per l'acci de microorganismes, en especial cianobacteris, que atrapen, sedimenten i cimenten minerals fins a originar roques formades per capes superposades. Es coneixen estromatlits fssils des de l'Arque.

 Relaci amb els cloroplasts .

Els cianobacteris sn anomenats en ocasions "cloroplasts de vida lliure", atenent les evidncies que mostren que els cloroplasts de les cllules vegetals es van originar a partir de cianobacteris primitius per endosimbiosi.

 Classificaci .

La classificaci dels cianobacteris est en revisi. De totes maneres, si b tradicionalment s'havien classificat com la divisi (o el flum) cianfits dins la taxonomia de la botnica, actualment es consideren una grup dins el domini dels bacteris (veure ).

La classificaci habitual en cinc seccions, I-V, no sembla recolzada pels estudis filogentics. Si b els dos darrers -nostocals i estigonematals- sn monofiltics, els tres primers -croococcals, pleurocapsals i oscillatorials, sn polifiltics.

 Els membres del grup dels croococcals sn unicellulars i solen agregar-se formant colnies o pseudofilaments. El criteri taxonmic clssic per a la seva classificaci ha estat la morfologia del pla de divisi cellular. A aquest grup pertanyen els gneres Gloeocapsa, Merismopedia o Chroococcus.
 A les pleurocapsals les cllules, tamb solitries o en agregats pseudoparenquimtics o pseudofilamentosos, tenen la capacitat de formar espores internes (becits), que sn alliberades en trencar-se la paret de l'esporangi. Inclou organismes que vieun fixes sobre els substrats ms variats, com Pleurocapsa, Hydrococcus i Dermocarpa.

Les tres seccions restants corresponen a cianobacteris filamentosos, amb tricomes veritables:
 A les oscillatorials les cllules es troben arranjades de manera lineal i no formen cllules especialitzades. El tricoma, sense ramificaci o amb falses ramificacions, es pot fragmentar en hormogonis. El gnere ms representatiu s Oscillatoria, per tamb sn dins aquest grup Arthrospira (amb el tricoma helicodal) i Lyngbya.
 Les nostocals estan formades per tricomes que presenten amb certa freqncia falses ramificacions. Tenen la capacitat de desenvolupar heterocists en certes condicions ambientals. Es reprodueixen per fragmentaci del tricoma, acinets o per hormogonis. Inclouen, entre altres, els gneres Nostoc, Anabaena, Scytonema i Rivularia.
 Les estigonematals tamb tenen la capacitat de formar heterocists, i inclouen espcies amb ramificacions veritables del tricoma. La seva beina s molt aparent i sobre ella hi poden haver diverses capes mucilaginoses gruixudes. Stigonema s el principal representant del grup.

La major part dels txons inclosos a la divisi Cyanobacteria no han estat encara publicats pel Bacteriological Code exceptuant els casos segents, que inclouen tamb els organismes anteriorment classificats a la divisi proclorfits (dades del 2003, ):

 Les classes Chroobacteria, Hormogoneae i Gloeobacteria;
 Els ordres Chroococcales, Gloeobacterales, Nostocales, Oscillatoriales, Pleurocapsales, Prochlorales i Stigonematales.
 Els gneres Halospirulina, Planktothricoides, Prochlorococcus, Prochloron, Prochlorothrix.

 Aplicacions i riscos per a la salut .



Alguns cianobacteris produeixen cianotoxines com l'anatoxina-a, anatoxina-as, aplisiatoxina, cilindrospermopsina, cid domoic, microcistina LR, nodularina R (de Nodularia), o saxitoxina.
Almenys un metabolit secundari produt per organismes d'aquest grup, la cianovirina, ha demostrat tenir activitat anti-HIV.

El cianobacteri unicellular Synechocystis sp. PCC 6803 ha estat el primer organisme fotosinttic del qual es va seqenciar el genoma complet (1996, Kazusa Research Institute, Jap); es tracta d'un important organisme model per a estudis cientfics.

Alguns cianobacteris s'utilitzen per a la producci d'aliment. En sn exemples notables Aphanizomenon flos-aquae i Arthrospira platensis (espirulina). Fins i tot s'ha suggerit que podrien formar part, d'una manera molt significativa, de la dieta humana.

Tamb n'hi ha que produeixen neurotoxines, hepatotoxines, citotoxines i endotoxines, de manera que poden representar un perill per a la salut dels ssers humans i dels animals .

Bibliografia.
Histria natural dels Pasos Catalans Vol. 4: Plantes inferiors. P. 68-100. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1986. ISBN 84-85194-64-0;
Martinko, J.; Madigan, M.T.; (2005) Brock Biology of Microorganisms, Pearson Education, 1088 p. ISBN: 0-1321-9226-8. ;
Oren, A. (2004) A proposal for further integration of the cyanobacteria under the Bacteriological Code. Int J Syst Evol Microbiol 54 (2004), 1895-1902; DOI 10.1099/ijs.0.03008-0;

Enllaos externs.
 Llions hipertextuals de botnica ;
 L'arbre de la vida ;
 Cyanosite. Pgina d'investigaci en cianobacteris;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150027" title="Casa Alegre de Sagrera" nonfiltered="606" processed="602" dbindex="60627">
La casa Alegre de Sagrera s un edifici del carrer de la Font Vella, nm. 29, de Terrassa. En un origen fou la casa pairal de Joaquim de Sagrera, fabricant txtil de final del segle XVIII i comenament del XIX que va tenir un paper destacat en la guerra del Francs. Tot i que data del principi d'aquest darrer segle, la seva fesomia actual s el resultat de la reforma modernista duta a terme per Melcior Vials, arquitecte municipal, a l'inici del segle XX, en temps dels sucessors del propietari originari, Francesc Alegre i Roig i Merc de Sagrera, ja que havia quedat molt malmesa arran de la invasi de les tropes napoleniques. La casa, actualment una de les seccions del Museu de Terrassa, s un model d'habitatge de la burgesia industrial de l'poca.

Desprs que a mitjan segle XX, grcies a una campanya impulsada per la premsa local i la Junta Municipal de Museus, s'impeds una reforma drstica de l'edifici que l'hauria desvirtuat totalment, la casa Alegre de Sagrera fou adquirida per l'Ajuntament el 1973 amb l'ajut de la Caixa d'Estalvis de Terrassa i des d'aleshores est oberta al pblic, tant la casa com els jardins, als quals s'accedeix separadament pel carrer del Cardaire.

L'edifici.
L'edifici actual consta d'un cos central i dos de laterals units en forma de U, amb una faana simtrica, d'estil eclctic, amb balcons modernistes de ferro forjat al primer pis i finestres a manera de galeria al segon, el disseny de les quals s'atribueix a Josep Puig i Cadafalch, tot i que no es troba documentat enlloc. Alexandre de Riquer va fer el relleu de la faana que illustra les proeses del primer propietari durant la guerra contra Napole, i tamb s obra seva el grandis plaf ornamental del menjador, pintat el 1901 per a l'Institut Industrial de Terrassa. El sal principal, amb pintures murals de Pere Viver, s'obre a la galeria que dna al pati i als jardins, decorada amb vitralls modernistes. 

Pujant l'escala noble es pot admirar el quadre monumental de Joaquim Vancells amb una imatge de Joaquim de Sagrera lluitant contra els francesos el 1818 a les muntanyes de Rubi. Des d'aqu s'arriba a les niques estances conservades de la casa del segle XIX, tres salons amb uns sostres molt treballats, decorats amb pintures murals sobre la conquesta de Mxic, la histria de Salom i escenes bbliques, respectivament.

La casa Alegre de Sagrera conserva bones mostres del mobiliari original i allotja diverses colleccions d'art del fons musestic municipal, amb obres dels pintors Flix Mestres, Laure Barrau, Josep Martnez Lozano i Baca Flor, i una curiosa collecci de cermica i porcellana oriental, la collecci Salvans. Hi destaquen, a ms, les sales dedicades als escriptors Agust Bartra i Ferran Canyameres i al dibuixant terrassenc Mateu Avellaneda.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150030" title="Escuts de les provncies dels Pasos Baixos" nonfiltered="607" processed="603" dbindex="60628">
Aquesta galeria dels escuts de les provncies dels Pasos Baixos mostra els dotze escuts de cadascuna de les 12 provncies dels Pasos Baixos.



 Vegeu tamb .

Banderes de les provncies dels Pasos Baixos;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150035" title="Virgin Records" nonfiltered="608" processed="604" dbindex="60629">
Virgin Records s una discogrfica britnica fundada per l'empresari britnic Richard Branson i Nik Powell el 1972, desprs d'un perode venent lbums musicals amb descompte a travs de la seva petita botiga a Londres. 

El nom Virgin, segons Branson (en la seva autobiografia) prov d'un collega seu quan estaven fent un brainstorming sobre idees de negoci. Li va proposar Virgin a causa de el seu significat (tradut de l'angls significa verge), associant-lo amb el fet que eren tots nous en el negoci. El logotip de Virgin va ser creat un dissenyador grfic que van trobar, fent l'esbs en un tovall de paper. El primer lbum llanat va ser el clssic Tubular Bells, rock progressiu del msic Mike Oldfield el 1973. 

Ms tard, el grup Genesis va gravar diversos lbums. El 1977 van signar amb els Sex Pistols, qui li van donar a Virgin fama i reconeixement. Desprs van signar amb grups com The Human League, Culture Club, Simple Minds i d'altres.

El 1987, Virgin Records obre la seva filial americana, Virgin Records America. Desprs d'un acord amb Atlantic Records, els discos de Virgin Records America sn distributs pel grup Warner Music Group, fins el 1992. Aquest mateix any, Richard Branson vendr Virgin Records a l'empresa EMI per la suma de 550 milions de lliures (). Actualment en competncia amb la nova discogrfica de Branson: V2 Records. 

La ra per la qual Branson va vendre Virgin Records va ser perqu volia fundar Virgin Atlantic Airways. Desprs d'haver estat adquirit per EMI, Virgin comena una srie de canvis, com la creaci de suboficines com Real World Studios, Innocent Records, Point Blank Records-especialitzat en blues- i Hut Records. 

Va continuar signant i establint artistes com Beenie Man, Blue, Ko n, The Rolling Stones, The Smashing Pumpkins, Orchestral Manoeuvres in the Dark, Heaven 17, We Are Scientists, The Kooks, Bubba Sparxxx, Sharissa, Bossman, Purple Ribbon All-Stars, Janet Jackson, The Chemical Brothers, Shapeshifters, Amaral, Juliet Richardson, Spice Girls i Paula Abdul.


 Enllaos externs .
 Web de V2 Records;
 Web de Virgin Records;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150044" title="Joomla!" nonfiltered="609" processed="605" dbindex="60630">


El Joomla! s un sistema de gesti de continguts lliure escrit en PHP utilitzat per publicar continguts a Internet, mitjanant una base de dades MySQL.
Joomla! inclou funcions com la memria cau de pgines per millorar el rendiment, sindicaci RSS, versions imprimibles o en pdf de les pgines, flaixos de notcies, blocs, enquestes d'opini, cerca en el web, i internacionalitzaci de l'idioma. El Joomla! es llicencia sota la GPL.
Actualment a base de components i connectors no comercials es pot fer qualsevol cosa: comunitats (amb frums, missatgeria privada, comentaris en articles...), galeries de fotos i vdeos, colleccions d'arxius i un llarg etctera. 

El nom correspon a voler transcriure en angls la pronunciaci original de la paraula suahili  que, com a adverbi, vol dir "conjuntament". Es va triar per reflectir la integraci entre l'equip de desenvolupament i la comunitat en el projecte. La primera versi pblica del Joomla! (1.0.0) es va anunciar el 16 de setembre de 2005. Es tractava d'un rellanament de Mambo 4.5.2.3 combinat amb alguns pedaos que arreglaven errors i problemes de seguretat.
En el full de ruta del projecte, els desenvolupadors diuen que el Joomla! 1.5 contindr codi completament reescrit construt amb PHP 5.

 Histria .

Joomla! sorgeix com el resultat d'una bifurcaci, el 17 d'agost de 2005, de Mambo, de la corporaci Miro d'Austrlia, que mantenia la marca del nom Mambo i el grup principal de desenvolupadors. La corporaci Miro va formar una organitzaci sense nim de lucre amb el propsit inicial de fundar el projecte i protegir-lo de litigis. El grup de desenvolupament va reclamar que moltes de les clusules de l'estructura de la fundaci eren acords previs amb el comit directiu de Mambo, que no tenien la consultoria necessria de qui mantenen el projecte i incloa clusules que violaven els valors principals del codi lliure.

El grup de desenvolupadors va crear la seva prpia pgina web, que van anomenar OpenSourceMatters, per distribuir informaci als usuaris, desenvolupadors, dissenyadors Web i a la comunitat en general. En aquell moment el lder, Andrew Eddie, conegut com "MasterChief", va escriure una carta oberta a la comunitat, que va aparixer a la secci d'anuncis del frum pblic a mamboserver.com. Al dia segent, 1000 persones van entrar al lloc opensourcematters.org per expressar el seu suport i estmul per les accions executades pel grup de desenvolupadors. El lloc web va caure temporalment fora de servei a causa del trfic excessiu. La notcia va aparixer en diversos noticiaris digitals.

 Continguts de Joomla! .
El paquet base de Joomla! consisteix en diverses parts, que estan dissenyades per ser el ms modulars possibles, permetent que les extensions i integracions siguin fcils d'implementar. Un exemple seria el WikiBot, que permet a l'autor dels continguts utilitzar "Wikitags" en els articles, que permeten crear enllaos dinmics a articles de la Wikipedia.
Actualment existeixen ms de 3.800 extensions per Joomla!, disponibles a travs del directori oficial d'extensions.
Altres extensions permeten integrar botigues online, galeries d'imatges, frums, xats, etc. dins el nucli de Joomla!

 Comunitat .
Joomla! mant una comunitat activa. El setembre de 2008, els frums oficials Joomla! contenen ms de 300.000 temes, amb ms de 1.380.000 missatges publicats i 220.000 membres.
Tamb hi ha llocs no oficials publicats en diversos idiomes, que ofereixen altres extensions no llistades en el directori oficial.

Estat actual.
Joomla mant, com sol ser habitual als projectes de programari lliure, dues versions: una estable i una altra Beta, en desenvolupament,  o  inestable . Es funciona com s habitual; la versi Beta s emprada per molts usuaris  avanats , ja que cont directives del projecte per ells i desenvolupadors. 
Actualment, la versi ms estable s la 1.0.14; existeix tamb la 1.5.1 estable la qual pertany a la branca de desenvolupament que rep les noves funcions i millores.

Radiografia.
La versi 1.0.11 t 65.880 lnies de codi, identificades amb l'aplicatiu SLOCCount. Segons el model COCOMO, suposaria l'esfor de 16 persones-anys. Una empresa necessitaria aprox. 18 mesos, amb 11 desenvolupadors. Amb aquestes premises, el cost estimat del projecte s de 56.286 $ per any (salari mitj d'un programador a EEUU), multiplicat per 2,40 (despeses diverses a ms del sou).



 Referncies .


 Enllaos externs .
  Lloc web oficial del Joomla!;
  Oficials Joomla Templates;
  Frums oficials de Joomla!;
 Projecte de traducci al catal del Joomla! 1.5;
 CATMidia.CAT - Joomla! en catal;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150051" title="Centre de Documentaci i Museu Txtil" nonfiltered="610" processed="606" dbindex="60631">
El Centre de Documentaci i Museu Txtil s una instituci musestica situada a Terrassa, ciutat de gran tradici txtil, al carrer de Salmern, nmero 25, al costat del castell cartoixa de Vallparads. Gestionat per un consorci format per l'Ajuntament de Terrassa i la Diputaci de Barcelona, presenta una panormica dels diversos estils i tcniques utilitzats arreu del mn en el camp del teixit al llarg de la histria. 

El centre de documentaci disposa d'una mplia biblioteca especialitzada en txtil i moda, un arxiu fotogrfic i un ric fons de teixits. La instituci aporta diversos serveis a les empreses i, a travs del seu centre de formaci i de diversos convenis amb universitats i institucions educatives, fomenta el coneixement i la relaci entre els professionals del sector. Un dels serveis ms interessants de qu disposa el museu s el banc d'imatges IMATEX, a travs del qual empreses i particulars poden accedir al fons del museu, essencialment mostres de teixits i indumentria sobretot de l'rea mediterrnia, des dels primers segles de la nostra era fins avui; tamb en destaquen els fons de la Xina i l'ndia i una petita collecci de mostres de l'Amrica precolombina. El museu disposa tamb d'un servei de restauraci de teixits i d'una aula didctica. 

Histria.
T l'origen en una iniciativa d'un grup d'industrials terrassencs, que el 1946 van reunir diverses colleccions privades (principalment la de Josep Biosca i Torres) i van fundar el Museu Txtil Biosca en una nau d'una fbrica industrial del carrer de Sant Isidre. El 1956 es van traslladar els fons a l'edifici del carrer de Sant Pau que tradicionalment ha allotjat l'Institut Industrial i que actualment ocupa la CECOT, la patronal comarcal de Terrassa. El 1959 el museu fou cedit a l'Ajuntament, que va enriquir la collecci inicial amb noves compres i donacions, i el 1963 es va subscriure un conveni amb la Diputaci de Barcelona, que havia adquirit la collecci Vias de teixits i la seva biblioteca especialitzada, per tal d'unir tots dos fons, amb qu es va crear el Museu Provincial Txtil. La nova seu, un edifici de l'arquitecte Camil Palls, es va construir dalt de l'actual Parc de Vallparads. Des d'aleshores, les colleccions s'han anat incrementant, i el 1995 el museu va rebre la denominaci actual. 

Les colleccions del museu.
L'extens fons del museu, de ms de 20.000 objectes representatius de la histria txtil d'arreu del mn, no es presenta de manera permanent sin en diverses exposicions temporals monogrfiques d'una durada entre deu i dotze mesos a lespai Modernisme (primera planta) i de dos o tres anys a la segona planta.
 Teixits de l rea mediterrnia, preindustrials (egipcis, andalusins, gtics, renaixentistes, barrocs) i industrials (dels segles XIX i XX i mostraris d indstries txtils, principalment del Valls i de Catalunya).
 Teixits de la Xina, l'ndia i l Amrica precolombina.
 Estampats, brodats, indumentria (segles XVIII-XX), paraments litrgics (segles XVI-XX) i complements (segles XVII-XX). ;
 Dissenys originals del segle XX.
 Postes en carta per a telers Jacquard.
 Collecci modernista, amb obres mestres d artistes, dissenyadors i empreses catalanes de l'inici del segle XX.
         
Enllaos externs.
 Centre de Documentaci i Museu Txtil;
 IMATEX, banc d'imatges del Museu Txtil;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150054" title="1C Company" nonfiltered="611" processed="607" dbindex="60632">
1C Company (en rus:        "1 ": 1  - 1        (1 Segon)) s una empresa russa publicadora i desenvolupadora de programari. Est ubicada a Moscou, Rssia. s millor coneguda fora l'Uni Sovitica com a desenvolupadora de videojocs, no obstant, 1C s lder del mercat rus en negocis sobre el programari.

1C tamb crea i distribueix aplicacions populars per a empreses russes conegudes com Kaspersky Lab, ABBYY, PromT i altres.

 Programari d'entreteniment .
1C s ms conegut a fora de Rssia potser pel desenvolupament de la famosa lnia de joc de simulaci de vol com IL-2 Sturmovik que tamb inclou el Forgotten Battles i Pacific Fighters. Altres videojocs fets i/o publicats per 1C es poden incloure el  i la propera continuaci Faces of War, la saga Silent Storm, el videojoc de Pirates del Carib, i altres.

 Enllaos externs .
 Lloc web d'1C ;
 Videojocs d'1C  ;
 Videojocs d'1C a l'exterior de Rssia ;
 Perfil de l'empresa a MobyGames ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150059" title="2015, Inc." nonfiltered="612" processed="608" dbindex="60633">
2015 (pronunciat en angls Twenty Fifteen) s una empresa desenvolupadora de videojocs creada el 1998 pel seu president i executiu en cap, Tom Kudirka. Actualment 2015 est ubicat a Tulsa, Oklahoma. 2015 s potser famosa pel desenvolupament del gran videojoc d'ordinador, el Medal of Honor: Allied Assault. Alguns membres d'aquesta companyia desprs van marxar cap a Infinity Ward, empresa creadora dels videojocs Call of Duty.

 Videojocs creats per 2015.
   (1999) (Paquest de missions per PC);
Laser Arena   (2000) (En ordinador) creat per Trainwreck Studios;
CIA Operative: Solo Missions - (2001) (En ordinador) creat per Trainwreck Studios;
Medal of Honor: Allied Assault   (2002) (PC);
Men of Valor   (2004) (PC, Xbox);

 Enllaos externs .
Lloc web oficial de 2015 ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150066" title="Telecom BCN" nonfiltered="613" processed="609" dbindex="60634">
Telecom BCN s un centre universitari pblic de la UPC i de fet s la escola amb un major nombre d'alumnes en l'mbit de les telecomunicacions a Espanya. L'acrnim de la escola antigament era ETSETB que significava Escola Tcnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicacions de Barcelona. 

 Localitzaci .
La escola es troba al Campus Nord de Barcelona. Amb transport pblic s'hi pot arribar amb diverses lnies d'autobs o amb la lnia 3 del metro baixant a les estacions de Palau Reial o Zona Universitria.

 Estadstiques .

 Nombre d'estudiants: 2,609 (2002/2003);
 Nous estudiants: 400;
 Estudiants graduats : 350 (2002/2003);
 Estudiants amb experiencia internacional : 129 (2002/2003);
 Estudiants ERASMUS : 74 (2002/2003) 103 (2003/2004);
 Nombre de professors: 212 ;
 Nombre de laboratoris acadmics: 32;

Titulacions que s'ofereixen.
 Enginyeria de Telecomunicacions;
 Especialitat en comunicacions;
 Especialitat en telemtica;
 Enginyeria electrnica;
 Master of Science in Information and Communication Technologies;

Telecogresca.
La Telecogresca s la festa anual de la ETSETB, una de les ms grans en l'mbit universitari catal.

 Enllaos externs .
 Lloc oficial de la ETSETB;
 Lloc oficial de la Universitat Politcnica de Catalunya;
 Delegaci d'estudiants de la ETSETB;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150069" title="Kung Fu Records" nonfiltered="614" processed="610" dbindex="60635">
Kung Fu Records s una discogrfica independent americana fundada pel baixista i el guitarrista de The Vandals Joe Escalante i Warren Fitzgerald. Kung Fu Records est especialitzada en musica Punk rock i consta tamb d'altres divisions com Kung Fu Films.


Grups.
 Alkaline Trio;
 Antifreeze;
 Apocalypse Hoboken;
 Assorted Jellybeans;
 The Ataris;
 Audio Karate;
 Bigwig;
 Blink-182 ;
 The God Awfuls;
 Josh Freese;
 Mi6;
 MxPx;
 Ozma;
 Tsunami Bomb;
 Underminded;
 Useless ID;
 The Vandals;
 Versus The World;

Enllaos externs.
 Web oficial ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150070" title="Mas de les Mates" nonfiltered="615" processed="611" dbindex="60636">
El Mas de les Mates s un mas situat al municipi de Massoteres a la comarca de la Segarra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150076" title="Island Records" nonfiltered="616" processed="612" dbindex="60637">
Island Records s una discogrfica anglesa, filial de Universal. 

Island s una de les companyies ms importants a nivell mundial, en el qual destaca per tenir msica Pop i R&B, i destaquen artistes i grups d'xit internacional, com Bon Jovi, Sugababes, Mutya Bona, The Feeling, Hoobastank, Ashanti, Mariah Carey, Amy Winehouse o Keane, entre d'altres. Va ser tamb el segell de Bob Marley i U2.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150078" title="Trojan Records" nonfiltered="617" processed="613" dbindex="60638">
Trojan Records s una discogrfica anglesa, creada per Lee Gopthal el 1967, que produeix i distribueix grans xits internacionals de ska, skinhead reggae, reggae, dub, i dancehall des dels anys 60. Posteriorment va enfocar el seu treball a la realitzaci de recopilatoris (Box Set) de grups i artistes clssics.

Enllaos externs.
Web oficial;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150079" title="3D Realms" nonfiltered="618" processed="614" dbindex="60639">
3D Realms (nom legal Apogee Software, Ltd.) s el nom de l'empresa publicadora i distribudora de videojocs establerta a Garland, Texas el 1987, el principal accionista de l'empresa s Action Entertainment Software Inc. s molt coneguda per popularitzar el model de distribuci shareware aix com la creaci de franqucies d'ordinador com Duke Nukem, Commander Keen, Wolfenstein 3D, Shadow Warrior i per ser creadora del motor grfic Build. El seu nom original era Apogee Software Productions, 3D Realms va ser en un principi creat com una marca d'Apogee el juliol de 1994, en la qual es dedicarien als videojocs en 3D (ja que Apogee era conegut en aix llavors per diversos estils de videojoc). Poc desprs del 1994 els jocs 3D van comenar a dominar la indstria, i Apogee va decidir enfocar-se en aquest estil, s per aix que el nom Apogee va ser eventualment abandonat a finals del 1996, canviant desprs a la forma jurdica de Societat de responsabilitat limitada, per a anomenar-se 3D Realms. 

El nom de l'empresa en angls significa apogeu, paraula que alludeix al perode de major auge o esplendor d'alguna cosa.

 L'empresa .

 La importncia d'un lder .

Apogee s considerada mare i fundadora de la comunitat de desenvolupament de videojocs a la zona de Dallas, amb una gran quantitat de companyies satllit establint-se a prop per a mantenir una gran connexi amb ells. Com per exemple, gaireb sempre s'esmenta que id Software es va establir en aquesta zona durant el desenvolupament de Wolfenstein 3D per a mantenir una relaci de treball estreta, o que Ritual Entertainment va ser creada amb alguns dels programadors de Apogee. 

Alguns dels membres de la companyia van ser producte per a la creaci de tota una nova indstria de l'entreteniment, com Tom Hall que va deixar el grup per a ser un dels co-fundadors de Ion Storm, i altres que van generar contribucions clau a Valve Software (l'empresa creadora de Half-Life) o n-Space. 

El nom d'Apogee, va transcendir ms enll del que l'empresa hagus esperat, desprs de ser responsables de desenes de videojocs, des d'aquells primitius Beyond the Titanic o Supernova, passant el simptic Cosmo Cosmic, l'original Duke Nukem el 1991, fins al fams Duke Nukem 3D, la nova versi del qual es preparava per a ser llanada a principis del 2007; per tamb per la distribuci i comercialitzaci de ttols programats per altres companyies, com la saga del Keen Commander , i l'exits Wolfenstein 3D, el joc original de trets en primera persona (FPS) que havia d'eliminar-se a tots els soldats nazis en un bon protegit castell.

Un dels grans atractius que Apogee suposa per als programadors s que l'empresa comparteix els guanys produts per un ttol amb els desenvolupadors del mateix, incloent no solament els ingressos per vendes, sin les franqucies, marxandatge, novelles, samarretes, etc.

 L'equip .

Una petita llista -no exhaustiva- del personal administratiu i tcnic d'Apogee s:

 Scott Miller - President, cofundador, programador dels primers videojocs;
 George Broussard - Executiu de comptes, cofundador, programador dels primers videojocs;
 Steven Blackburn - Vendes;
 Joe Siegler - Webmster, gerent de Suport en Lnia;
 Kevin Green - Supervisor de Serveis al Client. Suport Tcnic;
 Bryan Turner - Suport Tcnic;

 Histria .

 Resum .
Des del 1987, Apogee Software ha estat un pioner i innovador en la indstria dels videojocs per a ordinador, especialment per als d'escriptori. Les seves primeres incursions van ser en el mercat del Shareware, revolucionant-lo de tal manera que van crear el que es coneix com el "Model Apogee", proposant en lloc de la forma tradicional, la distribuci d'una porci del joc (que van anomenar un Episodi) com a Shareware, i conservant la comercialitzaci normal per a la resta del ttol, molt abans de la popularitzaci d'Internet i ms d'una dcada abans que altres distribudors de programari consideressin llanar "demo" dels seus videojocs per a fer-los coneguts entre els usuaris, la qual cosa avui s una prctica molt comuna. 

Entre les prctiques molt originals introdudes per Apogee des dels seus primers anys s'inclouen l'aparici de codis de trucs (en angls "cheat codes"), teletransportadors entre nivells, i el anomenat "Mode Du" que permet que el jugador es torni invencible per complet. A ms, els videojocs d'Apogee, i ms tard els de la seva hereva i successora 3D Realms, van incloure gaireb sempre una opci per a gravar o carregar rpidament el desenvolupament d'una aventura en qualsevol lloc del nivell, i no solament en culminar certes etapes. Aquesta caracterstica era molt rara en els desenvolupaments de fins dels '80 i principis dels '90.

Moltes empreses de videojocs com  Capstone, Parallax Software, ID Software, Activision i Epic Megagames van adoptar en algun moment el "model Apogee".

 Primers passos . 

 Abans del 1986;

Scott Miller havia llanat alguns videojocs en "packs" (Puzle Pack, Adventure Pack). Aquests jocs tenien noms com Asteroid Runner, Block 5, etc..., i finalment van tornar a aparixer com freeware pel maig del 2004. 

 1986;

Beyond the Titanic va sortir a la llum. Era una aventura en mode text, a l'estil de Zork. El seu programador va ser Scott Miller. Juntament amb Supernova s un dels jocs en els quals l'empresa no utilitza el model de Shareware tan particular, que desprs va caracteritzar a prcticament tots els seus llanaments. El joc va reaparixer al mar de 1998 com a Abandonware 

 1987;

A mitjans d'any, una altra aventura de textos, anomenada Supernova, i tamb nascuda del cervell de Scott Miller, ajudat per Terry Nagy, s llanada al carrer. Desprs de discontinuar-se el seu suport, va ser rellanat al mar de 1998 com a Freeware. El 26 de novembre Scott Miller envia a Softdisk el primer episodi de Kroz. En els dos anys segents, crea un total de 6 episodis ms, aix com alguns "packs" ms durant aquest perode, els quals no eren ms que compilaci de jocs escrits per ell mateix abans d'aquest anys, i rellanats. No obstant aix, l'estrella sn els episodis Kroz que es consideren com el veritable naixement d'Apogee, tot i que el nom ja s'usava abans d'aquesta data, pel propi Scott. 

 1988;

Apareixen 2 ttols ms, basats en la srie Viatge a les Estrelles: Next Generation Trivia de George Broussard; Trek Trivia de Scott Miller. Ambds van ser discontinuats i abandonats. Desprs altres dos trivies de carcter general, Trivia Whiz de George Broussard i Word Whiz de Scott Miller. Aquests dos ltims discontinuats a l'any segent per rellanats com a freeware el desembre de 2005.

 Videojocs desenvolupats i comercialitzats per Apogee Software .

 1986 - Beyond the Titanic - Comercialitzat com a Shareware tradicional;
 1986 - Block Five;
 1986 - Diamond Digger  (tamb conegut com a Raiders of the Forbidden Mine o Gold Miner);
 1986 - Maze Machine;
 1986 - Maze Runner (tamb conegut com a Rogue Runner);
 1987 - Saga Kroz - A partir d'aquests ttols Apogee comena a aplicar el seu propi modelo de Shareware;
 1987 - Supernova;
 1988 - Night Bomber;
 1988 - The Thing;
 1988 - Trek Trivia;
 1988 - Word Whiz;
 1989 - Meteors (tamb conegut com a Asteroid Rescue);
 1990 - Phrase Master;
 1991 - Arctic Adventure;
 1991 - Crystal Caves;
 1991 - Duke Nukem;
 1992 - Cosmo's Cosmic Adventure;
 1992 - Secret Agent;
 1993 - Bio Menace;
 1993 - Duke Nukem II;
 1993 - Major Stryker;
 1993 - Monster Bash;
 1994 - Rise of the Triad;
 1995 - Realms of Chaos;
 1996 - Stargunner;

Videojocs publicats o produts
 1988 - Trivia Whiz - Micro F/X Software;
 1988 - Start Trek: The Next Generation Trivia - Micro F/X Software;
 1989 - The Thor Trilogy - Scenario Software;
 1990 - Pharaoh's Tomb - Micro F/X Software;
 1990 - Monuments of Mars - Scenario Software;
 1990 - Commander Keen: Invasion of the Vorticons   id Software;
 1991 - Dark Ages - Scenario Software;
 1991 - Commander Keen: Goodbye Galaxy!   id Software;
 1991 - Paganitzu - Trilobyte;
 1991 - Jumpman Lives!   Shamusoft Designs;
 1992 - Wolfenstein 3D   id Software;
 1992 - Word Rescue - Redwood Games;
 1992 - Math Rescue - Redwood Games;
 1993 - Alien Carnage (aka Halloween Harry)   SubZero Software;
 1993 - Blake Stone: Aliens of Gold   JAM Productions;
 1994 - Blake Stone: Planet Strike   JAM Productions;
 1994 - Boppin'   Accursed Toys;
 1994 - Hocus Pocus   Moonlite Software;
 1994 - Mystic Towers - Animation F/X;
 1994 -    Mountain King Studios;
 1994 - Wacky Wheels   Beavis Soft;
 1995 -  - Argo Games;
 1996 - Death Rally   Remedy Entertainment;

Una llista ms detallada i completa, incloent-hi per exemple la data exacta de cada llanament, i les versions posteriors de cada videojoc, es pot trobar a aquesta descripci de Rink Works.

 Convertir-se en 3D Realms .

Amb la intenci original de crear una divisi per a cada gnere de videojocs (d'acci, recreatius, infantil, etc) es creen, el juliol del 1994, i 1998, 3D Realms i la ja desapareguda Pinball Wizards respectivament. L'objectiu era publicar cada nou joc sota una marca diferent, segons el tipus, en lloc de tots sota el nom d'Apogee com havia estat fins ara. Aix li permetria apuntar a varietats de mercats amb noms de marca diferents. 

No obstant aix, alguns d'aquests tipus d'entreteniment, com els videojocs de plataformes o les naus que disparen mentre el fons passa lliscant-se enfront de la vista del jugador van anar morint a la fi de la dcada de 1990, fent que l'estratgia pensada es torns totalment obsoleta. A aix ha de sumar-se que els temps de desenvolupament cada vegada ms llargs per a un sol videojoc, (semblants de vegades als de la realitzaci d'una pellcula de Hollywood) feia que les companyies no llancessin ttols a gran velocitat amb qu ho feien en el passat, amb la qual cosa tenir diversos noms era innecessari i antieconmic.

3D Realms va ser creada, com el seu nom ho indica, per als videojocs en 3D i el seu primer repte va ser el Terminal Velocity, una espcie de simulador de vol futurista, per amb el frenes de trets d'un joc d'acci ms pur. Va ser responsable tamb de la sortida al mercat de Duke Nukem, i la producci de Max Payne. 

L'ltim videojoc publicat sota el nom d'Apogee va ser Stargunner el 1996. Des del 1998, tota la companyia completa (desenvolupament i distribuci) ha estat usant un motor 3D (dhuc quan el joc sigui 2D, com el "Duke Nukem: Manhattan Project"), i com resultat, 3D Realms ha substitut de fet a Apogee com en el nom de la marca. A ms, acostant-se l'any 2000 Apogee va sentir que el seu nom estava ms associat amb videojocs vells, obsolets, que amb el nou millenni, pel que va adoptar definitivament l'apellatiu de 3D Realms per a tot desenvolupament futur.

 Ubicaci i contacte (de l'octubre del 1995) .

Apogee Software Ltd.

P.O. Box 496389

Garland, TX 75049-6389

Suport Tcnic: 1-214-278-5655

Fax del Suport Tcnic: 1-214-278-4670

 Referncies .
 Answers.com;
 Moby Games;
 Rink Works;

 Enllaos externs .

 Lloc web oficial de 3D Realms ;
 Secci sobre Apogee a 3D Realms ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150082" title="Immunoglobulina E" nonfiltered="619" processed="615" dbindex="60640">
La immunoglobulina E (IgE) s un tipus d'antics exclusiu dels mamfers, s efectiu contra diversos agents patgens, per especialment parsits, pel que els seus nivells acostumen a estar bastant elevats tant en pacients allrgics com en persones que sofreixin alguna parasitosi.

Va ser descobert i caracteritzat per Kimishige Ishizaka   pel que va rebre el Premi japons de l'any 2000. La majoria dels nostres coneixements sobre aquesta classe d'antics prov d'investigacions sobre els mecanismes de certes allrgies.

Propietats fsiques .
Massa molecular: 188.000 Da.
Forma molecular: monmer.
Nombre d'aminocids (monmer): 550.
Dominis cadena pesada monmer: 4.
Semivida: 1-5 dies.
Concentraci al srum: molt baixa.
Cadenes polipeptdiques diferents: 2.
Determinants antignics: 2.

 Propietats biolgiques .
Concentraci en srum molt baixa.
Nivells augmentats en pacients allrgics.
Important en la defensa contra parsits (en especial cucs helmints).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150086" title="Superstrat" nonfiltered="620" processed="616" dbindex="60641">


En lingstica, un superstrat s una llengua que influex sobre una altra sense suplantar-la. Es tracta d'un de tres informes (relacions) possibles d'interferncia lingstica (els dos altres sn el substrat i l'adstrat). Una llengua A ocupa un territori donat. Arriba llavors una llengua B (per exemple a causa de migracions de poblaci) que entra en contacte -i des de llavors en interferncia- amb la llengua A. Els emissors de la llengua A no abandonen la seva prpia llengua, sin que integren nombroses paraules de la llengua B. s el cas de les llenges germniques en els territoris de parla llatina, que han influt en l'evoluci del llat cap a les llenges romniques.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150087" title="Antics" nonfiltered="621" processed="617" dbindex="60642">

Els anticossos, immunoglobulines o gammaglobulines sn un grup de glicoprotenes produdes pels limfcits B. Poden trobar-se en forma soluble -com anticossos secretats- o b, ancorats a la membrana dels limfcits B com a receptors especfics per l antigen.

Els anticossos migren en la fracci gamma quan les protenes sriques sn separades mitjanant una electroforesi, per aix reben el nom de gammaglobulines.

Estructura general.
Estructura bsica d una immunoglobulina:

 Dues cadenes pesants (H o Heavy, 50-70 kD) idntiques entre elles.
 Dues cadenes lleugeres (L o Light, 25 kD), idntiques entre elles.

Les quatre cadenes formen un monmer d Ig i estan unides entre elles per ponts disulfur (enllaos entre grups tiol de residus de cistena)-

Hi ha 5 tipus diferents de cadenes pesants (alfa ( ), gamma ( ), mu ( ), delta ( ) i psilon
( )) que donen lloc a 5 tipus d Ig: IgA, IgG, IgM, IgD i IgE, respectivament.

Cadenes lleugeres en trobem de dos tipus: lambda ( ) i kappa ( ).


Les cadenes individuals (tant pesants com lleugeres) estan formades per repeticions de dominis globulars de 100-110 aminocids anomenats dominis tipus immunoglobulina (Ig):

 La cadena L t 2 dominis globulars (VL o CL).
 La cadena H te al menys 4 dominis globulars (VH, CH1, CH2, CH3).

Els dominis Ig contenen fulls antiparallels de plegament amb estructura   i enllaos disulfur interns.

Els dominis N-terminals de les cadenes H i L formen la regi variable o V (la seva seqncia proteica varia segons el determinant antignic reconegut), constituda pel primer domini de la cadena pesant (VH) i el primer domini de la cadena lleugera (VL). Els dominis restants no intervenen en el reconeixement antignic i constitueixen la regi constant o C (la seva seqncia proteica no varia segons el determinant antignic reconegut).

Hi ha noms un domini constant a la cadena lleugera (CL) i tres o quatre a la pesant (CH1,CH2, CH3, CH4). La regi constant de la cadena pesant determina la classe o isotip d Ig (IgA, IgG, IgM, IgD i IgE ). Els diferents isotips tenen tan diferents propietats fsiques i biolgiques, com funcions efectores.

Estructura de la regi variable.
Les regions variables de les Ig contenen 3 zones hipervariables anomenades regions determinants de la complementarietat o CDR (complementarity-determining regions). Sn les zones que contacten amb l Ag.

La resta del domini variable presenta menys variabilitat i constitueixen les regions estructurals o framework (FR). Hi ha 4 regions frameworks en una regi variable. 

Les regions framework presenten plegaments en lmina beta mentre que les regions hipervariables formen estructures desplegades d anella o loops.

La combinaci de la regi variable cadena pesant (VH) i de la cadena lleugera (VL) forma el
lloc d uni a l antigen (antigen binding site) i determina l especificitat antignica que s
capa de reconixer.

Estructura i propietats de les Ig humanes.
IgG.

Propietats fsiques:
Massa molecular: 150.000 Da.
Nombre d'aminocids: 450.
Dominis de la cadena pesada: 3.
Forma molecular: Sempre monmer.
Quatre subclasses (IgG1, IgG2, IgG3 i IgG4). Difereixen en el nombre i l organitzaci dels enllaos disulfur i en les seves activitats biolgiques.
Semivida: 23 dies.
Concentraci en srum: 10 mg/ml.
Llocs d uni per l antigen: 2.

Propietats biolgiques:
Ig majoritria al srum (80%).
Predominant en la resposta secundaria.
Pot travessar la barrera placentria.
Activa el complement.
S uneix a receptors per Fc en els fagcits.

IgM.
 
Propietats fsiques:
Massa molecular: 900.000 Da (pentmer).
Forma molecular: pentmer (o hexmer) en srum; monmer en membrana.
Nombre d'aminocids (monmer): 550.
Dominis CH monmer: 4.
Semivida: 5 dies.
Concentraci al srum: 1,5 mg/ml.
Cadenes polipeptdiques diferents: 3 (H,L,J).
llocs d uni per l antigen: 10 (pentmer).
Propietats biolgiques:
5-10% de les Ig del srum.
Predominant en la resposta primria.
Primer isotip produt en el nounat.
Activa el complement.
Actua com a receptor antignic durant el desenvolupament dels limfcits B.

IgA.

Propietats fsiques:
Massa molecular: 150.000-600.000 Da.
Monmer, dmer, trmer o tetrmer.
Dues subclasses: IgA1 i IgA2.
Nombre d'aminocids (monmer): 470.
Dominis cadena pesada (monmer): 3;
Semivida: 6 dies.
Concentraci al srum: 3 mg/ml.
Cadenes polipeptdiques diferents: 4 en la forma secretada (H,L,J i pea secretora);
Llocs d uni a l Ag: 4 (dmer);
Propietats biolgiques:
15-20% de les Ig del srum.
Predominant en les secrecions mucoses.
Present en la llet materna.
La forma dimrica cont la cadena J i el component secretor que li proporciona resistncia a les proteases.

IgE.
Propietats fsiques:
Massa molecular: 188.000 Da.
Forma molecular: monmer.
Nombre d'aminocids (monmer): 550.
Dominis cadena pesada monmer: 4.
Semivida: 1-5 dies.
Concentraci al srum: molt baixa.
Cadenes polipeptdiques diferents: 2.
Determinants antignics: 2.
Propietats biolgiques:
Concentraci en srum molt baixa.
Nivells augmentats en pacients allrgics.
Important en la defensa contra parsits (en especial cucs helmints).


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150088" title="Leon Battista Alberti" nonfiltered="622" processed="618" dbindex="60643">


Leon Battista Alberti (Gnova, Itlia, 14 de febrer de 1404 - Roma, 20 d'abril de 1472) fou un arquitecte, matemtic i poeta itali. A ms d'aquestes activitats principals, tamb fou criptgraf, lingista, filsof, msic i arqueleg. s una de les figures artstiques ms polifactiques del Renaixement.

Alberti pertany a la segona generaci d'artistes del Renaixement, i en fou una figura emblemtica, per la seva dedicaci a les ms variades disciplines. Es mostr constantment interessat per la recerca de regles, tant teriques com prctiques, capaces d'orientar el treball dels artistes; en les seves obres anomena alguns cnons. Per exemple, a De statua exposa les proporcions del cos hum, en De pictura proporciona la primera definici de la perspectiva cientfica i per ltim en De re dificatoria (obra que conclou el 1450) descriu tota la casustica relativa a l'arquitectura moderna, subratllant la importncia del projecte, i classifica els diversos tipus d'edificis segons les funcions que han de complir.

L'aspecte ms innovador de les seves propostes consisteix en mesclar all antic i all modern, propugnant la praxi antiga i la moderna, que havia iniciat Filippo Brunelleschi. A ms, segons Alberti: "...l'artista en aquest context social no ha de ser un simple artes, sin un intellectual preparat en totes les disciplines i en tots els terrenys". Una idea hereva de l'enciclopedisme medieval dels doctes, per adaptada a l'avantguarda humanista.

La classe social amb qu Alberti es relacionar s l'alta burgesia culta florentina. Treball al servei dels mecenes ms importants de la seva poca: el papat, els Este a Ferrara, els Gonzaga a Mntua, els Malatesta a Rmini...

 Biografia .
 La formaci humanstica .
Alberti nasqu a Gnova quan Brunelleschi tenia 27 anys i encara estava en actiu. Era fill natural de Lorenzo Alberti, membre d'una rica famlia de comerciants i banquers florentins, desterrats de la ciutat toscana el 1401 per motius poltics. De fet, no fou fins el 1434 que Alberti conegu la ciutat de la qual la seva famlia era originria.

Els seus primers estudis foren de Lletres; primer a Vencia i desprs a Pdua, per els abandon per traslladar-se a l'Universitat de Bolnia -la ms antiga del mn- on comen a estudiar Dret (i potser grec), mentre es preparava en altres disciplines artstiques, entre les que cal assenyalar la msica, la pintura, l'escultura, les cincies fsiques i matemtiques, i la filosofia.

Alberti es va dedicar a la literatura des de molt jove, incls des d'abans d'iniciar els seus estudis. A Bolnia escrigu una comdia autobiogrfica en llat, una llengua que dominava amb gran mestria, la Philodoxeos fabula (Amant de la Glria), amb la qual aconsegu enganyar tots els experts de l'poca, que la consideraren original i l'atriburen a Marco Emilio Lepido, el nom amb qu va signar Alberti. Tamb en llat va compondre dilegs, els Intercnales, i el 1428, una obra titulada Deifira, en la qual explicava la manera d'escapar d'un amor que s'hagus iniciat amb mal peu, inspirat amb tota probabilitat en vivncies personals.

Desprs de la mort del seu pare el 1421, Alberti tingu fortes diferncies amb la famlia, amb l'afegit de problemes econmics. Aquesta situaci l'impuls a prendre els vots religiosos, per comenar la carrera eclesistica. El 1431 es convert en secretari del patriarca de Grado (Gorizia), el 1432 es trasllad a Roma, on fou nomenat "abreviador apostlic" (el seu paper era rubricar els "breus apostlics", les disposicions papals enviades als bisbes). Durant 34 anys treball com abreviador, visquent entre Roma, Ferrara, Bolnia, Florncia, Mntua i Rimini.

El 1433 Alberti comen a redactar quatre llibres en llengua vulgar, l'itali de l'poca parlat a la regi toscana: els Llibres de la Famlia, que estan considerats com la seva obra mestra, i que finalitz el 1441. Reprodueixen un dileg apcrif que tingu lloc a Pdua el 1421. En el debat hi participen diversos membres de la famlia Alberti, personatges reals. S'hi enfrenten dues visions oposades: d'una banda hi apareix la mentalitat emergent, burgesa i moderna, i de l'altra la tradici, una mentalitat clssica unida al passat. L'anlisi del llibre s una visi dels principals aspectes de la vida social de l'poca; el matrimoni, la famlia, l'educaci, la gesti econmica de la famlia, i les relacions socials.

Tot i haver escrit nombrosos textos en llat, llengua a la qual li reconeixia un gran valor cultural i unes qualitats expresives superiors, Alberti fou un fervent defensor de la llengua vulgar, ja que la considerava ms adequada a les exigncies d'una societat naixent en permanent transformaci. L'experincia del Certame coronario, una competici de poesia dedicada al tema de l'amistat, que tingu lloc a Florncia el 1441, serv com a confirmaci de la importnciai valor de la llengua vulgar. A la idea d'aquest concurs cal atribur-li les proves de diverses lriques desenvolupades per Alberti, recollides i publicades successivament amb el ttol de Rimes, gaireb totes amb temtica amorosa, per molt originals i innovadores tant en l'estil como en la mtrica. Es tracta d'un dels primers exemples en la literatura italiana del recurs a una mtrica "brbara".

Activitat com a arquitecte.



Treball com a arquitecte sobretot per a Giovanni di Paolo Rucellai, comerciant i humanista, amic ntim seu i de la seva famlia.

Per encrrec de Rucellai el 1456 project la finalitzaci de la faana de l'esglsia de Santa Maria Novella, que havia quedat inacabada el 1365 al primer nivell d'arcades. Alberti es trob amb el problema d'haver d'integrar elements d'poques anteriors: a sota hi havia les tombes flanquejades per arcs apuntats i les portades laterals, tamb apuntades; en canvi a la part superior ja estava establerta l'alada de la rosassa en la qu, en la part inferior hi inser al centre una portada clssica, i hi colloc una srie d'arquets, amb una franja de marbre per tal de separar i emmascarar les contradiccions entre els dos nivells. El factor d'unificaci ms poders entre ambdues parts fou completar la composici amb incrustacions de marbre inspirades en el romnic florent, com a la faana de l'esglsia florentina de San Miniato.

De fet, la faana s'inscriu perfectament en un quadrat el costat del qual coincideix amb la lnia de base de l'esglsia. Dividint en quatre aquest quadrat, se n'obtenen quatre de menors equivalents a les parts fonamentals de la faana: dos d'ells comprenen la zona inferior; mentre un en comprn la part superior.

El 1447 se li encarrega la construcci del Palau de la famlia Rucellai. La seva intervenci es centra a la faana, sobre una base que imita l'opus reticulatum rom, realitzada entre el 1450 i el 1460, i formada per tres plans superposats, separats horitzontalment per cornises; la superposici de fileres de columnes amb diferents ordres t un origen clssic, i es basa en el Coliseu: driques al pis inferior, jniques al pis noble i cornties al segon. El palau passar a ser model per a totes les posteriors construccions de residncies senyorials.

Alberti teric.
Una de les vessants ms importants d'Alberti sn els seus tractats terics, grcies als quals coneixem el seu pensament artstic. s original el concepte que t de l'art i la definici de la idea. La funci de l'arquitecte s matemtica; crear, donar proporcions. La tasca de l'aparellador la fan els seus deixebles, que sn els que resolen els problemes a l'obra. L'arquitecte s qui la inventa.

 El De Pictura (1436) .
Quan torn a Florncia el 1434 Leon Battista Alberti, s'interess per l'obra dels innovadors florentins (Filippo Brunelleschi, Donatello i Masaccio). Del 1436 data De Pictura , que el propi Alberti tradu al tosc amb el ttol "Della pittura", obra que dedica a Brunelleschi. En aquest tractat dna regles sistemtiques a les arts figuratives. El tractat es basa principalment en Euclides. En la introducci marca la distinci entre la forma present -la palpable- i la forma aparent -la que s'apareix a la vista, que varia segons la llum i el lloc-, a la qual s'hi afeg la teoria dels raigs visuals. Desprs tracta dels colors: el vermell, el blau, el verd i el groc (en correspondncia amb els quatre elements) que Alberti defineix com colors fonamentals. El blanc i el negre no els defineix com a colors, sin como a modificaci de la llum. Tamb hi descriu el mtode perspectiu segons principis geomtrics. 

 De re dificatoria (1450) .
Un complet tractat d'arquitectura en tots els aspectes terics i prctics pel que fa a la professi de l'arquitecte. L'obra no fou publicada fins uns anys ms tard de la seva mort el 1485.

 El De statua (1464) .

L'any 1464 escrigu el tractat De statua en el qual defineix l'escultura, tant la que afegeix como la que treu, dividint-la en tres modes segons la tcnica usada: 
Afegir i treure, escultures amb materials tous: terra i cera; ;
Treure, escultura en pedra;
Afegir, o sigui el real, sobre metall.
Alberti fixa les regles de procediment amb dos mtodes: dimensio i definitio. El primer utilitza escaire i regle i la teoria de les proporcions. El segon, utilitza un instrument que el mateix Alberti havia inventat, el definitor, amb l'objectiu de calcular les variables temporals produdes pel moviment del model.

Escrits.
Apologies i elogis ;
Cena Familiaris ;
De Amore ;
De equo animante (El caball viu) ;
De Iciarchia;
De re aedificatoria ;
Deifira ;
De lunularum quadratura ;
De Pictura ;
Ecatonfilea ;
Elements de Pintura ;
Epstola consolatria;
Gramtica de la llengua toscana ;
Intercnales ;
Historieta amorosa entre Leonora de Bardi e Ippolito Bondelmonti;
Els llibres de la famlia;
Ludi matematici;
Momo o del prncep ;
Naufragus ;
Profugiorum ab rumna libri III;
Sentncies pitagriques ;
Sofrona ;
Theogenius ;
Uxoria;
Villa;

Bibliografia.
Francesco P. Fiore: La Roma di Leon Battista Alberti. Umanisti, architetti e artisti alla scoperta dell'antico nella citt del Quattrocento, Skira, Milano 2005. ;
D. Mazzini, S. Martini. Villa Medici a Fiesole. Leon Battista Alberti e il prototipo di villa rinascimentale, Centro Di, Firenze 2004. ;
Michel Paoli, Leon Battista Alberti 1404-1472, Paris, Editions de l'Imprimeur. ;
Stefano Borsi, Leon Battista Alberti e Napoli, Polistampa, Firenze 2006;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150090" title="Evolution" nonfiltered="623" processed="619" dbindex="60644">


Evolution, una pelcula dirigida per Ivan Reitman. Vegeu Evoluci (pellicula);
Novell Evolution, un gestor d'informaci i treball en grup per a Gnome.
, una srie animada basada en X-Men.
Evolution (can), una can de la cantant Ayumi Hamasaki.
Evolution (disc), disc de Tony MacAlpine.
, un videojoc d'estratgia desenvolupat per Crossover Technologies;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150093" title="Yamaha Motor Corporation" nonfiltered="624" processed="620" dbindex="60645">

 s una companyia japonesa fabricant de vehicles motoritzats. La seva seu s a 2500 Shingai, Iwata, Shizuoka), i s part de la Yamaha Corporation.

Desprs d'expandir Yamaha Corporation al mercat de pianos com el ms gran del mn, el cap del Yamaha, Genichi Kawakami, va portar Yamaha al camp dels vehicles motoritzats l'1 de juliol de 1955. La recerca intensiva de la companyia en el camp dels aliatges de metalls per al seu s en pianos, va donar a Yamaha un ample coneixement en fer construccions lleugeres i fiables de metall. Aquest coneixement es va aplicar fcilment en fer xasss i motors per a motocicletes.

Yamaha Motor s la segona companyia productora de motocicletes ms gran del mn, per darrera de Honda. Tamb produeix altres vehicles motoritzats, com quads, vaixells, motos de neu o motors per a embarcacions.

Yamaha Motor Co. s avui en dia una corporaci separada, que ja no forma part de Yamaha Corporation. Comparteix, tanmateix, el mateix nom i logotip (tres diapasons), amb petites diferncies en el logotip del nom. La "M" de Yamaha s diferent, en el cas de Motor Co.: la M s'estn fins a baix, mentre que la M de Yamaha Corp. es talla a la meitat. De totes maneres, existeix una estreta collaboraci entre les dues companyies. Un exemple s una fbrica Yamaha a Indonsia, on es produeixen parts de motors per a motocicletes i diverses parts d'instruments de percussi.

L'any 2000, Toyota i Yamaha van fer una aliana de capital on Toyota pagava a Yamaha 10,5 bilions de iens per un 5% de capital de Yamaha Motor Co., i a la vegada, Yamaha i Yamaha Motor Co. van comprar cadascuna 500.000 accions de Toyota a canvi.

El 2005, Yamaha va ser investigada pel govern japons per vendre helicpters a la Xina, tecnologia que potencialment podria ser utilitzada com a armament.

Trajectria esportiva.

Yamaha ha mantingut una llarga trajectria esportiva, on les seves mquines han guanyat diferents campionats en diferents rees, com per exemple el Ralli Dakar, el Mundial de Motociclisme o la Frmula 1.

Motocicletes.
Models en producci.


Models destacats que ja no es fabriquen.

Carretera




"Custom" (anomenades "Star" als Estats Units d'Amrica).

El 2005, Yamaha va anunciar la creaci de "Star Motorcycles", una nova marca pels seus models custom als Estats Units. Tot i ser una marca separada, se segueixen venent als concessionaris Yamaha. A la resta de mercats, se segueixen venent com a Yamaha.

Motocicletes de competici.
 Yamaha YZR-M1;
 TZ250;
 TZ125;

Motocicletes "concept".
DEINONYCHUS;
FC-me;
Gen-Ryu;
HV-01;
MAXAM 3000;
XT250X;
VOX;

Ciclomotors.
Yamaha YQ50 Aerox R;
Yamaha Jog ;
Yamaha Jog R;
Yamaha Neo's;
Yamaha DT 50 R/X (Enduro/Supermotard);
Yamaha BW'S;
Yamaha FS1 (Yamaha FS1E);
Yamaha C3;

Quads.
YFZ450;
Raptor 80;
Raptor 350;
Raptor 660;
Raptor 700;
Blaster 200;
Banshee 350;
Warrior 350;
Bruin 350;
Grizzly 600;
Grizzly 660;
Big Bear 400;

Vehicles Elctrics.



Motos de neu.

Models en producci.
Apex;
Attack;
Nytro;
Phazer (3rd Generation);
RS Rage;
RS Vector;
RS Venture;
VK Professional;

Models significatius ja no fabricats.


Helicpters teledirigits.
Yamaha R-50;
Yamaha R-MAX;

Motors foraborda.
 Srie de 4 temps;
 Srie de 4 temps amb tecnologia jet drive;
 V6 2 temps;
 2 temps lleugers;
 Llista completa;

Motors de Kart.



Enllaos externs.
Llocs oficials.
Yamaha Motor Co. ltd - YMC- Japan (Global);
Yamaha Racing (Global) ;
Yamaha Motor Co. ltd - YMC -Jap;
Yamaha Motor Europe N.V. - YME - Europa;
Yamaha Motor Corporation - YMUS - USA;
Yamaha Motor Canada - YMCA - Canada;

Enllaos relacionats.
Club de propietaris de Yamaha;
Grups de notcies de motocicletes Yamaha ;
Forum sobre motos de neu Yamaha;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150094" title="Simon Kuznets" nonfiltered="625" processed="621" dbindex="60646">


Simon Kuznets ( Pinsk, Rssia 1901 - Cambridge, EUA 1985 ) fou un economista i professor universitari nord-americ, d'origen rus, guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1971.

Biografia.
Va nixer el 30 d'abril de 1901 a la ciutat de Pinsk, poblaci situada en aquells moments a Rssia per que avui en dia forma part de Bielorssia, en una famlia de religi jueva. 

Va iniciar els seus estudis universitaris al seu pas natal per l'any 1922 es va traslladar als Estats Units, on es gradu en economia a la Universitat de Columbia el 1923 i es doctor el 1926. Posteriorment va treballar de professor a la Warthon School de la Universitat de Pennsilvnia entre 1936 i 1954, la Universitat Johns Hopkins entre aquell any i 1960 i la Universitat de Harvard fins el 1971. 

Va morir el 8 de juliol de 1985 a la ciutat de Cambridge, situada a l'estat nord-americ de Massachusetts.

Activitat econmica.
Una de les seves primeres hiptesis fou la de relacionar el creixement econmic i la distribuci de la renda. Segons aquesta, el creixement s necessari per reduir la desigualtat, encara que aquesta tamb s'associa als comenaments del creixement, quan existeix la necessitat de realitzar grans inversions en infraestructures i en bns de capital. Desprs la generaci d'ocupaci i l'augment de la productivitat conduirien a salaris ms elevats i a una millor distribuci de l'ingrs. 

Interessat pel sistema de comptabilitat nacional, fou el creador del sistema nord-americ unificat de comptabilitat nacional. Tot i que Kuznets havia treballat en la relaci entre el creixement econmic i distribuci de la renda sempre fou molt crtic amb la pretensi d'amidar el benestar exclusivament sobre la base de la renda per cpita. En un discurs davant el congrs nord-americ, realitzat l'any 1934, advertia que: 

s molt difcil deduir el benestar d'una naci a partir de la seva renda nacional "per cpita". 

No obstant aix va considerar que els seus advertiments eren ignorats i que tant economistes com poltics acostumaven a equiparar prosperitat i creixement del PIB. Aix, anys ms tard de la seva declaraci davant el congrs va ampliar les seves crtiques quan va declarar: 

Cal tenir en compte les diferncies entre quantitat i qualitat del creixement, entre els seus costos i els seus beneficis i entre el curt i el llarg termini.  Els objectius de "ms" creixement haurien d'especificar "de quin" i "per a qu".

Les seves idees macroeconmiques i sobre el creixement econmic el van dur a ser guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1971. 

Referncies.



Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1971;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150095" title="Ababda" nonfiltered="626" processed="622" dbindex="60647">
Es Ababda (singular Abbadi, plural Ababda) sn un tribu arabfona del sud d'Egipte i nord de Sudan, dins del grup dels Bedja.

A Egipte la facci ms important s la dels Ashshabad. Al Sudan sn els Fuqara i els Milaykab que segons la tradici van ser establerts a la regi que avui ocupen pels reis funj de Sennar. No foren bons soldats, per van lluitar contra el Mahdi.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150096" title="Novell Evolution" nonfiltered="627" processed="623" dbindex="60648">

Evolution o Novell Evolution s un gestor lliure d'informaci personal i de treball en grup per a GNOME, desenvolupat originalment per Ximian ara s part oficial de l'escriptori de GNOME. Combina administraci de correu electrnic, calendari, agenda i llista de tasques. Forma part del conjunt GNOME Office.

La seva interfcie grfica i funcionalitat imita bastant l'aplicaci Microsoft Outlook.

Evolution pot opcionalment conectar-se a servidors Microsoft Exchange utilitzant la seva interfcie web i un afegit conegut amb el nom de Connector.

Durant l'any 2004, la companyia Novell va adquirir Ximian.

 Caracterstiques .
Evolution inclou algunes caracterstiques com:
 Conectivitat integrada amb Novell GroupWise.
 Conectivitat integrada amb Microsoft Exchange.
 Millores en el tractament de les comptes de correu IMAP.
 Millores en el calendari que incorpora.
 Capacitat per a S/MIME.
 Administraci de contactes.
 Integraci amb Gaim.
 Millor interacci amb l'escriptori GNOME.

 Vegeu tamb .
 Kontact;

 Enllaos externs .
 Web oficial d'Evolution;
 Pgina de Connector ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150097" title="Aban ben Abd al-Hamid al-Lahiki" nonfiltered="628" processed="624" dbindex="60649">
Aban ben Abd al-Hamid al-Lahiki (segle VII - vers 815 o 816) fou un poeta rab fill de Lahik ben Ufayr. Fou conegut com Al-Rakashi perqu la famlia, originria de Fes, era clienta del xeic dels Banu Rakash. Fou poeta a la cort dels Barmquides. Fou el pare del poeta Hamdan ben Aban al-Rakashi i altres membres de la famlia foren tamb poetes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150098" title="Hamdan ben Aban al-Rakashi" nonfiltered="629" processed="625" dbindex="60650">
Hamdan ben Aban al-Rakashi fou un poeta rab de la cort dels Barmkides. Era fill de Aban ben Abd al-Hamid al-Lahiki i tenia diversos familiars que tamb eren poetes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150099" title="Ferenc Dek" nonfiltered="630" processed="626" dbindex="60651">


Ferenc Dek (en hongars Dek Ferenc), (17 d'octubre de 1803, Sjtr - 28 de gener de 1876, Budapest), fou un home d'estat hongars, conegut com l'Home Savi de la Naci.

Comen en l'mbit de la poltica el 1833 quan atengu a l'assemblea de Pressburg en substituci del seu germ gran. Aix fou el comenament de la carrera d'una de les persones ms importants de la poltica hongaresa de 1840. El seu nom fou conegut com a resultat de la seva implicaci amb Mikls Wesselnyi i el seu xit en declarar el dret de l'assemblea hongaresa a crear lleis.

Fou involucrat en la creaci de les lleis de l'Assemblea (1839-40) i va ser nomenat membre honorari de l'Acadmia Hongaresa de les Cincies. Desprs de la mort de son germ el 1842 va alliberar els seus servents i voluntriament pag impostos per mostrar la seva sinceritat i convicci en les seves reformes. 

El 1846 desprs del final sagnant de l'aixecament Galitzi-Polons els reformistes guanyaren popularitat i publicaren el "Ellenzki nyilatkozat", el Manifest de l'Oposici, sota el nom de Dek, quan realment aquest fou creat per Kossuth. Durant la revoluci de 1848 Dek rest pacfic i s'opos a la violncia com a eina poltica. Accept una posici en el govern de Batthyny principalment per a mostrar el seu suport a aquest.

Desprs de ser destitut esdevingu el lder de la resistncia passiva. Amb l'ajuda d'Istvn Szchenyi va poder tornar a liderar la poltica hongaresa des de Budapest. Don suport al Comproms (Ausgleich, Kiegyezs, 1867) amb tota la seva fora. Desprs de 1867 la seva salut empitjor; la contnua feina i els atacs rebuts consumiren la majoria de la seva vitalitat. Les seves idees reformistes sovint foren rebutjades pel Parlament.

Mor el 28 de gener de 1876, i el Parlament cre una llei per tal de recordar el seu servei i orden que una esttua fos creada a partir de donacions nacionals.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150100" title="Abadeh" nonfiltered="631" processed="627" dbindex="60652">


El nom d'un districte d'Iran: vegeu Districte d'Abadeh;
La capital d'aquest districte: vegeu Abadeh (ciutat);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150101" title="Yamaha XTZ 600" nonfiltered="632" processed="628" dbindex="60653">

L'XTZ 600 s un model de motocicleta fabricat per la companyia Japonesa Yamaha. El primer model es va produr al 1983, i amb diverses modificacions es va estendre la seva producci fins el 1991.
s una motocicleta dins la categoria de les "Trail", motocicletes d'us polivalent entre la carretera i les pistes de muntanya. Aquest model en concret s molt valorat per la seva fiabilitat i la seva senzillesa, caracterstiques necessries per empendre un viatge per pistes. Per aquest motiu, s fora com veure'n a les pistes del desert.

Versions.

34L/55W.
El 1983 va arribar la primera Yamaha XTZ600, que com les seves successores, es va denominar comercialment com a Tnr (com una part del desert del Shara). Va ser una evoluci de la XT500, les motocicletes que havien estat utilitzades freqentment per atravessar el desert i havien guanyat diverses edicions del Ralli Pars Dakar. Aquesta primera versi incloa arranc a pedal, dipsit de benzina de 30 litres, cadena o-ring (que era molt avanat al seu temps), frens i llums potents, un radiador d'oli i suspensi de YZ (el model de motocross de la marca), tot envoltant un senzill motor quatre temps refrigerat per aire. Amb poques modificacions, aquests primers models feien unes excelents mquines pel motociclisme d'aventura.
Produda entre 1983 i 1984.

55W.
La versi 55W presentava poques novetats respecte la 34L, bsicament les llantes, la pina de fre davanter, les suspensions, el seient i la decoraci es van canviar. Produda el 1985.

1VJ.
La segent versi (1VJ) va incorporar arranc elctric i altres elements que feien que no fos tant ben valorada com la seva predecesora, per si que millorava certs elements com el dipsit, el radiador d'oli i els filtres d'aire. El dipsit es va redur a 23 litres de capacitat, i la suspensi tova de la 34L va ser millorada substancialment. Tot i aix, no eren tant fiables i no eren tant econmiques.
Produda entre 1986 i 1987.

3AJ.

L'ltim model de XTZ 600 va ser l'anomenada 3AJ, que va aparixer a finals dels anys 80. Ms fiable que la versi anterior, va incorporar millores que fan que siguin molt ms valorades. Incorporava una parafang davanter ms baix, que permetia que l'aire refigers millor el cilidre. En aquest mateix sentit, el dipsit de benzina (de 23 litres de capacitat) tenia una forma que tamb perseguia aquest objectiu. El radiador d'oli tamb va augmentar de capacitat, molt adequat en llocs clids per no tant en llocs freds, on l'oli del motor mai arribava a la temperatura ptima. La suspensi va ser millorada, endurida respecte versions anteriors.

Avui dia encara sn bones mquines pel motociclisme d'aventura un cop s'han solucionat petits problemes que poden presentar (cal revisar la cinquena marxa). Encara s possible trobar-ne al mercat de segona m. 
Produda entre 1988 i 1991.




Models relacionats.
Yamaha XT 500 (Predecessora);
Yamaha XT 600 (Model semblant fabricat al mateix temps);
Yamaha XTZ 660 (Successora);
Yamaha XTZ 750 (Successora);

Enllaos externs.
Informaci adicional de les XT 600, an alemany


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150102" title="I puritani" nonfiltered="633" processed="629" dbindex="60654">

I puritani (Els puritans) s una pera en tres actes de Vincenzo Bellini, amb llibret del comte Carlo Pepoli, basat en l'obra de teatre Ttes rondes et Cavaliers de Jacques-Franois Ancelot i Joseph Xavier Saintine). Va ser estrenada al Thtre-Italien de Pars el 24 de gener de 1835. Al mateix temps, Bellini va compondre una versi alternativa pensada per a la famosa cantant Maria Malibran, que havia de ser representada a Npols. No obstant aix, aquesta segona versi no va ser representada fins el 10 d'abril de 1986 al Teatro Petruzzelli de Bari.

Narra el drama amors d'Elvira i Arturo en plena Revoluci entre els puritans, partidaris d'Oliver Cromwell, i els reialistes que recolzaven a la casa dels Estuard.

Tot i que el llibret s certament confs i poc creble, la msica de Bellini est entre la ms acurada i bella que va compondre. L'obra va ser el resultat del desig de Bellini de compondre una pera per al pblic parisenc. En aquesta tascar va rebre el suport de Rossini, que en l'poca triomfava a Pars.

Va ser l'ltima obra del compositor, que va morir 8 mesos desprs de la seua estrena.

Gnesi.
Bellini va compondre la seua darrera pera en nou mesos, de l'abril de 1834 al gener de 1835: una gestaci inslitament llarga per al que era habitual a l'poca. Durant aquest perode, el disseny dramatrgic va patir nombrosos canvis i el compositor va haver de guiar pas a pas el treball de l'inexpert llibretista.

Inicialment estructurada en dos actes, l'pera va ser dividida en tres actes poc abans de la seua estrena. Per a aquesta ocasi, i per consell de Rossini, Bellini va afegir un duet entre Giorgio i Riccardo, com a final del segon acte, que va substituir un breu recitatiu.

A la vespra de l'estrena, la durada escessiva de l'obra va imposar el tall de tres peces, avui dia sovint reafegides:
 El cantabile del tercet entre Arturo, Riccardo i Enriqueta (acte I) Se il destino a te m'invola;
 El cantabile del duet entre Arturo i Elvira (acte III) Da quel d ch'io ti mirai;
 La "stretta" del final (acte III) Ah! sento o mio bell'angelo;

 Sinopsi argumental .

L'acci t lloc a Anglaterra, durant la Guerra Civil Anglesa.
 Acte I .
Una fortalesa prop de Plymouth, comandada per Lord Gualtiero Valton.

A l'alba, els soldats puritans anticipen la victria sobre els reialistes. Riccardo, a qui Lord Valton li ha proms la m d'Elvira, en tornar a Plymouth s'assabenta que aquesta est enamorada d'Arturo (un reialista), i que vol casar-se amb ell.  Riccardo es confia Bruno ("Ah! Per sempre   Bel sogno beato").

Al les habitacions d'Elvira, Giorgio revela que ha persuadit Lord Valton de respectar els desitjos d'Elvira. Aquesta esclata de joia.

Arturo arriba per a les noces i celebra la seua nova felicititat ("A te, o cara").  Valton ha de prendre a una misteriosa dama (sospitosa de ser una espia reialista) i portar-la davant del Parlament.  Arturo descobreix que es tracta d'Enriqueta, vdua de l'executat rei Carles I.  Elvira apareix amb el seu vel de noces ("Son vergin vezzosa"), i Arturo utilitza el vel per a disfressar Enriqueta, fent-la passar per Elvira, i ajudar-la a fugir. En el cam, es troben amb Riccardo, i quan aquest s'adona que la dona que l'acompanya no s Elvira, no t cap problemna en deixar-los passar. Quan la fugida es descobreix, Elvira es creu abandonada i perd la ra ("Oh, vieni al tempio, fedele Arturo").       

Acte II.
Altra part de la fortalesa. Giorgio descriu la bogeria d'Elvira ("Cinta di fiori"). Riccardo porta la notcia que Arturo s ara un fugitiu i que ha estat condemnat a mort per ajudar Enriqueta a fugir.  Apareix Elvira, encara desequilibrada per enyorant Arturo ("Qui la voce  Vien, diletto").  Giorgio i Riccardo sn de l'opini que Elvira morir de pena si Arturo mor, per tamb creuen que aquest ha de morir si lluita al costat dels reialistes en la imminent batalla ("Il rival salvar tu dei   Suoni la tromba").

Acte III.
En el camp, prop de la fortalesa, tres mesos desprs, Arturo s encara un fugitiu, per ha tornat per a veure Elvira.  La sent cantar ("A una fonte afflitto e solo") i es reuneixen de nou ("Vieni fra le mie braccie").  Per Elvira tem que de nou hagen de separar-se, i efectivament Riccardo fa la seua aparici amb Giorgio i els soldats per a anunciar a Arturo la seua sentncia de mort.  Els soldats demanen l'execuci d'Arturo, per Oliver Cromwell ha donat la seua paraula que, tot i haver triomfat sobre els reialistes, els presoners seran pedonats. Finalment els amants poden gaudir junts de la seua felicitat.

 Enregistraments .
(LLista no exhaustiva)
 Richard Bonynge (director), Joan Sutherland (Elvira), Luciano Pavarotti (Arturo), Piero Cappuccilli (Riccardo), Nicolai Ghiaurov (Giorgio), Cor de la Royal Opera House, Covent Garden, Orquestra Simfnica de Londres, Record No: Decca 417 588-2 (3-CD) ;
 Tullio Serafin (director), Maria Callas (Elvira), Giuseppe Di Stefano (Arturo), Rolando Panerai (Riccardo), Nicola Rossi-Lemeni (Giorgio), Angelo Mercuriali (Bruno), Carlo Forti (Gualtiero Valton), Aurora Cattelani (Enrichetta), Cor i Orquestra de La Scala de Mil, Naxos 8.110259-60 or EMI 5856472 or EMI 5562752 (versi molt tallada);
 Riccardo Muti (director), Montserrat Caball (Elvira), Alfredo Kraus (Arturo), Matteo Manuguerra (Riccardo), Agostino Ferrin (Giorgio) (EMI);

Bibliografia.
The Opera Goer's Complete Guide, Leo Melitz, versi de 1921.
;

 Notes .


Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

 Enllaos externs .
 Baltimore Opera Company Study Guide I Puritani;
 Opera Today BELLINI: I Puritani;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150103" title="Abarqobad" nonfiltered="634" processed="630" dbindex="60655">
Abarqobad o Abarkubadh fou una antiga ciutat del sud d'Iraq entre Bssora i Wasit, a l'est del Tigris. El seu nom antic fou Mesun. El 635 Otba ben Gazvan Mazeni va enviar soldats contra la ciutat i el general Migira ben Soba va derrotar all al noble persa anomenat pels rabs com Al-Faylakan. El 732 s'hi va lliurar una batalla entre el rebel Ibn al-Aziz i les forces d'Hajjaj. No es torna a esmentar desprs del segle VIII.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150105" title="Ba Alawi" nonfiltered="635" processed="631" dbindex="60656">
Els Ba Alawi sn un clan de sayyids i de sufs molt influent al Iemen, que viuen a la ciutat de Tarim i en general a l'Hadramaut. 

El seu ancestre epnim fou Alawi ibn Abd Ubayd Allah ibn Ahmad ibn Isa al-Muhadjir ibn Ali al-Uraydi ibn Djafar al-Sadik ibn Muhammad al-Bakir ibn Ali Zayn al-Abidin ibn Husayn ibn Ali ibn Abi Talib. El seu besnt Ali ibn Alawi ibn Muhammad ibn Alawi fou el primer que es va establir a Tarim el 1127 i va morir all el 1133. El seu fill Muhammad ben Ali conegut com Sahib Mirbat es va establir en aquest port; va morir desprs del 1155; el seu besnt Ahmad ibn Abd al-Rahman ibn Alawi ibn Muhammad al Fakih descendeixen les branques Ba Fakih i al-Haddad.

Muhammad ibn Ali ibn Muhammad conegut com al-Ustadh al-Azam (el gran mestre) i com Fakih al-Mukaddam, net de Muhammad ben Ali, fou el fundador de la tarika alawiyya. Va morir amb 77 anys el 1255. Fou el pare d'Abd Allah, Abd al-Rahman, Ali, Ahmad i Alawi. Descendent de Muhammad foren:

 el poeta Umar ibn Abd al-Rahman ibn Muhammad ibn Ali ibn Muhammad ibn Ahmad ibn Muhammad conegut per Sahib al-Hamra, mort el 1484.

El historiador Ahmad ibn Abd Allah ibn Alawi ibn Hasan ibn Ahmad ibn Muhammad ibn Hasan ibn Ali ibn Muhammad conegut con Shanbal, mort el 1514.

 l'escriptor Umar ibn Muhammad ibn Ahmad ibn Abi Bakr Ba Shayban ibn Muhammad Asad Allah ibn Hasan ibn Ali ibn Muhammad, mort el 1537.

I Akil ibn Umar ibn Imran ibn Abd Allah ibn Ali ibn Umar ibn Salim ibn Muhammad ibn Umar ibn Ali ibn Ahmad ibn Muhammad, conegut con Abu l-Mawahib, mort el 1652 a Zafar que va deixar nombrosos escrits.

Alawi ibn Muhammad (mort el 1270) i el seu fill Abd Allah ibn Alawi sn l'origen de la branca Ba Alawi estricte.

El net d'Alawi, Muhammad ibn Ali ibn Alawi (mort a Tarim el 1364 amb 60 anys) va deixar un fill de nom Abd al-Rahman al-Sakkaf (1338-1416) ancestre de les branques Sakkaf i Aydarus.

Un descendent d'Alawi fou Muhammad ibn Ali ibn Alawi ibn Muhammad ibn Abd al-Rahman ibn Muhammad ibn Abd Allah ibn Alawi anomenat Kharid, mort el 1553 que va escriure diverses obres.

Tamb descendent d'Alawi, pel seu net Muhammad ibn Ali ibn Alawi (mort a Tarim el 1364) fou Salim ibn Ahmad ibn Shaykhan ibn Ali ibn Abi Bakr ibn Abd al-Rahman ibn Abd Allah Abbud ibn Ali ibn Muhammad (ibn Ali ibn Alawi) que va escriure nombroses obres i va morir a la Meca el 1636 amb 49 anys.

Entre els membres de la nissaga que van viure als segles XVIII al XX i que van deixar escrits, cal esmentar:

Muhammad ibn Zayn ibn Sumat, nascut a Tarim el 1689 i mort el 1758;
Abd Allah ibn Husayn ibn Tahir ibn Muhammad al-Djawi, mort el 1855;
Abd al-Rahman ibn Muhammad ibn Husayn ibn Umar (segle XIX);
Fadl ibn Alawi ibn Muhammad ibn Sahl Mawla l-Dawila, mort 1866;
Abu Bakr ibn Abd al-Rahman ibn Muhammad anomenat Ibn Shihab (1846-1923);
Muhammad ibn Akil ibn Ali ibn Yakub (1862-1931);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150106" title="Bab" nonfiltered="636" processed="632" dbindex="60657">



Bab, rang entre els xites. ;
Bab, malnom de Sayyid Ali Muhammad de Shiraz que va fundar la nova religi dels babis i que segons els baha'is fou el precursor del profeta Bah'u'llh.
Bab, lloc a 30 km a l'est d'Alep, vegeu Butnan.
Bab, porta:
Bab al-Abwab (porta de les Portes), fortalesa a l'extrem oriental del Caucas, anomenada en persa Derbend, transcripci rab Darband) i desprs per influncia turca Porta de Ferro (moderna Derbent o Darbant).
Bab-i Ali, ortografia moderna Babi li, que vol dir la Sublim Porta, fou el departament ministerial i residencia del gran visir otom ;
Bab-i Humayun (Porta Imperial) porta a Istambul;
Bab al-Alan (porta dels Alans, persa Dar-e Alan. Modern Darial o Daryal o Dariel o Daryel), pas del Caucas central. ;
Bab al-Mandab o Bab el-Mandeb, "Porta de les lamentacions (pels morts)", estret entre Arbia i frica.
Bab-i Seraskeri, nom del Ministeri de la Guerra a l'Imperi Otom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150107" title="Meritxell Mateu i Pi" nonfiltered="637" processed="633" dbindex="60658">
Meritxell Mateu i Pi, nascuda el 19 de gener de 1966, s una poltica andorrana i l'actual ministra d'Afers Exteriors del Principat d'Andorra. Est llicenciada en Histria per la Universitat Paul Valry de Montpeller i en Relacions Internacional per l'Institut Lliure d'Estudi de les Relacions Internacionals de Pars.

 Crrecs .
 2007: Ministra d'Afers Exteriors.
 2005-2007: Ministra d'Habitatge, Ensenyament Superior i Recerca.
 2001: Ambaixadora d'Andorra a Eslovnia.
 1999-2004: Ambaixadora d'Andorra a Alemanya.
 1999: Ambaixadora d'Andora a Dinamarca.
 1998: Ambaixadora d'Andorra als Pasos Baixos.
 1997: Ambaixadora d'Andorra a la Uni Europea, a Blgica i a Luxemburg.
 1995-1999: Ambaixadora d'Andorra a Frana.
 1995-1999: Representant permanent d'Andorra al Consell d'Europa.
 1995-1999: Delegada permanent d'Andorra a la UNESCO.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150108" title="Sayyid Ali Muhammad" nonfiltered="638" processed="634" dbindex="60659">
Sayyid Ali Muhammad (en persa:                    , en rab:                      ) (Shiraz, 20 d'octubre de 1819 - Tabriz, 9 de juliol de 1850) conegut com el Bab, fou el fundador de la religi dels babis i precursor del profeta Bah'u'llh, fundador de la religi bah'.

Orfe de molt jove fou criat per un oncle i cap als 20 anys fou enviat a Busher (Bushire). En un viatge a Karbala va conixer a Sayyid Kazim Rashti, cap dels moviment religis dels shayhis; Kazim va morir el desembre del 1843;  el seu deixeble Moll Husayn el va reconixer com el Mahdi esperat, porta (Bab) cap a la veritat, el 23 de maig de 1844. Moll Husayn fou conegut desprs com el primer creient i com Bab al-Bab nom que li va donar el propi Ali Muhammad (que port ell mateix el de Bab, ja que no parava de dir que ell noms era una "porta" cap a la glria de Du). El Bab atacava als molls i mudjtahis corruptes i aviat va tenir molts seguidors.

En una peregrinaci a la Meca es va declarar el Mahdi (pels musulmans, el restaurador de l'islam a la Terra), per no va tenir cap transcendncia i el 1845 va tornar a Shiraz on les seves predicacions i ensenyaments van causar disturbis; els seus predicadors foren arrestats per orde del governador local Mirza Husayn Khan Adjudanbash i expulsat de la ciutat; el xa Muhammad Shah Qadjar va enviar un representant  de nom Yahyahi Darabi, que fou convertit pel Bab. A Teheran Mirza Husayn Ali Nuri (el futur Bah'u'llh) i son germ Mirza Yahya Nuri (el futur Subh-i Azal) es van fer partidaris de la nova religi. 

Una epidmia de colera declarada a Shiraz va fer fugir molta gent, i els primers els membres del govern territorial. El Bab es va traslladar a Isfahan on fou protegit pel governador, el georgi Manushihr Khan Mutamad al-Dawla, per a la seva mort el Bab fou cridat a Teheran i arrestat pel cam sent enviat a la fortalesa de Mahku al Azerbaidjan (estiu del 1847). L'abril de 1848 van esclatar disturbis en diverses ciutats instigats per la propaganda babi. Mentre el Bab havia convertit al comandant de la fortalesa on estava presoner, Ali Khan, i fou transferit a un altra fortalesa, el castell de Gihrik i desprs a Tabriz on una comissi de mudjtahids l'havia de jutjar.

El moviment guanyava cada dia partidaris i el ministre Mirza Taki Khan (que havia substitut a Hadjdji Mirza Aghasi o Aqasi destitut pel nou xa Nasir al-Din Shah) pensava que calia executar al Bab per aturar el seu moviment. La primavera del 1850 foren executats set dels seus propers collaboradors entre els quals el oncle  que l'havia criat Agha Sayyid Ali (coneguts com els set mrtirs de Teheran). Bab havia estat retornat a la fortalesa de Gihrik i va saber la noticia i va preveure que li quedava poc; i efectivament el juliol fou retornat a Tabriz on fou condemnat a ser afusellat junt amb els seus deixebles Mulla Muhammad Ali de Yazd i Agha Sayyid Husayn; el segon durant el passeig pblic pels carrers de Tabriz per a ser insultats pel poble, va fer apostasia i fou perdonat i el Bab li va encarregar de executar les seves darreres voluntats i posar en seguretat alguns dels seus objectes i escrits personals (l'apostasia no li va servir de gaire doncs poc desprs de complir la seva missi fou igualment mort).

L'execuci la va portar a terme el regiment cristi manat per Sam Khan; la primera descarrega va tallar les cordes dels dos condemnats i els va deixar lliures i Sam Khan, esparverat, no va voler seguir endavant; un altre grup d'execuci va haver d'anar al lloc el 9 de juliol de 1850 i aquesta vegada el Bab i el seu company van morir. El seu cos fou robat pels babis de la fossa i amagat a Teheran uns anys, i portat desprs a Acre on reposa en un mausoleu al Mont Carmel.

Bab va deixar diverses obres les principals de les quals sn el seu Bayan rab i Bayan persa, i el Dalail-i saba (les set proves).

La seva doctrina t quatre punts principals:

Derogaci de la xara islmica sobre pregaria, dejuni, matrimoni, divorci i successions, declarant que la veritat de la missi proftica de Mahoma s'acabava el 1844.
Interpretaci de les paraules Infern, Parads, Mort, Resurrecci, etc... no com el final del mn fsic sin com el final del cicle proftic;
Establiment de noves institucions;
Cam cap a un nou cicle proftic que Deu manifestar (el Proms);








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150113" title="Kenneth Arrow" nonfiltered="639" processed="635" dbindex="60660">

Kenneth Joseph Arrow ( Nova York, EUA 1921 ) s un economista i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1972.

Biografia.
Va nixer el 23 d'agost de 1921 a la ciutat de Nova York. Va estudiar economia a la Universitat de Nova York, on es gradu el 1940. Posteriorment fou professor d'economia a la Universitat de Chicago i realitz el doctorat a la Universitat de Columbia l'any 1951. 

Estudis econmics.
Les seves principals contribucions han estat en el camp de la teoria de la decisi o Acci racional, especialment en el formulament del teorema d'impossibilitat de la democrcia. Aquest teorema, tamb conegut com paradoxa d'Arrow, mostra que no s possible dissenyar regles per a la presa de decisions socials o poltiques que obeeixin a un conjunt de criteris "raonables". 

Una altra rea d'estudi fou l'anlisi de l'equilibri general en microeconomia, realitzat al costat de Gerard Debreu, que va rebre el Premi Nobel d'Economia per aquest treball el 1983. En aquests estudis Arrow va demostrar per primera vegada de manera formal l'existncia d'un equilibri d'un "buidament del mercat", si es compleixen certes hiptesis restrictives. Aquest treball va ser la primera demostraci formal del primer i segon Teorema del Benestar en la teoria de l'equilibri general. 

Aix mateix va estudiar la funci de producci CES (elasticitat constant de substituci), la introducci dels conceptes de risc moral i selecci adversa, establir les bases per a la teoria de la informaci en l'economia i la mesura d'aversi al risc d'Arrow-Platt. 

L'any 1972 fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia, juntament amb John Richard Hicks, pels seus estudis, pioners, sobre l'equilibri general de l'economia. 

Obra publicada.
1951: Social Choice and Individual Values. Wiley, New York.
1954: "Existence of a Competitive Equilibrium for a Competitive Economy". Econometrica 22 (3): 265-90, amb Gerard Debreu.
1962: "The Economic Implications of Learning by Doing". Review of Economic Studies 29: 155-73.  ;
1963: "Uncertainty and the Welfare Economics of Medical Care". American Economic Review 53 (5): 941-73.
1971: Essays in the Theory of Risk-Bearing. North-Holland Pub. Co., Amsterdam.
1971: General Competitive Analysis. Holden-Day, San Francisco, amb Frank Hahn.
1974: The Limits of Organization. Norton, New York.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1972;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150118" title="Bab al-Abwab" nonfiltered="640" processed="636" dbindex="60661">
Bab al-Abwab (Porta de Portes) es un pas a l'extrem oriental de Caucas, prop de Derbent (Porta de Ferro). Fou tamb el nom d'una fortalesa  anomenada en persa Derbend, transcripci rab Darband) i desprs per influencia turca Porta de Ferro (moderna Derbent o Darbant). Era el lloc on donaven totes les valls del Caucas oriental. El lloc tenia un port en aiges de la mar Cspia.

Segons la tradici el pas fou fortificat pel rei sassnida Anushirwan (segle VI) per prevenir incursions del nord amb una llarga muralla entre les muntanyes i la mar; encara queden restes d'aquesta fortificaci entre Derbent i Kara Syrt. Els musulmans hi van arribar el 643 quant estava dominat per una guarnici sassnida. Durant anys fou teatre de lluita entre rabs i khzars. El 731 Maslama ibn Abd al-Malik es va retirar de Khazria fins a Bab al-Awad on va arribar amb les forces justes. Marwan ben Muhammad, el futur califa Marwan II, va atacar als khzars el 737 simultniament des de Daryal o Darial (Bab al-Lan o Porta dels Alans) i des de Bab al-Abwad i temporalment va dominar el territori fins al Volga. La darrera invasi dels khzars pel pas fou el 799.

En temps del visir Ali ibn al-Furat (desprs del 908) Bab al-Abwad era el port principal de la mar Cspia, i era ms gran que Ardabil la capital de l'Azerbaidjan aleshores. En aquest temps governava la dinastia dels Haiximites de Bab al-Abwad.
Sota influencia del seljcides i desprs del 1222 dels mongols (general Subutai). Fou dominada pels Il-khans sent la frontera amb l'Horda d'Or

Desprs fou un dels khanats independents o semi independents que pertany a Prsia fins el 1806 quan fou annexionat a Rssia.

 Bibliografia .
V. Mionorsky, Studies in Caucasian History, Londres, 1953.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150131" title="Bab-i Ali" nonfiltered="641" processed="637" dbindex="60662">
Bab-i Ali, modernament Babiali (o Babi li) es el nom otom de la "Sublim Porta", es a dir el departament i residncia del gran visir, original anomenat Pasha Kapushu o Vezir Kapusu (Kapu = Porta en turc). Llavors el palau imperial era el Bab i-Ali.

Sovint la cort, el palau o el govern  d'un sobir era anomenat "Porta" o "Sl" i aix es deia entre els sassnides, a l'Egipte faranic, el regne d' Israel, Jap. Els turcs van recollir aquesta costum i van anomenar al govern mbil del gran visir com Ali Kapu; aviat el govern va tenir carcter estable a Istanbul (fins aleshores residia a Adrianpolis o Edirne)  i llavors es va dir Sublim Porta sota el gran visir Nevshehirli Ibrahim Pasha el 1718.

A l'Imperi otom, parlar de "La Porta" es equivalent a parlar del govern. La Sublim Porta incloa a ms de les dependncies del gran visir, el Ministeri de l'interior, els despatxos del Ketkhuda Bey, el d'Afers Exteriors, els serveis del Rais ul-kttab o cap de secretaris, el Consell d'Estat i un parell de comissions. 

L'edifici en el que es desenvolupaven les funcions va servir com a seu de la delegaci a Istanbul del govern provisional d'Ankara el 1922 i desprs va ser la seu del govern de la wilaya d'Istanbul.

Aquest nom es va imposar al segle XVIII desprs de la pau de Passarowitz, i abans s'aplicava mes aviat als palaus del sold o al divan imperial.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150144" title="Cinglera de Castellfollit" nonfiltered="642" processed="638" dbindex="60663">

La cinglera basltica de Castellfollit de la Roca s un espadat de pedra de basalt, que t uns 300 m de llarg i fins a 54 m en el seu punt ms alt. Arran del precipici s'hi assenta una filera d'habitatges, molts dels quals l'erosi natural ha fet desprendre els patis posteriors i d'altres alguna part de l'edifici.

Ha estat originada per la superposici de dues colades de lava. La primera, de 350.00 anys d'edat, prov de la zona de Batet des d'on es va escolar per la vall del Fluvi fins a Sant Jaume de Llierca. La segona, que no ha estat datada, procedeix de la vall de Begud, des d'on es va escolar per la vall del Toronell i va recobrir la colada ms antiga.

Els habitatges tenen una meravellosa vista sobre el llit del Fluvi i tot el fronds entorn del riu.

Enllaos externs.
Itinerari pel parc;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150145" title="El carrer de les Camlies" nonfiltered="643" processed="639" dbindex="60664">
El carrer de les camlies s una novella de Merc Rodoreda guardonada amb el Premi Sant Jordi de 1966 i publicada el mateix any, quatre anys desprs de l'xit que va suposar per a l'autora La plaa del diamant. 

 Argument .
El Carrer de les camlies s una novella inicitica, de construcci de personatge. 
Narra la vida de Ceclia des de la infantesa fins a la maduresa. 
Ceclia, una nena abandonada, s criada per uns pares adoptius que l acullen a casa seva quan la troben al carrer. Aquest abandonament fa que la nena se senti estranya, perduda i marginada enmig de la famlia que l acull i recerqui contnuament el seu lloc al mn. Basar la seva recerca en les relacions amoroses i sexuals i els homes que anir coneixent. Es mour, sobretot, en ambients marginals de misria i prostituci. 
Un viatge per la vida a travs de continues relacions intenses, doloroses i cruels que li permetran, al final i desprs de molts sofriments, esdevenir una dona completa, madura i independent. 

La novella tracta bsicament el procs angoixant que viu la protagonista, plena de soledat i tristesa, fins assolir la maduresa emocional que li permet sobreviure en el mn i deixar de ser dependent dels altres, bsicament dels homes. La protagonista, per, necessita tastar i assolir la desesperaci, crueltat i dependncia mxima per poder reaccionar al mn i comenar a decidir sobre la seva prpia vida.

 Estil .
La novella est escrita en primera persona per un narrador que, al seu torn, s la protagonista. Aix significa que, a vegades, el narrador no ho sap tot perqu no coneix el pensament dels altres i fa que el lector se senti molt identificat amb la protagonista i el seu sofriment perqu ens explica personalment la seva impressi de la realitat sense cap interferncia externa que la delimiti. Aquesta impressi de vida explicada, (escriptura parlada) guanya proximitat i versemblana grcies a l estil colloquial que utilitza sempre Rodoreda en aquest tipus de novelles. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150150" title="Aban ibn Uthman ibn Affan" nonfiltered="644" processed="640" dbindex="60665">
Aban ibn Uthman ibn Affan (-Medina, 723/724) fou governador de Medina al segle VII

Fou fill del tercer califa Uthman ibn Affan (tamb transcrit Otman) amb la seva dona Umm Amr bint Djundah ben Amir al-Dawsiyya. Va acompanyar a Aixa a la batalla del Camell el novembre del 656 i fou dels primers a fugir. Desprs no va tenir cap paper rellevant fins que el califa Abd al-Malik el va nomenar governador de Medina, crrec que va ocupar set anys, fins que en fou destitut i substitut per Hisham ben Ismail. Fou conegut com a gran coneixedor de les tradicions islmiques.

Va patir una apoplexia a Medina el 104 de l'hgira i va morir un any desprs, el 105 de l'hgira (723/724)

Referncia .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150153" title="Abaksun" nonfiltered="645" processed="641" dbindex="60666">
Abaksun o Abaskun fou una ciutat de Gurgan, a la costa de la mar Cspia, probablement al estuari del riu Gurgan.

Fou atacada per pirates "rus" en una data incerta entre el 864 i el 884, i desprs altre cop el 909/910 i 910/911, quan van desembarcar i la van saquejar i desprs van anar a Sari que tamb van saquejar; molts musulmans foren fets presoner i se'ls van emportar com esclaus; finalment els daylamites i el shirvanshah els van poder expulsar i van destruir les seves naus. Encara una nova incursi es va produir, per el 912/913, quan foren atacades Abaskun i Bak i els rus van arribar fins a Ardabil.

A una de les illes de la rodalia d'Abaksun (avui illes Ashurada) va morir Ala al-Din Khwarizmshah, quan s'hi havia refugiat perseguit pels mongols (1220).

La ciutat havia desaparegut al segle XIV a causa de la pujada del nivell de les aigues de la mar Cspia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150156" title="Abaza Pasha" nonfiltered="646" processed="642" dbindex="60667">
Abaza Pasha fou un militar i poltic otom d'origen abkhazi; fou governador de Marash i d'Erzerum sota el gran visir Khalil Agha, per fou destitut el 1623 i es va revoltar i amb el pretext de venjar la mort del sold Uthman II va marxar amb un exrcit local cap a Ankara i Sivas, i va ocupar Brusa menys la ciutadella. El 1624 el gran visir Hafiz Pasha el va derrotar a Kaysariyya i Abaza es va refugiar a Erzerum, i finalment fou confirmat en aquest govern per va haver d'admetre una gurdia de genssers. El 1627 sospitant que una expedici contra Akhiska estava dirigida contra ell, va fer matar als genssers; fou assetjat a la ciutat per l'antic gran visir i el seu protector, Khalil Pasha, que es va haver de retirar per la neu. El 1628 el bosni Khosraw Pasha, nomenat gran visir, el va tornar a assetjar i el va fer capitular per va rebre el perd i el govern de Bsnia. Al cap d'un temps fou destitut per la seva persecuci dels genssers i se'n va anar a Belgrad. El 1633 va rebre el comandament de les forces que van sortir de Vidin per envair Polnia. Encara va acompanyar a Murad IV en una nova campanya reeixida a Polnia; denunciat injustament pels seus enemics, el sold li va perdre la confiana i el va fer matar el 24 d'agost de 1634.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150159" title="Abaza Hasan" nonfiltered="647" processed="643" dbindex="60668">
Abaza Hasan fou un militar otom d'origen abkhaz. Va capturar al rebel Haydar Oghlu i en recompensa va rebre el comandament dels turcmans d'sia Menor, i al ser destitut sense motiu es va revoltar; l'antic bandit Katirdji Oghlu, enviat a combatre'l, fou rebutjat; finalment es va sotmetre a canvi del ttol de voivoda dels turcmans, per ms tard fou empresonat i no fou alliberat fins que un amic seu, Behayi, fou nomenat Shaykh al-Islam el 1652. Aquest li va donar el govern del sandjak d'Okhri (Ocrida).

Al ser nomenat l'abkhaz Ipshir Pasha com a gran visir, Abaza el va servir; desprs de la seva execuci li va restar fidel i va anar amb les seves tropes cap a l'sia Menor, i va aconseguir que li fos retornat el ttol de voivoda dels turcmans (1655).

Es va installar a Alep, i va fer saquejos per tota Sria, i el divan el va voler proscriure per el gran visir Sulayman Pasha finalment el va confirmar en el crrec de voivoda i li va confiar la defensa del Dardanels. El 1656 fou enviat al Diyar Bakr com a governador; all es va revoltar el 1658 amb el pretext d'exigir la destituci del gran visir Muhammad Koprulu i va amenaar Brusa; va derrotar a l'exrcit rival  dirigit per Murtada Pasha a Ilghin (11 de desembre de 1658). Es va dirigir a Ain Tab per fou convidat a Alep per negociar un arranjament i fou tradorament assassinat (1659).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150160" title="Abaza Muhammad Pasha" nonfiltered="648" processed="644" dbindex="60669">
Abaza Muhammad Pasha fou un militar otom d'origen abkhaz. Era beilerbei (governador) de Marash quan fou cridat per participar a la guerra contra Rssia (1769) en cooperaci amb el Khan de Crimea. Va assolir el comandament de la plaa de Bender. Va participar a l'aixecament del setge de Choczim, per atacat a aquesta ciutat i abandonat per les tropes, va haver de fugir; fou enviat a Moldvia per no va poder defensar aquest pas. Va participar com a comandant de l'ala dreta a la batalla de Kaghul (1 d'agost de 1770) desprs de la qual es va presentar a Ismail i fou nomenat governador de Silstria, per en fou destitut aviat per malversaci i es va exiliar a Kustendil. Conquerida Crimea pels russos fou posat al front d'un grup militar que va a Crimea per va refusar desembarcar i va retornar a Sinope on fou empresonat i se li va tallar el coll (1771).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150161" title="Abbad ben Sulayman al Saymari" nonfiltered="649" processed="645" dbindex="60670">
Abbad ben Sulayman al Saymari o al Daymari (mort vers el 250 de l'hgira, 864) fou un mutazilita de Bssora deixeble de Hisham bem Amr al-Fuwati.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150162" title="Abbad ben Ziyad ben Abi Sufyan" nonfiltered="650" processed="646" dbindex="60671">
Abu Harb Abbad ben Ziyad ben Abi Sufyan fou un general omeia. 

El califa Muawiya el va nomenar governador del Sidjistan on va restar set anys i en les seves expedicions cap a l'est va conquerir Kandahar. Fou destitut el 61 de l'hgira (680/681) pel califa Yazid ben Muawiya, que va nomenar al seu lloc a son germ Salm ben Ziyad ben Abi Sufyan (governador de Sidjistan i de Khurasan).

El 684 va participar a la batalla de Mardj Rahit. Desprs es va voler retirar a Dumat al-Djandal per abans va haver de lluitar victoriosament contra un lloctinent de Mukhtar ben Abi Ubayd.

La data de la seva mort es desconeguda.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150164" title="Abadan" nonfiltered="651" processed="647" dbindex="60672">
Abadan (rab Abbadan que s el nom que va portar fins el 1935, persa        ) s una ciutat del sud-oest de l'illa del mateix nom a la riba esquerra del Shatt al-Arab a Iran a l'ostan (provncia) de Khuzestan i al comtat d'Abadan. 

El nom podria derivar de "ab" (aigua en persa) i "pa" (vigilant) o sigui "Guardiana de la Costa". Ptolemeu esmentava una illa de la boca del Tigris com Apphana i segurament seria Abadan. Els rabs diuen que el seu nom venia del fundador Abbad ibn Husayn de la tiribu del Banu Tamim, que va establir una guarnici en aquest lloc al final del segle VII, per aix es inconsistent amb la presumpci de que fou fundada desprs del 800 tamb suposadament per Abbad ibn al-Husayn, aquesta vegada un sant (com que apareix esmentada per primer cop el 864 la segona versi es ms probable). Llavors era a la vora de la mar per avui dia s a uns 50 km. Al segle X fou centre d'un grup d'ascetes que vivien en ribat. Al segle XVII l'illa era possessi de la tribu rab dels Kab.

Fou un llogaret fins el 1909 quan fou triada com a seu de la refineria de la Anglo-Persian Oil Company i el 1925 ja tenia 100.000 habitants; el 1950 va arribar als 200.000 habitants. El cens oficial de 1956 donava 226.000 habitants, el de 1966 augment a 276.000 habitants, i deu anys ms tard tenia vint mil habitants ms. Es va quasi sespoblar durant la guerra amb Iraq (84.774 habitants el 1992 i 206.073 el 2001) per avui ja s al tomb del mig mili (cens del 2005: 415.139 habitants) . 

El 19 d'agost de 1978 en un incident en plena revoluci, s va cremar el cine Rex de la ciutat i van morir 350 persones. Va patir un atac sorpresa del Iraq el setembre de 1980; va quedar assetjada durant 18 mesos per no va poder ser conquerida. La refineria, que era la ms gran del mon amb capacitat per 680.000 barrils al dia, fou destruda. La refineria va reprendre la activitat limitadament el 1993. El 1997 la refineria estava altre cop totalment operativa.

Llocs de la ciutat.


Institut de Teconologia d'Abadan fundat el 1939, especilalitzat en petroli i ingenyeria;
Aeroport internacional, codi IATA ABD.

Enllaos externs.
 Abadan Oil Refinery - Home page (en persa);
 Abadan Photo Gallery ;
 Viatges a Abadan;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150165" title="Abu Asim Muhammad ben Ahmad" nonfiltered="652" processed="648" dbindex="60673">
Abu Asim Muhammad ben Ahmad ben Muhammad ben Abd Allah ben Abbad, conegut com al-Abbad (Herat 985-1066), fou un jurisconsult shafita que va estudiar a Herat i a Nisabur. Fou cadi d'Herat fins a la seva mort.

Obres .

Tabakat al-Shafiiyyin;
Adah al-hada;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150166" title="Abbdides" nonfiltered="653" processed="649" dbindex="60674">
Els Abbdides (dinastia Abbdida o Banu Abbad, ) fou una dinastia local que va governar l'Emirat d'Isbiliya, que incloia el sud-oest de la pennsula ibrica durant el segle XI.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150169" title="Safvides" nonfiltered="654" processed="650" dbindex="60675">
Els safvides foren una dinastia que va governar a Prsia des del segle XVI fins al XVIII.

Xas safvides.
Ismail I 1501-1524;
Tahmasp I 1524-1576;
Ismail II 1576-1578;
Muhammed Khodabanda 1578-1588;
Abbas I el Gran 1588-1629;
Safi 1629-1642;
Abbas II 1642-1666;
Suleiman I 1666-1694;
Sultan Hoseyn I 1694-1722;
Tahmasp II 1722-1732;
Abbas III 1732-1736;
Suleiman II 1749-1750;
Ismail III 1750-1760;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150176" title="LaFace Records" nonfiltered="655" processed="651" dbindex="60676">
LaFace Records s un segell discogrfic americ, apropiat i operat per Sony BMG i establert el 1989. 

Histria de la companyia. 

LaFace va ser formada el 1989 pel productor Antonio "La" Reid i Kenneth "Babyface" Edmonds. La combinaci d'ambds sobrenoms va inspirar el nom del segell. LaFace es va fer existosa en la dcada dels 90, responsable per produir artistes populars com TLC, Toni Braxton, OutKast, P!nk, Usher, Goodie Mob, Siguin Soltys, Donell Jones i Cee-Ho. 

A fins dels anys 90, LaFace va produir menys artistes i Babyface va comenar a emfatitzar-se ms en la seva prpia carrera musical. El segell va ser adquirit completament per Arista Records i BMG el 1999. 

El 2001, L.A. Ried va ser designat Chairman/CEO d'Arista. Com resultat de la promoci de Reid, LaFace va ser dissolt mentre que la major part dels seus actes prominents es van moure fins al segell principal d'Arista. El 2004, desprs de la recontstrucci corporativa de segells BMG, LaFace va ser reactivada com una cambra del recentment reconstrut Zomba Music Group. 

Tamb, en la llista del Zomba Group es troben segells com So So Def Recordings, Verity Records i Jive Records. La major part de la seva llista anterior que havia estat moguda a Arista va tornar a la companyia, davant la seva reactivaci.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150177" title="Esan Ozenki" nonfiltered="656" processed="652" dbindex="60677">
Esan Ozenki (en catal: Digues-ho fort o Crida-ho fort) va ser una discogrfica del Pas Basc entre 1991 i 2001, arribant a editar 200 referncies. Va ser fundada pel grup musical Negu Gorriak. Quan el grup es va dissoldre definitivament el 2001, va dissoldre tamb Esan Ozenki. Desprs d'una reorganitzaci, es va convertir en Metak. Incloa el subsegell Gora Herriak, que al seu torn es va reconvertir en AlterMetak.

Histria.
La discogrfica va aparixer en el panorama nusical basc el 1991, quan Negu Gorriak decideix apostar per la autogesti i autoedici. Van crear aix Esan Ozenki, en principi ideada per a editar el seu propi material i el de grups bascos que cantessin en euskera i amb els quals tinguessin certa afinitat poltica.

En la seva manera de funcionament, el grup es va fixar en petits segells independents com Dischord, Factory Records o Alternative Tentacles. El funcionament, per tant, era horitzontal i assembleari. No hi havia pagaments per cpia venuda, sin que els beneficis es repartien al 50% entre la discogrfica i el grup. Esan Ozenki es feia crrec de les despeses d'enregistrament, producci i masteritzaci, aix com de la promoci. 

Per a la distribuci van emprar distribudores independents per tota Europa, Jap, Llatinoamrica i Estats Units. El nom Esan ozenki s el ttol de la primera can del primer lbum de Negu Gorriak, que al seu torn alludia a la can de James Brown Say It Loud / I'm Black and I'm Proud (Digues-ho fort / Sc negre i estic orgulls).

Encara que la seva estratgia primignia era difondre i potenciar l's del euskera en la msica, aquesta es va veure superada el 1994, quan van crear el subsegell Gora Herriak (Visca els pobles), amb el qual van editar material de grups que no cantaven en euskera, internacionalitzant aix el seu catleg. Les primeres referncies del subsegell van ser Todos tus Muertos i Banda Bassotti.

Quan Negu Gorriak va guanyar el judici contra Enrique Rodrguez Galindo, els membres del grup van decidir reorganitzar la companyia. L'excusa era contundent: Esan Ozenki havia sorgit com un bra ms de Negu Gorriak. Si el grup se separava, la companyia tamb. Aix, quan Negu Gorriak es van separar definitivament el 2001, la companyia es va reorganitzar com Metak, i el sugsegell Gora Herriak en AlterMetak.

Finalment, la companyia Metak va tancar el 31 de gener de l'any 2006 per problemes econmics.

Artistes.

Esan Ozenki.



Gora Herriak.
 Antn Reixa;
 Aztlan Underground;
 Banda Bassotti;
 Garaje H;
 Hechos Contra el Decoro;
 Inadaptats;
 Lumumba;
 Nacin Reixa;
 Todos Tus Muertos;
 Wemean;
 Zebda;


Enllaos externs.
 web de Esan Ozenki;
 web de Metak;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150180" title="Ruper Ordorika" nonfiltered="657" processed="653" dbindex="60678">
Ruper Ordorika s un cantautor basc nascut a Oati (Guipscoa) el 1956. Se li considera com un dels grans renovadors de la can basca.


Discografia.
lbums en solitari.
 Hautsi Da Anphora (Xoxoa-Elkar, 1980) .
 Ni Ez Naiz Noruegako Errege (Elkar, 1983).
 Bihotzerreak (Elkar, 1985).
 Ez Da Posible (Gasa-Wea, 1990). Reeditat i remasteritzat per Metak el 2005.
 So'Ik'So (Nuevos Medios, 1995).
 Dabilen Harria (Nuevos Medios, 1998).
 Gaur (Esan Ozenki, 2000).
 Hurrengo Goizean (Metak, 2001).
 Kantuok Jartzen Ditut ( Metak 2003).
 Memoriaren Mapan (Elkar, 2006);

Singles i EPs.
 Ruper Ordorika & Mugalaris (Emak Bakia, 1992).

lbums amb Hiru Truku.
 Hiru Truku (Nuevos Medios, 1994).
 Hiru Truku II (Nuevos Medios, 1997).
 Nafarroako Kantu Zaharrak (Metak, 2004).

Enllaos externs.
 web oficial de Ruper Ordorika;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150188" title="Un ianqui a la cort del Rei Arts" nonfiltered="658" processed="654" dbindex="60679">
Un ianqui a la cort del Rei Arts s una novella de Mark Twain, publicada el 1889. El seu ttol original en angls s A Connecticut Yankee in King Arthur's Court, i n'existeix una traducci al catal de Joan Sellent publicada per Quaderns Crema (ISBN 84-7727-262-X).

La novella explica la histria de Hank Morgan, un ciutad de Connecticut del segle XIX que inexplicablement es desperta a l'Anglaterra de la baixa edat mitjana, en temps del llegendari Rei Arts. Aprofitant els seus coneixements, el ianqui introdueix tot de tecnologia anacrnica, com els diaris, el telgraf, la bicicleta, etc. i intenta canviar la societat, per els poders establerts i l'Esglsia acaben desfent tots els seus canvis. Com altres obres de Twain, inclou una morda crtica de la societat del seu propi temps, de l'esclavatge, de la superstici i la ignorncia. 

Aquesta novella s la primera del subgnere de novella d'histria alternativa o ucronia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150195" title="Beatboxing" nonfiltered="659" processed="655" dbindex="60680">
El Beatboxing, s l'art de simular amb la boca els sons d'una caixa de ritmes, per a fer bases sobre les quals rapejar o per a fer canons a part ( beat box solament ). s considerat per alguns el cinqu element del hip-hop (els altres cuatros sn Rap, Breakdance, Graffiti i Turntablism), encara que d'altres ho consideren un instrument universal, sense estils adherits. s un estil de carrer propi de la old school i dels puristes del rap. La idea del mateix s crear des d'alguna cosa simple com beats, ritmes, i melodies, fins a imitacions de instruments musicals, efectes musicals, scratching, entre d'altres. 

Resumint, una persona emula amb la seva boca sons que recreen una can, per exemple. El seu origen s Asteca, encara que ms recentment va ressorgir a Nova York, i va arribar fama en els anys 80 grcies a figures com Buffy, Doug I. Fresh, i Biz Markie. 

En l'actualitat el nord-americ Rahzel s un dels millors en aquest camp, s conegut com "The godfather of noise", juntament amb ell, Kenny Muhammad, "the human orchestra", i Killa kela.

Enllaos externs.
 Sonorosapiens.com Comunitat espanyola de beat box ;
 BeatBox.Be - Base de datos / Comunitat de beat box  ;
 Noticies beat box ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150198" title="7 Studios" nonfiltered="660" processed="656" dbindex="60681">
7 Studios s una empresa d'entreteniment electrnic ubicat a West Los Angeles, Califrnia (EUA) creada el 1999 per Lewis Peterson, 7 Studios crea videojocs de consola per franqucies amb xit com els Quatre Fantstics.

 Videojocs .

Charlie's Angels II: Angel X;
Defender;
Fantastic Four;
;
Pirates of the Caribbean: The Legend of Jack Sparrow;

 Enllaos externs .
 7 Studios  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150199" title="Geffen Records" nonfiltered="661" processed="657" dbindex="60682">
Geffen Records s una companyia discogrfica fundada el 1980 per l'empresari David Geffen, que ja havia fundat Asylum Records en els anys 70. Els seus primers fitxatges van ser Donna Summer i John Lennon, del que va publicar el seu lbum Double Fantasy poc abans que fora assassinat. 

Histria.
Durant els anys 80 va fitxar a diversos artistes com Elton John, Cher, Don Henley, Joni Mitchell, Neil Young i Peter Gabriel. Cap a finals dels 80 es va comenar a conixer a la companyia com promotora del hard rock grcies, majorment, a l'xit imparable d'una de les seves majors apostes: Guns N' Roses i el seu disc Appetite for Destruction, i la tornada d'uns renovats Aerosmith, desprs del seu infern amb les drogues, amb els reeixits Permanent Vacation i Pump. 

Aix va empnyer a Geffen Records a crear DGC Records, una marca subsidiria que s'enfocava en el rock alternatiu i que durant els anys 90 va ser bsica, ja que va assumir importants riscos, fitxant a bandes de rock desconegudes en el mainstream, per que durant la dcada arribarien a un enorme xit de vendes. El fulgurant xit de Nirvana amb el seu lbum Nevermind, va sorprendre a tota la indstria, i als propis grup i companyia, per sorpresa, inciant-se des d'aquest moment una autntica revoluci en el mercat discogrfic, que centrava la seva atenci en la recerca i promoci de grups de grunge i rock alternatiu, mentre el mn es trobava sumit en una espcie de Nirvana-mania. 

La posterior adquisici de Geffen per Polygram el 1998, la va convertir en una marca molt ms corporativa i gens arriscada, cessant les activitats de DGC Records. 

Alguns artistes actuals d'aquest segell sn, per exemple, Ashlee Simpson, Nelly Furtado i Blink 182.

Artistes.
 Rock City Angels;
 Mother Love Bone;
 Sonic Youth;
 Nirvana;
 The Nymphs ;
 Hole;
 Beck;
 Counting Crows;
 The Misfits;
 Weezer;
 Elastica;
 Siouxsie and The Banshees;
 Galactic Cowboys;
 The Roots;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150200" title="Campionat d'Europa de Futbol sub-17 de la UEFA" nonfiltered="662" processed="658" dbindex="60683">
El Campionat d'Europa de Futbol sub-17 s una competici de futbol organitzada per la UEFA. Des de 1982 fins el 2001 va ser una competici sub-16.

Aquest event serveix com a competici preliminar per al Campionat del Mn sub-17 que es juga cada any segent.

Tornejos.


 Palmars .


 Vegeu tamb .
UEFA;
Eurocopa de Futbol;
Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA;
Campionat d'Europa de Futbol sub-19 de la UEFA;
Campionat del Mn de Futbol sub-17 de la FIFA;

Enllaos externs.
UEFA.com;
UefaU17.com;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150202" title="Parlophone" nonfiltered="663" processed="659" dbindex="60684">
Parlophone s una discogrfica anglesa, subsidiria d'EMI, que alberga artistes destacats de l'escena musical anglesa, com sn Kylie Minogue, Coldplay, Blur, Gorillaz, Pet Shop Boys, Siobhan Donaghy o Queen.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150203" title="989 Studios" nonfiltered="664" processed="660" dbindex="60685">
989 Studios va ser una empresa subsidiria de Sony Computer Entertainment America (SCEA) que va crea videojocs per les consoles PlayStation i els ordinadors de Windows. Alguns del seus ttols sn Twisted Metal III i 4, Syphon Filter i Syphon Filter 2, Jet Moto 3, Bust a Groove, EverQuest i ms. Ara l'empresa existeix com a marca de 989 Sports dins de SCEA que produeix videojocs d'esports.

989 Studios.
 3Xtreme (1999);
 Bust A Groove (Bust A Move al Jap) (1998) ;
 Cool Boarders 3 (1998);
 Cool Boarders 4 (1999);
 Cyberstrike 2 (1998) (Microsoft Windows);
 Everquest (Microsoft Windows);
 Jet Moto 3 (1999);
 Rally Cross 2 (1998);
 Running Wild (1998);
 Syphon Filter (1999);
 Syphon Filter 2 (2000);
 Twisted Metal III (1998);
 Twisted Metal 4 (1999);

989 Sports.
Publicat per 989 Sports.
 NFL Xtreme (1998);
 NFL GameDay 99 (1998);
 NCAA Gamebreaker 99 (1998);
 NHL FaceOff 99 (1998);
 NCAA Final Four 99 (1998);
 MLB 2000 (1999);
 NFL Xtreme 2 (1999);
 NCAA GameBreaker 2000 (1999);
 NFL GameDay 2000 (1999);
 NHL FaceOff 2000 (1999);
 Supercross Circuit (1999);
 NCAA Final Four 2000 (1999);
 NBA Shootout 2000 (1999);

Publicat per SCEA sota la marca 989 Sports.
 MLB 2001 (2000);
 NCAA GameBreaker 2001 (2000);
 NFL GameDay 2001 (2000);
 NBA ShootOut 2001 (2000);
 Cool Boarders 2001 (2000);
 NCAA Final Four 2001 (2000);
 NCAA GameBreaker 2001 (2000);
 NCAA Final Four 2001 (2000);
 NHL FaceOff 2001 (2001);
 NBA ShootOut 2001 (2001);
 MLB 2002 (2001);
 NFL GameDay 2002 (2001);
 NBA ShootOut 2002 (2001);
 NCAA Final Four 2002 (2001);
 MLB 2003 (2002);
 NFL GameDay 2003 (2002);
 NCAA GameBreaker 2003 (2002);
 NHL FaceOff 2003 (2002);
 NBA ShootOut 2003 (2002);
 NCAA Final Four 2003 (2002);
 MLB 2004 (2003);
 NFL GameDay 2004 (2003);
 NCAA GameBreaker 2004 (2003);
 NBA ShootOut 2004 (2003);
 NCAA Final Four 2004 (2003);
 MLB 2005 (2004);
 NFL GameDay 2005 (2004);
 MLB 2006 (2005);
 Gretzky NHL (2005);
 NHL FaceOff 2005 (2005);
 NBA 06 (2005);
 Gretzky NHL 06 (2005);
 MLB '06: The Show (2006);

 Enllaos externs .
 989 Sports ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150205" title="Publius Anteius" nonfiltered="665" processed="661" dbindex="60686">
Publius Anteius fou un magistrat rom. Va rebre el govern de Sria l any 56 per Ner que li tenia odi per les relacions d Anteius amb Agripina, el va retenir a la ciutat de Roma. Finalment el 57 el va obligar a sucidar-se.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150206" title="LaceNet" nonfiltered="666" processed="662" dbindex="60687">
LaceNet, o equip LaceNet, s el nom d'una xarxa d'ensenyants vinculada a iEARN (International Education and Resource Network). Est integrada per ensenyants de diversos nivells educatius (infantil, primria, secundria i universitat), majoritriament de la Catalunya Central, creada l'any 1997 a la comarca del Bages. La seva seu social es troba a la Fundaci Aplicaci de Calls i des dels seus orgens promou la participaci en projectes telecollaboratius. L'any 2007 ms de 3000 nens i nenes catalans per tamb d'altres indrets (Estat Espanyol, Amrica Llatina, etc.) treballen sobre les diverses propostes:

 Un passeig pel Bages;
 Bitantart (expedici virtual a l'Antrtida);
 El mn dels sentits;
 Valors en joc;
 El mn dels llibres;

L'equip de coordinaci actual est format per Jordi Cases, Moiss Anguera i Ramon Barlam. 

Enllaos externs.
Equip LaceNet


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150208" title="Accolade (publicadora de videojocs)" nonfiltered="667" processed="663" dbindex="60688">
Accolade va ser una empresa creadora i publicadora de videojocs del 1980 al 1990. Va ser creada el 1984 per veterans de la indstria del videojoc com Alan Miller i Bob Whitehead. Miller i Whitehead van fundar Accolade desprs de la creaci d'una altra empresa important del sector com pot ser Activision, la primera desenvolupadora de videojocs de la tercera generaci. 

Accolade est ubicat a San Jose, Califrnia en el gran Silicon Valley.

 Videojocs .

Accolade va ser responsable de la creaci de diversos videojocs memorables. Algunes de les sagues ms conegudes i ms ben venudes poden ser: Star Control, Test Drive, Jack Nicklaus Golf, Hardball i Bubsy.
 4th & Inches1987;
 4th & Inches Team Construction Disk 1988;
 Accolade Comics  1987;
 Accolade In Action  1990;
 Ace of Aces 1986;
 Altered Destiny 1990;
 Ballz 1994;
 Bar Games 1989;
 1994;
 Battle Isle 2 (PC)1993;
 Big Air (PlayStation)1998;
 Blue Angels: Formation Flight Simulation 1989;
 Brett Hull Hockey 95 1994;
 Bubble Ghost 1987;
 Bubsy 3D: Furbitten Planet 1996;
 Bubsy II1994;
 Bubsy in: Claws Encounters of the Furred Kind 1993;
 Bubsy in: Fractured Furry Tales1994;
 The Cardinal of the Kremlin 1990;
 Combat Cars (Sega Genesis)1994;
 Cyclemania (PC)1994;
 The Cycles: International Grand Prix Racing 1989;
 Dam Busters 1984;
 Day of the Viper1989;
  (PC) 1996;
 Deadlock II: Shrine Wars (PC) 1998;
 Don't Go Alone 1989;
 Double Dragon 1988;
 The Duel: Test Drive II 1989;
  1990;
 Elvira II: The Jaws of Cerberus 1991;
 Eradicator (PC) 1996;
 Fast Break 1988;
 Fight Night 1985;
 The Game of Harmony 1990;
 The Games: Summer Challenge 1991;
 The Games: Winter Challenge 1992;
 Grand Prix Circuit 1988;
 Grand Prix Unlimited 1992;
 Gunboat 1990;
 HardBall 4 1994;
 Hardball 5 1995;
 HardBall 6 - 2000 Edition 1999;
 HardBall II 1989;
 HardBall III 1992;
 HardBall! 1985;
 Hoverforce 1990;
  1990;
 Jack Nicklaus 4 1997;
 Jack Nicklaus 5 1998;
 Jack Nicklaus Golf & Course Design: Signature Edition 1992;
 Jack Nicklaus' Greatest 18 Holes of Major Championship Golf 1988;
 Jack Nicklaus' Unlimited Golf & Course Design 1990;
 Killed Until Dead 1986;
 Law of the West 1985;
 Les Manley in: Lost in L.A. 1992;
 Les Manley in: Search for the King 1990;
 Mean 18 1986;
 Mike Ditka Ultimate Football 1991;
 Mini-Putt 1987;
 Pel II: World Tournament Soccer 1994;
 PO'ed 1995;
 Power at Sea 1987;
  1985;
 Psi-5 Trading Company 1986;
 Rack 'Em 1988;
 Redline 1999;
 Road & Car 1991;
 Serve & Volley 1988;
 Slave Zero (PC) 1999;
 Snoopy's Game Club 1992;
 Speed Racer in The Challenge of Racer X;
 Star Control;
 Star Control 1 & 2 CD Compendium;
 Star Control 3;
 Star Control Collection;
 Star Control II;
 Steel Thunder;
 Stratego;
 Strike Aces;
 ;
 Super Bubsy;
 Test Drive;
 Test Drive 4 (PlayStation, PC);
 Test Drive 5 (PlayStation, PC);
 Test Drive II Car Disk: Musclecars;
 Test Drive II Car Disk: The Supercars;
 Test Drive II Scenery Disk: California Challenge;
 Test Drive II Scenery Disk: European Challenge;
 Test Drive II: The Collection;
 Test Drive III: The Passion;
 Test Drive Off-Road 3;
 Test Drive: Off-Road;
 Test Drive: Off-Road 2;
 The Third Courier;
 TKO;
 The Train: Escape to Normandy;
 Turrican;
 Universal Soldier;
 Unnecessary Roughness;
 Unnecessary Roughness '95 (PC, Sega Genesis);
 Unnecessary Roughness '96 (PC);
 Waxworks (PC);
 Winter Challenge;
 Zero Tolerance (Sega Genesis);
 Zyconix;

 Enllaos externs .
 Perfil de l'empresa a MobyGames ;
 Jocs d'aventura d'Accolade a Adventureland ;
 Detalls sobre Sega vs Accolade ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150213" title="Alawi" nonfiltered="668" processed="664" dbindex="60689">

Etnografia: Ba Alawi, tribu de l'Hadramaut;
Geografia: Xeicat d'Alawi, entitat del Protectorat Occidental d'Aden i de la Federaci d'Arbia del Sud;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150223" title="Canet de Fals" nonfiltered="669" processed="665" dbindex="60690">
Canet de Fals s un nucli urb situat a la zona oriental del municipi de Fonollosa (Bages), al terme de Fals, proper a Sant Joan de Vilatorrada. L'any 2006 superava els 550 habitants. Va nixer com una urbanitzaci, amb habitatges de segona residncia per cada vegada t ms entitat i la gent hi viu de manera permanent.

El nom de Canet ve del promotor de la urbanitzaci, Llus Canet i Foix, que va vendre's els seus terrenys a immigrants, la majoria, procedents del sud d'Espanya. La venda dels terrenys va ser illegal, ja que moltes de les cases fins el segle XXI eren obertament illegals i sense cap perms ni regulaci municipal.
Canet de Fals est dividida en dos sectors: Canet de dalt i Canet de baix. El primer a l'altipl i el segon, a la vall.

Compta amb una piscina a Canet de baix, ja que la que hi havia a Canet de dalt va ser tancada l'estiu del 2004. Tamb t altres installacions esportives com ara dos camps de futbol de terra, diverses pistes de tennis i una de bsquet.
 
Des del mes de maig de 2007 es compta amb un Centre d'Atenci Primria (CAP).


1 44' 36.58 Lat. 41 45' 44.73


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150235" title="Yamaha XTZ 660" nonfiltered="670" processed="666" dbindex="60691">

La Yamaha XTZ 660 s un model de motocicleta tipus trail. Va aparixer com a successora de la XTZ 600 el 1991, tot i ser un model totalment nou. Presentava un motor mono cilndric de 660 centmetres cbics refrigerat per aigua (aire en la versi anterior) i de cinc vlvules (quatre a la versi anterior). El dipsit de benzina va passar de 23 a 20 litres de capacitat. Tots aquests canvis van provocar que el pes augments considerablement, que junt amb una fiabilitat inferior i el dipsit ms petit, van fer que no fos tant ben valorada com a motocicleta de muntanya.

Es va fabricar de 1991 fins el 1997.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150236" title="Yamaha XTZ 750" nonfiltered="671" processed="667" dbindex="60692">

La Yamaha XTZ 750 va ser un model de motocicleta tipus trail. De concepte semblant a la Honda XRV 750 (coneguda tamb com a Africa Twin), presentava un motor bicilndric refrigerat per aigua. Els cilindres estaven disposats en lnea, i el motor rendia una potncia de 69CV. Als inicis, va coexistir amb una motocicleta ms petita, la XTZ 600, fins que aquesta va ser substituda per la XTZ 660. Seguint amb el costum de denominar les motocicletes monocilndriques d'aventura amb el nom de Tnr, la XTZ 750 va rebre el nom de SuperTnr.

Tot i ser molt ms pesada que les versions ms petites, va tenir una bona acceptaci per la seva fiabilitat i potncia. Avui dia les XTZ 750 sn ben valorades com a alternativa a les Honda Africa Twin degut al seu preu ms baix i a la seva major potncia.

Es va fabricar de 1989 a 1994. Avui dia no hi ha cap model fabricat per Yamaha que tingui un concepte semblant.

Models Relacionats.
Yamaha XTZ 600;
Yamaha XTZ 660;
Honda XRV 750;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150239" title="Yamaha XT 500" nonfiltered="672" processed="668" dbindex="60693">
La Yamaha XT 500 va ser un model de motocicleta de muntanya fabricada del 1976 al 1990. 

La primera vesi presentava un senzill motor mono cilndric de 500 centmetres cbics de dues vlvules refrigerat per aire. Amb una potncia de 27CV i un pes de 155 kg, van ser un avan important a les motos de muntanya amb motors de quatre temps. Els frens eren de tambor, la transmissi per cadena i el dipsit de nou litres. La seva velocitat mxima era de 132 km/h. 

Aquest model va ser la base de les XT 550 i les XTZ 600.

Versions d'aquesta motocicleta van participar amb xit al Ralli Pars Dakar. 

Models Relacionats.
XT 250 (Model contemporani amb motor ms petit);
XT 350 (Model contemporani amb motor ms petit);
XT 550 (Model contemporani amb motor ms gran);
XT 600 (Evoluci de la XT 500);
XTZ 600 (Evoluci de la XT 500);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150243" title="Guillem I dels Pasos Baixos" nonfiltered="673" processed="669" dbindex="60694">

Guillem I dels Pasos Baixos (L'Haia 1772 - Berln 1843). Prncep d'Orange, prncep sobir dels Pasos Baixos entre 1813 i 1815, rei del Regne Unit dels Pasos Baixos de 1815-1839, i rei del Regne dels Pasos Baixos des de 1839 fins a 1840. Tamb era duc de Luxemburg de 1815 a 1840.

Nascut a L'Haia el dia 24 d'agost de 1772 essent fill del stadhouder Guillem V d'Orange de la princesa Guillemina de Prssia. Guillem era nt per via paterna del stadhouder Guillem IV d'Orange i de la princesa reial Anna del Regne Unit i per via materna ho era del prncep August Guillem de Prssia i de la duquessa Llusa Amlia de Brunsvic-Lneburg.

L'any 1791 contragu matrimoni a Potsdam amb la princesa Guillemina de Prssia, filla del rei Frederic Guillem II de Prssia i de la landgravina Frederica de Hessen-Darmstadt. La parella tingu quatre fills:

 SM el rei Guillem II dels Pasos Baixos, nascut a L'Haia el 1792 i mort a Tillburg el 1849. Es cas el 1816 a Sant Petersburg amb la gran duquessa Anna de Rssia.

 SAR el prncep Frederic dels Pasos Baixos, nascut a Berln el 1797 i mort a Pauw Haus el 1881. Es cas a Berln el 1825 amb la princesa Llusa de Prssia.

 SAR la princesa Guillemina dels Pasos Baixos, nascuda a Berln el 1800 i morta a Freienwalde el 1806.

 SAR la princesa Guillemina dels Pasos Baixos, nascuda a Berln el 1810 i morta a Rheinhartshausen el 1883. Es cas a L'Haia el 1830 amb el prncep Albert de Prssia de qui es divorci el 1849. Es cas en segones npcies amb l'aristcrata holands Johan van Rossum.

Guillem es cas de nou el 1841 amb la comtessa Henriette d'Oultremont de Wgimont a Berln. Quatre anys abans el monarca havia quedat viudu de la seva primera esposa i un any abans havia abdicat en favor del seu fill primognit.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150244" title="Fibrosi qustica" nonfiltered="674" processed="670" dbindex="60695">
La fibrosi qustica (abreviatura FQ), tamb coneguda com mucoviscidosi (del llat. muccus, "moc", i visc els seus, "aferrisss"), s una malaltia hereditria freqent que afecta a l'organisme en forma generalitzada, causant discapacitat progressiva i mort prematura. La dificultat per a respirar s el smptoma ms com, emergent de infeccions pulmonars crniques, les quals poden mostrar-se resistents al tractament amb antibitics i altres frmacs. La FQ s un trastorn multisistmic que causa la formaci i acumulaci d'un moc esps i aferrisss, afectant fonamentalment pulmons, intestins, pncrees i fetge. Aix mateix, es caracteritza per la presncia d'una alta concentraci de sal (NaCl) en la suor, el que va asseure les bases de la prova estndard per a aquest diagnstic: l'examen de electrlits de la suor. El mateix avalua, entre altres |ions, les nivells de clorur excretats. Una varietat de smptomes, incloent infeccions sinusals, desacceleraci del creixement, diarrea i infertilitat, resulten dels efectes de la FQ sobre els diferents rgans.

Es tracta d'una de les malalties hereditries fatals ms comunes. La seva prevalena s major entre caucsics; una de cada 25 persones d'ascendncia europea s portadora asimptomtica d'un gen per a FQ, essent la malaltia gentica ms freqent entre aquesta poblaci. Els afectats poden rebre diagnstic mitjanant proves gentiques prenatals; tamb per perquisici nounatal o, durant la infncia primerenca, per l'esmentada prova de la suor. No existeix cura per a la FQ, i la supervivncia mitja per a aquests pacients s'estima en 29 anys, arribant a valors ms alts en alguns pasos (36,8 als EUA). En casos severs, l'empitjorament de la malaltia pot imposar la necessitat d'un trasplantament de pulm. 

La FQ s causada per una mutaci en un gen anomenat regulador de la conductncia transmembrana de la fibrosi qustica (CFTR, per les seves sigles en angls). Aquest gen interv en la producci de suor, sucs gstrics, i moc. Encara que la majoria de les persones sanes tenen dues cpies funcionals del gen, noms una s necessria per a impedir el desenvolupament de fibrosi qustica. La FQ es desenvolupa quan cap d'aquests gens opera normalment. En conseqncia, se la considera una malaltia autosmica recessiva. El nom fibrosi qustica es refereix als processos caracterstics de cicatritzaci (fibrosi) i formaci de quists dintre del pncrees, reconeguts per primera vegada en els anys 1930. 

Signes i smptomes.
La simptomatologia de la fibrosi qustica varia en funci de l'edat de l'individu, el grau que es veuen afectats rgans especfics, la teraputica instituda prviament, i els tipus d'infeccions associades. Aquesta malaltia compromet a l'organisme en la seva totalitat i mostra el seu impacte sobre el creixement, la funci respiratria, la digesti, i la reproducci. El perode nounatal es caracteritza per un pobre augment de pes i per obstrucci intestinal produda per femta densa i voluminosa. Altres smptomes apareixen, ms tard, durant la infantesa i a l'inici de l'adultesa. Aquests inclouen retard del creixement, adveniment de la malaltia pulmonar, i dificultats creixents per la malabsorci de vitamines i nutrients en el tracte gastrointestinal. Addicionalment, el problema en la fertilitat es torna palpable una vegada que s'intenta aconseguir la reproducci.

A la majoria dels nens se'ls diagnostica fibrosi qustica abans del primer any de vida, quan la mucositat aferrissosa que afecta pulmons i pncrees, comena a mostrar el seu impacte. En el tracte respiratori, aquestes secrecions serveixen com brou de cultiu per a diverses bacteris responsables d'infeccions crniques, amb deterioraci progressiva i permanent del parnquima pulmonar. Conforme s'agreuja la condici respiratria, els pacients sofrixen hipertensi pulmonar. Per altra banda, en el pncrees, el moc obstrux el trnsit dels enzims sintetitzats per la glndula i impedeix que arribin fins als intestins per a digerir i absorbir l'aliment.

Malaltia pulmonar i sinusal.


La malaltia pulmonar resulta del bloqueig de les vies aries ms petites amb el moc esps caracterstic de la fibrosi qustica. La inflamaci i la infecci produeixen dany als pulmons i canvis estructurals que condueixen a una varietat de smptomes. En les etapes inicials, comunament es presenten tos incessant, producci copiosa de flegma, i una disminuci en la capacitat aerbica. Molts d'aquests smptomes ocorren quan certes bacteris (fonamentalment, Pseudomonas aeruginosa) que normalment viuen en el moc esps, creixen en forma descontrolada i causen pneumnia. En estats avanats de la FQ, els canvis en l'arquitectura del pulm produxen dificultats respiratries crniques.

Altres smptomes inclouen expectoraci de sang o esput sanguinolent, dilataci crnica dels bronquis o bronquols (bronquiectsia), elevaci de la pressi sangunia en el pulm, insuficincia cardaca, sensaci de no estar rebent suficient oxigen o dispnea, insuficincia respiratria i atelctasi; podria requerir-se suport ventilatori. A ms de les infeccions bacterianes ms comunes, les persones amb FQ desenvolupen amb major facilitat altres tipus de malalties respiratries. Entre aquestes es troba l'aspergillosi broncopulmonar allrgica, caracteritzada per una resposta d'hipersensibilitat davant un fong (floridura) ordinari del gnere Aspergillus (Aspergillus fumigatus), que aguditza els problemes respiratoris. Altre exemple s la infecci amb el complex Mycobacterium avium (MAC), grup de actinobactries emparentades amb Mycobacterium tuberculosi, que pot ocasionar danys majors al pulm, i que no respon a la teraputica amb antibitics convencionals.

El moc en els sins paranasals s igualment dens i aferrisss, i tamb pot causar oclusi dels orificis per on els sins habitualment drenen, la qual cosa fa que s'acumulin secrecions que actuen com brou de cultiu per als patgens abans esmentats. En aquests casos, es pot presentar dolor facial, febre, secreci nasal profusa i cefallgies. En les persones amb FQ, sovint s'observa creixement sobreabundant de teixit nasal (plips), a conseqncia de la inflamaci per infecci sinusal crnica. Aquests plips poden agreujar l'obstrucci de les vies respiratries superiors i intensificar les dificultats respiratries .

Malaltia gastrointestinal, heptica i pancretica .
Amb anterioritat a la difusi de les proves prenatal i nounatal per a fibrosis qustica, era freqent que la malaltia es detects al constatar que el nounat no podia expulsar la seva primera femta (meconi). El meconi pot obstruir completament els intestins i causar greus trastorns. Aquesta condici, anomenada ili meconial, ocorre en el 10% dels nounats amb FQ. Aix mateix, s tamb freqent l'associaci de FQ amb protrusi de les membranes |rectals internes (prolapse rectal), deguda al major volum fecal, a la malnutrici, i a l'elevaci de la pressi intraabdominal per tos crnica.

El moc glutins observat en el pulm t el seu correlat en les secrecions espesses del pncrees, rgan responsable de proveir sucs digestius que faciliten la descomposici qumica dels aliments. Aquestes secrecions impedeixen el moviment dels enzims pancreticas cap a l'intest i produxen dany irreversible en el pncrees, sovint acompanyat de dolorosa inflamaci (pancreatitis). La deficincia d'enzims digestius es tradueix en un impediment per a absorbir els nutrients, amb la subsegent excreci d'aquests en la femta: aquest trastorn s conegut com malabsorcin. La malabsorcin condueix a la desnutrici i al retard en el creixement i desenvolupament, ambds deguts a la baixa biodisponibilidad calrica. Les persones amb FQ tenen, en particular, problemes per a absorbir les vitamines A, D, I, i K. A ms de l'afecci pancretica, solen experimentar acidesa crnica, xerostomia, obstrucci intestinal per intussuscepci, i restrenyiment. Els pacients majors desenvolupen tamb la sndrome d'obstrucci intestinal distal causada per la femta glutinosa. 

Aquestes secrecions tamb poden causar problemes en el fetge. La bilis, produda per aquesta vscera per a facilitar la digesti, podria bloquejar les vies biliars, danyant els teixits adjacents. Amb el temps, aquesta situaci condueix a la cirrosi. En aquest cas, resulten compromeses funcions de primer ordre, tals com les implicades en la neutralitzaci de toxines, i en la sntesi d'importants protenes (per exemple, els factors de coagulaci, responsables de la coagulaci sangunia).

Malaltia endocrina i creixement.


El pncrees cont els illots de Langerhans, que sn els responsables de produir insulina, una hormona que ajuda a regular els nivells de glucosa en sang. Un dany en el pncrees pot provocar la prdua de les cellules dels illots i conduir a la diabetis. D'altra banda, la vitamina D suplementada per l'alimentaci est implicada en la regulaci del calci i del fsfor. La baixa disponibilitat d'aquest, a causa de la malabsorci, condux a la osteoporosis, augmentant el risc de sofrir fractures. Addicionalment, les persones amb FQ sovint presenten, en mans i peus, una malformaci denominada dits en palillo de tambor, la qual es deu a l'efecte d'aquesta malaltia crnica i a la hipxia en els seus ossos.

El retard en el creixement s un segell distintiu d'aquesta malaltia. Els nens amb FQ no aconsegueixen, en general, guanyar pes i altura en taxes comparables als nens de la seva edat; sovint, noms reben diagnstic apropiat una vegada que s'investiguen les causes d'aquest fenomen. Els determinants del retard en el creixement sn multifactorials i inclouen la infecci pulmonar crnica, la malabsorci de nutrients en el tracte gastrointestinal, i l'augment de la demanda metablica associada a l'afecci crnica.

 Infertilitat .


La infertilitat es manifesta tant entre els homes com entre les dones amb FQ. Almenys un 97 per cent dels barons afectats sn estrils. Aquests produeixen esperma normalment, per manquen del conducte deferent, que connecta els testicles amb els conductes ejaculadors del penis. En molts casos d'absncia congnita del conducte deferent es van trobar, durant l'examen per infertilitat, formes lleus de FQ, que no havien estat diagnosticades prviament. Un vint per cent de les dones amb FQ sn estrils com a conseqncia del moc cervical abundant i esps, que interfereix amb el pas d'esperma. D'altra banda, en casos severs, la malnutrici produeix alteracions en l'ovulaci i causa amenorrea.

Diagnstic.

La fibrosis qustica pot diagnosticar-se per tamisatge en nounats, examen d'electrlits de la suor, o prova gentica. A l'any 2006, als Estats Units, el deu per cent dels casos sn detectats poc desprs del naixement com part dels programes de perquisici nounatal, que identifiquen nivells elevats en l'enzim tripsina. No obstant aix, en la majoria dels pasos aquests exmens no es realitzen en forma rutinria. Per aquesta causa, s freqent que els afectats noms rebin diagnstic apropiat una vegada que els smptomes forcen una avaluaci per a aquesta malaltia. La prova diagnstica ms comunament utilitzada s l'examen de la suor, descrit per Lewis I. Gibson i Robert I. Cooke en 1959, usant electroforesi quantitativa (iontoforesis) amb un frmac estimulant de la sudoraci (pilocarpina). Aquesta substncia, que possex crrega positiva, s'aplica sobre un elctrode positiu (+), en contacte amb la pell. Desprs, mitjanant el pas de corrent elctric, la droga migra pel tegument cap a altre elctrode de crrega oposada (-), collocat a certa distncia, fins a travessar l'epidermis, produint l'estimulaci de les glndules sudorpares i causant una sudoraci controlada. Les mostres de suor sn desprs collectades en paper de filtre o en un tub capillar i sn analitzades, determinant-se les concentracions de sodi i clorur. Les persones amb FQ posseeixen nivells ms alts d'aquests ions en la suor. Una vegada que l'examen de la suor ha donat positiu, es realitza un diagnstic ms detallat i precs, mitjanant la identificaci de les mutacions en el gen CFTR.

Existeixen diverses proves per a identificar eventuals complicacions i controlar l'evoluci de la malaltia. Les imatges obtingudes per raigs X i TC faciliten la detecci de signes de lesi o infecci en els pulmons. El cultiu d'esput, examinat per microscopi, provex informaci respecte de quins sn els bacteris responsables, i permet escollir els antibitics ms efectius. Les proves de funci pulmonar amiden les capacitats pulmonars, els volums pulmonars i la rapidesa amb qu aquests poden ser mobilitzats (fluxos aeris). Per mitj de tals exmens, s possible determinar si s procedent un tractament amb antibitics o b avaluar la resposta al mateix. Les anlisis de sang poden identificar problemes heptics, deficincies vitamniques, i revelar la irrupci de la diabetis. Els dispositius DEXA o DXA (de l'angls "absorciometria de raigs X d'energia dual"), s'utilitzen com prova per a determinar la presncia de osteoporosi. Finalment, la quantificaci d'elastasa fecal, facilita la detecci d'insuficincia d'enzims digestius.

Diagnstic prenatal.
Les parelles que estan travessant un embars o tenen plans respecte de la gestaci, poden ser avaluades a la recerca de mutacions del gen CFTR, amb l'objecte de determinar les probabilitats que el seu fill neixi amb fibrosi qustica. La prova se sol realitzar en un dels pares o en ambds i, en cas de detectar-se un risc elevat de FQ, s'efectua tamb en el fetus. Degut al fet que el diagnstic prenatal no habilita formes de tractament superiors o alternatives, la principal ra per la qual es porta a terme s, en la prctica, proporcionar la possibilitat d'avortament en cas que el fetus present la malaltia. La prova per a fibrosis qustica en parelles s'oferix de manera generalitzada en pasos com els Estats Units, el Collegi Americ de Obstetres i Gineclegs (ACOG, per les seves sigles en angls) recomana la prova en parelles que posseeixen un historial de FQ entre els seus familiars directes o parents propers, aix com tamb en aquelles amb risc elevat a causa de la seva filiaci tnica.

Degut al fet que el desenvolupament de la FQ en el fetus requereix que cada pare transmeti una cpia del gen CFTR mutant, i a l'alt cost de l'examen prenatal, la prova sol realitzar-se, inicialment, noms en un dels progenitors. Si aquest resulta ser portador d'una mutaci del gen CFTR, llavors s'examina a l'altre per a determinar el risc que el seu fill tingui la malaltia. La FQ pot resultar de ms d'un miler de mutacions diferents i, a l'any 2006, no s possible efectuar estudis de laboratori per a cadascuna d'elles. La prova es remet a analitzar la sang a la recerca de les ms comunes, com  F508   la majoria de les modalitats disponibles comercialment detecten no ms de 32 variants distintes. Si es coneix la dada que una famlia t una mutaci poc comuna, aquesta ltima pot buscar-se especficament. Com a conseqncia que no totes les mutacions conegudes sn detectades per les proves corrents, un resultat negatiu no garanteix que el nen vagi a estar lliure de la malaltia. D'altra banda, ats que les mutacions sondejades sn necessriament aquelles ms comunes en els grups de ms alt risc, les proves en tnies de baix risc sn menys exitoses, ja que les mutacions ms esteses en aquests grups sn menys freqents en la poblaci general.


Les parelles en situaci de risc, sovint realitzen proves addicionals durant l'embars o abans que aquest es produeixi. La fecundaci in vitro amb diagnstic gentic preimplantacional oferix la possibilitat d'examinar l'embri abans de la seva collocaci en l'ter. Aquesta prova es realitza tres dies desprs de la fecundaci i procura determinar la presncia de gens CFTR anormals. Si, en un embri, resulten identificats dos gens CTRF mutants, aquest ser excls de la transferncia, implantant-se un altre que conti amb, almenys, un gen normal.

Durant el transcurs de l'embars, s possible realitzar proves tant sobre la placenta (mostra de vellositat corinica) com sobre el lquid amnitic que envolta el fetus (amniocentesi), amb l'ajuda de l'ultras. No obstant aix, la bipsia de vellositats coriniques es correlaciona amb el risc de mort fetal en una taxa d'1 en 100, i la amniocentesis, d'1 en 200, pel que s essencial determinar els beneficis adequadament per a sospesar els riscos, abans de procedir amb la prova. Alternativament, algunes parelles trien sotmetre's a tcniques de reproducci assistida amb vuls donants (recorrent a la fecundaci in vitro) o amb esperma donant (inseminaci artificial per donant).

Fisiopatologia.
La fibrosi qustica ocorre quan hi ha una mutaci en el gen CFTR. La protena creada per aquest gen (protena reguladora de la conductncia transmembrana de la fibrosi qustica o CFTR) s'uneix a la membrana externa de les cllules en les glndules sudorpares, pulm, pncrees, i altres rgans afectats. La protena travessa aquesta membrana i actua com un canal inic connectant la part interna de la cllula (citoplasma) amb el fluid extracellular. Aquest canal s majorment responsable de controlar el pas de clorur cap a (i des de) el mitj intern. Quan la protena CFTR no funciona correctament, aquest moviment es veu restringit, retenint-se clorur en l'espai extracellular. Degut al fet que el clorur t crrega elctrica negativa, els ions amb crrega positiva tampoc podran creuar la membrana citoplasmtica, a causa de l'atracci electrosttica exercida pels ions clorur. El sodi s el ms com entre els ions presents fora de la cllula, i la combinaci de sodi i clorur dna lloc al clorur de sodi, el qual es perd en grans quantitats en la suor dels individus amb FQ. Aquesta prdua de sal constitux l'argument bsic per a explicar l'eficcia del test de la suor.

El mecanisme pel qual aquesta disfunci cellular produeix les manifestacions clniques abans descrites no es coneix amb exactitud. Una de les teories que intenta explicar-lo, suggereix que la falla de la protena CFTR per a transportar el clorur, determina l'acumulaci d'abundant moc en els pulmons, creant un mitj propici (ric en nutrients) per als bacteris, que assoleixen aix eludir el sistema immunitari. Tamb es postula que aquesta anomalia en la protena CFTR indueix un augment paradoxal en la captura de sodi i clorur, el que estimula la reabsorci d'aigua, i resulta en la formaci de la mucositat deshidratada i espessa. Altres teories s'enfoquen en el fenomen del moviment de clorur cap a l'exterior de la cllula, que tamb provoca dessecament del moc i de les secrecions pancretiques i biliars. En general, aquestes hiptesis coincideixen a atribuir els majors trastorns a l'obstrucci dels conductes ms prims per les secrecions espesses i glutinoses en els diferents rgans afectats. Aquesta situaci condiciona la infecci crnica i promou la remodelaci estructural del pulm, a ms de produir dany pancretic (intervingut pels enzims digestius aglomerades), i obstrucci dels intestins per grans bitlles fecals.

Paper de la infecci crnica en la malaltia pulmonar.


Els pulmons de les persones amb fibrosi qustica sn colonitzats i infectats per bacteris des d'edats primerenques. Els microorganismes que es propaguen en aquests pacients, prosperen en el moc anmal acumulat en les vies respiratries ms estretes. El moc glutins estimula el desenvolupament de microambients bacterians (biofilms) que resulten difcils de penetrar per a les cllules immunes i els antibitics. Per la seva banda, els pulmons responen al dany continu, infligit per les secrecions espesses i les infeccions crniques, remodelant gradualment les vies respiratries inferiors (bronquiectsia), el que torna a la infecci encara ms difcil d'eradicar.

Amb el pas del temps, canvien tant el tipus de bacteris que afecten a aquests pacients, com les caracterstiques especfiques amb qu les mateixes es presenten. En una primera etapa, certs bacteris ordinaris com Staphylococcus aureus i Haemophilus influenzae colonitzen i infecten els pulmons. Ms tard, no obstant aix, prevalen Pseudomonas aeruginosa (i, de vegades, el complex Burkholderia cepacia, integrat per diferents espcies de Burkholderia). Una vegada disseminades per les vies respiratries, aquests bacteris s'adapten al mitj i desenvolupen resistncia als antibitics convencionals. Pseudomonas pot adquirir certes caracterstiques especials, donant lloc a la formaci de grans colnies   aquests ceps sn conegudes com Pseudomonas "mucoide" i sn rares en persones lliures de la malaltia.

Una de les maneres per la qual la infecci es propaga s per transmissi entre individus amb FQ. En el passat, era habitual que aquests participessin, en forma conjunta, de campaments estiuencs i altres activitats d'esplai. Els hospitals allotjaven als pacients amb FQ en un rea comuna, i l'equipament de rigor (per exemple, els nebulitzadors) no era esterilitzat entre usos sucessius. Aix va conduir a la transmissi de ceps bacterians molt perilloses entre grups de pacients. Actualment, la rutina en establiments d'atenci sanitria consisteix a allar a aquests pacients uns d'uns altres; a ms, el personal a crrec de la seva cura, ha de vestir bates i guants per a limitar la proliferaci de ceps bacterians virulents. Amb freqncia, els pacients afectats per bacteris particularment perillosos reben atenci en dies i en edificis diferents als assignats a qui no tenen aquestes infeccions.

Biologia molecular.


La mutaci ms comuna,  F508, s una deleci ( ) de tres nucletids que resulta en una prdua de l'aminocid fenilalanina (F) en la posici cinc-centena vuitena (508) de la protena. Aquesta mutaci s responsable del setanta per cent dels casos de FQ a nivell mundial i del noranta per cent d'aquests en els Estats Units. No obstant aix, existeixen ms de 1.000 mutacions distintes que poden produir FQ. Sn diversos els mecanismes pels quals aquestes mutacions causen problemes en la protena CFTR. En particular, la mutaci  F508, genera una protena que no es plega de manera normal i acaba sent degradada per la cllula. Diverses mutacions comunes en la poblaci asquenasita donen lloc a la sntesi de protenes massa curtes, a causa d'una conclusi anticipada de la seva producci. Altres mutacions menys freqents originen protenes que no utilitzen l'energia com cal, no permeten que el clorur creu la membrana apropiadament, o sn degradades a una taxa ms rpida que la normal. Certes mutacions poden conduir tamb a un minvament en la producci de cpies de la protena CFTR.

Estructuralment, el gen CFTR pertany a la denominada superfamlia de transportadors ABC (acrnim per a l'angls ATP Binding Cassette, "casset d'uni a l'ATP"). L'estructura terciria de la protena codificada per aquest gen, consta de dos dominis capaos d'hidrolitzar adenosn trifosfat, el que permet a la protena utilitzar energia en la forma d'ATP. Aix mateix, un altre parell de dominis, cadascun constitut per sis hlixs alfa, possibilita el pas de la protena a travs de la membrana cellular. L'activaci es concreta per reacci de fosforilaci en un lloc d'uni regulador, sobretot mitjanant la protena quinasa A (PKA  abans denominada cAPK o protena cinasa dependent de l'adenosina monofosfat cclic (AMPc)). El carboxil terminal (C-) de la protena est unit al citoesquelet per interacci amb dominis proteics PDZ>.

Tractament.


Un aspecte fonamental en la teraputica de la fibrosi qustica s el control i tractament del dany pulmonar causat pel moc esps i per les infeccions, amb l'objecte de millorar la qualitat de vida del pacient. Per al tractament de les infeccions crniques i agudes s'administren antibitics per vies intravenosa, inhalatria i oral. Tamb s'utilitzen dispositius mecnics i frmacs (en forma d'inhaladors) per a controlar les secrecions, i d'aquesta manera descongestionar i desobstruir les vies respiratries. Altres aspectes de la terpia es relacionen amb el tractament de la diabetis amb insulina, de la malaltia pancretica amb reemplaament enzimtic, i de la infertilidad amb tcniques reproductives avanades. Addicionalment, es postula l'eficcia de diferents procediments, com el trasplantament i la terpia gnica, per a resoldre alguns dels efectes associats a aquesta malaltia.

Antibitics per a tractar la malaltia pulmonar.
Els antibitics es prescriuen sempre que existeixi sospita de pneumnia o es constati deterioraci en la funci pulmonar. Habitualment, se'ls escull en funci de l'historial d'infeccions que van afectar al pacient prviament. Molts dels bacteris comuns en la fibrosi qustica sn resistents a gran quantitat d'antibitics i requereixen setmanes de tractament intravens amb vancomicina, tobramicina, meropenem, ciprofloxacina i piperacilina.


La terpia perllongada sovint requereix hospitalitzaci i canalitzaci d'una via intravenosa permanent, com per exemple un catter central inserit percutniament (PICC). Aix mateix, s freqent la indicaci simultnia d'antibitics administrats per inhalaci, com la tobramicina, la colistina i la gentamicina, per diversos mesos, amb l'objecte de millorar la funci pulmonar impedint la proliferaci bacteriana. Alguns antibitics orals com la ciprofloxacina o la azitromicina s'utilitzen de vegades per a ajudar a prevenir la infecci o per a controlar-la una vegada que est en curs. En alguns casos passen anys entre successives hospitalitzacions, mentre que en uns altres es requereix la internacin cada any per a poder realitzar el tractament. 

En tractaments perllongats, diversos dels antibitics ms comuns (com la tobramicina i la vancomicina) poden causar prdua d'audici per ototoxicitat o problemes en els ronyons. Amb l'objecte de prevenir tals efectes secundaris, s habitual amidar quantitativament les concentracions d'aquests medicaments en sang i, de ser necessari, ajustar les dosis.

Altres mtodes per a tractar la malaltia pulmonar.


Sn diverses les tcniques que s'implementen amb l'objecte de fluidificar l'esput i facilitar la seva espectoraci. En el mitj hospitalari s'utilitza la fisioterpia; un terapeuta practica una srie de maniobres mitjanant pressions i percussions (palmoteig) exercides sobre l'exterior del pit (trax) diverses vegades al dia. Els dispositius mecnics que actuen sota el mateix principi que aquelles tcniques bsiques de drenatge postural, inclouen el ventilador d'alta freqncia oscillatria i els aparells de ventilaci percussiva intrapulmonar, dels quals existeixen models porttils, adaptables a l's en la prpia casa del pacient. L'exercici aerbic s altament beneficis per a les persones amb fibrosi qustica, ja que no noms promou la descongesti de l'esput, sin que millora la salut cardiovascular i l'estat general.


Entre les substncies administrades per inhalaci que ajuden a alleugerir les secrecions i faciliten la seva expulsi, es troben la dornasa alfa i la soluci salina hipertnica. La dornasa s una desoxirribonucleasa (ADNasa o DNasa) humana recombinant, que descomposa l'ADN en l'esput, reduint aix la viscositat d'aquest ltim. L'N-acetilcistena (un derivat de l'aminocid cistena) tamb actua fluidificant l'esput, per les investigacions i l'experincia disponibles han demostrat que els beneficis sn poc significatius. Finalment, broncodilatadores com el salbutamol i el salmeterol (ambds agents, agonistes  2-adrenrgics) o el bromur de ipratropi (un antagonista del receptor colinrgic, derivat quaternari de l'atropina) s'utilitzen per a augmentar la grandria de les vies respiratries ms petites, al relaxar el mscul llis bronquial.  

En la mesura que s'agreuja la condici pulmonar, pot requerir-se suport respiratori mecnic. Per les nits, alguns pacients han d'usar mscares especials que actuen empenyent el flux aeri fins els pulmons. La ventilaci no invasiva mitjanant mscara nasal i pressi positiva (VPAP, per l'acrnim per a l'angls variable positive airway pressure), ajuda a prevenir, durant el somni, caigudes significatives en els nivells sanguinis d'oxigen. Tamb pot usar-se en el curs de la fisioterpia respiratria per a afavorir l'expulsi d'esput. No obstant aix, en casos severs, pot ser necessari implementar formes invasives d'assistncia respiratria amb intubaci endotraqueal (aix s, collocaci d'un tub o sonda a la trquea).

Tractament d'altres aspectes de la FQ.



Els nounats amb ili meconial tpicament requereixen cirurgia; en general, no succeeix el mateix en adults amb sndrome d'obstrucci intestinal distal. El tractament de la insuficincia pancretica basat en reemplaament dels enzims digestius minvats permet que els intestins absorbeixin de manera apropiada nutrients i vitamines que, d'una altra manera, es perdrien en la femta. Tanmateix, la majoria dels individus amb FQ han de rebre dosis addicionals de vitamines A, D, I i K a partir de suplements, i seguir una dieta d'alt valor calric. La diabetis que sol acompanyar la FQ es tracta amb injeccions d'insulina. El desenvolupament d'osteoporosi pot prevenir-se amb suplements de vitamina D i calci, i sovint es tracta amb bifosfonats. Quant al retard en el creixement, es procura contrarestar-lo mitjanant la inserci d'un tub d'alimentaci (gastrostomia) per a augmentar aix la ingesta de calories a partir de nutrici addicional; tamb s'administren a aquest efecte injeccions d'hormona de creixement.

Les infeccions dels sins paranasals solen tractar-se amb un perllongat rgim d'antibitics. El desenvolupament de plips, aix com altres canvis estructurals de tipus patolgic en l'interior dels conductes nasals, poden restringir el flux aeri i complicar el quadre. Per aquest motiu, s freqent la prctica quirrgica en procura d'alleujar l'obstrucci i limitar el desenvolupament de noves infeccions. Tamb s'administren corticosteroides intranasals, com la fluticasona, per a reduir la inflamaci. D'altra banda, la infertilitat femenina pot combatre's recorrent a tcniques de reproducci assistida. Aquella que afecta a l'home tamb t tractament: per exemple, mitjanant la injecci intracitoplasmtica d'esperma.

Trasplantament i terpia gnica.
En general, es considera procedent el trasplantament de pulm en persones amb deterioraci progressiva de la funci pulmonar i creixent intolerncia a l'exercici (fatiga o esgotament muscular desproporcionats per a l'exercici realitzat). Encara que el trasplantament d'un nic pulm s viable en altres malalties, en els pacients amb FQ ambds han de ser reemplaats ja que, d'una altra manera, els bacteris allotjats en l'rgan romanent podrien infectar a aquell que ha estat trasplantat. Aix mateix, pot practicar-se simultniament un trasplantament de pncrees o de fetge amb el propsit d'alleujar la malaltia heptica o la diabetis. L'opci del trasplantament de pulm s'avalua quan la funci pulmonar es veu afectada en grau tal que es vegi amenaada la supervivncia o es requereixi l'assistncia amb dispositius mecnics.


La terpia gnica representa una via promissria en la lluita contra la malaltia. Mitjanant aquesta tcnica, es procura inserir una cpia normal del gen CFTR en les cllules afectades. A causa de la incapacitat dels retrovirus per a arribar a cllules que no es divideixen, s'han realitzat anlisis clniques per a inserir gens en adenovirus. En l'actualitat, aquests virus s'estan utilitzant en assajos en els quals el gen CFTR normal s'administra, per un mtode en aerosol, a les cllules epitelials que revesteixen els pulmons (terpia gnica in vivo). S'espera que els adenovirus insereixin el gen normal, induint una funci pertinent dels canals de clor en aquestes cllules.

Alguns estudis han assenyalat que per a prevenir les manifestacions pulmonars de la fibrosi qustica, noms es requereix la expressi gnica d'entre un 5 i un 10% dels valors normals de protena CFTR. Un inconvenient dels adenovirus s que no s'integrin en l'ADN de la cllula hoste. Per tant, finalment s perden, originant una expressi del gen transitria i la necessitat de reintroducci del vector. S'han proposat diversos abordatges i s'han iniciat nombrosos estudis clnics per, a l'any 2006, persisteixen mltiples obstacles, que caldr superar perqu la terpia gnica resulti exitosa.

Epidemiologia.


La fibrosi qustica s, entre les persones d'ascendncia europea, la ms freqent de les malalties autosmiques recessives potencialment fatals. En els Estats Units, aproximadament 30.000 individus pateixen FQ; en la seva majoria, sn diagnosticats als sis mesos d'edat. Canad t prop de 3.000 habitants amb aquesta condici. S'estima que una de cada 25 persones d'ascendncia europea i una de cada 29 persones d'ascendncia askenaz sn portadors d'una mutaci de fibrosi qustica. Encara que s menys comuna en aquests grups, aproximadament un de cada 46 hispanoamericans, un de cada 65 africans i un de cada 90 asitics sn portadors d'almenys un gen CFTR anormal. Argentina representa una excepci en el context d'Amrica Llatina, amb una incidncia de casos molt major a la mitjana de la regi i molt prxima a la registrada en Estats Units o Canad, i una prevalena de portadors sans en la poblaci general d'1 en 30. 

La fibrosi qustica es diagnostica tant en homes com en dones. Per raons que noms en part es coneixen, l'esperana de vida al nixer resulta ser major entre els barons afectats que entre les dones. Aquest indicador tendeix a variar principalment en funci de l'abast i la qualitat de l'atenci subministrada pels sistemes de salut pblica. En 1959, la supervivncia mitja en nens amb FQ era de 6 mesos. Per als nascuts en 2006 als Estats Units, aquest valor grimparia als 36,8 anys, d'acord a les dades compilades per la Fundaci de la Fibrosi Qustica. La taxa d'esperana de vida ha evolucionat de forma anloga per a bona part d'Occident, exceptuant els pasos menys desenvolupats, on es reporten xifres sensiblement menors, i en els quals la majoria de la poblaci afectada no sobreviu ms enll dels deu anys d'edat. 

La Fundaci de la Fibrosi Qustica compila, a ms, informaci sobre l'estil de vida dels adults nord-americans amb FQ. En 2004, la fundaci va reportar que el 91% d'aquesta poblaci havia completat l'ensenyament mig, i el 54% havia accedit a alguna forma d'educaci universitria. Les dades en matria d'ocupaci van revelar que el 12,6% d'aquests adults estava impossibilitat per a treballar (quedant fora de la poblaci econmicament activa), i el 9,9% estava desocupat. D'altra banda, la informaci marital va assenyalar que un 59% era solter i un 36% estava casat o vivint en parella. En 2004, 191 dones amb FQ es trobaven embarassades als Estats Units.

 Teories sobre la prevalena de la FQ . 
S'estima que la mutaci  F508 pot tenir fins a uns 52.000 anys d'antiguitat. S'han formulat nombroses hiptesis intentant explicar perqu una mutaci letal com aquesta ha persistit i s'ha ests entre la poblaci humana. Algunes malalties autosmiques recessives comunes com la anmia falciforme han revelat la propietat de protegir als seus portadors d'altres afeccions, concepte conegut com avantatge heterozigota. Amb el descobriment que la toxina del clera requereix que les seves hostes siguin protenes CFTR normals per a poder funcionar apropiadament, s'ha postulat que els portadors de gens CFTR mutants van obtenir el benefici de la resistncia al clera i a altres causes de diarrea. No obstant aix, estudis posteriors no han confirmat aquesta hiptesi. 

La presncia de protenes CFTR normals s condici necessria per a l'ingrs de Salmonella typhi (serotip de Salmonella enterica, proteobacteri gram negatiu del gnere Salmonella) en les cllules, el que suggereix que els portadors de gens CFTR mutants podrien ser resistents a la febre tifoide. No obstant aix, cap estudi in vivo ha confirmat aquesta hiptesi. En qualsevol dels casos, la baixa incidncia de fibrosi qustica fora d'Europa, en llocs on tant el clera com la febre tifoide sn endmics, manca d'explicaci immediata.

 Histria . 
Encara que l'espectre clnic complet de la FQ no va ser reconegut fins als anys 1930, certs aspectes van ser identificats molt abans. Carl von Rokitansky va descriure un cas de mort fetal amb peritonitis mecnica, una complicaci de l'ili mecnic associat amb la fibrosi qustica. L'ili mecnic va ser descrit per primera vegada en 1905 per Karl Landsteiner.


En 1938, Dorothy Andersen va publicar un article intitulat Cystic fibrosis of the pancreas and its relation to celiac disease: a clinical and pathological study 
("La fibrosi qustica del pncrees i la seva relaci amb la malaltia celaca: un estudi clnic i patolgic") a la revista American Journal of Diseases of Children. D'aquesta manera, era la primera investigadora a definir aquesta entitat nosolgica (denominada, per aquell temps, "fibrosi qustica del pncrees"), i en correlacionar-la amb els trastorns pulmonars i intestinals prominents. Tamb va postular que era una malaltia recessiva i va utilitzar el reemplaament d'enzims pancretics com tractament per als nens afectats. En 1952, Paul di Sant' Agnese va descobrir anomalies en els electrlits de la suor. Sobre la base d'aquesta evidncia, es va desenvolupar i va perfeccionar l'examen de la suor durant el curs de la segent dcada.  

En 1985, investigadors de Londres, Toronto i Salt Lake City van traar el mapa del gen CFTR en el cromosoma 7q. Quatre anys ms tard, en 1989, Francis Collins, Lap-Chee Tsui i John R. Riordan van descobrir la primera mutaci per a la FQ,  F508, en aquest cromosoma. Investigacions posteriors a aquella troballa, van identificar ms de mil mutacions diferents que donen origen a la malaltia. Lap-Chee Tsui va liderar l'equip de cientfics de lHospital for Sick Children (un hospital escola en conveni amb la Universitat de Toronto) que va descobrir el gen responsable de la FQ. Es tracta del primer trastorn gentic dilucidat estrictament mitjanant el procs de gentica inversa. Degut al fet que les mutacions del gen CFTR sn generalment petites, les tcniques de la gentica clssica o formal no van ser capaces de determinar amb precisi el gen mutant. Utilitzant marcadors proteics, els estudis de lligamient gentic van assolir traar un mapa de la mutaci del cromosoma 7. Les tcniques de passeig i salt cromosmics van servir llavors per a identificar i seqenciar el gen.

La identificaci de la mutaci especfica responsable de la FQ en un pacient pot ser til per a predir l'evoluci de la malaltia. Per exemple, els pacients homozigots per a la mutaci  F508 presenten, en gaireb tots els casos, insuficincia pancretica i tenen, en general, un grau relativament sever d'afectaci respiratria. No obstant aix, existeixen excepcions que indiquen la possibilitat que factors addicionals (potser, gens en altres loci) intervinguin en l'expressi de la malaltia. D'altra banda, la clonaci del gen de la FQ ha obert la possibilitat de la terpia gnica, tal com s'ha descrit en la secci pertinent. 

En l'actualitat, els registres de la malaltia indiquen que el 40% dels pacients amb fibrosis qustica viuen ms enll dels 18 anys.

 Bibliografia .
Llibres.

Dapena Fernndez, Francisco Javier. Fibrosis qustica. Salobrea: Alhulia, 1998, 1 ed. ISBN 8495136139;
Salcedo Posadas, Antonio; Garca Novo, Mara Dolores. Fibrosis qustica. Madrid: Daz de Santos, 1998, 1 ed. ISBN 8479783680;
Segal, Edgardo. Fibrosis qustica. Buenos Aires: Journal, 2004, 1 ed. ISBN 9879773977;
Segal E, i cols. "Consenso de Fibrosis Qustica." Arch.argent.pediatr. 1999;97(3):188. Disponible en lnea ;

Articles/Revisions.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150247" title="Joan Segura" nonfiltered="675" processed="671" dbindex="60696">


Joan Segura Valls (Santa Coloma de Queralt, 1844-1909), prevere i historiador.
Joan Segura i Gotsens (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 7 d'octubre de 1936),  compositor de sardanes.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150250" title="Exrcit Blanc" nonfiltered="676" processed="672" dbindex="60697">
L'Exrcit Blanc (           ) o Gurdia Blanca (             ,              ) fou el bra militar del Moviment Blanc durant la Revoluci Russa. Els seus membres s'anomenaven blancs (     , o despectivament       ) o russos blancs (un terme que possex altres significats).

Va abastar algunes de les forces russes, tant poltiques com militars, que es van oposar als bolxevics desprs de la Revoluci d'Octubre i que van lluitar contra l'Exrcit Roig (igual que el nacionalista Exrcit Verd i l'anarquista Exrcit Negre) durant la Guerra Civil Russa des de 1918 fins a 1921. El qualificatiu blanc tenia dos significats. Primer, en contraposici als rojos  l'Exrcit Roig que donava suport als sovitics i comunistes. Segon, la paraula blanc tenia connotacions monrquiques: histricament cada tsar era anomenat solemnement el tzar blanc, i l'ideal monrquic durant la guerra civil era conegut com ideal blanc. 

En sentit estricte, no existia cap Exrcit Blanc; sense coordinaci central, les forces blanques mai van ser ms que una feble confederaci de grups contrar-revolucionaris. La majoria d'oficials que conformaven el nucli de l'exrcit eren d'ideologia monrquica, per altres grups donaven suport a altres tendncies poltiques: demcrates, social-revolucionaris i altres opositors de la Revoluci d'Octubre. En altres temps i altres circumstncies, els mateixos grups donarien suport a l'Exrcit Roig. Tamb va existir un tercer grup conegut com Exrcit Verd que s'oposava a ambds. Les tropes de base de l'Exrcit Blanc incloen tant a enemics declarats dels bolxevics (molts cosacs, per exemple) com camperols apoltics reclutats. De vegades, els aliats occidentals de la Triple Entesa i forces estrangeres intervencionistes van proporcionar important assistncia a les unitats de l'exrcit. Aix duria a alguns a veure a l'Exrcit Blanc com representant dels interessos de les potncies rivals. 

La Guerra Civil Russa entre blancs i rojos duraria fins a 1921. L'Exrcit Blanc, en collaboraci ocasional amb les forces intervencionistes estrangeres (japoneses, britniques, canadenques, franceses, nord-americanes,...), va aguantar en algunes zones (especialment Sibria, Ucrana i Crimea) durant bastant temps i va posar sobre el terreny un considerable capital hum per va fracassar en la unitat o la cooperaci efectiva entre els seus cossos, mentre que l'Exrcit Vermell a poc a poc va aconseguir avantatge. L'activitat blanca es concentraria posteriorment en cercles d'exiliats. Un gran nombre de russos antisovitics es van agrupar a Berln, Pars, Harbin i Shanghai, establint xarxes culturals que durarien fins a l'poca de la Segona Guerra Mundial. A partir d'aquest moment, les seves activitats trobarien acollida als Estats Units. 

La ideologia del Moviment Blanc va estar en permanent desenvolupament durant la guerra civil. Els generals Kornilov i Denikin van sostenir certes formes de base ideolgica per cap era tan concreta o coherent com la del general Wrangel durant l'anomenat experiment de Crimea al 1920. Va ser aqu on Wrangel va plantejar breument el nucli del ideal blanc, que feia mfasi en l'alliberament de Rssia dels bolxevics i altres forces anrquiques, l'establiment d'un govern just i honrat, la protecci dels fidels de les persecucions religioses, els drets del granger a la propietat de la terra i l'oportunitat de tots els russos de triar a un lder . Desprs de la fi de la guerra civil, els conceptes de Wrangel van ser plasmats en una ideologia concreta per pensadors russos com Ivan Ilyin, basada principalment en les idees dels eslavfils.

Les tendncies monrquiques van ser molt fortes entre les dues braques blanques; el republicanisme era ms rar. A l'agost de 1922, dos mesos desprs de la seva derrota, l'exrcit blanc del lluny Est del general Mijal Ditterix arribaria tan lluny com era pactar i triar (sense la seva participaci) al Gran Duc Nicolai Nicolaievich Romanov tzar de totes les Russies.

Enllaos externs.

La Russia antibolxevica en fotografies (Castell);

Museu i arxiu del Movimient Blanc (Angls);

Associaci per a la Memria i l'Honor (Rus);

Histria del Movimient Blanc (Rus);
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150257" title="Parsifal" nonfiltered="677" processed="673" dbindex="60698">

Parsifal s una pera en tres actes de Richard Wagner. Est lleugerament basada en el poema pic medieval (del segle XIII), Parzival de Wolfram von Eschenbach, sobre la vida del cavaller de la cort del Rei Arts, Percival, i la seva recerca del Sant Graal. Wagner conceb l'obra l'abril de 1857 per noms la complet vint-i-cinc anys desprs, estrenant-la a Bayreuth l'any 1882. Wagner va atorgar al festival de Bayreuth el monopoli absolut sobre las representacions de 'Parsifal' durant els 30 anys posteriors a la seva mort (fins al 1913, incls). Tanmateix, l'any  1903 el Metropolitan Opera de Nova York va saltar-se aquesta restricci i va representar l'pera. El 1914 van comenar les representacions "legals" fora de Bayreuth: l'1 de gener van programar-la nombrosos teatres. El primer a representar-la va ser el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, que va comenar la representaci a les 10 de la nit del 31 de desembre de 1913, amb el perms de la famlia Wagner, ja que, atesa la diferncia horria, aquesta hora corresponia a la mitjanit a Bayreuth.

A l'estrena hi assistiren compositors com Vincent d'Indy i Ernest Chausson.

Composici.
Wagner va llegir per primera vegada el poema de Wolfram Von Eschenbach a Marienbad l'any 1845. Desprs de descobrir els treballs d'Arthur Schopenhauer l'any 1854, Wagner es va mostrar interessat en les filosofies orientals, particularment pel budisme. Desprs de llegir l'obra de Eugne Burnof Introduction  l'historie du buddhisme indien entre 1855 i 1856, va escriure Die Sieger (Els victoriosos, 1856) un esbs d'una pera basada en una histria de la vida de Buda. Els temes que desprs serien explorats a Parsifal de reencarnaci, compassi, renncia a un mateix i fins i tot els grups socials (castes a Die Sieger, els Cavallers del Graal a Parsifal) ja van ser introduts a Die Sieger.

D'acord amb el seu propi relat, recollit en la seua autobiografia Mein Leben, Wagner va concebre Parsifal el mat del Divendres Sant de 1857, a la residncia que Otto von Wesendonck, ric comerciant de sedes i geners patr, havia disposat per a Wagner. Sembla probable que Wagner, dient que s'havia inspirat un Divendres Sant per a compondre l'pera, es prenguera una llicncia potica. Siga com siga, s'accepta que el treball va comenar a la residncia que li havia cedit Wesendonck durant l'ltima setmana d'abril de 1857.

Desprs d'aquest primer esbs, Wagner no va tornar a treballar en Parsifal durant vuit anys, durant els quals va completar Tristany i Isolda i va comenar Els mestres cantaires de Nuremberg. Entre el 27 i el 30 d'agost de 1865, va reprendre Parsifal ampliant l'esbs amb un resum de l'argument i detallats comentaris sobre els personatges i temes del drama. Una vegada ms, el treball va ser abandonat durant altres onze anys i mig. Durant aquest temps, Wagner va dedicar la major part de les seues energies al cicle de L'anell del nibelung, que va completar l'any 1874. Noms quan aquesta gran obra va ser estrenada Wagner va trobar temps per a dedicar-se a Parsifal. El 23 de febrer de 1877 va completar un segon i ms extens esbs de l'obra, que el 19 d'abril del mateix any havia transformat en un llibret en vers (o "poema" com Wagner s'estimava ms anomenar els seus llibrets).

Al setembre de 1877 va comenar la msica component dos esbossos de la partitures des del comenament fins al final. El primer d'aquests esborranys (conegut en alemany com Gesamtentwurf) va ser fet a llapis en tres pentagrames, un per a la veu i dos per als instruments. El segon esborrany (Orchesterskizze) va ser realitzat en tinta i amb entre tres i cinc pentagrames segons la part. Aquest esbs estava molt ms detallat que el primer i contenia un grau considerable d'elaboraci de la part instrumental.

Va comenar el segon esborrany el 25 de setembre de 1877, noms pocs dies desprs del primer. En aquesta etapa de la seua carrera, a Wagner li agradava treballar en els dos esborranys al mateix temps, canviant entre l'un i l'altre. Una vegada conclosos els esborranys, acabava la partitura final (Partiturerstschrift).

Wagner va compondre els actes de Parsifal d'un en un, i fins que no acabava completament un no passava al segent.

Primeres representacions.

El 12 de novembre de 1880 Wagner va dirigir una interpretaci privada del Preludi per al seu mecenes Llus II de Baviera en el Teatre de la Cort de Munic. L'estrena de l'obra completa va tenir lloc al Festspielhaus de Bayreuth el 26 de juliol de 1882 sota la batuta del director jueu-alemany Hermann Levi. Al llarg de juliol i agost de 1882 s'hi va donar setze funcions de 'Parsifal', dirigides b per Levi o b per Franz Fischer. En la darrera d'elles, Wagner va substituir Levi en els darrers compassos.

Durant els primers vint anys d'existncia, noms es va representar 'Parsifal' al Bayreuth Festspielhaus, escenari per al qual Wagner havia compost l'obra (amb l'nica excepci de vuit representacions privades per a Llus I a Munic els anys 1884 i 1885). Wagner tenia dues raons per a atorgar aquesta "exclusiva" a  Bayreuth. En primer lloc, volia impedir que 'Parsifal' degenerara per a esdevenir un 'mer divertiment' del pblic convencional d'pera. Noms a Bayreuth podrien ser controlades les condicions d'execuci que ell hi havia previst - i que la seua muller, Cosima, va encarregar-se de mantenir desprs de la mort del compositor. La segona ra s que Wagner pensava que 'Parsifal' proporcionaria uns ingressos segurs per a la seua famlia desprs de la seua mort si Bayreuth mantenia el monopoli de les representacions. Les autoritats de Bayreuth, desprs de la mort de Wagner, van autoritzar algunes representacions en versi de concert a diversos pasos (per exemple a Londres l'any 1884, Nova York l'any 1886 i Amsterdam l'any 1894) per van mantenir l'embargo pel que feia a les representacions escenificades. El 24 de desembre de 1903, desprs de rebre una autoritzaci judicial que deia que les representacions als Estats Units d'Amrica no podien ser prohibides per Bayreuth, el Metropolitan Opera de Nova York va posar en escena l'pera completa, amb gran disgust de la famlia Wagner. Immediatament van seguir altres representacions no autoritzades a Amsterdam, els anys 1905, 1906 i 1908. L'any 1913, centenari de Wagner, el monopoli de Bayreuth va ser definitivament trencat, i des d'aleshores l'obra ha estat representada lliurement pertot arreu.

En les representacions a Bayreuth el pblic no aplaudeix al final del primer acte. Aquesta tradici s el resultat d'un malents que prov del desig de Wagner en l'estrena de la necessitat de mantenir l'ambient seris de l'pera. Desprs de molts aplaudiments en el primer i segon actes, Wagner es va adrear al pblic comunicant que els artistes no saludarien els aplaudiments a tel baixat fins al final de la representaci. Aix va confondre al pblic, que va mantenir-se en silenci fins i tot al final de la representaci. Aleshores Wagner va dirigir-se de nou al pblic i va declarar que no havia volgut dir que no s'aplaudira. Desprs de la representaci Wagner es va queixar  Ara ja no ho s. Al pblic li ha agradat o no? . Per a les segents representacions alguns van pensar que Wagner havia volgut que no s'aplaudira fins al final, i hi va haver silenci desprs dels dos primers actes. Finalment ha quedat la tradici de no aplaudir desprs del primer dels tres actes, tot i que aix no era la idea de Wagner. De fet, durant les primeres representacions a Bayreuth el mateix Wagner cridava Bravo! quan les noies-flor feien la seua eixida en el segon acte, noms pel plaer de veure com alguns membres del pblic el feien callar.  En altres teatres, els aplaudiments i les salutacions dels artistes al final de cada acte sn una prctica habitual.

Sinopsi.

Lloc: Espanya, castell de Monsalvat (o Montsalvat) i palau mgic de Klingsor.

Acte 1.
En un bosc prop del castell de Monsalvat, residncia dels cavallers del Graal, Gurnemanz, un dels cavallers, desperta els seus joves escuders i els guia a l'oraci. Adverteix que s'aproxima el seguici d'Amfortas, i pregunta al cavaller que l'encapala per la salut del rei. El cavaller informa que el rei ha patit durant la nit i que aviat prendr el seu bany. Els components del seguici demanen a Gurnemanz que explique com pot ser guarida la ferida del rei, per abans que aquest ho puga fer, una dona salvatge   Kundry -  entra precipitadament. Kundry dna a Gurnemanz un blsam, comprat a Arbia, per a guarir la ferida del rei, i immediatament defalleix, exhausta. 

Amfortas, sobir dels cavallers del Graal, arriba, portat en una llitera. Pregunta per Gawain, noms per a sentir que aquest cavaller se n'ha anat sense el seu perms. Amargament, Amfortas diu que aquesta mena d'impetuositat va ser la que el va portar a ell mateix al regne de Klingsor, i va provocar la seua dissort. Rep la poci de Kundry i tracta de donar-li les grcies, per aquesta respon, de manera incoherent, que les grcies no ajudaran i l'urgeix a prendre un bany.

El rei se'n va, i els escuders manifesten desconfiana amb Kundry. Gurnemanz els diu que Kundry ha ajudat sovint els cavallers del Graal, per que apareix i desapareix al seu caprici. Quan Gurnemanz pregunta a Kundry per qu no es queda a ajudar, aquesta respon que  ella mai no ajuda . Els escuders creuen que s una bruixa i se'n burlen dient que si s de tanta ajuda, per qu no troba la Sagrada Llana per a ells? Gurnemanz respon que aix est reservat per a ser feina d'altri. Els conta que Amfortas havia estat el guardi de la Llana, per que la va perdre sedut per una dona encisadora en el regne de Klingsor. Klingsor va ferir Amfortas amb la Llana: aquesta s la ferida que causa el patiment d'Amfortas, i que mai no es guareix.

Dos escuders que tornen del bany del rei, informen a Gurnemanz que el blsam de Kundry ha aliviat el patiment del rei, almenys temporalment. Els seus escuders pregunten a Gurnemanz si de cas va conixer Klingsor. Ell narra com la Sagrada Llana, que va ser usada per a ferir el Redemptor en la Creu, i el Graal que va contenir la seua sang, van arribar a Monsalvat per a ser custodiats pels cavallers del Graal, sota el comandament de Titurel   pare d'Amfortas. Klingsor va desitjar unir-se als cavallers, per incapa de resistir els pensaments impurs va decidir auto-castrar-se, i aix va provocar la seua expulsi. Aleshores, el rancunis Klingsor va declarar-se en contra dels cavallers, va aprendre mgia negra i va establir un regne ple de belles noies-flor per a seduir i destruir els cavallers del Graal. Aix va ser com Amfortas va perdre la Sagrada Llana, que ara es troba en poder de Klingsor. Gurnemanz relata com Amfortas, posteriorment, va tenir una visi en la qual se li advertia que havia d'esperar un  neci pur, illuminat per la compassi  ( Durch Mitleid wissend, der reine Tor ) que finalment seria capa de guarir la seua ferida.

En aquest moment se senten crits: un cigne ha estat mort, i porten a un home jove que ha estat descobert portant un arc. Gurnemanz censura severament el capteniment del jove, i li pregunta si el cigne li havia fet cap mal. Ple de remordiments, el jove trenca l'arc. Gurnemanz li pregunta per qu ha vingut, qui s son pare, com ha arribat al regne del Graal i quin s el seu nom. A cadascuna de les peguntes el jove respon,  No ho s .  Quan se li pregunta que qu s el que sap, ell replica que t una mare anomenada Herzeleide, i que el seu arc va ser construt per ell mateix. Kundry ha estat observant, i interv per a dir que el pare del jove era Gamuret, un cavaller mort en la batalla, i que sa mare va prohibir-li usar l'espasa, tement que podria sofrir el mateix dest que el pare. El jove exclama que desprs de veure passar el cavallers a travs del seu bosc, immediatament va deixar sa mare per a seguir-los.  Kundry riu i li diu al jove que sa mare ha mort de pena. Ell, enfurismat, intenta atacar-la abans d'enfonsar-se pel dolor. De sobte Kundry sembla venuda per la son, per crida que no deu dormir que el que desitja s no despertar-se, desprs s'arrossega buscant el descans.

Gurnemanz invita al jove a observar el ritual del Graal. El jove no sap qu s el Graal, per comenta mentre caminen que tot i que gaireb no s'han mogut, s'han desplaat molt. Gurnemanz li diu que en el seu regne, el temps esdev espai.

Arriben al sal del Graal, on els cavallers s'hi troben reunits per a rebre la Sagrada Comuni. Se sent la veu de Titurel, dient al seu fill, Amfortas, que descobrisca el Graal. Amfortas sent el turment de la vergonya i el patiment. Ell s el guardi del Graal, per en haver sucumbit a la temptaci i en haver perdut la Sagrada Llana, es declara indigne d'aquest crrec. Suplica perd ( Erbarmen! ) per noms escolta la promesa de la futura redempci a mans del neci pur. Els cavallers i Titurel l'urgeixen a desvetllar el Graal, i finalment ho fa. El sal s'omple de la llum del Graal, del qual combreguen els cavallers. Gurnemanz invita al jove a participar, per aquest, extasiat, no se n'adona.  Amfortas no combrega, i quan conclou la cerimnia, s'enfonsa pel dolor i s portat fora. Lentament, el sal es buida, i el jove i Gurnemanz queden sols. Gurnemanz li pregunta si ha ents el que ha vist. El jove no sap qu respondre, i Gurnemanz el despatxa iradament, no sense l'advertncia que no deu matar cap altre cigne. Una veu del cel repeteix la promesa:  El neci pur, illuminat per la compassi .

Acte 2.
El segon acte comena en el castell mgic de Klingsor, quan Klingsor ordena a la seua serventa que destruisca el jove que ha penetrat en els seus dominis. Primer l'anomena Herodies, desprs Gundryggia i finalment Kundry, transformada en l'encisadora dona que va seduir Amfortas. Ella, que est adormida, es desperta i inicialment es resisteix a obeir, burlant-se de la castedat forada de Klingsor, per aviat sucumbeix als seus desitjos. Klingsor invoca els cavallers del seu reialme perqu ataquen al jove, per observa com aquest dispersa fcilment els sicaris. Desprs veu que el jove penetra en el jard de les noies-flor i envia a Kundry al seu encontre.

El jove es troba en un jard, envoltat per belles i seductores noies-flor. Aquestes el criden i s'entrellacen entre elles al voltant d'ell, reprotxant-li haver donat mort als llurs amants i resistir-se a llur encs. Es barallen entre elles per guanyar el seu amor, per callen quan se sent una veu cridar,  Parsifal! . El jove recorda de sobte que aquest s el nom que sa mare li va donar quan se li va aparixer en somnis. Les noies-flor es retiren, acusant-lo de boig, i deixant-lo a soles amb Kundry. Ell pensa si aix no ser ms que un somni i pregunta a Kundry com sap el seu nom. Aquesta li respon que coneix el seu nom per sa mare, que l'estimava i que va intentar protegir-lo del dest de son pare, i a la que ell va abandonar, provocant que morira de pena. Parsifal se sent envat pel remordiment i es blasma a si mateix per la mort de sa mare. Pensa que deu ser vertaderament estpid per haver oblidat sa mare. Kundry li diu que aquest es el primer senyal del coneixement, i que pot ajudar-lo a conixer ms sobre l'amor de sa mare besant-lo.  En besar-se,  Parsifal es retor de dolor i invoca a Amfortas: Parsifal sent la ferida d'Amfortas roent-li el costat, i ara coneix el patiment d'Amfortas durant la cerimnia del Graal. Envat per aquesta compassi per Amfortas, Parsifal rebutja Kundry.

Kundry, enfurismada, li diu que si pot sentir compassi per Amfortas, tamb ha de sentir compassi per ella. Ella ha vagarejat durant segles, incapa de descansar, perqu va veure Jesucrist en la creu i es va riure d'ell. Ara, mai no pot plorar, noms riure, i com a esclava del possedor de la Sagrada Llanar, viu noms per a seduir. Ell torna a rebutjar-la i li demana que el porte davant d'Amfortas. Kundry li prega que romanga amb ella noms una hora, i que desprs el potar en presncia d'Amfortas. Quan ell torna a refusar-hi, ella el malex a vagarejar sense tornar a trobar mai el regne del Graal i immediatament crida a Klingsor perqu l'ajude. 

Apareix Klingsor i llana la Sagrada Llana a Parsifal, per aquesta es queda suspesa enlaire, sobre el cap de Parsifal.  Parsifal l'agafa i en fer amb ella el senyal de la creu el castell mgic desapareix. En anar-se'n, Parsifal li diu a Kundry que ella sap ben b on pot tornar-lo a veure.

Acte 3.
El tercer acte comena de nou en el regne del Graal, alguns anys desprs. Gurnemanz, ara envellit, sent un lament fora de la seua cabana i descobreix Kundry inconscient. La reviscola utilitzant aigua de la Sagrada Font, per ella no pot articular ms que un mot  servir  ( Dienen ). Gurnemanz es pregunta si hi ha cap significat ocult en el fet que Kundry haja reaparegut en un dia tan especial. Desprs veu un home que s'aproxima i que va vestit amb una armadura completa. No pot veure qui s, perqu el foraster porta un elm, i no parla. Finalment, l'aparegut es lleva l'elm i Gurnemanz reconeix el jove que va matar el cigne, aleshores s'adona que l'arma que porta s la Sagrada Llana.

Parsifal comunica el seu desig de ser portat en presncia d'Amfortas. Relata el seu viatge, vagarejant durant anys incapa de trobar el cam vers el Graal: sovint s'ha vist forat a lluitar, per mai no ha usat la Sagrada Llana en la batalla. Gurnemanz li diu que la maledicci que li impedia trobar el cam vers el Graal ha estat alada, per que en la seua absncia, Amfortas ha refusat revelar el Graal i Titurel ha mort. Parsifal s envat pel remordiment, blasmant-se a si mateix per l'estat de la situaci. Gurnemanz li comunica que avui s el dia del funeral de Titurel i que Parsifal t el deure de guiar el ritual. Kundry llava els peus de Parsifal, i Gurnemanz l'ungeix amb aigua de la Sagrada Font, reconeixent-lo com el neci pur, ara illuminat per la compassi, i com el nou rei dels cavallers del Graal.

Parsifal comenta la bellesa dels prats i Gurnemanz li explica que avui s Divendres Sant, dia en qu el mn renaix. Parsifal bateja a una plorosa Kundry.

De nou es desplacen fins al sal del Graal. Amfortas es dut davant de Graal i davant del tat de Titurel. Plora a son pare, que ha deixat de patir, i expressa el seu desig de seguir-lo en la mort. Els cavallers del Graal, exasperats, urgeixen Amfortas a revelar el Graal de nou, per Amfortas contesta frenticament que mai ms no el revelar i ordena als seus cavallers que el maten. En aquest moment arriba Parsifal i declara que noms una arma pot servir per a aquest propsit: amb la Llana guareix la ferida d'Amfortas i el perdona. Parsifal ordena que el Graal siga revelat. Tots s'agenollen, mentre Kundry, alliberada de la seua maledicci, cau morta.

Anlisi i influncia.
Com a darrera pera de Wagner, 'Parsifal' ha estat tan influent com controvertida. L's de smbols cristians (el Graal, la llana, referncies al Redemptor...) han portat a considerar-la sovint com una mena de ritual religis. Friedrich Nietzsche, que inicialment havia estat un dels ms asferrissats defensors de Wagner, va reaccionar en contra de 'Parsifal' en considerar-la una cerimnia pseudo-cristiana, tot i que va admetre que la msica era sublim:  Ha compost mai Wagner alguna cosa millor?  (Carta a Peter Gast, copista de Wagner, 1887).  Claude Debussy, que en els seus ltims anys seria molt crtic amb Wagner i la seua influncia, la va definir com  un dels ms encisadors monuments sonors mai sorgits de la serena glria de la msica . Gustav Mahler, que va assistir a l'estrena, va declarar desprs:  Quan vaig eixir del Festspielhaus, incapa d'articular un mot, vaig saber que havia experimentat la grandesa suprema i el sofriment suprem, sagrat i immaculat, que romandria amb mi durant la resta de la meua vida . 

Alguns autors han vist en 'Parsifal' certa forma de promoci del racisme i de l'antisemitisme  suggerint que va ser creada en suport de les idees d'Arthur de Gobineau, defensor de l'Arianisme. Parsifal es presenta com l'heroi amb "puresa de sang" (ari) que triomfa sobre Klingsor, que es percep com un estereotip dels jueus, ms encara quan Klingsor s'oposa als quasi-cristians cavallers del Graal. Aquesta teoria continua sent avui dia un tema de debat, tot i que no hi ha cap element explcit en el llibret que la suporte, i que en els diaris de Cosima Wagner   que expressen amb gran detall els pensaments de Wagners en els seus 14 darrers anys de vida (incloent-hi els anys de composici i estrena de 'Parsifal')   no s'esmenta aquesta intenci. Wagner va conixer Gobineau en un breu encontre l'any 1876, i noms va llegir d'aquest autor Un assaig sobre la desigualtat de les races humanes l'any 1880. Per Wagner havia completat el llibret de Parsifal al voltant de 1877, i els esbossos inicials de la histria dataven de 1857. Tot i aquest lapse cronolgic, sovint se cita a Gobineau com una de les fonts principals d'inspiraci de 'Parsifal'.

Si 'Parsifal' expressara tan clarament el concepte de la supremacia de la raa ria sense dubte hauria gaudit de gran popularitat durant la supremacia del partit Nazi alemany, per de fet els nazis van promulgar una prohibici de facto de les representacions de l'pera a causa de les seues "connotacions pacifistes".

Altres autors (particularment Bryan Magee ) consideren 'Parsifal' com la darrera gran expressi wagneriana de la filosofia de Schopenhauer. Parsifal pot guarir Amfortas i redimir Kundry perqu mostra compassi, qualitat que Schopenhauer considera la forma suprema de la moral humana. A ms a ms, mostra compassi davant una enorme temptaci sexual (Acte 2 escena 3). De nou, la filosofia schopenhaueriana suggereix que l'nica fugida possible de les omnipresents temptacions de la vida s la negaci de la voluntat, i evitar la temptaci sexual es una forma particularment punyent de negaci de la voluntat. Des d'aquest punt de vista, 'Parsifal', amb el seu mfasi en el "Mitleid" (compassi) s una continuaci natural de Tristany i Isolda, on la influncia de Schopenhauer s potser ms bvia, amb la presncia central del "Sehnen" (desig). De fet, Wagner va considerar originalment incloure Parsifal com un personatge en l'Acte 3 de 'Tristany', per desprs va rebutjar la idea.

Molts terics de la msica han utilitzat 'Parsifal' per a explorar les dificultats d'anlisi del cromatisme en la msica de les acaballes del Segle XIX. Terics com ara David Lewin i Richard Cohn han investigat la importncia de certes notes i progressions harmniques en l'estructura i la simbologia de l'obra. Les poc usuals progressions harmniques en els leitmotiven que estructuren l'obra, aix com l'intens cromatisme de l'Acte 2, fan de 'Parsifal' una obra difcil d'analitzar, no noms del del punt de vista filosfic, sin tamb musical.

'Parsifal' va ser la principal font d'inspiraci del poema de T. S. Eliot The Waste Land, i va ser adaptada al cinema (en una concepci molt controvertida) pel director Hans-Jrgen Syberberg.

 'Parsifal' i Catalunya .
 Motsalvat .
Domini i castell del Graal, anomenat "Montsalvat", amb el paisatge de les muntanyes del nord de l'Espanya gtica... 

Aquesta vague indicaci escnica de 'Parsifal', primera frase del llibret, situa el castell de Montsalvat en un indret poc determinat del nord de l'Espanya visigtica, que per altres indicacions contingudes en la font literria de l'pera, fonamentalment el poema de Wolfram von Eschenbach, podria acotar-se als territoris de la Marca Hispnica.

En la Barcelona de principis del Segle XX va sorgir un important moviment prowagneri, que va desembocar en la fundaci de l'Associaci Wagneriana de Barcelona, encapalada per Joaquim Pena i nodrida d'un important grup de catalanistes. El medievalisme i l'orgull nacional basat en arrels piques que destillava l'obra de Wagner, connectava completament amb els ideals del nacionalisme catal, que propugnava l'emancipaci de Catalunya com a via per a retrobar la modernitat europea, de la qual Alemanya era un bon model a seguir. El Modernisme, branca cultural del nacionalisme, tamb s'hi trobava a gust amb l'esttica historicista wagneriana, i de fet, en el vessant musical tant Felip Pedrell com Anselm Clav propugnaven la recuperaci de les joies musicals medievals.

En aquest context, 'Parsifal' va proporcionar als intellectuals catalans el plaer de trobar Catalunya en el centre d'una pera de Wagner. La identificaci entre Montsalvat i Montserrat va ser instantnia; la "santedat" de la muntanya del Graal no podia tenir cap altre significat que la ms santa de les muntanyes catalanes.

Per en el poema Parzival de Wolfram von Eschenbach, el castell del Graal rep el nom de Munsalvsche, que pot ser interpretat tant com "Mont salvatge" o "Mons salvetat". Aquesta segona accepci l'acostaria ms a Montsegur que a Montserrat, per la seua evocaci de seguretat o defensa. En aquest sentit tampoc no han faltat les interpretacions ctares de la llegenda, promogudes pel membre de les SS Otto Rahn, en comparar i mesclar la llegenda de Parsifal i la mstica i la histria dels ctars d'Occitnia.

Tot i no haver cap indicaci que puguera assimilar Montsalvat i Montserrat, ms que la mera similitud entre els noms i que suposadament compartien el seu carcter sagrat, la identificaci va portar a qu en l'estrena de 'Parsifal' al Gran Teatre del Liceu, el decorat del primer acte representara exactament el fons muntanys de Montserrat.

El 23 d'octubre de 1940, el cap de les SS Heinrich Himmler, que era membre de la societat esotrica Thule, va visitar Montserrat davant els perplexos ulls dels monjos de l'abadia, que van tractar d'ignorar-lo. Se sap que va preguntar pel Graal. L'escriptora Montserrat Rico Gngora ha escrit una novella a partir d'aquesta ancdota, basant-se en el testimoni d'un dels cicerones de Himmler durant la seua visita: mossn Andreu Ripol.

L'estrena al Liceu.
Si b estava permesa la interpretaci fragmentria de 'Parsifal' fora de Bayreuth, sobre la interpretaci de l'pera completa pesaven els drets d'exclusivitat que la famlia Wagner tenia per un perode 30 anys. Llevat de Nova York i Amsterdam, els teatres d'arreu del mn van respectar aquest monopoli, que caducava l'1 de gener de 1914. Molts teatres van anunciar 'Parsifal' per a aquesta data: Berln, Praga, Roma, Madrid... i Barcelona no podia ser menys. El director del Liceu, Alfred Volpini, es va adonar que entre Alemanya i Espanya hi existia un desfase horari: a Alemanya l'horari anava una hora per davant, i aix, a efectes legals, permetia que la representaci poguera comenar a Barcelona a les 23:00h del dia 31 de desembre de 1913, el que situaria al Liceu com al primer teatre del mn en representar "legalment" 'Parsifal' fora de Bayreuth. No es tractava de guanyar una hora, ni un dia, sin d'avanar-se un any!

Tot i que Volpini pretenia emprar decorats d'altres produccions, l'Associaci Wagneriana i la Junta del Liceu van exigir que la producci fra exclusivament catalana, i per tant es va contractar quatre artistes catalans fer a fer els decorats. Aquesta discussi va retardar l'inici dels treballs fins al novembre, i finalment tamb es va haver de recrrer al belga Descluzes, pintor de decorats del Thtre de la Monnaie de Brusselles. Descluzes va passar dos mesos a Barcelona, i va encarregar-se del decorat ms important: el fons de la muntanya de Montserrat.

Va dirigir l'orquestra Franz Beidler i la sessi va comenar a les 22:30h perqu l'obertura no es trobava afectada per la prohibici. Desprs del primer acte es va fer un descans per a sopar. La representaci concloa a les 5:00h de l'1 de gener de 1914. Tot i que es van veure llargues cues per a comprar entrades, la sala no es va omplir completament. Alguns espectadors van abandonar la representaci al final del primer o segon acte, fins i tot alguns membres de la Wagneriana, escandalitzats pel que consideraven una profanaci de la simbologia catlica.

Referncies.


Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150258" title="Abbas ben Abil-Futuh Yahya ben Tamim" nonfiltered="678" processed="674" dbindex="60699">
Abbas ben Abil-Futuh Yahya ben Tamim ben Muizz ben Badis al Sinhadji, conegut tamb per seu ttol de Abul Fadl al-Afdal Rukn al-Din (1115-1154), fou visir dels fatimites d'Egipte. Era descendent dels zrides. La seva mare al enviudar es va casar amb Al-Adil ben Sallar (Ibn Sallar) comandant fatimita d'Alexandria i Al-Buhayra, el qual es va revoltar el 544 de l'hgira (1149-1150) contra el nou visir Ibn Masal, i va obligar al califa a nomenar-lo visir. Abbas fou encarregat pel seu padrastre de perseguir al fugit Ibn Masal (que fou mort el 24 de mar de 1150).

El 1153 fou nomenat governador de Ascal, per abans de sortir va decidir assassinar al seu padrastre i ocupar el visirat (3 d'abril de 1153). Va ocupar llavors el ms alt crrec del govern fatimita mentre els croats s'apoderaven d'Ascal el 20 d'agost del mateix any. El 16 d'abril de 1154 va fer matar al califa Al-Zafir i molts dels seus parents i va posar al tron a Al-Faiz bi-nasr Allah, fill de l'assassinat. Contra aix es va aixecar Talai ben Ruzzik governador d'Asyut. Abbas va haver de fugir cap a Sria per fou mort pels croats el 7 de juny de 1154; el seu propi fill Nasir al-Din Nasr fou fet presoner pels croats i entregat al nou govern fatimita, essent executat uns dies desprs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150262" title="Pablo Honey" nonfiltered="679" processed="675" dbindex="60700">
Pablo Honey s el primer LP d'estudi de la banda britnica Radiohead, llanat el 22 de febrer de 1993. El seu gran xit va ser el single Creep. Totes les canons de l'lbum van ser escrites per Thom Yorke.

 Llista de canons .
You (03:27);
Creep (03:55);
How do you? (02:11);
Stop whispering (05:25);
Thinking about you (02:41);
Anyone can play guitar (03:37);
Ripcord (03:09);
Vegetable (03:12);
Prove yourself (02:25);
I can't (04:13);
Lurgee (03:07);
Blow out (04:41);

Les versions nord-americanes de l'lbum tenen una versi especial de Creep, en la qual el fuckin (maledament) pronunciat abans del cor s reemplaat per very. El Tema Creep va sorgir accidentalment ja que era una can que Jonny Greenwood odiava i tractava d'arrunar amb sorolls discordants, aix va nixer el punteig distorsionat, que canvia el ritme del tema. El tema va arribar al lloc 27 de la Billboard. Les versions japoneses en canvi tenen un total de 17 pistes, sent les noves: Pop is dead, Inside my head, Million dollar question i dues versions en directe de Creep i Ripcord.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150263" title="Abul-Fadl al-Abbas ben al-Ahnaf" nonfiltered="680" processed="676" dbindex="60701">
Abul-Fadl al-Abbas ben al-Ahnaf fou un poeta elegac d'Iraq. Va morir el 808. La seva obra fou compilada desprs de la seva mort per Zubur i per Abu Bakr al-Suli. El gnere utilitzat pel poeta fou el gazal (ghazal) o poesia ertica-elegaca. Fou molt apreciat a Al-Andalus per no tant en altres llocs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150264" title="The Bends" nonfiltered="681" processed="677" dbindex="60702">
The Bends s el segon LP d'estudi de la banda britnica Radiohead, publicat el 22 de mar de l'any 1995. Entre els singles que es poden destacar es troben High and dry, Fake Plastic Trees, Just, My iron lung i Street spirit. 

La banda va avanar l'lbum amb el EP "My iron lung", el qual responia a la resistncia a ser coneguts noms per la can "Creep" del disc "Pablo Honey". "The Bends" va trigar a ser reconegut com un gran disc, i ha estat valorat a mesura que passen els anys.

Llistat de canons.
 Planet telex                  - 04:18;
 The bends                     - 04:06;
 High and dry                  - 04:17;
 Fake Plastic Trees        - 04:50;
 Bones                         - 03:08;
 (Nice dream)                  - 03:53;
 Just                          - 03:54;
 My iron lung                  - 04:36;
 Bullet proof... I wish I was  - 03:28;
 Black star                    - 04:07;
 Sulk                          - 03:42;
 Street Spirit (Fade Out)      - 04:14;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150266" title="Amnesiac" nonfiltered="682" processed="678" dbindex="60703">
Amnesiac s el cinqu lbum de la banda britnica Radiohead, llanat el 5 de juny de l'any 2001 a Estats Units i Canad i debutant en #1 en el Billboard d'Estats Units. 

Amnesiac s vist com el disc ms lluny del rock i les lletres caracterstiques de Radiohead i, no obstant aix, t ms guitarres audibles que el seu predecessor, Kid A. 

Altra diferncia s que Amnesiac si va tenir senzills amb xit. Com en KID A, les influncies de Amnesiac vnen de la msica electrnica, el IDM i el jazz. 

 Visi General . 

Ambds, KID A i Amnesiac vnen de les mateixes sessions d'enregistrament. Aix ha fet que Amnesiac sigui considerat un lbum de "b-sides" (una espcie de KID B). Encara que la banda ha declarat que els lbums han de considerar-se per separat, "com bessons separats al nixer". Amnesiac fa referncia a KID A, al tenir una versi molt diferent de la can Morning Bell.

Mentre KID A va generar molta atenci de la crtica, Amnesiac s vist com un treball de menor xit que el seu antecessor. Se li critica la falta de cohesi i molts crtics i fans creuen que aix va ser deliberatament planejat per Radiohead per a escapar de la ruta creada pels seus anteriors treballs. Encara aix, l'lbum va ser ben rebut i gaireb va arribar les vendes de KID A (debutant en menor escala a Amrica, per amb ms cpies venudes en la primera setmana). AMNESIAC va cimentar el status de Radiohead com una de les poques bandes del Regne Unit a arribar a tenir un xit internacional. L'lbum est dedicat a Noah i a Jamie, fills de Thom Yorke i Phil Selway respectivament, que van nixer entre la sortida al mercat de KID A i la de Amnesiac.


Llista de canons.
Packt like sardines in a crushd tin box;
Pyramid song;
Pulk/pull revolving doors;
You and whose army?
I might be wrong;
Knives out;
Amnesiac/Morning bell;
Dollars & cents;
Hunting bears;
Like spinning plates;
Life in a glass house;

Singles.

I Might Be Wrong: Live Recordings;
Knives Out;
Pyramid Song;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150267" title="Hail to the Thief" nonfiltered="683" processed="679" dbindex="60704">
Hail to the thief s el sis lbum de la banda britnica Radiohead, publicat el 10 de juny de 2003. 

Produt per Nigel Godrich, que ja havia collaborat amb ells en tots els seus treballs anteriors, aquest lbum s'allunya de l'experimentaci de discos anteriors (Kid A o Amnesiac) per a centrar-se en composicions rock de format ms aparentment tradicional, si b l'agressivitat d'algunes de les lletres s major que en cap altre dels seus treballs.

Llista de canons.
 2+2=5                     -- 03:19;
 Sit down, stand up        -- 04:19;
 Sail to the moon          -- 04:18;
 Backdrifts                -- 05:22;
 Go to sleep               -- 03:21;
 Where I end and you begin -- 04:29;
 We suck young blood       -- 04:56;
 The gloaming              -- 03:32;
 There there               -- 05:23;
 I will                    -- 01:59;
 A punchup at a wedding    -- 04:57;
 Myxomatosis               -- 03:52;
 Scatterbrain              -- 03:21;
 A wolf at door            -- 03:21;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150268" title="Al-Abbas ben Amir al-Ghanawi" nonfiltered="684" processed="680" dbindex="60705">
Al-Abbas ben Amir al-Ghanawi fou un general dels abbssides nascut al Diyar Mudar, que vivia vers el 900 en qu lluitava contra tribus rabs d'Iraq. El mateix 900 fou nomenat governador de la Yamama i Bahrain per lluitar contra el cap crmata de Bahrein, Abu Said al-Hasan al-Djannabi, per abandonat per les seves tropes bedunes fou derrotat i fet presoner el mes juliol del 900. Extranyament fou alliberat per portar un missatge al califa.

A les ordres del general Badr, el va abandonar quan va pujar al tron el califa Al-Muktafi. Aquest el va fer governador de Qom (Kumm) i Kashan (prop d'Isfahan) (296 de l'hgira, 908-909). El 914-915 apareix en un exrcit que defensava Egipte contra els fatimites.

El 916 fou nomenat governador del Diyar Mudar amb seu a Rakka, on va morir el 917.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150269" title="L7 (banda de rock)" nonfiltered="685" processed="681" dbindex="60706">


L7 s una banda estatunidenca de rock de Los ngeles. 

Historia. 

El grup es va formar el 1985 quan es coneixen Sparks i Gardner. En un perode de tres anys van gravar el seu lbum de debut per a Epitaph, van telonejar en una gira a Bad Religion. 

El 1988 van dur al rock ms enll dels seus lmits amb un humit debut discogrfic que fusionava la crua vitalitat del punk amb riffs electrificants i salvatges. Amb el seu humor, les seves melodies i les guitarres al mxim de volum, L7 van ajudar a revitalitzar el gnere, (i el segell Sub Pop).

El 1990 editen un dels discos ms impactants i importants del moviment Sub Pop, Smell the Magic (Sub Pop), i el 1992 Bricks Are Heavy (produt pel llavors fams productor grunge, Butch Vig), que va suposar el primer xit del grup amb la can "Pretend We re Dead", i considerat pels lectors de Rolling Stone,com un dels 150 discos indispensables per a entendre la dcada dels 90.

El 1993 participen en la pellcula Serial Mom de John Waters. Alguns recorden la seva actuaci quan van obrir per a Faith No More el 1992. 

El 1994, L7 editen Hungry For Stink, sn caps de cartell del Lollapalooza d'aquest any i participen en el Warped Tour. El 1995 la seva can "Shitlist" forma part de la pellcula de Oliver Stone Natural Born Killers. Dos anys desprs editen The Beauty Process: Triple Platinum.

El 1999, amb la sortida del grup de la baixista Gail Greenwood, L7 van gravar Slap-Happy com trio.

El grup ha produt la major part d'aquest lbum amb ajuda addicional de Brian Haught (per a deixar la part de les barreges a Tom Rothrock i Rob Schnapf (Beck, Foo Fighters, Elliott Smith), aix com al seu amic i antic collaborador Joe Barresi (Melvins, Rage Against the Machine, Queens of the Stone Age...). 

Amb Slap-Happy, L7 van obrir una nova etapa en la seva carrera on comencen a controlar tots els aspectes de la seva producci. 

Han muntat un segell propi anomenat Wax Tadpole Records.


 Membres .

Donita Sparks ;
Suzi Gardner ;
Dee Plakas;

Altres membres.
 
Jennifer Finch ;
Anne Anderson ;
Gail Greenwood;
Janis Tanaka ;

 Discografia .

 lbums .

L7 (1988);
Smell the Magic (1990);
Bricks are Heavy (1992);
Hungry for Stink (1994);
The Beauty Process:Triple Platinum (1997);
L7 Live:From Omaha to Osaka (1998);
Slap Happy (1999);
The Slash Years (2000);

 Enllaos externs .

smelll7.com ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150271" title="Hellcat Records" nonfiltered="686" processed="682" dbindex="60707">
Hellcat Records s una discogrfica de Los Angeles, Califrnia, EUA, forma part d'Epitaph Records.

Histria.
L'inici de Hellcat va sorgir d'un acord entre Brett Gurewitz de Bad Religion i Tim Armstrong de Rancid, aquest ltim s l'amo i responsable de contractar nous grups. Hellcat est especialitzada en grups de ska, punk, oi!, psychobilly i hardcore. Give 'Em the Boot, un recopilatori de Hellcat que tamb inclou canons d'altres grups independents, es publica cada any des de 1997, amb l'excepci del tercer lliurament que es va publicar tres anys desprs del segon.


Grups.
Grups actuals.
Grups que estan actualment amb Hellcat.

The Aggrolites;
Dropkick Murphys ;
The Heart Attacks;
HorrorPops;
Lars Frederiksen and the Bastards;
Left Alone;
Mercy Killers;
Nekromantix;
Orange;
Rancid;
Static Thought;
The Slackers;
Tiger Army;
Time Again;
The Unseen;
Westbound Train;

Grups desapareguts.
Grups que van finalitzar les seves carreres amb Hellcat.

Choking Victim;
Hepcat;
Joe Strummer and the Mescaleros;
The Nerve Agents;
U.S. Roughnecks;

Grups antics.
Grups que van treure algun lbum amb Hellcat

Dave Hillyard and the Rocksteady Seven;
The Distillers;
F-Minus;
The Gadjits;
King Django;
Leftover Crack;
Mouthwash;
The Pietasters;
Roger Miret and the Disasters;
The Transplants;
Union 13;
U.S. Bombs;

Enllaos externs.
Web oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150274" title="Brett Gurewitz" nonfiltered="687" processed="683" dbindex="60708">
Brett Gurewitz (12 de maig de 1962), tamb conegut com Mr.Brett i Brett Religion, s guitarrista i compositor de Bad Religion i amo de la discogrfica Epitaph i Hellcat Records. 

Bad Religion es va fundar el 1980 amb Greg Graffin, Jay Ziskrout i Jay Bentley en les seves files i van treure el seu primer disc el 1981. Gurewitz tamb s conegut com productor. Ha produt discos de Bad Religion, NOFX, Rancid, Pennywise, Millencolin, Daredevils...

Veure tamb.
Bad Religion;
Hellcat Records;
Epitaph Records ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150276" title="Vasco Nez de Balboa" nonfiltered="688" processed="684" dbindex="60709">

Vasco Nez de Balboa (Jerez de los Caballeros, Extremadura; 1475 - Acla, Panam; 15 de gener de 1519) va ser un explorador, governant i conqueridor espanyol. s fams per haver estat el primer europeu en arribar a aiges de l'oce Pacfic i el primer en haver fundat una ciutat en el territori continental d'Amrica.

Infantesa i joventut.
Vasco era descendent dels senyors del Castell de Balboa, que est situat a prop de Villafranca del Bierzo, a la provncia de Lle. Son pare va ser Nuo Arias de Balboa, un hidalgo, per no es t informaci de qui va ser sa mare, ni tampoc se'n sap res de la seva infantesa. 

D'adolescent va servir com a patge i escuder de Pere de Portocarrero, senyor de Moguer. El 1500, motivat per les narracions del seu amo que li contava els viatges de Colom, va decidir emprendre el seu primer viatge al Nou Mn com a membre de l'expedici de Rodrigo de Bastidas. El 1501 va viatjar per les costes del mar Carib: va anar des de l'est del Panam, passant per el golf d'Urab, fins arribar al cap de la Vela a l'actual Colmbia. El 1502, amb els diners guanyats en aquesta campanya, es va poder retirar a La Espaola, on es va comprar una propietat i all va viure alguns anys dedicant-se a l'agricultura. No va tindre sort en els negocis i es va endeutar, la qual cosa provoc que hagus d'abandonar la propietat.

El 1508, el rei d'Espanya, Ferran el Catlic, va sotmetre a concurs la conquesta de Terra Ferma. Es van crear dues noves governacions a les terres compreses entre els caps de la Vela i de Gracias a Dios, a la actual frontera entre Hondures i Nicaragua. Com a lmit entre les dues noves governacions es va fixar el golf d'Urab; a l'est hi havia Nova Andalucia, governada por Alonso de Ojeda, i a l'oest Veragua , governada per Diego de Nicuesa.

 L'expedici de Fernndez de Enciso.

El 1509, havia de partir un vaixell que formava part de l'expedici comandada pel batxiller i Alcalde Major de Nova Andalucia, Martn Fernndez de Enciso, que havia de socrrer al seu superior, Alonso de Ojeda. Ojeda, amb setanta homes, havia fundat el poblat de San Sebastin d'Urab a Nova Andalucia, al mateix lloc on temps desprs s'alaria la ciutat de Cartagena d'Indies. Prop del poblat vivien indgenes bellicosos que empraven armes enverinades i que van ferir a Ojeda en una cama. Poc desprs, Ojeda va abandonar l'establiment i va marxar a La Hispaniola, deixant en el seu lloc amb uns quants homes a Francisco Pizarro, qui en aquell moment noms era un soldat; aquesta guarnici, durant uns cinquanta dies, havia de mantenir sota control el poblat, i si no era possible, havien de tornar a La Hispaniola.

Balboa que s'havia arruinat, per tal de fugir dels seus creditors a Santo Domingo, es va embarcar en el vaixell de l'expedici com a poliss, amagant-se a dintre d'un barril junt al seu gos Leoncico. Fernndez de Enciso va descobrir a Balboa abans d'arribar a San Sebastin d'Urab, i el va amenaar amb deixar-lo en la primera illa deserta que trobessin. Finalment, Enciso va pensar que els coneixements de la regi adquirits per Balboa vuits anys enrere li podien ser d'utilitat, per la qual cosa Balboa va poder quedar-se al vaixell i formar part de l'expedici. De fet, tots dos es van posar d'acord per eliminar a Nicuesa, qui estava al crrec de la governaci de Veragua.

 Fundaci de Santa Mara la Antigua del Darin .
Quan van passar el cinquanta dies, Pizarro va comenar a moure's per tal de tornar a La Hispaniola, per va ser en aquell moment quan la expedici de Fernndez de Enciso, on viatjava Balboa, va arribar al continent. Nuz de Balboa va guanyar-se la confiana dels seus companys d'expedici i una bona reputaci, tot gracies al seu carisma i als coneixements que tenia del terreny. Per contra, el que era el cap de l'expedici, Fernndez de Enciso, va emprar el seu poder com a Alcalde Major per a ordenar el retorn al poblat de San Sebastin, cosa que va disgustar als homes, i ms quan al arribar al lloc van comprovar que estava totalment destrut i que els indgenes els esperaven per atacar-los.
 
Nez de Balboa va suggerir el trasllat del poblat de San Sebastin a la regi del Darin, situada a l'oest del golf d'Urab, ja que l'actual ubicaci era molt perillosa mentre que el territori suggerit per Balboa era ms frtil i els seus indgenes menys bellicosos. Fernndez de Encisa va fer cas al suggeriment i el regiment es va traslladar a Darin, on els estava esperant el cacic Cmaco junt amb 500 guerrers. El enfrontament entre els indgenes i els espanyols va ser molt intens, per finalment van ser els espanyols qui van guanyar la batalla. Cmaco i els seus homes van fugir del seu poble cap a l'interior de la selva, acci que van aprofitar els espanyols per a saquejar les cases, reunint un important bot consistent en joiells d'or. Desprs de la victria, el setembre de 1510, Nez de Balboa va fundar el primer establiment permanent en les terres del continent Americ,, al que va anomenar Santa Mara la Antigua del Darin. El nom triat fa referncia a que abans de l'enfrontament amb els natius de Cmaco, els espanyols van fer un vot a la Mare de Du de la Antigua, venerada a Sevilla, i si guanyaven la batalla donarien el seu nom a una poblaci de la regi.

 Alcalde de Santa Mara la Antigua de Darin .
Els fets ocorreguts van donar ms autoritat a Balboa i van fer que es guanyara la consideraci entre els seus companys, que farts de Fernndez de Enciso, qualificat de dspota i avar per les restriccions amb l'or aconseguit en el saqueig, va perdre el recolzament dels seus homes. Aleshores, Balboa va saber traure profit de la situaci generada i es va proclamar representant dels colons disgustats, i fent us de la llei va destituir a Enciso del crrec de governador de la ciutat, del qual gaudia. Per a poder destituir a Enciso va emprar el raonament de que com que governava la ciutat en nom d'Ojeda, i aquell era el governador de Nova Andalusia, i ara estaven a territori de Veragua, al haver pasat el golf d'Urab, domini de Nicuesa, Enciso ja no tenia cap autoritat. Enciso tenia que ser deposat i arrestat. Una vegada destitut, es va triar un govern municipal, el primer que hi ha haver al continent americ, i es van designar dos alcaldes: Martn Samudio i Vasco Nez de Balboa. 

Poc desprs va arribar a Santa Mara una flotilla encapalada per Rodrigo Enrique de Colmenares, que anava en busca de Nicuesa, qui tamb es trobava en un trngol en algun lloc del nord del Panam. Una vegada es va assabentar del que havia passat, Colmenares va instar als colons a sotmetre's baix l'autoritat de Nicuesa, ja que estaven al seu territori de la governaci de Veragua. Enrique de Colmenares va convidar a dos representants, que tenien que ser nomenats pel Captol, per a que viatjaren amb ell i que oferiren el control de Santa Mara a Nicuesa. Els dos representants que van ser triats van ser, Diego de Albites i Diego del Corral.

 Governador de Veragua .
L'expedici de Enrique de Colmenares va trobar a Nicuesa prop d'on es troba avui en dia la ciutat de Nombre de Dios, malferit i amb pocs homes, degut a un enfrontament amb els natius de la regi. Quan Nicuesa es va assabentar dels fets ocorreguts a Darin, va planejar castigar a Balboa i els seus homes pel que considerava una intromissi en el seu territori, ja que Darin es trobava a la part de la governaci de Veragua. Lope de Olano, que estava presoner junt a altres presos, va persuadir als dos representants de Santa Mara, de Albites i del Corral, que cometrien un error entregant el control de la poblaci a Nicuesa. Aquell era qualificat de cruel i var, i que acabaria amb la prosperitat de la nova ciutat. Els dos representants van fugir al Darin i van informar a Nez de Balboa i a la resta d'autoritats de les intencions del governador.

Aix, quan Nicuesa va arribar a port, una gentada va desencadenar un tumult, que va impedir prendre terra al governador. Aleshores, Nicuesa va provar de ser rebut, no com a governador, sin com a simple soldat, per ni aix se li va permetre. Finalment, Nicuesa va ser obligat a embarcar en un vaixell en males condicions i amb poques provisions, i va ser abandonat a la mar junt a diset homes ms. El vaixell va desaparixer sense deixar rastre dels seus ocupants i Nez de Balboa va obtenir aix el crrec de Governador de Veragua.

 El conqueridor .

Desprs d'obtenir el crrec de governador de Veragua, una de les primeres decisions de Nez de Balboa va ser al de jutjar al batxiller Fernndez de Enciso per usurpaci de l'autoritat. Enciso va ser condemnat a pena de pres i els seus bns van ser confiscats, encara que finalment va ser alliberat amb la condici de que tornara primer a La Hispaniola i ms tard a Espanya. En el mateix vaixell amb el qual va retornar Fernndez de Encisa van viatjar dos representants de Nez de Balboa amb el propsit d'explicar a la metrpoli el que havia passat a la colnia i per demanar ms homes i provisions per a continuar amb la conquesta de Veragua.

Al mateix temps, Nez de Balboa va embarcar-se en direcci a l'oest per tal de recrrer l'istme de Panam, viatge en el que va sotmetre diverses tribus indgenes i va enfortir la seua amistat amb altres, al mateix temps que penetrava en el territori en busca d'or, esclaus i d'ampliar els seus dominis. En aquelles expedicions va haver de fer front a diverses revoltes que qestionaven la seua autoritat. Incls va enviar una carta al rei d'Espanya que deia: "He ido adelante por gua y aun abriendo los caminos por mi mano" ("He anat davant per guia i incls obrint els camins amb la meua m").

Nez de Balboa va aconseguir que els colons cultivaren pans i va rebre provisions de La Hispaniola i d'Espanya, i va aconseguir que els seus soldats s'acostumaren a la vida d'exploradors de les noves terres. Tamb va aconseguir grans quantitats d'or, sobre tot provinent d'adorns de dones indgenes o obtingut de forma violenta. L'any 1513 va escriure una carta al rei d'Espanya en la que li demanava ms homes aclimatats en La Hispaniola, armes, provisions, fusters per construir vaixells i materials per a poder construir una drassana. El 1515 va escriure una altra carta en la que parlava de la seua poltica humanitaria amb els indgenes, per al mateix temps aconsellava actuar amb durea amb els canbals i altres tribus hostils.

Entre finals de 1512 i principis de 1513 va arribar a una comarca dominada per el cacic Careta, al que va dominar fcilment, encara que ms tard van establir amistat, fins al punt que Careta va rebre el bateig i va pactar una aliana amb Nez de Balboa per la qual s'assegurava el subministrament de provisions, tant necessaris per a la pervivncia de la colnia. Nez de Balboa va continuar la seva conquesta en arribar a les terres del cacic Ponca, rival de Careta. Ponca i la seva gent van fugir a les muntanyes, fet que propici que els espanyols i els seus aliats saquejaren la comarca. Ms tard es va dirigir a les terres del cacic Comagre, terres molt frtil per salvatge, on van ser rebuts pacficament i amb compliment, fins al punt que el seu lder, Comagre, va ser batejat.

En esta comarca va ser on Nez de Balboa va sentir a parlar per primera vegada de l'existncia d'un altre mar, i tot grcies a una disputa per l'or que anaven a rebre els espanyols. Panquiaco, fill major de Comagre, enfadat per l'avarcia dels espanyols, tomb la balana amb la qual pesaven l'or i va dir: "Si tan ansiosos esteu d'or que abandoneu la vostra terra per vindre a inquietar l'aliena, jo us mostrar una provncia on podreu a mans plenes satisfer eixe desig". Aleshores Panquiaco va relatar histries d'un regne al sud on la gent era tan rica que usava vaixelles i utensilis d'or per a menjar i beure, per que es necessitaven almenys deu mil homes per vncer a les tribus que vivien terra endins i els que vivien en les costes de l'altre mar. 



 El descobriment del Mar del Sud .
La notcia inesperada d'un nou mar ric en or va ser presa molt en compte per Nez de Balboa. Va decidir tornar a Santa Mara a comenaments de 1513 per disposar de ms homes provinents de La Espaola, i va ser all quan es va assabentar que Fernndez de Enciso havia persuadit les autoritats colonials de l'ocorregut a Santa Mara; aix, Nez de Balboa va enviar Enrique de Colmenares directament a Espanya per buscar ajuda, en vista que no hi va haver resposta de part de les autoritats de La Espaola.

Mentre a Santa Mara s'organitzaven expedicions a la recerca del fams mar. Alguns van recrrer el riu Atrato fins deu leguas cap a l'interior, sense cap xit. La resposta de ms homes i subministraments a Espanya va ser negada, perqu el cas de Fernndez de Enciso ja era conegut per la Cort espanyola. Aix, a Nez de Balboa no li quedava ms remei que emprar els pocs recursos que tenia a la ciutat per realitzar el descobriment.

Usant diversos informes donats per cacics indgenes amics, Nez de Balboa va emprendre el viatge des de Santa Mara a travs del istme de Panam el 1 de setembre de 1513, junt amb 190 espanyols, alguns guies indgenes i una gossada de gossos. Usant un petit bergant i deu canoes indgenes van recrrer per mar i van arribar a les terres del cacic Careta i el dia 6 es van internar junt amb un contingent de mil indgenes de Careta cap a les terres de Ponca, que s'havia reorganitzat; per va ser venut, sotms i va fer aliana amb Nez de Balboa. Desprs de diversos dies i unint-se diversos homes de Ponca es van remuntar a l'espessa selva el dia 20 i passant amb algunes dificultats van arribar el dia 24 a les terres del cacic Torecha, que dominava el poblat de Cuarecu. En aquest poblat es va desencadenar una batalla frria i persistent; Torecha va ser venut i va morir en combat. Aix, els homes de Torecha van decidir aliar-se amb Nez de Balboa, encara que gran part de l'expedici era exhausta i malferida pel combat i molts d'aquests van decidir fer descans a Cuarecu.

Els pocs que van seguir a Nez de Balboa es van internar a les serralades del riu Chucunaque el dia 25. Segons informes dels indgenes, al cim d'aquesta serralada es podia veure el mar, aix que Nez de Balboa es va avanar a la resta dels expedicionaris, i abans del migdia va aconseguir arribar al cim i contemplar, lluny en l'horitz, les aiges del mar desconegut. L'emoci va ser tal que els altres es van afanyar a demostrar la seva alegria i felicitat pel descobriment aconseguit per Nez de Balboa. El capell de l'expedici, el clergue Andrs de Vera, va aconseguir entonar el Te Deum Laudamus. Tot aix va ocrrer el 25 de setembre de 1513.

 La possessi i conquesta del Mar del Sud .


Passat el moment pic del descobriment, l'expedici va baixar de les serralades amb rumb al mar arribant a les terres del cacic Chiapes, hi va haver un breu combat per va ser venut i convidat a participar de l'expedici. De la comarca de Chiapes van sortir tres grups a la recerca de camins que arribessin al mar; el grup que liderava Alonso Martn va arribar a les seves vores dos dies desprs, embarcant-se en una canoa i donant fe que havia navegat per primera vegada l'esmentat mar. De tornada va avisar Nez de Balboa i aquest va marxar amb 26 homes que van arribar a la platja; Nez de Balboa va aixecar les seves mans, en una estava la seva espasa i en una altra un estendard que estava pintada la Verge Mara, va entrar al mar fins als genolls i va prendre possessi del mar en nom dels sobirans de Castella.

Desprs d'haver recorregut ms de 110 quilmetres, va batejar el golf on eren com San Miguel, perqu va ser descobert el dia de Sant Miquel Arcngel, 29 de setembre i al nou mar com Mar del Sud nom donat llavors a l'Oce Pacfic, pel recorregut que va prendre l'exploraci en arribar a l'esmentat mar. Aquest fet s considerat per la histria com el captol ms important de la conquesta, desprs del descobriment d'Amrica.

Posteriorment, Balboa es va voler proposar la recerca de les comarques riques en or. Aix va decidir recrrer les terres dels cacics Coquera i Tumaco, Nez de Balboa els va vncer fcilment i prenent les seves riqueses en or i perles, es va assabentar desprs que les perles es produen en abundncia en unes illes on regia Terarequ, un poders cacic que dominava aquesta regi. Aix Nez de Balboa va decidir embarcar-se en canoa cap a aquestes illes, a pesar que era el mes d'octubre de 1513 i les condicions climtiques no eren les millors. Tot just va aconseguir divisar les illes, i va dir-li Isla Rica (avui Isla del Rei) a la major d'aquestes; i a tota la regi la va cridar Arxiplag de les Perles, es pot anotar aquest nom encara el posseeix en l'actualitat.

El novembre, Nez de Balboa decideix tornar a Santa Mara la Antigua del Darin per usant una ruta diferent, per continuar conquerint territoris i obtenir majors riqueses amb el seu bot. Va passar les comarques de Teoca, Pacra, Bugue Bugue, Bononaima i Chiorizo, vencent-los alguns amb fora i altres amb diplomcia. Quan va arribar als territoris del cacic Tubanam, Nez de Balboa va haver d'enfrontar-lo amb molta violncia i ho aconsegueix vncer; el desembre arriba a les terres del cacic Pocorosa en el golf de San Blas, ja al Carib i desprs es dirigeix a les terres de Comagre, on ja el cacic havia mort per l'edat i el seu fill Panquiaco era el nou cacic.

D'all va decidir travessar les terres de Ponca i Careta, per a finalment arribar a Santa Mara el 19 de gener de 1514, amb un gran bot d'articles de cot, ms de 100 mil castellanos d'or, sense comptar amb la quantitat de perles; per aix no es comparava amb el descobriment d'un nou mar per als espanyols. Nez de Balboa assigna Pedro de Arbolancha perqu viatgi a Espanya amb la notcia del descobriment i va enviar una cinquena part de les riqueses obtingudes al rei, tal com ho establien les lleis.

 Disputes amb Pedrarias .
Les acusacions del batxiller Fernndez de Enciso, a qui Nez de Balboa havia desposset del poder, i la destituci i posterior desaparici d'Ojeda van fer que el rei nomens governador de la nova provncia de Castella d'Or a Pedro Arias d'vila, millor conegut com Pedrarias Dvila, qui desprs es va destacar per la seva actitud sanguinria i que substituiria la governaci de Veragua. Quan d'Arbolancha va arribar, va fer que es calmessin una mica els nims i les peticions d'homes que Balboa havia fet al monarca espanyol les va complir aquest a travs del nou governador, qui va partir amb una expedici de 1500 homes i 17 naus, sent la ms nombrosa i completa que havia sortit d'Espanya amb destinaci a Amrica.

En aquesta gran expedici el van acompanyar el llicenciat Gaspar de Espinosa amb el crrec d'Alcalde Gran, el mateix batxiller Fernndez de Enciso ara com a Agutzil Gran, el cronista Gonzalo Fernndez d'Oviedo que anava en qualitat d'oficial real; diversos capitans, entre ells Juan de Ayora com a lloctinent de Pedrarias; diversos clergues entre qui ressaltava el frare francisc Juan de Quevedo assignat com bisbe de Santa Mara; i finalment venien dones entre les quals era Isabel de Bobadilla, esposa de Pedrarias. Ms de cinc-cents homes van morir de gana o vctimes del clima poc desprs de desembarcar a Darin. Fernndez d'Oviedo va expressar que cavallers coberts de sedes i brocats, que s'havien distingit valerosament en les guerres, de Itlia, morien d'inanici consumits per la naturalesa de la selva tropical.

Balboa va rebre a Pedrarias junt amb els seus emissaris, el mes de juliol de 1514 i va acceptar bastant resignat la substituci del crrec de governador i Alcalde Gran, aix va causar alguna cosa de rbia entre els colons i alguns ja pensaven a usar les armes per enfrontar-los, tanmateix Nez de Balboa va mostrar el seu respecte amb els nous emissaris colonials.

Quan Pedrarias va prendre el crrec, Gaspar de Espinosa va capturar Nez de Balboa i se li va enjudiciar en absncia, donant com a resultat el pagament d'una indemnitzaci a Fernndez de Enciso i a altres acusadors de part de Nez de Balboa i va ser declarat innocent de la mort de Nicuesa, pel que es va alliberar posteriorment.

A causa de la situaci de sobrepoblacin a Santa Mara, Pedrarias va cridar diversos expedicionaris per buscar nous llocs per establir-se; Nez de Balboa li va demanar Pedrarias perqu pogus realitzar una expedici al Dabaibe, a la conca de l'Atrato; on es deia que existia un temple amb grans riqueses; tanmateix, aquesta expedici va ser un fracs i Nez de Balboa va quedar ferit pels constants atacs dels indgenes de la regi.

Malgrat aix, no va detenir les ambicions de Nez de Balboa de continuar recorrent novament el Mar del Sud, aix que va aconseguir aconseguir secretament un contingent d'homes provinents de Cuba i l'embarcaci que els portava es va establir als afores de Santa Mara, l'encarregat de l'embarcaci va avisar a Balboa i va donar a aquest la quantitat de 70 castellans. Pedrarias no va tardar a adonar-se de la presncia de l'embarcaci i furis va capturar a Nez de Balboa, li va treure als homes que necessitava i hi estava disposat a tancar el conquistador en una gbia de fusta; tanmateix, l'arquebisbe de Quevedo va apellar perqu no comets tal cstig.

Per sort, en aquells dies, la Corona espanyola havia reconegut el gran servei de Nez de Balboa, i el rei l'investia amb el crrec de Avanat del Mar del Sud i Governador de Panam i Coiba; afegit a aix el rei va recomanar a Pedrarias que guards totes les consideracions i que ho consults de qualsevol assumpte relacionat a la conquesta i el govern de Castella d'Oro. Aix va motivar que Pedrarias absolgus Nez de Balboa per l'assumpte de l'arribada clandestina d'homes per a la seva campanya.

 Ocs i mort .

A partir d'aquell moment la rivalitat entre Nez de Balboa i Pedrarias va cessar de sobte, ajudat en part tamb per l'acci presa per l'arquebisbe de Quevedo junt amb Isabel de Bobadilla per donar en matrimoni a una de les filles de Pedrarias, Mara de Pealosa, que es trobava a Espanya; aix es va disposar el matrimoni i l'arquebisbe va partir amb rumb a Espanya. Les relacions amistoses amb Pedrarias van durar amb prou feines dos anys i Nez de Balboa va comenar a tractar-lo amb afecte paternal.

Nez de Balboa va voler continuar l'exploraci del Mar del Sud, per el seu sogre va retardar tot el possible l'inici de l'expedici. Com l'oposici a aquest projecte ja no era sostenible dins de l'aparent cordialitat que regnava entre ambds, Pedrarias va consentir que Nez de Balboa dugus a terme l'esmentada expedici, donant llicncia al conquistador perqu explors per un any i mig.

Aix entre 1517 i 1518, Nez de Balboa es va traslladar a Acla amb 300 homes i va aconseguir preparar els materials per fer els vaixells, fent s de indgenes i esclaus africans. Va aconseguir traslladar-se fins i tot el riu Balsas on va construir quatre navilis. Va navegar 74 quilmetres pel Pacfic, recorrent l'arxiplag de les Perles i desprs les costes de Darin fins i tot Port Pinyes, lloc on n'hi havia moltes d'aquestes pinyes. Durant aquestes exploracions va escoltar sobre un gran imperi que quedaven a les terres al sud i de les grans riqueses que aquesta tenia, per poder viatjar fins a aquestes terres de riqueses illimitades va tornar a Acla per continuar la construcci d'embarcacions ms slides que el poguessin.

No obstant aix, a la tornada Pedrarias li va escriure cartes en termes afectuosos perqu es presents davant d'ell amb molta urgncia, i Balboa va accedir rpidament. En meitat de cam es va trobar amb un grup d'homes al comandament de Francisco Pizarro, que el va detenir per ordre del governador i va ser acusat de trador per intent d'usurpaci del poder contra Pedrarias i de tractar de crear un govern a part al Mar del Sud. Nez de Balboa indignat, va negar aquesta acusaci i va sollicitar que se li envis a La Espaola o a Espanya per al seu judici; per Pedrarias, en conjunt amb l'alcalde d'Espinosa, van ordenar que s'executs el judici el ms aviat possible i que es va obrir a intervinguts gener de 1519. Nez de Balboa va ser sentenciat per d'Espinosa amb la pena de mort el 15 de gener i anava a ser decapitat junt amb quatre dels seus amics, Fernando de Argello, Luis Botello, Hernn Muoz i Andrs Valderrbano acusats de cmplices, al poblat d'Acla, com a demostraci que la conspiraci tenia arrels a la colnia.

Nez de Balboa va ser condut al patbul amb els seus amics i la veu del pregoner que anava a cometre l'execuci va dir: Aquesta s la justcia que el Rei i el seu tinent Pedro Arias d'vila manen fer contra aquest home per trador i usurpador dels territoris de la Corona. Nez de Balboa no va poder contenir la seva indignaci i va respondre: Mentida, mentida; mai no va trobar cabuda en mi semblant crim; he servit al Rei com a lleial, sense pensar sin en augmentar els seus dominis. Pedrarias va observar l'execuci, ocult darrere d'un empostissat: un botx amb un destral va consumar el cstig. Els caps dels decapitats van romandre diversos dies exposats al poble, davant de la curiositat i temor dels habitants. Es desconeix la destinaci de les restes de Nez de Balboa, degut en part que els texts i crniques no esmenten el que va ocrrer desprs de la seva execuci.

I va ser aix com Francisco Pizarro, en lliurar Nuez de Balboa a la seva mort, va aconseguir el suport de Pedrarias per a l'organitzaci de l'expedici que el portaria a la conquesta del Per, i Gaspar de Espinosa va ser qui va recrrer part del Mar del Sud als vaixells que el mateix Nez de Balboa va manar a construir. Desprs el 1520, Fernando de Magallanes rebatejaria el mar com Oce Pacfic, perqu li semblaren aiges calmades.

  El seu llegat .
Actualment, el nom de Basc Nez de Balboa se li dna a parcs i avingudes de Panam, i inclouen un monument dedicat a la seva gesta de la possessi del Mar del Sud; en el seu honor s'ha batejat la moneda oficial del pas amb la denominaci balboa apareixent el seu rostre en l'anvers d'algunes monedes. El seu nom designa aix mateix a un dels principals ports en el Canal de Panam al districte que inclou l'Arxiplag de les Perles, lloc que va arribar a descobrir.

La mxima Ordre atorgada pel govern panameny a personatges destacats i excellents en l'ordre nacional i internacional va ser establerta mitjanant la Llei 27 del 28 de gener de 1933, i va donar en cridar-se lOrdre Basc Nez de Balboa amb diverses denominacions de grau.


Referncies.


Bibliografia.
Asenjo Garca, Frutos. Vasco Nez de Balboa: El descubrimiento del Mar del Sur. Colecci Retratos de antao. Madrid: Slex Ediciones, 11/1991. ISBN 84-7737-034-6 e ISBN 978-84-7737-034-5.
Garrison, Omar V. Balboa el conquistador: La odisea de Vasco Nez, descubridor del Pacfico. Colecci Biografas Gandesa. Barcelona: Editorial Grijalbo, 01/1977. ISBN 84-253-0748-1 e ISBN 978-84-253-0748-5.
Historia General de las Indias (libro virtual). Captols LVII a LXVI. Francisco Lpez de Gmara. Medina del Campo, 1553; Zaragoza, 1555.
Compendi d'Historia de Panam . Pgines 156 171. Juan B. Sosa y Enrique J. Arce. Panam, octubre de 1911.
 Enciclopedia Ilustrada Cumbre   Tomo 10. Pgines 186 188. 32 edicin   1993. Editorial Hachette Latinoamrica, S.A. de C.V., Mxico. ISBN 970-611-125-5;
Historia general y natural de las Indias. Gonzalo Fernndez de Oviedo y Valds. Madrid, 1850.
Mellander, Gustavo A. (1971). The United States in Panamanian Politics: The Intriguing Formative Years. Danville, Ill.: Interstate Publishers. OCLC 138568.
Relacin de los sucesos de Pedrarias Dvila. Pascual de Andagoya. III. Madrid, 1829.
Zweig, Stefan. Momentos estelares de la humanidad. Ed. Acantilado, Barcelona, 2002.

 Enllaos externs .

 Biografa de Nez de Balboa ;
 Biografa de Nez de Balboa ;
 Descubridores jerezanos: Vasco Nez de Balboa ;
 Vasco Nez de Balboa ;
 Biografa de Vasco Nez de Balboa ;
 Fundacin de Santa Mara la Antigua del Darin ;
 Vasco Nez de Balboa y el descubrimiento del Mar del Sur ;
 Muerte de Vasco Nez de Balboa ;
 El monumento a Balboa en la ciudad de Panam ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150283" title="cid domoic" nonfiltered="689" processed="685" dbindex="60710">
  S: 
|-
| RTECS number
| ?
|-
!  | Supplementary data page
|-
| Structure andproperties
| n, r, etc.
|-
| Thermodynamicdata
| Phase behaviourSolid, liquid, gas
|-
| Spectral data
| UV, IR, NMR, MS
|-
!  | Related compounds
|-
| Related compounds

| ?
|-
|  | Except where noted otherwise, data are given for materials in their standard state (at 25 C, 100 kPa)
|-
|}

L'cid domoic s una toxina natural produda per diverses algues microscpiques, especialment espcies de la diatomea Pseudo-nitzschia. Est associada a l'aparici de flors d'aigua ("blooms algals") . Alguns organismes com bivalves o crancs, ingereixen aquestes algues i concentren la toxina als seus cossos. El consum de molluscs o crancs contaminats pot causar un enverinament en ssers humans (ASP, Amnesic Shellfish Poisoning).
   
 Distribuci .
L'cid domoic va ser allat per primera vegada al Jap l'any 1958, a partir d'una alga roja anomenada "doumoi" o "hanayanagi" (Chondria armata). Aquesta alga s'utilitza al Jap com a anthelmntic.

L'cid domoic s produt tamb per les algues diatomees del gnere Pseudo-nitzschia..

Propietats qumiques.

Toxicologia.
El compost es pot bioacumular als organismes marins que s'alimenten de fitoplncton, com bivalves, seitons i sardines. La toxina no s bioacumulada en el sentit clssic del terme, ja que s rpidament excretada pels organismes que la ingereixen; aix no obstant, s que s'acumula en gran concentraci als consumidors secundaris que viuen a zones on la prpia diatomea es troba en proporcions elevades (les formes clssiques de bioacumulaci es produeixen als teixits rics en greixos que acumulen toxines al llarg de la vida de l'organisme que, com ms vell esdev, en presenta una major concentraci).
Als mamfers, incloent-hi els ssers humans, l'cid domoic actua com a neurotxic i causa prdues de memria a curt termini, dany cerebral i, en alguns casos, mort. Als mamfers marins causa convulsions i tremolors. Recentment s'estan duent a terme diverses recerques cientfiques relacionades amb l'associaci de les marees roges, l'acid domoic i l'aparici de dany neurolgic a mamfers marins de la costa del Pacfic.

Al cervell, l'acid domoic danya especialment l'hipocamp (relacionat amb la memria) i el nucli de l'amgdala. El dany neuronal est relacionat amb l'activaci dels receptors AMPA i del kainat, el que origina una entrada d'ions de calci. Tot i que el flux de calci cap a l'interior de les neurones s un procs normal, un increment incontrolat provoca la degeneraci cellular.

Referncies.


 Enllaos .
 Domoic acid page IPCS INCHEM ;
 Domoic acid page WDFW ;
  ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150288" title="Literatura austraca" nonfiltered="690" processed="686" dbindex="60711">

La literatura austraca comprn totes les obres escrites per autors austracs. La major part d'aquesta literatura va ser escrita en alemany. Durant els segles passats, ustria va comprendre molts territoris on es parlava altres llenges; usualment noms els autors d'aquests territoris, que parlaven i/o utilitzaven la llengua alemanya com a escriptors, compten per la literatura austraca. Degut a aquests fets histrics, molts autors figuren no noms en la histria de literatura austraca per tamb en altres, per exemple Franz Kafka i Franz Werfel estan mencionats tamb en una histria sobre la literatura txeca, Elias Canetti en mbits blgars i britnics; de l'altre costat, un autor com el txec Jaroslav Haek, que va escriure El bon soldat Svejk, pot ser ents en un mbit austrac.

Definicions.
Hi ha molta polmica quant a la definici d'una literatura austraca. Puix que la major part d'aquesta literatura s escrita en alemany, moltes persones no volen reconixer una literatura austraca sin la literatura alemanya on els escriptors tindrien el seu lloc. De l'altre costat, ustria t una tradici de gaireb 3.000 anys (amb el norig cltic que esdevingu el noricum rom; aquest nom vol dir literalment regne de l'Est, equivalent a sterreich/ustria) i la dinastia dels Habsburg va formar un estat relativament independent fins i tot als temps del Sacre Imperi Romanogermnic.

La ms important histria de la literatura austraca es diu "Geschichte der Literatur in sterreich" (Histria de la Literatura a ustria) i parla sobretot de la literatura que es va escriure en el territori austrac, per inclou tamb la literatura germanfona dels territoris de la "Vella ustria" dels segles XVIII a XX. Aquesta histria comena amb l'poca medieval.

Llenges.
La major part de la literatura austraca est escrita en alemany. La varietat lingstica austraca de l'alemany posseeix unes especialitats sobretot al nivell del vocabulari. Els autors austracs normalment utilitzen aquesta varietat lingstica.

Durant la histria, ustria va ser un pas poliglot. Durant l'edat mitjana, a ustria es varen parlar tamb llenges romniques (properes a l'itali) i eslaves (sobretot eslov i txec). A partir del segle XVI, el domini austrac comprengu tamb territoris hongaresos.

A ms, la Histria de la Literatura a ustria comprn exemples de literatura medieval en llat i de literatura jueva en hebreu i jiddish.

Literatura medieval.
Les primeres obres escrites estrictament en alemany segueixen el model dels grans romans francesos. Sn canons narratives, usualment en vers, que giren sovint al voltant d'un cavaller fams i les seves aventures.

Els autors ms coneguts sn: Heinrich von dem Terln (Diu Crne/La Corona), Oswald von Wolkenstein (canons i poesia), Walther von der Vogelweide (canons i poesia), Der Stricker (contes i epopeies) i Neidhart von Reuenthal (canons).

Una part del fams Nibelungenlied transcorre a ustria; alguns llocs van ser identificats a Baixa ustria. Aquesta obra sembla sser una veritable obra europea, incloent almenys contribucions alemanya, austraca, sussa, francesa i hongaresa.

Literatura de 1500 a 1700.
...

Literatura del segle XIXe.
Epoca clssica a ustria i el Biedermeier.
Es defineix com a poca "clssica" ms o menys el temps entre el Congrs de Viena i l'any 1850. Franz Grillparzer s un representant eminent d'aquesta poca. Va escriure novelles, poesia i drames, molt sovint amb temes de la historia austraca.

La dramtica, ms exactament el teatre popular (de Viena sobretot) va veure els seus ms grans xits, amb Johann Nepomuk Nestroy i Ferdinand Raimund. Els autors tpics del Biedermeier van tamb contribuir considerablement a la literatura d'aquell temps. Nikolaus Lenau est conegut per a la seva poesia greu, i Anastasius Grn t una descendncia noble per presentava les idees del romanticisme.

El Realisme.

Com a altres pasos, el realisme literari introdueix temes socials i mostra la complexitat de societat tamb amb els seus aspectes negatius. Marie von Ebner-Eschenbach escrigu sobre la poblaci rural, mentre que Ferdinand von Saar s'interess ms a l'alta societat i la noblesa. Peter Rosegger va ser fill de pags; per aix els seus llibres, contes i prosa curta, descriuen aquest mn.

Un dels autors ms importants s Adalbert Stifter. Les seves novelletes i dues novelles formen part del cnon de la literatura austraca. La novella Witiko en tres volums descriu escenes de la histria austraca del segle XIII.

Cal tamb mencionar Bertha von Suttner que va escriure contes i sobretot novelles. Mentre que els crtics i els scientfics pensen que la seva obra literria t una qualitat moderada, l'autora va rebre el Premi Nobel per a la Pau el 1904 per a la novella Die Waffen nieder! (A baix les armes!).

Literatura del segle XX.

El modernisme: Viena, Praga i Czernovits.

Georg Trakl va ser un poeta expressionista. Els seus poemes descriuen les experincies de la Primera Guerra Mundial.

Els autors els ms coneguts del modernisme van ser Arthur Schnitzler i Karl Kraus a Viena, i el grup d'escriptors de Praga amb Franz Kafka, Franz Werfel, Rainer Maria Rilke, Robert Musil, Gustav Meyrink i altres.

Entre dues guerres.
Perdut el gran imperi, ara noms un estat petit amb uns milions d'habitants, durant la Primera Repblica Austraca es desenvolup una literatura d'importncia mundial, tamb perqu els autors germanfons de la monarquia vengueren al nou estat i sobretot a la metrpoli de Viena. Fou doncs l'poca de la gran novella modernista, dels autors Franz Kafka (mort en 1924) que es va descobrir lentament, Franz Werfel, Robert Musil, Karl Kraus, aix com el comenament literari d'escriptors com Heimito von Doderer, Elias Canetti i Jean Amry.

La literatura desprs de 1945.
La literatura dels anys desprs de la guerra mundial fou marcada per una nova orientaci desprs de la catstrofe nacionalsocialista, de la qual ustria va sortir alhora com a vctima (annullaci de l'estat austrac en 1938, almenys 60.000 jueus assassinats, molts socialistes, comunistes, zngars, homosexuals i impedits assassinats, innmeres persones (sobretot jueus) expulsats, ms de 100.000 soldats morts, una xifra important de morts dins la poblaci civil) i com a culpables (la poblaci va cellebrar la invasi dels nazis, molts nacionalsocialistes importants van ser austracs, fins i tot Adolf Hitler va ser austrac fins a la seva conversi en alemany en 1933, camps de concentraci tamb a ustria, sobretot Mauthausen on tamb molts catalans i republicans espanyols van morir). El Gruppe 47 de Munic tenia membres alemanys per tamb austracs. El Wiener Gruppe (grup de Viena) es va formar amb els autors ms importants dels anys desprs de la guerra, com Ingeborg Bachmann, Paul Celan, Milo Dor, Hans Weigel, Ilse Aichinger, etc.

Premis Nobel.

El 1981 Elias Canetti (1905-1994) va rebre el Premi Nobel per a la literatura. El lloc del seu naixement es troba avui a Bulgria; Canetti passava molt temps, sobretot ente les dues guerres, a Viena i va escriure tots els seus llibres en alemany. Desprs de l'emigraci forada cap a Londres (Canetti va ser jueu) esdevingu ciutad britanic. Durant els darrers anys de la seva vida, habitava a Zurich, Sussa. Les seves obres ms importants sn la novella Die Blendung, l'assaig Masse und Macht i el seu ample Diari. Tres volums de memries (La llengua salvada, La torxa a l'orella i El joc d'ulls) presenten la imatge de la societat austraca fins a la Segona Guerra Mundial i descriuen els contactes que va tenir l'autor dins el mn literari.

El 2004, Elfriede Jelinek (*1946) va rebre el Premi Nobel per a la literatura. El jurat parl d'un fluix musical de veus i contra-veus a les novelles i peces de teatre que, amb un esfor lingstic extraordinari, revela l'absurdidat dels clixs de la societat aix que llur poder enorme. Jelinek viu a Viena i a Munich. La seva obra cont novelles com Les amants, La pianista, Els exclosos i Die Kinder der Toten (Els nens dels difunts) aix que drames com Clara S., Burgtheater i Bambiland. Malgrat aix, l'autora va comenar a escriure poesia i contes als anys 1960.

Literatura del segle XXI.
Mentre que alguns dels autors molt coneguts com Franzobel, Peter Handke, Peter Henisch, Elfriede Jelinek, Gerhard Roth i Robert Schneider publiquen regularment, hi ha un moviment literari molt ric, sobretot gestionat per una generaci ms jove. En uns casos les revistes literries exercen una funci important en ajuntant escriptors i fomentant les seves obres.

Revistes literries i editorials.
Literatur und Kritik i Erostepost pareixen a Salzburg, Manuskripte, Sterz, Schreibkraft i Lichtungen a Graz, Wespennest i Kolik a Viena, Cognac & Biskotten a Innsbruck, DUM a Baixa Austria. Compten com a les revistes literries les molt traditionals i importants de l'ustria contempornia.

Cal mencionar les editorials Residenz, Droschl, Zsolnay, Deuticke, i Haymon. Residenz va ser molt important durant els anys 1970 i 1980 quan molts autors austracs van ser publicats all. Sobretot les petites editiorials, com Arovell, FZA-Verlag, Pichler, Ritter, Skarabaeus, Wieser, etc. presenten al pblic autors menys coneguts i joves. De l'altre costat, numerosus autors austracs publiquen els seus llibres a Alemanya perqu les editorials alemanyes ofereixen ms poder de mrqueting i ms diners. Les reorganitzacions econmiques i les fusions tenen tamb una influncia a ustria. Per exemple, Zsolnay i Deuticke pertanyen a l'editorial alemanya Hanser.

Premis literaris i convocatries.
L'estat austrac finana subsidis i premis. A ms hi ha tamb una srie de premis organitzats per organitzacions privades. Aquests premis i convocatries s'adrecen generalment als autors germanfons. Per excemple: Alfred-Gesswein-Literaturpreis, Erostepost-Literaturpreis, Franz-Kafka-Preis, Feldkircher Lyrikpreis, Wiener Werkstattpreis, Anton-Wildgans-Preis i Manuskripte-Preis.

Autors del segle nou.

Llibres, revistes, lectures pbliques i els premis literaris demostren i fomenten una multitud d'escriptors, aix vol dir novellistes, dramtics, prosastes, assagistes i poetas, per exemple Reinhold Aumaier, Zedenka Becker, Adelheid Dahimne, Dimitr Dinew, Martin Dragosits, Klaus Ebner, Gnter Eichberger, Olga Flor, Klaus Hndl, Karin Geyer, Thomas Glavinic, Constantin Gttfert, Egyd Gstttner, Ludwig Laher, Gabriel Loidolt, Wolfgang Kauer, Daniel Kehlmann, Michael Khlmeier, Melamar, Wolfgang Pollanz, Gudrun Seidenauer, Linda Stift, Vladimir Vertlib, Peter Paul Wiplinger. Normalment els autors publiquen els seus textos a ustria, Alemanya i Sussa.

Un gresol cultural.
Duran la seva histria, ustria i la seva literatura eren un gresol que va unir els pobles, les mentalitats i les cultures. Avui, aquest element s molt menys important per encara existeix. La novellista Zdenka Becker va emigrar de Eslovquia, Dimitr Dinev de Bulgria i Vladimir Vertlib va nixer a Ucrana. Molt sovint els temes dels autors reflecteixen l'immigraci i l'interculturalitat.

Hi ha tamb la literatura de les minories autctones a ustria. En aquest context cal mencionar la filla de Florjan Lipu, la poeta Svetka Lipu que actualment viu als Estats Units. La seva poesia va ser publicada en eslov i en alemany.

Un altre aspect s el fet que uns autors van triar un altre pas per a viure mentre que sempre escriuen. Esclar que les seves experincies deixen tamb traces als seus textos. Per exemple, Marlene Streeuwitz i Ann Cotten viuen a Berln, Raoul Schrott va viure uns anys a Irlanda i tamb Christoph Ransmayr va anar a l'isla verde.

Llista d'autors.
Segle XIX.
Marie von Ebner-Eschenbach, 1830-1916. Narrativa (realisme social).
Franz Grillparzer, 1791-1872. Drama, poesia, narrativa, assagstica.
Nikolaus Lenau, 1802-1850. Poesia, drama.
Ferdinand Krnberger, 1821-1879. Narrativa.
Johann Nepomuk Nestroy, 1801-1862. Drama.
Ferdinand Raimund, 1790-1836. Drama.
Peter Rosegger, 1843-1918. Narrativa.
Ferdinand von Saar, 1833-1906. Narrativa (novelles curtes).
Leopold von Sacher-Masoch, 1836-1895. Narrativa.
Charles Sealsfield, 1793-1864. Narrativa.
Adalbert Stifter, 1805-1868. Narrativa, contes i novelles (realisme).
Bertha von Suttner, 1843-1914. Novelles populars. Premi Nobel de la Pau en 1905.

Segle XX.
Literatura de Praga.
Franz Kafka;
Franz Werfel;
Rainer Maria Rilke;
Egon Erwin Kisch;
Max Brod;
Gustav Meyrink;
Franz Blei;

Literatura de Viena i Salzburg fins al 1918.
Hermann Broch;
Karl Kraus;
Arthur Schnitzler;
Hugo von Hofmannsthal;
Georg Trakl;

Entre les guerres.
Peter Altenberg;
Fritz von Herzmanovsky-Orlando;
Robert Musil;
Leo Perutz;
Alfred Polgar;
Rhoda-Rhoda;
Joseph Roth;
Jura Soyfer,

Literatura de Czernovits.
Paul Celan, 1920-1970. Poesia.
Rose Auslnder, 1901-1988. Poesia.
Gregor von Rezzori, 1914 1998. Narrativa i Memries.

Desprs de la guerra mundial.
Elias Canetti, Premi Nobel 1982;
Heimito von Doderer;
Ingeborg Bachmann;
Peter Handke;
Thomas Bernhard;
Elfriede Jelinek, Premi Nobel 2004;
Ilse Aichinger;
Marlen Haushofer;
Anna Mitgutsch;
Erich Fried;
Theodor Kramer;
Elfriede Kern;
Hilde Spiel;
Elfriede Gerstl;
Peter Henisch;
Michael Khlmeier;
Mans Sperber;
Jean Amry;
Marianne Fritz;
Peter Rosei;
Josef Haslinger;
Elisabeth Frhlich;
Christine Busta;
Gerhard Roth;
Franz Innerhofer;
Gert Jonke;
Helmut Qualtinger;
Florjan Lipu (eslov);
Milo Dor;
Friedrich Torberg;
Hans Weigel;
Norbert Gstrein;
Robert Menasse;
Robert Schneider;
Friederike Mayrcker;
Sabine Scholl;
Sabine Gruber;
Erwin Einzinger;
Doron Rabinovici;
Franz Schuh;
Karl-Markus Gau;
Peter Turrini;
Marlene Streeruwitz;
Max Blaeulich, ;
Monika Helfer;
Robert Schindel;
Alfred Kolleritsch;

Segle XXI.
Molts dels autors seguints van comenar a publicar durant els anys 1990 o fins i tot 1980.
Bettina Balka, *1966;
Kirstin Breitfellner, *1966;
Klaus Ebner, *1964;
Olga Flor, *1968;
Franzobel, *1967;
Arno Geiger, *1968;
Thomas Glavinic, *1972;
Constantin Gttfert, *1979;
Andrea Grill, *1975;
Wolfgang Herrmann, *1961;
Daniel Kehlmann, *1975;
Gabriel Loidolt, *1953;
Lydia Mischkulnig, *1965;
Raoul Schrott, *1964;
Gudrun Seidenauer, *1965;
Thomas Stangl, *1966;
Linda Stift, *1969;
Manfred Wieninger, 1963;

 Fonts .
Heer, Friedrich: Der Kampf um die sterreichische Identitt. Bhlau Verlag, Viena 1981/1996/2001, ISBN 3-205-99333-0;
Herz-Kestranek, Miguel, Konstantin Kaiser and Daniela Strigl (Ed.): In welcher Sprache trumen Sie? sterreichische Exillyrik. Verlag der Theodor Kramer Gesellschaft, Viena 2007, ISBN 978-3901602252;
Zeman, Herbert i Fritz P. Knapp (Ed.): Geschichte der Literatur in sterreich. 7 volums, Akademische Druck- und Verlagsanstalt, Viena 1994ff., Vol. 1: ISBN 978-3201016117, Vol. 2: ISBN 978-3201017213 i ISBN 978-3201018128, Vol. 7: ISBN 978-3201016872;
Zeyringer, Klaus (Ed.): sterreichische Literatur seit 1945, Haymon Verlag, Innsbruck 2001. ISBN 3-85218-379-0;
megac, Viktor (Ed.): Kleine Geschichte der deutschen Literatur. Von den Anfngen bis zur Gegenwart. Marix, Wiesbaden 2004. ISBN 3-937715-24-X;

 Enllaos externs .
Comunitat professional d'escriptors austracs IG Autorinnen Autoren;
Associaci d'escriptors austracs Grazer Autorinnen Autorenversammlung;
P.E.N. austrac;
Associaci d'escriptors austracs sterreichischer Schriftstellerverband;
Associaci sterreichische Gesellschaft fr Literatur;
Pgina Literaturhaus Wien;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150294" title="Antpater II Etsies" nonfiltered="691" processed="687" dbindex="60712">
Antpater II Etsies (nom que li fou donat per uns vents aix anomenats pels grecs que va bufar sovint durant el seu regnat) fou rei de Macednia el 279 aC.

Fou proclamat rei pels militars macedonis desprs de deposar Meleagre al cap de dos mesos de regnat. Era nebot de Cassandre i fill de Filip, per noms va regnar 45 dies i fou deposat pel general Sostenes que no el considerava capacitat per fer front a la invasi del gal Brennus.



Referncia .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150298" title="Sant Cristfol" nonfiltered="692" processed="688" dbindex="60713">


Hagiografia:;
Sant Cristfol, mrtir cristi.

Geografia:;
Sant Cristfol, nucli de poblaci del municipi de Campdevnol, al Ripolls.
Sant Cristfol, nucli de poblaci del municipi de Castellbell i el Vilar, al Bages.
Sant Cristfol, nucli de poblaci del municipi de Corbera de Llobregat, al Baix Llobregat.
Sant Cristfol, nucli de poblaci del municipi de Llambilles, al Girons.
Sant Cristfol, nucli de poblaci del municipi de Santa Eullia de Ronana, al Valls Oriental.
Sant Cristfol de la Donzell, nucli de poblaci del municipi de la Baronia de Rialb, a la Noguera.
Sant Cristfol de la Vall, nucli de poblaci del municipi de Gavet de la Conca, al Pallars Juss.
Sant Cristfol les Fonts, nucli de poblaci del municipi d'Olot, a la Garrotxa.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150299" title="Sire Records" nonfiltered="693" processed="689" dbindex="60714">
Sire Records Company s una discogrfica nord-americana, posseda pel grup Warner Music i distribut a travs de Warner Bros. 

 Histria . 
La discogrfica va ser fundada el 1966 com Sire Productions per Seymour Stein i Richard Gotteher. Els seus primers llanaments com etiqueta de registre van ser publicats el 1968, distributs per London Records. 

Va ser distribuda per Polydor Records de 1970 a 1971, temps durant el qual va ser introdut l'ara fams logotip, de 1972 a 1974 va ser distribuda per Famous Music.

A finals dels anys 70, Sire es va transformar en una discogrfica gran i independent i va atreure artistes del punk, rock i del new wave, incloent: The Ramones, The Dead Boys i Talking Heads. 

Desprs d'un breu perode de distribuci per ABC, Sire va ser adquirit per Warner Bros. Records el 1978. Durant els anys 80, Sire assoleix obtenir el maneig de les carreres de Madonna i de Ice T, que van signar amb Sire el 1982 i 1986 respectivament. En els anys 90, la discogrfica va arribar una notorietat ms comercial, manejant artistes com: Seal, k.d. lang, Tommy Page i Alanis Morissette.

Enllaos externs.
Web Oficial ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150302" title="London Records" nonfiltered="694" processed="690" dbindex="60715">
London Records s una discogrfica amb seu al Regne Unit, que originalment treia al mercat discos als Estats Units, Canad i Amrica Llatina des de 1947 fins als anys 1980.


Artistes de London Records.

 East 17;
 The Yes/No People (Stomp);
 Voice Of The Beehive;
 New Order;
 Kaliphz;
 Michaela Strachan;
 The High;
 Hard Rain;
 Junior Giscombe;
 Michelle Shocked;
 No Sweat;
 Perfect Day;
 Glen Medeiros;
 Jimmy Sommerville;
 Bronski Beat;
 The Communards;
 Banderas;
 Then Jerico;
 Zucchero;
 All Saints;
 Shaznay Lewis;
 Mel Blatt;
 Sugababes;
 Siobhan Donaghy;
 His Latest Flame;
 A ;
 Holly Valance;
 Dannii Minogue;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150304" title="Polydor Records" nonfiltered="695" processed="691" dbindex="60716">
Polydor Records s una discogrfica amb seu al Regne Unit, filial de Universal Music Group. El seu estil s Pop, Rock i R&B en el qual es troben molts dels artistes del panorama Pop Britnic, com s el cas de Sophie Ellis-Bextor, Ronan Keating, Girls Aloud, Scissor Sisters, The Jam o Take That i artistes d'Estats Units, com Black Eyed Peas, Nelly Furtado o Eminem.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150306" title="Antfanes de Delos" nonfiltered="696" processed="692" dbindex="60717">
Antfanes de Delos (Antiphanes, ) fou un metge grec esmentat per Celi Aureli i Gal, que va viure probablement al segle II. Sant Climent d'Alexandria diu que atribua tots els mals dels homes a la varietat del menjar.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150307" title="Universal Music Group" nonfiltered="697" processed="693" dbindex="60718">
Universal Music Group o UMG, anteriorment coneguda com MCA Music Entertainment Group s el grup financer i grup de segells discogrfics ms gran en la indstria musical.

Amb un 25.5% del mercat s un dels quatre grans segells discogrfics. Al febrer de 2006, el grup va ser adquirit en un 100% pel conglomerat francs de mitjans Vivendi SA, quan Vivendi va comprar l'ltim 20% de Matsushita Electric. 

Els segells discogrfics de UMG produxen a alguns dels artistes ms destacats del mn, incloent Tokio Hotel, Shania Twain, Bon Jovi, Jay-Z, Mariah Carey, Eminem, Luciano Pavarotti, U2, Kanye West, Sophie Ellis-Bextor, Take That, Nelly Furtado, Ashanti, The Game i Man. 

El 2006 es va anunciar que Universal Music Group adquiriria BMG Music Publishing per 1,630 milions.


 Segells del grup .

 Interscope-Geffen-A&M .
 A&M Records;
 Geffen Records;
 Star Trak Entertainment;
 The Black Wall Street Records;
 Interscope Records;

 The Island Def Jam Music Group .
 Def Jam Recordings;
 Dame Dash Music Group;
 Def Soul Records;
 Disturbing tha Peace Records;
;

 Universal Motown Records Group .
 Universal Records;
 Motown Records;
 Blackground Records;
 Cash Money Records;
 Street Records Corporation;
 Republic Records;
 Brushfire Records;
 Casablanca Records;
 Next Plateau Records;
 Republic Records;
 Rowdy Records;
 Tuff Gong Records;
 Universal South Records;
 Uptown Records;
 The Inc. Records;
 Derrty Ent.;
 Starchild Music Group;
 Scrilla Records;

 Universal Music Classics Group .
 Decca Broadway;
 Decca Records;
 Deutsche Grammophon;
 Philips Records;
 ECM Records;

 Universal Music Group Nashville .
 Dreamworks Records;
 Lost Highway Records;
 MCA Nashville Records;
 Mercury Nashville Records;

 Verve Music Group .
 Blue Thumb Records;
 Brunswick Records;
 Commodore Records;
 Coral Records;
 Decca Records;
 GRP Records;
 EmArcy Records;
 Impulse! Records;
 Verve Records;
 Verve Forecast;

 Altres .
 Barclay Records;
 Bite Records;
 Cinepoly;
 Go East Entertainment;
 Impact Records;
 Isadora Records ;
 Jazzland Records;
 Mercury Records;
 Vertigo Records;
 Motor Music Records;
 Nhi Le Records;
 Polar Music;
 Polydor Records;
 Fascination Records;
 Radioactive Records;
 RMM Records & Video;
 Stockholm Records;
 Urban Records;
 UMTV/ Universal Music TV;
 Universal Music Limited;
 UCJ Universal Classics & Jazz;
 Globe Records;
 Family Recordings;
 Manifesto Records;
 Show Dog Nashville;
 UNI Records;
 Universal Music Latino;
 Universal Music Enterprises;
 Hip-O Records;
 Universal Chronicles;
 20th Century Records;

 Segells independentes distribuits per Universal Music Group .
 MySpace Records;
 Weapons of Mass Entertainment;
 Concord Records;
 Hollywood Records ;
 19 Entertainment;
 Bungalo Records;
 Treacherous Records;
 Softlite Records;
 WVS Entertainment;
 Starchild Music Group;

Universal Music Group compta tamb amb segells locals a Austrlia, Brasil, Canad, Xina, Colmbia, Repblica Txeca, Finlndia, Alemanya, Hong Kong, Hongria, Irlanda, ndia, Itlia, Jap, Corea del Sud, Mxic, els Pasos Baixos, Noruega, Polnia, Portugal, Romania, Rssia, Espanya, Sussa i Turquia.

 Enllaos externs .
Web Oficial;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150310" title="Star Trak Entertainment" nonfiltered="698" processed="694" dbindex="60719">
Star Trak Entertainment s un segell discogrfic especialitzat en hip hop, fundat per Pharrell Williams i Txad Hugo el 2002. 

Star Trak Entertainment opera com subsidiari de Interscope Records i Universal Music Group.

Grups.
Fam-Lay;
The High Speed Scene;
N*E*R*D;
Pharrell;
Robin Thicke;
Rosco P. Coldchain;
Snoop Dogg;
Slim Thug;
Retardation;
Natasha Ramos;
Vanessa Marquez;
Clipse;
Spymob;
Philly's Most Wanted;

Enllaos externs.
Partial Star Trak Discografa;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150311" title="Flor d'aigua" nonfiltered="699" processed="695" dbindex="60720">

Una flor d'aigua s una acumulaci d'algues microscpiques i cianobacteris (Microcystis, Oscillatoria, Anabaena, etc.), que arriben a formar grans masses acolorides degut a l'elevada concentraci de microorganismes amb pigments. Quan est originada per un augment de la concentraci de dinoflagellats en una rea marina rep el nom de marea roja en atenci a la coloraci vermella que adquireixen les aiges superficials.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150312" title="Interscope Records" nonfiltered="700" processed="696" dbindex="60721">
Interscope Records s una discogrfica que va nixer el 1990, fundada per Jimmy Iovine i Ted Field amb el suport econmic de Atlantic Records (que es va fer amb el 50% del segell). 

El 1992 Jimmy Iovine va ajudar a Death Row Records finanant i arribant a un acord de distribuci amb ells per mitj de Interscope. Sota la pressi de grups activistes hostils amb el gangsta rap, Atlantic no va tenir ms remei que vendre la seva part el 1995. 

Interscope, llavors, es va unir a MCA Music Entertainment, renombrat Universal Music Group en 1996 per Seagram. Desprs, Death Row va comenar el seu enfonsament el 1996, seguit per la mort de Tupac Shakur, i la fundaci de Aftermath Entertainment per Dr. Dre, que distribua el material per mitj de Interscope. 

El 1998, les noves adquisicions de Seagram, PolyGram, Geffen Records del raper Pharrell, i A&M Records van ser fusionades amb Interscope, i la casa discogrfica va arribar a ser collectivament coneguda com Interscope Geffen A&M Records.


 Enllaos externs.
 web oficial ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150313" title="Antfem de Rodes" nonfiltered="701" processed="697" dbindex="60722">
Antfem de  Rodes (Antifemos,  fou el fundador de la ciutat de Gela el 690 aC amb emigrants rodis (dirigits per Herodos de Lindos) i cretencs (aquestos dirigits per Entimos). Era natural de Lindos. El seu germ Dacios va fundar Faselis. Pausnies diu que va conquerir la ciutat d'Omface als sicans i que hi va trobar una esttua feta per Ddal. Alguns el consideren un mite.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150314" title="Death Row Records" nonfiltered="702" processed="698" dbindex="60723">
Death Row Records s una companyia discogrfica fundada el 1991 per Suge Knight i Dr. Dre. Aquest segell discogrfic va ser la casa de molts artistes com Dr. Dre, Snoop Dogg o Tupac Shakur. Tamb s'incloen The Lady of Rage ("Afro Puffs"), Michel'li, Danny Boy o Gina Longo.


Artistes.
 Michel'le;
 N.I.N.A;
 Petey Pablo;

Antics Artistes.
 6 Feet Deep;
 Above The Law;
 B-Rezell;
 Bad Azz;
 Crooked I;
 Danny Boy;
 Daz Dillinger;
 DJ Quik;
 Dr. Dre;
 Eastwood;
 Gail Gotti;
 Jewell;
 K-9;
 Kurupt;
 Lady Of Rage;
 Lil' Bow Wow;
 MC Hammer;
 Nate Dogg;
 O.F.T.B;
 Pretty Ricky;
 RBX;
 Sam Sneed;
 Snoop Dogg;
 Soopafly;
 Spider Loc;
 Tha Dogg Pound;
 The D.O.C.;
 The Outlawz;
 Tray Deee;
 Tupac Shakur;
 Virginya Slim;
 Warren G;
 Yo-Yo;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150318" title="Deutsche Grammophon" nonfiltered="703" processed="699" dbindex="60724">
La discogrfica Deutsche Grammophon Records, especialitzada en msica clssica, pertany en l'actualitat a Universal Music Group.

Va Ser fundada amb el nom Deutsche Grammophon Gesellschaft el 1898 pel ciutad nord-americ d'origen alemany Emile Berliner com la branca local alemanya de la seva companyia Berliner Gramophone Company. 

Deutsche Grammophon ha estat sempre molt reconeguda pels seus alts estndards en alta fidelitat. Situada en la ciutat alemanya de Hannover, la companyia va tenir vincles inicialment amb la discogrfica americana Victor Talking Machine Company, que el 1929 va passar a dir-se RCA Victor i amb la anglesa HMV, que van acabar amb la Primera Guerra Mundial. 

El 1941 la Deutsche Grammophon va ser comprada per la companyia d'electrnica Siemens & Halske. El 1945 com part dels termes de rendici d'Alemanya al final de la Segona Guerra Mundial Deutsche Grammophon va perdre els seus drets sobre la marca His Mster's Voice (La veu del seu Amo) que van passar a propietat de discogrfica EMI. 

El gos escoltant el gramfon, registrats per Emile Berliner el 16 de juliol de 1900, van ser reemplaats per la "corona de tulipes" que va dissenyar el consultor publicitari de Siemens Hans Domizlaff. El 1962 Siemens va crear una aliana societria amb la companyia holandesa Philips que va donar lloc al grup discogrfic DGG/PPI, que va passar a incloure el segell discogrfic PolyGram . 

Deutsche Grammophon va ser propietria tamb del segell Polydor Records, la primera discogrfica amb la qual van gravar els Beatles. Deutsche Grammophon va ser pionera en la introducci massiva del disc compacte en el mercat de la msica clssica amb la producci i comercialitzaci d'enregistraments de msica clssica interpretades per Herbert von Karajan i l'Orquestra Filharmnica de Berln des del 1983, sent el primer enregistrament la Simfonia Alpina (Eine Alpensinfonie) de Richard Strauss. 

El 1987 Siemens va vendre la seva participaci de Deutsche Grammophon i Philips es va convertir en accionista majoritari. El 1998 la companyia canadenca Seagram Company Ltd. va comprar Deutsche Grammophon i Polygram a Philips. Des de llavors Deutsche Grammophon va ser fusionada dins de Universal Music Group, una divisi del grup Vivendi Universal. 

Deutsche Grammophon t un enorme catleg de notables enregistraments . La companyia est reeditant una part d'aquestes amb l'etiqueta Originals. Els discos compactes etiquetats Originals sn reconeixibles pel seu disseny que recrea l'aspecte dels discos de vinil i les seves carpetes originals.


 Enllaos externs.
 web oficial de Deutsche Grammophon Records;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150319" title="Antfilos d'Atenes" nonfiltered="704" processed="700" dbindex="60725">
Antfil d'Atenes (Antifilus, Antfilos )  fou un general atenenc del segle IV aC.

A l'anomenada guerra de Lmia el regent macedoni Antpater fou derrotat per Lestenes, general dels grecs revoltats a la mort d'Alexandre el Gran, i fou assetjat a Lmia (323 aC), mentre l'ambaixada enviada a Atenes per oferir la pau era rebutjada. L'arribada del general Lenatos (que era aliat d'Olmpies i enemic d'Antpater) amb forces macednies va obligar als atenencs a aixecar el setge de Lmia. Antfilos d'Atenes va assolir llavors el comandament en substituci de Lestenes i va derrotar a Lenatos que va morir en el combat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150321" title="Hollywood Records" nonfiltered="705" processed="701" dbindex="60726">
Hollywood Records s un segell discogrfic que pertany a Disney. Es centra principalment en la msica d'adolescents importants (normalment adolescents que comencen amb Disney ) encara que comprn grans grups de msica que no treballen amb Disney i que han tingut molt xit a Estats Units (com Indigo Girls i Los Lobos ).


Produccions.

Els seus artistes:
Indigo Girls ;
Aly & AJ;
Raven-Symon;
Breaking Benjamin ;
Atreyu ;
The Cheetah Girls ;
Elefant ;
Evans Blue ;
Grace Potter and the Nocturnals ;
Hilary Duff ;
Ingram Hill ;
Jeannie Ortega ;
Jesse McCartney ;
Jordan Pruitt ;
Queen;
Miley Cyrus ;
Plain White T'sRegis Philbin ;
Sparta;
Vanessa Hudgens ;
Marie Digby;
Corbin Bleu;
Hayden Panettiere ;
Gran Bel Fisher;

Altres aparicions.

Llana moltes bandes sonores de pellcules de Disney. Juntament amb Lyric Street Records, Mammoth Records i Walt Disney Records s actualment part de Buena Vista Music Group.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150322" title="Antfilos" nonfiltered="706" processed="702" dbindex="60727">

Antfil (Antifilus, Antfilos ) fou un arquitecte grec que va construir junt amb Poteos i Megacles el tresor cartagines al santuari de'Olmpia, per es desconeix de quin lloc de Grcia era originari i a quina poca va viure.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150323" title="Antfilos de Bizanci" nonfiltered="707" processed="703" dbindex="60728">
Antfil de Bizanci (Antifilus, Antfilos ) fou un escriptor d'epigrames grec de Bizanci que va viure en temps de l'emperador Ner al segle I. Va escriure uns quaranta epigrames considerats d'alta qualitat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150325" title="Gunnar Myrdal" nonfiltered="708" processed="704" dbindex="60729">


Gunnar Myrdal ( Gagnef, Sucia 1898 - Danderyd 1987) fou un economista, poltic i professor universitari suec guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1974. 

Biografia.
Va nixer el 6 de desembre de 1898 a la ciutat de Gagnef, poblaci situada a la provncia de Dalarna. Va estudiar economia a la Universitat d'Estocolm, on es gradu el 1923 i doctor el 1927. Entre 1933 i 1947 fou professor de la Stockholm School of Economics, i el 1960 fou nomenat catedrtic d'economia de la Universitat d'Estocolm. 

Mor el 17 de maig de 1987 a la ciutat de Danderyd, situada al comtat d'Estocolm. El 1924 es cas amb Alva Myrdal, escriptora i poltica, que fou guardonada amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1982 pels seus treballs en favor del desarmament. 

Activitat poltica i social.
Membre del Partit Socialdemcrata suec, fou membre del Parlament suec entre 1936 i 1938 i 1945 i 1947, esdevenint en aquesta ltima etapa Ministre de Comer i Indstria sota els mandats de Per Albin Hansson i Tage Erlander.

Posteriorment fou, durant 10 anys, secretari de la Comissi Econmica de les Nacions Unides per Europa depenent de les Nacions Unides, grcies a la qual don a conixer l'alt ndex de pobresa d'sia i del Tercer Mn. La seva investigaci sobre sia i les causes de la pobresa van donar lloc al seu influent estudi "Asian Drama: An inquiry into the Poverty of Nations" de 1968.

Activitat econmica.
Inscrit en l'anomenada Escola sueca d'economia fou partidari que els programes econmics incideixin en el desenvolupament de l'economia amb la intervenci de l'estat, seguint els postulats de la socialdemocrcia. Va desenvolupar aquests ideals en la seva obra Vetenskap och politik i nationalekonomien ("L'element poltic en el desenvolupament de la teoria econmica", 1932). En diverses obres acus l'economia clssica de mantenir programes en els quals els pasos rics mantenen la seva supremacia sobre els pobres. 

El 1974 fou guardonat, juntament amb Friedrich August von Hayek, pels seus estudis, pioners, sobre la teoria del diner i les fluctuacions econmiques.
Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1974;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150326" title="Antfilos d'Egipte" nonfiltered="709" processed="705" dbindex="60730">
Antfil d'Egipte (Antifilus, Antfilos )  fou un destacat pintor grec de la segona meitat del segle IV aC, pupil de Ctesidemos, i contemporani i rival d'Apelles de Colof. Nascut a Egipte va marxar aviat a la cort de Macednia on va pintar retrats de Filip II de Macednia i d'Alexandre el Gran. Ms tard va tornar a Egipte, on fou protegit per Ptolemeu I Soter al que va pintar al menys en una escena durant una cacera.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150327" title="Warp Records" nonfiltered="710" processed="706" dbindex="60731">
Warp Records s una discogrfica anglesa, fundada el 6 de juny de 1989 per Steve Beckett i Rob Mitchell (mort el 2003), amb origen a Sheffield, dedicada principalment a la msica electrnica. 

Histria. 

Beckett i Mitchell treballaven a finals dels anys 80 en una botiga de discos de Sheffield anomenada FON. En ella van entrar en contacte els primigenis sons del House de Chicago, el Techno de Detroit i l'Acid nouvingut a Manchester via Chicago.

Abduts per aquesta nova msica, gaireb desconeguda en aquells dies a Europa, decideixen treure endavant una discogrfica que aglutini als nous artistes electrnics del Regne Unit. El segell es diria Warp (retorat en catal) com acrnim de "We Are Reasonable People" (Som gent raonable). La primera referncia del segell seria el maxi de Forgemasters "Track with no Name". A pesar del limitat de les referncies de Warp per aquells temps, l'xit de grups com 808 State o The KLF auguren un bon futur al nou segell. Aix va ser i tan sols amb la cinquena referncia aconsegueixen un Top 20 en la llista de singles del Regne Unit amb el maxi homnim de LFO. 

El primer LP publicat seria "Clocks Coming" dels pioners del bleep Sweet Exorcist. Seguidament a aquest LP surt al carrer el primer recopilatori del segell, "Pioneers of the Hyptonic Groove". Els recopilatoris de Warp, a part de la funci d'aparador dels seus artistes, van ser en la seva primer poca pedres fundancionals de nous estils de la msica electrnica. 

El ms notable de tots va ser "Artificial Intelligence" de 1992 el qual s assenyalat com l'origen del Intelligent Techno, una etiqueta que feia referncia al techno estilitzat i experimental que exhibien els seus artistes en contraposici al so avasallador de la EBM. "Artificial Intelligence" tindria una segona part el 1994. 

El 1999 Warp celebra els seus primers deu anys d'existncia amb la publicaci de tres recopilatoris anomenats "10+3" que recullen en 6 discos les influncies, els remixes i les canons clssiques que van ajudar a la empresa de Sheffield a convertir-se en una de la ms influentes del mn en els anys 90. 

No en va, la influncia de Warp en la msica moderna ha estat ms que rellevant. A ms d'inventar-se gneres com el Intelligent Techno o la IDM (una variant ms avanada de l'anterior), d'ajudar en el desenvolupament d'altres com el Drum and Bass o el Ambient i d'acollir a artistes tan representatius como Aphex Twin (sota els seus nombrosos alies), Autechre o Boards of Canada; el seu major mrit ha estat acostar a la msica popular l'experimentaci i el risc. 

El 2001, Warp inicia la seva marxa en el mn visual amb la creaci de Warp Films, una subsidiria encarregada de realitzar els videoclips del segell i pellcules de caire experimental com "Rubber Johnny" del polmic Chris Cunningham. 

Amb l'arribada d'internet i els programes p2p Warp llana la seva alternativa en forma de botiga virtual anomenada Bleep. De caire similar a iTunes, Bleep ofereix descarregar tot el catleg de Warp, canons indites dels seus artistes, melodies per a telfon mbil i referncies d'altres discogrfiques indies com Def Jux, Chemikal Underground o Rough Trade. En els ltims anys i coincidint amb un cert decliu en l'escena electrnica, Warp s'ha obert cap a altres gneres com el post-punk (!!!), el brit-pop (Maxmo Park), el hip hop (Anti-Pop Consortium) o fins i tot fins al folk (Gravenhurst). 

Imatge visual. 
Gaireb tan important com la msica, per Warp la imatge s una de les seves pedres angulars del seu prestigi de marca. Ja a principis dels 90 s'inicia una fructfera collaboraci amb l'estudi de disseny grfic The Designers Republic, tamb establert a Sheffield. 

La imatge destrossadora i gens convencional dels dissenys de les portades realitzats per aquest estudi ha arribat fins i tot a ser motiu d'exposicions en museus d'art contemporani. 

El tractament dels videoclips s tamb resenyable. Experimentals, destrossadors i fins i tot de mal gust, els vdeos de celebritats com Chris Cunningham, Jarvis Cocker (tamb cantant de Pulp o els propis The Designers Republic han quedat com obres de referncia en la videocreaci moderna. Amb motiu del 15 aniversari de Warp, va sortir a la venda el DVD "Warp Vision. The Videos 1989-2004" on es recollien els millors clips realitzats fins a la data.


Artistes en catleg.



 Enllaos externs.
Warp Records ;
Bleep ;
Warp Vision ;
The Designers Republic ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150329" title="Antfilos (desambiguaci)" nonfiltered="711" processed="707" dbindex="60732">


Antfilos fou un arquitecte grec.
Antfilos d'Atenes fou un general atenenc.
Antfilos de Bizanci fou un escriptor d'epigrames grec.
Antfilos d'Egipte fou un pintor grec.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150330" title="Josep Vicent Egea Insa" nonfiltered="712" processed="708" dbindex="60733">
Josep Vicent Egea Insa (Cocentaina, 1961) s un compositor, director d'orquestra i pedagog de la msica valenci.

 Biografia .
s graduat en trompeta, i titulat superior en Composici, Direcci de Cors i d'Orquestra pel Conservatorio Superior de Donostia. Obtingu el "Certificate of Advanced Studies" de Direcci d'Orquestra per la Royal Academy of Music de Londres, i es gradu com a "Special Student" en Direcci d'Orquestra a la Manhattan School of Music de Nova York. Ha estudiat piano, viol, sociologia de la msica i composici contempornia, jazz, electroacstica, informtica musical i msica de cinema.

Des del 1986 s director del Grupo Instrumental de los Pirineos. En el perode 1991-92 fou principal director convidat del Manhattan Contemporary Ensemble, en la temporada segent va ser director assistent de l'Orquesta Nacional de Espaa i, l'altra, Cap d'estudis de lEscuela Superior de Msica "Reina Sofa" (1993-1994). El 1993 crea el grup instrumental Finale (1993-2000).

Com a director convidat,  ha collaborat amb moltes formacions, com la  banda de la Societat Ateneu Musical de Cocentaina (1995), l'Orchestra Sinfonica Abruzzese de L'Aquila, la Savaria Chamber Orchestra d'Hongria, les Symphony Orchestra i Sinfonia de la Royal Academy de Londres, l'Orquesta Pablo Sarasate de Pamplona, la JONDE, l'Orquesta Sinfnica de Euskadi, el Grupo LIM (1993), el Sax-Ensemble (2003), lOrquesta de la Comunidad de Madrid, la Real Filarmona de Galicia, etc.

Com a compositor ha rebut diversos premis de msica per a banda, per a orquestra i per a cor. La seva marxa Picadilly Circus, premi Amand Blanquer (Alcoi, 1991) represent una innovaci en el camp de les marxes de Moros i Cristians, perqu fusiona la msica tradicional de les marxes amb melodies jazzstiques i de la msica popular nord-americana .

En l'actualitat compagina les tasques de director titular de la La Pamplonesa (banda municipal de Pamplona) , amb les de professor del Conservatorio Superior de Msica de Navarra  i professor de Musikene - Escola Superior de Msica del Pas Basc .

 Obres .
 Affa (1987), per a quartet de saxfons;
 Allegro de Sonata (1987), per a piano;
 Cuarteto de cuerda nm. 1 (1997);
 Da Capo (1987), per a piano;
 Diaphonia  (1987), per a tuba i vibrfon;
 Dualisms (1992), per a orgue;
 Duo Quasi Concertante (1992), per a clarinet baix i cinta magntica;
 Fanfrria per a una cerimnia (1985), per a conjunt de 8 instruments de vent. Dedicada als seus pares;
 Fantasa celta (1997), per a sextet (Ressenya);
 Irueako Taldea / Piano Variaciones (1986), per a piano;
 Los jueces de los infiernos (1988). De la suite Europa, per a quintet de vent;
 Moresca, per a flauta;
 La nina trencada (1994), pera de cambra infantil en un acte i sis escenes;
 Notturno fr horn (2004), per a trompa i orquestra de corda;
 Percufonies (1986), per a 8 percussionistes i piano;
 El principio del fin (1985), per a piano a 4 mans. Premi de composici "Fernando Remacha";
 Rapsodia burlada, per a viol i piano;
 Sinapsis (1986), per a quintet de vent;
 Sonata (1995), per a trompa i piano;
 Toccata on the left: Para la mano izquierda (1988), per a piano;
 Tregua, per a quartet de corda;
 Wonder Brass (1995), per a quintet de vent;

 Per a orquestra .
 Agnus Dei (1988), per a solista, cor mixt i orquestra;
 Baluarte, obertura;
 Cobermrum (1996), per a orquestra simfnica, premi de composici "Joaqun Turina" 1997;
 Concerto grosso (1987), per a orquestra de cambra;
 Concierto para piano y orquesta, en Re (1989);
 Cuatro interpretaciones onricas (1986), per a orquestra de cambra;
 Divagamento (1995), per a orquestra de corda;
 Eli-Eli (2007), per a soprano i orquestra simfnica;
 Homenaje a F.Garca Lorca (1988), per a solista, cor mixt i orquestra;
 Lied ertic (1988), per a tenor i orquestra, amb text de Vicent Andrs Estells;
 Mito (1988), per a solista, cor mixt i orquestra;
 Msica y Fuego (1999), per a recitador, soprano, doble cor mixt i formaci instrumental;
 Poema sanfrmico: poema descriptivo basado en las fiestas de San Fermn de Pamplona (1997), per a orquestra simfnica. N'hi ha versi per a banda;
 Suite nmero 1 "Los jueces de los infiernos" (1989), per a orquestra simfnica. Del ballet El rapto de Europa;
 Spring serenade (1990), per a orquestra de cambra;
 Torna-li pum la trompa al xic (1989), per a orquestra simfnica;

 Per a banda .
 Americanism (1997);
 Cobermrum (1996);
 Contestania ibrica (2007), obra d'encrrec per a interpretaci obligada en el Certamen Provincial de Bandes de Msica "Ciutat de Valncia" (Ressenya);
 Estrella (1998), marxa de process;
 Fantasa flamenca;
 Funky Fancy (1992), obra d'encrrec per a interpretaci obligada en el Certamen Internacional de Bandes de Msica "Ciutat de Valncia";
 Sant Hiplit, marxa de process;
 Suite Cltica (1999), premi de Composici de la Federaci Gallega de Bandes de Msica;
 Timanfaya - Montaas de fuego (2004), obra d'encrrec per a interpretaci obligada en el Certamen Internacional de Bandes de Msica "Ciutat de Valncia";

 Marxes festeres;
 Mores: Al-Afem, Als Xafigueiros, Catxorro (2005), Cord 95 (1995), Pic negre, Quico (1997 ), Voro (1998 ), Wahabitas;
 Cristianes: Almogver (2005), Almogver contest (1995), Catarsis (1982), Marfil (1994 ), Pas al Pas, Pere (2005 ), Picadilly Circus (1991 ), Poop 77, Rebombori ;

 Pas-dobles: Al meu agelo, Aoranzas de fiesta, Beto, El camino (2001 ), Casa de rosas (2004  ), Celeste amanecer, Encarnita (la de Llusin), Fernandn (1998 ), Franjo el Sahor, Guy's Band (1991, Ressenya), Paco Carabassa, El Raspall, Romualdo Pardalet, 3 de Febrero (1981, dedicat a Sax), Vicente y Estrella, Vocacin musical;

 Per a veu .
 Ai, xumba-la (Partitura i Arxiu MIDI);
 Asmakizunak (1994), per a dues veus blanques i xilfon (o piano);
 L'atzur (1996), per a cor mixt, amb text de Vicent Valls;
 Ave Maria Stella (1999), per a cor mixt;
 Bizkaia (2001), amb lletra de Pedro Aldana Uruburu;
 Camino Hermtico (1998), per a cor mixt, lletra de Valentn Redn;
 Cuatro Rubaiyatas a tumba abierta (1989), per a mezzosoprano i piano, lletra de Flix Grande. II premi de Composici Jvenes Creadores de l'ajuntament de Madrid;
 Esta noche es Nochebuena (1994), per a cor mixt, premi de Composici Coral Ciudad de Cieza;
 Gaur Sortzen (2001), per a cor mixt;
 Karrasi eta Hotsak (1989), per a cor de veus blanques;
 Libera Me (1996), per a cor mixt;
 Lo Hadi Angria (1995), per a cor mixt;
 Mai no he de dir el teu nom (1995), per a cor mixt, amb lletra d'Andrs Estells;
 Maldici (1986), per a contralt, baix i cor mixt, primer Premio Internacional de Composicin para Masas Corales de Tolosa 1998. De la suite coral Musica Illuna, integrada per obres de diversos compositors.
 Neska Gaztexegui (1987), per a cor mixt;
 Noneta (Partitura i Arxiu MIDI);

 Per a tres veus blanques: Dorte, Nineta (1994), Gaueko Argia (1994), Notezia Jai on Bat (1995), La note di Natale (1994), Oi Betheleem (1995), Traballengua nm. 1 (1996, premi Ciutat de Reus Partitura  i Melodia en MIDI);

 Arxius de so .
 Celeste amanecer, per l'Ateneu Musical de Cocentaina
 Encarnita la de Llusin
 Gravaci de la Diputaci Provincial de Valncia amb interpretaci de la Banda i l'Orquestra de la Societat La Artstica de Bunyol, comprn obres de Jos Sanchis Cuartero, Bernab Sanchis Sanz i Josep Vicent Egea (Cobermrum s la primera pea), en format ZIP

 Enllaos .
 Web oficial ;
 Breu biografia i fotografia;
 Biografia i fotografia ;
 Mostres de msica de 17 peces del compositor;

 Notes .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150331" title="Honda Africa Twin" nonfiltered="713" processed="709" dbindex="60734">
La Honda Africa Twin, s una motocicleta de muntanya. Est basada en la NXR-800, que va guanyar el Ralli Pars Dakar 3 cops a finals dels anys 80.
El model va aparixer el 1988 amb un motor de 650 centmetres cbics.
Com a caracterstiques generals, compta amb un motor bicilndric amb els cilindres en "V", que desenvolupa una potncia al voltant de 60CV, segons la versi. El pes s fora alt per ser una motocicleta de muntanya, i per tant, no s adequada per pistes en molt mal estat o molt revirades. La seva fiabilitat i gran capacitat de crrega les converteix, per, en unes grans motocicletes perfer viatges llargs. No s gens extrany veure aquests models per les pistes del Shara, l'frica Subsahariana, l'altipl Bolivi, o altres llocs de difcil accs.

Versions.
RD-03.
El primer model de Africa Twin es denominava XRV650. Presentava un motor bicilndric en "V", d'uns 50CV de potncia, que s compartit amb altres models de la marca, com la NTV 650. Aquesta versi, tot i ser la menys potent, era la que ms s'assemblava als models del Dakar que pretenien emular, sent la ms lleugera i la que tenia ms distncia lliure al terra. Posteriors versions van ser ms cmodes i ms potents per menys aptes per abandonar l'asfalt.

RD-04.
El 1990 va sortir la XRV750, un motor de 750 centmetres cbics basat en el de l'anterior RD-03. Aquesta versi presentava ms parell motor, un radiador d'oli, un xasss reforat i millors frens que l'anterior. Aquestes millores, per, van augmentar el pes en 17 kgs, fet que li va fer perdre habilitats com a motocicleta de muntanya i augmentar habilitats sobre l'asfalt.

RD-07.
El 1993 va aparixer la darrera versi, que es va fabricar fins el 2003. Aquesta versi era 8 kg ms lleugera, i amb un xasss redissenyat, en combinaci amb un filtre d'aire sota el dipsit de benzina, permetia baixar l'alada del seient de 88 a 86.2 cm, permetent que gent de menys alada la pogus condur ms cmodament. L'ajust extern de la suspensi de darrera es va substitur per un model no regulable per estalviar costos i es va canviar el color de les llantes.

Models Relacionats.
Honda Transalp;
Honda NTV650;
BMW R1200GS;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150336" title="Totipotncia" nonfiltered="714" processed="710" dbindex="60735">
La totipotncia s la capacitat que una nica cllula origini, per divisi i diferenciaci, la resta de cllules diferenciades d'un organisme, incloent-hi els teixits extraembrionaris. Les cllules totipotents es poden originar per reproducci asexual (espores) o sexual. A aquest darrer cas la cllula totipotent originada per la fusi de dues gmetes en el procs de fertilitzaci, s'anomena zigot.

A alguns organismes les cllules es poden "desdiferenciar" i recuperar la totipotncia: per exemple, un esqueix d'una planta pot regenerar la planta completa, amb tots els seus rgans.

El desenvolupament hum comena quan un espermatozoide fertilitza un vul i genera, d'aquesta manera, un zigot. Durant les primeres hores desprs de la fertilitzaci aquesta cllula es divideix en cllules totipotents idntiques. Aproximadament quatre dies desprs, i havent-se produt diversos cicles de divisi cellular, aquestes cllules totipotents comencen a especialitzar-se.

Les cllules totipotents tenen tot el potencial. Segons les condicions es poden especialitzar en cllules pluripotents que poden originar la major part, per no tots, els tipus cellulars necessaris per a la formaci dels teixits durant el desenvolupament fetal. Aquestes cllules pluripotents pateixen una posterior especialitzaci i es transformen en cllules multipotents que originaran cllules especialitzades en funcions concretes. Per exemple, les cllules hematopoitiques multipotents originen eritrcits, leuccits i plaquetes.

Les cllules totipotents han de tenir la capacitat de diferenciar-se en qualsevol tipus cellular d'un organisme, per tamb en les cllules que originaran els teixits extraembrionaris associats amb el desenvolupament inicial de l'organisme. Per exemple, les cllules mare hematopoitiques noms es consideren totipotents si poden originar qualsevol cllula del cos per tamb les cllules placentries que no formen part del fetus en desenvolupament. Aquest s un aspecte important de la controvrsia sobre cllules mare.

 Bases de la totipotncia .
Els mecanismes moleculars que controlen la totipotncia no es comprenen en profunditat i sn objecte actual de recerca. Un article de la revista Science de febrer de 2006 suggereix que a l'organisme model Caenorhabditis elegans el manteniment de la totipotncia a diversos estadis del desenvolupament depn de la implicaci de mltiples mecanismes, entre ells la regulaci de l'ARN.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150338" title="Josep Grriz i Verd" nonfiltered="715" processed="711" dbindex="60736">
Josep Grriz i Verd (Sabadell, 24 de desembre de 1956) s un prolfic escriptor catal que ha publicat ms d'una cinquantena d'obres, adreades majoritriament a un pblic juvenil.

 Biografia .
Josep Grriz s  diplomat en Magisteri i llicenciat en Llengua i Literatura Catalana. Ha treballat set anys com a professor d'EGB a Sabadell, i en l'actualitat (2007) fa classes a l'IES Investigador Blanxart, de Terrassa. s casat i t dos fills, Helena i Bernat, que han inspirat bona part de la seva producci infantil. Dedica cinc hores diries a escriure. Ha fundat i dirigit, amb Montserrat Beltran, la revista literria Laberint i participa en diversos jurats literaris.

 Premis literaris .
Al 1988 va rebre els premis "Tur de les Tres Creus" i "Francol", els dos de prosa, amb les narracions "Objectiu incert" i "Roda que roda la roda del mn" respectivament. Al 1990 obtingu el premi "Ciutat d'Olot" amb "Incendi a l'Arxiu Histric i el "Calassan" (de Terrassa) amb "Sempreverd i la pluja", publicat amb el ttol "El cam de l'aigua". Aquest mateix any la seva obra "Diana caadora" reb el premi "Ferran Canyameres", tamb a Terrassa. La Fundaci Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell li atorga el Premi Quadern el 1991 pel conjunt de la seva trajectria.

 Obres .
 A la recerca dels assassins - Edic. de l'Autor, 1986;
 Calidoscopi - Edic. de l'Autor, 1986;
 L'escalador estimbat illustracions Josep Maria Be -Editorial L'Atzar, 1987;
 Arrels de Sabadell illustracions Francesc Cueto - La Caixa, 1987;
 Cop de Destral illustracions Francesc Cueto -Editorial  L'Atzar, 1988;
 Avinguda Gibraltar illustracions Isidre Mons -Editorial Pirene, 1989 ;
 El virus de la revolta illustracions Merc Ort -Editorial Barcanova, 1990;
 Cel de colors illustracions Elisabet Medina - PAM, 1990;
 Incendi a l'Arxiu Histric -Editorial Pirene, 1990;
 Irene -Editorial Egara, 1991;
 Diana caadora illustracions Carles Castellv -Editorial Baula, 1991;
 Aigua de pau -Editorial Barcanova, 1991;
 Hotel Salamandra -Editorial Crulla, 199;
 El notari - Tres i Quatre, 1992;
 Sota el volc lila illustracions Carmen Levi -Editorial Casals, 1992;
 Inquietud a l'aula 51 - Columna, 1992;
 Adu, Ceclia -Editorial Empries, 1992;
 No surtis amb estranys -Editorial Pirene, 1993;
 Complot: virus K-4 - Columna, 1993;
 On s el nen? illustracions ngels Comella - El Arca de Junior, 1993;
 El nov gra -Editorial Barcanova, 1993;
 Histria d'una sabata noble illustracions Rosa M. Curto - Edeb, 1993;
 El doctor Guineu illustracions Pere Puig - Alfaguara, 1993;
 El creuer de la mort - La Galera, 1994;
 Nocturn - Crulla, 1994;
 El vol de l'Oreneta illustracions Francesc Rovira - Bruo, 1994;
 El cam de l'aigua illustracions Merc Canals - La Galera, 1994;
 Qu passa dins del cucut? illustracions Imma Pla - El Arca de Junior, 1994;
 Final d'infart illustracions Joma - Casals, 1995;
 Per molts anys, Bernat! illustracions Llusot -Editorial Crulla, 1995;
 Homicidi - Tres i Quatre, 1995;
 Renoi, quina visita! illustracions Miquel Rof -Editorial Baula, 1995;
 Punt negre -Editorial Baula, 1995;
 La noia del jersei groc -Editorial Crulla, 1996;
 Fissures - Alfaguara, 1996;
 El pescador pescat illustracions Xavier Porrata -Editorial Crulla, 1996;
 El noi solitari -Editorial Empries, 1996;
 Qui vol aquesta casa? illustracions Francesc Rovira - Edeb, 1996;
 Negres juguen i perden - Castellnou, 1996;
 Els quatre i mig illustracions Tha -Editorial Baula, 1997;
 El secret de les ulleres - Edeb;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150339" title="La Talaia (Castellet i la Gornal)" nonfiltered="716" processed="712" dbindex="60737">

La Talaia s una muntanya de 269 metres que es troba al masss del Garraf, entre els municipis de Castellet i la Gornal (Alt Peneds) i de Vilanova i la Geltr (Garraf).

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150340" title="Onze d'or" nonfiltered="717" processed="713" dbindex="60738">
L'Onze d'or s un guard al millor futbolista que juga a Europa, sense tenir en compte la nacionalitat, en funci dels mrits aconseguits al llarg de l'any amb la selecci i el club. El concedeix la revista francesa Onze mondial a partir de les votacions dels seus lectors. Es va crear l'any 1976.

El jugador ms votat rep el premi Onze d'or, el segon l' Onze d'argent i el tercer amb ms vots, l' Onze de bronze.

Amb el resultat de les votacions, la revista tamb tria l'anomenat Onze d'onze: l'alineaci ideal de l'any, formada per jugadors d'equips europeus.

Des del 1991 la revista tamb otorga un premi al millor entrenador.

El premi ha rebut diverses crtiques sobre la falta d'objectivitat, ja que les votacions sn realitzades sobretot per aficionats francesos, i els jugadors d'aquest pas hi surten molt afavorits. Tamb solen guanyar jugadors que habitualment juguen de davanter.

 Palmars al jugador de l'any .



 Palmars de l'entrenador de l'any .


Estadstiques.

Amb ms premis.
Jugadors.
3 Onze d'Or :  Zinedine Zidane,  Michel Platini;
2 Onze d'Or :  Marco van Basten,  Diego Maradona,  Kevin Keegan,  Karl-Heinz Rummenigge,  Thierry Henry;


Entrenadors.
 4 Onze d'or :  Arsne Wenger;
 2 Onze d'or :  Raymond Goethals, Johan Cruyff;

Nacionalitats representades.
Jugadors.
  Frana : 10 vegades;
  Brasil : 5 vegades;
  Argentina,  Alemanya,  Pasos Baixos : 3 vegades;
  Itlia,  Anglaterra : 2 vegades;
  Libria,  Costa d'Ivori,  Bulgria : 1 vegada;

Entrenadors.
  Frana : 7 vegades;
  Pasos Baixos : 4 vegades;
  Blgica : 2 vegades;
  Portugal,  Esccia,   Itlia : 1 vegada;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150341" title="La Vall" nonfiltered="718" processed="714" dbindex="60739">

 Una entitat de poblaci del municipi de Capmany, Alt Empord. Vegeu La Vall (Capmany);
 Una entitat de poblaci del municipi de Llers, Alt Empord. Vegeu La Vall (Llers);
 Un paratge del municipi de Montblanc, Conca de Barber. Vegeu  La Vall (Montblanc);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150343" title="Producci primria" nonfiltered="719" processed="715" dbindex="60740">


La producci primria s la producci de compostos orgnics a partir de dixid de carboni atmosfric o aqutic, principalment mitjanant la fotosntesi, essent la quimiosntesi menys important. Tota la vida de la Terra depn, directament o indirecta, de la producci primria.

Els organismes responsables de la producci primria reben el nom de productors primaris o auttrofs i constitueixen el primer nivell trfic dels ecosistemes. Als ecosistemes terrestres aquests organismes sn principalment plantes; als ecosistemes aqutics les algues i els cianobacteris sn els principals productors primaris.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150347" title="Regions de Nambia" nonfiltered="720" processed="716" dbindex="60741">

La repblica de Nambia es divideix, des de la proclamaci d'independncia de l'any 1990, en 13 regions  (nom oficial en angls: Regions of Namibia) administratives que es corresponen a regions de tipus geogrfic o histrico-culturals. La capital de Nambia s Windhoek. Totes les regions i les capitals corresponents es poden veure en aquesta taula:  

 

Sovint es parla de les regions del sud, del centre oest, del centre est, del nord i del nord-est en dividir el pas en regions tipogrfiques i geogrfiques en funci del lloc on es troben. Cadascuna de les 13 regions es divideix alhora en districtes electorals. Aquests districtes, de la mateixa manera que les regions, es formen a partir de diferncies histrico-culturals existents. Aquest fet fa que el nombre i la mida dels districtes sigui molt desigual entre les diferents regions.

Nambia consta de 102 districtes electorals en total. Cadascun d'aquests districtes elegeix un membre del Consell Regional de la regi a la qual pertany. Hi ha 13 Consells Regionals sense que cap zona del pas es trobi dins d'un regim especial. Els districtes ms habitats del pas sn Hakanana i Katutura, dins de l'rea metropolitana de Windhoek, mentre el menys habitat s el districte d'Okatjali, a la regi d'Oshana. Val a dir que, en algusn casos, un mateix districte es divid en dos, fent que la zona urbana i rural formessin dos districtes diferents.   

A continuaci teniu un llista de tots els districtes electorals de Nambia ordenats per regions:

 Caprivi .

 Kabbe;
 Katima Mulilo (ciuta);
 Katima Mulilo (districte);
 Kongola;
 Linyanti;
 Sibinda;

 Erongo .

 Arandis;
 Brandberg;
 Karibib;
 Omaruru;
 Swakopmund;
 Walfischbucht (ciutat);
 Walfischbucht (districte);

 Hardap .

 Gibeon;
 Maltahhe;
 Mariental (ciutat);
 Mariental(districte);
 Rehoboth (districte);
 Rehoboth Est (ciutat);
 Rehoboth Oest (ciutat);


 Karas .

 Berseba;
 Karasburg;
 Keetmanshoop (ciutat);
 Keetmanshoop (districte);
 Lderitz;
 Oranjemund;

 Kavango .

 Kahenge;
 Kapako;
 Marshare;
 Mpungu;
 Mukwe;
 Ndiyona;
 Rundu (ciutat);
 Rundu (districte);

 Khomas .

 Hakahana;
 Katutura Est;
 Khomasdal;
 Kututura;
 Soweto;
 Waneheda;
 Windhoek (districte);
 Windhoek Est (ciutat);
 Windhoek Oest (ciutat);


 Kunene .

 Epupa;
 Kamanjab;
 Khorixas;
 Opuwo;
 Outjo;
 Sesfontein;

 Ohangwena .

 Eenhana;
 Endola;
 Engela;
 Epembe;
 Ohangwena (districte);
 Okongo;
 Omundaungila;
 Ondobe;
 Ongenga;
 Oshikango;

 Omaheke .

 Aminuis;
 Gobabis;
 Kalahari;
 Otjombinde;
 Steinhausen;

 Omusati .

 Anamulenge;
 Elim;
 Ogongo;
 Okahao;
 Okalongo;
 Oshikuku;
 Outapi;
 Ruacana;
 Tsandi;

 Oshana .

 Okatana;
 Okatjali;
 Okatu;
 Ompundja;
 Ondangwa;
 Ongwediva;
 Oshakati;
 Uukwiyu;
 Uuvudhiya;

 Oshikoto .

Engodi;
Guinas;
Oniipai;
Okangolo;
Okatope;
Olukonda;
Omuntele;
Omuthiygwiipundi;
Onayena;
Oshikoto (districte);
Otavi;
Tsumeb;

 Otjozondjupa .

Grootfontein;
Okahandja;
Okakarara;
Omatak;
Otavi;
Otjiwarongo;

Vegeu tamb.
 ISO 3166-2:NA;

 Enllaos externs .
  Dades de les diferents regions de Nambia (pgina no oficial) ;
  Dades del cens (pgina no oficial);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150348" title="Endosimbiosi" nonfiltered="721" processed="717" dbindex="60742">
L'endosimbiosi s una associaci estreta entre espcies, en la qual els individus d'una espcie resideixen dins de les cllules de l'altra. Alguns orgnuls de les cllules eucariotes (cllules amb nucli), com els mitocondris i els plasts (cloroplasts), procedeixen de la seua simbiosi inicial amb bacteris.

Etimolgicament el terme podria usar-se per a designar a qualsevol simbiont que residira en l'interior del cos d'un altre ser viu, per per a aquest ltim concepte ha d'usar-se l'adjectiu endosomtic (p. ex. simbiont endosomtic). Aquest s el cas, per exemple, de molts dels bacteris que formen part de la flora intestinal.

Els orgnuls d'origen endosimbitic apareixen molt transformats, per conserven un genoma propi i es multipliquen autnomament, fet que revela el seu origen com a organismes distints.

Grcies a l'endosimbiosi els organismes eucaritics gaudeixen de la capacitat de realitzar processos metablics que van evolucionar originriament en bacteris, com la respiraci, realitzada pels mitocondris, la fotosntesi, feta en els plasts o la fixaci del nitrogen, realitzada per bacteris, sovint intracellulars, en les arrels de certes plantes.

En 1971 Lynn Margulis va proposar la teoria endosimbitica en srie, que explica l'aparici de la cllula eucaritica per la integraci simbitica de diversos bacteris amb habilitats diferents.

Exemples d'organismes endosimbitics 

Les algues fotosinttics verdes del tipus de Chlorella que viuen en les cllules del protist ciliat Paramecium viride.

Els dinoflagelats que viuen dins de les cllules de molts corals.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150349" title="Leonid Kantorvitx" nonfiltered="722" processed="718" dbindex="60743">

Leonid Vitalivitx Kantorvitx (en rus:                             ) ( Sant Petersburg, Rssia 1912 - Moscou, URSS 1986 ) fou un economista i professor universitari rus guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1975.

Biografia.
Va nixer el 19 de gener de 1912 a la ciutat de Sant Petersburg, en aquells moments capital de Rssia. Va estudiar matemtiques a la Universitat de Saint Petersburg i posteriorment collabor amb el govern sovitic dirigint l'Institut de Matemtiques de la URSS entre 1948 i 1960 aix com l'Institut de Control de l'Economia Nacional entre 1971 i 1976.

Mor el 7 d'abril de 1986 a la ciutat de Moscou.

Estudis econmics.
L'any 1939 va introduir una tcnica de clcul basada en mtodes matemtics, coneguda posteriorment amb el nom de programaci lineal per a l'optmitzaci de recusos en la planificaci de l'economia nacional. Una tcnica que va renovar, generalitzar i desenvolupar mtodes d'anlisis dels problemes econmics clssics referents a l'assignaci ptima de recursos escassos. 

El 1975 fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia, juntament amb el neerlands Tjalling Koopmans per les seves recerques al voltant de l'econometria, especialment sobre la localitzaci econmica

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1975;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150354" title="Antifont de Siracusa" nonfiltered="723" processed="719" dbindex="60744">
Antifont de Siracusa (Antiphon, ) fou un poeta trgic que vivia a Siracusa el 406 aC.

Va escriure drames amb collaboraci amb el tir Dions I de Siracusa. Algunes burles sobre el tir en alguna poesia prpia o crtiques sobre algun treball del collaborador, va provocar que Dions el fes executar. Es coneixen els ttols de cinc de les seves tragdies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150355" title="Caenorhabditis elegans" nonfiltered="724" processed="720" dbindex="60745">

Caenorhabditis elegans s un cuc nematode que mesura aproximadament 1 mm de longitud, i viu en ambients temperats. Ha sigut un important model d estudi per a la biologia, molt especialment en la gentica del desenvolupament, a partir dels anys 70. Actualment, la seva curta vida el fa adequat per a l'estudi de diferents gents a travs de la transgnesi.

s l'nic sser viu del que se'n sap l'origen i evoluci embrionria de totes les cllules que el composen.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150358" title="Antifont d'Atenes (poeta)" nonfiltered="725" processed="721" dbindex="60746">
Antifont d'Atenes (Antiphon, ) fou un poeta sofista i pic atenenc del segle V aC. Es va ocupar de la interpretaci dels signes i somnis. Fou oponent de Scrates.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150359" title="Antifont (fill de Plat)" nonfiltered="726" processed="722" dbindex="60747">
Antifont  (Antiphon, )  fou un atenenc fill de Plat que el va immortalitzar en un dileg anomenat  Parmnides  . El nom li fou donat en honor del  pare de la muller de Plat, segons la costum atenenca.

Referncia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150360" title="Antifont (sofista)" nonfiltered="727" processed="723" dbindex="60748">
Antifont (Antiphon, ) fou un sofista grec que va viure abans del temps del filsfof Aristtil, el qual ms tard en va esmentar les seves opinions sobre coses com la quadratura del cercle i la gnesi de les coses.

Referncia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150361" title="Can Roca" nonfiltered="728" processed="724" dbindex="60749">

Topnims:;
Can Roca, urbanitzaci del municipi de Canyelles, al Garraf.
Can Roca, barri de Castelldefels, al Baix Llobregat.
Can Roca, nucli de poblaci i rea industrial del municipi d'Esparreguera, al Baix Llobregat.
Can Roca, nucli de poblaci del municipi de Sant Pol de Mar, al Maresme.
Can Roca, barri del nord de Terrassa, al Valls Occidental.

Masies:;
Can Roca, masia dins el municipi d'Arbcies, a la Selva.
Can Roca, masia dins el municipi de Garrigoles, al Baix Empord.
Can Roca, masia dins el municipi de Gurb, a Osona.
Can Roca, masia dins el municipi de Moll, al Ripolls.
Can Roca, masia dins el municipi de Navs, al Solsons.
Can Roca, masia dins el municipi de Palafolls, al Maresme.
Can Roca, masia dins el municipi de Santa Coloma de Farners, a la Selva.
Can Roca, masia dins el municipi de Sant Salvador de Guardiola, al Bages.
Can Roca, masia dins el municipi de Seva, a Osona.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150364" title="Hugo Snchez Mrquez" nonfiltered="729" processed="725" dbindex="60752">

Hugo Snchez Mrquez (nascut a Ciutat de Mxic l'11 de juliol de 1958) s un ex-futbolista professional i entrenador. s considerat un dels millors jugadors mexicans de la histria. s tamb el segon jugador que ha marcat ms gols a la histria de la Primera Divisi espanyola, amb 234 gols, desprs de Zarra. Actualment entrena la UD Almera.

 Biografia .

La seva carrera futbolstica va comenar el 1975 a l'equip de Los Pumas de la Universidad Autnoma de Mxico, on va debutar amb 18 anys, el 23 d'octubre de 1976. Va aconseguir se convocat el mateix any per jugar els Jocs Olmpics de Mont-real, al Canad. El 1981 signa per l'Atltico de Madrid, on jugar fins l'any 1985, quan fitxar per l'altre equip de la ciutat, el Real Madrid CF on va arribar al seu mxim nivell guanyant cinc ttols de lliga seguits.

Va deixar l'equip blanc als 33 anys, el 1992. Un altre cop a Mxic va jugar amb la samarreta de l'Amrica, tornant a Espanya a la campanya 1993/94, per jugar amb el Rayo Vallecano, amb el que marc 16 gols. Desprs del parentesis al Rayo, segueix a Mxic per disputar la campanya 1994-95 a l'Atlante de Mxic. L'any segent fitxa pel Linz austrac de segona divisi, on noms va estar un any guanyant el ttol de lliga.

La campanya 1996-97 jug a l'Atltico Celaya amb els seus antics companys Emilio Butragueo i Mchel.

Ha jugat els mundials de futbol del 1978, 1986 i 1994.

 Palmars .

 Com a jugador .



 Com a entrenador .



Enllaos externs.
Plana del UNAM Pumas;
Partits a competicions europees;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150366" title="Setge de Malta (1565)" nonfiltered="730" processed="726" dbindex="60753">






El setge de Malta (tamb conegut com el Gran setge de Malta) va tenir lloc el 1565 quan l'Imperi Otom va envair l'illa de Malta, aleshores ocupada pels Cavallers de l'Orde de Sant Joan.

El setge est considerat un dels ms importants de la histria militar, i des del punt de vista dels defensors, un dels ms reeixits. Va ser el punt culminant d'una escala d'enfrontaments entre els imperis espanyol i l'otom pel control del Mediterrani. 

L'escalada militar havia incls un atac previ sobre Malta el 1551 per part del corsari turc Turgut Reis amb una important derrota de l'Armada Espanyola davant dels turcs a la batalla de Gerba el 1560.

Antecedents.
 Els cavallers a Malta .
L'Orde de Sant Joan de Jerusalem s coneguda des de 1530 com a Orde de Malta, doncs el 26 d'octubre d'aquell any, Philippe Villiers de l'Isle-Adam, Gran Mestre de l'orde, va arribar amb els seus cavallers al Gran Port de Malta a prendre possessi de l'illa, concedida per l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermnic.

Set anys abans, a finals del 1522, els cavallers havien estat expulsats de la seva base a Rodes desprs d'un setge de sis mesos del sold otom Solim I el Magnfic. Entre 1523 i 1530 els cavallers no van tenir cap base, fins que l'emperador els va oferir les illes de Malta i Gozzo a canvi d'un pagament simblic anual, consistent en un falc, que s'enviaria al Virrei de Siclia i una missa a celebrar el Dia de Tots Els Sants. Tamb se'ls va requerir patrullar Trpoli, plaa ubicada enmig de territori hostil, amb el que es pretenia mantenir a ratlla als corsaris de Berbria, aliats dels otomans. Els cavallers van acceptar l'oferta tot i que, comparada amb Rodes, Malta resultava una illa petita i desolada. Durant molt temps, nombrosos alts crrecs de l'Orde van seguir buscar la possibilitat de reconquerir Rodes. De tota manera, l'Orde aviat es va acomodar a Malta per a utilitzar-la com a base d'operacions des d'on continuar atacant naus turques. 

Els atacs otomans.
La posici de l'illa, al centre del Mediterrani, la convertia en un encreuament de camins, entre Orient i Occident, de gran importncia estratgica, especialment des de 1540 quan els corsaris rabs van comenar a operar en aiges del Mediterrani occidental, atacant amb freqncia les Illes Balears, terra que va donar Grans Mestres i d'on procedien molts cavallers. Un atac molt important va ser el de Turgut Reis, Dragut a Pollena el 1550, en el que els turcs van sortir derrotats. Cada 2 d'agost es commemora l'esdeveniment, al crit de l'avs que va donar l'heroi local Joan Mas:
Mare de Du dels ngels, assistiu-nos!;
Pollencins, alau-vos!;
Perqu els Pirates ja sn aqu!;

El corsari Turgut Reis representava una amenaa ms gran per a les nacions cristianes del Mediterrani central. No s d'estranyar, doncs, que tingus continus enfrontaments amb l'Orde. El 1551, Turgut i el seu almirall turc Sinan van decidir conquerir Malta i, per aix, van envair l'illa amb uns 10.000 homes. Als pocs dies, Turgut va aturar el setge i es va traslladar a la vena illa de Gozo, on va bombardejar la ciutadella durant varies jornades fins que el governador dels cavallers de Gozo, Galatian de Sesse, va considerar que la resistncia era intil i va obrir les portes de la ciutadella. D'aquesta manera, el corsari turc va prendre com a ostatges a la totalitat de la poblaci, que era d'uns 5.000 habitants. Ms tard, es dirig a Trpoli on expuls als cavallers. En un primer moment, va convertir-se en governador local, Aga Morat, per poc desprs ell mateix va prendre possessi de la ciutat

 
Esperant una altra invasi otomana, el Gran Mestre, Joan d'Homedes, va ordenar el reforament del Fort de Sant ngel a Birgu (avui Vittoriosa), desprs de la construcci de dos altres forts, el de Sant Miquel al promontori de Senglea i el de Sant Elm, al Mont Sceberras (avui en dia, centre urb de La Valetta), a peu de costa. Aquests dos forts es van construir en gaireb sis mesos l'any 1552, i els tres van demostrar ser d'una importncia vital a l'hora de decantar el resultat del Gran Setge.

Els segents anys van ser notablement tranquils per a la illa, encara que les activitats corsries entre turcs i cristians no van disminuir. Al 1557 Jean Parisot de Vallette va ser escollit com a Gran Mestre de l'Orde, continuant amb els atacs a embarcacions no cristianes. Les seves naus sembla que van arribar a capturar uns 3.000 esclaus rabs o jueus noms en el perode en que fou Gran Mestre. 

Tanmateix, l'any 1559, Turgut era ja un problema de primer ordre per les potncies cristianes, arribant a atacar les costes occidentals d'Espanya. Aix va provocar que Felip II organitzs una gran expedici naval amb l'objectiu de desallotjar el corsari de la seva base tripolitana. L'Orde es va unir a l'expedici amb 54 naus i 14.000 homes. La campanya va acabar en desastre quan a principis de maig del 1560 es va veure sorpresa per les forces de l'almirall Piyaje Pasha a prop de l'illa de Gerba. Els otomans van capturar la meitat de la flota, marcant aix el clmax de la dominaci otomana en aiges del Mediterrani.

 Cap al setge .
Desprs de la batalla de Gerba, pocs dubtaven que els otomans tornessin a atacar Malta tard o d'hora. De fet, l'agost de 1560, Jean de Valette va publicar una ordre destinada a tots els priorats de l'Orde convidant als cavallers a estar preparats per presentar-se a Malta tan aviat com es publiqus una citazione (citaci). Aix els turcs van cometre un gravssim error estratgic deixant passar l'oportunitat d'atacar l'illa quan la flota espanyola estava en un mal moment i no cinc anys desprs, en el que Espanya va poder reconstruir la seva armada. Sense fer cas al perill, "la Religi" va continuar cobrant-se peces entre les embarcacions comercials turques.

A mitjans de 1564, Mathurin d'Aux de Lescout, Romegas, un dels mariners mes notables de l'Orde, va capturar cert nombre de naus d'importncia, entre les quals n'hi havia una propietat de l'Eunuc Major del Serall, fent presoner a persones importants, com el governador d'El Caire, el d'Alexandria i l'antiga tutora de la germana de Solim. Els xits corsaris de Romegas van donar als turcs un poders casus belli i a finals de 1564, Solim va decidir prendre mesures per esborrar del mapa -ja els va expulsar de Rodes- d'una vegada per totes als cavallers.

Preparatius.
A principis de 1565, el Gran Mestre de Valette va rebre informes dels seus espies a Constantinoble sobre una invasi que ja s'estava preparant. Rpidament es van prendre mesures oportunes i es va manar reclutar soldats a Itlia, acumular menjar i accelerar els treballs de reparaci i reestructuraci en els forts de Sant ngel, Sant Miquel i Sant Elm..

 Els exrcits .
L'armada turca, que sortia de Constantinoble a finals de mar, va ser en aquell temps una de les ms grans reunides mai des de l'antiguitat. Segons el registre de Giacomo Bosio, historiador oficial de l'Orde, un dels mes joves i detallats del setge, la flota esta composta per 193 naus, entre les que es trobaven 131 galeres, 7 galiots (galeres petites) i 6 galiasses (galeres grans, menys gils per amb ms potncia de foc), a ms d'altres naus destinades al transport i la logstica. Cartes del Virrei de Siclia, de les dates en qu va tenir lloc la batalla proporcionen nmeros similars..

Una altra font destacable sobre les forces s el diari del Setge del mercenari italo-espanyol Francisco Balbi de Correggio:


Les xifres que dna Balbi, no sn del tot fiables. El cavaller Hiplit Sans, en un registre menys conegut, tamb cita 48.000 invasors, si b no queda massa clar si la seva obra s molt independent dels escrits de Balbi. Altres autors contemporanis donen xifres mes redudes, el mateix de Valette  en una carta a Felip II el quart dia del Setge explica que "el nmero de soldats que van desembarcar eren entre 15 i 16.000 incloent 7.000 arcabussers entre els 3.000 genssers i els 4.000 sipahis". Un mes desprs del Setge, Jean de Valette escriu al Prior de la Llengua de Alemanya el segent: "aquesta flota consistiria en 250 naus, trirrems, birrems i altres vaixells; calculem que les forces de l'enemic estan en 40.000 homes d'armes". 

De fet, el capit Vincenzo Anastagi, enlla amb Siclia, afirma que les forces enemigues noms arribaven als 22.000. Per la seva part Bosio  parla d'un total d'uns 30.000, nmero similar als 28.500 detallats per Balbi. Una altra font primria cita tamb una xifra aproximada.

Ara b, considerant la capacitat de les galeres del segle XVI, que acostumaven a poder transportar entre 70 i 150 homes, sembla clar que les xifres de Balbi sn un pl exagerades, mentre que Anastagi que intentava convncer al Virrei de Siclia d'una possible victria en cas que aquest els ajuds enviant tropes, segurament va calcular a la baixa. Segurament, mai arribarem a conixer la veritable mida de l'armada otomana, per tenint en compte que diversos historiadors ofereixen llistes especfiques - encara que no idntiques- totalitzant menys de 30.000 homes, (ms uns 6.000 corsaris, que venien del Magrib) podem concloure que la xifra real no deuria allunyar-se molt d'aquesta estimaci.

Per part dels defensors, els nmeros de Balbi probablement calculin per la part baixa, ja que dna una xifra de noms 550 cavallers en l'illa, mentre que Bosio parla d'un total de 8.500 defensors. Encara que gran part d'aquest maltesos no tenien formaci militar, noms 550 hospitalaris continua semblant improbable.

Per ltim, s notable el fet que entre els europeus el Setge de Malta s un dels mes importants de la Edat Moderna, mentre que per als turcs sembla tenir escassa importncia. Aquesta diferncia es pot explicar en el fet que el resultat del setge no va afectar en profunditat l'Imperi Otom o al fet que en van resultar perdedors.

 L'arribada dels otomans .
L'armada turca va arribar el divendres 18 de maig, per no va desembarcar immediatament. No obstant, la flota va navegar fins a la costa sur de l'illa, la va rodejar i finalment va ancorar en el port de Marsaxlokk (Marsa Sirocco), a prop de 10 kilmetres del Gran port. D'acord amb la majoria de narracions, en particular amb la de Balbi, una disputa va aflorar entre el lder de les forces de terra, el visir Lala Mustafa Pasa, i el comandant suprem naval, Piyale Pasha, sobre on s'havia d'ancorar la flota. Piyale desitjava refugiar-la en la badia Marsamxett, just al nord del Gran Port, per evitar el sirocco i la proximitat de l'acci, per Mustafa discrepava, perqu per anclar la flota es requeria neutralitzar primer el Fort San Elm, que protegia l'entrada al port. Mustafa va intentar atacar la desprotegida vella capital, Mdina, que estava en el centre de l'illa, desprs va atacar els forts de San ngel i Miquel per terra; de manera que un atac sobre el fort de San Elm hauria sigut totalment innecessari. Per Mustaf es va entretenir aparentment pensant-se que serien necessaris pocs dies per destruir San Elm, i desprs d'haver collocat els canyons, va comenar a bombardejar-la a finals de maig.

.

Sembla probable que Solim s'equivoqus seriosament en repartir el comandament entre tres homes, no noms entre Piyale i Mustada, sin ordenant als dos obeir a Turgut Reis quan aquest arribs de Tripoli. Cartes contempornias d'espies en Constantinoble, suggereixen que el pla sempre havia sigut prendre el Fort de San Elm primer. En qualsevol cas, pels turcs va quedar demostrat ser un error vital centrar els seus esforos en ell..

 El setge .
 Combats pel Fort de San Elm .
El fort de San Elm estava defs per aproximadament nomes 100 cavallers i 500 soldats, per Jean de la Valette els havia ordenat lluitar fins al final, intenta'n aguantar fins els reforos promesos per Don Garcia, Virrei de Siclia. El continu bombardeig provenen de tres desenes de canons situats sobre el mont Sciberras va reduir el fort a runes en menys d'una setmana, per de Valette evacuava els ferits i subministrava provisions al fort de nit a traves del port. Per el 8 de juny els cavallers, que es trobaven al limit del mot, van enviar un missatge al Gran Mestre demanant perms per realitzar una sortida i poder morir espasa amb m. La resposta de la Valette va ser pagar als soldats i enviar una comissi a traves del port a investigar l'estat del fort. Quan els comissionats van donar una opini dividida, de la Valette va dir que podria enviar relleus si els cavallers tenien por de morir de la forma que els havia ordenat

Encara que avergonyits, la guarnici es va mantenir, rebutjant nombrosos assalts del enemic. Turgut Reis finalment va interrompre el trafic a traves del port i, el 23 de juny, els turcs van ser capaos de prendre el que quedava del fort de San Elm, matant a tots els defensors excepte a nou cavallers que van ser capturats pels corsaris i uns pocs que van aconseguir escapar. El mateix Turgut, va morir sense assaborir la victori. Va ser mortalment ferit el 17 de juny, per un tret desafortunat des del fort de Sant ngel. Encara que els turcs van triomfar en el seu objectiu, i la flota de Piyale va ser immediatament ancorada a Marsamxett, el setge al fort de San Elm els havia costat als turcs 4.000 homes, incloent la meitat de les seves tropes, els genssers. En aquest sentit va ser una victori prrica, pues els homes i el temps - aproximadament d'un mes, quan el comandament turc va calcular nomes 3 0 4 dies - una diferencia important per no va detenir a Mustafa.

 Primer gran assalt .
Les noticies del setge s'estaven propagant. Tan aviat com soldats i aventurers es van reunir a Siclia pel refor de Don Garcia, el pnic tamb es va propagar. Hi havia pocs dubtes de que s'estava preparant quelcom important a Malta i el que d'all sorts, podria decidir la pugna entre l'Imperi Otom i la Europa cristiana. 
De prevaler-s'hi el Turc contra la illa de Malta es incert que futurs perills esperen la cristiandat

Totes les fonts contempornies indiquen que els turcs van intentar accedir a la fortalesa de La Goletta i netejar-la d'espanyols, i Solim havia parlat d'envair Europa a travs d'Itlia.

Encara que Don Garcia no acabava d'enviar d'una vegada el proms refor (les tropes encara estaven en plena lleva), va ser persuadit d'enviar una avanada d'uns 600 homes. Desprs d'alguns intents, aquest piccolo soccorso van aconseguir desembarcar en Malta a primers de juliol i introduir-se a Birgu, elevant extraordinriament la moral dels assetjats.

El 15 de juliol, Mustaf va ordenar un doble atac contra la pennsula de Senglea. Havia traslladat 100 petites embarcacions a traves del mont Sciberras fins el Gran Port, amb la intenci de llanar un atac amfibi contra el promontori, m'entres que els corsaris atacaven el Fort de San Miquel al final de la llengua de terra. Afortunadament pels maltesos, un desertor del bndol turc va alertar a de Valette sobre la imminent operaci i el Gran Mestre va tenir temps de construir una pallissa a traves del promontori Senglea, que va ajudar decisivament a rebutjar l'atac. Per, l'atac podria haver triomfat si algunes de les naus turques no s'haguessin posat a l'abast d'una bateria a nivell del mar que havia sigut construda pel comandament de Guiral en la base del Fort de Sant ngel. Amb unes poques canonades van enfonsar les embarcacions ofegant a molts dels atacants. Al mateix temps l'atac per terra va fallar quant tropes cristianes de refor van aconseguir creuar des del Fort de Sant Miquel a travs d'un pont flotant, amb el resultat que Malta es va salvar, de moment.

 El segon gran assalt turc .
Per aleshores els turcs havien rodejat Birgut i Senglea amb 65 canyons de setge i la ciutat era objecte del que probablement va ser el bombardeig sostingut mes dur que s'havia produt en la historia fins aquell moment (Balbi assegura que 130.000 boles de cany van sortir disparades en el curs del setge). Havent-se destrut suficientment un dels bastions claus de la ciutat, Mustaf va ordenar un altre massiu assalt doble el 7 d'agost, aquesta vegada contra el Fort de San Miquel i la mateixa Birgu. En aquesta ocasi, els turcs van travessar les muralles de la ciutat i semblava que el setge havia concls, per inesperadament els invasors van retrocedir. Va succeir que el comandant de cavalleria capita Vincenzo Anastagi, en la seva sortida diria des de Mdina, havia atacat el desprotegit hospital de camp turc, massacrant als malats i ferits. Els turcs, pensant que els reforos cristians de Siclia, van interrompre l'atac.

 ltim gran assalt turc .

Desprs de l'atac del 7 d'agost, els turcs van continuar el seu bombardeig de San Miquel i Birgu, muntant un ltim assalt massiu contra la ciutat entre el 19 i el 21 d'agost. El que va succeir duran aquest dies d'intensa lluita no est del tot clar. Bradford (en el clmax del setge) parla d'una mina turca obrint-se pas cap a les muralles de la ciutat i el Gran Mestre salvant la situaci corrent cap a l'escletxa. Balbi, a l'entrada del seu diari del 20 d'agost, diu noms que de Valette va ser advertir que els turcs s'havien internat en les muralles; el Gran Mestre va crrer cap "el lloc amenaat  on la seva presencia va sorprendre als treballadors. Espada en ma, va romandre en el punt mes perills fins que els turcs es van retirar". Bosio no fa cap menci a l'xit de cap detonaci; per, el pnic aflora quan els habitants de la ciutat divisen els estendards turcs darrera les muralles, el Gran Mestre corre cap all per no troba turcs. Mentrestant, un canoner a dalt del Fort San Angel, assaltat pel pnic, mata a nombrosos habitants amb "foc amic".

Per la situaci era el suficientment desesperada com per que en algun moment de l'agost el Consell d'Ancians va decidir abandonar la ciutat i retirar-se al fort de Sant ngel. De Valette, vista aquesta proposta, si intua que els turcs estaven perdent el seu mpetu, estava en el cert.

 Ultimes temptatives i retirada turca .
Encara que va continuar el bombardeig i els assalts menors, els invasors es consumien en la desesperaci. Cap a finals d'agost, els turcs van intentar prendre el Fort San Miquel, primer amb l'ajuda d'una manta, una petita mquina de setge coberta amb escuts, desprs amb una autntica torre de setge. En els dos casos els enginyers maltesos van construir un tnel a travs de les runes i van destruir les construccions amb precises salves de boles de cadenes disparades des d'els canons.

A principis de setembre, el temps estava canviant i Mustafa va ordenar una marxa sobre Mdina, per intentar passar l'hivern all. Per, per aleshores les seves tropes no tenien estomac per a un altre assalt i l'atac va ser cancellat. Al voltant del 8 de setembre, la festivitat del naixement de la Verge, els turcs havien embarcat la seva artilleria i es preparaven per deixar l'illa, havent perdut potser un ter dels seus homes a causa dels combats i les malalties.

El dia anterior, de totes formes, Don Garcia havia desembarcat amb 8.000 homes a la badia de San Pau, a l'extrem nord de l'illa. Un cop ms, es van enfrontar amb els desanimats turcs el 11 de setembre, i desprs d'aix els invasors supervivents van fugir molt rpidament.

 Les conseqncies .

El numero de baixes es tan controvertir com el numero d'invasors. Balbi ens dona una xifra de 35.000 turcs morts, que sembla poc plausible, Bosio 30.000. Altres fonts ens donen aproximadament 25.000.  Malta hauria perdut un ter de cavallers i un ter dels seus habitants. Birgu i Senglea havien sigut especialment arrasats. Per com seria la gratitud d'Europa per la heroica defensa dels cavallers que el diner aviat va comenar a arribar a l'illa, permetent a de Valette la construcci d'una ciutat fortificada, La Valetta, en el mon Sciberras, que va ser dissenyada perqu els turcs mai poguessin ocupar la posici de nou.

El setge de Malta va suposar un fre al auge otom en el Mediterrani i va permetre a l'Europa cristiana, especialment als Habsburg, frenar l'avan de Solima cap a l'oest, que havia aixecat el Setge a Viena en 1562., conformant-se amb controlar Hongria. La guerra entre la creu i la Mitja Lluna continuaria en el Mediterrani sense un resultar clar si ve desprs de la victori de Lepant semblava que els turcs podien perd la hegemonia en el Mediterrani Oriental per no va arribar a passar.

Un Gran Visir turc, va dir al respecte:
Amb la conquesta de Xipre, els hi hem mutilat un bra; ells, derrotant la nostra flota nomes ens han afaitat la barba. Un bra tallat no tornara a crixer, per una bona barba creixera millor desprs d'afaitar-la

El equilibri de poder va romandre mes o menys inalterat, per va caure el mite de la invencibilitat turca i els cristians es van d'esquitar del complex d'inferioritat que tenien davant el unificat i poders Imperi de la Mitja Lluna.

 El lloc en la ficci histrica recent .
Els autors moderns han intentat capturar la desesperaci i la ferocitat del Setge amb diferents resultats.
 Angels in Iron de Nicholas C. Prata es fidel a la narrativa histrica i explica la historia des d'un punt de vista diferent al catlic. Ironfire (la edici britnica anomenada " The Sword and the Scimitar") de David Ball agafa un punt de vista molt menys comprensiva dels cavallers Catlics de San Joan i mant una explicaci molt mes romntica;

 Tamb hi ha una referncia al Setge de Malta en el videojoc Age of Empires III, on Morgan Black, suposadament, un dels cavallers de San Joan, combat contra els otomans i posteriorment viatja al Nou Mon per combatre all entre altres enemics. Els seus nts i besnts continuen la trama posteriorment.

 La novella The Religion de Tim Willocks explica la historia del Setge a traves dels ulls d'un mercenari fictici anomenat Mattias Tannhauser, que esta en Malta lluitant (en aquest moment) junt als cavallers (anomenats principalment com The Religion), m'entres intenta localitzar al fill bastard d'una noble maltesa. En aquest intent el seu oponent es un alt membre de la Inquisici. La historia, que per alguns pot ser espantosa, per uns altres es simplement realista, presenta un viscut retrat dels dos bndols del conflicte sense romanticisme ni aspsia del contingut pel consum modern.

 Referncies .


 Bibliografia .

 

 

;
Tim Pickles. Malta 1565: Last Battle of the Crusades; Osprey Campaign Series #50, Osprey Publishing, 1998.
Stephen C. Spiteri.  The Great Siege: Knights vs. Turks, 1565.  Malta, The Author, 2005.
Tony Rothman, "The Great Siege of Malta," a History Today, Gener 2007.

 Enllaos externs .
 Lloc oficial de l'Orde de Malta ;
 Archiu de la Frontera. rea Mediterrni.;
 Web municipal de La Valeta ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150368" title="Tjalling Koopmans" nonfiltered="731" processed="727" dbindex="60754">

Tjalling Charles Koopmans ( 's-Graveland, Pasos Baixos 1910 - New Haven, EUA 1985 ) fou un economista i professor universitari nord-americ, d'origen neerlands, guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1975.

Biografia.
Va nixer el 28 d'agost de 1910 a la ciutat de 's-Graveland, poblaci situada a la provncia d'Holanda Septentrional. El 1927 va iniciar els seus estudis de matemtiques a la Universitat d'Utrecht, i el 1930 els canvi pels de fsica. El 1933 conegu Jan Tinbergen, futur Premi Nobel d'Economia, i es trasllad fins a la ciutat d'Amsterdam per estudiar econometria i estadstica sota la seva direcci. Entre 1936 i 1938 fou professor d'economia a la Universitat de Rotterdam.

El 1940 es trasllad als Estats Units d'Amrica, treballant a Washington DC i Chicago, ciutat on inici la seva recerca econmica a la Universitat de Chicago. El 1946 aconsegu la nacionalitat nord-americana i el 1955 es trasllad a la Universitat de Yale. 

Cos de Simon van der Meer, Premi Nobel de Fsica l'any 1984, Koopmans mor el 26 de febrer de 1985 a la ciutat e New Haven, situada a l'estat nord-americ de Connecticut.

Recerca econmica.
Les seves primeres investigacions es van centrar en el desenvolupament i perfeccionament d'un sistema de mtodes per al tractament de la informaci emprica. Posteriorment se centr en el problema de l'assignaci intemporal de recursos escassos i la maximitzaci d'aquests en el temps.

El 1975 fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia, juntament amb Leonid Kantorvitx, per les seves recerques al voltant de l'econometria, especialment sobre la localitzaci econmica.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1975;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150372" title="Battle Assembly" nonfiltered="732" processed="728" dbindex="60755">
Battle Assembly s el terme que utilitza exrcit dels EUA per descriure el cap de setmana  que els soldats que depenen del exrcit a la reserva realitzen de forma mensual per millorar les seves capacitats de lluita. 

Aquestes trobades es coneixen com a drill (Instrucci) o weekend drill (Cap de setmana d'instrucci) per des que el president George W. Bush va declarar que el pas es trobava en una situaci de Guerra Global contra el Terrorisme, es va canviar el nom a aquests encontres per emfatitzar la necessitat de la formaci contnua del soldats a la reserva.

Un cop a l'any, la majoria d'unitats celebren el Family Day on membres de la familia del soldat poden asistir i veure des de primera linea l'entrenament dels soldats. A ms a ms solen celebrar-se actes benfics entre els familiars dels soldats.

 Referncies.


 Enllaos Externs.

 United States Army Reserve ;
 United States Army ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150374" title="Abbas ben Firnas ben Wardas Abul-Kasim" nonfiltered="733" processed="729" dbindex="60756">
Abbas ben Firnas ben Wardas Abul-Kasim fou un poeta i savi d' Al-Andalus a la cort dels emirs Al-Hakam I, Abd al-Rahman II i Muhammad I (segle IX). Era un mawla berber de la regi de Ronda (Takurunna). Va morir el 887. 

Referncia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150384" title="Al-Abbas ben al-Husayn al-Shirazi Abul-Fadl" nonfiltered="734" processed="730" dbindex="60757">
Al-Abbas ben al-Husayn al-Shirazi Abul-Fadl fou un poltic Buwyhida de l'Iraq.

Era cap del diwan de les despeses quan va morir el visir Al-Muhallabi i el Buwyhida Muizz al-Dawla el va nomenar al seu lloc conjuntament amb Ibn Fasandjas, per sense portar el ttol (963). Mort Muizz al-Dawla (967) el seu fill i successor Bakhtiyar el va nomenar visir amb ttol i va reprimir la revolta d'un fill de Muizz.

L'hostilitat del camarlenc Subuktekin, les dificultats financeres i les intrigues de Ibn Fasandjas van provocar la seva destituci i empresonament el 359 de l'hgira (969/970), per el fracs en el govern de Ibn Fasandjas el va alliberar (971) i fou nomenat altre cop visir. Ibn Fasandjas fou eliminat definitivament. Aviat es va enemistar amb el conseller de palau Ibn Bakiyya i el 973 arrel d'un complot fou detingut i Ibn Bakiyya nomenat visir. Posat sota arrest domiciliari a Kufa hi va morir poc desprs probablement enverinat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150387" title="Al-Abbas ben al-Mamun" nonfiltered="735" processed="731" dbindex="60758">
Al-Abbas al-Mamun fou un pretendent del califat abbssida al segon quart del segle IX.

Era fill del califa Al-Mamun que el 213 de l'hgira (828-829) el va nomenar governador de la Djazira on va combatre amb valentia als bizantins. Mort el pare, fou proclamat califa el seu germ Abu Ishak Muhammad al-Mutasim (designat pel difunt) per l'exrcit que lluitava contra els grecs va proclamar a Al-Abbas; aquest va rebutjar i va fer el jurament al seu germ. El califa va aturar la guerra, va llicenciar a l'exrcit i va fer arrasar la fortalesa de Tyana (rab Tuwana).

El general rab  Udjayf ben Anbasa va explotar el descontentament de l'exrcit, i va preparar un cop d'estat que volia matar a Al-Mutasim i proclamar al seu lloc a Al-Abbas. Aquest fou informat i va acceptar participar a la conspiraci, per aquesta fou descoberta i els conspiradors executats. Al-Abbas fou empresonat a Menbidj on va morir el 838.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150389" title="Al-Abbas ben Mirdas" nonfiltered="736" processed="732" dbindex="60759">
Al-Abbas ben Mirdas ben Abi Amir ben Haritha ben Abd Kays, fou un poeta rab del segle VII, de la tribu Banu Sulaym, del grup dels makhadramun, sayyid de la tribu a la que va dirigir en la lluita, es va convertir al Islam i el 630 va participar a la conquesta de La Meca. Els seus versos no gaudeixen de gran consideraci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150394" title="Al-Abbas ben Muhammad" nonfiltered="737" processed="733" dbindex="60760">
Al-Abbas ben Muhammad ben Ali ben Abd Allah fou un general abbssida germ dels califes Abul Abbas al-Saffah i Abu Djafar al-Mansur. Va participar a la conquesta de Malatya (Melitene) el 756, i el 759 fou nomenat per Al-Mansur com a governador de la Djazira, crrec que va ostentar fins a la seva destituci el 772. 

Encara desprs d'aquesta data es va distingir en les lluites contra els bizantins i el 159 de l'hgira (775/776) va dirigir una gran expedici a l'sia Menor que fou tot un xit. Va morir el  any 802.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150396" title="Abbas ben Nasih al-Thakafi" nonfiltered="738" processed="734" dbindex="60761">
Abbas ben Nasih al-Thakafi al-Djazari Abul-Ala fou un poeta d' Al-Andalus del segle IX. Va viure durant uns anys a Egipte, Hedjaz i Iraq. Fou home de confiana de l'emir Al-Hakam I que el va nomenar cadi de la seva ciutat natal, Al-Yazira al-Jadr . Va morir vers 852.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150403" title="Al-Abbas ben al-Walid" nonfiltered="739" processed="735" dbindex="60762">
Al-Abbas ben al-Walid fou un general omeia, fill del califa Walid I. Va lluitar sovint contra els bizantins junt amb son oncle Maslama ben Abd al-Malik i va conquerir la important fortalesa capadcia de Tuwana (Tyana) al comenament del regnat del seu pare. Aquesta era la principal fortalesa grega de la zona i l'xit el va completar amb la conquesta de la ciutat de Tyana, propera a la fortalesa, desprs d'un llarg setge (fou conquerida el maig del 707 segons els historiadors rabs i el maig del 709 segons els bizantins).

Desprs Abbas i Maslama van dirigir diverses expedicions, junts o cadascun pel seu compte. Abbas va conquerir Sebastopol de Cilcia, mentre Maslama ocupava Amsia, al Pont (712). El 713 Abbas va conquerir Antioquia de Psdia.

El 720, desprs de la mort del Califa Umar II, el governador d'Iraq, Yazid ben Muhallab, es va revoltar a Bssora i Abbas fou enviat contra ell. Mort el rebel en un combat es va restablir la tranquillitat a la zona.

En el regnat de Walid II no es va voler unir a son germ Yazid en la conspiraci de la branca marwnida de la dinastia, per finalment quan va esclatar la lluita, va haver de secundar als colpistes (744). El darrer califa omeia, Marwan II, el va fer empresonar i va morir tancat a Harran durant una epidmia (750).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150404" title="Abbas Hilmi" nonfiltered="740" processed="736" dbindex="60763">


Nom de dos governants d'Egipte:

Abbas Hilmi I;
Abbas Hilmi II;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150407" title="Abbas Hilmi I" nonfiltered="741" processed="737" dbindex="60766">
Abbas Hilmi I (1813-1854) fou virrei d'Egipte (1848-1854).

Fill d'Ahmad Tusun (1793-1816) i net de Muhammad Ali, va succeir al seu oncle Ibrahim com a virrei el 10 de novembre de 1848. Hostil als estrangers i a la modernitzaci, va tancar les escoles i fabriques obertes pel seu avi. Es va acostar a la Gran Bretanya que li va donar suport contra l' Imperi Otom en l'aplicaci del tanzimat. Gran Bretanya va obtenir el 18 de juliol de 1851 autoritzaci per construir un ferrocarril d' Alexandria a El Caire.

Retirat al Palau de Benha fou assassinat all per dos servidors en circumstancies mai aclarides (13 de juliol de 1854). El va succeir el seu oncle Muhammad Said.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150409" title="Abbas Hilmi II" nonfiltered="742" processed="738" dbindex="60767">

Abbas Hilmi II (Alexandria 14 de juliol de 1874-Ginebra 20 de desembre de 1944) fou kediv d'Egipte (1892-1914).

Va estudiar a Viena i va succeir al seu pare Muhammad Tawfik el 8 de gener de 1892. Aviat es va enfrontar amb l'agent diplomtic britnic i cnsol angles a El Caire, Sir Evelyn Baring (lord Cromer) i desprs amb Kitchener.

L'estiu de 1914 va viatjar a Constantinoble i el 25 de juliol fou ferit all en un atemptat. Al esclatar la I Guerra Mundial era encara a Constantinoble (agost) i tamb quan l'Imperi va entrar a la guerra al costat d'Alemanya i ustria (octubre). Abbas Hilmi va fer una crida als egipcis i sudanesos a lluitar contra els ocupants estrangers (novembre); el mateix dia es va proclamar l'estat de setge a El Caire i el 18 de desembre Egipte fou declarat protectorat britnic. El 19 de desembre Abbas fou declarat deposat i substitut pel prncep Husayn Kamil, el prncep dec de la famlia. Aquest va morir el 1917 i el va succeir Fuad I que el 15 de mar de 1922 va prendre el ttol de rei i va declarar a Abbas Hilmi II desposset de tots els seus drets (no pas la seva descendncia) per un rescripte reial de 13 d'abril de 1922 publicat al Diari Oficial el dia 15.

El maig de 1931, establert a Sussa, va renunciar al tron. Va morir a Ginebra el 20 de desembre de 1944. Va deixar dos fills: Muhammad Abd al-Munim i Muhamad Abd al-Kadir, el primer dels qual fou regent d'Egipte (1952-1953).

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150410" title="Arabidopsis thaliana" nonfiltered="743" processed="739" dbindex="60768">

Arabidopsis thaliana, una planta emparentada amb la mostassa, s un dels organismes model per l'estudi de les cincies relacionades amb les plantes, incloent la gentica i el desenvolupament. T un paper tant important en les cincies agrries com el tenen el ratol i la mosca del vinagre en la biologia humana. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150412" title="Abbas Ahval" nonfiltered="744" processed="740" dbindex="60769">
Abbas Ahval fou un militar rab d'poca preislmica, que va comandar, juntament amb Amr al-Azrak, una algarada al Baix Eufrates que va devastar la regi durant el regnat d'Hormizd IV (589). Els invasors, segurament originaris de Qahtan, al sud-oest d'Arbia, i de Maadd, al nord, van venir probablement des de Bahrein. L'expedici fou rebutjada amb l'ajut d'Hawda ben Ali, sobir de Yamama, favorable als perses sassnides.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150413" title="Aban ben Abd al-Hamid ben Lahek" nonfiltered="745" processed="741" dbindex="60770">
Aban ben Abd al-Hamid ben Lahek fou un poeta persa del segle VIII. Originari de Fasa es va establir a Bssora i va florir durant els Barmquides. Es va establir a Bagdad abans del 792. Probablement va morir abans de la caiguda dels barmquides el 802.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150415" title="Abanmah" nonfiltered="746" processed="742" dbindex="60771">
Abanmah s el vuit mes de l'any dels zoroastrians. s un mes dedicat a les aiges.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150416" title="Sallah" nonfiltered="747" processed="743" dbindex="60772">
Sallah s un personatge fictici, amic i collega d'Indiana Jones. Fou interpretat per l'actor John Rhys-Davies, que apareix a "A la recerca de l'arca perduda" i a "Indiana Jones i l'ltima creuada". 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150421" title="Ford Focus" nonfiltered="748" processed="744" dbindex="60773">
Aquest article tracta del Ford Focus global (venut a Europa i Austrlia entre d'altres pasos). Si voleu consultar la informaci al respecte del Ford Focus que se ven actualment a Estats Units, Canad i Mxic (aquest ltim, fins al 2007), visiteu Ford Focus (Nord-Amrica).


El Ford Focus es un autombil compacte fabricat per Ford i venut en la majoria de mercats a on Ford ven. Va ser presentat a Europa al 1998 i al 2002 a Austrlia. Des de la seva presentaci, es el cotxe ms venut a Regne Unit. Al 2004 va presentar-se la segona generaci del Ford Focus.

El Focus substitueix al Ford Escort, i als mercats de Nova Zelanda, Austrlia i Jap, al Ford Laser.

El Focus es fabricat a Saarlouis, Alemanya; Valncia, Espanya;  Santa Rosa, Laguna, Filipines; Pacheco, Argentina; Chongqing, Xina i Vsevolozhsk, Rssia.

 Primera generaci (1998-2004) .

Conegut com a CW170 durant la seva creaci, el nom de Focus va ser emprat d'un Ghia concept car al Geneva Motor Show del 1991. Al 1995 van visualitzar-se que el Focus continuava amb el disseny New Edge, emprat amb el Ford Ka i Ford Cougar del 1996 i 1998 respectivament.

L'interior del vehicle tenia un estil molt radical, amb moltes lnies corbades. Exteriorment es va equipar una suspensi posterior independent tipus multi link (anomenada "Control Blade") per donar-li una millor agilitat i comoditat en la conducci.

Mides del Focus:

Batalla (Wheelbase): 2,615 m

Llargada (Length): 4,152 m versi hatchback; 4,382 m versi sedan; 4,454 m versi familiar

Amplada (Width): 1,699 m

Alada (Height): 1,430 m; 1,461 m versi familiar

Capacitat del dipsit: 55 l

Capacitat del portaequipatges: 350 cm3, versi hatchback

El Focus s'ha comercialitzat en diferents carrosseries: hatchback de 3 i 5 portes, sedan de 4 portes i familiar de 4 portes.

Al 2001 el Focus rep un restyling que afecta al Focus i que, a grans trets, afecta en els fars davanters, que passen a integrar els llums direccionals, para-xocs sense les llums direccionals, graella nova, nous fars antiboira en l'exterior, i en l'interior, modificacions al tauler central del cotxe com un posta-vasos i una srie d'equipament opcional que s'ofereix, com fars de xen o sistema de navegaci.

Motors i transmissions.


En aquesta taula s'exposa l'ampli ventall de motors que han estat disponibles pel Ford Focus. A partir del restyling del Focus, s'introdueix el motor TDCI i el 1.6 L flexible, capa de funcionar amb gasolina i alcohol (a Europa, noms a Sucia es va comercialitzar).

Al 2002, desapareixen els TDDI i ja noms s'ofereixen TDCI com a opcions disel.


En Transmissions van haver-hi fora opcions:

 Manual de 5 velocitats MTX-75 per als 1.8 L, 2.0 L i RS.
 Manual de 5 velocitats IB5 per als 1.4 L i 1.6 L.
 Manual de 6 velocitats Getrag 285 per al ST170.
 Automtica de 4 velocitats 4F27E per als 1.6 L i 2.0 L.

Resposta del mercat.
El Ford Focus va ser ben acollit per la premsa de l'autombil. Rgid, amb suspensions independents i una posada a punt del xasss molt encertada, conferien al Focus una bona adherncia a l'asfalt i una bona capacitat de portaequipatges, va fer que el Focus fos considerat un dels millors vehicles de la seva categoria, superant en alguns aspectes al seus rivals com el Volskwagen Golf o l'Opel Astra .

No obstant aix, els acabats interiors s van rebre certes crtiques en comparaci a l'Astra i el Golf, si b es cert que aquest ltim era molt ms car que el Focus.

En seguretat, l'EURONCAP atorga al Focus hatchback 5 portes 1.6 L 4 estrelles en els tests de xoc i 2 estrelles en protecci al vianant .

ST170 i RS.

La versi ST170 va ser comercialitzada al 2002. Es tracta de la versi internacional del Ford Focus SVT, un cotxe que noms podia adquirir-se al mercat nord-americ. L'ST170 noms va estar disponible en certs mercats de Ford.

Basat amb el Focus existent, se li afegien unes llantes de 17", alarma, airbags laterals, seients Recaro en opci i un equip estreo amb subwoofer 9006 (per Austrlia a dems, una carrosseria personalitzada en opci). Mecnicament, VVT, catalitzador esportiu, una culata de major aspiraci, frens de disc a les 4 rodes (300 mm davant i 280 mm darrere), bomba de direcci de major potncia i una caixa manual de 6 velocitats Getrag 285.

La versi RS va presentar-se al 2002. El paquet "RS" reapareix de nou des de l'anterior Ford Escort RS 2000. Mecnicament, equipa un motor 2.0L Zetec-E reanomenat "Duratec-RS" amb turbocompressor, donant-li una potncia de 215 cv. Estticament, t majors canvis que l'ST170, com un para-xocs exclusiu de fbrica (disseny pensat per facilitar l'entrada d'aire cap al intercooler), llantes de 18" i una direcci ms rpida, a part d'uns discs de frens de major mida. Al 2004 es deixa de produir-se el RS.

 Segona generaci (2005-) .


El nou Ford Focus va ser presentat al Paris Motor Show de setembre del 2004. Disponible amb les mateixes carrosseries que en l'anterior generaci, aix es, hatchback de 3 i 5 portes, sedan i familiar (wagon) de 4 portes.

Aquesta nova generaci, anomenada anteriorment en codi "C307", utilitza un nou xasss, el C1 de Ford, que comparteix amb el Mazda3, Volvo S40 i Focus C-MAX. En dimensions el nou Focus augmenta, 25 mm ms de batalla, 168 mm ms de llargada, 8 mm ms d'alada i sobretot, 138 mm ms d'amplada.

Mides del Focus:

Batalla (Wheelbase): 2,615 m

Llargada (Length): 4,342 m versi hatchback; 4,488 m versi sedan; 4,472 m versi wagon

Amplada (Width): 1,840 m

Alada (Height): 1,497 m; 1,501 m versi wagon

Capacitat del dipsit: 55 l

Capacitat del portaequipatges: 385 cm3, versi hatchback; 526 cm3, versi sedan; 482 cm3, versi wagon

Motors i transmissions.
En aquesta taula s'exposa l'ampli ventall de motors que estan disponibles pel Ford Focus. Acceleraci equival al temps que inverteix en cobrir els 0-100 Km/h. El Consum es una mitjana entre ciutat/carretera/autopista, excepte al 1.4 L on es carretera/ciutat.

A la revista Autopista.es s'ha analitzat el rendiment de diferents versions del Focus, en concret, les equipades amb els motors 1.6 Ti-VCT , 2.0 , i 2.5 ST . En disel, el 1.8 TDCI  i el 2.0 TDCI  (en parntesi, el resultat de la prova):



Observaci: les especificacions del 1.6 TDCI 109 cv van associades a una transmissi amb variador continu CVT.

En Transmissions, pot elegir-se amb una Durashift manual de 5 i 6 velocitats, una Durashift automtica de 4 velocitats o una Durashift CVT.

Facelift.

En el Frankfurt Motor Show de setembre de 2007 Ford va presentar la versi actualitzada del Focus que s'ha comenat a vendre a partir del 2008. Principalment aquestes millores s'han centrat en:

 Nou frontal. Prenent com a referncia les lnies mestres dels monovolums Ford S-MAX i Galaxy, es canvien els fars, graella, s'intordueix el crom i es canvia el disseny de les entrades d'aire, aix com tamb el cap.
 Fars posteriors canvien el lleugerament el seu disseny i son tipus LED.
 Retrovisors ms grans.
 Intermitents (direccionals) ara integrats als retrovisors.
 Es canvia lleugerament el disseny del vidre i porta posteriors.
 Millores en els cabats interiors i nou tauler d'instruments que faciliten la lectura d'aquests.
 Ignici del vehicle mitjanant un bot (paquets d'acabats superiors).
 Ford Easyfuel (elimina el tap d'omplir benzina).
 Activaci de les llums d'emergncia en cas de frenda rusca.
 Detector de prdua d'aire als pneumtics.
 Connectivitat USB a travs d'un connector auxiliar i connectors per iPOD.
 Connector de 230V posterior.
 Ford PowerShift, una transmissi de doble embragatge semblant a les DSG de Volskwagen.

Mecnicament segueix oferint-se la matixa oferta. Destacar que en el mateix certmen de Frankfurt, Alemanya del 2007 es va presentar el Focus ECOnetic, un model que equipa el motor 1.6 Duratorq TDCi amb filtre antipartcules DPF.

Resposta del mercat.
Dinmicament, el nou Focus rep una bona crtica, considerant el Focus com una referncia en estabilitat, ja que li atorguen el millor xasss de la seva categoria, superant al Volskwagen Golf i a l'Opel Astra. Alguns crtics creuen que el BMW Srie 1 ofereix una "millora" respecte de la conducci (es un vehicle de propulsi) o que el Volskwagen Golf t un confort lleugerament superior.

Potser la crtica ms important recau en el disseny general, ja que consideren poc original els traos de la carrosseria si es compara amb el New Edge del seu predecessor.

Els acabats interiors no se salven de la critica, i tot i representar una millora significant en la qualitat dels acabats, consideren que es un interior molt seris, estil "alemany", per destaca l's de millors plstics respecte de la generaci anterior. No obstant aix, es considera el Focus encara per davall del Volskwagen Golf en qualitat dels interiors.

En seguretat, el Focus obt el millor resultat mai obtingut per l'EURONCAP en la seva categoria, superant al Renault Mgane i al Volskwagen Golf, incloent la puntuaci ms alta en el test de xoc frontal i lateral (16/16 i 18/18), atorgant-li doncs, 5 estrelles. En protecci de menors, atorga 4 estrelles .

Rivals del Ford Focus sn el Mazda3, Honda Civic, Toyota Auris, Opel Astra, Volskwagen Golf i Peugeot 307 entre d'altres.

ST i Coup-Cabriolet.

Al 2005 Ford presenta el Focus ST o XR5 Turbo (exclusiva del mercat australi), disponible en carrosseria hatchback de 3 i 5 portes (5 portes nicament pel XR5). Mecnicament equipa un 2.5 L Duratec-HE, similar al T5 del Volvo S40 i Volvo V50/V50: Motor de 5 cilindres en lnia, de 2.5 L equipat amb un turbocompressor que desenvolupa 225 cv per al Focus. Amb aquest motor, el Focus ST t una acceleraci de 0-100 Km/h en 6,8 s i una velocitat mxima de 241 Km/h.

Exteriorment el ST es distingeix de la resta per tenir una carrosseria ST amb un  aler posterior, llantes de 18", seients davanters Recaro i un paquet ST exclusiu a l'interior.

El Focus Coup-Cabriolet va ser presentat per primer cop al Geneva Motor Show de Febrer del 2006. Originalment anomenat Vignale pel dissenyador Pinnifarina al Frankfurt Motor Show del 2005. El nou Coup-Cabriolet esta a la venda des d'octubre del 2006. Destaca per tenir una carrosseria coupe descapotable, per de sostre dur que s'acciona elctricament, capa de plegar-se en 29 segons.

Focus ECOnetic.

Tal i com passa amb els Bluemotion de Volskwagen, es tracta d'un Focus 2008 amb certes modificacions que permeten redur el consum i emissions del vehicle. En el cas del Ford, el vehicle usa carrosseria 5 portes, motor turbodisel 1.6 TDCI de 109 cv amb les segents modificacions:

 Filtre de partcules DPF.
 Oli de baixa viscositat pel motor;
 Reprogramaci de la bomba electrohidrulica de la direcci;
 Reducci del coeficient aerodinmic a 0,31 (en comptes dels 0,32).
 Reducci de la suspensi en 10 mm i 8 mm (davantera i posterior respectivament).
 Pneumtics de baixa friccio.

Tots aquests canvis permeten crear un vehcle capa d'oferir unes emissions de CO2 de 115g/Km i un consum de 4,3 Litres per 100 km.

 Vegeu tamb .

 Ford Focus Flexifuel;
 Ford Focus comercialitzat a Nord-Amrica;

 Enllaos externs .

 FFOC: Ford Focus Owners Club ;
 Ford Focus ST Owners Club ;
 Pgina web oficial Regne Unit ;
 Pgina web oficial Espanya ;
 Pgina web oficial Austrlia ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150429" title="La Florida (l'Hospitalet de Llobregat)" nonfiltered="749" processed="745" dbindex="60774">
El barri de la Florida de l'Hospitalet de Llobregat es troba dins l'rea metropolitana de Barcelona. Est classificat territorialment dins el Districte IV, juntament amb les Planes. Limita amb els barris de Collblanc, la Torrassa, Pubilla Cases, Can Serra i Sant Josep.

El barri, que es cre a partir de les migracions dels anys 60, es caracteritza per la seva activitat comercial i les zones de tapes, al voltant del tradicional mercat dels Ocellets. La plaa Eivissa s un important espai de trobada venal, i el parc metropolit de les Planes s el ms extens de la ciutat. Precisament al voltant d'aquesta zona verda s'estn el nucli urb de les Planes, integrat dins del barri, per amb algunes diferncies de carcter administratiu. Els principals eixos viaris sn les avingudes del Masnou i Miraflores, tamb sn importants les zones comercials.

Al barri de la Florida, a partir de l'any 2000, la immigraci es dispar, i per tant la densitat de poblaci augment considerablement.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150430" title="Abaqa" nonfiltered="750" processed="746" dbindex="60775">

Abaqa (Ab q ) (1234 - 1282) fou el segon khan mongol de Prsia (il-khan), successor d'Hulegu. El seu nom vol dir "oncle patern". 

En el khanat il-khnida, on la majoria de la poblaci era musulmana, Abaqa privilegi els interessos dels budistes (ell mateix era budista com el seu pare) i tamb men una poltica procristiana (la seva mare era nestoriana). En l'aspecte exterior, aquesta orientaci es tradu per un intent d'apropament amb l'Occident, amb la tramesa d'ambaixades al papa de l'poca, Gregori X, i als sobirans europeus (entre d'altres el rei catal Jaume I) per tal dur a terme una acci comuna contra les potncies musulmanes (en particular els mamelucs de Sria i d'Egipte), per aquestes iniciatives van resultar infructuoses.

Durant el seu regnat, Abaqa va patir diverses derrotes en les seves temptatives successives de conquesta de Sria i d'Egipte. Tamb van causar-li fora dificultats les altres potncies mongoles venes, s a dir, els khanats Kiptxak (l'Horda d'Or) i el Txagatai. Aquests li discutien un cert nombre de territoris i van anar fins a aliar-se amb els mamelucs contra els il-khnides.

Biografia.
Va nixer a Monglia i va acompanyar al seu pare en l'expedici a l'oest. En esclatar la guerra amb Berke de l'Horda d'Or (1261-1262) fou enviat a l'est amb el khan dels djagtides, Algu. A la mort d'Hulegu (febrer de 1265) era governador del Khorasan i del Mazanderan; es va dirigir a l'Azerbaidjan i fou proclamat khan liquidant un intent del seu germ petit Yosmut, i fou coronat el 19 de juny a Tuzlu Gol. Va establir la seva capital a Tabriz encara que a l'estiu generalment era al Mazanderan.

El mateix 1265 Yosmut va rebutjar un atac de l'Horda d'Or dirigit per Nogai, i Abaqa va creuar llavors el riu Kura (Kor) per es va haver de retirar al acostar-se Berke. Durant un temps els dos exrcits es van observar i finalment la mort sobtada de Berke va posar fi al conflicte. El successor de Berke, Mengku Timur va fer la pau amb Abaqa. 

En cartes al Papa Climent IV el 1267 i 1268 demanava que els exercits croats i els bizantins s'uniren als mongols contra els mamelucs, per aquestes propostes mai van arribar a bon final.

El 1268 els mamelucs del sold Baybars van ocupar Antioquia, que era vassalla dels il-khan, per aix va quedar sense resposta. El 1269 els mamelucs van envair Armnia Menor i van fer presoner al prncep hereu Lle, fill del rei Hatum I, vassall fidel dels il-khan, i tampoc aquesta vegada hi va haver resposta probablement perqu ja havia comenat la lluita amb els Djagatai.

El 1269 com a molt tard, el khan Barak de Djagatai, va envair Khorasan i va derrotar un exercit ilkhnida dirigit per Tubsin, germ d'Abaqa. Teguder (conegut com Teguder de Turan), parent de Barak, que havia estat al servei d'Hulagu, va intentar desertar ara amb les seves tropes i va marxar cap al Caucas, per Abaqa el va empaitar i el va fer presoner. Llavors Abaqa va derrotar a l'exrcit de Barak a Herat (22 de juliol de 1270) i Barak va morir poc desprs. A Herat governava la dinastia dels Kurt o Kurtdes, que va donar suport a Barak, i el seu Malek (sobir) fou enverinat per ordre d'Abaqa el 1278.

Kubilai khan de Xina, el gran khan, li va enviar el seu reconeixement el 1270 i llavors Abaqa va fer una segona cerimnia de coronaci, tamb a Tuzlu Gol.

El 1271 Abaqa va enviar un exrcit a Sria contra els mamelucs egipcis, va ocupar la fortalesa ismalita de Gerdku, i es va dirigir a la fortalesa de Bira, a l'Eufrates, per fou derrotat a Rahba (1272). 

Aprofitant la mort de Barak va enviar un exrcit a Djagatai que va saquejar Bukhara el 670 de l'hgira (1272/1273). El 1275 Baybars va tornar a atacar Armnia Menor i dos anys desprs convidat pel seljcida Moin al-Din Sulayman va envair Rum (Anatlia) i va derrotar els mongols a Elbistan o Albostan (23 d'abril de 1277) i quan Abaqa va arribar amb reforos els mamelucs ja s'havien retirat. Noms va poder saquejar els territoris seljcides.

En aquestos darrers anys les provncies ilkhnides orientals patien els atacs dels negudaris o karaunes, que el 1278 van arribar fins a Fars. Abaqa va haver de fer contra ells una expedici al Khorasan el 1279, i encara que els va derrotar van tornar al 1281/1282 a Kirman i a Fars i encara es van acostar durant uns anys ms a aquestes regions.

El seu germ Mengku Timur s'havia casat per odre d'Abaqa amb la princesa Abes de la dinastia Salghrida, que governava a Fars (quan va morir el 685 de l'hgira o 1286 o 1287, el Fars va passar a govern directe dels il-khan). El 1281 va enviar contra els mamelucs un potent exrcit dirigit per Mengku Timur, per aquest fou derrotat greument a Homs el 30 d'octubre de 1281. 

Durant tot el seu regnat el seu Sah-ed-divan fou Shams al-Din Muhammad Jovayni per al final del regnat Madj al-Mulk va aconseguir guanyar posicions i a la mort del khan, va fer empresonar al germ del Sah-ed-divan, el historiador Ala al-Din Jovayni, governador de Bagdad, acusat de malversaci.

Poc abans de morir va confirmar com a Catolics nestori a Mar Yabalaha III, amb el que tenia bones relacions. Tot i aix se sospita que Abaqa no tenia simpaties cristianes sin budistes.

Abaqa va morir pocs mesos desprs a Hamadan d'una borratxera. Fou enterrat com el seu pare a una illa de la mar Cspia. Va deixar dos fills, Argun i Gaikatu, que foren ambds khans il-khnides, per el va succeir el seu germ Teguder que com que era musulm va adoptar el nom d'Ahmad.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150436" title="Copa dels Alps de futbol" nonfiltered="751" processed="747" dbindex="60776">
La Copa dels Alps (Coppa delle Alpi) va ser una competici internacional de futbol, creada el 1960. Deix de disputar-se el 1987. Des de 1988 i fins el 1994 s'organitz el torneig Memorial Pier Cesare Baretti, tamb conegut com Torneig de Saint Vincent, Val d'Aosta. Sovint ha estat considerat com un torneig successor de la Copa dels Alps.

 Participants .
 1960-1961: competici entre seleccions.
 1962-1962: competici entre equips francesos, italians i sussos.
 1963-1966: competici entre equips italians i sussos.
 1967-1968: competici entre equips alemanys, italians i sussos.
 1969-1971: competici entre equips italians i sussos.
 1972-1987: competici entre equips francesos i sussos.
 1988-1994: Memorial Pier Cesare Baretti.

 Historial .
Copa dels Alps (1960-1987).


Memorial Pier Cesare Baretti (1988-1994).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150440" title="Abarkavan" nonfiltered="752" processed="748" dbindex="60777">
Abarkavan fou el nom que va portar l'illa de Qeshm a l'estret d'Ormuz durant el perode sassnida. Pertanyia a la provncia de Fars i el 23 de l'hgira (643-644) el governador rab de Bahrein i Oman, Uthman ben Abul-Asi Takafi va envair l'illa que fou poblada pels Abd al-Kays, una tribu rab. El marzban (governador) de Kirman en va intentar la defensa per fou derrotat i mort; des de l'illa els rabs van desembarcar a Tawaj, a la costa persa. S'hi va construir una mesquita que encara existia el 945. Al segle VIII era una fortalesa dels kharigites.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150442" title="Abarsam" nonfiltered="753" processed="749" dbindex="60778">
Abarsam fou un alt crrec de la cort sassnida amb el rei Ardashir I de Prsia, del que desprs fou suposadament ministre en cap. Abarsam va derrotar el rei part d'Ahwaz al que el darrer rei part, Artavasdes de Prtia, va enviar contra els revoltats perses. La seva historicitat est demostrada perque apareix a les inscripcions per el seu crrec es mes dubts.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150443" title="Districte de Quedlinburg" nonfiltered="754" processed="750" dbindex="60779">


El Districte de Quedlinburg fou un districte (Kreis) situat a l'oest del land de Saxnia-Anhalt, Alemanya. Amb la reforma administrativa del juliol del 2007 el districte es va integrar al nou Districte de Harz.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150444" title="Abba Isaiah" nonfiltered="755" processed="751" dbindex="60780">
Abba Isaiah (Pare Isaes) fou un escriptor cristi de tetxes asctics del segle IV. Fou un asceta que va viure al desert d'Egipte. Els seus escrits, en grec o copte, foren colleccionats pel seu deixeble Pere desprs de la seva mort, amb el ttol grec dAsketikon.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150446" title="Abbad ben Salman" nonfiltered="756" processed="752" dbindex="60781">
Abu Sahl Abbad ben Salman (o Solayman) ben Ali al-Saymari fou un teleg mutazilita del segle IX. Originari del Djebal fou mestre de teologia. Va viure molt de temps a Bssora on es va desenvolupar una escola mutazilita. Va escriure nombrosos llibres.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150447" title="Abbas I el Gran" nonfiltered="757" processed="753" dbindex="60782">

Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safvida de Prsia, fill i successor de Muhammad Shah el 1588. Va morir a Mazanderan el 1629 desprs de regnar 41 anys.

El xa Ismail II va ordenar cegar o matar a diversos parents entre els quals Abbas; nou d'aquestos parents al menys foren morts o cegats per abans de la mort d'Abbas, que era a Herat, Ismail II fou assassinat per un grup d'amirs el 24 de novembre de 1577; l'orde contra Abbas fou revocada; aquesta revocaci haguera arribat tard, per el governador d'Herat, Ali Kuli Khan Shamlu la va demorar tant com va poder; llavors aquest fou nomenat preceptor del prncep. 

A Ismail II el va succeir Sultan Muhammad Shah (Muhammed Khodabanda), el pare d'Abbas, el qual era ja gran i patia de manca de vista; estava dominat per la seva dona Mahd-e Olya i desprs per un grup de caps de les tribus torkman i takkalu; el abril/maig del 1581 les tribus ostajlu i shamlu es van revoltar al Khurasan i van jurar fidelitat a Abbas i fins i tot van emetre moneda en nom seu, per l'exrcit reial va anar al Khurasan i va desfer la revolta rpidament i el seu cap, Ali Kuli Khan Shamlu, el governador d'Herat i preceptor d'Abbas, va jurar fidelitat al xa i al seu hereu designat Hamza Mirza (germ d'Abbas).

El 1583 el visir Mirza Salman fou mort a Gurian quan va intentar eliminar el poder de les tribus kizilbatxi, que de fet governaven el pas.

El 1585 el cap kizilbatxi, Murshid Kuli Khan Ustadjlu, governador de Kvaf i Bakarz, es va apoderar de Mashad. Ali Kuli Khan Shamlu fou enviat a reprimir la revolta, es va lliurar batalla, i Abbas va caure presoner de Murshid. Mentre les tribus torkman i takkalu es van revoltar a Qazwin, la capital del pas, en favor de Tahmasp, un altra germ d'Abbas, per la revolta fou sufocada immediatament per Hamza Mirza. Aquest va morir al cap d'uns mesos en la campanya contra els otomans del 1586, i la tribu ostadjlu va donar suport a la reclamaci al tron d'Abu Talib, un altre germ d'Abbas, per el seu intent de proclamar-lo xa inmediatament, fou avortat.

Llavors Murshid Kuli Khan Ostadjlu va sondejar a altres amirs de Qazwin per veure el suport que tindria Abbas, al que tenia en el seu poder, i que sempre havia estat afavorit pels ustadjlu i shamlus. Els amirs en general li van donar suport. Murshid estava considerant de marxar cap a Qazwin per proclamar a Abbas quan es va produir una invasi del Khurasan (que des de el 15865/1586 dominava Murshid) per part dels uzbeks (desembre del 1587). Pensant que podia perdre el Khurasan i quedar-se sense cap domini, Murshid no va defensar el territori i va marxar cap a Qazwin per proclamar a Abbas; pel cam es va assegurar el suport dels torkmans de Semnan, Kashan i Hamadan, dels afshars de Yadz, Abarkuh i Kerman i dels dhu l-kadars de Fars; va arribar a Qazwin on es va produir una manifestaci popular en favor d'Abbas. El 1 d'octubre de 1588 Sult Muhammad Shah va entregar al seu fill (17 anys) les insgnies de la reialesa, i fou coronat. Murshid fou nomenat wakil-i diwan-i ali el que el convertia en el segon poder de Prsia.

Abbas pensava secretament eliminar el poder dels kizilbatxi, per aquestos eren la fora de l'exrcit persa, i per aix va ordenar formar un nou exrcit reclutat entre els golaman-e kassa-ye sarifa ("servidors de la corona") coneguts com els ghulam o golams (golam = jove, servidor, esclau) dels quals molts eren georgians, armenis i circassians cristians capturats en les expedicions safvides al Caucas (alguns georgians eren voluntaris) i s'havien convertit al islam sent entrenats pel servei de al corona. La lleialtat dels golams era al xa i no a la tribu. 

Un golam, Allahverdi Khan, va acceptar matar a Murshid Kuli Khan, que havia esdevingut massa poders. Progressivament els golams van substituir als kizilbatxis. El nou exrcit plantejava per problemes: els kizilbatxis estaven manats per caps tribals que eren governadors de provncia i utilitzaven  les taxes i recursos provincials per mantenir als seus homes; el xa va crear noves provncies com a terres de la corona per mantenir al seu exrcit. La influncia dels golams es va accentuar: el qollar-aqasi (comandant dels regiments de golams), i el tofangci-aqasi (comandant dels regiments de mosqueters) van arribar a ser dels principals crrecs de l'estat; el amir al-omara (comandant en cap dels kizilbatxis) en canvi, va perdre importncia fins a desaparixer, quedant nomes el qurci-basi, el comandant de les forces kizilbatxis que restaven. Abbas va crear el crrec de sardar-i lashkar (comandant en cap de l'exrcit) que va donar al georgi Allahverd  Khan. Desprs es va crear el ttol de sepahsalar (comandant en cap de les forces armades) que va ser per l'armeni Qarshaqay Khan. El crrec de wakil va desaparixer mentre es reforava el de visir (cap de l'administraci).

Al comenament del seu regnat els uzbeks es van apoderar de Mashad i Herat i van saquejar Sistan (1588). Poc desprs, el 1590/1591 els mogul ocupaven Kandahar que els perses dominaven des de el 1537. Abbas per tenir el camp lliure a orient, va signar amb els otomans un tractat de pau desfavorable el 1589/1590 en el que Azerbaidjan, Karabagh, Gandja, Karadjadagh i part de Gergia, de Luristan i de Kurdistan restaven en mans dels turcs.  El 1598 el uzbek Abdallah Khan va morir i la dinastia va entrar en conflictes interns. Abbas va iniciar la ofensiva i va derrotar als uzbeks (agost 1598) reconquerint Herat i entrant a Mashad, ciutats que feia deu anys que Prsia havia perdut. A Merv, Balkh i Astarabad es van installar khans uzbeks vassalls. La capital de Prsia fou traslladada de Qazwin a Esfahan que va esdevenir una gran ciutat. El 1600/1601 el khan uzbek de Transoxiana Baki Muhammad, va reconquerir Balkh. Abbas hi va enviar un exrcit per una epidmia el va obligar a retirar-se (1602/1603). El 1601/1602 els perses van ocupar Bahrayn.

Reorganitzat l'exrcit sota la direcci d'Allahvardi khan, i amb els consells del britnic Robert Sherley, va iniciar la ofensiva contra els otomans: el 1603/1604 va atacar als otomans a Azerbaidjan  i va ocupar Nakhitxevan i Erevan. Desprs (1605/1606) va vncer al otom Cigalazade Pasha a Sis o Sufian, prop de Tabriz i va ocupar Gandja i Tbilisi; els otomans van contraatacar per la poltica persa de la terra cremada a Cukhur Sad i Nakhitxevan i l'evacuaci dels habitants, va fer l'ofensiva poc efica. La campanya va continuar, ocupant Shirvan (1607/1608) i recuperant els perses totes les posicions perdudes feia anys fins als lmits dels tractat d'Amsia del 1555. La pau es va signar a Sarab el 1618. El 1614/1615 Abbas I va enviar un fort exrcit a Kakhtia sota comandament d'Isa Khan que va ocupar el pas; el rei Teimuraz va fugir a Imertia (1616), per assassinat Isa Khan va retornar, i va demanar ajuda a Rssia i Polnia i ell mateix va anar a l'Imperi Otom a demanar ajuda. Abbas va enviar un altre exrcit (1617) i va fer milers de presoners i va repoblar el pas amb turcmans i ttars  (uns 130.000 habitants de Kakhtia foren portats a Prsia el 1617).

El 1620 Abbas es va posar malalt i va designar hereu al seu fill Iman Kuli, per quan es va posar bo el va fer cegar.

El 6121/1622 va reconquerir Kandahar als mogul. El 1622 va expulsar als portuguesos de l'illa d'Ormuz. El 1623/1624 va reprendre l'ofensiva contra els otomans i va ocupar Bagdad, Iraq (amb Nadjaf i Karbala) i el Diyar Bakr. Revoltat Giorgi Saakadze a Kartli (Gergia), el 1623, Teimuraz I va ser proclamat rei de Kakhtia i de Kartli, i, i finalment quan fou deposat Sim II de Kartli, Teimuraz, que havia pactat amb Abbas, va prendre el control total d'aquest regne el 1630.

Per impedir revolucions va deixar de nomenar als prnceps (els seus fills) per governs provincials, i els va confinar al harem. Tot i aix cap al final del seu regnat va fer matar o cegar alguns membres de la seva famlia (un fill de nom Muhammad Bakir Mirza fou executat i dos fills -un d'ells Iman Kuli- foren cegats, mentre dos ms el van premorir per causes naturals; dos germans d'Abbas, Abu Talib i Tahmasp foren cegats i desprs tancats a Alamut; la mateixa sort va crrer el seu propi pare) i quan va morir no tenia cap fill capacitat. El va succeir el seu fill Safi.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150448" title="Abbas II" nonfiltered="758" processed="754" dbindex="60783">
Abbas II (20 de desembre de 1633-25 de setembre de 1666) fou xa safvida de Prsia (1642-1666). Va succeir al seu pare Safi de Prsia el 12 de maig de 1642 i va regnar fins a la seva mort el 1666.

El 1645 el seu visir Saru Taqi fou assassinat per un grup de kizilbatxis dirigits pel comandant d'aquest cos (qu ci-basi), un dels homes ms poderosos del pas, per el xa va fer matar en pocs dies a tots els assassins. Entre les seves decisions cal esmentar la conversi de diverses provncies que eran mamaleks (propietat de l'estat) a kassa (dominis de la corona); amb les taxes d'aquestes provncies el xa pagava als seus golams, per aix deixava sense recursos als kizilbatxis que havien estat la principal fora combatent de la dinastia, i que virtualment van desaparixer.

Les fronteres del regne no es van modificar durant el 24 anys que va governar i encara es van incrementar amb la recuperaci de Kandahar, que els mongols havien ocupat durant el regnat del seu pare, i que va recuperar el 1648. Tres atacs fets per Aurangzeb per recuperar Kandahar foren rebutjats.

Va tolerar als cristians i totes les sectes islmiques, aix com a budistes i zoroastrians, per va perseguir als jueus; el seu visir Mohammad Beg va decretar que tots els jueus de l'imperi s'havien de convertir al islam i uns cent mil ho van fer per en secret van seguir practicant la seva religi esperant temps millors.

Va morir el 25 de setembre de 1666 i el va succeir el seu fill Suleiman I.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150449" title="Abbas III" nonfiltered="759" processed="755" dbindex="60784">
Abbas III (1732-1740) fou shah safvida de Prsia (1732-1736). Era fill de Tahmasp II. Aquest fou deposat per Nadir Khan Afshar l'agost de 1732, i el jove Abbas, de 8 mesos, fou proclamat rei no ms tard del 7 de setembre de 1732. Nadir va prendre el ttol de Wakil al-Dawla (Delegat de l'Estat) i Naib al-Sultana (virrei). El 8 de mar de 1736 Abbas III fou deposat i el mateix Nadir Khan es va proclamar rei amb el nom de Nadir Shah, liquidant la dinastia safvida. Abbas III i el seu pare Tahmasp II foren assassinats a Sabzawar el 1740 per Muhammad Husayn Khan Qajar, que rebia ordres de Reza Quli Mirza (fill de Nadir Shah) que temia un cop d'estat prosafvida quan van crrer rumors de la mort de Nadir Shah a l'ndia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150450" title="Quedlinburg" nonfiltered="760" processed="756" dbindex="60785">

Quedlinburg s un ciutat de l'estat federat de Saxnia-Anhalt a Alemanya. Es troba al sud de l'estat a la riba del riu Bode.

La ciutat ja es mencionada l'any 922. El 1994 el seu centre histric, la collegiata, el castell van ser declarats Patrimoni de la humanitat per la UNESCO.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150451" title="Tijuana in Blue" nonfiltered="761" processed="757" dbindex="60786">
Tijuana in Blue s un grup de msica format a Pamplona a mitjans dels anys 80, en l'eclosi del que s'anomen Rock radical basc. 

 Histria .

Grup format pels que en serien els seus dos cantants, Jimmy i Eskroto, que compartien un programa de l'encara existent rdio local de Pamplona Eguzki Irratia, on tamb coincidiren amb el baixista, Xabier.

El primer lbum el compartiren amb el grup de ska i reggae Potato. Desprs d'aquest, la formaci original es dissolgu mica en mica fins que finalment, el 1987 noms en quedaven  els dos fundadors. A partir d'aqu, ja amb una altra formaci i fins l'any 1992, gravaren tres lbums ms amb el segell Oihuka, i posteriorment, l'ltim de la seva primera etapa, sense Eskroto.

En el 2002 el grup es torn a reunir i donaren una srie de concerts fins el mes de desembre de 2003, quan ocorregu la inesperada mort d'Eskroto poc desprs del seu ltim concert a la sala Artsaia, a Aitzoain. D'aquests concerts s'edit l'ltim lbum del grup.

 Components .
 1985 - .
 Marco Antonio Sanz de Acedo "Eskroto": veu;
 "Jimmy": veu;
 Josune: percusi, cors;
 Josean: guitarra, cors;
 Rubn: bateria, cors;
 Xabier Irisarri Xabi: baix, cors;

 Discografia .
 lbums .
 Potato + Tijuana in Blue, 1986, Oihuka;
 A bocajarro, 1988, Oihuka;
 !Sopla, sopla!, 1989, Oihuka;
 Sembrando el pnico, 1990, Oihuka;
 Te apellidas fiambre, 1991;
 Antes de perder el riego (directo), GOR discos, 2003, CD i DVD;

 Altres .
 Directo Barcelona (lbum pirata), 1985;
 En su punto (recopilatori), 1986-1990, Oihuka;
 Verssioneando (Los Insoportables), 1991;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150453" title="Palos de la Frontera" nonfiltered="762" processed="758" dbindex="60787">

 La ciutat de Palos de la Frontera s un municipi situat a la provncia de Huelva. L'any 2007 tenia 8.529 habitants. T una densitat de 170,58 hab/km .

 L'economia de la ciutat havia depengut tradicionalment de les tasques del mar, tant pesqueres com comercials. A causa de l'emigraci cap a terres americanes i poblacions limtrofes, la flota pesquera i comercial va anar desapareixent, gaireb per complet; per aquesta ra el municipi va deixar de banda el mar i es va dedicar a tasques agropecuries. Des de l'ltim ter del segle XX el principal motor econmic s el cultiu del maduixot, que en gran part s'exporta a la Uni Europea. A ms, al terme municipal hi ha una important quantitat de fbriques i indstries dedicades a activitats com el refinament de petroli per a la producci de combustibles, o l'emmagatzemament i regasificaci de gas natural liquat.

 Si b hi ha vestigis de poblament a la zona des del paleoltic superior, Palos de la Frontera neix, documentalment parlant, a comenaments del segle XIV, quan Alfons XI de Castella la dna a Alonso Carro. 

La histria d'aquesta ciutat est ntimament lligada a les tasques martimes i als descobriments geogrfics. s per aix que Palos de la Frontera s coneguda com el bressol del Descobriment d'Amrica (com afirma al seu escut), ja que en aquesta ciutat es va gestar i es va preparar el primer viatge de Cristfor Colom cap a, com ell creia, les ndies. Van salpar del port d'aquesta ciutat el 3 d'agost de 1492, i el 12 d'octubre del mateix any van arribar a certes illes de l'actual continent americ que, en aquell temps, eren desconegudes pels europeus. 

 Per aix, Palos forma part de la ruta anomenada Lugares Colombinos.

 Geografia . 
Ubicaci. 
La seva altitud mitjana s d'aproximadament 25 metres sobre el nivell del mar, a una distncia d'uns 14 quilmetres de la capital de provncia, Huelva, i a pocs quilmetres de la vena ciutat de Moguer; l'extensi del terme municipal s de 50 km. Palos de la Frontera es troba situada al sud-oest de la pennsula Ibrica, en l'anomenada Tierra Llana de la provncia de Huelva (la provncia ms occidental de la comunitat andalusa, fronterera amb el sud de Portugal). Palos s a la riba esquerra del riu Tinto, a quatre quilmetres de la seva desembocadura a l'Atlntic, en uni amb el riu Odiel, en l'anomenada "Ra de Huelva", les aiges de la qual constitueixen el lmit meridional de les 4.873 hectrees del seu terme municipal.




Relleu.
La principal caracterstica geolgica de la zona, en general, sn els terrenys de l'era terciria, quaternria i recent. El paisatge del terme municipal de Palos est constitut per tres zones caracterstiques diferenciades: campia, maresmes i costa.

La composici del terreny de la campia, d'argiles sorrenques i cdols vermellosos pel mantell diluvial quaternari, i situat sobre argiles i calcries terroses terciries, fan d'aquesta zona la ms adequada per a les activitats agrcoles, tot i que desafortunadament no s gaire extensa tenint en compte les dimensions de Palos.

Les maresmes i llacunes ocupen una extensa franja de terreny als lmits meridionals del terme municipal i a la riba del riu Tinto; entre aquestes trobem la laguna primera de Palos i la de las madres o lestero Domingo Rubio. Una de les principals caracterstiques de les maresmes s la biodiversitat que s'hi troba, que va des d'necs, corbs marins o polles blaves fins a martinets i bernats pescaires o agrs blaus. Aquestes maresmes  sn les que semblen confirmar la hiptesi de diversos autors que el topnim Palos procedeix del llat palus, que significa "llacuna" o "pant".

Finalment, a la zona meridional hi ha la costa, que s baixa, sorrenca i rectilnia. De gran extensi, hi trobem les platges de Julin, Morla i Mazagn, i hi desguassen petits rierols des de la Torre de Arenillas i la de l'Oro. s coneguda tamb com la costa de Castella, ja que s la primera que van dominar els reis castellans a Andalusia.

Poblaci.

Durant els ltims quaranta anys els habitants del municipi s'han quadruplicat; l'any 2007, amb 8.529 habitants, va arribar al seu zenit demogrfic.



Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:610 height:350
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:10000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:1000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:250 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1900 text:1900
  bar:1910 text:1910
  bar:1920 text:1920
  bar:1930 text:1930
  bar:1940 text:1940
  bar:1950 text:1950
  bar:1960 text:1960
  bar:1970 text:1970
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:1996 text:1996
  bar:1998 text:1998
  bar:1999 text:1999
  bar:2000 text:2000
  bar:2001 text:2001
  bar:2002 text:2002
  bar:2003 text:2003
  bar:2004 text:2004
  bar:2005 text:2005
  bar:2006 text:2006
  bar:2007 text:2007
PlotData=
  color:barra width:20 align:center
   	   	 
  bar:1900 from:0 till: 1621
  bar:1910 from:0 till: 1902
  bar:1920 from:0 till: 1922
  bar:1930 from:0 till: 2201
  bar:1940 from:0 till: 2280
  bar:1950 from:0 till: 2469
  bar:1960 from:0 till: 2540
  bar:1970 from:0 till: 4390
  bar:1981 from:0 till: 5901
  bar:1991 from:0 till: 6750
  bar:1996 from:0 till: 6884
  bar:1998 from:0 till: 7009
  bar:1999 from:0 till: 7060
  bar:2000 from:0 till: 7115
  bar:2001 from:0 till: 7337
  bar:2002 from:0 till: 7605
  bar:2003 from:0 till: 7895
  bar:2004 from:0 till: 7897
  bar:2005 from:0 till: 8181
  bar:2006 from:0 till: 8415
  bar:2007 from:0 till: 8529
PlotData=

  bar:1900 at: 1621 fontsize:S text: 1.621 shift:(0,5)
  bar:1910 at: 1902 fontsize:S text: 1.902 shift:(0,5)
  bar:1920 at: 1922 fontsize:S text: 1.922 shift:(0,5)
  bar:1930 at: 2201 fontsize:S text: 2.201 shift:(0,5)
  bar:1940 at: 2280 fontsize:S text: 2.280 shift:(0,5)
  bar:1950 at: 2469 fontsize:S text: 2.469 shift:(0,5)
  bar:1960 at: 2540 fontsize:S text: 2.540 shift:(0,5)
  bar:1970 at: 4390 fontsize:S text: 4.390 shift:(0,5)
  bar:1981 at: 5901 fontsize:S text: 5.901 shift:(0,5)
  bar:1991 at: 6750 fontsize:S text: 6.750 shift:(0,5)
  bar:1996 at: 6884 fontsize:S text: 6.884 shift:(0,5)
  bar:1998 at: 7009 fontsize:S text: 7.009 shift:(0,5)
  bar:1999 at: 7060 fontsize:S text: 7.060 shift:(0,5)
  bar:2000 at: 7115 fontsize:S text: 7.115 shift:(0,5)
  bar:2001 at: 7337 fontsize:S text: 7.337 shift:(0,5)
  bar:2002 at: 7605 fontsize:S text: 7.605 shift:(0,5)
  bar:2003 at: 7895 fontsize:S text: 7.895 shift:(0,5)
  bar:2004 at: 7897 fontsize:S text: 7.897 shift:(0,5)
  bar:2005 at: 8181 fontsize:S text: 8.181 shift:(0,5)
  bar:2006 at: 8415 fontsize:S text: 8.415 shift:(0,5)
  bar:2007 at: 8529 fontsize:S text: 8.529 shift:(0,5)
TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:Font, Institut Nacional d'Estadstica d'Espanya - Elaboraci grfica per Viquipdia



Histria.

Encara que hi ha vestigis de poblament des del Paleoltic Superior, aix com nombroses llegendes que alludeixen al seu passat tartessi, rom, visigot i musulm, Palos neix a la histria el 1322, data en qu Alfons XI la dna a Alonso Carro i Berenguela Gmez, la seva dona. D'aquesta manera es va separar del regne almohade de Niebla, al qual encara havia seguit pertanyent desprs de la seva conquesta a mitjan segle XIII. En aquest moment, com presumiblement ho va ser durant tota la seva histria anterior, Palos era un petit nucli de poblaci que subsistia grcies la pesca litoral, aprofitant les qualitats com a port interior que li oferia el riu Tinto, a l'abric del vent i els atacs dels pirates.

 Els orgens .

lvar Prez de Guzmn, que es considera el pare veritable i fundador de la vila de Palos, noms tenia catorze anys quan Joan I de Castella, el 1379, li concedeix les viles de Palos i Villalba com a compensaci per haver-li arrabassat les localitats de Huelva i Gibralen per cedir-les a la duquessa de Medinaceli. lvar Prez va aconseguir del monarca el privilegi d'eximir de qualsevol impost reial les primeres cinquanta famlies que s'installessin a Palos en resposta a la seva iniciativa de repoblaci; va establir amb la seva legislaci les bases de l'ordenament jurdic municipal i va dedicar les escasses i poc frtils terres del terme de Palos al cultiu de l'olivera i la producci d'oli. Desprs de la prematura mort de Don lvar, la seva vdua, Doa Elvira de Ayala, filla del canceller de Castella, va continuar la seva tasca fins que va morir el 1434.

Cadascuna de les filles de Don lvar i Doa Elvira, que es deien Isabel i Juana, van heretar una meitat de la vila de Palos, que pels seus respectius matrimonis van passar a ser senyorius, una meitat del comte de Miranda i l'altra del comte de Cifuentes. Els Miranda van alienar el 1480 la sisena part del seu senyoriu en favor de Don Enrique de Guzmn, duc de Medina Sidonia i comte de Niebla. Per la seva banda, els Cifuentes van vendre la seva meitat de la vila als Reis Catlics el juny de 1492, quan es preparava la partida de l'expedici colombina.;

 L'poca daurada .

A mitjan segle XV la vila de Palos va viure un perode de desenvolupament demogrfic (2.500 habitants) i econmic grcies a les activitats martimes dels seus homes, que van establir unes prsperes relacions comercials amb l'Europa mediterrnia i nord-atlntica, basant-se en la pesca i el comer d'altres productes que obtenien a la zona de Guinea.

L'poca daurada de Palos va ser la dcada de 1470-1479, quan la discrdia successria entre Joana la Beltraneja i Isabel la Catlica va provocar una guerra peninsular entre Castella i Portugal. Aix va suposar per a Palos el suport reial a les seves incursions a la Guinea i, en definitiva, l'oportunitat per disputar als portuguesos, rivals en l'expansi ocenica, les colnies que acabaven d'adquirir. Les principals expedicions navals castellanes contra Portugal i els seus dominis van tenir presncia de mariners de Palos, experts en les navegacions atlntiques, que  grcies a la seva percia i destacats xits van aconseguir fama internacional. 

...perqu noms els de Palos coneixien d'antic el mar de Guinea, com acostumats  des del principi de la guerra a combatre amb els portuguesos i a prendre'ls els esclaus adquirits a canvi de vils mercaderies.

Tanmateix, la guerra naval es va acabar amb la derrota dels Reis Catlics, segellada pel tractat d'Alcaovas (1479) amb Portugal. La princesa Isabel, filla dels Reis Catlics, es va casar amb el futur rei portugus. Confiats en aquesta aliana, i potser esperant la unitat peninsular que suposaria un hereu com, els reis van cedir en aquest tractat tots els drets sobre mars i terres atlntiques africanes, llevat de les Canries, a Portugal. Els mariners de Palos es veien aix despossets d'unes zones pesqueres i comercials essencials per a la seva subsistncia. En aquestes circumstncies, els mariners de Palos de la Frontera van desobeir el pacte dels seus reis amb Portugal en moltes ocasions.

 Palos, bressol del Descobriment d'Amrica .

Palos de la Frontera s mundialment conegut perqu s el bressol del descobriment d'Amrica. El 3 d'agost de 1492 van partir del seu port  les caravelles La Pinta i La Nia i la nau Santa Mara, amb l'almirall Cristfor Colom, els germans Pinzn i els mariners de Palos i comarca; viatjaven cap al desconegut, i de fet acabarien trobant-se amb el continent americ.

Les incursions dels habitants de la vila a Guinea, anteriorment ben vistes pels monarques catlics a causa de les seves lluites contra la corona de Portugal, es van tornar delictives i objecte de cstig arran del tractat d'Alcaovas. Una d'aquestes incursions va acabar amb la condemna d'una colla de mariners de Palos a servir la corona durant dos mesos amb dues caravelles aparellades a la seva costa. El 30 d'abril de 1492, els reis van ordenar que aquestes naus es posessin al servei de Colom. La Corona redua aix les despeses de l'expedici i hi vinculava els experts mariners de Palos, molt aptes per a una empresa de tal envergadura.  

Tanmateix, Colom continuava tenint dificultats per reclutar tripulants, entre altres raons perqu les ordenances de Palos prohibien noliejar vaixells a les persones que no tinguessin participaci en el senyoriu de la vila. Probablement s per aix que a finals de juny de 1492 els Reis Catlics van comprar la meitat de la vila de Palos pertanyent al comte de Cifuentes per 16.400.000 morabatins.

Durant els preparatius del viatge, Colom va trobar hospitalitat, comprensi i suport al monestir de La Rbida. Quan el seu nim ja defallia, els franciscans van intercedir per ell a la cort i el van posar en contacte amb els mariners de Palos. Els frares coneixien b l'audcia i percia d'aquests navegants, i Colom va trobar entre ells els recursos materials i humans que necessitava, homes hbils i valerosos que, amb les seves caravelles, havien navegat moltes vegades per les aiges atlntiques, solcant rutes fins llavors desconegudes. Eren el tipus d'homes que Colom buscava.

Malgrat que algunes opinions indiquen que la tria de Palos com a punt de partida de l'expedici va ser casual, hi ha moltes dades documentals que demostren que l'elecci no va ser fortuta.

Aix, Palos va ser el bressol del descobriment d'Amrica i els seus homes van ser collaboradors de la feta colombina, moment destacat que va portar expectatives de desenvolupament per a una Espanya i una Europa en expansi comercial i que assenyala el pas definitiu de l'edat mitjana a la moderna.

Palos, els franciscans i l'evangelitzaci d'Amrica.

Quan es parla del paper que ha desenvolupat el poble de Palos de la Frontera en la histria d'Amrica, se sol pensar gaireb exclusivament en tot all relacionat amb la preparaci i l'execuci del primer viatge colomb. Tanmateix, a poc a poc, la investigaci i l'estudi van fent llum sobre mltiples actuacions en qu la gent de Palos es mostra com a protagonista destacada en la colonitzaci del Nou Mn, sempre pioners, construint els pilars d'una nova societat, d'una nova cultura i participant activament en l'evangelitzaci.

Arran del suport fonamental que fra Antonio de Marchena i fra Juan Prez van prestar a Cristfor Colom quan el seu nim defallia davant de l'adversitat, el convent francisc de Santa Mara de La Rbida va seguir atentament l'evoluci dels esdeveniments i es va erigir en un dels primers focus de l'evangelitzaci americana. Com s lgic, la influncia del convent de La Rbida va propiciar que entre els primers evangelitzadors d'Amrica destaquessin especialment els franciscans provinents de Palos, com el bisbe fra Juan Izquierdo, fra Juan de Palos, fra Juan Cerrado, fra Pedro Salvador, fra Alonso Vlez de Guevara, fra Juan Quintero, fra Thoms de Narvez i fra Francisco Camacho, que majoritriament van prendre els hbits a Mxic i a Lima.

 El veritable nom de Palos .

Etimolgicament, el topnim procedeix del mot rom palus ("llacuna"), i de fet es va anomenar nicament Palos fins al 1642, per a mitjan segle XVI els primers cronistes d'ndies, Gonzalo Fernndez de Oviedo i Francisco Lpez de Gmara, creient que Palos i Moguer eren noms un poble, van crear l'incorrecte Palos de Moguer,  que es va estendre rpidament i va passar a enciclopdies i manuals d'estudi. Una cosa semblant va passar amb fra Juan Prez i fra Antonio de Marchena, amb els quals van crear un sol personatge: fra Juan Antonio Prez de Marchena.;

El maig de 1642, el consell de Palos va adoptar el nom de Palos de la Frontera aprofitant que el rebel marqus d'Ayamonte va fer passar les tropes portugueses del Guadiana al Tinto. Aix es va posar un "cognom" a Palos que tapava l'afegit illegtim que el feia desaparixer com a poble i l'unia a la ms poderosa ciutat vena.


 La decadncia i el renaixement .
 Desprs de les expedicions colombines, els Reis Catlics van establir a Sevilla el monopoli del comer amb les "illes d'ndies", Terra Ferma, les Canries i Berberia, i l'any 1503 van crear la Casa de Contractaci. Aix implicava el tancament al trfic ultramar dels ports de la costa andalusa, que aix van comenar un rpid declivi econmic.

L'atracci de les ndies va ser tan important que va absorbir la reduda poblaci de Palos. Els armadors i mariners ms capaos i intrpids van emigrar a Amrica o a Sevilla, que monopolitzava el comer d'ndies. Aix, a mitjan segle XVI la marinera vila de Palos es va trobar gaireb sense naus. Els pescadors, per seguir exercint el seu ofici, van haver d'emigrar i llogar-se als vaixells de les viles venes. La poblaci havia descendit de manera important, per no obstant aix la pressi fiscal es va mantenir, de manera que cada ve havia de pagar ms; aix va originar un cercle vicis d'emigraci i pressi fiscal que va acabar despoblant la vila gaireb completament.

Durant ms de tres segles es va subsistir grcies a una minsa producci agropecuria. Palos, el bra executor del Descobriment, el bressol d'Amrica, va estar a punt de ser devorada per la seva criatura. A mitjan segle XVIII tenia tan sols 125 habitants. 

Tanmateix, a la fi d'aquesta mateixa centria alguns inversors catalans, entre els quals cal destacar Antonio Bueno, es van dedicar a l'explotaci vitivincola de les seves terres, la qual cosa va originar un lent per constant creixement de la poblaci, que tot i aix no va arribar a les xifres precolombines fins a mitjans del segle XX.

Des de finals del segle XX Palos, poble mariner, ha viscut una reculada en aquesta activitat, centrada en la captura de marisc, per deixar pas a la indstria, que t un pes important dintre del pol industrial de la provncia, i a una nova agricultura que ha propiciat el renixer de les potencialitats del municipi. s una agricultura basada en el regadiu i en el cultiu del fams maduixot de Palos (fresn de Palos), que s'exporta a la major part de la Uni Europea.

 De Palos al Plata, el vol del Plus Ultra .

El 22 de gener de 1926 a les 7.55 hores, sortia del moll de La Calzadilla, elevant-se sobre l'entorn de La Rbida, a Palos, el Plus Ultra, el primer hidroavi que va creuar l'oce Atlntic. En commemoraci del primer viatge colomb, Palos va ser elegida novament com a inici d'una aventura transocenica, aquesta vegada en vol.

La tripulaci estava formada pel comandant d'infanteria Ramn Franco Bahamonde, comandant del Plus Ultra, del Ferrol (la Corunya); el capit d'artilleria Julio Ruiz de Alda, de Lizarra (Navarra); l'alferes de navili Juan Manuel Durn Gonzlez, de Jerez de la Frontera (Cadis), i el soldat mecnic Pablo Rada Ustarroz, de Caparroso (Navarra), que van portar fins a les Canries el fotgraf de Cuatro Vientos, Leopoldo Alonso, perqu films l'inici del viatge. L'avi que es va emprar va ser un Dornier Wal, hidroavi alemany fabricat a Itlia.

La travessia es va fer en set etapes que van culminar a Buenos Aires (Argentina). Alfons XIII va donar el Plus Ultra a l'armada argentina, on va servir com a avi de correu fins que va ser retirat del servei. A canvi, el poble argent va donar una esttua d'car que va ser situada al costat del moll de La Reina, a la rodalia de La Rbida.

 El fams cantant de tangos Carlos Gardel, va compondre en homenatge al Plus Ultra un tango titulat "La gloria del guila", que diu:
Desde Palos, el guila vuelay a Coln, con su gran carabela,nos recuerda con tal emocinla hazaa que agita todo el corazn.

Alfons XIII va aprofitar la tornada de l'expedici per concedir a Palos el ttol de ciutat i al seu Ajuntament el tractament d'Excellentssim, document que ja havia firmat el juliol de l'any anterior; a ms, li va atorgar a l'alcalde de la localitat el ttol de cavaller cobert, ja que va protagonitzar l'ancdota d'oblidar treure's el barret davant del rei.


Joan Pau II a Palos de la Frontera.

s de ressenyar el fet histric de la visita del Papa Joan Pau II a Palos de la Frontera, el 14 de juny de 1993,  dins del seu recorregut pels Lugares Colombinos i El Roco amb motiu del V Centenari del Descobriment i Evangelitzaci d'Amrica. En aquesta primera i fins ara nica visita d'un summe pontfex a Palos va ser coronada cannicament la  Virgen de los Milagros, patrona de la ciutat; els padrins de la coronaci van ser els reis d'Espanya Joan Carles I i Sofia, representats en la seva filla la infanta Cristina. Es dna la circumstncia que aquesta s l'nica imatge de la Mare de Du coronada per Joan Pau II a Espanya.

El Papa, desprs d'impartir la seva benedicci, va afegir unes paraules improvisades (en castell en l'original): 
Moltes grcies per aquesta trobada. s una gran emoci trobar-se al lloc totalment histric on va comenar un nou captol de la histria del mn, del nostre mn, del nou mn, de tot el mn, del globus terrestre. On va comenar tamb la histria de la salvaci i l'evangelitzaci del continent americ. Sempre tornen a aquest lloc benet encomanant-se a la Senyora dels Miracles, a la mare dels homes, a la reina de les Amriques, tots els nostres germans d'aqu, a Espanya i a l'altra banda del mn. Lloat sigui Jesucrist.

 Poltica municipal .
 L'Excellentssim Ajuntament de Palos de la Frontera s a la plaa Comandante Ramn Franco Bahamonde, on hi ha dos edificis municipals ms encarregats de les gestions poltiques i dels afers de la vila.

 L'ajuntament s el mxim organisme municipal i s l'encarregat de regular la vida diria dels ciutadans portant assumptes com la planificaci urbanstica, la recaptaci dels impostos propis, la gesti de la seguretat viria, el manteniment de la via pblica i els jardins, l'organitzaci de les festes locals i diversos actes culturals.

 L'ajuntament est regit per un equip de govern format per la fora o forces poltiques que han obtingut ms vots en les eleccions. Els regidors de la corporaci municipal sn elegits cada quatre anys, mitjanant sufragi universal, pels ciutadans majors de 18 anys. Actualment el consistori est presidit per l'alcalde Carmelo Romero Hernndez, del Partit Popular, des de les eleccions municipals de 1995; el cap de l'oposici s Manuel Milln.

 La corporaci municipal est formada per tretze regidors. En les eleccions municipals de 2007 es van presentar quatre formacions poltiques, de les quals dues, el PP i el PSOE, van obtenir representaci. La distribuci de regidors a l'ajuntament va ser la segent:

PP: 8 regidors.
PSOE: 5 regidors.



Monuments i llocs d'inters.



Entre els monuments de Palos destaquen: 

L'esglsia de San Jorge Mrtir, d'estil gtic mudjar, amb una porta mudjar anomenada de Los Novios. S'hi poden contemplar  una imatge en alabastre del segle XIII amb la figura de santa Anna, un retaule de cermica tosc del segle XVII i uns frescos renaixentistes del segle XVI. A la porta d'aquesta esglsia es va llegir la reial provisi que obligava Diego Rodrguez Prieto i altres companys, vens de la vila de Palos, a tenir preparades dues caravelles per partir amb Cristfor Colom.  Aquest edifici va ser declarat monument nacional l'any 1931. ;

Castell. Al costat de l'esglsia, en un petit tur, hi ha les restes del castell de Palos, que han estat motiu d'intervencions arqueolgiques en diverses ocasions. ;

La Casa Museu de Martn Alonso Pinzn, on es poden admirar estris de navegaci, pintures i mapes relacionats amb la gesta colombina; es pot visitar cada dia en horari de mat.;



La Fontanilla. Sortint de Palos s'arriba a La Fontanilla, a la qual s'accedia des de la Puerta de los Novios de l'esglsia de San Jorge. Era la font pblica de la vila, protegida per un templet quadrangular de maons d'estil mudjar construt al segle XIII. Al seu costat mateix hi havia l'histric moll del qual va partir l'expedici de Colom, i segons la tradici, s'hi van proveir d'aigua les naus Santa Mara, La Pinta i La Nia. ;



L'esttua de Martn Alonso Pinzn, capit i armador d'aquesta vila i protagonista del Descobriment. ;

La Rbida. ;

A la carretera cap a Huelva es troba el paratge de La Rbida, un dels racons ms bells del municipi, que acull el monestir francisc del mateix nom, on es va forjar el viatge de Colom i on el navegant va residir durant anys abans de partir cap al Nou Mn. Erigit als segles XIV i XV, hi sobresurten pel seu inters artstic l'esglsia gtica mudjar, on es poden admirar un Sant Crist i la Mare de Du dels Miracles (Virgen de los Milagros), del segle XIV, davant de la qual van pregar Colom i els mariners que van dur a terme l'empresa descobridora. Tamb sn remarcables les estances decorades amb frescos de Daniel Vzquez Daz, el claustre i el museu, on es conserven nombrosos objectes commemoratius del Descobriment d'Amrica. T 2.000 m d'extensi i s de planta irregular. Durant els seus ms de 500 anys d'histria el monestir ha estat modificat, sobretot arran del terratrmol de Lisboa de 1755.

Va ser declarat monument nacional el 1856. Va merixer, a ms, la declaraci de Primer Monument Histric dels Pobles Hispnics.

En aquest entorn tamb es pot visitar el parc botnic Jos Celestino Mutis, amb espcies autctones i americanes. A prop es troba el Monument als Descobridors, al qual s'arriba per una avinguda on es mostren tots els escuts dels pasos iberoamericans, fets en rajola.

Tamb a la rodalia del monestir hi ha la Universitat Internacional d'Andalusia (seu iberoamericana Santa Mara de la Rbida) i el Foro Iberoamericano, construcci moderna i multiusos que serveix de palau de congressos i de sala de concerts i espectacles.

Davant, el Moll de les Caravelles s un lloc d'exposici permanent on es pot reviure l'aventura americana i es poden visitar les rpliques de les caravelles que van fer la travessia, construdes per a la celebraci del V Centenari.

Riu avall es troba el Moll de la Reina, on l'esttua d'car commemora el primer vol entre Europa i Amrica, el de l'hidroavi Plus Ultra.

Mazagn. A la costa es pot visitar la platja de Mazagn, un parador de turisme i el port esportiu, amb unes installacions modernes.

Fills illustres de la ciutat.

Els personatges histrics ms illustres nascuts a Palos de la Frontera estan relacionats amb els descobriments geogrfics en general i amb el descobriment i l'evangelitzaci d'Amrica en particular. Entre els ms coneguts destaquen:

Germans Pinzn.





 Gastronomia .

La ubicaci geogrfica de Palos de la Frontera li permet produir productes d'alta qualitat tan diversos com el marisc (gambes blanques, llagostins o escamarlans) i el pernil salat ibric, a ms d'una gran gamma de vins del comtat de Huelva. Com a plats tpics, sobresurten els elaborats amb peixos: els verats amb tomquet o els chocos (spia) amb patates. Tamb s notable la seva pastisseria, en la qual destaquen els hornazos d'ametlla i poncem.

El producte ms rellevant de la zona, per, s el maduixot de Palos (fresn de Palos, en castell), que en les ltimes dcades s'ha convertit en el motor econmic de la localitat i del qual depn, directament o indirectament, una gran part de la poblaci. Encara que el nom Fresn de Palos s la marca comercial creada per una de les cooperatives locals, en l'actualitat s la denominaci amb qu es coneix el producte, que s'exporta a gran part de la Comunitat Europea, fora de les seves fronteres.

Cultura i tradicions.

Festes patronals de San Jorge Mrtir, el dia 23 d'abril.

El 15 d'agost, se celebren les festes a la Virgen de los Milagros, patrona de la vila, i l'ltim cap de setmana d'agost se celebra el romiatge en el seu honor.

Es commemoren les efemrides de la sortida de les caravelles, el 3 d'agost; el retorn de les caravelles, el 15 de mar, i la sortida de l'hidroavi Plus Ultra, el 22 de gener.

Des de fa uns quants anys, el 15 de mar (dia local de Martn Alonso Pinzn) se celebra la Fira Medieval del Descobriment, que converteix la localitat en una vila tpica del segle XV. Aquesta fira se sol celebrar el cap de setmana anterior o posterior al 15 de mar.

Durant els mesos de juliol i agost, la Diputaci Provincial programa activitats culturals al Foro Iberoamericano: concerts, dansa, teatre, pera, etctera.

Ciutats agermanades.

Palos de la Frontera est agermanada amb les ciutats segents:

 Ancud, ;
 Asss, ;
 Baiona (Galcia), ;
 Columbus, ;
 Lagos, ;
 Latina, ;
 Los Palos, ;
 Ofunato, ;
 Santa Fe (Granada), ;
 San Sebastin de la Gomera (Santa Cruz de Tenerife), ;
 Santoa (Cantbria), ;
 San Juan del Puerto (Huelva), ;
 Sanlcar de Barrameda (Cadis), ;
 Santiago de Cali, ;
 Santiago de Xile i  illa de Chilo, ;
 Santo Agostinho, ;
 Sonsonate, ;
 Soyaux, ;

 Bibliografia .
ORTEGA, ngel (1925. -L'original-), La Rbida. Historia documental crtica. 4 vol. (Ed. facsmil), Diputacin Provincial de Huelva. Servicio de Publicaciones. (ISBN 978-84-500-3860-6).
GMEZ, Domingo, "Vindicacin del piloto de la carabela Pinta, Martn Alonso Pinzn", in: Mundi Hispnico. Madrid , any 21(1968), nm. 241.
IZQUIERDO LABRADO, Julio, Palos de la Frontera en el Antiguo Rgimen (1380-1830). Huelva: Instituto de Cooperacin Iberoamericana / Ayuntamiento de Palos de la Frontera, 1987. DL H-110/87.
MANZANO Y MANZANO, Juan; MANZANO FERNNDEZ-HEREDIA, Ana Mara, Los Pinzones y el Descubrimiento de Amrica, 3 vol., Madrid: Ediciones de Cultura Hispnica, 1988.
ROPERO-REGIDOR, Diego, Los lugares colombinos y su entorno. Fundacin Ramn Areces, Madrid, 1992.
GARCA, Sebastin (1998), La Rbida, prtico del nuevo mundo. Sntesis histrico-artstica. Comunidad Franciscana del Convento de Santa Mara de la Rbida. (ISBN 84-604-1032-3).
IZQUIERDO LABRADO, Julio, Palermos ilustres. Huelva: Ayuntamiento de Palos de la Frontera, 2004 (ISBN 84-606-3612-7).

Referncies.


Vegeu tamb.
Lugares Colombinos;
Germans Pinzn;
Descobriment d'Amrica;
Cristfor Colom;
Vol del Plus Ultra;

Enllaos externs.

Palos de la Frontera   Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia ;
Ajuntament de Palos de la Frontera ;
Monasterio de La Rbida, Palos de la Frontera. ;
Historiador de Palos de la Frontera: Julio Izquierdo Labrado ;
IZQUIERDO LABRADO, Julio. El veritable nom de Palos de la Frontera ;
IZQUIERDO LABRADO, Julio. Breu histria de Palos de la Fontera ;
IZQUIERDO LABRADO, Julio. El vol del Plus Ultra ;
El vol del Plus Ultra. De Palos al Plata, 1926. www.aire.org ;
El vol del Plus Ultra: Palos de la Frontera (Huelva) - Buenos Aires. www.aero.upm.es ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150455" title="Definitive Jux" nonfiltered="763" processed="759" dbindex="60788">
Definitive Jux (tamb conegut com Def Jux) s un segell discogrfic independent de hip hop basat a Nova York, Estats Units. 

Artistes. 

Els membres de Definitive Juxtaposition sn afectuosament coneguts com Def Jukies o Jukies.

 El-P (de Company Flow), propietari;
 Aesop Rock;
 Mr. Lif;
 MURS;
 C-Rayz Walz;
 Rob Sonic;
 Despot;
 Cage;
 RJD2;
 NASA;
 Cannibal Ox (Vast Aire i Vordul Mega);
 S.A. Smash (Metro y Camu Tao);
 Hangar 18 (Alaska, Windnbreeze i DJ Pawl);
 The Perceptionists (Mr. Lif, Akrobatik i DJ Fakts One);
 Party Fun Action Committee (Blockhead i Jer);
 4th Pyramid;
 Cool Calm Pete;


Enllaos externs.
 Web Oficial ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150457" title="Apple Records" nonfiltered="764" processed="760" dbindex="60789">
Apple Records s un segell discogrfic britnic creat pel conjunt The Beatles, per a editar de forma independent les seves creacions musicals. T com logotip una poma verda. 

Histria. 
Apple Records s la principal divisi de Apple Corps Ltd., corporaci de mitjans fundada el 1968 per la banda de rock The Beatles, amb seu a Londres. 

Altres divisions de Apple Corps sn: Apple Electronics, Apple Films, Apple Publishing i Apple Retail. Els discos anteriors de The Beatles havien estat publicats per Parlophone/EMI a Anglaterra, i per Capitol Records (o United Artists Records) als Estats Units. 

En un nou contracte discogrfic, EMI i Capitol van acceptar fer la distribuci dels discos publicats per Apple Records fins al 1975. Apple possea els drets dels discos publicats pels artistes que signaven un contracte amb ells mentre que EMI retenia els drets sobre els discos de The Beatles, encara que serien publicats sota el segell Apple. 

El segell va ser un xit, sobrevivint fins i tot a la ruptura de The Beatles el 1970, i va ser ressucitat a la fi dels anys 80 per publicar tots els CDs de The Beatles. Apple records posseex els drets sobre tots els vdeos i pellcules de The Beatles. Els propietaris Apple Corps continuen sent els ex-Beatles Paul McCartney, Ringo Starr, a ms de Yoko Ono, vdua de John Lennon i els hereus de George Harrison.

 Apple Corps vs. Apple Computer . 

Apple Corps ha tingut una llarga histria de disputes amb Apple Inc. abans Apple Computer sobre el nom de la marca. El logotip de Apple Inc. s una poma amb una mossegada, mentre que Apple Corps Ltd. utilitza una poma verda. El 1991 ambdues companyies van acordar els lmits d'acci de cadascuna, el que implicava que Apple Inc. no es entrometera en el negoci de la msica, la qual cosa semblava raonable. En aquesta ocasi Apple Inc. hagu de pagar US$ 26 milions. La convergncia de les tecnologies va dur a Apple Inc. a involucrar-se amb la venda de msica a travs del seu portal iTunes, que ven canons a travs de Internet per a la seva reproductor digital de msica iPod. 

El 8 de maig del 2006, l'Alta Cort de Londres va dictaminar que la botiga de msica iTunes no va infringir la marca registrada Apple Corps, i Apple Corps hagu de pagar les despeses dels advocats de Apple Inc. estimats en 2 milions de lliures esterlines. 

Finalment, el 5 de febrer de 2007, Apple Inc. va arribar un acord definitiu -i confidencial- amb Apple Corps, pel qual la primera es queda amb la propietat de la marca registrada Apple, per cedir part de la seva llicncia a Apple Corps perqu pugui seguir utilitzant el seu nom i el seu logotip.


Enllaos externs.
 Web oficial ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150458" title="Maverick Records" nonfiltered="765" processed="761" dbindex="60790">
Maverick Recording Company, s una discogrfica nord-americana poseida i operada pel grup Warner Music, i distribuda per Warner Bros Records. 

Histria. 
Maverick Records va ser fundada per Madonna, Frederick DeMann, Ronnie Dashev i Warner Bros. el 1991. El nom de la discogrfica deriva de les primeres lletres del nom de Madonna(Dt.donna VEUronica) i de les ultimes del nom del seu representant (FredeRICK DeMann). 

DeMann va ser liquidat de la companyia per una suma de $20 milions el 1998, desprs de la qual cosa Guy Oseary es va convertir en el president de la mateixa. 

Maverick ha tingut triomfs amb artistes com Alanis Morissette, Michelle Branch, The Prodigy, i Candlebox. La discogrfica tamb va tenir xit fent els soundtracks d'algunes pellcules.


Llistat de cantants Actuals.

 Alanis Morissette;
 Bottomline;
 City sleeps;
 Cleopatra;
 Deftones;
 Evaline;
 Family Force 5;
 The Finalist;
 John-Mark;
 Michelle Branch;
 Mozella;
 Paul Oakenfold;
 On the Record;
 The Prodigy;
 Story of the Year;
 Team Sleep;
 Tyler Hilton;
 The Wreckers;

Llistat de cantants anteriors.

 Amanda;
 Alisha's Attic;
 Candlebox;
 Clear Static;
 Cleopatra;
 The Deuce Project;
 Erasure;
 Jack's Mannequin;
 John Stevens;
 Jude;
 Justincase;
 Lillix;
 Love Spit Love;
 Madonna (1992-2004);
 Mest;
 Muse;
 No Authority;
 Onesidezero;
 The Rentals;
 The Rising;
 Showoff;
 Stutterfly;
 Tantric;
 Unloco;

Vegeu tamb.
Warner Music;
Sire Records;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150468" title="Dami Campeny i Estrany" nonfiltered="766" processed="762" dbindex="60791">


Dami Campeny i Estrany (Matar, 1771 - Barcelona, 1855) fou un escultor catal. 


Va estudiar a l'Escola de la Llotja de Barcelona, de la qual ms tard en seria professor i director de la secci d'escultura. Va treballar al taller de l'escultor Salvador Gurri i Corominas i posteriorment al de Nicolau Trav. Obr el seu propi taller, on va realitzar encrrecs per a parrquies barcelonines, com Sant Vicen i Sant Jaume i per a la Cartoixa de Montalegre el Sant Bru.
 
L'any 1797 guany una pensi de la Junta de Comer per anar a Roma, on conegu l'escultor Antoni Canova, i hi visqu durant divuit anys durant els quals treball al taller del Vatic i hi realitz obres com Hrcules Farnesi i Nept. Envi tot un seguit d'escultures a la Junta de Comer. 

Torn a Barcelona on compagin la labor de professor a la Llotja, on va tenir entre els seus deixebles a Domnec Talarn i Ribot, amb la realitzaci d'obres creatives. Fou un dels primers acadmics de l'ara anomenada Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1850). 

Ferran VII el disting amb el ttol d'escultor de cambra del Rei; nomenat acadmic de San Fernando a Madrid, hom li ofer una plaa de professor, que no accept. Fou acadmic tamb de l'Escola de Sant Llus, a Saragossa i de la Real Acadmia de Belles Arts de San Carlos, de Valncia.

s, amb Antoni Sol, l'escultor catal ms important del Neoclassicisme.
 
Obres destacades. 

Diana en el bany 1803. Acadmia de San Fernando. Madrid;
Lucrcia 1804. Casa Llotja;
Clepatra 1804-1810 Museu  Nacional d'Art de Catalunya . Barcelona;
Centre de taula 1805. Parma (Itlia) ;
Flora 1810. Real Acadmia de Belles Arts de Sant Jordi. Barcelona ;
Vestal 1810. Barcelona;
La Fe conjugal 1810. Barcelona ;
Font de Nept 1832. Igualada ;
Monument a Galceran Marquet 1851. Barcelona;

Referncies.

Enllaos externs.
MNAC;
Escultures de Dami Campeny a Barcelona, a la web de l'ajuntament: Monument a Galzeran Marquet, a la plaa del Duc de Medinacelli, i Font del Vell, a la plaa de Sants;

Bibliografia.

 Carlos Cid Priego, La vida y la obra del escultor neoclsico cataln Dami Campeny i Estrany, Biblioteca de Catalunya-Caixa Laietana, Barcelona-Matar 1998.
Alcolea i Gil, Santiago (1989), Escultura Catalana del Segle XIX, Barcelona, Fundaci Caixa de Catalunya. ;
Tomo 4 (2004), La Gran Enciclopdia en catal, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5432 6.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150469" title="Josep Rausell Malonda" nonfiltered="767" processed="763" dbindex="60792">
Josep Rausell Malonda (Gandia, (La Safor), 1926) s un escriptor conegut com Josep Rausell i els pseudnims de Ioterra o Pep Mosca. Va collaborar a Las Provincias, Levante, La Marina, Valencia-fruits, Canig, etc. Tamb ha publicat a revistes d'art i literatura com Claustro i Cimal. Ha animat i collaborat en diverses publicacions locals i comarcals com Ciudad i Tossal, de Gandia. Alguns contes seus han estat traduts a l'alemany. T indites algunes obres de teatre.

 Obres .
Novella.
 La guerra comena ara. Valncia: Eliseu Climent / 3i4, 1978 ;
Narrativa breu.
 El fstic (1985);
 Els papers de Tanocomi. Verges potentssimes (1985);
 Contes del bon oratge. Editorial Colomar, Oliva, 1990. (recull de contes);
 No. Mai ms no. 5 accssit als 3rs premis Malvarrosa, 1980.
 El can. (dins el conte del Diumenge) Valncia: Prometeo, 1981;
 L'allau zero. Tano, 1986.
 La Fira? A mi se me'n fot. Gandia, Ajuntament, 1987.
 No res, una altra vegada no res (conte tradut a l alemany i publicat a Die Presse, diari viens);

(1926-2006 Descansa en pau, mestre!)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150470" title="Kim Novak" nonfiltered="768" processed="764" dbindex="60793">

Kim Novak (13 de febrer de 1933) s una actriu estatunidenca. Fou una de les estrelles del cinema ms populars en la dcada del 1950. Potser la seva interpretaci ms recordada s la que fa a Vertigen (D'entre els morts) d'Alfred Hitchcock (1958).

Primers anys de vida.
Marilyn Pauline Novak va nixer a Chicago, Illinois, catlica d'origen txec. El seu pare era oficinista del ferrocarril i abans professor; la seva mare, tamb havia estat mestra. Eren pares de dues filles.

Desprs de graduar-se de secundria, va iniciar una carrera com a model de moda juvenil per a uns grans magatzems locals. Ms endavant va rebre una beca en una escola de models i va continuar amb aquesta feina a mitja jornada. Tamb va treballar com a ascensorista, caixera i assistent de dentista.

Desprs d'haver tombat per tot el pas com a portaveu d'una empresa de neveres ("Miss Deepfreeze"), Kim Novak es va mudar a Los Angeles, Califrnia, on va continuar fent de model. Va fer una aparici com a model, dreta en una escala, en la pellcula de la RKO The French Line de 1954. En aquest film, Novak no figura en els credits.

Carrera.
La va descobrir un caatalents de la productora Columbia Pictures i va rodar una prova de pantalla. Harry Cohn, cap de l'estudi, buscava una nova bellesa per substituir la rebel i difcil Rita Hayworth. Novak va signar un contracte de sis mesos. La Columbia  va decidir convertir aquesta actriu, rossa i de bust geners, la seva prpia versi de Marilyn Monroe. L'actriu feia servir el nom Marilyn Novak; l'estudi volia que se'l canvis per Kit Marlowe. Com que ella volia conservar el cognom, va resistir totes les pressions per canviar-lo. Finalment es van posar d'acord en el nom artstic de Kim Novak.

Harry Cohn li va dir de perdre pes i va aconseguir imposar-li que dugus sostenidors. Va fer classes d'interpretaci (que va haver de pagar ella mateixa) i va debutar com a Lona McLane a Pushover (1954) amb Fred MacMurray i Philip Carey. Malgrat que el seu paper no era el ms rellevant, la seva bellesa va cridar l'atenci dels aficionats i dels crtics.

Desprs va interpretar la femme fatale Janis a Phffft! (1954) amb Judy Holliday, Jack Lemmon i Jack Carson. Va rebre bones crtiques i cada cop ms gent volia veure la nova estrella (va rebre moltes cartes d'admiradors). Va continuar apareixent en pellcules d'xit.

Grcies al seu paper com a Madge Owens a Picnic (1955), amb William Holden, Novak va guanyar un Globus d'or com a actriu revelaci i el premi especial del mn del cinema. Tamb la van nominar a un premi BAFTA del cinema angls en la categoria d'actriu estrangera.

Va fer el paper de Molly a The Man with the Golden Arm (1955) amb Frank Sinatra i Eleanor Parker per a la productora United Artists. Va ser un xit rotund. Un cop ms actuaria al costat de Sinatra a Pal Joey (1957), on tamb va intervenir Rita Hayworth. La seva fama era tal que va posar per a la portada de la revista Time el 29 de juliol de 1957. Aquell mateix any es va declarar en vaga en protesta pel seu salari: 1.250 dlars a la setmana.

Enllaos externs.
Plana sobre Kim Novak, en castell;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150478" title="Josep Rausell" nonfiltered="769" processed="765" dbindex="60794">

Josep Rausell Malonda (Gandia, la Safor, 1926), escriptor valenci.
Josep Rausell Sanchis (Meliana, Valncia, 1929), professor i escultor valenci.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150479" title="Salvador Gurri i Corominas" nonfiltered="770" processed="766" dbindex="60795">
Salvador Gurri i Corominas (Tona, 1749 - Barcelona, 1819) fou un escultor catal. 

Va formar part del professorat de l'Escola de la Llotja de Barcelona, on va tenir entre els seus deixebles Dami Campeny. 

Al 1777 s nomenat acadmic de mrit de la Real Acadmia de Belles Arts de San Fernando a Madrid. Va treballar per a La Seu Vella de Lleida i per a diferents esglsies de Barcelona, realitz retaules per a l'esglsia de Sant Antoni a Vilanova i la Geltr ( 1770), el de la Baslica de Santa Maria de Matar (1778-1804) i la Mare de Du de l'Esperana  de Santa Maria del Mar de Barcelona ( 1771-1782). 

Ha estat estudiat a fons en una tesi doctoral realitzada per Mariona Fernndez Banqu,

Altres obres.
La Indstria 1802. A l'escala d'honor de la Llotja a Barcelona. ;
El Comer 1802. A l'escala d'honor de la Llotja de Barcelona. ;
ngels amb trofeus de la Passi 1807-1820. A l'Esglsia de Sant Felip Neri de Barcelona.
Font d'Hrcules 1797-1802. Inicialment situada al passeig de l'esplanada de Barcelona, traslladada el 1929 al passeig de Sant Joan - carrer Crsega.

Bibliografia.
 Mariona Fernndez Banqu, L'escultor Salvador Gurri i Coromines, "Revista de Catalunya" (Barcelona), Maig 2005, pgs. 31-57;
 Santiago Alcolea i Gil Escultura Catalana del Segle XIX Barcelona: Fundaci Caixa de Catalunya, 1989;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150481" title="Carles Llorca i Timoner" nonfiltered="771" processed="767" dbindex="60796">
Carles Llorca i Timoner (Cadis, 1925 - Els Poblets, 1996), conegut per Carles Llorca, fou un escriptor valenci en catal.

El 1932, s'install a Benidorm (la Marina Baixa) junt amb la seua via. Visqu de ple la guerra d'Espanya (1936-39). Complet el batxillerat a Valncia, i feu estudis de Nutica a Cadis, per traslladar-se posteriorment a Barcelona i dedicar-shi a la navegaci. Desprs es dedic a la restauraci i a la docncia, i ocup crrecs municipals d'importncia (com la Tinena d'Alcaldia) a l'Ajuntament de Benidorm. Al llarg d'aquests anys i fins a la fi dels anys setanta desenvolup una intensa activitat cvica i poltica, participant en la fundaci d'Acci Cultural del Pas Valenci i convertint el Cmping Armanello que fundara el 1970 en un autntic lloc de reuni per als moviments democrtics celebrats a la comarca.

Al 1979 escrigu el conjunt de contes Antoni Mir i els desgavells del Mas de la Sopalma (que es publicarien el 1993), amb els quals encet la seua dedicaci a l'escriptura. Durant els anys vuitanta redact la primera versi de la novella Les llances imperials (la segona versi de la qual quedaria inacabada a causa de la seua mort), Aeroport d'Elx i el recull El capit Caliu i altres contes mariners, publicat el 1995 i amb el qual fou finalista del Premi Joanot Martorell de 1990 i guanyador del Premi de Narraci Breu de l'Associaci Pasos Catalans - Solstici d'Estiu de Badalona de 1991. Des d'aquest mateix any fix la seva residncia a Els Poblets (la Marina Alta), on mor el 19 de desembre de 1996.

 Obres .
 Antoni Mir i els desgavells del Mas de la Sopalma Valncia: Dahiz, 1993. ISBN 84-604-7557-3;
Gnere: Narrativa
 El Capit Caliu i altres contes mariners, amb prleg de Rafael Alemany Ferrer. Oliva: Colomar, 1995. ISBN 84-87593-29-1. Gnere: Narrativa;
 Srie cosmos d'Antoni Mir: un viatge de somni: nova teoria del big bang, amb prleg d'Isabel-Clara Sim. Alcoi: Antoni Mir, 1996. ISBN 84-921187-2-5. Gnere: Narrativa;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150487" title="Bandera dels Estats Units" nonfiltered="772" processed="768" dbindex="60797">
 La bandera dels Estats Units va ser adoptada el 14 de juny de 1777. Als Estats Units, la bandera nacional nord-americana s coneguda com The Star-Spangled Banner ("la bandera de les estrelles centellejants"). 

Els fundadors de la naci van acordar que tindria 13 franges vermelles i blanques distribudes de forma alterna, en representaci de les Tretze Colnies britniques que van proclamar la seva independncia el 1776, i 13 estrelles blanques sobre fons blau, que representen la seva fusi en una sola uni. La bandera va ser hissada per primera vegada al Fort Stanwix, lloc de l'actual ciutat de Rome, a l'estat de Nova York, el 3 d'agost de 1777. Tres dies desprs, va fer la seva primera aparici a la batalla d'Oriskany, (Nova York), on els colons van obligar els anglesos a retirar-se. Cada vegada que un nou estat ingressa a la Uni Americana s'agrega a la bandera una estrella, sempre en la data del 4 de juliol, Dia de la Independncia. La versi actual de la bandera (amb 50 estrelles) data del 4 de juliol de 1960, quan les illes Hawaii es van incorporar als Estats Units.



 Versions anteriors .





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150490" title="Gran Segell dels Estats Units" nonfiltered="773" processed="769" dbindex="60798">
  

El Gran Segell dels Estats Units (en angls Great Seal of the United States) s un signe per a la certificaci de documents utilitzat als Estats Units, pas que no compta amb un escut herldic prpiament dit. En la composici figura el lema nacional: I pluribus unum, que significa "de diversos, un" o, el que s el mateix, "unitat en la diversitat". 

El segell apareix als bitllets d'un dlar. El Congrs dels Estats Units en va aprovar el 20 de juny de 1782 el model actual i l'nic vigent fins a aquest moment, que va ser presentat per una comissi designada per a la seva creaci presidida per Benjamin Franklin; els elements del segell van ser ideats per Charles Thompson. 

En l'anvers de l'esmentat segell, figura una guila de cap blanc amb les ales esteses, que porta sobre el pit un escut amb tretze pals, de gules i d'argent, alternats, que simbolitzen els tretze primers estats que es van independitzar de la Gran Bretanya i van crear la Federaci. L'escut porta el cap d'atzur. L'guila sost amb les urpes una branca d'olivera i tretze fletxes. La branca d'olivera significa pau i les fletxes, poder militar. Sobre el cap de l'guila figuren tretze estrelles agrupades, que representen tamb els tretze primers estats de la Federaci. 

El revers del segell mostra una pirmide truncada amb tretze graons (els tretze estats inicials), coronada per un triangle amb un ull inscrit (tradicionalment, smbol de Du) i els lemes "Annuit Coeptis" (" afavoreix el que hem endegat") i "Novus Ordo Seclorum" ("El nou ordre mundial"). Una versi d'aquest dibuix figura tamb en el revers dels bitllets de dlar nord-americans. Aquest revers cont smbols tpicament maons, a causa de la pertinena a aquesta instituci de molts dels pares de la ptria americana.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150491" title="Alfonso Guerra Gonzlez" nonfiltered="774" processed="770" dbindex="60799">

Alfonso Guerra Gonzlez ( Sevilla 1940 ) s un poltic espanyol, pertanyent al PSOE, que va formar part del govern d'aquest partit quan era presidit per Felipe Gonzlez.

Biografia.
Va nixer el 31 de maig de 1940 a la ciutat de Sevilla, en una famlia humil i nombrosa. s llicenciat en filologia hispnica, a ms, d'enginyer tcnic industrial.

Activitat poltica.
Militant des de jove, durant la clandestinitat, del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), el 1970 va entrar a formar part de la commissi executiva del partit. En aquells temps, la seva imatge personal era la d'un jove prim i amb el cabell llarg, aspecte habitual dels universitaris progresistes. Va ser secretari de premsa del partit des de 1975 i el responsable de l'organitzaci del 27 Congrs del PSOE, durant el qual va ser escollit secretari d'organitzaci. Ms endavant va esdevenir vicesecretari general del partit.

En les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit diputat al Congrs. La seva intervenci en la redacci de la Constituci Espanyola de 1978, al costat de Fernando Abril Martorell, fou fonamental per la consecuci consensuada i la seva posterior aprovaci. El desembre de 1982 fou nomenat vicepresident del Govern espanyol per part de Felipe Gonzlez. El 1982 el PSOE va assolir una ampla majoria absoluta (202 diputats del Congrs d'un total de 350) en les eleccions generals espanyoles del mateix any. Aquesta victria es va deure a diversos factors: la crisi interna del partit governamental (UCD, de centre-dreta), la dolenta conjuntura econmica amb les seqeles d'atur i malestar social, i la bona organitzaci (assoliment d'Alfonso Guerra) i lideratge (Felipe Gonzlez) del PSOE. A ms, Guerra es caracteritzava pel sarcasme i la ironia que emprava en els actes pblics en els quals intervenia. 

El cas Guerra.
L'any 1991 abandon la vicepresidncia del govern per les presions exercides sobre ell per uns suposats usos fraudolents dels seus privilegis com a membre del govern exercits per part del seu germ Juan Guerra. 

L'anomenat "Cas Guerra" fou un cas de corrupci que va implicar Juan Guerra, germ del vicepresident del Govern espanyol Alfonso Guerra. Aquest havia passat de ser operari en la fbrica sevillana de Santa Brbara, i venedor d'enciclopdies i de cobrar un subsidi d'atur de 28.023 pessetes a obtenir enormes ingressos. A finals de 1989 Juan Guerra va ser contractat pel PSOE per a treballar en un despatx oficial de la Delegaci del Govern a Andalusia en qualitat d'assistent del seu germ, amb un sou de 129.370 pessetes al mes. Realment, per, el despatx era utilitzat per a activitats diferents a les assignades, el que li va valer a Juan Guerra ser acusat i jutjat pels delictes de suborn, frau fiscal, trfic d'influncies, prevaricaci, malversaci de fons i usurpaci de funcions, grcies als documents facilitats per ngeles Lpez Rubio, exdona de Juan Guerra i farta de rebre les seves pallisses.

Finalment, l'any 1995, Juan Guerra noms va ser condemnat per un delicte fiscal. Ell i el seu soci Juan Jos Arenas van ser condemnats a dues penes d'un any de pres per un frau fiscal de 253.637 euros comessos durant els anys 1988 i 1989 en la seva empresa Corral de la Parra. A ms, ambds van ser condemnats a pagar dues multes de 150.200 i 210.000 euros respectivament.

El 14 de gener de 1991 Alfonso Guerra present la seva dimissi de vicepresdient del govern, crrec que fou eliminat del govern fins el 12 de mar del mateix any, moment en el qual fou nomenat Narcs Serra. Retirat del Govern Espanyol abandon el 1997 els seus crrecs dins la directiva del seu partit poltic, retenint per la seva actat de diputat per la provncia de Sevilla.

Obra escrita.
Ha escrit dos llibres de memries:
2005: Cuando el tiempo nos alcanza. Memorias 1940-1982. Madrid, Espasa.
2006: Dejando atrs los vientos. Memorias 1982-1991. Madrid, Espasa. ;

I dos llibres de teoria poltica:
1997: La democracia herida. Madrid, Espasa.
1998: Diccionario de la Izquierda. Madrid, Planeta. ;

Enllaos externs.

  Fitxa d'Alfonso Guerra al Congrs dels Diputats;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150495" title="Josep Pont i Gol" nonfiltered="775" processed="771" dbindex="60800">

Josep Pont i Gol (Bellpuig, Urgell, 9 d'abril de 1907 - Solsona, 4 d'octubre de 1995) fou un eclesistic i bisbe catal.

Va estudiar al seminari de Solsona i fou ordenat sacerdot el 22 de mar de 1931. Posteriorment es doctor en teologia a Roma. A Solsona fou successivament professor del seminari, canonge doctoral de la catedral, secretari de cambra del bisbe Vicent Enrique i Tarancn  i canceller del bisbat.

El 30 de novembre de 1951 fou ordenat bisbe de Sogorb-Castell de la Plana, concidint amb la reorganitzaci territorial d'aquesta dicesi que visit de manera minuciosa. Hi va fundar el seminari major de Castell de la Plana i la casa d'espiritualitat de Betx. Fou nomenat secretari de la Comissi episcopal de Critas Espanyola. Particip al Concili Vatic II. En aquesta poca fou una de les escassssimes jerarquies eclesistiques catalanes (en uni de Ramon Masnou i Boixeda, bisbe de Vic, el qual ell mateix havia ordenat el 1952) que s'ocup de l's de la llengua en la catequesi, la predicaci i l's quotidi.

El 23 de novembre de 1970 fou nomenat arquebisbe de Tarragona i primat. Reorganitz profundament l'arxidicesi i hi gestion el retorn de les despulles del cardenal Vidal i Barraquer (1978), mort a l'exili. Fou un actiu dinamitzador de la Conferncia Episcopal Tarraconense.

El 1982 se li atorg la Creu de Sant Jordi.

L'11 d'abril de 1983 dimit del seu crrec per raons d'edat i es trasllad a viure a Solsona, on mor.



 Enllaos externs .
 Breu biografia.
 Web de la famlia Pont;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150503" title="Ramon Aramon i Serra" nonfiltered="776" processed="772" dbindex="60801">
Ramon Aramon i Serra ( Barcelona 1907 - d, 17 de juliol del 2000 ) fou un filleg catal, especialitzat en estudis medievals que esdevingu president d'honor de l'Institut d'Estudis Catalans. De jove tamb va ser msic i compositor de sardanes.

Biografia.
Va nixer el 1907 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, realitz cursos als Estudis Universitaris Catalans i es va doctorar a Madrid. Posteriorment fou alumne de Walter von Wartburg i Ernst Gamillscheg a Leipzig i Berln respectivament.

Un aspecte poc conegut de la seva personalitat s que a la seva joventut va ser compositor de sardanes.

Va ser ajudant de Pompeu Fabra a la Universitat de Barcelona, on orient la seva activitat en favor de la filologia, la bibliografia i l'ensenyament de la gramtica. Delegat de l'Institut d'Estudis Catalans a la Uni Acadmica Internacional, de la qual en fou vicepresident. Conjuntament amb Puig i Cadafalch va reorganitzar l'IEC i en fou secretari general entre 1942 i 1989, esdevenint el seu president d'honor entre 1989 i l'any 2000.

Mor el 17 de juliol de l'any 2000 a la seva residncia de Barcelona.

Entre d'altres premis obtingu el Premi Ramon Fuster l'any 1982, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes concedit per mnium Cultural l'any 1983, la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya l'any 1983 i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya el 1990.

 Referncies .
 La Vanguardia,Muere a los 92 aos Ramon Aramon dimecres 19 de juliol 2000, pag 43;

Enllaos externs.
  L'IEC acomiada Ramon Aramon i Serra, un dels seus principals impulsors;
  Ramon Aramon a l'Institut d'Estudis Catalans;
  Ramon Aramon i Serra (per Josep Massot i Muntaner);
  Ramon Aramon i Serra i els "Estudis Romnics" (Revista del IEC - secci de filologia);

Enllaos externs.
Ramon Aramon i Serra a la pgina web de l'Institut d'Estudis Catalans;
Llista de sardanes a Sardanista.cat;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150511" title="Premi Rei En Pere" nonfiltered="777" processed="773" dbindex="60802">
Els Premis Rei En Pere foren instituts pel CAOC el 1978 a Montpeller. Sempre els ha convocat i realitzat el CAOC, i formen part del patrimoni del CAOC malgrat que la Fundaci Occitanocatalana se n'hagi apropiat unilteralment en motiu de l'Eurocongrs.

 Referncies .



 Premiats .

 1979. Lliurat a Castell de la Plana. Missi i Dest de Catalunya-Occitnia d'Esteve Albert i Corp d'Andorra.
 1982. Lliurat a Perpiny. La drilha d'Adelina Isac, de Sarlat (Occitnia). ;
 1985.  Lliurat a Barcelona. Entendre Occitnia de Josep Maria Serra i Estruch, de Barcelona.
 1989. Lliurat a Barcelona. El romn de Blandin de Cornualla i Guillot Ardit de Miramar. Cap a una novella cavalleresca de Vicent Martnez i Prez, del Pas Valenci.
 1991.  Lliurat a Banyoles. La correspondncia entre Los Alibert i Josep Carbonell i Gener de Manuel Alquezar i Montas.
 1996. Lliurat a Matar. Bona taula de  Vicent Marqus, d'Aldaia (Pas Valenci).

 Enllaos externs .

 Premis Rei En Pere;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150512" title="Abbas Mirza" nonfiltered="778" processed="774" dbindex="60803">

Abbas Mirza fou prncep de la dinastia Qadjar de Prsia, fill de Fath Ali Shah i de Asiya Kanom (filla de Fath Ali Khan), nascut el 26 d agost de 1789 a Nava al Mazanderan.

El 1797 amb noms 8 anys va acompanyar al seu oncle Aga Muhammad Shah en la campanya contra el khan de Shusa a Karabagh, per va romandre a Adina Bazar (prop d Ardebil) i desprs de l assassinat del xa(juny) va tornar a Teheran on el seu pare fou proclamat xa. El 20 de mar de 1799 fou proclamat prncep hereu amb el ttol de Nayeb al-Sultana i se li va confiar el govern de l Azerbaidjan. Va participar a la submissi del cap kurd Djafar Quli Khan Dombali al que va derrotar prop de Salmas.

El 1803 es va casar amb una princesa de la branca Devellu. El 1804 els russos van ocupar Gandja i Abbas Mirza va anar a la zona per defensar Erevan, assetjada pels russos, fins que aquestos es van retirar cap a Tbilisi. L any segent va tornar en campanya i va nomenar governador de Karabagh a Qaplan Kuh de Derbent.

En els anys segents va viure a Tabriz i els hiverns a Ko, menys els perodes de campanya, provant diverses vegades d ocupar la fortalesa de Pambak prop d Erevan, Susha, Gandja, Nakhichevan i Shirvan, fen campanyes anyals entre el 1804 i el 1810. Finalment el 1813 es va signar la pau de Golistan al Shirvan, en virtut de la qual Prsia va haver de cedir Derbent, Baku i Shirvan.

Al esclatar la guerra de independncia de Grcia el 1821, Muhammad Ali Mirza, governador de Kermanshah, germ i rival d Abbas Mirza, es va revoltar amb suport turc i es va acostar a Bagdad; Abbas va fer campanya a Kurdistan a les comarques de Bitlis i Mush; finalment es va signar la pau d'Erzerum que va restaurar les fronteres del 1639.

El 1826 els ulemes van declarar la guerra santa a Rssia. Aquell mateix any, el setembre,  Abbas va avanar cap a Gandja per va patir una greu derrota; l any segent va obtenir victries parcials a Uch Kilise (Echmiadzin) i Nakhichevan, per els russos van penetrar en el pas i van arribar a Tabriz (24 d'octubre de 1827). Lapau de Turkmanchai (vila al sud-oest de Tabriz) va cedir a Rssia tot el territori al nord del riu Araxes. El enviat rus Griboedov fou assassinat a Teheran el 8 de febrer de 1829 i Abbas va respectar la pau i va declarar tres dies de dol, i a ms va enviar al seu fill Khosraw Mirza a Rssia en missi de bona voluntat.

Abbas va estar enfrontat als seus germans Husayn Ali Mirza Farmanfarma, governador de Fars, i Hasan Ali Mirza Shudja -al-Sultana, governador de Khorasan (fins 1823) i de Kirman (1827-1828). El seu pare va aplanar una revolta a Yadz que podia tenir el suport dels governadors de Fars i Kirman.

El gener del 1831 Abbas va arribar a Teheran i el mar va anar a Yadz per restaurar al seu nebot Sayf al-Muluk Mirza com a governador. De all va anar a Kirman i va deposar a Shudja, deixant el govern de Kirman al seu fill Khosraw Mirza. El 9 de setembre de 1831 Abbas fou nomenat governador de Khorasan conservant el d Azerbaidjan, on el seu fill Faridum Mirza va quedar com a governador delegat.

El 1832 va planejar conquerir Afganistan i Khiva i va pactar amb el visir d Herat  i el khan de Kokand. Va encarregar les operacions al seu fill gran Muhammad Mirza per ms tard la mort de Fath Ali Shah (succet per Muhammad Mirza)  i la intervenci anglesa va posar fi a aquestos plans (1834).  Abbas Mirza va morir en aquest temps a Mashad el 25 d'octubre de 1833 i fou enterrat al santuari del iman Reza.

Va deixar 26 fills i 21 filles. El fill gran Muhammad Mirza (desprs Muhammad Shah) fou el nou prncep hereu. Cinc fill van governar Fars: Firuz Mirza (1835-1836 i 1849-53), Faridun Mirza Farmanfarma II (1836-40), Farhad Mirza (1841-43 i 1876-81), Bahram Mirza (1848-49), i Sultan Murad Mirza (1858-60). Altres fills van governar altres provncies. Un fill fou un historiador de renom: Jahangir Mirza que va escriure Tarik-e-now ; i un altre fou poeta (Farhad Mirza).	















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150514" title="Eix Transversal" nonfiltered="779" processed="775" dbindex="60804">



L'Eix Transversal s la denominaci popular amb qu s coneguda la carretera C-25, una via de comunicaci rpida d'uns 150 km de longitud, que travessa Catalunya transversalment des de Cervera fins a Riudellots de la Selva. Sovint s'engloba dins de l'Eix el tram d'autovia entre Cervera i Lleida, tot i que pertany a una altra via (l'A-2) i s de titularitat estatal.

La carretera s'inaugur el desembre del 1997 i la seva construcci va anar a crrec de la Generalitat de Catalunya, la qual s titular de la via. La velocitat mitjana s de 90 km/h i el mxim perms s de 100 km/h. Tot i ser una via rpida que volia descongestionar el trnsit que circulava de banda a banda de Catalunya sense haver de passar per la regi metropolitana de Barcelona, de bon comenament es va construir noms amb una nica calada de dos carrils (un per a cada sentit) tot i que sovintegen els trams en qu la via presenta tres carrils (amb un de central destinat a l'avanament de vehicles lents per que poden utilitzar els vehicles del sentit contrari per a avanar). Per tot plegat, la via s'ha demostrat insuficient per la quantitat de vehicles que hi circulen i perills per als conductors. 

L'any 2007 la Generalitat aprov el seu desdoblament per convertir-lo en autovia. Les obres, que es finanaran mitjanant l'anomenat peatge a l'ombra, compten amb un pressupost inicial de ms de 700 milions d'euros i afectaran 31 municipis de 5 comarques. Han de comenar el primer trimestre de 2008 i s previst que acabin entre 2010 i 2011. Les obres comportaran la construcci de 52 viaductes, 14 tnels i 40 enllaos.


Referncies.


Vegeu tamb.
Eix Transversal ferroviari;
Enllaos externs.
Acord de Govern de la Generalitat per iniciar les obres de desdoblament de l'Eix Transversal;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150520" title="Walt Disney Records" nonfiltered="780" processed="776" dbindex="60805">
Walt Disney Records s un segell discogrfic, part de The Walt Disney Company. 

Va Ser establert el 1956 sota el nom de Disneyland Records; el seu primer disc va ser A Child's Garden of Versis. La companyia va canviar el seu nom el 1989. Alguns dels seus discos sn High School Musical, The Cheetah Girls 2, "Hannah Montana" del 2006.

Enllaos externs.
 Web oficial ;
 Histria de Walt Disney Records;
 Mouse Tracks: La histria de Walt Disney Records;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150522" title="Antstenes" nonfiltered="781" processed="777" dbindex="60806">



Antstenes d Agrigent, ciutad d Agrigent;
Antstenes d'Atenes (436 aC-366 aC), filsof cnic atenenc, fill d un altre filsof del mateix nom;
Antstenes de Rodes o Antstenes d'Efes, historiador grec que va viure a l entorn de l any 200 aC;
Antstenes d Esparta, almirall espart a la guerra del Pelopons; el 412 aC ;
Antstenes de Rodes, historiador grec que va viure a l entorn de l any 200 aC;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150523" title="Antstenes d?Agrigent" nonfiltered="782" processed="778" dbindex="60807">
Antstenes (Antisthenes,   fou un ciutad d Agrigent esmentat per Diodor de Siclia com un dels ms rics de la ciutat, i explica que quan la seva filla es va casar ms de 800 carruatges van participar a la process nupcial, fet que va cridar l'atenci de la gent de l'poca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150525" title="Antstenes d'Atenes" nonfiltered="783" processed="779" dbindex="60808">
Antstenes d'Atenes (Antisthenes, ) fou un filsof cnic atenenc, fill d un altre filsof del mateix nom. Va fundar l escola dels cnics. Va florir durant el segle IV aC. La seva mare era trcia o frgia. Increpat per no ser purament grec, va contestar que la Gran Deessa Mare era tamb frgia. 

De jove va combatre a Tanagra (426 aC) i fou deixeble de Grgies de Leontins i Scrates, estant present durant l'execuci d'aquest ltim. Tamb va estar a la batalla de Leuctres (371 aC) i va morir a Atenes als 70 anys, probablement el 366 aC.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150526" title="Antstenes de Rodes" nonfiltered="784" processed="780" dbindex="60809">
Antstenes de Rodes (Antisthenes, ) fou un historiador grec que va viure a l entorn de l any 200 aC, que va participar a la poltica de l illa  de Rodes i va escriure la histria del seu temps, considerada parcial a favor de Rodes per Polibi. 

Plutarc esmenta un historiador de nom Antstenes Meleagris del que cita un dels seus llibres. Plini a la seva Histria Natural tamb esmenta un Antstenes com escriptor sobre les pirmides. No s sap si es tracta de la mateixa persona. Digenes Laertius esmenta tamb un historiador amb el nom d' Antstenes d Efes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150527" title="Antstenes d'Esparta" nonfiltered="785" processed="781" dbindex="60810">
Antstenes d Esparta (Antisthenes, ) fou un almirall espart a la guerra del Pelopons; el 412 aC se li va confiar el comandament d un esquadr per operar a la costa de l sia Menor i encarregat de succeir a Astoc en cas de qu els comissionats espartans decidiren de privar a aquest del comandament. No torna a aparixer fins el 399 aC quan junt amb dos comissionats mes va ser enviat a inspeccionar els afers d sia Menor i va prorrogar el comandament de Dercillides per un any ms.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150532" title="Antstia" nonfiltered="786" processed="782" dbindex="60811">


Antstia (esposa de Appi Claudi), dama romana esposa d'Appi Claudi (143 aC), i sogra de Tiberi Grac;
Antstia (esposa de Pompeu), dama romana filla de Publi Antisti i de Calprnia. El seu marit la va repudiar el 82 aC per orde de Sulla.  Antstia va fer una gesti que va permetre un decisi favorable en un judici a Pompeu Magne i es va casar amb aquest el 86 aC.
Gens Antstia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150534" title="Gens Antstia" nonfiltered="787" processed="783" dbindex="60812">

La Gens Antstia fou una famlia plebea de l'antiga Roma que apareix a medalles i inscripcions. Inicialment no tenien cap malnom, per sota la Repblica van agafar els de Labeo, Reginus i Vestus. Cap membre de la famlia fou molt destacat en la histria, essent els principals:

Sext Antisti (Sextus Antistius), trib del poble el 422 aC ;
Luci Antisti (Lucius Antistius), trib amb poder consular el 379 aC ;
Marc Antisti (Marcus Antistius), trib del poble vers el 320 aC ;
Marc Antisti (Marcus Antistius), enviat el 218 aC al nord d'Itlia per cridar a C. Flaminius, cnsol electe, a Roma.;
Sext Antisti (Sextus Antistius), enviat el 208 aC a la Gllia per observar els moviments d'Asdrubal;
Publi Antisti, trib del poble el 88 aC.
Tit Antisti, qestor a Macednia en temps de Pompeu Magne.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150539" title="Adventure Soft" nonfiltered="788" processed="784" dbindex="60813">
Adventure Soft s una empresa desenvolupadora de videojocs situada al Regne Unit que es va establir els anys 80 per Mike Woodroffe, llavors de Callisto Computers, una de les primeres botigues d'ordinadors. Adventure Soft s conegut per la saga de videojocs Simon the Sorcerer.

 Enllaos externs .
 Lloc web oficial ;
 Perfil dAdventure Soft a MobyGames ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150546" title="Akella" nonfiltered="789" processed="785" dbindex="60814">
Akella s una empresa de programari important russa especialitzada en la creaci, publicaci, i distribuci de videojocs i productes multimdia. Els fundadors d'Akella es van conixer el 1993 i van decidir comenar una companyia junts, el 1995 Akella va nixer. L'empresa consta en cinc equips interns de desenvolupament, un de publicaci, un centre de distribuci, un equip de localitzaci i un departament de qualitat, en total, uns 140 treballadors.

Akella desenvolupa videojocs per ordinador, Xbox, PlayStation 2 i Wii, com poden ser: 

 Sea Dogs (llanat el 2000), una aventura d'acci/RPG de pirates (Bethesda Softworks/UbiSoft/1C);
 Age of Sail II (llanat el 2001), un simulador de combat naval a temps real (Take 2/Talonsoft/1C);
 Privateers Bounty (llanat el 2002), un altre excellent simulador de combat naval a temps real (Take 2/Global Star Software/1C);
 Pirates del Carib (en un principi conegut com a Sea Dogs II) (llanat el juliol del 2003), l'aventura de pirates s per PC i Xbox, desenvolupats sota la llicncia de la pellcula de Disney (Bethesda Softworks/UbiSoft/1C);
 Sea Dogs III (2005) (1C);
 Age of Pirates: Caribbean Tales;
 Age of Pirates: Captain Blood;
 Postal 2:             Russian Postal 2 add-on ;
 Postal 3;

 Enllaos externs .
 Lloc web oficial  ;
 Akella a MobyGames ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150548" title="AVE pel litoral" nonfiltered="790" processed="786" dbindex="60815">

La plataforma AVE pel litoral va ser creada el febrer de 2005, desprs de l'esfondrament del Carmel a Barcelona. La plataforma venal demana que el TGV no passi pel centre de la ciutat de Barcelona, i ofereix com alternativa el pas pel litoral, tal i com el PSC ho va plantejar a l'inici del projecte. Les raons d'aquesta demanda es basen en el risc d'esfondrament de les cases que existeix, segons diversos experts.  

Arran de la polmica s'ha creat un debat ciutad i poltic al voltant del traat pel centre de la ciutat, i tamb respecte el perill que suposa el pas pels fonaments de la Sagrada Famlia, que ha transcendit a diaris internacionals.  L'any 2007 es va crear una nova associaci, Collectiu per un bon traat del TGV, centrat en evitar el risc de passar per la Sagrada Famlia.

AVE pel litoral ha participat en debats televisius, radiofnics, va organitzar un debat a l'Ateneu de Barcelona i en una xerrada a la Universitat Pompeu Fabra.


 Referncies .


 Enllaos externs .
Pgina principal de la Plataforma AVE pel litoral.
Collectiu per un bon traat del TGV.
SOS Sagrada Famlia.
El collapse de la Sagrada Famlia.
Ve del Clot contra el traat per Barcelona.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150550" title="Syn Sophia, Inc." nonfiltered="791" processed="787" dbindex="60816">

syn Sophia, Inc., anteriorment Aki Corporation, s una empresa independent desenvolupadora de videojocs situada a Kichij ji, Tquio, Jap. Fundada el 19 de juny de 1995, Aki s coneguda pels videojocs de lluita, el qual han obtingut moltes crtiques. La companyia va sortir a la llum el 1998.

L'1 d'abril de 2007, la companyia va canviar de nom cap a syn Sophia, Inc. Tanmateix, la divisi americana encara es diu AKI USA, Inc.

 Videojocs creats sota Aki Corporation .
 1996 - Virtual Pro-Wrestling (PlayStation) Llanat noms al Jap.
 1997 - Tactics Formula (Sega Saturn) Llanat noms al Jap.
 1997 - Virtual Pro Wrestling 64 (Nintendo 64) Llanat noms al Jap.
 1997 - WCW vs. nWo World Tour (Nintendo 64);
 1997 - WCW vs. The World (PlayStation);
 1998 - WCW/nWo Revenge (Nintendo 64);
 1999 - WWF WrestleMania 2000 (Nintendo 64);
 2000 - Animastar (Dreamcast) Llanat noms al Jap.
 2000 - Virtual Pro Wrestling 2: Oudou Keishou (Nintendo 64) Llanat noms al Jap.
 2000 - WWF No Mercy (Nintendo 64);
 2001 - Animastar GB (Game Boy Color) Llanat noms al Jap.
 2001 - World Fishing (PC) Llanat noms al Jap.
 2003 - Def Jam Vendetta (GameCube, PlayStation 2);
 2003 - Ultimate Muscle: Legends vs. New Generation (GameCube);
 2004 - Def Jam: Fight for NY (GameCube, PlayStation 2, Xbox);
 2004 - Galactic Wrestling: Featuring Ultimate Muscle (PlayStation 2);
 2006 - Def Jam: Fight for NY: The Takeover (PlayStation Portable);
 2006 - Kinnikuman Muscle Grand Prix (Arcade);
 2006 - Kinnikuman Muscle Grand Prix MAX (PlayStation 2) Llanat noms al Jap.
 2006 - Touch Panic (Nintendo DS) Llanat noms al Jap.
 2007 - Kinnikuman Muscle Grand Prix 2 (Arcade);
TBA - Mikke! (Nintendo DS);
 2007 - Ready 2 Rumble 3 (TBA);

 Enllaos externs .
Lloc web oficial d'Aki Corporation  ;
Lloc web de syn Sophia, Inc.  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150555" title="Z-Axis Ltd." nonfiltered="792" processed="788" dbindex="60817">
Z-Axis Ltd. s una empresa desenvolupadora de videojocs fundada el 1994 a Foster City, Califrnia i adquirida per Activision el 2001. La companyia s probablement ms famosa per la creaci de BMX XXX per Acclaim que va afegir contingut adult per fer-lo ms interessant.

 Videojocs creats .
 Alexi Lalas International Soccer;
 Aggressive Inline;
 BMX XXX;
 Dave Mirra Freestyle BMX (Dave Mirra);
 Dave Mirra Freestyle BMX 2;
 Dave Mirra Freestyle BMX: Maximum Remix ;
Enemy Territory: Quake Wars (PS3);
 Thrasher presents Skate and Destroy;
 Three Lions;
 ;

 Enllaos externs .
Lloc web oficial ;
Lloc web d'Activision ;
Perfil a MobyGames ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150557" title="Parc Natural de s'Albufera des Grau" nonfiltered="793" processed="789" dbindex="60818">


El Parc Natural de s'Albufera des Grau engloba l'Albufera des Grau, l'Illa d'en Colom i el Cap de Favritx. Est situat al nord-est de l'illa de Menorca, a uns dos quilmetres de Ma, la capital de l'illa. s una de les zones ms humides de Menorca.

Aquest parc s el nucli de la Reserva de la Biosfera, que engloba tota l'illa, que va ser declarada d'inters internacional pel programa MAB-UNESCO.

Es distingeixen tres rees: l'Illa d'en Colom, la Zona del Cap de Favritx-Prat de Morella i la llacuna i Prat de s'Albufera. Cada rea inclou una gran varietat d'ecosistemes: zones humides, terres de conreu i pastura, monts boscosos, comunitats litorals, penya-segats, dunes i platges. Els seus valors naturals i paisatgstics han fet mereixedora l'rea de la declaraci de Parc Natural. 

Enllaos externs.
Balears fa cincia






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150561" title="Ed O'Brien" nonfiltered="794" processed="790" dbindex="60819">
Edward "Ed" John O'Brien (15 d'abril de 1968, Oxford, Anglaterra) s un membre de Radiohead. Toca la guitarra i fa les veus en directe i en algunes canons dels primers tres discs de la banda.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150562" title="Joventut Nacionalista de Mallorca" nonfiltered="795" processed="791" dbindex="60820">
Joventut Nacionalista de Mallorca (JNM) fou fundada l'any 1995 per la fusi de dues organitzacions poltiques juvenils els Joves d'Uni Mallorquina (JUM) i la Joventut Nacionalista de les Illes (JNI). Per herncia dels JUM pass a ser des de la seva creaci l'organitzaci Juvenil d'Uni Mallorquina.

En el moment de la seva creaci n'eren els seus representants: Margalida Miquel Perell, Presidenta, Bartomeu Soler Vives, Vice-president 1r, Josep Meli Ques, Vice-president 2n.

Ben prest, tot d'una desprs del seu naixement comen una activitat poltica notable i de gran presncia pblica.

Alguns membres destacats de la JNM han estat:
 Miquel ngel Grimalt Vert, Conseller de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears (2007).
 Miquel Ferrer Viver, Batlle d'Alcdia (1998).
 Josep Meli Ques, Conseller Insular d'Urbanisme (2001-2003) i Diputat al Parlament de les Illes Balears (2007).
 Margalida Miquel Perell, Batllessa de Llub (1995-1999 i 2001-2003).
 Antoni Salas Roca, Batlle de Costitx (2007).
 Bartomeu Soler Vives, President del Consell de la Joventut de les Illes Balears (1999-2000).

Anualment celebra una escola d'estiu de caire formatiu i amb l'objectiu de propiciar el debat poltic.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150564" title="Zipper Interactive" nonfiltered="796" processed="792" dbindex="60821">
Zipper Interactive s una empresa desenvolupadora de videojocs situada a Redmond, Washington. Va ser fundada el 1995 per Jim Bosler i Brian Soderberg. L'empresa ha creat diversos videojocs, fins i tot el popular  (la saga de videojocs U.S. Special Operations Command). SOCOM va ser creat amb la collaboraci de Naval Special Warfare Command i publicat per Sony Computer Entertainment a la PlayStation 2. El 25 de gener de 2006 Sony va anunciar que va adquirir Zipper per afegir als estudis que t a tot el mn. 

Games.
Recoil;
Top Gun;
MechWarrior 3;
Crimson Skies;
 (llanat el 27 d'agost de 2002);
SOCOM II: U.S. Navy SEALs (llanat el 4 de novembre de 2003);
SOCOM 3: U.S. Navy SEALs (llanat l'11 d'octubre de 2005);
SOCOM U.S. Navy SEALs: Combined Assault (llanat el 7 de novembre de 2006);
 (llanat el 8 de novembre de 2005) ;
 (llanat el 7 de novembre de 2006);

Referncies.

 Zipper Interactive, Inc. "It's Here!". SOCOMBLOG. 8 de novembre de 2005. Data d'accs: 11 de novembre de 2005.
 Sony Announces further developer acquisitions. GamesIndustry. 25 de gener de 2005. Data d'accs: 25 de gener de 2005.

 Enllaos externs .
Lloc web ;
Perfil a MobyGames ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150565" title="Alcalfar" nonfiltered="797" processed="793" dbindex="60822">
 

Alcalfar o Alcaufar s un petit nucli de pescadors situat al sud-est de l'illa de Menorca. Administrativament, depn de l'Ajuntament de Sant Llus, del qual es troba a uns 5 quilmetres.

T una poblaci de 130 habitants i est situat al llindar d'una cala, coneguda com la cala d'Alcalfar. Aquesta cala, acabada en platja, s resultat d'una entrada allargada i estreta de mar, en forma de quart de cercle. Al principi de l'entrada s'hi troba la Torre d'Alcalfar, i l'Illot des Torn. Est exposada a les onades i els vents del sud-est, amb un pedent suau, aigua clara (especialment en primavera) i fons de sorra i algues. A la part esquerra mirant el mar, front la Cova d'en Put, hi nix una vena d'aigua freda, que es mant en una corrent que surt de la cala.

Fou en aquest lloc on els francesos desembarcaren el 1756 per conquerir, amb xit, l'illa de Menorca als britnics.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150566" title="ZootFly" nonfiltered="798" processed="794" dbindex="60823">
ZootFly s una empresa eslovena desenvolupadora de videojocs. ZootFly s'especialitza en el desenvolupament de videojocs d'acci i aventura per la Xbox, Xbox 360, PS3 i l'ordinador. ZootFly s un estudi membre de International Game Developers Association (IGDA).

Histria.
ZootFly va ser fundada el desembre del 2002 a Ljubljana, Eslovnia per veterans de la indstria com Bostjan Troha, Denis Rozaj i David Pangerl.
Durant l'any 2003, una firma independent de l'Europa central (fundada el 1985) va comprar el 40% de la companyia.

 Enllaos externs .
 Lloc web ;
 Lloc web del joc TimeO ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150569" title="Motor MZR de Mazda" nonfiltered="799" processed="795" dbindex="60824">

Els motors MZR de Mazda son la ltima generaci de motors de gasolina de 4 cilindres de Mazda. La seva creaci va ser assistida per Ford, que els ven sota el nom de Duratec. La Famlia MZR destaca per tenir un disseny ptim per tenir una major torsi, un sistema de distribuci variable VVT i un exhaust header d'acer inoxidable 4:1.

El motor DISI Turbo va ser afegit al Ward's 10 Best Engines del 2006 i 2007.

 1.4 .

El motor 1.4 L (1349 cc) te un dimetre (bore) de 74 mm i la carrera (stroke) es de 78,4 mm. T una relaci de compressi de 10.0:1

Vehicles que equipen aquest motor:

 Mazda2 i Mazda Demio;
 Mazda3;

 1.5 .

El motor 1.5 L (1498 cc) te un dimetre (bore) de 78 mm i la carrera (stroke) es de 78,4 mm (la mateixa del 1.4 L).

Vehicles que equipen aquest motor:

 Mazda2 i Mazda Demio;
 Mazda Verisa;
 Mazda Axela i Mazda3;

 1.6 .

El motor 1.6 L (1598 cc) te un dimetre (bore) de 78 mm (el mateix del 1.5 L) i la carrera (stroke) es de 83,6 mm. T una relaci de compressi de 10.0:1

Vehicles que equipen aquest motor:

 Mazda3;

 1.8 .

El motor 1.8 L (1798 cc) te un dimetre (bore) de 83 mm i la carrera (stroke) es de 83,1 mm. T una relaci de compressi de 10.8:1. Ford l'anomena DHE-418.

Vehicles que equipen aquest motor:

 Mazda6 a Europa.
 Mazda5.
 Ford Mondeo (2000-2007).

Al 2003 es presenta una versi SCi (Smart Charge injection), el primer motor d'injecci directa de gasolina que Ford fabrica a Europa. Aquests motors se fabriquen a Cologne, Alemanya i Valncia, Espanya. De moment, noms la comercialitza Ford.

Vehicles que equipen aquest motor:

 Ford Mondeo (2003-).

 1.8 Flex .
 
El 1.8 L Flexfuel pot funcionar amb gasolina i E85. Substitueix a l'anterior 1.6 Flex.

Vehicles que equipen aquest motor:

 Ford Focus (2004-);
 Ford Focus C-MAX;

 2.0 .

El motor 2.0 L (1999 cc) te un dimetre (bore) de 87,5 mm i la carrera (stroke) es de 83,1 mm (la mateix del 1.8 L). Es el mateix motor Duratec 20 de Ford.

Vehicles que equipen aquest motor:

 Mazda6 a Europa.
 Mazda Axela i Mazda3;
 Mazda5 i Mazda Premacy;
 Mazda MX-5;

 2.3 .

El motor 2.0 L (1999 cc) te un dimetre (bore) de 87,5 mm i la carrera (stroke) es de 83,1 mm. Es el mateix motor Duratec 23 de Ford.

Vehicles que equipen aquest motor:

 Mazda6 i Mazda Atenza;
 Mazda Axela i Mazda3;
 Mazda5 i Mazda Premacy;
 Mazda MPV;
 Mazda Tribute;

 2.3 DISI .

Es tracta d'una versi amb turbocompressor del motor 2.3, amb injecci directa.

Vehicles que equipen aquest motor:

 Mazdaspeed6 i Mazda Atenza MPS;
 Mazda CX-7;
 Mazdaspeed3;

 2.5 .

Es tracta d'una evoluci del anterior 2.3L, el qual substituir. Amb un cubicatge de 2.5L (2488 cc), t un dimetre (bore) de 89 mm (3.5 in) i una carrera (stroke) de 100 mm (3.94 in). La seva compressi es de 9.7:1 i s'espera que tingui una potncia d'almenys 168 cv i uns consums de fins a 34 mpg (14,4 km/litre). Ford el ven com a Duratec 25.

Vehicles que equipen aquest motor:

 2009-actualitat: Mazda6;

 Vegeu tamb .

 Motor Duratec de Ford;

 Enllaos externs .

 Nota de premsa del Mazda3 on es descriuen els diferents motors MZR ;
 Informaci motors MZR en el Mazda3 2004 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150570" title="Zombie Studios" nonfiltered="800" processed="796" dbindex="60825">
Zombie Studios s una empresa desenvolupadora de videojocs situada a Seattle, EUA que crea videojocs de consola, ordinador, mbil i jocs per la web. Es va crear el 1994 per Joanna Alexander i Mark Long, anteriorment del Sarnoff Research Center.  Alexander i Long van fundar el Zombie desprs que ells acabessin un videojoc de realitat virtual per consola a Hasbro de Sarnoff el 1993. Des de llavors, Zombie ha dissenyat i produt 18 videojocs originals de distribuci mundial en algunes de les ms bones plataformes consoleres (de la SEGA Genesis a ordinadors de 64b).

 Ttols.

America's Army: Rise of a Soldier;
Shadow Ops: Red Mercury;
Delta Force: Task Force Dagger;
;
Rainbow Six: Covert Operations Essentials;
Super Bubble Pop;
Spec Ops: Platinum Collection;
Spearhead;
Bluewater Hunter;
Alcatraz: Prison Escape;
Atlantis The Lost Empire: Trial by Fire;
ZPC;
;
Locus;
Ice & Fire;
;
Future Force Company Commander;
Future Soldier Trainer (jocs Serious);
Rogue Warrior: Black Razor;

 Enllaos externs .
 Zombie Studios;
 Llista de ttols;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150577" title="Microprogramari" nonfiltered="801" processed="797" dbindex="60826">

El microprogramari (en angls firmware) o programaci en firm s un bloc d'instruccions de programa per a propsits especfics, gravat en una memria ROM, que establix la lgica de ms sota nivell que controla els circuits electrnics d'un dispositiu de qualsevol tipus. A l'estar integrat en l'electrnica del dispositiu s en part maquinari, per tamb s programari, ja que proporciona lgica i es disposa en algun tipus de llenguatge de programaci.

Funcionament, el firmware s l'intermediari (interfcie) entre les ordres externes que rep el dispositiu i la seva electrnica, ja que s l'encarregat de controlar a aquesta ltima per a executar correctament aquestes ordres externes. Trobem el Firmware en memries ROM dels sistemes de diversos dispositius perifrics, com en monitors de vdeo, unitats de disc, impressores, etc., per tamb en els propis microprocessadors, xips de memria principal, en general en qualsevol circuit integrat i tamb en els reproductors mp3 o mp4. Molts dels Firmwares emmagatzemats en ROM estan protegits per drets d'autor.
 
El programa BIOS d'un ordinador s un firmware el propsit del qual s activar una mquina des de la seva encs i preparar l'entorn per a la installaci d'un Sistema Operatiu complex, aix com respondre a altres esdeveniments externs (botons de pulsaci humana) i a l'intercanvi d'ordres entre diferents components de l'ordinador. En un microprocessador el firmware s el qual rep les instruccions dels programes i les executa en la complexa circuiteria del mateix, emetent ordres a altres dispositius del sistema.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150578" title="Selenocistena" nonfiltered="802" processed="798" dbindex="60827">

La Selenocistena s un aminocid present en molts enzims (per exemple, glutati peroxidasa, formiat deshidrogenasa, tioreduxin reductasa, glicina reductasa). L'estructura de la selenocistena s com la de la cistena on el sofre s substitut per un tom de seleni. 

Al contrari del que passa amb altres aminocids, la selenocistena no s codificada directament en el codi gentic. La inserci de la selenocistena en la protena s duta a terme per un mecanisme especial en el que hi interv un cod UGA (que normalment s un cod aturador) i la presncia de l'Element SECIS en la seqncia del RNA missatger.

Les protenes que tenen un o ms residus de selenocistena, s'anomenen selenoprotenes.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150580" title="Arthur Machen" nonfiltered="803" processed="799" dbindex="60828">

Arthur Machen (Nghaerllion ar Wysg, Gwent, 3 de mar de 1863   Amersham, Anglaterra, 15 de desembre de 1947) fou un escriptor de novelles de terror nascut a Galles. s conegut principalment pels seus llibres de temtica fantstica i sobrenatural.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150581" title="Banderes de les provncies dels Pasos Baixos" nonfiltered="804" processed="800" dbindex="60829">
Aquesta galleria de banderes de les provncies dels Pasos Baixos mostra totes les banderes de les 12 provncies dels Pasos Baixos


Vegeu tamb.
Escuts de les provncies dels Pasos Baixos;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150584" title="Teatre Principal (Ma)" nonfiltered="805" processed="801" dbindex="60830">

El Teatre Principal de Ma est situat al carrer Costa Dei, 40, de Ma, capital de Menorca. T 4 pisos i un aforament total de 847 localitats. s el teatre d'pera ms antic d'Espanya. Compta amb una oferta d'espectacles molt mplia pel que fa al nmero d'habitants de Ma, uns 25.000. La societat Amics de s'pera ajuda a que es mantingui viu, fent programes atractius i amb convidats de luxe, com Juan Diego Flrez, Barbara Hendricks o Ainhoa Arteta, que hi han actuat ltimament. No s'ha d'oblidar el paper important de Joan Pons, barton menorqu, freqent en les representacions.

 Histria .
El Teatre fou inaugurat el 15 de desembre de 1829, quasi per necessitat, ja que a l'illa hi havia una llarga tradici musical, grcies a que les companyies operstiques d'Itlia, abans d'anar a la pennsula, com viatjaven en vaixell, estrenaven l'obra a l'illa, per veure l'acceptaci del pblic i per assajar. 

La sala t la forma tpica dels teatres italians, de ferradura, per no gaire tancada, i el pati de butaques t uns 20 centmetres d'inclinaci. L'obra de construcci fou realitzada per Alfons Hernndez i Josep i Pere Pons, i la dirig Palagi. El ciutadellenc Andrs Galbis fou l'encarregat de la decoraci escnica.

El juny de 2001, el Teatre reobr les seves portes desprs d'una llarga i costosa restauraci amb una pera de Verdi, Falstaff. Un mes abans, s'inaugur una esttua de Maties Quetglas, Talia, que representa la musa de la comdia, del mateix nom, de bronze i 3 metres d'alada.

Enllaos externs.
Pgina oficial del Teatre Principal de Ma







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150585" title="The Legend of Zelda: The Wind Waker" nonfiltered="806" processed="802" dbindex="60831">

The Legend of Zelda: The Wind Waker (            , Zeruda no Densetsu Kaze no Takuto) en catal: La Batuta dels Vents, es un episodi de la franqucia de videojocs de Nintendo, anomenada The Legend of Zelda, creada pel mtic i fams Shigeru Miyamoto i produda actualment en conjunt amb Eiji Aonuma, mxim responsable de dita franqucia. Fou llanat per Nintendo Game Cube en Jap el 13 de desembre de l'any 2002, en Estats Units, el 24 de mar del 2003, i en Europa, el 3 de maig de l'any 2003.

The Wind Waker segueix els passos de The Legend of Zelda: Ocarina of Time, conservant el seu sistema de jugabilitat i de control bsic del ttol de Nintendo 64. Un mfasis que pot ser considerat pesat,  i que controla el vent s: la Batuta dels Vents, que ajuda en navegaci i a la flotaci en la jugabilitat del joc. Els crtics especialitzats, varen afirmar que dita batuta era un bon guinyo, i que possea certa semblana a l Ocarina of Time, per, no obstant, es varen queixar que a menut el temps que transcorria en la navegaci, per lo immensa que var arribar ser, podria semblar avorrida als jugadors. Tanmateix, el joc var resultar ser un gran xit comercial i crtic i es el nmero quatre que juntament amb altres tres videojocs ha rebut una qualificaci perfecte en Famitsu. Cal destacar que el videojoc de The Legend of Zelda: Phantom Hourglass, s la seva futura continuaci.

La trama del joc transcorre ix en l alta mar, en un punyat d illes en un gran mar extens; el primer de la srie. El jugador controla en Link, l Heroi dels Vents descendent de l Heroi d Ocarina of Time. Ell lluita contra el antagonista, el seu nmesis, el malvat Ganondorf, pel control de la Relquia Sagrada, coneguda com la Triforce. Link viatja per illes del tot el Overworld, infiltrant-se en Dungeons per reunir el poder necessari per derrotar Ganon. A la mateixa hora, intenta salvar la seva germana que la segrestaren.

 Trama .

 Edurint .

L'acci de The Wind Waker es desenvolupa molt desprs de l'esdevingut en Ocarina of Time. Quan li donem a "partida nova" una meravellosa seqncia on veurem uns exquisits gravats daurats ens explicar el succet en el joc de Nintendo 64: que la terra de Hyrule estava dominada per un malvat ser (encara que no diu noms, per les imatges s inevitable pensar que es tractava de l'inefable Ganondorf), fins que un heroi llegendari enfundat en robes verdes va aparixer, va desafiar al malvat dolent i va aconseguir segellar-li de manera que no torns a suposar un perill. Desprs, el valent heroi es va embarcar en un viatge del que no va tornar... i clar, com sempre que passa quan se segella un tir amb nsies de dominar el mn, el dolent va tornar trencant el segell que l'empresonava i va embolicar Hyrule en les tenebres. Els pobres habitants van esperar en va a l' Heroi del Temps (recordem que s el Link de Ocarina of Time) i, veient que no tornava, van pregar als dus que si us plau tornessin a Ganondorf al fosc abisme del qual va sortir, i com els dus pel que sembla no tenien ganes d'escalfar-se el cap, no se'ls va ocrrer cap altra cosa que manar un diluvi cafre a Hyrule i sepultar-lo sota l'aigua. Ara tot el que queda al mn s mar, la gent ha quedat reclosa a viure en illes que abans eren les muntanyes ms altes, i aqu s on entra en escena el nostre petit nen tossut, el futur heroi que per els designes de les Deesses salvar el mn.

El joc ens situa molts anys desprs dels fets relatats en The Legend of Zelda: Ocarina of Time. Tot comena quan Link, un jove que viu en la marginada Illa Initia amb la seva via i la sega germana Aryll, compleix l edat de l Heroi Llegendari de  les dels mites de les antiguitats que envolten el Gran Oce. Com marca de dita tradici llegendria, tots els nens que arriben a aquesta edat, han de vestir-se amb vestits verds similars als d'aquell heroi de la llegenda per ai xins convertir-se en homes valents i forts com l'heroi de la antiga llegenda.

Per precisament aquest dia, un ocell gegant apareix per Illa Initia deixant caure a una noia jove en un bosc a les acaballes de l illa. Link decideix anar a veure lo succet i coneix a Tetra, la capitana d'un vaixell pirata. Desprs dels fets ocorreguts el ocell gegant torna a la carga i, per confusi, segresta a Aryll. En veure s comproms, com Link inicia un viatge en busca de la seva germana. En un principi l argument de l  histria pot semblar de lo ms simple: el tpic joc d'un heroi que te que salvar a alg segrestat. Tanmateix, aix noms es l'inici de una histria; que aquesta s complica cada vegada ms segons avancem, fins convertir-se en un episodi de la saga The Legend of Zelda.

 Argument .

 En realitat tot els esdeveniments causats sn en realitat els designes del malvat Emperador de l Infern, Ganondorf, el malvat sser dels mites de la antiguitat, que segons deien aquestes, s'havia apoderat anys enrere en en Ocarina of Time d  un dels fragments de la Relquia Sagrada de la Triforce, concretament la del Poder i que, desprs de trencar el segell en el que estava tancat, tract una vegada ms de satisfer i fer realitat la seva nica obsessi: Governar Hyrule, i ms enll d aqu, el mn sencer com al seu nic i legtim Rei.

Quan Ganondorf va tornar de les tenebres, el jove Heroi del Temps que havia salvat el Regne d Hyrule i derrotat Ganon anys enrere, ja havia iniciat un misteris viatge del que mai ms va tornar, aix que la gent que habitava Hyrule, terroritzada pel poders mgics d en Ganondorf, indefensa,  nomes podia resar. Las Deesses varen escoltar las seves pregaries i van enviar un diluvi que va enfonsar el Regne d Hyrule sota un gran oce i el van treure de la corrent del temps, perqu, d aquesta manera, Ganondorf no pogus aconseguir els seus propsits de profanar  la terra sagrada. Nomes uns pocs ssers afortunats van aconseguir fugir a les muntanyes mes altes on van sobreviure a la "Gran Inundaci"

Aquest supervivents aviat van comenar a refer les seves vides en les restes de la seva antiga terra, de la que ja nomes quedaven unes poques illes repartides per un immens mar. La histria de la majestuosa Hyrule ben aviat va caure en l'oblit i va passar a ser simplement una llegenda mes, un conte per a infants en el que ning creia. Tanmateix, el terrible i poders Ganondorf coneixia la veritat sobre com aconseguir de nou els seus anhels. Sabia que el poder combinat de els tres Triangles Divins que formaven la Trifora permetria tornar a treure Hyrule a la superfcie per apoderar-se d'ella, aix que, se'n propietari del triangle que li conferia el Do del Poder, va comenar a buscar els dos fragments restants que no havien caigut a les seves mans (la Trifora del Valor i la Trifora de la Sabiduria, respectivament), que segur que ho tindrien els descendents del Heroi i la Princesa del Dest que l'havien venut segles enrere. Ganondorf, per aquest motiu, envia un malvat ocell gegant a buscar per tot l'oce a totes aquelles persones que pugessin ser els portadors dels dons. D'aqu que intents segrestar a la pirata Tetra, doncs sospit que guarda una important relaci amb la llegenda sagrada de la Trifora. 

El joc s inicia quant l ocell de Ganon intent segrestar Tetra, una valenta capitana pirata; i que per equivocaci, s endugu la germana petita del protagonista. Link viatja amb els pirates fins a Forsaken Fortress, una illa pler de criatures vils i malvades, on s hi trobava la seva germana captiva juntament amb altres noies, i el mateix Ganondorf. Link intent rescatar-la, per no ho aconseguir i el ocell el noqueja a alta mar. Aquest fou socorri t pel Mascar Vermell (King of Red Lions), un vaixell parlant. Aquest li proporciona la seva ajuda, i li mostr el cam que l hi duria a la seva victria amb Ganon, per aix no tant sols poder rescatar la seva germana, s hi no tot el mn. 

Aix units, Link i el Mascar varen partir fins a la Dragon Roost Island, on trobarien un dels orbes necessaris per dur-li al poder necessari per derrotar Ganon. All conegu a Medli, quin paper ms important el tindria ms endavant del joc. Derrota el mal que amenaava l illa i al drac Valoo (Gohma), i aconseguir la Din s Pearl en mans del Prince Komali i avanar en el seu viatge: Forest Haven Island. All va tindre que rescatar a Makar a petici del Venerable Deku Tree (Arbre Deku en catal). Un cop destruir el mal del l illa que amenaava la Forest Haven Island, la planta carnvora Kalle Demos, Link aconseguir rescatar Makar i obtenir la Farore's Pearl.

Link i Mascar Vermell prosseguiren a l ltim orbe, en mans del venerable Jabun, i viatjaren a la illa de Greatfish Island, per aquesta havia sigut atacada per Ganon, i viatjaren fins a la Outset Island (Illa Inita en la versi Pal), per aconseguir la Nayru s Pearl, l ltim orbe. Desprs dipositaren els orbes en les illes Triangle Islands, en les esttues corresponents, per fer surgir la Tower of the Gods (Torre dels Dus) del mar. All Link combat a Godhan, la prova final de les Deesses, i el derrot, abrint en cam sota els peus de la torre, el cam fins la Hyrule submergida. En el Castell d Hyrule, obtenir l Espasa Mestra (Master Sword), l nica arma capa de vncer Ganon. Aix amb la dita espasa, Link es disposar derrotar Ganondorf. Viatjaren a la seva fortaleza mat al Hermaroc King, el seu ocell gegant i rescat els seus captius (la seva germana s an  amb els pirates). Aix Link, tot enllestit, es prepar per combatir el malvat amo de l illa. Per Ganon el derrot fcilment. Quant el malvat estava apunt de donar-li mort, Tetra aparegu per ajudar-lo, per Ganon tamb la derrot. I a ms. Aquest descobr la seva identitat, la Princesa Zelda. Per sort foren rescatats per Valoo, viatjant a la Hyrule submergida.

All conegueren la veritable identitat del Mascar Vermell: el Rei Daphnes Nohansen Hyrule; que demostra la indentitat veritable de Tetra, Zelda, i es transform en aquesta. El Rei explica A Link que per recuperar el poder de la Master Sword tenia que trobar els descendents dels Savis que foren assassinats per Ganon, i tornar-los als seus temples corresponents per que aquests poguessin tornar-li el poder a la Espasa Mestra. Zelda es qued protegida en el Castell. Medli i Makar eren els descendents. Aix junts aquests tornaren als seus temples (i en el transcurs d aquest, Link derrot Jalhalla i Molgera), i la Master Sword recuper el seu poder total; se suficient per derrotar Ganon, qui havia segrestat a loa Princesa Zelda de nou. Aix Link es dispos a salvar-la de les urpes de Ganondorf.

 Link penetra en la Torre de Ganon i s hi enfronta  amb aquest. Derrot la seva marioneta (Puppet Ganon) i s endenta amunt de la seva torre. All Ganon, tornar a derrotar-lo, i con  qu les Triforce dels tres portadors s avien unit, Ganon demanda el seu desig. Per el Rei d Hyrule fou ms rpid en tocar la Relquia. Aquest demana un futur prsper per Link i Zelda, i que Hyrule s enfonss amb Ganon. Ganondorf, desesperat i enrabiat, combat Link i Zelda. Enmig de la inundaci, Link i Zelda derrotaren Ganon, i el protagonista l hi clava la Master Sword en la front, convertint-lo en pedra. Desprs d una conversaci Link i Zelda varen veure com atnits Hyrule s enfonsava amb el seu Rei, m entra ells descendien cap a la superfcie. Aix units Zelda (Tetra) i Link buscaren un nou lloc per fundar-hi Hyrule...

Tota aquesta historia de la trama videojoc serveix com a marc a una aventura de proporcions piques, extraordinriament ben escrita, amb girs argumentals sorprenents i amb un final que pretn transmetre un missatge molt important: Tenim que seguir sempre endavant, acceptar les circumstancies que el pas del temps porta amb ell, per mes terribles que siguin, i no donar-nos mai per venuts. No viure lligats al passat, per no oblidar-nos d'ell; mirar cara a cara el futur i seguir el nostre propi cam amb la mirada al fent.

 Jugabilitat .

 Desenvolupament . 

  The Wind Waker es juga com qualsevol altre Zelda. El desenvolupament es basa a anar progressant en la histria, superant masmorres per aconseguir objectes, fins a arribar a l'ltima, on ens espera Ganondorf. Comptem amb el ja clssic sistema inaugurat per l Ocarina of Time que consisteix a associar objectes als botons del comandament i hem de fer front a un action-RPG on acabarem amb els nostres rivals a cop d'espasa net.

El que fa nic The Wind Waker s que l'acci no es desenvolupa a terra, sin en mar. Per avanar ens haurem de valer d'en King of Red Lions, el qual ens portar pel mar a la recerca d'aventures. Per manejar-lo ens haurem de valer del vent i una espelma que aconseguirem a l', haurem de navegar amb el vent, per la qual cosa haurem d'hissar l'espelma i navegar cap a on hi hagi vent favorable, altrament no avanarem res. El sistema s molt senzill: una vegada tinguem el vent al nostre favor, hissarem l'espelma i el vaixell anir a tota velocitat sense haver de prmer res. Per avanar sense perdre'ns ens haurem de valer d'una carta natica que ens indicar a tota hora nostre segent objectius, el principal problema que va tenir aix va ser que el mar s molt gran, per la qual cosa per anar d'un lloc a un altre es tarda bastant temps, la qual cosa potser podria avorrir el jugador. Encara que per sort, ms endavant, podiam trobar una forma de prendre "dreceres".

Com en tot Zelda, a The Wind Waker hem de superar les masmorres, aconseguint en cada una una arma determinada que ens servir per eliminar el cap de la mateixa i aconseguir un objecte especial que necessitem per accedir al final del joc. A The Wind Waker disposem de la Grapa, que podem enganxar a sortints per balancejar-nos estil Tarz, el Full Deku per planejar i vells clssics com l Arc, el Ganxo i l Escut Mirall. El Bumern tamb apareix en aquest joc i ha estat potenciat respecte a jocs anteriors, ja que ara pots fixar amb ell fins vuit blancs i colpejar-los tots d'una sola passada amb l'arma. Tamb comptarem amb armes clssiques, importades des d Ocarina of Time, com les Bombes, les Fletxes de Gel i Foc o els Braalets de Poder. Els objectes tindran diferent s quan els utilitzem amb Mascar Vermell ja que la Grapa, per exemple, ens servir per extreure tresors del fons del mar, i les Bombes com un can.

Un artefacte inusual amb qu comptarem s el Tinglevisor, donat per la "fada" Tingle i que s'usa connectant una Game Boy Advance a la Gamecube. Aix ens permet, entre altres coses, desplegar mapes del mar i les masmorres en la Game Boy Advance, i fins i tot, una vegada lluitem contra un enemic, rebre consells per derrotar-lo. Tamb comptem amb l'ajuda d'un nou instrument. L' Ocarina of Time ha estat substituda per la The Wind Waker (Batuta dels Vents), amb les que podrem dirigir melodies com la del vent, que ens permet canviar la direcci del mateix, la del tornado, que ens teletransporta a llocs especfics al mar, o la de la voluntat, que ens permet controlar la ment a altres personatges i manejar-los nosaltres mateixos.

Nintendo va tenir molta pressa en treure el The Wind Waker al mercat per aprofitar al mxim la campanya nadalenca, i aix es nota perqu en certa mesura s un joc incomplet. Tot jugador recorda (amb ms pena que glria) la recerca dels fragments de la Triforce, part ms avorrida del joc per a molts. Potser si s'hagus polit ms, es podrien haver fet ms masmorres que tinguessin dins aquests fragments (ja que les masmorres d'aquest joc sn molt poques). Tanmateix The Wind Waker supleix aquesta petita manca amb escreix, si b completar el joc no s gaire difcil, ja que la dificultat s'ha baixat enormement respecte a altres Zelda, aquest joc ofereix tantes possibilitats que fa que acabar-lo al 100% sigui una tasca que portar a qualsevol jugador molt, molt temps. Pots senzillament recrrer el mar a la recerca de tresors, com les inestimables Peces de Cor, participar en una immensa quantitat de minijocs dispersos per les illes del mar, recollir Rupies amb el vaixell, disparar barrils, classificar cartes, atrapar porcs, intercanviar objectes amb mercaders, o senzillament buscar les moltes Grans Fades que hi ha al mar i que ens permetran carregar entre altres coses amb ms rupies i objectes... Encara que sens dubte l'estrella del joc s la galeria Mangialavor, una titnica side quest en la qual podrem aconseguir figures dels personatges i enemics del joc. Per a aix haurem de comptar amb la cambra, objecte que aconseguirem desprs d'alliberar a Tingle en un passads, per a mitjanant l's de la mateixa fotografiar tot el que vegem, ja que cada enemic o personatge fotografiat es convertir en una figura grcies a l'encarregat de la galeria. Desprs podrem admirar-les en la mateixa i es pot destacar que hi ha una esttua per cada ser vivent del joc, per la qual cosa s una tasca que sens dubte portar molt, molt temps i obligadament el completar dues vegades el mateix.

 Aspectes tcnics .

The Wind Waker utilitza l'estil grfic del Cel-shading que fa veure el joc com si d'una pellcula d'animaci es tracts. Com a tal, es mostren paisatges alegres, frescs i colorits, els personatges aix mateix lluen graciosos i tossuts, bastant desproporcionats referent al cos i al capdavant, destacant per sobre de tot Link, que ens obsequiar amb una bona quantitat de graciosssimes expressions facials. De fet, tot en aquest joc desperta la simpatia, fins i tot els propis enemics s'allunyen del cnon Zelda habitual i lluen graciosos i simptics (alguns ms que altres, clar) aix ha estat durament criticat pels ms acrrims al joc, per s un estil diferent, que li va molt b en el joc. Ha perdut quant a adultesa respecte a l'Ocarina, per ha guanyat en originalitat. Els escenaris sn realment grans (no n'hi ha ms que veure el mar) i sn completament absents de popping, com ha de ser, els dissenys de les masmorres tamb sn molt bons i cada una t el seu estil i s perfectament distingible de les altres.

El so per si mateix s un element que destaca menys, hi ha melodies, per no destaquen especialment. Es noten ms en algunes illes com l' Illa del Drac o Illa Taura. Les de les masmorres sn molt suaus (de vegades prcticament inobles) i en molts casos com la primera es redueixen a sons, cosa que d'altra banda est molt b, ja que ens fa submergir-nos en l'mbit llbrec i tenebrs de les mateixes.

Els personatges que Link es va trobant no tindran veu, per s que emetran sons com riures o grunyits en parlar amb ells per denotar el seu estat d'nim i convertir-ne cada un en un personatge nic. El propi Link t a la seva disposici tot un elenc de sons per mostrar-nos a tota hora el que est pensant, dotant el personatge de gran carisma encara que no parli, encara que els millors sens dubte sn els dels enemics, prcticament cada monstre en t un i estan molt aconseguits, dotant les criatures que haur de derrotar Link un carisma especial. Tamb estan els tpics sons de colpejar amb l' Espasa, usar el Ganxo, la Grapa, Bombas... aunque es limiten a acompanyar.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150586" title="S lo que hicisteis..." nonfiltered="807" processed="803" dbindex="60832">

S lo que hicisteis... (abans S lo que hicisteis la ltima semana) s un programa de televisi de La Sexta, en una hora que dura s'hi barreja el mn rosa amb l'humor. S'emet diriament de dilluns a divendres, a les 15:25 h, desprs de Padre de familia.

 Estructura del programa .
Patricia Conde s la presentadora del programa, apareixent durant tot el programa (105 minuts en el seus inicis com a programa setmanal, actualment 95 minuts), acompanya els diversos collaboradors del programa, cadascun d'ells amb la seva prpia secci, i presenta les seccions que no en tenen. Patricia interpreta el paper d'una nena de casa bona amb certs desajustaments mentals; per exemple, troba normal parlar amb ninots, aixecar-se de la taula donant poques o cap explicaci (el que en realitat s una forma cmica de donar pas a publicitat) o donar un cop d'ampolla al seu company ngel perqu "un senyor m'ha dit que la violncia fa pujar l'audincia". 

A partir del 9 d'abril, el programa va passar a ocupar les tardes de La Sexta. Actualment, el programa s'emet diriament de 15:30 a 17:05, reduint la seva durada a poc ms de mitja hora, canviant lleugerament la seva estructura i escurant el nom (en concret, llevant les paraules "la ltima semana"). Patricia Conde en segueix sent la presentadora principal al costat d'ngel Martn, qui ara comparteix la presentaci durant gran part del programa. S'han espaiat algunes seccions que van apareixent en dies alterns, deixant gaireb exclusivament tot el pes del programa en els vdeos d'ngel. Entre vdeo i vdeo van apareixent la resta de collaboradors, Pilar Rubio, Pepe Macas, Berta Collado, Dani Mateo i Miki Nadal. Un resum de l'emissi diria s'emet en horari estellar els dimarts, a les 22.00, amb el ttol original complet (afegint-hi "la ltima semana")

Collaboradors.

ngel Martn: s l'encarregat de la secci ms prolongada del programa. S'encarrega de comentar amb cinisme i humor les pfies dels programes del cor sense cap tipus de compassi ms que la justa. La seva secci s la que t ms xit del programa. L'nic que exaspera ms a ngel que els programes del cor, s el comportament infantil i esbojarrat de la seva companya Patrcia; i no li falta ra, ja que l'esbojarrada de la seva cap ha arribat a "agredir-lo" amb ampolles o amb les prpies mans (mai fora del gui, s clar), i cada programa ha de suportar les incomptables interrupcions de la noia amb alguna cosa fora de lloc o alguna ximpleria. Les seves frases ms conegudes sn Madre ma (la qual ja ha deixat de dir bastant) i te voy a decir una cosa mentre es posa un dit als llavis i adopta un posat d'alerta. Cada dia pateix les burles de la Patrcia, que el presenta amb frases com y ahora nuestro colaborador, un hombre tan pequeo, que no vive en un piso, vive en una maqueta. I anteriorment, la seva secci acabava quan el Miki entrava i el feia fora a cops i empentes.

 Pilar Rubio: La reportera del programa, encarregada de fer reportatges a les gales i festes dels famosos, com estrenes de pellcules o gales. La seva personalitat s'assembla molt a la de Patrcia, de fet, es porten molt b entre elles. Molts cops, irrompeix a la secci de l'ngel per donar el seu suport a la Patrcia i defensar-la, o simplement per burlar-se d' ell amb la seva companya. Quan la Pilar apareix al plat, sona Find My Baby, de Moby. ;

Berta Collado: Una altra reportera del programa. Aquesta, arribada el 5 de Setembre de 2007, (el segon dia de la temporada) es fa crrec dels esdeveniments poltics i esportius. Cada cop guanya ms popularitat. A finals de l' any 2008 va ser declarada 6 personatge ms simptic de la televisi segons la llista GECA.

Dani Mateo: Comentarista de notcies d'actualitat poltica i esportiva. A vegades s anomenat "avioncitos" degut al decorat del deu darrere on surten avions de paper.

 Miki Nadal: la seva secci tracta de vdeos curiosos i divertits no relacionats amb el mn del cor. Molts cops sn vdeos que es poden trobar a Internet, o imatges curioses. Anteriorment, acostumava a entrar quan acabava la secci de l'ngel per fer-lo fora a empentes i cops i aix tenir la seva part del programa lliure.

 Pepe Macas: cada divendres, Pepe t un reportatge a presentar de noticies del cor internacionals. Va desaparixer misteriosament a l' inici de la temporada 2008-2009.

 Rober Bodegas: va comenar com a guionista del programa desprs d' haver guanyat el concurs de monlegs "El rey de la comedia" ems per TVE1. Ms tard, a l' estiu de 2008 va comenar una secci on, bsicament feia un monleg (amb interrupcions) sobre un tema determinat de qualsevol temtica. La seva secci (quan la fa, que no s ni molt menys sempre) se sol emetre els dijous;

A ms, els collaboradors i la mateixa Patrcia actuen en gags que apareixen en alguns moments del programa.

 Enllaos externs.
Pgina oficial del programa ;
Pgina del programa, a la web de laSexta ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150604" title="President d'Eslovquia" nonfiltered="808" processed="804" dbindex="60833">


El President de Eslovquia (eslovac: Prezidentov Slovenska) s el cap d'estat d'Eslovquia. 
Presidents d'Eslovquia (1939-1945).



Presidents d'Eslovquia (1993-actualitat).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150615" title="Antnder" nonfiltered="809" processed="805" dbindex="60834">
Antnder (Antander          ) fou germ d'Agtocles de Siracusa.

El seu germ li va donar el comandament de les forces enviades a Crotona per defensar aquesta ciutat contra els brucis (317 aC). Quan Agtocles va marxar a l frica (310 aC) va deixar al seu germ Antnder i a Erimnon el comandament de Siracusa.

Antnder en un cert moment va proposar de rendir-se als cartaginesos d'Amilcar. Desprs d un temps de fredor amb el seu germ en va recuperar la confiana i fou utilitzat per feines brutes del tir.

Va escriure un llibre histric que s esmentat per Diodor de Siclia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150617" title="James Meade" nonfiltered="810" processed="806" dbindex="60835">

James Edward Meade ( Swanage, Anglaterra 1907 - Cambridge 1995 ) fou un economista angls guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1977.

Biografia.
Va nixer el 23 de juny de 1907 a la ciutat de Swanage, poblaci situada al comtat angls de Dorset. Va estudiar inicialment al Malvern College i posteriorment es gradu l'any 1926 a la Universitat d'Oxford. Es va interessar per l'economia desprs d'un curs de postgrau realitzat al Trinity College de la Universitat de Cambridge entre 1930 i 1931, on va mantenir discussions amb els economistes ms importants de l'poca, com Dennis Robertson i John Maynard Keynes. 

Desprs de treballar a la Lliga de Nacions i en l'Oficina del Govern, fou l'assessor econmic en els primers anys del govern de Clement Attlee. El 1947 fou nomenat professor de la London School of Economics i el 1957 de la Universitat de Cambridge, crrec que abandon el 1967. 

Va morir el 22 de desembre de 1995 a la ciutat de Cambridge.

Recerca econmica.
Interessat per l'economia internacional, desenvolup teories sobre el comer internacional i els moviments internacionals del capital. L'any 1977 fou guardonat, juntament amb Bertil Ohlin, per demostrar els efectes de la poltica econmica en el comer exterior i analitzar els problemes d'estabilitzaci en les economies obertes.

Principal obra publicada.
1951: The Theory of International Economic Policy -- The Balance of Payments;
1955: The Theory of International Economic Policy -- Trade and Welfare ;
1975: The Intelligent Radical's Guide To Economic Policy;
1976: Principles of Political Economy;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1977;
  "Pathbreaking contribution to the theory of international trade and international capital movements";


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150623" title="Adriana Lecouvreur" nonfiltered="811" processed="807" dbindex="60836">

Adriana Lecouvreur s una pera verista amb msica de Francesco Cilea i llibret d'Arturo Colautti, basat en l'obra teatral de Eugne Scribe i Ernest Legouv. Va ser estrenada en el Teatre Lric de Mil, el 6 de novembre de 1902.

L'pera es basa en la vida de l'actriu francesa Adrienne Lecouvreur. Alguns personatges sn histrics, per la majoria ficticis. Ha estat criticada pel confs llibret, confusi que sovint es veu agreujada pel costum de tallar diversos passatges de l'pera (el mateix Cilea ja va fer alguns talls abans de l'estrena). Encara aix, l'herona, Adriana, s un personatge encisador, i la msica supleix les deficincies del llibret. 

Adriana s un exemple d'pera verista tot i no ser tan popular com I Pagliacci o Cavalleria rusticana.

Cilea hi va utilitzar el recurs del leitmotiv. Aix, es pot destacar el tema de la princesa, sinistre i misteris, i que se cita en diverses formes en tots els actes. Es presenta en forma clara i destacada a l'inici del segon acte, quan la princesa apareix en escena per primera vegada. Tamb cal destacar el tema d'Adriana, que apareix per primera vegada en el primer acte amb l'ria d'entrada de la protagonista: Io son l'umile ancella; i el tema dels comediants, lleuger i amable, que apareix en el primer acte i l'ltim.

L'estrena va comptar amb la soprano Angelica Pandolfini en el paper principal, Enrico Caruso com Maurizio i Giuseppe de Luca com Michonnet.

El paper protagonista ha estat sempre favorit de les sopranos amb un problemtic registre agut, ats que es desenvolupa en una tesitura relativament baixa. Es tracta d'un paper absolutament dramtic - especialment en les escenes recitades i en l'escena de la mort - que proporciona un vast camp de llument per a una cantant amb personalitat i temperament. Entre les Adriana ms destacades cal esmentar Magda Olivero, Marcella Pobbe, Renata Tebaldi, Raina Kabaivanska, Renata Scotto i Mirella Freni.   

Existeix un enregistrament histric del duet de l'ltim acte "No, pi Nobile", realitzat al desembre de 1902 per la Gramophone and Typewriter Company (G&T) a Mil, amb Francesco Cilea acompanyant Enrico Caruso.

L'enregistrament de Decca Records, de 1990, cont la partitura completa restaurada amb els fragments que el mateix Cilea va tallar, fent l'argument un poc ms comprensible. Aquest enregistrament est protagonitzat per Joan Sutherland en el paper d'Adriana i amb el seu marit, Richard Bonynge en la direcci.

Sinopsi argumental.

Acte 1.
Entre bastidors, a la Comdie-Franaise 
Preparant la interpretaci, la companyia es troba atrafegada i circula al voltant del director d'escena, Michonnet. S'hi troba tamb el prncep de Bouillon, amant de l'actriu Duclos, en companyia del seu amic, l'abat Chazeil. Adriana fa la seua aparici recitant. Afalagada, canta 'Io son l'umile ancella' ("Sc l'humil serventa de l'esperit creatiu"). El prncep s'assabenta que la Duclos est escrivint una carta i, com t certes sospites, decideix interceptar-la. Quan Michonet i Adriana queden sols, aquest vol expressar l'amor que sent per ella, per Adriana, que desconeix els sentiments de Michonet, li confessa que t un amant - un soldat al servei del Comte de Saxnia. Michonet queda decebut. Fa la seua aparici Maurizio, que en realitat s el mateix comte, i declara el seu amor a Adriana, 'La dolcissima effigie'. Ell no vol desvelar-li la seua identitat i li diu que necessita protectors. Adriana li diu que intentar parlar amb el comte. Queden en retrobar-se desprs de la interpretaci. Adriana li dna unes violetes perqu ell les pose en la seua solapa. El princep i l'abat retornen. Han aconseguit la carta de la Duclos - en la carta demana una cita amb Maurizio, per la nit, prop de la villa del prncep. En realitat la cita no s per a ella sin per a la princesa de Bouillon, antiga amant i aliada poltica de Maurizio, amb la qual aquest est disposat a trencar en haver-se enamorat d'Adriana. El prncep decideix organitzar una festa per a la companyia a la villa per tal de deixar la parella en evidncia, pensant que la cita s amb la seua amant, quan en veritat s amb la seua muller. Deixa que la carta arribe a Maurizio, i aquest cancella la seua cita amb Adriana. Adriana rep la notcia en l'escenari i decideix acudir a la festa del prncep.

Acte 2.
Una villa prop del Sena
La princesa de Bouillon, i no l'actriu Duclos, espera a Maurizio. Encara l'estima, 'Acerba volutt, dolce tortura'. Ell entra i ella veu les violetes. Qui li les ha donades? Ell li les lliura com a present, per evitar suspiccies. Maurizio li est agrat pel seu suport poltic per reconeix que ja no l'estima. Ella sospita que Maurizio t una nova amant, per ell refusa confesar-hi. El prncep i l'abat arriben, i la princesa s'amaga. Maurizio s'adona que pensen que ell es troba amb la Duclos. Adriana entra i s'assabenta de la vertadera identitat de Maurizio. Ell li diu que ha vingut per a mantenir una entrevista de caire poltic. Li confessa que cal fer el que calga per aconseguir la fugida de la dona que est amagada, i finalment Adriana accepta ajudar-hi. Durant l'intermezzo que segueix, la casa queda a fosques, i Adriana li diu a la princesa que pot escapolir-se. Tanmateix, ambdues dones mostren les seues suspiccies l'una envers l'altra, i la fugida est a punt d'acabar en una baralla entre elles, per finalment la princesa fuig. No han pogut reconixer-se l'una a l'altra a causa de la foscor. Desprs, Michonnet troba un braalet que li ha caigut a la princesa, i li'l dna a Adriana. 

Acte 3.
L'Htel de Bouillon 
Maurizio t problemes amb la justcia a causa dels seus deutes. La princesa est desesperada per assabentar-se de la identitat de la seua rival. El prncep, qumic afeccionat, ha portat a casa un poders ver que el govern li ha encomanat analitzar. Michonnet i Adriana arriben per a una recepci. La princesa creu reconixer la veu d'Adriana. Menteix, dient que Maurizio ha mort en un duel, i Adriana defalleix. Poc desprs fa la seua aparici Maurizio; en veure'l sa i estalvi Adriana es mostra exttica. Ell canta sobre les seues proeses de guerra, 'Il russo Mencikoff'. S'interpreta un ballet: el 'Judici de Paris'. La certesa de la princesa i d'Adriana que es troben davant de la rival va creixent. Adriana s'adona que el braalet trobat pertany a la princesa. Michonnet suggereix que Adriana recite una escena dAriadna abandonada', per el prncep s'estima ms una escena de 'Fedra', de Racine. Adriana tria un fragment que pot ser interpretat com un atac a la immoralitat de la princesa. Aquesta entn l'atac, i determina venjar-se'n.

Acte 4.
Una habitaci de la casa d'Adriana
Michonnet est esperant. Adriana delira d'angoixa i de gelosia. Arriben els membres de la companyia de teatre a visitar-la, portant-li diversos regals per a la seua onomstica i intenten persuadir-la que retorne al teatre. Michonnet ha recuperat un collar de diamants que prviament Adriana havia empenyat per a ajudar a Maurizio amb els seus deutes. Arriba una caixa amb una nota de Maurizio. Adriana llegeix la nota i de sobte se sent malament. Obri la caixa i treu el ramellet de violetes, ara seques, que un dia li va regalar a Maurizio. Ho interpreta com un senyal de qu Maurizio vol trencar amb ella. Besa les flors, 'Poveri fiori', i les llana al foc. Apareix Maurizio. Vol casar-se amb ella. S'abracen, per aviat Maurizio s'adona que ella est tremolant. Li diu que ell no li ha trams les flors. Ella comena a desvariejar. Michonnet i Maurizio s'adonen que ha estat enverinada amb un poders ver, inhalat de les flors. Per un moment recupera la ra, 'Ecco la luce', i mor.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

 Enllaos externs .
 Llibret i notes.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150627" title="Herbert Simon" nonfiltered="812" processed="808" dbindex="60837">

Herbert Alexander Simon ( Milwaukee, EUA 1916 - Pittsburgh 2001 ) fou un economista nord-americ guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1978.

Biografia.
Va nixer el 15 de juny de 1916 a la ciutat de Milwaukee, poblaci situada a l'estat nord-americ de Wisconsin. Va estudiar en la Universitat de Chicago, on es gradu el 1936 i es doctor el 1943 en cincies poltiques. Entre 1939 i 1942 fou director d'un grup de recerca a la Universitat de Berkeley i posteriorment l'Illinois Institute of Technology.

Mor el 9 de febrer de 2001 a la ciutat de Pittsburgh, situada a l'estat de Pennsilvnia.

Recerca econmica.
Va ser pioner en investigaci sobre la forma en la qual han de prendre's decisions en organitzacions econmiques complexes, com per exemple empreses pbliques o multinacionals. En la seva obra Administrative Behavior: A Study of Decision-making Processes in Administrative Organization (1947) exposa, en contra de la concepci clssica sobre l'existncia d'uns responsables per prendre decisions que coneixen totes les opcions, elabora un model o procs racional d'adopci de decisions satisfactries. 

Pioner en l'estudi de la intelligncia artificial, va desenvolupar al costat d'Allen Newell els programes informtics Logic Theory Machine (1956) i General Problem Solver (1957), aquest ltim possiblement el primer mtode estratgic de separaci de problemes que aconseguia solucionar problemes particulars . El 1975 li fou concedit el Premi Turing concedit per la Association for Computing Machinery, juntament amb Allen Newell, per les seves contribucions bsiques a la intelligncia artificial, la psicologia cognitiva humana i el processament de llistes. 

L'any 1978 fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia per la seva recerca, pionera, en el racionalitzaci de les preses de decisi, sent considerat un dels investigadors ms importants en el terreny interdisciplinari.

Principal obra publicada.
1947: Administrative Behavior: A Study of Decision-Making Processes in Administrative Organizations;
1957: Models of Man;
1958: Organizations, amb James G. March i Harold Guetzkow;
1969: The Sciences of the Artificial;
1972: Human Problem Solving, amb Allen Newell;
1977: Models of Discovery: and other topics in the methods of science;
1979: Models of Thought, volums 1 i 2.
1982: Models of Bounded Rationality, volums 1 i 2;
1983: Reason in Human Affairs;
1991: Models of My Life (Autobiografia);
1996: The Sciences of the Artificial;
1987:  Scientific Discovery: computational explorations of the creative processes;
1997: An Empirically Based Microeconomics;
1997: Models of Bounded Rationality, volum 3 ;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1978;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150634" title="Abbas Quli Khan" nonfiltered="813" processed="809" dbindex="60838">
Abbas Quli Khan fou un virrei safvida  de Gergia (de fet de Kakhtia) del 1688 al 1694. Va ocupar diversos crrecs i abans de 1688  era beglerbeg de Gandja i conegut per la seva opulncia.  

El 1688 el rei Giorgi XI de Kartli (conegut a Prsia com Gorjin Khan) va planejar un complot contra el governador persa de Kakhtia. El xa Sulayman va agafar aix com a excusa per deposar a Giorgi XI i entronitzar a Tbilisi al prncep Irakli (Irakli I de Kartli, membre de la branca dels bagrtides de Kakhtia) com a rei vassall persa. Irakli s'havia convertit al islam i havia agafat el nom de Nazar Ali Khan. Al costat del nou rei, el xa va collocar a Abbas Quli Khan com a virrei, amb residencia a Qara Agash.

El 1691 el ex rei Giorgi XI, refugiat a Ratxa, fou cridat pels nobles revoltats i va recuperar el poder assetjant a Irakli al castell de Tbilisi, i Abbas no va poder (o no va voler) fer res. Giorgi va fer submissi al xa i Sulayman el va reconixer  altre cop com a rei. Va esclatar una guerra civil entre la noblesa partidria d'un i altre, que va durar del 1691 al juliol del 1703.

El 1694, a la mort del xa Sulayman, Abbas fou acusat de donar suport a Giorgi contra Irakli. El xa Sultan Husayn va ordenar a Irakli de detenir a Abbas i confiscar els seus bens, i Irakli ho va fer i el va enviar a Esfahan. Qalb Ali Khan fou nomenat virrei en el seu lloc. La sort posterior d'Abbas es desconeguda. El 1695 Irakli fou restaurat pels perses com a rei, per la guerra civil va continuar fins el 1703 en qu Giorgi fou reconegut rei.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150640" title="Llista de videojocs d'Xbox 360" nonfiltered="814" processed="810" dbindex="60839">
Aix s una llista dels videojocs que s'estan llanant o es llanaran per la consola Microsoft Xbox 360, organitzats alfabticament per nom. Aquesta llista no inclou els jocs Xbox Live Arcade, que estan detallats en el seu respectiu article. La Xbox 360 va ser llanada el 22 de novembre de 2005.

Videojocs anunciats que es llanaran:



0-9.
100 Bullets - D3 Productions *;
1XR - Infinite Games ;
2006 FIFA World Cup - EA Sports * ;
2 Days to Vegas - Steel Monkeys * ;
360 Mahjong - Success ;
6GUN II - BattleBorne *;

A.
A-Train X - Artdink ;
Age of Conan - Eidos Interactive - Press-Start;
Alan Wake - Remedy Entertainment FP * - Fitxa de Press-Start;
Alive - Ubisoft;
Alone in the Dark: Near Death Investigation - Atari/Eden * - Press-Start;
Amped 3 - 2K Games/Indie Built, Inc.
APB - Webzen;
AquaZone - Frontier Groove;
Armored Core 4 - Sega/From Software * - Press-Start;
Army of Two - EA *;
Assassin's Creed - Ubisoft * - Press-Start;
Assassin's Creed 2 - Ubisoft;
Assassin's Creed 3 - Ubisoft;
Avalon - Climax *;

B.
Battle Angel - James Cameron Project ;
Battlefield 2: Modern Combat - EA/Digital Illusions * ;
 - EA/Digital Illusions *;
 - Eidos Interactive ;
Beowulf - 4HEAD Studios * ;
Bioshock - 2K Games/Irrational Games ;
Blazing Angels: Squadrons of WWII - Ubisoft * ;
Blue Dragon - Mistwalker FP ;
 - Konami/Hudson Soft ;
Born Without a Face - Electronic Arts * ;
Broken Saints - Gnosis Games * ;
Brothers in Arms: Hell's Highway - Ubisoft/Gearbox * ;
Bullet Witch - AQ Interactive/Cavia ;
Burnout Revenge - EA/Criterion * ;

C.
Call of Duty 2 - Activision/Infinity Ward *;
Call of Duty 3 - Activision/Treyarch *;
Cars - THQ/Incinerator Games *;
 (Para Xbox Live Arcade) - Konami;
Castle Wolfenstein - Activision/id Software/Raven Software;
CellFactor - Immersion Software;
Chromehounds - Sega/From Software;
Cipher Complex - Edge of Reality;
The Club - Sega/Bizarre Creations *;
CodeType-D - Mega Cyber;
College Hoops 2K6 - 2K Games/Visual Concepts*;
 - Sega/Monolith Productions*;
The Conveni X - Hamster;
Crackdown - Real Time Worlds FP;
Cry Havoc - Artificial Studios;
Cry On - AQ Interactive/Mistwalker/Cavia;
Culdcept Saga - Namco Bandai/Omiyasoft;

D.
Dance Dance Revolution Universe - Konami;
The Darkness - 2K Games/Starbreeze *;
Dark Sector - Digital Extremes *;
Data-Fly - Origo Gaming Entertainment *;
Dead or Alive 4 - Tecmo/Team Ninja;
Dead or Alive Xtreme Beach Volleyball 2 - Tecmo/Team Ninja;
Dead or Alive: Code Chronos - Tecmo/Team Ninja;
Dead Rising - Capcom;
Def Jam 3 (en procs) - Electronic Arts *;
The Dimitri Project - Lionhead studios;
Dynasty Warriors 5: Empires - Koei/Omega Force *;
Dirty Harry (en procs) - Warner Bros. IE *;
Dog Tag - Diezel Power;

E.
Enchanted Arms - Ubisoft/From Software ;
The Elder Scrolls IV: Oblivion - 2K Games/Bethesda Softworks*;
Elveon - 10tacle Studios *;
Eragon;
Eternal Sonata;
Earth Defense Force X - (D3);
Every Party - Game Republic FP;

F.
Fable 2 The Solus - Big Blue Box/Lionhead Studios;
Far Cry Instincts: Predator - Ubisoft;
Far East of Eden Ziria - Hudson;
F.E.A.R. - Vivendi/Monolith Productions/Day 1 Studios;
F.E.A.R. Extraction Point - Warner Bros. Interactive Entertainment/Monolith Productions ;
FIFA 06: Road to FIFA World Cup - EA Sports;
FIFA 07 - EA Sports;
Fight Night: Round 3 - EA Sports *;
Final Fantasy XI - Square Enix *;
Football Manager 2006 - Sega Europe *;
Football Manager 2007 - Sega Europe *;
Forza Motorsport 2 (working title) - Microsoft Games FP;
 - Kaos Studios/THQ;
Full Auto - Sega/Pseudo Interactive;
Fuzion Frenzy 2 - Hudson FP;

G.
Gears of War - Epic Games FP;
The Godfather: The Game - Electronic Arts *;
Golden Axe - Sega/Secret Level *;
Grand Raid Offroad - Asobo Studio *;
Grand Theft Auto IV - Rockstar Games *;
GTR - THQ/SimBim;
GUN - Activision/Neversoft *;
Gundam - Bandai;

H.
Half-Life 2 - Electronic Arts/Valve *;
Halo 3 - Bungie FP;
Halo Wars - Ensemble Studios *;
Heavy Rain - Quantic Dream *;
Hellboy - Konami/Krome Studios *;
 - Eidos/IO Interactive *;
Huxley - Webzen *;

I.
Interstellar Marines - Zero Point Software *;
Untitled Indiana Jones Game - LucasArts;

J.
Just Cause - Eidos/Avalanche *;

K.
 - Rareware FP;
Kane & Lynch: Dead Men - Eidos/IO Interactive *;
Killing Day - Ubisoft *;
Killer Instinct 360 - Rare - Microsoft Game Studios;
King of Fighters: Maximum Impact 2 - SNK Playmore *;
Kingdom Under Fire: Circle of Doom - Blueside;

L.
Lego Star Wars II: The Original Trilogy - LucasArts/Travellers Tales *;
Lost Odyssey - Mistwalker FP;
Lost Planet - Capcom;
Love Football - Namco;

M.
Madden NFL 06 - EA Sports *;
Madden NFL 07 - EA Sports *;
Magna Carta 2 - Banpresto *;
Major League Baseball 2K6 - 2K Games/Visual Concepts *;
Marvel MMORPG (en procs) - Microsoft Game Studios FP;
 - Activision/Raven Software *;
Mass Effect - BioWare FP;
Medal of Honor: Airborne - Electronic Arts*;
Metronome - Team Tarsier *;
Mobile Ops: The One Year War - Bandai/Dimps *;
Monster Madness - Artificial Studios;
MotoGP 2006: Ultimate Racing Technology - THQ/Climax;

N.
Naruto (en procs) - Ubisoft *;
NBA 2K6 - 2K Games/Visual Concepts *;
NBA Live 06 - EA Sports *;
NCAA Football 07 - EA Sports *;
NHL 07 - EA Sports;
NHL 2K6 - 2K Games/Visual Concepts;
NHL 2K7 - 2K Games/Visual Concepts;
Need for Speed: Carbon - EA Games Canada*;
Need for Speed: Most Wanted - EA Games Canada *;
Neo Geo Battle Coliseum - SNK Playmore;
Nine Dragons - Indy 21 Note - Japanese and Korean markets only;
Ninety-Nine Nights - PHANTAGRAM / Q Entertainment FP;
Ninja Gaiden 2 (en procs) - Tecmo/Team Ninja;
Untitled Team Ninja project (anomenat: Project Progressive) - Tecmo/Team Ninja;
Notcom Racing - ForwardGames *;

O.
The Outfit - THQ/Relic;
Outsider, The - Frontier;
Onechan Bara X - D3;
Open Season - Ubisoft *;
Operation Darkness - Success;
Over G Fighters - Ubisoft/Taito;

P.
Perfect Dark Zero - Rareware FP;
Perfect Dark Remix (en procs) - Rareware FP;
Peter Jackson's King Kong - Ubisoft *;
Phantasy Star Universe - Sega * ;
Possession - Blitz Games *;
Prey - 2K Games/Human Head/Venom Games *;
Pro Baseball Spirits - Konami;
Pro Evolution Soccer 6 - Konami *;
Project Assassins - Ubisoft;
Project Delta - Playlogic International *;
Project Embrace - Origo Gaming Entertainment *;
Project Gotham Racing 3 - Bizarre Creations FP;
Project Gotham Racing 4 - Bizarre Creations FP;
Project Progressive - Tecmo/Team Ninja;
Project Sylpheed - Square Enix/Game Arts;
Psychopath - Titan Productions *;

Q.
Quake 4 - Activision/id Software/Raven Software *;
P.
Pimp mi ride-mtv games

R.
Rayman Raving Rabbids - UbiSoft *;
Resident Evil 5 - Capcom *;
Ridge Racer 6 - Namco;
Rockstar Games Presents Table Tennis - Rockstar Games;
Rumble Roses XX - Konami/Yuke's;

S.
Saints Row - THQ/Volition;
Samurai Warriors 2 - Koei/Omega Force *;
 - Vivendi Universal/Radical Entertainment *;
Secret Service - Tigon *;
Sega Rally Revo - Sega*;
Senko no Ronde rev.X - Sega/G.rev;
El Seor de los Anillos: La Batalla por la Tierra Media II - Electronic Arts *;
The Shadow of Aten - Silicon Garage;
Shadowrun - FASA FP;
Shutokou Battle - Genki;
Sonic the Hedgehog - Sega/Sonic Team *;
Soul Calibur IV - Namco;
Spider-Man 3 - Activision *;
Stranglehold - Midway/Tiger Hill *;
Stuntman 2 - Atari/Reflections Interactive *;
Superman Returns - EA *;
Super Robot Wars - Banpresto;

T.
Tenchu 360 (en procs) - From Software;
Tengai Makyo Ziria: Yurakanaru Jipang - Hudson Soft/Red Entertainment;
Test Drive Unlimited - Atari;
Theseis - Track7 Games;
Tiger Woods PGA Tour 06 - EA Sports *;
TimeShift - Atari/Saber Interactive *;
TNA iMPACT! - Midway *;
Tokyo Extreme Racer - Genki;
Tom Clancy's Ghost Recon Advanced Warfighter - Ubisoft * ;
Tom Clancy's Rainbow Six: Vegas - Ubisoft *;
Tom Clancy's Splinter Cell: Conviction - Ubisoft *;
Tom Clancy's Splinter Cell: Double Agent - Ubisoft *;
Tomb Raider: Legend - Eidos/Crystal Dynamics *;
Tony Hawk's American Wasteland - Activision/Neversoft *;
Tony Hawk's Project 8 - Activision/Neversoft *;
Too Human Trilogy - Silicon Knights FP;
Top Spin 2 - 2K Games/Power & Magic;
Transformers - Activision *;
Trusty Bell: Chopin's Dream  - Namco-Bandai/tri-Crescendo;
Turok - Buena Vista Games/Propaganda Games *;
Two Worlds - TopWare/Reality Pump;

U.
Untitled Square Enix RPG - Square Enix;
Untitled MMORPG - Square Enix;
Untitled John McTiernan Game - Ubisoft;

V.
Vampire's Rain - AQ Interactive/Artoon *;
Versus Tactical Action - Arc System Works;
Viva Piata - Rare FP;
Voodoo Nights - Mindware Studios;
Virtua Fighter X (en procs) - Sega;
Virtua Tennis 3 - Sega/AM2 *;

W.
Way of the Samurai Online (en procs) - Spike/Acquire;
Winning Eleven: Pro Evolution Soccer 2007 - Konami *;
World Championship Poker: Featuring Howard Lederer "All In" - Crave *;
World Series of Poker: Tournament of Champions - Activision/Left Field *;
Wrestle Kingdom - Yuke's;
WWE SmackDown vs. Raw 2007 -THQ/Yukes *;

X.
 - Activision/Z-Axis *;

Y.

Z.
Zegapain XOR - Bandai Namco;
Zoids Infinity EX Neo - TOMY;

 Notes addicionals .
El "*" desprs del videojoc significa que es tracta d'un videojoc multiplataforma.
El "FP" desprs del videojoc significa que la companyia s una first party o second party (pagades per Microsoft).

 Vegeu tamb .
 Llista de videojocs d'Xbox compatibles amb l'Xbox 360;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150642" title="Joan Cant i Francs" nonfiltered="815" processed="811" dbindex="60840">

Joan Cant i Francs (Alcoi, 1856   Madrid, 1903) fou un compositor i pedagog musical valenci. Se'l considera l'autor de la primera pea composta especialment per a la festa de Moros i cristians.

 Biografia .

Inici la seva formaci musical amb el seu pare, el msic Francesc Cant . Becat per la diputaci d'Alacant, el 1876 es trasllad a Madrid, per estudiar amb Emilio Arrieta a lEscuela Nacional de Msica, on obtingu els primers premis d'harmonia, composici i piano. Posteriorment, guany la plaa de professor d'harmonia del mateix conservatori, crrec on continu fins a la mort . Dos dels seus deixebles van ser el pianista i compositor basc Francisco Cotarelo Romanos  i el compositor i director d'orquestra Bartolom Prez Casas, futur catedrtic d'harmonia del Conservatori.

Va ser autor del pas-doble Mahomet, considerat l'obra ms antiga feta per a les desfilades de Moros i cristians . Compongu msica simfnica i religiosa: un Poema sinfnico, diverses misses, i altres obres per a piano i per a banda. Tamb fou co-autor d'un mtode de solfeig editat a Madrid el 1897.

Entre els reconeixements que Cant reb destaquen els carrers dedicats en diverses poblacions, i el Conservatori de Msica i Dansa Joan Cant d'Alcoi, que s'estatja en l'edifici histric on havia viscut la famlia Cant . L'Associaci Sant Jordi d'Alcoi  concedeix el premi de msica festera Joan Cant Francs (2007, edici XLIV ); entre els diversos msics que l'han guanyat trobem Josep Vicent Egea Insa el 1998 i Jos Manuel Mogino Martnez el 2004.

 Obres .

 Andante i polonesa (1885), per a banda (arranjament modern de Frank De Vuyst);
 Apolo (1894), vals per a piano;
 Aragn y Castilla (<1900), per a orquestra;
 Mahomet (1882), pas-doble fester;
 Misa en Do mayor a dos voces (1899), dedicada a la monja carmelita Constancia Cant ;
 El olvido (ca. 1877);
 El pardalot (1886). Transcrit per a banda per Camil Prez Laporta;
 Pequeeces (ca 1895), canons per a piano ;
 Poema sinfnico (1892);
 Polonesa de concierto, per a banda;
 Polaka de concierto, per a piano;
 La risuea (1887), masurca;
 Rond (1894), per a piano;
 La rosa (1883), per a veu i piano, lletra de Carmelo Calvo i Rodrguez;
 El rosal: Salutacin a la Virgen, nadala amb lletra d'Esteban de Zafra;
 Siempre bella (1893), polca;
 El turco (1892), pas-doble per a banda;

 Bibliografia .
 Apolinar Brull, Ignacio Agustn Campo, Juan Cant, Jos Falc, Manuel y Toms Fernndez Grajal, Pedro Fontanilla, Francisco Javier Jimnez Delgado, Pablo Hernndez, Antonio Llanos, Emilio Serrano, Antonio Sos  Mtodo completo de solfeo Madrid: Jos Campo y Castro, 1897;
 J. Cant Un ramo de flores : lbum de bailables (fciles para manos pequeas) para piano Bilbao: Sociedad Annima Casa Dotesio, 1901 ;

 Enllaos .
 Fotografia;
 Fotografia i brevssima biografia ;

 Notes .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150644" title="Abbas Quli Mirza" nonfiltered="816" processed="812" dbindex="60841">
Abbas Quli Mirza fou un prncep qadjar, que va ocupar el govern de Kirman o Kerman a Prsia.

Era fill de Ibrahim Khan Zahir al-Dawla (governador de Kirman) i net (per la mare Dawlatgeldi) de Fath Ali Shah. Quant Zahir al-Dawla va anar a Teheran el 1824 va deixar com a governador suplent a Kirman  al seu fill Abbas, mes jove que altres 22 fills, per preferit per la noblesa de la mare. Zahir al-Dawla va morir a Teheran el 1824 o 1825 i Abbas va assolir el govern de Kirman amb l'acord del xa, ja que era costum entre els Qadjar. 

Abbas va fer responsable de la derrota persa la guerra amb Rssia (1826-1828) al prncep hereu Abbas Mirza, i es va revoltar instigat pel seu visir Mohammad Qasem Khan Damagani (que ja era visir amb el seu pare). El xa va enviar a Kanlar Khan per restablir l'autoritat reial a Kirman, per aquest fou assassinat a Bagin per ordre d'Abbas Quli Khan, quan el enviat retornava a Teheran (8 de gener de 1828).

Un exercit rebel de 20.000 homes es va dirigir de Kirman a Yadz que estava governada per Mohammad Vali Mirza (fill de Fath Ali  Shah) per no va assolir el seu objectiu i es va dispersar  al sud-est de Yadz, per la intervenci de Mirza Hosayn Vazir. Abbas Quli Mirza es va refugiar amb Husayn Ali Mirza Farmanfarma, governador de Fars, a Shiraz, i de all va passar a Mazandaran on fou arrestat per son sogre Mohammad Quli Mirza Molkara, governador de Mazandaran. El mateix any Hasan Ali Mirza Shodja al-Saltana fou nomenat governador de Kerman, fins que el 1831 hi fou enviat el prncep hereu Abbas Mirza per restaurar l'ordre. Abbas Quli Mirza ja no va participar en la poltica mai ms.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150646" title="Abbasabad" nonfiltered="817" processed="813" dbindex="60842">



Abbasabad es el nom de diverses ciutats de Prsia i del modern Iran. Les principals son:

Abbasabad, Iran;
Abasabad, Nakhichevan;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150650" title="Abbasa (princessa abbssida)" nonfiltered="818" processed="814" dbindex="60843">
Abbasa fou filla del califa Al-Mahdi i germana dels califes Harun al-Rashid i Al-Hadi. Va enviudar tres vegades.

La tradici diu que son germa Harun al-Rashid la va obligar a casar-se amb el barmquida Djafar ben Yahya al-Barmaki, per tenir ambds ben prop, pensant que seria un matrimoni noms de nom. Quant Abasa va quedar prenyada va fer executar a Djafar. Probablement es una histria popular per explicar la caiguda dels barmquides.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150653" title="Abbasabad (safvida)" nonfiltered="819" processed="815" dbindex="60844">
Abbasabad fou un estaci de caravanes i fortalesa del perode safvida de Prsia, prop del Shashme-yi-gaz, a la carretera de Khorasan, entre Esfahan i Mazanderan, situada a 120 km de Sabzawar i a 109 km de Shahrud. Fou fundada per Abbas I el Gran que hi va installar una colnia de georgians. Hi ha restes de al menys quatre importants construccions safvides. El 1934 encara hi restava una dona que parlava georgi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150654" title="Llista de videojocs d'Xbox compatibles amb l'Xbox 360" nonfiltered="820" processed="816" dbindex="60845">
Aix s una llista de videojocs d'Xbox que sn compatibles amb l'Xbox 360.

La llista original estava composta d'uns 213 videojocs i va ser publicada l'11 de novembre de 2005 al web Xbox.com; per alguns dels videojocs esmentats van haver de ser eliminats de la llista en presentar defectes. Es tracta dels segents 13 videojocs: Catwoman, , , NBA LIVE 2003, Sid Meier's Pirates!, Star Wars: Clone Wars, Blinx 2, FIFA World Cup 2002, Grabbed by the Ghoulies (que desprs va ser afegit de nou), Legends of Wrestling, Mortal Kombat: Deception, i Rugby 2005. La consola japonesa era en un principi noms compatible amb uns escassos 12 jocs, mentre que l'europea tenia 156. 

El disc dur d'Xbox 360 s un requisit indispensable per jugar als ttols de la llista. Segons Microsoft, cada videojoc necessita un perfil d'emulaci per funcionar. Aquests perfils poden ser descarregats a travs del servei Xbox Live o a Xbox.com i gravar-ho en un CD o DVD. En el disc dur s'inclou una de les primeres versions dels emuladors per jugar a  i Halo 2 offline. Sis videojocs de Tom Clancy van ser afegits a la llista el 9 de desembre de 2005, al mateix temps que Freedom Fighters era eliminat. Curiosament,  segueix a la llista a pesar del "petit inconvenient" de no haver sortit mai a la venda.

Microsoft continua augmentant el nmero de videojocs d'Xbox compatibles amb Xbox 360, amb l'esperana de qu finalment sigui una consola 100% retrocompatible. Aix desgraciadament trigar molt, si s que finalment passa. La ltima actualitzaci de l'emulador va ser el 20 d'abril de 2007, arribant un nmero total de 227 videojocs. Aproximadament el 40% del catleg d'Xbox.

Qualsevol videojoc d'Xbox amb un "S" al seu lloc funcionar en aquella zona, i noms en les altres si tenen tamb "S". Els jocs que no apareixen a la llista s que no sn compatibles a cap regi.



 Enllanos externs .
 Llista europea oficial;
 Llista japonesa oficial;
 Llista americana oficial;
 PMF oficial ;
 Suport tcnic ;
 Explica les diferncies grfiques ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150655" title="Abbassabad (Nakhtxivan)" nonfiltered="821" processed="817" dbindex="60846">
Abbassabad s una ciutat de la Repblica de Nakhtxivan, sota sobirania de la Repblica de l'Azerbaidjan. 

Fou fundada per Abbas Mirza a la riba esquerra de l'Araxes, propera a la ciutat de Nakhtxivan en el lloc d'un llogaret de nom Yazdabad. Era important per defensa del khanat de Nakhitxevan, i fou construida per enginyers europeus. La fortalesa fou damnada per construccions inadequades i per terratrmols.

A la guerra entre Rssia i Persia, estava sota comandament de Ehshan Khan Kangarlu, cap d'una famlia local; atacada pels russos va rebre el suport de Mohammad Amin Khan Develu Qajar (cunyat del xa Abbas Mirza) i del cap dels bakhtiaris Abbas Khan; el 14 de juliol de 1827 fou assaltada pels russos que van patir serioses prdues pero poc desprs Ehshan Khan va trair a Prsia i va obrir les portes de la fortalesa al general Paskevich, (22 de juliol de 1827); la seva caiguda va suposar la de tot Nakhitxevan. Ehshad Khan en va rebre el comandament de mans del russos. Fou cedida a Rssia per la pau de Turkmantxai el 1828.

A l'altre costat del riu s'ha desenvolupat modernament un sector de la ciutat que avui dia pertany a l'Iran.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150661" title="Provncia Oriental" nonfiltered="822" processed="818" dbindex="60847">

Geografia;
 Provncia Oriental, provncia de l'Arbia Saudita.
 Provncia Oriental, provncia del Camerun.
 Provncia Oriental, provncia de Kenya.
 Provncia Oriental, provncia de Rwanda.
 Provncia Oriental, provncia de Sierra Leone.
 Provncia Oriental, provncia de Sri Lanka.
 Provncia Oriental, provncia de Zmbia.
 L'antiga Provncia Oriental, actualment l'Uruguai.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150664" title="Provncia Central" nonfiltered="823" processed="819" dbindex="60848">


Geografia
 Provncia Central (Kenya);
 Provncia Central (Papua i Nova Guinea);
 Provncia Central (Illes Salom);
 Provncia Central (Sri Lanka);
 Provncia Central (Zmbia);
 Provncia Central (Camerun);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150668" title="CD18" nonfiltered="824" processed="820" dbindex="60849">

CD18 s la subunitat beta de tres estructures diferents:
 Integrina alphaXbeta2 (que s'aparella amb el CD11a);
 Antigen del macrfag-1 (que s'aparella amb el CD11b);
 LFA-1 (qie s'aparella amb el CD11c);

Vegeu tamb.
 Deficincia d'adhesi de leuccits;
 Integrina;

Enllaos externs.
 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150671" title="Abbasiyya" nonfiltered="825" processed="821" dbindex="60850">
Abbasiyya (exactament Al-Abbasiyya) s una antiga ciutat de Tunsia, a tocar de Kayrawan (uns 3 km al sud-est) fundada per l'emir Ibrahim I ben al-Aghlab, fundador de la dinastia aglbida d'Ifrikiya, l'any 800 i capital dels aglbides del 800 al 877. Ibrahim li va donar el nom en honor dels califes abbssides, els seus sobirans nominals. 

En aquesta ciutat Ibrahim I va rebre als ambaixadors de Carlemany que demanaven les relquies de Sant Cipri el 805; al mateix temps, amb els enviats de Constant, patrici bizant de Siclia es va concertar una treva (kudna) i un intercanvi de presoners; els ambaixadors francs van lliurar a l'emir els regals pel califa.

A la ciutat es va fabricar moneda. La fundaci per Ibrahim II de la ciutat de Rakkada (877) una mica ms al sud, va posar fi a la seva capitalitat i va iniciar la seva decadncia fins que fou destruda durant la invasi dels Banu Hilal a la meitat del segle XI.

Van nixer a la ciutat alguns personatges destacats, essent el principal el primer historiador de Al-Kayrawan, Abul Arab Muhammad ibn Ahmad ibn Tamin (+ 945).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150675" title="Abd Allah ben al-Abbas" nonfiltered="826" processed="822" dbindex="60851">
Abd Allah ben al-Abbas o Abd Allah ben Abbas (Hedjaz, segle VI vers 619-688), de mal nom Al-Hibr (el doctor) o Al-Bakr (la mar) s considerat un dels savis ms grans de la primera generaci de musulmans. Fou el pare de l'exegesi alcornica. Va morir desprs del 68 de l'hgira (686-687)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150676" title="Llista de videojocs de Commodore 64" nonfiltered="827" processed="823" dbindex="60852">
Aix s una llista de videojocs pel sistema d'ordinador Commodore 64, apareguts alfabticament.



0-9.
$100,000 Pyramid, The;
0 Grad Nord;
0013;
007 Car Chase;
1-3-5-7;
10-Pin Bowling;
10... Knock Out!;
1000 Miglia Volume 1: 1927-1933;
1000 Miler;
1000 Miler v2.0;
10000 Meters;
10th Frame;
14-15 Puzzle, The;
1789 (videojoc);
18 Uhren;
180;
19 Part One: Boot Camp;
1942;
;
;
;
;
1st Division Manager;
20.000 Meilen unter dem Meer;
2002;
221B Baker Street;
2K-Fighter;
2x Pinball;
3-D Breakout;
3-D Labyrinth;
3-D Man (videojoc);
3-D Skramble;
3D-Beee;
3D Construction Kit;
3D Glooper;
3D Golf;
3D Hypermaths;
3D Pac Man;
3D Pinball: Pinball Power;
3D Pool;
3D Scacchi Simulator;
3D Speed Duel;
3D Time Trek;
3D Waterski;
3D World Boxing Champion (tamb conegut com a Boxing Champion);
4 Fathoms';
4 Soccer Simulators;
4 by 4;
4th & Inches;
4x4 Off-Road Racing;
5 Buecher von Tronje, Die;
5 en Linea;
5 mal 5;
5-Pin Bowling;
50 Mission Crush;
500cc Grand Prix;
500cc Motomanager;
5th Axis;
5th Gear;
5x5;
64 Dragonmaster;
64luff;
6510 (videojoc);
7 X Pinball;
720 Degrees (1987) fet per US Gold;
720 Degrees (1988) fet per Mindscape;
720 Degrees Part 2;
9 Men's Morris;
9 Princes in Amber;
9 to 5 Typing;
911 Tiger Shark;
99 Charsets;

A.
A Day In The Life Of A Prehistoric Man;
A Night on the Town;
A Nightmare on Elm Street;
A Question Of Scruples;
A Question of Sport;
A to Snad NE;
A View to a Kill;
A-Boulder 64;
Aaargh!;
Aake III - Aake Gets Mediaeval;
Aardvark;
ABC;
ABC Monday Night Football;
Abnormal Faction;
Abrakadabra;
Abrasco Golf;
Abyss;
AC-DC Pinball;
Acchiappacuori;
Accolade's Comics;
;
ACE II;
ACE 2088;
Ace Harrier;
Ace of Aces;
Ace Pro;
Aces Up (1988)(Loadstar);
Aces Up (1994)(Loadstar);
Aces Up (1994)(Softdisk Publishing);
Acia;
Acid;
Acid House;
Acid Runner;
Acinna;
Acquire;
Acrojet;
Action Biker;
Action Fighter;
Action Force;
Action on Protection;
Action Service;
Action-Ball;
Actionauts (1986);
Actionauts (1995);
Activision Decathlon, The;
Ad Infinitum;
Addams Family, The;
Addgar;
Addicta Ball;
Addition Drill;
Addition Master;
Addition Magician;
ADIDAS Championship Football;
Admiral Graf Spee;
Adonis;
Adrenalin;
Adult Poker;
Advance to Boardwalk;
Advanced Action Movie Simulator;
Advanced Dungeons & Dragons;
Advanced Basketball Simulator;
Advanced Pinball Simulator;
Adventure No.01: Adventureland;
Adventure No.02: Pirate Adventure;
Adventure No.03: Secret Mission;
Adventure No.04: Voodoo Castle;
Adventure No.06: Strange Odyssee;
Adventure No.07: Mystery Funhouse;
Adventure No.08: Pyramide of Doom;
Adventure No.09: Ghost Town;
Adventure No.10: Savage Island Part 1;
Adventure No.11: Savage Island Part 2;
Adventure No.12: Golden Voyage;
Adventure No.13: The Sorcerers of Claymorgue Castle;
;
Adventure 2000;
Adventure 2000: Die Jagd nach der Rakete;
Adventure 64: Colossal Cave Adventure;
Adventure A: Planet of Death;
Adventure B: Inca Curse;
Adventure C: The Alien Space Ship Adventure;
Adventure D: Espionage Island;
Adventure E: The Golden Apple;
Adventure Castle;
Adventure Construction Set;
Adventure Creator;
Adventure Interpretor;
Adventure Master;
Adventure of a Mug;
Adventure Quest;
Adventure Writer;
Adventure Writing System;
Adventureland (Scott Adams);
Adventurer, The;
Adventures of Bond, The - Basildon Bond;
Adventures of Buckaroo Banzai, The;
Adventures of Jim Slim in Dragonland, The;
Adventure Writer;
Aegean Voyage;
Aerobics (1984)(Spinnaker);
Aerohawk;
Affaire Vera Cruz, L';
AFK - Aim, Fire, Kill;
African Adventure;
African Huntress;
African Safari;
After The War (1989)(Dinamic Software);
Afterburner (1988) by Activision;
Afterburner (1989) by Mindscape;
Afterburner USA;
Afterlife;
Afterlife II;
Afterlife v1.0;
Afterlife v2.0;
Aftermath;
AGE - The Adventure Grafik Editor;
Age 2;
Age of Adventure: Ali Baba and the Forty Thieves;
Age Of Adventure: Return Of Heracles;
Agent Orange;
Agent USA;
Agent UOP;
Agent X II: The Mad Prof's Back;
Aghamix;
Agnes;
Agricola;
AH Diddms;
;
Aigina's Prophecy;
Aiginas Prophecy: The Legend of Balubalouk;
Air Rallye;
Air Rescue I;
Air Support;
Airborne Ranger;
Aircop 2000;
Airline;
Airport '94;
Airship, The;
Airship II, The;
Airwolf;
Airwolf II;
Aktenzeichen X-14;
Aktienspiel, Das;
Akumajo Dracula (Castlevania);
;
ALCON;
Alderan;
Alea Jacta;
;
Alf in the Color Caves;
Alfredo Breakout;
Alge-Blaster!;
Algebra Dragons, The;
Algernon;
Aliants - The Desperate Battle for Earth;
Aliard's Tome;
Alibaba And The Forty Thieves;
Alice in Videoland;
Alice in Wonderland;
Alien (videojoc);
Alien;
Alien 3;
Alien Attack;
Alien Brood;
Alien Destroyer;
Alien Infiltration;
Alien Infiltration III;
Alien Infiltration IV;
Alien Invasion;
Alien Patrol;
Alien Rescue;
Alien Smash;
Alien Storm;
Alien Syndrome;
Alien World;
Alien Zoo;
;
Alioth;
Alioth v2;
All Smiles;
Allan Border's Cricket;
Alley Cat;
Alleykat;
Alloyrun;
Almazz;
Alpha Build;
Alpha Omega Run;
Alphabet Cadet;
Alphabet Zoo;
Alphametix;
Alpine Encounter, The;
Alpine Escape;
Alpine Tram Ride;
Alter Ego Female;
Alter Ego Male (1985)(Activision);
Alter Ego Male (1986)(Activision);
Altered Beast;
Alter Ego: Female Version;
Alter Ego: Male Version;
Alternate Reality: The City;
Alternate Reality: The Dungeon;
Alternative World Games;
Amazing Spider-Man, The;
Amazon;
Amazon Warrior;
Ambassador;
AMC - Attack of the Mutant Camels;
America's Cup, The;
American Basket Heroes;
American Challenge: A Sailing Simulation;
American Civil War 3;
American Cup Sailing;
American Dateline;
American Express;
American Football (videojoc);
American Road Race;
American Tag-Team Wrestling;
Amnesia;
Amoeba;
Amorphous;
Anarchy;
Ancient Tale, The;
Ancipital;
Android II;
Andy Capp: The Game;
Angle Ball;
Annihilator;
Annihilator II;
Anoria II;
Another Game;
Another World (1990)(Double Density);
Another World (1991)(CP Verlag);
Another World (1992)(X-Ample);
Anstoss;
Ant Attack;
Anter Planter;
Anti Tuerkentest;
Antics;
Antimonopoly;
Antiriad;
Antrock;
Apache;
Apache Gold;
Apache Strike;
;
Apocalypse Now;
Apollo 18: Mission to the Moon;
Apoxoly;
Apple Cider Spider;
Apple Time;
Apple Willy;
Aquanaut;
Aquantor (1985)(Markt & Technik);
Aquantor (1989)(Christian Stredicke);
Aquaplane;
Arabian Treasurehunt;
Arac;
Arachne;
Arachnia 64;
Arachnophobia;
Arc Doors;
Arcade Classic;
Arcade Classics;
Arcade Flight Simulator;
Arcade Fruit Machine: Cash 'n' Grab;
Arcade Game Construction Kit;
Arcade Pilot;
Arcade Trivia Quiz;
Arcademic Skillbuilder - Alligator Mix;
Arcadia 64;
Arcana;
Archers, The;
Archipelago;
Archon;
Archon II: Adept;
Archon III;
Arc of Yesod;
Arctic Shipwreck;
Arctifox;
Ardy the Aardvark;
Arena Football;
Arex;
Ark Pandora;
Arkanoid;
Arkanoid II: Revenge of Doh;
Armageddon;
Armageddon Files, The;
Armageddon Man, The;
Armalyte;
Armalyte - Competition Edition;
Armalyte II;
Armourdillo;
Armut Und Reichtum;
Army;
Army Days;
Army Leader;
Army Moves;
Army Moves II;
Arnie;
Arnie II;
Arnie's America's Cup Challenge;
Arnold the Adventurer;
Arscet;
Artax;
Artillery Duel;
Artris;
Artura;
Asgard;
Aspar GP Master;
Assault Course;
Assault Machine;
Astatin;
Asterix & Obelix;
Asterix and the Magic Cauldron;
Asterix im Morgenland;
Asteroid Storm;
Asteroids 64;
Astral Zone;
Astro Chase;
Astro-Grover;
Astro Marine Corps;
Astro Wars;
Astro-Panic;
Astroblaster;
Astronaut;
Asylum;
Ata;
Atak Sapera;
Atalan;
Atarisoft Collection;
ATC - Air Traffic Controller;
ATF - Advanced Tactical Fighter;
Athena;
Atlantis;
Atlantis History;
Atlantis Lode Runner;
Atom Ant;
Atom X;
Atomic Robo-Kid;
Atomino;
Atomix;
Attack Chopper!;
Attack of the Mutant Camels;
Attento All'Acido;
;
Auf der Suche;
Auf Wiedersehen Monty;
Auf Wiedersehen Pet;
Aufstand der Sioux;
Augie Doggie and Doggie Daddy;
Auld Lang Syne;
Aussie Games;
Aussie Trip;
Australian rules football (videojoc);
Australopiticus Robustus;
Auto Mania;
Autoduel;
Automania;
Avenger;
Avengers;
Aventura Espacial, La: La Conga vs El Celo;
Avoid;
Avoid the Noid;
Avventure di Jack Byteson, Le;
Axe of Rage;
Axiens;
Axis Assassin;
Aztec;
Aztec Challenge;
Aztec Tomb;
Aztec Tomb Revisited;
Azteca;

B.
B-1 Bomber;
B-24;
B-Bobs;
B-Raid;
B.A.T.;
B.C. Bill;
B1 Nuclear Bomber;
Baal;
Baby Blues;
Baby Jack;
Baby of Can Guru, The;
Baccaroo;
Back to Reality;
Back to the Future;
Back to the Future part II;
Back to the Future part III;
Back to the Present;
Backgammon;
Bacteriolab;
Bad Blood;
Bad Cat;
Bad Dudes vs. Dragon Ninja;
Badballs;
Badlands;
Bagasaurus;
Bagitman;
Baker Street Kids, The;
Baker's Game;
Balakon Raider;
Ball Blasta;
Ball Crazy;
Ball-Job;
Ball-Land;
Ballblazer;
Ballerup;
Ballfever;
Ballistix;
Ballistx;
Ballmania;
Balloon Raid;
Balloonacy;
Balls per Accelerated Software, Inc.;
Balls per Axel Scheuer;
Ballyhoo;
Ballz;
Baltic 1985: When Superpowers Collide;
Baltic 1985: Corridor to Berlin;
Banana Drama;
Bandits;
Bangers & Mash;
Bangkok Knights;
Barbarian;
;
Barbarian II: The Dungeon of Drax;
Barbie;
Bard's Tale, The: Tales of the Unknown;
Bard's Tale 2, The: The Destiny Knight;
Bard's Tale 3, The: Thief of Fate;
Barmy Builders;
Baron - The Real Estate Simulation;
Baroness;
Barrel Bunger;
Barry McGuigan World Championship Boxing;
Baseball;
Basen;
Bash Yar Brains Trivia v1.0;
Bash Yer Brains!;
Basil - The Great Mouse Detective;
Basil the Great Mouse Detective;
Basildon Bond;
Basket Manager, The;
Basket Master;
Basket Playoff;
Basketball;
Basketball - The Pro Game;
Basketball Manager;
Basketball Sam & Ed;
BAT;
Bat Attack;
Bat Creation;
Batalyx;
Bathroom Chaos;
Batman (1988) per Ocean;
Batman (1989) per Ocean;
;
;
Batman II;
Battle per CP Verlag;
Battle 64;
Battle Bars;
Battle Bound Project (1985);
Battle Bound Project (1989);
Battle Chess (1989) per Interplay;
Battle Chess (1992);
Battle Chopper;
Battle Command;
Battle Field;
Battle for Normandy;
Battle Group;
Battle of Antietam;
Battle of Antietam v1.0;
Battle of Rome;
Battle of the Parthian Kings;
Battle of Thurn;
Battle Ship;
Battle Ships;
Battle Stations;
Battle Through Time;
Battle Tiger I;
Battle Valley;
Battlecruiser I;
Battlefield;
Battlefront;
Battles of Napoleon;
Battleship (1987) per Elite Systems;
Battleship (1988) per Loadstar;
Battletech;
Batty;
Baudleship;
Bazair;
Bazooka Bill;
BB Barrage;
Bburago Rally;
BC Bill;
BC's Quest for Tires;
B.C. II: Grog's Revenge;
Beach Buggy Simulator;
Beach Head;
Beach Head II: The Dictator Strikes Back;
Beach Head III;
Beach Volley;
Beaky and the Eggsnatchers;
BEAM;
Beamrider;
Bear Bovver;
Beatball;
Beauty and the Beast;
Because of a Cat;
Bedlam;
Bee 52;
Behold Atlantis;
Belagerung;
Belagerung II;
Below the Root;
Ben;
Beneath the Tenement;
Benji - Space Rescue;
Berania;
Berserker Raids;
Berty;
Berty II;
Besieged;
Betoeres a Bazisra;
Betrayal;
Betsy Ross;
Beverly Hills Cop;
Beyond Castle Wolfenstein;
Beyond Dark Castle;
Beyond the Black Hole;
Beyond the Forbidden Forest;
Beyond the Ice Palace;
Bible Divisions, Paul's Letters & The Gospels;
Bicicle Race;
Biero-City;
Big Deal, The;
Big Deal, The - Floyd in der Kueche;
Big Fishing;
Big Game Fishing;
Big KO, The;
Big Mac;
Big Nose's American Adventure;
Big Sleaze;
Big Trouble in Little China;
Bigfoot;
Biggles;
Big Noses USA Adventure;
Bigtop Barney;
Bill & Ted's Excellent Adventure;
Billboard;
Billy The Postman;
Bimo;
Bingo;
Bingo at the Towers;
Bingo Bugglebee Presents: Home Alone;
Bingo Construction Kit;
Bingo Construction Set;
Bingo Simulator;
Bionic Commando by Go!;
Bionic Commando (versi dels EUA) per Capcom;
Bionic Granny;
Birds, The;
Bisley;
Bit Exorcist;
Bitmania;
Bivouac;
Bizy-Beez;
Black & White;
Black Belt;
Black Crystal;
Black Gold (1983) by Photronics;
Black Gold (1989) by reLINE Software;
Black Gold (1992) by Starbyte Software;
Black Hawk;
Black Hornet;
Black It;
Black Knight;
Black Lamp;
Black Magic;
Black Mass, The;
Black Panther;
Black Quiz;
Black Tiger;
Black Tower, The;
Blackjack (1985) per Editoriale Video;
Blackjack (1987) per UpTime-Softdisk Publishing;
Blackjack Academy;
Blackwyche;
Blade of Blackpool, The;
Blades of Steel;
Blagger;
Blagger Construction Set;
Blagger goes to Hollywood;
Blast Ball;
Blast-Off!;
Blaster;
Blasteroids;
Blaze;
Blimps;
Blinded With Science;
Blinky's Scary School;
Blip! Video Classics;
Blipblaster;
Blitzkrieg;
Blob;
Blobber;
Block 'n' Bubble;
Block 'n' Bubble II;
Block Bust;
Block Buster (per Mindscape;
Block Buster (per Marcus Wagner & Golem;
Block Busters;
Block Out;
Block Shock;
Blockbusters (1988)(by Mindscape);
Blockbusters (1988)(by TV Games);
Blockbusters (1989)(by Markt & Technik);
Blockie;
Blocks (1997)(Magna Media);
Blocks (J&F Publishing);
Blockwords!;
Bloo's Magic Trip;
Blood 'n Guts;
Blood Brothers;
Blood Money;
Blood Valley;
Bloodwych;
Blox;
Blubria;
Blue Angel;
Blue Angel 69;
Blue Angels;
Blue Baron;
Blue Diamonds;
Blue Encounter;
Blue Max;
Blue Max 2001;
Blue Moon;
Blue Powder: Grey Smoke;
Blue Print;
Blue Thunder;
Blues Brothers, The;
Blume der siebentaegigen Weisheit;
BMX Freestyle;
BMX Kidz;
BMX Ninja;
BMX Racers;
BMX Racer II;
BMX Racers!;
BMX Simulator;
BMX Simulator II: Dirt Biking;
BMX Stunts;
BMX Trials;
Bob Moran: Science Fiction;
Bobby Bearing;
Bobix;
Bobs Full House;
Bobs Winner;
Bobsleigh;
Bocce;
BOCK;
Bod Squad, The;
Bodo Illgner's Super Soccer;
Body in Focus, The;
Body Transparent, The;
Boersenfieber;
Boersenspiel, Das;
Bof;
;
Boggit, The;
Boggling!;
Bogue;
Bogue 2;
Bogymen;
Boing;
Boingmaster;
Bolo;
Bolo II;
Bomb Chase;
Bomb Jack;
Bomb Jack 2;
Bomb Mania;
Bomb Runner;
Bomb Squad;
Bomb Sweeper 64;
Bomb Uzal;
Bombardiere;
Bombel;
Bomber per Active Developement;
Bomber (per Jose Pena) per Jose Pena;
Bomber Run;
Bombi;
Bombo;
Bombsweeper 64;
Bonanza Bros.;
Bonecruncher ;
Bonka;
Booga-Boo (The Flea);
Boom (1994) per Brainstorm Amazing Software;
Boom (1996) per 576 KByte;
Boom and Bust;
Boomerang;
Booty;
Bop'n Rumble;
Bop'n Wrestle;
Boppie's Great Word Chase;
Border War;
Border Zone;
Bored of the Rings;
Born in Space;
Born in the USA;
Borrowed Time;
Bosco Incantato;
Bosconian '87;
Boss;
Boszorkanykaland;
Boulder Dash;
Boulder Dash II: Rockford's Revenge;
Boulder Dash III;
Boulder Dash Construction Kit ;
Bounce It;
Bounce Out;
Bounces (1986);
Bounces (1992);
Bounch;
Bouncing Heads;
Bouncing Kamungas, The;
Bouncy Balls;
Bouncy Cars;
Bounder;
Bounty Bob;
Bounty Bob Strikes Back;
Bounty Hunter;
Bounzy;
Bowling;
Bowman;
Boxes;
Boxing Champion (vegeu 3D World Boxing Champion);
BoxWorld;
Bozo's Night Out;
Bozuma - Das Geheimnis Der Mumie;
Bozuma - The Mystery of The Mummy;
Brain Artifice;
Brain Burner;
Brain Disease II: The Return;
Brain Spasm;
Brain Wave;
Brainstorm!;
Bram Stoker's Dracula;
Brave;
Brave African Huntress, The;
Break Dance;
Break Down;
Break In;
Break Street;
Breakball;
Breaker;
Breaker Prof.;
Breakers;
Breakout 86;
Breakout Construction Kit;
Breakthrough In The Ardennes;
Breakthru;
Brew, The;
Brian Bloodaxe;
Brian Jack's Uchi Mata;
Bric;
Brickout;
Bride of Frankenstein;
Bridge;
Bridge 4.0;
Bridge Baron;
Bridgebrain;
Bridgeton;
;
Briscola;
Bristles;
British Square;
Broadsides;
Broker;
Bronx Medal;
Brubaker;
Bruce;
Bruce Lee (1983) per US Gold;
Bruce Lee (1984) per Datasoft Inc.;
Brush up Your English II;
Bubble Bobble;
Bubble Dizzy;
Bubble Ghost;
Bubble It;
Bubble Mania;
Bubble Tale!, The;
Buck Rogers: Planet of Zoom;
Buck Rogers: Countdown to Doomsday;
Bucks!;
Budokan - The Martial Spirit;
Buergermeister;
Buffalo Bill's Wild West Show;
Bug Blast;
Bug Diver;
Bug Squad;
Bugbomber;
Buggy Boy;
Bugsy;
Build It!: Das Brauhaus;
Builder Ben;
Bulldog;
Bulls and Bears;
Bullseye;
Bullys Sporting Darts ;
Bumble Bee;
Bumble Games;
Bumble Plot;
Bumpin' Buggies;
Bump, Set & Spike Volleyball;
Bundesliga 98/99;
Bundesliga Live;
Bundesliga Manager;
Bundesliga Manager v2.0;
Bundesliga Manager v3.0;
Bundesliga Manager Polish Version;
Bunny Jagd;
Bunny Zap;
Burg;
Burgenstuermer;
Burger Chase;
Burger Time;
Burger Time '97;
Burmistrz III;
Burnin' Rubber;
Bushido;
Businessman;
Butcher Hill;
By Jove;

C.
C64 Rescue;
C64 Sweepminer;
Cabal;
Cabal (versi dels EUA);
Cad Cam Warrior;
Caer Shiraz;
Calculation (1993);
Calculation (2000);
Calhoon's Checker Challenge;
Calhoon's Chicken Challenge;
Calhoon's Chile Challenge;
Calhoon's Chocolate Challenge;
Calhoon's Gordian Challenge;
Calhoon's Log;
Calhoon's Mandala Challenge;
Calhoun;
California Driver;
California Games;
California Pro Golf;
California Raisins;
California Raisins and the Cereal Factory, The;
Camel Trek;
Camelot Warriors ;
Camouflage;
Canada Trading Company;
Candidate, The;
Candy Land: A Child's First Game;
Canfield Couple;
Cannon Craze;
Captain America in: The Doom Tube of Dr. Megalomann;
Captain Blood (videojoc) ;
Captain Dynamo;
Captain Fizz;
Captain Power;
Captain Stark: Die Mission;
Captain Stark: The Mission;
Captain Zzap;
Captive, The ;
Captive Queens;
Capture;
Captured;
Car-O-Matic;
Card Sharks;
Cargo;
Cargo Run;
Carnage;
Carom;
Carousel;
Carrier Force;
Carriers at War;
Cartels & Cutthroats;
;
Case of the Mad Mummy, The;
Case of the Missing Adventure;
Cash 'n' Grab;
Cashman;
Casino Blackjack (1988) per COMPUTE!;
Casino Blackjack (1993) per Loadstar;
Castle Collection;
Castle Master;
Castle of Dreams;
Castle of Jasoom;
Castle of Kraizar, The;
Castle of Spirits;
Castle of Terror;
Castle Raid!;
Castle Siege;
Castle Wolfenstein;
Castle, The;
Castlemaster 2: The Crypt;
Castles of Dr. Creep, The ;
Castlevania;
Castor;
Castrovia;
Cat and the Canary, The;
Cataball;
Catacombs of Gold;
Catacombs, The;
Catalypse;
Catastrophes;
Catch;
Catch a Thief;
Catch II;
Category Showdown;
Cauldron ;
Cauldron 2: The Pumpkin Strikes Back;
Cave Climber;
Cave Fighter;
Cave of Death;
Cave of the Ice Ape;
Cave of the Reaper;
Cave of the Word Wizard;
Cave of Time, The;
Cave Wizard;
Cavelon;
Cavelon II;
Caveman;
Caveman Ugh-lympics;
Cavemania;
Cavern Construction Kit;
Cavern!;
Caverns of Death II;
Caverns of Eriban, The;
Caverns of Geehonk;
Caverns of Khafka;
Caverns of Sillahc;
CBM 64 Golf;
Celestial Swami;
Cell Defense;
Celtix;
Censor Tetris;
Centauri Alliance;
Centipede;
Centric;
Centropods;
Cesar;
Ceviuz;
Chain of Fools;
Chain Reaction (1987) per Durell Software;
Chain Reaction (1993) per COMPUTE!;
Challenge, The;
Challenge of Pegasus, The;
Challenge of the Gobots;
Challenger;
Chambers of Shaolin;
Chameleon;
Chamonix Challenge;
Champ, The;
Champions of Krynn;
Championship Baseball;
Championship Boxing;
Championship Chess;
Championship Golf;
Championship Lode Runner;
Championship Lode Runner: Extended Edition;
Championship Lode Runner: Training Missions;
Championship of Europe;
Championship Sprint;
Championship Wrestling;
Chaos in Space;
Chaos Lands;
Charles;
Charles Calvert's Trio;
Charlie Deus;
Chase (1993)(COMPUTE!);
Chase (19xx)(Caesar Software);
Chase HQ;
Chase HQ II: Special Criminal Investigation;
Chase on Tom Sawyer's Island, The;
Chatterbee;
Cheap Skate;
Cheeky Twins;
Cheeky Twins II;
Cheeky Twins 3;
Chem Lab;
Chemical;
Chernobyl;
Chess (1984) per COMPUTE!;
Chess (1986) per Alpha Software Ltd.;
Chess 7.0;
Chess 7.5: How About a Nice Game of Chess!;
Chess Analyse;
Chess Champion;
Chess Game, The;
Chess Grand Master;
Chess Quarto;
Chess v7.0;
Chess-64;
Chessmaster 2000, The;
Chessmaster 2100, The;
Chester Field: Challenge to Dark Gor;
Chesterfield;
Chiappucci Pizza Service;
Chicago;
Chicken Maze;
Chicken Race;
Chief Executrivia;
Chief Tomahawk's Games;
Childpace;
Chiller;
Chilly Willy;
Chimera ;
Chimp Challenge;
China Miner;
Chinese Juggler, The;
Chip;
Chip's Challenge;
Chipwar;
ChipWits;
Cholo;
Chomp!;
Chomper;
Chop n' Drop;
Choplifter;
Chopp-Hopper;
Chopper per Loadstar;
Chopper per Thorn-EMI;
Chopper 1;
Chopper Commander;
Chopper Math;
Chopper Pilot;
Chopper Run;
Chordcentration;
Christmas Carols;
Chrome Brothers, The;
Chubbie Chester;
Chubby Gristle;
Chuck Rock;
Chuck Yeager's Advanced Flight Trainer;
Chuck Yeager's Flight Trainer;
Chuck-a-Luck;
Chuck-a-Luck Challenge;
Chuckie Egg;
Chwat;
Ciphoid 9;
Circuit;
Circuitry;
Circus Attractions;
Circus Charlie ;
Circus Games;
Cisco Heat;
Citadel;
Citadel of Chaos, The;
City Fighter;
City Survivor;
Civil War Trivia;
CJ in the USA;
CJ's Elephant Antics;
Cl. Morgue Castle;
Classic Adventure;
Classic Bat'N'Ball Tennis;
Classic Concentration;
Classic Concentration: Second Edition;
Clever & Smart;
Cliff Hanger;
Cliffhanger;
;
Clik Clak;
Clone;
Cloud Kingdoms;
Cloux;
Club Backgammon;
Club House Sports;
;
Clue!;
Cluedo;
Clueso;
Clystron;
Coalminer;
Coalminers;
Cobra ;
Cobra Force;
Coccinella;
Cock' In;
Coco 2;
Code Word Blizzard: Commando Libya;
Codehunter;
Codename Mat II;
Coderunner;
Codeword Arguseye in Secret Mission;
Cohan's Land;
Coldiarus;
Colee;
Colee Preview;
Collapsar;
College Nicknames;
Collins;
Colon;
Colonial Conquest;
Colonial Trader;
Colony (1987) per Mastertronic;
Colony (1996) per John Woods;
Colony v3;
Color Buster;
Color Match;
Color Me;
Color of Magic;
Colora;
Colorado Smith and the Castle of Doom;
Colorado Smith and the Lost Pyramid;
Colors;
Colossal Adventure;
Colossal Cave Adventure;
Colossus Chess 2.0;
Colossus Chess 4.0;
Colour Bind;
Coloured;
Combat Course;
Combat Crazy: Warbringer;
Combat Leader;
Combat Lynx;
Combat School;
Combat Zone (1987) per Ruben Jonsson;
Combat Zone (1988) per Keypunch Software;
Combination;
Combots;
Comet;
Comic Bakery;
Commando;
Commando 86;
Commando II;
Commando Libya;
Commie UFO Attack;
Commodity;
Commodore Sixty-Fore;
Complete Computer Fireworks Celebration Kit, The;
Complex (1986) per The Guild Adventure Software;
Complex (1994) per CP-Verlag;
Compunet;
Computer Ambush;
Computer Baseball;
Computer Maniacs 1989 Diary;
Computer Quarterback;
Computer Scrabble;
Computer Scrabble De Luxe;
Computer Squares;
Computer Statis-Pro Baseball;
Computer Yahtzee;
Computershop;
Compuzzle;
CompuZzler;
Con-Quest;
;
Concentration;
Concentration Station;
Conflict II;
Conflict In Vietnam;
Confusing Quest;
Confusing Quest 2;
Confusion;
Confuzion;
Congo Bongo;
Connect 4;
Connect 5;
Connect Four (1984) per Loadstar-Softalk Production;
Connect Four (1987) per Markt & Technik;
;
Connectoids!;
Conqueror;
Conquest;
Conquest For The Crown;
Conquest of Amy's Holes, The;
Conquestador;
Continental Circus;
Conto Corrente;
Contra;
Contract Bridge;
Conundrum;
Convention Blues;
Convoy Raider;
Cookie-Eaters;
Cool Croc Twins;
Cool Eat;
Cool World;
Cops and Robbers;
Core Wars Pro;
Corporation;
Corrida;
Corruption;
Corsair;
Corx Rebel Racers;
Corya the Warrior-Sage;
Cosmic Arc;
Cosmic Balance, The;
Cosmic Brewers;
Cosmic Causeway: Trailblazer II;
Cosmic Convoy;
Cosmic Commando;
Cosmic Cruiser: Galacto Honoris;
Cosmic Crusader;
Cosmic Cyklon;
Cosmic Pirate;
Cosmic Split;
Cosmic Tunnels, The;
Cosmonut;
Cosmox;
Count Duckula in No Sax Please - We're Egyptian ;
Countdown To Meltdown;
Counter Attack;
Country Racer;
Cover Girl Strip Poker;
Cowboy;
Cowboy Kidz;
Cows & Bulls;
Crack Down;
Crack of Doom, The;
Cracker in Space;
Crackers Revenge;
Crackers Revenge II;
Crackers Revenge III;
Crackers Revenge IV;
Craft;
Crag;
Cranberry Park;
Crantor;
Crazy Balloon;
Crazy Business;
Crazy Car;
Crazy Cars;
Crazy Cars 2;
Crazy Cars III;
Crazy Caverns;
Crazy Colin;
Crazy Comets;
Crazy Conveyors;
Crazy Eights;
Crazy Man;
Crazy News;
Crazy Runner;
Crazy Sue;
Crazy Sue Plus;
Crazy Kong;
Create A Calendar;
Create with Garfield;
Creative Contraptions;
Creatures;
Creatures II: Torture Trouble;
Creeping Chromosomes;
Creeps;
Cribbage Master;
Cribbage Solitaire;
Cricket;
Cricket 64;
Cricket Captain (1989) per Hi-Tec Software;
Cricket Captain (1991) per D&H Games;
Cricket International;
Cricket-Crazy;
Crillion;
Crillion II;
Crillion 3;
Crillion IV;
Crillion V;
Crillion '93;
Crillion Construction Set;
Crime and Punishment;
Crime Stopper;
Crime Time;
Crimson Crown;
Cris-Cros Poker;
Crisis Mountain;
Critical Mass (1984) per Sirius Software;
Critical Mass (1986) per Durell;
Croak!;
Crocerossa;
Croll Ship;
Cromwell House;
Cross;
Cross It;
Cross It II: The Revenge;
Cross, The;
Cross-Search;
Crossbow;
Crosscheck;
Crossfire;
Crossroads (videojoc);
Crossroads II: Pandemonium;
Crossword Creator;
Crossword Magic 4.0;
Crossword Puzzle;
Crown;
Crown Quest;
Crucible;
Cruciverbalist, The;
Crunchman 64;
Crusade in Europe;
Crush 'em up!;
Crush (videojoc);
Crush, Crumble & Chomp;
Crylon;
Cryptanalysis;
Crypto Challenge;
CryptoCube;
Cryptogram;
Cryptogrid No.102;
Cryptogrid No.120;
Cryptogrid No.163;
Cryptomind No.099;
Cryptomind No.103;
Cryptoquad No.101;
Cryptoquad No.104;
Cryptoquad No.128;
Crystal Castles;
Crystal Cave;
Crystal Cave Deluxe;
Crystal Cavern, The;
Crystals of Carus, The;
Crystals of Zong;
Csavargas a Gombak Birodalmaban;
Cube Magik;
Cube, The;
Cubes!;
Cubik;
Cubin';
Cubis;
Cubulus;
Cuddly Cuburt;
Cunning Running;
Cup Final;
Cup Football;
Curse of Babylon;
Curse of Ra;
Curse of Sherwood, The;
Curse of the Azure Bonds;
Curse of the Keys;
Curse of Volcan, The;
Curse, The;
Cursed be the City;
Custer;
Cut In;
Cuthbert Goes Walkabout;
Cuthbert in Space;
Cuthbert in the Jungle;
Cutthroats;
CW Trainer;
Cyber World;
Cyberball;
Cyberblocks;
Cyberchess;
Cybercop;
Cyberdyne Warrior;
Cybermine Adventure;
Cybernoid;
;
Cybernoid II: The Revenge;
Cybertron Mission;
Cyberwing;
Cyberworld;
Cybex;
Cyborg (1987) per CRL;
Cyborg (1982) per Sentient Software;
Cyborg 87;
Cybotron;
Cycle Knight;
Cycles, The: International Grand Prix Racing;
Cyclones;
Cyclons;
Cygnus;
Cylogic;
Cylon Zap;
Cylu;
Cyrus;

D.
D-Bug;
D.I.S.C.;
D.N.A. Warrior;
D.O.U.B.L.E.;
Dabble;
Daedalus;
Daemonenbuch, Das;
Daily Double Horse Racing;
;
Dalek Attack;
Daley Thompson's Decathlon;
Daley Thompson's Olympic Challenge;
Daley Thompson's Super-Test;
Dallas Quest, The;
;
Dam Busters, The;
Damsel in Distress;
Dan Cooper;
Dan Dare: Pilot of the Future;
Dan Dare II: Mekon's Revenge;
Dan Dare III: The Escape;
Dance of the Vampires;
Dancing Bear;
Dandy;
Danger Ball II;
Danger Freak;
Danger Mouse in Double Trouble;
Danger Mouse in the Black Forest Chateau;
Danger Ranger;
Danger Valley;
Danger! Adventure at Work!;
Dante's Inferno;
Dare Devil Denis: The Sequel;
Dark Castle;
Dark Caves;
Dark Dungeons, The;
Dark Empire;
Dark Fusion;
Dark Lord;
Dark Planet, The;
Dark Side;
Dark Star (1984) per Mastertronic;
Dark Star (1995) per Magna Media;
Dark Sword, The;
Dark Tower, The;
Darkhold;
Darkhorn;
Darkman ;
Darkon;
Darkon II;
Darksword, The;
Darkwood;
Darkwood II: The Gryphon's Pearl;
Darkwood III: The Tramontane Alliance;
Darth Wader;
Darwin's Bugs;
Dasher;
Dater, The II;
Datestones of Ryn, The;
Dave Parker: Wenn sie wuessten was sie tun...;
Dave Speed and the Mutants;
Dave Winfield's Batter Up!;
David's Midnight Magic;
David's Midnight Magic II;
Dawn of the Nasty;
Dawn Patrol;
Day in a Life of a Prehistoric Man, A;
Days of Thunder;
DDT;
De Erfenis;
De Steen der Wijzen;
Deactivators;
Dead End;
Dead Evil;
Dead or Alive;
Dead Ringer;
Deadline (1982) per Infocom;
Deadline (1996) per Psygnosis;
Deadly Mission;
Deadly Rain;
Deadzone;
Death Bringer;
Death in the Caribbean;
Death Knights of Krynn;
Death or Glory (1987) per CRL;
Death or Glory (1988) per CP Verlag;
Death Race 64;
Death Wish 3;
Deathbringer;
Deathlord;
Deathscape;
Debris;
Decade;
Decathlon;
Deceptor;
Decipede;
;
Decision in the Desert;
Decisive Battles of the American Civil War Vol.1;
Decisive Battles of the American Civil War Vol.2;
Decisive Battles of the American Civil War Vol.3;
Declem;
Decstone;
Decton;
Deeds of Limdrom, The;
Deep Space: Operation Copernicus;
Deep Strike;
Deep, The;
Defcom;
Defcon 5;
Defender;
Defender 64;
Defender of the Crown;
Defenders of the Earth;
Deflektor;
Defuzion 3;
Deja Vu (1985) per Ariolasoft-Axis Komputerkunst;
Deja Vu (1987) per Mindscape;
Delirii Hortus;
Delite;
Deliverance;
;
Delphic Oracle, The;
Delta;
Delta Man;
Deltaman;
Deluxe-Quadromania;
Demon Attack;
Demon Blues;
Demon Stalkers: The Raid on Doomfane;
Demon's Empire;
Demon's Kiss;
Demon's Winter;
Demons of Topaz: Ozzy Versus the Universe;
Denaris;
Deneb;
Denis Through The Drinking Glass;
Denniffia;
Denture Warrior: The War of Conga;
Derby Day;
Deri Colour;
Deri Colours;
Descent into Clayman Caverns;
Desert Duel;
Desert Fox;
Desert Trader;
Designasaurus;
Desolator;
;
Destiny (1985) per Destiny Software Ltd.;
Destiny (1996) per Eagleware International;
Destroyer;
Destroyer Escort;
Destroyer, The;
Destruct;
Detective;
Detective Game, The;
Detective Takashi Preview;
Detective!;
Detektiv 2000;
;
Deus Ex Machina;
Deutsches Afrika Korps;
Devastating Blow;
Devastator;
Deviants;
Devil's Revenge;
Devil's Tower;
Devorator;
DFUE-Adventure, Das;
DI's Baby;
Diablo;
Diamenty;
Diamond Fever;
Diamond Hunter;
Dick Tracy;
Dicky's Diamonds;
;
Die Dunkle Dimension;
Die Hard (videojoc);
Die Hard 2: Die Harder (videojoc) ;
Die! Alien Slime;
Dig Dug;
Digit Fidget;
Digital Tangram;
Digithunt;
Dimension 4: The Ludwig Mystify;
Dina Math;
Dinastopoly;
Dingsda;
Dino Eggs;
Dino Wars;
Dino-Math;
Dino Race 64;
Dinosaur Eggs;
Dinox;
Dioroid;
Diosa de Cozumel;
Diplomacy;
Dirk's Escape;
;
Disc-O-Very;
Discovery (1987) per Knobbe Soft;
Discovery (1988) per CRL;
Distance Demon;
Dive Bomber;
Division Tutor;
Dizasterblaster;
;
 tamb conegut com a Crystal Kingdom Dizzy;
 tamb conegut com a Dizzy Down the Rapids;
 tamb conegut com a Fantasy World Dizzy;
 tamb conegut com a Kwik Snax;
 tamb conegut com a Magicland Dizzy;
 tamb conegut com a Panic Dizzy;
 tamb conegut com a Dizzy Prince of the Yolkfolk;
 tamb conegut com a Spellbound Dizzy;
 tamb conegut com a Stuntman Seymour Dizzy;
 tamb conegut com a Treasure Island Dizzy;
Dizzy Collection;
Dizzy Dice;
DJ Puff's Volcantic Capers;
Dneiper River Line;
Do or Die;
Doc the Destroyer;
Doctor Doom's Revenge;
Doctor Who and the Mines of Terror;
Doctor Who 2;
;
Dogfight 2187;
Dogfight!;
Dolphin Force;
Dolphin's Rune, The;
Domain;
Domination;
Dominator;
Domine;
Dominion;
Domino (videojoc);
Domino Logic;
Don Quijote;
Donald Duck's Playground;
Donald's Alphabet Chase;
Donkey Kong (1983) per Atarisoft;
Donkey Kong (1986) per Ocean;
Donkey Kong Bootleg;
Doodle;
Doom;
Doriath;
Doris (videojoc);
Doris 2;
Dot-Eater;
Dots;
Double;
Double Breakout;
Double Dare (1988) per Gametek;
Double Dare (1992) per Alternative Software;
Double Deck Duo;
Double Dragon (1988) per Melbourne House;
Double Dragon (1992) per Ocean;
Double Dragon II: The Revenge;
Double Dragon III: The Rosetta Stone;
Double Dribble;
Double Falcon;
Double Feature: Adventures in the Microzone;
Double Feature: Haunted House;
Double Feature: Mystery at Pinecrest Manor;
Double Feature: Northwoods Adventure;
Double or Quits;
Double Shark;
Double Sphere;
Double Take;
Double Trouble;
Double, The;
Doughboy;
Down at the Trolls;
Down, Down, Down;
Downhill Challenge;
Dozer;
Dr. Destructo;
Dr. Foster;
Dr. J;
Dr. Jackle and Mr. Wide;
Dr. Mad vs. The Topsy Turvy Moon Men of Mars;
Dr. Pimples Dog;
Dr. Ruth's Computer Game of Good Sex;
Drachental, Das;
Draconus;
Dracula;
Dracula II;
Dracula's Castle;
Dracula's Lair;
Drag Race Eliminator;
Dragon Breed (1989) per Irem;
Dragon Breed (1990) per Activision;
Dragon Diamond, The;
Dragon Fist;
Dragon Hunter;
Dragon Ninja;
Dragon Spirit;
Dragon Strike;
Dragon Type;
Dragon Wars;
Dragon's Den;
Dragon's Eye, The;
Dragon's Keep;
Dragon's Kingdom;
Dragon's Lair;
Dragon's Lair: Dirk's Escape;
Dragon's Lair II: Escape from Singe's Castle;
Dragon's Seven Riddles, The;
DragonHawk;
Dragonriders of Pern;
Dragons of Flame;
Dragons!;
Dragonskulle;
Dragonwick;
Dragonworld;
Drak;
Draughts;
Dreadnought;
Dreadnought II;
;
Dream Cars;
Dream Girls;
Dream House;
Dream Team Basketball;
Dream Team Challenge 3 on 3;
Dream Warrior;
DreamTeam Fantasy Football;
Dreamworld;
Dreh, Der;
Drelbs;
Dribblin;
Driller;
Drip;
Droid Dreams;
Drol;
Dropzone;
Druid;
Druid II: Enlightenment;
Druid in the Woods & The Morgash Chronicles;
Druids Moon;
Duchess of Glenwood;
Duck Game, The;
Duck Shoot;
;
Ducks Ahoy;
Duckula 2: Tremendous terence;
Duel, The (1985) per Carlo Barazzetta i Lorenzo Barazzetta;
Duel, The (1986) per Paradize Software;
Duell (1984) per Mein Home-Computer;
Duell (1987) per Markt & Technik;
Duet;
Dulcedo Cogitationis;
Dungeon;
;
Dungeon Adventure;
Dungeon Maker;
Dungeon Masters Assistant Volume I: Encounters;
Dungeon Masters Assistant Volume II: Characters & Treasures;
Dungeon of Doom;
Dungeon of Namos;
Dungeon of the Dragon - A Brush With Breath;
Dungeon Realm;
Dungeon Warriors;
Dungeons and Demons;
Dungeons and Dragons: Computer Fantasy Game;
Dungeons of Ba;
Dungeons of Doctor Creep;
Dungeons of Magdarr;
Dunkle Dimension, Die;
Duo Blaster;
Duotris;
Dust Hanter;
Dust Hanter 2;
Dust Hanter 3;
Dylan Dog: Le Notti della Luna Piena;
Dylan Dog: Murderers;
Dylan Dog: The Full Moon Nights;
Dynamic Duo;
Dynamite Dan;
Dynamite Dux;
Dynamix (1988) per Digital Design;
Dynamix (1989) per Mastertronic;
Dynamoid;
Dynasty Wars;
Dyter-07;

E.
E-Motion;
Eagle Empier;
Eagle Eyes;
Eagle Wing;
Eagles (1983) per Strategic Simulations, Inc;
Eagles (1987) per Hewson Consultant;
Eagles (1987) per Hewson Consultants;
Early Games: Piece of Cake;
Earth Orbit Station;
Earthology;
Easter Egg Hunt;
Echelon;
ED Dragonfly;
Eddie Edwards Super Ski;
Eddie Kidd Jump Challenge;
Eddison;
Egg Beater;
Eidolon, The;
Eight Off (1988) per J&F Publishing;
Eight Off (1998) per Loadstar;
Eights for One;
Eigth Crime, The;
Eindeloos;
Einstein Memory Trainer, The;
Eis Und Feuer;
Eisenbahn;
Election Game, The;
Electra;
Elektraglide;
Elektrix;
Elevator Action;
Elevator Music;
Elidon;
Eliminator (1983) per Adventure International;
Eliminator (1988) per Hewson Consultants;
Elite;
Elite 128;
Elite Enhanced;
Elitesquad;
Eliza;
Elliot;
Elm Street;
Elven Warrior;
;
;
Elvira II: The Jaws of Cerberus;
Emanuelle;
Emlyn Hughes International Soccer;
Empire (1984) per Shards Software;
Empire (1986) per Firebird;
;
Empire of Karn;
Empius;
Enchanter;
Encounter;
Encounter Adventure;
Enduro Racer;
Energie-Manager;
Energy;
Energy 2;
Energy 3;
Energy Warrior;
Enforcer;
Enforcer, The;
;
England Championship Special;
English SAT I;
Enigma Force;
Enigma Force Construction Set;
Entertainment Tonight Trivia;
Entity;
Entombed;
Enzyme;
Eon;
Equations;
Equestrian 64;
Equinox;
Erben des Throns, Die: Krieg um die Krone II;
Erben des Throns v2.00;
Erbschaft 2, Die;
Erbschaft, Die (1985)(Infogrames);
Erbschaft, Die (19xx)(Infogrames);
Erebus;
Erik the Viking;
Erkundungsflug;
Erotica per Cybertech;
Erotika per A+S Software;
Erotika II;
Erotika III;
Escape (1984) by Quicksilva;
Escape (Bantam Software) per Bantam Software;
Escape 2;
Escape-MCP;
Escape from Doomworld;
Escape from Paradise;
Escape from the Dark Prison;
Escape from the Planet of the Robot Monsters;
Escape from Tiamat's Tomb;
Escape from the Waste Disposal Unit;
Escape Route: The Adventures of Eric Hawthorne;
Escape to Zanuss;
Escape!;
Esherland;
Eskimo Games;
ESP;
;
Essex;
;
ET's Rugby League OK;
Etarip;
Eternal;
Eternal Dagger, The;
Euchre;
Eureka!;
Europe Ablaze;
European;
European Champions;
European Football Champ;
European 5-A-Side tamb conegut com a Five A Side Footy;
European Games;
Evening Star;
Every Second Counts;
Everyone's a Wally;
Evil Crown;
Evil Dead, The;
Evil Prince, The;
;
Examination, The;
Excaliba;
Excalibur;
Exceleron;
Exile;
Exis;
Exolon;
Expedition Amazon;
Expedition Titanic;
Expeditions;
Experience (1993) per Coolart;
Experience (1994) per CP Verlag;
Expert Model Simulator;
Expertmind;
Expire;
Exploding Fist II: The Legend Continues;
Explorer;
;
Express Raider;
Extend;
Extended Championship Lode Runner;
Exterminator;
Extreme (1991) per Digital Integration;
Extreme (1999) per Mirage Design;
Eye of Horus;

F.
F-14 Tomcat;
F-15 Strike Eagle;
F-16 Combat Pilot;
F-18 Hornet;
F-19 Stealth Fighter;
F1 GP Circuits;
F1 Manager;
F1 Tornado;
Fabulous Wanda, The;
Face Ache;
Face Off!;
;
Factory, The;
Fadenkreuz;
Faerie;
Faery Tale Adventure;
Fahrenheit 451;
Fair or Foul;
;
Falcon and the Enemy;
Falcon Patrol;
Falcon Patrol II;
Falcon Quest;
Falcon the Renegade Lord;
Falklands '82;
Falklands;
Fall Gelb: The France Campaign 1940;
Fall Guy, The;
Fall of Rome, The;
Fallen Angel;
Fallout;
Familienduell;
Family Feud (1984) per Coleco Electronics;
Family Feud (1987) per Sharedata;
Famous Americans;
Famous Five, The: Five on a Treasure Island;
Famous People of the Past;
Fang mich doch;
Fantasia;
Fantastic Soccer;
Fantasy Girl;
Fantasy World Dizzy;
Fargo;
Farm-Spell;
Farmer's Daughter, The;
Fast;
Fast Break;
Fast Eddie;
Fast Food;
Fast Life;
Fast Tracks: The Computer Slot Car Construction Kit;
Fastball Final Sales;
Father Christmas;
Fax;
FDR's Favorite;
Fearless Fred and the Factory of Doom;
Feature Bout Boxing;
Federation;
Fele Sem Igaz!, A;
Felix;
Felix in the Factory;
Fellowship of the Rings;
Fergyser;
Fernandez Must Die;
Fernseh-Sender!;
Ferrari Formula One;
Ferris Christmas Caper;
Fetz Out 2;
Feud;
Fidicen;
Field of Fire;
Fields of Hades;
Fiendish Freddy's Big Top 'o Fun;
Fiery Fight;
Fifteens;
Fifth Quadrant, The;
Fight for Thurn;
Fight Night;
Fight Racer;
Fighter Bomber;
Fighter Command v1.1;
Fighter Jet;
Fighter Pilot;
Fighter Soccer;
Fighting Racer;
Fighting Warrior;
Fill the Blanks;
Final Assault;
Final Attack, The;
Final Blow;
Final Conflict;
Final Fight;
Final Stone;
Final Tennis;
Find Another Way;
Find The Pair;
Finders Keepers;
Fips;
Fire & Forget II: The Death Convoy;
Fire Ant;
Fire Fighter;
Fire Galaxy;
Fire King;
Fire One;
Fire Track;
Fire-Copter;
Fire-Galaxy;
Firefly;
Firefox;
Firelord;
Fireman Sam: The Hero Next Door;
Firepit;
Firepower;
Firequest;
Firetrap;
Firezone;
First Moves;
First Over Germany v1.0e;
First Samurai;
First Strike;
Fischzucht;
Fish!;
Fish! v1.07;
Fish-Metic (1984)(Commodore);
Fish-Metic (1984)(DOR);
Fission (1998)(J&F Publishing);
Fission (1998)(Loadstar);
Fist Fighter;
Fist II: The Legend Continues;
Fist+;
Five Aside;
Five by Five;
Fix It!;
Flag Fight;
Flags to the Wind;
Flap!;
Flasch Bier;
Flasch Bier Konstruktion Kit;
Flasch Bier 2;
Flash (videojoc);
Flash Gordon;
Flash!;
Flashe;
Flight;
Flight Deck;
Flight Path 737;
Flight Simulator II;
Flimbo's Quest;
;
Flintstones, The;
Flip & Flop;
Flip 64;
Flotsam;
Flower Garden;
Floyd of the Jungle;
Floyd the Droid;
Fluch des Pharao, Der;
Fluch von Schloss Batterslea Hall, Der;
Flummi's World;
Flunky;
Flutter;
Flyer;
Flyerfox;
Flying Digger, The;
Flying Feathers;
Flying Shark;
Football;
Football Coach;
Football Director;
Football Manager;
Football Manager 2;
Football Manager 2 Expansion Kit;
Football Manager 3;
Football Manager World Cup Edition;
Footballer of the Year;
Footballer of the Year 2;
Forbidden Forest;
Forbidden Forest 2: Beyond the Forbidden Forest;
Force I;
Force One;
Force Seven;
Forest Fire;
Forest of Doom, The;
Forester;
Forgery;
Forgotten Past;
Forgotten Worlds;
Formula 1 Simulator;
Formula 1 3D: F1 Manager II;
Forscher, Der;
Fort Apocalypse;
Fortress of the Witch King;
Fortress Underground;
Fortune Hunter;
Fortune's Favor;
Foton;
Four Across Classic;
Four by Four;
Four Corners;
Fourcell;
Fourteens;
Fourth Protocol, The;
Fourty Five ;
Fox and Hounds;
Fox Fights Back;
Frak!;
Frank Bruno's Boxing;
Frankenstein (1987) per CRL;
Frankenstein (1992) per Zeppelin Games;
Frankenstein Jnr.;
;
Frankie Goes to Hollywood;
Frantic Freddie;
Frankies Horror Trip I;
Frantic!;
Freak Factory;
Fred;
Fred The Fruiter;
Fred's Back I;
Fred's Back II;
Fred's Back III;
Fred's in Trouble;
Fred's Leapfrog;
Freddy Hardest;
Freddy's Puzzling Adventures;
Frederick Forsyth: The Fourth Protocol;
Freecell;
Freespace 2075;
Freewheel Burning;
Freiheit;
French Military Game;
Frenesis;
Frenzy;
Friday the 13th;
Frightmare;
Frigylada, A;
Frog Fanny;
Frog Master;
Frog Run;
Froggee;
Frogger;
Frogger '93;
Frogger 64;
Frogger II: Threeedeep!;
Froggy;
Frogrun 64;
Frogs and Flies 64;
Front End;
Front Line;
Frostbyte;
Fruit Machine Simulator;
Fruit Machine Simulator 2;
Fruitmania;
Fruity;
Frustration;
Fugger;
Fugger, Die;
Fugitive;
Full House;
Fun House;
Fun With Spelling feat. Heathcliff;
Funball;
Fungus;
Fussball-Manager;
Future Bike Simulator;
Future Knight;
Future Race;
Future World;
Fuzzy Wuzzles;

G.
G-Force;
G-Loc;
G.I. Joe;
G.P. Tennis Manager;
Galactic Chaos;
Galactic Empire;
Galactic Encounter;
Galactic Games;
Galacticon;
Galaga;
Galaxian;
Galaxions;
Galaxy by Kingsoft;
Galaxy (Superbyte) by Superbyte;
Galaxy Force II;
Galaxy Trader;
Galaxy!;
Galaxybirds;
Galderon;
Galdregon's Domain;
Galivan;
Galleon;
Galya, A;
Gambler 2;
Gamblin' Cowboy: Lucky Luke;
Game Master;
Game of Harmony, The;
Game of Master Trivia;
Game of the Gods!;
Game of Trivia, The: Children's Trivia;
Game of Trivia, The: General Trivia;
Game of Trivia, The: World Facts Trivia;
Game Over;
Game Show, The;
Game Show, The: Boot Disk;
Game Show, The: Foreign Language Data Disk;
Game Show, The: Personal Playe Thing Data Disk;
Game Show, The: Sampla Data Disk;
Game Show, The: Win with Words 2 Data Disk;
Game Show, The: You & Your World Data Disk;
Games Creator;
Games Creator, The;
Games Designer;
Games, The: Summer Edition;
Games, The: Winter Edition;
Games, The: Winter Edition Practice;
Gamestar Golf;
Gamma Force: The Pit of a Thousand Screams;
Gandalf the Sorcerer;
Gangbusters;
Gangster ;
Gaplus;
;
;
Garfield!;
Garmos;
Garrison;
Garry Kitchen's Gamemaker;
Garry Kitchen's Gamemaker: Science Fiction Library;
Gary Lineker's Hot Shot!;
Gary Lineker's Superskills;
Gary Lineker's Superstar Soccer;
Gates of Dawn;
Gateway to Apshai;
Gateway to the Savage Frontier;
Gato;
Gauntlet;
;
Gauntlet II;
Gauntlet III: The Final Fight;
Gazza Super Soccer;
GeeBee Air Ralley;
Geheimnis der Druiden, Das;
Geheimnis der Pyramiden, Das;
Geheimnis des Schloss Arendarvon, Das;
Geheimnisvolle Magier, Der;
Geisterjaeger;
Gelbe Kugeln;
Gem'X;
Gemini Wing;
Gems;
Gemstone Healer;
Gemstone Warrior;
Gemx;
Genesis;
Genloc;
Geoff Capes Strongman Challenge;
Geometric;
Geopolitique 1990;
Gerd Boulder 1-4;
Germany 1985: When Superpowers Collide;
Gerrymander;
;
GFL Championship Football;
Ghettoblaster;
Ghost Chaser;
Ghost Hunters;
Ghost of Genghis Khan, The;
Ghost Trap;
Ghostbusters;
Ghostbusters II ;
Ghostland;
Ghosts 'n Goblins;
Ghosttown;
Ghostwriters;
Ghouls 'n Ghosts;
Ghouls;
Ghouls'n Gremlins;
Gianna-Sisters Construction-Kit, Das;
Gilded Age;
Ginny64;
Giocando con l'Europa;
Girltris;
Give my Regards To Broad Street;
Gladiator;
Glider Rider;
Global Chess;
Globetrotter (1984) per Data Media;
Globetrotter (1990) per Coolsoft;
Glosor;
Gluecks-Rad;
Gluecksrad;
Glug Glug;
Glutton, The;
Gnampf in the Mazes of Fun;
Gnome;
Gnome Ranger;
Go;
Go Ball;
Go Carts;
Go for the Gold!;
Go Kart Grand Prix;
Go-Kart Simulator;
Go-Kart;
Go to the Head of the Class: Deluxe Edition;
Goal;
Gobbler's Revenge;
Goblin Towers;
Gobots;
Goddess of Cozumel 2: The Holy Temples;
Gods & Heroes;
Gogo the Ghost;
Gold;
Gold Medal Game;
Gold-Dust Island;
Golden Axe;
Golden Edition;
Golden Edition II;
Golden Pyramids, The;
Golden Star 1-8;
Goldfields;
Goldrausch;
Goldrunner;
Golf;
Golf at the Tower;
Golf Construction Set;
Golf's Best: Pinehurst No.2 Course;
Golf-Krise;
Golfer Arcade, The;
Gonosz Herceg, A;
Good Neighbors;
Goofy's Railway Express;
Goonies, The;
Gothik;
Gothmog's Lair;
Gozo;
Grade A Spelling Program;
Grade A Vocabulary Program;
Gradius;
Graeme Souness International Soccer;
Graeme Souness Soccer Manager;
Graffiti Man;
Grand Hazard;
Grand Monster Slam;
Grand Ouvert;
Grand Prix;
Grand Prix Circuit;
Grand Prix Master;
Grand Prix Simulator;
Grand Prix Simulator 2;
Grand Slam Baseball;
Grandma's House;
Grandmaster;
Grange Hill: The Computer Game;
Graphbusters!;
Graphic Adventure Creator, The;
Graphic AdventureWriter;
Grave Robbers;
Grave Yardage;
Gravitron;
Gravrace;
Great Adventure II, The;
Great Adventure Quiz, The;
Great American Cross-Country Road Race, The;
Great Arcade Machine, The;
Great Aussie Adventure, The;
Great Escape, The;
Great Giana Sisters, The;
Great Giana Sisters 2, The;
Great Giana Sisters 3, The;
Great Gonzo in WordRider, The;
Great Gurianos;
Great International Paper Airplane Construction Kit, The;
Great Maine to California Race, The;
Great Mission;
Green Beret (tamb conegut com a Rush'n Attack);
Greenhouse;
Greg Lemon-Hood: Ritter des Rechts;
Greg Lemon-Soda: Bacardi Feeling!;
Greg Normans Golf;
Grell & Falla;
Gremlin Hunt;
Gremlins;
;
Gremlins 2: The New Batch;
Greyfell;
Greystorm;
Grfx-Jump;
Gribbly's Day Out;
Grid Iron II;
Grid Zone Remix;
Gridder;
Gridrunner;
Gridtrap;
Groessenwahnsinnig Boulder Dash;
Grover's Animal Adventures;
Growing Pains of Adrian Mole, The;
Gruds in Space;
Grump's Fight;
Grumpy Bumper Pinball Arcade, The;
Gryphon;
Gryzor;
Guadalcanal;
Guardia-Dragon;
Guardian (videojoc);
Guardian II: Revenge of the Mutants;
Guardian Angel, The;
Guderian;
Guerrilla War;
Guess Again;
Guesser;
Guild of Thieves, The;
Guldkorn Expressen;
Gulf Strike;
Gully-Jumper;
Gumball;
Gumshoe;
Gun Dogs;
Gun Runner;
Gun Smoke;
Gunfighters;
Gunship;
Gunslinger;
Gunstar;
Gusher;
Gutt Blaster;
Gutz;
Guzzler;
Gwendolyn;
Gypsum Cave;
Gypsy Pilot;
Gyropod;
Gyroscope;
Gyroscope Construction Set;
Gyroscope II;
Gyruss;

H.
H.A.T.E.;
H.E.R.O.;
Habitat;
Hacker;
Hacker II: The Doomsday Papers;
Hades Nebula;
Hagar the Horrible;
Haendler des Morgenlandes;
Halcyon;
Halley Mission, The;
Halley Project, The;
Hals und Beinbruch;
Hammer Boy;
Hammer!;
Hammerfist;
Handel, Der;
Handicap Golf;
Hangman;
Hangman Deluxe;
Hangman II;
Hans Kloss;
Hanse;
Hanseat;
Happy Hacker;
Harak Iri;
Harald Hardtand: Kampen om de Rene Taender;
;
Hard 'n Heavy;
Hard Drivin';
Hard Hat Mack;
Hardball!;
HardBall! II;
Hardhat Climber;
Harrier Attack;
Harrier Combat Simulator;
Harry der Fensterputzer;
Harte Dollar;
Harvey Headbanger;
Harvey Smith Show Jumper;
Hassle Castle;
Hat in the Ring;
Hat Trick;
Haunted House;
Havoc (1984) per Dynavision Productions;
Havoc (1990) per Players Premier Software;
Hawkeye;
Head Ball;
Head Start;
Head the Ball;
Head to Head Karate;
Head Over Heels;
Head-On;
Headache;
Headon;
Heart of Africa;
Heat Wave;
Heathrow Air Traffic Control;
Heatseeker;
Heavenbound;
Heavy Metal;
Heavy Metal Deluxe!;
Heavy Metal Paradroid;
Heebie Jeebie;
;
Heisse Luft;
Heist, The;
Hektic;
Hektic II;
Helden;
Heli Rescue;
Helicopter Mission I;
Helicopter Mission, The;
Hell Cat Ace;
Hell for Leather;
Hellfire;
Hellgate;
Hellhole;
Hellowoon;
Hells End;
Helm, The;
Helter Skelter;
Henry's House;
Herakles;
Herbert on the Slope;
Herbert's Dummy Run;
Hercules (videojoc);
Hermetic;
Hero;
Hero 2020;
Hero of the Golden Talisman;
Hero Quest;
Herobotix;
Heroes of Karn, The;
Heroes of the Lance;
Heroic Quest I;
;
Hes Games;
Heuristic Chomp;
Hex War;
Hexapuzzler;
Hexensabbat;
Hexpert;
Hey Diddle Diddle;
Hi Ska Do;
Hickory Dickory Dock;
Hidden Doors;
Hide n Seek;
Hideous Bill & the Gi-Gants;
Hideous!;
High Flyer;
High Noon;
High Risk;
High Roller per Mindscape;
High Rollers per Box Office Software;
High Seas;
Highland Games;
Highlander;
Highnoon;
Highway Encounter;
Hillsfar;
Himalayan Odyssey;
Hirnriss;
Historic Mazes;
History Challenge;
History Challenge II;
History Challenge III;
Hitchhiker's Guide to the Galaxy, The;
Hitchhiker's Guide to the Galaxy, The: Solid Gold Edition;
Ho! Ho! Ho!;
Hobbit;
Hobbit, The;
Hole in One;
Holiday Games;
Hollywood Hijinx;
Hollywood or Bust;
Hollywood Poker;
Hollywood Poker Pro;
Hollywood Squares;
Holo Preview;
Holy Grail, The;
Holy Roman Empire, The;
Hombre;
Home Alone;
Homonym Practice;
Honeymooners, The;
Hong Kong Phooey;
Hook;
Hopeless;
Hopp oder Top;
Hopper (videojoc de 1984) per Loadstar;
Hopper (videojoc de 1989) per CP Verlag;
Hopper Copper;
Hoppin' Mad;
Horace Goes Skiing;
Horror City;
Horse Games;
Horse, The;
Horseguard;
Hostage per Loadstar;
Hostages per Infogrames;
Hot Rod;
Hot Wheels;
Hotshot;
Hotel;
Hotel Alien;
Hotel Hell: Not a Nice Place to Die;
Hotshot;
Hounded;
House of Usher;
House, The;
House Case;
House Jack Built, The;
House of Usher;
Hover;
Hover Bovver;
How to be a Complete Bastard;
Howard the Coder;
Howard the Duck;
Howard the Duck II;
Hudson Hawk;
Hugo;
Hulk, The tamb conegut com a Incredible Hulk, The;
Human Killing Machine;
Human Race, The;
Humblebug;
Humdinger;
Humprey;
Humpty Dumpty Meets the Fuzzy Wuzzies;
Humpty Dumpty Mystery;
Hunchback;
;
Hunchback at the Olympics;
Hunchback II: Quasimodo's Revenge;
Hunchy;
Hungry Horace;
Hunt for Red October, The (1987);
Hunt for Red October, The (1990);
Hunter Patrol;
Hunter's Moon;
Hurra;
Hustler;
Hydra;
Hydrax;
Hypa-Ball;
Hyber Blob;
Hyper Active;
Hyper Biker;
Hyper Cars;
Hyper Circuit;
Hyper Force;
Hyper Sports;
Hyper-Hen;
Hyperbowl;
Hyperspace Warrior;
Hyphen;
Hysteria;

I.
I Be A Leprachaun;
I Dare You;
I Play 3D Soccer;
I Play 3D Tennis;
I Play Football Champ;
I Want More Diamonds;
I'm Innocent;
I-Alien;
I, Ball;
I, Ball 2;
I.C.U.P.S.;
Ian Botham's Test Match;
IBM Tetris, The;
Ice Ball;
Ice Guys;
Ice Hockey;
Ice Hunter;
Ice Titans;
Iceblaster;
Icecave;
Icemania;
;
Ikari III;
Ikari Warriors;
Iketa;
Ikkiuchi;
Il Postino;
Il Postino 2;
Il Tuo Numero;
Illgen;
Imagination;
Imhotep;
Impact;
Imperator;
Imperium Galactum;
Imperium Romanum;
Implosion;
Impossamole;
Impossible Mission;
Impossible Mission 2;
In 80 Days Around the World;
In den Beginne;
In Search of Johnny B. Goode;
In Search of the Most Amazing Thing;
In the Chips;
Incredible Hulk, The;
Incredible Laboratory, The;
Incredible Shrinking Sphere;
Indagini di Thomas Bradly, Le;
Indiana Jones: Jaeger des verlorenen Schatzes;
Indiana Jones and the Fate of Atlantis;
Indiana Jones and the Last Crusade;
Indiana Jones and the Temple of Doom;
Indiana Jones in the Lost Kingdom;
Indoor Sports;
Indy Heat;
;
Infernal Runner;
Infidel;
Infiltrator;
Infiltrator Part II: The Next Day;
Infiltrator Part III;
Infinite Inferno;
Infodroid;
Ingrid's Back;
Inheritance, The;
Inherits of the Throne v2.0;
Injured Engine;
Inner Space;
Insane Story Adventure;
Insanity;
Insanity in San Francisco;
Insel, Die;
Inside Outing;
Inspector Gadget;
Inspector Gadget and the Circus of Fear;
Inspector Hectic in Interchange;
Instant Music;
Institute, The;
Intelligenztest;
Interchange;
Interdict Pilot;
Interlaced Pairs;
Internat;
International 3D Tennis;
International Basketball;
International Five A Side Football;
International Football;
International Hockey;
International Ice Hockey;
International Karate;
International Karate +;
International Karate + Gold;
International Ninja Rabbits;
International Rugby Simulator;
International Skoda Racing 'n Bashin;
International Soccer (videojoc de 1983) per Commodore;
International Soccer (videojoc de 1988) per CRL;
International Speedway;
International Sports Challenge;
International Team Sports;
International Tennis (videojoc de 1985) per Commodore;
International Tennis (videojoc de 1992) per Zeppelin Games;
International Truck Racing;
Interview;
Into Oblivion;
Into the Eagle's Nest;
Into the Nature;
Intrigue!;
Intruder;
Inutile Andare Avanti;
Invaders;
Invasor;
Inve$t;
Invest;
IQ;
IQ 64;
IQ Baseball;
IQ Test;
Iridis Alpha;
Iron Horse;
Iron Lord;
Ironman;
Ironman Speed Shop;
Island of Dr. Destructo, The;
Island of the Dragons;
Island, The: An Adventure;
Iso-Ana;
;
Istar's Crossword Program;
It's a Knockout;
It's Magic;
It's Magic II;
It's only Rock'n'Roll;
Italy '90;
Italy 1990;

J.
Jack and the Beanstalk;
Jack Attack;
Jack Charlton's Match Fishing;
Jack Nicklaus Greatest 18 Holes of Major Championship Golf;
Jack the Nipper;
Jack the Nipper II;
Jack the Ripper;
Jackal (videojoc de 1987) per Konami;
Jackal (videojoc de 1989) per Imagine Software;
Jackle & Wide;
Jagd auf den Atomgangster;
Jagd auf Roter Oktober;
Jagd in San Francisco;
Jahangir Khan Squash;
Jail Break;
Jail War;
Jailbreak From Starhold 1;
James Bond: The Living Daylights;
James Pond 2: Codename RoboCod;
Jammin';
;
Jasg;
Jason;
Jason of the Argonauts;
Jaws;
Jed's Journey;
Jeep Command;
Jeepers Creepers!;
Jeff Lillie's Modem Flag Hunt;
Jeff's Top Ten (1989)(Loadstar);
Jeff's Top Ten (1990)(Loadstar);
Jeopardy!;
;
Jeopardy 2;
Jeremias Ratterflatter;
Jet, The;
Jet Ace;
Jet Bike Simulator;
Jet Combat Simulator;
Jet Set Willy;
Jet Set Willy 2;
Jet-Boot Jack;
Jet-Boys;
Jet-Power Jack;
;
Jetpack;
Jetsons, The;
Jewel Thief;
Jewels of Darkness;
Jewish IQ Baseball;
Jezdocwr;
Jigsaw;
Jigstar;
Jim Henson's Muppet Adventure: Chaos at the Carnival;
Jim Slim;
Jimbo;
Jimmy's Super League;
Jinks;
Jinn-Genie;
Jinxter;
Jocky Wilson's Darts;
Joe (1987)(Tronic);
Joe;
Joe Blade;
Joe Blade II;
Joel's Leapfrog;
Joggers!;
John Brenner: Boston Celtics;
John Elway's Quarterback;
John Madden Football;
Johnny Quest;
Johnny Reb;
Join Four;
Joker Canfield;
Jonah Barrington's Squash;
Jonny and the Jimpys;
Jonny Quest;
Jordan vs Bird;
Josh;
Joshua;
Journey to Centre of the Earth;
Joystick Monopoly;
Jr. Pac-Man;
Judge Dredd;
Juggles' Rainbow;
Juliane Teil 1: Die Entfuehrung;
Julius Caesar;
Jump;
Jump 1.1;
Jump Ball;
Jump Boy;
Jump Jet;
Jump Out;
Jump!;
Jump! Machine;
Jump-Man;
Jumper;
Jumpin' Cubes;
Jumpin' Jimmy;
Jumpin' Jack;
Jumpman;
Jumpman Junior;
Jungle;
Jungle Heat;
Jungle Hunt;
Jungle Patrol;
Jungle Story;
Jungle Trouble;
Jungle!;
Junior Pacman;
Junkyard Jalopies;
Juno First;
Jupiter Jump, The;
Jupiter Lander;

K.
Kaiser;
Kaiser 2;
Kaiv;
Kaktus;
Kalender Kruze;
Kamikaze;
Kamikaze Duck;
Kampf der Genies;
Kampf der Giganten;
Kampf der Maechte;
Kampf um Thurn;
Kampfarena 64;
Kampfgruppe;
Kane;
Kane 2;
Kanga;
Kangarudy;
Kangarudy II: The Adventure Continues;
Kaos;
Karamalz Cup;
Karamellien's Befreiung;
Karate Champ;
Karate Kid 2 (videojoc);
Karateka;
Karnov;
Kastely, A;
Kat Trap;
Katakis;
Katuvu;
Katz & Maus;
Kayden Garth;
Kempelen;
Ken Uston's Professional Blackjack;
Kendo Warrior;
Kennedy Approach;
Kenny Daglish Soccer Manager;
Kentucky Derby;
Kentucky Racing;
Kettle;
Key Finders;
Keys to Maramon, The;
Keys to Typing;
KGB Superspy;
KI Stadt-Land-Fluss;
Kick and Kill;
Kick Box Vigilante;
Kick Off (1983) per Bubble Bus;
Kick Off (1989) per Anco;
Kick Off 2;
Kid Grid;
Kid Niki;
Kikstart;
Kikstart 2;
Kill Gravenreuth;
Kill Hussein;
Kill the Saucers;
Killed Until Dead;
Killer Mission;
Killer-Ring;
Killerwatt;
Killing Machine;
Killozapp;
Kinderdan II;
Kinetic Connection;
Kinetik;
King Albert;
King Arthur's Quest;
King of Chicago;
King Tut's Tomb Adventure;
King's Bounty;
King-Kong Quest;
Kings of The Beach;
Kings Ransom;
Kini von Bayern;
Kit Caves;
Klatwa;
Klax;
Kleine Hobbit, Der;
Klemens;
Klepkomania;
Klingon Capture;
Klondike;
Klondike 1992;
Klondike Solitaire;
Knibble Eat 2;
Knibble Eat 3;
Knibble Eat Effect 1;
Knibble Power 1;
Kniffel (1989) per Star Software;
Kniffel (1993) per M.Scholz;
Kniffel +6 per CP Verlag;
Knight Games;
Knight Games 2;
Knight Orc;
Knight Rider;
Knight Tyme;
Knightmare;
Knights of Legend;
Knights of the Desert;
Knobbe's World-Cup Skiing 2;
;
Knuckle Busters;
Knurr;
Kobayashi Alternative;
Kobayashi Naru;
Kobold, The;
Koko;
Kokotoni Wilf;
Kolony v4.4 ;
Kong 64;
Kong Strikes Back!;
Kongo Kong;
Kontakte;
Kopido;
Koronis Rift;
Kosmic Kanga;
Krakout;
Krazy Kar;
Krazy Kong;
Kreuzungen;
Krieg der Kerne;
Krieg um die Krone;
Krieg um die Krone 2;
Krisp 1992;
Kromazne;
Kruemelmonster;
Krymini;
Krypton (1988) per CP Verlag;
Krypton (1984) per ACE;
Krypton Factor, The;
Kung Fu;
Kung-Fu Master;
;
Kung-Fu II: Sticks of Death;
Kunst aus China;
Kwah!;
Kwix Snax;

L.
Labyrinth of the Creator;
Lancer Lords;
Las Vegas Video Poker;
Laser Squad;
Last Ninja, The;
Last Ninja II - Back with a Vengeance;
Last Ninja III;
Last V8, The;
Law of the West;
Lazarian;
Lazer Zone;
Lazy Jones;
Leaderboard;
Leather Goddesses of Phobos;
Led Storm;
Legacy of the Ancients;
Legend of Blacksilver;
Legend of the Amazon Women;
Legend of the Knucker-Hole;
Lemans;
Lemmings;
Lightforce;
Little Computer People;
Little Puff;
Live and Let Die: The Computer Game;
Livingstone, I Presume?;
Loco;
Lode Runner;
Looney Balloon;
Lords of Chaos;
Lords of Conquest;
Lost City, The;
Lost Tomb;
Lotus Esprit Turbo Challenge;
Lost Crown of Queen Anne, The;
Lucky Luke;
Lunar Outpost;
The Lurking Horror;

M.
Madballs;
Mad Nurse;
Magic Carpet;
Magicland Dizzy;
Mail Order Monsters;
Mama Llama;
Mancopter;
Mangrove;
Maniac Mansion;
Manic Miner;
Marble Madness;
Mario Bros;
Mario Bros (Ocean);
Mario Bros II (Thundersoft);
Master of Magic (Mastertronic);
Master of the Lamps;
Match Day;
Match Day II;
Match Point;
Matrix;
Matterhorn Screamer;
Mayhem in Monsterland;
Mazemania;
Maziacs;
Meanstreak;
Mega-Apocalypse;
Mega Hawk;
Megawarz;
Mercenary: Escape from Targ;
Mercenary: The Second City;
Mercs;
Merlin;
Metabolis;
Metro Blitz;
Metro Cross;
Miami Vice;
Micro Machines;
Micro Mouse Goes De-Bugging;
Micro Olympics;
Microleague Sports - WWF Superstars of Wrestling;
Microprose Soccer;
Midnight Resistance;
Mike Read's Pop Quiz;
Mikie;
Milk Race;
Mind Control;
Mind Pursuit;
Miner 2049er;
MISL Soccer;
Mission Elevator;
Mission Impossible;
Mission Impossible II;
Moby Dick;
Moebius;
Molecule Man;
Monopole;
Monster Munch;
Monte Carlo Casino;
Montezuma's Revenge;
Monty on the Run;
Moon Buggy;
Moon Patrol;
Morpheus;
Moto X;
Motor Mania;
Mr. Dig;
Mr. Freeze (videojoc);
Mr. Robot and His Robot Factory;
Mr. Wimpy;
M.U.L.E.;
Multi Player Soccer Manager;
Munch Mania;
Muncher, The;
Munchy;
Murder;
Murder on the Mississippi;
Murder on the Waterfront;
Murder on the Zinderneuf;
Murray Mouse Supercop;
Mushroom Alley;
Music Construction Set;
Mutant Monty;
Mutants;
;

N.
NATO Commander;
NATO Assault Course;
Nebulus;
Nemesis;
;
Neutral Zone;
Newcomer;
New York City;
New Zealand Story, The;
Nexus;
Neuromancer;
Night Racer;
Night Rider;
Nine Princes in Amber;
Ninja;
Nina Master;
Ninja Warriors;
Nobby the Aardvark;
Nodes of Yesod;
No Limit;
Nonterraqueous;
North & South;
North Star;
Norway 1985;

O.
Off the Hook;
Olli & Lissa 3;
Olympic Skier;
Olympic Spectacular;
On Court Tennis;
One Man and his Droid;
One on One Basketball;
Operation Hormuz;
Operation Wolf;
Orange Squash;
Orbitron;
Orc Attack;
Oregon Trail, The;
Outlaw;
Out of this World;
Out Run;
Overlander;

P.
P.C. Fuzz;
P.O.D.;
Pac-land;
Pacmania;
Pakacuda;
Pandora;
Panic 64;
Panic Planet;
Panther;
Paperboy;
Paradroid;
Parallax;
Paratroopers;
Park Patrol;
Passing Shot;
Pastfinder;
Patton vs. Rommell;
Peanut Butter Panic;
Pedro;
Pegasis;
Penetrator;
Pengo;
Percy;
Periscope Up;
Peter Shilton's Handball Maradona;
Phantasie;
Phantasie II;
Phantasie III;
Phantom;
Phantoms of the Asteroid;
PHM Pegasus;
Phobia;
Pigs in Space;
Pilot 64;
Pinball Simulator;
Ping Pong;
Pipe Mania;
Pirates;
Pitfall;
Pitfall II: Lost Caverns;
Pit Fighter;
Pitstop;
Pitstop II;
Pixie Pete;
Planetfall;
Platoon;
Plumb Crazy;
Pogo Joe;
Pole Position;
Poltergeist;
Pool of Radiance;
Pooyan;
Popeye;
Portal;
Poster Paster;
Postman pat;
Postman Pat II;
Postman Pat III;
Potty Painter in the Jungle;
Potty Pigeon;
Powerdrift;
Predator;
President Elect '84;
President Elect '88;
Price is Right, The;
Prince Clumsy;
Princess and Frog;
;
Project Space Station;
Pro Powerboat;
Pro Skateboard Simulator;
Pro Ski Simulator;
Pro Snooker Simulator;
Professional Ski Simulator;
Prowler;
PSI-5 Trading Company;
PSI Warrior;
Pub Games;
Pub Trivia;
Purple Turtles;
Puznic;
Pyjamarama;
Pyramid, The;

Q.
Qbert;
Qix;
Quake Minus One;
Quasimodo;
Quedex;
Quest, The;
Quest for Tires;
A Question of Sport;
Questron;
Quintic Warrior;
Quo Vadis;

R.
R1-D1;
Racing Destruction Set;
Radar Rat Race;
Raging Beast;
Rags to Riches;
Raid on Bungeling Bay;
Raid over Moscow;
Railboss;
Rainbow Islands;
Rally Cross Simulator;
Rally Speedway;
;
Rambo III;
Rana Rama;
Rastan;
Rat, The;
Rats, The;
Raw Recruit;
RDF 1985;
Real Ghostbusters, The;
Realm;
Realm of Impossibility;
Rebounder;
Red Arrow;
Red Hawk;
Red Heat;
Red Max;
Red Storm Rising;
Renaissance;
Renegade;
Renegade III;
Repton (Sirius Software);
Repton (Superior Software);
Rescue on Fractalus!;
Retrograde;
Revenge of the Mutant Camels;
Rick Dangerous;
Riddle of the Sphinx;
Rigel's Revenge;
Ring of Power;
Risk;
River Raid;
River Rescue;
RoadBlasters;
Roadrunner and Wile E. Coyote;
Robin Hood;
Robin Hood: Legend Quest;
RoboCop;
RoboCop 2;
RoboCop 3;
Robot Rascals;
Robots of Dawn;
Rock & Wrestle;
Rock n' Bolt;
Rock 'n' Roll;
Rocket Ranger;
Rocket Roger;
Rockstar Ate My Hamster;
Rocky Horror Show, The;
Rogue Trooper;
Rodland;
Roland's Rat Race;
Roll-a-round;
Rolling Ronnie;
Rolling Thunder;
Ronald Rubberduck;
Roomlord;
Ruff and Reddy in the Space Adventure;
Rugby Boss;
;
Run the Gauntlet;
Rush'n Attack (tamb conegut com a Green Beret);
Rygar;

S.
Sabotage;
Saboteur;
Sabre Wulf;
The Sacred Armour of Antiriad;
Salamander;
Samantha Fox Strip Poker;
Sammy Lightfoot;
Samurai Warrior (Usagi Yojimbo);
Sanxion;
Saracen (videojoc);
Satan's Hollow;
Saucer Attack;
SAS Combat Simulator;
Saucer Attack;
Save New York;
Scarabaeus;
Scooby Doo;
Scramble 64;
Scramble Spirits;
Scumball;
Seaside Special;
Secret Diary of Adrian Mole aged 13 3/4, The;
Secret of Bastow Manor, The;
Secret of the Silver Blades;
Sentinel, The;
Sentinel Worlds I: Future Magic;
Seven Cities of Gold;
Shackled;
Shadow Dancer;
Shadow Fighter;
Shadow of the Beast;
Shadowfire;
Shadows of Mordor;
Shamus;
Shard of Inovar;
Sherlock;
Shinobi;
Ship of the Line;
Shockway Rider;
Shoot-'Em-Up Construction Kit, The (S.E.U.C.K.);
Short Circuit;
Simpsons, The;
;
Silicon Warrior;
Silkworm;
Sinbad and the Throne of the Falcon;
Skate Crazy;
Skate or Die;
Skate Rock;
Skool Daze;
Skramble;
Sky High Stuntman;
Skyfox;
Skyfox II;
Skyjet;
Skyline Attack;
Slamball;
Sline;
Slymoids;
Slug;
Slurpy;
Snare;
Snokie;
Snooker;
Snoopy;
Soccer Boss;
Software Star;
Soldier of Fortune;
Soldier One;
Solo Flight;
Son of Blagger;
Sooty and Sweep;
Sorcerer;
Space Doubt;
Space Harrier;
Space Hunter;
Space Pilot;
Space Pilot II;
Space Soldier;
Space Taxi;
Space Walk;
Special Agent;
Spectipede;
Speed King;
Spellbound;
Spellbreaker;
Spelunker;
Sphinx Jinx;
Spider-Man and Captain America in Doctor Doom's Revenge;
Spike's Peak;
Spindizzy;
Spitfire Ace;
Splat!;
Split Personalities;
Spooks;
Spore;
Sprite Man;
Spy Hunter;
Spy vs. Spy;
Spy vs. Spy II: The Island Caper;
Spy vs. Spy III: Artic Antics;
Squish'em;
Stack up;
Staff of Karnath, The;
Star Base Defence;
Star Commando;
Star Paws;
Star Race;
Star Soldier;
Star Trooper;
Star Wars (Parker Bros);
Star Wars (Domark);
Star Wars: Return of the Jedi;
Star Wars: The Empire Strikes Back;
Star Wreck;
Starcross;
StarFlight;
Starion;
Starquake;
Starship Andromeda;
Stationfall;
Stealth;
Steg the Slug;
Stellar 7;
Steve Davis Snooker;
Stifflip & Co.;
Sting 64;
Stix;
Stock Car;
Storm;
Stormlord;
Storm Warrior;
Stormbringer;
Street Beat;
Street Fighter;
Street Fighter II;
Street Surfer;
Streets Of London;
Strider;
Strike;
Strike Fleet;
Strike Foce Harrier;
Strip Poker;
Strip Poker II;
Stunt Bike;
Stunt Bike Simulator;
Stunt Car Racer;
Stunt Experts;
Sub Hunt;
Subterranea;
Summer Camp;
Summer Games;
Summer Games II;
Sun Star;
Sunburst;
Super Blitz;
Super Bowl;
Super Cup Football;
Super Cycle;
Super G-Man;
Super Hang-On;
Super Huey;
Super Huey II;
Super Pipeline;
Super Robin Hood;
Super Scramble Simulator;
Super Spring;
Super Stunt Man;
Superstar Ice Hockey;
Superstar Ping Pong;
Superstar Soccer;
Supremacy;
Suprt Trolley;
Suspect;
Suspended;
S.W.A.T.;
Sword of Fargoal;

T.
Target Renegade;
Tass Times in Tone Town;
Tau Ceti;
Telengard;
Teenage Mutant Ninja Turtles;
Teenage Mutant Ninja Turtles II: The Arcade Game;
Temple of Apshai;
Test Drive;
Test Drive II;
Terra Quest;
Terry's Big Adventure;
Theatre Europe;
They Stole A Million;
Thing On A Spring;
Thomas the Tank Engine and Friends;
Thunderchopper;
ThunderBlade;
Tilt;
Time Machine, The;
Time Pilot;
Times of Lore;
Tir Na Nog (videojoc);
Total Eclipse;
Total Recall;
Toy Bizarre;
Track & Field;
Tracksuit Manager;
Trailblazer;
Transformers;
Trans World;
Trap;
Trashman;
Trinity;
Trolls & Trribulations;
Trollie Wallie;
Trap Door;
Tom & Jerry;
Toobin;
Tooth Invaders;
Turbo Charger;
Turbo Outrun;
Turrican 2: The Final Fight;
Twinworld;

U.
Ultima;
Ultima II;
Ultima III;
Ultima IV;
Ultima V;
Ultima VI;
Ultimate Wizard;
Underwurlde;
Up and Add 'Em;
Up'n Down;
Uridium;
Uridium Plus;
Usagi Yojimbo (vegeu Samurai Warrior: The Battles of Usagi Yojimbo);
;

V.
Valhalla;
Valkyrie 17;
Vendetta;
View to a Kill, A;
Vikings;
Vixen;
Vultures;

W.
Wasteland;
Waterline;
Warhawk;
Way Of The Exploding Fist, The;
Waxworks (1983);
Way of the Exploding Fist;
WEC Le Mans;
Wheeling Wallie;
Where in the USA is Carmen Sandiego?;
Where in the World is Carmen Sandiego?;
Where in Time is Carmen Sandiego?;
Who Dares Wins;
Who Dares Wins II;
William Wobbler;
Windwalker, (Moebius II);
Wings Of Fury;
Winter Camp;
Winter Games;
Wishbringer;
Witch Switch;
Witness;
Wizard;
Wizard Of Wor;
Wizard Warz;
Wizball;
Wonder Boy;
Word Wizard;
World Class Leaderboard;
World Cup 90: Arcade Soccer;
World Cup Carnival: Mexico '86;
World Cup Cricket;
World Cup Football;
World Cup Soccer;
World Cup Soccer: Italia '90;
World Games;
Wrath of the demon;

X.
X-Out;

Y.
Yie Ar Kung-Fu;
Yie Ar Kung-Fu 2;
Yogi's Great Escape;

Z.
Z;
Zak McKracken and the Alien Mindbenders;
Zamzara;
Zaxxon;
Zenji;
Zeppelin;
Zoids;
Zoids - The Battle Begins;
Zone Ranger;
Zork I;
Zork II - The Wizard of Frobozz;
Zork III - The Dungeon Master;
Zorro;
Zybex;
Zynaps;
Zyto;
Zzzzz;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150680" title="Aloysius Paulus Maria van Gaal" nonfiltered="828" processed="824" dbindex="60853">

Louis van Gaal (nascut el 8 d'agost de 1951 a Amsterdam) s un entrenador de futbol i ex-futbolista neerlands. Com a futbolista va destacar en els anys 70 en diversos equips de la primera divisi neerlandesa (Ajax d'Amsterdam, Stormvogels Telstar i Sparta Rotterdam) i belga (Royal Antwerp FC). Tanmateix ha estat com entrenador quan ha aconseguit major reconeixement al mn del futbol, grcies als seus xits amb l'Ajax d'Amsterdam i amb el FC Barcelona en els anys 90. Entre els anys 2000 i 2001 va ser el seleccionador nacional dels Pasos Baixos.

Com a entrenador es caracteritza per fer uns plantejaments tctics molt ofensius. Sol jugar amb dos extrems, i intenta que els seus equips sempre tinguin la possessi de la pilota i portin la iniciativa del joc. De Van Gaal tamb destaca el seu fort carcter i personalitat, que si b li ha servit per dotar els seus equips d'un fort carcter guanyador, tamb li ha costat nombroses crtiques i problemes, tant amb dirigents com futbolistes, mitjans de comunicaci i aficionats, que el critiquen per ser massa estricte, inflexible i agre. La premsa tamb hi contribua molt a donar una imatge d' una persona amb cara de pomes agres, si be la gent que l' ha conegut sempre ha parlat d' ell com alg prxim i comprensiu. Una frase molt famosa de Van Gaal s "tu no positivo, siempre negativo" (literalment : tu no positiu, sempre negatiu, pronunciada la "v" com en holands) on li recriminava a un periodista que sempre mostrs les coses dolentes del club i mai aquelles positives. Mostra de la dura relaci de Van Gaal amb la premsa s que el propi entrenador els va felicitar a la seva roda de premsa de comiat, fent-los, implcitament, responsables del mateix. 

Durant la seva estada a Can Bara es va protagonitzar un fet curis amb qu Van Gaal tenia una fbia al Piojo Lpez, davanter del Valncia CF en el qual es deia que ms que el Piojo li tingus la mesura feta a l'equip, la tenia a Van Gaal. Durant la seva primera etapa blaugrana, l'equip de Van Gaal va perdre nombroses vegades contra l' equip valencianista, on el Piojo Lpez sempre marcava, arribant a assolir algun Hat-trick. 
Altre tret de Van Gaal va ser la seua preferncia per jugadors holandesos, i va portar molts dels seus compatriotes holandesos que tamb havien estat a seus ordres a l'Ajax. Patrick Kluivert va ser possiblement el ms ben explotat, encara que d'altres tamb van rendir b, de fet es van guanyar 2 Lligues i 1 Copa i noms van aconseguir parar Van Gaal amb la seva filosofia 2 equips espanyols que curiosament no va ser el Reial Madrid, sin en la temporada 1999-2000, el Valncia CF en semifinals de la Lliga de Campions i el Deportivo de la Corunya guanyant-li la Lliga. Aix va provocar el cessament de Van Gaal per l'enorme pressi que va fer la premsa, i finalment va marxar del club.

 Trajectria com a entrenador .
 AZ Alkmaar: 1 temporada, entre 1986 i 1987.
 Ajax d'Amsterdam: 6 temporades, entre 1991 i 1997.
 FC Barcelona: 3 temporades, entre 1997 i 2000.
 Selecci d'Holanda: 1 temporades, entre 2000 i 2001.
 FC Barcelona: 1 temporades, entre 2002 i 2003.
 Ajax d'Amsterdam: Director Tcnic 1 temporada, entre 2003 i 2004.
 AZ Alkmaar: actualitat;

 Ttols com a entrenador .

Ttols europeus.

 1 Copa Intercontinental, el 1995, amb l'Ajax d'Amsterdam.
 1 Copa d'Europa, el 1995, amb l'Ajax d'Amsterdam.
 1 Copa de la UEFA, el 1992, amb l'Ajax d'Amsterdam.
 2 Supercopa d'Europa:
 La de 1995, amb l'Ajax d'Amsterdam.
 La de 1997, amb el FC Barcelona.

Ttols a Holanda.

 3 Lliga neerlandesa de futbol: en 1994, 1995 i 1996, amb l'Ajax d'Amsterdam.
 1 Copa neerlandesa de futbol: el 1993, amb l'Ajax d'Amsterdam.
 4 Supercopa neerlandesa de futbol: en 1994, 1995, 1996 i 1997, amb l'Ajax d'Amsterdam.

Ttols a Espanya.

 2 Lliga espanyola de futbol: el 1998 i el 1999, amb el FC Barcelona.
 1 Copa del Rei: el 1998, amb el FC Barcelona.

 Enllaos .

Louis van Gaal;
CV Louis van Gaal;
Van Gaal: My football philosophy a FIFA.com;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150681" title="Policia Autonmica Valenciana" nonfiltered="829" processed="825" dbindex="60854">

La Unitat del Cos Nacional de Policia adscrita a la Comunitat Autnoma de Valncia, tamb anomenada simplement Policia Autonmica Valenciana i oficialment Policia de la Generalitat, s una unitat de Policia que pertany orgnicament al Cos Nacional de Policia d'Espanya i que est assignada a la Comunitat Autnoma valenciana. No s per tant una Policia autonmica tal com sn els casos dels Mossos d'Esquadra, l'Ertzaintza o la Policia Foral de Navarra. Va entrar en funcionament l'any 2002.

Escut i uniforme.

Els uniformes de la unitat adscrita sn idntics a la resta de policies del cos estatal, encara que porten insgnies distintives de la Comunitat Valenciana: la bandera al bra dret i l'escut a la gorra. Els vehicles que posseeixen tamb sn de colors diferents als del cos estatal, tal i com s'observa en la imatge de l'esquerra.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150683" title="Abd Allah ben Abd al-Malik ben Marwan" nonfiltered="830" processed="826" dbindex="60855">
Abd Allah ben Abd al-Malik ben Marwan (Damasc 60 de l'hgira = 680-681    Hira 132 de l'hgira = 749-750) fou un prncep omeia, fill del califa Abd al-Malik ben Marwan.

El 81 de l'hgira (700-701) va dirigir una expedici a territori bizant i a l'any segent fou enviat juntament amb Muhammad ben Marwan en ajut de Al-Hadjdjadj en contra de Al-Ashat  i va jugar un paper important en les negociacions de Dayr al-Djamadjin. El 84 de l'hgira (703-704) va dirigir una nova expedici contra els bizantins i va conquerir Al-Massisa (Mopsustia),

A la mort de son oncle Abd al-Aziz ben Marwan, fou nomenat governador d'Egipte (705) i es va establir a Fustat. Va canviar tot el personal administratiu i va quedar un mal record del seu govern, ja que fou corrupte i va malversar diners de l'estat; va introduir l'rab com a llengua al diwan de Fustat. El 88 de l'hgira (706-707) va anar de visita a Damasc; fou destitut el 90 de l'hgira (708-709). Va tornar a Sria amb gran riqueses per el califa els hi va confiscar. 

Va viure apartat de la poltica i el 132 (749-750) fou capturat pels abbssides i crucificat.

Referncia .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150684" title="Nivell d'assoliment educatiu" nonfiltered="831" processed="827" dbindex="60856">
El nivell d'assoliment educatiu, o nivell educatiu assolit, s un terme de classificaci estadstica que determina el nivell educatiu ms alt que una persona ha aconseguit.

L'Institut d'Estadstica de Catalunya defineix el nivell educatiu com la graduaci de les experincies d'aprenentatge i les competncies que el contingut d'un programa educatiu exigeix dels participants perqu aquests puguin adquirir els coneixements, les habilitats i les capacitats que el programa es proposa impartir.

La UNESCO va definir la Classificaci Internacional Normalitzada d'Educaci (CINE) com l'instrument idoni per a la recollida, la compilaci, el tractament i la presentaci d'estadstiques d'educaci en els diferents pasos i tamb en un pla internacional. La classificaci va ser aprovada el 1975 i revisada a Pars el 1997. La CINE-97 cobreix bsicament dues variables de classificaci: els nivells d'educaci i els sectors d'educaci. Els nivells educatius sn:
0. Educaci preescolar;
1. Educaci primria;
2. Primer cicle d'educaci secundria;
3. Segon cicle d'educaci secundria;
4. Ensenyament postsecundari no superior;
5. Primer cicle d'educaci superior;
6. Segon clicle d'educaci superior;

L'Institut d'Estadstica de Catalunya (Idescat) t, entre altres funcions, les d'adaptar, normalitzar, revisar o establir les classificacions estadstiques. La Classificaci catalana d'educaci 2000 (CCED-2000) s el resultat de l'adaptaci de la Clasificacin nacional de educacin 2000 (CNED-2000) i de la Classificaci internacional normalitzada d'educaci 1997 (CINE-1997). La classificaci de programes per nivells educatius de la CCED-2000 (NE) afegeix un segon dgit a la CINE-97, seguint el mateix criteri que l'Oficina europea d'estadstica (EUROSTAT): 
A. Educaci infantil;
01. Primer cicle d'educaci infantil (0-3 anys);
02. Segon cicle d'educaci infantil (3-6 anys);
B. Educaci primria;
11. Educaci primria, excepte per a adults i ensenyaments artstics;
12. Ensenyaments inicials per a adults;
13. Ensenyaments de grau elemental de msica i dansa;
C. Programes per a la formaci i inserci laboral que no requereixen una titulaci acadmica de primera etapa de secundria;
21. Programes per a la formaci i inserci laboral que no requereixen una titulaci acadmica de primera etapa de secundria;
D. Primera etapa d'educaci secundria;
22. Educaci secundria obligatria;
23. Educaci secundria per a adults;
E. Programes per a la formaci i inserci laboral que requereixen una titulaci d'estudis secundaris de primera etapa;
31. Programes per a la formaci i inserci laboral que requereixen una titulaci d'estudis secundaris de primera etapa;
F. Segona etapa d'educaci secundria;
32. Ensenyaments de batxillerat;
33. Ensenyaments de grau mitj de formaci professional especfica i equivalents, arts plstiques i disseny, i esportives;
34. Ensenyaments de grau mitj de msica i dansa;
35. Ensenyaments de les escoles oficials d'idiomes;
G. Programes per a la formaci i inserci laboral que requereixen una titulaci d'estudis secundaris de segona etapa;
41. Programes per a la formaci i inserci laboral que requereixen una titulaci d'estudis secundaris de segona etapa;
H. Ensenyaments de grau superior de formaci professional especfica i equivalents, arts plstiques i disseny, i esportives;
51. Ensenyaments de grau superior de formaci professional especfica i equivalents, arts plstiques i disseny, i esportives;
I. Altres programes de 2 anys i ms que requereixen el ttol de batxillerat;
52. Ttols propis d'universitats que no siguin de postgrau i altres programes que requereixin el ttol de batxillerat (2 anys i ms);
53. Programes per a la formaci i inserci laboral que requereixen una titulaci de formaci professional de grau superior;
J. Ensenyaments universitaris de primer i segon cicle;
54. Ensenyaments universitaris de primer cicle i equivalents;
55. Ensenyaments universitaris de primer i segon cicle, noms de segon cicle i equivalents;
K. Programes que requereixen una titulaci universitria;
56. Programes oficials d'especialitzaci professional;
57. Programes de postgrau impartits per les universitats o altres institucions;
58. Programes de formaci i inserci laboral que requereixen una titulaci universitria;
L. Ensenyaments universitaris de tercer cicle;
61. Ensenyaments universitaris de tercer cicle;
M. Programes de formaci que no requereixen formaci acadmica;
91. Programes de formaci promoguts per l'empresa o organitzaci;
92. Altres programes de formaci que no requereixen formaci acadmica;
93. Programes recreatius, de lleure i culturals que no requereixen formaci acadmica;

Enllaos externs.
Codis i classificacions d'educaci, a l'Idescat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150685" title="Abd-Allah ibn Abd-al-Muttlib" nonfiltered="832" processed="828" dbindex="60857">
Abd-Allah ibn Abd-al-Muttlib (en rab,                       ,  Abd All h ibn  Abd al-Mu  alib)  (vers 545-570) fou el pare del profeta Mahoma. Pertanyia a la tribu del Banu Hixim de Qurayx i per la mare entroncava amb els Banu Makhzum. Va morir d'una malaltia a Yathrib, l'actual Medina. Mahoma podria ser fill pstum o recent nascut.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150689" title="Carl Gustav Jung" nonfiltered="833" processed="829" dbindex="60858">


Carl Gustav Jung (n. 26 de juliol de 1875 a Kesswil, Cant de Turgvia, Sussa;   6 de juny de 1961 a Ksnacht, Cant de Zuric, id.) era metge, psiquiatra, psicleg i assagista sus, i va ser una figura clau en l'etapa inicial de la psicoanlisi; posteriorment, fundador de l'escola de Psicologia analtica (tamb anomenada Psicologia dels Complexos i Psicologa profunda).

Se'l relaciona sovint amb Sigmund Freud, el qual va ser collaborador d'ell en els seus inicis. Carl Jung va ser un dels pioners de la psicologia profunda, i un dels estudiosos d'aquesta disciplina ms llegits en el segle vint. El seu estudi teric i clnic, va emfatitzar la connexi funcional entre l'estructura de la psique i la dels seus productes (s a dir, les seves manifestacions culturals). Aix el va impulsar a incorporar en la seva metodologia nocions procedents de l'antropologia, l'alqumia, els somnis, l'art, la mitologia, la religi i la filosofia.

Carl Jung no va ser el primer en dedicar-se a l'estudi de l'activitat onrica. No obstant aix, les seves contribucions a l'anlisi dels somnis van ser molt extenses i molt influents. Va escriure una prolfica obra. Encara que, durant gran part de la seva vida, centr el seu treball en la formulaci de teories psicolgiques, i en la prctica clnica, tamb aprofund en altres camps de les humanitats: des de l'estudi comparatiu de les religions, la filosofia i la sociologia, fins a la crtica de l'art i la literatura. 

 Biografia .
 Inicis .

Carl Gustav Jung va nixer l'any 1875, a Kesswil (Sussa), en una famlia de descendncia alemanya i de tradici eclesistica (el seu pare era pastor luter). De nen era introvertit i molt solitari. Encara que la relaci amb els seus pares era molt prxima i afectuosa, des de ben petit sentia certa decepci per la manera que el seu pare abordava el tema de la fe, la qual considerava tristament precria. Durant la seva adolescncia i joventut va ser un lector entusiasta, especialment captivat per l'obra literria de Goethe. Tamb tenia un gran inters pels assajos de filsofs com von Hartmann i Nietzsche. A la seva autobiografia, descriu l'apropament a l'obra d'aquest ltim, Aix parl Zaratustra, com una experincia commocionant, noms comparable a la inspirada pel Faust de Goethe.

Jung anhelava estudiar arqueologia a la universitat, per la seva famlia no tenia els suficients diners per a enviar-lo ms lluny que de Basilea, on no impartien la seva carrera desitjada, per aquesta ra ell (contra els desitjos del seu entorn) va decidir estudiar medicina a la Universitat de Basilea, entre 1894 i 1900.


L'estudiant que abans era introvertit, es va transformar en un jove molt ms vvid en el nou context acadmic. Cap al final dels seus estudis, les seves lectures de Krafft-Ebing el van persuadir d'especialitzar-se en medicina psiquitrica. L'any 1900, com part de la seva especialitzaci en psiquiatria, va assistir a les classes de Pierre Janet a Pars. El 1902, va collaborar amb Eugen Bleuler: tant Janet com Bleuler van ser pioners en aquesta disciplina. Ms tard, va treballar al Burghlzli, un hospital psiquitric de Zuric, el qual gaudia de gran reputaci.

Tenint la base d'aquesta experincia clnica, Jung va dissenyar la prova d'associaci de paraules que duu el seu nom. Ja a l'any 1905, va ser designat professor de psiquiatria a la Universitat de Zuric, i va publicar els dos volums dedicats a l'estudi de les associacions. El 1906, va redactar i va donar a conixer la seva obra Sobre la Psicologia de la Dementia Praecox (que s el que desprs es coneixeria com esquizofrnia), i va enviar una cpia del seu llibre a Freud, al que va seguir una intensa per conflictiva amistat entre ambds.

 Relaci amb Freud .

La seva relaci amb Sigmund Freud es va consolidar a partir de l'any 1907. El 1908, Jung va participar en el primer Congrs de psicoanlisi, realitzat a Salzburg. En aquesta ocasi, va ser nomenat director de la publicaci Anuari Internacional d'Investigaci Psicolgica i Psicoteraputica (Jahrbuch fr psychoanalytische und psychopathologische Forschungen). 

L'any segent, va acompanyar a Freud i a Ferenczi en el seu viatge als Estats Units, on va impartir conferncies a la Universitat de Clark a Worcester, Massachusetts, i va rebre un doctorat honoris causa. Fou en aquests dies quan Freud va nomenar a Jung el seu successor i prncep hereu. 


En el Congrs de Nuremberg (1910), Jung seria nomenat president de la recent fundada Associaci Psicoanaltica Internacional (API). No obstant aix, a l'any segent, durant el Congrs Psicoanaltic celebrat a Weimar, van aparixer els primers smptomes de desacord a propsit de la concepci de lbido. 

Cap a 1912, en el curs de diverses conferncies a Nova York, desprs que Jung publiqus Transformacions i Smbols de la Libido (Wandlungen und Symbole der Libido), la divergncia terica havia arribat a nivells intolerables. Aviat estarien enfrontant-se, cadascun atribuint a l'altre la incapacitat d'admetre el seu error. 

El mes de novembre de 1912 es va produir la darrera trobada personal entre els dos psicoanalistes. Ja en el Congrs de Munic (1913) les diferncies es van fer de coneixement pblic. Jung va renunciar a seguir dirigint l'Anuari, mentre escrivia Teoria del la Psicoanlisi. 


A continuaci es reprodueix un extracte de la carta que Freud va enviar a Jung el 1913, enmig de la crisi que afectava la relaci entre ambds: la imatge correspon precisament a aquesta carta; part del text tradut s aquell que apareix ressaltat en l'original. 

El seu allegat que tracto els meus seguidors com a pacients s evidentment fals.... s una convenci entre els analistes que cap de nosaltres ha de sentir-se avergonyit de la seva prpia neurosi.... Tanmateix, un a Jung que, mentre es comporta anormalment, segueix cridant que s normal dna sosteniment a la sospita que li falta assumir la seva malaltia. En conseqncia, proposo que abandonem les nostres relacions personals enterament.

 Escalada bllica i postguerra .

Seguidament, l'any 1914, el psiquiatra sus va dimitir del seu crrec a l'Associaci Psicoanaltica Internacional i va organitzar, juntament amb A. Maeder, les bases de l'anomenada escola de Zuric. Desprs de l'episodi de ruptura, Jung va experimentar un perode de turbulncies emocionals, exacerbat per les notcies emergents de la Gran Guerra (Primera Guerra Mundial), que van tenir sobre ell un efecte devastador, encara que estigus a la Sussa neutral. Henri Ellenberger va qualificar l'experincia de Jung com a una  malaltia creativa  i la va comparar amb el mateix perode per a Freud, el que va definir en termes de neurastnia i histria.

Durant el curs de la primera postguerra, Jung es va convertir en un viatger del mn, grcies als grans fons que va obtenir per les vendes dels seus llibres, honoraris i diners rebuts per haver arribat al status snior en les institucions mdiques per a les quals treballava. Poc desprs, va recrrer mpliament el nord d'frica. A mitjans dels anys 1920, va visitar Nou Mxic, on va prendre contacte amb grups nadius (en particular, els indis pueblo), i va conviure amb ells procurant conixer de prop la seva cultura. Poc desprs, va partir cap a Kenya i Uganda. Va ser en aquesta etapa quan Jung va escriure una de les seves obres fonamentals, i probablement la ms coneguda entre totes les seves obres: Tipus Psicolgics, en la qual va desenvolupar extensament la seva teoria de la personalitat.

 Rgim nazi i ltims anys .

El 1930, Jung va ser nomenat president honorari de l'Associaci Alemanya de Psicoterpia i, el 1933, professor de psicologia mdica en la Universitat Politcnica Federal de Zuric. Desprs de l'ascens de Hitler al poder, aquest mateix any, l'esmentada associaci, a la qual havien adherit diversos psicoterapeutes jueus, va ser dissolta i absorbida per una altra ms gran, d'abast internacional, amb Jung president: la Societat Mdica de Psicoterpia. 

El fet que Jung accepts ser president honorari de la Societat Mdica de Psicoterpia i director de la Revista de Psicoterpia (Zentralblatt fur Psychotherapie), les dos de presumpta matriu nazi, ha estat utilitzat com un dels arguments al moment d'atribuir-se-li inclinacions pro-nazis i antisemites. Aquestes acusacions entelarien la seva carrera fins a la fi dels seus dies, a pesar dels desmentits, donant lloc a una discussi que encara avui roman irresolta.

Ja Freud em va acusar d'antisemite perqu em sentia incapa d'experimentar el seu materialisme sense nima. Amb aquesta pretensi d'ensumar per tot arreu l'antisemitisme els jueus acaben suscitant l'antisemitisme. No compren per qu el jueu no pot admetre, tant com el el prets criti, que quan es t una opini sobre ell no se l'est criticant. Per qu s'ha de suposar sempre inmediatament que es vol condemnar al poble jueu en el seu conjunt? (...) Considero que s una manera inadmissible de tancar veus a l'adversari. M'he ents molt b amb els meus pacients i collegues jueus en la majoria dels casos (...) Ms d'una vegada per haver criticat a un alemany, aquest m'ha retret odiar als alemanys. Es massa fcil voler dissimular la prpia inferioritat desprs d'un prejudici poltic (...) Vost hauria de coneixem el suficient com per creure'm (...) capa d'una ximpleria tan poc individual com el antisemitisme. Sap vost de sobra que considero a l'home en tant persona i quant m'esforo sempre en arrancar-lo dels seus determinants collectius per a fer d'ell un individu (...) El nacionalisme, per antiptic que sigui, s un conditio sine qua non: simplement l'individu no ha d'enfonsar-se en ell (...) La prxima calumnia a inentar ser que sufreixo d'una total absncia de convicci perqu no sc ni antisemita ni nazi. Vivim uns temps desbordants de bogeria.

L'any 1938, va dictar la Ctedra Terry (Terry Lectures) a la Universitat de Harvard, presentant el seu treball Psicologia i Religi (incls a Sobre la psicologia de la religi occidental i oriental).. Pocs mesos desprs, esclataria la Segona Guerra Mundial. Va ser en aquells temps quan va visitar l'ndia, on va renovar la seva agenda de prioritats, guiat per la convicci que havia de prestar ms atenci a l'espiritualitat d'Orient. Els seus treballs tardans mostren efectivament un profund inters en la tradici oculta d'aquest hemisferi i en el Cristianisme esotric i, especialment, en l'alqumia.

Ja a l'any 1903, Jung s'havia casat amb Emma Rauschenbach, amb la qual tindria cinc fills. El matrimoni va perdurar fins a la mort de la seva esposa al 1955, per tingueren moments de crisis, sobretot a causa de les relacions extramaritals que Jung va tenir amb Sabina Spielrein i Toni Wolff.

Jung va continuar publicant llibres fins al final de la seva vida, incloent un treball que mostra el seu inters pstum pels OVNIs com a fenmens psicolgics de masses: Un mite modern. De coses que es veuen en el cel (1958). Tamb disfrut de la breu per fructifera amistat amb el mossn catlic Victor White, amb qui mantingu correspondncia desprs de la publicaci del controvertit estudi sobre el Llibre de Job (intitulat Resposta a Job).

Carl Gustav Jung va morir el 6 de juny de 1961, desprs d'una breu enfermtat, a la seva casa propera al llac de Zuric, en el poblat de Ksnacht, Sussa, a l'edat de 86.

 Llegat .
 Psicologia junguiana .

Freqentment es parla de la psicoanlisi junguiana, per la denominaci ms correcta per a referir aquesta teoria i la seva metodologia s la Psicologia analtica o dels complexos. Encara que Jung era poc inclinat a fundar una escola de psicologia  se li atribueix la frase: Grcies a du, sc Jung; no un jungui , de fet, va desenvolupar un estil distintiu en la forma d'estudiar el comportament hum. Des dels seus primers anys, treballant en un hospital sus amb pacients psictics, i collaborant amb Sigmund Freud i la comunitat psicoanaltica, va poder apreciar de prop la complexitat de les malalties mentals. Fascinat per tals experincies (i estimulat per les vicissituds de la seva vida personal) va dedicar la seva obra a l'exploraci d'aquestes temtiques. 

D'acord amb la seva postura, per a captar totalment l'estructura i funci del psiquisme, era vital que la psicologia annexs el mtode experimental (heretat de les cincies naturals), les troballes provedes per les cincies humanes. El mite, els somnis i les psicopatologies constituirien un espectre de continutat, manifestant in vivo trets singulars, que operen sistemticament en les profunditats de la vida anmica inconscient. No obstant aix, per a Jung, l'inconscient per se s, per definici, incognoscible. L'inconscient s necessriament inconscient  ironitzava. D'acord amb aix, noms podria ser aprs per mitj de les seves manifestacions. 

Tals manifestacions remeten, segons la seva hiptesi, a determinats patrons, els quals va anomenar arquetips. Jung va arribar a comparar els arquetips amb el que en etologia es denomina patr de comportament (o pauta de comportament), extrapolant aquest concepte, des del camp dels instints a la complexitat de la conducta humana finalista.  Els arquetips modelarien la forma que la conscincia humana pogus experimentar el mn i percebre's; a ms, durien implcits la matriu de respostes possibles que s factible observar, en un moment determinat, en la conducta particular d'un subjecte. En aquest sentit, Jung sostenia que els arquetips actuen en tots els homes, el que li va permetre postular l'existncia d'un inconscient collectiu. 

L'home accediria a aquesta dinmica inconscient en virtut de l'experincia subjectiva d'aquests smbols, la qual s intervinguda profusament pels somnis, l'art, la religi, els drames psicolgics representats en les relacions interpersonals, i els propsits ntims. Jung sostenia la importncia d'aprofundir en el coneixement d'aquest llenguatge simblic per a consolidar la preeminncia de la conscincia individual sobre les potncies inconscients. En to potic, sostenia que aquest procs d'individuaci (principium individuationis) noms s viable quan s'ha donat resposta a la pregunta: Quin s el mite que tu vius?.  Considerava, d'altra banda, que aquests aspectes de la vida anmica estan relativament marginats del sistema de creences de la mentalitat moderna occidental.

Cap cincia substituir mai el mite, i no es pot crear un mite a partir de cap cincia. Perqu no s que Du sigui un mite, sin que el mite s la revelaci d'una vida divina en l'home. No som nosaltres que invetarem el mite, sin que aquest ens parla com una Paraula de Du.

 Perspectiva .

Des d'un nivell teric, el comenament de la separaci de Jung respecte a Freud es va produir quan el primer va extrapolar el concepte de libido ms enll de les qestions netament sexuals. La noci de libido que utilitzava el psiquiatra sus, alludia ms aviat a una idea d'energia psquica en abstracte, l'origen del qual i la destinaci del qual no eren exclusivament sexuals. Jung ha estat prolfic a encunyar termes que ja sn tpics en la psicoanlisis, i en la psicologia en general, tals com: complex (i ms especficament: complex d'Electra), introversi, extraversi, inconscient collectiu, arquetip, individuaci.

Les seves investigacions sovint entraven en terrenys aparentment allunyats del seu, com l'alqumia (Psicologia i Religi, 1937; Psicologia i Alqumia, 1944); aprofundint en l'estudi de conceptes com l'inconscient collectiu, l'arquetip (com fonament per a l'existncia de mites universalment repetits), o s-mateix (ens diferent del jo, que alludeix a la integritat del subjecte i abasta el seu inconscient). Va definir, aix mateix, els tipus bsics dintrovertit i extravertit. L'heterodxia d'aquest autor li ha valgut judicis contraposats, que abasten des de la indiferncia a l'admiraci. 

Com ja s'ha dit, un concepte clau en la seva obra s el de l'inconscient collectiu, al que Jung considerava constitut per arquetips. Exemples d'aquests arquetips sn la mscara, l'ombra, la bstia, la bruixota, l'heroi, l'nim i lanima. Tamb identificava com arquetpics certes imatges en concret, com les representacions del mandala. Per a elaborar el seu concepte d'arquetip, Jung es va inspirar en la reiteraci de motius o temes en diverses mitologies de les ms remotes cultures: va creure haver trobat temes comuns inconscients, que la humanitat va reiterar amb poques variants, segons les circumstncies.

 Malgrat que som homes de la nostra prpia vida personal som, tamb d'altra banda, en gran manera, representants, vctimes i promotors d'un esperit collectiu, la vida dels quals equival, a segles. Podem certament imaginar una vida a la mesura dels nostres propis desigs i no descobrir mai que vam ser en suma comparses del teatre del mn. Tanmateix, existeixen fets que certament ignorem, per que influeixen en la nostra vida i aix tant ms com ms ignorats sn. 

 Influncia .
S'ha criticat a Jung per la seva presumpta adhesi a un neolamarckisme. Moltes vegades se li ha atribut la noci que els arquetips han estat carcters adquirits, que desprs han pogut heretar-se, en la lnia de tesi com les de Michurin i Lysenko. No obstant aix, el propi Jung va emfatitzar que tals interpretacions dels seus postulats eren incorrectes. 

Els conceptes potser ms reconeguts de la psicologia junguiana sn els d'introversi i extraversi, manats de la seva teoria dels Tipus Psicolgics. La mateixa va tenir bastant acceptaci, consolidant les bases per al desenvolupament ulterior de proves psicomtriques, mitjanant les quals es procura valorar, en termes quantitatius, les caracterstiques psicolgiques dels individus. Les ms importants sn el MBTI (acrnim angls de Myers-Briggs Type Indicator  Inventari tipolgic de Myers-Briggs) i Socionics; a ms de la bateria de test de David Keirsey.  fou desenvolupat per Katharine Briggs i Isabel Briggs Myers (mare i filla, respectivament). La primera va iniciar el treball el 1923, quan va establir contacte amb la versi recent traduda al angls dels Tipus Psicolgics de Jung. Aquesta teoria s'ha tornat molt popular des dels anys 80. D'acord amb el Consulting Psychologists Press, editor de l'instrument, ms de 2 milions de persones van fer la prova, tant sols als EUA, durant l'any 1999. A la dreta, es mostren resultats sorgits de correlacionar els tipus psicolgics i cinc grans trets de la personalitat, avaluats en proves estndard. 


Sobre els mandala (com sobre d'altres simbolitzacions que es poden trobar a l'alqumia, al gnosticisme, al ioga, a l'esoterisme i a la mitologia), Jung els considerava representacions d'origen inconscient per a un procs d'individuaci, s a dir, perqu cada sser hum ompli el seu s-mateix (en alemany: Selbst). En aquest terreny, sobresurten els seus treballs en coordinaci amb altres figures de renom, com els realitzats amb el sinleg Richard Wilhelm en el llibre xins de ioga taoista (o aosta) El Secret de la Flor d'Or; o amb Kroly Kernyi, en Assajos sobre la Cincia de la Mitologia; i fins i tot l'intercanvi d'idees en la seva correspondncia amb el filsof budista zen japons, D. T. Suzuki. La influncia de Jung es va fer extensiva a importants referents en diversos camps de la cultura, des del pintor Wifredo Lam al filsof Gaston Bachelard, incloent a l'escriptor Hermann Hesse (la mateixa s patent, per exemple, en l'obra Demian d'aquest ltim), al filleg Ernst Robert Curtius, al psicleg conductista Hans Eysenck, i a l'assagista Joseph Campbell, fams pels seus estudis sobre mitologia i histria de les religions. Aix mateix, va ser inspirador i participant en els colloquis del Cercle d'Eranos. 

Jung va intentar donar base cientfica a diversos dels seus postulats, encara que en molts casos no va trobar els mitjans per a assolir-ho. Tal s el que intentava quan va plantejar el principi de sincronicitat (principi pel qual alguns pretenen explicar la suposada eficcia dels sortilegis). Contrariant el que molts suposen, en la mateixa obra que va presentar aquesta hiptesi (La Interpretaci de la Naturalesa i la Psique: treball conjunt amb el fsic Wolfgang Ernst Pauli), Jung descartava de ple la solvncia metodolgica de disciplines com l'astrologia. Gran part dels moviments que en l'actualitat es denominen junguians (particularment aquells que han assimilat les creences New Age), defensen arguments que estarien en oberta contradicci amb les idees originals de l'autor. 

A ms de les seves importants aportacions a la psicologia, la influncia de Jung s'ha ests a altres camps en ocasions ms inesperades. Un exemple s la seva indirecta collaboraci en la gnesi de la coneguda agrupaci d'Alcohlics Annims. Un pacient seu, Rowland H., patia alcoholisme crnic, i quan tots els altres mtodes van fallar, Jung li va comunicar que la seva recuperaci era prcticament impossible tret que ho enfoqus des d'un punt de vista centrat en l'espiritualitat i l'experincia mstica. Rowland va seguir aquest consell i va redescobrir el cristianisme evanglic, difonent desprs de la seva recuperaci aquestes idees entre persones afligides d'alcoholisme, entre elles el que seria el futur cofundador d'Alcohlics Annims, Bill Wilson.

 Crtica a les seves tesis . 

 Les idees de Jung van ser criticades per Freud i per la seva escola de psicoanlisi. La critica es dirigeix sobretot contra el concepte de l'inconscient de Jung, que a la psicologia analtica de Jung es tracta mpliament de terme. Aix que, la majoria de psicoanalistes qestionaven que determinades facilitats podien ser trobades en el sentit de l'aprenentatge de l'arquetip. La psicoanlisi veu els continguts de l'inconscient determinats tan sols a travs del desenvolupament personal de l'individu. Encara que les dues escoles de la psicologia profunda sn bastant iguals en molts aspectes, hi ha hagut i encara hi ha desacord en molts aspectes. Els dos corrents de la psicologia profunda ara es van tornant apropar poc a poc un altre cop. Mentre que l'obra de Freud va tenir una gran influncia en les humanitats, les idees de Jung noms influren parcialment i sense prendre's com un sistema. Aix per exemple, els seus conceptes dnim i Anima han estat qestionats en els debats feministes.

La crtica a la psicologia profunda es centra sobretot en la lnia d'altres paradigmes psicolgics. Es critica que les teories i models de la psicologia profunda es troben a travs de mtodes no cientfics. Altres paradigmes psicolgics es basen, per exemple, en la psicologia de la conscincia i la conducta. Aix significa que les pressuposicions fonamentals d'aquest paradigma sn empriques en alguns mtodes especials, punts de vista i resultats; estadsticament verificables, aix com experimentalment reprodubles i per tant comprensibles.

Avui es pot demostrar un concepte similar al de l'inconscient de la psicologia profunda mitjanant mtodes d'investigaci en la recerca del cervell. Tamb molts psiclegs especialistes en la conscincia (cognitivismes) accepten que hi ha un inconscient. Tanmateix, posen en dubte algunes conclusions concretes de la psicologia profunda referents al contingut i l'estructura de l'inconscient com l'aprenentatge de l'arquetip. La idea de la sincronicitat que Jung desenvolup conjuntament amb el fams fsic Wolfgang Pauli es considera avui refutada des d'un punt de vista cientfic. Jung va aplicar la idea, encara que va reconixer que cientficament la sincronicitat encara no estava prou corroborada.

 Obra Completa .




Referncies.


 Bibliografia .

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 


 Enllaos externs .


 Institut Carl Gustav Jung de Barcelona (ICGJ) ;
 Fundaci Carl Gustav Jung d'Espanya ;
 Societat Espanyola de Psicologia Analtica (SEPA) ;
 Web de Jung ;
 Odisea del Alma Psicologia Junguiana. ;
 Psicologia Analtica i Alqumia Per Jos Rodrguez Guerrero. ;
 Teories de la personalitat Carl Jung. ;
 Nazisme i psicoanlisis Per Doris Hajer. ;
 Jung a Portalpsicologia.org ;
 Enciclopdia de Mitologia Gruega i Romana (i Antiguitat Clssica) ;
 ArsGravis: Confluncia entre l'art i els smbols de les diferents cultures i poques ;
 Institut C.G.Jung a Zuric, Sussa ;
 International Association for Analytical Psychology (IAAP) Asociaci Internacional de Psicologia Analtica. ;
 International Association for Jungian Studies (IAJS) Associaci Internacional d'Estudis Junguians. ;
 CGJungpage.org Referncia internacional sobre C.G.Jung. ;
 CGJung.com C.G.Jung, Psicologia Analtica, i Cultura.
 Blog sobre Jung;
 Institut C.G.Jung de Los Angeles ;
 The Proceedings of the Friesian School, Fourth Series Carl Gustav Jung. ;
 Philosophical society.com Extracte del article Stages of life (Etapes de la Vida), de Carl Jung. ;
 Jung, Carl G. (1921/1923). General description of the types. Captol 10 de Tipus psicolgics. H.G. Bayes (trad.); obra original publicada en 1921. ;
 Sobre els Tipus Psicolgics Junguians ;
 Philemon Foundation Projecte d'actualitzaci de les Obres Completes de C.G.Jung incluint material disponible no editat en les ediciones estndard: 30 volums addicionals als 20 ja existents en un termini estimat de 30 anys. ;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150693" title="Abd Allah ben Al" nonfiltered="834" processed="830" dbindex="60859">
Abd Allah ben Al fou oncle dels califes Abul Abbas al-Saffah i Abu Djafar al-Mansur. 

Va participar en la lluita contra els omeies (749-750) i fou comandant en cap abbssida a la batalla decisiva del Gran Zab desprs de la qual va conquerir Damasc. Va perseguir a Marwan II cap a Palestina i Egipte i, portat del seu odi contra els omeies, arreu va fer matar a tots els que va trobar i a Palestina, en un sol dia en va matar 80. Aquestes crueltats van provocar la revolta a Sria (750) de Abu Muhammad, descendent de Muawiya I, i Abul Ward ben Kawthar, governador de Kinnasrin, que van obtenir una victria inicial per Abd Allah ben Al va marxar contra ells i els va derrotar prop de Mardj al-Akhram. 

Fou nomenat governador de Sria que va governar quatre anys. A la mort del Califa d'Abul Abbas (754), es trobava a punt de fer una expedici contra els bizantins i disposava d'un fort exrcit, i va reclamar el califat, que allegava que el califa difunt li havia proms a canvi dels seus serveis. El poders governador de Khorasan, Abu Muslim, es va declarar partidari de Al-Mansur, i Abd Allah va marxar contra ell; abans d'iniciar el cam va fer matar disset mil khurasanides del seu exrcit, que sospitava que no voldrien lluitar contra Abu Muslim. Amb la resta de l'exrcit fou derrotat prop de Nisibin el novembre del 754. Abd Allah va fugir cap a Bssora, on el seu germ Sulayman ben Al era governador.

Sulayman fou destitut el 757 i Abd Allah fou fet presoner i encarcerat durant set anys. El 764 fou portat a una casa prviament minada, que es va ensorrar i el va matar sota l'escombraries (764) als 52 anys.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150700" title="Abd Allah ben Amir" nonfiltered="835" processed="831" dbindex="60860">
Abd Allah ben Amir (La Meca 626-vers 680) fou un governador del clan quraixita de Al-Shams i cos del califa Uthman.

El seu cos el va nomenar governador de Bssora (629 hgira = 649-650) en substituci de Abu Musa al-Ashari. Es va posar rpidament en campanya a Prsia i va conquerir Istakhr, Darabdjird i Djur (Firuzabad). El 651 va entrar a Khorasan, va derrotar els heftalites i va ocupar la provncia fins a Merw (652), Balkh (653) i Herat. Llavors va tornar a Bssora deixant lloctinents encarregats del govern de Khorasan.

El 656 va sostenir inicialment a Uthman sense xit, i tot seguit va donar suport a Aisha, Talba i Al-Zubayr que a Bssora van organitzar la resistncia contra Al. Desprs de la derrota a la Batalla del Camell es va refugiar amb un home dels Banu Hurkus i desprs va marxar a Damasc on es va unir a Muawiya I.

El 661 Muawiya li va encarregar de tractar amb Hasan ben Al i al final d'aquell mateix any va poder recuperar el seu govern de Bssora. Entre el 662 i el 664 els seus lloctinents van reconquerir el Khorasan i el Sidjistan que s'havien perdut pels rabs durant la guerra civil. Fins i tot va enviar una expedici al Sind.

Considerat indulgent amb les tribus, Muawiya el va substituir (664) per un governador mes enrgic. Des llavors va viure retirat fins que va morir a La Meca entre el 57 i el 59 de l'hgira (entre 678 i 680).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150705" title="Cassalla" nonfiltered="836" processed="832" dbindex="60861">
La cassalla s una beguda tpica valenciana derivada de la destillaci de l'ans. Es podria dir que s ans semi-sec. 
Es consumeix majoritriament a les comarques de La Safor i La Ribera Baixa.

El nom prov de la poblaci andalusa de Cazalla.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150707" title="Pax Hispnica" nonfiltered="837" processed="833" dbindex="60862">
La Pax Hispnica (Pau Espanyola en llat) s el perode en el qual l'Imperi espanyol al dominar gran part d'Europa (1598-1621), va contribuir a estabilitzar el continent desprs de diversos conflictes amb Frana, Anglaterra i les Provncies Unides.

La pau es va aconseguir grcies a diversos tractats:
 1598: La Pau de Vervins va finalitzar amb les guerres de religi entre Espanya i Frana. ;
 1604: El Tractat de Londres acab amb la guerra entre Espanya i Anglaterra, permeten als anglesos la colonitzaci de territoris a Amrica.
 1609: La Treva dels Dotze Anys entre Espanya i les Provncies Unides.

L'Imperi Espanyol, la naci ms poderosa del moment, havia estat en conflicte amb les Provncies Unides des del rei Felip II, ja que el holandesos no l'acceptaven pel seu catolicisme.

El 23 de gener del 1579 les provncies d'Holanda, Zelanda, Utrecht i Groningen van signar l'acord anomenat Uni d'Utrecht per defensar els interessos holandesos de Felip II. Anys desprs s'hi van unir les restants provncies del nord, principalment calvinistes, fet que va contribuir a la independncia i la creaci de la Repblica de les Set Provncies Unides.

Desprs d'aquesta separaci, Espanya va mantenir la pau a Europa durant 12 anys.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150719" title="Antoni Roca Flaquer" nonfiltered="838" processed="834" dbindex="60863">


Don Antoni de la Creu Roca i Flaquer (Ma, 2 de maig de 1825 - 10 de febrer de 1900, Ma).

El doctor Antoni de la Creu Roca i Flaquer va viure a la Menorca del segle XIX, descendent d una nissaga maonesa dedicada a la navegaci mercant. Amb ell, per, una branca d aquesta famlia es decantaria per la medicina, tot i que ja trobem entre els seus avantpassats algun cirurgi.

El doctor Roca fou un menorqu de famlia burgesa, hereu de les idees illustrades del segle XVIII. Per tant, Antoni de la Creu va ser una persona tolerant i de criteri ample i liberal, amant com el que ms de l illa de Menorca i dels seus habitants. Amb una vida dedicada apassionadament al camp de la medicina i a la defensa dels ms necessitats, mai va dubtar en ajudar a cap malalt, sempre fent s del seu excellent ull clnic.

Al llarg de tota la seva vida va manifestar una clara intelligncia, saviesa i cultura, prpia d un personatge illustrat. Era un home fascinat per l estudi de la cincia i la filosofia, matries en les quals va desenvolupar un exercici basat en la ra i la lgica prpies de la Illustraci.

 La formaci del doctor Roca  .
Antoni Roca i Flaquer inici els seus estudis amb set anys quan l any 1832 ingress al Convent dels Agustins de Ciutadella de Menorca on va estudiar tres anys de filosofia. L any 1842 es trasllad a Barcelona per estudiar fsica experimental i qumica a la universitat. Un any ms tard, exactament el 27 de desembre de 1843, aconsegu el Batxiller en Filosofia per la mateixa universitat.

L any 1843 Antoni de la Creu comena els seus estudis de medicina, de manera que primer obt el grau de Batxiller en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona el 7 de juny de 1848. Dos anys ms tard, el 13 de juliol de 1850, aconsegueix el ttol de llicenciat, tamb per la mateixa universitat catalana, a vint-i-cinc anys d edat. 

El darrer any de carrera que el jove menorqu va cursar a Barcelona, va llegir una memria sobre Com obra el cloroform en l economia humana, i en quines circumstncies est indicat o deixa d estar-ho?. L exposici va tenir lloc el dia 3 de gener de 1850 a l Acadmia del Collegi de Medicina i Cirurgia, essent president de la mateixa D. Ramon Ferrer i Garcs. La memria consisteix en un manuscrit de 14 pgines escrites pel mateix Antoni Roca a dia 2 de gener de 1850.

Finalment, el testimoni oral que mantenen els seus descendents, conta que el doctor Roca en acabar els estudis de medicina i cirurgia a Barcelona i obtenir, aix, la llicenciatura en dites matries, decideix anar-se n a cursar una especialitat en oftalmologia a la Universitat de Montpeller.

 La tasca mdica del doctor Roca .
Roca i Flaquer va exercir bsicament de metge general i de cirurgi, ja que la situaci histrica de la medicina menorquina no permetia un exercici molt ample en el camp de l oftalmologia, especialitat del doctor Roca. La seva tasca mdica la podem centrar en dos camps: d una banda, la medicina al servei del mn militar, naval i portuari de Ma. I de l altra, a la sanitat exterior, amb diverses actuacions dignes de record en episodis d epidmies a l illa de Menorca.

En els primers anys d exercici de la professi fou metge del primer batall del Regiment d Isabel II de guarnici a Ma devers les dcades centrals del XIX, i desprs del Regiment d Infanteria de Granada, que s hi va estar, a l illa, a finals del mateix segle.

A partir del 8 de desembre de 1859 i durant un curt perode de temps fou nomenat metge auxiliar de l hospital provincial de Lleida, tot i que ben prest tornaria a Menorca. Cap al 24 de juliol de 1861 un Reial Ordre li atorg el crrec de metge inter de l Hospital Militar de Ma. Poc temps desprs, el 19 d octubre de 1869, fou nomenat metge consultor del Llatzaret del Port de Ma, per una ordre governamental. Arrel d aquest crrec, la Direcci General de Beneficncia i Sanitat de l Administraci de l Estat el nomen director mdic de visita de naus en trnsit per les aiges porturies de Ma, i director mdic de la Direcci de Sanitat Martima d aquest mateix port.

En el camp de la sanitat exterior s segurament on el doctor Roca i Flaquer ms va demostrar els seus dots com a bon metge. El 12 de desembre de 1900, quan el doctor Roca mor, el diari El Bien Pblico recordava en una crnica necrolgica que estant al capdavant de la patent bruta del Llatzaret, el benemrit metge va consentir d incomunicar-se voluntriament per a l assistncia de diversos individus atacats de febre groga, procedents de Puerto Rico, acte vertaderament heroic que li va merixer els plaers de tot el mn.

 El doctor de les epidmies .
La intervenci mdica ms memorable del doctor Roca, i que li ha merescut cert grau de record en la posteritat a Menorca, fou la seva intervenci en l epidmia de clera asitic que atac l illa mediterrnia la tardor de 1865. L epidmia, en realitat, tingu atemorida tota l Espanya oriental, des de Catalunya al Pas Valenci passant per les Illes Balears, i tamb l rea francesa de Marsella. De fet, fou un dels darrers grans casos d epidmia colrica del segle XIX.

A Menorca, els termes municipals ms fortament afectats per l epidmia de clera asitic foren els de Ciutadella i Mercadal. L Ajuntament de Ma feu una crida als metges del seu terme municipal amb la intenci d auxiliar els habitants de Mercadal. Fou aleshores quan el doctor Roca i Flaquer no dubt en viatjar a la vila de Mercadal per combatre l epidmia, just en el moment en qu aquesta es trobava en el seu punt ms lgid, i per tant, quan ms contagiats i morts estava causant entre la poblaci. Per afortunadament el doctor Roca aconsegu sortir-se n i el diari maons gloss aix la seva actuaci:

Qui havia de ser l ngel salvador que, corrent velo i espontniament fins el lloc infestat d on tots fugien plens del ms profund terror, eixugava les llgrimes de tantes persones abatudes i tractava d impedir les entremaliadures del fatdic hoste? El que abandonant famlia i interessos i exposant la seva prpia vida a l holocaust de la dels habitants de Mercadal, vol a aquell lloc de virus i microbis, i qual energumen que es fa superior a tots els de ms, comen a exercir la seva noble professi, aconseguint tallar d arrel aquella terrible malaltia.

Quan va morir el 1900, la premsa de la seva ciutat natal deman per a ell alguna forma de reconeixement que perpetus els comportaments valents i deontolgics, de rigorosa fidelitat al jurament hipocrtic. Probablement fou aleshores que Es Mercadal degu considerar el guard de declarar-lo Fill Adoptiu. D altra banda, l ajuntament de la seva ciutat natal no li atorg cap guard d aquesta mena, tan sols la corporaci maonesa l any 1866 li regal una escrivania de plata de Barcelona com a penyora de gratitud i reconeixement pblic al coratge demostrat en l epidmia d Es Mercadal. En canvi, l Ajuntament de Mercadal, a part de declarar-lo Fill Adoptiu, va fer pintar un quadre, quan aquest era el guard que es demanava per part de l Ajuntament de Ma. Actualment, al sal de plens de l Ajuntament de Mercadal s exposa un retrat a l oli del metge, sota la consideraci de Fill Adoptiu.

 Descendent de la Illustraci .
El doctor Roca va ser un burgs descendent de la Illustraci menorquina del segle XVIII i, com a tal, podem creure que el seu pensament es basava en el raonament, la recerca de la felicitat, la creena en la bondat natural de l home i l optimisme.  Era un home mogut per les nsies constants de claredat en la cincia i la filosofia, i l immens coneixement que pos al seu abast l herncia del segle de les llums l aprofit grcies al magnfic coneixement que tenia de les principals llenges europees i nacionals.

Roca i Flaquer era un enamorat dels llibres, els quals considerava eina bsica pel coneixement i l educaci. D aquesta manera, durant la seva vida va reunir una quantitat de llibres considerable, principalment cientfico-mdics, fins el punt de poder parlar d una biblioteca particular de gran valor. El seu fill Antoni Roca Vrez, com a bon llicenciat en Filosofia i Lletres, va seguir adquirint ms llibres al llarg de la seva vida fins que va decidir constituir formalment la Biblioteca Roca com a tal, biblioteca que, fins i tot, comptava amb un ex-libris molt elaborat.

El seu fill A. Roca Vrez va heretar molts llibres dels seus avantpassats, els quals ja consideraven la lectura com una eina bsica en l educaci de l sser hum. La majoria eren llibres de medicina que havien estat adquirits pel seu pare, el doctor Roca, per tamb n heret especialment del seu avantpassat el Capit Joan Roca Vinent, autor del fams cronic menorqu Diari de Mah (1776-1826).

Per altra banda, el doctor Roca va heretar tamb dels seus avantpassats una curiosa activitat consular. En primer lloc, fou vice-cnsol de Sucia-Noruega durant vuit anys, en substituci del seu pare, Antoni Roca i Vinent, que ho havia estat des de 1810. El 23 de maig de 1875 tamb fou nomenat vice-cnsol de Portugal, ttol que mantingu fins que la malaltia final l imped de continuar. El ttol de vice-cnsol portugus ja abans de Roca Flaquer, l havien ostentada l avi i el besavi.

Roca i Flaquer va morir un dissabte a primera hora de la tarda a Ma, el 10 de febrer de 1900. Els funerals per la seva nima foren solemnes com pocs ho han estat; i l enterrament, una veritable manifestaci d estima popular i de respecte de les principals autoritats. L edici del diari El Bien Pblico del mateix dia encara arrib a temps de dedicar-li un record pstum, i escriv aix: Dotat de virtuts cviques per a tots conegudes i decidit amant de les lletres, va saber conquistar des de la seva joventut, excellent reputaci de metge intelligent, pare exemplar i honorable ciutad, i deixa a aquesta la seva ptria natal un renom envejable i ple de magnfics records.

 Bibliografia .
Biblioteca privada i arxiu histric de la famlia Roca.
Expedient acadmic del doctor Roca. Arxiu histric de la Universitat de Barcelona.
Biblioteca Municipal de Ma.
Arxiu histric de l Ajuntament de Ma.
Arxiu histric de l Ajuntament de Mercadal.

 Enllaos externs .
 Menorquins Illustres;
 Collegi Oficial de Metges de les Illes Balears;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150724" title="Jeremy Bentham" nonfiltered="839" processed="835" dbindex="60864">

Jeremy Bentham (1748, Houndsditch-Londres, 1832) s un pensador angls, pare de l'utilitarisme.

Biografia.
Jeremy Bentham va nixer al febrer de 1748 a Houndsditch, fill d una rica i important famlia histrica de jutges, i va morir a Londres el 6 de juny de 1832. Va ser el pare de l utilitarisme i des de petit va mostrar un gran inters en el camp de l estudi.

Als 3 anys llegia volums de la histria d Anglaterra, als 5 comenava a tocar amb facilitat el viol i parlava amb fludesa altres llenges com el francs i el llat als 6 anys. En veure la seva facilitat en l aprenentatge va ser enviat als 12 anys a  The Queen's College, Oxford  i al 15 anys ja es va treure la carrera i als 18 tenia el mster que li va permetre exercir la professi de jurista. Quan va comenar a treballar en una associaci important d'advocats de Londres i de la resta d Anglaterra, es va adonar dels greus errors del codi legal d Anglaterra de mitjans del segle XVIII, i des del moment que va entrar en aquella associaci va buscar una nova poltica legislativa i reformes socials que afavoririen els plaers de la majoria i serien ms tils per a la poblaci. Es pot considerar els inicis del seu utilitarisme.

Treballs i obra.
Els seus treballs es van basar en l utilitarisme: Segons ell, la utilitat governa l existncia humana i permet trobar el que s bo o dolent per a les persones; per tant, sempre s havia de triar el correcte per mol dur que fos, ja que l utilitarisme es basa en el mxim plaer per al mxim de persones possibles, evitant el dolor de la societat encara que fos amb el descontentament d una minoria. Tamb va destacar en el camp de les lleis i les condemnes per als presos, i va escriure que: 

La natura era el lloc en qu la humanitat estava sota la governaci de dues forces; el dolor i el plaer. per a ells sol? assenyalar qu haurem de fer, aix com determinar qu farem. En una m tenim l estndard de la veritat i de la falsedat; en canvi, en l altra tenim una cadena de causes i efectes estan subjectes al tron de la natura. Aquesta naturalesa ens governa en tot el que fem, diem i pensem. (Captol 1 dels principis de la moral i de la legislaci).

Aqu veiem el seu inters per modernitzar les lleis i fer veure als jutges anglesos (tories) la naturalitat de les persones; els seus carcters innats (quan ell diu que en la naturalesa regna el dolor i el plaer), la relativitat de les coses, els canvis momentanis de les persones quan estan en venjana calenta, etc. Va admirar el treball que van fer Beccaria i Prestley sobre l abolici de la pena de mort i sobre deixar d una banda la llei que era actuava amb violncia ja que per ells, l nic que feia aix es provocar ms odi i fer ms dura una societat per les dures mesures preses pels governs si els seus ciutadans no complissin les lleis de l Estat. Aix com la mesura que va inventar Bentham del Panopticon o el fet de vigilar amb un sol punt per fer autovigilancia.

Bentham tamb va aportar petites mesures que van influenciar el pensament d Adam Smith. Encara que majoritriament, Smith va donar a Bentham idees sobre la jove economia liberal, la qual va defensar i promoure la utilitat de la producci industrial  i l estimulaci de la societat.
Davant d aquestes idees, Bentham va agafar molt protagonisme en els liberalisme angls, on va ser un referent i en el cam cap a la modernitat i la democrcia. Per aix va ser ciutad d honor de la Repblica francesa encara que ell va ser crtic amb la I Repblica francesa pel fet d agafar un carcter tan inestable i violent. Tamb va criticar a Rousseau per defensar que totes les persones que naixien eren bones i la societat els feia dolents. (Aqu es veu la seva influncia empirista i amb tocs d escepticisme, influda per Hume i John Locke).

El pensament utilitarista, individual i liberal de Bentham va suposar un canvi important en la concepci de fer lleis, reformes socials, triar segons la seva utilitat i no tant per la moralitat, buscar la satisfacci mxima per la mxima de gent possible. Les seves influncies van ser notables amb Stuart Mill, Peter Singer i altres personalitats del mn britnic i utilitarista.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150728" title="Granota de Darwin" nonfiltered="840" processed="836" dbindex="60865">

La granota de Darwin (Rhinoderma darwinii) s una granota nativa de Xile i Argentina. El tret ms caracterstic d aquesta espcie s la manera en qu creixen els capgrosos, dins el sac bucal del mascle.

Sn de color marr a verd amb una mida d entre 2 5 i 3 5 cm. Mengen insectes i altres artrpodes.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150731" title="Pontifcia Universitat Catlica de Valparaso" nonfiltered="841" processed="837" dbindex="60866">
La Pontifcia Universitat Catlica de Valparaiso s una universitat situada a la ciutat xilena de Valparaso. Tamb es coneguda com Universitat Catlica de Valparaso o simplement com UCV.

T la seva seu principal al centre de Valparaso, ciutat on arriben milers d'estudiants de tot el pas. La data de la seva fundaci va ser el 21 de setembre de l'any 1925, per la contribuci econmica d'Isabel Brown Caces i las sevas filles. 

Les seves primeres classes van ser el 25 de mar de 1928 a 250 alumnes en les seves dues facultats: Indstries i Cincies Aplicades; i Comer i Cincies Econmiques. En el seu aniversari, l'any 2003, el Papa Joan Pau II li atorg el ttol de Pontifcia. 

Avui s una de les ms importants universitats de Xile, i amb la Universitat de Concepcin s la ms important universitat fora de la capital, Santiago de Xile.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150733" title="Abd Allah ben Djafar ben Abi Talib" nonfiltered="842" processed="838" dbindex="60867">
Abd-Allah ibn Jafar ibn Abi-Tlib fou nebot del califa Al ibn Abi-Tlib. Va nixer a Abissnia on el seu pare predicava l'islam. Fou conegut per la seva generositat que li va valer el sobrenom de Bahr al-Jud (Oce de Generositat).

El governador d'Egipte Qays ibn Sad, es va fer sospits al califa Al ibn Abi-Tlib i aquest, sota consell d'Abd-Allah, el va substituir per Muhmmad ibn Abi-Bakr el 36 de l'Hgira (656-657) .

El 680, en pujar al califat Yazid I, els xites de Kufa van convidar a al-Husayn ibn Al a anar a la ciutat per proclamar-se califa. Abd-Allah li va desaconsellar el viatge, sense xit.

Va morir a Medina probablement el 80 de l'Hgira (699-700) 



Notes .

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150736" title="Abd Allah ben Djahsh" nonfiltered="843" processed="839" dbindex="60868">
Abd Allah ben Djahsh fou parent de Mahoma; va nixer a La Meca, i va viure principalment al segle VI.

Pertanyia al Banu Asad-Banu Khuzayma aliats (halif) dels Banu Umayya de Kuraysh. La seva mare era Umayma bint Abd al-Mutalib, tia de Mahoma. Fou un dels primers creients del islam junta amb els seus germans Ubayd Allah  i Abu Ahmad.

Va emigrar a Medina i desprs va dirigir l'atac de Nakhla on per primera vegada es va vessar la sang de la gent de La Meca, en lluita contra Badr.

Va morir a Uhud quan tenia entre 40 i 50 anys.

Nota .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150737" title="Abd Allah ben Djudan" nonfiltered="844" processed="840" dbindex="60869">
Abd Allah ben Djudan fou un notable quraixita del clan dels Taim ben Murra, del segle VI.

Era molt ric i aix li va permetre intervenir en poltica i fou l'anima de la confederaci de hilf al-fudul de La Meca.

La tradici diu que fou enterrat a Iemen.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150738" title="Abd Allah ben Hanzala" nonfiltered="845" processed="841" dbindex="60870">
Abd Allah ben Hanzala ben Abi Amir al-Ansari conegut com Ibn al-Ghasil fou el cap de la revolta que va esclatar a Medina (682-683) contra el califa Yazid I.

Era fill de Ghasil al-Malaika, company de Mahoma. El governador de Medina, Uthman ben Muhammad el va enviar a Damasc el 682 com a part d'una delegaci per arranjar les diferencies entre els medinencs malcontents i els omeies. Al tornar, Ibn Ghasil es va distingir per les critiques contra el califa Yazid I al que considerava indigne, i els Ansar medinencs, revoltats, el van elegir com a cap mentre el quraixites de la ciutat posaven al seu front a Abd Allah ben Muti. El califa va enviar tropes el 683 dirigides per Muslim ben Ukba que va agafar una posici estratgica a la Harra, a l'est de Medina i al cap de tres dies va presentar batalla i va derrotar els rebels (agost del 683); Abd Allah va lluitar com un brau per va morir de les ferides i el seu cap fou portat al general omeia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150741" title="Bloc de Progrs Jaume I de l'Alcdia" nonfiltered="846" processed="842" dbindex="60871">
El Bloc de Progrs Jaume I de l'Alcdia s una associaci cultural valenciana membre d'Entitats.cat que treballa per la recuperaci de la llengua i de la identitat del Pas Valenci en l'mbit local: fundada a l'Alcdia l'any 1995 per un grup de vens compromesos amb la cultura i la llengua valenciana, Josep Llus Bausset i Ciscar s el seu president honorfic.

 Activitats .

Les propostes culturals del Bloc estan organitzades en cicles anuals i tenen continuitat tots els anys; la presentaci del programa sol fer-se en desembre i les activitats en qesti comencen en gener de l'any segent.

El Correllengua i els Premis Jaume I.

Com a entitat originriament lligada a Acci Cultural, cada divendres ms prxim al 9 d'octubre el Bloc s'encarrega de convocar i de celebrar el Correllengua a nivell local, amb l'organitzaci d'una cercavila pel poble que compta amb la participaci dels grups folklrics locals com el Grup de Dansa, els Negrets, les Cabudes i els Tornejants: la comitiva encn la Flama de la Llengua al Parc de la Nria i l'acompanya fins la plaa Tirant lo Blanc, on s rebuda per l'alcalde.

En acabant t lloc el sopar de lliurament dels Premis Jaume I, que des de 1996 han distingit les persones, comeros i entitats compromeses amb la llengua i la cultura; cada un dels cinc premis diferents que s'atorguen duen el nom d'un personatge valenci que representen una categoria especfica: aix, el Premi Joan Fuster s'atorga a entitats i associacions dedicades a la cultura com Bromera, ACPV, la Universitat de Valncia, l'AELC o El Temps; el Tio Canya pren el nom de la can homnima per destacar personalitats destacades en la defensa d'all valenci com el mateix Bausset, Vicent Torrent, Toni Mestre, Escola Valenciana, TV3 o Josep Guia; l'Ovidi Montllor representa el mn de les arts i se l'han endut el Grup de Dansa, Matilde Salvador, Paco Muoz, Merxe Banyuls o Llus Miquel; el Carles Salvador va adreat a persones i entitats dedicades especficament a l's i la promoci de la llengua com les escoles i l'institut de secundria de l'Alcdia en l'mbit pblic o l'Escola Gavina en el privat; per ltim, el Vicent Andrs Estells es dna als comeros o empreses locals que utilitzen el valenci en els seus escrits.

Amics i Amigues de la Muntanya.

Des de 1997, un o dos dissabtes al mes (llevat dels mesos d'estiu i d'hivern, amb temperatures ms extremades) fan excursions a la muntanya o altres paratges naturals valencians i, excepcionalment, de la resta del domini lingstic o fora d'ell: la temporada excursionista s'inicia tots els anys en gener amb una pujada al Matamn,  el punt de referncia local; algunes excursions que tamb es repetixen anualment sn la Marxa a Millars o la Senda dels Barrancs de l'Alcdia.

Des de 2002 tamb organitzen viatges biennals a l'estranger en els quals han visitat Cuba, Rssia i Noruega; els anys que no han viatjat a l'estranger han fet estades de ms durada a les Balears. D'en 2004 tamb commemoren el Dia Internacional de la Muntanya Neta proposat per la UNESCO amb l'anada massiva a algun paratge proper (el llit del riu Magre, la Murta...) per arreplegar deixalles o plantar arbres.

Sopars i Xarrades.

Des de 1998, un divendres al mes durant el primer semestre de l'any t lloc un sopar de cabasset seguit d'una xarrada amb un convidat sobre un tema en qesti: al llarg de les diverses temporades hi ha assistit personalitats com Alfons Cuc, Eliseu Climent, Francesc de Paula Burguera, Carme Miquel, Joan F. Mira, Pepa Llid, Carod-Rovira, Nria Cadenas, Vicent Partal, Pedro Ruiz Torres, Abelard Saragoss, Enric Sol i Palerm o Francesc Bayarri.

Descobrir les Ciutats, Conixer el Pas.

Proposta parallela a la d'Amics i Amiques de la Muntanya, en 2002 s'afeg esta altra activitat encarada a conixer el patrimoni cultural (incls el gastronmic) de dins dels nuclis urbans: eixe any visitaren Elx, Burjassot i Paterna, Requena i Morella; d'ena han visitat tamb Monver, Cabanes, Oliva, Llria, Alzira, la Vila, Onda, Bunyol, Bocairent, Sant Mateu i Traiguera, Sagunt o Alcoi.


El Mes de les Lletres.

Tots els anys pel novembre, des de 1999 el Bloc organitza una srie d'activitats en collaboraci amb l'ajuntament i els centres educatius destinades fonamentalment a l'animaci lectora de l'alumnat: presentacions de llibres infantils i juvenils que han treballat prviament a les escoles, sessions de contacontes i teatre, concerts i tertlies literries per al pblic en general.

La Taula de les Lletres i els Menjars.

Dins el marc del Mes de les Lletres tamb s'inclou, a mode de cloenda, la Taula de les Lletres i dels Menjars, un sopar de gala on s'homenatja alguna personalitat destacada en el camp de la cultura en valenci: el primer homenatjat va ser Enric Valor, l'any 1996; d'en han passat per la Taula altres intellectuals destacats com Vicent Ventura, Arcadi Garca, Maria Beneyto, Isabel-Clara Sim, Ferran Torrent, Carme Miquel, el botnic Pellicer o el dramaturg Rodolf Sirera.

Nosal3.
L'associaci tamb va editar una revista anomenada Nosal3 que va durar huit nmeros (del 0 al 7).

 Bibliografia .
 Div. autors: X Anys del Bloc de Progrs Jaume I de l'Alcdia (Denes 2007, Paiporta). ISBN: 978-84-96545-45-8.

 Enllaos externs .
 BlocJaume.com web de l'associaci;
 Entitats.cat web de l'agrupaci d'associacions;

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150748" title="Karl Friedrich Schinkel" nonfiltered="847" processed="843" dbindex="60872">


Karl Friedrich Schinkel (13 de mar de 1781   9 d'octubre de 1841) fou un arquitecte i pintor alemany. Schinkel va ser el ms destacat arquitecte del neoclassicisme a Prssia.

Va nixer en Neuruppin (Brandenburg), va perdre al seu pare en l'incendi de Neuruppin quan noms tenia sis anys. Entre 1772 i 1800 fuo alumne, a Berln, de David Gilly y del seu fill Friedrich Gilly amb qui van compartir una profunda amistat. Al retorn a Berln desprs del seu  primer viatge a Itlia al 1805, comen treballant como a pintor. Al 1810, durant una exposici d'art a Berln en veure el quadre Monjo en el mar (Der Mnch am Meer) de Caspar David Friedrich pens que ell, como a pintor, mai podria realitzar una obra mestra semblant, por la qual cosa, decid tornar a l'arquitectura.

Desprs de la derrota de Napole, Schinkel fou supervisor de la Comissi d'edificis de Prssia, on era responsable, no sols de la reforma de l'encara provinciana ciutat de Berln per a convertir-la en capital de Prssia, sin tamb supervisar els projectes en els territoris pels quals Prssia s'havia expandit : Renania a l'oest i Knigsberg a l'est.

Schinkel s ms conegut pels seus treballs terics i els seus dibuixos d'arquitectura que per la seva relativament escassa obra, ja que molt pocs dels seus dibuixos arribaren a ser construts. s possible que els seus mrits s'aprecien millor en els seus dissenys no executats per a la transformaci de l'Acrpoli d'Atenes en un palau pel nou Regne de Grcia o pel mai realitzat palau d'Orianda en la pennsula de Crimea. Aquests i altres dissenys van ser recopilats en el seu Sammlung architektonischer Entwrfe (Collecci de projectes arquitectnics) (1820-37).

Schinkel va dissenyar la medalla de Prssia i posteriorment d'Alemanya, la famosa Creu de Ferro.

Obres ms importants.

1816 Neue Wache (Casa de la Guardia Reial) a  Unter den Linden, Berln.
1818-21 Shauspielhaus (Teatre Estatal) a la plaa de l'Acadmia de Berln.
1820-24 Altes Museum (Museu Antic) a Berln.

1826 Schloss Charlottenhof (Castell del Kronprinz) a Potsdam.
1829-35  Casa del jardiner i altres edificis als jardins de Schloss Charlottenhof, a Potsdam.
1837  Esglsia de Sant Nicolau a Potsdam.

Enllaos externs.

Extensa collecci de dibuixos originals de les seves obres arquitectniques.
Amics de Schinkel (en angls).
Biografia i projectes;
 Societat Schinkel;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150754" title="Gran Premi dels Estats Units del 1959" nonfiltered="848" processed="844" dbindex="60873">
Resultats del Gran Premi dels Estats Units de Frmula 1 de 1959, disputat al circuit de Sebring  el 12 de desembre del 1959.

 Resultats de la cursa .






 Altres .

 Volta  rpida:  Maurice Trintignant  3' 05. 00  ;
 Pole: Stirling Moss  3' 00. 00;
 Fernando Alonso va superar el rcord que va establir en aquest GP Bruce McLaren com a pilot ms jove a guanyar un Gran Premi de F1 quan va guanyar el Gran Premi d'Hongria del 2003 a l'edat de 22 anys i 26 dies.







 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150755" title="Gonzalo Fernndez de Crdoba" nonfiltered="849" processed="845" dbindex="60874">


Gonzalo Fernndez de Crdova (Montilla, 1 de setembre de 1453 - Granada, 2 de desembre de 1515), militar espanyol, anomenat el Gran Capit per la seva excellncia en el art de la guerra.

 Dedicaci .
Militar espanyol al servei dels Reis Catlics. Membre de la noblesa andalusa (pertanyent a la Casa de Aguilar), fill segon del noble cavaller Pedro Fernndez de Crdoba, cinqu senyor d'Aguilar de la Frontera, i de la noble dama Elvira d'Herrera i Enrquez (besnta de l'infant Fradic Alfons de Castella).

 Formaci .
Gonzalo i el seu germ Alonso de Aguilar es van criar a Crdova sota la tutela del cavaller Diego Carcamo. Quan encara era un nen va ser incorporat al servei del prncep Alfons com a patge i, a la mort d'aquest, va passar al seguici de la princesa Isabel .

 Carrera militar .
 Formaci .
Fidel a la causa isabelina, va iniciar la carrera militar que corresponia a un segon nivell de la noblesa a la guerra civil Castellana i en la de Granada, on va sobresortir com a soldat en el setge de Tajara i a la conquista de Illora: espia o negociador, es va fer crrec de les ultimes negociacions amb el monarca Nazari Boabdil per a la rendici de la ciutat a principis de 1492.

En recompensa per els seus destacats serveis, va rebre una encomanda de la Orde de Santiago, la senyoria d Orjiva i determinades rendes sobre la producci de la seda granadina, lo qual va contribuir a engrandir la seva fortuna.

 Primera expedici a Itlia del Gran Capit .

 Antecedents .
En 1494 mort el rei Ferran I de Npols, fill d Alfons V d'Arag, es proclamat rei el seu fill Alfons II de Npols. Carles VIII de Frana, reactivant les pretensions de la Casa de Anjou sobre la pennsula italiana, decideix ocupar Npols i es corona rei de Npols. Ferran II d'Arag inicia una ofensiva diplomtica per ajudar al seu parent, aconseguint l aprovaci del papa de Roma i de Florncia, i la neutralitat de la Repblica de Vencia.

 Preparatius .
Surten a la mar amb mal temps, i el comboi es divideix en dos. El grup d avantguarda, el de Requesens, arriba a Siclia, on espera en Messina l'arribada dels transports amb les tropes, que arriben el 24 de maig. En 1495 es convoca als ports del Cantbric i de Galcia per que aportin naus que tenen que concentrar-se a Cartagena i Alacant, i posar-se a les ordes de Galceran de Requesens, comte de Trivent i general de les galeres de Siclia.

 La campanya .
Passa la flota a Calbria, ocupant Reggio Calabria i els pobles vens. Alfons II de Npols s derrotat a la batalla de Seminara mentre Fernndez de Crdoba maniobra amb gran habilitat i t diversos xits entre els que s'inclouen la llarga marxa a Atella que li va permetre arribar oportunament a combatre, Requesens es presenta amb les seves galeres front a la ciutat de Npols. El duc de Montpensier, lloctinent de Carles VIII, decideix sortir de les muralles de la ciutat per evitar el desembarcament, i el poble de Npols, al veure sortir les tropes franceses, es revolta, tenint que refugiar-se els pocs francesos que quedaven en els castells Nou i de l Ou. Apareix una flota francesa amb 2.000 homes de refor, per decideix no enfrontar-se a Requesens i desembarca la seva gent en Liorna. Montpensier es veu obligat a retirar-se cap a Salern i Npols cau en poder dels espanyols

Mor el rei Alfons de Npols i el succeeix el seu oncle Don Fradic. Gaeta i Tarent resten en mans franceses. Requesens organitza dues esquadres, una amb quatre carraques i cinc naus que bloca Gaeta, i un altre amb quatre naus, una caravella i dues galeres per guardar la costa e interceptar ajuts als francesos. Aquesta darrera va apressar una nau genovesa amb 300 soldats i carregament de farina mentre els venecians cooperen vigilant els ports de Gnova i Provena. Entre les tropes franceses es declara la pesta, de la que mort Montpensier amb molts dels seus soldats. Gaeta es veu obligada a capitular, podent portar-se dels francesos tota les seves propietats. Embarquen cap a Frana per un fort temporal enfonsa les seves naus.

Una vegada assegurat el regne de Npols per Don Fradic, reuneix a les seves tropes amb la intenci de dissoldre-les, per el papa li demana que l'ajudi. Un tal Menaldo Guerra, corsari bisca s'havia apoderat d Ostia i el castell sota bandera francesa, tancant el Tber i sometent a contribuci a Roma. Les tropes espanyoles ataquen i prenen Ostia i el seu castell, i el Papa concedeix a Fernndez de Crdoba la Rosa d'Or. Desprs de tres anys de campanya, en 1498 retornen a Espanya les tropes espanyoles, deixant el regne de Npols en mans de Don Fradic.

En aquesta campanya Gonzalo Fernndez de Crdoba guanya el sobrenom de El Gran Capit i el ttol de Duc de Santngel.

 Segona expedici a Itlia .

 Acord amb Frana .
Ferran II d'Arag i Llus XII de Frana signen en 1500 un tractat reservat (el Tractat de Chambord-Granada) repartint-se el regne de Npols, adjudicant-se el francs les provncies de Labor i el Abruz, amb els ttols de rei de Npols i de Jerusalem i l espanyol la resta, amb el ttol de duc de Pulla i de Calbria.

Coincideix l acord reservat amb una petici de suport de Vencia, ja que la seva plaa en Modon(Grcia), estava sent atacada pels turcs. Per part espanyola es prepara a Mlaga una armada de 60 veles que transportava 8.000 homes d infanteria i cavalleria, que mana Gonzalo Fernndez de Crdoba com a capit general de mar i terra. Arriben les naus a Messina, desprs d una penosa travessia en que va escassejar l aigua, morint alguns homes i molts cavallers. A Messina s'uneixen a l expedici uns 2.000 soldats espanyols que s'havien quedat en Itlia a l expedici anterior, i varies naus biscanes, entre les que es de suposar que estava la de Pere Navarro.

El 27 de setembre es fan a la mar, arriben el 2 d'octubre a temps per socrrer Candia. S'uneix a l'expedici la flota veneciana i dos carraques franceses amb 800 homes. Pacten prendre Cefalonia, prenent-la desprs de 40 dies. Tornen a Siclia amb moltes penalitats i alguns motins degut a les penries.

En 1501 el papa fa pblic l acord secret entre Frana i Espanya, i els francesos ocupen la seva part amb 20.000 homes, trobant-se resistncia noms en Capua. El rei d'Espanya ordena al Gran Capit ocupar la seva part, per en Tarent troba resistncia al seu avan. La plaa esta ben fortificada i defensada, per lo que s'estableix el setge terrestre i el bloqueig naval, apressant Joan de Lezcano una nau amb artilleria i municions per la plaa. Davant la impossibilitat de fer-ho per mar, degut a les forts defenses, es passen per terra 20 caravelles a la baia interior de Tarent, i s'ataca a la plaa per on no te defenses. Aix, en 1502, Tarent es rendeix al Gran Capit, amb lo que els espanyols i francesos han ocupat cadasc la seva part.

 Es trenca l'acord .
De bon comenament es produren disputes entre els espanyols i els francesos pel repartiment de Npols, que desemboquen en la reapertura de les hostilitats. La superioritat francesa obliga a Fernndez de Crdoba a utilitzar el seu enginy com estrateg, concentrant-se en la defensa de les places fortes a l espera de reforos. El Gran Capit va derrotar a la batalla de Cerinyola a l exercit dirigit pel duc de Nemours, que va morir en combat (1503), i es va apoderar de tot el regne. Llus XII va enviar un nou exrcit, que va ser igualment venut a la costa del Grella (28-29 de desembre de 1503), i els francesos van tenir de cedir la plaa forta de Gaeta i deixar el camp lliure als espanyols.

 Virrei de Npols .
Acabada la guerra, Fernndez de Crdoba va governar com a virrei a Npols durant quatre anys; per morta ja Isabel la Catlica, el rei Ferran el Catlic li va treure el comandament, i encara que no est demostrat que li demans comptes; Gonzalo, per justificar-se davant del rei va presentar les comptes (que es conserva en el arxiu de Simancas) amb tal detall, que han quedat com exemple de meticulositat en la llengua popular.

El Gran Capit va ser un geni militar excepcionalment dotat que per primera vegada va combinar la infanteria, la cavalleria, i l artilleria aprofitant-se de la ajuda naval. Va saber moure hbilment a les seves tropes mitjanant la reorganitzaci de la infanteria en coronelias (embri de els futurs tero).

 La reforma del Gran Capit .


La combinaci de les operacions de combat va permetre a Gonzalo Fernndez de Crdoba, en el transcurs de les guerres de Itlia, introduir varies reformes successives a l exrcit espanyol, que van desembocar en el Ter. La primera reorganitzaci va ser en 1503. Gonzalo va crear la divisi amb dos coronelias de 6.000 infants cada una, 800 homes d'armes, 800 cavallers lleugers i 22 canons. El general tenia a les seves mans tots els mitjans per portar el combat fins la decisi. Fernndez de Crdoba va donar el predomini a l'infanteria, que es capa de maniobrar en tota classe de terrenys. Va doblar la proporci d arcabussos, un per cada cinc infants, i va armar amb espases curtes i llances a dos infants de cada cinc, encarregats de ficar's-hi entre les llargues piques i ferir a l'adversari al ventre.

Va posar en practica, tamb, un esglaonament en profunditat, en tres lnies successives, per tenir una reserva i una possibilitat suplementria de maniobra. Gonzalo Fernndez de Crdoba va facilitar el pas de la columna de viatge a l orde de combat fraccionant els batallons en companyies, cada una de les quals es collocava a l alada i a la dreta de la que li precedia, amb lo que s'aconseguia fcilment la formaci del combat.

Va ensinistrar als seus homes mitjanant una disciplina rigorosa i va formar la moral despertant en ells l orgull del cos, la dignitat personal, el sentit de l honor nacional i l inters religis. Va fer de la infanteria espanyola aquell exrcit formidable del que deien els francesos desprs de haver lluitat contra ell, que no havien combatut amb homes sin amb diables.

 Comptes del Gran Capit .

Quan el rei Ferran el Catlic va demanar a don Gonzalo retre comptes dels diners gastats. Aix va ser vist com un insult per part del Gran Capit. Pel que que va respondre: Per pics i pales cent milions de ducats; per almoines per a que monjos i monges preguessin pels espanyols, cent-cinquanta mil ducats; per guants perfumats per a qu els soldats no oloressin la fortor de la batalla, dos-cents mil ducats; per refer les campanes trencades a causa del continu repicar de la victria, cent setanta mil ducats; i, finalment, per la pacincia de tenir que rebaixar-se a aquesta mesquinesa del rei a qui he regalat un regne, cent milions de ducats.

 Bibliografia.
Sobre el Gran Capit:
El Gran Capitn, Jos Antonio Vaca de Osma, 1998, ISBN 84-239-9920-3;
El Gran Capitn. Las Campaas del Duque de Terranova y Santngelo, Antonio L. Martn Gmez, 2000, ISBN 84-930713-1-5;
El Gran Capitn. Retrato de una poca, Jos Enrique Ruiz-Domnec, 2002, ISBN 84-8307-460-5 Sobre las campanyes d'Italia.
El Gran Capitn, Juan Granados, Novela Histrica, Edhasa, 2006, ISBN 84-350-6126-4 ;
ARMADA ESPAOLA, desde la unin de los reinos de Castilla y Aragn. Cesreo Fernandez Duro Editado por el Museo Naval de Madrid en 1972.

 Enllaos externs .
Un poema pic del segle XVII sobre els xits militars de Gonzalo Fernndez de Crdoba;
Dicho: Las cuentas del Gran Capitn;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150758" title="Fisiologia vegetal" nonfiltered="850" processed="846" dbindex="60875">
En botnica, la fisiologia vegetal s l'estudi de la funci, o fisiologia, de les plantes. D'una manera ms concreta, s l'estudi del funcionament dels rgans i teixits vegetals de les plantes.

El camp de treball d'aquesta disciplina, estretament relacionada amb la bioqumica i la biologia molecular, s molt divers, centrant-se principalment en:
 La nutrici de la planta, en especial l'absorci d'elements minerals i les funcions de sntesi;
 La fotosntesi;
 La respiraci i transpiraci;
 L'activitat hormonal;
 La fotoperiodicitat i el ritmes circadians;
 El creixement i desenvolupament vegetatiu;
 La reproducci vegetativa o sexual.

Els fenmens relatius a l'herncia constitueixen una part tan important de la fisiologia que ha arribat a formar una disciplina independent, la gentica.

Julius von Sachs va unificar aquests estudis fisiolgics fusionant-los com a disciplina. La seva obra, Lehrbuch der Botanik, va ser considerada durant molt temps com la bblia de la fisiologia vegetal.

 Bibliografia .
 Salisbury, F. B.; Ross, C. W. (1992): Plant physiology. Wadsworth. - ISBN 0534151620  (Llibre de text de fisiologia vegetal);
 Lambers, H. (1998): Plant physiological ecology. Springer-Verlag New York. ISBN 0387983260;
 Larcher, W. (2001): Physiological plant ecology. Springer (4 ed.) ISBN 3540435166;
 Isely, Duane: "Julius von Sachs" a One Hundred and One Botanists. Iowa State University Press, Ames, pp 216-219, ISBN 0813824982;

 Enllaos externs .
 Estudis sobre la fisiologia de plantes;
 Base de Dades de Fisiologia Vegetal;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150761" title="Nuclol" nonfiltered="851" processed="847" dbindex="60876">

El nuclol s un orgnul del nucli cellular que t com a principal funci la sntesi de l'ARNr. El nuclol es troba en tots els nuclis de les cllules eucariotes que tenen un veritable nucli, a excepci d'alguns espermatozous i els nuclis de segmentaci dels amfibis.

El nuclol s un component imprescindible de la cellula. Presenta unes caracterstiques especials ja que no procedeixen d'altres nuclols preexistents i que s'hagin format a partir d'aquests per divisi. Sn densos, no estan envoltats per membrana i apareixen i desapareixen durant la divisi cellular.

En la metafase i anafase es pot observar que les cllules no tenen nuclol. En la telofase apareixen de nou i en la interfase s quan ja sn visibles. En el nuclol es distingeixen dues parts:
 Zona central, de tipus fibrillar, constituda per filaments de cromatina i es correspon amb l'organitzador nucleolar.
 Zona externa, granulosa, constituda per grnuls de ribonucleoproteines que sn semblants als ribosomes.

A la cllula hi ha unes estructures permanents de naturalesa nuclear que sn els cariosomes o cossos centrals. En la metafase es divideixen en dos. Se sospita que puguin ser nuclols permanents, i es troben en algues, protozous i certs fongs. Si acceptem que aquests organismes sn poc evolucionats, podria arribar-se a la conclusi que la desaparici i reorganitzaci dels nuclols sn caracterstiques adquirides pels organismes superiors en perodes evolutius recents.

Mitjanant estudis amb el microscopi electrnic s'ha pogut comprovar que en els nuclols hi ha conductes i vacols. Un altre component s el nucleonema, i tamb es poden observar una o mes zones formades per petits grnuls densos. Aquestes zones no presenten conductes i constitueixen una zona amorfa.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150762" title="Llegenda uria" nonfiltered="852" processed="848" dbindex="60877">

La Llegenda uria (Llat: Legenda Aurea) de Iacopo da Varazze s una collecci de hagiografies, aix s, vides de sants, que van ser de gran difusi al final de l'edat mitjana. La seva recopilaci sembla que fou al voltant de 1260.  

 Difusi .
Aquesta obra va tenir des de la seva redacci, cap el 1261-1266, un xit considerable. Va esdevenir, amb la Bblia l'obra ms llegida, ms copiada i sobretot ms  augmentada  . De fet, durant els segles XIV i XV no s estrany trobar cpies contenint ms de 400 histries en relaci a les 180 originals. S'estima que hi ha ms de 1000 manuscrits, dels ms senzills als que contenen miniatures, i  n'existeixen edicions en els principals idiomes europeus. El manuscrit ms antic conservat s del 1282 i es conserva a la Staatsbibliothek de Munic. La traducci catalana conservada ms antiga s del S. XIV (es troba a Pars). La invenci de la impremta l'any 1450 va augmentar encara ms la difusi d'aquest llibre.

Referncies.
Vides de Sants Rosselloneses: text catal del segle XIII; establert, comentat i glossat per Charlotte S. Maneikis Kniazzeh i Edward J. Neugaard ; amb prefaci i aportacions de Joan Coromines, Fundaci Salvador Vives Casajuana, 1977. 

 Enllaos externs .
Vides de Sants Rosselloneses Traducci catalana del S. XIII de la Llegenda Daurada de Jacopo da Varazze, Edici a crrec de Charlotte S. Maneikis Kniazzeh i Edward J. Neugaard, amb la collaboraci de Joan Coromines, Fundaci Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1977, p. 190-203.
Extractes del text llat;
Arlima   Arxius de literatura de l'edat mitjana;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150767" title="Tec-Mec" nonfiltered="853" processed="849" dbindex="60878">
Tec-Mec va ser un constructor de Frmula 1 itali. 

Van participar a un nic Gran Premi de F1, el Gran Premi dels Estats Units de 1959 utilitzant una versi modificada i alleugerida de un Maserati 250F.  

Resultats a la F1.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150769" title="Santuari del Tallat" nonfiltered="854" processed="850" dbindex="60879">
El santuari del Tallat es troba situat al cim d'un tur de 787 metres d'altitud de la serra del mateix nom, al lmit de les comarques de l'Urgell i la Conca de Barber. La seva silueta de pedra blanca s visible des de molts llocs de les comarques properes. Fou fundat el 1354 per un grup de devots de la parrquia de Rocallaura. Fou priorat de Poblet. La imatge de la Mare de Du del Tallat, d'alabastre de color negre, es troba en un cambril a l'esglsia de St. Lloren, a Rocallaura. El lloc constitueix un impressionant mirador de la zona.
S'accedeix al santuari a travs d'una carretera de 3,2 km que enllaa amb la carretera comarcal LP-2335, un trencall de la C-14 Trrega-Montblanc entre les poblacions de Belltall i Solivella, en plena Ruta del Cster.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150770" title="Fritz d'Orey" nonfiltered="855" processed="851" dbindex="60880">
Frederico J C Themudo "Fritz" d'Orey (Nascut a So Paulo, Brasil el 25 de mar de 1938) va ser un pilot de Frmula 1.

Va participar a  3 Grans Premis, debutant el 5 de juliol del 1959 al Gran Premi de Frana .

No va aconseguir sumar cap punt pel campionat.

 Resultats a la F1 .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150776" title="Abd-Allah" nonfiltered="856" processed="852" dbindex="60881">


Abd-Allah forma part del nom de molts personatges:

 Abd Allah al-Ghalib Billah, sold de Marroc;
 Abd Allah ben Abbas, savi musulm;
 Abd Allah ben Abd al-Malik ben Marwan, prncep omeia;
 Abd Allah ben al-Abbas, gran savi de la primera generaci de musulmans;
 Abd Allah ben al-Hasan, cap lida;
 Abd Allah ben al-Husayn o Abd Allah I de Jordnia, emir de Transjordnia i desprs rei de Jordnia;
 Abd Allah ben Al, prncep abbssida;
 Abd Allah ben al-Zubayr, pretendet al califat;
 Abd Allah ben Amir, governador i cos del califa Uthman;
 Abd Allah ben Buluggin ben Badis ben Habus ben Ziri, emir zirida de Granada;
 Abd Allah ben Djafar ben Abi Talib, pretendent alida;
 Abd Allah ben Djahsh, parent de Mahoma;
 Abd Allah ben Djudan, poltic de La Meca;
 Abd Allah ben Hanzala, cap rebel contra els omeies;
 Abd Allah ben Iskandar, khan xaibanita;
 Abd Allah ben Ismail, sold de Marroc;
 Abd Allah ben Khazim, governador del Khurasan;
 Abd Allah ben Maymun, fundador de l'ismalisme;
 Abd Allah ben Muawiya, iman alida;
 Abd Allah ben Muti, cap rebel contra els omeies;
 Abd Allah ben Rawaha, secretari de Mahoma;
 Abd Allah ben Saba, fundador de la doctrina xita;
 Abd Allah ben Sad, home d'estat i general del califa Uthman;
 Abd Allah ben Tahir, emir tahrida;
 Abd Allah ben Ubayd, cap dels munafikun;
 Abd Allah ben Umar ben Abd al-Aziz, governador fill del califa Omar;
 Abd Allah ben Umar ben al-Khattab, home d'estat fill del Califa Omar;
 Abd Allah ben Wahb al-Rasib, cap kharigita;
 Abd Allah I ben Ibrahim, emir aglbida;
 Abd Allah II ben Ibrahim, emir aglbida;
 Abd Allah Muhammad I al-Mustansir ben Yahya I;
 Abd Allah Pasha, gran visir otom;
 Abd-Allah at-Tarjuman, escriptor mallorqu;
 Abd-Allah ibn Abd-al-Muttlib, pare del profeta Muhmmad;
 Abd-Allah ibn Muhmmad, emir omeia de Crdova;
 Abd-Allah ibn Mussa ibn Nussayr, governador d'Ifriqiyya;
 Abdal Bucaram, president d'Equador;
 Abdallah Ibn-Hatim al-Bahili d'Armnia, governador d'Armnia;
 Abdallah II de Jordnia, rei de Jordnia;
 Abdallah Laroui;
 Abd-ar-Rahman ibn Abd-Allah al-Ghafiq;
 Abdullah Gl;
 Abdullahi Yussuf Ahmed, president de Somlia;
 Abdullahi, successor del Mahdi de Sudan;
 Abu Abd Allah Muhammad V;
 Abu Abdallah Umar ben Shuayb;
 Abu Abdullah Muhammad bin Musa al-Khwarizmi;
 Abu Ishak Ibrahim I ben Yahya I;
 Abu Muhammad Abd Allah ben Abd al-Wahid;
 Abu Ukba al-Djarrah ben Abdallah al-Hakami;
 Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan;
 Aden Abdullah Osman Daar;
 Muhmmad ibn Abd-Allah al-Aixja;
 Nasir al-Dawla Hasan ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan;
 Sayf al-Dawla Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan;

El nom Abd-Allah tamb forma part del nom d'accidents geogrfics:

 Abdalla Nirqi, ciutat d'Egipte;

Notes.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150785" title="Escola Sant Nicolau (Sabadell)" nonfiltered="857" processed="853" dbindex="60882">
L'Escola Sant Nicolau s un collegi de Sabadell que es troba al carrer Jard 72-80. 

Aquesta escola va ser creada per un grup de pares l'any 1955 i era de les primeres escoles mixtes de Sabadell.

Enllaos externs.
Escola Sant Nicolau;

 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150787" title="Llista cronolgica de compositors de msica clssica" nonfiltered="858" processed="854" dbindex="60883">

Aix s una llista no exhaustiva de compositors de msica clssica ordenats cronolgicament. En aquests moments comena amb Protin (1160-1220) i acaba amb Ottorino Respighi (1879-1936). Progressivament s'anir completant amb altres compositors, especialment dels segle XX i XXI.

Per a un llistat ms detallada de compositors en determinades poques, vegeu:
 Llista de compositors medievals;
 Llista de compositors de msica clssica del segle XX. ;

Per a una selecci orientativa dels compositors ms destacats podeu anar a la Llista cronolgica dels principals compositors de msica clssica.

 Edat mitjana .

Preset = TimeHorizontal_AutoPlaceBars_UnitYear

ImageSize = width:650

Colors =
  id:offWhite  value:rgb(0.97,0.97,0.97)
  id:paleGray  value:rgb(0.86,0.86,0.86)
  id:darkGray  value:gray(0.5)
  id:midGold   value:rgb(0.6,0.6,0)        #Medieval gold

BackgroundColors = canvas:offWhite

Period = from:1150 till:1400

ScaleMajor = unit:year increment:25 start:1150 gridcolor:paleGray

LineData =
  at:1150 color:darkGray  layer:back
  at:1275 color:darkGray  layer:back
  at:1400 color:darkGray  layer:back

BarData=
  barset:Composers

PlotData=
  width:15 
  fontsize:S 
  textcolor:black 
  align:left 
  anchor:from 
  shift:(10,-4) 
  color:midGold

  barSet:Composers

  from:1160 till:1220 text:Protin
  from:1163 till:1195 text:Lonin
  from:1245 till:1306 text:Adam de la Halle
  from:1250 till:1280 text:Franco of Cologne
  from:1291 till:1361 text:Philippe de Vitry
  from:1300 till:1377 text:Guillaume de Machaut
  from:1325 till:1397 text:Francesco Landini 
  from:1340 till:1360 text:Jacopo da Bologna



 Renaixement .

Preset    = TimeHorizontal_AutoPlaceBars_UnitYear
ImageSize = width:650

Define $bold = fontsize:M shift:(10,-7)

Colors =
  id:offWhite  value:rgb(0.97,0.97,0.97)
  id:paleGray  value:rgb(0.86,0.86,0.86)
  id:darkGray  value:gray(0.6)
  id:renBlue   value:rgb(0.6,1,1)

BackgroundColors = canvas:offWhite

Period     = from:1400 till:1610
ScaleMajor = unit:year increment:10 start:1400 gridcolor:paleGray

LineData =
  at:1400 color:darkGray layer:back
  at:1467 color:darkGray layer:back
  at:1534 color:darkGray layer:back
  at:1600 color:darkGray layer:back

BarData=
  barset:Composers

PlotData=

 set defaults;
  width:15 fontsize:S textcolor:black align:left anchor:from shift:(10,-4) color:renBlue

  barset:Composers

  from:1400 till:1445 text:Leonel Power       #from 1375        
  from:1400 till:1453 text:John Dunstable       #from 1390  
  from:1400 till:1460 text:Gilles Binchois
  from:1400 till:1474 text:Guillaume Dufay
  from:1430 till:1492 text:Antoine Busnois       
  from:1430 till:1495 text:"Johannes Ockeghem"  $bold  
  from:1445 till:1518 text:Loyset Compre  
  from:1446 till:1506 text:Alexander Agricola       
  from:1450 till:1505 text:Jacob Obrecht  
  from:1450 till:1521 text:"Josquin Des Prs"   $bold 
  from:1450 till:1517 text:Heinrich Isaac
  from:1459 till:1522 text:Jean Mouton  
  from:1460 till:1518 text:Pierre de La Rue  
  from:1470 till:1512 text:Antoine de Fvin  
  from:1475 till:1530 text:Antonius Divitis  
  from:1490 till:1560 text:Nicolas Gombert  
  from:1490 till:1548 text:Thomas Crequillon       
  from:1490 till:1562 text:Adrian Willaert  
  from:1490 till:1545 text:John Taverner
  from:1505 till:1572 text:Christopher Tye        
  from:1505 till:1585 text:Thomas Tallis
  from:1510 till:1564 text:Pierre de Manchicourt     
  from:1510 till:1586 text:Andrea Gabrieli
  from:1515 till:1565 text:Jacob Clemens non Papa           
  from:1516 till:1565 text:Cipriano de Rore       
  from:1520 till:1580 text:Gerard van Turnhout     
  from:1525 till:1594 text:"Giovanni Pierluigi da Palestrina" $bold
  from:1532 till:1594 text:Orlandus Lassus
  from:1536 till:1596 text:Giaches de Wert   
  from:1540 till:1603 text:Johannes de Fossa       
  from:1543 till:1575 text:Ivo de Vento              
  from:1543 till:end text:William Byrd             #till 1623
  from:1543 till:1594 text:Balduin Hoyoul          
  from:1548 till:end text:Tomas Luis de Victoria   #till 1611
  from:1549 till:end text:Giovanni de Maque   
  from:1557 till:end text:Giovanni Gabrieli        #till 1612
  from:1561 till:1596 text:Philippe Rogier         
  from:1561 till:end text:Carlo Gesualdo           #till 1613


  from:1480 till:1545 text:Philippe Verdelot;
  from:1466 till:1506 text:Martin Agricola;
  from:1475 till:1520 text:Antoine Brumel;
  from:1495 till:1545 text:Constanzo Festa;
  from:1508 till:1563 text:Hans Newsidler         ;
  from:1510 till:1572 text:Claude Goudimel;
  from:1530 till:1600 text:Claude Le Jeune        ;
  from:1545 till:end text:Luzzasco Luzzaschi         #till 1607;
  from:1563 till:end  text:John Dowland              #till 1626;
  from:1567 till:end text:Thomas Campion            #till 1620;
  from:1569 till:end  text:Tobias Hume               #till 1645;
  from:1570 till:end  text:John Cooper               #till 1626;
  from:1571 till:end  text:Michael Praetorius        ;
  from:1583 till:end text:Orlando Gibbons           #till 1625;


 Barroc .

Preset    = TimeHorizontal_AutoPlaceBars_UnitYear
ImageSize = width:760

Colors     =
  id:offWhite     value:rgb(0.97,0.97,0.97)
  id:paleGray     value:rgb(0.86,0.86,0.86)
  id:darkGray     value:gray(0.6)
  id:baroqueBlue  value:rgb(0.6,1,0.6)

BackgroundColors = canvas:offWhite

Period     = from:1600 till:1760
ScaleMajor = unit:year increment:10 start:1600 gridcolor:paleGray

LineData =
  at:1600 color:darkGray layer:back
  at:1654 color:darkGray layer:back
  at:1707 color:darkGray layer:back
  at:1760 color:DarkGray layer:back

Define $bold = fontsize:M shift:(10,-7)

BarData=
  barset:Composers

PlotData=

 set defaults;
  width:15 fontsize:S textcolor:black align:left anchor:from shift:(10,-4) color:baroqueBlue

  barset:Composers

  from:1600 till:1633 text:"Jacopo Peri"       #from 1561
  from:1600 till:1621 text:"Jan Pieterszoon Sweelinck" $bold    #from 1562
  from:1600 till:1643 text:"Claudio Monteverdi" $bold       #from 1567
  from:1600 till:1652 text:"Gregorio Allegri"       #from 1582
  from:1600 till:1643 text:"Girolamo Frescobaldi"       #from 1583
  from:1600 till:1672 text:"Heinrich Schtz"       #from 1585
  from:1600 till:1654 text:"Samuel Scheidt"       #from 1587
  from:1616 till:1667 text:"Johann Jakob Froberger"
  from:1632 till:1687 text:"Jean-Baptiste Lully"
  from:1634 till:1704 text:"Marc Antoine Charpentier"
  from:1637 till:1707 text:"Dieterich Buxtehude" $bold
  from:1644 till:1704 text:"Heinrich Ignaz Biber"
  from:1653 till:1706 text:"Johann Pachelbel"
  from:1653 till:1713 text:"Arcangelo Corelli"
  from:1659 till:1695 text:"Henry Purcell" $bold
  from:1660 till:1725 text:"Alessandro Scarlatti" $bold
  from:1668 till:1733 text:"Franois Couperin"
  from:1670 till:1746 text:"Johann Caspar Ferdinand Fischer"
  from:1670 till:1758 text:"Richard Leveridge"
  from:1674 till:1754 text:"Tomaso Albinoni" $bold
  from:1675 till:1738 text:"Tommaso Redi"
  from:1675 till:1742 text:"Evaristo Abaco"
  from:1678 till:1741 text:"Antonio Vivaldi" $bold
  from:1681 till:1760 text:"Georg Philipp Telemann" $bold       #till 1767
  from:1683 till:1760 text:"Jean-Philippe Rameau" $bold      #till 1764
  from:1685 till:1750 text:"Johann Sebastian Bach" $bold
  from:1685 till:1757 text:"Domenico Scarlatti" $bold
  from:1685 till:1759 text:"George Friderich Hndel" $bold
  from:1686 till:1750 text:"Silvius Leopold Weiss"
  from:1687 till:1760 text:"Francesco Geminiani"       #till 1762
  from:1688 till:1758 text:"Johann Friedrich Fasch"
  from:1692 till:1760 text:"Unico Wilhelm van Wassenaer"       #till 1766
  from:1692 till:1760 text:"Giuseppe Tartini"       #till 1770
  from:1695 till:1760 text:"Pietro Locatelli"       #till 1764
  from:1696 till:1755 text:"Maurice Greene"
  from:1697 till:1760 text:"Johann Joachim Quantz"       #till 1773
  from:1699 till:1760 text:"Jan Zach"       #till 1773
  from:1706 till:1760 text:"Baldassare Galuppi"       #till 1785
  from:1710 till:1736 text:"Giovanni Battista Pergolesi" $bold
  from:1710 till:1740 text:"Domenico Alberti"


 Classicisme .

Preset    = TimeHorizontal_AutoPlaceBars_UnitYear
ImageSize = width:760

Colors =
  id:canvas value:rgb(0.97,0.97,0.97)
  id:grid1  value:rgb(0.86,0.86,0.86)
  id:grid2  value:gray(0.8)
  id:bars   value:rgb(1,1,0.6)

BackgroundColors = canvas:canvas

Period     = from:1730 till:1820
ScaleMajor = unit:year increment:10 start:1730 gridcolor:grid1

LineData =
  at:1730 color:grid2 layer:back
  at:1775 color:grid2 layer:back
  at:1820 color:grid2 layer:back

BarData=
  barset:Composers

Define $bold = fontsize:M shift:(10,-7)

PlotData=

 set defaults;
  width:15 fontsize:S textcolor:black align:left anchor:from shift:(10,-4) color:bars

  barset:Composers

  from:1730 till:1775 text:"Giovanni Battista Sammartini"       #from 1700
  from:1730 till:1784 text:"Wilhelm Friedemann Bach"       #from 1710
  from:1730 till:1788 text:"Giuseppe Bonno"       #from 1711
  from:1730 till:1787 text:"Christoph Willibald Gluck"  $bold   #from 1714
  from:1730 till:1788 text:"Carl Philipp Emanuel Bach"  $bold   #from 1714
  from:1730 till:1777 text:"Georg Christoph Wagenseil"       #from 1715
  from:1730 till:1787 text:"Leopold Mozart"       #from 1719
  from:1730 till:1788 text:"Carlo Antonio Campioni"       #from 1720
  from:1730 till:1799 text:"Pieter Hellendaal"       #from 1721
  from:1730 till:1787 text:"Karl Friedrich Abel"       #from 1725
  from:1730 till:1795 text:"Franois-Andr Danican Philidor"    #from 1726
  from:1730 till:1779 text:"Tommaso Traetta"       #from 1727
  from:1730 till:1783 text:"Antoni Soler"       #from 1729
  from:1732 till:1809 text:"Joseph Haydn"  $bold
  from:1735 till:1767 text:"Johann Schobert"
  from:1735 till:1782 text:"Johann Christian Bach"
  from:1737 till:1781 text:"Josef Myslivecek"
  from:1737 till:1806 text:"Michael Haydn"
  from:1739 till:1799 text:"Carl Ditters von Dittersdorf"
  from:1741 till:1801 text:"Andrea Luchesi"       
  from:1741 till:1816 text:"Giovanni Paisiello"       
  from:1743 till:1805 text:"Luigi Boccherini"
  from:1746 till:1800 text:"William Billings"
  from:1749 till:1801 text:"Domenico Cimarosa"
  from:1750 till:1820 text:"Antonio Salieri" $bold       #till 1825
  from:1756 till:1791 text:"Wolfgang Amadeus Mozart"  $bold
  from:1756 till:1792 text:"Joseph Martin Kraus"
  from:1760 till:1820 text:"Luigi Cherubini"       #till 1842
  from:1763 till:1820 text:"Franz Danzi"       #till 1826
  from:1768 till:1808 text:"Carles Baguer"
  from:1770 till:1820 text:"Ludwig van Beethoven" $bold       #till 1827
  from:1778 till:1820 text:"Johann Nepomuk Hummel"       #till 1837
  from:1778 till:1820 text:"Ferran Sor"       #till 1839
  from:1782 till:1820 text:"John Field"       #till 1837
  from:1797 till:1820 text:"Franz Schubert" $bold       #till 1828


 Romanticisme .

Preset    = TimeHorizontal_AutoPlaceBars_UnitYear
ImageSize = width:760 barincrement:16

Colors     =
  id:canvas value:rgb(0.97,0.97,0.97)
  id:grid1  value:rgb(0.86,0.86,0.86)
  id:grid2  value:gray(0.8)
  id:bars   value:rgb(1,0.6,0.6)

BackgroundColors = canvas:canvas

Period     = from:1815 till:1863
ScaleMajor = unit:year increment:10 start:1815 gridcolor:grid1

LineData =
  at:1820 color:grid2 layer:back
  at:1840 color:grid2 layer:back
  at:1860 color:grid2 layer:back

BarData=
  barset:Composers

Define $bold = fontsize:M shift:(10,-6)

PlotData=

 set defaults;
  width:12 fontsize:S textcolor:black align:left anchor:from shift:(10,-4) color:bars

  barset:Composers

  from:1815 till:1827 text:"Ludwig van Beethoven" $bold       #from 1770
  from:1815 till:1837 text:"Johann Nepomuk Hummel"       #from 1778
  from:1815 till:1839 text:"Fernando Sor"       #from 1778
  from:1815 till:1861 text:"Anthony Philip Heinrich"       #from 1781
  from:1815 till:1837 text:"John Field"       #from 1782
  from:1815 till:1840 text:"Niccolo Paganini" $bold       #from 1782
  from:1815 till:1863 text:"Daniel Auber"       #from 1782 #till 1871
  from:1815 till:1859 text:"Louis Spohr"       #from 1784
  from:1815 till:1826 text:"Carl Maria von Weber" $bold       #from 1786
  from:1815 till:1857 text:"Carl Czerny"       #from 1791
  from:1815 till:1863 text:"Giacomo Meyerbeer"       #from 1791 #till 1864
  from:1815 till:1863 text:"Gioacchino Rossini" $bold #from 1792 #till 1868
  from:1815 till:1863 text:"Franz Berwald"       #from 1796 #till 1868
  from:1815 till:1863 text:"Carl Loewe" $bold       #from 1796 #till 1869
  from:1815 till:1828 text:"Franz Schubert" $bold       #from 1797
  from:1815 till:1848 text:"Gaetano Donizetti" $bold       #from 1797
  from:1815 till:1835 text:"Vincenzo Bellini"       #from 1801
  from:1815 till:1856 text:"Adolphe-Charles Adam"       #from 1803
  from:1815 till:1857 text:"Mikhail Glinka"       #from 1803
  from:1815 till:1863 text:"Hector Berlioz" $bold    #from 1803 #till 1869
  from:1815 till:1849 text:"Johann Strauss I" $bold       #from 1804
  from:1815 till:1847 text:"Fanny Mendelssohn"       #from 1805
  from:1815 till:1826 text:"Juan Crisostomo de Arriaga"       #from 1806
  from:1815 till:1863 text:"Michael William Balfe"   #from 1808 #till 1870
  from:1815 till:1847 text:"Felix Mendelssohn" $bold       #from 1809
  from:1815 till:1863 text:"Otto Lindblad"       #from 1809 #till 1864
  from:1815 till:1836 text:"Nobert Burgmller"       #from 1810
  from:1815 till:1849 text:"Carl Otto Nicolai"       #from 1810
  from:1815 till:1849 text:"Frdric Chopin" $bold       #from 1810
  from:1815 till:1856 text:"Robert Schumann" $bold       #from 1810
  from:1815 till:1863 text:"Franz Liszt" $bold       #from 1811 #till 1886
  from:1815 till:1863 text:"Richard Wagner" $bold    #from 1813 #till 1883
  from:1815 till:1863 text:"Charles-Valentin Alkan"  #from 1813 #till 1888
  from:1815 till:1863 text:"Giuseppe Verdi" $bold    #from 1813 #till 1901
  from:1815 till:1863 text:"Robert Volkmann"       #till 1899
  from:1817 till:1863 text:"Niels Wilhelm Gade"       #till 1899
  from:1818 till:1863 text:"Charles Gounod"       #till 1893
  from:1819 till:1863 text:"Jacques Offenbach" $bold       #till 1880
  from:1819 till:1863 text:"Clara Schumann" $bold       #till 1896
  from:1822 till:1863 text:"Csar Franck"       #till 1890
  from:1823 till:1863 text:"Edouard Lalo"       #till 1892
  from:1824 till:1863 text:"Bedrich Smetana" $bold       #till 1884
  from:1824 till:1863 text:"Anton Bruckner" $bold       #till 1896
  from:1825 till:1863 text:"Johann Strauss II" $bold       #till 1899
  from:1827 till:1863 text:"Joseph Strauss"       #till 1870
  from:1829 till:1863 text:"Louis Moreau Gottschalk"       #till 1869
  from:1829 till:1863 text:"Anton Rubinstein"       #till 1894
  from:1830 till:1863 text:"Karl Goldmark"       #till 1915
  from:1833 till:1858 text:"Francis Edward Bache"
  from:1833 till:1863 text:"Alexander Borodin"       #till 1887
  from:1833 till:1863 text:"Johannes Brahms" $bold       #till 1897
  from:1834 till:1858 text:"Julius Reubke"
  from:1835 till:1863 text:"Henryk Wieniawski"       #till 1880
  from:1835 till:1863 text:"Camille Saint-Sans" $bold       #till 1921


 Post-romanticisme i nacionalisme .

Preset    = TimeHorizontal_AutoPlaceBars_UnitYear
ImageSize = width:760 barincrement:16

Colors =
  id:canvas value:rgb(0.97,0.97,0.97)
  id:grid1  value:rgb(0.86,0.86,0.86)
  id:grid2  value:gray(0.8)
  id:bars   value:rgb(1,0.6,0.6)

BackgroundColors = canvas:canvas

Period     = from:1840 till:1950
ScaleMajor = unit:year increment:10 start:1850 gridcolor:grid1

LineData =
  at:1900 color:grid2 layer:back

BarData=
  barset:Composers

Define $bold = fontsize:M shift:(10,-6)

PlotData=

 set defaults;
  width:12 fontsize:S textcolor:black align:left anchor:from shift:(10,-4) color:bars

  barset:Composers

  from:1840 till:1893 text:"Piotr Ilitx Txaikovski" $bold
  from:1840 till:1901 text:"John Stainer"
  from:1840 till:1911 text:"Johan Svendsen"
  from:1841 till:1904 text:"Antonn Dvo k" $bold
  from:1842 till:1899 text:"Johann Fuchs"
  from:1842 till:1900 text:"Arthur Sullivan"
  from:1842 till:1918 text:"Arrigo Boito"
  from:1843 till:1907 text:"Edvard Grieg" $bold
  from:1844 till:1908 text:"Nikolai Rimsky-Korsakov" $bold
  from:1844 till:1908 text:"Pablo Sarasate"
  from:1845 till:1924 text:"Gabriel Faur"
  from:1845 till:1937 text:"Charles-Marie Widor"
  from:1847 till:1903 text:"Augusta Holms"
  from:1847 till:1927 text:"Robert Fuchs"
  from:1848 till:1918 text:"Hubert Parry"
  from:1850 till:1906 text:"Alexandre Luigini"
  from:1850 till:1924 text:"Franz Xaver Scharwenka"
  from:1852 till:1909 text:"Francesc Trrega"
  from:1852 till:1921 text:"Hans Huber"
  from:1852 till:1924 text:"Charles Villiers Stanford"
  from:1854 till:1921 text:"Engelbert Humperdinck"
  from:1854 till:1931 text:"Whitefield Chadwick"
  from:1855 till:1899 text:"Ernest Chausson"
  from:1855 till:1914 text:"Anatol Liadov"
  from:1856 till:1941 text:"Christian Sinding"
  from:1857 till:1934 text:"Edward Elgar" $bold
  from:1858 till:1919 text:"Ruggiero Leoncavallo"
  from:1858 till:1924 text:"Giacomo Puccini" $bold
  from:1858 till:1931 text:"Eugene Ysae"
  from:1859 till:1924 text:"Sergei Lyapunov"
  from:1860 till:1903 text:"Hugo Wolf"
  from:1860 till:1911 text:"Gustav Mahler" $bold
  from:1860 till:1909 text:"Isaac Albniz"
  from:1860 till:end  text:"Gustave Charpentier" # till 1956
  from:1861 till:1906 text:"Anton Stepanovich Arensky"
  from:1862 till:1936 text:"Edward German"
  from:1864 till:1949 text:"Richard Strauss" $bold
  from:1865 till:1914 text:"Albric Magnard"
  from:1865 till:1935 text:"Paul Dukas"
  from:1865 till:1936 text:"Alexander Glazunov"
  from:1865 till:end  text:"Jean Sibelius" $bold # till 1957
  from:1866 till:1901 text:"Vasily Kalinnikov"
  from:1866 till:1924 text:"Ferruccio Busoni"
  from:1867 till:1916 text:"Enrique Granados"
  from:1867 till:1944 text:"Amy Beach"
  from:1870 till:1948 text:"Franz Lehr" $bold
  from:1871 till:1927 text:"Wilhelm Stenhammar"
  from:1872 till:1915 text:"Alexander Scriabin" $bold
  from:1874 till:1939 text:"Franz Schmidt"
  from:1875 till:end  text:"Reinhold Gliere" # till:1956
  from:1879 till:end  text:"Joseph Canteloube" # till 1957
  from:1879 till:1936 text:"Ottorino Respighi"




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150788" title="Abd Allah ben al-Hasan" nonfiltered="859" processed="855" dbindex="60884">
Abd Allah ben al-Hasan ben al-Hasan fou un cap alida (partidaris de la branca d'Al).

Inicialment amb bons termes amb el primer califa abbssida Abul Abbas al-Saffah, desprs fou sospits al segent califa Al-Mansur (754) especialment per causa dels seus dos fills Muhammad i Ibrahim ben Abd Allah. Ukba ben Salm fou enviat pel califa amb unes cartes falses suposadament de Khorasan que li demanaven d'unir-se a una revolta, i Abd Allah, inicialment prudent, va caure finalment al parany i va anunciar una futura revolta. El 758 Al-Mansur el va cridar a La Meca i el va fer empresonar, per els dos fills es van poder escapar; l 762 el va portar a Babilnia on va morir en pres als 75 anys, segurament assassinat per ordre de Al-Mansur.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150795" title="Llista cronolgica dels principals compositors de msica clssica" nonfiltered="860" processed="856" dbindex="60885">
Aquesta s una llista orientativa dels principals compositors de msica clssica. Est organitzada seguint un ordre cronolgic i s'han classificant els compositors per poques. Alguns compositors podrien classificar-se en ms d'una poca ja que al llarg de la seva vida han format part de ms d'un estil, com Monteverdi o Beethoven, per posar-ne alguns exemples.

Una llista ms completa de compositors la trobareu a la Llista de compositors de msica clssica.


Preset    = TimeHorizontal_AutoPlaceBars_UnitYear
ImageSize = width:760

Colors =
  id:lightGray     value:gray(0.7)
  id:gray          value:gray(0.4)
  id:darkGray      value:gray(0.2)

  id:mid      value:rgb(0.6,0.6,0)   legend:Medieval  ;
  id:ren      value:rgb(0.6,1,1)     legend:Renaixement
  id:bar      value:rgb(0.6,1,0.6)   legend:Barroc
  id:cla      value:rgb(1,1,0.6)     legend:Clssic
  id:rom      value:rgb(1,0.75,0.75) legend:Romntic

BackgroundColors = canvas:lightGray

Period     = from:1425 till:1960
ScaleMajor = unit:year increment:25 start:1425 gridcolor:gray
Legend     = orientation:vertical left:49 top:100

LineData =
  at:1500 color:darkGray layer:back
  at:1600 color:darkGray layer:back
  at:1700 color:darkGray layer:back
  at:1800 color:darkGray layer:back
  at:1900 color:darkGray layer:back

BarData=
  barset:Composers

PlotData=

 set defaults;
  width:15 fontsize:M textcolor:black align:left anchor:from shift:(4,-6)

  barset:Composers
  from:1430 till:1495 color:Ren text:J Ockeghem
  from:1440 till:1521 color:Ren text:J Desprez
  from:1525 till:1594 color:Ren text:GP da Palestrina
  from:1543 till:1623 color:Ren text:W Byrd

  from:1562 till:1621 color:Bar text:JP Sweelinck
  from:1563 till:1621 color:Bar text:K Harant
  from:1567 till:1643 color:Bar text:C Monteverdi
  from:1583 till:1643 color:Bar text:G Frescobaldi
  from:1585 till:1672 color:Bar text:H Schtz
  from:1632 till:1687 color:Bar text:JB Lully
  from:1637 till:1707 color:Bar text:D Buxtehude
  from:1653 till:1713 color:Bar text:A Corelli
  from:1659 till:1695 color:Bar text:H Purcell
  from:1660 till:1725 color:Bar text:A Scarlatti
  from:1674 till:1754 color:Bar text:T Albinoni
  from:1678 till:1741 color:Bar text:A Vivaldi
  from:1681 till:1767 color:Bar text:GP Telemann
  from:1683 till:1764 color:Bar text:JP Rameau
  from:1685 till:1750 color:Bar text:JS Bach
  from:1685 till:1757 color:Bar text:D Scarlatti
  from:1685 till:1759 color:Bar text:GF Hndel
  from:1710 till:1736 color:Bar text:GB Pergolesi
  from:1714 till:1788 color:Cla text:CPE Bach
  from:1714 till:1787 color:Cla text:CW Gluck
  from:1732 till:1809 color:Cla text:J Haydn
  from:1750 till:1825 color:Cla text:A Salieri
  from:1756 till:1791 color:Cla text:WA Mozart
  from:1770 till:1827 color:Rom text:L v Beethoven
  barset:break
  from:1782 till:1840 color:Rom text:N Paganini
  from:1786 till:1826 color:Rom text:CM von Weber
  from:1791 till:1857 color:Rom text:C Czerny
  from:1792 till:1868 color:Rom text:G Rossini
  from:1797 till:1828 color:Rom text:F Schubert
  from:1797 till:1848 color:Rom text:G Donizetti
  from:1803 till:1869 color:Rom text:H Berlioz
  from:1809 till:1847 color:Rom text:F Mendelssohn
  from:1810 till:1849 color:Rom text:F Chopin
  from:1810 till:1856 color:Rom text:R Schumann
  from:1811 till:1886 color:Rom text:F Liszt
  from:1813 till:1883 color:Rom text:R Wagner
  from:1813 till:1901 color:Rom text:G Verdi
  from:1819 till:1880 color:Rom text:J Offenbach
  from:1824 till:1884 color:Rom text:B Smetana
  from:1824 till:1896 color:Rom text:A Bruckner
  from:1833 till:1897 color:Rom text:J Brahms
  from:1835 till:1921 color:Rom text:C Saint-Sans
  from:1838 till:1875 color:Rom text:G Bizet
  from:1838 till:1920 color:Rom text:M Bruch
  from:1839 till:1881 color:Rom text:M Mussorgsky
  from:1840 till:1893 color:Rom text:P Tchaikovsky
  from:1841 till:1904 color:Rom text:A Dvork
  from:1843 till:1907 color:Rom text:E Grieg
  from:1844 till:1908 color:Rom text:N Rimsky-Korsakov
  from:1858 till:1924 color:Rom text:G Puccini
  from:1872 till:1915 color:Rom text:A Scriabin
  from:1873 till:1943 color:Rom text:S Rakhmninov




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150796" title="Ruta del Cister" nonfiltered="861" processed="857" dbindex="60886">
La Ruta del Cister s una zona de Catalunya vertebrada pels tres monestirs cistercencs existents al pas: el de Santa Maria de Vallbona (a Vallbona de les Monges, a l'Urgell), el de Poblet (al municipi de Vimbod i Poblet, a la Conca de Barber) i el de Santes Creus (a Santes Creus, dins el municipi d'Aiguamrcia, a l'Alt Camp).

La denominaci "Ruta del Cister" va ser encunyada l'any 1989 amb la idea de potenciar el turisme en aquestes tres comarques i, amb aquesta finalitat, diversos indicadors de les carreteres, els senders i les poblacions d'aquesta rea inclouen el logotip de la Ruta. Des dels monestirs, un dels atractius principals de la zona, es pot arribar fcilment a diversos indrets amb una gran riquesa en gastronomia, artesania, arquitectura, paratges naturals, etc. S'hi han definit tamb diverses rutes que es poden realitzar a peu o en bicicleta de muntanya.

Vegeu tamb.
Sender de gran recorregut GR 175

Enllaos externs.

La Ruta del Cister;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150797" title="Abd Allah ben al-Husayn" nonfiltered="862" processed="858" dbindex="60887">
Abd Allah ben al-Husayn (La Meca 1882 - Jerusalem 1951) fou emir de Transjordnia (1921-1946) i desprs rei de Jordnia (1946-1951).

Era fill del xerif Husayn ben Al, rei d'Hedjaz (Al-Hi z). Va estudiar a Constantinoble i desprs del 1908 va representar a Hedjaz al parlament otom. El 1914 es va unir a la Uni rab, associaci fundada a El Caire pel siri Muhammad Rashid Rida, i va participar el 1916 a les negociacions que van portar a l'esclat de l'anomenada "revolta rab" iniciada pel seu pare el 10 de juny de 1916 a La Meca. 

El 8 de mar de 1920 un congres reunit a Damasc el va proclamar rei constitucional d'Iraq, per no va poder prendre possessi del regne que els anglesos van donar el 1921 a son germ Faysal ben al-Husayn, que havia perdut Sria davant els francesos. El mar de 1921 en converses amb els anglesos es va decidir crear la Transjordnia sota mandat britnic, com a cap del govern nacional rab (28 de mar), govern que fou reconegut el 28 d'agost de 1923. Abd Allah portava el ttol d'emir.

Va signar acords amb la Gran Bretanya el 20 de febrer de 1928, 2 de juny de 1934 i 9 de juliol de 1941. El 1946 el mandat de Transjordnia fou reconegut estat independent pel tractat del 22 de mar de 1946 i fou proclamat rei, essent coronat el 25 de maig de 1946. Tot seguit pas va agafar el nom de Regne haiximita de Jordnia. Desprs de la guerra de Palestina (15 de maig de 1948 a 3 d'abril de 1949) Abd Allah va annexionar (1950) els territoris ocupats a la guerra per la Legi rab a l'oest del Jord (la Cisjordnia).

Va fer viatges a l'estranger signant en cada lloc un tractat d'amistat (a Turquia el 11 de gener de 1947, a Iran el 16 de novembre de 1949 i a Espanya el 7 d'octubre de 1950). No va tenir suport de la Lliga rab pels seus projectes d'engrandiment territorial.

Va morir assassinat a Jerusalem el 20 de juliol de 1951.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150800" title="Open Vall Fosca" nonfiltered="863" processed="859" dbindex="60888">
La travessa d'esqu alpinisme de la Vall Fosca format Open est organitzada pel CEPS (club d'esqu de La Pobla de Segur) seguint amb la tradici del Open s'intenta dissenyar un itinerari indit (a dia d'avui mai s'ha repetit itinerari) d'uns 1500m. de desnivell positiu, variat, combinant forts desnivells, vertiginosos descensos i trams alpins ms entretinguts aprofitant l'orografia de la Vall Fosca en els quals s'installen cordes fixes si s necessari. 

Open Vall Fosca. 

L'Open Vall Fosca s una competici per equips de dues persones i est oberta a tots els muntanyencs, esquiadors o atletes, tant als que volen competir pels primers llocs com als que solament volen realitzar l'itinerari proposat i gaudir de l'entorn incomparable d'aquesta vall del Pirineu, la neu, el bon ambient i l'esqu alpinisme. Per motius organitzatius solament s'acceptar la inscripci de 300 corredors (150 equips de dues persones) per rigors ordre d'inscripci, cada participant rebr regals sorpresa, els primers classificats es repartiran 1900 euros en metllic, nombrosos premis en material i el ja tradicional premi a l'ascens i descens ms rpid. L'Open segueix fidel a la seva filosofia i proposa aquesta travessia com una festa de l'esqu alpinisme amb un itinerari 100x100 de muntanya, el traat transcorre per paratges poc coneguts tractant de donar a conixer any rere any un nou rac de la vall, en aquesta competici es tracta de conjugar l'esqu alpinisme de competici i l'essncia de les travessies de l'esqu de travessia de carcter ms popular. Els participants es dividiran en les categories General, General femen i mixtes; veterans mascul i femen; Sub-21 mascul i femen. Queda a criteri de l'organitzaci crear o suprimir categories depenent dels participants inscrits (ex. Sub-18 o Sub-16).

Itinerari.

L'itinerari de la  travessa  es decidir la setmana anterior tenint en compte la innivaci de la zona, risc d'allaus i meteo prevista, com cada any s'intentar que sigui indit, que tingui entre 1400 i 1500 metres de desnivell i combini desnivells i descensos el ms espectaculars possibles amb trams alpins ms entretinguts on s'installessin cordes fixes si s necessari.

Reglament. 

Participants 

1.- Per a participar en  la travessa d'esqu alpinisme Open Vall Fosca  s'ha de posseir la llicncia de l'any en curs de la FEEC, FEDME o d'altres federacions de muntanya, aptes per a participar en aquest tipus de proves. Si no es disposa de la llicncia de l'any en curs existeix la possibilitat d'adquirir una d'especfica el dia abans de la  travessa  en lloc de recepci. 

2.- La  travessa  es disputar per equips de dues persones (no s'admetran equips de tres o ms persones). 

Equip, material i obligacions 

1.- Cada participant ha de dur aquest material: ARVA en posici d'emissi adossat al cos durant tota la  travessa , pala de neu de 20 x 20 cm. mnim no modificada d'origen i que serveixi per a cavar, grampons de 10 puntes amb 2 davanteres, jaqueta paravents, i un dorsal (facilitat per l'organitzaci), s obligatori l's del casc protector .

El participant que no dugui el material que demani l'organitzaci ser penalitzat segons el punt 2.5. 

2.- S'ha de seguir l'itinerari indicat, assenyalat per l'organitzaci, seguint la traa. s obligatori passar pels punts de control designats per l'organitzaci. 

2.1.- Els corredors tenen l'obligaci de cedir la traa a qui ho demani amb la paraula  Traa . 

2.2.- Qualsevol participant que sigui requerit per un altre per a demanar ajuda o per qualsevol circumstncia, t l'obligaci de comunicar-ho al control ms prxim. 

2.3.- Els participants han de respectar l'entorn i no deixar cap residu. 

2.4.- No es pot rebre cap tipus d'ajuda externa (excepte substituci de bastons).

2.5.- Desobeir alguna directriu assenyalada per l'organitzaci o no respectar els punts anteriors comportar una penalitzaci, a criteri de l'organitzaci, que pot anar dels 3 minuts a la desqualificaci de la  travessa .

3.- Els participants que es retirin s'han de posar en contacte amb l'organitzaci de la  travessa  immediatament, que decidir qu s'ha de fer en cada cas. 


Categories.  
General, General femenina, General mixta, Sub-21 femenina i masculina, veterans femenina i masculina. A criteri de la organitzaci es podran crear o suprimir altres categories.

Premis.

Classificaci General 

1r classificat -> 400 euros i trofeu. 

2 classificat -> 320 euros i trofeu. 

3r classificat -> 250 euros i trofeu. 

4 classificat -> 150 euros. 

5 classificat -> 100 euros. 

6 classificat -> Inscripci 2005. 

7 classificat -> Inscripci 2005. 

8 classificat -> Inscripci 2005. 

9 classificat -> Inscripci 2005. 

10 classificat -> Inscripci 2005. 

Classificaci General Femenina 

1r classificat -> 300 euros i trofeu. 

2 classificat -> 220 euros i trofeu. 

3r classificat -> 150 euros i trofeu. 

Classificaci General Mixta 

1r classificat -> Material i trofeu. 

Classificaci veterans femen/mascul 

1r classificat -> Material i trofeu.

Classificaci sub-21 femen/mascul 

1r classificat -> Material i trofeu. 

Club amb ms participants 

Participant ms jove 

Participant ms veter 

Ascens ms rpid

Descens ms rpid


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150804" title="Aglbida" nonfiltered="864" processed="860" dbindex="60889">

La dinastia aglbida fou una dinastia rab que va governar la Ifrikiya del 800 al 909. Els aglbides (        ) o Banu Aghlab (          ) eren originaris dels Khorasan .

El govern hereditari els fou confiat pel califa Harun al-Rashid el 800. L'acord establia que l'emir d' renunciava a la subvenci del califat i a ms havia de pagar a Bagdad 40000 dinars. El primer emir, Ibrahim I, fou un bon diplomtic i home d'estat, que va rebre ambaixadors de Carlemany i del patrici Constant de Siclia (vegeu: Abbasiyya); va lluitar contra els kharigites que dominaven el sud d'Ifrikiya, l'Aurs i el Magrib central. 

Els rabs del djund que formaven les guarnicions, mai van ser prou obedients a la dinastia i Ibrahim va haver de reprimir dos revoltes: la de Hamdis ben Abd al-Rahman al-Kind (802) i la d'Imran ben Mukhallad (809); ambdues van tenir fort suport a la ciutat de Kayrawan i Ibrahim ja ho havia previst i havia fundat una capital una mica al sud, Al-Abbasiyya o Al-Kasr al-Kadim, poblada pels rabs del djund ms fidels, i per esclaus negres.

La revolta ms greu dels rabs del djund fou durant el govern de Ziyadat Allah I (817-838) dirigida per Mansur ben Nasr al-Tunbudhi, que dominava el castell de Tunbudha, al costat de Tunis, i al que van secundar molts caps rabs (824) i van dominar desprs de diverses lluites amb resultats alterns, tot el pas menys Gabes i la seva regi, per l'emir va poder sufocar la revolta amb l'ajut dels berbers del Djarid, i el cap rebel es va rendir i fou executat. Per pacificar el pas es va dictar una amnistia i es va comenar la conquesta de Siclia (el 827) desviant aix als guerrers cap una empresa exterior.

Les predicacions xites d' Abu Abd Allah al-Shii que van guanyar suport sobretot entre els berbers kutama, va posar fi a la dinastia i va donar pas a l'establiment dels fatimites.

 Llista d'emirs.

Al-Aghlab ben Salim ben Ikal al Tamimi, (governador) 765-767;

Ibrahim I ben al-Aghlab ben Saim ben Ikal al-Tamimi, governador 795-800, emir 800-812;
Abul Abbas Abd Allah I ben Ibrahim ben al-Aghlab 812-817 ;
Abu Muhammad Ziyadat Allah I ben Ibrahim 817-838;
Abu Ikal al-Aghlab ben Ibrahim 838-841;
Abul Abbas Muhammad I 841-847;
Ahmad ben al-Aghlab 847-848;
Abul Abbas Muhammad I 848-856 (segona vegada);
Abu Ibrahim Ahmad ben Muhammad 856-863 ;
Ziyadat Allah II 863-864 ;
Abul Gharanik Muhammad II 864-875 ;
Abu Ishak Ibrahim II ben Ahmad 875-902;
Abul Abbas Abd Allah II ben Ibrahim 902-903;
Abu Mudar Ziyadat Allah III 903-909;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150808" title="Cos de Marines dels Estats Units d'Amrica" nonfiltered="865" processed="861" dbindex="60890">

El Cos de Marines dels Estats Units d'Amrica o Cos d'infanteria de la Marina dels Estats Units (U.S.Marine Corps en angls) s un dels 5 cossos que conformen les Forces Armades dels Estats Units d'Amrica.

s el cos ms petit que depn de la Secretaria de Defensa i el segon ms petit de les Forces Armades, just per davant del Cos de Guarda Costa dels Estats Units d'Amrica. El seu potencial s de 180.000 membres en actiu i 40.000 soldats a la reserva.

 Histria .

 Segle XVIII .

El naixement del cos esdev dins de la creaci de l'Exrcit Continental que lluitava contra les tropes britniques, i concretament com a Infanteria de la Marina durant la Revoluci Americana. Concretament, el cos fou fundat el 10 de novembre de 1775 a Tun Tavern (Pennsylvania, Estats Units) per una resoluci del Congrs Continental provisional que fou el primer govern dels EUA  

Un cop aconseguida la independncia, el cos va desaparixer fins al 1798 quan davant el conflicte entre Estats Units i Frana, conegut com la Quasi-War (1798-1800), el congrs decid crear tant el Cos de Marina com la Infanteria de Marina o Cos de Marines.

 Segle XIX .

El segle XIX comena amb la Guerra Brbara (1801 1805), on William Eaton i Presley O'Bannon lideraren a set marines, i 300 mercenaris rabs i europeus en la captura de Trpoli. A pesar de que sols arribaren a conquerir Derna, la acci de Trpoli ha estat immortalitzada en el Marines' hymn, i en l'adopci de l'Espasa Mameluke, portada per oficials marines d'aquella batalla, com a smbol.

Durant la Guerra de 1812, els Marines tingueren una importncia rellevant a la Batalla de Bladensburg i a la defensa de Nova Orleans. A Bladensburg, els marines es mantingueren a reragurdia de l'exrcit causant un gran nombre de baixes britniques i evitant el seu avan cap a Washington D.C. A Nova Orleans reforaren la lnia defensiva de la ciutat. Grcies a aquestes dues batalles, els Marines obtingueren prestigi com a refor d'una linia militar, i especialment, en l'abordatge i defensa de vaixells.


En aquell moment, el cos entraria en una greu crisi. Diferents oficials foren jutjats i el cos va patir un desgreuje fins que l'any 1820 Archibald Henderson agafaria el liderat del cos, convertint-se en el cap que ms temps ha estat en aquesta posici. Durant el seu mandat, els marines farien diferents accions al Carib, Golf de Mxic, Key West, Oest d'frica, les Illes Falkland i Sumatra. Henderson tamb hagu de lluitar contra la voluntat del president Andrew Jackson per unificar el cos de Marines amb l'exrcit. Henderson necessit i obtingu l'ajuda del Congrs, que defens la indepencncia del cos com a membre de la secretria de Marina del govern i amb el mateix estatus que la Armada dels Estats Units d'Amrica . 

Henderson tamb lider els Marines a les Guerres Seminole contra els indgenes de Florida (1835). Una dcada desprs, esclataria la guerra contra Mxic (1846 1848) on destacaria l'actuaci dels Marines a l'assalt del Palau de Chapultepec de la Ciutat de Mxic, que origin la frase al himne del Marines on es parla del Hall de Montezuma. Durant la dcada de 1850, els Marines actuarien a Panam i sia. El coronel Henderson que rebria el malnom de The Grand Old Man of the Marine Corps, es va convertir en un smbol del cos desprs de 39 anys al servei dels Marines.

La participaci dels Marines a la guerra civil dels Estats Units (1861 1865) fou ms aviat minsa. Una de les principals raons d'aquest fet, fou que ms de la meitat dels oficials del cos passaren a engreixar les forces rebels del sud. Tot i l'ajuda del congrs, els Marines restants eren pocs i inexperts i participaren poc en la guerra.

La resta del segle XIX fou marcat per una forta crisis conseqncia de la guerra civil, i una introspecci sobre la missi del Cos dels Marines. La transici de l'Armada dels EUA de vaixells de vela a vaixells a vapor va posar en tela de dubte la necessitat d'una Infanteria de Marina en vaixells navals. En contraposici, el cos comen a especialitzar-se com a recurs en intervencions que tenien per objectiu protegir vides i interessos estatunidencs a l'estranger. El Cos es va implicar en 28 intervencions diferents des de el final de la Guerra Civil fins al finals de segle: Xina, Formosa, Jap, Nicaragua, Uruguai, Mxic, Corea, Panam, Hawaii, Egipte, Hait, Samoa, Argentina, Xile i Colmbia. Tamb se'ls demanaria aturar el malestar poltic i laboral dins territori estatunidenc. Sota el comandament de Jacob Zeilin, el cos va anar adoptant la simbologia marina, com l'emblema de cos mar el 19 de novembre de 1868. Al voltant de 1883, s'adoptava el lema actual de Semper Fidelis (En llat: Sempre Fidel).

A finals de segle, el cos intervindria en les operacions dels EUA contra l'armada espanyola a la Guerra de Cuba,a Filipines i Puerto Rico. Durant aquesta guerra es fund la clebre Base de Guantnamo a Cuba que encara s d's dels cossos de la Marina.

 Segle XX .

A comenament del segle XX, el cos continu en la participaci d'expedicions estrangeres, incloent-hi la Guerra filipina americana, la Rebelli de Xina (1899-1901), Panam, Cuba, Veracruz (Mxic), Hait, Santo Domingo (Repblica Dominicana), i Nicaragua. Entre els anys 1900 i 1910, comenaria la defensa de les bases navals estatunidenques dels atacs que patien d'altres forces armades.

 I Guerra Mundial .

A la I Guerra Mundial la majoria de Marines que hi intervingueren foren veterans, que aporteren experincia en el camp de batalla que no tenien oficials de l'exrcit dels Estats Units ni de l'exrcit britnic. De la Gran Guerra, queda en el record del imaginari dels Marines, la victria a Belleau Wood, contra l'exrcit alemany, la ms llarga de la histria del cos i la que ms reputaci els hi ha reportat. 

The Corps entraren en combat amb un personal de 511 oficials i 13.214 soldats enrolats. L'11 de novembre de 1918 eren 2.400 oficials i ms de 70.000 soldats .

 Perode entre guerres .

Durant el perode entre guerres, el cos fou dirigit per John A. Lejeune qui especialitz el cos en la lluita amfbia. El 1932 membres especialitzats intervindrien en una operaci a Nicaragua durant la Guerra de la Banana contra les tropes d'Augusto Csar Sandino. Per un altre cant, oficials i tropes del cos destinades a Xina observarien i aprendrien les tcniques amfbies de l'exrcit japons.

 II Guerra Mundial .

Durant la II Guerra Mundial els Marines foren destinats principalment a la Guerra del Pacfic contra l'exrcit imperial japons. El seu desplegament incorporava dues brigades, sis divisions i 5 forces de suport aeri 
distribudes en 132 esquadrons i 20 batallons de defensa i defensa paracaigudstica.  

L'atac japons de Pearl Harbour i la invasi japonesa dels territoris dels EUA al pacfic (1941-1942) provocarien l'entrada dels americans a la guerra, i la intervenci del cos. De totes maneres no fou fins al 1943 que els aliats contraatacarien comandats per l'Armada dels EUA i pel Cos de Marines. Tot i alguna ofensiva japonesa a Xina durant el 1944, l'ofensiva contra posicions japoneses al sud-est asitic precipitarien el final de la guerra.

El gener de 1945, Marines desembarcaren a Luzn, l'illa ms gran de les Filipines. Manila, la capital, va ser capturada el 3 de mar. La conquesta completa de les Filipines va acabar el juliol, per mentrestant els marines ja es van concentrar en el seu prxim objectiu, l'illa d'Iwo Jima (19 de febrer-26 de mar de 1945). La importncia d'aquesta illa radicava en el fet que des d'all els caces estatunidencs podien donar protecci als B-29 que bombardejaven les ciutats japoneses. Per aquesta illa, ja dins de territori japons, va propiciar que la defensa japonesa fou especialment dura, provocant un nombre elevadssim de baixes en els membres del cos. El segent objectiu fou la invasi de Okinawa (1 d'abril-21 de juny de 1945), on el nombre de baixes de Marines va ser igualment gran. .

Els actes dels Marines durant la guerra afegiren al cos una important reputaci popular. Per aix,l'any 1954 es va crear el USMC War Memorial a Arlington (Virginia, Estats Units) com a reconeixament a l'esfor i en memria dels caiguts en combat. 87.000 Marines moriren o foren ferits a la Guerra del Pacfic i 82 foren condecorats amb la medalla de l'honor. Al acabar la guerra, el cos havia crescut en 6 divisions, 5 cossos de suport aeri i fins a un total de 485.000 soldats .

Desprs de la guerra, el cos entraria novament en una crisi institucional. Alguns poltics pretenien forar una reorganitzaci de les Forces Armades i desmantellar el cos. Novament, el Congrs mediaria per evitar-ne la desaparici.

 Guerra de Corea .
La Guerra de Corea (1950-1953), propici la creaci de la 1st Provisional Marine Brigade (Brigada Marina Provisional) creada a corre-cuita per defensar el Permetre Pusan, objectiu de les forces armades dels EUA. Un dels moments ms crucials en aquesta aferrisada defensa, fou un atac flanc i amfibi a Inchon, dirigit pel general Douglas MacArthur. L'atac esfondr les lnies norcoreanes i les obliga a recular cap al nord del pais. L'entrada de Xina a la guerra provoc un tomb important, ja que superaven les tropes xineses superaven en nombre les tropes dels EUA, que sovint eren sorpreses a la reraguardia amb la conseqent prdua de molts soldats i provocant una situaci catica i de collapse a les forces armades americanes. De totes maneres, la situaci dels Marines era la menys catica de les tropes destinades, a diferncia del VIII exrcit, ja que durant la seva retirada cap a la costa aconseguia reduir el nombre d'afectius enemics i evitar un bany de sang a les seves files.

A la batalla coneguda com Chosin Reservoir, els marines es farien forts al voltant del 38 parallel i defensarien aquesta posici fins a la firma del arministici de 1953. Al final de la guerra el cos comptava amb 261.000 efectius, majoritariament reservistes, i a Corea moriren o foren ferits 30.544 soldats i 42 foren reconeguts amb la medalla d'honor. 

 Guerra de Vietnam .


El cos de Marines va ser una de les principals forces armades que van prendre part en elconflicte de Vietnam (1959-1975). Les principals batalles en la que soldats del cos es veieren involucrats foren a Da Nang, Hue City, i Khe Sanh. Molts marines foren destinats a lluitar en una guerra de guerrilles contra el Front Nacional d'Alliberament del Vietnam Sud i contra l'exrcit del nord del Vietnam.

Vietnam fou la intervenci bllica ms llarga dels Marines, amb un cost de entre 13.000 i 15.000 morts segons les fonts  mentre que 51.392 soldats foren ferits i 57 reberen la medalla d'honor

 Post-Vietnam i pre-11-S .

Acabada la Guerra de Vietnam, la participaci dels Marines en operacions blliques es pot resumir en la invasi de l'Illa de Granada (Operaci Urgent Fury) el 25 d'octubre de 1983 i la invasi de Panam (Operaci Just Cause) el 20 de desembre de 1989 en la que moriria un fotgraf espanyol que cobria les notcies. 

Un altre fet important fou l'atac terrorista al quartel general dels Marines a Beirut (Lban) que fou bombardejat el 23 d'octubre de 1983 causant el major nombre de baixes en el cos en temps d'absncia de guerra. 220 entre soldats i oficials i 21 persones de servei moririen. 

L'any 1990 els marines participarien conjuntament amb les forces armades del Regne Unit i de Frana en la pacificaci de Libria immersa en una guerra civil.

L'agost de 1990, l'Iraq invaeix Kuwait el que provoc la reacci del president dels EUA George Herbert Walker Bush i dels seus aliats els quals enviaren tropes per alliberar el pais sota resoluci de Nacions Unides. Els Marines preneren part en l'operaci coneguda com a Tempesta del Desert que comen el 15 de gener de 1991 .

Entre 1992 i 1995, els Marines, seguint ordres de Bill Clinton, participarien en les operacions United Shield, Restore Hope i Restore Hope II d'ajuda humanitria a Somlia.

 Global war on terrorism .


Els atacs terroristes de l'11 de setembre de 2001 (11-S) provocaren que el president George W. Bush declars una guerra global contra les organitzacions terroristes d'arreu del mn.  Sota aquesta guerra global s'han portat a terme diferents accions com l'operaci Enduring Freedom a l'Afganistan i la Iraqi Freedom a l'Iraq.

 Enduring Freedom .

Una vegada la CIA va concloure que el responsable de l'11-S era Osama bin Laden i la seva organitzaci terrorista de caire islmic Al-Qaeda, i que aquesta es trobava operativa i amb camps d'entrenament a l'Afganistan sota l'empara dels talibans, les Forces Armades dels EUA es prepararen per la invasi del pas. Els Marines arribaren primer a Uzbekistan a comenaments de l'octubre de 2001. Les unitats expedicionaris 15th i la 26th foren les primeres en entrar en combat a l'Afganistan, quan donaren suport a les primeres accions sobre Kandanhar . Posteriorment, els Marines actuarien contra les forces regulars dels talibans i contra membres de Al-Qaeda, conjuntament amb els coneguts Senyors de la Guerra. Acabada l'operaci d'invasi, tropes del cos romangueren a l'Afganistan en missi de pacificaci i de seguretat regional .

 Iraqi Freedom .

La missi principalment dels Marines a la Guerra d'Iraq de 2003, fou l'atac de la ciutat de Fallujah. De totes maneres membres del cos es van veure involucrats en la matana de Haditha i la matana de Hamdania. 

 Missi .

El Cos de Marines dels Estats Units d'Amrica s el principal cos amfibi de les Forces Armades estatunidenques. Entre elles destaquen tres missions principals :

 Suport i defensa de les diferents bases navals del Cos de Marina dels Estats Units d'Amrica.
 Desenvolupament de tcniques, tctiques i equipament amfibi.
 Altres tasques o deures encarregats directament pel Comandant en cap.

Aquesta ltima clusula, inclosa quan el s'equipar el crrec de President dels EUA amb el de comandant en cap, es considerada una de les obligacions ms importants del cos. A ms a ms, la mateixa obliga al cos a desenvolupar no noms tasques amfbies, ja que les ordres d'intervenci militar provinents de la Casa Blanca poden ser de qualsevol tipus. Concretament, aix ha succet durant la participaci dels Marines a la Guerra de 1812, en diferents atacs a les insurgncies d'Amrica llatina i a la I Guerra Mundial i la Guerra de Corea.

A ms a ms d'aquestes funcions, el cos de Marines tamb s l'encarregat dels trasllat del President dels EUA i del vicepresident quan aquest viatge en helicpter. Concretament, quan es rep l'ordre de Marine One significa que el president ha de ser transportat i quan es rep l'ordre de Marine Two s el vice-president qui ha de viatjar . D'aquesta feina s'encarrega un batall especfic del cos anomenat Marine Corps Security Guard. Un altre de les missions del cos s vigilar les residncies del president, incloent la residncia d'estiu de Camp David  i proporcionar la msica en actes i benvingudes oficials .

 Personal .
 Comandants .

El comandant del cos, s la mxima autoritat militar i la persona que t ms prestigi i estima dins del cos. La seva funci es vetllar pels soldats, pel seu entrenament i per la seva equipaci. En cap cas es comandant en combat, sin que forma part de l'staff tcnic del cos i depn administrativament del Secretari de Marina del govern. La ratificaci del crrec s poltica, i depn del Senat dels Estats Units d'Amrica .

 Oficials comissionaris .

Els oficials comissionaris es distingeixen dels altres oficials, perqu tenen una tasca determinada relacionada amb la seva especialitzaci i formaci i que prov d'una ordre escrita de nomenament signada pel President dels EUA.





 Oficials de Categoria Warrant .

Els oficials d'aquesta categoria sn especialistes en determinats camps i en determinades habilitats. A diferncia, per, d'altres cossos de les Forces Armades, els oficials Warrant dels Marines no tenen potestat ni capacitat de lideratge fora de les seves especialitats.

Un oficial Warrant de categoria 2 o superior que serveixi a la companyia MOS 0306 (Oficina d'Armament d'Infanteria) rep el nom de Marine Gunner encara que no suposa cap privilegi especial. 



 Oficials No-comisionaris i membres de l'staff .

Aquests oficials es diferencien per la tasca que reben, de E-1 a E-3 sn encarregats d'alguna tasca molt concreta i especfica que se'ls hi ha assignat. E-4 i E-5 s'encarreguen de l'entrenament i supervisi dels Marines Junior i finalment de E-6 fins a E-9 sn membres de l'staff tcnic del cos. 







 Comunicaci entre rangs .

Els soldats que acaben d'entrar el cos i encara no tenen cap rol d'oficial sn cridats, normalment, pel seu cognom. Els oficials no comisionaris ni warrant, sn anomentats pel rang i el cognom. Els comissionats i els Warrant sn anomenats sir o ma am tot i que els warrant poden ser anomenats gunners. 

De la mateixa manera, alguns crregs a vegades solen ser substituits per malnoms que el cos considera apropiats.

 Equipament .

Baionetes;
 Baioneta M9 ;
 Baioneta OKC-3S;

Ganivets de Lluita;
Ka-Bar ;
Strider SMF ;
Gerber Mark II ;

Espases;
Espasa dels oficials no comisionaris;
Espasa Mameluke ;

Armes petites;
 Pistoles;
M1911A1 Calibre 45 ;
M9 Beretta 9 mm ;
MEU(SOC) ;
S&W Model 10 ;
S&W Model 66 ;
Heckler & Koch MP5 ;
Colt Model 733;
Remington 870 ;
Mossberg 590A1 ;
Masterkey ;
M1014 ;
M2 Calibre 50;
M240G 7.62 mm ;
M249 5.56 mm ;
M60E3 7.62 mm ;

Rifles;
M16A2 & M16A4 ;
Carabina M4A1 ;
M4A1 Close Quarter Battle Weapon (CQBW) ;
Rifle USMC Squad Advanced Marksman (SAM-R) ;
Rifle USMC Designated Marksman (DMR) ;
Rifles M40A1 & M40A3 Sniper ;
Rifles M82A1A & M82A3 Sniper ;
Mk 11 Mod 0 ;

Llanador de Granades;
M203 40 mm ;
MK19 40 mm ;
M79 40 mm ;
M32 ;

Morters;
M224 60 mm ;
M252 81 mm ;

Mssils;
AGM-45 Shrike ;
AGM-65 Maverick;
AGM-84 Harpoon;
AGM-88 High-Speed Anti-radiation Missile (HARM) ;
AGM-114 Hellfire (Helicopter launched fire-and-forget) ;
AGM-122 Sidearm (anti-radar);
AIM-7 Sparrow ;
AIM-9 Sidewinder (anti-air) ;
AIM-120 AMRAAM ;

Torpedes;
Hydra 70 ;
M260 70 mm Rocket Launcher ;


A ms a ms els Marines compten amb un important suport terrestre i d'aviaci que pertany al propi cos. 

 Bases del Cos de Marines dels Estats Units d'Amrica .

 Estats Units .

Alabama;
 Redstone Arsenal Marine Corps Detachment;

Arizona;
 Marine Corps Air Station Yuma, Yuma, Arizona;

Califrnia;
 Marine Corps Air Ground Combat Center Twentynine Palms, Twentynine Palms, California;
 Marine Corps Air Station Miramar, Miramar, California;
 Marine Corps Logistics Base Barstow, Barstow, California;
 Marine Corps Recruit Depot San Diego (HQ Western Recruiting Region), San Diego, California;
 Marine Corps Base Camp Pendleton, Oceanside, California;
Marine Corps Air Station Camp Pendleton;
 Mountain Warfare Training Center, Bridgeport, California;

Georgia;
 Marine Corps Logistics Base, Albany, Albany, Georgia;
Marietta , Georgia Atlanta, Georgia;

Hawaii;
 Marine Corps Base Hawaii, K ne'ohe Bay;
 Marine Corps Base Hawaii, Camp H. M. Smith;

Kentucky;
 Fort Knox Marine Corps Detachment;

Missouri;
 Fort Leonard Wood Marine Corps Detachment;
 Mobilization Command, Kansas City;

Carolina del Nord;
 Marine Corps Air Station Cherry Point, Havelock, Carolina del Nord;
 Marine Corps Air Station New River, Jacksonville, Carolina del Nord;
 Marine Corps Base Camp Lejeune, Jacksonville, Carolina del Nord;
 Camp Geiger, Jacksonville, Carolina del Nord;
 Camp Johnson, Jacksonville, Carolina del Nord;
 Courthouse Bay, Jacksonville, Carolina del Nord;
 Stone Bay, Jacksonville, Carolina del Nord;
 Greater Sandy Run Training Area, Jacksonville, Carolina del Nord;
 Marine Corps Auxiliary Landing Field Bogue Field;
 Marine Corps Outlying Field Atlantic;

Pennsylvania;
 Johnstown-Cambria County Airport;
 NASJRB Willow Grove, Willow Grove, Pennsylvania;

Carolina del Sud;
 Marine Corps Air Station, Beaufort, Beaufort, Carolina del Sud;
 Marine Corps Recruit Depot, Parris Island, Carolina del Sud;

Texas;
 Naval Air Station Joint Reserve Base Fort Worth, Texas;

Virginia;
 Marine Corps Base Quantico, Quantico, Virginia;
 Headquarters Marine Corps, Arlington, Virginia;
 Inspector-Instructor Staff, Richmond Va;
 Inspector-Instructor Staff, Newpoert News, Va;
 Inspector-Instructor Staff, Virginia Beach Va;

 Washington DC;
 Marine Barracks 8th & I;
 Henderson Hall;

 Extranger .

Djibouti;
 Camp Lemonier;

Alemanya;
 Bblingen, Headquarters, United States Marine Corps Forces Europe;

Jap;
 Marine Corps Air Station Iwakuni;
 Marine Corps Base Camp Smedley D. Butler, Okinawa (multiple locations);
 Camp Courtney;
 Camp Foster;
 Camp Gonsalves;
 Camp Hansen;
 Camp Kinser;
 Camp Lester;
 Camp McTureous;
 Camp Schwab;
 MCAS Futenma;
 Camp Fuji (mainland);

 Iraq .
 Al Asad;
 Al Taqaddum;
 Camp Baharia;
 Camp Fallujah;
 Camp Gannon;

 Bases Tancades .

 Marine Corps Auxiliary Airfield Congaree;
 Marine Corps Auxiliary Airfield Gillespie;
 Marine Corps Auxiliary Airfield Kinston;
 Marine Corps Air Station Eagle Mountain Lake;
 Marine Corps Air Station El Toro;
 Marine Corps Air Station Ewa;
 Marine Corps Air Station Mojave;
 Marine Corps Air Station Tustin;
 Marine Corps Outlying Field Greenville;
 Marine Corps Outlying Field New Bern;


 Marines Famosos .

Don Adams (Actor, fams pel seu paper de Superagent 86);
Paul Arizin (Jugador de la NBA);
James Baker (Ex-secretari d'Estat dels EUA);
John Wayne Bobbitt (Marit de Lorena Bobbitt);
Mike Farrell (Actor);
Glenn Ford (Actor);
Gene Hackman (Actor);
Harvey Keitel (Actor);
Lee Marvin (Actor);
Lee Harvey Oswald (Assass de JFK);
Sam Peckinpah (Director de cinema);
George Peppard (Actor);

 Referncies .


 Enllaos Externs .


Web oficial del cos ;
Pgina de reclutament ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150809" title="Al-Aghlab" nonfiltered="866" processed="862" dbindex="60891">
Al-Aglab ben Salim ben Ikal al-Tamimi fou l'ancestre de la dinastia aglbida. Era un company d'Abu Muslim el governador abbssida de Khorasan, i fou enviat amb un exrcit a l'Ifrikiya pel califa Al-Mansur. El 765 va succeir a Muhammad ben al-Ashath com a governador. Va ser mort el 767 durant la revolta de Al-Hasan ben Wahb. El seu fill Ibrahim I ben al-Aghlab va fundar el 800 la dinastia dels aglbides.

 Nota .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150810" title="Ibrahim I ben al-Aghlab" nonfiltered="867" processed="863" dbindex="60892">
Ibrahim I ben al-Aghlab ben Salim ben Ikal al Tamimi fou el primer emir aglbida d'Ifrikiya.

Era fill d' Al-Aghlab. El 795 fou nomenat governador del Zab com a recompensa pel seu ajut en la repressi d'una revolta contra el governador Ibn Mukatil. El 9 de juliol del 800 Harun al-Rashid li va concedir l'Ifrikiya com emir hereditari. Va governar prudentment i fou bon diplomtic, savi i valent, gaudint el pas d'una bona administraci.

Va rebre ambaixadors de Carlemany i del patrici Constant de Siclia (vegeu: Abbasiyya); va lluitar contra els kharigites que dominaven el sud d'Ifrikiya, l'Aurs i el Magrib central. Els rabs del djund que formaven les guarnicions, mai van ser prou obedients a la dinastia i Ibrahim va haver de reprimir dos revoltes: la de Hamdis ben Abd al-Rahman al-Kind (802) i la d'Imran ben Mukhallad (809); ambdues van tenir fort suport a la ciutat de Kayrawan i Ibrahim ja ho havia previst i havia fundat una capital una mica al sud, Al-Abbasiyya o Al-Kasr al-Kadim, poblada pels rabs del djund ms fidels, i per esclaus negres.

Va morir el 5 de juliol del 812 i el seu fill Abul Abbas Abd Allah I ben Ibrahim el va succeir.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150812" title="Llista de compositors de msica clssica del segle XX" nonfiltered="868" processed="864" dbindex="60893">
Llista de compositors de msica clssica del segle XX ordenats per ordre alfabtic. Compren els nascuts en el segle XX i alguns del segle XIX que han desenvolupat la seva carrera en el XX.



A.
Heikki Aaltoila (1905-1992);
Juhan Aavik (1884-1982);
Frank Abbinanti (1949- );
Kyle Abbot (1950-2004);
Keiko Abe (n. 1937);
Rosalina Abejo (1922 1991);
Michael Abels (n. 1962);
Muhal Richard Abrams (n. 1930);
Juan Manuel Abras (n. 1975);
Jean Absil (1893-1974);
Mara de las Mercedes Adam de Arstegui (1873 1957);
John Coolidge Adams (n. 1947);
John Luther Adams (n. 1953);
Ella Adayevskaya (1846 1926);
Richard Addinsell (1904 - 1977);
Thomas Ads (n. 1971);
Samuel Adler (n. 1928);
Lejla Agolli (n. 1950);
Graciela Agudela (n. 1945);
Ahn Eak-tae (1906 - 1965);
Sieglinda Ahrens (n. 1936);
Doris Akers (1923 1995);
Toshiko Akiyoshi (n. 1929);
Necil Kazim Akses (1908 - 1999);
Jehan-Ariste Alain (1911-1940);
Eleanor Alberga (n. 1949);
Sef Albertz (n. 1971);
Luna Alcalay (n. 1928);
Amanda Ira Aldridge (1866 1956);
Leni Alexander (n. 1924);
Liana Alexandra (n. 1947);
Franco Alfano (1875 - 1954);
Hugo Alfvn (1872 - 1960);
Hossein Alizadeh (n. 1951);
Franghiz Ali-Zadeh (n. 1947);
Kristi Allik (n. 1952);
Frances Allitsen (1849 1912);
Yardena Alotin (1930 1994);
Birgitte Alsted (n. 1942);
Martha Alter (1904 1976);
Maria de Alvear (n. 1960);
William Alwyn (1905-1985);
Maryanne Amacher (n. 1943);
Charles Amirkhanian (n. 1945);
Solange Ancona (n. 1943);
Avril Anderson (n. 1953);
Beth Anderson (n. 1950);
Laurie Anderson (n. 1955);
Ruth Anderson (n. 1928);
Elfrida Andre (1841 1929);
Hendrik Andriessen (1892 - 1981);
Jurriaan Andriessen (1925 - 1996);
Louis Andriessen (n. 1939);
Caroline Ansink (n. 1959);
George Antheil (1900 - 1959);
John Antill  (1904-1986);
Denis ApIvor (1916 - 2004);
Dina Appeldoorn (1884 1938);
Edward Applebaum (n. 1937);
Izabella Arazova (n. 1936);
Violet Archer (1913 2000);
Blent Arel (1919 - 1990) ;
Isabel Aretz (n. 1913);
Anneli Arho (n. 1951);
Cecilia Arizti (1856 1930);
Marian Arkwright (1863 1922);
Elinor Armer (n. 1939);
Georgi Arnaoudov (n. 1957);
Bla Arni  (1901 - 1970);
Malcolm Arnold (1921-2006);
Claude Arrieu (n. 1903);
Robert Ashley (n. 1930);
Esmeralda Athanasiu-Gardeev (1834 1917);
Kurt Atterberg (1887 - 1974);
Lera Auerbach (n. 1973);
Christopher Auerbach-Brown (n. 1970);
Valborg Aulin (1860 1928);
Georges Auric (1899 - 1983);
Larry Austin (n. 1930);
Daniel Ayala (1906 1975) ;
Florence Aylward (1862 1950);
Ana-Maria Avram (n. 1961);
Svitlana Azarova (n. 1976);

B.
Heidi Baader-Nobs (n. 1940);
Arno Babadzhanian (1921-1983);
Milton Babbitt (n. 1916);
Konstantin Babi  (n. 1927);
Gra yna Bacewicz (1909 1969);
Vytautas Bacevi ius (1905-1970);
Jan Bach (n. 1937);
Maria Bach (1896 1978);
Sven-Erik Bck (1919-1994);
Carola Backholt (n. 1959);
Maya Badian (n. 1945);
Vera Baeva (n. 1930);
Junsang Bahk (n. 1937);
Judith Margaret Bailey (n. 1941);
Regina Harris Baiocchi (n. 1956);
Feliksas Bajoras (n. 1934);
Michael J Baker (1949-2000);
Ruth Bakke (n. 1947);
Leonardo Balada (n. 1933);
Osvaldas Balakauskas (n. 1937);
Esther Ballou (1915 1973);
Eduardas Balsys (1919-1984);
Jovan Bandur (1899-1956);
Granville Bantock (1868-1946);
Kreimir Baranovi  (1894-1975);
Samuel Barber (1910-1981);
Mansi Barberis (1899 1986);
Cacilda Campos Borges Barbosa (n. 1914);
Srdjan Bari  (n. 1927);
Elaine Barkin (n. 1932);
Clarence Barlow (n. 1945);
Alice Barnett (1886 1975);
Carol E Barnett (n. 1949);
Ethel Barns (n. 1948);
Varteks Baronijan (n. 1933);
Elsa Barraine (1910 1999);
Jean Barraqu (1928-1973);
Gisle Barreau (n. 1948);
Natasha Barrett (n. 1972);
Joyce Howard Barrell (1917 1989);
Franoise Barrire (n. 1944);
Bebe Barron (n. 1927);
Louis Barron (1920-1989);
Bla Bartk (1881-1945);
Leslie Bassett (n. 1923);
Marion Bauer (1882 1955);
Alison Bauld (n. 1944);
Miquel Bauz (n. 1974);
Arnold Bax (1883-1953);
Amy Beach (1867-1944);
Robert Beadell (1925 1994);
James Beale (n. 1924);
Sally Beamish (n. 1956);
Janet Beat (n. 1937);
Betty Beath (n. 1932);
John J. Becker(1886-1961);
John Beckwith (n. 1927);
Marguerite Bclard d'Harcourt (1884 1964);
David Bedford (n. 1937);
Norma Beecroft (n. 1934);
Eve Beglarian (n. 1958);
An elka Bego-imuni  (n. 1941);
Jeanne Behrend (1912 1988);
David Behrman (n. 1937);
Jeanne Beijerman-Walraven (1878 1969);
Alfonso Belfiore (n. 1954);
Derek Bell (1935-2002);
Barbara Benary (n. 1946);
Chiara Benati (n. 1956);
Paul Ben-Haim (1897-1984);
Juraj Benes (1940-2004);
George Benjamin (n. 1960);
Richard Rodney Bennett (n. 1936);
Robert Russell Bennett (1894-1981);
Niels Viggo Bentzon (1919-2000);
Ove Benzen (n. 1935);
Cathy Berberian (1925-1983);
Alban Berg (1885-1935);
Gunnar Berg (1909-1989);
Petar Bergamo (n. 1930);
Arthur Berger (1912-2003);
Jean Berger (1909-2002);
William Bergsma (1921-1994);
Luciano Berio (1925-2003);
Lennox Berkeley (1903-1989);
Michael Berkeley (n. 1948);
Christine Berl (n. 1943);
Bart Berman (n. 1938);
Lauren Bernofsky (n. 1967);
Leonard Bernstein (1918-1990);
Charles Roland Berry (n. 1957);
Dennis Berry (1921-1994);
Danilo Bestagno;
Johanna Beyer (1888 1944);
Gillian Bibby (n. 1945);
Gilbert Biberian (n. 1944);
Nick Bicat (n. 1949);
Lycia de Biase Bidart (n. 1910);
Franz Biebl (1906 2001);
Beatriz Bilbao (n. 1951);
Ronald Binge (1910-1969);
Judith Bingham (n. 1952);
Stanislav Bini ki(1872-1942);
Renate Birnstein (n. 1946);
Harrison Birtwistle (n. 1934);
Hermann Bischoff (1868-1936);
Roberta Bitgood (n. 1908);
Marcel Bitsch (n. 1921);
Erling Bjerno (n. 1929);
Jens Bjerre (1903-1986);
Boris Blacher (1903-1975);
Richard Blackford (n. 1954);
Easley Blackwood (n. 1933);
Hugh Blair (1864 1932);
Susan Morton Blaustein (n. 1953);
Carla Bley (n. 1938);
Arthur Bliss (1891-1975);
Marc Blitzstein (1905-1964);
Ernest Bloch (1880-1959);
Patricia Blomfield Holt (n. 1910);
Sonia Bo (n. 1960);
Berta Bock (1857 1945);
Sylvie Bodorov (n. 1954);
Ernst Boehe (1880-1938);
Ana Bofill Levi (n. 1944);
Boris Bhmann (n. 1964);
Michle Bokanowski (n. 1943);
William Bolcom (n. 1938);
Carrie Bond (1862 1946);
Victoria Bond (n. 1945);
Margaret Allison Bonds (1913-1972);
Andre Bonhomme (1905 1982);
Mlanie Bonis (1858 1937);
Henriette van den Boorn-Coclet (1866 1945);
Modesta Bor (1926 1998);
David Borden (1938- );
Johanna Bordewijk-Roepman (1892 1971);
Benjamin Boretz (n. 1934);
Hakon Brresen (1876-1954);
Edith Borroff (n. 1925);
Sergei Bortkiewicz (1877-1952);
Daniel Brtz (n. 1943);
Maura Bosch (n. 1958);
Henritte Bosmans (1895 1952);
Ljubomir Bonjakovi (1891- );
Mara Enma Botet Dubois (n. 1903);
Linda Bouchard (n. 1957);
Rutland Boughton (1878-1960);
Lili Boulanger (1893-1918);
Nadia Boulanger (1887-1979);
Pierre Boulez (n. 1925);
Helen Bowater (n. 1952);
Paul Bowles (1910-1999);
Anne Boyd (n. 1946);
Ina Boyle (1889 1967);
Eugne Bozza (1905-1991);
Joly Braga Santos (1924-1988);
May Hannah Brahe (1884 1956);
Glenn Branca (n. 1948);
Gena Branscombe (1881 1977);
Henry Brant (n. 1913);
Anthony Braxton (n. 1945);
Caroline M Breece (n. 1977);
Thrse Brenet (n. 1935);
Havergal Brian (1876-1972);
Walter Bricht (1904-1970);
Frank Bridge (1879-1941);
Dora Bright (1862 1951);
Radie Britain (1899 1994);
Benjamin Britten (1913-1976);
Max Brod (1884-1968);
Roslyn Brogue (1919 1981);
Earle Brown (1926-2002);
Rudolf Brucci (1917-2002);
David Bruce (n. 1970);
Theo Bruins (1929-1993);
Karl Gottfried Brunotte (n. 1958);
Elisabetta Brusa (n. 1954);
Joanna Bruzdowicz (n. 1943);
Gavin Bryars (n. 1943);
Dorothy Quita Buchanan (n. 1945);
Ole Buck (n. 1945);
Harold Budd (n. 1936);
Boudewijn Buckinx (n. 1945);
Nini Bulterijs (1929 1989);
Anthony Burgess (1917-1993);
Willy Burkhard (1900-1955);
Franz Burkhart (1902-1978);
Diana Burrell (n. 1948);
Alan Bush (1900-1995);
Ferruccio Busoni (1866-1924);
Sylvano Bussotti (n. 1931);
Aleksej Butakov(1907-1953);
James Butt (n. 1929);
Nigel Butterley (n. 1935);
George Butterworth (1885-1916);

 C .

John Cage (1912 1992);
Genevive Calame (1946 1993);
John Cale (n. 1942);
Lina Pires de Campos (n. 1918);
Marguerite Canal (1890 1978);
Marta Canales (1893 1986);
Edith Canat de Chizy (n. 1950);
David DeBoor Canfield (n. 1950);
Joseph Canteloube (1879 1957);
Constana Capdeville (1937 1992) ;
Andr Caplet (1878 1925);
Matilde Capuis (n. 1913);
Cornelius Cardew (1936 1981);
Robert Carl (n. 1954);
Julian Carillo (1875-1965);
Wendy Carlos (n. 1939);
Mary Grant Carmichael (1851 1935);
Roberto Carnevale (n. 1966);
John Alden Carpenter (1876 1951);
Ann Carr-Boyd (n. 1938);
Julin Carrillo;
Elliott Carter (n. 1908);
Dinor de Carvalho (1904 1980);
Sara Carvalho (n. 1970);
Doreen Carwithen (1922 2003);
Tristram Cary (n. 1925);
Alfredo Casella (1883 1947);
John Casken (n. 1949);
Lola Castegnaro (1900 1979);
Mario Castelnuovo-Tedesco (1895 1968);
Graciela Castillo (n. before 1945);
Jos Mara Castro (1892 1964);
Juan Jos Castro (1895 1968);
Washington Castro (1909-2004);
Eve de Castro-Robinson (n. 1956);
Eunice Catunda (n. 1915);
Alejandro Garca Caturla (1906 1940);
Gayane  'ebotaryan (n. 1918);
Gabriella Cecchi (n. 1944);
Monic Cecconi-Botella (n. 1936);
Julia Cenova (n. 1948);
Wendy Mae Chambers (n. 1953);
Ccile Chaminade (1857 1944);
Claude Champagne (1891 1965);
John Barnes Chance (1932 1972);
Nancy Laird Chance (n. 1931);
Theodore Chanler (1902 1961);
Janine Charbonnier (n. 1926);
Gustave Charpentier (1860 1956);
Rhys Chatham (n. 1952);
Carlos Chvez (1899 1978);
Gayane Chebotarian (1918 1998);
Maria Chefaliady-Taban (1863 1932);
Yekaterina Chemberdzhi (n. 1960);
Chen Shihui (n. 1962);
Chen Yi (n. 1953);
Paul Chihara (n. 1938);
Barney Childs (1926 2000);
Mary Ellen Childs (n. 1957);
Unsuk Chin (n. 1961);
Geghuni Hovannesi Chitchian (n. 1929);
Chou Wen-chung (n. 1923);
Hedwige Chrtien (1859 1944);
Jani Christou (1926-1970);
Asger Lund Christiansen (1927 1998);
Henning Christiansen (n. 1932);
Tat'yana Chudova (n. 1944);
Heinz Chur (n. 1948);
Leonardo Ciampa (n. 1971);
Suzanne Ciani (n. 1946);
Francesco Cilea (1866 1950);
Maya Ciobanu (n. 1952);
Mikalojus Konstantinas  iurlionis (1875 1911);
Dolores Claman (n. 1927);
Rebecca Helferich Clarke (1886 1979);
Laura Clayton (n. 1943);
Angelo Clematide (n. 1954);
Aldo Clementi (n. 1925);
Judith Ann Clingan (n. 1945);
Adrienne Clostre (n. 1921);
Eric Coates (1886 1957);
Gloria Coates (n. 1938);
Julian Cochran (n. 1974);
Robert Cogan (n. 1930);
Rhoda Coghill (1903 2000);
Reine Colao Osorio-Swaab (1881 1971);
Ulric Cole (1905 1992);
Ellen Coleman (1886 1973);
Avril Coleridge-Taylor (1903 1998);
Samuel Coleridge-Taylor (1875 1912);
Cecil Coles (1888 1918);
Jeanne Colin-De Clerck (n. 1924);
Laura Sedgwick Collins (1859 1927);
Nicolas Collins (n. 1954);
Graziella Concas (n. 1970);
Justin Connolly (n. 1933);
Barry Conyngham (n. 1944);
Edgar Cook (1880 1953);
Arnold Cooke (1906-2005);
Francis Judd Cooke (1910 1995);
Lindsay Cooper (n. 1951);
Aaron Copland (1900 1990);
John Corigliano (n. 1938);
Eleanor Cory (n. 1943);
Jean Coulthard (1908 2000);
Mildred Couper (1887 1974);
Henry Cowell (1897 1965);
Anna Cramer (1873 1968);
Ruth Crawford-Seeger (1901 1953);
Paul Creston (1906 1985);
Allan J. Cronin (1956- );
George Crumb (n. 1929);
Alvin Curran (n. 1938);
Marilyn Currier (n. 1931);
Nathan Currier (n. 1960);
Sebastian Currier (n. 1958);
Chaya Czernowin (n. 1957);

D.
Melanie Ruth Daiken (n. 1945);
Marc-Andr Dalbavie (n. 1961);
Nancy Dalberg (1881 1949);
Kathleen Dale (1895 1984);
Luigi Dallapiccola (1904 1975);
Georges Dandelot (1895 1975);
Richard Danielpour (n. 1956);
Mabel Wheeler Daniels (1877 1971);
Ivor Darreg (1917 1994);
Gbor Darvas (1911 1985);
Shaun Davey (n. 1948);
Johann Nepomuk David (1895 1977);
Mario Davidovsky (n. 1934);
Tina Davidson (n. 1952);
Peter Maxwell Davies (n. 1934);
Carl Davis (n. 1936);
Harriette Davison (1923 1978);
Olga De Blanck Martn (n. 1916);
Chris DeBlasio (1959 1993);
Claude Debussy (1862 1918);
Maurice Delage (1879 1961);
Claire Delbos (1906 1959);
Frederick Delius (1862 1934);
Eva Dell'Acqua (1856 1930);
Jeanne Demessieux (1921 1968);
Edison Denisov (1929 1996);
Marcelle Deschnes (n. 1939);
Alfred Dsenclos (1912 1971);
Yvonne Desportes (1907 1993);
David Diamond (n. 1915);
Jody Diamond (n. 1953);
Hilda Dianda (n. 1925);
Emma Lou Diemer (n. 1927);
Consuelo Dez (n. 1958);
Fannie Charles Dillon (1881 1974);
Silvana Di Lotti (n. 1942);
Violeta Dinescu (n. 1953);
Grigora  Dinicu (1889 1949);
Paul Dirmeikis (n. 1954);
Plamen Djurov (n. 1949);
Lucia Dlugoszewski (1931 2000);
Tod Dockstader (n. 1932);
Stephen Dodgson (n. 1924);
Ern  Dohnnyi (1877 1960);
Felicia Donceanu (n. 1931);
Antal Dorti (1906 1988);
Avner Dorman (n. 1975);
Daniel Dorff (n. 1956);
Felix Draeseke (1835 1913);
Dora Draganova (n. 1946);
Arnold Dreyblatt (n. 1953);
George Dreyfus (n. 1928);
Madeleine Dring (1923 1977);
John W Duarte (1919 2004);
Shirley Graham Du Bois (1896 1977);
William Duckworth (n. 1943);
Anne Dudley (n. 1956);
Hugues Dufourt (n. 1943);
Paul Dukas (1865 1935);
Tan Dun (n. 1957);
Marcel Dupr (1886 1971);
Jol-Franois Durand (n. 1954);
Maurice Durufl (1902 1986);
Pascal Dusapin (n. 1955);
Henri Dutilleux (n. 1916);
Judith Dvorkin (n. c. 1927);
Lesya Dychko (n. 1939);
Roland Dyens (n. 1955);
George Dyson (1883 1964);
Maria Dziewulska (n. 1909);

E.
John Eaton (n. 1935);
Petr Eben (n. 1929);
Sixten Eckerberg (1909-1991);
Sophie-Carmen Eckhardt-Gramatt (1899-1974);
Clara Edwards (1887 1974);
Ross Edwards (n. 1943);
Katharine Emily Eggar (1874 1961);
Werner Egk (1901 - 1983);
Margriet Ehlen (n. 1943);
Henry Eichheim (1870 - 1942);
Ludovico Einaudi (n. 1955);
Maija Einfelde (n. 1939);
Richard Einhorn (n. 1952);
Gottfried von Einem (1918 - 1996);
Karlna Eirksdttir (n. 1951);
Hanns Eisler (1898 - 1962);
Michelle Ekizian (n. 1956);
Eleonora Eksanishvili (n. 1919);
Irina Elcheva (n. 1926);
Dror Elimelech (n. 1956);
Edward Elgar (1857 - 1934);
Heino Eller (1887 - 1970);
Rosalind Frances Ellicott (1857 1924);
David Ellis (n. 1933);
JAK Ellis;
Jean-Claude loy (n. 1938);
Kilys Elwyn-Edwards (n. 1918);
Kate ina Emingerov (1856 1934);
George Enescu (1881 - 1955);
Sven Einar Englund (1916 - 1999);
Brian Eno (n. 1948);
Peter Etvs (n. 1944);
Heimo Erbse (n. 1924);
Susanne Erding-Swiridoff (n. 1955);
Robert Erickson (1917 - 1997);
Ulvi Cemal Erkin (1906 - 1972);
Gustav Ernesaks (1908-1993);
Siegrid Ernst (n. 1929);
Pozzi Escot (n. 1933);
Mara Escribano (n. 1954);
Julio Estrada (n. 1943);
Alvin Etler (1913 - 1973);
Pierre Even (n. 1946);
Robert Evett (1922-1975);
Florence Maude Ewart (1864 1949);

F.
Ciaran Farrell (n. 1969);
Rolande Falcinelli (n. 1920);
Manuel De Falla (1876-1946);
Evelyn Faltis (1890 1937);
Dimitris Fampas (1921-1996);
Hormoz Farhat (n. 1929);
Ferenc Farkas (1905-2000);
Eibhlis Farrell (n. 1953) ;
Gabriel Faur (1845-1924);
Sarah Feigin (n. 1928);
Jind ich Feld (n. 1925);
Morton Feldman (1926-1987);
Eric Fenby (1906-1997);
Johanne Amelie Fenger (1836 1913);
Brian Ferneyhough (n. 1943);
Gabrielle Ferrari (1851 1921);
Luc Ferrari (n. 1929);
Beatriz Ferreyra (n. 1937);
Arkady Filippenko (1912-1983);
Vivian Fine (1913 2000);
Mary Finsterer (n. 1962);
Graciane Finzi (n. 1945);
Gerald Finzi (1901-1956);
Ertu rul O uz F rat (n. 1922);
Elena Firsova (n. 1950);
David First (n. 1953);
Helen Fisher (n. 1942);
Chris Fitkin (19?- );
Graham Fitkin (n. 1963);
Tsippi Fleischer (n. 1946);
Antony le Fleming;
Alan Fleming-Baird (n. 1972);
Carlisle Floyd (n. 1926);
Henry Flynt (n. 1940);
Bernard Foccroulle (n. 1953);
Eugnie-Emilie Juliette Folville (1870 1946);
Jacqueline Fontyn (n. 1930);
Andrew Ford (n. 1957);
Malcolm Forsyth (n. 1936);
Wolfgang Fortner (1907-1987);
Lukas Foss (n. 1922);
Jennifer Fowler (n. 1939);
Erika Fox (n. 1936);
Arthur Frackenpohl (n. 1924);
Ludmila Frajt (n. 1919);
Jean Franaix (1912-1997);
Dorothea Anne Franchi (1920 2003);
Hedy Frank-Autheried (1902 1979);
Benjamin Frankel (1906-1973);
Joan Franks Williams (n. 1930);
Shena Fraser (n. 1910);
Dorothy Whitson Freed (n. 1919);
Isadore Freed (1900 1960);
Eleanor Everest Freer (1864 1942);
Narcisa Freixas (1859 1926);
Bertha Frensel Wegener (1874 1953);
Peter Racine Fricker (1920 - 1990);
Hidas Frigyes (n. 1928);
Johannes Fritsch (n. 1941);
Ilsa Fromm-Michaels (1888 1986);
Susan Frykberg (n. 1954);
Lillian Fuchs (1903 1995);
Julius Fu k (compositor) (1872-1916);
Keiko Fujiie (n. 1963);
Ellen Fullman (n. 1957);
Biancamaria Furgeri (n. 1935);
Jessie Furze (1903 1984);

G.
Kenneth Gaburo (1926 - 1993);
Diamanda Gals (n. 1955);
Blas Galindo Dims (1910 1993);
Rachel Galinne (n. 1949);
Raymond Gallois-Montbrun (n. 1918);
Kyle Gann (n. 1955);
Lee Gannon (n. 1960);
Toms Garbizu (1901-1989);
Roberto Garcia Morillo (1911 - 2003);
John Gardner (n. 1917);
Kay Gardner (n. 1941);
Zoltn Grdonyi (1906 - 1986);
Vincenza Garelli della Morea (1859 after 1924);
Peter Garland (n. 1952);
L cija Gar ta (1902 1977);
Philippe Gaubert (1879-1941);
Marianne Gary-Schaffhauser (n. 1903);
Crawford Gates (n. 1922);
Koharik Gazarossian (1907 1967);
Roberta Geddes-Harvey (1849 1930);
Gerda Geertens (n. 1955);
Rolf Gehlhaar (n. 1943);
Evren Genis (n. 1978);
Ada Gentile (n. 1947);
Roberto Gerhardt (1896 - 1970);
Edward German (1862 - 1936);
Abbie Gerrish-Jones (1863 1929);
George Gershwin (1898 - 1937);
Stefano Gervasoni (n. 1962);
Maura Ghoneim (n. 1955);
Vittorio Giannini (1903 - 1966);
Cecil Armstrong Gibbs (1889 - 1960);
Jon Gibson (n. 1940);
Robert Gibson (n. 1950);
Miriam Gideon (1906 1996);
Helen Gifford (n. 1935);
Paul Gilson (1865 - 1942);
Alberto Ginastera (1916 - 1983);
Umberto Giordano (1867 - 1948);
Daniel Giorgetti (n. 1971);
Ruth Gipps (1921 - 1999);
Suzanne Giraud (n. 1958);
Janice Giteck (n. 1946);
Barbara Giuranna (1898 1998);
Peggy Glanville-Hicks (1912 - 1990);
Philip Glass (n. 1937);
Helen Glatz (n. 1908);
Evelyn Glennie (n. 1965);
Reinhold Glire (1875-1956);
Vinko Globokar (n. 1934);
Vladimr Godr (n. 1956);
Leopold Godowsky (1870 - 1938);
Heiner Goebbels (n. 1952);
Alexander Goehr (n. 1932);
Walter Goehr (1903 - 1960);
Sir Dean Goffin (1916 - 1984);
Ronald Gold (n. 1953);
Carl Goldmark (1830 - 1915);
Rubin Goldmark (1872 - 1936);
Berthold Goldschmidt (1903 - 1996);
Osvaldo Golijov (n. 1960);
Evgeny Golubev (1910 - 1988);
Chiquinha Gonzaga (1847 1935);
Eugne Goossens (1893 - 1962);
Otar Gordeli (n. 1928);
Henryk Grecki (n. 1933);
Annette vande Gorne (n. 1946);
Annie Gosfield (n. 1960);
Ida Gotkovsky (n. 1933);
Glenn Gould (1932 - 1982);
Morton Gould (1913 - 1996);
Dorothy Gow (1893 1982);
Janet Graham (n. 1948);
Percy Grainger (1882 - 1961);
Enrique Granados (1867 - 1916);
Micki Grant (n. 1941);
Hector Gratton (1900-1970);
Alexander Gretchaninoff (1864 - 1956);
Mara Grever (1885 1951);
Charles Tomlinson Griffes (1884 - 1920);
Beverly Grigsby (n. 1928);
Grard Grisey (1946 - 1998);
Thomas Griselle (1891-1955);
Ferde Grof (1892-1972);
Eivind Groven (1901 - 1977);
Juozas Gruodis (1884-1948);
Alejandro Guarello (n. 1951);
Camargo Guarnieri (1907 - 1993);
Sofia Gubaidulina (n. 1931);
Emilia Gubitosi (1887 1972);
Rosa Guraieb (n. 1931);
Nazife Gran (1921 1993);
Elizabeth Gyring (1886 1970);
Henry Gwiazda (n. 1952);

H.
Alois Hba (1893 1973);
Karel Hba (1898 1972);
Daron Hagen (n. 1961);
Helen Eugenia Hagan (1893 1964);
Jlia Hajd (1915 1987);
Jeremy Haladyna;
Pauline Hall (1890 1969);
Hans Peter Haller (n. 1929);
Calvin Hampton (1938 1984);
Ann-Elise Hannikainen (n. 1946);
Howard Hanson (1896 1981);
Kazuko Hara (n. 1935);
John Harbison (n. 1938);
Guy d'Hardelot (1858 1936);
Egil Harder (1917 1997);
Halina Harelava (n. 1951);
Roy Harris (1898-1979);
Annie Fortescue Harrison (1851 1944);
Lou Harrison (1917 2003);
Michael Harrison (19?- );
Pamela Harrison (1915 1990);
Susie Frances Harrison (1859 1935);
Stephen Hartke (n. 1952);
Karl Amadeus Hartmann (1905 1963);
Hamilton Harty (1879 1941);
Jonathan Harvey (n. 1939);
Irina Hasna  (n. 1954);
Jon Hassell (n. 1937);
Josef Matthias Hauer (1883 1959);
Erik Haumann (n. 1952);
Birgit Havenstein (n. 1954);
Hanna Havrylets' (n. 1958);
Diana Pereira Hay (n. 1932);
Sorrel Hays (n. 1941);
Celeste de Longpr Heckscher (1860 1928);
Gherry Hedin (ca. 1939 2006);
se Hedstrm (n. 1950);
Jake Heggie (n. 1961);
Bernhard Heiden (1910-2000);
John Heiss (n. 1938);
Walter Hekster (n. 1937);
Piers Hellawell (n. 1956);
Barbara Heller (n. 1936);
Moya Henderson (n. 1941);
Ig Henneman (n. 1945);
Pierre Henry (n. 1927);
Hans Werner Henze (n. 1926);
Gisela Hernndez (1912 1971);
Bernard Herrmann (1911 1975);
Fred Hersch (n. 1955);
Willy Hess;
Ethel Glenn Hier (1889 1971);
Alfred Hill (1870 1960);
Mirrie Hill (1892 1986);
Lejaren Hiller (1924 1994);
Paul Hindemith (1895 1963);
Ho Wai-On (n. 1946);
Tim Hodgkinson (n. 1949);
Margriet Hoenderdos (n. 1952);
Leslie Hogan;
Dulcie Sybil Holland (n. 1913);
Donald Russell Hollier (n. 1934);
Vagn Holmboe (1909 1996);
Borghild Holmsen (1865 1938);
Gustav Holst (1874 1934);
Imogen Holst (1907 1984);
Adriana Hlszky (n. 1953);
Richard E Holz (n. 1914);
Arthur Honegger (1892 1955);
Helen Francis Hood (1863 1949);
Katherine Hoover (n. 1937);
Helen Hopekirk (1856 1945);
Antony Hopkins (n. 1921);
Sarah Hopkins (n. 1958);
Mark-David Hosale;
Toshio Hosokawa (n. 1955);
Andre Hossein (1905-1983);
Eleanor Hovda (n. 1940) ;
Alan Hovhaness (1911 2000);
Edgar Hovhannessian (1930-1998);
Brian Howard (n. 1951);
Elgar Howarth (n. 1935);
Mary Howe (1882 1964);
Dorothy Howell (1898 1982);
Dobri Hristov (1875 1941);
Zhun Huang (n. 1926);
Nicolaus A. Huber (n. 1939);
Elaine Hugh-Jones (n. 1927);
Tonci Huljic (n. 1961);
Hans Ulrich Humpert;
Jerry Hunt (1943 1993);
Philippe Hurel (n. 1955);
Brenda Hutchinson (n. 1954);
Miriam Beatrice Hyde (1913 2005);

I.
Jacques Ibert (1890 - 1962);
Akira Ifukube (1916 - 2006);
Ilayaraaja (1943 -);
Andrew Imbrie (n. 1921);
Federico Incardona (1958 - 2006);
John Ireland (1883 - 1962);
Regina Irman (n. 1957);
Madeleine Isaksson (n. 1956);
Charles Ives (1874 - 1954);
Jean Eichelberger Ivey (n. 1923);
Adina Izarra (n. 1959);

J.
Najla Jabor (n. 1915);
Gabriel Jackson (n. 1962);
Gordon Jacob (1895 - 1984);
Marie Jall (1846 1925);
Dorothy James (1901 1982);
Leo Jan ek (1854 - 1928);
Viera Janr ekov (n. 1941);
Natalia Janotha (1856 1932);
Armas Jrnefelt (1869-1958);
Jean Michel Jarre (n. 1948);
Maurice Jarre (n. 1924);
Leroy Jenkins (n. 1932);
Alden Jenks (n. 1940);
Kerstin Jeppsson (n. 1948);
Hilda Jerea (1919 1980);
Eva Jessye (1885 1992);
Marta Jir kov (n. 1932);
Theo Jrgensmann (n. 1948);
David C. Johnson (n. 1940);
Scott Johnson (n. 1952);
Tom Johnson (n. 1939);
Ben Johnston (n. 1926);
Fergus Johnston (n. 1959);
Betsy Jolas (n. 1926);
Andr Jolivet (1905 - 1974);
Axel Borup Jrgensen (n. 1924);
Bradley Joseph (n. 1965);
Jane M. Joseph (1894 1929);
Maurice Journeau (1898 - 1999);
Patricia Jnger (n. 1951);
Julius Juzeli nas (1916-2001);

K.
Miloslav Kabel  (1908-1979);
Dmitri Borisovich Kabalevsky (1904 - 1987);
Mauricio Kagel (n. 1931);
Erich Itor Kahn (1905-1956);
Yuki Kajiura (n. 1965);
Trisutji Kamal (n. 1936);
Laura Kaminsky (n. 1956);
Kikuko Kanai (1911 1986);
Giya Kancheli (n. 1935);
Shigeru Kan-no (n. 1959);
Yoko Kanno (n. 1964);
Artur Kapp (1878-1952);
Vt zslava Kaprlov (1915 1940);
Nikolai Kapustin (n. 1937);
Sirvart Karamanuk (n. 1912);
Richard Karpen (n. 1957);
Heino Kaski (1885-1957);
Nicolas Kaviani (n. 1977);
Leif Kayser (1919-2001);
Nigel Keay (n. 1955);
David Kechley (n. 1947);
Gerald Kechley (n. ca. 1919);
Ralph Edward Kechley (fl. 1940);
Robert Kechley (n. 1952);
Nigel Kennedy (n. 1956);
Aaron Jay Kernis (n. 1960);
Aram Khachaturian (1903-1978);
Karen Khachaturian (n. 1920);
Tikhon Khrennikov (n. 1913);
Wojciech Kilar (n. 1932);
Wilhelm Killmayer (n. 1927);
Earl Kim (1920-1998);
Gideon Klein (1919-1945);
Phil Kline;
Oliver Knussen (n. 1952);
Gnter Kochan (n. 1930);
Zoltn Kodly (1882-1967);
Nevit Kodall  (n. 1924);
Charles Koechlin (1867-1950);
Gerard Kockelmans (1925-1965);
Joonas Kokkonen (1921-1996);
Panayiotis Kokoras (n. 1974);
Leo B. Kopp (1938 1968);
Thomas Koppel (1944-2006);
Mark Kopytman (n. 1929);
Peter Jona Korn (19?- );
Erich Korngold (1897-1957);
Evgeni Kostitsyn (n. 1963);
William Kraft (n. 1923);
Jonathan Kramer (1942-2004);
Ernst Krenek (1900-1991);
William Kroll (1901-1980);
Henry Kucharzyk (n. 1953);
Gary Kulesha (n. 1954);
Jos Kunst (1936-1996) ;
Andreas Kunstein (n. 1967) ;
Hans Kunstovny (n. 1947);
Ladislav Kupkovic (n. 1936);
Bronius Kutavi ius (n. 1932);
Toivo Kuula (1883-1981);
Robert Kyr (n. 1952);

L.
Joan LaBarbara (n. 1947);
Juan Sebastian Lach (n. 1970);
Helmut Lachenmann (n. 1935);
Butch Lacy (n. 1947);
Steve Lacy (n. 1934);
Ezra Laderman (n. 1924);
Constant Lambert (1905 1951);
Eastwood Lane (1879 1951);
David Lang (n. 1957);
Rued Langgaard (1893-1952);
Vanessa Lann (n. 1968);
Paul Lansky (n. 1944);
Andr Laporte (n. 1931);
Agustin Lara (1900-1969/70);
Patrick Larley (n. 1951);
Lars-Erik Larsson (1908 1986);
William P. Latham (1917 2004);
Morten Lauridsen (n. 1943);
Antonio Lauro (1917-1986);
Elodie Lauten;
Mario Lavista (n. 1943);
Bo Lawergren (n. 1937);
Billy Jim Layton (n. 1924);
Mary Jane Leach (n. 1949);
Anne Lebaron (n. 1953);
Ernesto Lecuona (1896-1963);
Jn Leifs (1899 1968);
David Leisner (n. 1953);
Daniel Lentz (n. 1942);
Georges Lentz (n. 1965);
Wadada Leo Smith (n. 1941);
Fred Lerdahl (n. 1943);
Philippe Leroux (n. 1959);
Gyrgy Ligeti (1923 2006);
Douglas Lilburn (1915 2001);
Magnus Lindberg (n. 1958);
George Lloyd (1913 1998);
Annea Lockwood (n. 1939);
Wendell Logan (n. 1940);
Ruth Lomon (n. 1930);
Michel Longtin (n. 1946);
Fernando Lopes Graa (1906 1994);
Alexina Louie (b. 1949);
Alvin Lucier (n. 1931);
Otto Luening (1900 1996);
Torbjorn Iwan Lundquist (n. 1920);
Stanley Lunetta (n. 1937);
Witold Lutos awski (1913 1994);
Elisabeth Lutyens (1906 1983);

M.
Franois-Bernard Mche (n. 1935);
Steven Mackey (n. 1956);
Ernest Campbell MacMillan (1893-1973);
James Macmillan (n. 1959);
Elizabeth Maconchy (1907 1994);
Carleton Macy (n. 1944);
Bruno Maderna (1920 1973);
Leevi Madetoja (1887-1947);
Ester Mgi (n. 1922);
Alma Mahler (1879-1964);
David Mahler (n. 1944);
Gustav Mahler (1860 1911);
Gian Francesco Malipiero (1882 1973);
Michio Mamiya (n. 1929);
Philippe Manoury (n. 1952);
Bunita Marcus (n. 1952);
Pierre Maritan (n. 1935);
Mikls Maros (n. 1943);
Ingram Marshall (n. 1942);
Frank Martin (1890 1974);
Donald Martino (1931-2005);
Bohuslav Martin  (1890 1959);
Steve Martland (n. 1959);
Joseph Marx (1882 1964);
Pietro Mascagni (1863 1945);
Daniel Gregory Mason (1873 1953);
David Maslanka (n. 1943);
Diego Masson (n. 1935);
Lovro von Mata i  (1899-1985);
Andr Mathieu (1929-1968);
Yori-aki Matsudaira (n. 1931);
Yoritsune Matsudaira (1907-2001);
Colin Matthews (n. 1946);
David Matthews (n. 1943);
Nicholas Maw (n. 1935);
Andrew McBirnie (n. 1971);
Harl McDonald (1899-1955);
George Frederick McKay (1899 1970);
Carl McKinley (1895  );
Colin McPhee (1900 1964);
Richard Meale (n. 1932);
Nikolai Medtner (1880 1951);
Peter Mennin (1923 1983);
Gian Carlo Menotti (1911-2007);
Oskar Merikanto (1868-1924);
Wim Mertens (n. 1953);
Parviz Meshkatian (n. 1955);
Olivier Messiaen (1908 1992);
Edgar Meyer (n. 1960);
Ernst Hermann Meyer (1905 1988);
Winfried Michel (n. 1948);
Peter Mieg (1906 1990);
Francisco Mignone (1897 1986);
dn Mihalovich (1842 1929);
Minoru Miki (n. 1930);
Darius Milhaud (1892-1974);
Peter Milne (1824 1908);
Ilhan Mimaroglu (1926- );
Christian Minkowitsch (n. 1962);
Haruki Mino (n. 1950);
Behzad Mirkhani (n. 1969);
Roscoe Mitchell (n. 1940);
Luca Miti (n. 1957);
Dary John Mizelle (n. 1940);
Ernest John Moeran (1894 1950);
Luis Manuel Molina (n. 1958);
Andrea Molino (n. 1964);
Federico Mompou (1893 1987);
Jos Pablo Moncayo (1912 1958);
Meredith Monk (n. 1942);
Ivan Moody (n. 1964);
Douglas Stuart Moore (1893 1969);
Oskar Morawetz (n. 1917);
Henri Mulet (1878-1967);
Gordon Mumma (n. 1935);
Tristan Murail (n. 1947);
Thea Musgrave (n. 1928);
John Musto (n. 1954);
Nikolai Myaskovsky (1851 1950);

N.
Katsutoshi Nagasawa (n. 1923);
Yoshinao Nakada (1923-2000);
ar nas Nakas (n. 1962);
Conlon Nancarrow (1912 1997);
Onute Narbutaite (n. 1956);
Vclav Nelhbel (1919 - 1996);
Bill Nelson (n. 1948);
James Nelson (n. 1945);
Carl Nielsen (1865 - 1931);
Lewis J. Nielson (n. 1951);
John Jacob Niles (1892-1980);
Marlos Nobre (n. 1939);
Arne Nordheim (n. 1931);
Per Nrgrd (n. 1932);
Ib Nrholm (n. 1931);
Luigi Nono (1924 1990);
Michael Nyman (n. 1944);
Knut Nystedt (n. 1915);

O.
Kevin O'Connell (n. 1958);
Bertram Walton O'Donnell (1887 1939);
Robert O'Dwyer (1862 1949);
Sen  Riada (1931 1971);
Nicolas Obouhow (1892 1954);
Robert Oboussier (1900 1957);
Aleksandar Obradovi  (n. 1927);
Jana Obrovsk (1930 1987);
Michael Obst (n. 1955);
Andrej O en (1911 1995);
Siegfried Ochs (1858 1929);
Irina Od gescu- u uianu (n. 1937);
Krsto Odak (1888 1965);
Karel Odstr il (1930 1997);
Helmut Oehring (n. 1961);
Gonzalo de Olavide (1934 2005);
Kevin Oldham (1960-1993);
Sergio Roberto de Oliveira;
Pauline Oliveros (n. 1932);
Justice Olsson (n. 1949);
Daphne Oram;
Julin Orbn (1925 1991);
Carl Orff (1895 1982);
Leo Ornstein (1893 2002);
Willson Osborne (1906 - 1979);
August von Othegraven (1864 1946);
Jaime Ovalle (1894-1955);
Robert Lee Owens (n. 1925);

P.
Jos de Paiva Netto (n. 1941);
Selim Palmgren (1878 1951);
Paul Panhuysen;
Andrzej Panufnik (1914 1991);
Roxanna Panufnik;
Vangelis;
Carlos Paredes;
Kyoung Shin Park (n. 1939);
Hubert Parry (1848 1918);
Arvo Prt (n. 1935);
Harry Partch (1901 1974);
Paul Patterson (n. 1947);
Anthony Payne (n. 1936);
Juan Carlos Paz (1901 1972);
Bohumil Pazdrek (1839 1919);
Kenneth Howard Peacock (n. 1922);
Carlo Pedini (n. 1956);
Flor Peeters (1903 1986);
James Penberthy (1917 1999);
Krzysztof Penderecki (n. 1933);
Francesco Pennisi (1934 2000);
Ernst Pepping (1901 1981);
Nick Peros (n. 1963);
George Perle (n. 1915);
Scott Perry;
William Perry (n. 1930);
Vincent Persichetti (1915-1987);
Wilhelm Peterson-Berger (1867 1942);
Allan Pettersson (1911 1980);
Hans Pfitzner (1869 1949);
stor Piazzolla (1921 1992);
Gabriel Piern (1863 - 1937);
Ernest Pingoud (1887 1942);
Daniel Pinkham (1923 2006);
Paul A. Pisk (1893 1990);
Walter Piston (1894 1976);
Ildebrando Pizzetti (1880 1968);
Larry Polansky (n. 1954);
Manuel Maria Ponce (1882-1948);
Sanford Ponder ;
Quincy Porter (1897 1966);
Francis Pott (n. 1957);
Francis Poulenc (1899 1963);
Henri Pousseur (n. 1929);
Simon Proctor;
Serguei Prokfiev (1891 1953);
Miroslav Pudlk (n. 1961);

R.
Serguei Rakhmninov (1873 1943);
Ali Rahbari (n. 1948);
Eliane Radigue (n. 1932);
Priaulx Rainier (1903 1986);
Bernard Rands (n. 1934);
Ture Rangstrm (1884 1947);
Gnter Raphael (1903 1960);
Karl Aage Rasmussen (n. 1947);
Einojuhani Rautavaara (n. 1928);
Maurice Ravel (1875 1937);
Alan Rawsthorne (1905 1971);
John Rea (n. 1944);
Alfred Reed (1921 2005);
Owen Reed (n. 1910);
Steve Reich (n. 1936);
Aribert Reimann (n. 1936);
Ottorino Respighi (1879 1936);
Cemal Resit Rey  (1904 1985) ;
Silvestre Revueltas (1899 1940);
Roger Reynolds (n. 1934);
Godfrey Ridout (1918 1984);
Wallingford Riegger (1885 1961);
Wolfgang Rihm (n. 1952);
Terry Riley (n. 1935);
Jeremy Dale Roberts (n. 1934);
George Rochberg (1918 2005);
Joaquin Rodrigo (1901 1999);
Ernesto Rodrigues (n. 1959);
Matos Rodriguez (1900 1948);
Robert Xavier Rodriguez (n. 1946);
Anoushiravan Rohani (n. 1939);
Shardad Rohani;
Amadeo Roldn (1900 1939);
Ned Rorem (n. 1923);
Marco Rosano (n. 1964);
David Rosenboom (n. 1947);
Nino Rota (1911 1979);
Christopher Rouse (n. 1949);
Mikel Rouse (n. 1957);
Albert Roussel (1869 1937);
Mikls Rzsa (1907-1995);
Edmund Rubbra (1901 1986);
Poul Ruders (n. 1949);
Dane Rudhyar (1895 1985);
Witold Rudzinski (n. 1913);
Jeanine Rueff (1922 1999);
Carl Ruggles (1876 1971);
Antonio Ruiz-Pipo (1934 1997);
John Rutter (n. 1945);
Frederic Rzewski (n. 1938);
Osmo Tapio Rihl (n. 1964);

S.
Mart Saar (1882-1963);
Kaija Saariaho (n. 1952);
Tolibjon Sadikov (1907 1957);
Eduardo Sainz de la Maza (1903-1982);
Oskar Sala (1910 2002);
Aulis Sallinen (n. 1935);
Vadim Salmanov (1912 1978);
Erik Satie (1866 1925);
Eric Sawyer (n. 1962);
Fazil Say (n. 1970) ;
Ahmet Adnan Saygun (1907 1991);
Giacinto Scelsi (1905 1988);
R Murray Schafer (n. 1933);
Fritz Schieri (n. 1922);
Franz Schmidt (1874 1939);
Florent Schmitt (1870 1958);
Alfred Schnittke (1934 1998);
Arnold Schoenberg (1874 1951);
Franz Schreker (1878 1934);
Hermann Schroeder (1904 1984);
Erwin Schulhoff (1894 1942);
Gunther Schuller (n. 1925);
William Schuman (1910 1992);
Wolfgang von Schweinitz (n. 1953);
Kurt Schwertsik (n. 1935);
Aleksandr Skriabin (1872 1915);
Peter Sculthorpe (n. 1929);
Ramon Sender (1934- );
John Serry, Sr. (1915 2003);
Roger Sessions (1896 1985);
Harold Shapero (n. 1929);
Alex Shapiro (n. 1962);
Byambasuren Sharav (n. 1952);
Tolib Shakhidi (n. 1946);
Ralph Shapey (1921-2002);
Gerald Shapiro (n. 1942);
Elliott Sharp (n. 1951);
Dmitri Xostakvitx (1906 1975);
Jean Sibelius (1865 1957);
Elie Siegmeister (1909 1991);
Roberto Sierra (n. 1953);
Aleksandar Simi  (n. 1973);
Robert Simpson (1921 1997);
Ezra Sims (n. 1928);
Alvin Singleton (n. 1940);
Urmas Sisask (n. 1960);
Nikos Skalkottas (1904 1949);
Lucijan kerjanc (1900-1973);
Nicolas Slonimsky (1894 1995);
Larry Alan Smith (n. 1955);
Reginald Smith Brindle (1917 2003);
Juan Maria Solare (n. 1966);
Avo Smer (n. 1934);
Harry Somers (1925 1999);
Kaikhosru Shapurji Sorabji (1892 1988);
Ann Southam (n. 1937);
Isabel Soveral (n. 1961);
Fela Sowande (1905 1987);
Bernadette Speach (n. 1948);
Laurie Spiegel (n. 1945);
Charles Villiers Stanford (1852 1924);
Robert Steadman (n. 1965);
Rudi Stephan (1887 1915);
Edward Steuermann (1892 1964);
Bernard Stevens (1916 1983);
Halsey Stevens (1908-1989);
William Grant Still (1895-1978);
Karlheinz Stockhausen (n. 1928);
Carl Stone (n. 1953);
Alan Stout (19?- );
Ignace Strasfogel (1909-1994);
Richard Strauss (1864 1949);
Igor Stravinsky (1882 1971);
Steven Stucky (n. 1949);
Angelo Sturiale (n. 1970);
Paul Sturm (n. 1956);
Morton Subotnick (n. 1933);
Eugen Sucho  (1902-1993);
Josef Suk (1874 1935);
Lepo Sumera (1950-2000 );
Howard Swanson (1907 1978);
Giles Swayne (n. 1946);
Wladyslaw Szpilman (1911 2000);
Karol Szymanowski (1882 1937);

T.
Tigran Tahmizyan (n. 1961);
Germaine Tailleferre (1892 1983);
Toru Takemitsu (1930 1996);
Louise Talma (1906 1996);
Justinian Tamasuza (n. 1951);
Alexandre Tansman (1897 1986);
John Tavener (n. 1944);
Deems Taylor (1885 1966);
Aleksandr Txerepnn (1899 1977);
Ivan Txerepnn (n. 1943);
Nikolai Txerepnn (1873 1945);
Serge Txerepnn (n. 1941);
Richard Teitelbaum (n. 1939);
James Tenney (1934 2006);
Avet Terterian (1929 1994);
Daniel Theaker (n. 1967);
Mikis Theodorakis (n. 1925);
Loris Tjeknavorian (n. 1937);
Augusta Read Thomas (n. 1964);
Randall Thompson (1899 1984);
Virgil Thomson (1896 1989);
Francis Thorne (n. 1922);
Lus Tinoco (n. 1969);
Michael Tippett (1905 1998);
Loris Tjeknavorian (n. 1937);
Rudolf Tobias (1873 1918);
Camillo Togni (1922 1993);
Isao Tomita (n. 1932);
Federico Moreno Torroba (1891 1982);
Michael Torke (n. 1961);
Marcel Tournier (1879 1951);
Joan Tower (n. 1938);
Max Trapp (1887-1971);
David Del Tredici (n. 1937);
Stephen Truelove (n. 1946);
Hristo Spasov Tsanoff (n. 1947);
Eduard Tubin (1905 1982);
David Tudor (1926 1996);
Joaquin Turina (1882 1949);
Mark-Anthony Turnage (n. 1960);
Erkki-Sven Tr (n. 1959);
Geirr Tveitt (1908 1981);
Toby Twining (n. 1958);
'Blue' Gene Tyranny (n. 1945);

U.
David Uber (n. 1921);
Nobuo Uematsu (n. 1959);
Eckhard Unruh (1921-1996);
Ernst Ludwig Uray (1906-1988);
Kevin Ure (n. 1978);
lhan Usmanba  (n. 1923);
Vladimir Ussachevsky (1911-1990);

V.
Moisei Vainberg (1919 - 1996);
Patricia Van Ness (n. 1951);
Edgard Varse (1883 - 1965);
Peteris Vasks (n. 1946);
Ralph Vaughan Williams (1872 - 1958);
John Veale (1922-2006);
Jasna Veli kovi ;
Matthijs Vermeulen (1888 - 1967);
Lois V. Vierk (n. 1951);
Louis Vierne (1873-1937);
Heitor Villa-Lobos (1887 - 1959);
Ezequiel Viao (n. 1960);
Claude Vivier (1948-1983);
Kevin Volans (n. 1949);
Jan Vriend (n. 1938);
Klaas de Vries (n. 1944);

W.
Gregg Wager (n. 1958);
Henry Walford Davies (1869 1944);
George Walker (1922- );
William Walton (1902 1983);
Robert Ward (n. 1917);
David Ward-Steinman (n. 1936);
Peter Warlock (1894 1930);
Franz Waxman (1906 1967);
Anton Webern (1883 1945);
Paul Wehage (n. 1963);
Kurt Weill (1900 1950);
Mieczys aw Weinberg (1919 1996);
John Weinzweig (1913 2006);
Judith Weir (n. 1954);
Egon Wellesz (1885 1974);
Felix Werder (n. 1922);
Richard Wetz (1875-1935);
Paul W. Whear (n. 1925);
Eric Whitacre (n. 1970);
Gillian Whitehead (n. 1941);
Healey Willan (1880 1968);
Alberto Williams (1862 1952);
Clifton Williams (1923 1976);
John Williams (n. 1932);
Malcolm Williamson (1931 2003);
Olly Woodrow Wilson (19?- );
Dag Wirn (1905 1986);
Daniel James Wolf (n. 1961);
Julia Wolfe (n. 1958);
Christian Wolff (n. 1934);
Ermanno Wolf-Ferrari (1876 1948);
Stefan Wolpe (1902 1972);
Haydn Wood (1882 1959);
Charles Wuorinen (n. 1938);

X.
Iannis Xenakis (1922 - 2001);

Y.
Jun Yamaguchi (n. 1967);
Yanni (n. 1954);
Chen Yi (n. 1953);
Takashi Yoshimatsu (n. 1953) ;
La Monte Young (n. 1935);
Isang Yun (1917 - 1995);

Z.
Frank Zappa (1940 1993);
Alexander von Zemlinsky (1871 1942);
Hans Zender (n. 1936);
Zhou Long (n. 1953);
Bernd Alois Zimmermann (1918 1970);
Heinz Werner Zimmermann (n. 1930);
Udo Zimmermann (n. 1943);
Walter Zimmerman (n. 1949);
Evan Ziporyn (n. 1959);
John Zorn (n. 1953);
Ellen Taaffe Zwilich (n. 1939);
Samuel Zyman (n. 1956);

 Vegeu tamb . 
 Llista cronolgica de compositors de msica clssica;
 Llista cronolgica dels principals compositors de msica clssica.

 Enllaos externs .
The Living Composers Project;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150813" title="Abd Allah I ben Ibrahim" nonfiltered="869" processed="865" dbindex="60894">
Abul Abbas Abd Allah I ben Ibrahim era fill d' Ibrahim I ben al-Aghlab i fou el segon emir aglbida.

El 811 fou enviat pel seu pare a reprimir una revolta dels Hawwara kharigites a la Tripolitana. Durant la lluita va quedar assetjat a Trpoli pel rustmida Abd al-Wahhab de Tahart. Al conixer la mort del seu pare (812) va fer la pau amb Abd al-Wahab i va tornar a Abbasiyya, la capital aglbida, per fer-se crrec del govern.

Va governar del 812 fins a la seva mort el 25 de juny del 817. El seu perode es caracteritza per la imposici d'una dura fiscalitat, que els historiadors consideren no alcornica.

El va succeir el seu germ Ziyadat Allah I.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150814" title="Ziyadat Allah I" nonfiltered="870" processed="866" dbindex="60895">
Abu Muhammad Ziyadat Allah I ben Ibrahim, fou el tercer emir aglbida, successor del seu germ Abul Abbas Abd Allah I ben Ibrahim el 817.

Fou un dels mes gran de la dinastia. Va fer front a la revolta ms greu dels rabs dirigida per Mansur ben Nasr al-Tunbudhi, que dominava el castell de Tunbudha, al costat de Tunis, i al que van secundar molts caps rabs (824) i van dominar desprs de diverses lluites amb resultats alterns, tot el pas menys Gabes i la seva regi, per l'emir va poder sufocar la revolta amb l'ajut dels berbers del Djarid, i el cap rebel es va rendir i fou executat. 

Va iniciar la conquesta de Siclia el 827, enviant a l'illa al cadi de Kayrawan Asad ben al-Furat i desviant aix als guerrers cap una empresa exterior. El 829 va concedir una amnistia general a tots els antics rebels del pas i des llavors el territori va viure en pau. Entre el treballs d'obra civil ms destacats cal esmentar la restauraci de la mesquita de Kayrawan.

Va morir el 10 de juny del 838 i el va succeir el seu germ Abu Ikal al-Aghlab ben Ibrahim.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150815" title="Abu Ikal al-Aghlab" nonfiltered="871" processed="867" dbindex="60896">
Abu Ikal al-Aghlab ben Ibrahim fou el quart emir aglbida d'Ifrikiya.

Va succeir al seu germ Abu Muhammad Ziyadat Allah I ben Ibrahim el 10 de juny del 838. Fou un sobir intelligent que va administrar be el pas i va donar impuls a la conquesta de Siclia.

Va morir el febrer del 841 i el va succeir el seu oncle Abul Abbas Muhammad I ben al-Aghlab.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150819" title="Abul Abbas Muhammad I" nonfiltered="872" processed="868" dbindex="60897">
Abul Abbas Muhammad I ben al-Aghlab fou el cinqu emir aglbida d'Ifrikiya, successor d' Abu Ikal al-Aghlab ben Ibrahim el 841.

Al cap de sis anys de govern fou deposat pel seu germ Ahmad ben al-Aghlab (847) per l'any segent va recuperar el poder.

El 233 de l'hgira (847-848) va fer front a la revolta de Salim ben Ghalbun, i el 850 a la d'Amir ben Salim al Tudjibi.

Va afavorir als malikites, especialment al cadi Sahnun.

Va morir el 10 de maig del 856 i el va succeir el seu nebot Abu Ibrahim Ahmad ben Muhammad.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150820" title="Die Frau ohne Schatten" nonfiltered="873" processed="869" dbindex="60898">

Die Frau ohne Schatten (La dona sense ombra) s una pera en tres actes, amb msica de Richard Strauss i llibret del seu collaborador durant anys, el poeta Hugo von Hofmannsthal. En l'estrena de l'obra a Viena, l'any 1919, dirigida per Franz Schalk, tant la crtica com el pblic la van acollir fredament, sobretot pel que feia al llibret de Hofmannsthal, complicat i carregat de simbolisme. Avui dia, s considerada com una de les peres ms aconseguides de Strauss, tot i que no es representa gaire sovint.

 Sinopsi argumental .

L'acci t lloc en el mtic Imperi de les Illes del Sud-est i involucra cinc personatges principals: l'emperador (tenor), l'emperadriu (soprano), la seua nodrissa (mezzosoprano), un tintorer anomenat Barak (barton) i la seua muller (soprano). Un sis personatge, Keikobad, rei del mn dels esperits i pare de l'emperadriu, t una importncia cabdal en la trama, per no apareix en escena.

Antecedents
Fa un any que l'emperador va casar-se amb la dona en la que es va transformar una gasela blanca que havia caat. La dona s la filla de Keikobad, rei dels esperits, que havia heretat de sa mare el desig d'esdevenir una dona. L'emperador, en la confusi va espantar el seu falc, i aquest va fugir amb el talism de la filla de Keikobad, que li permetia metamorfosar-se. La seua uni encara no ha estat beneda amb el naixement d'un fill. Amb el talism, l'emperadriu tamb va perdre la memria, i per tant tamb l'existncia del termini d'un any que Keikobad li va imposar per a qu poguera projectar una ombra humana. Regularment, Keikobad envia un missatger per saber si la seua filla ha aconseguit projectar ombra.

Acte I.
Escena 1 Al capvespre, a l'exterior de la cambra de l'emperadriu. La nodrissa vigila el son de la parella imperial, quan un missatger arriba portant una missiva de Keikobad. El missatger diu a la donzella que si l'emperadriu no aconsegueix una ombra en tres dies (un eufemisme potic del llibret per referir el fet de concebre un fill), l'emperador es convertir en pedra. El missatger se'n va just en el moment en qu l'emperador surt de la cambra i anuncia que parteix de cacera durant tres dies, deixant la seua muller sota la cura de la donzella. L'emperadriu es desperta. Apareix el falc perdut i transmet a l'emperadriu el missatge de Keikobad. La nodrissa, que tamb procedeix del mn dels esperits, suggereix a l'emperadriu descendir al mn dels mortals i trobar una dona a qui poder comprar-li l'ombra.

Escena 2 Cabana de Barak el tintorer. Barak comparteix la seua cabana amb la seua muller i els seus tres germans: el borni, el manc i el geperut. Una discussi entre la muller i els seus cunyats deriva en una confrontaci, durant la qual es fa evident que Barak desitja tenir fills, per la seua muller tem la responsabilitat que aix suposaria. Barak i els seus germans se'n van, i al moment arriben l'emperadriu i la donzella disfressades. La nodrissa conjura visions de possessions luxoses, i li les promet a la dona a canvi de la seua ombra. La dona accepta rebutjar el seu marit durant tres dies, durant els quals la nodrissa i l'emperadriu viuran a la casa com a criades. La dona del tintorer sent les veus dels infants nonats quan torna Barak. El tel descendeix mentre Barak, exiliat del llit marital, sent les veus dels vigilants nocturns del llogaret cantant a l'amor conjugal.

Acte 2.
Escena 1 Cabana del tintorer. La nodrissa, que coneix els ms pregons desigs de la muller del tintorer, converteix una granera en el bell jove en el qual aquesta somia. L'emperadriu es mostra espantada de la baixesa dels sentiments humans.

Escena 2 Casa del falconer imperial. L'emperador espera el retorn de la seua esposa. Quan aquesta arriba acompanyada de la nodrissa s'adona, per l'olor que duen impregnat, que han estat al regne dels humans. T pensaments d'assassinar l'emperadriu per la seua infidelitat.

Escena 3 Casa del tintorer. La nodrissa dna un somnfer a Barak per facilitar una trobada amorosa entre la seua muller i l'amant transformat a partir d'una granera. Quan aquest apareix, la muller del tintorer t remordiments i desperta el seu marit, reprotxant-li que s'haja dormit i no haja tingut cura d'ella i de la casa. 

Escena 4 Dormitori de l'emperadriu en la casa del falconer. L'emperadriu t un somni en qu veu el seu marit petrificat.

Escena 5 Cabana del tintorer. L'emperadriu es penedeix d'haver intervingut en la vida dels homes, per sent compassi i desig de compartir els sentiments humans. La muller del tintorer insinua a Barak que li ha estat infidel amb un altre home, manifesta que rebutja la possibilitat de parir fills i que ha fet un pacte per a vendre la seua ombra. La nodrissa s'adona que, en pronunciar el seu desig obertament, la dona ha segellat el pacte i li diu a l'emperadriu que s'afanye a recollir l'ombra, per l'emperadriu hi refusa: l'ombra est tacada de sang. Barak, animat pels seus germans t la intenci d'ofegar la seua muller llanant-la al riu amb un sac de pedres nugat al seu cos. En l'ltim moment, la seua muller reconeix que encara no li ha estat infidel, noms era un desig. Invocades per la nodrissa, les forces de la natura sacsegen la casa i la trenquen en dues meitats.

Acte 3.
Escena 1 Cambra subterrnia dividida en dues meitats. Barak i la seua muller estan separats, ni es veuen ni se senten. Es tornen a escoltar les veus dels infants nonats. Una intensa llum illumina la volta. Els esposos, ara que es troben separats, s'adonen del gran amor que senten l'un envers l'altre.

Escena 2 Regne dels esperits. L'emperadriu i la nodrissa arriben arrossegades per una barca. La nodrissa expressa la seua aversi envers el gnere hum, mentre que l'emperadriu defensa les emocions i sentiments dels homes. L'emperadriu penetra per una porta per a sotmetre's al judici de Keikobad. La nodrissa s expulsada del regne dels esperits pel missatger reial.

Escena 3 Temple dels esperits. Al fons es troba l'emperador assegut en el seu tron; est petrificat i noms els seus ulls semblen reflectir un fil de vida. El vigilant del temple tempta l'emperadriu a apropiar-se de l'ombra de la muller del tintorer bevent una aigua mgica: "Digues s, i l'ombra d'aquella dona ser teua", si accepta el tracte l'emperador tornar a la vida. L'emperadriu refusa: He aprs a lliurar-me, per no he comprat cap ombra, no vol bastir la seua felicitat sobre la dissort d'una altra dona. L'emperadriu ofereix la seua prpia vida a canvi de la del seu marit. Aleshores Keikobad es conven que la seua filla s digna de tenir la seua prpia ombra. Mentrestant Barak i la seua muller deambulen pel temple intentant trobar-se. Finalment es veuen, per un precipici entre dos penya-segats els separa. De la volta cau una ombra sobre l'emperadriu, l'ombra es converteix en un pont entre els dos penya-segats.

Simbolisme.
L'emperador simbolitza l'sser que refusa el contacte amb els altres.
L'emperadriu dna el sentit a tota l'obra, amb el seu desig d'esdevenir humana.
L'ombra s s smbol d'all hum, de la naturalesa humana.
La nodrissa, pertanyent al mn dels esperits, no pot seguir el cam de l'emperadriu vers la comprensi dels sentiments i la natura humana.
Keikobad, rei dels esperits, t per objectiu que tots els ssers coneguen la compassi universal.
El tintorer, s l'nic personatge que apareix en escena que t un nom propi: Barak. s la personificaci dels bons sentiments. El seu ofici, de donar color a les coses, tamb t crrega simblica.
Els germans deformes representen els defectes del gnere hum. Sn incapaos d'analitzar correctament qualsevol situaci, la seua visi de les coses s parcial i equivocada.
La tintorera representa els instints irracionals.
Veus dels vigilants nocturns: lloen l'amor com a mitj d'aconseguir l'harmonia entre els humans i el Creador.
Veus dels nonats: sn el smbol de les potencialitats latents.
El falc s la conscincia.

 Requeriments vocals .
El paper de l'emperadriu est concebut per a una soprano dramtica capa d'enfrontar-se a fragments de coloratura. D'igual manera, el tenor que assumeix el paper de l'emperador ha de ser capa d'enfrontar-se a fragments en el rang ms agut de la seua tessitura, particularment en la seua escena en solitari de l'Acte 2. El paper de la nodrissa se situa en la tessitura de contralt. El paper de la muller del tintorer requereix d'una soprano de gran potncia, que puga fer sentir la veu sobre l'enorme orquestra de Strauss. El paper de Barak requireix un barton ms convencional, per tamb amb una gran potncia en l'emissi i suficient energia per a enfrontar-se a les tres hores de durada de l'pera.

 Bibliografia .
Andrs Batta. pera: Compositores. Obras. Intrpretes. Barcelona: Equipo de Edicin, S.L. 2000. ISBN 3-8290-2830-X;

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150822" title="Abu Ibrahim Ahmad ben Muhammad" nonfiltered="874" processed="870" dbindex="60899">
Abu Ibrahim Ahmad ben Muhammad fou emir aglbida d'Ifrikiya, successor del seu oncle Abul Abbas Muhammad I el 856.

Va tenir un regnat tranquil en el que es van fer moltes obres publiques, i va morir el 28 de desembre del 863. El va succeir el seu germ Ziyadat Allah II ben Muhammad.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150824" title="Ahmad ben al-Aghlab" nonfiltered="875" processed="871" dbindex="60900">
Ahmad ben al-Aghlab fou un efimer emir aglbida d'Ifrikiya, germ i successor d'Abul Abbas Muhammad I ben al-Aghlab al que va deposar el 847.

A cap de pocs mesos Muhammad I va tornar al poder i va exiliar al seu germ a Orient (848). Ahmad va morir algun temps desprs al seu exili.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150826" title="Ziyadat Allah II" nonfiltered="876" processed="872" dbindex="60901">
Ziyadat Allah II ben Muhammad fou emir aglbida d'Ifrikiya. Va succeir al seu germ Abu Ibrahim Ahmad ben Muhammad el 28 de desembre del 863 i va regnar noms un any en el que no va passar res important. Va morir el 23 de desembre del 864 i el va succeir el seu nebot Abul Gharanik Muhammad II.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150828" title="Abul Gharanik Muhammad II" nonfiltered="877" processed="873" dbindex="60902">
Abul Gharanik Muhammad II ben Ahmad fou emir aglbida d'Ifrikiya.

Era fill d'Abu Ibrahim Ahmad ben Muhammad i va succeir al seu oncle Ziyadat Allah II el 23 de desembre del 864. Tenia una gran passi per la cacera. El 868 va conquerir l'illa de Malta.

Va morir el 16 de gener del 875 i el va succeir el seu germ Abu Ishak Ibrahim II ben Ahmad. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150833" title="Abu Ishak Ibrahim II" nonfiltered="878" processed="874" dbindex="60903">
Abu Ishak Ibrahim II ben Ahmad fou emir aglbida d'Ifrikiya.

El 16 de gener del 875 a la mort del seu germ Abul Gharanik Muhammad II, la successi corresponia al fill del difunt, Abu Ikal ben Muhammad, per el poble va aclamar a Abu Ishak Ibrahim.

El 878 va conquerir Siracusa a Siclia. El mateix 878 va construir una nova capital a Rakkada, abandonant Abbasiyya, per aviat tamb va deixar Rakkada i es va establir a Tunis.

Va rebutjar una invasi del tulnida d'Egipte, Al-Abbas (fill de l'emir tulnida Ahmed ben Tulun), aliat als ibadites del Djabal Nafusa (entre 879 i 881). Va reprimir tamb una revolta dels berbers del Zab (268 de l'hgira = 881-882).

A Siclia va continuar la campanya i va ocupar Palerm, i poc desprs va entrar tamb a Reggio a la Calbria.

Va abdicar en favor del seu fill Abul Abbas Abd Allah II ben Ibrahim el 18 d'octubre del 902.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150835" title="Abu Ikal ben Muhammad" nonfiltered="879" processed="875" dbindex="60904">
Abu Ikal ben Muhammad fou un prncep aglbida d'Ifrikiya fill d' Abul Gharanik Muhammad II.

El 16 de gener del 875 a la mort d'Abul Gharanik Muhammad II, la successi li corresponia per dret a llei, per el poble va aclamar com a emir al seu oncle Abu Ishak Ibrahim II ben Ahmad. La seva sort posterior no s coneguda.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150836" title="Abd Allah II ben Ibrahim" nonfiltered="880" processed="876" dbindex="60905">
Abd Allah II ben Ibrahim fou emir aglbida d'Ifrikiya.

Era fill d'Abu Ishak Ibrahim II ben Ahmad que el va enviar a Siclia com a governador (any 900), on va participar a la conquesta de Palerm i de Reggio (a Calbria). El 18 d'octubre del 902 el seu pare va abdicar al seu favor i es va traslladar a Tunis per fer-se crrec del poder. Les seves primeres mesures foren per combatre als xites.

Fou assassinat el 23 de juliol del 903 pel seu fill Abu Mudar Ziyadat Allah III ben Abd Allah, que el va succeir.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150839" title="Llista de compositors medievals" nonfiltered="881" processed="877" dbindex="60906">
Llista de compositors medievals distributs per perodes:
 Els de la  primera part de la baixa edat mitjana, que compren els nascuts abans de 1150;
 Els del perode central de la baixa edat mitjana, amb els nascuts entre 1150 i 1300;
 Els de finals de la baixa edat mitjana, amb els nascuts entre 1300-1450;
 Els de la transici entre l'edat mitjana i el Renaixement.

 Nascuts abans de 1150 .
Adam de St. Victor;
Papa Gregori I;
Saint Godric;
Hildegard von Bingen;
Hucbald;
Notker Balbulus;
Odo of Arezzo;
Odo of Cluny;
Tuotilo (Tutilo);
Xosroviduxt;
Sahakduxt;
Kassia;
Azalais de Porcairages;
Tibors;

 Els nascuts entre 1150 i 1300 .
Lonin;
Protin;
W. de Wycombe;
Petrus de Cruce;
Berenguier de Palou;
Arnaut Daniel ;
Giraut de Bornelh;
Marcabru;
Peire Cardenal;
Ramon Llull;
Bernart de Ventadorn;
Bertran de Born ;
Dante ;
Jaufre Rudel;
Alfonso X of Castile;
Wolfram von Eschenbach;
Walther von der Vogelweide;
Neidhart von Reuenthal;
Azalais de Porcairagues;
Castelloza;
Comtessa de Da;
Marie de France;
Alamanda;
Maria de Ventadorn;
Blanche of Castile;
Dame Margot;
Duchess of Lorraine;
Maroie de Dregnau de Lille;
Dame Maroie;
Garsenda;
Meister Rumelant;

 Els nascuts entre 1300-1450 .
Philippe de Vitry;
Guillaume de Machaut;
Jehan de Lescurel;
Borlet;
Trebor;
Solage;
Francois Andrieu;
Francesco Landini;
Gherardello da Firenze;
Andrea da Firenze;
Giovanni da Firenze;
Paolo da Firenze (c. 1355   c. 1436);
Donato da Cascia;
Lorenzo Masini;
Bartolino da Padova;
Niccol da Perugia;
Maestro Piero;
Anthonello de Caserta;
Philippus de Caserta;
Johannes Ciconia;
Matteo da Perugia;
Jacopo da Bologna;
Lorenzo da Firenze ( 1372 o 1373);
Grimace;
Jacob Senleches;
Johannes Tapissier (c. 1370 - abans de 1410);
Baude Cordier;
Zacara da Teramo;
Giovanni Mazzuoli (Giovanni degli Organi) (1360-1426);

 Transici de l'edat mitjana al Renaixement . 

Antonius de Civitate Austrie (Antonio da Cividale) (fl. c.1392-1421);
Johannes Cesaris (c. 1406-1417);
Roy Henry (ms conegut com el Rei Enric V) (c. 1410);
Pycard (c. 1410);
Richard Loqueville ( 1418);
Byttering (possiblement Thomas Byttering) (c. 1410-1420);
Bartolomeo da Bologna (fl. 1405-1427);
Jacobus Vide (c. 1405 1433);
John Dunstable (c. 1380-1453);
Hugo de Lantins (c. 1430);
Arnold de Lantins (c. 1430);
Leonel Power ( 1445);
Gilles Binchois (c. 1400-1460);
Johannes Brassart (c. 1400-1455);
Guillaume Dufay (c. 1400-1474);
Johannes Ockeghem (c. 1410-1497);

 Vegeu tamb .
Llista cronolgica de compositors de msica clssica;
Llista cronolgica dels principals compositors de msica clssica ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150840" title="Ziyadat Allah III" nonfiltered="882" processed="878" dbindex="60907">
Abu Mudar Ziyadat Allah III ben Abd Allah fou emir aglbida d'Ifrikiya.

Era fill d' Abd Allah II ben Ibrahim que el va assassinar i succeir el 23 de juliol del 903. Va eliminar tamb altres membres de la famlia.

Les ciutats de la regi del Zab (a l'oest de l'emirat) havien estat privades de les seves guarnicions rabs durant el govern d' Abu Ishak Ibrahim II ben Ahmad (875-902) i els berbers kutama de la Petita Kablia es van adherir al xiisme predicat per Abu Abd Allah al-Shii. El 904 va proclamar la djihad contra els xites, i va enviar a diversos cossos de l'exrcit que foren derrotats. Llavors va fer anunciar una gran victria mentre preparava la fugida. Desprs de l'ocupaci de Laribus per Abu Abd Allah al-Shii el 18 de mar del 909, va abandonar Rakkada i va fugir a Egipte amb el seu tresor, desprs va passar a Rakka i encara va tornar a Egipte per acabar finalment a Palestina on segurament va morir a Jerusalem en data desconeguda. A Ifrikiya els fatimites van obtenir el poder.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150850" title="Boixac de jard" nonfiltered="883" processed="879" dbindex="60908">

El boixac de jard (Calendula officinalis) s una planta herbcia que pertany a la famlia de les astercies. Es tracta d una planta que es ve utilitzant en la regi mediterrnia des de l'poca dels antics grecs, i amb anterioritat ja era coneguda pels hinds i els rabs per les seves qualitats teraputiques com una herba medicinal aix com un tint per a teles, productes d'alimentaci i cosmtics, encara que molts dels usos populars que se li han atribut no s han pogut demostrar cientficament.

Etimologia. 
El nom genric, "calndula", deriva del llat calendulae que significa "al llarg dels mesos", amb el que es va voler subratllar el llarg perode de floraci que t aquesta planta; el nom especfic, "officinalis", expressa el seu carcter medicinal.

Ecologia. 
Hemitocriptfit poc exigent respecte al tipus de sl, encara que prefereix els sls argilencs. s una planta de clima temperat, per resisteix gelades i sequeres. 
Conreada a Europa des del segle XII, existeix localment naturalitzada en el sud i oest d'Europa, i casual per tots els llocs.

Descripci.
Planta herbcia, aromtica, glandular, d'anual a perenne, lleosa nicament en la base. La tija de 20 a 55cm. s erecte o procumbent, ramificada i generalment amb fulles gaireb fins al l extrem superior. Les fulles de 7-14 x 1-4cm, sn alternes, simples, oblongues-lanceolades, estretament obovades, oblongues o espatulades, curtament agudes o obtuses. Les flors son ligulades i grogues, amb una floraci que dura prcticament tot l any, tancant-se de nit i obrint-se a l alba. Les inflorescncies en captols fan de 3-5cm. d ampla, d un color groc ataronjat. Els fruits sn aquenis encorbats, provets gaireb tots al dors d unes ales membranoses o pues dorsals que alternen amb altres cimbiformes ms curts, de forma navicular. La olor que desprenen les flors s desagradable i el seu gust es amarg. 

Es conrea molt sovint en els jardins dels quals escapa amb facilitat. S'usa com planta ornamental i des de fa segles es utilitzada com planta medicinal a causa de les seves qualitats teraputiques. Floreix des d'abril fins a novembre.

 Composici qumica .

 Saponinas triterpniques. Calendulsid.
 Triterpens. Alfa i beta-amirina; monoalcohols; diols; triols; sters. ;
 Flavonoides. Isoquercitrina, narcisina, neohesperidsid, rutina, isoramnetsid. ;
 Hidroxicumarines. Escopoletina, umbeliferona, esculetina. Polisacrids heterogenis. ;
 Muclags. ;
 Polins. ;
 Esteroides.  ;
 Carotens. Lutena, zeaxantina.
 Oli essencial. Monoterpens;

 Usos medicinals . 
S utilitza externament en forma d infusions, tintures i pomades pel tractament d'inflamacions de la pell i les mucoses, ferides o processos de cicatritzaci trpida, contusions, furncols, eritemes, faringitis, dermatitis i ulcus curis.

En la medicina popular s ha utilitzat internament pel tractament de amenorrees,  dismenorrees, gastritis, espasmes del tub digestiu, lceres gastroduodenals, colecistitis, angiocolitis crniques, insuficincia heptica i migranyes, per aquests usos no tenen una base cientfica slida.

La comissi E la indica en un s tpic intern, per alteracions inflamatries de les mucoses bucofarngies i en s extrem per ferides, incls les de difcil cicatritzaci com el ulcus curis.

L'ESCOP (1996) la indica en inflamacions de la pell, mucoses i en ferides. 

La calndula tamb s utilitza en l mbit de la cosmtica i dermofarmcia, en cremes hidratants (productes solars pre i post exposici) ja que les saponines, les gomes i els muclags tenen una gran capacitat humectant. El seu oli essencial es fa servir per preparar perfums d aroma silvestre, encara que la seva olor no s molt agradable.

 Accions farmacolgiques .
La comissi E considera que la flor de calndula t una acci antiinflamatria i fortament cicatritzant quan s'aplica de forma tpica. Amb extractes de la flor de calndula, mostra una acci estimulant de la epitelitzaci de les ferides i una activitat antiinflamatria en edemes on interv la prostaglandina (els triterpens, sobretot el faradiol, han demostrat ser els principis antiinflamatoris ms importants).

En medicina popular s utilitza per la seva acci antibacteriana i fungicida i antiespasmdica. Se li atorga tamb una acci emmenagoga, com regulador dels perodes menstruals i calmant dels dolors propis. s un bon emollient ja que suavitza, tonifica i hidrata la pell. De fet cada cop son mes els productes cosmtics que inclouen la Calendula officinalis entre els seus components. Tamb s'ha considerat callicida ajudant a la desaparici de berrugues vriques de la pell, degut al seu contingut en cid acetilsaliclic. s colertica tot estimulant l activitat heptica, especialment de la secreci biliar. Tamb resulta efica en gastritis, gastroenteritis i vmits per la seva acci antiulcerosa ats que ajudar a la cicatritzaci d'lceres gstriques. 

 Toxicitat .
nicament el seu s tpic est contraindicat en pacients sensibles a les Astercies, ja que experimentalment s'ha vist una feble sensibilitzaci de la pell, per no s'han registrat casos clars de dermatitis de contacte.

Galeria de fotos.


Enllaos externs.

 Calendula officinalis a Herbmed;
 Article de revisi de Calendula officinalis a la Revista Cubana de Farmacia;
 Calendula officinalis a Ecoaldea;
 


 


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150851" title="Enric Bagu i Garriga" nonfiltered="884" processed="880" dbindex="60909">
Enric Bagu i Garriga (Barcelona 1900   1987) fou un historiador medievalista i editor catal. Es form als Estudis Universitaris Catalans, on estudi amb Ferran Valls i Taberner i Francesc Martorell i Trabal. Va ser professor a l'Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya i de la Universitat Autnoma de Barcelona (1932-1939).

L'any 1981 fou distingit amb la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 La dona i la cortesia a la societat medieval, 1947;
 Pequea historia de la Humanidad Medieval, 1953;
 La Alta Edad Media, 1953;
 Alfons el Benigne, 1959;
 Pere el Catlic, 1960;
 Noms personals de l'edat mitjana, 1975 ;
 Histria: primeres lectures, 1936, en collaboraci amb Jaume Vicens i Vives ;
 ARS. Histria de l'Art i de la Cultura, 1956,  en collaboraci amb Jaume Vicens i Vives;
 Histria universal. Viatge per la Histria, 1968;
 El meu amic l'artista, 1971;
 Histries del meu pas, 1974 ;
 L'aventura dels avis, 1983  ;

 Publicacions .
 Bagu i Garriga, Enric; Joan-F. Cabestany i Fort; Percy E. Schramm. Els primers comtes-reis (Barcelona, 1963). ;
 Libre de feyts d'armes de Catalunya de Bernat Boades (ed. d'Enric Bagu, Barcelona Barcino 1930-1948);
 Recort / Gabriel Turell (A cura d'Enric Bagu) ;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 ICC (Inst. Cartografia) - referncies Enric Bagu i Garriga;
 Histries del Meu Pas;
 Ressenya d'Enric Bagu i Garriga;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150853" title="Abd Allah ben Iskandar" nonfiltered="885" processed="881" dbindex="60910">
Abd Allah ben Iskandar (Afarinkent 1533 o 1534-Samarcanda 1598) fou el sobir mes important de la dinastia xaibanita de l'sia Central.

Era fill de Iskandar Khan net de Djani Beg i besnt de Khwadja Muhammad ben Abul Khayr. El seu avi Djani Beg (mort el 1528/1529) havia rebut en feu Karmina i Miyankal al repartiment del 918 de l'hgira (1512-1513) i el pare Iskandar Khan era senyor d'Afarikent.

El 1551 els dominis paterns foren atacats per Nawruz Ahmad Khan de Tashkent i Abd al-Latif de Samarcanda; Iskandar va fugir i el seu fill va fer front als invasors als que va rebutjar. En els anys segents va estendre els seus dominis cap a l'oest en direcci a Bukhara i cap al sud-oest cap a Karshi i Shahr-i-Sabz, per no va tenir gaire xit. El 1555-1556 va haver d'evacuar el territori d'Afarikent i es va haver de refugiar a Maymana. 

A finals del 1556 va morir Nawruz Ahmad Khan de Tashkent i Abd Allah va aprofitar per restablir la seva autoritat sobre Karmina i sobre Shahr-i-Sabz  i el maig del 1557 va entrar a Bukhara on va establir la seva capital. El khan uzbek Pir Muhammad, el seu oncle, fou deposat (abril del 1561), i el seu pare Iskandar Khan fou proclamat khan de tots els uzbeks, per Abd Allah de fet govern en nom seu.

El 1573/1574 va ocupar Balkh, i el juny de 1578 va entrar a Samarcanda i tot seguit a Tashkent i tota la regi al nord del Sir Daria (1582/1583) i Fergana (1583), i va fer tamb la primavera del 1582 una expedici a les estepes, fins a Ulugh Tag.

El 1583, a la mort del seu pare, va agafar el ttol de khan dels uzbeks per a ell mateix. El 1587/1588 va reprimir una important revolta a Tashkent i va conquerir el Badakhshan i ms tard el Khurasan o Khorasan, el Gilan i el Khwarizm (aquest darrer pas el 1593/1594, i el va reconquerir el 1596/1597 desprs de revoltar-se). Va devastar en una expedici les regions de Kashghar i Yarkand.

Als darrers anys va estar enfrontat al seu nic fill Abd al-Mumin que governava Balkh en nom del seu pare. Durant les disputes per l'exercici del poder els nmades van entrar a la regi entre Tashkent i Samarcanda i van derrotar a un exrcit enviat contra ells. Abd Allah va agafar personalment el comandament per va morir quan era a Samarcanda al comenament del 1598. El va succeir el seu fill And al-Mumin que fou assassinat noms sis mesos desprs i les conquestes del pare a Khorasan i Khwarizm es van perdre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150854" title="Agust Bartra i Lleonart" nonfiltered="886" processed="882" dbindex="60911">
Agust Bartra i Lleonart (Barcelona, 1908 - Terrassa,1982) fou un poeta, prosista i professor universitari catal.

Biografia.
Va nixer el 8 de novembre de 1908 a la ciutat de Barcelona, descendent d'una famlia camperola i que pass part de la seva infncia a Sabadell. Quan la seva famlia torn a Barcelona entr a treballar en un magatzem txtil. L'any 1934 guany un concurs de contes socials i poc temps desprs comen a collaborar a "Amic" i "Meridi".

Particip en la Guerra Civil Espanyola en el bndol republic i s'exili a la primeria de 1939: pass per diversos camps de refugiats (Sant Cebri, Argelers i Agde) abans d'arribar a Roissy-en Brie (Pars), on conegu l'escriptora Anna Muri, tamb exiliada, amb qui es casaria i amb qui tindria dos fills. L'any 1940 embarcaren cap a la Repblica Dominicana, i desprs se n'anaren a Cuba i a Mxic, on van fixar el seu domicili i on fund la revista "Lletres" (1944-1947). Aix mateix tamb feu llargues estades als Estats Units d'Amrica, especialment entre 1949-1950, 1960 i 1963, sent nomenat l'any 1969 catedrtic de poesia hispanoamericana a la Universitat de Maryland.

L'any 1970 retorn a Catalunya, instanllant-se a la ciutat de Terrassa, on mor el 8 de juliol de 1982.

El 1973 fou guardonat amb el Premi Carles Riba de poesia per la seva obra Els himnes, i l'any 1981 amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya. El 1982 fou guardonat amb el Premi de la Crtica de poesia catalana per la seva obra Haiks d'Arinsal.

Obra seleccionada.


 1937: L'oasi perdut;
 1938: Cant corporal;
 1942: Xabola;
 1942: L'estel sobre el mur;
 1944: Oda a Catalunya des dels trpics ;
 1946: L'arbre de foc;
 1948: Mrsias i Adila;
 1948: Rquiem;
 1951: Oda Atlntica;
 1951: Una antologia de la lrica nord-americana ;
 1953: Odissea;
 1956: L'evangeli del vent;
 1960: Quetzalcatl;
 1961: Demter;

 1964: Ecce homo;
 1968: Crist de 200.000 braos;
 1968: La lluna mor amb aigua;
 1970: Dodo;
 1971: Obra potica completa;
 1972: Poemes del retorn;
 1974: Els himnes;
 1979: El gos geomtric;
 1981: Haiks d'Arinsal;

i la trilogia de Soleia: 

 1972: Rapsdia de Gar;
 1974: Rapsdia d'Arnau;
 1976: Rapsdia d'Ahab;


 Referncies .


 Enllaos externs .
 Pgina dedicada a Agust Bartra, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.
  Informaci d'Agust Bartra a Escriptors.cat;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150859" title="Pepe Carvalho" nonfiltered="887" processed="883" dbindex="60912">
Pepe Carvalho s el protagonista de la srie de novelles policaques Carvalho, de l'escriptor catal Manuel Vzquez Montalbn.

El personatge s un investigador privat d'origen gallec que viu a Barcelona. La primera aparici del personatge es produ a la novella Yo mat a Kennedy, per el Pepe Carvalho ms conegut no nasqu fins a la segent entrega de la srie, Tatuaje, que ms tard seria portada al cine pel director Bigas Luna.

 Srie Carvalho .

 Yo Mat a Kennedy.
 Tatuaje.
 La soledad del manager.
 Los mares del sur.
 Asesinato en el Comit Central.
 Los pjaros de Bangkok.
 La Rosa de Alejandra.
 Historias de fantasmas.
 Historias de padres e hijos.
 Tres historias de amor.
 Historias de poltica y ficcin.
 Asesinato en Prado del Rey y otras historias srdidas.
 El balneario.
 El delantero centro fu asesinado al atardecer.
 Las recetas de Carvalho.
 El laberinto griego.
 Sabotaje olmpico.
 El hermano pequeo.
 Roldn, ni vivo ni muerto.
 El premio.
 Quinteto de Buenos Aires.
 La soledad del mnager.
 El hombre de mi vida.
 Milenio Carvalho.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150866" title="Abd Allah ben Ismail" nonfiltered="888" processed="884" dbindex="60913">
Abd Allah ben Ismail fou sold alauita del Marroc per sis vegades entre 1729 i 1757. Segons els historiadors va ser enderrocat fins a cinc vegades i sempre tornat a cridar al poder fins que va morir essent sold. La seva capital fou de vegades a Meknes i d'altres a Dar Dbibagh prop de Fes.

Va succeir a Mawlay Ahmad ben Ismail el 5 de mar de 1729 i li van disputar el poder els seus germans Ahmad al-Dhahabi i Abd al-Malik ben Ismail durant dos anys. Els Abid al-Bukhari (exrcit de negres creat pel seu pare Mawlay Ismail) el van portar al poder a petici de la seva mare. Va sufocar la revolta de la ciutat de Fes desprs d'un setge de 6 mesos i va fer una campanya a l'Atles central que va fracassar, essent llavors enderrocat pels abid i va fugir (29 de setembre de 1734) cap al Wadi Nun on vivia la tribu de la seva mare els gish o djaysh del grup Udaya. El seu germ Ali al-Aradj va ser proclamat sold.

El 1736 fou cridat de nou al poder per enderrocat al cap de pocs mesos pels Abid al-Bukhari i es va refugiar amb els berbers Ayt Idrasan. Fou proclamat el seu germ Muhammad ben al-Arabiyya, i ms tard Mawlay al-Mustadi. El 1740 fou cridat un altre cop al poder i va haver de lluitar contra Al-Mustadi que s'havia aliat al governador de Tnger Ahmad al-Riff; poc temps desprs els Abid al-Bukhari el van deposar i van portar al poder a un germ, Zayn al-Abidin ben Ismail. Amb l'ajut de grups berbers de l'Atles central i mitj va recuperar el poder al cap de pocs mesos encara el 1740.

Llavors va derrotar Al-Mustadi i Al-Riff i va comenar a pacificar el pas. El 1748 fou deposat i va ser proclamat el seu fill Muhammad ben Abd Allah, governador de Marrqueix, per aquest quan va tenir el control va reposar al seu pare que va governar fins a la seva mort el 10 de novembre del 1757.

 Perodes de govern .

1729-1730;
1731-1734;
1736-1740;
1740;
1740-1748;
1748-1757;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150867" title="Spread Firefox" nonfiltered="889" processed="885" dbindex="60914">
Spread Firefox (abreviat cm SFX) s una comunitat de milers d'entusiastes del Mozilla Firefox, l'objectiu de la qual s donar a conixer el Firefox. La pgina web de la comunitat fundada per Blake Ross i Asa Dotzler va ser llanada el 12 de setembre del 2004 (quan encara no s'ha publicat el Firefox 1.0), servia com a punt de trobada per a les campanyes publicitries al voltant del Firefox, amb un bot que qualsevol podia posar al seu web demanant que la gent es baixs el Firefox, a ms a ms s'hi va afegir un sistema de punts per premiar qui aports ms visitants. Est basada en Drupal, un gestor de continguts lliure. s el primer projecte i ms gran de promoci d'un programa de codi obert.

Va guanyar el premi al millor projecte de mrqueting als Awars 2006 d'Uk Linux i d'Open Source.

Galeria d'imatges.
Adopt Firefox va ser una campanya amb l'eslgan: "Please adopt Firefox" ("Si us plau adopteu el Firefox"):


Spread Thunderbird.
L'11 de novembre del 2008 es va posar en marxa el Spread Thunderbird, una comunitat semblant per destinada al client de correu germ del Firefox Mozilla Thunderbird.

Referncies.


Enllaos externs.
Spread Firefox ;
Spread Thunderbird ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150869" title="Phasmahyla" nonfiltered="890" processed="886" dbindex="60915">

Phasmahyla s un gnere de granota arborcola.

Espcies.
 Phasmahyla cochranae (Bokermann, 1966).
 Phasmahyla exilis (Cruz, 1980).
 Phasmahyla guttata (Lutz, 1924).
 Phasmahyla jandaia (Bokermann & Sazima, 1978).

Referncies.

 El gnere Phasmahyla a l'IUCN. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150870" title="Abd Allah ben Khazim" nonfiltered="891" processed="887" dbindex="60916">
Abd Allah ben Khazim al-Sulami fou governador del Khurasan al segle VII.

La primera expedici rab al Khurasan fou dirigida per Abd Allah ben Amir de Bssora el 31 de l'hgira (651/652) i Abd Allah ben Khazim al-Sulami dirigia la avantguarda i va ocupar Sarakhs. Va sufocar una revolta dels Karin (653/654) i va rebre com a premi el govern de la provncia .

Durant el segon govern de Abd Allah ben Amir a Bssora (des el 661) Kays ben al-Hatham al-Sulami fou nomenat governador de Khurasan i Abd Allah ben Khazim i Abd al-Rahman ben Samura foren enviats contra Balkh i Sidjistan. El governador no va poder aturar una revolta dels heftalites al Khurasan el 662 i Abd Allah ben Khazim fou nomenat llavors governador. Va governar tres anys fins que fou substitut el 665. 

Vers el 680-682 va tornar a la provncia amb l'exrcit de Sam ben Ziyad i quan aquest se'n va entornar desprs de la mort del califa Yazid I, va deixar el govern inter a Abd Allah ben Khazim (684). Va derrotar el governant tamimita de Merw i amb l'ajut de Tamim va derrotar els governants bakrites de Marw al-Rudh i d'Herat als que va sotmetre. Va fer front a revoltes tamimites.

El 692 Abd al-Malik el va proposar com a governador titular  par set anys, per va refusar ja que considerava que tenia dret al govern vitalici, i llavors fou designat per set anys el subgovernador de Merw, el tamimita Bukayr ben Wishah que va acceptar. Bukayr va derrotar a Abd Allah ben Khazim (probablement el 73 de l'hgira = 692-693) que va morir a la lluita quan intentava reunir-se amb el seu fill Musa ben Abd Allah a la fortalesa de Tirmidh.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150872" title="Theodore Schultz" nonfiltered="892" processed="888" dbindex="60917">

Theodore William Schultz ( Arlington, EUA 1902 - Evanston 1998 ) fou un economista nord-americ guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1979.

Biografia.
Va nixer el 30 d'abril de 1902 a la ciutat d'Arlington, poblaci situada a l'estat nord-americ de Dakota del Sud. Va estudiar agricultura al South Dakota State College, on es gradu el 1927, i posteriorment estudi economia a la Universitat de Winsonsin, on es doctor el 1930. Professor del Iowa State College, el 1943 es trasllad a la Universitat de Chicago. 

Va morir el 26 de febrer de 1998 a la ciutat d'Evanston, situada a l'estat d'Illinois.

Recerca econmica.
A partir de 1946 va esdevenir director del departament d'Economia de la Universitat de Chicago, i se centr en l'estudi de la importncia dels recursos humans en l'agricultra, especialment en l'anomenada economia del desenvolupament. Va criticar la importncia que aquests pasos donaven al procs d'industrialitzaci en sacrifici de l'agricultura. 

L'any 1979 fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia, juntament amb Arthur Lewis, per les seves aportacions a les investigacions en matria de desenvolupament econmic, i en especial als problemes als quals s'enfrenten els pasos en vies de desenvolupament.

Obra publicada.
1943: Redirecting Farm Policy;
1945: Agriculture in an Unstable Economy;
1953: The Economic Organization of Agriculture;
1963: The Economic Value of Education;
1964: Transforming Traditional Agriculture;
1968: Economic Growth and Agriculture;
1971: Investment in Human Capital: The Role of Education and of Research;
1972: Human Resources (Human Capital: Policy Issues and Research Opportunities);

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1979;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150873" title="Khorasan" nonfiltered="893" processed="889" dbindex="60918">

Khorasan (Khor s n) s una provncia (Ost n) del nord-est de l'Iran que t per capital Mashdad.

Histricament fou una provncia que abraava regions de l'Iran, l'Afganistan i Turkmenistan.

 Governadors musulmans del Khurans sota el Califat .

 Anaf ibn Kays  644;
 vacant 644-646;
 Umayr ibn Othman 646-647;
 Abu Musa Abdallah ibn Kays al-Asheri 650-651;
 Abdallah ibn Amr al-Hadrami 652-655;
 Hulaid ibn Kass 656-657;
 Hulaid ibn Kurra al-Yarbui 657-658;
 Umar ibn al-Hay am 658-661;
 Abdallah ibn Hazim 661-662;
 Kays ibn al-Haytam 662-664;
 Al-Hariz ibn Abdallah 664-665;
 Al-Hakam ibn Amr 665-670;
 Anas ibn Abi Anas  671;
 Rabi ibn Ziyad 671-673;
 Hulayd ibn Abdallah 673;
 Ubaydallah ibn Ziyad 673-676;
 Said ibn Othman 676-680;
 Salm ibn Ziyad 680-683;
 Abdallah ibn Hazim (segona vegada) 683-684;
 Aws ibn Talaba 684-685;
 Abdallah ibn Hazim (tercera vegada) 685-692;
 Bukayr ibn Wishah 692-696;
 Umayya ibn Abdallah 696-697;
 Abu Muhammad al-Hadjjadj ibn Yusuf 697;
 Abu Said al-Muhallab ibn Abu Sufra 697-701;
 Yazid ibn Abu Said 701-704;
 al-Mufazzal 704-705;
 Qutayba ibn Muslim al-Bahili 705-715;
 Yazid ibn Abu Said (restored) 715-717;
 Abu Ukba al-Djarakh ibn Abdallah 717-718;
 Abd ar-Rahman ibn Nuyam 718-719;
 Said ibn Amr al-Harashi 719-720;
 Maslama ibn Abd al-Malik 720;
 Omar ibn Hubayra 720-723;
 Asad ibn Abd-Allah al-Kasri 723-727 ;
 Halid ibn Abdallah 727-735  ;
 Al-Harith ibn Suraydj al-Haridji 734-746  (rebel);
 Asad ibn Abd-Allah al-Kasri (segona vegada) 735-738 ;
 Yusuf ibn Omar 738-748  ;
 Nasr ibn Sayyar 738-748 ;
 Ibrahim ibn Muhammad 747;
 Abu Muslim Abd ar-Rahman 748-755;
 Aby Daud Halid ibn Ibrahim al-Bakri 755-757;
 Abd al-Djabar ibn Abd ar-Rahman al-Azdi 757-758;
 Abu Abdallah Muhammad (califa al-Mahdi 775-85) 758-768;
 Humayd ibn Qutayba al-Tai 768-775  ;
 Hashim ibn Hakim (Mukanna) 768-783;
 Abu Awn Abd al-Malik ibn Yazid 775-776;
 Muad ibn Muslim 776-779;
 al-Musayib ibn Zuhayr al-Dabi 779-782;
 Abu al-Abbas al-Fazl ibn Sulayman 782-783;
 Desconegut 783-787;
 Djafar ibn Muhammad 787-789;
 Al-Abbas ibn Djafar 789-790;
 Halid al-Djatrif ibn Assab 790-791;
 Sulayman ibn al-Rashi 791-792;
 Hamza ibn Malik al-Huzaii 792-793;
 Al-Fadl ibn Yahya 793-795;
 Al-Mansur ibn Yazid 795-796;
 Ali ibn Isa ibn Mahan 796-806;
 Abu Djafar Abdallah (califa al-Mamun 813-33) 806-813;
 Al-Hasan ibn Sakhl 813-817;
 Ghassan ibn Abbad (817-820);
 Tahir Abu l-Tayyib Dhu'l-Yaminayn  821-822;
 Talha ibn Tahir 822-828;
 Abd Allah Abu l-Abbas ibn Tahir 828-845;
 Tahir ibn Abd Allah A845-862;
 Muhammad al-Tahiri 862-873 ;
 Abu Yusuf Yakub I ibn al-Layth al-Saffar 873-879 ;
 Abu Shudja Ahmad ibn Abdallah (a Nishapur) 875-882;
 Al-Husayn al-Tahiri (a Nishapur) 876;
 Abu Hafs Amr I ibn al-Layth 879-900 ;
 Rafi ibn Harthama (a Nishapur) 882-896;
 Als Samnides 900;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150877" title="Granota arborcola" nonfiltered="894" processed="890" dbindex="60919">


Les granotes arborcoles sn granotes de les famlies Hylidae i Rhacophoridae, conformant un clade polifiltic. Hi ha una gran variabilitat entre les espcies de granotes arborcoles.

 Classificaci .
La famlia de les granotes arborcoles se subdivideix en 6 subfamlies i 47-49 gneres.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150880" title="Abd Allah ben Maymun" nonfiltered="895" processed="891" dbindex="60920">
Abd Allah ben Maymun al-Kaddah (segle VIII) profeta i fundador de l'ismalisme, i transmissor de tradicions entre els xites duodecimans. Fou fill de Maymun al-Kaddah fundador de la secta dels Maymuniyya. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150882" title="Motor Sigma de Ford" nonfiltered="896" processed="892" dbindex="60921">

Els motors Sigma de Ford son una familia de motors de 4 cilindres venuts per Ford sota el nom de Zetec-SE i MZI per Mazda.

El Sigma substitueix als CVH i HCS; la seva fabricaci va comenar a partir del 1995 i actualment se'n segueixen fabricant. Al igual que el SHO V6 i el SHO V8, el Sigma va ser dissenyat amb l'ajuda de Yamaha.

Tot i anomenar-se "Sigma Zetec-SE", no comparteixen disseny o parts amb el Zeta Zetec, a part del nom es clar; aix ha dut a certes confusions, car el compartir el nom "Zetec" pot dur a la conclusi de qu es tracta de la mateixa famlia de motors. En l'actualitat, els motors Sigma es venen sota el nom de Duratec. Mazda va vendre els Sigma sota el nom de MZI.

 Zetec-SE .

Els primers motors van aparixer al 1995 en la quarta generaci del Ford Fiesta, que era idntica al Mazda 121.

El rang de motors fabricats sota el nom de Signa va anar del 1.25 L, 1.4 L, 1.6 L i 1.7 L.

Amb l'entrada de la segona generaci del Ford Focus tots els motors Sigma van canviar el non a Duratec.

 Zetec RoCam .

L'any 2000 Ford de Brasil va crear una versi ms econmica dels Zetec-SE, per competir amb els antics motors AP de Volskwagen. L'estructura 
base era de tipus SOHC de 2 vlvules per cilindre, en comptes dels tipus DOHC de 4 vlvules per cilindre, i el cos d'acer, en comptes d'alumini. Tot i aquesta reducci de costos, els motors van tenir una major torsi grcies a la RoCam (Rollerfinger Camshaft).

L'avantatge d'aquests nous Zetec-RoCam va ser una reducci de la seva mida respecte dels anteriors Zetec-SE. Aix va permetre, per exemple, substituir l'antic Endura-E del Ford Ka.

El motor a dems tenia un nou sistema (patentat) per la fabricaci de la culata (cylinder head) d'alumini, sistema on s'obtenia una culata de major qualitat, a part de resultar ms econmic que l'emprat en els motors fabricats a Regne Unit i Espanya.

Al 2003 els motors Zetec-RoCam es presenten a Europa sota el nom de Duratec 8v.

 1.0 .

Aquest motor 1.0 L (999 cc) RoCam te un dimetre (bore) de 68,68 mm i la carrera (stroke) es de 67,4 mm, amb una relaci de compressi de 9.8:1. Existeix una versi d'aquest mateix motor que pot funcionar tant en gasolina com en alcohol, llavors la relaci de compressi es de 12.8:1.

Vehicles que equipen aquest motor:

 Ford Ka (Brasil);
 Ford Fiesta (Brasil, pot usar alcohol);

Al 2002 es presenta una versi amb turbocompressor d'aquest motor que desenvolupa 95 cv.

Vehicles que equipen aquest motor:

 Ford Fiesta (Brasil);
 Ford Ecosport (Brasil);

 1.25 .

El motor 1.25 L (1242 cc) es el primer Sigma Zetec-SE que va fabricar-se. Te un dimetre (bore) de 71,9 mm i la carrera (stroke) es de 76,5 mm, amb una relaci de compressi de 10.0:1.

Vehicles que equipen aquest motor:

 Ford Fiesta (1995-);
 Mazda 121 (1995-);
 Mazda2;

 1.3 .

L'anterior 1.3 (1299 cc) era el motor Endura-E i tenia un dimetre (bore) de 73,96 mm i la carrera (stroke) es de 75,48 mm i una relaci de compressi de 9.5:1. 

A partir del 2003 s'ofereix la nova versi Zetec-RoCam del motor 1.3 (1297 cc) a Europa, per aquests motors procedixen de la fbrica de Sud-frica. Te un dimetre (bore) de 73,95 mm i la carrera (stroke) es de 75,48 mm i una relaci de compressi de 10.2:1.

Vehicles que equipen aquest motor:

 Ford Fiesta (2003-);
 Ford Ka (2003-);

 1.4 .

El motor 1.4 L (1388 cc) te un dimetre (bore) de 76 mm i la carrera (stroke) es de 76,5 mm, amb una relaci de compressi de 10.3:1.

Vehicles que equipen aquest motor:

 Ford Fiesta (1995-);
 Ford Focus (1998-);

 1.6 .

El motor 1.6 L (1596 cc) te un dimetre (bore) de 79 mm i la carrera (stroke) es de 81,4 mm i una relaci de compressi de 11.0:1.

Vehicles que equipen aquest motor:

 Ford Fiesta (1999-) (Europa);
 Ford Focus (1998-) (Europa);
 Ford Fusion (Europeu);

La versi Zetec-RoCam del motor 1.6L  ser venuda a partir del 2003, es ven a Europa com a Duratec 8v. Te un dimetre (bore) de 82,07 mm i la carrera (stroke) es de 75,50 mm i una relaci de compressi de 9.5:1.

Vehicles que equipen el nou Zetec-RoCam (1598 cc):

 Ford StretKa, Ford SportKa i Ford Ka;
 Ford Fiesta (Brasil);
 Ford Ecosport (Brasil);
 Ford Focus (Brasil);

 1.6 Flex .

A l'octubre del 2004 es presenta una versi del motor 1.6L Zetec-RoCam capa de funcionar amb gasolina i alcohol, mesclat en qualsevol proporci. Aquesta versi usava les "Compound High Turbulence chambers", usades en els motors CHT de Ford. La relaci de compressi d'aquest motor es alta: 12.3:1.

Vehicles que equipen aquest motor:

 Ford Fiesta Sedan;
 Ford Fiesta;
 Ford Focus (Sucia, funcionava amb E85);
 Ford Ecosport;

 1.6 Ti-VCT .

Amb la entrada de la segona generaci del Ford Focus, per substituir al motor 1.8L, se presenta una versi del motor 1.6 L amb distribuci variable VVT anomenada Ti-VCT (Twin Independent Variable Camshaft) de 115 cv.

Vehicles que equipen aquest motor:

 Ford Focus;
 Ford Focus C-MAX;

 1.7 .

El motor 1.7 L (1679 cc) te un dimetre (bore) de 80 mm i la carrera (stroke) es de 83,5 mm i una relaci de compressi de 10.3:1.

Vehicles que equipen aquest motor:

 Ford Puma;

 Enllaos externs .

 Nota de premsa del nou Ford Fiesta 2002 (Motors RoCam) ;
 Motors Zetec-SE i Endura-E en el Ford Fiesta de finals dels anys '90 ;
 Ford Ka (Motor 1.3 RoCam) ;
 Informaci relativa al motor 1.7 Zetec-SE ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150883" title="Macotera" nonfiltered="897" processed="893" dbindex="60922">

Macotera s un municipi de la provncia i dicesi de Salamanca, Castella i Lle (Espanya).

















 Enllaos externs .

Pgina del municipi


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150884" title="Abd Allah ben Muawiya" nonfiltered="898" processed="894" dbindex="60923">
Abd Allah ben Muawiya fou imam alida, desprs de la mort d' Abu Hashim, net d'Al ibn Abi-Tlib, quan va esclatar la lluita per la seva successi. Fou proclamat imam Abd Allah ben Amr al-Kind per no va ser un bon dirigent i llavors fou proclamat Abd Allah ben Muawiya, besnt de Djafar (el germ d'Al).

Va iniciar la revoluci a l'octubre del 744 a Kufa i altres el van seguir en altres llocs, especialment molts zaidites. El governador de l'Iraq, Abd Allah ben Umar ben Abd al-Aziz va atacar Kufa, i els revoltats van fugir; noms els zaidites que es trobaven a la ciutat van resistir, fins que Abd Allah ben Muawiya va poder fugir cap a Madain i cap a la Mdia. All se li van unir molts partidaris i va poder ocupar diversos punts de Prsia, entre ells Esfahan, i va dominar bona part de Prsia, Ahwaz, Fars i Kirman. El kharigites que havien lluitat contra Marwan II es van retirar als dominis d'Abd Allah ben Muawiya, i el general Amir ben Dubara, enviat per Marwan II contra ells, els va perseguir a Prsia i va dominar els territoris revoltats sota control d'Abd Allah en poc temps fins que el 129 de l'hgira (746-747) l'imam fou derrotat a Marw al-Shadhan i va haver de fugir a Khurasan on Abu Muslim, el governador, el va fer executar. Els seus partidaris es van dividir entre els Djanahiyya (que deien que era viu i reapareixeria) i els Harithites (que deien que el seu esperit s'havia encarnat en Ishak ben Zayd ben al-Harith al-Ansari).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150885" title="Dermatitis" nonfiltered="899" processed="895" dbindex="60924">

Dermatitis significa "inflamaci de la pell". s una paraula que s'utilitza per referir-se a diversos processos de la pell. Errniament s'empra com a sinnim d'czema.
Hi ha diferents tipus de dermatitis, normalment tots ells tenen en com una reacci allrgica a allergogens especfics.

 Tipus especfics de dermatitis .
 Dermatitis endgenes .
 (L20) dermatitis atpica;
 (L21) dermatitis seborreica;
 (L13.0) dermatitis herpetiforme;

 Dermatitis exgenes .
 (L23-L25) dermatitis de contacte;
Dermatitis de contacte irritativa;
Es produeix per contacte freqent amb una substncia que lesiona fsicament o qumicament a la pell.

Dermatitis de contacte allrgica;
Es produeix per hipersensibilitat a una substncia.

Referncies.
  Diccionari de la llengua catalana, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 2007, pgina 511;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150886" title="William Arthur Lewis" nonfiltered="900" processed="896" dbindex="60925">

Sir William Arthur Lewis ( Castries, Saint Lucia 1915 - Bridgetown, Barbados 1991 ) fou un economista britnic guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1979.

Biografia.
Va nixer el 23 de gener de 1915 a la poblaci de Castries, capital de l'illa de Saint Lucia, illa que en aquells moments formava part del Regne Unit per que actualment s un estat independent. Grcies a una beca concedida pel Govern britnic va estudiar economia a la London School of Economics, on es gradu el 1937 i doctor el 1940 en economia industrial. El 1948 fou nomenat catedrtic d'aquesta rea a la Universitat de Manchester, esdevenint el 1950 catedrtic d'economia del desenvolupament a la mateixa universitat, i el 1959 fou designat vicecanceller de la Universitat de les ndies Occidentals.

El 1963 fou nomenat Cavaller per part de la reina Elisabet II del Regne Unit. Aquell mateix s'establ als Estats Units d'Amrica, d'on fou professor de la Universitat de Princeton, i el 1970 es trasllad a Barbados per collaborar en la creaci del Banc de Desenvolupament del Carib, del qual en fou director. 

Va morir el 15 de juny de 1991 a la poblaci de Bridgetown, situada al sud de Barbados. Les seves restes descansen en el collegi comunitari que duu el seu nom al seu pas natal, Saint Lucia. 

Recerca econmica.
Interessat en l'economia del desenvolupament s autor de models terics explicatius de la funci del sector agrcola en les economies dels pasos en vies de desenvolupament. La seva investigaci se centr inicialment en les causes fonamentals del creixement o estancament econmic, posteriorment en l'anlisi de la influncia del desenvolupament en les diferents variables econmiques i finalment en el disseny d'un conjunt de mesures capaces d'estimular el creixement de l'economia. 

El 1979 fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia, juntament amb Theodore W. Schultz, per les seves aportacions a les investigacions en matria de desenvolupament econmic, amb especial mfasi als problemes que enfronten els pasos en vies de desenvolupament. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1979;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150890" title="Miquel Aguil i Barril" nonfiltered="901" processed="897" dbindex="60926">
Miquel Aguil i Barril (Balaguer, 28 de novembre de 1952) s un poltic catal del PSC, alcalde de Balaguer.

s Diplomat en Magisteri per l Escola de Formaci del Professorat de Lleida. Mestre en excedncia en situaci de serveis especials per crrec electe.

Abans de la legalitzaci dels partits poltics en form part de varis, com sn Convergncia Socialista de Catalunya (CSC), un dels nuclis originaris del PSC-Congrs (Partit dels Socialistes de Catalunya-Congrs) i de l actual Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). s membre del Consell Nacional del PSC i de l Executiva de les Comarques de Lleida.

Fou elegit alcalde de Balaguer el 1983 i reelegit el 1987. Regidor portaveu del Grup Municipal Socialista del 1991 al 1995 i reelegit alcalde el 1995,el 1999 i el 2003, crrec que ostenta actualment. Diputat provincial del 1983 al 1989. El maig de 2007 comunica que es torna a presentar com a alcaldable, en la que sembla que ser la seva ltima legislatura, desprs de vint anys d'alcalde.

Ha estat senador per Lleida la IV i V legislatures (1989-93 i 1993-96)

Del 1996 al 2007s diputat provincial i portaveu del Grup Socialista de la Diputaci de Lleida. Al 2007, fruit d'un pacte PSC-ERC esdev Vicepresident primer, essent president el republic Jaume Gilabert, alcalde de Montgai i exdelegat de la Generalitat a Lleida.

Des de la creaci al 2003 de l'"Institut Municipal de Progrs i Cultura" (IMPIC), com a alcalde n's el president.

 Crrecs que ostenta actualment .
Alcalde de Balaguer;
President del Grup Municipal Socialista a l'Ajuntament de Balaguer;
Vicepresident primer de la Diputaci Provincial de Lleida;
Conseller de Federaci del PSC de Lleida;
Conseller nacional del PSC;
Membre de l'Executiva de Federaci del PSC de Lleida;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150891" title="Abd-Allah ibn Muhmmad" nonfiltered="902" processed="898" dbindex="60927">
Abd-Allah ibn Muhmmad ibn Abd-ar-Rahman (en rab                               ,  Abd All h ibn Mu ammad ibn  Abd ar-Ra m n) (844-912) fou el set emir omeia de Crdova 

Va succeir al seu germ Al-Mndhir (Almondhir), mort davant Bobastro el 29 de juny del 888, en lluita contra el mulad mar ibn Hafsun, probablement amb intervenci del nou emir .

A l'inici del seu regnat estaven revoltades Cria, Mrida i Badajoz, Santaver, Tudela i els mulads d'mar ibn Hafsun entre d'altres, i llavors es van revoltar els vals de Lisboa, Alfandica, Alfereda, i Lamego a Lusitnia, mentre els asturians van ocupar Chaves. El 889 es va revoltar el seu fill Muhmmad ibn Abd-Allah a Sevilla i va tenir el suport dels vals de Jan i Granada. L'emir va enviar el seu altre fill Abd-ar-Rahman, que va sotmetre als rebels i va entrar a Sevilla i Muhmmad fou fet presoner.

El 16 d'abril del 891 mar ibn Hafsun va patir una greu derrota i es va haver de retirar a la seva fortalesa de Bobastro. Llop ibn Muhmmad de Tudela es va haver de sotmetre a l'emir que li va reconixer el govern de Tudela i Tarassona (898)

El 899 mar ibn Hafsun va passar a l'ofensiva i va conquerir Jan (900) mentre a Sevilla es va revoltar Ibrahim i es va proclamar emir independent, per fou sotms poc temps desprs. En aquest any 899 els Banu Marwan de Badajoz i Mrida es van sotmetre a l'emir. El 902 va conqueir l'illa d'Eivissa i l'any segent, el 903, es va produir la conquesta de Mallorca  i Menorca amb un exrcit dirigit per 'Abd All h ibn 'Is m al-Hawl n , que en fou nomenat val.

El 906 un cap mulad, Llop ibn Tarbixa s'havia apoderat de les regions centrals i va entrar a Toledo.

Va morir el 16 d'octubre del 912. El va succeir el seu nt Abd-ar-Rahman III ibn Muhmmad ibn Abd-Allah.

Notes .


Bibliografia .

Historia de l'Espanya musulmana, I per Evarist Levi-Provenal;
Historia de l'Espanya musulmana, II per Reinhardt Dozy;
Muktabis de Ibn Hayyan; manuscrit conservat a Oxford, editat el 1937 per Melchor Martnez Antua (Melchor M. Antua). Una part del llibre trobada a Marroc per Levi-Provenal el 1953 est en parador desconegut.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150893" title="The Hives" nonfiltered="903" processed="899" dbindex="60928">
 


The Hives s una banda de rock alternatiu de Fagersta, Sucia que al 2000 es va convertir en banda cap del garage rock revival. El seu xit va vindre quan editaren el seu lbum "Best Of" anomenat Your New Favourite Band, incloent la seua can comercialment ms reeixida "Hate To Say I Told You So". La banda fa canons amb estil garage-punk i els seus membres vesteixen amb vestits de jaqueta en blanc i negre.

Membres.

Howlin' Pelle Almqvist (nom real Pelle Almqvist) (veu principal) ;
Nicholaus Arson (nom real Niklas Almqvist) (guitarra);
Vigilante Carlstroem (nom real Mikael Karlsson strm) (guitarra);
Dr. Matt Destruction (nom real Mattias Bernvall) (baix elctric);
Chris Dangerous (nom real Christian Grahn) (bateria);
Randy Fitzsimmons;

Histria.
Inicis (Oh Lord! When? How? i Barely Legal).
La banda es va formar al 1993 sota el guiatge de Randy Fitzsimmons. Segons la banda, va ser Fitzsimmons qui va ser el responsable de la formaci de la banda i va suggerir l'estil garage rock. Fitzsimmons presuntament actua com a compositor i "Svengali" de la banda.

Al 1995 van signar per Sidekick records, una subsidiria de la discogrfica sueca d'skate punk Burning Heart Records. L'any segent van llanar el seu primer EP Oh Lord! When? How? i Almqvist va decidir ascendir la banda a la discogrfica Burning Heart.

Al 1997 va eixir a llum el seu primer lbum "Barely Legal" (el nom artstic anterior de Vigilante), i van comenar a fer gires. Al 1998 van llanar el seu 2n EP "A.k.a. I-D-I-O-T".

L'xit (Veni Vidi Vicious i Your New Favourite Band).
Desprs d'un descans de 2 anys The Hives va tornar amb un lbum anomenat "Veni Vidi Vicious" que va encaminar l'estil de les canons d'un punk rock nu fins al so garage. La banda va descriure el disc com a 'un guant de vellut a velvet glove amb artells de metall, brutal i sofisticat a l'hora'. L'album va rendir 4 singles: "Hate To Say I Told You So", "Main Offender", "Die, All Right!", i "Supply and Demand".

Desprs de veure el video de "Hate To Say I Told You So" en una televisi alemanya, Alan McGee (Oasis, Creation Records) va decidir contractar la banda a la seua nova discogrfica Poptones. Poptones va llanar al mercat el recopilatori 'best of', "Your New Favourite Band", al 2001 el qual va llanar a l'xit la banda, assolint el lloc nm. 7 a les llistes d'xit del Regne Unit. Desprs d'aquest xit la banda va rellanar els singles del "Veni Vidi Vicious" "Hate To Say I Told You So" i "Main Offender" assolint els llocs 23 i 24 respectivament al Regne Unit. La banda tamb va rellanar "Veni Vidi Vicious" als Estats Units.

Durant la promoci dels discos "Veni Vidi Vicious" / "Your New Favourite Band" la banda va signar un contracte discogrfic amb Universal Music de 12 milions de dlars. A va generar a una disputa entre The Hives i Burning Heart, que afirmavem que encara hi havia un contracte d'un disc ms.

Esdeveniments actuals (Tyrannosaurus Hives i ms enll).
Desprs d'una gira llarga, la banda va tornar a Fagersta per a gravar el seu tercer lbum. El resultat va ser "Tyrannosaurus Hives" al 2004, el primer nou material en quatre anys. L'lbum inclou els singles "Walk Idiot Walk" (que noms eixir al mercat va assolir el lloc 13 de les llistes del Regne Unit) "Two-Timing Touch And Broken Bones" (un altre xit dels 50 primers llocs), i "A Little More For A Little You".

The Hives estan a l'estudio treballant amb el que ser el segent treball desprs de "Tyrannosaurus Hives". El ttol de l'bum es rumoreja que ser "The World's First Perfect Album". A 8 de gener de 2007, la banda, anunciava al seu lloc web que encara continuen gravant a Londres.

The Hives ha tocat dos noves canons al Hurricane Festival a Alemanya una titulada "Hey Little World" i una altra sense nom. 

La pgina web va anunciar a mitjans 2007 noves dates de la gira per Sucia i Alemanya i anuncia que The Hives ja ha acabat d'enregistrar el seu nou lbum.

Randy Fitzsimmons.
La banda afirma que les canons estan escrites per un "sis Hive" honorari, Randy Fitzsimmons. Va ser revelat en NME que Randy Fitzsimmons s un pseudnim registrat pertanyent a Nicholas Arson. A ha fet pensar a molts que Randy Fitzsimmons s un mite, i s Arson qui escriu les canons. Arson i la resta de la banda diu que a s fals i insisteix de l'existencia real de Randy Fitzsimmons com a compositor de la banda.

Actuacions en directe.
Howlin' Pelle Almqvist s conegut pels seus actes a l'escenari llanant-se, escalant amplificadors, fent xilenes i parlant sense sentit.

Al 2002 als Video Music Awards de la MTV, The Hives va cantar el seu xit Main Offender en una posada en escena tipus "Batalla de les Bandes", amb The Vines tocant el seu Get Free poc desprs de The Hives. Abans que The Vines comenara a tocar, Pelle Almqvist va dir a la multitud: "I know you want us to play more, but that's all the time we have so you can turn off now!" (ms o menys vol dir: "S que voleu que toquem ms per s tot el temps que tenim aix que podeu pirar ja!")

 Discografia .
lbums.
Barely Legal (1997);
Veni Vidi Vicious (2000);
Tyrannosaurus Hives (2004);
Bubble Attack! (2007);

Compilacions.
Your New Favourite Band (2001);

EP.
Oh Lord! When? How? (1996);
a.k.a. I-D-I-O-T (1998);
A Killer Among Us (1998);

Singles.


DVD.
Tussles in Brussels (2005);

 Enllaos externs .
Web oficial;
The Hives official myspace;
Burning Heart Records;
Lletres;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150895" title="Abdullahi" nonfiltered="904" processed="900" dbindex="60929">
Abdullahi (Abd Allah ben Muhammad al Taaishi) fou el successor del Mahdi Muhammad Ahmad al Sudan el 22 de juny de 1885.

Era membre del clan dels awlad umm surra, de la fracci djabarat de la tribu rab dels taiaisha, una tribu de pastor de Darfur. El seu avi era un xaris de Tunsia que s'havia casat amb una dona de la tribu i el seu pare Muhammad ben Ali Karrar era conegut com Tor Shayn (Brau vill). Tenien un crrec religis hereditari. El 1873 fou capturat per Zubayr Rahma, l'aventurer conqueridor de Darfur, i va estar a punt de ser executat. Es va unir al Mahdi abans de manifestar-se, i fou aleshores i endavant el seu conseller, al que cal atribuir bona part dels xits del Mahdi (1881-1885).

Fou designat khalifa (successor) amb ttol de Al-Siddik, i amir de l'exrcit, per una carta del Mahdi de 26 de gener de 1883. Mort el Mahdi a Omdurman el 22 de juny de 1885, va assolir la direcci del moviment. Per assegurar el seu poder personal va apartar als parents del Mahdi del poder i va eliminar als caps tribals i religiosos que se li oposaven.

El governador de la provncia oriental, Uthman Digna, va lliurar diversos combats no sempre afortunats amb les forces anglo-egpcies de Suakin. Entre 1887 i 1889 va lluitar contra els abissinis; Gondar fou saquejada (1887) i el 9 de mar de 1889 es va lliurar la batalla de Kallabat on va morir el rei etop Yohannes (Joan), que de fet havia obtingut la victria per que es va convertir en derrota per la seva mort.

Abdullahi feia la seva poltica basat en els bakkara de Kordofan i del Darfur als que va transferir al Sudan central on van esdevenir impopulars com a classe explotadora. Com a successor havia pensat en Uthman Shaykh, fill del seu fidel germ Yakub.
La seva primera gran derrota fou a la batalla de Toshki (3 d'agost de 1889) on el seu general Abd al-Rahman al-Nadjumi, que pretenia envair Egipte amb poques forces, fou completament desfet. Aquest mateix any el pas va ser assolat per una gran fam.

A partir del 1896 els britnics van decidir reconquerir el Sudan i van ocupar Dongola. Aix els va permetre avanar fins a Omdurman on van derrotar decisivament als mahdistes el 2 de setembre de 1898. Abdullahi va fugir a Kordofan amb nombrosos seguidors, i va resistir un any. 

Va morir dignament a la batalla d'Umm Dubaykarat el 24 de novembre de 1899. A la seva mort a deixar 21 fills i 11 filles (a ms alguns altres fills ja havien mort joves abans que ell).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150896" title="Lawrence Klein" nonfiltered="905" processed="901" dbindex="60930">

Lawrence Robert Klein ( Omaha, EUA 1920 ) s un economista nord-americ guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1980.

Biografia.
Va nixer el 14 de setembre de 1920 a la ciutat d'Omaha, poblaci situada a l'estat nord-americ de Nebraska. Va estudiar clcul al Los Angeles City College, i el 1942 es gradu en economia a la Universitat de Berkeley i el 1944 es doctor a l'Institut Tecnolgic de Massachusetts. Posteriorment treball a la Universitat de Chicago, Michigan, Oxford i finalment la de Pennsilvnia. 

El 1976 es convert en conseller econmic de Jimmy Carter de cara a les eleccions presidencials, per declin formar part del Govern presidit per aquest.

Rercerca econmica.
Precursor dels models macroeconomtrics a partir de les idees exposades per Jan Tinbergen, defer d'aquest usant una teoria econmica alternativa i una tcnica estadstica diferent. A finals de la dcada del 1960 cre el projecte "Link", que coordina l'estudi econmic d'un bon nombre de pasos i permet elaborar una previsi cojuntural sobre el flux de capital i el comer a escala mundial. 

L'any 1980 li fou concedit el Premi Nobel d'Economia per la formulaci de models economtrics.

Obra seleccionada.
1946: The Keynesian Revolution;
1950: Economic Fluctuations in the United States, 1921-41;
1955: An Econometric Model of the United States, 1929-52;
1967: The Wharton Econometric Forecasting Model;
1973: A Textbook of Econometrics;
1975: The Brookings Model;
1976: Econometric Model Performance;
1982: Econometric Models As Guides for Decision Making;
1983: The Economics of Supply and Demand ;
1995: Economics, Econometrics and The LINK;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1980;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150900" title="Copa Constituci" nonfiltered="906" processed="902" dbindex="60931">

La Copa Constituci (copa andorrana de futbol) s la segona competici futbolstica del Principat d'Andorra. s organitzada per la Federaci Andorrana de Futbol i es disputa des de l'any 1991, tot i que no s'afili a la UEFA fins el 1996.

 Historial .


Enllaos externs.
RSSSF;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150902" title="Abd-Allah ibn Mussa ibn Nussayr" nonfiltered="907" processed="903" dbindex="60932">
Abd-Allah ibn Mussa ibn Nussayr (en rab                         ,  Abd All h b. M s b. Nu ayr) (m. 720?), val d'Ifriqiyya (711, interinament, i 713-715).

Abd-Allah era el fill gran de Mussa ibn Nussayr, el general rab que va conquerir el Mgrib i l'ndalus. Quan el seu pare va partir cap a la pennsula Ibrica, va encarregar a Abd-Allah el govern inter d'Ifriqiyya (711). En 713, en partir Mussa ibn Nussayr cap a Damasc, crida pel califa Al-Walid ibn Abd-al-Mlik, Abd-Allah va assolir de nou el govern d'Ifriqiyya.

En adonar-se el califa Sulayman ibn Abd-al-Mlik, que els tres fills de Mussa ibn Nussayr governaven la part ms occidental dels seus dominis  Abd-Allah a Ifriqiyya, Abd-al-Mlik al Mgrib (l'actual Marroc) i Abd-al-Aziz a l'ndalus , se sent inquiet del poder d'aquesta famlia i va destituir Abd-Allah, tot nomenant nou val a Muhmmad ibn Yazid al-Quraix (715).

Es creu que Abd-Allah fou executat el 720, per ordre del califa Yazid ibn Abd-al-Mlik, acusat d'instigar la mort de l'aleshores val d'Ifriqiyya Yazid ibn Abi-Mslim. El seu botx hauria estat Bixr ibn Safwan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150903" title="Juan Mara Medina Aylln" nonfiltered="908" processed="904" dbindex="60933">
Juan Mara Medina Aylln (Villanueva de la Reina, 17 d'agost de 1943) s un escultor espanyol.


L'any 1962 es va establir a Barcelona on va estudiar a l'escola Llotja i es va llicenciar a la facultat de Belles Arts de Sant Jordi de la Universitat de Barcelona. Des de 1987 s professor de Talla de Fusta al departament d'escultura de l'escola Llotja. 

Ha realitzat exposicions a diversos pasos europeus i americans, aix com encrrecs com el Crist Ressuscitat per a l'esglsia de Sant Paci a Sant Andreu de Palomar , monument a Bonmat (Girona) al fundador de la vila, la reconstrucci de dues corones gtiques per al Sal del Consell de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, els models dels ngels-llum per al Teatre de la Vella pera de Frankfurt i un Crist jacent per a l'ajuntament de Villanueva de la Reina (Jan).

s l'autor d'un llibre sobre talla de fusta, de carcter didctic, en el qual a ms d'un complet nombre d'exercicis per a progressar dins el camp de la talla s'explica la novetat del mtode Medina per a ampliaci per punts d'una escultura. 


Les seves obres es troben a diversos Museus:
 La Primavera. Museu de Belles Arts . Asuncin ( Paraguai) ;
Eva. Museu d'Escultura de Kemijrvi (Finlndia) ;
Contraposici. Museu Nacional d'Art de Bahrain ;
Primavera. Ajuntament de Bardonecchia. Tor. ( Itlia) ;
El Rapte d'Europa. Ajuntament de Sennori.Sardenya ;
Venus Europea. Ajuntament de Salou (Tarragona);

Premis. 
1980 Premi Costa Brava de Palams (Girona) ;
1982 Premi Torre de Plata a Martorell (Barcelona ;
1987 Primer Premi d'Escultura en Fusta a Bardonecchia (Itlia) ;
1991 Premi del Pblic i dels Escultors a la I Trienal Internacional de Resistncia (Argentina) ;
1992 Medalla Josep Llimona de Barcelona ;
1994 Premi dels Escultors . Asuncin (Paraguai) ;
1995 Premi del Pblic a St. Blasien (Alemanya) ;
2001 Premi Margarita Sans del Cercle Artstic de Sant Lluc . Barcelona;
2005 Medalla Josep Llimona. Barcelona;

Bibliografia.
Antoni Gaud (1852-1926) 1984 Barcelona, Fundaci Caixa de Pensions ISBN 84 505 0683 2;
Volum III 1989 Diccionario Rfols de Artistas Contemporneos de Catalua y Baleares, Barcelona, Edicions Catalanes SA ISBN 8486719 14 3;
 Cercle Artstic Sant Lluc 1893-1923 Cent Anys, 1993 Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya Departament de Cultura;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150904" title="Supercopa andorrana de futbol" nonfiltered="909" processed="905" dbindex="60934">
La supercopa andorrana de futbol s una competici futbolstica del Principat d'Andorra que enfronta anualment els campions de la lliga andorrana i la Copa Constituci. Es disputa des del 2003 a principi de temporada i a partit nic al camp d'Aixovall a Andorra la Vella.

 Historial .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150906" title="Pila voltaica" nonfiltered="910" processed="906" dbindex="60935">


La pila voltaicca fou la primera bateria elctrica moderna, va ser inventada per Alessandro Volta el 1800. Volta va demostrar que quan certs metalls i productes qumics es posen en contacte produeixen un corrent elctric. Durant la seva investigaci Volta va posar en contacte diversos parells de discs alterns de coure, plata i zinc separats per roba o cartr impregnats amb salmorra per incrementar la conductivitat, observant que es produa un corrent elctric entre els seus extrems. El 20 de mar del 1800, Volta va escriure a la London Royal Society descrivint la tcnica per produir corrent elctric utilitzant la seva pila.

William Nicholson i Anthony Carlisle van descobrir l'electrlisi de l'aigua fent servir una pila voltaica. Humphry Davy va observar que l'electricitat que produa la pila voltaica era deguda a una reacci qumica i no a les diferncies entre els metalls com hom pensava. William Hyde Wollaston va observar que l'electricitat de la pila voltaica era idntica a la que es produa per fricci. A ms Davy va utilitzar la pila de Volta per descompondre diversos materials com el potassi i el sodi i va descobrir l'alumini.

L'Efecte Volta o electrificaci per contacte fou una de les primeres teories que intentaven explicar l'acci de la pila voltaica, afectada per la degradaci per efecte de la polaritzaci; avui dia s una teoria obsoleta que ha estat reemplaada per les actuals teories de l'electroqumica. Entre els primers anys del segle XIX i la dcada de 1830 es van inventar diverses piles seques en un intent d'establir l'origen de l'electricitat de la pila humida de Volta, i en especial per donar suport a la teoria de l'electrificaci per contacte. Possiblement, i de manera accidental, fou Volta el primer a experimentar amb disc secs de cartr, per el primer a publicar resultats (tot i que a una publicaci molt poc rellevant) fou Johann Wilhelm Ritter el 1802 per durant la dcada segent es va anunciar una i altra vegada com un nou descobriment.

Vegeu tamb.
 Histria de la bateria;
 Pila d'artesa;
 Volt;
 Luigi Galvani;
 Bateria elctrica;
 Cella galvnica;
 Cella electroqumica;
 Alessandro Volta;
 Pila Daniell;

Enllaos externs.

 "The invention of the Battery". Association for Overseas Technical Scholarship.
 "The Voltaic Pile". Electricity. Kenyon.edu.
 "A Voltaic Pile (c. 1800)". Professor Taylor's Ohm Page Featuring Grade Sheets & Less Important Matters. ;
 Lewis, Nancy D., "Alesandro Volta The Voltaic Pile".
 Lewis, Nancy D., "Humphry Davy Electrochemistry". ;
 "Battery Chemistry: Voltaic Pile. How Batteries Work. HowStuffWorks, Inc. 2004. ;
 "The voltaic pile". SCICON 2002. ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150907" title="Abd Allah ben Muti" nonfiltered="911" processed="907" dbindex="60936">
Abd Allah ben Muti ben al-Aswad al-Adawl fou juntament amb Abd Allah ben Hanzala un dels caps militars de la revolta de Medina contra el califa Yazid I el 682.

Quan la revolta contra els omeies va esclatar a Medina es va posar al front dels quraixites i va prendre part a la batalla de la Harra, l'agost del 683. Dorrotats els rebels es va refugiar a La Meca amb l'anticalifa Abd Allah ben al-Zubayr que el va nomenar governador de Kufa  (abril del 685).

A Kufa fou atacat per l'aventurer xita Al-Mukhtar ben Abi Ubayd, i mancat de suports fou derrotat i assetjat al seu palau; aconsellat pel seu general Ibrahim ben al-Ashtar va fugir a Bssora, i ms tard es va reunir altre cop amb Abd Allah ben al-Zubayr a La Meca.

Va combatre amb aquest darrer i junt van morir en batalla el 692.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150912" title="Abd Allah ben Rawaha" nonfiltered="912" processed="908" dbindex="60937">
Abd Allah ben Rawaha fou el secretari de Mahoma.

Pertanyia al clan khazradjita, de la branca dels Banu Hilal. Era un dels pocs homes rabs que abans de Mahoma sabia llegir i escriure. Va fer tamb alguns serveis militars pel profeta especialment a la batalla de Badr (623) i a la segona campanya de Badr (625).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150914" title="James Tobin" nonfiltered="913" processed="909" dbindex="60938">

James Tobin ( Champaign, EUA 1918 - New Haven 2002 ) fou un economista i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1981, conegut mundialment per la formulaci de la Taxa Tobin.

Biografia. 
Va nixer el 5 de mar de 1918 a la ciutat de Champaign, situada a l'estat nord-americ d'Illinois. El 1935, seguint el consell del seu pare, va ingressar a la Universitat de Harvard per estudiar economia grcies a una beca, universitat on es gradu l'any 1939 sota la direcci, d'entre d'altres, de Joseph Alois Schumpeter i Wassily Leontief i tenint com a companys Paul Samuelson o John Kenneth Galbraith. 

El 1941 va interrompre els seus estudis de postgrau per a treballar per al govern nord-americ, i a l'any segent, desprs que els Estats Units entressin en la Segona Guerra Mundial, va allistar-se a la Marina dels Estats Units (1942-1946), intervenint en accions bliques a l'Oce Atlntic i el Mar Mediterrani, com a oficial a bord d'un destructor. Desprs de finalitzar la guerra va retornar a Harvard per continuar amb els seus estudis, rebent el seu doctorat l'any 1947 amb una tesi sobre la funci de consum. El 1950 va ingressar a la Universitat de Yale, on va transcrrer la resta de la seva carrera com professor d'economia. Es va unir a la Fundaci Cowles, que es va traslladar a Yale l'any 1955, i fou el seu president entre 1955 i 1961, aix com entre 1964 i 1965. 

Recerca econmica.
Defenseor de les idees principals del keynesianisme, creia que els governs han d'intervenir en l'economia amb la finalitat d'estabilitzar la producci total i evitar les recessions. El seu treball acadmic va incloure contribucions pioneres en l'estudi de les inversions, la poltica monetria i fiscal i els mercats financers. Inclusivament va proposar un model economtric per a variables endogenes censurades, conegut com a model Tobin. 

L'any 1955 fou guardonat amb la Medalla John Bates Clark, i el 1981 amb el Premi Nobel d'Economia pels seus treballs sobre l'analisi dels mercats financers.

Assessor econmic.
Tobin va tenir una activa vida pblica, escrivint sobre assumptes econmics contemporanis i servint com a expert econmic i consultor de poltiques econmiques. Entre 1961 i 1962 va ser assessor del president John Fitzgerald Kennedy, i en collaboraci amb Arthur Okun, Robert Solow i Kenneth Arrow, va ajudar a dissenyar la poltica econmica keynesiana implementada per l'administraci Kennedy. 

Va ser tamb assessor de la Reserva Federal i de la Fundaci Ford (1961). El 1971 va ser President electe de l'Associaci Econmica Americana, i des de 1972 va ser membre de l'Acadmia Nacional de Cincies. 

ltims anys.
El 1988 es va retirar de manera formal de la seva ctedra d'economia a la Universitat de Yale, per va continuar donant conferncies com a professor emrit. Va morir l'11 de mar de 2002 a la seva residncia de New Haven, poblaci situada a l'estat de Connecticut. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1981;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150915" title="Mendelian Inheritance in Man" nonfiltered="914" processed="910" dbindex="60939">
El projecte Mendelian Inheritance in Man s una base de dades que cataloga totes les malalties conegudes amb un component gentic, i - quan sigui possible - enllaos als gens rellevants del genoma hum.

Versions.
Es troba disponible en un llibre que pren el nom del projecte i que actualment es troba en la dotzena edici. La versi coneguda, per s la que es troba en lnia i que s'anomena Online Mendelian Inheritance in Man  o OMIM , a la que es pot accedir a travs del cercador Entrez  de la base de dades de la Llibreria Nacional de Medicina.

Procs de recollecci de dades.
La informaci d'aquesta base de dades s recollida i processada sota el lideratge del Dr. Victor A. McKusick  a la Universitat Johns Hopkins, assistit per un equip d'escriptors i editors en cincia. En la base de dades s'hi introdueixen els articles interessants, revisats i discutits sobre les diferents malalties.

El codi de MIM.
Cada malaltia i gen rep l'assignaci d'un nmero de sis dgits dels que el primer nmero classifica el mtode d'herncia.

Si el dgit inicial s 1 significa que s un tret autosmic dominant si s 2 que s autosmic recessiu, i aix fins al 6. Des de la dotzena edici del MIM el nmero s donat entre parntesis quadrats posant si cal un asterisc (els asteriscs indiquen que el tipus d'herncia s conegut; un coixinet (#) abans del nmero indica que el fenotip pot ser causat per mutaci en qualsevol de 2 o ms gens) p.ex., la malaltia de Pelizaeus-Merzbacher  s un desordre mendeli autosmic recessiu ben establert.



Referncies.
 Taula de les PMF de l'OMIM;
 

Vegeu tamb.
 Classificaci mdica;
 Online Mendelian Inheritance in Animals;
 Mouse Locus Catalogue;
 Herncia mendeliana;

 Enllaos externs .
 Online Mendelian Inheritance in Man;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150916" title="Abd Allah ben Saba" nonfiltered="915" processed="911" dbindex="60940">
Abd Allah ben Saba (segle VII) fou el suposat fundador de la doctrina xita. Es conegut generalment com Ibn al-Sada i tamb com Ibn Harb, i altres.

s l'origen de la secta Sabaiyya o Sababiyya. Segons la tradici abans de la seva conversi era un jueu del Iemen, per aix no s probablement cert. Es creu que seria un seguidor d'Al ibn Abi-Tlib que va refusar reconixer la seva mort, i seria una persona diferent a un Ibn al-Sawda amb el que sovint se l'identifica.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150922" title="George Stigler" nonfiltered="916" processed="912" dbindex="60941">

George Joseph Stigler ( Seattle, EUA 1911 - Chicago 1991 ) fou un economista nord-americ guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1982.

Biografia.
Va nixer el 17 de gener de 1911 a la ciutat de Seattle, poblaci situada a l'estat nord-americ de Washington. Va estudiar economia a la Universitat de Washington, i l'any 1938 aconsegu el doctorat a la Universitat de Chicago sota la direcci de Frank Hyneman Knight i Jacob Viner, i sent company d'aula de Milton Friedman. Posteriorment va ser professor a les universitats de Minnesota entre 1938 i 1946, Brown fins el 1947, Columbia fins el 1958, on va treballar al costat de Kenneth Arrow i Robert Solow, fins que aquell any va ingressar a la de Chicago, de l'escola de la qual econmica va ser un destacat membre. 

Particip en la fundaci de la Societat Mont Pelerin l'any 1947 al costat de Friedrich August von Hayek, i de la qual en fou president entre 1976 i 1978. Va morir l'1 de desembre de 1991 a la ciutat de Chicago, poblaci situada a l'estat d'Illinois.

Recerca econmica.
Durant la Segona Guerra Mundial particip en el denominat Projecte Manhattan, realitzant recerca matemtica i estadstica. 

Stigler va ser pioner de l'"economia de la informaci" i de l'"economia de la regulaci". Va associar les variacions de preus entre mercats a l'existncia d'informaci pertinent, assenyalant com els mercats que sn poc transparents tenen la seva conseqncia en alts preus i en grans beneficis per als agents que disposen d'informaci. Quant a la regulaci pblica, va passar a incorporar-la a l'interior del sistema econmic, assenyalant com els grups de pressi intenten canalitzar-la en benefici propi, el que el va dur a defensar la no intervenci pblica. 

L'any 1982 fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia pels seus treballs sobre estructures industrials, el funcionament dels mercats i els efectes de la regulaci pblica.
Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1982;
  Biografia de George Stigler;
  George Stigler's seminal studies of industrial structures, functioning of markets and causes and effects of public regulation;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150926" title="Abd Allah ben Sad" nonfiltered="917" processed="913" dbindex="60942">
Abu Yahya Abd Allah ben Sad ben Abi Sarh al-Amiri fou un home d'estat i general musulm, del clan dels quraixites. Germ de llet del Califa Uthman, fou el seu principal suport i finalment cap dels partit dels omeies.

De jove fou secretari de Mahoma i ms tard va abjurar de l'islam i va dir que havia alterat als escrits les suposades revelacions del profeta. Va estar a punt de ser condemnat a mort i fou salvat pel seu germ de llet Uthman. Desprs va tornar a l'islam.

Va prendre part a la conquesta d'Egipte sota les ordres de Amir ben al-Asi en temps del Califa Omar (Umar), i ja llavors va governar l'Alt Egipte de fet de manera independent aprofitant la baralla entre el Califa i Amr ben al-Asi.

En agrament a Uthman, Abd Allah va dirigir tropes en favor del seu germ de llet per portar-lo al califat el 644.

Fou nomenat governador de tot Egipte per la data es incerta . Va arreglar els afers entre musulmans i nubis i va ajudar al jove Muawiya en la seva expedici contra Xipre. El 27 de l'hgira (647-648) va fer una expedici contra l'frica bizantina que va sotmetre; va guanyar als bizantins la batalla naval de Dhat al-Sawarfi en la que la flota bizantina fou destruda (655/656).

Quan van esclatar revoltes contra Uthman, Abd Allah fou el campi legitimista. Va sortir d'Egipte per ajudar al califa deixant el govern inter a Al-Saib ben Hisham, que poc desprs fou enderrocat pel partit revolucionari egipci dirigit per Muhammad ben Hudhayfa, que va impedir a Abd Allah el retorn. Aquest, mentre, assabentat de la mort d'Uthman, es va unir a Muawiya. 

Va morir entre el 36 i el 37 (entre 656 i 658) a Ascal o a Ramla.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150928" title="rnica" nonfiltered="918" processed="914" dbindex="60943">




L'rnica (Arnica montana) s una herba perenne de la famlia de les Astercies. L rnica es troba present a les muntanyes de bona part d'Europa occidental central i septentrional, des d'Espanya fins Escandinvia, encara que tamb podem trobar-la a regions d'sia i d'Amrica del nord. A Espanya es localitza a la serralada Cantbrica i a les muntanyes de Galcia i al principat s freqent exclusivament als Pirineus. Tamb s coneguda amb els noms de tabac de muntanya, tabac de pastor, esternudera, talpica, talpa o alop. 


 Etimologia .

El nom genric d' "Arnica" prov del grec, Ptarmikos, per la seva capacitat de fer esternudar i  "montana" correspon al seu hbitat a les muntanyes. 

Colloquialment s anomena  tabac de muntanya  perqu els pastors fumen les flors i les fulles de l rnica com si fos tabac. 

 Ecologia .

Es troba preferentment en bruguerars i herbassars de pendents ombrvoles fins els 1700m. Est present a prats pobres en silicis i on la terra de les muntanyes es pobre en nutrients i bastant cida.

 Descripci .

s un hemicriptfit perenne de 20-50cm d'altura. Presenta una rel axonomorfa, compacte, generalment sense ramificar per amb tres seccions de les que surten arrels secundaries. Les tiges sn verdes solitries i peludes. La tija principal no acostuma a ramificar-se (com a molt en dos o tres) i acaba amb una inflorescncia en captol. Tota la tija t pls glandulosos. Hi ha fulles basals (a la base de la planta, en forma de roseta basal) i algunes caulinars per noms un o dos parells que sn ms petites que les basals. Les fulles mesuren 6-17cm x 2-4cm, sn sssils, simples i verdes, i d'excepcional disposici oposada. La forma del limbe s ellptica o ovada amb un marge sencer. Tenen una pubescncia glandular al feix. 

L'inflorescncia, de color groc intens, pot ser allada amb un captol de 5-8cm de dimetre, o b, ms rarament, presenta unes inflorescncies (2 o 3 agrupades) en les ramificacions. Tenen dues brctees lanceolades, punxegudes, herbcies i alternades. El receptacle s convex i tamb pelut. Les flors sn de color groc ataronjat. Les flors de la perifria sn femenines amb una corolla en forma ligulada i mesuren de 18-25 x 5-8mm, tenen l ovari nfer i sn monocarpellars. Les flors interiors tenen corolla actinomorfa i sn hermafrodites, amb els estams grocs. El fruit s un aqueni fusiforme de 6-10mm de longitud, coronat amb una filera de setes simples que formen el vill d'uns 8mm. 

La part utilitzada medicinalment sn les inflorescncies i les arrels. 




 s medicinal .
 Composicio qumica .

 Lactones sesquiterpniques (0,2-0,8%): helenalina, 11,13-dihidroxihelenalina, i els seus esters amb els cids actic, isobutric, metacrlic, tglic. ;
 Alcaloides: betana, arnicina (4% en les flors) ;
 Olis essencials: Monoterpens como timol, esters de timol. ;
 cids fenlics derivats del cid cinmic: cids clorognic, ferlic, cinarina ;
 Hidroxicumarines: escopoletina, umbeliferona.
 Triterpens. ;
 Esteroides ;
 cids grassos ;
 Carotens: luteolina, xantofilla,  zeaxantina ;
 Tanins (a la rel) ;
 Muclags: Polisacrids heterogenis ;
 Alcohols: faradiol taraxasterol, arnidiol ;
 Flavonoides: Isoquercitrina, astragalina, glucsid de luteolina. ;



 Acci farmacolgica .

Antiinflamatori, analgsic, cicatritzant, antisptic, antimicrobi, antifngic, antihistamnic, cardiotnic, analptic cardiorrespiratori, antiagregant plaquetari, colagog, lleugerament sedant i espasmoltic. Les arrels i fulles sn molt usats popularment com a febrfug i vulnerari.

 Indicacions .

A causa del seu potencial de toxicitat, es recomana limitar el seu s de forma tpico com antiinflamatori i vulnerari, en contusions, luxacions, hematomes, irritacions cutnies, acne, pruja, urticria, neurlgies, inflamacions articulars, milgies, estomatitis, gingivitis, faringitis i amigdalitis. L administraci per via interna s en el tractament de miocarditis esclertiques i en general quan es tracta de tonificar el cor. 

 Toxicitat .

s una planta molt txica en s intern. Dosis elevades poden produir alteracions nervioses: allucinacions, vertgens; problemes digestius (s molt irritant de les mucoses), dispnea i fallida cardaca (per l'helenalina)

En s tpic, a causa de les lactonas sesquiterpniques (especialment a l'helenalina i als seus derivats), pot produir reaccions allrgiques cutnies en forma d'edemes i dermatitis vesicular, motiu pel qual s'ha d'emprar sempre molt diluda.



 Enllaos externs .

 ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150930" title="Abd Allah ben Tahir" nonfiltered="919" processed="915" dbindex="60944">
Abd Allah ben Tahir (798-844) fou un poeta, general i governador hereditari del Khurasan. Era fill de Tahir ben al-Husayn, el fundador de la dinastia Tahrida amb capital a Naysabur.

El 821/822 el califa Al-Mamun el va nomenar governador de la regi entre Rakka i Egipte i li va donar tanmateix el comandament de l'exrcit que combatia contra Nasr ben Shabath, un partidari de Al-Amin, que intentava apoderar-se de tota la Mesopotmia. Va obligar a Nasr a sotmetre's i el 826/827 va anar a Egipte on els refugiats andalusos provocaven agitaci i es va apoderar dels seus caps, aconseguint restablir l'ordre.

Desprs va anar al Djabal per aixecar tropes per combatre a Babak el khurramita i essent all es va assabentar de la mort del seu germ Talha ben Tahir governador del Khurasan. El Califa li va encarregar d'assolir la successi del seu germ; des llavors va tenir un govern molt encertat. Destaca la regulaci de la utilitzaci de l'aigua que era un problema per els pagesos .

Sota el califa Al-Mutasim, va sufocar la revolta del pretendent alida Muhammad ben al-Kasim (834-835). El 224 de l'hgira (838-839) es va enfrontar a la revolta al Mazanderan (que era part del govern de Khurasan) de l'isbahbad al-Mazyar, instigada per Afshin. Segons Gardizi el califa l'odiava i va intentar enverinar-lo per l'esclau encarregat va revelar el complot que va fracassar, per de les dades conegudes no es detecta cap enemistat entre el Califa Al-Mutasim i Abd Allah ben Tahir.

Disposava d'un grau palau a Bagdad que era la seu dels governadors de la ciutat, crrec que per fora temps va romandre en mans de membres de la famlia tahrida.

Va morir de malaltia als 48 anys (26 de novembre del 844. El va succeir el seu fill Tahir ben Abd Allah.

Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150931" title="Abd Allah ben Ubayd" nonfiltered="920" processed="916" dbindex="60945">
Abd Allah ben Ubayd fou el cap dels Salim o Bal Hubla del clan Awl del Khazradj, a Medina abans de l'hgira.

Es va convertir al islam vers el 620 per mai fou un autntic devot. No va seguir les ordres de Mahoma i fou considerat cap dels hipcrites (munafikun), es a dir els adversaris musulmans de Mahoma.

Va morir el 631. Els seus fills foren musulmans devots.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150933" title="Grard Debreu" nonfiltered="921" processed="917" dbindex="60946">


Grard Debreu ( Calais, Frana 1921 - Pars 2004) fou un economista i professor universitari francs, nacionalitzat nord-americ, guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1983.

Biografia.
Va nixer el 4 de juliol de 1921 a la ciutat de Calais, poblaci situada al departament francs de Pas-de-Calais. Va acabar els seus estudis secundaris just abans de comenar la Segona Guerra Mundial, per en lloc d'assistir a la universitat va fer un curs improvisat de matemtiques a la ciutat d'Ambert. Posteriorment es va traslladar a Grenoble per finalitzar els seus estudis, sent adms l'any 1941 a l'cole Normale Suprieure. S'havia de gradu pels voltants de 1944, per l'ofensiva del Dia D el va fer allistar-se a l'Exrcit aliat, sent enviat per al seu entrenament a Algria, i servint en les forces franceses d'ocupaci a Alemanya fins el 1945. En acabar-se la guerra es va graduar el mateix 1945, interessant-se posteriorment per l'economia grcies a la Teoria de l'Equilibri general de Leon Walras. 

El 1949 viatj fins els Estats Units d'Amrica, on s'hi establ i del qual en va adquirir la ciutadania el 1975. Guardonat el 1976 amb la Legi d'Honor per part del Govern Francs fou membre de l'Acadmia Francesa de Cincies. Va morir el 31 de desembre de 2004 per causes naturals a la seva residncia de Pars, a l'edat de 83 anys.

Recerca als Estats Units.
Va obtenir una Beca Rockefeller que el va permetre visitar diverses universitats nord-americanes, aix com la d'Uppsala entre 1949 i 1950. Debreu va comenar a treballar com a Investigador Associat a la Universitat de Chicago l'estiu de 1950, on hi va romandre cinc anys, tornant peridicament a Pars. 

El 1954 va publicar un article fonamental en la histria de l'economia, "Existence of an Equilibrium for a Competitive Economy" ("Existncia d'Equilibri en una Economia Competitiva"), al costat de Kenneth Arrow. L'any 1955 es va traslladar a la Universitat de Yale, i el 1959 va publicar la seva primera obra monogrfica, Theory of Value ("Teoria del valor"). Entre 1960 i 1961 va treballar a la Universitat de Stanford i des de 1962 a la Universitat de Berkeley a Califrnia. A finals de la dcada del 1960 durant la 1970 va ser membre de les universitats de Leiden, Cambridge, Bonn i Pars. 

Els seus estudis posteriors es van centrar principalment en la teoria de funcions d'utilitat diferenciables i cncaves. El 1983 va rebre el Premi Nobel d'Economia pels seus treballs sobre equilibri general en economies competitives. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1983;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150935" title="Abd Allah ben Umar ben Abd al-Aziz" nonfiltered="922" processed="918" dbindex="60947">
Abd-Allah ibn Umar ibn Abd-al-Aziz fou fill del califa Umar ibn Abd-al-Aziz.

El 744 Yazid III el va nomenar governador d'Iraq (Iraq Adjem) on es va enemistar amb els caps sirians de la zona. Al pujar al tron Marwan II es va revoltar Abd Allah ben Muawiya, besnt de Djafar el germ d'Al ibn Abi-Tlib (octubre) a Kufa per Abd Allah ben Umar ben Abd al-Aziz el va derrotar i el va obligar a fugir.

Poc desprs el califa va donar el govern d'Iraq a Al-Nadr ben Said al-Harash, i Abd Allah que era a Hira va refusar de deixar el crrec. Al-Nadr es va presentar amb les seves forces a Kufa i quan s'anaven a enfrontar van aparixer el kharigites dirigits per Al-Dahhak ben Kays, i encara que Al-Nadr i Abd Allah van concertar un arranjament i van decidir combatre junts contra el cap kharigita, foren derrotats per aquest (abril o maig del 745). Abd Allah va fugir a Wasit i Al-Dahhak va entrar a Kufa. Els dos governadors van continuar tot seguit la seva lluita i Al-Dahhak els va poder derrotar per separat. Abd Allah, assetjat durant uns mesos a Wasit, va haver de signar un acord de pau amb Al-Dahhak.

Va retornar a Damasc on fou arrestat per ordre de Marwan II, i va morir de pesta a la preso d'Harran (132 = 749/750)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150940" title="Abd Allah ben Umar ben al-Khattab" nonfiltered="923" processed="919" dbindex="60948">
Abd Allah ben Umar ben al-Khattab fou fill del califa Omar (Umar I). Per les seves altes qualitats morals fou un exemple durant els primers califes i es va imitar tanmateix la seva manera de vestir, la barba i d'altres aspectes. Fou estricte practicant del islam i no es va barrejar en els afers poltics per si va tindre activitat militar al servei de l'estat.

Fou convertit al islam amb el seu pare. Va combatre per primer cop a la Jornada de la Rasa, va participar a la desastrosa expedici de Muta (hgira 7) i a la conquesta de La Mecca (hgira 8). Va combatre als pseudoprofetes Musaylima i Tulayha (hgira 12). Va fer campanya a Egipte (hgira 18 a 21)  i va prendre part a la batalla de Nihawand (hgira (21).

El 30 de l'hgira era en campanya a Gurgan i Tabaristan. El 49 de l'hgira va participar a l'expedici a Constantinoble.

Va morir el 693 (73 de l'hgira).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150942" title="Vigatanisme" nonfiltered="924" processed="920" dbindex="60949">
El vigatanisme s l'expressi que serveix per anomenar el corrent poltic que va donar lloc a l'oposici a Felip V i que va servir per desencadenar la guerra de successi a la corona espanyola. Aix doncs, els vigatans eren els membres d'aquest moviment que tenia entre altres caps a Bac de Roda i al general Moragas. La seva fundaci va tenir lloc a l'ermita de Sant Sebasti a les afores de Vic el 1707.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150943" title="Abd Allah ben Wahb al-Rasib" nonfiltered="925" processed="921" dbindex="60950">
Abd Allah ben Wahb al-Rasib fou un cap kharigita membre de la tribu rab dels Badjila, de mal nom Dhul-Thafinat (l'home de les callositats).

Va combatre a Iraq a les ordres de Sad ben Abi Wakkas i a Siffin a les ordres d'Al ibn Abi-Tlib, amb el que va trencar llavors per la decisi de l'arbitratge, i es va unir als dissidents a Harura.

Estant a Kufa fou nomenat cap (emir) dels kharigites, i va morir a la batalla de Nahrawan el 17 de juliol del 658, que va posar fi al domini kharigita a Kufa.

Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150946" title="ICD" nonfiltered="926" processed="922" dbindex="60951">
La Classificaci internacional de malalties o CIM, internacionalment conegut com ICD s la codificaci de les malalties, dels traumatismes i del conjunt dels motius de recurs als serveis de salut. s publicada per l'OMS i s emprada a tot el mn per classificar les causes de morbiditat i de mortalitat, amb finalitats diverses entre les quals el finanament i l'organitzaci dels serveis de salut. 

Les afeccions (smptomes, malalties, lesions traumtiques, enverinaments) i els altres motius de recurs als serveis sanitaris sn catalogats en la CIM amb una precisi que depn de la seva importncia, s a dir de la seva freqncia i de la intensitat del problema que en la salut pblica comporten (per exemple, el captol de les malalties infeccioses s el ms gruixut i el ms detallat perqu aquestes malalties sn la primera causa mundial de morbiditat i de mortalitat). La CIM atribueix a les entitats catalogades un codi alfanumric necessitant de tres a sis carcters.

Nomenclatura.
La denominaci completa de la CIM s Classificaci estadstica internacional de les malalties i dels problemes de salut connexos (en angls: Internacional Statistical Classification of Diseases and Related Health Problems). La designaci usual abreviada de Classificaci internacional de les malalties s: La CIM (en angls: ICD).

Histria.
Va ser concebuda per a permetre l'anlisi sistemtica, la interpretaci i la comparaci de les dades de mortalitat i de morbiditat recollides en diferents pasos o regions en poques diferents (volum 2 pg. 2). La seva histria va comenar amb la classificaci de les causes de defunci de Jacques Bertillon (1893). Aquesta classificaci va conixer cinc revisions decennals fins el 1938. En la seva creaci el 1945, es va confiar a l'OMS l'evoluci de la classificaci de Bertillon que es va fer el 1948, amb la sisena revisi la CIM: passava a interessar-se tamb per les causes de la morbiditat. Els treballs per a l'elaboraci de la desena revisi (CIM-10, en angls : ICD-10) actualment utilitzada (2006) van comenar el 1983 i van ser acabats el 1992. Havent vist la CIM-9 el dia el 1975, la CIM-10 ha trencat el ritme decennal de les revisions. Un dels motius n's la importncia de les modificacions efectuades. L'OMS havia previst que les revisions decennals serien reemplaades per posades al dia. La primera ha estat publicada el 1996, seguida d'altres segons un ritme anual. La CIM ha pres amb el temps una utilitat creixent.

Els volums.
La CIM-10 comprn tres volums 

Vegeu tamb.
Servei Catal de la Salut;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150958" title="Santa Maria del Cam (la Garriga)" nonfiltered="927" processed="923" dbindex="60952">



Santa Maria del Cam s una petita ermita romnica que es troba al municipi de la Garriga.

El seu origen cal cercar-lo al segle X, per l'actual edifici respon a modificacions fetes el segle XII. La capella va ser construda sobre unes antigues runes romanes. 
De planta preromnica, a l'edifici destaca arquitectnicament la portada del segle XII, es tracta d'una capella d'una sola nau i coberta amb volta de can, en els murs incorpora elements de construccions ms antigues. La porta d'accs t una arquivolta gravada amb entrellaat de cistella que reposa sobre dues columnes amb capitells bellament esculpits. s interessant el petit retaule de Santa Maria de finals del segle XV

Junt amb la capella de Santa Maria del Cam hi havia un antic monestir que fund el 921  l'abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses per a la seva germana Xixilona i dins de la poltica repobladora que la va caracteritzar. Ambdues eren filles del comte Guifr el Pels. 

Xixilona (o Cixilona o Quxol), la priora, 24 anys desprs de la creaci del monestir va morir (945) i la van succeir diverses priores, de manera que el monestir seguia funcionant i fins hi tot s'hi cre un hospital de donants. El segle XIV, el monestir i l'hospital foren suprimits pel bisbe de Barcelona i noms roman l'ermita, al costat del Mas de Can Terrers, de construcci molt posterior.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150961" title="Torcuato Fernndez Miranda" nonfiltered="928" processed="924" dbindex="60953">


Torcuato Fernndez-Miranda Hevia (Gijn, 10 de novembre de 1915 - Londres, 19 de juny de 1980), fou president del govern espanyol durant la dictadura franquista. 

Va estudiar dret, i es doctor en dret poltic. 

Va comenar a iniciar-se amb poltica, sent nomenat Secretari General del Movimiento. Franco li tenia confiana, i per aix, se li encoman que forms part de l'equip que havia d'educar el prncep Joan Carles de Borb, que posteriorment (1969) seria nomenat successor de Franco com a Cap d'estat quan aquest mors. 

Quan Luis Carrero Blanco va ser president del govern (9 de juny de 1973 - 20 de desembre de 1973), ell va ser nomenat Vicepresident del govern, quan va ser nomenat president, el mateix 20 de desembre, va conservar el ttol de Vicepresident.

Va ser President del govern (20 de desembre de 1973 - 31 de desembre de 1973), va cobrir com a Vice president que era la interinitat que marcava la Llei Orgnica de l'estat fins que es va nomenar per part de Franco previa terna de 3 noms del Consell del Regne a Carlos Arias Navarro.

Ell era un dels favorits per succeir a Carrero Blanco (sense ser provisional), per Carlos Arias Navarro, havia estat batlle de Madrid des de 1965 a 1973, i tenia ms bones relacions amb Franco. Aix deix la presidncia a Carlos Arias Navarro i la Vicepresidncia a Jos Garca Hernndez, el 31 de desembre de 1974. 

Va ser nomenat pel Rei President de les Corts i del Consell del Regne] (1975-1977), quan Carlos Arias Navarro encara era President del Govern i va impulsar des de la seva posici l'inici de la Transici quan va crear a Les Corts procediments interns que possibilitarien posteriorment la aprovaci de la Llei per a la Reforma Poltica.  Quan el Rei va aconseguir forar la dimissi de Carlos Arias Navarro, va aconseguir contra tot pronstic des de el Consell del Regne, entregar al Rei una terna de 3 noms en la que apareixia un semi desconegut Adolfo Surez Gonzlez, desprs va redactar la base del que seria la Llei per a la Reforma Poltica que el Govern Surez va desenvolupar. Va dimitir del crrec per desacords amb el nou govern d'Adolfo Surez Gonzlez, just va dimitir abans que se celebraren les primeres eleccions postfranquistes de 1977.

Va morir en un viatge a Londres el 19 de juny de 1980, als 64 anys.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150962" title="Kronos Quartet" nonfiltered="929" processed="925" dbindex="60954">


El Kronos Quartet s un quartet de corda estatunidenc fundat pel violinista David Harrington el 1973, i especialitzat en la interpretaci de msica contempornia. Actualment, el grup est format per David Harrington i John Sherba (violins), Hank Dutt (viola) i Jeffrey Zeigler (violoncel), qui va substituir a Jennifer Culp el 2005.

El quartet ha treballat amb alguns dels principals msics contemporanis que poden adscriure's en la vessant minimalista, com Philip Glass, Steve Reich, Terry Riley i Kevin Volans. Dins d'aquests parmetres, la seva obra s bastant eclctica, i inclou bandes sonores de pellcules, msica antiga, msica folklrica, jazz i tango. Fou en la banda sonora de la pellcula Requiem for a Dream, del compositor Clint Mansell, on la seva tasca fou tamb la de compondre. Les idees de Mansell i les del quartet es fusionaren per donar lloc a la banda sonora definitiva de la pellcula.

Al llarg de la seva carrera, han rebut importants premis i distincions internacionals, com el Premi Schock de 1999, atorgat per un comit e la Reial Acadmia Sueca de Msica i el Grammy del 2004 a la millor actuaci de msica de cambra.

Principals lbums.

Kronos Quartet Plays Music of Thelonious Monk (1985);
Mishima (banda sonora de la pellcula homnima, amb msica composada per Philip Glass, 1985);
Terry Riley: Cadenza on the Night Plain (1988);
Steve Reich: Different Trains (1989);
Black Angels (1990);
stor Piazzolla: Five Tango Sensations (1991);
Pieces of Africa (msica de set compositors africans, 1992);
Early Music (1997);
Requiem for a Dream (banda sonora, amb msica composada per Clint Mansell);
Caravan (en collaboraci amb el grup Roman Taraf de Haidouks, 2000);
Nuevo (msica de compositors mexicans, com Juan Garca Esquivel i Silvestre Revueltas 2002);
Alban Berg: Lyric Suite (2003; Premi Grammy de 2004);
 You've Stolen My Heart  by Kronos Quartet, Asha Bhosle (homenatge a la msica del compositor indi Rahul Dev Burman, 2005).

Enllaos externs.

KronosQuartet.org Web oficial del Kronos Quartet.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150969" title="Civilitzaci" nonfiltered="930" processed="926" dbindex="60955">
 

El terme civilitzaci t una gran varietat de significats relacionats amb la societat humana. En la majoria dels casos se'n fa s per referir-se a les societats complexes o avanades: aquelles que practiquen l'agricultura, tenen una divisi del treball significativa, i una densitat de poblaci prou gran per formar ciutats. Alternativament, civilitzaci tamb pot usar-se per referir-se a la suma, extensi o aven de la humanitat i dels assoliments dels humans en qualsevol ordre, o a la cultura d'una comunitat en particular. Finalment, en un sentit ms ampli, la civilitzaci es pot referir a la societat humana mundial. 

El terme civilitzaci prov del llat civis, "ciutad" o "habitant d'un poble", i del seu adjectiu civilis. En aquest sentit, "civilitzat" significava sser un ciutad, una persona governada per les lleis del seu poble, ciutat o comunitat. 

Caracterstiques d'una civilitzaci.
La civilitzaci, com a societat complexa, posseeix caracterstiques especfiques que la distingeixen d'una societat o cultura simples. Histricament, les civilitzacions han compartit algunes o totes les caracterstiques segents: 
 Tcniques agrcoles per al conreu intensiu, com ara l's de la m d'obra, la rotaci de conreus, i la irrigaci. Aix ha perms que els agricultors produeixin ms aliments que no pas els necessaris per a llur subsistncia immediata. ;
 Divisi del treball; una porci significativa de la poblaci que no dedica la major part del seu temps a la producci d'aliments ans es dediquen a la indstria, la guerra, la cincia o la religi; aix s possible grcies al supervit alimentari;
 Una forma d'organitzaci social, que pot ser un cacicat, en qu un lder d'una famlia o clan noble governa el poble; o una societat-estat en qu la classe governant se sustenta en una burocrcia o forma de govern, i en qu el poder es concentra a les ciutats;
 El control institucionalitzat dels aliments de la classe governant, un cos governamental o una burocrcia;
 L'establiment d'institucions socials complexes i formals, com ara una religi organitzada i l'educaci, en posici a les tradicions ms formals de les societats simples;
 El desenvolupament de les formes complexes de l'intercanvi econmic, la qual cosa inclou l'expansi del comer per mitj del bescanvi o la creaci de la moneda i dels mercat. ;
 L'acumulaci de possessions materials;
 El desenvolupament de les arts, sobretot de l'escriptura. ;

En base a les definicions anteriors, les cultures de l'Antiga Grcia, sn civilitzacions mentre que moltes de les cultures dels amerindis nord-americans no ho sn. No obstant aix, aquesta distinci no sempre s prou clara. Al nord-oest dels Estats Units, per exemple, l'abundor de peixos garantia el supervit alimentari sense el desenvolupament de l'agricultura; els pobles es van assentar permanentment, i s'hi va formar una jerarquia social aix com l'acumulaci de riquesa i el desenvolupament de les arts. Per contra, la cultura Pueblo del sud-oest nord-americ va desenvolupar l'agricultura avanada, la irrigaci i els assentaments permanents comunals, com el de Taos. No obstant aix, la cultura Pueblo mai no va desenvolupar les institucions complexes que s'associen a les civilitzacions. 

Totes les civilitzacions, com a cultures sedentries, s'enfronten al problema de l'esgotament dels recursos locals propers als primers assentaments. Les civilitzacions sn inherentment expansives, i per a sobreviure, necessiten aconseguir els recursos essencials per a llur supervivncia cada vegada ms llunys de llur centre. aix, els terics dels sistemes mundials, com Immanuel Wallerstein, han proposat que les civilitzacions poden ser dividides geogrficament entre el "centre" o "cor", la "semi-perifria" o "interior", i la "perifria", i en qu el centre obt els recursos base de les altres dues rees. 

Evoluci de les civilitzacions.
L'evoluci de la majoria de les civilitzacions es pot esquematitzar:
 Totes les civilitzacions comencen amb l'establiment de sistemes de govern pel manteniment de les elits.
 Les civilitzacions reeixides floreixen i creixen de manera accelerada.
 Assoleixen un nivell mxim o lmit que mantenen por un perode de temps.
 La competncia entre els estats en una civilitzaci pot produir un intercanvi de poder o que un grup predomini sobre l'altre.
 El domini d'un grup sobre altres pot ser indirecte o es pot formalitzar en la creaci d'imperis multitnics.
 Amb el pas del temps les civilitzacions es collapsen o sn reemplaades per altres civilitzacions ms grans o ms dinmiques.

Segons Nikolai Kardashev les civilitzacions futures es classificaran noms pel potencial energtic que poden fer servir. Aquest astrofsic elabor una escala que dividia les civilitzacions en tres graus (corresponen a estadis ficcionals en el grau de desenvolupament present): el primer grau pot aprofitar tota l'energia disponible en un planeta, que si b es variable va quantificar en 1016 W; el segon grau podia usar l'energia d'una estrella, fins arribar als 1026 W mentre que el tercer grau usa l'energia disponible en una galxia (1036 W) o en unitats majors.

Relacions entre civilitzacions.
Si s'entn la civilitzaci com a progrs general de la raa humana, no es pot parlar de relacions entre elles, noms graus de desenvolupament. Sovint, per, una civilitzaci s'assimila a una gran cultura (com per exemple l'occidental). En aquest sentit pot haver-hi relacions entre civilitzacions igual que entre els pobles o pasos.

Samuel Huntington predica un xoc de civilitzacions per al segle XXI, que suplantaria la guerra tradicional entre Estats. Diversos terics s'han oposat a aquesta visi apostant pel dileg intercultural com a cam per evitar el enderrocament del mode de vida actual.

Fi de la civilitzaci.
Histricament les civilitzacions s'han succet, amb poques intermitges d'involuci (com els brbars) o amb l'alternana de poder d'una cultura concreta amb una altra. Peridicament, per, han sorgit prediccions sobre la fi no d'una civilitzaci sin de totes, sigui per l'extinci de la humanitat o per la seva tornada a un estat de semi-salvatgisme primitiu. Aquest prediccions s'emmarquen dins l'escatologia de les diferents religions o b a la cincia-ficci contempornia. 

Igualment es contempla la fi de la civilitzaci com un escenari de futur possible, causat per :
l'impacte d'un meteorit gegant;
la mort del sol;
la destrucci per part d'extraterrestres hostils o robots intelligents;
un canvi climtic massiu;
una pandmia incontrolada;
una guerra nuclear;
un tsunami o un gran volc;
esgotament de recursos alimentaris;
accidents cientfics, com amb l'LHC;

Pgines que s'hi relacionen.
 Histria;
 Civilitzacions precolombines;
 Antiga Grcia;
 Imperi Rom;
 Babilnia;

Referncies.































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150971" title="Jatropha curcas" nonfiltered="931" processed="927" dbindex="60956">

Jatropha curcas s una planta euforbicia que t propietats medicinals. s originria d'Amrica Central, encara que avui dia s'ha expandit arreu del mn. El seu fruit cont oli, que pot fer-se servir per produir carburant, sab i espelmes.

 Referncies .
 Oxford Plant Systematics - Jatropha curcas: http://herbaria.plants.ox.ac.uk/adc/downloads/capitulos_especies_y_anexos/jatropha_curcas.pdf (es);
 Sistema Jatropha http://www.jatropha.net ;
 Jatropha curcas, "Greening the earth, earning the resources for rural masses" : http://www.jatrophabiodiesel.org ;
 "Pinho manso : uma planta de futuro" : http://www.pinhaomanso.com.br ;
 Jatropha curcas : l'or vert du dsert : http://jatropha.forumactif.com ;

Galeria.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150972" title="Abd Allah ben al-Zubayr" nonfiltered="932" processed="928" dbindex="60957">
Abd Allah ben al-Zubayr (Medina maig del 624-La Meca 3 de novembre del 692) fou califa en oposici al califa omeia. Era fill de Al-Zubayr ben al-Awwam del clan quraixita dels Abd al-Uzza. Els seus drets venien de la seva mare, Asma, que era filla de Abu Bakr i germana d'Aixa (Aisha).

Va participar molt jove a la batalla de Yarmuk (agost del 636). Va acompanyar a son pare a Egipte per unir-se a les forces de Amr ben al-As el 640; va participar tot seguit a l'expedici de Abd Allah ben Abi Sarh contra els bizantins d'frica (647) i se'l considera l'autor de la mort per propia ma del patrici o exarca Gregori.

Va retornar desprs a Medina i va acompanyar a Said ben al-As a l'expedici de Prsia del nord (650) i desprs es va ocupar de la complaci de l'alcor per ordre del califa Uthman.

Mort Uthman va acompanyar al seu pare i a Aixa a Bssora i va dirigir la infanteria a la batalla del Camell, desprs de la que va tornar a Medina junt amb Aixa. Va assistir a l'arbitratge de  Dumat al-Djandal (o Adhrub). Desprs va romandre a Medina, on era un dels ciutadans mes rics.

Durant el govern de Muawiya I, va refusar de prestar jurament al presumpte hereu Yazid I, i a la mort del califa el 680 va ratificar la no acceptaci de Yazid, igual que va fer Husayn ben Al. Per escapar de les persecucions omeies van fugir a La Meca. Desprs de la mort de Husayn a Karbala, Abd Allah ben al-Zubayr va comenar a reclutar partidaris i una tropa fou enviada des de Medina per posar fi a l'activitat; les forces estaven sota el comandament del seu germ Amr ben al-Zubayr, per foren rebutjades i Amr fou fet presoner i, amb consentiment del seu germ, fou flagelat i va morir poc desprs (681) i el seu cos exposat publicament. Llavors Abd Allah va proclamar la deposici de Yazid, i el van secundar els Ansar de Medina que van agafar com a cap a Abd Allah ben Hanzala i els quraixites de la ciutat que van agafar com a cap a Abd Allah ben Muti. Yazid va enviar contra els rebels a Muslim ben Ukba que va derrotar els medinencs a la batalla de la Harra (27 d'agost del 683). La mort de Muslim no va impedir d'assetjar a Abd Alah ben al-Zubayr que era a La Meca (24 de setembre del 683) per als 64 dies els assetjants es van assabentar de la mort de Yazid i van aixecar el setge. El general Husayn ben Numayr va intentar convencer al cap rebel d'acompanyar-lo a Damasc, per no se'n va sortir.

Va esclatar una guerra civil a Sria i Abd Allah ben al-Zubayr va aprofitar per proclamar-se Amir al-Muminin i fou reconegut pels opositors dels omeies de Sria, Egipte, Iraq i Arbia com a Califa.

La victoria de Marwan I a Mardj Rahit (juliol del 684) i la revolta de Mukhtar a Kufa (685) van posar als partidaris d'Abd Allah ben al-Zubayr a la defensiva. Al-Muhallab es va posar al servei de Musab ben al-Zubayr a Bssora i van poder derrotar a Mukhtar a Kufa (687), per de fet Musab a Bssora i a l'Iraq va actuar com a independent d'Abd Allah. Mentre els kharigites bakrites s'havien separat de Ibn al-Zubayr a la mort de Yazid i s'havien establert al Nedj oriental i sota la direcci de Nadjda van ocupar la provncia de Bahrein  i el 687-688 van passar a Hadramaut i Iemen ocupant Taf el 688/689.

El 691 els omeies van recuperar Iraq i Abd al-Malik va enviar al general Al-Hadjdjadj a ocupar La Meca. El setge va comenar el 25 de mar del 692 i va durar mes de sis mesos. Els partidaris de Ibn al-Zubayr es van anar rendint i fins i tot els seus propis fills. Llavors pressionat per la seva mare va agafar les armes i va marxar al combat amb els ms fidels, caient mort al camp de batalla el 3 de novembre del 692. El seucadaver fou exhibit publicament i desprs entregat a la seva mare per l'enterrament a Medina.

Notes .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150976" title="Velocitat de deriva" nonfiltered="933" processed="929" dbindex="60958">
La velocitat de deriva s la velocitat mitjana que una partcula, com un electr per exemple, aconsegueix com a conseqncia d'un camp elctric. Ats que les partcules poden accelerar-se fins a velocitats properes a la velocitat de la llum en absncia d'altres forces, el terme "velocitat de deriva" noms s aplicable a portadors dins dels materials i no a les partcules al buit. Al slids les partcules collideixen o es difonen amb l'Estructura cristallina (o fonons) el que provoca el seu alentiment. La velocitat de deriva no s uniforme quan implica camps elctrics com agent accelerador extern.

En un semiconductor, els dos mecanismes de la difusi sn la difusi per impureses iniques i la difusi reticular.

 on   s la densitat de crrega en unitats , i  mig s la velocitat mitjana dels portadors.

 on   s la mobilitat dels portadors  i E s el camp elctric (V/cm).

 Derivaci .

Per trobar una equaci per la velocitat de deriva es pot comenar amb la definici de corrent elctric:

;
on;
 Q s la quantitat de crrega infinitesimal que passa a travs d'un rea en un temps infinitesimal  t.

Es pot relacionar  Q al moviment de les partcules carregades en un conductor per:



on;
n s el nombre de portadors de crrega per unitat de volum;
A s l'rea de secci del conductor;
 x s una longitud infinitesimal del conductor;
q s la crrega dels portadors de crrega;

Normalment les partcules es mouen aleatriament, per sota la influncia de un camp elctric les crregues elctriques guanyen velocitat en una direcci especfica. Aix s el que s'anomena velocitat de deriva, vd. I com  x = vd  t, podem modificar l'equaci anterior:

;

Posant aix sobre l'equaci original i arreglant-la per solucionar la velocitat de deriva, tenim:



 Vegeu tamb .

 Mobilitat dels electrons;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150991" title="Abd Allah al-Ghalib Billah" nonfiltered="934" processed="930" dbindex="60959">
Abd Allah al-Ghalib Billah (juny 1527-21 de gener de 1574) fou sold de la dinastia sadita de Marroc, fill d'un dels fundadors de la dinastia, Muhammad al-Shaykh al-Mahdi.

Fou declarat hereu pel pare i a la mort d'aquest, assassinat pels turcs de la gurdia, fou reconegut sold (23 d'octubre de 1557).

Inicialment es va pensar en una intervenci dels otomans, que havien envat el nord de Marroc hi havien estat rebutjats, i amb els que s'havien refugiat tres germans seus que aspiraven al tron  i per tant va buscar l'aliana dels castellans. Amb Portugal va intentar recuperar Mazagan contra la que va enviar al seu fill i hereu presumpte Muhammad ben Abd Allah, per desprs de 2 mesos de setge  es van haver de retirar amb grans prdues. L'aliana amb Castella va portar a la cessi del Penyal de Velez la Gomera (1564) i a no donar suport a la revolta dels moriscs (1568-1571). Amb Anglaterra va establir relacions comercials

El 1567 va ocupar Shafshawan . Va negociar amb Antoni de Borb rei de Navarra la cessi de Kasr al-Saghir a canvi d'un contingent de 500 homes. 

Va permetre l'assassinat del seu germ Al-Mamun a Tlemcen i va fer matar al seu nebot Muhammad ben Abd al-Kadir que era massa popular (1567/1568). Va tamb perseguir a la confraria dels Yusufiyya i va fer crucificar a Marrqueix al faqu (fakih) Abu Abd Allah Muhammad al-Andalus, acusat d'heretgia (19 d'abril de 1573).

Va morir d'una crisi asmtica el 21 de gener del 1574.

Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150992" title="Abd Allah Pasha" nonfiltered="935" processed="931" dbindex="60960">
Abd Allah Pasha Muhsin Zade Celebi fou un home d'estat i general otom fill de Muhsin Celebi, d'una famlia de mercaders d'Alep.

Va ocupar diversos crrecs a l'administraci i va esdevenir gendre del gran visir Corlulu Al Pasha (1707-1710) gaudint llavors del favor de la cort. El 1714 fou enviat a Egipte degut a la revolta de Kaytas Beg i va aconseguir de sotmetre al rebel i enviar el seu cap a La Porta (el govern otom). Entre 1715 i 1737 va ocupar altres llocs a l'administraci i militars: defterdar de Morea, muhafiz de Lepant (turc: Aynebathi), cap dels kapudji amb rang de paix, cap de la cancelleria imperial (mishandj), agha dels genssers, beylerbey de Vidin, beylerbey de Rumlia, beylerbey de Bsnia, i serasker de les tropes a Bender. Ocupava aquesta darrer crrec quan Rssia va envair Crimea (1736) i ustria amenaava intervenir als principats danubians, i les converses de Miemirov a Polnia no van reeixir, i en aquest context fou cridat pel sold Mahmud I al lloc de gran visir (3 d'agost de 1737). Va prendre la direcci de la guerra per no va obtenir els xits esperats i als quatre mesos fou cridat a Istambul i destitut, essent nomenat al seu lloc Yegen Pasha (19 de desembre de 1737).

Encara mes tard va ser comandant d'alguna fortalesa i governador d'alguna provncia fins que va morir la primavera del 1749 a Trikala a Tesslia. El seu fill Muhammad (o Mehmet) Pasha Muhsin Zade va signar la pau de Kuchuk Kaynardje el 1774.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150993" title="Richard Stone" nonfiltered="936" processed="932" dbindex="60961">

John Richard Nicholas Stone ( Londres, Anglaterra 1913 - Cambridge 1991 ) fou un economista i professor universitari angls guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1984.

Biografia.
Va nixer el 30 d'agost de 1913 a la ciutat de Londres. Va estudiar economia a la Universitat de Cambridge, on es gradu el 1936 sota la direcci de Hermann Kahn, John Maurice Clark i John Maynard Keynes. Durant la Segona Guerra Mundial fou company de James Meade al Servei Central d'Informaci Econmica del Govern Britnic, i fou l'encarregat de mantenir converses, en representaci del govern, entorn de la creaci d'un sistema internacional de comptabilitat nacional.

Va ser professor de la Universitat de Cambridge des de 1945 fins el 1980, esdevenint en diverses ocasions professor convidat per part de la Universitat Johns Hopkins de Baltimore (EUA). Va morir el 6 de desembre de 1991 a la ciutat de Cambridge.

Recerca econmica. 
Al llarg de la seva vida va compatibilitzar la docncia amb l'exercici de missions per a l'Organitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament Econmic (OCDE) i per a l'Organitzaci de les Nacions Unides (ONU). Els models de comptabilitat nacional van ser introduts per inspiraci de Keynes, Stone i Meade van sistematitzar l's d'un volum creixent d'informaci estadstica en un sistema organitzat, que Stone va refinar fins a convertir-lo en la base de la moderna anlisi macroeconmic. Va inventar un esquema de doble entrada, extensi del sistema de partida doble empresarial, en un model econmic amb quatre agents agregats: les famlies, les empreses, el sector pblic i el sector exterior. El sistema creat per Stone ha perms el seu s per pasos i corrents de pensament molt diverses. 

L'any 1983 fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia pel desenvolupament de models contables usats a nivell nacional i internacional.

Obra seleccionada.
1944: National Income and Expenditure, amb James Meade;
1954: The Measurement of Consumers. Expenditure and Behavior in the United Kingdom, 1920-1938;
1966: Mathematics in the Social Sciences and Other Essays;
1970: Mathematical Models of the Economy and Other Essays;
1971: Demographic Accounting and Model Building;
1973: Transition and Admission Models in Social Demography;
1975: Direct and Indirect Constraints in the Adjustment of Observations;
1980: A Simple Growth process Tending to Stationarity;
1982: The Relationship of Demographic Accounts to National Income and Product Accounts;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1984;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150995" title="Ca n'Oriac" nonfiltered="937" processed="933" dbindex="60962">

Geografia:
Ca n'Oriac (Sabadell);
Ca n'Oriac (Sentmenat);
Ca n'Oriac (la Roca del Valls);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="150998" title="Opistocont" nonfiltered="938" processed="934" dbindex="60963">

Els opistoconts (Opisthokonta grec:  (opistho-) = "posterior" +  (kontos) = flagel) sn un clade molt divers d'eucariotes que inclou els regnes dels animals i els fongs, juntament amb el flum dels coanozous. s un grup fortament recolzat com a monofiltic tant per l'estudi gentic com per l'estudi de les estructures cellulars.  Una caracterstica comuna s que les cllules flagellades es propulsen mercs a un flagel posterior. s el que dna el seu nom al clade. En canvi, les cllules flagellades d'altres grups eucariotes s propulsen amb un flagel anterior.

L'estret parentiu entre els animals i els fongs va ser suggerit per en Cavalier-Smith el 1987, a partir de l'estudi de les estructures cellulars, donant-li el nom cientfic d' Opisthokonta, i va ser ms tard confirmat per estudis gentics independents. Les primeres classificacions filogniques els situaven molt prxims a les plantes i altres grups amb mitocondris de morfologies aparentment semblants, per s'ha vist que no s un bon patr per a la classifiacci. En Cavalier-Smithi i l'Stechmann varen proposar la teoria que dels eucariotes uniflagellats com els opistoconts i els amebozous, collectivament anomenats uniconts, varen divergir els altres eucariotes biflagellats anomenats biconts.

Cladograma.


 Referncies .
 Cavalier-Smith, T. (1987). The origin of fungi and pseudofungi. In A.D.M. Rayer i cols. eds. Evolutionary biology of Fungi, p. 339-353.
 Wainwright P.O. i cols. (1993). Monophyletic origins of the metazoa: an evolutionary link with fungi. Science 260: 340-342.
 Stechmann, A & T Cavalier-Smith (2002). Rooting the eukaryote tree by using a derived gene fusion. Science 297: 89 91.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151002" title="Kathryn Janeway" nonfiltered="939" processed="935" dbindex="60964">
Kathryn Janeway s un personatge fictici en l'univers de Star Trek interpretat per l'actriu Kate Mulgrew. s la capitana de la nau USS Voyager de la srie televisiva Star Trek: Voyager. s l'nica dona capitana d'una nau en les sries de Star Trek.

Kathryn Janeway neix el divendres 20 maig del 2332 a Indiana, Amrica del Nord, la Terra. El seu pare era l'almirall Edward Janeway (ja mort). La seva mare es diu Gretchen. T un germana, Phoebe Janeway.

El seu passatemps hologrfic favorit s l'Anglaterra del segle XIX.

Caracterstiques principals.

 Nom: Kathryn Janeway;
 Actriu: Kate Mulgrew;
 Planeta: La Terra;
 Rang a la flota este lar: Capitana;
 Data de naixement: Divendres 20 de maig del 2332;
 Sexe: Femen;
 Cabell: Fosc;
 Estat civil: Soltera;
 Fills: cap ;
 Dest actual: Oficial al comandament de  USS Voyager;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151004" title="Franco Modigliani" nonfiltered="940" processed="936" dbindex="60965">


Franco Modigliani ( Roma, Itlia 1918 - Cambridge, EUA 2003 ) fou un economista itali, nacionalitzat nord-americ, guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1985.

Biografia.
Va nixer el 18 de juny de 1918 a la ciutat de Roma, en una famlia de religi jueva. L'any 1939 va abandonar el seu pas pas davant l'amenaa feixista als seus orgens jueus aix com al seu possicionament poltic antifeixista, establint-se a la ciutat de Nova York. En aquesta ciutat va iniciar els seus estudis d'economia a The New School, sota la direcci de Jacob Marschak, i en la qual es doctor el 1944. L'any 1946 aconsegu la ciutadania nord-americana. 

El 1948 fou nomenat professor a la Universitat d'Illinois, posteriorment de la Universitat de Carnegie Mellon, i el 1962 s'incorpor a l'Institut Tecnolgic de Massachusetts, on tingu entre d'altres a Robert Merton entre els seus estudiants. Mor el 25 de setembre de 2003 a la ciutat de Cambridge, situada a l'estat nord-americ de Massachusetts.

Recerca econmica.
Juntament amb Merton Miller va desenvolupar el teorema Modigliani-Miller en el camp de l'economia financera de l'empresa. Aquest teorema afirma que sempre que es compleixin una srie de supsits s indiferent per a l'empresa finanar-se mitjanant l'emissi d'accions (finanament propi) o de deute (finanament ali). 

Tamb va idear la hiptesi del cicle vital que explica el nivell d'estalvi en l'economia. Modigliani va afirmar que els consumidors tractaven de tenir una nivell d'ingressos estable al llarg de la seva vida pel que estalviaven durant els anys que treballaven i que gastaven durant els seus anys inactius. 

L'any 1985 fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia pels seus estudis, pioners, sobre els mercats financers.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1985;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151008" title="Can Palet" nonfiltered="941" processed="937" dbindex="60966">


Geografia:;
Can Palet, urbanitzaci del municipi de Corbera de Llobregat, al Baix Llobregat.
Can Palet, barri de Terrassa, al Valls Occidental, situat al districte 3 o del Sud.
Can Palet, urbanitzaci del municipi d'Ullastrell, al Valls Occidental.
Can Palet II, barri de Terrassa, situat al districte 3 o del Sud.
Can Palet de Vista Alegre, urbanitzaci del municipi de Terrassa, al sud-oest de la ciutat.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151009" title="Can Parellada" nonfiltered="942" processed="938" dbindex="60967">

Topnims:;
Can Parellada, urbanitzaci del municipi de Masquefa, a l'Anoia.
Can Parellada, nucli de poblaci i zona industrial del municipi de Montorns del Valls, al Valls Oriental.
Can Parellada, barri del sud de Terrassa, al Valls Occidental.

Masies:;
Can Parellada, masia dins el municipi de l'Ametlla del Valls, al Valls Oriental.
Can Parellada, masia dins el municipi d'Olesa de Bonesvalls, a l'Alt Peneds.
Can Parellada, masia del poble d'Ordal dins el municipi de Subirats, a l'Alt Peneds.
Can Parellada de la Mata, masia dins el municipi de Torrelavit, a l'Alt Peneds.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151010" title="La Cogullada" nonfiltered="943" processed="939" dbindex="60968">


Geografia:;
Cogullada, nucli de poblaci de Carcaixent, a la Ribera Alta.
Can Ferrer de la Cogullada, nucli de poblaci del municipi del Montmell, al Baix Peneds.
la Cogullada, urbanitzaci del municipi de Canyelles, al Garraf.
la Cogullada, o la Cogulla, tur de la part alta del municipi de Cubelles, al Garraf.
la Cogullada, barri de Terrassa, al Valls Occidental, situat al districte 4 o de Ponent.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151015" title="Vista Alegre" nonfiltered="944" processed="940" dbindex="60969">


Geografia:;
Can Palet de Vista Alegre, o Can Palet de Vistalegre, urbanitzaci de Terrassa, al Valls Occidental.
Carme   Vista Alegre, barri de Girona.
Lloret de Vistalegre, municipi de Mallorca.
Vistalegre, o Vista Alegre, barri de Castelldefels, al Baix Llobregat.
Vista Alegre, urbanitzaci de la vila d'Eivissa.
Vista Alegre, barri de Manresa, al Bages.
Vista Alegre, barri de Matar, al Maresme.
Vistalegre, o Vista Alegre, barri de Ripoll.
Vista Alegre, barri de Santa Margarida de Montbui, a l'Anoia.
Vista Alegre, o Vistalegre, urbanitzaci de Terrassa, al Valls Occidental.
Vista Alegre, barri de Tiana, al Maresme.

Altres:;
Palacio de Vistalegre, pavell multis de Madrid on juga la secci de bsquet del Real Madrid.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151017" title="Ford Flexifuel" nonfiltered="945" processed="941" dbindex="60970">
Els Ford Flexifuel es una gamma de motors que poden funcionar amb una mescla de gasolina i etanol. 

En la passada dcada, Ford va vendre ms de 2.000.000 de cotxes Flexifuel a nivell mundial .

 Mercat brasiler .

A Brasil Ford fabrica motors que, a diferncia del Flexifuel comercialitzat a Europa, poden funcionar amb noms alcohol o gasolina o una mescla d'aquests dos, a part d'oferir les prestacions del vehicle quan usa gasolina o alcohol nicament. El motor 1.6 L Flex i el 1.0 L Flex son l'actual gamma de motors que ofereix Ford.

Vehicles que equipen aquest motor:

 Ford Fiesta;
 Ford Fiesta Sedan;
 Ford Ecosport;

Ford de Brasil va ser el primer en presentar un vehicle amb motor flexible al mercat Brasiler. L'any 2002 va comenar la comercialitzaci del Ford Fiesta, on es va presentar aquesta opci mecnica i a partir del 2004 s'inicia la producci d'aquests motors.

En l'actualitat, el Fiesta, Fiesta Sedan i Escape (l'nic SUV flexible a Brasil)  representen el 66% de vendes de Ford a Brasil .

 Mercat nord-americ .

Ford a Nord-Amrica ha venut fora vehicles preparats per funcionar amb E85. Aquesta es la llista de vehicles que poden funcionar amb E85. S'aconsella sempre, consultar el n de bastidor per comprovar si efectivament pot funcionar amb l'E85:

 2006-actualitat Ford Crown Victoria amb el motor 4.6 L Modular V8 (excepte unitats de taxi i policia).
 2006-actualitat Mercury Grand Marquis amb el motor 4.6 L Modular V8.
 2006-actualitat Lincoln Town Car amb el motor 4.6 L Modular V8.
 2005-actualitat Ford F-150 amb el motor 5.4 L Modular V8 (a partir de finals de desembre del 2005).
 1995-2006 Ford Taurus amb el motor 3.0 L SFI Vulcan V6.
 2001-2005 Mercury Sable amb el motor 3.0 L SFI Vulcan V6 (certs models).
 2004-2005 Ford Explorer Sport Trac amb un motor 4.0L.
 2002-2005 Ford Explorer amb un motor 4.0L.
 2002-2005 Mercury Mountaineer amb un motor 4.0L (certs models).
 1999-2003 Ford Ranger amb el motor 3.0 L SFI Vulcan V6.
 1999, 2001-2002 Mazda B3000 amb el motor 3.0 L SFI Vulcan V6.

 Mercat europeu .

Durant un temps, Ford va vendre l'nic cotxe flexible, el Ford Taurus a Sucia. Posteriorment el Ford Focus va substituir-lo. La importncia d'aquests motors en aquest pas son importants, ja que representa el 80% de vendes de Ford en aquest mercat. Aquest motor pot funcionar amb gasolina o amb E85.

El motor elegit per Ford es el motor 1.8 L Flexifuel.

Vehicles que equipen aquest motor:

 Ford Focus;
 Ford Focus CMAX;
 Volvo S40 i V50.

En l'actualitat, aquest motor s'ofereix (a part de Sucia) Alemanya, Regne Unit, Pasos Baixos, Irlanda, ustria, Frana, Espanya, Sussa, Noruega i Blgica.

 Vegeu tamb .

 General Motors Flexfuel;
 Volkswagen Total Flex;
 E85;

 Enllaos externs .

 Llista de vehicles que poden funcionar amb E85 a Nord-Amrica ;
 Llista de vehicles que poden funcionar amb E85 a Nord-Amrica per l'any 2007 ;
 Etanol explicat a la pgina web de Ford ;
 Ford Fiesta Flex ;
 Informaci dels Flexifuel de Ford a Brasil ;
 Oferta de Flexifuel a Europa ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151018" title="Vilardell" nonfiltered="946" processed="942" dbindex="60971">

Topnims:;
Can Vilardell, nucli de poblaci del municipi d'Argentona, al Maresme.
Vilardell, nucli de poblaci del municipi de Sant Celoni, al Valls Oriental.
Vilardell, barri de l'est de Terrassa, al Valls Occidental.
Vilardell, nucli de poblaci del municipi de Vilademuls, al Pla de l'Estany.

Masies:;
el Vilardell, masia dins el municipi de Castellcir, al Valls Oriental.
Vilardell, masia dins el municipi de Lladurs, al Solsons.
Vilardell, masia dins el municipi de les Llosses, al Ripolls.
el Vilardell, masia dins el municipi de Muntanyola, a Osona.
Vilardell, masia dins el municipi de la Pobla de Lillet, al Bergued.
Vilardell, masia dins el municipi de la Quar, al Bergued.
Vilardell, masia dins el municipi de Ribes de Freser, al Ripolls.
Vilardell, masia dins el municipi de Sant Vicen de Torell, a Osona.

Hidrografia:;
Rasa de Vilardell, curs d'aigua tributari per la dreta del Riard, al Solsons.
Riera de Vilardell, curs d'aigua tributari per l'esquerra de la riera de les Llosses, al Ripolls.
Torrent de Vilardell, curs d'aigua tributari per la dreta de la riera de Merls, al Bergued.
Torrent de Vilardell, curs d'aigua tributari per l'esquerra de la Tordera, al Valls Oriental.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151029" title="Gelsemi" nonfiltered="947" processed="943" dbindex="60972">

El gelsemi o gessam de Carolina (Gelsemium sempervirens de l'itali Gelsamino (gessam) i sempervirens (sempre verd) s una planta trepadora de la famlia de les Loganicies present a l'Amrica tropical.

 Ecologia . 

s una planta que creix a l'Amrica tropical, des del Nord de Guatemala fins al Sud dels Estats Units. Es troba en boscos mesfils de muntanya, per sobre 1900 m. sobre el nivell del mar. Viu al sol o a la semi ombra per ben protegida del vent. Es situa sobretot en zones clides i no s present al nostre pas. 


 Descripci morfolgica .

s una planta perenne, trepadora i oberta, que pot arribar als 6 m. de llargada. T una arrel axonomorfa i una tija glabre.Les fulles sn oposades, curtament peciolades, lanceolades, de 3,5 a 7,5 cm. de llarg, atenuades, arrodonides a obtuses cap a la base i senceres. Tamb sn persistents, coricies i brillants. Flors hermafrodites allades, grogues, axillars i tubulars de 3 a 5 cm. Corolla est formada per 5 ptals soldats infundibuliformes i calze amb 5 spals soldats. L'androceu t 5 estams i el gineceu t 2 carpels units amb ovari amb un simple estil. El fruit s en cpsula comprimida, ellptica i amb nombroses llavors aplanades.

s una planta popular als jardins de rees grangeres, normalment per fer-la crixer sobres les parets. A ms, al seu lloc d'origen les flors atrauen als colibrs i a l abella coneguda com Habropoda laboriosa.

 s medicinal .

La part utilitzada s el rizoma i aquests es recullen de fins a 20 cm. de llargada. Els rizomes es caracteritzen perque tenen l'escora fisurada de color porpra-brunenc.

 Fitoqumica .

 Alcaloides indlics. Gelsemina, 21-oxigelsemna, gelsemicina, gelsidina, gelsevirina, sempervirina;
 Hidroxicumarines. Escopoletina;
 Antraquinones. Monometiloxi-emodina;
 Oli essencial;
 cid gelsminc;

 Usos i accions farmacolgiques .

Tradicionalment s ha utilitzat pel tractament de la disppsia, plenitud gstrica, cefalea i neurlgia.
Actualment s utilitza en homeopatia com a calmant per tractar insomnis, cefalees i neurlgies.

L arrel s administra contra el reumatisme i la gonorrea per en dosis excessives pot causar vertigen i prdua de la visi.
T com a propietats farmacodinmiques que s: 
 
 Digestiu: el gelsemi augmenta la producci de sucs gastrointestinals.
 Antiespasmdic: el gelsemi produeix una relaxaci del mscul llis gastrointestinal.
 Analgsic.

 Toxicitat .

s una planta txica perqu totes les parts contenen els alcaloides txics i no ha de ser consumida. Pot causar irritacions a la pell o, fins i tot, enverinar si es pren el nctar de la flor. No s han descrit reaccions adverses per l's d'aquesta planta com a medicinal a les dosis teraputiques recomanades per a dosis elevades, en tractaments crnics o en individus especialment sensibles, es poden produir efectes secundaris a nivell:
 Digestiu: en rares ocasions pot produir-se sequedat de boca, nusees i vmits.
 Cardiovascular: en molt rares ocasions pot aparixer bradicrdia i hipotensi.
 Ocular: en rares situacions pot aparixer estrabisme i diplopia. ;

 Enllaos externs .

 Gelsemium sempervirens in USDA, ARS, National Genetic Resources Program;
 IQB;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151031" title="El rapte en el serrall" nonfiltered="948" processed="944" dbindex="60973">

El rapte en el serrall (tamb El rapte del serrall; en alemany: Die Entfhrung aus dem Serail) s una pera en tres actes, composta per Wolfgang Amadeus Mozart, sobre llibret de Gottlieb Stephanie, adaptat d'un text de Christoph Friedrich Bretzner. Porta pel nmero de catleg KV 384. 

Es va compondre per encrrec del mateix Stephanie, intendent de l'pera. Es va estrenar a Viena l'any 1782. 

s tracta d'un singspiel amb text en alemany.

 Sinopsi .

La histria t lloc al palau del Paix Selim, en algun lloc de la costa mediterrnia de Turquia, cap al segle XVIII. 

Acte 1.
Exterior del palau del Paix Selim. Belmonte est angoixat perqu la seua nvia, Constanza, una jove i bella espanyola, va ser raptada pels pirates i venuda com a esclava junt amb la seua criada anglesa Blonde i l'enamorat d'aquesta ltima, Pedrillo. Belmonte la cerca per totes les bandes, i creu que la trobar a Turquia. Apareix Osmn, criat del Paix, que ve a cercar figues al jard i ignora completament les paraules que li dirigeix Belmonte; aquest insisteix, fins que Osmn esclata enfurit i se'n va. Arriba llavors Pedrillo, ara jardiner al palau, qui li conta que Constanza s'ha convertit en la favorita del Paix, per que li ha sigut fidel, i afegeix que la seua Blonde ha estat oferida com a regal a Osmn. Acorden raptar Constanza. Pedrillo adverteix Belmonte que s'acosta un vaixell amb el paix, i el jove noble s'amaga.

Acompanyats per un cor de genssers, arriben el Paix Selim i Constanza. La dama est trista i Selim, respectus, intenta en va aconseguir el seu amor. Per recomanaci de Pedrillo, que el presenta com un fams arquitecte, Selim es fa amb els serveis de Belmonte. Osmn, no obstant, no li permet accedir al palau.

Acte 2.
Jard del palau. Blonde rebutja els acostaments amorosos d'Osmn. Desprs d'un duo, Osmn es marxa. Constanza saluda a Blonde amb inquietud: Selim vol el seu amor i amenaa d'usar la fora. Blonde li aconsella que no perda l'esperana. Arriba el paix i reitera els seus oferiments amorosos. Constanza el rebutja, mostrant-se disposada a acceptar les tortures que se li infligisquen, per no cedir.

Pedrillo i Blonde parlen. Ell li informa que Belmonte est prop, preparat per a lluitar. Pedrillo invita a Osmn a beure, confiant que s'emborratxe i quede fora de combat. El pla dna resultat, i aix aparta a Osmn, de manera que Belmonte pot veure novament la seua estimada Constanza. En el quartet final Belmonte i Pedrillo pregunten a les dames si han sigut fidels, i elles responen amb tristesa i enuig; els enamorats demanen perd i tracen un pla: vindran a salvar-les a mitjanit.

Acte 3.
Quadre 1. Plaa davant el palau. Arribada l'hora, Belmonte i Pedrillo vnen al jard amb escales. Mentre Pedrillo prepara l'escala, canta Belmonte. Pren llavors el relleu Pedrillo, entonant una serenata a la seua Blonde: s el senyal per a la fuga. Belmonte aconsegueix agafar Constanza. Per desgrcia, Osmn s'ha despertat i atrapa a Pedrillo quan est a punt de fugir amb Blonde; Belmonte i Constanza tamb sn detinguts per la gurdia. Osmn s'alegra en veure que podr complir la seua venjana.

Quadre 2. Salons del palau. Els quatre fugits compareixen davant el Paix Selim. El governador turc reconeix en Belmonte el fill del seu pitjor enemic i clama venjana, per la qual cosa es retira per a pensar quin cstig els imposar. Constanza i Belmonte, preparats per a morir, es juren amor etern. El cor del Paix queda commogut pel dolor dels joves i prefereix donar prova de la seua magnanimitat. Renuncia a la venjana, allibera a les dues parelles, que poden tornar a la llar. Osmn es retira, roig de rbia, perqu s'hauria estimat ms veure a tots brutalment executats. Acaba amb un final en qu tots lloen la generositat de Selim.

 Anlisi musical .

Instrumentaci original.
L'orquestra s clssica, amb cuerda, clarinets, obos, trompes, corns anglesos, fagots, trompetes, plats i timbals. S'afegeixen alguns instruments necessaris per a donar un timbre oriental, turc: bombo, triangle i flaut.

Llibret.
El llibret s obra de Gottlieb Stephanie, anomenat  Stephanie el jove . Es basa en un text ja existent, el Belmonte und Konstanze oder Die Entfhrung aus dem Serail del poeta Christoph Friedrich Bretzner. Aquest text ja havia estat posat en msica per Johann Andr (Berln, 1781). El tema t antecedents en altres obres clssiques, com el Filcol de Boccaccio.

Aquest tema clssic, unit al gust pels temes orientals de l'poca, va crear un subgnere propi, les  peres de rescat , amb creacions com La schiava liberata de Nicolo Jommelli, La reencontre imprvue de Christoph Willibald Gluck, L'incontro improvviso de Joseph Haydn, o l'pera incompleta Zaide, del mateix Mozart. D'aquesta manera, El rapte en el serrall forma part de l'entusiasme existent en l'poca envers l' extica  cultura de Turquia, una naci que ja no era una amenaa militar per a ustria. 

Com ja va fer en la seua pera precedent (Idomeneu, rei de Creta), Mozart va provocar nombrosos canvis en el llibret, seguint les seues prpies idees dramtiques, tot i respectant l'esquema tradicional de l'pera bufa: dos nobles enamorats seriosos, la parella cmica, el dolent salvatge (representat per Osmn) i el bo i magnnim Selim.

Estructura musical.
Obertura: breu i molt colorista, introdueix rpidament a l'espectador en l'ambient de faula i atemporalidad de l'pera. s un nmero destacat, combinaci de msica occidental i orientalitzant. ;
Acte I: Plaa davant el palau del Paix Selim;
Nm. 1 ria de Belmonte Hier soll ich dich denn sehen, Konstanze!. ria d'entrada que caracteritza l'enamorat Belmonte. ;
Nm. 2 Lied i duet Wer eet Leibchen hat gefunden - Verwnscht seist Du samt deinem Liede! ;
Nm. ria d'Osmn Solche hergelauf'ne Laffen. Primera ria que caracteritza perfectament aquest malvol personatge.
Nm. 4 Recitatiu i ria de Belmonte Konstanze, dich wiederzusehen! - O wie ngstlich, o wie feurig klopft mein liebevolles Herz. s una ria que expressa el fervent amor de Belmonte i la seua incertesa sobre el dest de l'estimada.
Nm. 5 Cor de genssers Singt dem grossen Bassa Lieder;
Nm. 6 ria de Constanza Ach ich liebte, war so Glcklich. s un ria de coloratura, grcies a la facilitat per als aguts de la cantant Caterina Cavalieri, intrpret de l'estrena.
Nm. 7 Tercet Osmn, Belmonte i Pedrillo Marsch, marsch, marsch! Trollt euch fort!. s un trio breu, impetus.
Acte II: Jard al palau del Paix Selim;
Nm. 8 ria de Blonde Durch Zrtlichkeit und Schmeicheln;
Nm. 9 Duet Osmn i Blonde Ich gehe, doch rate ich dir;
Nm. 10 Recitatiu i ria de Constanza Welcher Wechsel herrscht in meiner Seele - Traurigkeit ward mir zum Enllose;
Nm. 11 ria de Constanza Martern aller Arten ("Tot tipus de tortures"). s un  ria de tortura , tpica de l'pera seriosa, una dels ms difcils del repertori que combina l'agilitat en els aguts amb solidesa en els greus. T una introducci amb quartet de viol, violoncel, clarinet i obo. s la gran ria d'aquest personatge, molt acurada, llarga i elaborada. Probablement siga la ms famosa de l'pera. Mozart reconeix en una carta a son pare: "He sacrificat un poc l'ria de Constanza a la flexible gola de Mlle. Cavallieri." ;
Nm. 12 ria de Blonde Welche Wonne, welche Lust;
Nm. 13 ria de Pedrillo Frisch zum Kampfe! Frisch zum Streite! ;
Nm. 14 Duet Pedrillo i Osmn Vivat Bacchus! Bacchus lebe! ;
Nm. 15 ria de Belmonte Wenn Der Freunde Trnen fliessen. Mozart se sentia particularment orgulls d'aquesta ria.
Nm. 16 Quartet Constanza, Belmonte, Blonde i Pedrillo Ach, Belmonte! Ach, mein Leben!;
Acte III: Plaa enfront del palau del Paix Selim. Mitjanit.
Nm. 17 ria de Belmonte Ich baue Ganz auf deine Strke;
Nm. 18 Romana de Pedrillo In Mohrenland gefangen war, s la pea ms destacada d'aquest personatge.
Nm. 19 ria d'Osmn Ha! wie will ich triumphieren. Aquesta s l'ria ms destacada del personatge, i una de les ms difcils per a baixos, perqu arriba per dues vegades fins al re profund, la nota ms greu que s'exigeix a una veu en pera. Mozart la va compondre pensant en el primer Osmn, Ludwig Fischer.
Nm. 20 Recitatiu i duet Welch eet Geschick! O Qual der Seele! - Meinetwegen sollst du sterben! ;
Nm. 21 Quintet-vodevil Nie werd' ich deine Huld verkennen i Cor de genssers Bassa Selim lebe Lange!. Aquest vodevil final lloa la magnanimitat i la tolerncia. ;

Estrena.
Es va compondre per encrrec de l'intendent de l'pera de Viena, Gottlieb Stephanie. Poc abans de l'arribada de Mozart a Viena, Stephanie havia estat nomenat per a fer-se crrec del Singspiel Nacional, un projecte en qu l'emperador Josep II d'Habsburg estava interessat des de 1776; el seu objectiu era crear una pera nacional que s'oposara a les destacades escoles francesa i italiana.

Mozart acabava d'arribar a Viena, desprs de ser acomiadat per l'arquebisbe Colloredo. Va tardar gaireb un any a compondre-la: des de juliol de 1781 fins maig de 1782. En la correspondncia entre Mozart i son pare Leopold es descobreix la gnesi d'aquesta obra, com veia Mozart cada un dels nmeros, i fins i tot les seues idees sobre l'evoluci del gnere singspiel. 

Es va estrenar en el  Theater nchst der Burg , abreujadament,  Burgtheater  de Viena el 16 de juliol de 1782, pocs dies abans que Mozart es casara amb Constanze Weber

Es coneixen els cantants de l'estrena:
 Constanza, Caterina Cavalieri (1755-1801), soprano extraordinriament dotada per a la coloratura, amb fcils i gils aguts. Va ser alumna d'Antonio Salieri.
 Blonde, soprano, Thrse Teiber o Teyber, ms tard Arnold.
 Belmonte, tenor, Johann Valentin Adamberger (1743-1804), molt estimat per Mozart com a cantant i com a amic.
 Pedrillo, tenor Johann Ernst Dauer;
 Osmn, baix Karl Ludwig Fischer, que destacava per l'amplitud de la seua tessitura i la facilitat per a saltar sobre amplis intervals.
 Paix Selim, actor Dominik Jautz. No se sap b per qu aquest personatge noms t intervencions parlades. Una de les explicacions que s'ha donat s que el tenor Joseph Walter, que en principi anava a fer-se'n crrec, va ser acomiadat. ;

L'pera va ser un gran xit. Diversos anecdotaris conten que, en acabar la representaci, l'emperador Josep II va dir  massa refinada per a les nostres odes i massa notes, estimat Mozart , a la qual cosa el compositor va respondre:  Noms les justes, majestat . 

El musicleg Conrad Wilson suggereix que aquesta s una traducci errnia de l'alemany:  "el que va dir realment (si s que ho va dir) seria 'un extraordinari nombre de notes', el que no s el mateix."

El compositor va escriure a son pare:  la gent es torna boja per aquesta pera . Va establir la reputaci de Mozart a Viena, perqu suposava la realitzaci d'un desig llargament expressat per l'emperador: una opera d'xit, genunament alemanya. Es va guanyar el respecte, tamb, dels msics, entre ells, el de Gluck. Noms durant l'any 1782 va atnyer el nombre de quinze representacions. 

En vida de Mozart, va ser la seua obra ms divulgada fora de Viena. A la tardor va ser representada a Praga. En els anys segents, va ser representada en diversos llocs de parla alemanya: Frankfurt del Main, Bonn, Leipzig, Munic, Kassel, Berln i Stuttgart. A Viena va formar part del repertori del Burgtheater. 

Valoraci.
Mozart tenia vint-i-sis anys quan la va compondre. Es troba al comenament de la seua carrera com a msic independent, a Viena. Aconsegueix amb aquesta pera encapalar la creaci d'una pera nacional en alemany. 

Com singspiel, gran part de l'acci evoluciona amb el dileg parlat, aix que la msica no t recitatius i consisteix, completament, en nmeros tancats. Pretenia entretenir, utilitzant molts elements de la trama i la caracteritzaci que ja havien estat establerts per la Comdia de l'Art.

s la primera obra mestra de Mozart en el gnere cmic. s una obra brillant,  de matisos psicolgics i dramtics: una obra impregnada de poesia, de tremolors, de rbia, d'humor, de tendresa, que s'identificava amb el quadre ms alt d'aquell fams  Rhrstck  que tan profundament sedua el cor de l'espectador, famolenc d'emocions  (Amadeo Poggi). 

Destaca per la plena caracteritzaci psicolgica dels personatges, l'alternana de l'alegria i la malenconia tan tpica de Mozart, els personatges canten segons el seu origen social (la parella noble canta de manera seriosa, a Blonde i Pedrillo els correspon una msica ms popular) i, finalment, per la mescla msica occidental amb moments  a la turca .

 Adaptacions.
El compositor finlands Aulis Sallinen ha escrit una opera titulada The Palace que cont personatges del Rapte, i usa la trama de l'pera de Mozart com a punt d'arrancada per a una fantasia. 

Produccions per a televisi:
Die Entfhrung aus dem Serail (1980) producci alemanya per a televisi, dirigida per Karlheinz Hundorf, amb Thomas Holtzmann, Francisco Araiza, Edita Gruberov, Reri Grist, Norbert Orth i Martti Talvela.
Die Entfhrung aus dem Serail (1987) producci anglesa per a televisi, dirigida per Humphrey Burton, amb Deon van Der Walt, Inga Nielsen, Lillian Watson, Kurt Moll, Lars Magnusson i Oliver Tobias.
Die Entfhrung aus dem Serail (1990) producci sueca per a televisi, dirigida per Thomas Olofsson, amb Aga Winska, Marianne Hellstrm, Richard Croft, Bengt-Ola Morgny, Tams Szle i Emmerich Schffer.
Die Entfhrung aus dem Serail (1991) producci alemanya per a televisi, dirigida per Claus Viller, amb Ruth Ann Swenson, Malin Hartelius, Hans Peter Blochwitz, Manfred Fink, Kurt Rydl i Matthias Habich.
Die Entfhrung aus dem Serail (1997) producci austraca per a televisi, dirigida per Alexandre Tarta, amb Christine Schfer, Malin Hartelius, Paul Groves, Andreas Conrad, Franz Hawlata i Akram Tillawi.
Die Entfhrung aus dem Serail (1999) producci alemanya per a televisi, dirigida per Jnos Darvas, amb Catherine Naglestad, Kate Ladner, Matthias Klink, Heinz Ghrig i Roland Bracht.
Die Entfhrung aus dem Serail (2000) producci sussa per a televisi, dirigida per Stphane Matteuzzi, amb Natalie Dessay, Akie Amou, Roberto Sacc, Francesco Piccoli, Kurt Rydl i Christoph Quest.
Die Entfhrung aus dem Serail (2003) producci franco-sussa per a televisi, dirigida per Chlo Perlemuter, amb l'actor Klaus Maria Brandauer com Selim, Malin Hartelius, Patricia Petibon, Piotr Beczala, Boguslaw Bidzinski i Alfred Muff.

 Discografia .
Amb direcci de Ferenc Fricsay, amb S. Sarabas, Rita Streich, Anton Dermota, H. Krebs, Josef Greindl, Cor de Cambra de Berln, Orquestra RIAS. Gravaci d'un concert pblic. (1949, MYTO).
Amb direcci de sir Thomas Beecham, amb L. Marshall, I. Hollweg, Lopold Simoneau, G. Unger, G. Frick. Societat Coral Beecham. Reial Orquestra Filharmnica (1956, EMI). ;
Amb direcci de Josef Krips, amb Anneliese Rothenberger, Lucia Popp, Nicolai Gedda, G. Unger, G. Frick, Cor de l'pera de Viena, Orquestra Filharmnica de Viena (1966, EMI);
Amb direcci de Karl Bhm, amb Arleen Augr, Reri Grist, Peter Schreier, H. Neukirch, Kurt Moll, Orquestra de Dresden, Cor de Leipzig (1973, DG);
Amb direcci de Colin Davis, amb Christiane Eda-Pierre, Norma Burrowes, Stuart Burrows, Robert Tear, Robert Lloyd, Curd Jrgens, Cor John Alldis i l'Acadmia de St. Martn in the Fields (1978, Philips);
Amb direcci de John Eliot Gardiner, amb Luba Orgonasova, C. Sieden, S. Ols-ne, U. Peper, C. Hauptmann, Cor Monteverdi, Solistes Barrocs Anglesos, interpretaci amb instruments originals (1992, Arxiv).
Amb direcci de Nikolaus Harnoncourt, amb Yvonne Kenny, Lilian Watson, Peter Schreier, Wilfried Gamlich, Matti Salminen, Cor de l'pera de Zuric i Orquestra Mozart de Zuric (Teldec);
Amb direcci de Georg Solti, amb Edita Gruberov, Kathleen Battle, Gsta Winbergh, Heinz Zednik, Martti Talvela, Cor de l'pera estatal de Viena, Orquestra Filharmnica de Viena (Decca).

 Referncies.
Alier, R., Heilbron, M. i Sans Rivire, F., La discoteca ideal de la pera, Planeta, Barcelona, 1995. ISBN 84-08-01285-1;
Greenfield, E., i altres, The New Penguin Guide to Compact Discs, Penguin Group, 1988, ;
McLeish, K., McLeish, V. i Reverter, A., La discoteca ideal de msica clsica, Planeta, Barcelona, 1996. ISBN 84-08-01038-7;
Poggi, A. I Vallora, E., Mozart. Repertorio completo, Ediciones Ctedra, 1994. ISBN 84-376-1258-6;
Martn Triana, J. M.A, El libro de la pera, Alianza Editorial, Madrid, 1987. ISBN 84-206-0284-1;
Valentin, E., Gua de Mozart, Alianza Editorial, Madrid, 1988. ISBN 84-206-0362-7;
La magia de la pera (Catleg Philips Classics), 1993;

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

 Enllaos externs .
 Llibret a OperaGlass;
 Llibret a Karadar;
 Pgina d'aquest singspiel a El Poder de la Paraula;
 Article sobre aquesta pera, histria, resum i fragments, a Projecte Mozart ;
La partitures d'aquesta obra han estat posada en internet per la Biblioteca de msica William i Gayle Cook de la Universitat d'Indiana.
 articles sobre aquesta pera en MozartForum, per Dennis Pajot:
"Entfhrung" Wind Arrangement Attributed to Mozart  (Arranjament per a vent del  Rapte , atribut a Mozart).
Mozart'S Own Piano Reduction of "Die Entfhrung aus dem Serail"  (Transcripci per a piano pel mateix Mozart de "El rapte en el serrall"). ;
The Marcia Nr.5a from "Entfhrung aus dem Serail"  (La marxa nm. 5a de "El rapte en el serrall"). ;
The Troublesome ria "Matern aller Arten" from Entfhrung  (La complicada ria "Matern aller Arten" del Rapte). ;
 Trama i altres informacions;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151034" title="Nurag" nonfiltered="949" processed="945" dbindex="60974">

Els nurags sn unes construccions prehistriques en forma de torre cnica formades per grans blocs de pedra presents a l'illa de Sardenya. Es desconeix gaireb tot sobre el seu significat simblic o sobre l'estil de vida de civilitzaci que els van edificar, per semblen ser torres de guaita i centres comunals que van anar adquirint funcions religioses. Els ms grossos han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151036" title="Bismarck (Estats Units)" nonfiltered="950" processed="946" dbindex="60975">

Bismarck s la capital de l'estat de Dakota del Nord, als Estats Units d'Amrica. Va ser fundada el 1872.

Amb una poblaci de 58.333 habitants el juliol de 2006, s la segona ciutat ms poblada de l'estat desprs de Fargo.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151040" title="Geografia lingstica" nonfiltered="951" processed="947" dbindex="60976">
La geografia lingstica s una disciplina que estudia les relacions entre els idiomes i l'espai. Pertany a la geografia humana per est fortament emparentada amb la sociolingstica. Estudia els Estats plurilinges, les relacions entre comunitats de parla i els conflictes histrics motivats en part per diferncies lingstiques i culturals










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151042" title="Semisillabari" nonfiltered="952" processed="948" dbindex="60977">



Un semisillabari s un sistema d'escriptura mixta que combina caracterstiques dels sillabaris i dels alfabets, s a dir que presenta signes que representen sllabes i signes que representen sons consonntics i voclics. 

La major part dels sistemes d escriptura es poden classificar a grans trets en tres categories: logogrfics, en els quals cada signe representa un morfema com en l'escriptura xinesa,  sillbics, en els quals cada signe representa una sllaba com en l escriptura sillbica japonesa, i alfabtics, en els quals cada signe representa un fonema. Al seu torn els alfabets es poden classificar d acord a com indiquen les vocals: alfabets complets, si indiquen les vocals igual que les consonants com en l alfabet grec, abugides, si indiquen les vocals com a modificacions de les consonants com en devanagari, i abjads, si no indiquen les vocals com en l escriptura rab. En tot cas, les tres principals categories (logogrfica, sillbica i alfabtica) es poden trobar en diferents proporcions en qualsevol sistema d escriptura, cosa que sovint dificulta classificar un determinat sistema en una sola categoria. A vegades s usa el terme escriptura mixta per descriure els sistemes d escriptura que no encaixen clarament en cap de les tres principals categories.

El terme semisillabari ha estat tradicionalment aplicat als abugides, ats que en aquests sistemes d escriptura els signes bsics representen una consonant acompanyada per una vocal inherent, mentre que la resta de vocals s indiquen mitjanant un diacrtic afegit al signe consonntic o mitjanant un canvi en la forma del signe consonntic.

Per hi ha una famlia de sistemes d escriptura desenvolupats a la Pennsula Ibrica, com a mnim des de s. V aC, potser des del s. VII aC, que tamb es comporten com a semisillabaris sense que es puguin considerar abugides: els semisillabaris paleohispnics. Sobre el seu origen no hi ha consens: per alguns investigadors el seu origen est directa i nicament lligat a l'alfabet fenici,  mentre que per d'altres en la seva creaci tamb hi hauria influt l'alfabet grec. Els semisillabaris paleohispnics comparteixen una caracterstica tipolgica distintiva: presenten alhora signes amb valor sillbic, per les oclusives, i signes amb valor alfabtic, per la resta de consonants i vocals. Els sillabogrames representen una combinaci diferent de consonant i vocal de forma que el signe que representa la combinaci ga no s assembla al signe que representa la combinaci ge. Addicionalment, tot i que les escriptures paleohispniques considerades ms antigues, les del grup meridional (escriptura tartssia i escriptura ibrica sud-oriental) no distingeixen les oclusives sordes de les sonores, de forma que el signe que representa la combinaci ga tamb representa la combinaci ka, una de les variants del l escriptura ibrica nord-oriental, la ms antiga d acord amb els contextos arqueolgics, permet diferenciar els sillabogrames oclusius dentals i velars sords dels sonors amb un tra afegit de forma que la forma simple representa la sonora i la forma complexa la sorda. Finalment, l escriptura tartssica o sud-occidental presenta una caracterstica distintiva, ats que els signes sillbics van seguits sempre per la vocal. Alguns investigadors consideren aquesta escriptura com un semi-sillabari redundant, mentre que d altres el consideren un alfabet redundant.

 Semisillabari sud-occidental;
 Semisillabari ibric sud-oriental;
 Semisillabari ibric nord-oriental;
 Semisillabari celtibric;

 Bibliografia .
 Correa, Jos Antonio (2005): Del alfabeto fenicio al semisilabario paleohispnico, Palaeohispanica 5, pp.137-154.
 Ferrer i Jan, Joan (2005): Novetats sobre el sistema dual de diferenciaci grfica de les oclusives sordes i sonores, Palaeohispanica 5, pp. 957-982. ;
 Rodrguez Ramos, Jess (2000): La lectura de las inscripciones sudlusitano-tartesias, Faventia 22/1, pp. 21-48.

 Enllaos externs .
  Epigrafia ibrica - Jess Rodrguez Ramos;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151043" title="Falsabilitat" nonfiltered="953" processed="949" dbindex="60978">
La falsabilitat s un principi important en cincia, filosofia de la cincia i epistemologia enunciat per Popper per garantir la validesa d'una teoria cientfica, segons el qual una teoria no podr ser considerada com a ben formada o cientfica si no compleix aquesta propietat, s a dir si no s refutable (cal tenir molt clar que ni "falsabilitat" vol dir "falsedat" ni "refutable" vol dir "fals"). Una proposici s falsable quan pot ser refutada per una observaci, encara que si la proposici s certa no arribar a produir-se mai aquesta observaci. Aix, les teories han d'estar formulades de tal manera que permetin la comprovaci amb la realitat, s a dir, que no siguin formulacions que depenguin de creences sin de la observaci. s un dels pilars bsics de l'escepticisme cientfic.

Dit  en altres paraules:

Mtode hipottic- deductiu: es fa una hiptesis, de la que se'n dedueixen unes conseqncies. Llavors, es mira si aquestes coincideixen amb la realitat. A partir d aqu, o b es pot confirmar la hiptesi, considerant-la vlida, tot i que no certa (potser la causa n's una altra, per de moment es creu que s aquesta), o b es ref la hiptesi amb la constataci negativa, de manera que tan sols es pot plantejar una altra.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151046" title="Joan Baptista Sancho" nonfiltered="954" processed="950" dbindex="60979">
Joan Baptista Sancho (Art, Mallorca, 1772 o 1776   Mission San Antonio, Califrnia, 1830) fou un compositor, erudit i missioner mallorqu. 

Va ser un dels introductors a Califrnia dels estils de msica religiosa vigents a Europa el segle XVIII (cant pla, polifonia sacra, pera i msica instrumental amb basso continuo).  El 1803 va arribar a Mxic des de la seva Mallorca nativa i, el 1804, es va establir a la missi San Antonio, a on va romandre fins a la seva mort, el 1830.  Sancho va ser un dels redactors d un curis Interrogatorio en qu s informava sobre les condicions de vida dels nadius de Califrnia i s exposaven detalls sobre els seus costums socials, la seva flora autctona i, fins i tot, la seva msica.  Tamb va fer recopilacions del lxic de les llenges natives de Califrnia.  Com a compositor, la seva Misa en sol i la Misa de los Angeles sn les seves obres ms rellevants.

Bibliografia.
Piz, Antoni, ed.; William J. Summers; Craig H. Russell; Antoni Gili: J.B. Sancho:  Compositor pioner de Califrnia.  Palma:  Universitat de les Illes Balears, 2007; 
ISBN:  978-84-7632-342-7







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151058" title="Gaud Centre" nonfiltered="955" processed="951" dbindex="60980">

El Gaud Centre s un edifici de Reus, a la Plaa Mercadal (la plaa de l'Ajuntament), on es poden trobar objectes reals d'Antoni Gaud i Cornet i una sala amb efectes especials, on hi han reproduccions de peces de la seva obra. Es obert des el mes de maig del 2007.

L'edifici s una costosa rehabilitaci de l'antiga seu del Banc de Santander a Reus, i abans d'una casa coneguda per l'Aliana (per la tenda de joguines d'aquest nom). Els treballs son obra dels arquitectes Joan Sibina, Toshiake Tange i Gabriel Bosques i l'empresa encarregada de l'exposici es Sono Euphon Group.

 Pgina oficial .
Pgina web oficial del Gaud Centre



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151059" title="General Motors Flexfuel" nonfiltered="956" processed="952" dbindex="60981">
Els General Motors Flexfuel es una gamma de motors que poden funcionar amb una mescla de gasolina i etanol.

General Motors ha venut ms de 2.000.000 de vehicles que poden funcionar amb E85.

 Mercat brasiler .

General Motors mant el lideratge en vendes de vehicles a Brasil, amb el 26,6% del mercat l'any 2004 i unes vendes de 336.125 vehicles . L'any 2003 dos mesos desprs del Volkswagen Gol Total Flex, GM via Chevrolet presenta el primer Corsa 1.8 L Flexpower, un motor dissenyat a travs d'una joint venture amb Fiat, anomenada PowerTrain. Actualment tots els models prcticament que General Motors ven a Brasil tenen almenys una opci flexible.

Novament distingir que els vehicles flexibles de Brasil poden funcionar nicament amb gasolina o alcohol.

Vehicles que equipen aquest motor:

 Chevrolet Corsa;
 Chevrolet Montana;
 Chevrolet Meriva;

Tamb fabrica un 1.0 L Flexpower, 2.0 L Flexpower i 2.4 L Flexpower.

Vehicles que equipen el motor 1.0 L Flexpower:

 Chevrolet Celta;
 Chevrolet Classic;

Vehicles que equipen el motor 2.0 L Flexpower:

 Chevrolet Vectra ;
 Chevrolet Astra;
 Chevrolet Zafira;

Vehicles que equipen el motor 2.4 L Flexpower:

 Chevrolet Vectra ;
 Chevrolet Blazer;
 Chevrolet S10;

A finals de 2007, GM presenta el motor  1.4 L Econo.Flex que equipar, de moment, el Chevrolet Prisma .

 Mercat nord-americ .

General Motors a Nord-Amrica ha apostat seriosament en la fabricaci de vehicles preparats per funcionar amb E85. Aquesta es la llista de vehicles que poden funcionar amb E85. S'espera que per aquest 2007 se'n fabriquin ms de 400.000 vehicles.

S'aconsella sempre, consultar el n de bastidor per comprovar si efectivament pot funcionar amb l'E85.

Gamma actual:

 2007-actualitat GMC Sierra Classicamb motor 5.3 L V8.
 2007-actualitat GMC Savana amb motor 5.3 V8.
 2007-actualitat Chevrolet Express amb motor 5.3 V8.
 2007-actualitat GMC Sierra amb motor 5.3 L V8.
 2007-actualitat Chevrolet Uplander amb motor High Value V6;
 2007-actualitat Pontiac Montana amb motor High Value V6;
 2007-actualitat Buick Terraza amb motor High Value V6;
 2007-actualitat Saturn Relay amb motor High Value V6;
 2007-actualitat Chevrolet Avalanche amb motor 5.3 L Vortec V8 LMG o Vortec V8 LC9.
 2007-actualitat Cheverolet Suburban amb motor 5.3 L Vortec V8 LMG o Vortec V8 LC9.
 2007-actualitat Chevrolet Tahoe amb motor 5.3 L Vortec V8 LMG o Vortec V8 LC9.
 2007-actualitat GMC Yukon amb motor 5.3 L Vortec V8 LMG o Vortec V8 LC9.
 2007-actualitat GMC Yukon XL amb motor 5.3 L Vortec V8 LMG o Vortec V8 LC9.
 2007-actualitat Chevrolet Silverado amb motor 5.3 L Vortec V8 LMG o Vortec V8 LC9.
 2006-actualitat Chevrolet Monte Carlo amb motor High Value V6.
 2006-actualitat Chevrolet Impala amb motor High Value V6.

Motors anteriors:

 2005-2006 Chevrolet Avalanche amb motor 5.3 L Vortec V8;
 2002-2006 Cheverolet Suburban amb motor 5.3 L Vortec V8;
 2002-2006 Chevrolet Tahoe amb motor 5.3 L Vortec V8;
 2002-2006 GMC Yukon amb motor 5.3 L Vortec V8;
 2002-2006 GMC Yukon XL amb motor 5.3 L Vortec V8;
 2002-2006 Chevrolet Silverado amb motor 5.3 L Vortec V8;
 2002-2006 GMC Sierra amb motor 5.3 L Vortec V8;
 2000-2002 Chevrolet S-10 amb motor 2.2L;
 2000-2002 GMC Sonoma amb motor 2.2L;

 Mercat europeu .

A Europa General Motors ofereix nicament els vehicles de la seva marca Saab amb motors flexibles. Al 2005, s'inicia la comercialitzaci del Saab 9-5 2.0 Biopower , amb un motor que pot funcionar amb gasolina o E85. L'any segent, la oferta de motors Biopower s'amplia amb el Saab 9-5 2.3 Biopower .

El motor 2.0 Biopower destaca perqu quan funciona amb gasolina la potncia es de 150 cv i quan funciona amb E85, la potncia s'eleva a 180 cv .

A partir del 2007, el motor Biopower l'equipa tamb el Saab 9-3 .

Cal esmentar tamb que Saab ja t un prototip, el Saab 9-5 BioPower 100, que pot funcionar amb alcohol. El motor, que ha estat dissenyat especialment per funcionar amb aquest combustible, es un 2.0 L amb turbocompressor que treu una potncia de 300 cv  i una torsi de 400 Nm .

 Vegeu tamb .

 Ford Flexifuel;
 Volkswagen Total Flex;
 E85;

 Enllaos externs .

 Informaci sobre vehicles Flexibles de General Motors ;
 Llista de cotxes Flexibles de General Motors ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151061" title="E85 (combustible)" nonfiltered="957" processed="953" dbindex="60982">
L'E85 es una mescla d'un 15% de gasolina i un 85% d'etanol, encara que tamb es ven sota aquest segell mescles que van del 70 al 83% d'etanol mesclada amb la gasolina.

Aquest hidrocarbur es comercialitza a Sucia i lentament s'est expandint la seva utilitzaci als Estats Units, essencialment als estats del mitj oest, ja que l'alcohol que usen per la mescla prov de les panotxes de blat de moro. La canya de sucre es d'on s'obt l'alcohol a Brasil.

 E85 en els vehicles .

Per usar-lo en els vehicles, cal fer-hi una srie de modificacions. A mode de comparaci, per aconseguir aquesta compatibilitat el primer que es fa es eliminar tot material fet amb magnesi, alumini i goma del sistema d'injecci de combustible, ja que l'alcohol t un efecte corrosiu ms alt.

Desprs cal modificar la bomba que injecta el combustible per una que sigui elctricament conductiva (i no les que s'usen que no son conductives), l'estructura interna del motor s'usen components de revestiment especial per resistir el major desgast, el sistema injecci esta preparat per injectar un 60% ms de fuel, els conductes usats son d'acer inoxidable, aix com tamb el dipsit de combustible i, en alguns casos, l's d'oli neutralitzador d'acid.

Histria.

El primer vehicle flexible que va vendre's a Estats Units va ser una variant del Ford Model T, destinada als grangers que podien crear el seu propi etanol. Al 1927, el Ford Model A tamb era capa de funcionar tamb amb una mescla amb etanol; l'nic problema que tenien es que el conductor havia de calibrar el carburador per ajustar-lo a la mescla que tenia el cotxe.

Avui dia, tots els cotxes flexibles adapten automticament el sistema d'injecci d'acord a la mescla que detecten. A Estats Units, sn SUV i Camionetes lleugeres les que equipen aquests motors (tamb alguns vehicles tipus sedan), perqu les CAFE (Corporate Average Fuel Economy) son ms benvolents amb els motors flexibles.

Producci.

Hi ha molts tipus d'etanol i varia en funci de quin material s'usa. A Estats Units, l'etanol fabricat prov del blat de moro, i a Brasil en canvi, prov de la canya de sucre.

Amb el blat de moro, el que es fa es mesclar-lo amb aigua i bullir-lo; desprs se li afegeix un enzyme per convertir la mescla en sucres, abans d'introduir-li yeast perqu fermenti. El resultat es un lquid anomenat "beer" que t una puresa d'un 10% d'alcohol. Desprs es fa la destilaci a on s'extreu l'alcohol d'aquesta mescla .

Es critica que s'obtingui del blat de moro perqu el cost per produir etanol d'aquesta es molt elevat  i a efectes mediambientals no es gaire eficient, en concret, 1.74 dlars per gal contra els 0.95 dlars que costa obtenir 1 gal de petroli.

En canvi, l'etanol t l'avantatge de qu la canya de sucre absorbeix la mateixa quantitat de dixid de carboni de l'atmosfera que emet quan es destillada per l'obtenci de l'alcohol. I no sols aquest avantatge, sin que del residu de la destillaci se processa per obtenir energia elctrica (cosa que el blat de moro no ofereix). 

Per aquest motiu, la canya de sucre dona fins 8 cops ms d'energia que la que s'usa en el seu procs de producci contra el 1,1 a 1,7 cops ms d'energia que se necessita per obtenir etanol .

E85 vs Gasolina.

La gasolina convencional t un octanatge que oscilla entre els 85-98. En canvi, l'E85 t un octanatge de 105, que es major. Per l'E85 t menys joules d'energia, i aix fa que l'etanol es consumeixi ms aviat que la gasolina, amb la contrapartida de qu els motors amb etanol gasten ms que amb gasolina .
El departament d'energia dels Estats Units afirmen que se necessita 1,4 galons d'E85 per cada gal de gasolina, dit d'una altra manera: L'E85 noms t un 72% de l'energia que t la gasolina .



Clcul dels joule s'ha consultat les segents pgines BTU i Gasolina.

A mode d'exemple, tenint en compte el Chevrolet Impala, on s'aprecia com passa d'un consum mitj de 24 mpg a 19 mpg. Aix representa una reducci substancial de la economia del vehicle quan s'utilitza l'E85.

 Pasos a on es distribueix aquest combustible .

Brasil.

Brasil ha estat i es un dels majors mercats de vehicles flexibles. Una caiguda de vendes de vehicles (94% al 1984 a menys d'1 % al 2000) degut a la collita del 1989 que va  deixar molts conductors sense fuel per fer anar els seus cotxes .

Per, l'any 2003 va haver-hi un rebrot de les vendes del vehicles flexibles, encara que les seves vendes a penes van representar el 3%. Aquest percentatge ha arribat a sobrepassar les vendes de vehicles de gasolina fins arribar al 84% de Febrer del 2007. Aix vol dir que ms de 8 de cada 10 cotxes venuts al Brasil eren amb motors flexibles, pujant a un 12% el percentatge de cotxes flexibles que circulen en aquest pas, percentatge que s'espera que sigui del 52% al 2013 .

Fabricants com Volkswagen han cessat la producci de motors de gasolina a Brasil, oferint tota la gamma mecnica nicament amb motors flexibles  degut a la gran demanda d'aquests motors.

Estats Units.

La industria de l'etanol esta tenint un creixement molt important a Estats Units ja que els seus principals defensors d'aquest combustible defensen que l'E85 ajuda a reduir la dependncia d'Estats Units que t amb altres pasos que li subministren petroli, a part que l'alcohol es produt de les panotxes del blat de moro, un dels principals conreus d'aquest pas, en plantes d'etanol que se construeixen a Estats Units .

Cal tenir en compte que la "energy bill" d'EUA requereix que per l'any 2012 es produeixin 7,5 bilions de galons d'etanol; una quantitat petita si es compara amb els aproximadament 140 bilions de galons de fuel que EUA va comprar pel 2005.

Europa.

La implementaci del E85 esta fora enrederida a Europa. Frana espera per finals de 2007 la installaci de 600 gasolineres a on serveixin E85, que passaran a ser-ne 1500 a l'any 2008. A Sucia s'espera que pel 2009 el 60% de gasolineres sueques distribueixin E85 .

La Uni Europea ha proposat que s'usin un 10% de biocombustibles en el transport per l'any 2020 .

 Fabricants que ofereixen vehicles amb motors flexibles .

 Ford (Flexifuel);
 General Motors (Flexfuel);
 Volkswagen (Total Flex);
 Fiat (Flex);
 Chrysler;
 Dodge;
 Nissan;
 Mercedes Benz;
 PSA;
 Honda;
 Koenigsegg;

 Enllaos externs .

 Horitz dels motors flexibles a Brasil ;
 Informaci sobre l'E85 i els cotxes que poden usar-lo ;
 Mites i realitats sobre l'E85 ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151063" title="Antistius (metge)" nonfiltered="958" processed="954" dbindex="60983">
Antistius fou un metge de Roma, i el metge que va examinar a Juli Csar desprs del seu assassinat el 44 aC. Suetoni explica que Antistius va declarar que de totes les ferides que havia patit noms una era mortal, la del pit. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151064" title="Antistius (escriptor)" nonfiltered="959" processed="955" dbindex="60984">
Antistius fou un escriptor en grec, probablement d'origen rom (segons el seu nom), que va escriure diversos epigrames grecs.

No es coneix la seva biografia per es conserven tres del seus epigrames a l'antologia grega 

Referncia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151065" title="Espuri Anti" nonfiltered="960" processed="956" dbindex="60985">
Espuri Anti (Spurius Antius) fou un ambaixador rom enviat junt amb tres altres a Lar Tolumnius, rei de Ves el 438 aC, que els va fer matar. Es van erigir esttues al quatre ambaixadors a la Rostra de Roma 

Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151068" title="Lliga sussa de futbol" nonfiltered="961" processed="957" dbindex="60986">
La lliga sussa de futbol, actualment anomenada Super Lliga Sussa o Super Lliga Axpo per raons de patrocini, s la mxima competici futbolstica del pas.

La competici ha rebut els segents noms al llarg de la histria:
1897-1930 Serie A;
1930-1931 1. Liga;
1931-1944 Nationalliga (inclou Challenge National 1933);
1944-2003 Nationalliga A;
2003-avui Super League;

 Clubs participants (temporada 2006/07) .
Els clubs participants la temporada 2006/07 sn:
 BSC Young Boys;
 FC Aarau;
 FC Basel;
 FC Luzern;
 FC Schaffhausen;
 FC Sion;
 FC St. Gallen;
 FC Thun;
 FC Zrich;
 Grasshopper-Club Zrich;

 Historial .


1898 Grasshopper-Club Zrich;
1899 Anglo-American Club Zrich;
1900 Grasshopper-Club Zrich;
1901 Grasshopper-Club Zrich;
1902 FC Zrich;
1903 Young Boys Bern;
1904 FC Sankt Gallen;
1905 Grasshopper-Club Zrich;
1906 FC Winterthur;
1907 Servette FC Ginebra;
1908 FC Winterthur;
1909 Young Boys Bern;
1910 Young Boys Bern;
1911 Young Boys Bern;
1912 FC Aarau;
1913 Montriond Lausanne;
1914 FC Aarau;
1915 Brhl St. Gallen;
1916 FC Cantonal Neuchtel;
1917 FC Winterthur;
1918 Servette FC Ginebra;
1919 Etoile-Sporting La Chaux-de-Fonds;
1920 Young Boys Bern;
1921 Grasshopper-Club Zrich;
1922 Servette FC Ginebra;
1923 no atorgat ;
1924 FC Zrich;
1925 Servette FC Ginebra;
1926 Servette FC Ginebra;
1927 Grasshopper-Club Zrich;
1928 Grasshopper-Club Zrich;
1929 Young Boys Bern;
1930 Servette FC Ginebra;
1931 Grasshopper-Club Zrich;
1932 Lausanne-Sports;
1933 Servette FC Ginebra;
1934 Servette FC Ginebra;
1935 Lausanne-Sports;

1936 Lausanne-Sports;
1937 Grasshopper-Club Zrich;
1938 FC Lugano;
1939 Grasshopper-Club Zrich;
1940 Servette FC Ginebra;
1941 FC Lugano;
1942 Grasshopper-Club Zrich;
1943 Grasshopper-Club Zrich;
1944 Lausanne-Sports;
1945 Grasshopper-Club Zrich;
1946 Servette FC Ginebra;
1947 FC Biel-Bienne;
1948 AC Bellinzona;
1949 FC Lugano;
1950 Servette FC Ginebra;
1951 Lausanne-Sports;
1952 Grasshopper-Club Zrich;
1953 FC Basel;
1954 FC La Chaux-de-Fonds;
1955 FC La Chaux-de-Fonds;
1956 Grasshopper-Club Zrich;
1957 Young Boys Bern;
1958 Young Boys Bern;
1959 Young Boys Bern;
1960 Young Boys Bern;
1961 Servette FC Ginebra;
1962 Servette FC Ginebra;
1963 FC Zrich;
1964 FC La Chaux-de-Fonds;
1965 Lausanne-Sports;
1966 FC Zrich;
1967 FC Basel;
1968 FC Zrich;
1969 FC Basel;
1970 FC Basel;
1971 Grasshopper-Club Zrich;
1972 FC Basel;
1973 FC Basel;

1974 FC Zrich;
1975 FC Zrich;
1976 FC Zrich;
1977 FC Basel;
1978 Grasshopper-Club Zrich;
1979 Servette FC Ginebra;
1980 FC Basel;
1981 FC Zrich;
1982 Grasshopper-Club Zrich;
1983 Grasshopper-Club Zrich;
1984 Grasshopper-Club Zrich;
1985 Servette FC Ginebra;
1986 Young Boys Bern;
1987 Neuchtel Xamax;
1988 Neuchtel Xamax;
1989 FC Luzern;
1990 Grasshopper-Club Zrich;
1991 Grasshopper-Club Zrich;
1992 FC Sion;
1993 FC Aarau;
1994 Servette FC Ginebra;
1995 Grasshopper-Club Zrich;
1996 Grasshopper-Club Zrich;
1997 FC Sion;
1998 Grasshopper-Club Zrich;
1999 Servette FC Ginebra;
2000 FC St. Gallen;
2001 Grasshopper-Club Zrich;
2002 FC Basel;
2003 Grasshopper-Club Zrich;
2004 FC Basel;
2005 FC Basel;
2006 FC Zrich;
2007 FC Zrich;
2008 FC Basel;


 Referncies .


 Enllaos externs .
 Resultats i classificacions;
 Web oficial de la Axpo Super League;
 Web oficial de la federaci ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151070" title="Antnia" nonfiltered="962" processed="958" dbindex="60987">



Antnia es un nom propi femeni.
Antnia (filla d'Antoni l'orador), capturada pels pirates que el seu pare va derrotar obtenint la seva llibertat per mitj del pagament d'una forta quantitat.
Antnia, filla de Gai Antoni, casada amb Caninius Gallus.
Antnia (filla de Gai Antoni), casada amb son cos Marc Antoni, que la va repudiar (47 aC) acusant-la d'un afer amb Dolabella.
Antnia la jove, filla de Marc Antoni i la seva segona dona d'Antonia, promesa a un fill de M. Lpid (44 aC) amb el que es va casar el 36 aC, per va morir segurament al cap de poc ja que el seu marit Lpid va morir el 30 aC estant casat de segones amb Servlia.
Antnia Major, filla de Marc Antoni i Octvia;
Antnia Menor, filla de Marc Antoni i Octvia;
Antnia (filla de Claudi), filla de l'emperador Claudi i de Petina, el seu pare la va casar amb Pompeu  i desprs amb Faustus Sulla; Ner va planejar casar-si desprs de la mort de Popaea (66) i quan ella va refusar fou acusada de traici i executada.
Gens Antnia, famlia romana;

Nota .

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151071" title="Supercopa sussa de futbol" nonfiltered="963" processed="959" dbindex="60988">
La supercopa sussa de futbol va ser una competici futbolstica sussa que enfrontava els campions de la lliga i la copa del pas. Es disput entre els anys 1986 i 1990. Aquest darrer any, el Neuchtel entr com a sotscampi de la copa, ja que el Grasshopper havia guanyat el doblet.

 Historial .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151072" title="World Soccer" nonfiltered="964" processed="960" dbindex="60989">
World Soccer s una revista anglesa de futbol. Des del 1982, la revista concedeix el premi Jugador de l'any, Entrenador de l'any i Equip de l'any. Des del 2005 tamb otorga els premis Jugador jove del any i rbitre de l'any.

Guanyadors.

Jugador de l'any.


Entrenador de l'any.



Jugador jove de l'any.

2007 -  Lionel Messi, Barcelona (33,6%);
2006 -  Lionel Messi, Barcelona (36%);
2005 -  Robinho, Santos (30%);

rbitre de l'any.

2006 -  Horacio Elizondo (39%);
2005 -  Pierluigi Collina (31%);

Equip de l'any.


 Enllaos externs .
 Edici en lnia de la revista;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151073" title="Amolops formosus" nonfiltered="965" processed="961" dbindex="60990">
 
Amolops formosus s una espcie de granota que es troba a sia. 

Enllaos externs.
Amolops formosus a la web de la llista vermella d'espcies amenaades, IUCN;
Imatge d'una A. formosus;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151074" title="Amolops himalayanus" nonfiltered="966" processed="962" dbindex="60991">
 
Amolops himalayanus s una espcie de granota que es troba a l'sia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151079" title="Antnia Major" nonfiltered="967" processed="963" dbindex="60992">
Antnia Major fou la filla gran de Marc Antoni amb Octvia, nascuda el 39 aC a Atenes per fou portada a Roma per la mare desprs del 36 aC.

Es va casar am Lluci Domici Aenobarb (vers 26 aC) i d'aquest matrimoni van nixer:

Domtia o Domitia Lepida Major, casada amb Decimus Haterius Agripa (+32) amb el que va tenir a Quintus Haterius Antoninus. Es va casar desprs amb Gaius Sallustius Passienus Crispus, cnsol sufecte el 27 i cnsol el 44 ;

Cneu Domici L. F. Cn. N. Aenobarb, que es va casar amb son cosina Agripina Menor i foren els pares de l'emperador Ner ;

Domitia Lepida Minor, casada amb sa cos el cnsol Marcus Valerius Messalla Barbatus amb el que va tenir una filla, Valria Messalina; vdua es va casar de segones amb Faustus Cornelius Sulla (31) i va tenir un fill, Faustus Cornelius Sulla Felix, cnsol el 52. Encara es va casar una tercera vegada amb Gaius Appius Junius Silanus (vers 41) executat el 42.

Va morir abans de l'any 25.

Notes.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151080" title="Atympanophrys" nonfiltered="968" processed="964" dbindex="60993">

Atympanophrys s un gnere de la famlia Megophryidae en l'ordre Anura. Es troben a Yunnan, a la Xina. 

Espcies.
 Atympanophrys gigantica (Liu, Hu & Yang, 1960).
 Atympanophrys shapingensis (Liu, 1950).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151081" title="Leptobrachella" nonfiltered="969" processed="965" dbindex="60994">

Leptobrachella s un gnere de granota de la famlia Megophrydae en l'ordre Anura. Es troben a Borneo i a les Illes Natuna.

Espcies.
 Leptobrachella baluensis Smith, 1931.
 Leptobrachella brevicrus Dring, 1984.
 Leptobrachella mjobergi Smith, 1925.
 Leptobrachella natunae (Gnther, 1895).
 Leptobrachella palmata Inger & Stuebing, 1992.
 Leptobrachella parva Dring, 1984.
 Leptobrachella serasanae Dring, 1984.

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151082" title="Megophrys" nonfiltered="970" processed="966" dbindex="60995">

Megophrys s un gnere de granotes de la famlia Megophryidae. 

Espcies.
 Megophrys edwardinae (Inger, 1989).
 Megophrys kobayashii (Malkmus & Matsui, 1997).
 Megophrys lekaguli (Stuart et. al., 2006).
 Megophrys ligayae (Taylor, 1920).
 Megophrys montana (Kuhl & Hasselt, 1822).
 Megophrys nasuta (Schlegel, 1858).
 Megophrys stejnegeri (Taylor, 1920).
 Megophrys parallela (Inger & Iskandar, 2005).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151083" title="Leptolalax" nonfiltered="971" processed="967" dbindex="60996">


Leptolalax s un gnere de granota, ordre Anura, pertanyent a la famlia Megophryidae.

Espcies.
 Leptolalax alpinus Fei, Ye & Huang, 1991.
 Leptolalax arayai Matsui, 1997.
 Leptolalax bourreti Dubois, 1983.
 Leptolalax dringi Dubois, 1987.
 Leptolalax fuliginosus Matsui, 2006.
 Leptolalax gracilis (Gnther, 1872).
 Leptolalax hamidi Matsui, 1997.
 Leptolalax heteropus (Boulenger, 1900).
 Leptolalax kajangensis Grismer, Grismer & Youmans, 2004.
 Leptolalax liui Fei & Ye In Fei, Ye & Huang, 1991.
 Leptolalax maurus Inger, Lakim, Biun & Yambun, 1997.
 Leptolalax melanoleucus Matsui, 2006.
 Leptolalax nahangensis Lathrop, Murphy, Orlov & Ho, 1998.
 Leptolalax oshanensis (Liu, 1950).
 Leptolalax pelodytoides (Boulenger, 1893).
 Leptolalax pictus Malkmus, 1992.
 Leptolalax pluvialis Ohler, Marquis, Swan & Grosjean, 2000.
 Leptolalax solus Matsui, 2006.
 Leptolalax sungi Lathrop, Murphy, Orlov & Ho, 1998.
 Leptolalax tuberosus Inger, Orlov & Darevsky, 1999.
 Leptolalax ventripunctatus Fei, Ye & Li In Fei, Ye & Huang, 1991.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151086" title="Copa sussa de futbol" nonfiltered="972" processed="968" dbindex="60997">
La copa sussa de futbol (en alemany Schweizer Cup, en francs Coupe de Suisse, en itali Coppa Svizzera, en romanx Cuppa Svizra) s una competici futbolstica sussa disputat anualment des de 1926 i organitzat per la Federaci Sussa de Futbol (SFV-ASF). El vencedor obt una plaa per la Copa de la UEFA. Des del 2003, per motius de patrocini s'anomena copa Swisscom.

 Historial .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151087" title="Copa de la Lliga sussa de futbol" nonfiltered="973" processed="969" dbindex="60998">
La Copa de la Lliga sussa de futbol va ser una competici futbolstica sussa per eliminatries que enfrontava als clubs de la primera i segona divisi del pas.

 Historial .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151089" title="Antnia Menor" nonfiltered="974" processed="970" dbindex="60999">

Antnia Menor o Antnia la jove fou filla ms jove de Marc Antoni i Octvia; va nixer l'any 36 aC a Atenes per tot seguit fou portada a Roma per la seva mare. Es famosa per les seves virtuts i la seva bellesa. El 32 aC el seu pare va repudiar a Octvia.

L'any 16 aC es va casar amb el general i cnsol Claudi Drus Ner, fillastre d'August i fill de Lvia Drusilla, i germ de Tiberi (emperador). va tenir diversos fills dels que noms tres van sobreviure a la infncia.

Claudi Drus Ner Germnic (+19) pare entre d'altres de Callgula i Agripina Menor.
Cludia Livilla (+31);
Claudi (Claudi I) emperador 41-54;

El seu marit va morir el 9 aC a Germnia a causa de la infecci en una ferida provocada per una caiguda de cavall. Encara que August li va demanar que es torns a casar, no ho va fer.

Tiberi li va prohibir anar al funeral del seu fill Germnic. A la mort de Lvia Drusilla, el juny de l'any 29, es va poder fer crrec del seus nets Callgula, Agripina Menor, Jlia Drusilla i Jlia Livilla.

Desprs de la malaltia de Callgula, amenaada per aquest, es va prendre un ver vers l'any 38, i va morir. Callgula li havia ofert abans el ttol d'Augusta que havia refusat per finalment li fou concedit per Claudi el 41.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151090" title="Tetrahymena" nonfiltered="975" processed="971" dbindex="61000">

Tetrahymena s un gnere de protozous ciliats de vida lliure no patognics. Sn comuns en aigua dola. Les espcies de Tetrahymena que s'utilitzen com a organismes model en les recerques biomdiques sn T. thermophila i T. pyriformis.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151091" title="Gens Antnia" nonfiltered="976" processed="972" dbindex="61001">
La gens Antnia fou una famlia romana, amb branques patrcia i plebea. la branca patrcia dels Antoni port el nom de Merenda; la branca plebeia dels Antoni en canvi no tenia cognom, excepte Quint Antoni, pretor a Sardenya en temps de Sulla, que apareix esmentat a medalles com a Balbus. La llegenda tradicional els feia descendents d'Anton, fill d'Hrcules.

Els personatges principals son de la branca plebea:
Marc Antoni, Magister Equitum el 334 aC durant la primera guerra samnita ;
Lluci Antoni, expulsat del senat pels censors el 307 aC ;
Quint Antoni oficial de la flota sota el comandament del pretor Lucius Emilius Regillus en la guerra contra Antoc III el gran el 190 aC ;
Aule Antoni enviat pel cnsol Emili Paule, amb dos ms, a Perseu de Macednia desprs de la derrota d'aquest el 168 aC ;
Marc Antoni, trib del poble el 167 aC, contrari a la proposta de llei del pretor Marcus Juventius Thalna per declarar la guerra a Rodes ;
Lluci Antoni, defensat per M. Cat Censor, vers la meitat del segle II aC ;
 Gai Antoni el vell, pare d'Antoni l'orador.
Antoni l'orador (Marc Antoni), avi del triumvir;
Marc Antoni Crtic, pare del triumvir;
Gai Antoni Hibrida, fill d'Antoni l'orador;
Antnia filla d'Antoni l'orador, capturada pels pirates que el seu pare va derrotar obtenint la seva llibertat per mitj del pagament d'una forta quantitat.
Marc Antoni el triumvir;
Gai Antoni el jove, germ del triumvir;
Lluci Antoni, germ del triumvir;
Antnia (dona de Caninius Gallus), filla de Gai Antoni, casada amb Caninius Gallus.
Antnia (filla de Gai Antoni), filla de Gai Antoni, casada amb son cos Marc Antoni, que la va repudiar (47 aC) acusant-la d'un afer amb Dolabella.
Antnia la jove, filla de Marc Antoni i la seva segona dona d'Antnia, promesa a un fill de M. Lpid (44 aC) amb el que es va casar el 36 aC, per va morir segurament al cap de poc ja que el seu marit Lpid va morir el 30 aC estant casat de segones amb Servlia.
Marc Antoni Antillus, fill del triumvir;
Juli Antoni, fill del triumvir;
Antnia Major, filla del triumvir i Octvia;
Antnia Menor, filla del triumvir i Octvia;
Alexandre Heli, fill del triumvir;
Clepatra Selene, filla del triumvir;
Ptolemeu Filadelf, fill del triumvir;
Lluci Antoni el jove, fill de Juli Antoni i d Marcella i net del triumvir. A la mort de l'avi fou enviat en exili a Marsella on va morir l'any 25.

Referncies i notes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151093" title="Anton" nonfiltered="977" processed="973" dbindex="61002">


Anton Pius, emperador;
Anton, escriptor;
Anton, filsof;
Honorat Anton, bisbe;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151094" title="Anton (escriptor)" nonfiltered="978" processed="974" dbindex="61003">
Anton fou un escriptor rom d'epigrames i versos imbics, amic i contemporani de Plini el Jove. Es conserven algunes cartes d'aquest a Anton. 

Referncia.
Plini, Epist. IV, 3, 18, v. 10.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151095" title="Anton (filsof)" nonfiltered="979" processed="975" dbindex="61004">
Anton fou un filsof neoplatnic del segle IV, fill d'Estathius i Sosipatra, que tenia una escola a Canopus prop d'Alexandria a Egipte. La seva moral i conducta s descrita com exemplar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151097" title="Peress didctil com" nonfiltered="980" processed="976" dbindex="61005">

El peress didctil com (Choloepus didactylus), tamb conegut com a peress de dos dits del sud, s una espcie de peress d'Amrica del Sud, es troba a Veneuela, les Guaianes i al nord del riu Amazones al Brasil.

 Galeria.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151101" title="Antoninus Liberalis" nonfiltered="981" processed="977" dbindex="61006">
Antoninus Liberalis fou un escriptor grec suposadament de l'poca dels antonins, vers la meitat del segle II. Se'n conserva un llibre on s'hi expliquen diverses metamorfosis.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151104" title="Gai Antoni el vell" nonfiltered="982" processed="978" dbindex="61007">
Gai Antoni el vell (Caius Antonius) fou un noble rom, pare d' Antoni l'orador. El seu nom apareix a diversas medalles. No consta que exercs cap magistratura per segurament va desenvolupar alguna de les inferiors.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151106" title="Antoni" nonfiltered="983" processed="979" dbindex="61008">



Antoni (nom) es un nom propi;

El nom, sol o amb un altre, el van portar nombrosos personatges de la gens Antnia. Les dones de la famlia es deien Antnia

Marc Antoni, Magister Equitum el 334 aC durant la primera guerra samnita ;
Lluci Antoni, expulsat del senat pels censors el 307 aC ;
Quint Antoni oficial de la flota sota el comandament del pretor Lucius Emilius Regillus en la guerra contra Antoc III el gran el 190 aC ;
Aule Antoni enviat pel cnsol Emili Paulle, amb dos ms, a Perseu de Macednia desprs de la derrota d'aquest el 168 aC ;
Marc Antoni, trib del poble el 167 aC, contrari a la proposta de llei del pretor Marcus Juventius Thalna per declarar la guerra a Rodes ;
Lluci Antoni, defensat per M. Cat Censor, vers la meitat del segle II aC ;
Gai Antoni el vell, pare d'Antoni l'orador.
Antoni l'orador (Marc Antoni), avi del triumvir;
Marc Antoni Crtic, pare del triumvir;
Gai Antoni Hibrida, fill d'Antoni l'orador;
Marc Antoni el triumvir;
Gai Antoni el jove, germ del triumvir;
Lluci Antoni, germ del triumvir;
Marc Antoni Antillus, fill del triumvir;
Juli Antoni, fill del triumvir;
Lluci Antoni el jove, fill de Juli Antoni i d Marcella i net del triumvir. A la mort de l'avi fou enviat en exili a Marsella on va morir l'any 25.
Anton Pius, (86-161), emperador rom.

Altres personatges:

Antoni Melissa, monjo;
Antoni el monjo, monjo;
Antoni Abbs, monjo;
Antoni tic;
Antoni l'herbolari, metge;
Antoni Cstor, metge;
Antoni Digenes;
Antoni Flix;
Antoni d'Argos, poeta;
Antoni Flamma;
Antoni Gnif;
Antoni Honorat;
Antoni Juli;
Antoni Liberal;
Antoni Musa;
Antoni Nas;
Antoni Natalis;
Antoni Novel;
Antoni Polem ;
Antoni Prim;
Antoni Ruf;
Antoni Saturn;
Antoni Taure;
Antoni Tal;

Vegeu tambe: Anton i Antonius 

Referncies i notes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151107" title="Marc Antoni Crtic" nonfiltered="984" processed="980" dbindex="61009">
Marc Antoni Crtic (Marcus Antonius M. P. C. N. Creticus) fou fill d'Antoni l'orador. Fou pretor el 75 aC i el 74 aC va obtenir per influncia de Publius Cethegus i del cnsol Marc Aureli Cotta, el comandament de la flota del Mediterrani per lluitar contra els pirates.

Per va aprofitar el seu poder per fer saquejos innecessaris, que aprofit per enriquir-se, especialment a Siclia. En canvi no va aconseguir acabar amb els pirates. El seu atac a les bases dels pirates de Creta, que va tenir el suport de les ciutats gregues, especialment Bizanci, fou un fracs i la major part de la flota fou destruda; ell mateix es va salvar segurament a costa d'un tractat vergonys. Vers el 73 aC va morir a Creta i fou anomenat Creticus.

Es va casar en primeres noces amb Numitria amb la que no va tenir fills; i de segones amb Jlia de la que va tenir tres fills:

Marc Antoni el triumvir;

Gai Antoni el jove;

Lluci Antoni;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151108" title="Gai Antoni Hibrida" nonfiltered="985" processed="981" dbindex="61010">
Gai Antoni (Caius Antonius M. P. C. N.) anomenat Hibrida (Hybrida) perqu fou amic de Catilina i saquejador de Macednia, fou el segon fill d' Antoni l'orador.

Va acompanyar a Sulla a la guerra contra Mitridates VI Eupator del Pont i a la tornada de Sulla a Roma (83 aC) es va quedar a Grcia amb part de l'exrcit i va saquejar el pas. Juli Csar el va acusar d'opressi (76 aC). El 70 aC fou expulsat del senat pels censors, per aviat fou readms.

Va exercir la magistratura d'edil amb un reconegut esplendor. Desprs fou pretor (65 aC) i cnsol (63 aC) juntament amb Cicer (Marc Tuli Cicer). Va participar molt probablement a la conspiraci de Catilina. Cicer el va guanyar al seu bndol quan li va prometre el proconsolat de Macednia on podia obtenir mes bot que a la Gllia, i a canvi va haver d'aixecar un exrcit contra Catilina, per al dia del combat, al no voler enfrontar-se al seu amic Catilina, va deixar el comandament al seu llegat Marcus Petreius.

Desprs de la guerra, el 62 aC va anar a Macednia, que va saquejar. El senat el va cridar el 61 aC i Cicer el va defensar el que va fer pensar que els dos homes estaven d'acord i fins i tot que s'havien de repartir el bot.

El 60 aC Gai Antoni fou substituir a Macednia per Octavi, el pare del futur emperador August i al tornar a Roma fou acusat altra cop, i a ms a ms fou acusat tamb de participar a la conspiraci de Catilina. Cicer el va tornar a defensar (59 aC) per fou condemnat i es va retirar a Cefalnia que va considerar una possessi personal i fins i tot va comenar a construir una ciutat. 

Fou cridat a Roma probablement per Csar, abans del 44 aC, car ja era a Roma aquest any. Segurament va morir el 44 o 43 aC.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151109" title="Gai Antoni" nonfiltered="986" processed="982" dbindex="61011">
Gai Antoni (Caius Antonius M. F. M. N.) fou fill de Marc Antoni Crtic i germ de Marc Antoni el triumvir

Fou llegat de Juli Csar el 49 aC, i pretor el 44 aC quan el seu germ gran era cnsol i el seu germ petit trib del poble. El mateix any 44 aC va rebre la provncia de Macednia, per el 43 aC va caure en mans de Brutus i va estar presoner per un temps fins que fou executat el 42 aC a instigaci d'Hortensi que suposadament revenjava la mort de Cicer.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151110" title="Luci Antoni" nonfiltered="987" processed="983" dbindex="61012">
Luci Antoni (Lucius Antonius M. F. M. N.) anomenat Pietas, fou fill de Marc Antoni Crtic i germ petit del triumvir Marc Antoni.

Fou trib del poble el 44 aC i desprs de l'assassinat de Juli Csar va procurar afavorir els interessos dels seus dos germans grans, Marc Antoni i Gai Antoni el jove, i va introduir una llei agrria que afavoria als veterans de Csar. Tot seguit va acompanyar a son germ a la Gllia. El 41 aC fou nomenat cnsol i va obtenir un triomf sobre algunes tribus alpines. La disputa pel repartiment de les terres als veterans de Csar va portar a l'anomenada guerra de Perusa, en la que va prendre part a petici de Flvia, l'esposa del seu germ. Finalment Lluci va obtenir el control de Roma en absncia de Csar, per quan aquest es va acostar es va retirar a Perusa on fou assetjat i es va haver de rendir (40 aC). Desprs va venir la reconciliaci amb Juli Csar i Lluci fou enviat com a governador a Hispnia. Desprs d'aquests fets no torna a ser esmentat.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151111" title="Marc Antoni Antillus" nonfiltered="988" processed="984" dbindex="61013">
Marc Antoni anomenat Antillus (Marcus Antonius, M. F. M. N. Antyllus) probablement una forma corrupta d'Antonillus (Antoniet) fou el fill gran del triumvir Marc Antoni i la seva dona Flvia. El 36 aC fou proms a Jlia, la filla d'Octavi (August). Abans de la seva mort el triumvir va donar al seu fill la toga viril i el va enviar a Octavi amb una proposta de pau que fou rebutjada. Mort Marc Antoni, el jove fou executat (30 aC) per ordre d'Octavi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151113" title="Juli Antoni" nonfiltered="989" processed="985" dbindex="61014">
Juli Antoni (Julius Antonius, M. F. M. N.) fou fill del triumvir Marc Antoni i de Flvia. La seva madrastra Octvia el dugu a Roma i desprs de la mort del pare va rebre favors d'August que el va casar amb Marcella, filla d'Octvia i el seu primer marit Gai Marcel. 

Fou pretor el 13 aC i cnsol el 10 aC. A causa del seu adulteri amb Jlia, la filla d'August, fou condemnat a mort per l'emperador el 2 aC, per es va sucidar abans de l'execuci.

Va escriure algunes poesies. 

Referncia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151114" title="Antoni d'Argos" nonfiltered="990" processed="986" dbindex="61015">
Antoni d'Argos fou un poeta grec de la ciutat d'Argos (tot i que portava un nom rom, Antonius) un dels epigrames del qual encara es conserva a l'antologia grega.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151115" title="Can Plantada" nonfiltered="991" processed="987" dbindex="61016">



Can Plantada s un barri de l'Ametlla del Valls situat al sud del municipi, a tocar de Santa Eullia de Ronana. 

S'estructura al voltant de la masia de Can Plantada, originria del 1152 si be la part ms antiga que avui s pot observar s del segle XVI. L'espai agrcola de Can Plantada s un dels pocs reductes a la zona amb bosc, conreu i un valor paisatgstic que ha mantingut la pressi de l'entorn.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151116" title="El Serrat de l'Ocata" nonfiltered="992" processed="988" dbindex="61017">


El Serrat de l'Ocata s un barri de l'Ametlla del Valls situat al nord del municipi, a tocar de Figar-Montmany i Bigues i Riells. El barri original s un conjunt de masies del segle XIV properes al Santuari de Puiggracis, que s'estructur com a venat allat del municipi i dedicat a l'agricultura minifundista en terres dels turons colindants. Actualment resten integres una dotzena de masies (can Panxa Rossa, can Rit, can Calces, can Tomeu, can Roses, can Xac, can Mestre, can Joanet, ca l'Arcs, can Manel, can Joan Badia) si be les feines agrcoles han estat abandonades. A la mateixa zona trobem mas Puigllonell, una gran finca originria del segle XII que a mitjans del segle XX va urbanitzar una bona part de les seves terres donant pas a l'actual barri del Serrat que acull una quarta part de la poblaci del municipi. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151121" title="Can Plandolit" nonfiltered="993" processed="989" dbindex="61018">


Can Plandolit s una masia histrica de l'Ametlla del Valls situat al sud del municipi, a tocar de Santa Eullia de Ronana. Originria del segle XII si be es va fer una reforma important a finals del segle XIX i un altre al 1966 que li donen l'aspecte actual. Junt amb la finca vena de de Can Plantada s un dels pocs reductes a la zona amb bosc, conreu i un valor paisatgstic que ha mantingut la pressi de l'entorn.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151124" title="Riera d'Arbcies" nonfiltered="994" processed="990" dbindex="61019">
La riera d'Arbcies neix al coll de Sant Maral, sota el masss de les Agudes, i recorre de dalt a baix tot el terme municipal d'Arbcies. Al llarg del seu recorregut rep aiges de la riera Xica, de la riera de la Pineda i de la riera de les Truites.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151125" title="Sant Nicolau (l'Ametlla del Valls)" nonfiltered="995" processed="991" dbindex="61020">

L'ermita de Sant Nicolau, dins del terme municipal de l'Ametlla del Valls, es troba a dalt d'un tur molt proper a l'Ametlla, amb el campanar de l'esglsia parroquial en primer pla.

Datada l'any 1106, figura com a Sant Nicolau de Puig Castellar. A l'acta de consagraci de l'esglsia parroquial de Sant Gens, l'any 1123, ja hi surt esmentada com a subjecta a la parrquia. Al llarg dels temps va ser reformada i engrandida, ja que en la faana del cant de tramuntana hi ha encara restes d'una petita barbacana o rfec que demostra la poca alada dels seus primers temps.
 
L'actual capella, construda sobre l'edifici romnic, no permet destriar les parts primitives perqu l'aparell queda ocult per l'arrebossat. D'una sola nau de planta rectangular amb unes mesures aproximades de 12 per 6 m. Al mur de ponent, disposa d'un campanar d'espadanya amb un arc de mig punt i de la porta d'accs de llinda plana, on es marca que va reformar-se l'any 1699, i d'un ull de bou que es troba a l'alada del cor. Al mur de migdia hi ha una porta d'estil romnic, es desconeix si s l'original. La darrera restauraci data del 1998.

Antigament disposava d'un administrador, nomenat exclusivament per a distribuir les donacions que s'hi feien i mantenir el temple i el cam en bones condicions.

A l'exterior, una creu de fusta sobre un munt de pedra commemora el record de la Santa Missi celebrada a l'Ametlla l'any 1913.

En l'actualitat els actes que s'hi celebren sn la process del Divendres Sant, un aplec en una data propera a l'Exaltaci de la Santa Creu (14 de setembre) i la festivitat del sant, el 6 de desembre.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151129" title="Can Xammar de Baix" nonfiltered="996" processed="992" dbindex="61021">


Can Xammar de Baix s una masia de l'Ametlla del Valls del 1649. L'origen es remonta a la segregaci de la casa pairal Can Xammar de Dalt, avui coneguda com Can Millet, que s'havia produit a meitat del segle XVI. El poder econmic de la nova branca familiar va permetre construir la masia actual. 

s tamb coneguda com a "Mas Mag" perque un dels hereus s deia Mag Xammar. A finals del segle XIX, el seu propietari va ser Josep Xammar, alcalde de l'Ametlla del Valls al 1864. A partir d'aquell moment, com totes les propietat agrcoles dedicades a la vinya, el seu rendiment va comenar a minvar i al 1925, la seva propietria Dolors de Xammar i Gili la va haver de vendre a l'obra social de Nostra Senyora de la Visitaci que la va dedicar a llar de gent necessitada.

s de planta quadrada i tres plantes. A la portada adovellada hi figura l'escut dels Xammar. Des de la seva porta es contempla la plana del Valls amb l'Ametlla i la Garriga en primer pla.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151130" title="Valina" nonfiltered="997" processed="993" dbindex="61022">

La valina (de la planta valeriana), abreujada Val o V, s un dels 20 aminocids naturals ms comuns de la Terra. En l'ARN missatger est codificada per GUA, GUG, GUU o GUC. Nutricionalment, en humans, s un dels aminocids essencials.

Algunes fonts nutricionals de valina: mat, peix, aviram, cacauets, llavors de ssam, i llenties.

En un informe de l'any 1994 de les 5 principals companyies tabaqueres, la valina (per motius desconeguts) figurava en la relaci de 599 additius habituals de les cigarretes.

Referncies.


 Enllaos externs .
 Biosntesi de la valina i la isoleucina ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151132" title="Tirosina" nonfiltered="998" processed="994" dbindex="61023">

La tirosina (abreujada Tyr o Y) s un dels 20 aminocids transcripcionals que formen part de les protenes. El seu nom sistemtic s cid 2-amino-3(4-hidroxifenil)-propanoic; tamb pot anomenar-se 4-hidroxifenilalanina.

s  un aminocid no essencial que se sintetitza per mitj de la degradaci de la fenilalanina, aminocid essencial, a travs de l'acci de la hidroxilasa de la fenilalanina. El catabolisme d'ambds aminocids dna com a productes finals el fumarat i l'acetoacetat. La tirosina tamb forma acetil-CoA sense passar primer pel piruvat.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151133" title="Treonina" nonfiltered="999" processed="995" dbindex="61024">

La treonina (abreujada Thr o T) s un dels vint aminocids que componen les protenes; la seva cadena lateral es hidrfila. Est codificada en l'ARN missatger com a ACU, ACC, ACA o ACG.

La seva massa s de 119,12 g mol -1.

La L-treonina (levo treonina) s'obt quasi preferentment mitjanant un procs de fermentaci per  part dels microorganismes (per exemple llevats modificats genticament), encara que tamb es pot obtenir per allament a partir d'hidrolitzats de protenes per al seu s farmacutic. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151134" title="Nereis" nonfiltered="1000" processed="996" dbindex="61025">


Nereis s un gnere de cuc poliquet de la famlia Nereidae. Comprn moltes espcies, la majoria de les quals sn marines. Nereis presenta sedes i parapdis per a la locomoci. Pot tenir dos tipus de sedes, que es troben a sobre els parapdis. Les sedes aciculars proporcionen suport mentre les sedes locomotores sn emprades per arrosegar-se. 

Tenen el prostomi gros, amb un parell de mandbules molt potents, dues antenes i dos parells d'ulls. Solen presentar un color verds. 

Les espcies de Nereis sn formes depredadores equipades amb mandbules o dents. Pel que fa al tracte digestiu no tenen estmac i l'esfag connecta directament amb l'intest.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151139" title="I Might Be Wrong: Live Recordings" nonfiltered="1001" processed="997" dbindex="61026">
I MIGHT BE WRONG :LIVE RECORDINGS s un EP de la banda anglesa de rock alternatiu Radiohead. "I Might Be Wrong", tema planejat originalment per a ser el tercer single de Amnesiac, es va convertir finalment en el primer i fins a ara nic, disc de la banda en viu. Llanat al novembre de 2001, I Might Be Wrong: Live Recordings cont material de Kid A i Amnesiac, executats en viu amb seus com Berln, Pars i Londres, entre altres llocs, a ms d'incloure una can que no havia estat inclosa abans en cap lbum: "True Love Waits"

En aquest mini lbum, les interpretacions de "The National Anthem", "I Might Be Wrong", i "Like Spinning Plates" sn bastants diferents que en les seves respectives versions d'estudi. La fredor de l'experimentaci mostrada en els lbums anteriors, s renovada amb sons molt ms acstics i substituint els sintetitzadors amb guitarres acstiques i pianos.



 Llistat de Canons .

 The National Anthem -- 4:57;
 I Might Be Wrong -- 4:52;
 Morning Bell -- 4:14;
 Like Spinning Plates -- 3:47;
 Idioteque -- 4:24;
 Everything In It's Right Place -- 7:42;
 Dollars and Cents -- 5:15;
 True Love Waits -- 5:00;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151140" title="Mtode de projectes" nonfiltered="1002" processed="998" dbindex="61027">
El mtode de projectes o procs tecnolgic s la metodologia prpia de la tecnologia, que permet, en funci d'un requeriment, arribar a una soluci per satisfer una necessitat humana.

Tradicionalment el mtode de projectes s'ha estructurat en les segents fases:

 Pensar ;
 Requeriment;
 Cerca d'informaci;
 Cerca de solucions;
 Tria de la soluci;

 Fer ;
 Planificaci;
 Construcci;

 Comprovar ;
 Avaluaci;
 Documentaci;


Enllaos externs.
Realitzaci de projectes







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151148" title="Educaci per a la pau" nonfiltered="1003" processed="999" dbindex="61028">
L'educaci per a la pau s un corrent per fomentar el pacifisme i al resoluci dels conflictes a travs de l'acci a l'escola i a la societat (mitjanant les ONG i les seves campanyes). Suposa ensenyar habilitats socials, tcniques de mediaci i expressi i un seguiment de les guerres i conflictes als mitjans de comunicaci.

Els valors que intenta transmetre sn la pau, el respecte i la confiana cap a l'altre i l'enteniment mutu. Un element ntimament relacionat seria l'Educaci en drets humans.

El Dia Escolar de la No-violncia i la Pau (DENIP), fundat l'any 1964, s una iniciativa pionera promotora de l'educaci permanent per a la pau i la no-violncia, a nivell nacional i internacional.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151157" title="Lustre" nonfiltered="1004" processed="1000" dbindex="61029">
Un lustre o quinquenni s un perode de temps que dura cinc anys.

Etimolgicament, lustre prov del llat lustrum que vol dir net, pur (la paraula "llustre" prov d'aquest vocable), i es refereix a la cerimnia de la Lustraci (purificaci) que se celebrava cada 5 anys i era la ms important de la Roma primitiva. En ella, se celebraven una srie de ritus i un menjar. Tots els pater familiae (els patricis) estaven obligats a assistir i el que no ho feia, perdia els seus drets ciutadans fins a la prxima lustraci. Un cstig molt important, ja que es perdia fins i tot al dret a pledejar.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151158" title="Tipus de fulles" nonfiltered="1005" processed="1001" dbindex="61030">
La fulla de les plantes pot classificar-se segons diferents parmetres, com els segents:





 Segons la forma del limbe .
 Acicular: amb forma d'agulla, prima i punxeguda. ;
 Cordiforme: en forma de cor. ;
 Cuneforme: triangular, en forma de tasc. ;
 Deltoide: triangular, el pecol estant insert a un costat. ;
 Digitada: dividida en lbuls en forma de dit. ;
 Ellptica: oval, sense punta clarament marcada.
 Ensiforme: llarga i punxeguda, en forma d'espasa. ;
 Espatulada: amb forma d'esptula.  ;
 Falcada (o falciforme): amb forma de dalla. ;
 Flabellada: semicircular, en forma de vano. ;
 Hastada: amb forma de ferro de llana. ;
 Lanceolada: llarga, ms ampla al mig. ;
 Linear: llarga i molt estreta. ;
 Lirada: amb el segment terminal ms gros que els laterals. ;
 Lobada: dividida en diversos lbuls. ;
 Obcordada: amb forma de cor, el pecol estant insert a la punta. ;
 Oblanceolada: amb l'extremitat ms mplia que la base. ;
 Oblonga: amb forma allargada, amb les vores sensiblement paralleles. ;
 Obovada: ellptica, ms ample cap al cim que a la base. ;
 Orbicular: amb forma arrodonida. ;
 Ovada: oval, amb forma d'ou.
 Palmada: dividida en lbuls disposats com els dits de la m. ;
 Peltada: arrodonida, amb el pecol insert enmig del limbe i el limbe envoltant el pecol. ;
 Perfoliada: amb el limbe envoltant la tija que sembla traspassar-lo. ;
 Reniforme: amb forma de rony. ;
 Romboide: amb forma de rombe. ;
 Runcinada: amb els lbuls o segments arquejats cap a la base.
 Sagitada: amb forma de fletxa. ;
 Subulada: amb forma d'alena. ;

 Segons la forma de l'pex .
 Acuminada: amb l'extrem allargat en punta fina.
 Aguda: amb l'extrem en punta prima.
 Aristada: proveda d'una espina terminal. ;
 Emarginada: amb l'extrem en forma d'escotadura.
 Mucronada: amb l'extrem en forma de mucr.
 Obtusa: amb l'extrem en la punta arrodonida.
 Retusa: amb l'extrem deprimit.
 Truncada: amb l'extrem que sembla tallat.

 Segons la forma del marge .
S'anomenen fulles enteres les que tenen el marge sense entrants i ni sortints. Si els entrants sn ms profunds, podem trobar-nos amb tres casos:
Fulles feses  (-ifida): els entrants no arriben a la meitat de la distncia entre el nervi mitj i la vora.
Fulles seccionades (-isecta): els entrants passen de la meitat de la distncia al nervi mitj, per no hi arriben.
Fulles partides (-ipartida): els entrants arriben al nervi mitj.
Aquest tipus de fulles afegeixen al nom original segons la nervadura original un sufix amb funci de la profunditat de la incisi. D'aquests manera els termes es combinen com:


Quan els segments de la fulla estan dividits de la mateixa manera que el conjunt de la fulla, es fa servir el mateix adjectiu amb el prefix bi. Aix, una fulla pinnatisecta amb els segments pinnatisectes, s una fulla bipinnatisecta.

 Segons la forma de la base .
 Amplexicaule: amb la base que abraa la tija rodejant-la.
 Arrodonida: amb la base rodona.
 Asimtrica: amb els costats de la base no simtrics.
 Atenuada: amb la base amb l'extrem agut i ms o menys estret.
 Auriculada: amb apndixs foliars similars a orelles.
 Cordada: amb forma de cor.
 Cuneada: amb base recta i convergent en forma de falca.
 Decurrent: amb el limbe prologat sobre la tija per sota del punt d'inserci.
 Embeinadora: amb una beina que rodeja parcial o totalment la tija.
 Hastada: amb els lbuls bassals ms o menys triangulars i dirigits cap fora.

 Segons la divisi del marge .
Es parla de fulles simples quan aquestes presenten el limbe tot d'una pea, o de fulles compostes quan presenten un limbe ramificat i dividit en "fulletes" d'ordre inferior i ms petites anomenades folols. 
 Simples .
 Crenada: que presenta dents arrodonides al marge.
 Crenulada: crenada i amb les dents petites;
 Dentada: que presenta dents.
 Espinulosa: amb espnules ms o menys agudes.
 Laciniada: amb lacnies o segments molt estrets.
 Serrada: amb dents amb forma de serra.
 Serrulada: amb dents petites i juntes.
 Sinuada: amb sinuositats  i sinus poc profunds.

 Compostes .
 Trifoliada: amb tres folols;
 Palmaticomposta: fulla composta amb nervadura palmada. ;
 Pinnaticomposta: fulla composta amb nervadura pinnada.
 Imparipinnada: amb els folols en nombre imparell, de manera que termina en un folol.
 Paripinnada: amb els folols en nombre parell i sense folol terminal.
 Bipinnada: fulla dues vegades pinnada. ;
 Bipalmada: fulla dues vegades palmada.

 Segons el pecol .
Tenint en compte  la presncia o no d'un pecol, les fulles poden ser: 
 Peciolades: amb pecol clarament diferenciat i visible.
 Sssils: quan les fulles s'insereixen directament sobre la tija sense que el pecol sigui visible o diferenciable.

 Segons el marge del limbe .
En visi transversal i mirant la secci de la fulla, es poden reconixer limbes foliars:
 Involuts: amb el marge cargolat cap amunt, sobre l'envs;
 Revoluts: amb el marge cargolat cap avall, sobre el revers.

 Segons la nervadura .
Molt sovint, el limbe el trobem sostingut i comunicat per una xarxa de nervis (la nervadura foliar) i, noms en el cas de no observar-ni, parlem de fulles enrvies. Pot adoptar diferents disposicions:
 Nervadura pinnada (fig. a): hi ha un nervi principal, continuaci del pecol, que recorre el limbe des de la base fins a l'extrem (l'pex) i uns nervis secundaris, ms prims, que surten del principal a banda i banda, recordant la forma de les barbes d'una ploma (d'aqu el nom pinnada, derivat de penna, que sn les plomes grosses de les ales i la cua dels ocells).
 Nervadura reticulada (fig. b): el nervi principal s subdivideix en nervis secundaris i, aquest, a la vegada, en nervis d'ordre inferior fent un reticle.
Nervadura parallela (fig. c): tots els nervis neixen a la base de la fulla i la recorren parallels.
Nervadura palmada (fig. d): no hi ha un nervi principal, sin que hi ha uns quants nervis semblants que surten de l'extrem del pecol.
Nervadura flabellada (fig. e): no hi ha un nervi principal, sin que hi ha uns quants nervis semblants que surten en forma de ventall obert.


 Disposici de les fulles a la tija .
A la disposici de les fulles sobre la tija se l'anomena fillotaxi. Les tipologies ms impotants sn:

Alternes (fig a.) - quan es troben a diferents alades.
Decussades (fig b.) - els parells de fulles es troben en creu unes respecte les altres.
Dstiques (fig c.) - quan estan disposades en dues files oposades;
Esparses - quan es troben disposades ms o menys helicoidement sobre la tija.
Fasciculades - quan es disposen en grups a la part superior de la tija.
Imbricades: quan es disposen una damunt de l'altra mig recobrint-se les unes a les altres.
Oposades - una enfront de l'altra en el mateix nus.
Perfoliades - fulles adherides a la tija i envoltant aquesta.
Roseta basal - agrupaci de fulles situades en la base de la planta en forma radial.
Ternades - verticils en grups de tres a cada nus.
Verticillades (fig d.) - amb tres o ms fulles sortint del mateix nus.


 Textura de les fulles .
En relaci a aquest carcter, les fulles poden ser:
 Herbcies: fines verdes i toves. ;
 Coricies: de consistncia similar al cuir.
 Crasses: plenes de suc i ms o menys gruixudes.
 Membranoses o escarioses: fines i translcides.
 Suculentes : veg. crasses;

 Segons la presncia o no de pilositat .

Com en el cas de les tiges, les fulles poden no presentar cap tipus de pilositat anomenat-se llavors fulles glabres.
Segons el tipus, la densitat i la consistncia dels pls, podem parlar de fulla:
 Hirsuta: amb pls rectes i rgids. ;
 Hspida: amb pls rectes, rgids, endurits i punxents.
 Pilosa: amb pels llargs, rectes i blans. ;
 Pubescent: amb pls curts i suaus. ;
 Sedosa: amb pls fins, aplicats i brillants. ;
 Tomentosa: amb pls entortolligats densament disposats.

 Segons la durada de les fulles .
Les fulles tenen una vida limitada, per per a les plantes que viuen durant ms d'un any (perennes) poden trobar diferents comportaments de les fulles que donen com a resultat diferents tipus de plantes:
 Caduciflies: plantes que perden la fulla en arribar l'estaci desfavorable per a la planta, que al nostre hemisferi acostuma a coincidir amb l'hivern com per exemple amb els roures. ;
 Marcescents:  plantas amb fulles que s'assequen totes sobre la planta en arribar l'estaci desfavorable (hivern) per no es desprenen immediatament sin que ho fan a la primavera quan s'inicia la nova brotada foliar de la planta com en el faig (Fagus sylvatica). ;
 Perenniflies: plantes que presenten fulles durant tot l'any, ats que a mesura que cauen les fulles velles en van sortint de noves com el llorer (Laurus nobilis).

 Segons la seva consistncia . 
Les plantes de fulla dura o coricia s'anomenen esclerofilles mentre que les de fulla tova s'anomenen malacfiles.


 Referncies .
;
 AGUILELLA, A. & PUCHE, F. (2004). Diccionari de botnica. Universitat de Valncia. Valncia. ISBN 84-370-5915-1;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151164" title="El cas Makropoulos" nonfiltered="1006" processed="1002" dbindex="61031">

El cas Makropoulos (en txec V c Makropulos) s una pera amb msica de Le Jan ek i llibret del mateix compositor, basada en l'obra de teatre homnima, escrita l'any 1922 per Karel  apek. Va ser la penltima pera de Jan ek, inspirada pel seu enamorament de Kamila Stsslov, una dona casada, 35 anys ms jove que ell.

Gnesi.
La versi operstica dEl cas Makropoulos, de Jan ek, va ser escrita i composta entre 1923 i 1925. Jan ek havia vist l'obra de teatre en la seua estrena a Praga, el 12 de desembre de 1922, i immediatament va copsar el seu potencial. Va posar-se en contacte amb  apek, que es va mostrar d'acord amb la idea, tot i que els problemes legals per assegurar els drets sobre l'obra de teatre van retardar el treball de Jan ek. Quan aquests problemes van solucionar-se, el 1o de setembre de 1923, Jan ek va comenar a treballar en l'pera. Ell mateix va escriure el llibret, i al desembre de 1924 havia completat un primer esborrany de l'pera. Va invertir un altre any perfilant la partitura, fins que el 3 de desembre de 1925 la va concloure.

Musicalment, la major part de l'pera no cont desenvolupaments temtics, ms aviat consisteix en una massa de diferents motius i idees. Els escrits de Jan ek indiquen que aquest enfocament va ser una estratagema deliberada per a donar cos musical a l'inquietant i pertorbador personatge d'Emilia Marty/Elina Makropoulos. Noms al final, quan es fa palesa la vulnerabilitat de Makropoulos, la msica desemboca en una rica vena lrica, explotant aquesta potencialitat de la msica que es troba latent en tot el discurs musical de l'pera.

Sovint es remarca que Emilia Marty, com altres herones de les ltimes peres de Jan ek, mostra un dels aspectes de Kamila Stsslov, la dona de la que es va enamorar en la darrera dcada de la seua vida.  Marty, que tot i mostrar-se astuta i manipuladora, amaga un nucli interior vulnerable, s un retrat de Stsslov, com la coqueta i tmida Raboseta astuta i la trgica K a Kabanov.

Sinopsi.

Ahntecedents
L'pera es basa en la cerca per part de la protagonista del secret d'una frmula alqumica. Com s'explicar en l'Acte 3, la poci pot allargar la vida d'una persona al voltant d'uns 300 anys. Emilia Marty, cantant de l'pera de Viena, ja la va usar: l'any 1922, poca en qu est ambientada l'pera, t 337. Durant uns tres segles ha assumit diverses identitats, per exemple Eugenia Montez, Ekaterina Myshkin i Elian McGregor, amb l'objectiu d'amagar la seua extraordinria edat. Originalment, el seu nom era Elina Makropoulos, filla de l'alquimista Hieronymus, que va viure a Praga a les acaballes del segle XVI, en la cort de l'Emperador Rodolf II. Rodolf va encomanar a Hieronymus la tasca de preparar una poci que puguera allargar la seua vida durant tres segles, i li va ordenar que la provara amb la seua filla Elina. Elina va caure en coma, i Hieronymus va ser empresonat. Per una setmana desprs Elina es va aixecar i va fugir amb la frmula, comenant una nova i itinerant vida.
Va viatjar arreu del mn i va esdevenir una de les millors cantants de tots els temps. Malhauradament, el seu secret li impedia lliurar-se als vertaders sentiments amorosos cap a qualsevol: va haver de deixar nombrosos marits, amants i fills.

Finalment Emilia-Elina va tornar a Praga, perqu havia sentit que la rica famlia Prus i la famlia Gregor, de classe mitjana, havien estat enfrontades en un litigi judicial durant almenys un segle. Albert Gregor reivindicava que el seu ancestre, Ferdinand va ser designat hereu d'una part de la fortuna del bar Joseph Ferdinand Prus, a la mort d'aquest l'any 1827, mentre que la famlia Prus no reconeix aquest fet. Elina, que tamb havia sigut Elian McGregor, mare de Ferdinand Gregor i tamb amant del bar Prus, pot proveir als Gregor i al seu advocat Kolenat d'informaci concloent per al cas. Ferdinand Gregor era fill illegtim de Joseph Ferdinand Prus i Elian McGregor i un testament al seu favor es conserva encara entre els documents del bar Jaroslav Prus. En realitat, Emilia Marty no est interessada en la demanda dels Gregor. Vol recuperar la frmula de la poci, que va lliurar al seu amant Joseph Ferdinand Prus, i que des de llavors est arxivada junt als documents de la famlia. Amb la frmula, vol assegurar-se 300 anys ms de vida i de joventut.

Acte 1.
Al despatx de l'advocat Kolenat, que proporciona una detallada descripci del cas, arriba Emilia oferint la seua preciosa informaci. Mentre Kolenat es troba a la mansi Prus tractant de recuperar el testament, l'encs d'Emilia comena a fer efecte sobre Gregor. Gregor s'enamora dEmilia, per es fredament rebutjat per ella, que es mostra avorrida i indiferent. Tot i aix, intenta esbrinar qu sap Gregor de la frmula. Finalment, quan torna Kolenat, s'assabenta a travs d'ell que la frmula encara es troba entre els papers dels Prus.

Acte 2.
El dia desprs d'una interpretaci extraordinia amb Emilia com protagonista, aquesta es troba en l'edifici de l'pera rebent als seus admiradors, als quals tracta amb una cruel duresa. A Gregor, Kristina i Vtek s'afegeix Janek, el fill de Jaroslav Prus i el vell i decrpit comte Hauk-endorf. Aquest ltim reconeix en Emilia a Eugenia Montez, una dona gitana amb la qual va tenir un afer a Andalusia fa mig segle. Finalment arriba Jaroslav Prus. Aquest no pot entendre l'inters d'Emilia per la seua famlia i l'inexplicable paper que juga en el cas Gregor. Pressiona cada vegada ms a la cantant. Alhora, ella intenta comprar-li la frmula, i aquest finalment accepta donar-li-la a canvi d'una nit d'amor.

Acte 3.
A l'habitaci de l'hotel on Emilia i Prus han passat la nit arriba la trgica notcia del sucidi de Janek Prus. Front al dolor de Jaroslav Prus, Emilia reacciona amb absoluta indiferncia. Prus gaireb no t temps d'expressar el seu desdeny envers la reacci d'Emilia, perqu arriben Gregor, Kolenat i el comte. Kolenat i el seu client volen denunciar Emilia per frau a causa de les estranyes i inexplicables contradiccions de la seua histria. Emilia, pressionada, decideix contar la veritat: ella va ser Elian, Elina i moltes altres. Ells la creuen noms quan els primers signes de l'edat comencen a manifestar-se en el seu rostre, perqu l'efecte de la poci comena a esvanir-se. Emilia decideix no beure de nou la poci i lliurar-se a la mort, en adonar-se que l'eterna joventut noms s font de dolor i apatia. Noms una vida curta pot ser veritablement feli. Lliura a Kristina el precis document. Emilia finalment mor, mentre s cremat el document que cont 'el secret Makropoulos'.

Interpretacions.
L'estrena de l'pera va tenir lloc al Teatre Nacional de Brno el 18 de desembre de 1926, amb la direcci musical de Frantiek Neumann. Va ser reposada a Praga dos anys desprs i a Alemanya l'any 1929, per no esdevingu realment popular fins a la producci de la companyia del Sadler's Wells de Londres l'any 1964.  Tot i que es representa amb certa regularitat, no ha esdevingut part del nucli central del repertori com altres obres del compositor: Jen fa, K a Kabanov o La rabosseta astuta.

Discografia.
 Zdenka Hrncirova (Emilia), Beno Blachut (Gregor), Rudolf Asmus (Kolenat), Milada Musilov (Kristina), Theodor Srubar (Jaroslav Prus), Rudolf Vonsek (Janek); Cor i Orquestra del Teatre Nacional de Praga, Jaroslav Vogel (director); 1959, Supraphon (LP). ;
 Libuse Prylova (Emilia), Ivo Zidek (Gregor), Karel Berman (Kolenat), Rudolf Vonasek (Vtek), Helena Tattermuschov (Kristina), Premysl Koc (Jaroslav Prus), Viktor Koci (Janek), Milan Karpisek (Hauk-endorf), Jiri Joran (Stage Technician), Slavka Prochazkova (Dona de la neteja), Milada Musilov (Donzella); Cor i Orquestra del Teatre Nacional de Praga, Bohumil Grgor (director); 1966, Supraphon (LP i CD). ;
 Marie Collier (Emilia), Gregory Dempsey (Gregor), Eric Shilling (Kolenat), Francis Egerton (Vtek), Barbara Walker (Kristina), Raimund Herincx (Jaroslav Prus), David Hillman (Janek), Emile Belcourt (Hauk-endorf), Tom McDonnell (Tecnic d'escena), Edith Coates (Dona de la neteja), Donna Faye Carr (Donzella); Cor i Orquestra del Sadler's Wells Opera, Charles Mackerras (director); 1971, Oriel Music Society (CD). En angls.
 Anja Silja (Emilia), William Lewis (Gregor), Joshua Hecht (Kolenat), Raymond Manton (Vtek), Pamela South (Kristina), Geraint Evans (Jaroslav Prus), Neil Rosenheim (Janek), Paul Crook (Hauk-endorf), John Davies (Tcnic d'escena), Gwendolyn Jones (Dona de la neteja), Shirley Lee Harned (Donzella); Cor i Orquestra de l'pera de San Francisco, Christoph von Dohnnyi (director); 1976, enregistrament en viu. CD-ROM. En angls.
 Elisabeth Sderstrm (Emilia), Peter Dvorsky (Gregor), Dalibor Jedlicka (Kolenaty), Vladimir Krejck (Vitek), Anna Czakova (Kristina), Vclav Vitek (Jaroslav Prus), Zdenek Svehla (Janek), Beno Blachut (Hauk-endorf), Jiri Joran (Tcnic d'escena), Ivana Mixov (Dona de la neteja), Blanka Vitkova (Donzella); pera Estatal de Viena, Orquestra Filharmnica de Viena, Charles Mackerras (director); 1978, Decca (LP, MC i CD).
 Jessye Norman (Emilia), Graham Clark (Gregor), Donald McIntyre (Kolenat), Ronald Naldi (Vtek), Marie Plette (Kristina), Hkan Hagegrd (Jaroslav Prus), William Burden (Janek), Anthony Laciura (Hauk-endorf), Ara Berberian (Tcnic d'escena), Stephanie Blythe (Dona de la neteja), Michelle DeYoung (Donzella), Cor i Orquestra de la Metropolitan Opera, David Robertson (director); 1996, Oriel Music Society (CD). Performed in English.

Filmografia.
Stephanie Sundine (Emilia), Graham Clark (Gregor), Robert Orth (Kolenat), Richard Margison (Vtek), Kathleen Brett (Kristina), Cornelius Opthof (Jaroslav Prus), Benoit Boutet (Janek), Gary Rideout (Hauk-endorf); Berislav Klobucar (director), Lotfi Mansouri (director d'escena); Canadian Opera Company, Brian Large (realitzador), 1989, Pickwick Video (VHS).
Anja Silja (Emilia), Kim Begley (Gregor), Andrew Shore (Kolenat), Anthony Roden (Vtek), Manuela Kriscak (Kristina), Victor Braun (Jaroslav Prus), Christopher Ventris (Janek), Robert Tear (Hauk-endorf), Henry Waddington (Tcnic d'escena), Menai Davies (Dona de la neteja), Susan Gorton (Donzella); Orquestra Filharmnica de Londres, Andrew Davis (director), Nikolaus Lehnhoff (director d'escena); Festival d'pera de Glyndebourne, Brian Large (realitzador), 1995, Warner Music Vision (VHS i DVD).

Enllaos externs.
Sinopsi argumental a la Societat Britnica Jan ek;

Bibliografia.
John Tyrrell, Jan ek's Operas, A Documentary Account, Faber and Faber, 1992, ISBN 0-571-15129-9, Ch. 8 (p. 304-325).
Programa de les representacions de El cas Makropoulos, maig de 2006, a l'pera Nacional Anglesa.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151166" title="Antonius" nonfiltered="1007" processed="1003" dbindex="61032">


Onomstica: equivalent llat d'Antoni. S'hi varen dir diversos personatges:
Antonius Melissa ;
Antonius Athicus;
Antonius Castor ;
Antonius Diogenes;
Antonius Felix;
Antonius Flamma;
Antonius Gnipho;
Antonius Honoratus;
Antonius Julianus;
Antonius Liberalis;
Antonius Musa;
Antonius Naso;
Antonius Natalis;
Antonius Novellus;
Antonius Polemo ;
Antonius Primus;
Antonius Rufus;
Antonius Saturninus;
Antonius Taurus;
Antonius Thallus;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151167" title="Antoni Melissa" nonfiltered="1008" processed="1004" dbindex="61033">
Antoni Melissa fou un monjo grec que va viure al segle VIII o al segle XII. Va escriure uns sermons (2 llibres amb 176 ttols)  i una collecci sobre vicis i virtuts. Es posterior a Teofilacte, perqu apareix esmentat a la seva obra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151169" title="Antoni el monjo" nonfiltered="1009" processed="1005" dbindex="61034">
Antoni fou un monjo deixeble de Sime Estlites (Simeon Stylites), que va viure al segle V. Va escriure la vida del seu mestre. Podria ser grec o rom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151171" title="Antoni l'herbolari" nonfiltered="1010" processed="1006" dbindex="61035">
Antoni l'herbolari fou un metge del segle II. Les seves formules mdiques son esmentades diverses vegades per Gal. Es probablement el mateix Antoni metge anomenat Antoni el droguer i potser tamb el mateix metge anomenat Antoni Castor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151172" title="Antrides" nonfiltered="1011" processed="1007" dbindex="61036">
Antrides fou un pintor grec contemporani d'Eufrator i com aquest fou  pupil d'Arist. Va viure a la meitat del segle IV aC. L'esmenta Plini el Vell al tom XXXV, 37.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151173" title="Antyllus" nonfiltered="1012" processed="1008" dbindex="61037">
Antil (llat: Antyllus (Antoniet), grec Antyllos)  (finals del segle III, principis del segle IV) fou un important metge grec que vivia a Roma. s esmentat per Oribasi i per Ciril d'Alexandria. Alguns fragments dels seus escrits foren conservats per Oribasi i altres autors.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151175" title="Publi Corneli Anul" nonfiltered="1013" processed="1009" dbindex="61038">
Publi Corneli Anul (Publius Cornelius Anulinus) fou un general rom al servei de l'Emperador Septimi Sever. Va derrotar a Pescenni Nger a Issus el 194. Desprs va dirigir una divisi de l'exrcit enviada per l'emperador a la regi d'Adiabene el 197. El 199 fou cnsol.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151176" title="Anyte de Tegea" nonfiltered="1014" processed="1010" dbindex="61039">
Anita de Tegea (Anyte, )  fou una poetessa grega autora de diversos epigrames que sn a l'antologia grega. L'esmenta Juli Pllux, Esteve Bizant, Meleagre i Antpater de Tessalnica. Va florir a l'entorn del 300 aC.

Podria ser la mateixa poetessa que apareix esmentada com Anyte o Anita de Mitilene.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151179" title="Anitos d'Atenes" nonfiltered="1015" processed="1011" dbindex="61040">
Anitos d'Atenes (Anytos, ) fou fill d'Antmion i fou el ms influent dels acusadors de Scrates. Va heretar del pare una gran fortuna.

El 409 aC fou enviar amb 30 vaixells a Pilos que era assetjada pels espartans, per el temporal li va impedir doblar el cap de Malea i va haver de tornar a Atenes on fou acusat i jutjat per traci, per se'n va sortir subornant als jutges.

Durant el govern del Trenta Tirans fou desterrat (404 aC). Lsies l'esmenta com el cap dels exiliats de File (Phyle). Amb Scrates va tenir una relaci tempestuosa per la seva hostilitat personal i professional. Desprs de la condemna de Scrates els atenencs es van penedir i van condemnar a mort a Meletos mentre Anitos i Lic eren enviats al exili.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151180" title="Apama" nonfiltered="1016" processed="1012" dbindex="61041">


Nom persa que vol dir "la darrera nascuda" (la filla petita). El van portar diversos personatges de Prsia:

Apama (reina selucida), esposa de Seleuc I Nictor;
Apama, filla de Antoc I Ster, casada amb Magas de Cirene ;
Apama de Megalpolis, reina dels athamans;
Apama, filla d'Artaxerxes II ;
Apama filla del strapa Artabazos;
Apama, filla del noble persa Espitamenes.


Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151181" title="Apama de Megalpolis" nonfiltered="1017" processed="1013" dbindex="61042">
Apama de Megalpolis fou reina consort dels athamans.

Era filla d'Alexandre de Megalpolis, i es va casar amb Amiander (Amyander), rei dels athamans amb el que va regnar..

Referncia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151182" title="Apaturi d'Alabanda" nonfiltered="1018" processed="1014" dbindex="61043">
Apaturi d' Alabanda (llat Apaturius, grec Apaturios) fou un pintor d'escenaris grec natural d'Alabanda.

D'aquest pintot van destacar pels escenaris pintats a Tralles a l'sia Menor, els quals foren descrits per Vitruvi (Vitruvius) basant-se en la critica que havia estat feta anteriorment  per Licini (Licinius).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151183" title="Apellas" nonfiltered="1019" processed="1015" dbindex="61044">


Apellas, geograf grec de Cirene.
Apellas, escultor que va fer esttues de bronze de femelles adoradores;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151185" title="Gessam groc" nonfiltered="1020" processed="1016" dbindex="61045">

El gessam groc (Jasminum fruticans) s un arbust perennifoli de la famlia Olecies ests pel sud del continent europea.

 Ecologia i distribuci. 
Es fa a gran part de la Pennsula Ibrica i als Pasos Catalans es troba dels Pirineus centrals i a les Muntanyes Diniques, sempre lluny de la costa, entre els 100 i els 1000 m. a les contrades de clima continental. Apareix a les mquies, garrigues i als marges humits de l'alzinar. Floreix d'abril a agost.

 Descripci morfolgica .

s una planta perenne o semicaducifolia, glabre de fins a 3 m d'alria. Les branques sn erectes, primes, anguloses, trencadisses i amb 4 costes prominents. Les fulles sn alternes, persistents i trifoliades. Les inflorescncies sn petites cimes pauciflores disposades en branques laterals curtes. Les flors sn grogues hermafrodites, actinomorfes i pentmeres. La corolla s tubulosa, amb 5 lbuls oblongs. Presenta 2 estams amb les anteres llargues i els filaments curts. El fruit s una baia globosa i negra. 

Els fruits sn txics i produeixen convulsions i rigidesa muscular.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151188" title="Apellas de Cirene" nonfiltered="1021" processed="1017" dbindex="61046">
Apelles de Cirene o Apolles de Cirene (Apellas o Apolles, ) fou un geograf grec de Cirene que va deixar escrita una obra sobre geografia, esmentada per Ateneu. sota el titol , i un altra obre amb el nom .

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151189" title="Apellas l'escultor" nonfiltered="1022" processed="1018" dbindex="61047">
Apelles (Apellas, )  fou un escultor que va fer esttues de bronze de femelles adoradores. Va fer l'esttua de Cinisca, germana d'Agesilau rei d'Esparta, morta el 362 aC, per segurament vivia vers el 400 aC. El seu nom indicava un origen dric.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151190" title="Moviment retrgrad" nonfiltered="1023" processed="1019" dbindex="61048">
El moviment retrgrad s un concepte astronmic aplicat a cossos celestes que indica que el seu moviment de rotaci es fa en sentit invers a l'habitual (anomenat moviment directe).

 Concepte .
En la gran majoria dels cossos celestes del Sistema Solar que presenten un moviment de rotaci, aquest s, mirat des del seu respectiu pol Nord, en sentit antihorari. Diem, doncs, que presenten un moviment directe.

Quan aquest es produeix en sentit invers, en sentit horari (sempre mirat des del respectiu pol Nord), diem que presenta un moviment retrgrad. En aquesta definici s'entn per pol nord el pol del cos que que mira cap al mateix costat del pla invariable (el pla mitj de les rbites dels planetes del Sistema Solar) que el pol nord terrestre.

Els planetes Venus i Ur del nostre Sistema Solar presenten moviment retrgrad.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151191" title="Cos fan tutte" nonfiltered="1024" processed="1020" dbindex="61049">

Cos fan tutte ossia La scuola degli amanti (Aix fan totes o L'escola dels amants)  s una pera bufa en dos actes, composta per Wolfgang Amadeus Mozart l'any 1790. El llibret va ser escrit per Lorenzo Da Ponte. Porta per nmero de catleg el KV 588. Va ser composta per suggeriment de l'Emperador Josep II d'Habsburg. Originriament, l'havia d'haver compost el collega de Mozart, Antonio Salieri, qui va preparar la msica del primer acte, per a posteriorment rebutjar-la. L'estrena va tenir lloc en el Burgtheater de Viena, el 26 de gener de 1790.

El tema de l'pera s l'intercanvi de parelles, molt popular en el segle XIII. Anteriorment aquest tema ja havia estat tractat amb abundncia, per exemple al Decamer de Boccaccio, o a Cymbeline de Shakespeare

La traducci literal del ttol s "Aix fan totes" o "Totes fan el mateix". Aquestes paraules sn cantades pels tres homes quan parlen del voluble amor femen, en el segon acte, quadre III, just abans del finale. Alguns han vist en el ttol i l'argument de l'pera una certa de misognia per part de Mozart i Da Ponte. 

Musicalment parlant, els crtics destaquen la simetria de Cos: dos actes, tres homes i tres dones, dues parelles, dos personatges addicionals (Don Alfonso i Despina), prcticament el mateix nombre d'ries per a tots els solistes. Per a altres crtics, la simetria era un valor propi de l'pera italiana del segle XVIII i per tant poc destacable (R. Alier). Tots coincideixen a destacar l'abundncia de parts dedicades als conjunts: a banda dels finals, Mozart hi va compondre sis duos, cinc trios, un quartet, dos quintets i tres sextets.

 Sinopsi .

La histria t lloc a Npols en el segle XVIII.

Acte I.
Quadre I Terrassa d'un caf. Ferrando i Guglielmo, dos oficials, manifesten que les seues nvies (Dorabella i Fiordiligi, respectivament) els seran eternament fidels. Don Alfonso s'uneix a ells i fa una aposta amb els dos oficials, dient que ell pot provar en un sol dia que aquestes dues dones (com totes les dones) sn volubles. Accepten l'aposta: els dos oficials fingiran que han estat cridats a la guerra; desprs tornaran disfressats i cada un intentar enamorar a l'estimada de l'altre. 

Quadre II Jard de la casa de les germanes. Les dues dones, que sn germanes, estan lloant els seus enamorats. Don Alfonso arriba i anuncia les males notcies: els oficials han estat cridats a la guerra. Ferrando i Guglielmo arriben, amb el cor trencat, i s'acomiaden d'elles. Conforme el vaixell s'allunya cap a alta mar, Alfonso i les dues germanes els desitgen un bon viatge, desprs Alfonso, que s'ha quedat sol, canta un arioso contra la inconstncia de les dones. 

Quadre III Sal de la casa de les germanes. Despina, la seua donzella, arriba i els pregunta qu va malament. Dorabella lamenta el seu turment per trobar-se sense el seu proms. Despina es burla de les germanes, i els aconsella prendre nous amants que reemplacen als antics. Desprs de la seua marxa, arriba Don Alfonso. Tem que Despina reconega als homes malgrat les seues disfresses, aix que la suborna perqu l'ajude a guanyar l'aposta. Arriben els dos homes, disfressats com albanesos, amb bigots. Entren les germanes i s'alarmen per la presncia d'homes desconeguts a la seua casa. Els albanesos intenten conquerir les germanes, arribant Guglielmo a vantar-se dels seus variats encants masculins. Ferrando, quan es queda sol, expressa la seguretat que hi guanyar l'aposta i lloa la seua estimada. 

Quadre IV Jard de la casa. Les germanes es lamenten. Despina pregunta a Don Alfonso si li permet fer-se crrec del plans de seducci. De sobte, entren els albanesos i amenacen d'enverinar-se si no se'ls permet cortejar a les germanes. Don Alfonso intenta calmar-los, per llavors beuen el ver i es desmaien. Poc desprs, arriba un metge, que no s un altre que Despina disfressada, que, usant un gran imant, aconsegueix reviure als albanesos. Els homes, recuperats per simulant patir una allucinaci, exigeixen un bes de les deesses que estan davant ells. Les germanes els rebutgen, tot i que Don Alfonso i el doctor les insten a fer-ho.

Acte II.
Quadre I Habitaci de la casa. Despina demana a les germanes que accedisquen als desitjos dels albanesos; se'n va. A soles, Dorabella confessa a Fiordiligi que se sent temptada. No obstant, la seua germana es mant ferma.

Quadre II Jard de la casa. Dorabella i el disfressat Guglielmo estan emparellats, com els altres dos. La conversa s bastant incmoda, i Ferrando es marxa amb Fiordiligi. Ara que estan sols, Guglielmo intenta cortejar a Dorabella. Aquesta no es resisteix i acaba entregant-li un medall, amb el retrat de Ferrando al seu interior, a canvi d'una joia amb forma de cor. Ferrando t menys xit amb Fiordiligi, aix que s'enutja quan ms tard descobreix que el medall amb el seu retrat ha estat tan rpidament lliurat al nou amant. Guglielmo al principi simpatitza amb Ferrando, per desprs presumeix, perqu la seua enamorada li s fidel. 

Quadre III Sal de la casa. Dorabella admet la seua indiscreci. Fiordiligi, disgustada, decideix seguir a l'exrcit per a trobar el seu enamorat. Abans que puga anar-se'n, no obstant, arriba Ferrando i segueix cortejant-la; al final, Fiordiligi acaba en els seus braos. Guglielmo queda afligit. Ferrando es burla d'ell, de la mateixa manera que Guglielmo havia fet abans amb ell. Don Alfonso, guanyador de l'aposta, diu que les perdonen, perqu al remat  Cos fan tutte  ( Totes les dones fan el mateix ), i aix ho acaben admetent Ferrando i Guglielmo.

Quadre IV. Menjador de la casa, preparat per a les noces. Despina i Don Alfonso estan preparant la cerimnia. Despina, disfressada de notari, presenta el contracte de matrimoni, i tots el signen. De sobte se sent msica militar a la llunyania, anunciant la tornada dels oficials. Don Alfonso confirma els temors de les joves: Ferrando i Guglielmo tornen. Els albanesos corren a amagar-se (en realitat, per a canviar-se la disfressa). Tornen al seu uniforme d'oficial i manifesten el seu amor. Don Alfonso els ensenya el contracte de matrimoni, i, quan el llegeixen, s'enutgen. Llavors se'n van i tornen poc desprs amb part de les disfresses. Es descobreix que el notari era en realitat Despina i les germanes s'adonen que han estat enganyades. Al final, tot es perdona, i el grup sencer canta a la capacitat humana d'acceptar tots els moments de la vida, tant els bons com els dolents, amb la moralitat: feli aquell que tot ho veu pel costat bo.

 Anlisi musical .

Instrumentaci original.
L'orquestra consisteix en corda, flautes, clarinets, obos, trompes, fagots, trompetes i timbals. 

Llibret.
El llibret Cos fan tutte s obra de Lorenzo Da Ponte. Va ser la tercera collaboraci magistral entre llibretista i compositor. Sembla que el tema va ser indicat pel propi emperador Josep II, que havia encarregat l'pera. Da Ponte va usar una trama molt lineal, sense episodis secundaris, amb els tpics de l'pera bufa. El tema de la fidelitat de les nvies posada a prova tenia antecedents en l'pera bufa, amb Wieland i Goldini. Per, molt abans, ja va ser tractat per Ovidi i Ariosto. 

Estructura musical.

Desprs d'una obertura que expressa el to juganer de l'pera, se succeeixen nmeros individuals i de conjunt. S'aprofundeix la tendncia de substituir progressivament les ries per nmeros collectius. 

De les dotze ries i una cavatina, destaquen:
Les dues ries de Despina (nm. 12: In uomini, in Soldati) i (nm. 19: Una donna a quindici anni). ;
Les dues ries de Fiordiligi, grans escenes virtuosstiques, que parodien l'estil de l'pera seria: (nm. 14: Come scoglio immoto resta) i (nm. 15: Per piet, ben mio, perdona).
Les tres ries de Ferrando, en particular la primera d'elles, dola i delicada: nm. 17: Un'aura amorosa del nostro tesoro, nm. 24: ah, lo veggio! i nm. 27: Tradito, schernito dal perfido cor. ;

Per la trama avana amb nmeros de conjunt: un sextet, dos quintets, un quartet, cinc tercets, cinc duets, un duettino i dos finals. El moment ms sublim potser ser el breu tercet entre Fiordiligi, Dorabella i Don Alfonso (nm. 10), Soave sia il vento.

No obstant, hi ha altres conjunts que cal destacar: 
Nm. 1 Tercet: La mia Dorabella capace non  ;
Nm. 4 Duo Fiordiligi i Dorabella: ah guarda sorella ;
Nm. 6 Quintet: Sento, oh, Dio, ce hac questo piede;
Nm. 9 Quintet: Di scrivermi ogni giorno;
Nm. 13 Sextet: Alla bella Despinetta ;
Nm. 22 Quartet: La mano a medate, movetevi un po ;
Nm. 23 Duo Guglielmo i Dorabella: Il core vi dono;
Nm. 29 Duo Fiordiligi i Ferrando: Fra gli amplessi ;
Nm. 31 Final: Fate presto, o cari amici;

Estrena.
Es va compondre per al carnestoltes de 1790, per encrrec de l'emperador Josep II. L'xit de va ser discret. La mort de l'emperador Josep II va interrompre les representacions. Cos fan tutte es va representar noms una desena de vegades. La crtica tampoc la va rebre amb particular inters, perqu semblava un retrocs respecte a les dues peres anteriors, Les noces de Fgaro i Don Giovanni. Al llarg del segle XIX, l'pera va ser rebutjada, pel seu argument considerat immoral, patint diversos retalls i modificacions el llibret. Va ser versionada diverses vegades a l'alemany. Desprs de la Segona Guerra Mundial ha recuperat la seua posici en el repertori operstic. 

Valoraci.
Es tracta de la tercera collaboraci entre Mozart i Lorenzo Da Ponte, i la ms incompresa de les seues creacions conjuntes. No hi ha una densa trama dramtica, ni personatges complexos en qu aprofundir. 

Des del punt de vista narratiu, Mozart se centra en la simetria dels personatges i de les situacions, en un  joc d'equilibris narratius i de correspondncies musicals . Pel que fa a la perspectiva musical, s'ha considerat la ms bella de les seues ltimes peres, presenta  novetats en el tractament orquestral , perqu  aconsegueix aqu una nova perfecci sonora, etria, transparent, enrarida, que acompanya mrbidament a l'estilitzaci descriptiva: accentuacions discretes, matisos, sobreentesos en compte de violents subratllats d'afectes  (A. Poggi).

Es tracta d'una obra que fascina pel seu  joc de simetries, l'encant de les seues ries, les seues magnfiques parts de conjunt i la malenconia del seu final feli  (Lucca Tutino).

 Adaptacions.
L'obra teatral Cos, escrita pel dramaturg Louis Nowra, representa malalts mentals que representen aquesta pera. 

Com ocorre amb altres msiques de Mozart, s'han utilitzat fragments d'aquesta pera en diverses pellcules. Entre les ms recents, cal citar Closer, de 2004 i The House of Mirth, de 2000, en la que poden sentir-se l'obertura i les peces  La mia Dorabella  i  Soave sia il vento . 

 Discografia .
Entre els abundants enregistraments existents d'aquesta pera, les guies de msica clssica destaquen dos:
Amb direcci de Herbert Von Karajan, amb Elisabeth Schwarzkopf, N. Merriman, L. Otto, Lopold Simoneau, R. Panerai i S. Bruscantini, Cor i Orquestra Philharmonia (EMI, 1955).
Amb direcci de Karl Bhm, amb Elisabeth Schwarzkopf, Christa Ludwig, H. Steffek, Alfredo Kraus, Giuseppe Taddei i Walter Berry, Cor i Orquestra Philharmonia (EMI, 1962);

A banda d'aquestes, hi ha altres igualment citades ben sovint: 
Amb direcci de Karl Bhm, amb Llisa della Casa, CH. Ludwig, E. Loose, E. Kunz, A. Dermota, P. Schffler, Cor de l'pera de Viena i Orquestra Filharmnica de Viena (Decca, 1955);
Amb direcci de sir Colin Davis, amb Montserrat Caball, Janet Baker,  Ileana Cotrubas, W. Ganzarolli, Nicolai Gedda, R. Van Allan, Orquestra i cor del convent Garden de Londres (Philips, 1973);
Amb direcci de Nikolaus Harnoncourt, amb CH. Margiono, D. Ziegler, A. Steiger, D. Van Der Walt, G. Cachemaille, Th. Hampson, Cor de l'pera Neerlandesa, Orquestra del Concertgebouw (Teldec, 1991).
Amb direcci de Bernard Haitink, amb Vaness, Ziegler, Watson, Aler, Duesing, Desderi, Cor de Glyndebourne, Orquestra Filharmnica de Londres, HMV;
Amb direcci d'Arnold stman, amb Yakar, Resick, Naf, Winberg, Krause, Sller, Cor i orquestra del teatre de la Cort de Drottningholm.

Bibliografia.
 Cos fan tutte, Roger Alier, Ediciones Punto Clave, 1988. ISBN 84-405-0342-3;
Alier, R., Heilbron, M. i Sans Rivire, F., La discoteca ideal de la pera, Planeta, Barcelona, 1995. ISBN 84-08-01285-1;
McLeish, K., McLeish, V. i Reverter, A., La discoteca ideal de la msica clsica, Planeta, Barcelona, 1996. ISBN 84-08-01038-7;
Poggi, A. I Vallora, E., Mozart. Repertorio completo, Ediciones Ctedra, 1994. ISBN 84-376-1258-6;
Martn Triana, J. M.A, El libro de la pera, Alianza Editorial, Madrid, 1987. ISBN 84-206-0284-1;
Valentin, E., Gua de Mozart, Alianza Editorial, Madrid, 1988. ISBN 84-206-0362-7;
La magia de la pera (Lucca Tutino, Catleg Philips Classics), 1993;

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

Enllaos externs.
Llibret i notes a Kareol.
 Pgina d'aquesta pera en El Poder de la Palabra, amb audici del trio  Soave sia il vento ;
 Llibret en Karadar;
 Llibret en OperaGlass;
 Llibret;
Discografia;
Partitures;
Fragments en you tube;
 article  Mozart'S Ingenuity in "Come scoglio"  ( La ingenutat de Mozart en l'ria "Come scoglio" ), per Bjrn Hovik, a MozartForum;
 Trama i altres informacions Cos fan tutte;
Cos fan tutte Obra completa en Mp3 Creative Commons;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151192" title="Eleccions generals quebequeses de 2007" nonfiltered="1025" processed="1021" dbindex="61050">

Les eleccions generals quebequeses de 2007 es van celebrar el dilluns 26 de mar i van permetre la renovaci dels 125 diputats que formen l'Assemblea Nacional del Quebec, nica cambra legislativa de la provncia canadenca del Quebec. Es tracta de les trenta-vuitenes eleccions quebequeses des de la formaci de la Confederaci Canadenca el 1867.

Els 125 diputats quebequesos sn escollits en circumscripcions electorals uninominals mitjanant el sistema d'escrutini uninominal majoritari a una nica volta .

Resultats.

Aquestes eleccions van tornar a donar la victria al Partit Liberal del Quebec, que encapalat pel primer ministre sortint Jean Charest va obtenir 48 dels 125 escons. Aquest resultat supos una forta davallada respecte dels comicis anteriors, quan els liberals quebequesos van obtenir una mplia majoria absoluta, amb 76 escons. Aquests resultats van dur a la formaci del primer govern en minoria al Quebec des del 1867, amb el lders dels liberals Jean Charest, primer ministre des de l'abril del 2003, al capdavant.

El segon partit ms votat va ser la conservadora i autonomista Acci Democrtica del Quebec, que va passar de tenir noms 4 escons en les eleccions precedents, celebrades l'any 2003, a tenir-ne 41. Aquests sn els millors resultats mai obtinguts pels conservadors en unes eleccions generals des de la fundaci del partit l'any 1994.

Finalment, el darrer partit amb representaci parlamentria va ser l'independentista Partit Quebequs (PQ), que va passar de ser la segona fora poltica al parlament quebequs, amb 45 diputats l'any 2003, a ser la tercera amb noms 36. Pel que fa a percentatge de vot, el 28,35% obtingut en aquests comicis s el pitjor resultat obtingut pel PQ des que va concrrer per primera vegada a les urnes, l'any 1970, quan va aconseguir noms el 23% dels sufragis.

Quant als partits extraparlamentaris, destaquen pels seus resultats el Partit Verd del Quebec, amb candidats a 108 de les 125 circumscripcions, i Quebec Solidari, amb candidats a 123. Aquests partits van ser el quart i cinqu ms votats, amb el 3,85% i 3,64% dels vots respectivament. La resta de partits que presentaven candidats (el Partit Marxista-leninista del Quebec, el Bloc Pot i el Partit Democrcia Cristiana del Quebec) no va arribar al 0,1% dels sufragis. 

Per territoris, el Partit Quebequs va ser la fora ms votada en les regions situades ms al nord i a l'oest, que sn tamb les ms rurals: Abitibi-Tmiscamingue, Cte-Nord, Nord-du-Qubec i Saguenay Lac-Saint-Jean. En canvi, el Partit Liberal va aconseguir els seus millors resultats en les rees urbanes, com les regions de Laval i Outaouais, aix com l'oest de l'illa de Mont-real, zona aquesta ltima coneguda tamb com a West Island, per la nombrosa comunitat anglfona que hi resideix. Pel que fa als conservadors d'Acci Democrtica del Quebec, tots els seus escons els van obtenir en les circumscripcions situades al sud-est del Quebec, tot al llarg de la riba del riu Sant Lloren (regions de Capitale-Nationale, Chaudire-Appalaches, Centre-du-Qubec, Estrie, Lanaudire, Laurentides, Mauricie i Montrgie).

Bibliografia.
BATALLA, Xavier. Quebec tiene tres cabezas. La Vanguardia, 24 de mar de 2007.
VAL, Eusebio. Rechazo al independentismo al Quebec. La Vanguardia, 28 de mar de 2007.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151193" title="Sentit horari" nonfiltered="1026" processed="1022" dbindex="61051">

El concepte sentit horari aplicat a qualsevol moviment circular indica que el seu sentit de gir es fa de manera anloga al moviment de les busques del rellotge.

Aquest concepte s contraposat al de sentit antihorari, en qu el moviment es fa de manera contrria a les busques del rellotge.

 Origen del terme .

Tradicionalment, els rellotges segueixen aquest sentit de rotaci a causa del seu predecessor: el rellotge de sol. Els rellotges amb busques van ser construts per primera volta al Hemisferi nord, i els van dissenyar per assemblar-se als rellotges de sol. Per a que un rellotge de sol funcioni (al nord), s'ha de collocar mirant cap al sud. Aleshores, quan el Sol es mou recorrent el cel (est - sud - oest), l'ombra produda pel rellotge es mou en la direcci contraria, es a dir, des de l'oest al nord i a l'est. Aquesta s la ra de qu les hores es dibuixaren als rellotges de sol en aquest ordre, i la ra de qu els rellotges moderns tinguin els nmeros disposats de la mateixa manera.

El rellotges amb busques que volten en sentit antihorari es venen avui en dia com a novetat. Histricament, alguns rellotges hebreus eren construts d'aquesta manera, com ara els de les torres d'algunes sinagogues d'Europa. A es feia per similitud amb la direcci de lectura de dreta a esquerra de l'hebreu.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151198" title="Fernando Rubn Gago" nonfiltered="1027" processed="1023" dbindex="61052">
Fernando Rubn Gago (nascut a Ciudadela, Argentina el 10 d'abril del 1986) s un jugador professional de futbol, que actualment juga al Reial Madrid CF. s un migcampista amb gran talent i habilitat amb la pilota, ha estat comparat amb l'ex-jugador de futbol Fernando Redondo.

Biografia.
Va comenar a jugar amb sis anys a les categories inferiors del Club Social Parque, on va cridar l'atenci del  Boca Juniors. 

La seva gran habilitat amb la pilota i la seva capacitat per dirigit el joc, va fer que aviat aconsegus la titularitat a l'equip argent. A la temporada 2005-06 va ser un dels jugadors ms destacats a un equip que va guanyar els cinc ttols que disputava.

El 21 de desembre del 2006 va signar pel Reial Madrid per 27 milions de dlars, on va arribar de la m del nou president Ramn Caldern.

Va debutar a l'equip blanc el 7 de gener del 2007 a l'estadi de Riazor davant el Deportivo de La Corua.

Selecci nacional.
Va guanyar el mundial de futbol sots-20 disputat a  Holanda el 2005, amb companys com el porter Oscar Ustari, Lionel Messi i Sergio Agero.

El 7 de febrer del 2007 va debutar com a titular a la Selecci Argentina a la victria por 1 - 0 sobre Frana a Pars al Stade de France.

 Palmars .







Referncies.




Enllaos externs.
Web del Real Madrid ;
Perfil i estadstiques ;
Trajectria ;
Frum de Fernando Gago ;
Plana de Fernando Gago ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151199" title="Diplodia" nonfiltered="1028" processed="1024" dbindex="61053">
Les cllules diploides sn aquelles que contenen dues cpies semblants de cada cromosoma, a diferncia de les haploides, que en contenen un sol joc. La gran majoria de cllules dels organismes eucariotes, que inclouen animals i plantes, sn diploides, fet que els dna un gran avantatge davant la selecci natural, perqu els errors en el material gentic queden compensats ms fcilment per la segona cpia, donant lloc a allels diferents i la coneguda herncia mendeliana, anomenada en honor del seu descobridor, Gregor Mendel.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151200" title="ECU" nonfiltered="1029" processed="1025" dbindex="61054">
L'ECU (acrnim de l'angls European Currency Unit) o Unitat Monetria Europea (de smbol   i de codi ISO 4217 XEU) va ser la unitat de compte a la Comunitat Econmica Europea (actualment Uni Europea) des del 13 de mar del 1979 fins al final del 1988. Excepte en monedes commomeratives i sense circulaci, mai no va a arribar a existir com a moneda encunyada o paper moneda i va acabar sent substituda per l'euro. El fet de tenir aquest nom provinent de l'angls, inspirat en els antics escuts francesos (cus), va fer que quan es va decidir implantar definitivament la moneda comuna europea es tris un nom ms neutre com el de la unitat monetria actual, l'euro.

En l'ECU es va inspirar l'ACU o Unitat Monetria Asitica.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151204" title="Gonzalo Higuan" nonfiltered="1030" processed="1026" dbindex="61055">
Gonzalo Gerardo Higuan (nascut el 10 de desembre del 1987 a Brest, Frana) s un futbolista professional que posseeix la doble nacionalitat franco-argentina. Va debutar a la primera divisi argentina el 30 de maig del 2005 amb el River Plate. Al desembre del 2006 fitx pel Reial Madrid CF.

 Biografia . 
Gonzalo Higuan s el tercer fill del fams defensor Jorge Nicols Higuan "el Pipa", i germ del jugador Federico Higuan. La seva exposici al mn va tenir lloc el 8 d'octubre del 2006, quan va marcar 2 gols a Boca Juniors (un amb el tac i l'altre eludint al porter rival) en el superclssic del futbol argent on River va vncer per 3 a 1, sent ell la figura del partit al costat del seu company Fernando Belluschi. Desprs de finalitzar el Obertura 2006, va ser transferit al Reial Madrid, amb un contracte de 6 anys de durada per 13 milions d'euros. Debut com a golejador en la Lliga espanyola 06/07, en el partit de la segona volta de la LFP que els enfrontava amb el Atltic de Madrid, marcant el gol de l'empat (1-1) a l'Estadi Vicente Caldern (en qualitat de visitant). Higuan es va estrenar a l'Estadi Santiago Bernabu davant el RCD Espanyol en l'ltim instant d'un partit que anava 3-3. El gol els mantenia vius en la lluita per la Lliga atorgant-los un punt que fet i fet seria crucial per a la consecuci del ttol. Ha guanyat la lliga 2006/07 amb el Reial Madrid encara que va ser molt qestionat ja que venia amb el cartell de golejador i tan sols n'anot dos.

 Debut a Primera Divisi argentina. 
Gonzalo Gerardo Higuan va debutar a la primera divisi argentina el 29 de maig del 2005, partit que acab amb la derrota del seu equip, el River Plate, enfront del Club de Gimnasia y Esgrima de La Plata per 2-1, al Clausura 2005.

 Selecci nacional .
Gonzalo va ser convocat per a la Selecci de futbol d'Argentina juvenil sub 18, per com Frana (el seu pas de naixena) no permet la doble ciutadania, va decidir no obtenir l'argentina per a no perdre la francesa. Aix li impediria, a ms de jugar per a la selecci del seu pas, tenir passaport comunitari, alguna cosa molt important avui dia a l'hora de ser transferit a Europa. Per tant, va decidir renunciar a aquesta convocatria. Encara aix, el jugador va manifestar la seva intenci de vestir la celeste i blanca, i que si arribs el dia seria una difcil decisi a prendre amb la famlia. Al novembre de 2006 va ser convocat per Raymond Domenech per a jugar amb la selecci francesa en un amists enfront de Grcia, per va tornar a negar-se tamb al seu pas d'origen i va decidir no jugar en cap de les dues seleccions fins que sigui venut al vell continent.

En gener de 2007, desprs d'una rdua investigaci, el jugador va trobar el punt legal que li permets fer-se la nacionalitat argentina sense perdre el passaport comunitari, grcies a que la llei de cap dels dos pasos qestiona l'altra ciutadania mentre que el sollicitant no hagi optat per la nacionalitat argentina des de la data d'expedici del certificat de nacionalitat francs fins a la majoria d'edat. Aquesta troballa pot permetre-li en un futur jugar per a la seleccion que prefereixi sense perdre el seu passaport comunitari europeu.

Palmars.



Referncies.


 Enllaos externs .
Plana Oficial del Real Madrid CF;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151209" title="Temporada 1932-1933 de la lliga de futbol espanyola" nonfiltered="1031" processed="1027" dbindex="61056">
CD Espanyol, Athletic de Bilbao i Madrid CF van disputar la lliga, que finalment va guanyar l'equip madrileny grcies en gran part a la seva defensa.  

Classificaci general.



Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Resultats finals.

 Campi: Madrid CF;
 Descens: Deportivo Alavs;
 Ascens: Oviedo ;
 Mxim golejador: Olivares (Madrid CF) amb 16 gols en 14 partits.
 Porter menys golejat : Zamora (Madrid CF) amb 17 gols en 18 partits.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151210" title="Megfrid" nonfiltered="1032" processed="1028" dbindex="61057">

Els megfrids (Megophryidae) constitueixen una extensa famlia de granotes nadiues des de l'sia fins a les Filipines, passant per Indonsia i les Illes Grans de la Sonda a l'Arxiplag de Malisia. Aquesta famlia comprn entre 70 i 100 espcies de granotes, distribudes en onze gneres.

Gneres.
Atympanophrys  ;
Brachytarsophrys ;
Leptobrachella ;
Leptobrachium ;
Leptolalax ;
Megophrys ;
Ophryophryne ;
Oreolalax ;
Scutiger ;
Vibrissaphora ;
Xenophrys ;

Referncies.


 Bonaparte, 1850, Conspect. Syst. Herpetol. Amph.: 1 p. ;
 Ford i Cannatella, 1993, Herpetol. Monogr., 7: 94-117. ;

Enllaos externs.
 Animal Diversity Web ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151215" title="Leptobrachium" nonfiltered="1033" processed="1029" dbindex="61058">

Leptobracium s un gnere de la famlia dels megfrids en l'ordre Anura, i es troba al sud de Xina, ndia i a les illes de Sunda Shelf.

Espcies.
 Leptobrachium abbotti (Cochran, 1926).
 Leptobrachium banae Lathrop, Murphy, Orlov & Ho, 1998.
 Leptobrachium buchardi Ohler, Teyni & David, 2004.
 Leptobrachium chapaense (Bourret, 1937).
 Leptobrachium gunungense Malkmus, 1996.
 Leptobrachium hainanense Ye & Fei In Ye, Fei & Hu, 1993.
 Leptobrachium hasseltii Tschudi, 1838.
 Leptobrachium hendricksoni Taylor, 1962.
 Leptobrachium montanum Fischer, 1885.
 Leptobrachium mouhoti Stuart, Sok & Neang, 2006.
 Leptobrachium nigrops Berry & Hendrickson, 1963.
 Leptobrachium pullum (Smith, 1921).
 Leptobrachium smithi Matsui, Nabhitabhata & Panha, 1999.
 Leptobrachium xanthospilum Lathrop, Murphy, Orlov & Ho, 1998.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151220" title="Urodel" nonfiltered="1034" processed="1030" dbindex="61059">

Les salamandres (Urodela o Caudata) sn un ordre d'amfibis format per unes 500 espcies; algunes espcies reben denominacions vulgars com ara salamandra, trit,  gandria o olm.

Tenen el cos prim, les potes curtes, i la cua llarga. El seu hbitat es veu limitat, per la seva pell humida, a zones properes a l'aigua o sota algun tipus de protecci en terra humit, normalment en un bosc. Algunes espcies sn aqutiques durant tota la seva vida, altres tornen a l'aigua de forma intermitent, i algunes sn completament terrestres en la seva edat adulta. Les salamandres s'assemblen superficialment als lacrtids, per es distingeixen fcilment per l'absncia d'escates. Si perden un membre sn capaces de regenerar-lo.

 Classificaci .
Els urodels comprenen deu famlies agrupades en tres subordres:


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151221" title="Pila d'artesa" nonfiltered="1035" processed="1031" dbindex="61060">

La pila d'artesa fou una variant de la pila voltaica i va ser inventada pel qumic angls William Cruickshank el 1802, fou la primera bateria que podia ser produda massivament. La pila de Volta tenia l'inconvenient de qu en ser vertical, el pes dels discs de zinc i coure feia que es perds el lquid (salmorra) que impregnava els de cartr o roba.

Cruickshank va resoldre el problema construint una pila horitzontal, en forma de caixa rectangular de fusta. L'interior fou recobert amb laca per tal d'impermeabilitzar la caixa, al llarg de la caixa va posar plaques alternades de coure i zinc de la mateixa mida i a intervals regulars, aquestes plaques es mantenien a la seva posici grcies a una srie de ranures verticals practicades a la fusta. L'espai interior s'omplia de salmorra o una soluci d'cid sulfric molt dilut, els espais ocupats amb la soluci feien el mateix paper que els dics impregnats de Volta. A cada extrem hi havia una placa de coure, cadascuna connectada amb un fil metllic que transmetia l'electricitat que produa la pila.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151225" title="Ivn Zamorano" nonfiltered="1036" processed="1032" dbindex="61061">






Ivn Luis Zamorano Zamora (nascut el 18 de gener del 1967 a Santiago de Xile) va ser un jugador de futbol, dels ms importants de la histria de Xile. Va jugar per molts clubs, els ms destacats: Sevilla FC i Real Madrid a Espanya i l'Inter a Itlia. Va guanyar la lliga espanyola i va ser el Pichichi amb el Real Madrid la mateixa temporada, i va guanyar la Copa de la UEFA amb l'Inter de Mil. Va jugar la Copa del mn de Frana amb la selecci xilena el 1998.

Enllaos externs.
 Plana dedicada a Ivn Zamorano - Fitxa, estadstiques, multimdia -  TVN Deportes, Xile ;
 Estadstiques d'Ivn amb l'Inter -  Web oficial de l'Inter de Mil ;
 Ivn Luis Zamorano - Partits internacionals ;
 Web de fans del Real Madrid - Biografia, fotos ;
 Projecte Social Ivn Zamorano - Biografia del jugador ;
 Estadstiques a la Primera Divisi espanyola - LFP ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151227" title="James Randi" nonfiltered="1037" processed="1033" dbindex="61062">

Randall James Hamilton Zwinge, conegut pel nom James Randi s un prestidigitador i un defensor de l'escepticisme cientfic, conegut per la seva lluita per desemascarar els practicants de la pseudocincia. Randi s el fundador de la James Randi Educational Foundation, la qual ofereix el premi d'un mili de dlars a qualsevol persona capa de demostrar amb proves la possessi de poders paranormals, sobrenaturals o ocults en un experiment dut a terme sota unes condicions acordades per totes dues parts. 

 Inicis .

James Randi va nixer el 7 d'agost de 1928 a Toronto (Canad); James era el ms gran de tres fills; en la seva infantesa, va patir un accident de bicicleta que l'oblig a usar un aparell ortopdic durant tretze mesos, desprs dels quals, per a sorpresa dels metges, aconsegu recuperar-se i tornar a caminar. Fou durant aquesta convalescncia que lleg llibres de mgia i s'aficion a l'illusionisme.

L'inters per desemascarar les persones que pretenen posseir poders paranormals se li va manifestar ja a l'adolescncia. Randi era un dels espectadors d'un xou de mgia; quan l'illusionista deman alg del pblic per participar en el truc, ell, aficionat com era a la mgia, al la m, i el mgic li respongu B noi, tu tamb ets mag, oi?, cosa que va sorprendre Randi, qui, un cop acabat l'espectacle,  es dirig al mag i li deman com ho havia endevinat que ell tamb feia mgia, i el mag li respongu que, en realitat, no ho havia endevinat pas; simplement, ho deia a tothom, si l'encertava, ho feia servir davant del pblic com a prova dels seus poders mgics, i si no, ho presentava com una broma habitual.

No va ser aquesta l'nica experincia del jove Randi amb pretesos poders paranormals; temps desprs, va veure com un predicador evangelista usava trucs de mentalista per fer creure als seus feligresos que tenia poders divins.

 Activitat com a escptic .

Randi va fer-se fams el 1972 quan va qestionar els poders paranormals que Uri Geller afirma posseir, acusant-lo de no ser ms que un xerrameca que no fa res ms que usar trucs de prestidigitaci per fer creure que t poders paranormals, i va argumentar la seva acusaci escrivint el llibre The Magic of Uri Geller. 

El Committee for Scientific Investigation of Claims of the Paranormal (CSICOP) tingu en James Randi un dels seus fundadors i ms destacats membres; ara b, com que Uri Geller responia a les crtiques de Randi presentant demandes judicials contra el CSICOP, l'organitzaci li deman que s'abstingus de continuar criticant-lo; aleshores, Randi es don de baixa del CSICOP, tot i que encara mant bona relaci amb l'organitzaci i, sovint, escriu articles a la seva revista.  

Randi s autor de molts llibres desemascarant creences i afirmacions sobre fenmens paranormals; tamb s'ha dedicat a denunciar xerrameques que intenten guanyar-s'hi la vida; una de les seves actuacions fou el Projecte Alpha en qu afirm pblicament que havia aconseguit un contracte per tres anys amb una universitat privada per realitzar experiments sobre fenmens paranormals; aix era un frau que va generar un escndol que demostr les mancances de molts projectes de recerca en fenmens paranormals a nivell universitari. Alguns van considerar poc tica l'actuaci de Randi, mentre que d'altres l'acceptaren com un mtode vlid per desemascarar la pobresa de certs treballs de recerca.

James Randi tamb ha aparegut en molts programes de televisi per desenmascarar directament els pretesos poders paranormals d'alguns convidats. Aix, al programa That's My Line, hi aparegu oposat al telequintic James Hydrick, qui pretenia demostrar els seus poders fent passar les pgines d'una guia telefnica sense tocar-la; sospitant que Hydrick feia moure les pgines bufant-les dissimuladament, Randi va collocar davant de la guia uns subjectadors que evitaren l'impacte de les bafarades d'aire

Premis.
El 1981, l'asteroide 3163 Randi reb aquest nom en honor seu;
MacArthur Foundation Fellowship 1986, en reconeixement a la seva tasca d'instruir la gent en temes de superstici i de prctiques pseudocientfiques;
Premi Richard Dawkins 2003;
Premi Philip J. Klass 2007;

Rcords mundials.
Randi compta amb els segents rcords Guinness
 Va estar-se en un tat tancat durant una hora i quaranta-quatre minuts, batent el rcord de Harry Houdini d'una hora i trenta-un minuts establert el 5 d'agost de 1926.
Va estar-se congelat dins d'un bloc de gel durant cinquanta-cinc minuts.

Bibliografia.
A Magician in the Laboratory. (Forthcoming);
An Encyclopedia of Claims, Frauds, and Hoaxes of the Occult and Supernatural, 1995, St. Martin's Press ISBN 0-312-15119-5 (Online Version);
Conjuring, 1992 St. Martin's Press ISBN 0312097719;
Flim-Flam! Psychics, ESP, Unicorns, and Other Delusions, 1982, Prometheus Books,  ISBN 0-87975-198-3;
Houdini, His Life and Art. Putnam Pub Group (November 1976) ISBN 0448125528 ;
James Randi: Psychic Investigator, 1991, ISBN 1-85283-144-8;
Test Your ESP Potential. Dover Publications Inc. (31 Dec 1982) ISBN 0486242692 ;
The Faith Healers, 1987, Prometheus Books, ISBN 0-87975-369-2. (ISBN 0-87975-535-0 1989 edition) (Foreword by Carl Sagan);
The Magic of Uri Geller, 1982, ISBN 0-345-24796-5 (later renamed The Truth About Uri Geller ISBN 0-87975-199-1) ;
The Magic World of the Amazing Randi. Adams Media Corporation (September 1989) ISBN 1558509828;
The Mask of Nostradamus: The Prophecies of the World's Most Famous Seer, 1990, Charles Scribner's Sons ISBN 0-684-19056-7 or ISBN 0-87975-830-9.
Wrong! (Forthcoming);

Programes de televisi i pellcules.
Actor.
Beyond Desire (1994) en el paper del forense;
Penn & Teller Get Killed (1989) .... 3r Rope Holder ... lies Dead Funny ;
Penn & Teller's Invisible Thread (1987) (TV) ;
Happy Days - "The Magic Show" (1978) com a l'Amazing Randi ;
Good to See You Again, Alice Cooper (1974) en el paper del Dentista/Botx;
Wonderama (1955) (TV) com a l'Amazing Randi;
Ragtime (1981) (coordinador: Houdini);

Aparicions personals.

Anderson Cooper 360, CNN (19 i 30 de gener del 2007);
Fornemmelse for snyd (2003) Srie de televisi;
Horizon - Homeopathy: The Test (2002) Episodi;
Inside Edition- (20 de gener del 2006 i 27 de febrer del 2007) TV ;
James Randi: Psychic Investigator (1991) (ITV);
Larry King Live de la CNN (5 de juny i 3 de setembre del 2001, i 26 de gener del 2007);
Magic (2004) minisrie de televisi;
Mit ihmett? (2003) Srie de televisi;
NOVA: Secrets of the Psychics (1993);
Penn & Teller: Bullshit! ;
- Signs from Heaven (2005) Episodi de Televisi;
- ESP (2003) Episodi de Televisi;
- End of the World (2003) Episodi de Televisi;
Spotlight on James Randi (2002) (TV) ;
That's My Line (1980) (on aparegu amb James Hydrick);
The Art of Magic (1998) (TV);
The Power of Belief (6 d'octubre de 1998) (ABC News Special) (TV);
The Tonight Show Starring Johnny Carson (4 i 21 de gener de 1972, 22 de mar de 1973, 22 d'abril , 27 de maig, 29 de juliol i 13 de novembre de 1986, i 3 de novembre de 1987);
The Ultimate Psychic Challenge (Discovery Channel/Channel 4) (2003);
The View ABC TV (1999);

Vegeu tamb.
James Randi Educational Foundation;
International Zetetic challenge;
Milbourne Christopher;
Premi Pigasus;
Projecte Alpha;
Escepticisme cientfic;
Basava Premanand que continua el repte INR 100,000 Abraham Kovoor's challenge contra poders sobrenaturals o miraculosos.
Prabir Ghosh i el seu repte de 50,000 dlars contra l'astrologia i els fenmens paranormals.
Narendra Nayak ;
Robert Todd Carroll;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151228" title="Els Caus" nonfiltered="1038" processed="1034" dbindex="61063">

Geografia:
els Caus (Vacarisses);
Un barri de Terrassa: els Caus   els Pinetons;
Can Rfols dels Caus;
Els Caus (Pins);
Els Caus de Guitard;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151231" title="Nepenthes villosa" nonfiltered="1039" processed="1035" dbindex="61064">

Nepenthes villosa (Llat: villosus = vellut) s una espcie tropical de planta insectvora pertanyent al gnere Nepenthes. Creix en altituts ms elevades que qualsevol altre espcie de Nepenthes de Borneo, en una altitud de 2400 a 3200 m. N. villosa s endmica dels boscs molsosos i subalpins del Mont Kinabalu i del seu ve el Mont Tambuyukon. Es caracteritza pel seu peristoma altament desenvolupat, que serveix per distingir-la dels seus parents propers N. edwardsiana i N. macrophylla.

Hbrids naturals.
S'han enregistrat dues hibridacions naturals de N. villosa:
N. edwardsiana  N. villosa ;
N. rajah  N. villosa ;


Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151238" title="Caprivi" nonfiltered="1040" processed="1036" dbindex="61065">

Caprivi s una de les 13 regions administratives de Nambia.  La regi cobreix la major part de la franja de Caprivi (nom en angls: Caprivi Strip), una franja de forma convexa als nord-est del pas que abasta des del Zambesi fins a les cascades Victria.  

Aquesta regi de l'antiga colnia de l'frica Sud-occidental Alemanya fou anomenada a partir del canceller Georg Leo Graf von Caprivi. 

 Geografia .
 
La franja de Caprivi es tanca a la regi de Kavango i fa frontera pel nord amb Angola i Zmbia, per l'est amb Zimbabwe i pel sud amb Botswana. Molts rius que duen aiges tot l'any com ara l'Okavango, el Cuando i altres afluents del Zambesi travessen la franja de Caprivi i fan que sigui una regi humida i plena de boscos. Moltes parts de la franja de Caprivi han sigut declarades reserves naturals i sn l'objectiu de les creixents activitats turstiques de la zona, un desenvolupament econmic que es va impulsar amb la construcci de la carretera nacional B8, asfaltada i per la qual es pot conduir tot l'any.  

 Administraci .
La capital de la regi s Katima Mulilo; els 79.852 habitants de Caprivi es reperteixen entre els 6 districtes electorals de la regi de la segent manera: 
 Kabbe (14.979 habitants);
 Katima Mulilo (ciutat) (14.359 habitants);
 Katima Mulilo (districte) (22.197 habitants);
 Kongola (4.134 habitants);
 Linyanti (13.741 habitants);
 Sibinda (9.164 habitants);

 Poblaci .
Els caprivitans representen prop del 4% de la poblaci de Nambia. La poblaci consta de les tnies Fwe, Lozi, Subia, San (bosquimans), Nyemba i d'altres.

Caprivi t el percentatge ms elvat d'infectats pel sida de Nambia. Prop d'una quarta part de le dones embrassades est infectada pel VIH. En total, el 34% dels residents s seropositiu. La infraestructura sanitria consta d'un hospital a Katima Mulilo (220 llits) i un altre a Andara (100 llits), aix com 3 centres sanitaris i 29 clniques. 

 Histria .


L'1 de juliol de l'any 1890 la franja de Caprivi pass de formar part de l'Imperi britnic a l'Imperi alemany pel tractat d'Helgoland-Zanzbar. Durant la negociaci, la part alemanya de la franja prengu el nom de l'aleshores canceller Leo von Caprivi. L'objectiu d'aquest tractat era aconseguir les condicions necessries per unir per terra aquesta colnia amb la colnia de l'frica Oriental Alemanya. En un primer moment, la franja de Caprivi formava part del districte de Grootfontein, el cap de districte del qual, el tinent Richard D. Volkmann, dirig nombroses expedicions de mesos de durada cadascuna pel riu Okavango entre els anys 1899 i 1904. L'any 1908, el capit Kurt Streitwolf (colon de la franja de Caprivi) va emprendre una expedici per la franja de Caprivi (aleshores coneguda com al "Barotseland alemany" o "Zambesiland alemany") per ordre del governador von Schuckmann. Streitwolf arrib a la conclusi que la franja de Caprivi era de fran importncia per al protectorat i que noms es podia canviar per alguna cosa encara ms valuosa, com ara l'enclavament de Walvis Bay. El 27 de gener de l'any 1909 la franja de Caprivi fou incorporada a l'administraci de la colnia de l'frica Sud-occidental Alemanya. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, l'any 1914 la franja de Caprivi fou annexionada a l'Imperi britnic.  

Entre els anys 1918 i 1929 form part de la colnia britnica del Betchuanland, l'actual Botswana. Posteriorment, la franja de Caprivi fou assignada a l'administraci de sud-africana, tot i que no fou una regi autnoma de la Commonwealth of Nations britnica.      

L'any 1990, Nambia assol la independncia de Sud-frica i, per tant, el poder de disposici sobre la franja de Caprivi. L'agost de l'any 1999 hi hagu enfrontaments armats (probablement fomentats pel govern de Botswana) entre el moviment secessionista "Caprivi Liberation Movement" (CLM) i el govern de Nambia a la capital de la regi, Katima Mulilo. L'objectiu d'aquest conflicte latent s assolir la independncia de Caprivi de Nambia. Un factor dels disturbis de la zona tamb fou la llarga guerra civil de la vena Angola: la fi oficial de les hostilitats condu unitats disperses de l'exrcit derrotat a saqujar i terroritzar la franja de Caprivi i van ser perseguides pels exrcits namibi i angols. Hi hagu nombrosos atacs, de tal manera que el transport de bns a la franja de Caprivi fou gaireb impossible si no es feia sota la protecci militar. 

 Economia .
Caprivi no s noms l'accs de Nambia a les aiges de l'Okavango i, per tant, vital per a l'economia de la regi, sin que tamb t un gran potencial turstic. Aix, ben sovint s el punt de sortida dels viatge turstics pel Zambesi, les cascades Victria o el delta de l'Okavango. A ms a ms, aqu tamb s'hi troben el llac Liambesi, aix com tamb els parcs nacionals de Caprivi i Mudumu.

Vegeu tamb.
 Schuckmannsburg;

 Enllaos externs .

  Conserll Regional de Caprivi;
  Fotos de la regi de Caprivi, el riu Cuando i els parcs nacionals de Caprivi, Mudumu i Mahango;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151246" title="Zhang Ye" nonfiltered="1041" processed="1037" dbindex="61066">
Zhang Ye (tradicional:   , simplificat:   , pinyin: Zh ng Y ) s una soprano xinesa.

Zhang Ye acced amb 14 anys d'edat a l'Escola d'Art de la provncia d'Hunan, on estudi pera tradicional xinesa, i l'any 1991 es llicenci en Msica Vocal a l'Institut de Msica de la Xina, on va rebre classes del clebre professor Jin Tielin. L'any 1995, Zhang Ye finalitz un mster en Msica Vocal i actualment exerceix com a professora del departament de Msica Vocal de l'Institut de Msica de la Xina. 

Zhang Ye s especialista en msica de minories tniques de la xina. Ha sigut l'encarregada de produir l'pera "Tang Bohu yu Shen Jiuniang" (en qu tamb interpret el personatge Shen Jiuniang), ha interpretat el personatge de Han Ying a l'pera "Honghu chiweidui", i, a ms a ms, ha sigut la veu dels temes principals de nombroses pellcules i sries de televisi. 

Aquesta cantant ha rebut premis en nombroses competicions de cant de diferents estils. L'any 1988 qued tercera en el gran concurs de joves artistes de tota la Xina que fou retransms per televisi i aconsegu el primer premi en un concurs dels millors cantants convidats de tot el pas. L'any 1995 aconsegu un disc d'or i, grcies a la can "Duo qing dong jiang sui" guany el segon premi de la quarta edici del certamen televisiu de la cadena MTV China. A la cinquena edici de la gran competici musical organitzada pel canal CCTV, el tema "Zoujin xin shidai" li fu obtenir el primer premi i el guard a la millor interpretaci. 

Entre les obres ms representatives d'aquesta artista cal destacar-ne les canons "Zoujin xin shidai", "Zuguo ni hao", "Wan shi ru yi", "Qiu ge", "Renjian tian dang", "Huan ju yi dang", "Ji yang song" o "Jin sangzi", entre d'altres.

Enllaos externs.
  Pgina oficial de Zhang Ye;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151249" title="Juan Gmez Gonzlez" nonfiltered="1042" processed="1038" dbindex="61067">
Juan Gmez Gonzlez ms conegut com Juanito (Fuengirola, Mlaga, 10 de novembre del 1954 - Mrida, 2 d'abril del 1992) va ser un futbolista professional. Desprs de passar pel Fuengirola CF i l'Atltico de Madrid va ser venut al Burgos CF, amb el que va pujar a Primera Divisi i siguent escollit el millor jugador espanyol per la revista Don Baln. El 1977 va fitxar pel Real Madrid per 27 milions de pessetes, jugant-hi 10 anys i convertint-se en un dol per a l'afici. 

Juanito jugava de davanter i va ser considerat un dels millors jugadors del pas. Als ltims anys va entrenar al CP Mrida.

 Palmars .


 Notes .




 Enllaos externs .
sportec.es - Fitxa del jugador amb la selecci.
www.rsssf.com - Estadstiques amb la selecci.
www.rsssf.com - Estadstiques al Real Madrid.
 Plana Oficial del Real Madrid - Biografia, palmars i estadstiques.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151250" title="Passionera" nonfiltered="1043" processed="1039" dbindex="61068">


La passionera (Passiflora incarnata) s una planta enfiladissa de la famlia de les Passiflorcies originria d'Estats Units i Mxic, per que actualment s'ha est molt extesa per l'Amrica tropical i subtropical, Brasil, Per i les Bahames. Malgrat que aquesta espcie oficinal no prov d'Europa s freqent trobar-la o cultivar-la a qualsevol part de la conca mediterrnia.
Tamb rep el nom de passiflora i flor de la passi. 

Etimologia. 
La denominaci de Passiflora o passionera va ser concebuda pels sacerdots espanyols que estaven com a missioners a Amrica del Sud i fa referncia a l'aspecte que presentaven els ornaments florals fets amb aquesta planta, els quals s'assemblaven o recordaven "la passi de Crist": els tres estigmes centrals representaven els tres claus que va suportar Jess durant la crucifixi; en les cinc anteres dels estamps estaven representades les cinc llagues o ferides; l'halo de filaments porpra representaven la corona d'espines; els cinc ptals i cinc spals simbolitzaven els deu apstols (sense Judes i Pere) i finalment els circells representaven els fuets amb els quals es va flagellar el cos de Jess. 

El terme incarnata fa referncia al color d'aquests filaments. 

Ecologia. 
s una planta originria d'Estats Units i Mxic, per que actualment s'ha est molt extesa per l'Amrica tropical i subtropical, Brasil, Per i les Bahames. Tanmateix, a Europa, es pot trobar a qualsevol part de la conca mediterrnia. Pel seu creixement li es favorable un clima clid, aix com terrenys humits. 
Un dels trets ms caracterstics d'aquesta espcie s la seva capacitat per suportar hiverns molt freds. 

Descripci.
s un macrofanerfit en forma de planta enfiladissa arbustiva, llenyosa i perenne que pot arribar a mesurar 10 metres d'alada. La tija, inicialment, s glabre per quan madura esdev lleugerament pubescent, i amb la presncia de circells que li permeten entortolligar-se a altres vegetals per enfilar-se. Est recoberta d'una escora que t un color que pot variar des del grisenc fins el verd grogs, amb taques porpres i amb estres longitudinals. 
Les fulles sn alternes, orbiculades a la base, pecolades, de color verd fosc a la cara superior i glauca al revers, es divideixen en tres lbuls aguts finament serrats. A la zona pecolar hi ha la presncia de dues glndules nectarfares. 
Les flors de la passionera sn hermafrodites, solitries o allades, actinomorfes, grans, llargament pedunculades o amb presncia d'un petit tall que sost una inflorescncia simple o flor solitria anomenat peduncle, poden arribar a mesurar 10 cm de dimetre. Sn aromtiques i molt boniques. El calze est constitut per 5 spals rugosos, verds a la cara exterior i blancs a la part interior, units per la base en forma de copa, al qual s'incrusten 5 ptals blancs o vermell pllids de la corolla. Presenta una corolla secundria formada per una triple corona de filaments de color porpra a la cara extera i blanca a la interna i que es disposen de manera radial. 

L'adroceu es forma per 5 estamps de grans anteres ataronjades que contenen els sacs pollnics. Aquests estamps, generalment, amb filaments lliures a la part superior i units per la base formant una columna estaminal que est unida al guineceu. Aquesta estructura rep el nom d'andrfor. 

El guineceu s pluricarpellar sincrpic, format per tres fulles carpelars. T placentaci parietal i est damunt d'un andrfor ben desenvolupat.
L'ovari s super,ovoide i t un estil amb tres estigmes lliures.

El fruit, conegut en algunes regions com granadilla o maracuy, s una baia uniloculada ovoide, de mida semblant al d'un ou de gallina, amb el pericarp o paret ovrica carns, de color ataronjat per fora i amb un endocarp vermells comestible. En el seu interior hi ha la presncia d'un gran nombre de llavors d'aspecte gelatins, oblongues i comprimides lateralment, molt aromatitzants i cobertes d'un muclag que les fa comestibles. 

S'usa com a droga, grcies a les seves propietats medicinals, la part aria.

Composici qumica.
 Flavonoides (2,5%):Formen C- hetersids de flavonols; tenen un doble enlla en les posicions 2-3 i la unitat de sucre s'uneix per les posicions 6 o 8. Destaquen: vitexina (C- hetersid amb glucosa unida a la posici 8 a l'apigenina), isovitexina, glucsids de la luteolina (orientina, isoorientina i lucenina), saponarina, kampferol, queracetina, apigenina, crisina, neohesperidina, luteolina, schaftsid i isoschaftsid. La seva concentraci en les fulles i lors oscilla entre 1,5 i 2,1% depenent de l'poca de recollecci. ;

Els quatre flavonoides d'acci sedant sn el quercetol, kaempferol, apigenol i luteolol.

 Alcaloides indlics (0,03- 0,1%): Provenen de la beta - carbolina, biogenticament formats per la condensaci d'un aldehid o cetocid amb la triptamina, producte de decarboxilaci del triptfan. Destaquen: harmano (0,011%), tamb anomenat incorrectament passiflorina i constitut per un nucli d'indol i piridina; harmina (0,015%), harmol, harmanol i harmalina.

Sn els responsables de la estimulaci dels sistema nervis central degut a la inhibici de la monoaminooxidasa (MAO).  

 Esterols (10,1%): estigmasterol i sitoesterol.
 Cumarines: escopoletina i umbeliferona (arrel). Responsables de l'acci relaxant del mscul llis i sedants.
 Glicsids cianogentics: Compostos que em hidrolitzar-se produeixen cid cianhdric. Destaca la passiflorina.
 Maltol;
 cid cafeic: presenta acci antisptica.
 cid ferlic: posseeix activitat antiagregant plaquetaria, antiespasmdica i analgsica.

Aquests dos ltims tamb han demostrat tenir un efecte hepatoprotector i antihepatotxic.

 Tanins;
 Olis essencials en petites proporcions.

Usos medicinals.
Usos aprovats per la Comissi E del Ministeri de Salut alemany:
 Estats d'ansietat;
 Insomi o nerviosisme;
 Depressi;

Accions farmacolgiques.
La principal activitat de la passionera est vinculada al seu efecte ansioltic, sedant, antiespasmdic del tracte gastro- intestinal i genito- urinari, analgsica, hipntica suau, hipotensius. s, per tant:
 s un bon ansioltic i hipntic. Redueix la tensi nerviosa acumulada durant el dia, afavoreix la distenci dels msculs i proporciona un son prcticament igual al fisiolgic. Tenen un clar efecte relaxant que fa disminuir la hiperactivitat i la irratibilitat nerviosa a travs d'una acci depressora del sistema nervis, fent-la apte per a nens sobreexcitats.
 s tamb un analgsic i antiespasmdic. Pot ser utilitzat en aquells processos dolorosos causats per situacions de nerviosisme o hiperexcitabilitat nerviosa com poden ser els dolors menstruals, cardacs o rectals. Tanmateix, i degut a aquestes propietats, pot ser de gran utilitat desprs de realitzar prctiques esportives ja que pot servir per redur les rampes musculars, els dolors d'esquena, lumblgies, citica i migranyes.
 T efectes sedants.
 T efectes hipotensors ja que disminueix la pressi arterial degut a una vasodilataci dels vasos perifrics, aix com una disminuci del ritme cardac.

Toxicitat.
No s una planta txica per l'ingesta de dosis altes de passiflora poden potenciar els efectes de frmacs inhibidors de la monoaminooxidasa (MAO), un enzim que regula la degradaci metablica de la serotonina i altres neurotransmissors pertanyents al grup de les catecolamines (dopamina, adrenalina i noradrenalina). La presncia d'alcaloides indlics pot potenciar l'efecte de barbitrics, antihistamnics, analgsics derivats de l'opi (morfina), antipsictics. Degut als seus efectes sedants lleugers, podria potenciar la sedaci produda per frmacs sedants de sistema nervis central. 
 
Espcies.
Existeixen ms de 500 espcies del gnere Passiflora, entre elles:
Passiflora incarnata;
Passiflora lutea;
Passiflora biflora;
Passiflora jorullensis;
Passiflora murucuja;
Passiflora punctata;
Passiflora tulae;
Passiflora yucatanensis;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151253" title="Apelles" nonfiltered="1044" processed="1040" dbindex="61069">


Personatges del mn antic:;
Apelles (guardi), guardi de Filip V de Macednia.
Apelles (fill), possible fill de l'anterior, cortes macedoni;
Apelles d'Ascal, poeta. ;
Apelles de Colof, pintor grec.
Apelles, escriptor heretge;
Apelles de Cirene, escriptor i gegraf grec;
Apelles l'escultor, escultor grec;
Apelles (heretge), religis del segle II, deixeble de Marci;
Personatges contemporanis:;
Apelles Fenosa, escultor.
Apelles Mestres, escriptor i illustrador.
Pare Apelles, sacerdot i personatge meditic.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151254" title="Apelles d'Ascal" nonfiltered="1045" processed="1041" dbindex="61070">
Apelles d'Ascal (Apelles, ) fou el principal poeta trgic en temps de l'emperador Callgula, amb el qual el poeta va mantenir en general bones relacions. s esmentat per Di Cassi i per Suetoni.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151255" title="Miguel de Unamuno y Jugo" nonfiltered="1046" processed="1042" dbindex="61071">
Miguel de Unamuno y Jugo (Bilbao, 29 de setembre de 1864 - Salamanca, 31 de desembre de 1936), escriptor i filsof espanyol. La seva obra cultiva una gran varietat de gneres literaris.

Biografia.


Nat al carrer Ronda del Casc Antic de Bilbao, Miguel era el tercer fill i primer home del matrimoni entre el comerciant Flix de Unamuno i la seva neboda Salom Jugo. Als deu anys, en acabar els seus estudis al collegi de Sant Nicolau i entrar a l'institut, s testimoni del setge de Bilbao durant la Tercera Guerra Carlina (cosa reflectida en la seva primera novella, "Paz en la guerra")

Estudi Filosofia i Lletres a la Universitat de Madrid, amb la qualificaci d'excellent el 1883, amb dinou anys. L'any segent es doctor amb una tesi sobre l'uscar: "Crtica del problema sobre l'origen i prehistria de la raa basca", en la qual anticipa la seva idea sobre l'origen dels bascos, contrria a les afirmacions del nacionalisme basc, que propugnava una raa basca no contaminada per altres races.

El 1885 comena a treballar en un collegi com a professor de llat i psicologia i publica un article titulat "De l'element aliengena en l'idioma basc" i un altre de costumista "Guernica", augmentant la seva collaboraci el 1886 amb el "Noticiero de Bilbao".

El 1888 es present a la ctedra de psicologia, lgica i tica de l'Institut de Bilbao convocades per la Diputaci de Biscaia, juntament amb Sabino Arana i el poeta Resurreccin Mara de Azkue, i la plaa recaigu en aquest ltim.

Va polemitzar amb Arana, que tot just iniciava la seva activitat nacionalista, que considerava a Unamuno com a basc per espanyolista, a causa del fet que Unamuno, tot i que havia escrit algunes obres en uscar considerava aquesta llengua com a prxima a desaparixer i el bilingisme com a impossible. 

El 1889 prepara unes altres oposicions i viatja a Sussa, Itlia i Frana, on se celebra l'Exposici Universal i s'inaugura la torre Eiffel.

El 31 de gener de 1891 es casa amb Concha Lizrraga, noia de la qual estava enamorat des de la seva infncia. Passa els mesos hivernals dedicat a la preparaci de les oposicions per una ctedra de grec a la Universitat de Salamanca, la qual obt. Estableix amistat amb ngel Ganivet fins al sucidi d'aquest el 1898. El 1901 s nomenat rector de la Universitat de Salamanca.

El 1894 ingressa a l'Agrupaci Socialista de Bilbao i collabora en el setmanari "Lucha de clases" d'aquesta ciutat, fins que abadona el partit socialista el 1897 i entra en un perode de gran depressi personal.

El 1914 el ministre d'Instrucci Pblica el destitueix del rectorat per raons poltiques, i Unamuno es converteix en mrtir de l'oposici liberal. El 1920 s elegit pels seus companys com a deg de la Facultat de Filosofia i Lletres. s condemnat a setze anys de pres per injries a Alfons XIII, per la sentncia no arriba a acomplir-se. El 1921 s nomenat vicerector. Els seus constants atacs al rei i al dictador Primo de Rivera fan que aquest el destitueixi de nou i el desterri a Fuerteventura el febrer de 1924. El juny del mateix any s indultat, per ell es desterra voluntriament a Frana; primer a Pars i desprs a Hendaia, al Pas Basc francs, fins el 1930, any en qu retorna a Salamanca desprs de la caiguda del rgim de Primo de Rivera.

Miguel de Unamuno es presenta candidat a regidor per la coalici republicanosocialista per a les eleccions del 2 d'abril de 1931, i s elegit. Unamuno proclama el 14 d'abril la Repblica a Salamanca. La Repblica el torna a collocar a la seva plaa de rector a Salamanca. Es presenta a les eleccions a les Corts i s elegit diputat com a independent per la candidatura republicanosocialista a Salamanca. Tot i aix, l'escriptor es desencant i no es torn a presentar a la reelecci el 1933. El 1934 es jubila i s nomenat rector vitalici, i la Universitat de Salamanca crea una ctedra amb el seu nom.
El 1935 s nomenat ciutad d'honor de la Repblica. Com a conseqncia del seu desencant, expressa pblicament les seves crtiques a la reforma agrria, la poltica religiosa, la classe poltica, el govern, Azaa....



En iniciar-se la Guerra Civil, recolz inicialment als rebels. Unamuno va voler veure en els militars un conjunt de regeneracionistes autoritaris disposats a encarrilar el pas de nou. Quan el 19 de juliol l'ajuntament s substitut per persones adeptes, Unamuno accepta l'acta de regidor que li ofereix el nou alcalde, el comandant del Valle. L'estiu de 1936 fa una crida als intellectuals europeus perqu donin suport als sublevats, declarant que representaven la defensa de la civilitzaci occidental i la tradici cristiana. Azaa el destitueix, per el govern de Burgos el torna a posar de nou en el crrec. No obstant aix, l'entusiasme inicial per la sublevaci es torna desengany, en vista de la repressi a Salamanca. Arriben a les seves mans moltes cartes de familiars d'amics i coneguts que li demanen que intercedeixi a favor dels familiars empresonats. Unamuno visit Franco en el palau episcopal per suplicar intilment clemncia per als seus amics presos..


Unamuno es va penedir pblicament del seu suport a la sublevaci. Durant l'acte d'obertura del curs acadmic (que concidia amb la celebraci del "Festa de la Raa") el 12 de octubre de 1936, al Paranimf de la Universitat, i desprs d'una srie de discursos atacant a l'"anti-Espaa", Unamuno va criticar durament la rebelli, sentenciant al final: "Guanyareu, per no convencereu. Guanyareu perqu teniu sobrada fora bruta; per no convencereu, perqu us falta la ra". Li contesta brutalment el general Jos Milln-Astray (el qual sentia una profunda enemistat per Unamuno, que l'havia acusat inopinadament de corrupci), cridant "A m la Legin", "visca la Mort" (lema de la Legi) i "avall la inteligncia"; Unamuno contesta "visca la vida" (quasi un insult a la Legi). El general s'aixeca indignat, i Jos Mara Pemn tracta d'aclarir: "Visca la intelligncia! Morin els intelectuals dolents!". L'esposa de Franco, Carmen Polo, agafa del bra a Miguel i l'acompanya a la seva casa, envoltats de la seva gurdia personal. Aquell mateix dia, la corporaci municipal es va reunir de forma secreta i va expulsar a Unamuno. El proposant, el conseller Rubio Polo, va reclamar la seva expulsi "...por Espaa, en fin, apualada traidoramente por la pseudo-intelectualidad liberal-masnica cuya vida y pensamiento  slo en la voluntad de venganza se mantuvo firme, en todo lo dems fue tornadiza, sinuosa y oscilante, no tuvo criterio, sino pasiones; no asent afirmaciones, sino propuso dudas corrosivas; quiso conciliar lo inconciliable, el Catolicismo y la Reforma; y fue, aado yo, la envenenadora, la celestina de las inteligencias y las voluntades vrgenes de varias generaciones de escolares en Academias, Ateneos y Universidades". El 22 d'octubre, Franco firma el decret de destituci d'Unamuno com a rector.

Els ltims dies de vida (d'octubre a desembre de 1936) els va pasar sota arrest domiciliari a casa seva, en un estat, en paraules de Fernando Garca de Cortzar de resignada desolaci, desesperaci i soledat.



Va morir al seu domicili de Salamanca el 31 de diciembre de 1936, de forma sobtada, en el trascurs de la tertlia vespertina que mantenia regularment amb un parell d'amics. Tot i la seva virtual reclusi, al seu funeral fou exaltat com un heroi falangista.

 Narrativa .
L'obra narrativa d'Unamuno, en ordre cronolgic, es la segent:

Paz en la guerra (1895), obra en la qual utilitza el context de la tercera guerra carlista (que va conixer a la seva infncia) per plantejar la relaci del jo amb el mn, condicionat pel coneixement de la mort; ;
Amor y pedagoga (1902), que uneix all cmic i all trgic en una reducci a l'absurd de la sociologia positivista; ;
Recuerdos de niez y mocedad (1908) s una obra autobiogrfica. En ella l'autor vasc reflexiona sobre els primers anys de la seva vida a Bilbao.
Niebla (1914), obra clau d'Unamuno, que ell caracteritza amb el nom Nivola per a separar-la de la suposada forma fixa de la novela. ;
El espejo de la muerte (1913), un llibre de contes de valor desigual. ;
El 1917 escriu Abel Snchez, on inverteix el tpic bblic de Can i Abel per a presentar l'anatomia de l'enveja; ;
Tulio Montalbn (1920) s una novela curta sobre el problema ntim de la derrota de la personalitat veritable per la imatge pblica del mateix home. ;
Tamb el 1920 es publiquen tres noveles curtes amb un prleg de gran importncia: Tres noveles exemplars i un prleg. ;
La ltima narraci extensa s La ta Tula (1921), on se presenta l'anhel de maternitat ja definit a Amor y pedagoga i a Dos madres. ;
Teresa (1924) s un quadre narratiu que cont rimes becquerianes, aconseguint en concepte i en realitat la recreaci de l'estimada. ;
Cmo se hace una novela (1927) s l'autpsia de la novela unamuniana.
El 1930, Unamuno escriu les seves darreres noveles: San Manuel Bueno, mrtir i Don Sandalio, jugador de ajedrez.

Cal destacar que Unamuno s el precursor del gnere televisiu concebut com a telenovela, ja que ell fou el seu ms clar representant.
Un exemple d'aquest gnere podem apreciar-lo a la telenovela "La tormenta" o la ms recent i famosa "Amar en tiempos revueltos".

Filosofia.
La filosofia d'Unamuno no fou una filosofia sistemtica, sin una negaci de qualsevol sistema i una afirmaci de fe "en si mateixa". Es va formar intellectualment sota el racionalisme i el positivisme. Durant l'poca de la seva joventut, va escriure articles en els quals s'apreciava clarament la seva simpatia pel socialisme, i tenia una gran preocupaci per la situaci d'Espanya.

La influncia d'alguns filsofs com Adolf von Harnack va provocar el rebuig d'Unamuno pel racionalisme. Aquest abandonament queda manifest a la seva obra San Manuel Bueno, mrtir, on la metfora de la neu que cau sobre el llac ilustra la seva postura en favor de la fe   la muntanya sobre la qual la neu crea formes, paisatges, davant del llac, on aquesta es disol i es transforma en res .

Per a ell la mort es quelcom de definitiu; la vida s'acaba. No obstant aix, pensava que la creena que la nostra ment sobreviu a la mort s necessria per a poder viure. s considerat com un dels predecessors de l'escola existencialista que -algunes dcades ms tard- trobaria el seu esplendor en el pensament europeu.

La preocupaci per Espanya es manifest als assajos recollits en les seves obres:
En torno al casticismo (1895).
Vida de Don Quijote y Sancho (1905).
Por tierras de Portugal y Espaa (1911).

Durant la guerra i a partir d'agost del 1936, Unamuno comen a prendre apunts per a un llibre que no arribaria a escriure i en el qual hi plasm el seu testament poltic: El resentimiento trgico de la vida. Notas sobre la revolucin y la guerra civil espaolas.

Les seves obres ms purament filosfiques sn 
Del sentimiento trgico de la vida (1913).
La agona del cristianismo (1925).

 Poesia .
Per Unamuno l'art era un mitj per expressar les inquietuds de l'esperit. Per aquest motiu en la poesia i en la novela tracta els mateixos temes que ja havia desenvolupat als assajos: l'angoixa espiritual i el dolor provocat pel silenci de Du, el temps i la mort.

Sempre el va atraure la mtrica tradicional; malgrat en les seves primeres composicions procura eliminar la rima, ms tard la usar. 
Entre les seves obres potiques hi destaquen: Poesas (1907), Rosario de sonetos lricos (1911), El Cristo de Velzquez (1920), Andanzas y visiones espaolas (1922), Rimas de dentro (1923), Teresa. Rimas de un poeta desconocido (1924), De Fuerteventura a Pars (1925), Romancero del destierro (1928) i Cancionero (1953).

Ja des del primer llibre, Poesas (1907), va perfilant els temes que dominaran la potica unamuniana: el conflicte religis, la ptria i la vida domstica.

Dedic a la ciutat aquestes belles paraules: "Salamanca, Salamanca, renaciente maravilla, acadmica palanca de mi visin de Castilla".

 Teatre .
L'obra dramtica d'Unamuno presenta la seva lnia filosfica habitual, i obtingu un xit ms aviat escs. Temes com la indagaci de l'espiritualitat individual, la fe com a mentida vital i el problema de la doble personalitat sn tractats a La esfinge (1898), La verdad (1899) i El otro (1932). Actualitza la tragdia euripdea a Fedra (1918) i tradueix la Medea (1933) de Sneca. 

El teatre unamuni t les segents caracterstiques:

s esquemtic, est despullat de tot artifici i noms hi tenen cabuda els conflictes i passions que afecten els personatges. Aquesta austeritat s un influxe de la tragdia grega clssica. ;
Si els personatges i els conflictes hi apareixen despullats, l'escenografia tamb s'hi veu despullada de tot artifici. s una escenografia simplificada al mxim. ;
El que realment li importa s presentar el drama que transcorre a l'interior dels personatges i -tamb- el seu interior.

Amb la simbolitzaci de les passions i l'austeritat tant de la paraula com escenogrfica, el teatre unamuni entronca amb les experincies dramtiques europees i obre un cam cap a la renovaci teatral espanyola, que ser seguit per Ramn Valle-Incln, Azorn i, ms endavant, per Federico Garca Lorca.

 Articles relacionats .

Noucentisme;
Generaci del 98;

 Bibliografia .
 Vida de don Miguel, Emilio Salcedo. Editorial Anaya, Salamanca, 1964: Amb aportacions importants de testimonis presencials dels fets.
 Julin Maras: Miguel de Unamuno, Espasa Calpe, Madrid 1943, 220 pgs. Recollit, posteriorment, a Obras, Editorial Revista de Occidente, Madrid, 1960. Vol. V;

Referncies.


 Enllaos externs .

 Biografa de Unamuno;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151256" title="Dignity" nonfiltered="1047" processed="1043" dbindex="61072">
Dignity s el quart lbum d' estudi de Hilary Duff, que va se llanat al mercat el 3 d'abril 2007 als Estats Units; a Canad i Taiwan el 18 d'abril 2007; a Sucia el 6 d'abril 2007; a Israel i Hong Kong el 6 d'abril del 2007; el 2 d'abril del 2007 a Mxic; el 30 de mar del 2007 a Alemanya; el 28 de marc del 2007 a Jap; el dia 26 de mar del 2007 a Espanya, Regne Unit, Singapur, Portugal i Frana i el dia 23 de mar del 2007 a Itlia amb la discogrfica Hollywood Records. 

El primer senzill que va treure d'aquest nou disc s diu Play with Fire i va tenir poca promoci, fet va fer que no entrs en algunes llistes cm la d'Austrlia. El segon senzill va ser With love, que arrib a posicions molt altes i a molts llocs va arribar al nmero 1. El tercer single que va ser anunciat per la discogrfica Hollywood Records fou Stranger, una continuaci del videoclip anterior With Love i dirigit per Matthew Rolston el mateix director que va fer With Love .

 Producci i llanament .
Hilary Duff a co-escrit totes las canons del nou lbum juntament amb Kara DioGuardi i amb el productor i compositor Rhett Lorenzo . Altres que tamb han collaborat amb el nou lbum sn Richard Vission que ha fet els remixos de les canons Play With Fire i With Love i tamb Tim , Bob , Manny Marroquin Will.i.am, Chico Bennett , Vada Nobles i Fred Werk.

AL comenament el nou lbum de Hilary Duff la discogrfica va dir que el posarien a la venda 21 de novembre del 2006 per una entrevista que van fer a Duff a Nova York deia que el nou lbum s'endarreriria fins el 5 de desembre del 2006 pel fet que encara faltava ms de la mitat per acabar-lo. El fet que Hilary Duff ests contractada en una pellcula (Brand Houser: Stuff Happens) a Bulgria durant 3 mesos, provoc que l'lbum s'aplacs fins l'abril del 2007 definitivament.

En aquest nou lbum Hilary Duff ha canviat una mica d'estil de msica ja que s ms dance, R&B i menys rock pop per no ha estat un canvi sobtat perqu ja va comenar a canviar a l'lbum anterior: Most Wanted. Tamb han intervingut en aquests canvis algunes famosos com : will.i.am , Black Eyed Peas, Chico Bennett que han treballat abans amb cantants molt importants de la msica com: Madonna o Usher. Tamb ha tingut una gran importncia la compositora i productora Kara DioGuardi, qui ha co-escrit totes les canons amb Hilary Duff d'aquest nou lbum Dignity. 
Kara DioGuardi s famosa per nombrosos temes molt famosos amb les cantants Kylie Minogue, Kelly Clarkson o The Pussycat Dolls.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151257" title="Apelles de Colof" nonfiltered="1048" processed="1044" dbindex="61073">
Apelles (Apelles, )  (ver 356 aC-308 aC) fou el mes important dels pintors grecs clssics. Va nixer probablement a Colof, encara que Estrab i Lluci el fan efesi. Va estudiar amb Pmfil d'Amfpolis i altres. Desprs va passar a la cort de Filip II de Macednia i d'Alexandre el gran i va fer gran nombre de retrats. Desprs de la mort d'Alexandre va treballar a l'sia occidental i va ser a Rodes i a Alexandria. Va morir a Egipte als servei de Ptolemeu I Soter.

Plini dona una llista d'obres d'Apelles la de treball d'Apelles, en general figures soles o grups de poques figues; el seu retrat ms flams es el d'Alexandre i el llamp (Kepavvotyopos) del que el mateix Apelles va dir "Alexandre en invencible per Apelles inimitable"; va pintar tamb a Antgon i es va fer un autoretrat; va fer representacions de Cstor i Pollux, i de la Victria i Alexandre. La figura mes admirada fou la Venus Anadyomene (Venus  sortint de la mar) que va fer pel temple d'Escolapi a Cos i August va collocar  a un temple dedicat a Juli Csar i  fou malmesa el 110. Un altre allegoria de Venus va restar inacabada a la seva mort.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151261" title="Cella galvnica" nonfiltered="1049" processed="1045" dbindex="61075">
La cella galvnica s un dispositiu que consisteix en dos metalls diferents connectats per mitj d'un pont sal o un disc pors situat entre cada mitja cella. Rep el seu nom en honor a Luigi Galvani.

Histria.

El 1780, Luigi Galvani va descobrir que quan es connectaven dos metalls diferents, com el coure i el zinc per exemple, i tocaven al mateix temps dues parts diferents del nervi de la pota d'una granota, es produa la contracci de la pota. Galvani ho va anomenar electricitat animal.

La pila voltaica, inventada el 1800 per Alessandro Volta s similar a la cella galvnica. Aquests descobriments van preparar el cam a les bateries elctriques.

Descripci.


El metalls d'una cella galvnica es dissolen a l'electrlit a dues velocitats diferents. Els metalls esdevenen ions positius en dissoldre's i els electrons en resten a la part no dissolta. Com a resultat, el metall adquireix una crrega negativa neta al mateix temps que l'electrlit esdev carregat positivament. Cada metall s sotms a la meitat d'una reacci redox, amb taxes de dissoluci diferents que donen diferents potencials de reducci entre l'electrlit i cada metall. Si una connexi elctrica, com un fil metllic o un altre tipus de contacte directe entre els dos elctrodes, apareix un corrent elctric al metall. Al mateix temps, un corrent elctric igual per d'ions positius apareix a l'electrlit. Els ions del metall ms actiu, que forma l'node, sn transferits a l'electrlit. Els ions dissolts tamb sn transferits al metall menys actiu, el ctode, i es dipositen sobre la seva superfcie, recobrint-lo. D'aquesta manera l'node es consumeix o corroeix, quan el material de l'node ha estat totalment consumit, el potencial de la cella cau i el corrent s'atura. El metall pot ser considerat com el combustible que proporciona l'energia al giny. Un procs similar s utilitzar a l'electrlisi. El corrent elctric a l'electrlit s igual al corrent del circuit extern, s a dir, el circuit elctric complet s format tant per cam extern, que recorren els electrons, com per la part de l'electrlit, que recorren els ions positius.

Hi ha un flux d'electrons des de l'node, els ions oxidats, cap el ctode, els toms reduts (que capten electrons). Aquest flux produt per una reacci d'oxidaci-reducci (redox) s el que constitueix el corrent elctric que produeix la cella.

Potencial elctric d'una cella galvnica.

El potencial estndard de reducci (captaci d'electrons) d'una cella pot ser determinat fcilment utilitzant una taula de potencials. Tamb es pot utilitzar una taula d'oxidaci potencial, per s molt ms habitual utilitzar la de reducci. El primer pas consisteix a identificar els dos metalls que reaccionen a la cella. Llavors cal mirar el valor de la columna Eo, en volts, per a cadasc de les dues mitges reaccions. El potencial de la cella ser igual al valor ms positiu de Eo menys els valor menys negatiu de Eo.

Per exemple, a la imatge anterior les solucions sn CuSO4 i ZnSO4. Cada soluci t submergit el metall corresponent i un pont sal o un disc pors connecta les dues solucions permetent que els ions de SO42  flueixin lliurement entre les solucions de coure i zinc. Per tal de calcular el potencial elctric, si mirem les mitges reaccions del coure i el zinc trobem que:

Cu2+ + 2e    Cu (E = +0.34 V);

Zn2+ + 2e    Zn (E  =  0.76 V);

Aix la reacci que realment es produeix s:

Cu2+ + Zn   Cu + Zn2+;

El potencial elctric s llavors +0.34 V  ( 0.76 V) = 1.10 V

Si la cella treballa en condicions no estndards, els potencials han de ser corregits utilitzant l'equaci de Nernst

Corrosi galvnica.

La corrosi galvnica s un procs que degrada els metalls electroqumicament. Aquesta corrosi es produeix quan dos metalls diferents es posen en contacte en presncia d'un electrlit, com la salmorra, formant una cella galvnica. La cella tamb es formaria si un nic metalls fos exposat a dues concentracions diferents d'electrlit. El potencial electroqumic que en resulta produeix un corrent elctric que dissol electrolticament el metall menys noble.

Tipus de cella.

 Cella de concentraci;
 Cella electroltica;
 Cella electroqumica;

Vegeu tamb.
 Potencial estndard de reducci;
 Sries galvniques;
 Alessandro Volta;
 Pila voltaica;
 Volt;
 Bateria elctrica;
 Electrosntesi;

Enllaos externs.

  Celles Galvniques (Voltaiques) i Potencial de reducci. Chemistry 115B, Sonoma.edu.
  Making and testing a simple galvanic cell. Progama Woodrow Wilson Leadership en Qumica, The Woodrow Wilson National Fellowship Foundation.
  Celles galvniques Animaci parlada;
  Pgina interactiva sobre les celles galvniques;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151262" title="Diferenciaci cellular" nonfiltered="1050" processed="1046" dbindex="61076">
La diferenciaci cellular consisteix en canvis morfolgics i funcionals entre diferents cllules d'una mateixa colnia o organisme, i s especialment important i controlada en els organismes superiors, incloent animals i plantes. Grcies a aquest procs, i a la posterior formaci de teixits i rgans, es pot explicar el desenvolupament i funcionament dels organismes que coneixem.

Tot i que existeixen excepcions, la diferenciaci cellular es fa sense alterar la informaci gentica que cont la cllula. Aix vol dir que, per exemple, una cllula de la pell d'una persona cont el mateix genoma que una cllula del seu os, per ms que tinguin formes i propietats totalment diferents. Aix s'explica per la diferent expressi dels seus gens a travs d'un mecanisme anomenat regulaci gnica.

Entre les excepcions a la diferenciaci cellular normal trobem la formaci dels gmetes mascul o femen, en les quals es redueix la dotaci cromosmica de diploide a haploide. Tamb es troba al desenvolupament de certes espcies, com per exemple de nematodes de la famlia Ascaridae, els quals destrueixen durant el desenvolupament embrionari aquells gens que la cllula diferenciada no necessitar (cal denotar que en les cllules germinals no hi haur destrucci de material gentic).






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151265" title="Apelles (heretge)" nonfiltered="1051" processed="1047" dbindex="61077">
Apelles (Apelles, ) fou un religis del segle II, deixeble de Marci, del que va discrepar en diversos punts de l'Antic Testament negant la divinitat del cos hum de Crist i negant la resurrecci. Vivia el 188 i va viure fins avanada edat. Suposadament va tenir relacions homosexuals a l'escola de Marci amb Filumenes i fou expulsat per aquesta causa. Va escriure l'obre "Sillogismes" amb l'objecte de demostrar que els escrits de Moiss eren falsos. L'obra no s'ha conservat per devia ser llarga doncs s'esmenta el volum 38.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151267" title="Sector primari" nonfiltered="1052" processed="1048" dbindex="61078">
En una economia el sector primari es refereix a totes les activitats que transformen els recursos naturals en productes primaris; s a dir, en la matria primera per a altres indstries (sector secundari). Les activitats del sector primari sn l'agricultura, la caa, la pesca, la silvicultura, la ramaderia i la mineria.  Les indstries manufactureres que agrupen, empaquen, purifiquen o processen la primera matria a prop dels productors primaris es consideren part d'aquest sector, especialment si la primera matria necessita d'aquest procs per a vendre's o transportar-se a les indstries que en faran s. 

El sector primari s, sovint, la base de l'economia de la majoria dels pasos en vies de desenvolupament, i hi ocupa un percentatge molt elevat de la poblaci. Als pasos desenvolupats, tanmateix, el sector primari es desenvolupa ms amb la indstria de l'alta tecnologia, com ara la mecanitzaci de l'agricultura; per exemple, l's de sistemes de reg mecanitzats que requereixen de menys m d'obra. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151268" title="Apellcon de Teos" nonfiltered="1053" processed="1049" dbindex="61079">
Apellic de Teos o Apellcon de Teos (Apellicon, ) fou un filsof peripattic grec. Va exercir a Atenes i va haver de marxar per salvar la vida, per va retornar durant la tirania d'Aristi, que el va protegir i li va donar el comandament d'una expedici a Delos, que fou victoriosa al comenament per desprs va fracassar per la poca cura d'Apellcon amb els romans, que sota el comandament d'Orobi, el van derrotar i, encara que va escapar, perd la flota. Va morir vers el 85 aC. La seva biblioteca fou portada a Roma per Sulla el 84 aC.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151270" title="Sector secundari" nonfiltered="1054" processed="1050" dbindex="61080">
El sector secundari d'una economia es refereix als sectors econmics que creen productes finals: la indstria i la construcci. Aquest sector fa s de la producci del sector primari per manufacturar productes finals o productes que poden ser utilitzats per altres negocis, per l'exportaci o per vendre als consumidors finals. Aquest sector sovint es divideix en indstria lleugera i indstria pesada.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151271" title="per" nonfiltered="1055" processed="1051" dbindex="61081">


Aper;
Marc per (Marcus Aper), orador;
Arri per (Arrius Aper), prefecte del pretori, assasi de Numeri.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151272" title="Aper (escriptor)" nonfiltered="1056" processed="1052" dbindex="61082">
per (Aper) fou un escriptor grec que va viure a Roma en temps de l'emperador Tiberi. 

Era de l'escola d'Aristarc i fou instructor d'Herclides Pntic. Fou oponent de l'escriptor Ddim.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151273" title="Marc per" nonfiltered="1057" processed="1053" dbindex="61083">
Marc per (Marcus Aper)  fou un orador rom de la Gllia que va arribar a questor, trib i pretor. Es introdut per Tcit al seu dialeg "de oratoribus"


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151276" title="Civilitzaci egea" nonfiltered="1058" processed="1054" dbindex="61084">

La civilitzaci egea correspon a la prehistria de Grcia i la zona del Mar Egeu. Designa un conjunt de cultures similars, com la minoica o la micnica. Era una civilitzaci de comerciants (com ho seria la Grcia clssica) sobretot de terrissa i obsidiana. 

La gent vivia en grans cabanes circulars en forma de clans. Hi ha evidncies que els ms poderosos tenien servents i esclaus. Aquests clans van anar avanant cap a la centralitzaci al voltant de Cnossos, a Creta, fins que les tribus aquees van acabar amb la seva forma de vida (des del 1700 aC).



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151277" title="Arri per" nonfiltered="1059" processed="1055" dbindex="61085">
Arri per (Arrius Aper) fou un prefecte del pretori de Roma, i gendre de l'emperador Numeri. Va assassinar l'emperador quan l'exrcit rom estava en retirada des de Prsia cap a l'Hellespont. Va amagar la mort de l'emperador i va dictar les ordres en nom seu per fer seguir els soldats fins que aquests van entrar a la tenda imperial i van descobrir la veritat quan ja havien arribat a l'Hellespont. Els soldats van proclamar llavors emperador a Diocleci (284 aC) que va condemnar a mort a per i el va matar personalment seguint una profecia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151278" title="Taula de potencials estndards de reducci" nonfiltered="1060" processed="1056" dbindex="61086">
El potencial estndard de reducci s'utilitza per determinar el potencial electroqumic o el potencial d'un elctrode d'una cella electroqumica o d'una cella galvnica.

Aquests potencials de reducci venen donats en volts respecte d'un elctrode estndard d'hidrogen. Els valors dels potencials estndards de reducci que es presenten a la taula han estat presos a una temperatura de 298 K, una pressi de 100 KPa i en una soluci aquosa amb una concentraci de 1 mol. Edition] (Chemical Rubber Company).



 Referncies .


 Vegeu tamb .
 Sries galvniques;
 Potencial estndard de reducci;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151291" title="Afpsion" nonfiltered="1061" processed="1057" dbindex="61087">
Afpsion (Aphepsion) fou un atenenc fill de Bathippos; aquest darrer fou l'iniciador de les acciones contra la llei de Leptines d'Atenes (355 aC) que abolia les exempcions de les litrgies. A la mort del pare, el fill va seguir la seva obra i se li va unir Ctesippos (Ctsippus). s esmentat per Frmi (Formion), Demstenes i Ctesippos.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151292" title="Afrodisi" nonfiltered="1062" processed="1058" dbindex="61088">
Afrodisi (Aphrodisianus) fou un persa que va escriure una descripci de les terres orientals en grec. Tamb va escriure un llibre sobre la verge Maria. La seva poca es desconeguda per fou a l'inici de l'poca cristiana.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151293" title="Santa Maria de Breda" nonfiltered="1063" processed="1059" dbindex="61089">

L'esglsia de Santa Maria de Breda es troba a la comarca de la Selva i adaptada actualment com a ajuntament i sala d'exposicions de Breda.

Nomenada per primera vegada l'any 1038 en la fundaci del monestir de Sant Salvador de Breda, sent l'esglsia parroquial del nucli de poblaci fins a la desamortitzaci del segle XIX. 

La primitiva esglsia romnica tenia una nau i un absis semicircular, la nau amb coberta de volta apuntada i l'absis de quart d'esfera. Es conserven vestigis de pintures murals originals. En reformes posteriors se li van afegir dues capelles laterals que formen un transsepte. 

Per l'exterior l'absis est decorat amb un fris d'arcuacions cegues llombardes.

Bibliografia.
 Antoni Pladevall Guies Catalunya Romnica, La Selva Barcelona: Prtic, 2000. ISBN 84-7306-637-5;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151295" title="Escriboni Afrodisi" nonfiltered="1064" processed="1060" dbindex="61090">
Escriboni Afrodisi (Scribonius Aphrodisius) fou un escriptor rom d'origen esclau deixeble d'Orbili. Fou comprat per Escrobnia, la segona dona d'August, que li va donar la manumissi.

Es esmentat per Suetoni.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151296" title="Aftoni" nonfiltered="1065" processed="1061" dbindex="61091">


Aftoni d'Antioquia, retric;
Aftoni d'Alexandria, bisbe;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151297" title="Aftoni d'Antioquia" nonfiltered="1066" processed="1062" dbindex="61092">
Aftoni d'Antioquia (Aphthonius, Aphthnios, ) fou un retric grec que vivia a l'entorn del 315. Va escriure una introducci a l'estudi de la retrica (Progymnasmata, grec ), i algunes faules.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151299" title="Puiggracis" nonfiltered="1067" processed="1063" dbindex="61093">

El cim del Puiggracis es troba ubicat en la confluncia dels termes municipals de l'Ametlla del Valls, Figar-Montmany i Bigues i Riells, dins la comarca del Valls Oriental. Amb una altitud de 808,3 m. s un tur situat al sud dels Cingles de Bert als que s'uneix pel Coll d'en Tripeta i que forma part de la Serralada Prelitoral catalana. 

Al seu cim resten vestigis d'un poblat ibric i a uns 100 m. per sota de la cota mxima hi trobem el Santuari de Puiggracis, al nord-est una torre de senyals del 1845 que est declarada B Cultural d'Inters Nacional i el barri d'el Serrat de l'Ocata, de l'Ametlla del Valls, al sud.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151300" title="Aftoni d'Alexandria" nonfiltered="1068" processed="1064" dbindex="61094">
Aftoni d'Alexandria (Aphthonius, Aphthnios, ) fou un bisbe maniqueu deixeble i comentarista de Mani, Foci (Photius) i Pere de Siclia. Filostorgi explica que va tenir una disputa publica amb Aftoni i aquest va morir poc desprs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151303" title="Apicata" nonfiltered="1069" processed="1065" dbindex="61095">
Apicata fou la muller del prefecte del pretori, Sejanus (Sej) del que es va divorciar l'any 23 quan ja tenien tres fills, desprs de qu Sei va seduir a Cludia Livilla l'esposa de Drus el jove i va conspirar contra la vida del marit enganyat. L'assassinat de Drus fou denunciat per Apicata segons explica Tcit als Annals. Quan Sei i els seus fills foren assassinats vuit anys desprs (31 aC), Apicata es va sucidar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151306" title="Bruixa aguda" nonfiltered="1070" processed="1066" dbindex="61096">

La bruixa aguda  (Psilocybe semilanceata) pertany a un gnere de bolets menuts que creixen pertot arreu. Aquest gnere s molt ben conegut per le seues propietats allucingenes, conegut tamb com a "bolets mgics", encara que la majoria d'espcies del gnere no contenen alcaloides allucingens. La psilocina i la psilocibina sn els composts allucingens responables dels efectes psicoactius de moltes espcies del gnere.

Psilocybe semilanceata: bongui, mongui, sorgin zorrotz.
  
El gnere pot tenir altres noms com: fongs mgics, fongs sagrats, liberty caps (EE.UU: barrets de la llibertat), teonanacatl (Mxic: carn de deu), nti-si-tho (mazatecs: que germina), fongs dels somnis, fongs allucingens.

 Histria .

El culte als fongs mgics prov de l'poca precolombina. Van ser les expedicions espanyoles del segle XVI, les quals trobaren les primeres indicacions sobre l's d'aquests per les tribus ndies de Mxic meridional, sobretot a les regions zapotque, nahuatl i otomi.

Bernardino de Sahagn, Motolinia, Francisco Hernndez, Jacinto de la Serna havien remarcat el poder narctic i embriagant dels teonanacatl.

Es van descobrir esttues de pedra, amb formes de bolets, a Guatemala, El Salvador i a Mxic meridional, les quals poden ser del perode que va entre 2000 aC i el 900 de l'era cristiana. Aquestes figures estan formades per un barret hemisfric amb forma de Psilocybe, i un peu robust amb una esfinx humana o animal. Eren emprades en cerimnies consagrades on consumien els fons allucingens.
                                                                 
Fou R. Wasson, qui desprs d haver-hi assistit a un cerimnia, inicia l'estudi dels fongs mgics. L'experincia viscuda la narra al article "En busca del hongo mgico". El seu collaborador Robert Heim aconsegueix cultivar amb xit exemplars de Psilocybe. I Albert Hoffman, descobridor del LSD, alla i sintetitza els alcaloides indlics, psilocibina y psilocina, responsables dels efectes psicoactius dels fongs mexicans.

Actualment se sap que s'han emprat prcticament a tot el mn (ndia, Algria, Europa medieval) per la presncia en motius artstics.

 Descripci morfolgica .

La famlia de les Estroforicies t espcies de colors generalment marr o avellana, amb lmines adherents, esporada marr fosca amb pors germinatiu.

Psilocibe: Espcies petites, amb barret cnic o acampanulat, lmines no separables i peu bastant llarg i prim, que pot presentar o no un anell. Les espcies allucingenes poden identificar-se pel fet que el seu peu es tenyeix de blau quan es rasca.

Psilocibe semilanceata:


Barret: te un dimetre entre 0,5-1cm. De color marr, forma cnica, amb un petit mugr a la punta. Amb marge estriat, viscs quan s humit.

Tall/peu: 2-3mm de dimetre amb una longitud entre 6-10cm. Color pllid de groguenc a marr. s ondulat i dur, amb un petit anell fosc.

Lmines: marr prpura.

Espores: marrons amb forma elipsoidal.

 Distribuci .

A Espanya es abundant en la Sierra de Guadarrama, Pas Basc, Navarra, Catalunya. Creix de forma dispersa i en grups, en llocs on hi hagi herba i sls rics en matria orgnica, especialment si han estat abonats amb femtes d'ovella o cabra.

 Composici .

Els compostos psicoactius de Psilocybe sn la psilocibina y psilocina. Es tracta de derivats de la triptamina substituts en posici 4 amb propietats allucingenes semblants a las del LSD. Sn alcaloides de la famlia de les indolalquilamines.

El principi actiu psilocibina o O_fosforil_4_hidroxi_N_dimetil_triptamina, ingerida per l home es transforma per hidrlisis de la resta fosfric en psilocina (4_hidroxi_N,N_dimetiltritamina), principi fisiolgicament actiu.

S han allat dos compostos ms, anlegs de la psilocibina, anomenats: bacocistina y normaeocistina.

 Part txica .

Tot el fong cont els alcaloides. El percentatge de cadascun es variable depenent fundamentalment de l espcie que es tracti i de les condicions particulars en qu es desenvolupi.

 Usos i propietats . 

Empleats amb finalitats mtiques, religioses i mgiques, rituals d iniciaci i fins curatius per chamans, patges i sacerdots des de temps immemorables.

Poden fumar-se, per l efecte es redueix molt.
			
20-40 exemplars efecte lleuger
50-100 exemplars efecte intens

No sn txics per el seu s reiterat produeix tolerncia.

 Farmacologia .

La psilocibina i psilacina sn variants de la triptamina, un alcaloide molt similar al neurotransmisor serotonina. Aquesta s la responsable de la percepci sensorial, la regulaci de temperatura i l inici del reps nocturn. La psilocibina competeix en eficcia amb la serotonina en la seva uni amb les localitzacions sinptiques.

Els efectes fisiolgics acostumen a ser comuns, mentre que els efectes psquics varien molt d una persona a una altra.

La psilocibina s una substncia molt poc txica que el cos assimila sense dificultat i te un alt marge de seguretat. Fins 70 vegades la dosis activa mnima (2mg).

Dosis superiors a 5 mg indueixen efectes enteognics. Mitja hora desprs de la seva ingesti, una vegada la psilocibina es desfosforila a psilocina, poden desencadenar-se illusions visuals, disforia, euforia i una sensaci vertiginosa. Una masticaci prolongada pot disminuir aquest interval de temps. Altres smptomes sistmics inclouen rubefacci cutnia i facial, taquicrdia, augment de la temperatura corporal i hipertensi arterial. La duraci dels efectes psicodlics es de tres a sis hores. A dosis elevades pot observar-se un efecte pseudoatropnic, que produeix sequedat a la boca, retenci vesical i un augment en la intensitat de les allucinacions.

El tractament de la intoxicaci s simptomtic s empren les benzodiacepines  per tractar els efectes anticolinrgics.

No es coneix dosis letal per l sser hum, ni s han descrit fenmens de dependncia fsica o psquica o enverinament.

 Espcies relacionades .
 Inocybe geophylla;
 Psilocybe mexicana;
 Psilocybe pelliculosa;
 Psilocybe cubensis;

 Bibliografia .
 Intoxicaciones por plantas y hongos. J.Piqueras. Masson;
 Las plantas alucingenas. Luis Otero Airo. Editorial Paidotribo.
 Les champignons toxiques et hallucinogenes.
 Revista de neurologia, 2003. Vol 36, n 10, 951-960.

Enllaos externs.
 http://www.imaginaria.org;
 http://www.see-emc.net;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151309" title="Galleria degli Uffizi" nonfiltered="1071" processed="1067" dbindex="61097">


La Galleria degli Uffizi s un palau de la ciutat de Florncia que cont una de les colleccions d'art ms antigues i ms famoses del mn.

 La histria de l edifici i del museu .

La construcci del palau Uffizi va comenar el 1560. Cosme I de Mdici va encarregar a Giorgio Vasari un edifici per a allotjar les magistratures florentines, ats que Palazzo Vecchio ja s havia quedat petit. D'aqu ve el seu nom, de  palau o galeria de les oficines . Les obres es van acabar el 1581. Durant anys, algunes parts del palau van servir per a guardar les peces d'art de la magnfica collecci de la famlia Mdici.

Quan va arribar el declivi dels Mdici, les obres d'art van romandre a Florncia i van esdevenir l'embri d'uns dels primers museus moderns del mn. Durant el segle XVI la galeria s obria als visitants que ho sollicitaven i el 1765 va obrir oficialment al pblic com a museu.

A causa de la magnitud de la collecci, algunes obres es van traspassar a altres museus florentins, com les escultures al Museu Bargello. Les limitacions de l'edifici quant a superfcie d'exposici encara hi sn, encara que s'est duent a terme una ampliaci, amb la qual el museu passar de 6.000 m a gaireb 13.000 m. Aquesta remodelaci ha de permetre al pblic gaudir dels enormes fons del museu, gaireb desconeguts.

El 1993, un cotxe bomba va explotar a la Via dei Georgofili: cinc persones van morir i es van produint danys greus al palau. La part ms afectada va ser la Sala de Nobe d escultures clssiques, la decoraci neoclssica de la qual va haver de ser restaurada. La causa de l'atemptat encara no s ha aclarit, encara que se sospita que la mfia en podria ser la responsable.

La Galleria degli Uffizi s una de les atraccions turstiques ms visitades de Florncia. A la temporada alta (en especial el juliol), les cues d esperes poden arribar a ser de fins a cinc hores.

 Sales de la Galleria degli Uffizi .
La collecci d'art dels Uffizi s molt extensa, i compta fins i tot amb fons que no estan exposats per manca d'espai. L'exposici, que segueix un ordre cronolgic, es distribueix al llarg de dos pisos del palau. El recorregut comena al segon pis.

 Sales del segon pis .
Vestbul d'entrada ;
0 Arqueologia ;
1 L'esglsia de Sant Pier Scheraggio ;
2 Duecento i Giotto ;
3 Trecento siens ;
4 Trecento florent ;
5-6 Gtic internacional ;
7 Primer Renaixement ;
8 Filippo Lippi ;
9 Antonio Pollaiolo ;
10-14 Sandro Botticelli: La primavera, El Naixement de Venus. ;
15 Leonardo da Vinci ;
16 Cartografia ;
17 Sala de l'Hermafrodita ;
18 La Tribuna ;
19 Signorelli i Perugino ;
20 Alberto Durero ;
21 Giovanni Bellini i Giorgione ;
22 Renaixement flamenc i alemany ;
23 Correggio i Mantegna ;
24 Gabinet de miniatures ;
25 Michelangelo Buonarroti (Tondo Doni) i mestres florentins ;
26 Rafael i Andrea del Sarto ;
27 Pontormo i Rosso Fiorentino ;
28 Tiziano i Sebastiano del Piombo ;
29 Parmigianino i Dosso Dossi ;
30 Escola d'Emlia de Cinquecento ;
31 Il Veronese ;
32 Bassano i Tintoretto ;
33 Cinquecento ;
34 Cinquecento llombard ;
35 Barroc i Contrarreforma toscana ;
38 Exposicions temporals ;
39-40 Vestbul de sortida ;
41 Rubens ;
42 Sala de Nobe ;
43 Segle XVII itali i europeu ;
44 Rembrandt i pintura flamenca del segle XVII ;
45 Segle XVIII itali i europeu;

 Sales de la primera planta .
S'accedeix a travs de l'Escala de Buontalenti: 
Sala de Caravaggio ;
Sala de Bartolomeo Manfredi ;
Sala de Gherardo delle Notti ;
Sala de seguidors de Caravaggio ;
Sala de Guido Reni ;
Gabinet de dibuixos i gravats dels Uffizi ;
Corredors de ponent i llevant i segon corredor;

 Collecci Contini Bonacossi .
En l'ala dreta de l'edifici, amb entrada per via Lambertesca, es troba exposada la collecci Contini Bonacossi, reunida al comenament del segle XX i donada a la Galeria Uffizi en els anys 90, representant aix una ampliaci considerable dels fons del museu. De la collecci forma mobiliari, cermica antiga, terracotes de Lucca Della Robbia i sobretot una molt notable srie d'obres d'escultura i pintura, especialment toscana, entre les quals destaquen: 

Maest amb San Francisco i Santo Domingo de Cimabue ;
Madonna de la neu de Stefano di Giovanni el Sassetta (circa 1432) ;
Madonna Pazzi d'Andrea del Castagno (circa 1445) ;
San Jernimo de Giovanni Bellini (circa 1479) ;
Madonna amb vuit sants de Bramantino (1520-1530);
 Marbres del Martiri de San Lorenzo de Gian Lorenzo Bernini (1616) ;
Torero de Francisco de Goya (circa 1800).

 Enllaos externs .


Pgina oficial de la Galleria degli Uffizi (en itali);
Galleria degli Uffizi (en angls);
Visita virtual per la Galleria degli Uffizi (en angls);






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151311" title="Apicius" nonfiltered="1072" processed="1068" dbindex="61098">


Apicius, segle I aC;
Apicius, segle II;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151313" title="Marc Gavi Apici" nonfiltered="1073" processed="1069" dbindex="61099">
Marc Gavi Apici (Marcus Gauius Apicius) va ser un gastrnom rom que va viure al segle I, en temps dels emperadors August i Tiberi. Se li atribueix l'autoria de l'obra De re coquinaria. Aquest llibre s una font essencial per a conixer la gastronomia en el mn rom. Va casar una de les seves filles amb Sej, home de confiana de l'emperador Tiberi. 

Apici era conegut sobretot per les seves excentricitats i perqu va gastar tota la seva enorme fortuna personal en els ms refinats aliments, elaborats en complicades receptes, algunes atribudes a ell, com el foie gras obtingut del fetge d'oques alimentades amb figues. Amb el seu desmesurat epicureisme es va guanyar l'antipatia dels estoics contemporanis seus com Sneca o Plini el Vell. No se sap ben b quan va morir, probablement cap a finals del regnat de Tiberi. La tradici diu que es va sucidar amb ver quan va assumir que el seu modus uiuendi l'havia arrunat completament. Ens ho explica el poeta rom Marcial 3,22. Ja havies lliurat, Apici, seixanta milions de sestercis al teu estmac, i te'n restaven encar ben b deu milions ms. Desesperat de no poder suportar aquesta amenaa de fam i set, t'has empassat, com a ltima glopada, un got de metzina. Apici, no vas mostrar ms golafreria.

Apici no va ser, tanmateix, el primer autor del mn clssic que va dedicar una especial atenci a la gastronomia, ja que sabem que a Grcia nombrosos autors van dedicar a aquest gnere diversos tractats abans que ell. L'obra De re coquinaria que ha arribat fins a nosaltres procedeix d'un manuscrit del s V i no s ni de lluny l'obra original escrita per Apici (si s que ell en va ser el seu autor realment). Nombroses variants del llat utilitzat en els diferents captols, incongruncies cronolgiques en el llenguatge i parts inexistents (per que apareixen indicades en l'ndex -el llibre V n's un bon exemple-) fan pensar en la recopilaci i en els afegits successius que l'obra d'Apici ha viscut al llarg dels segles.

D'aquesta manera, i segons les anlisis realitzades, els documents que ens han arribat podrien datar-se a comenament del s V de la nostra era i sn el resultat d'afegits successius. La primera edici impresa de De re coquinaria es va realitzar a Mil el 1498, edici de Guillaume Le Signerre (hi ha una edici editada  per Bernardino de Vencia que no t data). Moltes altres edicions han succet aquesta edici prncep per tota Europa.

 Cites d'altres autors sobre Marc Gavi Apici .
 Sneca: Consolaci a Hlvia, 10, 8-9;
 Plini el Vell: Naturalis Historia;
 Tertulli: De Anima, 33, 4;
 Marcial: Epigrames;
 Ateneu de Nucratis: Deipnosofistes (El Banquet dels Savis);

 Text en llat .
 Bibliotheca Augustana: De Re Coquinaria Libri Decem ;
 Text del llibre de cuina en Llat a The Latin Library;
De re coquinaria: ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151314" title="Apicius (segle II)" nonfiltered="1074" processed="1070" dbindex="61100">
Apici (Apicius) fou un personatge de l'imperi part que va ajudar a l'emperador Traj. Quan aquest es trobava a Prtia, alguns dies de la costa, li va enviar unes ostres agafades a la mar, conservades amb un procediment de la seva invenci, procediment que no s'ha conservat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151315" title="Api" nonfiltered="1075" processed="1071" dbindex="61101">



Api Pleistoneices, escriptor;
Ptolemeu Api, rei de Cirene vers 104-96 aC.
Appi, jurista;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151316" title="Dinamic Multimedia" nonfiltered="1076" processed="1072" dbindex="61102">
Dinamic Multimedia (Dinamic Software fins el 1993) va ser una de les empreses de programari espanyoles i posteriorment una publicadora de programari que va nixer durant l'poca del ZX Spectrum en els anys 1980. Desprs d'haver llanat diversos ttols per a la majoria de plataformes d'ordinador, gaireb noms en el mercat espanyol, van tancar per fallida el setembre de 2001. 

En el mercat internacional, va realitzar diversos videojocs per a pasos com Argentina i Itlia. Entre ells es destaquen la lnia PC Futbol Argent i PC Calcio (sent Calcio en itali la traducci de Futbol). Aquestes versions van contar amb comentaris o relats de partits de famosos comentaristes locals, per exemple, en el cas del PC Futbol Argent 5.0 comptava amb la veu de Marcelo Araujo. 

Va ser un dels principals fabricadors del sector i conegut per clssics com el 'PC Futbol' o 'La Pres'.

 Llista de videojocs sota Dinamic Software .
Abu Simbel, Profanation;
After The War ;
Amc/Astro Marine Corps ;
Arctic Moves;
Army Moves;
Arqumedes XXI;
Artist;
Aspar GP Master ;
Babaliba;
Basket Master, Fernando Martin ;
Bestial Warrior ;
Bestial Warrior, Gunstick ;
Bronx ;
Buggy Ranger ;
Camelot Warriors   ;
Capitan Sevilla/Captain S      ;
Capitan Trueno,    ;
Cobra's Arc ;
Comando Tracer/The Last Commando ;
Cosmic Sheriff ;
Dustin ;
Fernando Martin, Basket Master ;
Freddy Hardest ;
Freddy Hardest 2 : In South Manhattan;
Game Over ;
Guerra De Las Vajillas, La ;
Hammer Boy ;
Hundra ;
Mapsnatch;
Megacorp ;
Meganova ;
Megaphoenix ;
Mejor De Dinamic, Lo ;
Michel Futbol Master Super Skills;
Navy Moves;
Nonamed;
Ole Toro ;
Pjaros de Bangkok, Los;
Phantomas;
Phantomas 2;
Phantis;
Quijote, El / Don ;
Rocky;
Saimazoom;
Simulador Profesional De Tenis ;
Sgrizam;
Turbo Girl ;
Videolimpic;
West Bank;
Yenght;

 Llista de videojocs sota Dinamic Multimedia .
Basket Master ;
Hammer Boy ;
Michel Futbol Master & Super Skills ;
Saga PC Basket ;
Saga PC Ftbol;
Saga Pc Calcio;
Saga Pc Premiere;
PC Atletismo;
PC Seleccin Espaola de Ftbol: Eurocopa 96 Dinamic Multimedia     ;
Resurrection: The Return of the Black Dragon ;
La Pres;
Risky Woods;
Arctic moves;
Hollywood Monsters;
Toyland Racing;

 Enlla externs .
 Publicitat dels videojocs de 8 bits de Dinamic (Amstrad ESP) ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151319" title="Erbe Software" nonfiltered="1077" processed="1073" dbindex="61103">
Erbe Software va ser la distribudora ms rellevant de videojocs a Espanya durant els 80 i principis dels 90, gaudint d'una gran reputaci a nivell Europeu que la va dur a estar entre les cinc millors companyies de distribuci del vell continent. Va tenir un enorme potencial i, sobretot, una gran influncia que va exercir en el mercat nacional espanyol. Topo Soft sempre va estar relacionada amb Erbe ja que els seus orgens es trobaven molt prxims a la distribudora. 

Erbe va tenir un creixement accelerat que la va dur a veure's desbordada de treball. Dels seus ms directes competidors, Dro Soft (el que s avui Electronic Arts Espanya) va ser la que ms es va acostar a la seva capacitat d'actuaci. Altres distribudores com Proein o MCM no van aconseguir posseir mai la fora de la primera. Per desgrcia, l'expansi d'Erbe es va controlar malament i la distribudora tamb va patir, encara que no tant com les empreses desenvolupadores, la transici cap als 16 bits. 

Ms tard, a l'any 1994, gran part de les companyies que Erbe distribua comencen a marxar cap a d'altres distribudores o b obren algun tipus de sucursal prpia a Espanya. D'aquesta manera comenar el principi de la fi del regnat d'Erbe. A l'actualitat Proein s la companyia de distribuci ms important del nostre pas a causa de la impressionant evoluci que va protagonitzar a partir de l'any 1992. 

Erbe Software va distribuir molts dels videojocs nacionals i internacionals de l'poca de Topo Soft, Ocean Software, US Gold, Imagine, Mikro Gen , Ultimate , i moltes ms.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151321" title="Api Pleistonices" nonfiltered="1078" processed="1074" dbindex="61104">
Api de sobrenom Pleistonices (Pleistoneices) fou un escriptor grec d'Egipte, nascut a un oasi, per criat a Alexandria. Era fill de Poseidonios.

Va estudiar amb Apolloni (fill d'Arquibi) i amb Ddim. Desprs va anar a Roma on fou considerat el successor de Te durant els regnats de Tiberi i Claudi. Se li critica la seva vanitat. Durant el govern de Calgula va ser a Grcia.

L'any 38 fou ambaixador davant l'emperador dels ciutadans d'Alexandria, que volien reduir els drets dels jueus de la ciutat, als que Api tenia molta trria. Els jueus van enviar com ambaixador a Fil.

Segons Flavius Josefus va morir de malaltia, per les circumstncies de la seva mort no sn conegudes.

Les seves obres s'han perdut excepte alguns fragments sobre Homer, un treball sobre Egipte de 5 llibres, un llibre contra els jueus, un treball sobre Alexandre el gran, algunes histories de diversos pasos, una biografia del golafre Apicius, i un llibre titulat De metallica disciplina.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151325" title="Topo Soft" nonfiltered="1079" processed="1075" dbindex="61105">
Topo Soft s una empresa de videojocs espanyola que va realitzar bona part de la seva producci entre la dcada dels 80 i la dels 90. 

Els seus orgens es remunten a quan Javier Cano i Emilio Martnez sent molt joves, van comenar en el mn de la programaci realitzant un senzill videojoc educatiu anomenat MapGame venent-lo a la zona de Madrid. All van contactar amb un representant d'Erbe Software. Ms endavant van realitzar el Ramn Rodriguez i el seu llanament definitiu de la m d'Erbe Software: Les tres llums de Glaurung(1986). Desprs d'aix, van passar a anomenar-se Topo Soft per a plantar-li cara a la ja establerta Dinamic i van comenar a generar molts dels videojocs que es compten avui en dia com a obres genials de l'edat d'or del soft espanyol. 

La major part de la seva producci va ser realitzada per a Spectrum, Amstrad i MSX, els quals dominaven el mercat a Espanya en aquest moment. 

El nom s a causa de una botiga de videojocs de la zona del Retiro de Madrid. 

Aquesta empresa va acabar les seves activitats el 1992 a causa de diverses causes comunes a gaireb totes les companyies de videojocs espanyoles de l'poca.

 Llista de videojocs/aplicacions llanades sota l'empresa .
MapGame;
Ramn Rodriguez;
Les tres llums de Glaurung;
Survivor;
Spirits;
Star Dust;
AleHop (noms MSX);
Temptaptions (noms MSX);
Colt 36 (noms MSX);
Cray-5 (noms Amstrad);
Black Beard;
Emilio Butragueo Futbol;
Emilio Butragueo Futbol 2;
Metropolis;
Chigago's 30;
Drazen Petrovic Basket;
Luigi & Spaghetti (noms PC);
Coliseum;
Rock'n Roller;
El mn perdut;
Ram;
Wells & Fargo;
Mad Mix Game;
Mad Mix Game 2;
Desperado;
Desperado 2;
Whopper Chase;
Score 3020;
Silent Shadow;
Titanic;
Lorna;
Viatge al centre de la terra;
La espada sagrada;
Perico Delgado;
Zona 0;
Tour 91;
Tuareg (videojoc);
Ice Breaker;
Olimpiadas 92;
Gremlins 2;
Black Crown(noms per PC);

 Enllaos externs .
Histria a Meristation ;
Histria ;
Entrevista a un dels components ;
Publicitat de videojocs de Topo Soft ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151327" title="Ni Aquilae" nonfiltered="1080" processed="1076" dbindex="61106">


Ni Aquilae (  Aql /   Aquilae) s una estrella de la constellaci d'Aquila.

Ni Aquilae s una groga-blanca del tipus F supergeganta amb una magnitud aparent de +4,64. Est al menys a 3000 anys-llum de la Terra.

Aquesta estrella est just a l'equador, per aix se s'esmenta com a l' estrella de l'equador.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151328" title="Pyro Studios" nonfiltered="1081" processed="1077" dbindex="61107">
Pyro Studios s una empresa de videojocs espanyola, fundada el 1996, les oficines se situen a Madrid. Van desenvolupar Commandos: Behind Enemy Lines, obtenint un rpid reconeixement nacional i internacional, i arribant al nmero 1 en les llistes de vendes de ms de 17 pasos. L'xit d'aquest ttol va dur al llanament d'una expansi amb noves missions anomenada Commandos: Beyond the Call of Duty (Commandos: Ms enll del Deure). L'octubre de 2001 van publicar Commandos 2: Men of Courage, convertint-se en un nou xit, sortint posteriorment versions per a les consoles Playstation 2 i Xbox. La saga Commandos supera els 3 milions de cpies venudes en tot el mn. El febrer del 2003 es produeix el llanament de Praetorians, un videojoc d'estratgia en 3D inspirat en les campanyes portades a terme per Juli Csar. L'octubre d'aquest mateix any, Pyro Studios amplia la saga d'estratgia de Commandos amb: Commandos 3: Destination Berlin, que es converteix en un nou xit del programari d'Espanya. El llanament internacional dImperial Glory, un videojoc d'estratgia histrica basat en els conflictes entre els grans imperis a principis del segle XIX. Immediatament se situa en el nmero 1 a Espanya i nmero 2 en el Regne Unit, un dels mercats europeus ms importants quant al programari d'entreteniment. La primavera del 2006 van publicar a nivell mundial Commandos Strike Force, un joc d'acci en primera persona ambientat a la Segona Guerra Mundial, pels sistemes PlayStation 2, Xbox i PC. A l'actualitat la seva producci es centra en el qual ser el nou vaixell almirall de l'empresa, el videojoc Cops, un clon del fams Grand Theft Auto. La companyia espanyola compta amb ms de 125 professionals incloent programadors, dissenyadors grfics, msics i dissenyadors de videojocs, i est consolidada com una de les empreses capdavanteres a nivell mundial en el desenvolupament de videojocs. La companyia ha confirmat que t quatre projectes en marxa i que est desenvolupant per a les tres consoles de nova generaci: Xbox 360, PS3 i Wii a ms de per a PC. Actualment l'empresa est en plena expansi renovant les seves ofertes d'ocupaci tan a Espanya com a l'estranger amb l'objectiu d'incorporar programadors, dissenyadors de videojoc, grafistes, productors, etc.

 Videojocs .
 Commandos;
 Commandos: Behind Enemy Lines;
 Commandos: Beyond the Call of Duty;
 Commandos 2: Men of Courage;
 Commandos 3: Destination Berlin;
 Commandos 3: Road to Berlin;
 Commandos Strike Force;
 Praetorians;
 Imperial Glory;

 Vegeu tamb .
 Commandos;
 Eidos Interactive;

 Enllaos externs .
 Pyro Studios, lloc web oficial ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151329" title="L'Enfant et les sortilges" nonfiltered="1082" processed="1078" dbindex="61108">

L'Enfant et les sortilges: Fantaisie lyrique en deux parties (L'infant i els sortilegis: Fantasia lrica en dues parts) s una pera de Maurice Ravel sobre llibret de Colette.  Va ser la segona i ltima pera de Ravel, desprs de L'heure espagnole.  Composta entre 1917 i 1925, va ser estrenada a Montecarlo l'any 1925 sota la batuta de Victor de Sabata.

Desprs que Colette va rebre la roposta d'escriure una obra musical, va concloure el llibret en vuit dies. Diversos compositors s'hi van interessar en compondre la msica, per Colette noms va sentir-se atreta per la proposta de Ravel.

Gnesi.
Durant la Primera Guerra Mundial, el director de l'pera de Pars, Jacques Rouch va demanar a Colette un text per a un ballet fantstic. Llavors, Colette va escriure un text amb el ttol Divertissements pour ma fille.  Desprs, Colette va triar Ravel per posar msica al text, enviant-li una cpia mentre aquell estava servint a la guerra, l'any 1916; no obstant, el correu es va perdre.  L'any 1917, Ravel en va rebre finalment una cpia i va acceptar compondre la partitura, responent amb humor a Colette, "M'agradaria compondre a, per no tinc cap filla."  Degut a obligacions contractuals, finalment Ravel es va veure forat a concloure la partitura per a l'any 1924.  Colette, que creia que la msica ja no seria composta, va expressar el seu gran plaer per la conclusi de l'obra, convenuda que el seu modest treball havia donat ms de si que el que hom esperava en un principi.  Amb el nou ttol de L'enfant et les sortilges, va ser estrenada el 21 de mar de 1925 a Montecarlo, dirigida per Victor de Sabata amb les seqncies de ballet coreografiades per George Balanchine. Ravel va dir de l'estrena:
La nostra obra requereix una producci extraordinria: hi ha nombrosos personatges, i els efectes especials sn constants. Seguint els principis de l'opereta americana, la dansa es contnua i est imbricada amb l'acci  l'pera de Montecarlo gaudeix d'una meravellosa companyia de ballarins russos, excepcionalment dirigits per un prodigis mestre de ballet, el Sr. Balanchine. I no cal oblidar un element essencial, l'orquestra.

Msica.
Cal una gran orquestra, un cor d'adults, un cor infantil i vuit solistes, la major part dels quals canten diversos papers. La mida del repartiment i la posada en escena d'una histria fantstica sovint dificulta la seua programaci, i aix explica que no es represente massa sovint o es faa en versi de concert.  Ravel utilitza alguns subtils leitmotivs al llarg de l'obra.  Les melodies sn emfatitzades per una orquestra que el mateix Ravel va manifestar que havia modelat com la de George Gershwin o les de les operetes americanes de l'poca.  Tot i aix, l'obra no evita el virtuosisme de l'escriptura orquestral. Ravel va comparar el seu treball amb el de la seua primera pera, L heure espagnole:
Ms que mai, estic a favor de la melodia. S, melodia, bel canto, vocalises, virtuosisme vocal   aquest s per a mi el punt de partida. Si, a L heure espagnole la mateixa acci teatral demanava que la msica fra noms un comentari a cada paraula o gest, ac, al contrari, aquesta fantasia lrica demana melodia, no res ms que melodia... La partitura de L enfant et les sortilges s una combinaci senzillssima de tots els estils de totes les poques, des de Bach fins a ... Ravel  

L'pera va rebre inicialment una clida acollida a Montecarlo, per a les representacions a Pars uns anys desprs l'xit va ser menor. Andr Messager va criticar la declarada naturalesa imitativa de la msica, per Francis Poulenc i Les Six s'hi van mostrar impressionats.  El duo de gats miolant ("Duo miaul") s'ha considerat sovint una pardia d'un duo d'amor de Wagner, no obstant Arthur Honegger va destacar aquest fragment en particular. 

Sinopsi.

Ambientada en una antiga casa de camp normanda, L'enfant narra la histria d'un infant malcregut que s renyat pels objecte de la seua habitaci que poc abans, en un atac d'ira, ha trencat.  Desprs de ser renyat per sa mare, al principi de l'pera, l'infant s'enrabieja i trenca tot el que l'envolta. Poc desprs se sorprn en veure que els dissortats objectes comencen a cobrar vida. Els mobles, els objectes, el paper pintat dels barandats i el foc de la llar comencen a parlar; fins i tot del seu quadern esdev un anci i un cor de xifres. En la segona part, el llit es converteix en un jard ple dels cants dels animals i les plantes que abans l'infant havia caat i torturat . Finalment l'infant aprn la lli.

Fragments.
 "J'ai pas envie de faire ma page" (no tinc gana de fer els deures);
 "Bb a t sage?" (L'infant ha estat aplicat?);
 "a m'est gal!" (Em t igual!);
 "Votre serviteur humble, Bergre" (Vostre humil servidor, butaca);
 "Ding, ding, ding, ding";
 "How's your mug?";
 "Keng-a-fou, mah-jong";
 "Oh! Ma belle tasse chinoise!" (Oh! la meu bella tassa xinesa);
 "Arrire ! Je rchauffe les bons" (Enrere! Jo calfe els bons);
 "Adieu, Pastourelles!" (Adu, pastoretes);
 "Ah! C'est elle! C'est elle!" (Ah! s ella, s ella!);
 "Toi, le coeur de la rose" (Tu, del color de la rosa);
 "Deux robinets coulent dans un rservoir!" (Dues aixetes vessen en un dipsit);
 "Oh! Ma tte!" (Oh! El meu cap!);
 "Duo miaul" (Duo de gats maulant);
 "Musique d'insectes, de rainettes, etc." (Msica d'insectes, de granotes, etc.);
 "Ah! Quelle joie de te retrouver, Jardin!" (Oh! Quina alegria de retrobar-te, Jard!);
 "O es-tu, je te cherche...' - Ronde des chauves-souris" (On ests, et busque...' - Ronda dels rats-penats);
 "Ronde des chauves-souris": 'Rends-la moi... Tsk, Tsk..." (Ronda dels rats-penats: torna-me-la ... Txec, txec..);
 "Danse des rainettes" (dansa de les granotes);
 "Sauve-toi, sotte! Et la cage? La cage?" (Salvat totxa, I la gbia? La gbia?);
 "La cage, c'tait pour mieux voir ta prestesse" (La gbia, era per veure millor la teua elegncia);
 "Ah ! C'est l'enfant au couteau!" (Ah! s l'infant del ganivet!);
 "Il a pans la plaie..." (Ha curat la ferida...);
 "Il est bon, l'enfant, il est sage" (s bo, l'infant, s aplicat);

Referncies.


Bibliografia.
 ;
 ;
 ;

Enllaos externs.
 L'Enfant et les sortilges a Classic Cat, Baixades gratutes de fragments de l'pera;
 Maurice-ravel.net Ms informaci;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151332" title="Apollinar" nonfiltered="1083" processed="1079" dbindex="61109">


Claudi Apollinar, comandant de la flota romana;
Claudi Apollinar, bisbe;
Apollinar (pare), prevere;
Apollinar (fill), bisbe;
Sidoni Apollinar, escriptor i bisbe;
Apollinar, poeta;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151333" title="Claudi Apollinar" nonfiltered="1084" processed="1080" dbindex="61110">
Claudi Apollinar (Claudius Apollinarus) fou el comandant de la flota de Misenum al servei de l'emperador Vitelli l'any 70, quan es va revoltar i va fugir amb sis galeres i es va posar al servei de Vespasi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151334" title="Claudi Apollinar (bisbe)" nonfiltered="1085" processed="1081" dbindex="61111">
Claudi Apollinar (Claudius Apollinaris) fou bisbe de Hierpolis a Frgia vers el 170. Va escriure una apologia de la fe cristiana dirigida a l'emperador i escrits contra jueus i gentils, contra les heretgies dels montanistes i els encratits, i algun altre llibre, tots els quals s'han perdut.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151335" title="Eidos Interactive" nonfiltered="1086" processed="1082" dbindex="61112">


Eidos Interactive s una empresa publicadora de videojocs i t la seva seu de la companyia germana situada al Regne Unit. Ara s part de l'Eidos Group of Companies i una subsidiria de SCi Entertainment Group PLC que est al London Stock Exchange.  

s conegut per la saga de videojocs Tomb Raider, Hitman, Commandos, Deus Ex, Legacy of Kain, Fear Effect i Thief.

 Videojocs .
 25 To Life;
 Age of Conan: Hyborian Adventures;
 Backyard Wrestling: Don't Try This At Home;
 Backyard Wrestling 2: There Goes the Neighborhood;
 ;
 Blood Omen: Legacy of Kain;
 Championship Manager 5;
 Chili Con Carnage;
 Chuck Rock;
 ;
 ;
 Commandos 2: Men of Courage;
 Commandos 3: Destination Berlin;
 ;
 Daikatana;
 Deathtrap Dungeon;
 Deus Ex (2000);
 Deus Ex: Invisible War (2003);
 Deus Ex 3 (2008);
 Fear Effect;
 Fear Effect 2: Retro Helix;
 Fighting Force;
 Fighting Force 2;
 Final Fantasy VII;
 Final Fantasy VIII;
 Gangsters;
 ;
 Hitman 2: Silent Assassin;
 ;
 ;
 Infernal (videojoc);
 ;
 Just Cause (videojoc);
 Kane & Lynch: Dead Men;
 Legacy of Kain: Soul Reaver;
 Legacy of Kain: Soul Reaver 2;
   pocket pool;
 Legaia 2: Duel Saga;
 Lego Star Wars: The Video Game;
 Mad Maestro;
 Mister Mosquito;
 ;
 Official Formula 1 Racing;
 Praetorians;
 Project Eden;
 Project Snowblind;
 Revenant;
 Shellshock;
 ;
 Spider The Video Game;
 Startopia;
 Thief;
 ;
 Thief II: The Metal Age;
 ;
 Tomb Raider (1996);
 Tomb Raider II;
 Tomb Raider III;
 Tomb Raider: The Last Revelation;
 Tomb Raider Chronicles;
 Lara Croft Tomb Raider: The Angel of Darkness;
 Tomb Raider: Legend;
 Lara Croft Tomb Raider: Anniversary;
 Touch the Dead;
 Trade Empires;
 The Unholy War;
 Urban Chaos;
 Virtual Resort: Spring Break;

 Enllaos externs .
Lloc web oficial ;
Frums d'Eidos Interactive (Gaireb tot en angls);
Elevation Partners ;
SCi Entertainment ;
Eidos Interactive a MobyGames ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151342" title="Encratit" nonfiltered="1087" processed="1083" dbindex="61113">
Encratit es el membre de la secta dels encratits del grec Egkrateus o Egkratetai que vol dir "abstinents" o persones que practiquen la continncia, i no menjaven carn, no bevien vi ni tenien relacions sexuals. La secta va actuar principalment a Psdia, Frgia, Isuria, Pamflia, Cilcia i Galcia.

La secta va entrar en decadncia poc desprs de la seva fundaci al segle III fins que un home anomenat Severus es va posar al seu front, i llavors foren anomenats severians. Acceptaven la llei, els profetes i els evangelis, per rebutjaven ell llibre dels actes.

Es van dividir en moltes petites sectes de les quals les niques importants foren la dels apostlics  que condemnava la propietat privada, i la dels hidroparastates (hydroparastat) que usaven aigua en lloc de vi a l'eucaristia.

El 382 Teodosi el gran va dictar pena de mort per tots els que agafessin el nom de encratits, saccofors o hidroparastates i va encarregar al Magister Officiarum Florus que busqus als sectaris. Sozomen esmenta un encratit d'Ancira, de nom Busiris, que es va sotmetre al turment durant la persecuci de Juli l'Apstata per sota Teodosi va abjurar. Dositheos de Cilcia va escriure un treball en 8 llibres en defensa de la secta. Van desaparixer a la meitat del segle V, absorbits segurament pels maniqueus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151343" title="Apollinar (pare)" nonfiltered="1088" processed="1084" dbindex="61114">
Apollinar nascut a Alexandria vers el 335 on es va casar i va esdevenir ms tard prevere de l'esglsia a Laodicea. Fou el pare del bisbe Apollinar amb el que va collaborar a la feina de convertir a l'antic testament en versos, comdies i tragdies.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151346" title="Apollinar de Laodicea" nonfiltered="1089" processed="1085" dbindex="61115">
Apollinar fou bisbe  de Laodicea; nascut probablement a Alexandria la segona meitat del segle IV, va anar a Laodicea amb el seu pare, que fou prevere all (vegeu:Apollinar (pare)).

Excomunicats ambds pel bisbe Tedot de Laodicea, per llegir a Epifani, van fer penitencia i foren restaurats. El bisbe arri Jordi (Georgios),  successor de Tedot,els va desterrar. El 362 l'emperador Juli va emetre un decret prohibint als cristians ensenyar les obres clssiques. Llavors pare i fill van traduir l'Antic Testament en versos, tragdies i comdies a imitaci dels clssics. Noms una part s'ha conservat i es difcil dir quina part correspon al pare i quina al fill.

El 362 fou nomenat bisbe de Laodicea. Va escriure tamb alguns llibres contra Porfiri i fou el fundador d'una secta (els apollinaristes)  Va morir entre el 382 i el 392.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151348" title="Apollinar (poeta)" nonfiltered="1090" processed="1086" dbindex="61116">
Apollinar fou un poeta grec autor de dos epigrames de l'antologia grega. Se l'identifica sovint amb el bisbe Apollinar de Laodicea, per no s segur que siguin la mateixa persona

 referncia .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151350" title="Central trmica" nonfiltered="1091" processed="1087" dbindex="61117">



Una central trmica o central termoelctrica genera electricitat amb el vapor generat per l'aigua escalfada cremant combustible com el fuel, el gas natural o el carb.

Les central trmiques tenen una important repercussi mediambiental, generant gasos d'efecte hivernacle i tenen un paper principal en l'origen de la pluja cida i les boires fotoqumiques.
Per aquest motiu actualment les centrals trmiques s'estan reemplaant per centrals trmiques de cicle combinat.

 Enllaos externs .
 Animaci central trmica;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151352" title="SNK Playmore" nonfiltered="1092" processed="1088" dbindex="61118">
SNK (Shin Nihon Kikaku o Nou Projecte Japons) s una empresa de videojocs japonesa fundada el juliol del 1978 per Eikichi Kawasaki, sent Ozama Wars el seu primer videojoc. Va desenvolupar videojocs com Metal Slug, Fatal Fury, Art of Fighting o King of Fighters, tots ells per a la gaireb extingida Neo-Geo. El 1980, SNK obre una subsidiria nord-americana que s'encarrega de distribuir els videojocs de l'empresa en aquest pas. Aquesta subsidiria tancaria a mitjans de l'any 2000. El 22 d'octubre de 2001, l'empresa tanca per problemes financers i a la fi d'aquest mateix any es fa crrec l'empresa Playmore. Va passar a anomenar-se SNK Playmore. Els videojocs de Neo-Geo conserven els drets d'autor tutelats per aquesta empresa.

 Subsidiries .
SNK Playmore H.K. Co., Ltd.: Encarregada de les llicncies i vendes a l'sia (excepte Jap i Corea del Sud).

SNK Playmore USA Corporation: Encarregada de les vendes a Estats Units.

 Vegeu tamb .
Neo Geo;
Llista de videojocs creats per SNK;
Neo Geo Pocket Color;
Hyper Neo Geo 64;

 Enllaos externs .
Pgina oficial de SNK Playmore (Jap) ;
Pgina oficial de SNK Playmore (EUA) ;
Planet-SNK ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151353" title="Llista de videojocs creats per SNK" nonfiltered="1093" processed="1089" dbindex="61119">
Aix s una llista de videojocs creats i/o publicats per SNK/SNK Playmore.

SNK.
Arcade, Neo-Geo i Hyper Neo-Geo 64.
1979;
 Ozma Wars (considerat el primer videojoc de SNK);
 Safari Rally;
1980;
 Sasuke vs. Commander;
1981;
 Satan of Saturn;
1982;
 Lasso;
1983;
 Joyful Road;
 Marvin's Maze;
1984;
 Gladiator 1984;
 Jumping Cross;
 Mad Crasher;
 Main Event;
 Vanguard II;
1985;
 Alpha Mission;
 HAL 21;
 TNK III;
1986;
 Athena;
 Dogosoken;
 Ikari Warriors;
 Psycho Soldier;
 Ikari Warriors II: Victory Road;
1987;
 Bermuda Triangle;
 Guerrilla War;
 Touchdown Fever;
 World Wars;
1988;
 Chopper I;
 Fighting Soccer;
 Gold Medalist;
 Koukuu Kihei Monogatari (The Legend of Air Cavalry);
 Lee Trevino's Fighting Golf;
 Mechanized Attack;
 Paddle Mania;
 ;
 Sky Soldiers;
 Touchdown Fever 2;
1989;
 Baseball Stars: Be a Champ!;
 Beast Busters;
 Gang Wars;
 The Next Space;
 Prehistoric Isle in 1930 (Genshi-Tou 1930's);
 SAR: Search and Rescue;
 Sky Adventure;
 Street Smart (videojoc);
1990;
 Baseball Stars Professional;
 Blue's Journey (Raguy);
 Crossed Swords;
 Cyber-Lip;
 League Bowling;
 Magician Lord;
 MahJong Kyoretsuden: Higashi Nippon Hen;
 NAM-1975;
 Puzzled (Joy Joy Kid);
 Riding Hero;
 The Super Spy;
 Top Player's Golf;
1991;
 2020 Super Baseball;
 Alpha Mission II (ASO II: Last Guardian);
 Burning Fight;
 Eightman;
 Fatal Fury: King of Fighters (Garou Densetsu: Shukumei no Tatakai);
 Ghost Pilots;
 Great Quiz Detective;
 King of the Monsters;
 Quiz Daisousa Sen: The Last Count Down;
 Robo Army;
 Sengoku (Sengoku Denshou);
 Soccer Brawl;
 Thrash Rally;
1992;
 Art of Fighting (Ryuuko no Ken);
 Baseball Stars 2;
 Fatal Fury 2 (Garou Densetsu 2: Arata-naru Tatakai);
 Football Frenzy;
 King of the Monsters 2: The Next Thing;
 Last Resort;
 Mutation Nation;
 Ninja Commando;
 Quiz Meitantei Neo Geo (Quiz Daisousa Sen Part 2);
 Super Sidekicks (Tokuten Ou);
 Viewpoint;
 World Heroes;
1993;
 3 Count Bout (Fire Suplex);
 Fatal Fury Special (Garou Densetsu Special);
 Puzzle Bobble (Bust-A-Move);
 Samurai Shodown (Samurai Spirits);
 Sengoku 2 (Sengoku Denshou 2);
 Spin Master (Miracle Adventure);
 World Heroes 2;
1994;
 Aero Fighters 2 (Sonic Wings 2);
 Aggressors of Dark Kombat (Tsuukai Gangan Koushinkyoku);
 Art of Fighting 2 (Ryuuko no Ken 2);
 Gururin;
 The King of Fighters '94;
 Power Spikes II;
 Samurai Shodown II (Shin Samurai Spirits: Haohmaru jigokuhen);
 Street Hoop (Street Slam, Dunk Dream);
 Super Sidekicks 2: The World Championship (Tokuten Ou 2: Real Fight Football);
 Top Hunter: Roddy & Cathy;
 World Heroes 2 Jet;
1995;
 Aero Fighters 3 (Sonic Wings 3);
 Crossed Swords 2;
 Far East of Eden: Kabuki Klash (Tengai Makyou: Shin Den);
 Fatal Fury 3: Road to the Final Victory (Garou Densetsu 3: Haruka-naru Tatakai);
 Galaxy Fight: Universal Warriors;
 The King of Fighters '95;
 Pulstar;
 Puzzle De Pon!;
 Quiz King of Fighters;
 Real Bout Fatal Fury (Real Bout Garou Densetsu);
 Samurai Shodown III: Blades of Blood (Samurai Spirits: Zankurou Musouken);
 Savage Reign (Fu'un Mokushiroku: Kakutou Sousei);
 Stakes Winner (Stakes Winner: GI Kinzen Seihae no Michi;
 Super Sidekicks 3: The Next Glory (Tokuten Ou 3: Eikoue No Michi);
 Taisen Idol-Mahjong Final Romance 2;
 Voltage Fighter Gowcaizer (Choujin Gakuen Gowcaizer);
 World Heroes Perfect;
1996;
 Art of Fighting 3: The Path of the Warrior (Art of Fighting: Ryuuko no Ken Gaiden);
 Breakers;
 The King of Fighters '96;
 Kizuna Encounter: Super Tag Battle (Fu'un Super Tag Battle);
 Magical Drop II;
 Metal Slug (Metal Slug: Super Vehicle-001);
 Neo Drift Out: New Technology;
 Neo Mr. Do!;
 Neo Turf Masters: Big Tournament Golf;
 Ninja Master's: Haoh Ninpou-chou;
 Over Top;
 Pleasure Goal (Futsal: 5 on 5 Mini Soccer);
 Ragnagard (Shin-Oh-Ken);
 Real Bout Fatal Fury Special (Real Bout Garou Densetsu Special);
 Samurai Shodown IV: Amakusa's Revenge (Samurai Spirits: Amakusa Kourin);
 Twinkle Star Sprites;
 Super Dodge Ball (Kunio no Nekketsu Toukyuu Densetsu);
 The Ultimate 11: SNK Football Championship (Tokuten Ou: Honoo no Libero/ Super Sidekicks 4);
 Waku Waku 7;
1997;
 The King of Fighters '97;
 The Last Blade (Bakumatsu Roman: Gekka no Kenshi);
 Money Puzzle Exchanger (Money Idol Exchanger);
 Puzzle De Pon! R!;
 Road's Edge (Round Trip);
 Samurai Shodown 64;
 Samurai Shodown RPG;
 Shock Troopers;
1998;
 Blazing Star;
 Breakers Revenge;
 Fatal Fury: Wild Ambition;
 The King of Fighters '98: The Slugfest;
 The Last Blade 2 (Bakumatsu Roman: Dai Ni Maku Gekka no Kenshi);
 Metal Slug 2 (Metal Slug 2: Super Vehicle-001/II);
 NeoGeo Cup '98: The Road to the Victory;
 Real Bout Fatal Fury 2: The Newcomers (Real Bout Garou Densetsu 2: The Newcomers);
 Samurai Shodown 64: Warrior's Rage (Samurai Spirits 2: Asura Zanmaden);
 Shock Troopers: 2nd Squad;
 Off Beat Racer!/Xtreme Rally;
1999;
 Beast Busters: Second Nightmare;
 Buriki One;
 Captain Tomaday;
 ;
 The King of Fighters '99: Millennium Battle;
 Metal Slug X (Metal Slug X: Super Vehicle-001);
 Prehistoric Isle 2 (Genshi Tou);
2000;
 The King of Fighters 2000;
 Metal Slug 3;
 Nightmare in the Dark ;
2001;
 The King of Fighters 2001;
 Sengoku 3 (Sengoku Legends 2001);
 Zupapa!;
2002;
 The King of Fighters 2002: Challenge to Ultimate Battle;
 Power Instinct Matrimelee (Shin Gouketsuji Ichizoku Toukon);
 Metal Slug 4;
 Rage of the Dragons;
2003;
 The King of Fighters 2003;
 Metal Slug 5;
 Samurai Shodown V (Samurai Spirits Zero);
 Pochi & Nyaa;
2004;
 Samurai Shodown V Special (Samurai Spirits Zero Special);
 SNK vs. Capcom: SvC Chaos;
 Ironclad;
 Neo Bubble Pop;
2006;
 The King of Fighters XI;
 Metal Slug 6;
2007;
 The King of Fighters XII;

Neo Geo Pocket i Neo Geo Pocket Color.
1999;
 Baseball Stars Color;
 Bio Motor Unitron;
 Crush Roller;
 Dark Arms;
 Fatal Fury: First Contact;
 The King of Fighters R-1;
 The King of Fighters R-2;
 Magical Drop Pocket;
 Metal Slug: 1st Mission;
 NeoGeo Cup '98 Plus Color;
 Neo Turf Masters;
 Pocket Tennis Color;
 Puyo Pop;
 Puzzle Bobble Mini;
 Samurai Shodown! 2 (Samurai Spirits! 2);
 SNK vs. Capcom: Card Fighter's Clash;
 SNK vs. Capcom: The Match of the Millennium;
 Sonic the Hedgehog: Pocket Adventure;
2000;
 Cotton;
 The King of Fighters: Battle de Paradise;
 The Last Blade;
 Metal Slug: 2nd Mission;
 Shanghai Mini;
 SNK Gals' Fighters;
Ballistic;
Battle Royal;
Big Bang Pro-Wrestling;
Bikkuriman 2000;
Billiard Break Shot;
Biomotor Unitron 2;
Bust-A-Move Pocket;
Cool Boarders Pocket;
Cool Cool Jam;
Del Sol 2;
Delta Warp;
Densha De Go! 2;
Digital Primate;
Dive Alert, Becky's Version;
Dive Alert, Matt's Version;
Dynamite Slugger;
Evolution: Eternal Dungeons;
Faselei!
Ganbare Neo Poke Kun;
Graduation Photograph;
Ikari Warriors;
The King of Fighters R-3;
The King of Fighters RPG;
Magician Lord;
Melon-Chan Growth Diary;
Melon-Chan Growth Diary 2;
Mortal Kombat;
Neo 21;
Neo Baccarat;
Neo Cherry Master Color;
Neo Dragon's Wild;
Neo Mystery Bonus;
Neo Pocket Bass Fishing;
NeoGeo Cup '98;
Oekaki Puzzle;
Ogre Battle Gaiden: The Prince of Zenobia;
Pachinko Simulation Vol. 1;
Party Mail;
Pocket Fishing;
Pocket Love - If;
Pocket Reversi;
Popeye and Betty;
Puzzle Link;
Puzzle Link 2;
Puzzle Tsunagete Pon;
SNK vs. Capcom: Card Fighters 2 Expand Edition;
Sakura Taisen;
Sakura Taisen Columns;
Samurai Shodown! (Samurai Spirits!);
Shigeru Mizuki's Ghost Photo Gallery;
Shogi no Tatusiin (Master of Shogi);
Soccer Manager Simulation;
Super Producer;
Super Real Mahjong: Premium Collection;
Thunder V;
Tsunagete Pon! 2;
Ward of Lights;
World Heroes Pocket;
Zero Kichi;

Sammy.
Atomiswave.
2004;
 The King of Fighters Neowave;
2005;
 The King of Fighters XI;
 Neo Geo Battle Coliseum;
 Samurai Shodown VI (Samurai Spirits: Tenkaichi Kenkakuden);
2006;
 Metal Slug 6;
2007;
 The King of Fighters XII;

Sony.
Playstation.
;
Fatal Fury: Wild Ambition;
The King of Fighters '95;
The King of Fighters '97;
The King of Fighters '98;
The King of Fighters '99;
The King of Fighters: Kyo;
Koudelka;
The Last Blade;
Magical Drop;
Metal Slug;
Metal Slug X;
Money Idol Exchanger;
Real Bout Fatal Fury;
Real Bout Fatal Fury Special: Dominated Mind (Real Bout Garou Densetsu Special: Dominated Mind);
Samurai Shodown 1+2;
Samurai Shodown III: Blades of Blood;
Samurai Shodown IV Special;
Samurai Shodown IV: Amakusa's Revenge;
Samurai Shodown: New Chapter (Samurai Shodown Shinshou);
Samurai Shodown: Warrior's Rage;
Samurai Shodown RPG;

Playstation 2.
Art of Fighting Anthology;
Fatal Fury Battle Archives Vol. 1;
Fatal Fury Battle Archives Vol. 2;
;
;
;
The King of Fighters 2002;
The King of Fighters 2003;
The King of Fighters NeoWave;
The King of Fighters Orochi Version;
The King of Fighters XI;
The Last Blade 1&2;
Metal Slug 3;
Metal Slug 4;
Metal Slug 5;
Metal Slug 6;
Metal Slug 3D;
Metal Slug Anthology;
Neo Geo Battle Coliseum;
Samurai Shodown V;
Samurai Shodown VI;
SNK Classics Collection;
SNK Slot Panic Vol. 1;
SVC Chaos: SNK vs. Capcom;
Twinkle Star Sprites;

PlayStation Portable.
Art of Fighting Anthology;
Metal Slug Anthology;

Nintendo.
Game Boy.
Dexterity;
Funny Field;
King of Fighters '95;
King of Fighters '96;
King of Fighters '97;
Real Bout Fatal Fury Special;
Samurai Shodown;
Samurai Shodown 3;
World Heroes II;

Game Boy Color.
Crystalis (modificat lleugerament del videojoc de la NES);

Game Boy Advance.
Metal Slug Advance;
Metal Slug;
King of Fighters EX: Neo Blood;
King of Fighters EX2: Howling Blood;

Nintendo DS.
Mario Golf DS;
Mario Tennis DS;
SNK vs. Capcom: Card Fighters DS;
Doki Doki Majo Saiban;

Famicom / NES.
Alpha Mission;
Athena;
Baseball Stars;
Crystalis;
Fighting Golf;
Guerrilla War;
Ikari Warriors;
Ikari Warriors II: Victory Road;
Ikari Warriors III: The Rescue;
Iron Tank;
Little League Baseball;
Mechanized Attack;
;
Touchdown Fever;

Super NES.
2020 Super Baseball;
Aero Fighters;
Fatal Fury;
Fatal Fury 2;
Fatal Fury Special;
King of the Monsters;
King of the Monsters 2;
Samurai Shodown;
Sengoku;
World Heroes;
World Heroes 2;

Wii.
Art of Fighting Anthology;
Metal Slug Anthology;

Sega.
Sega CD.
Fatal Fury Special;
Samurai Shodown;

Sega Dreamcast.
Cool Cool Toon;
;
The King of Fighters: Dream Match '99;
The King of Fighters: Evolution;
The King of Fighters 2000;
The King of Fighters 2001;
The King of Fighters 2002;
The Last Blade 1&2;

Sega Game Gear.
Fatal Fury Special;
Samurai Shodown;

Sega Genesis.
2020 Super Baseball;
Art of Fighting;
Fatal Fury;
Fatal Fury 2;
King of the Monsters;
King of the Monsters 2;
Samurai Shodown;
World Heroes;

Sega Saturn.
Fatal Fury 3: Road to the Final Victory;
King of Boxing;
The King of Fighters '95;
The King of Fighters '96;
The King of Fighters '97;
The King of Fighters Best Collection;
Metal Slug;
Real Bout Fatal Fury;
Real Bout Fatal Fury Best Collection;
Real Bout Fatal Fury Special;
Samurai Shodown III: Blades of Blood;
Samurai Shodown IV: Amasuka's Revenge;
Samurai Shodown RPG;
Stakes Winner 2;
Twinkle Star Sprites;
World Heroes Perfect;

Panasonic, Sanyo & Goldstar.
3DO.
Samurai Shodown;

NEC.
TurboGrafx 16 / Turbo Duo.
Art of Fighting;
Fatal Fury 2;
Fatal Fury Special;
King of the Monsters 2: The Next Thing;
World Heroes;

Microsoft.
Xbox.
The King of Fighters 2000/2001;
The King of Fighters 2002;
The King of Fighters 2003;
The King of Fighters Neowave;
;
Metal Slug 3;
Metal Slug 4;
Metal Slug 5;
Samurai Shodown V;
Samurai Shodown VI;
SNK vs. Capcom: SvC Chaos;

Windows.
Fatal Fury 3;
The King of Fighters: Evolution;
Samurai Shodown II;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151354" title="Cigarreta" nonfiltered="1094" processed="1090" dbindex="61120">

Una cigarreta, un cigarret o un "cigarro" no s ms que un petit farcell de picadura de fulles de tabac embolcallades per un full de paper (o tabac) en forma de cilindre, que ha esdevingut el format ms popular utilitzat pels fumadors en l'hbit del consum de tabac. Se'n poden adquirir amb o sense filtre, i existeixen varietats comercials que van des de les de baix contingut en nicotina i quitr (light), a les mentolades o les de mides superiors a les considerades estndard.

El consum de cigarretes s addictiu, i est provat que s carcinognic i causant de malformacions als nou nats fills de mares fumadores.

Una cigarreta es distingeix d'un cigar per la seva mida inferior (generalment menys de  120 mm de llargada i 10 mm de dimetre), utilitzaci de fulles processades, i embolcall de paper blanc. Els cigars, per contra  acostumen a ser fets de fulles senceres (sense picar) de tabac. 

Les primeres cigarretes de paper manufacturades i empaquetades arribaren a Espanya vers l'any 1825, i l'any 1833 apareixen les primeres capsetes. Poc abans el pintor aragons Francisco de Goya representa dos quadres on es pot veure gent fumant cigarretes, primer cop que l'art occidental en reflecteix el consum. Posteriorment, la cigarreta va proseguir la seva expansi per Portugal i Europa. A la dcada del 1880 el seu consum esdevingu illegal, per passar a ser legalitzat uns anys desprs.

La Guerra de Crimea va servir d'escenari per a la popularitzaci de les cigarretes entre les tropes franceses. Per l'expansi definitiva es produeix amb la mquina de vapor Bonsak 1860, capa de fabricar milions de cigarretes en molt poc temps. La marca francesa Gauloises apareix poc abans de la Primera Guerra Mundial i Gitanes l'any 1927. Les cigarretes han estat des llavors de gran valor en las guerres i en les situacions de crisi econmica. Durant la Segona Guerra Mundial es van arribar a pagar petites fortunes per una cigarreta.


Actualitat.
Les principals empreses que comercialitzen les marques ms venudes de cigarretes sn, entre d'altres, Altadis, British American Tobacco, American Tobacco Company i Philip Morris.

El consum de cigarretes causa dependncia a la nicotina i afecta de forma negativa la salut, causant cncer (especialment de pulm) i diverses malalties coronries relacionades amb les vies respiratries i l'aparell circulatori.

El 17 de desembre de 2004, el Bhutan es va convertir en el primer pas del mn en prohibir la venda i consum de cigarretes. Els seus habitants poden importar-ne per al seu s personal, tot pagant un impost del 100%, i poden fumar-ne noms en la intimitat de les seves llars.

Consum.


La indstria del tabac produeix aproximadament 5,5 bilions de cigarretes l'any, i es creu que 1.100 milions de persones en fumen (una sisena part de la poblaci mundial).




 Publicitat .

A molt pasos del mn ha estat prohibida la publicitat del tabac (incloses les cigarretes), i l'esponsoritzaci d'activitats esportives per part de marques de tabac. La prohibici a la Uni Europea l'any 2005 va empnyer els responsables de la Frmula 1 cap a la promoci de curses a pasos que permeten els equips patrocinats per marques de cigarretes. L'any 2007, noms l'escuderia  Ferrari est patrocinada per una marca de cigarretes.

 Substncies constituents .
Una cigarreta cont partcules de nicotina,un alcaloide addictiu i txic provinent de les fulles de les espcies del gnere de plantes Nicotiana (sobretot la planta del tabac o Nicotiana tabacum), que pot produir alteracions en l aparell circulatori i respiratori, entre d altres. 

A part de la nicotina, el tabac cont ms de 19 agents qumics carcingens coneguts (la majoria es coneixen collectivament com quitrans) i ms de 4.000 altres qumics, substncies irritants i monxid de carboni. Els compostos txics ms importants sn:
 Gasos: monxid de carboni, cid cianhdric, xid nitrs, nitrosamines, formaldehid.
 Partcules: nicotina i quitr (hidrocarburs aromtics policclics, nitrosamines derivades de la nicotina, beta naftalamina, metalls com nquel, arsnic i cadmi).


 Efectes en l'organisme .
Efectes farmacolgics de la nicotina:
 Efectes estimulants i depressius sobre el cos.
 Estimula el sistema nervis (tremolors, convulsions).
 Estimula el sistema simptic: augmenten els nivells circulants de catecolamines (A i NA); augmenta la freqncia cardaca (10 i 20 batecs x minut); augmenta la pressi arterial (5 i 10mm Hg); augmenten els nivells circulants d cids grassos lliures i colesterol; vasoconstricci cutnia; disminueix la producci d insulina pel pncrees augmentant el nivell de glucosa en sang.
 Incrementa l agregaci plaquetria (coalls sanguinis).
 Incrementa l activitat intestinal, la saliva i les secrecions bronquials.


Efectes psicolgics de la dependncia a la nicotina:
 Eufria.
 Estimula temporalment la memria.
 Millora el rendiment.
 Estimulaci de l nim.
 Suprimeix la gana.
 Disminuci de l ansietat.


Malalties pulmonars relacionades amb el tabac:
 Infeccions respiratries. El tabac destrueix els cilis de l epiteli respiratori, aix que l organisme per a contrarrestar la prdua, estimula la proliferaci de cllules caliciformes. Aquestes secretaran massa moc que acabar sent un caldo de cultiu de microorganismes.
 MPOC (malaltia pulmonar obstructiva crnica). Els bronquis es troben obstruts i per tant el seu calibre s menor, per aix costa respirar. No es cura. Tipus de MPOC: bronquitis crnica, i enfisema pulmonar.
 Cncer broncognic.. Es dna als pulmons i s causat pel tabac principalment i per altres com marihuana, gens, alimentaci gasos radioactius, etc. Els smptomes sn: tos, dolor pectoral, ronquera, aprimament, esput amb sang, dificultat respiratria, infeccions recurrents (bronquitis, pneumnia)... Si hi ha metstasi hi haur altres smptomes: dolor ossi, debilitat de les extremitats, mareigs, ictercia i adenopaties. Es pot diagnosticar per imatge (Rx, PET...), citologia d esput, bipsies, broncoscpia, etc. N'hi ha de diferents tipus.
 Malalties intesticials;


Enllaos externs.


British America Tobbaco ;
Cigarrillos y cancr ;
INGCAT - International Non Governmental Coalition Against Tobacco ;
Encyclopedia of Cigarettes ;
Society for Research on Nicotine and Tobacco ;
Emmetzinament de cigarretes amb poloni ;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151356" title="Injera" nonfiltered="1095" processed="1091" dbindex="61121">

La injera s un pa molt fi, semblat a una crpe, que forma la base de qualsevol menjar etop. Est feta de farina fermentada de teff (un cereal local) que desprs es cou en una planxa de cermica rodona que es mant calenta sobre la llenya del foc. Acompanya guisats diversos com el doro wat (pollastre amb salsa), el misr wat (pur esps de llenties) o el shiro wat (pur esps de cigrons).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151360" title="Central trmica de cicle combinat" nonfiltered="1096" processed="1092" dbindex="61123">


Les centrals trmiques de cicle combinat, sn un tipus de centrals trmiques que generen energia elctrica cremant combustible, aconseguint una eficincia ms alta que les centrals tradicionals degut al seu funcionament.

En aquestes centrals el combustible es crema a l'interior d'una turbina de gas (cicle Brayton), molt semblant a les dels avions a reacci. El moviment de la turbina es transmet a un primer alternador que genera electricitat. Amb els gasos calents producte de la combusti del gas es produeix vapor com en una central trmica convencional (Cicle Rankine), que genera electricitat a un segon alternador. La combinaci dels dos sistemes de producci permeten a aquestes centrals arribar a rendiments del 58%, molt ms alts que en el cas de les antigues centrals trmiques.




Les centrals trmiques de cicle combinat sn, com totes, contaminants per al medi ambient i les persones degut principalment als gassos txics expulsats a la combusti, per de totes les formes d obtenci d energia elctrica a partir de combustibles fssils s la menys contaminant degut a que les mnimes quantitats emitides de NOx i de SO2 no contribuint a la pluja cida i reduint-se bsicament a emissions de CO2 (que provoca un altre mena de problemes com ara l escalfament globlal). De totes formes aquestes proporcions de gassos varien en funci de la puresa i filtraci dels gassos que es cremen.

 Altres combustibles per a cicle combinat .

El cicle combinat pot donar-se no ms a centrals trmiques, tamb per a la propulsi dels vaixells, en aquest cas s anomenat sistema de propulsi COGAG.

Pel que fa a les centrals trmique tamb poden utilitzar-se a ms del gas com a combustible (el ms com) altres com ara el fuel oil i altres tipus de fuels.

Actualment, a ms estn fent-se centrals experimentals combinades amb energia solar com la de Hassi R'mel, a l Alger i la de Ain Beni Mathar, al Marroc.


 Enllaos externs .
 Animaci central trmica de cicle combinat;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151363" title="Apollocrates" nonfiltered="1097" processed="1093" dbindex="61124">
Apollocrates fou el fill gran de Dions el Jove. El seu pare li va deixar el comandament de Siracusa per es va haver de rendir per la gana a Di (Dion de Siracusa) vers 354 aC. Se li va permetre sortir amb vaixell per reunir-se amb el seu pare a Itlia. Athaeneus esmenta un personatge del mateix nom com a fill de Dions el vell per probablement s un error.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151369" title="Apollodor" nonfiltered="1098" processed="1094" dbindex="61125">


Apollodor, procnsol d'frica ;
Apollodor d'Akharne, arcont d'Atenes;
Apollodor d'Amfpolis, general macedoni;
Apollodor d'Artemita, escriptor i historiador ;
Apollodor d'Atenes, escriptor (vegeu tambe: Pseudo-Apollodor);
Apollodor d'Atenes, pintor ;
Apollodor d'Atenes, militar;
Apollodor d'Atenes, poeta cmic esmentat noms per Suidas, probablement el mateix que Apollodor de Carist.
Apollodor de Becia, ambaixador;
Apollodor el boig, escultor;
Apollodor de Carist, poeta cmic ;
Apollodor de Cassandria, tir de Cassandria o Potidea ;
Apollodor de Citium, metge grec de Xipre, esmentat per Plini;
Apollodor  de Constantinoble, jurista grecorom ;
Apollodor de Cumes, escriptor ;
Apollodor de Cirene, escriptor ;
Apollodor de Czic, militar   ;
Apollodor de Czic, escriptor grec esmentat per Digenes Laerci.
Apollodor de Damasc, arquitecte grec ;
Apollodor fil  (Ephillus), filsof estoic ;
Apollodor Epicur, mestre de filosofia epicria ;
Apollodor d'Esmirna, poeta epigramtic ;
Apollodor d'Eritrea, escriptor grec;
Apollodor de Gela, poeta cmic ;
Apollodor el Gramtic o Apollodor d'Atenes, escriptor atenenc  (vegeu tamb: Pseudo-Apollodor).
Apollodor de Lemnos, escriptor ;
Apollodor Logstic (Logisticus), matemtic grec.
Apollodor de Macednia, secretari del rei Filip V de Macednia. ;
Apollodor de Nicea es un escriptor grec esmentat noms per Esteve Bizant;
Apollodor de Prgam, retric ;
Apollodor de Falron, seguidor de Scrates. ;
Apollodor Pyragrus, dirigent de la ciutat de Agrion (Agyrium) a Siclia;
Apollodor de Susiana, governador de la satrapia de Susiana ;
Apollodor de Trent, metge probablement de famlia grega del sud d'Itlia, esmentat per Plini el Vell.
Apollodor de Tars fou un poeta trgic esmentat per Suidas i Eudcia, que parlen de sis tragdies.
Apollodor de Tars, escriptor grec;
Apollodor de Termessus (Termessos), escriptor;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151372" title="Apollodor (procnsol)" nonfiltered="1099" processed="1095" dbindex="61126">
Apollodor (Apollodorus) fou un magistrat rom que fou comes rei privatae sota  els emperadors Arcadi i Honori el  396 aC i procnsol d'frica el 399 i el 400.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151373" title="Apollodor d'Akharne" nonfiltered="1100" processed="1096" dbindex="61127">
Apollodor d'Akharne fou fill del banquer Psion d'tica. Tenia 24 anys quan el pare va morir (370 aC) i la seva mare es va casar amb Formi un llibert del banquer. La mare va morir el 360 aC i va deixar un fill, Pasicles sota la custodia del pare. Vers el 350 aC Apollodor fou arcont epnim d'Atenes i va iniciar un judici contra Formi que fou defensat per Demstenes. Encara vivia vers el 340 aC.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151374" title="Apollodor d'Amfpolis" nonfiltered="1101" processed="1097" dbindex="61128">
Apollodor d'Amfpolis fou un dels generals d' Alexandre el gran, i li fou confiada l'administraci de Babilnia i Sria  junt amb Menes. Tamb el rei els hi va donar 1000 talents per reclutar tropes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151375" title="Apollodor d'Artemita" nonfiltered="1102" processed="1098" dbindex="61129">
Apollodor d'Artemita fou un escriptor que va deixar un important treball sobre Prtia, que va viure probablement al segle II. Tamb es pensa que fou l'autor d'una historia de Cria.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151376" title="Apollodor d'Atenes (pintor)" nonfiltered="1103" processed="1099" dbindex="61130">
Apollodor d'Atenes (pintor) fou un pintor grec que va florir vers el 408 aC i fou el primer que va donar un efecte dramtic a les formes. Algunes de les seves pintures foren esmentades pels contemporanis com Aristfanes. Va fer avenos amb els colors i va inventar el clar-obscur.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151377" title="Apollodor d'Atenes" nonfiltered="1104" processed="1100" dbindex="61131">
Apollodor d'Atenes fou el comandant atenenc de les tropes auxiliars perses que el rei de Prsia va enviar a Atenes, a sollicitud del govern, contra el rei Filip II de Macednia (340 aC). Amb aquestes tropes va defensar Perint quan fou envada per Filip.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151379" title="Apollodor de Becia" nonfiltered="1105" processed="1101" dbindex="61132">
Apollodor de Becia fou ambaixador de la Lliga Becia a Messnia el 183 aC.

En aquest moment els messenis, atacats per Licortes, general de la Lliga Aquea, estaven pensant a signar la pau, i la intervenci d'Apollodor i d'un altre ambaixador de Becia de nom Epenet va decidir als messenis per la signatura de la pau.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151380" title="Apollodor el boig" nonfiltered="1106" processed="1102" dbindex="61133">
Apollodor el boig fou un escultor grec que va fer diverses esttues en bronze. Sovint feia l'esttua i quan l'acabava la trencava a trossos per lo que se li va donar el mal nom de "el boig". Com un boig fou representat per l'escultor Silnion. Va viure a la segona meitat del segle IV aC. Plini el Vell diu que va fer esttues de bronzo dels filsofs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151381" title="Apollodor de Carist" nonfiltered="1107" processed="1103" dbindex="61134">
Apollodor de Carist, poeta cmic probablement originari d'Alexandria que va viure probablement a la primera meitat del segle III aC. Pertany a la nova escola atenenca de comdia, Se li suposen escrites 47 comdies i hauria guanyat 5 premis. El Suides anomen un Apollodor d'Atenes que probablement s el mateix Apollodor de Carist.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151382" title="Teixit (biologia)" nonfiltered="1108" processed="1104" dbindex="61135">

En biologia, el teixit s un grau d'organitzaci entre la cllula i l'rgan, els diferents tipus de teixits es caracteritzen per presentar uns tipus de cllules determinats i una localitzaci concreta en una mateixa espcie. A ms, gran part d'organismes d'un mateix regne presenten teixits semblants, que es poden agrupar fcilment en unes varietats que es repeteixen. La cincia que els estudia s'anomena histologia.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151383" title="Apollodor de Cassandria" nonfiltered="1109" processed="1105" dbindex="61136">
Apollodor de Cassandria fou tir de Cassandria o Potidea a la Pallene. Quan va agafar el poder ho va fer com aliat del poble per quan va tenir el lloc segur va assolir la tirania i es va desfer dels seus cmplices comenant un govern tirnic (279 aC). A l'poca fou considerat un dels tirans mes odiats. Es va aliar als gals de Brennus per finalment Antgon II Gnates va entrar a la ciutat, el va enderrocar i el va executar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151384" title="Apollodor de Constantinoble" nonfiltered="1110" processed="1106" dbindex="61137">
Apollodor  de Constantinoble fou un jurista grecorom membre de la comissi establerta per l'emperador Teodosi II per compilar el Codi Teodosi. El 429 tenia els ttols de comes i magister memoriae, i el 435 i 438 se l'esmenta com comes sacri consistorii.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151386" title="Apollodor de Cumes" nonfiltered="1111" processed="1107" dbindex="61138">
Apollodor de Cumes fou un escriptor grec que fou la primera persona que fou considerada gramtic i crtic per l'amfictionia dels grecs de la Campnia, que li va concedir honors.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151395" title="Apollodor de Cirene" nonfiltered="1112" processed="1108" dbindex="61139">
Apollodor de Cirene  fou un escriptor esmentat per Eurpides, Suidas, Athenaeus i altres. Segons Athenaeus va escriure un treball o catleg de vaixells, i segons Natalis Comes, un sobre mitologia grega, el que va fer pensar que era l'autor de la obra Biblioteca, ara coneguda com el Pseudo-Apollodor, per probablement el primer treball es obra de Apollodor d'Atenes al que tamb es va atribuir el segon.

Referncia .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151397" title="Apollodor de Czic" nonfiltered="1113" processed="1109" dbindex="61140">
Apollodor de Czic  fou un grec que va dirigir alguna vegada els exercits d'Atenes. s esmentat per Plat. Les campanyes que va dirigir no son esmentades per cap autor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151398" title="Apollodor de Damasc" nonfiltered="1114" processed="1110" dbindex="61141">
Apollodor de Damasc fou un arquitecte grec que va viure sota els emperadors Traj i Adri. El primer li va fer construir un Forum, un Odeum, i un gimns a Roma; el segon, a causa d'una indiscreci de l'arquitecte, el va enviar al desterrament, i finalment el va fer matar.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151399" title="Apollodor fil" nonfiltered="1115" processed="1111" dbindex="61142">
Apollodor fil (Ephillus) fou un filsof estoic esmentat per Digenes Laerci que li atribueix dues obres. The d'Alexandria en va escriure un comentari sobre una d'elles de la que se'n conserva un fragment.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151401" title="Apollodor Epicur" nonfiltered="1116" processed="1112" dbindex="61143">
Apollodor Epicur fou un mestre de filosofia epicria esmentat per Digenes Laerci. Fou el mestre de Zen de Sid que desprs fou el seu successor com a director de l'escola d'epicuris vers el 84 aC. Suposadament hauria escrit 400 llibres, per nomes se'n conserva el ttol d'un (Vida d'Epicuri).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151403" title="Apollodor d'Esmirna" nonfiltered="1117" processed="1113" dbindex="61144">
Apollodor d'Esmirna fou un poeta epigramtic grec del temps d'August i Tiberi (finals del segle I aC i comenaments del segle I) originari de la ciutat d'Esmirna. Trenta epigrames seus son a l'antologia grega.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151404" title="Apollodor de Gela" nonfiltered="1118" processed="1114" dbindex="61145">
Apollodor de Gela, poeta cmic contemporani de Menandre d'Atenes que hauria viscut entre el 340 aC i el 290 aC. Suides i Eudcia li atribueixen set comdies (Suides atribueix una d'elles a Apollodor de Carist).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151405" title="Apollodor el Gramtic" nonfiltered="1119" processed="1115" dbindex="61146">
Apollodor d'Atenes, el gramtic fou un escriptor atenenc fill d'Asclepades i pupil d'Aristarc, de Paneci de Rodes, i de Digenes el Babiloni. Vivia vers el 140 aC. Va escriure alguns llibres histrics i altres sobre variats temes. Un catleg de vaixells li es atribut, per segons Athenaeus el va escriure Apollodor de Cirene. Segons Natalis Comes fou tamb Apollodor de Cirene el que va escriure un treball sobre mitologia grega (anomenat Biblioteca).

Aquest llibre Biblioteca, es conserva en gran part i tracta sobre les mitologies de l'edat heroica dels grecs, li fou atribut (perqu havia escrit sobre mitologia), per ha estat establert que no va poder ser obra seva i ara a l'autor se l'anomena Pseudo-Apollodor.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151406" title="Divisor de tensi" nonfiltered="1120" processed="1116" dbindex="61147">

Un divisor de tensi permet reduir un voltatge d'entrada a una fracci d'aquest, sempre i quan la intensitat que prenem per mesurar aquest voltatge sigui menyspreable.

En aquest exemple podem obtenir un voltatge Vout que s una fracci de Vin segons l'expressi




Naturalment, podem substituir el conjunt per un potencimetre, treient  del cursor. D'aquesta manera podem ajustar el valor de , especialment si fixem  (per exemple, utilitzant la tensi d'alimentaci), i utilitzar-lo com a valor de consigna. 

Vegeu tamb.
Divisor de corrent





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151407" title="Gran Premi dels Estats Units del 1960" nonfiltered="1121" processed="1117" dbindex="61148">
Resultats del Gran Premi dels Estats Units de Frmula 1 de 1960, disputat al circuit de Riverside  el 20 de desembre del 1960.

 Resultats de la cursa .






 Altres .

 Volta  rpida:  Jack Brabham  1' 56. 30  ;
 Pole: Stirling Moss  1' 54. 40;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151408" title="Apollodor de Lemnos" nonfiltered="1122" processed="1118" dbindex="61149">
Apollodor de Lemnos fou un escriptor grec de temes agrcoles que va viure abans d'Aristtil. s esmentat per Var.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151409" title="Apollodor de Macednia" nonfiltered="1123" processed="1119" dbindex="61150">
Apollodor de Macednia fou secretari del rei Filip V de Macednia. Juntament amb l'escriv Demstenes va acompanyar al rei a l'entrevista de Nicea  amb Titus Quintius Flaminius, el 198 aC.

 Referncia .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151410" title="Apollodor de Prgam" nonfiltered="1124" processed="1120" dbindex="61151">
Apollodor de Prgam fou un retric grec i director d'una escola de retrica, rival d'un altra escola oberta per Teodor de Gadara. Octavi (August) fou un dels seus pupils. Altres deixebles destacats foren Valgius i Atticus. Sneca diu que va morir amb 82 anys.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151411" title="Apollodor de Falron" nonfiltered="1125" processed="1121" dbindex="61152">
Apollodor de Falron fou un grec natural de Falron  destacat seguidor de Scrates. Fou considerat un excntric. A la mort del seu mestre, va tenir un atac de nervis. s esmentat per Plat als seus dilegs.

Nota.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151413" title="Apollodor Pyragrus" nonfiltered="1126" processed="1122" dbindex="61153">
Apollodor Pyragrus fou un dirigent (magistrat local) de la ciutat de Agrion (Agyrium) a Siclia, i un dels principals testimonis de crrec contra el pretor Verres.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151414" title="Apollodor de Susiana" nonfiltered="1127" processed="1123" dbindex="61154">
Apollodor de Susiana fou governador de la satrapia de Susiana designat el 220 aC  per Antoc III el gran desprs de la revolta de Mol de Mdia i el seu germ Alexandre de Persis. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151415" title="Apollodor de Tars" nonfiltered="1128" processed="1124" dbindex="61155">
Apollodor de Tars fou un escriptor grec, que va escriure comentaris sobre els primers escriptors dramtics de Grcia 

 Referncia .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151416" title="Apollodor de Termessus" nonfiltered="1129" processed="1125" dbindex="61156">
Apollodor de Termessus (Termessos) fou un escriptor grec esmentat per Artemidor Capit, que li atribueix un llibre sobre drames.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151420" title="Apollnides" nonfiltered="1130" processed="1126" dbindex="61157">


Apollnides, poeta trgic ;
Apollnides, metge ;
Apollnides d'Argos, governador d'Argos.
Apollnides de Becia, oficial militar  ;
Apollnides de Crdia, home d'estat i ambaixador macedoni;
Apollnides de Cos, metge ;
Apollnides d'Esparta,  funcionari espart ;
Apollnides de Nicea, escriptor grec ;
Apollnides d'Olint, general ;
Apollnides Orapi (Orapius o Horapius),  escriptor grec ;
Apollnides de Quios, poltic grec ;
Apollnides de Sici, dirigent de la Lliga Aquea ;
Apollnides de Siracusa, poltic grec;
Apollnides d'tica, filsof estoic.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151421" title="Apollnides (poeta)" nonfiltered="1131" processed="1127" dbindex="61158">
Apollnides fou un poeta trgic grec de la vida del qual no es coneix res i del que s'han conservat dos versos d'un dels seus drames mercs a Climent d'Alexandria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151422" title="Apollnides (metge)" nonfiltered="1132" processed="1128" dbindex="61159">
Apollnides  fou un metge grec del segle II  esmentat per Gal que diu que va estar en desacord amb Arkhigenes respecte del pols durant les hores de dormir. Fou potser el metge esmentat per Artemidor Capit i Aetius (aquest darrer l'anomena Apolloniades).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151423" title="Apollnides d'Argos" nonfiltered="1133" processed="1129" dbindex="61160">
Apollnides fou governador d'Argos per compte de Cassandre. El 315 aC va envair Arcdia i es va apoderar d'Estimpalos, i mentre era all els argius, contraris a Cassandre, es van revoltar, i van cridar a Alexandre el fill de Poliperc. Alexandre no va arribar amb prou rapidesa i Apollnides va tornar a Argos on va fer matar a 500 senadors que estaven reunits al prinateus, tancant les portes i finestres i posant foc a l'edifici. Altres argius que havien pres part a la revolta foren executats o exiliats.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151424" title="Apollnides de Becia" nonfiltered="1134" processed="1130" dbindex="61161">
Apollnides de Becia fou oficial a l'exrcit de mercenaris grecs que van lluitar per Cir el Jove. Va demanar a Xenofont d'entrar en tractes amb el rei Artaxerxes per Xenofont no va acceptar i el va destituir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151425" title="Apollnides de Crdia" nonfiltered="1135" processed="1131" dbindex="61162">
Apollnides de Crdia fou un macedoni que va rebre del rei Filip II de Macednia el territori del Quersons com a domini privat. Desprs fou ambaixador de Caridem a Filip.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151426" title="Apollnides de Cos" nonfiltered="1136" processed="1132" dbindex="61163">
Apollnides de Cos fou un metge que va estar al servei de la cort de Prsia  sota Artaxerxes I de Prsia Longimanus (464 aC-424 aC) i va curar a Megabizos, cunyat del rei, d'una perillosa ferida, per desprs es va veure involucrat en un escndol per les seves relacions sentimentals amb la dona de Megabizos, Amitis. El rei persa va entregar al metge a la seva mare, Amestris, que el va torturar durant dos mesos i al final el va enterrar viu.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151427" title="Apollnides d'Esparta" nonfiltered="1137" processed="1133" dbindex="61164">
Apollnides d'Esparta fou un funcionari espart que el 181 aC fou nomenat com un dels tresorers encarregats de comprovar el sistema de diners pblics que havia estat organitzat durant un temps pel demagog Khaeron. Aquest es va adonar de qu el personatge principal del que calia guardar-se era Apollnides i va enviar uns emissaris que el van assassinar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151428" title="Apollnides de Nicea" nonfiltered="1138" processed="1134" dbindex="61165">
Apollnides de Nicea fou un escriptor grec que va viure en temps de l'emperador Tiberi al que va dedicar alguna de les seves obres. Entre d'altres va escriure un comentari sobre Demstenes; diversos llibres d'histories de ficci; un treball sobre proverbis; i un treball sobre el poeta trgic Ion. Estrab, Plini el Vell i Escolstic esmenta un Apollnides que podria ser aquest.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151429" title="Apollnides d'Olint" nonfiltered="1139" processed="1135" dbindex="61166">
Apollnides d'Olint fou un general de la ciutat d'Olint. Era contrari a Filip II de Macednia i va usar la seva influencia en contra del rei. Els agents macedonis van acabar per aconseguir que fos enviat a l'exili. Va anar llavors a Atenes on li fou concedida la ciutadania, per desprs en fou considerat indigne i se li va retirar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151430" title="Apollnides Orapi" nonfiltered="1140" processed="1136" dbindex="61167">
Apollnides Orapi (Orapius o Horapius)  fou un escriptor grec que va escriure un llibre sobre Egipte titulat Semenuthi i segurament altres llibres sobre temes histrics i religiosos dels egipcis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151431" title="Apollnides de Quios" nonfiltered="1141" processed="1137" dbindex="61168">
Apollnides de Quios fou el cap del partit persa a l'illa de Quios durant l'expedici d'Alexandre el Gran a Prsia. Mentre Alexandre era a Egipte l'illa fou conquerida pels seus almiralls Hegloc i Amfter, i Apollnides fou fet presoner junt amb altres membres del seu bndol, i enviats a l'illa Elefantina a Egipte, on va quedar confinats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151432" title="Apollnides de Sici" nonfiltered="1142" processed="1138" dbindex="61169">
Apollnides de Sici fou un  dirigent de la Lliga Aquea el 186 aC quan es feia el gran congrs a Megalpolis en el que el rei umenes II de Prgam buscava l'aliana amb la Lliga Aquea a la que va donar una gran quantitat de diners en prova de bona voluntat i per assegurar-se el seu suport. Apollnides es va oposar a acceptar els diners i va tenir el suport d'alguns distingits membres de la Lliga, que finalment van rebutjar els diners. En aquest congres tamb hi havia ambaixadors romans i desprs del seu retorn a Roma, ambaixadors d'Esparta i la Lliga Aquea foren enviats a la Repblica el 185 aC i entre aquests ambaixadors hi havia Apollnides, i es va enfrontar amb els ambaixadors espartans. Quan va esclatar la guerra entre el Regne de Macednia i Roma, va aconsellar de no oposar-se obertament als romans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151433" title="Apollnides d'tica" nonfiltered="1143" processed="1139" dbindex="61170">
Apollnides d'tica fou un filsof estoic grecorom. Es conegut principalment perqu segons explica Plutarc, va conversar amb Cat el Jove sobre el sucidi poc abans de sucidar-se a la ciutat d'tica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151434" title="Apollnides de Siracusa" nonfiltered="1144" processed="1140" dbindex="61171">
Apollnides de Siracusa fou un dignatari de la ciutat de Siracusa a Siclia. A la Segona Guerra Pnica, quan la ciutat estava dividida entre els partidaris de Cartago i els de Roma,  va insistir en qu calia prendre un o altre cam per no restar dividits; va deixar entreveure que per ell era millor ser aliats dels romans.

}


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151444" title="Mute Records" nonfiltered="1145" processed="1141" dbindex="61172">
Mute Records s un segell discogrfic format el 1978 per Daniel Miller. La seva intenci era allotjar artistes de msica electrnica, de la qual Miller n's un gran aficionat.

El primer llanament de Mute Records fou el senzill "T.V.O.D."/"Warm Leatherette", dos temes del mateix Miller, publicat sota el pseudnim de The Normal. Totes dues canons sn mostres de synthpop auster i minimalista; uns anys desprs Grace Jones va versionar "Warm Leaherette".

Desprs de l'edici del senzill de The Normal, Mute Records edit "Music for Parties", un disc del grup imaginari de joves Sillicon Teens, que es dedicava a fer versions en clau electrnica (i sota el control creatiu de Daniel Miller) d'xits clssics de la msica pop. Posteriorment edit el segon treball del grup Deutsch-Amerikanische Freundschaft i el primer LP de Fad Gadget (sobrenom de Frank Tovey), en ambds casos a l'any 1980. Miller tamb arrib a collaborar amb Soft Cell en la producci del senzill "Memorabilia".

Des de bon principi, Miller insist que els grups de la seva companyia havien de tenir un so propi i original, que els distings de la resta; amb aquesta finalitat, Miller intervingu (especialment durant els primers anys de la discogrfica) de manera bastant directa en la producci dels discos d'aquestes bandes (especialment en els casos de Depeche Mode i Yazoo). Una altra peculiaritat de Mute Records s que, sovint, no redactava contractes formals amb els seus grups, sin que es limitava a acords verbals segellats simblicament amb una encaixada.

Mute public al llarg dels anys discos influents d'artistes essencials en el cap de la msica electrnica, com Depeche Mode, Nitzer Ebb, Yazoo i Erasure. Ms endavant, Mute es va redefinir un altre cop i don espai al rock alternatiu amb bandes com Nick Cave and the Bad Seeds i Sonic Youth, allotjats a la seva subsidiria Blast First. A ms, el segell va llanar el 1992 una nova subsidiria, Novamute Records, principalment dedicada a la distribuci de msica electrnica experimental.

El 1997, Mute Records va obrir la seva pgina d'Internet, anomenada Mute Liberation Technologies amb l'adrea http://www.mutelibtech.com.

Mute Records s conegut per ser la llar de Depeche Mode, Erasure, Moby, Nick Cave i de representants de la msica industrial com  Einstrzende Neubauten, Throbbing Gristle,  Cabaret Voltaire, SPK o Laibach; els treballs d'aquests grups es publiquen a la branca anomenada The Grey Area.

El 10 de maig de 2002, EMI adquireix la companyia, estenent la llicncia de distribuci que Mute tenia amb Virgin Records (tamb part d'EMI) durant ms de 15 anys.

 Enllaos externs .

 web oficial;
 Myspace;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151445" title="Einstrzende Neubauten" nonfiltered="1146" processed="1142" dbindex="61173">
Einstrzende Neubauten s una grup de msica originat a Berln que no ha deixat de canviar des del seu comenament el 1980. 

La seva msica es classifica usualment com industrial o electrnica, per aquests termes no poden realment descriure el so de la banda. Una de les caracterstiques principals de la banda s l's d'instruments i sons que ells mateixos van fer, acompanyats d'instruments tradicionals. La banda va pertnyer al moviment Die Geniale Dilletanten, que tenia l'objectiu de revolucionar l'escena musical usant serres, trepants i altres eines com instruments. 

 Membres actuals .
 Blixa Bargeld  ;
 Alexander Hacke ;
 N.U. Unruh ;
 Jochen Arbeit ;
 Rudi Moser;


Discografia.

lbums.
 Kollaps (1981);
 Zeichnungen des Patienten O.T. (1983);
 Halber Mensch (1995);
 Fnf Auf der Nach Oben Offenen Richterskala (1987);
 Haus der Lge (1989) ;
 Tabula Rasa (1993);
 Ende Neu (1996);
 Silence is Sexy (2000);
 Perpetuum Mobile (2004);

Recopilatoris, gravacions en directe i altres.

 Stahlmusik (1980);
 Stahldubversions (1982);
 Liveaufnahmen 07/81 bis 02/82 (1982);
 Strategien gegen Architekturen 80-83 (1984);
 2X4 (1984);
 Die Hamletmaschine (1991);
 Strategies Against Architecture II (1991);
 Faustmusik (1996);
 Ende Neu Remixes (1997);
 Berlin Babylon (2001);
 Strategies Against Architecture III (2001);
 09-15-2000, Brussels (2001);
 Gemini (2003);
 Supporter Album No. 1 (2003);
 Kalte Sterne -early recordings- (2004) ;
 Grundstck (2005) ;
 Musterhaus:Anarchitektur (2005);
 Musterhaus:Unglaublicher Lrm (2005);
 Musterhaus:Solo Bassfeder (2005);
 Musterhaus:Redux Orchestra vs. Einstrzende Neubauten (2006);

Vdeos.

 Halber Mensch (film) (1985);
 Liebeslieder (1993);
 Stella Maris (1996) ;
 20th Anniversary Concert (2000);
 Phase II DVD (forthcoming) (2005);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151446" title="Oihuka" nonfiltered="1147" processed="1143" dbindex="61174">
Oihuka s una discogrfica independent fundada al Pas Basc a mitjans dels anys 80. Va ser fundada per Marino Goi. 

El 1987 va absorbir tot el catleg de la desapareguda Soua (tamb fundada per Goi). Actualment est dirigida per Ritxi Aizpuru. Oihuka no s una discogrfica especialitzada en cap gnere musical en concret. Ha editat grups de msica rock, punk, heavy, reggae, rap o pop. Est especialitzada en grups de msica del Pas Basc i Navarra. 

Durant els anys 80 va ser una discogrfica pionera en el denominat rock radical basc i en el seu catleg es troben les ms importants bandes del gnere com Kortatu, Baldin Bada, Barricada o M.C.D..


Grups en catleg.



Enllaos externs.
 web oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151448" title="Mil a Gritos Records" nonfiltered="1148" processed="1144" dbindex="61175">
Mil A Gritos Records s una discogrfica independent creada pels membres del grup basc Soziedad alkohlika el 1995.


Grups.
Soziedad alkohlika;
Betagarri;
Ekon;
Eraso!;
Flitter;
Habeas Corpus;
Kaos Etliko;
Anarko;
Obligaciones;
Orujo De Brujas;
Paquita s Niples;
Reverendo Parker;
Slvate Si Puedes;
MALM;
Bat Bitten;


Enllaos externs.
web oficial;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151449" title="The Kinks" nonfiltered="1149" processed="1145" dbindex="61176">
The Kinks va ser un grup musical britnic format a Londres en els anys 60 pels germans Ray i Dave Davies. Des dels seus primers temps estaven molt influenciats pel Rock and roll i el Rhythm & blues americans. 

El 1964 van aconseguir el seu primer n 1 en les llistes britniques amb  You Really Got me  , la seva can ms emblemtica, donant-se a conixer com part de la Invasi Britnica als Estats Units (n 7 al Billboard) 

Aquesta can s una de les ms significatives de la dcada dels 60 i el seu so s considerat precursor del Hard rock. L'evoluci com compositor de Ray Davies, va dur al grup a una segona poca amb un so molt ms britnic i Pop, que els va proporcionar xits com  Sunny Afternoon  o  Waterloo Sunset . Els seus treballs en aquests anys han exercit gran influncia en moviments tan distints com el Glam Rock, el Punk, la New Wave , a pesar que, en termes de popularitat i suport de la seva discogrfica, sempre van estar a l'ombra de The Beatles, The Rolling Stones o The Who. El 1970 i desprs d'un perode de menor presncia en les llistes, van obtenir el seu ltim n 1 al Regne Unit amb el single  Lola . Els seus problemes amb la discogrfica Pye Records els va dur a signar per RCA, iniciant una fase caracteritzada pel rock amb tints teatrals i cada vegada menor notorietat. El grup va passar a un segon pla a causa de la falta de suport promocional, principalment al seu pas, el que fa que s'assentin als Estats Units. All van signar amb Arista Records, discogrfica amb la qual van gaudir d'un nou perode d'xit en el canvi de dcada i els primers anys 80, xit que no es va tornar a repetir fins a la seva separaci el 1997.

Discografia.

lbums d'estudi.

 The Kinks (Pye, 1964);
 Kinda Kinks (Pye, 1965);
 The Kink Kontroversy (Pye, 1965);
 Face to Face (Pye, 1966);
 Something Else By The Kinks (Pye, 1967);
 The Kinks Are the Village Green Preservation Society (Pye, 1968);
 Arthur (Or the Decline and Fall of the British Empire) (Pye, 1969);
 Lola versus Powerman and the Moneygoround, Part One (Pye, 1970);
 Percy (Banda sonora) (Pye, 1970);
 Muswell Hillbillies (RCA, 1971);
 Everybody's in Show-Biz (RCA, 1972);
 Preservation Act 1 (RCA, 1973);
 Preservation Act 2 (RCA, 1974);
 Soap Opera (RCA, 1975);
 Schoolboys in Disgrace (RCA, 1976);
 Sleepwalker (Arista, 1977);
 Misfits (Arista, 1978);
 Low Budget (Arista, 1979);
 Give the People What They Want (Arista, 1981);
 State of Confusion (Arista, 1983);
 Word of Mouth (Arista, 1984);
 Think Visual (London, 1986);
 UK Jive (London, 1989);
 Phobia (London, 1993);

Directes.

 Live at Kelvin Hall (Pye, 1968);
 One for the Road (Arista, 1980);
 The Road (London, 1988);
 To the Bone (Konk, 1994 / Guardian, 1997);

Principals Recopilatoris.

 The Kinks ("The Black Album") (Pye, 1970);
 The Kink Kronikles (Reprise, 1972);
 The Great Lost Kinks Album (Reprise, 1973);
 The Kink's Greatest - Celluloid Heroes (RCA, 1976);
 Come Dancing with The Kinks - The Best of The Kinks 1977-1986 (Arista, 1986);
 The Album that Never Was (PRT, 1987);
 The EP Collection Vol. 1 & 2 (See For Miles, 1990/91);
 Fab Forty: The Singles Collection 1964-1970 (Charly, 1990);
 Lost and Found (1986-1989) (MCA, 1991);
 BBC Sessions 1964-1977 (Sanctuary, 2001);
 The Ultimate Collection (Sanctuary, 2002)  ;

Enllaos externs.
Offical Ray Davies Web Site ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151450" title="Madness" nonfiltered="1150" processed="1146" dbindex="61177">

Madness s un grup angls de ska i msica pop que es va formar al barri de Camden Town, Londres, el 1976. Encara al 2007 el grup continua tocant amb la seva formaci ms reconeguda de 7 membres, malgrat que aquesta ha variat lleugerament al llarg dels anys. Madness ha estat un dels principals grups del revival del ska del segell 2 Tone a finals dels anys 70. 

Madness va assolir la majoria dels seus xits en els anys 80. Tant Madness com UB40 van estar exactament 214 setmanes a les llistes de singles angleses en el transcurs de la dcada, assolint el record de grup musical que ms setmanes ha estat en les llistes del Regne Unit en els 80. Tot i aix, Madness va assolir aquest fet en un menor perode de temps. (1980-1986).

Discografia.
lbums d'estudi.
One Step Beyond... 1979 ;
Absolutely 1980 ;
7 1981 ;
The Rise & Fall 1982 ;
Keep Moving  1984 ;
Mad Not Mad 1985 ;
The Madness 1988 ;
Wonderful  1999 ;
The Dangermen Sessions Vol. 1 2005 ;

Evoluci.

1976 1978: Naixement.

En un principi, els Madness van nixer com una banda anomenada The North London Invaders l any 1976. si b el seu nom es va escurar poc desprs a The Invaders. En aquests primer passos, la banda ja incloa entre els seus membres a Mike Barson (Monsieur Barso) als teclats i veu, Chris Foreman (Chrissy Boy) a la guitarra, Lee Thompson (Kix) al saxofon i veus i ms tard s hi van unir John Hasler a la bateria i Cathal Smyth (ms conegut com  Chas Smash) al baix. Al cap de l any, "Dikron" tamb va unir-se a la banda com a veu solista. 
Aquesta formaci de sis membres es va mantenir fins a mitjans del 1977, quan Graham McPherson (ms conegut com Suggs) va prendre el relleu com a cantant desprs de veure actuar la banda en el jard d un amic seu. Poc temps desprs va haver encara un darrer canvi: Smyth, que no era gaire bo com a baixista va ser reemplaat per Gavin Rogers, que era un conegut del teclista Mike Barson.
Els principis de McPherson a la banda no van ser massa bons i aviat va ser expulsat per preferir massa sovint anar a veure els partits de futbol que no pas assajar. Thompson tamb va abandonar desprs de barallar-se amb Barson, qui criticava la seva manera de tocar el saxofon.
Un any ms tard, per, Suggs tornava a la banda i al mateix temps, Daniel Woodgate (Woody) i  Mark Bedford (Bedders) s unien a la bateria i al baix, substituint respectivament a Garry Dovey i Gavin Rogers . Desprs de canviar-se breument el nom per Morris and the Minors, la banda es va rebatejar a si mateixa com Madness; en homenatge a una de les seves canons preferides del cantant de ska/reggae , Prince Buster. Aquesta formaci de sis membres es va manternir fins el 1979, quan  Chas Smash va retornar i oficialment es va convertir en el set membre de la banda com segona veu i trompeta.

1979 1981: Primers xits.

L any 1979, la banda gravava la composici de Lee Thompson,  "The Prince". Aquesta can, com el mateix nom dels Madness, era un homenatge al seu idol Prince Buster. La can va ser editada per 2 Tone Records, el segell musical del fundador dels The Specials, Jerry Dammers i va ser un xit total, arribant al numero 16 de les llistes angleses. La banda va actuar amb el mateix tema en Top of the Pops, el show musical ms popular del Regne Unit i grcies a aix van guanyar molta popularitat. Des d'aquest moment els Madness van comenar a actuar conjuntament de gira amb bandes del mateix segell 2 Tone com The Specials i The Selecter i poc desprs enregistraven el seu primer lbum de llarga durada anomenat One Step Beyond..., editat per Stiff Records. Aquest lbum incloa un nou enregistrament de la can "The Prince" i encara un segon i tercer singles: "One Step Beyond" i "My Girl". La can que dona nom al lbum era una versi de una Cara-B d un disc de Prince Buster dels 60s, "Al Capone". One Step Beyond... va romandre a les llistes britniques per ms de 37 setmanes, arribant al lloc no. 2 Desprs d editar el tercer single, "My Girl", la banda va creure que ja havien exhaurit el material del lbum One Step Beyond..., I decidiren no editar cap ms single. Malgrat tot, Dave Robinson que era el director de Stiff Records, no hi est d acord i es decid editar un curta durada amb un tema del LP I tres canons noves. El resultat va ser el EP  Work Rest and Play, encapalat pel tema "Night Boat to Cairo", que va arribar al no. 6 de les llistes britniques. 
L any segent els Madness editaven el seu segon album, Absolutely que arribava a no. 2 de les llistes angleses. Absolutely reuneix alguns dels temes amb ms xit dels Madness, com ara "Baggy Trousers", no  3 en les llistes angleses, "Embarrassment"  no. 4  i la can instrumental "Return of the Los Palmas 7" que pujava fins el no 7. Malgrat que les crtiques d aquest lbum van ser generalment menys entusiastes que les del One Step Beyond..., la majoria foren positives. La revista Rolling Stone, per, va donar al lbum tan sols una de cinc estrelles possibles. Aquesta revista era especialment crtica amb el ska revival arribant a dir que dels The Specials que "no son gaire bons" i dels Madness que eren senzillament com els "Blues Brothers per amb accent angls".

Enllaos externs.	 
Web oficial del grup ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151452" title="Butch Vig" nonfiltered="1151" processed="1147" dbindex="61178">
Bryan "Butch" Vig (nascut el 8 de desembre de 1957), s un msic de rock i un productor musical. En l'actualitat s membre del fams grup Garbage, per tamb s conegut com el productor del disc Nevermind de Nirvana un lbum que va dur la msica grunge al gran pblic, i els discos Gish, Siamese Dream i Pisces Iscariot de Smashing Pumpkins. Originari de Viroqua, Wisconsin, Vig va ser un antic membre dels grups Spooner i Fire Town.


Producci.
Vig ha produt discos per als segents artistes

AFI;
Chainsaw Kittens;
Crash Vegas;
Depeche Mode;
Die Kreuzen;
The Fluid;
Garbage;
Gumball;
Helmet;
Freedy Johnston;
Killdozer;
Korn;
L7;
Laughing Hyenas;
Jessy Moss;
Nirvana;
The Other Kids;
Overwhelming Colorfast;
Smashing Pumpkins;
Sonic Youth;
Soul Asylum;
Tad;
This Was the Service;
U2;
Unrest;
The Young Fresh Fellows;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151453" title="Ambrosi Spinola" nonfiltered="1152" processed="1148" dbindex="61179">

Ambrosio Spinola Doria, marqus dels Balbasos (1569-1630), fou un general espanyol d'origen genovs, capit general de Flandes i comandant de l'exrcit espanyol durant la guerra dels Vuitanta Anys. s fams per la presa de la ciutat brabanona de Breda i recordat com un dels ltims grans lders militars de l'edat d'or espanyola.

 Orgens .
Ambrosio Spinola descendia d'una famlia noble i rica de Gnova. Era el fill gran de Filipo Spinola, marqus de Sesto i Benafro, i de la seva dona Policena Cossino, filla del prncep de Salern.

Al segle XVI, la Repblica de Gnova era un estat prcticament en situaci de protectorat sota el poder de l'Imperi Espanyol. Els genovesos eren els banquers de la monarquia i tenien el control quasi total de les seves finances.

Alguns dels germans ms joves d'Ambrosio Spinola van buscar fortuna a Espanya, i un d'ells, Federic, va destacar com a soldat a Flandes. El germ major va quedar-se a Itlia i es va casar el 1592 amb Joamma Bacciadona, filla del compte de Galeratta

Les cases de Spinola i Dria rivalitzaven per exercir el poder en la repblica. Ambrosio Spinola va continuar la rivalitat i amb el compte de Tursi, lder dels Dria. Desprs de un fracs en un enfrontament judicial amb els Dria decideix retirar-se de la ciutat i millorar la fortuna de la seva casa servint a la monarquia espanyola als Pasos Baixos espanyols. El 1602 ell i el seu germ Federic entren en tractes amb el govern espanyol - una "condotta" al vell model itali.

Es tracta duna aventura en la que Spinola va arriscar la totalitat de la gran fortuna de la seva famlia. Ambrosio Spinola es va encarregar d'encominar 1.000 homes per operacions militars terrestres, i Federic es va encarregar de formar una esquadra de galeres per operacions a la costa. En ella, diverses de les galeres de Federic van resultar destrudes pels vaixells de guerra anglesos en el seu cam a travs del canal de la Mancha. El propi Federic va resultar mort en acci amb els holandesos el 24 de maig de 1603. Ambrosi Spinola va recrrer amb el seu exercit una llarga distancia per arribar a Flandes el 1602 amb els homes que havia reclutat. Durant els primers mesos, el govern espanyol va pensar en la possibilitat de fer-lo servir per envair Anglaterra, projecte que no va arribar a concretar-se. A finals d'any va tornar a Itlia per aconseguir ms homes.

La seva experincia real com a soldat no va comenar fins que com a general, a la edat de 34 anys, es va encarregar de continuar el setge d'Oostende el Setembre de 1603. Les runes de la plaa van caure a les seves mans el setembre de 1604.

 General de l'Imperi Espanyol .

L'arxiduc Albert i la infanta Clara Eugenia, filla de Felip II d'Espanya, governadors dels Pasos Baixos, que havien desitjat profundament la possessi d'Oostende es van sentir molt complaguts amb aquest xit, que li va valdre una alta reputaci entre els soldats de l'poca. Al tancament de la campanya va tornar a Espanya per organitzar amb la cort, que aleshores estava a Valladolid, la continuaci de la guerra.

A Valladolid va insistir en realitzar la funci de Comandant en cap als Pasos Baixos espanyols. A l'abril estava de nou a Brusselles, i va prendre part en la seva primera campanya. Les guerres dels Pasos Baixos espanyols consistien principalment en setges, i Spinola es va fer fams pel nombre de places que va ocupar, tot i els esforos de Maurici de Nassau per socrrer-lo.

Al 1606 va tornar a Espanya, sent rebut amb grans honors. Se li va confiar una missi secreta consistent en assegurar la governaci de Flandes en cas de mort de l'arxiduc o de la seva dona, per no va poder obtenir el grau de "Grande" que desitjava, i es va veure a obligat a entregar en garantia la totalitat de la seva fortuna per avalar les despeses de guerra abans que els banquers donessin un fons a la corona espanyola.

Fins a la firma de la treva dels Dotze Anys el 1609 va continuar amb el comandament en el camp generalment amb xit. Desprs de la firma va continuar cap al seu dest, i se li va encarregar, entre altres tasques, conduir les negociacions amb Frana quan el Prncep de Cond va fugir a Flandes amb la seva dona per posar-la fora de l'abast de l'admiraci senil d'Enric IV de Frana.

 Cenit .
El 1611, Spinola passava per dificultats financeres per va obtenir la seva desitjada "grandesa". El 1614 va prendre part en les operacions relacionades amb la fundaci de Cleves i Juliers. Quan va esclatar la Guerra dels Trenta Anys es condu una vigorosa campanya pel Baix Palatinat i va ser recompensat amb el grau de capit general


Desprs de reprendre la guerra amb les Provncies Unides el 1621 va guanyar la victria de la seva carrera, la captura de Breda, desprs d'un llarg setge d'un any (agost 1624 - juny 1625), tot i els esforos del Prncep de Orange Federic Enric per salvar-la.

La presa de Breda va ser la culminaci de la carrera de Spinola. Per, la parlisis del govern d'Espanya, la necessitat de diner, i el nou preferit, Gaspar de Guzmn y Pimentel, el comte-duc d'Olivares, envejs dels xits del general va permetre als holandesos recuperar-se. Spinola no va poder evitar que Federic Enric de Nassau prengus Groll.
 
Mentrestant, el govern d'Espanya va nombrar-lo plenipotenciari i general en la Guerra de la Successi de Mantua. Spinola va desembarcar a Gnova el setembre del 1629 i va morir el 25 de setembre del 1630 en el Setge de Casale.

 Bibliografia .
 A. Rodriguez Villa, Ambrosio Spinola, primer marqus de los Balbases, Madrid 1905;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151455" title="Xi Aquilae" nonfiltered="1153" processed="1149" dbindex="61180">


Xi Aquilae (  Aql /   Aquilae) s una estrella de la constellaci d'Aquila.

Xi Aquilae s una estrella gegant del tipus G amb una magnitud aparent de +4,71. Es troba aproximadament a uns 204 anys-llum de la Terra.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151462" title="Elisenda Paluzie i Hernndez" nonfiltered="1154" processed="1150" dbindex="61181">
Elisenda Paluzie i Hernndez (Barcelona, 13 d'octubre de 1969) 

Professora Titular de Teoria Econmica a la Universitat de Barcelona des del 2001. Directora del Centre d'Anlisi Econmica i de les Poltiques Socials (CAEPS) de la UB. s mster en Economia Internacional i Desenvolupament Econmic per Yale University (1996) i Doctora en Economia per la Universitat de Barcelona (1999). 

Va obtenir una Beca de "la Caixa" per fer recerca pre-doctoral a la London School of Economics (1997-1998). I ha gaudit de beques post-doctorals (Beques Batista i Roca i Beques d estades a l estranger de la Generalitat de Catalunya i Research Training Network de la Comissi Europea) per cursar estades de recerca post-doctoral a la London School of Economics (2000-2001) i al CERAS, cole Nationale de Ponts et Chausses, Paris (2002-2003).

Ha publicat articles sobre temes de comer internacional i geografia econmica en revistes internacionals com Journal of Economic Geography, Journal of Regional Science, Regional Studies, Papers in Regional Science, entre d altres. 

Va ser Secretria de Finances de la FNEC (1989-1994) i membre del Claustre i la Junta de Govern de la UB. s secretria general del Club FNEC (Associaci d Antics Membres de la FNEC). s membre del Claustre de la UB i de la Junta de Facultat d Econmiques i representant a la Junta de Personal Docent i Investigador per la Intersindical-CSC. En el procs d'aprovaci de l'Estatut del 2006 va ser la promotora de la campanya Economistes pel No. Actualment dirigeix l'Observatori del Finanament de Catalunya i s impulsora de la plataforma independentista Sobirania i Progrs. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151467" title="Andreas Reinke" nonfiltered="1155" processed="1151" dbindex="61182">

Andreas Reinke (nascut el 10 de gener del 1969) s un futbolista alemany, que juga a la posici de porter. Actualment juga en el Werder Bremen, club en qu milita des de la temporada 2003-04.

Abans de fitxar pel Werder Bremen, Reinke jug en el Real Murcia, en l'Iraklis Saloniki de Grcia, 1. FC Kaiserslautern, FC St. Pauli, Hamburger SV, Dynamo Schwerin, and Dynamo Gstrow. 

Ttols.
El major xit ha estat una lliga alemanya la temporada 1997-1998 amb el Kaiserslautern. A ms, tamb ha guanyat dues Copes d'Alemanya en el 1996 amb el Kaiserlautern i en el 2004 amb el Werder Bremen.

En 2003, guany el Trofeu Zamora de Segona Divisi.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151473" title="Zoonami" nonfiltered="1156" processed="1152" dbindex="61183">
Zoonami s una empresa desenvolupadora de videojocs, creada l'any 2000 per Martin Hollis, el director i productor de Goldeneye 007. Ell va marxar de Rare abans de la creaci de Perfect Dark que es va llanar mentre l'equip de Goldeneye va formar Free Radical Design. L'nic producte llanat per Zoonami va ser Zendoku.

Enllaos externs.
 Lloc web oficial ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151474" title="YUKE's Future Media Creators" nonfiltered="1157" processed="1153" dbindex="61184">
Yuke's Co. Ltd (YUKE's Future Media Creators) s una empresa desenvolupadora de videojocs situada a Osaka, Jap. Va ser creada el 26 de febrer de 1993 i actualment el director s Yukinori Taniguchi. La companyia s coneguda known pel desenvolupament de la saga de videojocs WWE SmackDown! (conegut tamb com a  Exciting Pro Wrestling al Jap). Altres videojocs que han fet poden ser Evil Zone, , Sword of the Berserk: Guts' Rage, Berserk Millennium Falcon Arc ~Seimasenki no Sho~, Soukaigi, Rumble Roses, The Incredibles: Rise of the Underminer i la saga D1 Grand Prix que era tamb patrocinador. Actualment l'empresa t 85 treballadors.

 Enllaos externs .
Lloc web  ;
Llista de videojocs a GameFAQs ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151476" title="XGen Studios" nonfiltered="1158" processed="1154" dbindex="61185">
XGen Studios Inc. s una empresa publicadora i desenvolupadora de videojocs enFlash a Internet i CD/DVD. Creada el 2001 per Skye Boyes, XGen Studios s actualment situada a Alberta, Canad. La seva web t 3 milions de visites de jugadors al mes. 

Videojocs creats per XGen Studios.
Defend Your Castle ;
Cinderfall;
Fishy;
Graffiti ;
MotherLoad ;
Stick RPG;
Stick RPG Complete;
Stick RPG 2;
Stick Arena;
Stick Arena: Go Ballistick!;

Enllaos externs.
Lloc web ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151483" title="Aleksandar Vasoski" nonfiltered="1159" processed="1155" dbindex="61186">
Aleksandar Vasoski s un futbolista macedoni. Va comenar com a futbolista al FK Metalurg.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151488" title="Diego Velzquez de Cullar" nonfiltered="1160" processed="1156" dbindex="61187">

Diego Velazquez de Cuellar (1465-1524). Conquistador espanyol, governador de Cuba des de 1511 fins la seva mort el 1524.
 Biografia .

Va nixer a Cullar (Segvia) a l'any 1465, fill d'una de les ms nobles famlies de la vila. Quan era jove, va lluitar amb els Teros de Flandes, per la glria li arribaria ms tard.

Va marxar a les ndies el 1493, en el segon viatge de Cristfor Colom. Va comptar amb el suport  del bisbe Rodrguez de Fonseca i va collaborar amb el governador Nicols de Ovando (1501-1509) en la pacificaci de l'illa de l'Espanyola.

El governador Diego Colom (1509-1515) el va posar al davant d'una expedici per conquistar i poblar Cuba el 1511, primer com a capit i ms tard com a primer governador de la illa. Va obtenir tamb de Diego Colom el ttol d'Adelantat de l'illa de Cuba

L'any 1511, a la regi de Maisi (zona oriental), va derrotar a Hatuey, lder haiti vingut a Cuba a preparar els indis tains per resistir als conquistadors, per aviat va deixar les tasques conquistadores en mans de Panfilo de Narvez i els seus altres capitans per dedicar-se a la colonitzaci i a la fundaci de ciutats. Va fundar Baracoa (Nuestra Seora de la Asuncin de Baracoa), la primera ciutat de Cuba (Ciutat Primada), el 1512; i desprs Bayamo, Santiago de Cuba, on va fixar-hi la capital, Trinidad, Sancti Spiritus i Port Prncep. El 1514 va fundar l'Havana, que seria la futura capital del pas.

Va organitzar el rgim de "encomiendas" i el repartiment d'indis entre els espanyols. Va dirigir el procs de colonitzaci de Cuba.

Va aconseguir el 1516 el reconeixement per part de la Corona dels seus ttols d'Adelantat i governador. Es va mostrar partidari de la submissi pacfica dels indis, va castigar els excessos i durant el seu govern va comenar l'entrada d'esclaus negres a l'illa, ja que no podia esclavitzar als nadius.

Va estar casat amb Maria de Cullar, filla del comptador Cristbal de Cullar. Per el matrimoni va durar poc, doncs ella va morir una setmana desprs de contraure matrimoni. Va morir la nit de l'11 al 12 de juny de 1524 a Santiago de Cuba. 

Diego Velzquez de Cullar no es va oblidar de la vila que el va veure nixer, i en el seu testament deix un carinys record entre els seus paisans, i algunes donacions als convents de la vila.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151496" title="Escola Mallorquina" nonfiltered="1161" processed="1157" dbindex="61188">
L'Escola Mallorquina fou un grup de poetes illencs que es caracteritzen per una poesia vinculada als clssics grecs i llatins, com tamb a la tradici potica prpia de la zona. El grup est vinculat amb el Romanticisme, Neoclassicisme, Costumisme, Naturalisme, Modernisme i Noucentisme.

Els escriptors de l'Escola tenen una alternncia entre el catal i el castell.

Els autors es diferencien en diverses caracterstiques: conservadors, catlics, d'ideologia rural i tradicional; regionalistes i nacionalistes mallorquins desvinculats del Principat.

Fins 1936, aix de "l'escola mallorquina" t dos sentits.
 En sentit ample, aportaci global de Mallorca a la literatura en llengua catalana.
 En sentit estricte, grup de poetes d'una tendncia potica d'unes caracterstiques determinades dintre de la literatura catalana-valenciana-balear.

L'Escola Mallorquina representa una poca de poetes que conserven l'idioma, la tradici, i aporten caracterstiques mallorquines a la literatura catalana-valenciana-balear. Sn el pont viu d'uni entre els dos grans mestres insulars i la poesia de post-guerra a les Illes Balears.

Caracterstiques.
 Acceptaci del mestratge de Miquel Costa i Llobera i de Joan Alcover i Maspons, que van portar la literatura mallorquina posterior a la Renaixena insular a la mxima perfecci i en els quals s'inspiren els poetes d'aquesta Escola.
 Propensi al mite.
 Rigor acadmic en la forma, pulcritud i perfeccionisme.

Autors.
Entre els autors de l'Escola Mallorquina destaquen: Lloren Riber i Campins, Miquel dels Sants Oliver, Miquel Ferr i Juan, Emlia Sureda, Pere Orlandis, Maria Antnia Salv i Ripoll, Guillem Colom i Ferr, Miquel Forteza i Pinya, Joan Pons i Marqus, Miquel Colom Mateu, Andreu Caimari, Bartomeu Guasp, Miquel Gay, etc.

Referncies.
 Gran Enciclopdia de Mallorca.
 La literatura moderna a les Illes Balears de Josep Maria Llompart de la Pea;


Enllaos externs.
 Escola Mallorquina;
 Autors de l'Escola Mallorquina a Els moviments literaris a les Balears;
 Guillem Colom y la primavera, per Lloren Vidal;
 Adu a Miquel Gay, per Lloren Vidal;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151501" title="Dia Mundial de la Societat de la Informaci" nonfiltered="1162" processed="1158" dbindex="61189">


El dia d'Internet s una efemride que se celebra  el 17 de maig, impulsada per l'Associaci d'Usuaris d'Internet. Es va celebrar per primera vegada el 25 d'octubre de 2005. Poc temps desprs, la Cimera de la Societat de la Informaci celebrada a Tunis el novembre de 2005, va decidir proposar a la ONU la designaci del 17 de maig com el Dia Mundial de la Societat de la Informaci, pel que es va moure l'anomenat Dia d'Internet.
Objectius.
Pretn donar a conixer les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies per millorar el nivell de vida dels pobles i dels seus ciutadans.

La iniciativa del Dia d'Internet va sorgir per iniciativa de l'Associaci d'Usuaris d'Internet, a la que es van sumar diferents associacions que veien amb inters el compartir en una data el que cada un fa per apropar la Societat de la Informaci (SI) a tots els ciutadans.

La celebraci del dia d'Internet en la seu primera edici  va tenir lloc el 25 d'octubre de 2005. En aquesta data, es van dur a terme ms de 400 esdeveniments a ms de 8.000 emplaaments de 31 provncies de les 17 Comunitats Autnomes. Ms de 200 entitats pbliques i privades van subscriure la Declaraci de Principis per constituir la Societat de la Informaci, en representaci de ms d'un mili de ciutadans.

El novembre de 2005, la II Cimera Mundial de la Societat de la Informaci celebrada a Tunis, va aprovar proposar a l'Assemblea General de Nacions Unides la designaci del 17 de maig com a Dia Mundial de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informaci.

A l'article 121 del document de conclusions de la Cimera  Mundial de la Societat de la Informaci, celebrada a Tunis el Novembre de 2005, s'afirma que:

Es necessari contribuir que es conegui millor Internet perqu es converteixi en un recurs mundial veritablement accessible al pblic. Fem una crida perqu l'AGNU declari el 17 de maig Dia Mundial de la Societat de la Informaci, que se celebrar anualment i servir per donar a conixer millor la importncia que t aquest recurs mundial en les qestions que es tracten en la Cimera, en especial, les possibilitats que pot oferir l's de les TIC a les societats i economies, i les diferents formes de curullar la bretxa digital.

El Dia d'Internet aporta una oportunitat per impulsar i afavorir l'accs a la Societat de la Informaci dels no connectats i dels discapacitats. A ms, aprofitant l'experincia adquirida a Espanya, es fomentar la celebraci del Dia d'Internet en altres pasos, posant a disposici d'aquells que estiguin interessat tot el treball, informaci i metodologia desenvolupat pels que han participat en edicions anteriors.


Enllaos externs.
 Da Mundial d'Internet;
 Da Mundial d'Internet;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151508" title="Charles Mackerras" nonfiltered="1163" processed="1159" dbindex="61190">
Sir Alan Charles Mackerras AC CH CBE(n. Schenectady, Nova York, 17 de novembre de 1925) s un director d'orquestra australi.

 Vida.
Va nixer als Estats Units d'Amrica, fill de pares australians. Sent un infant va tornar a Sydney. Va estudiar obo a Sydney abans d'interessar-se per la direcci d'orquestra. Es va installar a Anglaterra l'any 1946. A Praga va seguir els cursos de Vclav Talich. Aquesta formaci el va marcar definitivament. 

A partir de 1948, Mackerras va treballar a Londres, on va dirigir el Teatre Sadler's Wells (on es va fer crrec de la direcci musical i artstica fins al 1977) desprs, parallelament, en el Covent Garden. Entre 1961 i 1970, va actuar ben sovint a Alemanya, on va ser successivament director invitat permanent en l'pera Estatal de Berln (1961-1963) i desprs a Hamburg (1965-1970). El 1972, va debutar en el Metropolitan Opera, el 1973 en l'Opra de Paris. s ciutad d'honor de la vila de Praga, on va dirigir regularment la seua Orquestra Filharmnica en els anys 1980.

Mackerras va dirigir l'pera Nacional de Galles de 1987 a 1992, on van ser particularment lloades les seues interpretacions d'obres de Jancek. Un dels moments clau de la temporada de 1991 va ser la reobertura del Teatre Estatal de Praga, escenari de la primera representaci de Don Giovanni, en la que Mackerras va dirigir una nova producci d'aquesta pera per a celebrar el bicentenari de la mort de Mozart. Com a director emrit de l'pera Nacional Gallesa, els seus xits inclouen Tristany i Isolda, The Yeoman of the Guard  i La clemenza di Tito produccions, totes elles, que desprs va portar a Londres. Va ser el principal director invitat de l'Orquestra de Cambra Escocesa des de 1992 fins a 1995 i de laRoyal Philharmonic Orchestra des de 1993 fins a 1996. En aquest mateix perode va ser tamb el principal director invitat de l'pera de San Francisco. Del 1998 al 2001 va ser director musical de l'Orquestra de San Lucas.

L'any 2004 va ser nomenat en principal director invitat de l'Orquestra Philharmonia. Tamb ha gaudit d'aquest crrec a l'Orquestra Filharmnica Txeca, amb la qual cosa se li va reconixer la seua dedicaci a la difusi de la msica txeca. Amb la Royal Opera House, ha dirigit recentment produccions de Romeu i Julieta de Gounod i Semele de Hndel. Mackerras tamb ha tingut una llarga associaci amb la Metropolitan Opera i recentment ha dirigit El cas Makropoulos, Katia Kabanov i La flauta mgica amb aquesta companyia.

 Repertori.
Charles Mackerras s un dels directors d'orquestra vius ms estimats. Se'l considera dipositari de la gran tradici de direcci orquestral txecoslovaca encarnada per Rafael Kubelik i Karel Ancerl i se'l considera com l'expert per excellncia en les peres de Le Jan ek, que ha contribut a difondre als escenaris occidentals. Per tamb s especialista en les operetes de Gilbert i Sullivan. Tanmateix, el seu renom internacional ve sobretot per la seua llarga histria d'amor amb el repertori barroc i clssic. Com a especialista de les obres de Henry Purcell, Georg Friedrich Haendel, Christoph Willibald Gluck i Wolfgang Amadeus Mozart ha triomfat en una poca en qu les peres de Jancek no eren ms que curiositats. El seu enregistrament amb instruments d'poca de El Messies de Hndel (1969) va fer histria, i va excellir com un enregistrament de gran qualitat grcies als seus impressionants solistes (Janet Baker, Elizabeth Harwood, Robert Tear entre altres).

Distincions.
1974: Cavaller de l'Orde de l'Imperi Britnic;
1979: nomenat cavaller pels seus serveis a la msica;
1996: Medalla al Mrit de la Repblica Txeca;
1997: Company de l'Orde d'Austrlia;
2003: Company de la "Ordr dels Companys d'Honor";
2005: Medalla d'Or de la Reial Societat Filharmnica;
Va ser el primer receptor de la Medalla de la Reina a la Msica















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151511" title="Uni pel Renaixement / Moviment Sankarista" nonfiltered="1164" processed="1160" dbindex="61191">
La Uni pel Renaixement / Moviment Sankarista (en francs: Union pour la Renaissance / Mouvement Sankariste) s un partit poltic de Burkina Faso.

A les ltimes eleccions legislatives del 5 de maig del 2002, el partit va aconseguir el 2.4% del vot popular i tres dels 111 escons. A les eleccions presidencials del 13 de novembre del 2005, el seu candidat Bnwend Stanislas Sankara va obtenirr el 4.88 % del vot popular.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151512" title="Bnwend Stanislas Sankara" nonfiltered="1165" processed="1161" dbindex="61192">
Bnwend Stanislas Sankara s un poltic burkinabs i membre del partit Uni pel Renaixement / Moviment Sankarista (UNIR/MS).

Corrent com a candidat presidencial d'UNIR/MS a les eleccions del 13 de novembre 2005, Sankara va quedar 2on dels 13 candidats, rebent el 4.88% dels vots.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151514" title="Coalici de Forces Democrtiques" nonfiltered="1166" processed="1162" dbindex="61193">
La Coalici de Forces Democrtiques (Francs: Coalicion de Forces Dmocratiques, CFD) va ser una aliana poltica de Burkina Faso (antic Alt Volta). Va ser fundada al Gener del 2002 pels following partits poltics:

 Convenci per la Democrcia i la Federaci (CDF);
 Front de Refusament;
 Moviment per la Tolerncia i el Progrs (MTP);
 Uni Democrtica de Faso (UDF);
 Uni de Liberals per la Democrcia (ULD);
 Els Verds de Burkina;

A les eleccions legislatives del 5 de maig del 2002 la CFD va guanyar el 4.4 % del vot popular i 5 dels 111 escons.

Des del maig del 2003 la CFD va ser composta per la CDF, els Verds i el Moviment Patritic per la Renovaci.

A l'abril del 2005 es va transformar en la Convenci de Forces Democrtiques.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151515" title="Moviment per la Tolerncia i el Progrs" nonfiltered="1167" processed="1163" dbindex="61194">
El Moviment per la Tolerncia i el Progrs (en Francs: Mouvement pour la Tolrance et le Progrs, MTP) s un partit poltic sankarista de Burkina Faso. Va ser fundat el setembre del 1987. s liderat per Nayabtigungu Congo Kabor. Va guanyar el 0.3 % del vot popular a les eleccions parlamentries del 1997. El 2005 el partit va prendre part a les eleccions presidencials del 13 de novembre, on el seu candidat Nayabtigungu Congo Kabor hi va guanyar el 0.32 % del vot popular.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151516" title="Nayabtigungu Congo Kabor" nonfiltered="1168" processed="1164" dbindex="61195">
Emmanuel Nayabtigungu Congo Kabor (n. 20 de juny del 1948) s un poltic burkinabs i lder del partit Moviment per la Tolerncia i el Progrs (MTP).

Corrent com a candidat presidencial del MTP a les eleccions del 13 de novembre del 2005, Kabor va quedar ltim dels 13 candidats, rebent el 0.32% dels vots.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151518" title="Convenci de Forces Democrtiques" nonfiltered="1169" processed="1165" dbindex="61196">
La Convenci de Forces Democrtiques (Francs: Convention des Forces Dmocratiques, CFD) s una aliana poltica de Burkina Faso (antic Alt Volta). Va ser fundat a l'abril del 2005 per la Coalici de Forces Democrtiques i est composada pels segents partits:

 Convenci per la Democrcia i la Federaci (CDF);
 Reuni pel Desenvolupament de Burkina (RDB);
 Els Verds de Burkina;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151520" title="Collectiu d'Organitzacions Democrtiques de Masses i de Partits Poltics" nonfiltered="1170" processed="1166" dbindex="61197">
El Collectiu d'Organitzacions Democrtiques de Masses i de Partits Poltics (Francs: Collectif des Organisations Dmocratiques de Masse et de Partis Politiques, CODMPP) s una aliana poltica de Burkina Faso (antic Alt Volta). Va ser fundat el desembre del 1998 pels partits poltics, unions i NGOs d'esquerres.

El CODMPP s liderat per Halidou Oudraogo.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151523" title="Virregnat de Nova Granada" nonfiltered="1171" processed="1167" dbindex="61198">
El Virregnat de Nova Granada o Virregnat de Santafe va ser un virregnat espanyol (1717-1724, 1740-1810 i 1815-1819). El virregnat va ser creat pel Rei Felip V l'any 1717 a causa de la nova poltica dels Borbons i paralitzat durant 1724, per problemes financers. Va ser restaurat el 1740 fins que el moviment independentista el dissol de nou l'any 1810. Duran el 1815 s reconquistat per l'exrcit del Rei Ferran VII fins que l'exercit patriota (colombi), liderat per Simn Bolvar, aconsegueix la independncia definitiva del poder espanyol l'any 1819. La capital del virregnat es va situar a Santa Fe de Bogot, actual capital de Colmbia, que en va heretar l'escut d'armes i que avui dia encara conserva.

 Divisi administrativa .
El Virregnat tingu la jurisdicci sobre les Reals Audincies de Santa Fe de Bogot, Panam, i Quito, i part del posterior territori de la Capitania General de Veneuela. El virregnat va abastar territoris de les actuals repbliques de: Colmbia, Equador, Panam i Veneuela, a ms de les regions del Nord del Per i Brasil, i de l'Oest de Guyana. La seva capital es va situar a Santa Fe de Bogot.

Durant el moment de mxima extensi, el Virregnat va arribar a abastar les governacions o provncies de Santa Fe, Antioquia, Caras , Choco, Cumana, Darien, Guayana, Guayaquil, Maracaibo, Popayan, Portobelo, Quito, Santa Marta i Riu Hacha i Uraba.

 Cronologia .

 Real Cdula des del 6 de febrer de 1538 .
L'Emperador Carles V cre la Real Audincia de Panama que va ser la tercera Real Audincia del continent. En ella s'incloen les provncies de Terra Ferma ( Castell d'Or i Veraguas), tots els territoris que comprenen des de l'Estret de Magallanes fins al Golf de Fonseca (les provncies del Rio de la Plata, Xile, Per, la governaci de Cartagena i Nicaragua).

 Real Cdula des del 17 de juliol de 1549 .
La Real Audincia de Santa Fe va ser creada. El seu territori de control comprenia els territoris de les provncies de Santa Marta, Rio de San Juan, Popayn, Guayana i Cartagena. La primera sessi de la Real Audincia de Santa Fe es va fer el 7 de abril de 1550.

 Real Cdula del 29 d'agost de 1563 .
El rei Felip II, a la ciutat de Guadalajara el 1563 va dictar un manament real el qual dictava la creaci de la Presidncia i la Real Audincia de Quito.

  Real Cdula del 27 de maig de 1717 . 

A Segvia (Espanya) s'expedeix la Real Cdula que annexa (suprimint-les) les Real Audincies de Quito i Panam a la Real Audincia de Santa Fe, creant el Virregnat de Nova Granada, amb les provncies de Santa Fe o Nou Regne de Granada i les de Cartagena, Santa Marta, Maracaibo, Caracas, Antioquia, Guyana, Popayan i les de San Francesc de Quito. Van ser establertes les comandncies militars de Veneuela, Cartagena i Panam.


 Real Cdula del 5 de novembre de 1723 .

Acabada la guerra amb la Qudruple Aliana es va emetre una altra Cdula Real, la qual va fer reeditar la Real Audincia de Quito al Virregnat del Per, quedant suprimit temporalment el Virregnat de Nova Granada.

 Real Cdula del 20 d'agost de 1739 .

Per ordenaci real, la Real Audincia de Quito va ser incorporada novament al Virregnat. Per aleshores,el Rei va firmar a Sant Ildefons, La Cdula de Reerecci definitiva del Virregnat de Nova Granada amb els mateixos drets que la de la Cdula Real de 1717.
Choc, Popayn, Reino de Quito i Guayaquil, Provncies de Antioquia, Cartagena, Santa Marta, Ro del Hacha, Maracaibo, Caracas, Cumana, Guaiana, Illa de Trinidat i Margarita i Ro Orinoco, Provincies de Panam, Portobelo, Veragua i el Darin amb totes les ciutats, villes i llocs i tamb els ports, badies, sortidors i ms pertinences en un i altre mar.

Real Cdula de 1740 .

La corona espanyola el 1740 fixa de manera clara i precisa els llindars definitius entre el Virregnat de Nova Granada i el Virregnat del Per. Diu aix:
 Partint des de Tumbez a la costa del Pacific segueix la lnia per les serranies i altres serralades dels Andes per les jurisdiccionals de Paita i Piura, fins a Maranon que est a 630'de latitud Sur i la terra endins, deixant el Per sota la jurisdicci de Piura, Cajamarca, Moyobamba i Potilones i per la serralada de Jeveros travessant el riu Ucayali, a  630' fins a donar amb el riu Javari o Jauri en la confluncia del Carpi i les aiges d'aquest al Solimaes o Amazonas i les aiges  d'aquest, abaix fins la boca ms occidental de la Caqueta o Yapura, on comencen els lmits de Brasil.

Aquesta Cdula va apropar bona part dels territoris de la regi oriental, eren ocupades des de feia anys les missions jesuites Quitenyes que existien en els rius de l'Alt Ucayali, Maranyon i Amazones. Aquesta Cdula va reformar els lmits de la Real Audincia de Quito incorporada aleshores al Virregnat de Nova Granada.

 Independncia de Veneuela .

L'any 1739, al informar sobre la reconstituci del Virregnat de Nova Granada, el Rei es refereix a "Caracas, com el territori de la seva Capitania General". Durant l'any 1742, la Provncia de Veneuela o Caracas, es va independitzar del Virregnat.

 Real Cdula del 20 de juny del 1751 .

Degut els problemes econmics a Terra Ferma la Corona ordena la extinci definitiva de la Real Audincia de Panam i es crea un govern, militar dependent del Virregnat. Per possibilitar-ho, es crea a Panam la Comandncia General de Terra Ferma.

 Real Cdula del 8 de setembre de 1777 .

Trenta anys desprs de la provncia de Veneuela se li annexionen els territoris de les provncies de Maracaibo, Guayana i Cumana fins aleshores dependents del virregnat; la provncia de Trinitat, depenent de la Real Audincia de Santo Domingo i la provinci de Margarita, dependents de la Corona espanyola per formar la Capitania General de Veneuela,amb capital a la ciutat de Santiago de Lle de Caracas.

 Real Cdula de 1802 i 1803 .

Per aquestes cdules reals van retornar al Virregnat del Per la Comandncia General de Maynas (actuals departaments d'Amazones, Sant Mart i Loreto a Per) i el govern de Guayaquil. La provinci peruana de Jan, en l'actual departament de Cajamarca, que pertany a la Real Audincia de Quito noms entre 1563 i 1567 i entre 1819 i 1821, havent-se produt  multitudinriament per pertnyer al Per ambdues possibilitats, decisi ratificada pel virrei Francisco de Toledo (1569-1581) durant el regnat de Felip II i per el govern del Per el 1821.

 Real Cdula del 20 de novembre de 1803 .

Per aquesta Cdula es va disposar que la costa dels Mosquits i les illes de San Andres passin des de la Capitania General de Guatemala al virregnat de Nova Granada.

 Historia .

Durant l'any 1508 la Terra Ferma va ser dividida entre Diego de Nicuesa, que va obtindr la governaci de Veragua  o Castilla d'Or, que anava des del riu Atrato en el golf d'Uraba fins el cap "Gracias a Dios" i Alonso d'Ojeda, la de Nova Andalusia, des del riu Atrato fins al Cap de la Vela. Nicuesa va fundar "Nombre de Dios" i Martin Fernandez de Enciso "Santa Maria La Antiga del Darien", totes dues el 1510. Poc desprs a partir de l'1 de mar de 1511 Vasco Nuez de Balboa es va fer crrec de Veragua (incloent Darien) i va ser nombrat pel virrei Diego Colon com el seu lloctinent a Darien. El rei el va nombrar el 23 de desembre de 1511 capit i governador inter del Darien fins al juliol de 1514. El 25 de setembre de 1513 va prendre possessi del "Mar del Sur" que ell va descobrir.

El maig de 1513 Pedrarias Davila va ser nomenat governador i capit general de Castell d'Or, que incloa tot el territori de la costa des del Cap de la Vela, fins l'actual Panam, amb l'excepci de Veraguas, arribant a Darien el juliol del 1514. Va fundar "Nuestra Senyora de la Asuncion de Panam" el 15 d'agost de 1519. Nova Andalusia va ser suprimida i Balboa va rebre el 23 de setembre de 1514 el nombrament del "Governador de Coiba i Panam i Avanat del Mar de sud" subordinat a Castell de l'Or.

El 1525 Fernandez d'Oviedo va intentar establir una governaci a la zona de Cartagena, per no va prosperar fins a la fundaci de la ciutat el 1533.

El 26 de febrer de 1538 va ser establerta en l'Istme, la Real Audincia de Panam per la Real Cdula expedida per Carles V

L'any 1550 es va crear la Real Audincia de Santa Fe de Bogot dins del virregnat del Per amb jurisdiccionals sobre el Nou Regne de Granada i les governacions de Santa Marta, Cartagena i Popayan.

La dbil dependncia del govern del Nou Regne de Granada a Santa Fe de Bogot, amb el del virregnat del Per a Lima, la lentitud de les comunicacions entre les dos ciutats porten a recomanar a Felip V la creaci d'un Virregnat independent a La Nueva Granada el 1717, finalment decidit l'any 1718.

D'aquesta manera,les provncies del que avui podrien correspondre a Colmbia, Equador, Panam, Veneuela, i regions del Per, Brasil i Guyana, fins aleshores sota diferents jurisdiccions, s'uneixen polticament sota una mateixa autoritat colonial establerta a la Ciutat de Santa Fe de Bogot, confirma'n aix la ciutat com un altre dels principals centres administratius de les colnies espanyoles a Amrica, junt amb Lima i la Ciutat de Mxic.

Entre les consideracions que la corona va tenir en compte per la seva creaci hi han dos fets essencials. En primer lloc la zona era la ms important del continent respecte a la producci aurfera i en segon lloc, la seva situaci estratgica entre els dos oceans i al ser una de les portes d'entrada a l'occident de la Amrica del Sur, permetria enfrontar-se millor al contraban i els atacs de pirates i filibusters amb un punt ms proper al Carib.

Per la difcil i diversa geografia del Nord de Sud-amrica i l'escassetat de camins apropiats feien difcil el trnsit i les comunicacions a l'interior del virregnat. L'establiment d'una Capitania General a Caracas i una Real Audincia en Quito, va ser una resposta a les necessitats d'un govern efectiu a les regions ms allunyades.

Al moment de la separaci de Veneuela, el 1742, el virregnat va quedar format pel Nou Regne de Granada (governacions de Nou Regne, Cartagena, Santa Marta, ,aracaibo, Antioquia, Payan i Guayan), Quito (governacions de Quito, Quijos, Macas, Esmeraldas i alguns corregiments) i Panam (governacions de Panam i Veraguas). Les governacions de la Guayana, Margarita, Mrida i Maracaibo van ser posteriorment includes a la Capitania General de Veneuela.

El 1764 es va crear la Governaci militar de Guayaquil.

El 13 de febrer de 1789 la provncia de Riohacha es separada de la de Santa Marta, les dues havien estat fusionades el 17 de gener de 1593.


Per ordre real el 13 d'agost de 1790, es va ordenar segregar de la provinci de Riohacha l'establiment de Sinamaica i agregar-lo a la provncia de Maracaibo a la Capitania General de Veneuela. L'1 d'agost de 1792 es va efectuar la transferncia.

 Vegeu tamb .
 Virregnat del Per;
 Colmbia;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151533" title="Apolloni" nonfiltered="1172" processed="1168" dbindex="61199">



Apolloni fou el nom de diversos  metges grecs. La llista de tots ells la dona Fabricius. Els principals son:
Apolloni  d Antioquia ;
Apolloni  Empric ;
Apolloni Archistrator ;
Apolloni Biblas ;
Apolloni Citiensis ;
Claudi Apolloni ;
Apolloni de Xipre ;
Apolloni Glaucus ;
Apolloni Herophileius ;
Apolloni Hipocrtic ;
Apolloni Memfita ;
Apolloni Mus ;
Apolloni Ofis (Ophis) ;
Apolloni Orgnic ;
Apolloni Pergamenus ;
Apolloni Pitaneu ;
Apolloni de Tars (o Tarsensis) ;
Apolloni Ther ;

Apolloni, governador de Lbia. Era fill de Kharmos i fou nomenat governador per Alexandre el gran abans de sortir d Egipte, el 331 aC;
Apolloni, poltic selucida;
Apolloni fou el portaveu d una ambaixada enviada per Antoc IV Epfanes a Roma, el 173 aC per renovar l aliana amb la Repblica;
Apolloni, cap d'una revolta d'escalus a Siclia;
Apolloni, fill d Arkhebulos (Archebius o Anchibius) fou un escriptor  d Alexandria. Fou deixeble de Didim i mestre d Api Pleistoneices .
Apolloni fou un escriptor grec que va escriure un llibre sobre somnis.
Apolloni fou un escriptor grec, fill de Khaeris, esmentat per l Escolstica d'Aristfan i l Escolstica veneciana d Homer;
Apolloni, llibert de Cras ;
Apolloni, suposat bisbe d Efes ;
Apolloni fou un escultor conegut perqu el seu nom apareix a un esttua d un jove stir que al segle XIX possea el senyor d Egremont a Petworth, Sussex.

Apolloni d Acarnnia fou un escriptor grec autor d un treball sobre festivals.
Apolloni d Alabanda fou un retric grec. Va anar a Rodes i fou mestre de retrica. Fou contemporani del pretor Sceavola.
Apolloni d Afrodsies historiador i gran sacerdot ;
Apolloni d Ascal, fou un historiador grec.
Apolloni d Atenes, sofista i retric ;
Apolloni d Atenes fou un escultor grec fill de Nestor que va esculpir el fams tors d Hrcules  al Belvedere ;
Apolloni d Atenes, fill de Stades, va escriure un treball sobre les poesies obscenes del seu pare.
Apolloni de Calcednia (o de Calcis) o segons Di Cassi de Nicomdia fou preceptor de filosofia de Marc, fill d  Anton Pius.
Apolloni de Clazmen fou un ambaixador enviat al rei Antoc IV Epfanes el 170 aC (Polibi XVIII, 16);
Apolloni Cronos fou un filsof grec nascut a  Iassos a Cria. Fou de l escola de Megara, pupil d Eublides i mestre de Didor Cronos.
Apolloni Dscol (Apollonius Dyscolos), escriptor grec ;
Apolloni de Drepanum, fill de Ncon, fou un ric grec sicili que fou espoliat per Verres; va obtenir la ciutadania romana i va prendre el nom de A. Clodius;
Apolloni d Egipte fou un escriptor esmentat per Tefil Antioqui (Theophilus Antiochenus). Podria ser l Apolloni que va profetitzar la mort de Calgula.
Apolloni Eidgraf (Apollonius Eidographus)  fou un escriptor grec esmentat a l Escolstica de Pindar ;
Apolloni de Laodicea fou un escriptor de llibres d astrologia (astrologia apotelesmatica)  que esmenta errors astronmics dels egipcis;
Apolloni  de Mindos (Myndus) fou un escriptor del temps d Alexandre el Gran, expert en explicar els naixements art que va aprendre dels caldeus.
Apolloni Mol (o Apolloni d Alabanda Mol), retric grec ;
Apolloni  de Naucratis, retric grec d Egipte;
Apolloni  Rod o Apolloni de Rodes, poeta grec ;
Apolloni de Sria, filsof platnic ;
Apolloni de Tir, filsof estoic ;
Apolloni de Tir es un mitolgic rei de Tir, heroi d un roman grec d autor desconegut.  ;
Apolloni de Perge o Apollonius Pergaeus, matemtic;
Apolloni de Tralles , escultor grec ;
Apolloni Tyanaeus, filsof pitagric ;
Apolloni de Zenodita fou tir de Zoenodita a Mesopotmia, quan la ciutat fou destruda per Cras en represlia per la mort de 100 soldats romans;

Sants i mrtirs:;
Dotze sants o mrtirs porten el nom d'Apolloni. Els principals son:
Sant Apolloni, senador i sant ;
Sant Apolloni de Brscia, bisbe i sant ;
Sant Apolloni d'Egipte,  anacoreta i sant;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151534" title="Anastasi I de Bizanci" nonfiltered="1173" processed="1169" dbindex="61200">

Flavius Anastasius o Anastasi I (c. 430 - 9 de juliol de 518) va ser emperador de Bizanci des de l'11 d'abril de 491 fins a la seva mort. Va rebre el sobrenom de Dicorus ("dues pupilles"), ja que tenia els ulls de dos colors diferents.

Va nixer a Dyrrhachium, no ms tard de l'any 430. A la mort de Zen I, Anastasi, aleshores oficial palat (silentiarus), va ser escollit successor per la vdua del emperador mort, Ariadna, amb la qual va contraure matrimoni un mes desprs de ser coronat emperador. El matrimoni no va tenir descendncia. Quan va pujar al tron, Anastasi ja tenia ms de seixanta anys.

El seu regnat va comenar amb els millors auspicis, encara que posteriorment el van alterar les guerres i les dissensions religioses. Va obtenir el favor popular quan va abolir l'impost del chrysargiron, i va fer gala d'una gran energia en l'administraci del Imperi. El 498 tamb va abolir la collatio lustralis, un impost que gravava els artesans. Amb el temps la seva poltica econmica restrictiva el va fer impopular i li va fer guanyar fama d'avar, encara que va fer crixer el tresor imperial en 320.000 lliures d'or. Va prohibir que se celebressin combats d'animals salvatges i banquets nocturns a la capital de l'Imperi.

Anastasi I es va veure involucrat en dues grans guerres: la Guerra Isurica i la Guerra Persa. La primera es va desenvolupar entre 492 i 496 i es va originar per la revolta dels seguidors del germ de Zen Longinus, quan aquest va ser desterrat per l'emperador a la Tebaida, a Egipte. Encara que l'exrcit principal de Longinus va ser derrotat en la batalla de Cotyaeum, a Frgia, la resistncia dels seus seguidors va persistir a les muntanyes isuries fins el 496 o el 498. La guerra contra Prsia va tenir lloc entre el 502 i el 505, i les ciutats de Teodosipolis i Amida  van ser capturades per l'enemi. Els perses, per, tamb van sofrir prdues importants, i els bizantins van recuperar Amida. El 506 els dos contrincants, exhaustos per l'esfor bllic, van signar la pau, que respectava l'statu quo. Poc desprs Anastasi va ordenar la construcci de la fortalesa de Daras per poder vigilar Nisibis. Durant el seu regnat, les provncies dels Balcans van ser devastades per les invasions dels eslaus i els blgars.

Per a protegir Constantinoble i les seves proximitats va construir la Muralla d'Anastasi, que s'estenia des de la Propntide fins al mar Negre, i va renovar les fortificacions del Danubi.

Anastasi va ser un monofisita convenut, per la seva poltica religiosa va ser moderada. Es va esforar per mantenir el principi de lHenotikon de Zen i la pau de l'esglsia, per la qual cosa va signar, a instncies del patriarca Eufemi, una declaraci escrita d'ortodxia. El 512, tanmateix, a causa de la pressi del poble -sobretot del partit dels Verds-, es va veure arrossegat a adoptar la posici monofisita. Encara que amb aix es va guanyar el suport de la poblaci de Constantinoble, a la part europea de l'Imperi va produir bastant descontentament, situaci que va aprofitar Vitali, magister militum per Thracias per organitzar una rebelli, en la qual va comptar amb l'auxili d'una horda d'huns. La revolta, que es va prolongar durant els anys 514 i 515, va ser sufocada per una victria naval del general Mar.

 Enllaos externs .
 Biografia d'Anastasi I  a De imperatoribus romanis;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151535" title="Apolloni (selucida)" nonfiltered="1174" processed="1170" dbindex="61201">
Apolloni fou un poltic selucida, fill d'un notable anomenat tamb Apolloni.

Era amic de Demetri el jove, el fill de Seleuc IV Filoptor (187 aC-175 aC)  al que va acompanyar a Roma com hostatge el 175 aC i fou el seu costat durant el nominal regnat del seu amic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151536" title="Apolloni (llibert)" nonfiltered="1175" processed="1171" dbindex="61202">
Apolloni fou un llibert de Cras al que fou molt lleial. Fou amic de Cicer i va servir a l exrcit de Juli Csar durant la guerra alexandrina i desprs a Hispnia.

Va escriure sobre histria. Cicer el va recomanar a Csar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151537" title="Apolloni (bisbe)" nonfiltered="1176" processed="1172" dbindex="61203">
Apolloni fou un bisbe  cristi, suposat bisbe de la ciutat d'Efes vers el 192 aC. Va escriure contra la secta dels catafrigis i fou enemic tamb dels montanistes que foren defensats per Tertuli.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151539" title="Apolloni d'Afrodsies" nonfiltered="1177" processed="1173" dbindex="61204">
Apolloni d'Afrodsies (Cilcia) fou un historiador i gran sacerdot esmentat per Suidas. Va escriure un treball sobre la ciutat de Tralles, un sobre els misteris de lOrpheus i un altra sobre la histria de Cria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151540" title="Apolloni d'Atenes" nonfiltered="1178" processed="1174" dbindex="61205">
Apolloni d'Atenes fou un sofista i retric que va viure en temps de l'emperador Septimi Sever.

Fou pupil d'Adri. Va exercir diversos alts crrecs a la seva ciutat (Atenes) i es va distingir com a diplomtic i retric.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151541" title="Apolloni Dscol" nonfiltered="1179" processed="1175" dbindex="61206">
Apolloni Dscol (Apollonius Dyscolos) fou un escriptor grec fill de Mnesitheus i Ariadna, nascut a Alexandria on va viure als regnats d'Adri i Anton Pius.

Va escriure obres destacades i fou el pare d'Eli Herodi.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151542" title="Apolloni Mol" nonfiltered="1180" processed="1176" dbindex="61207">
Apolloni Mol (o Apolloni d'Alabanda Mol) fou un retric grec sovint confs amb Apolloni d Alabanda, per uns anys ms jove que aquest.

Va ser retric a Roma per un temps Cicer l'esmenta com a gran orador el 88 aC. El 81 aC fou ambaixador de Rodes a Roma, davant Sulla. Cicer el va visitar a Rodes uns anys desprs. Juli Csar en fou deixeble.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151543" title="Apolloni de Naucratis" nonfiltered="1181" processed="1177" dbindex="61208">
Apolloni  de Naucratis fou un retric grec d Egipte, pupil d'Adri i de Chrestus, que va estudiar a Atenes. 

Fou oponent d'Heracleides al que finalment va expulsar. Va morir a Atenes als 70 anys.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151544" title="Apolloni Rodi" nonfiltered="1182" processed="1178" dbindex="61209">
Apolloni Rodi o Apolloni de Rodes (grec:            o       ; llat: Apollonius Rhodius) (Alexandria d'Egipte 295 aC-215 aC). 

Biografia.
Fill de Sileu i de Rode, va cursar els seus estudis a Alexandria, on fou deixeble de Callmac i company d'estudis d'Eratstenes.
Amb 30 anys fou nomenat bibliotecari de la Biblioteca d'Alexandria pel rei Ptolemeu II Filadelf, tot succeint l'anterior bibliotecari, Zendot d'Efes.
Parallelament va rebre l'encrrec d'educar el fill del rei, el futur Ptolemeu III Evergetes. Segons la Suda, el lxic d'poca bizantina, va haver de marxar a l'exili a l'illa de Rodes per la poca consideraci que els seus conciutadans van tenir per la seva principal obra, les Argonutiques. A Rodes va viure fins a la seva mort el 215 aC.

Polmica amb Callmac.
Segons la tradici, va influir molt en la seva marxa la rivalitat que tenia amb Callmac, que donava el seu suport a Eratstenes (ambds eren de Cirene, per sobretot la poca simpatia que li tenia Berenice II, la dona de Ptolemeu Evergetes.

La polmica amb el seu mestre va prendre un cariu leterari, de fet Callmac havia afirmat que l'nic requisit de la poesia era l'essncia lrica i per aix va condemnar tota l'pica antiga per la seva incapacitat de mantenir una continutat de to i d'inspiraci.

Aquestes i altres afirmacions van desencadenar el menyspreu d'Apolloni, que havia consagrat la seva vida d'erudit i tot el seu art a l'intent de renovaci de la poesia homrica. Es posen de part d'Apolloni altres poetes de l'poca, com Asclepades i Posidip, i erudits com Praxfanes de Mitilene. 

No obstant aix, la crtica moderna considera la possibilitat que la rivalitat entre poetes sigui un tpic literari ms que no pas una situaci real d'antagonisme irreconciliable. La majoria de proves que s'addueixen per provar la rivalitat d'ambds autors sn extretes de poemes de dubtosa autenticitat o b d'interpretaci ambigua.

Obra.

Les Argonutiques.
Apolloni s conegut principalment per la seva monumental obra pica en 4 llibres: Les Argonutiques.

La saga dels Argonautes se situa en una generaci anterior a la Guerra de Troia i narra les aventures de Json, hereu al tron de Iolcos i destinat segons els oracles a matar l'usurpador Plias, el qual, amb la intenci de desfer-se'n, l'envia a la Clquida (a l'actual costa est de la Mar Negra, considerada l'extrem del mn conegut) a la recerca del vell d'or, una pell de xai daurada que porta la pau i la prosperitat al poble que la posseeix. Json accepta l'encrrec i organitza uns jocs per escollir els millors homes de Grcia, i salpa a bord de la nau Argo (d'aqu el nom d'Argonautes) cap a la Clquida. El cam s un viatge inicitic en qu hauran de fer front a un munt d'ssers monstruosos i superar diverses vicissituds. Un cop arribats a destinaci, Json rebr l'inesperat ajut de Medea, filla del rei Eetes, que acabar casant-se amb l'heroi grec. 

Alguns estudiosos apunten la possibilitat que Apolloni escrivs a Rodes una segona edici del poema, en tant que les fonts antigues parlen d'una            (edici preliminar) i d'una         (edici prpiament dita).

Altres obres.
Apolloni va escriure petits poemes erudits que no s'han conservat, particularment dedicats a fundacions de ciutats, com Alexandria o Nucrates. Entre d'altres va dedicar un poema a Canop, el timoner de Menelau, arribat a Egipte desprs de la Guerra de Troia: a la seva mort, Menelau va fundar en onor seu la ciutat homnima.

Activitat filolgica.
A ms de la seva producci potica, Apolloni s clebre per la seva tasca com a Bibliotecari i la seva contribuci a la filologia homrica.

Tamb va ocupar-se de l'Escut d'Hesode, de qui en defensa l'autenticitat, enfront del seu mestre Zendot.

Bibliografia.
Apolloni Rodi, Argonutiques. Introducci, traducci i notes de Francesc Cuartero. Ed La Magrana.
Rudolph Pfeiffer, Historia de la filologia clsica. Ed Gredos (Castell).






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151545" title="Apolloni de Sria" nonfiltered="1183" processed="1179" dbindex="61210">
Apolloni de Sria fou un filsof platnic del temps de l'emperador Adri. Sobre l'emperador va escriure un oracle que li prometia el govern del mn suposadament abans de pujar al tron.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151546" title="Apolloni de Tir" nonfiltered="1184" processed="1180" dbindex="61211">
Apolloni de Tir fou un filsof estoic que va viure durant el regnat de Ptolemeu XII Auletes Neo-Dionisi (80-58 aC i 55-51 aC).

s esmentat per Digenes Laerci i Zen.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151547" title="Apolloni de Tralles" nonfiltered="1185" processed="1181" dbindex="61212">
Apolloni de Tralles (segle I dC) fou un dels escultors de l'obra coneguda com el brau Farnesi (per haver estat al Palau Farnesi; avui dia s a Npols) representant el cstig de Dirce per Zethus i Amphion. L'obra la ve fer conjuntament amb el seu germ Taurisc de Tralles.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151552" title="Apolloni de Siclia" nonfiltered="1186" processed="1182" dbindex="61213">
Apolloni fou un dels principals lders dels esclaus revoltats de Siclia el 103 aC.

El senat va enviar contra els rebels a Luculle, que amb suborns i promeses d'immunitat va aconseguir que Apolloni abandons la lluita i fins i tot es poss al costat dels romans per sufocar la revolta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151555" title="Apolloni Cronos" nonfiltered="1187" processed="1183" dbindex="61214">
Apolloni Cronos fou un filsof grec nascut a  Iassos a Cria. Fou de l'escola de Megara, pupil d'Eublides de Milet i mestre de Didor Cronos.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151556" title="Apolloni de Perge" nonfiltered="1188" processed="1184" dbindex="61215">
Apolloni de Perge o Apollonius Pergaeus (al voltant de 262 aC - al voltant 190 aC) va ser un gemetra grec fams per la seva obra Sobre les seccions cniques. Va ser Apolloni qui va donar el nom d'ellipse, parbola i hiprbola a les figures que coneixem.  Va nixer a Perga a Pamflia. Va estudiar a Alexandria durant el regnat de Ptolemeu III Evergetes I (246-222 aC).

Tamb se li atribux la hiptesi de les rbites excntriques o teoria dels epicicles per a intentar explicar el moviment aparent dels planetes i de la velocitat variant de la lluna.

Els seus extensos treballs sobre geometria tracten de les seccions cniques i de les corbes planes i la quadratura de les seves rees. Va recopilar la seva obra en vuit llibres i va ser conegut amb el sobrenom del Gran Gemetra. 

Va morir en el regnat de Ptolemeu IV Filoptor (222-205 aC ).
Vegeu tamb.
Cercle d'Apolloni;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151557" title="Apolloni d?Antioquia" nonfiltered="1189" processed="1185" dbindex="61216">
Apolloni  d Antioquia fou un metge grec pertanyent a la secta dels emprics. Va viure probablement al segle II aC i es posterior a Serapi d'Alexandria i anterior a Mendot de Nicomdia . Fou el pare d un altre metge del mateix nom conegut per Apolloni Empric


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151560" title="Apolloni Archistrator" nonfiltered="1190" processed="1186" dbindex="61217">
Apolloni Archistrator fou un metge grec que va viure probablement a finals del segle I o al segle II

s autor d una recepta esmentada per Andrmac.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151561" title="Apolloni Empric" nonfiltered="1191" processed="1187" dbindex="61218">
Apolloni  Empric fou un metge d Antioquia, fill de Apolloni d Antioquia, membre de la secta dels emprics. 

Probablement va viure al segle II aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151562" title="Apolloni Biblas" nonfiltered="1192" processed="1188" dbindex="61219">
Apolloni Biblas fou un metge grec probablement del segle II aC. 

Va escriure un llibre desprs de la mort de Zen, en resposta a un treball d aquest.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151564" title="Apolloni de Ction" nonfiltered="1193" processed="1189" dbindex="61220">
Apolloni Citiensis fou un metge nascut a Ction (Citium) a Xipre, que va escriure comentaris sobre Hipcrates. Va estudiar medicina a Alexandria i probablement va exercir en aquesta mateixa ciutat en el segle I aC.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151565" title="Claudi Apolloni" nonfiltered="1194" processed="1190" dbindex="61221">
Claudi Apolloni fou un metge que va viure al segle II.

Un dels seus antdots s esmentat per Gal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151567" title="Apolloni de Xipre" nonfiltered="1195" processed="1191" dbindex="61222">
Apolloni de Xipre fou un metge originari de l illa de Xipre que fou pupil d Olmpic i tutor de Juli. Pertany a la secta dels metdics. Va viure al segle I.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151568" title="Apolloni Herofileu" nonfiltered="1196" processed="1192" dbindex="61223">
Apolloni Herophileius (probablement la mateixa persona coneguda tamb per Apolloni Mus) fou un metge grec que va escriure De Facile Parabilibus , obra esmentada sovint per Gal. 

Va viure al segle I aC o una mica abans (Estrab l esmenta com a contemporani). Segons Gal, va viure per un temps a Alexandria. El seu cognom derivava de ser seguidor d Herfil de Calcednia (Herophilos).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151569" title="Apolloni Hipocrtic" nonfiltered="1197" processed="1193" dbindex="61224">
Apolloni Hipocrtic fou un metge grec, suposat pupil d Hipcrates, que va viure probablement al segle IV aC.

Erasstrat li critica que limitava en excs les begudes alcohliques als pacients.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151570" title="Apolloni Glaucus" nonfiltered="1198" processed="1194" dbindex="61225">
Apolloni Glaucus fou un metge grec del segle II o una mica anterior.

Una obra seva  infeccions internes  es esmentada per Celi Aureli.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151573" title="Apolloni Memfita" nonfiltered="1199" processed="1195" dbindex="61226">
Apolloni Memfita fou un metge grec d Egipte, seguidor d Erasstrat. Va viure al segle III aC. s probablement la mateixa persona coneguda com Apolloni Estratnic (Apollonius Stratonicus) i si es aix fou pupil d' Estrat de Beirut i va escriure un llibre sobre el pols, esmentat per Gal. Va escriure  Sobre els noms de les parts del cos hum , obra esmentada per Eroti.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151576" title="Apolloni Ofis" nonfiltered="1200" processed="1196" dbindex="61227">
Apolloni Ofis (Ophis) fou un metge grec esmentat per Eroti que diu que va fer un glossari de paraules hipocrtiques complicades usades per Baccheius.

Va viure al segle II aC o segle I aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151578" title="Apolloni Orgnic" nonfiltered="1201" processed="1197" dbindex="61228">
Apolloni Orgnic fou un metge grec probablement del segle II aC o anterior.

s esmentat per Gal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151579" title="Apolloni Pergamenus" nonfiltered="1202" processed="1198" dbindex="61229">
Apolloni Pergamenus o Apolloni de Prgam fou un metge grec nascut a Prgam.  

Va viure al segle IV. Es autor d un llibre sobre escarificaci conservat per Oribasi


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151580" title="Apolloni Pitaneu" nonfiltered="1203" processed="1199" dbindex="61230">
Apolloni Pitaneu fou un metge grec nascut a Pitanae a Etlia probablement del segle I.

Es esmentat per Plini el Vell.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151583" title="Apolloni de Tars" nonfiltered="1204" processed="1200" dbindex="61231">
Apolloni de Tars (o Tarsensis) fou un metge grec nascut a Tars probablement del segle I o II. Les seves receptes son esmentades per Gal.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151584" title="Apolloni Ther" nonfiltered="1205" processed="1201" dbindex="61232">
Apolloni Ther fou un metge grec probablement del segle I.

s esmentat per Eroti.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151585" title="Codi de colors" nonfiltered="1206" processed="1202" dbindex="61233">
El codi de colors s'utilitza en electrnica per indicar els valors dels components electrnics, s molt habitual a les resistncies per tamb es pot utilitzar sobre altres components com els condensadors, els inductors i d'altres. Hi ha un codi especfic per identificar els parells de fils d'un cable amb un feix de fils, vegeu codi dels 25 parells.

Aquest codi de colors es va desenvolupar als primers anys de la dcada de 1920 als Estats Units per la Radio Manufacturer's Association, avui part de la Electronic Industries Alliance, i adoptat per la Comissi Electrnica Internacional. Els avantatges del codi amb colors en components electrnics petits sn bsicament facilitar la identificaci dels valors sense text. Aquestes marques de color sn ms resistents a l'abrasi, ja que sn inherents a la superfcie on es marquen. Per l'altre banda, per, hi ha el risc de prdua del color a causa del rovell, fent impossible de distingir, per exemple, el marr del vermell o el taronja, excepte realitzant anlisis amb el circuit o deduccions. La brutcia, illuminaci inusual i el daltonisme tamb poden dificultar la distinci dels codis de color.

 Resistncies .

Les resistncies sn uns components electrnics que, donat la seva petita mida, porten el seu valor codificat en franges de color. La darrera franja, ms separada de la resta, i tpicament de color daurat o argent, indica la tolerncia, es a dir, el marge d'error que garanteix el fabricant.
La resta de franges indica la mantissa (xifres significatives) i l'exponent del valor nominal. D'aquesta manera, una resistncia de les sries E12 o E24, que estan normalitzades amb 2 xifres significatives, porten quatre franges: les dues xifres, l'exponent o factor potncia de 10, i la tolerncia:




Aix, una resistncia amb les franges




t un valor nominal de 5600   5%















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151586" title="Forma lineal" nonfiltered="1207" processed="1203" dbindex="61234">
Sigui  un objecte matemtic qualsevol amb estructura lineal sobre un altre objecte  amb estructura aritmtica. Tpicament  s un -mdul sobre un anell , o un espai vectorial sobre un cos . Una forma lineal  s una aplicaci


 
de l'objecte  a l'objecte  que compleix el requeriment de linealitat:




Si  s un espai vectorial, les formes lineals a  se solen anomenar tamb covectors, en contraposici al nom de vectors que hom fa servir pels elements de .

 Notaci . 

Si  s una forma lineal i , hom sol usar la notaci



per expressar el valor  de la forma  en l'element , s a dir, .

 Objectes duals . 

El conjunt  de les formes lineals de l'objecte  a l'objecte  s l'estructura dual de l'objecte . Si  s un -mdul o un -espai vectorial,  s, respectivament, el -mdul dual o l'espai dual.

 Clcul .

Com que, en tots els casos, una forma lineal no s ms que un homomorfisme de  a l'objecte , si  s un mdul lliure finitament generat o un espai vectorial de dimensi finita, hom pot condensar tota la informaci sobre una certa forma lineal  en la matriu d'aquest homomorfisme. Si  s una base de  i prenem  com a base de , la matriu de la forma lineal  s



d'una fila i  columnes. Per aquest motiu, les formes lineals a espais vectorials tamb se solen anomenar vectors fila en contraposici als elements de l'espai que sn els vectors columna.

El clcul del valor de la forma  en l'element  es fa amb el producte habitual de matrius:




 Vegeu tamb .
Estructures lineals duals;
Vector fila;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151589" title="Strapa" nonfiltered="1208" processed="1204" dbindex="61235">
Strapa (en grec:          satrp s, de l'antic persa xa rap (van), protector de la terra/pas) s el nom que es va donar als governadors de les divisions administratives, entre 20 i 25, en qu Darios I va dividir l'imperi Persa. Els strapes eren elegits directament pel rei generalment entre membres de la noblesa. Exercien el poder judicial i administratiu, cobraven els impostos, s'encarregaven de l'ordre pblic i del reclutament i manteniment de l'exrcit. El propi Darios I s'encarregava de la seva supervisi i control per evitar que s'excedissin en les seves funcions.

Cambises II de Prsia, el predecessor de Darios I, desconfiant respecte a la lleialtat d'alguns governadors, va situar un secretari al costat de cada strapa per vigilar els seus actes i va organitzar un grup de funcionaris coneguts com elsulls i odes del rei, que recorrien l'imperi per valorar sobre el terreny la situaci i emetre un informe. Malgrat aquests controls, quan es produa un acte de sedici, la rpida intervenci de l'exrcit, facilitada per la xarxa viria de comunicacions, acabava amb el perill abans que el moviment provoqus l'aixecament d'altres regions per sentiments semblants.


.

Alexandre el Gran i desprs els selucides van nomenar tambe strapes com a governadors de les provncies.

Per la llista de satrapies vegeu: Satrapia































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151595" title="Sector terciari" nonfiltered="1209" processed="1205" dbindex="61236">
El sector terciari d'una economia (tamb conegut com el sector dels serveis) s una de les tres categories industrials d'una economia (les altres sn: el sector primari, relacionat amb l'extracci i/o el desenvolupament dels recursos naturals, i el sector secundari, relacionat amb la indstria de manufactura). Els serveis es defineixen en la literatura econmica tradicional com a "bns intangibles". El sector terciari inclou l'oferiment de serveis ja sigui a altres negocis i indstries o als consumidors finals. Aquest sector inclou les activitats de transport, distribuci i venda dels bns d'un productor al consumidor, com s el cas de les vendes minoristes i majoristes. Tamb inclou serveis personalitzats com ara l'entreteniment, restaurants, educaci, bancs, turisme, el serveis de sanitat, les franqucies, els mitjans de comunicaci i les companyies d'assegurances. 

Des de la dcada del 1960, els pasos industrialitzats han experimentat un canvi substancial de llurs economies d'una concentraci del sector primari o secundari cap a la concentraci del sector terciari. Encara que la primera economia a seguir aquest cam va ser el Regne Unit, la velocitat amb qu les altres economies han fet o estan fent aquesta transici cap al sector dels serveis (sovint coneguda com l'economia postindustrial), s'ha accelerat amb el temps. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151609" title="Gran Premi dels Estats Units del 1961" nonfiltered="1210" processed="1206" dbindex="61237">
Resultats del Gran Premi dels Estats Units de Frmula 1 de 1961, disputat al circuit de Watkins Glen el 3 d'octubre del 1961.

 Resultats de la cursa .







 Altres .

 Volta  rpida:  Jack Brabham  1' 18. 20  ;
 Pole: Jack Brabham  1' 17. 00;








 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151616" title="Formalisme" nonfiltered="1211" processed="1207" dbindex="61238">

En filosofia s una doctrina filosfica. Formalisme (filosofia);
En art s una teoria de l'art. Formalisme (art);
En literatura s un corrent crtic. Formalisme (literatura);
En matemtiques s una doctrina. Formalisme (matemtiques);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151620" title="Gor Mahia" nonfiltered="1212" processed="1208" dbindex="61239">

El Gor Mahia s un club de futbol de Nairobi, Kenya. s un dels dos clubs de futbol ms populars del pas (l'altre s l'AFC Leopards). Participa al Campionat de Kenya de Futbol, el qual ha guanyat onze vegades. Tamb ha guanyat la Copa del President set vegades, a ms d'altres quatre ttols a nivell continental. Juga els seus partits al Nairobi City Stadium.

 Palmars .
Recopa Africana de futbol: 1;
1987

CECAFA Clubs Cup: 3 ;
1980,1981,1985

Campionat de Kenya de Futbol: 11;
1969, 1974, 1976, 1979, 1983, 1984, 1985, 1990, 1991, 1993, 1995

Copa del President: 7;
1976, 1981, 1983, 1986, 1987, 1988, 1992

 Enllaos externs .
Web no oficial;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151621" title="Kenya Commercial Bank" nonfiltered="1213" processed="1209" dbindex="61240">

El Kenya Commercial Bank s un club poliesportiu de la ciutat de Nairobi (Kenya).

 Histria .
La secci de futbol es fund l'any 1993 i juga al Campionat de Kenya de Futbol. Tamb t seccions de rugbi, voleibol i bsquet que juguen a les respectives competicions nacionals. En la secci de volei, hi ha un equip femen, mentre que la secci de bsquet s coneguda com a KCB Lions (Kenya Commercial Bank Lions). La secci de rugbi es cre el 1989 a partir del desaparegut Kenya Breweries.

 Palmars .
 Futbol .
 Copa del President;
2004;

 Rugbi .
Copa de Kenya de rugbi: 3;
2005, 2006, 2007;

 Enllaos externs .
KCB Rugby Football Club;
Africabasket;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151622" title="Formalisme (art)" nonfiltered="1214" processed="1210" dbindex="61241">
En teoria de l'art, el formalisme s el corrent que determina el valor artstic de les obres d'art exclusivament pel seu aspecte visual, els materials i el llenguatge visual emprat. El formalisme emfatitza els elements de la composici com el color, la lnia, la forma i la textura en comptes del realisme, el context i el contingut. En les arts visuals, el formalisme s la creena que tot all necessari en una obra d'art s contingut dins d'ella. El context en qu es va gestar, la ra per a la seva creaci, els antecedents histrics, i la vida de l'artista, - es considera   sn aspectes d'importncia secundria. El formalisme va dominar l art des de finals del segle XIX fins als 1960s.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151624" title="Gran Premi dels Estats Units del 1962" nonfiltered="1215" processed="1211" dbindex="61242">
Resultats del Gran Premi dels Estats Units de Frmula 1 de 1962, disputat al circuit de Watkins Glen el 7 d'octubre del 1962.


 Resultats de la cursa .






 Altres .

 Volta  rpida:  Jim Clark  1' 15. 00  ;
 Pole: Jim Clark  1' 15. 80;








 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151625" title="Apellaci a la majoria" nonfiltered="1216" processed="1212" dbindex="61243">
L'apellaci a la majoria o argumentum ad populum (en Llat significa "dirigit al poble"), s una fallcia lgica que implica respondre a un argument o a una afirmaci referint-se a la suposada opini que d'aix t la gent en general, en lloc de l'argument per si mateix. Un argument ad populum (i per tant, fala) t aquesta estructura: 
 A afirma B ;
 Es diu que la majoria de la gent diu B;
 Per tant, B s cert;

Ad populum s una fallcia lgica tamb coneguda com sofisma populista a causa de qu sol usar-se en discursos ms o menys populistes. s d's habitual en els arguments de les discussions quotidianes. Tamb s'utilitza de vegades en poltica i en els mitjans de comunicaci encara que no s tan poderosa com l'argumentum ad hominem. Sol adquirir ms credibilitat quan va acompanyada d'un sondeig o enquesta que protegeix l'afirmaci fala. Malgrat tot, s bastant subtil i per a odes poc acostumades pot passar desapercebuda.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151626" title="Volkswagen Total Flex" nonfiltered="1217" processed="1213" dbindex="61244">
Els Volkswagen Total Flex s una gamma de motors que poden funcionar amb una mescla de gasolina i etanol.

Des de la seva comercialitzaci l'any 2003, s'han fabricat un total d'1.000.000 de motors Tota Flex 

De moment noms es comercialitzen al Brasil i com ja ve sent la tnica dominant, pot funcionar tant nicament amb gasolina com nicament amb alcohol o en una mescla d'ambds productes.

 Histria .
Pot considerar-se a Volkswagen com la mxima propulsora d'aquests tipus de motors a Brasil. El primer cotxe amb motor Total Flex, i el primer cotxe en poder funcionar tant amb alcohol com gasolina va ser al 2003, amb el Volkswagen Gol 1.6 L Total Flex. Posteriorment al mateix any en octubre el primer model a equipar el nou motor 1.0 L Total Flex va ser el Volkswagen Fox.

Volkswgen ha estat el lder en motors flexibles des dels seus inicis al 2003, i en l'actualitat ostenta el 35% del mercat, amb unes vendes de 575.111 unitats fins l'Abril de 2006, de les quals, el Gol i Fox representen 464.087 unitats .

 Mercat brasiler .

En l'actualitat, Volkswagen ofereix les segents opcions:

Motor 1.0 L (999 cc) Total Flex

Vehicles que equipen aquest motor:

 Volkswagen Gol;
 Volkswagen Fox;

Motor 1.6 L (1599 cc) Total Flex

Vehicles que equipen aquest motor:

 Volkswagen Crossfox;
 Volkswagen Gol;
 Volkswagen Golf;
 Volkswagen Fox;
 Volkswagen Polo;
 Volkswagen Polo Sedan;
 Volkswagen Parati;
 Volkswagen Saveiro;
 Volkswagen Spacefox;

Motor 1.8 L (1781 cc) Total Flex

Vehicles que equipen aquest motor:

 Volkswagen Gol;
 Volkswagen Saveiro;
 Volkswagen Parati;

Hi ha una versi amb motor 1.4 L Total Flex que equipa nicament la Volkswagen Kombi.

 Vegeu tamb .

 Ford Flexifuel;
 General Motors Flexfuel;
 E85;

 Enllaos externs .

 Pgina web oficial dels motors Total Flex ;
 Surt la unitat 1.000.000 amb motor Total Flex ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151628" title="Divisions de Kenya" nonfiltered="1218" processed="1214" dbindex="61245">

Els districtes de Kenya estan dividits en 262 divisions (tarafa). Aqu tens una llista de les divisions de Kenya, ordenades per districtes:
Baringo District. 
Kabarnet;
Kabartonjo;
Marigat;
Mochongoi;
Mogotio;
Nginyang;
Ravine;
Tenges;

Bomet District.
Bomet;
Chepalungu;
Konoin;

Bondo District. 

Bungoma District. 
Cheptaisi;
Kanduyi;
Kapsokwony;
Kimilili;
Mt.elgon Forest;
Sirisia;
Tongareni;
Webuye;

Buret District.

Busia. 
Amagoro;
Amukura;
Budalangi;
Butula;
Funyula;
Nambale;

Butere/Mumias District. 

Embu District. 

Garissa District. 
Bura;
C_garissa;
Dadaab;
Hulugho;
Jarajila;
Liboi;
Masalani;
Mbalambala;
Modogashe;

Gucha District.

Homa Bay District.
Kendu Bay;
Mbita;
Ndhiwa;
Oyugis;
Rangwe;

Ijara District. 

Isiolo District. 
Central Isiolo;
Garba Tulla;
Merti;
Sericho;

Kajiado District. 
Central Kajiado;
Loitokitok;
Magadi;
Ngong;

Kakamega District. 
Butere;
Ikolomani;
Khwisero;
Lugari;
Lurambi;
Malava/kabras;
Mumias;
Shinyalu;

Keiyo District. 

Kericho District. 
Belgut;
Buret;
Kipkelion;
Londiani;

Kiambu District. 
Gatundu;
Githunguri;
Kiambaa;
Kikuyu;
Lari;
Limuru;
Thika;

Kilifi District.
Bahari;
Ganze;
Kaloleni;
Malindi;

Kirinyaga District.
Gichugu;
Mount Kenya;
Mwea;
Ndia;

Kisii Central.
Bosongo;
Irianyi;
Kisii Municipality;
Marani;
Masaba;
Nyamache;
Ogembo;
Suneka;
 
Kisumu District.
Lower Nyakach;
Maseno;
Muhoroni;
Nyando;
Upper Nyakach;
Winam;

Kitui District. 
Central Kitui;
Kwa-vonza;
Kyuso;
Mutito;
Mutomo;
Mwingi;

Koibatek District. 

Kuria District. 

Kwale District. 
Kinango;
Kubo;
Matuga;
Matuga;
Msambweni;

Laikipia District. 
Cetral Laikipia;
Mukogondo;
Ng'arua;
Rumuruti;

Lamu District. 
Amu;
Faza;
Kiunga;
Mpeketoni;
Witu;

Lugari District. 

Machakos District. 
Central Machakos;
Kangundo;
Kathiani;
Masinga;
Mwala;
Yatta;

Makueni District.
Kibwezi;
Kilome;
Makueni;
Mbooni;
Tsavo West National Park;

Malindi District.
 
Mandera District.
Banissa;
Central Mandera;
Elwak;
Fino;
Rhamu;
Tabaka;
 
Maragua District. 

Marakwet District.
 
Marsabit District. 
Central Marsabit;
Laisamis;
Loiyangalani;
Moyale;
North Horr;
Sololo;

Mbeere District.
 
Meru Central District. 
Central Imenti;
Igembe;
Meru National Park;
Mount Kenya Forest;
North Imenti;
Ntonyiri;
South Imenti;
Tigania;
Timau;

Meru North District. 
Meru South District.
 
Migori District. 
Kehancha;
Migori;
Nyatike;
Rongo;

Mombasa District.
Changamwe;
Kisauni;
Likoni;

Mount Elgon District. 

Moyale District. 

Murang'a District.
Gatanga;
Kandara;
Kangema;
Kigumo;
Kiharu;
Makuyu;
 
Mwingi District. 

Nairobi District.
Central Nairobi;
Dagoretti;
Embakasi;
Kasarani;
Kibera;
Makadara;
Parklands/westlands;
Pumwani;

Nakuru District. 
Bahati;
Gilgil;
Mbogoini;
Molo;
Naivasha;
Municipality_nakuru;
Njoro;
Olenguruone;
Rongai;

Nandi District|Nandi. 
Aldai;
Kapsabet;
Kilibwoni;
Mosop;
Tindiret;

Narok District. 
Kilgoris;
Lolgorian;
Mau;
Olokurto;
Osupuko;

Nyamira District. 
Borabu;
Ekerenyo;
Magombo;
Nyamira;

Nyandarua District. 
Kinangop;
Kipipiri;
Ndaragwa;
Ol Joro Orok;
Ol-kalou;

Nyando District. 

Nyeri District. 
Aberdare Forest/National Park;
Kieni East;
Kieni West;
Mathira;
Mount Kenya Forest/National Park;
Mukurweini;
Nyeri Municipality ;
Othaya;
Tetu;

Rachuonyo District. 

Samburu District. 
Baragoi;
Lorroki;
Wamba;
Waso;

Siaya District. 
Bondo;
Boro;
Rarieda;
Ugunja;
Ukwala;
Yala;

Suba District. 

Taita-Taveta District. 
Mwatate;
Taveta;
Tsavo East National Park;
Tsavo West National Park;
Voi;
Wundanyi;

Tana River District. 
Bura;
Galole;
Garsen;
Madogo;

Teso District. 

Tharaka District.
 
Thika District. 

Trans Mara District. 

Trans Nzoia District.
Cherangani;
Kwanza;
Saboti;

Turkana District.
Central(kalokol);
Kakuma;
Katilu;
Kibish;
Lake Turkana;
Lokitaung;
Lokori;
Turkwel;
 
Uasin Gishu District. 
Ainabkoi;
Kesses;
Moiben;
Soy;

Vihiga District.
Emuhaya;
Hamisi;
Sabatia;
Vihiga;

Wajir District. 
Buna;
Bute;
Central Wajir;
Griftu;
Habaswein;
Wajir-bor;

West Pokot District. 
Alale;
Chepareria;
Kacheliba;
Kapenguria;
Sigor;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151635" title="Castell de Santueri" nonfiltered="1219" processed="1215" dbindex="61246">

El Castell de Santueri s una fortificaci inexpugnable situada damunt uns penya-segats de les Serres de Llevant de Mallorca (terme de Felanitx) a una alada de 408 metres.
Reconstrut damunt les runes d'una fortificaci rab el segle XIV, que alhora estaven sobre unes de bizantines, i probablement sobre un assentament militar rom.

Enllaos externs.
 Pgina oficial;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151638" title="Brighton & Hove Albion Football Club" nonfiltered="1220" processed="1216" dbindex="61247">

El Brighton & Hove Albion Football Club s la uni de dos equips realitzada a l'any 1991. El Brighton i l'Hove. Dues ciutats venes. Ha disputat quatre temporades a la mxima categoria anglesa, antiga First Division i actual Premier League, entre 1979/80 i 1982/83, any en qu van patir descens i no han tornat aconseguir tornar-hi.

En l'any 1982/83 van assolir una de les seves majors fites: el subcampionat de la FA Cup, caient front el Manchester United en el replay de la final per 4-0.

Per la diferncia d'aquest antic equip angls s el seu estadi. En la temporada 1996/1997, desprs d'una crisis econmica sense precedents, el Club va haver de vendre el seu antic estadi, el Goldstone Ground, amb 95 anys d'histria en les seves bigues, per la directiva no es va assegurar de tenir-ne un de nou. Aix va convertir al Club i als seus seguidors en els homelles (sense sostre) del futbol britnic.

Les dues segents temporades l'equip va jugar en el Priestfield Stadium de Gillingham, a ms de 100 quilometres de distncia de la seva ciutat natal. Davant el clamor popular de tota la ciutat, l'Ajuntament va cedir la utilitzaci de l'estadi olmpic local, estadi molt petit i amb pistes d'atletisme, molt lluny dels tpics estadis anglesos. 

En l'actualitat l'afici i els ciutadans han iniciat una campanya molt activa a favor de la construcci d'un nou estadi, el Falmer Stadium, amb capacitat per 22.000 animes i adaptat als temps moderns.


Enllaos externs.

Official club website;
Official club picture website;
North Stand Chat;
Live Chat hosted on North Stand Chat;
Seagulls Fans: Unofficial Fans Website;
Unofficial Fans Slovaks Website;
BrightonFans: Unofficial messageboard;
BHAFC.net: Unofficial messageboard;
The Seagulls Mailing List;
Albion Archives;
BHA Links;
View From The Net;
Flying High;
This Is The Albion;
Albion Album;
All Things Brighton Beautiful;
Brighton&HA-Football;
Site started by Brighton Fans with info on "Clubs in Crisis";






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151643" title="Konstantinos Ptrou Kavafis" nonfiltered="1221" processed="1217" dbindex="61248">


Konstantinos Petrou Kavafis (en grec,                             transliterat tamb com Cavafis, Cavafy o Kavaphes, nascut i mort a Alexandria, Egipte, 29 d'abril de 1863 - 29 d'abril de 1933) va ser un poeta grec, una de les figures literries ms importants del segle XX i un dels majors exponents del renaixement de la llengua grega moderna. 

Va treballar com a periodista i com a funcionari, i va publicar relativament poc en vida, encara que desprs de la seva mort la seva obra va cobrar paulatinament influncia. El seu atpica temtica fortament urbana i introspectiva, i sense embuts sobre l'orientaci homosexual del poeta van demorar la seva acceptaci, encara que la dcada de 1960 el va convertir en una icona de la cultura gai.

 Biografia .

Kavafis va nixer a Alexandria, Egipte, on el seu pare era un ric comerciant. Desprs de la seva mort en 1870 la famlia va haver d'emigrar a Liverpool. Va tornar a Alexandria l'any 1882. 

Amb el comenament d'uns disturbis el 1885 la famlia va haver de mudar-se de nou, aquesta vegada a Istanbul. Quan Kavafis va tornar a Alexandria ho faria per a quedar-se la resta de la seva vida. Al principi va treballar com periodista, i desprs en el Ministeri Egipci d'Obres Pbliques, durant trenta anys. Entre 1891 i 1904 va publicar la seva poesia, amb poc xit. 

Desprs de la seva mort, la reputacin de Kavafis va augmentar, passant a ser considerat un dels millors poetes grecs moderns.

 Obra .

L'obra de Kavafis, des d'uns inicis alimentats per la lectura de parnasians i simbolistes francesos, s madura, exigent, habitada per una refinada cultura grecolatina i una subjacent ironia. Obra corregida sense cessar fins a la perfecci (alguns poemes van ser elaborats per espai de deu anys), consta de cent cinquanta-quatre poemes que va considerar acabats i formen l'edici cannica, ms cert grup d'altres composicions que al seu judici no havien trobat encara la seva forma definitiva. Interessat per la histria, Kavafis va compondre amb freqncia poemes no sobre grans moments histrics, sin sobre les decadncies desprs dels mateixos, com el fams Esperant als brbars, El Du abandona a Antonio o taca, algunes de les frases de les quals han passat a ser proverbials. Tamb sn molt llegits avui els seus poemes homoertics, que canten les excellncies sensuals de l'amor furtiu, com "Recorda, cos...". Els millors poemes de Kavafis concentren l'experincia humana d'una forma intemporal i per aix ha influt notablement a autors de la poesia de l'experincia, com Luis Cernuda o Jaime Gil de Biedma. Les seves peces histriques ms inspirades pinten amb gran fora quadres realistes i decadents d'un passat poc conegut i certament fascinant: l'orient helnic, des de l'antiguitat fins al present; els regnes grecs postalexandrins, la subjecci a Roma, Bizanci, l'ascens del Cristianisme i la convivncia del pag i el cristi. Demostra que, com creien els grecs, la histria s cclica, i insufla els sentiments de la nostlgia i de la por al desconegut en les seves evocacions. Posseeix el secret de recrear l'atmosfera quotidiana dels temps ja passats. 

En els seus poemes homoertics, apunta la flaquesa i la debilitat que ens aguaita en els pitjors moments, l'atracci sexual intensament fsica lligada moltes vegades al cristi sentiment de culpa i la impotncia davant el pas del temps. 

L'estil de Kavafis defuig conscientment la retrica, per mostra un distanciament greu i intelligent, solemne i irnic alhora. Pels seus poemes desfilen joves xaperos ingenus i desitjables, personatges histrics contemplats en els seus moments de major humanitat, gents annimes del carrer i objectes vulgars i corrents que d'aviat adquireixen un profund valor simblic, com per exemple les veles enceses i apagades que representen el curs de la vida. 

Va ser E. M. Forster qui va divulgar a Europa la poesia de Kavafis. A Espanya el comenament del seu influxe va venir a travs de l'obra de Luis Cernuda i els seus seguidors i, a partir de llavors, va ser llegit amb fruci, sobretot pels cridats poetes Novssims, especialment de Jos Mara lvarez, poeta que va realitzar una de les primeres traduccions de la seva obra i en la poesia de la qual, a ms, es reflecteix una acusada influncia del poeta grec. Kavafis va anar tamb una figura influient en el novellista britnic Lawrence Durrell, en el Quartet del qual d'Alexandria s una presncia permanent. El seu poema Esperant als brbars va ser fonamental en la concepci de la novella homnima de l'escriptor sud-afric John Maxwell Coetzee.

La cultura catalana tamb ha acollit l'obra de Kavafis com un referent de pes. Segons D. Sam Abrams (sic): el va descobrir, com qui diu, Carles Riba en les seves ja llegendries traduccions del 1962, noms un any desprs de la tamb mtica versi anglesa de Rae Dalven amb prleg d'Auden. Posteriorment ens han arribat les traduccions integrals de Joan Ferrat (1975, 1976, 1978), Alexis Eudald Sol (1975, 1977) i Antoni Avell i Bartomeu Garcs (1996). Qui no coneix la can Viatge a taca de Llus Llach? Josep Tero ha dut Kavafis a tot el territori a partir de canons, discos i espectacles. Manuel Forcano va traduir Faros i Farell. Una evocaci d'Alexandria d'E.M. Forster perqu els lectors catalans poguessin acostar-se ms a l'univers de Kavafis. Forcano tamb va titular la seva antologia de Pinkhas Sad El du abandona David per raons bvies. Un dels millors poemes histrics de la poesia catalana contempornia, Dux a Tarraco d'Enric Sria, s de clara inspiraci kavafiana. El conte Nit de 1911, inspirat en Kavafis, s l'obra mestra de la narrativa breu de Maria ngels Anglada. Podem rastrejar la presncia de la influncia de Kavafis en poetes actuals com Francesc Parcerisas, Joan Margarit, Carles Miralles, Pon Pons, Antoni Vidal Ferrando, Pere Rovira o Manuel Forcano.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151645" title="Carmel Giner i Bolufer" nonfiltered="1222" processed="1218" dbindex="61249">
Carmel Giner i Bolufer (1901-1974), cronista oficial de Pego (Marina Alta), va escriure molts articles referents a la vila on va nixer i morir. Va fundar i dirig revistes locals com  La Voz de Pego  (1923-1924),  Bullent  (1942),  Festes a Pego  (1944), tamb va collaborar i escrigu articles en Las Provincias, El Mercantil Valenciano,  Anales del Centro de Cultura Valenciana ,  Valencia Atraccin ,  Saitabi, revista de Arqueologa", etc. Destaca en conjunt per la seua aportaci historiogrfica comarcal.

 Bibliografia .

 Topografa histrica de los valles de Pego, Anales del Centro de Cultura Valenciana, tom 17, Valncia, gener-abril, 1947;
 45 aos al servicio de Pego 1917-1962, , Ediciones Bullentum, Pego, 1963;
 L'onomstica rab, morisca i cristiana en la vall de Pego, durant els segles XV, XVI i XVII, Impremta Mari Montaana de Valncia, 1968;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151648" title="Xerrics d'Olot - Colla Castellera de la Garrotxa" nonfiltered="1223" processed="1219" dbindex="61250">



Els Xerrics d'Olot sn una colla castellera de la Garrotxa, amb seu a Olot.

La colla es va crear l'any 2001, quan un grup de castellers provinents dels Marrecs de Salt i dels Xoriguers de la Universitat de Girona van decidir crear-la.

Per escollir el nom, es va fer una votaci per tot Olot, amb un total de 3.726 vots que van quedar repartits de la manera segent: Xerrics 1.607 vots; Cardats, 593; Murris, 523; Mesells, 427; Manyacs, 356, i Borinots, 142.

Finalment, la colla es va presentar el 12 de maig del 2002 amb l'apadrinament dels Marrecs de Salt i dels Castellers de Sabadell.

El 30 d'octubre de 2004 van aconseguir carregar el seu primer castell de 7, un 3 de 7, a la Plaa de Santa Susanna del Mercadal de Girona.

 Enllaos externs .
 Pgina web oficial dels Xerrics d'Olot;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151649" title="Santa Maria de Camprodon" nonfiltered="1224" processed="1220" dbindex="61251">


L esglsia de Santa Maria de Camprodon s la parroquial d aquesta poblaci del Ripolls. Est situada al centre, prop del monestir de Sant Pere.

Tot fa pensar que l esglsia de Santa Maria de Comprodon  es va edificar amb la finalitat de servir a la poblaci que s havia establert al voltant del monestir de Sant Pere de Camprodon. Aquest poblament feia difcil la vida monstica a l esglsia de Sant Pere, que des de llavors es va utilitzar noms pels monjos del monestir. Es desconeix la data de la seva edificaci per es troba documentada a partir del 1017. El 1169 consta que est unida al monestir. bviament es tractava d un edifici romnic, predecessor de l actual, aixecat al segle XIV. Es tracta d un edifici de nau nica, d amplada considerable. La volta d arestes s el resultat d una restauraci. La capella dels Dolors s del 1710. Guarda l Arqueta de Sant Patllari i altres peces d orfebreria, procedents de Sant Pere.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151650" title="Elegies de Duino" nonfiltered="1225" processed="1221" dbindex="61252">
Elegies de Duino (Duineser Elegien en alemany) s un llibre de poemes de Rainer Maria Rilke. 

El seu nom procedeix del castell de Duino, prop de Trieste (Itlia), propietat de l'amiga i protectora de Rilke, Marie von Thurn und Taxis. Va ser durant una estada en aquest lloc, en 1912, quan el poeta va comenar la redacci de les Elegies, si b no les va donar per acabades fins a 1922, en el castell de Muzot. L'obra es va publicar a l'any segent, en 1923. 

Encara que alguns crtics afirmen que en ella no hi ha una unitat temtica, sembla ser que el seu motiu central s l'home i d'aquest sorgeixen, com radis, els seus principals temes: 

El de la permanncia, explcit en la primera, segona, setena i novena. ;

El de l'heroi i els veritables amants, que sn els nics capaos de trascendir-se i, per tant, de perdurar; tal com es posa de manifest en les Elegies primera, segona, cinquena i sisena. La tercera, al versar sobre l'amor i la seva naturalesa, considero que s una introducci o preparaci per a la cinquena. ;

La relaci home-mn, al que dedica les composicions quarta i vuitena. ;

El veritable dolor i la seva secreta felicitat, en l'ltim dels poemes. 

Les Elegies I i II, per la seva proximitat cronolgica, haurien de ser considerades com un sol bloc. En certa manera, poden llegir-se com un prleg ja que introdueixen els motius que desenvoluparan les restants. 

L'Elegia III tracta sobre els fonaments ocults de l'amor. En ella, l'estimat s el detonant que desperta aquell amagat, culpable du fluvial de la sang (v. 2) i, alhora, qui ha de fer que aquest torrent, aquesta selva interior que sorgeix de l'amor no es dissipi (vv. 83 i 84). 

Escrita en plena Primera Guerra Mundial, l'Elegia IV s un poema fosc, en el qual es contraposa la indistincin (prpia dels animals i dels ngels) al desplegui de l'altre. Enemistat (...), que s privatiu de l'home. Una variaci sobre aquest motiu apareix en l'Elegia VIII. En essncia, tracta de les dues formes bsiques de relacionar-se amb la realitat: 

Estar en el mn, com ho est l'animal, la planta, el moribund i, de vegades, els amants; s a dir, viure en un tot present (vv. 41 i 42) i lliure de la mort (v. 9). 
Estar enfront del mn, el que comporta la conscincia de la mort i del temps, posseir noms un reflex de la realitat i l'actitud de mer espectador, d'un que marxa. 
L'Elegia V t com tema els amants, tal com desxifra els versos 96-97 i 103-104. s a dir, la troupe de saltimbanquis no s ms la (falsa) prefiguracin del treball dels veritables enamorats. 

Per la seva banda, la sisena composici t com motiu central a l'heroi, que s qui, al costat dels veritables amants, pot perdurar. L'heroi rilke es caracteritza pel menyspreu cap a una vida llarga, per tenir com accions bsiques prendre, deixar, escollir i poder (vv. 35 i 38) i per veure l'amor com una forma d'ascendir a un estadi superior. 

Finalment, l'Elegia VII tracta sobre la perduraci de les coses mitjanant la seva interioritzaci i la IX sobre la ra de ser de l'home: dir, interioritzar les coses perqu aix pervisquin.

Enllaos externs. 

  Les Elegies de Duino en alemany;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151651" title="Torre de Comunicacions de Montjuc" nonfiltered="1226" processed="1222" dbindex="61253">




La Torre de comunicacions de Montjuc s obra de l'arquitecte i enginyer valenci Santiago Calatrava i va ser construda entre 1989 i 1992 a l'anella olmpica de Montjuc a Barcelona (Catalunya) amb motiu dels Jocs Olmpics del '92.

Aquesta torre d'acer de 136 metres d'alada t un disseny innovador respecte la majoria de torres de comunicaci, amb una forma estructural que no es basa en un tronc vertical sin que t una silueta que recorda el cos d'un atleta ajupint-se per recollir una medalla. Tamb coneguda com a "Torre Calatrava", t la base recoberta de trencads en clara referncia a una de les caracterstiques constructives de Gaud. 

La prpia orientaci de la torre fa que actu com a rellotge de sol en projectar-se l'ombra de l'agulla central sobre la plaa d'Europa.

A ms, presenta la novetat tcnica d'incloure una plataforma circular amb els plats de transmissi de dades.


Enllaos externs.
 Lloc web d'en Santiago Calatrava;
 Vista de l'anella olmpica al Google Maps;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151655" title="Orquestra de Filadlfia" nonfiltered="1227" processed="1223" dbindex="61254">
L'Orquestra de Filadlfia, en angls Philadelphia Orchestra, s una prestigiosa orquestra simfnica dels Estats Units. La seva seu est, com indica el seu nom, a la ciutat de Filadlfia, a Pennsilvnia. Des del 2001 ofereix els seus concerts en el Kimmel Center for the Performing Arts del Verizon Hall, al costat de l'Acadmia de Msica de Filadlfia, antic lloc de residncia de l'orquestra.

 Histria .

Fritz Scheel va fundar l'orquestra el 1900, per va ser Leopold Stokowski, el seu director principal des de 1912, qui li don un prestigi internacional. Va ser Stokowski el responsable de la banda sonora de la pellcula de Walt Disney, Fantasia.

De 1936 a 1938, Leopold Stokowski i Eugene Ormandy es van repartir la direcci de l'orquestra. Desprs, Ormandy va quedar com a nic director durant 44 temporades aconseguint una extraordinria qualitat en les interpretacions de l'orquestra que es pot constatar en els nombrosos enregistraments discogrfics realitzats.

 Directors titulars .
 Christoph Eschenbach (2003-);
 Wolfgang Sawallisch (1993-2002);
 Riccardo Muti (1980-1992);
 Eugene Ormandy (1936-1980);
 Leopold Stokowski (1912-1938);
 Carl Pohlig (1908-1912);
 Fritz Scheel (1900-1907);

 Enllaos externs .
Pgina web de la Philadelphia Orchestra;
La Philadelphia Orchestra a Art of the States;
La Philadelphia Orchestra interpreta les nou simfonies de Beethoven a la National Public Radio.;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151657" title="James McGill Buchanan" nonfiltered="1228" processed="1224" dbindex="61255">

James McGill Buchanan ( Murfreesboro, EUA 1919 ) s un economista i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1986.

Biografia.
Va nixer el 3 d'octubre de 1919 a la ciutat de Murfreesboro, poblaci situada a l'estat nord-americ de Tennessee. Va estudiar economia a la Middle Tennessee State University, on es gradu el 1940. Posteriorment fou professor a la George Mason University aix com a la Virginia school of political economy. 

Entre 1984 i 1986 fou president de la Mont Pelerin Society, societat fundada per Friedrich Hayek i Milton Friedman.

Recerca econmica.
Considerat el mxim representant de la teoria de l'Elecci Pblica (Public Choice Teory), la qual tracta d'entroncar l'economia amb la poltica a travs de l'estat, ents aquest ltim com la suma totalitria de les voluntats individuals.

L'any 1986 fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia pels seus treballs de les bases contractuals i constitucionals de la teoria econmica i el procs de presa de decisions.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1986;
  Biografia de James M. Buchanan;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151659" title="Sant Esteve de Llanars" nonfiltered="1229" processed="1225" dbindex="61256">

L esglsia de Sant Esteve de Llanars s la parroquial d aquesta poblaci del Ripolls.

Possiblement es tracti d un edifici existent ja al segle XI. La primera notcia documental la trobem en un document del 1118 esmentant aquesta parrquia. Tamb ens consta la seva consagraci, amb data de 10 de novembre de 1168 per Guillem de Peratallada, bisbe de Girona, el que s adiu amb l estil de l esglsia que es conserva actualment.

Es tracta d un edifici de nau nica, amb volta de can apuntada i absis semicircular. Als costats hi ha dues capelles afegides. Sobre la faana principal s aixeca el campanar, amb coberta piramidal. De la seva decoraci cal fer esment de la portada, amb dues columnes amb capitells per banda. La porta encara conserva la ferramenta original. Al seu interior es conserva un frontal d altar, possiblement del segle XIII, fora deteriorat.

L'esglsia presenta cinc finestres, totes de doble esqueixada: una oberta a la fa ana principal, a sobre de la portalada, una altra a l'bsis i les altres al mur sud.

Una caracterstica curiosa d'aquesta esglsia s la diferncia de decoraci exterior entre el mur nord i el mur sud. Mentre aquell s totalment llis i sense cap mena d'ornamentaci, construt amb grans carreus regulars, el mur sud est construt amb carreus petits i mostra un fris en dent de serra enmarcat en unes bandes verticals que fan joc amb les arcuacions llombardes amb qu est decorat l'exterior de l'bsis, aquestes d'una puresa esplndida.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151660" title="Loudness" nonfiltered="1230" processed="1226" dbindex="61257">

 s un grup de metal japons creat al 1981 per Akira Takasaki i Munetaka Higuchi desprs de la dissoluci de Lazy. Loudness continua essent avui en dia un del grups japonesos ms respectats i imitats; grups japonesos como X Japan, Sex Machineguns o Anthem han estat influenciats per Loudness. Grups occidentals com Van Halen, Hammerfall o Childrem of Bodom tamb mencionen Loudness com una influncia destacable.

Histria.
Lazy, un grup de pop-rock japons, es desf al 1981 deixant sense grup al guitarrista Akira Takasaki i al bateria Munetaka Higuchi. Desprs de la dissoluci Akira Takasaki decideix comenar el seu propi grup de heavy metal. Aviat s'unirien al grup Munetaka Higuchi a la bateria, Minoru Niihara a la veu i Masayoshi Yamashita al baix.

Rpidament comenarien les gravacions del primer lbum del grup, The Birthday Eye, que va tenir una gran acceptaci per part del pblic. Uns mesos ms tard trauen el seu segon lbum, Devil Soldier. Poc a poc anaven dominant el mercat del heavy metal al Jap, el que va fer que discogrfiques occidental s'interessessin per ells. El tercer lbum, The Law of Devi s Land, fou llanat tamb a Europa i van fer un tour per certes ciutats europees.

Al acabar el tour fou llanat el seu quart lbum: Disillusion.

Membres.
Actualment.
Minoru Niihara (cantant, 1981-1988; 2001-actualitat) - En Minoru Niihara va nixer el 12 de mar de 1960. El seu primer grup va ser Earthshaker, on tocava el baix i cantava. Es va decantar cap a la msica blues i va esdevenir membre del grup al 1981. Se'n va anar el 1989, per desprs de treballar amb diversos grups (incloent-hi Ded Chaplin, Sly i XYZ-A, va tornar a Loudness. Va llanar un lbum en solitari al 2006 d'acord per fer un lbum amb XYZ-A.
Akira Takasaki (guitarrista, 1981-actualitat) - L'Akira va nixer a Osaka, el 22 de febrer de 1961. Va comenar la carrera de msic en el grup Lazy. El seu estil de msica no era diferent amb el grup que tocava i va crear "Loudness". ;
Masayoshi Yamashita (baixista, 1981-1991; 2001-actualitat) - En Masayoshi Yamashita dna suport a la msica del grup donant-li un toc de so de fons. Li van demar de unir-se a Loudness des que va fer-se amic de l'Akira. ;
Munetaka Higuchi (bateria, 1981-1992; 2001-actualitat) - En Munetaka Higuchi tocava a Lazy amb l'Akira, i desprs van formar "Loudness" juntament amb ell. Desprs de marxa de Loudness al 1993, va crear Sly amb en Minoru i l'ex-guitarrista dels Earthshaker Shinichiro Ishihara.

Anteriors.
Hirotsugu Homma - (bateria) (1992-2001) (Ezo, Saber Tiger, Anthem, Flatbacker) ;
Naoto Shibata - baixista (1993-2001) (Anthem, Saber Tiger) ;
Masaki Yamada - (cantant) (1991-2001) (Ezo, Flatbacker)  ;
Mike Vescera  - (cantant) (1989-1991) (ex-Killing Machine, The Reign of Terror- , Obsession (EUA), Palace of Black, Safe Haven, Roland Grapow, MVP, ex-Yngwie J. Malmsteen, ex-Dr. Sin  ;
Taiji Sawada - (baixista) (1992-1993) (X Japan, Kings, Dirty Trashroad);


Discograpfia.
lbums d'estudi.
 The Birthday Eve (1981);
 Devil Soldier (1982);
 The Law of Devil's Land (1983);
 Disillusion (1984);
 Disillusion (1984) - versi anglesa;
 Thunder in the East (9 de novembre de 1985) #74 (EUA);
 Shadows of War (1986);
 Lightning Strikes (1986) - Remix als EUA de Shadows of War  #64 (EUA);
 Hurricane Eyes (1987) #190 (EUA);
 Hurricane Eyes (1987) - versi japonesa;
 Soldier of Fortune (1989);
 On the Prowl (1991);
 Loudness (1992);
 Heavy Metal Hippies (1994);
 Ghetto Machine (1997);
 Dragon (1998);
 Engine (1999);
 Spiritual Canoe (2001);
 The Pandemonium (2001);
 Biosphere (2002);
 Terror (2004);
 Racing (2004);
 Breaking the Taboo (2006);
 Metal Mad (2008);

lbums en directe.
 Live-Loud-Alive: Loudness in Tokyo (1983);
 8186 Live (1986);
 Eurobounds (1986);
 Once And For All (1993);
 Loud 'n Raw (1995);
 Loudness Live 2002 (2002);
 The Soldier's Just Came Back (2002);

EP.
 Odin  (1985);
 Jealousy (1988);
 The Battleship Musashi(2005);

Recopilacions.
 Never Stay Here, Never Forget You (1986);
 A Lesson In Loudness (1989);
 Loudest (1991);
 Loudest Ballads (1991);
 Loud n' Rare (1992);
 Best Songs (1995);
 Masters of Loudness (1996);
 Very Best of Loudness (1997);
 Best of Loudness 8688: Atlantic Years (2001);
 Re-Masterpieces (2002);
 RockShocks (2004);
 The Best of Reunion (2005);

Singles.
 "Burning Love" (1982);
 "Geraldine" (1983);
 "Road Racer" (1983);
 "Road Racer" (1983) - versi anglesa;
 "Crazy Night" (1985);
 "Gotto Fight" (1985);
 "Let It Go" (1986);
 "Let It Go" (1986) - versi anglesa;
 "Risky Woman" (1986);
 "Long Distance Love" (1989);
 "Dreamer & Screamer" (1989);
 "You Shook Me" (1989);
 "Slap in the Face" (1991);
 "Black Widow" (1992);
 "Crazy Samurai" (2004);
 "The Battleship Musashi" (2005);
 "Ashes To The Sky";

Treballs importants.
 Messiah's Blessing (1982) - Misako Honjou;
 13th (1983) - Misako Honjou;
 Metal Vibes (2002);
 #128 (2006);
 Ashes To Glory (2006);
 Drum Collection Vol. 001 (2006);

 Videos .
VHS.
 Loudness Live: Loudness presents Loud'n Fest Vol.1 at Club Citta' (2002) - oficial;

DVD.
 Loudness Live Terror 2004 (2004);
 Rock-Shocking The Nation (2005);
 Loudness Live In Seoul (2005) - Oficial, srie 2;
 Loudness In America '06 (2006);
 Thanks 25th Anniversary: Loudness Live at International Forum (2006);

 Referncies i notes .




 Enllaos externs .
  Loudness Web oficial;
  Loudness a Takasaki.net;
  Pgina de Loudness al MySpace;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151662" title="Robert Solow" nonfiltered="1231" processed="1227" dbindex="61258">

Robert Merton Solow ( Nova York, EUA 1924 ) s un economista i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1987.

 Biografia .
Va nixer el 23 d'agost de 1924 a la ciutat de Nova York, en una famlia d'arrels jueves. Es va educar en les escoles pbliques de la ciutat i des de nen va destacar acadmicament. Al setembre de 1940 va ingressar a la Universitat de Harvard amb una beca, universitat en la qual va estudiar, entre altres matries, sociologia, antropologia i economia elemental. El 1942 va abandonar la universitat i es va allistar a l'exrcit, servint al nord d'frica i Siclia durant la Segona Guerra Mundial. Al retornar a Harvard va estudiar sota la direcci de Wassily Leontief, graduant-se l'any 1947 i assolint el doctorat l'any 1951.

El 1949 obtingu una plaa com a professor de la Universitat de Columbia, on va conixer George Stigler, i el 1950 va esdevenir professor a l'Institut Tecnolgic de Massachusetts, ocupant la ctedra d'economia fins l'any 1995.

 Recerca econmica .
Durant la seva estada a Harvard va collaborar amb Wassily Leontief calculant el primer conjunt de coeficients tcnics de les taules input-output. A partir d'aquest moment es va interessar pels models estadstics i l'econometria, i durant ms de quaranta anys, al costat de Paul Samuelson, va treballar en diverses teories sobre la programaci lineal (1958) o la corba de Phillips (1960).

El factor clau per a assolir el creixement econmic s el progrs tcnic, que determina els salaris reals. El seu model de creixement neoclssic s un model clarament dinmic on l'estalvi ocupa un important paper. 

L'any 1987 fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia pels seus treballs sobre la teoria del creixement econmic.

 Obra seleccionada .
1956: "A Contribution to the Theory of Economic Growth". Quarterly Journal of Economics 70 (Febrer): 65-94.
1957: "Technical Change and the Aggregate Production Function." Review of Economics and Statistics 39, (Agost): 312-20.
1958: Linear Programming and Economic Analysis, amb Robert Dorfman i Paul Samuelson;
1963: "The New Industrial State or Son of Affluence." The Public Interest (Octubre): 108.
1974: "The Economics of Resources or the Resources of Economics". The American Economic Review vol.64: 1-14.

 Enllaos externs .
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1987;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151670" title="Campionat d'Europa de Futbol sub-17 de la UEFA 2007" nonfiltered="1232" processed="1228" dbindex="61259">
La fase final del campionat d'Europa sub-17 2007  es disputa a Blgica entre el 2 de maig i el 13 de maig . Les 5 millors seleccions (les 2 millors de cada grup ms la millor tercera) es classifiquen per al Campionat del Mn de Futbol sub-17 de la FIFA 2007. Els jugadors nascuts a partir del 1 de gener de 1990 poden participar en aquesta competici.

Classificacions.
Hi ha dues rondes de classificaci abans de la fase final: 
Ronda clasificatoria (15 de setembre - 22 de novembre 2006) amb 12 grups.
Ronda lit (19 de mar - 31 de mar 2007) amb 7 grups.

Seleccions.
 (amfitri);
 (guanyador del grup 1 de classificaci);
 (guanyador del grup 2 de classificaci);
 (guanyador del grup 3 de classificaci);
 (guanyador del grup 4 de classificaci);
 (guanyador del grup 5 de classificaci);
 (guanyador del grup 6 de classificaci);
 (guanyador del grup 7 de classificaci);

Vegeu Campionat d'Europa de Futbol sub-17 de la UEFA 2007 (Seleccions) per a la llista completa de seleccions.

 Seus .

 Tubize - Tubeke;
 Ronse;
 Verviers;
 Vis - Wezet;
 Eupen;
 Tournai - Doornik;

Fase final.
Fase de grups.
Grup A.















Grup B.















Partit pel 5 lloc, per al Campionat del Mn de Futbol sub-17 de la FIFA 2007.



Semi-finals.





Final.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151671" title="Miguel ngel Gonzlez" nonfiltered="1233" processed="1229" dbindex="61260">
Miguel ngel Gonzlez Surez, (nascut el 24 de desembre del 1947 a Ourense (Galcia)) conegut com Miguel ngel, va ser un futbolista professional, que jugava a la demarcaci de porter. Va jugar al Real Madrid CF des del 1968 fins el 1985. Va jugar 18 vegades amb la Selecci Espanyola, i va ser seleccionat per jugar els mundials de 1978 i 1982, encara que tenia per davant dos dels millors porters espanyols de la histria: Iribar i Arconada.

Va ser triat millor jugador espanyol a la temporada 1975-76 per la revista futbolstica Don Baln.

Es va retirar el 30 de juny del 1986, i al retirar-se va passar a ser delegat de l'equip. Tamb ha estat en diverses poques, entrenador de porters del primer equip, i des de finals dels anys 90, s director de la Ciudad Deportiva.

Participacions en Copes del Mn.



 Palmars .


 Referncies .




 Enllaos externs .
Trajectria com a futbolista ;
Plana Oficial del Real Madrid;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151673" title="Gran Premi dels Estats Units del 1963" nonfiltered="1234" processed="1230" dbindex="61261">
Resultats del Gran Premi dels Estats Units de Frmula 1 de 1963, disputat al circuit de Watkins Glen el 6 d'octubre del 1963.

 Resultats de la cursa .







 Altres .

 Volta  rpida:  Jim Clark  1' 14. 50;
 Pole: Graham Hill  1' 13. 40;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151675" title="Motor 60-Degree V6 de GM" nonfiltered="1235" processed="1231" dbindex="61262">

El Motor 60-Degree V6 es una famlia de motors que va sorgir al 1980 amb el 2.8L V6 Chevrolet. Excepte el LQ1, tots son de tipus pushrod.

Aquesta famlia de motors segueix activa, amb la High Value de General Motors.

 Generaci I .

La primera generaci de motors tenien el bloc i la culata d'acer tipus OHV. Aquesta generaci es fabricar els anys 1980-1996 i existiran 2 versions diferents:

 Motor transversal per als de tracci davantera.
 Motor longitudinal per als de propulsi.

Transversal.

LE2.

El motor 2.8L LE2 va ser la primera versi del motor de 60. T un dimetre (bore) de 89 mm i la carrera (stroke) es de 76 mm i es de disposici transversal. va ser fabricat els anys 1980-1986 per als cotxes que usaven xasss X. Aquests motors equipaven un carburador de doble cos, que desenvolupa una potncia de 115 cv i una torsi de 183 Nm.

Vehicles que equipen aquest motor:

 1980-1984 Buick Skylark;
 1980-1984 Oldsmobile Omega;
 1980-1984 Pontiac Phoenix;
 1980-1985 Chevrolet Citation;

LH7.

Presentat al 1981, el LH7 era una versi High Output del LE2 per a les versions esportives dels cotxes que usaven xasss X. Seguia usant un carburador de doble cos, que desenvolupa una potncia de 135 cv i una torsi de 197 Nm. Al 1984 ser substitut pel L44

Vehicles que equipen aquest motor:

 1982-1984 Buick Century;
 1982-1984 Oldsmobile Omega;
 1982-1984 Pontiac Phoenix;
 1982-1985 Chevrolet Citation X-11;

L44.

Fabricat durant els anys 1985-1988, el L44 era un motor High Output que a diferncia de l'anterior LH7, usa un sistema d'injecci electrnica MFI. La potncia era de 140 cv i una torsi de 230 Nm.

Vehicles que equipen aquest motor:

 1985-1988 Pontiac Fiero;

LB6.

El LB6 va ser fabricat els anys 1985-1990. Era un motor High Output que usava un sistema d'injecci electrnica MFI.

Vehicles que equipen aquest motor:

 1986-1987 Chevrolet Cavalier Z24;
 1986-1989 Pontiac 6000;
 1985 Chevrolet Citation, X-11 i alguns paquets d'equipament;
 1987-1990 Chevrolet Beretta GT;
 1982-1989 Chevrolet Celebrity;
 1987 Buick Century;

Longitudinal.

Les versions amb motor longitudinal eren lleugerament diferents amb les de motor transversals (tot i que hi estan basades).

LC1.

El motor 2.8L LC1 va ser fabricat els anys 1982-1984. Es un motor High Output de carburador de doble cos que equipen els vehicles que usaven xasss F. El motor rendia 102 cv i una torsi de 197 Nm. Va ser substitut al 1985 pel motor LB8.

Vehicles que equipen aquest motor:

 1982-1984 Chevrolet Camaro;
 1982-1984 Pontiac Firebird;

LR2.

El motor 2.8L LR2 va ser fabricat els anys 1982-1990. Es un motor destinat per les camionetes, de carburador de doble cos. El motor rendia 115 cv i una torsi de 203 Nm. 

Vehicles que equipen aquest motor:

 1982-1986 Chevrolet S-10/Chevrolet S-10 Blazer;
 1982-1986 GMC S-15/GMC S-15 Jimmy;
 1984-1986 Jeep Cherokee;
 1986 Jeep Comanche;
 1990-1991 Isuzu Trooper;

LL1.

El motor 2.8L LL1 va ser fabricat els anys 1983-1984. Es la versi High Output del motor LC1. Rendia 115 cv

Vehicles que equipen aquest motor:

 1983-1984 Pontiac Firebird;

LB8.

El motor 2.8L LB8 va ser fabricat els anys 1985-1989. Es un motor que substitueix el LC1. El sistema d'alimentaci era MPFI i no de carburador. El motor rendia 135 cv i una torsi de 224 Nm.

Vehicles que equipen aquest motor:

 1985-1990 Chevrolet Camaro;
 1985-1989 Pontiac Firebird;
 1988-1989 Oldsmobile Cutlass Supreme;

LL2.

El motor LL2 va ser fabricat els anys 1982-1983 i, novament els anys 1990-1993.

 Generaci II .

La segona generaci va presentar-se al 1987. Amb la mateixa cilindrada, utilitza una culata d'alumini. Al 1988, es presenta una versi del 2.8 L amb la carrera allargada, el motor 3.1 L (3136 cc) que t el mateix dimetre (bore) de 89 mm i una carrera (stroke) de 84 mm. Aquest motor va ser fabricat simultniament amb el 2.8 L (totes amb sistema MPFI) fins al 1990 quan aquest va deixar-se de fabricar. 

Posteriorment va crear-se una versi amb un motor 3.4 L LQ1. Al 1995 es deixa de fabricar aquesta generaci amb la entrada de la Generaci III l'any 1993.

Vehicles que equipen el motor 2.8 L 60 V6:

 1988 Buick Regal;
 1987-1990 Chevrolet Beretta;
 1987-1989 Chevrolet Cavalier Z24;
 1987-1990 Chevrolet Corsica;
 1987-1989 Pontiac 6000;
 1988 Pontiac Grand Am;

Vehicles que equipen el motor 3.1 L 60 V6:

 1994-2002 Buick Century;
 1989-1996 Buick Regal;
 1994-1998 Buick Skylark;
 1990-1996 Chevrolet Beretta;
 1990-1992 Chevrolet Camaro;
 1990-1994 Chevrolet Cavalier;
 1990 Chevrolet Celebrity;
 1991-1996 Chevrolet Corsica;
 2000 Chevrolet Impala;
 1990-2001 Chevrolet Lumina;
 1990-1995 Chevrolet Lumina APV;
 1997-2003 Chevrolet Malibu;
 1995-2000 Chevrolet Monte Carlo;
 1994-1998 Oldsmobile Achieva;
 1990-1999 Oldsmobile Cutlass Supreme;
 1994-1996 Oldsmobile Cutlass Ciera;
 1990-1995 Oldsmobile Silhouette;
 1988-1991 Pontiac 6000;
 1990-1992 Pontiac Firebird;
 1989-1998 Pontiac Grand Am;
 1990-2003 Pontiac Grand Prix;
 1991-1994 Pontiac Sunbird;
 1990-1995 Pontiac Trans Sport;

LG6.

El motor 3.1 L LG6 va ser fabricat durant els anys 1987-1996. El sistema d'alimentaci es el TBI.

LH0.

El motor LH0 va comena la seva fabricaci l'any 1988, i el primer vehicle que va equipar-lo es el Pontiac 6000 STE AWD. Equipava un sistema MPFI (car en aquell temps). Degut a la seva fiabilitat, va seguir-se fabricant fins al 1996.

LG5.

El motor  LG5 era una versi especial del motor 3.1 L amb turbocompressor, fabricat amb McLaren els anys 1989-1990. Usava el mateix sistema MPFI i altres parts del motor LH0, per rendia 205 cv i una torsi de 305 Nm @ 2100 rpm.

Vehicles que equipen aquest motor:

 1989-1990 Pontiac Grand Prix Turbo;

Generaci III.

Presentada al 1993 amb l'Oldsmobile Cutlass Supreme. Seguia usant un bloc d'acer i una culata d'alumini, per el disseny de la culata va redisenyar-se per donar una millor entrada d'aire.

L82.

El motor 3.1 L L82 va ser una versi High Output del motor LH0, fabricada els anys 1994-1999. T un dimetre (bore) de 89 mm i una carrera (stroke) de 84 mm i una relaci de compressi de 9.5:1. La potncia era de 160 cv @ 5200 rpm i de torsi 250 Nm @ 4000 rpm 

LG8.

El motor 3.1 L LG8 va ser fabricats els anys 1999-2005. Segueix tenint el mateix bloc d'acer i culata d'alumini, pushrod de 2 vlvules per cilindre per amb un sistema d'injecci electrnica seqencial SFI, i altres modificacions que comparteix amb el High Value, millorant les emissions i obtenint la qualificaci de  LEV. La potncia era de 170-175 cv i una torsi de 258-264 Nm.

El LG8 va ser fabricat a Ramos Arizpe, Mxic i Tonawanda, Nova York. 

Vehicles que equipen aquest motor:

 1999-2003 Pontiac Grand Prix;
 1999-2005 Buick Century;
 1999-2003 Chevrolet Malibu;

3.4 L/3400.

General Motors va fabricar 3 diferents variants del motor 3.4 L: La versi L32, de dimetre major per la mateixa carrera del 3.1 L (no confondre'l amb el 90 Serie III L32 supercharged), el LA1, i la versi d'altes prestacions LQ1, aquest ltim, no pushrod.

L32.

La potncia d'aquest 3.4 L L32 era de 160 cv @ 4600 rpm i una torsi de 270 Nm @ 3600 rpm.

Vehicles que equipen aquest motor:

 1993-1995 Chevrolet Camaro;
 1993-1995 Pontiac Firebird;

LQ1.

El motor 3.4 L LQ1, anomenat "Twin Dual Cam" va ser la versi DOHC del motor 3.1 L LH0. Va ser fabricat els anys 1991-1997, distingint els anys 1991-1993 que equipa un motor MPFI que rendia 200-210 cv @ 5200 rpm i 290 Nm @ 4000 rpm i la dels anys 1994-1997 que usa SFI i rendeix 215 cv @ 5200 rpm i 300 Nm @ 4000 rpm.

T un dimetre (bore) de 92 mm i una carrera (stroke) de 84 mm.

Vehicles que equipen aquest motor:

 1991-1994 Chevrolet Lumina Z34 i la 3.4 sedan;
 1991-1995 Oldsmobile Cutlass Supreme;
 1991-1996 Pontiac Grand Prix;
 1995-1997 Chevrolet Monte Carlo Z34;
 1995-1997 Chevrolet Lumina LS;

LA1.

El motor 3.4 L LA1 3400 (3350 cc) era una versi derivada del LG8. Es tracta del motor usat per les furgonetes de GM que usen la plataforma U al 1996, i al 1999 va aparixer als cotxes. La potncia es de 170-185 cv i la torsi es de 285 Nm.


Vehicles que equipen aquest motor:

 1996 Chevrolet Lumina APV/Pontiac Trans Sport/Oldsmobile Silhouette;
 1997-2004 Chevrolet Venture/Pontiac Montana/Oldsmobile Silhouette;
 1999-2004 Oldsmobile Alero GL/GLS;
 1999-2005 Pontiac Grand Am SE/GT;
 2002-2005 Pontiac Aztek/Buick Rendezvous;
 2000-2005 Chevrolet Impala;
 2000-2005 Chevrolet Monte Carlo;

Xina.

La producci d'aquest motor va comenar a Xina degut a l'xit del Buick a Xina. La importaci d'aquests motors fabricats d'aquest pas a Estats Units va comenar al 2004 amb el LNJ que equipa el Chevrolet Equinox.

LB8.

El motor 2.5 L (2490 cc) LB8 es el motor base de General Motors a Xina. Deriva del motor LG8, amb el mateix dimetre (bore) de 89 mm per amb una carrera (stroke) ms curta (66.7 mm). Segueix tenint el mateix esquema del bloc d'acer i culata d'alumini, tipus pushrod de 2 vlvules per cilindre. La potncia es de 145 cv i 210 Nm de torsi.

Aquest motor el fabrica Shanghai GM in Xangai, Xina.

Vehicles que equipen aquest motor:

 Buick GL/GLX (China);

LW9.

El motor 3.0 L (2986 cc) LW9 va ser una versi del LB8 amb una carrera (stroke) ms llarga (80 mm). La potncia es de 170 cv i 251 Nm.

Vehicles que equipen aquest motor:

 Buick GL/GLX/GL8 (China);
 Buick LaCrosse (China, Taiwan);

LNJ.

El motor 3.4 L LNJ es una versi modificada del motor 3400. Construt a Xangai, Xina, s'importa a Estats Units a on l'equipen el Chevrolet Equinox i el Pontiac Torrent.

 Vegeu tamb .

 Motor High Value de GM;

 Enllaos externs .

 60DegreeV6.com ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151679" title="Stebro" nonfiltered="1236" processed="1232" dbindex="61263">
Stebro va ser un constructor canadenc de Frmula 1. 

Fundada per John Stevens i Peter Broeker que va ser el pilot que va portar el monoplaa en l'nic Gran Premi que van disputar, el Gran Premi dels Estats Units de la temporada 1963. 

En aquest GP, noms va poder clasificar-se 21 (ltim) a 15 segons de la pole, i ja en carrera va assolir un meritori 7 lloc (a 22 voltes), encara que fs pels nombrosos abandonaments que hi va haver. 

Amb aquest nic resultat van deixar la F1.

 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151681" title="Tubize" nonfiltered="1237" processed="1233" dbindex="61264">


Tubize (Tubeke en neerlands) s un municipi de la provncia belga del Brabant Val. A dia 1 de gener de 2006, Tubize, tenia una poblaci total de 22.335 habitants. La superfcie sn 32.66 km que dna una densitat de poblaci de 684 habitants per km.

Des de 1977 Tubize ha fusionat amb els antics municipis de Clabecq, Oisquercq i Saintes.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151683" title="Peter Broeker" nonfiltered="1238" processed="1234" dbindex="61265">
Peter Broeker Nascut el 15 de maig de 1929 a Hamilton, Ontario - mort a l'any 1980) va estar un pilot de Frmula 1 del Canad.

Va participar en un nic Gran Premi del Campionat del Mn, al  Gran Premi dels Estats Units de 1963, conduint un  Stebro cotxe del que ell mateix n'era propietari. Va finalitzar 7, encara que a 22 voltes del guanyador, i no va aconseguir cap punt pel campionat.


 Resultats a la F1 .



 Resum .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151686" title="Ronse" nonfiltered="1239" processed="1235" dbindex="61266">


Ronse (en francs Renaix) s una ciutat belga a la provincia de Flandes Oriental de la regi flamenca.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151689" title="Verviers" nonfiltered="1240" processed="1236" dbindex="61267">


Verviers s un municipi belga de la provncia de Lieja, siutat al marge del Vesdre.
s la tercera ciutat ms gran de la provncia i un important centre regional, a mig cam entre la ciutat de Lieja i la fontera alemanya.

Verviers era una de les Bones Viles del Principat de Lieja. La ciutat fou annexada per Frana a l'any 1795 i integrada al Regne Unit dels Pasos Baixos al 1815 i desprs a Blgica a l'any 1830.

Per a la qualitat de l'aigua del Vesdre, molt idoni per a rentar la llana, al segle XIX, Verviers es va desenvolupar com un centre major de l'indstria txtil.
Nuclis.
Verviers;
Ensival;
Heusy;
Lambermont;
Petit-Rechain;
Stembert.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151691" title="Vis" nonfiltered="1241" processed="1237" dbindex="61268">

Vis (Wezet en neerlands) s una ciutat belga de la provncia de Lieja a la regi valona. Es troba al marge del Mosa, dels canals Albert, Haccourt-Vis i de Lanaye.

Histria.
Vis era una de les bones viles del principat de Lieja. El perron erigit a costat de la casa de la vila s el smbol de la seva pertinena al principat i als principis de llibertat i de dret fixa al tractat de Fexhe.

La ciutat fou annexada per Frana a l'any 1795 i integrada al Regne Unit dels Pasos Baixos al 1815 i desprs a Blgica a l'any 1830. 

La ciutat t una estaci de mercaderies i una creu ferroviria molt important, i aix era la ra perqu l'exrcit prussi la va gaireb destruir completament durant la Primera Guerra Mundial. Pocs edificis van sobreviure a la violncia guerriera.


Nuclis.
Vis;
Argenteau;
Lanaye;
Lixhe;
Richelle;
Cheratte;
Haccourt (parcialment);
Enllaos externs.
Web de la ciutat de Vis 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151693" title="Tournai" nonfiltered="1242" processed="1238" dbindex="61269">



Tournai (Doornik en neerlands, Tornacum en llat) s una ciutat de Blgica a la regi valona de la provncia d'Hainaut, situada a 85 quilmetres al sud-oest de Brusselles. A principis de 2008 comptava amb 68.200 habitants.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151695" title="Llista de constructors de Frmula 1" nonfiltered="1243" processed="1239" dbindex="61270">
 Constructors en actiu .
 BMW Sauber   ;
 Ferrari   ;
 Honda   ;
 McLaren - Mercedes   ;
 Red Bull - Renault   ;
 Renault   ;
 Scuderia Toro Rosso - Ferrari   ;
 Spyker - Ferrari    Pasos Baixos;
 Super Aguri - Honda   ;
 Toyota   ;
 Williams - Toyota   ;


 Futurs Constructors .

Comenar a la Temporada 2008

 Prodrive   ;

 Constructors que ja han deixat la F1 .

 Alex von Falkenhausen Motorenbau (AFM) ;
 Automobiles Gonfaronnaises Sportives (AGS) ;
 Alfa Romeo ;
 Alta ;
 Amon  Nova Zelanda;
 ATES (ATES) ;
 ATS ;
 Andrea Moda Formula ;
 Anglo American Racers (Eagle) ;
 Apollon ;
 Arrows tamb anomenat Footwork ;
 Arzani-Volpini - ;
 Aston Butterworth - ;
 Aston Martin - ;
 Beatrice -  ;
 Behra -  ;
 Bellasi - ;
 Benetton - -;
 BMW - ;
 Boro -  Pasos Baixos;
 Brabham - ;
 British American Racing (BAR) -  ( desprs Honda F1) ;
 British Racing Motors (BRM) - ;
 British Racing Partnership (BRP) - ;
 Bugatti - ;
 Cisitalia - ;
 Coloni -  ( desprs Andrea Moda);
 Connaught Engineering - ;
 Connew - ;
 Cooper - ;
 Dallara - ;
 De Tomaso - ;
 Derrington-Francis - ;
 Ecurie Nationale Belge (ENB) - ;
 Eifelland - ;
 Eisenacher Motorenwerk (EMW) - ;
 Emeryson - ;
 English Racing Automobiles (ERA) - ;
 Ensign - ;
 EuroBrun - ;
 Ferguson - ;
 FIRST - ;
 Fittipaldi Automotive (Copersucar) - ;
 Fondmetal - ;
 Forti - ;
 Frank Williams Racing Cars ( desprs WilliamsF1) - ;
 Frazer-Nash - ;
 Fry - ;
 Gilby - ;
 Gordini - ;
 Greifzu - ;
 Hersham and Walton Motors (HWM) - ;
 Hesketh - ;
 Hill - ;
 Jaguar  -  ( desprs Red Bull Racing);
 JBW - ;
 Jordan  -  ( desprs Midland F1 Racing);
 Judd ;
 Kauhsen - ;
 Klenk - ;
 Kojima - ;
 Kurtis Kraft - ;
 Lancia - ;
 Larrousse - ;
 LDS -  Sud-frica;
 LEC - ;
 Leyton House - ;
 Life - ;
 Ligier ( desprs Prost) - ;
 Lola -  (tamb Mastercard Lola);
 Lotus - ;
 Lyncar - ;
 Maki - ;
 March -  ( desprs Leyton House);
 Martini - ;
 Maserati - ;
 Matra - ;
 McGuire - ;
 Mercedes-Benz - ;
 Merzario - ;
 Midland F1 Racing -  ( desprs Spyker F1);
 Minardi -  ( desprs Scuderia Toro Rosso);
 Modena - ;
 Officine Specializate Costruzione Automobili (O.S.C.A.) - ;
 Onyx F1 (tamb conegut com Monteverdi) - ;
 Osella -  (tamb Fondmetal);
 Pacific - ;
 Parnelli - ;
 Penske - ;
 Porsche - ;
 Prost - ;
 Protos - ;
 RAM  - ;
 Rebaque - ;
 Reynard - ;
 Rial - ;
 Sauber (ara BMW Sauber)  - ;
 Scarab - ;
 Scirocco -  Sud-frica;
 Shadow - ;
 Shannon  - ;
 Simca-Gordini - ;
 Simtek - ;
 Spirit -  ;
 Stebro - ;
 Stewart F1 -  ( desprs Jaguar, ms tard Red Bull Racing);
 Surtees - ;
 Talbot - ;
 Talbot-Lago - ;
 Tec-Mec - ;
 Tecno - ;
 Theodore - ;
 Token - ;
 Toleman -  ( desprs Benetton i Renault);
 Trojan - ;
 Tyrrell -   desprs British American Racing (BAR), i ms tard Honda Racing F1 ;
 Vanwall - ;
 Veritas - ;
 Wolf - ;
 Zakspeed - ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151700" title="Apollofanes" nonfiltered="1244" processed="1240" dbindex="61271">



Apollofanes d'Antioquia, filsof estoic grec;
Apollofanes d'Atenes, poeta de l'antiga comdia tica;
Apollofanes (rei), rei Indo-grec del Panjab Oriental, vers 35 aC-25 aC ;
Apollofanes de Czic, poltic mediador entre perses i espartans;
Apollofanes de Selucia, metge grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151701" title="Apollofanes d'Antioquia" nonfiltered="1245" processed="1241" dbindex="61272">
Apollofanes d'Antioquia fou un filsof estoic grec, amic d'Arston de Quios, amb el que va escriure un llibre; un altres s esmentat per Digenes Laerci. Scrates i el Suidas esmenten un filsof d'aquest nom, per probablement s una persona diferent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151702" title="Apollofanes d'Atenes" nonfiltered="1246" processed="1242" dbindex="61273">
Apollofanes d'Atenes fou un poeta de l'antiga comdia tica, contemporani de Strattis, que va viure vers la Olimpada 95. Suides li atribueix 5 comdies de tres de les quals es conserven alguns fragments.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151703" title="Apollofanes de Czic" nonfiltered="1247" processed="1243" dbindex="61274">
Apollofanes de Czic fou dignatari local de Czic, amic del strapa persa Farnabazos II i desprs es va fer amic tamb d'Agesilau. Farnabazos va demanar al seu amic que li arregls una reuni amb Agesilau, el que Apollofanes va acomplir el 386 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151704" title="Apollofanes de Selucia" nonfiltered="1248" processed="1244" dbindex="61275">
Apollofanes de Selucia fou un metge que va estar al servei personal del rei selucida Antoc III el gran segons esmenta Polibi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151705" title="Apollotemis" nonfiltered="1249" processed="1245" dbindex="61276">
Apollotemis (Apollothemis) fou un historiador grec que Plutarc va utilitzar per la seva biografia  de Licurg.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151706" title="Quint Aponi" nonfiltered="1250" processed="1246" dbindex="61277">
Quint Aponi (Quintus Aponius) fou un dels comandants de les tropes que es va revoltar el 46 aC contra Treboni (Trebonius) lloctinent de Juli Csar a Hispnia. Fou proscrit pels triumvirs el 43 aC i executat poc desprs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151708" title="Appi" nonfiltered="1251" processed="1247" dbindex="61278">
Appi (vers 95- vers 165) fou un historiador rom d'origen grec, nascut a Alexandria que va viure a Roma al temps de Traj, Adri, i Anton Pius.

Va escriure una histria de Roma en 24 llibres, per no en forma cronolgica sin per territoris fins que eren incorporats a Roma; els tres primers llibres estan dedicats als pobles d'Itlia (perode dels reis, Itlia i els samnites; desprs els altres als gals 4), Siclia, Sardenya i Crsega (5), Hispnia (6), Guerres d'Annbal (7), Lbia, Cartago i Numdia (8), Macednia (9), Grcia i els estats grecs d'sia (10), Sria i Prtia (11), la guerra de Mitridates (12),  del llibre 11 al 21 les guerres civils, Perode entre la batalla d'ccium i Vespasi (22), les guerres d'Illria (23)  i Arbia (24). Es conserven els llibres 6, 7, 8, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, i 23, i alguns fragments del altres.

Una histria de Prtia en 11 llibres s'ha conservat, per si b li fou atribuda es va demostrar que era una compilaci de les vides Plutarc.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151709" title="Appi" nonfiltered="1252" processed="1248" dbindex="61279">
Appi (Appion) fou un jurista bizant contemporani de Justini I. Fou advocatus fisci (el que comportava el ttol dspcectabilis) i va ser nomenat com a communis omnium o major judex el 529 amb jurisdicci junt amb el Prefecte imperial. Fou cnsol el 539.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151711" title="Appuleia" nonfiltered="1253" processed="1249" dbindex="61280">
La gens Appuleia o gens Apuleia fou una famlia romana les branques de la qual van portar els cognoms de Decianus, Pansa i Saturninus.

Membres de la famlia foren:
 Quint Appuleu Pansa (Quintus Appuleius Pansa), cnsol el 300 aC ;
 Luci Appuleu (Lucius Appuleius), tribu del poble el 391 aC, que va destituir a Marc Furi Camil.
 Luci Appuleu (Lucius Appuleius), que fou un ambaixador rom enviat el 156 aC a analitzar la situaci entre el rei tal II de Prgam i Prsies de Bitnia.
 Appuleu (Appuleius) fou un proquestor, potser de la provncia d'sia, al que Cicer va dirigir algunes cartes el 55 aC;
 Appuleu (Appuleius), fou probablement trib del poble, i fou proscrit el 43 aC fugint a Siclia. Cal no confondre'l amb Marcus Appuleius.
 Marc Appuleu, magistrat rom;
 Sext Appuleu, cnsol  ;
 Sext Appuleu, cnsol ;
 Luci Appuleu, filsof i escriptor;
 Luci Appuleu Saturn (trib), a cavall entre els segles I i II aC.
 Luci Appuleu Saturn (governador), propretor de Macednia el 58 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151713" title="Appuleius" nonfiltered="1254" processed="1250" dbindex="61281">



Quint Appuleu Pansa (Quintus Appuleius Pansa), cnsol el 300 aC ;
Luci Appuleu (Lucius Appuleius), tribu del poble el 391 aC, que va destituir a Marc Furi Camil.
Luci Appuleu (Lucius Appuleius), que fou un ambaixador rom enviat el 156 aC a analitzar la situaci entre el rei tal II de Prgam i Prsies de Bitnia.
Appuleu (Appuleius) fou un proquestor, potser de la provncia d'sia, al que Cicer va dirigir algunes cartes el 55 aC;
Appuleu (Appuleius), fou probablement trib del poble, i fou proscrit el 43 aC fugint a Siclia. Cal no confondre'l amb Marcus Appuleius.
Marc Appuleu, magistrat rom;
Sext Appuleu, cnsol  ;
Sext Appuleu, cnsol ;
Luci Appuleu, filsof i escriptor;
Luci Apuleu, botnic rom;
Luci Cecili Minuci Appuleu (Lucius Cecilius Minutianus Appuleius) es el nom amb el que foren publicades unes obres suposadament romanes, escrites a l'edat mitjana.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151714" title="Marc Apuleu" nonfiltered="1255" processed="1251" dbindex="61282">

Marc Apuleu (Marcus Appuleius) fou un magistrat i poltic rom.

Fou ugur el 45 aC i Cicer no va assistir al festival inaugural del crrec allegant malaltia. El 44 aC es creu que era qestor a la provncia romana d'sia i va ajudar a Brut amb diners i tropes. Fou proscrit pels triumvirs (43 aC) i va fugir amb Brut, que el va enviar com a governador a Bitnia. 

Mort Brut el 42 aC va entregar Bitnia a Marc Antoni, que el va amnistiar. Un Marcus Appuleius fou cnsol l'any 20, i podria ser la mateixa persona. 

Un altre Appuleius, probablement un trib del poble, fou proscrit tamb el 43 aC i va fugir a Siclia, per s un personatge diferent.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151716" title="Sext Appuleu (cnsol el 29 aC)" nonfiltered="1256" processed="1252" dbindex="61283">
Sextus Appuleius fou magistrat rom. Fou cnsol el 29 aC. L'any segent va anar a Hispnia com a procnsol i va obtenir els honors del triomf el 26 aC per victries en aquest territori probablement contra els cntabres. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151717" title="Sext Appuleu (cnsol el 14)" nonfiltered="1257" processed="1253" dbindex="61284">
Sextus Appuleius probablement fou fill de Sextus Appuleius. Fou cnsol el 14. Di Cassi diu que era parent d'August. Tcit esmenta una Appuleia Varlia que fou acusada de traci i adulteri el 17, que era neta d'una germana d'August i per tant seria filla d'aquest Appuleius, que s'hauria casat amb Marcella, per la relaci amb l'emperador no es pot establir amb seguretat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151718" title="Luci Appuleu" nonfiltered="1258" processed="1254" dbindex="61285">
Lucius Appuleius (vers 125-180) fou un escriptor i filsof rom, nascut a frica, concretament a Madaura, en l'antic regne de Sifax, al comenament del segle II.

A Madaura es va establir una colnia de veterans al final de la Segona Guerra Pnica i estava molt romanitzada. El seu pare, Theseus,  fou duumvir i va exercir altres altes dignitats de la seva ciutat i en morir va deixar als seus fills una gran fortuna. La seva mare es deia Slvia, era tesslia i descendent de Plutarc. 

Appuleius va estudiar a Cartago i desprs va anar a Atenes on es va entusiasmar per la filosofia platnica. Ms tard va viatjar a Alexandria on va viure amb relaci homosexual amb un jove anomenat Sicinus Pontianus, amb el que ja havia viscut a Atenes i es va casar amb la mare del seu amic, Pudentilla, que era una vdua molt rica, mentre Pontianus es va casar amb la filla d'un tal Herennius Rufinus. Aquest darrer va denunciar a Appuleius per la mort de Pontianus i allegant tanmateix que s'havia guanyat l'amor de Pudentilla amb remeis mgics. Appuleius va fer una bona defensa i fou absolt. La defensa fou l'obra Apologia, o De Magia, escrita a Sabrata el 156/158 essent procnsol Claudi Mxim.

Els seus escrits sobre filosofia sn De Deo Socrates ("Sobre el du Scrates"), De Platone et Eius Dogmate ("sobre Plat i la seva doctrina") i De Mundo ("Sobre el mn"). 

Va escriure tamb una pea satrica en prosa, Metamorphosis que va redactar a Roma abans de casar-se.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151719" title="Appuleu Brbar" nonfiltered="1259" processed="1255" dbindex="61286">
Luci Appuleu (Lucius Appuleius) conegut com Appuleu Brbar (Appuleius Barbarus), fou un botnic rom que va viure al segle IV o ms endavant i va escriure una obra titulada Herbarium de Medicaminibus Herbarum en 128 captols.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151720" title="Luci Cecili Minuci Appuleu" nonfiltered="1260" processed="1256" dbindex="61287">
Luci Cecili Minuci Appuleu (Lucius Cecilius Minutianus Appuleius) fou un suposat escriptor rom autor de l'obra De Orthographia, del que s'han publicat diversos fragments, i suposadament tamb de De Nota Aspirationis i De Diphthongis. 

Madvig va demostrar que la primera obra s d'un impostor del segle XV i les altres dues foren escrites vers el segle X.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151722" title="Troi informtic" nonfiltered="1261" processed="1257" dbindex="61288">
Un troi informtic o cavall de Troia (traducci ms fidel de l'angls Trojan horse encara que no tan utilitzada) s un programa nociu amb aparena de software legtim que permet l'accs a usuaris externs, a travs d'una xarxa d'rea local o d'Internet, amb la finalitat de recaptar informaci o controlar remotament a la mquina amfitriona, per sense afectar al funcionament d'aquesta. Els troians no sn capaos de replicar-se per s mateixos i poden ser adjuntats amb qualsevol tipus de software per un programador o pot contaminar als equips per mitj de l'engany.

El nom prov del fams cavall de fusta troi, que en teoria va ser un "regal" dels dus per haver foragitat els grecs, per en realitat era un parany per atacar la cuitat, ja que el cavall estava ple de guerrers grecs. Durant la nit van sortir de dins del cavall i van arrasar quasi tota la ciutat de Troia (un d'aquests guerrers va ser el conegut Aquilles).













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151724" title="Batch" nonfiltered="1262" processed="1258" dbindex="61289">
Un arxiu batch (o bat) s un arxiu de processament per lots: es tracta d'arxius de text sense format, desats normalment amb l'extensi *.bat (tamb com a *.cmd o *.btm) que contenen un conjunt de comandes DOS. Quan s'executa aquest arxiu bat, les comandes contingudes sn executades en grup, de forma seqencial, permetent automatitzar diverses feines.

Qualsevol comanda DOS pot ser utilitzada en un arxiu batch.

Exemple.
Un exemple d'un fitxer batch simple:

 rem echo off prevents the printing of each command to standard output.
 @echo off
 rem echo. prints a blank line.
 echo.
 echo Hello World, press any key to start AProgram.exe!
 pause   nul
 rem The first argument to the batch file can be referenced with "%1"
 AProgram.exe %1
 if errorlevel 1 goto error
 echo.
 echo AProgram has finished whatever it was doing.
 goto end
 :error
 echo.
 echo Something went wrong with AProgram.
 :end

Enllaos externs.
Referncia dels fitxers batch de Microsoft Windows XP;
Llista de comandes dels fitxers batch de Windows;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151727" title="Porta falsa" nonfiltered="1263" processed="1259" dbindex="61290">
Una porta falsa (backdoor en angls) s un software que permet l'accs al sistema operatiu de l'ordinador ignorant els procediments normals d'autentificaci. Segons com treballen i infecten altres equips, existeixen dos tipus de portes falses:

El primer grup s'assembla als troians, s a dir, sn inserits manualment a dins d'algun altre software, executats pel software contaminat, i infecten al sistema per a poder ser installats permanentment.
El segon grup funciona de forma semblant a un cuc informtic, que s executat com un procediment d'inicialitzaci del sistema i normalment infecta per mitj de cucs que el porten com a crrega.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151729" title="Bomba lgica" nonfiltered="1264" processed="1260" dbindex="61291">
Una bomba lgica, s programa informtic malware que s'installa en un ordinador i roman ocult fins a complir una o ms condicions preprogramades per a llavors executar una acci.

A diferencia d'un virus, una bomba lgica mai ms es reproduieix por s sola.

Exemples de condiciones predeterminades:
Dia de la setmana concret.
Hora concreta.
Pulsaci d'una tecla o una seqncia de tecles concreta.
Aixecament d'un interface de xarxa concret.
Execuci d'un arxiu concret.

Exemples d'accions:
Esborrar la informaci del disc dur.
Mostrar un missatge.
Reproduir una can.
Enviar un correu electrnic.

Vegeu tamb.
Troi informtic;
Virus informtic;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151734" title="How Could Hell Be Any Worse?" nonfiltered="1265" processed="1261" dbindex="61292">
How could Hell be any worse? s l'lbum de debut de Bad Religion que va veure la llum el 1981, sota el seu propi segell: Epitaph. 

Va ser finanat amb un prstec de 1.000 dlars que el pare de Brett Gurewitz els va concedir. El seu xit els va sorprendre, fins i tot a la mateixa banda, que va vendre 10.000 cpies en menys d'un any. El so de l'enregistrament ha millorat al llarg dels anys, des de 1981. El disc va veure la llum originalment en LP, va sortir en CD com part del recopilatori de 1991, i va ser remasteritzat el 2004. 

Mentre bandes com Sex Pistols, The Clash o Buzzcocks conformaven el cap visible en els inicis del punk a Gran Bretanya, bandes com The Ramones, Black Flag, Dead Kennedys i ms tard, Bad Religion van contribuir a expandir en el continent americ un moviment que transcendia l'estrictament musical i que influiria en el comportament i estil de vida de centenars de milers de joves en tot el mn. 

Bad Religion, formats a Califrnia en plena ebullici del punk en aquesta zona, es van caracteritzar des dels seus inicis pel seu fort carcter independent. Aix, el grup sota el lema de "Fes-lo tu mateix" van crear el seu propi segell (Epitaph, que amb el temps es convertiria en el segell punk de referncia en tot el mn) i van editar el seu primer disc, How Could Be Any Worse (Epitaph, 1981), amb el qual van donar-se a conixer, donant infinitat de concerts i convertint-se en llanadora del punk californi al costat d'altres bandes de l'escena com Social Distortion, Black Flag o Circle Jerks. 

A How could be  ja deixaven l'empremta de grup amb enorme potencial, amb un disc de punk juvenil (els seus components no sobrepassaven els 20 anys) que ja esbossava els trets que els reportaria una carrera ms prolifera i reeixida que la majoria dels seus companys de generaci: la personal veu de Greg Graffin, les seves intelligents lletres i el gust per la melodia, aspecte aquest ltim que els diferenciava de formacions ms "hardcore" com Black Flag o Circle Jerks. 

Ms de dues dcades desprs, Bad Religion segueixen tocant temes com Fuck Armagedon This is Hell o We're only gonna die, autntics clssics del punk que segueixen sonant frescos i actuals i que formen part d'aquest disc, imprescindible per a conixer els inicis i comprendre l'evoluci de la banda.

Membres.
Greg Graffin - Vocalista;
Brett Gurewitz - Guitarra;
Jay Bentley - Baix;
Jay Ziskraut - Bateria;
Greg Hetson - Guitarra;

Llistat de Canons.

 "We're Only Gonna Die" (Graffin) - 2:12;
 "Latch Key Kids" (Graffin) - 1:38;
 "Part III" (Bentley) - 1:48;
 "Faith in God" (Graffin) - 1:50;
 "Fuck Armageddon  This is Hell" (Graffin) - 2:48;
 "Pity" (Graffin) - 2:00;
 "In the Night" (Graffin) - 3:25;
 "Damned to be Free" (Graffin) - 1:58;
 "White Trash (2nd Generation)" (Graffin) - 2:21;
 "American Dream" (Graffin) - 1:41;
 "Eat Your Dog" (Graffin) - 1:04;
 "Voice of God is Government" (Graffin) - 2:54;
 "Oligarchy" (Graffin) - 1:01;
 "Doing Time" (Graffin) - 3:00;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151735" title="The Empire Strikes First" nonfiltered="1266" processed="1262" dbindex="61293">

The Empire Strikes First s un lbum del grup Bad Religion editat el 8 de juny de 2004. El primer single de l'lbum, "Los Angeles Is Burning", que va arribar al lloc #40 al Billboard 200.

Llistat de Canons .
Overture (1:09);
Sinister Rouge (1:53);
Social Suicide (1:30);
Atheist Peace (1:57);
All There is (2:57);
Los Angeles is Burning (3:23);
Let Them Eat War' (2:57);
God's Love (2:32);
To Another Abyss (4:07);
The Quickening (2:19);
The Empire Strikes First (3:23);
Beyond Electric Dreams (4:02);
Boot Stamping on A Human Face (3:49);
Live Again - the Fall of Man (3:39);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151736" title="Extended Play" nonfiltered="1267" processed="1263" dbindex="61294">
Extended Play (o simplement EP) s la denominaci d'enregistraments que sn molt llargs per a considerar-se com senzills, per molt curtes com per a considerar-les com lbums. Inicialment es va dir EP al disc de vinil de 7 polzades de dimetre gravat a 33  RPM. Aquesta diferncia de velocitat pel que fa al single (gravat a 45 RPM) li permetia tenir una durada major (un mxim de 25 minuts, 12'30" per cada cara) que la durada del single, la durada mxima de la qual no podia superar els 15 minuts. Actualment, amb l'arribada del CD la distinci entre single, EP i CD s arbitrria, i est basada en factors tant artstics com comercials. Per, generalment, un EP t una durada mxima de 20-25 minuts i sol ser un disc tipus Mini-CD, a partir d'aquest temps ja hem de parlar d'un lbum en format CD. No obstant aix alguns EP han estat publicats en el format estndard del CD.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151749" title="La meva ptria" nonfiltered="1268" processed="1264" dbindex="61295">


La meva ptria, en txec M vlast, s un conjunt de sis poemes simfnics compostos pel compositor txec Bed ich Smetana entre 1874 i 1879. Encara que se sol presentar com una obra completa en sis moviments, les parts que el componen van ser concebudes com a obres individuals i tamb aix solen ser interpretades, especialment el segon poema simfnic, Vltava.

Amb autors com Smetana, el poema simfnic, desenvolupat per Franz Liszt, incorpora l'esperit nacionalista que va ser habitual en la msica i en la cultura de finals del segle XIX. Cada poema presenta diversos aspectes del paisatge, els costums, la histria o les llegendes de Bohmia.

 Vyehrad .
El va comenar a compondre a finals de setembre de 1874 i el va acabar el 18 de novembre del mateix any; l'estrena va ser el 14 de mar de 1875. Dura uns 14 minuts.

Smetana ja era completament sord quan va compondre aquesta pea. La msica descriu el castell o fortalesa de Vyehrad, construt en el segle X i que va ser la cort dels antics reis txecs.

L'obra s'inicia amb la msica de l'arpa de Lumr, cantant de la cort; desprs es descriu l'arsenal del castell. En la part segent, Smetana descriu la seva histria, acabant amb una marxa. L'arpa sona de nou per evocar la bellesa del castell. Finalment es pot sentir el discrrer del riu Moldau, i el poema acaba tornant a sentir el so de l'arpa de Lumr.

 Vltava .

El segon poema simfnic rep el nom del riu Vltava o, en alemany, Moldau. Va ser compost entre el 20 de novembre i el 8 de desembre de 1874, i va ser estrenat el 4 d'abril de 1875. Est en la tonalitat de sol menor, i la seva durada s d'uns dotze minuts. s l'obra ms coneguda de l'autor, i es basa en una adaptaci d'un antiga can popular.

La composici descriu el curs del riu: el naixement en dos petites fonts, el discrrer a travs de boscos i prats, de paisatges on se celebra un casament camperol, o observant com dansen les fades a la llum de la lluna; continua amb els rpids de Sant Joan i, finalment, descriu l'arribada a Praga quan ja s un riu ample i tranquil, sota la presncia del castell de Vysehrad.

  rka .

Va ser acabat el 20 de febrer de 1875, i deu el seu ttol a la guerrera amazona  rka, de l'antiga llegenda txeca de la Guerra de les Donzelles.  rka es lliga a un arbre com "esquer", fent-se passar per una captiva de les dones rebels. El prncep Ctirad l'allibera, i ella emborratxa els companys del prncep amb hidromel, per a desprs persuadir Ctirad, que s'ha enamorat d'ella, que faci sonar la seva banya. En sentir el so de la banya, que era un senyal convingut amb les amazones, aquestes s'apropen al lloc i donen mort a tots els homes.

 Z eskch luh a hj .

Aquest poema simfnic, el ttol del qual es pot traduir com "Dels boscos i prats de Bohmia", va ser acabat per Smetana el 18 d'octubre de 1875, i va ser estrenat el 10 de desembre de 1878. Representa la bellesa dels paisatges rurals de Bohmia.

 Tbor .

El cinqu poema simfnic, acabat el 13 de desembre de 1878 i estrenat el 4 de gener de 1880, rep el seu nom de la ciutat de Tbor, al sud de Bohmia. La ciutat va ser fundada pels hussites i va ser la seva capital durant les Guerres Hussites.

 Blank .

El poema Blank va ser acabat el 9 de mar de 1879 i va ser estrenat el 4 de gener de 1880. Rep el seu nom de la muntanya Blank, en l'interior de la qual, segons la llegenda, dorm un impressionant exrcit de cavallers guiat per Sant Venceslau. Els cavallers despertaran i ajudaran el pas en la seu moment ms difcil, descrit com un atac de quatre exrcits des dels quatre punts cardinals.

Musicalment, es pot destacar que Blank comena de la mateixa manera que Tbor acaba, "martellejant" el tema no resolt en el poema anterior, per donant-li continutat, com si es tracts de la seqela de la batalla. Aquests dos poemes formen, doncs, un parell cohesionat, igual com els dos primers: el tema de Vysehrad retorna triomfal quan el Moldava assoleix la localitzaci del castell, i tamb, igualment triomfal, al final de Blank.

 Radio Praga .

Durant molts anys, Radio Praga va comenar les seves emisions en llengua castellana - molt populars a Catalunya durant el franquisme - amb un fragment del segon poema simfnic (Vltava) de M vlast.

 Enllaos externs .
 Partitura completa del segon poema simfnic, Vltava;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151752" title="Hipermdia" nonfiltered="1269" processed="1265" dbindex="61296">
Hipermdia s el terme amb el que es designa un conjunt de mtodes o procediments per a escriure, dissenyar o compasar continguts que tinguen text, video, audio, mapes o altres medis, i que a ms, tinga la possibilitat de interactuar amb els usuaris. Una imatge amb hipervincles i text s un exemple d hipermdia. Un dels primers sistemes d'hipermdia creat va ser l'Aspen Movie Map.

L'enfoc hipermdia d'aquests continguts els qualifica especialment com a medis de comunicaci i interacci humanes. En aquest sentit, un espai hipermdia s un mbit sense dimensions fsiques, que alberga, potncia i estructura activitats de les persones.

En contexts especfics, s'identifica hipermdia com a extensi del terme hipertext, en qu udio, vdeo, text i hipervincles generalment no seqencials s'entrellacen per a formar un continu d'informaci, que pot considerar-se virtualment infinit.

Hipermdia sn materials de suport informtic, que es caracteritzen per permetre enllaar de forma interactiva (no lineal)les diverses informacions que contn, tamb es caracteritza perqu dita informaci pot ser presentada mijatant diferents codis simblics.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151753" title="Poema simfnic" nonfiltered="1270" processed="1266" dbindex="61297">
Un poema simfnic s una obra d'origen extramusical, de carcter potic o literari, la finalitat de la qual s moure sentiments i despertar sensacions. Generalment consta d'un sol moviment i est escrit per a una orquestra.

 Compositors destacats .
 Hector Berlioz, precursor del gnere amb la Simfonia Fantstica i Harold en Italie;
 Claude Debussy amb el El mar;
 Csar Franck;
 Franz Liszt, creador del gnere;
 Camille Saint-Sans;
 Jean Sibelius;
 Richard Strauss;
 gor Stravinski;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151759" title="Epic Games" nonfiltered="1271" processed="1267" dbindex="61298">
Epic Games (tamb conegut com a Epic i anteriorment Epic MegaGames) s una empresa desenvolupadora de videojocs situada a Cary, Carolina del Nord, EUA.

Histria.
Epic Games va ser en un principi creada sota el nom de Potomac Computer Systems el 1991 per Tim Sweeney a Rockville, Maryland. Potomac Computer Systems va llanar el ZZT, al mateix any. Durant desprs del llanament de ZZT, l'empresa es coneixia per Epic MegaGames. Gradualment, Epic va fer videojocs de shareware, incloent-hi Epic Pinball, Jill of the Jungle, Jazz Jackrabbit i One Must Fall: 2097. Durant aquest temps, Epic tamb va publicar i vendre videojocs desenvolupats per altres desenvolupadors com podien ser Safari Software que van llanar Robbo, Heartlight i Electro Man de XLand's; tamb Zone 66 de Renaissance's. Al 1997 Safari Software va adquirir Epic i alguns dels seus ttols d'abans de l'any 1989 que es venien sota la branca Epic Classics.

El 1998, Epic MegaGames va llanar Unreal, un videojoc d'acci en primera persona en 3D, que va ser continuat en la saga Unreal. L'empresa va iniciar-se en la tecnologia de motors de videojoc, i van fer el motor Unreal, usat per molts videojocs de l'empresa i per altres desenvolupadors. El 1999, l'empresa va canviar de nom a Epic Games i va traslladar les oficines, fins i tot les que havia a Rockville, per moure-ho a Cary. Desprs va venir la saga Unreal Tournament. A l'actualitat, l'empresa ha llanat el ttol d'Xbox 360 anomenat Gears of War i ara estan treballant en Unreal Tournament III per ordinador, PlayStation 3 i Xbox 360.

Els treballadors d'Epic Games es poden incloure l'abans esmentat Programador en Cap Tim Sweeney i el dissenyador de videojoc Cliff Bleszinski. Al 2003, Jerry O'Flaherty va ser nomenat Director d'Art de l'Estudi.

 Productes .
Videojocs.
Overkill;
ZZT;
Jill of the Jungle;
Super ZZT;
Solar winds 1&2;
Zone 66;
Dare to Dream;
Ken's Labyrinth;
Xargon;
Jazz Jackrabbit;
Brix;
Epic Pinball;
;
Tyrian;
One Must Fall;
Fire Fight;
Unreal;
Jazz Jackrabbit 2;
Unreal Tournament;
Unreal Tournament 2003;
Unreal Tournament 2004;
Unreal Tournament III;
Unreal 2;
Gears of War;
Motors de videojoc.
Unreal Engine 1;
Unreal Engine 2;
Unreal Engine 3;

 Enllaos externs .
 Lloc web ;
 Web del Motor Unreal Engine d'Epic Games ;
Epic Games, Inc. a MobyGames ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151764" title="Ensemble Studios" nonfiltered="1272" processed="1268" dbindex="61299">
Ensemble Studios s una empresa de Microsoft que desenvolupa videojocs, fins i tot la famosa saga Age of Empires.

Videojocs.
L'empresa s la creadora de la famosa saga de videojocs d'estratgia en temps real Age of Empires, composats per Age of Empires, Age of Empires II: The Age of Kings i Age of Empires III. Tamb van llanar Age of Mythology, un altre videojoc del 2002 (per millorat) de tota la saga de videojocs. Tamb es van llanar paquets d'expansi dels respectius videojocs.

Ensemble va llanar "Age of Empires III", el 18 d'octubre de 2005, a l'Amrica del Nord. Aquest segueix del final del joc Age of Empires II, que posa en el temps la indstria. Van vendre 3 milions de cpies des de l'1 de febrer 1, i va esdevenir uns dels ms venuts de la saga.

El seu ltim videojoc de la saga s una expansi dAge of Empires III, anomenat Age of Empires III: The War Chiefs. Que inclou nous continguts, nous elements de jugabilitat, una nova campanya d'un jugador, i tres noves civilitzacions d'Amrica. En un principi es volia llanar el 2 d'octubre del 2006, per va ser llanat ms tard, el 17 d'octubre de 2006.

Ensemble est treballant en un videojoc d'estratgia en temps real basat en la saga de videojocs  que va tenir molt d'xit, en el qual s'anomenar Halo Wars.

 Llista de videojocs .
Age of Empires;
Age of Empires: The Rise of Rome (expansi);
Age of Empires II: The Age of Kings;
Age of Empires II: The Conquerors Expansion (expansi);
Age of Mythology;
Age of Mythology: The Titans (expansi);
Age of Empires III;
Age of Empires III: The War Chiefs (expansi);
Halo Wars;

 Enllaos externs .
Lloc web ;
Lloc web de Microsoft ;
Ensemble Studios a MobyGames ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151769" title="EA Canada" nonfiltered="1273" processed="1269" dbindex="61300">
Electronic Arts Canada s un empresa que crea videojocs per a la multinacional Electronic Arts i que com el seu propi nom indica es troba situat a Canad, ms concretament a Burnaby, molt a prop de la ciutat de Vancouver. Aquest estudi s fams per ser l'encarregat d'algunes de les sagues ms emblemtiques de la companyia, com FIFA, Need for Speed, NBA Live o SSX.

L'edifici va ser obert l'any 1999 per Jean Chrtien i s el ms gran del que disposa Electronic Arts. Compta amb un estudi de captura de moviments, ms de trenta habitacions d'edici, tres estudis de producci i fins i tot una sala per a les composicions de so. Tamb disposa de llocs per a l'oci como gimnasos, teatre, cafeteria (anomenada EAt) i sales de joc. All treballen ms de mil persones.

 Videojocs desenvolupats.
EA Games.
Videojocs desenvolupats i publicats per EA Games:
EA Replay;
Def Jam: Fight for NY;
James Bond 007: Todo o Nada;
Marvel Nemesis: Rise of the Imperfects;
Need for Speed: Underground;
Need for Speed: Underground 2;
Need for Speed Underground: Rivals;
Need for Speed: Most Wanted;
Need for Speed: Carbon;
Need for Speed Carbon: Own the City (PSP)*;
Skate*;

EA Sports.
Videojocs desenvolupats i publicats per EA Sports:
Copa Mundial de la FIFA 2006;
FIFA 06: Rumbo a la Copa Mundial de la FIFA;
Total Club Manager 06;
FIFA Series;
Knockout Kings;
Madden NFL 2007 (Wii);
MVP 06 NCAA Baseball;
NBA Live 2003 ;
NBA Live 2004;
NBA Live 2005;
NBA Live 06;
NBA Live 07;
NCAA March Madness;
NHL 06;
NHL 07;
Total Club Manager 2005;
UEFA Euro 2004;

EA Sports BIG.
Videojocs desenvolupats i publicats per EA Sports BIG:
Def Jam Vendetta;
FIFA Street;
FIFA Street 2;
NBA Street;
NBA Street Vol. 2;
NBA Street V3;
SSX;
SSX Tricky;
SSX 3;
SSX On Tour;

 Enllaos externs .
EA Canada i EA Black Box ;
Llista de videojocs d'EA Canada a GameFAQs ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151780" title="Bakanal" nonfiltered="1274" processed="1270" dbindex="61301">

Bakanal s un grup de msica valenci que practica un estil particular de metal autodefinit en els orgens com a llauro-rap i que, actualment, consistix en una fusi de funk-rock, percussions i ritmes tnics amb tres registres vocals diferents: rap, soul i hardcore.

El nom del grup, a banda de la refecci evident de bacanal, remet a una de les seues canons autoreferencials ms antiga, Terpia taronja en el sof, on canten: Anem a fer una bakanal; si tots veniu, ser genial!

 Trajectria .

El grup es fund en 1995 a Benissan i debut l'any segent a Llria com a Kuervos Ky2 amb un repertori cantat en angls; en 1997 feren tres concerts ms com AK-47 amb lletres en castell i, poc desprs, eixe estiu es refundaren com a Bakanal amb Andreu Laguarda a la guitarra elctrica, Carles Berga i Alejandro Troya a les veus, Ico de Manuel a la bateria i
Tbal Perales al baix elctric: aquell mateix any tamb actuaren la nit de cap d'any a Xtiva junt amb Arrs Calds i Feliu Ventura.

Durant els cinc anys segents, el conjunt pat una srie de canvis en la formaci que es tradu en una trajectria irregular en nombre de concerts, etapa durant la qual autoeditaren la seua primera maqueta i un disc en directe, La Safor s amor, gravat a Bellreguard l'any 2000 en un concert organitzat per la CEPC on compartiren escenari amb La Gossa Sorda, Obrint Pas i Sant Gatxo. Finalment, el grup s'estabilitz en 2003 amb la incorporaci a les veus d'Ivan Almero Kpoll i Mireia Vives que, junt amb la de Manolo Pons, conformen un trio vocal de qualitats ben diferents.


Amb eixa formaci, l'any 2006 gravaren el seu primer disc d'estudi, Tot per l'aire, produt per Salva Bigorra a Riba-roja de Tria; autoeditat, distribut i publicat el 22 de desembre amb una llicncia Creative Commons, les mil primeres cpies s'exhauriren just abans de la presentaci oficial, el 24 de mar de l'any segent, en un festival apropiadament anomenat Tots per l'aire: all, a banda de comptar amb la participaci d'altres grups com 121 dB, El Corredor Polons, Gtaca i posadiscs com ESOC, fou el debut d'un projecte parallel, el duo de rap en valenci Rapsodes integrat per Andreu i Kpoll (amb la collaboraci permanent de Mireia) que, junt amb BKNL, pass a formar part del festival itinerant Tourbolet des d'eixe any.
Palmars.
L'any 2008, Tot per l'aire va guanyar el Premi Muixeranga al millor disc del 2007 per votaci popular, atorgat pel quinzenal L'Avan en el marc dels Premis Ovidi Montllor; aix mateix, la can Una altra perspectiva va ser triada Millor Can en Valenci en el 3er Coca d'aRock d'Alcsser.

 Cronologia .

TimeAxis = orientation:horizontal format:yyyy
ImageSize = width:750 height:280
PlotArea = width:630 height:230 bottom:20 left:20

Colors =
  id:canvas value:rgb(0.97,0.97,0.97)
  id:grid1  value:rgb(0.86,0.86,0.86)
  id:grid2  value:gray(0.8)
  id:bars   value:rgb(0.8,0.9,0.96)
  id:blue1_bars   value:rgb(0.5,0.6,0.96)
  id:blue2_bars   value:rgb(0.6,0.8,0.96)

BackgroundColors = canvas:canvas

Period     = from:1995 till:2008
ScaleMajor = unit:year increment:1 start:1995 gridcolor:grid1

BarData=
  #barset:Bandmembers
  bar:tubal_bar
  bar:ico_bar
  bar:andreu_bar
  bar:troya_bar
  bar:gasta_bar
  bar:pedro_bar
  bar:tarazon_bar
  bar:el_nene_bar
  bar:tamaro_bar
  bar:vicent_bar
  bar:manolo_bar
  bar:kpoll_bar
  bar:mireia_bar

PlotData=

 set defaults;
  width:14 fontsize:M textcolor:black align:left anchor:from shift:(10,-4) color:bars

  bar:tubal_bar 
     from:1995 till:2008 color:blue1_bars text:"Tbal"  
  bar:ico_bar
     from:1995 till:2008 color:blue1_bars text:"Ico"
  bar:andreu_bar
     from:1995 till:1999 color:blue2_bars text:"Andreu"
     from:2003 till:2007 color:blue2_bars
  bar:troya_bar
     from:1995 till:2003 color:blue2_bars text:"Troya" 
  bar:gasta_bar
     from:1995 till:1996 text:"Gasta" 
  bar:pedro_bar
     from:1995 till:1996 text:"Pedro"
  bar:tarazon_bar
     from:1997 till:1998 text:"Kike"
  bar:el_nene_bar
     from:1997 till:2003 color:blue2_bars text:"el Nene"
  bar:tamaro_bar
     from:1998 till:2008 color:blue1_bars text:"Tamaro"
  bar:vicent_bar
     from:2000 till:2001 text:"Vicent"
  bar:manolo_bar
     from:2001 till:2008 color:blue1_bars text:"Manolo"
  bar:kpoll_bar
     from:2003 till:2008 color:blue1_bars text:"Kpoll"
  bar:mireia_bar
     from:2003 till:2008 color:blue1_bars text:"Mireia"



 Discografia .

 Bakanal (maqueta, ?);
 La Safor s amor (2000);
 Tot per l'aire (tero, 2006): amb Migueln el Cremat, Terpia i Una altra perspectiva;


 Enllaos externs .


 Bakanal.org web oficial del grup;
 MySpace.com/bknl pgina oficial;
 WordPress bloc oficial;

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151781" title="Masaccio" nonfiltered="1275" processed="1271" dbindex="61302">

Tommaso di ser Giovanni di Mone Cassai anomenat Masaccio (San Giovanni in Altura, avui San Giovanni Valdarno, Arezzo, 21 de desembre de 1401 - Roma, tardor de 1428) va ser un pintor itali del Quattrocento. Tot i la brevetat de la seva vida, la seva obra va tenir una importncia decisiva en la histria de la pintura: generalment es considera que va ser el primer a aplicar a la pintura les lleis de la perspectiva cientfica, desenvolupades per Brunelleschi.   

 Biografia .

Fill del notari Giovanni di Mone Cassai i de Jacopa di Martinozzo. El cognom Cassai procedeix del nom de l'activitat a qu es dedicava la famlia paterna de Masaccio: eren ebenistes (en itali, cassai). El 1406, coincidint amb el naixement del segon fill del matrimoni, Giovanni  que desprs rebria el sobrenom de "el Scheggia"  va morir el pare. La mare va tornar a contraure matrimoni amb el mercader d'espcies Tedesco di Mastro Feo, tamb vidu i amb dues filles, que va morir el 7 d'agost de 1417.

Masaccio es va traslladar a Florncia entre 1417 i 1421, potser a causa de la mort del seu padrastre. Hi ha documents que demostren que la mare de Masaccio va llogar una casa en aquesta ciutat, al barri de San Niccol Oltrarno, segurament com a habitatge per al seu fill, ja que ella va continuar vivint a casa del seu difunt marit. s possible que el jove artista comencs la seva etapa a Florncia al taller de Bicci di Lorenzo o en el d'algun altre. El 7 de gener de 1422 es va inscriure en l'Art (gremi) de metges i especiers, la qual cosa indica que ja exercia com a pintor autnom a la ciutat de l Arno.

La seva primera obra segura s el trptic de Sant Juvenal de Casia, que porta la data, a la taula central, de 23 d'abril de 1422: ANNO DOMINI MCCCCXXII A DI VENTITRE D'AP. s possible, segons dna a entendre Vasari, que el 1423 Masaccio realitzs un viatge a Roma, amb motiu del jubileu. El 1424 es va inscriure a la Companyia de Sant Lluc de Florncia. Possiblement aquest any o el 1425 va comenar a collaborar amb Masolino als frescos de la capella Brancacci de l'esglsia de Santa Maria del Carmine d aquesta ciutat. El febrer de 1426 va comenar el Polptic de Pisa  treball que l ocuparia durant gaireb tot l'any.

El 1428 es va traslladar a Roma, convidat pel cardenal Brando da Castiglione, per decorar la capella de Sant Clement a l'esglsia homnima. A Roma va treballar en el Polptic de Santa Maria Major, del qual es conserven els "Sants Jernim i Joan Baptista" (actualment a la National Gallery de Londres). Va morir a Roma a la tardor de 1428, quan noms tenia vint-i-set anys. Algunes fonts antigues esmenten el rumor que va ser enverinat.

 Obra .

 Trptic de Sant Juvenal .
El trptic de Sant Juvenal era una obra desconeguda de Masaccio, no esmentada pel seu bigraf Giorgio Vasari, que no va ser descoberta fins el 1961. 

La pintura es compon de tres taules: la central representa la Verge amb el Nen, flanquejats per dos ngels; als plafons laterals hi apareixen sengles parelles de sants: Sant Bartomeu i Sant Blai al de l'esquerra, i Sant Juvenal i Sant Antoni Abat al de la dreta. A la taula central hi ha la inscripci que ha perms datar l'obra: ANNO DOMINI MCCCCXXII A DI VENTITRE D'AP. La composici est construda d'acord amb les lleis de la perspectiva: les lnies de fuga del paviment dels tres plafons convergeixen en un punt de fuga central, representat per la m dreta de la Verge, que sost els peus del Nen.

 Capella Brancacci .

En 1424, Masaccio i Masolino van comenar la decoraci de la Capella Brancacci, al transepte de l'esglsia de Santa Maria del Carmine. La capella havia estat construda d'acord amb les disposicions testamentries de Pietro Brancacci, per va ser Felice Brancacci, prsper mercader de la seda que havia ocupat diversos crrecs poltic importants a Florncia, qui va encomanar la decoraci de la capella a Masaccio i a Masolino. Els dos pintors van treballar de forma perfectament coordinada: ambds van treballar a les dues parets de la capella i van donar una gran unitat a la composici, grcies al fet d emprar una mateixa gamma cromtica i un nic punt de vista (el d'un espectador situat al centre de la capella). Quan Masolino va marxar a Hongria el setembre de 1425, Masaccio va continuar treballant en solitari. Ms endavant, desprs de la partida a Roma i la seva mort, el treball va quedar interromput. El 1436 Felice Brancacci va ser desterrat de Florncia en pujar al poder la famlia Mdici. La decoraci de la capella no es va acabar fins el 1481, feina que es va encarregar a Filippino Lippi. Entre 1746 i 1748 es van dur a terme transformacions importants a la capella, i el 1781 va sofrir danys importants a causa d'un incendi que va ennegrir els frescos. Van tornar al color original el 1988, any en qu van ser restaurats.

Els frescos es distribueixen en dos nivells horitzontals al llarg de les dues parets de la capella (originalment hi havia tamb pintures a les llunetes i a la volta, totes obres de Masolino). Se segueix l'esquema caracterstic de la pintura florentina al fresc, que consisteix a ordenar les composicions com si fossin quadres collocats al mur. Per destacar aquesta idea, cada escena est emmarcada per pilars clssics i capitells corintis pintats.

El tema principal dels frescos s la vida de Sant Pere, patr dels mariners i comerciants del mar, i hi ha tamb algunes referncies al Gnesi, concretament a la histria d Adam i Eva. El programa iconogrfic s'ha interpretat en relaci amb la personalitat del comitent: Felice Brancacci havia estat un dels primers cnsols del mar de Florncia el 1421, i entre 1422 i 1423 va ser ambaixador al Caire.

Anlisi estilstica.

 L'expulsi d'Adam i Eva del parads terrenal. Sovint es compara aquesta pintura amb la d Adam i Eva al parads terrenal realitzada per Masolino a la paret de davant. Mentre que l'obra de Masolino pertany encara al gtic, a la de Masaccio ja hi ha present el Renaixement. El tractament del nu remet a models de l'Antiguitat (per a Adam, s'ha pensat que Masaccio va poder haver inspirat-se en esttues de Mrsies o de Laocoont); per a Eva, alguna de les venus pdiques romanes). El patetisme de l'escena s'accentua amb el crit dolors d'Eva i el ventre contret d'Adam, que agafa aire.

 El tribut.S hi explica l'escena narrada en un passatge de l Evangeli de Mateu: a Jess i als seus deixebles se ls demana, a Cafarnam, el pagament del tribut per al temple. Jess ordena a Pere que pesqui un peix, en el qual trobar la moneda del tribut.
Masaccio representa en un sol espai tres esdeveniments successius. L'escena es divideix en tres parts: al centre del fresc el cobrador, d'esquena, amb tnica vermella, sollicita el pagament de l'impost, i Jess ordena a Pere, amb un gest que l'apstol repeteix, el que ha de fer. A l'esquerra d'aquesta escena (no apareix en la imatge) hi ha Pere, que s esfora a treure la moneda del peix que acaba de pescar. A la dreta, finalment, Pere paga el tribut al cobrador davant d'un edifici en perspectiva. 
Aquesta escena s'ha relacionat amb els nous interessos martims de Florncia (no s'ha d'oblidar que el comitent de l'obra, Felice Brancacci, havia estat cnsol de mar): la idea que se suggereix, llavors, s la del mar com a font d'ingressos per a la Repblica. Alguns autors han assenyalat intervencions de Masolino en aquesta pintura. Giulio Argan suggereix una altra interpretaci del tema: "Masaccio s massa culte i massa humanista per a no entendre el significat profund del tema: noms a Pere, com a cap de l'Esglsia, li correspon tractar amb el mn, amb els poders terrenals."

 El baptisme dels nefits. El tema procedeix dels Fets dels Apstols.


 La resurrecci del fill de Tefil i San Pere a la ctedra. La font d'aquesta escena no s al Nou Testament, sin a la Llegenda daurada de Jacopo da Varazze: Tefil, prefecte d'Antioquia, va acceptar alliberar Sant Pere amb la condici que ressuscits el seu fill de catorze anys. Desprs de l'xit de l'apstol, tant Tefil com molts habitants de la ciutat es van convertir al cristianisme.

Masaccio va deixar inacabat aquest fresc, que va ser completat per Filippino Lippi. Es creu s hi poden trobar retrats de personatges de l'poca: al grup de l'esquerra, el personatge vestit amb hbit de carmelita s probablement el cardenal Brenda Castiglione; Tefil, assegut al tron en forma de nnxol, s un retrat de Gian Galeazzo Visconti, gran enemic de Florncia, i Coluccio Salutati s la figura asseguda als peus de Tefil, a la dreta.
 Sant Pere cura els malalts amb la seva ombra: es creu que en aquesta escena tamb hi ha retrats de personatges de l'poca. El personatge a la dreta de Sant Pere, amb caputxa vermella, segurament s Masolino, i la figura de Sant Joan, a l'esquerra de Sant Pere, s considerada un autoretrat del propi Masaccio (segons d'altres s el seu germ Giovanni, anomenat "Scheggia"). L'home curat miraculosament (dempeus i amb les mans juntes) potser s un retrat de Donatello.

 La distribuci dels bns i la mort d'Ananies illustra un episodi dels Fets dels Apstols sobre el cstig d Ananies, el qual va tractar d'enganyar la comunitat dels primers cristians i va caure fulminat per Du. Aquesta escena est estretament relacionada amb l'anterior.


 Notes .


 Galeria d'imatges .





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151783" title="rpd d'Hongria" nonfiltered="1276" processed="1272" dbindex="61303">
rpd (aprox. 850-907) va ser el primer governant d'Hongria, fundador de la dinastia rpd i lder de la tribu dels magiars. Tot i que no se l'anomena l'iniciador del Regne d'Hongria (Esteve I l's considerat), s vist com una figura fundacional del pas i sovint se l'anomena "el nostre pare rpd".

rpd era fill d'lmos, el cabdill de la federaci tribal hongaresa. Segons les crniques medievals (que d'altra banda no sn gaire fiables), set tribus proto-magiars el varen elegir a ell el seu lder a Etelkz cap al 890, essent ja ell al cap d'una d'aquestes. Es diu que va ser el seu fejedelem ("prncep") durant 20 anys, fins la seva mort el 907.

El De administrando imperio bizant (~950) diu: abans d'aquest rpd, els magiars mai no havien tingut altre prncep governant ("arcont") i d'aleshores en el prncep d'Hongria ha estat un membre d'aquesta famlia. D'altres fonts insinuen que va governar al costat d'un altre prncep, Kurszn, qui suposadament es trobaria a la seva mateixa alada, o b ocuparia la posici immediatament inferior, exercint el poder com una mena de "sots-prncep". Segons els textos rabs, el ttol d'rpd sembla haver estat kende - tot i que alguns historiadors consideren que Kende es un nom propi - o gyula (cabdill guerriller).

Desprs de diverses maniobres de pillatge a Europa (a partir de 1860), els proto-magyars d'Etelkz sota el comandament d'rpd, empesos pels petxenegs de l'est, decidiren de finalment travessar els Crpats. El 896 van ocupar el riu Tisza superior, des d'on van continuar dedicant-se al pillatge a parts d'Europa central i occidental, i el 900 o 901 es dirigiren a la Pannia. El nombre de proto-magiars que entraren als camps de Pannia el 896 arribava als 200.000 o 250.000.

Segons el De administrando imperio, els seus fills eren: (llistat probablement incomplet)
Tarhos (Tarkacsu);
ll  (Jeleg);
Jutas (Jutocsa);
Lintika (errniament anomenat Levente en documents ms antics);
Zolta (Zaltasz), el ms jove.

D'rpd diu la llegenda que de forma primerenca va iniciar la tradici "parlamentria" en una sessi a cavall amb d'altres 40 "nobles" abans de l'any 900.

Vegeu tamb.
Dinastia rpd;
Historia d'Hongria;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151790" title="File Allocation Table" nonfiltered="1277" processed="1273" dbindex="61304">
Taula d'Asignaci de Fitxers, en angls, File Allocation Table (FAT) s un sistema d'arxius desenvolupat per a MS-DOS, aix com el sistema de fitxers principal de les edicions no empresarials de Microsoft Windows fins a Windows Me.

Vegeu tamb.
 FAT32;
 exFAT;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151794" title="Ext3" nonfiltered="1278" processed="1274" dbindex="61305">
ext3 (third extended filesystem o "tercer sistema d'arxius ests") s un sistema de fitxers amb registre per diari. s el sistema d'arxius ms usat en distribucions  Linux.

 Vegeu tamb .

ext2;
ext4;
XFS;
JFS;
ReiserFS;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151795" title="Nit dels Msics Cassanencs" nonfiltered="1279" processed="1275" dbindex="61306">

Tot l'esperit musical latent des de fa  temps a Cass de la Selva (el Girons), va esclatar a l any 1976 en una festa nica al  mn i impensable d'sser realitzada en altre lloc que no sigui Cass. La Nit d'Homenatge dels Msics Cassanencs a la seva vila i de Cass als seus Msics t uns trets que la fan peculiar:

 Es forma una Monumental Cobla de ms de cinquanta persones amb un vincle exclusiu: Cass.
 Aquesta cobla es reuneix un cop l'any de manera desinteressada i espontnia. ;
 Noms toquen sardanes cassanenques o de msics relacionats amb Cass.
 Se senten plenament identificats amb el poble que els ha vist nixer o que els ha  acollit  i el  poble  respon  d'una manera extraordinria. ;

Aquest esdeveniment, llevat de tres ocasions (una per problemes de  pluja i dues  per manca d'espai) ha tingut sempre lloc a la Plaa de la Coma, cor de Cass i quasi sempre ha estat el divendres anterior a la Festa Major.
L any 2000, va tenir lloc el dia 16 de juny i va ser la de les Noces d Argent.
Tot va comenar l any 1976 en una tertlia de caf en la qual hi eren presents msics de la vila i membres de l'entitat sardanista local. Es va anar posant fil a l'agulla i tot va cris-tallitzar el dia 11 de juny d'aquell mateix any, fent la primera edici. De seguida la cosa va agafar embranzida i la popularitat de l'acte s escampa per tot Catalunya. Les quatre primeres "Nits" eren protagonitzades exclusivament per professors nascuts o residents a Cass, per a partir de 1980 s'hi afegiren tots els actuants en les cobles cassanenques: La Selvatana i la Principal de Cass, primer, i la Marina i la Uni i la Vila de Cass en els anys que han estat de Cass. Les edicions s'han anat succeint. Fins ara totes han resultat multitudinries.
En el transcurs d'aquests anys  hi ha hagut dues edicions extraordinries. L edici del 10 aniversari fou un preludi del que seria el 20 al que hi varen intervenir formacions de tot Catalunya (quatre cobles de les terres gironines,  una de Barcelona, una de Lleida, una de Tarragona i una de la Catalunya Nord) les quals feren pinya amb els cassanencs per a formar la primera cobla gegantina: Ms de 150 instrumentistes.
El dia 9 de juny de l any 1995, amb motiu del 20 Aniversari, aquests parmetres  se superaren mpliament,  ja que  foren 175 els instrumentistes, amb prop de 4.000 espectadors. De cobles hi havia el mateix nombre en representaci de les terres catalanes per n'hi va haver tres ms de les terres gironines.
Aquesta gran festa de la sardana, a ms de ser un fit irrepetible va entrar al Llibre dels Rcords Catalans com a l Audici de Sardanes ms gran de la Histria.
L any 2000: el 25 Aniversari i any del pubillatge. Es promet un altre gran esdeveniment.
 
 Curiositats al voltant de la festa .
 
 Hi ha una pea que s'ha repetit cada any, "El Sereno", del compositor Josep Coll i Ligora, gaireb sempre ha tancat l'audici. Ha esdevingut l'autntic himne dels Msics Cassanencs.
 En aquests anys han estat estrenades nou sardanes dedicades exclusivament a aquest es-deveniment.
 L'any del Vint Aniversari va haver-hi 15 flabiols, 28 tibles, 30 tenores, 33 trompetes, 17 trombons, 35 fiscorns, 16 contrabaixos i un director.
 En aquesta edici van estar necessries ms de mil fotocpies, noms per les solfes (tot i fent-les de dues en dues). ;
 La cobla va entrar al llibre dels "Rcords Catalans" ;
 La figura d'un director s'ha fet imprescindible ja que, degut a la llargada del cadafal, els msics d'un costat no senten els de l'altre, sobretot en els introits. ;
 L'any 1980, la ballada de sardanes va tenir caire reivindicatiu del nom de CASS amb la doble S sorda intervoclica. Totes les sardanes portaven en lletres grosses la controvertida SS. ;
 L'any 1986 es va fer la presentaci del llibre "Els Msics de Cass", de Carles Malagrida, dedicat als instrumentistes locals. ;
 Les cobles cassanenques que actualment hi actuen, sumen 178 anys.
 Degut a la gran afluncia de gent en les darreres edicions, s'ha fet dificilssim de ballar: a la Plaa de la Coma, no s'hi cap.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151796" title="Bandera de Palos de la Frontera" nonfiltered="1280" processed="1276" dbindex="61307">


La bandera de Palos de la Frontera s la bandera actualment oficial de Palos de la Frontera.

Blasonament.
Tres franges paralleles entre si i perpendiculars a l'asta, d'igual dimensi. La primera groga, la segona blanca i la tercera blava. L'escut d'armes local apareix centrat i sobreposat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151802" title="Alcme de Crotona" nonfiltered="1281" processed="1277" dbindex="61308">
Alcme de Crotona (Alcmaeon, ) fou fill d'Amfiaraos i Eurfile i germ de Amfloc, fou un pitagric del segle VI aC, que va nixer i viure a Crotona (Magna Grcia), que es va mostrar preocupat per la medicina i descobr la importncia del cervell com a rgan dominant, al igual que el seu codeixeble Filolau. Alcme establ ostensiblment la diferncia entre l'sser hum i la resta dels animals (segle VI aC). Va ser un filsof pitagric dedicat a la medicina. 

Fragment: "L'home s un animal que comprn, els altres animals senten per no comprenen".

A ms a ms, va estudiar l'equilibri dels elements i les forces que actuen sobre la salut. Tamb manifest el seu inters per l'influncia dels aliments en el sser vius.

Fou un filsof de la generaci de pitagrics contemporanis o successors immediats de Pitgores. L'nic pensador itlic entre Pitgores i Parmnides. Era dualista i  va tenir algun tipus de contacte amb Pitgores. El Imblic cataloga a Alcme entre els contemporanis de Pitgores, jove deixeble seu, quan ell era vell. De totes maneres ats que en la mateixa llista situa a Filolau, Arquites i Leucip, el seu testimoniatge manca de valor suficient.

Per la seva banda, Aristtil, que esmenta a Alcme pel seu nom en diverses ocasions, afirma que era jove quan Pitgores era ja un anci per no diu res sobre que fos el seu deixeble o que ho conegus. Tamb conjectura amb que Alcme va prendre les seves teories dels pitagrics, o be al revs, ells d'ell, per mai afirma que fos membre de l'escola.

Per la seva banda Digenes Laerci parla de la relaci d'Alcme amb Brot, i, ats que sabem que aquest va mantenir una estreta connexi amb Pitgores, s una mostra clara que Alcme va mantenir un estret contacte amb l'escola pitagrica. Digenes cita tamb a Lle i Btil, els quals, segons la llista de imblic, apareixen entre els pitagrics. 

Sembla que Alcme es va interessar preferentment per assumptes relacionats amb la medicina i amb la fisiologia, per tamb s cert que es va preocupar per qestions de filosofia natural.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151808" title="Frum (Internet)" nonfiltered="1282" processed="1278" dbindex="61309">
Un Frum a Internet s una ferramenta de comunicaci asncrona en grup, coneguda tamb per conferncia electrnica. El funcionament s molt semblant al de les llistes de distribuci, per en aquest cas, per a participar o llegir els missatges emesos per la resta del grup cal que l'usuari estigui connectat al servidor que gestiona el frum. Els missatges no es transfereixen directament a l'ordinador de l'usuari, com succeeix al correu electrnic, sin que l'usuari treballa directament en l'aplicaci de frum, accedint mitjanant una clau d accs.

La funci fonamental dels frums s el debat i l'intercanvi d'opinions, encara que poden tenir altres possibilitats com per exemple servir per presentar-se i preguntar dubtes, facilitar la conmunicaci entre professors i alumnes en un curs virtual, anunciar canvis en jocs i pgines web o acumular enllaos recomanats sobre un tema.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151809" title="Can Boada (Terrassa)" nonfiltered="1283" processed="1279" dbindex="61310">
Can Boada s una barriada del sector nord-occidental de Terrassa, al districte 5, situada per damunt la via del ferrocarril Barcelona-Manresa de la RENFE i migpartida pel transvasament de la riera del Palau. El seu nom deriva del mas de Can Boada del Pi, en terrenys del qual s'aixequen les cases d'aquesta rea de la ciutat. Administrativament, des de la dcada del 1980 es divideix en dos barris: Can Boada (Casc Antic) i Can Boada del Pi, a banda i banda de la riera.

La barriada de Can Boada s'ha desenvolupat en diverses fases. Les primeres cases d'autoconstrucci es van bastir prop del marge dret del torrent del Batlle, entre la via de la RENFE i el cam de Can Gonteres, en una zona qualificada de rural al pla d'ordenaci urbana. Al comenament de la dcada del 1960 l'empresa Agut SA, del sector elctric, construeix per als seus treballadors uns pisos a l'altra banda de la riera del Palau (l'actual avinguda de Josep Tarradellas), prop de la via del tren; sn els anomenats pisos de l'Agut. Ms amunt, seguint el curs de la riera, es van aixecar els pisos de Gibraltar, anomenats aix perqu es construren vora l'avinguda de Gibraltar, antic nom de l'actual Josep Tarradellas. Aquest polgon d'habitatges, bastit en tres etapes entre el 1966 i el 1973, al comenament de la dcada del 1980 es dilueix com a barri diferenciat i passa a formar part de Can Boada. 

Desprs dels desastrosos aiguats del 1962 es va decidir transvasar la riera del Palau i fer-la passar pel mig de barri. A la banda septentrional, des de llavors allada de la resta i on noms hi havia la masia originria de Can Boada del Pi, el mas de Can Marcet, l'ermita modernista del Sagrat Cor i algunes cases d'autoconstrucci, es van aixecar els anomenats pisos de Can Boada (1973-1977). 

El 1984 es produeix la segregaci administrativa de Can Boada en dos barris, a banda i banda del transvasament; el sector sud, la part antiga, prendr el nom de Casc Antic, mentre que el sector nord s'anomenar des de llavors Can Boada del Pi, igual que el mas que va donar nom inicialment al barri. La construcci del pont sobre el transvasament ha fet possible de nou la comunicaci entre les dues parts de Can Boada; la creaci dels dos instituts d'ensenyament mitj ha revitalitzat ostensiblement el barri.

Vegeu tamb.
 Can Boada (Casc Antic);
 Can Boada del Pi;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151815" title="Delta de Kronecker" nonfiltered="1284" processed="1280" dbindex="61311">
La delta de Kronecker s una convenci d'escriptura que serveix per expressar i valorar la igualtat o desigualtat entre dues variables. El smbol n's la lletra grega delta   i pren el nom del matemtic Leopold Kronecker. Els valors de les variables, tpicament elements de conjunts d'ndexs, se solen posar com a subndexs,  ij, o en un superndex i un subndex:  ji. Els valors sn:



S'utilitza en molts mbits de les matemtiques, (per exemple la matriu identitat es pot escriure com a  ij) per naturalment, l's de la delta de Kronecker es restringeix a aquells contextos en qu els smbols 0 i 1 tinguin sentit, com sn, per exemple, el conjunt   dels nombres naturals, anells amb unitat o cossos.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151832" title="Pedro Joaqun Francs Sanjun" nonfiltered="1285" processed="1281" dbindex="61312">
Pedro Joaqun Francs Sanjun (Beneixama, 1951) s un director d'orquestra i compositor de marxes i pas-dobles de Moros i cristians per a ser interpretats per banda.

 Biografia .
Inici la seva formaci musical aprenent percussi a la Banda de la Societat Musical "La Pau" de Beneixama, amb Olegario Pastor Alcaraz, que n'era el director. Posteriorment, estudi percussi i piano en els Conservatoris de Villena i Alacant, i harmonia amb el compositor villener Luis Hernndez Navarro. Tamb assist a cursos de direcci de Bernat Adam Ferrero i Pedro Pirfano, i a un de tcnica coral amb Ma. ngeles Lpez rtiga.

Al 1972 va ser nomenat subdirector de la Societat Musical "La Pau", amb responsabilitat sobre l'acadmia de msica de l'entitat, fins que al 1978 prengu la direcci de la banda de l'associaci, crrec que mantingu fins al 1991. Durant aquest perode, ultra la seva tasca formativa d'un gran nombre de msics, organitz i catalog l'enorme arxiu musical de la societat i hi fund i dirig una Banda juvenil. A ms, aconsegu que es cres a Beneixama una aula desplaada del Conservatori de Villena.

Del 1993 al 1997 va ser el director de la Societat Musical "Ruperto Chap" de Villena.

Ha estat director convidat de diverses bandes: municipal de Villena, Nova de Banyeres, Amigos de la Msica de Jumilla, Uni Musical de Benidorm, banda de Caravaca de la Cruz, Ciudad de Ass d'Alacant, Unin Musical Biarense, Uni Musical de Muro, Ateneu Musical de la Vila Joiosa i lIlla de Benidorm.

Pedro Joaqun Francs s autor de ms de cinquanta composicions per a banda, msica festera majoritriament, premiada en diversos concursos (Alcoi, Benidorm, Bocairent, Callosa d'en Sarri, Ontinyent...). Fund  lAsociacin de Compositores de Msica de Moros y Cristianos i en l'actualitat (2007) n's el tresorer . Ha efectuat treballs d'investigaci histrica i ha recopilat canons i temes populars de msics de Beneixama.

 Obres .
 Per a banda .
 Albero (1995), marxa mora. Primer premi del Concurs de msica festera d'Ontinyent;
 Alferes i Capit (1979), pas-doble ;
 Als Ligeros (1980), marxa mora, primer premi del XVII Festival de Msica Festera d'Alcoi;
 Als llauradors, pas-doble;
 Als meus amics, pas-doble;
 Atalaya almogvar;
 Aurorn Sarri, pas-doble;
 Bando moro de Caravaca de la Cruz, marxa mora;
 Ben-Hixameb, marxa mora;
 Caballero Halcn (2005), marxa cristiana;
 Capellino, pas-doble;
 Caravana, marxa mora.  Arranjament de la msica de la pellcula Caravans, de Mike Batt;
 Cid (1995), marxa cristiana, primer premi del Primer Concurs de Composici de Msica Festera Villa de Benidorm;
 Conqueridor (1999), marxa cristiana, primer premi del XV Concurs de Msica Festera d'Ontinyent;
 Cristianos de San Blas, marxa cristiana;
 Cristians de Beneixama, marxa cristiana;
 La Diana dels Ligeros (2007), pas-doble;
 Entrada de bandas de Elda (2007), pas-doble, pea d'encrrec per a interpretaci obligada en el XXII Certamen de Msica Festera d'Elda;
 Espejismos (1997), marxa mora, dedicada a la seva esposa;
 Gloria, marxa cristiana;
 Imatges (2005), pas-doble;
 El meu Antonio (1991), marxa mora;
 Msic i fester (1991), marxa cristiana;
 Pedro y Juan Bautista (1991), pas-doble dedicat als dos fills del compositor;
 Pepe Corts 1989), marxa mora;
 Pepe Montalvos, pas-doble;
 Pluma i tinter, pas-doble;
 Rafel Ferrero (1991), marxa mora. s una de les marxes mores ms llarga ;
 Te Deum (1997), marxa cristiana, premi Amando Blanquer Ponsoda;
 Tizona (1996), marxa cristiana, primer premi del 2n. Concurs de Composici de Msica Festera de Callosa d'En Sarri;
 Villeneras, pas-doble;

 Enllaos .
 Resum biogrfic i fotografia;
 Entrevista ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151835" title="Yochanan Vollach" nonfiltered="1286" processed="1282" dbindex="61313">
Yochanan Vollach (Qiryat Bialik, Israel, 14 de maig del 1945), s un futbolista israeli.

 Participacions en Copes del Mn .
 Copa del Mn de Futbol 1970 - (Mxic) - 1970;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151836" title="Mdul" nonfiltered="1287" processed="1283" dbindex="61314">
Un A-mdul s una estructura algebraica que involucra un anell  A i un grup abeli. Es tracta d'una generalitzaci de l'estructura d'espai vectorial en la qu el cos d'escalars es restringeix a un anell.

 A-mduls per l'esquerra .

Sigui  un anell i  un grup abeli. El grup  t estructura de -mdul per l'esquerra si l'anell  opera linealment per l'esquerra sobre els elements de , s a dir, si hi ha una operaci externa de  sobre :



amb les condicions de linealitat



per a  i . Si, a ms, l'anell t unitat, es demana que



 A-mduls per la dreta .
Si l'operaci externa s per la dreta,



amb les corresponents condicions de linealitat:



aleshores es tracta d'un -mdul per la dreta.

 A-mduls bilters .
Si l'anell  s conmutatiu, aleshores s possible la identificaci , perqu les condicions  i  ja no sn contradictries. Aleshores  t estructura de -mdul bilter o, simplement, d'-mdul. El costum, per, s d'escriure'n les propietats i els clculs com si es tracts d'un -mdul per l'esquerra.

 Exemples .

 Si  s un anell, ell mateix es pot considerar com a -mdul de manera natural:


 Els grups conmutatius sn -mduls. En efecte, si  s un grup conmutatiu (notaci aditiva) i , l'operaci externa de  sobre  donada per:

dota al grup  d'una estructura de -mdul.

 Els espais vectorials sobre un cos  sn -mduls.

 Si  s l'anell d'endomorfismes d'un -mdul , l'operaci externa;

fa que  es pugui considerar un -mdul.

 Si  s un anell i  n's un ideal (per l'esquerra), aleshores el propi , amb l'operaci;

s un -mdul (per l'esquerra), perqu, per a tot  i tot , el producte  pertany a .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151841" title="Maurice Allais" nonfiltered="1288" processed="1284" dbindex="61315">

Maurice Allais ( Pars, Frana 1911 ) s un economista, fsic i professor universitari francs guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1988.

Biografia.
Va nixer el 31 de maig de 1911 a la ciutat de Pars. Va estudiar enginyeria a l'Escola Politcnica de Pars l'any 1931, en la qual es gradu l'any 1933. Desprs de realitzar el servei militar i participar en la Segona Guerra Mundial inici la seva activitat docent a la Universitat de Pars.

Recerca econmica.
Les seves rees principals de recerca han estat els equilibris del mercat, desenvolupant matemticament els treballs sobre l'equilibri i l'eficincia dels mercats determinats per Vilfredo Pareto i Lon Walras; la teoria del economia i els processos intertemporals, que realitzat juntament amb Paul Samuelson i ha esdevingut un model multidisciplinar en macroeconomia i teoria monetria. 

Maurice Allais tamb desenvolup el concepte de "la regla de l'or del creixement", que ser popularitzat pels treballs d'Edmund Phelps, i en el que demostr que quan el tipus d'inters sn iguals a la consumici del creixement de la tarifa es maximitza. 

L'any 1978 fou guardonat amb la Medalla d'Or del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS), i el 1988 amb el Premi Nobel d'Economia pels seus estudis, pioners, sobre l'economia dels mercats i la utilitzaci eficient dels recursos.

Recerca cientfica.
Interessat en les anomalies gravitacionals va desenvolupar l'efecte Allais l'any 1954 mitjanant les lectures anmales dels seus mesuraments mitjanant un pndol durant dos esdeveniments separats d'un eclipsi de sol.

Enllaos externs.
  Pgina Personal de Maurice Allais;
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1988;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151843" title="Moror" nonfiltered="1289" processed="1285" dbindex="61316">

Moror s un poble del municipi de Sant Esteve de la Sarga a la comarca del Pallars Juss. s un dels pobles anomenats de la Faixa i est situat a la part del Montsec d'Ares coneguda com l'Obaga del Montsec.

Est situat sobre una penya, i per aquest fet es constru en vertical, de dalt a baix. T un carrer nic que baixa des de la plaa principal a la font i al bell mig del poble hi ha la plaa de la Raval.

 Etimologia .
El topnim Moror apareix ja en una butlla del 1214 i s mpliament documentat posteriorment. Procedeix d'un terme llat, castrum maurorum o palatium maurorum, que, segons Coromines, era el terme per a designar un castell la guarnici del qual eren soldats mauritans, integrats com a legionaris en els exrcits imperials romans.

Aix, Moror seria equivalent a castell dels moros.

Histria.
Originriament, Moror era un enclavament militar, com queda explicat a l'apartat dEtimologia. Sobre els seus murs es van construir les primeres cases del poble i l'esglsia de sant Miquel.

A l'edat mitjana, el castell de Moror, ja existent, s'integr com a defensa del flanc sud-oest del gran castell de Mur, i va pertnyer al terme de dit castell durant els segles medievals, fins que poc desprs pass a domini dels pabordes de Mur.

La primera documentaci remet al 1083: Rodl donava el seu alou de Moror al monestir de Gerri de la Sal, que, segurament, anava acompanyat d'altres possessions a l'entorn del poble. L'esglsia, d'altra banda, pertanyia a la Pabordia de Mur.

El castell -el mateix poble clos- est documentat el 1172. A ms d'aquests monuments principals tamb podem destacar el jaciment arqueolgic de Sant Mart de les Tombetes, situat a la vall de Sant Esteve de la Sarga, al vessant nord de la serra del Montsec i allunyat del nucli poblacional, lloc on es van concentrar els primers nuclis de poblaci ibers i romans.

En el fogatge del 1359, Moror apareix amb 13 focs (uns 65 habitants), i en la Geografia de Carreras Candi, publicada vers 1900, s'hi citen 63 edificis, amb 123 habitants.

Entre les construccions de carcter histric tamb destaca el Mol, que t diversos copropietaris i que feia la funci d abastir el poble de recursos productius durant la primera meitat del segle XX; es coneix l existncia d un segon mol (n hi havia dos: un de farina i un altre d oli). Avui dia el mol, situat al barranc del Bosc, est reformat, per sense s definit. D altra banda, existeix sota la plaa un refugi construt durant la guerra civil, l entrada del qual se situa a l esglsia. Hi destaca tamb la Casa Sanuy, la casa ms gran que s ha construt sobre una roca a Catalunya.

Tot i que a finals del segle XIX i principis del XX tenia prop de 250 habitants, que baixaren a 49 el 1970 i a 40 deu anys ms tard, actualment en t noms 13, que poden augmentar fins a 80 durant el mes d'agost, en qu els seus fills tornen per les vacances d'estiu. La majoria dels nascuts a Moror van emigrar a meitat del segle XX a Barcelona i alguns altres a Lleida, ja que els conreus de sec no eren suficients per abastir tota la poblaci, entre d'altres motius.

Vers 1900 el senyoriu de Moror consta a favor del Duc d'Hjar i de N. d'Oliver, com l'Alzina.

 El poble clos .
La planta del poble s clarament de poble clos, amb un nic accs principal, atesa la seva situaci damunt d'un penyal; la planta del poble s quadrada, d'uns 45 m. de costat, per adaptant-se al lloc on es troba. Havia tingut muralles, que el viatger Pascual Madoz a mitjan segle XIX descriu, fent especial mfasi en les dues torres. De fet, sn bestorres (mitges torres inserides en la muralla), i encara hi sn. L'esglsia s al costat d'una d'aquestes bestorres, que t un dimetre de quasi 5 metres i arriba a una alada de 8, i a continuaci es conserva un bon tros de la muralla que circua el poble. Entre trossos conservats i refets, sn gaireb 20, els metres conservats de la muralla.

L'aparell dels murs, de carreus de mida mitjana ben disposats, majoritriament en filades horitzontals permeten datar aquest poble clos en el segle XI.

La seva esglsia parroquial, dedicada a sant Miquel s romnica, i est situada al nord-est del poble clos.

Fins a mitjan segle XIX hi havia hagut restes del castell de Moror: Pascual Madoz, en la seva visita a la poblaci, parla de dos torricons i de restes del castell, que avui dia sn molt difcils de reconixer.

A prop del poble hi ha tamb les restes de l'esglsia romnica de Sant Mart de les Tombetes.

 Personatges destacats .
El personatge ms destacat de Moror fou Mossn Josep Cond i Sambeat, nascut a Montcorbau el 1876 i traspssat a Bossst el 1919. Va ser vicari de Sant Miquel de Moror entre 1896 i 1905, i una part de la seva obra fou escrita a Moror. Mossn Cond es va concentrar en la conservaci i estudi de l arans, que a principis del segle XX estava fortament abandonat, i encara avui dia se'l considera la figura ms rellevant de les lletres araneses.

 Festes i tradicions .
Moror celebra la seva festa el primer dissabte d'agost. Tanmateix, tamb celebra la festa de sant Miquel, el 29 de setembre, i la de la copatrona, la Mare de Du del Remei, el primer diumenge d'octubre.

Els goigs centenaris que es canten a la festa de Sant Miquel fan:


Fa centries que us triaven
per patr els avantpassats,
i la glria que ells maldaven
els d'avui cerquem frisats.
La parrquia que coroni
ac ara aquell gran zel:
Moror sigui testimoni
de l'amor, oh sant Miquel.

Els de Moror, quan el poble estava en plena activitat, assistien massivament als principals aplecs comarcals, entre els quals destacaven els de Mur, el primer diumenge de maig, el de la Mare de Du de Fabregada, el darrer diumenge de maig, i el de l'Hostal Roig i Sant Salvador del Bosc, a la tardor.

 Llegendes .
Com no podia fallar, ats els noms dels pobles, Alsamora i Moror tenen almenys dues llegendes -o una amb dues variants- el protagonista de les quals s el senyor, moro, de Moror.

La primera variant explica que el moro de Moror estava bojament enamorat de la senyora, tamb mora, d'Alsamora. Era tal la seva bogeria d'amor que es passava tot el dia mirant de veure des dels merlets del seu castell la mora, dalt de la torre d'Alsamora. Com que aquest darrer poble era en un pla molt ms baix que Moror, i la torre no compensava la diferncia d'alada, el de Moror va perdre definitivament el seny cridant a la seva enamorada que alcs ms la seva torre: "Ala, mora!", "Ala, mora!, es conta que li deia sense parar. La seva veu ressonant per la vall don aix nom al poble de la seva estimada.

L'altra llegenda s una mena de Tristany i Isolda adaptat als pobles de la Feixa: els protagonistes, els mateixos, per entre mig, un casament de convenincies de la mora d'Alsamora, un filtre d'amor, unes visites clandestines... i una fugida dels amants cap a Mont-rebei, on saltaren al buit. No caigueren: el dimoni se'ls endugu, i hi ha qui diu que a la nit de sant Joan encara avui dia se sent el lament dels dos amants.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Moror". Dins Pallars Juss, III. Lleida: Pags Editors, 2000 (Fets costums i llegendes, 33). ISBN 84-7935-740-1;

 BENITO I MONCLS, Pere i BOLS I MASCLANS, Jordi. "Vila closa de Moror", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 COROMINES, Joan. Onomasticon Cataloniae. V. L-N. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1996. ISBN 84-7256-844-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies; 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Sant Esteve de la Sarga". Dins El Pallars, la Ribargora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic Catal;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151844" title="Aubrey Beardsley" nonfiltered="1290" processed="1286" dbindex="61317">
Aubrey Vincent Beardsley (Brighton, Anglaterra, 21 d'agost de 1872- Menton, Frana, 16 de mar, 1898) artista angls. 

La major part de la seva obra sn quadres en tinta de diversa temtica (mitologia, erotisme, caricatures...). 

Influenciat pel simbolisme i l'esteticisme, fou l'artista ms controvertit del modernisme (art nouveau). El seu estil de gran sensibilitat imaginativa i hedonisme, aix com la seva temtica, de vegades macabra, el situen dins del moviment artstic europeu del fi-de-sicle. En la seva curta vida, Beardsley es va guanyar la reputaci de ser un dels illustradors anglesos ms innovadors. Va ser editor de The Yellow Book (El llibre groc) (1894-1895) i de The Savoy (1896), illustrador de Salom (del seu amic Oscar Wilde) per l'edici en francs i d'altres publicacions. Tamb va escriure Under the Hill, un conte ertic inacabat basat en la llegenda de Tannhuser, a ms de relats curts i poesies. 

Va morir de tuberculosi a Menton als 25 anys. 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151845" title="Cherokee (servidor web)" nonfiltered="1291" processed="1287" dbindex="61318">

Cherokee s un servidor de pgines web de codi obert, multiplataforma i lliure. s molt rpid i funcional, i en canvi a altres servidors, molt lleuger. Est ntegrament escrit en C i es pot expandir per mitj de l'activaci de mduls.

 Histria .
El servidor web Cherokee va nixer l'any 2001 per lvaro Lpez Ortega. La intenci era la de construir un nou servidor web ms nou que NCSA HTTPd per no tan volumins i dur com Apache. Actualment Cherokee s desenvolupat per una comunitat oberta d'usuaris.

 Caracterstiques .
Cherokee suporta PHP, CGI, FastCGI i autenticaci d'usuaris (login). Tamb permet connexions segures via SSL i TSL (encriptades).

 Versi 0.6.0 .
Nou panell d'administraci via web, quedant aix ocults els fitxers de configuraci. Aix s'aconsegueix que l'administrador tingui la manera ms fcil de canviar parmetres del servidor modificant-lo a travs d'una pgina web, on queden els canvis registrats.

Un 25% ms rpid que l'anterior: si Cherokee ja era molt rpid, ara encara ho s ms !
Suport de balanceig de crrega: es pot repartir la crrega del servidor entre les operacions FastCGI, SCGI i HTTP del servidor.
Nova interfa i icones;

 Sub-projectes .
 u-Cherokee .
s una versi "mini" pensada per a sistemes amb pocs recursos (potncia i energia). No est disponible per a descarregar per qualsevol persona la pot aconseguir seguint uns parmetres al compilar Cherokee.

 cget .
s un descarregador web per a Cherokee. S'encarrega de servir descrregues de fitxers.

 Enllaos externs .
Cherokee Web Server ;
Documentaci en lnia ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151846" title="Tannhuser" nonfiltered="1292" processed="1288" dbindex="61319">
 

Tannhuser, (1205 - 1270) fou un poeta alemany. Nascut al si d'una famlia de cavallers de la regi de Salzburg, es creu que va participar en la Croada de 1228 i que, desprs de freqentar les corts del duc d'ustria Federic II, i del duc de Baviera Otto II, va dur una vida de poeta errant a Alemanya, component poesies lriques i canons (Tanzlieder) que marquen l'inici del declivi del Minnesang (tradici lrica influda per l'amor corts provenal). 

 

 Llegenda . 
Pocs anys desprs de la seva mort va sorgir la llegenda entorn de la seva figura. Es contava que desprs de dur una vida dissoluta i pecadora al Venusberg, havia peregrinat a Roma, on el papa Urb IV li hauria dit que era tan impossible concedir-li el perd com veure reverdir el seu bast de pelegr. Algunes versions conten que, durant el seu cam de tornada, el seu bast es va cobrir de fulles; unes altres, que es va penedir i va anar a parar a Terra Santa, on va morir. 

 pera . 
La seva llegenda va inspirar a nombrosos poetes i msics alemanys, entre ells Heine i Wagner, qui el 1845 va compondre la clebre pera Tannhuser.

Altres referncies. 
En la pellcula Blade Runner el replicant Roy Batty agonitzant fa una espontnia referncia a un fictcia "Porta de Tannhuser" abans de morir. Aquesta frase s'ha convertit ja en una de les ms famoses de la histria del cinema: 

"Jo he vist coses que vosaltres no creureu. Atacar naus en flames ms enll d'Ori. He vist Llamps-C brillar en la foscor prop de la Porta de Tannhuser. Tots aquests moments es perdran en el temps, com llgrimes a la pluja. s hora de morir." 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151847" title="Trygve Haavelmo" nonfiltered="1293" processed="1289" dbindex="61320">

Trygve Magnus Haavelmo ( Skedsmo, Noruega 1911   Oslo 1999 ) fou un economista i professor universitari noruec guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1989.

Biografia.
Va nixer el 13 de desembre de 1911 a la ciutat de Skedsmo, poblaci situada al comtat d'Akershus. Va estudiar economia a la Unviersitat d'Oslo sota la supervisi de Ragnar Frisch. L'any 1939, durant la Segona Guerra Mundial, s'establ als Estats Units d'Amrica treballant al Programa Fulbright de drets escolars i form part de la Fundaci Cowles, i esdevenint agregat comercial a l'ambaixada noruega de Washington DC. Al seu reton a Noruega va treballar a l'Institut d'Economia Social de la Universitat d'Oslo, i posteriorment al Ministeri de Comer, Indstria i Finances. Des de 1947 fins el 1979 fou professor d'economia a la Universitat d'Oslo.

Va morir el 26 de juliol de 1999 a la ciutat d'Oslo.

Recerca econmica.
Interessat en l'econometria, en el seu llibre The Probability Approach in Econometrics (1941) va mostrar la possibilitat d'aplicar mtodes estadstico-matemtics per a conixer les relacions existents en les teories econmiques, adequant la formulaci de les mateixes segons la teoria probabilstica. Interessat aix mateix en la interdependncia, agregaci o la teoria de la despesa pblica, va realitzar importants avanos en la resoluci dels problemes existens en l'estimaci de models amb equacions lineals simultnies. 

L'any 1989 fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia per l'elaboraci dels fonaments de la metodologia economtrica i l'anlisi de les estructures econmiques simultnies. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1989;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151850" title="Congrs per la Democrcia i el Progrs" nonfiltered="1294" processed="1290" dbindex="61321">
El Congrs per la Democrcia i el Progrss (Congrs pour la Dmocratie et le Progrs) s el partit poltic governant de Burkina Faso.

Va ser fundat per la fusi de la Organitzaci per la Democrcia Popular - Moviment del Treball amb la Convenci Nacional de Patriotes Progressistes / Partit Socialdemcrata (CNPP/PSD), Grup de Demcrates Revolucionaris (GDR), Moviment per la Democrcia Socialista (MDS), Partit d'Acci pel Liberalisme en Solidaritat (PACTILS), Partit per la Democrcia i la Reuni (PDR), Reuni de Socialdemcrates Independents (RSI), Uni de Socialdemcrates (UDS), Uni de Demcrates i Patriotes de Burkina (UDPB) i faccions dels Grups de Demcrates Patriotes (GDP) i el Bloc Socialista Burkins (BSB).

El partit inicialment assegurava ser un partit Marxista, per oficialment va abandonar el Marxisme l'1 d'agost del 1997. Des del restabliment del crrec de Primer Ministre el 1992, tots els Primers Ministres de Burkina Faso han sigut membres d'aquest partit, com tamb de la majoria dels altres crrecs nacionals, i t la majoria d'escons al Parlament.

A les ltimes eleccions legislatives, 5 de maig del 2002, el partit va guanyar el 49.5 % del vot popular i 57 dels 111 escons.

A les eleccions presidencials del 13 de novembre del 2005, el seu candidat Blaise Compaor va guanyar el 80.35 % del vot popular.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151852" title="Orgnul" nonfiltered="1295" processed="1291" dbindex="61322">
Un orgnul s cadascuna de les parts formades per material orgnic microscpic que formen part i, per tant, integren una cllula i s'encarreguen de dur a terme les diferents funcions vitals cellulars. Cada orgnul t una funci especfica. Hi ha molt tipus d'orgnuls, particularment en les cllules eucariotes dels organismes superiors. Un orgnul s a una cllula el que un rgan s al cos. Els orgnuls s'han identificat histricament a travs de la la microscpia, i tamb han sigut identificats fent s del fraccionament cellular.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151853" title="Organitzaci per la Democrcia Popular - Moviment del Treball" nonfiltered="1296" processed="1292" dbindex="61323">
L'Organitzaci per la Democrcia Popular - Moviment del Treball (Francs: Congrs Organisation pour la Dmocratie Populaire - Mouvement du Travail) va ser el partit poltic governant de Burkina Faso. Va ser fundat l'abril del 1989 per la Uni de Comunistes Burkinabesos, l'Organitzaci Militar Revolucionria (OMR) i faccions de la Uni de Lluites Comunistes - La Flama i Grup Comunista Burkins com un Partit basat en el Marxisme, per fortament pragmtic, adoptant el lliure mercat en el seu pla econmic.

Al febrer del 1996 l'ODP-MT va esdevenir una de les organitzacions fundadores del Congrs per la Democrcia i el Progrs.

A les eleccions parliamentries del 24 de maig del 1992 va guanyar el 48.2 % del vot popular i 70 dels 107 escons.

L'ODP-MT va ser liderada per Arsne Bongnessan Y, Nabaho Kanidoua i Marc Christian Roch Kabor.

Publicava Yeelen.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151855" title="Uni de Comunistes Burkinabesos" nonfiltered="1297" processed="1293" dbindex="61324">
La Uni de Comunistes Burkinesos (en Francs: Union des Communistes Burkinab) va ser un partit comunista de Burkina Faso. La UCB va ser fundada l'agost del 1984 pel Grup per la Unitat dels Marxista-Leninistes (Groupe pour l'Unit des Marxistes-Lninistes, GUML, fundat el 1983), el Grup Marxista-Leninista (Groupe Marxiste-Lniniste, fundat el 1979 com a escisi del PCRV) i un altre grup.

El 1986 va signar una crida de quatre organitzacions per la unitat i suport revolucionaris al govern revolucionari de Thomas Sankara.

El 1987 Sankara va provar de marginar la UCB. Aquest va ser un dels factors que van provocar el cop d'estat, mentre la UCB era propera al colpista Blaise Compaor. Junts amb petits grups la UCB va fundar l'Organitzaci per la Democrcia Popular - Moviment del Treball el 1989.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151857" title="Harry Markowitz" nonfiltered="1298" processed="1294" dbindex="61325">

Harry Max Markowitz (Chicago, EUA 1927) s un economista i professor universitari nord-amric guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1990.

Biografia.
Va nixer el 24 d'agost de 1927 a la ciutat de Chicago, poblaci situada a l'estat nord-americ d'Illinois. Va estudiar economia a la Universitat de Chicago, en la qual es va doctorar l'any 1955. Desprs de formar part de la Rand Corporation i l'empresa informtica IBM fou nomenat professor d'economia financera a la Universitat de Nova York. 

Recerca econmica.
Durant la seva estada a l'empresa informtica IBM va desenvolupar el llenguatge informtic anomenat Simscript, llenguatge creat per escriure programes d'anlisi econmic. 

Amb l'elaboraci del seu article "Portafolio Selection" (1952) va analitzar les millors condicions per a la l'elecci per part dels individus o empreses, en una situaci d'incertasa i amb el menor marge de risc. Markowitz va mostrar com la conducta racional de l'inversor consisteix en maximitzar els rendiments esperats i, per tant, minimitzar el risc (acci observada mitjanant l'estudi de la varincia).

L'any 1990 fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia pels seus estudis de la teoria econmica enfocats en el camp empresarial, juntament amb Merton Miller i William Sharpe. Un premi no exempt de polmica donada la seva utilitat puntual dins la vasta cincia econmica.

Obra seleccionada.
1952: "Portfolio Selection". Journal of Finance, Vol. 7, Iss. 1, p. 77-91;
1959: Portfolio Selection: Efficient Diversification of Investments;
1987:  Mean-Variance Analysis in Portfolio Choice and Capital;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1990;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151858" title="Grup Marxista-Leninista" nonfiltered="1299" processed="1295" dbindex="61326">
El Grup Marxista-Leninista (Francs: Groupe Marxiste-Lniniste) va ser un partit comunista de Burkina Faso. Va ser fundat el novembre del 1983 com a escisi del Partit Comunista Revolucionari Voltaic. l'agost del 1984 es trobava entre els fundadors de la Uni de Comunistes Burkinabesos.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151860" title="Furius Baco" nonfiltered="1300" processed="1296" dbindex="61327">



Furius Baco s una muntanya russa amb llanament hidrulic construida per Intamin AG de PortAventura. Va ser inaugurada el 7 de juny del 2007 pel motorista Valentino Rossi. La muntanya russa, ubicada a l'rea de Mediterrnia permet arribar a una velocitat de 135 km/h en sols 3,5 segons. Amb aquesta velocitat supera l'anterior atracci que ostentava el rcord de muntanya russa ms rpida, Stealth de Thorpe Park (Regne Unit). Furius Baco s a ms la muntanya russa sense terra ms rpida del mn i l'atracci ms baixa contstruida per Intamin AG.

L'atracci consta de grans corbes amb un llarg "inline twist" i per ltim, una gran corba per sobre del llac. Els seients estan collocats d'una manera diferent a les atraccions d'Intamin AG, de manera que se situen adossats al costat del rail i tenen forma de barril. Aix fa que el passatger senti una intensa sensaci de no trepitjar terra.

Furius Baco fa 850 metres de llargria, el seu recorregut es fa en 55 segons i va costar 15 milions d'euros.

Vegeu tamb.

 PortAventura;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151861" title="Partit Comunista Revolucionari Voltaic" nonfiltered="1301" processed="1297" dbindex="61328">
El Partit Comunista Revolucionari Voltaic (Parti communiste rvolutionnaire voltaque, PCRV) s un partit comunista de Burkina Faso. Va ser fundat l'1 d'octubre del 1978, seguint una escisi a l'Organitzaci Comunista Voltaica (OCV). El PCRV va seguir la lnia poltica del Partit Albans del Treball. Va promoure la 'Revoluci Nacionaldemocrtica i Popular' (RNDP).

El PCRV no va donar suport al govern revolucionari de Thomas Sankara. Aix va conduir a una escisi i la formaci del Grup Comunista Burkins.

El PCRV publica Bug-Parga.

El PCRV s un actiu participant a la Conferncia Internacional de Partits i Organitzacions Marxista-Leninistes (Unitat i Lluita).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151862" title="Organitzaci Comunista Voltaica" nonfiltered="1302" processed="1298" dbindex="61329">
L'Organitzaci Comunista Voltaica (Francs: Organisation communiste voltaque, OCV) va ser un partit comunista al pas ara conegut com a Burkina Faso. Va ser fundat el 1971. El 1978 l'OCV es va partir en dos, el pro-Xins Uni de Lluites Comunistes (ULC) i el pro-Albans Partit Comunista Revolucionari Voltaic (PCRV).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151863" title="Canaan (fill de Cam)" nonfiltered="1303" processed="1299" dbindex="61330">
En el Gnesi captol nov, Canaan (en hebreu        -    K nan ben H m i en rab              Kan n ibn Xam) s el fill primognit de Cam i, per tant, nt de No.

Fou malet per No que els seus descendents fossin esclaus de Jfet i Sem perqu el seu pare Cam l'havia vist nu mentre estava begut. 

Els seus fills foren Sid i Het, considerats els avantpassats dels cananeus (jebuseus, amorites, girgasites, hivites, arquites, sinites, arvadites, semarites, hamatites), els habitants d'un territori que es va anomenar igualment Canaan, que no va tenir unitat poltica sin que va estar format per dotzenes de ciutats-estats. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151865" title="Font d'alimentaci" nonfiltered="1304" processed="1300" dbindex="61331">
Una font d'alimentaci s un giny o sistema que transforma el corrent altern de la xarxa de distribuci d'energia elctrica en un altre tipus de corrent adequat per l'aplicaci concreta.

Classificaci.
Fonts d'alimentaci continues.
Normalment tenen a la l'entrada una tensi alterna provinent de la xarxa elctrica i a la sortida una tensi o corrent continues amb un nivell de rissat mnim. Estan formades per tres o quatre etapes:

 Etapa d'entrada: Formada per un rectificador, un transformador i elements de protecci, com fusibles o varistors.
 Etapa de regulaci: que mant fixa la sortida en els valors fixats.
 Etapa de sortida: etapa que filtra, controla, limita i adapta la fotn a la crrega a la que estigui connectada.

Aquest tipus de font poden ser tant lineals com commutades.

Fonts d'alimentaci alternes. 
La seva sortida alterna pot ser tant monofsica com trifsica. S'utilitzen per assajar amb altres equips i el seu esquema s el d'un generador d'ones.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151870" title="Merton Miller" nonfiltered="1305" processed="1301" dbindex="61332">

Merton Howard Miller ( Boston, EUA 1923 - Chicago 2000 ) fou un economista i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1990.

Biografia.
Va nixer el 16 de mar de 1923 a la ciutat de Boston, poblaci situada a l'estat nord-americ de Massachusetts. Durant la Segona Guerra Mundial va treballar en la divisi Fiscal del Departament del Tresor. Va estudiar economia a la Universitat Johns Hopkins, on es va doctorar l'any 1952. 

Professor des de l'any 1961 fins el 1993 de la Universitat de Chicago, el 1975 es va convertir en membre de la Societat Economtrica i el 1976 va ser president de l'Associaci de Finances nord-americana. Va morir el 3 de juny de l'any 2000 a la ciutat de Chicago, situada a l'estat d'Illinois. 

Recerca econmica.
L'any 1958, en collaboraci amb Franco Modigliani, va publicar l'article "The Cost of Capital, Corporate Finance and the Theory of Investment" ("El cost del capital, les finances corporatives i la teoria de la inversi"). Aquest article sobre economia financera s'oposava al punt de vista tradicional que defensava que existia una rtio entre deute i capital "ptim" que maximitzava el valor de la companyia i minimitzava el cost del capital. Segons el teorema de Modigliani-Miller no existeix aquesta rtio ptima i els gestors nicament deuen tractar de maximitzar la riquesa neta de l'empresa sense preocupar-se del valor d'aquesta rtio. El mtode pel qual van arribar a aquesta conclusi va ser l's de l'argument que no havia possibilitat d'arbitratge, s a dir, que no existia la possibilitat de crear una mquina de fer diners sense crrer risc permanentment. Durant els anys segents van seguir buscant arguments que reforcessin les seves premisses. 

L'any 1990 fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia pels seus estudis de la teoria econmica enfocats en el camp empresarial, juntament amb Harry Markowitz i William Sharpe. Un premi no exempt de polmica donada la seva utilitat puntual dins la vasta cincia econmica.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1990;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151874" title="Aproni" nonfiltered="1306" processed="1302" dbindex="61333">


Gai Aproni fou un dels tribuns del poble elegits en abolir-se el decemvirat el 449 aC;
Quint Aproni fou el cap dels  decumani a Siclia durant el govern de Verres (desprs del 73 aC) i fou un dels mes rapinyaires.
Lluci Aproni, cnsol i militar rom;
Lluci Aproni Cesi, cnsol rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151876" title="Luci Aproni" nonfiltered="1307" processed="1303" dbindex="61334">
Luci Aproni fou cnsol sufecte l'any 8. Era de l'estat major de Drus i el 14 es trobava a Germnia i fou enviat per les legions amotinades a presentar les seves peticions a Roma. Desprs va servir amb Germnic i va fer la campanya de l'any 15 obtenint l'honor d'ornaments triomfals. L'any 16 va tornar a Roma i l'any 20 va succeir a Camil com a procnsol d'frica i va fer la guerra contra Tacfarines. Desprs fou propretor de la Germnia Inferior quan es van revoltar els frisis (frisii) i es creu que va morir en combat contra aquest poble. Tenia dos filles, una casada amb Plautius Silvanus, que la va matar; i l'altra casada  amb  Gneu Corneli Lntul Getlic (Cnaeus Cornelius Lentulus Gaetulicus), cnsol  l'any  26. Tenia tamb un fill, Lluci Aproni Cesi (Lucius Apronius Caesianus) que fou cnsol per sis mesos durant el regnat de Calgula l'any 39.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151878" title="William Forsyth Sharpe" nonfiltered="1308" processed="1304" dbindex="61335">


William Forsyth Sharpe ( Cambridge, EUA 1934 ) s un economista nord-americ guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1990.

Biografia.
Va nixer el 16 de juny de 1934 a la ciutat de Cambridge, poblaci situada a l'estat nord-americ de Massachusetts. Va estudiar economia a la Universitat de Califrnia a Los ngeles, on es va doctorar l'any 1961. Entre 1957 i 1961 va treballar a la Rand Corporation al costat de Harry Markowitz i, posteriorment, va ser professor de la Universitat de Washington entre 1961 i 1968, i des de 1970 de la Universitat de Stanford. 

Recerca econmica.
Va establir un model per a fixar el preu dels actius financers conegut com Capital Asset Pricing Model (CAPM). Per aquest model un inversor pot escollir una exposici al risc a travs d'una combinaci de valors de renda fixa i una cartera de renda variable. La composici ptima de la cartera depn de la valoraci de les perspectives dels actius que faci l'inversor, i no de l'actitud cap al risc. Si cada actiu contribuex al risc total en un valor determinat, els ingressos esperat, el premi al risc variaran en proporci directa a aquest valor. Aquestes relacions es generen a travs dels preus, pel que els riscos sn susceptibles d'eliminar-se, i les decisions de la cartera acaben sent consistents. 

Tamb va desenvolupar el denominat Sharpe rtio, que permet l'anlisi del comportament del rendiment d'una inversi en funci del risc. 

L'any 1990 fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia pels seus estudis de la teoria econmica enfocats en el camp empresarial, juntament amb Harry Markowitz i Merton Miller. Un premi no exempt de polmica donada la seva utilitat puntual dins la vasta cincia econmica.

Obra seleccionada.
1970: Portfolio Theory and Capital Markets;
1987: Asset Allocation Tools;
1999: Investments, amb Gordon J. Alexander i Jeffrey Bailey;
2000: Fundamentals of Investments, amb Gordon J. Alexander i Jeffrey Bailey;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1990;
  Pgina personal de William Sharpe;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151880" title="Aproni" nonfiltered="1309" processed="1305" dbindex="61336">


Gai Vipstani Aproni fou procnsol de l'frica l'any 70, amb Vespasi i probablement abans fou el cnsol de l'any 59.
Cassi Aproni, governador rom;
Aproni fou un governador de la provncia romana d'sia que fou injustament condemnat a mort en absncia el 203.
Turci Ruf Aproni Asteri;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151881" title="Cassi Aproni" nonfiltered="1310" processed="1306" dbindex="61337">
Cassi Aproni (Cassius Aptronianus) fou governador de Dalmcia i de Cilcia en diversos perodes, i senador vers el 180. Fou el pare del fams historiador Di Cassi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151883" title="Apsines" nonfiltered="1311" processed="1307" dbindex="61338">



Apsines fou un sofista atenenc esmentat per Suides, pare d'Onasimus i avi d' Apsines el jove;
Apsines el jove, sofista i poltic atenenc ;
Apsines de Gadara sofista i retric grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151884" title="Apsines el jove" nonfiltered="1312" processed="1308" dbindex="61339">
Apsines el jove (), fill d'Onasimus i net d'Apsines, fou un sofista atenenc del segle IV. Fou el cap d'un partit que es va oposar a un altra partit dirigit pel retric Juli, i la rivalitat va pujar fins al punt que es van produir disturbis civils a Atenes, fins que va intervenir el procnsol rom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151886" title="Apsines de Gadara" nonfiltered="1313" processed="1309" dbindex="61340">
Apsines de Gadara () fou un sofista i retric grec originari de Gadara a Fencia. Va florir en el govern de Maxim vers el 235. Va estudiar a Esmirna i Nicomdia. Va ensenyar retrica a Atenes i es va distingir tant que va obtenir la dignitat consular.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151888" title="Apsyrtus" nonfiltered="1314" processed="1310" dbindex="61341">
Apsyrtus o Absyrtus (en catal Apsirt o Absirt, grec antic: ) fou un destacat veterinari originari de Prusa o Nicomdia a Bitnia. Va servir amb Constant el gran a la campanya del Danubi (322) . Alguns dels seus escrits s'esmenten a "Veterinariae Medicinae Libri Duo" (Pars 1530).

Nota .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151890" title="Apusti" nonfiltered="1315" processed="1311" dbindex="61342">


Lluci Apusti Fullo fou consol el 226 aC;
Lluci Apusti fou comandant de les forces romanes a Trent el 215 aC;
Lluci Apusti, militar rom;
Publi Apusti fou un ambaixador rom enviat al rei Ptolemeu VI Filomtor d'Egipte el 161 aC;

Vegeu tambe: Gens Apstia
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151891" title="Lluci Apusti" nonfiltered="1316" processed="1312" dbindex="61343">
Lluci Apusti (Lucius Apustius) fou llegat del cnsol Publi Sulpici a Macednia el 200 aC i va participar activament a la guerra contra el rei Filip V de Macednia. Ms tard  fou llegat del cnsol Lluci Corneli Escipi el 190 aC. Va morir aquest darrer any en un combat a Lcia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151892" title="Glria Pall i Torres" nonfiltered="1317" processed="1313" dbindex="61344">
Maria Glria Pall i Torres (25 de novembre de 1961, Lleida) ha estat una poltica d'Uni Democrtica de Catalunya, diputada al Parlament de Catalunya en dues legislatures.

s llicenciada en Histria Contempornia i Geografia per la Universitat de Barcelona i ha exercit de professora d'histria als collegis de Balaguer "Nostra Senyora del Carme" i "Escola Pia" entre els anys 1984 i 1988.

Durant el govern de Jordi Pujol, ha estat:
Tcnica i desprs representant territorial de l'esport de la Generalitat de Catalunya a Lleida (1987-1992);
Presidenta del Comit Executiu Intercomarcal d'Uni Democrtica de Catalunya a les Terres de Lleida (1992-1997);
Diputada al Parlament de Catalunya per Convergncia i Uni (1992-1996 i 1996-1999);
Directora General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya (2000-2003);

En les eleccions del 25 de maig de 2003 va presentar-se per alcaldessa amb CiU a la ciutat de Balaguer, i al no guanyar va esdevenir cap de l'oposici i Presidenta del Grup Municipal de CiU a l'Ajuntament de Balaguer. El Portaveu del GM fou Josep Llus Bonet.

Ha estat, tamb portaveu del Grup de CiU a la Diputaci de Lleida i Vicepresidenta del Patronat de Promoci Econmica de la mateixa.

Desprs d'una assamblea molt polmica de militants de CiU de Balaguer per escollir el nou alcaldable de cara a les eleccions del 27 de maig de 2007, guany per 9 vots Josep Maria Roig, de CDC en front de Glria Pall UDC, qui es volia tornar a presentar. A les eleccions municipals de 2007, Pall an tercera a la llista de CiU.

A l'octubre del mateix any presenta la seva dimissi com a regidora i es retira de la vida poltica, continuant, per, com a Secretria de Famlia del Comit de Govern d'UDC. El dia 3 de juliol de 2008 es fa pblic que deixa de militar a UDC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151893" title="Apstia" nonfiltered="1318" processed="1314" dbindex="61345">
La gens Apstia fou una famlia romana de la que alguns membres van agafar el cognom de Fullo (Fullo).

Membres de la famlia foren:

Lluci Apusti Fullo fou cnsol el 226 aC;
Lluci Apusti fou comandant de les forces romanes a Trent el 215 aC.
Lluci Apusti, militar rom.
Publi Apusti, ambaixador rom.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151895" title="quila" nonfiltered="1319" processed="1315" dbindex="61346">


Histria: ;

quila I, rei visigot;
quila II, rei visigot;
Juli quila, militar rom;
Lluci Ponci quila, un dels assassins de Juli Csar.
Vedi quila (Vedius Aquila), militar rom.

Cultura:
quila, traductor de l'Antic Testament al grec;
Juli Aquila o Gal quila (Julius Aquila o Gallus Aquila), jurista rom .
Lluci Juli quila, escriptor rom possiblement el mateix que Juli quila.
quila Rom (Aquila Romanus), retric rom;

Geografia:
quila (ciutat);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151897" title="Juli quila" nonfiltered="1320" processed="1316" dbindex="61347">
Juli quila (Julius Aquila) fou un cavaller rom que al front d'algunes cohorts va anar al Regne del Bsfor per protegir al rei Cotis que havia estat establert al tron pels romans desprs d'haver estat expulsat per Mitridates VI Eupator. El mateix any va obtenir la insgnia de pretori.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151898" title="Martti Talvela" nonfiltered="1321" processed="1317" dbindex="61348">
Martti Talvela, (Hiitola, Finlndia, 4 de febrer de 1935 - Juva, Finlndia, 22 de juliol de 1989), va ser un cantant d'pera finlands, amb veu de baix.

 Vida i carrera . 
Va estudiar a l'acadmia de msica de Lahti de 1958 a 1960, i amb Carl Martin Ohman a Estocolm, i va debutar a Hlsinki l'any 1960 amb el personatge de Sparafucile de Rigoletto de Verdi.

L'any 1962 va debutar en el Festival de Bayreuth, com Titurel, on ms tard hi va interpretar els papers de Daland, rei Marke, Fasolt i Hunding.

Es va unir a l'pera Alemanya de Berln. Desprs va debutar a La Scala de Mil (1963), Viena (), Salzburg (1967) i al Metropolitan Opera (1969), on desprs faria una interpretaci molt celebrada de Bors Godunov l'any 1977. A la Royal Opera House, Covent Garden va ser admirat com Gurnemanz i Dosifey (Khovantxina de Mssorgski).

De 1972 a 1980 Martti Talvela va ser director artstic del Festival Savonlinna a Finlndia, on va aparixer com Sarastro i Felip II i a diverses obres contempornies. Va haver d'abandonar per problemes de salut. Va morir d'un atac al cor desprs d'estar ballant en la boda de la seua filla.

 Veu i repertori . 
Va ser el cantant lric ms alt del segle XX, amb els seus 2,01 metres d'alada i un pes entre 130 i 150 quilos. Aquesta imponent presncia escnica quedava reforada pel seu art consumat a l'hora de caure: en el paper de Bors Godunov, la seua millor encarnaci, sabia afonar-se com un roure, la qual cosa mai no deixava d'impressionar al pblic.

A aquestes enormes dimensions li corresponia una veu no particularment profunda, per s voluminosa i flexible. Va posseir una de les veus de baix ms sonores i potents de la postguerra. La seua veu semblava estendre's sense esfor, sense la  ruptura  a la que la major part dels baixos han de recrrer per a aconseguir les seues notes ms profundes, i sense la qualitat poc musical que sovint es troba en els baixos capaos de les notes ms greus. La seua veu era molt mplia i al mateix temps, extremadament poderosa no obstant amb un segell clar i natural que li permetia una paleta impressionant de matisos.
El paper ms admirat d'aquest home gegant amb la seua veu massissa va ser el Bors Godunov de Mssorgski, que va interpretar amb potncia sempre creixent en tres versions diferents, al voltant d'un centenar de vegades (Rolf Fath)

Els seus papers ms destacats van ser:
En el repertori rus, a ms de Bors Godunov, Pimen en la mateixa pera de Modest Mssorgski Bors Godunov, aix com prncep Gremin a Eugene Onegin de Txaikovski.
Els wagnerians Hagen (El capvespre dels dus), Hunding (La valquria), Titurel i Gurnemanz en (Parsifal), Rei Marke (Tristany i Isolda), Fasolt (L'or del Rin) i Fafner (Sigfrid).
Els mozartians Comendador (Don Giovanni), i Sarastro (La flauta mgica). ;
Com Paavo Ruotsalainen a Viimeiset Kiusaukset (Les ltimes temptacions) de Joonas Kokkonen. ;
Algunes aconseguides incursions en obres verdianes: El Gran Inquisidor (Don Carlos) i Sparafucile (Rigoletto).

El seu ltim enregistrament, ja molt afectat per la malaltia, va ser una memorable versi del Viatge d'hivern, de Franz Schubert.

Discografia (seleccionada).
peres completes.
Amb Herbert Von Karajan: L'anell del nibelung, en els papers de Fasolt i Hunding, Cor de l'pera Nacional Alemanya de Berln, Orquestra Filharmnica de Berln (Deutsche Grammophon, 1970); Bors Godunov, en el paper de Pimen, Cor de l'pera de Viena, Orquestra Filharmnica de Viena (Decca, 1970). ;
Amb Karl Bhm: rei Marke a Tristany i Isolda, Orquestra i cor del Festival de Bayreuth, enregistrament en viu (DG, 1966); Don Fernando a Fidelio, amb el Cor i orquestra de la Staatskapelle de Dresden (DG, 2005) .
Amb Georg Solti: Osmn a El rapte en el serrall, Cor de l'pera estatal de Viena, Orquestra Filharmnica de Viena (Decca).
Amb Hans Knappertsbusch: Titurel a Parsifal, Orquestra i cor del Festival de Bayreuth, enregistrament en viu (Philips, 1962).

lbums.
"The Singers - Martti Talvela", London/Decca, 2002. 72 minuts en qu interpreta obres de Robert Schumann: Gedichte, OP. 35. Modest Mssorgski: Canons i danses de mort; Can de Mefistfil. Serguei Rakhmninov: Canons, OP. 26: no 6, Crist s'aixeca; Canons, OP. 4: no 4, No cantes per a mi, bella donzella; Canons, OP. 26: no 12, La nit s trista; Canons, OP. 4: no 1, Oh no, t'ho pregue, no m'oblides. ;
"A Tribute to Martti Talvela", Ondeline, 1999. 77 minuts en qu interpreta canons i ries d'pera de Toivo Kuula (1883 - 1918): Anir pels carrers; Plorar des del fons de la tomba; Oh, aquests milers d'hores; Els nois vaguen pels carrers del poble; El vent va doblegar la copa del bedoll; Ketolan Jukka; La gent creu que estic pletric d'alegria. Jean Sibelius: Kullervo, OP. 7: El lament de Kullervo. Wolfgang Amadeus Mozart: El rapte en el serrall: ria Solche hergelauf'ne Laffen. Giuseppe Verdi: Don Carlos: Ella giammai m'amo...Dormiro sol sul mio manto regal. Richard Wagner: L'holands errant: Mogst Du, mein Kind. Modest Mssorgski: La can de la pua de Mefistfil; Bors Godunov: Tinc l'nima afligida; He conquerit el poder suprem (monleg de Bors); Adu, fill meu (Mort de Bors). Joonas Kokkonen (1921 - 1996): Les ltimes temptacions: Tinc encara, abans de morir; No puc obrir la porta. Nikolai Rimski-Krsakov: Sadko: Can del mercader vareg. Yrjo Kilpinen (1892 - 1959): Canons, OP. 23, nm. 1 Des de la vora, i nm. 3, Nit d'estiu; Lakeus, OP. 22, nm. 3, Nit.
Enregistraments audiovisuals.
Die Entfhrung aus dem Serail (El rapte en el serrall, 1980) producci Alemanya per a televisi, dirigida per Karlheinz Hundorf, en la que Martti Talvela representa el paper d'Osmn; altres cantants: Thomas Holtzmann, Francisco Araiza, Edita Gruberov, Reri Grist i Norbert Orth.
The Bartered Bride (La nvia venuda, 1978), producci estatunidenca per a televisi d'aquesta pera de Bed ich Smetana, amb Martti Talvela en el paper de Kecal; altres cantants: Teresa Stratas, Nicolai Gedda, Jon Vickers i Derek Hammond-Stroud.   ;
Fidelio (1970), pellcula austraca dirigida per Ernst Wild, amb Martti Talvela en el paper del Don Fernando; altres cantants: Josef Greindl, Donald Grobe, Gwyneth Jones, James King, Olivera Miljakovic i Gustav Neidlinger.

Bibliografia.
Alier, R., Heilbron, M. i Sans Rivire, F., La discoteca ideal de la pera, Planeta, Barcelona, 1995. ISBN 84-08-01285-1;
Blyth, A., Notes al CD  Ten top baritones & Basses , Decca, 1993.
Fath, R., La magia de la pera (Catleg Philips Classics), 1993;

Enllaos externs .
 Martti Talvela a  El poder de la palabra amb audici de  O Isis und Osiris  de La flauta mgica de Mozart.
 Entrevista (1974);
 Breu biografia amb fotos;
 Informaci i discografia, per Joseph Stevenson;
Martti Talvela i Ghiaurov en Don Carlos de Verdi.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151899" title="Ronald Coase" nonfiltered="1322" processed="1318" dbindex="61349">

Ronald Harry Coase ( Willesden, Anglaterra 1910 ) s un economista i professor universitari angls guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1991.

Biografia. 
Va nixer el 29 de desembre de 1910 a la ciutat de Willensden, situat actualment dins el denominat Gran Londres. Va estudiar economia a la London School of Economics, on es va graduar el 1932. Entre 1932 i 1934 va treballar a la Dundee School of Economics and Commerce, fins el 1935 a la Universitat de Liverpool, i entre 1935 i 1939 i 1946 i 1951 a la School of Economics. 

L'any 1951 va emigrar als Estats Units d'Amrica, on va treballar a la Universitat de Buffalo, la Universitat de Virginia i, des de 1964 a la Universitat de Chicago.

Recerca econmica.
Ronald Coase s considerat el fundador de l'Anlisi Econmica del Dret i de la nova economia institucional. Membre de l'Escola econmica de Chicago, el seu article "The problem of Social Cost" ("El problema del cost social", 1960 ) s considerat l'article ms citat en la literatura econmica de tots els temps i pasos, per les seves idees centrals ja estaven explcites en l'article "The Nature of the Firm" ("La naturalesa de l'empresa", 1937) en el qual explica que qualsevol sistema d'assignaci de preus t un cost i que s possible fer una anlisi econmica de les regles, les formes d'organitzaci i els mtodes de pagament. 

Tamb s considerat com el pare d'una reforma del la poltica de repartiment de llicncies de l'espectre electromagntic per a la rdio, basat en el seu article "The Federal Communications Commission" (1959) que criticava el mecanisme de concessi de llicncies, proposant que els drets de propietat eren un mtode d'assignar l'espectre als usuaris. 

Mitjanant la Conjectura de Coase va aconseguir donar un argument informal sobre els monopolistes de productes peribles, indicant que no t el poder sobre el mercat perqu sn incapaos de baixar els preus en perodes futurs. 

L'any 1991 fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia pel descobriment i accelaraci del significat dels costos de transacci i drets de propietat per l'estructura institucional i el funcionament de l'economia.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1991;
  Institut Coase;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151900" title="Luci Ponci quila" nonfiltered="1323" processed="1319" dbindex="61350">
Lluci Ponci quila fou un trib del poble probablement el 45 aC, l'nic que no es va aixecar al pas de Juli Csar durant el seu triomf. Fou un dels assassins de Csar (44 aC) i va servir com a llegat de Brut (43 aC) a la Gllia Cisalpina. Va derrotar a T. Munatius Plancus i el va expulsar de Pollentia, per fou mort en una batalla contra Marc Antoni, a mans d'Hirti. Fou honorat amb una esttua. Fou amic de Cicer que l'esmenta a les seves cartes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151903" title="Vedi quila" nonfiltered="1324" processed="1320" dbindex="61351">
Vedi quila (Vedius Aquila) fou un militar rom, comandant de la Legio XIII, una de les del general i emperador Ot. Va participar en la batalla en que Ot fou derrotat per Vitelli (70). Tot seguit va abraar la causa de Vespasi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151904" title="Gal quila" nonfiltered="1325" processed="1321" dbindex="61352">
Juli quila o Gal quila fou un jurista rom del que es conserva el fragment "tutores" del seu "liber responsorum". Com que a l'ndex se l'anomena Gallus Aquila se l'ha confs sovint amb Aquili Gal (Aquillus Gallus). Probablement va viure sota l'emperador Septimi Sever vers el 193-198 , per alguns historiadors pensen que la legislaci que esmenta es posterior. Es pensa que es el mateix Lluci Juli Aquila (Lucius Julius Aquila) que va escriure De Etrusca disciplina i el mateix Aquila que sota Septimi Sever fou prefecte d'Egipte on fou conegut per una persecuci contra els cristians.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151905" title="quila Rom" nonfiltered="1326" processed="1322" dbindex="61353">
quila Rom (Aquila Romanus) fou un retric que va viure desprs d'Alexandre Numeni i abans de Juli Rufi, probablement al segle III. Va escriure  De Figuris Sententiarum et Elocutionis.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151907" title="Arabi Escolstic" nonfiltered="1327" processed="1323" dbindex="61354">
Arabi Escolstic (Arabius Scholasticus, ) fou un poeta grec, autor de set epigrames de l'antologia grega. 

Va viure probablement durant el govern de l'emperador Justini I.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151908" title="Arabi" nonfiltered="1328" processed="1324" dbindex="61355">
Arabi (llat: Arabianus, grec antic: ) fou un escriptor cristi que va viure vers el 196, i va escriure alguns llibres sobre doctrina cristiana. L'esmenten Eusebi i Jernim, aquest darrer a De Viris Illustribus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151909" title="Gary Becker" nonfiltered="1329" processed="1325" dbindex="61356">


Gary Stanley Becker ( Pottsville, EUA 1930 ) s un economista guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1992.

Biografia.
Va nixer el 2 de desembre de 1930 a la ciutat de Pottsville, poblaci situada a l'estat nord-americ de Pennsilvnia. Va estudiar economia a la Universitat de Princeton, on es gradu l'any 1951 i el 1955 realitz el seu doctorat a la Universitat de Chicago, sota la direcci de Milton Friedman i Theodore Schultz. Posteriorment va treballar a l'Oficina Nacional d'Investigaci Econmica i va ser professor a les universitats de Columbia i Chicago, on va conixer a George Stigler. 

Recerca econmica.
Partint del seu "enfocament econmic" i interessat en la microeconomia, Becker va afirmar que els individus actuen de manera racional. Va investigar aquest supsit en quatre rees d'anlisis: capital hum, criminalitat, discriminacions per sexe o raa i comportament de les famlies. Per a Becker, la famlia s una fbrica de bns domstics (menjar, allotjament) produts amb temps i bns de mercat. El preu d'aquests t dos components: els preus de mercat i el cost d'oportunitat del temps. Si la renda de la famlia augmenta, resulta antieconmic mantenir a un membre de la famlia treballant en la casa. 

Una de les seves ltimes propostes s vendre el dret a immigrar subhastant certa quantitat de vises o permisos de treball, s a dir, que les persones migrants paguin per tenir accs al mercat de treball. 

L'any 1992 fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia per ampliar el domini de l'anlisi microeconmic a una mplia gamma del comportament i de la interacci humana.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1992;
  Institut Coase;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151913" title="Aquil" nonfiltered="1330" processed="1326" dbindex="61357">
Aquil fou un cognom de la gens Hermnia.

Membres destacats amb el cognom Aquil foren:

Tit Hermini Aquil, cnsol rom el 506 aC;
Lar Hermini Aquil, cnsol rom el 448 aC;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151914" title="Tit Hermini Aquil" nonfiltered="1331" processed="1327" dbindex="61358">
Tit Hermini Aquil (Titus Herminius Aquilinus) fou un comandant rom de les tropes del rei Tarquini el Superb, juntament amb Horaci. Fou un dels tres defensors del pont Siblici contra les forces de Porsenna, i va participar a la batalla final contra els etruscs. 

Fou cnsol el 506 aC i va morir a la batalla del Llac Regillus





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151919" title="Aquilli" nonfiltered="1332" processed="1328" dbindex="61359">



Gai Aquilli Tuscus, cnsol el 487 aC;
Mani Aquilli, cnsol rom  ;
Mani Aquilli el Jove, cnsol rom;

Vegeu tamb: Gens Aqullia
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151920" title="Aqullia" nonfiltered="1333" processed="1329" dbindex="61360">
Gens Aqullia fou una famlia romana patrcia i plebea. El seu nom apareix escrit a les monedes com Aquillius per als manuscrits apareix com Aquilus. Van prendre els cognoms Corvus, Crassus, Florus, Gallus i Tuscus. 

Dos membres de la famlia ja apareixen conspirant contra els Tarquinis. Altres membres destacats foren:

Gai Aquilli Tuscus, cnsol el 487 aC.
Marc Aquilli, cnsol rom.
Marc Aquilli el jove, cnsol rom.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151921" title="Mani Aquilli" nonfiltered="1334" processed="1330" dbindex="61361">
Mani Aquilli () fou un magistrat rom.

Fou cnsol el  i va culminar la guerra contra Aristnic de Prgam que ja casi havia liquidat el seu predecessor Perpenna. Fou acusat de mala administraci, per absolt. Fins el  no va rebre finalment els honors del triomf per les seves victries a sia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151922" title="Mani Aquilli el Jove" nonfiltered="1335" processed="1331" dbindex="61362">
Mani Aquilli (Manius Aquillius) (distingit com el Jove) fou probablement fill del cnsol del mateix nom del 129 aC. 

Fou cnsol el 101 aC i va dirigir la guerra contra els esclaus de Siclia revoltats per segona vegada sota la direcci d'Atnion, i als que va derrotar i sotmetre. Va tornar a Roma el 100 aC i va rebre els honors del triomf. El 98 aC fou acusat de mala administraci a Siclia, i encara que hi havia proves de la seva culpabilitat, fou absolt.

El 88 aC fou llegat consolar en la guerra contra Mitridates VI Eupator i fou derrotat prop de Protostachium i entregat al rei del Pont pels habitants de Mitilene. Mitridates el va fer matar.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151924" title="Riccardo Muti" nonfiltered="1336" processed="1332" dbindex="61363">

Riccardo Muti (Npols, 28 de juliol de 1941) s un director d'orquestra itali, conegut per ser el director musical del teatre d'pera La Scala de Mil, crrec que ha ocupat des de 1986. Com a director, se l'aprecia per ser rigors i acurat, per se l'acusa de ser tirnic i capritxs.

El 1967, Muti es converteix en el primer itali en guanyar el prestigis Premi Guido Cantelli de joves directors.

Ha treballat com a director principal d'algunes de les orquestres i festivals ms prestigiosos del mn. Ha dirigit:
  El Maggio Musicale Fiorentino de 1968 a 1980.
 L'Orquestra Philharmonia de Londres, a partir de 1972 com a successor d'Otto Klemperer.
 L'Orquestra de Filadlfia, de 1980 a 1992, amb la que realitza diverses gires internacionals.
 L'Orquestra del Teatre de La Scala, des de 1987.

Tamb s convidat regularment per la Orquestra Filharmnica de Berln i la Orquestra Filharmnica de Viena, i pel Festival de Salzburg des de 1971, on se li reconeix la seva interpretaci de les peres de Mozart. Ha treballat regularment amb els teatres de d'pera de Filadlfia, Munic, Viena i Londres, a ms del Festival de Ravenna.

En la seva feina al Teatre de La Scala, Muti destaca per explorar obres poc conegudes del repertori neo-clssic, com Lodoiska de Luigi Cherubini i La Vestale de Gaspare Spontini.

L'any 2000 li va ser concedit el Premi de la Fundaci Wolf de les Arts de Jerusalem.

El 16 de mar de 2005 l'orquestra i l'equip de La Scala van exigir, per majoria, la renncia del director. L'origen de la disputa neix de la renncia del gerent general del teatre, Carlo Fontana, per problemes amb Muti. El 2 d'abril Muti dimiteix citant la "hostilitat" de membres del personal.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151925" title="Aracos" nonfiltered="1337" processed="1333" dbindex="61364">
Aracos (Aracus, ) fou un militar i home d'estat espart.

Fou for el 409 aC. Nomenat almirall de la flota lacedemnia el 405 aC va tenir per vicealmirall a Lisandre que de fet tenia el comandament efectiu, per que per llei no el podia exercir dues vegades seguides. El 398 aC fou enviat com inspector i prorrogar el comandament de Dercillides. 

El 369 aC fou enviat com ambaixador a Atenes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151926" title="Patrici Ararsi" nonfiltered="1338" processed="1334" dbindex="61365">
Patrici Ararsi (Patricius Ararsius, ) fou un escriptor cristi.

Va escriure un discurs en grec titulat en llat  Oceanus, un passatge del qual es reprodut al Synodicon vetus de Fabricius. El fragment s'anomena .

Tot i el seu nom probablement era d'origen grec. La seva poca s desconeguda.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151927" title="Araros" nonfiltered="1339" processed="1335" dbindex="61366">
Araros (Ararus) fou un poeta cmic atenenc de la comdia mitjana, fill d'Aristfanes, que va florir entre el 375 aC i vers el 388 aC. Va debutar amb la seva primera comdia pblica el 375 aC i la darrera (Plutus) fou el 388 aC.

Va escriure algunes comdies que pel que se sap foren dramtiques. Suides esmenta els ttols d'algunes de les seves obres: . Les obres  foren representades en nom seu. Es conserva un fragment reproduit pel seu rival Aleix (Ateneu, III 123e.): .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151929" title="Araspes" nonfiltered="1340" processed="1336" dbindex="61367">
Araspes (  fou un noble mede amic de Cir II el Gran de Prsia (fundador de l'imperi Persa que va governar (550 aC 529 aC).

Fou enviat al camp del rei lidi Cressos com si fos un desertor, per inspeccionar les condicions de les forces d'aquest rei, i desprs va tornar al camp persa, i a la batalla va dirigir l'ala dreta de l'exrcit de Cir vers el 539 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151934" title="Robert Fogel" nonfiltered="1341" processed="1337" dbindex="61368">

Robert William Fogel ( Nova York, EUA 1926 ) s un historiador, economista i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1993.

Biografia.
Va nixer l'1 de juliol de 1926 a la ciutat de Nova York en una famlia d'immigrants russo-jueus. Desprs d'estudiar a la prestigiosa Stuyvesant High School de la ciutat de Nova York va entrar a la Universitat de Cornell, on es va graduar en histria l'any 1948. Posteriorment realitz un postgrau a la Universitat de Columbia i el 1963 es doctor en economia a la Universitat Johns Hopkins. Aquell mateix any fou noment professor d'aquest ltim centre, esdevenint el 1960 professor a la Universitat de Rochester, el 1966 de la Universitat de Chicago, el 1975 de la Universitat de Harvard i el 1981 altre cop a Chicago, on actualment s docent.

Recerca econmica.
Enfront de la creena que certes innovacions tecnolgiques tenen un paper clau en el creixement econmic, Fogel opin que tal hiptesi mancava de fonament. A l'aplicar tcniques economtriques noves va desfer el mite de la importncia essencial del ferrocarril per al desenvolupament econmic dels Estats Units. La seva construcci, segons Fogel, no va tenir un impacte tan decisiu com se suposava en el creixement del seu pas. La segona aplicaci del seu mtode va ser encara ms polmica, ja que va intentar demostrar que l'esclavitud era una instituci vigorosa i eficient, i que la seva eliminaci es va deure a la voluntat poltica, enfront de la idea que estava en decadncia, que era ineficient i que la Guerra Civil nord-americana noms va avanar el seu final uns anys. 

L'any 1993 fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia, juntament amb Douglass North, per les seves innovacions en la investigaci de la histria econmica a partir de l'aplicaci de tcniques quantitatives que serveixen per a explicar els canvis econmics i institucionals. 

Obra seleccionada.
1960: The Union Pacific Railroad: A Case in Premature Enterprise;
1964: Railroads and American Economic Growth: Essays in Econometric History;
1974: Time on the Cross: The Economics of American Negro Slavery, 2 volums, escrit amb Stanley Engerman;
1989: Without Consent or Contract: The Rise and Fall of American Slavery, 2 volums;
1994: Economic Growth, Population Theory and Physiology: The Bearings of Long-Term Processes on the Making of Economic Policy;
2003: The Slavery Debates, 1952-1990: A Retrospective ;
2004: The Escape from Hunger and Premature Death, 1700-2100: Europe, America, and the Third World;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1993;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151935" title="ratos" nonfiltered="1342" processed="1338" dbindex="61369">



ratos de Sici, cap de la Lliga Aquea.
ratos de Soli, poeta i astrnom grec;
ratos de Cnidos va escriure una histria d'Egipte;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151938" title="ratos de Soli" nonfiltered="1343" processed="1339" dbindex="61370">
ratos  de Soli o Arat de Soli (Aratus, ) (Soli 315-Macednia 240) fou un poeta i astrnom grec autor d'un parell de poemes didasclics que s'han conservat amb el nom de "Fenmens" i era un compendi dels coneixements astronmics del seu temps i fou traduda per diversos autors entre ells Cicer. 

Va florir vers l'any 270 aC. Era  nascut a la ciutat de Soli (desprs Pompeipolis, a Cilcia) o segons una font a la ciutat de Tars.Va viure un temps a la cort del rei Antgon II Gnates de Macednia. 

Va escriure altres poemes que no s'han conservat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151940" title="rat" nonfiltered="1344" processed="1340" dbindex="61371">


Onomstica:

rat de Sici o ratos de Sici, cap de la Lliga Aquea.
rat de Soli o ratos de Soli, poeta grec;
rat de Cnidos o ratos de Cndos, va escriure una histria d'Egipte;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151944" title="ratos de Sici" nonfiltered="1345" processed="1341" dbindex="61372">
ratos o rat (Aratus, ) conegut tambe com ratos de Sici (271 aC-213 aC) fou cap de la Lliga Aquea.

Fill de Clenies va nixer a Sici el 271 aC. El seu pare va morir a mans dels Abntides i ratos fou salvat per la dona d'un oncle, Soso, que el va portar a Argos on es va criar. 

Als 20 anys, amb ajut d'alguns argius, es va fer amb el poder a Sici deposant al usurpador Nicocles (251 aC). La ciutat va ingressar ala Lliga Aquea. Aratos va obtenir l'aliana de Ptolemeu III Evergetes I. 

El 245 aC va ser nomenat general de la Lliga, crrec que va repetir el 243 aC. En aquesta ocasi va ocupar Corint expulsant als macedonis. Megara, Trozen, Epidaure, Argos, Cleones, i Megalpolis es van unir a la Lliga. Tamb va derrotar els etolis, que havien fet una expedici de saqueig cap el Pelopons, a Pellene. Fou altres vegades general de la Lliga.

La fora de la lliga va alertar a Etlia i Esparta que es van aliar. Aratos es va aliar llavors amb Antgon III Dos  de Macednia, per li va haver de retornar Corint. Ptolemeu d'Egipte es va aliar a Esparta. Desprs de les batalles de Lycaeum, Megalopolis, i  Hecatombaeum, prop de Dyme, en qu els aqueus van portar la pitjor part, Aratos va perdre la confiana del poble, i fou deposat per una moci de censura. Esparta va assolir la direcci de la Lliga  i va dictar las seves condicions a  Grcia. 

Les guarnicions aquees de Trozen, Epidaure, Argos, Hermione, Pellene, Caphyae, Phlios, Pheneos i Corint, refugiades a les ciutadelles, es van haver de rendir. Clemenes va assetjar Sici que romania lleial a Aratos; aquest va reunir les seves forces i amb vaixells va passar cap a Eubea i es va presentar des de all a l'istme de Corint. Clemenes III d'Esparta va aixecar el setge de Sici i va anar a defensar Corint, per per un hbil cop d'estat, Aratos es va apoderar d'Argos on la guarnici espartana va quedar assetjada a la ciutadella. Clemenes va haver d'entregar Corint a Antgon III per va arribar massa tard per combatre a Aratos i per la seva part el rei macedoni ja no va haver d' intervenir i es va retirar cap a Mantinea i desprs cap a Macednia.

Aratos va fer elegir a Antgon III com a general de la Lliga i va establir els seus quarters de hivern a Sici i Corint. La batalla final es va lliurar el 222 aC a Sellasia (Sellsia) i Antgon III va morir per es va posar fi a l'hegemonia d'Esparta.

El nou rei Filip V de Macednia va voler controlar la Lliga Aquea i fer els seus estats una dependncia del regne. Els etolis es van apoderar de Clrion (Clarium), fortalesa prop de Megalpolis, des d'eon van fer expedicions de saqueig, fins que la fortalesa fou recuperada per Timoxenos, general de la Lliga. 

Pel mateix temps els general eolis Dorimac i Escopes (Skopas) feien incursions a Pharae (Feres) i Patrae (Patres) i arribaven fins a la frontera de Messnia. Aratos va reunir les seves forces a Megalpolis i els etolis, considerant les seves forces inferiors, es van disposar a evacuar el pas, per llavors Aratos va llicenciar les tropes pensant que la feina ja estava feta i els etolis van tornar i van acampar a Methydrium, quan Aratos noms tenia quatre mil soldats. Aratos fou derrotat. Desprs fou jutjat pel llicenciament de les tropes per en fou absolt.

El 218 aC va derrotar els etolis, eleians i lacedemonis . El 217 aC fou nomenat per dissetena vegada general de la Lliga.

Va morir el 213 aC segons Plutarc i Polibi pels efectes d'un ver subministrat pel rei Filip V de Macednia. Va rebre honors de la Lliga.

Aratos va escriure un llibre anomenat Comentaris, que foren una historia del seu temps fins el 220 aC.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151945" title="Arbaces" nonfiltered="1346" processed="1342" dbindex="61373">


Onomstica:
Arbaces de Mdia, mitic rei de Mdia;
Arbaces d'Arnsia, prncep d'Arnsia;
Arbaces (strapa), strapa de Mdia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151946" title="Douglass North" nonfiltered="1347" processed="1343" dbindex="61374">

Douglass Cecil North ( Cambridge, EUA 1920 ) s un economista, historiador i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1993.

Biografia.
Va nixer el 5 de novembre de 1920 a la ciutat de Cambridge, poblaci situada a l'estat nord-americ de Massachusetts. Va estudiar histria a la Universitat de Berkeley a Califrnia, on es gradu el 1942, i desprs de participar activament a la Segona Guerra Mundial realitz el seu doctorat en economia l'any 1952. 

Va iniciar les seves investigacions a la Universitat de Washington, situada a la ciutat de Seattle. Desprs de treballar a l'Oficina Nacional d'Investigaci Econmica va esdevenir professor a la Universitat Washington de Saint Louis. 

Recerca econmica.
North pensava que els canvis institucionals sn ms rellevants que els tecnolgics per a explicar el desenvolupament econmic. Factors poltics, socials i econmics incideixen sobre les institucions i els grups socials; sn aquells grups que ocupen posicions socials dominants els quals, si detecten que les institucions no responen als seus interessos, forcen els canvis. Va contrastar i va confirmar aquesta hiptesi amb casos d'histria contempornia nord-americana i de la histria europea des de l'edat mitjana fins la Revoluci Industrial, observant com les institucions proporcionen una infraestructura que serveix als ssers humans per crear un ordre i reduir la incertesa. 

L'any 1993 fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia, juntament amb Robert Fogel, per la seva renovaci de la investigaci en histria econmica, a partir de l'aplicaci de tcniques quantitatives per explicar els canvis econmics i institucionals. 

Obra seleccionada.
1961: The Economic Growth of the United States, 1790 1860;
1971: Institutional Change and American Economic Growth, amb Lance Davis;
1973: The Rise of the Western World: A New Economic History, amb Robert Thomas;
1974: Growth and Welfare in the American Past;
1981: Structure and Change in Economic History;
1990: Institutions, Institutional Change and Economic Performance;
1996: Empirical Studies in Institutional Change ;
2005: Understanding the Process of Economic Change;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1993;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151949" title="Emili Magne Arbori" nonfiltered="1348" processed="1344" dbindex="61375">
Emili Magne Arbori (Emilius Magnus Arborius) fou un poeta rom nascut a Tolosa que va escriure un poema de 92 lnies titulat "Ad Nympham nimis cultam". Era oncle per lnea materna d'Ausoni, i fou amic dels germans de l'emperador Constant el gran, que desprs el va cridar a Constantinoble per cuidar-se de l'educaci d'un dels fills hereus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151952" title="Arbuscula" nonfiltered="1349" processed="1345" dbindex="61376">

Arbuscula fou una famosa actriu de pantomimes romana, de la que parla Cicer el 54 aC i de la que diu que era una gran actriu al seu parer.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151957" title="John Harsanyi" nonfiltered="1350" processed="1346" dbindex="61377">

John Charles Harsanyi (en hongars: Harsnyi Jnos) ( Budapest, Hongria 1920 - Bekeley, EUA 2000 ) fou un economista hongars, nacionalitzat nord-americ, guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1994.

Biografia.
Va nixer el 29 de maig de 1920 a la ciutat de Budapest, capital d'Hongria. Va estudiar filosofia a la Universitat de Budapest, avui en dia anomenada Universitat Etvs Lornd, on es va doctorar l'any 1943. Durant la Segona Guerra Mundial va exiliar-se a Austrlia, realitzant un postgrau en economia a la Universitat de Sydney l'any 1966. Posteriorment es trasllad als Estats Units d'Amrica, on va realitzar un nou doctorat, aquest cop en economia, a la Universitat de Stanford.

Professor de la Haas School of Business de la Universitat de Berkeley, mor a la ciutat de Berkeley, situada a l'estat nord-americ de Califrnia el 9 d'agost de l'any 2000.

Recerca econmica.
Va contribuir a la formulaci de l'anomenada Teoria de jocs en matemtiques desenvolupant l'anlisi de jocs d'informaci incompleta. Aix mateix tamb va fer importants contribucions a l's d'aquesta teoria i del raonament econmic en la filosofia moral i la poltica.

L'any 1994 fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia, juntament amb John Forbes Nash i Reinhard Selten, per la seva anlisi pionera d'equilibris en la teoria de jocs no cooperatius.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1994;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151958" title="Arcadi (desambiguaci)" nonfiltered="1351" processed="1347" dbindex="61378">

Arcadi, emperador rom.
Arcadi d'Antioquia, escriptor grec.
Arcadi de Xipre, bisbe.
Arcadis eren els habitants de l'Arcdia (actual Grcia).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151961" title="Arcadi d'Antioquia" nonfiltered="1352" processed="1348" dbindex="61379">

Arcadi d'Antioquia (Arcadius, ) fou un escriptor grec d'Antioquia de l'Orontes posterior a l'any 200.

Va escriure alguns llibres de gramtica que son esmentats per Suides amb els noms . Un treball d'Arcadi sobre els accents () s'ha conservat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151962" title="Arcadi de Xipre" nonfiltered="1353" processed="1349" dbindex="61380">
Arcadi de Xipre (Arcadius, )  fou un bisbe de Constntia a Xipre que va escriure una biografia de Sime Estilita el Jove (Thaumastorita), alguns passatges del qual apareixen a les actes del Segon Concili de Nicea. 

Se li atribueixen tamb alguns altres llibres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151964" title="Arcas (epnim)" nonfiltered="1354" processed="1350" dbindex="61381">
Arcas fou l'heroi grec epnim dels arcadis, suposat fill de Zeus i de Callisto.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151965" title="Arcties" nonfiltered="1355" processed="1351" dbindex="61382">
Arcties (Arcathias) fou fill de Mitridates VI Eupator que juntament amb els generals Neoptlem i Arquelau i deu mil cavallers va anar a la Petita Armnia al comenament de la guerra amb Roma el 88 aC i va participar a la batalla del riu Amneius o Amnias a Paflagnia en qu el rei de Bitnia, Nicomedes, fou derrotat. El 86 aC, al front d'un exrcit, va envair Macednia i va dominar el pas, i llavors va marxar contra Sulla per va morir pel cam a Tidaeum (potser Potidea).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151967" title="Arcesiades" nonfiltered="1356" processed="1352" dbindex="61383">
Arcesiades es un patronmic derivat d' Arcesius, el pare de Laertes, fill d'Odisseos o Zeus i de Euridia i casat amb Khalcomedusa. Els seus descendents reben aquest nom (Homer a l'Odissea, XXIV, 270, IV, 755)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151968" title="Reinhard Selten" nonfiltered="1357" processed="1353" dbindex="61384">


Reinhard Selten ( Breslau, Alemanya 1930 ) s un economista alemany guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1994.

Biografia.
Va nixer el 5 d'octubre de 1930 a la ciutat de Breslau, situada en aquells moments a Alemanya per que avui en dia est situada a Polnia i rep el nom de Wroc aw. Va estudiar matemtiques i economia a la Universitat de Frakfurt, on es va graduar el 1957. L'any 1969 fou nomenat professor de la Universitat de Berkeley (Califrnia, EUA) i el 1984 de la Universitat de Bonn, de la qual avui en dia n's professor emrit.

Recerca econmica.
Seguint el model de John Forbes Nash en la Teoria de jocs va ampliar-lo incorporant el concepte de qu les estratgies evolucionen amb el temps. Interessat en la racionalitat limitada, pot ser considerat un dels pares de l'economia experimental.

L'any 1994 fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia, juntament amb Nash i John Harsanyi, per la seva anlisi pionera d'equilibris en la teoria de jocs no cooperatius.

Obra seleccionada.
1970: Preispolitik der Mehrproduktenunternehmung in der statischen Theorie;
1974: General Equilibrium with Price-Making Firms, amb Thomas Marschak;
1988: A General Theory of Equilibrium Selection in Games, amb John C. Harsanyi;
1988: Models of Strategic Rationality, Theory and Decision Library, Series C: Game Theory, Mathematical Programming and Operations Research;
1995: Enkonduko en la Teorion de Lingvaj Ludoj    u mi lernu Esperanton, amb Jonathan Pool (en esperanto);
1999: Game Theory and Economic Behavior: Selected Essays, 2. volums;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1994;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151969" title="Carmen (pera)" nonfiltered="1358" processed="1354" dbindex="61385">

Carmen s una pera en quatre actes de Georges Bizet, composta el 1875, sobre un llibret d'Henri Meilhac i Ludovic Halvy, basada en la novella Carmen de Prosper Mrime. Es va estrenar el 3 de mar de 1875 a l'Opra-Comique de Pars.

s l'obra mestra del compositor. La histria es desenvolupa a l'Andalusia del 1820. Els protagonistes principals sn la gitana Carmen, el seu gels amant don Jos, la pagesa Micaela i el torero Escamillo. Descriu la gelosia de don Jos envers Carmen.

D'entre totes les versions discogrfiques de l'pera, destaca la de Teresa Berganza, Plcido Domingo, Ileana Cotrubas i Sherrill Milnes, dirigida per Claudio Abbado.

Histria.
Du Locle, el director artstic de l'Opra-Comique va fer l'encrrec a Bizet de compondre una pera basada en la novella de Mrime a principis de 1873. Aquesta havia de ser estrenada a finals d'aquest any. Per les dificultats en trobar una protagonista van retardar l'inici dels assaigs fins l'agost de 1874. Bizet va compar una casa a Bougival, junt al riu Sena, on va finalitzar la partitura per a piano l'estiu de 1874, i va orquestrar-la en dos mesos ms. 

La dificultat per trobar una protagonista va ser deguda a l'escndol que va esclatar en ser publicat el llibret. La comunitat artstica gaireb al complet va condemnar la histria, denunciant a seua "immoralitat". L'escndol va provocar que almenys una cantant de prestigi (no es va declarar qui) rebutjara el paper. No obstant aix, finalment la famosa mezzosoprano Galli-Mari hi va acceptar al desembre sense haver vist la partitura.

Durant els assajos, De Leuven, ajudant de Du Locle, va manifestar el seu descontent amb l'argument de l'pera, i va pressionar Bizet i els llibretistes perqu alteraren el trgic final. De Leuven creia que les famlies renunciarien a assistir a una pera tan disbauxada. L'Opra-Comique tenia la reputaci de ser un teatre familiar, en la qual es donaven espectacles de carcter senzill. Els llibretistes van acceptar a canviar el final, per Bizet s'hi va negar, el que va desencadenar a principis de 1874 la dimissi de De Leuven al front de la producci.

Els assajos generals van comenar finalment a l'octubre, i van continuar durant l'inslit perode de cinc mesos. L'orquestra de l'Opra-Comique va declarar que la partitura era impossible d'interpretar, i el repartiment es va mostrar incapa de seguir les indicacions de Bizet. Per, l'oposici principal va venir de Du Locle, qui estimava personalment a Bizet, per alhora odiava la seua nova pera. A ms, la Comique es trobava amb problemes financers, i aix va fer creure a Du Locle que la nova pera podia provocar la fallida definitiva d'una companyia que no havia aconseguit un vertader xtit des del Faust de Charles Gounod (1859). 

Els llibretistes, per als quals Carmen era merament una obra collateral, van intentar convncer secretament als cantants de sobre-dramatitzar per a disminuir l'impacte de l'obra. No obstant aix, per a satisfacci de Bizet, els assajos finals van semblar convncer la majoria de la companyia del geni de l'pera.

L'estrena va tenir lloc el 3 de mar de 1875, el mateix dia que Bizet va ser guardonat amb la Legi d'Honor. Els quatre papers principals van ser:
 Galli-Mari com Carmen;
 Lhrie com Don Jos;
 Bouhy com Escamillo;
 Mlle. Chapay com Micala;

Segons el diari de Halvy, l'estrena no va anar massa b. L'Acte I va ser rebut clidament i l'entreacte a l'Acte II va rebre aplaudiments. Per amb l'excepci de l'ria de Micaela en l'Acte III, els Actes II, III i IV van ser saludats amb un silenci indiferent. Els crtics van ser devastadors, manifestant que el llibret era inadequat per a l'Opra-Comique. Bizet tampoc se'n va salvar de la crtica, condemnat per haver seguit suposadament els postulats de Wagner, donant ms importncia a l'orquestra que a les veus. 

Malgrat tot, alguns pocs crtics, com el poeta Thodore de Banville, van saber percebre el carcter innovador de l'pera. Banville tamb va lloar els llibretistes per haver escrit uns personatges ms realistes del que era habitual a l'Opra-Comique.

No obstant aix, les crtiques negatives van fer que el nombre de representacions no arribara ms enll de 48 el primer any. Cap a la fi de la seua programaci a l'Opra-Comique, la gerncia venia les localitats a preu d'oferta, en un intent va d'aconseguir beneficis. Desprs, els artistes principals, particularment Galli-Mari, van tenir dificultats en trobar treball.

Bizet no va viure prou per a veure l'xit de la seua pera: va norir el 3 de juny, tot just desprs de la trentena representaci. Al llarg del segent segle, Carmen va esdevenir un ttol indispensable del repertori operstic. Tot i que el personatge principal va ser escrit per a mezzosoprano, moltes famoses sopranos han interpretat i enregistrat l'pera, provocant un fals debat sobre el millor tipus de veu per al paper. La protagonista no noms ha de posser un gran rang vocal, capa de freqentar la secci greu, sin que ha d'exhibir la suficient capacitat dramtica per a compondre la complexa personalitat de Carmen, i a ms ha de tenir dots per a la dansa.

La partitura.

Desprs de la mort de Bizet, el seu amic i compositor Ernest Guiraud va reemplaar els passatges parlats originals (caracterstics de l'pera-cmica) per recitatius. Aquesta revisi va poder contribuir a l'xit de l'obra facilitant la seua difusi, especialment en alguns teatres estrangers en qu no s'acostumava a alternar dileg i msica en una obra lrica, i al mateix temps va permetre que poguera representar-se en l'pera de Pars. No obstant aix, aquesta adaptaci ha estat qestionada, sovint, pels musiclegs ms puristes. Avui en dia, es representen ambdues versions, tot i que l'original gaudeix d'una lleugera preferncia.

En qualsevol cas, no hi ha dubte que aquesta pera va gaudir, rpidament, d'una gran popularitat que en cap moment ha quedat desmentida. Est considerada com l'pera francesa ms representada en tot el mn.

El seu xit es pot deure, en part, la varietat del llibret: escenes trgiques que contrasten amb altres passatges ms lleugers, a vegades cmics (personatges com Frasquita, Mercedes, Dancaire o Remendado), equilibrats amb escenes d'algaravia amb cor i figurants, i altres ms ntimes en les quals els solistes passen a primer pla. A ms, la msica de Bizet, expressiva, elegant i colorista, la seua orquestraci, summament refinada, les seues melodies fcils de memoritzar (per exemple, no cal ser un amant de la msica clssica o del bel canto, per a recordar-se'n del tema del preludi, l'Havanera, o el tema del torero) no sn alienes a l'xit aconseguit per aquesta pera.

Peces clebres.
Entre les ms clebres pgines d'aquesta pera cal esmentar:

El preludi, una de les peces orquestrals ms famoses de la histria de l'pera.
En el primer acte;
El cor d'infants: "Avec la garde montante";
El cor de les cigarrerres "Dans l'air, nous suivons des yeux";
L'Havanera (que serveix d'entrada al personatge de Carmen) "l'amour est un oiseau rebelle";
El duo entre Micaela i Don Jos: "Parle-moi de ma mre";
La seguidilla "Prs des remparts de Sville";
En el segon acte;
La can gitana "Les tringles des sistres tintaient";
Les cobles del torejador ;
El quintet "Nous avons en tte une affaire";
L'ria de Don Jos: "La fleur que tu m'avais jete";
En el tercer acte;
El sextet amb cors "coute, compagnon, coute";
El trio de les cartes (Carmen, Mercedes, Frasquita) "Mlons, coupons";
L'ria de Micaela "Je dis que rien ne m'pouvante";
En el quart acte;
El duo amb cor final "C'est toi - C'est moi".

Elements dramtics.
El llibret de Carmen fou tremendament innovador en la seua concepci dramtica. Mentre que en l'pera francesa de l'poca els personatges eren unidimensionals, els dos protagonistes de Carmen es troben entre els ms profunds de tota la literatura operstica. L'evoluci de Don Jos, des d'un fidel amant i soldat responsable a un luntic obsessiu est meravellosament retratada tant en la msica com en el llibret. La msica tamb assegura que Carmen no esdevinga una figura destructiva com ara Elektra o Lulu: ella no percaa els homes, sn ells qui van darrere d'ella. El fet que Bizet evitara la tradicional imatge de la femme fatale operstica, fa del personatge de Carmen un repte a l'hora de comprendre'l i interpretar-lo sobre l'escenari. Carmen s fatalista i hedonista, vivint completament el moment present. La seua bellesa atrapa els homes sense voler, i aquests, a causa d'una mal enfocada idea de l'amor, son arrossegats a la perdici. El personatge de Carmen troba la seua millor illustraci en l'escena de les cartes, quan accepta la premonici de la mort com inevitable. Jos es troba sotms als capricis de Carmen, desitjant la tranquillitat a travs de la fidelidat d'aquesta. La inconstncia de Carmen s anarquia per a Don Jos.

La concepci del personatge de Carmen ha evolucionat amb la situaci social de la dona en el pla sexual. De la tradicional concepci de la pecadora malvada que arrossega Don Jos a la tragdia, a la visi ms actual de la dona que reivindica la seua llibertat sexual en igualtat amb l'home. Don Jos, alhora, va ser vist inicialment com una vctima, que arraconada per les circumstncies no t altra sortida que el delicte, mentre que actualment se sol donar preponderncia al seu carcter d'heroi dbil, que davant d'una dona absolutament lliure, a la qual ni comprn ni vol comprendre, reacciona amb un ftil acte de violncia masclista. Aquesta possibilitat de diferents lectures, i l'adaptabilitat dels personatges a diferents interpretacions de la passi amorosa que protagonitzen, ha estat potser el factor determinant de la fascinaci que el tema ha exercit sobre directors de teatre i de cinema.

Carmen i Jos protagonitzen tres duets, que palesen tres diferents etapes de la seua relaci. El primer, en l'Acte I, s la seducci; el segon, en l'Acte II, el conflicte; i l'ltim, en l'Acte IV, el trgic desenlla. Musicalment, els duets no segueixen la tradici dels duos amorosos de l'pera francesa o italiana, on les dues veus esdevenen una; ben al contrari, mostren sempre la incompatibiltat de totes dues personalitats, i Carmen i Don Jos gaireb mai no canten plegats.

Els personatges secundaris, Micaela i Escamillo, no estan tan desenvolupats com els protagonistes, i sn usat per reflectir la personalitat dels dos personatges principals. Micaela representa el passat ingenu de Don Jos, mentre que Escamillo representa l'excitant futur de Carmen. El personatge de Micaela, inexistent en la novella de Merime, va ser introdut com a contraps de Carmen, per realment la seua importncia en la trama s ben minsa, actuant com una simple missatgera de la mare, sense provocar cap sentiment en la resta dels personatges.

Sinopsi.

Acte I.

Una plaa a Sevilla, entre el quarter dels dragons d'Alcal i una fbrica de tabac.
Els soldats munten gurdia. Llur brigadier, Morales, veu arribar una jove de cabells daurats: s Micaela, que busca el seu proms, el brigadier Don Jos.  Amonada per les insistents galanteries dels soldats, la nois se'n va. 
Se senten les trompetes de la gurdia que s'acosta a fer el relleu, seguida per una petita colla d'infants que juguen imitant els soldats. Morales li anuncia a Fon Jos que una  bella noia ha vingut preguntant per ell , i que hi tornar...
El capit Ziga, nou a la provncia, pregunta a Don Jos qu en sap de l'edifici situat a l'altre costat de la plaa. Es tracta, respon el brigadier, d'una fbrica de tabac, on noms treballen dones. Sn belles?  pregunta el capit. Don Jos respon que ho ignora, perqu ell s navarrs, i  aquestes andaluses li fan por .

Sona la campana. s l'hora dels descans per a les cigarreres de la fbrica. Totes surten i fan un elogi del fum del tabac:  Dans l'air, nous suivons des yeux /la fume /qui vers les cieux
monte, monte parfume  

Una operria, la ms esperada de totes, no triga a aparixer: s Carmen. Els homes joves, reunits, li pregunten quan ser el seu torn per a ser estimats per ella. Com a resposta, Carmen exposa la seua filosofia de l'amor, un xic pessimista, en la clebre havanera, en la qual Bizet va emprar una melodia de Sebastin Iradier:


Mentre canta la seua can, Carmen es fixa en Don Jos, l'aborda i entaula amb ell una breu conversa de tall una mica irnic, desprs li llana una flor.  Quin afront , exclama el destinatari, per desprs de dubtar un poc, recull la flor i aspira el seu aroma, dient:  certament, si hi ha bruixes, aquesta dona n's una .

Arriba Micaela i anuncia a Don Jos que ve de part de sa mare. Ella li envia una carta en qu li aconsella casar-se amb... la portadora de la carta, perqu  no n'hi ha de ms bona i gentil .

Es produeix un gran tumult a les portes de la fbrica. Aviat se sap que Carmen, seguint el seu tarann, s'ha burlat d'una operria, aquesta l'ha agredida, i Carmen li ha marcat el rostre amb un ganivet. Ziga interroga Carmen, per ella, per tota resposta, canta:  tra la la la la la la la . Ziga la fa arrestar. Don Jos ser l'encarregat de portar-la a la pres. Carmen comena a seduir al seu amable guardi, cantant una seguidilla amb la qual li transmet que actualment el seu cor est lliure. Finalment conven al brigadier que la deixe fugir. Don Jos i Carmen fan un simulacre d'agressi, Don Jos s'hi deixa caure a terra i Carmen fuig.

Acte II.
Dos mesos ms tard, uns oficials es troben a la taverna de Lillas Pastia, notori punt de reuni de contrabandistes. Carmen canta la  can gitana , acompanyada de dues altres gitanes: Mercedes i Frasquita.
 
Lillas Pastia anuncia que ha arribat l'hora de tancar, i Ziga li respon que no ignora els negocis que s'hi fan desprs de tancar. Desprs invita les gitanes al teatre, per aquestes hi refusen. Tamb invita a Carmen, obtenint la mateixa resposta. Ziga li pregunta si encara est amonada amb ell per haver tractat d'enviar-la a la pres, i ella li respon que ni se'n recorda. Ziga li informa que el jove brigadier que la va deixar fugir ha estat degradat i arrestat, i que tot just acaba de complir el seu cstig. Se sentent exclamacions que provenen de fora de la taverna:  Vivat le torero, Vivat  Escamillo.  El cor lloa la valentia del torero Escamillo, el qual ha triomfat en les darreres corregudes de Granada. Morales el convida a entrar a la taverna. Noms entrar, Escamillo s'adrea als oficials:



Escamillo descobreix Carmen i intenta alternar amb ella, per ella el rebutja amb una certa coqueteria. Els contrabandistes, Dancaire i Remendado, intenten captar Carmen i les seues dos amigues per a una operaci de desembarcament de mercaderies a la costa. Carmen no vol acompanyar-los. La ra?  Estic enamorada  De qui? Certament, diu Frasquita, d'aquell presoner a qui Carmen li va proporcionar una llima i una moneda d'or perqu puguera fugir, per que ell no en va voler fer servir. Don Jos, tot just sortit de la pres, fa la seua entrada. Carmen li pregunta per qu no ha fet servir la llima. El brigadier respon que el seu honor de soldat li va imperdir desertar, per amb tot proclama el seu amor per ella. La corneta sona, i Don Jos ha de tornar a la seua unitat, el que Carmen no accepta, tractant-lo amb menyspreu  Il court, il perd la tte; et voil son amour.  Don Js protesta amb fora, en la clebre ria de la flor  la fleur que tu m'avais jete...  Carmen li demana que si vol donar proves d'un vertader amor per ella haur de seguir-la en companyia dels contrabandistes  l-bas si tu m'aimais . Per per a Don Jos, aix significa la vergonya i la infmia de desertar, i per un moment decideix abandonar Carmen. Tot just en aquest moment arriba el capit Ziga, qui entra forant la porta i qui, emparant-se en la seua graduaci vol fer fora a Don Jos per alternar amb Carmen. Don Jos, enfurismat, treu la seua espasa. Els contrabandistes immobilitzen i desarmen Ziga i decideixen retenir-lo durant un temps.

 Ets ara dels nostres ? , pregunta Carmen a Don Jos, qui lnguidament rpond :  no m'hi queda altre remei . Carmen, les gitanes i els contrabandistes prometen a Don Jos una vida plena de llibertat.

Acte III.

Un indret pintoresc i salvatge en la muntanya, on hi ha el campament dels contrabandistes. 

Els contrabandistes evoquen la grandesa del seu ofici, fan una aturada i discuteixen els detalls de l'operaci. Carmen i Don Jos es barallen, ella diu que el seu amor ja no s com abans; Don Jos se'n recorda de la seua vella mare i Carmen li aconsella que se'n torne amb ella, perqu decididament ell no est fet per a aquesta mena de vida.

Frasquita i Mercds llegeixen en les cartes un futur prometedor: amor, riquesa, joies. Carmen no veu ms que la mort, sempre la mort, per a ella i per al seu amant. Una vegada en marxa, Carmen assegura que amb els seus encants podr obtenir del duaner un tracte especial, el que provoca una violenta reacci de gelosia en Don Jos. Tots estan d'acord:  el contraban passar 
amb l'ajut de les dones.

Acompanyada d'un guia, Micaela arriba al campament. Tot i intentar autoconvncer-se que no t por, expressa el seu esglai en una clebre ria:  j'ai beau faire la vaillante, au fond du cur, je meurs d'effroi. 

Don Jos, que fa gurdia, dispara un tret a un desconegut, per falla. s Escamillo, qui explica a Don Jos la ra de la seua arribada: obtenir els favors d'una bella gitana anomenada Carmen, perqu segons li han dit ja no estima al soldat que va fer desertar:  Els amors de Carmen no duren ms de sis mesos . Els dos homes no tarden en enfrontar-se en una lluita a ganivet. Escamillo rellisca i cau. Quan Don Jos est a punt de ferir-lo, entra Carmen i li ho impedeix. Escamillo, arrogant, invita a Carmen a les corregudes de Sevilla. Quan ha partit, Don Jos llana una advertncia a Carmen:  vs amb compte, Carmen, estic fart de sofrir .

Els contrabandistes descobreixen Micaela, que ha vingut a buscar Don Jos. Sa mare, diu, est desesperada. Carmen anima Don Jos a anar-se'n, per la idea de deixar el camp lliure a un nou amant li s insuportable a Don Jos. Micaela anuncia, finalment:  Ta mare es mor, i no voldria morir sense haver-te perdonat.  En anar-se'n, Don Jos s'adrea a Carmen:  estigues contenta, me'n vaig, per ens tornarem a veure. 

Acte IV .
Une plaa a Sevilla, davant de la Plaa de Bous. Els venedors ambulants ofereixen llurs mercaderies: aigua, ventalls, taronges, vi, cigarretes, etc. El capit Ziga s'estranya de no veure la Carmencita. Frasquita li diu que no deu estar massa lluny, perqu mai se separa d'Escamillo. Frasquita tem que aparega Don Jos, diu que si estiguera en el lloc de Carmen no estaria tranquilla del tot.

Es produeix l'espectacular entrada de la quadrilla dels toreros, que tanca Escamillo acompanyat per una radiant Carmen.

Frasquita i Mercedes supliquen a Carmen que no hi reste. Don Jos s'ha deixat veure per les rodalies. Ella respon:  no sc una dona que tremole davant d'ell .

Apareix Don Jos i suplica a Carmen de comenar una nova vida, proclamant el seu amor per ella. Carmen li replica:  Se ben b que em matars, per viva o morta, no, no, no, mai no hi cedir  Carmen no hi cedir mai, va nixer lliure i lliure morir. 

De dins de la plaa arriben els crits de joia que saluden el triomf d'Escamillo. Per a posar fi a les spliques d'Escamillo, Carmen li llana l'anell que ell li havia regalat, Don Jos l'apunyala de mort mentre se sent el cor a la plaa:

 Torador, en garde.
Et songe bien, oui, songe en combattant
qu'un il noir te regarde
et que l'amour t'attend. 

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

Referncies.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151970" title="Lamayuru" nonfiltered="1359" processed="1355" dbindex="61386">

El gompa, o monestir, de Lamayuru es troba al districte de Ladakh (Jammu i Caixmir, ndia), proper a la vall de l Indus, a la riba esquerra i en una zona elevada. Els edificis estan assentats sobre un terreny format per les restes del fons d un antic llac dessecat, que configura un paisatge fora particular.


Tamb s conegut amb el nom de monestir de Tharpa Ling. Es tracta d un dels conjunts ms antics de la regi i pertany a l orde kagyu. La llegenda diu que un dels fundadors d aquest orde, Naropa (1016-1100), va meditar en una cova propera. Anteriorment un dels deixebles de Buda, l ahrat Nyimagongpa, havia fet un viatge aeri sobrenatural fins aquest indret i havia obert una bretxa al llit del llac, dessecant-lo i deixant als pobladors noves terres cultivables.

Rinchen Sangpo (958-1055), a qui hom li atribueix la fundaci d una llarga llista de monestirs, va aixecar diversos edificis, origen dels actuals. A finals del segle XVI el rei Jamyang va donar aquest monestir a un lama kgyupa en agrament per una curaci miraculosa. 

El temple de Sengesang s la resta ms antiga del monestir, que s ocupat per uns dos centenars de monjos. El monestir s assenta en diverses construccions, nivells i poques. Guarda una mplia collecci d imatges i pintures murals.

Bibliografia.
Ladakh-Zanskar, Charles Genoud, Philippe Chabloz. Ed. Olizane, Ginebra, 2002;
Ladakh, Nina Rao. Roli Books, Nova Delhi, 2001;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151971" title="Defensor del poble" nonfiltered="1360" processed="1356" dbindex="61387">
El Defensor del poble s el funcionari de l'Estat o de govern regional encarregat de representar els interessos dels ciutadans i de defendre'ls dels abusos que puguin cometre les funcionaris d'un Estat o de govern. Aquest crrec procedeix de la constituci, sueca que en va establir un el 1809 per a solucionar els problemes dels abusos per la via burocrtica o judicial. Per tant, sovint es coneix amb el seu nom suec Ombudsman. La seva eficcia s limitada ats que no pot sancionar les actuacions de l'administraci  o les autoritats i per tant t un carcter ms poltic que no pas judicial. A alguns pasos el defensor del poble t la potestat de presentar accions davant un Tribunal Constitucional. A Espanya, el defensor del poble pot comenar processos judicials a la Cort Constitucional. 

El crrec de Defensor del Poble pot tenir diversos noms depenent de la comunitat autnoma, pas o estat:
 Valedor do Pobo a Galcia;
 Ararteko al Pas Basc;
 Justicia a Arag;
 Sndic de Greuges a Catalunya, les Illes Balears i Valncia;
 Defensor del Pueblo a Andalusia;
 Procurador Comn a Castella i Lle;
 Ombudsman a la majoria dels pasos angloparlants i de l'Europa septentrional;
 Provedor de Justcia a Portugal;
 Mdiateur de la Rpublique a Frana.

Vegeu tamb.
 Sndic de Greuges de Catalunya;
 Sndic de Greuges de les Illes Balears;
 Sndic de Greuges del Pas Valenci;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151972" title="Grasshopper-Club Zrich" nonfiltered="1361" processed="1357" dbindex="61388">
 

El Grasshopper-Club Zrich, tamb conegut com GCZ, GC o Grasshopper, s un club esportiu sus, destacat en futbol, de la ciutat de Zuric.

 Histria .
El Grasshopper va ser fundat l'1 de setembre de 1886 per Tom E. Griffith, un estudiant angls. Amb una donaci de 20 francs, el club va poder importar d'Anglaterra els seus uniformes blanc i blaus. Disput el seu primer l'octubre d'aquell any contra l'ETH i finalitz amb empat a zero. El 1893, el Grasshopper fou el primer club sus en jugar a Alemanya, derrotant el RC Strasbourg per 1 a 0.

L'any 1896 nasqu el Fussballclub Zrich i, amb ell, l'inici d'una rivalitat histrica. L'any segent, el GC guany el primer campionat sus, inici d'un brillant palmars, el millor del pas. El 1909, el Grasshopper abandon la federaci fins el final de la Primera Guerra Mundial el 1919.

Actualment, a ms del futbol, el club disposa de seccions de rem, hoquei sobre gel, handbol, tennis, hoquei sobre herba, curling, esquaix i unihockey.

 Palmars .
 27 Lliga sussa de futbol: 1898, 1900, 1901, 1905, 1921, 1927, 1928, 1931, 1937, 1939, 1942, 1943, 1945, 1952, 1956, 1971, 1978, 1982, 1983, 1984, 1990, 1991, 1995, 1996, 1998, 2001, 2003;
 18 Copa sussa de futbol: 1926, 1927, 1932, 1934, 1937, 1938, 1940, 1941, 1942, 1943, 1946, 1952, 1956, 1983, 1988, 1989, 1990, 1994;
 2 Copa de la Lliga sussa de futbol: 1973, 1975;
 1 Supercopa sussa de futbol: 1989;
 1 Copa Intertoto de la UEFA: 2006;

 Jugadors destacats .


Roger Berbig;
Alfred "Fredy" Bickel;
Thomas Bickel;
Stphane Chapuisat;
Giovane Elber;
Ove Grahn;
Ren Hssy;
Kurt Jara;
Papa Bouba Diop;

Marcel Koller;
Stephan Lichtsteiner;
Andr Meyer;
Severino Minelli;
Patrick Mller;
Gnther Netzer;
Walter Schoeller;
Ciriaco Sforza;
Johann Vogel;

Claudio Sulser;
Alain Sutter;
Kubilay Trkyilmaz;
Branislav Vukosavlijevic;
Hakan Yak n;
Murat Yakin;
Reto Ziegler;
Adrian De Vicente;
Wynton Rufer;


 Enllaos externs .
Web oficial del club ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151976" title="Fussballclub Zrich" nonfiltered="1362" processed="1358" dbindex="61389">


El FC Zrich (FCZ) s un club sus de futbol de la ciutat de Zuric.

Tradicionalment el FCZ s el club de la classe baixa de la ciutat, mentre que el seu rival el Grasshopper-Club Zrich s el club de la classe alta. Aquestes diferncies socials, per, cada cop sn menys evidents.

 Palmars .
 11 Lliga sussa de futbol: 1902, 1924, 1963, 1966, 1968, 1974, 1975, 1976, 1981, 2006, 2007;
 7 Copa sussa de futbol: 1966, 1970, 1972, 1973, 1976, 2000, 2005;
 1 Copa de la Lliga sussa de futbol: 1981;

 Jugadors destacats .


  Ren Botteron;
  Frdric Chassot;
  Ruedi Elsener;
  Joan Gamper;
  Karl Grob;
  Daniel Gygax;
  Jakob Kuhn;
  Fritz Knzli;
  Marco Pascolo;
  Wynton Rufer;
  Shabani Nonda;
  Ike Shorunmu;
  Rashidi Yekini;
  Adrian Ilie;
  Shaun Bartlett;

  Jure Jerkovic;
  Heinz Ldi;
  Gian-Pietro Zappa;
  Iulian Filipescu;
  Mihai Tararache;
  Jonas Thern;
  Daniel Jeandupeux;
  Hanspeter Zwicker;
  Franz Peterhans;
  Francisco Lima;
  Marcel R ducanu;
  Muhamed Konji ;
  Roberto Di Matteo;
  Rosario Martinelli;
  Alhassane Keita;
  Daniel Stucki;



 Enllaos externs .
Web oficial del club;
Web de fans suedkurve;
Web de fans blaueblock;
Web de fans locoz;
Web de fans fczfanclubletzi;
Web de fans fczblog;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151979" title="FC La Chaux-de-Fonds" nonfiltered="1363" processed="1359" dbindex="61390">


El FC La Chaux-de-Fonds s un club sus de futbol de la ciutat de La Chaux-de-Fonds.

 Palmars .
 3 Lliga sussa de futbol: 1954, 1955, 1964;
 6 Copa sussa de futbol: 1948, 1951, 1954, 1955, 1957, 1961;

 Jugadors destacats .
 Andr Abegglen;
 Charles Antenen;

 Enllaos externs .
  Web oficial del club;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151980" title="John Forbes Nash" nonfiltered="1364" processed="1360" dbindex="61391">


John Forbes Nash Jr. (Bluefield, EUA 1928) s un matemtic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1994.

Biografia. 
Va nixer el 13 de juny de 1928 a la ciutat de Bluefield, poblaci situada a l'estat nord-americ de Virgnia de l'Oest. De ben petit va demostrar ja la seva extraordinria capacitat intellectual tot i les seves dificultats per relacionar-se amb els altres. 

Als catorze anys va comenar a mostrar inters per les matemtiques i la qumica. El juny de 1945, grcies a una beca, va inciar els seus estudis d'enginyeria qumica a l'actual Universitat Carnegie Mellon. No obstant aix va comenar a destacar en matemtiques i el seu professor el va convncer perqu s'especialitzs en elles. Desprs de graduar-se el 1948 va acceptar una beca de la Universitat de Princeton per realitzar els seus estudis de doctorat en matemtiques l'any 1950.

A partir de la dcada del 1950 va comenar a treballar per a la RAND Corporation, una instituci de les forces aries dedicada a la investigaci estratgica. L'estiu de 1954 fou arrestat en una redada de la policia contra els homosexuals. Professor de matemtiques a l'Institut Tecnolgic de Massachusetts, actualment ho s de la Universitat de Princeton.

Recerca econmica.
A la Universitat de Princeton es relacion amb professors com Albert Einstein o John Von Neumann, el que va fer augmentar les seves nsies per destacar, per superar-se a si mateix i als altres, i per obtenir aix el reconeixement. Va inventar un joc matemticament perfecte, en el qual es basa l'actual Hex. El 1949 va proposar el sistema d'equilibri de mercats vigent en l'actualitat, rebatent les teories d'Adam Smith. 

La seva tesi doctoral de 1950 tract sobre els "Jocs No-Cooperatius", el que des de llavors s'anomena "l'equilibri de Nash", que va tenir un immediat reconeixement entre tots els especialistes. Posteriorment deriv aquesta recerca en la formulaci de la clebre Teoria de jocs. Les seves teories han influt en les negociacions comercials globals, en els avanos en biologia evolutiva, o en les relacions laborals nacionals. 

L'any 1994 fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia, junatment amb John Harsanyi i Reinhard Selten, per la seva anlisi pionera d'equilibris en la teoria de jocs no cooperatiu.

Esquizofrnia.
L'any 1958, un any desprs de casar-se, li fou diagnosticada una esquizofrnia. El 1959 va ser internat per primera vegada a conseqncia de la malaltia durant cinquanta dies a l'Hospital McLean de Belmont (Massachusetts). Posteriorment va viatjar a Europa, on va intentar aconseguir la condici de refugiat poltic creient que era perseguit per criptocomunistes. En els anys segents fou hospitalitzat en diverses ocasions per perodes de cinc a vuit mesos en centres psiquitrics de Nova Jersey. 

Nash i els mitjans. 
L'any 2001 es va realitzar la pellcula Una ment maravellosa ("A beautifu mind"), dirigida per Ron Howard i interpretada per Russell Crowe i Jennifer Connelly. La pellcula fou guardonada amb quatre Premis Oscar, incloent els de millor pellcula, director, actriu secundria i gui adaptat.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1994;
  Pgina de Nash a la Universitat de Princeton;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151981" title="Associazione Calcio Lugano" nonfiltered="1365" processed="1361" dbindex="61392">


L'AC Lugano s un club sus de futbol de la ciutat de Lugano.

 Histria .
L'AC Lugano nasqu l'any 2003 desprs de la fallida econmica soferta pel FC Lugano, que havia estat fundat l'any 1908. Disputa els seus partits a l'Estadi Cornaredo. L'actual entrenador alemany Ottmar Hitzfeld disput entre 1978 i 1980 els seus darrers anys com a jugador.

 Palmars .
 3 Lliga sussa de futbol: 1938, 1941, 1949;
 3 Copa sussa de futbol: 1931, 1968, 1993;

 Jugadors destacats .
 Ronnie O'Brien;
  Mauro Galvao;
  Nelson Dida;

 Enllaos externs .
  Web oficial del club;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151983" title="Football Club de Sion" nonfiltered="1366" processed="1362" dbindex="61393">


El FC Sion s un club sus de futbol de la ciutat de Sion.

 Palmars .
 2 Lliga sussa de futbol: 1992, 1997;
 10 Copa sussa de futbol: 1965, 1974, 1980, 1982, 1986, 1991, 1995, 1996, 1997, 2006;

 Jugadors destacats .
  Juan Barbas (1991~1992);
  Mark Bright (1997);

 Enllaos externs .
  Web oficial del club;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151985" title="Lausanne-Sports" nonfiltered="1367" processed="1363" dbindex="61394">


El Lausanne Sports, tamb conegut com LS, s un club esportiu sus, destacat en futbol, de la ciutat de Lausana.

 Histria .
A ms de la secci de futbol, coneguda com FC Lausanne-Sport, es club tamb t seccions d'atletisme, rem i hoquei patins.

La secci de futbol del club es fund el 1896 amb el nom de Montriond Lausanne. El nom actual el va prendre el 1920, desprs de fusionar-se amb el Club Hyginique de Lausanne, un club d'educaci fsica.

 Palmars .
 7 Lliga sussa de futbol: 1912/13 (Montriond Lausanne), 1931/32, 1934/35, 1935/36, 1943/44, 1950/51, 1964/65.
 9 Copa sussa de futbol: 1935, 1939, 1944, 1950, 1962, 1964, 1981, 1998, 1999.

 Jugadors destacats .
Giancarlo Antognoni;
Gabriel Caldern;
Stphane Chapuisat;
Smahi Triki;

Entrenadors destacats .
  Fred Spiksley;

 Enllaos externs .
 Secci de futbol del club;
 Secci d'atletisme del club;
 Secci d'hoquei patins del club;
 Secci de rem del club;
 Frum de fans;
 Web de fans;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151988" title="Fussballclub Aarau 1902" nonfiltered="1368" processed="1364" dbindex="61395">
 

El FC Aarau s un club sus de futbol de la ciutat d'Aarau.

 Palmars .
 3 Lliga sussa de futbol: 1912, 1914, 1993;
 1 Copa sussa de futbol: 1985;
 1 Copa de la Lliga sussa de futbol: 1982;

 Enllaos externs .
Web oficial del club ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151993" title="Arcesilau" nonfiltered="1369" processed="1365" dbindex="61396">


Arcesilau el beoci, lder beoci a Troia;
Arcesilau fou el nom de quatre reis de Cirene de la dinastia dels batiades;
Arcesilau I vers 590- vers 574 aC ;
Arcesilau II el cruel vers 554- vers 544 aC ;
Arcesilau III vers 530-515 aC (vassall de Prsia vers 515 aC) ;
Arcesilau IV 465-450 aC ;
Arcesilau de Siracusa, militar siracus;
Arcesilau fou un ambaixador enviat a Roma pels exiliats lacedemonis vers el 183 aC. En el cam fou interceptat pels pirates i assassinat.
Arcesilau de Megalpolis , poltic aqueu.
Arcesilau de Pitana, Filsof grec;
Arcesilau (poeta) fou un poeta atenenc cmic de la vella comdia.
Arcesilau fou un escultor que va florir ver el 500 aC que va fer una esttua de Diana ;
Arcesilau de Paros fou un pintor esmentat per Plini el Vell, contemporani de Polignotos (vers 460 aC)  ;
Arcesilau fou un pintor, fill de l'escultor Tiscrates que va florir vers el 280 o 270 aC;
Arcesilau, escultor grec.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151994" title="Arcesilau el beoci" nonfiltered="1370" processed="1366" dbindex="61397">
Arcesilau (Archesilaus, Arkeslaos ) fou el lder del contigent dels beocis a la guerra de Troia. Era fill de Licos i Tebule. Fou mort en combat per Hctor i el seu cos fou portat desprs a Becia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151995" title="Arcesilau de Siracusa" nonfiltered="1371" processed="1367" dbindex="61398">
Arcesilau (Archesilaus, Arkeslaos ) fou l'assass d'Arcgat, fill d'Agtocles de Siracusa, a frica. El va matar quan el tir, del que l'assass era un bon amic,  va anar a l'frica el 307 aC desprs de les derrotes del fill, per no hi va poder desembarcar pel mot dels soldats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151996" title="Otto Klemperer" nonfiltered="1372" processed="1368" dbindex="61399">

Otto Klemperer (Breslau, 14 de maig de 1885 - Zuric, 6 de juliol de 1973). Director d'orquestra alemany que va ser molt conegut, pel seu gran prestigi i per la difusi aconseguida amb els enregistraments discogrfics amb l'Orquestra Philharmonia de Londres.

 Biografia .

Va nixer a Breslau, actualment Wroc aw (Polnia). Va ser deixeble de Gustav Mahler a Viena i va estudiar composici amb Arnold Schnberg a Berln i, durant la Segona Guerra Mundial, als Estats Units. Era cos de l'escriptor i filleg Victor Klemperer.

Gran intrpret de les obres del seu mestre Schnberg i d'altres compositors de la seva poca com Paul Hindemith, Kurt Weill, Franz Schreker o Ernst Kenek, va haver de fugir d'Alemanya per la persecuci del rgim nazi que li retreia el seu origen jueu, encara que estigus batejat.

Desprs de la guerra, el mn musical alemany era rems a concedir-li la direcci de les seves grans orquestres, per la qual cosa va continuar la seva carrera com a director a Budapest i desprs a Londres, on Walter Legge li va oferir un contracte discogrfic amb EMI. A finals dels anys 50 va arribar a convertir-se en el director ms prestigis i respectat del mn, sobretot desprs de la mort de Furtwngler, Toscanini, Kleiber, Mengelberg i Walter. 

En aquesta poca Legge va aconseguir que el nom de Klemperer fos mundialment conegut grcies als enregistraments discogrfics amb l'Orquestra Philharmonia de Londres, de la que era director principal. A finals dels anys 60, una srie de concerts triomfals a Viena i Munic assenyala la seva reconciliaci aparent entre el mn cultural germnic, del qual sempre va ser un gran defensor.

Desprs de 1945, marcat per l'experincia amarga de l'exili, Otto Klemperer abandon el repertori modern, a excepci de la msica de Gustav Mahler, i es consagr al gran repertori germnic del classicisme i romanticisme. s difcil trobar en la seva discografia oficial interpretacions d'obres escrites desprs de 1918. 

Els tempi de les seves versions mostren de vegades una lentitud sorprenent, que poden sorprendre si es compara amb les de la seva joventut en la qual Klemperer havia estat un director fogs i amant de l'avantguarda. Aquesta evoluci d'estil i de repertori s similar a la que ms tard tindrien Sergiu Celibidache o Gnter Wand.

Era conegut pel seu fort carcter i tamb pel seu humor cid. Malgrat haver sofert diversos infarts, va continuar dirigint fins una edat molt avanada, amb la meitat del rostre paralitzat. Va morir a Zuric (Sussa) el 6 de juliol de 1973; tenia 88 anys.

 Repertori i composicions .

Klemperer va gravar per als segell EMI i Hungaroton, i ha deixat interpretacions d'una extraordinria intensitat amb obres d'autors com Beethoven, Bruckner, Bach, Mahler, Mozart, Haydn, Brahms i Wagner.

Va escriure simfonies d'inspiraci malheriana, cap de les quals forma part avui en dia del repertori habitual de les orquestres. Klemperer va gravar la seva prpia Simfonia nm. 2 junt amb la Simfonia nm. 7 de Mahler.

 Bibliografia .
 Peter Heyworth li va dedicar una monumental biografia en dos volums (vol. 1: 1885-1933 ; vol.2: 1933-1973), indita a Espanya.
 Charles Osborne: Otto Klemperer - Sagen Sie doch einfach Otto. Piper, Mnchen 1981, ISBN 3-492-02430-0.

 Enllaos externs .
 Discografia exhaustiva d'Otto Klemperer;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151997" title="Arcesilau de Megalpolis" nonfiltered="1373" processed="1369" dbindex="61400">
Arcesilau de Megalpolis (Archesilaus, Arkeslaos ) fou un dirigent de la ciutat de Megalpolis que va dissuadir a la Lliga Aquea d'ajudar a Perseu de Macednia en la seva guerra contra Roma el 170 aC. 

Desprs fou ambaixador de la Lliga a la cort d'Antoc IV Epfanes (174 aC-164 aC) i a la de Ptolemeu VI Filomtor (180 aC-164 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="151998" title="Arcesilau de Pitana" nonfiltered="1374" processed="1370" dbindex="61401">
Arcesilau de Pitana (Archesilaus o Arcesilas, Arkeslaos ) tamb esmentat com Arcesiles (Arcesilas) fou un filsof grec deixeble de Teofrast. Fou escolarca de l'escola platnica i el creador de la Nova Acadmia (Academia mitjana o segona). Va viure vers el 315 aC al 240 aC. Era fill de Seutes o Scythes, i havia nascut a Pitana (Pitanae, Elia)

Va estudiar retrica a Atenes, sent deixeble de Teofrast i de Crantor; i es va aficionar a la filosofia. Va adquirir reputaci i fou tamb poeta (Digenes Laerci ha conservat dos epigrames seus). Va morir amb 76 anys, degut a que bevia en excs.

Va fundar l'acadmia a la mort de Crantor i es diu que va restaurar les doctrines de Plat en estat pur. La seva mxima era el fams "noms s que no s res" de Scrates.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152000" title="Arcesilau (escultor)" nonfiltered="1375" processed="1371" dbindex="61402">
Arcesilau (Archesilaus, Arkeslaos ) fou un escultor del segle I aC esmentat per Plini el Vell, que va fer una esttua de Venus Genetrix al frum de Csar i una lleona rodejada de Cupids alats, entre d'altres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152001" title="Llista de banderes japoneses" nonfiltered="1376" processed="1372" dbindex="61403">
Aquesta s una llista de banderes utilitzades pel Jap

 Bandera Nacional .



Estendard Reial.



 Militar .



 Histric .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152002" title="Arquenctides" nonfiltered="1377" processed="1373" dbindex="61404">
Arquenctides (Archeanactidae) fou el nom donat als membres d'una dinastia (la dinastia arquenctida) de reis del Bsfor Cimmeri datada vers el 480 aC fins al 438 aC.

Vegeu: Regne del Bsfor;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152004" title="Arcgat" nonfiltered="1378" processed="1374" dbindex="61405">
Arcgat (Archagatus, Arkhgatos ) fou el fill del tir Agtocles de Siracusa. Va acompanyar al pare a frica i all es va produir un mot dels soldats que li retreien el seu incest amb la seva madrastra lcia i es va escapar per poc. Agtocles va deixar l'frica per tornar a Siclia i va deixar al seu fill al crrec; va obtenir algunes victries per desprs fou derrotat tres vegades i es va haver de refugiar a Tunis. Agtocles va tornar a frica per un mot dels soldats el va obligar a retornar a Siclia i Arkhagatos i el seu germ foren morts per les tropes. Arcgat va morir a mans d'Arcesilau de Siracusa, un amic del seu pare (307 aC).

Va deixar un fill conegut per Arcgat el jove 

Vegeu tambe: Arcgat (metge)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152005" title="Arcgat el jove" nonfiltered="1379" processed="1375" dbindex="61406">
Arcgat el jove (Archagatus, Arkhgatos )  fou fill d'Arcgat i nt d'Agtocles de Siracusa. Era un jove molt valent. Va matar a Agtocles el jove, fill d'Agtocles, perqu volia succeir al seu avi. 

Fou assassinat per Men.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152006" title="Arcgat (metge)" nonfiltered="1380" processed="1376" dbindex="61407">
Arcgat (Archagatus, Arkhgatos )  fou un metge grec fill de Lisnies. 

Es va establir a Roma el 219 aC i va treballar all uns anys per els seus sistemes no foren acceptats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152007" title="Arqubul de Tebes" nonfiltered="1381" processed="1377" dbindex="61408">
Arqubul de Tebes (Arkhebulos , Archebulus) fou un poeta lric natural de Tebes a la Becia, que va viure vers el 280 aC. Fou mestre d'Eufori.

Una mena particular de versos usats pels poetes lrics foren coneguts com versos d'Arqubul, derivat del nom d'aquest poeta. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152008" title="Arqudam" nonfiltered="1382" processed="1378" dbindex="61409">


Arqudam d'Atenes, lder popular atenenc. ;
Arqudam d'Etlia, comandant etoli;
Arqudam, veterinari grec ;
Arqudam de Tars (Arkhdamos , Archedamus) fou un filsof estoic esmentat per Digenes Laerci.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152011" title="Arqudam d'Etlia" nonfiltered="1383" processed="1379" dbindex="61410">
Arqudam d'Etlia ((Arkhdamos , Archedamus; Tit Livi l'esmenta com Archidamus) fou un comandant militar de les tropes etlies que va ajudar als romans en la guerra contra Filip V de Macednia. 

El 199 aC va obligar a Filip a aixecar el setge de Thaumaci, i va participar a la batalla de Cinoscfals (197 aC). En la guerra entre Roma i la Lliga Etlia fou enviat com ambaixador als aqueus per demanar ajut (192 aC). Desprs de la derrota d'Antoc III el gran (191 aC) va ser enviat com ambaixador al cnsol Marc Acili Glabro per demanar la pau. El 169 aC fou denunciat com enemic dels romans pel seu enemic Licisc (Lyciscos, Lyciscus), i es va unir a Perseu de Macednia, fins a la seva derrota el 168 aC. Va acompanyar al rei en la seva fugida.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152012" title="Arqudam d'Atenes" nonfiltered="1384" processed="1380" dbindex="61411">
Arqudam d'Atenes (Arkhdamos , Archedamus) fou un lder popular atenenc. 

Es va enfrontar als generals que havien guanyat la batalla de les Arginuses el 406 aC i va posar una multa a Erasnides. Probablement s el mateix personatge de nom Arqudam que s esmentat per Xenofon.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152013" title="Arqudic" nonfiltered="1385" processed="1381" dbindex="61412">
Arqudic (Arkhdicos , Archedicus) fou un poeta cmic atenenc de la nova comdia, que va escriure contra Demcares el nebot de Demstenes. Va donar suport a Antpater I de Macednia i al partit macedoni (finals del segle III aC)

Es conserven els ttols de dues de les seves comdies:
;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152017" title="Arquelau (general)" nonfiltered="1386" processed="1382" dbindex="61413">
Arquelau (Archelaus, Arkhlaos ) fou un general de Mitridates VI Eupator rei del Pont que el 88 aC va dirigir les campanyes contra els romans a l sia Menor.

Era nascut a Capadcia i se'l esmenta per primer cop el 88 aC quant va rebre el comandament de l'exrcit contra Nicodem III de Bitnia, junt amb son germ Neoptlem. Arquelau va derrotar el rei de Bitnia al riu Amnios a Paflagnia.

El 87 aC fou enviat amb una flota a Grcia i va sotmetre algunes illes decantant casi tota Grcia al sud de Tesslia a favor del rei del Pont. A Becia es va trobar amb Bruttius Sura, llegat de Sextius (governador de Macednia) que va combatre durant tres dies a Queronea, fins que l'arribada dels espartans i aqueus van fer retirar al rom cap el Pireu, que fou bloquejat per Arquelau i ocupat.

Durant aquest temps va arribar a Grcia Sulla que va passar per tica i cap a Becia, on Tebes se li va unir. Sulla va enviar un cos d'exrcit a assetjat a Arstion a Atenes i ell mateix va atacar el Pireu pero Arquelau li va fer front i finalment Sulla va marxar a reunir-se amb l'altre exrcit a Atenes, que fou ocupada. Llavors els esforos romans es van concentrar al Pireu i Arquelau el va haver d'evacuar. Va rebre reforos amb els que es va retirar cap a Becia el 86 aC i Sulla el va seguir i a Queronea es va lliurar una segona batalla en la que els romans van obtenir la victria i Arquelau va perdre cent mil homes i es va refugiar a Calcis, a l'illa Eubea.

Arquelau amb la flota va donar el tomb a Grcia i Sulla el va perseguir on va poder per estava mancat de vaixells. Arquelau va assolar diverses illes i va rebre vuitanta mil homes de refor dirigits per Dorilaos, amb els quals va tornar a Becia pero fou derrotat a la rodalia d'Orcomen per Sulla (85 aC) en una batalla de dos dies. Arquelau va haver de fugir per els pntans fins trobar un vaixell que el va portar a Calcis on va reagrupar forces. Mentre Mitridates havia estat derrotat a la part asiatica per C. Fimbria i a l'assabentar-se de la derrota va comisionar al mateix Arquelau per negociar la pau. 

Es va entrevistar amb Sulla a Dlion (Becia) i va rebutjar l'oferta romana de trair al seu senyor. Una vegada signat el tractat es va quedar a l'espera de la sanci del rei, i Arquelau va acompanayar a Sulla a l'expedici contra els brbars de Macednia. Els dos homes es van fer grans amics. La resposta del rei fou que rebutjava rendir la flota i acceptava la resta de l'acord. Pero Sul3la rebutjava fer la pau sense la rendici de la flota. Arquelau va arreglar una entrevista entre el rei i Sulla a Dardanos (Troas) on finalment es va acordar la pau sobre la base de qu cada part conservaria all que li havia pertangut abans de la guerra. Per el tractat fou molt favorable als romans i Mitridates va sospitar que Arquelau l'havia trait. Per por de ser executat el general es va escapar cap el camp rom el 81 aC.

Poc desprs es va reiniciar la guerra i Arquelau va incitar a Murena a atacar rapidament per desprs d'aix ja no se'n torna a parlar, si be algun escriptor esmenta que fou honorat pel senat rom, i fou amic d'A. Gabinius

El seu fill Arquelau fou rei-sacerdot de Comana 

Vegeu:Guerres Mitridtiques









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152018" title="Arquelau de Macednia" nonfiltered="1387" processed="1383" dbindex="61414">
Arquelau (Archelaus, Arkhlaos ) fou fill illegtim del rei Amintes II de Macednia amb Cygnaea. Junt amb els seus germans Arquideu (o Arrideu) i Menelau es va enemistar amb el seu mig germ Filip (Filip II de Macednia). Un dels germans va morir per causa de Filip, i els altres dos, entre ells Arquelau, es van escapar a Olint, provocant segons Just la guerra olntia (349 aC) que va acabar amb la conquesta de la ciutat el 347 aC. Els dos prnceps foren capturats per Filip i executats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152019" title="Arquelau I de Macednia" nonfiltered="1388" processed="1384" dbindex="61415">
Arquelau I de Macednia (Archelaus, Arkhlaos ) (rei 413 aC-399 aC) fou segons Plat un fill illegtim de Perdicas II de Macednia, i es va apoderar del tron assassinant al seu oncle Aletes (hereu legitim), i al seu cos i un mig germ. Desprs es va casar amb la reina Clepatra, viuda de Perdicas II.

El 410 aC Pidna es va revoltar contra el rei, per fou reduda amb l'ajut d'un esquadr atenenc dirigit per ermenes. Desprs va lluitar contra uns personatges anomenats Sirres (Sirrhas) i Arrhabeos (Arrhabaeus) amb els que va fer la pau donant al primer en matrimoni a una filla seva.

Va fundar fortaleses, millorar camins i augment l'exrcit . Es va establir a Aegae (Eges) o a Dion. Va convidar al regne a gran savis com el pintor Zeuxis d'Heraclea, Eurpides, Agat (Aghaton) i fins i tot Scrates (quest fou invitat per no hi va anar).

Va morir, segons Diodor de Siclia, accidentalment en una cacera a mans del seu favorit Crter, i segons Aristtil, assassinat per aquest Crter en revenja perqu el rei no havia complert la promesa de donar-li una de les seves filles en matrimoni.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152020" title="Arquelau de Cesarea" nonfiltered="1389" processed="1385" dbindex="61416">
Arquelau (Archelaus, Arkhlaos ) fou un bisbe de Cesarea de Capadcia que va escriure un llibre contra l'heretgia dels messalians, llibre que s esmentat per Foti (Photius). Va viure vers el 440.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152021" title="Arquelau de Judea" nonfiltered="1390" processed="1386" dbindex="61417">
Arquelau de Judea (Archelaus, Arkhlaos ) fou fill d'Herodes el Gran i de Malthace una dona samaritana. Herodes va pensar en fer-lo hereu per Antpater, el fill gran d'Herodes, va aconseguir que fos desheretat; ms tard les maquinacions d'Antpater foren descobertes, i Arquelau fou restablert en els seus drets hereditaris i a la mort del pare (4 aC) fou saludat com a rei per l'exrcit. Arquelau va renunciar al ttol fins que no li fora donat per August. 

Va esclatar una revolta que Arquelau va reprimir en sang i desprs va anar a Roma per obtenir la confirmaci del ttol, per all se li va oposar Herodes Antipes i Salom (la germana d'Herodes el gran) aix com, naturalment, Antpater, que van presentar ambaixadors vinguts de Judea per explicar la crueltat d'Arquelau i demanaren l'annexi del regne a la provncia de Sria. August tot i aix va ratificar l'elecci del pare, per va repartir el regne: Judea, Samaria i Idumea foren entregades a Arquelau amb el ttol d'etnarca i la promesa d'un regne.

Va tornar a Judea i va desafiar la llei jueva casant-se amb Glafira, filla d' Arquelau de Capadcia, viuda del seu germ Alexandre de Judea, de qui ella tenia fills vius. Sigui per aquesta ofensa o perqu realment era cruel, fou acusat de tirania i al cap d'un temps van tornar a acusar-lo de crueltat quan portava uns deu anys governant (7) i com que no es va poder justificar fou desterrat a Viena a la Gllia on va morir.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152024" title="David Geffen" nonfiltered="1391" processed="1387" dbindex="61418">
David Lawrence Geffen (21 de febrer de 1943) s un editor de discos nord-americ, productor de msica, teatre i cinema. Va fundar Geffen Records el 1980, la seva prpia companyia, i va ser un dels tres fundadors de Dreamworks. 

Geffen va fundar el segell Asylum Records el 1971, i va comenar a editar les seves prpies produccions, i signant contractes amb grans artistes com Joni Mitchell, Jackson Browne, Linda Ronstadt o la banda The Eagles. 

Asylum Records va ser comprada per Elektra Records i es va quedar amb el nom de Elektra/Asylum Records. Geffen va dimitir, i el 1980 crea la seva prpia companyia Geffen Records, com tamb DGC. Geffen va tenir l'honor d'editar l'ltim disc de John Lennon. La companyia de Geffen es va popularitzar grcies a les produccions de discos d'artistes com Bob Dylan, Ashlee Simpson, Aerosmith, Cher, Guns N' Roses, Neil Young, Peter Gabriel o Nirvana. Quant a les seves pellcules, Geffen va produir comdies (Little Shop of Horrors, Beetlejuice) i alguns musicals de Broadway (Dreamgirls i Cats). 

Ms tard, el 1994, Geffen va fundar al costat de Steven Spielberg i Jeffrey Katzenberg els estudis Dreamworks SKG.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152026" title="Asylum Records" nonfiltered="1392" processed="1388" dbindex="61419">
Asylum Records s una discogrfica nord-americana pertanyent a Warner Music Group. 

Histria. 

Asylum va ser fundada el 1971 per David Geffen, operant com un segell de rock. Un any desprs, va ser adquirida per Warner Communications, formant part juntament amb Elektra Records del que seria "Elektra/Asylum Records." 

David Geffen va romandre al crrec de la companyia, fins a 1975, retirant-se per problemes de salut. Elekta/Asylum Records va passar a dir-se Elektra Entertainment el 1989, mentre que Asylum Records es va convertir en una sucursal inferior. 

El 1992, Asylum va ser reformada dins d'una discogrfica de country amb seu a Nashville, per operant dhuc amb Elektra. Desprs d'estar inactiva diversos anys, Asylum va renixer el 2004. 

La nova companyia es centra en el hip hop, i est dirigida per Warner Music Group.


Artistes en catleg.
Trae;
Partners-N-Crime;
Hot Wright;
Paul Wall;
Mike Jones;
Potzee;
Bun B;
D4L;
Lil Boosie;
Webbie;
Geto Boys;
Lil Wyte;
Cam'Ron;
Juvenille;
Frayser Boy;
Z-Ro;
Oowee;
Scarface;
DukeDaGod;
Potzee;
Kiotti;
Trae;
KLC;
Pimp C;
Webbie;
UGK;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152027" title="Arquelau Fsic" nonfiltered="1393" processed="1389" dbindex="61420">
Arquelau Fsic o Arquelau de Milet o Arquelau d'Atenes (Archelaus, Arkhlaos ) fou un filosof grec suposadament d'Atenes , de l'escola jnica fill d'Apollodoros o de Mindon, Mydon o Myson segons les fonts. Digenes Laerci l'anomena Fsic i diu que fou el primer en ensenyar les doctrines de la filosofia fsica, per segurament noms fou el primer atenenc (o suposat atenenc) a fer-ho. Abans d'establir-se com a filsof a Atenes va viure a Lmpsac. Va tenir entre els seus pupils a Scrates i suposadament Eurpides per aquest darrer podria ser una confusi amb Arquelau I de Macednia que fou patr del poeta. Va viure vers la meitat del segle V aC.

Nota.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152028" title="Arquelau de Quersons" nonfiltered="1394" processed="1390" dbindex="61421">
Arquelau de Quersons (Archelaus Chersonesita, Arkhlaos ) fou un poeta grec d'Egipte, de la ciutat egpcia de Quersons o Chersonesus. 

Va escriure epigrames alguns dels quals es conserven a l'antologia grega i algunes histries en epigrames (). Tamb va escriure l'obra que port el ttol de  sobre animals estranys o peculiars.

Va viure en temps d'Alexandre el gran i Ptolemeu I Soter o una mica desprs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152029" title="Oskar Kokoschka" nonfiltered="1395" processed="1391" dbindex="61422">
Oskar Kokoschka (1 de mar de 1886 - 22 de febrer de 1980) va ser un artista i poeta austrac, conegut principalment pels seus retrats i paisatges expressionistes. 

Biografia.
Nascut a Pchlarn (estat de la Baixa ustria), de 1903 a 1909 estudia a la Kunstgewerbeschule de Viena. Un dels seus professors s el pintor Gustav Klimt.

La carrera de Kokoschka va ser marcada en principi per intensos retrats de celebritats vieneses. Va servir en l'exrcit austrac durant la Primera Guerra Mundial i va ser ferit. En l'hospital, els doctors van decidir declarar-lo mentalment inestable, aix com ferit fsicament. A pesar d'aix, va continuar desenvolupant la seva carrera com artista, viatjant a travs d'Europa i pintant els paisatges que trobava. Va mantenir una relaci sentimental apassionada, i sovint turbulenta, amb Alma Mahler, poc desprs de la mort de la seva filla petita amb Walter Gropius. 

Desprs de diversos anys junts, Mahler el va rebutjar, donant com motiu el temor que se sentia per la intensa passi de la seva relaci amb Kokoschka. Ell va continuar estimant-la durant tota la seva vida, i una de les seves grans obres, La nvia del vent, s un homenatge a ella. Classificat com degenerat pels Nazis, Kokoschka va fugir d'ustria per a refugiar-se al Regne Unit el 1938 i va romandre-hi durant la guerra. 

El 1946 va esdevenir ciutad britnic. Va viatjar breument als Estats Units el 1947 abans d'establir-se a Sussa (a Villeneuve, on va morir) i no va ser fins al 1978 que va tornar a adquirir la nacionalitat austraca.

Les pintures negres. 
Durant la seva primera etapa vienesa, Kokoschka simultaneja l'activitat artstica amb la literria. Els seus drames expressionistes L'assass, esperana de les dones o L'esfinx i l'home de palla, entre d'altres, van ser rebuts -igual que els seus primers retrats- com un autntic ultratges per part de la burgesia vienesa. Malgrat el suport que li va brindar Adolf Loos buscant-li encrrecs i l'eco de la seva participaci en les exposicions de la Kunstschau de 1908 i 1909 -on va poder veure quadres de Van Gogh i Edward Munch, entre d'altres-, Viena no li s massa propcia, pel que el 1910 es trasllada a Berln amb el suport de Herwarth Walden, nima de la galeria i la revista Der Sturm, un dels principals focus de difusi de les idees expressionistes. 

Fins a la Primera Guerra Mundial, Kokoschka retrata a tots els personatges fonamentals de la intellectualitat austraca i alemanya moderna en el que el propi pintor agradava d'anomenar les seves "pintures negres": "pinta la brutcia de l'nima", es deia en aquell ambient en el qual Sigmund Freud posava els pilars del psicoanlisi.

 Imatges .






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152030" title="Arquelau (strapa)" nonfiltered="1396" processed="1392" dbindex="61423">
Arquelau (Archelaus, Arkhlaos ) fou un general macedoni, fill de Teodor. Alexandre el gran el va nomenar governador de la Susiana el 330 aC. Al repartiment de satrapies de Triparadisos, Arquelau va obtenir Mesopotmia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152031" title="Arquelau d'Esparta" nonfiltered="1397" processed="1393" dbindex="61424">
Arquelau d'Esparta (Archelaus, Arkhlaos ) fou el set rei agida d'Esparta, fill d' Agesilau I, contemporani de Carilau d'Esparta junt amb el qual va conquerir Egis, a la frontera arcdia, que segons alguns historiadors noms fou reconquerida desprs de revoltar-se per que probablement fou ocupada per primer cop.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152032" title="Arquelau de Prienne" nonfiltered="1398" processed="1394" dbindex="61425">
Arquelau de Priene (Archelaus Chersonesita, Arkhlaos ) fou un escultor grec nascut a Priene fill d' Apolloni de Prienne. 

Va esculpir en marbre l'apoteosi d'Homer (Apotheosis). Va viure al segle I potser durant el regnat de Claudi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152033" title="Sant Arquelau" nonfiltered="1399" processed="1395" dbindex="61426">
Arquelau de Carrha (Archelaus, Arkhlaos ) fou un bisbe de Carrha o Carres a Mesopotmia el 278. Es va enfrontar a l'heretge Manes, a qui va derrotar amb paraules i desprs amb fets a Diodrida. Va escriure en siri una histria de la secta maniquea que fou traduda al grec i al llat.

Fou canonitzat (Sant Arquelau) i la seva festa s el 20 de desembre.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152034" title="Frank Zappa" nonfiltered="1400" processed="1396" dbindex="61427">

Frank Zappa (Baltimore, 1940 - Los Angeles, 1993) va ser un cantant, guitarrista, compositor i artista satric nord-americ. 

Discografia.

Oficial.


 Freak Out! (1966);
 Absolutely Free (1967);
 Lumpy Gravy (1967);
 We're Only In It For The Money (1968);
 Cruising with Ruben & the Jets (1968);
 Uncle Meat (1969);
 Mothermania: The Best of the Mothers (1969);
 Worst of the Mothers (1969);
 The !@#$ of the Mothers of Invention (1969) ;
 Hot Rats (1969);
 Burnt Weeny Sandwich (1969);
 Weasels Ripped My Flesh (1970);
 Chunga's Revenge (1970);
 Fillmore East - June 1971 (1971);
 200 Motels (1971);
 Just Another Band From L.A. (1972);
 Waka/Jawaka (1972);
 The Grand Wazoo (1972);
 Overnite Sensation (1973);
 Apostrophe (1974);
 Roxy & Elsewhere (1974);
 One Size Fits All (1975);
 Bongo Fury (1975);
 Zoot Allures (1976);
 Zappa In New York (1978);
 Studio Tan (1978);
 Sleep Dirt (1979);
 Sheik Yerbouti (1979);
 Orchestral Favorites (1979);
 Joe's Garage acts 1,2 y 3 (1979);
 Tinseltown Rebellion (1981);
 Shut Up 'N' Play Yer Guitar (1981);
 You Are What You Is (1981);
 Ship Arriving Too Late To Save A Drowning Witch (1982);
 The Man From Utopia (1983);
 Baby Snakes (1983);
 London Symphony Orchestra, vol. 1 (1983);
 Boulez Conducts Zappa: The Perfect Stranger (1984);
 Them or Us (1984);
 Thing-Fish (1984);
 Francesco Zappa (1984);
 Frank Zappa Meets The Mothers Of Prevention (1985);
 Does Humor Belong In Music? (1986);
 Jazz From Hell (1986);
 London Symphony Orchestra, vol. 2 (1987);
 Guitar (1988);
 You Can't Do That on Stage Anymore, vol. 1 (1988);
 You Can't Do That on Stage Anymore, vol. 2 (1988);
 Broadway The Hard Way (1989);
 You Can't Do That on Stage Anymore, vol. 3 (1989);
 The Best Band You Never Heard In Your Life (1989);
 You Can't Do That on Stage Anymore, vol. 4 (1991);
 Make A Jazz Noise Here (1991);
 Beat The Boots I (9 discos que es van comercialitzar per separat o en una caixa) (1991):
 As An Am (1981-82);
 The Ark (1968};
 Freaks & Motherfu*#@%! (1970) ;
 Unmitigated Audacity (1974);
 Anyway The Wind Blows (2 discos) (1979);
 Tis The Season To Be Jelly (1967);
 Saarbrucken 1978 (1978);
 Piquantique (1973);
 Beat The Boots II (8 discos que es van comercialitzar per separat o en una caixa) (1992):
 Disconnected Synapses (1970);
 Tengo Na Minchia Tanta (1970);
 Electric Aunt Jemima (1968);
 At The Circus (1978);
 Swiss Cheese/Fire! (2 discos) (1971);
 Our Man In Nirvana (1968);
 Conceptual Continuity (1976);
 You Can't Do That on Stage Anymore, vol. 5 (1992);
 You Can't Do That on Stage Anymore, vol. 6 (1992);
 Playground Psychotics (1992);
 Ahead Of Their Time (1993);
The Yellow Shark (1993);
 Civilization, Phaze III (1994);
 Strictly Commercial (1995);
 The Lost Episodes (1996);
 Lther (1996);
 Frank Zappa Plays the Music of Frank Zappa: A Memorial Tribute (1996);
 Have I Offended Someone? (1997) ;
 Mystery Disc (1998);
 Cucamonga Years: The Early Works of Frank Zappa 1962-196] (1998) ;
 Cheep Thrills (1998);
 Son of Cheep Thrills (1999);
 Everything Is Healing Nicely (1999);
 FZ:OZ (2002);
 Halloween (2003);
 Joe's Corsage (2004);
 Joe's Domage (2004);
 QuAUDIOPHILIAc (2004);
 Joe's XMASage (2005);
 Imaginary Diseases (2006);
 Trance Fusion (2006);



Tributs.



 Jean-Luc Ponty: King Kong: Jean-Luc Ponty Plays the Music of Frank Zappa (1970);
 BRT Big Band: The BRT Big Band Plays Frank Zappa (1990);
 Yahozna: Yahozna Plays Zappa (1992);
 Joel Thorne/Orchestra of Our Time: Zappa's Universe - A Celebration Of 25 Years Of Frank Zappa's Music (1993);
 Ensemble Modern: The Yellow Shark (1993);
 Harmonia Ensemble: Harmonia Meets Zappa (1994);
 Omnibus Wind Ensemble: Music By Frank Zappa (1995);
 The Muffin Men: Frankincense: The Muffin Men Play Zappa (1997);
 The Persuasions: Frankly A Cappella (2000);
 Ensemble Ambrosius: The Zappa Album (2000);
 Bohusln Big Band: Bohusln Big Band plays Frank Zappa (2000);
 Ensemble Modern: Zappa: Greggery Peccary & Other Persuasions (2003);



Pellcules.



 200 Motels;
 The True Story of 200 Motels;
 Does Humor Belong In Music?;
 Baby Snakes;
 Video from Hell;
 Uncle Meat;
 The Dubroom Special;
 Amazing Mr Brickford;



Enllaos externs.

  Zappa.com web oficial;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152035" title="Dizzy Gillespie" nonfiltered="1401" processed="1397" dbindex="61428">
 

John Birks Gillespie (Cheraw, Carolina del Sud, Estats Units, 21 d'octubre de 1917 - Englewood, Nova Jersey, 6 de gener de 1993), Dizzy Gillespie, trompetista, cantant i compositor nord-americ de jazz. 

Gillespie, amb Charlie Parker, va ser una de les figures ms rellevants en el desenvolupament del bebop, Jazz Llat i del jazz modern. En els seus primers anys com instrumentista va treballar amb les grans bandes de Cab Calloway i Earl Fatha Hines, mentre que el 1945 va collaborar amb el saxofonista Charlie Parker, amb qui va gravar algunes dels ms revolucionaris temes de la histria del jazz. 

Es van conixer a Kansas City, en una habitaci d'hotel i no van poder deixar de tocar, com va dir Dizzy sobre aquesta trobada: "tenem idees bessones i era difcil distingir el que provenia de mi del que venia d'ell". D'aquesta trobada naixia el bebop (onomatopeia del soroll que feia el cap d'un negre quan era copejada per la porra d'un policia blanc), amb recordats espectacles en el bar Minton's.

Per altra banda, va ser uns dels principals responsables creadors del jazz afro-cub al costat de Machito, Chano Pozo entre d'altres, pel que va sobrepassar les fronteres nord-americanes i es va internar en la msica mundial rpidament. 

 

La seva fama es va crixer amb la seva forta personalitat i els seus espectacles personals entre els quals es destaca la seva habilitat per al scat, els instruments de percussi centre americans i les seves aparicions pbliques entre les quals es destaca la seva postulaci a la presidncia dels Estats Units el 1964.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152037" title="Teledeporte" nonfiltered="1402" processed="1398" dbindex="61429">
Teledeporte s un canal temtic d'esports de TVE dedicat a l'actualitat esportiva. Teledeporte va comenar a emetre el 14 de febrer de 1994 a travs del satllit Hispasat. Teledeporte emet a travs de diferents plataformes de cable i satllit. A ms emet en obert a travs de la Televisi Digital Terrestre. 

Programaci. 
La programaci de Teledeporte es basa en retransmissions esportives, que van des dels Jocs Olmpics d'estiu i hivern, totes les proves ciclistes organitzades per la UCI, lliga nacional de futbol sala, la Lliga ACB i la Eurolliga, campionats europeus i del mn de atletisme, dos dels quatre Grand Slams de tennis: Obert d'Austrlia i Roland Garros, gimnstica, nataci, handbol i altres esports.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152038" title="Telecinco Sport" nonfiltered="1403" processed="1399" dbindex="61430">
Telecinco Sport s un canal de notcies esportives a nivell internacional, pertanyent a Telecinco, amb informaci especialitzada 24 hores al dia i que s'emet a travs de TDT. 

 Programaci . 
Els continguts de Telecinco Sport sn subministrats per Eurosportnews, del grup Eurosport, que sn bsicament butlletins informatius relacionats amb esdeveniments esportius nacionals i internacionals en un horari entre les 7.30 del mat i la 1 de la matinada. Inicialment emet informatius esportius cada 15 minuts i els caps de setmana magazines de motor. 

Tamb repeteix les carreres de la Frmula 1 i de Superbikes. Les retransmissions en directe o diferit es limiten a esdeveniments esportius els drets televisius dels quals sn propietat de Telecinco o Eurosport nicament; ja que, per a moltes retransmissions que fa Eurosport, els drets televisius per a Espanya sn de TVE. Aix que Telecinco aporta el mundial de Frmula 1, Superbikes i les finals de la copa del rei; i Eurosport campionats de billar, dards, l'home ms fort del mn, etc.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152039" title="ETB 2" nonfiltered="1404" processed="1400" dbindex="61431">
ETB 2 s el segon canal de televisi de Euskal Telebista (ETB), la televisi basca. 

Va nixer l'any 1986, 5 anys desprs que ETB 1, en una situaci d'alegalitat. 

La sortida a l'aire de ETB 2 va convertir a Euskal Telebista en el primer ens televisiu autonmic a tenir dos canals. s un canal de contingut generalista ntegrament en castell. Atenent a l'audincia, tant efectiva com potencial, s el canal ms important del grup. En la seva graella no hi ha programes esportius ni infantils o juvenils, que sn exclusivament emesos per ETB 1, tot i aix, els programes informatius, amb el Teleberri de la tarda com estrella, sn els ms cuidats del grup. 

La seva rea de recepci s tota la Comunitat Autnoma Basca per tamb es pot veure en tota Navarra i en els teritorios bascos de Frana, el que es coneix com Iparralde, i en algunes provncies de les comunitats limtrofes de Cantbria, Castella-Lle, La Rioja i Arag.

Vegeu tamb.
Euskal Telebista;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152040" title="Fly Music" nonfiltered="1405" processed="1401" dbindex="61432">
Fly Music era un canal temtic de TDT a Espanya que pertanyia a Net TV (grup Vocento). El canal va iniciar la seva programaci el novembre de 2005 i va desaparixer al juny del 2008.

La programaci de Fly Music era musical, amb videoclips, entrevistes a artistes, agenda de concerts, etc... El ms destacat d'aquest canal varen esser els seus reportatges entre els quals sobresurten els del Metrorock, el Summercase i el FIB. 

Els programes ms vistos eren Fly Box (Selecci dels millors videos) i Fly Series, que dedicava el seu espai noms a un artista o un gnere determinat, com per exemple, Fly Series Heavy

Enllaos externs.
 Web de Fly music;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152041" title="Aragn TV" nonfiltered="1406" processed="1402" dbindex="61433">
Aragn Televisin s la marca comercial de Televisi Autonmica d'Arag S. a., canal pblic de televisi aragons englobat dins de la Corporacin Aragonesa de Radio y Televisin (CARTV). El logotip de Arag Televisi consisteix en una "A" inclinada, de color vermell i groc, sobre un fons de color negre. Aquest logotip s similar al de Aragn Radio i al de CARTV, variant solament en el color del fons. 

Aragn Televisin va comenar a emetre en proves a principis de desembre de 2005 i el 22 de desembre del mateix any va substituir el ajustament de barres per un cicle d'imatges sobre Arag. El 25 de febrer de 2006 va realitzar la seva primera emissi amb el partit de futbol Real Zaragoza-FC Barcelona, tornant a la fase de proves desprs d'acabar la trobada. Les emissions oficials de Arag Televisi, van comenar el dia 21 d'abril de 2006, en vespres del dia d'Arag (23 d'abril), sent un dels primers programes una galla especial de presentaci.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152042" title="40 Latino" nonfiltered="1407" processed="1403" dbindex="61434">


40 Latino s un canal de televisi espanyol que es troba en les plataformes digitals de pagament (Imagenio, Digital+,etc.). Tamb es troba dintre del paquet de canals gratuts de la TDT dintre del Multiplex de Cuatro. s de temtica musical per dirigit nicament als artistes i canons llatins. 

Al seu torn, est disponible per a TDT i pertany al grup d'informaci de 40 TV i Los 40 Principales.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152043" title="Digital+" nonfiltered="1408" processed="1404" dbindex="61435">
Digital+ s la plataforma de televisi digital per satllit sorgida de la fusi de les plataformes Canal Satlite Digital, propietat de Sogecable, i Via Digital, participada per Telefnica. 

Digital+ ofereix una gran varietat de canals temtics de tot tipus, amb distints 'paquets' de diferent qualitat i preu, com tamb pellcules i futbol en la modalitat de pagament per visi. A ms, inclou com a oferta opcional i en exclusiva Canal+ Espanya, i tamb per aquesta modalitat Canal+ 2, Canal+ 30, tres canals de cinema, dos d'esport i un d'esdeveniments. 

A travs de la plataforma es pot tenir accs, a ms, a una selecci de canals de cinema de tots els temps i gneres, una mplia programaci infantil, documentals variats, canals dedicats a les sries de tots els gneres, canals de msica, com tamb als canals autonmics de bona part de les Comunitats Autonmes de tot el pas. Emet el seu senyal mitjanant dos satllits: Astra (19,2 Est) i Hispasat (30 Oest), aprofitant aix les emissions que fan per a ells diversos canals en obert. 

Per a rebre el senyal fa falta una antena enfocada a una dels dues posicions orbitales, un descodificador i la corresponent targeta d'abonament. Els ltims exercicis econmics han estat molt bons per la companyia deixant pagada el deute que tena la plataforma, obtenint com a resultat del 2007 63 milions d'euros de benefici. Actualment la cadena est a punt de treure nous canals com FOX Crime, FOX Life, Discobery Science, Discovery Turbo, Discovery Civilization, PlayStation TV, Sol Msica, The Biography Channel, etc.


Dial de DIGITAL +.

Canal+.
Canal+ Dial 1;
Canal+ 2 Dial 2;
Canal+ 30 Dial 3;
Cuatro Dial 4;
Canal+ Accin Dial 5;
Canal+ Comedia Dial 6;
Canal+ DCine Dial 7;
Canal+ Ftbol Dial 8;
Canal+ Deportes Dial 9;
Canal+ Eventos Dial 10;

Generalistes.
TVE 1 Dial 11;
La 2 de TVE Dial 12;
Antena 3 Dial 13;
Cuatro Dial 14;
Telecinco Dial 15;
La Sexta Dial 16;
Sony Entertainment TV Dial 17;
Gran Hermano Dial 18;
Fama 24 horas Dial 19;

Entreteniment.
Calle 13 Dial 20;
Fox Dial 21;
AXN Dial 22;
Paramount Comedy Dial 23;
Factora de Ficcin Dial 24;
Sci Fi Dial 25;
Cosmopolitan Dial 26;
People & Arts Dial 27;
Animax Dial 28;

Infantils.
Jetix Dial 29;
Disney Channel Dial 30;
Disney Channel +1 Dial 31;
Playhouse Disney Dial 32;
Cartoon Network Dial 33;
Cartoon Network +1 Dial 34;
NICK Dial 35;
NICK +1 Dial 36;
Boomerang Dial 37;
Clan TVE Dial 38;
BabyFirt Dial 39;

Cinema.
Canal+ Accin Dial 40;
Canal+ Comedia Dial 41;
Canal+ DCine Dial 42;
Canal+ Accin 30 Dial 43;
Canal+ Comedia 30 Dial 44;
TNT Dial 45;
TCM Dial 46;
TCM Clsico Dial 47;
Hollywood Dial 48;
DCine Espaol Dial 49;

Esports.
Canal+ Ftbol Dial 50 ;
Canal+ Deportes Dial 51;
Canal+ Eventos Dial 52;
Golf+ Dial 53;
Sportmana Dial 54;
Eurosport Dial 55;
Teledeporte Dial 56;
Real Madrid TV Dial 57;
Barca TV Dial 58;

Documentals.
Caza y Pesca Dial 59;
Odisea Dial 60;
National Geographic Channel Dial 61;
Discovery Channel Dial 62;
Viajar Dial 63;
Canal Historia Dial 64;
Canal Biografa;
Canal CocinaDial 66;
Docu TVE Dial 67;
Hogarutil Dial 68;
Decasa Dial 69;

Informatius.
CNN+ Dial 70;
Canal 24 Horas Dial 71;
Mteo Dial 72;
CNBC Dial 73;
Blombleg Dial 74;
BBC World Dial 75;
CNN International Dial 76;
Fox News Dial 77;
France 24 English Dial 78;
Al Jazeera English Dial 79;

Msica.
40 TV Dial 80;
40 Latino Dial 81;
MTV Dial 82;
VH1 Dial 83;
Mezzo Dial 84;
Canal Clsico Dial 85;
Msica Digital Dial 86;
Radios Dial 87;

Autonmiques.
Andaluca TV Dial 90;
Telemadrid SAT/La Otra Dial 91;
TVV Internacional Dial 92;
TVC Internacional Dial 93;
TV Galicia Dial 94;
ETB Dial 95;
TV Canaria Dial 96;
Aragn Sat Dial 97;

Internacional.
TV5 Monde Dial 140;
Euronews Dial 142;

Latins.
Radio Latins Dial 149;
Caracol TV Dial 151;
Canal de las Estrellas Dial 152;
TV Record Dial 154;
Telesur Dial 156;
40 Latino Dial 158;

Otros.
Canal Club Dial 88;
EHS Dial 89;
Playboy TV Dial 99;

Pagament.
Taquilla Cine Dials de 101 a 109;
Taquilla X Dials 120 i 121;
Taquilla XX Dial 122;
Taquilla XY Dial 124;

Enllaos externs.
plus.es: Pgina oficial de Digital+;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152044" title="Euronews" nonfiltered="1409" processed="1405" dbindex="61436">
Euronews s un canal de televisi europeu dedicat a les notcies. 

Es pot rebre, via satllit, en tota Europa i en el nord d'frica, i, per la televisi per cable, en bona part del mn (102 pasos), especialment a Amrica del Nord. Euronews tamb s'emet a travs d'alguns canals nacionals a certes hores del dia. A travs d'acords de distribuci aquest canal paneuropeu es pot veure en ms de 120 pasos. Euronews va ser escollida per la Uni Europea per a tractar temes relatius a les institucions de la mateixa - ha de consagrar almenys una desena part del seu temps d'emissi referent a aix - i a Europa en general. 

En aquest sentit t una missi de servei pblic europeu, i rep una subvenci anual de cinc milions d'euros. El consorci Euronews, fundat el 1992, reuneix dotze cadenes pbliques estatals: 
RTVE (Espanya);
France Tlvisions (Frana);
RAI (Itlia);
RTP (Portugal);
RTBF (Blgica);
TMC (Mnaco);
YLE (Finlndia);
ERT (Grcia);
CYBC (Xipre) ;
ERTV (Egipte);

La seva seu s a Li (Frana). La idea de crear una cadena europea de notcies va sorgir el 1991, quan la cobertura exclusiva de la primera guerra de L'Iraq per la cadena nord-americana de notcies CNN va posar de manifest l'hegemonia d'aquest pas i per tant el retard europeu en el domini de la informaci televisiva internacional. Altres cadenes es van unir al projecte: CT (Repblica Txeca), ENTV (Algria), ERTT (Tunis), PBS (Malta), RT (Irlanda), RTVSLO (Eslovnia), RTR (Rssia), NTU (Ucrana), SSR-SRG (Sussa), TVR (Romania) i TV4 AB (Sucia). 

La britnica ITN participa en el contingut de les emissions. La SECEMIE s la societat propietria i productora de Euronews, mentre que SOCEMIE, filial de l'anterior, s l'operador. 

Les emissions van comenar l'1 de gener de 1993. Emet en set idiomes: espanyol, itali, francs, alemany, angls, portugus (des de 1999) i rus (des de 2001), vint-i-quatre hores al dia. Durant un any va emetre tamb en rab.

Informaci. 
Encara que l'idioma es pot canviar, sn les mateixes imatges per a tots els europeus. Els seus blocs informatius sn de 30 minuts, i consten dels segents apartats: 

News: sn les notcies d'mbit general. ;
Economia: l'actualitat del mn dels negocis. ;
Sport: notcies esportives. ;
Europa: notcies i informaci sobre la UE. ;
Europeans: reportatges sobre els ciutadans de la UE i pasos vens. ;
Le Mag: reportatges i notcies sobre moda, tendncies... ;
Pass: respon a qestions europees. ;
No comment: ensenya imatges per sense comentaris. ;
Meteo: informaci meteorolgica. ;
Prespectives: els caps de setmana, ensenya com es comenta una mateixa notcia en diferents pasos europeus (normalment apareix TVE, RAI i televisions de Frana i Sussa).

Enllaos externs.
Web de EuroNews;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152045" title="France Tlvisions" nonfiltered="1410" processed="1406" dbindex="61437">
L'empresa pblica France Tlvisions s el primer grup audiovisual de Frana i est formada per les segents cadenes: 

France 2 ;
La regional France 3 ;
France 4 ;
France 5 ;
France  ;
TV5 Monde ;
El circuit de RFO en els territoris d'ultramar de Frana (comprn 17 cadenes de televisi i 10 emissores de rdio pbliques). ;

La radiotelevisi pblica francesa t participaci en les cadenes europees Euronews, Plante Thalassa, Dt. Plante, Mezzo i Gulli i en la cadena de notcies France 24. Tamb participa en la producci cinmatogrfica, l'edici, la distribuci, la publicitat i els serveis multimdia. France Tlvisions tamb participa en altres societats com CFI, TV5, Arte i Mdiamtrie.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152046" title="BBC World News" nonfiltered="1411" processed="1407" dbindex="61438">
BBC World s el canal de televisi internacional de la British Broadcasting Corporation (BBC) que retransmet durant les 24 hores: notcies, documentals, programes d'inters general i entrevistes. Tot el material s majorment produt per BBC News. 

La seva primera retransmissi s de gener de 1995. Per al Regne Unit la mateixa funci s complerta per BBC News 24. Va ser creat com reemplaament del BBC World Service Television. Per a diferncia del servei radial del BBC World Service, BBC World es finana per la publicitat ja que el govern britnic va refusar estendre a la Foreign Office finanament per al servei televisiu.

Programaci.
 BBC News;
 The World Today;
 World News Today;
 The World ;
 World Business Report ;
 Asia Business Report ;
 Middle East Business Report ;
 Asia Today ;
 Sport Today ;
 HARDtalk;
 Click;
 Fast Track ;
 Talking Movies;
 This Week ;

Enllaos externs.
Pgina web oficial de BBC world;
Pgina oficial de BBC;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152047" title="BBC News" nonfiltered="1412" processed="1408" dbindex="61439">
 

La BBC News and Current Affairs (abreujat: BBC NCA) s una de les principals divisions de la BBC. s l'entitat responsable de recollir i produir la informaci d'actualitat per a les divisions informatives de televisi, rdio i Internet de la BBC. Se la considera l'entitat que recopila ms quantitat d'informaci entre els mitjans de comunicaci del mn, amb ms de 45.000 hores de material a l'any. La seva seu es troba a Londres, ocupant l'espai amb la BBC Television Centre. 

A ms de l'equip installat al Regne Unit, mant 48 equips humans i ms de 2.000 periodistes repartits per tot el mn.




Enllaos externs.
BBC News ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152048" title="Hispasat" nonfiltered="1413" processed="1409" dbindex="61440">
Hispasat s una empresa, creada el 1989, que opera una srie de satllits de comunicacions espanyols del mateix nom. Van ser planificats per l' Instituto Nacional de Tcnica Aeroespacial i la Agncia Espacial Europea. Pertanyen a Eutelsat (27,69%) i inversionistas privats d'Espanya. 

Enllaos externs. 
lloc de Hispasat;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152054" title="Orquestra Philharmonia" nonfiltered="1414" processed="1410" dbindex="61441">
L'Orquestra Philharmonia, en angls Philharmonia Orchestra o noms Philharmonia, s una orquestra simfnica de Londres que des de 1995 t la seva seu en el Royal Festival Hall. A la Gran Bretanya tamb s orquestra resident al De Montfort Hall de Leicester i al Corn Exchange de Bedford.

 Una orquestra d'estudi .

L'orquestra va ser fundada el 1945 per Walter Legge, un executiu d'EMI, i estava concebuda com a una orquestra d'estudi; es dedicava principalment a ser l'orquestra encarregada dels enregistraments, amb poques actuacions en viu. Thomas Beecham va donar el concert inicial el 1946, per va ser apartat del crrec de director quan va intentar prendre el control de l'orquestra i canviar el seu nom. Beecham va marxar i fund l'Orquestra Filharmnica Real.

En els primers anys, va ser dirigida per destacats directors com Arturo Toscanini i Wilhelm Furtwngler, treballant amb grans instrumentistes i cantants del moment. Va ser amb Herbert von Karajan, que desprs de la Segona Guerra Mundial va tenir problemes per dirigir a Alemanya i a ustria, qui va estar molt associat amb la Philharmonia en els seus primers anys. Karajan va transformar l'orquestra en un dels millors conjunts del mn, i va fer nombrosos enregistraments, entre els que destaquen les nou simfonies de Beethoven.

El 1954 Karajan la va deixar per anar a dirigir l'Orquestra Filharmnica de Berln i Legge va recrrer a Otto Klemperer, la carrera del qual estava en hores baixes. Aquesta va resultar una decisi encertada, i el nom de Klemperer va quedar definitivament vinculat al de l'orquestra; wl 1959 va ser nomenat director vitalici.

 New Philharmonia Orchestra . 

El dimarts 10 de mar de 1964, Legge va anunciar que volia desfer l'orquestra. Durant una sessi d'enregistrament amb Otto Klemperer, tot els presents van dir que no permetrien que l'orquestra fos dissolta. Klemperer va donar el seu suport immediat, i el 17 de mar l'orquestra va elegir el seu propi organigrama i va adoptar un nou nom: Nova Orquestra Philharmonia (en angls, New Philharmonia Orchestra). El concert inaugural de la nova orquestra va tenir lloc el 27 d'octubre de 1964. Va ser una interpretaci de la Simfonia nm. 9 de Beethoven, dirigida per Klemperer, que era ara President Honorari de l'Orquestra.

Amb aquest canvi l'orquestra va passar a fer moltes ms actuacions en viu. Com a New Philharmonia Orchestra, va readquirir els drets del nom Philharmonia Orchestra i des del 1977, ha estat coneguda un altre cop amb aquest nom.

Klemperer es va retirar de la direcci el 1971, per encara va ser oficialment el seu director principal fins a la seva mort el 1973. En aquells dos anys, Lorin Maazel va ser el Director Principal Associat (1971-73), i posteriorment va ser efectivament el Director Principal. Riccardo Muti va ser el director principal entre 1973 i 1982; va ser succet per Giuseppe Sinopoli (1984-94). El 1997, Christoph von Dohnnyi va encarregar-se de la direcci. El novembre de 2006, es va anunciar que Dohnnyi deixaria l'orquestra el 2008, i que Esa-Pekka Salonen en seria Director principal.

La Philharmonia s l'orquestra que compte amb ms gravacions discogrfiques, amb ms de mil enregistraments. Tamb ha enregistrat bandes sonores com la de la pellcula Enric V amb Laurence Olivier (1944), o Oliver Twist de David Lean (1948).

 Directors titulars .
Christoph von Dohnnyi (1997 );
Giuseppe Sinopoli (1984 1994);
Riccardo Muti (1973 1982);
Otto Klemperer (1959 1973);

 Enllaos externs .
Pgina oficial de la Philarmonia;
Article sobre la Philarmonia a Allmusic.com;

 Referncies .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152078" title="Orquestra Filharmnica de Viena" nonfiltered="1415" processed="1411" dbindex="61442">

L'Orquestra Filharmnica de Viena, en alemany Wiener Philharmoniker, s una orquestra simfnica austraca, considerada com una de les millors del mn. La seva seu s el Musikverein.

Els membres de l'orquestra sn escollits de l'Orquestra de l'pera Estatal de Viena. Aquest procs s molt llarg, amb cada msic provant la seva capacitat per un mnim de tres anys tocant per a l'pera i el Ballet. Una vegada passat aquest temps poden fer la sollicitud per a obtenir un lloc en la Wiener Philharmoniker.

 Histria .

Els orgens es remunten al 8 de mar de 1842, quan Otto Nicolai va formar el que anomenava Acadmia Filharmnica. Era una orquestra totalment independent, que prenia totes les decisions democrticament pel vot de tots els seus membres. Aquests principis encara prevalen.

Quan Nicolai va deixar Viena el 1847, tamb l'orquestra es va desfer, i no va ser gaire activa fins a 1860, quan Carl Eckert en va assumir la direcci. Va donar una srie de quatre concerts per subscripci (Philharmonischen Konzerte), i des de llavors, l'orquestra dna concerts contnuament.

L'orquestra va atreure diversos directors de gran prestigi. Entre 1875 i 1883 Hans Richter en va ser el director principal, i amb ell l'orquestra va encarregar-se de les estrenes de les Segona i la Tercera simfonies de Brahms. Tamb van estrenar la tercera, quarta , sisena i vuietna simfonies de Bruckner entre 1877 i 1892.

Mahler la va dirigir de 1898 a 1901, i sota la seva direcci l'orquestra realitz la primera gira, tocant a Pars el 1900 durant l'Exposici Universal. Altres directors han estat Felix von Weingartner (1908-27), Wilhelm Furtwngler (1927-30) i Clemens Krauss (1930-33).

Des de 1933, l'orquestra no t un director principal, sin diversos directors convidats, entre els que cal destacar Richard Strauss, Karl Bhm, Herbert von Karajan, Georg Solti, Erich Kleiber, Carlos Kleiber, Leonard Bernstein, Claudio Abbado i Valery Gergiev.

Des de l'1 de gener de 1941, l'orquestra dna un concert dedicat a la msica de la famlia Strauss, i en especial de Johann Strauss (fill); s el fams Concert de Cap d'Any que es retransmet a tot el mn, des de Viena.

 El so de la Filharmnica .

El so caracterstic de la Filharmnica de Viena pot ser atribut en part a l's d'instruments i estils d'execuci que sn fonamentalment diferents dels usats per altres orquestres importants:
 El clarinet t un sistema de digitaci especial.
 El fagot t combinacions de digitaci i canyes especials.
 La trompeta t un sistema de vlvules rotatives i mesures ms estretes.
 El tromb i la tuba tenen diferents digitacions i sistema de vlvules.
 El timbal usa cuir natural de segall en lloc del cuir sinttic.
 El contrabaix ret l'afinaci natural del viol per terceres i la ubicaci tradicional a l'escenari en una fila darrere dels metalls.
 L'obo viens t unes caracterstiques especials en les mesures del tub, canyes i sistema de digitaci. s molt diferent de l'obo francs usat internacionalment.
 La trompa en Fa vienesa s una variaci de la trompa natural amb un vlvula inserida en F, de manera que l'escala cromtica pot ser tocada. Tot ella s ms estreta, t tubs ms llargs i un sistema de vlvules i pistons. Aquestes vlvules tenen l'avantatge d'oferir una so menys definit, a ms de permetre realitzar subtils enllaos entre les notes. Tamb est fet de materials ms resistents que la trompa francesa.

Aquests instruments i el color del so que produeixen han estat l'objecte d'estudis cientfics pel professor Gregor Widholm de l'Institut per a la Cultura Musical de l'Acadmia per a la Msica i Arts Escniques.

 Directors .

La Filharmnica de Viena no t directors principals. Durants molts anys, fins al 1933,  s'escollia un artista per dirigir tots els concerts de la respectiva temporada en el Musikverein de Viena. Aquests directors eren anomenats Abonnementdirigenten (Directors per abonament) ja que dirigien tots els concerts inclosos en els abonaments. Alguns d'aquests contractes anuals eren renovats durant uns quants anys. Els principals directors van ser:
 Carl Otto Nicolai (1842 1848);
 Carl Eckert (1854 1857);
 Felix Otto Dessoff (1860 1875);
 Hans Richter (1875 1882);
 Wilhelm Jahn (1882 1883);
 Hans Richter (1883 1898);
 Gustav Mahler (1898 1901);
 Joseph Hellmesberger, Jr. (1901 1903);
 Felix Weingartner (1908 1927);
 Wilhelm Furtwngler (1927 1930);
 Clemens Krauss (1929 1933);

La Filharmnica de Viena tamb ha treballat amb altres directors, per exemple per al Festival de Salzburg, o per a enregistraments concrets i altres ocasions especials. Amb l'ampliaci de les activitats de la Filharmnica l'orquestra va decidir abandonar aquest sistema el 1933. Des de llavors noms hi ha directors convidat per a cada concert, tant a Viena com en altres parts. Els directors convidats han estat:


 Selecci d'enregistraments .
 Mozart, Simfonies nm. 38, 39, 40, 41 (Karl Bhm);
 Mozart, Les noces de Fgaro (Erich Kleiber);
 Mozart, Don Giovanni (Josef Krips);
 Beethoven, Simfonia nm. 3 (Felix Weingartner);
 Beethoven,  Simfonia nm. 3 (Erich Kleiber);
 Beethoven, Simfonia nm. 5, Simfonia nm. 7 (Carlos Kleiber);
 Beethoven, Simfonia nm. 9, (Karl Bhm);
 Beethoven, Simfonies nm. 2, 5, 9 Simon Rattle;
 Brahms, Simfonia nm. 2 (Wilhelm Furtwngler);
 Brahms, Simfonia nm. 4 (Carlos Kleiber;
 Khachaturian, selecci de Spartacus i Gayaneh (Aram Khachaturian);
 Schubert , Simfonia nm. 8 conducted by Carl Schuricht;
 Schubert, Simfonia nm. 9 (Josef Krips);
 Wagner, La valquria, 1r acte (Bruno Walter);
 Wagner, La valquria (Wilhelm Furtwngler);
 Wagner, L'anell del nibelung (Georg Solti). El Gramophone Magazine la va considerar com el millor enregistrament de msica clssica del segle.
 Bruckner, Simfonia nm. 4  (Karl Bhm);
 Mahler, El cant de la terra (Das Lied von der Erde) amb Kathleen Ferrier (contralt) (Bruno Walter);
 Mahler, Das Lied von der Erde, amb James King i Dietrich Fischer-Dieskau (Leonard Bernstein);
 Mahler, Simfonia nm. 3  (Pierre Boulez);
 Dvo k, Simfonia nm. 8 (Karajan);
 Johann Strauss II i la famlia Strauss. Concert traditional de cap d'any amb Herbert von Karajan, Claudio Abbado, Carlos Kleiber, Nikolaus Harnoncourt, Riccardo Muti, etc.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de l'Orquestra Filharmnica de Viena;
 Pgina oficial del Musikverein;
 Articles sobre sexisme i racisme en l'Orquestra Filharmnica;
 Discografia estereofnica completa, incloent enregistraments no publicats;
 El so de l'Orquestra Filharmnica de Viena;
 Les millors orquestres d'Europa;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152081" title="Copa Louis Vuitton" nonfiltered="1416" processed="1412" dbindex="61443">


La Copa Louis Vuitton s una competici mundial de l'esport de la vela, molt famosa i prestigiosa, bsicament per la seva relaci amb la Copa Amrica. 

La Copa Luis Vuitton serveix per escollir el vaixell que desafiar al defensor del ttol de la Copa Amrica.

 Histria .
L'any 1970, per primer cop a la histria de la Copa Amrica, diversos vaixells internacionals competiren per esdevenir el vaixell desafiant del New York Yacht Club (defensor de la copa Amrica del moment). Fins aleshores, noms l'any 1964 es don un cas similar, en qu dos vaixells britnics competiren per enfrontar-se al NYYC.

Per l'edici de l'any 1983 de la Copa Amrica, Louis Vuitton ofer un trofeu al vencedor de les sries eliminatries de selecci del vaixell desafiant de la competici. La primera copa Louis Vuitton es disput a Newport, Estats Units, amb la victria del vaixell Australia II, que posteriorment s'enfront al vaixell defensor de la Copa Amrica, el Liberty.

Amb excepci de l'any 1988, el vencedor de la Louis Vuitton fou premiat amb el dret de desafiar el defensor del moment de la Copa Amrica.

 Historial .


 Enllaos externs .
Copa Amrica de Valncia;
Informaci de la Copa Amrica;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152083" title="RuBisCO" nonfiltered="1417" processed="1413" dbindex="61444">
La ribulosa-1,5-difosfat carboxilasa/oxigenasa, coneguda habitualment amb el sobrenom de RuBisCo, s un enzim (EC 4.1.1.39) que participa en el cicle de Calvin catalitzant el primer pas principal en la fixaci del carboni. Aquest procs permet que els toms de dixid de carboni de l'atmosfera passin als organismes en forma de molcules riques en energia com ara la sacarosa. La RuBisCO catalitza tant la carboxilaci (amb CO2) com l'oxidaci (amb O2) de la ribulosa-1,5-difosfat (RuBP).

La RuBisCO s molt important en termes biolgics perqu, com s'ha comentat, s central en la reacci qumica ms comuna que permet l'entrada de carboni inorgnica a la biosfera. Es tracta tamb de la protena ms habitual a les fulles, i possiblement sigui la protena ms abundant de la Terra.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152089" title="Antonio Rodrguez de Hita" nonfiltered="1418" processed="1414" dbindex="61445">
Antonio Rodrguez de Hita (Valverde de Alcal, 18 de gener de 1722 - Madrid, 21 de febrer de 1787), va ser un compositor espanyol que es va dedicar tant a la msica religiosa com a la msica per al teatre, havent contribut a la renovaci de la sarsuela que va tenir lloc en la segona meitat del Segle XVIII

Des de la seua adolescncia va ocupar el crrec d'organista i mestre de capella de l'esglsia magistral d'Alcal de Henares. L'any 1744 es va traslladar a Palncia, per a fer-se crrec del lloc de mestre de capella de la catedral. A partir de 1765 i fins a la seua mort va ocupar el aleshores prestigis crrec de mestre de capella del Real Monasterio de la Encarnacin, a Madrid. Mentre ocupava aquests crrecs va compondre molta msica religiosa - unes 250 obres - que constitueixen el gruix de la seua producci.

A banda de la producci religiosa, Rodrguez de Hita va contribuir, en associaci amb l'escriptor costumista Ramn de la Cruz, a la renovaci del gnere de la sarsuela en la segona meitat del Segle XVIII. Fonamentalment a travs de les sarsueles Las segadoras de Vallecas i Las labradoras de Murcia, ambds autors van introduir l'element popular, casts i costumista en un gnere fins aleshores quasib dominat pels estndards intercionals.

Rodrguez de Hita va ser mestre del poeta i msic Toms de Iriarte (1750-1791).

Obres.
Teatre.
El chasco del cortejo, tonadilla a solo (1768 Madrid, Teatro del Prncipe) ;
Briseida, amb llibret de Ramn de la Cruz, sarsuela herica en 2 actes (11 de juliol de 1768, Madrid, Teatro del Prncipe) ;
Las segadoras de Vallecas, amb llibret de Ramn de la Cruz, sarsuela burlesca (3 de setembre de 1768, Madrid, Teatro del Prncipe) ;
Las labradoras de Murcia, amb llibret de Ramn de la Cruz, sarsuela burlesca en 2 actes (16 de setembre de 1769, Madrid, Teatro del Prncipe) ;
Hormesinda, amb llibret de Nicols Fernndez de Moratn, tragdia lrica en 5 actes (12 de febrer de 1770, Madrid, Teatro del Prncipe) ;
Scipin en Cartagena, amb llibret d'Agustn Cordero, sarsuela herica en 2 actes (15 de juliol de 1770, Madrid, Teatro del Prncipe) ;
El loco, vano y valiente, sarsuela en 2 actes (31 de mar de 1771, Madrid, Teatro del Prncipe);
La repblica de las mujeres, amb llibret de Ramn de la Cruz basat en Les Amazones modernes de Marc-Antoine Legrand i Louis Fuzelier, sainet (4 d'octubre de 1772, Madrid, Teatro del Prncipe);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152093" title="Vaati" nonfiltered="1419" processed="1415" dbindex="61446">

Vaati (    Guf ), el Wind Mage (en catal: Mag dels Vents) s un antagonista pertanyent a la franqucia The Legend of Zelda de Nintendo. El seu aspecte ms com es un orbe gegant amb sol ull, encara que el seu aspecte original era el d'un Minish prpura. s el segon antagonista principal de la franqucia i que s repeteix en la saga, desprs de Ganon. En la 210a edici de Nintendo Power, Vaati fou esmentat com un dels principals antagonistes de la srie, noms superat per Ganon.

Vaati s un poders mag (o fetiller) que practica la mgia negra. Se l atribueix per saber controlar el element del vent, aix com altres elements de la natura  (en especials el de la terra i el foc, vist aix en The Minish Cap). Vaati es convert en un fetiller quant es desviar al Mal. En aconseguir el seu objectiu es fes ms molt ms poders, i es convert en una amenaa per Hyrule.

Vaati tamb s un poders boss. Es el Boss final (Enemic final) de The Minsh Cap i Four Swords, i tamb el penltim Boss de Four Swords Adventures. Com a boss Vaati utilitz la seva mgia (al igual que Ganon i altres antagonistes de la saga) en combat (i sovint manejant el vent i el foc) contra Link.

 Biografia .

 Atributs .
Com a malvat, Vaati (que un principi fou un Minish, abans de convertir-se en un terrible i poders fetiller), es creu un sser superior, un Du (mes o menys igual que Ganon, per Vaati es molt ms arrogant). Vaati sempre fou molt intelligent desde el seu naixement (naixement i passat que es desconegut ms enll del vist en The Minish Cap), i destac com a un dels millors alumnes de Ezlo. Aquest privilegi el var fer molt arrogant, i aquesta arrogncia fou el seu primer instant i pas al Mal que ms tard seria present en ell. Es desconegut si Vaati sofreix narcisisme, per es evident que t a ell mateix un alta autoestima i que es consider com a centre del Cosmos.

Els seus objectius tamb o demostren. Volt convertir-se en un sser div per damunt de qualsevol constncia, i no importa a qui tingui que purgar per aconseguir el seu objectiu. Vaati probablement fou desviat al mal per els seus estudis al costat malvat del cor dels homes, com aix ho indica a The Minish Cap, tot i que no est especificat el perqu aquesta atracci. Aquesta fou la seva perdici. Doncs el portaria a dur a terme a la desviaci de mal, convertint-se en una de les principals amenaces de la histria del Regne d Hyrule.

 Actor de veu .
L'actor que posa veu a Vaati s el mateix a Happy Mask Salesman, Ocarina of Time i Majora's Mask, tot i que mai parla com a costum de Zelda fins a Twilght Princess (en el cas de Midna); les seves rialles sn sempre les mateixes. En Four Sword Adventures i For Swords el doblador s diferent, tal com ho mostren les rialles, que no sn iguals que les altres.

 En els jocs .
En Vaati apareix en tres ocasions en la saga, en dos dels jocs on ell s l'antagonista principal i on en l'ltim - on mor -  s un dels antagonistes principals juntament amb Ganondorf (conegut ms tard del joc i ja nomenat com Ganon) i Dark Link. En dos dels jocs on apareix, Vaati s tancat en la Four Sword, per no destrut, ja que el seu poder s illimitat grcies a la Light Force que posse a The Minish Cap. Vaati es considerat per la llegenda com un du malvat, tot i que simplement se l'esmenti com a fetiller.

Normalment Vaati s representat com un gran orbe amb un sol ull, tot i que a The Minish Cap es mostr la seva forma autntica de Minish i la seva forma de fetiller malfic un cop li arrabass al seu mestre Ezlo el Hat of the Desires i es convert en un fetiller terrible, el segon ms gran de tots desprs de Ganon (i possiblement igualat amb Zant), tot i que Vaati mai no ha sabut res de l'existncia de Ganondorf. Possiblement Vaati tingui ms poder que Agahnim, el Dark Wizard i alter ego de Ganon, per Nintendo no ho aclareix.

 The Minish Cap .
El primer aspecte de Vaati en la saga The Legend of Zelda s en la cronologia de The Legend of Zelda: The Minish Cap, on s un jove fetiller de gran poder mgic obscur, que un bon dia introdueix incomptables monstres en el Regne d'Hyrule, i converteix la filla del Rei d'Hyrule, la princesa Zelda, en pedra per un encanteri malfic. Apareix diverses vegades al llarg del joc seguint les passes del jove protagonista Link, i riu de forma aguda i malvada en les seves aparicions.

Ms endavant en el joc s'explica la histria de Vaati. Era un Minish, deixeble d'Ezlo; corromput pel costat fosc del cor dels homes, havia robat el Hat of the Desires   del seu mestre, i aix havia esdevingut un poders fetiller Hylian. Per aconseguir-ho, havia trat el seu mestre Ezlo, transformant-lo en un barret vivent.  Un cop convertit Vaati en un poders mag, perseguiria el seu anhel principal: apoderar-se de la Light Force (Fora Lleugera, o Fora de la Llum en catal) que l'hi atorgaria un poder div illimitat. Quant Vaati sab on era la Fora (a l'interior de la Princesa Zelda), s'apoder del Hyrule Castle i el transform en el seu cau, Dark Hyrule Castle, amb la intenci de robar la Light Force de la princesa.  Abans que aix posse el Rei.
 

Vaati s'apoder de gran part de la Light Force de la princesa, i s convert en un ser div per combatre el jove Link, que amb l'ajuda d'Ezlo volia derrocar-lo. Link venc la seva mgia i for Vaati a convertir-se en un monstre per poder sobreviure a la batalla. Encara que la mgia del fetiller Vaati fos illimitada, Link el venc en ltima instncia, i l'empreson en la lmina de Picori, que ms tard seria coneguda com la Four Sword (Espasa Qudruple), degut  a la seva capacitat de desdoblar el seu portador en tres entitats separades.

 Four Swords .

Vaati reapareix en The Legend of Zelda: Four Swords en la seva forma d'orbe amb un sol ull, la forma amb que havia estat presentat el personatge en la franqucia The Legend of Zelda. En el joc present, la Princesa Zelda nota el debilitament de l'encanteri que mantenia el malvat Vaati recls en The Minish Cap, i demana Link d'acompanyar-la per a reforar-lo. El malvat s'evadeix de l'empresonament i rapta Zelda per casar-s'hi. Amb l'ajuda de la Four Sword, Link derrotar Vaati, l'empresonar dins de l'Espasa i rescat la Zelda. Aquest es el joc on debut el malvat i primer joc on es el antagonista principal.

 Four Swords Adventures .

El fetiller Minish torn de nou en The Legend of Zelda: Four Swords Adventures. L'alter ego malvat del protagonista, en Dark Link, causa estralls per tot el Regne d'Hyrule, empresonant en cristalls foscos les donzelles guardianes de la pres de Vaati. Quant Link derrot Dark Link amb la Four Sword, inconscientment alliberar el malvat Vaati, que asolar el Regne d'Hyrule per conquerir-lo. Al final del joc se sabr que Vaati era utilitzat per Ganon, el King of Evil, mitjanant el Dark Mirror (Mirall Fosc), per apoderar-se del Trident of Power i aix poder conquerir el mn sencer. Vaati seria derrotat definitivament en la Tower of Winds per Link,  donat que aquest possea un poder molt superior al del Minish caigut, Vaati pressumptament hauria mort mentre Ganon conqueria Hyrule.

 En el manga .

 The Minish Cap .

Vaati apareix en el manga The Minish Cap com a antagonista i malvat principal d aquest. El seu objectiu, com el respectiu joc que es basa el manga, es aconseguir la Light Force, un poder sobrenatural que permetr el seu possedor poder div illimitat, aix com qui la posseeixi podr cumplir tots el seus desitjos (que en auqest cas era el de ser el fetiller ms poders del mn). Vaati conegu a en Link en el bosc de prop de casa seva, on Link estava enfadat   per motius de no participar en el gran torneig d esgrima de la seva escola en les Parties Minish   va tallar un arbre prop seu amb la seva espasa de fusta amb un cop sec i contundent. Per Vaati, aparegu i deixar en evidncia a en Link   que en principi Link li busca brega, perqu pensaba que s estava fotent d ell   tallant tots els arbres de la zona amb sol moviment (efectivament utilitzant la seva mgia). 

Desprs Vaati, tal com narra els fets del videojoc, guanya el torneig de les Parties Minish, i a partir d aqu trenca la Four Sword i converteix la Princesa Zelda en pedra. Per no rova la Light Force en el pedestal de la Four Sword, aix que continua buscant-la. Quan Link aconsegu els dos elements   el Forest Element i el Fire Element   i aconsegu el el Water Element a mans de la Great Fairy, Vaati apregu en escena, buscant la Light Force en el Water Temple. Transforma la Great Fairy en un Dragonfly i rebella la identitat d Ezlo: el anterior mestre de Vaati. Finalment Link aconsegu tots els elements. Vaati s abenta d aix i fou al Hyrule Castle. All, descobr el parader de la Light Force: grcies a la vitrina del Sactuary de la Four Sword.

A continuaci convert en pedra a tots els habitants del Castell, i practic un ritual per fer-se amb la Light Force de la Zelda. L acab amb xit i es convert en un sser div. El seu poder millorar enormement. Aix batall a en Link. Per Vaati anava absorbint i conjurant tant poder que se li escapava de les mans; aix es transforma en un monstre i se li escap tot el poder que tenia de les mans.  Demanar desesperadament ajuda a Link i al seu mestre. Link aprofit aquesta avantatge per guanyar-lo amb un cop d espasa. Vaati torn a la seva forma de fetiller. Ezlo torna a la normalitat i li arravat el Hat of the Desires i Vaati tornar en la seva forma Minish. Vaati suplica perd al seu mestre. Ezlo acced. Vaati var fer migues amb Link  abans d anar-sen, i junt amb el seu mestre atravesaran la porta del Sactuary.

 Vegeu tamb .

 Light Force.

 Referncies .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152098" title="Escola Tcnica Superior d'Arquitectura del Valls" nonfiltered="1420" processed="1416" dbindex="61447">


L'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura del Valls (l'acrnim de la qual s ETSAV) s una de les dues escoles d'arquitectura de la Universitat Politcnica de Catalunya, juntament amb l'ETSAB. Va ser inaugurada l'any 1973 i l'nic ttol que expedeix s el d'arquitecte. Completa el seu programa educatiu amb la impartici dels msters oficials de Tecnologia a l'Arquitectura, Arquitectura, Energia i Medi Ambient, Sostenibilitat i Teoria i Histria de l'Arquitectura. 

Alguns dels trets diferencials de l'Escola sn la seva mida i rtio professor/alumne i el seu Pla d'Estudis. L'EAV s una de les escoles d'arquitectura ms petites d'Espanya, amb uns 1100 alumnes. Aix, conjuntament amb el nombre elevat de professors per alumne (120 professors) fa que l'Escola es caracteritzi per donar un tracte personalitzat i proper a l'estudiant. Per altra banda, el Pla d'Estudis de l'any 1993 es caracteritza per la implantaci dels Tallers d'Arquitectura i Projecte (TAP), en qu es combina l'assignatura de Projectes amb altres assignatures com Construcci, Condicionaments i Serveis o Expressi Grfica Arquitectnica, per tal d'aconseguir un projecte que sigui la sntesi dels coneixements obtinguts en les diferents assignatures. Es preveu un canvi de Pla d'Estudis en un futur proper, si b aquest seguiria en la lnia marcada pel de l'any 1993.

L'Escola d'Arquitectura del Valls forma part de l'AEEA (Association Europene pour l'Enseignement de l'Architecture) i l'ECAADE (Education in Computer Aided Architectural Design in Europe).

Cal no confondre l'ETSAV amb l'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Valncia (dependent de la Universitat Politcnica de Valncia) o l'Escuela Tcnica Superior de Arquitectura de Valladolid, que tamb tenen com a acrnim ETSAV.

El Campus de Sant Cugat del Valls.

L'ETSAV s localitzada, des de l'any 1991, a les seves noves installacions del campus de Sant Cugat del Valls de la UPC, a uns deu minuts de l'Estaci de Sant Cugat dels FGC. Anteriorment, l'Escola d'Arquitectura Sabadell-Terrassa es trobava a les antigues dependncies de la Mancomunitat, entre les dues ciutats, on ara hi ha l'Institut Politcnic de Terrassa (IPCT). El nou edfici va ser construt per l'arquitecte Llus Nadal Oller. En els anys segents s'hi van haver de dur a terme reformes per tal de millorar-ne les condicions de ventilaci i illuminaci, i avui en dia encara hi ha aspectes a millorar. Per tal de buscar noves idees per a una millor utilitzaci de l'edfici i per a la seva adaptaci als nous temps, es va realitzar el concurs Repensar l'ETSAV.

Dins aquest edifici, de 8750m, hi ha aules teriques, de taller, informtiques i seminaris; a ms d'una biblioteca de 14.000 volums, una Sala d'Actes amb capacitat per a 300 persones, el Taller de Maquetes, el CC-LAIA (Centre de Clcul - Laboratori d'Aplicacions Informtiques a l'Arquitectura) i un espai reservat a la Delegaci d'Estudiants i l'Univers. .

Recentment s'han ampliat les dependncies de l'Escola, amb la construcci de dous nous edificis davant de l'antic. Un d'ells, ja finalitzat, s el CRiTT. L'altre s un hivernacle que encara est en construcci. 

L'edifici del CRiTT (Centre de Recerca i Transferncia de Tecnologia) ha estat dissenyat per l'arquitecte Javier Garca Solera. Si b aquest nou edfici havia de ser un exemple d'arquitectura pensada en termes de sostenibilitat, el projecte construt noms conserva uns certs aspectes visuals de l'arquitectura bioclimtica, mentre que el seu funcionament, especialment pel que fa al confort trmic, presenta greus deficincies. Recentment s'hi han dut a terme petites millores per provar de millorar-ne el confort a l'interior, com la installaci d'una malla sobre la coberta suposadament enjardinada. El resultat ha sigut positiu.
El CRiTT acull els segents centres, entre d'altres:

 Arxiu Coderch;
 CAIRAT (Centre d'Aplicacions de la Informtica a la Representaci de l'Arquitectura i el Territori);
 CISOL (Centre d'Investigaci Solar);
 CITIES (Centre Interdisciplinar en Tecnologia, Innovaci i Educaci per la Sostenibilitat);
 CRAL (Centre de Recerca per a l'Administraci Local);
 GSEA (Grup de Suport a les Estructures Arquitectniques) ;
 PAuS (Plataforma per l'Arquitectura i la Sostenibilitat);



Enllaos externs.
Web de l'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura del Valls;
Web de la Delegaci d'Estudiants (DEAV);

 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152111" title="Sant Apolloni" nonfiltered="1421" processed="1417" dbindex="61448">
Sant Apolloni fou un mrtir cristi de Roma que se suposa que havia estat senador rom. Va ser mort a Roma per ordre de Cmmode el 186. Fou declarat sant i es commemora el 18 d'abril.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152112" title="Sant Apolloni de Brscia" nonfiltered="1422" processed="1418" dbindex="61449">
Sant Apolloni de Brscia fou bisbe de Brscia al segle II. Va protegir els cristians perseguits i fou declarat sant per l'Esglsia. Es commemora el 7 de juliol.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152113" title="Sant Apolloni d'Egipte" nonfiltered="1423" processed="1419" dbindex="61450">
Sant Apolloni d'Egipte fou un anacoreta egipci. El prefecte d'Egipte el va encarcerar a Arsinoe i all va convertir al seu guardi Filem. El prefecte el va fer tirar al mar juntament amb Filem vers el 311. Es commemora el 8 de mar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152114" title="Bisbat de Terrassa" nonfiltered="1424" processed="1420" dbindex="61451">

El bisbat de Terrassa s una de les dues noves dicesis catalanes que el Vatic va crear el 15 de juny de l'any 2004 com a segregaci de l'arquebisbat de Barcelona (l'altra correspon al bisbat de Sant Feliu de Llobregat), i utilitza la baslica del Sant Esperit com a seu catedralcia. El primer bisbe de la dicesi, que actualment continua al seu crrec, s monsenyor Josep ngel Saiz Meneses.

No s la primera vegada que Terrassa s seu d'un bisbat. A mitjan segle V, l'any 450, ja hi havia el bisbat d'gara, on se celebr l'any 614 el concili provincial de la Tarraconense, i que va perdurar fins a la invasi sarrana, el 718. La seu de l'antic bisbat d'gara es trobava on avui hi ha el conjunt monumental de les esglsies de Sant Pere. Abastava bona part del territori del bisbat actual i s'endinsava tamb pel Baix Llobregat, l'Anoia i l'Alt Peneds. De l'antiga dicesi egarenca, cal destacar-ne els bisbes Ireneu i Nebridi.

El territori del bisbat s'estn per les comarques del Valls Occidental (excepte Castellbisbal, Gallifa, Rellinars i Sant Lloren Savall) i el Valls Oriental (excepte Aiguafreda, Castellcir, Castellterol, Figar-Montmany, Granera, Sant Feliu de Codines, Sant Quirze Safaja i Tagamanent), ms el barri barcelon de les Planes, i cobreix una superfcie de 1.197,1 km i una poblaci d'1.205.342 habitants el 2005. S'organitza en 11 arxiprestats, que comprenen 120 parrquies. 

 Arxiprestats .
 Montcada ;
Cont 6 parrquies, entre les quals les de Cerdanyola del Valls, Montcada i Reixac i Ripollet.
 Sant Cugat   les Planes;
Cont 5 parrquies, entre les quals les de Bellaterra, les Planes, Sant Cugat del Valls i Valldoreix.
 Terrassa;
Cont 16 parrquies, entre les quals les de Matadepera, Terrassa, Ullastrell i Viladecavalls.
 Rub;
Cont 5 parrquies, totes les quals a Rub.
 Sabadell Centre;
Cont 10 parrquies, entre les quals les de Castellar del Valls, el centre de Sabadell i Sant Quirze del Valls.
 Sabadell Nord;
Cont 9 parrquies, entre les quals les de Poliny, la part nord de Sabadell i Sentmenat.
 Sabadell Sud;
Cont 6 parrquies, entre les quals les de Badia del Valls, Barber del Valls i la part sud de Sabadell.
 Granollers;
Cont 15 parrquies, entre les quals les de Canovelles, les Franqueses del Valls, Granollers, Montorns del Valls, la Roca del Valls, Vallromanes i Vilanova del Valls.
 Montbui i Puiggracis;
Cont 11 parrquies, entre les quals les de l'Ametlla del Valls, Bigues i Riells, Caldes de Montbui, la Garriga, Lli d'Amunt, Palau-solit i Plegamans i Santa Eullia de Ronana.
 Mollet;
Cont 9 parrquies: la Llagosta, Lli de Vall, Martorelles, Mollet del Valls, Montmel, Parets del Valls, Sant Fost de Campsentelles, Santa Maria de Martorelles i Santa Perptua de Mogoda.
 Montseny;
Cont 25 parrquies, entre les quals les de Campins, Cnoves, Cardedeu, Fogars de Montcls, Gualba, Llinars del Valls, Montseny, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Celoni, Sant Esteve de Palautordera, Sant Pere de Vilamajor, Santa Maria de Palautordera, Vallgorguina i Vilalba Sasserra.

 Vegeu tamb .
Dicesis dels Pasos Catalans;

 Enllaos externs .
  Bisbat de Terrassa;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152115" title="Crties" nonfiltered="1425" processed="1421" dbindex="61452">

Crties (Critias, Kritas        )  (vers 460 aC - 403 aC) fill de Callaeschrus (Callescre) i net de Crties fou un sofista i orador grec deixeble de Scrates, i oncle carnal de Plat. El seu avi Crties fill de Drpides fou contemporani i familiar de Sol i va viure uns 90 anys. 

Fou partidari de cridar a Alcibades del desterrament. Al temps dels assassinats dels generals que havien dirigit la batalla de les Arginuses (406 aC) era a Tesslia on estimulava la revolta dels penestes contra els seus senyors i la democrcia que tenia el suport de Prometeu (suposat pseudnim de Json de Feres). Segons Xenofont havia estat desterrat per sentncia del poble atenenc.

A la seva tornada va dirigir el partit oligrquic d'Atenes. El 404 aC fou un dels Trenta Tirans i es va destacar entre tots ells per la seva crueltat i avarcia; va perseguir a Teramenes que es va pronunciar contra el terror. Va morir a la batalla de Munquia, en lluita contra Trasibul, el mateix any.

Va defensar que la religi no s ms que un invent dels governants per a enganyar a les masses. Va deixar alguns escrits i potser un drama satric anomenat Els Peirithos i els Sisyphus, i una tragdia anomenada Atalanta. Es esmentat al Timaeus de Plat.

 Bibliografia .
;
;

 Enllaos externs .
 Article "Critias" a Internet Encyclopedia of Philosophy. ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152116" title="Trasmac de Calced" nonfiltered="1426" processed="1422" dbindex="61453">
Trasmac de Calced (          ) (450 - 400 aC) va ser un ciutad de Calcednia en el Bsfor. Trasmac apareix com sofista en un dileg de l'ltima etapa de Plat on el pensament d'aquest ja s'ha separat del del seu mestre, Scrates. Aquest dileg es diu La Repblica i versa sobre com ha de construir-se un estat just. Trasmac defensa en ell que la justcia era noms el que aprofitava al ms fort i era obet. Scrates mostra que, en ocasions, la voluntat del ms fort transformada en dret acatat per la societat acaba perjudicant al seu autor. Trasmac apareix en el Llibre I que es considera anterior a tota la resta de la Repblica, pel que podria tractar-se d'un dileg en el qual realment hagus estat Scrates. El judici de Trasmac sobre la llei era similar al sostingut per Anacarsis "l'Escita". 

Aristfanes ens proporciona una referncia cronolgica ms precisa de la vida de Trasmaco en una obra avui perduda per de l'any 427 a. C.  

Climent d'Alexandria ofereix ms referncies al situar a Trasmaco com contrari al macedoni Arquelau.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152118" title="Wangame Studios" nonfiltered="1427" processed="1423" dbindex="61454">
Wangame Studios s una empresa xinesa desenvolupadora de videojocs que est especialitzada en la intelligncia artificial. 

      (pinyin feng1 huo3 ying1 xiong2 zhuan4, literalment: Legends of beacon heroes) s un histric videojoc RPG creat per l'empresa que es basa en els esdeveniments de la dinastia xinesa Tuoba Wei. Invasions, conflictes poltics i alarma social estan presents en el joc en el qual l'oficial Han Yi a retornar al seu pas la pau en aquesta era de por. 

Enllaos externs.
Lloc web;

 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152119" title="Joost" nonfiltered="1428" processed="1424" dbindex="61455">

Joost (pronunciat ust, com la paraula just) s un sistema per distribuir programes de televisi i altres formes de vdeo a travs de la xarxa fent servir tecnologies de TV d'igual a igual, creat per Niklas Zennstrm i Janus Friis (fundadors de Skype i Kazaa).

El desenvolupament de Joost va comenar el 2006. Sota el nom en clau "The Venice Project", Zennstrm i Friis van reunir equips formats per ms de 150 desenvolupadors de mitja dotzena de ciutats d'arreu del mn, incloent Nova York, Londres, Leiden i Tolosa de Llenguadoc. El cap tcnic de Joost s Dirk-Willem van Gulik.

Actualment aquests equips estan en negociacions amb la xarxa FOX. Han signat convenis amb Warner Music, Indianapolis Motor Speedway Productions (Indianapolis 500, IndyCar Series) i la productora Endemol per la beta.

 Enllaos externs .

 Pgina web de Joost;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152120" title="Wayward Design" nonfiltered="1429" processed="1425" dbindex="61456">
Wayward Design va ser una empresa del Regne Unit desenvolupadora de videojocs.

Wayward va ser fundat per Dominic Robinson i Andrew Walrond el 1994, i es va ubicar a Bristol.

L'empresa va ser comprada per Rage Software l'any 2000.

Videojocs.

 B-17 Flying Fortress The Mighty 8th;

Referncies.


Enllaos externs.
 Wayward Design Limited a MobyGames ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152123" title="Webfoot Technologies" nonfiltered="1430" processed="1426" dbindex="61457">
Webfoot Technologies s una empresa desenvolupadora de videojocs. Alguns dels seus ttols es poden incloure el "Hello Kitty: Happy Party Pals" i "Dragon Ball Z: The Legacy of Goku" per la Game Boy Advance de Nintendo.

Webfoot Technologies, Inc. s una desenvolupadora de videojocs de diverses plataformes.  Webfoot s probablement coneguda per les sagues de videojocs Dragonball Z per la Game Boy Advance que van ser publicats per Atari. D'aquests videojocs s'inclou la saga ms venuda, Dragon Ball Z: The Legacy of Goku, de tipus RPG, per la Game Boy Advance.  Recentment, l'empresa ha creat altres videojocs basats en populars llicncies incloent-hi: Hello Kitty, Fear Factor, i Phil Mickelson Golf.  

L'empresa va ser creada durant els primers dies d'Internet per Dana Dominiak i Pascal Pochol.

Dragon Ball Z Manga Power Levels.
Here you will find the most accurate and complete power levels for the entire Dragon Ball Z manga series: http://dbzmangalevels.homestead.com/

 Videojocs .
 Tonka on the Job;
 Crystalize II;
 Crystalize;
 Dragon Ball Z: The Legacy of Goku;
 Dragon Ball Z: The Legacy of Goku II;
 Deadly Rooms of Death;
 Dragon Ball Z: Buu's Fury;
 Dragon Ball GT: Transformation;
 3D Frog Frenzy;
 Forbidden Forest III;
 Fear Factor Delirium;
 Hello Kitty: Happy Party Pals;
 Kar Racing;
 My Little Pony: Crystal Princess Runaway Rainbow;
 Phil Mickelson Mobile Golf;
 Super Huey III;
 Texas Hold'em High Stakes Poker;

 Enllaos externs .
 www.webfootgames.com ;
 Legacy of Goku II Q & A (anlisi) ;
 Legacy of Goku Interview (Anlisi de FUNimation) ;
Webfoot Technologies a MobyGames ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152127" title="69 Aquilae" nonfiltered="1431" processed="1427" dbindex="61458">
69 Aquilae s una estrella de la constellaci d'Aquila.  la seva magnitud aparent s +4,91.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152128" title="Webzen Games" nonfiltered="1432" processed="1428" dbindex="61459">
Webzen Games Inc o Webzen s una empresa publicadora de videojocs situada a Corea. Els seus dos millors videojocs poden ser Mu Online i SUN. El seu videojoc multijugador es diu Huxley i es llanar el 2007. Webzen publicar un videojoc sense nom encara del tipus MMORPG de Red 5 Studios. 

 Videojocs .
 MU Online ;
 Soul of the Ultimate Nation (SUN) ();
 Parfait Station (TBA);
 WIKI (TBA);
 Huxley;
 All Points Bulletin (TBA);

 Enllaos externs .
Webzen Portal ;
WebzenGames ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152133" title="70 Aquilae" nonfiltered="1433" processed="1429" dbindex="61460">
70 Aquilae s una estrella de la constellaci d'Aquila. s de la magnitud aparent +4,91.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152134" title="Kappa Aquilae" nonfiltered="1434" processed="1430" dbindex="61461">

Kappa Aquilae (  Aql /   Aquilae) s una estrella de la constellaci d'Aquila. 

Kappa Aquilae s una estrella gegant blava-blanca del tipus B amb una magnitud aparent de +4,93. Est aproximadament a uns 1.460 anys-llum de la Terra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152137" title="Torre del Palau (Terrassa)" nonfiltered="1435" processed="1431" dbindex="61462">
La torre del Palau s l'nic vestigi del castell palau de Terrassa, que en el moment de mxima puixana va estendre els seus dominis des del Llobregat fins al Ripoll i des de Sant Cugat del Valls fins al pla de Bages. La torre mestra, que fou pres fins a ben entrat el segle XIX, fou l'nica estructura que rest dreta quan el 1891 l'ltim propietari del castell decid enderrocar el que quedava de l'edifici. Documentada per primer cop l'any 1016, fou cedida al municipi el 1994 i actualment s una de les seccions del Museu de Terrassa; s'hi fan visites guiades concertades. 

s una edificaci romnica de forma cilndrica, construda amb cdols de riera i carreus de pedra, de planta circular, de 26,70 m d'alada i un dimetre de 7,5 m a la base. Es divideix en diferents nivells; l'inferior, mig soterrat, est cobert per una volta de pedra i comunica amb la primera planta, subdividida per un forjat de fusta, des d'on arrenca una escala de cargol que enllaa amb els dos nivells superiors, coberts amb volta de rajola. El coronament, del final del segle XIX, obra de Llus Muncunill, consisteix en un fris de merlets de ma damunt una cornisa per sota de la qual hi ha una srie d'arcuacions cegues. L'accs originari s a uns 7 m de la base i actualment s'hi puja per una escala metllica moderna; de la porta romnica noms se'n conserva un arc de mig punt adovellat. La torre presenta un parell d'obertures, de les quals destaca el finestral gtic a l'alada de la primera planta, afegit cap al segle XVI. Al castell de Vallparads se'n conserven els finestrals i els portals gtics originaris.

Est situada darrere la plaa Vella (des d'on tot just se'n veu el coronament), entre el carrer Cremat i el dels Gavatxons. Com que quedava amagada de la vista, el 1991 es van enderrocar les cases del darrere i es va obrir una plaa de nova creaci, l'anomenada plaa de la Torre del Castell Palau, des de la qual s'hi pot accedir. En aquesta mateixa plaa, a la planta baixa de la casa d'Antoni Josep Torrella i Maur, es troba el Centre d'Interpretaci de la Vila Medieval de Terrassa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152140" title="Cinqu Catleg Fonamental" nonfiltered="1436" processed="1432" dbindex="61463">
El Cinqu catleg fonamental  (de l'idioma alemany: Fonamental Katalog: catleg  d'estrelles  fonamental) s una srie de sis catlegs astronmics de dades d'alta precisi posicional d'una petita selecci de estrelles ("estrelles fonamentals), que defineixen el marc de referncia celeste d'aquestes, el qual s bsicament un sistema estndard de coordenades celestes.

El Quart Catleg Fonamental (Fourth Fonamental Catalogue) (FK4) va ser publicat en 1963 i contenia 1.535 estrelles en diversos equinoccis des de 1950.0 a 1975.0. 

El Suplement del Quart Catleg Fonamental (Fourth Fonamental Catalogue's Supplement) (FK4S) va ser una esmena al FK4, que hi va sumar 1.987 estrelles. 

El Cinqu Catleg Fonamental (Fifth Fonamental Catalogue) (FK5) va ser una actualitzaci del FK4 realitzada el 1988, amb noves posicions per a les 1.535 estrelles. 

Exemples: Iota Arietis es localitzava com a FK5 2132, Alpha Arietis com a FK5 74, Kappa Aurigae com a FK5 1168.

La Extensi del Cinqu Catleg Fonamental (Fifth Fundamental Catalogue Extension) (FK5) fou una adici de 3.117 noves estrelles publicat l'any 1991.

El Sis catleg Fonamental (Sixth Fundamental Catalogue) (FK6) s una actualitzaci del 2000. T dues parts, el FK6(I) i el FK6(III) que contenen respectivament 878 y 3.272 estrelles .

Referencias.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152142" title="Light Force" nonfiltered="1437" processed="1433" dbindex="61464">
REDIRECTLight Force;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152147" title="Rho Aquilae" nonfiltered="1438" processed="1434" dbindex="61465">


Rho Aquilae (  Aql /   Aquilae) s una estrella de la constellaci d'Aquila.  Es coneguda tamb amb nom tradicioneal de Tso Ke, del Mandar    zu q que significa "la bandera esquerra".

Rho Aquilae s una estrella nana blanca de la seqncia principal del tipus A amb una magnitud aparent de +4,94. Est aproximadament a 154 anys-llum de la Terra.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152151" title="Obi" nonfiltered="1439" processed="1435" dbindex="61466">


L'Obi (del rus    ), tamb anomenat Ob, s un dels rius ms grans de la Sibria occidental i el quart ms llarg de Rssia.

Els khantis el coneixen amb els noms d'As, Iag, Kolta i Iema; per als nenets es tracta del Kolta o del Kuai, i els ttars de Sibria l'anomenen Umar o Omar.

L'Obi es forma a uns 13 km al sud-oest de Bisk, al territori de l'Altai, per la confluncia del Bia i del Katun. Tots dos rius neixen a les muntanyes de l'Altai: el Bia al llac Teltskoie i el Katun, d'uns 1.300 km de llargada, a la glacera del Bilukha. L'Obi zigzagueja cap a l'oest i al nord fins que arriba als 55 N, latitud a partir de la qual vira cap al nord-oest i desprs al nord un altre cop, i acaba anant en direcci est al golf de l'Obi, una llarga badia (965 km) del mar de Kara, que forma part de l'oce rtic.

El riu se separa en ms d'una branca, especialment desprs d'ajuntar-se amb el seu gran afluent, l'Irtix. Amb origen a la Xina, l'Irtix s encara ms llarg que l'Obi (fa 4.248 km). Si comptem, doncs, des de les fonts de l'Irtix fins a la seva desembocadura de l'Obi l'rtic, el conjunt fluvial Obi-Irtix s el riu s el ms llarg de Rssia, amb uns 5.410 km. Altres afluents importants sn: per l'est, el Tom, el Txulim, el Ket, el Tim i el Vakh, i per l'oest i el sud, el Vasiugan, l'Irtix (amb els seus tributaris l'Ixim i el Tobol) i el Sosva.

Les aiges navegables de la seva conca hidrogrfica s'acosten als 15.000 km. Mitjanant el riu Turn, un afluent del Tobol, permet la connexi amb el ferrocarril Iekaterinburg-Perm a Tiumn, aix queda unit als rius Kama i Volga al cor de Rssia. El port ms gran es troba al riu Irtix, a Omsk, que t connexi amb el ferrocarril Transsiberi.

Al final del segle XIX, utilitzant el riu Ket, es va construir un sistema de canals de 900 km per connectar l'Obi amb el Ienissei, per aviat va ser abandonat per manca de competitivitat amb el ferrocarril. El 1965 es va construir una presa prop de Novosibirsk, que va crear el llac artificial ms gran de Sibria, conegut com el pant de Novosibirsk o el mar de l'Obi.

A la conca hidrogrfica de l'Obi hi ha rees d'estepa, taig, pantans, tundra i semidesert. Les terres inundables tamb presenten llacs.

L'Obi es gela a Barnal des de comenament de novembre fins a final d'abril, i a Salekhard des de final d'octubre fins a principi de juny.

Les aiges de l'Obi sn usades majoritriament per al regadiu, l's domstic, l'energia hidroelctrica i la pesca; al riu hi viuen ms de 50 espcies de peixos.

Al llarg del riu s'hi troben ciutats com Barnal, Novosibirsk (la tercera ms gran de Rssia), Kolpixevo, Nijnevrtovsk, Surgut i Salekhard.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152152" title="Baladre (desambiguaci)" nonfiltered="1440" processed="1436" dbindex="61467">

Botnica:
un arbust de les rambles mediterrnies, Nerium oleander: Baladre.
un arbust Veratrum album: Veratre.
un arbre, Acer opalus: Blada.
Referncies.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152153" title="Birth of the Beatles" nonfiltered="1441" processed="1437" dbindex="61468">
Birth Of The Beatles, s una pellcula per a televisi produda el 1979, dirigida per Richard Marquand. El repartiment compta amb Stephen MacKenna (com John), Rod Culbertson (com Paul), John Altman (com George), Ray Ashcroft (com Ringo), Ryan Michael (com Pete Best) i David Wilkinson (com Stuart Sutcliffe). La pellcula amb una durada de 104 minuts, va ser produda en 1979 per Dick Clark. 

Cont diverses imprecisions histriques, sense ms pretensions que les d'entretenir a un public poc exigent. La msica va ser executada pel grup de Califrnia, "Rain". 

Trailer.
Video del film Birth Of The Beatles;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152159" title="Robert Lucas" nonfiltered="1442" processed="1438" dbindex="61469">


Robert Emerson Lucas Jr. ( Yakima, EUA 1937 ) s un historiador, economista i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1995.

Biografia.
Va nixer el 5 de setembre de 1937 a la ciutat de Yakima, poblaci situada a l'estat nord-americ de Washington. Va estudiar histria a la Universitat de Chicago, on es va graduar el 1959 i doctorar en economia l'any 1964. Posteriorment fou professor a la Universitat Carnegie Mellon, fins que l'any 1975 va traslladar-se de nou a la Universitat de Chicago. 

Recerca econmica.
Considerat un dels economistes ms influent des de la dcada del 1970 ha ajudat a canviar els fonaments de la teoria macroeconmica, argumentat que un model macroeconmic ha de contenir fonaments microeconmics. s mundialment conegut per les seves investigacions sobre les implicacions de les suposicions de les "expectatives racionals". 

Va desenvolupar el concepte de la Crtica Lucas sobre poltica econmica, la qual sost que relacions entre parmetres que semblen romandre estables, com per exemple l'aparent relaci entre inflaci i atur, canvien en resposta a canvis de la poltica econmica. Aix mateix va ajudar al desenvolupament del model de les Illes-Lucas, que suggereix que la poblaci pot ser enganyada per mitj de la poltica monetria. 

L'any 1995 fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia pel desenvolupament i aplicaci de la hiptesi d'expectatives racionals, que ha perms transformar l'anlisi macroeconmic i aprofundir la comprensi de la poltica econmica.

Obra seleccionada.
1972: "Expectations and the Neutrality of Money". Journal of Economic Theory 4: 103 124.  ;
1976: "Econometric Policy Evaluation: A Critique". Carnegie-Rochester Conference Series on Public Policy 1: 19 46.  ;
1981: Studies in Business-Cycle Theory. MIT Press. ISBN 0-262-62044-8.  ;
1988: "On the Mechanics of Economic Development". Journal of Monetary Economics 22: 3 42.  ;
1990: "Why Doesn't Capital Flow from Rich to Poor Countries". American Economic Review 80: 92 96.  ;
1995: "MONETARY NEUTRALITY Prize Lecture" Nobel Prize in economics , December 7, 1995 ;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1995;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152164" title="Euphrasia officinalis" nonfiltered="1443" processed="1439" dbindex="61470">


L eufrsia (Euphrasia officinalis) s una planta herbcia, anual i terfita de la famlia de les escrofularicies amb distribuci europea. Vulgarment s anomena  consol d ulls  o  ull brillant .

 Etimologia .
Prov de la paraula grega  Euphrosyne  que significa alegria. Aquesta alegria s associava amb la sensaci que experimentava el malalt quan recuperava la visi.

 Ecologia .
Comuna en prats de mitja muntanya fins a 2000 metres, prefereix ambients humits i terrenys acidfils. Floreix entre maig i setembre.

 Descripci .
Planta d uns 30 cm d alada, semiparsita, d'arrel fasciculada, tija lleugerament ramificada en la part inferior, fulles senceres amb marge dentat, oposades, sssils i amb forma ovada.

s hermafrodita, amb inflorescncia racemosa. Les flors son petites, de colors variables, entre els quals els ms freqents sn el blanc, blau, violeta amb unes caracterstiques ratlles grogues o porpres. La simetria floral s zigomorfa, calze amb 4-5 spals, corolla gamoptala i bilabiada. El llavi inferior est molt desenvolupar amb tres lbuls dentats.

L androceu cont de 2 a 5 estams per sovint 4. El gineceu es bicarpellar amb ovari sper.

El fruit s una cpsula dehiscent, estreta, amb forma oblonga i una vora ciliada.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152166" title="Anja Silja" nonfiltered="1444" processed="1440" dbindex="61471">

Anja Silja (Berln, 17 d'abril de 1940) s una soprano alemanya. Hi ha hagut certa conrovrsia sobre el seu any de naixement, amb algunes fonts que assenyalen l'any 1935, per ella mateixa ha insistit que l'any correcte s 1940.

Biografia.
Anja Silja va comenar la seua carrera operstica a edat molt primerenca, tenint al seu mateix avi, Egon van Rijn, com a mestre de cant1. Va cantar Rosina de El barber de Sevilla de Rossini a la Berlin Stdtische Oper l'any 1956. La seua carrera internacional va iniciar-se a partir d'assumir el paper de Reina de la Nit de La flauta mgica de Mozart al Festival d'Ais de Provena de 1959. Va mantenir una relaci sentimental amb Wieland Wagner, que va deixar la seua famlia per ella i la va convertir en un dels pilars del Nou Bayreuth des de l'any 1960 fins a la mort de Wieland, el 1966.  Desprs va mantenir una relaci sentimental amb el director d'orquestra francs Andr Cluytens, tamb un home casat que li havia estat presentat per Wieland. Desprs de la mort de Cluytens l'any 1967, va iniciar una relaci amb el director d'orquestra alemany Christoph von Dohnnyi.  Van casar-se l'any 1980 i van tenir tres fills. La seua carrera operstica va perdre fora en el perode en qu Dohnnyi es va fer crrec de l'Orquestra de Cleveland, per la va reprendre uns anys desprs.  El seu matrimoni va acabar en divorci en la dcada del 1990.

Entre els papers que ha interpretat s'hi troben Salom i Herodies de Salom de Strauss, Elektra en l'pera homnima de Strauss, Isolda a Tristany i Isolda de Richard Wagner, Senta a L'holands errant de Wagner, Elisabeth i Venus en Tannhuser, Elsa i Ortrud en Lohengrin, Freia, Sieglinde i Brnnhilde en L'anell del nibelung, Mre Marie i Madame de Croissy (el paper amb el qual va debutar a La Scala) en Dialogues des Carmlites de Francis Poulenc, Marie en Wozzeck d'Alban Berg, Lulu i Grfin Geschwitz en Lulu de Berg, Kostelni ka en Jen fa de Le Jan ek, Emilia Marty en El cas Makropoulos de Jan ek, Leonora en Fidelio de Beethoven (el paper amb el qual va debutar al Metropolitan Opera debut), Desdemona en Otello de Verdi, el prncep Orlovsky en Die Fledermaus de Johann Strau i Hanna Glawari en La viuda alegre de Franz Lehr.

L'any 1999 es va publicar la seua autobiografia, amb el ttol Die Sehnsucht nach dem Unerreichbaren, per l'editorial Parthas Verlag Berlin (ISBN 3-932529-29-4).  Resideix a Pars, havent adquirit la casa on va viure Cluytens.

 Discografia .
 Richard Wagner;
 L'holands errant (Crass; Sawallisch, 1961) en viu Philips;
 Lohengrin (Varnay, Thomas, Vinay; Sawallisch, 1962) en viu Philips;
 Tannhuser (Bumbry, Windgassen; Sawallisch, 1962) en viu Philips;
 Das Rheingold (Windgassen, Adam; Bhm, 1967) en viu Philips;
 Gtterdmmerung (Nilsson, Windgassen; Bhm, 1967) en viu Philips;
 L'holands errant (Adam, Talvela; Klemperer, 1968) EMI;
 La valquria (Schnaut, Marc, Elming, Hale; Dohnnyi, 1992) Decca Records;
 Ludwig van Beethoven;
 Fidelio : fragments (Sergi; Matacic, 1964) Eurodisc;
 Giacomo Puccini;
 Tosca: fragments alemany (King, Fischer-Dieskau; Maazel, 1966) Decca Records;
 Alban Berg;
 Lulu : Lulu-Suite.
 Lulu (Fabaender, Berry, Hotter; Dohnnyi, 1976) Decca Records;
 Wozzeck (Wchter; Dohnnyi, 1979) Decca Records;
 Richard Strauss;
 Salom : escena final (Dohnnyi, 1973) Decca Records;
 Salom (Nielsen, Hale; Schnwandt, 1997) Chandos Records;
 Arnold Schnberg ;
 Erwartung ; Sechs Lieder (Dohnnyi, 1979) Decca Records;
 Pierrot Lunaire (Craft, 1999) Koch Entertainment;
 Erwartung (Craft, 2000) Koch Entertainment;
 Hans Werner Henze;
 La Cubana (Latham-Knig, 1982) Wergo;
 Kurt Weill;
 Apogeu i caiguda de la ciutat de Mahagonny (Schlemm, Neumann; Latham-Knig, 1985) Capriccio;
 Die sieben Todsnden (Nowak, 2002) hnssler;
 Le Jan ek;
 Jen fa (Mattila, Silvasti, Hadley; Haitink, 2001) en viu Erato Records;

 Filmografia .
 Ludwig van Beethoven;
 Fidelio (Popp, Cassilly, Adam; L.Ludwig, Hess, 1968);
 Leo Jan ek;
 Jen fa (R.Alexander; A.Davis, Lehnhoff, 1989) en viu;
 El cas Makropoulos (Tear; A.Davis, Lehnhoff, 1995) en viu;
 Richard Strauss;
 Salom (Malfitano, Terfel; Dohnnyi, Bondy, 1997) en viu;

 Referncies .


 Bibliografia .
 Anja Silja, per Josef Heinzelmann, Rembrandt Verlag, 1965.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152167" title="James Mirrlees" nonfiltered="1445" processed="1441" dbindex="61472">

Sir James Alexander Mirrlees FBA (Minnigaff, Esccia 1936 ) s un economista i professor universitari escocs guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1996.

Biografia.
Va nixer el 5 de juliol de 1936 a la ciutat de Minnigaff, situada al comtat escocs de Wigtownshire. Va estudiar economia a la Universitat d'Edimburg i posteriorment al Trinity College de la Universitat de Cambridge. El 1963 inici la docncia acadmica a la Universitat de Cambridge, el 1969 es trasllad a la Universitat d'Oxford i el 1995 retorn a Cambridge. Actualment s membre emrit d'aquesta universitat i collabora assduament amb la Universitat de Melbourne (Austrlia).

L'any 1998 fou nomenat Cavaller per part de la reina Elisabet II del Regne Unit.

Recerca econmica.
Interessat en les situacions en les quals la informaci econmica s asimtrica o incompleta, va aconseguir determinar el grau que han d'afectar l'ndex ptim d'estalvi en una economia. Entre altres resultats, van demostrar els principis del "perill moral" i els "impostos de renda ptims", mpliament discutits amb William Vickrey. 

L'any 1996 fou guardonat, juntament amb el propi Vickrey, amb el Premi Nobel d'Economia pels seus estudis de la teoria econmica dels incentius en condicions d'informaci assimtrica.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1996;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152170" title="Arquites de Trent" nonfiltered="1446" processed="1442" dbindex="61473">

Arquites de Trent (Arkhytas , Archytas) ( 400 aC - 347 aC), va ser un filsof, matemtic, general, home d'estat i cientfic de la Magna Grcia, considerat el ms illustre dels matemtics pitagrics. Fou fams tamb per la seva integritat i les seves virtuts. Era nascut a Trent, fill de Mnasarcos o Mnesagores o Histieu. Digenes fa una breu menci d'algun trets biogrfics. Es suposa que fou contemporani i potser amic de Plat.

Va ser deixeble de Filolau, i digne predecessor d'Arquimedes. Va fundar la mecnica i va influenciar a Euclides. Va ser el primer a usar el cub en la geometria, va inventar un mtode de geometria analtica, i va acotar les matemtiques a les disciplines tcniques com la geometria, aritmtica, astronomia i acstica, amb les quals es creu que va poder inventar la politja, el cargol i una espcie de mecanisme articulat amb ales amb el qual, encara que sense xit, va intentar volar.  Fou el primer a aplicar els principis matemtics a la mecnica.

S'han conservat dues cartes seves grcies a Digenes. Fou set vegades estratega (general) de Trent i es diu que fou sempre victoris. Com a filsof fou membre de l'escola pitagrica i es creu que va fundar una nova secta. Horaci li diu maris et terrae numeroque carentis arenae Mensorem. Se li atribueixen nombrosos treballs i obres.

Va morir en un naufragi en les costes de la Pulla

D'acord a Smith, al Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, volum 1, pagina 273, una obra anomenada , li fou atribuida pero correspondria realment a Arquites de Mitilene.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152172" title="Uni de Lluites Comunistes" nonfiltered="1447" processed="1443" dbindex="61474">
La Uni de Lluites Comunistes (Francs: Union de Luttes Communistes, ULC) va ser un partit Comunista del pas ara conegut com a Burkina Faso. La ULC va sorgir d'una escisi de l'Organitzaci Comunista Voltaica (OCV). Es va constituir el 14 d'octubre del 1979. La ULC va promoure la 'Revoluci Democrtica i Popular' (RDP).

El 1981 la ULC es va dissoldre. El 1983 es va reconstituir, i es coneix com a Uni de Lluites Comunistes - Reconstrut (ULC-R).

La ULC publica Proltaire and Rvolution Bolchvique.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152173" title="Pirr d'Elis" nonfiltered="1448" processed="1444" dbindex="61475">
Pirr d'Elis, (en llat Pyrrion i en grec  ) (360 aC - 270 aC); filsof grec, creador de l'escepticisme com a corrent filosfica (corrent ja suggerida parcialment per alguns sofistes i megrics), natural d'Elis, ciutat provincial al noroest del Pelopons, Grcia, fill de Pleistarc i d'una famlia pobre, fou el primer filsof escptic que va fer del dubte el problema central de tota la seva filosofa (tot i que alguns sofistes abans que ell ja practicaven un dubte radical en la seva filosofia). Tamb hi ha qui anomena a l'escepticisme original pirronisme, pel nom del seu creador.

De jove fou pintor i el seu bigraf Antgon de Carist esmenta algunes pintures seves de cert mrit. Els llibres de Demcrit el van atreure a la filosofia. Va participar a l'expedici d'Alexandre a l'ndia i va entrar en contacte amb les filosofies orientals. 

Es coneix la seva existncia a travs dels seus discpuls, entre ells Tim. Tot i aix, el document ms important de l'escepticisme pirroni s l'Esbo de l'escepticisme pirroni de Sext Empric, ja que Pirr no va deixar cap document escrit. Com Scrates, devia considerar la seva filosofia ms aviat una prctica que una teoria.  

Segons Sext Empric, l'escptic es diferencia del dogmtic (que creu d'haver trobat la veritat: Aristtil, estoics i epicureisme) i del dogmtic negatiu (que creu que no s possible de trobar la veritat: Acadmia Nova) per ser el buscador de la veritat. En el procs de buscar-la, s'adona que es pot contrarestar qualsevol opini amb una opini d'igual fora argumentria: dins de l'aigua el rem sembla doblat, mentre que fora sembla totalment recte - com podem saber com s en realitat? La resposta de l'escptic s que sembla que no es pot saber i, llavors, s'abst de qualsevol judici (epoch). Com no li molestar ms aquesta qesti, l'nima mantindr tranquil la: es troba en l'estat de l'atarxia). 

Tanmateix, el pirron no formula la tesi que qualsevol saber s impossible (a diferncia de l'escepticisme modern); ho viu en el procs de contrarestar opinions diferents. Aix doncs, es pot descriure el pirronisme com a mtode, per no com a teoria.

No consta cap escrit seu filosfic pero s un poema dirigit a Alexandre el Gran. De la seva mort noms se sap que es va produir quan tenia uns 90 anys. Entre els seus deixebles cal esmentat a Tim, Eurloc, Fil i Hecateu d'Abdera entre d'altres
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152174" title="William Vickrey" nonfiltered="1449" processed="1445" dbindex="61476">

William Vickrey ( Victoria, Canad 1914 - Nova York, EUA 1996 ) fou un economista i professor universitari canadenc, nacionalitzat nord-americ, guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1996.

Biografia.
Va nixer el 21 de juny de 1914 a la ciutat de Victoria, capital de la provncia canadenca de la Colmbia Britnica. Desprs d'estudiar l'ensenyament primari i secundari a cavall entre Europa i els Estats Units, va estudiar matemtiques a la Universitat de Yale, on es gradu el 1935. Posteriorment realitz un postgrau en economia a la Universitat de Columbia l'any 1937, aix com el seu doctorat l'any 1948. Inici la docncia acadmica a Columbia l'any 1946, i ocup la ctedra d'economia en aquesta universitat fins el seu retir l'any 1982.

Va morir l'11 d'octubre de 1996 a la ciutat de Nova York, a conseqncia d'un atac cardac, tres dies desprs d'anunciar-se la concessi del seu Premi Nobel.

Recerca econmica.
Interessat en les asimetries en la informaci, va confirmar que aquestes sn freqents i compliquen el problema de la presa de decisions. En tals situacions, alguns agents poden explotar estratgicament una posici de possessi d'una millor informaci. Tamb va estudiar les subhastes, plantejant dissenys per a millorar la seva eficincia. Els resultats van ser aplicats amb xit pels bancs centrals en les subhastes d'actius. Va estendre el problema de l'asimetria de la informaci al terreny fiscal, en el qual els desenvolupaments positius havien estat escassos, donant motiu a les teories de James Mirrlees sobre preferncies revelades. 

L'any 1996 fou guardonat, juntament amb el propi Mirrless, amb el Premi Nobel d'Economia pels seus estudis de la teoria econmica dels incentius en condicions d'informaci asimtrica. La prematura mort de Vikrey, tres dies desprs d'haver-se anunciat la concessi del Premi Nobel a conseqncia d'un atac cardac produit en un accident automovilstic, provoc que el premi fos recollit pel seu amic Lowell Harriss.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1996;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152176" title="Dubte" nonfiltered="1450" processed="1446" dbindex="61477">
El dubte constitueix un estat d'incertesa i un lmit a la confiana o la creena. Pot projectar-se en els camps de la decisi i l'acci, o afectar nicament a la creena i a la fe. Si li precediex una "veritat" convencionalment acceptada, el dubte implica desafiar aquesta. 

En filosofia, el dubte cartesi equival a la suspensi del judici (epoj) que tractaven de provocar, amb els seus nombrosos i sovint assenyats arguments, els escptics antics (Pirronisme). 

Els arguments escptics que enfronta Descartes semblen estrambtics, vists des de la vida quotidiana i el sentit com. Per Descartes no sembla haver confs el conjunt de creences i conviccions que a les clares semblen indispensables per a orientar-nos en la prctica, amb els criteris de la investigaci filosfica. Aix pot apreciar-se en la distinci que estableix Descartes, entre les Regles del Mtode (Discurs, 2) i les Regles de la "moral provisional" (Discurs, 3). 

La investigaci, que s una tasca prctica i es desenvolupa en l'mbit general de la vida, t el propsit de servir a aquesta, per seria insensat esperar-ho abans que ella mateixa aconsegueixi alguns resultats raonablement confiables. Entre tant, per a desenvolupar-se, la investigaci consisteix a sotmetre a examen una porcin enorme del que anomenm "sentit com ", incloent aqu moltes idees conformi a les quals (tot sembla indicar-ho) haurem de viure mentre la investigaci mateixa es desenvolupa. Per no es tracta d'interrompre la prctica i la vida per a permetre la investigaci, aix com tampoc de fer passar com "resultats", unes meres modes intellectuals (la doctrina de la secta on ens eduquem, o qualsevol altre producte de la confusi). El projecte cartesi va ser el d'examinar aquestes idees, entre unes altres, a la recerca de fonaments filosficament vlids. 

Els arguments escptics (encaminats a introduir dubtes) que Descartes considera en les Meditacions Metafsiques, han estat presos en la seva totalitat de Plat (Crtil i Teetetes). Aquests arguments constitueixen un instrument d'investigaci, i en primer lloc han d'avaluar-se conformi a si sn o no inteligibles, i si una vegada acceptats, serien en principi susceptibles de discutir-se (doncs del contrari, serien incompatibles amb l'activitat d'investigaci). Si ambdues condicions es compleixen, els arguments sn tils a l'empresa filosfica en opini de Descartes (precisamenmte com instruments d'investigaci). Per a ms tard, dintre de la investigaci cartesiana, quedaria jutjar si realment no tenim ra alguna que permeti descartar-los.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152177" title="Arquimedes de Tralles" nonfiltered="1451" processed="1447" dbindex="61478">
Arqumedes de Tralles fou un escriptor grec de Tralles (Tralles) que va escriure uns comentaris sobre Plat i Homer, i un treball sobre mecnica. s esmentat per Suides.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152178" title="Uni de Lluites Comunistes - Reconstrut" nonfiltered="1452" processed="1448" dbindex="61479">
La Uni de Lluites Comunistes - Reconstrut (en Francs: Union des Luttes Communistes - Reconstruite, ULC-R) va ser un partit comunista de Burkina Faso. La ULC-R es va formar el 1983 com una continuaci de la Uni de Lluites Comunistes (ULC). Generalment la ULC-R va ser simplement anomenada 'ULC'. La ULC-R va promoure la 'Revoluci Democrtica i Popular' (RDP).

La ULC-R va donar suport al govern revolucionari de Thomas Sankara. Entre el 3 d'agost del 1983-agost 1984 la ULC-R va ocupar tres ministeris. El suport al govern Sankara va provocar que la secci de la ULC-R a Frana s'escinds de l'organitzaci mare.

Desprs del trencament entre Sankara i la LIPAD l'agost del 1984, la posici de la ULC-R va ser d'alguna forma enfortida. La ULC-R va ocupar quatre gabinets en el nou govern, Basile Guissou (Afers Estrangers), Adele Oudrago (Pressupostos), Alain Coeff (Transport i Comunicacions) i Josphine Oudraogo (Famlia i Solidaritat Nacional).

El 1987 Sankara va provar de marginar una facci dissident de la ULC-R. Aquest va ser un dels factors que van provocar el cop d'estat de Blaise Compaor.

El 1989 la ULC-R va sortir del govern, seguint el seu refs a posar-se d'acord amb la formaci de l'ODP/MT. La ULC-R entra en una existncia clandestina. El govern prova de reunir els dissidents de la ULC-R en el seu nou partit. El mar del 1990 es va reanomenar Partit de la Socialdemocrcia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152180" title="Arquimel" nonfiltered="1453" processed="1449" dbindex="61480">
Arquimel (Arkhmelos , Archimelus) fou un poeta grec, probablement de Siclia, autor d'uns epigrames sobre el gran vaixell de Hier I de Siracusa, construt vers el 220 aC. L'esmenta Ateneu.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152182" title="Arqumac d'Eubea" nonfiltered="1454" processed="1450" dbindex="61481">
Arquemac d'Eubea (Archemachus, Arkhmakhos ) fou un escriptor grec que va escriure un treball sobre l'illa d'Eubea en al menys tres volums. Podria ser tamb  l'autor d'un llibre de gramtica anomenat . L'esmenta entre d'altres Estrab.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152183" title="Arquinos" nonfiltered="1455" processed="1451" dbindex="61482">
Arquinos (Archinos, Arkhinos ) fou un home d'estat i orador atenenc nascut a la demos de Cele, cap del partit patritic atenenc que juntament amb Trasbul i Anitos (Anytos) va ocupar File (Phyle) i al front dels exiliats va enderrocar el govern dels Trenta Tirans el 403 aC. 

Va aconsellar a Trasibul una amnistia general que aquest va promulgar. Tot i la seva aliana amb Trasbul es va oposar a algunes mesures illegals d'aquest.  Fou sota el seu impuls que el 403 aC, en l'arcontat d'Euclides, es va introduir en tots els documents l'alfabet jnic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152184" title="Arohestrat" nonfiltered="1456" processed="1452" dbindex="61483">



Arohestrat, oficial atenenc;
Arohestrat d'Atenes, poltic atenenc;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152186" title="Arquippos" nonfiltered="1457" processed="1453" dbindex="61484">
 
Arquip o Arquippos (Archippus, Arkhippos ) fou un militar grec que juntament amb Andrnides es va presentar a Dieu (Dieos), cap dels aqueus, per oferir la pau de part de Roma el 146 aC. Dieu el va fer presoner per el va alliberar contra el pagament d'un rescat (Polibi XI, 5).  

Un altra Arquippos, tamb militar grec, s esmentat per Tit Livi (XXXIV, 40) com el cap dels aqueus que van expulsar la guarnici que tenia a Argos el tir Nabis el 194 aC, per es un personatge diferent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152187" title="Arquippos d'Atenes" nonfiltered="1458" processed="1454" dbindex="61485">

Arquip d'Atenes o Arquippos d'Atenes (Archippus, Arkhippos ) fou un  escriptor cmic atenenc de la vella comdia, que va guanyar un premi el 415 aC. La seva comdia principal fou "Els peixos" .

Va escriure algunes altres obres:

;

Les quatre darreres podrien ser obra d'Aristfanes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152188" title="Arc" nonfiltered="1459" processed="1455" dbindex="61486">


Arc de Pellene, militar macedoni;
Arc d'Egira, poltic de la Lliga Aquea;
arc (moble);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152189" title="Arc de Pellene" nonfiltered="1460" processed="1456" dbindex="61487">
Arc de Pellene (Arkhon , Archon)  fou un militar macedoni, que fou nomenat strapa de Babilnia en el repartamient posterior a la mort del rei  Alexandre el gran (Diodor de Siclia XVIII, 3; Just XIII, 4). 

Probablement es el mateix Arc fill de Clnies esmentat per Arri en l'expedici d'Alexandre a l'ndia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152190" title="Arc d'Egira" nonfiltered="1461" processed="1457" dbindex="61488">
Arc d'Egira (Arcon ad Aegeira, Arkhon ) fou un poltic de la Lliga Aquea nadiu d'Egira, i un dels que va defensar la conducta de la Lliga en relaci a Esparta davant el cnsol rom Cecili Metel l'any  185 aC. 

Fou enviat com ambaixador a Egipte el 168 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152193" title="Arquites d'Amfisa" nonfiltered="1462" processed="1458" dbindex="61489">
Arquites d'Amfisa (Arkhytas , Archytas) fou un poeta gec contemporani probablement d'Eufori de Calcis vers el 300 aC. Plutarc l'esmenta per uns hexmetres que parlen de la Lcrida Ozlia. Estobeu va preservar alguns fragments.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152195" title="Grup Comunista Burkins" nonfiltered="1463" processed="1459" dbindex="61490">
El Grup Comunista Burkins (en Francs: Groupe Communiste Burkinab) va ser un partit comunista de Burkina Faso. El GCB va sorgir com a escisi del Partit Comunista Revolucionari Voltaic el 1983, seguint el refs del PCRV de donar suport al govern revolucionari de Thomas Sankara.

El 1986 el GCB va signar una declaraci, junt amb la Uni de Lluites Comunistes Reconstruda, la Uni de Comunistes Burkinabesos i l'Organitzaci Militar Revolucionria, fent una crida per la unitat revolucionria. En aquell temps el GCB ocupava un ministre en el govern, Watamou Lamien, Ministre d'Informaci i Cultura.

El 1989 el GCB va deixar el govern, seguint el seu refs a unir-se amb l'ODP/MT. El GCB es va tornar clandest. L'abril del 1989 es va partir en dues faccions, la liderada per Salif Diallo es va unir amb l'ODP/MT. L'altra, liderada per Jean-Marc Palm va esdevenir el Moviment per la Democrcia Socialista (MDS) el mar del 1991.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152198" title="Moviment per la Democrcia Socialista" nonfiltered="1464" processed="1460" dbindex="61491">
El Moviment per la Democrcia Socialista (en Francs: Mouvement pour la Dmocratie Socialiste) va ser un partit poltic de Burkina Faso. El MDS va sorgir quan el Grup Comunista Burkins es va partir l'abril del 1989. El mar del 1991 va prendre el nom de MDS. Va esdevenir una organitzaci fundadora del governant Congrs per la Democrcia i el Progrs el febrer del 1996.

El MDS va ser liderat per Jean-Marc Palm i Idrissa Zampaligre.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152203" title="Arquites de Mitilene" nonfiltered="1465" processed="1461" dbindex="61492">
Arquites de Mitilene (Arkhytas , Archytas) fou un msic grec de Mitilene a l'illa de Lesbos. Una obra que probablement fou seva, anomenada , es atribuda per Digenes Laerci i Ateneu de Naucratis a Arquites de Trent.

 Referncia .
 Smith, Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, volum 1, pagina 273.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152206" title="Arctinos de Milet" nonfiltered="1466" processed="1462" dbindex="61493">
Arctinos de Milet (Arctinus, Arktinos ) fou un poeta grec, el ms antic dels poetes grecs segons Dions d'Halicarns, suposadament fins i tot anterior a Homer, per probablement cal datar-lo al segle VIII aC. De fet es purament llegendari i cap de les seves obres s'ha conservat. Era fill de Teles i suposat deixeble d'Homer. De les seves possibles obres s'esmenten: Aethiopis ( en cinc llibres, continuaci de l'Iliada; i la Destrucci de Troia (. Un altre poema pic () se li atribueix a ell per tamb a Eumel de Corint.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152207" title="Arohestrat (militar)" nonfiltered="1467" processed="1463" dbindex="61494">
Arohestrat (Arohestratus) fou un dels deu oficials nomenats per substituir a Alcibades en el comandament de la flota atenenca desprs de la batalla de Ntion el 407 aC. Va morir a Mitilene segons informa Lsies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152208" title="Arohestrat d'Atenes" nonfiltered="1468" processed="1464" dbindex="61495">
Arohestrat d'Atenes fou un un membre del govern d'Atenes que durant el setge de la ciutat que va seguir a la batalla d'Egspotams el 405 aC, va aconsellar acceptar els termes de la capitulaci reclamats per Esparta, i fou empresonat pels atenencs com a cstig.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152209" title="Uni de Lluites Comunistes - La Flama" nonfiltered="1469" processed="1465" dbindex="61496">
La Uni de Lluites Comunistes - La Flama (en Francs: Union des Luttes Communistes - La Flamme) va ser un partit comunista de Burkina Faso. La ULC-La Flamme va ser fundada el febrer del 1987 per l'escisi de la majoria de la Uni de Lluites Comunistes - Reconstrut. El 1991 es va reanomenar Partit del Progrs Social.

La ULC-La Flamme va publicar el diari La Flamme.

Els seus lders van ser Alain Zougba, Kader Ciss i Mose Traor.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152210" title="Arqustrat" nonfiltered="1470" processed="1466" dbindex="61497">
Arqustrat (Archestratus, ) conegut per Arquestrat de Gela (tamb podria ser de Siracusa) fou un poeta siracus del temps de Dions el jove. 

Va escriure un poema pic de gastronomia esmentat per Athenaeus i d'altres. Ennius el va traduir amb el nom de Carmina Hedypathetica o Hedypathica. Aquesta obra s esmentada sota cinc diferents ttols en grec: .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152217" title="Arquies" nonfiltered="1471" processed="1467" dbindex="61498">


Arquies de Corint, fundador de Siracusa ;

Arquies d'Esparta,  militar espart ;

Arquies de Thuris, actor i desprs militar grec;

Arquies de Xipre, governador de l'illa de Xipre ;

Arquies d'Alexandria,  escriptor grec d'Egipte ;

Aule Licini Arquies, poeta grec d'Antioquia de Sria;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152220" title="Bloc Socialista Burkins" nonfiltered="1472" processed="1468" dbindex="61499">
El Bloc Socialista Burkins (en Francs: Bloc Socialiste Burkinab) va ser un partit poltic sankarista de Burkina Faso. El BSB va ser fundat el Desembre del 1990 per Nongma Ernest Oudraogo. Oudraogo va esdevenir el secretari general del BSB. Oudraogo havia estat alliberat de la pres l'any previ. Havia servit com a Ministre de Seguretat sota Sankara.

L'eslgan del BSB era Action et Victoire et Bloc.

L'agost del 1995 Oudraogo va ser engarjolat seguint un pleit de calmnia. Va ser alliberat cinc mesos desprs.

El gener del 1996 una facci es va escindir i es va ajuntar al Congrs per la Democrcia i el Progrs.

El 2000 el BSB es va fusionar amb la Convenci Panafricana Sankarista (CPS).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152223" title="Convenci Panafricana Sankarista" nonfiltered="1473" processed="1469" dbindex="61500">
La Convenci Panafricana Sankarista (Francs: Convention Panafricaine Sankariste) s un partit poltic de Burkina Faso (antic Alt Volta). La CPS es va formar el 2000, a travs de la fusi del Bloc Socialista Burkins, el Partit de la Socialdemocrcia Unida i una fracci del Front de Forces Socials.

El partit s liderat per Ernest Nongma Oudraogo, antic Ministre de Seguretat al govern de Thomas Sankara.

A les ltimes eleccions legislatives, 5 de maig del 2002, el partit va guanyar el 2.6 % del vot popular i 3 dels 111 escons.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152228" title="Front de Forces Socials" nonfiltered="1474" processed="1470" dbindex="61501">
El Front de Forces Socials (FFS) s un partit poltic de Burkina Faso.

El candidat del FFS Norbert Tiendrbogo va crrer a les eleccions presidencials del 13 de novembre del 2005, quedant 7 dels 13 candidats amb l'1.61% dels vots.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152231" title="Economia informal" nonfiltered="1475" processed="1471" dbindex="61502">
Una economia informal o economia submergida s el sector de l'economia de mercat en qu alguns tipus de renda o dels recursos per generar-la no sn regulats per les institucions de la societat de manera legal; s a dir, s l'activitat econmica que no pot ser controlada i de la qual no es recapten impostos, i que no s'inclou en el Producte interior brut. Encara que l'economia informal sovint s'associa als pasos en vies de desenvolupament, tots els sistemes econmics contenen un sector informal. 

Encara que sovint s'utilitzen com a sinnims, una economia subterrnia o un mercat negre sovint inclouen activitats criminals, fonts illegals, violacions als drets d'autor i fins i tot rentat de diners. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152233" title="26 Aquilae" nonfiltered="1476" processed="1472" dbindex="61503">
26 Aquilae s una estrella de la constellaci d'Aquila. s de la magnitud aparent +4,98.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152234" title="Arquies de Corint" nonfiltered="1477" processed="1473" dbindex="61504">
Arquies de Corint (Archias, Arkhas ) fou el fundador de Siracusa el 734. Era un heracleida, de la lnea temnida o baquada. A la mort d'Acteon va decidir sortir de Corint i va consultar l' oracle de Delfos que li va donar uns parmetres d'eon anar. rquies va sortir amb Querscrates, un altra ciutad corinti i va anar a Crcira. Va ajudar a la fundaci de Crotona i finalment va arribar a Siclia on va fundar Siracusa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152235" title="Arquies d'Esparta" nonfiltered="1478" processed="1474" dbindex="61505">
Arquies d'Esparta (Archias, Arkhas )  fou un militar espart que es va distingir durant la lluita a l'illa de Samos a l'any 525 aC. Herdot va veure a Pitana al seu net, tamb anomenat Arquies (Archias).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152237" title="Arquies de Thuris" nonfiltered="1479" processed="1475" dbindex="61506">
Arquies de Thuris (Archias, Arkhas )   fou un actor grec i desprs militar. Va ser enviat el 322 aC, desprs de la batalla de Cranon, a agafar als oradors atenencs fugits d'Atenes, dels que Antpater demanava l'entrega. 

Va capturar a l'orador Hiprides i altres al santuari dAeacus a Egina i els va portar a Cleones, a l'Arglida on foren executats. Tamb va capturar a Demstenes al temple de Posid a Caluria. Va acabar els seus dies desgraciat i pobre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152238" title="Arquies de Xipre" nonfiltered="1480" processed="1476" dbindex="61507">
Arquies de Xipre (Archias, Arkhas )  fou governador de l'illa de Xipre sota els Ptolemeus i va ser subornat per Demetri el 155 aC per trair al rei egipci i entregar l'illa a Demetri, per fou descobert i es va sucidar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152239" title="Arquies d'Alexandria" nonfiltered="1481" processed="1477" dbindex="61508">
Arquies d'Alexandria (Archias, Arkhas ) fou un escriptor grec d'Egipte que va viure en temps de l'emperador August vers el segle I aC i segle I dC.

Fou el mestre d'Epafrodit; s esmentat per Suides.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152240" title="Aule Licini Arquies" nonfiltered="1482" processed="1478" dbindex="61509">
Aule Licini Arquies (Aulus Licinius Archias) fou un poeta grec d'Antioquia de Sria on va nixer vers el 120 aC. 

L'esmenta Cicer: Fou amic de la famlia dels licinis (Licinii) i va adoptar el seu nom. Es va establir a Roma el 102 aC. Va acompanyar a Luculle a Siclia i desprs tamb durant el seu desterrament a Heraclea de Lucnia al que fou castigat per la manera en que havia portat la guerra dels esclaus.

Desprs el va seguir a sia i a frica i altre cop a sia a la guerra contra Mitridates VI Eupator. 

Va escriure un poema dedicat a Gai Mari per la victria contra el cimbres i un a Cicer pel seu consolat (escrit a l'any 61 aC). Va escriure altres epigrames alguns dels quals s'han conservat per no son molt importants.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152241" title="Arquibi" nonfiltered="1483" processed="1479" dbindex="61510">

Arquibi (Archibius, Arkhbios ) fou un cirurgi grec del segle I aC esmentat per Heliodor i per Gal. Plini el Vell esmenta una persona amb aquest nom que s considerat metge, portser el mateix personatge.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152242" title="Arquibi d'Alexandria" nonfiltered="1484" processed="1480" dbindex="61511">
Arquibi d'Alexandria (Archibius, Arkhbios ) fou un escriptor grec d'Alexandria, pare o fill de l'escriptor Apolloni. Va escriure una interpretaci dels epigrames de Callmac, obra que fou esmentada per Suides o la Suda.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152243" title="Arquidmia" nonfiltered="1485" processed="1481" dbindex="61512">



Arquidmia fou l'avia d' Agis IV d'Esparta, que fou executada juntament amb el seu net el 240 aC.

Arquidmia, dama espartana;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152244" title="Arquidmia (dama)" nonfiltered="1486" processed="1482" dbindex="61513">
Arquidmia (Archidameia, Arkhidmeia )  fou una dama espartana que es va distingir pel seu gran esperit quan la ciutat d'Esparta estava a punt de ser conquerida per Pirros de l'Epir el 272 aC i es va oposar al projecte del govern espart d'enviar les dones a Creta.

Alguns escriptors la fan dona del desconegut rei Cleades (que probablement seria Clemenes III)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152246" title="4 Aquilae" nonfiltered="1487" processed="1483" dbindex="61514">
4 Aquilae s una estrella de la constellaci d'Aquila. s de la magnitud aparent +5,02.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152247" title="Leh" nonfiltered="1488" processed="1484" dbindex="61515">

Leh, la capital de Ladakh, est situada prop de l Indus, a una alada de 3.500 metres. S estn des d una vall amb terres de conreu exuberants fins sota el runs palau tibet, ja en un paisatge desrtic. Est comunicada (malgrat les restriccions a que obliga la situaci poltica) amb Srinagar a ponent i Manali (noms a l estiu) al sud. T aeroport, amb enllaos diaris amb Delhi.

Histria.

Leh havia estat la capital de la regi abans de la unificaci, en poca del rei Dragpa Bumde (1400-1440). El rei Senge Namgyal (1590-1635) va moure la cort del Ladakh unificat des del lloc de Shey fins aqu. Leh es va convertir en la capital i es va desenvolupar econmicament grcies tamb a la proximitat d una via secundria de la ruta de la seda que comunicava el Caixmir amb l sia Central, amb una intensa activitat comercial i punt de trobada de mercaders, tot i que cal tenir present que durant una bona part de l any aquesta activitat es veia aturada a causa de la meteorologia, fora adversa pels viatgers. Ms endavant l economia es va veure afectada per la situaci poltica de la regi, amb les diferncies amb Xina i, sobretot el Pakistan: els militars es convertiren en la figura ms important durant molts anys.
 
La decisi de govern indi, el 1974, d'obrir Ladakh a turistes estrangers va representar un canvi. L arribada de visitants va fomentar l inici del desenvolupament d una nova activitat econmica que va fer augmentar el nombre d habitants i parallelament l aparici de comeros dedicats al turisme.

El Palau de Leh.

Aquesta constucci, anomenada Lechen Palkhar, s aixeca en la part ms elevada de la ciutat i sota el cim del Namgyal Tsemo. Es va edificar cap el 1600 grcies a la voluntat del rei Senge Namgyal. Tradicionalment hom considera que fou el pare del rei qui va decidir la construcci, per el mateix rei Senge Namgyal (1590-1635) s encarreg de portar l obra a bon fi, escollint l emplaament i dirigint les obres. Hom diu que la construcci va perllongar-se durant tres anys. Una tradici afirma que el monarca va quedar tan content del mestre d obres, que va manar tallar-li la ma dreta amb la finalitat d evitar que pogus aixecar un altre palau com aquest. Durant la invasi del regne, el 1836, el palau fou assetjat, va quedar malms i la famlia reial es va refugiar a Stok, on els seus descendents encara hi resideixen.

L entrada principal est ben decorada. La part inferior de l edifici estava destinada al servei, magatzems... la part superior era la zona noble: residncia, sala del tron, sala de recepcions, dos temples...

Ara el lloc est abandonat, amb risc de runa.




Namgyal Tsemo.

Sobre el Palau de Leh s aixeca el pic de Namgyal Tsemo, aquesta muntanya est coronada pel Fort de Leh (1520?), una construcci en runes, bastida durant el regnat de Tashi Namgyal (1500-1532).

Proper al Fort, ms avall, es troba el Gonkhang, un temple de la mateixa poca i d exterior rogenc.

Al costat, el Gompa Tsemo, dedicat a Maitreia. s ms antic, de mitjan del segle XV.


Gompa de Chenrezig.

Aquest monestir est situat a prop de palau. El va aixecar en poca del rei Deldan Namgyal (1620-1640). Est dedicat a Alalokiteshvara (Chenrezi). Un portal de fusta condueix directament a la sala d oracions amb imatges del titular i decoraci mural.



Gompa Tsoma.

Situat al davant de l anterior. Aquest  monestir nou  es va aixecar al voltant de 1850, s hi accedeix des d un pati davanter i s estructura en dos nivells.



Gompa de Samkar.

Apartat del centre. Aixecat com a residncia del rinpoche Bakula. Conserva belles imatges i decoraci mural. De les darreries del segle XIX.




Gompa Soma.

Al centre de la ciutat. Es va fundar el 1957

Chorten de Tisseru.
Situat a la zona de Changspa, una mica apartat del centre. Aixecat entre el 1400 i 1450 pel rei local Gragspa Bumble, per contrarestar les desgrcies provocades per un dimoni que habitava el lloc. Es troba en estat runs.

Stupa de Shanti.
De construcci moderna


Temple de Dharampala.
Al sud de Leh, sobre una zona elevada. Es trata d una petita construcci bastant deteriorada. Data del voltant del 1800.


Chorten de Changspa.
A Changspa. Aixecat al segle XV. D estructura piramidal, amb nnxols on antigament hi havia figures de Buda.


Bibliografia.
Ladakh-Zanskar, Charles Genoud, Philippe Chabloz. Ed. Olizane, Ginebra, 2002;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152249" title="Impost" nonfiltered="1489" processed="1485" dbindex="61516">
Un impost s una quantitat de diners exigida per les administracions pbliques als ciutadans i a les empreses d'una regi, territori o pas, com a contribuci a la despesa pblica. L'impost s un tribut caracteritzat per fer sorgir obligacions pecuniries en favor del creditor tributari regit pel dret pblic i no requereix de cap contraprestaci per part de l'administraci. L'impost sorgeix exclusivament com a conseqncia de la capacitat econmica del contribuent. El camp de les cincies econmiques que estudia els impostos son les finances pbliques, mentre que el camp del dret, s el dret tributari. 

Propsits i efectes.
Els fons que s'obtenen del impostos han estat utilitzat pels Estats al llarg de la histria per a finanar les seves funcions administratives, com ara les despeses d'una guerra, l'aplicaci de l'ordre pblic i la llei, la protecci de la propietat, el finanament de l'estructura econmica (fsica i burocrtica), i les operacions diries d'un govern. Els estats moderns tamb en fan s per a finanar els serveis pblics i de benestar, com ara l'educaci, els hospitals, les pensions, beneficis als desocupats i el transport pblic. 

Els governs utilitzen diversos tipus d'impostos per distribuir la crrega tributria entre els individus o les classes de la poblaci que participen de les activitats subjectes a pagar impostos i alhora per redistribuir els recursos entre els individus i les classes socials d'una poblaci. Histricament, la noblesa era mantinguda pels impostos dels pobres; per contra, en les economies modernes la seguretat social es dissenyen per tal de donar suport als pobres, els discapacitats, i el retirats amb els recursos de la classe treballadora. A ms, els impostos s'utilitzen per a finanar o donar suport militar, per influenciar l'activitat macroeconmica (per mitj de la poltica fiscal) o per modificar els patrons de consum o d'atur dins una economia, fent que algunes transaccions siguin ms favorables que no pas altres.

Tipus d'impostos.
Proporcionals, progressius i regressius.
Una caracterstica important dels sistemes tributaris s el percentatge que es demana com a pagament per la renda o el consum. Els termes proporcional, progressiu i regressiu descriuen la manera en qu la taxa es mantn a la mateixa proporci, progressa de ms baixa a ms alta, o de ms alta a ms baixa en funci del valor d'all pel qual es paga un impost: un impost progressiu s un impost en qu la taxa s'incrementa en incrementar-se el valor sobre el qual s'aplica l'impost. Un impost regressiu, s una taxa de decreix en incrementar-se el valor sobre el qual s'aplica l'impost. Un impost proporcional s una taxa fixa. 

Impostos directes i indirectes.
Els impostos directes sn aquells que es recapten dels contribuents en funci de llurs rendes o de llurs bns. Els impostos indirectes es recapten d'una altra persona o intermediari i no pas del contribuent responsable de pagar-los. Per exemple, a Espanya, l'Impost sobre el valor afegit o IVA s'inclou en el preu de venda d'un b o servei. El venedor rep l'impost en representaci de l'Estat al qual l'hi ha de donar. Si el venedor compra altres bns o serveis i en paga 
l'IVA, dedueix la quantitat ja pagada de la que ha de donar a l'Estat.

Crrega tributria.
La llei estableix qui ha de pagar impostos; la majoria dels pasos graven les empreses, i en menor mesura els consumidors finals. No obstant aix, "qui" paga l'impost al final (la crrega tributria) es determina pels moviments del mercat ats que els impostos s'inclouen de manera implcita als costos de producci. Depenent de com varien les quantitats ofertes i demandades amb el nou preu (s a dir, l'elasticitat de l'oferta i de la demanda), l'impost pot ser absorbit pel venedor (amb un decrement del preu abans de l'impost) o pel consumidor (amb un increment del preu desprs de l'impost). Si l'elasticitat de l'oferta s baixa, la major part de l'impost ser pagat pels provedors; si l'elasticitat de la demanda s baixa, la major part en ser pagat pel consumidor. Si el venedor s una empresa competitiva, la crrega tributria es transmet als factors de producci depenent de llurs elasticitats; aix inclou els treballadors (amb un decrement del salaris), els inversos (prdues del valor de les accions)i els propietaris (menors rendes).

Per illustrar aquesta relaci, si el preu de mercat d'un producte es 1,00 , i se li imposa un impost de 0,50  sobre el producte que, pel tipus de impost, ha de ser recuperat per mitj del venedor (impost indirecte). Si s un producte de luxe (en el sentit econmic), un gran percentatge de l'impost ser absorbit pel venedor (a causa de la baixa elasticitat de l'oferta o l'alta elasticitat de la demanda). Aix, el venedor podria reduir el preu del producte a 0,70 , perqu el comprador, desprs de l'impost, pagui un total d'1,20 , s a dir, 0,20 ms del que pagava abans de l'impost de 0,50 . El comprador paga 0,20  de l'impost, i el venedor paga 0,30  (en forma d'un preu menor abans de l'impost).

Terminologia dels imposts antics.

 La cisa: impost que gravava queviures.
 El coronatge: impost per pagar la coronaci del rei o de la reina.
 El periatge: impost que gravava les mercaderies que entraven a Catalunya per mar.
 El teloni: impost que gravava el transport de mercaderies.
 L'annata: impost que calia lliurar a la Cambra Apostlica. ;
 El pasquer: impost que calia pagar per a l's d'una zona de pastures.
 El maridatge: impost directe que gravava tots els focs.
 El carretal: impost que gravava l'entrada de fusta a Barcelona.
 El dret d'entrades i eixides: impost que calia pagar per importar i exportar mercaderies.
 La primcia: pagament per part del pags a l'esglsia d'una part de les collites.
 El braatge: impost que equivalia a una setzena part de la collita.
 El vectigal: import sobre la circulaci de mercaderies. ;

Referncies.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152250" title="Aden Abdullah Osman Daar" nonfiltered="1490" processed="1486" dbindex="61517">

Aden Abdullah Osman Daar (Aaden Cabdulle Cusmaan Daar en grafia somali), nascut el 1908, va ser el primer President de Somlia desprs de la independncia aconseguida el 1960.

 Biografia .

Aden Abdullah Osman va nixer a Beledweyne, a la regi de Hiiraan, i s un membre de la tribu Hawiye. Desprs d'estudiar en les escoles estatals, va adquirir experincia administrativa treballant en oficines governamentals. Posteriorment es va dedicar al seu propi negoci. El febrer de 1944, entrava en el Club de la Joventut Somali, que ms endavant es transformaria en la Lliga de la Joventut Somali. Posteriorment es convertia en membre de la junta de direcci del partit i el 1946 seria nomenat Secretari de la secci Belet Weyne del partit.

El 1951 el Consell Regional de Mudug el va designar com a membre del Consell Territorial en el qual hi seria de manera ininterrompuda fins al febrer de 1956, essent el representant de la Lliga de la Joventut Somali.

El 1953 se'l nomenava Vicepresident del Consell Territorial. El 1954 era escollit com el President de la Lliga de la Joventut Somali i romandria en el crrec fins al 1956. Reelegit el maig de 1958, va ocupar aquesta posici simultniament amb la presidncia de l'Assemblea Legislativa, fins a l'1 de juliol de 1960.

El 1956, a les eleccions poltiques generals, quan es va canviar el Consell Territorial per l'Assemblea Legislativa, va ser elegit membre de l'Assemblea Nacional per al districte de Belet Weyne. Mentrestant l'Assemblea Legislativa el nomenava el seu President.

En les eleccions poltiques generals de 1959, era elegit novament com a membre de l'Assemblea Nacional, que el renovava com a President. Va mantenir aquest crrec quan l'Assemblea Legislativa es va convertir en l'Assemblea Constituent.

 President de la Repblica de Somlia .

L'1 de juliol de 1960, com a President de l'Assemblea Constituent,  va proclamar la independncia de la Repblica de Somlia, aconseguint la unificaci dels territoris del nord i del sud, les antigues Somali britnica i Somlia Italiana. L'Assemblea Nacional l'escollia com a President Provisional de la Repblica per un perode d'un any, i el 1961 era reelegit 6 anys ms.

Aden Abdullah Osman dedicava la seva atenci cap als estudis de lleis, socials i econmics. A ms a ms del somali, parlava itali, angls i rab. En les eleccions presidencials de 1967 va perdre davant la candidatura de Abdirashid Ali Shermarke. Va deixar la presidncia el 10 de juny de 1967.

Segons la Constituci de la Repblica, l'expresident gaudia d'afiliaci de per vida en l'Assemblea Nacional de Somlia. Daar Osman segueix treballant com a estadista intentant d'establir una pau duradora a Somalia. 

 Referncies .




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152251" title="36 Aquilae" nonfiltered="1491" processed="1487" dbindex="61518">
36 Aquilae s una estrella de la constellaci d'Aquila. s de la magnitud aparent +5,03.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152252" title="Berner Sport Club Young Boys" nonfiltered="1492" processed="1488" dbindex="61519">


El BSC Young Boys s un club sus de futbol de la ciutat de Berna.

 Histria .
El FC Young Boys va ser fundat el 14 de mar de 1898, prenent el nom com a contrast d'un altre club del pas anomenat Old Boys Basel. El club disput el seu primer partit contra el FC Viktoria Plze  el segent 17 de juny. Durant els primers anys venc el campionat sus tres cops consecutius el 1909, 1910 i 1911.

El 1925 es trasllad al recentment construt Estadi Wankdorf i canvi el prefix del seu nom de "FC" a "BSC" (Berner Sport Club), en reconeixement al fet que no es tractava noms d'un club de futbol, sin que tenia altres seccions com la boccia, l'handbol o l'hoquei herba.

Visqu la seva poca daurada als anys 50, quan guany dues copes susses el 1953 i 1958, i quatre campionats sussos consecutius des de 1957.

Entre 2001 i 2005 va jugar els seus partits al Neufeldstadion, mentre l'antic Wankdorf era demolit per construir en el seu lloc el nou Stade de Suisse, Wankdorf, finalitzat l'estiu del 2005.

 Palmars .
 11 Lliga sussa de futbol: 1903, 1909, 1910, 1911, 1920, 1929, 1957, 1958, 1959, 1960, 1986;
 6 Copa sussa de futbol: 1930, 1945, 1953, 1958, 1977, 1987;
 1 Copa dels Alps de futbol: 1974;

Enllaos externs.
Web oficial del club;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152256" title="Ignasi Barraquer Barraquer" nonfiltered="1493" processed="1489" dbindex="61520">

Doctor Ignasi Barraquer Barraquer (Barcelona, 25 de mar de 1884 - Barcelona, 13 de maig de 1965) fou un metge oftalmleg, considerat un dels ms rellevants cientfics del mn en la seva especialitat.

Neix en el si d'una famlia de illustres cientfics i metges oftalmlegs. Va ser alumne de l'IES Ramon Muntaner. L'any 1907 es llicenci en medicina i cirurgia; un any ms tard, el 1908, aconsegueix el doctorat en oftalmologia. El 1910 es casa amb Josefina Moner, amb la que tindr set fills, dos dels quals seguiran el seu cam en el mn de l'oftalmologia.

L'any 1947, crea a Barcelona l'Institut Barraquer d'Oftalmologia, destinat a l'estudi, investigaci i docncia d'aquesta disciplina de la cincia. Parallelament posa en marxa la Clnica Barraquer.

La seva obra ha continuat grcies al treball dels seus fills Josep Ignasi i Joaquim, i als seus nets, que tamb s'han dedicat a l'oftalmologia aconseguint un gran prestigi internacional.

Enllaos externs.
 Institut Barraquer d'Oftalmologia;
 Aportacions cientfiques i biografia del Dr. Ignasi Barraquer;
 Programa Noms a TV3;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152260" title="Servette Football Club Genve" nonfiltered="1494" processed="1490" dbindex="61521">


El Servette FC s un club sus de futbol de la ciutat de Ginebra.

 Histria .
Fundat el 1890, el Servette s el club ms destacat de la Sussa francfona amb 17 campionats estatals i 7 copes. A ms el club guany el Torneo Internazionale Stampa Sportiva, un dels torneigs internacionals ms antics del mn disputat el 1908.

Encapalat per Umberto Barberis i Claude "Didi" Andrey, el 1978-1979 el club guany totes les competicions en qu prengu part, amb excepci de la Recopa d'Europa de futbol on fou eliminat a quarts de final pel Fortuna Dusseldorf.

El 4 de febrer del 2005 el club entr en fallida econmica. Tenia un deute de ms de 10 milions de francs sussos. Aix provoc la fugida de la majoria dels seus jugadors i el club fou relegat dues divisions.

 Estadis .
L'actual estadi del Servette s el recentment construt Stade de Genve, inaugurat el 16 de mar de 2003. El seu antic estadi era l'estadi des Charmilles, inaugurat el 1930.

 Palmars .
 17 Lliga sussa de futbol: 1907, 1918, 1922, 1925, 1926, 1930, 1933, 1934, 1940, 1946, 1950, 1961, 1962, 1979, 1985, 1994, 1999;
 7 Copa sussa de futbol: 1928, 1949, 1971, 1978, 1979, 1984, 2001;
 3 Copa de la Lliga sussa de futbol: 1977, 1979, 1980;
 4 Copa dels Alps de futbol: 1973, 1975, 1976, 1979;

 Jugadors destacats .


Karl-Heinz Rummenigge;
Michel Renquin;
Sonny Anderson;
Christian Karembeu;
Phillipe Senderos;
Alex Frei;
Hakan Mild;

Martin Petrov;
Oliver Neuville;
Julian Esteban;
Frank Voslcker;
Jorge Valdivia;
Jean Beausejour;




 Entrenadors destacats .
  Bla Guttmann: 1966-67;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;
Web no oficial;
Web histrica;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152262" title="Fussballclub Basel 1893" nonfiltered="1495" processed="1491" dbindex="61522">


El FC Basel (en catal FC Basilea) s un club sus de futbol de la ciutat de Basilea.

 Histria .

El FC Basilea nasqu l'any 1893. Una de les seves millors poques la visqu els anys 60 i 70 on guany set cops la lliga sussa i tres ms la copa. L'any 2002 guany el doblet i va fer una bona Lliga de Campions on es classific per la segona fase de grups.

 Palmars .
 12 Lliga sussa de futbol: 1953, 1967, 1969, 1970, 1972, 1973, 1977, 1980, 2002, 2004, 2005, 2008;
 7 Copa sussa de futbol: 1933, 1947, 1963, 1967, 1975, 2002, 2003;
 1 Copa de la Lliga sussa de futbol: 1973;
 4 Copa dels Alps de futbol: 1969, 1970, 1981;

 Enllaos externs .
 Web oficial del club;
 Web d'estadstiques;
 Web de fans;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152264" title="Ardices de Corint" nonfiltered="1496" processed="1492" dbindex="61523">
Ardices de Corint fou un dels dos primers artistes  de la pintura que van practicar el monograma. Plini el Vell diu que aquest estil fou inventat per Filocles d'Egipte o per Cleantes de Corint i que Ardices de Corint i Telefanes de Sici noms ho van perfeccionar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152266" title="Fussball Club Luzern" nonfiltered="1497" processed="1493" dbindex="61524">
 

El FC Luzern (en catal FC Lucerna) s un club sus de futbol de la ciutat de Lucerna.

 Histria .
El FC Luzern va ser fundat l'any 1901. Els seus colors sn el blau i blanc, trets del Cant de Lucerna i de l'escut d'armes de la ciutat. Els seus majors xits sn la lliga aconseguida l'any 1989 i les copes dels anys 1960 i 1992.

 Palmars .
 1 Lliga sussa de futbol: 1989;
 2 Copa sussa de futbol: 1960, 1992;

 Enllaos externs .
 Web oficial del club;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152267" title="Ardis" nonfiltered="1498" processed="1494" dbindex="61525">


Ardis I, rei de Ldia vers el 800 aC;
Ardis II, rei de Ldia;
Ardis, general selucida;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152271" title="Aliates I" nonfiltered="1499" processed="1495" dbindex="61526">
Aliates I (Alyattes, ) fou rei de Ldia durant un pede indeterminat al comenament del segle VIII aC. Va succeir a Ardis I i fou succet per Mirsos o Meles


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152272" title="Ardis II" nonfiltered="1500" processed="1496" dbindex="61527">
Ardis II fou rei de Ldia successor del seu pare Giges, i va regnar vers 682-633 aC. Durant el seu regnat va ocupar Priene, i va fer la guerra a la ciutat de Milet. Va patir una devastadora incursi dels cimmeris, expulsats dels seus assentaments pels escites nmades; els cimmeris van ocupar la capital Sardes excepte la ciutadella. El va succeir Sadiates.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152273" title="Neuchtel Xamax FC" nonfiltered="1501" processed="1497" dbindex="61528">
 

El  Neuchtel Xamax Football Club s un club sus de futbol de la ciutat de Neuchtel.

 Histria .
El Neuchtel Xamax va ser fundat l'any 1970 fruit de la fusi dels clubs FC Cantonal (1906) i FC Xamax (1912).

 Palmars .
 3 Lliga sussa de futbol: 1916 (FC Cantonal Neuchtel), 1987, 1988;
 3 Supercopa sussa de futbol: 1987, 1988, 1990;
 finalista de la Copa sussa de futbol el 1950 (FC Cantonal Neuchtel), 1974, 1985, 1990, 2003;

 Enllaos externs .
 Web oficial del club;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152274" title="Ardis (general)" nonfiltered="1502" processed="1498" dbindex="61529">
Ardis (general) fou un general selucida que va dirigir l'ala dreta de l'exrcit d' Antoc III el gran a la batalla contra Mol de Mdia el 220 aC que va posar fi a la seva revolta i la del seu germ Alexandre de Persis. Tamb es va destacar el mateix any al setge de Selucia de Piera, contra els egipcis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152278" title="Areg" nonfiltered="1503" processed="1499" dbindex="61530">
Areg (Aregon,, )  fou un pintor corinti que juntament amb Cleantes va ornamentar el temple d'Artemisa Alfeinia a la boca del riu Alfeios a l'lida. Fou un dels ms antics pintors grecs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152279" title="Ari d'Alexandria" nonfiltered="1504" processed="1500" dbindex="61531">
Ari d'Alexandria  o rios d'Alexandria (llat: Areius o Arius, grec: reios ) fou un filsof grec pitagric i estoic, que va viure en temps de l'emperador August, que li va tenir un gran afecte. Ari i els seus dos fills Dions i Nicanor foren probablement instructors d'August en matries filosfiques.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152282" title="Lecani Ari" nonfiltered="1505" processed="1501" dbindex="61532">
Lecani Ari (Lecanius Areius, ) fou un metge grec les formules del qual son esmentades per Andrmac. Va viure al segle I o potser a finals del segle I aC. Gal esmenta tamb un Areius que podria ser el mateix i diu que era nascut a Tars. Podria tamb ser l' Areius que segons Soranos va escriure una biografia d'Hipcrates.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152285" title="Arenni" nonfiltered="1506" processed="1502" dbindex="61533">


Gai Arenni (Caius Arennius) fou trib del poble el 210 aC juntament amb Lluci Arenni;

Lluci Arenni, fou trib del poble;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152286" title="Lluci Arenni" nonfiltered="1507" processed="1503" dbindex="61534">
Lluci Arenni (Lucius Arennius) fou trib del poble el 210 aC juntament amb Gai Arenni. Dos anys desprs, el 208 aC, fou prefecte dels aliats de Roma, i fou fet presoner a la batalla en la que Marc Claudi Marcel III fou derrotat per Annbal.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152287" title="Areses de Lucnia" nonfiltered="1508" processed="1504" dbindex="61535">
Areses de Lucnia (Aresas, )  o Areses de Crotona fou un filsof grec, cap de l'escola pitagrica de Crotona, i el sis successor de Pitgores. Se li atribueix una obra sobre la naturalesa humana de la que es conserva un fragment.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152290" title="Telefanes de Sici" nonfiltered="1509" processed="1505" dbindex="61536">
Telefanes de Sici fou un dels dos primers artistes de la pintura que van practicar el monograma. Plini el Vell diu que aquest estil fou inventat per Filocles d'Egipte o per Cleantes de Corint i que Telefanes de Sici i Ardices de Corint noms ho van perfeccionar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152291" title="Aretades de Cnidos" nonfiltered="1510" processed="1506" dbindex="61537">
Aretades de Cnidos (Aretadas, ) fou un historiador grec nascut a Cnidos, de poca incerta. Va escriure un llibre sobre afers macedonis () en tres volums i un altre sobre histria de les illes gregues en almenys dos volums (). Podia ser tamb l'autor de  segons Porfiri.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152292" title="Areteu" nonfiltered="1511" processed="1507" dbindex="61538">
Areteu anomenat sovint el Capadoci (Areteos, Aretaeus, ) fou un metge grec el ms fams de tots els metges grecs antics. Probablement va viure al segle I durant els regnats de Ner i Vespasi. Va escriure en dialecte jnic diversos tractats i va descriure molt acuradament els simptomes. El seu sistema per combatre les malalties era fora intelligent i mes enrgic que el dels metdics. Feia servir purgues, narctics, sangrats i elements externs. Es considerat per alguns un penumtic i per altres un eclctic.

Va escriure vuit llibres, dels qual quatre es titulen , De Causis et Signis Acutorum et Diuturnorum Morborum; i els altres quatre , De Curatione Acutorum et Diuturnorum Morborum.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152293" title="Aretfila de Cirene" nonfiltered="1512" processed="1508" dbindex="61539">
Aretfila de Cirene (Aretaphila, ) fou una dama noble grega de Cirene que vivia a finals del segle II aC.

El tir de Cirene, Niccrates o Nicostrat va matar al seu marit Fedim (Phaedimus) i la va obligar a conviure amb ell; per ella va aconseguir matar al tir i tot seguit tamb al seu germ Leandre de Cirene, que havia assolit la tirania al lloc del difunt.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152295" title="Aretes" nonfiltered="1513" processed="1509" dbindex="61540">


Nom de diversos reis dels nabateus d'Arbia:

Aretes I  (Harithath, Aretas )  169-144 aC ;
Aretes II (Harithath, Aretas )  110-95 aC ;
Aretes III Filohellen (Harithath, Aretas) 87-62 aC ;
Aretes IV Filopter (Harithath, Aretas) 9 aC-40 dC;
Aretes de Cesarea, arquebisbe de Cesarea de Capadcia ;
Aretes, prevere de Cesarea de Capadcia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152296" title="Aretes III Filohellen" nonfiltered="1514" processed="1510" dbindex="61541">
Aretes III Filohellen  (rab: Harithath, grec i llat: Aretas, )  fou rei dels nabateus (87 aC-62 aC) contemporani d'Alexandre Janeu. Va conquerir Damasc el 85 aC a invitaci suposadament dels seus mateixos habitants. Abans del 65 aC Hirc de Judea va fugir a la cort d'Aretes que en aquest any va envair Judea per reposar-lo al tron i va assetjar Jerusalem, per Aristobul va aconseguir la intervenci dels romans (els llegats de Pompeu Magne, Scaurus i Gabinius) que el van obligar a retirar-se. Convertida Sria en provncia, Pompeu es va dirigir contra Aretes (64  aC) que es va sotmetre a Roma temporalment. Desprs de la sortida de Pompeu de Judea, el seu llegat Scaurus, va continuar la lluita contra Aretes, altre cop hstil, per no va aconseguir arribar a la seva capital Petra, si be va saquejar el pas i el rei nabateu va haver de pagar un tribut de 300 talents. Altres comandants romans van prosseguir la lluita contra Aretes i els seus successors per el regne va romandre fins que fou conquerit per Traj el 106. Aretes va morir el 62 aC i al morir encara conservava Damasc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152297" title="Aretes IV Filopter" nonfiltered="1515" processed="1511" dbindex="61542">
Aretes IV Filopter (rab: Harithath, grec i llati: Aretas ) fou rei dels nabateus (9 aC-40 dC) i el sogre d'Herodes Antipes de Judea.

Herodes Antipes va repudiar a la seva dona per poder-se aparellar incestuosament amb Herodies, la dona del seu germ Herodes Filip. En represlia Aretes IV va fer la guerra al seu gendre i el va derrotar. Herodes va demanar ajut a Roma i Vitelli, governador de Sria, va rebre l'ordre de castigar a Aretes i va marxar contra Petra per pel cam es va assabentar de la mort de Tiberi (37) i va cancellar l'expedici. L'any  31 Aretes encara dominava Damasc. Aquest Aretes s esmentat com a sobir d'un dels territoris creuats per Eli Gal, en temps d'August.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152298" title="Arete" nonfiltered="1516" processed="1512" dbindex="61543">


Onomstica:

Arete de Siracusa, princesa siracusana ;
Arete, filla d' Aristip de Cirene i mare d'Aristip.
Arete (filla de Rexnor);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152300" title="Arete de Siracusa" nonfiltered="1517" processed="1513" dbindex="61544">
Arete de Siracusa () fou una princesa siracusana filla de Dions el vell i Aristmaca. Es va casar amb Terides i a la mort d'aquest amb el seu oncle Di de Siracusa (Dion), germ de la seva mare Aristmaca. Di va haver de fugir de Siracusa durant el regnat de Dions el jove i aquest va obligar a Arete, que era la seva germana, a casar-se amb Timcrates, un amic seu. Ms tard quan Di va tornar a Siracusa i va obtenir el poder, va tornar a ser la seva dona. Assassinat Di (353 aC) Arete fou empresonada juntament amb la seva mare per desprs alliberades per Hicetes de Leontins (Hicetas) un dels amics de Di. Finalment Hicetes va ser convenut pels enemics de Di de fer-les matar a les dues.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152301" title="Arete (filla d'Aristip)" nonfiltered="1518" processed="1514" dbindex="61545">
Arete () fou filla d'Aristip de Cirene (Aristippos), el fundador de l'escola cirenaica de filosofia, i va transmetre l'ensenyament del seu pare al seu fill tamb anomenat Aristip. Eli diu que era germana (i no filla) d'Aristip de Cirene, per aquesta indicaci s contraria a la de tots els altres autors.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152302" title="Arethes" nonfiltered="1519" processed="1515" dbindex="61546">


Arethes de Cesarea, arquebisbe de Cesarea de Capadcia ;
Arethes, prevere de Cesarea de Capadcia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152303" title="Aretes de Cesarea" nonfiltered="1520" processed="1516" dbindex="61547">
Arethes de Cesarea (Arethas) fou arquebisbe de Cesarea a Capadcia en poca incerta, i successor probablement d'Andrees. Va escriure un comentari sobre l'Apocalipsi (), compilaci de treballs previs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152304" title="Aretes (prevere)" nonfiltered="1521" processed="1517" dbindex="61548">
Arethes (Arethas, ) fou prevere de Cesarea a Capadcia al segle X.

Va escriure un treball sobre el patriarca Sant Eutimi de Constantinoble que va morir el 911.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152305" title="Marc Arethusi" nonfiltered="1522" processed="1518" dbindex="61549">
Marc Arethusi (Marcus Arethusius) fou l'autor d'una confessi de fe promulgada pel Tercer Concili de Sirmium el 359. Fou mrtir sota Juli l'Apstata.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152306" title="reu (desambiguaci)" nonfiltered="1523" processed="1519" dbindex="61550">

Geografia: reu, poble del municipi d'Alins.
Onomstica:
reu I, rei d'Esparta;
reu II, rei d'Esparta;
reu d'Esparta, poltic espart;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152307" title="reu d'Esparta" nonfiltered="1524" processed="1520" dbindex="61551">
reu d'Esparta (Areus o Ares ) fou un poltic espart que fou enviat a l'exili. Desprs va poder tornar a Esparta per imposici de la Lliga Aquea que tamb va aconseguir fer el mateix amb Alcbiades (184 aC). Ms tard Esparta el va enviar com abaixador a Roma on precisament va haver d'acusar als aqueus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152308" title="reu II" nonfiltered="1525" processed="1521" dbindex="61552">
reu II  (Areus o Ares II ) fou fill postum d'Acrotat (Acrotatos d'Esparta). Va nixer com a rei probablement el 264 aC i va morir als vuit anys d'edat. Fou succet pel seu oncle (germ de l'avi) Lenides II.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152309" title="reu I" nonfiltered="1526" processed="1522" dbindex="61553">
reu I  (Areus o Ares I ) fou rei d'Esparta, successor del seu avi  Clemenes II, de la lnea dels Euristnides (309 aC), per premorincia del seu pare Acrotat. Va regnar 44 anys.

El 280 aC es va formar una lliga d'estats grecs encapalada per Esparta i protegida per Ptolemeu Ceraune per alliberar-se del domini d' Antgon II Gnates. Les hostilitats les va iniciar reu que va obtenir un decret de l'amfictionia contra els etolis (aliats d'Antgon II) per haver cultivat la sagrada terra de Cirrha, i va atacar aquesta ciutat que fou saquejada i cremada. Els etolis es van refugiar a les muntanyes i reunits uns 500 van atacar als espartans, que pensant que els enemics eren molts ms, es van desbandar i van perdre 9000 homes. Els intents d'Esparta de seguir la guerra no van tenir suport d'altres estats.

reu va fer una expedici a Creta i mentre era absent, Esparta fou atacada per Pirros de l'Epir (272 aC). Va retornar rpidament i es va aliar a Argos. Pirros es va retirar d'Esparta i va atacar Argos.

El 267 aC reu es va unir a Ptolemeu II Filadelf en un intent de salvar Atenes d'Antgon Gnates que no va reeixir. Va morir en batalla contra els macedonis a Corint el 265 aC en l'anomenada guerra de Cremnides, i el va succeir el seu fill Acrotat o Acrotatos d'Esparta.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152311" title="Acrotat" nonfiltered="1527" processed="1523" dbindex="61554">


Acrotat o Acrotatos, prncep esparta;
Acrotat o Acrotatos d'Esparta, rei d'Esparta;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152312" title="Argeu" nonfiltered="1528" processed="1524" dbindex="61555">


Argeu (mitologia), fill de Licimi i de Perimede.
Argeu I, rei de Macednia 648-670 aC;
Argeu II, rei  de Macednia 393-392 aC.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152313" title="Argeu I" nonfiltered="1529" processed="1525" dbindex="61556">
Argeu (Argeos, Argaeus) fou rei de Macednia, fill i successor de Perdicas I. Herdot i Tucdides l'esmenten, i Dexippos dona al seu regnat una duraci de 34 anys, per aparentment amb molt poca autoritat.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152314" title="Argeu II" nonfiltered="1530" processed="1526" dbindex="61557">
Argeu II de Macednia fou rei de Macednia vers 393-392 aC.

Era  un pretendent del tron macedoni  que amb el suport del illiris va aconseguir enderrocar a Amintes II, agafar el poder i conservar-lo prop de dos anys. Amintes va recuperar el poder amb l'ajut dels tessalis. 

Probablement es el mateix Argeu que el 359 aC tornava a ser pretendent del tron, amb suport dels atenencs, per aquestos van romandre inactius, subornats per Filip II de Macednia. Llavors Argeu va reunir un grup de mercenaris, alguns partidaris macedonis i alguns soldats atenencs que el seu cap Mnlies va permetre que el seguissin, i va atacar Aegae (Eges) per foren rebutjats i es van dirigir a Methone per en el cam foren interceptats per Filip i derrotats. La seva sort posterior es desconeguda.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152316" title="Argalos" nonfiltered="1531" processed="1527" dbindex="61558">
Argal o Argalos (Argalus) fou el fill gran del mtic rei Amicles (Amyclas) d'Esparta, al que va succeir en el tron.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152317" title="Argantoni" nonfiltered="1532" processed="1528" dbindex="61559">
Argantoni (Arganthonius) fou rei de Tartessos al segle VI aC.

Va rebre amistosament els grecs de Focea que van desembarcar a la zona i els va permetre fundar un establiment fortificat. 

La llegenda el fa regnar 80 anys i haver mort amb 120 anys.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152318" title="Argiu" nonfiltered="1533" processed="1529" dbindex="61560">
Argiu (Argeius) fou un diputat d'lida enviat a Prsia per cooperar amb Pelpides (367 aC) en contra dels espartans i convncer a Artaxerxes II de Prsia Memnon (404 aC 358 aC) de decantar-se pel partit teb. Xenofon el torna a esmentar durant la guerra entre Arcdia i lida (365 aC) com un dels lders del partit democrtic d'lida.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152320" title="Argeli" nonfiltered="1534" processed="1530" dbindex="61561">
Argeli (Argelios, Argelius) fou un escriptor i segurament arquitecte grec d'poca incerta que va escriure un treball sobre el temple jnic d'Escolapi, del qual se suposa que hauria estat l'arquitecte; tamb va escriure sobre les proporcions de l'ordre corntia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152321" title="Marc Argentari" nonfiltered="1535" processed="1531" dbindex="61562">
Marc Argentari (Marcus Argentarius) fou un poeta grec autor d'una trentena de epigrames de l'antologia grega, molts d'ells ertics. Probablement va viure al segle I aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152322" title="Argileonis" nonfiltered="1536" processed="1532" dbindex="61563">
Argileonis () fou la mare de Brsides d'Esparta que quan els enviats d'Amfpolis li van portar la noticia de la seva mort va preguntar si havia combatut braument, i quan se li va dir que havia estat el millor dels espartans, va contestar que encara ni havia de millors a Esparta. La resposta fou famosa al seu temps, i va merixer un premi dels fors.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152323" title="rgios" nonfiltered="1537" processed="1533" dbindex="61564">
rgios (Argius ) fou un escultor deixeble de Policlet que va florir vers el 388 aC. Per una menci de Plini el Vell se suposa que podria haver estat natural d'Argos, per el seu nom est testimoniat com a nom propi a tot Grcia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152324" title="Argir" nonfiltered="1538" processed="1534" dbindex="61565">
Isaac Argir (Isaac Argyros, llat Argyrus) fou un monjo grec que va viure vers el 1373, autor d'un gran nombre de treballs dels que un d'ells fou publicat, estant dedicat a Andrnic prefecte de la ciutat d'Enos (Aenos) a Tesslia, i que tracta sobre el temps de celebraci de la Pasqua ()


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152328" title="Ariamenes" nonfiltered="1539" processed="1535" dbindex="61566">
Ariamenes (segons Plutarc) o Ariabignes ("regal dels Aris",  grec:  segons Herdot) o Artemenes (segons Just) fou el fill de Darios I el gran de Prsia (521 aC 486 aC) i de una filla de Gbires un dels set nobles perses que van enderrocar a Smerdis de Prsia.

Fou comandant de la flota del seu germ (el fill i successor de Darios)  Xerxes I de Prsia (486 aC 465 aC). 

Segons Just a la mort del pare va reclamar la successi com a fill ms gran del difunt per Xerxes va fer valer el seu dret com a fill ms gran nascut desprs de qu el pare fos rei , per segons Herdot el fill ms gran de Darios es deia Artabazanes i aquesta disputa es va produir durant el regnat de Darios i no a la seva mort.

Ariamenes va morir a la batalla de Salamina (480 aC).  

Nota .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152329" title="Ariadna" nonfiltered="1540" processed="1536" dbindex="61567">
Ariadna, filla de Minos i Pasifes (o Greta) amant de Teseu al que va ajudar a trobar el cam al Laberint, per que es va morir abans de la boda. Segons alguns relats Ariadna hauria mort a mans d'Artemisa en el moment en qu donava a llum a dos fills bessons, Onopi o Estfil. Altres versions diuen que es va sucidar o que fou salvada per Dions que la va fer la seva muller.

Tamb diuen que un du, li va fer una corona d'estrelles com a donaci de gratitud.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152331" title="Arieu" nonfiltered="1541" processed="1537" dbindex="61568">
Arieu ( Arieus, ), tamb Arideu (Aridaeus, ) fou un militar persa, fou lloctinent de Cir el jove, amb el comandament de les forces anomenades barbares (asitiques), que a la batalla de Cunaxa el 401 aC va dirigir l'ala esquerra de l'exrcit rebel. En aquesta batalla fou ferit i va haver de deixar el camp.

Desprs de la mort de Cir els grecs li van oferir collocar-lo al tron persa per va rebutjar ; va acompanyar als deu mil per al cap d'un temps va acceptar les ofertes d'Artaxerxes I de Prsia Longimanus, (464 aC 424 aC) i va abandonar als grecs i va participar a la traci de Tisafernes en la que els principals generals grecs, incloent el cap Clearc, van caure en mans dels perses. Sembla que llavors Arieu va rebre el govern d'una regi que podria ser Frgia.

Podria ser el mateix Arieu al que Titraustes, cap de la gurdia reial, va encarregar assassinar a Tisafernes, per ordre del rei (396 aC). El 395 aC apareix revoltat contra Artaxerxes, i rebent als paflagons dirigits per Espitidrates (Spithidrates) que havien desertat del camp espart.

Nota .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152332" title="Ariamnes II" nonfiltered="1542" processed="1538" dbindex="61569">
Ariamnes II () fou fill del strapa de Capadcia Datames, al qual va succeir quant fou assassinat el . Va obtenir la confiana del rei de Prsia i va conservar el poder fins a la seva mort esdevinguda vers el . Fou el pare del rei Ariarates I.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152333" title="Thales" nonfiltered="1543" processed="1539" dbindex="61570">

Thales s una empresa d'electrnica global que proporciona serveis i sistemes d'informaci per a missions crtiques als mercats aeroespacial, de la defensa i de la seguretat.

L'empresa va canviar el seu nom de Thomson-CSF a Thales el desembre de l'any 2000, poc desprs de l'adquisici per 1.300 milions de lliures de Racal Electronics plc, un grup d'electrnica de defensa britnic. Actualment, Thales s una empresa parcialment pblica, i realitza operacions en ms de 50 pasos, amb ms de 70.000 treballadors, i va facturar ms de 13.000 milions d'euros el 20061.

El grup Thales ocupa el lloc 485 al ranking de les empreses ms grans que publica la revista Fortune, i s el nov contractista de defensa ms gran del mn.. El 63% de les seves ventes sn al sector militar.

Principals accionistes.
Estat francs: 27.1%;
Alcatel-Lucent: 21.6%;
Dassault Group: 5%;


Referncies.

Perfil del grup Thales


Enllaos externs.
Yahoo! - Perfil d'empresa de Thales;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152335" title="Ariaramnes II" nonfiltered="1544" processed="1540" dbindex="61571">
Ariaramnes II, rei de Capadcia, fill i successor de Ariarates II.

El selucida Antoc I Soter ("el Salvador") va continuar l'obra del seu pare i fou reconegut a tots els seus dominis, i el 280 aC va enviar un exercit a Capadcia que no el reconeixia i va ocupar el pas. El rei Ariarates II va fugir a Armnia on va rebre l'ajut del rei Adrat. Finalment el rei siri va accedir a nomenar strapa al fill, Ariaramnes II, que no va portar pas el ttol reial al menys els primers anys ja que sembla que Antoc II Thes li va donar el ttol reial el 256 aC. Desprs del 230 aC va acollir a Antoc Hierax casat amb una filla seva (una germana de Hierax estava casada a Ariarates II)

Va associar al tron al seu fill Ariarates III que desprs el va succeir.

Nota.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152336" title="Ariantes" nonfiltered="1545" processed="1541" dbindex="61572">
Ariantes (Ariantas, )  fou rei dels escites que per saber el nombre de sbdits que tenia va ordenar a cadascun d'ells de portar al rei una fletxa. Amb aquestes fletxes va fer un monument que fou installat a Exampaeus, entre els rius Boristenes i Hipanis. (Herdot IV, 81)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152337" title="Mou-te en bici" nonfiltered="1546" processed="1542" dbindex="61573">
Mou-te en bici s com es coneix la "Plataforma cvica per l's de la bicicleta i per la mobilitat sostenible" de Girona. T la seva seu al Centre Cvic Santa Eugnia

Es tracta d'una plataforma que agrupa particulars i diverses entitats i associacions sense nim de lucre que va ser constituda a Girona el 1996. La seva tasca est centrada en fer de la bicicleta un mitj de transport respectat i promogut tant a la ciutat com fora d'ella.

El seu origen es troba en una comissi de l'Associaci de Naturalistes de Girona, que desprs de diversos contactes amb altres entitats de la ciutat va constituir-se com a plataforma al desembre de 1996. Des de llavors s'ha consolidat com el referent per als ciclistes urbans de l'rea urbana de Girona-Salt.
 

Plnol-guia ciclista de Girona i Salt

Aprofitant el Dia Europeu Sense Cotxes i l'inici de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura (SMSS) del 2006, Mou-te en bici va presentar un plnol-guia ciclista de Girona i Salt.

Inclou els |carrils bici, itineraris d'enlla entre Vies Verdes aix com els seus trams urbans. Tamb hi surten les Zones 30, els punts negres, botigues, tallers i els aparcabicis. A ms, en el revers hi ha un extens recull d'informaci amb consells per circular en bicicleta per ciutat, per evitar els robatoris, extractes de la normativa que afecta ciclistes, contactes tils, etc.

Pensant tamb en els vianants, no per res hi ha una comissi Mou-te a Peu, dintre de Mou-te en Bici, hi surten consells de seguretat aix com la Carta europea de drets del vianant. Completa aquest recull una serie de consells per a automobilistes i motoristes en la seva relaci amb ciclistes i vianants.

Tot aix va sortir del treball altruista dels integrants de Mou-te en Bici. Les aportacions econmiques dels Ajuntaments de Girona i Salt, aix com els imports abonats pels anunciants, s'han dedicat a cobrir el costos de disseny i impressi dels 5.000 exemplars que es van fer.



A finals del 2007 / principis del 2008 sortir una nova edici revisada i actualitzada.

 Enllaos externs .
 http://www.moutenbici.org;
 http://www.mouteapeu.org;
 http://www.gironacamina.org;

 Notes .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152342" title="Lliga danesa de futbol" nonfiltered="1547" processed="1543" dbindex="61574">


La Superlliga danesa (SAS Ligaen/Superligaen) s la lliga danesa de futbol, la mxima competici futbolstica del pas. La competici s organizada per l Associaci Danesa de Futbol (Dansk Boldspil Union o DBU) i porta el nom del seu patrocinador, Scandinavian Airlines System (SAS). Els equips que prenen part en el torneig sn 12. Des de la temporada 2000-2001, la competici ha estat dominada pel FC Kbenhavn i pel Brndby IF.

 Histria .

Des de la seva fundaci el 1889, l'Associaci Danesa (DBU) inaugur un campionat, Fodboldturneringen, disputat pels clubs de la capital, i els campions del qual no sn considerats campions danesos. Des del 1903 la competici fou organitzada per l'Associaci de Futbol de Copenhaguen (KBU), fins el 1936.

El campionat dans s'ha disputat des de 1913, en diferents formats de competici. Noms no es decid un campi els anys 1915 (per la I Guerra Mundial) i 1928 (no es decid el campi entre els tres clubs que empataren a punts al capdavant de la lliga).

Entre el 1913 i el 1927, el campionat (Landsfodboldturneringen) es decid en un nic partit entre el campi de Copenhaguen i el vencedor d'una srie d'eliminatries entre els diversos campions regionals de la resta del pas. Entre els anys 1914 i 1917, el sotscampi de la KBU s'enfront en una semifinal al campi de la resta de pas, arribant a la final dos clubs de la capital, car eren els ms forts.

Fins la temporada 1927-28 no fou, per tant, competici realment nacional (Danmarksturneringen) , disputant-se en diversos formats de lliga. Durant l'ocupaci alemanya de la II Guerra Mundial (1940-45), el campi torn a decidir-se en un nic parit, disputant-se tres tornejos separats, els millors dels quals s'enfrontaven en unes eliminatries finals i dos d'ells arribaven a la final. Des del 1945-46 la mxima categoria s'anomen Primera Divisi i els darrers classificats perdien la categoria. Fins els anys 50 tots els campions foren de l'rea de Copenhaguen. No fou fins el 1954-55 que el Kge Boldklub esdevingu el primer campi de fora de la capital. 

Des del 1958 fins el 1991 la lliga es disput en format anual, i la temporada 1956-57 es feu durar 18 mesos per adaptar-se al nou format. A partir de 1991 es torn al format partit (de tardor a primavera) i s'anomen Superligaen.

 Palmars .


Landsfodboldturneringen
1912/13 : KB Copenhaguen;
1913/14 : KB Copenhaguen;
1914/15 : campionat susps;
1915/16 : B 93 Copenhaguen;
1916/17 : KB Copenhaguen;
1917/18 : KB Copenhaguen;
1918/19 : AB Copenhaguen;
1919/20 : B 03 Copenhaguen;
1920/21 : AB Copenhaguen;
1921/22 : KB Copenhaguen;
1922/23 : BK Frem Copenhaguen;
1923/24 : B 03 Copenhaguen;
1924/25 : KB Copenhaguen;
1925/26 : B 03 Copenhaguen;
1926/27 : B 93 Copenhaguen;
Danmarksturneringen
1927/28 : titol no atribut;
1928/29 : B 93 Copenhaguen;
1929/30 : B 93 Copenhaguen;
1930/31 : BK Frem Copenhaguen;
1931/32 : KB Copenhaguen;
1932/33 : BK Frem Copenhaguen;
1933/34 : B 93 Copenhaguen;
1934/35 : B 93 Copenhaguen;
1935/36 : BK Frem Copenhaguen;
1936/37 : AB Copenhaguen;
1937/38 : B 03 Copenhaguen;
1938/39 : B 93 Copenhaguen;
1939/40 : KB Copenhaguen;
1940/41 : BK Frem Copenhaguen;
1941/42 : B 93 Copenhaguen;
1942/43 : AB Copenhaguen;
1943/44 : BK Frem Copenhaguen;

1944/45 : AB Copenhaguen;
1945/46 : B 93 Copenhaguen;
1946/47 : AB Copenhaguen;
1947/48 : KB Copenhaguen;
1948/49 : KB Copenhaguen;
1949/50 : KB Copenhaguen;
1950/51 : AB Copenhaguen;
1951/52 : AB Copenhaguen;
1952/53 : KB Copenhaguen;
1953/54 : Kge BK ;
1954/55 : AGF rhus;
1955/56 : AGF rhus;
1956/57 : AGF rhus;
1958 : Vejle BK;
1959 : B 1909 Odense;
1960 : AGF rhus;
1961 : Esbjerg fB;
1962 : Esbjerg fB;
1963 : Esbjerg fB;
1964 : B 1909 Odense;
1965 : Esbjerg fB;
1966 : Hvidovre IF;
1967 : AB Copenhaguen;
1968 : KB Copenhaguen;
1969 : B 03 Copenhaguen;
1970 : B 03 Copenhaguen;
1971 : Vejle BK;
1972 : Vejle BK;
1973 : Hvidovre IF;
1974 : KB Copenhaguen;
1975 : Kge BK;
1976 : B 03 Copenhaguen;
1977 : OB Odense;
1978 : Vejle BK;
1979 : Esbjerg fB;

1980 : KB Copenhaguen;
1981 : Hvidovre IF;
1982 : OB Odense;
1983 : Lyngby BK;
1984 : Vejle BK;
1985 : Brndby IF;
1986 : AGF rhus;
1987 : Brndby IF;
1988 : Brndby IF;
1989 : OB Odense;
1990 : Brndby IF;
1991 : Brndby IF;
Superligaen
1991/92 : Lyngby BK;
1992/93 : F.C. Kbenhavn;
1993/94 : Silkeborg IF;
1994/95 : AaB lborg;
1995/96 : Brndby IF;
1996/97 : Brndby IF;
1997/98 : Brndby IF;
1998/99 : AaB lborg;
1999/00 : Herflge BK  ;
2000/01 : F.C. Kbenhavn;
2001/02 : Brndby IF ;
2002/03 : F.C. Kbenhavn;
2003/04 : F.C. Kbenhavn;
2004/05 : Brndby IF;
2005/06 : F.C. Kbenhavn;
2006/07 : F.C. Kbenhavn;
2007/08 : AaB lborg;


 Referncies .


 Enllaos externs .
RSSSF;
 Histria a la DBU;
 Clubs a la DBU;
 Danmarksturneringen;
Golejadors a RSSSF;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152348" title="Blaise Compaor" nonfiltered="1548" processed="1544" dbindex="61575">



Blaise Compaor (nascut el 3 de febrer del 1951) ha sigut el president de Burkina Faso des del 1987. s el fundador del partit poltic governant, el Congrs per la Democrcia i el Progrs.

 Biografia .

Compaor va nixer a Ziniar, a 34 qm d'Ouagadougou, la capital de Burkina Faso, anomenada en aquell temps Alt Volta. Va assolir el rang de Capit a l'exrcit Voltaic, i va servir com a Ministre de Justcia durant la residncia de Thomas Sankara. Compaor va conixer Sankara el 1976 en un centre d'entrenament militar al Marroc, i des de llavors Compaor i Sankara eren suposats grans amics. Compaor va jugar un major rol en els cops d'estat contra Saye Zerbo i Jean-Baptiste Ouedraogo.

Ha estat casat amb Chantal Compaor (Chantal Terrasson) des del 1985.

Va esdevenir president del seu pas el 15 d'octubre del 1987 en un sagnant cop que va matar Sankara, el seu predecessor com a president. Compaor va descriure l'assassinat de Sankara com un "accident", tot i que aquesta afirmaci s qestionada avastament. Un cop havent pres la presidncia, va invertir moltes de les poltiques de Sankara, afirmant que la seva poltica era una "rectificaci" de la revoluci Burkinesa. Poc desprs d'esdevenir President tamb va eliminar dos grans lders revolucionaris, Henri Zongo i Jean-Baptiste Boukary Lingani, acusats de conjurar tramar el rgim.

El president Compaor i la seva Guarda Presidencial han estat implicats en la mort del periodista Norbert Zongo i contnua intimidaci als mitjans de Burkina Faso, d'acord amb l'organitzaci internacional Periodistes Sense Fronteres. Les allegacions de l'assassinat de Norbert Zongo van portar a la llum un dels nics cops que el poder de Compaor ha estat vertaderament qestionat i posat en perill.

La responsabilitat de Blaise Campaore en la connexi amb l'assassinat de l'antic President ha sigut objecte de la primer reclamaci contra Burkina Faso, presentada per Mariam Sankara, la vdua de Thomas Sankara. L'abril del 2006, el Comit dels Drets Humans de l'ONU va publicar una condemna contra el fracs de Burkina Faso en investigar les circumstncies de la mort de Thomas Sankara (i el processament dels responsables de la mort de Sankara)

Ha proposat una "Reconciliaci Nacional" que no s gens recolzada per la seva oposici.

Compaor va ser escollit president el 1991, encara que s'ha de ressaltar que els principals partits de l'oposici van boicotejar-ho en protesta als mitjans qestionables que Compaor va utilitzar per prendre el crrec en primer lloc, al voltant de l'assassinat de Sankara. En aquestes eleccions, noms hi va participar un 25% de l'electorat, emfatitzant la greu inestabilitat poltica i la protesta entre les masses. El 1998 va ser reescollit per primer cop. L'agost del 2005, va anunciar la seva intenci de presentar-se a les segents eleccions presidencials. Els poltics opositors consideren la seva reelecci del 2005 inconstitucional degut a una esmena constitucional del 2000 limitant un president a dues legislatures, i reduint la durada de la legslatura de set a cinc anys, impedint aix a Compaor de sollicitar una tercera legislatura. Els recolzadors de Compaor discuteixen aix, dient que l'esmena no es pot aplicar retroactivament. Tot i les objeccions de l'oposici, l'octubre del 2005 el consell constitucional va argumentar que degut que Compaor ja estava assegut com a president el 2000, l'esmena no s'aplicaria fins al final de la seva segona legislatura en el crrec, aix permetent-li presentar la seva candidatura per les eleccions del 2005.

El 13 de novembre del 2005, Compaor va ser reescollit president, derrotant 12 oponents i guanyant el 80.35% dels vots. Encara que, aviat en la cursa electoral, 16 partits opositors van anunciar una coalici per destronar el President, al final ning va voler abandonar el seu lloc a la cursa pel lideratge a la coalici, i el pacte va fracassar.

 Enllaos .

 Pascal Drouhaud entrevista a Blaise Compaor;
 Periodistes Sense Fronteres, Burkina Faso Informe Annual 2004;
 IFEX: Controlant la llibertat informativa a Burkina Faso;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152350" title="Football Club Kbenhavn" nonfiltered="1549" processed="1545" dbindex="61576">

El Football Club Kbenhavn (FC Copenhague o FCK) s un equip de futbol de la capital de Dinamarca, Copenhaguen. Actualment disputa la Lliga danesa de futbol. Forma part de la companyia Parken Sport & Entertainment, que tamb s propietria dels clubs d'handbol macul i femen FCK Handball.

 Histria .

El club es fund l'1 de juliol de 1992, com a resultat de la fusi del 15 cops campi de Dinamarca Kjbenhavns Boldklub (KB) (fundat el 1876) i el 7 cops campi dans Boldklubben 1903 (B 1903) (fundat el 1903), ambds de Copenhaguen. El nou FCK us la llicncia del B1903 per seguir a primera divisi i la plaa del KB fou usada pel segon equip.

Juga a l'estadi Parken, que tamb s seu de la selecci de futbol de Dinamarca i el seu principal rival s el tamb club de la capital, Brndby IF.

 Palmars .

Royal League (2): 2004-05, 2005-06;
Lliga danesa de futbol (6): 1992-93, 2000-01, 2002-03, 2003-04, 2005-06, 2006-07;
Copa danesa de futbol (3): 1995, 1997, 2004;
Copa de la Lliga danesa de futbol (1): 1996;
Supercopa danesa de futbol (3): 1995, 2001, 2004;
Copa restad: 2000;
Copa del Rei: 1994;

 Jugadors destacats .



Llista dels futbolistes membres del "Sal de la Fama" votats pels seguidors l'hivern del 2006.;
 Sibusiso Zuma;
 Peter Nielsen;
 Lars Hjer;
 Christian Poulsen;
 Todi Jnsson;
 Bjarne Goldbk;
 Erik Mykland;
 Peter Mller;
 Michael Mio Nielsen;
 Niclas Jensen;
 Stle Solbakken;
 Christian Lnstrup;
 Michael Manniche;
 lvaro Santos;
 Tobias Linderoth;
 Lars Jacobsen;
 Bo Svensson;
 Diego Tur;
 Jesper Christiansen;
 Hjalte Nrregaard;
 Jacob Laursen;
 Martin Johansen;
 Michael Johansen;
 Antti Niemi;
 Morten Bisgaard;

 Referncies.


 Enllaos externs .
  Web oficial;
 FCKFC - Web oficial de seguidors;
 Urban Crew - Ultres;
 Nipserstat - Estadstiques;
 UEFA perfil;
 Alineacions;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152354" title="Brndbyernes Idrtsforening" nonfiltered="1550" processed="1546" dbindex="61577">


El Brndby IF (tamb conegut com Brndbyernes Idrtsforening o Brndby o BIF) s un equip de futbol de la ciutat de Brndby, als afores de Copenhaguen, Dinamarca. Actualment disputa la Lliga danesa de futbol.

 Histria .
El club va ser fundat el 3 de desembre de 1964 per la fusi de dos petits clubs locals, el Brndbyvester IF del 1909 i el Brndbyster IF del 1928. En els seus inicis, a ms de futbol, tenia seccions d'handbol, gimnstica i bdminton entre d'altres. El 1971 el club fou dividit en diferents entitats per cadascuna de les seccions. La secci de futbol va retenir el nom de Brndbyernes Idrtsforening. Amb la introducci del professionalisme el 1978 el club es divid en dos departaments, amateur i professional.

Mant una forta rivalitat amb el F.C. Copenhaguen.

 Palmars .


Royal League (1): 2006-07;
Lliga danesa de futbol (10): 1985, 1987, 1988, 1990, 1991, 1995-96, 1996-97, 1997-98, 2001-02, 2004-05;
Copa danesa de futbol (6): 1988-89, 1993-94, 1997-98, 2002-03, 2004-05, 2007-08;
Copa de la Lliga danesa de futbol (2): 2005, 2006;
Supercopa danesa de futbol (4): 1994, 1996, 1997, 2002;

 26 temporades a la primera divisi danesa.
 4 temporades a la segona divisi danesa.
 3 temporades a la tercera divisi danesa.

 Jugadors destacats .
 Futbolista de l'any .
Des del 1980, el club escull anualment el futbolista de l'any. 


 Paret d'honor .

Des de qu Michael Laudrup esdevingu el primer futbolista del club en representar la selecci danesa de futbol el 1982, els futbolistes que han tingut aquest privilegi sn inclosos a la paret d'honor amb l'any en qu debutaren a l'equip nacional.
 1980s: Michael Laudrup (1982), Ole Madsen (1983), Brian Chris (1983), Ole stergaard (1983), Lars Lunde (1983), Kim Christofte (1984), John Helt (1985), Lars Olsen (1986), John "Faxe" Jensen (1986), Claus Nielsen (1986), Kim Vilfort (1987), Per Steffensen (1987), Brian Laudrup (1987), Kent Nielsen (1987), Peter Schmeichel (1987), Bjarne Jensen (1988), Jan Bartram (1988), Bent Christensen (1989), Per Frimann (1989);
 1990s: Erik Rasmussen (1990), Ushe Okechuckwu (1990), Friday Eliaho (1990), Brian Jensen (1991), Frank Pingel (1991), Mogens Krogh (1992), Marc Rieper (1992), Mark Strudal (1993), Jes Hgh (1993), Dan Eggen (1993), Jesper Kristensen (1994), Jens Risager (1994), Bo Hansen (1995), Allan Nielsen (1995), Peter Mller (1996), Ole Bjur (1996), Sren Colding (1996), Auri Skarbalius (1996), Ebbe Sand (1998), Oumar Barro (1999);
 2000s: Magnus Svensson (2000), Mattias Jonson (2000), Peter Madsen (2001), Mads Jrgensen (2001), Morten Wieghorst (2002), Per Nielsen (2002), Jn Ri Jacobsen (2003), Thomas Kahlenberg (2003), Andreas Jakobsson (2003), Karim Zaza (2004), Asbjrn Sennels (2004), Martin Retov (2004), Morten Skoubo (2004), Johan Elmander (2004), Daniel Agger (2005), Hannes Sigursson (2006), Martin Ericsson (2006), Chris Katongo (2007), Stefn Gslason (2007), Samuel Holmn (2008), Thomas Rasmussen (2008), Anders Randrup (2008), David Williams (2008);

 Entrenadors desatacats .

 1960s: Egon Knudsen (1964), Leif Andersen (1967), Ib Jensen (1969);
 1970s: John Sinding (1970), Mogens Johansen (1972), Finn Laudrup (1973), Kaj Mller (1974), John Sinding (1975), Jrgen Hvidemose (1977);
 1980s: Tom Khlert (1980), Ebbe Skovdahl (1986), Birger Peitersen (1987), Ebbe Skovdahl (1988);
 1990s: Morten Olsen (1990), Ebbe Skovdahl (1992), Tom Khlert (1999, caretaker);
 2000s: ge Hareide (2000), Tom Khlert (2002, caretaker), Michael Laudrup (2002), Ren Meulensteen (2006), Tom Khlert (2007);

 Referncies.


 Enllaos externs .
 Web oficial;
  Fundaci amateur;
  Web oficial de seguidors;
 UEFA perfil;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152366" title="Somlia Britnica" nonfiltered="1551" processed="1547" dbindex="61578">


La Somlia Britnica, tamb coneguda com la Somalilndia Britnica (en angls British Somaliland), va ser un protectorat britnic situat a la part nord de la Banya d'frica, que actualment forma part de Somlia. Ocupava uns 137.000 km.

Egipte va dominar la regi a la dcada del 1870, per se'n va retirar el 1884 i els britnics hi van establir un protectorat controlat des d'Aden. El protectorat va ser administrat per l'ndia Britnica fins el 1898, desprs pel Ministeri d'Afers Estrangers i, des del 1905, pel Ministeri de les Colnies. Cal destacar que no tenien gaire inters en el seu protectorat somali, que anomenaven "Aden's butcher's shop" ("la carnisseria d'Aden") perqu els servia per als subministraments de carn des d'Aden cap a l'ndia.

De 1899 a 1920, els britnics es van enfrontar a Mohammed bin Abdullah (conegut pels britnics com a Mad Mullah, 'el Mullah Boig'), un rebel musulm que va lluitar amb ells durant ms de 20 anys. La Gran Bretanya va reaccionar amb duresa i no va ser fins acabada la Primera Guerra Mundial que aconseguiren derrotar-lo amb l's de la nova tecnologia dels avions militars, usada per primera vegada en territori afric. En aquesta guerra cruenta va morir al voltant d'un ter de la poblaci de la regi.

Durant la Campanya de l'frica Oriental, el protectorat va ser ocupat per Itlia l'agost del 1940, per els britnics el van recuperar el mar del 1941.

El protectorat va aconseguir la independncia com a Estat de Somalilndia el 26 de juny del 1960. Dies desprs, mitjanant un referndum, s'assolia la unificaci amb la Somlia Italiana i es formava la Repblica de Somlia; va ser l'1 de juliol del 1960.

Desprs de l'enderrocament del govern central somali el 1991, l'antiga Somalilndia Britnica va declarar la independncia el mes de maig autoproclamant-se com a Repblica de Somalilndia, successora del breu Estat de Somalilndia.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152368" title="Gui" nonfiltered="1552" processed="1548" dbindex="61579">


Gui (cinema): s l'escrit que cont la histria per ser filmada, podeu veure Guionista;
Gui (signe de puntuaci): s el signe  ;
Gui tcnic;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152369" title="Sorpresa" nonfiltered="1553" processed="1549" dbindex="61580">

La sorpresa s una emoci causada per all que el subjecte no s'espera, sigui positiu o negatiu. Sol ser un estat involuntari previ al moment on el cervell processa la nova informaci i reacciona amb el sentiment apropiat.

Fsicament es manifesta per:

elevaci de les celles;
obertura de la boca;
ulls esbatanats;
parlisi momentnia de l'expressi facial;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152370" title="Castell de Ljubljana" nonfiltered="1554" processed="1550" dbindex="61581">


Castell de Ljubljana (en eslov: Ljubljanski Grad) s un castell medieval dalt del tur del Castell a Ljubljana, Eslovnia.

Histria.

Segons les restes arqueolgiques, l'rea de l'actual castell ha estat poblada de forma continuada des de l'any 1200 aC, on es construren els primers assentaments i les posteriors fortificacions.

El castell s esmentat per primera vegada el 1144 com a seu dels ducs de Carintia Spanheim.

Al segle XV, el castell es va ampliar amb una capella i es refor l'entrada amb murs,torres i un pont. Als segles XVI i XVII s'an ampliant  gradualment.

Degut a que no era la casa de cap rei ni persona noble important i a que les fortificacions en aquesta rea ja no eren necessries, el castell va perdre la seva importncia. Els costos de manteniment eren massa alts i va comenar a deteriorar-se.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152371" title="Editorial (desambiguaci)" nonfiltered="1555" processed="1551" dbindex="61582">


L'editorial, en mascul, s l'escrit del director d'un diari;
L'editorial (empresa), en femen, s l'empresa que publica llibres;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152373" title="Juliana Morell" nonfiltered="1556" processed="1552" dbindex="61583">
Juliana Morell (Barcelona, 1594   Li, 1653), monja dominica i dona svia (poliglota, filsofa, teloga, jurisprudent i msica).

Va nixer al barri del Raval de Barcelona, concretament al carrer de la Cendra, l'any 1594. Amb set anys ja parlava i escrivia en llat, grec i hebreu, als disset anys parlava i llegia catorze idiomes . Per problemes financers del seu pare, que era banquer, la seva famlia es va haver de traslladar a Li. Va ser en aquella ciutat francesa on, segons els cnons de formaci universitria de l'poca va seguir una formaci universal. 

Estudi dret civil i cannic, filosofia i tamb fsica i astronomia. si la presncia de dones a la universitat era prou minsa en aquells moments, el fet d'interessar-se per disciplines de l'mbit cientfic convert el seu cas en un dels pocs que estan documentats a tot Europa. 

De Li es trasllad a Aviny, on aconsegu el grau doctoral en dialctica i tica l'agost del 1608, amb l'obra Oraci recitada davant Pau V. El 15 de setembre del mateix any, quan en tenia catorze, entr al monestir de les monges dominiques de Santa Prxedes, a Aviny per evitar el casament que el seu pare li havia preparat. 

Juliana Morell s una de les poques dones que apareix al Paranimf de la Universitat de Barcelona. Fins i tot, Lope de Vega li va dedicar uns versos en el seu tractat Laurel de Apolo.

 Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152375" title="Dolors Aleu i Riera" nonfiltered="1557" processed="1553" dbindex="61584">
Dolors Aleu i Riera (Barcelona, 3 d'abril de 1857 - 19 de febrer de 1913) fou una metgessa catalana, la primera dona llicenciada de l'Estat espanyol. 

Acaba el batxillerat el mes de juliol del 1874 i el setembre del mateix any ingressa a la Facultat de Medicina. Acaba els estudis el 1879, per no t perms per fer l'examen de llicenciatura fins el 4 d'abril de 1882, i s'examina el 19 de juny d'aquell any. Aprova amb excellent i es converteix en la primera dona llicenciada de l'Estat espanyol. s doctora a Madrid al final del setembre de 1882. 

Publica la tesi doctoral titulada De la necesidad de encaminar por una nueva senda la educacin higinico-moral de la mujer (1883). S'especialitza en ginecologia i medicina infantil. 

La doctora Aleu i Riera port una vida professional molt activa durant 25 anys. Va ser professora d'higiene domstica a l'Acadmia per a la Illustraci de la Dona, fundada per Esmeralda Cervantes i ubicada al nmero 10 de la Rambla de Canaletes. 

Tamb va ser autora de textos de carcter divulgatiu, orientats a millorar la qualitat de vida de les dones, especialment en l'mbit de la maternitat, com ara Consejos a una madre sobre el rgimen, limpieza, vestidos, sueo, ejercicio y entretenimiento de los nios.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152380" title="Manuela Sols i Clars" nonfiltered="1558" processed="1554" dbindex="61585">
Manuela Sols i Clars (Valncia, 1862 - 1910) fou una ginecloga valenciana, la primera dona que obt la llicenciatura en medicina a la Universitat de Valncia.

Amb setze anys, s'examina d'ingrs a l'Institut de Valncia. Cursa els estudis de Batxillerat i els acaba amb la qualificaci d'excellent. Entre 1882 i 1883 fa la preparatria de medicina a la Universitat. El 1889 obt la llicenciatura en medicina, tamb amb excellent. 

Se'n va a Madrid i ingressa com a practicant a l'Institut Rubio de l'Hospital de la Princesa. All amplia els coneixements en ginecologia i es doctora amb la mxima puntuaci. El 1891 s'installa a Pars, on destaca com a professional entre importants investigadors de l'poca, com sn Pinard, Tarnier o Varnier. Posteriorment torna a Valncia, s'hi estableix com a ginecloga i troba un gran reconeixement per part de l'alta societat de l'poca. 

Uns anys ms tard, el seu matrimoni l'obliga a traslladar-se a Madrid. Els primers temps foren difcils, ja que la societat de l'poca no sols no veia amb bons ulls que una dona casada treballs, sin que tampoc no acceptava la validesa professional d'una dona en el mn de la medicina. 

Tot i aix, la doctora Sols i Clars persist en la seva vocaci i finalment trob un reconeixement de l'entorn. 

L'abril de 1906 fou elegida membre de la Societat Ginecolgica Espanyola, i combin aix les tasques clniques amb la recerca. Com a fruit de la seva activitat public una obra titulada Higiene del Embarazo y de la primera infancia, que fou prologat pel doctor Santiago Ramon y Cajal, el qual lloava no tan sols el valor cientfic de l'obra, sin l'excellncia i l'habilitat cientfica de l'autora.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152382" title="Montserrat Garriga Cabrero" nonfiltered="1559" processed="1555" dbindex="61586">
Montserrat Garriga Cabrero (Cienfuegos, Cuba, 1865 - Barcelona, 1956), botnica, deixeble del Dr. Pius Font i Quer.

El seu nom autntic era Maria Caridad del Cobre Garriga Cabrero. El fet de traslladar-se a Catalunya amb la famlia durant els primers anys de vida va motivar possiblement que adopts el nom de Montserrat. 

Desprs de seguir un curs de botnica amb el Dr. Pius Font i Quer, va esdevenir collaboradora seva. Realitz la tasca metdica d'herboritzar diverses plantes d'arreu de Catalunya, engrand notablement la secci de botnica del Museu de Cincies Naturals i d'aquesta manera es convert en una eminent i reconeguda botnica. Particip activament en la formaci de l'Institut Botnic de Barcelona, i van ser especialment significatives les donacions que va fer de les plantes herboritzades. 

Mor a Barcelona l'any 1956. L'inters de la seva carrera va fer que l'Ajuntament de Barcelona dons el seu nom a una plaa del districte de Sant Mart, l'any 1998.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152393" title="Maria Elena Maseras Ribera" nonfiltered="1560" processed="1556" dbindex="61587">
Maria Elena Maseras i Ribera (Vila-seca, 25 de maig de 1853 - Ma, 1900) fou una metgessa i pedagoga catalana, primera dona matriculada a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona el curs 1872-73.

Fa el batxillerat i decideix estudiar medicina. Pel que sembla, la seva intenci era estudiar a casa amb tutors particulars i assistir a la universitat noms per examinar-se, per un canvi en les disposicions administratives l'obligaren a seguir les classes presencialment. 

El mes de setembre de 1872 Elena Maseras fou la primera dona de l'Estat espanyol a trepitjar les aules de la Facultat de Medicina com a estudiant. Segons s'explica, la seva entrada fou rebuda amb aplaudiments per part dels companys. Dos dels seus germans ms joves li van seguir els passos i tamb van estudiar medicina. 

Acaba els estudis l'any 1878 i l'1 de febrer de 1879 demana perms per examinar-se del grau de llicenciatura en medicina. El fet que fos dona produ gran confusi en els rgans burocrtics, que trigaren ms de tres anys a atorgar-li el perms per examinar-se. Obtingu el perms el juny de 1882, s'examin el 25 d'octubre i obtingu un excellent. No hi ha constncia, per, que es doctors. 

Desanimada per les dificultats burocrtiques, es dedic a l'ensenyament, primer a Vilanova i la Geltr i desprs a Ma, on mor l'any 1900. 

Des del dia 8 de mar de 2006 una illa interior de l'Eixample de Barcelona, al carrer Rossell, porta el seu nom.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152394" title="Santa Maria de Gerri" nonfiltered="1561" processed="1557" dbindex="61588">


El monestir de Santa Maria de Gerri est situat a la poblaci de Gerri de la Sal a la comarca del Pallars Sobir, a les ribes del Noguera Pallaresa.

Histria. 
Els orgens sn de l'any 807 quan sota l'advocaci de sant Vicen es va iniciar una comunitat monstica, passant l'any 839, sota la regla de sant Benet. Es trobava sota la jurisdicci del bisbat d'Urgell , i va contribuir a l'evangelitzaci del Pallars desprs del domini sarra. 

L'any 966 van aconseguir la protecci directa de la Santa Seu amb la advocaci de Santa Maria, passant a dependre del monestir de Abadia de Sant Vctor de Marsella. 
Sant Ot d'Urgell, bisbe d'Urgell, afavor molt el monestir, procurant-li la restituci de bns i regint-lo un quant temps com a abat poc abans de la seva mort, la qual li va arribar precisament al monestir de Gerri, on s'hi troba la seva tomba, el dia 7 de juliol de l'any 1122. 

L'any 1190 totes les seves possessions passaven sota la protecci directa del rei Alfons I. Va arribar a ser el monestir ms ric del bisbat d'Urgell per les grans donacions que va rebre entre els segles XII i XIII i va ser a partir del segle XIV, quan s'iniciava la seva decadncia. Una butlla del papa Climent VIII, l'any 1592, fa que deixi de dependre del monestir de Marsella i s'incorpori a la Congregaci Claustral de Tarragona, nomenant a Llus San, bisbe de Solsona, com nou abat. Durant la desamortitzaci de 1835 es va procedir a la seva exclaustraci.
L'edifici. 

Del conjunt monstic, l'esglsia s el que es conserva, car de la resta solament queden runes. 

El temple s el construt durant el segle XII, t planta basilical de tres naus, sense transsepte i amb tres absis semicirculars, els laterals s'obren directament a la nau i el central, molt ms ampli; li precedeix un presbiteri a un nivell ms baix que la nau. 

La nau central t coberta de volta de can i de quart d'esfera les laterals, les voltes estan reforades per arcs torals. L'absis central est decorat amb set arcuacions, sostingudes per semicolumnes amb els capitells esculpits, semblats en la seva construcci als del monestir de Sant Pere de Galligants. 

A l'interior de l'esglsia es troben trenta capitells en total esculpits amb motius vegetals, animals fantstics, monstres, ngels i personatges amb lleons o serps.
L'exterior.

El temple conserva tres portes, la de la faana sud que comunica amb el cementiri, ha estat molt reformada; la del mur nord s la que donava a les dependncies monacals i al claustre. 

En la faana oest, es troba la porta d'entrada principal amb arc de mig punt i tres arquivoltes en gradaci i un guardapols format per una motllura llisa. Els arcs descansen sobre una imposta amb decoraci en escacat. 

T un campanar de cadireta de tres pisos, amb dues obertures als dos primers nivells i una a la part superior; totes formades per arcs amb motllures trilobades.
Enllaos externs.
Informaci del monestir;

Bibliografia.
Antoni Pladevall Pallars Sobir Barcelona: Prtic, 2000. Collecci Guies Catalunya Romnica. ISBN 847306 609 X;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152416" title="Elred de Rievaulx" nonfiltered="1562" processed="1558" dbindex="61589">

Elred de Rievaulx (o Rievall) fou un monjo i abat cistercenc angls del segle XII, teleg i escriptor. L'Esglsia Catlica i la Comuni Anglicana el veneren com a sant.

Biografia.
Elred (llat: Aelredus, angls: Ailred) va nixer a Hexham (Nortmbria, entre Anglaterra i Esccia) l any 1110. Va rebre la primera instrucci al priorat de Durham, i cap a l edat de catorze anys entr al servei del rei David I d Esccia, a la cort del qual va completar la seva formaci, passant desprs a ocupar el crrec de majordom (dispensator). Cap al 1134 abra la vida monstica cistercenca al monestir de Rievaulx (Yorkshire), casa fundada dos anys abans per l abadia de Claravall (Clairvaux, Frana), d on era abat sant Bernat.

El seu humanisme i els seus talents intellectuals i espirituals, el portaren ben aviat a assumir tasques de guiatge al si de la seva comunitat: en va ser mestre de novicis entre els anys 1141 i 1143 i abat des del 1147 fins a la seva mort, el 1167. Abans, encara, entre el 1143 i el 1147 havia estat el primer abat de Revesby, casa filial de Rievaulx.

Va morir al seu monestir de Rievaulx el 12 de gener de 1167, dia en qu el commemora el martirologi rom.

Obres.
A ms dels nombrosos sermons litrgics predicats a la seva comunitat de Rievaulx, i desprs editats per ell mateix, Elred s conegut pel seu tractat teolgic sobre l amor, De Speculo caritatis (El mirall de la caritat), i, sobretot, ja que s l obra que el va fer fams, pel tractat sobre l amistat espiritual, De spiritali amicitia, un text que va ser llegit i rellegit durant tota l edat mitjana en els noviciats cistercencs, i del qual ens han arribat nombrosos manuscrits. Aquestes dues obres es complementen, en tant que la primera tracta de l amor com a virtut teologal, s a dir, en relaci a Du, i la segona de l amor hum, que Elred concreta en l amistat com a cam d accs a l amor teologal.

Obres histriques i biogrfiques.
De bello Standardii;
Genealogia regum Anglorum;
Vita sancti Edwardi, regis et confessoris;
Vita sancti Niniani;
Vitae antiquae Sanctorum Scotiae;
De sanctimoniali de Watton;
Historiae anglicanae scriptores ;
De fundatione monasteriorum Sanctae Mariae Eboracensis et de Fontibus;
De sanctis ecclesiae Haugustaldensis;

Obres teolgiques, espirituals i asctiques.
De speculo caritatis;
Compendium speculi caritatis;
Sermo de dilectione Dei;
De Iesu puero duodenni;
De spiritali amicitia;
Abreviationes de spiritali amicitia;
De institutione inclusarum;
Dialogus de anima;
Oratio pastoralis;
Sermones de tempore et de sanctis;
Sermones de oneribus (32 sermons sobre Isaes 13-16, que constitueixen un tractat sobre la perfecci cristiana);

Obres perdudes.
Chronicon ab Adam ad Henricum;
Fasciculus frontium;
Epistolae;

El tractat Sobre l amistat espiritual.
En el De spiritali amicitia, escrit entre els anys 1158 i 1163, Elred presenta l'amistat com un marc, com un espai capa d'estructurar i d'humanitzar la vida personal i comunitria dels monjos amb vista al seu objectiu espiritual: la recerca de Du. Ho fa recuperant un fil precis de la psicologia i de l'antropologia clssiques, rellegint-lo i actualitzant-lo en funci del nou context. Aquest fil s el tema de l'amistat, que havia estat tractat ja per Scrates i per Plat, i de manera ms sistemtica per Aristtil, que hi dedic els llibres VIII i IX de la seva tica a Nicmac. Aquest fil de reflexi antropolgica i sapiencial assol una de les seves fites en el tractat de Marc Tulli Cicer, el Laelius o De amicitia (44 aC), text que, de jove, havia impressionat Elred, i que va retrobar al noviciat de Rievaulx.

Elred assumeix sense reserves la definici ciceroniana d amistat: L'amistat  diu Cicer  s el consens en les coses humanes i divines, basat en la benvolena i la caritat. Aquesta definici neix d'una antropologia oberta al transcendent, que entn l'home com un esperit encarnat, en el qual la dimensi espiritual i la dimensi humana es troben harmnicament integrades.

Segons Elred, una amistat autntica ha de tenir aquestes notes: dilectio, affectio, securitas i iucunditas. Ho explica aix: Hi ha quatre elements que em semblen especialment propis de l amistat: la dilecci, l afecte, la confiana i l elegncia. La dilecci s expressa amb els favors dictats per la benvolena; l afecte, amb aquella delectaci que neix del ms ntim de nosaltres mateixos; la confiana, amb la manifestaci, sense temor ni sospita, de tots els secrets i pensaments; l elegncia, amb la compartici delicada i amable de tots els esdeveniments de la vida  els joiosos i els tristos , de tots els nostres propsits  els nocius i els tils , i de tot el que podem ensenyar o aprendre.

Teologia i espiritualitat.
s un representant de l anomenada teologia monstica, conreada en els monestirs medievals, i que amb l'aparici de Cister experiment un nou impuls, amb autors com Bernat de Claravall, Guillem de Saint-Thierry, Guerric d Igny, i el mateix Elred, tots ells contemporanis del segle XII. Aquesta teologia elaborada en els claustres cistercencs, a diferncia de la que es feia en les escoles de les catedrals i en les universitats, ms especulativa, no separa la reflexi intellectual de la vida, el coneixement de l amor. s una teologia encarnada en la prpia existncia i en l'experincia, que brolla del misteri de la fe cregut i viscut en la litrgia, i que es fonamenta en la lectura pausada i assaborida de la Sagrada Escriptura.

La doctrina teolgica d Elred se sintetitza aix: l'nima humana, creada a imatge de Du, ferida pel pecat, pot retrobar el seu estat primigeni amb l ajuda del Crist, vivint en profunditat l'amor en el seu doble vessant: div (amor teologal) i hum (amistat). L'nima, s a dir, l'home, la persona en cam, troba en l'amor div i hum la possibilitat d arribar a la seva plenitud, al seu sentit, a la seva felicitat.

Pel que fa a l espiritualitat prpiament monstica, la gran aportaci d'Elred s la recuperaci de l'amistat com a estructura personal i comunitria de la caritat fraterna que la Regla de sant Benet proposa de viure als seus monjos. De fet, la comunitat monstica, que sant Benet definia com una escola del servei, esdev en Elred l escola de l amor, de l amor envers Du i de l amor dels uns pels altres.

Aix, l'espiritualitat d Elred s molt concreta i afectiva, en tant que pretn arribar al cor de cada persona i encoratjar-la a configurar-se ms i ms amb Crist, que s l'ideal del monjo.

Aportaci d'Elred al mn de la cultura i del pensament europeu.
Elred de Rievaulx s valorat sobretot per la seva capacitat de fer dialogar la teologia amb la cultura i amb el pensament hum. Al segle XII, no existia per al mn cristi un pensament filosfic autnom, al marge de la reflexi teolgica, i aquest pensament calgu cercar-lo en el passat. El De amicitia de Cicer, que s l obra de referncia escollida per Elred, t el valor afegit de concentrar sintticament el pensament de l antiguitat clssica sobre l'amistat des de Scrates, Aristtil i Plat.

La seva aportaci a la recuperaci i la relectura dels textos de l antiguitat clssica prepara i explica el fenomen cultural i espiritual de l Humanisme que esclatar amb tot el vigor en els segles XV i XVI.

Louis Bouyer dibuixa aix el perfil hum i espiritual del monjo Elred: En Elred veiem florir veritablement l humanisme de Cister, amb els trets que el caracteritzen.  Humanista a causa del seu inters per tot all que s hum, pels detalls psicolgics, per la seva atenci als matisos ms delicats dels sentiments o, senzillament, per la importncia que atribueix als afectes humans. Tamb en el sentit doctrinal: la seva obra s, per damunt de tot, la d un moralista, que observa i analitza els moviments del cor, i per a ell l ideal monstic i cristi s expressa en la construcci de la personalitat. La vida social hi ocupa segurament el mateix espai de la vida interior.

Notes.


Referncies bibliogrfiques.
AELREDI RIEVALLENSIS, Opera omnia. Corpus Christianorum, Continuatio mediaevalis, volums I, II A, II B, II D. Brepols publishers, Turnhout 1971, 1989, 2001 i 2005.
W. DANIEL, La vie d Aelred, abb de Rievaulx. Introducci, traducci i notes a cura de P. A. BURTON. Abbaie de Notre-Dame-du-Lac, Oka (Quebec, Canad) 2003.
E. VILANOVA, Histria de la teologia cristiana, vol. I, dels orgens al segle XV. Edicions de la Facultat de Teologia de Barcelona, Barcelona 1984. ISBN 84-85065-08-9.
Diccionario enciclopdico de la santos, tom 1. Editorial Herder, Barcelona 2006. ISBN 84-254-2475-5;
Bibliotheca Sanctorum, vol. I. Istituto Giovanni XXIII, Pontificia Universit Lateranense, Roma 1961.

Enllaos externs.
Elred, De spiritali amicitia, text llat;
Cicer, Laelius de amicitia, text llat;
Aristtil, tica a Nicmac, text itali;
Aristtil, tica a Nicmac, text angls;
Regla de sant Benet, text llat;
The Cistercians in Yorkshire;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152421" title="Marcell Perell i Domingo" nonfiltered="1563" processed="1559" dbindex="61590">
Marcell Perell i Domingo (Barcelona 1897? - Ciutat de Mxic 1961) fou un guerriller, poltic i periodista catal.

 Complot de Garraf .
Fill de Frederic Perell i Magdalena Domingo, fou cap dels Escamots d'Estat Catal i form part de la Bandera Negra. Dirig el complot de Garraf que, al 1925, es proposava assassinar Alfons XIII i tota la seva famlia, collocant un estri explosiu a la foradada de Garraf, per on passaria el tren reial. Una delaci va impedir que l'atemptat tingus xit i Perell i els seus companys foren condemnats a reclusi a perpetutat. A la caiguda de la dictadura de Primo de Rivera (1930) foren amnistiats i sortiren lliures.

 Famlia .
Mentre era empresonat al Penal del Dueso conegu na Edelmira Valls i Puig, que participava en la gran mobilitzaci, nacional i internacional, en solidaritat amb els complotats. En sortir, es van casar i procrearen sis fills. Els tres primers a Catalunya: Jordina (1931-1933); Carles (1932), matemtic i professor a la UAB; i Edelmira (1934). A l'exili francs, a la Maison Bleue de Montalban, naixer Frederic (1941-1942). A Mxic naixeran Marcell (1944) i Merc (1947).

 Activitat poltica .
Marcell Perell fou Secretari General d'Estat Catal, per tamb milit en Nosaltres Sols! i en el Partit Catal Proletari. El seu radicalisme el va fer enfrontar-se sovint a Francesc Maci. Durant la Guerra Civil, Perell dirig el Diari de Barcelona. El 1939 s'exili amb muller i fills a Frana, des d'on s'embarcaren cap a Casablanca, primer, i d'all a bord del transatlntic portugus Nyassa a Mxic, on arribaren el 1942. Perell hi treball en el comer de ferreteria, i particip molt activament a les accions dels grups independentistes de l'exterior. Fou membre actiu de la Uni Catalana Independentista, molt propera al Catalunya Grop de Santiago de Cuba dirigit per Salvador Carbonell i Puig, Bad.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152438" title="Erictoni" nonfiltered="1564" processed="1560" dbindex="61591">
Segons la mitologia grega, Erictoni era el segon fill de Drdanos, rei de Dardnia, i la seva esposa Batia, filla de Teucre. Va succeir el seu pare ja que el seu germ gran Ilos va morir prematurament.

Tot el que se sap d'Erictoni es basa en la Ilada d'Homer (20.215-234) on diu:

Al comenament Drdanos, fill de Zeus, va fundar Dardnia, ja que Ilion encara no s'havia fundat per a qu els homes hi visquessin, i la seva gent vivia als vessants del frtil Mont Ida. Drdanos tenia un fill, Erictoni, que era el ms afortunat de tots els homes; tenia tres mil eugues que s'alimentaven pels prats d'aigua, elles i els seus poltres. (...) Erictoni era pare de Tros, rei dels troians, i Tros va tenir tres nobles fills; Ilos, Arsrec i Ganimedes (qui era coper dels dus, agradava a Zeus per la seva bellesa i vivia entre els immortals)

El poeta grec Apollodor (segle II aC) va afegir la histria del seu germ gran Ilos, que mor jove. Molt probablement aquesta figura s homnim al nt d'Erictoni i fundador de Troia, Ilos.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152441" title="Banya d'frica" nonfiltered="1565" processed="1561" dbindex="61592">

La Banya d'frica, tamb coneguda com lfrica Nord-oriental, s una pennsula de l'frica Oriental que s'endinsa centenars de quilmetres a la mar d'Arbia i s'estn per la banda meridional del golf d'Aden. s la part del continent afric que es projecta ms cap a l'est. El terme tamb s usat per referir-se a la gran regi que comprn els estats de Djibouti, Etipia, Eritrea i Somlia, que ocupa uns 2 milions de km i s habitada per uns 90,2 milions de persones (dels quals 75 a Etipia, 10 a Somlia, 4,5 a Eritrea i 0,7 a Djibouti).

Geografia i clima.

Aquesta regi s gaireb equidistant entre l'equador i el trpic de Cncer. s un terreny muntanys, amb elevacions derivades de la formaci de la Gran Vall del Rift, una fissura en l'escora terrestre que s'estn des de Turquia fins a Moambic i que marca la separaci de les plaques tectniques africana i arbiga. Les mximes altituds s'aconsegueixen a les muntanyes Semien, al nord-oest d'Etipia. Les muntanyes baixen amb forts pendents fins a la mar Roja i de manera ms suau en el seu cam cap a l'ndic. L'illa de Socotra, davant la costa de Somlia i pertanyent al Iemen, s un dels pics d'aquesta serralada que s'endinsa a l'oce. 

Tot i la seva proximitat a l'equador, s una regi rida, ja que els vents del mons tropical que aporten les pluges estacionals al Sahel i a la regi del Sudan vnen de l'oest, de manera que quan arriben a Djibouti i Somlia ja han perdut la humitat que duien i, per tant, la major part de la Banya d'frica rep molt poca pluja durant el mons. En canvi, a l'oest i el centre d'Etipia i a l'extrem meridional d'Eritrea, les precipitacions monsniques hi sn considerables, amb quantitats de ms de 2.000 mm anuals. A l'hivern, els vents alisis provinents del nord-est no aporten humitat excepte a les rees muntanyoses del nord de Somlia, on les pluges de final de tardor poden produir totals anuals d'uns 500 mm. A la costa oriental, en canvi, el fort aflorament d'aiges fredes dels fons ocenics i el fet que els vents bufen parallels a la costa provoca unes quantitats minses de precipitaci de tan sols 51 mm.

Les temperatures a la costa de la mar Roja sn de les ms altes del mn, sobre els 41C al juliol i els 32C al gener. A la costa oriental, a causa de l'aflorament de les aiges fredes de l'ndic, sn una mica ms baixes, per aix i tot molt clides. Com ms augmenta l'altitud ms descendeix la temperatura, aix a Asmara les mximes sn pels volts dels 20C i les glaades sn freqents durant les nits serenes, mentre que als pics ms alts de les muntanyes Semien les temperatures rarament pugen a ms de 14C i poden arribar als -10C en nits sense nvols.

Histria.
Perode antic.
El regne d'Aksum o Axum era un estat d'influncia sabea que s'estenia per les actuals Etipia i Eritrea, el nord de Somlia i el Iemen, que va tenir el seu apogeu entre els segles I i VII. A causa de la situaci estratgica de la Banya d'frica, en el passat es va fer servir per restringir l'accs a la mar Roja. 

La regi tamb va ser una font important de recursos biolgics durant l'antiguitat: els egipcis, grecs i romans hi van enviar expedicions a la recerca d'encens, mirra, sang de drago o cinabri, que transportaven a travs de la Ruta de l'Encens. Els romans, de fet, l'anomenaven la Regio Aromatica. Es creu que aqu s on es trobava el mtic pas de Punt amb qu comerciaven els antics egipcis.

La Banya d'frica tamb formava part de la xarxa porturia que s'estenia per les costes africanes des del golf Prsic dins la ms extensa antiga ruta comercial de l'ndic.

Perode contemporani.

Amb la colonitzaci els italians es van introduir a Eritrea (1880-1941) i Somlia (1888-1960 a ms d'una efmera ocupaci d'Etipia (1935-1941). El Regne Unit va crear la Somlia Britnica sobre les restes de la Somlia Egpcia. Frana es va establir a Obock i Djibouti i va formar la Costa Francesa dels Somalis (Somlia Francesa). 

En les dcades recents, la Banya d'frica ha estat una regi en crisi constant. Etipia hi ocupa una posici predominant a causa de la seva importncia demogrfica: de fet, hi viu vora un 85% de la poblaci de la regi. I la histria d'Etipia ha estat marcada tradicionalment pels conflictes entre musulmans i cristians per l's dels recursos i de l'espai vital, i modernament per la controvrsia entre el nacionalisme i el marxisme leninisme. La resta de la regi tamb s escenari de guerres contnues: la guerra civil que va esclatar a Somlia el 1977 ha donat com a resultat que, des del 1991, no hi hagi institucions estatals comunes per a tot el territori somali. Eritrea es va enfrontar durant trenta anys a Etipia fins que va assolir la independncia, per els enfrontaments entre els dos estats van continuar; Etipia fa front a les lluites d'alguns minories per assolir la sobirania. El Sudan i la seva guerra civil s un altre focus important d'inestabilitat per a tota la regi. Tamb hi ha hagut diversos conflictes armats a Djibouti i Eritrea. 

A ms a ms, la regi es veu sacsejada regularment per catstrofes naturals com ara sequeres o inundacions que afecten particularment les rees rurals. A resultes de tot aix la regi presenta un dels ndexs de desnutrici ms elevats del mn i es troba amenaada contnuament per importants crisis humanitries. Entre el 1982 i el 1992, a la Banya d'frica hi van morir un parell de milions de persones a causa d'aquesta combinaci de guerres i fam.

Des del 2002 ha estat un focus d'atenci principal dels Estats Units, Frana, Alemanya i diversos estats africans en la lluita mundial contra el terrorisme.

Cultura.

Els pobles del corn estan culturalment lligats. Utilitzen la mateix arada per llaurar, i el mateix dromedari com animal domstic 

 tnies .

A Djibouti viuen els fars o danakil i els somalis del clan issa;

A Eritrea els bilen, els fars, els hedareb o beni-amer coneguts com poble beja, els kunama o baza, els nara, els saho o irob), els rashaida, els tigr, els tigrinya o tigrays i la seva branca musulmana els jeberti.

A Etipia hi ha al tom d'un centenar d'tnies, destacant els amhara, els fars, els grups agaw, els gurages (somalis), el hammer, els hararis o hadere o adere, els irob (o sahos), els sidama,  els oromo, els saho,  els somalis, els tigrays o trigrinya, i altres.

A Somlia viuen els somalis i les minories sn menys del 6% entre totes.

Economia.

Els estats depenen d'alguns productes claus:

Etipia: el Caf, 80% de les seves exportacions.
Somlia: les bananes i els ramats, 50% de les exportacions.

Ecologia.

El Corn d'frica esta classificat com  un lloc de Conservaci Internacional de la Biodiversitat en Perill, i una de les dues zones rides amb aquesta classificaci. Tot i aix l'excessiva pastura ha provocat la desaparici del 95 % de les especies animals i vegetals originals. A Socotora l'amenaa ve de la construcci d'infraestructures per a la poblaci o turstiques.

Fauna.
Uns  220 mamfers es troben a la zona. Algunes especies amenaades sn els antlops (especialment el anomenat antlop de Beira, el dibatag, el dikdik i la gasela d'Speke. Altres especies destacades de la regi sn l'ase salvatge somali, els babuins hamadrya, el gerbil somali, l'amodil, el gundi. Com a quid noms hi ha la zebra

Especies d'ocells rellevants sn el Bulo Burti boubou, el becgrs d'ales daurades, el warsangli i el francol de Djibouti

Els rptils endmics son ms abundant que en lloc d'frica, amb 285 especies de les que 90 sn exclusives de la regi. Destaquen el  Haackgreerius, Haemodracon, Ditypophis, Pachycalamus i Aeluroglena. La meitat noms es poden trobar a Socotora. En canvi els amfibis estan molt poc representats.

Hi ha unes 100 especies de peixos dels quals 10 sn endmics.

Flora.

Es calcula que hi ha unes 5000 especies, la meitat de les quals son endmiques, especialment al nord de Somlia on apareixen dues plantes endmiques importants: les Barbeyaceae i les Dirachmaceae. Altres especies destacades sn la Dendrosicyos socotrana (noms a Socotora), la plamera Bankoual, l'ametlla Cordeauxia edulis, i el ciclamen somali.

Vegeu tamb.
Aksum;
Adal;
Pas de Punt;
Djibouti;
Eritrea;
Etipia;
Somalia;

Referncies.


Enllaos externs.
Histria del Corn d'frica (en angles);
Horn of Africa News Agency ;
WWF- Somali Acacia-Commiphora bushlands and thickets;
Horn of Africa Biodiversity Hotspot;
African Wild Dog Conservancy's Pgina dels Biodiversity Hotspots ;
CIA World Factbook: Djibouti;
CIA World Factbook: Eritrea;
CIA World Factbook: Ethiopia;
CIA World Factbook: Somalia;
A 'Child Alert' issued by UNICEF for the Horn of Africa ;
Enlla al Corn d'frica del Iemen;
Combined Joint Task Force - Horn of Africa Official Website;
CFR.org  Mapa interactiu: Corn d'frica;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152442" title="Diafreoterapia" nonfiltered="1566" processed="1562" dbindex="61593">

La paraula diafreo t les seves arrels basades en grec i significa 'separar deixant passar'. 
La diafreo s una terpia corporal integrativa i somato psquica que t en compte la interrelaci entre el cos i la psique i busca l'armonitzaci integral de la persona, alliberant la respiraci. 
Aquesta tcnica va ser creada per Maln Cirerol i Linda Jentl. Deixebles directes ambdues, tant de Franoise Mezires com de Thrse de Berthrat.

El treball corporal en diafreo est principalment basat en els principis de fisiologia muscular que van ser establerts per Franoise Mezires. Segons aquests principis, la musculatura actua sempre en cadena, destacant-se principalment la cadena posterior que va des del crani fins als peus, amb una prolongaci en la cadena interna. 
L'aportaci que fa la diafreo a aquests principis s la descripci de la cadena lateral.

Aquestes cadenes musculars estan invariablement i crnicament escurades i hipertonificades perqu sn, a causa dels nostres moviments quotidians i habituals, sollicitades de forma continuada en contracci i mai estirades. Aix doncs, el conjunt que formen va escurant-se gradualment al llarg de la nostra vida. Aquest escurament s'accelera com a resposta als traumes fsics i en tot procs degeneratiu.

En diafreo el que es busca s posar en estirament, el ms globalment possible, aquestes cadenes musculars, observant amb detall les diferents compensacions que van apareixent en diferents punts del cos. Si no es tenen en compte aquestes compensacions, l'escurament passar a un altre segment. Aix s com al posar en estirament un clatell, per exemple, la tensi es traslladar a un altre punt del cos podent aparixer en els muscles, la cintura, les cames, els peus, etc., formant lordosis, rotacions, lateroflexions, bloqueig respiratori, etc.

La diafreo t tamb en compte el possible origen emocional de moltes disfuncions de l'organisme, perqu els canvis en la forma del cos provoquen tamb canvis en la seva funci fisiolgica.

s sorprenent observar com gaireb mai es considera aquest possible origen dinmic i emocional de moltes disfuncions de l'organisme. Aix per exemple, per a no plorar utilitzem la tensi de, entre d'altres, els msculs de la part anterior del coll per a detenir el plor. Quan la inhibici del plor s mantinguda o repetida, la resposta es memoritza i acaba produint-se una tensi crnica i inconscient. Aquesta tensi muscular impedir ms endavant el fluir lliure del plor malgrat la voluntat del desig. La rigidesa crnica d'aquesta musculatura que pressiona de manera continuada els principals vasos sanguinis que irriguen el cervell i per tant la seva circulaci de tornada, provocar o contribuir, en major o menor mesura, a un alentiment de la circulaci cerebral i una disminuci de la seva oxigenaci amb totes les conseqncies que d'aix es poden derivar.

Imaginem el funcionament d'un sistema de reg en un jard. Un plec, una pedra que comprimeixi el sistema, afectar al reg de tota una zona provocant problemes en les plantes i les seves flors. La soluci definitiva no seria tractar les plantes sin restablir el bon funcionament del sistema de reg.

Igualment en el nostre cos, un canvi de situaci d'un rgan, d'una xarxa de comunicaci, la compressi d'un vas o d'un nervi, afectar inevitablement la seva funci i tindr repercussions en l'organitzaci del conjunt provocant smptomes o patologies que rara vegada es relacionaran amb l'estructura muscular i psquica.

Les tensions emocionals s'acumulen en la musculatura contraient-la. Aquesta musculatura a la vegada tiba dels diferents punts de l'esquelet canviant la postura del nostre cos, provocant diferents patologies, en la columna, en les extremitats, etc.

De forma natural l'organisme es defensa de les seves contraccions mitjanant la insensibilitat, tant fsica com psquica. Per aix podem conviure amb tensions o malformacions durant molts anys, fins que un dia aquestes tornen a donar senyals que segueixen aqu. El cos s savi i tarda o d'hora tendeix cap a la salut donant l'avs que alguna cosa va malament.

Quan apropem de nou el cos al seu eix, quan impedim les vies alternatives, poden aparixer les causes ocultes que van iniciar el procs de desequilibri o de la tensi profunda.

Apareixer potser un antic dolor fsic, memries, emocions, experincies,  imatges o moviments oblidats, la informaci dels quals estava retinguda en aquestes contraccions. Expressions emocionals del cos que una vegada alliberades, permeses i elaborades, duran a una major comprensi d'un mateix i per tant a noves possibilitats d'expressi i de canvi.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152445" title="Fonolleres" nonfiltered="1567" processed="1563" dbindex="61594">


 Fonolleres (Parlav), nucli de Parlav al Baix Empord;
 Fonolleres (Granyanella), nucli de Granyanella a la Segarra;
 Pla de Fonolleres, a Granyanella, la Segarra.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152447" title="Convergncia per la Democrcia Social" nonfiltered="1568" processed="1564" dbindex="61595">
La Convergncia per la Democrcia Social (en francs: Convergence pour la Dmocratie Sociale, CDS) s un partit poltic sankarista de Burkina Faso. Va ser fundat el desembre del 2002 com a escissi de la Uni de Demcrates i Progressistes Independents. s liderat per Djjouma Sanon.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152448" title="Uni de Demcrates i Progressistes Independents" nonfiltered="1569" processed="1565" dbindex="61596">
La Uni de Demcrates i Progressistes Independents (Francs: Union des Dmocrates et Progressistes Indpendants) s un partit poltic de Burkina Faso (antic Alt Volta). A les ltimes eleccions legislatives, 5 de maig del 2002, el partit va guanyar el 0.4 % del vot popular i 1 dels 111 escons.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152449" title="Convergncia de l'Esperana" nonfiltered="1570" processed="1566" dbindex="61597">
La Convergncia de l'Esperana (en Francs: Convergence de l'Espoir) s un partit poltic sankarista de Burkina Faso. Va ser fundat el juliol del 2004 pel Corrent de Demcrates Fidels a l'Ideal de Thomas Sankara que es va escindir de la Uni pel Renaixement/Moviment Sankarista el 2003.

s liderat per Jean-Hubert Bazi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152452" title="Corrent de Demcrates Fidels a l'Ideal de Thomas Sankara" nonfiltered="1571" processed="1567" dbindex="61598">
El Corrent de Demcrates Fidels a l'Ideal de Thomas Sankara (en Francs: Courant des Dmocrates Fidles  l'Idal de Thomas Sankara) va ser un partit poltic sankarista de Burkina Faso. Va ser fundat el 2003 com a escisi de la Uni pel Renaixement/Moviment Sankarista. El juliol del 2004 va ser reanomenat Convergncia de l'Esperana.

Era liderat per Jean-Hubert Bazi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152454" title="Reuni Democrtica i Popular" nonfiltered="1572" processed="1568" dbindex="61599">
La Reuni Democrtica i Popular (en Francs: Rassemblement Dmocratique et Populaire, RDP) s un partit poltic sankarista de Burkina Faso. s liderat per Nana Thibaut.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152455" title="Partit Ecologista pel Desenvolupament de Burkina" nonfiltered="1573" processed="1569" dbindex="61600">
El Partit Ecologista pel Desenvolupament de Burkina (Francs: Parti cologiste pour le Dveloppement du Burkina, PEDB) s un partit poltic de Burkina Faso (antic Alt Volta) fundat el 2003.

El president del PEDB s Yacouba Tour. El partit s membre de la Federaci de Partits Verds de l'frica/Partis Verts de la Fdration en Afrique.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152456" title="Partit Nacional dels Patriotes" nonfiltered="1574" processed="1570" dbindex="61601">
El Partit Nacional dels Patriotes (en Francs: Parti National des Patriotes, PNP) s un partit poltic sankarista de Burkina Faso.

El seu president s Idrissou Kouanda.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152457" title="Reuni dels Ecologistes de Burkina" nonfiltered="1575" processed="1571" dbindex="61602">
La Reuni dels Ecologistes de Burkina (RDEB) s un partit poltic de Burkina Faso.

El candidat de la RDEB Ram Oudraogo va crrer a les eleccions presidencials del 13 de novembre del 2005, quedant 5 dels 13 candidats amb el 2.04% dels vots.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152458" title="Ram Oudraogo" nonfiltered="1576" processed="1572" dbindex="61603">
Ram Oudraogo (nascut el 2 de gener, 1950, Agboville, Cte d'Ivoire) s un poltic Burkins i membre del partit Reuni dels Ecologistes de Burkina (RDEB).

Va crrer com a candidat de la Uni de Verds pel Desenvolupament de Burkina (UVDB) a les eleccions presidencials celebrades el 15 de novembre del 1998, quedant segon darrere l'ocupant Blaise Compaor amb el 6.61% dels vots. Ms tard va marxar de la UVDB i es va unir al partit RDEB.

A les eleccions presidencials del 13 de novembre del 2005, Oudraogo va quedar 5 dels 13 candidats, rebent el 2.04% dels vots.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152466" title="ngels Ferrer i Sensat" nonfiltered="1577" processed="1573" dbindex="61604">
ngels Ferrer i Sensat. (Barcelona, 1904-1992). Filla de la pedagoga Rosa Sensat, neix a Barcelona el 18 de maig del 1904. Mestra, pedagoga i catedrtica en Cincies Naturals amb vocaci des de ben petita, va marcar un abans i un desprs en l ensenyament, amb la manera genunament catalana d entendre el mn i explicar-lo als homes i dones d avui.

El 1914 entra a l'Escola Municipal Bosc de Montjuc, que dirigia la seva mare. Tot i que la mare fou un referent constant al llarg de la seva carrera, ngels Ferrer i Sensat orient des de molt jove els interessos cap a les cincies naturals i experimentals. 

Es llicencia en cincies naturals per la Universitat de Barcelona el 1926. El mateix any, a proposta del deg, entra com a professora a la ctedra de zoografia d'articulats i s'encarrega de les prctiques de cincies del darrer curs de l'Institut Balmes, fins el 1933. Tamb fa de professora de biologia i cincies naturals al centre de batxillerat Monturiol de la Mtua Escolar Blanquerna. 

Parallelament, dissenya i coordina el Centre d'Ensenyament de Cincies Naturals per a Museus, per encrrec de Manuel Ainaud Snchez, assessor tcnic de la Comissi de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i president de l'Ateneu Enciclopdic Popular. 

Desprs de set anys, s'embarca en el projecte de creaci de l'Institut-Escola del Parc, on fomenta l'ensenyament experimental de les cincies naturals amb una visi holstica del currculum pedaggic. 

Desprs de la Guerra Civil perd els crrecs de catedrtica i s provisionalment traslladada a l'Institut Isabel la Catlica de Madrid. El 1941 ha de tornar a opositar. 

Quan retorna a Catalunya, treball divuit anys a l'Institut de Reus. Sota el rgim franquista la seva activitat experimental es veu obstaculitzada constantment per limitacions institucionals, i dedica la resta de la carrera a fomentar el creixement de l'ensenyament de les cincies naturals en diversos centres de formaci de batxillerat, com l'Institut de Matar o el de la Verneda, on va treballar com a directora de l Institut Infanta Isabel d Arag, els ltims vint anys de carrera professional. Durant un anys, Angeleta Ferrer va cooperar a la ciutat de Matar fundant amb el seu marit, Alexandre Satorras, el COPEM.

L any 1974 es va jubilar, per va romandre en contacte amb el mn de l ensenyament, el seu refugi desprs de la mort del marit. L any 1982, va ser guardonada amb la Premi Creu de Sant Jordi, un premi amb la finalitat de distingir les persones que pels seus mrits hagin prestat serveis destacats a Catalunya en el pla cvic i cultural. Va instaurar les Beques Satorras, que s atorguen anualment per ajudar els alumnes amb currculums brillants i amb pocs recursos econmics. El 30 de novembre de 1992 mor als 89 anys d edat.

 Enllaos externs .
Xarxa Telemtica Educativa de Catalunya;
Institut Catal de les Dones;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152468" title="18 Aquilae" nonfiltered="1578" processed="1574" dbindex="61605">
18 Aquilae s una estrella de la constellaci d'Aquila. s de la magnitud aparent +5,07.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152469" title="23 Aquilae" nonfiltered="1579" processed="1575" dbindex="61606">
23 Aquilae s una estrella de la constellaci d'Aquila. s de la magnitud aparent +5,10.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152470" title="Robert Merton" nonfiltered="1580" processed="1576" dbindex="61607">


Robert C. Merton ( Nova York, EUA 1944 ) s un economista i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1997.

Biografia.
Va nixer el 31 de juliol de 1944 a la ciutat nord-americana de Nova York. Va estudiar enginyeria matemtica a la Universitat de Columbia, on es gradu el 1966. Posteriorment realitz un postgrau de matemtiques aplicades a l'Institut Tecnolgic de Califrnia l'any 1967, sota la direcci de Franco Modigliani, i el 1970 realitz el seu doctorat en economia a l'Institut Tecnolgic de Massachusetts sota la direcci de Paul Samuelson. Actualment s professor de la Universitat de Harvard.

Recerca econmica.
Interessat en els derivats financers, al costat de Fisher Black i Myron Scholes va desenvolupar el model Black-Scholes, que va permetre el gran desenvolupament de la utilitzaci d'aquests instruments financers. Merton va ajudar a introduir el clcul estocstic en l'economia financera, el que va permetre que el comportament dels preus fos descrit amb el llenguatge precs de la probabilitat. Tamb va aplicar la teoria del control ptim per a trobar les regles amb les quals els agents econmics troben la distribuci ptima en les seves carteres. 

L'any 1997 fou guardonat, juntament amb Myron Scholes, amb el Premi Nobel d'Economia pels seus estudis econmics sobre els derivats financers. Fisher Black no pogu ser guardonat donada la seva mort prematura l'any 1995, tot i que fou mencionat pel Comit Nobel en l'otorgament del guard.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1997;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152472" title="Myron Scholes" nonfiltered="1581" processed="1577" dbindex="61608">

Myron S. Scholes ( Timmins, Canad 1941 ) s un economista i professor universitari canadenc guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1997.

Biografia.
Va nixer l'1 de juliol de 1941 a la ciutat de Timmins, poblaci situada a l'estat canadenc d'Ontrio. Va estudiar economia a la Universitat McMaster de Hamilton, on es va graduar l'any 1962. Posteriorment es trasllad fins la Universitat de Chicago, on realitz un postgrau el 1964 i el doctorat l'any 1969. 

El 1994 fund l'empresa Long-Term Capital Management, juntament amb Robert Merton, i actualment s professor d'economia a la Universitat de Stanford. 

Recerca econmica.
Interessat igualment que Robert Merton en els derivats financers, al costat d'aquest i de Fisher Black va desenvolupar el model Black-Scholes, que va permetre el gran desenvolupament de la utilitzaci d'aquests instruments financers. 

L'any 1997 fou guardonat, juntament amb Robert Merton, amb el Premi Nobel d'Economia pels seus estudis econmics sobre els derivats financers. Fisher Black no pogu ser guardonat amb el Premi Nobel donada la seva mort prematura l'any 1995, tot i que fou mencionat pel Comit Nobel en l'otorgament del guard.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1997;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152474" title="Westwood Studios" nonfiltered="1582" processed="1578" dbindex="61609">
Westwood Studios (1985-2003) va ser una empresa desenvolupadora de videojocs, creada el 1985 com a Westwood Associates per Brett Sperry i Louis Castle, i ubicada a Las Vegas, Nevada.

Els primers projectes de l'empresa consistien obtenir feines d'altres empreses com Epyx i Strategic Simulations (SSI), en la conversi de ttols de sistemes de 8 bits a 16 bits com Commodore Amiga i Atari ST.

Videojocs desenvolupats per Westwood.
 ;
 Blade Runner Adaptaci d'una pellcula a un videojoc.
 Circuit's Edge, una adaptaci de la novella de George Alec Effinger que s'anomena When Gravity Fails;
 Command & Conquer (la saga);
 DragonStrike un simulador de combat ari en 3D amb dracs.
 Dune II (1992);
 Dune 2000 (1998);
  (2001);
 Earth & Beyond;
 Eye of the Beholder (la saga);
 Lands of Lore (la saga);
 The Legend of Kyrandia (la saga);
 Nox;
 ;
 Young Merlin;

 Enllaos externs .
 Una breu histria de Westwood Studios a MobyGames ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152476" title="Convent de Sant Francesc (Terrassa)" nonfiltered="1583" processed="1579" dbindex="61610">
El convent de Sant Francesc d'Asss s un antic edifici religis de Terrassa bastit a comenament del segle XVII (1609-1612), en estil barroc per amb traces gtiques i renaixentistes, de l'orde dels frares menors recollectes. Est situat a la plaa del Doctor Robert, a l'extrem del passeig del Comte d'gara i vora el parc de Vallparads. Destaca especialment pel seu claustre decorat amb plafons de cermica que tracten aspectes de la vida de sant Francesc i que actualment s una de les seccions del Museu de Terrassa.

De l'antic convent, avui dia noms se'n conserva l'esglsia, el claustre i alguns espais adjacents. L'esglsia consta d'una sola nau amb capelles i absis poligonal, cobert amb volta de creueria; la faana s de composici senzilla, amb una portada renaixentista i una testera mixtilnia. El claustre, de planta quadrada i tres pisos, actualment integrat dins l'hospital de Sant Lltzer, n's l'espai ms emblemtic i t les parets de la planta baixa cobertes amb 26 plafons cermics policroms situats sota les voltes d'aresta, atributs al mestre escudeller barcelon Lloren Passoles i que daten dels anys 1671-1673. Aquesta decoraci fou promoguda per Pere de Fizes, castl del castell de Terrassa, segons es dedueix de l'aparici del seu escut d'armes.

El convent va passar a mans de l'Ajuntament l'any 1835, arran de l'exclaustraci i la marxa de la comunitat franciscana. Desprs d'algunes reformes i ampliacions, entre les quals l'aixecament d'un nou pis al claustre, l'enderrocament de l'antiga sagristia i la construcci de la pres de l'Estat, el 1869 s'hi va installar l'hospital i casa de la caritat de Sant Lltzer. Ms endavant hi hagu noves reformes constructives i d's fins al darrer quart del segle XX: el 1907 l'hospital de Sant Lltzer fou objecte d'una ampliaci que va dur a terme l'arquitecte municipal Llus Muncunill en una poca de transici cap al modernisme, per tal de construir l'edifici del Seguro Tarrasense, que ms endavant va passar a acollir la clnica del Remei. A partir del 1989, desprs d'un perode de desocupaci, s'inicia la rehabilitaci de les dependncies conservades del convent i avui se'n pot visitar el claustre amb els plafons cermics recuperats.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152477" title="The Whole Experience" nonfiltered="1584" processed="1580" dbindex="61611">
The Whole Experience (WXP) s una empresa desenvolupadora de videojocs situada a Seattle, Washington.
Els principals treballadors a WXP sn Patrick Moynihan, Jeff Connelly, Sky Kensok i Lyndon Sumner.  

 Ttols .

Els videojocs fets per WXP sn:
The Lord of the Rings: The Fellowship of the Ring (videojoc) per Xbox (2002, Vivendi Universal);
Greg Hastings Tournament Paintball per Xbox (2004, Activision);
Greg Hastings Tournament Paintball MAX'D per Xbox, Game Boy Advance i Nintendo DS (2005, Activision);

 Tamb han treballat per Disney (Cyberspace Mountain), Microsoft, NVIDIA, Zombie Studios (Spearhead) i Sierra Online.
El seu actual projecte s la tercera part de la saga Greg Hastings. 

 Enllaos externs .
 WXP ;
 Greg Hastings Tournament Paintball ;
 GHTP User Forum (Normalment en angls);
 Activision ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152479" title="Wingnut Interactive" nonfiltered="1585" processed="1581" dbindex="61612">
Wingnut Interactive s una empresa desenvolupadora de videojocs creada el 2006 d'un patrocinador de Microsoft Game Studios i el director Peter Jackson. Aquest estudi s'ubicar a Wellington, Nova Zelanda i treball en videojocs que Peter Jackson anomena "jocs de pellcula". El seu primer projecte ser un videojoc d'Xbox 360 basat en el mn  creat per Bungie Studios.

Vegeu tamb.
Untitled Halo Project;

Enllaos externs.
Microsoft, Peter Jackson to form game studio, Cnet.com ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152480" title="Palmira (Colmbia)" nonfiltered="1586" processed="1582" dbindex="61613">
Palmira s un municipi i la segona ciutat del departament del Valle del Cauca, Colmbia, la ms gran s Cali, capital del departament. T una poblaci d'uns 278.409 habitants, essent la ciutat ms gran que no s capital, i la vintena ms gran del pas. Tamb s coneguda com a la  capital agrcola de Colmbia .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152481" title="Earl Grey" nonfiltered="1587" processed="1583" dbindex="61614">
El te Earl Grey s una barreja de te negre aromatitzat amb un sabor distintiu que li dna l'addici d'oli extret de la pell de la taronja de bergamota, un ctric fragant.

Tradicionalment el terme "Earl Grey" s'aplicava noms al te negre; tanmateix, actualment tamb s'aplica a tes tant verds com blancs que contenen l'oli de bergamota.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152482" title="Wideload Games" nonfiltered="1588" processed="1584" dbindex="61615">
Wideload Games s una empresa desenvolupadora de videojocs dels Estats Units situada a Xicago, Illinois.

Va ser creada el 2003 per Alexander Seropian, el fundador de Bungie i cap del videojocs de , Myth, i Marathon, i altres sis other extreballdors de Bungie, desprs de marxar de Bungie, que eren abans a Microsoft Corporation.

Ara l'empresa estan amb els projectes de Hail to the Chimp i Stubbs The Zombie.

 Enllaos externs .
 Web de Wideload;
 Web oficial de Hail to the Chimp;
 Web de Stubbs The Zombie;
 Web del grup Gamecock Media;
 Web d'Aspyr Media;
 Web de fans de Wideload Games;
  a MobyGames ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152484" title="Woedend! Games" nonfiltered="1589" processed="1585" dbindex="61616">
Woedend! Games s una empresa desenvolupadora de videojocs ubicada a Amsterdam, Pasos Baixos creada el 2005.

Enllaos externs.
 Lloc web ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152494" title="Robert Mundell" nonfiltered="1590" processed="1586" dbindex="61617">

Robert Alexander Mundell ( Kingston, Canad 1932 ) s un economista i professor universitari canadenc guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1999.

Biografia.
Va nixer el 24 d'octubre de 1932 a la ciutat de Kingston, poblaci situada a l'estat d'Ontrio. Va estudiar economia a la Universitat de la Colmbia Britnica a Vancouver, on es va graduar el 1953. Posteriorment es trasllad als Seattle (EUA) on realitz el 1954 un postgrau a la Universitat de Washington, aix com tamb a Anglaterra, on realitz estudis al London School of Economics. Finalment l'any 1956 realitz el doctorat a l'Institut Tecnolgic de Massachusetts.

L'any 1966 inici la seva tasca docent a la Universitat de Chicago, crrec que ocup fins el 1971. Aquell any fou nomenat professor d'economia a la Universitat de Columbia i des de 1976 s professor a la Universitat de Cornell. L'any 2002 fou guardonat amb l'Ordre de Canad, la distinci civil ms alta d'aquest pas, concedida per la reina Elisabet II del Regne Unit i el Governador General del Canad.

Recerca econmica.
Interessat sobre el moviment internacional de capital, al costat de Marcus Fleming realitz el Model de Mundell-Fleming que generalitzava la teoria keynesiana de la dinmica monetria, dels tipus de canvi i del mercat de capitals en les economies obertes. Partidari de poltiques econmiques com la de l'introducci de l'euro a la Uni Europea i critic la poltica crtica d'Attac contra la taxa Tobin sobre els moviments de capital.

L'any 1999 fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia pels seus treballs sobre els moviments internacionals de capitals econmics.

Enllaos externs.
  Pgina web personal;
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1999;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152501" title="Andrmaca" nonfiltered="1591" processed="1587" dbindex="61618">


Segons la mitologia grega, Andrmaca era la filla d'Eeti que fou esposa d'Hctor de Troia. El seu nom significa batalla d'un home.

Va nixer a Tebes de Cilcia, ciutat governada pel seu pare. De ben jove fou promesa amb el prncep Hctor, hereu del rei Pram de Troia, i es trasllad a la ciutat troiana, on nasqu el seu fill Astanax.

Poc desprs comen la Guerra de Troia; el seu esps fou mort per Aquilles i el seu fill fou assassinat pel fill d'Aquilles, Neoptlem, que se la qued com a esclava juntament amb el seu cunyat Helenos. De les relacions d'Andrmaca i Neoptlem en nasqueren Mols, (rei de l'Epir i ascendent, segons Alexandre el Gran, d'Olmpia d'Epir), Pel i Prgam.

Quan el seu amo mor, Andrmaca aconsegu la llibertat i es cas amb Helen. Tingueren un fill anomenat Cestrinus. Segons l'Eneida de Virgili, s'installaren a Brutint (actual Albnia), on acolliren uns dies Enees i la seva gent que viatjaven cap al Laci.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152502" title="James Heckman" nonfiltered="1592" processed="1588" dbindex="61619">

James Heckman ( Chicago, EUA 1944 ) s un economista i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 2000.

Biografia.
Va nixer el 19 d'abril de 1944 a la ciutat de Chicago, poblaci situada a l'estat nord-americ d'Illinois. Va estudiar al Colorado College, i posteriorment estudi economia a la Universitat de Chicago i la Universitat de Princeton, on es va doctorar l'any 1971. Aquell mateix any inici la docncia universitria a la Universitat de Columbia, i posteriorment es trasllad a la Universitat de Chicago i actualment a la Universitat de Dubln.

Recerca econmica.
Heckman es feu fams per introduir el concepte de "biaix de selecci" (en angls: Selection bias) en l'econometria moderna. Els economistes prenen rutinriament dades sobre salaris per a calcular les mitjanes: molts individus estan en atur, i els salaris d'aquests no sn introduits a les dades estudiades. Els economistes fins aquell moment rebutjaven tots els expedients amb els salaris que faltaven i desprs calculaven termes mitjans usant les observacions restants. Heckman va demostrar que aquest procs pot conduir a un "biaix de selecci" perqu les observacions no tenen totes les dades. Per exemple, individus ms pobres d'un grup solen estar desocupats ms temps, aix que els salaris mitjans acaben sent massa elevats per a aquest grup. Aix, el treball de Heckman ha persuadit a economistes tractar observacions ms curosament.

L'any 2000 fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia, juntament amb Daniel McFadden, pel desenvolupament de la teoria i dels mtodes d'anlisi de mostres selectives "

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 2000;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152503" title="Cal Gir (Ribera d'Urgellet)" nonfiltered="1593" processed="1589" dbindex="61620">
Cal Gir s una antiga casa pairal situada a la capalera de la vall de Tost, a mig cam entre el poble de Sauvany (Ribera d'Urgellet), al terme del qual pertany, i coll de Creus, que s la trenca amb el terme d'Adran (situat a la capalera del riu de Bona, vall de La Vansa). La casa est a una altitud de 1.215 m. Era una casa de grans dimensions, amb les corts, els pallers, pastador, cellers, i fins i tot  tenia capella prpia, un petit edifici allat, darrera de la casa, sota l'advocaci de Sant Pere.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152509" title="Blake Ross" nonfiltered="1594" processed="1590" dbindex="61621">

Blake Aaron Ross (Miami, Florida; 12 de juny del 1985) s un desenvolupador de programari conegut per la seva feina amb el navegador Mozilla i, en particular, pel projecte Mozilla Firefox que va iniciar amb Dave Hyatt, aix com el projecte Spread Firefox amb Asa Dotzler quan treballava de contractista per la Fundaci Mozilla. El 2005 va ser nominat per la revista Wired pel Top Rave Award. Tamb va ser part de la Hot List de la revista Rolling Stone.

Vida.
Blake Ross va nixer a Miami, Florida. Va comenar a programar quan encara era a l'escola mitjana i va comenar a contribuir amb el navegador Netscape ben d'hora, quan va esdevenir de codi obert. Va treballar a la Netscape Communications Corporation amb tan sols 14 anys, mentre anava a l'institut Gulliver Preparatory School, al que s'hi va graduar el 2003. Posteriorment es va matricular a Stanford University, on s ara, en una excedncia, per a centrar-se en la seva feina. Actualment resideix a Mountain View, California.

Firefox.
Ross s molt conegut per ser coofundador, amb Hyatt, del projecte Mozilla Firefox. Mentre treballava pel Netscape, Ross va perdre la grcia pel navegador amb el qual treballava. Ross i Hyatt s'imaginaven un navegador ms petit, fcil d'utilitzar que podria tenir una atracci massiva i aix va nixer el Firefox. El projecte de font obert guanyava impuls i popularitat, i el 2003 tots els recursos de Mozilla anaven als projectes Firefox i Thunderbird.

Llenat el novembre del 2004, quan Ross tenia 19 anys, el Firefox va escalar rpidament share del mercat de navegadors (dominat per l'Internet Explorer), i va assolir 100 milions de descrregues en menys d'un any.

Altres feines.
Ara Rosa passa gran part del seu temps per posar en marxa un nou projecte amb un altre exempleat de Netscape, joe Hewitt (el creador de Firefbug). Ross i Hewitt estant treballant per crear Parakey, una nova interfcie d'usuari dissenyada per a fer de pont entre la taula de treball de l'usuari i la xarxa. Ross va revelar diversos detalls tcnis sobre el programa i de la seva nova companyia amb la presentaci a l'IEEE Spectrum el novembre del 2006.

Ross s l'autor de Firefox For Dummies (ISBN 0-471-74899-4; publicat l'11 de gener del 2006).

Enllaos externs.
 Pgina web personal de Blake Ross;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152514" title="Capriccio espanyol" nonfiltered="1595" processed="1591" dbindex="61622">
El Capriccio espanyol op. 34, s una obra orquestral composta el 1887 per Nikolai Rimski-Krsakov, i est basada en diverses melodies espanyoles. El ttol en rus era Capriccio sobre temes espanyols.

La inspiraci de l'obra residia en la msica que descobria, en part, en el seus viatges. Entre 1862 i 1865 el compositor havia viatjat molt pel mn en tant que oficial de la marina russa. A Espanya havia estat sobre tot a Cadis.

L'obra t una part molt destacada a crrec d'un viol solista, fins al punt que originalment estava concebuda com una fantasia per a viol i orquestra. Posteriorment el compositor incorpor altres instruments solistes que s com finalment ha quedat l'obra. La seva execuci dura aproximadament 15 minuts.

 Instrumentaci .
Est compost per a 2 flautes, piccolo, 2 obos (un com a corn angls), 2 clarinets, 2 fagots, 4 trompes, 2 trompetes, 3 trombons, tuba, timbales, percussi, arpa i corda.

 Estructura de l'obra .

El Capriccio espanyol t cinc parts :
 Alborada (Albada), s un ball festiu que celebra la sortida del sol.
 Variazioni (Variacions). Comena amb una melodia de les trompes i posteriorment desenvolupa diverses variacions sobre el tema, amb diferents  instruments i seccions de l'orquestra assumint el protagonisme.
 Alborada. Presenta el mateix tema del primer moviment de manera quasi idntica, a excepci de canvis en la instrumentaci i en la tonalitat.
 Scena e canto gitano (Escena i cant gitano). Comprn 5 parts cadascuna amb un instrument solista diferent: les trompes i trompetes, el viol, la flauta, el clarinet, i l'arpa. ;
Aquestes parts per a solistes interpreten la melodia sobre un fons rtmic a crrec de diversos instruments de percussi.
 Fandango asturiano, s un ball viu d'Astries. La pea acaba amb una reaparici, ms enrgica que mai, del tema de l'Alborada.

Aquesta pea s sovint lloada per a la seva orquestraci, que comprn una gran secci de percussions aix com diversos efectes especials. Per exemple, en el quart moviment, els violinistes i violoncellistes han d'imitar unes guitarres i la partitura dels violins ho detalla amb la indicaci quasi guitara. Malgrat l'aclamaci de la crtica, Rimski-Krsakov s'enfadava pel fet que certs aspectes de l'obra quedaven ignorats. Menciona en la seva autobiografia que, segons ell, el que fa que aquesta pea sigui excepcional, ms que per la seva orquestraci, s pel canvi en el timbres i la feli tria de concepcions meldiques i de models figuratives per a cadascuna de les seccions d'instruments.

 Referncies .

 http://www.grovemusic.com Nikolay Andreyevich Rimski-Krsakov: Works; orchestral(accs per subscripci el 28-02-2007) ;
 Laki, Peter. Cleveland Orchestra program notes for performances on January 28 and 29, 2005.

 Enllaos externs .
Enregistrat per la Orchestra of the University of Vermont (mp3);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152515" title="Katharine Hepburn" nonfiltered="1596" processed="1592" dbindex="61623">


Katharine Houghton Hepburn, ms coneguda com Katharine Hepburn (Hartford, Connecticut, 12 de maig de 1907 - 29 de juny de 2003)  va ser una actriu nord-americana. L'Acadmia de les Arts i de les Cincies de Hollywood li reconeixia el seu treball amb dotze candidatures i quatre Oscar, una xifra encara no igualada per cap actriu per al paper principal. Una llegenda de la pantalla amb una carrera de ms de setanta anys, mpliament reconeguda pel seu enginy intelligent i independncia fero.

Biografia.

El seu pare es deia Thomas Norval Hepburn i era un respectat urleg i cirurgi, la seva mare es deia Katharine Martha Houghton. La parella va criar els seus sis fills, Kate era la segona, d'una manera gens ortodoxa, en una atmosfera de completa llibertat i amb gran influncia de l'esport.

Relaci amb Spencer Tracy.

L'actriu va ser protagonista d'una discreta i apassionada relaci sentimental de ms de 30 anys amb Spencer Tracy, un home catlic i conservador amb qui semblava que no havia d'encaixar. Van formar parella tamb a la pantalla en vuit pellcules, moltes d'elles obres mestres de la comdia: Woman of the Year (1942), Without Love (1945), The Sea of Grass (1947), State of the Union (1948), Adam's Rib (1949), Keeper of the flame (1943), Pat and Mike (1952), Desk Set (1957) i Endevina qui ve a sopar (1967).

Oscars.

Hepburn va aconseguir el primer Oscar el 1933 per Morning Glory. La resta li arribarien ja a la maduresa artstica, no arribant el segon fins el 1967 per Endevina qui ve a sopar, una pellcula especial perqu Spencer Tracy moriria poques setmanes desprs d'acabar-ne el rodatge. Hepburn sempre deia que era l'nic film que no havia pogut veure mai, a causa del record del que havia estat el seu company durant dues dcades.

Un any desprs va repetir premi amb The Lion in Winter, un drama d'poca amb Peter O'Toole de coprotagonista. El seu darrer Oscar el va obtenir el 1982 per On Golden Pond, la darrera pellcula de Henry Fonda.

El seu delicat estat de salut (patia Parkinson) la va fer retirar del cinema l'any 1994 sent el seu darrer treball Love Affair.

Ms que una actriu.

Elegant, espiritual per autoritria, va prefigurar el feminisme sense necessitat de militar. Les seves pellcules parlaven per a ella. Fora dels cnons, el seu carcter tossut la va dur a canviar l'ideal de bellesa femenina que imperava al Hollywood dels anys 30 i 40 fins al punt de ser qui va popularitzar a la pantalla gran que les dones portessin figurativa i literalment els pantalons. Segurament la suma d'un fsic fora dels cnons imperants al Hollywood daurat i una personalitat tamb fora de les pautes ms convencionals va enamorar alguns dels homes ms cobejats del set art del segle passat com ara els directors John Ford i George Stevens, magnats del cinema com Howard Hughes, i actors com Spencer Tracy.

Es vantava de no haver-se sotms mai a les exigncies de la totpoderosa indstria del cinema, que la volia canviar. Ella va ser fidel a all que creia fins al final, mantenint-se sempre al marge dels grans corrents. El seu amic, el realitzador Frank Capra, va dir d'ella: "Hi ha dones i a ms hi ha la Kathe. Hi ha actrius i actrius, i a ms hi ha Hepburn".

Filmografia.


A Bill of Divorcement (1932);
Christopher Strong (1933);
Morning Glory (1933);
Little Women (1933);
Spitfire (pellcula) (1934);
The Little Minister (1934);
Break of Hearts (1935);
Alice Adams (1935);
Sylvia Scarlett (1935);
Mary of Scotland (1936);
A Woman Rebels (1936);
Quality Street (1937);
Stage Door (1937);
Quina fera de nena! (1938);
Holiday (1938);
The Philadelphia Story (1940);
Woman of the Year (1942);
Keeper of the Flame (1942);
Stage Door Canteen (1943);
Dragon Seed (1944);
Without Love (1945);
Undercurrent (1946);
The Sea of Grass (1947);
Song of Love (1947);
State of the Union (1948);
Adam's Rib (1949);
La reina d'frica (The African Queen) (1951);
Pat and Mike (1952);
Bogeries d'estiu (Summertime) (1955);
Faldilles d'acer (The Iron Petticoat) (1956);
The Rainmaker (1956);
Desk Set (1957);
Suddenly, Last Summer (1959);
Long Day's Journey Into Night (1962);
Endevina qui ve a sopar (Guess Who's Coming to Dinner) (1967);
The Lion in Winter (1968);
The Madwoman of Chaillot (1969);
The Trojan Women (1971);
A Delicate Balance (1973);
Rooster Cogburn (1975);
Olly, Olly, Oxen Free (1978);
On Golden Pond (1981);
Grace Quigley (1985);
Love Affair (1994);

 
 Enllaos externs .

 ;
 Katharine Hepburn a Internet Broadway Database;
 Katharine Hepburn a TCM Movie Database;
 ;
 Katharine Hepburn Online Lloc web no oficial de fans amb galeria de fotografies.
 Katharine Hepburn a Find A Grave;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152517" title="Pregadu" nonfiltered="1597" processed="1593" dbindex="61624">


Un pregadu o plegamans, tamb revolta-campanes (Mantis religiosa) s un insecte mantodeu gros, les femelles superen fcilment els 7 cm de longitud encara que els mascles sn ms petits. Si els seus tons crptics de colors verd groc o marr clar no ho impedeixen, veurem en indrets assolellats com ara les brolles. 

Sn caracterstics del pregadus els fmurs punxosos del primer parell de potes i el cap triangular, amb dos grans ulls i unes mandbules potents sempre a punt per mossegar. El pregadu s depredador d'altres insectes. Sovint resta quiet prop d'una flor, a l'aguait dels insectes pollinitzadors. 

 Reproducci .
Al final de l'estiu, els pregadus surten a cercar parella per les zones ms assolellades dels boscos on viuen. Les femelles sn les que dirigeixen la cacera. Sn ms grans que els mascles i s'encarreguen d'emetre feromones per atreure'ls. El mascle ms proper cedir a la crida silenciosa sense sopitar que, en la majoria dels casos, la cpula acaba amb la mort del mascle entre les mandbules de la seva parella. 

Els ous -n'hi ha fins a dos-cents- romandran tancats dins una coberta anomenada ooteca, unes estructures de contorn ellptic i consistncia esponjosa que contenen els ous i acostumen a trobar-se adherides a la pedra o a la fusta, en un indret prou arrecerat i no naixeran fins l'any segent.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152520" title="Encyclopedia of Life" nonfiltered="1598" processed="1594" dbindex="61625">

Encyclopedia of Life (EOL, en catal, "Enciclopdia de la vida") s un projecte collaboratiu, escrit per experts, que pretn construir una enciclopdia d'articles separats per a cadascuna de les espcies conegudes. Cadascuna de les pgines incloura text, vdeo, so, imatges i grfics. 

Actualment no es coneix amb certesa quantes espcies d'ssers vius s'han descrit o simplement catalogat, es creu que sobre 1'5 milions. La Encyclopedia of Life permetr conixer aquesta xifra.

En un principi es penjaran animals, plantes i fongs. Finalment s'hi incorporaran els bacteris, arqueobacteri i espcies extingides. A mesura que es descobreixin noves espcies s'aniran incorporant al web. S'estima que el temps emprat per a editar totes les espcies conegudes actualment ser d'uns 10 anys. La primera versi s'inaugur el 26 de febrer de 2008.

Visi.
El bileg Edward Osborne Wilson va esmentar el seu "somni" de qu alg inicis el projecte durant la xerrada que va impartir al rebre el premi TED al mar de 2007. . Aquest somni esdeven real quan cinc fundacions cientfiques van anunciar una donaci inicial de 50 milions de dolars per a dur a terme el projecte.

La Wikipedia va servir d'inspiraci per a la Encyclopedia of Life.

Etapes.
Pgina provisional.
Aquesta es pos en marxa al maig de 2007. La pgina provisional facilitava informaci del projecte, FAQs (preguntes ms freqents) i pgines de demostraci limitades (de Kiwa hirsuta, Oryza sativa, Ursus maritimus i Amanita phalloides). 

Primers mesos de funcionament.
El 26 de febrer de 2008, dia del llanament, la primera versi de l'EoL reb fins a 11'5 milions de visites en 5 hores i mitja, dues de les quals el web va estar caigut. Aquest excs de visites sobrecarreg el servidor i result molt complicat accedir-hi. El web es va tornar a tancar temporalment per solucionar aquests problemes.

El primer dia de funcionament es van penjar 25 pgines completes, desenes de milers amb informaci mnima (de les quals la majoria eren peixos) i prop d'un mili de pgines que nicament contenien el nom de  l'espcie.

A principis del mes de setembre de 2008 s'hi va carregar informaci de noves espcies extreta de webs com ARKive, AntWeb i Animal Diversity Web entre d'altres.

Referncies.
  	 
 	 


Enllaos externs.
Encyclopedia of life;
Blog de l'EOL;
Frum de l'EOL;
Vdeo de presentaci de la EoL;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152522" title="Manuel Sanchs Hontiyuelo" nonfiltered="1599" processed="1595" dbindex="61626">
Manuel Sanchs Hontiyuelo (nascut el 23 de maig del 1965 a Madrid), va ser un jugador espanyol de futbol. Va desenvolupar gaireb tota la seva carrera jugant de defensa al Real Madrid Club de Ftbol.
 
Biografia.
Va nixer el 23 de maig de 1965 a Madrid, fill del tamb jugador del Real Madrid: Manuel Sanchs. Va comenar a jugar a la categoria infantil del club blanc, passant per totes les categories inferiors de l'entitat. Al filial madrileny va formar part de la Quinta del Buitre junt amb jugadors com Emilio Butragueo, Mchel, Rafa Martn Vzquez i Miguel Pardeza. Amb el Real Madrid, va guanyar dues Copes d'Europa (1998 i 2000), una Copa Intercontinental (1998), dues Copes de la UEFA (1985 i 1986), vuit Lligues (1986, 1987, 1988, 1989, 1990, 1995, 1997 i 2001), dues Copes del Rei (1989 i 1993) i cinc Supercopes d'Espanya (1988, 1989, 1990, 1993 i 1997).
 
Selecci nacional.
Amb la selecci espanyola sots-21 va guanyar el Campionat d'Europa de 1986 i amb la selecci absoluta va jugar 48 partits, participant a l'Eurocopa 1988 i al Mundial del 1990.

 Palmars .


 Enllaos externs.
 Plana oficial del Real Madrid.;
 Fitxa del jugador.;
 Partits jugats a Europa.;
 Partits jugats amb la selecci.;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152524" title="Daniel McFadden" nonfiltered="1600" processed="1596" dbindex="61627">



Daniel McFadden ( Raleigh, EUA 1937 ) s un economista i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 2000.

Biografia.
Va nixer el 29 de juliol de 1937 a la ciutat de Raleigh, poblaci situada a l'estat nord-americ de Carolina del Nord. Va realitzar els seus estudis universitaris d'economia a la Universitat de Minnesota, on es gradu el 1957 i doctor el 1962.

El 1964 inici la docncia a la Universitat de Berkeley i el 1977 fou nomenat professor d'economia a l'Institut Tecnolgic de Massachusetts. Des de l'any 1991 torna a ser professor de la Universitat de Berkeley a Califrnia.

Recerca econmica.
Interessat en l'econometria, i especialment, en la microeconomia, va desenvolupar la "Teoria de l'opci discreta" (en angls: discrete choice). L'any 1991 fund l"Econometrics Laboratory", un centre de recerca que es dedica al a computaci estadstica per a aplicacions econmiques i del qual n's el director.

L'any 2000 fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia, juntament amb James Heckman, pel desenvolupament de la teoria i dels mtodes d'anlisi de l'opci discreta. 

Enllaos externs.
  Pgina prpia a la Universitat de Berkeley;
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 2000;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152525" title="Piccolo" nonfiltered="1601" processed="1597" dbindex="61628">


Manga: Personatge de Bola de Drac. Vegeu Cor Petit Jr.
Msica: Instrument de vent. Vegeu Flaut.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152526" title="Front Democrtic Sankarista" nonfiltered="1602" processed="1598" dbindex="61629">
El Front Democrtic Sankarists (en Francs: Front Dmocratique Sankariste, FDS) s un partit poltic sankarista de Burkina Faso. Va ser fundat el juny del 2004 com a escisi de la Convenci Panafricana Sankarista. s liderat per Fidle Meng-Nr Kientga i Inoussa Kabor.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152528" title="Manuel Sanchs" nonfiltered="1603" processed="1599" dbindex="61630">


Manuel Sanchis i Guarner, filleg, historiador i escriptor valenci.
Manuel Sanchis Martnez, futbolista valenci, nascut el 1938.
Manuel Sanchs Hontiyuelo, futbolista madrileny, nascut el 1965. (fill de l'anterior);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152530" title="Partit Socialista Unificat (Burkina Faso)" nonfiltered="1604" processed="1600" dbindex="61631">
El Partit Socialista Unificat (en Francs: Parti Socialiste Unifi) s un partit poltic de Burkina Faso. El PSU va ser fundat el 2001, seguint una escisi del Partit Socialista Burkins (PSB).

El partit s liderat per Benot Lompo. El PSU forma part de la Oposici Burkinesa Unida (OBU) i l'Aliana Socialista (Burkina Faso) (junt amb el Moviment Popular pel Socialisme / Partit Federal). Tot i aix, la decisi de l'Aliana Socialista de donar suport al Dr. Pargui Emile Par a les eleccions presidencials del 2005 ha distanciat les relacions entre el PSU i l'OBU.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152534" title="Aliana Socialista (Burkina Faso)" nonfiltered="1605" processed="1601" dbindex="61632">
L'Aliana Socialista (en Francs: Alliance Socialiste) s una coalici poltica de Burkina Faso, consistent en el Moviment Popular pel Socialisme / Partit Federal del Dr. Emile Par i el Partit Socialista Unificat (Burkina Faso) de Benot Lompo. A les eleccions presidencials del 13 de novembre del 2005, el seu candidat Pargui Emile Par va guanyar el 0.87 % del vot popular.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152535" title="Arquidam" nonfiltered="1606" processed="1602" dbindex="61633">


Nom de cinc reis d'Esparta:

Arquidam I ;
Arquidam II ;
Arquidam III;
Arquidam IV ;
Arquidam V ;

Metge grec:

Arquidam ;

Vegeu tamb: Arquedam
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152536" title="Arquidam I" nonfiltered="1607" processed="1603" dbindex="61634">
Arquidam I (Archidamus, )  fou rei d'Esparta el dotz de la lnea dels europntides, fill d'Anaxdam. Va viure al temps de la guerra de Tegea que va seguir a la segona guerra messnia vers el 668 aC.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152538" title="Pargui Emile Par" nonfiltered="1608" processed="1604" dbindex="61635">
Pargui Emile Par s un poltic Burkins i membre del Moviment Popular pel Socialisme/Partit Federal (MPS/FP).

Corrent com a candidat de l'Aliana Socialista (Burkina Faso)   una coalici del MPS/FP i el Partit Socialista Unificat (Burkina Faso) (PSU) - a les eleccions del 13 de novembre del 2005, Par va quedar 10 dels 13 candidats, rebent el 0.87% dels vots.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152539" title="Arquidam II" nonfiltered="1609" processed="1605" dbindex="61636">
Arquidam II  (Archidamus, ) fou rei d'Esparta el 17 dels europntides, fill de Zeuxidam (anomenat Cinisc per molts espartans) que va premorir al seu pare. Va pujar al tron desprs de la deposici del seu avi Leotquides el 469 aC. Va regnar fins vers el 427 aC.

Leotquides, desprs d'haver perdut a Zeuxidam, va contreure segones npcies amb Eurdama, germana de Meni i filla de Diactrides. Aquesta segona esposa no va tenir fills mascles, solament una filla anomenada Lampit, a la qual va donar en matrimoni al seu nt Arquidam. Va ascendir al tron desprs que el seu avi, Leotquides, fora bandejat vers el 476 aC desprs de ser acusat de suborn. 

El 465 o 464 aC Esparta va patir un gran terratrmol que va deixar la ciutat en runes i va afectar a tota Lacnia. Va reunir als espartans que van sobreviure per fer front a una possible revolta dels ilotes. Durant nou anys va combatre als revoltats messenis junt amb Nicomedes, regent de Pleistonax (el seu collega Pleistarc ja hauria mort en aquest moment). Va fer expedicions a Drida i a Delfos i va fer la guerra a Atenes que va acabar amb una treva de 30 anys en la que potser no va participar.

La guerra del Pelopons va portar durant els primers deu anys el nom de guerra d'Arquidam, per realment noms va participar en dues expedicions a l'tica: el tercer any un atac a Platees i el quart any un atac a l'tica mateix (428 aC); el 427 aC ja era comandant Clemenes I; devia morir aquest mateix any doncs el 426 aC ja apareix el seu fill i successor Agis com a rei.

Va deixar dos fills, el esmentat Agis, de la seva dona Lampito, germanastre de son pare, i Agesilau, de la seva segona dona Euplia. Va deixar tamb una filla anomenada Cinisca.
 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152540" title="Arquidam III" nonfiltered="1610" processed="1606" dbindex="61637">
Arquidam III (Archidamus, ) fou rei d'Esparta el 20 dels europntides, fill d'Agesilau II. El seu primer acte conegut fou intercedir davant el seu pare en favor de Esfdries, pare del seu amic Clenim, per evitar-li el cstig pel seu fracs en la invasi d'tica (378 aC). El 371 aC, malalt  Agesilau II, fou enviat en ajut dels derrotats espartans a Leuctres, als que va fer tornar a Esparta, desprs d'una mediaci de Json de Feres. 

El 367 aC amb ajut d'auxiliars enviats per Dions el vell de Siracusa, va derrotar els arcadis i argius  sense perdre cap soldat. El 366 aC  va publicar la seva obra Arquidam, dedicada al prncep. El 364 aC fou enviat a Arcdia que estava en guerra amb lida, i el 362 aC es va quedar a Esparta mentre Agesilau es reunia amb els aliats a Mantinea, i va defensar Esparta dels atacs d'Epaminondes.

El 356 aC va succeir al seu pare al tron. Va participar a la guerra sagrada ajudant a Filmelos de Fcida a ocupar Delfos. El 352 aC va esclatar la guerra contra Megalpolis, i va obtenir alguns xits per no es va aconseguir la dissoluci de la Lliga. La guerra sagrada es va acabar el 346 aC i Arquidam III va anar aquest any a Fcida al front de 1000 homes, suposament a petici dels mateix fcids; per a l'arribada del rei Filip II de Macednia va retornar al Pelopons.

El 338 aC va anar a Itlia en ajut de Trent contra els lucans i va morir en batalla el mateix dia que Filip II obtenia la victria a la batalla de Queronea. Esparta li va aixecar una esttua.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152541" title="George Akerlof" nonfiltered="1611" processed="1607" dbindex="61638">


George Arthur Akerlof ( New Haven, EUA 1940 ) s un economista i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 2001.

Biografia.
Va nixer el 17 de juny de 1940 a la ciutat de New Haven, poblaci situada a l'estat nord-americ de Connecticut, fill d'un immigrant suec i una nord-americana de religi jueva. Va estudiar economia a la Universitat de Yale, on es va graduar el 1962, i posteriorment realitz el seu doctorat a l'Institut Tecnolgic de Massachusetts l'any 1966.

Professor de la London School of Economics actualment s professor d'economia a la Universitat de Bekerley. 

Recerca econmica.
En el seu article de 1970 "The Market for Lemons: Quality Uncertainty and the Market Mechanism" ("El Mercat de Llimones: Incertesa en les qualitats i el Mecanisme de Mercat"), publicat al Quarterly Journal of Economics, proposa un model d'informaci asimtrica, que definiria el mercat d'autombils de segona m. En ell, es dna una asimetria entre el venedor del cotxe (que coneix la qualitat del seu vehicle) i el comprador, que noms pot observar el preu al que es ven, per que desconeix l'estat en el qual es troba. Aix dificulta enormement la possibilitat d'intercanvis, podent donar-se el cas extrem que no arribi a existir un mercat. Segons Akerlof el problema resideix en qu els propietaris de cotxes de mala qualitat (coneguts com "lemons" als Estats Units), intentaran fer passar els seus vehicles per uns altres que es troben en bon estat. Al no poder diferenciar les qualitats, els compradors poden arribar a no realitzar les transaccions. 

Posteriorment a "Efficiency Wage Models of the Labor Market" ("Models salarials eficients del Mercat de treball"), Akerlof i el seu coautor i actual esposa, Janet Yellen, proposen un model de racionalitat per a la hiptesi dels salaris d'eficincia, en la qual les empreses paguen salaris per sobre dels de buidament de mercat, en contradicci amb les conclusions del model econmic neoclssic. 

L'any 2001 fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia, juntament amb Michael Spence i Joseph Stiglitz, per les seves anlisis dels mercats amb informaci asimtrica.

Enllaos externs.
  Pgina prpia a la Universitat de Bekerley;
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 2001;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152545" title="Partit Bolxevic Burkins" nonfiltered="1612" processed="1608" dbindex="61639">
El Partit Bolxevic Burkins (Francs: Parti Bolchvique Burkinab, PBB) va ser un partit comunista de Burkina Faso. Va ser liderat per Hassane Dicko.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152549" title="Arquidam IV" nonfiltered="1613" processed="1609" dbindex="61640">
Arquidam IV (Archidamus, ) fou rei d'Esparta, el 23 dels europntides, fill d'Eudmides I i net d'Arquidam III. Fou proclamat rei el 296 aC i fou derrotat per Demetri Poliorcetes el 294 aC a Mantinea, i Esparta es va salvar pels pels. El seu regnat se situa aproximadament entre el 305 aC i el 265 aC.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152550" title="Arquidam V" nonfiltered="1614" processed="1610" dbindex="61641">
Arquidam V (Archidamus, ) fou rei d'Esparta, el 27 dels europntides, fill d' Eudmides II i germ d'Agis IV. A la mort d'aquest darrer (assassinat) va fugir d'Esparta per aviat va obtenir el tron poc desprs de pujar Clemenes III, amb el suport d' ratos de Sici. Fou assassinat poc desprs del seu retorn pels mateixos que havien mort a son germ i que temien la seva venjana. La complicitat de Clemenes no ha estat demostrada. Va deixar fills que ja no van regnar tot i que se sap que eren vius a la mort de Clemenes el 220 aC. El tron va passar  a un estranger, Licurg.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152551" title="Arquidam (metge)" nonfiltered="1615" processed="1611" dbindex="61642">
Arquidam (Archidamus, )  fou un metge grec del segle IV aC o V aC. 

Es esmentat per Gal i la seva citaci fou conservada per Diocles Caristi. Un metge amb el nom d'Arquidam s esmentat per Plini per probablement no s el mateix personatge. Tamb es coneixen escrits d'un veterinari d'aquest nom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152552" title="Arqudam (veterinari)" nonfiltered="1616" processed="1612" dbindex="61643">
Arqudam (Arkhdamos , Archedamus)  fou un veterinari grec que apareix esmentat al llibre "Veterinariae Medicinae Libri Duo" publicat en llat per J. Ruellius a Pars el 1530, i en grec per  S. Grynaeus, el 1537.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152554" title="Arqugenes d'Apamea" nonfiltered="1617" processed="1613" dbindex="61644">
Arquigenes d'Apamea (grec:          )  fou un gran metge grec nascut a Apamea de Sria, fill de Filip.  Fou deixeble d' Agatinos o Agat. s esmentat per Juvenal. Pertanyia a la secta  dels eclctics i va exercir a Roma en temps de l'emperador Traj, on fou molt reputat. Va morir amb 63 o 83 anys segons les diverses fonts.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152556" title="Michael Spence" nonfiltered="1618" processed="1614" dbindex="61645">


Michael Spence ( Montclair, EUA 1943) s un economista i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 2001.

Biografia.
Va nixer el el 7 de novembre de 1943 a la ciutat de Montclair, poblaci situada a l'estat nord-americ de Nova Jersey. Va estudiar economia a la Universitat de Princeton, on es va graduar el 1966, i posteriorment es va doctor a la Universitat de Harvard el 1972.

Professor de la Universitat de Harvard, el 1990 fou nomenat professor de la Universitat de Stanford, crrec que ocup fins el 2000.

Recerca econmica.
Interessat en com s'estn la informaci, especialment en la formaci dels mercats, desenvolup un model d'educaci en el mercat de treball. En ell, s'estudia com els treballadors poden utilitzar els seus nivells d'educaci com a mitj per enviar una senyal als empresaris. D'aquesta forma, els treballadors d'alta preparaci acadmica s'esforcen per obtenir titulacions educatives difcilment obtenibles, per a llanar precisament un senyal al mercat sobre la seva alta preparaci. 

L'any 1978 va rebre el Premi J. K. Galbraith per l'excellncia acadmica, el 1981 la Medalla John Bates Clark i l'any 2001 el Premi Nobel d'Economia, compartit amb George Akerlof i Joseph Stiglitz, per les seves anlisis dels mercats amb informaci asimtrica.

Enllaos externs.
  Pgina prpia a la Universitat de Stanford;
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 2001;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152557" title="Arquloc de Paros" nonfiltered="1619" processed="1615" dbindex="61646">
Arquloc de Paros (Archilocus, Arkhlokhos ) fou un poeta grec, un del primers lrics de Jnia, i el primer poeta grec que va compondre versos imbics segons regles prefixades. Va florir vers 714 aC - 676 aC. 

Era descendent d'una famlia noble de Paros que exercien com a sacerdots a l'illa. Era nt de Tellis que va introduir el culte de Demetri a Tasos, i fill de Telesicles al que l'oracle de Delfos va predir un fill immortal; la seva mare en canvi era una esclava de nom Enipo. 

Ja va guanyar un premi de molt jove (abans del 700 aC). Desprs es va arrunar i es va haver de traslladar a Tasos amb una colnia i enrolar-se com a mercenari. All va escriure diversos versos en relaci amb el seu amor per Nebule, en qu desenganyat i abatut utilitza la poesia per atacar a la societat que rebutja. Durant la seva feina de mercenari va perdre l'escut en un combat contra els tracis del continent, i aquest fet, normalment poc honorable, no li va impedir fer-ne uns versos en qu es ridiculitzava a si mateix i on presentava la guerra amb un bon grau de cinisme. Nebule es va sucidar segurament per causa dels atacs que li feia Arquloc a les seves poesies, aix com al seu pare, fins al punt que la seva poesia fou prohibida a Esparta.

Va guanyar desprs un premi a Olmpia pel seu himne a Hrcules. Ms tard va visitar Siris a la Magna Grcia (d'aquesta ciutat en parla molt be) i quan va tornar a Paros va participar a la guerra de l'illa contra Naxos a la que va morir a mans de Calondes o Corax.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152558" title="Ric" nonfiltered="1620" processed="1616" dbindex="61647">

El ric o figuera del diable (Ricinus communis, tamb conegut amb el nom de cagamuja, cagamutxo, enfinter, figuera infernal i riciner) s un arbust que pertany a la famlia Euphorbiaceae natiu de l'frica i que avui dia es troba en zones temperades i clides de l'frica i el sud de l'sia. A Europa s mpliament cultivat, sobretot en jardins. En climes tropicals o subtropicals pot arribar als 12m d'alada per normalment es queda en un simple arbust o herba d'uns 2,5 a 3m quan es troba a llocs de clima temperat.

Etimologia. 
El terme llat Ricinus communis significa paparra molt com (Ricinus s paparra i communis, molt com), degut que les seves llavors tenen l'aparena d'una paparra.

Ecologia. 
Es un arbust que requereix un clima clid sense gelades, dispers per totes les regions clides de la Terra. Floreix des de juliol fins a octubre i la seva recollecci es fa a la tardor.

Descripci.
El Ric o figuera del diable s un macrofanerfit perenne, sovint conreada com a anual, biennal o triennal, i monoic, s a dir, presenta estructures de tots dos sexes sobre el mateix individu (per en flors separades). T una rel principal i diferents rels secundaries prop de la superfcie, s a dir, s axonomorfa. Presenta una tija de dos o tres metres d altura, ramificada i de color vermells i les seves estpules estan unides en una lmina membranosa. Les fulles, molt cridaneres, sn grans, compostes, alternes, peltades i de color verd, vermells i prpura, amb els nervis vermells i nombroses cllules glandulars a l epidermis de l anvers. Presenten un pecol molt llarg, vermells, unit per la seva part inferior a la tija i el seu dimetre s de entre 10 i 60 cm. Tenen forma de palma amb un pecol llarg que presenta de 7 a 11 lbuls lanceolats i amb el marge serrat. 

El fruit s una cpsula, gaireb sempre envoltat per abundants espines. Aquesta cpsula, presenta una prominncia carnosa de color groguenc a l extrem superior anomenat carncula. El fruit presenta tres cavitats, cadascuna amb una llavor gran, de superfcie llisa i brillant que cont una toxina anomenada ricina. Es de color vermells, amb llavors ellipsoides de color marr i blanc, i la seva llargada es de entre 1 i 2,5 cm. Quan madura, la cpsula s obre i allibera les llavors.

Les flors estan agrupades en inflorescncies denses que sn pancules terminals grans, amb una longitud d entre 15 i 50 cm.. L androceu, que t un dimetre de entre 1,5 i 3 cm., es troba a la part inferior, amb un calze format per cinc peces lanceolades i molts estams soldats de color verd groguenc, amb forma de columna, ramificada. D altra banda, el gineceu presenta tres estils i es troba a la part superior de la pancula, amb ovari super, format per tres fulles carpellars i amb tres branques bifurcades on tenen papilles encarregades de captar el pollen.

 Composici qumica .
L oli de Ric, soluble en alcohol, est format en un 87 % per glicrids de l cid ricinoleic. La resta sn glicrids d altres cids grassos.
D altra banda, les llavors no noms tenen oli gras, sin que tamb tenen protenes. Cal destacar la presencia d una albmina anomenada ricina, la ingesti de la qual, en petites dosis, pot produir la mort. Tamb presenta la vitamina E, sals minerals i enzims com la lipasa.

 Usos medicinals . 

L oli de "Ricinus communis"utilitzat com a medicament s un producte pur i exempt
de toxines. s un laxant important que abans s utilitzava molt freqentment i avui dia tamb, encara que en menor grau. L efecte laxant ha d atribuir-se al fet de qu al dissociar-se l oli en l intest prim s originen productes que per un lleuger efecte irritant inciten la motilitat intestinal. La resta de l oli actua com a lubrificant. En casos de restretament intens dna bon resultat, i s suficient amb una cullerada tot i que no es pot utilitzar en tractaments prolongats perqu s irritant. L nic inconvenient es el seu sabor desagradable. A les solucions capillars medicinals i cosmtiques s afegeix algunes gotes d oli de ric per la cura de pells seques i evitar que el cabell es torni trencads.

 Accions farmacolgiques .
L cid ricinoleic el que fa es irritar la mucosa de l intest prim, provocant una estimulaci del peristaltisme, provocant una acci laxant a dosis petites i purgant a dosis mes grans. Aquest cid allibera els seus glicrids i provoca una lisi en els lpids de la membrana intestinal al entrar en contacte amb la lipasa pancretica. Aquest fet provoca un augment de peristaltisme que te com a resultat d una evacuaci abundant de femta lquida sense dolors clics, perqu no hi ha irritaci a la mucosa intestinal.

 Toxicitat .
La ingesti de llavors de "Ricinus communis" provoca una intoxicaci que pot arribar a produir la mort. La dosis mortal per a un nen son entre tres o quatre llavors i la d un adult deu. La ricina, que s la protena txica que es troba a les llavors, no es troba a l oli de ric comercial.

 Observacions .
Una creena popular s portar a sobre llavors de "Ricinus Communis" que evita el mal d ull.

 Referncies bibliogrfiques .
Della Beffa, M. El gran libro de las hierbas. Editorial Planeta, S.A., Barcelona, 2003.

Pahlow, M. Enciclopedia familiar Everest de las plantas medicinales. Editorial Everest, S.A., Len, 2002. 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152564" title="Ariarates I" nonfiltered="1621" processed="1617" dbindex="61650">
Ariarates I () fou fill d Ariamnes II. Fou strapa o rei de Capadcia. El seu germ Olofernes fou enviat amb el rei  Prsia Ocus a la conquesta d Egipte el . Desprs de la mort d  Gran el   Cardia fou nomenat strapa de Capadcia, i Ariarates no es va voler sotmetre, per va acabar essent derrotat i crucificat junt amb molts parents (). A la seva mort tenia . Va adoptar com a fill a Ariarates o Ariaramnes I, fill d Olofernes.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152566" title="Ariaramnes I" nonfiltered="1622" processed="1618" dbindex="61651">
Ariaramnes I fou fill (adoptiu probablement) i/o nebot del primer rei Ariarates I. Que el nom era Ariaramnes s'ha pogut establir per les monedes.

Quant els macedonis van ocupar el pas el 322 aC va poder fugir a Armnia. El 315 aC, amb el suport de Cassandre, va tornar al pas des de Armnia amb l'ajut del cap armeni Ardoates. Els senyors locals, molts d origen persa, que havien patit expropiacions sota el macedonis, li van donar suport, i tota Capadcia es va aixecar al seu favor. El strapa Amiertes o Amintes, designat per Antgon el borni (o el cclop) un parell d anys abans, va morir a la lluita i Ariaramnes I fou proclamat rei. Les redudes forces macednies van ser aniquilades o van deixar el pas, que va restar independent.

Desprs de la batalla d Ipsos Capadcia va quedar dins els dominis de Seleuc I Nictor, i el rei, per assegurar-se el poder, i amb problemes degut a una guerra amb el Pont, va acceptar la seva autoritat i li va pagar tribut. Probablement des llavors va portar el ttol de strapa. Va morir un temps desprs, vers el 290 aC, en tot cas abans del 281 aC, i el va succeir Ariarates II, probablement el seu fill.
Vegeu tamb.
Ariaramneia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152567" title="Ariarates II" nonfiltered="1623" processed="1619" dbindex="61652">
Ariarates II Nictor () fou strapa i rei de Capadcia, fill d Ariamnes I al que va succeir a una data desconeguda abans del .

El 281 aC, mort Seleuc I Nictor, va rebutjar continuar amb el tribut als Selucides, i es va aliar amb Armnia. Per el fill de Seleuc, Antoc I Soter ("el Salvador") va continuar l obra del seu pare i fou reconegut a tots els seus dominis; el  va enviar un exercit a Capadcia i va ocupar el pas. Ariarates II va fugir a Armnia on va rebre l ajut del rei Adrat. Finalment el rei siri va accedir a nomenar strapa al fill, Ariaramnes II, que no va portar pas el ttol reial.

Va deixar tres fills, el mes gran dels quals, Ariaramnes II, fou el que el va succeir.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152568" title="Ariamnes I" nonfiltered="1624" processed="1620" dbindex="61653">
Ariamnes I () s esmentat com a strapa de Capadcia vers el , i s el primer strapa conegut de Katpatuka, nom persa del pas.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152569" title="Ariarates III" nonfiltered="1625" processed="1621" dbindex="61654">


Ariarates III () fou rei de Capadcia, fill d Ariamnes II que el va associar al tron vers el  i al que va succeir vers el . Es va casar amb Estratonice, filla Antoc II Thes (-). Va morir vers el  probablement de mort natural i el va succeir el seu fill Ariarates IV. Encara que el seu pare era noms strapa nominalment, Ariarates III ja apareix a les monedes amb el ttol reial.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152570" title="Ariarates IV" nonfiltered="1626" processed="1622" dbindex="61655">
Ariarates IV Eusebes () fou rei de Capadcia, fill d Ariarates III al que va succeir vers el  quan encara era un infant, i va regnar uns . Fou conegut com Eusebes.

Es va casar amb Antioquis, filla del rei selucida  Gran al que el rei capadoci va ajudar en la guerra contra Roma. El , derrotat Antoc, Ariarates va demanar la pau a Roma i al tractat d Apamea del  va obtenir condicions favorables gracies a que la seva filla Estratonice s havia casat amb  Prgam i s havia aliat a aquest rei (que anteriorment demanava Capadcia en pagament de la seva fidelitat).
Llavors va ajudar a aquest en la guerra contra  Pont.

Es suposa que inicialment no va tenir fills de la seva dona Antiochis i aquesta en va intruduir falsament dos de noms Artiarates i Orofernes, per desprs van nixer dues filles i un fill anomenat Mitridates i llavors la reina va informar al rei de la veritat i els dos fills no autntics foren descartats de la successi i un enviat a Roma i l altre a Jnia.

Va morir vers el  i el va succeir el seu fill Mitridates amb el nom d Ariarates V.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152571" title="Ariarates V" nonfiltered="1627" processed="1623" dbindex="61656">
Ariarates V Filoptor () fou rei de Capadcia, fill d Ariarates III al que va succeir vers el . El seu nom de naixement fou Mitridates que va canviar al arribar al tron.

Era de carcter excellent i molt culte. Es va educar a Roma segons Tit Livi per aix podria ser un error amb son suposat germ de nom Ariarates o Artiarates. Els Romans li van desaconsellar l enlla amb la germana de Demetri I Soter (161 aC-150 aC) i el rei els va fer casar, per lo que el Selucida, que rumiava l expansi cap a Capadcia, li va declarar la guerra i va posar al tron a Olofernes (Holofernes o Orofernes), un altre suposat germ del rei ().

Ariarates va fugir a Roma per l any segent fou restaurat pels Romans () que no obstant es creu que van permetre a Olofornes continuar com associat al tron (segons diu Appi) per en tot cas l associaci fou breu. Desprs el rei capadoci va collaborar amb els Romans per trobar un rival de Demetri, que fou Alexandre I Balas, que deia ser fill d Antoc IV, el qual, amb el suport del rei de Capadcia, de Ptolemeu VI d Egipte, i d tal II de Prgam va desfermar la guerra civil al Imperi Selucida. 

El  va ajudar a tal II de Prgam (159 aC-139 aC) en la seva guerra contra Prsies rei de Bitnia, i va enviar a la zona un exrcit sota comandament del seu fill Demetri. 

L any  Ariarates V va marxar junt amb el procnsol Cras contra el rebel Aristnic, fill natural del rei de Prgam i germ d tal III, que reclamava el regne del seu pare, administrat temporalment pel Senat de Roma a l espera de nomenar successor. Aristnic fou derrotat i capturat pel cnsol Perpenna i enviat a Roma (on es va sucidar) per Ariarates V va morir el mateix any en campanya. A canvi d aquest ajut els Romans van cedir a Capadcia la Licania i Cilcia.

Estava casat amb Laodicea Nisa de la que va tenir sis fills per la mare va matar als cinc gran per obtenir el poder en nom del fill ms jove, menor d edat que fou proclamat amb el nom d Ariarates VI.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152572" title="Peggy Guggenheim" nonfiltered="1628" processed="1624" dbindex="61657">
Peggy Guggenheim (26 d'agost de 1898 Nova York -   23 de desembre de 1979 Pdua) nascuda Marguerite Guggenheim, filla de Benjamin Guggenheim adinerat home de negocis que va morir al Titnic i Florette Seligman, era una colleccionista i mecenes nord-americana. Es va casar amb Max Ernst. Va ser amant de nombrosos artistes, com el pintor Jackson Pollock o l'escriptor Samuel Beckett. Tamb fou amiga d'artistes com Marcel Duchamp, Cocteau, Alexander Calder o Kandinsky, entre d'altres. Va escriure la seva biografia Confessions of an Art Addict. 

Els quadres de la collecci Peggy Guggenheim estan a: 

 Museu Guggenheim, Nova York ;
 Museu Guggenheim, Bilbao ;
 Museu Guggenheim, Las Vegas ;
 Museu Guggenheim, Vencia;


 Obra .
 Confessions of an art addict, Ecco Press, Hopewel, N.J. 1997, ISBN 0-88001-576-4;
 Memorias de una  "Femme Fatale" del arte, Bastei-Lbbe, Bergisch Gladbach 1988, ISBN 3-404-10442-0;

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152573" title="Ariarates VI" nonfiltered="1629" processed="1625" dbindex="61658">
Ariarates VI Epfanes o Filoptor () fou rei de Capadcia, fill d Ariarates V al que va succeir el  sota regncia de la seva mare Laodicea Nisa. Aquesta havia fet matar als seus cinc fills gran i va proclamar rei al sis fill, un menor, sota el nom de  (conegut per Epfanes o Filoptor); durant algun temps es van produir desordres al regne fins vers el  en que, proper a la majoria d edat, Nisa va tractar tamb de matar a ; el intent va fracassar i la reina va morir a mans del poble aixecat. 

Un temps desprs vers el ,  va assolir la majoria d edat i es va casar amb una germana del rei Mitridates VI Eupator del Pont de nom Laodice. A la seva prematura mort vers el  el va succeir el seu fill gran Ariarates VII.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152574" title="Laodicea Nisa" nonfiltered="1630" processed="1626" dbindex="61659">
Laodicea Nisa o Laodice Nisa (Nysa), tamb Laodice de Capadcia (nom ), fou reina consort i regent de Capadcia. El  va fer matar als seus cinc fills gran i va proclamar rei al sis fill, un menor, sota el nom de Ariarates VI (conegut per Epfanes o Filoptor) sota la seva prpia regncia; durant algun temps es van produir desordres al regne fins al  en que, proper a la majoria d'edat, Nisa va tractar de matar tamb a Ariarates VI; el intent va fracassar i la reina va morir a mans del poble aixecat. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152575" title="Ariarates VII" nonfiltered="1631" processed="1627" dbindex="61660">
Ariarates VII Filomtor () fou rei de Capadcia, fill d Ariarates VI i net de Mitridates VI Eupator. Fou conegut com Filomtor. El  a la mort del seu pare fou proclamat rei. Va morir jove el  suposadament enverinat per un emissari de Mitridates VI Eupator del Pont, i el va succeir el seu germ Ariarates VIII sota regncia de la mare Laodice. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152576" title="Pau Gener Galin" nonfiltered="1632" processed="1628" dbindex="61661">

Pau Gener Galin (Sant Celoni, 1977) s poeta, escriptor i intrpret multidisciplinar.
 
En els seus llibres ha usat mtrica i vers blanc, emprant de manera especialment rellevant l'heptasllab. Al seu primer llibre editat, oferia una indagaci profunda en el haiku.
Ha destacat com a poeta, per la seva trajectria ha transitat per camps tamb teatrals o musicals. Ha realitzat lectures de poemes acompanyades dels ms diversos complements per arreu de Catalunya, tamb incursions a Espanya o als Estats Units d'Amrica. Collabora habitualment amb diverses bandes de rock de l'underground catal.

Obra destacada. 
 Si al final no vinc, i m'esperes (2002, ISBN 84-96253-26-0)  ;
 Si al final no vinc, i m'esperes (2003, segona edici, modificada);
 No calla (2005, ISBN 84-96443-52-3);

----

A continuaci es recullen alguns comentaris de premsa sobre l'autor:

No calla.
L'escriptor de Sant Celoni Pau Gener publica el segon llibre de poemes.
El poeta Pau Gener Galin, de Sant Celoni, ha vist publicat el seu segon llibre de poesia sota el titol 'No Calla'. El volum continua l'evoluci d'una imagineria inslita i personal que ja apareixia al seu anterior volum de poemes 'Si al final no vinc, i m'esperes', publicat l'any 2002. Aquest llibre va assolir un remarcable i sorprenent volum de ventes, forant una segona edici l'any 2003.
A 'No calla', aquest poeta nascut l'any 77 recull fets poc habituals i potser esta ms proper al mn del rock que als cercles literaris. Pau Gener Galin sovint inclou a la seva obra referncies a la terra i la seva comarca del Baix Montseny. (el 9 nou)

Pau Gener Galin.
Amb noms dos llibres publicats (si al final no vinc i m'esperes -2002, i segona edici el 2003-, i  No calla -2005-) aquest poeta s'ha fet un lloc en la marginalitat ms encantadora. Les seves mltiples lectures i aparicions al costat de msics alternatius (amb Mudboy a la sala castell de Barcelona o amb el grup Zeidun a comarques) o directors de cinema encara ms alternatius (Jaap Pieters), l'han consagrat com una referncia a la trinxera de la poesia catalana jove. Tamb s'ha bregat anant a llegir a l'estranger, en destaquem la seva estada a Nova York, residint a Brooklyn i llegint poemes a mltiples bars, teatres i centres culturals d'Estats Units d'Amrica. 
Les seves lectures sn shows imprevisibles, depn de la disciplina que decideixi vehicular aquell dia, o de la quantitat de moscatell que hagi aconseguit reunir. Normalment fa desfilar la paraula com el senzill poder de la comunicaci ms primitiva. Amb teatralitat o sense aconsegueix arribar a tocar la fibra amagada de cada un dels ssers desperts assistents. 
La seva promesa s la l'embriagador, la del missatger que ens fa reconciliar amb nosaltres mateixos. (l'Actualitat del Baix Montseny)

Enllaos externs.

 Alguns poemes a l'editorial;
 Ms informaci sobre l'autor a myspace;

 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152577" title="Ariarates VIII" nonfiltered="1633" processed="1629" dbindex="61662">
Ariarates VIII () fou rei de Capadcia, fill d Ariarates VI; era jove quan fou proclamat rei () sota regncia de la seva mare que es va casar amb Nicomedes III Evergetes de Bitnia, que tamb va assolir la regncia del jove rei, i va aprofitar per dominar la Paflagnia, a lo que els Capadocis es van oposar. 

El  Mitridates VI Eupator del Pont va entrar al pas suposadament per ajudar al seu nebot contra Bitnia per en realitat amb intenci d ocupar-lo. Ariarates VIII se n va adonar aviat i li va declarar la guerra, per desprs d unes setmanes de lluita ambds reis es van reunir a una tenda per negociar la pau; en aquesta tenda Mitridates, ajudat pel seu fidel Gordi (Gordius), va assassinar a Ariarates VIII i amb ell es va extingir la lnea de reis de Capadcia originada en Datames.

Mitridates va proclamar rei a un dels seus propis fills amb el nom de Ariarates IX, sota la regncia de Gordi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152579" title="Prevalena" nonfiltered="1634" processed="1630" dbindex="61663">
En epidemiologia es denomina prevalena a la proporci d'individus d'un grup o una poblaci que presenten una caracterstica o esdeveniment determinat en un moment, o perode de temps ("prevalena de perode"), determinat. La prevalena d'una malaltia s el nombre de casos que presenten la malaltia, dividit pel nombre d'individus que componen el grup o la poblaci en un determinat moment. s un parmetre til perqu amida la freqncia de la malaltia, i s de gran ajuda per als metges al calcular la probabilitat d'arribar a certs diagnstics. La utilitzen normalment els epidemilegs, les persones encarregades de la poltica sanitria, les agncies d'assegurances i en diferents mbits de la salut pblica. 

 Caracterstiques de la prevalena . 
 s una proporci. Per tant, no t dimensions i el seu valor oscilla entre 0 i 1, encara que de vegades s'expressa com percentatge. ;
 s un indicador esttic, que es refereix a un moment temporal. ;
 La prevalena indica el pes o l'abundncia de l'esdeveniment que suporta la poblaci, tenint la seva major utilitat en els estudis de planificaci de serveis sanitaris. ;
 En la prevalena influx la velocitat d'aparici de l'esdeveniment i la seva durada. Per aix s poc til en la investigaci causal i de mesures teraputiques. ;
 La prevalena no ha de confondre's amb la incidncia. La incidncia s una mesura del nombre de casos nous d'una malaltia en un perode de temps determinat. La prevalena es refereix a tots els individus afectats, independentment de la data de contracci de la malaltia. Una malaltia de llarga durada que s'estn mpliament en una comunitat en 2002 tindr una alta prevalena en 2003 (assumint com durada deixa anar un any o ms), per pot tenir, no obstant aix, una taxa d'incidncia baixa en 2003. Per contra, una malaltia que es transmet fcilment per de durada curta, pot tenir una baixa prevalena i una alta incidncia. La prevalena s un parmetre til quan es tracta d'infeccions de llarga durada, com per exemple la SIDA, per la incidncia s ms til quan es tracta d'infeccions de curta durada, com per exemple la varicella.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152580" title="Ariarates IX" nonfiltered="1635" processed="1631" dbindex="61664">
Ariarates IX Eusebes o Filoptor (), fou rei de Capadcia, proclamat quan tenia  pel seu pare Mitridates VI Eupator rei del Pont vers el .

Va estar sota regncia de Gordi. El  els nobles capadocis van elegir rei a Ariobarzanes I, i van enviar una ambaixada a Roma per demanar un rei, car consideraven que nomes un rei podia assegurar l estabilitat; mentre Mitridates allegava davant els Romans que el seu fill era descendent per lnea materna de Ariarates VI (mort el ).

El Senat rom va donar perms al poble de Capadcia per governar-se en la forma que lliurement escollissin. Aix fou reconegut .  el va combatre i amb l ajut del rei Tigranes II d'Armnia el va foragitar del pas, i va tornar a proclamar al seu fill  (vers ), per el   fou restaurat per Lluci Sulla.

El  Mitridates va ocupar el pas i va tornar a proclamar rei a , per al any segent va proclamar l annexi de Capadcia al Pont.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152581" title="Fibrosi" nonfiltered="1636" processed="1632" dbindex="61665">

La fibrosi s la formaci o desenvolupament en excs de teixit connectiu fibrs en un rgan o teixit com a conseqncia d'un procs reparatiu o reactiu, en contraposici a la formaci de teixit fibrs com constituent normal d'un rgan o teixit. 

Malalties amb fibrosi. 
Fibrosi qustica del pncrees i pulmons.
Fibrosi endomiocrdica, Miocardiopatia idioptica.
Cirrosi s una fibrosi de fetge. ;
Fibrosi pulmonar idioptica del pulm. ;
Fibrosi mediastnica. ;
Fibrosi massiva progressiva, una complicaci de la pneumoconiosis en treballadors en mines de carb. ;
Fibrosis proliferativa. ;
Tuberculosi (TB) pot causar fibrosi al pulm.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152582" title="Gordi" nonfiltered="1637" processed="1633" dbindex="61666">


Gordi () fou tres vegades regent de Capadcia. Fou un lleial del rei Mitridates VI Eupator del Pont i l assassi de Ariarates VIII.

El  fou proclamat rei de Capadocia Ariarates IX, fill de Mitridates, i la regncia del pas encomanada a Gordi. El Senat rom va obligar a acceptar com a rei a Ariobarzanes I el .

El  Mitridates va restaurar al seu fill Ariarates IX (que tenia uns 11 anys) i va donar altre cop la regncia a Gordi, pero el  va haver de fugir del pas davant Sulla.

El  Mitridates va tornar a ocupar Capadcia i va proclamar per tercera vegada al seu fill Ariarates IX, que llavors tenia uns 17 anys i Gordi va exercir la regencia per tercer cop. Als pocs mesos Capadcia fou incorporada al Pont, i probablement Gordi va seguir exercint altes funcions.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152584" title="Ariarates X" nonfiltered="1638" processed="1634" dbindex="61667">
Ariarates X () fou rei de Capadcia, possible fill d Ariobarzanes II i germ d Ariobarzanes III. Fou conegut com Eusebes o Filadelf (, Pius, ).

Va succeir a son presumpte germ desprs de la batalla de Filips (Philippi) el , quan el rei Ariobarzanes III fou assassinat per ordre de Casius, que era a la zona reclutant soldats per la guerra contra Marc Antoni i Octavi (August), acusat de conspi-rar contra ell; els assassins li van prendre al cadver tot el que tenia valor. Llavors va sorgir un pretendent de nom Sisinnas, i aquest va obtenir el suport de Marc Antoni, que fou influt per Glaphyre, mare del pretendent i dona de gran bellesa. Una guerra civil poc cruenta va seguir en la que Sisinnas va portar la pitjor part, fins que el  Antoni va fer matar a Ariarates X i va donar el regne a Arquelau, descendent d un altre Arquelau que fou general de Mitridates (el ).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152585" title="Ariobarzanes I" nonfiltered="1639" processed="1635" dbindex="61668">


Ariobarzanes I Filorom () fou rei de Capadcia. D origen persa, fou elegit rei pels nobles del pas vers el , el Senat de Roma va autoritzar la seva elecci () contra el nomenament d un fill del rei Mitridates VI Eupator del Pont (Ariarates IX).

 del Pont el va combatre i amb l ajut del rei Tigranes II d'Armnia el va foragitar del pas, per el  fou restaurat per Lluci Sulla.  

El  Mitridates el va expulsar de nou, i encara que nominalment fou restaurat el seu fill , al poc temps va proclamar l annexi del regne al Pont, per Ariobarzanes fou de nou restaurat el  pels Romans.

Durant un temps va poder governar sempre fidel a Roma () per el , a la sortida de Luculle, fou enderrocat altre cop per Mitridates que acabava de retornar l any anterior i tenia l ajut d Armnia. L any segent els romans sota Pompeu Magne van restaurar una vegada mes a  i li van cedir la Gordiene i la Sofene, arrabassades a Armnia (i alguns territoris a Cilcia).  va abdicar el  en el seu fill Ariobarzanes II, que va tenir amb la seva dona Atenais.

 Nota .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152586" title="Ariaspes (Drangiana)" nonfiltered="1640" processed="1636" dbindex="61669">
Els ariaspes (llat ariaspae gec ) foren una tribu de Drangiana, de la part sud tocant a Gedrsia. 

Foren una tribu diferent dels escites arimaspis. La seva capital fou possiblement Ariaspa o Ariaspe que era la segona ciutat de Drangiana a la riba del Etymander (Elmend). El seu nom fou mes tard, el de Evergetis (benefactors).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152587" title="Ariaspes (prncep)" nonfiltered="1641" processed="1637" dbindex="61670">
Ariaspes () o Ariarates (segons Just) fou un dels tres fills d'Artaxerxes  II de Prsia Memn (404 aC 358 aC) que desprs de la mort de son germ gran Darios fou obligat a sucidar-se per les intrigues del seu germ Ocus, el futur Artaxerxes III de Prsia Ocus (358 aC 338 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152589" title="Aridolis" nonfiltered="1642" processed="1638" dbindex="61671">
Aridolis () fou tir d'Alabanda a Cria. Va acompanyar a Xerxes I de Prsia (486 aC 465 aC) en la seva expedici a Grcia i fou capturat pels grecs a Artemsion el 480 aC i enviat a l' istme de Corint carregat de cadenes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152591" title="Arignota de Samos" nonfiltered="1643" processed="1639" dbindex="61672">
Arignota de Samos (Arignote,  fou una dona filsofa, deixeble (o per alguns filla) de Pitgores. 

Va escriure alguns epigrames i altres treballs sobre els misteris de Dions. L'esmenten a Suides, Climent d'Alexandria i Valeri Harpocrati (Suidas, s. v.  ; Clem. Alex. Strom. iv. p. 522, d.; Harpocration s. v. ).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152592" title="Arignot" nonfiltered="1644" processed="1640" dbindex="61673">
Arignot (Argnotos ), Arignotus) fou un filsof pitagric grec que va viure al temps de Lluci, conegut per la seva saviesa, per la qual va rebre el sobrenom de a  (Lucianus, Philopseud. c. 29, &c.)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152593" title="Autofonia" nonfiltered="1645" processed="1641" dbindex="61674">

L'autofonia s un smptoma que consisteix en l'audici de la ressonncia de la prpia veu per transtorns de l'orella mitjana i de les fosses nasals. El pacient sent que la seva veu s massa alta o que t eco.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152594" title="Arimazes" nonfiltered="1646" processed="1642" dbindex="61675">
Arimazes o Ariomazes ) fou un cap de la Sogdiana que el 328 aC tenia el domini d'una poderosa fortalesa anomenada "La Roca" que va refusar entregar a Alexandre el gran per finalment es va rendir. En aquest lloc Alexandre va trobar a Roxana, filla del strapa de Bactriana, Oxiartes, que fou la seva dona persa. Segons Curtius, tant Arimazes com els seus homes foren crucificats, per Arri i Poli  (Polyenus) no ho esmenten.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152595" title="Arimnest" nonfiltered="1647" processed="1643" dbindex="61676">
Arimnest (Arimnestos , Arimnestus) fou el cap dels tebans a les batalles de Marat i de Platees. L'espart que va matar a Mardoni s anomenat tamb Arimnest per Plutarc per Aeimestos per Herdot.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152596" title="Ariobarzanes del Pont" nonfiltered="1648" processed="1644" dbindex="61677">

Nom de dos strapes i un rei del Pont:

Ariobarzanes I del Pont, strapa del Pont vers 440 aC- vers 410 aC ;
Ariobarzanes II del Pont strapa del Pont 363 aC-337 aC ;
Ariobarzanes del Pont o Ariobarzanes III del Pont, rei  265 aC-vers 240 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152598" title="Ariobarzanes I del Pont" nonfiltered="1649" processed="1645" dbindex="61678">
Ariobarzanes I fou strapa pers del Pont vers el 440 aC fins vers el 410 aC. Fou entregat al rei de Prsia pel seu propi fill Mitridates I, que el va succeir com a strapa del Pont. s possible que fos el mateix que va conduir als ambaixadors atenencs a Msia el 405 aC, desprs d'haver estat tres anys detinguts per Cir el jove; tamb podria ser el que va ajudar a Antlcides el 388 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152599" title="Ariobarzanes II del Pont" nonfiltered="1650" processed="1646" dbindex="61679">
Ariobarzanes II fou strapa del Pont del 363 aC fins el 337 aC. Va succeir al seu pare Mitridates I del Pont. 

Abans de assolir el govern tenia probablement un alt crrec a la cort de Prsia i va enviar (per ordre del rei) una ambaixada a Grcia el 368 aC. Diodor de Siclia l'anomena strapa de Frgia i Nepos strapa de Ldia, de Jnia i de Frgia.

El 362 aC es va revoltar contra Artaxerxes II de Prsia Memnon (404 aC 358 aC) i de fet va aconseguir una independncia gaireb total. Demstenes diu que el 352 aC el strapa i els seus tres fills foren fets ciutadans atenencs. El 351 aC l'esmenta altra cop i diu que els atenencs van enviar a Timoteu en ajut seu, per que el general es va negar a auxiliar-lo quan va comprovar que es trobava en revolta oberta contra el rei de Prsia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152600" title="Ariobarzanes III del Pont" nonfiltered="1651" processed="1647" dbindex="61680">
Ariobarzanes del Pont o Ariobarzanes III del Pont, fou rei del Pont del 265 aC fins vers el 240 aC. Fou fill i successor de Mitridates III del Pont. 

Quan encara governava el seu pare, els dos es van aliar als gals (glates), als que van considerar utilitzables en la lluita contra els Ptolemeus (vers 278 o 277 aC). Va aconseguir la possessi de la ciutat d'Amastris.

El va succeir Mitridates IV del Pont


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152601" title="Flagel" nonfiltered="1652" processed="1648" dbindex="61681">

Un flagel s un orgnul amb forma de fuet que usen molts organismes unicellulars i uns pocs pluricellulars. No obstant aix, aquests orgnuls poden tamb estar implicats en altres processos. Aquest nom cobreix realment tres estructures diferents trobades en cadascun dels tres dominis. Els flagels bacterians sn els filaments helicodals que roten com caragols. Els flagels d'Archaea sn superficialment similars, per sn diferents en molts detalls i considerats no homlegs. Els flagels d'Eukarya - aquells de cllules protista animals i vegetals - sn complexes projeccions cellulars que assoten cap a endavant i cap a enrere. En ocasions, aquest ltim s anomenat cili o undulipodia per a accentuar la seva distinci.

Els flagels, que impulsen als espermatozoides i a molts protozous, estan dissenyats per a desplaar tota la cllula a travs d'un fluid.

En lloc de moviments semblats a cops de fuet, els flagels generen un moviment ondulatori repetitiu que dirigeix a la cllula a travs del lquid. 

 Estructura . 

Essencialment, l'estructura del flagel s igual a la del cili, per generalment es complica amb altres estructures afegides, resultant ms gruixut i ms llarg. Els flagels de les cllules procariotes sn ms simples que les de les cllules eucariotes.

Consten de 3 elements ben diferenciats:
 La part ms externa o filament est format per una protena filamentosa amb capacitat de contracci anomenada flagelina.
 La part intermdia o ganxo est formada per una alre protena. ;
 La part ms interna s el cos basal, que es fixa al la paret i la membrana plasmtica.

Els flagels ms estudiats sn els d'espermatozoides. En l'espermatozoide de mamfers, el flagel (cua) est constitut per: un axonema (9 parells de microtbuls perifrics i un parell central) envoltat per les fibres externes denses 9 cilindres proteics (un per cada doblet) que intervenen en el moviment del flagel. 

Per fora d'aquestes fibres, existeixen altres estructures envoltant el complex axonema-fibres: la beina mitocondrial, si el tall s per la pea intermdia, o la beina fibrosa, si el tall es realitza en la pea principal. 

La beina mitocondrial est constituda per mitocondris disposats en hlix que proporcionen l'energia necessria per al moviment del flagel. La beina fibrosa sn parells d'estructures proteiques (cadascuna envolta la meitat de les fibres denses). Sembla que intervenen en la protecci de l'axonema i potser tamb en el moviment del flagel. Per fora, de tot aix, es disposa la membrana plasmtica. 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152603" title="National Institutes of Health" nonfiltered="1653" processed="1649" dbindex="61682">

Els Instituts Nacionals de la Salut o  National Institutes of Health (NIH) s una instituci del govern dels Estats Units enfocat a la investigaci mdica. Localitzat en Bethesda, Maryland. 

Fundat en 1887, el NIH s avui un dels centres ms grans del mn en investigaci mdica, sent el referent federal en EUA, en aquest camp. Comprn 27 centres i instituts separats, sent una de les vuit agncies del Servei Pblic de Salut, que s part del Departament de Salut i Serveis Humans dels Estats Units.

Vegeu tamb. 
Institut Nacional de Salut Mental o National Institute of Mental Health (NIMH) ;
Centre Nacional de Medicina Complementria i Alternativa o National Center for Complementary and Alternative Medicine (NCCAM);

Enllaos externs.
 Instituts Nacionals de la Salut ;
 NIH: Instituts, Centres i oficines ;
 Histria del NIH ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152604" title="Agustn Rodrguez Santiago" nonfiltered="1654" processed="1650" dbindex="61683">
Agustn Rodrguez Santiago (nascut el 10 de setembre de 1959) va ser un futbolista professional que jugava a la demarcaci de porter.

Va disputar gran part de la seva carrera al Reial Madrid. Abans de retirar-se va jugar al CD Tenerife, i desprs va formar part de la secretaria tcnica del club canari.

Va entrenar durant un breu perode de temps a la Unin Deportiva Mstoles a l'any 2005.

 Selecci nacional .
Va jugar 12 partits amb la selecci espanyola sots-21, sense poder debutar amb la selecci absoluta, encara que va formar part del planter que va viatjar a la Uni Sovitica per disputar els Jocs Olmpics d'estiu 1980 de Moscou.

 Palmars .


 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152605" title="Catalasa" nonfiltered="1655" processed="1651" dbindex="61684">
La catalasa s un enzim que es troba en organismes vius i catalitza la descomposici del perxid d'hidrogen (H202) en oxigen i aigua.

El perxid d'hidrogen s un residu del metabolisme cellular de molts organismes vius, per donada la seva toxicitat ha de transformar-se rpidament en compostos menys perillosos. Per a aix s'usa amb freqncia aquest enzim que catalitza la seva descomposici en aigua i oxigen. A ms la catalasa s'usa en la indstria txtil per a l'eliminaci del perxid d'hidrogen, aix com en menor mesura s'empra en la neteja de lents de contacte que s'han esterilitzat en una soluci de perxid d'hidrogen. El mecanisme complet de la catalasa no es coneix, tanmateix la reacci qumica es produeix en dues etapes: 

H2O2 + Fe(III)-E    H2O + O=Fe(IV)-E  ;

H2O2 + O=Fe(IV)-E   H2O + Fe(III)-E + O2;

on Fe-E representa el nucli de ferro del grup hemo unit a l'enzim.

Vegeu tamb.
 Peroxisoma;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152606" title="Fosfolipasa" nonfiltered="1656" processed="1652" dbindex="61685">

La fosfolipasa s un enzim que hidrolitza els enllaos fosfodister presents en els fosfolpids. Hi ha quatre classes de fosfolipasas, anomenades A, B, C i D. 

Fosfolipasa A. 
La fosfolipasa A2 catalitza la hidrlisi de l'cid araquidnic dels fosfolpids, precursor dels icosanoides (leucotriens, prostaglandines).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152609" title="Ariobarzanes de Persis" nonfiltered="1657" processed="1653" dbindex="61686">
Ariobarzanes fou strapa de Persis abans del 331 aC. Va fugir desprs de la batalla de Gaugamela (331 aC) amb la intenci de protegir les Portes Perses, un pas que Alexandre el gran havia de travessar necessariament en la seva marxa cap a Perspolis. 

Alexandre no va poder forar el pas inicialment per al final ho va aconseguir, segons un relat perqu uns presoners van mostrar un cam secret que va permetre als macedonis ocupar unes altures que dominaven la posici dels perses; segons altres relats les altures foren guanyades per la intervenci d'un lici que va descobrir el pas. Llavors el perses van fugir i Ariobarzanes va escapar amb un grapat de cavallers cap a les muntanyes, i la seva sort final es desconeguda.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152610" title="Gib" nonfiltered="1658" processed="1654" dbindex="61687">


Els gibons (Hylobatidae) sn una famlia de primats.

Se n'ha descrit quatre gneres, agrupats segons el seu nmero de parells de cromosomes: el gnere Hylobates (44), el gnere Hoolock (38), el gnere Nomascus (52), i el gnere Symphalangus (50).

Els gibons sn mamfers poc robusts, presenten un cap petit i rod i un pelatge molt abundant i dens.

Caracterstiques.
Sn animals molt adaptats a selves tropicals i subtropicals. La seva anatomia est especialment modificada per dur a terme la braquiaci com a principal sistema de desplaament. Aix ho demostra l'enorme longitud dels seus braos Un gib adult pot arribar a mesurar entre 75 i 90 cm d'alada i la longitud dels seus braos s quasi el doble que la de les cames. Es tracta de l'nic antropoid capa de caminar nicament amb les extremitats posteriors.

Alimentaci.
S'alimenten principalment de vegetals, tot i que tamb poden menjar fruita, insectes, aranyes, ocells petits i ous. 

Distribuci.
Les diferents espcies de la famlia es troba repartides entre Xina, Birmnia, Vietnam, Laos i Cambodja 

Comportament.
Els gibons sn animals socials. Formen famlies nuclears, consistents en una parella mongama i la seva descendncia que ocupen un territori, que defensen mitjanant senyals visuals i crits. Els crits recorden els d'ocells, i els fan conjuntament els dos elements de la parella, a vegades tamb amb les cries. Es pot sentir a grans distncies.

Locomoci.
Els gibons es desplacen per braquiaci. Es mouen sobre els arbres a alades d'entre 15 i 60 metres, i poden assolir velocitats de 56 km/h. Poden caminar de forma bpeda sobre les dues potes posteriors utilitzant els braos alats per balancejar-se.

Classificaci.
 Famlia Hylobatidae: gibons;
 Gnere Hylobates;
 Hylobates lar;
 subespcie Hylobates lar lar;
 subespcie Hylobates lar carpenteri;
 subespcie Hylobates lar entelloides;
 subespcie Hylobates lar vestitus;
 subespcie Hylobates lar yunnanensis;
 Hylobates agilis;
 subespcie Hylobates agilis agilis;
 subespcie Hylobates agilis albibarbis;
 subespcie Hylobates agilis unko;
 Hylobates muelleri;
 subespcie Hylobates muelleri muelleri;
 subespcie Hylobates muelleri abbotti;
 subespcie Hylobates muelleri funereus;
 Hylobates moloch;
 subespcie Hylobates moloch moloch;
 subespcie Hylobates moloch pongoalsoni;
 Hylobates pileatus;
 Hylobates klossii;
 GnereHoolock;
 Hoolock hoolock;
 Hoolock leuconedys;
 Gnere Symphalangus;
 Symphalangus syndactylus;
 Gnere Nomascus;
 Nomascus concolor;
 subespcie Nomascus concolor concolor;
 subespcie Nomascus concolor lu;
 subespcie Nomascus concolor jingdongensis;
 subespcie Nomascus concolor furvogaster;
 Nomascus nasutus;
 subespcie Nomascus nasutus nasutus;
 subespcie Nomascus nasutus hainanus;
 Nomascus leucogenys;
 subespcie Nomascus leucogenys leucogenys;
 subespcie Nomascus leucogenys siki;
 Nomascus gabriellae;

Referncies.


Enllaos externs.
Els Gibons. El zoolgic electrnic.;
Centre de conservaci de gibons;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152611" title="Ariobarzanes II" nonfiltered="1659" processed="1655" dbindex="61688">
Ariobarzanes II Filoptor () fou rei de Capadcia, fill d Ariobarzanes I i d'Atenais Filostorga. Va succeir al pare el . Va governar fins una data incerta per vers el  (ja que el seu fill apareix com a rei el ). Tenia un fill ms jove de nom Ariarates.

La seva dona es deia igual que la seva mare Atenais Filostorga i podria ser la filla de Mitridates VI Eupator del Pont. El 57 aC es va desfer dels seus enemics subornant a Auele Gabini.

Sembla que va morir assassinat ja que Cicer lamenta al fill la sort del seu pare, i se suposa que ho fou per elements antiromans. La seva dona i la seva mare es deien Atenais.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152612" title="Ariobarzanes III" nonfiltered="1660" processed="1656" dbindex="61689">
Ariobarzanes III Eusebes Filorom () fou rei de Capadcia, fill d Ariobarzanes II al que va succeir vers el  o  quan fou assassinat.

Cicer el va protegir d una conspiraci que s havia format contra ell i el va mantenir al seu regne, especialment contra l'oposici dels reis-sacerdots de Comana el segon crrec del pas. Segons Cicer, el rei era pobre i va demanar a Pompeu Magne i a Brut grans quantitats de diners en prstec.

En la guerra entre Juli Csar i Geneu Pompeu Magne va ajudar al darrer, per Csar desprs el va perdonar i encara li va cedir alguns territoris i el va protegir dels atacs del rei Farnaces II del Pont. 

Fou assassinat el  per Cassi que el va acusar de complotar contra ell a l'sia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152613" title="Orofernes" nonfiltered="1661" processed="1657" dbindex="61690">

Orofernes, tamb Olofernes i Holofernes (Olophernes o Orophernes, ) fou rei de Capadcia del 158 aC al 157 aC.

Ariarates IV de Capadcia (224 aC-163 aC) inicialment no va tenir fills de la seva dona Antioquis i aquesta pensant que era esteril i volen assegurar la successi, en va intruduir falsament dos (illegitims) de noms Artiarates (o Ariarates) i Olofernes. Va passar el temps i Antiochis va tenir fills, primer dues filles, pero desprs un fill que fou anomenat Mitridates (desprs Ariarates V) i llavors la reina va informar al rei de la veritat i els dos fills no autntics foren descartats de la successi i un enviat a Roma i l'altre a Jnia. Olofernes fou enviat a Jnia des d'eon ms tard va passar a la cort selucida. El 163 aC el seu germ Mitridates fou proclamat rei sota el nom d'Ariarates V. Olofernes va entrar en una conspiraci contra el seu protector selucida, al que volia enderrocar a Antioquia de l'Orontes, per fou descobert i empresonat, salvant la vida perqu Demetri el volia utilitzar contra Ariarates V.

Demetri I Soter (161 aC-150 aC, sobir selucida, intentava refer el seu regne, i buscava aliances. Va intentar un enllac matrimonial amb Capadcia casant a una germana seva amb el rei Ariarates IV. Per aquest en fou desaconsellat pels romans que consideraven a Demetri un perill. Ariarates va optar pels romans. Demetri va decidir canviar les coses i va envair Capadcia on va installar al tron al prncep Orofernes protegit per soldats selucides. Ariarates va fugir a Roma on va demanar al senat ser restaurat, per Olofernes tamb va poder enviar dos emissaris (Timoteu i Digenes) i el senat rom va acordar segona Appi,  el repartiment del ttol reial entre els dos candidats, amb Orofernes com associat; aquesta associaci que de ser certa, fou breu, ja que Orofernes s'havia destacat en el seu regnat per les seves mesures opresives i la introducci de costums jniques; va saquejar el temple de Zeus per pagar als soldats; aix que no tenia cap suport i no era res sense la presncia dels soldats selucides. Desprs del restabliment d'Ariarates ja no es tenen ms noticies d'Orofernes.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152614" title="Olofernes" nonfiltered="1662" processed="1658" dbindex="61691">


Onomstica:

Olofernes o Orofernes, fill del rei Ariamnes I, germ del rei Ariarates I, i pare del rei Ariaramnes I de Capadcia;
 
Olofernes o Orofernes, rei de Capadcia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152615" title="Amiertes" nonfiltered="1663" processed="1659" dbindex="61692">
Amiertes o Amintes fou strapa de Capadcia. Fou designat per Antgon el borni el 317 aC quan va dominar el pas. El 315 aC fou derrotat per Ariaramnes I, que es va proclamar rei, i Amiertes i les tropes macedonies que romanien al pas es van retirar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152616" title="Hiiraan" nonfiltered="1664" processed="1660" dbindex="61693">

Hiiraan (en somali; en rab       H r n; apareix tamb com Hiraan i Hiiran) s una regi administrativa (gobolka) en el centre de Somlia. La seva capital es Beledweyne. Limita amb Etipia i les regions somalis de Galguduud, Shabeellaha Dhexe, Shabeellaha Hoose, Bay i Bakool. La superfcie es de 34.000 km2 i la poblaci el 1982 era de uns 230.000 habitants.

 Districtes .

La regi fou creada pel rgim de Siad Barre el 1982, formada per tres districtes:

Beledweyne (o Beletweyne);
Buloburde (o Bulo-Burte);
Jalalaqsi;

Desprs s'hi va afegir Matabaan.

 Histria .

En aquesta regi va sorgir al segle XIX el sultanat de Buur Heybe, en territoris a la part oriental que abans pertanyeren al sultanat de Geledi. Va passar a la colnia de la Somlia Italiana el 1908.

El 3 de mar de 1915 les forces aliades dels italians, el sold de Mudug (Sultanat d'Hobya), i les forces de l'antiga dinastia Ajuuraan, van iniciar una ofensiva a Hiraan contra els daraawiish.  Les forces dels Ajuuraan van sortir de Qalafo (Qallaafe) i estaven dirigides pel boqor Olol Diinle, sobir hereditari dels Ajuuraan. La fortalesa de Beledweyne fou assetjada i bombardejada tres dies i mig sense xit; quan un dels grans canons italians fou destrut, els atacants es van desmoralitzar i es van retirar rpidament.

El juliol de 1998 els clans de la regi van comenar a discutir la creaci d'un poder regional per formar un estat que portaria el nom de Somlia Central, que mau es va portar a efecte. A la mort del senyor de la guerra Hasan Qalaad, el poder va passar a Abdullahi Abdi Aaden (Koofi) fins que el president provisional del govern federal de transici Abdullahi Yusuf Ahmed va nomenar a Yusuf Ahmed Hagar (conegut com a Yusuf Mohamud Hagar lies "Dabageed") com a nou governador regional. El 2006 quasi tota la regi estava en poder de la Uni de Corts Islmiques de les que era una de les principals bases que la van dominar completament l'agost d'aquell any. Sota el xeic Farah Moalim es va establir la xara.. Desprs de la invasi etop, els islamistes foren derrotats a la batalla de Beledweyne (31 de desembre del 2006 i 1 de gener del 2007) i l'ex governador Dabageed va retornar immediatament. Poc desprs  el president Abdullahi Yusuf Ahmed va nomenar a Hussein Mohamud Moalim com a nou governador de la regi d'Hiiraan (en lloc de Dabageed) amb Saleyman Ahmed Hilowle com a subgovernador.. Hi va haver certa repressi contra els sospitosos de donar suport als islamistes 

A l'estiu del 2007 les Corts Islmiques es van aliar a Asmara a altres grups de oposici, i van formar l'Aliana pel Nou Alliberament de Somlia (coneguda per les sigles angleses ARS, Alliance for the Re-liberation of Somalia), que va dominar la zona. A l'estiu del 2008 la capital, i les capaleres dels altres tres districtes estaven en mans de l'Aliana mentre el govern federal i els etops noms dominaven un petit territori al nord de Beledweyne, seguint la carretera que portava d'aquesta ciutat fins a la frontera etop.

Pobles i clans d' Hiiraan :.

Viles, pobles i llogarets destacats .

Raahaale;
Bannalay;
Maxaas;
Halgan;
Mogokori;
Buurweyn;
Buqaqable;
Bergadiid ;
Comaad ;
Ceelgaal ;
Ceelcali ;
Guracleey ;
Farlibaax ;
Abeesaal ;
Baareey ;
Baacyar ;
boocaaleey ;
Dooloqoyan ;
Kabxaanleey ;
dabayoodle;
caymooy;
Deefoow ;
Abaaleey;
Fiidow  ;
Abooreey;
Berxaano;
Garsiyaani ;
Jiiqley ;
Bacad ;
Cadi Jameeco;
Harlugoole;
diinloow;

Clans. 

Hawiye ;
Baadicadde;
Gaaljecel;
Jijeele;
xawaadle;
Xaskul;
Udeejeen;
Sheekhaal;
Makane;
Dir  ;
Mehe;
Surre;
Abdalle;
Qubays;
Bajimal;
Rerow Hassan;

 Referncies .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152617" title="Galguduud" nonfiltered="1665" processed="1661" dbindex="61694">

Galguduud (en somali; en rab,         Gh lghud d) s una regi administrativa (gobolka) en el centre de Somlia. Limita amb Etipia, les regions somalis de Mudug, Hiiraan i Shabeellaha Dhexe, i amb l'Oce ndic. La capital s Dhusa Mareb i la ciutat principal i amb ms habitants s Caabudwaaq (Abudwak). La regi t alguns recursos miners, especialment els dipsits d'urani ms importants d'frica.

La regi es va crear el 1982. No s'ha vist gaire afectada per la guerra iniciada el 1990. Desprs del 1991 va quedar en poder dels clans locals. El 2006 es van aliar a la Uni de Corts islmiques de Somlia i el gener del 2007 al Govern Federal de Transici, per desprs retornar a la neutralitat amb l'ascens dels islamistes que van aconseguir el control d'una part de la regi.

Districtes.

Inicialment (1982) foren sis:

Caabudwaaq;
Gahareeri;
Dhusa Mareb Capital  ;
Cadaado  ;
Ceel-Buur;
Ceel-dheer;

Desprs es van afegir:

Balanbale;
Galcad;
Guri-Cel;
  
Altres localitats .

Masagaweyn;
BudBud;
Ceel Burtuble;
Ceel Xireed;
Maraay Suuleey;
Waniin;
Cigo;
Cowsweyne;
Goohweeyne;
Bali Cad;
Dac;
Godane ;
Yamarugley;
Axmed Gurey;
laan dawdawle;
Qabriyo shiikh;
Wabxo;
Bangeele;
Cuurmadag;
Gonlagonle;
Duuban;
Jacar;
Bargaan;
Habar Irir;
Derri;
Daadaale;
Dabare;
Coosweeyne;
Galqoryaale;
Towfiiq;
Barujed;
Garable;
Xiindheere;
Dhagahyale;
Ceelqooxle;
Ceel-lahelay;
Bulacle;
Warxoolo;
Qaydare;
Biyo gaduud;
Maalin nugur;
Ceelka Qod qod;
Xagareey;
Ceel Baxay;
Gabuun;
Wara-dhuumaleh;
Xinshir ;
Huurshe;

Clans . 
Hawiye;
Abgaal;
Wabudhan;
Waesli o Warculus;
Habar gidir ;
Saleebaan;
Saruur;
Cayr;
Murusade;
Duduble;
Gugudhabe;
Darod;
Marehan;
Reer Siyaad Xussein ;
Wagardhac;
Reer Gediid;
Reer Allamagan;
Reer Wardheere;
Cumar Dheer;
Reer Guleed Faarax;
Reer Diini Faarax;
Bah-Ogadeyn;
Reer Dalal;
Reer Hersi;
Bah-Xawaadle;
Reer Siyaad;
Reer Warsame;
Bah-Darandoole;
Reer Kooshin;
Reer Nuur;
Celi;
Reer gacal;
Reer Qumane;
Reer Fiqi Yusuf;
Reer Gurey;
Habar ciise;
Bah-Abaskuul;
Dir;
Mah ;
Surre ;
Abdalle ;
Fiqi Muhumud;

Enllaos externs.
http://www.ceelbuurnet.com/Burjiko1.jpg (Imatge d'un Burjiko iDabqaad);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152619" title="Mudug" nonfiltered="1666" processed="1662" dbindex="61695">

Mudug (en somali; en rab,     Muduq) s una regi administrativa (gobolka) en el centre de Somlia. La seva capital es Galcaio. Limita amb Etipia, amb les regions somalis de Nugaal i Galguduud, i amb l'Oce ndic.

El Mudug era considerat terra dels majeerteen; va integrar desprs del 1878 el sultanat d'Hobyo conegut tamb com a sultanat de Mudug. El 1901 el sult de Majeerteen va estendre els seus dominis capturant dos poblets del Mudug que eren considerats possessions del sultanat d'Hobyo. Les pressions italianes per la retirada, amb un viatge de Giulio Pestalozza, consol general d'Itlia a Aden, a la cort de Majeerteen a Baargaal, no va tenir cap resultat positiu.

La regi fou creada pel rgim de Siad Barre el 1982. El 1998 la part nord del Mudug va quedar integrada al estat autnom de Puntland. El 14 d'agost del 2006 forces del clan sacaad, dirigides per Abdi Quebdiid, que havia estat expulsat de Mogadiscio per la Uni de Corts Islmiques, van proclamar un estat autnom a Gaalkacyo (incloent aquest districte i Abudwaq), estat que fou anomenat Galmudug (perqu en teoria havia d'incloure les regions de Galguduud i Mudug. Dos dies desprs la ciutat d'Hobyo va rebutjar el domini de les Corts i es va unir al nou estat, que aix va quedar integrat per la major part del Mudug del sud. Les Corts van ocupar Hobyo i Abudwaq el novembre del 2006, pero a finals de l'any i comenaments del segent, una aliana de forces etops, de Puntland i d'Abdi Quebdiid, van reprendre el control d'aquestes zones i de la major part de la resta del Mudug.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152620" title="Nugaal" nonfiltered="1667" processed="1663" dbindex="61696">

Nugaal (en somali; en rab,       N gh l) s una regi administrativa (gobolka) de Somlia. La seva capital s Garoowe o Garowe. Limita a l'oest amb Etipia i la regi somali de Sool; al nord amb la regi de Bari; al sud amb la regi de Mudug; i a l'est amb l'Oce ndic.

El principal gran clan es el dels majeerteen. Sobre el territori reclama jurisdicci el govern de l'estat de Puntland. La poblaci s'estima en uns 125.000 habitants i la superfcie en 50 000 km2. 

Est dividit en cinc districtes:

Eyl;
Burtinle;
Dangorayo;
Qarxis;
Garoowe;

 Histria .

El Nugal histric est situat a cavall entre el antic protectorat britnic de Somlia i l'antiga Somlia Italiana, entre els sultanats d'Hobyo i Majeerteen. Geogrficament es determina per la vall del Nugaal, formada pels rius Nugaal i Dheer, que noms porten aigua al temps de pluja (abril a juny). En aquesta zona, a la part britnica va tenir la seva seu la major part del temps el Mad Mullah, en rebelli del 1889 al 1904.

Un tractat el mar de 1905 entre italians i britnics va assignar el territori al Mad Mullah com estat dels Dervixos. El 1909 Mad Mullah es va tornar a rebellar proclamat la guerra santa contra els colonialistes, i va dominar el Nugaal i el interior de la Somlia Britnica fins el 1920.

La regi fou creada pel rgim de Siad Barre el 1982. La part del Nugaal histric que form part de la Somlia Britnica, va esdevenir part de la repblica de Somaliland el 1991, per el 2004 fou ocupat per forces de Puntland que ja constrolava la resta del Nugaal. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152622" title="Antoni Farrs i Sabater" nonfiltered="1668" processed="1664" dbindex="61697">
Antoni Farrs i Sabater s un advocat catal que fou el primer alcalde de la ciutat de Sabadell desprs de la Transici. Exerc aquest crrec des de l'any 1979 fins el 1999, primer com a militant del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) i ms tard d'Iniciativa per Catalunya.

Durant el perode en qu va exercir d'alcalde, va ser diputat provincial, president del Consell Comarcal del Valls Occidental, diputat al Parlament de Catalunya durant la IV legislatura i vice-president de la Federaci de Municipis de Catalunya. Del 1994 al 1999 fou membre del Consell Social de la UAB. Tamb va ser el responsable d'mbit municipal del Frum de les Cultures Barcelona 2004. 

El moment ms polmic del seu mandat va ser quan van ordenar una crrega policial contra un grup de joves que es manifestava en contra de la commemoraci del 20-N a l'esglsia de Sant Feliu. 

Avui en dia, Antoni Farrs exerceix com a consultor en temes d administraci local i noves tecnologies, especialment vinculat al grup Banc Sabadell. 

 Enllaos externs.
 Federaci Catalana de Municipis;
 Entrevista a Antoni Farrs;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152629" title="CakePHP" nonfiltered="1669" processed="1665" dbindex="61698">

CakePHP s un framework de desenvolupament d'aplicacions web escrit en PHP, creat sobre els conceptes de Ruby on Rails.

 Histria .
CakePHP va comenar el 2005 quan Ruby On Rails estava guanyant popularitat. A partir d'aquell moment, la seva acceptaci va crixer i ha generat molts subprojectes.

 Caracterstiques .
A l'igual que Ruby On Rails, CakePHP facilita al programador la interacci amb la base de dades mitjanant el patr ActiveRecord. A ms, fa s del patr Model-Vista-Controlador. Algunes de les caracterstiques ms importants sn:

 s compatible amb PHP4 i PHP5.
 CRUD de la base de dades ja integrat.
 URLs amigables.
 Sistema de plantilles rpid i flexible.
 Helpers per a AJAX, Javascript, HTML, formularis i altres.
 Treballa sobre qualsevol carpeta del lloc.
 Incorpora Validaci de formularis integrada.
 Fa Scaffolding de les aplicacions.
 Disposa de components de seguretat i de sessi.
 Les seves funcionalitats es poden ampliar a travs de plugins i components.

 Estat del projecte .
CakePHP est a la versi 1.1.14. El seu ritme de desenvolupament s molt actiu.

 Enllaos externs .
 Lloc Oficial  ;
 Bakery ;
 Grup d'usuaris a Google (en angls);
 Grup d'usuaris a Google (en castell, amb menys trfic) ;
 CakeForge;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152631" title="Shabeellaha Dhexe" nonfiltered="1670" processed="1666" dbindex="61699">

Shabeellaha Dhexe (en somali; en rab,              Shabayl  al-Wus , en catal Shabele Mitj) s una regi administrativa (gobolka) en el centre de Somlia. 

 Geografia i poblaci .

Limita amb les regions somalis de Galguduud, Hiiraan, Shabeellaha Hoose i Banaadir, i amb l'Oce ndic. 

T uns 22.000 km2 de superfcie i el riu Shabele (Shabeelle) travessa la regi. Com a part de la regi de Mogadiscio o del Banaadir, la capital era Muqdisho fins el 1982 en qu la regi es va dividir en tres, i Jowhar va assumir la capitalitat del Shabele Mitj.

La poblaci abans del 1984 era de 352.000 habitants i actualment el consell regional assegura que sn 1.600.000. Els clans principals sn els hawiye (subclans dels abgaal - el principal- i galjecel) i el shiidle; altres clans amb certa presencia sn els mobilen, kabole i hilibi. 

 Districtes .

La regi es va crear el 1982 amb quatre districtes: 

Jowhar;
Ballcad o Balcad o Bal'ad;
Caadale o Adale o Cadale;
Adan Yabal o Aadan Yabaal;

Desprs es van afegir:

War Sheikh o Warsheikh;
Mahaday o Mahadaay Weyn;
Runirgon ;

 Economia .

La regi es dedica principalment a la agricultura (entre 100 i 500 mm de precipitaci anual) i la pesca (400 km de lnea martima a l'oce ndic) 

 Histria .

La seva historia forma part de la del Banadir (regi histrica) i de la colnia de Benadir (desprs Somlia Italiana) i de la Vall del Shabele.

Creada com a regi administrativa desprs del 1982, probablement per compensar la balana de clans al crear les regions el regim de Siad Barre, va romandre sense incidents fins el 1991. Desprs de la caiguda e Barre, la regi fou feu del Muhammad Fara Hassan, lies Aydid. Desprs de la evacuaci de les forces de la ONU el 1995 Aydid va dirigir el territori fins a la seva mort el 1996, per les milcies del clan habar gedir (dirigides pel seu fill) i els seus aliats van continuar a la regi fins el 2006 quan la Uni de Corts Islmiques va imposar el seu poder i finalment van entrar a Mogadiscio el juny, avanant llavors cap a Jowhar que fou ocupada el 13 de juny del 2006. 

A finals de desembre del 2006 les forces etops eren a la regi  i van ocupar Jowhar el 27 de desembre. Durant el 2007 es van reorganitzar els islamistes que van formar (setembre), units a altres grups i clans, l'Aliana pel Nou Alliberament de Somlia, i el 2008, desprs d'ocupar diverses ciutats i temporalment la capital regional (per dues vegades, el 26 de mar i 9 d'abril), Jowhar fou ocupada el 27 d'abril i es va establir la xara sota el xeic Daahir Adow Alasow. A l'agost del 2008 el xeic va anunciar que no donava suport especial a cap de les dues faccions islamistes en qu s'havia dividit l'Aliana pel Nou Alliberament de Somlia: la facci radical i la que havia negociat un acord a Djibouti amb el Govern Federal de Transici (dirigides per Sheik Shariif i per Sheik Hasan Daahir), per que en tot cas no uniria les seves forces a les del govern federal i tampoc volia el desplegament de les forces de l'Aliana a la regi del Shabele. De fet l'Aliana estava esclatant en faccions i clans.

 Referncies .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152635" title="Shabeellaha Hoose" nonfiltered="1671" processed="1667" dbindex="61700">

Shabeellaha Hoose (en somali; en rab,              Shabayl  as-Sufl, en catal Shabele Inferior o Baix Shabele) s una regi administrativa (gobolka) al centre-sud de Somlia. Limita amb les regions somalis de Banaadir, Shabeellaha Dhexe, Hiiraan, Bay y Jubbada Dhexe i amb l'Oce ndic. Rep el nom pel riu Shabele o Shabeelle. La capital es Marka.

 Llengua .

En aquesta regi es parlen les dos variants del somali   el af may (o may-may)  i el maha o maha tiri ; el primer era majoritari fins abans de la guerra per l'establiment durant el rgim de Barre de clans del nord cap a la regi, els desplaaments causats per la guerra, i les morts per les fams i inundacions, poden haver alterat aquesta circumstancia. El rgim de Somlia del Sud-oest de majoria rahanweyn i llengua af may, va reclamar aquesta regi com a part de la seva autonomia per mai en va tenir el control.

Administraci i districtes.

Fins el 1982, any en qu es va refer el mapa administratiu, formava part de la gran regi del Banaadir o Mogadiscio amb la capital a Muqdisho, per actualment la capital s Marka. s la regi ms poblada de Somlia exclosa la capital de l'estat. Al territori hi viu una petita minoria de bantus.

La regi es va crear el 1982 amb sis districtes i la capital:

Afgooye o Afgoi o Mark Afgooye;
Barawa o Braawe (Brava);
Kurtunwarey o Kurtunwaarey;
Qoriyoley o Qoryoley;
Sablale o Sablaale;
Walaweyn o Walanweyne;
Merca o Marka (Capital);

Desprs es va afegir:

Janale;

Clans .

Rahanweyn (Digil i mirifle) ;
 Geledi;
 Goobroon;
 Bagedi;
 Tunni;
 Jiiddo;
 Garre;
 Shantacaleemood (reer daafeed o barbaaro);
 Dabarre;
 Boqolhore;
 Eelaay;
Hawiye;
Wacdaan;
Abgaal ;
Moobleen;
Hawadle;
Wadalaan;
Ajuran;
Baadicadde;
Murusade;
Karanle;
Cayr;
Silcis;
Jiidle ;
Dir;
Biimaal;
 Reer aw salaat;
 Reer marka;
 Reer baraawe;
 Reer shabelle;
 Yahar saalax;
 Reer gosha;

 Economia .

La regi es dedica principalment a la agricultura (les precipitacions arriben fins a 500 mm anuals) i a la pesca (uns 400 km de lnea martima a l'oce ndic) . Les dues grans ciutats, Marka i Barawa, desenvolupen el sector serveis, principalment banca i comunicacions.

 Histria .

La seva historia forma part de la del Banadir (regi histrica), de la colnia del Benadir (desprs Somlia Italiana) i de la Vall del Shabele. 

Creada com a regi administrativa desprs del 1982, probablement per compensar la balana de clans al crear les regions el regim de Siad Barre, va romandre sense incidents fins el 1991. Desprs de la caiguda del general Barre, la regi fou feu dels clans. Desprs de la evacuaci de les forces de la ONU el 1995 Muhammad Fara Hassan, lies Aydid va ocupar el territori fins a la seva mort el 1996, per les milcies del clan habar gedir (dirigides pel seu fill) i els seus aliats locals (els clans que no eren rahanweyn) van continuar a la regi fins el 2006 quan la Uni de Corts Islmiques va imposar el seu poder i finalment van entrar a Mogadiscio el juny. A finals de desembre les forces etops eren a la regi i van ocupar Mogadiscio el 28 de desembre del 2006. Durant el 2007 es van reorganitzar els islamistes que van formar (setembre),  units a altres grups i clans, l'Aliana pel Nou Alliberament de Somlia, i el 2008 van ocupar diverses comarques ms enll del Shabele, al nord-oest de Mogadisci, mentre la major part de la resta romania feu dels clans, especialment del clan biyomal.

Notes.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152639" title="Rdio Castellar" nonfiltered="1672" processed="1668" dbindex="61701">
Rdio Castellar s l'emissora municipal de Castellar del Valls i emet en el 90.1 FM i a travs de la seva pgina a Internet. La rdio pot sintonitzar-se tamb a les poblaci vena de Sentmenat.

 Histria.
Inicis.

Rdio Castellar comena a emetre als anys 50 com una experincia radiofnica local, fruit de la iniciativa privada a crrec d'uns afeccionats castellarencs, encapalats per Jaume Mussons Alavedra. 

 Anys 80.
De tota manera, no es fins el 1981 que amb motiu de la Festa Major al setembre de 1980, la delegaci local de la Uni de Radioafeccionats Espanyols (URE) organitza un colloqui informatiu sobre la radioafici al davant del Casal d Avis de la vila. Grcies a aquell programa, el projecte d'una rdio a Castellar del Valls s'accelera i al mes de maig de 1981 Rdio Castellar inicia les seves primeres emissions en perode de proves des del carrer del Puig de la Creu utilitzant una longitud d ona de 102.3(Mhz). Durant els mesos segents, i arran de les converses entre els promotors i l'Ajuntament, es municipalitza l emissora. A mitjans d aquell mes, la rdio s installa a les antigues golfes de la Casa de la Vila, al carrer Major. A l'agost de 1981, l'alcade Miquel Pont Alguersuari parla en directe per primera vegada a Rdio Castellar mentre que al setembre la rdio cobreix integrament la festa major.

La primera temporada estable de l emissora comena durant aquell mes setembre. Els responsables de l emissora municipal sn Josep Carbonell i Pere Carreras.  El dia 30 de setembre de 1981, s emet el primer programa de sardanes, anomenat Plaa Major, que es va mantenir en antena durant 12 temporades (1981-1993).Al desembre de 1981, el ple municipal aprova el estatuts del Patronat de l'emissora, un rgan collegiat de govern. L'aprovaci d'aquest nou reglament volia donar soluci al debat suscitat sobre el plantejament d'aquest nou mitj de comunicaci, tant pel que feia referncia a la seva propietat (privada o pblica) com al seu finanament i programaci.

Les emissions regulars continuen fins al desembre de 1982 quan es clausura temporalment l emissora municipal. Josep Carbonell i Pere Carreras abandonen la direcci de l emissora. Tanmateix, al gener de 1983Rdio Castellar reprn les emissions. Xavier Aloy assumeix la direcci de l emissora municipal amb nova programaci que inclou magazines com Les ones del mat. L espai Plaa Major s emet doblement per la sintonia de Rdio Castellar (102.3 FM) i d Ona 2000 Sabadell (104,8 FM).

Rdio Castellar organitza el primer especial eleccions amb motiu dels comicis municipals de 1983. L emissi es va fer entre les 8 del vespre i les 4 de la matinada i va ser possible grcies a la collaboraci entre Rdio Castellar, Rdio Rub, Rdio Sant Cugat i Antena Local. 

El 1984 Jordi Potrony substitueix a Aloy com a cap de la rdio. En aquells moments hi ha seriosos problemes en la sintonitzaci de Rdio Castellar a causa de les interferncies d una altra emissora. La rdio es veu obligada a suspendre durant uns dies l activitat. L'any 1985 Joan Fernandez es fa crrec de l'emissora, la qual s aboca amb la cobertura d actes de Festa Major i de la Diada Nacional de Catalunya i organitza una recollida d aliments entre les famlies ms necessitades. Tamb en perode nadalenc, la rdio munta Un pessebre a cada llar i un a la plaa Major, amb xocolatada inclosa per a la mainada. S organitza tamb un concurs d aparadors mostrant el seu comproms amb la ciutadania de Castellar del Valls.

L'any 1986, la Generalitat de Catalunya incoa expedient sancionador a Rdio Castellar per no disposar de llicncia per emetre. Aquesta situaci, generalitzada a tot Catalunya, es fruit de l alegalitat de les emissores municipals. Igualment, aquell any  mor el primer alcalde castellarenc de la democrcia, Miquel Pont. Rdio Castellar s aboca amb un seguiment del tema de forma exhaustiva. A finals d'any, Joan Fernandez deixa l'emissora. .

Al gener de 1987 l EMUC (Emissores Municipals de Catalunya) organitza al CEIP Bonavista un curs de formaci i assessorament sobre rdio local i comarcal adreat a joves. En aquesta temporada, Rdio Castellar inclou, per primera vegada, un espai de quatre hores d'informaci esportiva i que du per ttol Esports Magazine i que s emetia tots els diumenges a la tarda. Durant tota la temporada, un equip de sis persones ofereix l actualitat esportiva local i connexions en directe amb els partits del cap de setmana de totes les disciplines esportives. Tamb aquest any comena la collobaraci entre la Rdio i els organitzadors de la Caminada Popular i s estrenen els nous locals del carrer Torras, habilitats a l antiga casa del conserge del mercat municipal. 

Al setembre de l'any 1988, comena la temporada 1988-1989, la primera que es fa ntegrament des dels nous estudis del carrer Torras. Els responsables de l emissora sn Joan Rocavert, als serveis informatius i esportius, Esteve Simon, a l apartat tcnic, i M. Teresa Roca, en publicitat. A l'abril de 1989 el president de la Generalitat, Jordi Pujol, inaugura les installacions del carrer Torras. Als micrfons de la rdio, Pujol assenyala la importncia que tenen les emissores municipals en la normalitzaci de la llengua catalana.

 Anys 90.

L'any 1990, comena amb  especials amb motiu de la 2a Setmana de la Joventut aquesta collaboraci que s anir repetint al llarg dels anys. El juliol de 1991, Antoni Mora s nomenat regidor delegat de Rdio. La rdio comena a emtre amb so estreo.

L'any 1993, l ajuntament decideix replantejar la rdio. Ramon Costa  s nomenat director de Rdio Castellar. Joan Rocavert assumeix la responsabilitat de cap d informatius. L emissora aposta per potenciar els continguts informatius i eminentment en catal. Neix el programa musical All Music, amb el DJ Joan Prat. L'any 1995, la programaci es modifica puntualment amb novetats destacades com Eclctics, un magazine musical amb Ramon Samp i Juanma Punzn que s emetria durant quatre temporades. A partir del setembre de 1998, naixeria un nou espai anomenat Qu fem sense Eclctics?. Rdio Castellar presenta un nou logotip, l autor del qual s Joaquim Salvador. L eslgan de la rdio s la primera del dial.

Al novemdre de 1995, tres estudiants ofereixen el magazine matinal El microones. Els serveis informatius amplien la seva oferta a la franja de vespre. L espai El Galliner, de l Esbart Teatral, torna a l antena i s inicia una nova etapa l emissora. Una altra entitat, el Centre Excursionista, torna a la rdio amb l espai SEAC. Tamb s la primera temporada de l espai d humor Rdioterpia, l acadmic Ara va d histria, i l esportiu El Xandall. Aquestes tres espais es mantenen entre tres i quatre temporades.

Al setembre de 1996, per primera vegada, l emissora lloga una unitat mbil per cobrir els actes de Festa Major. Rdio Castellar s present a la major part de les activitats i passa a tenir el do de l ubiqitat grcies a l esfor d un equip format per 18 persones. Des de l Infombil es fa una campanya de difusi de la nova temporada 1996-1997.

Rdio Castellar inicia la seva vessant com a escola de formaci de futurs periodistes amb la signatura de diversos convenis de cooperaci educativa amb diverses universitats catalanes.

Aquell kateix any comena l'espai Casa de la Vila, que inclou debats entre els representants de totes les forces poltiques de l Ajuntament. Desprs de tres anys, la franja horria d emissi s amplia als caps de setmana. Primera temporada dels espais Renaixena (sardanes), Quin Cacau (infantil) i Estils (entrevistes). S estructura una franja nocturna de dilluns a divendres amb programes d entitats i de msica especialitzada. En total, 90 hores d emissi que sn possible grcies a una cinquantena de collaboradors.

L'any 1998, Eduard Garcia s nomenat sots director de l emissora. La rdio fa un nou tomb cap a la major professionalitzaci dels serveis informatiu, de programes i tcnics. s la primera temporada del magazine La Drecera, i de Paraules de Fum i Tempteig. Al vespre-nit, s unifiquen les tertlies ciutadanes i els debats municipals i s ofereixen produccions musicals especialitzades. Tamb per primer any, La franja de migdia s ocupa amb els espais de msica jove La Cara B i All music.

L'any 1999, mor Joan Rocavert, exdirector de Rdio Castellar i persona molt vinculada als serveis informatius, els espais d esports i de sardanes. L emissora transmet en directe l ascens de la UD Castellar a Regional Preferent. El desenlla final, amb resultats pendents als camps del Marganell i l Avi, fa que tothom estigui pendent del transistor. Tamb comencen es comena a retransmetre en directe els plens municipals .

 Anys 2000.

L emissora municipal es trasllada a les noves dependncies del carrer Major. La rdio dobla la seva superfcie i els nous estudis sn dissenyats amb un alt nivell d insonoritzaci. Eduard Garcia s nomenat nou director de l emissora municipal. La rdio digitalitza els estudis amb dos ordinadors d'udio amb el sistema GDS de Lexon. La rdio comena a emetre des d'un nou dial, el 90.1 de la FM. La causa s la reestructuraci de l'espai radioelctric propiciada per la posada en funcionament de RAC 1, una nova emissora pertanyent al grup God de comunicaci. El juliol de 2000 el deg del Collegi de Periodistes de Catalunya, Salvador Alsius inaugura les noves dependncies de Rdio Castellar i l rea municipal de Comunicaci. Prviament, el director de l emissora, Eduard Garcia, entrevista Alsius de forma oberta a la sala de petit format de l Ateneu. 

L'any 2001, mor Ramon Costa, exdirector de Rdio Castellar, el mateix any que la rdio celebra els seus 20 anys. 

L'any 2002, Rdio Castellar comena a emetre amb Radio Data System, s amplia la informaci amb una edici vespre els divendres d una hora de durada. La informaci esportiva tamb s amplia amb una edici de l informatiu vespre els dissabtes de 30 minuts. S amplia la programaci infantil amb l Hem feta Grossa amb Xesca Lpez.

L'any 2003, l emissora presenta un queixa per escrit a la Direcci General de Mitjans Audiovisuals de la Generalitat per les interferncies en alguns sectors del municipi de Rdio Carmel de Barcelona que emet tamb al 90.1 de la Fm. La Rdio aconsegueix la menci de qualitat en l apartat de millor programa de rdio local als Premis Rdio Associaci de Catalunya 2002 per l espai Rdio i Gent Gran que es porta a terme en directe a l Obra Social Benfica dins el programa La Drecera. El mes de novembre s'organitza, per primera vegada, un debat electoral en directe a l Ateneu amb membres locals i comarcals a les llistes per les Eleccions al Parlament de Catalunya. 

L'any 2004 la rdio obt el premi de Civisme als Mitjans de Comunicaci de la Generalitat de Catalunya. La rdio guanya la novena edici d'aquest guard del Departament de Benestar i Famlia ex aequo amb Catalunya Rdio per l'espai Rdio i Gent Gran dins La Drecera que des de fa ms de 6 anys es porta a terme a la residncia d'avis.  El director, Eduard Garcia, el gerent de l'Obra Social Benfica, Ramon Montes, l'animadora sociocultural de l'OSB, Txell Fab recullen el guard el dia de Sant Jordi al Palau de la Generalitat acompanyats per l'alcalde Llus Maria Corominas i altres representants del municipi. Per primera vegada la programaci de l'agost ofereix ininterrompudament a diari el magazine La Drecera i dues edicions de l'Informatiu, a banda d'altres espais.

L'any 2005, Rdio Castellar va seguir en directe a l'Espai Tolr la victria de Daniel Pedrosa a Austrlia. L'equip d'Informatius i d'Esports de l'emissora van oferir un programa especial de 2 hores de durada en plena matinada per seguir la cursa en directe. El programa El Marcador va poder parlar amb Dani Pedrosa minuts desprs de la seva victria.

L'any 2006, La rdio organitza un debat en directe el dia 15 des de Cal Botafoc sobre el referndum pel nou Estatut de Catalunya. El dia 18 ofereix un programa especial amb els resultats del referndum al municipi. El dia 22 de juny la rdio presenta en roda de premsa el programa d'actes de celebraci dels 25 anys de l'emissora. El dia 30 de juny va emetre la seva programci habitual durant 12 hores en directe des de la plaa Caliss per iniciar la commemoraci dels 25 anys. Durant 30 minuts es realitza una emissi en parallel amb Rdio Sabadell.

L'any 2007, s'estrena el sistema de Rdio a la Carta. El mes de maig, la rdio fa un gran desplagament per cobrir les eleccions municipals de 2007, on s'inclouen entrevistes als candidats i dos debats electorals. 

 Enllaos Externs.

 Radio Castellar;

 Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152654" title="Bay (Somlia)" nonfiltered="1673" processed="1669" dbindex="61702">

Bay (en somali, Bay; en rab,     B y) s una regi administrativa (gobolka) al sud  de Somlia. La seva capital es Baidoa. Limita amb les regions somalis de Bakool, Hiiraan, Shabeellaha Hoose, Jubbada Dhexe i Gedo. s una de les regions ms poblades de Somlia. 

Del 1926 al 1960 fou part de la comissaria italiana de l'Alto Giuba i desprs de 1960 fins el 1982 de la provncia d'Alt Juba, sempre amb Baidoa com a capital. Fou creada com a regi el 1982, consistint llavors en quatre districtes:

Baidoa (Baydhaba) (capital);
Buurhakaba (Burhakaba);
Qansaxdheere (Qansadhere);
Diinsoor (Dinsor);

Ms tard es va afegir:

Berdaale;

 Clans .

El clan principal s el dels Rahanweyn (Digil i mirifle) que formen la majoria. Tamb viuen a la regi els marehan, ajuran i altres.

Mirifle;
 Siyeed;
 Boqolhore;
 Leysan;
 Hariin;
 Eelaay;
 Garwaale;
 Sagaal;
 Hadame;
 Luwaay;
 Yantaar;
 Hubeer;
 Geelidle;
 Eeyle;
Digil;
 Dabarre;
 Garre;
 Marehan;
 Facaye;
 Jiidle;
 Gaaljecel;
 Ajuran;
 Awr-male (ara un sub clan dels warsangeli per fins el 2002 un sub clan dels mirifle);
 Reer shabeelle;

 Llenges .

La principal llengua s el af may (o afmaay), una de les dues varietats del somali. Tamb es parlen els dialectes afdabare, afgarre i maxaatiri de l'altra varietat.

 Histria .

El 1969 els militars es van fer amb el poder i van instaurar un estat socialista. Els partit foren prohibits i desprs fou establert el sistema de partit nic. Cap reewin (rahanweyn), majoritaris a Bay i Bakool, fou membre de la junta militar (25 membres el 1969) ni del comit central del Partit Socialista Revolucionari Somali (1976).

El 1988 es va formar el Moviment Democrtic Somali (MDS) de base digil-mirifle (reewin). El 1990 quant es lliurava la guerra civil, els clans reewin no tenien accs a armes de foc ja que no podien accedir al exrcit. L'exrcit de Barre en retirada va assolar la regi de Bay (1991) per el MDS amb les seves milcies se'n va assegurar el control; desprs els seguidors de Barre van tornar i va ocupar Baidoa l'estiu del 1991; el MSD es va dividir en dos faccions i una d'elles es van aliar als hawiye i altres clans dirigits per Mahdi i Aydid que tenien el control de Mogadiscio; a partir del 1992 els partidaris de Barre van cremar collites i pobles, van saquejar i matar gent i van desestructurar l'economia i es va produir una epidmia de fam que va matar tres-centes mil persones. Contra el seguidors de Barre, als que el MDS no podia combatre, va venir la milcia d'Aydid del Congres de la Somlia Unificada, aliat d'una facci local, milcia que va actuar com a pas ocupat i va destruir Baidoa que va canviar varies vegades de mans; els clans hawiye (Aydid) i darod (sub clan marehan del que era membre Barre) es disputaren l'hegemonia a la regi.

Amb la intervenci de l'ONU la regi, afectada per la fam i la guerra, es va recuperar. L'abril de 1992 les dos faccions del MDS es van reconciliar dominant la regi al sortir els fidels de Barre, i el 7 de mar de 1993 es va fer una conferencia de reunificaci a Baidoa. El mar de 1995 l'ONU es va retirar de Somlia.

El setembre de 1995 la milcia del clan habar gedir d'Aydid va tornar a establir-se a Baidoa i va ocupar tot el territori dels districtes de Bay i de Bakool. Amb les milcies locals es va formar l' Exrcit de Resistncia Rahanweyn (ERR) liderat pel general Hasan Muhammad Nur lies Shargudud, que va comenar a operar l'octubre. Amb ajut etop l'Exrcit de Resistncia Rahanweyn va derrotar a les forces d'Aydid a la batalla d'Huddur i va entrar a Baidoa el 6 de juny de 1999.

El desembre de 1999 es va establir una administraci autnoma de les regions de Bay i Bakool. Al procs d'Arta (Djibouti) el 2000, l'ERR no hi va assistir. L'estat autnom de Somlia del Sud-oest va quedar establert el 1 d'abril del 2002. Van esclatar conflictes en el s de l'ERR i els lloctinents de Shargudud, Sheikh Aden Madobe i Mohamed Ibrahim Habsade, es van revoltar i van ocupar Baidoa el 3 d'octubre del 2002; el 14 de desembre Shargudud, que conservava fortes posicions a Bay i Bakool, la va recuperar per es va haver de retirar el 16 de desembre. El 23 de setembre de 2003 Madobe i Shargudud es van reconciliar i van participar en el segon govern de transici (on foren els dos ministres), per el mar del 2005 Habsade els va expulsar i es va fer amb el poder a la ciutat i rodalies, mentre Shargudud mantingu una base de poder a bona part dels dos districtes.

A finals del 2005 i primera meitat del 2006 la Uni de Corts Islmiques de Somlia va dominar la regi. Quan van amenaar Baidoa, els etops van intervenir; les forces invasores van dubtar un temps per el desembre del 2006 van enderrocar el govern de la Uni de Corts Islmiques a Mogadiscio (28 de desembre).

A partir de la segona meitat del 2007 i la primera meitat del 2008, els islamistes van dominar altre cop la regi de Bay (i la de Bakool) excepte el districte de Baidoa, be per mitj de la Aliana pel Nou Alliberament de Somlia (creada el setembre del 2007) o el Moviment de la Joventut Mujahideen, i els respectius clans aliats.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152656" title="Jubbada Dhexe" nonfiltered="1674" processed="1670" dbindex="61703">


Jubbada Dhexe (en somali; en rab,             J bb  al-Wus , en catal Juba Mitj) s una regi administrativa (gobolka)  del sud de Somlia. La seva capital s Bu'aale. Limita amb les regions somalis de Gedo, Bay, al nord, Shabeellaha Hoose, a l'est, Jubbada Hoose a l'oest, i amb l'Oce ndic al sud. El riu Juba travessa la regi i li dona nom; per una modificaci interna de lmits el districte de Bu'aale es va estendre fins a la frontera de Kenya. Al districte viu una petita minoria de bantus.

s una regi relativament petita en superfcie (23.000 km2, la tercera ms petita desprs de Banaadir (Mogadiscio) i Shabeellaha Dhexe) i poblaci (uns 150.000 habitants estimats vers 1984), per el territori es frtil degut al riu Juba que en aquesta part porta sempre aigua. Durant i desprs de la gran sequera del 1974 la regi va acollir molts pagesos i ramaders d'altres parts establerts a la zona per orde del govern de Siad Barre, en lloc com Dajuma, Bu'ale, Sakow i Jilib. La factoria Marerey, la ms gran de Somlia (fabricava productes qumics, sucre, i plastics entre d'altres, damnada per la guerra, era a Jilib.

Desde finals del 1999 i fins el 2006 el territori fou controlat per l'Aliana de la Vall del Juba; el 2006 va passar a la Uni de Corts Islmiques de Somlia. Amb la caiguda del rgim per la invasi dels etops (finals de desembre del 2006), va quedar en mans de clans locals; a l'estiu del 2008 la majoria dels clans estaven aliats al Moviment de la Joventut Mujahideen.

La regi fou creada el 1982 i dividida en tres districtes:

 Bu'aale (capital);
 Jilib o Jillib (Gilib), ciutat ms poblada;
 Sakow;

Desprs s'hi va afegir el districte de:

 Dujuma;
 
Clans.
Darod;
 Harti;
 Ogadeni;
 Sade;
Hawiye;
 Abgaal;
 Ajuran;
 Habar gidir;
 Sheekhaal;
Rahanweyn (Digil i mirifle) ;
 Tunni;
 Moalinweyne;
 Jiido;
 Geelidle;
 Luway;
 Boqolhore;
 Dabare;
 Asharaaf Sarmaan;

 Vegeu tamb .

Jubaland;
Vall del Juba;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152661" title="Gorja de Cheddar" nonfiltered="1675" processed="1671" dbindex="61704">

La gorja de Cheddar s la ms gran al Regne Unit, prop del poble de Cheddar als turons de Mendip, a Somerset, Anglaterra.

Serpenteja al llarg de 3 km, amb una inclinaci del 16% des de l'alt dels Mendips fins al poble de Cheddar. Els penya-segats sn calcaris, austers i grisos, amb parets fissurades i  pinacles que s'eleven verticalment fins 107-122 m. Prop de la base del coll, una escala de 274 esglaons, l'escala de Jacob, condueix a una vista panormica dels Mendips, Somerset i els Quantocks.

La gorja allotja les coves de Cheddar, on s'hi trob l'esquelet hum complet ms vell de la Gran Bretanya amb uns 9.000 anys d'antiguitat, se l'anomen Cheddar Man. Tamb s'hi han trobat restes ms antigues del Paleoltic superior (12.000 - 13.000 anys).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152662" title="Blixa Bargeld" nonfiltered="1676" processed="1672" dbindex="61705">

Blixa Bargeld, nascut Christian Emmerich (12 de gener de 1959 a Berln Occidental, Alemanya), s un compositor, msic, cantant, actor i performer sobretot conegut pel seu treball amb els grups Einstrzende Neubauten i Nick Cave and The Bad Seeds, liderat per Nick Cave. Tamb s un reconegut guitarrista per la seva especialitat a fer sonar la guitarra amb tota classe d'objectes. 

Biografia.
El 1980 funda la banda industrial Einstrzende Neubauten seguint el moviment musical de l'poca Die Geniale Dilletanten la qual segueix vigent el dia d'avui. Des de l'any 1984 fins al 2003 treballa com guitarrista i vocalista secundari amb Nick Cave and The Bad Seeds, amb els quals apareix tocant en la pelicula de Wim Wenders Der Himmel ber Berlin(1987). Des de la meitat dels anys 90 Bargeld ha fet diverses actuacions amb la seva Rede/Speech Performances treballant amb tota classe de implements electrnics al costat de l'enginyer de so de Einsturzende Boris Wilsdorf.


 Enllaos externs .
Pgina oficial de Blixa Bargeld;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152663" title="Gish" nonfiltered="1677" processed="1673" dbindex="61706">

Gish s el primer disc oficial (LP) de la banda nord-americana The Smashing Pumpkins, publicat l'1 de juliol de 1991 amb la discogrfica Virgin Records. Els seus xits van ser: I Am One, Siva i Rhinoceros.

Llistat de Canons.
I Am One;
Siva;
Rhinoceros;
Bury Me;
Crush;
Suffer;
Snail;
Tristessa;
Window Paine;
Daydream;

Crdits. 
 Produt per Butch Vig i Billy Corgan. ;
 Gravat als Estudis Smart, a Madison, Wisconsin, entre desembre de 1990 i mar de 1991. ;
 Masteritzat per Howi Weinberg a Masterdisk ;
 Totes les canons compostes per Billy Corgan excepte I Am One, per Billy Corgan i James Iha ;
 Totes les canons van ser publicades per Cinderful Music/Chrysalis Song Inc. BMI ;
 Manager - Raymond Coffer Management ;
 Representant Legal - Jill Berliner ;
 Disposici - D'Arcy Wretzky ;
 Fotos de Coberta - Robert Knapp ;
 Foto Interior - Michael Lavine;

Alineaci de la banda.
Billy Corgan - guitarra i veu;
James Iha - guitarra;
D'Arcy Wretzky - baix elctric, veu a Daydream;
Jimmy Chamberlin - bateria;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152666" title="Filantropia" nonfiltered="1678" processed="1674" dbindex="61707">
La filantropia s l'amor al gnere hum i tot el que a la humanitat respecta, particularment, en la seva forma positiva i constructiva, expressat en l'ajuda als altres sense que necessriament es requereixi d'un intercanvi o inters algun en una resposta. 

Els esforos filantrpics sn relitzats per part d'individus o per grups d'individus organitzats. Donatius a organitzacions humanitries, persones, comunitats, o treballant per a ajudar als altres, directament o a travs d'una organitzacions no governamentals amb fins no lucratius, aix com ho s el treball de voluntari per a donar suport a institucions que tenen el propsit especfic d'ajudar als ssers vius i millorar les seves vides, sn considerats actes filantrpics. 

 Histria .
El terme va ser creat per Juli l'Apstata. Una de les tasques primordials de Juli com emperador, va ser la de restaurar el paganisme com religi dels romans, en aquest intent va imitar a l'esglsia cristiana en totes les seves institucions i fins i tot en la seva doctrina, com en aquest cas, aix va encunyar el terme "filantropia" per a suplir al cristi de caritat, que formava una de les virtuts de la nova religi i que mai havia estat part del paganisme com religi a Roma o Atenes.

Etimologia.
L'etimologia de la paraula filantropia deriva les seves arrels del grec       philos (o fils), i         , antropos, que es traduxen respectivament com "amor" (o "amant de", "amic de"), i "home" (o "sser hum"), pel que filantropia significa "amor a la humanitat". La seva antonmia s misantropia.
 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152668" title="Reprise Records" nonfiltered="1679" processed="1675" dbindex="61708">
Reprise Records s un segell discogrfic nord-americ, posset per Warner Music Group, operat en conjunt amb Warner Bros. Records. 

Histria de la Companyia. 

Reprise va ser originalment format el 1960 per Frank Sinatra amb el propsit de permetre una major llibertat artstica per als seus propis enregistraments. Tamb els seus companys de la banda Rat Pack, Dean Martin i Sammy Davis, Jr. es van unir al segell. 

El comediant Redd Foxx tamb va gravar per al segell durant uns anys. Reprise va ser venuda a Warner Bros. Records el 1963. 

Avui dia s la casa discogrfica d'artistes com Neil Young, Green Day, The Network, Josh Groban i My Chemical Romance. A fins dels anys 70, quan  Joni Mitchell i Captain Beefheart van deixar el segell discogrfic, Sinatra va expressar el seu desig de ser l'nic artista restant a Reprise, per Neil Young va refusar a sortir.


Artistes en catleg.



 Avenged Sevenfold;
 B-52's;
 Babble;
 Barenaked Ladies;
 Greg Behrendt;
 Black Sabbath;
 BoDeans;
 Michael Bubl (143/Reprise);
 Wynona Carr;
 Billy Corgan;
 Cher;
 Eric Clapton (Duck/Reprise);
 Jude Cole;
 Color Me Badd (Giant/Reprise);
 Cowboy Troy;
 Sammy Davis Jr.;
 Depeche Mode (Mute/Sire/Reprise);
 Dio;
 Disturbed;
 E-40;
 Eisley;
 The Electric Prunes;
 Enya;
 EX Girlfriend;
 Donald Fagen;
 Faith No More;
 First Edition, The;
 Flaming Lips, The;
 Fleetwood Mac;
 Green Day;
 Gordon Lightfoot;
 Guster;
 Josh Groban (143/Reprise);
 Jimi Hendrix;
 Hot Hot Heat;
 Idiot Pilot;
 Information Society (Tommy Boy/Reprise);
 Jade(Giant/Reprise);
 Jeremy Jordan (Giant/Reprise);
 The Jims and The Bobs;
 Kenny Rogers and The First Edition;
 Kinks, The;
 Lalaine;
 Life, Sex & Death ;
 Lil Scrappy;
 Gordon Lightfoot;
 Trini Lopez;
 MC Hammer (Giant/Reprise);
 Jessi Malay;
 Dean Martin;
 Mastodon;
 Men, Women & Children;
 Joni Mitchell;
 Mandy Moore;
 Alanis Morissette (Maverick/Reprise);
 My Chemical Romance;
 Stevie Nicks;
 Randy Newman;
 N-Trance;
 Orgy;
 Pearls Before Swine;
 Powermad;
 Prodigy (Maverick/Reprise);
 Rock Kills Kid;
 Kenny Rogers;
 The Secret Machines;
 Shadows Fall;
 Frank Sinatra;
 Nancy Sinatra;
 The Smashing Pumpkins;
 Steely Dan;
 Static-X ;
 Taking Back Sunday;
 Triumph, the Insult Comic Dog;
 Used, The;
 The Veronicas;
 Walkmen, The;
 Justin Warfield (Qwest/Reprise);
 Paul Westerberg (Sire/Reprise);
 Wilco;
 Dwight Yoakam;
 Neil Young;
 Zwan;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152669" title="The Flaming Lips" nonfiltered="1680" processed="1676" dbindex="61709">
The Flaming Lips (format a Oklahoma City, Oklahoma el 1983) s una banda americana de rock alternatiu. 

El 2002, Q magazine va nomenar a The Flaming Lips una de les "50 Bandes per a veure abans de morir". El grup va gravar diversos lbums i EPs amb el petit segell discogrfic Restless Records durant els anys 80 i al principi dels anys 90. Desprs de signar amb Warner Bros, van aconseguir xit el 1995 amb "She Don't Use Jelly". Encara que seria el seu nic xit, la banda ha mantingut el respecte dels crtics i, en menor part, viabilitat comercial.


Discografa.
Hear It Is (1986);
Oh My Gawd!!! (1987);
Telepathic Surgery (1989);
In a Priest Driven Ambulance (1990);
Hit to Death in the Future Head (1992);
Transmissions from the Satellite Heart (1993) #108 US;
Clouds Taste Metallic (1995);
Zaireeka (1997);
The Soft Bulletin (1999) #39 UK;
Yoshimi Battles the Pink Robots (2002) #50 US, #13 UK;
At War with the Mystics (2006);

Enllaos externs.
 Pgina oficial de The Flaming Lips ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152670" title="Lava Records" nonfiltered="1681" processed="1677" dbindex="61710">
Lava Records s una companyia discogrfica nord-americana establerta el 1995 com una subsidiria de Atlantic Records.


Cataleg d'artistes.

Antigone Rising;
Authority Zero;
Blue Man Group;
Cold;
Embrace;
Hot Action Cop;
John Butler Trio;
Kid Rock;
Nonpoint;
O.A.R.;
Porcupine Tree;
Simple Plan;
Skillet;
Skindred;
Smile Empty Soul;
The Click Five;
Toby Lightman;
Trans-Siberian Orchestra;
Uncle Kracker;
Unwritten Law;
Vanessa Williams;
Vaux;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152671" title="Warner Bros. Records" nonfiltered="1682" processed="1678" dbindex="61711">
Warner Bros. Records Inc. s una companyia discogrfica nord-americana i un dels grups discogrfics ms importants en els quals es divideix el gegant de la comunicaci Warner Music Group. 

s conegut internacionalment com WEA International Inc. 

Histria. 
El 1958, el Warner Music Group es va diversificar i va donar com fruit la creaci del segell discogrfic Warner Bros. Records. 
El 1967, un dels germans Warner, Jack, ven les seves accions de l'empresa a Seven Arts. Per tant, la nova empresa resultant passa a dir-se Warner-Seven Arts. En aquest mateix any, Warner-Seven Arts compra Atlantic Records. 

El 1969, Warner-Seven Arts es ven a Kinney National (els amos del qual eren propietaris d'una empresa funerria) i es renombra a Warner Communications. Lluny de quedar-se aqu l'expansi, el grup poc desprs es fa amb altre segell discogrfic, Elektra Records. Les coses es relaxarien un poc fins a 1989, no sense que abans, el 1976, el llavors gegant del mn del videojoc, Atari, fos adquirida per Warner. 

Ja en els anys 80, Warner Communications Inc. s adquirida per Time Inc. el 1989 i la nova companyia passa a dir-se Time Warner Inc. 

El 1996 Time Warner adquireix Turner Broadcasting System. A les portes del nou segle, el 10 de gener de 2000, s'anuncia la fusi entre AOL i Time Warner. Realment AOL absorbeix Time Warner i resulta finalment en AOL Time Warner. Els accionistes de AOL conformen la majoria amb 55% de les accions.


Enllaos externs.
web de Warner Bros. Records;
web Oficial de Warner Music Group;
web Oficial de Time Warner;
web Oficial de AOL;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152673" title="Universal Records" nonfiltered="1683" processed="1679" dbindex="61712">
Universal Records s una discogrfica d'Estats Units.

Histria.
Va ser fundada el 1995 per MCA Records amb el nom de Rising Tide Records. Aquest mateix any, Seagram Company Ltd. adquireix el 80% de MCA INC. i el 1996, el segell discogrfic de Rising Tide Records passa a dir-se Universal Records.


Discogrfiques subsidiaries.
 19 Recordings ;
 Bad Boy Records ;
 Cash Money Records ;
 Freedream ;
 Hip-O Records ;
 New Door Records;

Artistes en catleg.
 
Nelly ;
50 Cent ;
98 Degrees ;
Paulina Rubio;
Afroman ;
Akon ;
Baby Bash ;
Boyz II Men ;
Canibus ;
Chamillionaire;
Crucial Conflict ;
Erykah Badu ;
Damian Marley ;
David Banner ;
Gotan Project ;
Stephen Marley ;
Infinite Mass ;
Jodeci ;
Lil' Romeo ;
Lost Boyz ;
Lumidee ;
Mary J. Blige ;
Mr. Cheeks ;
Ms. Toi ;
Mystic (6) ;
Raekwon ;
Rakim ;
Raphael Saadiq ;
Remy Martin ;
Samantha Mumba ;
S Club ;
Sheek Louch ;
Spax ;
Sticky Fingaz ;
St. Lunatics ;
The Mars Volta;
Tracey Lee ;
Warren G;


Enllaos externs.
 Web Oficial ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152674" title="Autoconeixement" nonfiltered="1684" processed="1680" dbindex="61713">
L'autoconeixement s un concepte psicolgic que implica introspecci, definir la prpia visi d'un mateix i determinar les caracterstiques de la personalitat. Sovint adquireix connotacions espirituals, com en la meditaci o els ensenyaments filsofics inspirats per Scrates.

William James va afirmar que tota persona t un sentiment d'autopercepci (s'adona que existeix d'una determinada manera) que influeix en l'autoconcepte (la visi que es t d'un mateix). Aquest autoconcepte s un dels components de l'autoestima. L'autopercepci s un dels elements fonamentals de l'autoconeixement.

L'autoconeixement implica definir-se en funci d'uns valors, uns gustos, unes virtuts i uns defectes i l'experincia prvia. S'assoleix pensant en la prpia vida. Ocupa un paper creixent en l'educaci,ja que s una base per a altres aprenentatges.

Alguns defensen que la droga pot ser un cam d'autoconeixement en alliberar l'inconscient. La psicoanlisi es basa en gran part en aconseguir l'autoconeixement del pacient, que verbalitza com s i qu li passa com a primer pas per guarir-se de la seva malaltia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152675" title="Valve Software" nonfiltered="1685" processed="1681" dbindex="61714">
Valve Software s una empresa dels Estats Units desenvolupadora de programari en el camp dels videojocs. Es va fer mundialment famosa pel seu primer videojoc, Half-Life i per una modificaci d'aquest joc, Counter-Strike. Les oficines centrals de Valve Software es troben a Kirkland, Estats Units.

 Histria .
Valve Software va ser formada el 1996 per Gabe Newell i Mike Harrington. Ambds eren ex-treballadors del gegant informtic Microsoft i havien treballat en els seus sistemes operatius Windows i Us/2 abans de passar-se al mn del videojoc. Amb el seu primer, i fins al moment nic videojoc, Valve va collir un gran xit obtenint beneficis de les seves expansions i mods. En el seu treball al costat de la comunitat de jugadors es troben ttols com Counter-Strike o Day of Defeat. El maig del 2003, Valve Software va causar una gran revolada a la fira E3 en presentar el que semblava una versi prcticament acabada de Half-Life 2. Actualment, Valve tamb est desenvolupant la segona part de Team Fortress Classic, el Team Fortress 2.

Desprs d'un retard d'una mica ms d'un any, possiblement a causa del robatori per una banda del codi font que va sofrir Valve, Half-Life 2 va ser llanat el 16 de novembre de 2004 en tot el mn mitjanant la seva plataforma Steam. El videojoc sembla ser un competidor de Doom 3.

 Videojocs creats .
 Half-Life;
 : Adaptaci de Half-Life al motor grfic Source de Half-Life 2.
 Half-Life 2;
 Half-Life 2: Episode One: La continuaci de l'argument de Half-Life 2. No s una expansi.
 Counter-Strike: Basat en treballs d'aficionats.
 : Continuaci del popular joc, basat en la tecnologia del motor grfic Source de Half-Life 2.
 Team Fortress Classic;
 Day of Defeat: Basat en treballs d'aficionats.
 Day of Defeat: Source: Reedici de Day of Defeat, aprofitant les noves possibilitats grfiques del motor grfic Source de Half-Life 2.

 Enllaos externs .
 Lloc web oficial ;
 Lloc web oficial de la plataforma Steam ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152679" title="Universitat de Madrid" nonfiltered="1686" processed="1682" dbindex="61715">
Universitat de Madrid o Universitat Central van ser els noms que va prendre la Universitat d'Alcal d'Henares quan va ser traslladada a Madrid a mitjans del segle XIX, desprs de la Llei Moyano de 1857. 

Ms endavant prendria el nom de Universitat Complutense de Madrid quan es va fundar, cap a 1968, la Universitat Autnoma de Madrid. El 1973, les escoles tcniques superiors i mitjanes d'enginyeria i arquitectura d'aquesta universitat juntament amb altres centres superiors dependents dels ministeris de Defensa, Indstria i Obres Pbliques es van unir per a formar la Universitat Politcnica de Madrid.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152680" title="Vektor Grafix" nonfiltered="1687" processed="1683" dbindex="61716">
Vektor Grafix va ser una empresa del Regne Unit que es dedicava a crear videojocs, el cap era Andy Craven, i va ser adquirida per Microprose el 1992. L'empresa es situa a la ciutat de Leeds, i desprs de qu Microprose hagus adquirit l'empresa, l'estudi de Leeds es va convertir en un dels seus estudis de desenvolupament.

Vektor Grafix va ser fundat per Andy Craven i Danny Galagher el 1986, i el seu primer llanament va ser un videojoc recreatiu anomenat Star Wars pels ordinadors ZX Spectrum, Amstrad CPC i Commodore 64, publicat per Domark. Es va llanar una versi de DOS (publicat per Broderbund als EUA), i aquest va ser seguit rpidament pel videojoc The Empire Strikes Back.

Vektor va esdevenir com a empresa important en els videojocs 3D, i llavors s quan va ser comprat per Microprose el 1992.


 Videojocs creats per l'empresa .

 Star Wars (1987);
 The Empire Strikes Back;
 Ringwars;
 Fighter Bomber;
 Strike Aces;
 Fighting Soccer;
 ;
 B-17 Flying Fortress;
 Killing Cloud;

 Enllaos i referncies .




Entrevista a Andy Craven de Crash Magazine ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152681" title="Rockstar Lincoln" nonfiltered="1688" processed="1684" dbindex="61717">
Rockstar Lincoln (anteriorment Tarantula Studios) s un estudi de creaci de videojocs de Rockstar Games dedicat en la qualitat i testeig dels videojocs de la marca. Tamb ha tradut videojocs de Rockstar. L'empresa ha contribut en la creaci de diversos videojocs de la saga  Grand Theft Auto, per els que ms ha contribut sn (Grand Theft Auto per l'ordinador, i London, 1969 i Grand Theft Auto 2) per les videoconsoles.

Rockstar Lincoln se situa a l'East Midlands d'Anglaterra.

 Enllaos externs .
 Lloc web oficial de Rockstar Lincoln ;
 Lloc web oficial de Rockstar Games ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152684" title="Eduard de Woodstock" nonfiltered="1689" processed="1685" dbindex="61718">

Eduard de Woodstock, conegut com el Prncep Negre (Woodstock (prop d'Oxford), 15 de juny de 1330 - Westminster, 1376), prncep de Galles, comte de Chester, duc de Cornualla i prncep d'Aquitnia, era el fill gran d'Eduard III d'Anglaterra i de Felipa d'Hainaut.

Biografia.

El seu sobrenom seria degut al color de la seva armadura, per no era utilitzat pels seus contemporanis. No apareix fins al 1568 a Chronicle of England de Richard Grafton. En vida, se l'anomenava simplement el prncep, el prncep de Galles, i entre 1362 i 1372 el prncep d'Aquitnia. Tamb se'l coneixia pel seu lloc de naixement: Eduard de Woodstock.

Els seus preceptors van ser Walter Burley i el cavaller d'Hainaut Walter Mauny. Als vuit anys mentre el seu pare marxa a Flandes per tal de contreure aliances contra Frana, s designat "guardi del regne". Va ser instrut per Eduard III, no negligint ni la seva educaci ni la seva instrucci de prncep, fent-lo cavaller el 12 de juliol de 1345.

La guerra dels cent anys.

Ja acostumat als torneigs, desembarca l'11 de juliol de 1346 a l'Hague, destrossa Normandia al costat del seu pare i coneix la seva primera gran batalla a Crcy el 1346, on assumeix el comandament de l'ala dreta de l'exrcit angls amb l'ajuda del tamb jove comte de Warwick. Una crnica de l'poca diu que el jove Prncep va estar a punt de perdre la vida aquell dia: desarmat per un cavaller francs, s el seu porta estendard que hauria tingut la presncia d'esperit de amagar-lo sota la bandera amb el drac vermell del prncep de Galles i qui hauria rebutjat nombrosos atacants. Aquella nit, hauria manat l'execuci de tots els soldats francesos ferits i incapaos de pagar el rescat, i al mat, es produ una massacre encara ms gran quan les milcies urbanes franceses van venir com a refor per ja massa tard.

Primera Guerra Civil Castellana.
Pere el Cruel, necessit l'ajuda d'Eduard de Woodstock, el prncep Negre, governador angls d'Aquitnia durant la Primera Guerra Civil Castellana, ja que va acceptar la Enric de Trastmara, qui amb l'ajut de Carles V de Frana, la reina Joana de Borb, Pere IV d'Arag i nobles castellans contraris a Pere va envair el territori castell sent proclamat rei a Calahorra el 1366, ocupant en poc temps la totalitat del Regne de Castella. Pere el Cruel i Eduard de Woodstock van penetrar a la pennsula amb tropes angleses, derrotant Enric II de Castella a la batalla de Njera el 1367. Tot i la brutal repressi contra els partidaris d'Enric, aquest aconsegu recobrar forces i va assetjar Toledo el 1368 i derrotar Pere I a la batalla de Montiel el 1369, qui finalment mor en una baralla durant les converses de pau. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152687" title="Joseph Eugene Stiglitz" nonfiltered="1690" processed="1686" dbindex="61719">


Joseph Eugene Stiglitz ( Gary, EUA 1943 ) s un economista, escriptor i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 2001.

Biografia.
Va nixer el 9 de febrer de 1943 a la ciutat de Gary, poblaci situada a l'estat nord-americ d'Indiana. Desprs d'estudiar economia a l'Amherst College, on es gradu el 1963, inici un postgrau a l'Institut Tecnolgic de Massachusetts, on finalment realitz el seu doctorat l'any 1967. Desprs d'iniciar la seva recerca a la Universitat de Chicago sota la direcci de Hirofumi Uzawa i grcies a una beca Fulbright a la Universitat de Cambridge, fou professor a la Universitat de Yale, Duke, Stanford, Oxford i Princeton. Actualment s professor a la Unviersitat de Columbia.

Assessor econmic.
A ms de fer influents i nombroses contribucions a la microeconomia, ha participat en nombrossos crrecs pblics. Va ocupar tasques en l'administraci del president Bill Clinton com a president del Consell de Consellers Econmics (1995-1997). Entre 1997 i el 2000 fou vicepresident i economista en cap del Banc Mundial, abans que el Secretari del Tresor dels EUA (Lawrence Summers) el forcs a renunciar. 

Recerca econmica.
Emmarcat en les teories econmiques que forment part de l'escola neokeynesiana, la investigaci ms famosa de Stiglitz s sobre el screening, una tcnica usada per un agent econmic per a extreure la informaci privada d'un altre. Aquesta important contribuci a la teoria de l'asimetria de la informaci li comport ser guardonat l'any 2001 amb el Premi Nobel d'Economia amb George Akerlof i Michael Spence.

A ms de les seves publicacions tcniques d'economia s l'autor de Whither Socialism, un llibre no tcnic que proporciona una introducci a les teories darrere del fracs de les economies socialistes a l'Europa de l'Est i al rol de la informaci imperfecta en els mercats. L'any 2002 va escriure "El malestar en la globalitzaci", on afirma que el Fons Monetari Internacional actua al servei de el seu accionista ms gran, els Estats Units, passant per damunt de les nacions ms pobres per a les quals va ser dissenyat. Stiglitz oferix algunes raons per les quals la globalitzaci ha engendrat l'hostilitat de manifestants, com les ocorregudes a Seattle i Gnova. 

Joseph Stiglitz ha estat reconegut en els cinc continents per la seva prestigiosa trajectria, prenent part en la iniciativa engegada pel Frum Social Mundial, i s un dels economistes ms llegits del mn. 

Enllaos externs.
  Pgina personal a la Universitat de Columbia;
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 2001;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152690" title="Front per la Democrcia a Burundi" nonfiltered="1691" processed="1687" dbindex="61720">
El Front per la Democrcia a Burundi (Francs: Front pour la Dmocratie au Burundi, FRODEBU) s un partit poltic progressista de Burundi.

Va ser format per seguidors de Melchior Ndadaye del dissolt Partit dels Treballadors de Burundi el 1986. El FRODEBU va ser legalitzat com un partit poltic el 1992.

A les eleccions legislatives, el partit va guanyar el 21.7 % i 30 dels 118 escons.

 Presidents .

 Melchior Ndadaye (1986-1993);
 Sylvestre Ntibantunganya (1993-1995);
 Jean Minani (1995-2006?);
 Lonce Ngendakumana (2006?-present);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152695" title="Daniel Kahneman" nonfiltered="1692" processed="1688" dbindex="61721">


Daniel Kahneman ( Tel Aviv, Mandat Britnic de Palestina 1934 ) s un psicleg, economista i professor universitari israeli, de nacionalitat nord-americana, guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 2002.

Biografia.
Va nixer el 5 de mar de 1934 a la ciutat de Tel Aviv, ciutat que en aquells moments formava part del Mandat Britnic de Palestina i que avui en dia forma part de l'Estat d'Israel. Va passar la seva infantesa a Pars, traslladant-se l'any 1946 de nou a Israel, on inici els seus estudis de psicologia i matemtiques a la Universitat Hebrea de Jerusalem, on es gradu el 1954. Desprs de servir en el departament de psicologia de les Forces de Defensa d'Israel el 1958 es trasllad als Estats Units d'Amrica, on realitz el seu doctorat a la Universitat de Berkeley l'any 1961. Actualment s professor de la Universitat de Princeton.

Recerca econmica.
Especialista en psicologia cognitiva, la principal contribuci de Kahneman a la cincia econmica consisteix en el desenvolupament, al costat d'Amos Tversky, de la denominada teoria de les perspectives (prospect theory), segons la qual els individus prenen decisions, en entorns d'incertesa, que s'aparten dels principis bsics de la probabilitat. A aquest tipus de decisions ho van denominar dreceres heurstiques. Una de les manifestacions d'aquest tipus de dreceres s l'aversi a la prdua. D'aquesta manera, un individu prefereix no perdre una quantitat fixa de diners abans que guanyar la mateixa quantitat, la qual cosa suposa una asimetria en la presa de decisions. 

La importncia de les investigacions de Kahneman radiquen en la seva utilitat per a crear models de comportament no racionals, que s'aparten de la concepci neoclssica de lhomo economicus i s'aproximen a la teoria keynesiana i algunes teories del cicle econmic. 

L'any 2002, conjuntament amb Vernon Smith, fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia per haver integrat aspectes de la investigaci psicolgica en la cincia econmica, especialment pel que fa al judici hum i la presa de decisions sota incertesa. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 2002;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152696" title="Adolf Loos" nonfiltered="1693" processed="1689" dbindex="61722">

Adolf Loos (Brno (Morvia), 10 de desembre de 1870 - Kalksburg (Viena), 23 d'agost de 1933) fou un arquitecte austrac i un dels pioners de l'arquitectura moderna.

Desprs d'estudiar al Politcnic de Dresden, an als Estats Units durant tres anys (1893 - 1896), all visit l'Exposici de Chicago i s'enusiasm per l'arquitectura americana. 

El 1896 s'establ a Viena, esdevenint amic d'alguns dels protagonistes de les avantguardes artstiques europees de l'poca, com l'escriptor i periodista Karl Kraus,  el msic Arnold Schnberg, el poeta Peter Altenberg, Kokoschka i Tristan Tzara. Va polemitzar amb els modernistes (Sezession vienesa), que per ell representen un gust ja superat per la realitat contempornia. 

s considerat un dels precursors del racionalisme arquitectnic. Segons Loos, l'arquitectura ha de ser prctica i per tant no pot ser un art; d'aqu sorgeix la necessitat moral d'eliminar qualsevol decoraci intil. Compensa aquesta reducci ornamental amb l's de materials nobles i texturats com la fusta o la pedra, fa servir el que anomena sinceritat constructiva (no enganyar en l's dels materials ni amb la seva aparena), i estudia en profunditat les complexitats en la distribuci de l'espai (Raumplan). 

Entre les seves obres, totalment avantguardistes i tendents a l'eliminaci ornamental, hi trobem l'intervenci al Caf Museum de Viena (1899), la Villa Karma a Montreux (1903), les cases Steiner i a Michaerlerplatz de 1910, ambdues a Viena i la casa de Tristan Tzara a Pars (1926).

Desprs de la I Guerra Mundial fou arquitecte en cap de la ciutat de Viena (1920 - 1922).

Escrits.
El 1908 publica Ornament und Verbrechen (Ornament i Delicte) un text provocatiu en el qual subratlla l'utilitat social de la producci d'objectes amb formes simples i funcionals. Fou grcies a aquest escrit que Loos ser considerat un dels fundadors del racionalisme europeu i del gust arquitectnic modern.

Obres principals.


El seu primer projecte data del 1903: la restructuraci de Villa Karma situada a Montreux i caracteritzada per l'extrema simplificaci de les superfcies i pel rigors estudi volumtric.

El 1910 l'arquitecte realitza la Villa Steiner i la casa a la Michaelerplatz a Viena. El 1912 dissenya la Casa Scheu, tamb a Viena, una de les primeres a usar una coberta plana amb terrassa. Durant la projectaci d'aquestes cases Loos inventa el Raumplan, una soluci espaial en la qual els ambients tnen alries diverses segons la seva funci i la macla entre els volums comporta diversos desnivells. Le Corbusier reprendr aquesta idea a algunes de les seves arquitectures ms cllebres.

El 1922 Loos s nomenat director de l'oficina pels nous assentaments perifrics de l'Ajuntament de Viena, crrec que exercir per poc temps per que el portar a projectar algunes cases populars, una matria en qu fins llavors no havia aprofundit. Afronta aquest tema des d'una ptica diferent a la del Racionalisme: de fet les cases projectades per Loos foren pensades per a ser autoconstrubles i per poder contribur a la vida quotidiana dels seus habitants (per exemple, amb horts per al conreu de verdures, etc.) 

La possibilitat d'obtenir encrrecs per part de personatges lligats al mn de l'art i de la vida cultural parisina empeny Loos a traslladar-se a aquesta ciutat. Molts artistes li demanaran consell per aconseguir desenvolupar fins a la construcci noms la casa per Tristan Tzara a Montmartre, mentre que aquella que era per Josphine Baker no passar de la fase de projecte. En aquests dos habitatges aprofund l'experincia del Raumplan, i port aquest concepte fins a la mxima expressi a les cases Moller a Viena i Mller a Praga.

Pel que fa a projectes no realitzats, el projecte de concurs per la seu del Chicago Tribune s important per la comprensi de l'obra de Loos. Es tracta d'un gratacels constitut per una columna drica amb fust i capitell que es recolza sobre una gran basament, tot revestit de marbre negre. Aix ajuda a l'interpretaci de la relaci de Loos amb l'art i l'arquitectura del passat i amb l'ornament. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152699" title="Pla de l'Avell" nonfiltered="1694" processed="1690" dbindex="61723">
El Pla de l'Avell s una entitat de poblaci pertanyent al municipi de Cabrera de Mar. Es troba situat  a l'extrem ms meridional del terme municipal, sobre el litoral i fregant el lmit amb el municipi de Vilassar de Mar.

Les primeres edificacions daten dels anys 70 i eren edificis d'apartaments per a segones residncies, generalment de gent provinent de Barcelona i la seva rea metropolitana, construts al voltant de la masia de Can Puig.

A mitjans dels anys 80, el creixement de la trama urbana de Vilassar de Mar fins al seu lmit amb Cabrera de Mar fora tamb la urbanitzaci de tota l'rea pertanyent a aquest segon municipi (ocupada fins aleshores per camps de conreus), inclosa la riera dels Vinyals (actualment Rambla dels Vinyals). Aquest nou venat s'anomenar Pla de l'Avell.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152700" title="Vernon L. Smith" nonfiltered="1695" processed="1691" dbindex="61724">


Vernon Lomax Smith ( Wichita, EUA 1927 ) s un economista i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 2002.

Biografia.
Va nixer l'1 de gener de 1927 a la ciutat de Wichita, poblaci situada a l'estat nord-americ de Kansas. Va estudiar enginyeria electrnica a l'Institut Tecnolgic de Califrnia (Caltech), on es gradu el 1949. Posteriorment realitz estudis de postgrau l'any 1952 a la Universitat de Kansas i el 1955 el doctorat en economia a la Universitat de Harvard.

El 1955 inici la seva activitat docent a la Universitat de Purdue i el 1961 es trasllad a la Universitat de Stanford. Posteriorment fou professor l'any 1967 de la Universitat de Brown, el 1968 de Massachusetts, el 1972 del Center for Advanced Study in the Behavioral Sciences, el 1974 del Caltech, i a partir de 1976 de la Universitat d'Arizona, on actualment s professor emrit.

Recerca econmica.
Afectat de la sndrome d'Asperger, aquesta malaltia no l'hi ha impedit ser un especialista de l'economia experimental, les finances i la teoria del capital en els mercats. 

L'any 2002 fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia, juntament amb Daniel Kahneman, per establir l'experimentaci com una eina d'anlisi econmica emprica, especialment en l'estudi dels mecanismes dels mercat alternatius " 

Enllaos externs.
  Pgina personal;
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 2002;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152703" title="Elisabeth Schwarzkopf" nonfiltered="1696" processed="1692" dbindex="61725">
Elisabeth Schwarzkopf DBE (Jarocin, ciutat de Prssia i actualment de Polnia, 9 de desembre, 1915 - Schruns, Vorarlberg, 3 d'agost de 2006), va ser una soprano alemanya (tot i que que posteriorment va adquirir la nacionalitat britnica). Va ser una de les sopranos ms destacades del perode posterior a la Segona Guerra Mundial, molt admirada per les seues interpretacions d'obres de Mozart, Strauss i Hugo Wolf. 

Biografia i carrera.
Era filla de Friedrich Schwarzkopf, professor d'institut prussi amb mentalitat rgida que li va transmetre la seua intransigncia i la seua passi per la llengua alemanya; sa mare, Elisabeth Frhling, li va proporcionar un ferma oda musical i una voluntat de ferro. Va ser batejada com Olga Maria Elisabeth Frederike Schwarzkopf. Des dels deu anys, llegia les partitures perfectament i s'acompanyava ella mateixa al piano, mentre cantava en concerts d'aficionats. Va interpretar la seua primera pera l'any 1928, com Eurdice en una producci escolar de l'obra Orfeu i Eurdice, de Gluck a Magncia. L'any 1934 va comenar estudis musicals en la Hochschule fr Musik de Berln, primer com a mezzosoprano en haver-ho decidit aix la seua primera professora, Lula Miss-Gmeier. Sa mare va protestar amb fermesa, i va aconseguir que Elisabeth fora acceptada a la classe del professor Egonof com a soprano de coloratura. Posteriorment, va estudiar amb la soprano de coloratura, Maria Ivogn aix com amb el seu marit, el pianista acompanyant Michael Raucheisen. 

 Primeres fites .
Va cantar a l'pera Estatal de Berln des de 1938 fins a 1942. Va debutar professionalment el 15 d'abril de 1938, com la Segona Donzella-flor (Primer Grup) de Klingsor en l'Acte II de Parsifal de Richard Wagner, sota la batuta de Karl Bhm; desprs com un dels tres patges de La flauta mgica . Com altres joves artistes alemanys, es va inscriure l'any 1935 al sindicat d'estudiants nazis i tres anys desprs en el Partit Nazi, una decisi que va motivar que fra boicotejada en els Estats Units durant anys i que va continuar suscitant controvrsia fins a la seua mort. 

Invitada per Karl Bhm, l'any 1942, es va unir a l'pera Estatal de Viena, on va interpretar papers com la Konstanze de El rapte en el serrall de Mozart, Musetta i desprs Mim a La Bohme de Giacomo Puccini, i Violetta a  La Traviata de Giuseppe Verdi. En aquesta poca la van dirigir Karl Bhm, Josef Krips i Herbert Von Karajan. La seua carrera es va veure interrompuda per un brot de tuberculosi que va haver de superar durant dos anys en un sanatori dels Monts Tatra, en el sud de Polnia. L'any 1944 es va convertir en la principal soprano de l'pera Estatal de Viena, estrenant els papers de Rosina (El barber de Sevilla  de Rossini), Blondine (El rapte en el serrall) i Zerbinetta (Ariadne auf Naxos de Richard Strauss). Desprs de la derrota d'Alemanya en la guerra va haver de passar, com altres artistes de l'poca (per exemple, Wilhelm Furtwngler), per un tribunal de desnazificaci.

 Carrera posterior .
Entre 1947 i 1948, Schwarzkopf va aparixer en una gira amb l'pera Estatal de Viena a Londres, a la Royal Opera House Covent Garden el 16 de setembre de 1947, com Donna Elvira de Don Giovanni de Mozart. Aquest mateix any va debutar en el paper de Susana (Les noces de Fgaro, de Mozart) en el Festival de Salzburg. A La Scala va debutar el 28 de desembre de 1948, com la Comtessa de Les bodes de Figaro, que va esdevenir un dels seus papers ms destacats. Va debutar oficialment en la Royal Opera House el 16 de gener de 1948, com Pamina en La flauta mgica de Mozart, en representacions cantades en angls, i a La Scala el 29 de juny de 1950, cantant la Missa Solemnis de Beethoven. Aquest mateix any es va estrenar com Marcelline en Fidelio de Beethoven, sota la batuta de Furtwngler.

L'associaci de Schwarzkopf amb el teatre milans a principis dels anys 50 li va permetre cantar certs papers a l'escenari que mai ms va tornar a interpretar: Mlisande en Pellas et Mlisande, Jole en Eracle de Hndel, Marguerite en el Faust de Gounod, Elsa Lohengrin de Wagner, aix com la seua primera Mariscala en Der Rosenkavalier (El cavaller de la rosa) el 1952, de R. Strauss, i la seua primera Fiordiligi en Cos fan tutte de Mozart en la Piccola Scala. 

L'11 de setembre de 1951, va aparixer com Anne Trulove a l'estrena mundial de The Rake's Progress (La carrera del llibert), d'gor Stravinski. 

Es va casar amb el productor de msica clssica Walter Legge, el 19 d'octubre de 1953 a Epsom, Surrey. No van tenir fills. Ell va morir l'any 1979.

Va oferir un recital el 5 de novembre de 1952 a Ciutat de Mxic, amb Martn Imaz al piano. En el Carnegie Hall va donar el seu primer recital nord-americ (1953). Aqueix mateix any, per al cinquantenari de la mort de Verdi, va cantar el Rquiem, sota la direcci de Victor de Sabata. Aquest mateix any, va estrenar Trionfo d'Afrodita de Carl Orff. El 1955 s la Mariscala en Der Rosenkavalier (debut en l'pera de San Francisco) i Alice Ford en Falstaff de Verdi. El 1957, sota la direcci de Tullio Serafin, s Li, (Turandot de Puccini) al costat de Maria Callas en el paper protagonista. No va ser fins al 19 de desembre de 1964 quan va debutar en el Metropolitan Opera, tamb com la Mariscala.

Els seus papers ms destacats com a cantant d'pera van ser mozartians: Donna Elvira (Don Giovanni), Fiordiligi (Cos fan tutte), Comtessa Almaviva (Les bodes de Fgaro), i straussians: Zerbinetta (Ariadne auf Naxos), paper de coloratura i, posteriorment, la Mariscala, (Der Rosenkavalier), de soprano lrica o lrico-dramtica, aix com el de Comtessa Madeleine en Capriccio. Fin s i tot va portar el paper de la Mariscala al cinema, en la pellcula Der Rosenkavalier (1962), amb direcci de Paul Czinner. 

Durant tota la seua carrera, va divulgar el lied alemany en nombrosos recitals, amb obres de Beethoven, Glck, Mahler, Mendelssohn, Mozart, Max Reger, Schubert, Schumann, Richard Trunk, Hugo Wolf o Hermann Zilcher, que va deixar per a la posteritat en enregistraments insuperables. Cal destacar tots els enregistraments realitzats amb el pianista Gerald Moore, els cantats amb les sopranos Irmgard Seefried o Victria dels ngels, la mezzosoprano Christa Ludwing i el barton Dietrich Fischer-Dieskau (Knaben Wunderhorn de Mahler i Deutsche Volkslieder de Brahms) sense oblidar les colleccions llegendries: recital Schubert el 1952 amb Edwin Fischer; recital Hugo Wolf, amb Wilhelm Furtwngler al piano el 1953; recital Mozart el 1956 amb Walter Gieseking; Knaben Wunderhorn amb George Szell i Fischer-Dieskau el 1968   I, sobretot, la seua pea ms recordada: Vier letzte lieder (Quatre darrers lieder) de Richard Strauss, que va canbtar per primera vegada l'any 1951 amb l'Orquestra Filharmnica de Viena sota la direcci de Paul Kletzki , i dels que va deixar un enregistrament datat l'any 1966, d'absoluta referncia, amb George Szell dirigint. 

El 20 de febrer de 1967, junt amb el barton Fischer-Dieskau i la soprano Victria dels ngels va celebrar la gala de comiat del pianista Gerald Moore, amb ocasi del seu retir, en el Royal Festival Hall de Londres. D'aquesta jornada queda un enregistrament antolgic de lieder, si b s famosa pel  Duetto buffo di due gatti, atribut a Rossini, que interpreten a duo Schwarzkopf i dels ngels.

Schwarzkopf es va retirar dels escenaris d'pera l'any 1971, amb una actuaci al Teatre de la Moneda de Brusselles el 31 de desembre, en el seu rol ms significatiu: el de la Mariscala. En els anys segents es va centrar en el lied, acomiadant-se d'aquests recitals el 17 de mar de 1979 a Zuric. 

Desprs, es va dedicar a l'ensenyament i va donar classes magistrals al voltant del mn, en particular en la Juilliard School de Nova York. Tenia fama de ser extremadament exigent; alguns van arribar a considerar els seus mtodes innecessriament aspres. Entre els seus alumnes, cal citar a Rene Fleming, Thomas Hapson, Matthias Goerne, Maria Venuti, Maxim Heller, Fany Solter, Mitsuko Shirai, Niell Du Preez, Uwe Heilmann, Andreas Reibenspies i Cornelius Hauptmann.  

Desprs de viure en Sussa durant molts anys, es va traslladar a Vorarlberg, la provncia ms occidental de ustria. Schwarzkopf va morir mentre dormia a la nit del 2 al 3 de agost de 2006 a la seua casa de la vila de Schruns, a Vorarlberg, a l'edat de noranta anys.

Va ser admirada pel seu art i la seua atemporal bellesa. Herbert Von Karajan va declarar que era  probablement la millor cantant d'Europa  .

El crtic Edward Greenfield ha assenyalat que  Era una de les ms grans cantants. Combinava totes les qualitats que s'esperen d'una gran soprano. El que la feia tan especial era el seu timbre nic en la veu i la seua resposta nica a les paraules, particularment en alemany, junt amb el seu gran carisma i bellesa. Era tamb una actriu meravellosa  

El seu perfeccionisme prussi va ser destacat per Gerald Moore, pianista que la va acompanyar en innumerables recitals: era la persona  ms cruelment autocrtica que es puga imaginar  ( Guardian Unlimited , Charlotte Higgins, 03/08/2006). Per aix en una de les seues ltimes entrevistes va declarar que  mai vaig ser prou bona  ( El Universal , Fernando Dez, 29/08/2006).

Distincions i premis .
1950: Medalla Lilli Lehmann, Salzburg ;
1959: L'  Orfeo d'Oro , Mntua ;
1969:  Orphe d'Or  de l'Acadmia del disc lric, Pars ;
1961: Premi Edison de la Societat per a la Divulgaci dels Enregistraments, Amsterdam ;
1961: ttol  Cantant de cambra alemanya ;
1964: Membre honorari de la Reial Acadmia Sueca de Msica, Medalla  Litteris et artibus  concedida pel rei suec Gustau Adolf VI.
1967: Premi d'Estocolm a la millor soprano europea ;
1971: Medalla Hugo Wolf ;
1974: Gran Creu de Servei Federal ;
1982: Medalla Mozart de la ciutat de Frankfurt ;
1983: Medalla Vierte le Merite. ;
1986: comandant de l'Orde de les Arts i les Lletres ;
1991: Medalla Mozart de la UNESCO ;
1992: Dama de l'Orde de l'Imperi Britnic per la Reina Isabel II.
2002: Medalla de la ciutat de Viena ;

Va ser nomenada doctora honoris causa a les universitats de Cambridge (1976), la Universitat nord-americana de Washington (1982) i la Universitat de Glasgow (1990). 

Discografia.
Ha deixat una discografia considerable, tant en quantitat com en qualitat, sent apreciats sobretot els seus rols de Mozart i R. Strauss, els seus dos enregistraments comercials dels Quatre ltims lieder de R. Strauss i, en egeneral, la seua dedicaci al lieder,  especialment els de Hugo Wolf. 

Els seus enregistraments d'pera ms destacats, segons la Guia Penguin, sn:
Lehr: opereta Die lustige Witwe (La viuda alegre), amb Gedda, Kunz, Loos, Kraus, ..., Orquestra i Cor Philharmonia, dirigits per Matacic (1953). ;
Mozart: pera Cos fan tutte, en dos enregistraments: un amb Ludwig, Steffek, Kraus, Taddei, Berry, Orquestra i Cor Philharmonia, dirigits per Karl Bhm. EMI (1962); i un altre amb Otto, Merriman, ... l'Orquestra i Cor Philharmonia, dirigits per Karajan, tamb per a EMI (1954).
R. Strauss: ;
pera Ariadne auf Naxos, amb Schock, Streich, Doench, Seefried, Cuenod, Orquestra Philharmonia, dirigits per Karajan (1954).
pera Der Rosenkavalier, amb Ludwig, Stich-Randell, Edelmann, Wechter, Orquestra i Cor Philharmonia, direcci de Karajan. EMI ;
  Elisabeth Schwarzkopf  sings operetta' (amb l'Orquestra i Cor Philharmonia, dirigits per Ackermann). EMI ;

Altres enregistraments:
Brahms: Deutsche Volkslieder (Canons folklriques alemanyes) , junt amb Fischer-Dieskau i G. Moore. Es tracta d'un enregistrament de referncia, perqu pocs cantants poden igualar-se a Schwarzkopf i Fischer-Dieskau en la seua imaginaci musical i profunda comprensi dels textos que estan interpretant.
Mozart: Don Giovanni, amb Eberhard Waechter, Joan Sutherland i direcci de Carlo Maria Giulini (EMI Classics);
Engelbert Humperdinck: Hnsel und Gretel, amb Elisabeth Grmmer, i direcci d'Herbert Von Karajan (EMI Classics);
Schubert: Lieder: An Die Musik; An Sylvia; Auf dem Wasser zu singen; Ganymed; Gretchen am Spinnrade; Im Frhling; Die junge Nonne; Das Lies im Grnen; Der Musensohn; Nachtviolen; Nhe des Geliebten; Wehmut, amb Edwin Fischer al piano, per a EMI.
Johann Strauss: Die Fledermaus , amb Nicolai Gedda, Erich Kunz, i direcci d'Herbert Von Karajan ;
R. Strauss: ;
Vier letzte Lieder (Quatre ltims lieder), lieder orquestrals, amb l'Orquestra Simfnica de Berln i l'Orquestra Simfnica de Londres, dirigides per George Szell (1966). EMI;
 Capriccio, amb Eberhard Waechter, Dietrich Fischer-Dieskau, i direcci de Wolfgang Sawallisch (EMI Classics);
Hugo Wolf: Italianisches Liederbuch (1966-1967) i Spaniches Liederbuch, junt amb D. Fischer-Dieskau i Gerald Moore. (EMI Classics);

Cites.
 (Desprs de ser preguntada per Peter Sellars) "Hi ha noms que no vull que s'esmenten en ma casa. No pronuncieu aquest nom en la meua presncia. He vist el que ell fa, i s criminal. Com solia dir el meu marit, fins ara ning no ha gosat anar al Museu del Louvre a pintar un grafit sobre la Mona Llisa, per alguns directors d'pera estan fent un grafit sobre obres mestres."   Entrevista a Newsweek, 15 d'octubre de 1990.

 "molts compositors actuals no saben el que s una gola humana. A Bloomington, Indiana, vaig ser invitada a escoltar msica escrita en quarts de to per a quatre arpes i veus. Vaig haver de fugir de la sala per a no emmalaltir."   Entrevista a Newsweek, 15/10/1990.

Curiositats.
Quan la van invitar, l'any 1958, a escollir els seus vuit enregistraments favorits en el programa de la BBC Desert Island Discs (Discos per a una illa deserta), Schwarzkopf va triar set dels seus mateixos treballs per al disc, perqu li recordaven la gent amb qu havia treballat. Aquesta elecci aparentment narcisista va estar influda pel seu esps Walter Legge. En privat, va assenyalar que li disgustaven la major part dels seus discos. ;

Una llegenda urbana bastant estesa sost que s tia del militar nord-americ Norman Schwarzkopf, tal i com es va publicar en alguns obituaris. Tanmateix, els avis de Norman Schwarzkopf s'anomenaven Julius George Schwarzkopf i Agnes Sarah Schmidt, mentre que els pares d'Elisabeth s'anomenaven Friedrich Schwarzkopf i Elisabeth Frhling. A ms, Elisabeth era filla nica.

 Per a saber-ne ms .
 Hauert, R., Gavoty, B.: Elisabeth Schwarzkopf. Frankfurt am Main, Kister 1957 ;
 Jefferson, A., Elisabeth Schwarzkopf Northeastern University Press (agost de 1996) ISBN 1-55553-272-1 Chapter One extract;
 Jefferson, A., Elisabeth Schwarzkopf. Die Biographie. Langen/Mller 1996, 400 S., 46 s/w Fotos, ISBN 3-7844-2586-0 ;
 Legge, W.; Schwarzkopf, E.; ed. Sanders, A., Walter Legge: Words and Music Routledge (1998) ISBN 0-415-92108-2;
 Legge, W., i Schwarzkopf, E.: Gehrtes. Ungehrtes. Memoiren. Mnchen, Noack-Hbner 1982, 333 S. ;
 Sanders, A., i Steane, J. B., Elisabeth Schwarzkopf: A Career on Record Amadeus Pr (gener de 1996) ISBN 0-931340-99-3;
 Schwarzkopf, E., Les autres soirs Tallandier (16 d'agost del 2004) ISBN 2-84734-068-8;
 Schwarzkopf, E., On and Off The Record: A Memoir of Walter Legge Faber and Faber Ltd (31 de desembre de 1982) ISBN 0-571-11928-X; Scribner (mar de 1982) ISBN 0-684-17451-0; (rstica) ISBN 0-571-14912-X; University of British Columbia Press (1 de gener del 2002) ISBN 1-55553-519-4. Tradut al francs, amb autoritzaci de la cantant, com La voix de mon matre.

 Notes i referncies .


 Enllaos externs .
 Vido Elisabeth Schwarzkopf, l'any 1981, el seu treball al servei del cant lric, un arxiu de la Tlvision suisse romande;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152704" title="Trofeu Zegna de Vela" nonfiltered="1697" processed="1693" dbindex="61726">
El Trofeu Zegna de Vela s una competici esportiva de vela que t lloc cada any, des de 1989, a Barcelona, sota l'organitzaci del Reial Club Nutic de Barcelona.

El trofeu va ser concebut pel dissenyador itali Ermenegildo Zegna, a imatge del "Trofeu Zegna-Regata de Primavera de Portofino", que des de feia anys es venia celebrant a Itlia. Des de 1989 el Trofeu Zegna ha anat creixent tant en prestigi com en nombre de participants. Al principi noms competien embarcacions de la classe IOR, per, ms tard, seria una de les primeres proves en aplicar el sistema de mesura, construcci i competici IMS (Internacional Measurement System), que es va comenar a utilitzar a Catalunya l'estiu del 1993. El seu creixement posterior l'ha dut a depassar en diverses edicions el centenar d'embarcacions inscrites. La cita t lloc habitualment durant un cap de setmana de maig.

 Enllaos externs .
 Web oficial del Trofeu Zegna de Vela de Barcelona;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152705" title="Hylobates" nonfiltered="1698" processed="1694" dbindex="61727">

Hylobates s un dels quatre gneres de la famlia dels gibons. Fins fa relativament poc era l'nic gnere de la famlia, per s'han ascendit tres dels subgneres a la categoria de gnere (Hoolock, Nomascus i  Symphalangus).

Classificaci.
 Famlia Hylobatidae: gibons;
 Gnere Hylobates;
 Hylobates lar;
 subespcie Hylobates lar lar;
 subespcie Hylobates lar carpenteri;
 subespcie Hylobates lar entelloides;
 subespcie Hylobates lar vestitus;
 subespcie Hylobates lar yunnanensis;
 Hylobates agilis;
 subespcie Hylobates agilis agilis;
 subespcie Hylobates agilis albibarbis;
 subespcie Hylobates agilis unko;
 Hylobates muelleri;
 subespcie Hylobates muelleri muelleri;
 subespcie Hylobates muelleri abbotti;
 subespcie Hylobates muelleri funereus;
 Hylobates moloch;
 subespcie Hylobates moloch moloch;
 subespcie Hylobates moloch pongoalsoni;
 Hylobates pileatus;
 Hylobates klossii;


Referncies.
  	 
 	 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152706" title="Sant Esteve de Guialbes" nonfiltered="1699" processed="1695" dbindex="61728">
Sant Esteve de Guialbes s un poble del municipi de Vilademuls, en la comarca del Pla de l'Estany.  Est situat a uns 185m sobre el nivell del mar i a 20Km de Girona. L'any 2005 tenia 111 habitants empadronats (110 el 1975 i 102 el 1973). Havia format part del comtat de Girona i no a l'antiga baronia de Vilademuls, per ms tard es va incorporar a l'actual municipi. 

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152708" title="Ayabe (Kyoto)" nonfiltered="1700" processed="1696" dbindex="61729">
Ayabe (   ; -shi) s una ciutat japonesa localitzada a la Prefectura de Kyoto i fundada l 1 d agost de 1950.

Situada a les muntanyes del nord de la Prefectura, est a una hora i mitja de cam amb tren des de Kyoto. S espera que en els prxims anys s obri una estaci de tren.

Per a 2008, la ciutat tenia una poblaci estimada en 36.814 habitants i una densitat de 110,87 persones per quilmetre quadrat. L rea total s de 347,11 km.

Enllaos externs.
Web oficial de Ayabe ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152714" title="Robert F. Engle" nonfiltered="1701" processed="1697" dbindex="61730">


Robert F. Engle ( Syracusa, EUA 1942 ) s un economista i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 2003.

Biografia.
Va nixer el 10 de novembre de 1942 a la ciutat de Syracusa, poblaci situada a l'estat nord-americ de Nova York. Desprs d'estudiar fsica al Williams College, va graduar-se l'any 1966 en economia a la Universitat de Cornell, on tamb realitz el doctorat l'any 1969. Entre 1969 i 1972 fou professor a l'Institut Tecnolgic de Massachusetts, passant a la Universitat de San Diego l'any 1972, crrec que ocup fins el seu retir l'any 2003. Actualment s professor de la Universitat de Nova York 

Recerca econmica.
Interessat en els valors dels instruments financers mitjanant l'econometria, va observar com aquests instruments varien aleatriament en el temps en funci del risc; un grau de variaci conegut amb el nom de volatilitat. La volatilitat mostra perodes turbulents, amb canvis bruscs, seguits per altres perodes de calma amb poques fluctuacions. Engle va proposar els models ARCH (Autoregressive conditional heteroskedasticity, "models d'heterosquedasticitat autoregresiva condicional") que ajuden a descriure les propietats de moltes sries temporals i va desenvolupar mtodes per a fer models de les variacions de volatilitat a llarg del temps. Aquests models s'han fet indispensables per a tots els interessats en l'anlisi dels mercats financers. 

L'any 2003 fou guardonat amb la meitat del Premi Nobel d'Economia pels seus mtodes d'anlisis de sries temporals econmiques amb volatilitat variable en el temps ARCH". L'altre meitat del premi recaigu en Clive Granger per la seva recerca sobre els mtodes d'analitzar sries temporals econmiques amb un camp com, i que ell denomin cointegraci.

Obra seleccionada.
1983: "Autoregressive Conditional Heteroskedasticity With Estimates of the Variance of UK Inflation", Econometrica 50: 987-1008. ;
1983: "Exogeneity", Econometrica 51: 277-304, amb David F. Hendry i Jean-Francois Richard.
1986: "Semi-parametric estimates of the relation between weather and electricity demand", Journal of American Statistical Association 81: 310-320, amb Clive Granger, J. Rice i A. Weiss. ;
1987: "Estimation of Time Varying Risk Premia in the Term Structure: the ARCH-M Model", Econometrica 55: 391-407, amb David Lilien i Russell Robins. ;
1987: "Co-integration and Error Correction: Representation, Estimation and Testing", Econometrica 55: 251-276, amb Clive Granger.
1990: "Asset Pricing with a Factor ARCH Covariance Structure: Empirical Estimates for Treasury Bills", Journal of Econometrics 45: 213-237, amb V. Ng i M. Rothschild. ;
2002: "Dynamic Conditional Correlation - A Simple Class of Multivariate GARCH Models", Journal of Business and Economic Statistics. ;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 2003;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152720" title="Clive Granger" nonfiltered="1702" processed="1698" dbindex="61731">

Sir Clive William John Granger ( Swansea, Galles 1934 ) s un economista i professor universitari galls guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 2003.

Biografia.
Va nixer el 4 de setembre de 1934 a la ciutat de Swansea, poblaci situada al sud de Galles. De ben petit es trasllad a la poblaci de Lincoln, per durant la Segona Guerra Mundial s'install a Cambridge. A l'acabar la guerra es trasllad a la ciutat de Nottingham, estudiant en la universitat d'aquesta ciutat, on es gradu l'any 1955 i realitzant el doctorat el 1959. Aquell mateix any es trasllad fins la Universitat de Princeton per ampliar els coneixements, i el 1966 va esdevenir professor a la Universitat de Nottingham. El 1974 s'establ a San Diego (EUA), esdevenint professor de la universitat d'aquesta ciutat.

L'any 2005 fou nomenat Cavaller per part de la reina Elisabet II del Regne Unit.

Recerca econmica.
Interessat en els camps de la demografia, prospecci econmica, economia financera i la teoria econmica essencial, ha destacat en el camp de l'anlisi temporal i desenvolupant el concepte de cointegraci. Desenvolup, aix mateix, el model anomenat Casualitat de Granger, que mitjanant l's d'un test aconsegueix comprobar si els resultats d'una variables serveixen per predir una altra variable, alhora d'observar la seva capacitat unidireccional o bidireccional.

L'any 2003 fou guardonat amb la meitat del Premi Nobel d'Economia per la seva recerca sobre els mtodes d'analitzar sries temporals econmiques amb un camp com, i que ell denomin cointegraci. L'altre meitat del premi recaigu en Robert F. Engle pels seus mtodes d'anlisis de sries temporals econmiques amb volatilitat variable en el temps, model que ell anomen ARCH.

Obra seleccionada.
1964: Spectral Analysis of Economic Time Series. Princeton University Press. Conjuntament amb M. Hatanaka.
1966: "The typical spectral shape of an economic variable". Econometrica 34: 150-161.  ;
1969: "Investigating causal relations by econometric models and cross-spectral methods". Econometrica 37: 424-438.  ;
1969: "The combination of forecasts". Operations Research Quarterly 20: 451-468. Conjuntament amb J. Bates.
1974: "Spurious regressions in econometrics". Journal of Econometrics 2: 111-120.  ;
1977: Forecasting Economic Time Series. Academic Press. ;
1980: "An introduction to long-memory time series models and fractional differencing". Journal of Time Series Analysis 1: 15-30. Conjuntament amb R. Joyeux.
1987: "Co-integration and error-correction: Representation, estimation and testing". Econometrica 55: 251-276. Conjuntament amb Robert F. Engle.

Enllaos externs.
  Pgina personal;
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 2003;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152725" title="Finn E. Kydland" nonfiltered="1703" processed="1699" dbindex="61732">


Finn Erling Kydland ( lgrd, Noruega 1943 ) s un economista i professor universitari noruec guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 2004.

Biografia.
Va nixer l'1 de desembre de 1943 a la poblaci d'lgrd, situada al comtat de Rogaland. Es va graduar a l'Escola Noruega d'Economia (NHH) l'any 1968 i va obtenir el doctorat en economia a la Universitat Carnegie Mellon de Pittsburgh (EUA) l'any 1973, amb una tesi sobre el Planejament Macroeconmic Descentralitzat. Desprs del seu doctorat retorn al NHH com a professor associat d'economia i el 1978 retorn a Carnegie Mellon. Des de 2004 s professor a la Unviersitat de Santa Barbara a Califrnia.

Recerca econmica.
Interessat en la teoria econmica i l'economia poltica, ha desenvolupat les seves rees principals de recerca al voltant dels cicles econmics, la poltica monetria i fiscal i l'economia laboral. 

L'any 2004 fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia, juntament amb Edward C. Prescott, per les seves contribucions a la Macroeconomia dinmica: la consistncia en el temps de la poltica econmica i les forces impulsores dels cicles econmics. 

Enllaos externs.
  Pgina personal a la Universitat de Santa Barbara;
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 2004;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152730" title="Edward C. Prescott" nonfiltered="1704" processed="1700" dbindex="61733">



Edward C. Prescott (Glens Falls, EUA, 1940) s un economista i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 2004.

Biografia.
Va nixer el 26 de desembre a la poblaci estatunidenca de Glens Falls, situada a l'estat de Nova York. Va estudiar matemtiques al Swarthomore College, on es gradu l'any 1961. El 1963 realitz un postgrau a la Western Reserve Unversity i el 1967 el doctorat en economia a la Universitat Carnegie Mellon.

El 1966 inici la docncia a la Universitat de Pennsilvnia, el 1971 es trasllad a Carnegie Mellon i el 1980 a la Universitat de Minnesota. Actualment treballa al Banc de la Reserva Federal de Minneapolis i s professor de la Universitat d'Arizona.

Recerca econmica.
s una destacada figura de la macroeconomia, especialment referent als estudis del cicle econmic real i l'equilibri general. L'any 1977, amb Finn E. Kydland, va analitzar si els bancs centrals s'han de tenir com a objectius numrics determinants en comptes d'utilitzar la seva discrecionalitat al fixar la poltica monetria. Ambds han treballat sobre el filtre de Hodrick-Prescott, utilitzat per a depurar fluctuacions en una srie de temps. 

L'any 2004 fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia, juntament amb Finn E. Kydland, per les seves contribucions a la Macroeconomia dinmica: la consistncia en el temps de la poltica econmica i les forces impulsores darrere del cicle econmic. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 2004;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152734" title="ngel Ganivet" nonfiltered="1705" processed="1701" dbindex="61734">
ngel Ganivet Garca (Granada, 13 de desembre de 1865 - Riga, 29 de novembre de 1898), escriptor i diplomtic espanyol. Se'l considera, per la seva incertesa vital i per la seva angoixa espiritual, precursor simblic de la generaci del 98, projectant la seva lluita interior a la seva visi d'Espanya a la seva obra Idearium espaol, on interpreta a Espanya com a Verge dolorosa envoltada de la cultura positivista i escptica del segle XIX.

Ressenya biogrfica.
Nascut a una famlia de classe mitja, el seu pare mor quan t nou anys. A l'edat de deu anys, una fractura el porta a punt de perdre una cama; posant en perill la seva vida, es nega a l'amputaci i, desprs d'anys de rehabilitaci, consegueix no quedar-se coix. 

Amb el retrs per aquesta convalescncia, inicia els seus estudis cursant entre 1880 i 1890 el batxillerat i les carreres de Dret i Filosofia i Lletres, conseguint sempre notes excellents. 

El 1888 comena el doctorat a Madrid; es doctora, amb nota excellent i un premi extraordinari, amb La importancia de la lengua snscrita, desprs de no ser-li acceptada una altra tesis titulada Espaa filosfica contempornea. 

Es presenta a les oposicions al Cuerpo de Archivos, Bibliotecas y Museos, que guanya, i es destinat a la biblioteca del Ministeri de Fomento a Madrid. 

S'integra poc a poc al mn literari madrileny, assistint a l'Ateneo i a diverses tertlies literries. Inicia una relaci d'amistat amb Miguel de Unamuno el 1891, quan estudien junts per a les oposicions ctedra de grec (que Unamuno aconseguiria per Salamanca i Ganivet perdra per Granada).

El 1892 coneix a Amelia Roldn Llanos, de la que s'enamora tot i que no acaben casant-se per raons desconegudes. De la seva relaci, neixen dos fills: Natalia, que mor al poc temps de nixer, i ngel Tristn. 

El maig d'aquest mateix any, Ganivet guanya amb el nombre u unes oposicions al cos consular i es nombrat vicecnsul d'Amberes, prenent possessi el juliol; pasaran quatre anys a la ciutat belga. Durant aquest temps, es forma intellectualment: llegeix, aprn idiomes, aprn a tocar el piano i comena a escriure. D'altra banda, la seva relaci amb Amelia es deteriora.

El 1895 es ascendit a cnsul i destinat a Helsingfors (Hlsinki). En els dos anys i escaig que passa a Finlndia produeix la major part de la seva obra literria. La seva estana acaba quan el cos diplomtic suprimeix el consolat per escassa activitat comercial. 

Pren possessi del consolat de Riga el 1898. All, fruit d'una crisis espiritual, sense la seva amant, sol, cau en una profunda depressi que el portara a sucidar-se tirant-se a l'aigua des d'un vaixell (desprs d'haver estat salvat en un primer intent).

 Obres .
Espaa filosfica contempornea (1889); assaig.
La conquista del reino Maya por el ltimo conquistador Po Cid (1896); novella.
Granada la bella (1896); prosa.
Cartas finlandesas (1896); prosa.
Los trabajos del infatigable creador Po Cid (1898); novella.
Hombres del norte (1898); assaig.
El escultor de su alma (1898); teatre.
Idearium espaol (1898); assaig.
Porvenir de Espaa (1898); assaig.

 Enllaos externs .
ngel Ganivet;
Cronologa de su vida;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152736" title="United Artists" nonfiltered="1706" processed="1702" dbindex="61735">
La United Artists, va ser una empresa productora i distribuidora de cinema, fundada el 5 de febrer de 1919 per quatre grans de Hollywood: Charles Chaplin, Douglas Fairbanks, Mary Pickford i David Wark Griffith. El motiu era desafiar el poder dels grans estudis. 

Els quatre artistes, prenent consell de l'home de negocis William G. Mc Adoo, (gendre de Woodrow Wilson), van crear la seva prpia companyia de distribuci de cinema, amb Hiram Abrams com a primer director. Va ser comprada per Arthut Krim el 1952.

Des de 1962, United Artists va produir alguns films de James Bond.

 Pellcules de United Artists . 

1920. 

El maquinista de la General (The General) (1926) ;
La Regna Kelly (Queen Kelly) (1929) ;

 1930 . 

El pa nostre de cada dia (Our Daily Bread) (1934) ;
El petit lord (Little Lord Fauntleroy) (1936) ;
La reina de Nova York (Nothing Sacred) (1937) ;

 1940 . 
El gran dictador (The great dictator) (1940) ;
Amb la seva mateixa arma (Slightly Honorable) (1940) ;
Simfonia de la vida (Our town) (1940) ;
L'arca d'or (Pot o' Gold) (1941) ;
L'estrella del Varietats (Lady of Burlesque) (1943) ;
Dies sense petjada (The lost weekend) (1945) ;
Sang sobre el sol (Blood on the sun) (1945) ;
El capit Kidd (Captain Kidd) (1945) ;
Duel al sol (Duel in the sun) (1946) ;
La casa vermella (The xarxa house) (1947) ;
Amb les hores contades (D.O.A.) (1949) ;
Les mines del rei Roger (Africa Screams) (1949) ;

 1950 . 
Les Mines del Rei Salom (King Solomon's mines) (1950) ;
Escrit sobre el vent (Written on the wind) (1956) ;
Dotze homes sense pietat (12 Angry Men) (1957) ;
El diari d'Ana Frank (The diary of Anne Frank) (1959);

 1960 . 
El judici de Nuremberg, Vencedors o venuts? (Judgement at Nuremberg) (1961) ;
007 Contra el Dr. No (Dr. No) (1962) ;
Des de Rssia amb Amor (From Russia With Love) (1963) ;
Dits D'Or (Goldfinger) (1964) ;
Operaci Tro (Thunderball) (1965) ;
Solament Es Viu Dues Vegades (You Only Live Twice) (1967) ;
Al Servei Secret De La seva Majestat (On Her Majesty's Secret Service) (1969) ;
Hello Dolly (Hello, Dolly!) (1969);

 1970 .

La vida privada de Sherlock Holmes (The Private Life of Sherlock Holmes) (1970) ;
Els Diamants Sn Eterns (Diamonds Llauri Forever) (1971) ;
La selva blanca (The Call of the Wild) (1972) ;
Viure I Deixar Morir (Live And Let Die) (1973) ;
Un llarg adios (the long goodbye) (1973) ;
L'Home Amb El Revlver D'Or (The Man With The Golden Gun) (1974) ;
Inserts (Inserts) (1976) ;
L'Espia Que em va estimar (The Spy Who Loved Em) (1977) ;
Alien, el vuit passatger (Alin) (1979) ;
 (Moonraker) (1979) ;

 1980 . 
Noms Per als seus Ulls (For Your Eyes Only) (1981) ;
 (Octopussy) (1983) ;
En La Mira Dels Assassins (A View To A Kill) (1985) ;
El seu Nom s Perill (The Living Daylights) (1987) ;
Llicncia Per a Matar (Licence To Kill) (1989) ;

 1990 . 
Ella mai es nega (Man Trouble) (1992) ;
Sis graus de separaci (Six degrees of separation) (1993) ;
Goldeneye (Goldeneye) (1995) ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152737" title="Douglas Fairbanks" nonfiltered="1707" processed="1703" dbindex="61736">
 Douglas Fairbanks (Denver, Colorado, 23 de maig de 1883   Santa Mnica, Califrnia, 12 de desembre de 1939) va ser un actor, guionista, director i productor nord-americ que va destacar en pellcules d'acci de l'era del cinema mut, entre les quals destaquen La marca del Zorro (1920), Els tres mosqueters (1921), Robin Hood (1922), El lladre de Bagdad (1924) i El Pirata Negre (1926). Va estar casat amb l'actriu Mary Pickford. Va ser el pare de l'actor Douglas Fairbanks Jr.

Filmografia com a actor.
 The Private Life of Don Juan (1934) .... Don Juan;
 Mr. Robinson Crusoe (1932) .... Steve Drexel;
 Reaching for the Moon (1930) .... Larry Day;
 Terra Melophon Magazin Nr. 1 (1930) .... (episode "Welches ist ihr Typ");
 The Taming of the Shrew (1929) .... Petruchio;
 The Iron Mask (1929) .... D'Artagnan;
 The Gaucho (1927) .... The Gaucho;
 The Black Pirate (1926) .... The Black Pirate;
 Ben-Hur: A Tale of the Christ (1925) (uncredited) .... Crowd extra in chariot race;
 Don Q, Son of Zorro (1925) .... Don Cesar Vega/Zorro;
 The Thief of Bagdad (1924) .... The Thief of Bagdad;
 Robin Hood (1922) .... Earl of Huntingdon/Robin Hood;
 The Three Musketeers (1921) .... D'Artagnan;
 The Nut (1921) .... Charlie Jackson;
 The Mark of Zorro (1920) .... Don Diego Vega/Seor Zorro;
 The Mollycoddle (1920) .... Richard Marshall III, IV and V;
 When the Clouds Roll by (1919) .... Daniel Boone Brown;
 His Majesty, the American (1919) .... William Brooks;
 The Knickerbocker Buckaroo (1919) .... Teddy Drake;
 Arizona (1918) .... Lt. Denton;
 Sic 'Em, Sam (1918) .... Democracy;
 He Comes Up Smiling (1918) .... Jerry Martin;
 Bound in Morocco (1918) .... George Travelwell;
 Say! Young Fellow (1918) .... The Young Fellow;
 Mr. Fix-It (1918) .... Dick Remington;
 Headin' South (1918) .... Headin' South;
 A Modern Musketeer (1917) .... Ned Thacker;
 Reaching for the Moon (1917) .... Alexis Caesar Napoleon Brown;
 The Man from Painted Post (1917) .... 'Fancy Jim' Sherwood;
 Down to Earth (1917) .... Billy Gaynor;
 Wild and Woolly (1917) .... Jeff Hillington;
 In Again, Out Again (1917/II) .... Teddy Rutherford;
 All-Star Production of Patriotic Episodes for the Second Liberty Loan (1917);
 The Americano (1916) .... Blaze Derringer;
 The Matrimaniac (1916) .... Jimmie Conroy;
 American Aristocracy (1916) .... Cassius Lee;
 Manhattan Madness (1916) .... Steve O'Dare;
 The Half-Breed (1916) .... Lo Dorman;
 Flirting with Fate (1916) .... Augy Holliday;
 The Mystery of the Leaping Fish (1916) .... Coke Ennyday;
 Reggie Mixes In (1916) .... Reggie Van Deuzen;
 The Good Bad Man (1916) .... Passin' Through;
 The Habit of Happiness (1916) .... Sunny Wiggins;
 His Picture in the Papers (1916) .... Pete Prindle;
 Double Trouble (1915) .... Florian Amidon/Eugene Brassfield;
 Martyrs of the Alamo (1915);
 The Lamb (1915) .... Gerald;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152740" title="Mary Pickford" nonfiltered="1708" processed="1704" dbindex="61737">


Gladys Marie Smith (Toronto, Canad, 8 d'abril de 1892 - Santa Monica, Estats Units, 29 de maig de 1979), ms coneguda com Mary Pickford, va ser una actriu de cinema i una de les figures ms destacades del cinema mut durant el perode 1915-25 com intrpret d'un tipus popular d'ingnua romntica. 

 Biografia . 

Filla de Charlotte i John Charles Smith, el seu pare era alcohlic i va morir quan Gladys contava tot just sis anys, deixant a la famlia, en la qual s'incloen dos fills ms, Lottie i Jack (germans menors de Gladys) en una situaci precria que va fer a la seva mare, per consell d'una companya de treball, introduir-los en el mn del teatre. 

Aviat, la petita Gladys es va convertir en tot un xit, sota el nom de Baby Gladys. Als quinze anys, la jove va viatjar sola a Nova York per a demanar treball a David Belasco, productor de reeixides obres de Broadway, i ho va aconseguir. 

Era l'estiu de 1907 quan, juntament amb Belasco, va decidir canviar el seu nom al de Mary Pickford per al mn del teatre, per aviat va descobrir el cinema. Curiosa sobre el nou art, va visitar l'estudi de David Wark Griffith, amb qui va fer diversos curts, en molts dels quals compartia protagonisme amb Owen Moore. Va ser aquest el seu primer marit, el 1911, quan es van casar en secret. Ambiciosa, aviat va comenar a guanyar fama i a exigir que el seu nom aparegus en pantalla. 

L'inicial coqueteig amb el cinema mentre treballava amb Belasco va anar invertint-se, i en pocs anys Mary es va convertir en la nvia d'Amrica, i en la primera actriu amb fans al llarg de tot el mn, grcies als seus papers de nena pobra de graciosos tirabuixons -aparentava menys edat de la qual en realitat tenia-. La pobra nena rica (The Poor Little Rich Girl) i Rebecca la de la granja del sol (Rebecca of Sunnybrook Farm) van ser els seus primers xits com llargmetratges, el 1917. 

Va ser per aquesta poca quan va conixer a Douglas Fairbanks, reeixit actor fams pels seus papers de galant extic, casat i amb una filla. Es van enamorar, causant la seva relaci veritable impacte en l'opini pblica, i es van casar el 28 de mar de 1920 desprs d'aconseguir respectius divorcis. Un any abans, al gener de 1919, la parella, juntament amb Charles Chaplin i D.W. Griffith, havien fundat la United Artists, associaci d'artistes que perdura avui dia. 

La carrera d'ambds va seguir sent meterica, encara que els problemes mentals de Mary comenaven a ser coneguts per tot Hollywood, sobretot quan el 1928 va morir Charlotte, la mare de l'actriu, que es va sumir en un estat de depressi. 

Va ser a ms amant de Ernst Udet, fams pilot i dissenyador d'avions alemany. Desprs de la mort de la mare d'aquesta, Mary va decidir abandonar els seus papers d'rfena pobra, va tallar els seus tirabuixons i va estar un any sense treballar, el primer de tota la seva carrera. La seva segent pellcula, Coquette, va ser la primera sonora i un canvi radical en el seu treball. 

Grcies a ella, va aconseguir el primer Oscar atorgat en la histria de les pellcules sonores a la Millor Actriu. El 1933, Secrets es va convertir en la seva ltima pellcula. El seu matrimoni amb Douglas Fairbanks s'enfonsava, i la mort del seu germ Jack i de la seva mare havia creat en ella un estat de depressi absoluta, augmentada amb la dramtica mort de la seva altra germana el 1936. 

Cada vegada ms reclosa en la seva mansi, va seguir produint pellcules fins a 1956, per mai va tornar a actuar en cap altra. El 24 de juny de 1937 es va casar amb Charles Rogers, dotze anys menor i amb qui adoptaria, el 1943, dos nens: Ronald i Roxanne. 

El 29 de maig de 1979 va morir d'hemorrgia cerebral en la seva casa de Santa Monica, als 87 anys, desprs d'haver caigut en l'alcoholisme i haver viscut durant dcades en total reclusi amb el seu marit i fills, rebent tan sols molt contades visites dels seus amics.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152744" title="La sonnambula" nonfiltered="1709" processed="1705" dbindex="61738">

La sonnambula s una pera en dos actes de Vincenzo Bellini sobre llibret de Felice Romani. Amb I puritani i Norma se la considera una de les tres grans obres mestres del compositor.

Gnesi.
Bellini va compondre La sonnambula en noms dos mesos, mentre es trobava a Moltrasio, en la villa dels comtes Lucini Passalacqua, prop de la casa de Giuditta Turina, una jove amb la qual mantenia una relaci sentimental.

Es va estrenar al Teatro Carcano de Mil el 6 de mar de 1831: per a la vetlada - dedicada al msic Francesco Pollini, amic de Bellini - se li va afegir el ballet Il furore di Amore.

Si des de la primera representaci va ser un xit, aquest es va anar afermant en els anys segents, sent presentada en els principals teatres. A ms de Nova York i Pars, va ser estrenada al Drury Lane de Londres amb Maria Malibran en el paper protagonista, si b en una versi modificada i parcialment traduda a l'angls.

El llibret es va basar en "La Somnambule ou L'arrive d'un nouveau seigneur", un ballet-pantomime d'Eugne Scribe i Pierre Aumer (1827), i en "La Somnambule", comdie-vaudeville del mateix Scribe i Germain Delavigne (1819).

Inicialment, el duc Litta de Mil havia encarregat a Bellini una pera sobre Hernani de Victor Hugo (desprs posa't en msica per Verdi). L'oposici de la censura austraca va obligar el msic a abandonar el projecte original, i a triar un tema ms innocent, de carcter pastoral i idllic. No obstant aix, va reciclar part de la msica ja composta per a Hernani (altra part la utilitzaria en Norma).

D'acord amb amb Bellini, Romani va fer nombroses modificacions al text de Scribe. En particular, amb el llibret ja concls, Bellini va eliminar l'escena final, en la qual el comte Rodolfo es revelava com pare natural d'Amina.

Msica.
El tema del tendre amor entre Amina i Elvino va oferir a Bellini la possibilitat de fer palesa la seua millor inspiraci lrica: les tpiques llargues melodies bellinianes s'hi combinen perfectament amb el tema, amb un tractament lnguid i divagant, mentre l'orquestra es limita a acompanyar la veu amb una admirable simplicitat. L'pera conclou amb una de les ms sublimes ries per a soprano mai compostes, la clebre Ah, non credea mirarti, que la protagonista canta en estat de somnambulisme.

Sinopsi.

Acte 1.
Escena 1 Un poble, un mol al fons. Lisa, la propietria de l'hostal, pateix de gelosia a mesura que s'acosta el compoms matrimonial d'Amina i Elvino, que fa tems va estar proms a ella. Lisa rebutja l'enamorat Alessio. Amina agraeix als seus amics els seus bons desitjos, i en particular a sa mare Teresa, propietria del mol, que la va adoptar en ser Amina una rfena. Tamb dna les grcies a Alessio, que ha compost una can de noces i ha organitzat les celebracions, desitjant-li que tinga xit en aconseguir l'amor de Lisa. Arriba Elvino, procedent de la visita a la tomba de sa mare, a la qual ha demanat la benedicci per a la seua uni amb Amina. Dna a Amina l'anell de sa mare en senyal de comproms.

Fa la seua aparici un foraster, preguntant pel castell. Lisa li fa notar que est fent-se tard i que no hi podr arribar abans que es faa fosc, oferint-li passar la nit al seu hostal. El forarster, que sorprn els presents per la seua familiaritat amb el lloc, pregunta sobre les celebracions, i para especial atenci en Amina, de la que diu que li recorda a una noia que ell va estimar fa molt de temps. Adment haver estat abans al castell, el senyor del qual va morir fa quatre anys. Quan Teresa diu que el seu fill va desaparixer alguns anys abans, el forater assegura que el xicot est viu i que tornar.

Quan es fa fosc, els camperols posen en gurdia al foraster, dient-li que cal ficar-se a casa per a evitar el fantasma que cada nit visita el llogaret, per aquest no s supersticis i assegura a tots que ben aviat es veuran lliures d'aquesta aparici. Elvino es mostra gels de l'admiraci que Amina ha despertat en el foraster; est gels fins i tot de l'aire que l'acarona, per promet a Amina controlar-se.

Escena 2 Una habitaci de l'hostal. Lisa cofessa al foraster que ha estat reconegut com Rodolfo, el fill llarg temps desaparegut del comte, i l'avisa que el poble est preparant-li una benvinguda formal. No obstant aix, vol ser la primera en oferir-li els seus respectes. Lisa es mostra afalagada quan ell inicia un coqueteig, per finalment fuig, deixant caure un mocador, quan se sent un soroll a l'exterior.

Es tracta d'Amina, que entra en la cambra caminant en somnis. Rodolfo, adonant-se que els vagarejos nocturns de la somnmbula han alimentat la llegenda del fantasma, est a punt d'aprofitar-se de l'estat d'indefensi de la jove, per la colpidora innocncia d'Amina fa que es refrene. Aquesta cau adormida en un sof i ell ix en el moment en qu els camperols s'acosten a l'hostal per a donar la benvinguda al seu senyor. Lisa descobreix a Amina adormida en la cambra de Rodolfo i Elvino, creient-se enganyat, refusa enfurismat la seua promesa. No obstant aix, Teresa defensa la  innocncia de la seua filla.

Acte 2.

Escena 1 Un bosc. Els camperols han decidit preguntar al comte sobre la innocncia d'Amina, i es troben a aquesta i a Teresa en una missi similar. Elvino continua refusant Amina, fins i tot quan el comte envia un missatge testimoniant la innocncia de la jove. Elvino no est convenut i demana que li siga tornat l'anell. No obstant aix, encara no pot foragitar Amina del seu cor.

Escena 2 El poble, com en l'Acte 1. Elvino ha decidit casar-se amb Lisa. Estan a punt d'anar a l'esglsia quan Rodolfo intenta explicar-li que Amina s innocent perqu quan va entrar en la seua cambra estava adormida - es una somnmbula, camina adormida - per Elvino no s'ho creu.

Teresa demana als camperols que no facen soroll, perqu Amina, exhausta per les emocions, s'ha adormit. En assabentar-se de les noces, Teresa acusa a Lisa, i aquesta diu que mai no ha estat sola en la cambra d'un home. Aleshores Teresa treu el mocador que Lisa havia perdut. El comte es nega a fer cap comentari sobre el tema, noms assegura de nou la virtut d'Amina. Elvino li demana una prova concloent, i aquesta es produeix de manera espectacular quan tothom veu a Amina caminant perillosament sobre l'elevat i inestable pont del mol. Rodolfo avisa que si es desperta, el desenlla pot ser fatal, aix que tots veuen com, en estat de somnambulisme, Amina reviu el seu comproms i el seu dolor pel rebuig d'Elvino. Quan ateny l'altre costat del pont sana i estlvia, Elvino la crida i ella corre a abraar-lo, amb joia general.

ries destacades.
Come per me sereno (Amina);
Prendi, l'anel ti dono (Elvino);
Vi ravviso, o luoghi ameni (Rodolfo);
Ah! non credea mirarti (Amina);

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152747" title="Paramount Pictures" nonfiltered="1710" processed="1706" dbindex="61739">
 Paramount Pictures Corporation s una companyia nord-americana productora i distribudora de cinema, amb seu a Hollywood (Califrnia).

S'ha convertit en l'estudi ms longeu amb 94 anys. Est controlada per Viacom. En els inicis de la histria del cinema als Estats Units, en la dcada del 1910, es van fundar els estudis ms importants, entre els quals la Paramount ocupa un lloc de privilegi, al costat d'Universal Pictures, Fox Film Corporation, que desprs passaria a ser 20th Century Fox,  United Artists, Warner Bros, Metro-Goldwyn-Mayer, Columbia Pictures i  RKO. 

Durant els anys 30 aquesta poltica d'estudis s consolida i aix significa l'auge del cinema nord-americ. La Paramount va apostar en aquesta poca gloriosa per les superproduccions histriques de Cecil B. DeMille com El signe de la creu (1932) i Clepatra (1934), per l'alta comdia representada per Ernst Lubitsch (Un lladre en la meva alcova, 1932; La vdua alegre, 1934) i pels thrillers i pellcules de terror de Rouben Mamoulian (Els carrers de la ciutat, 1931; L'home i el monstre (1932). En canvi, els musicals no podien comparar-se amb els de la Metro.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152748" title="Roser silvestre" nonfiltered="1711" processed="1707" dbindex="61740">

El roser silvestre (Rosa canina L.) s un arbust de la famlia de les roscies i s conegut vulgarment com gavarrera, rosa pendulina, roser gavarrer, i d'altres. La seva distribuci s bsicament europea, ja que la trobem a tot el continent excepte a Islndia. Tamb es localitza a l sia occidental i en el nord-oest d frica. Pel que fa al Principat, el podem trobar localitzar a tota la seva superfcie.

Etimologia. 
El nom d'aquesta planta, Rosa canina, prov de la semblana entre els seus agullons i els ullals dels gossos.  El fruit, anomenat cinordon, s etimolgicamnet una transcripci d'una paraula composta d'origen grec (kion + rhodon), que significa "roser can". Popularment era coneguda amb aquest nom perqu sembla ser que s'utilitzava per a guarir la rbia.


Ecologia. 
Aquesta planta creix a rees amb clima temperat com a terra baixa i zones poc muntanyoses. Es presenten a boscos, senders, a les vores de camins i a les ribes d alguns rius. La Rosa canina floreix al maig per al juny encara es pot veure la planta amb flors. I pel que fa als fruits, maduren a finals d'estiu i durant la tardor.

Descripci.
Arbust caducifoli de 1 a 4 metres d altura amb una tija llenyosa i un color que oscilla entre el verd i el marr. La seva rel s axonomorfa, ja que t una principal i la resta sn secundaries, ramificades a prop de la superfcie. La rosa silvestre s llarga, prima flexible i est recoberta per uns agullons molt durs. Les seves branques sn ramificades i erectes. Pel que fa a les fulles, cal dir que son compostes, alternes, concretament pinnaticompostes (imparipinnada), peciolades i poden tenir de 5 a 7 folols. Individualment cada folol s ovat, t la base atenuada, s glabre, coriaci i verd fosc. El seu marge s sencer i serrat. La seva nervadura s pennada i la disposici de les fulles en la tija s esparsa. Les inflorescncies sn flors solitries i terminals, encara que a vegades les trobem agrupades en ram de 2 o 3 flors. Sn flors hermafrodites, actinomorfes amb un calze format per 5 spals verds, gamospales i de 10 a 22 mm de longitud. T brctees ovals de 10-50 x 3-15mm amb un marge amb petites dents i glndules. La corolla tamb est formada per 5 ptals amples i escotats al final, sn dialiptals. Son de color blanc o rosa i mesuren 15-23 x 16-20 mm. L androceu, s a dir, l aparell sexual mascul de la flor, est format per estams infinits i inclusos de diferent longitud i cauen just abans del fruit. El gineceu s pluricarpellar, t l ovari sper i presenta una gran quantitat de pels blancs i sedosos. L estil s glabre i l estigma cnic. Els fruits son cinordons ovoides, de color vermell intens constituts pel receptacle de la flor carns. Estan coronats per restes de calze i a l interior apareixen uns 10   20 aquenis durs (fruits simples indehiscents secs) rodejats de polpa. La part utilitzada sn els fruits (cinordon), els ptals i les llavors. A vegades s utilitzen les fulles i les flors.



 Composici qumica .

Als fruits trobem: 

 Olis (8-10%). ;
 Olis essencials (0.3%). ;
 Protenes. ;
 Polisacrids heterogenis. Pectines. ;
 Vitamines. Vitamina E. ;
 cids orgnics. cids mlic i ctric.

Els ptals contenen:
 Tanins. ;
 Carotens. ;
 Flavonoides. ;
 Vitamines. C (0.2-2.4%). ;
 Sucres senzills (12-15%). Sacarosa, sucre invertida. ;
 Polisacrids heterogenis. Pectines. ;
 cids orgnics. cids mlic i ctric.

 Usos medicinals . 
Usos aprovats per la Comissi E del Ministeri de Sanitat alemany:
La Comissi E del Ministeri de Sanitat alemany no ha aprovat cap indicaci pel roser silvestre.
Tradicionalment s ha utilitzat per:
 La prevenci i la disminuci de refredats comuns, grip i dficit de vitamina C, s a dir, smptomes gripals.
 Alteracions renals com oligria, edemes i clculs renals o urinaris, degut als seus possibles efectes dirtics.

 Accions farmacolgiques .
El fruit del rosal silvestre t un efecte astringent, antidiarreic i dirtic. s vitamnic, especialment aporta vitamina C. A ms activa la circulaci sangunia i es un bon protector capillar.
Les flors li confereixen una acci suaument laxant i millora a la tnica general.
I per ltim, les fulles, actuen com a bons cicatritzants en s extern.

 Toxicitat .
Hem de tenir la precauci de treure-li les llavors i els pls que irriten la boca. 

 Observacions .
La Rosa canina s molt polimrfica, per tant no resulta molt clara la identificaci de diferents varietats.
A ms s tradicional l s d aquesta planta tant per la preparaci de confitures i vins, com per a perfumeries.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152750" title="IES Municipal Juan Manuel Zafra" nonfiltered="1712" processed="1708" dbindex="61741">

L'IES Municipal Juan Manuel Zafra s un dels centres que depenen de l Institut Municipal d Educaci de l Ajuntament de Barcelona. s un centre pblic que va ser creat el 1892. Actualment s un centre de tres lnies d'ESO i dos de Batxillerat que incorpora alumnat procedent dels CEIPs de la Zona.

Enllaos externs.
 L'IESM Juan Manuel Zafra web oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152751" title="Wilson Pickett" nonfiltered="1713" processed="1709" dbindex="61742">
Wilson Pickett (18 de mar de 1941   19 de gener de 2006) va ser un cantant afroameric de rhythm and blues i soul. Nascut a Prattville, Alabama (Estats Units), s una de la figures ms destacades del soul sureny.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152756" title="Topeka" nonfiltered="1714" processed="1710" dbindex="61743">


Topeka s la capital de l'estat de Kansas a Estats Units. 

Poblaci. 
121.570 habitants. ;

Geografia. 
Altitud: 304 metres. ;
Latitud: 39 02' 53" N ;
Longitud: 095 40' 40" O;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152757" title="Felice Romani" nonfiltered="1715" processed="1711" dbindex="61744">

Felice Romani (Gnova, 31 de gener de 1788 - Moneglia, 28 de gener de 1865) va ser un poeta, llibretista i professor de literatura i mitologia, itali. Va escriure llibrets d'pera per a compositors clebres, com ara Donizetti i Bellini. Se'l considera un dels millors llibretistes italians, junt amb Metastasio i Boito.

Romani va deixar Gnova per Pisa amb l'objectiu d' estudiar lleis per a complaure la seua famlia, i literatura per a complaure's a si mateix . Posteriorment va ingressar en la Universitat de Gnova, i mentre estudiava tradua literatura francesa. Amb un collega, va preparar un diccionari en sis volums de mitologia i antiguitat, incloent la histria celta a Itlia. El coneixement de Romani del francs i l'antiguitat es reflecteix en els llibrets que va escriure; la majoria estan basats en literatura francesa i molts, com per exemple el de Norma, van utilitzar fonts mitolgiques o antigues.

Romani va viatjar extensament per Espanya, Grcia, Alemanya i Frana. L'any 1814 es va establir a Mil, on va guanyar l'amistat d'importants figures del mn literari i musical. Va rebutjar un crrec com a poeta de la Cort de Viena, per a dedicar-se a escriure per a l'pera. Va produir dues obres per al compositor Simon Mayr, que li van aconseguir un crrec en La Scala. Romani es va convertir en el llibretista ms estimat de la seua poca, escrivint gaireb cent obres. Malgrat el seu inters per la literatura francesa, va rebutjar l'oportunitat de treballar a Pars.

Generalment, Romani no creava les seues prpies histries; es mantenia al dia amb el que ocorria en l'escena teatral parisenca i adaptava les obres que s'hi havien fet populars. Per aquesta estratgia no era sempre segura, atesa l'escassa legislaci sobre drets d'autor i drets de cpia que hi havia en aquella poca. En una ocasi Romani va utilitzar una obra de Victor Hugo per a una pera de Donizetti (Lucrezia Borgia), per desprs de les primeres funcions a Pars el 1840, Hugo va obtenir una ordre per a evitar altres representacions. El llibret va ser modificat i retitulat com La rinegata, i els personatges italians es van transformar en turcs. 

Romani va escriure els versos de les segents peres: de Bellini, Il pirata, I Capuleti e i Montecchi, La straniera, La sonnambula, Norma, Zaira i Beatrice di Tenda; de Rossini, Il turco in Italia; i de Donizetti, Anna Bolena i L'elisir d'amore. Verdi tamb va utilitzar un dels seus llibrets, que havia estat escrit en un principi per al compositor Adalbert Gyrowetz, en una de les seues primeres peres: Un giorno di regno.

Va ser considerat com el collaborador ideal per a Bellini, que ja havia dit:  Doneu-me bons versos i us donar bona msica . El compositor cercava en els llibrets versos amb situacions dramtiques i fins i tot extravagants,  dissenyats per a retratar les passions de la manera ms vvida , com escriuria a Florimo el 4 d'agost de 1834. Aquests versos els va trobar en el treball de Romani.

Desprs de compondre I puritani sobre un llibret de Carlo Pepoli, Bellini es va proposar no escriure peres italianes amb un altre llibretista que no fra Romani. Per el compositor moriria pocs mesos desprs de l'estrena d'aquesta pera. Romani el va plorar sentidament i va escriure un obituari en qu expressava el seu penediment pels desacords que havien tingut.

L'any 1834, Romani va ser nomenat editor de la Gazzetta Ufficiale Piemontese per a la qual escrivia crtica literria. Va mantenir el crrec fins a la seua mort, menys el lapse comprs entre 1849 i 1854. Els seus poemes lrics van ser publicats en un recull l'any 1841.

Llibrets.
Per a cada llibret s'indiquen els compositors que el van musicar, la data de la primera representaci i, si escau, el nou ttol.

De vegades les reedicions van comportar modificacions del llibret.

La rosa bianca e la rosa rossa;
Johann Simon Mayr (1813);
Pietro Generali (1818);
Toms Genovs y Lapetra, Enrico y Clotilde (1831);
Medea in Corinto;
Johann Simon Mayr (1813);
Prospero Selli (1839);
Saverio Mercadante, Medea, revisi de Salvadore Cammarano (1851);
Aureliano in Palmira;
Gioachino Rossini (1813);
Atar ossia Il serraglio di Ormus;
Johann Simon Mayr (1814);
Carlo Coccia, Atar ou O serralho de Ormuz (1820);
Luiz Antonio Mir, Atar ou O serralho d'Ormus (1836);
Il Turco in Italia;
Gioachino Rossini (1814);
Le due duchesse ossia La caccia ai lupi;
Johann Simon Mayr (1814);
Filippo Celli (1824);
L'ira di Achille;
Giuseppe Nicolini (1814);
La testa di bronzo o sia La capanna solitaria;
Carlo Evasio Soliva (1816);
Saverio Mercadante (1827);
Giacomo Fontemaggi (1835);
Vincenzo Mela (1855);
Maometto;
Peter von Winter (1817);
Rodrigo di Valenza;
Pietro Generali (1817);
Ferdinando Orlandi (1820);
Filippo Chimeri, Elmonda di Valenza (1845);
Mennone e Zemira;
Johann Simon Mayr (1817);
La giovent di Cesare;
Stefano Pavesi (1814);
Le zingare dell'Asturia;
Carlo Evasio Soliva (1817);
Adele di Lusignano;
Michele Carafa (1817);
Ramon Carnicer i Batlle (1819);
I due Valdomiri;
Peter von Winter (1817);
Gianni di Parigi;
Francesco Morlacchi (1818);
Giovanni Antonio Speranza (1836);
Gaetano Donizetti (1839 per musicat el 1831);
Il finto Stanislao;
Adalbert Gyrowetz (1818);
Giuseppe Verdi, Un giorno di regno (1840);
Il barone di Dolshein;
Giovanni Pacini (1818);
Franz Schoberlechner (1827);
Danao;
Johann Simon Mayr (1818);
Giuseppe Persiani, Danao re d'Argo (1827);
Gl'Illinesi;
Francesco Basily (1819);
Francesco Sampieri (1823);
Luigi Viviani, L'eroe francese (1826);
Feliciano Strepponi (1829);
Pietro Antonio Coppola, Gli Illinesi (1835);
Francisco Gmez, Irza (1845);
Clemenza d'Entragues;
Vittorio Trento (1819);
Il falegname di Livonia;
Giovanni Pacini (1819);
Il califo e la schiava;
Francesco Basily (1819);
Gioachino Rossini, Adina, revisi de Gherardo Bevilacqua Aldobrandini (1826);
Giovanni Quaquerini (1842);
Bianca e Falliero o sia Il consiglio dei tre;
Gioachino Rossini (1819);
Vallace o sia L'eroe scozzese;
Giovanni Pacini (1820);
La sacerdotessa d'Irminsul;
Giovanni Pacini (1820);
I due Figaro o sia Il soggetto di una commedia;
Michele Carafa (1820);
Giovanni Panizza (1824);
Dionisio Brogliardi (1825);
Saverio Mercadante (1835);
Giovanni Antonio Speranza (1839);
Margherita d'Anjou;
Giacomo Meyerbeer (1820);
Donna Aurora o sia Il romanzo all'improvviso;
Francesco Morlacchi (1821);
La voce misteriosa;
Giuseppe Mosca (1821);
Carlo Mellara (1823);
Atalia;
Johann Simon Mayr (1822);
L'esule di Granata;
Giacomo Meyerbeer (1822);
Giovanni Tadolini, Almanzor (1827);
Adele ed Emerico ossia Il posto abbandonato;
Saverio Mercadante (1822);
Chiara e Serafina ossia Il pirata;
Gaetano Donizetti (1822);
Alberto Mazzucato, I corsari, revisi de Temistocle Solera (1840);
Amleto;
Saverio Mercadante (1822);
Chi fa cos, fa bene;
Feliciano Strepponi (1823);
Abufar, ossia La famiglia araba;
Michele Carafa (1823);
Manuel Garca, El Abufar (1827);
Francesca da Rimini;
Feliciano Strepponi (1823);
Luigi Carlini (1825);
Saverio Mercadante (1828);
Massimiliano Quilici (1829);
Giuseppe Staffa (1831);
Giuseppe Fournier (1832);
Giuseppe Tamburini (1835);
Emanuele Borgatta (1837);
Francesco Morlacchi (composta nel 1840, incompiuta);
Francesco Canneti (1843);
Giovanni Franchini (1857);
Egilda di Provenza;
Stefano Pavesi (1823);
Evangelista Pareira da Costa, Egilda de Provenca (1827);
Amina ovvero L'innocenza perseguitata;
Giuseppe Rastrelli (1824);
Antonio D'Antoni (1825);
Carlo Valentini, Amina, ossia L'orfanella di Ginevra, revisi de Andrea Leone Tottola (1825);
Elena e Malvina;
Carlo Evasio Soliva (1824);
Ramon Carnicer i Batlle, Elena y Malvina (1829);
Francesco Vincenzo Schira (1832);
Giuseppe Mazza (1834);
Egisto Vignozzi (1835);
Il sonnambulo;
Michele Carafa (1824);
Luigi Ricci (1830);
Carlo Valentini (1834);
Luiz Antonio Mir, O sonambulo (1835);
Salvatore Agnelli, Il fantasma (1842);
Giuseppe Persiani, Il fantasma (1843);
Gli avventurieri;
Giacomo Cordella (1825);
Luigi Felice Rossi (1835);
Carlo Valentini (1836);
Antonio Buzzolla (1842);
Antonio Cagnoni, Amori e trappole, revisi de Marco Marcelliano Marcello (1850);
Giulietta e Romeo;
Nicola Vaccaj (1825);
Eugenio Torriani (1828);
Vincenzo Bellini, I Capuleti e i Montecchi (1830);
Il montanaro;
Saverio Mercadante (1827);
Pietro Campiuti, L'incognito (1832);
Giovan Battista Cagnola, Il podest di Gorgonzola (1854);
La selva d'Hermanstadt;
Felice Frasi (1827);
Il pirata;
Vincenzo Bellini (1827);
Gastone di Foix;
Giuseppe Persiani (1827);
Franciszek Mirecki, Cornelio Bentivoglio (1844);
Il divorzio Persiano ossia Il gran bazzarro di Bassora;
Pietro Generali (1828);
Feliciano Strepponi, L'ull di Bassora (1831);
Giuseppe Gerli, Il pitocco (1834);
Giuseppe Mazza (1836);
I saraceni in Sicilia ovvero Eufemio di Messina;
Francesco Morlacchi (1828);
Daniele Nicelli, Il proscritto di Messina (1829);
Giuseppe Persiani, Eufemio di Messina ovvero La distruzione di Catania (1829);
Francesco Morlacchi, Il rinnegato (1832);
Ramon Carnicer i Batlle, Eufemio da Messina o Los sarracenos en Sicilia (1832);
Alessandro Curmy, Il proscritto di Messina (1843);
Angelo Agostini, Il rinnegato (1858);
La regina di Golconda;
Gaetano Donizetti (1828);
Colombo;
Francesco Morlacchi (1828);
Luigi Ricci (1829);
Ramon Carnicer i Batlle, Cristoforo Colombo (1831);
Luigi Bottesini, Cristoforo Colombo (1848);
Carlo Emanuele De Barbieri, Columbus (1848);
Vincenzo Mela, Cristoforo Colombo (1857);
Felicita Casella, Cristoforo Colombo (1865);
Giuseppe Marcora (1869);
La straniera;
Vincenzo Bellini (1829);
Rosmonda;
Carlo Coccia (1829);
Gaetano Donizetti, Rosmonda d'Inghilterra (1834);
Antonio Belisario (1835);
Pietro Tonassi e Pietro Collavo, Il castello di Woodstock (1839);
Otto Nicolai, Enrico II (1839);
Saul;
Nicola Vaccaj (1829);
Ferdinando Ceccherini (1843);
Giovanni Antonio Speranza (1844);
Zaira;
Vincenzo Bellini (1829);
Alessandro Gandini (1829);
Saverio Mercadante (1831);
Antonio Mami (1845);
Giovanna Shore;
Carlo Conti (1829);
Lauro Rossi (1836);
Enrico Lacroix (1845);
Vincenzo Bonnetti (1853);
La rappresaglia;
Saverio Mercadante (1829);
Bianca di Belmonte;
Luigi Riesck (1829);
Toms  Genovs y Lapetra (1833);
Annibale in Torino;
Luigi Ricci (1830);
Anna Bolena;
Gaetano Donizetti (1830);
Il romito di Provenza;
Pietro Generali (1831);
M. A. Sauli (1846);
La sonnambula;
Vincenzo Bellini (1831);
Il disertore svizzero ovvero La nostalgia;
Cesare Pugni (1831);
Lauro Rossi (1832);
Angelo Pellegrini (1841);
Giovanni Battista Meiners (1842);
La neve;
Luigi Ricci (1831);
Norma;
Vincenzo Bellini (1831);
I normanni a Parigi;
Saverio Mercadante (1832);
Ugo conte di Parigi;
Gaetano Donizetti (1832);
Alberto Mazzucato (1843);
L'elisir d'amore;
Gaetano Donizetti (1832);
Ismalia ossia Morte ed amore;
Saverio Mercadante (1832);
Ramon Carnicer i Batlle (1838);
Vicen Cuys i Bors, La fattucchiera (1838);
Il segreto;
Luigi Maiocchi (1833);
Placido Mandanici (1836);
Caterina di Guisa;
Carlo Coccia (1833);
Giuseppe Mazza (1836);
Luigi Savi (1838);
Fabio Campana (1838);
Francesco Chiaromonte (1850);
Antonio Gandolfi (1859);
Cenobio Paniagua y Vzquez (1859);
Beniamino Rossi (1861);
Giacomo Nascimbene, Enrico di Guisa (1868);
Il conte d'Essex;
Saverio Mercadante (1833);
Parisina;
Gaetano Donizetti (1833);
Toms E. Giribaldi (1878);
Beatrice di Tenda;
Vincenzo Bellini (1833);
Rinaldo Ticci (1837);
Frederico Guimares, Beatriz (1882);
Il contrabbandiere;
Cesare Pugni (1833);
Natale Perelli (1842);
I due sergenti;
Luigi Ricci (1833);
Alberto Mazzucato (1841);
Gualtiero Sanelli (1842);
Lucrezia Borgia;
Gaetano Donizetti (1833);
La figlia dell'arciere;
Carlo Coccia, atto III di Domenico Andreotti (1834);
Gaetano Donizetti, Adelia, acte tercer de Girolamo Maria Marini (1841);
Carlo Pedrotti (1844);
Valdemaro de Barbarikine, Adelia (1877);
Un'avventura di Scaramuccia;
Luigi Ricci (1834);
Emma d'Antiochia;
Saverio Mercadante (1834);
Giovanni Bracciolini, Emma e Ruggero (1838);
Vincenzo Pontani, Emma e Ruggero (1852);
Carlo Lovati-Cozzulani, Alda (1866);
Ercole Cavazza, Emma (1877);
Un episodio del San Michele;
Cesare Pugni (1834);
Giuseppe Concone (1836);
Luigi Savi, L'avaro (1840);
Ermanno Picchi, Il tre di novembre (1844);
Giuseppe Lombardini, La sartina e l'usurajo (1853);
Pietro Repetto, Un episodio del San Michele (1855);
Guglielmo Quarenghi, Il d di San Michele (1863);
Carlo Brizzi, L'avaro (1877);
Uggero il danese;
Saverio Mercadante (1834);
La giovent di Enrico V;
Saverio Mercadante (1834);
Francesco Donato ossia Corinto distrutta;
Saverio Mercadante (1835);
Pietro Raimondi (1842);
Odio e amore;
Mariano Obiols (1837);
Alfonso Cosentino, Laurina (1858);
La solitaria delle Asturie o sia La Spagna ricuperata;
Carlo Coccia (1838);
Saverio Mercadante (1840);
Luigi Ricci (1845);
Giuseppe Sordelli (1846);
Giuseppe Winter, Matilde di Scozia (1852);
La spia ovvero Il merciaiuolo americano;
Angelo Villanis (1850);
Edita di Lorno;
Giulio Litta (1853);
Cristina di Svezia;
Sigismund Thalberg (1855);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152758" title="Montgomery" nonfiltered="1716" processed="1712" dbindex="61745">


Percy Montgomery, jugador de rugbi a 15 campi del mn i de l'USAP de Perpiny.
Montgomery, ciutat dels Estats Units a l'estat d'Alabama.
Bernard Montgomery, militar britnic.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152760" title="Raleigh" nonfiltered="1717" processed="1713" dbindex="61746">


La ciutat de Raleigh s la capital de l'estat de Carolina del Nord, Estats Units. D'acord amb el cens de l'any 2000, tenia una poblaci de 276.093 habitants, el que la converteix en la segona ciutat ms habitada de l'estat desprs de Charlotte. Raleigh s coneguda com la ciutat dels roures per l'enorme quantitat d'arbres d'aquesta espcie que es troben al seu territori.

 Histria .

Raleigh va ser triada com la capital del nou estat el 1788, i va ser fundada oficialment el 1792 com a capital de Carolina del Nord i del comtat de Wake respectivament. Va ser batejada amb el seu nom al novembre de 1792 en honor a Sir Walter Raleigh, promotor de la Colnia Roanoke, un antic assentament per a colons anglesos a la zona.

La localitzaci va ser triada per trobar-se a uns 16 km de la Taverna d'Isaac Hunter, pel que sembla, un lloc molt popular entre els legisladors nord-americans de l'poca. s una de les poques ciutats dels Estats Units planejada i construda especficament per a servir com capital d'un estat.

La primera reuni de l'Assemblea General de Carolina del Nord a Raleigh va ser el desembre de 1794, i un mes ms tard la legislaci va atorgar a la ciutat uns estatuts, al costat d'una llista de 7 comissionats designats (a partir de 1803 van ser triats pel poble) i un Intendent de Policia, que ms endavant seria considerat alcalde, per a governar la ciutat.

Va ser parcialment destruda durant la Guerra Civil, creixent molt lentament fins al segle XX, als anys 20, data en la qual es van introduir les lnies de tramvia a la ciutat. Aquest fet, al costat de la creaci als anys 50 d'un parc tecnolgic i l'autopista coneguda com Beltline van fer que el creixement de la ciutat s'accelers. Tamb el fet que la multinacional IBM s'installs en la zona va influir positivament en el desenvolupament de la mateixa.

 Geografia .

D'acord amb la Oficina del Cens dels Estats Units, la ciutat t un rea total de 299,3 km, dels quals 296,8 km sn de terra i 2,5 km de la mateixa (0,84%) s aigua. Quant a les distncies amb altres capitals importants, es troba a 233 km de Richmond (Virgnia), a 373 km de Washington, D.C., i a 230 km de Charlotte.

Mentre que gaireb tot Raleigh est localitzat dins del comtat de Wake, una petita part de la ciutat s'estn en el comtat ve de Durham.


 Clima .
Raleigh t un clima subtropical moderat, amb temperatures suaus durant la primavera, la tardor i l'hivern. No obstant aix, els hiverns solen ser clids i humits. Les temperatures hivernals generalment oscillen entre 10 a 13C de mxima i entre -2 a 2C de mnima. A la primavera i la tardor van dels 20C de mxima i els 13C de mnima, mentre que a l'estiu es pot arribar als 35C de mxima, amb una alta humitat. Els mesos de pluja sn el juliol i l'agost.



 Perfil de la ciutat .

La ciutat es troba dividida en cinc rees geogrfiques, cadascuna de les quals usa el codi postal de Raleigh, que comena per 276. Aquestes es denominen Old Raleigh, East Raleigh, West Raleigh, North Raleigh i South Raleigh.

 Demografia .


Segons el cens de l'any 2000, hi havia 276.093 habitants, 112.608 habitatges i 61.371 famlies residint a la ciutat. La densitat de poblaci era de 930,2/km. Hi havia 120.699 habitatges habitats amb una densitat mitja de 406,7/km. Pel que fa a les races, el 63,31% eren de raa blanca, el 27,80% afroamericans, el 0,36% natius americans, el 3,38% asitics, el 0,04% provenien de les illes del Pacfic, el 3,24% d'altres races i el 1,88% eren barreja de dues o ms races. El nombre d'hispans era del 6,99% del total de la poblaci. La poblaci hispana continua creixent avui dia, a causa de la immigraci, tant legal com illegal.

Hi havia 112.608 habitatges dels quals un 26,5% tenien nens menors de 18 anys vivint en elles, el 39,5% eren matrimonis vivint junts, el 11,4% tenia una dona nicament, i el 45,5% no formaven famlies. En el 33,1% del total d'habitatges solament habitava una persona, i en el 6,2% hi havia vivint alg de 65 o ms anys. La mitjana d'habitants per llar era de 2,3 persones, mentre que les quals formaven famlia era de 2,9.

Per edats, el 20,9% tenien menys de 18 anys, el 15,9% de 18 a 24, el 36,6% de 25 a 44, el 18,4% de 45 a 64, i el 8,3% tenien 65 o ms anys d'edat. La mitjana era de 31 anys. Per cada 100 dones hi havia 98,0 homes. Per cada 100 dones majors de 18 anys, hi havia 96,6 homes.

La mitjana d'ingressos d'un habitatge era de 46.612 dlars, mentre que la mitjana d'ingressos familiars era de 60.003. Els homes guanyaven una mitjana de 39.248 dlars anuals contra els 30.656 de les dones. La renta per cpita de la ciutat era de 25.113 dlars. El 11,5% de la poblaci i el 7,1% de les famlies es trobaven per sota el llindar de la pobresa. Aproximadament 1 de cada 4 habitants de Raleigh (25,5%) sobrepassaven el 200% del llindar de pobresa. Del total de la poblaci, un 13,8% dels menors de 18 anys i un 9,3% dels majors de 65 vivien per sota el lmit de pobresa.

 Ciutats agermanades .
  - Compigne (Frana);
  - Hull, Anglaterra, Regne Unit;
  - Kolomna (Rssia);
  - Rostock (Alemanya);

 Habitants destacats de Raleigh .

Clay Aiken, cantant;
Bill Cowher, entrenador de futbol americ;
John Edwards, Senador dels Estats Units;
Michael C. Hall, actor de la srie de televisi Dexter;
Justin Gatlin, atleta;
Andrew Johnson, 17 President dels Estats Units;
Marion Jones, atleta;
Little Brother, grup de rap;
Daniel McFadden, economista;
Nate McMillan, entrenador de la NBA;
Petey Pablo, cantant de rap;
Emily Procter, actriu;
Reginald VelJohnson, actor;
Evan Rachel Wood, actriu;
Alesana, grup post hardcore;

 Referncies .


 Enllacis externs .

 Web oficial de la Ciutat de Raleigh;
 Cmera de Comer de Raleigh;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152761" title="Columbia" nonfiltered="1718" processed="1714" dbindex="61747">


Columbia s la capital de l'estat de Carolina del Sud de Estats Units. Segons el cens del 2005, la poblaci en la ciutat s de 117.508, mentre que en l'rea metropolitana s de 689.878 habitants.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152763" title="Denver" nonfiltered="1719" processed="1715" dbindex="61748">

Denver s la ciutat ms gran i poblada de l'estat de Colorado, Estats Units. 

Est situada a l'est de les Muntanyes Rocoses (Rocky Mountains, en angls), en una regi rida anomenada High Plains o planes elevades. El centre de la ciutat se situa a l'Est de la confluncia dels rius Cherry Creek i South Plate. 

La poblaci (cens 2004) s de 563.174 en el comtat/ciutat de Denver, i 2.581.506 en l'rea, el dinov als Estats Units. Denver t el sobrenom "Mile-High City" (ciutat d'una milla d'elevaci) perqu oficialment la seva altura sobre nivell del mar (en els graons de l'edifici cabdal de l'estat) s de 5280 peus, o una milla (1609 metres). 

 Dates que han marcat la seva histria .

Fundada el 1858 durant la "Febre de l'or". Pren el seu nom en honor a un governador de l'estat de Kansas (James W. Denver). Es converteix en el prototip de ciutat fronterera, amb salons de joc, ramaderia, miners,... ;

1876. Es converteix en la capital de l'Estat, desprs de la incorporaci de Kansas als Estats Units. La ciutat creix i es desenvolupa. ;

1976. A causa del elevat cost econmic que suposaria per als contribuents, la ciutat declina ser seu dels Jocs Olmpics d'hivern. En el seu lloc passa a ser la ciutat austraca de Innsbruck.

 Clima .
Denver t una climatologia semi-desrtica, amb quatre estacions diferenciades, molt influenciada per la proximitat de les Muntanyes Rocoses. La temperatura mitja s de 10.1 C, i la mitjana anual de precipitacions recollides s de 402 mm. Les neus comencen a mitjans d'octubre, i poden perllongar-se fins a entrat el mes d'abril, amb acumulacions mitges de 156 cm. 

El terme mitj de dies assolellats est entorn de 250-300 . Els hiverns solen ser moderats, amb temperatures suaus. El 1990 es va registrar un record de -29 C . La primavera pot ser humida pels vents que vnen des de la costa oest. mar s el mes que ms neva (mitjana de 29.7 cm). Les temperatures es poden elevar per influncia dels corrents del golf de Mxic. 

L'estiu tamb s sec, i sn freqents les tempestes al final del dia. La temperatures mitges sn 29 C de mxima i 13 C de mnima. En la tardor, l'aire provinent de l'Oce rtic provoca nevades al collidir amb l'aire humit procedent del Oce Pacfic. 

 Barris o districtes .
Oficialment, la ciutat t 79 districtes. A ms hi trobem els suburbis.
L'ambient urb s variat, des de zones de grans gratacels a d'altres residencials amb cases unifamiliars. Les zones centrals estan ms densament edificades. Els noms ms populars sn LoDo (Lower Downtown), Union Station, Capitol Hill, Cherry Creek, Highland, Washington Park, Uptown, Curtis Park, Five Points, Alamo Placita, Speer, Park Hill, i Golden Triangle.



 Personatges illustres .

 Aaron King, futbolista;

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152764" title="Max Horkheimer" nonfiltered="1720" processed="1716" dbindex="61749">

Max Horkheimer W. (Zuffenhausen bei Stuttgart, 14 de febrer de 1895 - Nuremberg, 7 de juliol de 1973) fou un filsof i socileg d'origen jueu alemany, director de l'Institut d'Estudis Socials de la Universitat de Frankfurt.

Amb l'arribada del nazisme hagu de fugir a Nicaragua, on va seguir treballant amb altres pensadors de l'Escola de Frankfurt. s un dels pares de l'anomenada teoria crtica, que influda per les corrents del marxisme occidental, elabor una crtica de la cultura en el context del capitalisme tard. 

El seu objectiu era crear una teoria de la societat que fos emancipadora ja que Horkheimer  i els altres pensadors d'aquest corrent- pensaven que les cincies socials estavan dominades com ms va ms per la racionalitat instrumental, fet que les feia inservibles com a instrument d'alliberament social. Per l'autor, aix suposa una crtica del positivisme ja que aquest comporta una acceptaci de la facticitat que es tanca a qualsevol possibilitat de transformaci.

Aquesta perspectiva fou aplicada als estudis del totalitarisme, la famlia, el mercat, etc. Horkheimer  junt amb Theodor Adorno, amb qui escrigu diversos llibres- posteriorment es va veure influt en gran mesura per la psicoanlisi i les teories de Max Weber, fet que el va portar a una crtica de l'agressivitat i la racionalitzaci de la vida moderna.

Actualment se'l considera un dels ms importants pensadors del segle XX. Els seus principals textos sn Dialctica de la Illustraci, Fragments filosfics (escrit amb Adorno) i Crtica de la ra instrumental.

 Bibliografia .
 Horkheimer, Max, Crtica de la razn instrumental, Ed. Sur;
 Horkheimer, Max, Sobre el concepto del hombre y otros ensayos, Ed. Sur/Alfa;
 Horkheimer, Max, Teora;

 Enllaos externs .
Bibliografia extensa d'autors de la Teoria Crtica.  ;
Estado Autoritario ;
Max Horkheimer Internet Archive cont textos complets dEnlightenment as Mass Deception (1944), Theism and Atheism (1963) i Feudal Lord, Customer, and Specialist (1964). ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152765" title="Hartford" nonfiltered="1721" processed="1717" dbindex="61750">
 

Hartford s la capital de l'estat de Connecticut dels Estats Units. 

Geografia.
Est situada al Comtat de Hartford al costat del riu Connecticut, al centre-nord de l'estat. Segons el cens de 2000, la seva poblaci arribava a els 121.578 habitants. El cens provisional de 2005 elevava aquesta xifra fins als 124.397 habitants. Aquestes xifres situen a Hartford com la tercera ciutat en grandria de Connecticut desprs de Bridgeport i New Haven. 

Si considerem l'rea d'influncia de la ciutat, ens trobem amb la major rea metropolitana de l'estat. Se la coneix com la "capital mundial de les assegurances": Hartford acull la major part de les seus centrals de les majors empreses d'assegurances del mn i ha convertit aquest negoci en el seu motor econmic. 

Hartford tamb s coneguda com "la terra de les tradicions". L'espectre de poblaci s peculiar. Mentre que el nombre d'habitants d'entre 18 i 25 anys s baix, la poblaci s relativament jove. El costat oest de Hartford est prop d'Elizabeth Park, el major i ms antic jard de roses del pas. Al costat de Springfield (Massachusetts), Hartford i el seu entorn constituxen el conegut com "New England's Knowledge Corridor" (Corredor del coneixement de Nova Anglaterra).
Aeroporto:Hartford/Springfield/Windsor Locks(BDL)

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152766" title="Indianpolis" nonfiltered="1722" processed="1718" dbindex="61751">
Indianpolis s la capital de l'estat americ de Indiana. D'acord amb el cens de 2000, la seva poblaci s de 791.926, convertint-la en la ciutat ms poblada d'Indiana. 

s, al seu torn, la capital del comtat de Marion, que segons el cens de 2003, tenia una poblaci de 863.216 habitants. Va ser fundada el 1821 i cobreix un rea de 966,3 km.



Ciutats Agermanades.
  - Colnia (Alemanya);
  - Monza (Itlia);
  - Scarborough/Toronto (Canad);
  - Piran (Eslovnia);
  - Taipei (Xina);



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152767" title="Frankfort" nonfiltered="1723" processed="1719" dbindex="61752">

Frankfort s la capital de l'estat de Kentucky de Estats Units.
Segons el cens de 2000, la seva poblaci era de 27741 habitants.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152768" title="Baton Rouge" nonfiltered="1724" processed="1720" dbindex="61753">

Baton Rouge (en francs Bton-Rouge; pronunciat  en angls i  en francs) s la capital i actualment ciutat ms gran de l'estat de Louisiana, als Estats Units. 

Histricament, Baton Rouge ha estat la segona ciutat ms gran de Louisiana darrere de Nova Orleans, per a mitjans del 2005, els catastrfics efectes del Hurac Katrina han redut, de manera temporal, la poblaci de Nova Orleans el que fan de Baton Rouge la ciutat ms gran de l'estat. 

Al cens del pas realitzat durant l'any 2000, la poblaci era de 227,818 habitants i per al 2004, l'ltim aproximat de l'Oficina Censal dels Estats Units, assenyalava que tenia 224,097 habitants. L'rea del Gran Baton Rouge al 2000 tenia una poblaci de 602,894 habitants, per va crixer a 750,000 des del cens del 2000. s la segona area metropolitana de l'estat desprs de la Gran Nova Orleans.

Baton Rouge s la seu de govern de la parrquia d'East Baton Rouge (la parrquia equival als comtats en altres estats dels EE. UU.). Baton Rouge s, a ms, la seu de la Universitat Estatal de Louisiana (LSU) i de la Universitat del Sud.

Baton Rouge disposa de l'aeroport Metropolit Baton Rouge.

 Histria .
El perode francs (1699-1763).
El nom francs "Bton-Rouge" significa "Bast Vermell" en catal, aquest nom deriva d'una parcialitat dels natches que tenien com emblema una espcie de totem que va ser anomenat (a causa del seu aspecte) "bast vermell" pels castellans i els francesos. El 1699, Sieur d'Iberville va liderar una exploraci que va partir amb 200 Francocanadencs a les parts altes del riu Mississip. El 17 de mar de dit any, en un escarpat a la riba est del riu ("esquerra"), van veure un tronc de xiprer tacat amb sang d'animal i amb caps de peix, que va ser ents per ells com una marca dels lmits entre els territoris de caa de dos grups d'Indis Locals de la tribu Houma. L'escarpat (per consens entre els historiadors) es troba localitzat en el que ara s el campus de la Universitat del Sud, al nord de la ciutat, havent estat construida una escultura commemorativa, realitzada per Frank Hayden prop de dit lloc.

El primer estableciment real a la present Baton Rouge es va donar en l'any 1718, quan Bernard Diron Dartaguette va rebre una concessi del govern colonial de Nova Orleans. Els registres indiquen que dos blancs i 25 negres (alguns dels quals van poder ser esclaus) vivien en dita concessi. El 1722, el primer assentament massiu va ser celebrat en un petit sal de Dartaguette's pel Pare Pierre Franois-Xavier de Charlevoix, un missioner i professor Jesuta que es trobava en cam cap a Nova Orleans, venint des del Quebec en cam pels Grans Llacs i baixant pel riu Mississip. Per el 1727, l'assentament de Dartaguette s'havia esvat; i la ra de la seva desaparici s desconeguda. Com que la ubicaci no tenia particular importncia per als francesos, van ignorar el lloc; en aquest perode de menys d'una dcada va ser la suma total del temps en qu Baton Rouge va estar sota domini francs.

El perode britnic (1763-1779).
Els orgens de Baton Rouge com un assentament continu com comunitat en si mateixa daten de l'establiment d'una fora militar Britnica d'avanada, que es va apostar aqu el 1763, desprs de ser signat, en secret, el Tractat de Fontainebleau durant la tardor de 1762, que incloa la cessi de Nova Orleans i l'oest de Louisiana per Frana a Espanya i l'adquisici per part de Gran Bretanya de l'est de Louisiana. El territori Britnic a l'est de les terres castellanes es trobava separat pel Mississip a l'oest des de Bayou Manchac, que flua cap al riu Amite i desprs cap al llac Maurepas. Baton Rouge, es va situar just al nord de Bayou Manchac, i en part de la qual va ser la Colnia de l'Oest de Florida, cobrant una estratgica importncia com la ciutat mes al sud-oest del cant Britnic de Nord Amrica.

Un lloc, anomenat Fort Bute, va ser construt en la riba nord de Bayou Manchac, donant just al capdavant d'un installaci espanyola similar. Un segon lloc, el Fort Nou Richmond, va ser construt en el riu, on actualment es troba el centre de Baton Rouge. La reial proclamaci del 7 d'octubre de 1763, concessi dels colons de l'Oest de la Florida, deia "els drets i beneficis de la llei Anglesa", desprs de la qual cosa van establir una assemblea. El primer Governador de la Colnia va ser el Capit Dana Johnstone de l'Armada Reial Britnica, va ser autoritzat a fer grans concessions de terres als Oficials i Soldats que van servir en la recent guerra, i moltes de les subsecuents demarcacions de terres a l'rea de Baton Rouge sn d'acord a les concessions realitzades per Dana Johnstone. Un dels primers i acaudalats propietaris de terres va ser Sir Wesley Dunbar, al que li va ser donada en concessi una extensa plantaci a prop del Fort Nou Richmond al comenament de la dcada de 1770. Les plantaciones a l'rea de Baton Rouge eren inusualment prsperes, grcies al frtil sl i a l'illegal tracte amb els vens espanyols de Louisiana, el que va convertir al fort en el centre d'expansi cultural de la comunitat, en el qual la ciutat encara no s'havia vist embolicada.

La Revoluci Americana.
Quan les velles Colnies Britniques en les Costes de l'Atntic a Amrica del Nord es van rebellar el 1776, la nova Colnia de l'Oest de Florida, freturs d'histria d'un govern local i la desconfiana amb les potencials hostilitats dels propers castellans, els van fer lleials a la corona Britnica (per dita ra, les velles famlies de Baton Rouge poden traar les seves ancestres al perode colonial Britnic, trobant usualment que descendeixen dels Tories, que no eren revolucionaris Americans).

Espanya es va mantenir neutral per aproximadament tres anys, fins que Bernardo de Glvez, el Governador Espanyol de Louisiana, va donar protecci material i sanitria a un grup de rebels a l'Oest de Florida, assistit per Oliver Pollock, un agent de salubritat americ, a Nova Orleans.

Durant el gener de 1778, la guerra ja havia arribat al baix Mississip quan James Willing, un jove de Filadlfia, es va mudar a Natchez (Mississip), liderant un partit en correries a les plantacions del districte de Baton Rouge. Es van veure embolicats en incendis i saquejos, per ms de 1.5 milions de dlars en propietats, abans de ser reduts per la milcia. Aix va convncer als britnics de reforar les guarnicions locals des de la seva base principal situada a Pensacola. Durant el febrer Frana va declarar la guerra a Gran Bretanya i 18 mesos desprs, Espanya es va interessar tamb per dites colnies.

Desprs, el Governador Galvez va marxar al nord de Nova Orleans el 27 d'agost de 1779, amb una milcia conformada per 1,400 francesos i castellans (i 7 voluntaris americans). Van prendre el Fort Bute a la batalla del mateix nom desprs d'una escaramussa menor el 7 de setembre i el Forta New Richmond es va rendir dues setmanes ms tard desprs de 3 hores de bombardeig militar. Carlos Luis Boucher de Grand Pr es va convertir en el Comandant del Districte de Baton Rouge i Pedro Jos Favrot en Comandant del Lloc de Baton Rouge, el qual va ser renombrat com a Fort San Carlos. Als residents se'ls va donar 6 dies a fi de declarar la seva aliana amb Espanya o que es resignessin a perdre les seves terres i llars. A conseqncia de la Guerra de Forta Charlotte Glvez va prendre Mobila el 1780 i a la Batalla de Pensacola en 1781, va arribar la fi del domini Britnic a la Costa del Golf.

El perode espanyol (1779-1810).
L'Angls contnua sent un dels tres idiomes oficials en Baton Rouge (conjuntament amb el Francs i el Castell) sent l'administraci espanyola generalment tolerant i diplomtica; Grand Pr es va convertir en un personatge respectat, quedant-se com capit fins el 1808. Favrot es va retirar a la seva plantaci desprs de 42 anys de serveis, sortint del mateix durant la Guerra de 1812, trobant-se sepultat a Baton Rouge.

L'administraci espanyola va ordenar la construcci de camins, ponts i dics. A la fi de la dcada de 1780, Baton Rouge es va comenar a convertir en un poble florescent, amb una poblaci de 682 persones en 1788. Antonio de Gras, un home de negocis que recolz als rebels Americans durant la Revoluci, don la terra on actualment es troba la Catedral de St. Joseph's; el seu matrimoni al gener de 1793 amb Genevieve Dulat va ser el primer conegut durant l'administraci castellana.

Durant els vint anys entre la revoluci Americana i la compra de Louisiana, molts immigrants famolencs es van mudar al sud, incls els territoris de West Florida. La compra de Louisiana el 1803 no va incloure l'Oest de Florida (o Baton Rouge). El 1810 l'administraci espanyola en l'Oest de Florida es va tornar completament insostenible. El 22 de setembre de 1810, una convenci rebel a St. Francisville depos al governador espanyol, Carlos d'Hault de Lassus, i va ordenar al comandant de la milcia Philemon Thomas prendre Baton Rouge i el Fort San Carlos. Al dia segent, el fort va ser pres, matant-se a dos membres de la tropa castellana i cap dels rebels. De Lassus i un bon nombre d'altres oficials espanyols van ser fets presoners i la Bandera Bonnie Blue Flag de la Repblica de l'Oest de Florida va ser iada sobre el poble. Un dels lders de la rebelli va ser Fulwar Skipwith, originari de Baton Rouge, qui va ser president de la Repblica. El tamb originari de la ciutat, el prominent Coronel Cameron Hickey, va ser capit de la milcia sota l'administraci castellana i ms tard Coronel en la milcia de Louisiana a la Guerra Civil de 1812.

El 27 d'octubre de 1810, el President James Madison va emetre una proclamaci, autoritzant al Governador William C. C. Claiborne del Territori d'Orleans de prendre possessi de l'Oest de Florida, i des del dia 10 de desembre la bandera dels Estats Units ha volat a Baton Rouge.

La Repblica de l'Oest de Florida (1810).

Com resultat de la venda de Louisiana el 1803, l'Oest de la Florida castellana es va trobar completament envoltada pels Estats Units i les seves possessions. El Fort San Carlos es va convertir en l'nica posici no americana en el riu Mississip.

Molts dels habitants de l'Oest de la Florida van comenar a fer convencions per a planejar una rebelli. Una de dites convencions va ser realitzada en un carrer situat a Baton Rouge, que des d'aquella oportunitat va ser renombrada com a Carrer Convention (en honor a la convenci rebel). El 23 de setembre de 1810, els rebels van atacar el garrot espanyol de la zona de Baton Rouge, i iaren la bandera de la nova Repblica de l'Oest de Florida. La bandera tenia una estrella solitria blanca sobre un camp blau. Aquesta bandera desprs seria ms coneguda com la "Bonnie Blue Flag".

Poc temps desprs, la Repblica de l'Oest de Florida va demanar als Estats Units a ser admesos com territori del seu pas. El President James Madison va acceptar el requeriment, i la bandera dels Estats Units va ser iada a Baton Rouge el 10 de desembre de 1810.

 Des de l'establiment de Louisiana com estat (1812-1860) .
El 1812, Louisiana va ser adms a la Uni com un estat. Baton Rouge va continuar tenint una ubicaci militar estratgica. Entre els anys 1819 i 1822, l'Armada dels Estats Units va construir una base amb Barraques, que es van convertir en un important posat de comando durant la Guerra entre Mxic i Estats Units (1846-1848). El Tinent Coronel Zachary Taylor, va supervisar la construcci de les mateixes, servint com el seu comandant. Durant la dcada de 1830, va ser construt el que avui es coneix com "Old Arsenal".

El 1825, Baton Rouge va ser visitada pel Marqus de Lafayette com part de la seva visita triomfal als Estats Units, sent el convidat d'honor en un banquet de la ciutat. Per a celebrar l'ocasi, el poble renom la Segona Avinguda com Carrer Lafayette.



El 1846, la legislatura de l'estat de Louisiana a Nova Oleans va decidir traslladar la ubicaci de la seu de govern a Baton Rouge. Com en diversos altres estats de la Uni, els representants d'altres zones de Louisiana acusaven d'una concentraci de poder en la ciutat ms grans de l'estat. En 1840, la poblaci de Nova Orleans arribava gaireb als 102,000 habitants, la quarta ms gran en els Estats Units. Per una altra part, en el mateix any la poblaci de Baton Rouge arribava nicament als 2,269 habitants.

Geografia i clima.
Baton Rouge es troba localitzada en les coordenades  (30.458090, -91.140229).

Concorde a l'Oficina del Cens dels Estats Units, la ciutat t un rea total de 204.8 km, dels quals 199.0 km sn terra i 5.7 km (2.81%) aigua.

Baton Rouge conjuntament amb Tallahasee i Austin s una de les ciutats cabdals d'estats que se situen ms al sud dels Estats Units.

Clima.
Com a Nova Orleans, el clima en Baton Rouge s humit-subtropical, amb un suau, curt, mullat i alguna cosa calent hivern i un llarg, calent, humit, i de vegades mullat estiu. Gaireb mai hi ha hagut una nevada a la ciutat.

Desastres.
Baton Rouge rarament sofreix de desastres naturals. Els terratrmols sn molt estranys. El riu Mississip s una petita amenaa per a la majoria de les seccions poblades de la ciutat, doncs la ciutat est construda sobre escarpats naturals que estan per sobre del riu. Sigui com sigui, les rees properes al riu Amite i al riu Comite sn de fcil inundaci si l'aigua s'eleva massa a conseqncia de les pluges. Baton Rouge s rarament visitada pels tornados, i el surgiment de tempestes s impossible per trobar-se a certa distncia de la costa.

Les tempestes tropicals (i, ocasionalment, huracans) arriben a l'rea de Baton Rouge amb fora regular, per el dany massiu d'huracans s usualment estrany per la situaci de la ciutat una mica allunyada de la franja costanera (comparativament amb Nova Orleans), per un hurac poders pot causar danys a l'rea.

 Edificis ms alts .



 Mitjans de comunicaci .

El gran Baton Rouge es troba ben servit per televisi i rdio. La cobertura s la 93 ms gran a Estats Units, cobrint 322,540 persones o el 0.290% de la poblaci d'Estats Units.

 Televisi .
Els canals de l'rea sn
 2 WBRZ (ABC);
 9 WAFB (CBS);
 21 WBRL (The CW);
 27 WLPB (PBS);
 33 WVLA (NBC);
 39 WBXH (My Network TV);
 44 WGMB (Fox);

KPBN 11, KZUP 19, WBTR 41, operen estacions independents en l'rea, el canal WLFT 30 proveeix majorment programaci religiosa. Altres canals solament amb estacions de cable inclouen: Metre 21, Cox 4, i Catholic Life Channel 15.

 Diari .
El diari de major circulaci s el Baton Rouge Advocate, que es publica des de 1925. Altres alternatives sn les publicacions setmanals que inclouen: 225, LSU Daily Reveille, Tiger Weekly, i Greater Baton Rouge Business Report.

 Rdio .
 Clssica: WRKF-FM (89.3);
 Collegial: KLSU-FM (91.1);
 Country: WYPY-FM (100.7), WYNK-FM (101.5), WTGE-FM (107.3);
 Contempornia: WQCK-FM (92.7);
 Gospel/Cristiana: WJFM-FM (88.5), WPAE-FM (89.7), KPAE-FM (91.5), WXOK-AM (1460), WPFC-AM (1550);
 Hits: KRDJ-FM (93.7), WFMF-FM (102.5), WCDV-FM (103.3);
 Jazz: WBRH-FM (90.3);
 Antigues: KBRH-AM (1260);
 Rock: KRVE-FM (96.1), WDGL-FM (98.1), WNXX-FM (104.5), KNXX-FM (104.9);
 Esports: WSKR-AM (1210);
 Entrevistes: WJBO-AM (1150), WIBR-AM (1300), WYNK-AM (1380);
 Urb/Urb Contemporani: WEMX-FM (94.1), KQXL-FM (106.5);
 Variada: KKAY-AM (1590);
 Contempornia: (KGLA-AM)] (1540)Rdio Tropical Calenta;

 Infrastructura .
 Salut i medicina .
Baton Rouge t els segents hospitals:
 Hospital de Rehabilitaci Benton - 7660 Convention Street;
 Centre Mdic General de Baton Rouge - 3600 Florida Boulevard;
 Centre Mdic General de Baton Rouge Bluebonnet - 8585 Picardy Avenue;
 Centre Mdic Earl K. Long (LSUMC) - 5825 Airline Highway;
 Hospital de Rehabiltaci Healthsouth - 8595 United Plaa Boulevard;
 Centre de Cirurgia Healthsouth - 5222 Brittany Drive;
 Centre Mdic Regional Our Lady Lake - 5000 Hennessy Boulevard;
 Hospital de Rehabilitaci Sage - 8225 Summa Avenue;
 Hospital Per a Nens Saint Jude - 7777 Hennessy Boulevard;
 Centre Per al Tractament de Cncer Mary Bird Perkins - 4950 Essen Lane;
 Centre Mdic Ochsner - 1700 Medical Center Drive;
 Hospital de Cirurgies "Vistese" - 9032 Perkins Road;
 Hospital Per a Dones - 9050 Airline Highway;

 Escoles .
En el Partit Est de Baton Rouge es troba una de les rees amb ms escoles en la ciutat , amb al voltant de 90 escoles: 56 escoles elementals, 16 mitges escoles i 18 high schools.

Existeixen algunes institucions d'educaci superior en la ciutat, tals com
 Universitat de l'Estat de Louisiana;
 Universitat del Sud;
 College Comunitari de Baton Rouge;
 College Our Lady of the Lake;
 Escola Central General d'Infermeria de Baton Rouge;
 Escola Central General de Radiologa Tecnolgica de Baton Rouge;
 Collegi Tcnic de Luisiana (Campus de Baton Rouge);
 Universitat de Phoenix (Campus de Baton Rouge);

 Transport .
Baton Rouge est connectada amb les segents rutes: Interstatal 10 (pel Pont Horace Wilkinson Bridge), Interstatal 12, Interstatal 110 (Luisiana) (Via Rpida Martin Luther King), Autopista Airline (US 61), Bulevard Florida (US 190) (pel pont Huey P. Long Bridge), Carrer Plank (LA 67), Nicholson Drive (LA 30), Autopista Jefferson (LA 73), Autopista Luisiana 1 (LA 1) i l'Autopista Scotland/Baker/Zachary (LA 19). Les rutes de negocis US 61/190 corren a l'oest a travs del Bulevard Florida des de l'Autopistes Airline fins al centre de la Ciutat en el Carrer River Road. Les rutes tamb corren a travs dels Carrers River i Chippewa i l'Autopistes Scenic des de Chippewa feia l'Airline. US 190 es junta amb la US 61 en l'Autopista Airline des del Bulevard Florida feia l'Autopista Scenic, dpnde les dues carreteres s'uneixen. La US 190 contnua a l'oest feia l'Airline fins al pont Huey P. Long des d'on la US 61 es desvia feia l'Autopista Scenic.

El Transport Pblic s provet pel Sistema de Trnsit de l'Area Cabdal (CATS). Donat l'increment de la poblaci desprs dels Huracans Katrina i Rita, els busos RTA de Nova Orleans han estat introduts en Baton Rouge per a Suplementar dit servei, els quals tornaran a Nova Orleans el 30 de novembre del 2006.

Existeixen plans per a crear un sistema de busos rpids com extensi de la Interestatal 110 feia el nord, creant un bypass per a l'rea de Baton Rouge. Tamb hi ha plans per a estendre i afegir mes camins en l'rea.

Habitants illustres.
Seimone Augustus, basquetbolista, gurdia de l'equip Minnesota Lynx (n. 1984);
James H. Brown, ex-senador de l'estat, secretari d'estat, i comissionat estatl d'inversions (n. 1940);
Billy Cannon, guanyador en 1959 del Trofeu Heisman (n. 1937);
David Dellucci, beisbolista, jardiner dels Philadelphia Phillies (n. 1973);
Donna Douglas, actriu de The Beverly Hillbillies (n. 1933);
Warrick Dunn, jugador de futbol americ, corredor dels Atlanta Falcons (n. 1975);
Jeff Fortenberry, representant del Partit Republic per Nebraska al Congrs (n. 1960);
Clark Gaudin, advocat i primer respresentant Republic estatal de l'East Baton Rouge Parish des de la seva reconstrucci(n. 1931);
Randall Gay, futbolista americ, esquinero dels New England Patriots (n. 1982);
Darryl Hamilton, beisbolista, jardiner de diversos equips (n. 1964);
Randy Jackson, msic, productor de discos i jurat del concurs American Idol (n. 1956);
Louis I. Jenkins, ex-representant de l'estat de Louisiana i 3 vegades candidat al Senat d'Estats Units (n. 1947);
Chris Thomas King, cantant de blues i actor (n. 1962);
Stephan Kinsella, advocat de propietat intellectual, propulso de la teoria legal Libertaria (n. 1965);
Lars Kestner, autor;
Stefan LeFors, futbolista americ, mariscal de camp dels Carolina Panthers (n. 1981);
John A. Lejeune, General dels Marine Corps (n. 1942);
Lil Boosie, msic d'Hip hop (n. 1983);
Reiley McClendon, actor (n. 1990);
Cleo Moore, actriu (n. 1973);
Master P, msic d'Hip hop, artista i fundador i amo de No Limit Records (n. 1967);
Jonathan Papelbon, besibolista, llanador dels Boston Red Sox (n. 1980);
Carly Patterson, medallista d'or Olmpic (n. 1988);
Bob Pettit, membre del Passeig de la Fama del Basketball (n. 1932);
Andy Pettitte, beisbolista, llanador dels New York Yankees (n. 1972);
Bobby Phills, ex-jugador professional de bsquet (f. 2000);
Donen Richey, ex-legislador estatal i consultor poltic (n. 1948);
Buddy Roemer, ex-governador de Baton Rouge i home de negocis (n. 1943);
Ben Sheets, beisbolista, llanador dels Milwaukee Brewers (n. 1978);
Tabby Thomas, cantant de blues (n. 1929);
Tyrus Thomas, jugador de bsquet de la NBA, aler dels Chicago Bulls (n. 1986);
Shane West, actor (n. 1978);
Germana Helen Prejean, activista contra la Pena de mort (n. 1939).

Ciutats hermanadas.
 Aix-en-Provence, Frana;
 Cordoba, Mxic;
 Taichung, Taiwn;
 Port-au-Prince, Hait;

 Enllaos externs .

 Pgina Web Oficial del Govern de Baton Rouge;
 ;
 Web Oficial del Mardi Gras a la zona Castellana;
 Area de Baton Rouge Area en un Mapa de Google;
 Fundaci a l'rea de Baton Rouge per a cobrir el desastre de l'Hurac Katrina;
Servei Nacional del Clima Nueva Orlens/Oficina de Baton Rouge;
 Departament de Polica de Baton Rouge Police;
 Policia Estatal de Louisiana;
 Baton-Rouge-Guide.com Guia de la Ciutat;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152769" title="NYArts" nonfiltered="1725" processed="1721" dbindex="61754">
NYARTS Magazine, o New York Arts Magazine, s una revista d'art fundada per Abraham Lubelski el 1995. 

s una revista d'art contemporani que tracta de les tendncies que s'esdevenen a Nova York. Articulistes destacats han estat Arthur Danto, Robert C. Morgan, Achille Bonito Oliva, Enrico Pedrini, Stefano Pasquini, Dennis Bellone.
 
 Enllaos externs .
NYARTS  pgina web de la revista;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152771" title="Augusta (Maine)" nonfiltered="1726" processed="1722" dbindex="61755">


Augusta s la capital de l'estat de Maine i la seu del Comtat de Kennebec als Estats Units. T una poblaci de 18.560 habitants segons estimacions de 2006.

 Histria .
L'rea va ser explorada per primera vegada per membres de la colnia Popham al setembre de 1607. El 1629 membres de la colnia Plymouth van fundar un establiment comercial a la vora del riu Kennebec. El poblat va ser conegut pel seu nom indgena, Cushnoc (o Coussinoc o Koussinoc), que significa "cap de corrent". El comer de cuir va ser rendible durant un temps, per amb les rebellions indgenes i escassos ingressos, la colnia Plymouth va vendre els seus territoris de Kennebec el 1661. Cushnoc va romandre abandonat durant els 75 anys que va durar la Guerra Franco-Indgena.

Un niu d'hostilitat Abenaki cap a les colnies britniques va ser localitzat prop de Kennebec a Norridgewock. El 1722, la tribu i els seus aliats van atacar el fort Richmond (avui dia Richmond) i van destruir Brunswick. Com a resposta, Norridgewock va ser saquejada el 1724 durant la Guerra de Dummer, quan les forces angleses van obtenir el control sobre Kennebec. El 1754, un fort anomenat fort Western (avui dia el fort de fusta ms antic d'Estats Units), va ser construt a Cushnoc. El seu propsit era servir com dipsit per al fort Halifax, a ms de protegir la regi. El 1775, Benedict Arnold i les seves 1.100 tropes van utilitzar el fort Western com lloc de preparaci abans de dirigir-se a Kennebec a la Batalla de Quebec.

Cushnoc va ser incorporat com part de Hallowell el 1771. Conegut com "el fort", va ser incorporat per la Cort General de Massachusetts al febrer de 1797 amb el nom de Harrington. No obstant aix, a l'agost el nom va ser canviat a Augusta en honor a Augusta Dearborn, filla de Henry Dearborn. El 1799, es va convertir en la seu del recin creat comtat de Kennebec. Maine es va convertir en estat el 1820, i Augusta va ser assignada com la seva capital el 1827. No obstant aix, l'Assemblea Legislativa de Maine va continuar reunint-se a Portland fins que el 1832 va ser acabada la Casa de Govern de Maine, a partir dels dissenys de Charles Bulfinch. Augusta va ser incorporada com a ciutat el 1849.

El 1837 va ser construda una represa al riu Kennebec, i 10 serradors el 1838. Desprs de la construcci del ferrocarril de Kennebec i Portland el 1851, Augusta es va convertir en una ciutat fbrica. El 1883, la propietat de A. & W. Spague Company va ser comprada per la Companyia Manufacturera Edwards, que va crear diverses fbriques amb la finalitat de produir teles de cot. Altres empreses d'Augusta van produir fusta, finestres, portes, mnecs d'escombra, sabates, monuments de cementiri, gel i mobles. La ciutat es va desenvolupar com un centre editorial i martim. Avui dia, el govern i l'educaci superior sn els seus sectors econmics ms importants.

 Geografia .
Augusta s la capital d'estat ms oriental d'Estats Units. Segons l'Oficina del Cens d'Estats Units, la ciutat t un rea total de 150,9 km: 143,4 km corresponen a terra i 7,5 km (4,98% del total) s aigua. Augusta est situada al costat del riu Kennebec.

 Demografia .
Segons el cens de 2000, a la ciutat hi havia 24.260 habitants, 8.565 llars i 4.607 famlies. La densitat de poblaci era de 129,4 hab./km. Hi havia 9.480 habitatges en una densitat mitjana de 66,1/km. La conformaci racial de la ciutat era de 95,21% blancs, 0,50% afroamericans, 0,35% asitics, 0,01% insulars del Pacfic, 0,16% d'altres races i 3% de dues o ms.

Hi havia 8.565 llars, de les quals el 24,3% tenia nens menors de 18 anys, el 39,1% eren parelles casades vivint junts, el 10,9% eren sustentats per una dona, i el 46,2% no eren famlies. El 38,3% del total eren habitats per una sola persona i el 14,2% tenia a una persona major de 65 anys vivint sola. La grandria mitjana d'una llar era de 2,10 membres i el d'una famlia 2,77.

El 20,5% de la poblaci era menor de 18 anys, el 8,7% tenia entre 18 i 24, el 28,3% entre 25 i 44, el 24,8% entre 45 i 64, i el 17,7% era major de 65 anys. L'edat mitjana era 40 anys. Per cada 100 dones hi havia 89,9 homes. Per cada 100 dones majors de 18 anys hi havia 87.5 homes.

L'ingrs mitj per llar era de $25.921 i $42.230 per famlia. Els homes tenien un ingrs mitj de $31.209 en comparana a $22.548 de les dones. L'ingrs per cpita de la ciutat va ser de $14.145. Prop del 14,4% de les famlies i el 19% de la poblaci estaven sota la lnia de pobresa, incloent el 26,2% dels menors de 18 anys i el 11,8% dels majors de 65.

 Enllaos externs .

Lloc web (en angls);













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152772" title="Annapolis" nonfiltered="1727" processed="1723" dbindex="61756">

Annapolis s la capital de l'Estat de Maryland, Estats Units, i la seu del Comtat d'Anne Arundel. s una ciutat amb una poblaci de 35.838 habitants (cens del 2000). La ciutat forma part de l'rea metropolitana de Baltimore-Washington, Est situada a la vora del riu Severn a uns 3 km de l'entrada de la Badia de Chesapeake, 40 km al sud-est de Baltimore i aproximadament a la mateixa distncia de Washington DC. A Annapolis es troba l'Acadmia Naval dels Estats Units. 

Histria . 
El 1649 exiliats puritans provinents de Virgnia i liderats per William Stone van establir un assentament anomenat Providencia en la costa nord del riu Severn. Aquests primers habitants aviat es van desplaar cap a un port millor protegit a la costa sud fundant un poble que va rebre una successiva srie de noms fins que en 1694 Sir Francis Nicholson va situar la capital de la colnia real all rebent el nom d'Annapolis en honor a la Princesa Anna, qui aviat seria Reina de Gran Bretanya. El 1708 la poblaci va ser elevada al rang de ciutat. Des d'intervinguts del segle XVIII fins a la guerra d'independncia, Annapolis es va caracteritzar per la seva societat conreada. La Gazeta de Maryland, que es va convertir en un setmanari important, va ser fundat per Jonas Green el 1745; el 1769 va obrir un teatre; durant aquest perode va ser un important centre de comer, per a desprs declinar amb el surgiment de Baltimore, el 1780, com a port d'entrada i actualment la principal activitat comercial de la ciutat s el seu centre de processament d'ostres. 

Annapolis es va convertir en la capital temporal dels Estats Units desprs de signar-se el Tractat de Pars el 1783. El Congrs va tenir les seves sessions en la seu de l'estat entre el 26 de novembre de 1783 i el 3 de juny de 1784. El 23 de desembre de 1783 el General Washington va renunciar a Annapolis al seu lloc de comandant en cap de l'exrcit continental. El 1786, es va convidar a participar a representants de tots els estats a una convenci per a tractar el tema de les regles de comer, per noms van assistir delegats de cinc estats(Nova York, Pennsilvnia, Virgnia, Nova Jersey i Delaware). Els representants van decidir convocar a una nova convenci a Filadlfia a l'any segent amb la finalitat d'aprovar correccions als articles de la confederaci. En aquesta convenci de Filadlfia es va aprovar la Constituci dels Estats Units d'Amrica. 
 1849-1900 . 
Durant la guerra civil, es va establir un camp de presoners a Annapolis. Al continuar la guerra, els territoris vens van ser habilitats perqu hi habitessin presoners alliberats sota paraula. Moltes cases que encara existeixen daten d'aquesta poca. La zona on es van establir els presoners alliberats encara es diu Parole.

 Demografia . 
 
Segons el cens del 2000, la ciutat t 35.838 habitants, 15.303 llars i 8.676 famlies residents. La densitat de poblaci s de 2.056,0 hab/km. Hi ha 16.165 unitats habitacionals amb una densitat mitjana de 927,4 o.a./km. La composici raal de la poblaci de la ciutat s 62,66% Blanca, 31,44% Afroamericana, 0,17% Nativa americana, 1,81% Asitica, 0,03% de les illes del Pacfic, 2,22% de altres orgens i 1,67% de dos o ms races. El 6,42% de la poblaci s d'origen hisp o llat. 

Dels 15.303 llars, en el 24,5% d'ells sn menors d'edat, 36,6% estan formats per parelles casades que viuen juntes, 16,3% sn duts per una dona sense esps present i 43,3% no sn famlies. El 32,9% de totes les llars estan formats per una sola persona i 9,2% d'ells inclouen a una persona de ms de 65 anys. La mitjana d'habitants per llar s de 2,30 i la grandria mitjana de les famlies s de 2,93 persones. 

El 21,7% de la poblaci de la ciutat t menys de 18 anys, el 9,3% t entre 18 i 24 anys, el 33,4% t entre 25 i 44 anys, el 23,7% t entre 45 i 64 anys i el 11,9% t ms de 65 anys d'edat. La mitjana de l'edat s de 36 anys. Per cada 100 dones hi ha 90,0 homes i per cada 100 dones de ms de 18 anys hi ha 86,8 homes. 

La renda mitja d'una llar de la ciutat s de 49.243$, i la renda mitja d'una famlia s de 56.984$. Els homes guanyen una mitjana de 39.548$ i 30.741$ les dones. La renda per cpita a la ciutat s de 27.180$. El 12,7% de la poblaci i 9,5% de les famlies tenen entrades per sota el nivell de pobresa. De la poblaci total sota el nivell de pobresa, el 20,8% sn menors de 18 anys i el 10,4% sn majors de 65 anys. 




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152773" title="Lansing" nonfiltered="1728" processed="1724" dbindex="61757">
  

Lansing s la capital de l'estat de Michigan, al nord dels Estats Units. Lansing est situat al sud de l'estat. s una de les ciutats ms grans de l'estat, amb una poblaci d'uns 119.000 habitants. 

Geografia. 
Altitud: 259 metres. ;
Latitud: 42 43' 57" N ;
Longitud: 084 33' 20" O ;

Personalitats destacades.
John Hughes, director de cinema;
Larry Page;
Magic Johnson;
Steven Seagal;

 Ciutats germanes . 
Lansign t un pacte d'agermanament amb les segents poblacions:
  Guadalajara (Jalisco, Mxic);
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152774" title="Saint Paul" nonfiltered="1729" processed="1725" dbindex="61758">
 

Saint Paul s la capital de l'estat de Minnesota, als Estats Units. 

Al cens de l'any 2000 contava amb una poblaci de 287.151 habitants. La ciutat s la segona ciutat ms poblada de Minnesota. Saint Paul limita amb Minneapolis. 

Poblaci. 
274.792 habitants. ;
Geografia. 
Altitud: 234 metres. ;
Latitud: 44 56' 39" N ;
Longitud: 093 05' 35" O;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152775" title="Jefferson City" nonfiltered="1730" processed="1726" dbindex="61759">
Jefferson City s la capital de Missouri, un estat dels Estats Units d'Amrica. Al cens de 2000, la poblaci s de 39,636 habitants. Est al Comtat de Cole. 

Geografia. 

Segons l'Oficina de Cens dels Estats Units, la ciutat t un rea total de 73.2 km. 70.6 km sn terra i 2.6 km s aigua. 














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152776" title="Kansas City" nonfiltered="1731" processed="1727" dbindex="61760">
Kansas City s la ciutat ms gran de Missouri amb prop de 630,387habitants. L'rea metropolitana t prop de 2 milions de persones i abasta set comtats en dos estats: Kansas i Missouri. Est situada al riu Missouri.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152777" title="Robert Aumann" nonfiltered="1732" processed="1728" dbindex="61761">


Israel Robert John Aumann (en hebreu:             ) (Frankfurt del Main, Alemanya 1930) s un matemtic i professor universitari nord-americ, de nacionalitat israelita, guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 2005.

Biografia.
Va nixer el 8 de juny de 1930 a la ciutat de Frankfurt del Main, situada a l'actual estat alemany de Hesse. Dues setmanes abans de produir-se el que s'anomena la nit dels vidres trencats la seva famlia va traslladar-se als Estats Units d'Amrica. Va estudiar matemtiques al City College de Nova York, graduant-se el 1950. Desprs de realitzar un postgrau l'any 1952 realitz el doctorat en matemtiques a l'Institut Tecnolgic de Massachusetts l'any 1955.

Membre de l'Acadmia Nacional de Cincies dels Estats Units, l'any 1956 s'install a Israel i inici la docncia acadmica al centre per a l'Estudi de la Racionalitat de la Universitat Hebrea de Jerusalem, de la qual encara n's professor.

Recerca econmica.
La contribuci ms important d'Aumann est en el camp dels jocs repetits, que sn les situacions on s'enfronten els jugadors amb la mateixa situaci i amb moltes repeticions. Fou el primer per a definir el concepte del balan correlacionat en la teoria de jocs, un tipus de balan en els jocs no-cooperatius, considerada com ms flexible que el balan de Nash. Per una altra banda va estudiar el concepte de la lgica del saber com en la teoria de jocs d'una manera terminant. 

L'any 2005 fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia, compatit amb Thomas Schelling, per haver ampliat la nostra comprensi de conflicte i cooperaci en la teoria de jocs.

Activisme poltic.
Membre del grup "Professors per a un Israel Fort" (PSI), un grup poltic de la dreta israeliana, es va oposar a la Pla de retirada unilateral israeliana de la Franja de Gaza de l'any 2005, argumentant que es tractava d'un crim contra els milers de colons de Gush Katif obligats a abandonar els assentaments i que suposava una seriosa amenaa per a la seguretat d'Israel. Aumann tamb s'ha prodigat en els mitjans israelians defensant la idea que donar terra als palestins s erroni des del punt de vista de la teoria de jocs. 

Enllaos externs.
  Pgina personal;
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 2005;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152780" title="Carson City" nonfiltered="1733" processed="1729" dbindex="61762">


Carson City s la capital de l'estat de Nevada, als Estats Units d'Amrica. Al cens del 2000, la poblaci era de 52.457. Carson City s actualment una ciutat independent, ja que no forma part de cap comtat.

Com moltes ciutats i pobles a Nevada, Carson City va ser fundada als anys del boom de la recerca de mines i minerals, i en el cas de Carson City va ser la plata. La ciutat ms gran en Nevada s Las Vegas.

 Geografia .

Carson City est localitzat en els parallels 399 39" Nord i en el 11945 14" Oest. La seva zona horria s l'Oest.

D'acord amb l'Agncia Geogrfica d'Estats Units, Carson City t un rea total de 403.2km, dels quals 371.3km sn terra ferma i 31.9km sn aigua.

Carson City es troba a la part ms oest de Nevada, i les seves terres limiten amb el llac Tahoe per l'oest.

 Demografia .

Segons el cens de 2000 la poblaci de Carson City s de 52.457 habitants, el que representa una densitat de 141 habitants/km. A la ciutat hi ha 20.171 habitatges i 13.252 famlies.

La configuraci racial de la ciutat s senzilla. El 85.30% de la poblaci s blanca, el 1,80% sn afroamericans, 2,40% sn indis nadius americans, el 1,77% sn asitics i el 14,23% de la poblaci sn hispans o llatins.

Cultura.

Museu Estatal de Nevada;
Museu Estatal del Ferrocarril de Nevada;

Literatura.
El llibre The Basque Hotel, Nascut a Amrica de l'escriptor Robert Laxalt est ambientat al Carson City de les primeres dcades del segle XX.

 Enlla extern .
Pgina web oficial del govern de la ciutat. ;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152781" title="Sigfried Kracauer" nonfiltered="1734" processed="1730" dbindex="61763">
Siegfried Kracauer (8 de febrer de 1889, Frankfurt am Main, Alemanya   26 de novembre del 1966, Nova York) fou un escriptor, periodista, socileg, i crtic cultural, especialment de mitjans com el cinema i la forma urbana.

Biografia.
Nascut en el si d'una famlia jueva a Frankfurt, Kracauer estudi arquitectura del 1907 al 1913, obtingu un doctorat en enginyeria el 1914, i treball com a arquitecte a Osnabrck, Munic, i Berln fins el 1920.

Teoria.
Kracauer analitz i fu la crtica dels fenmens de la cultura de masses moderna. Constru una teoria general basada en multitud de petits exemples; la seva atenci al detall el men cap a un mtode inductiu. Fou un dels primers a tractar seriosament el cinema, en el qual hi va veure un mirall dels desitjos i condicions socials. 

Theodor Adorno va veure els escrits Kracauer com una de les majors contribucions a la seva prpia obra. Un altre seguidor n's Kurt Tucholsky, qui admir l'actitud cientfica de Kracauer a l'hora d'escriure.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152783" title="Museu Dioces i Comarcal de Solsona" nonfiltered="1735" processed="1731" dbindex="61764">

El Museu Dioces i Comarcal de Solsona va ser creat , al 1896, per a preservar el patrimoni de la dicesi, pel bisbe Ramon Riu i Cabanes, encara que el seu desig que fossin retornades les obres que el bisbe Josep Morgades s'havia dut al Museu Episcopal de Vic no ho va aconseguir, per s la salvaguarda de moltes obres d'art de les esglsies del bisbat.

L'any 1909 sota la direcci de Joan Serra i Vilar, es va traslladar el museu a l'actual edifici del segle XVIII el Palau Episcopal, situat al costat de la catedral, a ms va crear la secci de Prehistria. Durant la guerra civil espanyola de 1936, per a la seva protecci, bona part de les seves obres van ser evacuades a Ginebra. Finalitzada la guerra van ser retornades a Solsona i tamb es va aconseguir el trasllat de les pintures de Sant Quirze de Pedret, de Sant Vicen de Cardona i de Sant Pau de Casserres, que, pel mateix motiu, s'havien portat a Barcelona.

Es va inaugurar, reformat, l'any 1983 amb el nom de Museu Dioces i Comarcal de Solsona, sent el seu director Joaquim Calderer.

Colleccions. 

El museu consta d'una sala a l'inici d'escultures de sal, continuant amb les sales dedicades a la prehistria, romnic, gtic, renaixement i barroc. 

La secci del romnic s la ms extensa, t escultures en pedra com la columna historiada i diversos capitells del claustre de la catedral de Solsona. Dels segles XII i XIII hi ha una gran mostra d'escultures en fusta de marededus. Pel que fa a la  pintura mural destaca el conjunt de l'esglsia de Sant Quirze de Pedret, el retaule del monestir de Sant Jaume de Frontany i la pintura sobre taula de dos plafons laterals de l'altar de l'esglsia de Sant Andreu de Sags. 

Entre els seus objectes religiosos, hi ha les lipsanoteques de Sant Quirze de Pedret del segle X i la de Sant Mart de Joval , datada del segle XI. 

D'estil gtic es pot ressaltar les taules de pintura de Llus Borrass i de Pere Serra.

Notes.


Bibliografia.
Pladevall, Antoni (2001), Guies Catalunya Romnica, El Solsons, Barcelona, Prtic. ISBN 84 7306698 7;

Enllaos externs.
Museu Dioces i Comarcal de Solsona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152784" title="Pepe Sales" nonfiltered="1736" processed="1732" dbindex="61765">
Josep Sales i Coderch ms conegut amb el nom artstic de Pepe Sales (Barcelona, 1954 - Vallclara, 1994) que fou un poeta, compositor i pintor catal. Form part, com a co-fundador i lletrista, del grup de rock Bocanegra. Desprs de morir, va deixar el poemari 50 canons d'amor i droga com a testament artstic. 

 Trajectria personal .
Nebot de l'escriptor Joan Sales i del pintor Gaiet Sales, era el vuit d'onze germans d'una famlia de fortes conviccions cristianes. L'any 1973 ingressa a la pres Model de Barcelona, on romandr dotze mesos, per possessi de haixix. Vers el 1975, s'inicia en el consum d'herona, l'addicci a la qual no l'abandonar mai. Vers el 1979, fa pblica la seva orientaci sexual gay en els mbits familiar i social. L'any 1988, se li diagnostica la sida, malaltia de la que morir el 1994, als 39 anys d'edat.

 Biografia.
La seva vida va estar marcada per les drogues, la seva homosexualitat, la pres franquista i la utopia revolucionaria no contriburen a facilitar la vida a Sales en uns anys difcils.

La seva msica estava marcada estticament per Rimbaud, Pasolini, Keith Richards i William Burroughs. Amb Vctor Obiols, qui el definia com una persona "dotada d'una energia especial fora de l'ordinari" van fundar el grup de rock Bocanegra el 1984. Durant quatre anys, Sales fou l'ideleg del grup, escrigu les lletres de les canons, va fer de mnager, etc... Obiols va definir la seva tasca com a msic dient que "Aquestes lletres de canons sn una part important de l'univers personal que Pep va crear per a ell i per nosaltres. En elles trobem biografia, imagineria, pensament...".

Aquestes Canons d'amor i droga, han estat cantades per Albert Pla, que va conixer a Sales a travs de Rafael Moll i Lul Martorell, periodista i amiga ntima del poeta. Amb aquest material i amb l'ajut de Judit Farrs (actriu, cantant, clarinetista i disc jockey), Albert Pla va presentar les seves Canons d'amor i droga durant un mes a l'Espai Lliure, a Barcelona. Tamb en va publicar el disc, dos CD que constitueixen una obra immensa. El primer CD est cantat en catal i t 19 temes (en un d'ells collabora amb Gerard Quintana de Sopa de Cabra). El segon CD, amb 12 canons en castell (inclou la collaboraci de Robe Iniesta).

Sales mor de sida un mes abans de complir 40 anys d'una vida complicada, marginal i creativa. Poeta, pintor i msic autodidacta, deix el seu testament artstic en el Quadern 50.

 Obra.
Influt per l'ambient familiar, comena a pintar essent encara un nen. El 1978 presenta la seva primera exposici, titulada Junk Praxis, al Teatre Lliure de Grcia.

Vers els 14 anys comena a compondre canons. Ms endavant, coneix Peter Sinfield, lletrista del grup angls King Crimson, amb qui l'unir una forta amistat al llarg dels anys. El 1984 funda, amb el tamb poeta Vctor Obiols, el grup Bocanegra. Entre 1989 i 1991 fou director artstic del programa cultural Glasnost, ems al circut catal de TVE.
 50 canons d'amor i droga. Poemari pstum indit, disponible a internet. Edici de Lul Martorell;
 Bocanegra: Bocanegra U, 1986 (CD, 2006);

Influncia artstica.
 Albert Pla: Canons d'amor i droga. Pla es fa el Sales (2003);
 Vctor Bocanegra: Bloc de lrica dura. Homenatge a Pepe Sales (2006);
 El 7 de juliol de 2007 va tenir lloc al Teatre-Auditori de Granollers l'homenatge Nit d'amor i droga - Una nit amb Pepe Sales, que va comptar amb la participaci dels cantautors Albert Pla, Nacho Vegas, Vctor Bocanegra, Mazoni i Jordi Busquets. Produt per Rafael Moll, l'espectacle va enquadrar-se en el cartell del Festival Trobadors i Joglars del Valls Oriental.

 Enllaos externs .
 Pepe Sales;
 Vctor Bocanegra;
 Plana web d'Albert Pla;

 Referncies.
 Web de Pepe Sales;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152786" title="Kurt Tucholsky" nonfiltered="1737" processed="1733" dbindex="61766">

Kurt Tucholsky (9 de gener de 1890 - 21 de desembre de 1935) fou un periodista, satirista i escriptor alemany. Tamb va escriure sota els pseudnims de Kaspar Hauser, Peter Panter, Theobald Tiger i Ignaz Wrobel. Nascut a Berln-Moabit, el 1924 migr a Pars i el 1930 a Sucia.

Tucholsky fou un dels periodistes ms importants de la Repblica de Weimar. Com a periodista comproms polticament i coeditor del setmanari Die Weltbhne intent de fer una crtica social en la tradici de Heinrich Heine.  Al mateix temps era satirista, autor de revistes de stira poltica, escriptor de canons i poeta. Ell mateix es veia com a demcrata d'esquerres i pacifista, i advert contra les tendncies antidemocrtiques - sobretot en poltica, forces armades i administraci de justcia- i l'amenaa del Nazisme. Els seus temors foren confirmats quan els Nazis arribaren al poder el 1933: els seus llibres foren cremats i va perdre la ciutadania.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152788" title="Ariapites" nonfiltered="1738" processed="1734" dbindex="61767">
Ariapites (Ariapeithes) fou un rei dels escites, pare del rei Esquiles (Scyles), contemporani d'Herdot.

Fou  assassinat  per Espargapites (Spargapeithes), rei dels agatirs .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152789" title="Tercera Croada" nonfiltered="1739" processed="1735" dbindex="61768">
La Tercera Croada (1189 1192) va ser una expedici militar promoguda pel Papa Gregori VIII per alliberar Jerusalem i altres llocs considerats sants, dels musulmans.

El 1187 Salad, sold d'Egipte va reconquerir Jerusalem, i el Papa Gregori VIII va cridar la croada que va ser escoltada per Ricard Cor de Lle d'Anglaterra, Felip II de Frana i Frederic I Barbaroja del Sacre Imperi Romanogermnic. Barbaroja va abandonar a Cilcia el 1190 i les desavinences entre Felip i Ricard van portar que els francesos abandonessin la croada el 1191, desprs de la captura de Sant Joan d'Acre

Ricard va aconseguir alguns xits per no va aconseguir entrar a Jerusalem tot i arribar a la seva vista. Finalment sabent la mala situaci al seu pas va decidir abandonar la croada, desprs de pactar amb Salad, que va prometre atorgar protecci als pelegrins cristians.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152791" title="Ariomardes" nonfiltered="1740" processed="1736" dbindex="61769">

Ariomardes () es una paraula persa que significa "Heroi honorable". Es el nom que van portar alguns prnceps perses els principals dels quals foren:

Ariomardes, prncep aquemnida fill de Darios i Parmis, la filla d'Esmerdis. Fou el comandant dels mosquis i tibarens a l'exrcit de Xerxes I de Prsia a Grcia.
Ariomardes, noble persa, fill d'Artupi (Arthupius) que va ser el comandant dels caspis a l'exrcit de Xerxes I de Prsia a Grcia.
Ariomardes, noble persa que fou governador de Tebes (Egipte). Va dirigir als egipcis a l'exrcit de Xerxes I de Prsia a Grcia.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152794" title="Trofeu Individual Bancaixa de 2007" nonfiltered="1741" processed="1737" dbindex="61770">


El Trofeu Individual Bancaixa de 2007 s la XXII edici del Trofeu Individual Bancaixa de la modalitat d'Escala i corda de la pilota valenciana.

 Pilotaris .


 Des de la fase prvia . 
 Colau de La Pobla de Vallbona;
 Pedro de Valncia;
 Soro III de Massamagrell;
 Vctor de Valncia;

 Des de Quarts de final .
 lvaro de Faura;
 Genovs II de Genovs;
 Grau de Valncia;
 Len de Genovs;
 Miguel de Petrer;
 Nez de Valncia;

 Feridors .
 Migueln de Valncia, per a lvaro.
 Oltra de Genovs, per a Genovs II.
 Pedrito de Valncia, per a Miguel.
 Tino de Valncia, per a Grau.

 Partides .

 Fase prvia .





 Notes a la fase prvia .
 El guanyador entre Soro III i Vctor s'enfrontar a lvaro.
 El guanyador entre Pedro i Colau  s'acarar a Grau.

 Eliminatries .



 Final .



 Notes a l'Individual del 2007 .
 A diferncia de les altres edicions de l'Individual, les partides comenaran amb el marcador a 15 jocs.
 Aix mateix, per a evitar suspiccies, cada cap de srie comptar amb un feridor fixe.
 Quarts de final: La partida entre Grau i Colau s'ajorna el 3 al 6 de juny per lesi de Grau. ;
 Quarts de final: La partida entre lvaro i Vctor no es juga per incapacitat de Vctor.

 Altres edicions .
 Trofeu Individual Bancaixa de 2004;
 Trofeu Individual Bancaixa de 2005;
 Trofeu Individual Bancaixa de 2006;
 Trofeu Individual Bancaixa de 2008;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial;
 Anunci;
 Pgina de Tagarinet;
 Crnica de la final;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152795" title="Ari" nonfiltered="1742" processed="1738" dbindex="61771">

Ari (Arion ) fou un personatge mitolgic, bard grec nascut a Metimna a Lesbos i establert a Corint (segle VII aC). Es considera l'inventor de la poesia ditirmbica i del terme ditirambe. 

Particip en un certamen potic a Siclia, en el qual obtingu el primer premi. En el viatge de tornada, els mariners que el duien es posaren d'acord per robar-li el que havia guanyat i desprs llanar-lo al mar. Quan Ari s'adon de les seves intencions els preg que abans el deixessin cantar per darrera vegada; hi accediren, i mentre cantava s'acostaren a la nau uns dofins enviats per Apollo. Llavors salt per la borda i un del dofins el recoll i se l'emport nedant fins a Corint. All explic al tir Periandre el que li havia passat i quan els mariners arribaren a port aquest els fu detindre i executar.

Periandre probablement fou qui li va dedicar un monument a Tenaros que existia en temps de Herdot i Pausnies.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 27.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152796" title="Cavall Ari" nonfiltered="1743" processed="1739" dbindex="61772">
Ari fou un cavall mitolgic del que Posid va adoptar la forma per atrapar a Demeter.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152797" title="Joe DiPietro" nonfiltered="1744" processed="1740" dbindex="61773">
Joe DiPietro (New Jersey, 1960) s un autor de teatre nord-americ conegut sobretot per l'obra T'estimo, ets perfecte... ja et canviar (I love you, you're perfect, now change, 1996), la revista musical d'Off-Broadway que durant ms temps  s'ha representat als Estats Units, amb produccions a ms de 150 ciutats al voltant del mn, entre elles Barcelona.

DiPietro era un escriptor de comdies curtes fins que el 1992 va conixer al productor Jimmy Roberts amb el que s'hi va associar per escriure el musical T'estimo, ets perfecte... ja et canviar que el New York Post. anomenaria com "una batalla dels heterosexes".

Tamb s l'autor d'obres com Passat el riu (Over the river and through the woods, 1998), estrenada a Catalunya  el 2007, The kiss at City Hall, The virgin weeps i el thriller cmic The art of murder (guanyador del Premi Edgar del 2000). Tamb va escriure un musical on es resumien els elements de l'poca de George Gershwin del 1926, Heaven on earth (2001), una nova adaptaci de Babes in arms (2002), i una altra de Allegro (2004).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152798" title="Thomas Schelling" nonfiltered="1745" processed="1741" dbindex="61774">


Thomas Crombie Schelling ( Oakland, EUA 1921 ) s un economista i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 2005.

Biografia.
Va nixer el 14 d'abril de 1921 a la ciutat d'Oakland, poblaci situada a l'estat nord-americ de Califrnia. Va estudiar economia a la Universitat de Berkeley, on es va graduar el 1944 i posteriorment realitz el doctorat l'any 1951 a la Universitat de Harvard. 

Professor del Departament d'Economia i de l'Escola de Poltica Pblica de la Universitat de Maryland, anteriorment havia estat professor de la Universitat de Harvard druant vint anys. 

Recerca econmica.
L'any 1958 s'incorpor a la RAND corporation per treballar sobre la Teoria de jocs creada per John von Neumann i Oskar Morgenstern. Al costat de Robert Aumann aconsegu determinar el concepte del balan correlacionat, un tipus de balan en els jocs no-cooperatius, considerada com ms flexible que el balan de Nash. Fou pioner en l'estudi d'estipular el comportament estratgic, va introduir el concepte de punt focal o punt de Schelling que va ajudar a definir el concepte de "conflicte" en aquesta teoria.

L'any 2005 fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia, juntament amb Robert Aumann, per haver ampliat la comprensi de conflicte i cooperaci en la teoria de jocs

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 2005;
  Articles de Thomas Schelling a la xarxa;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152801" title="Ariovist" nonfiltered="1746" processed="1742" dbindex="61775">
Ariovist fou un cap germnic que va fer la guerra a Juli Csar el 58 aC.

Els gals estaven dividits en dos grans camps, un encapalat pels  i un altre pels arverns i squans. Aquestos darrers van cridar en ajut als germans que van creuar el Rin en nombre de 15000 inicialment per acabar essent 120000, membres de les tribus harudes, marcomans, tribocs, vangions, nmets, sedusis, i sueus, I al front de tot ells estava Ariovist possible forma llatinitzada de "heerfurst" (heer: host; furst: prncep) que era tan poders que va rebre del senat rom el ttol d'amic (amicus) de Roma. 

Va sotmetre als eduins als que va obligar a donar hostatges als squans i a renunciar a ser aliats de Roma. Per dels mateixos squans es va apoderar d'una tercera part del seu territori com a preu pel triomf i desprs els va demanar un altre tercera part. 

Divirtiac (Divirtiacus) un noble edu, junt amb altres caps de tribu, va demanar ajut a Juli Csar. Aquest, que era a Itlia, va ordenar a Ariovist que cap ms germnic creus el Rin, i tamb restaurar els hostatges als eduins. Ariovist va rebutjar les peticions i les dues parts es van disposar per la guerra.

Els romans van ocupar Vesontio (Besanon) capital dels squans que estaven aterrats per la gent d'Ariovist. Abans del combat Ariovist i Csar es van entrevistar per no van arribar a cap acord, si be la batalla es va demorar uns dies perqu una profecia deia als germnics que havien de combatre al canviar la lluna. Finalment es va lliurar la batalla i Ariovist fou derrotat i el cap germnic va fugir cap al Rin, a menys de 100 km, i el va creuar en un bot, i molts dels seus homes van creuar nedant. Les seves dues dones van morir en la fugida, una filla fou feta presonera i un altre fou assassinada.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152803" title="Arifr" nonfiltered="1747" processed="1743" dbindex="61776">


Arifr, ancestre de Xantip i Pricles;

Arifr de Sici, poeta grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152804" title="Arifr (ancestre)" nonfiltered="1748" processed="1744" dbindex="61777">
Arifr (llat: Ariphron, grec: ) fou el pare de Xantip (Xantippos) i avi de Pricles segons Herdot VI, 131, 136, VII 33 i VIII 131.

Un germ de Pricles es va dir tamb Arifr en honor seu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152805" title="Arifr de Sici" nonfiltered="1749" processed="1745" dbindex="61778">
Arifr de Sici (llat: Ariphron, grec: ) fou un poeta grec, autor d'un poema sobre la salut anomenat , que fou conservat per Ateneu, i s esmentat tamb per Lluci i per Mxim de Tir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152807" title="Aristenet" nonfiltered="1750" processed="1746" dbindex="61779">


Aristenet escriptor grec ;

Aristenet escriptor grec;

Aristenet de Nicea, escriptor grec;

Aristenet de Dimes, general aqueu;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152808" title="Aristenet (escriptor)" nonfiltered="1751" processed="1747" dbindex="61780">
Aristenet (Aristaenetus, ) fou un escriptor grec autor d'una obra sobre Faselis (Phaselis) el primer llibre del qual s esmentat per Esteve Bizant. Tamb va escriure sobre Egipte i el Nil.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152809" title="Johann Simon Mayr" nonfiltered="1752" processed="1748" dbindex="61781">

Johann Simon Mayr tamb conegut com Giovanni Simone Mayr o Simone Mayr, tamb escrit com Majer, Mayer, Maier (Mendorf, 14 de juny de 1763 - Brgam, 2 de desembre de 1845) va ser un compositor alemany.

Va nixer a la ciutat bavaresa de Mendorf. Va estudiar teologia a la Universitat d'Ingolstadt, continuant els seus estudis a Itlia des de l'any 1787. Durant la seua poca d'estudiant a Ingolstadt va mantenir estrets lligams amb el moviment dels Illuminati creat per Adam Weishaupt. Aix mateix, els ideals de la Illustraci francesa van exercir una pregona influncia en la seua filosifia musical, com ho corrobora el seu fams Zibaldone (o "Diaris") compilats al final de la seua carrera.

Poc desprs, va prendre llions de msica amb Carlo Lenzi i ms tard amb Ferdinando Bertoni. Va traslladar-se a Brgam l'any 1802, sent nomenat mestre de capella de la seua Catedral, succeint en el crrec al seu mestre Lenzi. Va conservar el crrec fins a la seua mort, i va esdevenir una figura central en la vida musical de la ciutat, organitzant concerts i donant a conixer les obres de Ludwig van Beethoven. Va ser mestre de Gaetano Donizetti. Al final de la seua vida va quedar-se cec. Est soterrat a la Baslica di Santa Maria Maggiore de Brgam, tot just davant de la tomba del seu fams alumne.

Les obres de Mayr, entre les quals s'hi troben 70 peres, s'interpreten molt rarament avui dia.

 peres .
 Saffo (1794) ;
 La Lodoiska (1796) ;
 Un pazzo ne fa cento (1796) ;
 Telemaco nell'isola di Calipso (1797) ;
 L'intrigo della lettera (1797) ;
 Il segreto (1797) ;
 Avviso ai maritati (1798) ;
 Lauso e Lidia (1798) ;
 Adriano in Siria (1798) ;
 Che originali (1798) ;
 Amor ingegnoso (1798) ;
 L'ubbidienza per astuzia (1798) ;
 Adelaide di Guesclino (1799) ;
 L'accademia di musica (1799) ;
 Labino e Carlotta (1799) ;
 L'avaro (1799) ;
 La locandiera (1800) ;
 Il caretto del venditore d'aceto (1800) ;
 L'inconvenienze teatrali (1800) ;
 L'equivoco, ovvero Le bizzarie dell'amore (1800) ;
 Gli sciti (1800) ;
 Ginevra di Scozia (1801) ;
 Le due giornate (1801) ;
 I virtuosi (1801) ;
 Argene (1801) ;
 I misteri eleusini (1802) ;
 Ercole in Lidia (1803) ;
 Le finte rivali (1803) ;
 Alonso e Cora (1803) ;
 Amor non ha ritegno (1804) ;
 Elisa (ossia Il monte San Bernardo (1804) ;
 Zamori, ossia L'eroe dell'Indie (1804) ;
 Eraldo ed Emma (1805) ;
 Di locanda in locanda e sempre in sala (1805) ;
 L'amor coniugale (1805) ;
 La roccia di Frauenstein (1805) ;
 Gli americani (1805) ;
 Palmira, ossia Il trionfo della virtu e dell'amore (1806) ;
 Il piccolo compositore di musica (1806) ;
 Adelasia e Aleramo (1806) ;
 Ne l'un, ne l'altro (1807) ;
 Belle ciarle e tristi fatti (1807) ;
 I cherusci (1808) ;
 Il vero originale (1808) ;
 Il matrimonio per concorso (1809) ;
 Il ritorno di Ulisse (1809) ;
 Amore non soffre opposizione (1810) ;
 Raul di Crequi (1810) ;
 Il sacrifizio d'Ifigenia (1811) ;
 L'amor filiale (1811) ;
 Tamerlano (1812) ;
 Medea in Corinto (1813) ;
 La rosa bianca e la rosa rossa (1813) ;
 Elena (1814) ;
 Atar, ossia Il serraglio d'Ormus (1814) ;
 Le due duchesse (o sia La caccia dei lupi (1814) ;
 Cora (1815) ;
 Mennone e Zemira (1817) ;
 Amor avvocato (1817) ;
 Alfredo il grande, re degli Anglo Sassoni (1819) ;
 Le danaide (1819) ;
 Fedra (1820) ;
 Demetrio (1824);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152812" title="Aristenet (escriptor de cartes)" nonfiltered="1753" processed="1749" dbindex="61782">
Aristenet  (Aristaenetus, ) fou un escriptor de cartes d'amor. Les cartes foren copiades principalment de Plat, Lluci, Filostrat d'Atenes i Plutarc. Probablement correspon al segle V. El nom de Aristenet de Nicea s esmentat a les cartes de Libani, i que va morir en un terratrmol a Nicomdia el 358 i es va suposar que podria ser la mateixa persona per ja ha est demostrat que, per raons cronolgiques, no es possible.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152814" title="Aristeu" nonfiltered="1754" processed="1750" dbindex="61783">



Aristeu, divinitat grega;

Aristeu, fill d'Apollo;

Aristeu, filsof pitagric grec;

Aristeu de Cirene, fundador de Cirene;

Aristeu de Corint, militar corinti;

Aristeu almirall de Corint;

Aristeu de Crotona, matemtic grec ;

Aristeu d'Esparta, militar espart;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152816" title="Aristen de Megalpolis" nonfiltered="1755" processed="1751" dbindex="61784">
Aristen de Megalpolis (Aristenos , Aristaenus), esmentat per Polibi i Plutarc com Aristenet, fou estrateg de la Lliga Aquea el 198 aC i va induir als aqueus a entrar en aliana amb Roma contra Filip V de Macednia.

Acusat aquell mateix any de traci fou defensat per Polibi. El 197 aC fou altre cop estrateg i va acompanyar al cnsol Tit Quint Flamin I a l'entrevista amb Filip V; en aquest mateix any va convncer als beocis de passar al costat rom. 

El 195 aC va tornar a ser estrateg i es va unir a Flamin amb deu mil infants i mil cavallers per atacar a Nabis d'Esparta. 

El 185 aC fou altra cop estrateg i es va enfrontar amb Filpemen (el seu principal rival poltic) i Licortes per la seva conducta en relaci a una ambaixada egpcia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152817" title="Ernst Jnger" nonfiltered="1756" processed="1752" dbindex="61785">

Ernst Jnger, escriptor, filsof, novelista i historiador alemany nascut a Heidelberg el 1895 mort a Wilfingen el 1998. Fill del doctor Ernst George Jnger, un professor de qumica, i Lily Karoline.

Biografia.
S'un als Wandervgel el 1911; movimient juvenil que sostenia principis radicals posteriorment adoptats pel moviment hippie, extremava l'esperit de la natura i la recerca dels boscos aix com el respecte absolut per la vida animal. A ms, a diferncia d'aquests, tenyia el seu ideari d'una glorificaci de la naci alemanya.

El 1913 -amb 18 anys- es va allistar a la "Legi Estrangera" francesa, viatjant a frica. Aquesta experincia el marc per siempre, despertant-li la passi per la guerra. Aix, quan esclat la I Guerra Mundial, Jnger fou un dels primers en allistar-se, obtenint el 1918 (poques setmanes abans de la fi de la guerra) la condecoraci ms alta que podia concedir l'Imperi Alemany, "Pour le Mrite", coneguda informalment com a "Blauer Max" al mrit militar. Al moment de la seva mort, l'any 1998, n'era el darrer titular viu.

Fruit d'aquesta experincia fou la publicaci -amb tan sols 25 anys- dels seus records de la guerra al llibre "Tempestes d'Acer", un cant a la guerra pel que t d'"experincia interior", on malgrat aix ni rebutja ni atenua la brutalitat de la guerra, que el va catapultar a la fama.

Entre la I Guerra Mundial i l'arribada de Hitler al poder a Alemanya, Jnger form part de l'rbita d'un complex corrent poltic i cultural anomenat "Konservative revolution" o revoluci conservadora alemanya, de la qual hi formaren part, a ms d'altres grups, autors com Ernst von Salomon, Werner Sombart, Carl Schmitt o Oswald Spengler. Algunes de les caracterstiques ms importants que definiren la "Konservative revolution" fou el seu nacionalisme radical, el rebuig del liberalisme decimonnic, de la Revoluci Francesa o la influncia d'autors com Nietzsche. Dins d'aquest corrent, Jnger hi public llibres com "La guerra com a experincia interior", "La mobilitzaci general" o "El treballador".

Malgrat el marcat to nacionalista de l'obra de Jnger durant aquesta poca i el mats "d'lits" de la seva obra, l'absncia d'antisemitisme port Jnger el 1933 a rebutjar el nacionalsocialisme, a no acceptar l'ingrs a lAcadmia de Poesia Alemanya, purgada feia poc per la Gestapo, i se n'an a un poblet -Goslar- a les muntanyes Harz; desprs se n'an a Ueberlingen.

El 1934 prohibeix al peridic del partit nazi que segueixi utilitzant i manipulant els seus escrits, i rebutj tamb ocupar un lloc al Reichstag, mentrestant publica "Blaetter und Steine" (Fulles i pedres), la seva primera crtica al racisme fascista.

Realitz viatges a Noruega, el 1935; el 1936 a Brasil, Canries i Marroc; el 1937 a Pars, on va trobar-se amb Andr Gide i Julien Green i el 1939 es trasllad a Kirchhorst, a la Baixa Saxnia.

Jnger pass una part de la II Guerra Mundial com a militar al Pars ocupat, on a partir del 1941 freqent els salons literaris i de fumadors d'opi, aix com la bohmia parisina, es deix convidar pels oficials que comenaven a rebellar-se contra Hitler i salv la vida a tants jueus represaliats com va poder. L'uniforme, les condecoracions i la brillantor de les armes, que tant he estimat, em produeixen repugnncia, anot al seu diari a l'assabentar-se de l'extermini progressiu dels jueus.

El 1942 fou enviat al Front Rus i el 1944, desprs del fracassat atemptat contra Hitler -en el qual hi particip- dimiteix del seu lloc a l'exrcit. Durant la postguerra els seus llibres foren prohibits fins el 1949, per malgrat aix aconsegu publicar "Der Friede" (La pau) el 1946 a msterdam, el 1947  "Atlantische Fahrt" (Viatge Atlntic) i un any ms tard "Aus der goldenen Muschel" (La petxina d'or). La prohibici de les seves publicacions el 1949 fou provocada per negar-se a omplir un formulari sobre la desnazificaci a la zona d'ocupaci britnica. Llavors es trasllad a Ravensburg, a la zona d'ocupaci francesa.

Des dels anys 50, quan establ amistat amb Albert Hofmann, el creador del LSD, alguns dels llibres de Jnger tractaren de forma directa o indirecta l'experincia psicodlica.

El 1952, desprs de la seva primera experincia amb l'LSD, escrigu "Besuch auf Godenholm" (Visita a Godenholm), i llur publicaci coincid amb l'aparici de "Les portes de la percepci" d'Aldous Huxley.

El seu altre gran llibre sobre el tema de les drogues s "Annherungen. Drogen und Rausch", (Apropaments. Drogues i ebrietat), del 1970. Aquesta obra, en la qu l'autor encuny el terme psiconautes (navegants de la psique), exposa les nombroses experincies de Jnger amb diversos tipus de sustncies psicoactives, tant enteogniques com estimulants o opicis.

Als voltants del 1977 escrigu una altra de les seves obres ms conegudes, "Eumeswil", on sobresurt la figura de l"anarca", personatge preconfigurat per Albert Camus al seu llibre "L'homme rvolt" el 1951.

Un dels seus darrers textos s "Die Schere" (La Tisora), publicat el 1989, quan Jnger tenia ja 95 anys d'edat. De gran valor histric i literari sn els seus diaris de la II Guerra Mundial ("Radiacions"). En l'actualitat es considera la seva obra com una de les majors contribucions a la literatura en llengua alemanya al sigle XX.

Va morir 17 de febrer del 1998 amb 103 anys.

Bibliografia.
 Ernst Jnger i Martin Heidegger: Sobre el nihilisme: Sobre la lnia (ber die Linie) i Cap a la pregunta del ser (Zur Seinsfrage), respectivament. Paids - I.C.E./U.A.B., Barcelona, 1994. Trad. de Jos Luis Molinuevo.
In Stahlgewittern (1920);
Der Kampf als inneres Erlebnis (1922);
Sturm (1923);
Feuer und Blut (1925);
Das Wldchen 125 (1925);
Das abenteuerliche Herz. Aufzeichnungen bei Tag und Nacht (1929);
Der Arbeiter. Herrschaft und Gestalt (1932);
Bltter und Steine (1934);
Afrikanische Spiele (1936);
Das abenteuerliche Herz. Figuren und Capricios (1938);
Auf den Marmorklippen (1939);
Grten und Straen (1942);
Myrdun. Briefe aus Norwegen (1943);
Der Friede. Ein Wort an die Jugend Europas und an die Jugend der Welt. (1945) ;
Atlantische Fahrt (1947);
Sprache und Krperbau (1947);
Ein Inselfrhling (1948);
Heliopolis. Rckblick auf eine Stadt (1949);
Strahlungen (1949);
Am Kieselstrand (1950);
ber die Linie (1951);
Der Waldgang (1951);
Besuch auf Godenholm (1952);
Der gordische Knoten (1953);
Das Sanduhrbuch (1954);
Am Sarazenturm (1955);
Rivarol (1956);
Glserne Bienen (1957);
Jahre der Okkupation (1958);
An der Zeitmauer (1959);
Der Weltstaat (1960);
Typus, Name, Gestalt (1963);
Grenzgnge. Essays. Reden. Trume (1966);
Subtile Jagden (1967);
Sgraffiti (1969);
Ad hoc (1970);
Annherungen. Drogen und Rausch (1970);
Die Zwille (1973);
Zahlen und Gtter. Philemon und Baucis. Zwei Essays (1974));
Eumeswil (1977);
Siebzig verweht I (1980);
Siebzig verweht II (1981);
Aladins Problem (1983). El problema d'Alad, traducci catalana de Nria Roig. Edicions Proa, Barcelona (Biblioteca A tot vent, 289), primera edici: 1990.

Maxima - Minima, Adnoten zum 'Arbeiter'  (1983);
Autor und Autorschaft (1984);
Eine gefhrliche Begegnung (1985);
Zwei Mal Halley (1987);
Die Schere (1989);
Prognosen (1993);
Siebzig verweht III (1993);
Siebzig verweht IV (1995);
Siebzig verweht V (1997);

Enllaos externs.

 Assaigs sobre Ernst Jnger;
 Ernst Jnger a Cyberspace IV  ;
 Ernst Jnger a Lecturalia ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152818" title="Manuel Fernndez Fernndez" nonfiltered="1757" processed="1753" dbindex="61786">
Manuel Fernndez Fernndez (nascut el 21 de gener del 1923, a San Paio de Navia, Pontevedra), popularment conegut com Pahio, va ser un futbolista gallec que va jugar a la posici de davanter a equips com el Celta de Vigo, Real Madrid, Deportivo de La Corua i la selecci espanyola. Va guanyar dos cops el trofeu Pichichi. 

A la temporada 1947/48 va aconseguir acabar a la quarta posici amb el Real Club Celta de Vigo i va arribar a la final de la Copa del Generalsimo. Va aconseguir el trofeu Pichichi la mateixa temporada.

Junt amb el seu company d'equip al Celta, Miguel Muoz, van signar pel Real Madrid CF per la temporada 1948/49

A Madrid, Pahio va aconseguir el seu segon Pichichi, per amb l'arribada d'Alfredo Di Stfano, va veure's relegat a la banqueta i va decidir marxar, signant pel Deportivo de La Corua. 

 Selecci nacional .
Encara que tenia una gran capacitat golejadora, Pahio noms jug 3 vegades amb la selecci, ficant tres gols. El seu primer partit va ser el 20 de juny de 1948 contra la selecci de Sussa, quedant 3-3.

Es va acomiadar de la selecci a Dubln el 27 de novembre del 1955, empatant a 2 amb la selecci irlandesa.

 Enllaos externs .
 Fitxa del jugador  - Estadstiques;
 Plana Oficial del Real Madrid CF - Biografia;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152819" title="Aristeu (mitologia)" nonfiltered="1758" processed="1754" dbindex="61787">
Aristeu (Aristeos , Aristaeus)  fou una divinitat adorada a diverses parts de Grcia:  a Tesslia, a l'illa de Cos, a Becia, a les illes de la mar Egea, a Jnia i a les  illes de la mar Adritica.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152822" title="Aristeu (filsof)" nonfiltered="1759" processed="1755" dbindex="61788">
Aristeu (Aristeos , Aristaeus) fill de Damof de Crotona, fou un filsof pitagric que va succeir a Pitgores al front de l'escola de filosofia i es va casar amb la seva vdua Teano (Theano). Fou autor de treballs matemtics utilitzats per Euclides.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152823" title="Aristgora" nonfiltered="1760" processed="1756" dbindex="61789">
Aristgora fou una hetaira (prostituta) aparellada amb l'orador Hiprides, contra la qual desprs l'orador va compondre dos discursos. Un altra hetaira del mateix nom fou la parella de Demetri, el nt de Demetri de Falron.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152824" title="Manuel Fernndez" nonfiltered="1761" processed="1757" dbindex="61790">

 Manuel Fernndez Caballero (1835 - 1906), compositor espanyol de sarsuela.
 Manuel Fernndez Fernndez Pahio (1923 -) ex-futbolista espanyol.
 Manuel Fernndez (sindicalista) sindicalista catal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152825" title="Aristgores" nonfiltered="1762" processed="1758" dbindex="61791">


Aristgores de Milet, tir de Milet;
Aristgores de Cumes, tir de Cumes;
Aristgores de Czic, tir de Czic;
Aristgores d'Egipte, escriptor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152826" title="Aristgores de Milet" nonfiltered="1763" processed="1759" dbindex="61792">
Aristgores de Milet (Aristagras , Aristagoras) fou un governant de Milet que era cunyat i cos de Histieu, el tir local, i que durant l'estncia d'aquest a la cort persa fou deixat en el comandament de la ciutat (epitropos o regent). Aristgores era fill de Molpgores

La seva conducta va portar a la guerra. Vers el 500 aC va rebre una ambaixada d'exiliats de Naxos, i va intentar conquerir Naxos amb aquestos: per aquesta expedici va aconseguir soldats que li va deixar el strapa ve, Artafernes de Sardes (Ldia); per els perses van advertir els habitants de Naxos i el projecte va fallar (vers 499 aC) 

Segons Herdot el tresor de Aristgores estava buit i no podent pagar a Artafernes all que li havia proms, va haver de iniciar la revolta de Jnia. En tot cas va aprofitar que tenia la flota preparada. Un missatge d'Histieu fou la senyal.  Es va proclamar la democrcia i es va demanar ajuda a Esparta que va enviar a Clemenes I que aviat es va haver de retirar a Atenes on va obtenir 20 galeres i 5 ms dels eretris i el 499 aC va entrar a Jnia i va arribar fins a Sardes; al cap d'un temps els perses van contraatacar i Clemenes es va haver de retirar i els aliats es van escampar. 

Aristgores va fer un atac contra Srades i va cremar aquesta ciutat destruint el temple de Cibeles. Els rebels es van retirar sense aconseguir cap victria decisiva. Desprs de la derrota a Efes els petits contingents atenencs es van retirar de la lluita.

La contraofensiva persa fou lenta per segura. Els comandant perses van sotmetre les ciutats. Aristgores va planejar emigrar a Sardenya per finalment se'n va anar a Myrcinos a Trcia. Vers el 497 aC quan atacava una ciutat dels vens edons, fou derrotat per una sortida i va morir. Milet va ser conquerida pels perses el 494 aC i la revolta va quedar sufocada el 493 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152827" title="Aristgores de Cumes" nonfiltered="1764" processed="1760" dbindex="61793">
Aristgores de Cumes (Aristagras , Aristagoras) fou tir de Cumes, ciutat de la pennsula calcdida al pas dels opics, fill d'Heraclides. 

Abans del 500 aC fou un dels caps jnics que el rei Darios I el gran va deixar com a guarnici a un dels ponts del Danubi. A la revolta jnica el 500 aC, fou fet presoner i entregat als seus conciutadans que el van deixar anar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152828" title="Aristgores de Czic" nonfiltered="1765" processed="1761" dbindex="61794">
Aristgores de Czic (Aristagras , Aristagoras) fou tir de Czic.

Abans del  500 aC fou un dels caps jnics que el rei persa Darios I el gran va deixar com a guarnici a un dels ponts del Danubi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152829" title="Aristgores d'Egipte" nonfiltered="1766" processed="1762" dbindex="61795">
Aristgores (Aristagras , Aristagoras)  fou un escriptor grec d'Egipte. Era una mica ms jove que Plat, i Plini el Vell l'esmenta segons sembla com a contemporani de Duris de Samos i Artemidor d'Efes (o entre ambds).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152830" title="Aristanax" nonfiltered="1767" processed="1763" dbindex="61796">
Aristanax () fou un metge grec del segle II. s esmentat per Sor (Soranus).

Va viure probablement al segle II.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152831" title="Aristnder" nonfiltered="1768" processed="1764" dbindex="61797">


Aristnder el mag, endev d'Alexandre el gran;
Aristnder de Paros, escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152832" title="Aristnder el mag" nonfiltered="1769" processed="1765" dbindex="61798">
Aristnder fou el ms clebre endev d'Alexandre el gran. Va escriure un llibre de prodigis esmentat per Plini el Vell i Lluci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152833" title="Aristnder de Paros" nonfiltered="1770" processed="1766" dbindex="61799">
Aristnder de Paros fou un escultor de l'illa de Paros. Va fer una escultura amb les restes de la batalla d'Egosptams (405 aC) dedicat a Arnicles.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152834" title="Ppies d'Afrodsia" nonfiltered="1771" processed="1767" dbindex="61800">
Ppies d'Afrodsia (Papias) fou un escultor xipriota que juntament amb Arstees d'Afrodsia va fer dues esttues de centaures en marbre gris, trobades a la vila d'Adri a Tivoli el 1746. Alguns experts les consideren de fet cpies dels originals.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152836" title="Mazinger Z" nonfiltered="1772" processed="1768" dbindex="61801">
Mazinger Z s un manga i anime del dibuixant japons Go Nagai. Com en molts altres casos, va comenar sent un manga per a posteriorment traslladar-se a la televisi. s un dels precursors del gnere Mecha de robots gegants i manipulats per ssers humans.

El manga es va publicar en la revista setmanal Sh nen Jump entre el #42 de 1972 i el #35 de 1973 , abans de publicar-se en toms separats. En Jap va ser un xit. 
En Llatinoamrica i Europa la srie aconsegueix gran popularitat , (a pesar que no es van emetre tots els episodis i els quals van ser emesos no duien l'ordre correlatiu) En America Mazinger Z arriba fins a l'any de 1979.

Existeixen registres d'altre robot de nom Mazinger Z, d'un cmic que en l'any de 1978 l'editorial Valenciana public amb el nom de Mazinger Z El Robot de les Estrelles basat en la pellcula de nom Mazinger-Z, The Iron Superman, produda per Goler Films S.a., i dibuixada per Jos Sanchs Grau , creador del gat Pumby. 

Srie televisiva.

El gui de la srie va ser escrit per Susumu Takahisa i Keisuke Fujikawa, els directors van ser Jou Serikawa, Tomoharu Katsumata, Nobuo Onuki i Bonjin Nagaki. El disseny dels carcters va estar a crrec de Yoshiyuki Hane i la msica de fons va ser composta per Shunsuke Kikuchi. Hi ha diverses continuacions animades, com Gran Mazinger i Mazinkaiser, aquesta ltima no basada en el manga, per va contar amb la collaboraci de Go Nagai. A ms, el proganista K ji Kabuto apareix en altres sries del mateix autor com UFO Robe Grendizer. 

 Argument .

Mazinger Z s un gegantesc sper robot, construt amb un metall fictici anomenat Aliatge Z, forjat a partir d un nou element que noms es troba en mines a la falda del Mont Fuji al Jap. El professor Juzo Kabuto construeix aquest mecha com a arma secreta contra les forces del mal, representades a la srie per les Bsties Mecniques del Doctor Infern. Aquest era un alemany, membre de un equip arqueolgic japons que va descobrir les runes de una civilitzaci anterior a la grega a l'Illa de Rodes; aquesta civilitzaci tenia reminiscncies dels antics micnics, i va rebre el nom de Imperi Micnic a la srie. 

Un dels seus descobriments fou que els micnics tenien un exrcit de titans de metall d uns 20 metres d alada (rememorant la llegenda grega de Talos). Al trobar prototips baix terra d eixos titans que podien ser controlats a voluntat i al adonar-se n del seu immens potencial al camp de batalla, el Doctor Infern es torna boig i mata a la resta de l equip excepte al professor Kabuto que aconsegueix escapar i tornar al Jap on intenta advertir al mn del perill imminent. 

Mentrestant, el Doctor Infern estableix el seu quartell general a una illa mbil amb la que va navegant i planejant com utilitzar les Bsties Mecniques per a dominar el mn. Per a evitar-ho, Kabuto construeix Mazinger Z i aconsegueix acabar-lo just abans de ser assassinat per una bomba collocada per la m dreta del Doctor Infern, el Bar Ashura. Mentre agonitza, informa de l existncia del robot i del seu s al seu net Kouji Kabuto. Kouji es converteix en el pilot del robot, i des d aleshores combateix a cada episodi tant als monstres mecnics com als sequaces enviats pel Doctor Infern.

 Trivia .

Hi ha una reproducci de Mazinger Z de 10 metres d'alada a la urbanitzaci Mas de Plata de Cabra del Camp (Tarragona)

 Referncies .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152837" title="Aristarc" nonfiltered="1773" processed="1769" dbindex="61802">


Aristarc d'Atenes, cap del govern del Quatre-cents d'Atenes;

Aristarc d'Esparta, comandant espart;

Aristarc de Clquida, prncep de Clquida;

Aristarc d'Alexandria, escriptor grec ;

Aristarc el crongraf, escriptor grec ;

Aristarc de Samotrcia, escriptor i filsof grec ;

Aristarc de Samos  astrnom grec;

Aristarc, metge grec ;

Aristarc de Tars, metge grec;

Aristarc de Tegea , poeta trgic grec;

Aristarc (gramtic);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152838" title="Aristarc d'Atenes" nonfiltered="1774" processed="1770" dbindex="61803">
Aristarc (Arstarkhos , Aristarchus)  fou el cap del govern del Quatre-cents d'Atenes (411 aC) i enemic declarat del partit democrtic. 

Va treballar amb Termenes; com estrateg va aconseguir que Oenoe, assetjada per beocis i corintis, es lliurs als espartans. Caigut el govern va caure en mans dels atenencs i fou jutjat juntament amb Alxicles, essent condemnat a mort i executat vers el 406 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152839" title="Aristarc d'Esparta" nonfiltered="1775" processed="1771" dbindex="61804">
Aristarc (Arstarkhos , Aristarchus)  fou un esparta enviat per succeir a Cleandre (Cleander) al front de la ciutat de Bizanci on havien acampat els grecs de l'expedici dels deu mil, molts dels quals van vendre el seu armament i es van establir a la ciutat.  Aristarc, seguint instruccions del cap de la flota espartana, Anaxbios, que era a Czic, va fer presoners a 400 mercenaris i els va vendre com esclaus. Desprs fou subornat pel strapa Farnabazos II i va prohibir a les tropes espartanes anar a la satrapia d'aquest per saquejar-la.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152841" title="Aristarc de Clquida" nonfiltered="1776" processed="1772" dbindex="61805">
Aristarc  (Arstarkhos , Aristarchus), fou un prncep de la regi de la Clquida que va ser establert al tron per Pompeu Magne al final de les Guerres Mitridtiques. Era un magnat o cap local.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152843" title="Aristarc d'Alexandria" nonfiltered="1777" processed="1773" dbindex="61806">
Aristarc d'Alexandria (Arstarkhos , Aristarchus) fou un escriptor grec d'Alexandria, que va escriure un llibre sobre la interpretaci del somnis que s esmentat per Artemidor a la seva obra titulada .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152844" title="Aristarc el crongraf" nonfiltered="1778" processed="1774" dbindex="61807">
Aristarc el crongraf (Arstarkhos , Aristarchus) fou un escriptor grec que va escriure una carta sobre la situaci d'Atenes en el temps dels Apstols, i especialment la vida de Dions l'Areopagita.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152846" title="GUNNM" nonfiltered="1779" processed="1775" dbindex="61808">
Alita, ngel de combat s un manga creat per Yukito Kishiro entre 1991 i 1995 i publicat en Business Jump. Al 1993 es va realitzar l'adaptaci a l'anime. Malgrat haver-se plantejat l'adaptaci de tota la srie, noms es van produir dues OVAs, donat que no es van vendre b a Jap. En part degut a la crisi econmica asitica, en part per la decepci des fans davant una adaptaci que no va aconseguir plasmar l'intricat argument d'aquest manga. 



La srie manga es va titular originalment "Hyper Future Vision GUNNM" (que significa "arma" i "somni"). Quan VIZ Media va importar el manga a Amrica del Nord, va realitzar diverses modificacions, tals com invertir el sentit de lectura i diversos canvis en la retolaci. El traductor Fred Burke va portar a terme altres modificacions ms drstiques, principalment en l'adaptaci de noms: des d'aqueix moment Gally ser coneguda com Alita en tot occident, i el ttol ser Battle Angel Alita. Quan l'empresa texana ADV Films va adquirir els drets de distribuci dels OVAs van decidir titular-lo Battle Angel a fi que els fans pogueren relacionar-lo amb el manga. En tractar-se de la versi original japonesa subtitulada en japons, no va haver ms remei que prescindir de tots els noms adaptats, com Alita. 



Una srie de problemes nerviosos van forar a Yukito Kishiro a finalitzar prematurament la srie en el nov volum. Pocs anys ms tard va tenir l'oportunitat de reprendre la histria en Gunnm Last Order, enllaant directament amb el vuit volum de Hyper Future Vision GUNNM i per tant eliminant el nov volum. Last Order du 9 volums publicats a Jap fins a la data. 





















 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152847" title="Aristarc de Samotrcia" nonfiltered="1780" processed="1776" dbindex="61809">
Aristarc de Samotrcia (Arstarkhos , Aristarchus)  fou un escriptor i filsof grec  (Samotrcia vers 217 aC- Xipre vers 145  aC) . Fou el mes gran dels filsofs de l'escola dels alexandrins, deixeble d'Aristfanes de Bizanci, al que va succeir com a director de la biblioteca vers el 153 aC.  Vers el 145 aC es va exiliar a Xipre i va morir all poc desprs. Va morir amb ms de 70 anys (uns 72 anys) i va deixar dos fills, Aristgores i Aristarc.

La connexi histrica del seu nom amb el criticisme literari ha creat el terme aristarc per a denominar hom severament crtic.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152851" title="Aristarc (metge)" nonfiltered="1781" processed="1777" dbindex="61810">
Aristarc (Arstarkhos , Aristarchus)   fou un metge grec que va servir a la reina  Berenice de Sria, esposa de Antoc II Thes o Teos (261 aC-246 aC) i la va persuadir per posar-se en mans dels seus enemics.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152852" title="Bobobo" nonfiltered="1782" processed="1778" dbindex="61811">

Bobobo o algunes vegades denominat com Bo x 7, Bo^7, o Bo-bobo,Bobobo-bo Bo-bobo,           ,s una srie d'animaci japonesa creada per Yoshio Sawai i Toei Animation en 2003. La pretensi dels seus creadors no s transmetre a l'espectador una histria profunda sin fer-li riure mitjanant constants acudits i situacions absurdes. Tamb existeixen pardies i referncies a nombroses sries anime famoses, que sn ben benvolgudes pels otakus, aficionats a aquest gnere d'animaci.

La srie de televisi est basada en el manga Bobobo que va ser publicat en Sh nen Jump. Va veure la llum el 11 d'agost de 2003 i consta de 76 captols, els quals ja han estat vists a Espanya. La seua distribuci en tot occident s'est realitzant pel canal de televisi Cartoon Network, present en nombrosos pasos d'Amrica del Nord, iberoamericans i europeus. La srie es va quedar en 76 captols per la pressi de les associacions japoneses de pares i professors, les quals consideraven Bobobo una serie violenta i amb acudits escatolgics, encara que el manga segueix publicant-se. 
La notcia de la cancellaci de la srie no va ser ben rebuda pels fans de la srie. A data d'octubre de 2006, ni la companyia d'animaci, ni la cadena televisiva, ni l'autor del manga han revelat gens referent a aix. 


Argument.

En l'any 3000X la Terra cau sota el domini del malvat emperador Bola de Billar IV.I per a afermar el seu poder decideix crear un exrcit de Caadors de Pl, que es dediquen a rapar a la gent de tot el mn. Bobobo, que des de menut va tenir l'especial habilitat de comunicar-se amb el pl de la gent i fins i tot amb el seu propi, es veu espentat a lluitar contra Bola de Billar IV i pren el pseudnim de "El lliberta-cabelleres". Amb l'ajuda de cada vegada ms personatges igual de estrafalaris que ell, anir derrotant a les diferents divisions de l'exrcit del malvat emperador, fins a crear un mn en el qual el pl de la gent puga ser lliure.

Fitxa tcnica.

Autor original: Yoshio Sawai ;
Director: Hiroki Shibata;
Disseny de personatges: Yoichi Onishi;
Gui: Yoshio Urasawa ;
Episodis: 76;

 Llistat d'episodis .

1.- El dels pls vivents, el dels sper-fuets!
2.- El dels pls que ploren, el sentimental;
3.- Uns calotets-nec de vint-i-cinc anys;
4.- El gran rei dels pls del nas!
5.- Sushi i conilletes! Atac de rajos d'arrs amb t!
6.- L'aterridora tcnica ultra-secreta dels fideus freds!
7.- La desena edici de Miss Gallina! El pollet i el misteris guardi Softon!
8.- L'alliberament dels esperits! El mtode Piu, piu, piu!
9.- La identitat del noi misteris i l'atac flatulent!
10.- Hem de protegir la Terra! La contrasenya s: puf, puf, quina bona olor! ;
11.- L'agrament de la grua de la traci i desig!
12.- El formidable rival del cos tremols. En Tokoro Tennosuke!
13.- Vint-i-quatre hores trepidants al parc d'atraccions! L'hipoptam mafis al descobert;
14.- El casament a la casa encantada! Pare, mare, sc molt feli!
15.- La tcnica de l'atac tremols! Les bombes de gelatina d'en Tokoro Tennosuke! Per si no tenen gust de res;
16.- Adu, Tokoro Tennosuke, enemic terrible! Hola, Dengakuman, enemic nou!
17.- El tup contra el pentinat afro! Els eterns rivals, rucs de naixement!
18.- Hem d'entrar a la fortalesa! L'estratgia de l'cid!
19.- Destins entortolligats! Aix potser sortir al prxim exmen! ;
20.- Un viatge ple d'aventures! Descobrim el punt feble d'en Bo-Bobo al mn de Babilnia;
21.- Adu, Bo-Bobo! El combat definitiu amb pls del nas! Per no s l'ltim episodi, eh!
22.- El ben plantat misteris. Et tancar el cor amb pany i clau! ;
23.- Benvinguts a la mansi Malasang! El retorn dels calotets-nec!
24.- L'esgarrifosa base de l'esquadr rapador zeta! Platja i concurs: l'emmascarat de...
25. - Neix el nou Bo-Bobo amb triangles de pasta de peix! El pare aguanta tant com pot...
26. - La reaparici d'un enemic terrible: en Dengakuman! Vull tenir amics!
27. - L'atac a la llegendria base de l'esquadr llagrims! Va, eixuga't les llgrimes...
28. - Lluita a mort! La tcnica nasal contra la de l'arrs! Baralleu-vos com bons amic...
29. - En Bo-Bobo i l'arrs. Trenta minuts a la cuina! Senyores, qu els sembla el men...
30. - El castell del ninja de la tempesta... Llavis, robins i culets de porc. Quin coi...
31. - Els cinc mestres ninja assassins contra les estrelles Bo-Bobo. El nad Heppokoma...
32. - En marxa. Bobopachinosuke! Sense por! De deb?
33. - Final, ja veurs com et derroto! Ho ha dit en Tennosuke!
34. - Aqu no sobreviu ni l'apuntador!
35. - Noia torpede! En nom de la Terra, t'ajusticiar!
36. - Marxem cap a Alleluialndia! Ens hi espera l'infern?
37. - Bola pilosa nasal llampeguejant!
38. - Anem al castell de la pasta. Comena el combat!
39. - Els tres germans infernals contra els tres lluitadors a llgrima viva! Qui fa el...
40. - Allekurani, et derrotarem!
41. - Una lluita espaterrant contra l'Allekurani! Mireu, sc el superillusionista!
42. - Comena el joc de l'ocadiversi! Veniu tots, hi esteu convidats!
43. - El darrer duel definitiu contra l'Allekunari! Per fi el resolem! O aix semblav...
44. - Apareixen els sis guerrers cervellectrnics! I l'home ballarina tamb ens seduir...
45. - Una invitaci a l'abisme! El combat aeri! Comena la lluita del pnting!
46. - Un missatger de la justcia sorgit de les tenebres! La noia torpede fa la seva...
47. - Una lluita ferotge, l'encerto o no? La ceba tamb hi apareixer ;
48. - Apareix la Denbochan, la noia meravellosa. El conjur de l'amor s... la platja e;
49. - Superdifcil! Duel de coeficients intellectuals! Giga, fes-nos front i veurs!
50. - El segel desfermat. Apareix en Supergiga! Ens en anem a fer nones.
51. - El poder de l'art contra l'esperit dels pls del nas. Els puny d'acer apassionat;
52. - Benvingut, Heppo. Comena un nout viatge./Arriben nous enemics. Lluita fins a la;
53. - Tots pugen de nivell. / Les millores no serveixen per res;
54. - Endavant, Superbobobo! / La batalla al parterre de set colors;
55. - T'espervem, impredictrible! / Amics i enemics pels aires;
56. - Combat de cincia-ficci amb un canvi de roba / Endavant el cotxe de l'amor;
66. - Amb un plat per esmorzar n'hi ha prou / No m'agrada barallar-me;
67. - Apareix un heroi fred, sense escrpols i massa poders / Finalment es posa en ma;
68. - Surten els resultats del concurs de popularitat / Combat triangular amb les tcn;
69. - Quina amenaa! Mgies blaves i roges / Per la pinta que fa, ha de ser molt poder;
70. - Per fi tenim la conclusi / La batalla per decidir el nou emperador;
71. - El moment ms crtic de la Beauty / Aconseguim els millors difeus del mn mundia;
72. - Comena la batalla / Estem sota l'amenaa dels ndex d'audincia;
73. - Batalla campal per les insgnies / La samba d'en Bobobo;
74. - El camp de batalla s un Heppo gegant / Transformaci;
75. - Arribem a l'ltim combat definitiu / Ara, el furis s en Superbobobo ;
76. - Es presenta la Superdenbo / Per fi, el combat definitiu;

 Canons .

Openings:


Primer:

Titol: Wild Chalenger
    
Autor: Jindou


Segon:
 
Titol: Baka Survivor

Autor: Ulfuls


Endings:

Primer:

Titol: Shiawase
          
Autor:


Segon:

Titol: Kirai Tune

Autor: Freenote


Tercer:

Titol: H.P.S.J

Autor: Mihimaru GT


 Enllaos externs .

 BoBoBo a la IMDb;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152854" title="Aristarc de Tars" nonfiltered="1783" processed="1779" dbindex="61813">
Aristarc de Tars  (Arstarkhos , Aristarchus) fou un metge grec, les receptes del qual son esmentades per Gal i Aeci (Aetius). De la seva vida no se sap gran cosa, per es creu que va nixer a Tars a Cilcia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152856" title="Aristarc de Tegea" nonfiltered="1784" processed="1780" dbindex="61815">
Aristarc de Tegea  (Arstarkhos , Aristarchus) fou un poeta trgic grec contemporani d'Eurpides, que va florir vers el 454 aC. Va viure uns cent anys. Va escriure unes 70 tragdies, per noms dues van obtenir algun premi. Noms es conserven uns fragments.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152857" title="Aristarete" nonfiltered="1785" processed="1781" dbindex="61816">
Aristarete fou una pintora grega, filla i pupilla de Nearc. Fou famosa per una pintura d'Esculapi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152858" title="Arstees" nonfiltered="1786" processed="1782" dbindex="61817">


Arstees de Proconns, poeta pic grec;

Arstees de Quios ;

Arstees d'Estratonice, esportista grec ;

Arstees d'Argos, tir d'Argos ;

Arstees de Xipre, militar xipriota ;

Carta d'Arstees, epstola escrita per Arstees ;

Arstees d'Afrodsia, escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152859" title="Arstees de Proconns" nonfiltered="1787" processed="1783" dbindex="61818">
Arstees de Proconns o Aristees (Aristeas, ) fou un poeta pic grec nadiu de Proconnesos o Proconns, fill de Caistrobi o Demcares.

Segons Suides va florir en temps de Cres de Ldia i de Cir II el gran de Prsia, i altres relats el situen al segle VIII aC; els relats de la seva vida sn fabulosos, fins i tot es diu que va reapeareixer 340 anys desprs de morir. Una tradici el fa contemporani i mestre d'Homer al segle IX o VIII aC.

Hauria escrit un poema pic anomenat  (Arimaspeia) esmentat per nombrosos autors i amb unes lnies reprodudes per Long i Joan Tzetzes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152860" title="Arstees de Quios" nonfiltered="1788" processed="1784" dbindex="61819">
Arstees de Quios fou un oficial grec que va tenir una actuaci destacada durant la retirada dels deu mil. s esmentat per Xenofont a l'Anbasi




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152861" title="Arstees d'Estratonice" nonfiltered="1789" processed="1785" dbindex="61820">
Arstees d'Estratonice fou un esportista grec que va obtenir la victria en els Jocs Olmpics i al pancrtion, tot en el mateix dia. L'esmenta Pausnies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152863" title="Arstees d'Argos" nonfiltered="1790" processed="1786" dbindex="61821">
Arstees d'Argos (Aristeas, ) fou un poltic i dirigent d'Argos. 

En les lluites pel poder va demanar la intervenci a Argos del rei Pirros de l'Epir, igual com el seu rival Aristip II havia demanat la d'Antgon II Gnates de Macednia (any 272 aC). Plutarc esmenta aquestes circumstancies que van portar a Pirros a Argos on va morir.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152864" title="Girl's High School Students" nonfiltered="1791" processed="1787" dbindex="61822">
Girl's High School Students (Joshi Kousei a Jap) s una srie de TV Anime japonesa del 2006, que s l'adaptaci dels comics Manga amb el ttol "High School Girls". La srie de TV consta de 12 captols de 24 minuts cadascun. La srie s una comdia que se situa en la vida coticiana de colegiales dins i fora de l'escola de secundria japonesa.

Els noms dels protagonistes sn: Eriko Takahashi, Kyoko Himeji, Ayano Sato, Yuma Suzuki, Akari Koda, Ikue Ogawa, Momoka Suzuki, Mari Saionji, Yuuichiro Odagiri, Takanori Shimotakatani, Fumino Sato, Daichi Takahashi.

Fitxa tcnica.
 Directors:Yasuomi Umetsu i Yoshitaka Fujimoto;
 Srie de la composici: Hideki Shirane;
 Panorama: Hideki Shirane, Michiko Itou;
 Storyboard: Yasuomi Umetsu (ED);
 Msica: Nota de l'ngel;
 Creador original: Towa Oshima;
 Disseny del carcter: Seiji Kishimoto;
 Director d'art: Kazusuke Yoshihara;

Canons. 
Openings (inici);
 Kirameku cantat per yozuca*;

Endings (final);
 incl. cantat per meg rock;

Enllaos externs. 


Pgina oficial










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152865" title="Carta d'Arstees" nonfiltered="1792" processed="1788" dbindex="61823">
Carta d'Arstees es un epstola escrita per Arstees o Aristeu, que es presenta com a funcionari de Ptolemeu II Filadelf (284 aC-246 aC), distingit per les seves habilitats militars, i que es dirigeix al seu germ Filcrates. 

En la carta explica com el rei egipci el va enviar a buscar el llibre de la llei jueva a Jerusalem per poder-lo incloure a la seva biblioteca, i el va acompanyar el cap de la gurdia personal del rei, Andrees; van portar regals al temple i van obtenir un exemplar de la llei o Pentateuc de l'alt sacerdot Eleasar, que seria tradut al grec per un cos de setanta savis, sis per cada tribu; els setanta es van allotjar a Paros a Alexandria i en 22 dies van fer la traducci.

La carta afegeix entusiastes elogis per la llei jueva i la seva saviesa, i pretn demostrar la superioritat d'aquesta llei sobre l'hellenisme. 

Fou redactada probablement a la segona meitat del segle II aC (ms de 100 anys desprs de la data que esmenta la carta) o fins i tot hi ha autors que creuen que fou redactada en el segle I aC o segle I dC


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152866" title="Arstees d'Afrodsia" nonfiltered="1793" processed="1789" dbindex="61824">
Arstees d'Afrodsia fou un escultor grec de Xipre que juntament amb Ppies d'Afrodsia feu dues esttues de centaures en marbre gris, trobades a la vila d'Adri a Tivoli el 1746. Alguns experts les consideren de fet cpies dels originals.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152867" title="Aristides" nonfiltered="1794" processed="1790" dbindex="61825">


Aristides d'Atenes, general i home d'estat grec ;
Aristides, oficial naval atenenc;
Aristides d'Elis, esportista grec ;
Publi Eli Aristides, retric grec ;
Aristides,  escultor grec ;
Aristides d'Atenes, escriptor  apologtic cristi;
Aristides de Milet, escriptor grec ;
Aristides Quintili, music grec ;
Aristides de Samos, astrnom grec;
Aristides de Tebes, pintor grec;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152870" title="Passatemps" nonfiltered="1795" processed="1791" dbindex="61826">


Un passatemps, afici o hobby s una activitat que algunes vegades no busca una finalitat productiva concreta, sin que el seu valor resideix en el entreteniment d'aquell que ho executa. 

Passatemps pot referir-se tamb a un joc d'enginy, coneixement del llenguatge, resoluci de problemes espacials, etc.; habituals en molts diaris i revistes d'informaci general.

 Passatemps comuns .

 Dmino .

El dmino s un joc de taula en qu juguen dos o ms jugadors. Es basa en un joc de 28 fitxes rectangulars. Cadascuna d'aquestes fitxes est dividida en dues parts d'igual superfcie. En cada d'aquestes parts hi pot haver de cap fins a sis punts. Cap de les combinacions es repeteix en tot el joc.

Escacs.

Els escacs sn un joc de taula en qu s'enfronten dos jugadors. Simula una batalla entre dos exrcits, representats per les peces d'un i altre jugador, en un camp de batalla, el tauler d'escacs o escaquer. Cada jugador s l'estrateg que dirigeix el combat amb l'objectiu de guanyar la partida.

Filatlia.

La filatlia s l'afici per colleccionar i classificar segells, sobres i altres documents postals. En els segells queda representada part de la histria nacional o regional dels pasos mitjanant figures de personatges illustres, monuments, pintures, flora, fauna, histria postal, etc.

Autodefinits.

Els Autodefinits s un tipus de passatemps que consisteix a emplenar una plantilla amb paraules entrecreuades a partir d'unes definicions donades. La plantilla consta d'una srie de caselles blanques en les quals han d'anar les lletres i d'altres caselles separadores. s similar als mots encreuats amb la singularitat que les definicions es troben a la plantilla, dintre de les caselles separadores. Aix doncs, en cadascuna d'aquestes caselles poden situar-se dues definicions: una per a la paraula horitzontal i altra per a la vertical.
 
Encreuat (Mots encreuats).


Els Mots encreuats sn un tipus de passatemps que consisteix a collocar una srie de paraules sobre unes caselles en posicions verticals o horitzontals de manera que es creuen per determinades lletres. 

A diferncia del mots encreuats, en els mots encreuats no es proporciona la definici del terme sin la relaci de totes les paraules a collocar, habitualment agrupades pel nombre de lletres. 

Joc de les diferncies.

Joc de les diferncies s un passatemps grfic que consisteix a buscar les diferncies que existeixen entre dos grfics, dibuixos o fotografies, aparentment iguals, en els quals s'han modificat subtilment un determinat nombre de punts que els fa diferents. 

Damero.

El damero s un passatemps grfic que consisteix a formar una cita utilitzant lletres extretes d'unes paraules que el participant ha d'endevinar. Les paraules responen a unes definicions donades i les seves lletres es traslladen a la plantilla segons la posici indicada en cadascuna. Cada paraula s'identifica amb una lletra majscula que figura en les seves corresponents caselles del damero. D'aquesta manera, cada casella del damero t dues referncies: 

un nombre en ordre correlatiu. ;
una lletra que assenyala la paraula d'on procedeix la lletra. ;

Laberint.

Un laberint s un passatemps grfic que consisteix a traar una lnia des d'un punt d'origen situat a l'exterior d'un laberint a una de destinaci situada generalment en el centre. La dificultat consisteix a trobar un cam directe fins al lloc desitjat. El laberint, per la seva prpia configuraci, cont diferents vies sense sortida (de major o menor longitud) i noms un recorregut correcte. Pot adoptar diferents formes: quadrat, ovalat, rod, quadrangular, etc. 

Problema d'escacs.

Un problema d'escacs s un passatemps grfic que consisteix a endevinar el desenlla d'una partida d'escacs a partir d'una posici donada. L'enunciat del problema es redueix al color el que toca moure i el color guanyador afegint-se de vegades el nombre de jugades restants.

Jeroglfic.

Un jeroglfic s un passatemps grfic que consisteix a esbrinar una paraula o frase a partir d'una srie de imatges o signes amatents en un requadre. Els signes poden consistir en lletres, nombres, notes musicals, etc. i per a la construcci de la frase s rellevant tant el seu significat com la posici relativa entre ells. Generalment, la resoluci constitueix la resposta a un enunciat donat. 

Trencaclosques o puzles.

Un trencaclosques s un joc de taula que consisteix a formar una figura combinant correctament les parts d'aquesta, que es troben en diferents trossos o peces planes. Encara que el terme puzle es considera sinnim de trencaclosques, aquest terme realment es refereix en general a peces planes.

Sopa de lletres.

La sopa de lletres s un passatemps que consisteix en una quadrcula o altra forma geomtrica farcida amb diferents lletres i sense sentit aparent. El joc consisteix a descobrir un nom determinat de paraules enllaant aquestes lletres de forma horitzontal, vertical o diagonal i en qualsevol sentit. Sn vlides les paraules tant de dreta a esquerra com d'esquerra a dreta, i tant de dalt a baix, com de baix a dalt. 

Sudoku.

El Sudoku s un joc que es composa d'una graella de 99 celles subdividida en 9 subgraelles de 33 anomenades regions. Donats uns quants nmeros inicials, l'objectiu s collocar un nmero de l'1 al 9 en cada cella de tal manera que mai coincideixin dos nmeros iguals en cada lnia horitzontal, vertical o en cada regi.

Els numerals en els sudoku s'usen noms per convenincia, sense que existeixi cap relaci aritmtica entre ells. De fet, poden usar-se qualsevol tipus de smbols, lletres, formes, colors... sense alterar-ne el funcionament.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152871" title="Accneo" nonfiltered="1796" processed="1792" dbindex="61827">
Accneo s un grup interdisciplinar d'artistes format l'any 2001. De procedncia geogrfica diversa, tots els seus components resideixen als Pasos Catalans. Provenen de disciplines com la pintura, l'enginyeria informtica, l'arquitectura, el gravat, les arts visuals i la filosofia.

El seu nom s un acrnim de Grup d'Acci Neoltica, ja que formalment es van aglutinar per primera vegada en l'inters per la producci artstica a partir de la cultura prehistrica.

Sovint entenen la seva activitat com una tasca de comissariat, aglutinant les seves forces i mobilitzant-ne d'externes al voltant d'una idea sorgida d'un dels seus components. Tamb editen el fanzine Accneo.

Composici en els moments ms actius:
 Beatriz Concha (Chile, 1972);
 Biel Vilanova (Palma, 1976) ;
 Candela Ferrndez (Saragossa, 1979);
 Christian Tubau (Barcelona, 1971);
 Irene Montero (Barcelona, 1972);
 Jaume Aguirre (Alella, 1972);
 Jordi Barnadas (Alella, 1973);
 Josep Domnguez (El Masnou, 1973);
 Marc Marzal (El Masnou, 1973) ;
 Matthias Mnzhuber (Mnchen, 1968);
 Montse Domnguez (Sitges);
 Natlia Fernndez (New Jersey, 1977);
 Ruth Rosa (Matar, 1974);
 Toni Bleisa (Mollet, 1971);

Exposicions.
 2001, Casa de Cultura del Masnou;
 2001, Taller d'Artistes, Grcia.
 2002, Estudi Privat, Grcia.
 2004, Centre Cvic Can Gili, Granollers.
 2005, Ateneu Mol d'en Ral, Caldes de Montbui.
 2005, Stripart, Centre Cvic el Guinard.
 2005, Espai F del Patronat Municipal de Cultura de Matar.
 2006, Sala Black Cube de l'Escola de Disseny Daltnics, Palma de Mallorca.
 2006, Stripart, Centre Cvic el Guinard.
 2007, Espai Cultural Inusual Project, Barcelona.

Enllaos externs.
 site d'Accneo;
 Ressenya de premsa;
 Vdeo d'una acci als carrers de Barcelona, desembre 2005;
 Blog d'Accneo;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152872" title="Aristides d'Atenes" nonfiltered="1797" processed="1793" dbindex="61828">
Aristides (Aristeides, )  (530 aC - 468 aC) fou un general i home d'estat grec fill de Lismac.  Era d'una famlia noble (un cos seu, Cllies,  ocupava el lloc protocollari de porta torxes)  i fou deixeble de Clstenes.

Va lluitar a Marat el 490 aC i fou arcont el 489 aC; va acabar patint desterrament (vers 483 aC) per la seva rivalitat amb Temstocles que en les lluites entre els alcmenides i els tiranfils s'havia acabat imposant a la mort de Milcades. 

El 480 aC encara estava desterrat quan es va presentar a Egina amb noticies per Temstocles sobre els movi-ments perses a Salamina, i va cridar al lder atenenc a la reconciliaci;  va lluitar com un brau a Salamina ocupant l'illa de Psitlia i desprs va dirigir les forces atenenques a Platees, i degut a aix Tucdides el va nominar ambaixador a Esparta juntament amb Temstocles.

El 479 aC fou estrateg per sembla que juntament amb d'altres. El 478 aC fou altre cop arcont i va fer una llei que permetia a tots els ciutadans atenencs ocupar els crrecs pblics.  El 477 aC fou comandant adjunt del contingent atenenc a les ordres de Pausnies i mercs a la seva actuaci i a la del seu collega i deixeble Cim II, fou l'organitzador de la Confederaci o Lliga de Delos el 476 aC. Per la seva integritat va rebre el sobrenom de "Just".

Va morir segons uns a Atenes i segons altres al Pont entre el 471 aC i el 468 aC. Plutarc va veure la seva tomba a Falron. El seu fill, Lismac va rebre terres i diners de l'estat per decret d'Alcibades
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152873" title="Aristides (oficial)" nonfiltered="1798" processed="1794" dbindex="61829">
Aristides (Aristeides, ) fou un oficial naval atenenc, fill d'Arquip (Arquippos). 

Va rebre l'encrrec de recaptar diners per la guerra en tots els estats grecs el 425 aC i va fer la tasca fins el 424 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152874" title="Aristides d'Elis" nonfiltered="1799" processed="1795" dbindex="61830">
Aristides d'Elis (Aristeides, ) fou un esportista grec que va obtenir victries als Jocs Olmpics, als Jocs Pitis i als Jocs Nemeus. s esmentat per Pausnies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152875" title="Publi Eli Aristides" nonfiltered="1800" processed="1796" dbindex="61831">
Publi Eli Aristides (Aristeides, ) (Adrianpolis 129 o 117- Esmirna 189) conegut tamb com a Teodor (Theodorus) fou un fams retric grec del segle II. Fou fill d'Eudem, sacerdot de Zeus.

Va estudiar retrica i va estudiar amb Aristcles a Prgam, i amb Polem Antoni i Alexandre de Cottyaeum a Esmirna. Una vegada preparat, va viatjar per diversos llocs especialment per Egipte, Grcia i Itlia. Aqu es va posar malalt (malaltia que va durar 13 anys i no li va impedir seguir la seva activitat i els seus estudis) i va marxar a Esmirna on es va installar. Aquesta ciutat fou destruda per un terratrmol (178), i va aconseguir de Marc Aureli que fos reconstruda. En agrament la ciutat li fa aixecar una esttua i li va donar el ttol de fundador. Li foren concedits diversos honors per noms va acceptar el de sacerdot d'Asclepi, condici que va tenir fins a la seva mort el 180 o 189. Va tenir esttues en altres ciutats.

Es conserven 55 discursos seus, elogis de diversa mena, essent el mes destacat "A Roma".
Entre els seus deixebles s'esmenten Aristides de Tebes, un altra Aristides, Antrides i Eufranor.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152876" title="Aristides (escultor)" nonfiltered="1801" processed="1797" dbindex="61832">
Aristides (Aristeides, ) fou un escultor grec de carros de dos i quatre cavalls. 

Fou deixeble de Policlet i va florir el 388 aC. 

Es creu que podria ser el mateix Aristides que va fer unes millores a l'estadi Olmpic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152877" title="Aristides d'Atenes (escriptor)" nonfiltered="1802" processed="1798" dbindex="61833">
Aristides d'Atenes (Aristeides, ) fou un dels primers escriptors apologtics cristians, inicialment filsof, condici que va mantenir desprs de fer-se cristi. Era eloqent i la seva apologia del cristianisme fou presentada a l'emperador Adri el 123 o 126. La seva obra s'ha perdut.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152878" title="Aristides de Milet" nonfiltered="1803" processed="1799" dbindex="61834">
Aristides de Milet (Aristeides, ) fou un escriptor grec del segle II aC autor de l'obra les Milesaques, si ms no se li atribueix, que es creu era una novella llicenciosa en prosa, escrita en al menys sis llibres, que tenia com escenari la ciutat de Milet.

Se'l considera l'inventor del roman grec. Les Milesaques foren tradudes al llat per Lluci Corneli Sissenna, i va influir sobre Ovidi; l'obra va gaudir de certa popularitat a Roma. Noms se'n conserven alguns fragments.

Podria ser el mateix Aristides de Milet que va escriure unes obres histriques sobre Siclia, Itlia i Prsia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152879" title="Aristides Quintili" nonfiltered="1804" processed="1800" dbindex="61835">
Aristides Quintili (Aristeides Quintilianus, ) fou un msic grec, autor d'un tractat en tres volums sobre msica. Va viure probablement al segle I aC o desprs, ja que en la seva obra s esmentat Cicer. El seu tractat s el ms valus dels antics tractats de msica: el primer llibre tracta de l'harmonia i el ritme; el segon dels efectes morals i l'educaci musical; i el tercer de les proporcions numriques dels intervals musicals. A la seva obra noms esmenta un music: Aristoxen.

Bibliografia.

Smith, William. Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (1870) 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152880" title="Aristides de Samos" nonfiltered="1805" processed="1801" dbindex="61836">
Aristides de Samos fou un astrnom grec esmentat per Varro en el seu llibre titulat "Hebdomades", i l'esmenta com autoritat per l'opini de qu la Lluna completa el seu circuit en 28 dies exactament.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152881" title="Leonid Brjnev" nonfiltered="1806" processed="1802" dbindex="61837">




Leonid Ilitx Brjnev (en ), tamb transcrit habitualment Brezhnev, fou un poltic sovitic nat el 19 de desembre de 1906 a Kmenskoie, l'actual Dniprodzerjinsk (provncia de Dnipropetrovsk), a Ucrana, segons el calendari juli i mort el 10 de novembre de 1982 a Moscou.  Va ser el mxim dirigent de l'URSS i el Secretari General del Partit Comunista de la Uni Sovitica (i per tant de facto  sobir  de l'URSS) des de 1964 fins a 1982, i va servir en aquest crrec ms que cap altre llevat de Isif Stalin. Fou dues vegades President del Presdium del Soviet Suprem (cap d estat), en els perodes 1960-1964 i 1977-1982. Fou proclamat en quatre ocasions Heroi de la Uni Sovitica.

 Inicis a la poltica .
Brjnev era fill d un obrer metallrgic rus. Tot i la seva ascendncia russa, va mantenir durant tota la vida els costums i l accent ucranesos. Igual que molts altres joves proletaris dels temps de la Revoluci Russa, va realitzar estudis tcnics de gesti del territori primer, i desprs estudis de metallrgia. L any 1923 es va inscriure a l organitzaci juvenil del Partit Comunista de la Uni Sovitica, el Komsomol, i l any 1931 al PCUS prpiament dit.

Els anys 1935-36 realitza el servei militar obligatori. Primerament, s enrola a una companyia de Cavalleria Cuirassada, i segueix cursos relacionats amb els carros de combat, abans de passar a exercir el crrec de comissari poltic. Posteriorment, passa a ser el director del Collegi Tcnic de Metallrgia de Dniprodzerjinsk. Aviat el traslladen al centre regional de Dnipropetrovsk i l any 1939 esdev secretari del partit, i t a crrec seu les importants indstries pesants de Defensa.

Brjnev pertany a la primera generaci de sovitics que no varen conixer l poca anterior a la Revoluci Russa i que eren fins i tot massa joves per haver participat realment a les lluites per la successi de Lenin com a cap del Partit l any 1924. A l poca en qu Brjnev entra al Partit, Isif Stalin ja n era l amo indiscutible. Brjnev, com molts altres joves comunistes de la seva poca, va crixer acceptant l'estalinisme sense fer-se gaires preguntes. Els que varen sobreviure a les Grans Purgues dels anys 1937-39 varen aconseguir ascensos rpids, ja que l eliminaci de tanta gent deixava molts llocs vacants als crrecs mitjans i alts del Partit, del Govern i de les Forces Armades.

El juny de 1941 l'Alemanya nazi, que havia firmat un pacte de no-agressi amb la Uni Sovitica abans que comencs la Segona Guerra Mundial, el va trencar i va iniciar la invasi del pas. Igual que altres dirigents comunistes, Brjnev s cridat rpidament a files (en el seu cas concret, el dia 22 de juny). Participa a l evacuaci de les indstries de Dnipropetrovsk cap a l est, abans que la ciutat caigui en mans dels nazis el 23 d'agost. Igual que la majoria dels membres del Partit de nivell mitj, s enrola a l'Exrcit Roig com a politruk (        , comissari poltic). En efecte, l Exrcit Roig seguia el principi del doble comandament: totes les formacions militars estaven a les ordres d un militar professional i d un comissari poltic. Aquesta organitzaci no era del gust dels militars. 
El mes d octubre, Brjnev es converteix en delegat de l administraci poltica per al front sud, amb el rang de Comissari de Brigada. 

L any 1942, mentre els alemanys envaeixen Ucrana, Brjnev s destinat al Caucas com a delegat de l administraci. L abril de 1943 es converteix en el cap del departament poltic del XVIII Exrcit. Aquest mateix any, aquest exrcit puja cap al front d'Ucrana per donar suport a l'Exrcit Roig, que acabava de prendre la iniciativa de dirigir-se cap a l oest a travs d'Ucrana. 
El comandant en cap d aquesta lnia s Nikita Khrusxov, que passa a ser un important aliat de Brjnev.

En finalitzar la guerra, Brjnev ocupa el crrec de comissari poltic del IV Front Ucrans que entra a Praga desprs de la capitulaci alemanya.

L agost de 1946 deixa l'Exrcit Roig amb el grau de Comandant General. Va passar tota la guerra com a comissari i no com a militar. Desprs de participar als projectes de reconstrucci d'Ucrana, esdev primer secretari a Dnipropetrovsk. L any 1950 passa a ser delegat del Soviet Suprem, el Parlament al servei de Stalin. Aquest mateix any s nomenat secretari del Partit a Moldvia, territori romans que s incorpora a la Uni Sovitica per primera vegada l any 1940 i de manera definitiva l any 1944. L any 1952 es converteix en membre del Comit Central i es presenta com a candidat per al Presdium.

 Brjnev i Khrusxov .
Stalin mor el mes de mar de 1953 i la reorganitzaci que segueix elimina el Presdium per reconstruir un Politbur ms redut. Tot i que Brjnev no era membre del Politbur, s nomenat cap del directori poltic de l Exrcit i de l Armada, amb el grau de tinent general, un crrec d enorme importncia. Aquest ascens probablement es deu al nou poder del seu mentor, Nikita Khrusxov, que s el successor de Stalin en el crrec de Secretari General del PCUS. L any 1955 s nomenat primer secretari del partit al Kazakhstan, un crrec estratgic.

El febrer de 1956 Brjnev s requerit a Moscou per controlar la indstria de Defensa. Amb el programa espacial, la indstria pesant s la ms important del pas. Des d aquest moment es converteix en un personatge clau i el juny de 1957 dna suport a Khrusxov en la seva lluita contra la vella gurdia, encapalada per Viatxeslav Mlotov, Gueorgui Malenkov i Lzar Kaganvitx, per la direcci del partit. La derrota d aquests li obre les portes del Politbur. 

L any 1959 Brjnev es converteix en Secretari segon del Comit Central i el maig de 1960 obt el crrec de president del Presdium del Soviet Suprem, s a dir, de Cap d Estat. Tot i que aquest crrec no proporcionava un poder real, li va permetre viatjar a l estranger.

Fins l any 1962 aproximadament, la posici de Khrusxov com a cap del partit s slida, per com que els resultats no eren gaire bons, els seus iguals comencen a intranquillitzar-se. L augment de les dificultats econmiques de la Uni Sovitica va fer crixer la pressi. Aparentment, Brjnev segueix essent lleial a Khrusxov, per l any 1963 es veu implicat en una conspiraci ordida per l'armeni Anasts Mikoian, amb l objectiu de substituir Khrusxov. Aquest mateix any, Brjnev succeeix Frol Kozlov com a secretari del Comit Central, i passa a ser, grcies a aquest crrec, el successor oficial de Khrusxov. El 14 d octubre de 1964, aprofitant les vacances de Khrusxov, els conspiradors executen el seu cop i el desallotgen del poder. Brjnev es converteix en el Primer Secretari del Comit Central del Partit Comunista de la Uni Sovitica, Aleksei Kosiguin esdev primer ministre i Mikoian, Cap de l Estat. L any 1965 Mikoian es va jubilar i fou substitut per Nikolai Podgorni. Aquest tipus de govern de tres va sser conegut arreu del mn com la troika.

 Cap del Partit .
Durant els anys de mandat de Khrusxov, Brjnev havia aprovat les denncies de la dictadura de Stalin, la rehabilitaci de les vctimes de les purgues i la liberalitzaci limitada de la poltica sovitica, tant en el terreny intellectual com en el poltic. Ara b, en assolir el poder, el procs es comena a aturar, i fins a tot en ocasions s inverteix. En un discurs commemoratiu del XX Aniversari de la Victria sobre Alemanya l any 1965, Brjnev menciona Stalin per primera vegada d una manera positiva. L abril de 1966 va adoptar el ttol de Secretari General, que era el que feia servir Stalin. El procs als escriptors Iuli Daniel i Andrei Siniavski l any 1966 va marcar el canvi cap a una poltica cultural repressiva. La policia poltica (el KGB), comandada per Iuri Andrpov, va recuperar quasi tot el poder de qu gaudia a l poca de Stalin, tot i que no va arribar a cometre els excessos d aquella etapa.

Quan va assolir la presidncia, la seva poltica, especialment l exterior, es va basar en una revisi del marxisme, que va sser anomenada doctrina Brjnev o "doctrina de la sobirania limitada". Va declarar que la Uni Sovitica era l estat guia del comunisme, i que per aquest motiu tenia dret a intervenir, fins i tot militarment, en assumptes interns dels seus aliats. Aix li va servir per justificar l any 1968 la intervenci a Txecoslovquia, tot dient que havia fet el mateix a Hongria l any 1956. Aquesta fou la primera crisi del rgim de Brjnev, amb l intent que van fer els dirigents comunistes de Txecoslovquia, comandats per Alexander Dub ek, de liberalitzar el sistema en l anomenada Primavera de Praga. El mes de juliol, Brjnev va criticar pblicament aquests dirigents, els quals va titllar de "revisionistes i antisovitics", i el ms d agost va organitzar la invasi del pas per part de les tropes del Pacte de Varsvia i la substituci de Dub ek. La invasi fou criticada amb manifestacions pbliques fins i tot a la mateixa Uni Sovitica.

Sota el mandat de Brjnev, les relacions amb la Repblica Popular de la Xina van continuar el seu deteriorament, com a conseqncia de la ruptura que s havia produt a principis de la dcada del 1960. L any 1965, el primer ministre xins Zhou Enlai va visitar Moscou per mantenir-hi converses, per el conflicte no es va poder resoldre. L any 1969, tropes sovitiques i xineses varen mantenir enfrontaments espordics a la frontera del riu Ussuri. 

Brjnev va continuar donant suport al Vietnam del Nord durant la Guerra del Vietnam.

Ara b, el desgel de les relacions entre la Xina i els Estats Units a comenaments de l any 1971 va marcar una nova fase en les relacions internacionals. Per tal d evitar la formaci d una aliana antisovitica entre els Estats Units i la Xina, Brjnev va obrir una nova ronda de negociacions amb els nord-americans. El maig de 1972, el president Richard Nixon va visitar Moscou, i els dos dirigents van firmar el Tractat de Limitaci d'Armes Estratgiques (SALT I), que va marcar el principi de l poca de la distensi. Els acords de pau de Pars el gener de 1973 van permetre que s acabs oficialment la guerra del Vietnam, amb la qual cosa es va eliminar un obstacle important en les relacions entre la Uni Sovitica i els Estats Units.

El punt culminant en la poltica de distensi d aquesta poca va ser la firma de l acta final de la Conferncia de Hlsinki de 1975, que certificava les fronteres a l'Europa de l'Est i Central posteriors a la Segona Guerra Mundial i que, de fet, legitimava l hegemonia sovitica en aquella regi. A canvi, la Uni Sovitica acceptava que a tots els Estats participants s hi respectarien els drets humans i les llibertats fonamentals, tot i que aquests principis no es varen aplicar als pasos de l'Est. El problema de l emigraci dels jueus de la Uni Sovitica es va convertir en una font de tensi creixent entre l'URSS i els EUA, tensi que ni tan sols es va poder reduir durant la trobada entre Brjnev i Gerald Ford celebrada a Vladivostok el novembre de 1974.

Durant la dcada del 1970, la Uni Sovitica va assolir la mxima cota del seu poder poltic i estratgic amb l escndol del Watergate. Sota el mandat de l'almirall Serguei Gorxkov la Uni Sovitica passa a ser una potncia naval mundial per primera vegada, cosa que li va permetre intervenir militarment fins i tot a l'frica.

Durant aquest temps, Brjnev consolida la seva posici interna. El maig de 1976 s autonomena mariscal i el juny de 1977 fora Podgorni a jubilar-se i torna a sser President del Presdium. El 18 de juny de 1979, firma a Viena, amb el president dels EUA Jimmy Carter, els Acords SALT II de limitaci d armes estratgiques dels Estats Units i la Uni Sovitica. 

 Crisi del rgim .
Tant el poder sovitic en el terreny internacional com el de Brjnev en poltica interior depenien de l economia de la Uni Sovitica, que s havia quedat estancada i fins i tot havia entrat en recessi, per dues raons fonamentals.  

La primera va ser l endarreriment de l'agricultura, que tot i la industrialitzaci pesant va obtenir uns resultats mediocres que varen obligar l'URSS a importar blat. 

La segona ra, molt ms greu, era la impossibilitat que es modernitzs una economia estatal en un mn en qu les condicions socials dels treballadors se situaven sempre al darrere dels resultats econmics. Les millores de les condicions de vida s anaven postergant i aix desmotivava la poblaci.

La combinaci de tots dos factors i les enormes despeses militars que calia mantenir per seguir essent una superpotncia, i tamb, en menor mesura, les despeses del programa espacial, provocaven la desatenci d alguns aspectes fonamentals, com la vivenda. La creixent importncia de l economia submergida (o mercat negre) va comportar la corrupci dels funcionaris i l enriquiment dels membres del Partit amb menys escrpols.

El gendre de Brjnev es va veure implicat, juntament amb Xarof Raixdov, un dirigent de l'Uzbekistan durant els anys 1960-1980, en el fams "cas del cot uzbek", en qu es varen desviar importants quantitats de diners mitjanant estadstiques falsificades. Va ser el frau ms important de l era sovitica.

Els darrers anys del mandat de Brjnev es varen veure marcats per un augment del culte a la personalitat, que va assolir la mxima expressi en el seu 70 aniversari, el desembre de 1976. Era conegut el seu afecte per les condecoracions (el compte final puja a 114). Al 1976, amb motiu del seu aniversari, reb el ttol d'Heroi de la Uni Sovitica, mxima recompensa sovitica, atorgada a herois que sovint havien donat les seves vides, i que era atorgada amb l'Orde de Lenin; Brjnev la reb 3 cops ms, cadascun de nou en la celebraci dels seus aniversaris. Tamb reb l'Orde de la Victria, mxima condecoraci militar, el 1978, i va ser-ne l'nic receptor desprs de la Segona Guerra Mundial (concessi revocada el 1989 perqu es va considerar que no complia els requisits). A diferncia del culte a Stalin, el culte a Brjnev sovint va ser vist com a buit i cnic i, a manca de les purgues, no despertava pors, amb qu en resultava un clima d'apatia. 

Brjnev es va interessar ms pels afers internacionals (com la signatura del Tractat SALT II, signat amb Jimmy Carter al juny de 1979), i va deixar les qestions internes als seus subordinats. Entre ells, el responsable d agricultura Mikhal Gorbatxov, que estava convenut que era necessria una reforma profunda. Sense necessitat que s organitzs cap mena de conspiraci, aquesta opini es va anar generalitzant, a la vegada que la salut de Brjnev s anava deteriorant. La seva salut no es citava mai als diaris sovitics, si b era cada cop ms evident a les seves aparicions pbliques. 

El seu ltim acte va ser la decisi adoptada el desembre de 1979 d intervenir a l'Afganistan, a petici del govern del pas, atacat pels mujahidins, considerats islamistes radicals. Aquesta intervenci va frenar bruscament la distensi i va arribar a propiciar fins i tot un embargament per part dels Estats Units, fortament implicats en aquella zona, on es produa la quantitat d opi ms gran del mn. El negoci de l opi estava controlat pels grups contraris al govern de l'Afganistan, que rebien suport dels Estats Units.

El mar de 1982 Brjnev va patir una crisi cardaca, i va morir el mes de novembre d aquell mateix any.

Durant el seu mandat, Brjnev va bloquejar les possibles evolucions al Bloc de l'Est i no sempre va calcular b el poder dels seus adversaris en algunes operacions militars. Amb tot i aix, la Uni Sovitica va assolir el seu mxim grau de poder i influncia.

Enllaos externs.








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152883" title="Gran Premi dels Estats Units del 1964" nonfiltered="1807" processed="1803" dbindex="61838">
Resultats del Gran Premi dels Estats Units de Frmula 1 de 1964, disputat al circuit de Watkins Glen el 4 d'octubre del 1964.

 Resultats de la cursa .







 Altres .

 Volta  rpida:  Jim Clark  1' 12. 70;
 Pole: Jim Clark  1' 12. 65;








 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152885" title="Borsa de Valncia" nonfiltered="1808" processed="1804" dbindex="61839">
La Borsa de Valncia s una borsa de valors destinada a la negociaci en exclusiva de les accions i valors convertibles o que atorguen dret d'adquisici o subscripci.

En la prctica, els emissors de renda variable acudeixen tamb a la Borsa de Valncia com a mercat on formalitzar les seues ofertes de venda d'accions o ampliacions de capital. Aix mateix, tamb es contracta en borsa la renda fixa, tant deute pblic com privat.

Enllaos externs.
Borsa de Valncia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152888" title="Aristeu de Corint" nonfiltered="1809" processed="1805" dbindex="61840">
Aristeu o Aristees (Aristeos , Aristaeus o Aristeas) fou un grec de Corint, fill d'Adimantos, que va dirigir les tropes enviades per Corint en ajut de la revolta de Potidea el 432 aC.

A la seva arribada fou nomenat comandant en cap de la infanteria aliada, es va trobar amb l'atenenc Cllies per fou derrotat. 

Desprs, al front de les seves tropes, que el seguien per fidelitat personal, va obtenir algunes victries per es va haver de refugiar a la ciutat on va quedar assetjat. Va aconseguir escapar amb 500 homes.

Desprs va dirigir petits combats a la pennsula Calcdica i va negociar l'arribada d'ajut des del Pelopons.

Poc abans de la caiguda final de Potidea el 430 aC va ser enviat com ambaixador a la cort del rei de Prsia per pel cam es va trobar amb Sitalces, rei dels odrisis, i mentre estava amb aquest el seu fill Sadocos el va entregar als atenencs. Portat a Atenes fou immediatament condemnat a mort i executat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152889" title="Aristeu (fill d'Apollo)" nonfiltered="1810" processed="1806" dbindex="61841">
Aristeu (Aristeos , Aristaeus) fou un heroi, fill d' Apollo i de la nimfa Cirene. La tradici diu que va aprendre de les muses l'art de la medicina i de l'endevinaci i altres. Fou considerat tamb inventor d'uns aparells de caa. Fou adorat a Arcdia, on hauria introdut la cria d'abelles, i a Lbia.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 27-28.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152890" title="Aristeu de Corint (almirall)" nonfiltered="1811" processed="1807" dbindex="61842">
Aristeu (Aristeos , Aristaeus) fou un comandant militar grec de Corint, fill de Pllic.

Va dirigir la flota dels corintis enviada contra la colnia d'Epidamnus el 436 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152891" title="Aristeu de Crotona" nonfiltered="1812" processed="1808" dbindex="61843">
Aristeu de Crotona (Aristeos , Aristaeus) fou un matemtic grec del segle IV aC. Va escriure cinc llibres sobre Els llocs slids on formula teories sobre els cinc slids regulars i sobre les corbes cniques. Va influir sobre Euclides, per la seva feina fou ms rellevant i original. La seva obra s coneguda per referncies de Pap (Pappus) i Euclides pel que tota l'originalitat de l'estudi sobre cniques recau en Apolloni de Perge.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152894" title="Aristeu d'Esparta" nonfiltered="1813" processed="1809" dbindex="61844">
Aristeu d'Esparta (Aristeos , Aristaeus) fou un comandant militar grec (espart) que va participar a la guerra del Pelopons essent esmentat a les accions que es van produir a l'any 423 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152895" title="Arsties" nonfiltered="1814" processed="1810" dbindex="61845">
Arsties (Aristias) fou un poeta dramtic grec, fill de Pratinas.  Va escriure drames satrics noms superats per els d'squil. A la vida de Sfocles s esmentat com un dels poetes amb els que aquest va competir. Entre els seus drames cal esmentar Ciclops; entre les tragdies, Anteos, Orfeos i Atalant.

Pausnies va veure la seva tomba a Flios.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152896" title="Aristi" nonfiltered="1815" processed="1811" dbindex="61846">


Aristi (filsof), filsof epicuri o peripattic grec;

Aristi (infermer), infermer grec;

Vegeu tamb: Arist
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152897" title="Bancaixa" nonfiltered="1816" processed="1812" dbindex="61847">


Bancaixa (Bancaja en castell) s una de les dues grans caixes d'estalvis valencianes, l'mbit d'actuaci de la qual es concentra principalment al Pas Valenci. El seu domicili social es troba a Castell de la Plana. Encara que Bancaixa s el seu nom comercial, l'institucional s Caixa d'Estalvis de Valncia, Castell i Alacant. Actualment la presideix el qui fou el tercer president de la Generalitat Valenciana del perode autonmic, Jos Luis Olivas.

Histria.
L'origen de Bancaixa est en la Caixa d'Estalvis de Valncia, fundada en 1878 per la Reial Societat Econmica d'Amics del Pas de Valncia. Posteriorment s'hi van anar unint les segents caixes: la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat d'Alzira (1940); la Caixa d'Estalvis de Vila-real (1941); la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat d'Alberic (1942); la Caixa d'Estalvis de Xtiva (1943); la Caixa d'Estalvis de Gandia (1945); la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Sogorb, fundada en 1884 (1989); la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Castell, constituda en 1899 (1991); la Caixa d'Estalvis i Socors de Sagunt, fundada en 1841 (1993), i la Caixa d'Estalvis i Prstecs de Carlet, fundada en 1909 (2001). El seu nom actual el va adoptar en 1991 desprs de la fusi amb la Caixa de Castell. 

El Grup Bancaixa.
El Grupo Bancaixa est format per un conjunt d'empreses constitudes o participades per la Caixam d'estalvis de Valncia, Castell i Alacant, Bancaixa, que integra entitats financieres i societats de serveis.

Aquestes empreses tenen com objectiu especialitzar i diversificar l'oferta de productes als clients a travs de diferents canals de distribuci en un espai geogrfic progressivament ampliat, a fi d'obtenir economies d'escala i d'mbit o d'abast.

Bancaixa, com entitat matriu del Grup, coordina l'actuaci de les empreses participades, a les quals recolza en diversos aspectes.

Conformen el Grup Bancaixa:

- La Caixa d'Estalvis de Valncia, Castell i Alacant, Bancaixa, resultat de la uni de cinc caixes d'estalvis valencianes i la integraci de Sindibank.

- El Banc de Valncia, SA. participat per Bancaixa.

- Les societats instrumentals de Bancaixa, que operen en l'mbit de la intermediaci financera, les assegurances, els viatges, els serveis operatius, les taxacions, els recobraments i les activitats immobiliries.

Referncies.


Enllaos externs.
Bancaixa;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152898" title="Aristi (filsof)" nonfiltered="1817" processed="1813" dbindex="61848">
Aristi (Aristion, ) fou un filsof epicuri o peripattic, fill d'Ateni un altre filsof peripattic. Va adquirir ms tard la ciutadania atenenca. 

Va ensenyar filosofia a Messene i Larissa fins que va tornar a Atenes. Fou nomenat ambaixador atenenc a la cort de Mitridates VI Eupator del Pont del que es va fer amic i va esdevenir un dels seus consellers. Enviat pel rei a Atenes, aviat es va poder proclamar tir, en el marc de la guerra entre Mitridates i Roma. 

El seu govern sembla que fou cruel i Plutarc en parla molt malament. Va lluitar contra Nabis i contra Catilina. Va enviar a Apellic de Teos a saquejar el tresor de Delos . Aristi fou assetjat a la ciutat per Lluci Corneli Sulla el 87 aC mentre el general Arquelau es trobava al Pireu. La gana va fer estralls a la ciutat assetjada que finalment va ser presa a l'assalt i Sulla va donar ordres de fer una matana indiscriminada. 

Aristi va saquejar l'Odon i es va refugiar a l'Acrpoli, que Sulla va ocupar rpidament. Aristi fou capturat i executat a l'altar de Minerva; la mort de Sulla mes tard fou considerada per Pausnias un cstig per aquest acte contrari a la llei sagrada.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152899" title="Aristi (infermer)" nonfiltered="1818" processed="1814" dbindex="61849">
Aristi (Aristion, ) fou un cirgurgi grec de l'escola alexandrina, fill del tamb cirgurgi Pascrates.

Va viure al segle I aC o segle II aC i fou posterior a Nimfodor i anterior a Helidor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152900" title="Arstip" nonfiltered="1819" processed="1815" dbindex="61850">


Arstip de Larissa, membre de la dinastia dels aleuades o alevades;

Arstip I d'Argos, tir d'Argos ;

Arstip II d'Argos, tir d'Argos ;

Arstip de Cirene, filsof grec de Cirene;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152901" title="Arstip de Larissa" nonfiltered="1820" processed="1816" dbindex="61851">
Arstip de Larissa (Aristippus, Arstippos ) fou un membre de la dinastia dels aleuades o alevades. Deixeble de Grgies de Leontins per un temps, quan aquest va visitar Tesslia. Cir el jove li va facilitar diners i soldats dirigits per Men, per resistir a la facci que se li oposava.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152902" title="Arstip I d'Argos" nonfiltered="1821" processed="1817" dbindex="61852">
Arstip I d'Argos (Aristippus, Arstippos ) fou tir d'Argos desprs de la mort d'Aristmac I d'Argos, en temps d'ratos de Sici (segle III aC). Plutarc el descriu com un exemple de tirania. ratos el va voler enderrocar per de moment no ho va aconseguir fins que finalment el tir va morir en una batalla contra ratos; el va succeir el tir Aristmac II d'Argos.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152903" title="Arstip II d'Argos" nonfiltered="1822" processed="1818" dbindex="61853">
Arstip II d'Argos (Aristippus, Arstippos ) fou tir d'Argos. Va obtenir el poder a la ciutat vers el 272 aC amb l'ajut del rei macedoni Antgon II Gnates. El seu rival Arstees d'Argos va rebre suport de Pirros de l'Epir.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152904" title="Arstip de Cirene" nonfiltered="1823" processed="1819" dbindex="61854">
Arstip de Cirene (Aristippus, Arstippos ) fou un filsof grec nascut a Cirene, fill d'Artades. Va viatjar a Grcia per veure els Jocs Olmpics on es va trobar amb l'expert en agricultura, Iscomac, i va tamb veure a Scrates amb el que va estar fins a la seva execuci el 399 aC. Desprs va tornar a Cirene on va fundar l'escola cirenaica de filosofia.

Va passar la major part de la seva vida ala cort de Dions el vell de Siracusa i es possible que fora fet presoner per un temps per Artafernes, el strapa persa que va foragitar als espartans de Rodes el 396 aC. Ja gran va tornar a Cirene on va passar els darrers anys.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152905" title="Animal Soccer" nonfiltered="1824" processed="1820" dbindex="61855">
Animal Soccer s un videojoc per a PC. Tracta d'una colla d'equips fets d'animals que fan partits de futbol, per molt bruts; sense faltes.

Canvi de nom.
Es canvien els noms dels clubs i dels jugadors, com ara Deportivo la Corua: Deprotivo la Gallina (un equip de gallines), o Puyol: Tortuyol.

Spers.
Cada cop que es poseeix durant un cert temps la pilota o es fa un gol, se suma una lletra al sper. Per exemple, fas un gol: S; un altre: u, etc., i quan tens tota la paraula et surt una cosa que completa el joc brut. Pitges una tecla i es compleix la trampa:
Regatejar: vas directe cap a un jugador i te'l regateges.
Crrer: corres molt de pressa.
Paret: es posa una paret davant la porteria i impedeix un gol.
Ultra-xut: xutes amb tanta fora que el porter no s'ho pot parar.

Enllaos externs.
 Anlisi a Meristation.com ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152908" title="Tit Arist" nonfiltered="1825" processed="1821" dbindex="61856">
Tit Arist (Titus Aristo) fou un distingit jurista roma que va viure en temps de l'emperador Traj i fou amic de Plini el jove. Va escriure notes al Libri Posteriorum de Labeu, a obres de Cassi, del que fou deixeble, i a obres de Sab. "Aristo in decretis Frontianis" (o Frontinianis) s esmentat com obra seva.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152909" title="Caixa Mediterrani" nonfiltered="1826" processed="1822" dbindex="61857">


Caixa Mediterrani, ms coneguda per l'abreviatura de CAM, s una de les dues grans caixes d'estalvis valencianes. El seu domicili social es troba a Alacant i el seu mbit d'actuaci fonamental es produeix al Pas Valenci i a Mrcia, amb una presncia destacable a les Illes Balears, Catalunya i la regi de Madrid. 

El primer precedent va ser el Mont de Pietat i Caixa d'Estalvi d'Alcoi, fundat en 1875, i l'actual CAM s el producte de la uni o fusi de 18 caixes d'estalvis i de la compra de dos bancs. El seu president des de 1998 s Vicente Sala. En l'any 2005, va obtenir uns beneficis de 276,3 milions d'euros, cosa que la collocava en la quarta posici pel que fa a les caixes de l'Estat espanyol. Actualment l'entitat posseeix a l'Estat i fora la xifra de 1.126 oficines.

 Histria .
La Caja de Ahorros de Alicante y Murcia es va formar en 1975 per la fusi de les entitats segents:
 Monte de Piedad y Caja de Ahorro de Alcoy, fundat en 1875.
 Caja de Ahorros de Nuestra Seora de los Dolores, de Crevillent, fundada en 1903.
 Caja de Ahorros de Nuestra Seora de Montserrat, d'Oriola, creada en 1906 amb el nom de Caja de Ahorros y Socorros y Monte de Piedad de Nuestra Seora de Montserrat, desprs d'estar funcionant des de 1904 com una oficina dependent de la instituci crevillentina anteriorment citada.
 Caja de Ahorros de Novelda, fundada en 1903.
 Caja de Ahorros del Sureste de Espaa creada en 1940 com a resultat de la fusi de:
 Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Alicante, fundada en 1877.
 Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Murcia, fundada en 1924.
 Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Cartagena, fundada en 1921.
 Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Elche, fundada en 1886.
 Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Jumilla, fundada en 1893.
 Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Yecla, fundada en 1902.
 L'altra caixa d'estalvis que tenia a Iecla el Sindicato Catlico Agrario, fundada en 1921, a les quals es va incorporar la cabdetana Caja Rural de Crdito y Ahorro de Caudete, fundada en 1919.

Posteriorment, en 1976, s'hi va integrar la Caja de Ahorros de Alhama de Murcia, que havia estat fundada en 1902.

En l'any 1988 adopta el nom de Caixa d'Estalvis del Mediterrani. Posteriorment s'hi van afegir la Caixa d'Estalvis Provincial d'Alacant i Valncia (1990) i la Caixa d'Estalvis de Torrent (1998). Des del mar de 2007, l'entitat financera treballa sota el nom comercial de Caixa Mediterrani, tot i que mant la marca CAM tradicional.

Enllaos externs.
Caixa Mediterrani;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152910" title="Aristbul" nonfiltered="1827" processed="1823" dbindex="61858">


Aristbul de Cassandria, historiador i un dels companys d'Alexandre el Gran ;

Aristbul d'Alexandria, filsof peripattic ;

Aristbul I de Judea, rei de Judea;

Aristbul II de Judea, rei de Judea;

Aristbul de Judea, gran sacerdot de Judea;

Aristbul (fill d'Herodes), fill d'Herodes el gran i de Mariamne I;

Aristbul el jove , net d'Herodes el gran;

Aristbul Asmoneu, rei de Calcis i d'Armnia;

Aristbul, pintor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152912" title="Aristbul de Cassandria" nonfiltered="1828" processed="1824" dbindex="61859">
Aristbul de Cassandria (Aristobulus, Aristboulos ) fou fill 'Aristbul, un dels companys d'Alexandre el Gran a l'expedici a Prsia. Va escriure una historia d'Alexandre que fou una de les principals fonts d'Arri. Va viure 90 anys i va escriure la historia a partir dels 84 anys. El seu treball tamb s esmentat per Ateneu. 

Un treball histric sobre Itlia esmentat per Plutarc i atribut a un Aristbul, podria ser obra seva.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152913" title="Aristbul d'Alexandria" nonfiltered="1829" processed="1825" dbindex="61860">
Aristbul d'Alexandria (Aristobulus, Aristboulos ) fou un filsof peripattic que hauria viscut sota Ptolemeu VI Filomtor (180 aC-164 aC i 163 aC-145 aC) i fou probablement el mestre de Ptolemeu VIII Evergetes II Fisc (170 aC-163 aC). Li fou atribut un comentari sobre els llibres de Moiss segons Climent d'Alexandria i el patriarca Eusebi entre d'altres, en el que es pretenia demostrar que la filosofia peripattica havia estat copiada dels llibres de Moiss, per posteriorment es va descartar que fora obra seva, i correspondria a un altre Aristbul posterior.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152914" title="Aristbul I de Judea" nonfiltered="1830" processed="1826" dbindex="61861">
Aristbul I de Judea (de naixement Jud ben Joan, Aristobulus, Aristboulos ))  fou prncep de Judea, fill gran de Joan Hirc.

El 110 aC se l'esmenta juntament amb el seu germ Antgon, dirigint el setge de Samria que fou destruda el 109 aC. Vers el 107 aC (o 104 aC) Hirc va morir i Aristbul es va proclamar rei de Judea, essent la primera vegada que un dirigent jueu agafava aquest ttol des de la captivitat de Babilnia. 

Per assegurar el seu poder va empresonar a tots els seus germans menys Antgon, i va matar tamb a la seva mare a la que el difunt Hirc havia encomanat el govern en testament. Encara que Antgon era el seu germ preferit no va tardar en matar-lo tamb al sospitar que conspirava contra ell. Desprs es va posar malalt cosa que fou considerada un cstig div. 

Va romandre malalt fins a la seva mort el 106 aC (o 103 aC). En el seu breu regnat va sotmetre als itureus que foren obligats a adoptar la llei jueva. Per la seva proximitat als grecs fou conegut com Filohellen.

Es va casar amb Alexandra germana de Sime ben Shetach, cap del Sanedr, que a la mort d'Aristbul es va casar amb el seu fillastre Alexandre Janeu.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152916" title="Aristbul II de Judea" nonfiltered="1831" processed="1827" dbindex="61862">
Aristbul II de Judea (Aristobulus, Aristboulos ) fou el fill ms jove d'Alexandre Janeu i d'Alexandra. 

Durant els 9 anys que va durar el regnat de la seva mare (vers 76 aC-67 aC) aquesta va restaurar la influencia dels fariseus a la que Aristbul es va oposar donant suport als saduceus. Morta la mare vers el 67 aC, es va enfrontar per la successi amb el seu germ Hirc II que vers el 66 aC va haver de renunciar al tron i al crrec de gran sacerdot i es va refugiar amb els nabateus del rei Aretes III. Aristbul es va imposar amb l'ajut dels seguidors saduceus del seu pare que s'havien refugiat a algunes fortaleses per evitar el perill dels fariseus mentre van estar protegits per Alexandra. 

El 65 aC el rei nabateu Aretes III, que governava Damasc des del 85 aC, va envair Judea esperonat per Antpater, el cap idumeu, i va assetjar Jerusalem per fou rebutjat pels llegats de Gneu Pompeu, Escaure (Scaurus) i Aule Gabini (Gabinius), que foren subornats per Aristbul. 

El 63 aC es va entrevistar amb Pompeu a Damasc i en veure que el rom donava suport a Hirc, va tornar a Judea i es va preparar per la guerra. Al acostar-se Pompeu, Aristbul va evacuar la fortalesa d'Alexandrion i finalment es va presentar al rom que el va obligar a signar la rendici, podent retirar-se a Jerusalem. 

Pompeu va continuar el seu cam cap a Jerusalem i Aristbul li va sortir al pas i li va oferir la seva submissi per els seus partidaris a la ciutat no el van voler seguir i Pompeu va haver d'assetjar la ciutat, que fou ocupada i Aristbul i els seus fills fets presoners. 

Aristbul fou enviat a Roma d'eon es va escapar el 57 aC amb el seu fill Antgon i va tornar a Judea on va reunir als seus partidaris i es va alar en rebelli per fou assetjat a Maquerus (Machaerus) que fou conquerida, i reenviat a Roma per Aule Gabini.

El 49 aC fou alliberat per Juli Csar que el va enviar a Judea, per fou enverinat en el cam per addictes del partit pompei. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152917" title="Francisco Almenar Quinz" nonfiltered="1832" processed="1828" dbindex="61863">
Francisco Almenar Quinz (Valncia, 1876 - 1936) fou un arquitecte valenci.

Fou un arquitecte al servei de l'Estat que va projectar algunes obres importants de la ciutat de Valncia, entre les quals destaquen el Pavell per a l'Agricultura i el Pavell per a la Indstria de l'Exposici Regional que va tenir lloc en 1909 a Valncia. Tamb s autor del Teatre Mart i del Gran Teatre, ambds desapareguts i de l'Esglsia de San Juan i San Vicente.

Va dirigir les obres de l'Esglsia dels Dominics en la calle Cirilo Amors de Valncia, executant el projecte de Joaqun Mara Arnau Miramn mort abans que l'esglsia es construra. Va Ser nomenat acadmic de la Real Acadmia de Belles Arts de Sant Carles.

Tamb fou l'arquitecte en la colosal obra de l'Estadi de Mestalla, a Valncia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152918" title="Aristbul (fill d'Herodes)" nonfiltered="1833" processed="1829" dbindex="61864">
Aristbul (Aristobulus, Aristboulos ) fou un dels fills d'Herodes el gran i de Mariamne I. Junt amb el seu germ Alexandre fou enviat a Roma i al tornar a Judea el seu germ Antpater va instigar las sospites del pare contra els dos fills. Antpater va tenir l'ajut de Ferores (que era pare de Berenice, dona d'Aristbul)  i de la seva tia Salom I. Unes indiscrecions d'Aristbul i Alexandre al enterrament de la seva mare els van fer encara mes sospitosos i Herodes els va denunciar a August (a Aquileia any 11 aC) per l'emperador els va poder reconciliar. 

El 8 aC els dos germans foren acusats altra cop de complot i aquesta vegada la re-conciliaci fou cosa del rei Arquelau de Capadcia, sogre d'Alexandre.

Finalment el 6 aC una tercera acusaci, ordida per Euricles, un aventurer lacedemoni, va triomfar. August va donar perms a Herodes per prendre mesures i el rei els va portar a Beirut on foren jutjats i condemnats, i foren posats a la forca a Sebaste.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152922" title="Alexandre (fill d'Herodes)" nonfiltered="1834" processed="1830" dbindex="61865">
Alexandre fou un dels fills d'Herodes el gran i de Mariamne I. Junt amb el seu germ Aristbul fou enviat a Roma i al tornar a Judea el seu germ Antpater va instigar las sospites del pare contra els dos fills. Unes indiscrecions d'Aristbul i Alexandre al enterrament de la seva mare els van fer encara mes sospitosos i Herodes els va denunciar a August (a Aquileia any 11 aC) per l'emperador els va poder reconciliar.

El 8 aC els dos germans foren acusats altra cop de complot i aquesta vegada la re-conciliaci fou cosa del rei Arquelau de Capadcia, sogre d'Alexandre, que s'havia casat amb la seva filla.

Finalment el 6 aC una tercera acusaci, ordida per Euricles , un aventurer lacedemoni, va triomfar. August va donar perms a Herodes per prendre mesures i el rei els va portar a Beirut on foren jutjats i condemnats, i foren posats a la forca a Sebaste.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152923" title="Andrs Robles" nonfiltered="1835" processed="1831" dbindex="61866">
Andrs Robles (Carcaixent, 1684   Valncia 1764) va ser un arquitecte que s'emmarc dins de l'estil barroc i que va treballar en la provncia de Valncia.

Va ser encarregat de seguir les obres de la portada de la Catedral de Valncia juntament amb Vicente Tosca a partir de 1713 desprs de la marxa a ustria de Konrad Rudolf, qui l'havia iniciat. Va projectar els retaules barrocs de les esglsies del Pilar, de San Bartolom i de San Miguel a Valncia, l'Esglsia de San Pedro Apstol de Sueca i el de la capella de la comuni en el temple de La nostra Senyora de Torrent.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152924" title="Bartolom Ribelles Dalmau" nonfiltered="1836" processed="1832" dbindex="61867">
Bartolom Ribelles Dalmau ( Valncia 1713   1795) , arquitecte, fou l'encarregat de la direcci de les obres de la carretera de Valncia a Barcelona. Pertanyent a l'Acadmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid, va ser tinent director de l'Acadmia de Sant Carles de Valncia. Les seues realitzacions s'emmarquen dins de l'estil neoclssic. Entre les seues obres cal destacar entre Vila-real i Almassora sobre el riu Millars, construt entre 1784 i 1790, amb 13 obertures construdes amb carreus i arcs de mig punt, la capella de l'esglsia de la Mare de Du a Quart de Poblet i el Cambril del Crist a l'Esglsia del Rosari en el Grau de Valncia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152926" title="Rafael Guastavino Moreno" nonfiltered="1837" processed="1833" dbindex="61868">


Rafael Guastavino (Valncia, 1842 - Asheville, Carolina del Nord, 1908) fou un arquitecte valenci.

Inventor del Guastavino system que fins a aqueix moment es coneixia com la volta de rajola vista, tradicional de l'arquitectura de les regions catalana i valenciana. Des de 1881 resid a Nova York on es va fer fams grcies al sistema per a revestir grans voltes amb rajoles i capes de morter.

El seu llegat es pot veure en edificis emblemtics de diverses ciutats nord-americanes. A Boston podem trobar la biblioteca pblica. A Nova York va deixar la seua empremta en icones arquitectniques com l'estaci Grand Central, el Carnegie Hall, el Museu Americ d'Histria Natural en Central Park West, la catedral de Saint John the Divine o l'esglsia de St. Bartolomew en la Cinquena Avinguda. En la capital, Washington DC, va construir el Museu Nacional d'Histria Natural o l'edifici de la Cort Suprema d'Estats Units.

Al final de la seua vida havia construt amb el sistema que ell mateix va idear 360 edificis a Nova York, un centenar a Boston, a ms d'edificis a Baltimore, Washington DC o Filadlfia.

 Enllaos externs .


Collecci d'articles sobre els Guastavino;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152928" title="Aristbul el jove" nonfiltered="1838" processed="1834" dbindex="61869">
Aristbul el jove (Aristobulus, Aristboulos ) fou fill d'Aristbul (fill d'Herodes) i Berenice, i net d' Herodes el gran. 

Es va educar a Roma juntament amb Agripa i Herodes (que desprs fou rei de Calcis) juntament amb Claudi que desprs fou emperador i que sempre va mostrar certa predilecci per Aristbul. 

Va denunciar al seu germ Agripa, acusant-lo de haver estat subornat pels damascens per defensar la seva causa contra els sidonis. Es va oposar a la collocaci d'esttues al temple de Jerusalem que Calgula havia ordenat (ordre que va complir Petroni).

Va morir com a ciutad privat, i encara que la data exacta no es coneix, va sobreviure al seu germ Agripa que va morir el 44. Estava casat amb Iotapa d'Emesa, amb la que va tenir una filla anomenada tamb Iotapa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152929" title="Aristbul de Judea" nonfiltered="1839" processed="1835" dbindex="61870">
Aristbul de Judea (Aristobulus, Aristboulos )  fou gran sacerdot de Judea, fill d'Alexandre Asmoneu i Alexandra i net d'Aristbul II de Judea, germ de Mariamne I, la dona d'Herodes el gran.

La seva mare Alexandra, indignada perqu Herodes havia donat (37 aC)  el crrec de gran sacerdot a un obscur jueu anomenat Ananel (Ananelus) va intentar obtenir aquest crrec per Aristbul per mitj de Marc Antoni, degudament aconsellat per Clepatra, amiga de la mare. Herodes es va donar compte del perill i va deposar a Ananel i va nomenar a Aristbul com a gran sacerdot amb noms 17 anys (36 aC); com que la mare va seguir conspirant contra Herodes, i fins i tot va estar a punt de fugir a Egipte amb el seu fill, el rei va fingir que els perdonava per poc desprs (35 aC) va matar tradorament a Aristbul a Jeric. Ananel fou restablert (35 aC-30 aC) 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152931" title="Aristbul (pintor)" nonfiltered="1840" processed="1836" dbindex="61871">
Aristbul (Aristobulus, Aristboulos ) fou un pintor grec que s esmentat per Plini el Vell (XXXV, 40  42) que li dona el qualificatiu de Syrus que sembla que podria ser pel nom d'un dels Ciclops.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152932" title="Aristclia" nonfiltered="1841" processed="1837" dbindex="61872">
Aristclia fou una sacerdotessa de Delfos de la qual Pitgores diu haver rebut molts dels seus preceptes. Digenes Laerci l'anomena Temistclia, i Suides l'esmenta com Teclia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152933" title="Aristclides d'Egina" nonfiltered="1842" processed="1838" dbindex="61873">
Aristclides d'Egina fou un esportista grec que va obtenir una victria al Pancrtion al Jocs Nemeus, probablement abans de la batalla de Salamina. Pindar li va dedicar una oda.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152934" title="Aristclides" nonfiltered="1843" processed="1839" dbindex="61874">



Aristclides d'Egina, esportista grec;
Aristclides, music grec;
Aristclides, pintor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152936" title="Aristclides (msic)" nonfiltered="1844" processed="1840" dbindex="61875">
Aristclides fou un fams msic grec que deia ser descendent de Terpnder, que va viure al segle V. Fou el mestre de Frinis de Mitilene (Phrynis).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152937" title="Arstocles" nonfiltered="1845" processed="1841" dbindex="61876">


Arstocles de Rodes, escriptor i retric grec ;
Arstocles de Prgam, sofista i retric grec ;
Arstocles de Messene, filsof peripattic grec ;
Arstocles, metge grec;
Arstocles de Cidnia, escultor grec ;
Arstocles de Sici el jove, escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152938" title="Arstocles de Rodes" nonfiltered="1846" processed="1842" dbindex="61877">
Arstocles de Rodes fou un escriptor i retric grec contemporani d'Estrab. Ammoni esmenta un parell d'obres seves. Sembla que defensava que l'intellecte actiu s div o, si ms no, transcendental, en contraposici a la ment inactiva, que seria individual i sense transcendncia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152939" title="Arstocles de Prgam" nonfiltered="1847" processed="1843" dbindex="61878">
Arstocles de Prgam fou un sofista i retric grec que va viure en temps dels emperadors Traj i Adri. Va estudiar filosofia peripattica per ms tard va optar per la retrica i va anar a Roma on fou deixeble d' Herodes tic. Desprs va tornar a Prgam i es va dedicar a l'ensenyament.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152940" title="Arstocles de Messene" nonfiltered="1848" processed="1844" dbindex="61879">

Arstocles de Messene fou un filsof peripattic que va viure al segle II aC o comenaments del segle III aC (?). Fou el mestre d'Alexandre d'Afrodsies. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152941" title="Arstocles (metge)" nonfiltered="1849" processed="1845" dbindex="61880">
Arstocles fou un metge grec, les medicines del qual sn esmentades diverses vegades per Andrmac. Va viure probablement al segle I aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152942" title="Arstocles de Cidnia" nonfiltered="1850" processed="1846" dbindex="61881">
Arstocles de Cidnia fou un antic escultor grec que va viure al segle VI aC. Fou pare de Cleoetes i avi de Canacos i d' Arstocles de Sici. Va viure al comenament del segle VI aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152943" title="Arstocles de Sici" nonfiltered="1851" processed="1847" dbindex="61882">
Arstocles de Sici el jove, fou germ de Cnac de Sici el jove. Era nt d'Arstocles de Cidnia i fill de Cleoetes. Va ser mestre de Synnon que fou pare i mestre de Ptlic d'Egina. Va fer una de les tres esttues de les muses (les altres les van fer Agelades i Canacos). Va viure al final del segle VI aC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152944" title="Aristclides (pintor)" nonfiltered="1852" processed="1848" dbindex="61883">
Aristclides fou un pintor grec esmentat per Plini el Vell. Va pintar el temple d'Apollo a Delfos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152945" title="Aristcrates" nonfiltered="1853" processed="1849" dbindex="61884">


Aristcrates, general de Rodes ;

Aristcrates, escriptor  grec;

Aristcrates d'Atenes, poltic i general atenenc;

Aristcrates, escriptor grec esmentat per Andrmac, que va viure al segle I aC.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152946" title="Aristcrates (general)" nonfiltered="1854" processed="1850" dbindex="61885">
Aristcrates fou un general de Rodes vers el 154 aC.

Va dirigir la guerra que l'illa va lliurar contra Creta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152947" title="Aristcrates (escriptor)" nonfiltered="1855" processed="1851" dbindex="61886">
Aristcrates fou un escriptor grec, fill d'Hiparc, que va escriure un llibre sobre els afers de Lacedemnia, esmentat per Plutarc i Ateneu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152948" title="Aristcrates d'Atenes" nonfiltered="1856" processed="1852" dbindex="61887">
Aristcrates fou un noble atenenc fill d'Escllies, membre del partit oligrquic. Va ser membre del govern dels Quatre-cents, per en fou una dels principals responsables del seu enderrocament juntament amb Termenes.

El 407 aC quan Alcibades fou nomenat comandant en cap, Aristcrates i Adimant foren elegits generals de les forces de terra, sota dependncia d'Alcibades. El mateix any fou un dels deu comandants que van substituir a Alcibades i fou un dels sis que foren jutjats desprs de la batalla d'Arginuses i executat (406 aC).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152949" title="Aristocreon" nonfiltered="1857" processed="1853" dbindex="61888">

Aristocreon o Aristocreon de Milet, fou un escriptor grec nascut a Milet que s esmentat per Parteni i per Plini el Vell.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152951" title="Aristcipros" nonfiltered="1858" processed="1854" dbindex="61889">
Aristcipros fou rei de Soli a Xipre, fill de Filcipros. Va morir en una batalla contra els perses el 498 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152952" title="Aristodem" nonfiltered="1859" processed="1855" dbindex="61890">


Aristodem d'Atenes, actor i poltic atenenc ;
Aristodem de Cria, pintor grec ;
Aristodem el cobard, soldat esparta ;
Aristodem de Cumes, tir de Cumes;
Aristodem d'Elis, escriptor grec ;
Aristodem d'Esparta, heroi mitologic, ancestre de la casa reial d'Esparta;
Aristodem de Megalpolis, tir de Megalpolis ;
Aristodem de Messnia, rei de Messnia;
Aristodem de Milet, militar grec;
Aristodem de Nisa el vell, escriptor grec ;
Aristodem de Nisa el jove, escriptor i retric grec ;
Aristodem el petit, filsof grec ;
Aristodem de Siracusa, actor grec de Siracusa esmentat a la Primera Guerra Pnica.
Aristodem de Tebes, escriptor grec;
Aristodem, pintor grec ;
Aristodem, escultor grec ;
Aristodem fou un filsof grec contemporani de Plutarc que es qui l'esmenta.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152954" title="Aristodem d'Esparta" nonfiltered="1860" processed="1856" dbindex="61891">
Aristodem  (Aristodemos, Aristodemus) fou el mtic fill d'Aristomac i net d'Aristodem, descendent d'Hrcules.

Es va casar amb rgia i fou el pare d'Eurstenes i Procles els primers reis heracleides del Pelopons (branques Prclida i Euripntida de reis d'Esparta).

Va morir segons la tradici a Naupacte, a causa d'un llamp, per un altre tradici diu que va morir de mort natural desprs de ser el primer rei d'Esparta.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152955" title="Aristodem el covard" nonfiltered="1861" processed="1857" dbindex="61892">
Aristodem fou un soldat esparta que va abandonar el camp de batalla poc abans de la lluita a les Termpiles. Avergonyit pels seus conciutadans que el van anomenar Aristodem el cobard, l'any segent (479 aC) va anar a Platees on va lluitar amb gran valor i hi va deixar la vida, per els espartans no li van voler rendir els honors corresponents.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152956" title="Aristodem de Messnia" nonfiltered="1862" processed="1858" dbindex="61893">
Aristodem fou un rei messeni. 

Al sis any de la primera guerra messnica, l'oracle va predir que l'estat messeni noms sobreviuria si una filla d'un membre de la dinastia dels Eptides fos sacrificat. La filla del rei Lyciscos, no fou acceptada per l'oracle perqu no la va considerar filla autntica i Aristodem, un valent guerrer que era d'una branca dels Eptides, va llavors oferir a la seva filla. 

El nuvi de la noia s'hi va oposar i per salvar-la va declarar falsament que estava prenyada. El pare llavors va matar a la filla i va obrir la seva panxa per veure si era veritat. L'oracle llavors no va acceptar el sacrifici perqu el sacrifici no s'havia fet als deus i va demanar un altra noia, per el rei Eufes (Euphaes) va convncer al poble que la petici ja s'havia complert. 

Quan tot aix es va saber a Esparta, per temor la guerra va quedar aturada per cinc anys desprs dels quals finalment es va reprendre i el rei Eufes va morir a la lluita i no va deixar hereus. 

Llavors Aristodem fou elegit rei i el 724 aC va obtenir una gran victria, per els espartans es van assabentar del frau en el sacrifici de la noia i van seguir la lluita obtenint diverses victries fins que el rei, sense esperana, es va sucidar (vers el 722 aC)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152958" title="Serguei Pvlovitx Koroliov" nonfiltered="1863" processed="1859" dbindex="61894">
 

Sergei Paulovich Korolev (13 de gener de 1907, Jitomir, Ucrana - 14 de gener de 1966, Moscou, Rssia) enginyer ucrans considerat el pare de l astronutica sovitica. s considerat com l equivalent sovitic de Wernher von Braun.

Va comenar a treballar amb l'equip d'Andrei Tupolev dissenyant avions de combat, a partir de 1940. Als anys de la Segona Guerra Mundial va treballar tamb al desenvolupament de l'anomena't llanacoets Katiuska.

Donat que tot ho relacionat amb el programa espacial sovitic era considerat com secret, Korolev era un personatge desconegut fins a la seva mort, malgrat haver estat la pea ms important d aquest programa.

Al seu taller es va dissenyar el coet R-7 d'us militar, del qual es va fer una versi civil, el Zemiorka, que s qui va llanar el 4 d octubre de 1957 el primer satllit artificial, l'Sputnik-1 (el nom Sputnik en rus significa "company de viatge").

s tamb aquest coet el que va permetre a Iuri Gagarin convertir-se en la primera persona en arribar a l espai a dins del programa Vostok.

Poc temps desprs aquest coet va llanar les primeres naus Soiuz, molt semblants a les que encara asseguren el transport d astronautes a l'Estaci Espacial Internacional (ISS).

Korolev va morir desprs d'una operaci quirrgica i les seves cendres es van escampar pels murs del Kremlin.

El president Vladmir Putin li va retre homenatge el 12 de gener de 2007, amb motiu del centenari del seu naixement.

 Mssils balstics .

El 1945, Korolev rep la Medalla del Honor, la seva primera condecoraci, pel seu treball en el desenvolupament de motors coet per avions militars. El mateix any li concedeixen l'ascens a l'Exrcit Roig amb el grau de coronel. Junt amb altres experts en coets viatja a Alemanya per aconseguir informaci sobre el coet alemany V-2. Els sovitics consideren prioritari aconseguir la ms gran quantitat de documentaci del V-2, i per aix estudien molts dels components recuperats per les seves tropes. En 1946 el Govern Sovitic decideix portar cap a Rssia 5.000 treballadors de les fbriques alemanyes de coets.

Stalin va decidir que la fabricaci d'un mssil era una prioritat nacional, assignant tot el material vingut d'Alemanya al nou institut d'investigaci NII-88. El desenvolupament del mssil balstic el va deixar en mans d'un militar, Dimitri Ustinov, amb Korolev com a cap de dissenyadors.

Amb la documentaci aconseguida i grcies, en part, als components de les V-2, l'equip de Korolev aconsegueix a l'octubre de 1947 produir una replica del V-2, anomenada R-1. En total es van llanar 11 R-1, aconseguint un comportament semblant al de les V-2 alemanyes. Els experts alemanys van continuar dissenyant els coets russos fins a 1952.

El 1947 el NII-88, sota la direcci de Korolev, construeix el coet R-2 que duplica el seu radi d'acci respecte del de la V-2 i augmenta tamb la seva crrega til. Ms tard dissenyen el coet R-3, amb un radi d acci de 3.000 kilmetres, amb motors coet fabricats per Glushko.

L'any 1952 es construeix el coet R-5 (anomenat  SS-3 Shyster  per l OTAN) amb un modest radi d acci de 1.200 km. Posteriorment, l'any 1957 es va desenvolupar el primer mssil intercontinental, el R-7 (anomenat "SS-6 Sapwood" per l'OTAN). Aquest coet de dues etapes podia carregar un mxim de 5,4 tones, suficient per portar una bomba nuclear a 7.000 kilmetres de distncia.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152959" title="Aulacocrid" nonfiltered="1864" processed="1860" dbindex="61895">

Els aulacocrids constitueixen un ordre extingit de belemnodeus.

Enllaos externs.
Imatge d'un fssil d'un aulococrid;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152962" title="Motor Chrysler K" nonfiltered="1865" processed="1861" dbindex="61896">

El motor 2.2 L de 4 cilindres en lnia creat per Chrysler per als vehicles que usaven el xasss K, d'aqu que sigui conegut sota el nom de Motor Chrysler K. Aquest va ser fabricat els anys 1981-1995 a la fbrica de Trenton, Michigan.

Aquest motor substitueix al motor 1.7 L de Volkswagen que Chrysler havia usat amb el seus Dodge Omni i Plymouth Horizon. De fet, aquest 2.2 L esta basat amb la experincia que ha tingut Chrysler amb el motor de VW, d'aqu que sigui un motor SOHC amb el bloc d'acer i culata d'alumini o les entrades i sortides d'aire al darrere del motor.

Per reduir la llargada d'aquest, es va fabricar sense conductes de refrigeraci entre els cilindres ("siamesed"). El dimetre (bore) es de 87,5 mm; aix limita fora el potencial per incrementar-lo. La distribuci del motor va per corretja i no pas am cadena. Les primeres versions anaven equipades amb carburador de doble cos; a partir del 1984 en els models turbo va desaparixer i l'any segent als models d'aspiraci atmosfrica (no turbo).

En l'actualitat, el motor 2.2 L segueix essent fabricat per FAW, a travs d'una llicncia que Chrysler va donar a First Auto Works (FAW) de Xina.

El motor Chrysler Neon el substitueix l'any 1995 amb la comercialitzaci del Dodge Neon, Chrysler Neon i Plymouth Neon.

2.2.

El primer motor que van equipar els "K-Cars" va ser el 2.2 L SOHC en la versi atmosfrica. En concret, al 1981 en els cotxes Dodge Aries, Plymouth Horizon i Plymouth Reliant. Aquest motor, que se fabricar els anys 1981-1994, t un dimetre (bore) de 87,5 mm i una carrera (stroke) de 92 mm. Alimentats per carburador de doble cos, tenien un rendiment de 84 cv, xifra que s'augmentar a 96 cv i 161 Nm en poc temps.

Amb l'aparici del sistema d'injecci electrnica TBI la potncia passa a 99 cv i 164 Nm. Una versi High-Output d'aquest motor que equipa el Dodge Charger rendeix 110 cv i 175 Nm de torsi. Van existir versions turboalimentades com els Turbo I, Turbo II, Turbo III, and Turbo IV.

Vehicles que equipen aquest motor:

 1983-1984 Chrysler E-Class;
 1983-1986 Chrysler Executive;
 1984-1986 Chrysler Laser;
 1982-1990 Chrysler LeBaron (injecci electrnica a partir del 1985);
 1985-1988 Chrysler LeBaron GTS;
 1981-1982 Dodge 024;
 1982-1983 Dodge 400;
 1983-1988 Dodge 600 (injecci electrnica a partir del 1984);
 1981-1989 Dodge Aries (injecci electrnica a partir del 1985);
 1984-1987 Dodge Caravan;
 1983-1987 Dodge Charger;
 1987-1988 Dodge Dakota;
 1984-1990 Dodge Daytona;
 1981-1990 Dodge Omni (injecci electrnica a partir del 1987);
 1985-1989 Dodge Lancer;
 1982-1984 Dodge Rampage;
 1987-1993 Dodge Shadow;
 1985-1988 Plymouth Caravelle ;
 1981-1990 Plymouth Horizon (injecci electrnica a partir del 1987);
 1981-1989 Plymouth Reliant (injecci electrnica a partir del 1985);
 1983----- Plymouth Scamp;
 1987-1993 Plymouth Sundance;
 1981-1982 Plymouth TC3;
 1983-1987 Plymouth Turismo;
 1984-1987 Plymouth Voyager;

High-Output 2.2

Durant els anys 1983 i 1984 el Dodge Shelby Charger equipava aquest motor 2.2 L amb algunes modificacions, com un arbre de lleves revisat per augmentar la potncia a 110 cv i la torsi a 175 Nm.

Vehicles que equipen aquest motor:

 1983 1984 Dodge Shelby Charger;
 1985 1987 Dodge Charger;

2.2 Turbo I.

El primer motor Chrysler amb turbocompressor va ser al 1984 amb el Turbo I. Usava un turbo Garrett T03 amb una vlvula mecnica de control de pressi per limitar la pressi del turbo fins a 7 psi. L'any segent, passa a ser controlada per ordinador, permetent arribar temporalment fins a 9 psi (overboost). La potncia d'aquest motor es de 146 cv i 228 Nm de torsi. A partir del 1988, equipa un turbocompressor Mitsubishi TE04H i una revisada entrada d'aire. Al 1989, aquest motor se substitut pel 2.5 L.

Vehicles que equipen aquest motor:

 1984 Chrysler E-Class;
 1984-1986 Chrysler Executive;
 1984-1986 Chrysler Laser;
 1984-1988 Chrysler LeBaron;
 1985-1988 Chrysler LeBaron GTS;
 1984-1987 Chrysler New Yorker;
 1988 Chrysler New Yorker Turbo;
 1984-1988 Dodge 600;
 1985-1988 Dodge Lancer;
 1984-1985 Dodge Omni GLH;
 1985-1988 Plymouth Caravelle;
 1985 1987 Dodge Charger Shelby;

2.2 Turbo II.

El Turbo II era un motor turbo amb un intercooler dissenyat per Carroll Shelby. Utilitzat al 1986 amb el Shelby GLH-S, l'any segent se'n va comenar la producci d'aquest. Chrysler fabrica una versi d'aquest motor que va oferir-lo fins l'any 1993. La potncia d'aquest motor es de 175 cv i 237 Nm de potncia, amb una pressi del turbo a 12 psi.

La mateixa revisi en les entrades d'aire ha estat inclosa en aquest motor menys el sensor de temperatura de l'aire que va ser afegit al Turbo I al 1988. Al 1989, el nou 2.5 L va ser adaptat pel 2.2 L Turbo II i el motor va seguir igual fins al 1990. El mateix bloc va ser usat per totes les diferents versions del Motor Chrysler K.

Vehicles que equipen aquest motor:

 1986 Shelby GLH-S (Omni);
 1987 Shelby Charger Turbo;
 1987 Shelby GLHS (Charger);
 1985 1993 Consulier GTP;
 1987 1989 Dodge Daytona Shelby Z;
 1987 1988 Shelby CSX;
 1987 Shelby Lancer;
 1988-1989 Dodge Lancer Shelby;
 1989 Chrysler LeBaron hatchback;

2.2 Turbo III.

El Turbo III va ser dissenyat per Shelby i fabricat per Lotus. Es tractava d'un motor DOHC de 4 vlvules per cilindre (16v) que tenia una potncia de 224 cv i una torsi de 294 Nm. Aquest motor noms el van usar dos models, el Spirit R/T i el Daytona IROC R/T.

Vehicles que equipen aquest motor:

 1991-1992 Dodge Spirit R/T;
 1992-1993 Dodge Daytona IROC R/T;

2.2 Turbo IV.

El motor Turbo IV va ser una versi turbo de la variant 2.2 L atmosfrica SOHC amb VNT variable nozzle turbo.

Vehicles que equipen aquest motor:

 1989 Shelby CSX (500 unitats);
 1990 Dodge Shadow ES (141 unitats);
 1990 Dodge Shadow Competition (27 unitats);
 1990 Dodge Daytona Shelby (536 unitats);
 1990 Dodge Daytona C/S Competition (21 unitats);
 1990 Chrysler LeBaron GTC (25 unitats);

2.2 TC.

El motor Chrysler TC, dissenyat amb colaboraci de Maserati, va ser relacionada amb el Turbo II per tenia un disseny de pistons, abre de lleves, conductes d'aspiraci de l'aire i altres components diferents. Aquest DOHC de 4 vlvules per cilindre era realment internacional: 
 
 La culata (cylinder head) es comenava a Regne Unit a crrec de Cosworth i Maserati acabava de fer-la a Itlia. ;
 Els pistons els provea Mahle d'Alemanya i;
 El turbocompressor era de IHI, Jap. ;
 L'arbre de lleves (camshafts) era dissenyat a Florida per Maserati era qui el fabricava. ;

La resta de parts es fabricaven a Estats Units i tenia semblances amb el Turbo II. Noms 500 Chrysler TC van ser fabricats amb aquest motor DOHC.

2.5.

Chrysler augmenta la mida dels motors K al 1986, augmentant el desplaament a 2.5 L i afegint uns arbres d'equilibrat (balance shaft) per redur les vibracions i els sorolls aspres que generen normalment els motors de llarga carrera (stroke), ja que s'augmenta a 104 mm (i el dimetre -bore- resta igual a 87,5 mm). Aquesta llarga carrera produeix que el 2.5 L sigui un motor de llarga carrera (undersquare) -tenen un marge de revolucions redut- i que per tant, l'ajustin perqu entregui molta torsi a baixes revolucions. 

Aquest motor substitueix al 2.6 L Astron G54B de Mitsubishi. Aquest motor d'aspiraci atmosfrica rendeix 100 cv i 184 Nm de torsi. Al 1989 un redisseny d'aquest motor va permetre d'usar el mateix bloc de cilindres per al 2.2 i el 2.5 L. L'arbre de lleves, bloc i pistons eren diferents de l'anterior 2.5 L. Aquest motor va fabricar-se fins al 1995.

Vehicles que equipen aquest motor:

 1986-1993 Chrysler LeBaron;
 1986-1987 Chrysler New Yorker;
 1986-1988 Dodge 600;
 1986-1989 Dodge Aries;
 mitjans 1987-1995 Dodge Caravan;
 1989-1995 Dodge Dakota);
 1986-1993 Dodge Daytona;
 1988-1993 Dodge Dynasty;
 1986-1989 Dodge Lancer;
 1987-1994 Dodge Shadow;
 1989-1995 Dodge Spirit;
 1989-1995 Plymouth Acclaim;
 1986-1988 Plymouth Caravelle;
 1986-1989 Plymouth Reliant;
 1987-1994 Plymouth Sundance;
 mitjans 1987-1995 Plymouth Voyager;

2.5 Turbo.

A partir del 1989 s'ofereix una versi Turbo I del motor 2.5 L. Aquest motor equipa un sistema MPFI d'injecci, i t un rendiment de 150 cv i 230 Nm. 

Vehicles que equipen aquest motor:

 1989-1992 Chrysler LeBaron;
 1989-1990 Dodge Caravan;
 1989-1992 Dodge Daytona;
 1989-1992 Dodge Shadow;
 1989-1992 Dodge Spirit;
 1989-1992 Plymouth Acclaim;
 1989-1992 Plymouth Sundance;
 1989-1990 Plymouth Voyager;

2.5 Turbo II.

Per al mercat de Mxic, va oferir-se una versi Turbo II del motor 2.5 L. Equipa el mateix motor i turbo que l'anterior, l'nic que s'afegeix el intercooler i un sensor de temperatura. La potncia es de 168 cv i 255 Nm.

2.5 Carbureted.

Durant els anys 1986-1990 van oferir-se versions dels motors 2.2 L i 2.5 L per treballar amb gasolina regular amb plom, equipats amb un carburador i control d'ignici electrnic. Aquest ltim usa components semblants al Lean Burn, un sistema de control d'emissions de finals dels '70. A partir del 1991 el sistema EFI passa a equipar-se degut a una normativa ms estricta en les emissions de Mxic.

2.2 and 2.5 MPFI. 

Els anys 1991-1995 el mercat mexic va rebre versions amb sistema MPFI dels motors atmosfrics 2.2 L i 2.5 L. Aquest ltim rendia 113 cv i en molts casos no equipava els arbres d'equilibrat (balance shafts) que equipaven altres versions del 2.5 L. El sistema MPFI dona una major resposta, prestacions, economia i emissions inferiors respecte del TBI, per nomes va ser ofert al mercat mexic i als mercats a on importava vehicles Chrysler de Mxic.

2.5 FFV.

Els anys 1993-1995 una versi atmosfrica del motor 2.5 L de 107 cv MPFI podia funcionar amb E85. El sistema detectava automticament la mescla de gasolina i etanol. El Dodge Spirit i el Plymouth Acclaim van equipar-lo, per va ser el mercat mexic a on es van fer ms comuns.

 Enllaos externs .

 Informaci del Motor Chrysler K ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152965" title="Ramn Campos Prez" nonfiltered="1866" processed="1862" dbindex="61897">
Ramn Campos Prez (Borriana, entre 1755 i 1760 - 1808) fou un escriptor i filsof valenci. 

Seguidor de l'escolasticisme nominalista, la seua personal aportaci a travs de la seua obra queda sintetitzada en la seua teoria del llenguatge, en la qual sost que la paraula s un do concedit per Du. Les seues principals obres sn Sistema de lgica (1790), De la desigualtat personal (1799) i El do de la paraula (1804).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152966" title="Adela Cortina Orts" nonfiltered="1867" processed="1863" dbindex="61898">
Adela Cortina s una filsofa valenciana nascuda a Valncia.

Desprs de cursar filosofia i lletres en la Universitat de Valncia, va ingressar en 1969 en el departament de metafsica. En 1976, defensa la seua tesi doctoral, sobre Du en la filosofia transcendental kantiana i ensenya durant un temps en instituts d'ensenyament mig. Una beca d'investigaci li permet freqentar la Universitat de Munich, on entra en contacte amb el racionalisme crtic, el pragmatisme i l'tica marxista i, ms en concret amb la filosofia de Jrgen Habermas i Karl-Otto Apel.

Al reintegrar-se a l'activitat acadmica a Espanya, orienta definitivament els seus interessos d'investigaci cap a l'tica. En 1981 ingressa en el departament de filosofia prctica de la Universitat de Valncia. En 1986 obt la ctedra de filosofia del Dret Moral, relatives a l'economia, l'empresa, la discriminaci de la dona, la Guerra, l'ecologia, la gentica, etc. Sn mbits igualment conreats per l'autora en les seues obres. En articles i conferncies, ha expressat la seua opini sobre altres tants aspectes de la vida, que sotmesa a examen "mereix ser viscuda". Est casada amb el tamb filsof i catedrtic de la Universitat de Valncia, Jess Conill. Amb la seua obra "tica de la razn cordial", ha estat guanyadora del "Premio Internacional de Ensayo Jovellanos 2007".

 Llibres .
 10 palabras clave en filosofa poltica ngel Castieira i cols.. Estella, Navarra : Editorial Verbo Divino, 1998. 440 p. ; 22 cm. ISBN 8481691615 ;
 tica para la sociedad civil, edici coordinada per Francisco Javier Pea Echevarra. Valladolid : Universidad de Valladolid, Secretariado de Publicaciones e Intercambio Editorial,  200 p. ; 21 cm. ISBN 8484482316;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152967" title="Gabriel Albiac" nonfiltered="1868" processed="1864" dbindex="61899">

Gabriel Albiac s un filsof, escriptor i columnista valenci nascut el 3 de maig de 1950 a Utiel (Pas Valenci).

s professor de filosofia des de 1974 en la Universitat Complutense de Madrid, instituci de la qual s catedrtic des de 1988. Actualment collabora en el diari La Razn, desprs d'eixir del diari El Mundo, del consell editorial del qual era membre. Anteriorment havia collaborat en El Pais i en el desaparegut Diario 16. Va obtenir el Premi Nacional de Literatura en la modalitat d'assaig el 1988. Albiac s un assagista que ha tractat des d'un punt de vista heterodox i materialista els temes d'actualitat.

En temes de poltica espanyola s'ha alineat freqentment amb la lnia editorial del diari El Mundo, mentre que en poltica internacional va manifestar en el seu moment el seu suport al moviment antiglobalitzaci i als moviments d'extrema esquerra, declarant-se prxim als filsofs Louis Althusser (de qui va ser alumne), Michel Foucault i Toni Negri. Ell mateix s'ha arribat a definir com un comunista mort, en el sentit que s un marxista heterodox que reconeix que el socialisme real no amaga sin un sistema totalitari, amb el qual es mostra en desacord. No obstant aix, reprenent la influncia de Negri, ell considera que l'important en la poltica actual  determinada per la prdua de poder dels estats-naci enfront de les empreses i organismes multinacionals  s la construcci de subjectivitats alternatives per part de la societat civil. No obstant aix, en els ltims anys, tenint en compte el gir a la dreta del seu pensament i de les seues opinions pbliques, els vincles de Albiac amb Toni Negri i amb l'mbit del marxisme heterodox  que entre Pars i Itlia es desenvolupara grcies als esforos d'aquest ltim aix com de Flix Guattari  s'han trencat definitivament. En aquest sentit, les xarxes d'intercanvi intellectual de Gabriel Albiac han canviat al mateix pas que la seua evoluci poltica i intellectual des de principi de la dcada de 1990.

Profund admirador de la cultura hebrea, s un ferm defensor de la legitimitat de l'existncia de l'Estat d'Israel i de la seua poltica defensiva, considerant-lo l'nica democrcia d'Orient Mitj. Aix, no dubta a qualificar a l'actual antisionisme com la nova disfressa de l'antisemitisme de sempre. En relaci a aix, el seu polmic article Gan Al Qaeda, publicat l'endem de la victria electoral socialista en les eleccions del 14 de mar de 2004, va criticar durament la decisi de retirar les tropes espanyoles de l'Iraq per considerar-lo una cessi d'Espanya davant el terrorisme islamista. Tamb s coneguda la seua oposici pblica als nacionalismes catal i basc.

Ha publicat estudis sobre Spinoza i Pascal, i s tamb gran coneixedor de la vida i obra de Maquiavel. 

 La seua obra .

Novelles.

Ahora Rachel ha muerto (1994);
ltimas voluntades (1998);
Palacios de invierno (2003);

Assajos.

La sinagoga vaca: un estudio de las fuentes marranas del spinozismo (Madrid, Hiperin, 1987. Premio Nacional de Ensayo, 1988);

Mayo del 68, una educacin sentimental (1993);

Blaise Pascal: pensamientos  (1995);

Altres gneres.

Otros mundos (2002), s una antologia dels articles en el diari El Mundo.


Enllaos externs.

Las races de Israel. 1896-1948: de la utopa sionista al Estado judo;
Hiptesis para este fin de siglo;
Bitcora de Lucrecio. Su blog personal.
Entrevista en el diari El Mundo, 25-07-2001;
A propsito de Gabriel Albiac, Felipe Gimnez. resenya de la seua obra Diccionario de adioses (2005).
Las variaciones ideolgicas de Gabriel Albiac, Felipe Gimnez;

Crtiques.

Sobre Vuelve el chimpanc, de Gabriel Albiac, Carlos Fernndez Liria;
 La "frmula" de Gabriel Albiac, Ral Snchez Cedillo ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152968" title="Celia Amors Puente" nonfiltered="1869" processed="1865" dbindex="61900">
Celia Amors (Valncia, 1944) s una filsofa valenciana. El 1970 milit a Germania Socialista amb Josep Vicent Marqus.

Filsofa i terica del feminisme, s una de les pensadores ms destacades en l'actualitat. Abandera l'anomenat feminisme de la igualtat i ha centrat una part important de la seua investigaci en la construcci de les relacions entre Illustraci i feminisme.

El seu llibre Cap a una crtica de la ra patriarcal constitueix un nou enfocament des de la perspectiva de gnere (estudis de gnere) de la filosofia, posa de manifest els biaixos del androcentrisme i reivindica una revisi crtica per part de les dones de la mateixa. En 1987 va crear en la Universitat Complutense de Madrid el Seminari Permanent "Feminisme i Illustraci".

Va dirigir fins a 1993 l'Institut d'Investigacions Feministes. s catedrtica i membre del Departament de Filosofia i Filosofia Moral i Poltica de la UNED. Actualment, est investigant el tema dels processos d'Illustraci i les seues implicacions per al feminisme i les dones en l'Islam. 

Bibliografia.
 Hacia una crtica de la razn patriarcal, Barcelona, Anthropos, 1985, 1991;
 
 Sren Kierkegaard o la subjetividad del caballero, Barcelona, Anthropos, 1987;

 "Espacio de los iguales, espacio de las idnticas. Notas osbre poder y principio de individuacin", en Arbor, nm. 503-504; ;

 "El feminismo: senda no transitada de la Ilustracin", en lsegora. Revista de Filosofa Moral y Poltica, nm. 1, 1990, Instituto de Filosofia, CSIC, pg. 139; ;

 "Patriarcalismo y razn ilustrada", en Razn y Fe, nms. 113-114, julio-agosto 1991; ;

 "Los escritos pstumos de Sartre" (I) y (II), en Revista de Filosofia, 3~ poca, vol. III y IV, Madrid, Universidad Complutense; ;

 "El nuevo as-pecto de la polis", en La balsa de la Medusa, nms. 19-20, 1991; ;

 C. Amors (dir.), "Feminismo y Etica", nmero monogrtico de Isegora. Revista de Filosofia Moral y Poltica, nms. 6, 1992; ;

 *"Feminismo, Ilustracin y misoginia romntica", en Birules y otros, Filosofa y gnero, Identidades femeninas, Pamplona, Pamiela, 1992; ;

 Feminismo: igualdad y diferencia, Coleccin Libros del PUEG, UNAM, Mxico, 1994; ;

 Angeles Jimnez Perona, "Celia Amors", en Philosophinnen-Lexikon, ein-Fach-verlag, 1994;

 10 palabras clave sobre Mujer, Estella (Navarra), Verbo Divino, 1995; ;

La gran diferencia y sus pequeas consecuencias... para la lucha de las mujeres Ed. Ctedra 2005;

 Celia Amors y Ana de Miguel (eds.) Teora feminista. De la Ilustracin a la globalizacin (3 vols.), Madrid, eds. Minerva. 2005;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152971" title="Gran Premi dels Estats Units del 1965" nonfiltered="1870" processed="1866" dbindex="61901">

Resultats del Gran Premi dels Estats Units de Frmula 1 de 1965, disputat al circuit de Watkins Glen el 3 d'octubre del 1965.

 Resultats de la cursa .







 Altres .

 Volta  rpida:  Graham Hill  1' 11. 90;
 Pole: Graham Hill  1' 11. 25;








 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152972" title="Circuit de Sebring" nonfiltered="1871" processed="1867" dbindex="61902">
Sebring International Raceway s un circuit d'automobilisme situat a Sebring, Florida, Estats Units.  

La cursa ocupa part de les installacions de Hendricks Field, un antic camp d'entrenament militar de les forces aries dels Estats Units que ara es fa servir com a aeroport comercial i privat.

 Configuraci del Circuit .
 
El circuit t una longitud de 5.95 km (3.7 milles). El traat t llargues rectes, amb alguns revolts que s poden traar a alta velocitat i una zona de revolts lents que s fora tcnica.
Com en altres circuits, els revolts sn anomenats amb noms de pilots i equips histrics.


 Histria .
Sebring s un dels circuits ms antics dels Estats Units en els que s'han disputat curses cada any desde la primera carrera que s va disputar l'any 1950.

Desprs de la 2a Guerra Mundial, l'enginyer aeronutic Alec Ullman, que intentava donar noves sortides civils als aeroports militars que ja no es feien servir, va veure el potencial de Sebring per crear-hi curses de resistncia similars a les 24 Hores de Le Mans. 

La primera cursa va tenir lloc el dia de Cap d'Any de 1950, per les primeres 12 Hores de Sebring no es van disputar fins el 15 de mar de 1952, aconseguint ser aviat una cursa amb renom internacional.

Actualment es considera les 12 hores de Sebring com una de les curses clssiques del calendari nord-americ  juntament amb les 24 Hores de Daytona i les 24 Hores de Le Mans.


 A la F1 .
A la Temporada 1959 de Frmula 1 va tenir lloc el primer Gran Premi dels Estats Units de Frmula 1.

La cursa per, no va tenir l'xit que s'esperava, i la poca afluncia de pblic i les elevades despeses de l'organitzaci de la cursa van fer que noms s'hi disputs aquest any, passant a disputar-se el 1960 a Riverside i anys deprs a Watkins Glen.


 Enllaos externs .
 Pgina oficial ;
 Descripci e les diferents configuracions ;
 Guia de Sebring ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="152977" title="Circuit de Riverside" nonfiltered="1872" processed="1868" dbindex="61903">
Riverside International Raceway s un circuit automobilistic situat a Riverside, California, Estats Units.

El circuit es va construir per acollir diferents curses de motor, i per aix t diferents configuracions del traat:
 La configuraci ms llarga t una longitud de 5,25 km, unes 3,25 milles.
 La segona configuraci t una llargada de 4,16 km, unes 2,5 milles.
 La tercera configuraci, que s la que s'utilitza a les curses de la NASCAR, t tamb una llargada de 4,16 km, unes 2,5 milles.

En aquest circuit s'hi van produir deiversos accidents mortals, comenant la llarga llista ja al primer cap de semana de la primera cursa que s'hi va disputar. Al 1983 hi va perdre la vida el pilot de Frmula 1 Rolf Stommelen, potser la victima ms coneguda.

 A la F1 .

Al circuit de Riverside noms s'hi va disputar una vegada el Gran Premi dels Estats Units, ( Gran Premi dels Estats Units de 1960 ) a l'any 1960, i, com en el circuit de Sebring degut a la poca afluncia de pblic i les costoses despeses de l'organitzaci de la cursa, aquesta va passar a Watkins Glen a la temporada segent.


 Enllaos externs .

Dick Wallen's Racing Classics - Cont videos i llibres relacionats amb Riverside.] ;

Fotos realitzades a Riverside ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153001" title="Morfologia dels ocells" nonfiltered="1873" processed="1869" dbindex="61904">
La morfologia dels ocells s la part de la biologia que estudia la forma i l'estructura de les aus. 

 Externa .
Morfologia externa. Es distingeixen tres parts: cap, tronc i cua.

Cap. Presenta boca amb bec corni, odes recobertes de plomes i ulls amb dues parpelles i una membrana nictitant semitransparent horitzontal. El bec presenta diferents formes segons el tipus d'alimentaci: carnvor (guila), insectvor (oreneta), granvor (pardal i colom), omnvor (oca), filtrador (flamenc) i frugvor (tucan).

Tronc. Presenta 4 extremitats, les dues superiors sn ales generalment adaptades al vol i les dues inferiors sn potes provedes de quatre dits recoberts d'escates com els rptils i adaptats a la marxa (gallina), a l'aprensi (falc) o a la nataci (nec).

Cua. s molt curta i suporta les plomes timoneres que marquen l'adrea de vol.

 Interna .

Els ossos sn buits per a disminuir el pes. L'estrnum o quilla est molt desenvolupat ja que suporta els grans msculs que mouen les ales. El tub digestiu presenta esfag, pap (permet emmagatzemar aliments pels petits, els anomenats pollets), estmac muscular o pedrer (en ell es tritura l'aliment amb el concurs d'algunes petites pedretes ingerides),estmac glandular, intest i recte que desemboca en la cloaca (cavitat en la qual tamb desemboca l'aparell excretor i el reproductor). L'aparell respiratori presenta expansions denominades sacs aeris (faciliten la respiraci i constitueixen reserves d'aire). La circulaci s doble (un circuit corporal i altre pulmonar grcies a tenir dues aurcules) i completa (sense barreja de sang oxigenada i no oxigenada en el cor grcies a posseir dos ventricles).

 Enllaos externs .
Imatge de la morfologia externa;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153011" title="Els Saulons d'en Du" nonfiltered="1874" processed="1870" dbindex="61905">
Els Saulons d'en Du s una urbanitzaci i entitat de poblaci de Bigues i Riells.

s accessible des de Sant Feliu de Codines, des del primer revolt a dretes que t la carretera C-59 al entrar al terme municipal codinenc o, per la cara oposada, per la carretera de l'Avinguda del Castell de Montbui. 

Entre les installacions cal destactar una piscina municipal amb pista de tennis, (encara que est en dess actualment), un parc infantil, una pista de sorra de futbol i una residncia d'avis. Actualment s'ha creat una junta de vens per tal de millorar tota la zona. 

Desprs de moltes demandes l'ajuntament va accedir a millorar l'entrada a la urbanitzaci. Passant de ser un cam mig asfaltat i amb sotracs a ser una carretera totalment condicionada amb voreres al lateral, arbres i bancs per seure-hi.

 
 
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153012" title="Venan Entertainment" nonfiltered="1875" processed="1871" dbindex="61906">
Venan Entertainment, Inc. s una empresa desenvolupadora de videojocs per als mbils situada a Cromwell, Connecticut. Venan ha llanat fa poc High Seas: Guns & Gold, un videojoc que tracta de pirates al Carib. El 2006, Venan va llanar alguns ttols importants com TI Street Racing, True Crime: New York City, i NBA Live 07 (3D).

 Videojocs pel mbil .
Super Putt Classic (2003);
CBS Sportsline Track & Field 2004 (2004);
Bill Parcells Football Camp (2004);
Winter Games (2004);
Crank Yankers: Connect the Call (2005);
Harlem Globetrotters (2005);
Super Putt Xtreme (2005);
South Park Mecha Fighter (2005);
JAWS (2006);
JAWS (3D) (2006);
TI Street Racing (2006);
True Crime: New York City (2006);
NBA Live 07 (3D) (2006);
High Seas: Guns & Gold (2006);

 Referncies . 


 Enllaos externs .
Lloc web oficial ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153013" title="Aristodem d'Atenes" nonfiltered="1876" processed="1872" dbindex="61907">
Aristodem d'Atenes fou un actor atenenc del temps de Filip II de Macednia i de Demstenes. Va participar a la poltica del seu temps i pertany al partit favorable a la pau amb el regne de Macednia. Demstenes el va tractar de trador. Fou utilitzat per Atenes com a delegat en les converses amb Filip II, i el rei macedoni el va utilitzar tamb per als seus propis propsits.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153014" title="Aristodem de Cria" nonfiltered="1877" processed="1873" dbindex="61908">
Aristodem de Cria fou un pintor grec nascuta a Cria, contemporani de Filostrat de Colonos, amb el que estava connectat per llaos d'hospitalitat.

Va escriure una obra esmentant diversos pintors distingits que havia conegut a les ciutats on havia treballat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153015" title="Aristodem de Cumes" nonfiltered="1878" processed="1874" dbindex="61909">
Aristodem de Cumes fou tir de Cumes a Campnia contemporani de Tarqu el Superb. Fou d'una famlia distingida. 

Amb el suport del poble molts nobles de la ciutat foren assassinats o enviats a l'exili i va assolir la tirania el 502 aC. Va formar una gurdia personal lleial i va desarmar al poble expulsant als familiars dels exiliats de la ciutat.

Va ajudar als romans contra els etruscs quan aquestos van afavorir el retorn dels tarquins. Segons Tit Livi el rei Tarqu el Superb es va refugiar a la cort del tir on va morir.

Al cap d'uns anys els exiliats amb el suport dels campanis, mercenaris i els opositors de la ciutat van recuperar el poder i van matar a Aristodem i a la seva famlia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153016" title="Aristodem d'Elis" nonfiltered="1879" processed="1875" dbindex="61910">
Aristodem d'Elis fou un escriptor grec esmentat per Harpocrati. Probablement es el mateix esmentat tamb per Tertuli i Eusebi. Ateneu esmenta un Aristodem com autor d'un comentari sobre Pndar que podria ser el mateix o un dels dos, Aristodem de Nisa el jove o Aristodem de Nisa el vell.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153017" title="Aristodem de Megalpolis" nonfiltered="1880" processed="1876" dbindex="61911">
Aristodem de Megalpolis fou tir de Megalpolis durant el regnat d' Antgon II Gnates, poc desprs de la formaci de la Lliga Aquea. 

Era nascut a Figales (Phigalea) i el seu pare es deia Artila. Va tenir el suport dels macedonis. 

Durant el seu govern Clemenes II d'Esparta i el seu fill Acrotat van envair el territori de Megalpolis i es va lliurar una batalla en la que Aristodem va derrotar a l'enemic i Acrotat va morir en la lluita.

Va morir un temps desprs assassinat per emissaris d'Edemos i Demfanes, dos ciutadans de Megalpolis del partit rival amics de Filpemen. Pausnies va veure la seva tomba a les rodalies de Megalpolis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153018" title="Aristodem de Milet" nonfiltered="1881" processed="1877" dbindex="61912">
Aristodem de Milet fou un oficial d' Antgon el borni rei d'sia, que el 315 aC el va enviar al Pelopons amb 1.000 talents amb ordres de mantenir relacions amistoses amb Polisperc i el seu fill Alexandre Polisperc, per reclutar un cos de mercenaris i fer la guerra a Cassandre.

En arribar a Lacnia va obtenir perms dels espartans per reclutar mercenaris i va aixecar un exrcit de 8000 homes. L'amistat amb Polisperc fou confirmada i el seu fill Alexandre Polisperc fou nomenat governador del Pelopons. Ptolemeu I Soter, aliat de Cassandre, va enviar una flota al Pelopons amb ajut de la qual Cassandre va poder fer considerables conquestes a la zona. Quan els egipcis es van retirar Aristodem i Alexandre van intentar convncer a les ciutats d'expulsar les guarnicions lleials a Cassandre i recuperar la seva independncia per aviat Alexandre es va aliar amb Cassandre del que va rebre el crrec de comandant en cap al Pelopons.

El 314 aC Aristodem, en nom d'Antgon, es va aliar als etolis, i va reclutar entre ells un gran nombre de mercenaris, amb els que va atacar Alexandre que estava assetjant Cillene, i que va haver d'aixecar el setge. Llavors va restaurar diverses ciutats com Patres a Acaia i Dimes a Etlia a les que va donar la llibertat. Desprs del 306 aC no torna a aparixer a la historia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153019" title="Aristodem de Nisa el vell" nonfiltered="1882" processed="1878" dbindex="61913">
Aristodem de Nisa el vell fou un escriptor grec nascut a Nisa (Nysa) a Cria, fill de Mencrates i deixeble d'Aristarc. Ja gran va tenir com a pupil a Estrab quan aquest era a Nisa.

Vegeu tambe:Aristodem de Nisa el jove


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153020" title="Aristodem de Nisa el jove" nonfiltered="1883" processed="1879" dbindex="61914">
Aristodem de Nisa el jove fou un escriptor i retric grec nascut a Nisa a la Cria, parent d'Aristodem de Nisa el vell. 

Fou mestre de Gneu Pompeu. Va ensenyar retrica a Nisa i Rodes. Als darrers anys va viure a Roma i va ser mestre dels fills de Pompeu. Podria ser l'autor d'un llibre histric esmentat per Parteni, per altres pensen que fou obra d' Aristodem de Nisa el vell.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153021" title="Aristodem el petit" nonfiltered="1884" processed="1880" dbindex="61915">
Aristodem el petit fou un filsof grec, deixeble de Scrates del que fou gran admirador i amb el que es va relacionar tot el possible.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153022" title="Aristodem de Tebes" nonfiltered="1885" processed="1881" dbindex="61916">
Aristodem de Tebes fou un escriptor i historiador grec que va escriure un treball histric sobre la seva ciutat natal (Tebes) esmentat per diversos autors. Suides n'esmenta el segon volum.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153023" title="Aristodem (pintor)" nonfiltered="1886" processed="1882" dbindex="61917">
Aristodem fou un pintor grec que fou el pare i mestre de Nicmac de Tebes. 

Va florir probablement al comenament del segle IV aC i s esmentat per Plini el Vell.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153024" title="Beatrice di Tenda" nonfiltered="1887" processed="1883" dbindex="61918">

Beatrice di Tenda, s una 'tragdia lirica', o pera trgica en dos actes, amb msica de Vincenzo Bellini i llibret de Felice Romani, basada en l'obra de teatre homnima de Carlo Tedaldi-Fores. 

Gnesi.
El compositor va triar el tema en contra del judici ms encertat de Romani i malgrat les similituds de la trama amb Anna Bolena de Donizetti. El treball va resultar problemtic, i el finale no va poder ser concls a temps per a l'estrena, de manera que la cabaletta final va ser emprada d'una pera anterior del compositor: Bianca e Fernando. A finals de la dcada del 1960, Vittorio Gui va descobrir els esbossos originals de Bellini per a l'escena final. El desgrat de Romani amb el tema, unit a la seua exasperaci amb Bellini, el van portar a inserir una justificaci en l'edici impresa del llibret. Aix va desembocar en un agre enfrontament amb Bellini i al trencament de la seua complicada, tot i que tamb gloriosa, relaci artstica.

El cor hi juga un paper molt ms important que en les peres precedents de Bellini, no noms comentant l'acci sin tamb aconsellant i consolant els protagonistes, en la ms pura tradici de la tragdia grega. 

Bellini sentia que havia contrarestat l'horror de la histria amb la bellesa de la seua msica i que Beatrice  no era menys digna que les seues germanes . Va ser l'excellent interpretaci del personatge principal per Giuditta Pasta el que va poder esquivar l'hostilitat del pblic envers l'obra. Va ser l'nica pera de Bellini publicada a partitura completa en vida del compositor.

Histria de les representacions.
Es va estrenar al Teatre La Fenice de Vencia el 16 de mar de 1833, amb Giuditta Pasta en el paper protagonista. 

Es va "redescobrir" l'any 1961 per l'pera Americana, amb Joan Sutherland, Enzo Sordello i Marilyn Horne, sota la direcci de Nicola Rescigno, i en el mateix any per La Scala, amb Sutherland i Raina Kabaivanska, sota la direcci d'Antonino Votto. Des d'aleshores, el paper protagonista ha estat assumit per destacades sopranos, entre les que cal destacar Leyla Gencer, Mirella Freni, Lucia Aliberti, June Anderson i Edita Gruberov.

Beatrice di Tenda va ser la penltima pera de Bellini, desprs de Norma (1831) i abans de I puritani (1835).

Sinopsi.

s la histria de la viuda del condottiere Facino Cane, desprs muller de Filippo Maria Visconti, en el Segle XV, a Mil. 

El duc Filippo ha avorrit el seu matrimoni amb Beatrice. Al seu torn, aquesta es penedeix de la seua irreflexiva uni amb el duc desprs de quedar viuda, que l'ha situada a ella i al seu poble sota el poder tirnic de Filippo.

Acte 1.
Filippo assisteix a un ball en el Castell Binasco, acompanyat com de costum pel sinistre Rizzardo. Est fart dels aduladors i tamb de la seua muller. Els cortesans li mostren la seua simpatia i suggereixen que els servents de Beatrice estan organitzant un complot contra ell.

Se sent una bella msica d'arpa. Agnese, l'actual objecte del desig de Filippo, canta una tonada que diu que la vida est buida sense amor. Filippo respon a Agnese, dient-li que l'estima; que per a ell s nica. Tamb els cortesans simpatitzen amb la situaci i l'encoratgen a gaudir del moment. Agnese surt i tots se'n van. Desprs reapareix Agnese, i aquesta vegada li canta a Orombello. Ella desitja que el seu cor guie a Orombello als seus braos, i tot just en aquest moment entra l'objecte del seu desig: Orombello. Aquest entra desvariejant, dient que no sap on s'hi troba ni perqu. Consolat per Agnese, comena a tranquillitzar-se i reconeix que tamb est pregonament enamorat d'ella. Quan Agnese li pregunta sobre una carta, li mostra la que porta amb ell. "Quina mala sort!" La carta que treu es una de les moltes que ell escriu a Beatrice i no la que Agnese li va enviar. Orombello est enamorat en secret de Beatrice. La tendresa d'Agnese es dissol i es torna en una ira vitrillica. Els dos canten un dramtic duo i se'n van.

Beatrice penetra en una de les seues cambres privades amb les seus dames. Est feli, per aviat perd el seu equilibri i comena a lamentar com, mal aconsellada, ha esdevingut la muller del diablic duc Filippo. Quan estan a punt de sortir, Filippo les veu des de lluny, i creient que la seua muller vol evitar-lo, demana que aquesta torne enrere. Tots dos s'acusen mtuament amb rbia, mentre que Filippo descobreix alguns documents secrets amagats en la cambra de Beatrice.

En altra escena, els soldats de Filippo discuteixen a propsit el seu silenci i estat d'nim. Beatrice fa la seua aparici. Du amb ella el retrat del seu estimat marit mort, Facino. Lamenta que tothom l'haja abandonada quan Orombello l'interromp, manifestant que ell encara li fa costat. Emocionat ell li transmet els seus plans de conjurar l'exrcit per a que l'ajuden a alliberar a Beatrice. Beatrice s'hi oposa als plans d'Orombello, confessant que desconfia de la seua capacitat. Estupefacte, Orombello allega el seu amor a Beatrice, i contra el desig d'aquesta de sortir de la seua presncia, s'agenolla davant d'ella, tot just en el moment en qu fan la seua aparici Agnese i Filippo. Aquests acusen Beatrice i Orombello d'adulteri i tots quatre s'emboliquen en un joc d'acusacions, contraacusacions, defenses i contradefenses. Finalment, Filippo ordena l'arrest de la parella, per a sotmetre'ls a un judici per adulteri.

Acte 2.
Els cortesans s'assabenten de les terribles tortures infligides a Orombello. Desprs, Filippo convoca el tribunal per a tractar l'acusaci d'adulteri. Beatrice s portada a la presncia del tribunal, per allega que aquest no t jurisdicci. Desprs s portat Orombello, qui desprs de demanar perd desesperadament a Beatrice, proclama la innocncia d'aquesta. Beatrice recupera el seu desig de viure, i quelcom en les seues paraules colpeix el dur cor de Filippo. El duc anuncia que la sentncia ser ajornada. Tanmateix, el tribunal declara la seua intenci de continuar amb la tortura, fins que la veritat siga desvelada completament. De nou, Filippo canvia d'opini, i donant suport a la decisi del tribunal, fa que continue la tortura d'Orombello per a extraure la veritat. El tribunal aixeca la sessi.

Filippo i Agnese, plens de remordiments, s'hi queden sols. Aleshores, Agnese, adonant-se que les coses han anat ms lluny del que ella desitjava, demana a Filippo que retire l'acusaci; per aquest, no volent mostrar feblesa, refusa la idea.

Filippo se sent turmentat, i es fa evident que encara est pregonament enamorat de Beatrice. Just en el moment en qu ha decidit retirar l'acusaci, amb una cruel coincidncia, arriben els homes encara lleials al darrer condottiere Facino, amb la intenci de prendre el castell. Com a resultat, Filippo signa la sentncia de mort que li porta Anichino, i intenta justificar les seues accions davant del poble condemnant el capteniment de Beatrice. 

En l'escena final, les dames de Beatrice es troben fora de la cella d'Orombello, mentre Beatrice prega. L'acci arriba al seu final.

Bibliografia.
The Viking Opera Guide, ed. Amanda Holden, Nicholas Kenyon i Stephen Walsh, Viking (1993) ISBN 0-670-81292-7;
 Sinopsi basada en la traducci anglesa del llibret, de Guy Davenport;

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153025" title="Aristodem (escultor)" nonfiltered="1888" processed="1884" dbindex="61919">
Aristodem fou un escultor grec del temps d'Alexandre el Gran. Entre altres obres Plini el Vell n'esmenta una esttua de Seleuc I Nictor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153036" title="Aristdic" nonfiltered="1889" processed="1885" dbindex="61920">
Aristdic fou un poeta grec, autor d'uns epigrames de l'antologia grega. En un dels epigrames s esmentat com a natural de Rodes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153037" title="Aristgic" nonfiltered="1890" processed="1886" dbindex="61921">


Aristgit d'Atenes, orador i poltic atenenc ;
Aristgit de Tebes, escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153038" title="Aristgit d'Atenes" nonfiltered="1891" processed="1887" dbindex="61922">
Aristgit d'Atenes fou un orador i poltic atenenc adversari de Demstenes i de Deinarc d'Atenes.

Era fill d'Escdim, que havia mort a la pres per deutes. El fill va heretar la deute i fou empresonat per un temps.

Com orador fou un demagog vehement. Fou conegut com "el gos". Demstenes el va acusar diverses vegades i sempre es va defensar ell mateix. Va morir a la pres.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153039" title="Aristgit de Tebes" nonfiltered="1892" processed="1888" dbindex="61923">
Aristgit de Tebes  fou un escultor grec de Tebes que, juntament amb Hipatdor, va esculpir esttues dels herois argius i tebans per commemorar la seva victria aliats a Atenes contra els espartans a Oenoe a Arglida, i que es va collocar al temple d'Apollo a Delfos, victria que probablement va tenir lloc vers el 420 aC. Una esttua d'un guanyador dels jocs Pitis natural d'Orcomen, tamb fou obra seva i de Hipatdor; segons aquesta segona esttua, es pot fixar la seva poca al any 102 de les Olimpades, per el 104 la ciutat d'Orcomen havia estat destruda pels tebans.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153041" title="Aristgenes" nonfiltered="1893" processed="1889" dbindex="61924">


Aristgenes d'Atenes, militar atenenc;
Aristgenes de Tasos, metge grec;
Aristgenes de Cnidos, metge grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153042" title="Citron Xsara" nonfiltered="1894" processed="1890" dbindex="61925">

El Citron Xsara s un autombil del segment C produt pel fabricant francs Citron des de l'any 1997. El Xsara s el substitut del Citron ZX, i s'ofereix en carrosseries hatchback de tres i cinc portes, i familiar de cinc portes. 

Els seus motorizaciones sn totes de quatre cilindres. Els gasolina sn un 1.4 litres de 75 CV de potncia mxima, un 1.6 litres de 95 o 110 CV, un 1.8 litres de 112 CV i un 2.0 litres de 137 o 167 CV. Els disel sn un 2.0 litres de 90 CV de potncia mxima i un 1.6 litres de 110 CV, ambds amb turbocompresor i tecnologia common-rail. 

El Xsara compet en el Campionat Mundial de Rallis. Sbastien Loeb el va conduir quan va ser campi de pilots entre els anys 2004 i 2006, i Citron Sport va ser campi de constructors entre 2003 i 2005 amb el Xsara. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153043" title="Aristgenes d'Atenes" nonfiltered="1895" processed="1891" dbindex="61926">
Aristgenes d'Atenes fou un dels deu comandants que foren nomenats per substituir a Alcibades desprs de la batalla de Ntion el 407 aC. Fou un dels vuit comandants que foren derrotats per Callicrtides a les Arginuses el 406 aC, desprs de la qual no va retornar a Atenes com tampoc o va fer Protmac, lliurant-se aix de la sort dels altres 6 comandants que foren executats. Tot i aix fou condemnat a mort en absncia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153044" title="Aristgenes de Tasos" nonfiltered="1896" processed="1892" dbindex="61927">
Aristgenes de Tasos fou un metge grec, esmentat per Suides que va escriure di-versos treballs sobre medicina, dels que es conserven el ttols.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153046" title="Aristgenes de Cnidos" nonfiltered="1897" processed="1893" dbindex="61928">
Aristgenes de Cnidos fou un metge grec natural de Cnidos, servidor segons Suides de Crsip el filsof; Gal diu que en realitat fou pupil de Crsip i desprs metge d'Antgon, rei de Macednia (283 aC-239 aC).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153047" title="Aristolau" nonfiltered="1898" processed="1894" dbindex="61929">
Aristolau fou un pintor gec, fill i deixeble de Pusies que va florir vers el 308 aC. Plini el Vell esmenta algunes de les seves obres.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153048" title="Peugeot 307" nonfiltered="1899" processed="1895" dbindex="61930">

El Peugeot 307 s un autombil del segment C produt pel fabricant francs Peugeot des de l'any 2001. s el successor del Peugeot 306 i ser reemplaat pel Peugeot 308. s ms alt que la majoria dels models del segment C. Existeix en versions hatchback de tres i cinc portes, sedan de quatre portes, familiar de cinc portes i descapotable amb sostre de metall. 

 Motoritzacions . 
El 307 est disponible amb diverses motorizacions, totes de quatre cilindres. Els gasolina sn un de 1.4 litres de cilindrada i 90 PS de potncia mxima, un 1.6 litres de 110 PS, i un 2.0 litres en versions de 140 i 180 PS. Els disel sn un 1.6 litres de 90 o 110 PS de potncia mxima, i un 2.0 litres en versions de 90, 110 i 136 PS. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153049" title="Aristloc" nonfiltered="1900" processed="1896" dbindex="61931">
Aristloc fou un poeta trgic grec que s esmentat a una collecci de cartes que s'havien atribut a Falaris.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153050" title="Aristmaca" nonfiltered="1901" processed="1897" dbindex="61932">


Aristmaca de Siracusa, princesa siracusana;
Aristmaca d'Eritrea, poetessa grega;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153051" title="Aristmaca de Siracusa" nonfiltered="1902" processed="1898" dbindex="61933">
Aristmaca fou una princesa siracusana, filla d'Hipparinos de Siracusa i germana de Di de Siracusa, casada amb Dions el vell. Va tenir dos fills i dos filles, una de les quals fou Arete.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153052" title="Hyundai Accent" nonfiltered="1903" processed="1899" dbindex="61934">




El Hyundai Accent, tamb conegut en altres mercats com Verna, Excel i Pony) s un autombil del segment B produt pel fabricador core d'autombils Hyundai. s el substitut del Hyundai Excel, i es fabrica des de 1995. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153053" title="Aristmaca d'Eritrea" nonfiltered="1904" processed="1900" dbindex="61935">
Aristmaca d'Eritrea  fou una poetessa grega que va guanyar un premi als jocs stmics. Va dedicar un llibre d'or (probablement un llibre escrit en lletres daurades) al tresor de Sici.

Nota.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153054" title="Aristmac" nonfiltered="1905" processed="1901" dbindex="61936">


Aristmac I d'Argos, tir d'Argos ;
Aristmac II d'Argos,tir d'Argos ;
Aristmac, escriptor grec ;
Aristmac, escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153055" title="Aristmac I d'Argos" nonfiltered="1906" processed="1902" dbindex="61937">
Aristmac I d'Argos fou tir d'Argos al segle III aC.

Va assolir el poder amb ajut d' Antgon II Gnates. ratos de Sici va intentar el seu enderrocament, i va fer introduir armes a la ciutat per donar un cop d'estat per la con-spiraci fou avortada i els implicats van haver de fugir.

Poc temps desprs fou assassinat per esclaus. El va succeir Aristip II d'Argos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153056" title="Cama" nonfiltered="1907" processed="1903" dbindex="61938">

En anatomia humana, la cama s el tercer segment del membre inferior o pelvi, compresa entre la cuixa i el peu. La cama s'articula amb la cuixa mitjanant el genoll i amb el peu mitjanant el turmell.

En llenguatge com, no cientfic, el terme cama denota la totalitat del membre inferior del cos hum.

 Ossos de la cama .
 Rtula;
 Tbia ;
 Peron;

 Msculs de la cama .
Grup muscular anterior;
Tibial anterior;
Extensor propi del dit gros;
Extensor com dels dits;
Peroneal anterior;
Grup muscular extern;
Peroneal lateral llarg;
Peroneal lateral curt;
Grup muscular posterior;
Popliti;
Flexor llarg com dels dits;
Tibial posterior;
Flexor llarg propi del dit gros;
Trceps sural: bess intern, bess extern, soleu. El trceps sural s'insereix al calcani mitjanant el tend d'Aquilles.
Plantar prim;





 Sistema vascular .
Artries.
Artria popltia.
Artria tibial anterior.
Tronc tibioperoneal.
Artria peroneal.
Artria tibial posterior.
Venes.
Safena interna.
Safena externa.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153057" title="Mescalina" nonfiltered="1908" processed="1904" dbindex="61939">


La Mescalina (3,4,5-trimetoxifenilnetilamina) s un alcaloide natural de propietats allucingenes. 

Es pot trobar en diversos tipus de cactus, especialment en el peiot (Lophophora williamsii), el cctus de San Pedro (Echinopsis pachanoi) i la torxa peruana (Echinopsis peruviana), aix com en altres membres de la famlia de les cactcies. Tamb es troba en petites quantitats en algunes espcies de fabcies, incloent-hi lAcacia berlandieri. Va ser allada i identificada per primer cop l'any 1897 pel qumic alemany Arthur Heffter, i sintetitzada per primer cop l'any 1919 per Ernst Spth.

Histria.

L'us del peiot pels amerindis en les seves cerimnies religioses va ser documentat des del primer moment de confluncia de les dues cultures, especialment en el cas dels Huitxols a Mxic, per altres cctus com el de San Pedro es feien servir en altres regions, des del Per a l'Equador.

 Ingesta i efectes .

Per tal de qu la droga tingui efecte, la summitat del cctus es fa assecar i tallar en forma de petites rodalles. Posteriorment aquets secalls es masteguen, tot i que tamb es poden deixar en remull en aigua que posteriorment es beu. Tanmateix el gust del cctus s tremendament amargant i repulsiu, de forma que avui en dia el ms habitual s molturar la droga i encapsular-la per evitar aquest fet. La dosi efectiva en humans s de 0'3 a 0'5 grams de mescalina pura, amb un efecte que dura unes 12 hores. Les allucinacions es produeixen amb dosis de 300-600mg, l'equivalent de 20 discos assecats de peiot. Els consumidors experimenten habitualment allucinacions visuals i estats alterats de la conscincia, sovint en forma de plaentera per ocasionalment acompanayada de sentiments d'angoixa o fstic. Com la majoria d'allucingens la mescalina no genera dependncia fsica (el tabac tamb s allucinogen a altes dosis, per no es fa servir com a tal). El consum de cctus que contenen mescalina poden produr vmits i nusees.

Mecanisme d'acci.

S'especula que la mescalina, juntament amb el LSD, la psilocina, la 5-Meo-DMT i la  triptamina s'uneixen als receptors 5-HT (serotoninrgics) neuronals, especficament als receptors 5-HT2A de la serotonina, que sn un receptor lligat a una molcula de protena G. La uni al receptor activa uns processos que fan que la protena G es dissocii i s'activi en pressncia de GTP. Aquest complex alliberat de protena promou diversos canvis fsics i qumics a l'interior de la cllula. Pot alterar la sensibilitat de la membrana cellular pel que fa al transport d'ions a travs de canvis conformacionals, estimulant la'lliberament d'ions des del plama cellular, alhora que alterant la transcripci de protenes que duen a un increment de l'activitat inica, essent el resultat fisiolgic dels mateixos un canvi en el potencial neuronal de membrana. En determinades cellules neuronals, aquesta alteraci s de tipus inhibitria -alterant la percepci de les formes i els seus lmits- mentre en d'altres s de tipus excitant, resultant en els smptomes possitius de l'allucinaci. 

 

Farmacocintica.
Tot i que la dosi efecitiva pel 50% d'una poblaci concreta (DE50) s variable segons els tipus d'administraci i cada individu, la DL50 (dosi letatl pel 50% de la poblaci experimental) ha sigut mesurada en diversos animals:

Cristalls: 212mg/kg i.p. (ratolins)

Cristalls: 132 mg/kg i.p. (rates)

Cristalls: 328 mg/kg i.p. (cobies)

La potncia de la mescalina s de 1000 a 3000 cops inferior a la del LSD, i 30 cops menor que la de la psilocibina.  Aproximadament la meitat de la dosi inicila s excretada desprs de 6 hores, tot i que d'altres estudis semblen documentar que s'excreta del cos 100% inalterada.

L's sostingut pot conduir a una certa tolerncia (i al conseqent increment de dosi per tal d'obtenir els mateixos efectes), i es creu que es pot desenvolupar una tolerncia creuada amb la dietilamida de l'cid lisrgic.

Referenciat de Rostock, D. T. (2003, Spring). Pharmacological constituents of mescaline and salvinorin-A. University of Idaho, Department of Psychology.

Estatus legal.
Als Estats Units es va declarar illegal l'any 1970, i la prohibici internacional   va arribar l'any segent per la Convenci sobre Substncies Psicotrpiques, estant inclosa en la Taula I dels allucingens. La mescalina es noms legal per a certs amerindis natius. Les sancions pernals per fabricar mescalina pot arribar als 5 anys de pres i multes de 15.000 dlars, mentre que la possessi pot arribar a l'any d'empresonament i multes de fins a 5.000 dlars.

A l'economia submergida de finals de la dcada dels 60 la mescalina va ser ampliament comercialitzada. Avui en dia la majoria est adulterada, essent realment una fracci desconeguda de principalment LSD el substitut psicodislptic.

Qumica.
Una via d'inici de sntesi habitual arrenca del 3,4,5-trimetoxibenzaldhid. La frmula qumica s C11H17NO3 (PiHKAL). Tamb se la sintetitza del siringaldhid, de la vanillina, i de l'cid gllic. El 3,4,5-trimetoxinitroestir pot ser redut a mescalina per hidrogenaci cataltica.

Efectes.


 Riure incontrolat;
 Ulls molt tancats o molt oberts;
 Processos de pensament nous;
 Visions onriques;
 Eufria;
 Experincia mstica o psicodlica;
 Dilataci de les pupilles (midrisi;
 Sensacions de fred i calor;
 Mareig;
 Vmits;
 Taquicrdia;
 Diarrea;
 Migranya;
 Ansietat;
 Pensaments irracionals;

Anlegs.


La mescalina t un considerable nombre d'anlegs qumics, on els grups metoxi han estat substituit per grups tio o d'altres. Aix tenim la isomescalina, la tiomescalina, l'escalina, la tioescalina, la proscalina, la isoproscalina, la buscalina, la tiobuscalina, la tioisomescalina, la fenescalina, la simbescalina, l'asimbescalina, la tiasimbescalina, l'allilescalina, la metallilescalina, la metaescalina, i la tiometaescalina, entre d'altres.

Vegeu tamb.
 Fenetilamina;
 Psilocibina;
 Peiot;
 PiHKAL;
 LSD;
 Psilocina;

Enllaos externs.

 Mescalina a Erowid;
 PiHKAL;
 Mescalina: la qumica i farmacologia dels seus anlegs, per Alexander Shulgin;
 Video sobre l'extraccip de mescalina del peiot;

Referncies.
http://www.drugs.com/dict/mescaline.html ;
http://www.streetdrugs.org/mescaline.htm;
http://www.mescaline.org/exp/index.htm;
http://www.drugeducation.net/mescaline.htm;
http://www.drugtext.org/library/books/recreationaldrugs/mescaline.htm;
http://www.mescaline.com/synth/;
http://www.narconon.ca/mescaline.htm;
http://www.goaskalice.columbia.edu/2323.html;
http://www.lycos.com/info/mescaline.html;
http://library.thinkquest.org/C005038/mescaline.htm;
http://leda.lycaeum.org/?ID=12;
http://www.dummies.com/WileyCDA/DummiesArticle/id-2836.html;
Rostock, D. T. (2003, Spring). Pharmacological constituents of mescaline and salvinorin-A. University of Idaho, Department of Psychology.;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153058" title="Aristmac II d'Argos" nonfiltered="1909" processed="1905" dbindex="61940">
Aristmac II d'Argos fou tir d'Argos al segle III aC.

Va succeir a Aristip II d'Argos a la tirania poc abans del 230 aC. A la mort del rei Demetri II de Macednia el 229 aC, va abdicar al evaporar-se la influencia macednia i pressionat per ratos de Sici que li va pagar 50 talents per pagar als seus mercenaris i llicenciar-los. 

Tot seguit Argos es va unir a la Lliga Aquea. Aristomac fou estrateg de la Lliga el 227 aC i va dirigir la guerra contra Clemenes III d'Esparta, per enfrontat a ratos va abandonar el comandament i es va passar a Clemenes amb ajut del qual va conquerir Argos on va recuperar la tirania.

ratos va intentar sense xit recuperar la ciutat per la Lliga, i Aristmac en represlia va fer matar a 80 ciutadans distingits d'Argos que suposada-ment donaven suport a la Lliga. Poc temps desprs Argos fou ocupada per Antgon III Dos cridat en ajut per ratos.  Aristmac fou fet presoner i executat. El seu cos fou tirat al mar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153059" title="Peugeot 206" nonfiltered="1910" processed="1906" dbindex="61941">

El Peugeot 206 s un autombil del segment B produt pel fabricant francs Peugeot des de l'any 1996. El 206 va ser pensat com el successor del Peugeot 205; tot i que aquest es va continuar produint desprs de la introducci del 206. Peugeot va decidir mantenir el 206 a Europa Occidental en parallel amb el 207 les seves versions ms accessibles. En altres mercats en 207 no est a la venda, per la qual cosa el 206 seguir produint-se per diversos anys. 

A Europa est tenint molt bona acceptaci i s'est venent molt b. Fins a l'any 2005 es van vendre 5 milions d'unitats. Cap altre model de Peugeot s'ha venut tant en tan curt espai de temps. 

 Versions .
El 206 es va llanar al mercat inicialment amb carrosseries hatchback de tres i cinc portes. En 2001 es va estrenar el 206 CC, un descapotable amb sostre plegable de metall. Ms tard es van afegir les carrosseries familiar de cinc portes, denominada comercialmente 206 SW, i sedan de quatre portes. 

Les seves motorizacions sn totes de quatre cilindres. Els gasolina sn un 1.0 litres de setze vlvules i 70 CV de potncia mxima, un 1.1 litres de vuit vlvules i 60 CV, un 1.4 litres en versions de vuit vlvules i 75 CV o setze vlvules i 88 CV, un 1.6 litres de vuit vlvules i 90 CV o setze vlvules i 109 CV, i un 2.0 litres i 136 o 180 CV. Aquest ltim motor li permet aconseguir una velocitat mxima de 220 km/h i est associat al nivell d'equipament RC. 

Els disel sn un 1.9 litres atmosfric amb una potncia mxima de 71 CV i tres motors amb turbocompresor i tecnologia common-rail, un 1.4 litres de 68 CV, un 2.0 litres de 90 CV i un 1.6 litres de 109 CV.

 Versi de competici .


La versi que va participar al Campionat Mundial de Rallis (anomenada 206 WRC) va ser estrenada l'any 1999. Marcus Grnholm va ser campi de pilots amb aquest autombil els anys 2000 i 2002, i Peugeot va ser campiona de marques els anys 2000, 2001 y 2002. Des del 2005, el seu substitut en aquesta competici s el Peugeot 307 WRC.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153060" title="Aristmac (escriptor)" nonfiltered="1911" processed="1907" dbindex="61942">
Aristmac fou un escriptor grec que va escriure obres sobre agricultura i sobre economia domestica. s esmentat diverses vegades per Plini el Vell.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153061" title="Aristmac (escultor)" nonfiltered="1912" processed="1908" dbindex="61943">
Aristmac fou un escultor grec nascut a la regi del riu Estrim. Va fer diverses esttues de cortesans. La seva poca no est determinada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153063" title="Sipncul" nonfiltered="1913" processed="1909" dbindex="61944">

Els sipnculs (Sipuncula) constitueixen un flum que cont entre 144 i 230 espcies de cucs marins bilaterals i segmentats.  Viuen enterrats a la sorra o al llot. Presenten un cos musculs i el primer ter s'aprima en una troma retrctil. Els sipnculs posen ous dels que neixen larves que passen a formar part del plncton fins a transformar-se en adults al passar unes setmanes.

La "mermelada de cuc sipncul" (   ) s una delcia de la ciutat de Xiamen a la provncia Fujian de Xina.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153064" title="Aristmedes de Tebes" nonfiltered="1914" processed="1910" dbindex="61945">
Aristomedes de Tebes  fou un escultor grec nascut a Tebes, contemporani de Pndar. Amb collaboraci amb un teb de nom Scrates va fer una esttua de Cibeles que fou dedicada per Pndar al temple de la deessa prop de la ciutat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153066" title="Telestes" nonfiltered="1915" processed="1911" dbindex="61946">


Onomstica:

Telestes (escultor), escultor grec;

Telestes (ballar), ballar grec;

Telestes de Selinunt, poeta grec;

Telestes (fill de Pram);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153069" title="Aristomedon d'Argos" nonfiltered="1916" processed="1912" dbindex="61947">
Aristomedon d'Argos fou un escultor grec del segle V aC que va fer algunes esttues dedicades pels focis a Delfos per commemorar la seva victria sobre els tessalis



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153070" title="SEAT Crdoba" nonfiltered="1917" processed="1913" dbindex="61948">




El SEAT Crdoba s un autombil de turisme del segment B produt pel fabricant espanyol SEAT. El seu nom ve donat per la ciutat espanyola de Crdova, situada a la Comunitat Autnoma d'Andalusia. s un cotxe tracci davantera amb motor davanter transversal dissenyat a la Planta de SEAT a Martorell i produda amb motors del Grup Volkswagen.

 Posicionament.
Les dues generacions del Crdoba estan relacionades amb les respectives generacions del SEAT Ibiza.
El posicionament del vehicle s inhabitual a Europa on el segment B del mercat est dominat completament pels hatchback.

A primers dels 90 el Grup Volkswagen, que acabava de fer-se amb el control de SEAT, utilitzava una estratgia de plataformes comunes (Volkswagen A platform) avui dia superada per un sistema modular menys rgid (Volkswagen A PQ platform).

A SEAT se li van assignar nicament dues plataformes per a cobrir fins a cinc segments de mercat:
La primera en arribar, l'A2 es va utilitzar per a substituir al vell Mlaga, derivava del Volkswagen Golf II/Volkswagen Jetta i sobre ella es va crear el Seat Toledo MK I, per rellanar la marca i alhora reduir costos es va posicionar al Toledo a la categoria superior oferint el suficient per lnia, equipament i motoritzacions per a competir tant en el segment de les berlines mig altes (com el Mondeo) com en el de les mitjanes (com l'Orion).

De la segona, l'A03, compartida amb el Volkswagen Polo MK III, SEAT va crear-ne l'Ibiza II, el Crdoba (Polo Classic), el Crdoba Vario (Polo Variant), l'Inca (Volkswagen Caddy), el Crdoba 2p i l'Arosa.

SEAT va dotar de personalitat prpia al cotxe denominant-lo "Crdoba", en lloc d'Ibiza 4p/2p amb el que va aconseguir ampliar la seva estreta gamma de models i evitar recels sobre la comercialitzaci d'un vehicle petit amb maleter afegit, ja que el pblic en general podia veure'l com alguna cosa ja superada des de la desaparici del Renault 7 a principi dels 80.

La campanya publicitria es va avanar a la imatge negativa que pogus crear-se amb un Ibiza tres volums mostrant imatges d'atractius del darrere masculins amb l'eslogn de "mostra-ho" i sense utilitzar en cap moment la paraula Ibiza, sabent que el pblic podria anomenar-lo Ibiza "amb cul".
No obstant els objectius no eren ambiciosos i per a la variant tres volums d'aquesta plataforma, no es va variar l'estampaci i el cotxe era idntic a l'Ibiza en les portes del darrere i fins i tot en les versions Polo Classic l'estampaci del cotxe era com amb l'Ibiza i no amb el Polo, i era fabricat a Martorell en lloc de la fbrica de Volkswagen a Lanbaden.

L'estratgia global d'aquest cotxe diferia segons la part del mn on es comercialitzs. A Espanya on no es comercialitzava cap cotxe d'aquest tipus des de feia una dcada, va ocupar el lloc del recn desaparegut SEAT Mlaga, un derivat tres volums del Fiat Ritmo/SEAT Ronda de grandria similar al del nou Toledo per desfassat tcnicament.

A la resta d'Europa Occidental, excepte a Alemanya, els vehicles de tres volums derivats de cotxes del segment inferior "superminis" tampoc sn comuns, i en general les marques reserven aquest tipus de vehicles per a pasos d'altres rees geogrfiques (Amrica del Sud, Sud-frica, Europa Oriental, sia) on ocupen amb naturalitat el lloc de petites berlines que a Europa tradicionalment ocupen vehicles d'un i fins a dos segments superiors i actualment els MPVs compactes.

Aix les versions 3 volums dels competidors de l'Ibiza no es produeixen a Europa Occidental, encara que en ocasions s'exporten petites sries, no oferint-se en tots els mercats ni amb continutat. Aquests sn Renault Clio Symbol, Dacia Logan i anteriorment Renault 7, Skoda Fabia Sedan, Fiat Linea, Palio, Fiat 147, Opel/Chevrolet Corsa 4 portes i Aveo, Ford Fiesta Sedan, etc.

Per aquesta ra el Crdoba no ha gaudit d'una acceptaci similar a les versions hatchback (Ibiza) a Espanya/Europa Occidental, encara que la seva fama de solidesa i fins i tot el plus de seguretat enfront d'altres superminis li ha perms consolidar un forat de mercat.

No obstant aix SEAT en la seva segona generaci (i sobretot Volkswagen amb la primera sota el seu propi nom) comercialitzen el cotxe amb xit a Mxic, sia i Amrica del Sud on s'enfronta als seus rivals "naturals".

 Primera generaci (1993-2002) .

La primera generaci del Crdoba va ser presentada al Sal de l'Autombil de Frankfurt de 1993, i es va comenar a comercialitzar aquest mateix any. El frontal, interior i mecnica s idntica a la de la segona generaci de l'Ibiza.
Es va caracteritzar per continuar el procs de germanitzaci de SEAT comenat amb el primer Toledo. Acabats rigorosos de tipus germnic, prenent multitud d'elements de VAG i compartint fins i tot el salpicader sencer amb el Polo III i amb alguna petita concessi per a diferenciar-lo i donar-li un toc "mediterrani" com la illuminaci ataronjada o les tapisseries de les sries especials.
Espai interior acceptable (en alguns casos fins i tot superava al seu germ Toledo I, francament mediocre en aquest sentit) i un maleter desmesuradament gran encara que amb una boca de crrega petita. Va existir amb carrosseries sedan de dues i quatre portes i familiar de cinc portes, denominades comercialment Crdoba SX, Crdoba i Crdoba Vario.

El Crdoba va ser reestilizat lleugerament a l'any 1995 i ms profundament a l'any 1999. Es van canviar els fars davanters i del darrere, la graella davantera i l'interior, amb nous materials i tapisseries.

A la Xina, el Crdoba reestilitzat de la primera srie es va vendre com a Volkswagen City Golf per la filial local de Volskwagen. Curiosament no es van utilitzar els elements diferenciadors del Polo Classic, que encara que compartia estampaci amb el Crdoba, no tenia diferents para-xocs, fars i pilots..., sin que es va muntar el Crdoba tal com era afegint-li simplement anagrames de VW.

Un altre canvi va succeir a Sud-frica on es va fabricar i es va comercialitzar sense canvis sobre l'original com a Volkswagen Polo Playa.

 Segona generaci (2002-present) .

La segona generaci del Crdoba existeix solament amb carrosseria sedan de quatre portes, aquesta vegada basat en la tercera generaci de l'Ibiza. Les seves novetats vnen donades per un nou frontal de lnies ms corbes, nous acabats i interiors i un disseny del darrere menys agressiu, amb fars ms allargats que l'anterior versi.

El disseny, com el de l'Ibiza Mk III s de Walter Da Silva, ex dissenyador d'Alfa Romeo que indisimuladament va donar al cotxe una imatge de petit Alfa 156 contant a ms amb uns interiors de tipus lleugerament retro i tamb de clara inspiraci Alfa molt al gust europeu de principi de segle.
Aix va permetre a SEAT reprendre la seva identitat mediterrnia en l'Ibiza diferenciant-se de la lnia de productes Volkswagen ja que no comparteix cap pea d'estampaci ni interior amb els Polo IV i de fet Volkswagen no utilitza aquesta base per a cap producte seu, sent especficament utilitzat per SEAT.

D'aquesta mateixa concepci deriva tamb el principal problema del Crdoba II, donat el creixement de Skoda, que va passar a ocupar en el grup el paper de productora de vehicles econmics i generalistas i SEAT es va veure forada a canviar el rumb bruscament i en aquesta poca se li assigna dins del grup VAG el paper de competir oferint "esportivitat i disseny meridional". Bsicament el mateix que Alfa, per amb una gamma que no sempre est b amb aquest suposat esperit: En la categoria del Crdoba II no hi ha cap rival de talla esportiva, sent al contrari l'habitual trobar suspensions altes per a les carreteres de mercats emergents (Fiat Palio, Tata Indica, Chevrolet Aveo, etc).

Aix mentre que l'Ibiza i el Len en les seves successives generacions compleixen b el paper de "Hot-hatchs" altres models tenen problemes, com aix ho reflecteixen les vendes, per a quadrar aquesta suposada esportivitat amb uns models que gens han de veure amb el que tradicionalment s'associa amb esportiu o prestacional com sn els monovolums (Toledo III) i els derivats tres volums d'un supermini (Crdoba II)

Les seves motoritzacions sn tres gasolina de quatre cilindres en lnia i setze vlvules, un 1.4 L en variants amb caixes de canvis automtica i 75CV de potncia mxima o manual i 85CV, i un 1.6 L de 100CV, i dos disel, un 1.4 L de tres cilindres en variants de 70 o 80CV i un 1.9 L de 100 o 130CV, ambds amb turbocompressor i injecci directa. En mexico es comercialitza amb els motors 1.6 L i 2.0 L el primer amb 100 Cv i el segon amb 115 Cv.

El Crdoba segona srie ser fabricat a Mxic a partir de 2009. Amb l'arribada d'aquests models fabricats localmente s'espera incrementar les vendes de manera important a Argentina, Brasil, Colmbia, Equador, etc.
Igualment se seguir fabricant en una lnia parallela al nou Ibiza a la fbrica de Martorell per a la seva exportaci a mercats emergents d'Europa de l'Est, Rssia i Orient Prxim.

Tercera generaci (?).

Amb la desaparici de l'Ibiza MK III la cadena de producci del Crdova actual no ser discontinuada en la fbrica de Martorell, seguint-se produint en una cadena parallela el model de la segona generaci encara que no ser comercialitzat a Europa Occidental.
Sembla que inicialment no est previst realitzar una tercera generaci sobre el nou Ibiza.

 El Crdoba als rallis .
El Crdoba WRC va competir en el Campionat Mundial de Rallis de manera oficial entre els anys 1998 i 2000. Va debutar al Ralli de Finlndia i va aconseguir el primer punt al Ralli de Galles. En la temporada 1999 va debutar amb una cinquena i sisena posici al Ralli de Finlndia i va culminar amb un tercer lloc de Harri Rovanpra en el Ralli de Galles. La tercera evoluci del Crdoba WRC, l'I3, va aconseguir una cambra posada en la seva estrena en el Ralli de Muntanya Carlo de 2000. El Seat Crdova WRC tamb aconsiguiria xits en campionats nacionals de diferents pasos. A Espanya, va guanyar algun ttol absolut del nacional de rallis sobre terra amb Pedro Diego o Marc Blzquez, a ms de diverses victries en rallis d'asfalt amb Salvador Caellas.

 Enllacos externs .

 SeatIbiza.net: El foro pel Seat Ibiza / Crdoba  ;
 Lloc web oficial espanyol del SEAT Crdoba;
 Lloc web oficial argent del SEAT Crdoba;
 Lloc web oficial mexic del SEAT Crdoba;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153071" title="Aristmenes" nonfiltered="1918" processed="1914" dbindex="61949">


Aristmenes de Messnia o Aristmenes d'Andnia, lder messeni de la segona guerra messnica;
Aristmenes, poeta cmic d'Atenes ;
Aristmenes, actor atenenc;
Aristmenes, escriptor grec ;
Aristmenes d'Acarnnia, primer ministre de l'Egipte dels Ptolemeus;
Aristmenes de Tasos, pintor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153073" title="Aristmenes de Messnia" nonfiltered="1919" processed="1915" dbindex="61950">
Aristmenes de Messnia o Aristmenes d'Andnia,  fou un lder messeni de la segona guerra messnica, la vida del qual fou narrada per Pausnies seguint proba-blement a Rianos de Creta.

39 anys desprs de la caiguda d'Itome, Aristmenes d'Andnia, descendent dels reis epitdes de Messnia, va assolir el lideratge del seu poble, i va rebre promeses d'ajut d'Argos, Arcdia, Sici, Elis i Pisa, iniciant la guerra vers el 685 aC.

La primera batalla a Deres no va tenir resultat decisiu i Aristmac es va distingir pel seu valor; li fou ofert el tron per el va refusar i va acceptar noms el de comandant suprem. Una nit va entrar d'amagat a Esparta i va collocar un escut dedicat a si mateix al temple d'Atenea.

A l'any segent (vers 684 aC) va derrotar els espartans en una batalla a la regi d'Estencleros, en qu van participar els aliats dels dos bndols. Tot seguit va saquejar Pharae (Fares) i va estar a punt d'atacar Esparta que es va salvar per un somni del general que li desaconsellava l'acci. Va agafar presoners espartans en una emboscada i els va portar a Messnia i noms els va alliberar contra el pagament d'un rescat. 

Al tercer any de guerra es va lliurar una batalla prop d'un riu, on per culpa de la traci del cap arcadi Aristcrates, va patir la seva primera derrota i l'exrcit messeni fou aniquilat. Per Aristmenes, amb les restes dels soldats, es va refugiar a la fortalesa d'Eira on va continuar la guerra per 11 anys i des on va saquejar les terres de Lacnia.

En una de les sortides fou capturat junt amb uns 50 homes mes, i foren portats a Esparta on segurament foren executats. La llegenda diu que Aristmenes fou salvat per un guila que se'l va emportar i una guineu el va guiar per amagar-se a una cova, i desprs va tornar a dirigir la guerra fins que es va refugiar a Arcdia on fou trat altre cop per Aris-tcrates, i finalment va acabar a Rodes on va viure la resta de la seva vida i fou l'ancestre de la famlia dels Diagordes; la seva filla s'hauria casat amb Damaget, rei de Ialisos (Rodes).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153074" title="Aristmenes (poeta)" nonfiltered="1920" processed="1916" dbindex="61951">
Aristmenes fou un poeta cmic d'Atenes de l'antiga comdia atenenca. Les seves primeres obres sn del 425 aC i encara escrivia el 389 aC. Noms es coneixen un nombre redut de les seves comdies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153075" title="Aristmenes (actor)" nonfiltered="1921" processed="1917" dbindex="61952">
Aristmenes fou un actor d'Atenes que representava obres de l'antiga comdia atenenca i fou llibert de l'emperador Adri. Va escriure una obra, el tercer volum de la qual s esmentat per Ateneu.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153076" title="Aristmenes (escriptor)" nonfiltered="1922" processed="1918" dbindex="61953">
Aristmenes fou un escriptor grec que va escriure sobre temes d'agricultura. s esmentat per Varro. El seu lloc de naixement, Avas, s un lloc desconegut.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153077" title="Mitsubishi Pajero" nonfiltered="1923" processed="1919" dbindex="61954">
El Mitsubishi Pajero (Montero en pasos hispanoparlants i Shogun en el Regne Unit) s un autombil tot-terreny produt pel fabricant japons Mitsubishi. Va ser presentat oficialment en el Sal de Tquio de 1982. El Pajero abasta quatre generacions, llanades en 1982, 1991, 1999 i 2006 respectivament. 

El Montero va ser el primer tot-terreny japons a incorporar suspensi davantera independent i motor disel.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153078" title="Josep Grau-Garriga" nonfiltered="1924" processed="1920" dbindex="61955">

Josep Grau-Garriga (Sant Cugat del Valls, 18 de febrer de 1929) s un artista catal que ha conreat diverses tcniques: la pintura, el dibuix, el gravat, la pintura mural, l'escultura i sobretot el taps, que l'ha convertit en l'artista santcugatenc ms internacional.

Biografia.
Nascut en el si d'una famlia pagesa que va passar les dificultats de la Guerra Civil i sobretot les de la postguerra, i que va viure, com tantes altres, la pres i l'exili. s en aquest ambient on Josep descobreix la seva vocaci per l'art.

Joventut.

Al comenament dels anys quaranta descobreix i rep les primeres influncies del que abans es denominava Museu d'Art de Catalunya, i els seus frescos i pintures romniques i gtiques. L'any 1943 s'integra en un estudi de publicitat i disseny on va poder canalitzar les seves inquietuds artstiques. Parallelament es formar com a artista primer a la Llotja i desprs a l'Escola de Belles Arts.

Als cinquanta comena a practicar la pintura mural de temtica religiosa d'estil postcubista amb la qual obtindr una repercussi especial, realitzant obres de la magnitud dels murals de l'ermita del Sant Crist de Llaceres (Sant Cugat del Valls, 1956) o al santuari de Santa Maria de Paretdelgada (La Selva del Camp, 1959).

Casa Aymat.

El 1956 l'empresari Miquel Samaranch el va a buscar per revitalitzar l'antiga Casa Aymat de Sant Cugat dedicada a la producci de catifes i tapissos. Samaranch li dna la responsabilitat de la direcci artstica de l'empresa en el si de la qual es va organitzar un petit taller de taps experimental.

Un any desprs (1957) l'empresa li paga el seu primer viatge d'estudis a Frana, on coneix de prop la tcnica del taps medieval i contemporani, un art que ell s'encarregar de revolucionar i que li atorgar rellevncia internacional. Coneix personalment al pintor i poeta francs Jean Lurat, considerat un mestre de la tapisseria moderna i un dels referents d'aquesta renovaci, amb qui, l'any segent, 1958, collaboraria en el seu taller de Saint Cr, al departament d'lt.

Porta els coneixements tcnics i conceptuals adquirits a Frana i els aplica amb lleugeres diferncies i aportacions autctones. Aix, Grau-Garriga, com a director artstic, i els seus deixebles de la casa Aymat posen les bases del que s'ha denominat l'Escola Catalana del Taps. Ell va ser el teric de tot el moviment que all s'hi va generar. Durant quasi dues dcades, els artistes ms destacats del moment hi varen participar i els nous conceptes sorgits del centre varen transformar l'art txtil tant nacional com internacionalment.

Primeres exposicions.
El 1964 presenta la primera exposici individual de taps del pas a la sala Gaspar de Barcelona. L'any segent fa la seva primera sortida a l'exterior participant en la II Biennale Internationale de la Tapisserie Moderne de Lausana, amb la qual obtindr un especial reconeixement pblic.

L'any 1969, l'Institute International of Education de Nova York li concedeix una beca que li permetr installar-se a Nova York durant un any i viatjar pels Estats Units, Mxic i Canad.

Durant la dcada dels setanta compagina la seva feina amb un notable treball pedaggic, impartint diversos tallers i cursos.

Maduresa.

Destaquen la retrospectiva que se li va dedicar el 1988 al Palau Robert, a Barcelona.

Al 2004 la seva ciutat natal li fa un homenatge, l'Any Grau-Garriga, que comprn, entre altres activitats, una doble exposici de l'obra recent i una altra dedicada als seus orgens com a artista.

Des de l'any 2007, un taps de l'artista presideix el vestbul del nou ajuntament de Sant Cugat. El taps est format per quatre peces vermelles i grogues elaborades amb materials diversos entre els quals hi destaquen els fil de coure de diferents gruixos que donen a l'obra un aspecte transparent.

Exposicions.
Individuals:

1964. Sala Gaspar. Barcelona;
1967. Sala d'Exposicions Direcci Gral. de Belles Arts. Madrid;
1968. Sala F. Domingo. Sao Paulo (Brasil);
1968. Galeria La Demeure. Pars;
1970. The Crdoba Museum. Lincoln. Massachusets. (EUA);
1970. The Houston Fine Arts Museum. Houston. (EUA);
1971/75. The Birmingham Museum of Fine Arts. Birmingham. (EUA);
1971/73/74/83. Arras Gallery. Nova York (EUA);
1972. Sala del Consell de les Valls. Andorra la Vella (Principat d'Andorra);
1972. Galeria Antoana. Caracas (Veneuela);
1973. Galeria Ren Metrs. Barcelona;
1973. Museu Txtil. Terrassa;
1974. Los ngeles Country Museum. Los ngeles. (EUA);
1981. Palau de la UNESCO. Pars;
1982/85. Claustres del Reial Monestir. Sant Cugat del Valls;
1982. Cite de Carcassone. Carcassone (Frana);
1987. Museu Rufino Tamayo. Mxic D.F;
1988. Palau Robert. Barcelona;
1989. Museu Jean Lurat. Angers (Frana);
1990. Museu d'Histria. Sabadell;
1990/96/99. Canals, Galeria d'Art. Sant Cugat;
1992. Centre Cultural Can Mul. Mollet del Valls;
1992. Galeria Punto. Valncia;
1992. Centre Cultural Francesc d'Abidja. Abidja (Costa d'Ivori);
1993. Temple Roma. Vic;
1999. Galeria Benassar. Madrid;
1999. Galeria Blanquerna. Madrid;

Collectives (selecci):

1989. Pintura Catalana Contempornia. Itinerant. Uruguai i Brasil;
1989. Institut Francais. Barcelona;
1990. VIIIme Salon d'Art Contemporain. Bourg and Bresse (Frana);
1990. Halle au Bleau. Saint Malo (Frana);
1991. Comune di Vizenza. Vizenza;
1997. Espace Pignon. Lille (Frana);
1998. Espace Mantero. Como (Itlia);
1999. Festival Estival. Trlaz;
1982/2000. Biennal Mostra d'Art Contemporani Catal. Canals, Galeria d'Art. Sant Cugat. Itinerant.

 Enllaos externs .
Vdeo de l'exposici Grau Garriga i els artistes de l Escola Catalana de Taps;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153080" title="Aristmenes d'Acarnnia" nonfiltered="1925" processed="1921" dbindex="61956">
Aristmenes d'Acarnnia fou oficial d' Agtocles, que vers el 205 aC exercia la regncia d'Egipte en nom del rei Ptolemeu V Epfanes. 

Quan va esclatar la revolta contra Agtocles (204 aC), Aristmenes fou l'nic que va intentar posar fi a la violncia, per no va tenir xit i es va haver d'escapar per no caure mort a mans dels sollevats. Desprs de la revolta la regncia va passar al cap rebel Tleplemos o Tleplem.

El 202 aC els desastres en la lluista contra els seleucides van portar a que Aristmenes fora cridat per exercir com a regent. Fou un dignatari capacitat que va rebaixar les taxes, va restaurar l'ordre, i va aixecar l'economia.

El 197 aC els egipcis rebels a Letpolis i el Baix Egipte foren derrotats desprs d'un llarg setge, i dirigits pel fara rebel Ankhmakis es van retirar cap a Tebes i l'Alt Egipte. Un intent de revolta del general Escopes (Skopas) a Alexandria, amb suport de Dicearc, fou descobert i els dos caps foren immediatament executats. Davant tots aquest fets els guardians del rei van decidir declarar-lo major d'edat (anaklaitera 26 de novembre del 197 aC)

Encara que Ptolemeu havia assolit directament el govern, Aristmenes es va continuar ocupant dels afers corrents com a primer ministre i la seva administraci fou molt ben acceptada pel poble. Finalment el ministre fou tant popular que el rei el va obligar a sucidar-se o el va fer matar el 192 aC. Llavors, Polcrates d'Alexandria, que acompanyava al rei en les festes luxurioses, i era probablement el seu amant, va gaudir tot seguit de la influencia principal al govern.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153081" title="Aristmenes de Tasos" nonfiltered="1926" processed="1922" dbindex="61957">
Aristmenes de Tasos fou un pintor grec de l'illa de Tasos que s esmentat per Vitruvi. Les seves obres van tenir una rellevncia secundaria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153082" title="Isomescalina" nonfiltered="1927" processed="1923" dbindex="61958">


La isomescalina, o 2,3,4-trimetoxifenetilamina, s una droga psicodlica poc coneguda, ismer de la mescalina. La dosi mnima emprada s de 400 mg, i la duraci de l'efecte est poc documentada. Malgrat la semblana estructural, l'isomescalina no produeix els mateixos efectes que la mescalina. Existeixen poques dades sobre la seva farmacologia, metabolisme i toxicitat.

 Vegeu tamb .

 Fenetilamina;


 Enllaos externs.

 Isomescalina al PIHKAL ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153083" title="Desemparats" nonfiltered="1928" processed="1924" dbindex="61959">


Desemparats (en castell Desamparados) s una entitat local menor de la ciutat d'Oriola (Alacant) a Espanya. Compta amb aproximadament 3.000 habitants repartits entre el nucli principal anomenat La Parrquia i diversos barris denominats senderes (Buenavida, Liorna, Del regne, etc.) aix com amb la seua xicoteta pedania de Les Snies i la de la Creu Coberta (Carrer de Beniel).

Geografia.

Desemparats se situa entre el meridi 10' i 0'30 Oest i 380' i 3830' Nord encara que la part de Les Snies sobrex del meridi 10' Oest. El seu lmit va des del riu Segura fins quasi la serra d'Arneva (Pel Cam de Cartagena)i des de la Sendera del Regne (Frontera entre la Regi de Mrcia i Comunitat Valenciana fins a l'Arrova del senyor Ramon, encara que se considera que el barri de la Creu Coberta tamb pertany a Desemparats.

Clima.

El clima s mediterrani-subtropical sec. Les temperatures anuals mitjanes sn de 18,5C; les temperatures sn benignes, amb uns 16-18 a l'hivern de mxima i 5-10C de mnima, podent produir-se gelades encara que normalment siguen molt dbils; en la costa solen mantenir-se tot l'hivern entre 17 i 21 sent quasi inexistents les gelades i a l'estiu no solen arribar als 35C. A l'estiu es pot arribar als 40, en les estacions de transici normalment a la tardor es donen dies d'estiu (amb ms de 30) o dies mes frescos (entorn als 20-25) per a la primavera a penes hi ha dies en qu no passen dels 25C a fa que siguen dies estiuencs. Quant a pluviositat, els hiverns tenen pluges molt irregulars a causa de les debilitades borrasques que travessen tota la Pennsula des de l'Atlntic, mentre que els estius sn molt secs i anticiclnics, sent comuns les onades de calor subsaharianes; per tant s a la primavera i tardor quan es concentra el nombre ms gran de precipitacions, encara que sense ser les suficients com per a acabar amb la greu sequera (noms cauen a l'any 291 mm). En setembre-octubre pot produir-se el fenomen anomenat com "gota freda".

La vegetaci s 95% mediterrnia, sent el pi l'arbre ms conegut; la resta ho formen plantes autctones de zones desrtiques com la palmera o espcies de cactus allctons que s'han convertit en una seriosa plaga

Histria.

Els primers pobladors d'estes terres, i dels quals es t testimoni, grcies al jaciment arqueolgic iber dels Saladars, van ser els ibers. El jaciment es troba emplaat en la vessant ms suau d'un xicotet cabe, que es troba en el lmit sud de l'horta de Desemparats, a uns tres quilmetres al sud-oest de la ciutat d'Oriola. Van ser ells, sens dubte, els primers habitants de Desemparats. El descobridor del jaciment s el ve de Desemparats D. Vicente Lpez Rajos i les primeres excavacions van tindre lloc l'any 1972.

El nom de Desemparats esta ntimament lligat a la fundaci de la seua parrquia, perqu la poblaci va prendre el nom d'ella a partir de l'any 1782, data en qu es va concloure la construcci del temple dedicat a la Mare de Du dels Desemparats.

El 9 de maig de l'any 1779, quan governava Carles III i el papa Pius VI dirigia a l'esglsia catlica, Alejandro Mateos Rivas, provisor oficial i vicari general, va posar la primera pedra del que seria la parrquia de la Mare de Du dels Desemparats, desmembrant-se tot el partit de Desemparats de l'esglsia parroquial de Santa Justa i Rufina d'Oriola.
Amb la primera pedra es va introduir una arqueta de plom i dins d'ella es van posar algunes monedes, una lmina de bronze amb una inscripci que denota l'any i noms del papa, rei, bisbe i capell existents en eixa poca, a ms del nom de la Mare de Du dels Desemparats com titular de la parrquia.

A ltims d'abril de 1782 es va concloure la construcci del temple, sent eixe mateix any quan es va collocar la imatge de la Mare de Du dels Desemparats en el camarn.
A principis de setembre de 1783 per orde del bisbe es va procedir a la demarcaci del territori que havia de pertnyer a esta parrquia, des del riu fins al cam de Cartagena, i des de l'arrova de Ramn fins a la sendera que dividix el Regne de Valncia amb Mrcia (Sendera del Regne), existint llavors en esta demarcaci uns 240 vens.
Hui en dia Desemparats compta amb ms de 3500 vens en el seu terme. La fonts econmiques ms importants de Desemparats continuen sent l'Agricultura, sector tradicional de la zona i la indstria (principalment del calat i envasament d'aliments). Aix mateix, Desemparats compta amb un campus universitari, pertanyent a la Universitat Miguel Hernndez, on es poden cursar estudis d'Enginyer Agrnom, Enginyer Tcnic Agrcola i Llicenciatura en cincia i Tecnologia dels Aliments.

Llocs d'inters i monuments.

A Desemparats hi ha nombrosos llocs pblics i d'inters turstic com:

L'esglsia parroquial del Segle XVII, amb un important rgan tamb del Segle XVIII.
Els mollons del regne (tamb anomenats pinochos).
Les snies d'origen rab (anomenades "Gota" i "Panda"). ;
El poblat ibric de Els Saladars (un dels ms importants de la Comunitat Valenciana).
Barraques d'arquitectura valenciana ubicades en el campus de Desemparats de la Universitat Miguel Hernndez.
 Biblioteca Municipal. Desemparats s l'nica pedania de Oriola que t una biblioteca. Esta biblioteca a sigut actualment renovada amb llibres nous i una sala d'ordinadors.
Museu Etnolgic. Este museu t nombroses restes del jaciment ibric de Els Saladars;
Boscatge del riu Segura 1 Sot restaurat recentment. Conserva la seua vegetaci original. Possex una zona reservada per als pic-nics i menjades.
Boscatge del riu Segura 2 Esta aixara restaurada s ideal per a passejos i excursions d'estudis.

 Enllaos externs .
 Ajuntament d'Oriola;
 Desamparadosonline;
 CP Mare de Du dels Desemparats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153084" title="Simbescalina" nonfiltered="1929" processed="1925" dbindex="61960">


La simbescalina, o 3,5-dietoxi-4-metoxifenetilamina s una droga psicodlica poc coneguda. s un ismer de l'asimbescalina. Fou sintetitzada per primer cop per Alexander Shulgin. Al seu llibre PIHKAL (Phenethylamines I Have Known and Loved), la dosi emprada s de 240 mg, i la durada de l'efecte de 10 a 15 hores. La simbescalina causa pocs efectes, entre els que destaca l'elevaci de l'estat d'alerta. Existeixen poques dades ms sobre la seva farmacologia i toxicitat.

Vegeu tamb.

 Fenetilamina;
 Tiosimbescalina;

 Enllaos externs.

 Simbescalina al PIHKAL;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153085" title="Arist" nonfiltered="1930" processed="1926" dbindex="61961">


Arist d'Alees, retric grec ;
Arist d'Alexandria, filsof peripattic grec;
Arist de Cirene, governant de Cirene;
Arist de Corint, militar grec ;
Arist d'Esparta, rei d'Esparta (560 aC-510 aC);
Arist d'Etlia, estrateg de la Lliga Etlia el 221 aC;
Aristo de Gerasa fou un retric grec que s esmentat per Esteve Bizant;
Arist de Ka, filsof peripattic grec;
Arist de Megalpolis, poltic de la Lliga Aquea;
Arist de Mitilene, escultor i orfebre de plata grec nascut a Mitilene, d'poca desconeguda.
Arist de Pella, escriptor grec ;
Arist de Quios, filsof grec;
Arist de Rodes, ambaixador rodi ;
Arist de Tir, militar cartagins;
Arist fou un amic d'Aristtil, al que va dirigir diverses cartes;
Arist, escriptor grec;
Arist, escultor grec;
Arist, explorador grec egipci.
Arist, metge grec;
Arist, pintor grec;
Tit Arist, jurista rom;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153086" title="Arist d'Alees" nonfiltered="1931" processed="1927" dbindex="61962">
Arist d'Alees fou un retric grec que segons Digenes Laerci va escriure un tractat cientfic de retrica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153087" title="Arist d'Alexandria" nonfiltered="1932" processed="1928" dbindex="61963">
Arist d'Alexandria fou un filsof peripattic contemporani d'Estrab que va escriure un treball sobre el Nil. Fou contemporani d'udor que tamb va escriure dos llibres sobre el mateix tema molt similars i no s segur quin va copiar a l'altra encara que Estrab s'inclina a pensar que el plagi fou per part d'udor.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153088" title="Arist de Cirene" nonfiltered="1933" processed="1929" dbindex="61964">
Arist de Cirene fou un poltic de Cirene, cap d'una insurrecci a la ciutat vers el 403 aC. Es va fer amb el poder al front del partit popular  i va matar o desterrar als nobles. Aquestos mes tard es van reconciliar amb els populars i els dos partits es van repartir el poder.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153089" title="Arist de Corint" nonfiltered="1934" processed="1930" dbindex="61965">
Arist de Corint fou un militar grec fill de Prric.

Va participar a la guerra al costat de Siracusa durant la segona expedici atenenca a Siclia el 414 aC-413 aC, i va suggerir als siracusans una estratgia que els hi va donar la seva primera victria naval. Segons Plutarc va morir a la part final d'aquesta batalla i tamb li atribueix (com tamb ho fa Diodor de Siclia) el haver inventat un model de galera que els corintis ja havien utilitzat abans a un combat a  Erineos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153090" title="Arist d'Esparta" nonfiltered="1935" processed="1931" dbindex="61966">
Arist (Ariston) fou rei d'Esparta (560 aC-510 aC), el 14 dels euripntides. Fill d'Agasicles i contemporani d'Anaxndrides II.
 
Va pujar al tron vers el 560 aC i va regnar un cinquanta anys i a la seva mort fou reconegut com un bon rei. Es va casar tres vegades per les dos primeres esposes foren estrils; de la tercera muller va tenir a Demarat, sobre la paternitat del qual es van aixecar dubtes.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153091" title="Arist d'Etlia" nonfiltered="1936" processed="1932" dbindex="61967">
Arist d'Etlia fou un estrateg de la Lliga Etlia el 221 aC.

Va deixar el comandament directe a Escopes i Dorimac mentre ell va romandre al pas. Els dos comandants van envair el Pelopons trencant la treva amb la Lliga Aquea, per va intentar mantenir que la pau entre ambdues parts continuava.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153092" title="Arist de Ka" nonfiltered="1937" processed="1933" dbindex="61968">
Arist de Ka fou un filsof peripattic nadiu de l'illa de Ceos (Ka) nascut a la ciutat de Julis (o Ketos). Fou deixeble de Lic (Lycon) que fou el successor d'Estrat com a cap de l'escola peripattica vers el 270 aC. A la mort de Lic vers el 230 aC el va succeir al front de l'escola.

Digenes Laerci enumera les obres d'Arist de Quios i diu que Paneti (Panetius) i Soscrates atribueixen aquestes obres, excepte unes cartes, a Arist de Ka (no semblen ser el mateix autor).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153093" title="Tell de fulla gran" nonfiltered="1938" processed="1934" dbindex="61969">


El Tell (Tilia platyphyllos) s un arbre originari d Europa central tot i que s ha escampat per tot el continent Europeu i a parts d sia occidental. 
A Catalunya es pot trobar als Pirineus, al Montseny, a Montserrat i a les Muntanyes de Prades. A Espanya es pot trobar repartit per tota la serralada pirinenca, fins a les muntanyes cantbriques i fins i tot a les serralades de Cuenca. 

Etimologia.
Tilia platyphyllos s un nom en llat que significa tiller de fulles amples o grans. En el nostre entorn tamb s coneguda amb altres noms vulgars com: Tiller, tiller, tillol, tlia, tilla, tell, tey, farot. 

Ecologia. 
Creix als boscos caducifolis barrejat amb altres arbres com els faigs o altres arbres ombrvols, requereix molta humitat i sls rics en cal o silicis, molt frtils. Tolera un gran ventall de temperatures, excepte les ms altes de l estiu. Es pot trobar a uns 1000 metres d altitud, tot i que no sol crixer ms amunt dels 1500 metres.

Descripci.

s un arbre gran, que pot arribar a mesurar 30 metres d alada, tot i que normalment no creix tant ja que s utilitza com a arbre ornamental per proporcionar ombra, degut a que t un gran port piramidal i un fullatge molt esps. T una rel fasciculada molt profunda. La tija s llenyosa, el tronc t una escora fosca de color gris amb petites esquerdes. Les branques joves sn entre vermelles i marrons, creixen sempre cap amunt formant grans angles. 

s un arbre caducifoli de fulles simples. Les fulles sn grans d'entre 8 i 14 cm de llarg, el limbe t forma de cor (fulles cordiformes) i lleugerament asimtriques a la base, sn prcticament glabres i tenen l'pex punxegut. Els marges sn dentats de manera irregular. Les fulles sn de color verd fosc per l anvers i ms pllides i amb vellositats blanquinoses pel revers, en aquesta cara inferior hi destaca molt la nervaci de les fulles, s palmada amb nervis secundaris i terciaris que es van creuant. Les fulles del tiller es troben escampades al llarg de les branques i es colloquen de manera horitzontal a cada costat de la branca, amb les lmines mirant cap a la llum o una mica tombades

Les flors del tell sn hermafrodites, petites, pentmeres i dialipteles, desprenen una olor molt suau. Formen inflorescncies en corimbe inserides a una brctea de color verd pllid en forma de fulla . Aquestes brctees serveixen perqu el fruit sigui arrosegat pel vent, permetent la disseminaci de la llavor. Cada inflorescncia cont entre 3 i 5 flors. El calze est format per cinc spals que tenen una forma entre ovalada i lanceolada, sn membranosos i de color blanquins. Situats entre cada dos spals hi creix un ptal (5 ptals lliures), aquests sn una mica ms llargs i estrets que els spals i de color groc pllid. Els estams sn molt nombrosos, estan lleugerament soldats a la base i tenen els filaments lliures de color blanc i les anteres grogues. El gineceu est format per un ovari sper cobert de pls i un estil de color verd. 

El fruit s petit, globuls i indehiscent, fa entre 0.8 i 1.2 cm de dimetre. T una cpsula llenyosa amb 5 costelles longitudinals molt marcades.

 Composici qumica .
Principalment s utilitzen les flors i les brctees seques, per tamb es recollecten les fulles, l escora i l albura que s la part blanca de sota l escora de l arbre. 
Flavonoides:hetersids del querecetol i del Kaempferol, que es troben en les inflorescncies ;
cids fenilcarboxlics;
Muclags ;
Olis essencials: Alcans, farnestol, ;
Tanins, sals de magnsi i aminocids, per en menor quantitat. ;

 Accions farmacolgiques .
Els Flavonoides tenen un efecte ansioltic, sedant i diurtic suau. Els olis essencials tenen una acci sedant i antiespasmdica (utilitzats pels dolors menstruals). Els muclags sn demulcents sobre les mucoses digestives i respiratries. S ha comprovat que els extractes de les flors tenen activitat antifngica. 

Els components de l albura tenen propietats com a reductors de la viscositat sangunia, provoquen les accions espasmdiques del tracte digestiu i permeten la relaxaci de l esfnter d Oddi. 

A ms la tilla s un bon diafortic, que provoca un augment de sudoraci i fa disminuir la temperatura corporal. 

 Usos medicinals .
s apropiat utilitzar el Tell de fulles grans contra l ansietat, l insomni, refredats, sndromes gripals, tos irritant, asma, indigestions, migranyes per disfunci hepatobiliar, espasmes gastrointestinals, gastritis... 

La manera ms com de consumir Tilia platyphyllos s fent infusions de les seves inflorescncies o de l albura, per tamb s utilitzen els extractes de les flors per fabricar xamps o gels. L albura s utilitza per formar cpsules i poder prendre-les com a pastilles. 

Els tells tenen altres aplicacions a part de les medicinals. S utilitzen com a arbres decoratius perqu proporcionen molta ombra, s aprofita la seva fusta que pesa poc i permet treballar-la b i les fulles fresques es consumeixen en amanides. 


 Toxicitat .
El tell no presenta gaire toxicitat, per el consum excessiu d infusions de tilla pot provocar obstruccions de les vies biliars i es recomana no prendre extractes d albura quan es pren medicaci anticoagulant. 

No s ha observat efectes nocius durant la lactncia ni l embars.

 Referncies bibliogrfiques . 
P. Font Quer. Plantas Medicinales (El Dioscrides renovado). Editorial Labor S.A,  14 edici, 1993.



 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153094" title="Arist de Megalpolis" nonfiltered="1939" processed="1935" dbindex="61970">
Arist de Megalpolis fou un poltic de la Lliga Aquea, natural de Megalpolis, que el 170 aC va aconsellar a la Lliga de fer aliana amb els romans contra el rei Perseu de Macednia. A l'any segent fou ambaixador de la Lliga per negociar una pau entre el rei selucida Antoc IV Epfanes (174 aC-164 aC)  i Ptolemeu VI Filomtor (180 aC-164 aC) segons Polibi (XXVIII. 6, XXIX 10.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153095" title="Arist de Pella" nonfiltered="1940" processed="1936" dbindex="61971">
Arist de Pella fou un escriptor grec de Pella de Palestina que va viure en temps de l'emperador Adri. Va escriure un treball sobre la revolta dels jueus durant el regnat d'Adri. Fou tradut al llat per Juli Cels, per el treball, excepte alguns fragments, s'ha perdut.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153097" title="Arthur Coleman Danto" nonfiltered="1941" processed="1937" dbindex="61972">
Arthur Coleman Danto (Ann Arbor (Michigan), 1924) s un crtic d'art americ, professor i filsof. Sobretot, s conegut pel seu treball en esttica i filosofia de la histria, encara que ha treballat en diferents camps.

El professor Danto ha estat ensenyant a la Universitat de Colmbia de Nova York des de 1951, com a professor des de 1966. Ha estat beneficiari de moltes beques i subvencions incloent-hi dos Guggenheim Fellowships, ACLS i Fulbright i ha estat vicepresident i president de l'American Philosophical Association, aix com president de l American Society for Aesthetics.
Danto s l'autor de nombrosos llibres, incloent-hi  Nietzsche as Philosopher, Mysticism and Morality, The Transfiguration of the Commonplace, Narration and Knowledge, Connections to the World: The Basic Concepts of Philosophy, i Encounters and Reflections: Art in the Historical Present, una collecci de crtica de l'art que va ser guanyadora del National Book Critics Circle guardonat per la crtica el 1990. El seu llibre ms recent s Unnatural Wonders: Essays from the Gap Between Art and Life .

Ha treballat com crtic d'art per The Nation i ha publicat articles en nombrosos en diaris i revistes. A ms a ms, s editor del Journal of Philosophy i editor de referncia d altres publicacions.

El professor Arthur Danto est collaborant amb els caps de redacci de Naked Punch Review i Artforum.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153099" title="Arist de Rodes" nonfiltered="1942" processed="1938" dbindex="61973">
Arist de Rodes fou un ambaixador rodi que el 170 aC fou enviat amb altres ambaixadors al cnsol Quint Marci Filip a Macednia per renovar l'amistat amb Roma i per aclarir els crrecs contra alguns rodis acusats de collaborar amb l'enemic.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153101" title="Arist de Tir" nonfiltered="1943" processed="1939" dbindex="61974">
Arist de Tir fou un poltic i militar cartagins. Fou amic d'Annbal, el qual, mentre era a la cort selucida con exiliat, el va enviar a Cartago a buscar suports. A la ciutat es va sospitar de la seva missi perqu fou vist moltes vegades amb gent del partit favorable als Barca. Detingut i obligat a declarar l'objecte de la seva estncia, les explicacions no foren convincents i es va decidir de jutjar-lo; aquella nit Arist va fugir de Cartago amb vaixell.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153102" title="Arist (escriptor)" nonfiltered="1944" processed="1940" dbindex="61975">
Arist fou un escriptor grec, fill de Sfocles i Teoris. Un fill seu, de nom Sfocles, hauria nascut vers el 401 aC. Un Arist escriptor de tragdies esmentat per Digenes Laerci podria ser aquest mateix personatge.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153103" title="Arist (escultor)" nonfiltered="1945" processed="1941" dbindex="61976">
Arist fou un escultor grec que va esculpir juntament amb son germ Telestes (Telestas)  l'esttua colossal de Zeus que els cleitorians van dedicar a Olmpia. Pausnies esmenta l'escultura i la part visible de la seva inscripci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153104" title="Arist (explorador)" nonfiltered="1946" processed="1942" dbindex="61977">
Arist fou un explorador grec egipci. Va ser enviat per un dels reis Ptolemeus d'Egipte per explorar la costa occidental d'Arbia. All Arist va erigir un altar a Posid i la regi fou coneguda desprs com Posidnia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153105" title="Arist (metge)" nonfiltered="1947" processed="1943" dbindex="61978">
Arist fou un metge grec probablement del segle V aC. s esmentat per Gal juntament amb altres tres metges de la mateixa poca, abans o contemporanis d'Hipcrates.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153106" title="Arist (pintor)" nonfiltered="1948" processed="1944" dbindex="61979">
Arist fou un pintor grec deixeble d' Aristides de Tebes. Va pintar un stir. Antrides i Eufrator foren deixebles seus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153108" title="Albuquerque" nonfiltered="1949" processed="1945" dbindex="61980">

Albuquerque s la ciutat ms gran de l'estat de Nou Mxic, al sud-oest dels Estats Units. La prpia ciutat t una poblaci de 448.607 (segons el cens de 2000), mentre l'rea metropolitana compta amb uns 750.000 habitants en total. 

Est situada al comtat de Bernalillo, en la part central de l'estat. La ciutat va ser fundada el 1706 pels colonitzadors espanyols, i encara ret alguns aspectes d'herncia cultural i histrica espanyola. 

A Albuquerque es troba la Universitat de Nou Mxic amb el Jard Botnic de la Universitat de l'Estat de Nou Mxic, i la Base Aria Kirtland. El clima usualment s sec i assolellat, amb menys de 300 millmetres de precipitaci l'any per regla general. Tots els mesos d'octubre es celebra la Festa Internacional de Globus d'Albuquerque, la reuni de globus ms gran del mn.

Histria. 
Albuquerque va ser fundada el 1706 com una comunitat agrcola i va ser construida a la manera tpica dels pobles colonials d'Espanya, amb una plaa central envoltada de cases, edificis del govern, i una esglsia. Aquest poble vell ha estat preservat i avui dia serveix com museu, lloc cultural i centre comercial. El governador provincial Don Francisco Cuervo i Valds li va posar el nom "Alburquerque" en honor del Duc d'Alburquerque, el virrey de Nova Espanya entre 1702 i 1710. En angls la primera "r" en "Alburquerque" es va perdre durant el Segle XIX, per l'ortografia vella segueix sent usada en ocasions. 

Al febrer de 1862, durant la Guerra de Secessi, la ciutat va ser ocupada breument per tropes de la Confederaci sota el general Henry Hopkins Sibley. Ms tard, durant la seva retirada a Texas, Sibley va fer una resistncia a Albuquerque el 8 d'abril de 1862. Va seguir una acci de llarga distncia amb tropes de l'Uni sota el coronel Edward R.S. Canby. Va haver poques baixes. Quan el ferrocarril Atchison-Topeka-Santa Fe va arribar el 1880, va evitar entrar en el poble vell. En canvi, l'estaci i la cotxera van ser establerts uns quilmetres a l'est de la plaa, en un lloc al que es va posar el nom de "Nou Albuquerque" o "Poble Nou". L'rea prop de la plaa, el "Poble Vell", va ser una comunitat independent fins a 1940. Nou Albuquerque aviat es va convertir en una ciutat prspera que tenia, al canvi del segle, una poblaci de 8.000 habitants i totes les convenincies modernes, incloent un sistema de tramvies que ajuntava el Poble Vell, el Poble Nou, i la Universitat de Nou Mxic. 

El 1902 el fams Hotel Alvarado va ser construt al costat de la nova estaci de ferrocarril. L'hotel era un smbol de la ciutat fins que va ser derrocat el 1970 i substitut per un aparcament. El 2002 una facilitat de trnsit nou, el Centre de Transport Alvarado, va ser construt en el lloc d'una manera similar a l'hotel vell. 

La Ruta 66, una carretera important entre Chicago, Illinois i Santa Mnica, Califrnia, va arribar fins a Albuquerque el 1926 i els primers viatgers van aparixer en la ciutat poc desprs. Aviat es van construir molts motels, restaurants i botigues de regals al llarg del Quart Carrer, el curs que prenia la carretera per la ciutat. El 1937 la carretera va ser reordenada al llarg de l'Avinguda Central. La majoria dels edificis de l'poca de la Ruta 66 es troben en l'Avinguda Central, per hi ha alguns en el Quart Carrer. 

Desprs de l'establiment de la base aria i els laboratoris nacionals, el 1939 i 1949, respectivament, Albuquerque tenia molta importncia durant l'poca Atmica. Mentrestant, la ciutat continuava estenent-se a l'est, i va assolir una poblaci de 200.000 habitants el 1960.

Distncies.
 Dallas: 1038 km.
 Denver: 716 km.
 Phoenix: 748 km.
 Salt Lake City: 998 km.

 Ciutats Germanes .





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153111" title="Digital (desambiguaci)" nonfiltered="1950" processed="1946" dbindex="61981">

Es refereix a quelcom relatiu als cinc dits de la m.
En botnica s una planta herbcia, digital (botnica) ;
Sistema digital;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153114" title="Victor Horta" nonfiltered="1951" processed="1947" dbindex="61982">

Victor Horta (Gant 1861-Brusselles 1947), arquitecte belga pioner del Modernisme.

Fill d'un llenyataire, va estudiar a Pars i desprs a Brusselles, on ms tard va treballar a l'estudi d'un arquitecte de formaci neoclssica.

Entre els anys 1892 i 1893 realitza la seva primera obra innovadora: la Casa Tassel, un edifici unifamiliar erigit a Brusselles, on prescindeix del passads i de les habitacions en fila creant espais fluts i donant un nou tractament a l's del ferro i del cristall, creant formes vegetals tant en elements arquitectnics (columnes), com en el mobiliari (tulipes de llums i altres).



Ms endavant edifica la Casa Solvay (1895-1900) i la seva prpia casa, la Casa Horta (1898) seguint idntics parmetres.

Per no solament es dedica a la construcci d'habitatges sin que aplica el nou estil a altres edificis nascuts dels canvis socials i econmics del segle. Aix entre 1896 i 1899 construeix la que ha estat considerada la seva obra mestra, La Casa del Poble (seu del Partit Socialista Belga), i entre 1901 i 1903 els grans magatzems Innovation ambds edificis lamentablement desapareguts per dels quals queden testimoniatges fotogrfics.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153118" title="37 Aquilae" nonfiltered="1952" processed="1948" dbindex="61983">
37 Aquilae s una estrella de la constellaci d'Aquila. La seva magnitud aparent es de +5,12.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153123" title="Fenetilamina" nonfiltered="1953" processed="1949" dbindex="61984">


La fenetilamina, o  -fenetilamina, s un alcaloide i monoamina present en el cervell hum. Es creu que funciona com neuromodulador o neurotransmissor.  s biosintetitzada de forma natural a partit de l'aminocid fenilalanina per descarboxilaci enzimtica. Es troba en molts aliments, com la xocolata, i alguns en qu hi hagi hagut fermentaci per microorganismes, com s el cas dels formatges. (La presncia de feniletilamina en aquests aliments els fa susceptibles de desencadenar un atac de migranya en individus susceptibles que n'ingereixin.)
Tot i el seu potencial efecte allucingen, s rpidament metabolitzada per l'enzim MAO-B, evitant que quantitats significatives arribin al cervell. 

Les fenetilamines substitudes sn una mplia classe de compostos que inclouen neurotransmissors, hormones, estimulants, allucingens, entactogens, anorexgens, broncodilatadors i antidepressius.  L'estructura de la fenetilamina es troba en d'altres ms complexes, com en l'anella ergolnica del LSD o el sistema morfin de la morfina. 

 Qumica.
La fenetilamina s una amina aromtica, i s un lquid incolor a temperatura ambient.  s soluble en aigua, etanol, i ter.  Com d'altres amines de baix pes molecular, fa olor a peix. Si s exposada a l'aire forma una sal carbonatada. Presenta una caracter fortament bsic i forma un clorur slid (sal) estable i amb un punt de fusi de 217 C. s un irritant cutani i pot causar sensibilitzaci permanent.

 Fenetilamines substitudes .



Les fenetilamines substitudes presenten modificacions en l'anella fenlica, la cadena lateral o el grup amino:

 Les amfetamines substitudes sn homlegs de les fenetilamines amb un grup alfa-metil ( -CH3) a la cadena lateral de carboni, en l'tom on est inserit el grup amino.
 Les catecolamines sn fenetilamines que porten dos grups hidroxil a les posicions 3 i 4 de l'anella fenlica. Alguns exemples sn les hormones i neurotransmissors dopamina, adrenalina i noradrenalina.
 Els aminocids aromtics fenilalanina i tirosina son fenetilamines que porten un grup carboxlic (COOH) en posici alfa.
 Els 2C's son fenetilamines que porten un grup metoxi enganxats als carbonis 2 i 5 i no presenten cap grup alfa-metil.

 Farmacologia.

Moltes fenetilamines substitudes es comporten farmacolgicament com a drogues, fet degut a al similitud amb els neurotransmissors endgens:

 Estimulants, com els alcaloides efedrina i catinona (trobats en plantes a la natura) i les des drogues sinttiques dextroamfetamina i metilfenidat.
 Allucingens com l'alcaloide natural mescalina i la droga sinttica 2C-B.
 Entactgens com la MDMA (xtasi) i la MDA.
 Anorexgens com la fentermina, la fenfluramina, i l'amfetamina.
 Broncodilatadors com el salbutamol i l'efedrina.
 Antidepressius com la venlafaxina, el bupropi i alguns IMAOs.

 Taula de substituci .

Algunes de les ms importants fenetilamines sn mostrades a la taula segent, tot i que se'n coneixen moltes ms, especialment grcies al treball pioner d'Alexander Shulgin, la majoria del qual es troba descrit a l'obra PiHKAL.



 Visi grfica general .


Referncies.


 Vegeu tamb . 
 Catecolamines;
 PiHKAL;
 Alexander Shulgin;

 Enllaos externs .
 MSDS per fenetilamina ;
 Llibre II del PiHKAL online;
 Un tour estructural pel PiHKAL;
 Revisi i resum del PiHKAL, incloent una taula amb ms de 300 fenetilamines: ;
ascii ;
postscript ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153124" title="Idhun" nonfiltered="1954" processed="1950" dbindex="61985">
Idhun s un mn fictici de la trilogia literria Memries d'Idhun de l'autora valenciana Laura Gallego Garca. Idhun figura posser un territori amb les seves regions, diverses races i una complexa histria.

 Histria del planeta .


La trada de deesses i la trada de dus eren coneguts com els Sis. Ells eren Aldun, Wina, Karevan, Neliam, Yohavir i Irial. El primer mn el qual van crear, Umadhun (primer mn en idhunita), va acabar reduit en una terra erma, habitada per uns estranys avantpassats dels humans i que, a causa de les seves disputes, aquest primer mn s descrit pels sheks com un mn "espantosament lleig i avorrit" tot i que, per suposat, aix s simplificar les coses, ja que Umadhun s tot el contrari de la perfecci.

Desprs que Umadhun fos arrassat, els dus van crear un segon mn, anomenat Idhun, amenaat pel Set (Du); sorgit dels Sis per error quan es van alliberar de tot el caos que existia dins d'ells.

 Les 6 races .

Idhun est habitat per 6 races principals i els seus descendents:

Els Varu que viuen en el Regne Ocenic.
Els Ferics que viuen en els boscos, principalment en el d'Awa.
Els Humans que viuen arreu dels 5 regnes humans a la regi de Nandelt.
Els Gegants que viuen a Nanhai (anell de gel en idhunita), la regi de gel.
Els Celestes que viuen a Celestia.
Els Yan que viuen en el desert de Kash-tar.
A part estan les races que va crear el Set, els Sheks i els Szish que eren els "sangfreds", que viuen per tot Idhun i han estat menyspreats pels "sangcalents".

Finalment trobem les tres criatures semidivines: Unicorns, Dracs i Sheks.
Tamb hi ha animals comuns com a la Terra, com sn els cavalls. A ms existeixen d'altres animals fantstics, com els torki (llangardaixos gegants que s'utilitzen com a muntura al desert).

 Enllaos externs .
 Web de l'escriptora;
 Web oficial de Memries d'Idhun;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153125" title="Lucio Silla" nonfiltered="1955" processed="1951" dbindex="61986">

Lucio Silla (Luci Sulla)  s una pera en tres actes, composta per Wolfgang Amadeus Mozart (1772) sobre un llibret de Giovanni de Gamerra, amb modificacions de Pietro Metastasio. Porta pel nmero de catleg KV 135.

Es va compondre per als carnestoltes milanesos de 1772-1773. Es va estrenar al Teatre Regi Ducal de Mil el dia 26 de desembre de 1772.

Mozart va comenar a compondre aquest encrrec a Salzburg, i desprs va viatjar al novembre i desembre de 1772 a Mil per a concloure'l. s un drama per a msica, pera seria, en tres actes, en itali.

 Valoraci musical .
L'orquestra consisteix en corda, dos flautes, 2 obos, 2 fagots, 2 trompes, 2 trompetes, 2 timbals i baix continu. T 23 nmeros, dels que 18 sn ries, 2 duos, un trio i dos temes corals. 

De les peces vocals cal destacar: 
Nm. 2: Il tenero momento (Cecili);
Nm. 3: Se lusinghiera speme (Clia);
Nm. 4: Dalla sponda tenebrosa (Jnia);
Nm. 7 Duet de Jnia i Cecili: D'Elisa in sen m'attendi. Aquest duet entre Cecili i Jnia, en l'escena del sepulcre, s un dels moments notables de l'obra, que anuncia la qualitat d'obres posteriors del compositor.
Nm. 11: ah s'il crudel periglio (Jnia);
Nm. 15: Quando sugli arsi campi (Clia);
Nm. 16 ria de Jnia: Parto, m'affretto.
Nm. 21 Rond d'Aufidi: Pupille amate ;
Nm. 22: Fra i pensier (Jnia) ;

Com era caracterstic en Mozart, va adaptar el text a la qualitat dels cantants. Per exemple, per al tenor Morgnoni, que era un debutant, va escriure noms dues ries, malgrat que es tracta del personatge que dna nom a l'pera. En canvi, va aprofundir en les peces corresponents als dos virtuosos: la soprano Anna d'Amicis Buonsolazzi i el castrat Venanzio Rauzzini, home de gran cultura i per a qui Mozart escriuria, poc desprs, el motet Exsultate, jubilate, KV 165.

En l'estrena, l'pera va tenir un gran xit. Es va representar 26 vegades i desprs va caure en l'oblit. Es va reestrenar l'any 1975, en versi de concert oferida a Salzburg.

Mozart tenia setze anys quan la va compondre. Suposa un avan respecte a la seua prvia pera seria, Mitridate, re di Ponto, amb una tcnica compositiva ms slida i madura. 
 
Com totes les peres serioses de Mozart, les peces individualment considerades, aix com l'orquestraci, s molt superior a altres contempornies. No obstant aix, l'inters dramtic s molt limitat. Segueix l'estil de l'escola napolitana, amb la seua estructura rgida d'ries "da capo" rigorosament distribudes entre els personatges principals, excepte pel que fa al dictador Luci Sulla, sens dubte per haver estat confiat el personatge al cantant menys dotat del repartiment. 

Aquesta pera va motivar el seu tercer viatge a Itlia i va ser l'ltima que va compondre directament per al pblic itali.


 Sinopsi.

La histria t lloc a Roma, l'any 79 aC. El protagonista s Luci Corneli Sulla, poltic i general rom (138-78 aC).

Luci Sulla, dictador de Roma, envia a l'exili al senador Cecili. Cecili est proms a Jnia, filla de l'enemic de Sulla, Caius Mrius. Luci Sulla difon la notcia de la mort de Cecili, amb l'objectiu d'aconseguir casar-se amb Jnia. Per Jnia rebutja la pretensi del dictador. Descobreix a les catacumbes a Cecili, que ha tornat en secret a Roma per a veure-la.

L'oponent poltic de Sulla s Lluci Corneli Cinna, que estima a Clia, germana de Sulla. Cinna i Cecili s'impliquen un atac contra Sulla, per fracassen. Cecilio s detingut i condut a pres, on es troba amb Jnia. Els dos s'acomiaden, preparant-se per a morir junts.

No obstant aix, el dictador Sulla decideix perdonar-los i reuneix a les dues parelles, Jnia amb Cecili i Cinna amb Clia. Ell es retira de la poltica per a viure com qualsevol ciutad rom. Tots els poltics exiliats poden tornar a Roma. 

 Discografia .
Els tres enregistraments ms coneguts de Lucio Silla sn: 
Dirigida per Nikolaus Harnoncourt, amb Peter Schreier, Edita Gruberov, Cecilia Bartoli, Kenny, Dawn Upshaw, Cor Arnold Schnberg i Concentus Musicus de Viena (1990, Teldec);
Dirigida per S. Cambreling, amb A. Rolphe-Johnson, L. Cuberli, Ann Murray, B.-M. Aruhn, C. Barbaux, Orquestra i cor del Teatre de la Monnaie de Brusselles (1985, Ricercar). en viu.
Dirigida per Leopold Hager, amb Peter Schreier, Arleen Augr, Julia Varady, Edith Mathis, Helen Donath, Orquestra i cor del Mozarteum de Salzburg (1974, Philips);

A l'lbum  Mozart's Opera Arias , la cantant Kiri Te Kanawa va enregistrar l'ria Pupille amate de Lucio Silla, amb l'Orquestra Simfnica de Londres i direcci de Sir Colin Davis (1982, Philips)

 Referncies.
Alier, R., Heilbron, M. i Sans Rivire, F., La discoteca ideal de la pera, Planeta, Barcelona, 1995. ISBN 84-08-01285-1;
Poggi, A. I Vallora, E., Mozart. Repertorio completo, Ediciones Ctedra, 1994. ISBN 84-376-1258-6;
Valentin, E., Guia de Mozart, Alianza Editorial, Madrid, 1988. ISBN 84-206-0362-7;
La magia de la pera (Catleg Philips Classics), 1993;

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

 Enllaos externs .
 Argument i altres informacions;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153126" title="Harrisburg" nonfiltered="1956" processed="1952" dbindex="61987">

Harrisburg s la capital de Pennsylvania, un estat dels Estats Units d'Amrica. Segons el cens de l'any 2000, t una poblaci de 48.950 persones.

Harrisburg tamb es coneix per l'accident nuclear de Three Mile Island, que va poder desembocar en una tragdia molt major. 

Geografia. 
Harrisburg se situa a 4016'11" N i 7652'32" O (40,269789; -76,875613). 
Segons l'oficina de cens d'Estats Units, la ciutat t un rea total de 29,6 km, de la qual 21,0 km sn de terra i 8,6 km sn d'aigua. L'aigua suposa aix un 29,11% de la superfcie de Harrisburg. 


 




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153127" title="Providence" nonfiltered="1957" processed="1953" dbindex="61988">

Providence s la capital i la ciutat ms gran de Rhode Island als Estats Units. 

Histria. 
Providence va ser fundada el 1636 per Roger Williams amb el nom de "Providence" (Providncia, en nom de la guia i cura de Du), com refugi per als dissidents religiosos perseguits. Est situada en un territori que estava sota el domini dels indis Narragansett

Educaci. 
Universitats. 
Universitat de Brown ;
Johnson & Wales University ;
Providence College ;
Rhode Island College ;
Escola de Disseny de Rhode Island;
Universitat de Rhode Island ;

Ciutats Germanes. 
 Penh, Cambotja ;
 Florncia, Itlia ;
 Riga, Letnia ;
 Santo Domingo, Repblica Dominicana;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153128" title="Tos" nonfiltered="1958" processed="1954" dbindex="61989">

La tos s una contracci espasmdica sobtada i de vegades repetitiva de la cavitat torcica que resulta en un alliberament violent de l'aire dels pulmons produint un so caracterstic.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153129" title="Memphis" nonfiltered="1959" processed="1955" dbindex="61990">
 Memphis s una ciutat de l'estat americ de Tennessee, situada en el riu Mississip en la seva uni amb el riu Wolf. 

Est situada al Comtat de Shelby, del que s cabdal. El seu reclam turstic fonamental s Graceland, lloc on va viure i jeu mort Elvis Presley. Tamb s coneguda pel seu equip de bsquet, els Memphis Grizzlies. 

El 2000 tenia 650.000 habitants, xifra que ascendeix fins a 1.196.000 en l'rea metropolitana. 

La ciutat s molt coneguda per la msica blues. En Memphis van viure Elvis Presley i B. B. King, i han nascut artistes com Aretha Franklin, Carla Thomas, James Carr i Anita Ward.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153135" title="Ornament" nonfiltered="1960" processed="1956" dbindex="61991">
Un ornament es un element o composici que serveix per embellir persones o coses. 

El variadssim conjunt d'adorns usats pels artistes par embellir objectes o obres arquitectniques pot distribuir-se en dues classes: simples (o elementals) i compostos. Els simples consisteixen en un sol motiu; allat, repetit o combinat amb un altre en una srie; els compostos sn una combinaci dels elementals. 

Els adorns simples es divideixen en:
calligrfics, els seus motius sn traos d'escriptura.
geomtrics, composats per lnies de la geometria. Es divideixen en dos tipus: ;
el de lnia continua, que constitueix la motllura;
el de lnia interrumpuda, o adorn geomtric simplement dit. ;
orgnics, a semblana d'elements del regne vegetal o animal. S'anomenen, respectivament, fitria i zodria.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153136" title="Fora magnetomotriu" nonfiltered="1961" processed="1957" dbindex="61992">
La fora magnetomotriu (fmm) s la causa fsica que produeix el flux magntic, s una fora anloga a la fora electromotiu o voltatge en electricitat.

En aquest context, el mot fora s'utilitza en el sentit general d'"all que t un efecte fsic" que no s el mateix que la fora mecnica mesurada en newtons.

La definici estndard de la fora magnetomotriu implica un corrent elctric passant a travs d'un conductor, que compta pels camps magntics tant dels electroimants com dels planetes o les estrelles. Els imants permanents tamb exhibeixen una fora magnetomotriu, per per raons diferents.

Unitats.

Al Sistema Internacional d'Unitats, la unitat de la fora magnetomotriu s l'ampere espira, representada per un corrent continu estable d'un ampere fluint per una nica espira de material conductor al buit.

Al sistema CGS la unitat s el gilbert (Gi), establert el 1930 per la International Electrotechnical Commission. El gilbert es defineix de manera diferent i s una unitat ms petita que l'ampere espira.

;

 Equacions .

La fora magnetomotriu  a un inductor vindr donada per:

;

on N s el nombre d'espires de la bobina, I s el corrent,   s el flux magntic i  s la reluctncia del circuit magntic.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153138" title="Memries d'Idhun" nonfiltered="1962" processed="1958" dbindex="61993">
Memries d'Idhun s una trilogia de llibres de fantasia i aventura escrita per Laura Gallego Garca. 

 Els llibres .
 Memries d'Idhun I: La Resistncia (2004);
 Memries d'Idhun II: Trada        (2005);
 Memries d'Idhun III: Pante       (2006);

 L'argument .


La histria tracta d'una srie d'esdeveniments fantstics que afecta a dos mons: la Terra i Idhun. En aquest ltim mn viuen sis races (els sang-calenta) en relativa harmonia: humans, celestes, ferics, varu, gegants i els yan. Existeixen tamb espcies semidivines: unicorns, dracs i sheks (serps alades). Els sheks van ser exiliats i gaireb extints pels dracs temps enrere per un bon dia un mag infinitament poders, Ashran el Nigromant, va utilitzar la seva mgia combianada amb la dels dus per provocar una Conjunci Astral de tres sols i tres llunes per portar-los de nou a Idhun i exterminar tots els dracs i tots els unicorns per a poder implantar el seu domini sobre les sis races sang-calenta amb l'ajuda dels sang-freda (Szish).

La histria girar aleshores al voltant de tres adolescents anomenats Jack, Victoria i Kirtash. Alguns mags renegats fugiren cap a la Terra i Kirtash va haver de buscar-los i acabar amb ells. Jack i Victoria, terrcoles, li ho tractaran d'impedir units a La Resistncia.

Al llarg dels tres llibres es va descobrint que hi ha una complexa trama darrere de la srie. Per comenar tot gira amb una batalla de dus, els sis dus dels sang-calenta contra el Set dels sang-freda. Els sis dus van crear Idhun i per a ells els seus habitants no sn ms que peces per moure en una gran batalla. Els dracs comanden els sang-calenta i els sheks als sang-freda. Mentre els unicorns es dediquen a repartir mgia per tot Idhun amb la seva banya. Els sis van organitzar un pla (una profecia) perqu sobrevisqus un drac i un unicorn a la matana d'Ashran i poguessin derrotar-lo. Llavors el Set va introduir en batalla (i en la profecia) a Kirtash perque trobs a l'unicorn i al drac i que els elimins per aconseguir el control d'Idhun. A partir d'aqu la histria es va complicant.

 Com va sorgir .
Memries d'Idhun s una histria composta per tres llibres. L'escriptora, Laura Gallego Garca va comenar a pensar en la histria quan tenia quinze anys, aix com en el mn fictici d'Idhun i en un dels tres protagonistes, Jack (Idhun). Va idear un mapa del mn amb setze anys, i una srie de personatges, mitologia i dems informaci sobre Idhun que va apuntar en llibretes. Fins i tot va escriure un relat ambientat all, El desafiament de Zhur, que encara es conserva en la seva pgina web oficial.

Per trigaria uns deu anys per donar-li forma a tot, mentre desenvolupava la seva carrera professional escribint altres llibres com Finis Mundi o Las hijas de Tara. En aquestes novelles Laura Gallego acostumava a transmetre detalls del seu projecte Memries d'Idhun o ms tard utilitzaria elements d'anteriors traballs per aplicar a la trilogia; per exemple: Chris Tara, de Las hijas de Tara est basat en Kirtash de Memries d'Idhn, el qui a ms seria conegut tamb en la trilogia com a Chris Tara. Tamb Kai, de El Valle de los Lobos, est inspirat en Jack; i Shail t certa similitud entre el joglar de Finis Mundi.

Tanmateix la vertadera histria no va comenar a materialitzar-se fins l'octubre del 2003. Durant aquestes dates Laura Gallego es va reunir amb dos membres de SM. I va sorgir el tema d'una nova saga de fantasia. Laura Gallego els va comentar llavors el seu projecte, en el qual hi portava uns deu anys pensant. Desprs d'enviar uns quants correus electrnics amb informaci, SM s'hi va interessar i Laura va passar tres mesos escrivint la primera part de Memries d'Idhun I: La Resistncia.

En un principi el llibre havia de ser independent, per als de SM els hi va agradar tant que van demanar la continuaci per conixer ms detalls. Laura Gallego va escriure Revelaci, la segona part del primer llibre. L'escriptora va treballar continuament, fins i tot durant la nit, enviant captol per captol la segona part. A SM li va agradar encara ms. I aix va nixer la Resistncia, que contindria les dues parts la qual va ser publicada el 14 d'octubre del 2004.

Amb l'enorme xit de la primera part Laura Gallego es va decicar a escriure'ne una segona, ms llarga que l'anterior i que va finalitzar el 20 de maig del 2005. Mentre el procs de publicaci es demorava tot l'estiu, Laura va comenar a escriure el tercer volum. El 14 d'octubre del 2005 va sortir a la venda Memries d'Idhun II: Trada i l'escriptora va continuar amb el tercer volum sense dir res sobre el seu argument amb l'excepci de qu tractaria dels dus i s'anomenaria Pante. El tercer volum es va publicar el 14 d'octubre del 2006.

 Enllaos externs .

 Web de l'escriptora;
 Web oficial de Memries d'Idhun;
 Web de la trilogia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153142" title="Aristnic" nonfiltered="1963" processed="1959" dbindex="61994">


Aristnic de Metimnes, tir de Metimnes ;
Aristnic de Prgam rei de Prgam sota el nom d'umenes III de Prgam o umenes III Aristnic;
Aristnic, eunuc de Ptolemeu V Epfanes;
Aristnic d'Alexandria, escriptor grec;
Aristnic de Trent, escriptor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153144" title="umenes III de Prgam" nonfiltered="1964" processed="1960" dbindex="61995">
Aristnic de Prgam () fou fill natural d Prgam. Aquest va tenir com a successor a tal III de Prgam que va morir el  i com que no va tenir successi va deixar el regne a Roma. Aristnic va reclamar l herncia per la majoria de les ciutats no el van reconixer per temor als romans. Aristnic va reunir forces i va obligar a las ciutats o posar-se al seu costat per la fora i es va poroclamar rei amb el nom d  Prgam o . 

El  el cnsol Publi Licini Cras fou enviat a sia i va iniciar la guerra contra ell, per estava ms ocupat en fer bot que en agafar al seu enemic i fou sorprs pres Aristnic en una batalla i completament derrotat.

El  el cnsol Perpenna, successor de Cras, va actuar amb mes energia i va derrotar a Aristnic al que va fer presoner. Per la mort de Perpenna, la conquesta del regne la va completar Mani Aquilli el . Aristnic fou portat a Roma i va ser exhibit en el triomf d Aquilli i desprs decapi-tat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153146" title="Aristnic de Metimnes" nonfiltered="1965" processed="1961" dbindex="61996">
Aristnic fou tir de Metimnes o Metimna a Lesbos. El dia que la ciutat fou ocupada per Alexandre el Gran, a la nit, el tir va entrar a la ciutat amb vaixells pensant que encara estava sota control persa, i fou fet presoner. Els macedonis el van entregar al poble que el va matar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153147" title="Aristnic (eunuc)" nonfiltered="1966" processed="1962" dbindex="61997">
Aristnic fou un eunuc de Ptolemeu V Epfanes, comprat pel rei quan era molt jove.  El 185 aC quan van esclatar disturbis contra el rei, Aristnic va anar a Grcia i va reclutar mercenaris pel seu senyor.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153148" title="Aristnic d'Alexandria" nonfiltered="1967" processed="1963" dbindex="61998">
Aristnic d'Alexandria fou un escriptor grec, contemporani d'Estrab. s esmentat com a autor de diversos treballs, molts d'ells sobre el poemes d'Homer.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153149" title="Aristnic de Trent" nonfiltered="1968" processed="1964" dbindex="61999">
Aristnic de Trent fou un escriptor grec autor d'una obra sobre mitologia. Podria ser el mateix Aristnic que s esmentat per Ateneu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153152" title="Tiramina" nonfiltered="1969" processed="1965" dbindex="62000">

La tiramina (4-hidroxi-fenetilamina, para-tiramina, p-tiramina) s una monoamina  derivada de l'aminocid tirosina.  


Fisiologia.
La tiramina es troba de forma ubiqua en plantes i animals. El cos hum la metabolitza per l'enzim monoamino-oxidasa. En els aliments s sovint un subproducte de la descarboxilaci de la tirosina desprs d'una fermentaci o inici de descomposici. Aix es troba en el peix, la xocolata, begudes alcohliques i en aliments fermentats com el formatge, la salsa de soia, carns processades i el vi negre.

Metabolisme.
En els humans, l's concomitant d'antidepressius de la famlia qumica dels IMAOs i aliments amb alt contingut de tiramina pot desencadenar una crisi hipertensiva degut a l'alliberament de monoamines emmagatzemades a les neurones, com la dopamina o la noradrenalina.  

Efectes.
Una dieta massa rica en tiramina pot causar una resposta caracteritzada per un increment en la pressi arterial sistlica de 30 mm de Hg o ms.  Es creu que el desplaament de la noradrenalina de les vescules de emmagatzematge per la tiramina seria el causant de la vasoconstricci i de l'increment de la freqncia cardaca. La possibilitat de qu la tiramina actu directament com a neurotransmissor va ser postulada amb el descobriment del receptor-protena G amb elevada afinitat per la tiramina, anomenat TA1. El receptor TA1 es troba al cervell aix com en els teixits perifrics, incloent el rony. Alhora aquest fet fa pensar en la possibilitat que la tiramina estigui involucrada en la regulaci de la pressi sangunia.

Migranya.
La ingesta de tiramina ha estat associada amb la migranya em determinats individus, estant recomanat en aquests casos l'abstenci en la ingesta d'aliments amb alt contingut en tiramina.  

Llistat d'aliments que contenen tiramina.
Aquesta llista s informativa i no exhaustiva. Si voleu evitar l'ingesta de tiramina a la vostra dieta, consulteu un metge. 

Begudes alcohliques.
Evitar la cervesa de pressi i del tipus ale, donat que les bactries formadores de tiramina hi sn presents i actives. Les cerveses embotellades domstiques sn generalment segures en petites quantitats. Sobre el vi, tant si s blanc com negre, pot ser pres en petites quantitats (mxim 2 copes). El vermut ha d'evitar-se.

Formatges.
Evitar els formatges curats. 
Els formatges fets servir per fondre a les pizzes poden consumir-se en quantitats normals.

Fruites.
Els alvocats contenen tiramina, especialment els que estan molt madurs. Poden menjar-se en quantitat moderada si no sn massa madurs. 

La resta de frutes i verdures han de menjar-se amb moderaci, tenint present que quan ms madura o seca estigui, ms tiramina cont. Trobem quantitas rellevants de tiramina en:
Albergnies, figues, ram, taronges, pinya americana, panses, prunes i prunes-panses.

Menjars preparats.
En general han d'evitar-se.

Carns i peixos.
El fetge de peix fresc no en cont, per s el que fa dies que tenim a la nevera. 
El mateix passa amb la carn "vella". s tradici que la caa sigui penjada en un lloc fresc per millorar el sabor i la tendresa de la carn, per aix fa incrementar el contingut en tiramina. Els productes crnics solen contenir quantitats elevades.

Soja.
Tots els productes i derivats de la soia contenen elevats quantitats de tiramina. Aix inclou, a part de la soia mateixa, la salsa de soia, el tofu, el miso, i la salsa de teriyaki.

Nous i xocolata. ;
La xocolata no cont grans quantitats de tiramina, per cont altres ingredients actius que sn potenciats si s'est prenent IMAO's. En aquest cas cal limitar el seu consum per tal d'evitar patir nusees, mal de cap i sndromes psictics.

Existeix evidncia de qu grans quantitats de nous, cacauets, cocos, i similars poden desencadenar un atac de migranya.

 Enllaos externs.
 Dieta lliure de tiramina ;
 Aliments a evitar si es prenen IMAOs ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153155" title="A la cova del rei de la muntanya" nonfiltered="1970" processed="1966" dbindex="62001">
A la cova del rei de la muntanya (del noruec: I Dovregubbens hall) s un fragment de msica orquestral, l'Opus 23, compost per Edvard Grieg per a l'obra d'Henrik Ibsen Peer Gynt, que es va estrenar a Oslo el 24 de febrer de 1876. Encara que l'execuci del fragment complet noms dura dos minuts, ha assolit la categoria d'icona en la cultura popular i la seva msica s molt coneguda.

Peer Gynt, una histria fantstica escrita en vers per Ibsen, narra les aventures de l'agosarat Peer. En un moment de l'obra, Peer ha anat a parar als dominis del Rei de la Muntanya, un rei de trolls i gnoms que viu en les profunditats de la terra (el terme Halle, en norueg, o Hall, en angls, es pot traduir ms literalment com a "gran sala"). Peer ha sedut la filla del rei i aquest l'obliga a casar-se amb ella amb totes les conseqncies. Davant la negativa de Peer, que vol fugir, el rei ordena que persegueixin a Peer. 

 Anlisi musical .

El fams tema de dues frases, escrit en la tonalitat de si menor, s aquest:
;


El tema, molt cromtic, comena tranquil, fosc, intrigant, en els registres ms greus de l'orquestra. El tema s interpretat primer pels fagots, simulant els passos lents i acurats de Peer Gynt. Desprs el mateix tema s repetit per en un registre ms agut  una cinquena superior  i en la tonalitat de Fa menor, la tonalitat de la dominant, i tocat per diferents instruments de tessitura ms aguda: aquests sn els trolls del Rei. Llavors els dos grups d'instruments pugen i baixen en diferents octaves fins que "xoquen" finalment un amb l'altre en el mateix to. Els trolls volen capturar Peer, el ritme s'accelera i la msica es fa cada vegada ms intensa.

Llavors el Rei de la Muntanya entra estrepitosament en l'escena musical i topa tamb amb Peer, que corre rpidament en direcci contrria; aquestes accions sn interrompudes per breus moments de calma quan el Rei de la Muntanya busca a Peer, que est amagat.

L'amagatall de Peer s finalment destrut, i la msica assoleix el seu punt ms fort i rpid quan ell escapa de la sala. Una srie de cops de plats i sons de timbales esclaten i tapen la resta dels instruments, que s quan la muntanya es desploma i presumiblement mata o fa desaparixer els trolls. El fragment conclou  amb una tornada a la tnica, i acaba en un acord final de Si menor, simbolitzant la fuga reeixida de Peer.

 Enllaos externs .
Aproximaci didctica al tema a Auloda. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153162" title="L'Africaine" nonfiltered="1971" processed="1967" dbindex="62002">

L'Africaine (L'africana) s una pera de Giacomo Meyerbeer sobre un llibret en francs d'Eugne Scribe.

Es tracta d'una pera en el ms pur estil de la Grand Opra francesa: una llarga durada en cinc actes, complexitat escnica amb decorats espectaculars i ballet. Tot i que va gaudir d'una gran popularitat a finals del Segle XIX i principis del XX, desprs de la Primera Guerra Mundial va patir, com les altres obres de Meyerbeer, un creixent oblit, fins al punt que en l'actualitat es representa rarament. En els darrers 20 anys s'ha intentat recuperar L'africana per als escenaris, sense massa xit, potser degut a la seua esttica i el seu tractament de l'argument, tan allunyats de la sensibilitat actual.

No obstant aix, en L'africana, tot i ser una obra irregular, es troben algunes de les pgines ms celebrades de Meyerbeer, entre les que cal destacar l'ria del tenor protagonista "Oh! Paradis".

El ttol de l'pera indueix a un error, ja que la protagonista, Selika, no s originria d'frica sin de l'ndia. Aquest error s degut a la primera versi del llibret que s que atorgava orgens africans a la protagonista. Tot i que durant un temps l'pera va ser representada amb el ttol de Vasco da Gama, a poc a poc va recuperar el seu ttol original.

 Gnesi.
Meyerbeer va simultaniejar la composici de la msica de dos llibrets que Scribe li havia proporcionat l'any 1838:  El profeta i L'africana. Tot i que El profeta es va concloure i es va estrenar abans, l'any 1849, poc desprs de l'estrena de El profeta, L'africana va ser conclosa.

Meyerbeer no va quedar satisfet del llibret i va demanar a Scribe diverses modificacions. L'any 1852 va rebre el llibret modificat i hi va adaptar la partitura, acabant la versi revisada l'any 1864, un dia abans de la seua mort.

...el procs de composici de L'africana es va estendre durant vint anys, i la seua conclusi sembla haver costat la vida al compositor, en morir durant els preparatius de l'estrena, el dilluns, 2 de maig de 1864, un dia desprs que la cpia de la partitura fra acabada en la seua prpia casa de la Rue Montaigne, sota la seua supervisi.

Histria de les representacions.
L'africana va ser estrenada a l'pera de Pars el 25 d'abril de 1865, un any desprs de la mort del compositor. L'estrena va suposar un esdeveniment social de gran repercussi, ats que Meyerbeer havia regnat sense rivals sobre l'escena francesa durant 30 anys, esdevenint un vertader dol de masses. Durant el Segle XIX L'africana va gaudir del favor del pblic, ja fora en la seua versi francesa original o traduda a l'itali, el que feia ms fcil la seua interpretaci per les companyies italianes d'pera que dominaven el panorama operstic internacional. Va ser estrenada a Berln el mateix any 1965. Tamb en el mateix any es va presentar al Covent Garden de Londres, a Madrid, a Nova York, a Anvers i a La Haia. L'any segent es va representar a Sant Petersburg, L'Havana, Budapest, Viena, Barcelona i Sydney. Aquesta rpida difusi dna prova de l'excellent reputaci internacional de qu gaudia la msica de Meyerbeer i de la seua extraordinria popularitat. La representaci nmero 500 a Pars va tenir lloc l'any 1893.

Sinopsi.

L'pera tracta sobre una suposada expedici de Vasco da Gama. Els escenaris sn Lisboa, alta mar i un pas extic de l'ndia, en el Segle XX

Acte 1.
Don Diego tracta de forar a la seua filla, la bella Ins, a casar-se amb Don Pedro, per ella est enamorada de Vasco de Gama. Tots creuen que da Gama ha mort, per sobtadament apareix durant una reuni del Consell Reial. Manifesta que ha descobert una nova terra i demana recursos per a emprendre una nova expedici de conquesta. Fa entrar a dos esclaus que ha captivat, Selika i Nelusko. Da Gama no sap que Selika s en realitat la reina del nou pas que ha descobert. Ella est enamorada en secret de Vasco. El Consell refusa la petici d'una nova expedici, i Vasco ataca al Gran Inquisidor. Da Gama s empresonat.

Acte 2.
En la pres. Selika salva a Vasco de ser assassinat per Nelusko, un destacat membre de la cort de Selika, que no pot amagar el seu odi vers l'estranger. Ins accepta casar-se amb Don Pedro a condici que da Gama siga alliberat. Don Pedro roba la idea de l'expedici a da Gama, organitzant-la amb l'ajut de Nelusko. Aquest en realitat planeja rebellar-se una vegada les naus es troben en alta mar.

Acte 3.
Nelusko guia la nau de Don Pedro vers el seu pas, mentre pensa com fer-se amb el control. En el vaixell tamb viatja Selika. De sobte es fa evident que unes altres naus els segueixen. Es tracta de Vasco da Gama, que ha aconseguit fer-se a la mar. Vasco da Gama pressiona a Don Pedro perqu li deixe via lliure, retornant a Lisboa, per aquest hi refusa. Esclata una tempesta. Els indgenes, comandats per Nelusko, aborden la nau i assassinen a tothom, excepte a Vasco da Gama.

Acte 4.
Selika ha tornat al seu regne, i desitja venjar-se dels seus enemics. Els sacerdots de Selika volen sacrificar a Vasco da Gama, per Selika ho impedeix manifestant que ha contret matrimoni amb ell. Da Gama es resigna a la seua nova vida.

Acte 5.
Ins ha aconseguit arribar al regne de Selika. Es troba amb da Gama, per el seu rencontre s interromput per Selika, que se sent trada. Per quan Selika s'adona de l'intens amor que hi ha entre Vasco da Gama i Ins, els ajuda a fugir i tornar a Europa. Desprs se sucida inhalant l'aroma de les flors d'un arbre verins. Nelusko la segueix en la mort.

 Enregistraments .
Vdeo.
 Verrett, Swenson, Domingo, Daz, Devlin; Arena, Mansouri, 1988 en viu (pera de San Francisco) ;

Referncies.


Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153163" title="Gran Premi dels Estats Units del 1966" nonfiltered="1972" processed="1968" dbindex="62003">
Resultats del Gran Premi dels Estats Units de Frmula 1 de 1966, disputat al circuit de Watkins Glen el 2 d'octubre del 1966.

 Resultats de la cursa .






 Altres .

 Volta  rpida:  John Surtees  1' 09. 67;
 Pole: Jack Brabham  1' 09. 42;








 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153164" title="Gran Premi dels Estats Units del 1967" nonfiltered="1973" processed="1969" dbindex="62004">
Resultats del Gran Premi dels Estats Units de Frmula 1 de 1967, disputat al circuit de Watkins Glen el 1 d'octubre del 1967.

 Resultats de la cursa .







 Altres .

 Volta  rpida:  Graham Hill  1' 06. 00;
 Pole: Graham Hill  1' 05. 48;








 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153165" title="Aristnides" nonfiltered="1974" processed="1970" dbindex="62005">


Aristnides, escultor grec ;

Aristnides, pintor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153166" title="Aristnides (escultor)" nonfiltered="1975" processed="1971" dbindex="62006">
Aristnides fou un escultor grec una de les obres del qual es esmentada per Plini el Vell que diu que era collocada a Tebes al seu temps, i es tractava d'una esttua de bronze i ferro d'Atames.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153167" title="Aristnides (pintor)" nonfiltered="1976" processed="1972" dbindex="62007">
Aristnides fou un pintor grec de certa qualitat esmentat per Plini el Vell, que fou pare i mestre de Mnastim



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153168" title="Arstonous" nonfiltered="1977" processed="1973" dbindex="62008">


Arstonous d'Egina, escultor grec ;

Arstonous de Gela fou un grec esmentat com un dels fundadors de la colnia d'Agrigent el 582 aC;

Arstonous de Pella, militar macedoni;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153169" title="Arstonous d'Egina" nonfiltered="1978" processed="1974" dbindex="62009">
Arstonous d'Egina fou un escultor grec natiu de l'illa d'Egina. Va fer una esttua del deu Zeus que els habitants de Metapont van dedicar al santuari d'Olmpia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153170" title="Arstonous de Pella" nonfiltered="1979" processed="1975" dbindex="62010">
Arstonous de Pella fou un militar macedoni, fill de Piseu, que fou una dels gurdies personals d'Alexandre el Gran. A la mort d'Alexandre va proposar reconixer com a comandant suprem a Perdicas d'Orstia. Desprs fou general al servei d'Olmpies a la guerra contra Cassandre i fou fet presoner el 316 aC, essent executat per ordre del seu enemic.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153171" title="Gran Premi dels Estats Units del 1968" nonfiltered="1980" processed="1976" dbindex="62011">
Resultats del Gran Premi dels Estats Units de Frmula 1 de 1968, disputat al circuit de Watkins Glen el 6 d'octubre del 1968.

 Resultats de la cursa .







 Altres .

 Volta  rpida:  Jackie Stewart  1' 05. 22 (a la volta 52);

 Pole: Mario Andretti  1' 04. 20;








 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153172" title="Aristnim" nonfiltered="1981" processed="1977" dbindex="62012">



Aristnim, poeta cmic grec ;
Aristnim d'Atenes fou un escriptor grec, contemporani d'Alexandre el Gran, esmentat per Ateneu.
Aristnim d'Elis fou un tir d'Elis.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153173" title="Aristnim (poeta)" nonfiltered="1982" processed="1978" dbindex="62013">
Aristnim fou un poeta cmic grec contemporani d'Aristfanes i Ampsies. Es coneixen els ttols de dues de les seves comdies de les que noms es conserven alguns fragments.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153174" title="Aristfil" nonfiltered="1983" processed="1979" dbindex="62014">
Aristfil fou un farmacutic de Platees a Becia que va viure al segle IV aC. L'esmenta Teofrast, que diu que possea el coneixement de certes medicines antiafrodisaques que feia servir amb els seus esclaus.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153175" title="Independncia lineal" nonfiltered="1984" processed="1980" dbindex="62015">
 Definici .
Sigui  un subconjunt no buit d'un -mdul . Hom diu que els elements del conjunt  sn linealment independents si qualsevol combinaci lineal finita d'elements de  de resultat zero s trivial, aix s, si



implica




Aleshores, el conjunt  es diu lliure. Si els elements de  no sn linealment independents, hom diu que sn linealment dependents i el conjunt  es diu lligat.

 Propietats .
Tot subconjunt d'un conjunt lliure s lliure.

Tot conjunt que contingui un conjunt lligat s lligat.

Si el conjunt  cont el zero del mdul, aleshores s lligat. En efecte, encara que l'element de l'anell , no sigui nul, el producte  torna a ser el zero del mdul i pot estar en qualsevol combinaci lineal d'elements de  sense alterar-ne el valor.

Si un dels elements del conjunt  s combinaci lineal finita dels altres, aleshores  s un conjunt lligat. En efecte, si;



podem posar



i el conjunt  s lligat. La propietat recproca, per, no s en general certa, si no s que  s un cos.

 Independncia lineal en espais vectorials .
Si  s un cos, aleshores  s un -espai vectorial i la independncia lineal de conjunts vectors implica ms coses que en el cas ms general dels mduls:
Si  s un conjunt lligat, s a dir que els seus elements sn linealment dependents s aqu equivalent a que almenys un dels seus elements sigui combinaci lineal dels altres. En efecte, si  s lligat, hi ha alguna combinaci lineal;



amb no tots els escalars  nuls. Posem, sense perdre generalitat, que . Tenim:



i, per tant,



Si  s la dimensi (finita) de l'espai , qualsevol conjunt de  vectors linealment independents n's una base.

Si  s la dimensi (finita) de l'espai , no pot haver-hi conjunts de ms de  vectors linealment independents.

Aquestes dues ltimes afirmacions sn una conseqncia immediata del teorema de substituci de Steinitz.

 Exemples .
Considerem el -mdul lliure  i els elements;
 


Com que tenim la combinaci lineal



els elements ,  i  no sn linealment independents. Per cap d'ells s combinaci lineal dels altres dos. En efecte, cadascuna de les expressions



implica les igualtats respectives 



que sn impossibles.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153178" title="Aristfanes (desambiguaci)" nonfiltered="1985" processed="1981" dbindex="62016">


Aristfanes de Bizanci, escriptor grec;
Aristfanes de Mallus, escriptor grec ;
Aristfanes de Becia, escriptor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153180" title="Aristfanes de Bizanci" nonfiltered="1986" processed="1982" dbindex="62017">
Aristfanes de Bizanci fou un gran escriptor grec, fill d'Apelles. Va viure a Alexandria vers el 264 aC durant els regnat de Ptolemeu II Filadelf (284 aC-246 aC) i Ptolemeu III Evergetes I (246 aC-222 aC) i va tenir la direcci de la Biblioteca d'Alexandria. 

Fou pupil d'Eufrnides de Corint  Zendot d'Efes i Erasttenes i mestre del clebre Aristarc de Samos. Va fundar una escola a la ciutat i va fer una gran feina pel coneixement de la llengua i la literatura grega. Fou l'introductor dels accents a la llengua grega. Va escriure obres sobre Homer, Plat i Aristtil. Dels seus escrits noms es conserven alguns fragments.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153181" title="Aristfanes de Mallus" nonfiltered="1987" processed="1983" dbindex="62018">
Aristfanes de Mallus fou un escriptor de Mallus (en catal Mallus) a Cilcia que s esmentat per Varro com l'autor d'una obra sobre agricultura.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153182" title="Aristfanes de Becia" nonfiltered="1988" processed="1984" dbindex="62019">
Aristfanes de Becia fou un escriptor grec del que Suides esmenta el segon volum d'un treball sobre Tebes. Va escriure al menys un altre treball.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153183" title="Aristfon" nonfiltered="1989" processed="1985" dbindex="62020">



Aristfon d'Aznia, orador atenenc ;

Aristfon de Colittos, orador atenenc;

Aristfon d'Atenes, arcont d'Atenes ;

Aristfon, poeta cmic ;

Aristfon, pintor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153185" title="Aristfon d'Aznia" nonfiltered="1990" processed="1986" dbindex="62021">
Aristfon d'Aznia fou un orador atenenc que va viure al final de la guerra del Pelopons. 

Fou ambaixador a Esparta el 412 aC juntament amb Lespdios i Melsies, nomenat pel govern oligrquic del Quatre-cents. Durant l'arcontat d'Euclides el 404 aC va proposar una llei que tot i que va beneficiar a l'estat va perjudicar a moltes famlies atenenques, en la qual proposava que no es podia ser ciutad atenenc si la mare no havia estat una dona lliure.  Va proposar altres lleis que el feren ms i ms popular.

Ell mateix diu que fou acusat 75 vegades d'haver fet propostes illegals i que sempre fou absolt. Aristfon per la seva banda va acusar a, entre d'altres, Ifcrates i Timoteu (354 aC) dels que deia s'havien beneficiat de suborns de Quios i de Rodes. Timoteu fou condemnat sense probes noms sota la paraula d'Aristfon. 

Encara aquest any  354 aC va defensar la llei de Leptines d'Atenes contra Demstenes. Devia morir poc desprs ja que no torna a ser esmentat viu. 

No es conserva cap dels seus discursos per Demstenes el tract amb molt de respecte.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153186" title="Aristfon de Colittos" nonfiltered="1991" processed="1987" dbindex="62022">
Aristfon de Colittos fou un orador atenenc contemporani de Demstenes. Va tenir al seu servei a Esquines. Com orador fou de la tendncia de Dipites i Cares i fou un dels homes mes populars d'Atenes en el seu temps. Va morir abans del 330 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153187" title="Muhammad Ahmad" nonfiltered="1992" processed="1988" dbindex="62023">


Muhammad Ahmad ibn as Sayyid abd Allah, conegut tamb com a Mahdi o Muhammad Ahmed al Mahdi (12 d'agost 1845, 22 de juny del 1885). 
Fou un lder religis musulm de la zona del Sudan anglo-egipci. Sota la seva autoritat religiosa es van unir els clans dividits de Beggara i els furs ( poble tradicionalment establert a la zona occidental de Sudan) a arrel d'una aliana amb els ansar amb el propsit  d'establir una repblica islmica com a un primer pas cap a un estat islmic global.

Muhammad Ahmad, creient ser el Mahdi tan llargament esperat, va declarar una jihad, i va conduir el seu exrcit a una guerra religiosa dirigida a erradicar l'ocupaci otomana, britnica i egpcia. El seu principal opositor va ser el general Charles George Gordon, a qui va derrotar i decapitar durant la batalla de Khartum. L'exrcit de Muhammad Ahmed al Mahdi va continuar aconseguint victries arreu de Sudan (Kassala, Sannar,...). Poc desprs de la captura de la ciutat de Khartum, sis mesos, Muhammed Ahmed al Mahdi va morir de tifus.

Sense la forta figura de Muhammad el mahdism va perdre molta fora i no va acabar d'extendre's ms enll de les fronteres de Sudan.
Les forces britniques, degut a la derrota a Khartum i en venjana per l'execuci del general Gordon, van llenar una ofensiva contra els efectius de mahdism que van ser destruits a la batalla de Omdurman al 1898.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153188" title="Aristfon d'Atenes" nonfiltered="1993" processed="1989" dbindex="62024">
Aristfon d'Atenes fou arcont d'Atenes el 330 aC. Encara que podria ser confs amb Aristfon de Colittos, un discurs de Demstenes d'aquell any, que es conserva, deixa clar que no, ja que parla d'aquest darrer com a mort.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153189" title="Aristfon (poeta)" nonfiltered="1994" processed="1990" dbindex="62025">
Aristfon fou un poeta cmic grec del que es coneixen els ttols de nou de la seves comdies dels quals es dedueix que eren de la comdia mitjana. La seva poca es incerta. De les comdies en resten alguns fragments.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153190" title="Aristfon (pintor)" nonfiltered="1995" processed="1991" dbindex="62026">
Aristfon fou un pintor grec de mrit, fill i deixeble d'Aglfon, i germ de Polignot. Fou probablement tanmateix el pare d'Aglfon el jove pintor de mrit contemporami d'Alcibades. Segurament era natural de Tasos. 

Es esmentat per Plini el Vell i Plutarc; aquest darrer el fa autor d'una pintura representant a Alcibades al braos de Nemea, per aix segurament es un error.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153192" title="Aristtil (desambiguaci)" nonfiltered="1996" processed="1992" dbindex="62027">


Aristtil d'Atenes, poltic atenenc;
Aristtil de Siclia, retric grec ;
Aristtil d'Atenes, orador i home d'estat atenenc;
Aristtil de Cirene, escriptor grec;
Aristtil d'Argos, filsof grec ;
Aristtil es el nom de diversos escriptors grecs. El principal es:
Aristtil;
Aristtil es el nom de tres filsofs peripattics:
Aristtil, comentarista d'Aristtil ;
Aristtil, fill d'Erasistrat, esmentat per Empric ;
Aristtil de Mitilene, filsof especulatiu del temps de Gal;
Aristtil de Calcis, historiador grec;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153193" title="Aristtil d'Atenes" nonfiltered="1997" processed="1993" dbindex="62028">
Aristtil d'Atenes fou un dels Trenta Tirans establerts com a govern d'Atenes el 404 aC. Probablement fou tamb un dels Quatre-cents i probablement va planejar rebre als espartans al Pireu el 411 aC.

El 405 aC vivia a l'exili i s esmentat per Xenofont com estant junt amb Lisandre durant el setge d'Atenes. A la caiguda dels Trenta Tirans fou jutjat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153194" title="Aristtil de Siclia" nonfiltered="1998" processed="1994" dbindex="62029">
Aristtil de Siclia fou un retric grec que va escriure un panegric sobre Iscrates d'Atenes segons diu Digenes Laerci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153195" title="Aristtil d'Atenes (orador)" nonfiltered="1999" processed="1995" dbindex="62030">
Aristtil d'Atenes fou un orador i home d'estat atenenc, del que es coneixen algunes oracions fnebres que esmenta Digenes Laerci, les quals son considerades molt elegants.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153196" title="Gramatica occitana segon los parlars lengadocians" nonfiltered="2000" processed="1996" dbindex="62031">
Aquesta Gramatica occitana s una obra substancial i cabdal per a l'elaboraci de la norma escrita de l'occit modern, la qual s majoritria hui mateix (se'n diu norma alibertina o clssica). Fou escrita pel farmacutic i lingista audenc Los Alibrt, admirador de la tasca duta a terme per Pompeu Fabra respecte al catal.

 Histria .
La Gramtica va aparixer primer en fascicles a la Revista c. El 1935 la Generalitat de Catalunya, mitjanant l'Oficina de Relacions Meridionals dirigida per Josep Carbonell i Gener, la va editar. Aquesta edici a conseqncia de la guerra civil va resultar de molt mal trobar posteriorment.
El 1976 es va reeditar una segona edici revisada pel lingista Ramon Chatbrt i a crrec del Centre d'Estudis Occitans de la Universitat Paul Valry de Montpeller. El 2000 l'Institut d'Estudis Occitans conjuntament amb l'Institut d'Estudis Catalans en varen traure una tercera edici.

 La seua dimensi i influncia .
Aquesta gramtica s un dels punts de partida ms importants per al desenvolupament de l'occitanisme actual. Recuperant i millorant l'obra de Prospr Estieu i Antonin Perbsc la gramtica d'Alibrt, recolzant-se en la grafia medieval, oferia aleshores un codi grfic flexible per al dialecte llenguadoci delimitant clarament alhora la variaci acceptable (per exemple nuit/nuch o fins i tot nuch) i les grafies que s'havien d'eliminar (com nit...). El propi autor esperava a ms que s'aplicara aquesta base normativa a tot el conjunt occit. La referncia explcita d'Alibrt per bastir la seua gramtica era la Gramtica Catalana de Pompeu Fabra i el propi autor volia que la seua obra assolira el mateix grau d'acceptaci i d'xit a la societat occitana que la que va obtenir l'obra de Fabra als Pasos Catalans. 
A ms dels seus mrits descriptius i normatius, la gramtica d'Alibrt es distingeix clarament de les obres anteriors pel fet de ser una de les primeres obres cientfiques escrites en occit, dignificant aix l's de l'idioma a mbits que no eren artstics o literaris.

La grafia establerta aix per Alibrt s'anomena grafia clssica o alibertina (oposant-se a la grafia francitzant de Frederic Mistral, dita norma mistralenca). La grafia alibertina va ser adaptada desprs per Pire Bc al gasc i al provenal per Robrt Lafont. s la base dels estudis de normativitzaci del llenguadoci i de les modificacions ulteriors que va aprovar i difondre el Conselh de la Lenga Occitana. La Gramatica occitana tamb s el punt de partida d'obres diverses entre les quals cal destacar Lo vrb occitan/le verbe occitan de Patric Sauzet i Josiana Ubaud (1995). 

Aquest llibre tamb t un inters particular des del punt de vista dialectolgic ja que apareix anotada gran part de la variaci del dialecte llenguadoci.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153197" title="Aristtil de Cirene" nonfiltered="2001" processed="1997" dbindex="62032">
Aristtil de Cirene fou un escriptor grec esmentat per Digenes Laerci que dna el nom d'una de les seves obres.

Referncies.
;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153198" title="Vicious Cycle Software" nonfiltered="2002" processed="1998" dbindex="62033">
Vicious Cycle Software s una empresa desenvolupadora de videojocs ubicada a Chapel Hill, Carolina del Nord, EUA.

Histria.
Vicious Cycle va ser creada al 2000 per Eric Peterson, Dave Ellis, Marc Racine i Wayne Harvey desprs dels acomiadaments a l'estudi de desenvolupament local de MicroProse (llavors era un estudi de Hasbro Interactive) va forar als treballadors a trobar una altra feina. Ellis va marxar de l'empresa l'estiu del 2000, per va tornar el 2005 per agafar el lloc de dissenyador de videojoc. Racine va renunciar com a vice President i Director de Producci a la primavera del 2005 per dedicar-se a altres assumptes. Vicious Cycle va llanar diversos ttols per les consoles PlayStation 2, Xbox, Nintendo GameCube i PlayStation Portable. Alguns dels futurs ttols tamb poden estar per ordinador.

Al 2005, Vicious Cycle va anunciar l'obertura de la subsidiria Monkey Bar Games. Monkey Bar Games ser dirigit per produir videojocs de totes les edats i aix acostar-se a mercats de masses. Monkey Bar Games ha llanat videojocs amb llicncies com per exemple el personatge Dora the Explorer i/o Curious George. Tamb va ser llanat un videojoc a finals del 2006 per coincidir amb el llanament de la pellcula d'animaci Flushed Away.

Tamb al 2005, Vicious Cycle va anunciar el llanament del seu motor de videojoc anomenat Vicious Engine que s i ser til per a videojocs de PlayStation 2, PlayStation 3, Xbox, Xbox 360, PlayStation Portable, Nintendo GameCube, Wii, i PC.

 Enllaos externs .
 Lloc web oficial de Vicious Cycle Software ;
 Lloc web oficial de Monkey Bar Games ;
 Lloc web oficial de Vicious Engine ;
Vicious Cycle Software a MobyGames ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153199" title="Aristtil d'Argos" nonfiltered="2003" processed="1999" dbindex="62034">
Aristtil d'Argos fou un filsof megric o dialctic, i poltic de la ciutat d'Argos actiu en el camp dels enemics de Clemenes III d'Esparta. Quan Clemenes va ocupar Argos, Aristtil es va haver de posar al servei de la Lliga Aquea.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153200" title="Aristtil (escriptor)" nonfiltered="2004" processed="2000" dbindex="62035">
Aristtil es el nom de (entre d'altres) un escriptor grec que segons Digenes Laerci va escriure un llibre sobre l'Ilada, el qual s'ha perdut.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153201" title="Aristtil de Calcis" nonfiltered="2005" processed="2001" dbindex="62036">
Aristtil de Calcis fou un historiador grec de Calcis a Eubea, autor d'un treball sobre l'illa d'Eubea. Sovint aquest treball es atribut a Aristtil per no s'ha demostrat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153202" title="Aristnim d'Elis" nonfiltered="2006" processed="2002" dbindex="62037">
Aristtim d'Elis fou tir d'Elis amb l'ajut d'Antgon II Gnates, rei de Macednia. Va romandre noms sis mesos en el poder, en el que va actuar cruelment, i desprs fou assassinat per Hellnic, Cil i d'altres.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153203" title="Aristoxen" nonfiltered="2007" processed="2003" dbindex="62038">



Aristoxen de Selinunt, poeta grec ;
Aristoxen de Cirene, filsof de l'escola cirenaica ;
Aristoxen, metge grec;
Aristoxen de Trent, filsof peripattic grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153204" title="Freixe de fulla petita" nonfiltered="2008" processed="2004" dbindex="62039">


El freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia) s un arbre caducifoli de boscos de ribera que s'estn principalment pel sud del continent. Tamb es coneix com a estanca sang, freixera o fleix.

Ecologia i distribuci.
Es distribueix per bona part d Europa i tamb de la pennsula. A Catalunya es troba a gran part del territori dels 0 als 1000 m. Viu a la terra baixa poc rida, o amb rius importants, i a la muntanya submediterrnia. Floreix de mar a maig.

Descripci morfolgica. 
s un arbre que arriba als 25 m d'alria, amb les branquetes aplanades als nusos. Les fulles sn oposades o poden formar verticils de tres, compostes, imparipinnades i no tenen estpules. Presenten de 5 a 9 folols. La inflorescncia s un ram o pancula axillar o terminal. Les flors sn unisexuals o hermafrodites i brunenques. No tenen ni calze ni corolla ja que sn pollinitzades pel vent. L'androceu est format per noms dos estams. El fruit s una smara glabra que duu una sola llavor a la part basal.

Usos.
s una planta que s ha usat en la medicina popular, emprant-se l'escora i les fulles, ja que tenen propietats dirtiques, laxants i antiartrtiques. La infusi de l'arrel s indicada com febrfug i la de les fulles contra l'escorbut, la gota i el reuma. Es cultiva com ornamental i per usar la seva fusta en ebenisteria.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153207" title="Victor Interactive Software" nonfiltered="2009" processed="2005" dbindex="62040">
Victor Interactive Software s una empresa subsidiria de Victor Music Industries dedicada al desenvolupament de programari. s conegut sota el nom de Victor Music Industries fins el 1996, quan va prendre el nom de Victor Interactive Software.

L'empresa s la creadora de la saga de videojocs Harvest Moon i tamb la saga Keio Yuugekitai. Adquirit per Marvelous Interactive Inc. el 2002.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153210" title="Vision Park" nonfiltered="2010" processed="2006" dbindex="62041">
Vision Park s una empresa d'entreteniment electrnic i ha sigut atribut en la creaci dels segents videojocs:

 Globetrotter 2 (tamb Round the World Challenge);
 Europa Universalis;

 Enllaos externs .
Lloc web de Vision Park (no disponible durant un temps) ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153211" title="Visual Concepts" nonfiltered="2011" processed="2007" dbindex="62042">
Visual Concepts s una empresa desenvolupadora de videojocs situada a Califrnia coneguda per la saga de videojocs d'esports anomenat 2K de Sega Sports.

Videojocs creats per Visual Concepts.
Saga de videojocs 2K/ESPN.
NFL Football;
NFL 2K (Dreamcast);
NFL 2K1 (Dreamcast);
NFL 2K2 (Dreamcast, PlayStation 2, Xbox);
NFL 2K3 (GameCube, PlayStation 2, Xbox);
ESPN NFL Football (PlayStation 2, Xbox);
ESPN NFL 2K5 (PlayStation 2, Xbox);
All-Pro Football 2K8 (PlayStation 3, Xbox 360) (sense llicncies de la NFL);
NBA Basketball;
NBA 2K (Dreamcast);
NBA 2K1 (Dreamcast);
NBA 2K2 (Dreamcast, GameCube, PlayStation 2, Xbox);
NBA 2K3 (GameCube, PlayStation 2, Xbox);
ESPN NBA Basketball (PlayStation 2, Xbox);
ESPN NBA 2K5 (PlayStation 2, Xbox);
NBA 2K6 (PlayStation 2, Xbox, Xbox 360) ;
NBA 2K7 (PlayStation 2, PlayStation 3, Xbox, Xbox 360);
College Football;
NCAA College Football 2K2 (Dreamcast);
NCAA College Football 2K3 (GameCube, PlayStation 2, Xbox);
College Basketball;
NCAA College Basketball 2K3 (GameCube, PlayStation 2, Xbox);
ESPN College Hoops (PlayStation 2, Xbox);
ESPN College Hoops 2K5 (PlayStation 2, Xbox);
College Hoops 2K6 (PlayStation 2, Xbox, Xbox 360);
College Hoops 2K7 (PlayStation 2, Xbox, Xbox 360);
World Series Baseball/ Major League Baseball;
World Series Baseball 2K2 (Dreamcast, Xbox);
World Series Baseball 2K3 (Dreamcast, PlayStation 2, Xbox);
ESPN MLB Baseball (PlayStation 2, Xbox);
Major League Baseball 2K5 (PlayStation 2, Xbox);
Major League Baseball 2K6 (GameCube, PSP, PlayStation 2, Xbox, Xbox 360);
Major League Baseball 2K7 (PSP, PlayStation 2, PlayStation 3, Xbox, Xbox 360, Nintendo DS, Game Boy Advance);
Major League Baseball 2K8 (PlayStation 3, Xbox 360);
NHL Hockey;
NHL 2K2 (Dreamcast);
NHL 2K3 (GameCube, PlayStation 2, Xbox);
ESPN NHL Hockey (PlayStation 2, Xbox);
ESPN NHL 2K5 (PlayStation 2, Xbox);
NHL 2K6 (PlayStation 2, Xbox, Xbox 360);
NHL 2K7 (PlayStation 2, PlayStation 3, Xbox, Xbox 360);

Altres videojocs.
Xbox.
ToeJam & Earl III (amb la collaboraci de ToeJam & Earl Productions);

Dreamcast.
Floigan Bros.;
Ooga Booga;

PlayStation.
NBA Fastbreak '98;
NHL Hockey '97 (publicat per EA Sports);
One;
Viewpoint;

Sega Saturn.
NBA Action 98 (publicat per Sega Sports);

SNES / Genesis.
Lester the Unlikely;
Madden NFL '94 (publicat per EA Sports);
Madden NFL '95 (publicat per EA);
Bill Walsh College Football (publicat per EA Sports);
ClayFighter;
Clay Fighter II;
Claymates;
Harley's Humongous Adventure;
MLBPA Baseball (publicat per EA Sports);
NHL 95 (publicat per EA Sports);
Taz-Mania;
Weaponlord;
Were Back;
Desert Strike;
Jungle Strike;
Ken Griffey Jr. Baseball;

Apple IIGS.
Task Force (publicat per Britannica Software);
Gnarly Golf (publicat per Britannica Software);
Great Western Shootout (publicat per Britannica Software);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153213" title="Catalunya (desambiguaci)" nonfiltered="2012" processed="2008" dbindex="62043">


En l'mbit histric i cultural s el Principat de Catalunya format per:
Catalunya, comunitat autnoma;
Catalunya del Nord;
En sentit ampli s'ha usat histricament per designar els Pasos Catalans ;
Poltica:
Generalitat de Catalunya;
Govern de Catalunya;
Altres, derivats de Catalunya: ;
Catalunya 2003;
Catalunya Vella;
Catalunya Nova;
Club Nataci Catalunya;
Denominaci d'Origen Catalunya;
Catalunya (Buenos Aires) revista fundada el 1930 a Buenos Aires pel casal catal.



 Vegeu tamb .
Catalonia;
;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153215" title="Volatile Games" nonfiltered="2013" processed="2009" dbindex="62044">
Volatile Games s una empresa subsidiria de Blitz Games. Es localitza a Warwickshire al Regne Unit. Volatile Games sovint crea videojocs per a un pblic adult.

 Llista de videojocs .
Algun dels videojocs creats per aquesta divisi de Blitz Games pot ser Reservoir Dogs. El 2006 va aconseguir un premi de la BAFTA com a millor banda sonora original. Enlla

 Enllaos externs .

Lloc web oficial

www.VolatileGames.com - videojocs madurs;

Altres divisions

Blitz Games - www.BlitzGames.com - videojoc familiars;
TruSim - www.trusim.com - videojocs seriosos;
Blitz Arcade - www.BlitzArcade.com - videojocs descarregables;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153216" title="Toei Animation" nonfiltered="2014" processed="2010" dbindex="62045">
Toei Animation (          T ei Anim shon)

s un estudi d'animaci japonesa (Anime) que pertany a Toei Company. Hayao Miyazaki, Isao Takahata, i Yoichi Kotabe han treballat tots amb la companyia en el passat.

Des de la seva fundaci el 1957, Toei ha creat un gran nombre de sries de TV, i pellcules, algunes populars en el mn sencer. Originalment van ser la resposta de Jap a Disney amb algunes pellcules musicals animades luxosament, produdes des de finals dels anys 50 fins a principis dels 70. La competici de la televisi va forar a Toei a adoptar un estil que s ms estndard en el mn actual de l'anime. Fins a fa bastant poc, Toei Animation era coneguda com Toei Doga (     T ei D ga), essent "d ga" la paraula japonesa per a "animaci".

Enllaos d'inters.
Pgina oficial de Toei Animation  ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153218" title="Volition, Inc." nonfiltered="2015" processed="2011" dbindex="62046">
Volition, Inc. s una empresa desenvolupadora de videojocs per consoles i ordinadors. Volition s'ubica a Champaign, Illinois. L'empresa va ser creada quan Parallax Software (desenvolupadors criticats per la saga Descent) va ser dividida en dos. L'altre empresa ara tancada era Outrage Entertainment qui va desenvolupar Descent 3 i Alter Echo. 

L'empresa va ser adquirida per THQ.

 Videojocs .
 Saints Row 2 (2008);
 Saints Row (2006);
 The Punisher (2005);
 Red Faction II (2003);
 Summoner 2 (2002);
 Red Faction (2001);
 Summoner (2000);
 FreeSpace 2 (1999);
  - The Great War (1998);

 Enllaos externs .
 Volition-Inc.com (lloc web oficial) ;
 THQ.com (lloc web oficial) ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153220" title="Freixe de fulla gran" nonfiltered="2016" processed="2012" dbindex="62047">


El freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior) s un arbre caducifoli de boscos humits coneguts com a freixenedes.  

Ecologia i distribuci.
S'estn per gran part del continent europeu i que a la pennsula noms es troba al nord. A Catalunya es fa sobretot als Pirineus i Prepirineus i tamb a les contrades humides del nord-est, entre els 400 i els 1800 m a l'estatge mont fins l'estatge subalp. Floreix d'abril a maig.

Descripci morfolgica. 

s un arbre d'escora grisenca, inicialment llisa i finalment fissurada. La capada s oblonga i ampla i arriba als 40 m d'alria. Les fulles sn oposades i imparipinnades, amb els folols subsssils i dentats. Els folols, entre 9 i 13, sn acuminats, glabres a l'anvers i amb alguns pls als nervis pel revers. La inflorescncia s una pancula terminal o axillar que surt abans que el fullatge. Les flors sn hermafrodites o unisexuals. El calze i la corolla sn absents ja que la pollinitzaci s anemfila. L'androceu l'integren dos estams de filaments molt curts. El fruit s una smara oblongo-lanceolada. Cada fruit t una sola llavor.

Usos.
s una planta medicinal i s utilitzen els folols i l escora per la seva activitat com antiinflamatori, laxant i dirtic. Tradicionalment s'ha utilitzat per al tractament d'artrlgies, artritis, gota, oligria, retenci urinria, edemes, restrenyiment i febre.

Tamb, les fulles s'empren per alimentar el bestiar. La fusta s'utilitza en ebenisteria, fusteria i torneria. A ms a ms, es conrea com ornamental. A causa de la seva alta flexibilitat i resistncia a partir-se, la fusta de freixe s usada tradicionalment per a mnecs d'eines i de les raquetes de tennis.

 Referncies .


 




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153226" title="Charles Wright Mills" nonfiltered="2017" processed="2013" dbindex="62048">


Charles Wright Mills (28 d'agost de 1916, Waco (Texas)   20 de mar de 1962, Nyack, (Nova York) va ser un socileg nord-americ. 
Mills s recordat per haver estudiat l'estructura de poder dels Estats Units en el seu llibre, The Power Elite. Entre altres temes li va interessar la responsabilitat dels intellectuals en la societat de desprs de la II Guerra Mundial. Va ser partidari del comproms per damunt de l'observaci acadmica desinteressada. 


Vida i obra.
Mills es va graduar en la Universitat de Texas el 1939 i es va doctorar en la de Wisconsin el 1941. Va ser l'any 1946 que va comenar a treballar en al Universitat de Columbia, on hi va romandre fins la seua mort el 1962.

Entre les seues obres cal destacar:
 White Collar: The American Middle Classes (1951) on afirma que la burocrcia ha aclaparat el treballador urb, llevant-li tot pensament independent i transformant-lo s una mena de robot oprimit i content alhora. Que aconsegueix un salari, per esdev alienat del mn per la seua incapacitat d'influir-hi o canviar-lo. ;
 The Power Elite (1956) .
 La imaginaci sociolgica (The Sociological Imagination) (1959) .
 The New Men of Power: Amrica's Labor Leaders (1948).
 The Causes of World War Three (1958).
 Listen, Yankee:  The Revolution in Cuba (1960).
 The Marxists (1962).

Enllaos externs.
Pgina Oficial;
La Elite de poder(castil);
The Power Elite (ingles);
C.W Mills Revival?  ;
Esperando a Mills-Revolucion  Cubana;
C. Wright  Mills,Structure of Power in American Society,British Journal of Sociology,Vol.9.No.1 1958;
La Imaginacio de la Sociologia;
C.Wright Mills, On Intellectual Craftsmanship;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153227" title="Xiongnu" nonfiltered="2018" processed="2014" dbindex="62049">
Els xiongnu (transcripci antiga hsiung-nu) eren els huns segons el nom donat pels xinesos.

Antecedents .

Els escites i srmates ocupaven la Rssia del sud i el Turgai i part de la Sibria occidental, mentre a l'orient estaven els pobles turcomongols dels quals el grup dominant eren designats entre els xinesos com hsiung-nu. Segurament el mateix nom que es va traslladar a hunni (huns) a l'occident i huna a l'ndia.

Foren esmentats per primer cop pel xins Ta'in al segle III aC, per abans se'ls anomenava hien-yun (segles VIII i IX aC) i ms abans hiun-yu o hou.

El segle IV aC grups dels hien-yu foren sotmesos pel regne de Zhao. El rei Wuling (Wung Li)  de Zhao (vers 325 aC-298 aC) els hi va arrabassar l'extrem nord del Shansi i el nord de l'Ordos. Els regnes de Ts'in (al Shensi) i Tchao (al Shansi) van haver de transformar els seus pesats carros en cavalleria mbil. Fou llavors que es van establir els primers llocs fortificats que molt de temps desprs foren l'embri de la Gran Muralla.

 Naci .

Segons Sseu-ma Ts'ien  a la segona meitat del segle III aC els hsiung-nu van esdevenir una naci forta i unida sota un cap (chan-yu, el ttol en transcripci xinesa complerta fou tch'eng-li-kou-i'ou chang-yu, que es va traduir com Majestat fill del cel). Sota del chan-yu es trobaven els reis (i'ou-k'i), el anomenat de l'esquerra, que era l'hereu residia a l'alt Kerulen; el de la dreta residia a les muntanyes Khangai. Seguien desprs els generalssims de dreta i esquerra, els grans governadors de dreta i esquerra, els tang-hou de dreta i esquerra, els kou-tou de dreta i esquerra, i els caps de mil homes, de cent homes i de deu homes.

Els xinesos van descriure detalladament el seu aspecte, vestimenta, armament, i altres caracterstiques, i Wieger en va escriure una encertada compilaci basada en els escrits xinesos. S'observen algunes coincidncies amb els escites segons la descripci que d'aquestos fa Herdot . Es tracta evidentment de pobles nmades en un mbit geogrfic no tant diferent, per algunes de les coincidncies son cridaneres.

Els hsiung-nu van fer tractats amb els xinesos; consagraven els tractats bevent sang en un crani hum. Els xinesos els hi va cridar molt l'atenci aquest fet, per encara ms el fet de qu els hsiung-nu noms menjaven carn (els xinesos menjaven molta verdura).

 religi, llengua i art .

La seva divinitat principal era Tangri (Cel div) i s'adoraven algunes muntanyes sagrades. 

La seva llengua es discutida. Shiratori considera que parlaven un llengua propera al mongol  per M. Pelliot els considera de llengua bsicament turca.

El seu art es comunament designat com "Art Ordos" del nom de la tribu mongola dels ordos que el segle XVI va ocupar la boca del riu Groc al nord de Shensi on s'han fet les principals troballes. Es un art nmada molt simple, amb algunes influncies xineses, sobretot en els bronzes. L'art fou investigat mpliament pel suec  T. J. Arne desprs del 1933 , el japons Sueji Umehara el 1935 , el suec Karlgren el 1937 , i molts arquelegs xinesos desprs dels anys seixanta.

Es pensa que la influencia xinesa es va poder iniciar vers el 650 aC i que l'art Ordos seria doncs anterior. Les principals troballes s'han fer a un rea entre el Baikal i Hopei, el Shansi i el Shensi. Cal destacar les tombes de ita a Rssia (segles II i I aC); les tombes de Derestuisk prop de Troizkosavsk, al nord de Kiakhta, a l'Alta Monglia on es van trobar monedes Han emeses desprs del 118 aC ; Noin Ula prop de Ulan Bator on Kozlov va descobrir la tomba d'un prncep hsiung-nu, amb bronzes, vestits i gravats, i prop de all a Durbeldji i a Ilkhe Alyk sobre l'Orkhon uns magnfics frescos que no es poder datar per d'influncia srmato-altaica ; i altres llocs al nord-est de Xina com Luang-ping a tocar del Jehol, Hattin-sum, Hallangosso (al nord de Kalgan),  Siuan-hua, (al sud de Kalgan), Kueu-hua-tch'eng (prop de Suei-yuan) i Yu-Lin (al lmit entre l'Ordos i el Shensi del nord). Em molts d'aquestos llocs s'han trobats monedes amb el carcter "t'oi" que foren les utilitzades pels regnes combatents entre el 480 aC i el 250 aC.

L'art va continuar florint al perode dels Han a Xina (segle II aC-segle III) segons es demostra per les troballes de Noin Ula i l'existncia a l'Ordos de plaques de bronze amb gravacions de l'estil d'aquesta poca  . Encara sota les sis dinasties (segles IV a VI) la influencia de l'art Ordos es feia sentir a l'art xins. Arne  diu que l'art es va conservar a les estepes fins al segle IX i probablement va continuar fins al perode ongut dels gengiskhnides, i estaria representat en l'art nestori, en els petits bronzes, com creus nestorianes i altres .

 Expansi dels Xiongnu (hsiung-nu) i emigraci dels yuezhi (yueh-xi) .

Mentre la Xina s'unificava sota la dinastia Qin (221 aC-206 aC) els xiongnu van esdevenir una fora a tenir en compte. L'emperador Qin Shihuang (221 aC-210 aC) i el seu general Mong Tien van construir la Gran Muralla per protegir xina dels nmades (desprs del 215 aC) i els va expulsar de l'Ordos (214 aC). Llavors estaven governats pel chang-yu T'eu-man (que va morir vers el 210 aC o 209 aC). 

Expulsats de la Xina van buscar noves terres i els primera que van atacar foren els yuezhi (yueh-xi, yueh-txi, yueh-chi), establerts al Kansu occidental. Vers el 209 aC Mao-tuen o Mei-tei va succeir al seu pare T'eu man, i no va tardar en derrotar a l'est als tonghu.

La dinastia Qin va caure el 206 aC i es va establir la dinastia Han (202 aC) i aprofitant aquest canvi el chang-yu va envair el 201 aC la provncia de Shansi la capital de la qual era T'ai-yuan. L'emperador Han, Kao-ti (Gaozu) va crrer a la zona i els va rebutjar per va quedar assetjat a la plana de Pai-teng (prop de P'ing-tch'eng) propera del Shansi, i va haver de negociar: una princesa xinesa fou donada en matrimoni al chan-yu i els xiongnu es van retirar.

El 177 aC o 176 aC els Xiongnu van derrotar els yuezhi del Kansu occidental. El 174 aC Mei-tei fou succet pel seu fill Lao-xang que va acabar amb els yuezhi, i va matar al seu sobir, amb el crani del qual va beure per celebrar el triomf. La mort del seu sobir va obligar als yuezhi a emigrar a l'oest arribant a la Bactriana (vegeu: Regne grec de Bactriana i yuezhi).

 Els xiongnu s'enfronten als Han de Xina .

Aquesta emigraci va deixar als xiongnu com els amos d'una extensa regi. El chan-yu tenia una residencia al Gobi oriental que estava propera a la futura Karakorum (Qaraqorum). El 167 aC van entrar al Shensi i es van acostar a la capital xinesa Chang'an on un palau imperial fou cremat. El 158 aC van tornar a atacar. El 142 aC van atacar la Gran Muralla per la zona de Yen-men, propera a Ta-tong al nord de Shansi. En plena amenaa dels xiongnu va pujar al tron el gran emperador Wu-ti o Wudi (Liu Che) (141-87 aC). Aquest es va voler aliar als yuezhi i va enviar a l'ambaixador Tchang Ki'en a la cort del sobir d'aquest poble. 

El 138 aC l'ambaixador va sortir de la Xina per pel cam fou fet presoner pels xiongnu que el van portar a presencia del seu chan-yu Kiuntxen, per desprs de deu dies va poder fugir i va arribar al regne de Fergana (Ta-yuan) i desprs a la Sogdiana (Kang-kiu). Aqu va estar el 128 aC per no va obtenir el suport dels yuezhi contra els xiongnu i va retornar a Xina i a la tornada va caure altre cop en mans dels xiongnu i va estar pres un any, tornat finalment a Xina el 126 aC .

El 115 aC l'emperador va enviar un altra missi diplomtica, dirigida tamb per Tchang Ki'en, amb el mateix objectiu amb els wu-sun de la regi de l'Ili, per tampoc no va tenir xit.

Mentre els xiongnu havien atacat la regi de l'actual Pequn (Beijing) el 129 aC, i al no aconseguir encara el suport dels pobles  nmades, l'emperador va decidir iniciar sol la guerra: el general Wei Ts'ing va sortir de Ta-tong al nord de Shansi, va travessat el Gobi fins a l'Ongkin i els va derrotar i posar en fuita (128 aC). El 127 aC es va establir una colnia militar a Xo-fang al riu Groc que el 124 aC fou atacada pels xiongnu i foren rebutjats pel general Wei Ts'ing. El 121 aC el nebot del general, el jove Ho Kiu-ping, al front de deu mil cavallers, va entrar al Kansu i les hordes dels xiongnu establertes a la zona  es van posar al servei de l'emperador Han, que els va reconixer com a federats al nord dels Nan-xan. 

 Ofensiva xinesa .

Des del 120 aC una colonitzaci xinesa intensa es va fer a l'Ordos.  El 119 aC Wei Ts'ing i Ho Kiu-ping van arribar fins a la actual Monglia centre del poder dels xiongnu i va derrotar el chan-yu que era Yitchesie, expulsant-lo cap al sud i fent presoners a 19000 nmades. Ho Kiu-ping va morir el 117 aC poc desprs de retornar de l'expedici.

L'imperi va anar creant una srie de comandncies militars al Kansu (entre el 127 i el 111 aC). El 108 aC el general Tchao P'o va arribar encara mes lluny, als regnes de Leu-lan (Lob Nor) i Kiu-xe (Turfan); el rei del primer fou fet presoner i el segon derrotat. Llavors va entrar en contacte comercial amb la gent de Fergana (Ta-yuan) poblat per saques. 

El 105 aC els ambaixadors xinesos a Fergana foren massacrats degut a l'excs de cavalls que demanaven com a tribut els xinesos i aix va provocar l'enviament del general Li Kuang-li que amb seixanta mil homes va arribar a Fergana  i va conquerir la capital Usurshana o Uratepe, i noms es va retirar desprs de rebre un tribut de tres mil cavalls.

 Desastre de Li-ying .

Per un desastre es va produir al nord: el capit Li Yingva fer una expedici a l'alta Monglia amb cinc mil homes, i a la muntanya Siun-ki  fou rodejat per vuitanta mil xiongnu i es va haver de retirar corrent, i a 50 km de la frontera foren emboscats i noms 400 van escapar i la resta o van morir o foren fets presoners entre ells Li-ying. L'emperador al conixer la noticia va entrar en colera i va castigar al historiador Sseu-ma Ts'ien que havia defensat al capit.

El 77 aC el rei de Leu-lan (Lob Nor) es va revoltar contra el domini xines, aliat als xiongnu, per fou derrotat i decapitat i una colnia xinesa es va establir  al pas, a Yi-sun. 

 Continua l'expansi xinesa .

L'establiment xines al Tarim va rebre un gran impuls amb l'emperador Xuandi (Liu Xun) (74-49 aC). El 71 aC el general Tchang-Hui va ser enviat en ajut dels wu-sun, que eren atacats pels xiongnu. El 67 aC el regne de Kiu-xe (Turfan) que s'havia fet client dels xiongnu, fou sotms pel general Tcheng Ki. El 65 aC el general Fong Fong-xe, va enderrocar al rei de Yarkand que tamb s'havia aliat als xiongnu i va quedar sota protecci xinesa. El 64 aC els xinesos van evacuar Turfan que immediatament va passar sota control xiongnu, per els xinesos el van recuperar el 60 aC per  obra de Tcheng Ki que va establir la seva residencia a Wu-lei, entre Karashahr i Kudjha, amb un camp militar a Kiu-li, al sud de Karashahr.

 Els xiongnu sota protectorat xins .

Des vers el 60 aC dos pretendents es van disputar el govern dels xiongnu: Huanye i Tchetche. L'any 51 aC el primer va anar a la cort xinesa de Chang'an per demanar oficialment suport i oferir la submissi a l'emperador. Amb el suport xines va triomfar del seu rival entre el 49 aC i el 43 aC i finalment es va poder installar com nic chan-yu. El 33 aC va renovar el vassallatge i va obtenir una recompensa molt apreciada, la ma d'una infanta xinesa.

 Els xiongnu occidentals de Tchetche .

Tchetche es va retirar amb els seus cap a l'oest vers el 44 aC i en el seu cam va derrotar el wu-sun de l'Ili, va confederar als Hu-kie de l'Imil, als Kien-Kou de les estepes de l'Aral, va atacar a la gent de Sogdiana  (Kang-kiu) i va installar campaments a les estepes de Tchu i Talas. Intentava consolidar aquestos dominis occidentals quan el 36 aC fou atacat pels xinesos sota el general Tcheng Tang i derrotat fou fet presoner i decapitat (36 o 35 aC). Els seus seguidors seran l'origen dels futurs huns.

Xiongnu septentrionals i xiongnu meridionals .

L'execuci del cap dels xiongnu occidentals, i la feblesa dels huns orientals al Tarim va deixar la supremacia a Xina fins a la caiguda de la dinastia Han, amb la guerra civil (8 a 25). Llavors el chan-yu Hing-nu (Ulonoti) va aprofitar per conquerir el regne de Turfan (any 10). La tomba d'un dels caps huns s'ha descobert a Urga (Ulan Bator). Desprs de l'any 25 els Han posterior van restablir el protectorat sobre el Tarim aprofitant lluites entre els Xiongnu: les hordes del sud dirigides per Pi es van revoltar contra el chan-yu P'ou-nu (Panu) i es van sotmetre a la Xina que els va donar la condici de federats i els va establir al sud del Gobi, formant el regne dels xiongnu meridionals que fou un client fidel de l'Imperi fins al segle IV. Els Xiongnu septentrionals es van mantenir a l'Orkhon, i per atacar-los el governador xins de Leao-tong, Tsi Yong, va incitar contra ells dues hordes venes, els wu-huan (que vivien al Leao-ho superior a Manxria) i els sien-pei (probablement mongols que vivien ms al nord), i aquestos atacs els van deixar molt debilitats.

 El protectorat xins al Tarim (sia Central) .

Vers el 48 la Xina va restablir el protectorat sobre els oasis del Tarim: al nord, Turfan (xins Kiu-txe), Qarashahr (xins Yen-ki), Kudjha (xins Kieu-tseu), Aksu (xins Kou-mo), Utx Turfan (xins Wen-su) i Kashgar (xins Xou-lo); al sud Lob Nor, Khotan (Yu-tien) i Yarkand (So-kiu). A Qarashahr, Kudjha  i Kashgar es parlava una llengua indoeuropea amb afinitats amb l'hitita, l'armeni i l'eslau, probablement derivat del seu poblament anterior pels escites.  A la meitat del segle I l'hegemonia la tenia el rei de Kashgar, Hien (33-61), que havia sotms Kudjha el 46, i desprs Fergana i Khotan. Vers la fi del seu regnat fou derrotat per una coalici d'enemics revoltats, i Kudjha es va posar sota protecci dels xiongnu . Hien va morir en lluita contra el rei de Khotan, Kuang Tu, que es va apoderar de Yarkand i va establir l'hegemonia al sud, mentre al nord, l'any 73 el rei de Kudjha, Kien, es va apoderar de Kashgar i es va fer amb l'hegemonia.

La dominaci xinesa fou consolidada per diversos emperadors entre el 58 i el 105. El 73 el general Keng Ping "el comandant del cavalls rpids" i el general Teou Ku van dirigir una expedici contra els xiongnu del nord, que van fugir davant els xinesos. El general de cavalleria Ban Chao , lloctinent de Teou Ku, es va dirigir contra l'horda Hou-yen que vivia a la regi del llac Barkul, i la va derrotar. Aquell mateix els xinesos van establir una colnia militar a Yi-wou, probablement al nord de Lob Nor. El 74 Keng Ping i Teou Ku van atacar Turfan i territoris al nord (Kiu-txe), on el rei del pas, Ngan-to, es va rendir; el seu fill es va sotmetre igualment i es van establir dos guarnicions xineses, una  sota el comandament de Keng Kong (cos de Keng Ping) al Kiu-txe posterior, i un altra al mateix Turfan. Ban Chao fou enviat al regne de Txan-txan (Tchan-tchan o Zhan-zhan), al sud-oest del Lob Nor, el rei del qual era aliat dels xiongnu. Va ocupar el pas i el rei es va sotmetre. Kuang-tu de Khotan es va sotmetre i amb aix va quedar dominada tamb la Kashgria on els xinesos van restablir a un antic rei de nom xins Tchong. 

El 75 es va produir una revolta general contra els xinesos (poc abans de la mort de l'emperador que va morir aquell mateix any). Els xiongnu li van donar suport. El rei de Qarashahr va massacrar al governador o protector general el xins Tchen Mou. Kudjha i Aksu van assetjar Ban Chao al Kashgar; el xins va resistir durant un any. En aquest temps els xiongnu van envair el regne del Kiu Tche posterior (Ku Tcheng) i van matar al rei vassall xins, Ngan-to, assetjant al general xins Keng Kong a una fortalesa; el general va resistir fins que se li va acabar el menjar. Finalment el nou emperador va ordenar tant a Ban Chao com a Keng Kong d'evacuar el Tarim.

Ban Chao va intuir que si deixava el pas en mans dels xiongnu era la mateixa Xina la que estava en perill i quan va arribar a Khotan (en retirada) va retornar a Kashgar que havia caigut en mans de Kudjha (aliat dels xiongnu). Els caps locals foren executats i el domini xins restaurat. El 78, amb soldats reclutats a Khotan, Sogdiana i Kashgar, es va apoderar de Aksu i de Utx Turfan. Mentre les forces xineses imperials de Kansu havien reconquerit el regne de Kiu Tche (Turfan).

Ban Chao va escriure a l'emperador per justificar la seva acci. En les cartes parla de la importncia d'ocupar els 36 regnes de l'sia Central per tallar el cam dels xiongnu. Al 83 va aliar-se amb els wu-suen de l'Ili. Va sufocar revoltes a Kashgar (als anys 80 i 84-87) i a Yarkand (el 84-88). La revolta del 84 la va encapalar el seu protegit, el rei Tchong de Kashgar, aliat al rei de Yarkand, als sogdians i als yuehzhi o indoescites. El 87 Ban Chao va reconquerir Kashgar i el rei es va sotmetre per el general el va executar. L'any segent es va presentar a Yarkand que havia rebut ajut de Kudjha i havia reunit 50000 homes contra molts menys el xins, per el general va obtenir la victria.

Restaven rebels els reis de Kudjha i de Qarashahr, que es van aliar als indoescites que llavors estaven governats per Kadfises II, i estava enemistat amb Xina perqu no havia pogut obtenir la ma d'una princesa xinesa. Kadfises va enviar un exrcit cap al nord-est del Pamir, per Ban Chao els hi va tallar els subministraments i els va obligar a retirar-se. Els kusana o kushana van canviar en la seva poltica i van tornar a la seva tradicional amistat amb Xina (90). Per al mateix temps els generals Teou Hien i Keng Piu (89-90) van derrotar els xiongnu al nord de Monglia i els dos reis del Kiu Tche (el rei de Ku Tcheng i el de Turfan) van confirmar la seva fidelitat a Xina. Un altra gran victria fou obtinguda pels xinesos dirigits pel general Keng Kuei a la vora de l'Orkhon, en la que la mare del chan-yu i nombrosos prnceps foren fets presoners, i va nomenar un nou chan-yu, Yu Tchou kien, el germ del derrotat. Privats d'ajut els reis de Kudjha, Aksu i Utx Turfan es van sotmetre a Ban Chao (91) que va rebre de l'emperador el ttol de "Protector general" equivalent a virrei d'sia Central i va establir residencia a To Kien (prop de Kudjha), mentre un altre general es va establir a Kashgar. Noms Qarashahr restava revoltada.

El nou chan-yu es va revoltar al cap de tres anys (93) i els xinesos van mobilitzar contra ell als sien-pei, horda dels lmits de la moderna Manxria, que els van derrotar completament. D'aquestos desastres el xiongnu ja no se'n van refer.

El 94 Ban Chao amb auxiliars de Kudjha i de Lob Nor va marxar contra Qarashahr. El defensors d'aquesta van tallar els ponts per fou intil i la ciutat conquerida i el rei executat i la ciutat donada als soldats pel saqueig 

El 97 Ban Chao va enviar al seu lloctinent Kan Ying cap al Ta-tsin (Imperi Rom) a travs del Ngan-si (Imperi Part), per l'ambaixador no va passar ms enll dels dominis parts.
 
Ban Chao es va jubilar el 102 i va tornar a Xina on va morir el mateix any. El seus successors no van ser tant afortunats i la seva poltica va provocar la revolta general el 106. El general Leang Kin fou assetjat a Kudjha per va poder derrotar els revoltats, per el 107, davant la continutat de la revolta, la cort imperial va cridar a totes les guarnicions amenaades (Louktxun i Yi-wou). El 108 els kiang (tibetans, llavors nmades salvatges que vivien al sud i oest del Kuku Nor) van atacar les posicions xineses al Kansu i foren continguts noms a costa de ferotges combats. El 109 els xiongnu septentrionals van tornar a la carrega i van atacar les posicions frontereres xineses; el governador xins de Leao-tong, el general Keng Kuei, va cridat en ajut als sien-pei; al mateix temps tamb es van produir atacs dels xiongnu meridionals cap al Shansi, fins que el general Leang Kin va obligar al seu chan-yu a signar la pau el 110.

Fins el 119 la Xina no va tornar a consolidar la frontera. En aquest any es va restablir la fortalesa de Yi-wou (segurament al Lob Nor). Txan-txan i Turfan es van sotmetre. Poc desprs el chan-yu dels xiongnu septentrionals  i el regne de Ku Tcheng van sorprendre a la guarnici xinesa de Yi-wou que fou massacrada. 

Fou Pan Yong, fill de Ban Chao, qui va restaurar l'obra paterna: el 123 va installar una colnia militar a Louk txun o Leiu txong prop de Turfan; el 124 Txan-txan es va sotmetre, i van seguir els regnes de Kudjha i d'Aksu; amb l'ajuda dels sotmesos va ocupar Turfan on hi havia bandes de xiongnu; el 126 va dominar per un temps l'horda dels hu-yen, una facci dels xiongnu septentrionals que s'havia establert al nord-est del llac Barkul, i va rebutjar a la resta dels xiongnu que els volien defensar. . El 127 va entrar a Qarashahr. El 120 el fill del rei de Kashgar i una ambaixada del rei de Fergana van anar a la capital de Xina, Lo-yang, a oferir la seva lleialtat a l'emperador.

Durant els segents anys hi va haver pau, tret d'una revolta (140-144) d'un cap dels xiongnu meridionals, de la branca oriental. Els ms hostils eren la facci dels hu-yen del Barkul que el 131 van atacar el regne de Kou Tcheng i el 151 van atacar sense xit la colnia militar xinesa de Yi-wou que es va salvar per els pels. El 153 el Turfan i Kou Tcheng es mantenien com a vassalls de la Xina. L'actuaci brutal d'un comissari xines va provocar una revolta a Khotan el 151 que una vegada va haver matat al ofens es va sotmetre voluntriament.

El 168 i 169 foren rebutjades les incursions dels Kiang o tibetans al Kansu. I el 170 els generals xinesos disposaven de contingents de tots els regnes del Tarim i intervenien als conflictes locals.

 Els sienpei .

El 155 els xiongnu septentrionals foren sotmesos pels sienpei, probablement d'origen mongol, dirigits per un cap que els xinesos anomenaven Tan-xe-huai. Desprs de derrotar els xiongnu van arribar fins a la Monglia occidental fins al territori dels wu-suen (el Balkhadj) encara que probablement aix foren noms incursions i el seu domini es va aturar al Bogdokan. El cap sienpei va assolir les anteriors aspiracions xiongnu sobre la Xina. El 156 va atacar la provncia xinesa de Leaotong per fou rebutjat; llavors va atacar als xiongnu meridionals, vassalls xinesos, i es va entendre amb ells i junts van fer un atac a la zona fronterera de Xina al Shansi i al Kansu, per es van haver de retirar a l'arribada d'un exrcit xins.

Ms tard, el 177, els sien-pei van tornar a atacar, aquesta vegada al Leao-si, es a dir a la provncia a l'oest del riu Leao-ho, al sud-oest de Manxria, per foren altra cop rebutjats pel general Tchao Pao. 

 Els wuhuan i els xiongnu meridionals .

Les hordes dels wu-huan, que vivien al Dalai Nor i Qaramurden, al sud del gran Khingan, foren derrotades el 207 al Jehol pel general xins Ts'ao Ts'ao, que el 215-216 va establir les restes dels xiongnu meridionals a les zones frontereres despoblades  al Shensi, Shansi i Hopei i els va dividir en cinc hordes amb cinc caps controlats per un comissari xines. El chan-yu de l'horda Hou-xou-ts'iuan (195-216) que tenia per capital P'ing-yang al Shansi, fou enviat a la cort xinesa en una espcie de llibertat vigilada . A la cort xinesa va descobrir que una avia seva havia estat princesa imperial Han i va agafar el nom patronmic de Lieu.

Sota la pressi dels sien-pei, els xiongnu es van establir a l'estepa d'Ordos fins al riu Groc i a l'Alashan, i durant el perode dels tres regnes van gaudir d'una condici similar a la de federats i com a tals van poder establir-se a l'altra costat de la Gran Muralla 

El 220 en mig de la guerra civil va desaparixer la dinastia Han per les diverses hordes (xiongnu meridionals, xiongnu septentrionals, wuhuan, sienpei) estaven totes prou debilitades per intentar res seris. Els regnes del Tarim van romandre lleials a uns del tres regnes successors, el regne de Wei que del 220 al 265 va dominar el nord de Xina. El 224 els reis de Lob Nor (Txan-txan) Kudjha i Khotan van anar a la cort per oferir el vassallatge al rei de Wei. El 265 els tres regnes foren substituts per la dinastia Jin (Tsin) dirigida per la famlia Sseu-ma per els regnes del Tarim van romandre fidels a la nova dinastia, i el rei de Kudjha va enviar al seu fill a la cort imperial per servir amb els xinesos. 

Vers el 260 la horda dels tabgatx (xins t'o-pa), probablement turcs, es van establir al nord del Shansi i nord de la Gran Muralla, i en anys successius s'establiren tamb al sud de la Gran Muralla, al antics districtes xinesos de Yen-men (Xo-p'ing) al nord de Shansi, i de Tai (el modern Ta-t'ong) on es trobaven ja installats el 310.

Els sien-pei, dels que depenien els xiongnu, van aprofitar els canvis per atacar la frontera del Kansu per la part de Leang-Tcheu, per foren rebutjats pel general Ma Long el 279. 

En aquesta poca un clan del sien-pei, els mujong, es va crear un regne propi al Leao-tong i al Leao-si al sud-oest de la moderna Manxria.

Dinasties xiongnu a la Xina .

Dinastia dels Pei Han o Han del nord .

El 304 un dels caps dels xiongnu meridionals de nom Lieu Yuan, descendent del chan-yu que vers el 220 havia agafat el nom de Lieu, que estava establert a T'ai-yuan (Shansi) va obtenir de la cort xinesa dels Jin el ttol de chan-yu de les cinc hordes. El 308, al front de 50000 homes es va proclamar emperador a T'ai-yuan com a successor de la dinastia Han (aquesta dinastia fou coneguda com Pei Han o Han del nord -Han septentrionals-, o Zhao anteriors es a dir Ts'ien Tchao)

El seu fill, Lieu Ts'ong (310-318) va ocupar el 311 la capital xinesa Lo-yang, cremant el palau imperial i fent presoner a l'emperador Jin Huai-ti; tot seguit (312) va remuntar fins a Chang'an on va massacrar a la meitat de la poblaci. L'emperador fou enviat presoner a Pi'ing-yang, la capital de Lieu, durant uns dos anys, en qu va ser humiliat, i finalment executat el 313.

El segent emperador Jin, Min-ti (312-316) es va installar a Chang'an quan els xiongnu se'n van retirar (312) per el 316 el xiongnu van tornar i el van obligar a rendir-se; l'emperador fou portat tamb a P'ing-yang, humiliat un temps i desprs executat el 318. Un membre de la famlia imperial Jin va fugir a Nankin (llavors anomenada Kien-k'ang, i defensat pel riu Yang-tse, va fundar (317) la segona dinastia Jin  o dinastia dels Jin meridionals (o tamb Jin orientals).

Lieu Ts'ong va mantenir la seva capital a P'ing-yang per controlava les velles capitals xineses de Lo-yang i Chang'an; dominava el centre i sud de Shansi, el Shensi (menys la conca del Han) el nord d'Honan (menys K'ai-fong) i el sud d'Hopei i nord de Shantung. Aquest regne xiongnu es va haver d'enfrontar a hordes barbares: els tabgatx i els mujong.

 Zhao posteriors .

Lieu Ts'ong va morir el 318 i els seus hereus noms van poder conservar la part nord-oest dels seus estats amb Chang'an com a centre. Un cap xiongnu, Che Lei, es va crear un regne propi a  la regi de Siang-kuo (actual Chouen-to) al sud d'Hopei. El 329 Che Lei va destronat a la dinastia xiongnu dels Han del nord o Pei Han i va fundar una nova dinastia xiongnu coneguda com dinastia dels Zhao posteriors o Heou Tchao (vers 330-350). Va establir la capital a Y (actual Tchang-to) i Lo-yang com a segona capital. Va morir vers el 333 i el va succeir Che Hu (334-349), un brbar salvatge  que el seu fill va tractar d'assassinar cosa que li va costar la vida; el fill era un altra monstre, que es va menjar rostida i servida a la taula alguna de les seves concubines. Els seus dominis tenien per capital Tchang-to (Y) al nord d'Honan, i governava el Shensi (menys Han-tchong que pertanyia als Han meridionals), el Shansi (menys Ta-t'ong que estava dominat pels t'o-pa), l'Hopei, el Shantung, el Honan i les parts al nord del Kiangsu i el Nanghuei. Aquest regne de grans dimensions es va enfonsar a la mort de Che-Hu el 349. Els seus hereus i els generals es van disputar la successi. Els mujong del Leao-tong van aprofitar per l'anarquia per apoderar-se de l'Hopei (entre 350 i 352), Shansi i Shantung. 

 Dinastia mujong dels Yen anteriors .

De la lluita van sortir vencedors els mujong dirigits per Mujong Tsiun (349-360) que vers el 350 va establir la seva capital a Yen (Ki) la moderna Pekin o Pequn, i ms tard, el 357, a Y (Tchang-to). La seva nissaga fou coneguda com dinastia dels Yen anteriors o Ts'ien Yen (349-370). El 364 el seu successor encara dominava Lo-yang que efmerament havia estat recuperada per els Jin meridionals, i va avanar cap a la riba nord del Huau-ho el 366. La dinastia va durar fins que fou enderrocada el 370.

 Dinastia dels Jin anteriors .

Desprs del 350 un oficial de la dinastia de Che-Hu, de nom P'ou Hong, probablement d'tnia mongola o tangut (de la branca tibetana) es va fer independent al Shensi amb capital a Chang'an. La seva dinastia fou coneguda com Jin (Ts'in) anteriors o Ts'ein Ts'in (350-394). El seu net Fu Kien (357-385) fou un del reis mes importants de tots el reis turcomongols del nord de Xina; va adoptar els costums i la civilitzaci xinesa, fou just i compassiu i protector del budisme. Va ocupar Lo-yang als mujong(369) i tot seguit T'ai-yuan i finalment Y (Tchang-to) la capital, on va fer presoner al seu rei i va acabar amb la dinastia dels Yen anteriors, incorporant el seus territoris (Hopei, Shansi, Shantung i Honan) als que ja possea del Shensi.

El 376 es va apoderar del petit regne barbar de Leang al Kansu. El 382 va enviar al seu lloctinent Lu Kuang a sotmetre als reis de la conca del Tarim, i els sobirans de Lob Nor, Turfan i Qarashahr es van sotmetre; el rei de Kudjha (que els xinesos anomenen Po Xuen) va voler resistir per fou derrotat i enderrocat el 383. Lu Kuang va establir una guarnici a Kudjha, i va tornar a Xina portant al fams monjo budista Kumaradjiva, que fou un notable traductor  de texts snscrits al xins.

El 383 va decidir atacar a l'imperi xins del sud per la vora del riu Huau-ho va patir una greu derrota. 

 Dinasties mujong dels Yen posteriors i dels Yen occidentals .

Els mujong, sota direcci de Tch'uei, que fins llavors servia a les ordres de Fu Kien, es va revoltar i es va apoderar de Hopei i el Shantung on va fundar una dinastia coneguda per dinastia dels Yen posteriors (Heou Yen) que va durar del 384 al 407 amb capital a Tchong-chan (moderna Ting-tcheu, a l'Hopei).

Un altre cap mujong tamb es va revoltar i va fundar un regne al Shansi conegut per dinastia dels Yen occidentals (Si Yen) que noms va durar fins el 394, quan va caure en mans dels Yen posteriors. 

Dinasties tibetana dels Jin posteriors .

Finalment un altre general de Fu Kien, de nom Yao Tch'ang, probablement tibet, es va apoderar del Shensi i part de Honan, i va fundar la dinastia dels Jin posteriors (Heou Ts'in) que va durar del 384 al 417 i va tenir per capital Chang'an (en aquell moment anomenada King-tchao).

 Altres dinasties .

A ms a ms dos generals turcs o mongols van fundar dos estats al Kansu: el dels Ts'in o Jin occidentals (Si Ts'in) amb capital a Lan-txeou (Yuan-ts'iuan), que va durar del 385 al 431 amb un parntesi del 400 al 409, i el dels Leang posteriors (Heou Leang) fundat per Lu Kuang (el que va portar al monjo Kumaradjiva) que va durar del 386 al 403.

Al comenament del segle V, els tabgatch es van imposar i van liquidar les restes del poder xiongnu.


 Reis .

Teuman, fins vers el 209 aC;
Meitei (fill) 208-174 aC;
Langxan (fill) 174-161 aC;
Kiuntxen (fill) 161-126 aC;
Yitchesie vers 126-114 aC;
Uvey 114-105 aC;
Uyshilar 105-102 aC;
Kulighu 102-101 aC;
Qutighu 101-96 aC;
Hulugu 96-85 aC;
Xuangdi 85-68 aC;
Xului Qanghui 68-60 aC;
Huanye 60-58 aC;
Khukhenye I 58-31 aC;
Bosiuytang-Zhuki (Oest) 58-56 aC ;
Huge (Nord-oest) 58-57 aC ;
Xeli (Sud-oest) 58-56 aC ;
Uji (Nord-oest) 58-57 aC;
Tchetche o Zhunzhen (Oest) 56-35 aC;
Tchitchi-guduhu o Zhizhi-Guduhu (Est) 55-47 aC ;
Huanye (de nou) 49-31 aC;
Pozhulonuti 31-20 aC;
Shuzhunoti 20-12 aC;
Qiyanoti 12-8 aC  ;
Ulunoti 11-10 ;
Uchilonoti  8 aC -13 dC ;
Ulunoti (de nou) 13-18 ;
Ghuduarshi Davganoti 18-46 ;
Xiuybudan 18-19 ;
Udatqu 21-46 ;
Panu 46-48 (dels xiongnu del nord fins els 83) ;
Divisi entre xiongnu del nord i del sud el 48.


Referncies i notes .


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153228" title="Peer Gynt (suites)" nonfiltered="2019" processed="2015" dbindex="62050">
El 1874, Edvard Grieg compon una msica d'escena per a l'obra teatral Peer Gynt del dramaturg noruec Henrik Ibsen. Dels 22 nmeros, Edvard Grieg en seleccion vuit, arrantjant-los i reorquestrant-los en dues suites per a orquestra simfnica.

 Suite nm. 1 .

La Suite nm. 1 op. 46, va ser escrita el 1888. L'estructura s la segent (entre parntesi, la indicaci metronmica):
 Al mat (Morgenstemning). s un Allegro pastoral, en la tonalitat de mi major, en comps 6/8 (negra amb punt=60);
 La mort de se (ses dd). Andante doloroso, en si menor, comps 4/4 (negra=50).
 Dansa d'Anitra (Anitras Dans). Tempo di mazurka, en la menor, comps 3/4 (negra=160);
 A la cova del rei de la muntanya (Dovregubbens hall). Molts canvis de carcter (Alla marcia et molto marcato, Pi vivo, Stringendo al fine), en si menor, comps 4/4, i la indicaci metronmica de negra=138;

 Suite nm. 2 .

La suite nm. 2, op. 55, va ser escrita el 1891. L'estructura s la segent:
 El segrest de la nvia. El lament d'Ingrid (Bruderovet. Ingrids klage). Allegro furioso-Andante doloroso, en sol menor, alternant el comps 2/4 (negra=160) i el comps 3/4 (negra=60);
 Dansa rab (Arabisk Dans). Allegretto vivace, en do major, comps 4/4 (negra=132);
 El retorn de Peer Gynt. Tempesta en el mar (Peer Gynts hjemfart. Stormful aften pa havet). Allegro agitato, en fa# major, comps 6/8 (negra amb punt=126) ;
 Can de Solveig (Solveigs Sang). Andante-Allegretto tranquillamente, alternant el comps 4/4 (negra=72) en la menor i el comps 3/4 (negra=120) en la major. ;

 Orquestraci .

Les dues suites estan escrites per a orquestra simfnica. La instrumentaci s la segent:




Enllaos externs.
 ;
 Audici de la Can de Solveig a Emusic.com amb la Bamberg Symphonic Orchestra dirigida per Georg Singer;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153229" title="Jos Ortega Torres" nonfiltered="2020" processed="2016" dbindex="62051">
 Biografia .

Poeta nascut a Granada, Espanya. Cursa els estudis de Filologia Romnica a la Universitat de Granada entre 1966 i 1969, i es llicencia el 1971 amb la memria "Aproximacin a la poesa de Rafael Guilln", dirigida pel SR. Emilio Orozco Daz. Obt el doctorat en Filologia Hispnica el 1971 amb la tesi "La poesa de Rafael Guilln: lengua, temas y estilo".

El 1975 funda amb els poetes Jos Lupiez (La Lnea de la Concepcin) et Jos Gutirrez (Granada) la collecci Silene. Actualment (2007) exerceix com a professor de Literatura Espanyola a la Universitat de Granada.

Publica la seva obra potica amb l'anagrama de Narzeo Antino.

 Cites .

Aynadamar el recinto;
del amor. Y tu presencia;
claro fulgor: inminencia;
alza el afn nunca extinto.
Conjunto de laberinto;
entreteje la colina;
(sabio secreto de mina;
tanta riqueza procura).
Husped t de la hermosura;
donde la ofrenda culmina.

'Diamante', Granada, 1978, p. 34.



'Fulgor de la materia', Granada, 2003, p. 50 y 51.

 Obres i premis.

- Cauce vivo (1971), amb el pseudnim de Aldo Fresno

- Ceremonia salvaje (1973)

- Carmen de Aynadamar (1974)

- Ritos y cenizas (1975)

- "Poema de la Alhambra, de A.E.  (publicat en el diari granad Ideal el 23 de febrer de 1975)

- El exilio y el reino (1979)

- Hierofana (1981), Premio Federico Garca Lorca en 1979 (patrocinat per la Universitat de Granada).

- La diadema y el cetro: himno (1983)

- Diamante: (espacio ntimo) (1987)

- Olvido es el mar, (1989)

- Domus aurea (1996), Premio Provincia de Lle 1994.

- Laurel & glosa, 1997

- Centinela del aire (1999), Premio Ciudad de Salamanca.

- Amante desafo 2001

- Fulgor de la materia (2003)

- Un ttulo para Eros. Erotismo, sensualidad y sexualidad en la literatura, Captulo 7 -  Falomana y travesura en El jardn de Venus de Samaniego  , 2005

 Notes i referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153233" title="Manuel Ferrer i Sitges" nonfiltered="2021" processed="2017" dbindex="62052">
Manuel Ferrer i Sitges fou un cavaller membre del Bra Militar de Barcelona, nascut a finals del segle XVII i que va morir durant el segle XVIII. Fou un dels nou ponents que va participar a la Junta de Braos del 5 de juliol de 1713 reunida a Barcelona per tal de decidir si es resistia a la invasi per part de les tropes de Felip V o b es capitulava.

Es t constncia del seu discurs complet de Manuel Ferrer i Sitges  en aquesta Junta de Braos de 1713 grcies al capit Francesc de Castellv, qui va publicar la transcripci en castell d'aquest discurs en el llibre "Narraciones Histricas", publicat en castell per a qu el filipistes no tergiversesin la histria ni el destruissin. La Junta finalment va decretar la guerra a ultrana contra Felip V,una lluita que va continuar a Barcelona fins l'11 de setembre de 1714.

Francesc Castellv va lluitar amb les tropes de la Coronela de Barcelona contra els filipistes, desprs de la guerra fou persseguit pels filipistes i s'hagu d'exiliar a Viena. En canvi Manuel Ferrer i Sitges no va anar al exili per les tropes filipistes varen quedar-se amb totes les seves possesions.

En el discurs es pot veure com es parla amb tota naturalitat de Naci Catalana, i tamb es refereix a Castella alguna vegada amb el nom d'Espanya. Aix s possible que el terme Espanya tamb hagus estat utilitzat abans de la fi de la Guerra de Successi.

Algunes paraules eloqents del seu discurs foren:
  Despertau-vos, despertau-vos catalans adormits. No sepulteu la vostra honra, vostres lleis i la llibertat de vostra ptria estimada, en la negra obscuritat d una perptua esclavitud... .

"Qui doncs podr persuadir-nos a que un sol dia vulguem consentir que s'entronitzi sobre els catalans la vanitat i violncia castellana ";
Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153234" title="Famlia lingstica" nonfiltered="2022" processed="2018" dbindex="62053">
Una famlia lingstica s un grup de llenges emparentades histricament i que semblen derivar d'una llengua ms antiga que per diversificaci dialectal va donar lloc a diferents llenges, normalment inintelligibles entre si. En sentit estricte, una famlia de llenges s una unitat filogentica, s a dir, tots els seus membres deriven d'un ancestre com. Les famlies es poden agrupar al seu torn en superfamlies. 

No est clar si totes les superfamlies deriven d'una sola llengua mare o si es van formar independentment. Els partidaris de la primera opci parlen de la llengua original o llenguatge universal, un  sistema primitiu de comunicaci del que derivarien les superfamlies. La hiptesi boreana, defensada per Sergei Starostin, agruparia gran part dels idiomes de l'hemisferi nord, diferenciant-los de les llenges australs. 





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153237" title="Arturo Tizn" nonfiltered="2023" processed="2019" dbindex="62054">
Arturo Tizn s un pilot de motos valenci nascut el 25 de maig de 1984 a la localitat castellonenca de la Vall d'Uix. La temporada 2006 pilot amb l'equip Wurth Honda BQR a la categoria 250cc del Campionat Mundial de MotoGP al costat del catal Aleix Espargar, a pesar d'haver tingut a comenament de temporada com a company el colombi Martn Crdenas. Tamb corre en 250cc en 2007 com nic pilot dins de l'equip Blusens Aprilia Germany.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153238" title="Paco Gonzlez" nonfiltered="2024" processed="2020" dbindex="62055">

Paco Gonzlez, Francisco Gonzlez Gonzlez (Madrid, 6 d'octubre de 1966 s un periodista esportiu criat en Folgueras de Corns (Astries) que estudi a la Universitat Complutense de Madrid. Paco Gonzlez va nixer en Madrid i va crixer en Oviedo. Est enamorat de la homosexualitis.

Es un dels millors comunicadors de la Cadena Ser i de la rdio espanyola. 

En 1987 s'uneix a l'equip esportiu de la Cadena Ser i des de 1992 dirigeix i presenta Carrusel Deportivo junt amb Pepe Domingo Castao en la mateixa cadena, el programa lder de les tardes del diumenge de la rdio espanyola a partir de l'any en qu ho comenaren a fer, espai que dirigeix i en el que est acompanyat per un gran equip de professionals entre els que destaca els seu company i presentador, Pepe Domingo Castao, o Manolo Lama.

Durant tota la seva carrera professional en aquesta cadena d'emissora, Paco Gonzlez a cobert destacats aconteixements esportius com els Mundials de Futbol d'Itlia, Estat Units, Frana, Corea i Jap, i Alemanya, les Olimpades de Barcelona i Atlanta, aix com l'Eurocopa d'Anglaterra, la de Blgica i Holanda, i la de Portugal.


Es caracteritza per una habilitat per estar atent de tota l'actualitat, sense gaireb necessitar uns pocs papers. El programa de rdio es realitza front a diverses pantalles de televisi, en les que es veuen tots els partits, i mentre el dirigeix es capa d'assabentar-se del que succex en totes elles, mentre revisa altres novetats esportives en Internet. Encara que, l'equip que el rodeja es esplndid, i est perfectament greixat, ell s, sense cap dubte i junt amb Pepe Domingo Castao i el seu equip, la clau de l'xit.

Entre 2005 i 2006, Paco Gonzlez fou presentador del programa esportiu Maracan 05 i 06 que presentava en Cuatro, retirat per la seva baixa audincia els dilluns per la nit 

A ms, a ms collabora escrivint articles d'opini en el diari As, i comentant l'actualitat en els informatius de Cuatro.

Presta la seva veu per al videojoc de futbol "FIFA" des de l'any 98 junt al gran Manolo Lama, comentant els parits.S'est quedant calv.

Els seus companys de rdio amb freqncia lanomenen carinyosament amb el sobrenom de "Nostrapacus", (derivat de Nostradamus) degut a la seua celebrada capacitat d'errar la majoria dels seus pronstics i a la seva tendncia de donar malastruga a jugadors i equips que elogia o donar bona sort a qui acaba de criticar. Se li veu el cartr.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153239" title="Liam Neeson" nonfiltered="2025" processed="2021" dbindex="62056">

Liam Neeson s un actor d'Irlanda del Nord que va nixer el 7 de juny del 1952 a Ballymena. 

Biografia.

William John Neeson s fill de Barney Neeson, que era un guardi de collegi i de Kitty Neeson, una excuinera d'un institut femen. Va ser criat en tant que catlic a Ballymena, una ciutat predominantment protestant i unionista d'Irlanda del Nord.

Nesson va exercir diversos oficis abans de dedicar-se a la interpretaci, fent de boxador a la seva adolescncia, perode en el qual se li va trencar el nas. 

Desprs d'abandonar la boxa, va estudiar a la Universitat de Queens de Belfast amb la intenci de fer de mestre, per va abandonar aquesta idea per a estudiar interpretaci a la Gaiety School i treballar al teatre als anys 70, participant en el Belfast Lyric Player's Theatre i en l'Abbey Theatre de Dubln. El 1981 va obtenir el seu primer paper important al cinema en la pellcula Excalibur, dirigida per John Boorman. 

El 1993 va ser nominat com a millor actor per l'Oscar, els Globus d'Or i els BAFTA pel seu paper a La llista de Schindler, de Steven Spielberg. 

El 1999 va actuar a L'amenaa fantasma, de la saga Star Wars, interpretant un cavaller Jedi.

El 3 de juliol del 1994 Neeson es va casar amb l'actriu Natasha Richardson. Tenen dos fills, Michel i Daniel. 

El 2002, treball en el film , on interpreta a un capit de submar rus al costat de Harrison Ford.

 Filmografia .



 Premis .
 Oscars .



 Globus d'Or .








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153240" title="Jorge Martnez Aspar" nonfiltered="2026" processed="2022" dbindex="62057">
Jorge Martnez Salvador "Aspar" (Alzira, 29 d'agost de 1962) s un pilot de motociclisme 3 vegades campi del mn de (80 cc), 1986, 1987, 1988 amb Derbi i una vegada de (125 cc), 1988 amb Derbi.

Jorge Martnez va ser un dels pioners del motociclisme a Espanya i les seues gestes es van escriure ms enll de les fronteres que imposa un resumit palmars. Els seus xits van ser molt nombrosos, per s impossible deixar passar alguns fets especialment singulars, com les 15 victries aconseguides en la temporada 88 (6 en (80cc) i 9 en (125cc) i els dos triomfs conquistats en un mateix dia tant en Imola com en Assen, Rijeka i Brno. Eren altres temps i els canvis de reglamentaci han provocat que fra Jorge l'ltim en aconseguir-lo, igual que els dos ttols sumats en 1988. 

Referncies.
Team Aspar;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153241" title="Hctor Barber" nonfiltered="2027" processed="2023" dbindex="62058">

Hctor Barber va nixer el 2 de novembre de 1986 a Dosaiges, poble del Pas Valenci. Actualment resideix a Valncia. Va heretar del seu pare la passi per les motos i va iniciar la seua trajectria en el mn del motociclisme en la modalitat de trial. Hctor Barber s el subcampi del mn de 125c.c de 2004 per davant del seu posterior company d'equip Jorge Lorenzo que qued quart. En 2005 s nov en la categoria de 250c. c. amb l'equip Fortuna Profunda. En 2006 acaba set en el mundial, per a causa de les seus visibles i pbliques diferncies amb el seu company, Jorge Lorenzo, Hctor decideix canviar-se d'equip per a unir-se al Team Toth Aprilia. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153242" title="Wu-sun" nonfiltered="2028" processed="2024" dbindex="62059">
Els wu-sun foren una confederaci tribal de l'sia central. 

Els escriptors xinesos els presenten com gent d'ulls blaus i barba rossa.

Al segle III aC i segurament ja abans haurien viscut al nord-est de la Xina, en un lloc no ben determinat. Als primers anys del segle II aC van ser empesos pels xiongnu cap a la vall de l'Ili i s'hi van establir. Vers la meitat del segle II aC es van enfrontar amb els yuezhi, que havien iniciat la seva emigraci tamb empesos pels xiongnu, i els van rebutjar i encara que finalment els yuezhi van establir el seu domini a la zona els wu-san no van tardar a expulsar-los, mercs a l'ajut que els van donar els xiongnu. Aix va empnyer als yuezhi cap el Sir Daria (el clssic Iaxartes, i pels xinesos Ta-yuan) . Aquest fets es poden situar vers el 160 aC i abans del 150 aC.


Referncies i notes .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153243" title="The Washington Post" nonfiltered="2029" processed="2025" dbindex="62060">
The Washington Post s el major i ms antic peridic de Washington DC, la capital dels Estats Units. Va guanyar fama mundial a principis dels 70s, per la seva investigaci sobre el cas Watergate, conduda per Bob Woodward i Carl Bernstein, que va ocupar un paper important en la caiguda de Richard Nixon com a president. s generalment considerat un dels millors diaris nord-americans, juntament amb el New York Times, conegut pel seu reportatge general i cobertura internacional, i el Wall Street Journal, fams pel seu reportatge financer. El Post s'ha distingit pels seus reportatges sobre la Casa Blanca, el Congrs, i altres aspectes del govern nord-americ.  

Per altra banda, a diferncia del Times i el Journal, el Post es veu a si mateix com un peridic estrictament regional, i no imprimeix una edici nacional per a distribuci ms enll de la Costa Est. La major part dels seus lectors sn del Districte de Columbia, juntament amb els suburbis adinerats de Maryland i Virgnia. 

Al setembre del 2004, la seva circulaci diria per terme mitj era de 707.690 i la seva circulaci dominical era 1.077.487, segons l'Audit Bur de Circulacions, fent-lo el cinqu peridic ms gran al pas per circulaci, desprs del New York Times, el Los Angeles Times, el Wall Street Journal i USA Today. Mentre que la seva circulaci (com la de tots els diaris) ha anat en caiguda lenta, t una de les taxes de penetraci de mercat ms altes de tots els diaris metropolitans.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153246" title="Toyota" nonfiltered="2030" processed="2026" dbindex="62061">

La Toyota Motor Corporation (          , Toyota Jid sha Kabushiki-gaisha?), o Toyota es una corporaci multinacional japonesa, que fabrica autombils. Al primer quatrimestre del 2007, junt amb la seva filial 
Daihatsu, la companyia va ser la nmero u en vendes d'autombis venent 2,35 milions de vehicles.

La companyia va ser fundada el 1937 per Kiichiro Toyoda, un spinoff de la copmanyia del seu pare Toyota Industries per a produir autombils. Va produir el primer vehicle de passat. La seu s a Toyota, Aichi, Jap.

Enllaos externs.
 Lloc global, en angls ;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153247" title="Jidoka" nonfiltered="2031" processed="2027" dbindex="62062">
Jidoka (o autonomation en angls) terme utilitzat en sistemes de producci Lean. Significa "automatizaci amb un toc hum". s un procs de control de qualitat utilitzat en el Sistema de Producci de Toyota (TPS), que aplica els quatre principis segents:

Detectar l'anormalitat;
Parar;
Corregir la condici immediata;
Investigar la causa arrel i aplicar una contramesura;

Per a sistemes JIT (Just-in-time) es vital produir amb zero defectes, sino els defectes poden causar problemes al procs de producci.

En sistemes de producci Lean sempre es busquen objectius per a la millora continua, buscant i eliminant les causes dels problemes.

Jidoka cont la detecci automtica dels errors o defectes durant la producci. Quan un defecte s detectat, el fet de parar la producci fa que l'organitzaci focalitzi els esforos en resoldre el problema i evita la propagaci de males practiques.

La paraula prov del japons. En Japons "automatitzaci" s'escriu amb tres kanji: "Ji" que vol dir "propi", "Dou" que vol dir "moviment" (moviment propi, que vol dir automatitzaci) i "Ka" que vol dir"-itzaci", (   ). En el sistema de producci de Toyota, la segona lletra s canvia per una altra "Dou" que vol dir "treball"( ), que es un carcter derivat, format per l'original "Dou" i afegint-li el radical "hum".








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153248" title="Asfalt" nonfiltered="2032" processed="2028" dbindex="62063">

L'asfalt s un material viscs, apegals i de color negre, usat com a aglomerant a barreges asfltiques per a la construcci de carreteres o autopistes. Tamb s utilitzat en impermeabilizants. Est present al petroli cru i compost gaireb per complet de bitumen. El seu nom recorda el Llac Asfaltites (el Mar Mort), en la conca del riu Jord. 

A ms del lloc esmentat, es troba en estat natural formant una barreja complexa de hidrocarburs slids en llacunes d'algunes conques petrolieres, com succex al llac de Guanoco, el llac d'asfalt ms extens del mn (Estat Sucre, Veneuela), amb 4 km d'extensi i 75 milions de barrils d'asfalt natural. Li segueix en extensi i importncia el llac d'asfalt de La Brea, a la illa de Trinitat.


A pesar de la fcil explotaci i excellent qualitat de l'asfalt natural, no sol explotar-se des de fa molt temps ja que, a l'obtenir-se en les refineries petrolieres com subproducte slid al craqueig o fragmentaci que es produx a les torres de destillaci, resulta molt ms econmica la seva obtenci d'aquesta manera. Succex una mica semblat amb l'obtenci del gas, que tamb resulta un subproducte gaireb indesitjable en el procs d'obtenci de gasolina i altres derivats del petroli.  


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153249" title="Don't Let Me Down" nonfiltered="2033" processed="2029" dbindex="62064">
Don't Let Me Down s una composici de John Lennon per a The Beatles gravada a les sessions anomenades "Get Back" al gener del 1969. Llanada en single com a cara B de Get Back l'onze d'abril de 1969 al Regne Unit, i el 5 de maig als EEUU, amb el nom "The Beatles with Billy Preston". La versi editada es va enregistrar el dia 28. Interpretada dues vegades al fams concert del terrat del dia 30, va ser retirada de l'lbum Let It Be per Phil Spector, per recuperada per Paul McCartney al 2003 en l'lbum Let It Be... Naked.

Instrumentaci.
John Lennon: Guitarra elctrica rtmica i veu solista doblada;
Paul McCartney: Baix elctric i harmonia vocal;
George Harrison: Guitarra elctrica solista;
Ringo Starr: Bateria;
Billy Preston: Piano elctric;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153251" title="Johnny Marr" nonfiltered="2034" processed="2030" dbindex="62065">
Johnny Marr, (31 d'octubre de 1963 a Wythenshawe, Manchester, Regne Unit, s un guitarrista i compositor angls, fams per haver tocat, al costat de Morrissey, en les mtiques bandes pop angleses dels anys 1980 The Smiths i The The. Actualment s guitarrista de la banda Modest Mouse, que han editat el seu nou lbum We Were Dead Before The Ship Even Sank. 

Tamb participa del grup angls New Order amb el qual ha realitzat gires fins a 2006, registra collaboracions en temes amb Pet Shop Boys i en el duo Electronic.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153252" title="Austin" nonfiltered="2035" processed="2031" dbindex="62066">

Austin, s la capital de l'estat de Texas als Estats Units. 

A ms de les seves funcions com a seu del govern de l'estat, Austin s un centre comercial, docent i de convencions. Entre la seva producci, destaquen els articles d'alta tecnologia, com equips elctrics, semiconductors i equips informtics. s la seu de la Universitat de Texas (1883). 

Histria.
El 1730 missioners franciscans van establir tres missions temporals en la zona, en aquells dies ocupada per poblaci autctona dels grups comanxe, tonkawa i lipan. El 1838, es va assentar en aquest lloc una comunitat permanent a la qual es va donar el nom de Waterloo. A l'any segent aquesta comunitat es va incorporar a la Repblica de Texas, sent designada la seu capital i rebatejada en honor de Stephen F. Austin, considerat com 'el pare de Texas'. La major part dels texanos anhelaven separar-se del territori mexic i aspiraven a la uni amb els Estats Units per raons comercials. 

El 1842, en temps de Antonio Lpez de Santa Anna, es va produir un incident que va obligar a traslladar la capital a Houston, per els ciutadans d'Austin van forar el retorn de la capitalitat el 1844 quan l'annexi de Texas era ja tot un fet. Texas va entrar a la Uni (s a dir els Estats Units) el 1845 i Austin es va convertir en capital de l'estat el 1850. 

Desprs de la Guerra de Secessi, el desenvolupament econmic d'Austin es va veure impulsat amb l'arribada del ferrocarril el 1871. 

Durant el segle XX, Austin es va beneficiar de la utilitzaci de l'energia hidroelctrica i per a regadiu del riu Colorado. Moltes empreses dedicades a la producci d'articles d'alta tecnologia es van establir en la seva rea metropolitana en els anys 70.

 Ciutats agermanades .































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153253" title="Montpelier" nonfiltered="2036" processed="2032" dbindex="62067">

Montpelier s la capital de l'estat de Vermont als Estats Units, i s la cinquena ciutat ms gran de l'Estat. 

Poblaci. 
7.828 habitants. ;

Geografia. 
Altitud: 160 metres. ;
Latitud: 44 15' 36" N ;
Longitud: 072 34' 32" O;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153254" title="Burlington" nonfiltered="2037" processed="2033" dbindex="62068">

Burlington s la ciutat ms gran de l'estat de Vermont (Estats Units) i s la capital del comtat de Chittenden. Situada al costat del Llac Champlain t una poblaci de 38,889 habitants, constituint una de les rees metropolitanes ms petites de la naci. L'rea urbanitzada consisteix en les ciutats de Burlington, South Burlington i Winooski; els pobles de Colchester, Essex i Williston i el petit llogaret de Essex Junction. 

Demografia.
En el 2000, l'rea metropolitana incloa els tres comtats del nord-oest: Chittenden, Franklin i Grand Isle, arribant a una poblaci de 198.889 habitants en el 2000, i de 203.503 habitants en el 2003. 

Economia.
La renda mitja per capita s de 33,070 dlars i la renda mitja familiar s de 46,012 dlars. Un 10 % de les famlies i un 20 % del total de la poblaci es troben per sota de la lnia de pobresa. La Universitat de Vermont es un dels edificis ms emblemtics de la ciutat.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153255" title="Charleston" nonfiltered="2038" processed="2034" dbindex="62069">
Charleston s la capital de l'estat de Virgnia de l'Oest, dels Estats Units. El seu cens poblacional l'any 2000 s de 53.421 habitants. s la capital del comtat de Kanawha.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153256" title="Olympia (Washington)" nonfiltered="2039" processed="2035" dbindex="62070">




Olympia s la capital de Washington, un estat dels Estats Units d'Amrica. 

Va ser fundada el 28 de gener de 1859. El cens de 2000 va registrar una poblaci de 42.514 habitants. El Comtat de Thurston, que inclou tamb les ciutats de Lacey i Tumwater, t una poblaci de 224.100. 

Geografia. 
Altitud: 39 metres. ;
Latitud: 47 02' 17" N ;
Longitud: 122 53' 57" O;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153257" title="Madison" nonfiltered="2040" processed="2036" dbindex="62071">
Madison s la capital de l'estat de Wisconsin als Estats Units d'Amrica. En el cens de l'any 2000 contava amb una poblaci de 208.054 habitants sent la segona ciutat ms poblada de Wisconsin. 


Madison es troba al Comtat de Dane i s famosa per albergar la Universitat de Wisconsin. Juntament amb les poblacions properes l'rea metropolitana de Madison contava segons el cens de l'any 2000 amb 366.950 persones. 

La ciutat s anomenada de vegades la ciutat dels quatre llacs a causa de els llacs Mendota, Monona, Wingra i Waubesa que la circumden. El centre de Madison es troba situat en un istme entre els llacs Mendota i Monona. Els llacs es connecten a travs del riu Yhara amb el llac Kegonsa. El flux del riu Yahara desemboca en el Rock River i finalment en el riu Mississipp. 

Madison apareix referenciada com una de les ciutats nord-americanes amb major qualitat de vida combinant unes taxes d'atur entre les ms baixes del pas, un alt nivell educatiu dels seus habitants i la presncia de nombroses empreses tecnolgiques que proporcionen un alt nivell de vida a la ciutat.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153258" title="Tacoma" nonfiltered="2041" processed="2037" dbindex="62072">
Tacoma s una ciutat de l'estat de Washington (Estats Units). En aquesta ciutat s'elaboren metalls primaris, fusta, productes derivats del paper, productes qumics i aliments processats. Al nord es troba l'Aeroport internacional de Seattle-Tacoma. 

Histria. 
La ciutat va ser traada el 1868, quan el lloc es va triar com terminal del ferrocarril del nord del Pacfic. El 1873 es va acabar la lnia frria. El nom de Tacoma procedeix del terme amb el qual els nadius denominaven al mont Rainier, visible des de la ciutat. 

Poblaci (2003): 196.800 habitants.

 Ciutats germanes . 
  Alesund, Noruega ;
  Davao, Filipines ;
  Fuzhou, Xina ;
  George, Sud-frica ;
  Qiryat Motzkin, Israel ;
  Kitakyushu, Jap ;
  Gunsan, Corea del Sud ;
  Cienfuegos, Cuba ;
  Vladivostok, Rssia ;
 Taichung City, Taiwan;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153259" title="The The" nonfiltered="2042" processed="2038" dbindex="62073">

The The s un grup musical angls, format inicialment per Matt Johnson l'any 1979. s l'nic membre que ha roms constantment en la banda des de la seva creaci. Des de llavors ha venut milions d'lbums a nivell internacional.

Discografia.
 See without being seen (1978);
 Spirits (1979);
 The pornography of despair (1982);
 Soul Mining (1983);
 Infected (1986);
 Mind Bomb (1989);
 Dusk (1992);
 Solitude (1993);
 Hanky Panky (1995);
 Gun Sluts (1997) ;
 NakedSelf (2000);
  (2002);
 London Town Box Set (2002);
 Silent tongue (2002);

Enllaos externs.
 This is The The Day (Web oficial);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153260" title="New Order" nonfiltered="2043" processed="2039" dbindex="62074">
New Order s un grup angls de rock, format el 1980 pels membres del dissolt grup Joy Division, desprs del sucidi del seu vocalista Ian Curtis. 

La versi primerenca de New Order era fortament relacionable amb Joy Division, per rpidament van trobar un so distintiu. El seu so ha estat descrit com una fusi entre la msica electrnica i el post punk.


 Discografia .
 Movement, 1981.
 Power, Corruption & Lies, 1983.
 Low-Life, 1985.
 Brotherhood, 1986.
 Substance 1987, 1987.
 Technique, 1989.
 Republic, 1993.
 Get Ready, 2001.
 Waiting for the Sirens' Call, 2005.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153266" title="Trilogia" nonfiltered="2044" processed="2040" dbindex="62075">
Una trilogia s un conjunt de tres obres artstiques (novelles, pellcules, cmics...) que formen una unitat en base d'algun element del seu contingut: continutat argumental, coincidncia del protagonista, etc.

T origen grec (tri-logia, de treis-logos: "tres discursos" o "tres textos") amb el qual s'anomenava a la Grcia clssica el conjunt de tres tragdies presentades al concurs per cadascun dels autors que competien per aconseguir el premi en els certmens que se celebraven en les festes en honor de Dions. Cada concursant presentava, a ms, un drama satric, d'on procedeix anlogament el terme tetralogia.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153269" title="Aminocid protenognic" nonfiltered="2045" processed="2041" dbindex="62076">

Els aminocids protenognics, tamb coneguts com a estndards, normals, o aminocids primaris, sn aquells 20 aminocids que es troben a les protenes i que sn codificats pel codi gentic estndard. Aquests aminocids sn ensamblats per formar un polipptid (subunitat d'una protena) a travs d'un procs conegut amb el nom de translaci.

El aminocids no proteics no es troben a les protenes (com p.e. la carnitina, el GABA, o la L-DOPA), o no sn codificats pel codi gentic (com p.e. l' hidroxiprolina i la selenometionina). Aquests darrers sovint resulten d'una modificaci post-translacional de les protenes.

Alguns aminocids no proteics, com l'ornitina i l'homoserina presenten una caracterstica que els fa incompatibles amb l'ensamblatge proteic: per un procs de ciclaci fragmentarien l'estructura polipeptdica.

Vegeu tamb.
 Aminocid essencial;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153270" title="Shek" nonfiltered="2046" processed="2042" dbindex="62077">
Els sheks sn una raa fictcia creada per Laura Gallego Garca en la seva trilogia "Memries d'Idhun".

 Descripci fsica .


Els sheks sn enormes serps amb grans ales membranoses. Sn de sang freda, cosa que els diferencia dels sang-calenta els quals desprecien.

Tenen grans i dures escames que els protegeixen sovint dels atacs dels Dracs. Un shek pot arribar a viure centenars d'anys.

 Descripci psquica .

Els sheks sn profundament prctics. Tenen una personalitat pragmtica, adoren la bellesa i sn molt intelligents (llevat en les lluites contra els dracs, en les quals l'instint els domina quasi completament).

A dems, els sheks disposen de poders teleptics per a comunicar-se entre ells, i de tot tipus de poders mentals. Poden matar introduint-se en la ment de l'oponen amb la mirada. Aquest poder mental els fa superiors en molts aspectes. Quan dos sheks tenen un lla i ells el senten, es permeten explorar completament tota la seva ment entre ells.

 El Du dels sheks .

El du el qual veneren els sheks s El Set, el du obscur i malvat. Els sheks no tenen unes crencies especialment elaborades, ja que del seu du no es coneix gran cosa. 

Tot i aix, el Set acostuma a prendre forma humana. Quan aix succeeix, els sheks deuen obedincia immediata a la seva encarnaci.

 L'element dels sheks .

 

L'element dels sheks s el gel, el fred. Estan completament oposats al foc o la calor, per lo qual aquest els pot causar sries ferides (a la batalla d'Awa, la ferica Aile Alhenai es va sacrificar per formar un encanteri de foc que va acabar amb ms de quatrecents sheks).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153283" title="Aldun" nonfiltered="2047" processed="2043" dbindex="62078">
Aldun s un personatge de ficci creat per Laura Gallego Garca en la seva trilogia "Memries d'Idhun".

s el du idhunita del foc.


 Descripci .
Tot i que els deus sn essncies, Aldun s considerat com una essncia masculina, Aldun s el du del foc, i s el creador dels dracs i dels yan, habitants del Desert de Kash-Tar, segons la saga de Laura Gallego Garca.

 Relaci amb Wina .
Aldun t una mala relaci amb la tamb deessa idhuniana Wina, ja que es diu que al principi de la histria d'Idhun, quan Aldun va baixar al planeta, per observar la seva creaci, va cremar tota la superfcie que avui en dia forma el Desert de Kash-Tar i que havia creat ella. Per aix, Wina va condemnar a les seves criatures predilectes, els yan, a viure en aquell territori.

 Manifestaci a Idhun .
Quan descendeix a Idhun, en el tercer volum de la trilogia, Pante, Aldun es manifesta com una gegantesca bola de foc que molts arriben a confondre amb un quart sol. Aquesta misteriosa bola de foc causa la mort d'incomptables ssers, com alguns sheks, yan, szish, aix com alguns dels Nous Dracs. Expandit al mxim, Aldun pot arribar a ser fins i tot ms gran que Kalinor, el ms gran dels tres sols.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153287" title="Aix parl Zaratustra (Strauss)" nonfiltered="2048" processed="2044" dbindex="62079">
Aix parl Zaratustra op. 30 (Also sprach Zarathustra) s un poema simfnic compost per Richard Strauss entre febrer i agost de 1896. L'estrena va tenir lloc a Francfort el 27 de novembre de 1896 sota la direcci del mateix compositor, un director de prestigi reconegut.

Est inspirat en el llibre del mateix nom del filsof Friedrich Nietzsche i el compositor es centra en la transici de l'home des dels seus orgens fins al "superhome" que planteja Nietzsche, que se sintetitza en una cita del filsof al comenament de la partitura: 
La msica ha somiat massa temps; volem fer-nos somiadors desperts i conscients.

Cronolgicament, l'obra se situa enmig d'altres obres simfniques de Strauss, entre Les aventures de Till Eulenspiegel i el Don Quixot, i abans de les seves grans peres.

La seva obertura implica un fams tema anunciat per trompetes, i refermat per les timbales que, en crescendo, es repeteix tres vegades. Aquest tema ha estat utilitzat, entre altres, en la msica de la pellcula 2001, una odissea de l'espai de Stanley Kubrick, aix com per Elvis Presley com a introducci musical en els seus concerts a partir de 1971.

 Estructura .

L'obra est estructurada en nou parts i la seva execuci dura aproximadament uns trenta minuts:
 Einleitung (Introducci);
 Von den Hinterweltlern (Dels mons de darrere);
 Von der groen Sehnsucht (Aspiraci suprema);
 Von den Freuden und Leidenschaften (Alegries i passions);
 Das Grablied (El cant de la tomba);
 Von der Wissenschaft (De cincia);
 Der Genesende (El convalescent);
 Das Tanzlied (El cant del ball);
 Nachtwandlerlied (Cant del somnmbul);

 Instrumentaci .

L'obra est escrita per als segents instruments: 1 piccolo, 3 flautes travesseres (la tercera doblant al piccolo), 3 obos, 1 corn angls, 3 clarinets en mi bemoll i si bemoll, 1 clarinet baix en si bemoll, 3 fagots, 1 contrafagot, 6 trompes en fa, 4 trompetes en do, 3 trombons, 2 tubes, timbales, triangle, bombo, plats, glockenspiel, campanes, orgue, 2 arpes i corda.

 Audici .
 Aix parl Zaratustra, "Introducci". Director Semyon Bychkov;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153290" title="Irial" nonfiltered="2049" processed="2045" dbindex="62080">
Irial s la deessa Idhunita de la llum.


 Descripci .

Forma part de l'esncia femenina i juntament els altres dus ha creat el planeta d'Idhun (que s el lloc on es dessenvolupen les aventures de la trilogia de Laura Gallego Garca).

La mitologa narra que va ser ella la creadora de la raa humana, que habita a Nandelt i s la seva protectora. Tamb s la deessa que ms s'esfora en la creaci dels unicorns aix com Aldun ho va fer amb els Dracs

 Manifestaci en Idhn .

Quan es manifesta en Pante, provoca als voltants una intensa llum tan forta que fins i tot desintegra els ulls dels humans, al mateix temps que els "illumina" interiorment. La celeste Zaisei arriba a perdre durant un temps la visi.

Uns quants mags, d'entre ells Shail i Qaydar, l'Arximag, creen un globus d'obscuritat que ajuda a contrarestar els efectes de la lluz d'Irial. Tot i aix, quan aquesta s'apropa, el globus de protecci queda redut a una dbil penombra.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153291" title="Lingista" nonfiltered="2050" processed="2046" dbindex="62081">
Un lingista s una persona afeccionada a les llenges que ha acumulat grans coneixements sobre com funciona el llenguatge. Pot ser un filleg si t formaci acadmica al respecte. Molts rebutgen el ttol perqu l'associen a la filologia del segle XIX, centrada en el comparatisme, o a teories canniques de la histra de la literatura. Per aix prefereixen el terme lingista, ms neutre. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153293" title="Coca" nonfiltered="2051" processed="2047" dbindex="62082">

 Una coca (pasts) s un menjar dol o salat que a sovint es menja per a determinades festes com Sant Joan o Reis;
 s una abreviatura usual de la cocana;
 Coca (planta) (Erythroxylum coca).
 Coca (Segvia);
 Riu Coca, afluent del riu Napo a l'Equador.
 Coca (vaixell);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153294" title="Karevan" nonfiltered="2052" processed="2048" dbindex="62083">
Karevan s el du de la roca en el pas imaginari d'Idhun, creat per Laura Gallego Garca.


 Descripci .
Karevan s associat a l'essncia masculina, i juntament amb Irial, Wina, Neliam, Yohavir i Aldun forma el Pante idhunita. A dems de ser el du de la pedra, s el protector de la raa dels Gegants, habitants de Nanhai. 

 Manifestacin en Idhn .
En Pante, quan Karevan baixa al pla de'Idhun, juntament amb els altres dus, es manifesta per mitj de tremolors o sacsejades que tenen lloc a Nanhai, tamb anomenat l'Anell de Gel.
Aquests esdeveniments provoquen l'exilio dels gegants a les terres de Nanetten, els regnes humans, i la fugida dels sheks dels seus amagatalls desprs de la Batalla d'Awa.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153295" title="Pardia" nonfiltered="2053" processed="2049" dbindex="62084">
Una pardia s una imitaci burlesca d'una altra obra, de la qual respecta els trets fonamentals perqu els receptors la puguin reconixer. T intenci humorstica per sovint tamb d'homenatge. Les pardies existeixen en literatura des de l'Antiga Grcia i s'han exts al cinema i la televisi. 

Es pot parodiar una obra canviant el punt de vista narratiu, descontextualitzant-ne algun element o usant un personatge o frase famosa en un fragment satric. L'heroi sovint el seu carcter mtic i s'omple de defectes humans. Alguns exemples famosos de pardies inclouen el Quixot, que pardia els llibres de cavalleries o Tristram Shandy, que s una burla experimental de la picaresca.

Les imitacions televisives de poltics o famosos poden considerar-se pardies modernes. La viquipdia anglesa t la seva versi pardica: la Uncyclopedia. 







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153297" title="Wina" nonfiltered="2054" processed="2050" dbindex="62085">
Wina s un personatge de ficci creat per Laura Gallego Garca en la seva trilogia "Memries d'Idhun"

Wina s la deessa idhunita de la naturalesa   


 Descripci .
Segurament d'essncia femenina, Wina ha creat i t cura dels ferics, que viuen en les terrs de Derbhad, segons el mn fictici de l'autora Laura Gallego Garca.

 Manifestaci en Idhun .
Quan descendeix al pla idhunita en Pante, el tercer llibre de la saga, s'hi troba a Drackwen, concretament en el bosc, on la seva presncia provoca el creixement desmesurat de les plantes, arbres, etc. al seu voltant.

Tanmateix, no noms fa crixer les plantes, sin que tamb a tot tipus d'ssers vius. A Victoria se l'adelanta l'embars uns quants meses per apropar-se a ella, i el szish Assher creix alguns anys tamb.

En el llibre se la descriu com una deessa alegre, capriciosa i entremeliada.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153300" title="Yohavir" nonfiltered="2055" processed="2051" dbindex="62086">
Yohavir s el du de l'aire en la mitologia d'Idhun. 


 Descripci .
El Du Yohavir s el creador i abanderat dels celestes, raa que habita en Celestia, segons el que hi ha escrit en la trilogia de Memries d'Idhun per Laura Gallego Garca. A Yohavir se l'atribueix a dems essncia masculina. Li sn atribuides caracterstiques tals com l'empatia i la comunicaci.

 Manifestaci en Idhun .
Quan Yohavir descendeix al pla d'Idhun en Pante], tercer i ltim llibre de la saga, es va manifestar com una espcie de tornado que va recrrer Idhun des de la Torre de Kazlunn fins el lloc on habitava la seva raa, Celestia.
A la Torre de Kazlunn, on en aquests moments s'hi trobaven ostatjats Jack i Victria, va provocar una forta commoci; el perill va fer que, Jack es transforms en drac i manifestar-se davant del du. Aix, Yohavir va canviar el seu rumb i va salvar tant a la torre com als seus ocupants.

Els Nous Dracs es van tamb trobar amb ell en Celestia, on van perdre a ms de la meitat de la seva flota.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153309" title="Saques" nonfiltered="2056" processed="2052" dbindex="62087">
Els saques era el nom donat pels perses a la branca oriental dels escites: Saka (grec sakai, llat sacae, xins sseu pronunciat sseuk)

Els sacae (saques) segons Ptolemeu limitaven a l'oest amb els sogdians, al nord amb els escites, i a l'est amb els seres. Eren nmades i vivien en coves. Es dividien en caratae i comerae (al riu Iaxartes), comedae (a les muntanyes Comedi), massagetes (a les muntanyes Ascatancas), els grynaei scythae (vens dels anteriors), els toornae (al sud dels massagetes) i els byltae.

Formaren part de la satrapia XV juntament amb els caspii i vivien entre Astarabad i Balkh

A la meitat del segle II aC es van veure atacats per la confederaci tribal dels yuezhi, que empesos pels xiongnu es van presentar a la vall de Fergana, i van emigrar envaint la Sogdiana i la Bactriana on se suposa que van eliminar al regne grec de Bactriana. 

El 128 aC l'ambaixador Txang Ki'en va visitar als yuezhi. Segons el historiador Sseu-ma Ti'en ja ocupaven la Sogdiana al nord del riu Wei (Oxus). En aquest any sembla que el regne grec de Bactriana no estava ocupat pels yuezhi , i no es clar que estigus totalment ocupat pels saques. Podria molt ben ser que la major part encara fos en mans dels grecs.

El 126 aC els yuezhi haurien creuat l'Oxus i haurien ocupat la major part de la Bactriana sota domini dels grecs . Els saques sembla que es van dirigir al sud-oest i van ocupar Drangiana (Sistan) i Aracsia (Kandahar) .

Una vegada a la Drangiana i Aracsia aquesta terres foren conegudes amb el nom de Sakastan (Sakastana, pas dels saques o saka) que va originar el nom Sistan. El rei part Mitridates II de Prtia (124-87 aC) va poder imposar la seva sobirania a la regi abans del 87 aC, per el 77 aC els saques van poder imposar a un rei del seu grat: Sanatrokes I de Prtia, que quan va tractar de separar-se de la seva tutela fou mort per ells.

Per la seva historia posterior, vegeu: Sakastana

Reis.
Amorges;
Maues, vers 80 aC;
Azes, vers 70 aC;

Vegeu tamb.
Sacastene;


Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153311" title="Augustin Eugne Scribe" nonfiltered="2057" processed="2053" dbindex="62088">

Augustin Eugne Scribe (Pars, 24 de desembre de 1791   Pars, 20 de febrer de 1861), va ser un dramaturg i llibretista francs. s conegut per la perfecci que va assolir en l'anomenada Pice bien faite (Obra de teatre ben feta), frmula dramtica que va regnar sobre els escenaris teatrals durant 100 anys.

Biografia.
Va nixer a Pars. Son pare, un comerciant de seda, li va proporcionar una bona educaci, sent en un principi destinat a la carrera jurdica. No obstant, aviat va comenar a escriure per al teatre. La seua primera obra, Le Prtendu sans le savoir, va ser estrenada com obra annima a les Varits l'any 1810, constituint un fracs. Van seguir nombroses altres obres, escrites en collaboraci amb altres autors; per Scribe no va recollir un xit significatiu fins l'any 1815. 

El principal tema de les obres de Scribe va ser la burgesia contempornia. Va perfeccionar la seua tcnica escrivint comdies vaudevilles, entreteniment per a la classe mitjana, sovint amb canons. Va escriure obres de gran popularitat amb elaborats arguments farcits d'enginyosos girs. En contrapartida, s'assumeix generament que les seues obres careixen de profunditat en la descripci dels personatges, de pensament i de crtica social. Aix, contrasten clarament amb les obres contempornies dels dramatugs romntics, com ara Victor Hugo. 

El seu major xit va ser, Une Nuit de la garde nationale (1815), escrita en collaboraci amb Delestre Poirson. Gran part de les seues darreres obres van ser escrites en collaboraci amb altres escriptors.

Va ser molt prolfic, escrivint per a tots els gneres teatrals   vaudevilles, comdies, tragdies, llibrets d'pera... Noms per al Teatre del Gymnase va escriure cent-cinquanta peces abans de 1830. Disposava d'un cert nombre de collaboradors, entre els quals repartia l'elaboraci de l'argument, dels dilegs, dels acudits, etc. S'ha dit que en alguns casos va trametre sumes de diners en concepte de "copyright" a persones que eren inconscients d'haver-li proporcionat una idea per a una nova obra. Entre els seus collaboradors cal esmentar a Jean Henri Dupin (1787-1887), Germain Delavigne, Delestre-Poirson, Mlesyule (AHJ Duveyrier), Marc-Antoine Madeleine Dsaugiers, Xavier Saintine i Ernest Legouv.

Va escriure llibrets per a gaireb tots els compositors ms destacats de l'poca, tant a Frana com a Itlia. Va collaborar amb Giacomo Meyerbeer de manera continuada, i tamb va proporcionar llibrets a Giuseppe Verdi, Vincenzo Bellini, Daniel Auber, Fromental Halvy, Franois Boeldieu, Gaetano Donizetti i Gioacchino Rossini. En el moment de la seua mort estava treballant sobre el llibret de L'Africaine, de Meyerbeer.

El seu debut en el teatre seris va tenir lloc en la Comdie-Franaise l'any 1822 amb Valrie, la primera de tota una srie d'obres d'xit. El seu coneixement de la tcnica teatral i dels gustos del pblic era extraordinari. Per la seua capacitat dramtica va esdevenir nic, i encara avui dia les seues obres sn un model de construcci dramtica. Al voltant de cinquanta anys va erigir-se en el millor exponent de les idees de la classe mitjana francesa, el que el fa mereixedor d'una respectuosa atenci, tot i la convencionalitat   i de vegades vulgaritat   del seu estil i dels seus personatges.

Va escriure tamb algunes novelles, per cap d'elles amb xit.

Obres destacades.
Bertrand et Suzette; ou Le Mariage de raison (1826);
Bertrand et Raton, on l'art de conspirer (1833);
Une Chaine (1842);
Le Verre d'eau (1842);
Adrienne Lecouvreur (1849), en collaboraci amb Legouv;
Bataille de Dames (1851);
Els llibrets d'algunes de les ms famoses peres de la segona meitat del Segle XIX, especialment les d'Auber i Meyerbeer: La muette de Portici, Fra Diavolo, Robert le diable i Les Huguenots sn completament o en part obra seua, aix com La Juive de Halvy i La dame blanche de Boieldieu.
 El llibret de Les vpres siciliennes de Verdi,  Dom Sbastien de Donizetti. ;
 Les seues obres teatrals tamb van ser adaptades a l'pera, s el cas, per exemple, del llibret itali de La sonnambula de Bellini, Adriana Lecouvreur de Francesco Cilea o , L'elisir d'amore de and Donizetti.

Entre els actors a qui va dedicar obres cal esmental a Mlle Mars i a Rachel.

Va ser elegit com a membre de l'Acadmie franaise l'any 1834.

Les seues uvres compltes van aparixer en setanta-sis volums entre 1874 i 1885. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153316" title="Aristoxen de Selinunt" nonfiltered="2058" processed="2054" dbindex="62089">
Aristoxen de Selinunt fou un poeta grec que fou el primer en escriure en metres anapstics. Va viure al segle VI aC o potser el VII aC. Encara que Eusebi diu que va nixer el 664 aC, la ciutat de Selinunt no fou fundada fins el 628 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153317" title="Shhrazade (Rimski-Krsakov)" nonfiltered="2059" processed="2055" dbindex="62090">
Shhrazade (en cirllic,           ), op. 35, s una suite simfnica del compositor rus Nikolai Rimski-Krsakov, composta el 1888. Basada en l'obra Les mil i una nits, combina dues caracterstiques comunes a la msica russa, i particularment de Rimski-Krsakov: una orquestraci enlluernadora i amb molt de color, i un inters per l'orient, un tema molt destacat en la histria de Rssia.

 Estructura .

La suite est dividida en quatre moviments. El compositor va posar inicialment ttols programtics, per posteriorment els va esborrar per a canviar-los per indicacions de carcter i tempo, per evitar una lectura massa descriptiva de la msica. En l'actualitat se solen citar els ttols originals, que sn:
 El Mar i el vaixell de Simbad. Largo i maestoso - Allegro non troppo. Mi major.
 La histria del prncep Kalendar. Lento - Andantino - Allegro molto - Con moto. Si menor.
 El jove prncep i la jove princesa. Andantino quasi allegretto - Pochissimo pi mosso - Come prima - Pochissimo pi animato. Sol major;
 Festival a Bagdad. El Mar. El vaixell encalla en un penya-segat superat pel Genet de Bronze. Allegro molto - Vivo - Allegro non troppo maestoso. Mi major;

El tema musical que inicia el primer moviment representa suposadament al implacable sult Schahriar. Aquest tema est construt amb quatre notes descendents de l'escala de tons. Desprs s'escolten uns quants acords en la secci de fusta que recorden l'inici de l'obertura del Somni d'una nit d'estiu de Felix Mendelssohn. A continuaci sentim un altre dels temes que reapareix en cada moviment; s la melodia que aniria associada a la narradora de la histria, Shhrazade, l'esposa del sult, que aconsegueix commoure'l amb les seves narracions. s una melodia captivadora i sensual amb un solo de viol, acompanyada per l'arpa.


 Forma musical .

Shhrazade s una nova forma de composici, fins a cert punt a mig cam entre la Simfonia fantstica d'Hector Berlioz (1830) i el poema simfnic de Franz Liszt. Probablement, a causa de la trama en qu est basada, est ms prxima al poema simfnic, en el sentit que s menys precs que el de la Simfonia fantstica. El compositor sempre es va pronunciar per tal que s'evits una lectura massa programtica, negant per exemple que els personatges evolucionin clarament i actun, al contrari del que va escriure Antonio Vivaldi amb els poemes adjunts a Les quatre estacions, o del que far Prokfiev a Pere i el llop, amb els instruments que representen personatges amb els seus temes propis recurrents. Rimski-Krsakov va escriure de manera contundent en les seves Crniques de la meva vida musical:

s en va el buscar leitmotiv sempre vinculat a determinades imatges. Al contrari, en la majoria dels casos, tots aquests aparents leitmotiv no sn ms que materials purament musicals per al desenvolupament simfnic. Aquests motius passen i s'estenen per tota l'obra, unint-se successivament i entrellaant-se. Apareixen cada vegada sota una llum diferent, mostrant cada vegada diferents caracterstiques i expressant noves situacions, i corresponen cada vegada a imatges i a quadres diferents.

 Usos posteriors .

 El 1910, amb la msica de Schhrazade, Michel Fokine va crear i realitzar una coreografia d'un ballet per a la temporada dels Ballets Russos a Pars, amb l'escenografia i vestuaris de Lon Bakst. Van destacar en els papers principals Ida Rubinstein i Vtslav Nijinski. El ballet va impactar per la seva sensualitat carregada de orientalisme.
 Grcies a la seva popularitat, fragments de Schhrazade han format part de la banda sonora de diverses pellcules, entre elles:
 Lost in a Harem (1935) de Charles Reisner.
 La taronja mecnica (1971) de Stanley Kubrick.
 Simbad e il califfo di Bagdad (1973) de Pietro Francisci.
 Nijinsky (1980) de Herbert Ross.
 The Man with One Red Shoe (L'home amb la sabata vermella, 1985) de Stan Dragoti (en aquesta pellcula, el protagonista, Richard Harlan Drew (Tom Hanks) s un violinista confs per un espia; quan ha de tocar en un concert el solo inicial de Schhrazade pateix un lapsus, i llavors comena a tocar una pea seva).
 Shadow Dancing (1988) de Lewis Furey.
 IN una notte vaig donar chiaro vaig donar lluna (1989) de Lina Wertmller.
 Lonely in America (1991) de Barry Alexander Brown.
 One True Thing (1998) de Carl Franklin.
 The Price of Milk (2000) d'Harry Sinclair.
    
 Tamb alguns temes, sobre tot el primer (el tema del sult), apareix constantment en la srie televisiva Els barrufets, com un leitmotiv de Gargamel, Azrael o en general qualsevol personatge malvat.

 Enllaos externs .
 Interpretaci de Scheherazada per l'Institut Peabody (mp3);
 Notes i Discografia a allmusic.com;
 Dues pgines de la partitura (el solo de viol):  i , a cascadesymphony.org.
Partitura a Variations Prototype de la Universitat d'Indiana;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153322" title="Aristoxen de Cirene" nonfiltered="2060" processed="2056" dbindex="62091">
Aristoxen de Cirene fou un filsof de l'escola cirenaica que es va distingir per la seva golafreria. L'esmenten Ateneu i Suides.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153324" title="Aristoxen (metge)" nonfiltered="2061" processed="2057" dbindex="62092">
Aristoxen fou un metge grec, esmentat per Celi Aureli, que fou deixeble d' Alexandre Filaletes. Va viure al segle I. Va ser seguidor d'Herfil de Calcednia i va estudiar a la seva escola de medicina de Frgia. Gal esmenta un dels seus llibres




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153326" title="Sociedad Deportiva Compostela" nonfiltered="2062" processed="2058" dbindex="62093">

La  Sociedad Deportiva Compostela  s un club de futbol de la ciutat de Santiago de Compostella a Galcia.

 Histria .
La Societat Esportiva Compostella,  Compos  com nom informal, va ser fundada en 1962, i partint de Regional ascendi rapidamente a 3 Divisi, lloc on va militar fins a 1977 quan puja a 2 divisi B, a pesar d'aix a l'any segent perque la categoria la qual ja no recupera fins a 1980. Durant sis temporades milita en 2 B, fins que es va produir un escandal entre el president de la epoca i el  Pontevedra Club de Ftbol , perqu el segon no perds la categoria, el qual acaba amb el club sense president, en tercera i gaireb amb la seva desaparici. Al final de la decada dels 80 es va produir una reestructuraci del club , que permit que en 1990 torns a 2B. A partir d'ac es va produir un ascens imparable primer a 2 Divisi desprs de derrotar el CD Badajoz en 1992 i finalment a 1, en 1994, Desprs de derrotar el Rayo Vallecano en la promoci d'ascens. 

El  Compos  es va mantenir durant quatre temporades en 1Divisi. Aconseguint en la temporada 95-96 el subcampionat d'hivern i mantenint-se en posicions europees durant gaireb tota la temporada, finalment acaba en 10 posici. En la Temporada 97-98 perque la categoria desprs de ser derrotat en la promocion pel Vila-real CF, moment a partir del qual, les elevades despeses per a retornar a primera i el descens de la taquilla, provoquecaren que l'equip ans caient en segona fins que en 2001 perds la categoria, i torns a 2B, de la qual torna a l'any segent, per a pesar de la seva bona actuaci quedant en 9 posici, perde administrativament la categoria per impagament, a l'any segent la situaci s'agreujaria i baixaria esportivament a 3 i per impagament a regional. 

A partir d'ac, el club ha estat administrat per una junta gestora que ha iniciat el procs de liquidaci, que encara contnua. A pesar d'aix en la faceta esportiva l'equip esta sent gestionat per la S.D. Campus Stellae i antics directius que ha fet que aquest any s recupere l'equip i s'aspire a pujar a 3 divisi. 

Tot i aix i amb el que aquest equip pugui fer en el futur, tindra la fama d'haver estat el que ms categories ha perdut en menys temps, 5 en 6 anys. 

 Estadstiques .

 Temporades a 1a: 4.
 Temporades a 2a: 7.
Temporadas a 2b : 10;
Temporadas a Tercera divisi: 16;
Temporadas a Regional: 6;

 Partits jugats a 1a : 160.
 Victries a 1a : 52.
 Empats a 1a : 45.
 Derrotes a 1a : 63.
 Millor posici a la lliga: 10;
Gols a favor: 143 ;
Gols en contra: 231 ;
Punts conseguits: 212 ;
Major victria conseguida: Deportivo 2 - Compostela 6 (Jornada 37, 97-98) ;
Major derrota encaixada: Tenerife 6 - Compostela 0 (Jornada 1, 96-97) ;
 Posici histrica: 37;

 Palmars .

Subcampio d' Hivern de 1 Divisi en la Temporada 95/96.
Campionat Tercera divisi (3): 1963-64, 1979-80 y 1989-90.

 Jugadors destacats .

 Vladimir Gudelj;
 Fabiano;
 William;
 Luboslav Penev;
 Bent Christensen;
 Franck Passi;
 Juan Viedma;
 Christopher Ohen;
 Dmitri Popov;
 Dmitri Radchenko;
 Andoni Goikoetxea;
 Lekumberri;

Enllaos externs.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153331" title="Sega Rally Championship" nonfiltered="2063" processed="2059" dbindex="62094">

Sega Rally Championship s un videojoc de curses llanat l'any 1995 desenvolupat per AM5 (tamb conegut com a Sega Rosso) al Sega Model 2. Desprs va ser portat per la Sega Saturn (per AM3) i PC.  


Enllaos externs.
Sega Rally Championship a MobyGames ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153332" title="Arist" nonfiltered="2064" processed="2060" dbindex="62095">


Arist de Salamina, historiador grec ;

Arist, filsof grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153333" title="Arist de Salamina" nonfiltered="2065" processed="2061" dbindex="62096">
Arist de Salamina fou un historiador grec que va escriure una histria d'Alexandre el Gran, que esmenta una ambaixada de Roma a Alexandre quan aquest era a Babilnia. Va viure amb posterioritat al temps d'Alexandre per no se sap l'poca i alguns la fixen al segle I aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153334" title="Arist (filsof)" nonfiltered="2066" processed="2062" dbindex="62097">
Arist fou un filsof grec contemporani de Cicer que va ensenyar filosofia a Atenes i va tenir entre els seus deixebles a M. Brut. Era germ d'Antoc d'Ascal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153335" title="Arstillos" nonfiltered="2067" processed="2063" dbindex="62098">
Arstillos (Aristillos, Aristillus) fou un astrnom grec que va viure vers el 233 aC. Va escriure una obra sobre estrelles fixes que fou usada per Hiparc i Claudi Ptolemeu.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153336" title="Ari" nonfiltered="2068" processed="2064" dbindex="62099">



Aris, poble;
Ari d'Alexandria o rios d'Alexandria, filsof grec;
Ari o Arri, fundador de l'anomenada heretgia arriana;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153339" title="Areius" nonfiltered="2069" processed="2065" dbindex="62100">



Arri o Ari, l'heretge;
Areius (mes) era el nom llat del des mes del calendari a Bitnia al segle I;  tenia 31 dies i comenava el dia equivalent al modern 23 de juny.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153340" title="Armnides" nonfiltered="2070" processed="2066" dbindex="62101">
Armnides (Armenidas) fou un escriptor grec que va escriure una obra sobre Tebes esmentada per Apolloni de Rodes i Esteve Bizant. La seva poca es desconeguda.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153342" title="Armeni (desambiguaci)" nonfiltered="2071" processed="2067" dbindex="62102">



Armeni, un dels argonautes;

Armeni, religis cristi grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153343" title="Corbin Bleu Reivers" nonfiltered="2072" processed="2068" dbindex="62103">

Corbin Bleu Reivers va nixer el 21 de febrer del 1989 a Brooklyn, Nova York, EUA i s un actor, model, cantant i ballar nord-americ. s fill de l'actor David Reivers. La seva parella es diu Nicky i t tres germanes petites.

Bleu s ms conegut pel seu rol en High School Musical interpretant Chad i per Flight 29 Down interpretant Nathan. Ha protagonitzat una pellcula de Disney anomenada Jump In! i l'1 de maig va estrenar el seu disc en solitari, Another Side.

 Biografia .
Corbin Bleu va seguir els passos del seu pare i va comenar a aparixer en anuncis de televisi amb dos anys. En aquell moment ell tamb va descobrir el seu amor pel ball i ell va comenar a prendre classes del jazz i del ballet clssic, generalment sent l'nic noi en la classe. Amb quatre anys ell era model de Ford , en l'agncia de Nova York . Amb sis anys Corbin va aparixer en la seva primera producci professional del teatre de Broadway interpretant a un nen mut sense llar en l'obra "Tiny Tim is Dead". 

Corbin i la seva famlia es van translladar a Los Angeles i ell va aconseguir un paper en la serie "High Incident" en 1996. Corbin va continuar amb papers petits en pellcules com Soldier, Mystery Men, ER... Tamb va continuar ballant, sent un dels primers estudiants en la prestigiosa acadmia Debbie Allen Ball Academy. Corbin llavors va anar a escola secundria per a aprendre l'art del teatre, aquesta vegada seguia els passos de la seva mare que va ser famosa a Nova York en l'escola High School of Performing Arts. 

En el seu any d'estudiant Corbin va ser triat per al seu primer paper important en la pellcula Catch That Kid (traduda: Caar a aquest xaval) en l'any 2004. En el seu segon any d'estudiant va actuar com Ren en el musical Footloose i com Sonny en el musical Grease. El mateix any va ser honrat com el millor estudiant de teatre de l'any. En l'estiu de 2004 Corbin va aparixer en la serie Flight 29 Down, srie gravada en Hawaii. Durant l'estiu de 2005 Corbin va fer el csting i va ser seleccionat per a Chad en la pellcula original de Disney Channel High School Musical dirigida per Kenny Ortega. 

 Vida personal .
Corbin Bleu viu a Los Angeles amb la seva mare, el seu pare i tres germanes. El 1 de maig va estrenar el seu primer lbum anomenat Another Side. Se'n va anar de gira aquest mateix dia per Nova York i el 15 de maig va fer un tour amb el cast de High School Musical per llatinoamrica . 

Les seves pellcules favorites sn Chicago i Rocky Horror Picture Show. Les seves actrius favorites sn Jennifer Garner i Angelina Jolie. s fill de l'actor David Reivers i se'l relaciona sentimentalment amb la cantant punk Nicky. El seu llibre favorit s El gran Gatsby i ha protagonitzat tres pellcules originals de Disney Channel: High School Musical , Jump In! i High School Musical 2 . Corbin s de religi cristiana practicant.

El 22 de juny de 2007 va fer un any amb la seva parella.

 Filmografia .

High School Musical 2: Sing It All or Nothing! (2007) .... Chad Danforth;
Flight 29 Down: The Movie (2007) .... Nathan;
Jump In! (2007) .... Izzy Daniels;
Ned's Declassified School Survival Guide .... Spencer (un episodi, 2006);
Flight 29 Down .... Nathan (20 episodis, 2005-2006);
Hannah Montana .... Johnny Collins (un episodi, 2006);
High School Musical (2006) .... Chad Danforth;
High School Musical Dance-Along (2006) .... Chad ;
Catch That Kid (2004) .... Austin;
Galaxy Quest (1999) ....Joven Tommy;
Mystery Men (1999) .... Butch;
Family Tree (1999) .... Ricky;
Beach Movie (1998) .... Kid ;
Malcolm & Eddie .... Matthew (un episodi, 1998);
Soldier (1998/I) .... Johnny;

 Premis .



 Discografia .
 lbums .


 Soundtracks .


 Singles .



 Altres Canons .
"Two Worlds" -Disneymania 5;
"Circles"-Flight 29 Down;
"Knock Out My Door"-amb Nicky per l'lbum My Style, d'aquesta.

 Enllaos externs .
Videoclip de Corbin Bleu-Push It To The Limit;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153344" title="Armeni (argonauta)" nonfiltered="2073" processed="2069" dbindex="62104">
Armeni (Armenios, Armenius)  fou un argonauta, natiu de Rodes o d'Armnion a Tesslia, que segons la llegenda es va establir en un territori que del seu nom es va dir Armnia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153345" title="Armeni (religis)" nonfiltered="2074" processed="2070" dbindex="62105">
Armeni fou un religis cristi que va escriure en grec un relat sobre el martiri de Crisant i Dria. L'original grec mai es va publicar per la traducci llatina fou publicada a Surius.


]
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153347" title="Armini" nonfiltered="2075" processed="2071" dbindex="62106">

Armini (Arminius o Hermann, el "cap" )  (18 aC- 19 dC ) fou un cap germnic fill de Sigimer (el conqueridor) cap de la tribu dels queruscs que vivia al nord de les muntanyes de l'Hartz. 

A la seva joventut fou auxiliar de les legions romanes juntament amb altres membres de la tribu. Va rebre la ciutadania i fou reconegut com a equite (cavaller).

L'any 9 dC l'emperador Tiberi va enviar al general Var (Varus) cap a l'interior de Germnia per acabar la conquista del pas, per Var es va comportar malament al pas i va fer el jou rom molt pesat per la gent. Armini que tenia 27 anys i havia succet poc abans al seu pare com a cap de la tribu, va convncer a alguns cap d'iniciar una revolta. Inicialment va prometre a Var la seva lleialtat i li va donar tropes per protegir combois, per aquestes forces, quan estaven fora de l'abast, destruen als romans; les noticies que arribaren a Var foren d'una revolta que semblava a petita escala, per va marxar amb les seves forces, mentre Armini va convenir trobar-lo en un punt determinat amb les forces germniques.

Armini es va reunir amb Var com havia proms per de sobte els germnics van atacar als romans. Les forces de Var foren sorpreses i les seves tres legions aniquilades al bosc de Teutoburg. Molts pocs es van poder escapar i el mateix Var va morir; els que foren capturats foren sacrificats.

L'any 10 Tiberi va enviar a un exercit format per veterans al Rin per ja el riu estava defensat per Armini. L'any 14 Germnic va assolir el comandament de les legions, per mentre Armini havia obtingut el suport de mes caps germnics (com el seu oncle Ingimer, fins llavors aliat rom, si be el sogre d'Armini, Segestes, un altre cap, va romandre fidel als romans).

La dona d'Armini fou feta presonera pels romans i fou guardada per servir al triomf de Germnic a Roma. El general rom va avanar i Armini va retrocedir per no va presentar batalla oberta i quan ho va fer estava en millors condicions i va rebutjar a Germnic cap al Rin. Armini tamb va derrotar a una divisi romana sota el comandament de Cecina (Caecina). L'endem al mati Armini va ordenar no atacar, per Ingimer es va avanar i va iniciar l'atac i fou derrotat i els romans es van poder retirar al darrera del riu.

L'any 15 els romans no van fer cap intent per el 16 es van presentar a la zona del Weser. Armini es va disposar a la batalla i la va lliurar amb eficcia per la disciplina i la direcci de Germnic es van imposar i Armini va ser derrotat i va quedar rodejat; fou malferit i noms es va salvar en un darrer esfor, fugint a cavall. Aquesta gran victria de Germnic el va fer tan popular que l'any 17 l'emperador el va cridar a la seva presncia.

Aquest mateix any va esclatar la lluita amb tribus dels sueus dirigits per Marobod (Marobodus, Marbod). L'oncle d'Armini, Ingimer, es va passar al bndol enemic, per Armini va derrotar els Smnons i longobards.

Desprs va exercir un poder absolut durant 2 anys, que finalment es va tornar opressiu, i va esclatar una revolta. La lluita no va tenir un resultat clar per els parents d'Armini el van agafar i el van matar l'any 19, quan tenia 37 anys.
Vegeu tamb.
Batalla del bosc de Teutoburg;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153348" title="Arnobi" nonfiltered="2076" processed="2072" dbindex="62107">



Arnobi el vell, mestre de retrica ;

Arnobi el jove, bisbe de la Gllia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153349" title="Arnobi el vell" nonfiltered="2077" processed="2073" dbindex="62108">
Arnobi el vell (segles III-IV) fou un mestre de retrica a Sicca (frica) i fou cridat per un somni a abraar el cristianisme del que fins llavors era un declarat opositor. Va escriure un treball contra els pagans en set llibres (Libri septem adversus Gentes)) que es conserva i s'hauria escrit vers el 303 o 304.
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153350" title="Arnobi el jove" nonfiltered="2078" processed="2074" dbindex="62109">
Arnobi el jove fou un bisbe de la Gllia. Va viure vers la meitat del segle V. Va escriure alguns treballs que no tenen la importncia del treball d' Arnobi el vell. Es conserva un comentari sobre els psalms, dedicat a Lleonci bisbe d'Arle i a Rstic, bisbe de Narbona, i del que es dedueix que era semipelagi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153352" title="Gai Arpini" nonfiltered="2079" processed="2075" dbindex="62110">
Gai Arpini fou un cavaller rom amic de Quint Tituri, que va ser enviat per aquest com ambaixador davant el cap gal Ambiorix el 54 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153353" title="Arpoxais" nonfiltered="2080" processed="2076" dbindex="62111">
Arpoxais fou fill de Targitau i fou l'ancestre mtic de l'ancestre del poble escita, Aucates (Auchatae)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153354" title="Arraqui de Figala" nonfiltered="2081" processed="2077" dbindex="62112">
Arraqui de Figala (Arcdia) fou un clebre pancratista que va obtenir victries a les olimpades 52, 53 i 54. A la darrera fou mort pel seu rival i tot i aix fou pujat al pdium i coronat quan ja era mort. Filostrat l'esmenta com Arriqui i l'Afric l'esmenta com Ariqui.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153357" title="Arribeu" nonfiltered="2082" processed="2078" dbindex="62113">
Arribeu fou un rei dels macedonis lincestis (del Lyncus) esmentat per Tucdides als anys 8 i 9 de la guerra del Pelopons, que diu que en aquest temps estava revoltat contra el seu sobir Perdicas II de Macednia. El rei va enviar a Brsides per sotmetre al rebel (424 aC) i es va fer una expedici en la que va participar el mateix rei macedoni, per aquest va abandonar a Brsides a la meitat de la feina i el general va haver de fer una hbil retirada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153358" title="Astral Masters" nonfiltered="2083" processed="2079" dbindex="62114">
Astral Masters s un videojoc que simula un joc de cartes a l'estil de . S'enfronten dos jugadors en un duel amb la seva baralla de cartes (que augmenta en valor mental o possibilitats a mesura que s'adquireix experincia, com en els jocs de rol). L'objectiu s derrotar l'adversari fent arribar la seva vida a zero.

El jugador pot triar entre diverses cartes pertanyents als quatre elements clssics (terra, aire, aigua i foc). Si es barregen elements es tenen ms possibilitats per es perden punts de vida inicial. En cada torn, el jugador pot usar una srie de punts de mana (que guanya sacrificant cartes) per pujar cartes a la zona de combat. Les cartes poden ser parets defensives, critatures per atacar o encanteris. 

Cada carta t uns punts de vida, quan els perd mor. Si una critatura ataca i no t al davant cap carta, fereix directament el jugador i va avanant cap a la vicria. Les criatures estan inspirades en la fantasia pseudo-medieval i mtica d'un mn semblant al de Tolkien.

Caracterstiques dels elements.
Tots els elements consten de golems (als quals no pot atacar cap encanteri ni habilitat especial) i elementals, critatures amb atac variable segons el poder astral del jugador.

Les cartes d'aigua sn les que millor pugen el mana. Inclouen cartes de gel, que es desfan en una srie de torns, els merfolks (criatures amfibies) i criatures aqutiques com tortuges, serps, cavallets de mar o gripaus. El seu fons sol ser blau.

Les cartes de foc combinen les flames i la sang, sn bones en encateris que fereixen el contrari o eliminen cartes. Compten amb goblins i criatures mtiques com dracs, vampirs, ogres i minotaures. Es basen en el color vermell.

Les cartes d'aire sn les ms compenetrades entre elles, tenen moltes habilitats especials per a l'atac i la desaparici temporal de cartes. L'espcie que predomina s la fada, per hi ha altres critatures com el fnix, el grif i fora mags humans. Combinen els colors lila i verd.

Les cartes de terra sn les que ajuden el propietari a recobrar vida amb ms facilitat. Inclouen els elfs i els nans, aix com encanteris basats en el poder de la pedra. Apareixen tamb druides, trolls i animalets del bosc. Els seus colors sn el verd i el marr




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153359" title="Arrideu" nonfiltered="2084" processed="2080" dbindex="62115">

Arrideu, rei de Macednia amb el nom de Filip III Arrideu ;
Arrideu, general d'Alexandre el Gran dels anomenats didocs ;
Arrideu de Macednia, rei de Macednia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153360" title="Arrideu de Macednia" nonfiltered="2085" processed="2081" dbindex="62116">
Arrideu es el nom d'un suposat rei de Macednia que esmenta Porfirognit durant el perode d'anarquia del 279 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153361" title="Arrideu (didoc)" nonfiltered="2086" processed="2082" dbindex="62117">
Arrideu fou un general d'Alexandre el Gran, dels anomenats didocs al que es va encomanar dirigir el funeral del conqueridor a Egipte. A la mort de Perdicas d'Orstia a Egipte el 321 aC, Alexandre i Pit foren nomenats regents, per sota les intrigues de la reina consort Euridice, van haver de renunciar a la reuni de Triparadisos a Sria, on l'imperi es va dividir i a Arrideu li fou atribuda la Frgia Hellespntica. El 319 aC desprs de la mort d'Antpater, Alexandre va fer un atac sense xit a Czic i Antgon va utilitzar aquest tema per exigir-li la renuncia de la satrapia, a lo que es va negar, i se'n va anar a Cios on es va tancar i on segurament va morir.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153362" title="Filip III Arrideu" nonfiltered="2087" processed="2083" dbindex="62118">
Arrideu (Arrhidaeus, Arrhideos)  fou un germanastre d'Alexandre el Gran, fill de Filip II de Macednia i d'una ballarina de nom Filinna de Larissa. Es diu que era retardat i que el retard li venia d'una poci que li va donar la reina Olmpies per gelosia.

Alexandre el va fer sortir de Macednia potser per por del que podria fer la seva mare Olmpies, per no li va donar cap comandament ni civil ni militar. Era a Babilnia al temps de la mort d'Alexandre (323 aC) i llavors fou proclamat rei sota el nom de Filip III Arrideu, ja que Alexandre, el fill del conqueridor i de Roxana, encara no havia nascut. Quant Roxana va tenir el fill, essent mascle, fou associat al tron com Alexandre IV de Macednia.

El 322 aC es va casar amb Eurdice III de Macednia que des llavors el va dominar. Al tornar a Macednia, Eurdice va intentar obtenir el poder suprem en oposici a Poliperc. Roxana i el seu fill van fugir a Epir, on Olmpies, de la casa reial epirota, va induir al rei Aecides a envair Macednia en ajut de Poliperc. Aecides va fracassar i Arrideu i Eurdice foren fets presoners i executats per ordre d'Olmpies.

El 317 aC Cassandre, desprs d'eliminar Olmpies, va enterrar el cossos de Arrideu i Euridice amb els honors deguts a Eges i va celebrar uns jocs funeraris en honor seu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153363" title="rria" nonfiltered="2088" processed="2084" dbindex="62119">


rria, esposa de Cecina Pet. ;
rria la jove fou filla d'rria i de Cecina Pet;
rria, filsofa platnica romana;
rria Galla, conspiradora contra Ner;
Gens rria, famlia romana;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153364" title="Motor Essex V6 de Ford" nonfiltered="2089" processed="2085" dbindex="62120">
El motor Essex V6 es un motor tipus pushrod fabricat per Ford a la planta de Windsor, Ontario, Canad des del 1982. A diferncia del seu homnim britnic (Essex V6 de Regne Unit), l'Essex canadenc te un disseny del motor amb cilindres en V a 90.

 Histria .

L'Essex es un motor OHV amb culata d'alumini (aix permet que el motor tingui un pes inferior, a part de fer-lo un motor ms potent) i disponible amb les cilindrades 3.8 L (al 2004 se substitueix per un 3.9L) per als cotxes mid size i furgonetes i el 4.2 L per als pick up.

Juntament amb el Vulcan V6, son els dos ltims motors pushrod fabricats per Ford.

Els orgens d'aquests motors son poc clars. Molts opinen que l'Essex es un Windsor V8 amb 2 cilindres retallats, per les diferents entre aquest i el Windsor fan que aquesta opci no sigui clara. Uns altres opinen que se tracta d'una cpia del Motor Buick V6.

 3.8 .

El motor 3.8 L (3797 cc/232 in) va ser fabricat els anys 1982-2003. El dimetre (bore) era de de 96,8 mm i la carrera (stroke) de 86 mm. Aquest motor ha rebut diferents sistemes d'alimentaci del motor:

 Fins al 1984 el motor era alimentat per un carburador de doble cos Motorcraft 2150 i la potncia era de 112 cv @ 4200 rpm i 237 Nm @ 2800 rpm de torsi. ;
 A partir del 1984 i fins al 1988, equipa un sistema d'injecci electrnica CFI que actualitza la potncia a 120 cv @ 3600 rpm i 278 Nm @ 1600 rpm.
 A partir del 1988 equipa un sistema d'injecci electrnica MPFI que actualitza la potncia a 140 cv i 292 Nm.

Les unitats policaques del Ford Taurus, Lincoln Continental i Ford Windstar van tenir una versi High Output del motor 3.8 L que oferia un rendiment de 160-200 cv i una torsi de 298-312 Nm.

Els anys 1989-1995 va fabricar-se una versi d'aquest motor amb un compressor en el Ford Thunderbird Super Coupe i Mercury Cougar XR-7 (anys 1989 i 1990). La potncia es de 230 cv i 447 Nm.

Al 1999 el Ford Mustang rep una versi del motor 3.8 L amb pistons coberts de tefl o la tecnologia VLIM. La potncia es de 190 cv.

Vehicles que equipen aquest motor:

 1982 Ford Granada;
 1982-1983 Ford F-series;
 1982-1997 Ford Thunderbird;
 1982-1997 Mercury Cougar;
 1982-1986, 1994-2004 Ford Mustang;
 1982-1986 Mercury Capri;
 1983-1986 Ford LTD i Mercury Marquis;
 1988-1995 Ford Taurus i Mercury Sable;
 1988-1994 Lincoln Continental;
 1995-2003 Ford Windstar;

 3.9 .

El motor 3.9 L (3857 cc/238 in) s'est fabricant des de l'any 2004. El dimetre (bore) era de de 96,8 mm i la carrera (stroke) de 87,9 mm. 

Vehicles que equipen aquest motor:

 2004 Ford Mustang;
 2004-actualitat Ford Freestar;

4.2.

El motor 4.2 L (4195 cc/256 in) va aparixer al 1997 com un substitut del 300 de 6 cilindres en lnia. Es tracta d'una versi del motor 3.8 L amb una carrera ms llarga i de 2 vlvules per cilindre. El dimetre (bore) es de de 96,8 mm i la carrera (stroke) de 95 mm. Ford el ven sota el nom tcnic de ESG-642.

Vehicles que equipen aquest motor:

 1997-actualitat Ford Econoline;
 1997-actualitat Ford F-150;
 2004-2007 Ford Freestar;
 2004-2006 Mercury Monterey;

 Enllaos externs .

 Especificacions del motor 3.9 i 4.2 en la Ford Freestar ;
 Informaci de com reconstruir el motor 3.8 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153365" title="rria (dona de Pet)" nonfiltered="2090" processed="2086" dbindex="62121">
rria fou la dona de Cecina Pet. Quan el seu marit va rebre l'ordre de l'emperador Claudi de sucidar-se (42 aC) i veient que el seu marit dubtava, es va apunyalar a si mateix i li va donar el punyal al marit dient: "veus, Pet, no fa mal".




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153366" title="rria la jove" nonfiltered="2091" processed="2087" dbindex="62122">
rria la jove fou filla d'rria i de Cecina Pet, i es va casar amb Publi Trasea Pet (Thrasea), el qual fou condemnat a mort i executat per Ner l'any 67 aC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153367" title="rria (filsofa)" nonfiltered="2092" processed="2088" dbindex="62123">
rria fou una femella filsof platnic que segons Menagi va rebre una dedicatria de Digenes Laerci a la seva vida dels filsofs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153370" title="rria Galla" nonfiltered="2093" processed="2089" dbindex="62124">
rria Galla (Arria Galla) fou la primera dona de Domici Sil i desprs de Pis, que va conspirar contra  l'emperador Ner l'any 66.

 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153372" title="Gens rria" nonfiltered="2094" processed="2090" dbindex="62125">
Gens rria fou una famlia romana que apareix al segle I aC. Sota l'Imperi molts personatges van portar aquest cognom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153377" title="Another Side" nonfiltered="2095" processed="2091" dbindex="62126">

Another Side s el primer lbum del jove actor Corbin Bleu . Es va estrenar el 1 de maig del 2007 per la companyia Hollywood Records . L'lbum es va estrenar desprs de l'estrena de la pellcula de Corbin , Jump In! , per abans de High School Musical 2 . El seu primer single de l'lbum "Push It To The Limit" surt en la banda sonora de la pellcula Jump In! .
 
Promoci. 
Bleu ha estat cantant la can "Push It To The Limit" i "Marching" en el tour de High School Musical . La can "circles" va sortir en la srie Flight 29 Down . "We Come To Party", "Never Met A Girl Like You", "Homework", i "Mixed Up" sn canons que Corbin co-va escriure. L'lbum ja est disponible en iTunes . 

Canons.


Instrumentaci.
Corbin Bleu (vocal);
Dez (instruments diferents);
Don Fefie, Joe Belmaati, Eric Sanicola (guitarrra) ;
Richie Cannata (saxofn) ;
Marco Luciani, Jonas Jeberg, Matthew Gerrard (teclats);
Randy Cooke (tambors);
Mich Hansen (percusin);
LeDon, Damon Sharpe, Greg Lawson, Lauren Evans, Robbie Nevil, Daniel James, Leah Haywood, Christopher Rojas, Windy Wagner, Jay Sean (coro).


Vegeu tamb.
Corbin Bleu;
Push It To The Limit;
High School Musical;
High School Musical 2;
Jump In!;
High School Musical Soundtrack;
High School Musical 2 Soundtrack;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153385" title="Satllits de Mart" nonfiltered="2096" processed="2092" dbindex="62127">
Mart t dos minsculs satllits: dos penyals de forma irregular, Fobos i Deimos. El primer mesura 27 x 21 x 19 km i el segon tan sols 15 x 12 x 11 km. Deimos gravita a 20.000 km d'altitud i Fobos a 6.100 km. Tot i trobar-se tan prxims, aquests astres noms sn visibles en el cel marci com uns punts lluminosos molt brillants. La brillantor de Deimos pot ser comparable a la de Venus vist des de la Terra; la de Fobos s diverses vegades ms intensa. D'haver sigut majors, els seus moviments en el cel de Mart hagueren constitut un espectacle meravells per a l'hipottic espectador situat en el sl del planeta roig.

Fobos presenta un perode de translaci al voltant de Mart de 7 h 39 min 14 s. En ser aquesta revoluci molt ms rpida que la rotaci del planeta sobre si mateix, per a un observador sobre la superfcie del planeta, el satllit descriu un moviment retrgrad: surt per l'Oest i es posa per l'Est. 

Deimos inverteix 30 h 17 min 55 s en recrrer la seva rbita. La seva revoluci s, doncs, un poc ms duradora que la rotaci del planeta, la qual cosa fa que el satllit es mogui lentament en el cel marci: tarda 64 hores entre la seva sortida (aquest cop per l'Est) i la seva posta (per l'Oest). El ms curis s que durant el temps en qu roman visible, desenvolupa dues vegades el cicle complet de les seves fases. 

Una altra particularitat dels satllits de Mart s que, en orbitar sobre el pla equatorial del planeta i tan a prop de la seva superfcie, no sn mai visibles des les regions polars: Deimos no pot ser vist des de ms amunt del parallel 82 i Fobos des de latituds superiors a 69. A ms, totes dues llunes passen una gran part del seu recorregut orbital en el con de l'ombra projectada per Mart i, per tant, sense sser illuminats pel Sol.

S'ha observat que Fobos pateix una acceleraci secular que l'acosta lentament a la superfcie del planeta (tan lentament que poden transcrrer cent milions d'anys abans que es produeixi la seva caiguda). Aquesta acceleraci no ha pogut ser explicada fins ara. Tamb existeixen encara incgnites sobre els orgens d'aquests satllits. Les dues teories ms esteses sn que es podria tractar de dos asteroides capturats o que podrien sser dos cossos formats entorn del planeta i alhora que ell, per existeixen arguments en contra de totes dues. A ms, Fobos presenta uns estrats que suggereixen que aquest satllit hauria estat un fragment separat d'un altre astre major.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153386" title="High School Musical 2: Sing It All or Nothing!" nonfiltered="2097" processed="2093" dbindex="62128">
 High School Musical 2: Sing It All or Nothing! que podria traduir-se com High School Musical 2: Canta tot o res! s la segona part de la pellcula original de Disney Channel High School Musical. El rodatge de la pellcula va comenar el febrer de 2007 a Utah, va finalitzar l'abril del mateix any i fou estrenada el 17 d'agost del 2007 .

La pellcula no ser exhibida en cinemes, per ser una pellcula original de Disney Channel, noms estar disponible en DVD i emesa a Disney Channel i a Espanya tamb s'emetr en Cuatro. 

Actors i personatges.
 Troy Bolton (Zac Efron);
 Gabriella Montez (Vanessa Hudgens) ;
 Sharpay Evans (Ashley Tisdale);
 Ryan Evans (Lucas Grabeel);
 Taylor McKessie (Monique Coleman);
 Chad Danforth (Corbin Bleu) ;
 Jack Bolton (Bart Johnson);
 Sra. Darbus (Alyson Reed);
 Kelsi Nielsen (Olesya Rulin);
 Sra. Montez (Socorro Herrera);
 Sra. Bolton (Leslie Wing);
 Zeke Baylor (Chris Warren);
 Jason Cross (Ryne Sanborn);
 Andrea Nelson (Jennifer Blushi);

Argument.

 Per mantenir-se junts durant les vacances els membre de l'equip de basket, East High Wildcats, aconsegueixen feines en el club del camp a qu pertanyen Ryan i Sharpay Evans. Tots els anys, en el club de camp, se celebren dues actuacions, una realitzada pels membres del club i una altra pels empleats, aquest any s'encarregaran d'organitzar les actuacions Sharpay i Troy respectivament.

Canons.
    

Histories de East High.
" Histories de l'East High" s una srie de llibres basats en la pellcula "High School Musical". Cada dos mesos es publicar un dels llibres, que tractar sobre la trama que es desenvolupa entre High School Musical i High School Musical 2, per tant, el tercer llibre de la srie donar pas a la pellcula, i la novella escrita d'High School Musical 2, donar pas a la tercera part de la pellcula.

El llanament als Estats Units es realitza en el segent ordre:

Battle of the Bands - Febrer 2007;
Wildcat Spirit - Abril 2007;
Crunch Time - Juny 2007;
High School Musical 2: The Junior Novel - Agost 2007;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153388" title="Gran Premi dels Estats Units del 1969" nonfiltered="2098" processed="2094" dbindex="62129">
Resultats del Gran Premi dels Estats Units de Frmula 1 de 1969, disputat al circuit de Watkins Glen el 5 d'octubre del 1969.

 Resultats de la cursa .







 Altres .

 Pole: Jochen Rindt  1' 03. 62;

 Volta  rpida:  Jochen Rindt  1' 04. 34 a la volta 69;







 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153389" title="Jump In!" nonfiltered="2099" processed="2095" dbindex="62130">

Jump In! (Salta! en catal) s una pellcula original de Disney Channel que es va estrenar el 12 de gener del 2007 als Estats Units . Els seus protagonistes sn Corbin Bleu de High School Musical i Keke Palmer d' Akeelah and the Bee. Tracta d'un boxador jove anomenat Izzy Daniels (Corbin) que s'entrena per a seguir els passos del seu pare guanyant el guant d'or. Quan la seva amiga Mary (Keke) li demana que substitueixi un membre de l'equip en un torneig Double Dutch, Izzy descobreix la seva afici pel salt. La pellcula va ser rodada el juliol del 2006 a Toronto. 

Actors i personatges.
 Isodore (Izzy) Daniels ... Corbin Bleu;
 Mary Thomas ... Keke Palmer;
 Kenneth Daniels ... David Reivers;
 David Foley ... Jonah Bobo;
 Chuck Coley ... Mazin Elsadig;
 Keisha Ray ... Laivan Greene;
 Presentadora ... Sandy Kellerman;
 Karin Daniels ... Kylee Russel;
 L'il James Jackson ... Micah Williams;
 Shauna Keaton ... Shanica Knowles;
 TBA ... Gene Mack;
 Doble de Keke Palmer ... Briana Felix i Tori Lucas;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153391" title="Rapsode" nonfiltered="2100" processed="2096" dbindex="62131">
Recitador professional de la Grcia Antiga que recitava oralment i davant del pblic els poemes compostos pels poetes del moment, o les canons populars. El terme va sorgir el s. V aC per diferenciar-lo de l'aede, que componia i cantava les seves prpies obres.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153393" title="Push It To The Limit" nonfiltered="2101" processed="2097" dbindex="62132">

Informaci.
"Push It To The Limit" s una can de R&B/Ball cantada per Corbin Bleu , un jove cantant-actor americ molt associat a la companyia de Walt Disney i als seus projectes. Estrenad al novembre de 2006 , va ser la can descarregada nombre un en iTunes Music Store durant la primera setmana de gener. 

Marketing.
Va Ser creada per a promoure la pellcula de Disney , Jump In! (estrenada el 12 de gener de 2006). "Push It To The Limit" es va estrenar en Disney en Thanksgiving Day i en Radio Disney el dissabte segent. Aquesta cancion est en Jump In Soundtrack (banda sonora de la pellcula Jump In!) i en Another Side (lbum de Corbin Bleu).

Video.
Al vdeo apareix Corbin Bleu al costat d'altres quatre nois ballant en el gimns d'una escola secundria. Tamb, surt Bleu amb el cabell agafat al costat d'un grup de noies. Segons el wikipdia angls, una de les noies s la cantant adolescent Nicky, actual nvia d'aquest. Tamb apareixen petits trossos de la pellcula Jump In! . 

Posicions.
Billboard Hot 100-#14;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153395" title="Motor inic" nonfiltered="2102" processed="2098" dbindex="62133">

Un propulsor inic o motor inic s un dels diferents tipus de propulsi espacial, i ms especficament del tipus elctrica. S'utilitza un feix de ions (molcules o tom amb crrega elctrica) per a la propulsi. El mtode precs per a accelerar els ions pot variar, per tots els dissenys usen l'avantatge de la relaci crrega-massa dels ions per a accelerar-los a velocitats molt altes utilitzant un camp elctric. Grcies a aix, els propulsores inics poden arribar a un impuls especfic alt, reduint la quantitat de massa necessria, per incrementant la quantitat de potncia necessria comparat amb els coets convencionals. Els motors inics poden desenvolupar un ordre de magnitud major de eficcia de combustible que els motors de coet de combustible lquid, per restringits a acceleracions molt baixes per la relaci potencia-massa dels sistemes disponibles. 

El principi del propulsor inic data dels conceptes desenvolupats pel fsic Hermann Oberth i la seva obra publicada en 1929, Die Rakete zu donin Planetenrumen. El primer tipus de motor inic, conegut com propulsor inic de tipus Kaufman, es va desenvolupar en els anys 1960 per Harold R. Kaufman, treballant per a la NASA i basats en el Duoplasmatr. 

L'impuls generat per un motor coet prov de la velocitat amb que expulsa els gasos procedents de la combusti a traves de la tovera i de la massa d'aquests. Una manera d aconseguir velocitats ms grans s produir i accelerar ions a dins d un conjunt de camps magntics.

 Tipus . 
Existeixen diversos tipus de motors inics en desenvolupament: alguns sn utilitzats, mentre que uns altres encara no han estat provats en naus espacials. Alguns dels tipus sn: 

Propulsor collodal ;
Propulsor inic electrosttic;
FEEP ;
Propulsor d'efecte Hall (HET) ;
Propulsor helicodal de doble capa (HDLT) ;
EPT ;
Propulsor inductiu polsant (PIT) ;
Propulsor magnetoplasmadinmic (MPD) ;
VASIMR;

 Disseny general .

En el seu disseny ms senzill, un propulsor inic electrosttic, els toms d'arg, mercuri o xen sn ionitzats mitjanant l'exposici d'electrons provinents d'un filament de ctode. Els ions sn accelerats al passar-los a travs de reixetes carregades. 

Tamb es dispara electrons al feix d'ions que surt de les reixetes com ions carregats positivament que deixen el propulsor. Aix mant a la nau espacial i el feix del propulsor elctricament neutrals. L'acceleraci utilitza una massa molt petita, amb un impuls especfic Isp molt alt. En les dcada de 1970 i 1980, la investigaci de la propulsi inica va comenar utilitzant cesi per es va veure que erosionava la reixeta. Desprs d'aix, es varen comenar a utilitzar principalment gasos nobles.

Energia utilitzada.

Un factor important s la quantitat d'energia o potncia necessria per a fer funcionar el propulsor, en part per la ionitzaci dels materials, per principalment per a accelerar els ions a velocitats molt altes perqu tingui un efecte til. Les velocitats de sortida habituals solen ser de 30.000 m/s, que s molt major que els 3.000-4.500 m/s que obt un coet convencional. Aix tamb serveix per a reduir la quantitat de propelent necessari.

En els motors inics, la major part de l'energia es perd en la sortida a velocitats altes i afecta als nivells d'embranzida. Com resultat, l'embranzida total obtingut a partir de certa quantitat d'energia s inversament proporcional a la velocitat de sortida (ja que el consum d'energia per quilogram de propelent s proporcional a la velocitat de sortida al quadrat, per l'embranzida per quilogram de propelent sol s proporcional a la velocitat de sortida, segons l'equaci del coet de Tsiolskovski). Per tant, augmentar la quantitat de moviment de la sortida d'ions deu vegades necessitaria gastar cent vegades ms en energia. En conseqncia, se sacrifica entre l'impuls especfic i l'embranzida, sent ambds inversament proporcionals a un certa quantitat d'energia.

Un propulsor inic utilitzant un accelerador de partcules pot ser dissenyat per a arribar a una velocitat de sortida propera a la velocitat de la llum. Aix li proporcionaria un impuls especfic al motor d'uns 30.000.000 segons (gaireb un any), per donaria inevitablement una embranzida insignificant a causa del poc flux de propelent.

La velocitat de sortida dels ions quan sn accelerats dintre del camp elctric pot ser calculat amb la frmula:

;

On  s la velocitat de l'i accelerat,
 s la crrega de l'i,
 s la massa de l'i i
 s la diferncia de potencial del camp elctric.

 Embranzida . 
En la prctica, les fonts d'energia poden proporcionar algunes desenes de kilowatts, donant un impuls especfic de 3.000 segons (30 kNs/kg), aconseguint una fora molt modesta, de l'ordre de desenes o centsimes d'un Newton. Els motors de majors dimensions necessiten fonts d'energia ms grans. Un propulsor inic sol accelerar una nau espacial entre 0,000098 m/s a 0,0098 m/s (entre un millsima i una centmillsima part de la acceleraci de la gravetat).

 Vida til . 
A causa del embranzida baixa, la vida til del propulsor inic es converteix en una caracterstica important. Els propulsors inics poden funcionar durant un perode de temps llarg per a permetre que les petita acceleraci obtingui una velocitat til. 

En el disseny ms senzill, un propulsor inic electrosttic, els ions sovint copegen la reixeta, erosionant-la i finalment provocant una avaria. Les reixetes de dimensions redudes disminueixen la possibilitat d'aquestes collisions accidentals, per tamb redueixen la quantitat de crrega que poden manejar, reduint l'embranzida.

 Missions . 
De tots els propulsores elctrics, els motors inics han estat considerats, de forma comercial i acadmica, els ms apropiats per a missions interplanetries i maniobres en rbita. S'ha vist als propulsores inics com la millor soluci en missions que necessiti una diferncia de velocitat molt alta i es disposi d'un perode de temps llarg per a aconseguir-lo.

 SERT .
La primera nau espacial a utilitzar aquesta tecnologia va ser la Space Electric Rocket Test (SERT) en la dcada de 1970.

 SMART 1 . 
Durant dcades, la Uni Sovitica va utilitzar un propulsor d'efecte Hall per a mantenir l'rbita en les seves estacions espacials. L'Agncia Espacial Europea va utilitzar el mateix tipus en la seva sonda SMART-1. La sonda complet la seva missi el 3 de setembre de 2006 en una collisi controlada amb la superfcie de la Lluna.

 Artemis . 
El 12 de juliol de 2001, l'Agncia Espacial Europea va fracassar en el llanament del satllit de comunicacions Artemis, que don lloc a una deterioraci orbital. El subministrament de propelent del satllit era suficient per a transferir-lo a una rbita semiestable i durant els segents 18 mesos es va utilitzar el sistema de propulsi inic per a la seva transferncia a una rbita geostacionaria.

 Deep Space 1 . 
La NASA va desenvolupar un propulsor inic denominat NSTAR per a utilitzar-lo en missions interplanetries. El propulsor es va provar amb la sonda espacial Deep Space 1. Hughes havia desenvolupat el Sistema de Propulsi Inica de Xen o XIPS per a mantenir en rbita els satllits geoestacionaris.

 Dawn . 
La sonda Dawn ser llanada al juny de 2007 per a explorar el planeta nan Ceres i l'asteroide Vesta. Per a arribar als seus objectius utilitzar tres motors inics hereus del motor de la Deep Space 1, realitzant un recorregut en forma d'espiral.

 Hayabusa . 
La sonda Hayabusa de la Agncia Japonesa d'Exploraci Aeroespacial, que es va llanar en 2003 i es va acostar amb xit a l'asteroide (25143) Itokawa, romandr prop durant alguns mesos per a la recollida de mostres i informaci, est propulsada per quatre motors inics de xen. La sonda disposa d'una reixeta de material compost que s resistent a l'erosi.

 Desenvolupament . 
En 2003, la NASA va provar en terra una nova versi de la seva propulsor inic denominada High Power Electric Propulsion o HiPEP. El propulsor HiPEP difereix dels models anteriors que els ions de xen sn creats utilitzant una combinaci d'energia de microones i camps magntics. La ionitzaci s'aconsegueix mitjanant un procs anomenat ressonncia electr ciclotr o ECR. En l'ECR, s'aplica un camp magntic uniforme a la cmera que cont el gas xen. Hi ha presents una petita quantitat d'electrons lliures en l'rbita del gas al voltant de les lnies del camp magntic en una freqncia fixada, denominada freqncia de ciclotr. La radiaci de microones es realitza amb la mateixa freqncia, subministrant energia als electrons, que desprs ionitzen ms toms de xen mitjanant collisions. Aquest procs crea de forma molt eficient un plasma en gasos de densitat baixa. 

S'han considerat altres propelents per als motors inics. S'ha investigat l's de fuler per a aquest propsit, especficament el C60 o buckminsterfuler, degut en part a la seva secci transversal de major grandria per a l'impacte d'electrons. Aquesta propietat li dna major eficcia que els dissenys basats en xen d'impuls especfic menor a 3.000 segons (29 kNs/kg).

Referncies.


Vegeu.
Propulsi espacial;
Coet nuclear elctric;
EmDrive;

 Enllaos externs .

Propulsi d'ions al Glenn Research Center, NASA ;
Plasma Propulsion in Space, NASA ;
ElectroHydroDynamic Thrusters (EHDT) ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153397" title="Charpentier" nonfiltered="2103" processed="2099" dbindex="62134">
Charpentier s un cognom d'origen francs. En catal charpentier vol dir "fuster". 

Jacques Charpentier (1524-1574), metge i filsof francs;
Franois Charpentier (1620-1702), escriptor francs;
Marc-Antoine Charpentier, (1643-1704), compositor francs;
Franois Philippe Charpentier (1734-1837), inventor francs;
Toussaint de Charpentier (1779 1847), zoleg;
Gustave Charpentier, (1860-1956), compositor francs;
Jean de Charpentier (1876-1855) geleg sus d'origen alemany;
Hector Charpentier, (1950- ), artista d'arts plstiques martiniqus;
Jean-Marie Charpentier, arquitecte i compositor francs;

 Cognoms similars .
Alejo Carpentier (1904-1980) escriptor i musicleg cub;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153400" title="Gran Premi dels Estats Units del 1970" nonfiltered="2104" processed="2100" dbindex="62135">
Resultats del Gran Premi dels Estats Units de Frmula 1 de 1970, disputat al circuit de Watkins Glen el 4 d'octubre del 1970.

 Resultats de la cursa .






 Altres .

 Pole: Jacky Ickx  1' 03. 73;

 Volta  rpida:  Jacky Ickx  1' 02. 74 a la volta 105.







 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153404" title="Aede" nonfiltered="2105" processed="2101" dbindex="62136">
Aede fou un poeta i cantant cortes durant l'antiga Grcia. Componia poemes pics i lloances aix com les melodies que els acompanyaven, i escampava la fama dels herois grecs. Vivia a les corts dels basiles, els quals a ms li pagaven uns honoraris, on cantava juntament amb un instrument de corda davant la taula del senyor i els seus convidats. Va nixer com a professi per substituir qualitativament els nobles aficionats. La seva obra no era de caire popular doncs estava ben elaborada i descrivia enormes lluites, gestes piques, les interferncies dels dus en la vida de les persones... Satisfeia el constant desig dels grecs d'assolir la glria immortal i eterna, ja que havia de servir perqu el record dels herois romangus en la societat.

Sovint se'l cita com a contraposici del rapsoda, que no componia els seus propis versos.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153405" title="Amancio Amaro Varela" nonfiltered="2106" processed="2102" dbindex="62137">

Amancio Amaro Varela (nascut el 16 d'octubre del 1939 a La Corunya) va ser un futbolista internacional, que va jugar al Deportivo de La Corua i al Real Madrid. s considerat un dels millors jugadors gallecs de tots els temps.

Biografia.

De petit va comenar a jugar a futbol al Vizcaya, un modest equip de La Corunya, passant a jugar al Victoria amb quinze anys. 

A la temporada 1958/59 va signar pel Deportivo de La Corua, de segona divisi. A la primera temporada va aconseguir l'ascens a primera, on va comenar a interessar a diversos clubs.

Al juny de 1962 va fitxar pel Real Madrid, siguent una aposta personal del president blanc, Santiago Bernabu.

Va debutar a la Copa d'Europa el 6 de setembre del 1962 davant l'Anderlecht belga, empatant a 3 gols.

Es va retirar el 1976 passant a formar part de la secretaria tcnica del Real Madrid i entrenant els juvenils durant una temporada.

Internacional.

Va jugar amb la selecci nacional 42 partits, debutant a Bucarest l'1 de juliol del 1962 davant Romania. Va aconseguir guanyar l'Eurocopa del 1964, disputada a Espanya, guanyant a la final a la Uni Sovitica.

Entrenador.

Desprs d'haver entrenat una temporada als juvenils del Reial Madrid, al 1982 va entrenar el Castilla, amb el nou president Luis de Carlos. 

A la segona temporada davant el Castilla, va guanyar el ttol de Segona divisi, amb un conjunt format per l'anomenada Quinta del Buitre. Butragueo, Mchel, Sanchs, Martn Vzquez i Pardeza formaven part d'aquell equip. 

A la temporada 1984/85 va entrenar el primer equip, encara que els resultats no van ser bons, i va abandonar el crrec, que tornaria a ocupar Luis Molowny.

 Palmars .

 Com a jugador .



 Com a entrenador .



Enllaos externs.

 Plana oficial del Real Madrid- Biografia;
 Llista de partits jugats a Europa - Estadstiques;
 Fitxa del jugador - Estadstiques;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153410" title="Morrena" nonfiltered="2107" processed="2103" dbindex="62138">


Una morrena sn els materials i sediments barrejats amb neu que sn empesos per la llengua d'una glacera. Solen ser fragments de roca, grava o argila. Existeixen diferents tipus de morrena que depenen de la seva relaci amb la glacera: 

morrena de fons: materials situats sota el gel, en contacte amb la superfcie.
morrena lateral: els sediments se situen al marge de la glacera.
morrena central o mediana: formada per la uni de morrenes laterals a la confluncia de dos glaceres a la mateixa vall.
morrena frontal o terminal: dipsits de sediments a la zona de desgel de la glacera.



 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153411" title="Asaph Hall" nonfiltered="2108" processed="2104" dbindex="62139">

Asaph Hall (15 d'octubre de 1829   21 de novembre de 1907) fou un astrnom estatunidenc, principalment conegut per haver descobert, l'any 1877, les llunes de Mart, Deimos i Fobos. Hall determin tamb les rbites de satllits d'altres planetes i d'algunes estrelles binries, la rotaci de Saturn, i la massa de Mart.

Hall neix a Goshen (estat de Connecticut, EUA). Aprenent de fuster amb 16 anys d'edat, poc ms tard entra al Central College de New Hudson (estat de Nova York, EUA). L'any 1856 es casa amb Angeline Stickney.

A 1856, comena a treballar al Harvard College Observatory, a Cambridge (estat de Massachusetts, EUA), on esdev un expert en computaci d'rbites. El 1862 s'incorpora a l'Observatori Naval dels Estats Units, a Washington DC, com a astrnom assistent, i en menys d'un any s nomenat professor.

A partir del 1875 Hall s'encarregar del telescopi USNO de 66 cm (26 polzades), el ms gran telescopi refractor del mn, en aquell moment. s amb aquest telescopi que descobreix Fobos i Deimos, els satllits de Mart. Tamb observa una taca a Saturn grcies a la qual determinar el seu perode de rotaci. L'any 1884 descobrir que la posici de l'rbita ellptica de la lluna de Saturn Hiperi es retrograda uns 20 per any. Tamb investigar parallaxis d'estels a la constellaci de les Pliades.

Hall ser el mestre de Henry S. Pritchett en el mateix Observatori Naval dels Estats Units.  

Premis i honors.
L'any 1879 se li concedir la Gold Medal of the Royal Astronomical Society.

Els crter Hall a la Lluna i el crter Hall a Fobos duen el seu nom en honor a Asaph Hall.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153412" title="Gaara del Desert" nonfiltered="2109" processed="2105" dbindex="62140">
 

Gaara o Gaara del Desert (Sabaku no Gaara), s un personatge de la srie de manga i anime Naruto. 

 Infancia .
Gaara s el ms jove dels fills del Quart Kazekage, sent Temari i Kankuro els seus germans ms grans. El Quart Kazekage va ordenar a Chiyo, una de les ancianes del Llogarret de la Sorra, que emprs amb ell una tcnica de possessi per tancar al "bij Shukaku" al seu interior, amb l'esperana de qu aix Gaara es transforms en una poderosa arma amb la qual en tingus prou per protegir la debilitat del Llogarret de la Sorra dels seus enemics. A causa d'aquesta possessi, tanmateix, Karura, la mare de Gaara, va morir en donar a llum, maleint el Llogarret abans de morir, amb la intenci que quan passs el temps Gaara la vengs.

Gaara va ser entrenat pel seu pare, per va ser criat pel seu oncle Yashamaru qui en una ocasi li vaindicar a aquest que pensava que la sorra que el protegia tenia en si la voluntat o esperit de la seva mare i era per aix que el protegia. Durant els seus sis primers anys Gaara va ser objecte del temor de la seva famlia i de tot el Llogarret, creient que noms el seu oncle Yashamaru el volia. Tanmateix, quan va complir sis anys, el seu pare, el Kazekage, va ordenar a Yashamaru que el mats. Per al seu pare, Gaara no era ms que un experiment fallit i massa perills com per mantenir-lo amb vida. No obstant aix, Gaara va aconseguir matar el seu oponent abans de descobrir de qui es tractava. 

Abans de morir, Yashamaru li va revelar a Gaara que mai no el va estimar, ja que el considerava responsable de la mort de la seva estimada germana Karura. Tamb li va explicar el significat del nom 'Gaara': (Ware wo ai suru shura), la "matana que tan sols s'estima a si mateixa". La mare de Gaara odiava al Llogarret de la Sorra per haver-los condemnat al seu fill i a ella per aconseguir una arma i esperava que Gaara s'ho fes pagar. Comprenent llavors que ning no li estimava, Gaara va emprar la seva sorra per tatuar-se al front el signe ' ' ("amor") com a senyal que ell seria ms endavant el "dimoni que noms s'estima a si mateix".

Durant els sis anys segents, Gaara seria objecte de continus intents d'assassinat ordenats pel seu pare. 

Igual com Naruto, Gaara s un jinchriki, el portador d'un bij. Tot el Llogarret el temia i l'odiava pel terrible poder del dimoni que allotjava en el seu interior i fins i tot el seu propi pare el volia mort. A conseqncia d'aix, Gaara es va tornar desconfiat, silencis i consumit per l'odi que sentia cap a tot el mn. Va aprendre a divertir-se aniquilant els assassins que enviaven contra ell i, per aix, a qualsevol que amenacs la seva existncia (qualsevol que no ans amb ell mateix), fins al punt que aquesta es va convertir en la seva ra de viure. L'insomni que patia per evitar que mentre dormia el bij aconsegus el control de la seva anima va contribuir a fer que la seva personalitat es torns encara ms inestable. 

De fet, la situaci de Gaara s prcticament idntica a la de Naruto, tan sols que ms desgraciada. La solitud i el desig de ser estimats i acceptats sense prejudicis -que se'ls jutgi per qui sn ells, no pels dimonis que els van introduir, els porta a ambds a la desesperaci. Per, mentre que Naruto recorre a les bromes per aconseguir l'atenci dels altres, Gaara conclou que la manera d'afirmar-se entre els altres com a individu s exterminar qualsevol que el desafi. Gaara compensa la falta de reconeixement dels altres negant valor a ning que no sigui ell mateix, en una forma extrema de narcisisme. 

Prviament, sent petits, ambds van intentar aconseguir reconeixement mostrant-se amables i atents, per van fracassar. En certa ocasi, Gaara va emprar els seus poders per recuperar la pilota d'uns nens que habia quedat atrapat al sostre. Aquests en veure'l van sortir corrents horroritzats, Gaara agafa a un dels nens amb la sorra arrastrant-lo cap a si mateix, cridant que no volia tornar a estar sol. Anava a atacar-lo, per yashamaru es va interposar i va rebre l'atac en comptes del nen. 
Desprs a casa Gaara va intentar ferir-se amb un ganivet, per la sorra no deixava passar el ganivet de la capa que formava al voltant del nen, llavors entra yashamaru i Gaara li pregunta que era el dolor al qual ell va respondre que no svia com explicar-ho, tan sols va dir que no era un estat agradable en el qual trobar-se... gaara va dir: - Aleshores jo tamb estic ferit, perqu sempre em fa mal aqui (apretant-se el pit) Yashamaru li va explicar que havien dos tipus de ferides, les fisiques i les del cor... i que l'unica cura per a les segones era una medecina que sols es podia rebre d'una altra persona, l'amor. Llavors, Gaara va crrer a portar-li una medecina a un noi que havia sortit molt ferit, per aquest li va tancar la porta als nassos, cridant "bakemono" (monstre). Molt trist ell, se'n va a pensar a un pont, on s atacat pel seu tiet, a qui mata sense saber qui s en realitat.

Al cap i a la fi es fa ms persona i sols pensa en defensar els seus amics ho demostra salvant en Sasuke de'n Orochimaru i a Rock Lee de Kimimaru. 
Desprs tamb s'enamorar de la Shiho Mihara, la noia ms poderosa i gil de tota la histria dels ninjes. Ella pertany al Llogaret/Vila de La fulla i va entrar fa poc al equip 7 s a dir el de'n Naruto, en Sasuke i la Sakura. En Gaara es convertir en una persona de veritat gracies a la Shiho que tamb aconseguir que la gent deixi de dir-li monstre.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153413" title="Aladern de fulla ampla" nonfiltered="2110" processed="2106" dbindex="62141">

L'aladern de fulla ampla (Phyllyrea latifolia) s una petit arbust de la famlia de les Olecies que es distribueix per la regi mediterrnia i Portugal. Tamb se la coneix com fals aladern o gatoll.

Ecologia i distribuci.
Als Pasos Catalans es distribueix del Rossell fins l'Alcalatn, entre els 0 i els 1000 m. Es fa a les contrades mediterrnies temperades i relativament plujoses, principalment als alzinars i les mquies. Pot florir de mar a octubre.

Descripci morfolgica. 

Arbust o petit arbre de fins 15 m d'alria d'escora grisa i llisa. Les fulles sn simples, oposades i dimrfiques; les juvenils sn d'ovato-cordades i les fulles adultes, de sn de lanceolades o ellptiques. Les inflorescncies sn rams axillars curts, que contenen flors hermafrodites, actinomorfes i tetrmeres. La corolla s subrotcia, blanc verdosa i dividida en 4 lbuls T 2 estams i un ovari sper, sincrpic i bicarpellar. El fruit s una drupa globosa, de color blau fosc.

Hom distingeix a la Flora dels PPCC dues subespcies: la P. latifolia subsp. latifolia i la P. latifolia subsp. media. La darrera (P. media) s poc homognia, i podrien ser formes hibridogniques de P. angustifolia i P. latifolia. 

Usos. 
Les fulles sn astringents i refrescants i s'utilitzen en forma de gargarismes contra les infeccions de la boca i la gola.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153416" title="Dotze homes sense pietat" nonfiltered="2111" processed="2107" dbindex="62142">

Dotze homes sense pietat (ttol original en angls 12 Angry Men) s una pellcula de l'any 1957 dirigida per Sidney Lumet que va obtenir quatre nominacions als premis Oscar. Est basada en l'obra teatral escrita per Reginald Rose. 

La pellcula tracta sobre el judici d'un homicidi en el qual dotze homes han de deliberar sobre el futur d'un noi, dictaminant si s culpable o innocent de l'assassinat del seu pare.

Totes les proves apunten cap a la culpabilitat del noi, per aix onze dels dotze membres del jurat opinen que s culpable per el membre nmero 8 del jurat t en compte diferents arguments que s'han citat en el judici i fa que sorgeixi el dubte sobre la culpabilitat del noi. D'aquesta manera a poc a poc el membre nombre 8 fa que els altres vagin canviant d'opini i que aquests s'adonin d'altres factors que no havien estat analitzats en el judici.

En la pellcula s'observen diferents tipus de comportaments i de rols que va ocupant cada membre del jurat durant la trama fent-nos veure aix caracterstiques de la seva personalitat i com influx la seva vida a l'hora de dictaminar la culpabilitat de l'acusat.

 Aspectes a tenir en compte .

En la pellcula es poden analitzar diferents aspectes. El primer d'ells s la diferncia entre la presa de decisions pbliques i privades. En una votaci pblica influx la pressi grupal que s'exerceix sobre la persona, ja que la gent tendeix a votar all que recolza la majoria per por al rebuig o al que diran, com s'aprecia en la primera votaci de la pellcula. No obstant aix, en les votacions privades hi ha ms llibertat a l'hora de prendre la decisi encara que segueix influint per en menor grau la pressi grupal, com es veu en la seqncia de la votaci secreta.

Algunes de les pressions externes que sofreix el grup en la pellcula determinen la presa de decisions, com per exemple la calor -que incomoda a la gent a l'hora de pensar-, la fam, el fum de la sala o les situacions personals de cada membre del jurat. 

Un altre factor a tenir en compte s la influncia de la proximitat i la simpatia en l'extensi de l'opini minoritria i en la pellcula podem veure com aquests aspectes inciten a pensar igual que les persones que tens al costat o davant. El contacte visual adquireix gran importncia a l'hora d'influir en les opinions dels altres. Aquesta influncia es veu clarament pel que fa als llocs que ocupa cada membre del jurat en la taula.

Notes i referncies.
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.
 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153417" title="Infoxicaci" nonfiltered="2112" processed="2108" dbindex="62143">
La infoxicaci s l'excs d'informaci que provoca en el receptor una incapacitat per comprendre-la i assimilar-la, per prendre una decisi o per romandre ben informat sobre un tema concret. Aquest estat aboca a un estat de desconcert i inoperncia personal en l'mbit laboral, formatiu o cultural. Sovint se'l relaciona amb formes de comunicaci mediada per ordinadors com ara el correu electrnic o el web. El terme equivalent sobrecrrega informativa (de l'angls information overload) va ser encunyat el 1970 per Alvin Toffler en el seu llibre Future Shock.

Les causes generals de la infoxicaci sn:

 La producci d'informaci nova a un ritme creixent.
 La facilitat de duplicaci i transmissi de dades, especialment a Internet.
 L'increment de canals disponibles per a la recepci d'informaci: telfon, correu electrnic, missatgeria instantnia, RSS, etc.
 Les grans quantitats d'informaci histrica en qu s possible submergir-se.
 Les imprecisions i contradiccions presents en la informaci disponible.
 La baixa relaci senyal-soroll, que dificulta la identificaci d'informaci rellevant per a la presa de decisions.
 La manca d'un mtode per comparar i processar diferents tipus d'informaci.

El correu electrnic s una de les principals fonts de sobrecrrega informativa, ats que la gent lluita per mantenir-se al ritme dels missatges entrants. A ms de filtrar el correu brossa, els usuaris han de lidiar amb l's creixent de fitxers adjunts en forma de llargs i pesats informes, presentacions i continguts multimdia.

Apart, el web dna accs a millers de milions de pgines d'informaci. L's de cercadors ajuda els usuaris a trobar informaci rpidament, per la informaci publicada a la xarxa no sempre s fiable, degut a la manca d'autoritat o a la manca d'una verificaci abans d'haver estat publicada. Com a conseqncia, els usuaris han de dedicar un temps addicional a la tasca de verificar i confrontar els documents que llegeixen abans d'utilitzar-los per a la presa de decisions.

L'arribada de les noves tecnologies ha transformat completament la classificaci, emmagatzematge i s de la informaci. Avui dia estem sotmesos contnuament a estmuls informatius: la televisi, la prensa, la rdio i, sobretot, Internet, sn constants fonts d'informaci que ofereixen informaci de manera continuada. Tanmateix, aquesta informaci ens arriba sense processar i sense cap tipus de criteri de selecci, som nosaltres els que hem de destriar-la i seleccionar all que ens pot ser til. Aquesta tasca, que ocupa ja avui dia gran part del nostre temps, s'est convertint en quelcom insostenible que ens porta de cap a la Infoxicaci. Alfons Cornella diu haver encunyat aquest terme per explicar el fet que tenim un excs d'informaci que haurem de paliar si volem mantenir la productivitat personal.

Tot i que el terme aparegu enfocat principalment a l'mbit laboral i d'empresa, el pas del temps ha exts el seu s a altres mbits del coneixement, principalment l'tica i la filosofia, on resulta especialment til per explicar els fenmens a qu es veu sotmesa la societat actual; per tamb a tot l'ampli ventall de les TIC per explicar els nous fenomens: l'spam, els missatges emergents (pop-ups) i altres formes d'infoxicaci moderna que traspassen l'mbit privat i esdevenen un problema general.

 Fonts . 

 Cornella, Alfons. "Cmo sobrevivir a la infoxicacin". 1999.
 Franganillo, Jorge. "El pes terrible de la informaci". ltima Hora, 24 de novembre de 2008, p. 15.
 Termcat. "Infoxicaci";













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153418" title="La imaginaci sociolgica" nonfiltered="2113" processed="2109" dbindex="62144">
La imaginaci sociolgica (The Sociological Imagination) s un llibre escrit pel socileg americ Charles Wright Mills el 1959.

Es tracta d'una obra en qu l'autor examina quina s la manera com les cincies socials haurien de ser exercides. De forma ms aviat cida, La imaginaci sociolgica critica la sociologia americana, especialment aquella que s'estava desenvolupant als prestigiosos departaments de sociologia de les universitats americanes. Mills anhelava una sociologia ms humanista que enllacs les dimensions social, personal i histrica de la vida quotidiana.

La imaginaci sociolgica que Mills tenia al cap era una nova manera de mirar el mn que veia tot de lligams entre les qestions pbliques i els problemes individuals.

El llibre va ser tradut al catal el 1987 per Joan Estruch.
 Enllaos externs .
  Extracte de La imaginaci sociolgica;
 C.Wright Mills, Sobre l'artesania intellectual en La Imaginaci sociolgica;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153421" title="European Bowl de corfbol 2007" nonfiltered="2114" processed="2110" dbindex="62145">
L' European Bowl de corfbol 2007 s el Campionat d'Europa "B" de corfbol disputat per les seleccions que no es van classificar per al Campionat del mn de corfbol 2007. Amb motiu del major nombre de seleccions participants, en aquesta edici el campionat es va organitzar en dues divisions geogrfiques, Est i Oest. 

La final es va disputar durant el Campionat del Mn entre els gunayadors de cadascuna de les dues divisions, proclamant-se campions Eslovquia davant del Pas de Galles.

Divisi oest.
La divisi oest es va jugar a Luxemburg, els dies 12 i 13 de maig, amb la participaci de 6 seleccions nacionals. 

Va ser la primera competici oficial per algunes de les seleccions: Irlanda, Esccia i Galles, i el debut internacional per a Sucia. Luxemburg i Frana van completar la competici. 






Divisi est.
La divisi east es va jugar a Srbia, els dies 16 1 17 de juny, amb la particici de 5 seleccions nacionals. Eslovquia es va proclamar campi.







Final de l'European Bowl 2007.
La final es va disputar durant el Campionat del Mn 2007, a Brno (Repblica Txeca).







Vegeu tamb.
European Bowl de corfbol;
Federaci Internacional de Corfbol;

Enllaos externs.
Federaci Internacional de Corfbol;
Lloc web de l'European Bowl 2007 - Divisi Oest;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153425" title="Associaci Sussa de Futbol" nonfiltered="2115" processed="2111" dbindex="62146">

L'Associaci Sussa de Futbol (en alemany Schweizerischer Fussballverband, SFV; en francs Association Suisse de Football, ASF; en itali Associazione Svizzera di Football, ASF; en romanx Associaziun Svizra da Ballape, ASF) s l'organisme encarregat de dirigir el futbol a Sussa. Organitza la lliga sussa de futbol, aix com la selecci de futbol de Sussa. T la seu a Berna.

Va ser fundada el 1895, essent una de les primeres associacions futbolstiques fundades fora del Regne Unit. La SFV-ASF va ser membre fundador de la FIFA el 1904.

 Competicions .
 Lliga sussa de futbol;
 Copa sussa de futbol;
 Copa de la Lliga sussa de futbol;
 Supercopa sussa de futbol;

 Articles relacionats .
 El futbol a Sussa;
 Selecci de futbol de Sussa;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de la Federaci Sussa de Futbol;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153427" title="Jack (Idhun)" nonfiltered="2116" processed="2112" dbindex="62147">
Jack, el nom real del qual s Jakob Redfield, s un dels personatges principals de la trilogia Memries d'Idhun de l'escriptora Laura Gallego Garca. Tamb se'l coneix com Yandrak.


 Origen .
D'origen dans, procedent de Silkeborg, s fill de mare danesa i pare angls. En realitat posseeix, a ms a ms de la seva nima humana, la de l'ltim drac, Yandrak.

El primer llibre Memries d'Idhun I: La Resistncia s'inicia amb l'assassinat dels pares de Jack. Els autors d'aquest assassinat foren Kirtash i el seu ajudant, el mag Elrion. 

 Caracterstiques .

 Data de Naixement: 2 de maig.
Edat: 13 - 18 anys.
 Descripci: Ulls d'un color verd intens. T els cabells rossos i s alt.
 nima: s un hbrid, s a dir, t dues nimes i dos cossos. Una part humana, Jack, i una altre de drac, Yandrak.
 Arma: T la Domivat, arma llegendria fabricada pel gegant Ydeon capa de cremar tot all que toqui (llevat d'ell i la vaina).
 Curiositats: Est enamorat de Victria i mantenen una relaci, (tot i que l'ha de compartir amb Christian). Toca la guitarra. Li agrada el tennis i li encanta lluitar contra sheks. s molt impulsiu i molt gels.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153430" title="Carpe diem" nonfiltered="2117" processed="2113" dbindex="62148">


Carpe diem, provinent del llat "Aprofita el dia", s un tpic molt usual en la literatura renaxentista posterior al del segle XV.

Va ser el poeta llat Horaci qui va expressar per primera vegada aquesta expressi a l': Carpe diem quam minimum credula postero ("Aprofita el dia, no confis a dem"), s un tema recurrent en la literatura universal com una exhortaci a no deixar passar el temps que se'ns ha brindat; o b, per gaudir dels plaers de la vida deixant a un costat el futur, que s incert. Cobra especial importncia en el Barroc i el Romanticisme.

Aix mateix es pot traduir com "Aprofita el moment", "Viu el moment", s a dir, "Aprofita l'oportunitat i no esperis a dem, perqu pot passar que dem l'oportunitat ja no existeixi".

Sant Expedit, patr de l'immediat, va arribar a utilitzar aquesta frase en la seva prdica, instant a realitzar les obres en el present i negant el possible futur que s incert (Hodie Hodieque en llat significa avui, en contraposici de Cras, que vol dir dem).






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153434" title="Ernest Legouv" nonfiltered="2118" processed="2114" dbindex="62149">
Gabriel Jean Baptiste Ernest Wilfrid Legouv (Pars, 14 de febrer de 1807 - 14 de mar de 1903 va ser un poeta, moralista, crtic i dramaturg francs.

Era fill del poeta Gabriel-Marie Legouv (1764-1812). Va quedar orfe de mare a l'edat de tres anys i, poc temps desprs, son pare va haver de ser internat en un sanatori psiquitric i va morir dos anys ms tard. L'infant va heretar una fortuna considerable i va ser educat amb cura pel seu tutor, Jean-Nicolas Bouilly (1763-1842), que tamb li va encomanar l'amor per la literatura.

L'any 1829, el se poema La dcouverte de l'imprimerie va ser premiat per l'Acadmie franaise. El 1832 va publicar un curis recull de versos titulat Les Morts bizarres, i desprs una srie de novelles que van gaudir d'un xit considerable. L'any 1847 va donar el seu clebre curs sobre la histria moral de les dones al Collge de France; va esdevenir un gran xit i va ser recollit en un volum l'any 1848.

Legouv va escriure nombroses obres de teatre. En collaboraci amb Eugne Scribe va produir les seues sues millors obres: Adrienne Lecouvreur, amb la qual va triomfar a la Comdie-Franaise el 1849, i Bataille de dames. L'any 1854, l'xit de la seua tragdia sobre Medea, que l'uneix a la reacci neoclssica contra els excessos del romanticisme, representada sobretot per Franois Ponsard, va ser el factor determinant per al seu ingrs en l'Acadmia francesa (1855), a la butaca de Jacques-Franois Ancelot (butaca n 30).

Va ser designat per Adrien Hbrard responsable de la secci literria de Le Temps.

Amb el transcurs dels anys, la seua reputaci li va venir sobretot de les conferncies que va impartir sobre els drets de les dones i l'educaci progressista dels infants, preconitzant de manera destacada l'educaci fsica. En aquests camps, va ser una figura precursora amb obres com ara La Femme en France au XIX sicle (1864, nova edici augmentada de 1878), Messieurs les enfants (1868), Confrences parisiennes (1872), Une ducation de jeune fille (1884). L'any 1881 va ser nomenat director d'estudis de l'"cole normale de Svres" i inspector general de la Instrucci pblica.

Entre 1886 i 1887 va publicar una interessant autobiografia en dos volums, Soixante ans de souvenirs, en la qual destaca un captol complet dedicat a Hector Berlioz, de qui va ser amic ntim.

Va ser considerat un dels millors tiradors francesos, tot i que sempre va refusar de batre's en duel. Era un apassionat de l'esgrima, esport que va practicar al llarg de tota la vida.

A partir de 1834, Ernest Legouv i la seua famlia van llogar diverses cases a Seine-Port, la darrera de les quals, la Maison Rouge, 9 rue de Nandy, va ser llogada l'any 1842 i finalment comprada l'any 1849. Durant la resta de la seua vida va adquirir el costum de passar-hi els mesos d'estiu, de juny a novembre. A la Maison Rouge rebia el seu cercle d'amistats:  Eugne Labiche, qui era ve en el seu Castell de Lagrange, Charles Gounod, Eugne Scribe, Victor Schoelcher, Jean Reynaud, Franois Coppe, els pintors lie Delaunay i Amaury Duval, l'escultor Aim Millet 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153436" title="Mora" nonfiltered="2119" processed="2115" dbindex="62150">

La mora s una unitat de so usada en fonologia que determina el pes sillbic en algunes llenges; s la unitat superior al segment i inferior a la sllaba, i s la unitat rtmica bsica en japons. 

El nom ve de la paraula llatina usada per a designar la dilaci i per a traduir la paraula grega  (khronos) en el sentit que se li dna a la mtrica. Precisament, en la prosdia llatina, la mora era la unitat mnima de mesura del ritme, que correspon a una sllaba breu.

A les llenges on el pes sillbic no s rellevant, el concepte de mora es confon amb el de sllaba.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153437" title="Arri (poeta)" nonfiltered="2120" processed="2116" dbindex="62151">
Arri fou un poeta rom que segons Suides va fer una traducci en hexmetre dels versos de Virgili i va escriure un poema sobreAlexandre el Gran en 24 rapsdies i un sobre tal de Prgam.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153438" title="Arri (historiador)" nonfiltered="2121" processed="2117" dbindex="62152">
Arri fou un historiador rom que va viure al temps de Maxim el Jove i va escriure una historia de l'emperador Gordi III. Podria ser la mateixa persona que fou cnsol el 243, que tenia de nom complert Lluci Anni Arri.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153440" title="Arri (astrnom)" nonfiltered="2122" processed="2118" dbindex="62153">
Arri fou un astrnom rom del temps d'Erasttenes que va escriure un llibre sobre meteorits i un sobre cometes. D'aquest darrer es conserven alguns fragments.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153442" title="Flavi Arra" nonfiltered="2123" processed="2119" dbindex="62154">
Flavi Arra o Arri de Nicomdia (Nicomdia a Bitnia vers el 95   180) fou un historiador i filsof grecorom. 

Deixeble d'Epctet mercs el qual va esdevenir partidari de la filosofia estoica. Va publicar les cartes del seu mestre. Va treballar a Atenes. Els atenencs li deien el jove Xenofont perqu el seu estil d'escriure era similar a aquell. 

El 124 es va fer amic de l'emperador Adri quan aquest era a Grcia i va rebre la porpra romana i va agafar el prenom Flavi. El 136 fou nomenat prefecte de Capadcia que durant el seu govern va patir atacs dels alans o dels masagetes als que va derrotar en una decisiva batalla. 

Sota Anton Pius fou promogut al consolat el 146.

El 147 es va retirar a la vida privada i el 150 vivia a Nicomdia com a sacerdot de Demeter i Persfon. Va morir a avanada edat.

Entre altres treballs, va escriure una relaci de l'expedici d'Alexandre el gran que es la millor obra sobre el tema.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153443" title="Arri (jurista)" nonfiltered="2124" processed="2120" dbindex="62155">
Arri fou un jurista rom de data incerta, per probablement del segle II, sota Traj. Podria ser la mateixa persona que Arri Sever, que fou el prefecte de l'erari (praefectus aerarii). Va escriure un tractat jurdic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153444" title="Manuel Iborra" nonfiltered="2125" processed="2121" dbindex="62156">
Manuel Iborra va nixer a Alacant (Pas Valenci) en 1952. Va estudiar en la Universitat Complutense de Madrid, on es va llicenciar en Cincies de la Informaci, branca d'Imatge. Tamb t estudis sobre teatre (TEI, Teatre Espanyol Independent) i vdeo (CIPLA, Barcelona). A ms de la seua principal faceta com director de cinema i de sries de televisi, tamb ha treballat com periodista i ha realitzat spots publicitaris. Est casat des de 1981 amb l'actriu Vernica Forqu i tenen una filla en com.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153445" title="Amlia Rodrigues" nonfiltered="2126" processed="2122" dbindex="62157">


Amlia da Piedade Rebordo Rodrigues (Lisboa, 23 de juliol o 1 de juliol de 1920   Lisboa, 6 d'octubre de 1999) va ser una fadista, cantant i actriu portuguesa, considerada l'exemple mxim del fado. Est sepultada al Pante Nacional, entre els portuguesos illustres.

s coneguda mundialment com a la Reina del Fado i, en conseqncia, pel simbolisme que aquest gnere musical t a la cultura portuguesa, va ser considerada per molts com a una de les millors ambaixadores del pas. Apareixia a programes de televisi d'arreu, on no solament cantava fados i altres canons de tradici popular portuguesa, sin tamb msica d'altres orgens (per exemple, msica espanyola).

Biografia.

Infantesa.

Amlia da Piedade Rodrigues, filla d'un msic sabater que, per mantenir els quatre fills i la muller, va provar sort a Lisboa, va nixer, segons el registre, a les cinc hores del 23 de juliol de 1920 al carrer de Martim Vaz, al barri de Pena. Amlia pretenia, per, que l'aniversari se celebrs l'1 de juliol ("al temps de les cireres"), i deia : potser era en aquell moment del mes quan hi havia diners per a comprar-me els regals. Catorze mesos desprs, el pare, en no trobar feina, torna amb la famlia a Fundo. Amlia resta amb els avis a Lisboa.

La seva faceta de cantant aviat es va revelar. Amlia era molt tmida, per va comenar a cantar per a l'avi i per als vens, que li ho demanaven. A la infantesa i joventut, cantussejava tangos de Carlos Gardel i canons populars que sentia i que li demanaven. 

Quan Amlia tenia 9 anys, l'via, analfabeta, la va enviar a l'escola, que tant li agradava freqentar. Amb tot, als 12 anys va haver d'interrompre l'escolaritat, com era freqent a cases pobres. Va triar aleshores l'ofici de brodadora, per molt aviat el va canviar per anar a embolicar pastissos.

Als 14 anys va decidir anar a viure amb els pares, que mentrestant havien tornat a Lisboa. Per la vida no era tan bona com a ca'ls avis. Amlia havia d'ajudar la mar i suportar el germ gran, autoritari. 


Als 15 anys va anar a vendre fruita a la zona del Cais da Rocha, i es feu notar pel seu especialssim timbre de veu. Va formar part de la Marcha Popular de Alcntara (a les festes de Sant Antoni de Lisboa) de 1936. L'assajador de la Marcha va insistir perqu Amlia s'inscrigus a una prova de descobriment de talents, anomenada Concurso de la Primavera, on es disputava el ttol de Reinha do Fado. Amlia acabaria per no participar-hi, perqu totes les altres concursants refusaven competir amb ella.

Va conixer aleshores el seu futur marit, Francisco da Cruz, un guitarrista afeccionat, amb qui es va casar el 1940. Un assistent la va recomanar a la casa de fados ms famosa de llavors, el Retiro da Severa, per Amlia va refusar aquella invitaci ajornant-ne la resposta, i noms va ser el 1939 quan hi va anar a cantar.

Una carrera que comena.

Va assolir un xit important al Retiro da Severa, on es va estrenar professionalment, i va esdevenir la vedet del fado amb una rapidesa notable. Va passar a actuar tamb al Solar da Alegria i al Caf Luso. Era el nom ms conegut de tots els cantants de fado. Feia que per on actuava les localitats s'exhaurissin, i el preu de les entrades augmentava. En pocs mesos va arribar a tal reconeixement i popularitat que la seva tarifa era la ms gran fins aleshores pagada a un fadista.

Es va estrenar al teatre de revista el 1940, com a atracci de la pea Ora Vai Tu, al Teatro Maria Vitria. Al teatre conegu Frederico Valrio, compositor de molts dels seus fados. 

El 1943 es va divorciar per la seva voluntat. Aleshores va esdevenir independent. Aquell mateix any va actuar per primera vegada fora de Portugal. Convidada per l'ambaixador Pedro Teotnio Pereira, va cantar a Madrid.

El 1944 va aconseguir un paper preeminent al costat d'Hermnia Silva, a l'opereta Rosa Cantadeira, on va interpretar el Fado do Cime, de Frederico Valrio. Al setembre, va arribar a Rio de Janeiro acompanyada pel mestre Fernando de Freitas per actuar al Casino Copacabana. Als 24 anys, Amlia tenia ja un espectacle concebut exclusivament per a ella. La recepci va ser de tal forma entusistica que el seu contracte inicial de 4 setmanes es va perllongar per 4 mesos. Va ser convidada a repetir la gira, acompanyada per ballarins i msics. 

Va ser a Rio de Janeiro on Frederico Valrio va compondre un dels ms famosos fados de tots els temps: Ai Mouraria, estrenat al Teatro Repblica. Amlia va gravar discos, venguts a diversos pasos, la qual cosa va motivar un gran inters de les companyies de Hollywood.

El 1947 es va estrenar al cinema amb la pellcula Capas Negras, la ms vista a Portugal fins aleshores, romanent 22 setmanes en exhibici. Una segona pellcula, del mateix any, va ser Fado, Histria de uma Cantadeira. 

Amlia va ser recolzada per artistes nacionalistes com Almada Negreiros i Antnio Ferro. Aquest la va invitar per primera vegada a cantar a Pars, al Chez Carrre, i a Londres, al Ritz, en festes del departament de Turisme que ell mateix organitzava.

La internacionalitzaci d'Amlia va augmenta amb la participaci, el 1950, als espectacles del Pla Marshall, el pla de "suport" dels EUA a l'Europa de la postguerra, on van participar els artistes ms importants de cada pas. L'xit es va repetir per Trieste, Berna, Pars i Dubln (on va cantar Coimbra, que, atentament escoltada per la cantant francesa Yvette Giraud, va ser popularitzada per ella a tot el mn com a Avril au Portugal) . A Roma, Amlia va actuar al Teatro Argentina, sent l'nica artista lleugera a un espectacle on figuraren els cantants ms famosos de msica clssica.

Va cantar arreu del mn. Va passar pels Estats Units, on va cantar per primera vegada a la televisi (a l'NBC), al programa d'Eddie Fisher patrocinat per la Coca-Cola, que va haver de beure i no li va agradar. Va gravar discos de fado i de flamenc. La van convidar per restar-hi, per no ho va voler.

Amlia va donar al fado un fulgor nou. Va cantar el repertori tradicional d'una forma diferent, sincretitzant el que era rural i urb.

Va cantar els grans poetes de la llengua portuguesa (Cames, Bocage), a ms d'altres que van escriure per a ella (Pedro Homem de Mello, David Mouro Ferreira, Ary dos Santos, Manuel Alegre, O Neill). Tamb va conixer Alain Oulman, que li va compondre diverses canons.

El seu fado de Peniche va ser prohibit per ser considerat un himne als qui estaven presos a Peniche; Amlia va escollir tamb un poema de Pedro Homem de Mello Povo que lavas no rio, que va guanyar una dimensi poltica.

El 1966, va tornar als Estats Units. En aquell moment, el seu amic Oulman va ser empresonat per la PIDE. Amlia va donar tot el seu suport a l'amic i va fer el possible perqu fos alliberat i portat a la frontera.

El 1969, Amlia va ser condecorada pel nou president del consell, Marcelo Caetano, a l'Exposici Mundial de Bruxelles abans d'iniciar una gran gira a la Uni Sovitica.

El 1971, va trobar finalment Manuel Alegre, exiliat a Pars.

Amlia desprs del 25 d'abril de 1974.

Amb l'arribada de la democrcia se li van retreure grans homenatges. Va ser condecorada amb el grau d'oficial de l'Ordre de l'Infant Enric per l'aleshores President de la Repblica Portuguesa, Mrio Soares. Alhora, va travessar dessabors financers que la van obligar a desfer-se de part del seu patrimoni.

El 1990, a Frana, desprs de l'Ordre de les Arts i de les Lletres, va rebre, ara de mans del president Mitterrand, la Lgion d'Honneur.

Al llarg dels anys que passen, veu desaparixer el seu compositor Alain Oulman, el seu poeta David Mouro-Ferreira i el seu marit, Csar Seabra, amb qui era casada feia 36 anys.

El 1997 va ser editat per Valentim de Carvalho el seu ltim lbum amb gravacions indites d'entre 1965 i 1975 (Segredo). Amlia va publicar un llibre de poemes (Versos). Se li va fer un homenatge nacional a la Fira Mundial de Lisboa (Expo 98).

El 6 d'octubre de 1999, Amlia Rodrigues va morir amb 79 anys, poc desprs de tornar de la casa de vacances que tenia al litoral de l'Alentejo. Al seu seu funeral, centenars de milers de lisboetes surten al carrer per retre-li un ltim homenatge.

Aleshores es va saber que Amlia, vista per molts com una de les Fs de la dictadura ("Fado, Ftima i Futbol"), havia collaborat econmicament amb el Partit Comunista Portugus quan aquest era clandest. Sepultada al cementiri dos Prazeres, el seu cos va ser posteriorment traslladat al Pante Nacional, a Lisboa (desprs de pressions d'admiradors seus i d'una modificaci de la llei que exigia un mnim de quatre anys abans del trasllat), on reposen les personalitats considerades exponents mxims de nacionalitat.

Amlia Rodrigues va representar Portugal arreu del mn, de Lisboa a Rio Janeiro, de Nova York a Roma, de Tquio a la Uni Sovitica, de Mxic a Londres, de Madrid a Pars (on va actuar tantes vegades al prestigiosssim Olympia).

Va propagar la cultura portuguesa, la llengua portuguesa i el Fado.

Discografia.
 Perseguio (1945) ;
 Tendinha (1945) ;
 Fado do Cime (1945) ;
 Ai Mouraria (1945) ;
 Maria da Cruz (1945) ;
 Ai Mouraria 1951/52 ;
 Sabe-se L 1951/52 ;
 Novo Fado da Severa (1953) ;
 Uma Casa Portuguesa (1953) ;
 Primavera (1954) ;
 Tudo Isto  Fado (1955) ;
 Foi Deus (1956) ;
 Amlia no Olympia (1957) ;
 Povo que Lavas no Rio (1963) ;
 Estranha Forma de Vida (1964) ;
 Amlia Canta Lus de Cames (1965) ;
 Formiga Bossa Nossa (1969) ;
 Amlia e Vinicius (1970) ;
 Com que Voz (1970) ;
 Fado Portugus (1970) ;
 Oia L  Senhor Vinho (1971) ;
 Amlia no Japo (1971) ;
 Cheira a Lisboa (1972) ;
 Amlia no Caneco (1976) ;
 Cantigas da Boa Gente (1976) ;
 Lgrima (1983) ;
 Amlia na Broadway (1984) ;
 O Melhor de Amlia - Estranha Forma de Vida (1985) ;
 O Melhor de Amlia volume 2 - Tudo Isto  Fado (1985) ;
 Obsesso (1990) ;
 Abbey Road 1952 (1992) 	;
 Segredo (1997);

Altres.
Bruno de Almeida va fer quatre pellcules sobre Amlia: Amlia, Live in New York City (una pellcula concert de 1990 d'un espectacle a (Nova York en el Town Hall - ajuntament de la ciutat), Amlia - uma estranha forma de vida (un documental de cinc hores, en format de srie), Amlia - Expo'98 (d'un dia dedicat a Amlia Rodrigues, amb ocasi de l'Exposici Mundial de 1998 a (Portugal), i A Arte de Amlia (documental de 90 minuts, pensat per a un pblic internacional, que es va estrenar al Cinema Quad, a Nova York, al desembre de 2000.

 Enllaos .

Amalia.com;
Amlia Rodrigues a "Vozes Femininas Portuguesas";
Amlia a Sapo.pt;
Amlia a la pgina "Vidas Lusfonas;
- Povo Que Lavas No Rio  (a YouTube);
Amlia Rodrigues;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153447" title="Antonie van Leeuwenhoek" nonfiltered="2127" processed="2123" dbindex="62158">

Antonie Philips van Leeuwenhoek (Antonij, Antoni, Thonis) (Delft, 24 d'octubre de 1632 - 26 d'agost de 1723), fou un comerciant, topgraf, vidrer i microbileg holands conegut com a pare de la microbiologia i inventor del microscopi, i per ser el primer a observar al microscopi diverses espcies de microorganismes i cllules amb lents que ell mateix va construir. Entre d'altres, va observar fibres musculars, protozous, bacteris, espermatozoides i glbuls vermells. 

La seva obra es don a conixer per primera vegada l'any 1673 a Philosophical Transactions, la revista de la Royal Society, a la qual pogu accedir grcies a la intercessi del metge i anatomista Reignier de Graaf.

Est enterrat a l'esglsia vella de Delft.

 Referncies .



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153448" title="Miguel Albaladejo" nonfiltered="2128" processed="2124" dbindex="62159">
Miguel Albaladejo, (Alacant, 20 d'agost de 1966). Director de cinema valenci.

Filmografa.

La primera noche de mi vida (1998);
Manolito Gafotas (1999, basada en el personatge de Elvira Lindo);
Ataque verbal (1999);
Rencor (2001);
El cielo abierto (2001);
Cachorro (2004) ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153449" title="Moviment ecologista" nonfiltered="2129" processed="2125" dbindex="62160">
El moviment ecologista (algunes vegades inclou al moviment verd o el conservacionista) s un variat moviment poltic, social i global, que defensa la protecci, la gesti sostenible i la restauraci del medi ambient com una forma de satisfer una necessitat humana, incloent necessitats espirituals i socials. En aquests termes, els ecologistes fan una crtica social mes o menys implcita, proposant la necessitat de reformes legals i conciencianci social tant en governs, com en empreses i collectius socials.  

El moviment ecologista est unit amb un comproms per a mantenir la salut del ser hum en equilibri amb els ecosistemes naturals, es considera la Humanitat com una part de la Naturalesa i no alguna cosa separada d'ella. L'existncia d'organitzacions ecologistes est estretament lligada al desenvolupament dels sistemes democrtics i al progrs de les llibertats civils. 

El moviment est representat per una mplia i variada gamma d'organitzacions no-governamentals, des del nivell global fins a l'escala local. Alguns conten amb decennis d'histria i disposen d'importants infraestructures a nivell internacional; encara que la majoria ho formen organitzacions locals de carcter ms o menys espontani.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153453" title="Rastafarisme" nonfiltered="2130" processed="2126" dbindex="62161">

El rastafarisme s una religi monoteista, amb una base semblant al cristianisme, que venera a Jah, tal i com s'anomena a Haile Selassie, emperador d'Etipia i que reconeix com a encarnaci de Du. El nom prov de la fusi de la paraula Ras (prncep) i Tafari  Makonnen, nom que tenia Haile Selassie I abans de la seva coronaci. Els seus seguidors s'anomenen rastafaris, i sn coneguts especialment a travs de la forta repercussi que va tenir aquesta religi a l'illa de Jamaica durant la dcada del 1970.

Els origens remunten a la dcada del 1930, quan sorg en el collectiu negre obrer de l'illa de Jamaica. S'interpreta a Haile Selassie I com a personatge bblic, basant-se en ser l'nic monarca afric d'un estat completament independent. Ja des dels seus origens el moviment incloa l's del cnem com a instrument sagrat, aix com diverses aspiracions afrocntriques. Cal destacar al publicista Marcus Garvey, que amb la seva visi cultural i poltica va ajudar a crear aquesta nova visi del mn.

El moviment rastafari s'ha escampat i fet conixer per tot el mn especialment grcies a la popularitzaci de la msica reggae. A la dcada del 2000 es comptaven ms d'un mili de seguidors d'aquesta religi, incloent un deu per cent de la poblaci de Jamaica, que se'n proclama seguidora.

S'ha descrit a Leonard Howell com el primer seguidor del moviment rasta. Se li deu la creaci d'una comuna amb ms de 5.000 persones a Pinnacle, a Saint Catherine, Jamaica.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153455" title="ngel Garca Cardona" nonfiltered="2131" processed="2127" dbindex="62162">
ngel Garca Cardona (Valncia, 8 de gener de 1856 - Valncia, 26 de setembre de 1923), s considerat un dels pioners del cinema a Espanya i especialment de la seua ciutat natal. 

Nascut el 8 de gener de 1856 en la plaa Comte de Casal nm. 3. Fill de Miguel Garca Gmez i d'ngela Cardona Mart. Va Ser ser batejat en la Parrquia dels Sants Joans, ja que el domicili familiar estava situat en el que avui dia s el Mercat Central de Valncia, al costat de l'actual plaa Ciutat de Bruges. Tenia tres germans: Filomena, Balbino i Lucas Garca Cardona

En 1882 comena a treballar com fotgraf publicant treballs a "Blanco i Negro" i a "Sol i Sombra". Es va casar amb Josefina Ferrando Donday 1860/1930, amb la qual va tenir quatre fills. El seu domicili va estar en el carrer Drets n 3 de Valncia, amb un estudi de fotografia en Sant Vicent n 28. Posteriorment es va traslladar (al voltant de 1896) al carrer de les Barques n 17. El 19 Mar de 1899 obri en el carrer de les Barques n 19 el cinematgraf "ngel" que hauria de tancar un any desprs.

La primera pellcula filmada, produda i revelada ntegrament a Valncia va ser "Fiesta en el camino de Algirs" que va ser estrenada el 28 d'Abril de 1899 l'autor del qual va ser Angel Garca i que no es conserva. Li seguirien diverses pellcules desparegudes com "Escenas de la Huerta", "Mascarada Japonesa" o "Procesin de Nuestra excelsa patrona la Virgen de los Desamparados" de 1904. Posteriorment treballaria per a la casa Cuesta (carrer Ercilla), filmant documentals i pellcules com  Visita de S.M. el Rey  de 1905 o  Batalla de Flores  del mateix any,  El Ciego de la aldea  de 1906, "Benitez quiere ser Torero" o  La Exposicin Nacional  de 1910.

A primers de segle es traslladen a viure al carrer de Sant Bult n 5 de Valncia on romanen almenys fins a 1910. En 1915 viu en el carrer de Quart n 1 de la seua ciutat natal i continua cessant (possiblement per malaltia). El 1920 resideixen a Quart n 3 on moriria el dia 26 de setembre de 1923. Est enterrat en el pante de la famlia de la seua esposa, del Cementiri General de Valncia. Algunes de les seues pellcules es conserven restaurades en la Filmoteca Valenciana. 

Notes.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153457" title="Partegs" nonfiltered="2132" processed="2128" dbindex="62163">
El Partegs o El Salicart era una entitat de poblaci del municipi de Sant Celoni. Al 2005 s'hi comptabilitzaven 245 habitants.

Amb el creixement de la ciutat de Sant Celoni, ara forma part del nucli urb.

 

 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153458" title="Germn Lorente" nonfiltered="2133" processed="2129" dbindex="62164">
Germn Lorente s un director de cinema nascut en 1932 a Vinars, Castell (Pas Valenci). 

 Filmografa .

Donde t ests (1964);
Un Da despus de agosto (1968);
Coqueluche (1971);
Chica de Via Condotti (1974);
La Violacin (1977);
Hold-up (1977);
Tres mujeres de hoy (1980);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153459" title="Pere Aguilera i Garriga" nonfiltered="2134" processed="2130" dbindex="62165">
Pere Aguilera Garriga (Rub, 1901 - 1991), fou alcalde de Rub intermitentment entre 1934 i 1938.

Militant de la Uni de Rabassaires, el 1922 particip en la fundaci de la Uni de Parcers de Rub i en fou escollit com a president. Form part de la comissi organitzadora del primer congrs de la Uni de Rabassaires celebrat a Barcelona el 6 de gener de 1923. L any 1924 fund la Societat de Rabassaires de Rub de la qual en fou el primer president. L any 1926 va ser elegit vocal del comit central de la Uni de Rabassaires i l any 1928, vicepresident. Particip activament en les campanyes propagandstiques de la Uni de Rabassaires. Va ser president del Centre Democrtic Republic de Rub i collaborador del setmanari "La Terra", i dels peridics "La Quita" de Rub i "La Accin" de Terrassa.

L'ajuntament de la ciutat est situat en la plaa que du el seu nom, com homenatge rebut el 1992, un any desprs de la seva mort.

 Segona Repblica Espanyola .
Durant la Segona Repblica Espanyola, i amb la pujada de Llus Companys a la presidncia de la Generalitat, des del gener de 1934, es realitaren eleccions municipals. Republicans i socialistes ms la resta, es reuniren altre entorn a ERC, que reafirm el seu domini poltic absolut a Catalunya i Pere Aguilera Garriga va ser elegit alcalde de Rub. Empresonat arran dels fets del sis d'octubre d aquell any, va ser alliberat el febrer de l any segent. 

Desprs del triomf electoral del Front d Esquerres, el febrer de 1936 recuper l alcaldia, com a membre d ERC. El febrer de 1937 s incorpor al front de guerra. Retorn a l alcaldia l octubre del mateix any i exerc el crrec fins l'abril de 1938. 

 Postguerra .
L'any 1939 s'exili a Frana. Va tornar mesos desprs per fer-se crrec de les seves responsabilitats poltiques, car alguns regidors republicans s'havien quedat a la ciutat, essent empresonat i condemnat a mort tres vegades per un consell de guerra de la dictadura franquista. La pena de mort li fou commutada per pres, sent desterrat en el seu alliberament, primer a la costa i ms tard a Sabadell.

 Tercera restauraci borbnica.
Un cop mort Francisco Franco i succet per Joan Carles I, en les primeres eleccions municipals democrtiques desprs del final de la dictadura feixista que l'havia condemnat a mort, el 1979  va ser escollit com a regidor per ERC, el darrer partit en ser relegalitzat per la nova democrcia, crrec que va ocupar fins el 1983, i va ser anomenat fill predilecte de la ciutat el 1987, l'any que va ser homenatjat per ERC. Mor l'any 1991.

Referncies.


Bibliografia.
 Ramon Batalla i Galimany, Els casinos republicans: poltica, cultura i esbarjo. El casino de Rub, 1884-1939 (1999) ISBN 84-8415-123-9;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153460" title="Yan" nonfiltered="2135" processed="2131" dbindex="62166">
En la saga dels llibres de fantasia i aventura escrita per Laura Gallego Garca, les Memries d'Idhun els yan sn els fills del desert. Viuen dispersats en roques perdudes pel desert. Els seus habitatges sn coves amb molt poca decoraci aparent. Per un yan verdader mai no viuria sense 4 o 5 amagatalls repartits arreu de la cova.

 Llenguatge .

parlen rpid i seguit. Entre ells s'entenen per quan hi van estrangers (tot i que sn bastant solitaris) han aprs a parlar per tal que la gent pugui entendre'ls.

 Personatges Yan .

Kimara: la Kimara s una semiyan que en Jack i la Victoria coneixen quan es dirigeixen a Awinor. Desprs de ser atacats per uns arbres que hi ha al Pas, perden el coneixement i es desperten al campament limyati. La Kimara, que s guia, es nega a portar-los fins al territori dels dracs. Per canvia d'opini quan coneix a en Jack, del qual se sent atret pel fet de ser una raa de foc. 
Ella els ajuda a desampallegar-se d'uns sheks que no els deixen sortir d'Awinor. Desprs en Jack li dna l'encrrec d'anar a Vanissar, a trobar l'Alexander i explicar-li totes les aventures que en Jack havia passat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153464" title="Luis Lucia Mingarro" nonfiltered="2136" processed="2132" dbindex="62167">
Luis Lucia Mingarro (Valncia, 24 de maig de 1914 - Madrid, 15 de mar de 1984) va ser advocat, cap de producci, guionista i director de cinema valenci, fill del poltic valenci Llus Lcia Lcia.

El seu pare coneixia a la famlia Casanova, propietria de la productora de cinema CIFESA, i va anar a travs seu com Luis Lucia Mingarro va entrar en CIFESA com advocat de l'empresa. AL cap de poc temps va decidir canviar el seu vestit d'advocat pel de cap de producci i guionista per a, finalment, passar a dirigir algunes de les pellcules ms populars de l'poca. Va descobrir per al cinema a actrius com Marisol, Roco Drcal o Ana Beln. Va treballar tamb amb molts dels millors actors i actrius de l'poca. Luis Lucia tamb va ser dibuixant i moltes de les seues caricatures van aparixer en la premsa valenciana.

 Filmografia .
Les pellcules en les quals va intervenir i el crrec que hi va ocupar s'exposen a continuaci: 

Malvaloca (1942) - Cap de producci

La condesa Mara (1942) - Cap de producci

El hombre que se quiso matar (1942) - Guionista

A m la legin (1942) - Guionista

Noche fantstica (1943) - Cap de producci

Rosas de otoo (1943) - Cap de producci

El 13 - 13 (1944) - Director

Un hombre de negocios (1945) - Director i guionista

La princesa de los Ursinos (1947) - Director

Dos cuentos para dos (1948) - Director i guionista tcnic

Noche de Reyes (1949) - Director i guionista

Currito de la Cruz  (1949) - Director i guionista

La Reina de Sierra Morena, Duquesa de Benamej (1949) - Director

De mujer a mujer (1950) - Director i guionista

Lola la piconera (1951) - Director i guionista

El sueo de Andaluca (1951) - Director i guionista

Gloria Mairena (1952) - Director i guionista

Cerca de la ciudad (1952) - Director i guionista

La hermana San Sulpicio (1952) - Director i guionista

Jeromn (1953) - Director i co-guionista

Aeropuerto (1953) - Director i guionista tcnic

Morenita Clara (1954) - Director i guionista

Un caballero andaluz (1954) - Director i coguionista

La hermana alegra (1954) - Director i guionista

El piyayo (1955) - Director i guionista

Esa voz es una mina (1955) - Director i guionista

La lupa (1955) - Director i guionista

La vida en un bloc (1956) - Director

Un marido de ida y vuelta (1957) - Director i guionista

La muralla (1958) - Director i guionista

Un ngel tuvo la culpa (1959) - Director

Molokai (La isla maldita) (1959) - Director i guionista

El prncipe encadenado (1960) - Director i guionista

Un rayo de luz (1960) - Director i guionista

Ha llegado un ngel (1961) - Director i guionista

Tmbola (1962) - Director i guionista

Roco de la Mancha (1962) - Director i guionista

Cancin de juventud (1962) - Director

Crucero de verano (1964) - Director i guionista

Zampo y yo (1965) - Director i guionista

Grandes amigos (1966) - Director i guionista

Las cuatro bodas de Marisol (1967) - Director i guionista

Solos los dos (1968) - Director i guionista

Pepa Doncel (1969) - Director i guionista

La orilla (1970) - Director i guionista

La novicia rebelde (1971) - Director i guionista

Entre dos amores (1972) - Director i guionista

Enllaos externs.
Luis Lucia a IMDb 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153468" title="Sacra Corona Unita" nonfiltered="2137" processed="2133" dbindex="62168">
Sacra Corona Unita s una organitzaci criminal mafiosa de la regi de Pulla al sur d'Itlia, i especialment activa a la seva capital, Bari. s relativament recent: va nixer el 1983.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153475" title="Nous Dracs" nonfiltered="2138" processed="2134" dbindex="62169">
Els nous Dracs sn una grup rebel del mn imaginari d'Idhun, descrit en la trilogia de Laura Gallego Garca, Memorias de Idhn.

Comandats per Denihal, els Nous Dracs sn un grup rebel per combatre sheks i sizsh ja que els dracs s'han extingit. Sn dracs de fusta que poden volar, coberts amb escates enormes amb teles que semblen escates de dracs. Els dracs de fusta van pilotats per un home o una dona coratjosos.
Llavors, els hi afegeixen mgia i pols de drac. Aix fa que semblin ms reals i aix fan sortir l'odi dels sheks. Llavors els embesteixen i els dracs s'hi poden batre.  
Els rebels tamb els hi han afegit mecanismes per exhalar foc. 

 Aparici .

Fan la primera aparici quan el germ d'Alexander, Amrin, entrega la maga Aile, l'Arximag Qaydar i l'Alexander mateix a l'Eisesh, el shek governador de Vanissar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153477" title="Francisco Javier Balmis i Berenguer" nonfiltered="2139" processed="2135" dbindex="62170">
Francisco Javier de Balmis i Berenguer (Alacant, 2 de desembre de 1753 - id., 1819) va ser un metge militar valenci, cirurgi honorari de Carles IV d'Espanya. El seu nom ha quedat vinculat a l'expedici que va realitzar cap a les colnies espanyoles d'Amrica i Filipines (actualment coneguda com Expedici Balmis) per a difondre la vacuna de la verola, una fita en la histria de la medicina.


 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153482" title="Juan de Cabriada" nonfiltered="2140" processed="2136" dbindex="62171">
Juan de Cabriada (1665-1714). Metge reformista nascut a Valncia. Quasi tota la seua fama radicava en el seu llibre Carta filosfica, mdico-chymica (1687), en el qual va atacar als metges galenistes que imposaven a ultrana certes doctrines mdiques, com la sagnia, que ja no podien sostenir-se. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153484" title="Marcell Andrs i Andrs" nonfiltered="2141" processed="2137" dbindex="62172">
Marcelino Andrs y Andrs nascut a Vilafranca (Castell) el 14 de maig de 1807 i mort de clera a Barcelona, el 20 d'abril de 1852, va ser un metge i botnic que va investigar la flora i fauna africanes.

D'origen molt humil, va estudiar Medicina a Barcelona. A causa del tancament de la universitat per motius poltics, i influt pel naturalista Mariano de la Paz Graells, en 1830 es va embarcar per al Dahomey (actual Benn), amb idea d'estudiar les seues espcies de plantes i animals. A l'actuar de metge de forma ocasional, va cridar l'atenci del rei local, en la cort del qual va romandre dos mesos, desprs d'aix va seguir cap al golf de Guinea. D'all va passar a Amrica. Desprs d'una estada a Cuba i Brasil, va tornar A frica, de nou a la cort del rei de Dam-Hom, exercint all la medicina durant dos anys. En aquest perode va acumular un important herbolari amb ms de 6.000 exemplars, aix com colleccions de papallones i altres insectes. Tamb va visitar les illes del golf de Guinea, actualment en els estats de Guinea Equatorial i So Tom i Prncipe. En 1834 va elevar una exposici al govern espanyol posant en relleu la importncia de la illa de Fernando Poo, inici de la Guinea Espanyola.

Lamentablement, en la seua volta a Barcelona les seues colleccions es van perdre, pel que sembla oblidades pel capit del veler que les transportava. Encara que va planejar el seu retorn a frica per a reconstruir-les, va morir sense haver pogut realitzar les seues intencions. 
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153492" title="Circumcentre" nonfiltered="2142" processed="2138" dbindex="62173">

El circumcentre d'un triangle s el punt on es tallen les mediatrius dels seus costats. A partir d'aquest punt es pot generar la circumferncia que inclou els tres vrtexs o circumferncia circumscrita al triangle.

El circumcentre es troba a l'interior del triangle en el cas d'un triangle acutangle, a l'exterior en el cas d'un triangle obtusangle i s el punt mig de la hipotenusa en el cas d'un triangle rectangle




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153493" title="Arimbes" nonfiltered="2143" processed="2139" dbindex="62174">



Arimbes Mols o Mols, mtic rei dels molossos de l'Epir;
Arimbes d'Epir, rei de l'Epir vers 360 aC-342 aC i 323 aC-322 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153494" title="Mols" nonfiltered="2144" processed="2140" dbindex="62175">
Segons la mitologia grega, Mols (en grec          Molossos) fou un rei de l'Epir que va donar el seu nom al poble dels molossos.

Mols fou el primer fill de Neoptlem, fill de l'heroi Aquilles, i la princesa troiana Andrmaca, que Neoptlem s'havia endut com a esclava a l'Epir.

Mols encara era molt jove quan el seu pare Neoptlem, rei de l'Epir, fou assassinat. Aquest va deixar el tron en mans del seu conseller Helen, prncep troi, que es cas amb Andrmaca i adopt Mols i els seus germans com a fills seus. Poc abans de morir, Helen va respectar els desitjos de Neoptlem i va designar hereu Mols. D'aquesta manera va ser com fou proclamar rei de l'Epir.

Les llegendes mitolgiques no parlen de la seva descendncia per els reis de l'Epir dels segles V, IV i III aC es consideraven Ecides, s a dir, descendents de l'heroi ac (fill del rei dels dus Zeus) a travs del seu fill Peleu, el seu nt Aquilles, el seu besnt Neoptlem i el seu rebesnt Mols.

Vegeu.
Rei de l'Epir;
Molossos;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153496" title="Arri (desambiguaci)" nonfiltered="2145" processed="2141" dbindex="62176">

Onomstica:
Arri, religis considerat heretge (Ari, o Arius);
Quint Arri (Quintus Arrius), pretor rom ;
Quint Arri el jove (Quintus Arrius), fill de Quint Arri i aspirant a cnsol;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153497" title="Quint Arri" nonfiltered="2146" processed="2142" dbindex="62177">
Quint Arri (Quintus Arrius), pretor rom el 72 aC, va derrotat al cap dels esclaus Crixus i va matar a vint mil dels seus homes per fou derrotat per Esprtac. El 71 aC va succeir a Verres com a propretor de Siclia per va morir quan estava de cam a l'illa. Cicer diu que era baix naixement i poc talent, per molt constant.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153498" title="Quint Arri el jove" nonfiltered="2147" processed="2143" dbindex="62178">
Quint Arri el jove (Quintus Arrius) fou fill del pretor Quint Arri; es va presentar a les eleccions al 59 aC per ser cnsol, per no fou elegit. Fou amic de Cicer, que desprs el va criticar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153499" title="Arrunti" nonfiltered="2148" processed="2144" dbindex="62179">


Arrunti, metge rom ;

Arrunti, cavaller rom.

Lluci Arrunti, cnsol rom;

Lluci Arrunti el jove, cnsol rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153500" title="Arrunti (metge)" nonfiltered="2149" processed="2145" dbindex="62180">
Arrunti (Arruntius) fou un metge rom que vivia vers la meitat del segle I aC. s esmentat per Plini el Vell. Guanyava molts diners com a metge i Plini diu que va arribar a guanyar 250000 sestercis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153501" title="Arrunti (cavaller)" nonfiltered="2150" processed="2146" dbindex="62181">
Arrunti fou un cavaller rom que fou proscrit i executat pels triumvirs el 43 aC. El seu fill es va poder escapar per va morir a la mar, i la viuda del primer es va deixar de morir de gana al saber la mort del fill. Un altre Arrunti que tamb fou proscrit el 43 aC se segurament la mateixa persona que el cnsol Lluci Arrunti.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153502" title="Luci Arrunti" nonfiltered="2151" processed="2147" dbindex="62182">
Luci Arrunti fou un cavaller rom que fou proscrit pels triumvirs el 43 aC, per va poder fugir amb Pompeu i mes tard fou rehabilitat; segurament es el mateix Arrunti que va dirigir l'ala esquerra de la flota d'Octavi a la batalla d'ccium el 31 aC. 

Fou cnsol el 22 aC. Probablement es tamb el mateix Lluci Arrunti que fou amic de Trebaci, i s esmentat per Cicer. El seu fill Lluci Arrunti el jove, tamb fou cnsol.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153503" title="Luci Arrunti el Jove" nonfiltered="2152" processed="2148" dbindex="62183">
Luci Arrunti el jove (tamb Luci Arrunci el Jove) fou fill del cnsol Luci Arrunti, i ell mateix fou cnsol l'any 6.

August va dir una vegada que Arrunti tenia les agalles per apoderar-se de l'Imperi si en tenia ocasi, i aix el va fer sospits a Tiberi. L'any 15 fou encarregat de reparar els danys causats per una inundaci del riu Tber i desprs havia d'anar a governar Hispnia, per August el va retenir a Roma per deu anys, obligant-lo a governar la provncia a travs de llegats. Fou acusat per Arusei i Sanquini, per fou absolt i els acusadors castigats. 

El 37 fou acusat de cmplice dels crims d'Albucilla i condemnat a mort. Els seus amics van tractar de demorar l'execuci perqu Tiberi estava molt malalt i a punt de morir, per ell no els va fer cas i es va tallar les venes. 

Fou probablement aquest Arrunti (tamb podria ser el seu pare) qui va escriure una historia de la Primera Guerra Pnica.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153504" title="Sohemus" nonfiltered="2153" processed="2149" dbindex="62184">

Sohemus (o Sohemos) fou rei d'Armnia vers el 140 o 144 i fins una data posterior al 163 i anterior al 197.

Era fill d'Aquemnides que podria haver estat ja rei doncs s'han trobat algunes monedes que el mostren amb la diadema reial, que li hauria donat Anton Pius (138-161). Enderrocat pel rei de Prtia, es va collocar al tron a l'arscida  Pakoros (161-163).

El 162, el governador de Capadcia, Sedaci Severi va envair Armnia per fou derrotat a Elegeia i es va sucidar (segons Di Cassi, Hist. rom. LXXI, 2). El 163 Marc Aureli va enviar al general Estaci Prisc, que va ocupar Artaxata, va fer fugir a Pakoros i va restablir a Sohemo, que era senador i cnsol de Roma. Artaxata fou destruda i fou substituda per una nova ciutat no gaire lluny anomenada Kainpolis, dissenyada per l'arquitecte Suides, i que podria correspondre a Valarshapat (segons Moiss de Khoren); all es va installar una guarnici romana que al menys hi va romandre fins el 185. Luci Marci Ver que va substituir a Prisc, la va convertir en la capital. 

Va governar fins a una data desconeguda. El seu fill Sanatruk que el va succeir va governar fins el 197.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153505" title="Sanatruk" nonfiltered="2154" processed="2150" dbindex="62185">
Sanatruk fou rei d'Armnia fins el 197.

Va succeir al seu pare Sohemo en data desconeguda, per segurament en algun moment fou enderrocat pels parts i reposat per l'emperador Septimi Sever. Segons Suides era molt distingit i un bon guerrer, i tenia altres nobles virtuts. 

El va succeir el 197 el seu fill Vologs II o Valarsaces.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153506" title="Sci Fi" nonfiltered="2155" processed="2151" dbindex="62186">
Sci Fi s un canal de televisi de pagament, propietat d'NBC Universal Global Networks, que a Catalunya i Espanya va iniciar les seves emissions l'1 de juny de 2006. S'especialitza en sris i pellcules de cincia-ficci, fantstiques i de temtica sobrenatural. Emet exclusivament en espanyol i es pot veure a travs de plataformes per satllit o cable, com ara Digital+ o Imagenio.

Algunes de les sries emeses per aquest canal sn Andromeda, American Gothic, Earth 2, The Sentinel, Seven Days, Star Trek: Enterprise, Tremors, Battlestar Galactica, Eureka, Stargate Atlantis o Herois.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153507" title="Vologs II" nonfiltered="2156" processed="2152" dbindex="62187">
Vologs II o Valarsaces fou rei d'Armnia vers 197 a 216. Va succeir al seu pare Sanatruk.

Segons Di Cassi fou empresonat vers el 212 o 216 per Caracalla. Els historiadors armenis li diuen Valarsaces i el fan fill de Tigranes (probablement Pakoros) i situen el seu regnat vers 178 a 198; en aquest darrer any hauria mort en una batalla contra els khzars prop de Derbent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153508" title="Dave Hyatt" nonfiltered="2157" processed="2153" dbindex="62188">
Dave Hyatt s un desenvolupador de programari dels Estats Units actualment d'Apple Computer (des del 15 de juliol del 2002) on forma part de l'equip responsable del desenvolupament del navegador Safari.

Hyatt va treballa en les comunicacions de netscape de del 1997 fins el 2002 on va contribuir amb els navegadors Mozilla, Camino i Firefox.

Hyatt s sobretot fams per haver cofundat amb Blake Ross el navegador Firefox.



Enllaos externs.
Bloc de Dave Hyatt - bloc personal;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153509" title="Artaxes" nonfiltered="2158" processed="2154" dbindex="62189">


Geografia:
riu Artaxes, a Armnia;
Histria:
Artaxes I d'Armnia 189-159 aC (200-189 sparapet o estrateg) ;
Artaxes II d'Armnia 33-20 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153512" title="Joan Sutherland" nonfiltered="2159" processed="2155" dbindex="62190">

Joan Sutherland OM, AC, DBE  (Sydney, 7 de novembre de 1926) s una soprano dramtica de coloratura australiana, destacada per la seua contribuci en el reviscolament del bel canto que va tenir lloc en els anys 1950 i 1960. Va ser coneguda pel pblic com La Stupenda, nom que li van atorgar els seus admiradors venecians desprs d'una interpretaci a La Fenice.

Primers anys.
Joan Sutherland va nixer a Sydney. Sa mare era una mezzosoprano d'xit. Va aprendre molt de sa mare, amb la qual solia cantar i escoltar discos. Va assistir al collegi St Catherine, el ms veter dels collegis anglicans per a noies de Sydney. En complir els 18 anys, va comenar a estudiar cant seriosament. Va fer el seu debut a Austrlia com Dido, a Dido and Aeneas de Purcell, l'any 1952. Prviament, l'any 1949, havia guanyat la ms important competici australiana de cant, la Sun Aria, i s'havia traslladat a Anglaterra per a estudiar a l'Escola d'pera del Royal College of Music. L'any 1951, va cantar en l'estrena mundial de Judith d'Eugne Goossens. El seu debut a Europa va tenir lloc com a primera dama de La flauta mgica de Mozart a la Royal Opera House, Covent Garden el 28 d'octubre de 1952. Al novembre del mateix any va donar quatre representacions de Norma de Vincenzo Bellini al mateix escenari, en el paper de Clotilde, amb Maria Callas com Norma.

Durant les primeres passes de la seua carrera, va intentar esdevenir una soprano dramtica wagneriana, seguint l'exemple de Kirsten Flagstad, a qui considerava la millor cantant de totes les poques. El 1953, va cantar el seu primer paper protagonista a la Royal Opera House: Amelia, a Un ballo in maschera. Desprs va cantar Ada. Tamb l'any 1953, va cantar en l'estrena de Gloriana, de Benjamin Britten. L'any 1954 va contraure matrimoni amb el pianista i director d'orquestra Richard Bonynge. Ell la va convncer de concentrar-se en el repertori de bel canto, atesa la seua gran facilitat en les notes altes i la coloratura. De1954 a 1958 va cantar amb xit un extens repertori, des de papers de coloratura a papers dramtics: Eva a Die Meistersinger von Nrnberg, Agathe a Der Freischtz, Desdmona a Otello, Gilda a Rigoletto, Donna Anna a Don Giovanni i molts altres.

El 1957 va fer el seu debut amb Alcina de Handel, comenant una interessant tasca de redescobriment d'peres oblidades del barroc i del Bel canto. El 1958 va cantar el paper de Madame Lidoine en l'estrena anglesa de Dialogues des Carmlites de Francis Poulenc.

La Stupenda.
L'any 1959 va fer-se crrec del rol protagonista de Lucia di Lammermoor per la Royal Opera House en una producci dirigida per Tullio Serafin, amb direcci escnica de Franco Zeffirelli. Va ser un punt d'inflexi en la carrera de Sutherland, i tot just concloure la famosa escena de la follia va ser reconeguda com una estrella de l'pera. L'any 1960 va enregistrar l'lbum The Art of the Prima Donna, que encara avui s un dels discos d'pera ms recomendables. Aquest lbum, que cont un recull d'ries de coloratura, mostra la jove Sutherland en plena possessi de les seues facultats, a l'inici de la seua carrera internacional.

L'any 1960 Sutherland ja era reconeguda com un miracle vocal vivent i com una gran diva. Va cantar Lucia amb enorme xit a Pars i, el 1961, a La Scala i al Metropolitan Opera. El mateix any va cantar una superba Alcina a La Fenice de Vencia, on va ser anomenada La Stupenda. Ben aviat va ser coneguda com La Stupenda arreu del mn. Tamb va cantar Alcina a l'pera de Dallas Opera, fent aix el seu debut americ aquest mateix any.

Joan Sutherland va anar afegint les ms grans herones del bel canto al seu repertori: Violetta (La Traviata), Amina (La sonnambula) i Elvira (I puritani) l'any 1960; Beatrice di Tenda el 1961; Marguerite de Valois (Les Huguenots) i Semiramide el 1962; Norma i Cleopatra (Giulio Cesare) el 1963. Ms tard va afegir Marie (La Fille du Rgiment), que va esdevenir una de les seues creacions ms admirades a causa de la seua perfecta coloratura i viva i divertida interpretaci.

Durant la dcada del 1970 la seua veu va fer-se ms expressiva i va millorar la seua dicci. Aleshores, va afegir papers dramtics com Maria Stuarda i Lucrezia Borgia de Donizetti, i la dificilssima Esclarmonde de Jules Massenet. Fins i tot va enregistrar una reeixida Turandot l'any 1972, tot i que mai no va interpretar el personatge en escena.

Els seus primers enregistraments mostren una veu cristallina i una excellent dicci. Tanmateix, a principis dels anys 1960, la seua veu va perdre un poc de claredat en el registre mitj, i sovint va ser atacada per la seua pobra dicci. S'ha atribut aquest fet a una operaci quirrgica de sinus nasals a qu va ser sotmesa l'any 1959, immediatament desprs de la seua reeixida Lucia al Covent Garden.  De fet, el seu primer enregistrament comercial de l'escena final de Lucia revela que la seua veu i la seua dicci eren ms clares que desprs de l'operaci. Sembla, tot i aix, que va saber reaccionar a les crtiques: la seua dicci va millorar significativament i va poder continuar emocionant i deixant bocabadat el pblic d'arreu del mn. 

A finals de la dcada del 1970 la veu de Sutherland va comenar a declinar. Tanmateix, grcies a la seua flexibilitat vocal i la seua tcnica portentosa, va continuar cantant els ms difcils papers amb asombrosa destresa. Durant la dcada del 1980 , va afegir al seu repertori els papers dAnna Bolena, Amelia de I masnadieri i Adriana Lecouvreur. La seua darrera interpretaci va ser com Marguerite de Valois (Les Huguenots) l'any 1990, a l'edat de 64 anys. Tanmateix, la seu darrera aparici als escenaris va tenir lloc en una gala amb ocasi de la interpretaci de Die Fledermaus el cap d'any de 1990, al Covent Garden, amb els seus amics Luciano Pavarotti i Marilyn Horne.

Distincions i premis.
Al llarg de la seua carrera i posteriorment a la seua retirada, Sutherland va rebre molts premis i distincions. L'any 1961 va ser nomenada comandant de l'Orde de l'Imperi Britnic. El 30 de desembre de 1978 va ser nomenada Dama de la mateixa Orde. El 9 de juny de 1975 va ser nomenada "Companion" de l'Orde d'Austrlia. El 29 de novembre de 1991, la reina Isabel II d'Anglaterra li va atorgar l'Orde del Mrit, un dels ms alts honors britnics, competncia personal de la reina.

L'any 2004 va rebre el "Kennedy Center Honour" a la seua excellent trajectria artstica. Joan Sutherland collabora amb nombrosos concursos internacionals de cant i es patrona de la famosa BBC Cardiff Singer of the World competition. Va fer molts enregistraments en estudi, la majoria per a la companyia Decca/London.

Enregistraments destacats.
Vincenzo Bellini
 Beatrice di Tenda   Joan Sutherland (Beatrice), Luciano Pavarotti (Orombello), Cornelius Opthof (Filippo), Josephine Veasey (Agnese), Joseph Ward (Anichino/Rizzardo), Ambrosian Opera Chorus, Orquestra Simfnica de Londres, Richard Bonynge - Decca;
I Puritani   Joan Sutherland (Elvira), Pierre Duval (Arturo), Renato Capecchi (Riccardo), Ezio Flagello (Giorgio), Giovanni Fioiani (Gualtiero), Margreta Elkins (Enrichetta),  Piero de Palma (Bruno), Coro e Orchestra del Maggio Musicale Fiorentino, Richard Bonynge (director) - enregistrat l'any 1963   Decca 448 969-2 / Decca 467 789-2 (part of a 10-CD set) / London POCL 3965-7;
I Puritani-Joan Sutherland (Elvira), Luciano Pavarotti (Arturo), Piero Cappuccill (Riccardo), Nicolai Ghiaurov (Giorgio), Giancarlo Luccardi (Gualtiero), Anita Caminada (Enrichetta), Renato Cazzaniga (Bruno), Chorus of the Royal Opera, Covent Garden, Orquestra Simfnica de Londres-Richard Bonynge, enregistrat l'any 1973-DECCA;
La sonnambula   Joan Sutherland (Amina), Nicola Monti (Elvino), Fernando Corena (Rodolfo), Sylvia Stahlman (Lisa), Margreta Elkins (Teresa), Angelo Mercuriali (Notary), Giovanni Fioiani (Alessio), Cor i Orqquestra del Maggio Musicale Fiorentino, Richard Bonynge enregistrat l'any 1962    Decca 00289 448 9662 6 / 000320702 / 455 823-2   Talls;
La sonnambula-Joan Sutherland (Amina), Luciano Pavarotti (Elvino), Nicolai Ghiaurov (Rodolfo), Isobel Buchanan (Lisa), Della Jones (Teresa), Piero De Palma (Notaro), John Tomlinson (Alessio), National Philharmonic Orchestra, London Opera Chorus, Richard Bonynge enregistrat l'any 1980    Decca;
Norma   Joan Sutherland (Norma), Marilyn Horne (Adalgisa), John Alexander (Pollione), Richard Cross (Oroveso), Yvonne Minton (Clotilde), Joseph Ward (Flavio), The London Symphony Orchesta and Chorus, Richard Bonynge, enregistrat l'any 1964-DECCA;
Norma   Joan Sutherland (Norma), Margreta Elkins (Adalgisa), Ronald Stevens (Pollione), Clifford Grant (Oroveso), Etela Piha (Clotilde), Trevor Brown (Flavio), The Opera Australia Chorus, The Elizabethan Sydney Orchestra, Richard Bonynge, enregistrat l'any 1978   DVD Arthaus Musik 100 180;
Norma   Joan Sutherland (Norma), Montserrat Caball (Adalgisa), Luciano Pavarotti (Pollione), Samuel Ramey (Oroveso), Diana Montague (Clotilde), Kim Begley (Flavio), Orquesta i Cor de l?opera Nacional de Galles, Richard Bonynge, enregistrat l'any 1984-DECCA;

Georges Bizet
Carmen - Regina Resnik (Carmen), Mario del Monaco (Don Jos), Joan Sutherland (Michaela), Tom Krause (Escamilio), Georgette Spanellys (Frasquita), Yvonne Minton (Mercedes), Robert Geay (Ziga), Jean Prudent (Le Dancaire), Alfred Hallet (Le Remendado), Claude Cales (Morales);

Giovanni Bononcini
Griselda   Lauris Elms (Griselda), Joan Sutherland (Ernesto), Monica Sinclair (Gualtiero), Margreta Elkins (Almirena), Spiro Malas (Rambaldo), Ambrosian Opera Chorus, Orquestra Filharmnica de Londres, Richard Bonynge, enregistrat l'any 1967. Decca 448 977-2 (conjuntament amb Montezuma);

Lo Delibes
Lakm-Joan Sutherland (Lakm), Gabriel Bacquier (Nilakantha), Jane Berbi (Malika), mile Belcourt (Hadji), Alain Vanzo (Grald), Cor de l'pera de Montecarlo, Orchestre National de l'Opra de Monte-Carlo, Richard Bonynge, enregistrat l'any 1968-Decca Records.

Gaetano Donizetti
Emilia di Liverpool (fragments) / Lucia di Lammermoor (fragments)   Joan Sutherland (Lucia), Margreta Elkins (Alisa), Joao Gibin (Edgardo), Tullio Serafin (director). enregistrat el 26 de febrer de 1959   Myto Records MCD 91545 (Probablement sn els fragments de l'enregistrament de Melodram recording.);
Lucia di Lammermoor   Joan Sutherland (Lucia),  Joo Gibin (Edgardo), John Shaw (Enrico), Joseph Rouleau (Raimondo), Kenneth MacDonald (Arturo), Margreta Elkins (Alisa), Robert Bowman (Normanno), Chorus & Orchestra of the Royal Opera House, Covent Garden, Tullio Serafin, enregistrat l'any 1959   Golden Melodram GM 50024 o Giuseppe di Stefano GDS 21017 o Bella Voce BLV 107 218 (fragments clebres). 2006: Royal Opera House Heritage Series ROHS 002.
Lucia di Lammermoor   Joan Sutherland (Lucia), Andr Turp (Edgardo), John Shaw (Enrico), Joseph Rouleau (Raimondo), Kenneth MacDonald (Arturo), Margreta Elkins (Alisa), Edgar Evans (Normanno), Chorus & Orchestra of the Royal Opera House, Covent Garden, John Pritchard, enregistrat l'any 1961 - Celestial Audio CA 345;
Lucrezia Borgia   Joan Sutherland (Lucrezia Borgia), Ronald Stevens (Gennaro), Margreta Elkins (Maffio Orsini), Richard Allman (Don Alfonso), Robin Donald (Jacopo Liveretto), Lyndon Terracini (Don Apostolo Gazella), Gregory Yurisich (Ascanio Petrucci), Lamberto Furlan (Oloferno Vitellozzo), Pieter Van der Stolk (Gubetta), Graeme Ewer (Rustighello), John Germain (Astolfo), Neville Grave (Un servo), Eddie Wilden (Un coppiere), Jennifer Bermingham (Principessa Negroni), Australian Opera Chorus, Sydney Elizabethan Orchestra, Richard Bonynge, enregistrat l'any 1977. VHS Video Cassette - Castle Video CV2845 (PAL); Polygram-Vido 070 031-3 (SECAM) Polygram 079 261-3 (PAL);
Maria Stuarda   Joan Sutherland (Maria), Huguette Tourangeau (Elisabeta), Luciano Pavarotti (Leicester), Roger Soyer (Talbot), Margreta Elkins (Anna), James Morris (Cecil), Coro del Teatro Comunale di Bologna, Orchestra del Teatro Comunale di Bologna, Richard Bonynge enregistrat l'any 1975   Decca 00289 425 4102 / Lyrica LRC 1040/1041   Talls;

Charles Gounod
Faust   Joan Sutherland (Marguerite), Franco Corelli (Faust), Nicolai Ghiaurov (Mphistophls), Robert Massard (Valentin), Margreta Elkins (Sibel), Monica Sinclair (Marthe ), Raymond Myers (Wagner), Ambrosian Opera Chorus and Highgate School Choir, Orquestra Simfnica de Londres, Richard Bonynge - conductor   Decca 0289 4705632 4 (2002 release) / 421 240-2 (1991 release) / 467 059-2 / London POCL 3962-4 Track listing and audio samples;

George Frideric Handel
Alcina   Joan Sutherland (Alcina), Margreta Elkins (Ruggiero), Lauris Elms (Bradamante), Richard Greager (Oronte), Narelle Davidson (Morgana), Ann-Maree McDonald (Oberto), John Wegner (Melisso), Chorus and Orchestra of Australian Opera, Richard Bonynge, enregistrat l'any 1983. Celestial Audio CA 112;
Alcina conjuntament amb Giulio Cesare in Egitto (fragments destacats)   Margreta Elkins  (Giulio Cesare), Joan Sutherland (Cleopatra),  Marilyn Horne (Cornelia), Monica Sinclair (Tolomeo),  Richard Conrad (Sesto), New Symphonic Orchestra of London, Richard Bonynge   Decca  00289 433 7232 / 467063-2 / 467 067-2   Talls;
Rodelinda   Alfred Hallett (Grimoaldo), Raimund Herincx (Garibaldo), Joan Sutherland (Rodelinda), Janet Baker (Eduige), Margreta Elkins (Bertarido), Patricia Kern (Unolfo), Chandos Singers, Philomusica Antiqua Orchestra, Charles Farncombe. Una versi en angls. Enregistrat en viu el 24 de juny de 1959.   Opera D'oro OPD 1189 (2 CDs) or Memories HR 4577-4578 or Living Stage LS 403 35147 (fragments destacats).
Rodelinda   Joan Sutherland (Rodelinda), Huguette Tourangeau (Bertarido), Eric Tappy (Grimoaldo), Margreta Elkins (Eduige), Cora Canne-Meijer (Unolfo), Pieter Van Den Berg (Garibaldo), Netherlands Chamber Orchestra, Richard Bonynge. enregistrat el 30 de juny de 1973   Bella Voce BLV 10 7206.

Wolfgang Amadeus Mozart
Idomeneo   Sergei Baigildin (Idomeneo), Margreta Elkins (Idamante), Henri Wilden (Arbace), Leona Mitchell (Ilia), Joan Sutherland (Elettra), Australian Opera Chorus, Sydney Elizabethan Orchestra, Richard Bonynge, enregistrat l'any 1979. Gala GLH 826 (fragments destacats) i Celestial Audio CA 060 (fragments destacats);
Don Giovanni - Gottlob Frick (Commendatore), Luigi Alva (Don Ottavio), Graziella Sciutti (Zerlina), Joan Sutherland (Donna Anna), Piero Cappuccilli (Masetto), Elisabeth Schwarzkopf (Donna Elvira), Eberhard Wchter (Don Giovanni), Heinrich Schmidt, Giuseppe Taddei (Leporello), London Philharmonia Orchestra, Carlo Maria Giulini. Enregistrat l'any 1959 - EMI 0724356787353;

Jacques Offenbach
Les contes d'Hoffmann   Joan Sutherland, Plcido Domingo, Gabriel Bacquier, , L'Orchestre de la Suisse Romande,Orchestre du Radio de la Suisse Romande, Pro Arte de Lausanne, Andre Charlet, Richard Bonynge, enregistrament d'estudio realitzat al Victoria Hall, Ginebra, publicat l'any 1976.

 Referncies .


Enllaos externs.
 http://www.ffaire.com/sutherland/;
  http://www.deccaclassics.com/artists/sutherland/;
 ABC Entrevista al Sunday Profile: Dame Joan Sutherland;
 Blog amb una anlisi completa de la veu i la carrera de Joan Sutherland: http://www.ildolcesuono.blogspot.com;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153513" title="Artavasdes" nonfiltered="2160" processed="2156" dbindex="62191">


Artavasdes fou un antic nom persa que apareix en grec tamb com Artaousdes, Artabzes, Artbazos i Artozos, i en llat Artavasdes, Artavazdes, Artabasdes i Artabazus  (elamita Ir-du-ma-da, armeni Artavazd, antic persa  tavazdah o  tavazd , avesta Aavazdah  que vol dir "Poders a travs de la veritat"). El van portar diversos personatges entre els quals:

Satrapes d'Armnia;
Artavasdes I (Arsames);

Reis d'Armnia:
Artavasdes II d'Armnia  123-95 aC ;
Artavasdes III d'Armnia 55-34 aC ;
Artavasdes IV d'Armnia 5-4 aC;
Artavasdes V d'Armnia 1-2 ;
Artavasdes VI d'Armnia 4-6;
Artavasdes VII d'Armnia 252-283 ;

Reis de Prtia;
Artavasdes de Prtia 226-231;

Reis de Mdia Atropatene:
Artavasdes, rei de la Mdia Atropatene vers el 100 aC ;
Artavasdes I fou rei de Mdia Atropatene 36 aC-20 aC. ;
Artavasdes II fou rei de Mdia Atropatene del 4 al 10.

Emperador bizant:
Artavasdes de Bizanci fou emperador bizant 742-743.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153514" title="Tigranes" nonfiltered="2161" processed="2157" dbindex="62192">


Tigranes (grec: ) fou el nom de set reis d'Armnia:
Tigranes I d'Armnia   159-123 aC ;
Tigranes II d'Armnia el gran  95-55 aC ;
Tigranes III d'Armnia 20-12 aC;
Tigranes IV d'Armnia  12-5 aC i 4 aC-1 dC ;
Tigranes V d'Armnia 6-10 o 11;
Tigranes VI d'Armnia 58-63 ;
Tigranes VII d'Armnia 339-c.350;

Altres personatges:
Tigranes (noble persa), noble persa ;
Tigranes d'Armnia fou prncep d'Armnia, fill de Tigranes II d'Armnia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153515" title="Fernando de Santiago y Daz de Mendvil" nonfiltered="2162" processed="2158" dbindex="62193">


Fernando de Santiago y Daz de Mendvil (Madrid, Espanya 1910 - id. 1994)
Fou un poltic i militar espanyol, president inter del govern entre l'1 de juliol i el 3 de juliol de 1976.

Va participar a la Campanya del Marroc, i posteriorment lluit al bndol nacional durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Fins al seu ascens a tinent general va fer de militar en diversos llocs i ocasions. Ja dipolmat d'estat major, va ser professor, i tamb director de l'Escola Superior de l'Exrcit Espanyol.

El 4 de mar de 1971 succe al general Jos Mara Prez de Lerma com a Governador General de Shara Espanyol, i va fer restaurar la confiana del poble del Shara en l'imperi espanyol. Ms tard va aconseguir una autonomia interna per al govern saharaui. El propi Santiago va transmetre aquesta missi al president de l'assemblea saharaui, Khatri Ould Said Ould Joumanien. Va ser substiut el 24 d'abril de 1974 per Federico Gmez de Salazar.

Carlos Arias Navarro el va nomenar Vicepresident d'Assumptes per la Defensa el 1975. Desprs de la dimissi forada de Arias Navarro, va ser nomenat interinament President del govern espanyol pel Rei Joan Carles I des del 1 de juliol fins el 3 de juliol de 1976, fou succet per Adolfo Surez Gonzlez. Posteriorment va ser nomenat un altre cop Vicepresident d'Assumptes per la Defensa, per dimit al setembre de 1976 per les reformes poltiques d'Adolfo Surez. 

Posteriorment va ser sancionat pel govern, com a forma de revenja va coliderar el cop d'estat del 23-F de 1981.

Va morir a Madrid el 6 de novembre de 1994 als 84 anys d'edat.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153519" title="Tiridates" nonfiltered="2163" processed="2159" dbindex="62194">


Reis d'Armnia:

Tiridates I d'Armnia 53-54 i 55-58 i 62-100;
Tiridates II d'Armnia (Khosrov I) 216-238 ;
Tiridates III d'Armnia 283-330;

Reis de Prtia;
Tiridates I de Prtia 247-214 aC;
Tiridates II de Prtia 32-29 aC i 28-26 aC;
Tiridates III de Prtia 36-37;

Altres personatges:
Tiridates, tresorer de Darios III de Prsia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153522" title="Vonones" nonfiltered="2164" processed="2160" dbindex="62195">



Reis d'Armnia:
Vonones o Vonon (ex rei de Prtia 7 o 8-10 o 11) 12-16;


Reis de Prtia:
Vonones I de Prtia, 7-10;
Vonones II de Prtia 51;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153523" title="Orodes" nonfiltered="2165" processed="2161" dbindex="62196">


Reis d'Aghunia:
Orodes d'Aghunia, vers el 66 aC;

Reis d'Armnia:
Orodes d'Armnia  16-18 i 36;

Reis de Prtia:
Orodes I de Prtia 80-? aC;
Orodes II de Prtia 52-37 aC;
Orodes III de Prtia 5-7;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153525" title="Arsaces" nonfiltered="2166" processed="2162" dbindex="62197">



Reis d'Armnia:
Arshak I d'Armnia (Arsces)  34-35 ;
Arshak II d'Armnia (Arsaces) 350-368 ;
Arshak III d'Armnia (Arsaces) 384-389 ;

Reis Parts: Els reis parts portaven com a ttol el nom d'Arsaces; aqu noms s'esmenten els dos primers que foren coneguts propiament com Arsaces:
Arsaces I de Prtia 249-247 aC ;
Arsaces II de Prtia o Tiridates I 247-214 aC;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153527" title="Vologs" nonfiltered="2167" processed="2163" dbindex="62198">



Reis de Prtia:
Vologs I de Prtia 51-77 ;
Vologs II de Prtia 77-79 ;
Vologs III de Prtia 140-147 (rei a les regions orientals 105-140) ;
Vologs IV de Prtia 147-191 ;
Vologs V de Prtia 191-208 o 209 ;
Vologs VI de Prtia 208 o 209-228 (al Orient);

Reis d'Armnia:
Vologs I 118-?
Vologs II 197-216;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153528" title="Artaban" nonfiltered="2168" processed="2164" dbindex="62199">


Artaban (grec Artbanos, llat Artabanus, accadi Atarbanu, elamita Irtabanu, arameu  rtbnw, lidi Artabna, persa Ardaw n),  fou un nom propi persa que vol dir "Glria d'Arta (banu = glria). El van portar diversos personatges entre els quals:

Reis de Prtia:
Artaban I de Prtia 214-196 aC ;
Artaban II de Prtia 127-124 aC ;
Artaban III de Prtia 10-36, 37-39, i 40-42 ;
Artaban IV de Prtia 80-90 ;
Artaban V de Prtia 209-226 (al Occident);


Prnceps perses aquemnides:
Artaban, germ de Darios I el gran.


Altres personatges:
Artaban d'Hircnia, assass de Xerxes I de Prsia.
Artaban, historiador grec;
Artaban de Bactriana, satrapa de Bactriana;
Artaban, fill de Bagadatu, fou el jutge persa a Babilnia en temps del rei Darios I de Prsia;
Artaban, fou comandant militar persa a Illa Elefantina el 486 aC que podria ser el mateix que el segent;
Artaban fou un oficial militar persa a Illa Elefantina el 465 aC que podria ser el mateix que el anterior;
Artaban, fou un oficial reial persa al sud-oiest del Iran sota el rei Darios I de Prsia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153529" title="Fraates" nonfiltered="2169" processed="2165" dbindex="62200">


Reis de Prtia:
Fraates I de Prtia 181-173 aC ;
Fraates II de Prtia 136-127 aC ;
Fraates III de Prtia 69-57 aC ;
Fraates IV de Prtia 37-2 aC ;
Fraates V de Prtia 2 aC-5 dC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153530" title="Mitridates" nonfiltered="2170" processed="2166" dbindex="62201">


Mitridates (Mithridates, ) fou un nom corrent entre medes i perses, derivat de Mitra o Mithra, el nom persa del deu del sol. L'arrel "da" vol dir "donar" i per tant el nom voldria dir "Donat pel sol". s equivalent als noms snscrits com Devadatta, Haradatta, Indradatta, Somadatta, etc... ("Donat pels dus" per Hara o Siva, per Indra, per Soma o la lluna, etc...) o al grec Theodotos, Diodotos, Zenodotas, Herodotos. En persa hi ha altres noms semblants com  Hormisdates (donat per Ormuz),  Ferendates, (donat per Ferum) etc... Escrit Mihtridates s la forma habitual en els escriptors grecs per a les monedes sovint apareix Mithradates segurament la forma ms correcte. 

Reis de Prtia:
Mitridates I de Prtia el gran 173-136 aC ;
Mitridates II de Prtia 124-87 aC ;
Mitridates III de Prtia 57-52 aC ;
Mitridates IV de Prtia 115-116 i 129-140 ;

Strapes del Pont:
Mitridates I strapa del Pont vers 410 aC-363 aC ;
Mitridates II strapa del Pont (sobrenom Ktistos) 337 aC-301 aC ;

Reis del Pont:
Mitridates I del Pont 301 aC-265 aC ;
Mitridates II del Pont vers 240 aC- vers 220 aC ;
Mitridates III del Pont vers 220 aC-vers 185 aC ;
Mitridates IV del Pont Filopator Filadelf vers 170 aC-vers 150 aC ;
Mitridates V Evergetes vers 150 aC -121 aC ;
Mitridates VI Eupator 121 aC-63 aC;

Reis de Commagene:

Mitridates I de Commagena Callnic, 109-70 aC;
Mitridates II de Commagena Filohellen, 38-20 aC;
Mitridates III de Commagena, 20-12 aC;

Reis de Capadcia:

Mitridates;

Reis del Bsfor Cimmeri:

Mitridates I del Bsfor i VI del Pont 107-81 aC;
Claudi Mitridates II 39-vers 45 ;

Strapes i reis d'Armnia:

Mitranes o Mitrines 330-323 aC (strapa);
Mitridates prncep d'Ibria 35-36, 36-37 i 42-51 (rei);

Reis d'Iberia (Mirdat);

Mirdat o Mitridates d'Ibria, vers 30-50 ;
Mirdat I o Mitridates I d'Ibria vers 106;
Mirdat II o Mitridates II d'Ibria 249-265;
Mirdat III o Mitridates III  d'Ibria 370-380;
Mirdat IV o Mitridates IV d'Ibria 409-411;
Mirdat V o Mitridates V d'Ibria 435-447;

Reis de Clquida:

Mitridates el Jove;

Reis de la Mdia Atropatene:

Mitridates de Mdia Atropatene  ;

Altres personatges:

Mitridates l'Eunuc, eunuc de Xerxes I de Prsia;
Mitridates  (noble), noble persa company de Cir el Jove ;
Mitridates (prncep selucida), fill d'Antoc III el Gran. ;
Mitridates  (gendre de Darios III), gendre del rei Darios III de Prsia Codom;

Relacionat:
mitridat, un semi-mtic antdot;
mitridatisme, practica de prendre moltes baixes dosis de ver per esdevenir inmunitzat;
mitridcia, terme que designa obres en mltiples llenges derivat de Mitridates VI Eupator que podia parlar en unes 25 llengues.
Mehrdad, equivalent persa de Mitrades;
Mitridate, re di Ponto, pera de Wolfgang Amadeus Mozart basada en la vida de Mitridates VI Eupator;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153531" title="Gotarces" nonfiltered="2171" processed="2167" dbindex="62202">

Onomstica: Reis de Prtia:
Gotarces I de Prtia 90-80 aC pretendent ;
Gotarces II de Prtia 47-51;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153532" title="Sanatrokes" nonfiltered="2172" processed="2168" dbindex="62203">



Reis de Prtia;
Sanatrokes I de Prtia 77-69 aC ;
Sanatrokes II de Prtia 115-116 (associat) i 129-139 (associat) ;

Reis d'Armnia;
Sanatruk  ?-197;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153534" title="Rosella de Califrnia" nonfiltered="2173" processed="2169" dbindex="62204">


    
La rosella de Califrnia (Eschscholzia californica Cham.) s una planta herbcia de la famlia de les papavercies. Es troba distribuda mundialment a gran part de les regions temperades d Amrica del Nord i del Sud, des de Estats Units fins a Xile, tamb a les de Sud frica, Europa i Austrlia. Al Principat la seva distribuci s a Barcelona, Girona, Tarragona i a les Illes Balears especialment a Mallorca. 

Etimologia.

El nom d aquesta planta es degut al botnic rus J. F. Eschscholtz, que la va descobrir a Califrnia a principis del segle XIX i s on creix principalment tot i que es cultiva a diversos pasos com a s medicinal.

Descripci.

s una planta anual que presenta una forma vital corresponent en la classificaci biotpica i simorfial de Raunkjaer a les caracterstiques d un terfit. Els terfits sn plantes capaces de completar tot el cicle de la seva existncia en l estaci favorable.

En quan a les seves caracterstiques; fa una altura de 30-60 cm, t una arrel axonomorfa, una tija herbcia lnguida i erecta posteriorment, amb un color verd blau. Presenta unes fulles pinnatfides, amb folols lineals i pice puntiagut. Sn hermafrodites amb la flor disposada de forma solitria amb un llarg peduncle de color groc ataronjat (de manera molt infreqent poden ser blanques). La flor t forma de copa de uns 2-4 cm de dimetre, cont 4 spals fusionats, 4 ptals crenats i un ovari sper. La flor tamb est constituda per molts estams groguencs i un gineceu pluricarpellar amb un sol estigma molt fi. El fruit que formen s un fruit en cpsula de 4-6 cm de llarg.

Hbitat.

La planta es desenvolupa en sls secs, arenosos i nitrificats com a extensions costaneres, planures, valls rides i marges dels deserts de Califrnia. La seva poca de floraci s al maig, juny, juliol, agost, setembre i octubre.

Principis actius.

La part utilitzada son les flors i l arrel, i els principis actius ms importats que cont la planta sn els segents:

-	Alcaloides isoquinolenics: apareixen en grans quantitats com la californidina, californina, eschscholtzina, sanguinarina, celeritrina, celirrubina, protopina, criptopina, alfa i beta-alocriptopina.

-	Flavonoides: Com la rutina, hetersids de quercetina i isoramnetina.

-	Carotens: (3S,5R,3S)-4,5-retro-beta,beta-caroteno-3,5,3-triol.

Accions farmacolgiques i usos.

Aquesta planta s utilitza per a casos d ansietat, nerviosisme, palpitacions, neurlgies, migranyes, urticria, enuresis infantil i en la deshabituaci als tranquillitzants de sntesis.

Les seves accions farmacolgiques sn les segents:

Sistema nervis: Els alcaloides isoquinolenics presenten una estructura similar als alcaloides fenantrens de la adormidora, per de menor intensitat, per aquesta ra s utilitza com a tranquillitzant, analgsic i soporfer suau utilitzat freqentment en nens per combatir la enuresi nocturna (insomni).

Espasmolnica: Inhibint els dolors de caps o alteracions doloroses d origen neurgen.  


Toxicitat.

Els assajos de toxicitat aguda en rates, ni el pols de la planta ni l extracte aquos (fins a 8 g) van produir cap reacci adversa (Tetau M. Et al., 1972; Lab. Arkopharma, 1982). Per si que es veritat que hi ha una similitud estructural entre la protopina i la morfina, per la protopina no produeix fenmens additius.

No t prcticament efectes secundaris, per en quantitats considerables pot provocar una depressi de la freqncia respiratria.

Curiositats.

Histricament aquesta planta tpica de Califrnia es va adoptar com a smbol del estat americ de Califrnia.

Galeria d imatges.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153535" title="Pacoros" nonfiltered="2174" processed="2170" dbindex="62205">


Reis de Prtia:
Pacoros I de Prtia 42-38 aC (associat) ;
Pacoros II de Prtia 79-105 ;

Reis d'Armnia:
Aureli Pacoros vers 135-144;
Pacoros o Pakoros 161-163;

Altres personatges:
Pacoros (coper), magnat part;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153537" title="Vardanes" nonfiltered="2175" processed="2171" dbindex="62206">


Reis de Prtia;
Vardanes I de Prtia 42-46 ;
Vardanes II de Prtia 55-58 pretendent;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153538" title="Osroes" nonfiltered="2176" processed="2172" dbindex="62207">


Reis de Prtia:
Osroes I de Prtia 105-115 i 117-129 ;
Osroes II de Prtia 190 pretendent;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153539" title="Sufisme" nonfiltered="2177" processed="2173" dbindex="62208">
El sufisme (en rab:       - ta awwuf; en persa:          - sufigari; en turc: tasavvuf;  en urd:     ) s una tradici mstica islmica practicada per musulmans i tamb per no-musulmans, que abasta una gran amplitud de creences i prctiques dedicades a l'amor div i al cultiu del cor. 

L'islam no va encoratjar mai en excs el sufisme, ja que aquesta mstica t per finalitat ltima accedir a la "presncia" i al coneixement de Du directament, i no per mitj de l'nica revelaci de Du, continguda en l'Alcor. 

El sufisme, a partir de l'Iraq en el segle VIII, i de Bagdad i del Caire en el segle IX, s'estengu per tot el mn islmic, des de l'Iran fins a l'ndia, i des del Magrib fins a Anatlia i al-ndalus.

Per exemple, el sufisme s'arrelaria amb molt xit a la Transoxiana quan l'Imperi Kara-khitai, d'origen mongol sinitzat, s'annexion aquesta zona. S'ha atribut aquesta adopci del sufisme a dues raons: d'una banda, el Kara-khitai fou el primer imperi no musulm en conquerir la Transoxiana des de la seva islamitzaci, generant una possible sensaci d'hostilitat. D'altra banda, el misticisme suf, "amb components panteistes", s molt ms compatible amb el substrat xamnic dels pobles d'origen nmada estepari que ja s'havien integrat a la regi.

Etimologia.
Al terme ta awwuf, derivat de l'arrel  /w/f, se li han associat diverses etimologies des de la seua aparici.

La primera d'elles pareix relacionar-se amb la "llana"' (  f), alludint a l'hbit amb qu es vestien els primers a ser descrits com sufs en mostra d'humilitat.

Una altra de les etimologies l'associa amb la "puresa" ( af ), perqu considera que eixe s l'element distintiu dels sufs.

Encara una altra la relaciona amb "la gent del sof" (ahl al- ufa), que eren els companys del Profeta que s'aposentaven en un banc ( ufa - sof) prxim a sa casa-mesquita a Medina, on romanien en adoraci separats del mn durant llargs perodes.

Per damunt d'estes denominacions Hu wiri (  1077), autor d un dels tractats de sufisme persa ms antics, comenta:

Per als sufs el significat de ta awwuf est ms clar que la llum del sol i no necessita cap explicaci o indicaci. Com a suf no admet cap explicaci, tot sn conjectures, tant si reconeixen la dignitat del nom com si no, quan tracten de comprendre el seu significat. Els perfectes d entre ells sn anomenats sufs, i els aspirants de rang inferior (alib n) entre ells sn anomenats muta awwif; perqu ta awwuf pertany a la mateixa forma de tafa'aul, que implica "afrontar els problemes" (takalluf), i s una branca de l arrel original. La diferncia entre ambds en significat i etimologia s evident. La puresa ( af ) s una santedat amb un signe i una relaci (riw ya), el sufisme s una resignada imitaci de puresa.
La puresa, llavors, s una resplendent i evident idea, i el sufisme s una imitaci d eixa idea. Els seus seguidors en este nivell sn de tres tipus: els sufs, els muta awwif i els musta wif. El suf s aquell que s mort per a si mateix i viu per la Veritat; ha escapat dels lligams de les caracterstiques humanes i realment aconseguit (a Du). El muta awwif s aquell que tracta d aconseguir este rang per mitj de l esfor (mu ahada) i en la seua busca rectifica la seua conducta d acord amb el seu exemple (dels sufs). El musta wif s el que tracta de fer-se passar com un d ells perseguint els diners i la riquesa i el poder i la prosperitat material, per no t coneixement d estes dos coses.

Notes.


 Vegeu tamb .
 Msica dels uigurs;

 Enllaos externs .
 Instituto de estudios sufes de Barcelona  i ;
 El poder guaridor de la meditaci suf (Can a Youtube);
 Introduction to Sufism (Youtube) ;
 Sufism. The soul of the Islam (Youtube) ;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153540" title="Tecnologia per a tothom" nonfiltered="2178" processed="2174" dbindex="62209">
Tecnologia per a Tothom (TxT) s una associaci formada per persones vinculades a les escoles d' informtica i telecomunicacions de la UPC (estudiants, professors, PAS,...). El seu objectiu principal consisteix en aportar coneixements tcnics en les rees de les tecnologies de la informaci i les comunicacions a aquells collectius que ho necessitin.

En l'ltima dcada hem estat testimonis de com les tecnologies de la informaci i les comunicacions (TIC) (informtica i telecomunicacions) s'han incorporat en gaireb tots els mbits de la nostra vida. Avui en dia es pot afirmar dir que aquestes tecnologies han passat a ser un element intrnsec de la vida en una societat moderna (com en el seu moment foren, per exemple, l'aigua corrent, l'electricitat o el telfon).

En aquest context, TxT vol difondre i denunciar aquest procs i actuar per a aturar-lo o minimitzar-lo. Pretn oferir els coneixements tcnics i el temps de lleure dels membres per a fer accessibles les TIC a institucions socials sense nim de lucre a zones geogrfiques deficitries on aquesta tecnologia pugui ser til.

 Procedncia dels membres .

TxT es compon fonamentalment d'estudiants, professors i PAS de la Universitat Politcnica de Catalunya, majoritriament FIBers, per oberts a altres branques. Tamb compta amb molts collaboradors no directament relacionats amb la UPC.

 Objectius i lnies d'actuaci .

A TxT s'organitzen activitats molt diverses: projectes de cooperaci, jornades de sensibilitzaci, reutilitzaci de material informtic. A continuaci es detalla l'activitat de l'organitzaci.


Objectius de l'associaci: 

    * Sensibilitzaci dels estudiants en la cooperaci Internacional.
    * Apropar la tecnologia a entorns on hi ha una necessitat.
    * Promoure la reutilitzaci dels equips informtics. 
 

Lnies d'actuaci:

    * Presentar projectes de cooperaci al desenvolupament propis.
    * Organitzar i impartir cursos de formaci d' Informtica (p.e. informtica bsica, ofimtica, bases de dades, desenvolupament de pgines web,...).
    * Muntatge de xarxes informtiques.
    * Dissenyant software per al desenvolupament.
    * Collaborar en projectes d'altres associacions. Realitzant una part del projecte. Oferint-los personal qualificat, mitjanant una Borsa de treball solidria.
    * Reutilitzaci d'equips electrnics.
    * Jornades de sensibilitzaci. 

Tots aquests projectes tant es poden realitzar en l'mbit local (p.e. treballant per a associacions locals, centres cvics, etc), com en pasos en vies de desenvolupament.

La idea consisteix en difondre l'existncia de l'associaci entre les ONG locals i esperar la seva resposta quan considerin que TxT les pot ajudar en projectes especfics que portin a terme.

 Enllaos externs .
Web oficial de l'associaci;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153541" title="Arsmenes" nonfiltered="2179" processed="2175" dbindex="62210">
Arsmenes fou un prncep persa, fill del rei aquemnida Darios I el Gran de Prsia i d'Artistone (filla de Cir II el Gran). Fou el comandant de les unitats dels pobles dels utis i els mics a l'exrcit de Xerxes I de Prsia que va anar a Grcia, o be dels rabs i etops d'Egipte. Esquil parla d'un Arsames que fou el cap dels egipcis de Memfis en l'exrcit de Xerxes, que probablement s el mateix prncep.

Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153542" title="Manfred von Richthofen" nonfiltered="2180" processed="2176" dbindex="62211">

Manfred Albrecht Freiherr von Richthofen (Breslau, 2 de maig de 1892 - Vaux-sur-Somme, 21 d'abril de 1918), va ser un militar i aviador alemany, ms conegut com el Bar Roig.  Va aconseguir abatre vuitanta aeroplans enemics durant la Primera Guerra Mundial abans de ser abatut el mat del 21 d'abril de 1918 a prop del riu Somme, al nord de Frana. Tenia 25 anys d'edat.

Heroi dels alemanys i respectat pels seus enemics durant la Primera Guerra Mundial, ja que permetia fins i tot escapar les seves vctimes malferides. La seva unitat va ser responsable de la demolici de 88 avions britnics, del total de 151 que va abatre l'aviaci alemanya. A causa d'aix va rebre l'orde Pour le Mrite.

El seu avi era un caa tripl Fokker que li permetia una mplia capacitat de maniobres.

 Infantesa i joventut .

Va nixer el 2 de maig de 1892 a la ciutat de Breslau, en aquell temps capital de Silsia, avui Wroclaw, a Polnia. De nen es trasllad amb la seva famlia a Schweidnitz, actualment Swidnica (Polnia). Era el major de tres germans d'una famlia aristocrtica. El pare de Manfred havia arribat a ocupar un alt crrec en el regiment d'Ulans nm. 12, una unitat pertanyent a la poderosa cavalleria prussiana. Manfred i el seu germ petit Lothar van voler seguir els passos del seu pare, allistant-se de joves a l'exrcit imperial. Manfred va practicar la cacera i l'equitaci i quan va completar el seu ensinistrament com a cadet es va allistar en els Ulans, la cavalleria alemanya, sent nomenat tres anys desprs tinent del primer regiment.

 Primera Guerra Mundial .

Als inicis de la Primera Guerra Mundial va passar de la cavalleria, on havia guanyat la Creu de Ferro, a la infanteria. Aqu la seva carrera no va prosperar ja que les condicions que es vivien a les trinxeres eren inhumanes, i "molt avorrides" segons les seves paraules. Finalment va trobar el seu lloc allistant-se en l'aviaci, on va demostrar una gran capacitat amb aquesta nova arma. La progressi de l'aviaci durant la guerra queda reflectida en el fet que a l'inici tots els contrincants en tenien uns 300 i cap al final la xifra rondava els 150000. 

Encara que en l'acadmia d'aviadors no va ser dels millors, desprs en combat es va demostrar tot el contrari. Al principi noms es va dedicar a observar i fotografiar al front oriental, per ell el que volia eren aventures. En la Luftstreitkrafte, la seva trobada amb un altre gran aviador, Oswald Boelcke, va ser decisiva. Boelcke el seleccion per al grup de combat Jagdsstaffell o JASTA 2. Ja el seu primer combat va ser una victria. Va succeir sobre Cambrai, Frana, el 17 de setembre de 1916. Durant aquests primers mesos es va destacar per la seva agudesa visual i el seu innat do per afrontar el perill. Els seus companys deien que es transformava la seva personalitat quan agafava els comandaments del seu avi.

Durant els segents 20 mesos destacaria com el millor as de l'aviaci alemanya de la Primera Guerra Mundial. Arribaria a superar el rcord en nombre de victries de Boelcke, que estava en 40. En la seva victria 11 va aconseguir fer caure el bipl de l'as britnic Lanoe Hawker. El gener de 1917 va rebre la Creu Pour li Mrite.

El 1917 se li va conferir el comandament de JASTA 11, que desprs va ser conegut com el Circ Volant, pels vivaos colors que presentaven els seus 14 avions. Es va guanyar el renom de Bar Roig perqu els seus avions estaven pintats de vermell. Va arribar a dirigir 58 missions amb total xit, en les quals va fer, caure a uns 80 avions, una cosa que ning no va arribar a superar a cap bndol durant la resta de la guerra. L'abril va sumar en solitari 20 victries. Els seus homes comentaven que el seu lder tenia un comportament sucida. Pocs mesos desprs en va rebre l'encrrec de dirigir el primer grup de caces de la histria aria, la JG 1, integrada pels Jasta 4, 6, 10 i 11. Aquesta unitat va arribar a fer caure 644 avions amb noms 56 baixes. El seu germ Lothar va assolir 40 victries al final de la guerra amb aquesta unitat, Kurt Wolf, 33 victries i Karl Allmenroder 30. Tots van aconseguir la Creu Pour le Mrite, la mxima condecoraci militar.

El 6 de juliol de 1917 va ser ferit en el crani per una bala perduda que li va provocar una terrible ferida amb lesions al cervell, per ell va continuar volant malgrat estar clarament impossibilitat per suportar b les altures, fins i tot es comportava com si fos immune a la mort, no prenent cap precauci, violant les fonamentals regles de vol que havia escrit al seu manual. Va portar embenat el cap durant molt temps. Poc desprs va rebre amb alegria un Fokker Dr I, un tripl que tamb va pintar de vermell i tenia gran agilitat, per si es mantenia en un rumb fix durant molts minuts es convertia en presa fcil.

 Misteris sobre la seva mort .

Segons les fonts oficials va ser el capit canadenc Roy Brown el que va aconseguir matar el pilot alemany, encara que noves investigacions apunten que va ser un soldat d'infanteria australi, Evans, el que va disparar des de terra la bala que va acabar amb la seva vida. La bala va entrar pel costat dret del pit i li va causar ferides als pulmons, el fetge, el cor, l'artria aorta i la vena cava abans de sortir i segons l'opini dels forenses, amb prou feines va comptar amb un minut abans de perdre la conscincia i un parell d'ells en morir. Res no se sap sobre el soldat Evans a part que va morir el 1925, i probablement va morir sense imaginar que ell podia ser el causant de la mort del pilot ms fams de la histria. Roy Brown va deixar escrit un llibre sobre els seus combats i va detallar tot sobre l'ltim vol del Bar.

Va ser enterrat amb tots els honors militars pels mateixos britnics que van sortir a retre-li tribut. El seu tat -cobert de flors com a ofrena- va ser carregat per sis membres de l'esquadr 209. En el moment de l'enterrament, soldats australians van presentar armes i van llanar tres salves en el seu honor. A la seva lpida, que es troba al mateix lloc on va caure, es pot llegir en el seu epitafi: "Aqu jeu un valent, un noble adversari i un verdader home d'honor. Que descansi en pau".

Desprs de la seva mort, el comandament del JASTA 11 el va assumir Wilhelm Reinhardt, i desprs de la seva mort en un accident aeri el juliol de 1918, ho va assumir Hermann Gring, que havia obtingut 22 victries en la guerra i era un dels asos ms destacats de l'aviaci militar en aquells moments.

El Bar Roig va escriure un llibre durant la seva convalescncia pel tret al cap el 1917, que va anomenar El Pilot Roig, on comentava que ell combatia en l'aviaci buscant un sentit a la seva vida.

 Cultura Popular .

El grup de rock espanyol Barn Rojo es va posar aquest nom en homenatge a l'aviador. Tamb li dedica en el seu primer disc, Larga vida al Rock & Roll (1981), un tema del mateix nom, que en la seva tornada diu " Bar! Heroi de conte, amo dels nvols, senyor del vent. Bar! Viu el teu somni, trist i solitari solcant el cel. Bar! La teva trista missi no va apagar la teva glria"

Per la seva part, el joc de PC Empire Earth inclou en la seva campanya alemanya diversos escenaris protagonitzats pel Bar Roig, basats en situacions reals, incloent-ne un amb la seva mort a prop del riu Somme.

A la tira cmica Peanuts, el personatge Snoopy en una de les seves moltes fantasies somia amb ser un as aviador de la Primera Guerra Mundial i t el Bar Roig com el seu visceral enemic.

 Altres herois de la primera guerra mundial .
 Ernst Udet. Va fer caure 62 avions. Va aconseguir la Creu de Ferro i l'Ordre Pour le Mrite.
 Max Immelmann. Va aconseguir la Creu de Ferro. Va morir el 1916.
 Oswald Boelcke. Va aconseguir la Creu Pour le Mrite. Mor el 1916.
 Lothar von Richthofen. Pilot alemany amb 40 victries oficials. Condecorat amb la Creu de Ferro i l'Ordre Pour le Mrite.
 Roland Garros. Pioner de l'aviaci francesa.
 Georges Guynemer. Pilot francs amb 53 victries oficiales. Condecorat amb la Lgion d'Honneur.
 Albert Ball. Pilot britnic amb 44 victries oficials. Condecorat amb la Victoria Cross desprs de la seva mort.
 Billy Bishop. Pilot canadenc amb 75 victries oficials. Condecorat amb la Victoria Cross.

 Enllaos externs .

La mort del Bar Roig;
El Bar Roig - El Cavaller dels Cels;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153544" title="The Hurricane" nonfiltered="2181" processed="2177" dbindex="62212">

The Hurricane s una pellcula de 1999 dirigida per Norman Jewison i protagonitzada per Denzel Washington. Pretn ser la histria veritable del boxejador Rubin "Hurricane" Carter, al qual es va absoldre  de triple assassinat desprs que hagus passat gaireb vint anys a la pres.

Argument.

La pellcula narra la vida del boxejador Rubin "Hurricane" Carter, concentrant-se sobretot en el perode entre 1966 i 1985. Descriu la seva lluita contra l'acusaci de triple assassinat triple i com afronta gaireb vint anys a la pres. En una trama parallela, un jove desfavorit de Brooklyn s'interessa pel seu dest desprs de llegir la seva autobiografia, i conven als seus familiars canadencs que l'han adoptat a comprometre's en el cas. La histria culmina amb les peticions reeixides de l'equip de Carter per tornar a jutjar el cas.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153545" title="John Cannon" nonfiltered="2182" processed="2178" dbindex="62213">
John Cannon era un pilot de carreres automobilstiques nascut  a Londres, Gran Bretanya el 21 de juny del 1933 i que va morir en un accident amb un ultralleuger a New Mexico, USA el 18 d'octubre de 1999).

Tot i haver nascut a Anglaterra, ell corria per Canad. Va correr internacionalment a les USRRC series, a la CanAm, a les Continental series on va ser campi a l'any 1970 i que li va permetre  provar sort a la Frmula 1.

John Cannon va participar a un nic Gran Premi de F1, el Gran Premi dels Estats Units que es va disputar el 3 d'octubre de 1971. 
Va acabar la cursa en 14 posici, sense sumar cap punt pel Campionat del mon. 


 Resultats a la F1 .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153546" title="Futbol a Sussa" nonfiltered="2183" processed="2179" dbindex="62214">
Eus aqu informaci del futbol a Sussa:

Histria.

El primer club de futbol de Sussa fou el FC Sankt Gallen fundat el 1879. Rpidament aparegueren clubs per tot el pas:
 A Zuric aparegueren clubs com el FC Excelsior (en el que jug Joan Gamper), el FC Young Fellows (fundat el 1903 i actualment anomenat SC YF Juventus), lAnglo-American Club, el Fire Flies, lInternational, lAmerican Wanderers, el Kickers, el FC Blue Stars (fundat 1898 com a Mars, el 1912 es fusion amb el Fortuna), FC Oerlikon (1900), el Neumnster Zrich i el FC Red Star (1905).
 A Basilea els primers clubs foren lOld Boys, el Fortuna, l'Excelsior, FC Nordstern (1901, fusionat el 1910 amb el Young Fellows), el Black Stars i el Concordia (1907). ;
 A Berna el FC Bern (1894), l'Helvetia (1906) i FC Weissenbhl; a Sankt Gallen el Blue Stars St. Gallen, el SC Brhl (1901). ;
 A Biel/Bienne: FC Biel/Bienne (1896, el 1898 es fusion amb FC Floria), el FC Aurore Bienne (1929), el Vereinigte FC Biel, el Madretsch Biel. ;
 A Fribourg el FC Technicum (1900, FC Stella el 1905, ms tard FC Fribourg).
 A Winterthur l'Excelsior (1896, fusionat el 1915 amb SC Veltheim per formar el FC Winterthur), el FC Tssfeld (1924).
 A la Sussa francfona, a la ciutat de Lausana troben clubs com el FC La Villa Longchamp, el Lausanne FC et CC, el Racing Club Lausanne (1910), la Villa d Ouchy, el Cantonal i l'Stade Lausanne. A Ginebra destacaren Chteau de Lancy, el Racing Club de Genve, el La Chtelaine, el Geneva United, el Club Athltique (1902) i el FC Helvtique (1896, FC Geneve el 1908 i FC Urania GS el 1920 en fusionar-se amb FC Urania).
 Altres clubs dels pas foren el Maison Neuve Vevey, l'Etoile La Chaux de Fonds (1898, el 1934 Etoile-Sporting); FC Narcisse (1903, Montreux-Narcisse el 1904, ms tard Montreux-Sports), el Forward Morges (1899) i el FC Victoria Schaffhausen (1896, fusionat ms tard amb el Young Boys i el Graslufer per formar el FC Schaffhausen).

La Federaci Sussa de Futbol es cre l'any 1895 s la ms antiga d'Europa desprs de les federacions britniques. La primera lliga es disput la temporada 1897-98. La Copa sussa es comen a disputar el 1925-26, per ja anteriorment s'havien jugat altres competicions similars com lAnglo Cup, entre 1909-10 i 1912-13, o l'Och Cup, entre 1920-21 i 1924-25.

Competicions.

 Lliga sussa de futbol ;
 Copa sussa de futbol ;
 Copa de la Lliga sussa de futbol ;
 Supercopa sussa de futbol ;

Principals clubs.



 Grasshopper-Club Zrich (Zuric);
 FC Zrich (Zuric);
 BSC Young Boys (Berna);
 FC Luzern (Lucerna);
 FC Basel (Basilea);
 FC Aarau (Aarau);
 FC Schaffhausen (Schaffhausen);
 FC Sankt Gallen (Sankt Gallen);
 FC Thun (Thun);
 FC Wil 1900 (Wil);

 FC Winterthur (Winterthur);
 Servette FC (Ginebra);
 FC Lausanne-Sport (Lausana);
 Neuchtel Xamax FC (Neuchtel);
 Yverdon-Sport FC (Yverdon);
 FC La Chaux-de-Fonds (La Chaux-de-Fonds);
 FC Sion (Sion);
 AC Lugano (Lugano);
 AC Bellinzona (Bellinzona);
 FC Locarno (Locarno);


Jugadors destacats.



Des de 1920
 Rudolf Ramseyer;
Des de 1930
 Frankie Schehaye;
 Max 'Xam' Abbegglen II;
 Andr Trello Abbegglen III;
 Leopold Kielholz;

Des de 1940
 Severin Minelli;
 Roger Bocquet;
 Alfred Bickel;
 Lauro Amado;
Des de 1950
 Willy Steffen;
 Andr Newry;
 Josef Hgi;
 Jacques Fatton;
 Roger Vonlanthen II;
 Hans Peter Friedlnder;
 Charles Antenen;

Des de 1960
 Karl Elsener;
 Anton 'Tony' Allemann;
Des de 1970
 Ren Botteron;
 Claudio Sulser;
Des de 1990
 Stephan Chapuisat;
 Kubilay Trkilmaz;


Principals estadis.



 Sankt Jakob-Park (Basilea);
 Stade de Suisse Wankdorf (Berna);
 Stade de Genve (Lancy, Ginebra);
 Estadi Letzigrund (Zuric);
 Estadi Tourbillon (Sion);

 Estadi Hardturm (Zuric);
 Estadi Olympique de la Pontaise (Lausana);
 Estadi Schtzenwiese (Winterthur);
 Estadi Cornaredo (Lugano);
 Estadi Allmend (Lucerna);


 Articles relacionats .

Associaci Sussa de Futbol;
Selecci de futbol de Sussa;

 Enllaos externs .

 Pgina oficial de la Federaci Sussa de Futbol;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153547" title="Gran Premi dels Estats Units del 1971" nonfiltered="2184" processed="2180" dbindex="62215">
Resultats del Gran Premi dels Estats Units de Frmula 1 de 1971, disputat al circuit de Watkins Glen el 3 d'octubre del 1971.

 Resultats de la cursa .







 Altres .

 Pole: Jackie Stewart  1' 42. 642;

 Volta  rpida:  Jacky Ickx  1' 43. 474;









 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153549" title="Hemicordat" nonfiltered="2185" processed="2181" dbindex="62216">

Els hemicordats (Hemichordata) constitueixen un flum d'animals marins deuterstoms amb forma de cuc, que inclou menys de cent espcies conegudes. Se'ls classifica dins el superflum dels deuterstoms car, en el seu desenvolupament embrionari, la boca es forma de manera secundria, i no a partir del blastpor (la primera obertura creada durant un dels primers estadis embrionaris, la gastrulaci). El seu nom cientfic significa "mig cordats", cosa que reflecteix la concepci tradicional d'aquests animals com a formes originals dels cordats, el grup al qual pertanyen els vertebrats.

Tanmateix, la classificaci sistemtica dels hemicordats s discutida: els seus parents filogentics ms propers sn considerats els cordats i els equinoderms, que inclouen per exemple les estrelles de mar o erions de mar. De fet, cada cop sembla ms probable que els hemicordats no formin un grup monofiltic, s a dir, que no incloguin tots els descendents d'un mateix avantpassat. Es pot trobar ms informaci sobre les relacions dels hemicordats amb la resta de deuterstoms a la secci de Filognia d'aquest article.

Anatomia.
Els hemicordats tenen un cos tou en forma de cuc per no segmentat internament, des del punt de vista tpic de les tres divisions en cap, trax i abdomen. Com tots els bilateris, presenten una simetria bilateral, i per tant es basen en tres eixos corporals clarament definits. Existeixen en diferents colors, des del blanc fins el violat clar, i poden mesurar fins a 250 centmetres de llarg, tot i que tamb n'hi ha que mesuren uns pocs millmetres. La configuraci del seu cos en tres parts s caracterstica: la part frontal s el prosoma, que en la classe dels pterobranquis t forma d'escut i per tant pot ser denominat escut del cap o escut rostral. El prosoma consisteix en una mena de probscide. La segona part s una mena de collar, el mesosoma, on se situa l'obertura de la boca. La tercera part s un llarg tronc, conegut com a metasoma. Aquesta divisi bsica del cos en tres parts tamb concerneix la cavitat corporal, el celoma, que queda dividit en proceloma, mesoceloma i metaceloma, situats a la secci corresponent del cos.

La part troncal, especialment en la classe dels enteropneusts, inclou fins a cent fenedures branquials, per mitj de les quals respiren aquests animals i per les quals pot sortir l'aigua absorbida per la boca durant la ingesti de partcules d'aliment. La primera part de l'intest, denominada "intest branquial", es connecta amb el mn exterior. En els pterobranquis, en canvi, noms hi ha un parell de brnquies, o fins i tot no n'hi ha cap.

En els enteropneusts existeix una altra estructura caracterstica, un diverticle de l'estmac que arriba a la cavitat oral, anomenat estomocordi. En el passat se'l consider un possible precursor del notocordi, s a dir, l'estructura de suport elstica en forma de barra que caracteritza els cordats. Com que aquesta estructura no presenta cap semblana essencial amb el notocordi, i com que en cap moment no fa la funci d'esquelet hidrosttic, aquest punt de vista ha estat prcticament abandonat entre els cientfics.

El sistema cardiovascular obert dels hemicordats t una configuraci bastant primitiva; els seus dos nics vasos sanguinis autntics se situen al prosoma i el mesosoma. Al prosoma tamb se situa el "cor" molt rudimentari, que es compon d'un nic vas sanguini contrctil i que bombeja la sang que arriba des del darrere vers el vas sanguini ventral. Aix doncs, el flux sanguini s unidireccional.

L'expulsi de residus lquids t lloc principalment a travs de la pell; a ms, tamb existeix un sistema de membranes anomenat glomrul, en qu la sang que surt del cos s filtrada repetidament. L'orina resultant s portada a la cavitat corporal del prosoma i des d'all s expulsada a l'exterior per un porus.

El sistema nervis es compon essencialment d'un nervi a la regi ventral i un altre a la regi dorsal, que queden units en forma d'anell i s'enllacen al promosoma i al voltant de l'intest, i que envien terminacions nervioses a la capa exterior de la pell (epidermis). En els enteropneusts, el nervi dorsal passa per un plec especial del mesosoma. Aquest tub neural buit, la "marca del collar" dels enteropneusts, s d'especial inters pel fet que pot representar l'homleg en el desenvolupament embrionari de la medulla espinal dels cordats; es podria tractar d'una estructura desenvolupada a partir d'una caracterstica del seu avantpassat com.

Alimentaci, hbitat i distribuci.
Els hemicordats es poden alimentar de dues maneres diferents: o b s'enterren dins dels sediments del fons mar, s a dir, agafen fang bntic i n'absorbeixen els nutrients que cont, ms o menys com ho fan els cucs de terra; o b filtren partcules de nutrients que floten lliurement en l'aigua, ms o menys a l'estil de les algues. Viuen principalment a la zona de marees o per sota d'ella. Tamb poden viure al fons del mar (bentos), en part a profunditats de fins a 5.000 metres, on construeixen caus en forma de lletra "u" per mitj de l'acci peristltica de la seva probscide. Revesteixen aquests caus amb una secreci mucosa. Noms unes poques espcies viuen en mar oberta.  Els hemicordats tenen una distribuci cosmopolita, s a dir, viuen en tots els mars, des dels trpics fins a les regions polars.

Reproducci.
Els hemicordats tenen gneres diferenciats, que gaireb no es poden distingir en l'aparena exterior. Dels ous fertilitzats es desenvolupen larves ciliades, que s'assemblen a les larves dels equinoderms i a partir de les quals es desenvolupen els animals adults. Abans de la metamorfosi, passen una part del seu cicle vital entre el plncton, on s'alimenten de fines partcules de nutrients, que queden atrapades als cilis de les larves i que sn transportades des d'all a la boca. En aquesta etapa, se'ls pot descriure com a plancttrofs. En algunes espcies, el desenvolupament s directe, s a dir, no existeix una etapa larvria intermitja.

A ms de la reproducci sexual, tamb presenten una forma de reproducci asexual: en un procs anomenat gemmaci, una cria se separa del seu parent genticament idntic. Tamb pot passar que un individu quedi tallat en dues parts, i que desprs cadascuna d'elles continu independentment de l'altra.

Fssils.
Les primeres restes fssils d'hemicordats provenen probablement dels esquists de Burgess del Canad, que data del perode geolgic del Cambri. Tanmateix, els primers fssils pertanyents sense cap mena de dubte a la classe dels pterobranquis daten del perode Ordovici. Un grup actualment extingit d'hemicordats, els graptlits, sn fssils directors de gran importncia per l'Ordovici i el Siluri.

Sistemtica.
La sistemtica clssica diferencia tres classes vivents d'hemicordats, juntament amb els graptlits, que estan extingits.

Els enteropneusts inclouen seixanta-cinc espcies en quatre famlies. Viuen com a animals solitaris i, a diferncia dels pterobranquis, no estan dotats de tentacles. La seva mida varia entre 2,5 i 250 centmetres.;

Les aproximadament vint espcies de pterobranquis tenen una forma de gerro, tenen tentacles i assoleixen una mida mxima d'un centmetres. A diferncia dels enteropneusts, viuen en colnies, en qu els animals individuals queden units entre ells per unes protuberncies tubulars, anomenades estolons. Aquestes colnies solen estar envoltades per un collagen provinent d'unes cavitats.;

Els planctosferodeus inclouen una nica espcie, Planctosphaera pelagica, de la qual noms es coneix la caracterstica forma larvria rodona, que viu en l'oce obert i que pot mesurar fins a un centmetre. Formalment se la classifica dins la famlia Planctosphaeridae.

Els graptlits representen un grup important d'hemicordats extingits; els seus fssils semblen petites dents de serra en forma d'espiral. S'assumeix que aix representava una adaptaci al seu mode de vida de flotar en aiges obertes.

Filognia.
Com s'ha dit al principi de l'article, els punts de vista sobre les possibles relacions filogentiques dins del grups dels hemicordats varien significativament. Les fenedures branquials i el tub neural dorsal recolzen un agrupament amb els cordats, mentre que la manca d'una segmentaci interna (del tipus mencionat ms amunt) i d'una cua darrere l'anus sembla indicar el contrari. En canvi, les seves formes larvries sn el que sembla ms unir els hemicordats amb els equinoderms; les investigacions gentiques moleculars tamb recolzen una relaci de clades germans entre aquests dos grups.

Tamb es discuteix si les diferents classes d'hemicordats representen grups naturals; desprs d'investigacions gentiques moleculars recents, els enteropneusts ja no sn considerats monofiltics. Aix es deu alguns dels seus subgrups estan relacionats de manera ms propera amb els pterobranquis que amb la resta d'enteropneusts. Si aquest punt de vista fos confirmat, aix significaria que la forma original dels hemicordats (i, per tant, probablement dels cordats) no fou un organisme filtrador, sin ms aviat un sser viu semblant a un cuc.

Fins i tot el monofiletisme dels hemicordats en general s discutit. En el segent model, els enteropneusts sn el clade germ dels equinoderms:



Un model de l'any 2001, ms recent per basat nicament en dades morfolgiques, considera els hemicordats com un grup totalment artificial, que noms est basat en caracterstiques primitives. Per conseqent, quedarien dissolts no noms els hemicordats, sin tamb les classes que componen aquest grup, i serien reclassificats. Aix doncs, la famlia de pterobranquis dels rabdoplurids es constituiria en grup germ d'un txon denominat Pharyngotremata, compost per la famlia dels cefalodscids i el nou txon dels cirtotrets. Finalment, els enteropneusts quedarien com a grup germ dels cordats. En canvi, un estudi del 2000 recolza clarament el monofiletisme dels hemicordats, proposant una hiptesi completament nova per la seva evoluci.




Aquesta representaci assumeix una evoluci gradual de les fenedures branquials, cosa que es contradiu clarament amb les dades gentiques moleculars ms recents. Per tant, de moment, les relacions familiars han de ser considerades incertes.

Bibliografia.
 D. T. Anderson: Invertebrate Zoology. Captol 17. Oxford University Press, Oxford 2001 (2 edici.), S.418, ISBN 0195513681;
  Richard S. K. Barnes, P. Calow, P. J. W. Olive, D. W. Golding, J. I. Spicer: The invertebrates - a synthesis. Captol 7.2. 3 edici., Blackwell, Oxford 2001, S.147, ISBN 0-632-04761-5;
 Richard C. Brusca, G. J. Brusca: Invertebrates. Captol 23. Sinauer, Sunderland Mass 2003 (2 edici), S. 847, ISBN 0878930973;
 A. Goldschmid: Hemichordata (Branchiotremata). a: Wilfried Westheide: Spezielle Zoologie. Teil 1. Einzeller und Wirbellose Tiere. Gustav Fischer, Stuttgart- Jena 1996, Akademie Verlag, Heidelberg 2004, ISBN 3-8274-1482-2;
 E. E. Ruppert, R. S. Fox, R. P. Barnes: Invertebrate Zoology - A functional evolutionary approach. Captol 27. Brooks/Cole 2004, S.857, ISBN 0030259827;
 J.  van der Land: Hemichordata. a: M. J. Costello u.a. (Hrsg.): European register of marine species - a check-list of the marine species in Europe and a bibliography of guides to their identification. Collection Patrimoines Naturels. Bd 50. Publications scientifiques du M.N.H.N., Pars 2001, S. 336f, ISBN 2856535380;

Articles cientfics.
 L. D. Bromham, B. M. Degnan: Hemichordates and deuterostome evolution, robust molecular phylogenetic support for a hemichordate plus echinoderm clade. a: Evolution and Development. Blackwell, Malden Mass 1.1999, S.166.  ;
  J. Castresana, G. Feldmaier-Fuchs, S. Yokobori, N. Satoh, S. Pabo: The mitochondrial genome of the hemichordate Balanoglossus carnosus and the evolution of deuterostome mitochondria. a: Genetics. Bethesda Md 150.1998, S.1115. ;
 K. M. Halanych: The phylogenetic position of the pterobranch hemichordates based on 18S rDNA sequence data. a: Molecular Phylogenetics and Evolution.  Elsevier, San Diego Ca 4.1995, S.72. ;
 J. Q. Henry, K. Tagawa, M. Q. Martindale: Deuterostome evolution, early development in the enteropneust hemichordate. Ptychodera flava. a: Evolution and Development. Blackwell, Malden Mass 3.2001, S.375.  ;
 Tagawa, Satoh, Humphreys: Molecular studies of hemichordate development: a key to understanding the evolution of bilateral animals and chordates.  a: Evolution and Development. Blackwell, Malden Mass 3.2001, 443-454.  ;
 C. J. Winchell, J. Sullivan, C. B. Cameron, B. J. Swalla, J. Mallatt: Evaluating hypotheses of deuterostome phylogeny and chordate evolution with new LSU and SSU ribosomal DNA data. a: Molecular Biology and Evolution. University Press, Oxford 19.2002, S.76. ;

Referncies.


Enllaos externs.


Taxonomia dels hemicordats ;
Filognia dels hemicordats ;
Imatge del prosoma d'un enteropneust ;
Web sobre els graptlits ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153552" title="High School Musical (lbum)" nonfiltered="2186" processed="2182" dbindex="62217">

El soundtrack d'aquesta Pellcula Original de Disney Channel, High School Musical, va ser llanat en Estats Units el 10 de gener de 2006, va anar el lbum ms venut del 2006, va debutar en el lloc #143 del Billboard 200, venent 6,469 cpies en la seva primera setmana. L'lbum ha generat molt xit, tant que va arribar fins al primer lloc #1 del Billboard a principis i a la fi de mar de 2006. Tamb ho ha fet en els charts llatinoamericans. Ha estat certificat 4x Plat en els Estats Units; Doble Plat en Argentina, Plat en Mxic, i Or en Xile i Colmbia. L'lbum ha arribat al primer lloc dels lbums "best sellers" de iTunes i en Amazon.com. Tamb va tenir 5 canons en les 10 ms venudes de iTunes, i 5 en les millors 40 del Billboard Hot 100. El CD de High School Musical s a ms el primer soundtrack de TV en posicionar-se en el lloc nombre 1 en el Billboard des de Miami Vice. Una versi especial de 2-CD s va ser llanada per Walt Disney Records el 23 de maig de 2006. En aquesta edici especial es troben totes les canons, ms els Karaokes Instrumentals de totes elles. 

 Dades .
 El soundtrack es va fer a Austrlia, obtenint el primer lloc en vendes en el RIA d'Austrlia ;
 El soundtrack (o banda sonora, el CD de la pellcula) va ser llanat el 10 de gener de 2006 i va debutar en EUA en el lloc 143 dels 200 lbums ms venuts (Billboard 200), venent 6469 cpies en la seva primera setmana. En la tercera setmana, en les estadstiques del 11 de febrer de 2006 va pujar al lloc 10 i desprs va seguir pujant dues vegades seguides (el 1 i 22 de mar i ja havia venut 3.5 milions de cpies. A ms d'aquestes cpies, ms de 2.4 milions van ser venudes en juny de 2006; va ser reconegut amb un triple plat per part de la RIAA. ;
 Va haver canons de HSM en el Top 100 dels ms venuts de iTunes, incloent 5 en el Top 10. En el Billboard Hot 100 del 11 de febrer de 2006 va haver 9 canons del soundtrack de la pellcula. I! Entertainment va catalogar al soundtrack de High School Musical com el disc de l'any. ;
 El single Breaking Free va passar del lloc N 86 al lloc N 4 en solament una setmana, creant un rcord histric en el Hot 100 Billboard. ;
 Des del seu llanament, sis dels seus singles han arribat a or (500.000) en USA. ;
 En Llatinoamrica la BSO , s'inclour una versi de What I vs Been Looking For titulada Ets Tu cantada per Belanova. ;
 El Single Breaking Free, debuto en la llista Oficial de Singles de UK en el lloc #45 el 24 de setembre del 2006 (sense haver-se estrenat la pellcula en Disney Channel UK) i va aconseguir pujar fins al #9 la setmana segent, el seu segent lloc va ser el #14 .
 A Espanya la Banda Sonora de High School Musical va sortir a la venda la setmana 38/2006 i debuto en la llista AFYVE en el lloc #44, la setmana segent desprs de l'estrena del film en Disney Channel va pujar fins al #29, i la tercera setmana aconsegueix arribar fins al #13 ;
 La Banda sonora de High School Musical s ja disc de plat a Mxic i Brasil. Cadascun d'aquests pasos ja supera la quantitat de cpies venudes per a la certificaci de disc de plat, registrant actualment: Ms de 100.000 cpies venudes per a Mxic i Ms de 60.000 cpies venudes per a Brasil. A ms, Veneuela i Centreamrica se sumen als rcords de High School Musical arribant a ser aquesta setmana disc d'or, a ms de Colmbia i Xile que ja van registrar tamb disc d'or. En Argentina va arribar el doble plat, amb ms de 80.000 cpies venudes, encaminant-lo com el CD ms venut de l'any. ;

 Llista de canons .



 Canons en la Pellcula .
Start of Something New: Troy (Zac Efron, menys quan canta que llavors s la veu de Drew Seleey) i Gabriella (Vanessa Anne Hudgens) sn cridats a l'atzar durant la festa de vespres d'Any Nou a cantar aquesta can, que els duu a conixer-se i que aquest podria ser "el comenament d'alguna cosa nou".
Get'cha Head in the Game: Cantada per Troy i la resta dels Linxs durant una de les prctiques, el focus de la can s que tots necessiten "concentrar-se en el joc". Mentre canta, Troy contempla la possibilitat de audicionar juntament amb Gabriella para el musical d'hivern. ;
What I've Been Looking for: Aquesta modificaci accelerada de la pea original per a l'audici s cantada per Sharpay (Ashley Tisdale) i Ryan (Lucas Grabeel). ;
What I've Been Looking for %: Creient que era ja massa tarda per a entrar en el musical d'hivern, Troy i Gabriella canten la can "de la manera en la qual se suposa que ha de sonar". ;
Stick to the Status Quo: Quan tota l'escola s'assabenta que Troy i Gabriella estan competint per l'audici del musical d'hivern, alguns dels altres estudiants "confessen" els seus propis secrets i interessos no estereotpics. ;
When There Was Me and You: Desprs de pensar malament de Troy, Gabriella diu: "vaig pensar que tamb ho senties, quan rem tu i jo." ;
Bop to the Top: L'elecci de Sharpay i Ryan, on expressen l'ambici del duo de sempre ser els millors i "arribar al cim".
Breaking Free: Troy i Gabriella participen en l'audici, on expressen el seu desig de "alliberar-se" dels "llocs" o obligacions que els altres els han imposat. ;
We're All in This Together: Aquesta can final de la pellcula amb Troy, Gabriella, Ryan i Sharpay demostra que qualsevol se sent molt ms forta quan estan "en aix, tots junts". ;
Eres Tu: Aquesta can s un cover en espanyol de Belanova del temi What I'vs Been Looking For (interpretat per Sharpay i Ryan en la pellcula). Aquesta nova interpretaci va ser utilitzada per a un videoclip que formava part d'una propaganda en Disney Channel sobri la pellcula. ;
No dejes de soar: Una versi en espanyol de Breaking Free interpretada per Conchita. ;
Solo Hay Que Intentar:Altra versin en espanyol de Breaking Free para Latinoamerica Interpretat per Dany i Flor, del Zapping Zone ;

 Posicions als charts .



Nou canons de la banda sonora van estar en el Billboard Hot 100 (els segents sn els llocs ms alts): 



 Rnquings iTunes .
El segents nombres sn els llocs ms alts als quals va arribar cada can en el iTunes Top 100: 
Start of Something New - #6 ;
Get'cha Head in the Game - #3 ;
What I've Been Looking For - #6 ;
What I've Been Looking For - #19 ;
Stick to the Status Quo - #11 ;
When There Was Em and You - #22 ;
Bop to the Top - #15 ;
Breaking Free - #1 ;
We're All in This Together - #7;


 Posicions Billboard 200 EUA .




 Premis .


 Altres enllaos .
High School Musical;
High School Musical 2;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153553" title="Radiat" nonfiltered="2187" processed="2183" dbindex="62218">

Els radiats (Radiata) sn els animals amb simetria radial del subregne dels eumetazous.

Aquest grup es va proposar com a clade per ha estat desestimat per parafiltic.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153554" title="Rol (desambiguaci)" nonfiltered="2188" processed="2184" dbindex="62219">

Per al joc, vegeu Joc de rol;
Videojoc de rol;
En sociologia, vegeu Rol;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153558" title="Valarsaces" nonfiltered="2189" processed="2185" dbindex="62220">



Reis d'Armnia:
Valarsaces I o Vologs II 197-216;
Valarsaces II o Valarshak (associat) 384-386;
Bisbe de Nisibis:
Valarsaces, bisbe 346-350;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153565" title="(72827) Maxaub" nonfiltered="2190" processed="2186" dbindex="62221">
(72827) Maxaub s un asteroide de la srie 2001 HT8, pertanyent al cintur principal. Va ser descobert el 23 d'abril de 2001 per Rafael Ferrando des de l'observatori astronmic Pla d'Arguines de la ciutat valenciana de Sogorb (Alt Palncia). La seua rbita presenta una forma de semieix major de 2,5900764 UA amb una excentricitat de 0,1244649, inclinada 14,89954 respecte de l'eclptica. El seu perode orbital s de 1.522,42 dies i la seua velocitat orbital s de 18,50743588 km/s.

Fou batejat en homenatge a l'escriptor valenci Max Aub.

 Vegeu tamb .

 Llista d'asteroides;

 Enllaos externs .

(72827) Maxaub a la base de dades del Jet Propulsion Laboratory del California Institute of Technology ;
Diagrama orbital del (72827) Maxaub ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153567" title="Arseni" nonfiltered="2191" processed="2187" dbindex="62222">


Arseni de Constantinoble, o Arseni Autori, Patriarca de Constantinoble;
Arseni, monjo grec;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153568" title="Arseni de Constantinoble" nonfiltered="2192" processed="2188" dbindex="62223">
Arseni de Constantinoble, o Arseni Autori fou un religis grec que va viure al segle XIII. 

Es va educar a un monestir a Nicea del que va esdevenir l'abat per es va retirar per portar una vida d'asceta i va anar al Mont Athos. 

Vers el 1255 l'emperador Teodor Lascaris el va nominar patriarca i a la mort de l'emperador el patriarca i Jordi Muzalo foren nomenats regents del seu fill Joan. Muzalo volia trair al prncep i Arseni en desacord, es va retirar, va renunciar al crrec de Patriarca i se'n va anar a un monestir. 

El 1261, desprs de recuperar Constantinoble als llatins, l'emperador Miguel Paleleg va cridar a Arseni per exercir altre cop com a Patriarca, per al cap d'uns mesos va fer cegar a Joan, el fill de Teodor Lascaris, i Arseni li va censurar aquest acte i el va excomunicar. Miguel va implorar el perd i com que no el va obtenir, va convocar un concili de bisbes, on es van fer acusacions contra Arseni i fou deposat i condemnat a l'exili a Proconns (Proconnesos) on el deposat patriarca va viure algun temps. 

La data de la seva mort no es coneix per Fabrici la situa el 1264. Va escriure una sinopsi de la llei divina (Synopsis Canonum)







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153571" title="Bandera d'Alemanya" nonfiltered="2193" processed="2189" dbindex="62224">

L'actual bandera d'Alemanya va ser adoptada el 23 de maig de 1949 per la Repblica Federal Alemanya, la qual prviament havia estat utilitzada per la Confederaci Alemanya (1848-1866), la Repblica de Weimar (1918-1933) i la Repblica Democrtica Alemanya (1949-1959). Aquesta ltima va utilitzar, entre 1959 i la seva reunificaci al 1990 una versi similar que incloa l'escut d'aquest estat. La Bandera est composada de tres franges horitzontals d'igual grandria en colors negre, vermell i groc (Schwarz-Rot-Gold en alemany).

 Origen .
L'origen de la bandera no est massa clar. Una de les versions ms probables s la de qu prov de l's d'aquests colors per part dels "Freikorps", les tropes alemanyes que van combatre contra Napole Bonaparte durant les Guerres Napoleniques i que duien aquests tres colors als seus uniformes (eren de color negre amb acabats vermells i botons daurats). Una altra teoria apunta a una reproducci dels estendards del Sacre Imperi Romano Germnic consistents d'un camp daurat sobre el qual hi havia un guila negra. El vermell provindria de l'usat en el bec i les urpes de l'au i hauria aparegut gaireb circumstancialment i tindria un origen similar a la bandera de Blgica.

Sigui com sigui l'ensenya va ser adoptada com a smbol nacional per la Confederaci Germnica, el 9 de mar de 1848. La Schwarz-Rot-Gold, no obstant aix, seria reemplaada al 1866 quan es forms la Confederaci Alemanya del Nord, liderada per Prssia al derrotar a ustria a la Guerra de les Set Setmanes.

 Canvis .
Al crear-se aquesta nova confederaci, una nova bandera va ser creada barrejant els colors tradicionals de Prssia (negre i blanc) i els dels petits estats de la Lliga Hansetica (blanc i vermell). Aix, el 25 de juny de 1867 va ser creada una nova bandera que posteriorment seguiria sent utilitzada per l'Imperi Alemany, entre el 1871 i 1919.

Desprs de la derrota de la Primera Guerra Mundial, l'Imperi va ser dissolt i es va formar la Repblica de Weimar que va reprendre l'antiga Schwarz-Rot-Gold a partir de l'11 d'agost de 1919. No obstant aix, la lluita entre monrquics i republicans per quina bandera utilitzar va durar durant diversos anys fins que es va permetre l's de la bandera imperial en les delegacions estrangeres al 1926. Al 1933, a l'assumir el poder del pas el Partit Nacional Socialista al costat del seu lder, Adolf Hitler, la bandera de la Repblica va ser suprimida i es va mantenir la bandera imperial, la qual va ser reemplaada des del 15 de setembre de 1935 per la Bandera Nazi, que incloa una esvstica negra sobre un disc blanc en un fons vermell. Des d'aquest moment, la bandera del Segon Reich va ser abolida per "reaccionria".

El 1945, el rgim nazi va ser derrotat pels aliats durant la Segona Guerra Mundial i el Tercer Reich va ser desmantellat. Desprs de la victria aliada, l's de banderes nacionals va ser vetat, especialment el smbol de l'esvstica. No obstant aix, les embarcacions navals alemanyes havien de dur algun smbol per a ser identificades en alta mar per la qual cosa va caldre dissenyar un model de bandera basat en el Codi Internacional de Senyals. La bandera de senyals que representava a la lletra C (de "capitulaci") va ser utilitzada per amb un tret al costat dret en forma triangular. Aquesta bandera va ser utilitzada fins a 1949, quan els estats de la Repblica Federal Alemanya i de la Repblica Democrtica Alemanya van reprendre l'ensenya negre-vermell-daurat. No obstant aix, el 1959, Alemanya Oriental va decidir dissenyar la seva prpia bandera per a diferenciar-se de la part occidental, la bandera tenia els mateixos colors per al centre tenia un escut amb un martell (smbol dels treballadors industrials) i un comps (smbol dels intellectuals) rodejats per espigues de blat smbol dels agricultors i va ser utilitzada fins a 1990, any en qu ambds estats van ser reunificats sota l'ensenya original.

 Galeria de banderes histriques .

 Banderes de guerra .


 Banderes alemanyes actuals .

 Bandera Estatal .



A diferncia de la bandera civil, la bandera estatal o federal (Bundesdienstflagge en alemany) t al centre una guila negre sobre camp daurat, similar a l'ensenya del Sacre Imperi Romano-Germnic i al de l'escut d'Alemanya, per no idntic. Aquest escut es troba lleument desfasat del centre i la seva altura, encara que no est definida oficialment, s aproximadament 7/15 de la grandria de l'altura de la bandera, pel que se superposa lleument a les franges negra i groga i totalment a la vermella.



 Bandera de Guerra .

Actualment la bandera de guerra (Kriegsflagge, en alemany), correspon a una versi modificada de la bandera utilitzada per les autoritats federals, ja que possex un retall triangular en el costat exterior de la bandera. No obstant aix, al llarg de la histria, Alemanya ha tingut diversos emblemes per als seus cossos militars i que en general corresponen a versions modificades de les seves banderes nacionals.



 Banderes dels estats alemanys .
Cada estat t la seva prpia bandera.



Altres Banderes

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153573" title="Cincia de materials" nonfiltered="2194" processed="2190" dbindex="62225">

La cincia de materials implica investigar la relaci entre l'estructura i les propietats dels materials. D'altra banda, l'enginyeria de materials es fonamenta en les relacions propietats-estructura i disenya o projecta l'estructura d'un material per aconseguir un conjunt predeterminat de propietats. Conv matitzar aquesta diferncia, donat que sovint es presta a confusi.

La cincia de materials s un camp multidisciplinar que estudia coneixements fonamentals sobre les propietats fsiques macroscpiques dels materials i els aplica en diverses rees de la cincia i l'enginyeria, aconseguint que aquests puguin ser utilitzats en obres, mquines i eines diverses, o convertits en productes necessaris o requerits per la societat.

Inclou elements de la fsica aplicada i la qumica, aix com les enginyeries qumica, mecnica, civil i elctrica. En els ltims anys tamb s'hi ha afegit la nanocincia i la nanotecnologia, grcies a les investigacions i als avenos tecnolgics.

Tot i els espectaculars progressos en el coneixement i en el desenvolupament dels materials en els ltims anys, el constant desafiament tecnolgic requereix materials cada cop ms sofisticats i especialitzats.

 Histria .
Histricament, el desenvolupament i l'evoluci de les societats han estat ntimament vinculats a la capacitat dels seus membres per produir i conformar els materials necessaris per satisfer llurs necessitats. En efecte, les primeres civilitzacions es coneixen amb el nom del material caracterstic que utilitzaven (Edat de Pedra, Edat de Bronze)

L'home primitiu noms tingu accs a un nombre molt redut de materials presents en la naturalesa: pedres, fustes, fang, cuir... Amb el transcurs del temps, va descobrir tcniques per produir materials amb noves propietats superiors a les dels naturals (principalment aliatges).

Fa relativament poc temps que els cientfics han arribat a comprendre la relaci entre elements estructurals dels materials i llurs propietats. Aquest coneixement, adquirit en els ltims 200 anys aproximadament, els ha capacitat per modificar o adaptar les caracterstiques dels materials. Potser un dels cientfics ms rellevants en aquest camp hagi estat Willard Gibbs al demostrar la relaci entre les propietats d'un material i llur estructura.

S'han desenvolupat desenes de milers de materials diferents amb caracterstiques molt especials per satisfer les necessitats de la nostra moderna i complexa societat, es tracta de metalls, plstics, vidres i fibres.

Es pot afirmar que una de les grans revolucions d'aquesta cincia ha estat el descobriment de les diferents fases trmiques dels metalls, i en especial de l'acer.

Actualment els avenos electrnics ms sofisticats es basen en components denominats materials semiconductors.

 Classificaci .

La cincia de materials classifica a tots els materials en funci de les seves propietats i la seva estructura atmica. Son els segents:

Metalls;

Cermics;

Polmers;

Materials composts;

Semiconductors;

Alguns autors fan classificacions ms exhaustives, tot i que amb aquestes qualsevol element es pot classificar.

 Aplicacions i relaci amb la indstria .


Els avenos radicals en els materials poden conduir a la craci de nous productes o noves indstries, per les indstries actuals tamb necessiten cientfics de materials per incrementar les millores i localitzar les possibles averes dels materials que estan en s. Les aplicacions industrials de la cincia de materials inclouen l'elecci del material, llur cost-benefici per obtenir el material, les tcniques de processat i les tcniques d'anlisis.

A ms de la caracteritzaci del material, el cientfic o enginyer de materials (tot i que hi hagi diferncia, molts cops l'enginyer s cientfic i viceversa) tamb ha de tractar l'extracci i llur posterior conversi en materials tils. L'emmotllament de lingots, tcniques de fosa, extracci en alt forn, extracci electroltica, etc., son part del coneixement requerit en un enginyer metallrgic per exemple. 

Deixant a banda els metalls, polmers i cermiques son tamb molt importants en aquesta cincia. Els polmers sn un material primari usat per conformar o fabricar plstics. Els plstics sn el producte final desprs de qu diversos polmers i additius hagin estat processats i conformats en la seva forma final. El PVC, polietil, etc., son exemples de plstics.

I pel que respecta a les cermiques, es pot citar l'argila, aix com el seu modelat, assecament i cuita per obtenir un material refractari.

 mbits .

La cincia de materials abasta molts temes, des de l'estructura atmica, propietats dels diferents materials, processos i tractaments.

Aquest seria un resum a gran escala:

Estructura atmica i enllaos interatmics;
Estructura de slids cristallins;
Imperfeccions en estructures cristallines;
Processos de difusi atmica;
Propietats dels materials;
Dislocacions i mecanismes d'enduriment;
Trencament;
Diagrames de fases;
Transformacions de fases;
Tractaments trmics;
Aliatges;

 Fonts .

 Callister, W.D. (1997), Introduccin a la Ciencia e Ingeniera de los Materiales, Barcelona: Editorial Revert, S.A.. 84-291-7253X.
 Smith, W.F. (1992), Fundamentos de la Ciencia e Ingeniera de los Materiales, McGraw-Hill / Interamericana de Espaa, S.A.. 84-7615-940-4.
 Shackelford, J.F. (2005), Introduccin a la Ciencia de Materiales para Ingenieros, Pearson Alhambra. 84-205-4451-5.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153576" title="Artaban de Prsia" nonfiltered="2195" processed="2191" dbindex="62226">
Artaban de Prsia (Artabanus, tamb apareix escrit com Artapanus i Artapanes) fou fill d'Histaspes i germ del rei aqeumnida de Prsia Darios I el gran. 

Com a conseller del seu germ es va mostrar contrari a l'expedici contra els escites europeus que Darios finalment va portar a terme. 

Desprs quan Ariamenes, el fill gran de Darios I de Prsia, va reclamar el tron, va actuar com rbitre i va decidir en favor del seu altre nebot Xerxes, del que desprs fou conseller quan va pujar al tron. Xerxes el va enviar des de Grcia a Prsia per governar el pas en la seva absncia. (Herdot, Plutarc).
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153578" title="Artaban d'Hircnia" nonfiltered="2196" processed="2192" dbindex="62227">
Artaban d'Hircnia fou un militar persa nadiu d'Hircnia, capit (comandant) de la gurdia personal de Xerxes I de Prsia. El desembre o agost (segons les fonts) del 465 aC Artaban d'Hircnia va assassinar al rei en collaboraci amb un eunuc (que tenia el crrec de camarlenc) que s esmentat sota els noms de Espamitres (Spamitres) i Mitridates. 

Artaban va enganyar al prncep Artaxerxes dient que l'assass era un altra fill del difunt, Darios, i el prncep va matar en revenja al seu germ, que fins llavors era el suposat hereu, i es va fer proclamar rei per l'exrcit. Artaban va tenir el poder de fet durant uns set mesos.

Artaban va voler assassinar llavors a Artaxerxes i proclamar-se ell mateix, per el prncep noms va quedar ferit i a la lluita que va seguir, Artaxerxes va matar a Artaban junt amb el seu fill. Histaspes, germ d'Artaxerxes, que era strapa de Bactriana, es va revoltar, per al saber que el seu germ s'havia fet amb el control, se li va sotmetre. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153579" title="Artaban (historiador)" nonfiltered="2197" processed="2193" dbindex="62228">
Artaban fou un historiador grec d'poca incerta, probablement del segle II aC.

Artaban va escriure un llibre sobre els jueus que en part ha estat conservat per Climent d'Alexandria en el seu Chronicum Alexandrinum (I. 23, 154) i per Eusebi de Cesarea en l'obra "Prparatio Evangelica" (IX. 18, 23)









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153581" title="David Morse" nonfiltered="2198" processed="2194" dbindex="62229">

David Morse, s un actor cinematogrfic americ. Va nixer a Hamilton, Massachusetts.

 Biografia .

En els anys setanta comena la seva carrera artstica com agent del teatrale a Boston. En els  principis dels anys vuitanta es mou per Nova York  per a participar en "d'asseure-COM"  dels canals americans de la televisi. La primera aparici cinematogrfica est en els nois de la barra  dirigida per Richard Donner, l' any 1980. 

D'aquesta aparici  passaran ms de 10 anys,  abans que torni a la  gran pantalla. La seva figura s aquella del carterista, enganxat sovint als papers negats amb una mica del cop Hollywoodiani del trencament violent dels anys noranta i del contemporani.

Tamb ha estat un actor de la srie de televisi House.

Enllaos externs.
Filmografia;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153583" title="Duresa Rockwell" nonfiltered="2199" processed="2195" dbindex="62230">


La duresa Rockwell o assaig de duresa Rockwell s un mtode per determinar la duresa, s a dir, la resistncia d'un material a ser penetrat. L'assaig Rockwell s el mtode ms usat per mesurar la duresa donat que s molt simple d'efectuar i no requereix coneixements molt especialitzats. Es poden utilitzar diferents escales que provenen de la utilitzaci de diverses combinacions de penetradors i crregues, aix permet assajar prcticament qualsevol metall o aliatge. 

Caracterstiques.
Hi ha dos tipus de penetradors: unes boles esfriques d'acer endurit (trempat i polit) de 1/16, 1/8, 1/4 i 1/2 polz, i un penetrador cnic de diamant amb un angle de 120 +/- 30' i vrtex arrodonit formant un casquet esfric de radi 0,20mm (Brale), el qual s'utilitza pels materials ms durs.

L'assaig consisteix en disposar un material amb una superfcie plana a la base de la mquina. Se li aplica una precrrega menor de 10kg, bsicament per eliminar la deformaci elstica i obtenir un resultat molt ms precs. Llavors se li aplica durant uns 15 segons un esfor que oscilla des de 60 a 150kg a compresi. Es desaplica la crrega i mitjanant un durmetre Rockwell s'obt el valor de la duresa directament a la pantalla, el qual varia de forma proporcional amb el tipus de material que s'utilitzi. Tamb es pot trobar la profunditat de la penetraci amb els valors obtinguts del durmetre si es coneix el material.

Per a no cometre errors molt grans l'espessor de la proveta del material en qesti ha de ser almenys deu vegades la profunditat de l'empremta. Els valors per sota de 20 i per sobre de 100 normalment son molt imprecisos i s'hauria de fer un canvi d'escala.

El canvi d'escala ve definit per taules orientatives, donat que no s el mateix analitzar coure que acer per exemple. Aquestes taules proporcionen informaci orientativa sobre quina escala utilitzar per no fer malb la mquina o el penetrador, que sol ser molt car.

 Assaig Rockwell Superficial .
Es una variant de l'Assaig Rockwell llur finalitat s nicament analitzar la superfcie dels materials. Per exemple per analitzar la superfcie d'un acer que ha estat tractat per carburaci i mesurar aix la seva duresa. Aquesta tcnica consisteix bsicament en reduir l'esfor aplicat per nicament penetrar la superfcie. Per aquest assaig s'utilitza una precrrega menor de 3kg, seguida d'una crrega ms gran de 15, 30 o 45kg. Aquestes escales s'identifiquen mitjanant un nmero (15,30 o 45) i una lletra (N, T, W o Y) en funci del penetrador

 Escales de duresa Rockwell .




Escales de duresa Rockwell Superficial.




 Nomenclatura .
Les dureses Rockwell y Rockwell Superficial s'expressen mitjanant la segent frmula:

;

On:
 n s la crrega aplicada en Kg;
 HR s l'identificatiu de l'assaig Rockwell;
 Lletra va seguida d'HR i s la lletra identificativa de l'escala usada.

Un exemple per un material al que se li ha aplicat un esfor de 60kg i s'ha usat l'escala B seria:
;

O per un material superficial que se li ha aplicat un esfor de 30kg amb una bola de 1/8 polzades
 ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153587" title="Artabazanes" nonfiltered="2200" processed="2196" dbindex="62231">
Artabazanes fou rei d'un poble que Polibi anomena els satrapeis (satrapeii ) que serien el poble hegemnic de la Mdia Atropatene. Era el rei ms poders de la zona en temps d'Antoc III el gran. El seu regnat fou aproximadament entre el 222 aC i el 211 aC i era de la dinastia d'Atrpat. Vers el 220 aC Antoc III el va atacar per el conflicte va acabar amb un tractat de pau, avantatjs pel rei selucida. El 211 aC el regne va quedar sota sobirania selucida.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153588" title="Artabazos" nonfiltered="2201" processed="2197" dbindex="62232">


Artabazos (llat Artabazus, elamita Ir-du-masda, avesta Aavazdah derivat de l'antic persa  ta-vazdah, variant del nom Artavasdes) fou un antic nom persa portat per diversos personatges entre els quals:
 
Artabazos, prncep aquemnida;
Artabazos, almirall persa;
Artabazos I, general persa, strapa de Frgia Hellespntica 477 aC-455 aC;
Artabazos II, strapa de Frgia Hellespontica vers 363 aC-353 aC;
Artabazos, strapa del Pont vers 490 aC-470 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153589" title="Artabazos (prncep)" nonfiltered="2202" processed="2198" dbindex="62233">
Artabazos (Artabazus) fou un suposat prncep aquemnida que deia ser parent de Cir II el Gran en el relat de la vida d'aquest rei que va fer Xenofont.

Aquest el descriu com un mede amic de Cir, que va avisar als seus de seguir a Cir i ser-li lleials. Quan Araspes estava a punt de violar a Pntia, la dona d'Abradates, Cir va enviar a Artabazos per protegir-la; en la guerra contra Cresos de Ldia, fou un dels que va dirigir la infanteria persa. Cir li va donar molts presents.

El seu parentesc amb el rei seria segurament per algun matrimoni.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153592" title="Artabazos (almirall)" nonfiltered="2203" processed="2199" dbindex="62234">
Artabazos fou un general persa d'Artaxerxes I de Prsia que fou enviat amb una flota a Egipte per sufocar la revolta d'Inaros el 462 aC. Va arribar fins a Memfis i va aconseguir l'objectiu.

El 450 aC era el comandant de la flota persa a aiges de Xipre, contra Cim II.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153593" title="Artabazos (strapa)" nonfiltered="2204" processed="2200" dbindex="62235">


Onomstica:
Nom de diversos strapes perses:
Artabazos I, strapa de Frgia Hellespntica o Dascilios 477 aC-455 aC ;
Artabazos II, strapa de Frgia Hellespntica vers 413 aC-387 aC, ;
Artabazos, strapa del Pont vers 490 aC-470 aC ;
Artabazos (Irdumasda), strapa de Maka vers la primera meitat del segle V aC en temps de Darios I el Gran;
Artabazos, pare de Tritantaechmes, strapa de Babilnia (Herdot 1.192). ;

Vegeu tambe: Artabazos




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153598" title="Dig a Pony" nonfiltered="2205" processed="2201" dbindex="62236">
Dig a Pony s una can composta per John Lennon per a l'lbum Let It Be de The Beatles. Gravada a les sessions de gener de 1969, va ser interpretada al concert del terrat del dia 30.

Instrumentaci.
John Lennon: Guitarra elctrica solista i veu solista;
Paul McCartney: Baix elctric i harmonia vocal;
George Harrison: Guitarra elctrica solista;
Ringo Starr: Bateria;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153599" title="COLP La Fera de Grcia" nonfiltered="2206" processed="2202" dbindex="62237">

El Complex Ocupat Ldic Poltic "La Fera de Grcia", tamb conegut com a "La Fera", fou un centre social ocupat situat al barri de Grcia de Barcelona (carrer Santa gata, nm. 18).

Fou desallotjat a les 11h del 29 de juny de 2006 per la Policia Nacional, i aquella mateixa nit, nombrosos bancs, immobiliries i ETTs de Grcia patiren importants desperfectes a mans d'un grup d'encaputxats com a resposta al tancament de la casa ocupada. En l'indret on estava ubicat l'edifici, es va dur a terme la construcci de la plaa Dones del 36.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153604" title="Televisi de la Plana Baixa" nonfiltered="2207" processed="2203" dbindex="62238">
Televisi de la Plana Baixa, abans coneguda com TV La Vall, s un canal de televisi amb seu a la Vall d'Uix que emet per a tota la Plana Baixa.

 Enllaos externs .

 Pgina web de TV la Plana Baixa;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153606" title="CV-10" nonfiltered="2208" processed="2204" dbindex="62239">

La carretera CV-10 comunica la A-7, a La Vilavella amb la N-232, a La Jana. Forma part de l'Autovia del Mediterrani.



Nomenclatura.


La CV-10 pertany a la xarxa de carreteres de la Generalitat Valenciana. El seu nom ve de la CV (que indica que s una carretera autonmica del Pas Valenci) i el 10, que s el nombre que rep aquesta carretera, segons l'ordre de nomenclatures de les carreteres del Pas Valenci.

Histria.

La CV-10 s el nom que va rebre la uni de diverses carreteres amb nomenclatura antiga, tals com CS-222, CS-V-8501, C-238, CS-850 i CS-233, que unien de forma local, municipis com Betx, La Vilavella o La Pobla Tornesa, entre uns altres. Ara s'han unificat totes, per a anar a donar a una carretera que creua tota la provncia (des d'Almenara fins a La Jana) de forma ininterrompuda.

Actualment, est desdoblegada, i per tant s autovia, el tram entre l'A-7 a Almenara i la CV-15 a La Pobla Tornesa, encara que estan en procs les obres de construcci de la segona calada entre la CV-15 a La Pobla Tornesa i la futura CV-13 a Vilanova d'Alcolea

Traat actual.


La CV-10 comena quan l'A-7 (al seu pas per la Vilavella) es bifurca en la N-340 i en la CV-10. s una autovia prou normal, encara que en algun punt pot arribar a ser perillosa, b per les corbes (circumvallaci de Borriol) o per les retencions que diriament es produeixen (encreuament amb la CV-20 Vila-real - Onda). En l'actualitat, s el vial que ms trnsit suporta, juntament amb la N-340, ja que s utilitzada per a creuar la provncia, partint de Valncia, per la A-7 fins a Nules, i ac, desviar-se per la CV-10 per a evitar-se la N-340 que s una carretera molt perillosa i amb algunes travessies. Quan la CV-10 arriba a la Pobla Tornesa, l'autovia desapareix, i passa a haver solament una calada fins al final.

Aquesta autovia t un lmit de velocitat de 120 km/h, encara que existeixen alguns trams limitats a 100 km/h:

1. Eixida Castell sud.

2. Eixida 26 (Borriol).

3. Circumval.laci de Borriol.

4. Circumval.laci de la Pobla Tornesa (km 34 a 37).

Recorregut.




Futur de la CV-10.

Circumvallaci de Cabanes.

Prolongaci de l'autovia cap al nord, fins a Vilanova d'Alcolea i l'Aeroport de Castell. En el futur, la CV-10 passar a formar part de l'Autovia del Mediterrani, i la futura A-7 prxima a Castell passar a les mans de la Generalitat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153607" title="CV-16" nonfiltered="2209" processed="2205" dbindex="62240">



La carretera CV-16 comunica Castell amb l'Alcora
Nomenclatura.

La CV-16 pertany a la xarxa de carreteres del Pas Valenci. El seu nom ve de la CV (que indica que s una carretera autonmica de la Comunitat Valenciana) i el 16, s el nombre que rep aquesta carretera, segons l'ordre de nomenclatures de les carreteres de la Comunitat Valenciana.

Histria.

Antigament, la CV-16, era una carretera comarcal que es denominava C-232, i que unia el Grau de Castell amb L'Alcora. En l'actualitat, comena a l'eixida de Castell, i est desdoblegada fins a l'Embassament de Maria Cristina. 

Traat actual.

La CV-16 comena quan l'Avinguda de l'Alcora ix de Castell. En aqueix punt passa a anomenar-se CV-16. T algunes rotondes des d'on s'accedeix a urbanitzacions i polgons industrials. Est desdoblegada fins a l'enlla amb la carretera CV-160. A partir d'aqueix punt, passa a tenir un carril per sentit. A mitjan 2006, es va inaugurar la CV-190-A, que hi va parallela per sense glorietes, el que fa tardar menys a arribar. A aquesta carretera s'enllaa per la CV-160. La CV-16 acaba a l'Alcora, enllaant amb la CV-190 i CV-190-A, que comunica amb Sant Joan de Mor. Radar localitzat en el quilmetre 3'9 sentit Castell, on el lmit de velocitat s'estableix en 60km/h. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153608" title="CV-18" nonfiltered="2210" processed="2206" dbindex="62241">
La CV-18 comunica la CS-22 a Castell amb la N-340 al seu pas per Nules

Nomenclatura.





La CV-18 pertany a la Xarxa de Carreteres de la Generalitat Valenciana. El seu nom ve de la CV (que indica que s una carretera autonmica del Pas Valenci) i el 18, s el nombre que rep aquesta carretera, segons l'ordre de nomenclatures de les carreteres del Pas Valenci.

Histria.

Nom inicial de la carretera: C-236, com carretera comarcal.
Nom que va rebre desprs de ser transferida a la Generalitat Valenciana: CV-236, com carretera valenciana de segon nivell.
ltima i actual nomenclatura: CV-18, amb denominaci Castell - Almenara.
En 2007, va ser modificada la seua denominaci. Va passar a dir-se Castell - Nules, com a carretera autonmica de primer nivell.
A principis de 2006, va ser inaugurada la segona calada en el tram de circumvallaci de Borriana i de connexi amb Nules.

Traat actual.

La CV-18 comena en la glorieta amb la CS-22 Autovia del Port de Castell de la Plana, molt prxima a Almassora (ja que aquesta localitat i la capital disten de noms 3 quilmetres) encara que en el terme de Castell. Just en el punt on circumval.la Almassora, la carretera passa a ser d'una sola calada (actualment s'estan realitzant les obres de desdoblament) i contnua sentit sud fins arribar a Borriana (antigament travessada per la carretera CV-18) a on la circumval.la. Quan comena aquest tram de circumvallaci, la carretera torna a fer-se doble, fins que arriba a Nules, on des d'una glorieta es pot accedir al municipi o circumval.lar-lo fins a arribar a la N-340. s en aquesta darrera carretera on posa fi la CV-18.

Principals enllaos.
CS-22 Autovia del Port de Castell;
Almassora;
CV-183 Grau de Castell;
CV-185 Vila-real;
CV-222 Les Alqueries;
Nules;
N-340;

Futur de la CV-10.

En la actualitat han comenat les obres del desdoblament del tram Borriana - Almassora, esta projectat d'acabar-les al principi de l'any 2010.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153616" title="Henry Fonda" nonfiltered="2211" processed="2207" dbindex="62242">

Henry Fonda (Grand Island, Nebraska, 16 de maig de 1905 - Los Angeles, 12 d'agost de 1982) Actor de cinema i teatre nord-americ. 

Fill de William Brace Fonda i de Herberta Krueger Jaynes. Henry Fonda va participar en unes 90 pellcules. Va aconseguir un Oscar com millor actor al final de la seva carrera pel seu paper en On Golden Pond el 1981, pocs mesos abans de morir a conseqncia d'un cncer i d'una malaltia de cor al seu domicili de Los ngeles, acompanyat per la seva dona Shirlee i la seva filla Jane, que tamb havia participat en la seva ltima pellcula. 

Tamb el seu fill Peter s actor. Henry Fonda va estar casat quatre vegades: amb Margaret Brooke Sullavan (1931-1932), Frances Ford Seymour (1936-1950), Susan Blanchard (1950-1956), Afdera Franchetti (1957-1961) i Shirlee Mae Adams (1965-1982)

Filmografia.

 1981 - On Golden Pond;
 1979 - Wanda Nevada;
 1979 - City on Fire;
 1979 - Meteor;
 1978 - The Swarm;
 1978 - Fedora;
 1977 - Rollercoaster;
 1976 - Tentacles;
 1976 - The Last of the Cowboys;
 1976 - Midway;
 1973 - Ash Wednesday;
 1973 - My Name Is Nobody;
 1973 - The Serpent;
 1973 - The Alpha Caper;
 1971 - Sometimes a Great Notion;
 1970 - The Cheyenne Social Club;
 1970 - There Was a Crooked Man ;
 1969 - Too Late the Hero;
 1968 - The Boston Strangler;
 1968 - Yours, Mine and Ours;
 1968 - Madigan;
 1968 - Once Upon a Time in the West;
 1967 - Stranger on the Run;
 1966 - Welcome to Hard Times;
 1966 - A Big Hand For the Little Lady;
 1965 - In Harm's Way;
 1964 - Sex and the Single Girl;
 1964 - The Best Man;
 1964 - Punt lmit;
 1964 - The Rounders;
 1962 - The Longest Day;
 1962 - Advise and Consent;
 1962 - La conquesta de l'Oest;
 1959 - Warlock;
 1957 - 12 Angry Men;
 1957 - The Tin Star;
 1956 - The Wrong Man;
 1956 - War and Peace;
 1955 - Mister Roberts;
 1948 - Fort Apache;
 1947 - The Fugitive;
 1947 - The Long Night;
 1947 - Daisy Kenyon;
 1946 - My Darling Clementine;
 1943 - The Immortal Sergeant;
 1943 - The Ox-Bow Incident;
 1942 - The Big Street;
 1941 - The Lady Eve;
 1940 - Lillian Russell;
 1940 - El ram de la ira;
 1940 - The Return of Frank James;
 1940 - Chad Hanna;
 1939 - Jesse James;
 1939 - Young Mr. Lincoln;
 1939 - Drums Along the Mohawk;
 1938 - The Mad Miss Manton;
 1938 - Blockade;
 1938 - Jezebel;
 1937 - Wings of the Morning;
 1937 - You Only Live Once;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153621" title="Carlos Pellicer Andrs" nonfiltered="2212" processed="2208" dbindex="62243">
Carlos Pellicer Andrs (Benignim, 1971) s director d'orquestra i compositor, especialment de msica festera.

 Biografia .
Comen a estudiar msica als 8 anys en l'aleshores recentment fundada Societat Musical La Tropical de Benignim. D'all pass al Conservatori Professional de Msica Llus Mil de Xtiva, on estudi clarinet amb els mestres Ricard Huerta, Flix Vela i Ricardo Forner. El 1998 obtingu, a lEscola de Magisteri Ausis March de la Universitat de Valncia, el ttol de Mestre d'Educaci Musical. Posteriorment ha ampliat la seva formaci amb diversos cursos de clarinet, harmonia, instrumentaci i direcci de banda amb Miguel Espejo, Eduardo Bernabeu, Jean Marc Volta, Henrie Adams, Jan Cober, Josep Rafael Pascual Vilaplana, Jos Vicente Asensi i Ramon Garcia i Soler.

En tant que compositor, ha escrit obres simfniques, de msica de cambra, msica festera i de carcter pedaggic. Ha guanyat els concursos de msica festera de Callosa d'En Sarri en el 2000 i els de Calp i d'Altea en el 2003. Tamb obtingu el premi del V Concurs de Creaci Musical Supermsics 2002, a Barcelona. Carlos Pellicer s  (2007) vocal a la junta de lAsociacin de compositores de Msica de Moros y Cristianos .

Del 1996 endavant ha estat professor de l'escola de msica de la Societat "La Tropical" i director (1998 a 2003) de la seva Banda Juvenil. Des de novembre del 2003 (i com a mnim fins a novembre de l'any segent), dirig la banda de la Societat Uni Musical de la Canyada i, en l'actualitat (2007), dirigeix la Banda Juvenil de lAgrupaci Musical de Pego . Des del 1999 s professor especialista en Educaci Musical amb plaa al Collegi Pblic Ramn Esteve, de la Pobla del Duc.

 Obres .
 Quatre vents, per a quartet de clarinets;

 Per a banda .
 Apoteosi (2003), marxa cristiana. Premi del III Concurs de Msica Festera "Villa de Calpe";
 Asbag (2003), marxa mora. Premi del IV Concurs de Composici de Msica Festera d'Altea. Obra d'interpretaci obligada en el II Certamen de Bandes d'Altea la Vella 2004;
 Calavia (2004), pas-doble;
 Cantal Roig (2003), marxa cristiana;
 Haissan (2003), marxa mora;
 L'Illa (2005), marxa mora. L'Illa s d'un dels noms que ha tingut Elda al llarg de la histria; la marxa fou d'interpretaci obligada en el XX Certamen de Msica Festera d'Elda;
 Iuvents (2003), obertura (Ressenya);
 Jess Alonso, valentino (2002), pas-doble (Ressenya);
 Khafaja (2004), marxa mora;
 Rex;
 Subiaco (2004), suite simfnica dedicada al pintor Vicent March i Marco. En quatre parts: Els carrer de Subiaco, L'Acqua de l'Aniene, Subiaco pintoresc, Nerone;
 Titans (2000), marxa cristiana, primer premi del VI Concurs Nacional de Msica Festera de Callosa d'En Sarri;

 Arxius de veu .
 Asbag

 Enllaos .
 Biografia i fotografia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153622" title="San Diego" nonfiltered="2213" processed="2209" dbindex="62244">


San Diego s una ciutat situada a l'extrem sud-oest de l'estat de Califrnia (Estats Units) i, per tant, a l'extrem sud-oest continental dels Estats Units. El comtat fa frontera amb Tijuana, Mxic. Capital del Comtat de San Diego, la ciutat t fama pel seu clima temperat i les seves nombroses platges. 

s la segona ciutat ms gran de Califrnia i la sisena del pas; Al cens de 2000 tenia una poblaci total de 1.223.400 habitants. San Diego acull diverses bases militars, incloent ports de l'armada nord-americana i bases d'infanteria de marina. 

s a ms la seu de la major flota naval en el mn, incloent dos super portaavions de l'armada, el CVN-68 i el USS Ronald Reagan (CVN-76), cinc naus d'assalt amfibi, diversos submarins nuclears i moltes naus menors. Un dels dos centres de reclutament de la infanteria de marina se situa aqu. 

Com a prova de la seva vinculaci histrica amb la marina nord-americana, diversos bucs d'aquesta s'han dit USS San Diego per a honrar a la ciutat. La base naval de North Island tamb s coneguda com el Bressol de l'Aviaci Naval als Estats Units, tot i que la base naval de Pensacola, a Florida, tamb reivindica aquest ttol.

 Histria .

L'rea originalment va ser habitada pel poble indgena Kumeyaay, que avui dia mant una presncia al Comtat. No va ser fins a 1542 quan es va donar el descobriment europeu amb l'arribada d'una expedici lidereada per Juan Rodrguez Cabrillo, mar portugus sota la bandera espanyola. Originalment aquest li va posar el nom San Miguel. 

La bahia de San Diego i l'rea de la ciutat moderna van rebre el seu nom de Sebastin Vizcano, el qual cartografiava l'Alta Califrnia per Espanya el 1602. Els exploradors van acampar prop d'un llogaret indi que deia "Nipaguay" i van tenir una missa en honor a San Diego d'Alcal. 

El 1769, Gaspar de Portol i la seva expedici van fundar un presidi, i el diumenge 16 de juliol, els frares franciscans Fra Junper Serra, Juan Vizcano i Fernando Parrn van alar i van beneir una creu, establint aix la primera missi en l'Alta Califrnia, la Missi de San Diego d'Alcal. Els colons van comenar a arribar l'any 1774, per els indis nadius de la zona es van rebellar a l'any segent. Van matar al missioner i a altres dues persones, i van cremar la missi. 

Fra Junper Serra va organitzar la reconstrucci, i dos anys desprs, es va comenar a construir un edifici de atov. Per al 1797 la missi era la major de Califrnia, amb ms de 1400 indis. El 1821, Espanya va reconixer la independncia de Mxic i el territori va passar a control mexic. 

El governador de Califrnia (que incloa l'actual estat de Califrnia i la pennsula de Baixa Califrnia va traslladar la seva capital des de Monterey a San Diego. El 1834 la missi va ser secularitzada i 432 persones van fer una petici al governador Jos Figueroa per a formar una ciutat, petici que va ser aprovada pel comandant Santiago Argello. El primer alcalde triat va ser Juan Mara Osuna, guanyant-li a Po Pico en les 13 paperetes lliurades. No obstant aix, la poblaci de la ciutat va disminuir fins al nivell d'un poc ms de 100 persones, a finals dels anys 1830 va perdre el seu estatus de ciutat fins que la provncia de l'Alta Califrnia es va convertir en estat nord-americ el 1848 desprs de ser arravassada a Mxic com a conseqncia de la Guerra Mexicano-Nord-americana. 

El poble va ser designat seu del nou Comtat de San Diego. El 1885, San Diego va ser finalment connectat a la resta d'Estats Units per ferrocarril. 

La significativa presncia de l'armada nord-americana va comenar el 1907 amb l'establiment d'una base naval per a l'aprovisionament de carb dels bucs. A poc a poc el nombre de bases va comenar a multiplicar-se a causa de les necessitats de les forces navals. 

San Diego va ser amfitri de dues Fires Mundials, l'Exposici Panam-Califrnia de 1915 i l'Exposici Internacional Califrnia-Pacfic de 1935. Des de la Segona Guerra Mundial, les forces armades han tingut la posici dominant en l'economia local. No obstant aix, des del final de la Guerra Freda, ha disminut considerablement la presncia militar. Des de llavors, San Diego ha arribat a ser un centre de la indstria biotecnolgica i s la seu central de la gegantesca corporaci de telecomunicacions Qualcomm. 

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153624" title="Museu Martim, Fluvial i Portuari de Rouen" nonfiltered="2214" processed="2210" dbindex="62245">





El Museu Martim, Fluvial i Portuari (en francs Muse Maritime, Fluvial et Portuaire) s un museu sobre la histria del port de Rouen i la navegaci.

 El museu .
Les seccions principals del museu sn:
 La histria del port, amb moltes fotografies;
 Els grans vaixells de vela;
 La marina mercant;
 La navegaci fluvial (amb la maqueta d'una resclosa);
 La construcci naval;
 La histria dels submarins;

 Enllaos .
Web del museu 














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153626" title="Pensacola" nonfiltered="2215" processed="2211" dbindex="62246">


Pensacola s una ciutat porturia nord-americana al Comtat d'Escambia, Florida. Situada al nord-oest de l'estat. De 54.734 habitants (2004), si b en la seva rea metropolitana viuen 412.153 habitants. 

s coneguda com la ciutat de les cinc banderes, car al llarg de la seva histria han onejat les d'Espanya, Frana, Gran Bretanya, Estats Units i la dels Estats Confederats del Sud (1861-1865). Va ser l'escenari de la transcendental Batalla de Pensacola el 1781. Disposa d'una universitat des de 1967. Les principals activitats econmiques sn la indstria fustera, qumica i el turisme.

Histria. 
Fundada el 1698 pels espanyols, sota el mandat del governador Andrs de Arriola, si b la presncia espanyola s'inicia en el segle XVI: el 1559 Tristn de Lluna i Arellano funda la vila de Santa Mara, destruda poc desprs per un hurac. Aix es pot parlar de diversos perodes de dominaci espanyola, amb altres intercalats de presncia francesa i anglesa: 

Primer perode sota sobirania espanyola 1559-1719 ;
 Perode sota sobirania francesa 1719-1722 ;
 Segon perode sota sobirania espanyola 1722-1763 ;
 Perode sota sobirania anglesa 1763-1781 ;
 Tercer perode sota sobirania espanyola 1781-1819. ;

Durant la Guerra d'Independncia dels Estats Units es va produir la Batalla de Pensacola (mar-maig 1781), en la qual el governador espanyol de Louisiana Bernardo de Glvez i Madrid derrota a les tropes angleses de John Campbell, assolint una victria decisiva.

El 1819 passa a formar part dels Estats Units, que van forar a Espanya a vendre Florida al govern nord-americ a canvi de mantenir les seves fronteres en l'Oest d'Amrica del Nord segons el Tractat Adams-Ons

Enllaos externs.

 Web de la ciutat ;
 Portal turstic ;
 Societat d'Histria de Pensacola ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153627" title="Campionat d'Espanya d'hoquei patins femen" nonfiltered="2216" processed="2212" dbindex="62247">
El Campionat d'Espanya s una competici d'hoquei patins en categoria femenina creada l'any 1993 amb l'objectiu d'aplegar els millors clubs de les lligues que se celebren arreu de l'Estat espanyol, com per exemple la catalana o la gallega. Aquest torneig pretn ser l'embri d'una lliga estatal d'hoquei patins femen.

 Historial .


 Palmars .



Enllaos externs.
  Web oficial de la Reial Federaci Espanyola de Patinatge;
  L'hoquei patins femen a l'Estat espanyol;

 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153629" title="Ubisoft" nonfiltered="2217" processed="2213" dbindex="62248">
Ubisoft Entertainment (anteriorment Ubi Soft) s una empresa creadora i publicadora de videojocs que es localitza a Montreuil, Frana. L'empresa est present en ms de 20 pasos, fins i tot els estudis de Montreal i la Ciutat de Quebec (Canad), Barcelona (Pasos Catalans), Xangai (Xina), Carolina del Nord (EUA), Dsseldorf (Alemanya), Sofia (Bulgria), Bucarest (Romania) i Mil (Itlia), a ms d'altres llocs.

Propers videojocs publicats per Ubisoft.

2008.
Untitled Terrorism Project (PS3, 360);

2007.
 (360);
Brothers In Arms: Hell's Highway (360, PS3, PC);
Assassin's Creed  (PS3, 360, PC);
Tom Clancy's Splinter Cell: Conviction (360, PC);
Haze  (360, PS3, PC);
Surf's Up (360, PS3, Wii, PSP, PS2, GC, DS, GBA, PC);
Heroes of Might and Magic V: Tribes of the East (PC);
Lost (PS3, Wii, 360, PC);
The Settlers: Rise of an Empire (PC);
Blazing Angels: Secret Missions (360, PC);
Far Cry 2 (en procs);
Shaun White Snowboarding (en procs);

TBA.
Tom Clancy's EndWar (PS3,360);

Videojocs creats/publicats per Ubisoft.
Aquesta s una llista parcial de videojocs creats/publicats per Ubisoft.

Advance Guardian Heroes (2004)   GBA;
Alexander (2004)   PC;
America's Army: Rise of a Soldier   Xbox;
Ape Escape 2 (2003)   PS2;
Pumped & Primed (2004)   PS2;
Asphalt Urban GT (2004)   DS.
Baldur's Gate: Dark Alliance (2004)   GBA;
 (2003)   Xbox, PS2;
Batman Vengeance (2001) Xbox, GC, PS2, GBA, PC;
Battle Realms (2001)   PC;
Beyond Good & Evil (2003)   Xbox, PS2, GC, PC;
Brothers in Arms: Earned in Blood Xbox, PS2, PC;
Brothers In Arms: Road to Hill 30 (2005)   Xbox, PS2, PC;
Blazing Angels (2006)   PS3, PC);
Capitalism 2 (2001)   PC;
Catz 5 (2002)   PC;
Chessmaster (2003/2004)   Xbox, PS2, PC;
Chessmaster 9000 (2002)   PC, Mac;
Chessmaster 10th Edition (2004)   PC;
Conflict Zone (2001)   PS2;
 (2001)   PC;
Crouching Tiger, Hidden Dragon (2003)   Xbox, PS2, GBA;
 (2004)   Xbox, PC;
 (2004)   PC;
 (2004)   PC;
Cold Fear (2005)   PC, Xbox, PS2;
Dark Messiah of Might and Magic (2006)   PC;
Destroyer Command (2002)   PC;
Devil May Cry 3 (2006)   PC;
Dogz 5 (2002)   PC, GBA;
 (20072)   (PC i Wii);
Driver 76 (2007)   (PSP);
Dragon Riders: Chronicles of Pern  (2001)   DC, PC;
Enchanted Arms (2006)   Xbox 360;
The Elder Scrolls III: Morrowind (2002)   PC, Xbox;
F1 Racing Championship (2001)   PC, PS1, N64, PS2, Dreamcast;
Faces of War (2006)   PC;
Far Cry (2004)   PC;
Far Cry Instincts (2005)   Xbox;
Far Cry: Vengeance (2006)   Wii;
   PS2;
Fred (1989)   Atari ST520;
GT Pro Series (2006)   Wii;
The Settlers series ;
The Settlers: Heritage of Kings (2005)   PC;
The Settlers II 10th Anniversary (2007)   PC;
Heroes of Might and Magic V (2006)   PC;
Heroes of Might and Magic V: Hammers of Fate (2006)   PC;
Heroes of the Pacific   PC;
 (1999)   PC;
IL-2 Sturmovik (2001)   PC;
Forgotten Battles Ace Expansion Pack (2004)   PC;
Indiana Jones and the Last Crusade (1993)   NES;
Iron Lord (1989)   Atari ST520;
Jimmy Connors Pro Tennis Tour (1993)   NES;
Lost Magic (2006)   DS;
Lock On: Modern Air Combat (2003)   PC;
Lunar Legend (2001)   GBA;
 (2005)   DS;
Monster 4x4: Masters of Metal (2003)   PS2, GC;
Monster 4x4 World Circuit (2006)   Wii;
Myst Masterpiece Edition (2000)   PC;
 (1998)   PC;
realMYST (2000)   PC, Mac;
Myst III: Exile (2001)   PC, Mac;
Myst IV: Revelation (2004)   PC, Mac;
 (2003)   PC;
 (2004)   PC;
 Myst V: End of Ages (2005)   PC, Mac;
Night Hunter (1989)   Atari ST520;
Open Season (2006)   Wii;
Pacific Fighters (2004)   PC;
Paradise (2006)   PC;
Peter Jackson's King Kong   PC, PS2, GCN, Xbox, Xbox 360, PSP, NDS;
Kong: The 8th Wonder of the World   GBA;
Planet of Death (1996)   PC;
Pool of Radiance: Ruins of Myth Drannor (2001)   PC;
Prince of Persia: The Sands of Time (2003)   Xbox, PS2, GC, PC, GBA, (2005 DS);
Prince of Persia: Warrior Within (2004)   Xbox, PS2, GC, PC;
Prince of Persia: The Two Thrones (2005)   Xbox, PS2, GC, PC;
Prince of Persia: Revelations (2005) (PSP);
Battles of Prince of Persia   (2006) (NDS);
Prince of Persia: Rival Swords   (2007) (Wii)(PSP);
Puffy's Saga (1988)   Atari ST520, Commodore Amiga;
Rayman (1996)   PC, PS1, GBC, Jag;
Rayman Gold (1997)   PC;
Rayman Designer (1997)   PC;
Rayman Forever (1998)   PC;
Rayman Advance (2001)   GBA;
Rayman 2: The Great Escape (1999/2000)   PC, N64, DC, PS1;
Rayman Revolution (2000/2001)   PS2;
Rayman DS (2005)   DS;
Rayman M (UK Release) (2001)   PC, PS2;
Rayman Arena (2002)   Xbox, PS2, GC, PC;
Rayman 3: Hoodlum Havoc (2003)   Xbox, PS2, GC, PC, GBA, MAC, N-GAGE;
 (2005)   GBA;
Rayman Raving Rabbids (2006)   Wii, GBA, PS2, DS, PC, Xbox 360 ;
Red Steel (2006)   Wii;
Resident Evil 4 (2007)   (PC)  ;
 (1999)   N64;
Rocky Legends (2004)   Xbox, PS2;
Secret of the Silver Earring (2004)   PC;
 (2003)   PC;
Silent Hunter III (2005)   PC;
Silent Hunter 4: Wolves of the Pacific (2007)   (PC);
Sprung (2004)   DS;
Star Wars Trilogy: Apprentice of the Force (2004)   GBA;
Star Wars: Lethal Alliance (2006)  (PSP, Nintendo DS);
The Dukes of Hazzard: Return of the General Lee (2004)   Xbox, PS2;
The Political Machine (2004)   PC;
The Sum of All Fears (2002/2003)   GC, PC, GBA;
TMNT (2007)   360, PS3, PSP, DS, GCN, Wii, GBA, and PC;
La saga Ghost Recon;
Tom Clancy's Ghost Recon (2001&2003)   PC, Xbox, PS2, GC;
Desert Siege (2003)   PC;
Island Thunder (2003)   Xbox, PC;
Jungle Storm (2004)   PS2;
Tom Clancy's Ghost Recon 2 (2004/2005)   Xbox, PS2, GC;
Tom Clancy's Ghost Recon Advanced Warfighter, (2006)   Xbox, Xbox 360, PC, PS2;
Tom Clancy's Ghost Recon Advanced Warfighter 2, (2007)   Xbox 360, PS3, PC;
La saga Rainbow Six;
Tom Clancy's Rainbow Six: Rogue Spear (1999)   PC, Mac, DC, PS1;
Urban Operations   (2000);
Black Thorn (2001)   PC;
Tom Clancy's Rainbow Six 3: Raven Shield (PC) (2003)   PC;
Athena Sword (2004)   PC;
Iron Wrath (2005)   PC;
Tom Clancy's Rainbow Six 3: Raven Shield (consola) (2003)   Xbox, PS2, GC;
Black Arrow (2004)   Xbox;
Tom Clancy's Rainbow Six: Lockdown (2005)   Xbox, PS2, GC, PC;
Tom Clancy's Rainbow Six: Vegas (2006)   Xbox 360, PS3, PC, PSP;
La saga Splinter Cell;
Tom Clancy's Splinter Cell (2003)   Xbox, PS2, GC, PC;
Pandora Tomorrow (2004)   Xbox, PS2, GC, PC;
Chaos Theory (2005)   Xbox, PS2, GC, PC;
Essentials (2006)   PSP only;
Double Agent (2006)   Xbox, PS2, PC, Xbox 360, GC, PC, Wii;
Sub Culture (1997) PC;
Tonic Trouble (2000) PC, N64;
 (2005)   Xbox;
   GBA;
Twinworld (1989)   Atari ST520;
Warlords Battlecry II (2002)   PC;
Warlords IV: Heroes of Etheria (2003)   PC;
Will Rock (2003)   PC;
XIII (2003)   Xbox, PS2, GC, PC;
Yohoho! Puzzle Pirates (2005)   PC;

 Enllaos externs .
 Lloc web pblic d'Ubisoft;
 Lloc web del grup Ubisoft ;
 Red Storm Entertainment, subsidiria desenvolupadora de Ubi Soft;
 Wolfpack Studios, subsidiria desenvolupadora de Ubi Soft;
 Llista de videojocs de l'Atari ST520 publicats per UBI Soft;
 Ubisoft Entertainment a MobyGames ;
 Entrevista amb Alain Corre d'UbiSoft, GamesIndustry.biz, 31 d'octubre del 2006;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153641" title="Ubisoft Paris" nonfiltered="2218" processed="2214" dbindex="62249">
Ubisoft Paris s una empresa composada per veterans de la indstria dels videojocs, en el qual s responsable de les franqucies d'Ubisoft com s Ghost Recon i Rayman. Ara estan acabant el ttol per la Wii anomenat Red Steel.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153642" title="Max Jacob" nonfiltered="2219" processed="2215" dbindex="62250">
Max Jacob (Quimper, Bretanya, 12 de juliol de 1876 - Camp de concentraci de Drancy, 5 de mar de 1944). Escriptor, poeta, dramaturg i pintor francs. 

Biografia.
Amic de Pablo Picasso, va deixar els estudis per seguir als cubistes que es van installar a Montmartre, Pars, on va conixer, entre d'altres, Guillaume Apollinaire, Modigliani i Juan Gris. La seva producci inicial va ser frentica, encara que no es conserven gaires dels seus primers escrits. El seu obra Saint Matorel, de 1909, constitueix la seva primera gran creaci literria en el terreny de la novella mstica. 

L'xit de Jacob va  anar acompanyat de diverses incursions en el neoimpressionisme en la pintura, i el surrealisme i el dadaisme en la literatura. 

La seva obra ms important s La sige de Jerusalem, publicada el 1914, coincidint amb la seva conversi al catolicisme. Altres obres importants van ser Li cornet  ds, La defensa de Tartufo (1919) i Le nom (1926). 

D'origen jueu, la Segona Guerra Mundial el va agafar a Saint-Benot-sur-Loire, on va ser capturat i dirigit al camp de concentraci de Drancy on va morir el 1944.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153649" title="Lapin Agile" nonfiltered="2220" processed="2216" dbindex="62251">
 

El Lapin Agile s el cabaret ms antic de Pars. 

El petit edifici situat en el cim de Montmartre, en el nmero 22, del carrer Saules, en el districte 18, va ser salvat de la demolici per Aristide Bruant cap a 1900. 

El cabaret, que va comenar dient-se Cabaret dels Assassins, deu el seu nom a un joc de paraules entre Gill i lapin (en francs conill). 

El 1875, el propietari va encarregar al caricaturista Andr Gill un emblema per al local. Gill va pintar en el mur exterior un conill en el moment d'escapar-se d'una cassola i el cabaret va comenar a ser conegut amb el nom de lapin  Gill (el conill de Gill), que aviat es va transformar en lapin agile (el conill gil). 

En la seva poca de major esplendor, sota la direcci del msic, pintor, poeta i animador Frdric Gerard (conegut com Pre Frd i propietari del ruc Aliboron, que seria fams amb el nom de Joachim-Raphal Boronali), el cabaret era freqentat per personalitats com Guillaume Apollinaire, Francis Carco, Roland Dorgels, Charles Dullin, Maurice Utrillo, Max Jacob, Modigliani i Picasso.


Enllaos externs.
web oficial del cabaret ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153652" title="Art postmodern" nonfiltered="2221" processed="2217" dbindex="62252">

Hom ha emprat l expressi art postmodern per descriure l art posterior o que est en contradicci en algun aspecte al modernisme. Com es desprn del terme, s inclou un conjunt de manifestacions que tenen poc en com, tret d una voluntat de negaci, superaci o simplement es constata que sn manifestacions realitzades amb posterioritat al modernisme.

 s del terme .
El terme ms emprat per anomenar l art produt des dels anys 50 s art contemporani, per no tot l'art qualificat d'art contemporani s postmodern. L'art contemporani inclou els artistes que continuen treballant en tradicions modernistes, modernes i postmodernes, aix com artistes que rebutgen el postmodernisme per diferents raons. Arthur Danto argumenta a After the End of Art que la contemporanetat s el terme ms ample, i que els objectes postmoderns representen un subsector del moviment contemporani que reemplaa a la modernitat i el modernisme, mentre que altres crtics notables: Hilton Kramer, Robert C. Morgan, Kirk Varnedoe, Jean-Franois Lyotard i altres han sostingut que els objectes postmoderns sn en el millor dels casos una continuaci dels treballs modernistes.

S'ha emprat per denotar el que es pot considerar com la darrera fase de l'art modern, com art desprs de modernisme o com un conjunt de tendncies dins de l'art contemporani. L'art postmodern utilitza els llenguatges dels mitjans de comunicaci, gneres o estils com parts d'un llenguatge visual ampliat anant ms enll dels lmits del vocabulari modernista. Els usos del terme en art sn sovint agafats de Jean Baudrillard, Jean-Franois Lyotard i Fredrick Jameson que sostenen que la condici de vida i producci es reflectir en tota activitat, incloent-hi la fabricaci d'art. Sobretot, Baudrillard ha estat influent a causa de la seva conclusi que el motiu de canvi histric de l'art no ha estat el impuls o la recerca d'all 'autntic' o 'original', sin que es basa en el desig d'innovaci, que ell veu com un procs orgnic i integrat.

Hi ha qui es posiciona en contra d'una divisi entre els perodes modern i postmodern. No tots els crtics accepten que l'escenari anomenat modernisme hagi finalitzat. No hi ha cap acord que tot l'art desprs de modernisme sigui postmodern. Art Contemporani s el terme ms mpliament acceptat per referir-se a l'art des de 1960, encara que disposa d'altres accepcions. Ni tampoc hi ha consens en qu l'art postmodern sigui diferenciat de l'art del modernisme, hi ha molts crtics que el veuen com merament una altra fase en l'art modern.

Com amb tots els usos del terme postmodern, hi ha crtics de la seva aplicaci, tanmateix, en aquest punt, els crtics estan en minoria. Aix no significa que l'etapa d'art anomenada postmodernisme s'accepta, noms es posa de manifest la necessitat d'un terme que descrigui els moviments en l'art desprs del clmax de l'expressionisme abstracte. 

Es pot considerar que el Pop-Art i el minimalisme varen comenar com moviments modernistes, un canvi en el paradigma i una divisi filosfica entre formalisme i antiformalisme durant els primers anys 1970 va comportar que aquells moviments fossin qualificats per alguns com precursors, o de transici cap a l'art postmodern. Uns altres moviments moderns sn citats com influents per a l'art postmodern com: l'art conceptual, el dadaisme i el surrealisme i l's d'algunes tcniques com l'assemblage, el fotomuntatge, el collage, el bricolage i l'art que utilitza l'enregistrament o la reproducci com la base del treball artstic.

 Definint art Postmodern .
L'art postmodern inclou moviments que sorgeixen dins del modernisme, per hi reaccionen en contra, mostrant rebuig a algun aspecte. En algunes definicions el postmodernisme es contempla com un moviment del passat succet per l'art contemporani. Els valors que caracteritzen el modernisme sn la puresa formal, l'art per l'art, la possibilitat d'autenticitat en l'art, la importncia o fins i tot la possibilitat d'una veritat universal en l'art i la importncia de l'avantguarda i l'originalitat. Aquest ltim punt provoca una controvrsia particular en l'art, moltes institucions plantegen la necessitat d'un art innovador i progressista que entra en contradicci amb els valors de lart dels nostres temps.

El postmodernisme rebutja els postulats del modernisme i la seva direcci artstica, eradica els lmits entre les diferents disciplines i les formes d'art, interromp els gneres artstics tradicionals i les seves convencions. L'art postmodern fomenta la creena que totes les posicions sn inestables i hipcrites, i per aix la ironia, la pardia i l'humor sn les niques posicions que no poden ser anullades per la crtica o els esdeveniments posteriors.

Molts d'aquests trets sn presents en els moviments moderns, especialment el rebuig a la compartimentaci de les formes d'art. Tanmateix, aquests trets es consideren fonamentals en l'art postmodern, no s una qesti de grau sin que representa un trencament absolut. Un dels punts ms importants que diferencia el postmodernisme del modernisme, com moviments en l'art, s que el modernisme adopta una posici progressista i adopta una visi positiva respecte del futur, en l'art postmodern s com rebutjar la idea que hi pugui haver aven o progrs en l'art, s per aix que un dels projectes de l'art ha estat destruir el "mite de l'avantguarda". Aix s el que els filsofs postestructuralistes anomenen la negaci de les "metanarratives".

Rosalind Krauss va esdevenir una de les importants proclamadores de qu s'albirava la fi de les avantguardes i que seria succeda per una fase post-liberal i post-progressista. 

 Llistat dels moviments de l'art modern  .
En aquest llistat es prioritza els moviments, els llenguatges i els autors que per les seves caracterstiques sn molt propers als moviments i artistes de l'art postmodern.
 Expressionisme abstracte, i Process Art;
 Jackson Pollock;
 Pop Art;
 Minimalisme;
 Collage, Assemblage, Installaci;
 Dad;
 Performance, Happening;
 Fluxus;

 Llistat dels moviments de l'art postmodern  .
 High and Low;
 Art conceptual ;
 Installaci;
 Performance;
 Intermedia, Multi-media;
 Appropriation art i Neo-conceptual art;
 Institutional Critique;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153655" title="Ermita de Sant Adjutori" nonfiltered="2222" processed="2218" dbindex="62253">


L'ermita de Sant Adjutori s una construcci romnica del segle X, amb reformes i ampliacions fetes als segles XII, XVI i XVII, situada a la vall de Gausac, molt a prop de la masia de Can Borrell, al terme de Sant Cugat del Valls.

Documentada l'any 986, el 1120 figura com a possessi del monestir de Sant Cugat, amb la antiga denominaci de Santa Maria de Gausac. Havia estat seu d'una de les parrquies de Sant Cugat.

L'ermita forma part d'un redut grup de capelles amb planta circular sense absis, cobert amb una volta semiesfrica. Hi ha una finestra amb arc de pedra treballada, la resta de pedres sense desbastar. La part de ponent, on devia haver-hi una porta, est refeta.

A la tardor del 2003 es finalitzaren les obres de restauraci. Les actuacions realitzades van consistir en la construcci de la porta d'accs, el desmuntatge i reconstrucci de la coberta existent, i la reconstrucci de paviments.

Al monestir de Sant Cugat es conserva una imatge tipus sedes sapientiae de la Mare de Du del Bosc del segle XIII que es va trobar a la masia de Can Jan a on havia estat portada en el segle XIX quan la capella comenava a estar abandonada.

Molt a la vora hi ha un Forn Ibric que data del perode baixrepublic rom (segles II i I aC). Els dos monuments han estat declarats B Cultural d Inters Local, formant part del Catleg de Patrimoni Arquitectnic de Sant Cugat del Valls.

Al entorn de Sant Adjutori se celebrava l'aplec dels Mestres Hortolans del portal de Sant Antoni de Barcelona.

 Enllaos externs .

 Web del Parc de Collserola;
 Mapa de Collserola. Itineraris a peu i rutes en bicicleta per Collserola.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153666" title="MicroARN" nonfiltered="2223" processed="2219" dbindex="62254">

En gentica, els microARNs (miARN) sn molcules d'ARN unicatenari d'uns 21-23 nucletids de longitud mitjanant els quals es modula l'expressi d'altres gens. Els miARN estan transcrits a partir d'ADN, per no poden ser traduts i, per tant, no se n'obt cap protena (ARN no-codificant). Enlloc d'aix, el primer transcrit que se n'obt ("pri-miARN") s processat fins a l'obtenci d'unes molcules en forma de lla ("pre-miARN") i, finalment, se n'obt el miARN funcional. Els miARN madurs sn complementaris totalment o parcial a alguna molcula d'ARN missatger (ARNm), caracterstica que els en permet modular l'expressi ja que, mentre el microARN es mant unit a l'ARNm (durant un temps proporcional al seu grau de complementarietat), els complexos traduccionals sn incapaos de traduir-lo. 

Els microARN van ser descrits, per primera vegada, l'any 1993 grcies a Lee i altres investigadors (Lee RC, Feinbaum RL, Ambros V (1993). The C. elegans heterochronic gene lin-4 encodes small RNAs with antisense complementarity to lin-14. Cell 75: 843-854.)

El terme miARN fou introdut en un grup de tres articles dins la publicaci Science (el 26 d'octubre de 2001).

Formaci i processament.
Els gens que codifiquen per als microARN sn molt ms llargs que la molcula processada; els microARN  sn transcrits, en primer lloc, en forma de primer transcrit (pri-miARN) i processats fins a l'obtenci d'unes molcules d'uns 70 nucletids, els pre-miARN, que adquireixen forma de lla grcies al fet que contenen, en la seva estructura, seqncies palindrmiques que es complementen i s'uneixen, de forma que obtenim ARN de doble cadena. Tot aquest procs t lloc dins del nucli cellular i s dut a terme, en animals, grcies a un complex proteic conegut com a Microprocessador, format per la nucleasa Drosha i la protena lligada a ARN de doble cadena Pasha. Aquests pre-miARN sn, aleshores, traslladats al citoplasma cellular i processats fins a l'obtenci de microARN madurs, grcies a la interacci amb  l'endonucleasa Dicer, que inicia la formaci del complex inductor  de silenci en ARN (RISC). Aquest complex s l'encarregat de silenciar l'expressi de certs ARNm. Aquesta mateixa via pot variar lleugerament en el cas dels vegetals a causa de la mancana de la protena Drosha o els seus homlegs. En el seu lloc, s un homleg de Dicer qui en realitza uns quants passos.

Zeng i cols. han descobert que, per a un efica processament dels pre-miARN a crrec de Drosha, s necessria la presncia d'una molcula d'ARN unicatenria als dos extrems (3' i 5') de la molcula de hairpin. Ells van descobrir que aquests motius podrien tenir una composici diferent aix que la seva llargria s d'una importncia vital perqu el processament es dugui a terme correctament fins al final. Aquests descobriments foren confirmats grcies a una investigaci de Han i cols. A travs d'eines bioinformtiques, Han i cols. analitzaren paquets de 321 i 68 pri-miARN d'hum i mosca, respectivament. Els 280 pri-miARN humans i els 55 de mosca foren seleccionats per a estudis posteriors, excloent-ne aquelles molcules que varen presentar mltiples llaos. Ambds tipus de pri-miRNA contenien regions estructurals molt semblants, que els autors anomenaren "segments basals", "branca baixa", "branca alta" i "lla terminal" segons la seva posici dins del microARN. Els estudis posteriors han mostrat que el complex Drosha s'encaixa en la molcula d'ARN ~2 voltes helicodals abans del loop terminal i una volta abans dels segments basals. En la majoria de les molcules analitzades, aquesta regi cont nucletids desaparellats, de manera que l'energia lliure del dplex s relativament alta si la comparem amb la de les regions de les branques altes i baixes.

La majoria de pre-miARN no sn perfectament bicatenaris (ARNdc, ARN de doble cadena o dsRNA, double-stranded RNA)amb un lla terminal. Aquest fenomen de selectivitat t diverses explicacions hipottiques. Una d'elles podria ser que els ARNdc de ms d'11 parells de bases activessin una resposta dels interferons i la maquinria anti-viral de la cllula. D'altra banda, tamb es creu que el perfil termodinmic dels pre-miARN determinen quina cadena s'incorporar al complex Dicer. Sigui   com sigui, un estudi de Han i cols. va mostrar moltes similituds entre els pri-miARn codificats en les respectives (5' o 3') cadenes.

Quan Dicer s'encaixa en el lla del pre-miARN, es formen dues molcules complementries d'ARN curt per tan sols una d'elles s integrada dins el complex RISC, motiu pel qual se l'ha anomenada cadena guia. La selecci s duta a terme per la protena Argonauta, l'ARNasa catalticament activa en el complex RISC. La cadena restant, coneguda com anti-guia o cadena passatgera, s degradada pel mateix complex RISC. Desprs de la incorporaci en el complex RISC, les bases del microARN s'aparellen amb la regi complementria d'alguna molcula d'ARNm i n'indueixen la degradaci a crrec de les protenes argonautes. Fins ara, es deconeix la manera com el complex RISC activat localitza els ARNm diana dins la cllula, malgrat que ha estat demostrat que el procs no est acoblat al procs de traducci de les protenes que s que interessen a la cllula.

Funcions cellulars.
La funci dels microARn est relacionada amb la regulaci gnica. s per aix que sn molecularment complementaris a algun segment d'un o ms ARN missatgers. Els microARn d'origen animal s complementaris, normalment, a regions codificants dels ARNm, fet que inhibeix la seva traducci, tot i que, a vegades, tamb pot faciitar el seu encaic. Aquest s el que es creu que podria ser el seu mode d'acci en els vegetals. En alguns casos, la formaci de l'ARN de doble cadena s el desencadenant de la degradaci de l'ARNm mitjanant un procs similar als dels ARN f'interferncia (ARNi). D?altra banda, en altres situacions es creu que el complex de miARN bloqueja la maquinria traduccional o evita la traducci de la protena sense causar la seva degradaci. Aix, podrem trobar-nos en casos de bloqueig irreversible i reversible. Els miARN poden tamb dirigir la metilaci de regions del genoma. La funci dels microARN est associada,t amb, amb un complement de protenes, anomenades collectivament miRNP.

Aquest efecte fou descrit per primera vegada en el cuc C. elegans, el 1993 per Victor Ambros i collaboradors (Lee i cols., 1993).  Des del 2002, els microARN han estat confirmats en diverses espcies animals i vegetals, C. elegans, humans i Arabidopsis thaliana. Alguns gens trobats en bacteris tenen una funci molt semblant de control d'abundncia i traducci d'ARNm mitjanant, tamb, un procs d'aparellament de bases, tot i que no han estat considerats miARN ja que no s'hi ha trobat involucrat l'enzim Dicer.

Als vegetals, uns tipus similars d'ARN (siRNA, short-interfering RNAs) sn els encarregats de prevenir la transcipci de l'ARN viral. Encara que aquest siRNA est constitut per una doble cadena, el mecanisme s molt similar al dels miARN, especialment en el paper de les estructures hairpini tamb sn utilitzats per regular alguns gens cellulars.

Detecci i manipulaci de la senyalitzaci de microARN.

L'activitat d'un microARN pot ser bloquejada, experimentalment, utilitzant un oligo-cid nucleic bloquejat, un oligo-morfoli or a 2'-O-methyl RNA oligo. La majoria dels mtodes ms eficients per a la detecci de microARN estan basats en oligonucletids modificats amb aquests cids nucleics.

 Regulaci .
La regulaci dels microARM t un impacte molt important en la correcta regulaci cellular i, per tant, de l'organisme. Els estudis en qu s'ha desactivat algun pas dins la maquinria processadora de microARN ens indiquen que els individus no poden sobreviure en la seva absncia. No s tan ben conegut l'impacte que tenen els microARN individuals en els seus gens diana. Aix succeeix ja que la predicci de quina ser la diana per a cada microARN s molt complicada. De totes maneres, s que s clar que els microARN tenen una funci molt semblant a la dels Factors de transcripci. El seu efecte pot ser ms o menys important depenent de molts factors. Un reportatge de Maig de 2006 va examinar el grau de control dut a terme per un microARN especfic en les cllules hematopoitiques.  L'estudi indic que un sol microARN pot definir la diferenciaci entre les cllules hematopoitiques de les que no ho sn. Aix mostra una prova molt important del potencial regulador d'un miARN en la regulaci gnica.

microARN-155.

Un dels papers dels miARN en el sistema immunitari fou reconegut en un estudi d'un dels primers miARN que foren desactivats en els ratolins, divulgat el 27 d'abril del 2007 dins la publicaci Science. "L'estudi va descobrir que les cllules del sistema immunitari desactivat en el ratol no funcionaven com les cllules normals i els ratolins desenvolupaven els smptomes semblants als de les malalties autoimmunitries humanesdes. Eren, tamb, menys resistents a les infeccions bacterianes, com la Salmonella. L'equip sugger que l'equivalent hum d'aquest miARN desenvolupa un paper molt important en el sistema immunitari hum."  	 

Dos grups de cientfics, un d'ells liderat per Allan Bradley i Martin Turner a Cambridge, Anglaterra i l'altre, per Klaus Rajewsky al Harvard Medical School, tingueren la idea de crear cadenes de ratol en els quals, el gen per a aquest microARN (microARN-155)fos deleccionat.

L'equip del Dr. Rajewsky va veure que, sense el miARN-155, el sistema immunitari es tornava irreveriblement incapa de seleccionar les cllules generadores d'anticossos especfics per a atacar els cossos invasors i cada tipus ms important - Cllules T, B i dendrtiques - funcionava pitjor. Van descobrir, tamb, que la maquinria gentica del ratol no responia b a les vacunes i provocava errors en la immunitat. Sense miARN-155, eren incapaos de secretar citocines molt importants, substncies de senyalitzaci intercellular que coordinen diversos components del sistema immunitari. 
Per descobrir com el miARN-155 podria causar aquest daltabaix en el sistema immunitari, els quips de recerca utilitzaren estudis genmics per identificar aquells gens proteics l'activitat dels quals estava controlada pel miARN en les cllules T. Ms de 150 gens, amb un gran ventall de funcions biolgiques havien estat redudes pel miARN-155, de manera que aix es va demostrar el seu paper en el desenvolupament del sistema. L'equip britnic va mostrar que un gen particularment important (c-Maf), crtic per a la funcionalitat de les poblacions de cllules T, s una de les dianes del miARN-155. 

El Dr. Rajewsky digu que la intervenci del miARN-155 en el sistema immunitari s "un descobriment completament nou que est generant un munt de replantejaments". Abans d'aquest descobriment, els immunlegs assumien que el sistema immunitari estava governat pel nivell de factors de transcripci.

miARN i cncer.
S'ha descobert una probable relaci entre els mcroARN i alguns tipus de cncer.

Un estudi de ratolins alterats per a produir un excs de c-myc, una protena implicada en molts tipus de cncer, mostra que els microARN tenen un efecte en el desenvolupament del cncer. Ratolins dissenyats per produir un excs d'alguns tipus de microARN localitzats en cllules de limfoma desenvoluparen la malaltia en 50 dies i moriren dues setmanes desprs. En canvi, els ratolins sense aquest excs vivien, aproximadament, uns 100 dies.

Un altre estudi descobr que dos tipus de miARn inhibeixen la protena E2F1, que regula la proliferaci cellular. Sembla que aquests miARN s'enllacen als ARNm abans que aquests puguin ser traduts a protenes que activen i desactiven determinats gens.

Mesurant l'activitat d'uns 217 gens codificants per a miARN, els patrons d'activitat poden discernir diferents tipus de cncer. La senyalitzaci dels miARN podria donar lloc a una classificaci dels cncers, cosa que permetria als metges i les metgesses la possibilitat de determinar l'origen tissular real dels cncers per poder dirigir-hi un tractament especfic. El perfil dels miARN ha pogut, tamb, determinar quins malalts de leucmia crnica limfoctica tenien les formes ms o menys agressives del cncer.

Referncies.


Per a aprofundir.
 This paper discusses the role of microRNAs in Host-virus interactions Retrovirology: ;
 This paper defines miRNA and proposes guidelines to follow in classifying RNA genes as miRNA:  ;
 This paper discusses the processes that miRNA and siRNAs are involved in, in the context of 2 articles in the same issue of the journal Science: ;
 This paper describes the discovery of lin-4, the first miRNA to be discovered (editor's note: in fact, no Wikipedia editor has yet read this paper, only made inferences from a citation): ;

Vegeu tamb.
ARNm;


Enllaos externs.
 A tutorial on miRNAs by Ambion;
 3-D animations describing microRNA formation and function by Rosetta;
 Eumir: Web server for prediction of eukaryotic microRNA precursors Web server implementing SVM based prediction of microRNA precursors. Also incorporates companion web server HairpinFetcher.The servers are part of RNA@IGIB.
 MAMI - meta-prediction of human microRNA targets Integrates the leading prediction methods, based on large-scale performance evaluations, into an improved meta-predictor.
 Probabilistic prediction of microRNAs - ProMiR II;
 miRNA target prediction - miRacle server from the RNA@IGIB The method incorporates structure of the target sequence for prediction of accessibility.
 The miRNA Registry;
 TargetmiR Infobase of microRNA Targets;
 Papers from the Ambros lab on miRNAs;
 miRNA target prediction - RNAhybrid;
 miRNA target prediction - miRanda;
 miRNA target prediction - PicTar;
 miRNA target prediction - MicroInspector;
 micro RNA target search - Human - Drosophila - Zebrafish;
 microRNA target prediction using SVM - miTarget;
 eukaryotic microRNA target prediction using SVM - EumiR;
 Algorithm for finding hairpin forming potential of nucleotide sequences- HairpinFetcher;
 miRNA target prediction - MicroTar;
 microRNA target prediction - The RNA22 algorithm - Any Genome/No Cross-species conservation;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153668" title="Teixit muscular" nonfiltered="2224" processed="2220" dbindex="62255">
El teixit muscular s el teixit responsable del moviment, tant dels moviments voluntaris com dels involuntaris. Est format per cllules contrctils, anomenades fibres. La seva membrana s anomena sarcolema; el citoplasma, sarcoplasma; el reticle endoplasmtic, reticle sarcoplsmic; i els mitocondris, sarcosomes. Prov del mesoderma, de cllules mesenquimatoses que es diferencien en mioblasts. 




Distingim dos tipus de teixit muscular, segons la seva estructura i funci: el teixit muscular estriat i el teixit muscular llis.

Mscul estriat:
Esqueltic:
Cllules cilndriques, allargades i plurinucleades.
Estriacions transversals.
Contracci rpida i enrgica.
Contracci voluntria.

Cardac:
Cllules allargades i ramificades;
T discs intercalars.
Contracci enrgica, rtmica i involuntria.
Localitzaci: A les parets del cor i a l inici de les artries pulmonars. ;


Mscul llis:	
Localitzaci: vasos sanguinis, vsceres i dermis.
Cllules fusiformes amb nucli central.
Sense estriacions transversals.
Contracci lenta i involuntria.

Teixit muscular esqueltic.
El teixi muscular esqueltic el trobem unit a l os (als tendons)i a certs teixits tous com la llengua, el globus ocular. s de contracci rpida i voluntria. s un mscul format per fascicles, cada un dels quals est format per fibres musculars. Una agrupaci de fibres forma un feix que, unint-se amb altres feixos, forma el mscul:

miofilaments d actina i miosina -> fibra (cllula) -> feix -> mscul

Aquestes estructures es troben envoltades per capes de teixit connectiu: endomisi, perimisi i epimisi:
L endomisi est format per fibres de reticulina. Serveix bsicament per al sosteniment i est molt vascularitzat. Envolta les fibres musculars. ;
El perimisi s un teixit connectiu menys dens, per a la protecci de fascicles i el sosteniment de l estructura. Envolta els fascicles/feixos. ;
L epimisi s un teixit connectiu dens irregular, amb moltes fibres, que serveix de protecci per a components musculars. Envolta el mscul en si. ;

Les fibres esqueltiques es tenyeixen bsicament de rosa amb eosina, ja que aquesta tenyeix el seu sarcoplasma bastant acidfil. Amb aix es pot determinar que aquestes fibres ocupen tota la llargada del mscul. L'hematoxilina tenyeix els nuclis, ja que aquestes fibres sn polinucleades i aquests nuclis tenen una disposici perifrica. 

Teixit muscular cardac.
Aquest tipus de mscul es localitza a les parets del cor, constituint el miocardi, i a les venes pulmonars en la seva zona ms propera al cor. Aquestes fibres musculars presenten una contracci rtmica i espontnia, involuntria. Algunes fibres cardaques estan especialitzades en coordinar la contracci, que s activa per una innervaci autnoma, que pot procedir del sistema nervis simptic o del parasimptic.

La mida de les fibres cardaques s variable, per en general tenen un dimetre d uns 15 m una longitud d uns 80  m. Sn estriades, igual que les esqueltiques. Les estries sn degudes a que els filaments estan ordenats igual que en el mscul esqueltic, en sarcmers, per tant, el mecanisme de la contracci s el mateix. Les fibres estan unides mitjanant discs intercalars, que formen com una escaleta:

Porcions transversals: A la part de la uni hi ha desmosomes i fscies adherents, que sn iguals que les znula adherents. Aquesta uni transversal s sempre al lloc que ocuparien els discs Z. ;
Parts laterals: A la part longitudinal de la uni trobem unions comunicants, que permetran l intercanvi d ions entre les fibres. ;
Els miofilaments s enganxen a la fscia (les protenes del disc Z. Si aquest disc est ocupat per protenes d uni, s enganxaran a elles. Sobretot s enganxaran a l actina   que hi ha a les unions.);

Mscul llis.
Tots els tipus de mscul llis sn de contracci involuntria. s una contracci lenta i de llarga durada. L inici de la contracci s deguda al SNA (autnom), que pot ser simptic o parasimptic; a hormones o a condicions fisiolgiques. La principal caracterstica histolgica s el fet que no presenta estries.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153678" title="Jordi Maragall i Noble" nonfiltered="2225" processed="2221" dbindex="62256">
Jordi Maragall i Noble ( Barcelona 1911 - d. 1999 ) fou un advocat i poltic catal.

Biografia.
Va nixer el 27 de gener de 1911 a la ciutat de Barcelona, fill del poeta Joan Maragall. Va estudiar dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Fou professor adjunt de l'Escola Giner de los Ros entre el 1932 i el 1939. Va escriure a La Vanguardia, El Pas, l'Avui, l'Aven, Serra d'Or i El Ciervo, entre d'altres. Del 1981 al 1985 va ser el secretari de l'Ateneu Barcelons i del 1985 al 1989 en fou el president.

L'any 1987 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi. Va morir el 26 de maig de 1999 a la ciutat de Barcelona.

Activitat poltca.
L'any 1978 fou nomenat Director General de Cultura de la Generalitat de Catalunya, crrec que ocup fins el 1980.

Membre independent del Partit Socialista de Catalunya (PSC) l'any 1982 fou escollit senador per la provncia de Barcelona, crrec que ocup entre fins el 1997.

Referncies. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153683" title="Modding" nonfiltered="2226" processed="2222" dbindex="62257">


El modding consisteix en la modificaci esttica o funcional de qualsevol cosa (programari incls). No obstant aix, la paraula modding se sol usar freqentment per a les modificacions realitzades a un ordinador o a elements relacionats, com sn els perifrics, accessoris i fins i tot mobles que l'envolten. A tot el qui practica el modding se l'anomena "modder". 

Modding PC. 
El modding s personalitzar els PC's afegint-li llums, modificant l'estructura de la caixa, afegint components, modificant la forma d'aquests per a obtenir major espectacularitat i disseny, en definitiva s l'art de donar-li forma i color al PC posant-hi tota la imaginaci que es pugui tenir. El modding no s "fer-ho ms bonic", ja que aquest terme significa decorar, adornar: modding s modificar. 

Les modificacions ms comunes que avui dia es realitzen als ordinadors sn: 
 Substituci de dodes LED per altres ms potents o de diferents colors. ;
 Pintat interior o exterior (inclosos components electrnics). ;
 Construcci de finestres per a fer visible l'interior o aconseguir un efecte esttic. ;
 Construcci de blowholes (entrades o sortides d'aire). ;
 Collocaci de ventiladors per a millorar la refrigeraci dels components electrnics. ;
 Collocaci d'elements d'illuminaci interior i de vegades exterior. ;
 Construcci d'elements per a monitoritzar les temperatures dels components electrnics o controlar la velocitat dels ventiladors (Baybus, Fanbus, Rheobus). ;
 Substituci total o parcial dels elements de refrigeraci convencional per elements de refrigeraci silenciosa, refrigeraci lquida o la ms recent refrigeraci per evaporaci. ;
 Construcci o collocaci d'algun element original que li donar l'estil nic. ;
 Overclocking: modificar els sistemes perqu vagin a una velocitat diferent (normalment superior, excepte en determinats casos experimentals) a la que estan programats. Cal complementar-ho amb una millora del sistema de refrigeraci per a evitar sobreescalfaments.


Enllaos externs. 
  Hardcore Modding Frums de modding.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153684" title="Llista d'peres per compositor" nonfiltered="2227" processed="2223" dbindex="62258">
Llista de ms de 1.600 obres de ms de 400 compositors d'pera. Cobreix des del seu naixement a finals del segle XVI fins avui.

Aquesta llista est pensada per ser una selecci d'aquelles peres que meriten la inclusi del seu article a la Viquipdia.






 A .

Paul Abraham (1892-1960): Die Blume von Hawaii, Victoria und ihr Husar;

Adolphe Adam (1803-1856): Le postillon de Lonjumeau, Si j'tais roi;

Mark Adamo (1962- ): Little Women;

John Adams (1947- ): The Death of Klinghoffer, Dr. Atomic, A Flowering Tree, El Nio, I Was Looking at the Ceiling and Then I Saw the Sky, Nixon in China;

Thomas Ads (1971- ): Powder Her Face, The Tempest;

Samuel Adler (1928- ): The Disappointment;

Isaac Albniz (1860-1909): Henry Clifford, Pepita Jimnez, Merlin;

Eugen d'Albert (1864-1932): Flauto solo, Tiefland, Die toten Augen;

Franco Alfano (1875-1954): Cyrano de Bergerac, Risurrezione, Sakntala;

Pasquale Anfossi (1727-1797): L'avaro, Il curioso indiscreto, La vera costanza;

Francesco Araja (1709-c 1770): Tsefal i Prokris;

Dominick Argento (1927- ): Casanova's Homecoming, Postcard from Morocco;

Thomas Arne (1710-1778): Alfred, Artaxerxes, Thomas and Sally;

Emilio Arrieta (1823-1894): Marina;

Leo Ascher (1880-1942): Hoheit tanzt Walzer;

Daniel-Franois Esprit Auber (1782-1871): Le domino noir, Fra Diavolo, Gustave III, Hayde,  Manon Lescaut, La muette de Portici, Le cheval de bronze, Les diamants de la couronne;

Edmond Audran (1842-1901): La mascotte;

 B .

Johann Christian Bach (1735-1782): Temistocle;

Michael Balfe (1808-1870):  The Bohemian Girl;

Samuel Barber (1910-1981): Antony and Cleopatra, A Hand of Bridge, Vanessa;

John Barnett (1802-1890): Mountain Sylph, Fair Rosamund, Farinelli;

Gerald Barry (1952- ): The Bitter Tears of Petra von Kant;

Bla Bartk (1881-1945): El Castell de Barba-blava;

Franco Battiato (1945- ): Genesi, Gilgamesh, Messa arcaica, Il Cavaliere dell'Intelletto;

Amy Beach (1867-1944): Cabildo;

Ludwig van Beethoven (1770-1827): Fidelio, Leonore;

Vincenzo Bellini (1801-1835): Adelson e Salvini, Beatrice di Tenda, Bianca e Fernando (Bianca e Gernando), I Capuleti e i Montecchi, Norma, Il pirata, I puritani, La sonnambula, La straniera, Zaira;

Ralph Benatzky (1884-1957): Bezauberndes Frulein, Meine Schwester und ich, The White Horse Inn (Im weien Rl);

Georg Benda (1722-1795): Romeo und Julie, Walder;

Julius Benedict (1804-1885): The Lily of Killarney;

Arthur Benjamin (1893-1960): The Devil Take Her;

Richard Rodney Bennett (1936- ): The Mines of Sulphur;

Maksym Berezovsky (1745-1777): Demofonte;

Alban Berg (1885-1935): Lulu, Wozzeck;

Luciano Berio (1925-2003): pera, Un re in ascolto;

Michael Berkeley (1948- ):  Baa, Baa, Black Sheep, Jane Eyre;

Hector Berlioz (1803-1869): Batrice et Bndict, Benvenuto Cellini, La damnation de Faust, Les Troyens;

Leonard Bernstein (1918-1990): Candide, A Quiet Place, Trouble in Tahiti, West Side Story;

Louise Bertin (1805-1877): Esmeralda;

Harrison Birtwistle (1934- ): Gawain, The Mask of Orpheus;

Georges Bizet (1835-1875): L'Arlsienne, Carmen, Djamileh, Ivan IV, La jolie fille de Perth, Les pcheurs de perles;

Arthur Edward Drummond Bliss (1891-1975): The Olympians;

Marc Blitzstein (1905-1964): Regina;

Ernest Bloch (1880-1959): Macbeth;

Karl-Birger Blomdahl (1916-1968): Aniara;

John Blow (1649-1708): Venus and Adonis;

Philippe Boesmans (1936- ): Julie, La passion de Gilles, Reigen, Wintermrchen, ;

Franois-Adrien Boeldieu (1775-1834): La dame blanche;

Arrigo Boito (1842-1918): Mefistofele, Nerone;

William Bolcom (1938- ): A View from the Bridge, A Wedding;

Giovanni Bononcini (1670-1747): Muzio Scevola;

Aleksandr Borodn (1833-1887): El prncep gor (Knyaz Igor);

Rutland Boughton (1878-1960): The Immortal Hour;

Walter Braunfels (1882-1954): Prinzessin Brambilla, Ulenspiegel, Verkndigung, Die Vgel;

Nicolae Bretan (1887-1968): Arald, Golem, Horia, Luceafarul;

Toms Bretn (1850-1923): La Dolores;

Benjamin Britten (1913-1976): Albert Herring, Billy Budd, The Burning Fiery Furnace, Curlew River, Death in Venice, Gloriana, Let's Make an pera, The Little Sweep, A Midsummer Night's Dream, Noye's Fludde, Owen Wingrave, Paul Bunyan, Peter Grimes, The Prodigal Son, The Rape of Lucretia, The Turn of the Screw;

Rudolf Brucci (1917-2002): Gilgamesh;

Max Bruch (1838-1920): Die Loreley;

Alfred Bruneau (1857-1934): Angelo, L'attaque du moulin, L'enfant roi, Messidor, L'ouragan, La rve;

August Bungert (1845-1915): Die Odyssee;

Paul Burkhard (1911-1977): Feuerwerk (Der schwarze Hecht), Hopsa ;

Alan Bush (1900-1995): Men of Blackmoor, Wat Tyler;

Ferruccio Busoni (1866-1924): Arlecchino, Die Brautwahl, Doktor Faust, Turandot;

 C .

Francesca Caccini (1587- c 1626): La liberazione di Ruggiero dall'isola d'Alcina;

Giulio Caccini (1551-1610): Euridice, Il rapimento di Cefalo;

Andr Campra (1660-1744): L'Europe galante, Idomene, Tancrde;

Michele Carafa (1787-1872):  La belle au bois dormant;

F. Osmond Carr (1858 1916): His Excellency;

Alfredo Catalani (1854-1893): Loreley, La Wally;

Daniel Catn (1949- ): Rappaccini's Daughter, Florencia en el Amazonas, Salsipuedes;

Eduard Caudella (1841-1924): Beizadea Epaminonda, Fata r ze ului, Har   R ze ul, Hatmanul Baltag, Petru Rare ;

Emilio de' Cavalieri (c. 1550-1602):  La rappresentatione de Anima et di Corpo;

Francesco Cavalli (1602-1676): La Calisto, Egisto, Ercole amante, Il Giasone, Le nozze di Teti e di Peleo, Orion, L'Ormindo;

Alfred Cellier (1844-1891): Doris, Dorothy, The Mountebanks, The Sultan of Mocha, Topsyturveydom;

Antonio Cesti (1623-1669): L'Orontea, Il pomo d'oro;

Emmanuel Chabrier (1841-1894): Une ducation manque, L'toile, Gwendoline, Le roi malgr lui;

Ruperto Chap (1851-1909): Margarita la tornera;

Gustave Charpentier (1860-1956): Louise;

Marc-Antoine Charpentier (1643-1704): Acton, Les Arts florissants, Les plaisirs de Versailles, David et Jonathas, Le malade imaginaire, Mde;

Ernest Chausson (1855-1899): Le roi Arthus;

Carlos Chvez (1899-1978): Los visitantes;

Luigi Cherubini (1760-1842): Les deux journes, Lodoska, Mde;

Francesco Cilea (1866-1950): Adriana Lecouvreur, L'arlesiana;

Domenico Cimarosa (1749-1801): Le astuzie femminili, Il maestro di capella, Il matrimonio segreto, Gli Orazi e i Curiazi;

Frederic Clay (1838 1889): Ages Ago, The Gentleman in Black, Happy Arcadia, Princess Toto ;

Carlo Coccia (1782-1873): Arrighetto, Caterina di Guisa, Clotilde;

Paul Constantinescu (1909-1963): Pana Lesnea Rusalim, Una nit tempestuosa (O noapte furtunoasa);

Aaron Copland (1900-1990): The Second Hurricane, The Tender Land;

Azio Corghi (1937- ): Il dissoluto assolto, Divara - Wasser und Blut;

John Corigliano (1938- ): The Ghosts of Versailles;

Peter Cornelius (1824-1874): Der Barbier von Bagdad, Der Cid , Gunld;

Noel Coward (1899-1973): Bitter Sweet;

Frederic Hymen Cowen (1852 1935): Harold or the Norman Conquest, Pauline, Signa, Thorgrim;

Csar Cui (1835-1918): Angelo, The Captain's Daughter, Feast in Time of Plague, Le flibustier, Ivan the Fool, Little Red Riding Hood, Mademoiselle Fifi, The Mandarin's Son, Mateo Falcone, Prisoner of the Caucasus, Puss in Boots, The Saracen, The Snow-Bogatyr, William Ratcliff;

Csar Cui, Nikolai Rimski-Krsakov, Modest Mssorgski, Aleksandr Borodn: Mlada;

Charles Cuvillier (1877-1955): Afgar, The Lilac Domino;

 D . 

Nicolas Dalayrac (1753-1809): Les deux petits Savoyards, Nina;

Luigi Dallapiccola (1904-1975): Il prigioniero, Ulisse, Volo di notte;

Dan Ikuma (1924-2001): Yuzuru (Evening Crane), Takeru;

Richard Danielpour (1958- ): Margaret Garner;

Alexander Dargomyzhsky (1813-1869): Rusalka, The Stone Guest (Kammeny Gost);

Peter Maxwell Davies (1934- ):  The Lighthouse, The Martyrdom of Saint Magnus, Taverner;

Claude Debussy (1882-1918): Pellas et Mlisande;

Lo Delibes (1836-1891): Lakm;

Frederick Delius (1862-1934): Fennimore and Gerda, Koanga, A Village Romeo and Juliet (Romeo und Juliet auf dem Dorfe);

Rudolf Dellinger (1857-1910): Don Cesar;

Edison Denisov (1929-1996): Soldier Ivan (Ivan-Soldat), L'cume des jours (pera), Quatre Filles ;

Paul Dessau (1894-1979): Der Verurteilung des Lukullus, Einstein;

Anton Diabelli (1781-1858): Adam in der Klemme;

Karl Ditters von Dittersdorf (1739-1799): Metge i apotecari (Doktor und apotheker);

Gaetano Donizetti (1797-1848): Adelia, L'ajo nell'imbarazzo, Alahor in Granata, Alina, regina di Golconda, Anna Bolena, L'assedio di Calais, Belisario,  Betly, Il campanello di notte, Il castello di Kenilworth, Caterina Cornaro, Le convenienze ed inconvenienze teatrali, Il diluvio universale, Le duc d'Albe, Dom Sbastien, Don Pasquale, L'elisir d'amore, Emilia di Liverpool, L'esule di Roma, Fausta, La favorite (La favorita), La fille du rgiment, Francesca di Foix, Gabriella di Vergy, Gemma di Vergy, Gianni di Calais, Gianni di Parigi, Imelda de' Lambertazzi, Linda di Chamonix, Lucia di Lammermoor, Lucrezia Borgia, Maria di Rohan, Maria de Rudenz, Maria Padilla, Maria Stuarda, Marino Faliero, Olivo e Pasquale, Il Pigmalione, Parisina d'Este, Pia de' Tolomei, Pietro il grande, Poliuto, Rita, Roberto Devereux, Rosmonda d'Inghilterra, Torquato Tasso, Ugo, conte di Parigi, La Zingara, Zoraide di Granata;

Nico Dostal (1895-1981): Clivia, Manina, Monika, Die ungarische Hochzeit;

Jonathan Dove (1959- ): Flight;

Sabin Dragoi (1894-1968): Constantin Brncoveanu, Horia, Kir Ianulea, The Misfortune (Napasta);

Deborah Drattell (1956- ): Nicholas and Alexandra;

Paul Dukas (1865-1935): Ariane et Barbe-Bleue;

Egidio Romualdo Duni (1708-1775): Le peintre amoureux de son modle, La fe Urgle;

Antonn Dvo k (1841-1904): Alfred, Armida, El diable i Kate (Cert a Kaca), Dimitrij, El jacob (Jakobin), Rusalka, Vanda;

 E .

John Eccles (1668-1735):  Semele;

Gottfried von Einem (1918-1996): Der Besuch der alten Dame, Dantons Tod, Kabale und Liebe, Der Prozess;

George Enescu (1881-1955): Oedipe;

Ferenc Erkel (1810-1893): Bnk Bn, Hunyadi Lszl;

Edmund Eysler (1874-1949): Bruder Straubinger, Die gold'ne Meisterin;

 F .

Leo Fall (1873-1925): Brderlein fein, Die Dollarprinzessin, Der fidele Bauer, Der liebe Augustin, Madame Pompadour;

Manuel de Falla (1876-1946): El retablo de Maese Pedro, La vida breve;

Gabriel Faur (1845-1924): Pnlope, Promthe;

Francesco Feo (1691-1761): Andromaca;

Zden k Fibich (1850-1900): La nvia de Messina (Nev sta messinsk), Hedy, rka, La tempesta (Bou e) ;

Vivian Fine (1913-2000): The Women in the Garden;

Michael Finnissy (1946- ): Thrse Raquin;

Valentino Fioravanti (1764-1837): Le cantatrici villane;

Elena Firsova (1950- ): A Feast in Time of Plague (Pir vo vremya chumy), The Nightingale and the Rose;

Friedrich von Flotow (1812-1883): Alessandro Stradella, Martha;

Carlisle Floyd (1926- ): Flower and Hawk, Of mice and men, Slow Dusk, Susannah, Willie Stark;

Josef Bohuslav Foerster (1859-1951): Debora, Eva, Jessika;

Alberto Franchetti (1860-1942): Cristoforo Colombo, Germania;

Harold Fraser-Simson (1872-1944): The Maid of the Mountains;

Rudolf Friml (1879-1972): The Firefly,  Rose-Marie, The Vagabond King;

 G .

Marco da Gagliano (1582-1643): Dafne;

Baldassarre Galuppi (1706-1785): Il caf di campagna, Il filosofo di campagna, L'inimico delle donne (L'italiana in Oriente);

Florian Leopold Gassmann (1729-1774): L'amore artigiano, La contessina, Filosofia ed amore, Merope, La notte critica, L'pera seria, I rovinati;

Giuseppe Gazzaniga (1743-1818): Antigono, Il barone di Trocchia, Don Giovanni o sia Il convitato di pietra, La donna astuta, Ezio, Il finto cieco;

Roberto Gerhard (1896-1970): The Duenna;

Edward German (1862-1936): The Emerald Isle (with Arthur Sullivan), Fallen Fairies, Merrie England, A Princess of Kensington, The Rival Poets, Tom Jones;

Thomas German-Reed (1817 1888): Eyes and No Eyes, No Cards, Our Island Home, A Sensation Novel;

George Gershwin (1898-1937): Blue Monday, Porgy and Bess;

Jean Gilbert (1879-1942): Die keusche Susanne;

Alberto Ginastera (1916-1983): Bomarzo, Beatrix Cenci, Don Rodrigo;

Umberto Giordano (1867-1948): Andrea Chnier, Fedora, Madame Sans-Gne, Mese Mariano, Siberia;

Peggy Glanville-Hicks (1912-1990): Nausicaa, The Transposed Heads;

Philip Glass (1937- ):  1000 Airplanes on the Roof, Akhnaten, Einstein on the Beach, The Fall of the House of Usher, Galileo Galilei, Hydrogen Jukebox, The Juniper Tree, Monsters of Grace, Satyagraha, The Voyage;

Mikhal Glinka (1804-1857): Una vida pel tsar, Ruslan i Lyudmila;

Christoph Willibald Gluck (1714-1787): L'arbre enchant, Alceste, Armide, Le cadi dup, Le cinesi, Cythre assiege, Le diable  quatre, Echo et Narcisse, La fausse esclave, L'ile de Merlin, Iphignie en Aulide, Iphignie en Tauride, L'ivrogne corrig, Orfeo ed Euridice, Paride ed Elena, La rencontre imprvue, Telemaco;

Benjamin Godard (1849-1895): Jocelyn;

Hermann Goetz (1840-1876): Der Widerspnstigen Zhmung;

Walter Goetze (1883-1961): Der goldene Pierrot, Ihre Hoheit, die Tnzerin;

Karl Goldmark (1830-1915): Das Heimchen am Herd, Die Knigin von Saba;

Antnio Carlos Gomes (1838-1896): Colombo, Condor, Fosca, Il Guarany, Joana de Flandres, Lo Schiavo, Maria Tudor, Noite no Castelo, Salvator Rosa;

Jakov Gotovac (1895-1982): Ero s onoga svijeta;

Charles Gounod (1818-1893): Faust, Mireille, Romo et Juliette;

Enric Granados (1867-1916): Goyescas, Maria del Carmen;

Bruno Granichstaedten (1879-1944): Der Orlow;

Andr Ernest Modeste Grtry (1741-1813): L'amant jaloux, Aucassin et Nicolette, La caravane du Caire, Colinette  la cour, L'preuve villageoise, Les deux avares, Guillaume Tell, Le Huron, Le jugement de Midas, Lucile, Les mariages samnites, Pierre le Grand, Richard Coeur de Lyon, Le tableau parlant, Zmire et Azor;

George Grossmith (1847 1912): Haste to the Wedding;

Pietro Alessandro Guglielmi (1728-1804): Alceste, La bella pescatrice, La pastorella nobile, Il ratto della sposa, Lo spirito di contradizione, La sposa fidele;

Manfred Gurlitt (1890-1973): Wozzeck;

 H .

Pavel Haas (1899-1944): Sarltan;

Henry Kimball Hadley (1971-1937): Azora, the Daughter of Montezuma, Bianca, Cleopatra's Night, A Night in Old Paris, Safi;

Daron Hagen (1961- ): Shining Brow, Bandanna, the pera, Vera of Las Vegas, Broken Pieces, The Antient Concert;

Reynaldo Hahn (1874-1947): Ciboulette;

Fromental Halvy (1799-1862): Charles VI, L'clair, La Juive, La reine de Chypre, Le Val d'Andorre;

George Frideric Handel (1685-1759): Acis and Galatea, Admeto, re di Tessaglia, Agrippina, Alcina, Alessandro, Almira, Amadigi di Gaula, Arianna in Creta, Ariodante, Arminio, Atalanta, Berenice, Deidamia, Ezio, Faramondo, Flavio, Floridante, Giulio Cesare, Giustino, Hercules, Imeneo, Lotario, Muzio Scevola, Oreste, Orlando, Ottone, Partenope, Il pastor fido, Poro, re dell'Indie, Radamisto, Riccardo Primo, Rinaldo, Rodelinda, Rodrigo, Samson, Scipione, Semele, Serse, Siroe, Sosarme, re di Media, Tamerlano, Teseo, Theodora, Tolomeo;

Kazuko Hara (1935): Crime and Punishment, Yosakoi Bushi;

Stephen Hartke (1952): The Greater Good, or the Passion of Boule de Suif;

Johann Adolph Hasse (1699-1783): Artaserse, Cleofide, Piramo e Tisbe;

Joseph Haydn (1732-1809): Armida, L'anima del filosofo, Armida, La canterina, La fedelt premiata, L'infedelt delusa, L'isola disabitata, Il mondo della luna, Orlando paladino, Lo speziale, La vera costanza;

Jake Heggie (1961- ): Dead Man Walking, The End of the Affair;

Peter Arnold Heise (1830-1879): Drot og Marsk;

Moya Henderson (1941- ): Linda;

Hans Werner Henze (1926- ): The Bassarids, Boulevard Solitude, Elegy for Young Lovers, The English Cat, Der junge Lord, Knig Hirsch, Prinz von Homburg,  L'Upupa und der Triumph der Sohnesliebe, Das verratene Meer, We Come to the River;

Victor Herbert (1859-1924):  Babes in Toyland, The Fortune Teller, Mlle. Modiste, Naughty Marietta, The Red Mill, Sweethearts ;

Louis Joseph Ferdinand Herold (1791-1833): Le Pr aux clercs, Zampa;

Herv (1825-1892): Mam'zelle Nitouche;

Richard Heuberger (1850-1914): Der Opernball;

Johann Adam Hiller (1728-1804): Die Jagd, Lisuart und Dariolette, Lottchen am Hofe, Die verwandelten Weiber;

Paul Hindemith (1895-1963): Cardillac, Die Harmonie der Welt, Hin und Zurck, Lehrstck, The Long Christmas Dinner, Mathis der Maler, Neues vom Tage, Sancta Susanna;

E.T.A. Hoffmann (1776-1822): Undine;

Gustav Holst (1874-1934): At the Boar's Head, The Perfect Fool, Savitri, The Wandering Scholar;

Arthur Honegger(1892-1955): Jeanne d'Arc au bcher;

Engelbert Humperdinck (1854-1921): Hnsel und Gretel, Knigskinder;

Jen  Huszka (1875-1960): Aranyvirg, Bob herceg (El prncep Bob), Erzsbet (Elisabeth), Gl Baba, Gyergyoi bl (Pilota a Gyergyo), Lili brn  (Baroness Lili), Mria fhadnagy (Caporal Maria), Rbusz br (Bar Rebus), Szabadsg, szerelem (Llibertat i amor), Szp Juhszn (La bonica senyora Juhasz), Tilos a bemenet (No entreu), Tndrszerelem (Estimada);

 I .

Vincent d'Indy (1851-1931): Le chant de la cloche, L'tranger, Fervaal, La lgende de Saint-Christophe, Le rve de Cinyras;

 J .

Victor Jacobi (1883-1921):  A rtarts kirlykisasszony, Legvitzebb Huszr (The Bravest Hussar), Lenyvsr (The Marriage Market), Szibill;

Le Jan ek (1854-1928): La guineueta astuta (P hody liky Bystrouky), Dest (Osud), Les excursions del Sr. Brou ek (Vlet pana Brou ka), De la casa dels morts (Z mrtvho domu), Jen fa (Jej pastorky a), K a Kabanov, El cas Makropoulos (V c Makropulos), Po tek Romnu ( Comenament d'un amor), rka;

Georg Jarno (1868-1920): Die Frsterchristel;

Leon Jessel (1871-1942): Das Schwarzwaldmdel;

Alan John (1958- ): The Eighth Wonder;

Niccol Jommelli (1714-1774): Didone abbandonata;

Scott Joplin (1867-1917): Treemonisha;

Wilfred Josephs (1927-1997): Rebecca;

 K .

Emmerich Klmn (1882-1953): Arizona Lady, Die Bajadere, The Blue House, Grfin Mariza, Die Csrdsfrstin, Die Faschingsfee, Gold gab ich fr Eisen, Golden Down, Die Herzogin von Chicago, Das Hollandweibchen, Kaiserin Josephine, Marinka, Obsitos, Tatrjds, Der Teufelsreiter, Das Veilchen vom Montmartre (Paris a la primavera), Der Zigeunerprimas (El virtus Gitano), Die Zirkusprinzessin;

Rudolf Kattnigg (1895-1955): Balkanliebe;

Nigel Keay (1955- ): At the Hawk's Well;

Reinhard Keiser (1674-1739): Croesus, Masagniello, Octavia, Ulysses;

Jerome Kern (1885-1945): Show Boat;

Wilhelm Kienzl (1857-1941): Der Evangelimann;

Giselher Klebe (1925- ): Die Ruber, Die tdlichen Wnsche, Die Ermordung Csars, Alkmene, Figaro lsst sich scheiden, Jacobowsky und der Oberst, Das Mrchen von der schnen Lilie, Ein wahrer Held, Das Mdchen aus Domrmy, Das Rendezvous, Der Jngste Tag, Die Fastnachtsbeichte, Chlestakows Wiederkehr;

Alexander Knayfel (1943- ): The Canterville Ghost (pera) (Kentervil'skoye prividenie), Alice in Wonderland;

Oliver Knussen (1952- ): Higglety Pigglety Pop!, Where the Wild Things Are;

Zoltn Kodly (1882-1967): Hry Jnos;

Walter Kollo (1878-1940):  Drei alte Schachteln, Die Frau ohne Kuss, Wie einst in Mai;

Nikolai Korndorf (1947-2001): MR (Marina i Rainer);

Erich Wolfgang Korngold (1897-1957): Die Kathrin, Der Ring des Polykrates, Die tote Stadt (La ciutat morta), Violanta, Das Wunder der Heliane;

Reginald de Koven (1859-1920): The Knickerbockers, Rip Van Winkle, Rob Roy, Robin Hood;

Hans Krsa (1899-1944): Brundibr;

Fritz Kreisler (1875 1962): Sissy;

Ernst Krenek (1900-1991): Jonny spielt auf, Karl V, Orpheus und Eurydike;

Conradin Kreutzer (1780-1849): Das Nachtlager in Granada, Der Verschwender ;

Eduard Knneke (1885-1953): Das Dorf ohne Glocke, Glckliche Reise, Liselott, Vetter aus Dingsda (El cos d'enlloc);

 L .

Franz Paul Lachner (1803-1890): Caterina Cornaro;

lisabeth Jacquet de La Guerre (1665-1729): Cphale et Procris;

douard Lalo (1823-1892): Le roi d'Ys;

Stefano Landi (1587-1639): La morte d'Orfeo, Il Sant'Alessio;

Hans Lang (1897-1968): Lisa, benimm dich!;

Henry Lawes (1595-1662), Matthew Locke (1621-1677):The Siege of Rhodes;

Jean-Marie Leclair (1697-1764): Scylla et Glaucus;

Alexandre Charles Lecocq (1832-1918): Les cent vierges, La fille de Madame Angot, Fleur de th, Girofl-Girofla, Le Jour ella nuit, Le petit due, La petite mademoiselle, La princesse des Canaries;

Ton De Leeuw (1926-1996): Antigone;

Nicola LeFanu (1947- ): Blood Wedding, The Story of Mary O'Neill, Light Passing;

Franz Lehr (1870-1948): Die blaue Mazur, Clo-clo, La danza delle Libelulle - Libellentanz, Endlich allein, Eva, Frasquita, Friderike, Frhling, Frstenkind, Die gelbe Jacke, Gigolette, Giuditta, Gttergatte, Der Graf von Luxemburg, Die ideale Gattin, Juxheirat, La terra dels somriures (Das Land des Lchelns), Der Mann mit drei Frauen, La viuda alegre (Die lustige Witwe), Paganini, Der Rastelbinder, Schn ist die Welt, Sternglcker, Tangoknigin, Wiener Frauen, Qui va matar Lerche singt, Der Zarewitsch, Zigeunerliebe;

Ruggero Leoncavallo (1857-1919): A chi la giarrettiera?, La bohme, La candidata, Chatterton, Edipo re, Goffredo Mameli, La jeunesse de Figaro, Mai, Malbrouck, La maschera nuda, I Medici, Pagliacci, Prestami tua moglie, Il primo bacio, La reginetta delle rose, Der Roland von Berlin, Zaz, Zingari;

Gyrgy Ligeti (1923-2006): Le Grand Macabre;

Paul Lincke (1866-1946): Frau Luna;

Peter Josef von Lindpaintner (1791-1856): Der Vampyr;

Albert Lortzing (1801-1851): Die Opernprobe, Rolands Knappen, Undine, Der Waffenschmied, Der Wildschtz, Zar und Zimmermann;

Andrea Luchesi (1741-1801): L'isola della fortuna, L'inganno scoperto overo il conte Caramella, Ademira;

Jean-Baptiste Lully (1632-1687): Acis et Galate, Amadis, Armide, Atys, Cadmus et Hermione, Perse, Phathon, Roland;

 M .

Alexander Mackenzie (1822-1892): Colomba ;

James MacMillan (1959- ): Ins de Castro;

Elizabeth Maconchy (1907-1994): The Departure, The Sofa, The Three Strangers;

Bruno Maderna (1920-1973): Satyricon;

Albric Magnard (1865-1914): Guercoeur;

Gian Francesco Malipiero (1882-1973): Torneo notturno;

Marin Marais (1656-1728): Alcyone, Semele;

Filippo Marchetti (1831-1902): Romeo e Giulietta, Ruy Blas;

Heinrich Marschner (1795-1861): Hans Heiling, Der Templer und die Jdin, Der Vampyr;

Vicent Martn i Soler (1754-1806): Il tutore burlato, Ifigenia in Aulide, Andromaca, L'amore geloso, In amor ci vuol destrezza, Le burle per amore, Il burbero di buon cuore, Una cosa rara, L'isola del piacere, L'arbore de Diana, Gor Bogatyr Kossomtovitx, La capricciosa corretta;

Bohuslav Martin  (1890-1958): Alexander Twice (Alexandre bis), Ariane, Comdia al pont (Veselohra na most ), la Passi Grega ( eck paije), Julietta, Mirandolina, El Matrimoni (enitba), Els jocs de Mary (Hry o Marii), Les trois souhaits, La veu del bosc (Hlas lesa), All per qu els homes viuen ( m  lov k ije);

Pietro Mascagni (1863-1945): L'amico Fritz, Cavalleria rusticana, Iris, Isabeau, Le maschere, Nerone, Parisina, Il piccolo Marat;

Benedict Mason (1954- ): Playing Away;

Victor Mass (1822-1884): Les noces de Jeannette;

Jules Massenet (1842-1912): Amadis, Cendrillon, Le Cid, Don Csar de Bazan,  Don Quichotte, Esclarmonde, La grand'tante, Grislidis, Hrodiade, Le jongleur de Notre-Dame, Le mage, Manon, La Navarraise, Le portrait de Manon, Le roi de Lahore, Sapho, Thas, Thrse, Werther;

Teizo Matsumura (1929- ): Chinmoku (The Silence);

Nicholas Maw (1935- ): The Rising of the Moon, Sophie's Choice;

Toshiro Mayuzumi (1929-1997): Kinkakuji (The Golden Pavilion);

Simon Mayr (1763-1845): L'amor coniugale, Ginevra di Scozia, La Lodoiska, Medea in Corinto, La rosa bianca e la rosa rossa;

Virgilio Mazzocchi (1597-1646): Chi soffre, speri (with Marco Marazzoli);

Richard Meale (1932- ): Voss;

Kirke Mechem (1925- ): Tartuffe;

tienne Mhul (1763-1817): Ariodant, Le jeune Henri, Joseph, Mlidore et Phrosine, Stratonice, Uthal;

Gian Carlo Menotti (1911-2007): Amahl and the Night Visitors, Amelia Goes to the Ball, The Boy Who Grew Too Fast, The Consul, Help, Help, the Globolinks!, The Last Savage, Maria Golovin, The Medium, The Old Maid and the Thief, The Saint of Bleeker Street, The Telephone, or L'Amour  trois;

Saverio Mercadante (1795-1870): Il bravo, I due Figaro, Elena da Feltre, Emma d'Antiochia, Il giuramento, Orazi e Curiazi, Pelagio, Il regente, La vestale, Virginia;

Andr Messager (1853-1929): Monsieur Beaucaire, The Little Michus, Mirette, Vronique (operetta);

Olivier Messiaen (1908-1992): Saint Franois d'Assise;

Giacomo Meyerbeer (1791-1864): L'Africaine, Il crociato in Egitto, L'esule di Granata, L'toile du nord, Ein Feldlager in Schlesien, Les Huguenots, Margherita d'Anjou, Le prophte, Robert le diable;

Minoru Miki (1930- ): Ada, An Actor's Revenge, Genji monogatari, J ruri, Shunkinsh ;

Darius Milhaud (1892-1974): L'abandon d'Ariane, Bolivar, Christophe Colomb, David, La mre coupable, Le pauvre matelot;

Karl Millcker (1842-1899): Der arme Jonathan, Der Bettelstudent, Die Dubarry, Gasparone, Das verwunschene Schloss;

Richard Mills (1949- ): Summer of the Seventeenth Doll, Batavia, The Love of the Nightingale;

Jean-Joseph de Mondonville (1711-1772): Les ftes de Paphos, Titon et l'Aurore;

Stanis aw Moniuszko (1819-1872): Halka, The Haunted Manor (Straszny dwr);

Pierre-Alexandre Monsigny (1729-1817): Le dserteur;

Michel Pignolet de Montclair (1667-1737): Les festes de l't, Jepht;

Italo Montemezzi (1875-1952): L'amore dei tre re, Giovanni Galurese, Hellera, L'incantesimo, La nave, La notte di Zoraima;

Jos ngel Montero (1832-1881): Virginia;

Claudio Monteverdi (1567-1643): L'incoronazione di Poppea, L'Orfeo, Il ritorno d'Ulisse in patria;

Douglas Stuart Moore (1893-1969): The Ballad of Baby Doe, The Devil and Daniel Webster;

Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791): Apollo et Hyacinthus, Ascanio in Alba, Bastien und Bastienne, La clemenza di Tito, Cos fan tutte, Don Giovanni, El rapte en el serrall, La finta giardiniera, La finta semplice, Idomeneu a Creta, Lucio Silla, La flauta mgica, Les noces de Fgaro, Mitridate, re di Ponto,  L'oca del Cairo, Il re pastore, Der Schauspieldirektor, Die Schuldigkeit des ersten Gebotes, Il sogno di Scipione, Lo sposo deluso, Thamos, Knig in gypten, Zaide;

Thea Musgrave (1928- ): A Christmas Carol, The Decision, Harriet, the Woman called 'Moses', Mary, Queen of Scots, An Occurrence at Owl Creek Bridge, The Voice of Ariadne;

Modest Mssorgski (1839-1881): Bors Godunov, La Fira a Sorochints (Sorochinskaya Yarmarka), Khovanshchina, El matrimoni (Zhenitba), Salammb;

Josef Myslive ek (1737-1781): Il Bellerofonte;

 N .

Christian Gottlob Neefe (1748-1798): Adelheit von Veltheim;

Oskar Nedbal (1874-1930): Polsk krev, Vinobran;

Viktor Nessler (1841-1890): Der Rattenfnger von Hameln, Der Trompeter von Skkingen;

Carl Otto Nicolai (1810-1849): Les alegres comares de Windsor;

Carl Nielsen (1865-1931): Maskarade, Saul og David;

Edmund Nick (1891-1973): Das kleine Hofkonzert;

Alessandro Nini (1805-1880): La marescialla d'Ancre;

Luigi Nono (1924-1990): Al gran sole carico d'amore, Intolleranza, Prometeo;

Ivor Novello (1893-1951): The Dancing Years, Glamorous Night, Perchance to Dream, King's Rhapsody;

Michael Nyman (1944- ): Facing Goya, The Man Who Mistook His Wife for a Hat;

O.
Jacques Offenbach (1819-1880): Barbe-bleue, Ba-ta-clan, La belle Hlne, La bonne d'enfant, Les brigands, Els contes de Hoffmann, Les deux aveugles, La fille du tambour-major, Genevive de Brabant, La Grande-Duchesse de Grolstein, L'ile de Tulipatan, Madame Favart, Le mariage aux lanternes, Orfeu als inferns,  La Prichole, Le pont des soupirs, M. Choufleuri restera chez lui le . . ., Robinson Cruso, La vie parisienne;

Carl Orff (1895-1982): Antigone, De Temporum Fine Comoedia, Der Mond, Die Kluge;

 P .

Giovanni Pacini (1796-1867): Alessandro nelle Indie, Amazilia, Dalla beffa il disinganno, ossia La poetessa, Gli arabi nelle Gallie, ossia Il trionfo della fede, Bondelmonte, Carlo di Borgogna, Il corsaro, Lorenzino de' Medici, Maria, regina d'Inghilterra, Medea, Saffo, L'ultimo giorno di Pompei;

Ferdinando Paer (1771-1839): Achille, Agnese, Camilla, I fuorusciti di Firenze, Leonora, Le matre de chapelle;

Giovanni Paisiello (1741-1816): Alcide al bivio, La molinara, Elfrida, Il barbiere di Siviglia, L'idolo cinese, Nina, Pirro, Proserpina, Proserpine, Il re Teodoro in Venezia, La serva padrona;

Zakharia Paliashvili (1871-1933): Absalom and Eteri, Daisi, Latavra;

Roxanna Panufnik (1968- ): The Music Programme;

Ji  Pauer (1919- ): Zuzana Voji ov;

Stephen Paulus (1947- ): The Postman Always Rings Twice;

Jorge Pea Hen (1928-1973): La Cenicienta;

Krzysztof Penderecki (1933- ): El parads perdut, Ubu Rex;

Manuel Penella Moreno (1880-1939): El gato monts;

August Pepck (1887-1967): Hofball in Schnbrunn;

Johann Christoph Pepusch (1667-1752): The Beggar's pera;

David Prez (1711-1778): Solimano;

Giovanni Battista Pergolesi (1710-1736): La contadina astuta, Lo frate 'nnamurato, Livetta e Tracollo, La serva padrona;

Jacopo Peri (1561-1633): Dafne, Eurdice;

Giuseppe Persiani (c. 1800-1869): Ines de Castro;

Errico Petrella (1813-1877): Il carnevale di Venezia, Jone, I promessi sposi;

Hans Pfitzner (1869-1949): Palestrina;

Franois-Andr Danican Philidor (1726-1795): Le sorcier, Tom Jones;

stor Piazzolla (1921-1992): Mara de Buenos Aires;

Niccol Piccinni (1728-1800): Atys, La buona figliuola, La buona figliuola maritata, Catone in Utica, Didon, Ercole al Termedonte, Iphignie en Tauride, Roland;

Tobias Picker (1954- ): An American Tragedy, Emmeline, The Fantastic Mr. Fox, Thrse Raquin;

Willem Pijper (1894-1947): Helewijn, Merlijn;

Ildebrando Pizzetti (1880-1968): Assassinio nella cattedrale, Dbora e Jale, Fedra;

Amilcare Ponchielli (1834-1886): La Gioconda, I Lituani;

Nicola Porpora (1686-1768): Arianna in Nasso, Semiramide riconosciuta;

Giovanni Porta (1675-1755): Numitore;

Rachel Portman (1960- ): The Little Prince;

Francis Poulenc (1899-1963): Dialogues des Carmlites, Les mamelles de Tirsias, La voix humaine;

Ezra Pound (1885-1972): Cavalcanti, The Testament of Franois Villon;

Andr Previn (1929- ): A Streetcar Named Desire;

Serguei Prokfiev (1891-1953): Esposalles al convent, L'ngel de foc, El jugador, L'amor de les tres taronges, Semion Kotko, La histria d'un home real, Guerra i pau;

Giacomo Puccini (1858-1923): La Bohme, Edgar, La fanciulla del West, Gianni Schicchi, Madama Butterfly, Manon Lescaut, La rondine, Suor Angelica, Il tabarro, Tosca, Il trittico, Turandot, Le Villi;

Henry Purcell (1659-1695): Dido and Aeneas, Dioclesian, The Fairy-Queen, The Indian Queen, King Arthur;

 Q .
 R .

Serguei Rakhmninov (1873-1943): Aleko, Francesca da Rimini, El cavaller mesqu (Skupoy rytsar), Monna Vanna;

Jean-Philippe Rameau (1683-1764): Abaris ou Les Borades, Anacron, Castor et Pollux, Daphnis et Egl, Dardanus, Les ftes d'Hb, Les ftes de l'Hymen et de l'Amour, Les ftes de Polymnie, La guirlande, Hippolyte et Aricie, Les Indes galantes, Nas, La naissance d'Osiris, Nle et Myrthis, Les Paladins, Plate, La princesse de Navarre, Pigmalion, Les sibarites, Les surprises de l'Amour, Le temple de la Gloire, Zas, Zphire, Zoroastre;

Maurice Ravel (1875-1937): L'Enfant et les sortilges, L'heure espagnole;

Fred Raymond (1900-1954): Geliebte Manuela, Maske in Blau, Salzburger Nockerln ;

Steve Reich (1936- ): The Cave;

Johann Friedrich Reichardt (1752-1814): Brenno, Claudine von Villa Bella, Erwin und Elmire;

Aribert Reimann (1936- ): Melusine, Lear, Troades;

Ottorino Respighi (1879-1936): Belfagor, La bella dormente nel bosco, La campana sommersa, La fiamma, Lucrezia, Maria Egiziaca, Marie Victoire, Semirama;

Ernest Reyer (1823-1909): Salammb, Sigurd;

Federico Ricci (1809-1877), Luigi Ricci (1852-1906): Crispino e la comare;

Nikolai Rimski-Krsakov (1844-1908): El gall d'or, Kashey l'immortal, La ciutat invisible de Kitege, La donzella de Pskov, Nit de maig, Mozart i Salieri, La noble Vera Sheloga, Pan Voyevoda, Sadko, Servilia, La donzella de neu, El conte del tsar Saltan', La nvia del tsar;

James Rolfe (1961- ): Beatrice Chancy;

Sigmund Romberg (1887-1951): The Desert Song, The New Moon, The Student Prince;

Ned Rorem (1923- ): Bertha, Miss Julie, The Magical Miss Devon;

Luigi Rossi (1597-1653): Orfeo, Il palazzo incantato;

Gioacchino Rossini (1792-1868): Adelaide di Borgogna, Armida, Il barbiere di Siviglia, La Cenerentola, Le comte Ory, La donna del lago, Elisabetta, regina d'Inghilterra, Ermione, La gazza ladra, La gazzetta, Guillaume Tell, L'italiana in Algeri, Maometto II (revisada com La sige de Corinthe), Matilde di Shabran, Mos in Egitto, L'occasione fa il ladro,  Otello, La pietra del paragone, La scala di seta, Semiramide, Il Signor Bruschino, Tancredi, Il turco in Italia, Il viaggio a Reims;

Nino Rota (1911-1979): Il capello di paglia di Firenze;

Jean-Jacques Rousseau (1712-1778): Le devin du village;

Albert Roussel (1869-1937): Padmvat, Le testament de la tante Caroline;

Joseph-Nicolas-Pancrace Royer (c 1705-1755): Zade, reine de Grenade;

Anton Rubinstein (1829-1894): Demon;

Poul Ruders (1949- ): The Handmaid's Tale;

John Rutter (1945- ):  Bang!;

 S .

Kaija Saariaho (1952- ): L'amour de loin;

Antonio Sacchini (1730-1786): Armida, Calliroe, La contadina in corte, Creso, Dardanus, Oedipe  Colone;

Saegusa Shigeaki (1941- ): Chushingura;

Camille Saint-Sans (1835-1921): Samson et Dalila, Henry VIII;

Antonio Salieri (1750-1825): Armida, Axur, re d'Ormus, La cifra, Les Danades, Europa riconosciuta, Falstaff, La fiera di Venezia, La grotta di Trofonio, Les Horaces, Palmira, regina di Persia, Prima la musica e poi le parole, Der Rauchfangkehrer, La scuola de' gelosi, Tarare;

Aulis Sallinen (1935- ): The Red Line, The King Goes Forth to France;

Giuseppe Sarti (1729-1802): Didone abbandonata, Fra i due litiganti il terzo gode, Le gelosie villane, Giulio Sabino, Medonte, re di Epiro;

Antonio Sartorio (1630-1680): Adelaide, Giulio Cesare in Egitto, Orfeo;

Erik Satie (1866-1925): Socrate;

Alessandro Scarlatti (1660-1725): Griselda, Mitridate Eupatore, Il trionfo dell'onore;

Max von Schillings (1868-1933): Mona Lisa;

Ludwig Schmidseder (1904-1971): Abschiedswalzer;

Franz Schmidt (1874-1939):  Notre Dame;

Alfred Schnittke (1934-1998): Life with an Idiot, Historia von D. Johann Fausten, Gesualdo;

Othmar Schoeck (1886-1957): Massimilla Doni, Penthesilea, Vom Fischer un syner Fru;

Arnold Schnberg (1874-1951): Erwartung, Die glckliche Hand, Von Heute auf Morgen, Moses und Aron;

Franz Schreker (1878-1934): Der ferne Klang, Die Gezeichneten, Der Schatzgrber, Das Spielwerk und die Prinzessin ;

Friedrich Schrder (1910-1972): Hochzeitsnacht im Paradies;

Franz Schubert (1797-1828): Alfonso und Estrella, Fierrabras, Die Verschworenen, Die Zwillingsbrder;

Erwin Schulhoff (1894-1942): Flammen;

Johann Abraham Peter Schulz (1747-1800): Athalie;

Robert Schumann (1810-1856): Genoveva;

Heinrich Schtz (1585-1672): Dafne;

Alexander Serov (1820-1871): Judith, Rogneda, The Power of the Fiend;

William Shield (1748-1829): The Flitch of Bacon, Rosina;

Larry Sitsky (1934- ): The Fall of the House of Usher, Lenz;

Bed ich Smetana (1824-1884): La nvia venuda (Prodan nev sta), Els Brandemburguesos a Bohmia (Branibo i v  echch), Dalibor,  El mur del diable ( ertova st na), El bes (Hubi ka), Libue, El secret (Tajemstv), Les dues vdues (Dv  vdovy) ;

Dmitri Smirnov (1948- ): Tiriel, The Lamentations of Thel;

Martin Smolka (1959- ): Nagano, Das schlaue Gretchen;

Ethel Smyth (1858-1944): The Boatswain's Mate, Der Wald, The Wreckers;

Juan Maria Solare (1966- ): Veinticinco de agosto, 1983;

Harry Somers (1925-1999): Louis Riel;

Stephen Sondheim (1930- ): Sweeney Todd;

Louis Spohr (1784-1859):  Faust, Jessonda, Zemire und Azor;

Gaspare Spontini (1774-1851): Agnes von Hohenstaufen, Alcidor, Fernand Cortez, Milton, Olympie, La vestale;

Sigmund Theophil Staden (1607-1665): Seelewig;

Charles Villiers Stanford (1852-1924): The Canterbury Pilgrims ;

Karlheinz Stockhausen (1928- ): Licht;

Petar Stojanovi  (1877-1957): Devojka na Mansardi, Die Herzog von Reichstadt, Der Tiger;

Robert Stolz (1880-1975): Der Tanz ins Glck, Zwei Herzen im Dreivierteltakt (Der verlorene Walzer);

Stephen Storace (1763-1796): Gli equivoci;

Oscar Straus (1870-1954): Bozena, El soldat de xocolata (Der tapfere Soldat), Drei Walzer, Ein Walzertraum, Der letzte Walzer;

Johann Strauss II (1825-1899): Blindekuh, Cagliostro in Wien, Die Fledermaus, Frstin Ninetta, Die Gttin der Vernunft, Indigo und die Vierzig Ruber, Jabuka, Der Karneval in Rom, Der lustige Krieg, Eine Nacht in Venedig, Prinz Methusalem, Simplicius, Das Spitzentuch der Knigin, Waldmeister, Walzer aus Wien, Wiener Blut, Der Zigeunerbaron;

Richard Strauss (1864-1949): Die gyptische Helena, Arabella, Ariadne auf Naxos, Capriccio, Daphne, Elektra, Feuersnot, Die Frau ohne Schatten,  Friedenstag, Guntram, Intermezzo, Die Liebe der Danae, Der Rosenkavalier, Salome, Die schweigsame Frau  ;

gor Stravinsky (1882-1971): The Flood, L'histoire du soldat (Istoria Soldata), Mavra, El Rossinyol (Solovei), Oedipus rex, Persphone, La carrera del llibert, Renard (Bayka pro Lisu, Petukha, Kota da Barana), El Casament (Svadebka);

Heinrich Strecker (1893-1981): nnchen von Tharau;

Arthur Sullivan (1842-1900):  With W. S. Gilbert: The Gondoliers, The Grand Duke, H.M.S. Pinafore, Iolanthe, The Mikado, Patience, The Pirates of Penzance, Princess Ida, Ruddgore, The Sorcerer, Thespis, Trial by Jury, Utopia Limited, The Yeomen of the Guard; Amb altres: The Beauty Stone, The Chieftain, The Contrabandista, Cox and Box, The Emerald Isle (amb Edward German), Haddon Hall, Ivanhoe, The Rose of Persia, The Zoo;

Franz von Supp (1819-1895): Banditenstreiche, Boccaccio, Fatinitza, Leichte Kavallerie, Die schne Galathee;

Conrad Susa (1935- ): The Dangerous Liaisons;

Heinrich Sutermeister (1910-1995): Romeo und Julia, Die schwarze Spinne;

Albert Szirmai (1880-1967): Mgns Miska, Mzeskalcs, Tncos Huszrok;

Karol Szymanowski (1882-1937): El rei Roger (Krl Roger);

 T .

Louise Talma (1906-1996): The Alcestiad;

Tan Dun (1957- ): The First Emperor, Marco Polo, Peony Pavilion, Tea;

Serguei Taniev (1856-1915): Oresteia;

Deems Taylor (1885-1966): The King's Henchman, Peter Ibbetson;

Georg Philipp Telemann (1681-1767): Pimpinone;

Domnec Terradelles (1713-1751): La mrope;

Ambroise Thomas (1811-1896): Hamlet, Mignon;

Arthur Goring Thomas (1850-1892): Esmeralda (pera);

Virgil Thomson (1896-1989): Four Saints in Three Acts, Lord Byron, The Mother of Us All;

Michael Tippett (1905-1998): The Ice Break, King Priam, The Knot Garden, The Midsummer Marriage, New Year, Robin Hood;

Eduard Toldr (1895-1962): El giravolt de maig;

Toms de Torrejn y Velasco (1644-1728): La prpura de la rosa;

Tommaso Traetta (1727-1779): Antigona, Armida, Ifigenia in Tauride, Sofonisha;

Cornel Trailescu (1926- ): Blcescu, Love and Sacrifice (Dragoste  i jertf), Puss in boots (Motanul ncaltat);

Mark-Anthony Turnage (1960- ): Greek, The Silver Tassie;

Piotr Ilitx Txaikovski (1840-1893): Voyevoda, Undina, The Oprichnik, Cherevichki, Iolanta, La Donzella d'Orleans (Orleanskaya deva), Mazeppa, La dama de piques (Pikovaya dama), Eugene Onegin;

 U .

Viktor Ullmann (1898-1944): Der Kaiser von Atlantis;

 V .

Nicola Vaccai (1790-1848): Giulietta e Romeo;

Ralph Vaughan Williams (1872-1958): Hugh the Drover, Sir John in Love, The Pilgrim's Progress, The Poisoned Kiss, Riders to the Sea;

Giuseppe Verdi (1813-1901): Aida, Alzira, Aroldo, Attila, Un ballo in maschera, La battaglia di Legnano, Il corsaro, Don Carlos, I due Foscari, Ernani, Falstaff, La forza del destino, Un giorno di regno, Giovanna d'Arco, Jrusalem, I Lombardi alla prima crociata, I masnadieri, Luisa Miller, Macbeth, Nabucco, Oberto, Conte di San Bonifacio, Otello, Rigoletto, Simon Boccanegra, Stiffelio, La traviata, Il trovatore, Les vpres siciliennes;

Alexey Verstovsky (1799-1862): Askold's Grave (Askol'dova mogila);

Arno Vetterling (1903-1963): Liebe in der Lerchengasse;

Heitor Villa-Lobos (1887-1959): Yerma;

Leonardo Vinci (c 1696-1730): Artaserse, Didone abbandonata, Li zite 'ngalera;

Antonio Vivaldi (1678-1741): Bajazet, Dorilla in Tempe, La fida Ninfa, Griselda, Motezuma, L'Olimpiade, Orlando finto pazzo, Orlando furioso, Ottone in villa, Il Teuzzone, Tito Manlio;

 W .

Richard Wagner (1813-1883): Les fades (Die Feen), Rienzi, L'holands errant (Der fliegende Hollnder), Les noces (Die Hochzeit), La prohibici d'estimar (Das Liebesverbot), Lohengrin, Els mestres cantaires de Nuremberg (Die Meistersinger von Nrnberg), Parsifal, L'Anell del Nibelung (Der Ring des Nibelungen): L'or del Rin (Das Rheingold); La Valquria (Die Walkre); Sigfrid (Siegfried); El capvespre dels dus (Gtterdmmerung), Tannhuser, Tristany i Isolda (Tristan und Isolde), ;
William Vincent Wallace (1812-1965): Maritana;

William Walton (1902-1983): The Bear, Troilus and Cressida;

Roger Waters (1943- ): a Ira;

Carl Maria von Weber (1786-1826): Abu Hassan, Die drei Pintos, Der Freischtz, Euryanthe, Oberon, Peter Schmoll und seine Nachbarn, Silvana;

Kurt Weill (1900-1950): Die Brgschaft, Down in the Valley, Happy End, Der Jasager, El meu regne per un cavall (Der Kuhhandel), Lady in the Dark, Lost in the Stars, One Touch of Venus, Der Protagonist, Rise and Fall of the City of Mahagonny (Aufstieg und Fall der Stadt Mahagonny), Els set Pecats Capitals (Die sieben Todesnden), Der Silbersee, Street Scene, L'pera dels tres penics (Die Dreigroschenoper), Der Zar lsst sich photographieren;

Jaromr Weinberger (1896-1967): vanda the Bagpiper (vanda dudk);

Felix Weingartner (1863-1942): Genesius, Meister Andrea, Sakuntala;

Judith Weir (1954- ): Blond Eckbert, A Night at the Chinese pera, The Vanishing Bridegroom;

Hugo Weisgall (1912-1997): The Stronger, The Tenor;

Gerhard Winkler (1906-1977): Premiere in Mailand;

Peter Winter (1754-1825): Babylons Pyramiden, Der Bettelstudent, Das Labyrinth, Leonardo und Blandine, Der unterbrochene Operfest;

Hugo Wolf (1860-1903): Der Corregidor;

Ermanno Wolf-Ferrari (1876-1948): Il campiello, Le donne curiose, I gioielli della Madonna, I quattro rusteghi,  Il segreto di Susanna, Sly;

 X .

Dmitri Xostakvitx (1906-1975): Els Jugadors (Igroki), Lady Macbeth del districte de Mtsensk (Ledy Macbeth Mtsenskovo uyezda), Moskva, Cheryomushki, El nas (Nos);

 Y .

Kosaku Yamada (1886-1965): Kurofune (The Black Ships);

Vincent Youmans (1898-1946): No, No, Nanette;

 Z .

Riccardo Zandonai (1883-1944): I cavalieri di Ekeb, Conchita, Francesca da Rimini, Giuletta e Romeo, La farsa amorosa;

Carl Zeller (1842-1898): Der Obersteiger, Der Vogelhndler;

Alexander von Zemlinsky (1871-1942): Es war einmal, Eine florentinische Tragdie, Der Knig Kandaules, Der Kreidekreis, Sarema, Der Traumgrge, Der Zwerg;

Karl Michael Ziehrer (1843-1922): Die drei Wnsche, Fesche Geister, Der Fremdenfhrer, Knig Jrme oder Immer Lustick, Die Landstreicher, Der Schtzmeister, Ein tolles Mdel! ;

Bernd Alois Zimmermann (1918-1970): Die Soldaten;

Niccol Antonio Zingarelli (1752-1837): Giulietta e Romeo, Ines de Castro, Pirro, re d'Epiro;

Johan Rudolf Zumsteeg (1760-1802): Das Pfauenfest;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153685" title="Balandra" nonfiltered="2228" processed="2224" dbindex="62259">
Balandra s el nom genric que es refereix a una embarcaci a vela d'un sol pal, destinada tradicionalment a la pesca o a les activitats de cabotatge i, modernament, tamb a la navegaci d'esbarjo. Es considera una balandra tot iot a vela d'un sol pal, amb vela major urica (cangrea) o de guaira, o b, bermudiana (de ganivet). 

Pel que fa a les veles d'estai o de proa, un iot d'un sol pal (balandra) pot estar aparellat com a sloop, amb un sol estai i amb la vela corresponent emvergada: un gnova amb enrotllador que permet reduir la superficie d'aquesta vela segons les condicions de vent i mar sense necessitat de sortir de la seguretat que dna la banyera o lloc de pilotatge, o b un conjunt de diversos flocs i gnoves de diverses superficies i gramatges. Aquest conjunt de veles sn intercanviables i es fixen a l'estai mitjanant un conjunt de mosquetons; fent s de la drissa corresponent que passa per la politxa fixada dalt del pal i es connecta per un extrem al puny de drissa de la vela, per tal que es puguin hissar o b arriar. 

Una balandra tamb pot estar aparellada com a cter, amb ms d'una vela a proa: bsicament, una vela trinqueta (emvergada a l'estai del mateix nom, ja sigui amb enrotllador o mitjanant el sistema tradicional, amb mosquetons) i un ianqui, gnova o floc de dimensions variables, per de major superficie que la vela de trinqueta la qual, com ja s'ha dit, se situa ms retrasada en relaci al floc/gnova. El floc (o el gnova) va envergat a l'estai situat a proa de l'estai de trinqueta, ja sigui pel mtode tradicional amb mosquetons, o b fent s d'un mecanisme enrotllador. Aquest estai es fixa al pal en un punt ms elevat que el de l'estai de trinqueta de forma que ambds es disposin de forma parallela. Els cters clssics (amb vela major urica), i tamb alguns dels cters bermudians (ms moderns), consten tamb d'un pal anomenat bauprs que s'avana a la roda del vaixell, a l'extrem del qual s'aferma l'estai del floc (o del gnova). 

Com en tot veler, cada vela d'una balandra, una vegada hissada, ja sigui aquesta la vela major, la trinqueta, el floc, el ianqui o el gnova, es pot trimar mitjanat les corresponents escotes, a ms, d'altres sistemes i mecanismes de reducci de vela, i d'altres sistemes de politxes i caps que permeten fer un reglatge ms precs de la vela i treure'n el mxim rendiment, com ara el cunningham i locellet, per ajustar la tensi del grtil i l'embossament de la major. A ms a ms de les veles d'estai i de la vela major, els sloops permeten aparellar un espinaker mitjanant un tang fixat al pal que permet garantir que aquesta vela de gran superficie i poc gramatge, porti adequadament navegant amb vents fluixos i rumbs d'empopada o a un llarg, la drissa per arriar-la o hissar-la, l'escota i braa. 

Tant els sloops com els cters tamb permeten aparellar un genaker, una vela semblant a l'espinaker, per ms fcil de manipular ja que prescindeix del tang, i que tamb rep el nom d'espi asimtric perqu donat que porta adequadament amb vents que entrin per l'aleta o pel travs cal que el veler navegui amurat, a babord o a estribord. En condicions adverses, amb vents molt forts i molta mar, les balandres disposen de veles de capa (majors ms petites, pesants i resistents) i torment (floc molt petit i resistent) per permetre el govern de l'embarcaci i a la vegada reduir el risc de trencar les veles i eixrcia.    

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153686" title="Francombat" nonfiltered="2229" processed="2225" dbindex="62260">
El francombat s un art marcial francs, semblant al jiu-jitsu i creat en l'any 1988 per Alain Basset i Dominique Dumolin. Aquest art marcial es basa en l'estratgia i en la comprensi del cos hum. Els seus instructors duen robes vermelles i els estudiants en duen de verdes. 

El francombat s practicat en el sud de Frana. Hom pot trobar escoles de francombat a Pars,  Bordeus i Montpeller.

Segons las persones que practiquen aquest esport, l'eficcia en el combat depn de tres factors: bona forma fsica, coneixement de les tcniques i l'estratgia, i bon control de l'estrs. L'entrenament del francombat es basa en:

 la prctica intensiva esportiva, ;
 l'aprenentatge ferm de la tcnica de combat que sempre s collocada dintre dels lmits de l'estratgia que t una meta: l'eficcia veritable, ;
 l'entrenament per a enfrontar-se amb l'estrs,
 l'acostament d'acord amb la llei. ;

 Enllaos externs .
 Uni Francesa de Francombat ;
 La pgina oficial de l'Ecole Speciale de Defense Francaise Cont pellcules amb temes de francombat  ;
 Francombat.net ;
 Francombat et sapeurs-pompiers (=El Francombat i els bombers), article de SPmag nm. 957 ;
 Le francombat. L'art de la strategie (=Francombat. L'art de l'estratgia) Article descriptiu  ;
 Club del francombat de Langonais ;
 Escola d'autodefensa francesa de Gonesse ;
 Club d'art marcial de Bordeus ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153689" title="Jean-Franois Lyotard" nonfiltered="2230" processed="2226" dbindex="62261">

Jean-Franois Lyotard (Versalles 10 d agost de 1924 - Pars 21 d abril de 1998) Filsof francs associat al postestructuralisme i reconegut per la seva articulaci del postmodernisme a la fi de la dcada del 1970. 

Fou membre del grup 'Socialisme ou Barbrie' (Socialisme o barbrie), un grup de l'esquerra crtica integrat per intellectuals francesos i creat el 1956 durant les revoltes d'Hongria en oposici a l stalinisme del comunisme sovitic. Socialisme o barbrie va adoptar posicions consellistes i denunciava l'URSS com una forma de capitalisme d'estat. El 1959, Jean-Franois Lyotard deixa Socialisme o barbrie per fundar una nova organitzaci d'ultraesquerra que s anomen Pouvoir ouvrier (Poder obrer).

Professor a l'Universitat de Pars VIII (Vincennes, Saint-Denis), membre del Collegi de Frana, professor emrit de l'Universitat de Pars. Lyotard va exposar a Li Diffrend (1983) que el discurs hum es desplega en un variat per discret nombre de dominis inconmesurables, cap dels quals t el privilegi de passar o emetre judicis de valor sobre els altres. Sent aix, en economia libidinal (1974), La condici postmoderna (1979) i Au juste: Conversations (1979), Lyotard va atacar teories literries contempornies i va incitar al discurs experimental desprovet d'excessius interessos per la veritat. Va considerar que ja passat l'poca dels grans relats o "metarrelats", que intentaven donar un sentit a la marxa de la histria.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153693" title="Iot" nonfiltered="2231" processed="2227" dbindex="62262">
Un Iot s una embarcaci d'esbarjo (propulsada a vela, o a motor) amb coberta i cabina. Les dimensions d'un iot poden ser variables, des d'una petita balandra, a un gran iot amb diversos camarots i superestructures.

Enllaos externs.


Sailing Yachts database: sailing yacht data sheets all over the world;
Windermere Steamboat Museum Home to unique collection of vintage Windermere craft, including Yacht Margaret, 1780, the UK's oldest sailing yacht;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153695" title="Bandera del Regne Unit" nonfiltered="2232" processed="2228" dbindex="62263">


La bandera del Regne Unit, (denominada Union Jack) s una combinaci de les creus dels sants patrons d'Anglaterra, d'Esccia, i d'Irlanda del Nord, tres de les quatre regions que, amb Galles, formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.
La creu vermella sobre fons blanc del centre, s la de Sant Jordi d'Anglaterra. La creu en forma d'"X" blanca sobre fons blau s la creu de Sant Andreu d'Esccia. I la creu en forma d'"X" vermella sobre fons blanc s la creu de Sant Patrici d'Irlanda.
La versi final de la Bandera de la Uni va aparixer al 1801, al produir-se la uni de Gran Bretanya amb Irlanda i va ser quan es va incloure la creu de Sant Patrici perqu amb anterioritat ja s'havien combinat les creus dels patrons d'Anglaterra i Esccia. La creu de Sant Patrici segueix a la bandera del Regne Unit malgrat actualment noms el territori d'Irlanda del Nord forma part del Regne Unit.
Cal puntualitzar que mentre que les creus de Sant Jordi i Sant Andreu tenen una vella tradici, la "creu de Sant Patrici" s d'invenci recent.
Galles no est representada a la bandera de la Uni perqu, quan va aparixer la primera versi oficial de la seva bandera, Galles ja s'havia unit amb Anglaterra. La bandera del Pas de Galles, un drac vermell sobre un fons blanc i verd, daten del segle XV. El drac s un smbol que probablement va ser introdut a Gran Bretanya per les legions romanes.
A pesar del seu s freqent, no est reconeguda oficialment, s a dir sota cap document que l'empari com bandera oficial de tot el Regne Unit.



Estendard Reial.


L'estendard del Monarca Britnic, denominat en angls  Royal Standard  (Estendard Reial) s, com en el cas d'altres monarques i caps d'estat, la seva ensenya o bandera personal. Alguns pasos membres de la Mancomunitat Britnica de Nacions que han mantingut al monarca britnic com cap d'estat han adoptat el seu propis estendards reials.
En el Regne Unit, a ms del monarca, altres membres de la Famlia Reial possexen estendards propis. Sn variants de l'estendard reial que incorporen uns smbols herldics anomenats Lambels.

L'estendard reial usat en els territoris d'Anglaterra, Galles i Irlanda del Nord s una bandera dividida en quatre quadrants. En el primer i quart quadrant figuren els elements del blas d'Anglaterra, tres lleons grocs o daurats sobre un fons vermell. En el segon, que representa a Esccia, pot observar-se un lle dins d'una vora doble amb flors de llir, sobre un fons de color groc o daurat. En el tercer quadrant, per Irlanda (del Nord), apareix representada una arpa groga o daurada sobre un fons blau. 

En el cas d'Esccia el Monarca Britnic usa un Estendard composat pels mateixos elements de l'Estendard emprat a Anglaterra, Galles i Irlanda del Nord per s'altera l'ordre de les casernes per donar preferncia a l'escocs que apareix d'aquesta forma en el primer i el quart quadrant.

Altres banderes.



Vegeu tamb.
Llista de banderes britniques;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153696" title="Universitat de Columbia" nonfiltered="2233" processed="2229" dbindex="62264">

La Universitat de Columbia, oficialment coneguda com Columbia University in the City of New York, s una instituci privada d'educaci universitria, i una de les ms prestigioses del mn amb ms de setanta receptors del Premi Nobel entre alumnes i PDI. El campus principal de la Universitat de Columbia ocupa sis quadres de la illa de Manhattan a Nova York. La instituci va ser establerta el 1754 amb el nom de King's College per l'Esglsia d'Anglaterra sota un reial decret de George II d'Anglaterra. Va ser conseqentment la quinzena instituci universitria establerta durant les Tretze Colnies nord-americanes i, desprs de la Guerra d'Independncia dels Estats Units, va passar a dependre de l'Estat de Nova York durant un curt perode de temps entre el 1748 i 1787. A partir de 1787 fins l'actualitat, la universitat s estrictament de carcter privat.

Campus.
La Universitat de Columbia consta de quatre campus situats a la ciutat de Nova York: el campus principal de Morningside Heights, el Medical Campus, el Lamont-Doherty Earth Observatory a l'est del riu Hudson i els Nevis Laboratories a Irvington, Estat de Nova York. Addicionalment, algunes classes sn impartides al Reid Hall a la ciutat de Pars, Frana, mentre que el programa de negocis MBA de la universitat fa s de l'Adrden House a Harriman, Nova York.

Histria.
La Universitat de Columbia s una de les institucions universitries ms antigues de l'Estat de Nova York. Fundada i declarada King's College (de l'angls universitat reial) el 1754, Columbia s la sisena instituci de les seves caracterstiques en la histria dels Estats Units d'Amrica. Desprs de la Guerra d'Independncia dels Estats Units, King's College va ser reanomenada Columbia College el 1784, i el 1896 va ser finalment anomenada Columbia University. Columbia ha crescut amb els anys fins al punt d'estar formada per ms de vint escoles i institucions afiliades.

Referncies.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153703" title="Equincia" nonfiltered="2234" processed="2230" dbindex="62265">



L  equincia (Echinacea angustifolia) s una planta herbcia anual de la famlia de les Astercies originria d Amrica del Nord i introduda a Europa cap a l any 1930. En l actualitat s molt abundant als Estats Units, sobretot als estats ms occidentals, com sn Illinois i Nebraska, tot i que tamb s estn cap al sud fins a Missouri, Louisiana, Oklahoma, Kansas, Florida, Texas i Mxic. s cultivada com a planta medicinal en diversos pasos del centre d Europa i pot trobar-se tamb mpliament com a planta de jard en un gran nombre de pasos de la resta del mn. 
Al Principat s present en explotacions industrials per ser una espcie d inters farmacutic. 
Tamb s coneix amb els noms de flor cnica de la prada i flor porpra de la prada.

Etimologia. 
El primer terme de l espcie,  echinacea , deriva de la paraula grega echino (espins) aplicat al seu disc central. El segon terme,  angustifolia , fa referncia a les seves fulles estretes. 

Ecologia. 
Originriament creix en sls pobres, rocosos i ben drenats, que presentin un pH neutre o lleugerament bsic. s resistent a la sequera i a les gelades (pot suportar temperatures de fins a  25 /  40 C). Creix millor a ple sol, encara que tolera mitja ombra. Malgrat la seva rusticitat, s ha comprovat que les plantes responen b al reg i a una fertilitzaci adient als continguts de nutrients del sl. 

Descripci.
Planta herbcia perenne annual: la tija aria mor a l hivern, per l arrel s perenne i la part perduda torna a crixer. La seva mida s variable i es troba al voltant dels 45 cm. L arrel s axonomorfa i fibrosa i la tija s aria, erecta, cilndrica, herbcia i hirsuta (tota ella est recobeta de pls aspres i rgids). Les fulles sn tamb hirsutes, tenen una forma linear-lanceolada, un marge sencer ondulat i sn peciolades. Tenen 3 nervis gruixuts molt sortints en l'anvers, mentre que en el revers deixen un espai. Fan uns 5-20 cm de llargada i 1,5-10 cm d amplada i es disposen a la tija de forma oposada o alterna.
Pel que fa a la repartici de sexes, s una planta monoica de flors hermafrodites (els dos sexes estan presents en un sol tipus de flor) que apareixen entre mig estiu i l inici de la tardor. 
Les seves inflorescncies sn en captol; les flors, sssils, es disposen sobre un disc o receptacle, envoltat per un involucre de brctees. Els receptacles tenen forma d arc cnic i sn punxeguts; en ells s hi poden diferenciar dos tipus de flors: al centre, flors tubulars punxegudes i frtils anomenades flsculs i, a la base, flors ligulades estrils. 
La morfologia dels flsculs, que sn les flors hermafrodites, s la segent: sn petites, hermafrodites, pentmeres, dialiptales i de simetria actinomorfa. El seu androceu s singensic de 5 estams. El seu gineceu s infer, bicarpel lar, amb l ovari unilocular, un primordi seminal, un estil i 2 estigmes (cenocrpic paracrpic).
Les lgules, que sn les flors estrils, no tenen rgans reproductors i la seva corolla s gamoptala (amb 3 ptals de color violat soldats).

El fruit s un tetraqueni espins. 

Les parts de la planta usades per les seves virtuts medicinals sn les arrels i el rizoma.

 Composici qumica .
Alcaloides pirrolizidnics: tussilagina i isotussilagina.
 Amides: alquilamides (almenys 20, epecialment isobutilamides amb cadenes d cids grassos d  11 a  16 carbonis) i echinacena (amida insaturada). ;
 Carbohidrats: polisacrids d alt pes mollecular, echinacina, inulina i sucres (fructosa, glucosa...). ;
 Glicsids: derivats de l cid cafec (ex. echinacsid 0.5-1.0%) i cinarina. ;
 Poliens: poliacetilens . ;
 Betana (carot). ;
 Resina (que cont cids oleic, cid linoleic, certic i palmtic, aix com fitosterols). ;

 Usos medicinals . 
L' equincia posseeix propietats com a immunoestimulant: refora el sistema immunolgic tant en la prevenci (s usa molt per a prevenir refredats) com en el cas de persones debilitades. 
S utilitza tamb com a antisptic i cicatritzant a l hora de desinfectar ferides, com a antiviral i com a vasodilatador perifric. 
Tradicionalment, ha estat usada en casos de forunculosi i septicmia; com a anticatarral, en casos de catarro nasofaringi; en casos de piorrea, tonsillitis i, especficament, per a casos de carboncle i abscessos. 
L arrel i el rizoma poden sser administrats en diverses formes, les quals fan variar la dosi: 
Extracte sec: 1 g en infusi o decocci tres cops al dia. 
Extracte lquid: 0.25-1.0 ml (1:1 en 45% alcohol) tres cops an dia. 
Tinctura: 1-2 ml (1:5 en 45% alcohol) tres cops al dia.

 Accions farmacolgiques .
En estudis in vitro en humans s ha pogut constatar la seva activitat immunoestimulant, indicada per una millora en la fagocitosi de toxines, cllules malmeses o d altres cossos irregulars a la sang i per l estimulaci de la secreci de TNF (Tumour Necrosis Factor) per part de macrfags i limfcits. Aquestes accions podrien ser la causa ltima de l activaci de cllules T no especfiques. 
D altra banda, l echinacina s considerat el principi actiu que confereix a l equincia les seves propietats en la curaci de ferides (antisptiques), donat que inhibeix l acci de la hialuronidasa via formaci d un complex polisacrid-cid hialurnic.
La seva activitat cicatritzant s conseqncia del fet que afavoreix la formaci del teixit de granulaci que s necessari; estimula la proliferaci de fibroblasts responsables de la regeneraci de teixits i la formaci de cicatrius.

 Toxicitat .
Rarament s han descrit efectes adversos per a l organisme; el seu contingut en alcaloides pirrolizidnics, els quals sn txics per al fetge, s tan insignificant que no suposa cap mena de problema de toxicitat. 
Malgrat tot, el seu consum pot produir efectes secundaris lleus:
Augment de la salivaci.
Molsties gastrointestinals lleus.
Increment de les ganes d orinar. ;
Reaccions allrgiques/dermatolgiques com sn les erupcions exantemtiques amb prurit.
S'han descrit casos puntuals d'anafilaxi amb edema facial, mareig, hipotensi i disnea.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153705" title="Onda Cero" nonfiltered="2235" processed="2231" dbindex="62266">
Onda Cero s la tercera cadena generalista de rdio espanyola en nombre d'odors. T 220 emissores i forma part del Grupo Antena 3. El seu president actual s Javier Gonzlez Ferrari. Va ser propietat de la ONCE fins a 1999, quan Telefnica va adquirir la cadena. 

Al associar-la a Antena 3 va crear el grup de comunicaci del mateix nom. Actualment aquest grup, i per tant Onda Cero, cotitza a borsa i el seu propietari majoritari s el Grupo Planeta. Telefnica va abandonar el grup per incompatibilitat amb la seva participaci a Sogecable. 

Va ser pionera en l'emissi del seu senyal a travs d'Internet i en el podcasting.

 Enllaos externs .
  Web de Onda Cero;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153706" title="Jos Manuel Lara Hernndez" nonfiltered="2236" processed="2232" dbindex="62267">
Jos Manuel Lara Hernndez (1914-2003),va nixer el 31 de desembre de 1914 a El Pedroso, provncia de Sevilla. El seu pare era el metge del poble. Va deixar molt aviat l'escola i va provar diversos oficis, com fuster, pintor i ballar de revista, sense xits notables. 

Va participar en la Guerra Civil Espanyola en el bndol franquista, arribant al grau de capit. Desprs de la Guerra es va establir a Barcelona on va conixer a la seva esposa Mara Teresa Bosch, i es va dedicar a la compra venda de llibres i va fundar diverses editorials fins que el 1949 va constituir la Editorial Planeta. 

El negoci va crixer rpidament en l'Espanya canviant dels anys setanta, impulsat pel seu catleg de ficci, amb oportunes adquisicions i aliances comercials en el cam. En aquests mateixos anys Planeta es va installar a Argentina, Mxic, Colmbia, Xile, Veneuela i, ms endavant, a Equador. 

El 1994 va ser nomenat Marqus del Pedroso de Lara. Avui dia el Grupo Planeta comprn diverses editorials de prestigi, com Seix Barral, Espasa Calpe i Destino, aix com cadenes de rdio i televisi i diaris. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153709" title="Ortocentre" nonfiltered="2237" processed="2233" dbindex="62268">

S'anomena ortocentre el punt on es creuen les tres alades d'un triangle.

El terme prov d'orto, recte, en referncia a l'angle format entre les bases i les alades.

L'ortocentre es troba dins del triangle si aquest s acutangle, coincideix amb el vrtex de l'angle recte si s rectangle, i es troba fora del triangle si s obtusangle.

Articles relacionats.
Incentre;
Baricentre;
Circumcentre;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153717" title="Prssia Oriental" nonfiltered="2238" processed="2234" dbindex="62269">

La Prssia Oriental (en alemany Ostpreuen p r   sn; en litu Ryt  Pr sija o Rytpr siai; en  polons Prusy Wschodnie; en rus                  , Vosttxnaia Prssia) s una regi histrica situada a la costa sud-oriental del mar Bltic.

 Histria .

Colonitzada per alemanys entre els segles XI i XII, es va convertir en el centre de l'Estat de l'Orde Teutnic. La decadncia del poderiu de l'Orde va conduir al Tractat de Toru  de 1466, pel qual bona part de Prssia passava al domini directe de la Corona Polonesa, i la resta que romania sota el control de l'Orde es convertia en vassall del monarca polons. Al 1525 el Gran Mestre de l'Orde Teutnic, Albert de Hohenzollern, es va convertir al protestantisme, va secularitzar l'Orde i es va convertir en el primer duc de Prssia, vassall de Polnia.

La seva lnia es va extingir el 1618: la propietat dels seus estats va passar als seus cosins els Hohenzollern de Brandenburg i es va formar el que en el segle XVIII es convertiria en el Regne de Prssia, desvinculat ja de qualsevol relaci feudal amb Polnia. Des de 1824 i fins a 1871 va formar una nica provncia (Provncia de Prssia) en fusionar-se amb la Prssia Occidental. Va estar sota el control de l'Imperi Alemany, la Repblica de Weimar i l'Alemanya nazi entre 1871 i 1945.

El 1945, desprs de la derrota nazi a la Segona Guerra Mundial, el territori va ser dividit entre diversos estats de l'Est. D'aquesta manera, la provncia va ser dividida en tres parts. Una es va incorporar a Rssia, on es va constituir l'blast de Kaliningrad; una altra al voivodat de Warmia i Mazury polons, i finalment, la regi de Klaip da va ser per a Litunia. La capital de l'antiga Prssia Oriental, Knigsberg, canviaria el seu nom el 1946, en qu va passar a anomenar-se Kaliningrad. 2,5 milions d'alemanys van ser expulsats de la llar dels seus avantpassats.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153721" title="Quan el mal ve d'Almansa..." nonfiltered="2239" processed="2235" dbindex="62270">


Quan el mal ve d'Almansa... (PDI, 1979) s el ttol del quart disc de llarga durada d'Al Tall i, presumiblement, el ms emblemtic de tota la seua discografia pel nmero de peces (principalment de la cantata) que formen part del repertori habitual en directe.

 Histria .
Sovint ressenyat com un dels punts culminants de la carrera del grup, sorprenentment arribava en un moment crtic pel conjunt desprs de la mort d'Enric Ortega. El ttol s una dita popular (quan el mal ve d'Almansa, a tots alcana) que fa referncia a l'etapa valenciana de la Guerra de Successi (1705-1707), tema al voltant del qual giren la meitat de les canons.

En parlar de la concepci del disc com a unitat s'assenyala la Cantata Santa Mara de Iquique de Quilapayn  (1970) i la Cantata de Mencey Loco de Los Sabandeos (1976), si b Quan el mal ve d'almansa... s'aproxima ms a Los comuneros del Nuevo Mester de Juglara (1976) en el temps i en l'espai: Lladres, de fet, est basada en un fandango castell aportat per Eliseo Parra paregut al de Castilla: canto de esperanza del disc ads esmentat (i que, alhora, entronca amb el de lEl ejrcito del Ebro).

Editat per primera volta en CD el 1994, l'any 2007 Picap es va fer amb els drets del catleg de PDI i el reeditava en una edici especial commemorativa del 300 aniversari de la Batalla d'Almansa.

 Estructura .

 Cara A;
 Dansa de nanos (1'58");
 Process;
 Introducci (0'39");
 Dansa (1'54");
 Process (1'58");
 El 2 i 15 (2'00");
 Roman de cec (3'42");
 Lladres (3'01");
 Cant de maulets (2'28");
 Albaes (2'15");

 Cara B;
 Polca (1'19");
 Nuclears?... No, grcies (4'33");
 La colometa (2'48");
 Bolero (2'54");
 Per culpa (1'36");
 El fantasma (2'33");
 A Miquel Grau (3'04");

Les catorze pistes del disc estan clarament dividides en dos parts iguals coincidents amb les dos cares del vinil original: en la primera es troba la cantata que dna nom al treball; en la segona, set canons soltes d'idiosincrsia diversa entre les quals destaquen Nuclears?... No, grcies -que, en un principi anava a ser el leitmotiv de la cantata- i les dos ltimes aportacions d'Ortega al grup abans del seu trasps, Bolero i A Miquel Grau (esta ltima ja editada l'any anterior com a senzill).

 Enllaos externs .
 AlTall.org fitxa del disc;
 VilaWeb TV Cant de maulets en viu a Almansa el 24 d'abril de 2007;

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153723" title="High School Musical 2 (lbum)" nonfiltered="2240" processed="2236" dbindex="62271">

High School Musical 2: Soundtrack cont les canons de la recent producci de Disney Channel, High School Musical 2. L'lbum cont 10 diferents canons les quals formen part de la banda sonora de la pellcula, aix com un bonus track afegit a la compilaci oficial, i sort a la venda el 14 d'agost del 2007. 

Llista de les canons.
 Fabulous - Sharpay y Ryan ;
 I Don't Dance - Chad y Ryan   ;
 I Thought We Were - Gabriella y Troy ;
 Something's Gotta Change - Sharpay y Ryan ;
 I Like This Feeling - Troy y Sharpay ;
 It's Summer Time - Reparto de High School Musical 2 ;
 When We Were - Gabriella ;
 You Are The Music In Me - Troy y Gabriella ;
 I've Gotta Go My Own Way - Gabriella  ;
 What Time Is It? - Reparto de High School Musical 2 
 All For One - Reparto de High School Musical 2 ;

Referncies.


Altres enllaos.
High School Musical 2;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153727" title="Catalunya Vella" nonfiltered="2241" processed="2237" dbindex="62272">
Catalunya Vella s la denominaci del territori on inicialment es va comenar a utilitzar el nom de Catalunya, al segle XII, exclosos els comtats de Rossell i de Cerdanya. 

Els lmits entre la Catalunya Vella i la Catalunya Nova es troben a les serres a l'oest que separen la conca del Llobregat de les de l'Anoia i del Segre. La Catalunya Vella correspon, aproximadament, a l'rea dialectal del catal central, el qual arriba al sud fins al Camp de Tarragona. 

La denominaci va sorgir al segle XIII per distingir les diferents aplicacions del dret consuetudinari, amb un sistema feudal ms arrelat a la Catalunya Vella que la Nova. Modernament, les dues denominacions s'utilitzen en sentit geogrfic, identificant la Catalunya Vella amb la Catalunya humida, la qual exclou, per, la faana mediterrnia. Tamb s'identifica amb la Marca Hispnica. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153728" title="Punt mitj" nonfiltered="2242" processed="2238" dbindex="62273">
El punt mitj  d'un segment  s el punt del segment que equidista dels extrems  i .



El punt mitj s la intersecci del segment amb la seva mediatriu.

Construcci del punt mitj amb regle i comps














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153731" title="Literatura polonesa" nonfiltered="2243" processed="2239" dbindex="62274">
La literatura polonesa s considerada, desprs de la literatura russa, la ms important de les literatures eslaves.

 Evoluci .
Els inicis de la literatura polonesa es troben a la Baixa Edat Mitjana, quan el pas ja s'havia convertit al cristianisme i es van comenar a compondre cants religiosos en llengua vulgar. El llat era la llengua de l'Esglsia, per va haver de servir-se, inevitablement, del polons per a alimentar la fe dels fidels, la majoria dels quals desconeixien el llat.

El document en polons ms antic que es conserva data del segle XIII i s una oraci a la Verge, la Bogurodzica (Mare de Du), que fins i tot es va fer servir com un himne nacional durant les batalles. A ms, tamb resten himnes religiosos dels segles XIV i XV, poemes d'amor breus i un gnere satric. Pel que fa a la prosa, hi ha fragments de sermons i de traduccions de la Bblia i del Psalteri.

La influncia de l'humanisme i de la Reforma al segle XV i a la primera meitat del segle XVI va ocasionar una eclosi d'obres en llat, molt influenciades per les estretes relacions amb Itlia. Ms tard es va comenar a escriure en polons, prenent com a models la literatura clssica i la literatura contempornia d'altres pasos europeus, i a poc a poc es va configurar una temtica ms singular i ms patritica.

 Autors destacats.

Witold Gombrowicz;
Stanislaw Lem;
Czes aw Mi osz;
S awomir Mrozek;
Henryk Sienkiewicz;
Wis awa Szymborska;
Adam Zagajewski;

 Enllaos externs .
Panorama de la literatura polonesa del segle XX, en francs;
Virtual library of Polish literature, en angls i polons;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153735" title="Hubert Humphrey" nonfiltered="2244" processed="2240" dbindex="62275">


Hubert Horatio Humphrey, Jr.  (27 de maig de 1911 a Wallace, Dakota del Sud -   13 de gener de 1978, a Waverly, Minnesota). Poltic nord-americ. Vicepresident dels Estats Units entre 1965 i 1969. Afiliat al Partit Demcrata.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153737" title="Alexander Calder" nonfiltered="2245" processed="2241" dbindex="62276">

Alexander Calder (Filadlfia, 1898 - Nova York, 1976). Escultor, pintor i dibuixant nord-americ. 

El 1926 va fer a Pars un conjunt de figuretes de fusta i filferro articulades (El circ), que el portaren a fer escultures de filferro. Ms tard s'encamin cap a l'art abstracte, dins el qual pint alguns quadres (Composici, 1930''), i fu escultures entre les quals els 30 mbils presentats a la Galeria Vignon de Pars el 1932. 

Amb els mbils sn ntimament relacionats dos altres tipus escultrics del mateix Calder: els standing mobiles (Ptals vermells, 1942; La Muntanya, 1957; Espiral, 1958; Palau de la UNESCO, Pars) i els stabiles, que presenten una llarga evoluci des de les primeres escultures abstractes (Balena, 1937; Spiny, 1942; Teranyina del mat, 1945) fins a les formes monumentals, on el moviment i els espais buits sn fonamentals (El falc, 1963; El bar, 1965; Cinc ales, 1967). A ms, ha fet illustracions, decoracions, joies, aiguades i fonts.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153738" title="Asclepidor" nonfiltered="2246" processed="2242" dbindex="62277">


Asclepidor de Macednia, general i strapa ;

Asclepidor fou un escriptor grec que va escriure un llibre sobre tctiques militars. s esmentat tamb com Asclepidot.

Asclepidor, pintor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153739" title="Adriano Banchieri" nonfiltered="2247" processed="2243" dbindex="62278">

Adriano Banchieri (Bolonya, 3 de setembre de 1568 - Bolonya, 1634), de nom de naixement Tomaso Banchieri,  va ser un benedict compositor, organista, teric de la msica i poeta itali de finals del renaixement i principis del Barroc. La seva obra ms popular s el Festino, un madrigal on, entre altres coses, es fan imitacions vocals de diferents animals.

 Biografia .

Banchieri va nixer i va morir a Bolonya (Itlia). El 1587 va prendre els hbits de l'orde de Sant Benet, i va fer els seus vots el 1590, canviant el seu nom, Tomaso, per Adriano, que s amb el qual s recordat. En el monestir un dels seus mestres va ser Gioseffo Guami, que va modelar el seu estil. 

Durant la seva vida monstica va estar a Lucca, Siena, Imola, Gubbio, Vencia i Verona. El 1609 es muda al Monestir de San Michele in Bosco (Sant Miquel del Bosc), a Bolonya, on hi va ser fins a la seva mort (1634). El 1613 s nomenat professor de msica i el 1615 fund l'Accademia dei Floridi, dedicada a l'estudi de les arts musicals. El 1618 s designat abat del monestir.

Se sap que va conixer i va realitzar treballs de teoria de la msica amb Monteverdi.

 Obra .

Com Orazio Vecchi, va estar interessat en transformar el madrigal amb finalitats dramtiques. Va ser un dels creadors de la forma anomenada "comdia madrigal", que sense arribar a representar-se en escena, narrava una histria mitjanant la interpretaci seqencial d'una collecci de madrigals.

Moltes d'aquestes colleccions van ser compostes com un entreteniment en les reunions dels cercles socials de Bolonya. Entre molts exemples, mereixen destacar-se:
 La pazzia senile (Bogeria senil) (1598);
 Il metamorfosi musicale (Metamorfosi musical) (1601) ;
 Virtuoso ridotto (Virtus disminut) (1601);
 Festino (1608), on satiritza diversos estils musicals de l'poca, i presenta una imitaci d'animals fent un "contrapunt bestial" sobre un cantus firmus.

En el seu moment, la comdia madrigal va ser considerada una de les precursores de l'pera, per la majoria dels estudiosos veuen avui un desenvolupament separat, conseqncia de l'inters general en la Itlia de l'poca per crear formes de msica dramtiques.

Banchieri va ser a ms un important compositor de canzonettas, una alternativa lleugera i popular als madrigals a finals del segle XVI.

Va escriure tamb misses, sries de salms, motets, msica per a oficis, i obres de teatre.

 Teoria musical .

Les obres de Banchieri sn uns referents importants en els inicis del Barroc musical.
 Cartella, obra en diversos volums, (Vencia, 1601) inclou la part titulada Moderna Practica Musicale, on proposa el reconeixement de la variable del set grau, desenvolupa el concepte modern de comps, i recull taules d'ornamentaci vocal.
 L'organo suonarino, (Vencia, 1605) descriu diversos acompanyaments utilitzant un baix figurat.

 Audici .
 ;

 Enllaos externs .
 Partitures gratis d'Adriano Banchieri en Icking-music ;
 Partitures d'Adriano Banchieri a Choralwiki;
 Partitures d'Adriano Banchieri a Bertoldino;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153740" title="Asclepidot" nonfiltered="2248" processed="2244" dbindex="62279">



Asclepiodot fou un escriptor grec autor d'un epigrama de l'antologia grega tret de la base de l'esttua de Memn.

Asclepidot d'Alexandria, escriptor grec ;

Asclepidot, historiador grec  ;

Asclepidot, escriptor grec ;

Asclepidot,  general macedoni ;

Asclepidot, metge i matemtic grec ;

Cassi Asclepidot, notable i repressaliat poltic de Bitnia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153741" title="Asclepidot d'Alexandria" nonfiltered="2249" processed="2245" dbindex="62280">
Asclepidot d'Alexandria fou un escriptor grec deixeble de Procle (Proclus) i mestre de Damasqui (Damascius). Va escriure un comentari sobre el Timeu de Plat que s'ha perdut.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153742" title="Asclepidot (historiador)" nonfiltered="2250" processed="2246" dbindex="62281">
Asclepidot  fou un historiador grec  del temps de Diocleci que va escriure una vida d'aquest emperador. Probablement es la mateixa persona esmentada com a general al regnat de Probe.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153743" title="Asclepidot (escriptor)" nonfiltered="2251" processed="2247" dbindex="62282">
Asclepidot fou un escriptor grec deixeble de Posidoni que segons Sneca va escriure una obra titulada  "Quaestionum Naturalium causae".






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153744" title="Asclepidot (general)" nonfiltered="2252" processed="2248" dbindex="62283">
Asclepidot (Asclepiodotus) fou un general macedoni que va actuar com a comandant dels mercenaris gals a l'exrcit de Perseu de Macednia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153749" title="Asclepidot (metge)" nonfiltered="2253" processed="2249" dbindex="62284">
Asclepidot  fou un metge grec expert tamb en matemtiques i musica. Va viure vers la darrera part del segle V i fou pupil de Jacobus  Psychrestus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153750" title="Cassi Asclepidot" nonfiltered="2254" processed="2250" dbindex="62285">
Cassi Asclepiodot  fou un bitini molt ric que va donar suport a Barea Sor tant quan estava en harmnia amb l'emperador Ner com quan la sort li va canviar i ca caure en desgrcia. L'emperador li va confiscar la propietat i el va enviar a l'exili, per l'emperador Galba li va restaurar els bens i posici.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153752" title="Joan Manel Bueno i Matos" nonfiltered="2255" processed="2251" dbindex="62286">

Joan Manel Bueno Matos (Lleida, 1961) s professor de filosofia d'ensenyament secundari i de Batxillerat a l'institut Joan Or de Lleida. s llicenciat en Filosofia i Cincies de l'Educaci i la seva tasca docent s la principal activitat que realitza per no s l'nica, ja que tamb s autor de diversos llibres i collaboracions escrites.

 Obres publicades .
 No vam nixer ahir. Dilegs amb la filosofia occidental (Pags Editors, Lleida, 1995). Finalista del premi d'assaig Josep Vallverd l'any 1994. Traduda al castell amb el ttol A hombros de gigantes. Dilogos con la filosofa occidental (Editorial Milenio, Lleida, 1996).
 Ni dus ni bsties. Per una tica possible (Pags Editors, Lleida, 1996). Guanyadora del Premi d'Assaig Serra i Moret l'any 1994.
 Invitaci a la psicologia. De l'home biolgic a l'home social (Pags Editors, Lleida, 2001).
 Guia de perplexos. Una invitaci a la filosofia (Pags Editors, Lleida, 2003).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153753" title="Asclepi (desambiguaci)" nonfiltered="2256" processed="2252" dbindex="62287">


Asclepi, du grec equivalent al deu rom Esculapi, deixeble d'Hermes  i de l'egipci Thot i considerat el pare dels coneixements.
Asclepi,  escriptor grec ;
Asclepi, metge grec;
Asclepi de Tralles, filsof peripattic grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153754" title="Asclepi (escriptor)" nonfiltered="2257" processed="2253" dbindex="62288">
Asclepi fou un escriptor grec que va escriure uns comentaris sobre discursos de Demstenes i la historia de Tucdides, treballs que s'han perdut.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153755" title="Asclepi (metge)" nonfiltered="2258" processed="2254" dbindex="62289">
Asclepi fou un metge grec del segle II esmentat per Gal. Un altre metge del mateix nom s esmentat a l'Escolstica d'Hipcrates i es diu que va escriure diversos treballs sobre Hipcrates. Un tercer metge del mateix nom s esmentat per Eti o Eci (Aetius).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153756" title="Asclepi de Tralles" nonfiltered="2259" processed="2255" dbindex="62290">
Asclepi de Tralles fou un filsof peripattic deixeble d'Ammoni (fill d'Hrmies). Va viure vers el 500 i va escriure un comentari sobre algun dels llibres d Aristtil.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153757" title="Ascletari" nonfiltered="2260" processed="2256" dbindex="62291">
Ascletari (Ascletario) fou un astrleg i matemtic del temps de Domici. Es diu que el seu cos fou destrossat per gossos durant el seu funeral.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153758" title="Quint Asconi Pedi" nonfiltered="2261" processed="2257" dbindex="62292">
Quint Asconi Pedi (Quintus Asconius Pedianus) fou un escriptor rom comentarista de Cicer. Nascut vers el 2 aC probablement a Pdua. Va quedar cec als 73 anys i va morir amb 85 (any 83 dC). Va deixar diversos escrits sobre Cicer, algun fragments dels quals es conserven.

Uns comentaris sobre els discursos de Verr, atribuits originalment a Asconi, son en realitat obra d'un escriptor annim del segle V, conegut com Pseud-Asconi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153759" title="Publi Semproni Aselli" nonfiltered="2262" processed="2258" dbindex="62293">
Publi Semproni Aselli  (Publius Sempronius Asellio) fou trib militar sota Publi Escipi Afric a Numncia (133 aC) i va escriure una histria dels afers en qu va prendre part directament. La seva obra s coneguda com Libri rerum gestarum, o tamb com Historiae  i est format per al menys 14 llibres.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153761" title="Asellus" nonfiltered="2263" processed="2259" dbindex="62294">
Asellus (Asel o Aselle) fou un cognom utilitzat per les famlia nnia (plebea) i Cludia. Els asellus de la famlia Cornlia tamb eren plebeus.

Els seus personatges mes destacats foren: 

Publi Anni Aselle, senador rom ;
Tiberi Claudi Aselle, trib militar ;
Tiberi Claudi Aselle, trib del poble;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153762" title="Publius Annius Asellus" nonfiltered="2264" processed="2260" dbindex="62295">
Publius Annius Asellus fou un senador rom que a la seva mort va deixar noms una filla; la seva propietat fou confiscada per Verres, llavors pretor de la ciutat (praetor urbis) allegant violaci de la Llei Vocnia (Voconia Lex).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153763" title="Tiberius Claudius Asellus" nonfiltered="2265" processed="2261" dbindex="62296">
Tiberius Claudius Asellus fou trib militar amb el cnsol Gai Claudi Ner (207 aC), i desprs pretor el 206 aC quant va obtenir Sardenya com a provncia; fou edil el 204 aC. Appi relata la seva vida extraordinria.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153764" title="Tiberius Claudius Asellus (equites)" nonfiltered="2266" processed="2262" dbindex="62297">
Tiberius Claudius Asellus fou un equites (cavaller) rom que fou privat de la seva condici i redut a un simple erari per Publi Corneli Escipi Emili Afric el Jove durant la seva censura el 142 aC. Desprs fou trib del poble el 139 aC i va llanar acusaci contra Escipi (entre altres acusacions, el lustrum no havia tingut bons auspicis perqu va anar seguit d'una pesta). El cnsol Luci Mummi el va restaurar a la condici d'equite.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153765" title="sia (desambiguaci)" nonfiltered="2267" processed="2263" dbindex="62298">


 Geografia:
sia, continent.
sia, provncia romana.


 Mitologia:
sia fou el nom donat a Atenea a la Clquida.
sia (filla d'Oce).


 Msica:
Asia, grup de Rock (Rock simfnic / Rock progressiu).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153768" title="Asnia" nonfiltered="2268" processed="2264" dbindex="62299">


Asnia Polli, filla del cnsol Asini Polli;

Gens Asnia, famlia romana;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153769" title="Asnia Polli" nonfiltered="2269" processed="2265" dbindex="62300">
Asnia fou filla d'Asini Polli, cnsol el 40 aC i es va casar amb Marcel Asern (Marcellus Aserninus) essent la mare de Marcel Asern el jove.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153771" title="Gens Asnia" nonfiltered="2270" processed="2266" dbindex="62301">
La gens Asnia fou una famlia romana plebea originaria de Teate, capital dels marruquins. El nom deriva del cognom Asina, que fou desprs adoptat pels Escipions. El primer membre rellevant de la famlia fou Heri Asini a la guerra mrsica (90 aC). Altres cognoms que va portar la famlia foren Agripa, Celer, Dent, Gal, Polli i Salon.

Personatges destacats foren:
 Heri Asini ;
 Gneu Asini, pare d'Gai Asini Polli, cnsol el 40 aC, i avi d'Asnia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153774" title="Heri Asini" nonfiltered="2271" processed="2267" dbindex="62302">
Heri Asini (Herius Asinius) fou un rom itali de Teate, comandant dels marruquins a la guerra mrsica. Va caure en combat en una batalla contra Gai Mari el 90 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153776" title="sios" nonfiltered="2272" processed="2268" dbindex="62303">
sios o Asi, fou un poeta grec que va viure sobre el 700 aC. Nadiu de Samos, era fill d'Amfitlem. Va escriure poemes elegacs. Es conserven alguns fragments de la seva obra.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153777" title="Asopi" nonfiltered="2273" processed="2269" dbindex="62304">
Asopi (Aspios, Asopius) fou un militar grec, fill de Formi d'Atenes i net d'Asopi, fou enviat pels atenencs per dirigir als acarnanis, els seus aliats, que volien un membre de la famlia desprs de les victries navals del seu pare a Naupacte (428 aC). Va morir en un atac fracassat a la costa de Lucada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153778" title="Castell de la Suda" nonfiltered="2274" processed="2270" dbindex="62305">

El castell de la Suda s un dels principals monuments histrics de la ciutat de Tortosa.

Un dels noms que ms vegades es citen en la histria antiga de Tortosa s la Suda, veu d'origen rab que vol dir el mateix que castell o fortalesa.

En la primitiva fundaci dels pobles, era corrent construir-hi castells per poder defensar-se els habitants als pasos que poblaven; aix, per regla general, els castells es bastien en llocs molt elevats perqu fossin inaccessibles a l'enemic, o a fi de poder albirar els exrcits contraris o protegir un punt estratgic, etc.

Per aix hem de creure que l'actual castell de Sant Joan, antigament anomenat de la Suda, es remunta als primers pobladors de Tortosa; i les cases que hi sn adossades sn la part de la ciutat que es va edificar primer, emparada, per dir-ho aix, per la fortalesa que li serveix de rereguarda.

Segons sembla, quan es va dur a terme la reconquesta, aquell castell estava dividit en tres parts, o, per dir-ho millor, hi havia tres castells independents; perqu en explicar don Cristfor Despuig en els seus "Colloquis" les recompenses que el comte Ramon Berenguer IV atorg als quatre cavallers que foren els primers a assaltar la muralla de la Suda, diu que, a Guillem Ramon de Montcada, li don un dels tres castells, que l'altre el don a Pere Senmanat i que el tercer se'l reserv per a ell.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153780" title="Asopdor" nonfiltered="2275" processed="2271" dbindex="62306">
Asopdor fou un escultor grec nadiu d'Argos, que fou deixeble de Policlet. Va viure per tant al segle IV aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153784" title="Aspar" nonfiltered="2276" processed="2272" dbindex="62308">

Aspar fou un militar nmida al que el rei Jugurta va enviar al regne de Boccus I per conixer els propsits d'aquest rei d'acord amb Sulla, per no ho va aconseguir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153786" title="Aspsia" nonfiltered="2277" processed="2273" dbindex="62309">



Aspsia de Milet, amant de Pricles;
Aspsia de Focea, reina de Prsia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153788" title="Aspsia de Milet" nonfiltered="2278" processed="2274" dbindex="62310">
Aspsia de Milet fou una dona milsia, filla d'Axioc, que va anar a viure a Atenes i all Pricles se'n va enamorar. Pricles estava casat amb una dama atenenca amb la que tenia tres fills, per amb la que no vivia b, i va anar a viure amb Aspsia amb el consentiment de la dona, per sense formalitzar la uni, doncs la llei prohibia l'enlla amb dones estrangeres. Es diu que va influir en la guerra contra Samos (440 aC) que interessava a Milet.

La casa d'Aspsia fou un centre literari i filosfic que va exercir fora influncia cultural. En morir Pricles, Aspsia es va aparellar a Lsicles. Un fill de Pricles i Aspsia fou legitimat per un decret especial i va prendre el nom del pare, essent desprs un dels sis generals que foren executats desprs de la derrota de les Arginuses el 407 aC.

Aspsia apareix en diverses obres filosfiques, entre elles alguns dilegs de Plat, com a model de dona intelligent i amant de la saviesa. Igualment se la menciona en obres modernes, com els poemes de Leopardi o novelles histriques que recreen l'poca.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153789" title="Aspsia de Focea" nonfiltered="2279" processed="2275" dbindex="62311">
Aspsia de Focea fou filla d'Hermtim, i fou emportada de casa seva per Cir el jove que la va incloure al seu harem, i la va convertir en la seva favorita i amb el que va viure fins a la mort de Cir a Cunaxa (401 aC).

Artaxerxes II de Prsia s'hi va casar. El seu fill Darios, quan fou proclamat hereu, li va demanar com a regal que li dons a Aspsia i el rei noms va posar la condici de que la noia dons la conformitat; per al cap d'un temps el rei la va recuperar i la va fer sacerdotessa del temple d'Ecbatana on s'exigia el requisit del celibat; enfurismat, Darios va complotar contra el pare i fou descobert i executat.

Plutarc diu que el seu nom real fou Milt, i que Cir li va dir Aspsia per l'amant de Pricles.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153791" title="Aspasi" nonfiltered="2280" processed="2276" dbindex="62312">



Aspasi, filsof peripattic rom ;

Aspasi de Biblos, sofista grec;

Aspasi de Ravenna, orador rom ;

Aspasi de Tir, historiador i retric grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153792" title="Aspasi (filsof)" nonfiltered="2281" processed="2277" dbindex="62313">
Aspasi fou un filsof peripattic rom que va viure al segle I.  Va escriure comentaris als treballs d'Aristtil, essent esmentats:  De Interpretatione;  Physica, Metaphysica, Categoriae; i Nicomachean Ethics. El darrer es  conserva.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153793" title="Aspasi de Biblos" nonfiltered="2282" processed="2278" dbindex="62314">
Aspasi de Biblos fou un sofista grec, contemporani dels sofistes Adri i Aristides, que va viure en vers el 180 aC/200 aC. Fou comentarista de Demstenes i Esquines. Suides li atribueix alguns treballs que s'han perdut excepte alguns extractes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153794" title="Aspasi de Ravenna" nonfiltered="2283" processed="2279" dbindex="62315">
Aspasi de Ravenna fou un sofista i retric rom que va viure vers el 225 en el regnat d'Alexandre Sever. Era fill de Demetri que fou un retric de cert renom i fou deixeble de Pausnias i Hipdrom. Va treballar en diversos lloc al servei de l'emperador (del que va arribar a ser secretari) i fou mestre de retrica a Roma fins avanada edat. Va ser famosa en el seu temps la controvrsia que va tenir amb Filostrat de Lemnos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153795" title="Aspasi de Tir" nonfiltered="2284" processed="2280" dbindex="62316">
Aspasi de Tir fou un historiador i retric grec de data incerta, que segons Suides va escriure una histria de l'Epir, en una vintena llibres, alguns llibres de retrica i alguns ms d'altres temes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153796" title="Aspatines" nonfiltered="2285" processed="2281" dbindex="62317">
Aspatines (persa Aspa ana, elamita Abazana, babiloni Aspaini, grec i llat Aspathines; nuzi probablement  Auzzana), fou un noble esmentat sota Darios I el Gran i Xerxes I de Prsia

Fou un dels set nobles perses que segons Herdot van conspirar contra els mags amb Darios i va resultar ferit en la lluita que es va produir al moment de matar a Smerdis de Prsia al castell de Sicattawati (prop de la actual Kermanshah, 10 d'abril del 522 aC segons la data tradicional, altres autors daten el fet al setembre o octubre del mateix any). 

La figura d'Aspatines apareix a la tomba de Darios I el Gran a Naq-e Rostam vestit com un mede i les seves funcions a la cort no sn clares; sembla ser un camarlenc. Apareix a la llista d'Herdot per a l'inscripci de Bishutun el seu nom est substitut per Ardumanish, que probablement fou qui el va ajudar a Darios, i Aspatines fou el qui desprs va exercir les seves funcions, ja ms tard. Aspatines apareix a diverses tauletes on es diu clarament que era fill de Praxapes que fou un conseller de Cambises II de Prsia i el seu missatger. Aspatines hauria servit com a alt oficial a Perspolis als darrers anys de Darios (com a encarregat de les copes reials) i als primers tres anys de Xerxes (en el mateix crrec). 

Fou pare de  Praxaspes (II) que fou almirall de Xerxes I el 480 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153797" title="sper" nonfiltered="2286" processed="2282" dbindex="62318">

Emili sper fou un escriptor rom que va escriure uns comentaris sobre Terenci.

Emili sper el jove fou un escriptor rom  del que noms se sap que fou l'autor de un treball anomenat "Ars Grammatica";

Juli sper fou el nom de dos cnsols romans, pare i fill.

Sulpici sper, centuri rom conspirador;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153798" title="Juli sper" nonfiltered="2287" processed="2283" dbindex="62319">
Juli sper fou el nom de dos cnsols romans, pare i fill.

El pare i el fill foren nomenats cnsols per Caracalla conjuntament el 212, per desprs foren privats de tots els honors pel mateix emperador el mateix any 212, sense causa coneguda. Un dels dos fou desprs governador de la provncia romana d'sia amb Macr i tamb fou destitut per unes paraules que van ofendre a l'emperador. Di Cassi sembla dir que Juli sper (sense precisar si pare o fill) fou mort per Elagbal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153799" title="Sulpici sper" nonfiltered="2288" processed="2284" dbindex="62320">
Sulpici sper fou un centuri rom, un dels conspiradors contra Ner el 66. La conspiraci fou avortada i fou condemnat a mort i va patir la pena amb molta dignitat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153801" title="Aspled" nonfiltered="2289" processed="2285" dbindex="62321">
Aspled  fou una detat grega que alguns deien que fou fill de Posid i la nimfa Mdia, altres el fan fill d'Orcomen, i altres fill de Presbon i Sterope. s considerat el fundador d'Aspledon, una antiga ciutat de Becia.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153803" title="Asprenes" nonfiltered="2290" processed="2286" dbindex="62322">

Asprenes (Asprenas)  fou el sobrenom dels Nonis (Nonii), una famlia consular romana al comenament de l'imperi. El seus principals personatges foren:

Gai Noni Asprenes, executor dels Trojae ludus ;
Lluci Asprenes, llegat del seu oncle matern Var (Varus) l'any 10 ;
Publi Noni Asprenes (Publius Nonius Asprenas) fou cnsol l'any 38.
Lluci Noni Asprenes fou un orador rom esmentat per Sneca;
Publi Noni Asprenes fou un orador rom esmentat per Sneca;
Calpurni Asprenes, governador rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153804" title="Gai Noni Asprenes" nonfiltered="2291" processed="2287" dbindex="62323">
Gai Noni Asprenes (Caius Nonius Asprenas) fou executor dels Trojae ludus amb August i va patir una caiguda que li va provocar una greu ferida i l'emperador li va donar una cadena d'or en premi i el dret a portar el sobrenom de Torquat per ell mateix i els seus descendents (el darrer Torquat havia mort poc abans).

L'any 9 fou acusat d'enverinar 130 convidats en un banquet (possiblement s un error de Plini el Vell, i el nombre correcte seria 30) i Cassi Sever va dirigir l'acusaci mentre Asini Polli es va encarregar de la defensa. Com s'ha vist era amic d'August i fou absolt per influncia de l'emperador


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153805" title="Luci Asprenes" nonfiltered="2292" processed="2288" dbindex="62324">
Luci Asprenes (Lucius Asprenas) fou llegat del seu oncle matern Var (Varus) l'any 10 i va salvar l'exrcit del seu cap de la total destrucci en la Batalla del bosc de Teutoburg. s probablement el cnsol de l'any 6, anomenat Luci Noni Asprenes (Lucius Annius Asprenas) i el procnsol d'frica Luci Asprenes (14) esmentat per Tcit. Tcit encara l'esmenta l'any 20.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153806" title="Calpurni Asprenes" nonfiltered="2293" processed="2289" dbindex="62325">
Calpurni Asprenes fou un magistrat rom nomenat governador de Galcia i Pamflia per Galba l'any 70. Va aconseguir que els mateixos partidaris del fals Ner el matessin.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153810" title="Astees" nonfiltered="2294" processed="2290" dbindex="62326">
Astees o Asstees (Assteas o Asteas) fou un pintor rom el nom del qual es conserva en un objecte descobert a Paestum, avui al Museu de Npols.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153812" title="Astacos (Acarnnia)" nonfiltered="2295" processed="2291" dbindex="62327">
Astacos (llat Astacus) fou una ciutat d'Acarnnia a la badia avui anomenada Dragamesti. 

Fou una colnia de Cefalnia. Vers el 432 aC la governava el tir Evarcos que fou deposat pels atenencs el 431 aC per fou restaurat pels corintis. Encara existia com a ciutat independent desprs del 219 aC.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153814" title="Astacos (du)" nonfiltered="2296" processed="2292" dbindex="62328">
Astacos (Astacus) fou un du grec, fill de Posid i la nimfa lbia. Va donar el seu nom a la ciutat d'Astacos a Bitnia, que mes tard fou Nicomdia.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153816" title="Astria" nonfiltered="2297" processed="2293" dbindex="62329">

Astria fou una deessa grega, filla del tit Ceos i de Febe, germana de Leto i muller de Perses amb el que fou mare d'Hcate. Es va metamorfosar en l'illa Astria que desprs fou Delos.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153817" title="Asteri" nonfiltered="2298" processed="2294" dbindex="62330">

Onomstica:
Asteri d'Amsia, bisbe d'Amsia al Pont;
Asteri de Capadcia, religis capadoci ;
Asteri d'Escitpolis fou un escriptor eclesistic esmentat per Sant Jernim;
Turci Ruf Aproni Asteri, cnsol rom;
Asteri de Creta, rei de Creta.
Asteri (patriarca);
Anatomia:
Asteri (os);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153818" title="Asteri d'Amsia" nonfiltered="2299" processed="2295" dbindex="62331">
Asteri fou un bisbe d'Amsia al Pont, successor d'Eulali. Fou educat de jove per un escita esclau. Es conserven algunes de les seves homilies i altres s'han perdut. Fou contrari a les doctrines d'Arri i va viure fins avanada edat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153819" title="Asteri de Capadcia" nonfiltered="2300" processed="2296" dbindex="62332">
Asteri (Asterius) fou un religis capadoci que es va convertir al cristianisme, per va fer apostasia durant les persecucions de Diocleci i Maximi. Desprs va tornar a l'esglsia i va ser partidari d'Arri, el que li va impedir esdevenir bisbe. Va escriure diverses obres teolgiques.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153820" title="Turci Ruf Aproni Asteri" nonfiltered="2301" processed="2297" dbindex="62333">
Turci Ruf Aproni Asteri (Turcius Rufus Apronianus Asterius) fou cnsol el 494.
Tot i exercir algunes magistratures, la seva activitat principal fou literria i va deixar una correcci de Seduli i una oda a Virgili.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153821" title="Astages" nonfiltered="2302" processed="2298" dbindex="62334">


Astages de Mdia, rei dels medes;
Astiages, escriptor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153822" title="Astiages (escriptor)" nonfiltered="2303" processed="2299" dbindex="62335">
Astages fou un escriptor grec autor d'un comentari sobre Callmac i altres sobre gramtica. L'esmenta Suides.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153823" title="Astidames" nonfiltered="2304" processed="2300" dbindex="62336">


Astidames el vell, poeta trgic grec;

Astidames el jove, poeta trgic grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153824" title="Astidames el vell" nonfiltered="2305" processed="2301" dbindex="62337">
Astidames (Astydamas) fou un poeta trgic grec, fill de Morsim i d'una germana del poeta Esquil. Fou deixeble d'Iscrates d'Atenes i segons Suides va escriure 240 tragdies i va guanyar 15 premis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153825" title="Astidames el jove" nonfiltered="2306" processed="2302" dbindex="62338">
Astidames el jove (Astydamas), fou un poeta trgic grec, fill d'Astidames el vell. Suides esmenta el ttols d'algunes de les seves tragdies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153826" title="Astimedes" nonfiltered="2307" processed="2303" dbindex="62339">
Astimedes fou un notable rodi que quan va esclatar la guerra entre Roma i Perseu de Macednia (171 aC) va advertir als seus conciutadans que havien d'estar al costat de Roma.  

Quan es va acabar la guerra i els romans van amenaar Rodes, Astimedes fou enviat com ambaixador per eliminar les seves queixes romanes. Tres anys mes tard va tornar a Roma com ambaixador i va aconseguir signar una aliana. 

El 153 aC, al esclatar la guerra de Creta, exercia les funcions d'almirall de Rodes, i fou enviat altra cop a Roma com ambaixador.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153827" title="Astinom" nonfiltered="2308" processed="2304" dbindex="62340">
Astinom (Astynomos, Astynomus) fou un escriptor grec, natural de Xipre. s esmentat per Plini el Vell i per Esteve Bizant.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153828" title="Bandera de Galcia" nonfiltered="2309" processed="2305" dbindex="62341">
La bandera gallega moderna va nixer durant el segle XIX inspirada en la bandera de la Comandncia Naval de La Corunya. Aix va ser degut a que durant aquest perode milers de gallecs emigraven cap Amrica per fugir de la depressi econmica i poltica en la qual es trobava Galcia i el principal port de sortida d'emigrants era el de la Corunya

Pel que sembla els emigrants van pensar que la bandera de la comandncia naval de Corunya que onejava en el port i en els transatlntics era de fet la bandera de Galcia. Arribats al nou continent, els emigrants galaico-americans van comenar a utilitzar la bandera naval de Corunya com a bandera gallega. Anys ms tard, la bandera blanca i blava va creuar l'atlntic de tornada i va ser adoptada a Galcia com la bandera gallega moderna.

"La Bandera Gallega noms t dos colors: blanc i blau. El fons s blanc, i des de l'angle superior de l'esquerra fins a l'angle inferior de la dreta, travessant el centre, una franja de color blau que ha de tenir d'ample la tercera part de l'alt o ample total de la bandera", publicat  l'any 1898 en el peridic "L'Eco de Galcia", L'Havana, Cuba.

Histria.
La Creu de Sant Andreu a la Bandera Gallega.

Originalment, la bandera naval de La Corunya era una creu diagonal blava sobre fons blanc. Aquesta creu en forma diagonal s coneguda pel nom de "Creu de Sant Andreu". Sant Andreu s el Sant Patr d'Esccia i tamb s un dels sants ms populars de Galcia amb 72 parrquies gallegues dedicades al seu nom.

Al 1891, la creu de San Andreu va ser modificada per a evitar confusions amb la bandera de la marina imperial de Rssia, que tamb tenia com bandera una creu diagonal blava sobre blanc. La modificaci va consistir en llevar-li a la creu un dels seus dos braos diagonals, quedant aix el format de la bandera gallega moderna.

La gaireb totalitat de les banderes nacionals europees estan inspirades en creus llatines, en creus gregues, en bandes horitzontals o en bandes verticals. La ra per la qual la bandera gallega consisteix en una banda diagonal s perqu est inspirada, de manera similar a l'escocesa, en la creu de Sant Andreu.



Bandera Civil i Bandera d'Estat.


La Llei del 29 Maig 1984 de la Xunta de Galcia va fixar les proporcions exactes de la bandera nacional civil en tres mduls de llarg per dos d'ample, amb una banda blava celeste en proporci 3 mduls de llarg / 6 o l'equivalent en 0.5. La bandera nacional civil s la bandera gallega que pot ser utilitzada per tots els gallecs.

El Sant Greal, o calze de la sang de Crist, va anar la bandera i escut d'armes del Regne de Galcia des del segle XIII. La representaci moderna i oficial de l'escut gallec va ser fixada en l'any 1972 per la Real Acadmia Gallega. La RAG va proposar a la Xunta de Galcia de conservar la memria de la bandera gallega antiga dintre de la bandera gallega moderna. El resultat va ser la superposici de les armes o escut gallec sobre la bandera nacional civil, formant el que es diu 'Bandera d'Estat'. La bandera d'estat o 'oficial' gallega s la que  ha de figurar en els actes oficials del govern i institucions gallegues.
 
La Bandera de la Dinastia Reial Sueva del Regne de Gallaecia.
El 15 de Febrer 1669 la Ctedra de Lugo va presentar un document a la Junta General del Regne de Galcia en el qual afirma que "(...) d'aqu va tenir principi i es va originar esborrar el Drac verd i Lle vermell (armes dels Reis Suevs que antigament  tenien en aquest regne la seva cort), i traslladar al daurat camp de l'escut de les seves armes, l'Hstia, no dintre de got sacremental oculta (...)". Aquest document va ser recuperat al 1927 per l'historiador Prez Constant en el seu llibre "Notas Viejas Galicianas".

Prenent aquestes referncies histriques presentades en la Junta General del Regne de Galcia al 1669, s'ha reprodut una bandera moderna amb camp o fons daurat sobre el qual apareixen un drac verd i un lle vermell. La posici del drac i del lle en la bandera s'ha determinat d'acord amb l's com i corrent en l'herldica europea, o sigui, dues bsties en posici rampant enfrontades la una a l'altra.

La bandera de la Dinastia Sueva s per tan un smbol histric que representa a tots els territoris de l'antiga Gallaecia: l'actual Comunitat Autnoma de Galcia, el nord de Portugal, Bierzo, Astries, i Lle

Bandera del regne de Galcia.

Amb gaireb un millenni d'antiguitat, el Sant Grial s el smbol histric que ha vingut representant ms antigament a Galcia com instituci poltica. El Sant Grial, o copa de la sang de Crist, apareix documentat per primera vegada com armes del Regne de Galcia en un Armorial angls del segle XIII.

La representaci grfica de les armes del Regne Gallec va anar evolucionant contnuament a travs dels segles; de l'originari Grial  tancat en un reliquiari es pass a la seva representaci en forma oberta; l'original camp blau de la bandera es va diversificar tamb en vermell i blanc; i l'original Greal en camp llis sense cap afegit va passar a contenir decoraci diversa com ngels i un nombre variable de creus, entre una, sis, set, o en camp sembrat. El Greal va ser primerament el smbol dels Reis Gallecs medievals i, a l'Edat Moderna, pass a ser un blas a l'escut general dels reis d'Espanya, que tamb eren reis del Regne Gallec.

La representaci moderna i oficial de les Armes o Escut de Galcia van ser establertes en l'any 1972 per la Real Acadmia Gallega. La superposici de les armes o escut gallec sobre la bandera nacional civil formen la bandera Oficial actual de Galcia.

Altres Banderes.


Bibliografia.
BARBOSA,JOS MANUEL.- Bandeiras da Galiza .-2006.-Rstica.

Enllaos externs.
Pgina de smbols de la Xunta  ;
Iniciativa pola bandeira Galega    ;
Bandeiras da Galiza ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153829" title="Astoc" nonfiltered="2310" processed="2306" dbindex="62342">
Astioc (Astyokhos, Astyochus) fou un almirall espart.

L'estiu del 412 aC va succeir al capdavant de la flota a Melncrides, un any desprs de la greu derrota atenenca a Siclia. Es va presentar a Quios amb 4 vaixells on va establir la seva base per la conquesta de Lesbos, per els atenencs es van apoderar de l'illa de Quios. 

Astioc va haver de fer un segon intent per els habitants de l'illa, dirigits per un capit esparta, Pedritos, el van obligar a retirar-se. Astioc va establir la seu del seu comandament a Milet i estant aqu va renovar el tractat amb Prsia. 

Al hivern del 412 aC fou cridat al Pelopons per unir-se a la flota espartana, i al arribar va presentar acusaci contra Pedritos. No fou molt actiu en el comandament i es sospita que estava a sou dels perses. Una de les poques coses que va fer fou la conquesta de Rodes (411 aC) desprs del qual va retornar a Milet.

La inactivitat va fer crixer el descontentament dels soldats, sobre tot els siracusans, i va esclatar un mot. Aix va obligar a la seva destituci (411 aC). El va substituir Mindar (Mindaros) i Astioc va tornar a casa. All fou testimoni del siracus Hermcrates en el judici que aquest havia instat contra el strapa Tisafernes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153830" title="Celeste" nonfiltered="2311" processed="2307" dbindex="62343">
Els celestes sn una raa del mn imaginari d'Idhun, descrit en la trilogia de Laura Gallego Garca, Memorias de Idhn.

Els celestes reben aquest nom pel to blavs de la seva pell. Manquen de cabell i tenen el cap en forma de cogombre. Encara que no tenen el poder dels sheks o els varu per comunicar-se telepticament, perceben clarament els sentiments d'aquells que els envolten, en una forma d'empatia molt poderosa. Sn criatures amb una nima molt bonica, incapaces de fer mal a ning ni de mentir, ja que en veure els sentiments tan clarament fer alguna maldat seria com fer-se-la a ells mateixos. 

La seva capacitat per llegir els sentiments els ha convertit en els encarregats d'oficiar una cerimnia d'uni idhunita, en certa manera semblant al matrimoni. Si dues persones s'estimen, acudeixen a un celeste perqu reconegui el seu lla davant de testimonis, s a dir, que declari que en efecte hi ha sentiments sincers d'amor que lliguen a aquestes dues persones. Entre els seus poders tamb es troben la capacitat de levitar i de cridar els ocells haai.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153833" title="Artaquees" nonfiltered="2312" processed="2308" dbindex="62344">
Artaquees fou un enginyer persa que va dirigir la construcci del canal de Mont Athos. Va morir mentre Xerxes I de Prsia era al lloc amb el seu exrcit u li fou atorgat un esplndid funeral.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153834" title="Artanes" nonfiltered="2313" processed="2309" dbindex="62345">
Artanes fou fill d'Histaspes i germ de Darios I el gran. Va combatre a la batalla de les Termpiles on va morir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153835" title="Artafernes" nonfiltered="2314" processed="2310" dbindex="62346">


Artafernes (persa antic Artafarnah "Glria del dret", avesta ar ta i  aa, i xar nah, elamita Irdaparna o Irdapirna,accadi Ar-ta-pir-na, arameu Rtprn, indi antic  tapar a o  tupar a) fou un nom persa portat per diversos personatges entre els quals:

Artafernes, fill d'Histaspes i germ de Darios I el gran, strapa de Ldia ;
Artafernes, prncep i general persa.  ;
Artafernes, ambaixador persa;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153837" title="Conselleria de Treball de la Generalitat de Catalunya" nonfiltered="2315" processed="2311" dbindex="62347">
El conseller de treball de la Generalitat de Catalunya s el mxim representant de la conselleria de treball. L'actual consellera de treball s Maria del Mar Serna i Calvo (PSC), des del 29 de novembre de 2006.

Llista de consellers de treball (1977-2002).



Llista de consellers de Treball, Indstria, Comer i Turisme (2002-2003).



Llista de consellers de Treball i Indstria (2003-2006).



Llista de Consellers de Treball (2006-actualitat).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153839" title="Clam (botnica)" nonfiltered="2316" processed="2312" dbindex="62348">

El clam (Acorus calamus) s un arbust de la famlia de les acorcies, si b fins ara havia estat classificada dins de les arcies. Tot i ser originari de la ndia, es troba present de manera naturalitzada a bona part de l'Europa central i boreal, Nord Amrica i zones boreals d'sia (des de la Xina fins el golf Prsic) i, fins i tot, s'est aclimatant en algunes zones pantanoses d'Amrica del Sur. No s present al Principat. Tamb s coneix com clam aromtic.

Etimologia.
El terme "Acorus calamus" prov de la combinaci del nom grec "coreon" (pupilla de l'ull) fent referncia a que havia estat utilitzat en algunes malalties oculars i "kalam", significat que fa referncia a la semblana amb la planta de la canya. 

Ecologia.
Aquesta planta viu en terrenys humits de baixa altitud propers a llacs, estanys i rius. Aquestes zones es caracteritzen per la seva tranquillitat i poca fondria.

Descripci.
Nefit o hemicriptfit, planta petita de forma herbcia i perenne que pot arribar fins a 75 cm de longitud i 1 m amb la tija i les fulles. Rel fasciculada amb tiges que presenten unes branques elstiques d'un color verd fosc. Les fulles sn basals localitzades en el rizoma i tenen una forma lanceolada amb el marge ondulat. Sn glabres i tenen una mida 0,5-2 cm de longitud.

Les inflorescncies sn espdix terminals colorejats recoberts per una beina que creixen sobre un eix cilndric cnic de 8 cm de longitud. Les flors sn hermafrodites amb el calze molt petit i que presenta de manera indiferenciada els seus spals i ptals. La corolla s de color groc-verds, creixent lateralment i en abundncia, formant un angle de 45 i recobrint l'espdix donant semblana a una branca. L'androceu est constitut per 6 estams, de concrescncia lliure. El gineceu s bi o tricarpelar. Els fruits sn baies i en el seu interior apareixen 2-3 llavors. 

El rizoma d aquesta planta s utilitza per les seves virtuts medicinals.



Composici qumica.
Olis essencials: Asarona i altres monosesquiterpens i sesquiterpens;
Glcsids amargs: Acorina;
Alcaloides: Calamina;
Aldhids aromtics: Acoretina;

Accions farmacolgiques.
Eupptic, carminatiu i digestiu;
Espamoltic;
Hipotensor;
Bradicaditzant;
Sedant;
Anticonvulsiu;
Dirtic;
Diafortic;
Mucoltic;
Hidrocolertic;
Rubefaent;
Orexignic/Tnic estomacal;

Tamb pot presentar una discreta acci estimulant amb un lleuger efecte eufritzant i suaument allucingen.

Usos medicinals.
Anorxia: afavoreix la secreci salival i de sucs gstrics, provocant aix un augment de la gana.
Hiperacidesa gstrica: atonia gastrointestinal, lcera gstrica perqu afavoreix la digesti dels aliments.
Hipertensi: disminueix la pressi arterial.
Taquicrdia: afavoreix la disminuci de la freqncia cardaca quan s elevada.
Ansietat i insomni: s caracteritza per ajudar a tranquillitzar per l'efecte sedant que t, per problemes de nerviosisme.
Bronquitis: grcies a la seva acci mucoltica i expectorant ajuda a la seva expulsi i eliminaci.

Tamb s'usa en perfumeria i per donar sabor a alguns aliments.

Toxicitat.
L'oli essencial del clam, consumit en dosis elevades, pot produir avortaments i ser neurotxic, degut a la elevada presncia d'olis essencials. s per aix que l oli essencial de clam est contraindicat durant l embars i l poca de lactncia. D'altra banda, s'ha observat que l administraci prolongada de l oli essencial del clam indueix tumors en el duod de les rates i per tant es t sospita de cancerogenicitat en consums elevats.

 Simbolisme cultural .

El clam ha estat un element de comer en moltes cultures durant milers d'anys. En l'antiguitat en l'Orient i Egipte, el rizoma es creia que era un afrodisac potent. A Europa era sovint afegit al vi, i l'arrel era tamb un dels possibles ingredients de l'absenta. Entre els indis americans del nord, s'utilitza com a estimulant. Tamb es creu que l'arrel s'ha utilitzat com a enterogen entre els nadius americans del nord ats que a dosis altes, s allucinogen.

El can ha estat molt de temps un smbol d'amor mascle. El nom est associat amb el mite grec de Kalamos, un fill del du de riu Maeander, que estimava Karpos, el fill de Zephyrus i Chloris. Quan Karpos s'ofegava, Kalamos es transformava en una canya, que, murmurant en el vent, s'interpretava com a sospir o lament.

En alguns poemes del Romanticisme, el clam s'utilitza com a smbol d'amor, luxria, i afecte. S'ha suggerit que la simbologia es deriva de la semblana visual de la canya al penis hum erecte.

Observacions.
Com a curiositat, cal destacar que el fregament de les seves fulles produeixen una olor que recorda a l'aroma de la mandarina o d'una taronja seca.

Bibliografia.
 Peris, JB; Stbing, G; Vanaclocha, B., (1995). Fitoterapia Aplicada (pp: 186-7). M.I. Colegio Oficial de Farmacuticos, Valencia. ISBN: 84-606-2631-8;
 Berdonces i Serra, (1996). Gran enciclopedia de la plantas medicinales. Ediciones TIKAL. Barcelona. ISBN: 84-305-8496-X ;

Referncies.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153843" title="Artafernes (strapa)" nonfiltered="2317" processed="2313" dbindex="62349">
Artafernes fou fill d'Histaspes i germ de Darios I el gran. 

Fou nomenat strapa de Ldia o Sardes vers el 513 aC desprs de la campanya d'Esctia. 

El 505 aC quan els atenencs van demanar la protecci dels perses contra Esparta, van enviar una ambaixada a Artafernes, el qual va demanar el reconeixement de la sobirania de Darios I.

Hppies, fill de Pisstrat, es va refugiar a Ldia i va obtenir suport per la seva causa del strapa; els atenencs van enviar una ambaixada demanant no intervenir al governador persa.  Artafernes va exigir la readmissi del tir el que va deixar clar que els atenencs no podien esperar res de Prsia.

El 501 aC Artafernes va confiar el comandament de 200 vaixells perses (i diners) a Aristgores de Milet amb l'objectiu de conquerir Naxos i establir el govern dels exiliats. Com que l'expedici va fracassar, i els milesis no podien retornar les naus ni els diners, va esclatar la revolta de Jnia.

El 499 aC quan els jonis i els seus aliats espartans van avanar cap a Sardes, Artafernes es va retirar i la ciutat fou cremada, per desprs hi va poder tornar . El 497 aC  Artafernes i Otanes van comenar una ofensiva general contra les ciutat jniques i eliques. Cuma i Clazmenes van caure a les seves mans. Histieu de Milet va haver de fugir i les seves cartes a alguns perses de Sardes aliats als grecs, foren interceptades, i els implicats foren executats. L'execuci d'Histieu fou desaprovada pel rei.

Es creu que va morir poc temps desprs, vers el 493 aC. El va succeir Artafernes II.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153848" title="Artafernes (general)" nonfiltered="2318" processed="2314" dbindex="62350">
Artafernes fou un general persa fill d'Artafernes de Ldia.

Fou nomenat per Darios I el gran per assolir el comandament de l'exrcit desprs de la revolta jnia, juntament amb Datis. Artafernes era superior en rang a Datis per aquest tenia de fet el comandament per les seves millors capacitats militars. L'exrcit es va concentrar a Cilcia i va embarcar en 600 vaixells desembarcant a Samos i desprs cap a les Cclades. Naxos fou ocupada i van seguir Calcis i Ertria a Eubea; l'exrcit persa va desembarcar a Marat on el perses foren derrotats (490 aC).

Durant la invasi de Xerxes I de Prsia, Artafernes va dirigir els contingents de Ldia i Msia i probablement era strapa de Ldia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153850" title="Hipotenusa" nonfiltered="2319" processed="2315" dbindex="62351">

La hipotenusa d'un triangle rectangle s el costat ms llarg del triangle; el costat oposat a l'angle recte.

La longitud de la hipotenusa d'un triangle rectangle es pot trobar utilitzant el teorema de Pitgores, que diu que el quadrat de la longitud de la hipotenusa s igual a la suma dels quadrats de les longituds dels altres dos costats.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153851" title="Artafernes (ambaixador)" nonfiltered="2320" processed="2316" dbindex="62352">
Artafernes fou un ambaixador persa que fou enviat per Artaxerxes I de Prsia el 425 aC a Esparta. Al passar per Eion al riu Estrim, fou capturat per Aristides, fill d'Arquipos, i enviat a Atenes. Com que a la carta que portava el rei persa es queixava de qu els espartans no li donaven suport, els atenencs van veure l'oportunitat de fer aliana amb Prsia i van enviar a Artafernes amb una galera, acompanyat d'ambaixadors atenencs, a Efes, per quan van arribar all (424 aC) van conixer la mort del rei persa i els atenencs van retornar a casa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153852" title="Triangle rectangle" nonfiltered="2321" processed="2317" dbindex="62353">
Un triangle rectangle s un cas particular de triangle per al qual les relacions fonamentals se simplifiquen i que s especialment usat en el clcul de vlums de cossos ms complexos o en el camp de la resoluci de diversos problemes geomtrics. 

Qualsevol triangle rectangle cont un angle recte (de 90 o equivalentment de  /2 radiants) i per tant, tenint en compte que la suma dels angles de qualsevol triangle s 180, necessariament els altres dos angles sn aguts i complementaris.

Una de les relacions que han de complir les longituds dels costats d'un triangle per tal que aquest sigui rectangle s el conegut teorema de Pitgores:

, on  i  sn els catets del triangle i  s la hipotenusa.

s fcil calcular les dimensions de tots els costats i angles d'un triangle rectangle a partir de dos dels costats o b d'un dels costats i d'un dels angles aguts.

A ms l'area val la meitat del producte dels seus catets.

Definici clssica de les funcions trigonomtriques.

En l'mbit dels triangles rectangles es va definir per similitut una srie de relacions molt usades en l'entorn matemtic. Aquestes sn el sinus, el cosinus i la tangent i les seves inverses que sn la cotangent, la secant i la cosecant. Si  s l'angle que correspon al vrtex  en la figura, tenim que:

 ; Inversament es defineix la , secant.
 ; Inversament es defineix la , cosecant.
 ; Inversament es defineix la , cotagent.



Cal tenir en compte que els triangles rectangles que considerem es troben al pla Euclidi, pel que la suma dels angles interns s igual a   radiants (o 180). Les definicions que es presenten doncs defineixen estrictament les funcions trigonomtriques per a angles dins del rang 0 a  /2 radiants. Posteriorment, mitjanant el cercle unitari i usant certes simetries es va arribar a les funcions de variable real peridiques que s'utilitzen en les calculadores d'avui en dia.

Punts geomtrics.
Ortocentre: Coincideix amb el vrtex de l'angle recte.
Circumcentre: Coincideix amb el punt mig de l'hipotenusa.
Baricentre: Les coordenades del baricentre sn aproximadament (a/3,b/3) en un sistema de referncia cartesi amb origen al vertex C (punt on hi ha l'angle recte) i que cont el costat a en la direcci de les abcisses positives i el costat b en l'eix de les ordenades positives.

Triangles rectangles exactes.
S'anomena triangle rectangle exacte a qualsevol triangle rectangle format per costats de longitud natural, alguns exemples molt usats al realitzar exemples acadmics sn:
3-4-5 (Triangle Pitagric).
Catet menor=3;
Catet major=4;
Hipotenusa=5;
5-12-13.
Catet menor=5;
Catet major=12;
Hipotenusa=13;
8-15-17.
Catet menor=8;
Catet major=15;
Hipotenusa=17;

Vegeu tamb.

 Teorema de Pitgores;
 Triangle;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153854" title="Artes" nonfiltered="2322" processed="2318" dbindex="62354">
Artes (Artas o Artus) fou prncep dels messapis al temps de la guerra del Pelopons. Demstenes va aconseguir de ell un cos de 150 homes (413 aC) i va renovar una antiga aliana (els messapis eren els tradicionals enemics de Trent, colnia lacedemnia).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153856" title="Catet" nonfiltered="2323" processed="2319" dbindex="62355">
Els catets d'un triangle rectangle sn els costats que formen l'angle recte.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153859" title="Luigi Luca Cavalli-Sforza" nonfiltered="2324" processed="2320" dbindex="62356">
Luigi Luca Cavalli-Sforza ( Gnova, Itlia 1922 ) s un genetista i professor universitari itali expert en la gentica de poblacions.

Biografia.
Va nixer el 25 de gener de 1922 a la ciutat de Gnova. Va inciar els seus estudis universitaris de biologia a la Universitat de Tor sota les ordres de Giuseppe Levi, el 1939 es trasllad a la Universitat de Pavia, universitat en la qual es gradu el 1944. 

Ampli els seus estudia a la Universitat de Cambridge, i posteriorment es dedic a la docncia a les universitats de Mil, Parma i Pavia. El 1971 es trasllad als Estats Units d'Amrica per esdevenir professor a la Unviersitat de Stanford, de la qual avui en dia n's professor emrit. L'any 1993 fou guardonat amb el Premi Internacional Catalunya otorgat per la Generalitat de Catalunya juntament amb el socileg Edgar Morin.

Recerca cientfica.
Inicialment interessat en els bacteris, el 1952 inici la seva recerca sobre les dades demogrfiques de la poblaci, utilitzant els parmetres de les dispenses eclesistiques i els matrimonis consanguinis.

Durant la seva estada a Stanford collabor amb l'arqueleg Albert Ammerman en la recerca de l'extensi cultural del neoltic, utilitzant en el seu estudi els marcadors gentics existents al llarg de la histria per fer front a les poques restes arqueolgiques existents. A partir de la dcada del 1980 utilitz, aix mateix, aquelles dades provinents de la lingstica comuns a les de la gentica.

Cavalli-Sforza ha estat un dels primers genetistes en preguntar-se si els gens de l'home modern encara contenen el rastre de la histria de la humanitat. Inici un nou camp de recerca en la demografia mitjanant l'estudi dels grups sanguinis de la poblaci, anomenat gentica de poblacions. Els seus estudis han perms estudiar els moviments migratoris de la poblaci en el passat.

Bibliografia.
1964: "Reconstruction of evolutionary trees". pp. 67-76 a Phenetic and Phylogenetic Classification, ed. V. H. Heywood and J. McNeill. Systematics Association pub. no. 6, London. ;
1965: "Analysis of human evolution". pp. 923-933 a Genetics Today. Proceedings of the XI International Congress of Genetics, The Hague, The Netherlands, September, 1963, volume 3, ed. S. J. Geerts, Pergamon Press, Oxford. ;
1967: "Phylogenetic analysis: models and estimation procedures", a American Journal of Human Genetics 19:233-257. ;
1971: The Genetics of Human Populations. W. H. Freeman, San Francisco. ;
1981: Cultural Transmission and Evolution. Princeton University Press, Princeton. ;
1986: La transizione neolitica e la genetica di popolazione in Europa. Boringhieri.
1994: The History and Geography of Human Genes. Princeton University Press, Princeton. ;
2007: Il caso e la necessit - Ragioni e limiti della diversit genetica, Di Renzo Editore, Roma.

Enllaos externs.
  Pgina personal a la Universitat de Stanford;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153860" title="Cili" nonfiltered="2325" processed="2321" dbindex="62357">

Un cili s cadascun dels petits apndixs que cobreixen totalment o parcial la superfcie de moltes cllules nues (sense paret). Els flagels tenen una estructura essencialment equivalent, tot i que hi ha algunes diferncies morfolgiques i moltes diferncies funcionals.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153862" title="Roscelin de Compigne" nonfiltered="2326" processed="2322" dbindex="62358">
Roscelin de Compigne, en llat Roscellinus Compendiensis (~1050 - ~1122), va ser un filsof i teleg francs, considerat habitualment com a fundador del nominalisme, davant del problema dels universals.

 Biografia.
Va nixer a Compigne, Frana. Es tenen poques notcies sobre la seva vida, i la seva doctrina es coneix principalment d'Anselm, Pere Abelard i Joan de Salisbury. 

Va estudiar a Soissons i Reims, va ser destinat a la Catedral de Chartres i va esdevenir canonge de Compigne. Com a monjo de Compigne, ja estava ensenyant el 1087. Va tenir contacte amb Lanfranc, Sant Anselm i Ivo de Chartres.

Sembla probable que Roscelin no fou el primer a promulgar doctrines nominalistes, per les va formular de manera ms definida, i les va aplicar al dogma de la Trinitat. 

Roscelin va mantenir que tan sols s una forma de parlar el que ens impedeix parlar de tres persones o tres substncies o tres Dus. Si fos d'una altra manera, i les tres persones fossin realment una sola substncia, haurem d'admetre que el Pare i l'Esperit Sant s'haurien encarnat alhora amb el Fill. Roscelin va tirar endavant la seva doctrina de forma convenuda, argumentant l'opini favorable de Lanfranc i Anselm.

El 1092/93, no obstant, l'arquebisbe de Reims va convocar un concili a Soissons, on va condemnar la seva interpretaci, i Roscelin, que va ser acusat de tritesme, va retractar-se de les doctrines que se li atribuen, per por a l'excomulgaci o fins i tot la lapidaci, per desprs va retornar a les seves antigues teories. Va marxar a Anglaterra, per desprs de fer-se impopular per criticar les doctrines d'Anselm de Canterbury, va marxar del pas i va anar a Roma, on va ser ben rebut i es va reconciliar amb l'Esglsia Catlica. Aleshores va tornar a Frana, va ensenyar a Tours i Loches (on va tenir Pere Abelard com a alumne), i finalment va esdevenir canonge a Besanon. Hi ha notcies d'ell fins a l'any 1121, on va oposar-se a les teories d'Abelard sobre la Trinitat.
 
Dels escrits, tan sols existeix una carta adreada a Abelard. Haurau presenta el seu nom en connexi amb el text: "Sententia de universalibus secundum magistrum R." ("Notices et extr. de quelques manuscr. lat.", V, Paris, 1892, 224), per aix s una conjectura. Existeixen evidncies dels seus textos doctrinals en Anselm, Abelard, Joan de Salisbury, i un epigrama annim.

 Nominalisme de Roscelin (flatus vocis).
D'acord amb Otto de Freisingen, Roscelin "primus nostris temporibus sententiam vocum instituit" , per el cronista de "Historia Francia"  el menciona primer com a "magister Johannes", la personalitat del qual s molt discutida i encara no ha estat definitivament identificada. Qu constitueix els "flatus vocis"? Per jutjar-ho, tenim els textos de "De generibus et speciebus" (segle XIII), errniament atributs a  Abelard per Victor Cousin. Els "flatus vocis" era una de les solucions anti-realistes al problema dels universals, a l'Alta Edat Mitjana. Resumint l'alternativa de Porfiri (mox de generibus et speciebus illud quidem sive subsistent sive in nudis intellectibus posita sint), els primers filsofs medievals van distingir gnere i espcie (substncia, corporetat, animalitat, humanitat) com a coses o com a no existents, i aplicant a aquesta alternativa la terminologia de Boeci, van derivar-ne que hi havia "res" (coses) o "voces" (mots). Per als nominalistes, els universals eren merament veus: mots, cops d'al, paraules sense significat.

Aix, tenim que:
 els universals no sn "res", coses, tan sols l'individual existeix. ;
 els universals sn merament paraules, "flatus vocis", el mot "home" no t cap significat real.   . L'universal es redueix a l'emissi d'un so, en conformitat amb la definici de Boeci: Nihil enim aliud est prolatio (vocis) quam aeris plectro linguae percussio. L'universal de Roscelin actualment es correspon amb l universale in voce, en oposici amb l' universale in re i l' universale in intellectu.

Referncies.

 Enciclopdia Catlica;
 Enciclopdia;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153870" title="Bandera d'Israel" nonfiltered="2327" processed="2323" dbindex="62359">
La bandera nacional d'Israel va ser adoptada el 28 d'octubre de 1948. L'Estrella de David, de color blau, s situada al centre, sobre un fons blanc, entre dos franges blaves horitzontals de la mateixa grandria que no arriben a estar collocades a les vores de la bandera. Encara que oficialment el color s el blau cel, en ocasions la bandera d'Israel apareix acolorida amb un blau encara ms pllid.
Les ratlles blaves representen el tallit, que s una pea de roba religiosa jueva.



 Histria i creaci de la bandera .

Theodor Herzl, el visionari profeta de l'Estat Jueu havia d'organitzar el primer Congrs Sionista a Basilea l'any 1897 i va decidir que era necessari exposar una bandera nacional oficial pel poble jueu. En el seu llibre Der Judenstadt (l'Estat Jueu), va escriure el segent: "No tenim una bandera i la necessitem en un temps en qu volem dirigir a molta gent; s precs fer onejar un signe sobre els seus caps". I a continuaci: "Jo concedeixo una bandera blanca amb set estrelles daurades, en la que el transfons de la tela blanca simbolitzi la nova i pura vida. Les estrelles representaran les set hores daurades del nostre treball quotidi, ja que els jueus aniran a la nova terra amb un smbol de treball".

Herzl va confiar la feina de preparar la bandera jueva al seu assistent David Wolfson. En una carta al Bar Hirsch va escriure: "Si em preguntessin en un to burlesc que s aquesta bandera?, els respondria que una bandera no es noms un pal amb un drap; una bandera s quelcom simblic i nacional, i amb una bandera un condueix a un poble all on sigui, fins i tot a la Terra Promesa".

A David Wolfson per no li acabava de fer el pes la bandera proposada per Herlz "A requeriment del nostre lder Herzl, vaig venir a Basilea a realitzar tots els preparatius per l'obertura del Primer Congrs. Entre les nombroses qestions que vaig haver de considerar, n'hi havia una que, malgrat la seva lleugeresa, no era gens lleugera, ja que contenia en s mateixa el gran problema hebreu. Amb quina bandera hem de decorar la sala del Congrs? Quins seran els seus colors? Com que no tenem cap bandera, la qesti em tenia perplex en gran mesura. Era necessari dissenyar una bandera, per quins serien els colors que havien de ser elegits? Va ser llavors quan em vaig adonar que ja tenem una bandera, blanca i blava, el tallit, amb el que ens embolicvem durant les pregaries. Aquest seria el nostre smbol, que traslladarem de la seva condici d'embolcall i el mostrarem davant Israel i les nacions. En conseqncia, vaig ordenar una bandera blava i blanca amb un Escut de David gravat en ella i aix va nixer la nostra bandera nacional."

En el vuit Congrs Sionista, reunit a Praga el 1933, es va aprovar finalment una decisi oficial sobre la bandera: "La bandera blava i blanca s la bandera de la Organitzaci Sionista i del poble jueu, de conformitat a una antiga tradici".

 Controvrsia sobre el significat de la bandera .
Alguns grups han afirmat que les franges horitzontals de la bandera d'Israel representen en realitat el riu Nil i l'Eufrates, que alguns pensadors sionistes (com ara Avraham Stern i Israel Eldad) defensen com a fronteres de l'Eretz Yisrael, la terra promesa als jueus per Du. Els qui fan aquesta allegaci insisteixen en el fet que la bandera representa "secretament" el desig dels jueus de conquerir tota la terra entre el Nil i l'ufrates, que suposaria conquerir gran part d'Egipte, tota Jordnia, i part de Sria i Iraq. Yasser Arafat, Iran i Hamas han recolzat aquesta interpretaci repetidament.

Tant autors sionistes com anti-sionistes han negat que les franges representin ambicions territorials, i afirmen que fou dissenyada d'acord amb els colors del tallit jueu.  Saqr Abu Fakhr, un escriptor rab, tamb s'ha pronunciat en contra d'aquesta idea: afirma que aquesta declaraci s una de les 7 confusions o mites sobre els jueus que, tot i ser infundats i tenir abundant evidncia en contra, continuen circulant en el mn rab.

 Altres Banderes .


 Referncies .




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153873" title="Guerra i pau (pera)" nonfiltered="2328" processed="2324" dbindex="62360">

Guerra i Pau (Op. 91) (en rus            , Vojna i mir) s una pera de Serguei Prokfiev amb prleg i cinc actes (tretze escenes), a vegades arranjades com cinc actes, segons un llibret rus del mateix compositor i Mira Mendelson, basat en la novella del mateix nom de Tolstoi.

Degut a l'extrema longitud de la novella de Tolstoi, en un primer moment Prokfiev pensava en una pera per a ser cantada en dues jornades consecutives; per va canviar d'idea i la va abreujar de tal manera que es pogus representar en una nica sessi, que s tal com actualment se sol fer.

La novella s una amalgama de fets histrics del segle XIX sobre les gestes de Napole a Rssia on s'hi barregen els avatars de dues grans famlies russes: els Rostov i els Bolkonsky, aix com les seves relacions afectives i la seva actitud diferent davant la vida.

Els grans moments dramtics amb la presncia d'un importantssim cor, la gran quantitat de personatges importants -amb el que comporta de vestuari i assajos-, li confereixen a aquesta pera una dificultat que fa que pocs teatres es vegin en cor de representar-la. Tot i que es poden acoblar distints personatges, necessita un mnim de 37 solistes, sent sin la ms, una de les peres ms complexes de tot el repertori.

Prokfiev, a diferncia de Tolstoi, li dna un enfoc ms cinematogrfic i gil a base de prescindir de molts elements literaris mirant de lligar al mxim les diferents situacions amb un hbil sistema d'encadenaments.  

Argument.

Acte I, Quadre I: Jard de la casa rural del terratinent Rostov, on s'hi allotja convalescent d'una malaltia el prncep Andrei Bolkonsky i que desprs de sentir cantar a la filla de Rostov, se'n enamora.
Acte I, Quadre II: L'emperador Alexandre I assisteix a una festa on Natasha fa la seva primera presentaci en societat. Un cop el tsar se'n va, la festa esdev menys formal i Andrei i Natasha decideixen casar-se mentre ballen.
Acte I, Quadre III: A la seva casa a Moscou, el vell prncep Bolkonsky es nega a rebre al comte Rostov el qual ha arribat amb Natasha per presentar-la al futur sogre. Per de sobte apareix insultant a Nastasha per considerar-la massa plebea per casar-se amb el seu fill Andrei. La princesa Maria, germana d'Andrei, intenta consolar-la, per Natasha se'n va amb el seu pare desconsolada.

Gnesi.

 L'esquema original de Mendelson i Prokfiev per al llibret de l'pera tenia onze escenes, i Prokfiev va comenar a compondre la msica l'estiu de 1941, impulsat per la invasi alemanya de la Uni Sovitica que havia comenat el 22 de juny d'aquell estiu. El terme "escenes lric-dramtiques" del llibret suggereix tant un homenatge a l'pera Eugene Onegin de Txaikovski com un mfasi en els individus i les seves emocions ms que en la gran imatge d'un pas en guerra.

Va completar la partitura per piano abans de l'estiu de 1942 (dues escenes que han estat canviades de la versi original), i se sotmetia al Comit de la Uni Sovitica sobre les Arts. El Comit demanava que les escenes de la segona part (Guerra) necessitaven un mfasi ms patritic i heroic. Prokfiev, que volia veure la seva obra mestra completada el ms aviat possible, hi afegia marxes, cors, i uns altres materials per satisfer al comit. A ms a ms, componia un prleg coral, que emfatitza el desafiament de la gent russa davant de l'enemic.

Primeres representacions parcials i estrena.

Tot estava previst per a una estrena el 1943 al Teatre Bolshoi de Moscou, amb la direcci artstica de Sergei Eisenstein i la direcci d'orquestra de Samuil Samosud. Per no va ser aix, noms es feu una actuaci privada de vuit escenes amb l'acompanyament de pianos al Centre d'Actors de Moscou el 16 d'octubre de 1944 i dirigida pe Konstantin Popov, i una representaci en concert de nou escenes, dirigides per Samosud, a la Gran Sala del Conservatori de Moscou el 7 de juny de 1945. De moment no hi havia cap teatre de Moscou que cregus que un projecte tant ambicis fos representable en escena.

El 12 de juny de 1946, al Teatre Maly a Leningrad i una altra vegada dirigida per Samosud, tenia lloc una altra representaci que s considerada normalment com l'estrena, ara amb l'escena 7 de la primera part estesa (el que actualment s la segona escena amb l'afegit del suggeriment de Samosud), juntament amb l'escena 8 i la primera escena de la segona part. La segona part, tamb amb una escena addicional (la 10), havia de ser representada el juliol de 1947, per desprs de l'assaig general es va suspendre "per raons ms enll del control del teatre i el compositor".

Desprs del decret Zhdanov de febrer de 1948, Prokfiev comenava a treballar en una versi escurada de l'pera, alhora fent diverses revisions al seu esquema original, encara que respectant l'estructura de tretze escenes. Aquesta versi s'estrenava el 26 de maig de 1953 al Teatro Comunale de Florncia, dirigida per Artur Rodziski, dos mesos desprs de la mort del compositor. Les escenes 2 i 9 eren, tanmateix, omeses. L'estrena russa d'aquesta versi es produa al Teatre Maly de Leningrad, l'1 d'abril de 1955, dirigit per Eduard Grikurov, en aquest cas amb l'omissi de les escenes 7 i 11. Les tretze escenes (per amb talls) es representaven finalment juntes el 8 de novembre 1957 al Teatre Stanislavski-Nemirovich-Danchenko a Moscou, sota la batuta d'Alexander Shaverdov. El 15 de desembre de 1959, les tretze escenes i el prleg s'estrenaven finalment sense cap retall (dirigit per Alexander Melik-Pashayev) al Teatre Bolshoi de Moscou, encara que fou precedit per una transmissi televisada als Estats Units de la NBC dirigida per Peter Herman Adler el 13 de gener de 1957.

Estrenes a altres pasos.

En altres pasos, la versi amb tretze escenes de l'pera es realitzava primer a Alemanya (Bonn) i Bulgria (Sofia} el 1957, Srbia (Belgrad) el 1958, Crocia (Zagreb) el 1961, la Repblica Txeca (Liberec) el 1962, Frana (Thtre des Champs-lyses, Pars, en concert), Canad (Montreal) i Anglaterra (Leeds, en concert) el 1967, ustria (pera Estatal de Viena, dirigida per Mstislav Rostropovich) el 1971, (Austrlia (pera de Sydney) i Argentina (Teatro Coln, Buenos Aires) el 1973, Estats Units (pera de Boston) el 1974, Catalunya (Liceu, Barcelona) el 1977 i els Pasos Baixos (Amsterdam, dirigida per Edo de Waart) el 1991.

Vegeu tamb.

Llista d'peres ms importants;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153874" title="sengard" nonfiltered="2329" processed="2325" dbindex="62361">



A la Terra Mitjana, l'univers fictici creat per J. R. R. Tolkien, sengard, la traducci del mot en Sindarin d'Angrenost, s una immensa fortalesa. Ambds noms signifiquen "fortalesa de ferro".

sengard fou construda a la Segona Edat, al voltant del pinacle d'rthanc, pels homes de Nmenor a l'exili. Es troba situada al nord-oest de Rhan, protegint els Guals d'Isen de les incursions enemigues a Calenardhon, juntament amb la fortalesa d'nglarond, al sud.

El riu Angren (o Isen) neix a Methedras, darrere sengard, formant la seva muralla nord. Els altres tres costats estan protegits per una gran muralla, coneguda com el Cercle d'sengard, noms interrompuda per pas del riu Angren al nord-est, i la porta d'sengard al sud, a les dues rives del riu.

sengard era un lloc verds i agradable, ple de camps i arbres regats per l'Angren. rthanc estava situat al bell mig.

Tercera Edat.

Durant la primeria de la Tercera Edat, el territori de Calenardhon es va despoblar, i la darrera tutela d'Orthanc va recaure a Minas Tirith. sengard estava protegida per una petita companyia, liderada per un capit hereditari. A poc a poc la relaci amb Minas Tirith va anar minvant, fins que al final va desaparixer.

Desprs de qu Cirion, Senescal de Gndor, entregus Calenardhon als othod, i es converts en Rhan, sengard va passar a ser l'nica fortalesa que Gndor conservava al nord d'Ered Nimrais, sense tenir en compte Anrien, tot i que Gndor se n'havia oblidat. La petita companyia s'havia anat emparellant amb els terrafoscans, fins que a la fi va convertir-se en una fortalesa terrafoscana excepte en el nom. rthanc, per, continuava tancada, perqu el Senescal de Gndor era l'nic que en tenia les claus.

L'any 2710 l'ltim dels Capitans va morir sense descendncia, i durant el regnat del rei Dor de Rhan, sengard va esdevenir clarament hostil vers els Rohirrim. sengard es convert amb la base dels continus atacs dels terrafoscans contra Rhan durant el regnat del fill de Dor, Gram, fins que durant el regnat del fill de Gram, Helm M de Martell, Freca, un senyor terrafosc, i Wulf, el seu fill, planejaren destruir els Rohirrim. Els Rohirrim van vncer i van bloquejar sengard, ocupant-la temporalment.

sengard necessitava una soluci definitiva, per Gndor seguia reclamant-a com una de les Torres del Regne, tot i no tenir suficient fora com per poder destinar-hi la guarnici necessria. La soluci va presentar-se-li a Beren, Senescal de Gndor: Sruman el Blanc havia reaparegut des de l'Est, i s'havia ofert per custodiar sengard. Beren li va donar les claus gustosament, i Sruman s'hi establ. Inicialment, s'hi establ com a Guardi de la Torre, tutelat per Gondor; desprs la vall va passar a ser coneguda com a Nan Curunir, o La Vall del Mag. L'any 2953, aprofitant el retorn de Suron i la distracci resultant dels Senescals, Sruman es va apropiar d'sengard i va passar a ser el Senyor d'sengard.

Guerra de l'Anell.

Durant la Guerra de l'Anell, sengard fou la base de les operacions de Sruman contra els Rohirrim, destrossant la vall i talant-ne tots els arbres. La Vall d'Isengard fou totalment perforada amb pous profunds, utilitzats per crear Uruk-hai i forjar armes. sengard va esdevenir la llar d'incomptables Orcs, que Sruman volia utilitzar per conquerir Rhan. Finalment, un exrcit d'ents i d'huorns, liderats per Barbarbrat, atacaren sengard, conquerint la fortalesa, tot i que no van poder pendre rthanc.

Els hbbits Meriadoc Brandiboc i Peregrn Tuc, com a nous "vigilants de la porta" reberen el rei Thoden de Rhan, ragorn i Gandalf a l'entrada. Sruman fou interrogat per refus demanar perd, i fou posat, jutament amb el seu servent Grma Llenguadeserp, sota la vigilncia d'en Barbarbrat. Desprs de la caiguda de Suron, Sruman s'escap d'sengard, aprofitant-se de la ira d'en Barbarbrat i enganyant-lo perqu el deixs marxar, deixant, per, les Claus d'Orthanc.

Quarta Edat.

Durant la Quarta Edat, sengard fou reconstruit, i tota la vall fou cedida als Ents. Aquests tiraren a terra les muralles del cercle, i nomenaren el nou bosc com Treegarth d'rthanc. rthanc torn a ser una torre del Regne Reunificat del Rei lessar. Alguns documents de Tolkien indiquen que ben aviat sengard va convertir-se en un important centre de comer, amb una comunitat lfica vibrant. Molts dels Elfs que si assentaren, venien del Bosc Negre, i visqueren al voltant de Fangorn. Tot i aix, a finals del segon segle de la Quarta Edat, Faralos, l'ltim lf d'sengard, marx a Lindon.

Vegeu tamb.
rthanc;
Destrucci d'sengard;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153875" title="Artavasdes I de Mdia Atropatene" nonfiltered="2330" processed="2326" dbindex="62362">
Artavasdes I (vers 59 aC-20 aC) fou rei de la Mdia Atropatene vers el 36 aC i fins vers el 20 aC. Era fill del rei Ariobarzanes I de la Mdia Atropatene.

Enemic d' Artavasdes III d'Armnia (55 aC-34 aC) que era client rom. El 39 aC el pas fou envat  per Marc Antoni, com a pas contra l'Imperi Part. La capital Phraaspa fou assetjada per els romans es van haver de retirar. El rei d'Atropatene i el rei Fraates IV de Prtia es van disputar pel bot fet als romans, i Artavasdes, descontent, es va passar als romans i es va aliar amb Marc Antoni per mitja del rei Polem I del Pont (37 aC-8 aC), aliana que fou acceptada en una entrevista a la vora de l'Araxes (34 aC o 33 aC) i la filla del rei, Iotape, fou promesa al rei Alexandre Heli, fill de Marc Antoni, que fou proclamat rei d'una part d'Armnia 34 aC o 33 aC) mentre es va concedir la resta a Artavasdes.

Amb ajut rom, el rei va poder fer la guerra contra l'Imperi Part amb avantatja durant un temps, per quant Antoni va haver de retirar les seves forces per oposar-se a Octavi, Artavasdes fou derrotat per Artaxes II, de la dinastia artxida armnia, que tenia el suport part i que va recuperar Armnia (33 aC) i va fer presoner al rei de l'Atropatene. Algun temps desprs fou alliberat i desprs de la batalla d'ccium, Octavi (August) li va tornar a la seva filla Iotape, la dona d'Alexandre Hlios. Di Cassi diu que August el va fer rei d'Armnia Menor

Va morir ver el 20 aC quan tenia uns 39 anys, i sembla que va morir a Roma.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153876" title="Artavasdes II de Mdia Atropatene" nonfiltered="2331" processed="2327" dbindex="62363">
Artavasdes II de la Mdia Atropatene fou rei de l' Atropatene del 4 al 10. Apareix de vegades identificat com el mateix rei que a Armnia portava el nom d' Artavasdes VI d'Armnia (que va regnar dels anys 4 al 6) per aquest darrer va morir l'any 6. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153877" title="Gastritis" nonfiltered="2332" processed="2328" dbindex="62364">

La gastritis s una inflamaci de la mucosa gstrica. La paraula prov del grec gastro- que vol dir estmac i -itis que significa inflamaci. Depenent de la causa, pot persistir de forma aguda o crnica i pot coincidir amb altres malalties greus com l'atrfia de l'estmac.

 Causes .
Les causes conegudes de la gastritis sn:

 Infecci bacteriana (majoritriament per Helicobacter pylori i altres bacteris Helicobacter).
 Infecci fngica (majoritriament en persones amb SIDA).
 Infecci parasitria (per marisc poc cuinat).
 Infecci viral.
 Reflux de bilis.
 Antiinflamatoris no esterodals.
 Fumar.
 Desordres autoimmunes.
 Consumici excessiva d'alcohol.
 Alguns allergens.
 Alguns tipus de radiaci.

 Smptomes .
Smptomes que poden resultar de la gastritis:

 Dolor abdominal.
 Hemorrgia gstrica.
 Hipoclorhdria.
 Prdua de l'apetit. ;
 Eructar.
 Nusees.
 Vomits.
 Febre.
 Fatiga.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153878" title="Artavasdes de Bizanci" nonfiltered="2333" processed="2329" dbindex="62365">
Artavasdes fou emperador bizant.

Era descendent d'una famlia noble d'Armnia i sota Constant V (741-775) fou nomenat curopalata i es va casar amb Anna, filla de l'emperador. 

Constant V anomenat Caballinus, fou un emperador iconoclasta i es va dedicar a la destrucci d'imatges a les esglsies, mentre Artavasdes era partidari del culte a les imatges. Va aprofitar el descontentament del poble i mentre l'emperador era en campanya contra els rabs, va preparar una revolta a Frgia. Constant va rebre noticies i va exigir hostatges al seu gendre (en concret els seus fills) per Artavasdes no els va voler donar i es va pre-sentar al lloc on era Constant amb un exrcit, i el va derrotar.

Constant va fugir a la Frgia Pacatiana on va reunir tropes. Mentre Artavasdes va aconseguir el suport del patrici Tefanes Monotes i d'Anastasi el patriarca de Constantinoble que van llenar el rumor de que Constant V era mort i Artavasdes fou proclamat emperador (va ser reconegut pel Papa Zacaries). Va buscar (sense xit) el suport dels rabs i va restaurar el culte a les imatges.  Al seu fill Nicfor el va associar a l'Im-peri i a l'altra fill Nicetes el va enviar amb un exrcit a Armnia.

Constant va rebre suport del poble dels isauris i el 743 va iniciar una campanya que va acabar amb la derrota de l'usurpador en poques setmanes a Sardes (maig del 743); a l'agost del mateix any el seu fill Nicetes fou derrotat a Compolis (Bitnia) batalla en la que va morir Tigranes, un noble armeni cos de Artavasdes. Aquest darrer va fugir a Constantinoble on va quedar assetjat. Nicetes fou fet presoner a Nicomdia. El 2 de novembre del 743 els assetjants dirigits per Constant V van ocupar la capital i Artavasdes, el seu fill Nicfor, i els seus principals suports foren fets presoners i cegats i desprs executats. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153879" title="Artiactes" nonfiltered="2334" processed="2330" dbindex="62366">
Artiactes fou un militar persa fill de Querasmis, que va dirigir als macrons i mosinecs durant l'expedici de Xerxes I de Prsia a Grcia. En aquest temps era governador de Sestos a l'Hellespont on fou considerat un tir. Va induir al rei a que li dons en frau la tomba de l'heroi Protesilau, prop de la ciutat, i desprs la va profanar i va fer us de la terra sagrada.

El 479 aC Xantip es va presentar  a Sestos amb una flota i la ciutat fou assetjada i desprs de tot el hivern, a la primavera del 478 aC la ciutat estava afamada. Artiactes i el seu lloctinent Oebazos es van poder escapar i els habitants van obrir les portes als atenencs. Els dos fugitius foren perseguits i Artiactes fou capturat i portat davant Xantip.

Artiactes va oferir 100 talents de compensaci pel sacrilegi coms a la tomba de Protesilau, i 200 pel rescat de ell mateix i el seu fill, per els ciutadans no ho van acceptar i van exigir la seva execuci i Xantip va haver d'accedir.  Fou lligat a una creu i va haver de veure morir al seu fill i desprs fou mort ell mateix.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153880" title="Artinte" nonfiltered="2335" processed="2331" dbindex="62367">
Artinte fou la filla de Masistes, el germ de Xerxes I de Prsia.  

Aquest la va donar en matrimoni al seu fill Darios per ell mateix hi va tenir relacions que foren descobertes i la dona de Xerxes, Amastris, pensant que la culpable era la mare d'Artinte, va prendre contra ella una cruel venjana i la va fer torturar i mutilar fins a la mort.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153881" title="Artintes" nonfiltered="2336" processed="2332" dbindex="62368">
Artintes (Artayntes) fou un general de l'exrcit de Xerxes I de Prsia. Quan Xerxes va tornar a Prsia desprs de Salamina, Artintes, Itamitres i altres generals van anar a Samos per vigilar als jnics, esperant que l'exrcit de terra dirigit per Mardoni que quedava a Grcia, seria suficient per obtenir la victria. Per desprs de les batalles de Platees i Micale el 479 aC, Artintes i Itamitres van fugir. Ja a l'sia Menor es van trobar amb Masistes, germ de Xerxes, que els va amonestar i els va avergonyir per la seva covardia. Artintes va intentar matar a Masistes que fou salvat pel grec Xeingores (que fou recompensat). La sort final d'Artintes no es coneix.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153882" title="Artembares (noble)" nonfiltered="2337" processed="2333" dbindex="62369">
Artembares fou un noble mede, un fill del qual fou company de jocs de Cir II el Gran quan no es sabia que seria rei. Cir un dia el va castigar, i Artembares es va queixar al rei Astages de Mdia. Llavors es va saber que Cir era fill de Mandane i net d'Astages.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153884" title="Artemidor" nonfiltered="2338" processed="2334" dbindex="62370">


Artemidor Aristfan, escriptor grec;
Artemidor d'Ascal, historiador grec ;
Artemidor Capit, metge i escriptor grec ;
Artemidor de Cnidos, retric grec ;
Artemidor Daldi, escriptor grec ;
Artemidor d'Efes, gegraf grec ;
Artemidor de Prion, astrnom grec que s esmentat per Sneca;
Artemidor de Tars fou un escriptor grec que s esmentat per Estrab com un dels personatges principals de la ciutat;
Artemidor de Tralles, esportista grec ;
Artemidor fou un filsof megric que segons Digenes Laerci va escriure un llibre contra Crisip. ;
Artemidor, metge grec ;
Artemidor Corneli, metge grec ;
Artemidor fou un poeta grec que va escriure unes elegies sobre l'amor.
Artemidor fou un pintor grec que va viure al final del segle I. s esmentat per Marc Valeri Marcial.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153885" title="Mar de Tasmnia" nonfiltered="2339" processed="2335" dbindex="62371">


El mar de Tasmnia (en angls Tasman Sea) s la massa d'aigua compresa entre Austrlia i Nova Zelanda, d'uns 2.000 quilmetres de longitud. Representa la part sud-occidental de l'oce Pacfic.

Va ser batejat aix en honor de l'explorador holands Abel Tasman, el primer europeu que va descobrir Nova Zelanda i Tasmnia al segle XVII. Ms endavant, a la dcada del 1770, el navegant angls James Cook va explorar el mar de Tasmnia amb ms detall durant el seu primer viatge.

Segons l'Organitzaci Hidrogrfica Internacional, les aiges del mar de Tasmnia sn les que banyen els estats australians de Nova Galles del Sud, Victria i Tasmnia. L'estat de Queensland, ms al nord, ja s riberenc del mar del Corall, i el lmit territorial entre aquest estat i Nova Galles del Sud es considera que s la frontera entre tots dos mars.

Al mar de Tasmnia hi ha diversos grups d'illes, bastant apartades de les costes australianes i neozelandeses. Entre aquestes, destaquen les segents, totes les quals sn possessions d'Austrlia:

l'illa Lord Howe i les illes adjacents; ;
Ball's Pyramid; ;
l'illa Norfolk, a l'extrem nord del mar de Tasmnia, al lmit amb el mar del Corall.
 








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153886" title="Ludwig von Kchel" nonfiltered="2340" processed="2336" dbindex="62372">
Ludwig Alois Ferdinand Ritter von Kchel (Stein, 14 de gener de 1800 - Viena, 3 de juny de 1877) va ser un escriptor, compositor, botnic, editor i admirador de l'obra musical de Wolfgang Amadeus Mozart. Va catalogar la seva obra, catleg que va publicar el 1862.

 Biografia .

Va nixer a Stein (Baixa ustria). Va estudiar dret a Viena i va ser durant 15 anys tutor dels quatre fills de l'Arxiduc Carles. Aquesta activitat li va guanyar el ttol de Ritter (cavaller) i li va permetre viure de rendes la resta dels seus dies. Es va dedicar en forma privada a la investigaci, realitzant campanyes de collita d'espcimens botnics al frica del Nord, la Pennsula Ibrica, la Gran Bretanya i Rssia, molt apreciades pels cientfics contemporanis. A ms es va interessar per la geologia i la mineralogia.

Era membre del Mozarteum de Salzburg i la seva passi per la msica  el va portar a sistematitzar el catleg de composicions de Mozart, que va publicar el 1862 amb el ttol de Chonologisch-thematisches Verzeichnis smtlicher Tonwerke Wolfgang Amad Mozarts. El seu cognom, i la inicial del mateix, van quedar des de llavors vinculats al clebre compositor.

Tamb va finanar en part la primera edici completa de les obres de Mozart que va publicar Breitkopf&Hrtel, des de 1877 fins a 1905. En ella es va utilitzar la classificaci proposada per Kchel que agrupa les obres en 24 categories.

 Obra .
 Catleg Kchel (KV, inicials de Kchel Verzeichnis) de l'obra de Wolfgang Amadeus Mozart (1862);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153889" title="Artemidor Aristfan" nonfiltered="2341" processed="2337" dbindex="62373">
Artemidor Aristfan (Artemidorus Aristophanus) fou un escriptor grec, deixeble del fams Aristfanes de Bizanci a Alexandria. Fou contemporani d'Aristarc. Ateneu esmenta alguna obra seva.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153890" title="Artemidor d'Ascal" nonfiltered="2342" processed="2338" dbindex="62374">
Artemidor d'Ascal (Artemidorus) fou un historiador grec que va escriure una histria de Bitnia i s esmentat per Esteve Bizant


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153891" title="Artemidor Capit" nonfiltered="2343" processed="2339" dbindex="62375">
Artemidor Capit (Artemidorus Capito) fou un metge i escriptor grec que va exercir a Roma durant el regnat de l'emperador Adri (117-138). Va publicar un llibre sobre receptes d'Hipcrates que s esmentat com a molt valus per Gal per l'acusa de fer alguns canvis. Fou parent de Dioscrides Pedaci que tamb va editar treballs d'Hipcrates i s esmentat tamb per Gal.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153892" title="Artemidor de Cnidos" nonfiltered="2344" processed="2340" dbindex="62376">
Artemidor de Cnidos fou un retric grec fill de Teopompos i amic de Juli Csar. Va portar la llengua grega a Roma. El 45 aC es va assabentar del complot contra Csar i el va advertir, per Csar no el va escoltar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153893" title="Artemidor Daldi" nonfiltered="2345" processed="2341" dbindex="62377">
Artemidor Daldi (Artemidorus Daldianus) fou un escriptor grec nadiu d'Efes. Va viure sota Anton Pius i amb Marc Aureli. Va escriure una obra sobre interpretaci dels somnis i altres llibres alguns dels quals esmenten Suides i Eudoci


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153894" title="Artemidor d'Efes" nonfiltered="2346" processed="2342" dbindex="62378">
Artemidor d'Efes fou un gegraf grec que va viure vers el 100 aC, Va viatjar per les costes del Mediterrani, la mar Roja i sembla que tamb a oceans mes llunyans (potser l'ndic). Va visitar Ibria i Gllia i va corregir algunes dades d'Erasttenes sobre aquestos territoris. El seu treball s esmentat per Marci d'Heraclea i est format per 11 llibres  que son sovint esmentats per Estrab, Esteve Bizant, Plini el Vell, Isidor i altres. L'obra s'ha perdut per es conserven fragments mercs a Marci amb el periple del Pont Eux, Bitnia i Paflagnia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153895" title="Artemidor de Tralles" nonfiltered="2347" processed="2343" dbindex="62379">
Artemidor de Tralles (Artemidoros, Artemidorus) fou un esportista grec dedicat al pugilisme, que fou fams en la seva activitat. Vivia vers l'any 69.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153896" title="Artemidor (metge)" nonfiltered="2348" processed="2344" dbindex="62380">
Artemidor fou un metge grec esmentat per Celi Aureli que va nixer a Side a Pamflia. Va viure segons el mes probable entre els segles III i II aC. Es segurament el mateix metge de nom Artemidor que s esmentat per Gal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153897" title="Artemidor Corneli" nonfiltered="2349" processed="2345" dbindex="62381">
Artemidor Corneli (Artemidorus Cornelius) fou un metge grec nascut a Perge a la Pamflia (segons Cicer a Prgam, a Msia). Fou agent de Verres al que va ajudar en el seu robatori al temple de Diana a Perge quan era llegat de Gneu Dolabella a Cilcia (79 aC) i desprs a Siclia durant el seu perode de pretor (72 aC-69 aC) on va exercir com un dels jutges (recuperatores) al cas de Nimfo. Es creu que el seu nom original era Artemidor i era esclau i desprs fou llibert de Gneu Corneli Dolabella i va agafar el nom de Corneli. Cicer l'esmenta com Cornelius medicus en un lloc, com Artemidorus Pergacus en un altra, i Artemidorus Cornelius en un tercer, passatges que son clars que es refereixen sempre al mateix personatge.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153898" title="rtemis (desambiguaci)" nonfiltered="2350" processed="2346" dbindex="62382">


rtemis, deessa grega;
rtemis d'Halicarns, reina d'Halicarns, Cos, Nisiros i Calidna;
rtemis de Cria, reina de Cria;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153899" title="rtemis d'Halicarns" nonfiltered="2351" processed="2347" dbindex="62383">
rtemis () fou reina d Halicarns, Cos, Nisiros i Calidna, feudatria dels reis perses aquemnides, contempornia de Xerxes I de Prsia.

Era filla de Ligdamis i va succeir en el tron al seu marit (del que no es coneix el nom i va governar vers 490-480 aC). El  es va unir amb la seva flota a l exrcit persa i va participar a la batalla de Salamina. 

Segons la llegenda, estava enamorada de Dardamis, un jove d Abydos i com que aquest no la corresponia el va fer cegar mentre dormia. Un oracle la va fer expiar el crim tirant-se d una roca a la mar a l illa de Lucada.

La va succeir el seu fill Pisindelis, a una data desconeguda vers la meitat del .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153900" title="Sabater d'Ordis" nonfiltered="2352" processed="2348" dbindex="62384">
El Sabater d'Ordis es un personatge literari inmortalitzat pel poeta empordans Carles Fages de Climent, que el 1954 va publicar el poemari "La balada del sabater d'Ordis", amb prleg d'Eugeni d'Ors, i illustraci i epleg de Salvador Dal. El personatge, que Eugeni d'Ors va comparar amb el Quixot, caminava pels camins de l'Empord, tot dirigint la tramuntana amb una canya.

El sabater, per, va existir, es deia Anton Iglesias, i vivia en una casa prop de l esglsia d Ordis.  S explica que era un bon sabater fins que un dia, el fill d una masia important d Ordis va matar el seu fill d un tret fortut. Sembla ser que durant un temps el sabater rebia uns diners perqu calls el fet. Tot i aix, el sabater va canviar molt, barallant-se amb la seva dona fins que el va deixar. Va anar descuidant el seu ofici fins que un dia va comenar a demanar menjar per les cases del poble. Tamb hi ha gent gran de la comarca que recorda que els dijous que feia tramuntana, es collocava a un cant de la rambla i dirigia el vent com si fos una orquestra. La casa del Sabater d Ordis, actualment, s la Casa de la Vila i ha estat restaurada.



Parteix pel mig aquella tosca canya
i en fa una Creu que endinsa un pam al sl,
la tramuntana esquerpa fa un udol
i, tremols, amb l'ndex l'acompanya.

(...) S'ajup, subms, i va acotxant-se amb l'ombra
que el sol per ell retalla al ja com.
No dorm, perqu ja el somni se l'end
pels vials d'or de l'estelada innombre


Epitafi del Sabater d'Ordis
Dorm, sabater: que l'art et faci noble
com el filsof grec o el frare caputx
que el lloc de la naixena adopten per padr.
Tu has donat fama a Ordis, el teu poble,
amb ull d'atzur i canya de sinople.

Enllaos externs.
Fages de Climent, el poeta de l'Empord;
Dal i Fages: aquella collaboraci intelligent i cordialssima;
Museu d'Histria de Catalunya: Carles Fages de Climent: potica i mtica de l'Empord;
Atlas literari de les terres de Girona. L'Alt Empord;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153901" title="rtemis de Cria" nonfiltered="2353" processed="2349" dbindex="62385">
rtemis (Artemisa) fou reina de Cria, germana, esposa i successora de Mausol. 

Era filla d'Hecatonmos o Hecatompos, i desprs de la mort del seu germ i marit (Mausol) va regnar dos anys del 352 aC al 350 aC. Era partidria de la oligarquia i va ajudar al partit oligrquic de Rodes. Es famosa pel magnifica monument funerari que va construir al seu germ i marit Mausol que fou considerat una de les set meravelles del mon i va donar nom als monuments funeraris

A la reina se li va dedicar un monument a l'illa de Rodes erigit per commemorar que la seva dominaci sobre l'illa. Quan els rodis van recuperar la independncia el van fer inaccessible.

La va succeir Hidrites.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153902" title="Artemisi" nonfiltered="2354" processed="2350" dbindex="62386">
Artemisi (Artemisius) fou un metge grec esmentat per Marcel Empric que va viure vers el segle IV. Es probablement el mateix metge que apareix sota el nom dArtemius (Artemi).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153906" title="Crist de la tramuntana" nonfiltered="2355" processed="2351" dbindex="62387">
El Crist de la tramuntana s una icona religiosa empordanesa fruit de la creativitat de dos dels seus mxims exponents artstics: el poeta Carles Fages de Climent i el pintor Salvador Dal. Aix, l'Oraci al Crist de la tramuntana s un conegut poema de l'escriptor, mentre que el seu amic Salvador Dal va pintar un quadre amb aquest mateix nom (El Crist de la tramuntana, 1968. Aquarella i tinta sobre paper, 38,5 x 28,2 cm.) que es troba exposat al Teatre-Museu Gala Salvador Dal.

Enllaos externs.
Fages de Climent, el poeta de l'Empord;
Dal i Fages: aquella collaboraci intelligent i cordialssima;
Museu d'Histria de Catalunya: Carles Fages de Climent: potica i mtica de l'Empord;
Atles literari de les terres de Girona. L'Alt Empord;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153907" title="Raimon Martnez Fraile" nonfiltered="2356" processed="2352" dbindex="62388">
Raimon Martnez Fraile (San Cristbal de la Polantera, provncia de Lle 1947) Poltic catal, militant del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). 

Martnez Fraile va arribar a Catalunya procedent de la localitat espanyola de San Cristbal de la Polantera quan encara no tenia tres anys. Va ingressar al PSC procedent del Reagrupament, la minoritria de les tres forces que el 1978 van convergir. Llicenciat en Filosofia i Lletres, especialitzat en Histria Contempornia, i diplomat en Direcci d'Empreses per ESADE, va ser escollit regidor de Barcelona el 1979 en la candidatura de l'alcalde Narcs Serra. Amb la marxa de l'alcalde a l'executiu espanyol de Felipe Gonzlez, Martnez Fraile form part d'un grup de militants partidaris de nombrar Merc Sala com a successora de Serra, en comptes de Pasqual Maragall. Desprs de les eleccions municipals, va integrar-se a l'Ajuntament de Barcelona en els anys de govern municipal de Maragall, sent tinent alcalde del consistori i membre del consell i del comit rector dels Jocs de Barcelona'92. L'any 1987, fruit de les discrepncies amb Maragall, fou degradat de tercer tinent alcalde a responsable de cultura. Algunes de les diferncies ms sonades foren respecte el pes de la ja desapareguda Corporaci Metropolitana de Barcelona, la creaci de plataformes i organitzacions d'acci poltica al marge de l'estructura del partit i la poltica d'habitatge sobre Ciutat Vella. En aquest darrer punt, considerava que el pla de reforma noms provocaria el desallotjament dels ms desafavorits per entregar els pisos, un cop rehabilitats, a les classes mitjanes. L'octubre de 1988, va dimitir i va integrar-se al sector privat i a Renfe, sent durant un temps, director de Turisme de Barcelona. Deu anys ms tard, va anunciar que disputaria amb Joan Clos les primries del PSC a l'alcaldia de Barcelona, per finalment va retirar la seva candidatura perqu entenia que seria utilitzada per CiU per debilitar el partit socialista. Fou escollit diputat per la provncia de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 2000 i uns quants mesos desprs va deixar l'esc per la direcci del grup hoteler de Joan Gaspart i Solves. Fou substitut en l'esc per Jordi Pedret i Grenzner.

Delegat de la Generalitat a Madrid (2006-2007).
Amb l'arribada de Jos Montilla a la presidncia de la Generalitat de Catalunya, va esdevenir a partir del 27 desembre de 2006 el nou delegat del Govern a Madrid. Desprs de qu Maragall ratifiqus, en un acte celebrat el 5 de maig de 2007 a Nova York, que l'esfor per reeditar l'Estatut d'autonomia no va valer la pena, fent allusi al difcil encaix de les relacions Catalunya-Espanya, Martnez Fraile va respondre a les seves paraules de forma polmica. El 8 de maig, va declarar a Radio 4 que: Una persona que diu aquestes coses est una mica malalta, i per aix prefereixo no fer comentaris. Humanament no puc entendre que una persona digui aquestes coses si no s que es troba en una situaci no gaire adequada fsicament i psicolgicament. Aix que van transcendir les declaracions, Montilla el va trucar per instar-lo a rectificar immediatament, de manera que va demanar disculpes assegurant que no tenia la intenci de fer cap referncia despectiva. L'endem, Martnez Fraile va presentar la seva dimissi a petici prpia i el consell de govern la va aprovar a primera hora del dia. El cessament fou recollit en el DOGC, butllet oficial de la Generalitat de Catalunya, el 10 de maig de 2007. Jos Cuervo, fins el moment regidor de Barcelona, el substitu en el crrec desprs de ser ratificat el 12 de juny pel consell executiu. Poc desprs fou contractat com a assessor d'AC Hoteles.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153909" title="Jos de San Martn" nonfiltered="2357" processed="2353" dbindex="62389">

Jos de San Martn (Yapey, Argentina, 25 de febrer de 1778 - Boulogne-sur-Mer, Frana, 17 d'agost de 1850) va ser un militar argent les campanyes del qual van ser decisives per a les independncies de Argentina, Xile i el Per. Juntament amb Simn Bolvar s considerat un dels libertadores ms importants de Sudamrica durant la colonitzaci espanyola. En la Argentina t el ttol de Pare de la Ptria i se'l considera heroi i prcer nacional. A Per se'l reconeix com a Libertador d'aquell pas i a Xile l'Exrcit li reconeix el grau de Capit General.

 La seva famlia .
Jos Francisco de San Martn i Matorras va nixer en Yapey, una missi jesutica situada a la vora del Riu Uruguai, Governaci de les Missions del Virregnat del Riu de la Plata, en l'actual Provncia de Corrientes, el 25 de febrer de 1778. El seu pare, Juan de San Martn Gmez, havia nascut en la Vila de Cervatos de la Cueza, en la provncia de Palncia, Espanya, i era tinent governador del departament. La seva mare, la senyora Gregoria Matorras del Ser, era neboda d'un conquistador del Chaco. Va ser el menor de cinc germans: Mara Elena, Manuel Tadeo, Juan Fermn Rafael i Justo Rufino.

 Viatge a Espanya .


En 1781, quan San Martn tenia 3 anys, la famlia es va traslladar de Yapey a Buenos Aires. Posteriorment decidiren viatjar a Espanya, i s'embarcaren cap a Cadis el 6 de desembre de 1783. San Martn va comenar els seus estudis en el Real Seminari de Nobles de Madrid i en lEscuela de Temporalidades de Mlaga en 1786. All va aprendre llat, francs, castell, alemany, ball, dibuix, potica, esgrima, retrica, matemtica, histria i geografia.

 Carrera militar .
En 1789, als onze anys d'edat, comena la seva carrera militar en el regiment de Mrcia, mentre esclatava la Revoluci Francesa. Va lluitar en la campanya del nord d'frica combatent els moros a Melilla i Or. En 1797 fou ascendit a sotstinent per les seves accions en els Pirineus enfront dels francesos 1793. A l'agost d'aquest any el seu regiment, que havia participat en les batalles navals contra la flota anglesa en el Mediterrani, es va rendir.

Durant el perode posterior, amb grau de capit 2n d'infanteria lleugera, prengu part en diferents accions a Gibraltar i Cadis.

En 1808 les tropes de Napole envaxen la Pennsula i el rei Ferran VII s fet presoner. Esclata la rebelli contra l'emperador i contra el seu germ Jos Bonaparte, que havia estat proclamat Rei d'Espanya. S'establix una Junta Central de Govern que actua primer en Sevilla i desprs a Cadis. San Martn s ascendit per la Junta al crrec d'ajudant 1r del regiment de Voluntarios de Campo Mayor. Distingit per les seves accions contra els francesos, s ascendit a capit del regiment de Borbn. L'exrcit ataca i ven els francesos en la Batalla de Bailn el 19 de juliol de 1808, tenint-hi San Martn una actuaci destacada. Aquesta victria permet a l'exrcit de Andalusia recuperar Madrid i s la primera derrota important de les tropes de Napole. San Martn rep el grau de tinent coronel i s condecorat amb una medalla d'or. Continua lluitant contra els francesos en l'exrcit dels aliats: Espanya, Portugal i Anglaterra. Combat a les ordres del general Beresford en la batalla de Albuera. Coneix Lord Macduff, noble escocs, que l'introdux a les lgies secretes que conspiraven per a aconseguir la independncia d'Amrica del Sud. Aqu entra en contacte per primera vegada amb cercles de liberals i revolucionaris, que simpatitzaven amb la lluita per la independncia americana.

 Londres .



En 1811 rennci a la seva carrera militar a Espanya. Per mitj de Lord Macduff va obtenir un passaport per a viatjar a Anglaterra, i part el 14 de setembre del mateix any per a residir en el nombre 23 del carrer Park Road del districte de Westminster, a Londres. All conegu compatriotes de l'Amrica espanyola: Carlos Mara de Alvear, Jos Matas Zapiola, Andrs Bell i Toms Guido, entre d'altres. Tots formaven part de la Logia Lautaro de la Gran Hermandad Americana que havia fundat el "precursor" Francisco de Miranda qui, juntament amb Simn Bolvar, ja lluitava a Amrica per la independncia de Veneuela. En la germanor es va relacionar amb poltics britnics, qui li van fer conixer el Pla de Maitland, una estratgia perqu Amrica s'independitzs d'Espanya.

 Retorn a Buenos Aires .
Al gener de 1812 San Martn s'embarca cap a Buenos Aires en la fragata anglesa George Canning. Va Ser rebut pels membres del Primer Triunvirato de las Provincias Unidas del Ro de la Plata, que li van reconixer el seu grau de Tinent Coronel. El 16 de mar li van demanar que cres un regiment de soldats per a custodiar les costes del Paran. Juntament amb Carlos Mara d'Alvear i Jos Matas Zapiola funda la Lgia Lautaro de Buenos Aires. A causa de la poltica centralista que seguia el Triumvirat, la Lgia i la Societat Patritica veien en el govern un obstacle per als seus plans. El 8 d'octubre marxen els soldats, acompanyats per San Martn i els altres membres, a exigir la renncia dels triumvirs. El 12 de novembre de 1812 contreu matrimoni amb Remedios d'Escalada, de 15 anys.

 La seva actuaci en el Riu de la Plata .



Les costes del Paran eren atacades permanentment pels realistes i San Martn es va installar amb les seves tropes en el convent de San Carlos, posta de San Lorenzo. El 3 de febrer de 1813 i davant el desembarcament de 300 espanyols, es va lliurar en la zona el Combat de San Lorenzo.

 Exrcit del Nord .

Desprs d'aquesta victria San Martn va ser designat per a fer-se crrec de l'Exrcit del Nord, on hagu de reemplaar al general Manuel Belgrano. Des del seu recent crrec de Major General de l'Exrcit Auxiliar del Per havia de reorganitzar un exrcit desfet per les derrotes de Vilcapugio i Ayohuma. Va acordar amb Martn Miguel de Gemes la defensa de la frontera nord i va comenar a preparar una futura estratgia militar. Va deixar breument el comandament de l'exrcit retirant-se a Saldn, provncia de Crdova, per a reposar-se d'una lcera estomacal. All mantindria converses amb el seu amic Toms Guido en les quals convenceria a aquest de la necessitat d'independitzar la regi ocupant Xile. El 20 de maig de 1816 Guido presentaria un document, la seva clebre "Memria", al Director Suprem d'aleshores, Juan Martn de Pueyrredn, en el qual exposava amb detalls el pla. Pueyrredn l'aprovaria i manaria executar-lo.

PART DEL COMBAT DE SAN LORENZO SUBSCRIT PEL CORONEL JOSE de SAN MARTIN, AL SUPERIOR GOVERN. SAN LORENZO, 3 de FEBRER de 1813

Exmo Senyor. Tinc l'honor de dir a V.I. que en el dia 3 de febrer els granaders del meu comandament en el seu primer assaig han agregat un nou triomf * les armes de la ptria. Els enemics en nombre de 250 homes van desembarcar a les 5 i mitja del mat en el port de S. Lorenzo, i es van dirigir sense oposici al collegi S. Carlos conforme al pla que tenien meditat en dues divisions de 60 homes cadascuna, els atacs per dreta i esquerra, van fer no obstant aix una esforada resistncia sostinguda pel focs dels bucs, per no capa de contenir l'intrpid valor amb que els granaders van carregar sobre ells sabre en m: a l'instant es van replegar en fugida a les baixades deixant en el camp de batalla 40 morts, 14 presoners d'ells, 12 ferits sense incloure els que es van desplomar, i van dur amb si, que pels reguerots de sang, que es veuen en les barranques, considero major nombre. Dos canons, 40 fusells, 4 baionetes, i una bandera que poso en mans de V.I. i la va arrencar amb la vida al banderer el valent oficial D. Hipolito Bouchard. De la nostra part s'han perdut 26 homes, 6 morts, i els altres ferits, d'aquest nombre sn: el capit D. Justo Bermdez, i el tinent Manuel Daz Velez, que avanant-se amb energia fins a la vora de la barranca va caure aquest recomanable oficial en mans de l'enemic.

El valor i intrepidesa que ha manifestat l'oficialitat i tropa del meu comandament els fa creditors dels respectes de la ptria, i atencions de V.I.; compto entre aquests l'esforat i benemrit rector Dr. Julin Navarro, que es va presentar amb valor animant amb la seva veu, i subministrant els auxilis espirituals en el camp de batalla: igualment ho han contret els oficials voluntaris D. Vicente Marbre, i D. Julin *Corvera, que juntament amb els meus van romandre coratjosament en tots els perills.

Segurament el valor i intrepidesa dels meus granaders haguessin acabat en aquest dia d'un sol cop les invasions dels enemics en les costes del Paran, si la proximitat de les baixades no hagus protegit la seva fugida, per em llano a pronosticar sense temor que aquest escarment ser un principi perqu els enemics no tornin a inquietar a aquests pacfics moradors.

Du guardi a V.I. molts anys. San Lorenzo febrer 3 de 1813 JOSE de SAN *MARTIN

 Governador de Cuyo .

Quan, en 1814, Gervasio Antonio Posadas el va nomenar Governador de Cuyo, el seu pla ja estava acabat i aprovat, i a partir d'aquest moment San Martn comen els preparatius d'organitzaci de l'Exrcit dels Andes.

Amb el suport del nou director suprem, Carlos Mara d'Alvear, a qui havia conegut a Cadis, es va dedicar a organitzar un exrcit amb els refugiats, al mateix temps que el Congrs de Tucumn declarava la independncia de les Provncies Unides del Riu de la Plata el 9 de juliol de 1816. En el nord-oest de Mendoza va constituir el seu Estat Major en el campament del Plumerillo.

El 23 d'agost de 1816 va nixer en Mendoza la seva nica filla, Mercedes Tomasa, que l'acompanyaria en l'exili.

 Expedici Alliberadora .


El Director Suprem Juan Martn de Pueyrredn el va nomenar general en cap del Exrcit dels Andes i el 12 de gener de 1817 es va iniciar des de Mendoza el Creuament dels Andes en direcci a Xile.

L'Exrcit dels Andes va ser un dels dos grans cossos militars que la provncia de Que el seu va desplegar en la Guerra d'Independncia Hispanoamericana; va contar inicialment amb 4000 homes i 1200 milicians de tropa d'auxili per a conducci de queviures i municions.

L'Exrcit es dividia en dos gruixudes columnes, ambdues comandadas pel capit general San Martn. En el encreuament dels Andes, per a escometre contra les tropes realistes assentades en l'actual territori chileno, la primera havia de travessar la serralada dels Andes pel pas dels necs, al comandament del general Bernardo O'*Higgins. La segona columna estava sota el comandament del general Juan Gregorio Les Heras, i havia de marxar pel camino de Uspallata, conduint tot el parc i la artilleria, el transport de la qual era impossible pel ms escabrs pas dels necs.

Les dues havien de reunir-se en la vall del Aconcagua, mentre efectius menors dispersaven les forces enemigues, induint-les a engany respecte de l'avan de l'agrupaci principal. Les forces de Les Heras, d'O Higgins i de Soler es reuneixen el 8 de febrer en el Campament de *Curimn. Davant les notcies de l'avan del cap realista, Coronel Rafael Maroto, cap a les cases de Chacabuco, San Martn va ordenar l'avan i el 12 de febrer es lliura la Batalla de Chacabuco. L'Exrcit dels Andes va obtenir la victria sobre els realistes a les ordres de Marc del Pont; va haver 500 morts i 600 presoners.

Aix va permetre l'entrada de l'exrcit en Santiago. El 18 de febrer es va convocar a un Cabildo Obert que va proposar a San Martn com Director Suprem de la naixent repblica, per aquest va rebutjar l'oferiment. L'endem passat el cabildo nomena finalment a O'Higgins com director suprem.

Desprs de l'emancipaci xilena San Martn es va traslladar a Buenos Aires per a obtenir del govern un emprstit que permets pagar les despeses de la Expedici Libertadora del Per. Pueyrredn li va prometre 500.000 pesos per desprs va haver dificultats per a complir la promesa a causa de les lluites internes entre Buenos Aires i els cabdills; llavors San Martn va renunciar a la prefectura de l'exrcit. Davant aquest fet San Martn rep del Directori 200.000 pesos, i al costat de l'ajuda financera obtinguda del Director Suprem de Xile, Bernardo O'Higgins, ambds assoleixen armar una esquadra. El govern de Xile va determinar que San Martn seria el comandant en cap de la expedici, que l'expedici navegaria sota bandera xilena i que el comandament de l'esquadra recauria en el mar escocs Lord Thomas Cochrane. Finalment San Martn s designat Brigadier del Exrcit de Xile per a posteriorment, quan salpi l'expedici, ser designat Capit General del Exrcit de Xile.

El 19 de mar de 1818 es produx la batalla o sorpresa de Pista Rayada; l'exrcit unit sota les ordres de San Martn acampava prop de Talca, quan es va saber que Mariano *Osorio, cap espanyol, li preparava un atac per sorpresa en la nit. San Martn va disposar canviar la seva posici de les seves tropes per a, al seu torn, sorprendre als realistes. Quan la maniobra no s'havia completat els espanyols van iniciar l'atac. En la foscor es va generar una gran confusi, ja que tant realistes com patriotes van equivocar les seves posicions, aquells per desconixer el trasllat de tropes ordenats per San Martn, aquests per no haver-los completat. Els espanyols van perdre 300 homes, i van quedar amos del camp; els patriotes van tenir 120 baixes, per van perdre el parc, fusells i 26 canons. La division a crrec de Les Heras va emprendre una retirada ordenada sostraient-se a la lluita. Aix es va poder *encolumnar i salvar els seus efectius i el seu parc d'artilleria. Immediatament San Martn va decidir reorganitzar els seus mitjans en les planes de Maip.



El 5 d'abril es tornen a enfrontar en la batalla de Maip. Aquesta batalla es va desenvolupar en tres etapes. Primer, San Martn va decidir desplaar a les forces patriotes linealment, per a atacar als realistes alineats en la part alta d'una lomada. Van formar un triangle per a atacar amb la cavalleria, l'artilleria i la cavalleria xilena i patriota pel sud. Osorio va impulsar les seves forces per la dreta, per l'esquerra va cedir per complet. L'exrcit realista hagu de retrocedir en desordre, els *granaderos van perseguir al galop a les ltimes fraccions que es retiraven. L'adversari deixava en el camp de batalla 2.000 cadvers, prop de 2.500 presoners, tot el seu armament i material de guerra. El general O'*Higgins, ferit durant la batalla, es va acostar no obstant aix muntat en el seu cavall per a abraar a San Martn. Molts han relatat aquesta escena amb profunda emoci. La victria de Maip passa a la histria com una gran batalla a partir d'una maniobra extraordinria. El part de la victria diu aix: Acabem de guanyar completament l'acci. La nostra cavalleria els persegueix fins a concloure'ls. La ptria s lliure, abril de 1818. San Martn. El govern de Xile ho premia amb una vaixella de plata i 6.000 pesos, per el Libertador va rebutjar ambds regals dient :No estem en temps per a tant luxe.

Amb la batalla *Maip s'obt definitivament la victria sobre les tropes realistes assegurant finalment la independncia de Xile. Quan es va disposar a reprendre la campanya al Per rep l'ordre del Directori de marxar cap al Litoral fluvial amb el seu exrcit per a combatre als federals de Santa Fe i Entre Ros. San Martn es nega declarant: "el general San Martn mai desembeinar la seva espasa per a combatre als seus paisans".

Finalment el 20 d'agost de 1820 parteix San Martn al costat de la expedici des de Valparaso cap al Per. L'expedici estava constituda per al voltant de 4,500 homes, pertanyents al Exrcit Libertador dels Andes i al Exrcit de Xile, dels quals 1,600 eren marins i es van embarcar en vuit navilis de guerra i setze transports.

 Independncia i Protectorat del Per .


El 8 de setembre, el General i el seu exrcit desembarquen en el port de Pisco fent retrocedir a l'exrcit realista, que es replega a la zona de Sierra.

El virrey Pezuela, cap de l'exrcit realista, tenia sota el seu comandament a uns 20.000 soldats, distributs per tot el virreinato, dels quals la major part defensava Lima; tractant de guanyar temps per a reunir a tots els soldats, planteja una sortida diplomtica al conflicte, que finalment no va arribar a cap acord acceptable per a San Martn. Aquest envia immediatament una divisi al comandament del general Juan Antonio lvarez d'Arenals cap a Lima, per la ruta de la serra, per a propiciar la insurrecci de les poblacions al llarg del seu trajecte. San Martn segueix amb la flota i en els primers dies de novembre desembarca en la localitat de Huacho, on fortifica la seva posici i inicia la seva estratgia per a assetjar definitivament Llima.

El 29 de gener de 1821 es revolten alts oficials realistes contra el virrey Pezuela, qui s enderrocat i substitut pel general Jos de La Serna, que ser nomenat virrey del Per per la corona; qui proposa a San Martn noves negociacions diplomtiques; aquestes finalment fracassen degut al fet que la proposta definitiva del General era la independncia del Per. El lloc de Lima es va perllongar per alguns mesos i en el mes de mar va arribar al Per el capit Manuel Abreu, enviat pel rei d'Espanya com emissari pacificador, sense cap conseqncia favorable per als independentistes i San Martn decideix iniciar nova estratgia i envia dos exrcits, uneixo al comandament del general Guillermo Miller, per a desembarcar en les costes del sud i altra al comandament del general Arenals, cap a a la serra.

San Martn deixa Huacho i desembarca en Ancn, estrenyent el crcol a Lima. Alhora, inicia negociacions de pau, que es realitzen en la hisenda de Punchauca, prop de Lima, a fins d'abril, mitjanant els seus delegats Guido, Garca del Riu i Jos Ignacio de la Rosa i els del virrey La Serna; Abreu, Manuel de Pla i Mariano *Galdiano. Les negociacions fracassen novament. L'alament del regiment realista Numancia -integrat per veneolans- a favor de la independncia, li obre les portes de Lima, obligant a La Serna a abandonar la ciutat el 5 de juliol, internant-se en la serra.

San Martn ocupa Lima i reuneix a Cabildo Obert el 15 de juliol. El dia 28 San Martn declara la independncia i s nomenat Protector del Per amb autoritat civil i militar. Aquest mateix any va fundar la Biblioteca Nacional del Per a la qual don la seva collecci personal de llibres i va crear la Ordre El Sol del Per. Governa el Per des del 3 d'agost de 1821 fins al 20 de setembre de 1822.

Durant el seu protectorat rep una comanda d'ajuda del general Antonio Jos de Sucre, lugarteniente de Simn Bolvar, per a la campanya en Equador. San Martn envia soldats que van participar en les victries de Riobamba i Pichincha, que van garantir la rendici de Quito. Entre els dies 26 i 27 de juliol de 1822 es realitza la Entrevista de Guayaquil, on es reuneix amb Bolvar, tenint com tema principal l'alliberament del Per, principal baluard realista en Sudamrica, cedint a aquest la iniciativa i conducci de la campanya libertadora. Poc desprs decideix retirar-se de tots els crrecs i tornar al seu pas.

Tornat A Mendoza va demanar autoritzaci per a regressar a Buenos Aires i retrobar-se amb la seva esposa que estava greument malalta. Bernardino Rivadavia, ministre de govern del governador Martn Rodrguez, l'hi va negar argumentant que no seria segur per a San Martn tornar a la ciutat. El seu suport als cabdills de l'interior i la desobedincia a una ordre que havia rebut del govern de reprimir als federals, li va valer que els unitaris volguessin sotmetre'l a un judici.

No obstant aix, com la salut de la seva esposa empitjorava vaig decidir viatjar a Buenos Aires, on a la seva arribada ja ella havia mort el 3 d'agost de 1823.

 Auto Exili i mort .



A l'arribar A Buenos Aires se'l va acusar d'haver-se convertit en un conspirador. Descoratjat per les lluites internes entre unitaris i federals va decidir marxar del pas amb la seva filla, qui havia estat a cura de la seva via. El 10 de febrer de 1824 va partir cap al port de L'Havre, Frana. Tenia 45 anys i era *Generalsimo del Per, Capit General de la Repblica de Xile i General de les Provncies Unides del Riu de la Plata. Desprs d'un breu perode a Londres, es van installar a Brusselles i poc desprs a Pars.

En 1825 va redactar les Mximes para Merceditas, on sintetitzava quins eren els seus ideals educatius.

En 1828 va intentar tornar a Buenos Aires, encara que no va arribar a desembarcar. Per tres mesos va romandre a Montevideo. L'aixecament del seu antic company Juan Lavalle contra el governador Manuel Dorrego, el posterior afusellament de Dorrego, les rivalitats i la profunda decepci que sentia pel que esdevenia en la poltica del pas van ser els motius principals perqu San Martn decids installar-se definitivament a Europa.

Durant els anys que va durar el seu exili San Martn va mantenir contacte amb els seus amics a Buenos Aires, on tractava d'interioritzar-se del que succea en el seu pas. A l'assabentar-se, en 1827, de la guerra que Argentina mantenia amb Brasil, es va oferir per a lluitar en ella per mai va ser cridat.

En 1831 es va establir a Frana en una finca de camp propera a Pars. Per aquests anys t lloc la seva afortunada trobada amb la seva ex company d'armes, Alejandro Aguado, marquis de les *Marismas, qui convertit en un reeixit banquer, designa a San Martn tutor dels seus menors fills, amb una generosa paga. Tres anys ms tard i grcies als diners estalviats treballant amb el seu amic, San Martn es va mudar a una casa en Grand Bourg, lloc que va comprar i on va residir fins a 1848. Fins als seus ltims anys va mantenir correspondncia amb el seu gran amic Toms Guido, qui li mantenia informat sobre la situaci poltica a Argentina i Amrica. Finalment, al mar de 1848 es va traslladar a Boulogne-sur-Mer, on va morir a l'edat de 73 anys, a les tres de la tarda del 17 d'agost de 1850 en companyia de la seva filla Mercedes i del seu gendre Manuel *Balcarce.

En el seu testament signat en 1844 va declarar com el seu primer ttol el de Generalsimo de l'Exrcit del Per i va expressar la seva voluntat que no se li fessin grans funerals "per si desitjaria que el meu cor fos sepultat a Buenos Aires".

 Les seves restes .

El 1861 les seves restes van ser traslladats a la volta de la famlia Gonzlez Balcarce, situada en el cementiri de Brunoy, Frana. Posteriorment va haver diversos intents de repatriar-los. Durant la presidncia de Nicols Avellaneda es va crear la "Comissi encarregada de la repatriaci de les restes del Libertador", fet que finalment es va produir el 28 de maig de 1880. En principi, s'advocava per dipositar les seves restes en la Catedral de la ciutat de Buenos Aires, enfront de la Plaa de Maig. Aquest esdeveniment mai va succeir a causa de l'oposici de la Esglsia que, recolzant-se en els cnons apostlics romans i en virtut de la filiaci masnica del General San Martn  no podria consentir la petici, car aquesta situaci implicava l'excomuni immediata del Libertador. Per aquest motiu no podria ser allotjat en un temple consagrat. Aquesta dificultat es va veure agreujada pels enfrontaments primitius entre la Esglsia i la masoneria, que es van produir entre unes altres diverses qestions, per l'expulsi dels jesutes del Riu de la Plata. Desprs de llargues negociacions es va arribar a un acord no del tot satisfactori. Des de llavors, el fretre descansa en un mausoleu fora de la planta principal de la Catedral i inclinat uns 45 amb el seu cap cap avall, com smbol, segons arguments eclesistics, d'una suposada condemna infernal a la qual estarien exposats els masons.

Reconegut com Libertador de tres nacions, els americans recorden i recordaran sempre d'ell, el que est escrit en la seva tomba "Va triomfar en San Lorenzo, va afirmar la independncia argentina, va passar els Andes, va dur la seva bandera emancipadora a Xile, al Per i a l'Equador".

 Trobada amb amics .

Entre els compatriotes que va rebre durant el seu exili es van trobar Sarment, Alberdi i Alejandro Aguado. En 1843 rep la visita de Juan Bautista Alberdi. Entre 1845 i 1848 Domingo Faustino Sarment, que va viatjar a Europa per encrrec del govern de Xile, es va trobar amb San Martn en Grand Bourg en diverses oportunitats. Durant aquestes trobades s'informava constantment dels canvis i successos de la poltica argentina.

 El seu testament .

El testament holgraf va ser datat a Pars el 23 de gener de 1844, deixant com nica hereva a la seva filla Mercedes de San Martn, casada amb Mariano Balcarce. Altres clusules van anar:

Que Mercedes atorgui a la seva tia Mara Elena una pensi fins a la seva defunci.

Que a la mort de Mara Elena li atorgui una pensi a la filla d'aquesta, Petronila.

Que el seu sabre corvo fos lliurat a Juan Manuel de Rosas.

Va prohibir la realitzaci de funerals i d'acompanyaments fins al cementiri, encara que la seva voluntat era que el seu cor descanss a Buenos Aires.

(Brusselles, Blgica, 1825)

 Filiaci polmica .

En 2000, l'escriptor Jos Ignacio Garca *Hamilton en el seu llibre Don Jos exposa una versi controvertida sobre origen mests de San Martn. En tota la seva vida van sorgir ancdotes sobre la tonalitat fosca, bruna del prcer.

La versi de mests es va basar en altra de l'historiador argent Hugo Chumbita, on el general seria fill de l'espanyol Diego d'Alvear (pare de Carlos Mara d'Alvear) i d'una jove guaran cridada Rosa Guar. Segons Chumbita, Alvear hauria lliurat a Jos al matrimoni format per Juan de San Martn i donya Gregoria, qui ho van batejar donant-li el seu cognom. Per a aquestes afirmacions Chumbita es va basar en un llibre de memries de Mara Joaquina d'Alvear i Senz de Quintanilla (1823-1889), filla de Carlos d'Alvear.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153914" title="Santa Fe" nonfiltered="2358" processed="2354" dbindex="62390">


Geografia:;
Santa Fe, municipi d'Andalusia, a la provncia de Granada, on es van signar les Capitulacions de Santa Fe.
Santa Fe, provncia de l'Argentina, amb capital a Santa Fe.
Santa Fe de Bogot, nom amb qu ha estat coneguda histricament la capital de Colmbia.
Santa Fe de Antioquia, un municipi de Colmbia.
Santa Fe, ciutat dels Estats Units, capital de l'estat de Nou Mxic.
Santa Fe, o Santa Fe de Segarra, nucli de poblaci del municipi de les Oluges, a la Segarra.
Santa Fe del Montseny, nucli de poblaci del municipi de Fogars de Montcls, al Valls Oriental.
Santa Fe del Peneds, municipi de l'Alt Peneds.
Santa Fe de la Serra, nucli de poblaci del municipi de Sant Juli de Ramis, al Girons.

Esglsies i monestirs:;
Santa Fe de Conques, abadia del municipi francs de Conques, al Roergue.
Santa Fe dels Solers, ermita romnica del municipi de Sant Climent Sescebes, a l'Alt Empord.

Histria:;
Les Capitulacions de Santa Fe, document signat pels Reis Catlics el 1492 sobre l'expedici martima de Colom.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153926" title="Lincoln Near-Earth Asteroid Research" nonfiltered="2359" processed="2355" dbindex="62391">
LINEAR (Lincoln Near-Earth Asteroid Research) s un programa de localitzaci i seguiment d'asteroides, nic en tot el planeta, que tracta de localitzar i predir el risc de collisi de asteroides amb la Terra. s un programa conjunt entre la NASA i l'Exrcit dels Estats Units i el MIT. L'observatori principal es troba a Nou Mxic, al desert, allunyat de tot nucli urb, cosa que li permet vigilar l'espai sense molestes llums procedents de les ciutats (Contaminaci lumnica). 

Entre la plantilla es troben astrnoms, gelegs, militars, matemtics i enginyers. Actualment, el govern d'Estats Units destina 4 milions de dlars a la investigaci d'asteroids potencialment perillosos per a la Terra. Es calcula que s'han detectat prop del 60% dels asteroids propers a la Terra, i que cap s perills pel planeta. No obstant aix, no se sap res sobre el 40% d'asteroides restants que es calculen que no han estat detectats encara.

 Enllaos externs.
  web del programa LINEAR;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153927" title="Spacewatch" nonfiltered="2360" processed="2356" dbindex="62392">
Spacewatch s un projecte de la Universitat d'Arizona especialitzat en la recerca de planetes menors, incloent diversos tipus de asteroides i estels. El director del projecte s Robert S. McMillan 

Spacewatch va descobrir una lluna de Jpiter, ara anomenada Callirrhoe, que originalment va ser considerada per error com un asteroide. 

Altres notables descobriments han estat (5145) Pholus, (20000) Varuna, 1998 KY26, (35396) 1997 XF11, i (48639) 1995 TL8. El projecte ha assolit redescubrir l'asteroide (719) Albert i ha trobat l'estel peridic 125P/Spacewatch. 

Enllaos externs.
Web oficial de Spacewatch;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153932" title="Lupus eritemats sistmic" nonfiltered="2361" processed="2357" dbindex="62393">
El lupus eritemats sistmic (ELS o lupus) s una malaltia autoimmunitria crnica. En els casos de lupus, el sistema immunitari ataca a les cllules de l'organisme i els teixits, produint inflamaci i dany a causa de la uni d'autoanticossos a les cllules de l'organisme, i al dipsit de complexos antigen-antics. El lupus pot afectar qualsevol part de l'organisme, encara que els llocs ms freqents sn el cor, les articulacions, la pell, els pulmons, els vasos sanguinis, el fetge, els ronyons i el sistema nervis. El curs de la malaltia s impredictible, amb perodes de crisis alternats amb remissi. El lupus es presenta de forma ms com en dones i les primeres manifestacions de la malaltia s'observen freqentment entre els 15 i 45 anys d'edat. Encara que fins al moment no hi ha una cura, els smptomes es tracten principalment amb corticosteroides i immunosupressors.

L'origen del nom es desconeix, el terme lupus deriva del nom llat per a "llop", tal vegada a causa de una basta similitud entre l'erupci facial que presenten alguns dels pacients amb lupus i la cara d'un llop.

Referncies.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153936" title="Negociaci de contingut" nonfiltered="2362" processed="2358" dbindex="62394">
La negociaci de contingut s un mecanisme definit a l'especificaci HTTP que permet que se serveixin diferents versions d'un document (o de forma ms general, d'un recurs) des d'un mateix URL, perqu aix un agent d'usuari rebi la versi que s'escau ms a les seues capacitats o preferncies. 

Aix s'havia fet servir per a servir imatges tant en format GIF com en PNG, per tal que els navegadors que encara no poguessin tractar els PNG, poguessin mostrar la versi en format GIF de la imatge. 
L'agent d'usuari envia una una capalera HTTP (Accept) amb els diferents tipis MIME que entn juntament amb indicacions de com ho fa. Llavors, el servidor respon amb la versi que millor s'escauria a les necessitats de l'agent.
D'aquesta manera, un recurs pot estar disponible en diferents representacions. Per exemple, pot estar-ho en diferents llenges o proporcionar diferents suports o tipus de fitxer. Una manera de seleccionar l'opci ms adequada s oferir una pgina ndex a l'usuari i deixar-lo que escolleixi. No obstant aix, sovint el mateix servidor permet fer aqueixa tria autompaticament. Aix s possile perqu els navegadors mateixos envien les preferncies. Un exemple n's la llengua. Per a demanar noms representacions en catal, en tant que disponibles, el navegador enviaria:

 Accept-Language: ca

Un exemple de sollicitud ms complex seria la d'un navegador configurat per a acceptar catal i rab, per amb preferncia pel catal; acceptar diferents tipus de fitxer, per preferint HTML davant de text net o d'altres; i preferint GIF or JPEG davant d'altres tipus, per podent-ne acceptar d'altres en darrera instncia:

 Accept-Language: ca; q=1.0, ar; q=0.5
         Accept: text/html; q=1.0, text/*; q=0.8, image/gif; q=0.6, image/jpeg; q=0.6, image/*; q=0.5, */*; q=0.1

Vegeu tamb.

 Servidor HTTP Apache;

Enllaos externs.

 RFC 2616   Hypertext Transfer Protocol -- HTTP/1.1   (Section 12: Content Negotiation) ;
 RFC 2295   Transparent Content Negotiation in HTTP ;
 Negociaci de contingut a Apache ;
 Tcniques de negociaci de contingut per a servir XHTML com text/html i application/xhtml+xml ;
 Definici de les preferncies de llengua al navegador ;
 Explicaci de la negociaci de contingut al web de Debian;

Referncies.
L'original d'aquest article es basa en aquesta pgina, amb copyright de the Apache Foundation per publicat sota una llicncia lliure.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153943" title="Mirmecologia" nonfiltered="2363" processed="2359" dbindex="62395">



La mirmecologia (mirmeco- prefix derivat del mot grec        myrmex, formiga, i       logos, estudi) s l'estudi cientfic de les formigues, una branca de l'entomologia.

Abast de la mirmecologia.


Taxonomia, diversitat i distribuci (Sistemtica).
Aquesta part de la mirmecologia s'ocupa de descriure la diversitat biolgica de les formigues o Formicidae (famlia de l'ordre d'insectes Hymenoptera). L'anatomia externa de les formigues s bsica per a la seva classificaci. Les formigues es divideixen en 26 subfamlies, 385 gneres i 12.028 espcies descrites.

Dins d'aquesta branca de la mirmecologia, algunes de les tasques ms importants que fan els mirmeclegs especialistes en taxonomia, sn el mostreig sistemtic a la natura, la identificaci i classificaci mitjanant les claus taxonmiques, la acurada descripci de les noves espcies i la posterior publicaci de la mateixa, aix com la realitzaci dels mapes de distribuci.



Biologia, comportament, organitzaci social i evoluci.
Sn rees de la mirmecologia que estudien l'xit ecolgic i organitzatiu de les formigues, s a dir tot all que s'atribueix a la seva vida social que est fonamentada en una divisi del treball, i marcada per l'existncia de castes especialitzades en la reproducci i en diferents tipus de comportament. Tamb estudien l'existncia de conflictes interns d'ordre reproductiu i tots els tipus d'adaptacions al mn exterior, ja que n'hi ha de nmades, depredadores, granvores, esclavistes, parsites, etc.. A ms d'aprofundir en la gran varietat de relacions simbitiques i endosimbitiques (que van des del mutualisme al parasitisme) i que han establert amb nombrosos organismes com plantes, fongs, artrpodes, microorganismes i altres formigues. La important comunicaci qumica que facilita totes aquestes interaccions tamb es objecte d'aquesta part de la mirmecologia.

Mirmecologia aplicada.
Aqu s'estudien principalment les espcies invasores que han esdevingut importants plagues globals com les de la formiga argentina (Linepithema humile), la red imported fire ant (Solenopsis invicta) o la crazy ant (Anoplolepis gracilipes). Per exemple, a la Pennsula Ibrica des de principis del segle XX, tenim installada una super-colnia unicolonial de formiga argentina, que ocupa un immens territori costaner de 6.000 Km des del golf de Gnova fins al Cantbric. Darrerament per, s'ha descobert que una part s'ha diferenciat en una nova societat coneguda com a "super-colnia catalana" ja que s'estn noms dins dels Pasos Catalans.

Les formigues i la cultura humana.
Aquesta part tan exclusiva de la mirmecologia, analitza com d'ntimament relacionada ha estat la cultura humana amb aquests insectes socials. En diferents moments de la histria de la humanitat les formigues han sigut utilitzades com a senzilles metfores, per tamb han sigut considerades com a "subordinades", com a "model", com a "l'enemic exterior", com a "l'enemic interior", com a "mquines o autmats" i finalment el rerefons poltic i social dels diferents investigadors tamb ha influt, i molt, en l'apropament a l'estudi cientfic d'aquests insectes.

Histria de la mirmecologia.
Antecedents.
Tot i que la paraula "myrmecology" va ser encunyada cap el 1906 per l'entomleg americ William Morton Wheeler (1865-1937), l'origen de la mirmecologia com a disciplina cientfica es pot datar al voltant de la segona meitat del segle XVIII. Va ser llavors quan diversos autors van iniciar metdiques observacions sobre el comportament de les formigues i van realitzar les seves primeres descripcions taxonmiques. Aquests autors van ser Linn, Raumur, Gould, Bonnet, De Geeer, Mutis, Fabricius, Christ i Olivier. A comenaments del segle XIX, dues obres fonamentals obririen el cam cap a una especialitzaci ms gran: el 1802 Pierre Andr Latreille (1762-1833) public la seva Histoire naturelle des fourmis, et recueil de memoires et d'observations sur les aveilles, les araignees, les faucheurs, et autres insectes, on descriu a prop de 100 espcies de formigues, i el 1810 Pierre Huber (1777-1840) va impulsar els estudis sobre comportament de les formigues amb el seu llibre Recherches sur les moeurs des fourmis indignes, que va escriure en collaboraci amb el seu pare cec, Franois Huber.

Contemporanis de Darwin.
La taxonomia de les formigues es va consolidar a mitjans del segle XIX de la m d'importants zolegs com Mayr, Nylander o Smith, als quals se'ls va ajuntar al cap de pocs anys  juntament amb d'altres naturalistes majorment europeus  dues grans figures de la mirmecologia: Carlo Emery (1848-1925) i Auguste Forel (1848-1931), ambds amb interessos que sobrepassen la sistemtica per aprofundir en temes d'ecologia, fisiologia i comportament, i que comenaren a preparar faunes de diversos continents. Per aquells temps ja havia aparegut la primera edici de lOrigen de les espcies (1859) de Darwin (1809-1882), on en el captol sobre l'instint s'ofereixen les primeres reflexions evolutives sobre l'origen de l'esclavatge a les formigues, fenomen descobert per Huber. A partir de llavors, l'estudi del comportament ser tamb, i molt principalment, un estudi comparatiu i evolutiu de les conductes de moltes espcies. s l'poca de naturalistes viatgers com Bates (The naturalist on the river Amazons, 1863), Belt (The naturalist in Nicaragua, 1874) o Mller (The habits of various insects, 1874)

La consolidaci definitiva de la mirmecologia es produeix en el perode que va del 1874 al 1975 amb tres etapes molt diferenciades degut a la immensa obra dels tres mirmeclegs ms influents: Forel, Wheeler i Edward O. Wilson (1929-):

Etapa "psicolgica".
La primera etapa, que es pot anomenar "la de l'enfoc psicolgic de les formigues", va estar influenciada pel psiquiatra i mirmecleg sus Auguste Forel (1848-1931) i el punt d'arrencada, va ser la publicaci el 1874 de la seva obra Les Fourmis de la Suisse, treball que combina per primera vegada la visi taxonmica i comportamental. En aquest perode, els temes de l'instint i de la intelligncia predominen en l'apropament vers les formigues.

Etapa "sociolgica".
A continuaci es va imposant un perode amb una visi ms "sociolgica" de les formigues, dominada per l'entomleg americ William Morton Wheeler (1865-1937). La seva obra Ants. Their Structure, Development and Behavior (1910) consolida la mirmecologia com a disciplina cientfica. Respecte a Forel, Wheeler pertany ja a la segent generaci i dna ms importncia al tema social que a l'individu i per tant considera al formiguer como un tot, s a dir com un "super-organisme". Un punt d'inflexi important s la Segona Guerra Mundial, que separa la etapa "Wheeler" de la etapa "Wilson", produint-se un canvi radical en l'enfoc dels humans vers les formigues. Wheeler WM. The ant-colony as an organism.

Etapa "ciberntica".
Arribem doncs, a l'etapa de la "comunicaci o de la informaci", representada pel bileg americ Edward O. Wilson (1929 -) i les seves primeres i influents grans obres The Insect Societies (1971) i Sociobiology (1975) marquen el final d'aquest perode. Wilson treballa amb conceptes ms "ciberntics" o matemtics (sistemes complexes) per a estudiar les formigues, te en compte l'evoluci en general i el comportament en particular, i dna la importncia que es mereix al codi de comunicaci basat en feromones. La seva obra culminant, feta conjuntament amb el mirmecleg alemany Bert Hlldobler (1936-), ser The Ants (1991).

La mirmecologia avui.
El darrer quart del segle XX s un perode molt fructfer per a la biologia, on l'evoluci de branques ms predominants com la gentica o la biologia molecular arraconen una mica l'enfoc ms naturalista, taxonmic o descriptiu. Per, es una altra vegada Edward O. Wilson utilitzant per primera vegada en una publicaci (National Forum on Biological Diversity, 1988) la paraula "biodiversitat", que revoluciona la biologia. Aquest mot, tan efectiu en termes de comunicaci cientfica, de retruc esdevindr clau per a un nou renaixement de la taxonomia i sistemtica en aquest comenament del segle XXI. 

En els darrers cinc anys, molts museus i universitats han utilitzat Internet com a nova eina per a desenvolupar-se, amb exemples molt importants pel mn de les formigues com sn: The Tree of Life Web Project (Formicidae), http://www.antbase.org, http://anttypes.org, http://www.antweb.org o The Museum of Comparative Zoology - Harvard Database of Insect Primary Types. Aquesta nova societat de la informaci ha donat lloc tamb a l'aparici de la jove Associaci Ibrica de Mirmecologia (fundada el 2006) i que conjuntament amb el web de taxonomia de formigues ibriques Hormigas.org, sn un fruit i evoluci del reeixit frum d'aficionats a les formigues Lamarabunta.org que ja compta amb 4 anys d'existncia.

Mirmeclegs.

Histrics (ordre cronolgic).
 Pierre Andr Latreille (1762-1833);

 Pierre Huber (1777-1840);

 Carlo Emery (1848-1925);

 Auguste Forel (1848-1931);

 William Morton Wheeler (1865-1937);

Pennsula Ibrica.
 Cedric A. Collingwood (City Museum, GB- Leeds University). L'era moderna de la mirmecologa a la Pennsula Ibrica va comenar amb les claus que va publicar aquest mirmecleg angls, el 1976, a la Revista Espaola de Entomologa (EOS): A provisional list of Iberian Formicidae with a key to the worker caste. A partir d'aquell any i durant tres dcades, la mirmecologia ibrica no ha parat de progressar.

 Xavier Espadaler (Universitat Autnoma de Barcelona) Especialista en formigues invasores i extiques de la Pennsula Ibrica: Lasius neglectus. Una formiga polignica a vegades invasora i Lasius brunneus. Una plaga del suro a Catalunya. El seu camp d'estudi s la taxonomia i distribuci de formigues al Mediterrani Occidental (ibero-maghribines i macaronsiques).

 Andrs de Haro (1925-2006) Va descriure el transport social a Cataglyphis ibericus. Membre honorari de l'International Union for the Study of Social Insects, section franaise. Darrerament estudiava la sistemtica, etologia, biogeografia i evoluci de les formigues ibriques del gnere Cataglyphis grup albicans, comparant-les amb les nord-africanes i maghribines. Collaborador de Collingwood, el recentment mort i sempre recordat professor Andrs de Haro va crear una escola que va donar lloc a una saga de mirmeclegs que s'ha consolidat en els principals mestres en actiu de la mirmecologia ibrica, els professors Xavier Espadaler i Alberto Tinaut.

 Alberto Tinaut (Universitat de Granada) Coordinador del volum del Projecte de Fauna Ibrica dedicat a la famlia Formicidae i s editor del Butllet de l'Associaci espanyola d'Entomologia. Entre molts altres assoliments, descobridor de l'espcie Rossomyrmex minuchae a Sierra Nevada, descobriment que va donar la volta al mn ja que noms existeixen dues espcies ms del mateix gnere, R. proformicarum al sud-est de Rssia i a Monglia i R. quandratinodum a la Xina;

Resta del mn.
 Donat Agosti (American Museum of Natural History) Fundador de la gegantina base de dades de formigues antbase.org;

 Barry Bolton;

 William L. Brown;

 Alfred Buschinger;

 Bert Hlldobler;

 Ulrich Maschwitz;

 Luc Passera;

 Edward O. Wilson El mirmecleg en vida ms important de tots els temps;

Bibliografia.

Obres fonamentals (monografies).
 Bolton B (1994) Identification guide to the Ant Genera of the World. Harvard University Press, Cambridge;

 Forel A (1930) The Social World of the Ants compared with that of man. Albert & Carles Boni, New York;

 Hlldobler B, Wilson EO (1991)The Ants. Springer-Verlag, Berlin-Heidelberg;

 Passera L, Aron S (2005) Les fourmis. Comportement, organisation sociale et volution. CNRC-NRC, Ottawa;

 Sleigh C (2007) Six Legs Better. A Cultural History of Myrmecology. The Johns Hopkins University Press, Baltimore;

 Wheeler WH (1910, 1926, 1960) Ants. Their Structure, Development and Behavior. Columbia University Press, New York;

Obres de divulgaci.
 Goetsch W (1983) La vida social de las hormigas. Labor, Barcelona;

 Hlldobler B, Wilson EO (1996) Viaje a las hormigas. Una historia de exploracin cientfica. Crtica, Barcelona;

 Sleigh C (2007) Hormiga. Melusina, Barcelona;

Enllaos externs.

Pennsula Ibrica.

 www.lamarabunta.org (Foro base de una comunidad de aficionados a las hormigas);

 Hormigas.org (taxonomia i distribuci de les formigues ibriques);

 Les formigues dels Pasos Catalans;

 Associaci Ibrica de Mirmecologia;

Resta del mn.
 Antbase.org;
 Anttypes.org;
 Antweb.org;
 The Museum of Comparative Zoology - Harvard Database of Insect Primary Types;
 The Tree of Life Web Project (Formicidae);

Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153944" title="Blefaritis" nonfiltered="2364" processed="2360" dbindex="62396">

La blefaritis o palpebritis s la inflamaci del teixit que forma la parpella. 

Sovint el seu origen es deu a un mal funcionament de les petites glndules (Glndules tarsals o de Meibom) que es troben en el marge palpebral. En condicions normals aquestes glndules produxen una secreci grassa que ajuda a lubricar la superfcie de l'ull i la cara interna de les parpelles, prevenint l'evaporaci de les llgrimes. En els subjectes amb blefaritis aquestes glndules es troben obstrudes, les seves secrecions queden estancades i es formen cids grassos que irriten la superfcie ocular. El marge de les parpelles es mostra en aquests casos inflamat i enrogit. L'ull s'irrita i produeix secreci mucosa i protenes, i aquests s'acumulen en el marge palpebral, creant sovint una crosta. L'acumulaci d'aquests materials proporciona les condicions ptimes per al creixement de bacteris, que al seu torn alliberen toxines que contribueixen a irritar encara ms les parpelles i a agreujar ms el procs patolgic. 

Per tant, en la blefaritis es produeix una cadena que inclou disfunci de les glndules de la parpella, irritaci i formaci de petites crostes en el marge palpebral, a ms d'infecci bacteriana. Si no es det el procs es produx un empitjorament progressiu amb inflamaci dolorosa del marge palpebral, fortes molsties en la superfcie ocular i fins i tot disminuci de la visi. 

La severitat de la blefaritis varia considerablement d'uns individus a uns altres. En alguns casos representa noms una discreta molstia, creant una lleu irritaci de manera intermitent. En uns altres, s una malaltia ms seriosa que pot fins i tot afectar a la visi.

Tipus de blefaritis.
 Blefaritis escamosa;
Mostra parpelles escamosos a causa de la seva aparena i es caracteritza per la formaci d'escates entre les pestanyes, que moltes vegades cauen dintre dels ulls produint la sensaci que hi ha alguna cosa dintre d'ells. Els ulls es mostren vermells. Les vores de les parpelles estan enrogits la major part del temps, fent l'efecte que ha estat plorant, i pot produir picor local. s causa de la infecci local de bacteris i fongs en una pell seborreica. 

 Blefaritis allrgica;
s una forma d'expressi d'una allrgia de contacte a productes de cosmtica en la seva major part, per exemple ombrejadors, llapis i colorets, aix com els dissolvents cosmtics per a eliminar-los. Per en realitat qualsevol substncia que contamini els dits i que per mitj de la mans sigui duta als ulls pot provocar dermatitis agudes o crniques de les parpelles, com les plantes i els seus sucs, vegetals, plstics acrlics o fins i tot medicaments per a les cames o els peus, per posar alguns exemples. 

Els propis medicaments utilitzats per als ulls, colliris i pomades poden ser tamb els causants d'una blefaritis allrgica de contacte. Els allergens dels medicaments oftalmolgics poden ser les substncies actives: neomicina, bacitracina, sulfamides, anticolinrgics, antihistamnics, anestsics locals, xid groc de mercuri, o els conservadors dels mateixos parabens, mercurials, etilenodiamina, etctera.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153947" title="Lugares colombinos" nonfiltered="2365" processed="2361" dbindex="62397">

Lugares colombinos s la denominaci que rep una ruta, declarada conjunt histric artstic, entorn d'aquells llocs andalusos que van tenir una especial rellevncia en la preparaci i la realitzaci del primer viatge de Cristfor Colom, que va donar com a resultat el descobriment d'Amrica. 

En concret, sn dues localitats de la provncia de Huelva: Palos de la Frontera (dintre del seu terme municipal es troba tamb el Monestir de La Rbida) i Moguer.

Els Lugares colombinos (en catal, literalment, Llocs colombins) segueixen mantenint avui dia forts vincles amb el mn iberoameric i sn el principal referent cultural de la provncia de Huelva.

 Palos de la Frontera .

Palos.

A Palos de la Frontera (bressol del descobriment d'Amrica) s'hi troba l'esglsia de San Jorge Mrtir (segle XV), on es va llegir la reial provisi en l'instant del lliurament de dues caravelles aprovisionades a Colom. Aquest edifici va ser declarat Monument Nacional a 1931.

Prop d'aquesta esglsia es troba La Fontanilla (segle XIII), font pblica en aquella poca, al costat de la qual hi havia l'histric port de Palos del qual va partir l'expedici descobridora. Protegida per un templet quadrangular de maons construt el segle XIII i d'estil mudjar, la tradici explica que d'aquesta petita font es van abastir les naus descobridores: Santa Mara, la Pinta y la Nia.

D'aquesta localitat eren tamb els germans Pinzn (Martn Alonso Pinzn, Vicente Yez Pinzn i Francisco Martn Pinzn), codescobridors d'Amrica. Martn Alonso, el major dels germans, va ser determinant per a l'empresa descobridora, ja que grcies al seu prestigi com a armador i expert mar es va aconseguir animar a la marineria de tota la comarca, a ms va contribuir notriament en l'empresa aportant la tercera part de les despeses en metllic i rebutjant les primeres naus embargades per Colom contractant-ne d'altres mes adequades. Es pot visitar la casa museu d'aquests germans en aquesta localitat, de la qual es conserva la faana del segle XV, i part de l'enrajolat original del terra. 

Tamb es pot passejar per les vores del riu Tinto en l'entorn del moll de la Calzadilla, lloc molt proper on es trobava l'histric port de Palos (avui dia desaparegut per la perduda de cabal del riu i la colmatacin soferta al llarg dels anys), a prop es troba un antic cam rural que arriba fins al paratge de la Rbida.


La Rbida. 


A gaireb 3 km del nucli urb hi ha el cenobi francisc de Santa Mara de la Rbida (segles XIV-XV), on el 1485 arriba per primera vegada Cristfor Colom amb el seu fill Diego, cansat i desanimat desprs del seu fracs amb Joan II en la cort portuguesa. En aquest petit monestir va trobar hospitalitat, ajut i suport, especialment per part de dos frares: fra Juan Prez, guardi del Convent, que havia servit la cort castellana com a comptador i confessor i fra Antonio de Marchena, custodi i astrleg fams, conseller tamb de la cort de Castella. Ambds religiosos el van recolzar davant de la cort i el van ajudar a aconseguir les naus i tripulacions que necessitava. L'esmentat convent va ser lloc de refugi i de desenvolupament de la idea colombina, ja que els seus religiosos eren grans coneixedors de les cincies d'aquella poca.

Destaquen pel seu inters artstic l'esglsia goticomudjar, aix com les estances decorades amb frescos de Daniel Vzquez Daz, el claustre i el museu, on es conserven nombrosos objectes commemoratius del descobriment d'Amrica. I, sobretot, la titular del monestir, la Virgen de los Milagros o Santa Mara de La Rbida, coneguda per ambds noms indistintament; data del segle XIV i s una bella mostra de gtic manierista i elegant, que imprimeix a la figura una singular curvatura, de manera que canvia d'aspecte per poc que es vari la perspectiva. Davant d'aquesta mateixa imatge van resar Cristfor Colom i la resta de la marineria descobridora la nit abans de la partida. Va ser coronada per Joan Pau II el 14 de juny de 1993. s l'nica imatge de la Mare de Du coronada pel papa polons a Espanya. 

El monestir est declarat Monument Nacional des de 1856.Va merixer, a ms, la declaraci de Primer Monument Histric dels Pobles Hispnics.

 Moguer .


A Moguer, Cristfor Colom va visitar sovint el monestir de Santa Clara (segle XIV). Ins Enrquez, abadessa del monestir i tia de Ferran el Catlic, va donar suport al viatge descobridor davant la Cort. Destaquen dins d'aquest edifici el claustre de las Madres. La seva planta baixa, del segle XIV i amb reminiscncies almohades, forma el claustre conventual ms antic d'Andalusia; l'infermeria, edifici renaixentista del segle XVI de dues plantes amb columnes genoveses; i la prpia esglsia del cenobi, de tres naus i absis poligonal. L'altar major est cobert amb el retaule tallat el 1642 per Jernimo Velzquez, i en el cor es pot apreciar l'nic cadiratge nassar que es conserva a Espanya (segle XIV). Desprs de tornar del viatge descobridor, Cristfor Colom va passar la primera nit en aquesta esglsia complint un vot realitzat en alta mar quan una tempesta va estar a punt de fer sotsobrar la caravella la Nia, capitana en la tornada del primer viatge pel naufragi a Amrica de la Santa Mara.

Aquest edifici va ser declarat Monument Nacional el 1931.

Colom tamb va trobar recolzo en el clergue Martn Snchez i l'hisendat Juan Rodrguez Cabezudo a qui va confiar la custdia del seu fill Diego.

En compliment d'una de les provisions que portava Colom, concedides pels Reis Catlics, que obligava a les viles de les costes andaluses, i per mitj d'una comissi dirigida a la vila de Moguer perqu complissin dita provisi, va embargar en aquesta localitat dos vaixells en presncia de l'escriv de Moguer, Alonso Pardo, embarcacions que mes tard van ser rebutjades.

Tamb va ser a Moguer on es va construir la caravella La Nia, propietat de la famlia Nio de Moguer, que va acompanyar l'almirall fins a Amrica. 

Avui s conegut per ser el bressol del Premi Nobel Juan Ramn Jimnez, autor de Platero y yo. Es pot visitar la seva Casa-Museu (segle XVIII), la Casa Natal (segle XIX) i la finca de Fuentepia (segle XIX).

Referncies.




 Bibliografia .
ORTEGA, Fray ngel. "La Rbida. Historia documental y crtica." 4 vols. Sevilla, 1925.
FERNNDEZ JURADO, Jess. Huelva y su provincia. 4 vol. Ediciones Tartessos, S.L., 1986. (ISBN 978-84-7663-000-6);
IZQUIERDO LABRADO, Julio. "Palos de la Frontera en el Antiguo Rgimen.(1380-1830 )". Instituto de Cooperacin Iberoamericana y Ayuntamiento de Palos de la Frontera, Huelva, 1987. ;
MANZANO Y MANZANO, Juan; MANZANO FERNANDEZ-HEREDIA, Ana Maria. "Los Pinzones y el Descubrimiento de Amrica", 3 vol., Madrid: Ediciones de Cultura Hispanica, 1988. (ISBN 978-84-7232-442-8);
ROPERO REGIDOR, Diego. "Los lugares colombinos y su entorno". Fundacin Ramn Areces, Madrid, 1992. (ISBN 978-84-8004-027-3);
BORDA CAMACHO, Germn. "Visiones de Pero Alonso Nio, descubridor de America". Fundacin Municipal Cultura, Moguer, 2001.
IRVING, Washington; GARNICA, Antonio; GARCA DE VILLALBA, Jos. "Washington Irving y los Lugares Colombinos". Diputacin Provincial de Huelva (Huelva), 2002. (ISBN 84-8163-251-1);
ROPERO REGIDOR, Diego. "Moguer y America en la era de los descubrimientos". Fundacin Municipal Cultura, Moguer, 2003. (ISBN 978-84-607-8932-1);
IZQUIERDO LABRADO, Julio, Palermos ilustres. Huelva: Ayuntamiento de Palos de la Frontera, 2004 (ISBN 84-606-3612-7).

 Vegeu tamb .
Palos de la Frontera;
Monestir de La Rbida;
Moguer;
Descobriment d'Amrica;
Cristfor Colom;

Enllaos externs.
Ajuntament de Palos de la Frontera ;
Monestir de La Rbida ;
Ajuntament de Moguer ;
IZQUIERDO LABRADO, Julio. Religiositat popular als "Lugares Colombinos": la seva projecci evangelitzadora envers Amrica ;
Histria de la navegaci: Martn Alonso Pinzn ;
Amputacions histriques ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153951" title="Plantatge de fulla estreta" nonfiltered="2366" processed="2362" dbindex="62398">



L'herba de cinc costures (Plantago lanceolata), tamb coneguda com herba de cinc nervis, plantatge de fulla estreta o plantatge lanceolat, s una planta herbcia perenne de la familia de les plantagincies present a gaireb tota Europa, i s molt comuna a Espanya. Al Principat s freqent arreu, exceptuant les parts ms seques, i s, especialment, abundant als prat i als herbassars mesfils. 

Ecologia. 
Es troba en prats, pasturatges, rases, terrenys, camps incults i marges de senders i boscos. Floreix des de mitjans de primavera fins a finals d estiu. 

La recollecci de les fulles es duu a terme a la primavera, les arrels tot l any.

Etimologia. 

El terme Plantago prov dels termes llatins  planta  i  agere , el que significa  planta que fa crixer altres plantes . 

Descripci.

Planta viva, presenta un rizoma vertical, curt i gruixut, que pot formar, sovint, ms d una roseta de fulles. Les fulles tenen una pubescncia variable i poden ser glabrescents, poc piloses o hirsutes. El limbe s lanceolat, acuminat, enter o ms o menys dentat i amb 3-5 nervis. La fulla s atenua en un pecol llarg i prim, tot i que, ms rarament pot ser sssil. 

Les flors es disposen en una espiga ovoide o oblonga densa. Les brctees sn amplament ovals, llargament acuminades, brunes i una mica piloses al revers. L escapus de l espiga s el doble de llarg que les fulles, pubescent, i amb 5 o ms profunds solcs a la superfcie. 

Les flors sn hermafrodites, actinomorfes, tetrmeres i protergines. El calze est format per 4 spals. Els anteriors estan soldats per la major part de la seva longitud, sn relativament amples i presenten les carenes separades; mentre que els posteriors sn una mica pilosos i acuminats en una punta curta. 

La corolla s gamoptala, amb un tub i glabre. Est dividida en 4 lbuls de lanceolats a ovalats, aguts o acuminats. 

L androceu consta de 4 estams inserits al tub de la corolla. 

Les anteres sn grogues i de dehiscncia longitudinal. 

El gineceu s sper, bicarpellar, sincrpic i bilocular amb els primordis seminals de placentaci axial. Hi ha un sol estil filiforme. 

El fruit s una cpsula, oblonga, obtusa i bilocular. A cada cella presenta una llavor oblonga, canaliculada per la cara interna. 

La droga d aquesta planta es troba a tota ella. 

 Composici qumica .

Olisacrids heterognids. Muclags (2-6%) comoglucomananes, arabionogalactanes, galacturonoramnanes. ;

Iridoides (2-3%). Aucubina (0.3-2.5%), catalpol (0.3-1.1%), asperulsid. ;

 Flavonoides. Glucsids de apigenina i luteolina. ;

cids fenlics derivats de l'cid benzoic. cid protocatquic. ;

cids fenlics derivats de l'cid cinmic. cids clorognic, neoclorognic. ;

Derivats del fenilprop. Verbascsid. ;

Hidroxicumarines. Aesculetina. ;

Tanins (6.5%). ;

Sals minerals. cid silcic (1%), sals potssiques. ;

Saponines (traces). ;

 Usos medicinals . 

Plantago lanceolata s un remei segur en el tractament de les vies respiratories superiors, ja que resulta expectorant i al mateix temps protegeix les mucoses. 

Usos aprovats per la Comissi E del Ministeri de Sanitat alemany: 

Constipat com. ;

Tos improductiva. ;

Bronquitis. ;

Febre. ;

Estomatitis. ;

Faringitis. ;

Dermatitis. ;

En forma d infusi s usa per al tractament d afeccions gastrointestinals. 

La decocci s utilitza per al tractament d inflamacions dermatolgiques, lceres malignes. Tamb s til en el tractament de la estomatitis ulcerosa.

 Accions farmacolgiques .

Antitusiu: Els muclags produeixen un efecte calmant sobre la mucosa respiratria, calmant-ne la tos. ;
Antiinflamatori ;
Hipolepimiant ;
Depuratiu ;
Astringent ;
Diurtic ;
Cicatritzants ;

Les llavors tenen propietats antihelmintiques. 

Recentment, s han descobert propietats antibitiques, el que explicaria perqu la planta s tant efica en les bronquitis i altres infeccions pulmonars. 

 Toxicitat .

No s'han trobat efectes txics en aquesta planta


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153955" title="Huldrych Zwingli" nonfiltered="2367" processed="2363" dbindex="62399">


Huldrych (o Ulrich) Zwingli o Ulricus Zuinglius (1 de gener, 1484   11 d octubre, 1531) fou lder de la reforma protestant a Sussa, i fundador de les esglsies reformades susses. Independentment d en Mart Luter, que era doctor biblicus, Zwingli va arribar a conclusions similars, estudiant les escriptures des del punt de vista d erudit humanista del renaixement.

Zwingli nasqu a Wildhaus, al cant de St. Gallen, a Sussa, dins una famlia prominent de classe mitja. Fou el set de vuit fills. El seu pare, Ulrich, era el corregidor de la ciutat. El seu oncle Bartolomeus n era el vicari.

La reforma de Zwingli va ser recolzada pel magistrat i la poblaci de Zuric, i hi condu a canvis significats en la vida civil i en els assumptes d estat. Sobre tot, aquest moviment es distingia pels seus atacs als anabaptistes i a d altres seguidors de Crist que mantenien una posici de no resistncia. La reforma va estendre s de Zuric a cinc altres cantons de Sussa, mentre que els altres cinc varen mantenir-se en la fe de l Esglsia Catlica Romana.

Zwingli fou mort a Kappel am Albis, en una batalla contra els cantons catlic romans.










 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153957" title="Carrusel Deportivo" nonfiltered="2368" processed="2364" dbindex="62400">


El Carrusel Deportivo s un programa radiofnic esportiu de la Cadena SER, dirigit i presentat principalment per Paco Gonzlez i Pepe Domingo Castao. El programa s el programa esportiu ms escoltat de la radio espanyola i un emblema de l'emissora. El programa tracta de temes esportius, per es centra principalment en el futbol, ja que s l'esport principal del pas.
S'emitix tots els caps de setmana, ja que hi ha jornada de Lliga. Els dissabtes des de les 18:00 fins a les 24:00 i els diumenges des de les 15:30 fins a les 23:00. Entre setmana tamb fan programa si hi ha futbol, especialment quan hi ha Champions League i Copa del Rei, tamb Copa de la UEFA si algun equip espanyol ha arribat lluny en la competici.
Si la Selecci Espanyola de futbol juga, tamb es fa el programa encara que siga un partit amists.

A part del futbol, tamb es centra en altres esports destacats com ara el bsquet, la Frmula 1 o finals de tenis, Superbowl. En estiu (en els anys que toque), es retransmiteixen altres aconteciments esportius importants com la Eurocopa, el Mundial de Futbol o els Jocs Olmpics.

Histria.
El Carrusel Deportivo s el programa ms vell de la rdio esportiva en Espanya. Va ser ideat per Bobby Deglan, comen a emitir-se en l'any 1954, dirigit per un histric de la rdio, Vicente Marco. Ha tingut com a direcotrs desprs a Josep Joaquim Brotons, Jos Mara Garca, Ramon Gabilondo, Joaquim Duran i Antonio Martn Valbuena abans de l'actual director Paco Gonzlez. En l'animaci del programa va tenir durant molts anys a Joaquim Prat, uns mesos a Andrs Caparrs fins l'actual animador Pepe Domingo Castao. Sense oblidar la veu de Joan Vives que va intervindre com a locutor del programa durant 35 anys ni ms ni menys (1967-2002).

Actualment, segueix sent el lder d'audincia els caps de setmana. La seua principal virtud resideix en el tractament de l'esport baix el prisma i el clau d'humor sent una marca caracterstica del seu programa la integraci de la publiciat en el mateix, incentivament i crea tascons de rdio en les quals participen els oients i l'equip tcnic amb sorolls i cants entre altres.

Collaboradors.
A ms dels periodistes i corresponsals propis de la Cadena Ser, el Carrusel compta amb diversos collaboradors estretament relacionats amb el mn del futbol (ex-futbolistes, entrenadors, rbitres retirats, etc.) o amb el periodisme esportiu, entre els quals es troben Poli Rincn, Toms Guasch, Radomir Antic, Santiago Caizares, Santiago Segurola, Julio Maldonado (Maldini), Jos Francisco Prez Snchez, Josep Maria Minguella, Jose Antonio Martin Peton, Jose Antonio Bakero entre altres.

Seccions.
1 hora dels dissabtes amb Julio Maldonado;
Futbol Internacional.

Jos Antonio Ponseti;
Msica i Cinema a EEUU. 

Miguel ngel Paniagua ;
Actualitat NBA. 

Juanma Castao;
Entrevistes i bromes. 

Coni Quintero;
Actualitat.

 Consultori de Pedro Martn ;
Durant tota la setmana Pedro Martn rep missatges dels oients que li pregunten dubtes sobre les regles o la histria del futbol i els dissabtes els respon.

 Altres lligues, altres esports ;
Els diumenges Heri Frade comenta els resultats de les lligues inferiors espanyoles en tots els esports professionals. 

Missatges ;
Jorge Hevia s l'encarregat de llegir els missatges dels odors, sempre en clau d'humor. 

 Especials ;
Des de l'any 2004 i a partir de la 1:00 s'emet un programa especial amb motiu del partit del Superbowl. 
La narraci en directe corre a crrec de Jos Antonio Ponsetti i Xavier Sais, que estan abrigallats a Madrid pels dos especialistes en futbol americ de la Cadena SER, Rafa Cervera i Anaven Ansa. Per no tot ser esportiu: l'ambientaci i el costats ms absurd d'aquesta edici especial corre a crrec dels habituals del programa, Paco Gonzlez, Pepe Domingo Castao i Poli Rincn, als quals acompanya Toms Guasch. A ms, Juanma Castao i Antonio Ruiz, es desplacen fins al Hard Rock Caf de Madrid, lloc de reuni de la colnia americana, per a viure amb ells la galla final de la NFL. En el mateix local, per a Barcelona, est Laura Martnez.

Corresponsals.
Primera Divisi espanyola.
Almeria: Chema Fernndez i Paco Gregorio.

Athletic de Bilbao: igo Marknez i Diego Gonzlez.

Atltico de Madrid: Rubn Martn, Manolo Lama (en alguna ocasi), Antonio Ruiz i Juan Antonio Alcal.

Bara: Manolo Oliveros, Laura Martnez, Xavier Sais i Edu Polo. 

Betis: : Santi Ortega i Jos Antonio Snchez Araujo.

Deportivo: Germn Dobarre i Marco Antonio Sande.

Espanyol: Xavier Sais i Quique Iglesias.

Getafe: Pacojo, Mara Bretones, Juan Antonio Sampedro i Heri Frade.

Mlaga: Justo Rodrguez. 

Mallorca: Jordi Jimnez i Pedro Fullana.

Numncia:  Luis Romera i Jos Carlos San Jos.

Osasuna: Javier Laquidin i Uxue Martnez de Ziga.

Racing: Pedro Lpez, Roberto Gonzlez, Jaime del Olmo i Alfonso Prez.

Reial Madrid: Manolo Lama, Antonio Romero, Juan Antonio Alcal i Mara Bretones.

Recreativo de Huelva:  Manolo Guerra, Manolo Salazar i Miqui Rodrguez.

Sevilla: Florencio Ordez, Manolo Aguilar i Jos Manuel Oliva.

Sporting: David Gonzlez i Eduardo Pidal.

Valncia: Pedro Morata i Dami Vidagany.

Valladolid: Jos Ignacio Tornadijo, Carlos Ral Martnez, Jos Luis Roj,J. de la Fuente, David San Jos, Juan Martn i Carlos Flores.

Vila-real: Diego Garca i Xavi Sidro.

Enllaos externs.

 http://www.cadenaser.com/programas.html?anchor=serprocar;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153958" title="Federaci ecom" nonfiltered="2369" processed="2365" dbindex="62401">
La Federaci ECOM s la organitzaci catalana que agrupa a les associacions i tot tipus d'entitat que tenen una relaci amb la disminuci fsica. Fundada l'any 1972 s probablement la organitzaci ms antiga que treballa per la defensa dels drets de les persones amb aquesta problemtica. Avui dia compta amb 152 entitats federades, 117 de les quals sn catalanes o tenen la seva seu a Catalunya. La presidncia est a mans de Maria Jos Vzquez (Barcelona) i la vicepresidncia de Josep Giralt (Lleida). A la Junta Directiva hi ha representaci de totes les demarcacions catalanes. L'any 2006 va signar un protocol amb la Generalitat de Catalunya per valor de 16 milions d'Euros, on s'establien inversions per a equipaments, programes experimentals i tamb diferents estudis tcnics. 

Enllaos externs.
 Web d'ECOM;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153960" title="Supercalifragilisticexpialidocious" nonfiltered="2370" processed="2366" dbindex="62402">
Supercalifragilisticexpialidocious s el ttol d'una can de la pellcula de Disney Mary Poppins (1964). La can descriu la forma miraculosa en qu es pot sortir airs de situacions difcils, i fins i tot de canviar la prpia vida. Apareix en una part de la pellcula en qu Mary Poppins s acorralada per periodistes desprs de guanyar una cursa de cavalls; un periodista li pregunta si no t paraules per a descriure el que sent, moment en qu comena una seqncia animada i Mary Poppins comena a cantar sobre una paraula que expressa els seus sentiments en aquell moment: Supercalifragilisticexpialidocious.

Suposadament, Mary Poppins t la facilitat i la fludesa de pronunciar aquesta paraula fins i tot a l'inrevs (segons la pellcula, suoicodilaipxecitsiligarfilacrepus, invertint noms l'ordre de les sllabes).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153962" title="Need for Speed: Most Wanted" nonfiltered="2371" processed="2367" dbindex="62403">


Need for Speed: Most Wanted (NFS:MW) s un videojoc de curses multiplataforma, desenvolupat per EA Black Box i primer llanat per Electronic Arts als Estats Units el 15 de novembre del 2005. Aquest videojoc s part de la saga Need for Speed. Les carreres es desenvolupen noms de dia. Aquest Need for Speed es caracteritza per la Blacklist, on cal anar pujant en la llista per a aconseguir bonificacions i fins i tot cotxes dels rivals.

 Enllaos externs .
  Web oficial del Most Wanted;
  Web oficial de Black Edition;

 Cotxes .
La segent s la llista dels cotxes que apareixen en el joc, fins i tot els de Black Edition.

Aston Martin DB9 ;
Audi A3 3.2 quattro ;
Audi A4 3.2 FSI quattro ;
Audi TT 3.2 quattro ;
BMW M3 GTR (E46);
Cadillac CTS ;
Chevrolet Camaro SS (model 1967);
Chevrolet Corvette C6 ;
Chevrolet Corvette C6R;
Chevrolet Cobalt SS ;
Dodge Viper SRT-10 ;
Fiat Punto (Mark 3) ;
Ford GT ;
Ford Mustang GT (S-197) ;
Lamborghini Gallardo ;
Lamborghini Murcilago ;
Lexus IS 300 ;
Lotus Elise (Series 2);
Mazda RX-7 ;
Mazda RX-8;
Mercedes-Benz CLK 500;
Mercedes-Benz CLS55 AMG;
Mercedes-Benz SL 500;
Mercedes-Benz SL65 AMG;
Mercedes-Benz SLR McLaren;
Mitsubishi Eclipse GT (2006/model de quarta generaci) ;
Mitsubishi Lancer Evolution VIII ;
Pontiac GTO (2005 model) ;
Porsche 911 Carrera S (Type 997);
Porsche 911 GT2;
Porsche 911 GT3;
Porsche 911 Turbo S (Type 996) ;
Porsche Carrera GT;
Porsche Cayman S ;
Renault Clio V6 (Clio II facelift) ;
Subaru Impreza WRX STi (GD) ;
Toyota Supra (Mk IV);
Vauxhall Monaro VXR;
Volkswagen Golf GTI (Mk V);





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153970" title="Jackie Stewart" nonfiltered="2372" processed="2368" dbindex="62404">

2005]]John Young Stewart (Dumbartonshire, Esccia, 11 de juny de 1939) ms conegut com a Jackie Stewart, pilot de frmula 1 britnic, campi del mn 1969, 1971 i 1973.

Va crrer per a les escuderies B.R.M, Matra i Tyrrell. Va participar en 99 Grans Premis, aconseguint 27 victries que li van significar un rcord fins que Alain Prost ho va superar el 1987.

Va dirigir la seva escuderia, Stewart Grand Prix entre els anys 1997 i 1999, juntament amb el seu fill, abans de vendre-la a Ford, que la va reanomenar Jaguar Racing. Va liderar la lluita per la seguretat dintre de la F1 en els 60 introduint el casc envolupant. El 1966 el pilot angls Graham Hill li va salvar la vida al circuit de Spa-Francorchamps al rescatar-lo del seu cotxe en flames.

Palmars .

 Curses: 99;
 Poles: 17;
 Podis: 43;
 Victries: 27;
 Voltes rpides:15;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153975" title="Bandera de Rssia" nonfiltered="2373" processed="2369" dbindex="62405">

La bandera de Rssia s una bandera tricolor composada per tres franges horitzontals d'igual amplria, sent blanca la superior, blava la central i vermella la inferior. La bandera va ser adoptada oficialment per Rssia el 22 d'agost de 1991.


Una llegenda popular situa l'origen de la bandera de Rssia en una visita que va realitzar el tsar Pere el Gran als Pasos Baixos el 1699. El tsar, que estava en all per aprendre sobre la construcci de vaixells, es va adonar de la necessitat de dotar a la seva futura marina d'una bandera. Va basar la bandera de Rssia en la dels Pasos Baixos, per triant els colors russos (la bandera dels Pasos Baixos d'aquella poca era taronja, blanca i blava, i no tenia vermell).
Aquesta histria, encara que mpliament estesa, s una llegenda, ja que un llibre alemany de banderes de 1695 ja descrivia una bandera similar pertanyent al tsar de Moscvia (de fet se sap que el 1667 ja la portava hissada l'Oriol, un vaixell de la marina russa).

Els tres colors provindrien de l'escut del Ducat de Moscou, en el qual apareix Sant Jordi amb una armadura blanca, cavalcant un cavall blanc, duent una capa i un escut blaus, sobre un fons vermell. Encara que una altre versi diu que aquests colors provindrien de les vestidures de la Mare de Du, protectora de Rssia.

Aquesta bandera, que es va usar com ensenya naval des del segle XVII, va ser adoptada per a la marina mercant el 1705. I el 7 de maig de 1883 es va autoritzar el seu s en terra ferma, convertint-se oficialment en la bandera nacional de Rssia.

Desprs de la revoluci russa de 1917, els bolxevics van canviar la bandera per una altra tota vermella amb les sigles      , o RSFSR (Repblica Socialista Federativa Sovitica Russa) en cirllic, en el cant superior del costat d'on va el pal. El 1954, es va adoptar una nova bandera similar a la de la Uni Sovitica per amb una franja vertical blava en el costat del mstil.

La bandera original va ser adoptada de nou el 22 d'agost de 1991.



Altres Banderes





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153979" title="Rang d'un conjunt de vectors" nonfiltered="2374" processed="2370" dbindex="62406">
En lgebra lineal el rang d'un subconjunt  no buit d'un -mdul  s el mxim dels cardinals dels seus subconjunts, , que sn lliures. 

Si  s un cos, aleshores  s un -espai vectorial i el rang d'un subconjunt  concideix amb la dimensi del subespai de  generat pels vectors de .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153981" title="Bandera de la Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques" nonfiltered="2375" processed="2371" dbindex="62407">


La primera bandera de la Uni Sovitica oficial, fou adoptada al desembre de 1922 al 1r Congrs Sovitic de la URSS en el que fou acceptat que: "la bandera vermella passs de ser el smbol del Partit al smbol d'un estat i al voltant d'aquesta bandera unir els pobles de les repbliques sovitiques en un estat - La Uni de Repbliques Sovitiques Socialistes". El 30 de desembre de 1922 el Congrs va adoptar una Declaraci i Acord referit a l'establiment de l'URSS. A l'article 22 de l'Acord es diu: "l'URSS t una bandera, escut d'armes i un segell estatal."

La descripci de la primera bandera fou donada a la Constituci de 1924, acceptada a la segona sessi del Comit Executiu (CIK) de l'URSS, celebrat el 6 de juliol de 1923. El text de l'article 71 diu: "La bandera estatal de la Uni de RSS consisteix en un camp vermell o escarlata amb l'escut d'armes estatal". Fou aprovada amb l'inusual ra de proporci de 4 a 1; consistent en una bandera vermella amb l'escut d'armes en el centre. Aquesta bandera fou l'oficial durant quatre mesos i fou substituda com a bandera oficial pel disseny ms familiar del martell i la fal durant la 3a sessi del CIK de l'URSS el 12 de novembre de 1923.A la 3a sessi del CIK de l'URSS el 12 de novembre de 1923, fou canviada la descripci de la bandera Sovitica a la Constituci, i l'article 71 fou corregit per a dir: "La bandera estatal de la Uni de RSS consisteix en un camp vermell o escarlata, i al cant una fal i un martell daurats, amb una estrella de cinc puntes bordada en daurat a sobre d'ells. El rati de l'amplria a la longitud s 1:2."



La nova bandera oficial de la Uni Sovitica consistia en una bandera vermella, plana amb un martell creuat amb una fal i una estrella vermella a sobre. El martell simbolitza als obrers del pas, mentre que la fal simbolitza als camperols. L'estrella vermella representa el poder al pas del Partit Comunista.

La bandera va patir una modificaci el 15 d'agost de 1980 fent ms slid el vermell del fons. A ms a ms en aquell temps se li va llevar lluentor al color.

Amb la desintegraci de l'URSS el 3 de desembre de 1991, la bandera va deixar de ser la bandera nacional de Rssia i la resta de repbliques sovitiques.



El 15 d'abril de 1996, Boris Ieltsin va signar un decret presidencial donant a la bandera Sovitica (anomenada Estendard de la Victria, desprs de qu aquesta bandera fos aixecada damunt del Reichstag  l'1 de maig de 1945) un estatus similar al que t l'actual bandera de Rssia. La diferncia s que el martell i la fal han estat eliminats de la bandera. En algunes celebracions, la bandera de la Victria penja al costat de la bandera de Rssia. Sota el govern de Vladimir Putin, l'estendard de la Victria ha estat adoptat com la bandera oficial de l'Exrcit rus.



Banderes oficials de la URSS.


Banderes de les repbliques.
Dins la URSS cadascuna de les repblices tenia la seva prpia bandera.



 Enllaos externs .
 Banderes del mn: Uni Sovitica.  ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153987" title="Patriarcat" nonfiltered="2376" processed="2372" dbindex="62408">
El patriarcat (del genitiu grec patris, "pare", i arch, "govern") s el terme antropolgic utilitzat per definir la condici social en qu els pares tenen autoritat suprema de llurs famlies, en qu els membres mascles de la societat predominen en les posicions de poder i en qu la posici de ms poder ser ostentada per un home. El terme patriarcat tamb s'utilitza en els sistemes jerrquics d'algunes esglsies, com ara l'Esglsia Ortodoxa Grega i l'Esglsia Ortodoxa Russa. Finalment, el terme patriarcat a l'actualitat sovint s'utilitza de manera pejorativa per descriure un ordre poltic esclertic i immbil. 

El terme "patriarcat" difereix del "patrilinealisme" i el "patrilocalisme". El patrilinealisme defineix les societats en qu l'herncia (de qualsevol tipus) s'origina del llinatge del pare; una societat, amb caracterstiques matrilineals, per contra, como el judaisme, estableix que per a ser considerat jueu, una persona ha de ser fill d'una mare jueva. Cal esmentar, no obstant, que la cultura jueva, s patriarcal. El patrilocalisme defineix un centre de control que es deriva de la comunitat geogrfica i cultural del pare; per exemple, en contreure matrimoni, la nova famlia viur amb el pare del marit. En una societat matrilineal o matrilocal, una dona viur amb la seva mare i les seves germanes fins i tot desprs del matrimoni. Els seus germans es converteixen en els "pares socials" del seus fills i tindran ms influencia sobre ells que no pas el pare biolgic. La majoria de les societats sn predominantment patrilineals i patrilocals, encara que no s una caracterstica universal.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153988" title="Mazoni" nonfiltered="2377" processed="2373" dbindex="62409">

Mazoni s el nom artstic del cantautor Jaume Pla (Bisbal d'Empord).

Biografia.
Jaume Pla s un msic i productor musical nascut el 1977 a la Bisbal (el Baix Empord). Se'l coneix pel nom artstic de Mazoni.

Va formar el seu primer grup als 13 anys, junt amb Carles Sanjos (Sanjosex), i ms tard va ser cantant de Holland Park, amb qui va publicar els discos Welcome to Holland Park (Bankrobber, 2002) i Things were easier when we played music (Bankrobber, 2004). Va abandonar la formaci l'any 2004 per comenar la seva carrera en solitari.

En el seu primer disc sota el nom de Mazoni va ser 7 songs for a sleepless night (Bankrobber, 2004), ntegrament cantat en angls. L'any 2006 presenta Esgarrapada, 11 noves canons cantades en catal entre les que va destacar el senzill No tinc temps.

El seu ltim treball s Si els dits fossin xilfons, disc que va sortir al mercat l'abril de 2007 i li va permetre figurar simultniament a les portades de Benzina i Enderrock (abril 2007). En aquest disc hi trobem la versi de Bob Dylan La granja de la Paula.

Entre els projectes parallels de Jaume Pla hi trobem la collaboraci amb Pau Riba, a qui va acompanyar amb la Banda dels Lladres (2006).

Mazoni ha actuat en festivals com Primavera Sound, MMVV, BAM, popArb, Altaveu, Acstica i Senglar Rock. El mar de 2008 va viajar a Amrica per actuar als festivals South By Southwest (Austin) i Canadian Music Week (Toronto).

 Discografia .
 7 songs for a sleepless night (Bankrobber, 2004);
 Esgarrapada (Bankrobber, 2006);
 Si els dits fossin xilfons (Bankrobber, 2007);
 Eufria 5 - Esperana 0 (Bankrobber, previst febrer 2009);

 Videoclips .
 No tinc temps (dir. Ral Cuevas, 2006);
 Esclatasangs (dir. Ral Cuevas, 2006);
 La granja de la Paula (dir. Ral Cuevas, 2007);
 El riu (dir. Ral Cuevas, 2007);
 Memria (dir. Pol Ponsarnau, 2008);
Referncies.
 Bankrobber, festa independent a Ritmes.cat;

Enllaos externs.
 Mazoni - Web oficial;
 My Space - Mazoni;
 Facebook - Grup dedicat a Mazoni;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="153993" title="Tiramis" nonfiltered="2378" processed="2374" dbindex="62410">


El tiramis (de l'itali tiramis) sn unes postres fredes de cullera que es munta en capes. No existeix una recepta nica d'elaboraci, sin variants a partir d'una srie d'ingredients base que poden ser representats per diferents productes. 

 Descripci: .
Un tiramis es compon sempre d'un ingredient humitejat en caf, sobre el qual se superposa (de forma alterna o no) una crema la base de la qual sn ous batuts amb sucre; es presenta espolvorejat amb cacau en pols.

Partint d'aquests elements bsics, s possible realitzar diferents versions de les postres utilitzant diferents representants dels mateixos i afegint altres ingredients. 

 L'ingredient slid i sec poden ser galetes, bescuits, Savoiardi, etc. ;

 Els ous poden ser separats en rovells i clares, batent-se independentment (les clares a punt de neu). Avui dia s molt habitual afegir-li als ous nata muntada o formatge fresc.

 El formatge que se sol utilitzar en el tiramis s el mascarpone (pel seu dolor i consistncia natosa); no obstant aix, qualsevol formatge fresc (sense sabor marcat) que, una vegada batut, pugui convertir-se en una crema s igualment indicat. ;

 AL caf (en principi, caf sol), se li pot afegir algun tipus de licor per a aromatizarlo i reforar el sabor. ;

 Finalment, s habitual espolvorejar les postres amb cacau en pols per a provocar sensaci de contrast amb el dol i per a reforar el regust a caf. Compost normalment a fora de capes alternes de bescuit i crema, es deixa assentar durant unes hores en la nevera abans de ser servit.

 Aspectes histrics .

El tiramis sn unes postres modernes, no tradicionals. T el seu origen en la part Est del Nord d'Itlia, en la regi del Veneto (el capital de la qual s Vencia) i en els anys cinquanta. Algunes fonts concreten en els bordells de la regi la seva localitzaci exacta de creaci. Arturo Filippini, president de la cadena de restaurants Toul, ha adms:  Havia estat efectivament desprs de la guerra quan ens anvem amb amics als bordells de Treviso..., en aquests temps tenien tamb cuiner... La matresse, als clients aficionats (per tamb a les dones) els oferia un dol dient amb cortesia aquestes paraules emblemtiques: Camina, pren afecte, que et dono una cosa que "te tira su"...  

L'expressi "te tira su", en dialecte del Veneto, i tamb en la llengua italiana, podria ser l'equivalent en espanyol del "tentempi", per no tant a la manera d'un aperitiu, doncs el tiramis com dol s molt ms fortalecedor i immediatament efecte grcies a la quantitat de glcids que incorpora. En principi, no duu ni formatge Mascarpone, ni nata o altres greixos similars, perqu tots aquests lpids no fan ms que tenir un pes en l'estmac i ralentir la digesti, amb el resultat d'obtenir l'efecte contrari, s a dir, crear cansament i somnolncia. En 1968 el tiramis artesanal d'Alfredo Beltrame (mestre de l'hostaleria veneta i fundador d'una cadena de restaurants amb seu en la ciutat de Treviso, en el Veneto) arriba oficialment a la cadena dels restaurants Toul. Aix va ser tret de la intimitat dels prostbuls i presentat a l'exterior per a aconseguir un gran xit popular. Entre els anys setanta i vuitanta, la recepta utilitzada en el restaurant Toul de Mil utilitzava cinc ingredients:

 ous i sucre batuts, bescuits Savoiardi mullats en caf expresso i cacao en pols. ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154003" title="Rang d'una matriu" nonfiltered="2379" processed="2375" dbindex="62411">
 Rang per files i rang per columnes .

Per a una matriu de m files i n columnes amb elements en un anell A, el rang per columnes s el rang del conjunt de columnes de la matriu, considerades com a elements del A-mdul lliure .

De manera parallela, el rang per files de la matriu s el rang del conjunt de files de la matriu, considerades com a elements del A-mdul lliure .

 El rang d'una matriu .

El fet que una mateixa matriu representi un cert homomorfisme  i el seu homomorfisme dual,  i que les imatges d'ambds homomorfismes tinguin la mateixa dimensi fa que el rang per files i el rang per columnes siguin iguals i, per tant, que es pugui parlar, simplement, del rang de la matriu.

 Clcul del rang .

La manera ms senzilla de calcular el rang d'una matriu s fer-ne la reducci mitjanant el mtode de reducci de Gauss. El nombre de columnes independents, fcil de llegir desprs del procs, s el rang de la matriu.

Considerem, com a exemple, la matriu 44



Una anlisi acurada mostra que la segona columna s el doble de la primera i que la quarta columna s la suma de la primera i de la tercera. La primera i la tercera columnes sn linealment independents i, per tant, el rang d'aquesta matriu ha de ser 2. Aix es confirma de manera fefaent desprs d'aplicar el mtode de reducci de Gauss:



tot mostrant clarament les dependncies lineals esmentades.

 Vegeu tamb .

Homomorfisme dual



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154005" title="Notaci musical" nonfiltered="2380" processed="2376" dbindex="62412">
La notaci musical s qualsevol sistema d'escriptura utilitzat per representar grficament una pea musical, fent possible que un intrpret l'executi de la manera desitjada pel compositor. El sistema de notaci ms utilitzat actualment s el sistema grfic occidental que utilitza smbols sobre un pentagrama o conjunt de 5 lnies. Existeixen altres sistemes de notaci i molts d'ells tamb s'usen en la msica popular.

L'element bsic de qualsevol sistema de notaci musical s la nota, que representa un nic so i dos parmetres relacionats amb dues de les seves qualitats bsiques: durada i altura. Els sistemes de notaci tamb permeten representar moltes altres caracterstiques, com sn la intensitat, l'expressi o tcniques d'execuci instrumental.


 Histria .

Els sistemes de notaci musical existeixen des de fa milers d'anys. S'han trobat proves arqueolgiques d'escriptura musical a l'Antic Egipte i a Mesopotmia, cap al segle III aC. 

 Grcia Antiga .
En la Grcia Antiga utilitzaven un sistema de smbols i lletres que els servien per representar les notes sobre el text d'una can. Alguns dels exemples ms antics que hi ha sn:

 L'epitafi de Seikilos, trobat en una tomba a Turquia;
 Els tres himnes de Mesomedes de Creta existents en manuscrit;
 Els himnes dlfics, que estan datats cap al segle II. ;
Els grecs tenien almenys quatre sistemes derivats de les lletres de l'alfabet. El coneixement d'aquest tipus de notaci es va perdre, com gran part de la cultura grega, desprs de la invasi romana.

 Els neumes .
El sistema modern t els seus orgens en els neumes o pneumes, que en llat significa "corbat". Aquests smbols representaven les notes musicals en les peces vocals del cant gregori ja cap al segle VIII.

Inicialment els neumes, traos que representaven intervals i signes d'expressi, estaven posats sobre les sllabes del text i servien com a orientaci als qui ja coneixien la msica, per poder cantar la pea; els que no la coneixien no podien cantar-la ja que aquests signes no donaven la informaci precisa sobre l'altura i durada de les notes. 


 Lnies de referncia . 

El pas segent, que va fer possible una lectura ms precisa de la msica, va ser collocar les grafies de les notes en distncies variables tenint com a referncia una lnia horitzontal. Aix permetia representar les altures. 

Aquest sistema va anar evolucionant fins arribar a una pauta de quatre lnies, i amb la utilitzaci de claus que permetien modificar l'extensi de les altures representades. En els seus inicis el sistema no tenia smbols per a indicar les durades de les notes ja que eren fcilment dedudes del text que acompanyava la msica. Cap al segle X, es van introduir quatre figures rtmiques diferents que representaven diferents durades relatives entre les notes.

 Guido d'Arezzo . 

Gran part del desenvolupament de la notaci musical deriva del treball del monjo benedict Guido d'Arezzo (c. 992- c. 1050). Entre les seves contribucions hi ha el desenvolupament de la notaci absoluta de l'altura del so, en la qual cada nota ocupa una posici en la pauta de lnies d'acord amb la nota desitjada. A ms d'aix, va desenvolupar la solmisaci o sistema de lectura musical que permetia cantar els noms de les notes. 

Guido d'Arezzo va definir els noms pels quals coneixem actualment les notes: do (originalment ut), re, mi, fa, sol i la. Els noms estaven trets de les sllabes inicials d'un himne a Sant Joan Baptista: Ut queant Laxis. El nom de la nota "si" es va afegir molt posteriorment.

En aquesta poca el sistema tonal ja estava desenvolupat i el sistema de notaci amb pautes de cinc lnies o pentagrama es va convertir en el patr per a tota la msica occidental, mantenint-se aix fins al dia d'avui.

 Notaci actual .
La notaci musical actual s escrita sobre una pauta de cinc lnies anomenada pentagrama. El conjunt de la pauta i els altres smbols musicals s'anomena partitura. Els elements fonamentals que podem trobar en una partitura sn la durada i l'altura, amb altres signes indicadors d'intensitat, expressi, carcter, etc.

El sistema patr es pot utilitzar per representar qualsevol tipus de msica vocal o instrumental, i amb l's de l'escala cromtica de 12 semitons o qualsevol de les altres, com les escala diatnica o pentatnica, tamb es poden indicar afinacions microtonals amb la utilitzaci de signes d'alteraci de les notes.

 Durada . 
 Figures rtmiques . 

Els valors o figures rtmiques sn smbols que representen la durada de les notes musicals. En el segent grfic es mostren les figures musicals per ordre decreixent de durada: rodona, blanca, negra, corxera, semicorxera, fusa i semifusa.

Antigament existia tamb la breu, que durava el doble de la semibreu (rodona), la llarga que era el doble de la breu, i la mxima el doble de la llarga; aquestes figures ja no s'usen en la notaci actual. 

Cada figura t la meitat de la durada de l'anterior. Si volem representar una nota d'un temps i mig s'usa un punt i aix, per exemple, el temps d'una negra amb punt s el d'una negra ms una corxera de durada.

La durada real d'una nota, mesurada en segons, depn de la frmula que indica el comps i de tempo utilitzat. Aix significa que les figures rtmiques indiquen relacions de durades entre elles i que la durada exacta ve donada per la figura i pel tempo indicat a la partitura o escollit per l'intrpret.

La pausa representa durades de silenci, aix s, el temps en qu no es produeix cap so. Existeixen tantes grafies de pauses com figures rtmiques existents i cada pausa dura el mateix temps relatiu que la seva nota corresponent. 


 Mtrica .

La mtrica organitza la durada de la msica i ens indica quantes unitats de temps han d'existir en cada comps. En la partitura els compassos estan delimitats per lnies verticals o barres de comps que van des de la primera fins a la cinquena lnia, i determinen l'estructura rtmica de la msica. 

El comps est directament associat a determinats estils de msica i, aix, un vals t sempre el ritme ternari (3/4) i en el rock o el jazz s'usa habitualment el comps quaternari (4/4).

En la fracci en qu es concreta un comps, el denominador indica en quantes parts s'ha de dividir una determinada durada musical per obtenir una unitat de temps; en la notaci actual la rodona s el valor ms gran i per aix totes les durades tenen com a referncia aquesta figura rtmica. El numerador defineix quantes unitats de temps t el comps. 

En el segent exemple s'observa un comps de 4/4, s a dir, que la unitat de temps t una durada d'1/4 de rodona i el comps t 4 unitats de temps. En aquest cas, una rodona ocuparia tot el comps.


 Altura .

 Les claus .
Les claus indiquen una nota de referncia en relaci a alguna lnia i serveixen per adequar l'altura de la notaci a l'instrument; s la clau la que defineix quina nota ocupar cada lnia o espai en el pentagrama. 

Per exemple, les veus greus usen generalment la clau de Fa i les ms agudes usen la clau de Sol. Se sol dir que la clau de Fa comena on acaba la clau de Sol.

L'altura de cada nota es representa per la seva posici en la pauta amb referncia a la nota definida per la clau utilitzada, com es mostra a continuaci:


 Les alteracions .

Les principals alteracions de les notes sn el sostingut, el bemoll, el doble sostingut i el doble bemoll. Es representen sempre abans del smbol de la nota, l'altura de la qual ser modificada, i desprs del nom de les notes, xifres i tonalitats. 
 El sostingut eleva la nota "mig to" amunt en l'escala.
 El doble sostingut eleva el so "un to" amunt.
 El bemoll fa descendir la nota "mig to" cap abaix.
 El doble bemoll fa descendir la nota "un to" cap abaix. ;

Per exemple, es pot dir que un "fa sostingut" (fa#) s la mateixa nota que un "sol bemoll" (sol) encara que a causa de les caracterstiques de cada instrument, el timbre pot variar. Per exemple, en el cas de la guitarra,  una nota do tocada a la segona corda (si), en la primera posici, s equivalent a un do tocat en la tercera corda (sol) en la cinquena posici, encara que el timbre sigui diferent perqu cada corda s diferent.


 Expressi .

Certs smbols i textos indiquen al msic la forma d'executar la partitura, incloent les variacions de volum (dinmica) i temps (cintica), aix com la manera correcta d'articular les notes i separar-les en frases (articulaci i accentuaci).

 Dinmica musical . 

La intensitat de les notes pot variar al llarg d'una msica. Aix s'anomena dinmica. La intensitat s'indica en forma de sigles que indiquen expressions en itali sota el pentagrama:
pp o pianissimo. La intensitat s molt fluixa.
p o piano. El so s fluix.
mp o mezzo piano. La intensitat s moderada, no tan fluixa com en el piano.
mf o mezzo forte. La intensitat s moderadament forta.
f o forte. La intensitat s forta.
ff o fortissimo. La intensitat s molt forta.

 Cintica musical .

La cintica musical (del grec kine, "moviment") defineix la velocitat d'execuci d'una composici. Aquesta velocitat s'anomena tempo i indica la durada de la unitat de temps. El tempo s'indica a l'inici de la msica o d'un moviment amb termes en itali referits a la velocitat (andante, allegro). Sovint s'afegeixen altres paraules (con fuoco, moderato) que donen detalls sobre el carcter, el sentiment o altres expressions que orienten sobre com ha de ser interpretada la pea. L'aggica designa les lleugeres modificacions de ritme o de tempo en la interpretaci d'un fragment musical.

Els principals termes de tempo sn:
 Grave - s el tempo ms lent de tots;
 Largo - Molt lent, per no tant com en el Grave;
 Larghetto - Una mica menys lent que el Largo;
 Adagio - Moderadament lent;
 Andante - Moderat, ni rpid ni lent;
 Andantino - Semblant a l andante, per una mica ms accelerat;
 Allegretto - Moderadament rpid;
 Allegro - Tempo velo i lleuger;
 Vivace - Una mica ms accelerat que lallegro;
 Presto - Tempo molt rpid;
 Prestissimo - s el tempo ms rpid de tots;

Alguns exemples de combinacions de tempo i ms detalls expressius:
 Allegro moderato - Moderadament rpid.
 Presto con fuoco - Extremadament rpid i amb expressi intensa.
 Andante cantabile - Velocitat moderada i entonant les notes com en una can.
 Adagio melancolico - Lent i malenconis;

Altres indicacions informen de variacions en el tempo:
 Rallentando. Indica que l'execuci ha de ser gradualment ms lenta.
 Accelerando. Indica que l'execuci ha de ser cada vegada ms rpida.
 A tempo o Tempo primo. Torna al tempo original.
 Tempo rubato. Indica que el msic pot executar amb petites variacions del tempo segons el seu propi criteri.

 Altres sistemes de notaci .


 Tabulatura . 

La tabulatura s una notaci que representa com collocar els dits en un instrument (per exemple, els trastos d'una guitarra) en lloc de les notes, permetent als msics tocar l'instrument sense coneixement de la grafia musical. Aquesta notaci va ser fora usual per internet, ja que fcilment es pot transcriure en format ASCII. 

 Per exemple:
 e|---------------------------------|---------------------------------|
 B|---------------------------------|---------------------------------|
 G|---------------------------------|------------1/41----------------|
 D|-2~~---------5-5-5/7-7-----8-----|-----7/10-------------5h6--------|
 A|-------------3-3-3/5-5-----6-----|-----5/8--------------8h9--------|
 E|---------------------------------|---------------------------------|

Les tabulatures estan compostes per tantes lnies com cordes t l'instrument. En l'exemple anterior s una tabulatura de guitarra. Cada lnia representa per tant, una corda de l'instrument, i generalment s'especifica la seva afinaci en la part esquerra, utilitzant la nomenclatura anglosaxona de les notes (A-G) encara que si es tracta de l'afinaci estndard de l'instrument es pot ometre.

En les lnies de la tabulatura apareixen uns nmeros que indiquen el  que s'ha de pitjar en tocar la corda (un 0 indica que s'ha de tocar la corda a l'aire). En la tabulatura tamb poden aparixer lletres o altres smbols ASCII com la "h" (de l'angls hammer on, "lligat ascendent"), "p" (de l'angls pull off, "lligat descendent"), ~ (vibrato), / o  (slides) i molts d'altres smbols depenent de la complexitat de la pea musical.

 Xifres .

La xifra s un sistema de notaci musical usat per indicar a travs de smbols grfics o lletres els acords per ser executats per un instrument musical (com per exemple, una guitarra). Les xifres s'utilitzen principalment en la msica popular, sobre de les lletres o en les partitures, indicant l'acord que ha d'acompanyar la melodia principal o el cant.

Sn:
 A: nota la o acord de la major;
 B: nota si o acord de si major (H en alemany);
 C: nota do o acord de do major ;
 D: nota re o acord de re major ;
 E: nota mi o acord de mi major ;
 F: nota fa o acord de fa major ;
 G: nota sol o acord de sol major ;

Els acords menors s'escriuen sobre de les lletres, i s'afegeix una "m" minscula al nom de la nota. Per ex., Cm (acord de do menor).

 Enllaos externs .

 Solanomusic: exemples de cursos de notaci musical i de teoria de la msica ;
 Encore s un programari d'edici i impressi de partitures ;
 Lilypond: Programa lliure per a impressi de partitures. Utilitza codificaci textual ;
 911tabs: lloc conegut com el "Google" de les xifres i tablatures per a diversos instruments ;
 Sibelius: programa comercial d'edici i impressi musical ;
 Finale: programa comercial d'edici i impressi musical ;
 Myriad Music: fabricant dels programes Melody assistant (gratut) i Harmony assistant (de pagament) ;

 Bibliografia .
 Richard Middleton, Studying Popular Music. Philadelphia: Open University Press. ISBN 0-335-15275-9.
 Albrecht Schneider: "Musica, sonido, lenguaje, escritura. Transcripcion y notacin en la comparativa entre musicologa y etnologa musical", a Zeitschrift fr Semiotik, 1987, vol. 9, nm. 3-4.
 Anne Draffkorn Kilmer, "The Strings of Musical Instruments: their Names, Numbers, and Significance", "Studies in Honor of Benno Landsberger", Assyriological Studies, xvi (1965), 261-8. Journal of Cuneiform Studies, xxxviii (1986), 94-98;
 M. L. West, "The Babylonian Musical Notation and the Hurrian Melodic Texts", Music&Letters, vol. 75, nm. 2. (maig de 1994), pp. 161-179;
 Roy Bennett, Cmo leer una partitura, 1990, Jorge Zahar ISBN 8571101175 ;
 Roy Bennett, Elementos bsicos de la msica, 1998, Jorge Zahar ISBN 8571101442;
 Pascoal Bona, Curso completo de divisin musical. Hermanos Vitalle ISBN 85-7407-070-X;
 Belmira Cardoso y Mrio Masacarenhas, Curso completo de teora musical y solfeo, 1996, Hermanos Vitalle ISBN 8585188170;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154009" title="Crtica" nonfiltered="2381" processed="2377" dbindex="62413">
La crtica (del grec         , kritiks, "el que discerneix"), es refereix al judici que fa un crtic sobre les qualitats i els defectes d una producci literria, plstica, musical, periodstica, etc. El terme es pot utilitzar per descriure un partidari d'una posici que est en desacord amb o oposant-se a l'objecte de crtica.

Els crtics moderns solen ser especialistes que regularment jutgen o interpreten obres o accions de diversos mbits professionals, sigui artstic, cientfic o social i, tpicament, publiquen les seves observacions, sovint en revistes i peridics. Els crtics sn fora nombrosos en certs camps; aix existeixen els crtics d'art, els de msica, els que fan crtica cinematogrfica o teatral, els crtics de la qualitat dels restaurants, o els responsables de la crtica cientfica, per citar alguns dels ms representatius.

 Referncies i notes .


 Vegeu tamb.
Crtica literria;
Crtica periodstica;
Crtica psicolgica;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154011" title="Crtica periodstica" nonfiltered="2382" processed="2378" dbindex="62414">
La crtica periodstica s un tipus de crtica que consisteix en un article periodstic signat que utilitza la modalitat del discurs expositiu-argumentatiu de l'arxignere didctic per a expressar un judici raonat de valor sobre qualsevol producci en el terreny de l'art, l'esport i la cultura. Existeixen diferents tipus de crtica periodstica:

Crtica literria;
Crtica teatral;
Crtica cinematogrfica;
Crtica artstica;
Crtica televisiva;
Crtica musical;
Crtica esportiva;

La crtica cont en general una part expositiva que pot ser fins i tot una fitxa inicial amb els detalls objectius. La crtica literria pot adoptar la forma ms breu de la ressenya o la ms llarga i detallada de la recensi, que amb freqncia escapa al gnere periodstic i troba el seu lloc en les revistes especialitzades. Ha de constar d'una breu introducci sobre la trajectria de l'autor i un examen i judici valoratiu sobre l'obra. La crtica teatral ha d'incloure l'apreciaci del pblic, sobretot si es tracta d'una estrena.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154018" title="Universitat de Basilea" nonfiltered="2383" processed="2379" dbindex="62415">
La Universitat de Basilea (en Alemany, Universitt Basel) est situada a Basilea, Sussa.

 Organitzaci .
Algunes de les facultats que disposa;
Teologia;
|Lleis;
Medicina;
Humanitats;
Cincies;
Negocis i Economia;
Psicologia;

 Histria .

Tenint el suport del consell de Basilea i privilegiats pel Papa Pius II, la universitat de Basilea va ser fundada el 1460 (essent actualment, la universitat ms antiga de Sussa). Originalment, constava de tres facultats principals (la divinitat, lleis i medicina), igual que una facultat d'arts la qual estava dissenyada per a preparar estudiants de les altres tres facultats. 

La biblioteca de la universitat va ser fundada l'any 1622, comprenent la collecci existent de la universitat i els exemplars d'alguns claustres secularitzats, i s en l'actualitat una de les ms importants d'Europa. 

Durant el 1889, es pren la decisi d'admetre a dones en les facultats essent el 1890 acceptada la primera en la histria de la universitat.

 Personatges importants que han passat per aquesta Universitat .

Erasme, Paracels, Daniel Bernoulli, Jacob Burckhardt, Leonhard Euler, Friedrich Nietzsche, Eugen Huber, Tadeus Reichstein, Werner Arber i Carl Jung sn alguns dels noms associats a aquesta universitat. Ms recentment s'hi agreg el teleg protestant Karl Barth, considerat pels protestants i catlics el ms important del segle XX.

 Enllaos externs .

Universitat de Basilea ;
Institut tropical Sus   ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154019" title="Mercedaris" nonfiltered="2384" processed="2380" dbindex="62416">

L'Orde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Merc de la Redempci dels Captius, ms conegut com l'Orde dels Mercedaris o l'Orde de la Merc, s un orde religis que va ser fundat a Barcelona (Catalunya) l'any 1218 per sant Pere Nolasc (un jove mercader de teles) i per Ramon de Penyafort, amb l'objectiu de redimir els cristians captius dels musulmans i que fins l'any 1779 va aconseguir alliberar un total de 60.000 persones de la seva captivitat a les terres de l'Islam.

L'Orde dels Mercedaris va nixer com un orde format per religiosos i cavallers que va rebre rpidament el suport de les autoritats eclesistiques catalanes i tamb de les civils, com ho mostra el suport donat a l'orde pel bisbe de Barcelona i pel rei catal Jaume el Conqueridor, ja que mentre el primer els reconeixia com a clergues, el segon els va investir com a cavallers del Regne. Els mercedaris, com a fora militar, es van destacar al capdavant de les tropes catalanes en les campanyes de la conquesta de Mallorca (1229) i Valncia (1238). 

Finalment el papa Gregori IX va reconixer-ne l'existncia mitjanant una butlla papal l'any 1235, que atorgava a l'orde la regla de Sant Agust. Va esdevenir orde clerical l'any 1317 i orde mendicant l'any 1690.

Els mercedaris pronunciaven quatre vots: el de pobresa, el de castedat, el d'obedincia i el ms caracterstic de l'orde, el de lliurar-se ells personalment com a ostatges o lliurant llur vida, si fos necessari, per aquells captius que estaven a punt de perdre llur creena en la fe catlica. Entre els segles XIV i XVIII foren nombroses les ocasions en qu els pirates musulmans assaltaven les costes de llevant de la Pennsula Ibrica, en qu s'emportaven sovint com a ostatges moltes persones de les rees assaltades, persones per les quals ms tard els musulmans demanaven un rescat o b els venien com a esclaus al nord d'frica. Era en aquell moment on entraven en joc els mercedaris, ja que aquests anaven en process per diferents pobles per tal de recollir almoines, tot oferint serveis religiosos a fi i efecte de recaptar els diners suficients per comprar la llibertat dels dissortats captius. Un cop aconseguits els diners, s'hi enviava un membre de l'orde per tal de fer el pagament o per lliurar-se en lloc del captiu en cas que no s'haguessin aconseguit els diners acordats. En aquest sentit destaquen els casos de sant Ramon Nonat, sant Serapi i sant Pere Ermengol, que foren torturats i assassinats a canvi de lliurar un captiu en lloc seu.

Aix els mercedaris varen complir amb escreix la seva funci original, ja que es poden comptabilitzar un total de 344 redempcions i 60.000 persones alliberades de la seva captivitat. A partir de 1812 l'orde va deixar de banda la seva funci redemptora, ja que en teoria l'esclavitud s'havia abolit, motiu pel qual va comenar a desenvolupar tasques de caire missioner i caritatiu.

A finals del segle XX l'orde comptava amb un total de 780 membres i 149 convents. De la seva presncia inicial a Europa (als Pasos Catalans, Castella, Portugal, Itlia i Frana), va arribar a tenir una mplia representaci a l'Amrica del Sud, en concret a Xile, el Brasil i l'Argentina, on va participar activament en l'evangelitzaci de diferents tribus autctones. 

Sants destacats de l'Orde dels Mercedaris.
Vegeu la 

Aquests sn alguns dels sants mercedaris ms importants:
Sant Pere Nolasc, barcelon, fundador de l'orde.
Sant Serapi, natural de Londres, patr dels malalts.
Sant Ramon Nonat, nascut a Portell (la Segarra), patr de les mares gestants.
Sant Pere Pasqual, valenci, patr dels estudiants.
Sant Pere Ermengol, nat a la Gurdia dels Prats (Conca de Barber).
Santa Maria de Cervell, barcelonina, primera religiosa mercedria.

Enllaos externs. 
Mercedaris d'Espanya ;
Obra Mercedria de Barcelona ;
Ajuda mercedria als refugiats ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154029" title="Internacionalisme" nonfiltered="2385" processed="2381" dbindex="62417">
L Internacionalisme s un moviment poltic que advoca per una major cooperaci poltica i econmica entre les nacions per al benefici mutu.

Els partidaris d aquest moviment, com per exemple els seguidors del Moviment Federalista Mundial, afirmen que les nacions han de cooperar entre elles, perqu els seus interessos mutus a llarg termini sn ms valuosos que els seus interessos individuals a curt termini. L internacionalisme s oposa per naturalesa al ultranacionalisme i al xovinisme nacionalista, aix com als moviments de globalitzaci estrictament econmics que neguen el valor de la cultura i les diferncies entre les nacions. L internacionalisme pressuposa el reconeixement de la resta de les nacions com iguals a pesar de, i respectant, totes les seues diferncies. El terme internacionalisme s usa sovint de forma errnia com a sinnim de cosmopolitisme, terme este que s usat al seu torn pels seguidors de l internacionalisme per a descriure l abs d esta cultura (veja anacionalismo).

 Tendncies de l internacionalisme .

 El balan entre l esquerra i la dreta .

El socialisme va ser el primer moviment poltic que va encunyar el terme internacionalisme i, certament, els ideals internacionalistes es basen de forma prominent en els principis del moviment socialista. Durant el segle XX, l internacionalisme va deixar de ser un assumpte exclusivament integrat en l mbit del socialisme, tot i que encara rep la major part del seu suport per part de la esquerra poltica. El mercat lliure globalitzat contemporani no es pot definir com a internacionalisme, ja que este promou nicament la integraci econmica, mentres ignora els aspectes poltics i socials. D altra banda, la globalitzaci promou un sistema econmic molt diferent del que es proposa pels internacionalistes (que advoquen per un terme mitj entre una economia centralitzada mixta i una economia socialista, per en tot cas, molt allunyada de l economia de lliure mercat capitalista). Des de l esquerra poltica es parla d una globalitzaci de la solidaritat, mentres els moviments moderns antiglobalitzaci, internacionalistes en la seua naturalesa, avancen la noci de una altra globalitzaci (tal com assenyala el seu lema Un altre mn s possible).

 La sobirania de les nacions contra el balan del poder supranacional .

L internacionalisme, en el sentit estricte de la paraula, es basa encara en l existncia de nacions sobiranes. Els seus objectius sn:

Alentar el multilateralisme (que el lideratge mundial no estiga acaparat per un noms pas);
Crear interdependncies formals i informals entre pasos, amb alguns poders limitats entregats a organitzacions internacionals controlades per estos pasos per la via de tractats intergovernamentals i institucions.

L ideal de molts internacionalistes, que es consideren a si mateixos com ciutadans del mn, s fer un pas ms en la globalitzaci democrtica amb la creaci d un govern mundial. No obstant aix, esta idea s oposa i es veu frustrada per altres tendncies internacionalistes, ja que estos creuen que que qualsevol govern d mbit mundial seria massa poders com per a confiar en ell, o perqu dissentixen del cam pres per entitats supranacionals com les Nacions Unides o la Uni Europea i temen que un govern mundial puga seguir els passos d estes institucions. Este tipus d internacionalistes s inclinen ms a recolzar una federaci mundial, amb una major distribuci del poder en els governs nacionals.

 Altres usos del terme .

En un sentit menys estricte, l internacionalisme s una paraula que descriu l mpetu i la motivaci per la creaci de totes maneres d organitzaci internacional. Els primers exemples d esta concepci mplia de l internacionalisme es podrien considerar el canvi de les unitats de mesura feudals pel mtric decimal], a Societat de Nacions i les Nacions Unides. En el terreny de la lingstica, un internacionalisme s una paraula o expressi que, originria d un idioma, s ha ests per la majoria (o la totalitat) de les llenges per exemple, les expressions OK, microscopi i Tokamak entre altres.

Veja tamb
Nacionalisme;
Alterglobalizacin;
Globalizaci;
Socialisme;
Comunisme;
Anarquisme;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154032" title="Ptrocle" nonfiltered="2386" processed="2382" dbindex="62418">
Patrocle, segons la mitologia grega, (en grec,  Ptroklos -Glria del pare-) era fill del tit Meneci i el millor amic (o, depenent de les versions, amant) de l'heroi Aquilles. La seva participaci en la Guerra de Troia s esmentada en el poema la Ilada d'Homer.

El seu pare Meneci, un argonauta durant la seva juventut, es va casar diverses vegades. Aix fa que la identitat de la mare de Patrocle vari segons les versions:
Pseudo-Apollodor el fa fill de Periopis (filla de Feres) o de Polimella (filla de Peleu) o d'Estenella (germana d'Acastos).
Gai Juli Higini esmenta un Filomella (probablement filla del rei d'Atenes Pandi I);

Quan era encara un nen, Patrocle va matar el seu amic Clisonimus en una discussi. Ell i el seu pare van haver de marxar a l'exili per evitar un enfrontament entre les dues famlies i es van refugiar al palau del rei Peleu de Ftia. All, Patrocle es fu amic inseparable del fill del rei, el prncep Aquilles. En fer-se una mica ms grans, foren enviats a Quir, qui els enseny les arts de la guerra i de les lletres.

Patrocle fou un dels pretendents de la princesa Helena d'Esparta i quan aquesta fou entregada al prncep Menelau de Micenes, Patrocle i la resta de pretendents juraren defensar la parella. Poc desprs, Patrocle va matar Las (fundador de la ciutat homnima, al Pelopons) en un duel que, en algunes versions, s'atribueix a Aquilles. Nou anys ms tard, Menelau i el seu germ Agammnon li van demanar que s'uns a ells per retornar la reina Helena a Esparta, ja que havia estat segrestada per Paris de Troia, i de passada saquejar la ciutat troiana.

En un primer moment, el seu amic Aquilles es neg a anar a Troia, aix que Patrocle es pos al capdavant de l'exrcit de Ftia, els mirmidons, i an a guerrejar. Aconsegu ben aviat fama de guerrer valent i va matar a diversos caps troians com Sarped (fill de Zeus) o Cebriones (fill de Pram). Amb l'arribada d'Aquilles a la regi de la Troade, la parella es fu inseparable i imbatible. 

Durant l'ltim any de guerra, Aquilles s'enfad amb Agammnon i es negava a lluitar fins que aquest li demans perd. Veient que els troians estaven a punt d'aniquilar els grecs, Patrocle li deman l'armadura a Aquilles per donar moral als seus. Durant la batalla, Patrocle es top amb el prncep de Troia i comandant de l'exrcit Hctor qui l'assassin sense contemplacions, pensant-se que es tractava d'Aquilles.

Aquest, en assabentar-se de la notcia, ret a un duel Hctor i el mat. No content amb aix, va lligar el cos de l'assass del seu amic pels peus al seu carro i l'arrosseg al voltant de Troia. Aquilles va organitzar uns jocs en honor de Patrocle (descrits en la Ilada i considerats un dels relats ms antics de la humanitat sobre esports) i, davant de la pira funerria, va fer-hi sacrificar cavalls, gossos i dotze troians captius.

Quan fou mort Aquilles, les seves cendres foren dipositades juntament amb les de Patrocle i la nimfa Tetis les transport a l'Illa de les Serps. En l'Odissea, Aquilles i Patrocle s'apareixen a Odisseu quan aquest viatja a l'Hades.

La relaci d'Aquilles i Patrocle ha portat molta polmica al llarg de la histria; amants o amics? Ni els mateixos grecs de l'antiguitat es posaven d'acord ja que en la Ilada no queda clar, aix personatges tant coneguts com Plat, squil, Xenofont o Scrates hi havien dit la seva.

En la pellcula de Wolfgang Petersen, Troia (2004), Patrocle (interpretat per Garret Hedlund) s el cos petit d'Aquilles.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154043" title="Eduard von Hartmann" nonfiltered="2387" processed="2383" dbindex="62419">

Karl Robert Eduard von Hartmann (23 de febrer de 1843   5 de juny de 1906), va ser un filsof alemany.

Va nixer a Berln, i va ser educat dirigit cap a una carrera militar. Va entrar en el cos d'artilleria com a oficial l'any 1860, per va ser obligat a deixar-ho a causa d'un problema en el seu genoll. Desprs d'alguns dubtes entre dedicar-se a la msica o a la filosofia es va decidir per aquesta ltima, i el 1887 va obtenir el ttol de doctor en filosofia de la Universitat de Rostock. Desprs d'aix, va tornar A Berln, i acabaria morint a Grosslichterfelde.

Va aconseguir reputaci com a filsof desprs del seu primer llibre, La filosofia de l'inconscient (1869). L'xit va ser sobretot a causa de l'originalitat del seu ttol, la diversitat del seu contingut (von Hartman intentava obtenir resultats especulatius mitjanant els mtodes de les cincies inductives, i emprant moltes illustracions), l'elegncia del seu pessimisme i el vigor i lucidesa del seu estil. La concepci de l'inconscient, que von Hartmann descriu com el principi metafsic ltim, no s tan paradoxal com sembla, car simplemtent era un nom misteris que donava a l'Absolut emprat pels metafsics alemanys.

 Teoria .

L'inconscient apareix com a una combinaci de la metafsica de Hegel i la de Schopenhauer. Segons von Hartmann l'inconscient s alhora desig i ra i la base omnipresent de tota existncia. von Hartman combina d'aquesta forma el panteisme amb el panlogisme de manera similar al realitzat per Schelling a la seva filosofia positiva. No obstant aix el desig i no la ra s l'aspecte principal del subconscient, el carcter malenconis del qual est determinat per la primacia del desig i la servitud de la ra. Segons ell el desig s potencial i la ra latent, i el desig est buit de ra quan passa de la potencialitat al desig real, que s misria absoluta, i, per a guarir-la, el subconscient evoca la seva ra i amb la seva ajuda crea el millor dels mons possibles, que cont la primesa de la seva redempci de l'existncia real per l'emancipaci de la ra de la seva subjugaci al desig en la ra conscient del pessimisme illuminat. Quan la major part del desig est tan illuminat per la ra com per a percebre la inevitable misria de l'existncia, es far un esfor collectiu per desitjar la no existncia, i el mn desitjar recaure en el no-res, i l'inconscient en la inactivitat. 

Von Hartmann s un pessimista. Segons els seus escrits la felicitat individual s inassequible o b aqu i ara o b en el futur, per no perd l'esperana d'alliberar l'inconscient del seu sofriment. Difereix de Schopenhauer en fer la salvaci a travs de la negaci de la voluntat de viure depenent en un esfor social collectiu i no en l'escepticisme individual. La concepci d'una redempci de l'inconscient tamb proporciona la base ltima de l'tica de von Hartmann. Hem d'afirmar provisionalment la vida, i dedicar-nos a l'evoluci social en lloc de buscar una felicitat impossible. Fent aix trobarem que la moral torna a la vida menys infeli del que podria haver estat d'altra forma. El sucidi i altres formes d'egoisme sn reprovables. Epistemolgicament von Hartmann s un realista transcendental que defensa els seus punts de vista i critica les teories dels seus rivals amb agudesa. El seu realisme li permet mantenir la realitat del temps, i d'aquesta forma el procs de la redempci mundial.

L'obra de von Hartmann s molt extensa, i pot classificar-se en:

Sistemtica, incloent els grans problemes:
Die Erkenninistheorie; Kategorienlehre; Das sittliche Bewusstsein; Die Philosophie des Schnen; Die Religion des Geistes; Die Philosophie des Unbewussten (3 vols., que inclouen su, originalment annima, autocrtica Das Unbewusste vom Standpunkte der Physiologie und Descendenztheorie, i la seva refutaci);
System der Philosophie im Grundriss, L;
Grundriss der Erkenntnislehre;
Histrica y crtica:
Das religise Bewusstsein der Menschheit;
Geschichte der Metaphysik (2 vols.);
Kants Erkenntnistheorie;
Kritische Grundlegung des transcendentalen Realismus;
Uber die dialektische Methode;
Estudis de Schelling, Lotze, von Kirchmann;
Zur Geschichte des Pessimismus;
Neukantianismus, Schopenhauerismus, Hegelianismus;
Geschichte der deutschen sthetik und Kant;
Die Krisis des Christentums in der modernen Theologie;
Philosophische Fragen der Gegenwart;
Ethische Studien;
Moderne Psychologie;
Das Christentum des neuen Testaments;
Die Weltanschauung der modernen Physik;
Popular:;
Soziale Kernfragen;
Moderne Probleme;
Tagesfragen;
Zwei Jahrzehnte deutscher Politik;
Das Judentum in Gegenwart und Zukunft;
Die Selbstzersetzung des Christentums;
Gesammelte Studien;
Der Spiritismus y Die Geisterhypothese des Spiritismus;
Zur Zeitgeschichle;

 Referncies .
 ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154048" title="Josep Manuel Izquierdo Romeu" nonfiltered="2388" processed="2384" dbindex="62420">
Josep Manuel Izquierdo Romeu (Catarroja, 11 de juliol del 1890   Valncia, 10 de maig del 1951) fou compositor, msic i professor del Conservatori de Valncia.

 Biografia .
Estudi al Conservatori Superior de Msica de Valncia amb els mestres Salvador Giner i Vidal (composici) i Amanci Amors, i continu la seva formaci al Real Conservatorio Superior de Msica de Madrid amb el mestre Bartolom Prez Casas Orquesta Filarmnica de Madrid; posteriorment dirigiria l'Orquesta Nacional i el 1945 reempla en Joaqun Turina com a Comissari General de Msica, crrec que ocup fins a la mort. Tamb havia dirigit algunes bandes militars..

Violinista de la primera formaci de la l'Orquesta Filarmnica de Madrid (1915), ms endavant n'esdevingu director. La part ms important de la seva carrera, per, estigu vinculada a l'Orquestra Simfnica de Valncia des de la seva fundaci el 1916 endavant; el novembre del 1925 hi reempla Arturo Saco del Valle com a director . Tamb dirig la Banda Primitiva de Llria el 1941 i la banda de la Societat Musical La Artesana de Catarroja. En el camp pedaggic, va ser professor del Conservatori de Valncia; d'entre els seus alumnes en destaca el futur professor Jos Frriz Llorens.

Compongu sarsueles, msica religiosa (marxes de process de Setmana Santa), msica de cambra i per a banda. Tamb fou autor de diverses transcripcions per a banda d'obres de msica clssica (dels compositors  Serrano, Weber, Borodn, Schubert i Wagner) i re-instrument per a orquestra obres d'Eduardo Torres Orquesta Btica de Cmara, de qu en seria el primer director, estigu vinculat a la secci musical de lAteneo de Sevilla i fou professor de msica de l'Hospital Provincial, de la Sociedad Econmica de Amigos del Pas i del Conservatori de Sevilla. Com a compositor va ser  autor de moltes composicions religioses i profanes amb pseudnim, que li dugueren gran popularitat, Domnec Mas i Serracant, Lorenzo Perosi i Marie-Joseph Erb.

Catarroja l'homenatj dedicant-li un carrer i el Concurs Nacional de Composici Jos Manuel Izquierdo (Rafael Talens Pell en guany la quarta edici, el 1988).

 Obres .
 Ave Maria (1929), motet per a tenor i orquestra;
 Bombita III (ca. 1909), pas-doble per a piano;
 Misa de Gloria, a tres veus, cor, orgue i orquestra, en llat;
 Panis Angelicus, motet per a barton, orgue i orquestra;
 Stetit Angelus: motete a San Miguel Arcngel, per a tenor, baix, cor mixt i orquestra;

 Msica per a l'escena .
 La billetera, sarsuela;
 La Bohemia Azul (1925), sarsuela;
 Les Creus de maig (1927), lletra de Francesc Barchino Prez;
 Fiestas y amores: bocet lrico-dramtic (1908), lletra d'Eduard Escalante Feo;
 Golondrina de Madrid (1944), sarsuela de Josep Serrano i JM Izquierdo, amb llibret de Luis Fernndez de Sevilla;
 El gran mandarn, sarsuela;
 Mar adins!... (1927), sarsuela amb lletra de Vicent Alfonso Andreu;
 S'han salvat (1927), sarsuela amb lletra de Rafael Gayano Lluch;
 El signo del Zodaco, sarsuela;
 Tra-ca-trac (1932), revista amb lletra de Faust Hernndez Casajuana i msiques de JM Izquierdo, C.Romero, Nicols Garca, Pedro Sosa Lpez ;
 Venganza de amor (1926), amb llibret de Venancio Serrano Clavero;

 Obres per a banda .
 lvarez;
 Antan (1945), pas-doble;
 Aurora, tema d'interpretaci obligatria en la secci 3a. del 31. Certamen Provincial de Bandes de Msica de Valncia, del 2007 (Ressenya de l'obra);
 Los centauros (1949), marxa triomfal;
 Dansa oriental (Ressenya);
 Da de Pascua (en Catarroja) (1946), poema simfnic (Ressenya);
 Majo, no mientas! (1948), bolero. Forma part dImpresiones espaolas. T tamb versi per a orquestra;
 Pakalito: pasacalle madrileo (1948);
 San Miguel Arcngel (1946), marxa de process;
 Toreo rondeo (1946), pas-doble;

 Bibliografia .
 Ramon Guillem Alapont El compositor Manuel Izquierdo i Romeu: Catleg d'obres, article publicat a Torrens: Estudis i investigacions de Torrent i Comarca nm. 5 (1986-1987);

 Arxius de so .
 Gravaci de la Diputaci Provincial de Valncia, interpretada per la Banda de la Societat Ateneu Musical de Cullera. Comprn obres de diversos compositors (la primera pea s de Josep Manuel Izquierdo, Majo, no mientas), en format ZIP

 Notes .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154069" title="Josep Thi" nonfiltered="2389" processed="2385" dbindex="62421">
Josep Thi (Barcelona, 1965) s un msic i compositor catal.

Membre del grup de msica Sopa de Cabra. Feia de guitarrista, de corista i de compositor.

Molts dels xits i les canons ms populars de Sopa de Cabra van ser compostes musicalment per Josep Thi. Canons com L'Empord, Podr tornar enrere, Mai trobars, El far del sud, El boig de la ciutat o Camins van ser composades per en Josep Thi juntament amb en Gerard Quintana, que s qui feia les lletres.

Des de la dissoluci de Sopa de Cabra ha iniciat una carrera musical en solitari amb dos discos editats per Msica Global: Avui s dem (2004), 5.000 nits (2006)i "Els teus ulls" (2008)

Enllaos externs.
 Pgina web oficial de Josep Thi;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154071" title="Yashar Kemal" nonfiltered="2390" processed="2386" dbindex="62422">
Yashar Kemal (en turc: Ya ar Kemal), pseudnim de Kemal Sadik Gokceli ( Hemite, Turquia 1923 ) s un escriptor turc, un dels escriptors ms reconeguts internacionalment de la literatura kurda i turca.

Biografia.
Va nixer l'any 1923 a la ciutat d'Hemite, avui en dia anomenada Gkedam i situada a la provncia d'Osmaniye, en una famlia d'arrels kurdes. Desprs de perdre un ull en un accident, als cinc anys vei la mort del seu pare a mans d'un fill adoptiu d'aquest, el que li va provocar una tartamudesa fins els dotze anys.

Ferm defesnor dels drets de la minoria kurda, ha estat recls a la pres en diverses ocasions per fer valer els drets del seu poble d'origen aix com per les seves idees comunistes. 

Obra literria.
Cultivador de tots els gneres literaris, destaca pel seu estil irnic des de la seva poca com a periodista al diari Cumhuriyet ("Repblica"). Un dels seus personatges ms coneguts s Memed, un bandit mtic i llegendari de la seva obra  nce Memed ("El Falc", 1955), una defensa de les classes ms desfavorides en clau potica que aglomera les tradicions orals d'sia Menor. 

Kemal s clebre pel seu llenguatge ordenat i senzill i la descripci lrica de la vida buclica de l'Anatlia turca. Al costat d'Orhan Pamuk s, probablement, l'escriptor turc viu ms conegut. L'any 1996 fou guardonat amb el Premi Internacional Catalunya concedit per la Generalitat de Catalunya.

Obra publicada.


Novella;
1955:  nce Memed. Istanbul.
1955: Teneke, Istanbul.: Varl k;
1960: Orta Direk, Istanbul.: Remzi;
1963: Yer Demir Gk Bak r, Istanbul.: Gven;
1968: lmez Otu, Istanbul.: Ant;
1974: Akasaz n A alar  / Demirciler ar  s  Cinayeti, Istanbul.: Cem;
1975: Akasaz n A alar  / Yusufcuk Yusuf, Istanbul.: Cem;
1976: Y lan  ldrseler, Istanbul.: Cem;
1976: Al Gzm Seyreyle Salih, Istanbul.: Cem;
1978: Allah n Askerleri, Istanbul.: Milliyet;
1978: Ku lar da Gitti, Istanbul.: Milliyet;
1978: Deniz Kst, Istanbul.: Milliyet;
1982: Hykteki Nar A ac , Istanbul.: Toros;
1980: Ya murcuk Ku u / Kimsecik I, Istanbul.: Toros;
1985: Kale Kap s  / Kimsecik II, Istanbul.: Toros;
1991: Kan n Sesi / Kimsecik III, Istanbul.: Toros;
1997: F rat Suyu Kan Ak yor Baksana, Istanbul.: Adam;
2002: Kar ncan n Su  ti i, Istanbul.: Adam;
2002: Tanyeri Horozlar , Istanbul.: Adam;

Novella pica;
1967:  Anadolu Efsanesi, Istanbul.: Ararat;
1970: A r da   Efsanesi, Istanbul.: Cem;
1971: Binbo alar Efsanesi, Istanbul.: Cem;
1972: ak rcal  Efe, Istanbul.: Ararat;


Novella infantil;
1977: Filler Sultan  ile K rm z  Sakall  Topal Kar nca, Istanbul.: Cem;

Contes;
1952: Sar  S cak. Istanbul.: Varl k;
1975: Btn Hikyeler. Istanbul.: Cem;

Traduccions;
1977: Ay      Kuyumcular , Istanbul.: Adam;

Reportatges;
1955: Yanan Ormanlarda 50 Gn, Istanbul.: Trkiye Ormanc lar Cemiyeti;
1955: ukurova Yana Yana, Istanbul.: Yeditepe;
1957: Peribacalar , Istanbul.: Varl k;
1971: Bu Diyar Ba tan Ba a, Istanbul.: Cem;
1974: Bir Bulut Kayn yor, Istanbul.: Cem;

Recopilacions;
1943: A  tlar, Adana: Halkevi;
1961: Ta  atlasa, Istanbul.: Ata;
1974: Baldaki Tuz, Istanbul.: Cem;
1980: A ac n r : Yaz lar-Konu malar, Istanbul.: Milliyet;
1985: Yay mlanmam   10 A  t, Istanbul.: Anadolu Sanat;
1995: Ustad r Ar , Istanbul.: Can;
1995: Zulmn Arts n, Istanbul.: Can;
1997: Sar  Defterdekiler: Folklor Derlemeleri, Istanbul.: Yap  Kredi;


Enllaos externs.
   Pgina personal de Yashar Kemal;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154082" title="Provncies Unides del Riu de la Plata" nonfiltered="2391" processed="2387" dbindex="62423">




Provncies Unides del Riu de la Plata va ser la denominaci emprada per al territori de l'actual Argentina, Uruguai i l'avui departament bolivi de Tarija des de la Revoluci de Maig fins a mitjans de la dcada de 1830. El gentilici de les seves habitants era en la regi del Plata "rioplatenses" o "argentins", nom que posteriorment es va utilitzar per a denominar a la Repblica en 1853.

Govern independent.
En 1810, el poble de Buenos Aires va iniciar la Revoluci de Maig, que va enderrocar i va expulsar al *virrey, triant en el seu reemplaament una Primera Junta de govern integrada majoritriament per criolls, que va donar origen a la Guerra de la Independncia contra Espanya (1810-1824). En 1813 es realitza la cridada Assemblea de l'any XIII, on s'establix el Escut Nacional i el Himne Nacional. En 1815 les provncies de la Lliga Federal reunides en el Congrs del Rierol de la Xinesa, van declarar la seva independncia d'Espanya, esperant per un congrs general de totes les altres Provncies Unides.

Declaraci d'Independncia.
Durant la declaraci de la independncia el 9 de juliol de 1816 la majoria de les Provncies de l'antic Virregnat del Riu de la Plata prenen el nom de Provncies Unides de Sud Amrica encara que es va mantenir tamb el de Provncies Unides del Riu de la Plata.

A aquesta declaraci no van poder acudir excepte Crdoba; en el seu moment les provncies confederades en la Uni dels Pobles Lliures, que reconeixien a Jos Gervasio Artigas com a Protector, i que havien declarat la seva independncia d'Espanya en el protocongrs del Arroyo de la China, avui Concepcin del Uruguay, el 1815.

El motiu perqu la majoria de les provncies federals no pogus assistir al Congrs de Tucumn es va deure a l'impediment fet pels anomenats "unitaris" i la invasi iniciada des del Regne Unit de Portugal, Brasil i Algarve de la Provncia Oriental (anomenada "provncia Cisplatina"), Missions i l'est de la Mesopotamia.

Quant a Tarija, la contraofensiva reialista espanyola des de l'Alt Per igualment va dificultar la seva representaci en el Congrs de Tucumn encara que s ho van fer els diputats per Chichas els quals tamb representaven a la provncia de Tarija.

Congrs Nacional Constituent.
Durant l'any 1825 totes les provncies (incloent la Provincia Oriental) i la provncia de Tarija i Chichas) es van reunir en el Congrs Nacional Constituent Argent d'aquest any, que va deixar en llibertat per a decidir per si mateix el seu futur a les quatre intendncies de l'Alt Per, que es trobaven sota l'administraci provisoria de l'Exrcit *Libertador al comandament del *mariscal Sucre.

Confederaci Argentina.
El nom va caure en dess, sent reemplaat pel de Confederaci Argentina, referit ja noms al territori del primer pas, fins a 1861 aproximadament.

Des de llavors, el nom Repblica Argentina s l'habitual, encara que la Constituci admet els tres com noms oficials, emprant-se el terme Naci Argentina en la formaci i sanci de les lleis.

L'Argentina s l'actual continutat poltica, cultural i jurdica d'aquesta uni.

Fonts.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154089" title="Abdallah Laroui" nonfiltered="2392" processed="2388" dbindex="62424">
Abdallah Laroui ( Azemmour, Marroc 1933 ) s un historiador i professor universitari marroqu.

Biografia.
Va nixer el 1933 a la ciutat d'Azemmour, poblaci situada a 75 km al sud de Casablanca. Desprs de realitzar els seus estudis primaris al seu pas es trasllad a Pars per ingressar a la La Sorbona on estudi cincies poltiques.

Nomenat agregat cultural a les emabaixades marroquines de El Caire i Pars, posteriorment es dedic a la docncia com a professor d'histria de la Universitat Mohammed V de la ciutat de Rabat, crrec que abandon l'any 2000.

Obra histrica.
Autor d'una sntesi de la histria del Magrib, es don a conixer grcies a la publicaci de la seva obra L'Idologie arabe contemporaine ("La ideologia rab contempornia", 1967). En aquesta obra l'autor analitza els motius en els quals la conscincia rab contempornia es basa per intentar crear la seva oposici vers l'Occident, fugint de tot prejudici o nacionalisme. 

L'any 2000 fou guardonat amb el Premi Internacional Catalunya concedit per la Generalitat de Catalunya.

Obra publicada.
1967: L'Idologie arabe contemporaine;
1978: La Crise des intellectuels arabes: traditionalisme ou historicisme?;
1982: L'Histoire du Maghreb: un essai de synthse;
1986: Islam et modernit;
1998: L'Exil;
1999: Islam et Histoire: essai d'pistmologie;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154096" title="David Livingstone" nonfiltered="2393" processed="2389" dbindex="62425">
David Livingstone (19 de mar de 1813- 1 de maig de 1873), va ser un important explorador i missioner escocs. Va nixer a Glasgow, Esccia.
El 1844 es va casar amb Mary Moffat, qui durant alguns anys va estar amb el seu marit a frica abans de tornar a Anglaterra amb els seus fills.

 Descobriment de les cascades victria .
Desprs de recrrer durant 8 anys la regi fent la seva activitat missionera, va anar al desert de Kalahari i va descobrir el llac Ngami (1849) i el riu Zambeze. Entre els anys 1852 i 1856 va iniciar un viatge des de l'oce Atlntic fins a l'ndic descobrint las cascades del Zambeze (1855), i els va posar el nom de cascades Victria en honor de la reina d'Anglaterra. David Livingstone es va proposar obrir rutes a frica per facilitar la tasca missionera i l activitat comercial, considerant la importncia de la navegabilitat del riu Zambeze. Va viatjar a Anglaterra per buscar ajudants pel seu projecte i per editar un llibre sobre les seves expedicions, al temps que dimitia de la societat missionera a la que havia format part fins aleshores.

 Expedici al riu Zambeze .

Entre 1858 i 1863 va explorar profundament la zona compresa entre el llac Nyassa i el Zambeze, per va descobrir que fins els rpids de Karabasa el riu es feia absolutament innavegable, a causa d'una srie de cascades i rpids que en l'exploraci ja havia fracassat en un viatge anterior. L'expedici va resultar un fracs i en ella varen morir la majoria dels amics de Livingstone, entre ells el seu germ Charles i la seva muller Mary, que va morir el dia 29 d'abril de 1863 de disenteria. Quan van tornar a Anglaterra el 1864 de l'expedici al Zambeze, va ser durament criticat pels periodistes, la qual cosa va provocar que Livingstone tingus grans dificultats per aconseguir diners per continuar les expedicions a l'frica.

 Naixement del Nil .
El mar de 1866 va tornar a l'frica per continuar amb la seva expedici. Aquesta nova expedici la va iniciar a l'illa de Zanzbar (que actualment pertany a Tanznia), per endinsar-se a continuaci en el continent afric on va descobrir els llacs de Bangwuelu i Moero i el riu Lualaba, que va ser errniament identificat per Livingstone com el Nil, quan realment s un afluent del riu Congo. Posteriorment es va encaminar cap a les riberes del llac Tanganyika.

 Doctor Livingstone, suposo .

A partir de llavors i durant diversos anys no va saber-se res d'ell, per la qual cosa el diari Nova York Herald va organitzar una expedici de socors que va ser confiada a Henry Stanley, qui, en 1871, va aconseguir trobar David Livingstone a les costes del llac, a la ciutat de Ujiji. En aquella trobada Stanley va pronunciar la seva famosa frase: "El Doctor Livingstone, suposo". Tots dos van decidir explorar conjuntament Tanganyika, fins que un any desprs van agafar dos camins diferents.

 Malaltia i mort .

Livingstone va continuar les seves exploracions fins que va morir l'1 de maig del 1873 a causa d una malria i una hemorrgia interna que va ser produda per una obstrucci intestinal. El seu cadver va ser traslladat a Anglaterra i enterrat a l'abadia de Westminster per diu la llegenda que el seu cor va ser enterrat a l'frica, abans de traslladar el cadver.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154097" title="BP-1417" nonfiltered="2394" processed="2390" dbindex="62426">

La carretera de l'Arrabassada o carretera de la Rabassada  (BP-1417) enllaa els municipis de Barcelona i de Sant Cugat del Valls travessant la serra de Collserola pel coll de l'Erola. El fluxe de trnsit s molt alt, ja que a ms d'enllaar els dos municipis, tamb s emprada per anar al parc d'atraccions del Tibidabo.

El traat s molt sinus a conseqncia de la topografia de la mateixa serra de Collserola. s una carretera tristament coneguda pels barcelonins per l'alt nombre d'accident que hi tenen lloc i per les carreres de motos illegals que s'hi organitzen. A mig cam es troben les runes del Casino de l'Arrabassada.

 Enllaos externs .

 Web del Parc de Collserola;
 Mapa de Collserola. Itineraris a peu i rutes en bicicleta per Collserola.

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154098" title="Gheorghe Hagi" nonfiltered="2395" processed="2391" dbindex="62427">
Gheorghe Hagi (S cele, Comtat de Constan a 5 de febrer del 1965), va ser un futbolista romans. Ms conegut com Gica Hagi, va ser considerat un dels millors mitjapuntes d'Europa als anys 80 i 90, i el millor futbolista de Romania de la histria.

 Biografia .
Desprs d'aconseguir ser un futbolista d'elit al seu pas natal, va donar el salt a una gran lliga europea, signant pel Real Madrid. Va arribar a jugar als dos equips ms importants del futbol espanyol, el Real Madrid i el FC Barcelona, encara que els seus millors xits els va aconseguir amb l'Steaua Bucarest de Romania, i amb el Galatasaray turc. Sempre va portar el dorsal nmero 10.

Es va retirar com a futbolista al 2001, rebent un homenatge a Bucarest, amb els millors futbolistes internacionals. El novembre de 2003 fou nomenat Golden Player de Romania com el futbolista del pas ms destacat dels darrers 50 anys .

 Selecci nacional .
Hagi va ser el jugador ms destacat i el capit de la Selecci de futbol de Romania durant la dcada dels 80 i 90. Va jugar 125 partits internacionals marcant 35 gols. Va participar a 3 mundials (1990, 1994 i 98) i a tres Eurocopes (1984, 1996 i 2000).

 Palmars .
Ttols Internacionals:
Supercopa d'Europa: 1987, 2000;
Copa de la UEFA: 2000;
Romania:
3 Lligues de Romania: 1987, 1988, 1990.
2 Copes de Romania: 1987, 1989.
Turquia:
4 Lligues turques: 1997, 1998, 1999, 2000.
2 Copes turques: 1999, 2000.
1 Supercopa de Turquia: 1997.
Espanya;
2 Supercopes d'Espanya: 1990, 1994.

 Referncies .


 Enllaos externs . 
Plana oficial del jugador  ;
Jugador d'or de Romania;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154103" title="Artem" nonfiltered="2396" processed="2392" dbindex="62428">



Artem de Cassandria,  escriptor  grec ;

Artem de Clazmenes, escriptor grec ;

Artem, religis rom considerat heretge;

Artem d'Esparta, constructor d'aparells militars ;

Artem de Magnsia, escriptor grec;

Artem poeta mlic grec;

Artem de Milet, escriptor grec ;

Artem de Prgam, retric grec ;

Artem, retric grecorom;

Artem, doble d'Antoc III el gran;

Artem, metge grec ;

Artem, pintor grec;

Artem, escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154104" title="Artem de Cassandria" nonfiltered="2397" processed="2393" dbindex="62429">
Artem de Cassandria fou un escriptor grec que va viure vers el 316 aC. s esmentat per Ateneu que dona el nom de dues de les seves obres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154105" title="Artem de Clazmenes" nonfiltered="2398" processed="2394" dbindex="62430">
Artem de Clazmenes fou un escriptor grec esmentat per Eli (Aelius). Suides diu que va escriure un treball sobre Homer que no s'ha conservat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154106" title="Artem (heretge)" nonfiltered="2399" processed="2395" dbindex="62431">
Artem (Artemon) fou un religis rom considerat heretge, que va viure al comena-ment del segle III. Contra les seves doctrines va escriure el prevere Gai (Caius) vers el 210 aC. Fou el precursor de les heretgies de Pau de Samosata condemnades al Snode d'Antioquia del 269. En aquest any no se sap si encara era viu per en tot cas els seus seguidors encara eren actius.

L'heretgia consistia a negar la divinitat de Crist i dir que noms era un Profeta amb mes virtuts que altres. Els membres de la secta foren conegut com artemonites


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154108" title="Artem d'Esparta" nonfiltered="2400" processed="2396" dbindex="62432">
Artem d'Esparta fou un espart que va construir els aparells militars que Pricles va utilitzar a la guerra contra Samos el 441 aC. Policlet li va esculpir una esttua.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154109" title="Telefric de Montjuc" nonfiltered="2401" processed="2397" dbindex="62433">

El telefric de Montjuc s un remuntador que dna accs a la muntanya barcelonina de Montjuc des de la falda oriental. Malgrat son nom, no s prpiament un telefric, sin un telecabina. El dia 16 de maig de 2007 se n'inaugur una renovaci. En l'actualitat est gestionat per l'empresa TMB.

 Estacions .

El telefric disposa de tres estacions: 
 El Parc de Montjuc (correspondncia Funicular de Montjuc);
 El Mirador (per parar a gaudir del Mirador de l'Alcalde i a 15 minuts del Transbordador Aeri de Barcelona, efectua la parada en sentit descendent: Castell   Mirador   Parc de Montjuc.
 El Castell on es pot visitar el Castell de Montjuc o gaudir d'unes estupendes vistes de la ciutat. ;

 Bitllets .
Anada i tornada: 7,90 euros per a adults i 6 euros per a infants.
Anada: 5,70 euros per a adults i 4,50 euros per a infants.

 Vistes .
Es pot contemplar la plaa de Catalunya i l'edifici d'un conegut centre comercial, la Catedral, la Sagrada Famlia, els vaixells de creuers del port, la Vila Olmpica, la Torre AGBAR i la zona del Frum. La prvia necessria per a contemplar les vistes des del Castell de Montjuc. Emper, s'espera l'arribada d'activitats per les festes de la Merc que esdevindran a dins del recinte i la propera creaci del Museu de la Pau.

 Enllaos .
"Montjuc estrena nou telefric" a BCN.cat;
Transports Metropolitans de Barcelona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154110" title="Artem de Magnsia" nonfiltered="2402" processed="2398" dbindex="62434">
Artem de Magnsia fou un escriptor grec que va escriure un treball sobre les virtuts de les dones del que Spater de Pafos va fer un extracte. Original i extracte s'han perdut.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154113" title="Artem (poeta)" nonfiltered="2403" processed="2399" dbindex="62435">
Artem fou un poeta mlic grec contemporani del cmic Aristfanes. Es considerat l'autor d'uns epigrames de l'antologia grega.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154114" title="Artem de Milet" nonfiltered="2404" processed="2400" dbindex="62436">
Artem de Milet fou un escriptor grec que va escriure una obra sobre la interpretaci dels somnis en 22 llibres, tots els quals s'han perdut. s esmentat per Artemidor, Eustaci d'Epifania, Tertuli i Fabi Plancades Fulgenci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154115" title="Andrea Riccardi" nonfiltered="2405" processed="2401" dbindex="62437">
Andrea Riccardi ( Roma, Itlia 1950 ) s un historiador, professor universitari i pacifista itali, fundador de la Comunitat de Sant Egidi. 

Biografia.
Nascut el 1950 a la ciutat de Roma, des de 1981 s catedrtic d'Histria del cristianisme i de les religions de la Universitat de Roma, havent estat anteriorment professor de la Universitat de Bari i de La Sapienza de Roma. 

Activisme social.
Expert en temes de l'Esglsia Catlica i s autor de diversos llibres sobre la problemtica de l'Esglsia durant el segle XX, sobretot als pasos mediterranis. El 1968 va fundar la Comunitat de Sant'Egidi, una associaci de laics catlics, amb seu al barri rom de Trastevere, dedicada a promoure el dileg i l'ecumenisme arreu del mn i que compta amb ms de 30.000 membres en uns 34 pasos. 

s membre del Comit d'Honor de la Coordinaci internacional per al Decenni de la no-violncia i de la pau creat per l'Organitzaci de les Nacions Unides (ONU) l'any 1998. L'any 2001 fou guardonat amb el Premi Internacional Catalunya concedit per la Generalitat de Catalunya.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154116" title="Artem de Prgam" nonfiltered="2406" processed="2402" dbindex="62438">
Artem de Prgam fou un retric grec que va escriure una histria de Siclia que s'ha perdut per es esmentada per diversos autors clssics.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154117" title="Artem (retric)" nonfiltered="2407" processed="2403" dbindex="62439">
Artem fou un retric grecorom que va viure durant el comenament del perode imperial, que s esmentat diversos cops per Sneca que va conservar alguns fragments de la seva obra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154118" title="Artem (usurpador)" nonfiltered="2408" processed="2404" dbindex="62440">
Artem fou un siri de ascendncia reial que va viure desprs d'Antoc III el gran.

Tenia una gran semblana amb el rei i quan aquest va morir, la reina Laodicea el va posar al llit i el va fer passar pel difunt, dient que estava malalt. Les personalitats que el van poder veure van rebre del usurpador la recomanaci a favor de Laodice i la seva filla.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154119" title="Artem (metge)" nonfiltered="2409" processed="2405" dbindex="62441">
Artem (Artemon) fou un metge grec que va viure al segle I aC o abans, i que utilitzava remeis basats principalment en la superstici. L'esmenta Plini el Vell.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154120" title="Artem (pintor)" nonfiltered="2410" processed="2406" dbindex="62442">
Artem (Artemon) fou un pintor esmentat per Plini el Vell que dona la llista d'algunes de les seves obres. Era probablement grec, i va viure possiblement el segle III aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154121" title="Artem (escultor)" nonfiltered="2411" processed="2407" dbindex="62443">
Artem (Artemon) fou un escultor grec que va viure al segle I, i que conjuntament amb Pitdor va fer les esttues i adornaments dels palaus de l'emperador al Palat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154123" title="Artoces" nonfiltered="2412" processed="2408" dbindex="62444">
Artoces fou rei dels ibers del Caucas al segle I aC

Gneu Pompeu el va atacar el 65 aC, creuant el riu Cyrnus, i derrotant als ibers en una batalla. Desprs de creuar el Pelorus, Artoces li va demanar la pau i va enviar als seus fills com hostatges. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154124" title="Marc Artori" nonfiltered="2413" processed="2409" dbindex="62445">
Marc Artori fou un metge de Roma, seguidor d'Asclepades. Desprs fou amic i metge d'Octavi August al que va tractar durant la campanya contra Brut i Cassi el 42 aC, i el va aconsellar no assistir personalment a la batalla de Filips (Philippi) per estar indisposat, cosa que li va salvar la vida doncs una part de l'exrcit fou destrut per Brut.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154125" title="Artibi" nonfiltered="2414" processed="2410" dbindex="62446">


Artibi (Artybius, Artybios o Artiphius, Artiphios) fou un general persa del temps de Darios I el gran.

Desprs d'esclatar la revolta de Jnia (499 aC) el rei el va enviar cap a Xipre per restaurar a Gorgos, el rei de Salamina de Xipre que era favorable als perses i que havia estat deposat pel seu germ Onsil o Onsilos, favorable a la revoluci jnica (498 aC). Artifi va sortir de Cilcia i va desembarcar prop de Salamina obligant a Onsil a aixecar el setge d'Amantos (Amanthus) ciutat que romania lleial a Prsia. Els rebels esperaven l'ajut dels jonis per aquestos no van voler arriscar la seva flota contra els vaixells fenicis per anar a defensar Salamina. Artibi va atacar a Onsil muntat en un cavall entrenat per posar-se dret en front dels soldats de infanteria, per Onsil va separar les potes del animal amb un ganxo de collita  i el va matar aix com al genet; els perses estaven a punt de ser derrotats per els aristcrates xipriotes van abandonar a Onsil que llavors fou derrotat.

Els perses van restaurar a Gorgos pero Artibi ja no ho va veure.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154126" title="Platihelmint" nonfiltered="2415" processed="2411" dbindex="62447">

Els platihelmints (Platyhelminthes, del grec "platy", pla i "helminth", cuc) constitueixen un flum d'animals invertebrats acelomats i protstoms de cos tou i relativament simples. Es coneixen unes 25.000 espcies. La majoria sn hermafrodites que habiten ambients marins, fluvials i terrestres humits; moltes de les espcies ms difoses sn parsits que necessiten diversos hostes, uns per a l'estat larvari i altres per a l'estat adult.

Actualment es considera que el flum comprn diversos clades, i des d'un punt de vista rigors la classificaci tradicional es considera obsoleta.

 Caracterstiques . 
Els platihelmints sn els animals triblstics ms simples i probablement els ms primitius. Estan aplanats dorso-ventralment com una cinta i presenten simetria bilateral. Els turbelaris, com les planries, presenten cefalitzaci amb ganglis concentrats en un cervell en un dels extrems del cos; els grups parsits no tenen cap.

L'espai entre l'ectoderma i l'endoderma s ple d'un teixit mesodrmic denominat mesnquima en el qual estan incrustats els rgans interns. A diferncia de la majoria de bilateris no tenen, doncs, cavitat general i l'estructura del cos s de tipus masss (acelomat).

El tub digestiu no t anus, actuant com a cavitat gastrovascular; pot presentar nombroses ramificacions, en especial en les espcies de major mida (fins a 60 cm en algunes planries terrestres). Moltes formes parsites no tenen aparell digestiu. Tampoc no tenen aparell circulatori ni respiratori; l'oxigen que necessiten per al seu metabolisme es difon a travs dels prims teguments de l'animal.

Tampoc no tenen apndixs locomotors; es desplacen mitjanant les vibracions del seu epiteli ciliat. Tenen un senzill sistema nervis bilateral que recorre el cos. Un sistema excretor rudimentari est constitut pels protonefridis, que comencen cecs en el mesnquima.

Moltes espcies parsites tenen ventoses i ganxos de fixaci.

 Reproducci .
En contraposici amb aquesta organitzaci simple, els rgans reproductors sn dels ms complicats del regne animal. La majoria sn hermafrodites, presenten sempre fecundaci interna i, per tant rgans copuladores. En les femelles, els vuls fan cap a l'ootip, on nombroses glndules aboquen el seu contingut; els vitelaris tamb vessen les seves cllules vitelnes a l'ootipo. Els vuls sn empaquetats junt amb nombroses cllules vitelines, que arriben a l'ter, on el penis del mascle ha introdut els espermatozoides. En algunes espcies, el seu sistema muscular els permet partir-se en segments que escampen els ous que porta cada segment. Cada segment tamb pot tenir testicles i ovaris, a ms de reproduir un animal complet a partir cada segment.

Tamb es reprodueixen asexualment i per regeneraci.

Els platihelmints parsits tenen complexos cicles vitals, parasitant diversos hostes vertebrats i invertebrats.

 Classificaci . 
Segons la classificaci tradicional, el flum platihelmints, comprn quatre classes:

 Turbelaris. De vida lliure, com la planaria (Dugesia sp.);
 Monogenis. Parsits de peixos i amfibis.
 Trematodes. Parsits, com Fasciola hepatica.
 Cestodes. Parsits, com a la tnia o solitria (Taenia solium).

 Bibliografia . 
 Altaba, C. R. i cols., 1991. Invertebrats no artrpodes. Histria Natural dels Pasos Catalans, 8. Enciclopdia Catalana, S.A., Barcelona, 598 pp. ISBN 84-7739-177-7;

 Hickman, C. P., Ober, W. C. & Garrison, C. W., 2006. Principios integralos de zoologa, 13a edicin. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XVIII+1022 pp. ISBN 84-481-4528-3;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154129" title="Artistone" nonfiltered="2416" processed="2412" dbindex="62448">
Artistone (Artystone) fou una princesa aquemnida filla de Cir II el gran i germana o germanastra d'Atossa.

Fou la muller de Darios I el gran que la va estimar ms que a cap altra de les seves dones, i li va dedicar una esttua d'or. Va ser la mare d'Arsmenes o Arsanes, de Gbries (el mateix nom que el pare d'una altra de les esposes de Darios) i d'una filla, Artazostre.

Les tauletes de Perspolis indiquen que possea diversos pobles i terres al actual Fars. Sembla que organitzava grans banquets sola o de vegades junt amb el seu fill Arsames








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154131" title="Aule Corneli Cos Arvina" nonfiltered="2417" processed="2413" dbindex="62449">
Aule Corneli Cos Arvina (Aulus Cornelius Cossus Arvina) fou magister equitum el 353 aC i altre cop el 349 aC. El 343 aC fou cnsol i fou el primer general que va entrar al Samni, on va patir una emboscada en la que va salvar amb prou feines l'exrcit mercs al heroisme de Publi Deci. Desprs va derrotar als samnites i va tornar en triomf a Roma. Fou altre cop cnsol el 322 aC i dictador el 320 aC en qu va derrotar als samnites (per altres autors diuen que la victria fou dels cnsols).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154132" title="Bandera del Canad" nonfiltered="2418" processed="2414" dbindex="62450">


La bandera de Canad, coneguda popularment en angls com a Maple Leaf Flag (la bandera amb fulla d'aur) i en francs com l'Unifoli (una sola fulla), est formada per una tela vermella doble de llarga que d'alta, amb un quadrat blanc al centre, els costats del qual mesuren com la bandera d'alt. Dins el quadrat blanc hi ha una fulla d'aur d'onze puntes de color vermell.

Histria.

Desprs de la Primera Guerra Mundial, es van comenar a usar diverses versions de l'ensenya vermella canadenca com bandera nacional no oficial (juntament amb la Union Jack). Mackenzie King, que va ser Primer Ministre en diferents etapes durant les dcades de 1920 a 1940, va ser qui va introduir l's d'aquesta bandera com mesura intermitja perqu els canadencs pensessin en la idea de crear una bandera nacional per a Canad.

Durant la Segona Guerra Mundial hi va haver un intent de crear una bandera nacional perqu les tropes canadenques poguessin dur quan anaven al front per la idea no va arribar a prosperar.
No va ser fins al 1960 quan va comenar a adquirir rellevncia pblica el debat sobre l'adopci d'una bandera nacional, que va arribar al seu punt lgid en l'anomenat Great Flag Debate ("Gran debat sobre la bandera") de 1964. El principal creador del canvi va ser el llavors Primer Ministre Lester B. Pearson del partit Liberal quan el govern egipci va objectar a les forces de pau canadenques per dur la bandera del Regne Unit (un dels contingents), va tenir l'oposici de John Diefenbaker, ex-Primer Ministre i lder de l'oposici

L'ensenya vermella era impopular a la provncia francfona de Quebec (una de les bases dels liberals), mentre que gaudia de gran simpatia a les zones rurals anglfones. Diefenbaker demanava un referndum, per Pearson va formar un comit parlamentari per triar el disseny de la bandera. Desprs de diverses maniobres poltiques, el comit va triar per unanimitat el disseny actual el 29 d'octubre de 1964, creat per George F.G. Stanley, i inspirat en la bandera del Royal Military College de Canad (a Kingston, Ontrio). La nova bandera va ser adoptada per la Casa dels Comuns el 15 de desembre de 1964, i el Senat va donar la seva aprovaci l'endem passat. La reina Isabel II va proclamar la nova bandera el 28 de gener de 1965. I va ser hissada el 15 de febrer en una cerimnia oficial en presncia del Governador General Georges P. Vanier, el Primer Ministre, els membres del Gabinet, i els parlamentaris canadencs. Des de 1996, el dia 15 de febrer se celebra el Dia de la Bandera.

L'Union Jack i l'ensenya vermella canadenca segueixen hissant-se algunes vegades per grups de veterans de guerra i pels qui volen reivindicar els llaos amb la Mancomunitat Britnica de Nacions i amb la monarquia.



Banderes de territoris i provncies del Canad



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154133" title="Arvina" nonfiltered="2419" processed="2415" dbindex="62451">
Arvina fou un dels cognoms de la gens Cornlia.

Els principals personatges amb aquest cognom foren:

Aule Corneli Cos Arvina (Aulus Cornelius Cossus Arvina) ;
Aule Corneli Arvina (Aulus Cornelius Arvina) ;
Publi Corneli Arvina (Publius Cornelius Arvina);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154134" title="Aule Corneli Arvina" nonfiltered="2420" processed="2416" dbindex="62452">
Aule Corneli Arvina (Aulus Cornelius Arvina) fou fecial a Roma, i fou enviat al Samni per recuperar els presoners que els samnites van deixar lliures desprs de la batalla de les Forques Caudines el 321 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154136" title="Publi Corneli Arvina" nonfiltered="2421" processed="2417" dbindex="62453">
Publi Corneli Arvina (Publius Cornelius Arvina) fou cnsol de Roma el 306 aC, probablement fill d'Aule Corneli Cos Arvina. Fou desprs censor el 294 aC i altre cop cnsol el 288 aC.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154137" title="Aruns" nonfiltered="2422" processed="2418" dbindex="62454">

Aruns, germ de Tarquini Prisc i oncle de Tarquini el Superb. ;

Aruns, germ de Tarquini el Superb. ;

Aruns, fill de Tarquini el Superb. ;

Aruns, fill del rei etrusc Porsena ;

Aruns de Clusium, personatge llegendari;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154138" title="Aruns (germ de Tarquini)" nonfiltered="2423" processed="2419" dbindex="62455">
Aruns fou germ de Tarquini el Superb. Es va casar amb la Jove Tllia (Tullia) que el va assassinar perqu es volia casar amb Tarquini.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154139" title="Aruns (fill de Tarquini)" nonfiltered="2424" processed="2420" dbindex="62456">
Aruns fou fill de Tarquini el Superb. Va anar amb Brut per consultar l' oracle de Delfos i desprs de l'expulsi dels tarquins va morir en combat contra el mateix Brut.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154140" title="Aruns (fill de Porsena)" nonfiltered="2425" processed="2421" dbindex="62457">
Aruns fou fill del rei etrusc Porsena i va participar en diversos combats; fou enviat pel seu pare a assetjar Arcia davant de la qual va morir en un combat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154142" title="Aruns de Clusium" nonfiltered="2426" processed="2422" dbindex="62458">
Arus de Clusium fou el personatge que la llegenda diu que va convidar als gals a creuar els Alps. Segons la llegenda era el tutor de Lucumo que quan va crixer va seduir a la dona d'Arus, i aquest va temptar als gals amb vi, oli i figues per envair Itlia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154147" title="Pemi Rovirosa" nonfiltered="2427" processed="2423" dbindex="62461">
Josep Maria Rovirosa i Morgades (conegut com Pemi Rovirosa) (El Vendrell, 1969) s un msic i productor catal. 

Fundador, compositor i guitarrista de la mtica banda de Rock en catal Lax'N'Busto, Pemi Rovirosa s actualment un dels guitarristes ms importants dins del panorama musical del pop-rock dels Pasos Catalans. Ha produt grups com Mai Toquem Junts, Whiskyn's, Baeturia, la Caixa Fosca, Flai, etc. i ha collaborat amb diversos grups, com ara Glaucs o Sopa de Cabra.
Per la seva tasca com a productor, va rebre l'any 2004 el premi Joan Trayter com a millor productor de l'any.

Tamb s membre i compositor del grup Top Less,  Maleficio (2002) (editat per Discmedi ), ha participat en projectes educatius com el Rock a les aules o el Campus Rock i s mestre de guitarra a l escola de msica de Banyeres del Peneds.

 Enllaos externs .
Biografia i treballs d'en Pemi Rovirosa;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154148" title="Amos Oz" nonfiltered="2428" processed="2424" dbindex="62462">

Amos Oz (en hebreu:            ) (Jerusalem, Israel 1939) s un escriptor, periodista, pacifista i professor universitari israeli, considerat com un dels ms importants escriptors contemporanis en hebreu.

Biografia. 
Va nixer el 4 de maig de 1939 a la ciutat de Jerusalem, fill de Yehud Klausner i Fania Musman, intellectuals sionistes de dretes, amb el nom d' Amos Klausner. Els seus pares havien fugit l'any 1917 de la ciutat d'Odessa a Vlnius i d'all a Palestina l'any 1933. 

El 1954 Oz va entrar a formar part del kibutz Julda, moment en el qual adopt el nom actual. Mentre estudiava Literatura i Filosofia a la Universitat Hebrea de Jerusalem, entre 1960 i 1963, va publicar els seus primers contes curts. Va participar en la Guerra dels Sis Dies i en la Guerra del Iom Kippur i va fundar durant la dcada del 1970, al costat d'uns altres, el moviment pacifista Xalom Akhxav ("Pau Ara"). 

Actualment s professor de literatura a la Universitat Ben-Gurion del Negueb, situada a Beerxeba. L'any 2004 fou guardonat amb el Premi Internacional Catalunya concedit per la Generalitat de Catalunya, premi que compart amb el palest Sari Nusseibeh, i el 2007 amb el Premi Prncep d'Astries de les Lletres per la seva contribuci a fer de la llengua hebrea un brillant instrument per a l'art literari i per a la revelaci precisa de les realitats ms apressants i universals del nostre temps, amb especial atenci tant a la defensa de la pau entre els pobles com a la denncia de totes les expressions del fanatisme.

Obra literria.
Autor de ms de 18 llibres en hebreu i al voltant de 450 articles i assajos en hebreu i angls, la seva narrativa tracta les inquietuds i la diversitat ideolgica dels israelians de totes les tendncies poltiques i espirituals que coexisteixen al seu pas, mostrant la tensi i el delicat equilibri de la societat en la qual viuen, capturada entre l'horror de l'immediat passat anterior a la creaci de l'Estat d'Israel i l'inacabable conflicte bllic amb els seus vens palestins. 

El seu estil intensament apassionat i d'atmosfera gaireb febril en ocasions s, per moments, profundament potic. Sempre comproms amb la realitat i els seus personatges, subjeu en la seva veu un desencantament que s'adverteix tamb en els seus articles periodstics, en els quals s'aprecien, a parts iguals, retrats objectius de la realitat d'Orient Mitj i un permanent pessimisme sobre el futur de la regi. 

L'any 1988 fou guardonat amb el Premi Israel de Literatura  i posteriorment reb el Premi Goethe de Literatura el 2005 pel seu llibre autobiogrfic A Tale of Love and Darkness ("Conte d'amor i tenebres", 2003). 

Ideals poltics.
Oz est considerat un dels intellectuals ms influents del seu pas, i fou un dels primers a demanar la separaci en dos estats com a soluci del conflicte entre els israelians i els palestins desprs de la Guerra dels Sis Dies.

El 1978 oposat al procs de creaci d'assentaments jueus com a forma d'establiment sobre el territori cre el moviment Shalom Ajshav. Ferm defensor dels Acords d'Oslo de 1993 en favor de l'establiment de relacions pacfiques entre jueus i palestins, tamb fou un ferm partidari d'establir un dileg amb l'Organitzaci per a l'Alliberament de Palestina (OAP)

Proper durant molts anys al Partit Laborista d'Israel, i especialment del seu lder Shimon Peres, a partir de la dcada del 1990 s'aprop a l'esquerra, i don el seu suport a les eleccions de l'any 2003 al partit laic Merets.

Durant la darrera guerra Guerra del Lban, mitjanant la qual Israel va intentar destruir els assentaments d'Hezbol, Oz es va declarar partidari del dret d'Israel a defensar-se. Tanmateix, ben aviat va canviar d'opini, tot declarant pblicament que s'havia traspassat amb escreix el lmit perms.

Enllaos externs.
   Pgina personal d'Amos Oz a la Universitat Ben-Gurion;
  Fundaci Prncep d'Astries, Premi Prncep d'Astries de les Lletres 2007;
    Participaci d'Amos Oz a Kosmopolis. Festa Internacional de la Literatura, Barcelona, 2004;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154152" title="Piranya" nonfiltered="2429" processed="2425" dbindex="62463">





Les piranyes sn un grup de peixos carnvors d'aigua dola que viuen als rius d'Amrica del Sud. Es distribueixen en cinc gneres de la subfamlia Serrasalminae (que inclou tamb peixos herbvors estretament emparentats). Normalment mesuren entre 15 i 25 cm de longitud, tot i aix s'han trobat individus que excedien els 40 cm de longitud. Sn conegudes per les seves dents esmolades i per la seva voracitat. Habitualment es troben noms als sistemes fluvials de l'Amazones, Guaianes, Paraguai i Argentina.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154153" title="Gran Premi dels Estats Units del 1972" nonfiltered="2430" processed="2426" dbindex="62464">
Resultats del Gran Premi dels Estats Units de Frmula 1 de 1972, disputat al circuit de Watkins Glen el 8 d'octubre del 1972.

 Resultats de la cursa .






 Altres .

 Pole: Jackie Stewart  1' 40. 48;

 Volta  rpida:  Jackie Stewart  1' 41. 64;








 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154154" title="Quetzal" nonfiltered="2431" processed="2427" dbindex="62465">


Els quetzals sn uns ocells acolorits de la famlia Trogonidae que es troben a les regions tropicals d'Amrica.

El mot quetzal fou originriament usat per a denominar el quetzal resplendent, Pharomachrus mocinno, el fams quetzal de cua llarga de l'Amrica Central, que s el smbol nacional de Guatemala i dna nom tamb a la seva unitat monetria. Encara s'utilitza sovint per a referir-se a aquest ocell especficament, per actualment tamb es fa servir per anomenar totes les espcies dels gneres Pharmomachrus i Euptilotis. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154157" title="Volvo Ocean Race" nonfiltered="2432" processed="2428" dbindex="62466">

La Volvo Ocean Race (antigament coneguda com Whitbread Round the World Race) s una cursa de vela al voltant del mn, que es disputa cada quatre anys. El seu nom s deu al seu patrocinador, l'empresa de cotxes Volvo. La cursa s'inicia, tradicionalment, a Anglaterra al ms de setembre.

 Histria .
El 1972, la companyia anglesa Whitbread i la British Royal Naval Sailing Association arribaren a un acord per crear una regata global al voltant del mn, que reb el nom de Whitbread Round the World Race. Les edicions disputades han estat:


Whitbread 1973-1974.
La primera cursa s'inici a Portsmouth, Anglaterra el 8 de setembre de 1973. Disset vaixells de diverses mides hi van prendre part. Durant la cursa, tres mariners caigueren al mar i moriren: Paul Waterhouse, Dominique Guillet i Bernie Hosking.



El ms petit vaixell mexic Sayula II, capitanejat per Ramon Carlin, fou el vencedor final de la competici amb un temps compensat de 133 dies 13 hores; temps real 152 dies . En temps compensat tamb hauria guanyat la segona etapa.

Whitbread 1977-1978.
El 27 d'agost de 1977, 15 iots salparen de Southampton sota un fort vent i pluja en l'inici de la segona edici de la competici.



El Flyer, dissenyat per Sparkman & Stephens i capitanejat per Cornelius van Rietschoten fou el vencedor de la cursa. Tots 15 iots acabaren la cursa de 26.780 milles nutiques (50.000 km) de recorregut.

Whitbread 1981-1982.
El 8 d'agost de 1981 29 iots sortiren de Southampton en la nova edici d'aquesta prova.



El Flyer, dissenyat per German Frers i capitanejat per Cornelius van Rietschoten, vencedor del 1977-1978, guany la cursa tant en temps real com compensat. Noms 20 vaixells arribaren a la meta.

Whitbread 1985-1986.
El 28 de setembre de 1985 15 iots sortiren de Southampton en la nova edici d'aquesta prova.



L'Esprit d'Equipe, capitanejat per Lionel Pan venc la prova en temps compensat, amb 111 dies 23 hores. Phillips Innovator fou segon i Fazer Finland tercer. LUBS Switzerland havia estat el primer en temps real, seguit del Lion New Zealand.

Whitbread 1989-1990.
Com s habitual, la cursa es disput en diverses categories. Per primer cop, un vaixell format ntegrament per dones, el Maiden, capitanejat per Tracy Edwards particip a la prova, realitzant una bona prova. Un altre vaixell, el Creighton's Naturally sofr greus problemes i dos dels seus tripulants van caure al mar, morint un d'ells. .



LSteinlager 2 de Peter Blake guany la cursa fcilment, vencedor, tamb, a totes les etapes. La classificaci final fou:


Whitbread 1993-1994.
Per la cursa de l'edici 93-94 foren incloses noves categories, com la W60 o la Maxi i com s habitual s'aplicaren temps de correcci pels diferents handicaps.


La classificaci final fou:


Whitbread 1997-1998.
En aquesta edici tots els iots pertanyien a la classe W60 i s'adopt una classificaci per punts en lloc de l'antiga per temps. A ms, s'augmentaren el nombre d'etapes fins a 9. Volvo patrocin per primer cop la prova, la qual adopt el nom Whitbread 'round the world race for the Volvo Trophy. Noms hi prengueren part deu embarcacions.


La classificaci final fou:


* Toshiba fou patronejat originalment per Chris Dickson, essent acomiadat desprs de la primera etapa. Hans Bouscholte tamb fou reemplaat per Roy Heiner. L'America's Challenge abandon abans de comenar la segona etapa per motius financers.

Volvo Ocean Race 2001-2002.



La temporada 2001-2002, el nom de la prova adopt per primer cop el nom del patrocinador, Volvo, adoptant Volvo Ocean Race. Nous finals d'etapa van ser inclosos a Alemanya, Frana i Sucia, els principals mercats de l'empresa a Europa. Tamb es modific el sistema de puntuaci per fer la prova ms competitiva fins la darrera etapa.


A l'etapa tercera, els iots s'uniren a la clssica Regata Sydney Hobart que s'inicia el dia de Sant Esteve.

La classificaci final fou:




Volvo Ocean Race 2005-2006.
El 2005-2006, la cursa s'inici per primer cop fora del Regne Unit. Tamb s'us un nou tipus de vaixell, el Volvo Open 70.

La cursa, de 31.000 milles nutiques (57.000 km) de distncia i vuit mesos de durada, fou dividida en nou etapes. El primer classificat de cada etapa obtenia 7 punts, el segon 6, etc. A ms, la competici tenia petites curses d'un dia als voltants dels ports d'arribada. El primer d'aquestes curses obtenia 3.5 punts, el segon 3, etc. Tamb es puntuaren uns passos intermedis en algunes etapes, anomenats gates, amb 3.5 punts, etc. Aquestes competicions suposaven el 20 per cent de la puntuaci total de la cursa. A la setena estapa va morir Hans Horrevoets, holands del vaixell ABN AMRO TWO. Un accident en el vaixell espanyol Movistar provoc que la tripulaci abandons el iot el 20 de maig de 2006.







La classificaci final fou:


Volvo Ocean Race 2008-2009.
El 17 de juny del 2006, s'anunci la propera edici de la cursa que sortir de la ciutat d'Alacant, Pas Valenci, a finals del 2008.

 Enllaos externs .
Web oficial de la Volvo Ocean Race;
Volvo Ocean Race a National Geographic;

Categoria : Competicions esportives mundials
Categoria : Competicions de vela
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154162" title="Mes Arusi" nonfiltered="2433" processed="2429" dbindex="62467">
Mes Arusi (Messus Arusianus) o Messi Arusi (Messius Arusianus) fou un escriptor rom que va viure sota un dels darrers emperadors. Va escriure
Quadriga, vel Exempla Elocutionum ex Virgilio, Sallustio, Terentio, et Cicerone per literas digesta coneguda com Quadriga per estar composada per quatre autors. Aquesta obra conserva molts fragments de Cicer i de la histria de Salusti.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154164" title="Ariandes" nonfiltered="2434" processed="2430" dbindex="62468">
Ariandes fou strapa (governador) persa d'Egipte vers despres del 530 aC (segurament prop del 522 aC) fins desprs del 510 aC.

Fou nomenat per Cambises II de Prsia (530 aC 522 aC). 

Darios I el Gran va anar a Egipte el 518 aC i va pacificar el pas mig revoltat i que sembla que havia obligat a fugir a Ariandes, que fou reinstallat per Darios al seu crrec i li va encarregar de compilar les lleis del pas. El 513 aC Ariandes va enviar al rei un exrcit per ajudar-lo en la seva campanya contra els escites.

Durant el seu govern es quan se suposa que Feretime, la mare d'Arcesilau III de Cirene, li va anar a demanar ajut per venjar la mort del seu fill (suposat amic dels perses) assassinat a la ciutat de Barca. Herdot pensa que tot l'afer fou un pretext per la invasi de Cirenaica pels perses. Efectivament desprs de l'expedici es va crear la satrapia de Putaya (Libia)

Va emetre moneda de plata pura, imitant a Darios I el gran que l'havia emes d'or, per el rei; la proporci del valor de or plata era de 13:1, per a Egipte l'or valia ms (potser 16:1) i aix Ariandes va fer negoci. Assabentat el rei, el va fer matar acusat de traci. La data d'aquest fet varia entre el 510 aC i el 492 aC i es considerat dubts pels historiadors ja que mai s'ha trobat cap dric de plata fet per Ariandes. El va succeir Ferendates (Pherendates)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154165" title="Mscul braquioradial" nonfiltered="2435" processed="2431" dbindex="62469">
El mscul braquioradial, tamb anomenat mscul supinador llarg s un dels msculs posteriors de l'avantbra.

Imatges addicionals.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154166" title="The Toasters" nonfiltered="2436" processed="2432" dbindex="62470">


The Toasters sn un grup musical fundat l'any 1981 a Nova York. Van ser la primera banda ska d'Estats Units. El grup va ser format per l'angls Rob "Bucket" Hingley que portava molts pocs mesos visquent al pas. The Toasters fan un tipus d'ska conegut com la tercera onada on barregen l'ska amb diferents estils de msica com reggae, jazz, soul, dancehall, rap o rock, conformant aix un so molt caracterstic.

 Influncies .
Influenciats per l'ska de segona onada (two tone) i de grups com:
 The Specials;
The Selecter;
Madness;
The Beat;
...

Discrografia.

Discs d'estudi.


Recopilacions.
1990: T-Time;
1995: Ska Killers;
1996: History Book;
1998: History Book 1987-1998';
2000: The Best Of...;
2003: In Retrospect;

Discs en directe (Live!).
1990: Frankenska;
1993: Live In LA;
1998: Live In London;
2003: Live In Brazil;
2003: en Caracas;

 Enllaos externs .
Pgina oficial The Toasters











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154167" title="Catalan Society" nonfiltered="2437" processed="2433" dbindex="62471">
La Catalan Society s una associaci d'estudiants catalans de la London School of Economics fundada l'any 1999, que t com a principal missi donar a conixer la cultura catalana a la comunitat internacional d'estudiants de la London School of Economics aix com impulsar el reconeixement de la identitat catalana a Anglaterra i la Uni Europea. Compta amb el suport material de la instituci aix com personal d'alguns membres del professorat.

 Normalitzaci de Catalunya a la LSE.

L'associaci forma part de la associaci d'estudiants (LSE Student Union) com una associaci nacional ms (com ara l'alemanya, l'espanyola, la colombiana, la mexicana, etc.). Es registra cada any amb els estudiants nous que venen a estudiar a la London School of Economics. Depenent de les possibilitats, els membres de l'associaci participen en la fira anual de promoci de cada Societat (societies fair) que organitza la Student Union i ha arribat a tenir ms de 200 membres. La majoria dels membres no sn catalans, sin gent que sent simpatia per Catalunya, a la seva causa com a poble i a la seva llengua, aix com pel carcter obert de la societat catalana i els costums que aporta al mn acadmic i extra-acadmic. 

 Actes.

Entre els principals actes organitzats hi ha conferncies de Josep Llus Carod Rovira (2003), el president Jordi Pujol (2005) i Joan Laporta (2006). Aix mateix, anualment s'organitzen un seguit d'actes oberts a tothom com ara la projecci de pellcules i debats. A tall d'exemple, en el curs 2007-2008, es va debatre la multiculturalitat arran de la projecci de la pellcula L'auberge espagnol amb els professors Fred Halliday i Paul Preston.

 Activitats .

Anualment, els estudiants organitzen la ja tradicional "Catalan-Latin party", que es duu a terme la darrera setmana de gener. A ms, durant el perode acadmic, els seus membres es reuneixen regularment cada dos o tres dimecres al pub Geoge IV (Portugal Street) a partir de les 7 de la tarda per socialitzar-se i tamb discutir l'organitzaci de les activitats de la Societat. 

 Links i Informaci .
Catalan Soceity web site;

Joan Laporta  a la LSE;

Vegeu tamb.
Institut de Projecci Exterior de la Cultura Catalana;
Catalan LSE Alumni ;
LSE Student Union ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154168" title="Arimbes d'Epir" nonfiltered="2438" processed="2434" dbindex="62472">
Arimbes fou rei de l'Epir vers el 360 aC i fins el 342 aC i per segona vegada del 323 aC al 322 aC.

Era fill d'Alcetes I rei del molossos i va suceir en el tron al seu germ Neoptlem I d'Epir. Al comenament del seu regnat va fer un tractat amb Filip II de Macednia, que es va casar amb Olmpies la neboda d'Arimbes (359 aC). Fou destronat pel seu nebot Alexandre I d'Epir (Alexandre Mols), germ d'Olmpies, el 342 aC. 

Alexandre Mols va morir al sud d'Itlia a Pandsia el 326 aC i el va succeir el seu fill Neoptlem II d'Epir, fins que el 323 aC Arimbes el va apartar del poder. Va morir poc temps desprs (322 aC) i el va succeir el seu fill Aecides, pare de Pirros.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154169" title="Asander" nonfiltered="2439" processed="2435" dbindex="62473">


Asandre de Cria (Asander), didoc;
Asandre del Bsfor, rei del Bsfor Cimmeri.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154170" title="Asandre de Cria" nonfiltered="2440" processed="2436" dbindex="62474">
Asandre (Asander) fou un general macedoni, fill de Filotes i germ de Parmeni. 

Alexandre el Gran el va nomenar el 334 aC governador de Ldia i altres regions que havien estat governades per Espitridates, i li va deixar un fort exercit per assegurar el domini macedoni. 

Al comenament del 328 aC Asandre i Nearc van aportar mercenaris grecs a Alexandre que llavors es trobava a Zariaspa. A la mort d'Alexandre el 323 aC va obtenir el govern de Cria i en fou confirmat per Antpater, i sota ordres d'aquest va lluitar contra tal i Alcetes, partidaris de Perdicas d'Orstia, pels que fou derrotat per va conservar Cria.

El 317 aC mentre Antgon era a Prsia i Mdia, es va aliar amb Ptolemeu I Ster i Cassandre de Macednia. El 315 aC Antgon va comenar hostilitats contra la coalici, i va enviar al seu nebot Ptolemeu, cap a Amisos, que havia estat atacada per Asandre. Aquest es va poder sostenir amb l'ajut egipci i macedoni fins el 313 aC quan Antgon el va atacar personalment i el va obligar a rendir-se, restau-rant la llibertat de les ciutats gregues de la costa, i governar  la resta de la satrapia com a depenent d' Antgon; a ms va haver de deixar al seu germ Agat (Aghaton) com hostatge. 

No massa desprs Asandre va trencar l'acord, va aconseguir rescatar al seu germ i va demanar ajut a Ptolemeu i Seleuc. Antgon va enviar un exercit a restablir la seva autoritat i aquesta fora va ocupar Cria. La sort d'Asandre no es coneguda per no torna a ser esmentat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154171" title="Wig Wam" nonfiltered="2441" processed="2437" dbindex="62475">


Wig Wam s una banda de rock noruega, de l'estil Glam Metal, que imita el tpic estil de les bandes estatunidenques dels anys 80.

 Eurovisi .
Al Festival de la Can de l'Eurovisi 2005, Wig Wam va representar Noruega desprs d'haver guanyat la preselecci noruega Melodi Grand Prix. Amb la can "In my dreams", escrita pel guitarrista "Teeny", el grup va aconseguir la novena plaa de la classificaci a Kev. Aviat la can va assolir un gran xit a Noruega, arribant a situar-se durant dinou setmanes entre els singles ms venuts i encapalant durant tres setmanes el la primera posici de la llista nacional de vendes de singles , un fet que ni tan sols havien aconseguit els dos guanyadors noruecs d'Eurovisi. L'xit comercial tamb va ser moderat a Islndia i Sucia. L'eslogan de la banda diu: "El rock s el nou xit". 

Wig Wam va intentar participar a l'Eurovisi del 2004, per finalment va acabar tercer a la final nacional noruega. La can "Crazy things" no va ser suficient per vncer el cantant Knut Anders Srum i la can "High", que finalment va acabar a l'ltima posici a la final de l'eurofestival.

El 1998, el lder de la banda, "Glam" tamb va prendre part en solitari a la preselecci noruega on va aconseguir la tercera posici.

Desprs de l'Eurovisi del 2005, Glam va causar controversia amb algunes de les entrevistes que va atendre desprs del concurs, sobretot per la que va concedir a la britnica BBC, on va haver de ser separat de la representant del Regne Unit, Javine. La banda tamb va confirmar la seva intenci de fer una gira per tot Europa a finals del mateix any.

D'altra banda, els duet representant de Letnia va acusar els Wig Wam d'imitar una estructura musical d'una altra can, que no van concretar.

El 28 de Maig, els Wig Wam van ser un dels convidats especials a la preselecci per a l'Eurovisi Jnior, aix com a la preselecci per a l'Eurovisi del 2006, el 4 de maig del 2006, on van presentar una versi de la can que l'any anterior havien interpretat a l'Eurovisi, a ms del seu nou single, "Gonna Get You Someday".

 Histria de la Banda .
Wig Wam ve de Noruega, concretament del comtat d'stfold, on es va fundar el 2001. Abans de constituir-se com a banda, els seus membres ja eren actius al mn de la msica, i havien tocat a grups com Dream Police, Artch, Sha-Boom, Ole Evenrud i Alien, o b com a artistes individuals. Wig Wam va treballar fort fins arribar al capdamunt de les llistes nacionals, tot comenant la carrera amb nombroses actuacions en directe arreu del pas. D'aquesta manera aviat van esdevenir un dels grups de directe ms populars del pas. Els seus fans sn coneguts amb el nom de "Wig Wamaniacs".

El 2004 el grup va publicar el seu lbum debut titulat "667 ... The Neighbour Of The Beast", que tamb va arribar al mercat suec. Entre altres coses, el disc contenia una coberta del primer xit de Mel C "I Turn to You". Desprs de qualificar-se per l'Eurovisi 2005 d'Ucrana, Wig Wam van publicar el seu disc a nivell europeu, amb una nova versi sota el ttol "Hard To Be A Rock'n'Roller In Kiev", que incloa l'xit "In My Dreams". Entre els seus dols musicals, Wig Wam cita grups com Kiss i Sweet.

El novembre de 2005, el grup va publicar el seu primer DVD, titulat "Rock 'N' Roll Revolution 2005", on mostraven el que van considerar el seu millor any. El DVD incloa "Wig Wam Symphonic".

El mar de 2006, Wig Wam va publicar el seu segon album, "Wig Wamania", que va obtenir una millor distribuci a Europa. El juliol de 2006, "Wig Wamania" va ser rellanat fins i tot al Jap a travs de King Records, amb tres canons extres.

A finals d'agost, l'anterior disc de la banda tamb va resultar exits al mercat japons. La versi japonesa amb 3 canons extres es va adaptar al mercat amb el ttol "Hard To Be A Rock n Roller  In Tokyo!".

 Membres .
 Glam (ge Sten Nilsen)   veu;
 Teeny (Trond Holter)   guitarra;
 Flash (Bernt Jansen)   baix;
 Sporty (ystein Andersen)   bateria;

 Discografia .
lbums.
667.. The Neighbour of the Beast (2004);
Hard to Be a Rock 'n' Roller (2005) Nmero 10 a Noruega;
Hard to Be a Rock 'n' Roller.. in Kiev! (2005);
Wig Wamania (2006), Nmero 10 a Noruega;

Senzills.
Crazy Things* (SmashMusic/Global Music, mar 2004);
I Turn To You/Crazy Things (Global Music, juny 2004);
Hard to Be a Rock'n'Roller/The Drop (Voices of Wonder/VME, octubre 2004);
In My Dreams/Out of Time (Voices of Wonder/VME, March 2005) Nmero 1 a Noruega i Islndia, i nmero 26 a Sucia;
Bless the Night/Dschengis Khan (live)/Bless the Night video (Voices of Wonder/VME, agost 2005) Nmero 11 a Noruega;
Gonna Get You Someday/Ballrom Blitz (Voices of Wonder/VME, mar 2006) Nmero 5 a Noruega;
Daredevil Heat (Voices of Wonder/VME, 15 de maig,  2006) Features music video of Gonna Get You Someday.
Bygone Zone (Voices of Wonder/VME, 16 d'octubre,  2006) Nmero 16 a Noruega.
Promocionat noms com a single.

Videos.
"In My Dreams" (2005);
"Gonna Get You Someday" (2006);

Enllaos externs.
Web oficial internacional;
Management de la banda;
Wig Wam a MySpace;
Wig Wam a Napalm Records;

Videos.
"In My Dreams" (2005) a Napalm Records (Windows Media Video);
"Gonna Get You Someday" (2006) at Napalm Records (Windows Media Video);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154174" title="Asandre del Bsfor" nonfiltered="2442" processed="2438" dbindex="62476">
Asandre fou rei del Bsfor Cimmeri.

Fou primer general sota el rei Farnaces I del Bsfor amb la germana del qual, Dinamis, estava casat. 

El 47 aC li fou encomanada temporalment la regncia del regne mentre el rei anava a combatre a Gneu Domici Calv i llavors es va revoltar contra el seu cunyat esperant aix acontentar als romans per, una vegada derrotat Farnaces, esser reconegut com a rei. Farnaces efectivament fou derrotat i es va refugiar al Regne del  Bsfor on Asandre el va fer matar i va usurpar el tron per no fou reconegut pels romans i Juli Csar va donar la corona a Mitridates de Prgam que va iniciar la guerra contra l'usurpador.

Els resultats de la lluita no son ben coneguts per segons Lluci, Asandre fou deposat (abans del 40 aC) i desprs restablert per August (vers 30 aC) i hauria regnat fins a la seva mort que es pot datar vers el 17 aC. 

Es va deixar morir de gana als 93 anys, desesperat al veure a les seves forces desertar al camp d'Escriboni de Clquida. La seva dona Dinamis hauria assolit les regnes del poder per un mesos fins que Escriboni es va fer amb el poder vers el 15 aC.

Estrab diu que va construir una muralla al istme de Crimea per protegir el regne dels atacs del nmades.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154175" title="Ascar" nonfiltered="2443" processed="2439" dbindex="62477">
Ascar (Ascaros, Ascarus) fou un escultor teb que va fer una esttua de Zeus que els tessalis van dedicar a la deessa Olmpia. Segurament fou deixeble d'Agelades de Sici.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154177" title="Asclap" nonfiltered="2444" processed="2440" dbindex="62478">
Asclap (Asclapo) fou un metge grec de Patres, que va atendre al llibert de Cicer, Tir, durant la seva malaltia, el 51 aC. Cicer en va quedar satisfet i li va donar una carta de recomanaci per Servi Sulpici (47 aC)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154179" title="Asclepades" nonfiltered="2445" processed="2441" dbindex="62479">


Asclepades (famlia), de l'illa de Kos;

Asclepades d'Adramtion fou un antic poeta grec esmentat a l'antologia grega.

Asclepades d'Alexandria fou un escriptor grec que s esmentat com autoritat a l'escolstica d'Aristfanes.

Asclepades d'Anazarbe, escriptor grec ;

Ari Asclepades (Areius Asclepiades), suposat metge grec ;

Asclepades Bitini, metge grec ;

Asclepades de Xipre, historiador grec;

Escriboni Asclepades (L. Scribonius Asclepiades), metge rom ;

Asclepades Farmaci (Asclepiades Pharmacion), metge grec;

Asclepades Filofsic  (Asclepiades Philophysicus), metge grec;

Asclepades el Jove (Asclepiades Junior);

Marc Gal Asclepades (Marcus Gallus Asclepiades), suposat metge grec ;
 
Asclepiades Mendes, religis egipci;

Asclepades de Mrlia, escriptor i historiador grec  ;

Asclepades de Samos fou un poeta grec, mestre de Tecrit de Siracusa que va escriure poesia epigramtica buclica. ;

Asclepades Titiense (Asclepiades Titiensis) fou un metge grec que va viure al segle II i s esmentat per Celi Aureli;

Asclepades de Tragilos, escriptor grec  ;

Asclepades de Tralles fou bisbe de Tralles (Tralles) ;

Asclepades, escriptor grec;

Asclepades, filsof cnic grec;

Asclepades,  fou un filsof cnic grec;

Asclepades fou el nom de nombrosos metges grecs;

Asclepades, poeta epigramtic grec;

Asclepades, poeta lric grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154180" title="Asclepades d'Anazarbe" nonfiltered="2446" processed="2442" dbindex="62480">
Asclepades d'Anazarbe fou un escriptor grec que s esmentat per Esteve Bizant com autor de moltes obres, per noms assenyala especficament una d'elles, sobre rius.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154181" title="Ari Asclepades" nonfiltered="2447" processed="2443" dbindex="62481">
Ari Asclepades (Areius Asclepiades) es el nom d'un suposat metge grec que esmenta Gal a De Compos. Medicam. sec. Locos., VIII 5. vol. XIII. p. 182), per que sembla que es tracta d'un error i el nom correcte seria Areios Asclepiodoros.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154182" title="Asclepades Bitini" nonfiltered="2448" processed="2444" dbindex="62482">
Asclepades Bitini fou un metge de Bitnia que va obtenir una gran popularitat a Roma  al comenament del segle I, i va mantenir durant la seva vida i encara va transmetre als seus successors. 

Es diu que primer fou mestre de retrica i no va tenir xit i llavors es va dedicar a la medicina. Sense haver estudiat medicina fins llavors, va saber recomanar dieta, exercici, banys, neteja i altres circumstancies que encara son necessries per la salut, per no va prohibir mai el vi sin que en va encoratjar el consum. Va dividir les malalties en agudes i crniques. Filosficament es deia seguidor d'Epicur. 

Plini el Vell diu que va arribar a edat avanada sense posar-se malalt i que finalment va morir d'accident.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154183" title="Asclepades de Xipre" nonfiltered="2449" processed="2445" dbindex="62483">
Asclepades de Xipre fou un historiador grec que va escriure un treball sobre l'illa de Xipre i sobre Fencia un fragment del qual fou preservat per Porfiri.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154184" title="Escriboni Asclepades" nonfiltered="2450" processed="2446" dbindex="62484">
Escriboni Asclepades (L. Scribonius Asclepiades) s el nom d'un metge que apareix en una inscripci i que s'ha suposat que podria ser el mateix personatge que Escriboni Llarg Designati (Scribonius Largus Designatianus), cosa que s dubtosa.
Vegeu tamb.
Marc Artori;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154185" title="Asclepades Farmaci" nonfiltered="2451" processed="2447" dbindex="62485">
Asclepades Farmaci (Asclepiades Pharmacion) fou un metge que probablement va viure al final del segle I o comenament del segle II, i s esmentat per Andrmac, Discorides, Escriboni Llarg i per Gal. El seu sobrenom era degut al seu gran coneixement en farmcia, sobre lo que va escriure 10 llibres, cinc de remeis externs i cinc d'interns. Fou conegut tamb com Asclepades el Jove (Asclepiades Junior).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154186" title="Asclepades Filofsic" nonfiltered="2452" processed="2448" dbindex="62486">
Asclepades Filofsic  (Asclepiades Philophysicus)  fou un metge que probablement va viure al segle II, o poc abans. s esmentat per Gal que ha conservat alguna de les seves formules.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154187" title="Marc Gal Asclepades" nonfiltered="2453" processed="2449" dbindex="62487">
Marc Gal Asclepades (Marcus Gallus Asclepiades) es el nom d'un suposat metge grec que esmenta Gal a De Compos. Medicam. sec. Locos., VIII  5. vol. XIII. p. 178, per que sembla que es tracta d'un error i el nom correcte seria Marcus Gallus Asclepiodoros.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154188" title="Asclepiades Mendes" nonfiltered="2454" processed="2450" dbindex="62488">
Asclepades fou un religis egipci precristi. Segons Suides possea un profund coneixement de la teologia egpcia i va escriure alguns himnes als deus nadius. Va escriure tamb altres llibres: un sobre l'enteniment entre les religions; un altra d'histria d'Egipte (esmentat per Ateneu) i un tercer sobre Ogiges. Segurament es el mateix personatge que Suetoni esmenta com Asclepades Mendes el que indicaria que era nascut a Mendes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154189" title="Asclepades de Mrlia" nonfiltered="2455" processed="2451" dbindex="62489">
Asclepades de Mrlia fou un escriptor i historiador grec nascut a Mrlia a  Bitnia, o a  Nicea. Fou fill de Ditim i deixeble d'Apolloni Rodi i va viure en el temps de Pompeu el gran quan va ensenyar gramtica a Roma. Segurament va residir un temps a Hispnia i va deixar una relaci de les tribus d'aquest territori (que utilitza Estrab). s esmentat tamb com autor de diverses obres en grec, destacant una histria de  Bitnia en al menys 10 llibres. Es generalment considerat autor tamb d'una histria d'Alexandre el Gran esmentada per Arri. Com que Suides el situa cent anys abans s'ha suposat que hi podia haver dos Asclepades de Mrlia, un seria l'avi i l'altra el fill o el net.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154191" title="Anonymous" nonfiltered="2456" processed="2452" dbindex="62490">
 
Els Anonymous sn un grup d'Andorra d'estil Punk Rock californi, formada el 2004 a Andorra la Vella. La banda ha tingut molt xit al pas, sobretot arrel de la participaci a l'Eurovisi del 2007. Grcies a aix, els Anonymous s'han acabat de donar a conixer a Catalunya.

De moment, a part del single que els ha dut a Eurovisi, els Anonymous no han enregistrat cap disc. S que tenen una maqueta amb temes com "I Want It All", "Shit Sucks", "No President At All", "10MIN".

 Eurovisi .
Els Anonymous van representar Rdio i Televisi d'Andorra a l'Eurovisi amb la can "Salvem El Mn", desprs que l'ens pblic els escolls mitjanant una selecci interna. Finalment, malgrat la gran expectaci que la participaci andorrana va aixecar al festival celebrat a Hlsinki, els Anonymous no van aconseguir passar a la final del concurs. 

El fet que Andorra, juntament amb altres pasos com Sussa o Polnia, no es classifiqus a la final del certamen va fer aixecar malestar entre els seguidors de l'esdeveniment, posant de manifest el fet que el vot venal dels pasos de l'est els havia impedit el pas a la final. Tant es aix, que durant la final del certamen es va veure onejar entre el pblic una pancarta amb el lema "Where is Andorra?" (On s Andorra ?)...

En acabar-se la semifinal es va desvetllar que Andorra va assolir la 12a posici en rebre una puntuaci de 80 punts: 4 de Bielorrssia, 2 de Crocia, 7 de la Repblica Txeca, 5 d'Estnia, 5 de Finlndia, 1 de l'Antiga Repblica Iugoslava de Macednia, 4 de Grcia, 6 d'Islndia, 4 d'Irlanda, 2 d'Israel, 2 de Litunia, 2 de Noruega, 6 de Polnia, 6 de Portugal, 4 de Rssia, 4 d'Eslovnia, 12 d'Espanya, 2 de Sucia i 2 punts de Turquia. Finalment, Andorra es va quedar a 12 punts del pas a la final, darrere de Portugal.

Els Anonymous han sigut els nics entre els altres 2 participants d'Andorra a Eurovisi que van treure un single (Marta Roure , Jenny ) que han aconseguit tornar a entrar a la llista dels singles ms venuts una vegada desprs de celebrar-se el Festival. Han tornat a entrar a la llista en la 23a setmana de l'any 2007 a la posici 19. Finalment, a la setmana 24, han tornar a sortir de la llista.

Discografia.

 "Salvem el mn - Let's save the world" (Single)   #3 Espanya (17a setmana 2007);
 "Salvem el mn - Let's save the world" (Single)   #7 Espanya (18a setmana 2007);
 "Salvem el mn - Let's save the world" (Single)   Fora de la llista (19a setmana 2007);
 "Salvem el mn - Let's save the world" (Single)   Fora de la llista (20a setmana 2007);
 "Salvem el mn - Let's save the world" (Single)   Fora de la llista (21a setmana 2007);
 "Salvem el mn - Let's save the world" (Single)   Fora de la llista (22a setmana 2007);
 "Salvem el mn - Let's save the world" (Single)   #19 Espanya (23a setmana 2007);
 "Salvem el mn - Let's save the world" (Single)   Fora de la llista (24a setmana 2007);

Enllaos externs.
Web oficial dels Anonymous redirigit sobre la seva pgina a MySpace ;
Blog oficial dels Anonymous;
Web oficial andorr d'Eurovisi de l'any 2007;
Pgina d'informaci, vdeo i lletra, al web oficial del Festival de la Can de l'Eurovisi ;
EuroAndorra, el portal eurovisiu del Pirineu ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154192" title="Asclepades de Tragilos" nonfiltered="2457" processed="2453" dbindex="62491">
Asclepades de Tragilos fou un escriptor grec de Tragilos a Trcia, contemporani i deixeble d'Iscrates d'Atenes. Encara que es diu que fou un escriptor trgic sembla que fou ms aviat un sofista.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154193" title="Asclepades de Tralles" nonfiltered="2458" processed="2454" dbindex="62492">
Asclepades de Tralles fou bisbe de Tralles (Tralles) que va viure vers el 484. La seva epstola Anathematismi dirigida contra Full, s'ha conservat en la seva traducci al llat. Tamb es conserven algunes cartes. Un escriptor cristi del mateix nom esmentat per Lactanci, era segurament persona diferent, una mica anterior en el temps.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154194" title="Asclepades (escriptor)" nonfiltered="2459" processed="2455" dbindex="62493">
Asclepades fou un escriptor grec, fill d'Arei, que va escriure un treball sobre Demetri de Falron. Podria ser el mateix personatge que el Asclepades de Mrlia que es diu que fou nascut a Nicea.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154195" title="Asclepades de Flios" nonfiltered="2460" processed="2456" dbindex="62494">
Asclepades fou un filsof cnic nadiu de Flios (Phlius), contemporani de Crates de Tebes, que hauria viscut doncs vers el 330 aC. Un filsof del mateix nom s esmentat com a cec per Cicer, per no es segur que sigui el mateix personatge.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154196" title="Asclepades (filsof)" nonfiltered="2461" processed="2457" dbindex="62495">
Asclepades fou un filsof cnic grec esmentat per Servi i per Quit que va viure en els regnats de Constanci II (337-361) i Juli l'Apstata (381-363). s esmentat per Ammi Marcell.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154197" title="Asclepades (poeta)" nonfiltered="2462" processed="2458" dbindex="62496">
Asclepades fou un poeta epigramtic grec. Diversos fragments sota aquest nom apareixen a l'antologia grega, per probablement corresponen a diversos poetes del mateix nom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154198" title="Asclepades (poeta lric)" nonfiltered="2463" processed="2459" dbindex="62497">
Asclepades fou un poeta lric que va escriure uns versos caracterstics que s'assemblen als corimbics i que foren coneguts per versos asclepadics, per no se sap si els va inventar o es van dir aix perqu els usava freqentment. Va viure al temps d'Alceu i Safo.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154199" title="Asclepidor (pintor)" nonfiltered="2464" processed="2460" dbindex="62498">
Asclepidor fou un un pintor atenenc contemporani d'Apelles de Colof que el considerava excellent (millor que ell mateix) en simetria y correcci del dibuix. L'esmenta Plutarc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154200" title="Asclepidor de Macednia" nonfiltered="2465" processed="2461" dbindex="62499">
Asclepidor de Macednia fou un general d'Alexandre el Gran. Era fill de Timander. 

Fou nomenat per Alexandre strapa de Sria (331 aC). El 328 aC va dirigir els reforos per Alexandre a l'sia Oriental i una vegada a Bactriana es va veure involucrat en una conspiraci dirigida per Hermolau contra el rei.

Probablement es el mateix general al que Antgon el borni va nominar strapa de Persis el 317 aC, per es diferent d'un general amb el mateix nom que va servir a Cassandre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154201" title="Astipalees" nonfiltered="2466" processed="2462" dbindex="62500">
Astipalees o Astipalea (Astypalea) filla de Fnix i Permede, germana d'Europa i mare (amb Posid com a pare) del argonauta Anqueu, i d'Eurpil, rei de Cos. Una illa de les Cclades porta el seu nom (Astipalaia).

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 30.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154202" title="Atalant" nonfiltered="2467" processed="2463" dbindex="62501">
Atalant fou una figura mitolgica que alguns consideren nica i altres dues diferents: l'Atalant de Becia i el d' Arcdia.

El d'Arcdia es suposat fill de Jasi (Jsion, Jasius) i Climene; el de Becia es fill d'Esquenos i casat amb Hipmenes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154203" title="Atalante" nonfiltered="2468" processed="2464" dbindex="62502">
Atalante fou la germana de Perdicas d'Orstia. Es va casar amb el general tal, amb el que va anar a la campanya d'Egipte el 321 aC. Fou assassinada poc dies desprs de la mort del seu germ a Egipte, pel mateix exrcit de Perdicas, que havia decidit condemnar a mort als seus fidels. tal en canvi, que dirigia la flota a Pelusium, es va poder escapar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154204" title="Atrries" nonfiltered="2469" processed="2465" dbindex="62503">
Atrries (Atarrhias) fou un general macedoni que apareix esmentat per Curtius a les guerres d'Alexandre el Gran, i al qual Cassandre va enviar amb un exrcit per rebutjar la invasi de Macednia per Aecides d'Epir el 317 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154205" title="Cable" nonfiltered="2470" processed="2466" dbindex="62504">
Un cable s un element conductor format per un conjunt variable de fils metllics, generalment recoberts per un material allant o protector.


Conductors elctrics.



Els conductors elctrics sn els cables que tenen com a finalitat el transport d'electricitat. Aquest tipus de cables es poden classificar en dos tipus: cables unifilars, formats per un sol conductor, i cables multifilars, si estan formats per un conjunt de conductors parallels o entrellaats. 

Normalment es fabriquen de materials com el coure o l'alumini, i estan revestits per un material allant, que pot ser plstic, cautx, etc., per tal de protegir el material conductor i per evitar l'acci del conductor sobre qualsevol sser o objecte. Per exemple, evitar el risc l'electrocuci.

Existeixen casos en qu s'utilitzen cables sense cap tipus d'allant, s el cas de les lnies aries d'alta tensi.


 Cables de comunicaci .
 Cable coaxial;
 Cable de fibra ptica;
 Cable apantallat;
 Cable submar;


Colors dels cables.

Segons el REBT (Reglament Electrotcnic de Baixa Tensi) les installacions elctriques han de seguir unes pautes pel que fa els colors dels cables que utilitzen. El cable de fase ser sempre negre, marr o gris, el cable del neutre ser de color blau i el cable de terra ser verd-groc. Els elements de control (termstats, temporitzadors,etc.) tamb poden utilitzar cable de color vermell.
          

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154206" title="Ateu Pretextat" nonfiltered="2471" processed="2467" dbindex="62505">
Ateu Pretextat o simplement Ateu (Ateius Pretextatus) conegut tamb per Ateu el Filleg (Philologus) fou un gramtic grec nascut a Atenes per que va exercir a Roma on fou un dels mes celebres. El seu nom era Atei per era conegut per Pretextatus i per Philologus. Va viure a la segona meitat del segle I aC. Era un llibert i potser fou esclau del jurista Ateu Capit. Fou ntim amic del historiador Sallusti  pel qual va escriure un extracte d'histria romana (Breviarium rerum omnium Romanarum) i  d'Gai Asini Polli.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154209" title="Juli Ateri" nonfiltered="2472" processed="2468" dbindex="62506">
Juli Ateri (Julius Aterianus) fou un historiador rom  autor d'una obra sobre els Trenta Tirans que cobreix els anys 259 al 268, i en especial sobre Victor. Un extracte s'ha conservat per Trebelli Polli.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154210" title="Aule Aterni" nonfiltered="2473" processed="2469" dbindex="62507">
Aule Aterni o Aule Ateri (Aulus Aternius o Aulus Aterius) fou cnsol de Roma el 454 aC junt amb Espuri Tarpeu Mont Capitol. En aquest consolat es va passar la Lex Aternia Tarpeia. El 448 aC fou trib del poble, i va ser el darrer patrici que va exercir aquest crrec. Fou conegut amb el renom de Fontinalis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154212" title="Ateri" nonfiltered="2474" processed="2470" dbindex="62508">
Ateri, tamb escrit com a Hateri (Aterius o Haterius), fou un jurista rom probablement contemporani de Cicer que va donar lloc a una de les famoses puntualizacions de l'orador en una carta dirigida a Luci Papiri Pet: "Tu istic te Ateriano jure delectato: ego me hie Hirtiano", que tradut significa: "mentre voste est gaudint amb la llei (ius) d'Ateri, deixi'm a mi amb el menjar amb salsa (ius) del meu amic Hirti".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154213" title="Hateri" nonfiltered="2475" processed="2471" dbindex="62509">


Hateri, jurista roma, vegeu Ateri;

Hateri, poltic rom ;

Quint Hateri senador i retric roma ;

Quint Hateri Anton, cnsol l'any 53;

Hateri Ruf, cavaller rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154214" title="Atames" nonfiltered="2476" processed="2472" dbindex="62510">


Atames, deu grec;

Atames, filsof pitagric grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154215" title="Atamant" nonfiltered="2477" processed="2473" dbindex="62511">
Segons la mitologia grega, Atamant fou un rei d'Orcomen, fill d'ol i d'Enrete.

Del seu matrimoni amb Nfele tingu dos fills, Frixos i Helle. Desprs es cas amb Ino i tingu dos fills ms, Learc i Melicertes. Enganyat per Ino, va intentar sacrificar els fills del primer matrimoni, per aquells aconseguiren fugir. Ms endavant, la deessa Hera, irritada amb Ino, el va fer tornar boig i, confonent els seus familiars amb unes feres, va matar Learc. Tamb encalava Ino i Melicertes, per van saltar al mar des d'una roca abans que els pogus agafar.

Per expiar el seu crim, s'hagu d'exiliar. L'oracle li havia dit que s'installs on les feres li donessin de menjar, i en arribar a la Tesslia trob uns llops devorant un molt, per quan ell s'hi acost van fugir.  Comprengu que aquest era el senyal, i all fund la ciutat d'Alos.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 31.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154216" title="Atames (filsof)" nonfiltered="2478" processed="2474" dbindex="62512">
Atames (Athamas) fou un filsof pitagric grec que s esmentat per Climent d'Alexandria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154217" title="Atanades" nonfiltered="2479" processed="2475" dbindex="62513">
Atanades (Athanadas) fou un escriptor grec que va escriure una obra sobre el territori de l'Ambrcia que s esmentada per Anton Liberalis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154218" title="Atanes" nonfiltered="2480" processed="2476" dbindex="62514">
Atanes (Athanas o Athanis) fou un historiador grec autor d'un treball sobre Siclia  que s esmentat per Plutarc. Es creu que s el mateix escriptor anomenat Athanis per Ateneu i que justament tamb va escriure una obra sobre Siclia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154219" title="Atanasi" nonfiltered="2481" processed="2477" dbindex="62515">



Sant Atanasi d'Alexandria, arquebisbe i sant ;
Atanasi d'Alexandria, prevere de l'esglsia d'Alexandria;
Atanasi Escolstic d'Emesa, jurista grecorom ;
Atanasi Escolstic, jurista grecorom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154220" title="Atanasi Escolstic" nonfiltered="2482" processed="2478" dbindex="62516">
Atanasi Escolstic (Athanasius Escholasticus) fou un jurista grecorom que va escriure sobre Estaci desprs de la publicaci de la Baslica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154221" title="Atanasi Escolstic d'Emesa" nonfiltered="2483" processed="2479" dbindex="62517">
Atanasi Escolstic (Athanasius Escholasticus) fou un jurista grecorom que exerc com advocat a Emesa, i fou contemporani de Justini I. Va publicar en grec un eptom de Justini. Probablement tamb es el mateix Atanasi autor de l'obra "de Criminibus"


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154222" title="Fantoft" nonfiltered="2484" processed="2480" dbindex="62518">
Fantoft s un dels cinc districtes del kommune de Bergen. Se situa fins la vall de Bergen, a Noruega, entre la muntanya Lvstakken i el masss del Byfjellene, prop de 5 quilmetres al sud del centre de Bergen. 

Just a deu minuts a peu de Fantoft s'hi troba la residncia d'estiu de la famlia reial noruega, anomenada Gamlehaugen (Jard vell), envoltada per uns grans jardins oberts al pblic, just a la vora del fiord de Nords. A uns 15 quilmetres de Fantoft hi ha l'aeroport de Flesland.

Fantoft s conegut sobretot per l'Stavkirke de Fantoft (esglsia de fusta de Fantoft) i la Residncia d'Estudiants de Fantoft.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154223" title="Atanasi d'Alexandria" nonfiltered="2485" processed="2481" dbindex="62519">
Atanasi d'Alexandria fou un prevere de l'esglsia d'aquesta ciutat, fill d'Isidora, la germana de Ciril d'Alexandria. Fou deposat del seu crrec i expulsat de la ciutat pel bisbe Dioscur. Va fer un escrit contra aquest Dioscur, que fou presentat al concili de Calcednia el 451. 

Vegeu tambe: Sant Atanasi d'Alexandria ;
  


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154224" title="Flesland" nonfiltered="2486" processed="2482" dbindex="62520">
Flesland s un nucli situat dins del municipi de Bergen, que compta amb uns 300 habitants.

El terme de Flesland acull l'aeroport internacional de Bergen-Flesland.

Flesland tamb s un cognom noruec.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154225" title="Carrer" nonfiltered="2487" processed="2483" dbindex="62521">

El carrer s un espai urb, lineal i pblic, vorejat de cases, solars o parets, que permet la circulaci de persones i, en el seu cas, vehicles i que dna accs a diferents parcelles o edificis que es troben als seus costats. En el subsl del carrer es disposen les xarxes de les installacions dels serveis urbans a les edificacions como : clavegueram, la distribuci d'aigua potable i les de gas natural, electricitat a baixa mitja o alta tensi i telecomunicacions.

El mot catal carrer prov del llat carrarius, adjectiu que significa carreter (p.ex. caminus carrarius significa cam per a carros.  Els principals trets que s'associen al carrer en una poblaci, una vila o una ciutat sn :

1.- El carrer s, en primer terme, una via o cam per anar d un lloc a altre de la poblaci. A banda d algunes excepcions, el carrer s un espai de circulaci tant de persones com de vehicles. ;

2.- El carrer s un espai pblic urb, s el suport de les activitats ciutadanes no privades com : l anar a casa, a la feina o a l escola, el passeig, el joc infantil, la troballa amb els amics o els vens, etc., i tamb de les activitats ciutadanes pbliques (veure punts 3 i 4).

3.- El carrer s lineal, la dimensi longitudinal predomina en ell i en les infraestructures associades fileres de cases, d arbres, de fanals, etc.) aix com en les activitats socials que tenen lloc en el carrer com sn : les processons, manifestacions, desfilades, etc., aix com les fires, els mercats i festes populars que tenen el seu lloc i s escampen al llarg dels carrers i com aquests conflueixen en les places principals de les poblacions.

4.- La dimensi arquitectnica est sempre present al carrer. Els edificis o, en el seu cas els solars (futurs edificis) el flanquegen i amb ells l'envolten les activitats associades : els aparadors, el comer, la informaci, els reclams publicitaris o de tot tipus, aix com la prpia arquitectura, les escultures, el disseny i una srie de fets o manifestacions culturals o esttiques que tenen en el carrer el seu escenari, com sn determinats esports, msiques, danses, arts, etc. i el turisme, el qual es fa i viu en el carrer.

Un carrer pot ser simplement un cam de terra, per normalment es troba pavimentat amb un material resistent com el formig o la cermica. Algunes parts del carrer poden incloure rails o carrils asfaltats per a autombils.



Disseny dels carrers.
El carrer, normalment t l'amplada constant, i la seva estructura ms corrent s la formada per dos franges laterals que sn les voreres i la franga central que s la calada. Les franges de vorera, en la major part dels cassos, estan limitades per la vorada, que no s altre cosa que una pea que forma el ressalt que mant el paviment corresponent ms amunt que la calada.

La funci de la vorada no s altre que donar protecci a les persones que es desplacen a peu per la vorera, tant per evitar que els vehicles que transiten per la calada pugin a la vorera i els facin mal, com per conduir les aiges que s escorren per damunt de la vorera vers a la canal que formen la calada amb les vorades.

La formaci d un sistema de canalitzaci de les aiges de pluja vers els collectors, es veu facilitada per la collocaci d embornals en les vores de la calada, els quals les recullen un cop canalitzades per les vorades. Aquesta secci tipus, formada per la calada, les voreres i vorades, t una eficincia funcional excellent, ja que no sols resol els usos i funcions principals del carrer, si no tamb per que facilita la soluci d un ampli ventall de exigncies prpies de les installacions i serveis urbans, aix com dels usos i funcions addicionals que poden donar-se al carrer. Per tant, no s gens estrany que aquesta secci tipus sigui l estructura urbana ms antiga que coneixem, un llegat que no ha variat, al llarg de dos mil anys, en molts mbits urbans.

Per establir les amplades de les voreres i de la calada, els tractats d urbanisme fan servir el concepte de franja elemental la qual es defineix com ...l amplada mnima unitria indispensable per tal que hi transiti, sense dificultats, una fila uniforme d usuaris que es mouen en el mateix sentit..

La majoria dels tractats d urbanisme, codis, normes i ordenances de mobilitat, estableixen l amplada d una franja tipus per a vianants en 0,75 m. Per arribar a aquesta mida hom considera una persona genrica, home o dona, caminant normalment per un lloc pla, podent portar un paquet o bossa. Prenent com a base l amplada estricta d un home adult que s de 55 cm, hi sumem uns marges addicionals de 10 cm. per cada costat a f de permetre una certa llibertat de moviments, sense la qual la mobilitat seria molt precria.

Per establir l'amplada de la vorera s'han de tenir en compte les persones amb mobilitat reduda, com per exemple : la gent gran, les que van amb cadira de rodes, els cotxets infantils tant els individuals com els de bessons, els nens que van de la m dels adults, o els adults que porten el carro de la compra, etc., es aix que els codis i ordenances estableixen aquesta l'amplada mnima de la vorera en 0,90 m. la qual s ha de considerar com una dimensi escassa ja que no t en compte que la vorera no s una franja elemental on els usuaris es mouen en el mateix sentit, sin  que s'han de poder creuar amb comoditat o, com a mnim sense que un d'ells hagi de baixar a la calada.

La franja elemental per a vehicles autombils, ha de tenir en compte no sols l'amplada o glib dels vehicles, major pels camions i autobusos que pels automblis de turisme, sin tamb el radi de gir del vehicle el qual, combinat amb les prpies dimensions exigeix un marge addicional en les corves. Tanmateix, en els carrers amb aparcament d'autombils, cal considerar les espais que requereix la maniobra d'entrada o sortida de l'aparcament.

Finalment, en el disseny de carrers, cal tenir en compte el mobiliari urb, els fanals, semfors i altres elements externs de les installacions, com els hidrants, els armaris de comanament i senyalitzaci o els contenidors de brossa i residus domstics reciclables o no. La posici d'aquests elements en les voreres, redueix, en determinats intervals, la franja destinada a vianants, conseqentment cal un estudi acurat per tal que no passi el que, amb excesiva freqncia veiem en els nostres carrers, voreres inutilitzades per un element inadequat o mal collocat.

Pot semblar excessiva l'atenci que donem a la secci tipus del carrer formada per voreres i calada. per s que la secci d'un carrer exclusiu de vianants, amb paviment a nivell, normalment de peces de major qualitat que el clssic panot de les voreres, s rebuda pels vens com una autntica benedicci del cel en les ciutats congestionades. L'ajuntament que administra i gestiona aquests carrers, no ha de fer compatibles els vianants amb els vehicles excepte en determinats horaris i qui dissenya aquests carrers, pot lliurar-se amb major llibertat a les consideracions purament esttiques del carrer i el seu entorn.

Noms dels carrers.
Els carrers tenen noms que solen originar-se en aquests motius:
destinaci, edifici singular o caracterstiques del carrer (com a Carrer Ample, Carrer de les Escoles....);
oficis i comeros predominants en l'actualitat o el passat (carrer Argenteria...), que recollien la distribuci dels gremis;
porten el nom de personatges clebres (carrer Muntaner...), que poden canviar segons la sensibilitat histrica;
temes comuns, els carrers d'una rea recullen virtuts, plantes o similars;
nombres, com molts dels carrers nord-americans;

El carrer i la ciutat.

Els poblats i les ciutats Neoltiques.

A l antiguitat no hi havia carrer, sols l espai entremig dels edificis i solars on es tenien els ramats i per on s escolaven les aiges de pluja o s accedia a les cases. En els poblats neoltics les cases s assentaven en els turons seguint la topografia natural, apinyant-se unes al costat de les altres.

L accs a les cases de sostre pla es feia pels terrats o pels patis, tamb mitjanant passadissos o corredors a ras de terra, l amplada dels quals havia de permetre el pas d un ase, el primer animal domstic de crrega i transport per a l incipient comer de les ciutats noeltiques avan de la histria escrita.

En l assentament halafiense d Arpasiyya, a la vall del Tigris (actual Iraq), s han trobat mbits enllambordats en els espais existents entre les cases; tanmateix un carrer pavimentat amb cdols creua pel bell mig l assentament neoltic de Khirokitia  a Xipre. Ambds assentaments han estat datats al sis milleni a.C., i demostren l existncia d una cultura urbana incipient que estableix el carcter pblic i de relaci comunitria per a l espai entre les construccions.

L aixamplament dels passadissos entre edificis al llarg de successives refundacions, tal com es pot apreciar en els jaciments arqueolgics de Jeric, Ur i altres ciutats de l antiga Mesopotmia, va permetre que els tallers artesanals s obrissin al carrer. Aquesta estructura urbana formada per carrers i passadissos de diferent amplada, oberta o tancada en recintes emmurallats, constitueix all que alguns autors anomenen la ciutat natural que trobem en totes les poques i cultures.

Els traats rectangulars en l antiguitat.

El traat d una retcula rectangular de carrers apareix en ciutats de tots els continents, vincullat a l agricultura i al descobriment de l escriptura i la geometria. A l Antic Egipte, els sacerdots reproduen el cadastre sobre els terrenys negats per les inundacions peridiques del Nil, posseen i traaven plnols amb cotes precises i feien servir la triangulaci per establir l angle recte sobre el terreny. Els edificis de residncia, les cases dels mercaders, dels artesans i les dels esclaus es van emplaar entre illes de cases rectangulars (Kahun, Tell al-Amarna, etc.).

Una cosa semblant feien els sacerdots i agrimensors de la ciutat de Teotihuacan (Mxic), ja que tamb havien de refer les explotacions desprs de la crescuda dels aiguamolls que envoltaven la ciutadella. La Calada dels Morts constituia l eix principal i sagrat de la ciutat que unia entre ells els principals temples i pirmides. Una srie de illes quadrades d aproximadament 57 metres constitua, no sols el suport planimtric de la ciutat, si no tamb la base a la qual es referien les diferents parts, com les dimensions de la pirmide les quals eren un mltiple exacte de les dimensions de les illes.

El gegraf grec Hipdam project la ciutat de Milet segons una malla rectangular de carrers orientada d acord amb la geografia de la pennsula on s assent la ciutat. A Hipdam se'l considera el precursor de l urbanisme modern i els traats rectangulars de carrers hom els anomena hipodmics.

Els carrers romans.

La fundaci (inauguratio) d una nova ciutat constitua un acte sagrat pels romans; el lloc i el dia es determinaven consultant els auguris, un sacerdot traava un solc amb una arada tirada per una parella (mascle i famella) de bous blancs establint aix els lmits de la ciutat i el permetre de les muralles. Posteriorment , en el punt determinat, els agrimensors traaven dos carrers: un  de nord a sud anomenat cardo mximus i altre de llevant a ponent anomenat decumanus mximus. Tots els carrers de la ciutat serien parallels o perpendiculars al cardo maximus, s per aix que les direccions del card] s anomenen cardinals. Els temples, el frum, els mercats, etc. s emplaaven en illes senceres al costat del centre on es creuen el cardo maximus i el decumanus maximus.

Desprs l incendi de Roma de l any 64, l emperador Ner  orden que les cases destrudes fossin reedificades  en lnia i formant carrers ms amples, limitant l'altura de les cases i afegint-lis porxos en el fronts.  (cita dels Annals XV 43,1 de Tcit), seguint al peu de la lletra aquestes ordenances, fou reconstruda des de els seus fonaments (ab imis fundamentis.) la colnia d Itlica, a l actual vila de Santiponce, prop de la ciutat de Sevilla, com un do de la magnificncia de l emperador Adri vers la provncia on havia nascut (Btica). Les seves mananes rectangulars amb una llargada uniforme, d aproximadament 103 metres i un ample que variava entre 43,5, 45 o 48 metres, s ubicaven en laretcula de carrers de diferents amplades en funci de la corresponent jerarquia. Las calades per a cavalls i carros estaven pavimentades amb grans lloses i flanquejades per amplies voreres de 4 metres (aprox.) que s'eixamplaven mitjanant els porxos seguits que es van construir front a les cases (domus) de forma que era posible moure s per la ciutat sense haver de patir per les inclemncies del cel excepte per creuar el carrer. La dimensi de la calada es feia estreta amb l ample del carrer ja que les voreres mantenien l amplada, aix tenim que el cardo mximus i el decumanus mximus tenien calades de 8 m. que corresponia a una amplada de carrer de 16 m., mentre que els carrers secundaris de 14 m. tenien una calada de 6 m. Aquestes dimensions eren extraordinries per a l'poca i foren superades nicament per les ciutats d Antioquia o Alexandria, ambdues a orient.

Els carrers de l Islam.

L evoluci de la ciutat de El Caire constitueix el paradigma de la fundaci i creixement d una ciutat musulmana, un procs d agregaci de barris i ravals desenvolupat al llarg dels temps quan un conqueridor aixecava una nova ciutadella exterior al nucli urb preexistent. Quan Salad alliber la ciutat dels croats, l antic barri de Fusat estaba molt congestionat, amb carrers estrets i cases de fins a deu pisos d alada amb balcons i sortints tancats per gelosies on les persones d un i altre costat arribaven a tocar-se i alguns mercats o zocos no rebien mai la llum del sol.

La visi del plnol d una ciutat musulmana mostra, gaireb sempre, una xarxa de carrers estrets, amb traats tortuosos, enllaats per alguns carrers llargs, tamb tortuosos i estrets, els quals uneixen en el que havien sigut les portes de les antigues ciutadelles. Quelcom semblant foren les ciutats hispanomusulmanes, el centre de les quals era la madina (medina en catal), un espai envoltat de murs on es trobava la Mesquita major, i la alcaieria o comer principal. al voltant del qual hi havia una srie d'arrabals(rabad) i barris  (hara) de diversa extensi i relativament autnoms, amb portes que s obrien en el que arrivarien a ser uns carrers principals. Moltes vegades, els barris o arrabals emmurallats tenien un sol carrer limitat per portes que eren tancades durant la nit. Aquests barris i arrabals constituien, en forma semblant a la madina, una espcie de ciutat independent amb la seva prpia mesquita, els seus zocos, alhndiges, banys, fors, etc. 

El carrer islmic, trotus i angost que es tancava durant la nit, correspon a un concepte o necesitat de defensa contra la pudor dels propis carrers o front als propis vens que eren, sovint, un enemic ms perillos que l enemic exterior. Els carrers secundaris i els carrerons sense sortida sn abundants en les ciutats hispano-rabs on tamb trobem carrers coberts amb passadissos que unien les parts altes dels edificis, o cases amb golfes volades similars als sortints de El Caire, recolzats amb tornapuntes i mitges jsseres. Finalment trobem carrers amb arquets que protegeixen les portes de tancament nocturn dels barris o traven els murs, sempre precaris, de les construccions de tova o tpia.

La urbanitzaci d Europa.

En les viles i ciutats cristianes medievals d Europa i en les ciutats rabs, majoritriament els carrers seguien el traat irregular heretat de l antiguitat. Per aquesta afirmaci s tpica i no es correspn amb la realitat dels traats parcials rectilinis heredats de l urbanisme rom i bizant, els quals sn presents en moltes ciutats d Europa. Tanmateix, les ciutats mudjars d Espanya tenen sovint traats parcials rectangulars, avingudes eixamplades d accs a les esglsies, plaes poligonals o rectangulars encaixades en la ciutat preexistent de traat irregular.

El carrer perspectiva.


No fou fins la reforma de la ciutat de Roma iniciada pel papa Sixte V, que es recuper el carcter simblic del carrer, en establir una xarxa de vies rectilnies que uneix les esglsies. A l'Edat Moderna el carrer s concebut en perspectiva, tot enllaant edificis o llocs simblics a la major glria del Prncep. Aquest tipus de carrer presideix l urbanisme del Renaixement, del Barroc i s'allarga en el periode Neoclssic fins ben entrat el segle XIX.

A l Anglaterra del segle XVIII, als inicis de la Revoluci Industrial, John Nash dibuix les traces d un nou carrer de Londres, tot aixamplant l antic cam entre el Soho i el Mayfair que des de Charing Cross anava a Regent's Park. Les noves cases de Regent Street i Oxford street, les Chester terrace o Cumberland terrace a les bores del Regent's Park, formen llargues fileres que obren les seves faanes palladianes sobre les traces rectilnies o curvilnies dels carrers, en el que constitua una innovaci genial ja que posava l mfasi, no en la perspectiva sin en  la relaci de les faanes dels edificis residencials amb el propi carrer.

Al Pars del Segn Imperi, el bar Haussmann constru una xarxa de carrers amples i rectilinis que enllaava els principals centres de la vida ciutadana i les stacions de ferrocarril, sn els nous carrers i bulevars que esventren les traces medievals del vell Pars en el que fou la major i ms coherent actuaci urbanstica de tots els temps, emparada en motivacions d'ordre poltic, econmics, i socials, com era la repressi i prevenci de les revoltes obreres. El pla de Haussmann defineix una normativa per a les noves construccions basada en els principis de simetria i regularitat, de culte de l'axe (culte de l'eix) i s'aplic igualment al sanejament de la ciutat, construint grans collectors de clavegueram sota els bulevars. La influncia de Haussmann s'estengu per tot el mon, a Marsella, Tolosa i altres ciuats a Frana aix com a Bruselles, ciutat de Mxic, Roma, Bolonya, Tor i altres a Itlia, per sobretot a Viena, s'obren bulevars, s'enderroquen muralles i s'aplanen fins i tot runes histriques.

El territori i el carrer.

El singular desenvolupament dels Estats Units durant el segle XIX, amb una societat llenada a colonitzar la frontera de l'Oest sobre la base de les lleis econmiques del capitalisme, donar lloc a l'urbanisme modern com a cincia de projectar i fer noves ciutats, estenent illimitades retcules a cavall dels eixos marcats per les vies del ferrocarril que proliferen per tot el territori de la Uni.

La ciutat de Chicago fou bastida a la ribera del llac Michigan a partir de l'any 1830. Al costat de l'antic fort Dearbon i s'estengu sobre un rea de mitja milla quadrada, mitjanant el traat d'una quadrcula de carrers formant mananes rectangulars, les quals foren dividides en parcelles que es van posar a la venda per tal de finanar l'operaci. Fou una ciutat dissenyada mitjanant una operaci matemtica que podia estendre's illimitadament, com aix va passar, pel territori de l'entorn.

Un nou i revolucionari sistema de construcci, la Balloon frame, concebuda per que qualsevol pugui construir la prpia casa amb poc utillatge, subministr la tecnologia necessria als pioners. Es tractava d'una estructura de fusta sense elements jerarquitzats que s'uneixen i traven mitjanant una muni de llistons prims de dimensions normalitzades, collocades a distncies modulades i fixades amb claus. Els panys de paret, les portes i finestres sn mltiples del mdul fonamental. Un entramat en diagonal dna estabilitat front al vent i una segona srie de taules machihembrades protegeix de la intemprie.

Per no tot s liberalisme als E.U.A., car fou a la ciutat de Nova York on l'urbanista Frederick L.Olmsted projecta el Central Parc a l'illa de Manhattan, traient de l'especulaci immobiliria una gran extensi de terrenys.

Els carrers higinics.

L'urbanisme Modern, com l'arquitectura moderna, sorgeix a partir dels canvis tcnics, socials i culturals vinculats a la Revoluci industrial. Un ampli preludi, una etapa a cavall dels segles XVIII i XIX, en la qual diferents sectors culturals o de l'activitat econmica i de la vida poltica i social comencen a copsar i a definir les conseqncies constructives i urbanstiques de la revoluci industrial. En avanar el segle XIX, una srie d'innovacions i propostes en diferents camps, conflueixen l'exigncia de la seva mutua integraci. En parallel es dessenvolupen les teories higienistes, que  posen l'accent en les condicions de vida insanes a les ciutats industrials i les apliquen a un urbanisme neoconservador. El Pla Cerd de Barcelona era, en principi, una actuaci del mateix caire que la de Pars i altres ciutats, pero a partir d'una proposta terica radicalment diferent i innovadora establ una xarxa quadriculada de carrers de 20 metres d'amplada, amb amplis xamfrans a les interseccions en el que fou la proposta de l'Eixample que envolta la ciutat antiga amb una ronda que en gran part se sobreposa a l'antiga muralla que fou enderrocada. El primer projecte de Cerd estableix la construcci en dos nics blocs parallels que ocupen en total 1/3 de la superfcie. Una innovaci genial que supera el carrer corredor, per que per interessos mesquins, no arriba a bona fi.

La ciutat sense carrers.

Les bases teriques del urbanisme modern deriven de les consideracions crtiques que, amb posterioritat a la Revoluci Industrial, es van formular des de diversos mbits envers les condicions dels habitatges del proletariat urb en les ciutats d Europa.. Els arquitectes del Moviment Modern rebutgen el carrer corredor (la rue corridor) amb els edificis que s alineen al seu llarg, amb habitacles insans, poc ventilats i mal asolellats, els quals sn contaminats pel soroll, els fums i un seguit d agressions mediambientals. La Carta d'Atenes proposa que els edificis i entorns edificats siguin independents de la vialitat, principalment de les vies de trnsit pesat o dens, aix com la segregaci dels diferents usos circulatoris de les vies urbanes en franges separades per a vianants o vehicles.

En la segona postguerra, a partir de l avan del anomenat Estil Internacional, les idees del urbanisme modern van aplicar-se a les tasques de la reconstrucci d Europa. Fou llavors quan a Anglaterra varen sorgir les anomenades New Towns o Noves Ciutats on els carrers no sn ja tals sin cintes pavimentades especialitzades, d amplada variable en funci de l especificitat del trnsit,  tot formant unes xarxes que travessen els parcs i jardins que envolten per tot arreu les zones edificades a les quals connecten amb els centres d inters de la ciutat : l estaci de tren, les escoles, el mercat, el centre cvic, les parades del bus, etc.

La proposta terica de la Carta d'Atenes implic la fi del carrer ents com a cam voregat de cases, com alternativa s obr pas el nou concepte de via urbana, que l enginyer de camins itali Giorggio Rigotti, en el seu Tractat d Urbanisme assenyala que es podia expressar en els segents termes: Les vies urbanes sn les franges de terreny utilitzades principalment pel moviment de vehicles i vianants, i en segon terme, com elements on els colindants tenen dret d accs i de captaci de llum i aire. Aquesta definici valia tant pel carrer corredor, com per les propostes modernes d edificaci amb blocs oberts, dissociats de la vialitat.

Els carrers de la ciutat.

En un context diferent centrat, no en la construcci de noves ciutats, sin en les tasques de reconstrucci i restauraci dels nuclis histrics de les ciutats d Itlia, carregats d edificis que formen un valus patrimoni arquitectnic, una srie d arquitectes i urbanistes, en contra dels postulats de l Estil Internacional, revisen el paper del carrer en la ciutat actual, tot entenent-lo com un element bsic del nucli histric i tamb dels eixamples. L arquitecte i restaurador itali Gustau Giovannoni reflexionava i deia que ...els carrers, que en altres temps servien quasi exclusivament per delimitar l espai construt i donar accs als edificis, s havien convertit, en la ciutat moderna, en contenidors de la circulaci de vehicles i persones.. La supremacia i fascinaci de l autombil particular, amb les seves implicacions econmiques i culturals, ha convertit els carrers de les ciutats en carreteres urbanes i les seves places en espais d aparcament.

En les darreres dcades del segle XX, una nova cultura urbanstica, recolzada en la aplicaci, entre altres, de criteris de sostenibilitat, s obre pas lentament . Els plantejaments terics d un urbanisme cientfic, es basen tant en postulats estructuralistes que formulen una analogia entre el llenguatge i el territori o l entorn, com en les teories de les xarxes que postulen la aplicaci de models matemtics a l estudi del teixit urb, el qual s ents com una estructura de complexitat organitzada que existeix, sobretot, en l espai entre els edificis, s a dir, en el carrer.

Vegeu tamb.
Bous al carrer;

Referncies.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154226" title="Sant Atanasi d'Alexandria" nonfiltered="2488" processed="2484" dbindex="62522">

Sant Atanasi d'Alexandria fou un arquebisbe i sant nascut a Alexandria a finals del segle III (vers 296).  

La seva educaci va crrer a crrec d'Alexandre d'Alexandria, primat d'Egipte, i va adquirir un gran coneixement de les escriptures. Va visitar l'eremita Sant Antoni del que desprs en va escriure la biografia. Ja de jove va donar suport a Alexandre contra els intents dels arrians. Va participar com ardiaca al Concili de Nicea (325); un any desprs va morir Alexandre, que havia recomanat Atanasi per successor. Aviat fou elegit formalment.

El 331 Arri va fer formal submissi a la fe catlica i aix va semblar suficient a l'emperador, i Atanasi va rebre l'ordre d'admetre l'ex-cap heretge a l'esglsia d'Alexandria, per Atanasi s'hi va negar. Tamb es va enfrontar a la secta dels melecians o meletians, que el van acusar de certs fets davant l'emperador per fou absolt.
 
Per les acusacions es van renovar i fou fins i tot acusat de la mort d'Arseni, bisbe de Hipselis a l'Alt Egipte (que per un temps va romandre amagat per donar veracitat a la acusaci). Atanasi va aconseguir trobar Arseni, que era a Tir, i finalment fou absolt.

Noves acusacions li foren llanades dos anys desprs i es va convocar un concili a Tir, on encara que no es van poder provar, Atanasi fou deposat, i se li va prohibir acostar-se a Alexandria. Llavors se'n va anar a Constantinoble i va demanar justcia a l'emperador. Aquest va cridar els seus acusadors a la seva presencia, i aquestos encara van afegir noves acusacions i finalment Atanasi fou desterrat a la Gllia. 

Se'n va anar a Trveris (336) on fou rebut per Maxim, bisbe de la ciutat i va estar all un temps. El clergat alexandr va acabar demanant el seu restabliment amb el suport de l'eremita Antoni, per l'emperador no ho va acceptar. 

El 337 va morir l'emperador. El 338 fou restablert a la seva seu per Constant II per aviat els seus enemics van tornar a buscar la seva destituci. Un concili fet a Antioquia va aconseguir nomenar Pistus (Piste) com arquebisbe d'Alexandria en lloc d'Atanasi. Aquest va convocar un contra concili a Alexandria. Les dues parts van sotmetre la disputa a Juli I, bisbe (Papa) de Roma que va demanar la presencia de les dos parts, que no fou possible.

El 340 Constant II fou assassinat i a l'any segent un nou concili a Antioquia va tornar a condemnar Atanasi, aquesta vegada per assolir l'arquebisbat desprs de haver estat deposat per anteriors concilis. Eusebi Emis fou nomenat arquebisbe, i quan aquest va refusar fou nomenat Gregori de Capadcia, que prengu possessi el 341 en mig de violentes protestes i enfrontaments entre els dos bndols que no va poder tallar el prefecte (governador) d'Egipte, Filagri, que acompanyava a Gregori.

Atanasi va fugir a Roma on fou rebut per Juli, que va convocar un concili a la Ciutat Eterna per arreglar els afers entre les dues parts; el concili es va celebrar el 342 per els adversaris d'Atanasi no hi van comparixer. 

Un nou concili es va celebrar a Sardica (Sofia) al que els arrians van prometre assistir per amb la condici que Atanasi en fora excls. Finalment el concili va declarar la innocncia d'Atanasi i els seus seguidors, i el va restaurar com a arquebisbe.

El 349 Gregori de Capadcia va morir assassinat a Alexandria i es va aprofitar per demanar a l'emperador la reposici d'Atanasi, encara pendent. L'emperador va accedir i Atanasi va tornar a la capital egpcia i va iniciar la venjana contra els arrians, per aquestos van estar protegits per l'emperador Constant; en un concili a Arle (353) i un a Mil (355) es va demanar la condemna d'Atanasi, aconseguida al segon. 

Els seus partidaris, com el bisbe (Papa) Liberi de Roma (el primer Papa que no fou sant), van haver de capitular davant els desitjos de l'emperador. Finalment fou obligat per la fora a sortir d'Alexandria per ordre de l'emperador, que hi va enviar Siri (Syrianus). Atanasi es va retirar al desert i Jordi de Capadcia va ocupar la seu. Es va iniciar la busca d'Atanasi que es va poder amagar mercs a l'ajut d'alguns monjos.

Constanci II va morir el 361 i el va succeir Juli l'Apstata que va ordenar la restauraci dels bisbes expulsats pel seu antecessor. Jordi de Capadcia fou mort en un tumult i Atanasi es va poder reinstallar a la seva seu amb facilitat.

Una vegada mes el seu excessiu zel va provocar les queixes i Juli en va ordenar la deposici al cap de poc temps, desterrant-lo no sols d'Alexandria sin d'Egipte. Atanasi es va tornar a escapar al desert (362) i a la mort de Juli es va tornar a presentar a Alexandria per ordre del nou emperador, Jovi, que tot i les denuncies contra Atanasi que van seguir, el va mantenir en el crrec. 

Jovi no va regnar gaire temps (363-364) per es va mantenir sota Valentini I. En aquestos anys va escriure la vida de Sant Antoni i dos tractats sobre la doctrina de la Trinitat. 

El 367 Valentini va emetre un edicte ordenant la deposici de tots els bisbes que havien tornat a les seves seus desprs de la mort de Constanci II i per cinquena vegada Atanasi fou deposat. Aquesta vegada l'exili noms va durar uns mesos doncs el mateix Valentini el va tornar a cridar al cap de poc per raons desconegudes. Son excessiu zel, i com rplica morda als seus escrits, don peu a l'expressi Athanasius contra mundum emprada per qualificar una persona amargada i agre, que lluita contra tothom.

Fins a la seva mort el 373 va romandre a Alexandria governant sense oposici. Fou arquebisbe per 46 anys.

Atanasi fou soterrat a Alexandria, i ms tard transferit a Itlia, fins que, el 15 de maig de l'any 1973 i com conseqncia de la seva visita a Roma, el Papa (Copte) Xenuda III restitu les seves relquies a la catedral copta de Sant Marc, al Caire.

Les seves obres principals son Oratio contraGentes, Oratio de Incarnatione, Encyclica ad Episcopos Epistola, Apologia contra Arianos, Epistola de Nicaenis Decretis, Epistola ad Episcopos Aegypti et Libyae, Apologia ad Imperatorem Constantium, Apologia de Fuga sua, Historia Arianorum ad Monachos, Orationes quatuor contra Arianos, Epistolae quatuor ad Serapionem, Epistola de Synodis Arimini et Seleuciae, Vita Antonii, Liber de Incarnatione Dei Verbi et c. Arianos






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154227" title="Residncia d'Estudiants de Fantoft" nonfiltered="2489" processed="2485" dbindex="62523">


La Residncia d'Estudiants de Fantoft (Fantoft Studentboliger o Fantoft Studentby; en noruec, ciutat d'estudiants) s la residncia d'estudiants ms gran de Bergen i una de les ms grans de Noruega. Est situada dins del districte de Fantoft, el qual li dna el nom, a sis quilmetres al sud del centre de la ciutat.

La residncia s'estructura en quatre edificis, un de vuit plantes que acull els blocs d'habitatges A i B; un altre de 18 que acull els blocs C i D; un altre de 8 plantes que acull els blocs E, F, G i H; i dos ms de dues plantes, on hi ha els blocs N-Nord i N-Syd. 

L'edifici que data del 1975, s'ha equipat recentment amb equips ADSL. Les diferents classes d'habitacions i d'estances comunes acullen un total de 1.300 estudiants, la majoria dels quals, provinents d'altres pasos.

La residncia d'estudiants a part de comptar amb serveis de bugaderia, sala d'informtica i una oficina de lloguer de material divers, tamb disposa d'un complex esportiu amb sauna i mur d'escalada, aix com un club (Fantoft Klubb), al bloc N-Syd, amb dos ambients.

La residncia est situada a uns deu minuts a peu del fiord de Nords, on hi ha la residncia d'estiu de la famlia reial noruega; i a cinc minuts a peu de l'Stavkirke de Fantoft.

La Rsidncia d'Estudiants de Fantoft compta amb un servei de recepci que centralitza tots els serveis i que, alhora, disposa de venda de material com cables per connectar-se a internet, coixins i edredons nrdics.

Galeria d'imatges.


Enllaos externs.
 Web de la comunitat de residents de Fantoft;
 Studentsamskipnaden i Bergen;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154230" title="Ateneu (desambiguaci)" nonfiltered="2490" processed="2486" dbindex="62524">


Onomstica
Ateneu de Naucratis "el literat", escriptor grec d'Egipte, autor de Deipnosophistae, una collecci d'ancdotes.
Ateneu d'Esparta, poltic espart;
Ateneu de Macednia, general macedoni;
Ateneu (general), general selucida ;
Ateneu de Prgam, prncep i poltic del Regne de Prgam;
Ateneu (escriptor), escriptor grec ;
Ateneu (poeta), poeta epigramtic grec ;
Ateneu (retric), retric grec.
Ateneu de Selucia, filsof peripattic grec ;
Ateneu (filsof), filsof estoic grec;
Ateneu (metge), metge grec ;
Ateneu (escultor) fou un escultor de certa importncia que va florir a l'any de la 155 Olimpada;

Societat
Ateneu, associaci cultural que organitza xerrades, conferncies, cursos o d'altres activitats d'inters pels seus associats.
Ateneu Barcelons, associaci fundada a Barcelona el 1860 sota el nom d'Ateneu Catal.
Ateneu llibertari, agrupaci cultural i poltica d'ideologia llibertria o anarquista.
Ateneu Enciclopdic Popular, associaci fundada a Barcelona el 1902 per un grup d'intellectuals d'ideologia republicana i obrerista.
Ateneu Mercantil de Valncia, fou una instituci cultural valenciana fundada el 1879.
Ateneu de Ma, ateneu Cientfic, Literari i Artstic de Ma.
Ateneu de Sant Just Desvern, una entitat cultural fundada l'any 1918.
Ateneu Hortenc, entitat cvica del barri barcelon d'Horta.
Ateneu Catal de la Classe Obrera, fou una associaci fundada el 1861 a Barcelona.
Ateneu Deportiu Guxols, club de futbol de la ciutat de Sant Feliu de Guxols.
Ateneu instructiu, s una escola privada-concertada de Sant Joan Desp. ;
Ateneu Musical i d'Ensenyament Banda Primitiva de Llria;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154231" title="Ateneu d'Esparta" nonfiltered="2491" processed="2487" dbindex="62525">
Ateneu d'Esparta fou un espart fill de Perclides que fou comissionat de part dels lacedemonis i els seus aliats, va ratificar la treva del 423 aC amb els atenencs i els seus aliats. Ms tard fou encarregat junt amb Aristnim de comunicar a Brsides el trencament de la treva amb els atenencs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154232" title="Ateneu de Macednia" nonfiltered="2492" processed="2488" dbindex="62526">
Ateneu fou un general macedoni, lloctinent d'Antgon el borni, que fou enviat contra els nabateus. El general va sorprendre la capital, Petra, per a la mateixa nit i fou sorprs al seu torn, i el seu exercit fou destrut.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154233" title="Ateneu (general)" nonfiltered="2493" processed="2489" dbindex="62527">
Ateneu fou un general selucida al servei d'Antoc VII Sidetes o Evergetes  (138 aC-129 aC) al que va acompanyar en una expedici contra els parts. Fou dels primers en fugir en la darrera batalla en la que el 129 aC fou emboscat i va morir el rei selucida, per no li va servir de res doncs va morir de gana ja que els que l'acompanyaven, que havien patit els seus excessos, no li van voler donar provisions.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154234" title="Ateneu de Prgam" nonfiltered="2494" processed="2490" dbindex="62528">
Ateneu de Prgam () fou prncep de Prgam fill del rei tal I de Prgam. 

Va ser ambaixador del seus germans umenes II de Prgam i tal II de Prgam diverses vegades, sempre a Roma.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154235" title="Ateneu (escriptor)" nonfiltered="2495" processed="2491" dbindex="62529">
Ateneu fou un escriptor grec contemporani d'Arqumedes que va escriure una obra dirigida a Marcel (probablement el Marcel conqueridor de Siracusa). Es possible que es tracti de Ateneu de Czic esmentat per Procle, que fou un distingit matemtic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154237" title="Rambla" nonfiltered="2496" processed="2492" dbindex="62530">
Una rambla (de l'rab ramla, areny, sorral) s un curs fluvial intermitent que depn del rgim de pluges. s una denominaci que als Pasos Catalans noms s d's habitual al Pas Valenci i al Matarranya, mentre que a la resta del domini lingstic se'n diu normalment riera o torrent.

El llit sorrenc de les rambles o rieres va donar lloc a carrers amples, generalment arbrats i amb una voravia central, destinats a passejar-hi. Actualment, per, i sovint per influncia de la Rambla de Barcelona, designa passeigs que no tenen l'origen en cap riera i que fins i tot sn parallels a la costa.

Algunes rambles urbanes.

 La Rambla i la Rambla de Catalunya, a Barcelona. Altres rambles barcelonines conegudes sn, entre d'altres, la del Poblenou, la del Raval o la nova Rambla de Mar, una passarella de fusta sobre el port vell.
 La Rambla de Palma, a Mallorca.
 La Rambla d'gara, el passeig central de Terrassa.
 La Rambla Nova, que travessa la ciutat moderna de Tarragona.
 La Rambla de Ferran, a l'eixample de Lleida.
 La Rambla de la Llibertat, vora l'Onyar, a Girona.
 La Rambla de Mndez Nez, a Alacant.
 La Rambla de Sabadell, el Passeig de la Rambla de Badalona, la Rambla de Matar, la Rambla Principal de Vilanova i la Geltr, etc.
 La Rambla de Montevideo, una avinguda llarga sobre la costa del Riu de la Plata, Uruguai.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154238" title="Ateneu (poeta)" nonfiltered="2497" processed="2493" dbindex="62531">
Ateneu fou un poeta epigramtic grec que s esmentat per Digenes Laerci del que potser fou contemporani. Dos dels seus epigrames figuren a l'antologia grega.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154239" title="Ateneu (retric)" nonfiltered="2498" processed="2494" dbindex="62532">
Ateneu fou un retric grec contemporani i oponent d'Hermgores de Temnos. 

Va definir la retrica com el art de d'enganyar (Quintili III, 1.  16, II. 15.  23.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154240" title="Ateneu de Selucia" nonfiltered="2499" processed="2495" dbindex="62533">
Ateneu de Selucia fou un filsof peripattic grec esmentat per Estrab que diu que era contemporani seu. Fou el lder demagog de la seva ciutat, per mes tard va anar a Roma i va fer amistat amb L. Licinius Varro Muraena.  Quan es va descobrir el complot que aquest darrer i Fannius Caepio havien preparat contra August, Ateneu el va acompanyar en la seva fugida. Fou capturat, per perdonat per August ja que no hi havia evidncia de la seva participaci en l'afer.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154241" title="Ateneu (filsof)" nonfiltered="2500" processed="2496" dbindex="62534">
Ateneu fou un filsof estoic esmentat per Porfiri en la seva vida de Plot. 

Un filsof epicuri que portava aquest nom, esmentat per Digenes Laerci, fou una persona diferent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154242" title="Ateneu de Naucratis" nonfiltered="2501" processed="2497" dbindex="62535">

Ateneu de Naucratis, anomenat per Suides "el literat" fou un escriptor grec d'Egipte. La seva poca exacta es desconeguda ja que Suides diu que va viure en temps de Marcus que podria ser Marc Aureli o Caracalla (Marc Anton). Per alguns fets es pot suposar que va nixer sota Marc Aureli per va viure i florir sota Caracalla. Part del seu treball fou fet desprs del 228 ja que a alguna obra esmenta la mort d'Ulpi (que segons Di Cassi va morir el 228).

Es conserva la seva obra Deipnosophistae, una collecci d'ancdotes. El mateix explica que havia fets 800 extractes noms de comdies.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154243" title="Ateneu (metge)" nonfiltered="2502" processed="2498" dbindex="62536">
Ateneu fou un metge grec que va fundar la secta del pneumtics. 

Segons Gal era nascut a Cilcia, a la ciutat Atlia, i segons Celi Aureli a Cilcia, a Tars sent aquesta versi la ms probable. Va viure al segle I. Fou mestre de Teodores i va exercir la medicina  a Roma amb gran xit.

Va escriure un volumins llibre del que el volum  24 s esmentat per Gal i el 25 per Oribasi (que n'ha conservat alguns fragments).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154246" title="San Salvador de Jujuy" nonfiltered="2503" processed="2499" dbindex="62537">

San Salvador de Jujuy s la capital de la provincia de Jujuy a Argentina. Es troba assentada entre els rius Gran i Xibi-Xibi, a 1.259 metres sobre el nivell de la mar. La seua singular topografia i paisages li valeren la metafrica denomenacio de "Tacita de Plata".

 La ciutat .
Al voltant de la plaa Belgrano s'hi troba l'esgsia Catedral (construda entre els anys 1761-1765), l'edifici de l'Antic Ajuntament (hui seu de la Policia Provincial), i la Casa de Govern (1907-1921). Des de les balconades de l'edifici de l'Antic Ajuntament, l'any 1812, el General Manuel Belgrano present la Bandera Nacional al poble i a l'exrcit reunits en la plaa. La bandera, que desprs va ser beneda pel Canonge Gorriti en la Catedral, va ser donada al poble de Jujuy i es conserva hui en el Sal de la Bandera, ubicat en la Casa de Govern.

Els seus edificis moderns s'alternen amb altres d'estil colonial. Compta amb una moderna infraestructura hostalera, amb comfortables hotels, restaurants, confiteries. El seu centre comercial es molt actiu i permet l'adquisicio de filats de llama i merino, aix com nombrosos artcles regionals, especialment en les botigues dels carrers Belgrano, Alvear, Lavalle o Necochea.

 Festes .
En les Festes de Nadal sn tpics els pessebres, cants de nadales, l'antiga Dansa de les cintes que realitzen grups de xiquets, totes expressions de viva significaci i colorit. Tamb alcancen singular lluentor els carnestoltes i la Festa Nacional dels Estudiants al setembre, que coincidix amb l'inici de la primavera. El 18 d'agost s'inicia la semana de l'xode, evocaci del fet ocorregut durant la guerra de la Independncia, quan el poble de Jujuy acompany en la seua retirada al General Belgrano deixant noms terra arrasada als enemics, el 23 d'agost de 1812.

Clima.

El clima de San Salvador de Jujuy es templat i suau, amb una temperatura mmitjana de 19,4 C, una oscillaci anual escassa, de tan sols 11 C i unes precipitacions anuals de 777,7 mm. Els estius sn clids, per sense atnyer temperatures extremes, i molt plujosos, concentrant el 75% de les precipitacions anuales. Els hiverns sn secs i suaus, tot i que les temperatures mnimes poden ser fredes.

Principals Barris.


Centre Vell(o Casc Historic)	  Lujn
Belgrano	                  San Cayetano
San Martn	                  19 de Abril
17 de Agosto	                  23 de Agosto
Almirante Brown	                  Alto Comedero
Alberdi	                          Alto Gorriti
Alto La Via	                  Bajo La Via
Gorriti	                          Campo Verde
Santa Rosa	                  Barrio Constitucin
1 de Marzo	                  Chijra
Ciudad de Nieva	                  Coronel Arias
Cuyaya	                          San Francisco
El Chingo	                  Huaico
Norte	                          Los Perales
Malvinas	                  Marcelino Vargas
Mariano Moreno	                  Punta Diamante
San Francisco de lava	          San Pedrito del Portal
San Pedrito	                  Villa Jardn de Reyes
Sargento Cabral	                  Exodo Jujeo
18 de Noviembre                   Santa Rita

 Histria .
 Primera Fundaci .
En el lloc on actualment s'hi troba el barri de Ciudad de Nieva, en les planes altes sobre el riu Xibi-Xibi, el 20 d'agost de 1561, per disposici de Perez de Zurita, llavors gobernador de Tucumn, i amb el ritual de costum fou fundada per Gregorio de Castaeda la primera ciutat en territori de Jujuy, anomenada Nieva, en homenatge al virrei del Per, comte de Nieva. El petit llogaret va substitir en precries condicions fins l'any 1564, data en la qual el cacic Juan Calchaqui i un grup d'indgenes es rebellaren contra els conquistadors, calaren foc i enderrocaren el petit llogaret.

 Segona Fundaci .
Una ciutat en l'entrada de la trencada d'Humahuaca (Quebrada d'Humahuaca) era de suma importancia, atesa la necessitat de sotmetre els omaguacas en passar pel territori les rutes procedents del Per, i les que s obrien fins la regi del Sud unint-se a l Atlntic.

Per aix el 13 d'octubre de 1575, Pedro de Zarate fund, en la zona anomenada Punta de Diamante, per la unio dels rius que franquegen la ciutat (el Gran i el Xibi Xibi), la ciutat de "San Francisco en la Nova Provincia de lava", on actualment se troba el cementeri del Salvador. La ciutat noms va tenir un any d existencia, sent tamb enderrocada per les hordes salvages.

 Tercera Fundaci .
El comer en l'Alt Per s'hi havia ressentit i el Rei d'Espanya va ordenar una nova fundaci. Juan Ramirez de Velasco design al capit Francisco de Argaaras i Murgua la tasca de fundaci. 
El 19 d abril de 1593, en el lloc a on est situada actualment la plaa Belgrano, sent dilluns de Pasqua de Resurrecci i sota la invocaci del Salvador, Argaaras deix establida la fundaci de San Salvador de Velasco en la vall de Jujuy, on qued definitivament assentada.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154256" title="Riu Arkansas" nonfiltered="2504" processed="2500" dbindex="62538">

El riu Arkansas, neix a les muntanyes de Colorado, a l'occident de Denver, segueix el seu curs pels estat de Kansas, Oklahoma, Texas i Arkansas. Va servir de lmit fronterer amb Mxic, manifestant-se en el Tractat de Lmits entre Mxic i els Estats Units de 1819.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154258" title="Zequinha de Abreu" nonfiltered="2505" processed="2501" dbindex="62539">

Zequinha de Abreu (19 de setembre de 1880 - 22 de gener de 1935) va ser un compositor i instrumentista brasiler. A ms del piano tocava la flauta, el clarinet i el requint. s l'autor de Tico-Tico Fub, una de les msiques brasileres ms enregistrades en el mn. 

Zequinha de Abreu va nixer a Santa Rita do Passa Quatro, en l'Estat de So Paulo. Va ser un nen prodigi de la msica i durant els estudis primaris va organitzar una banda de msica a l'escola. El 1894 va entrar en el seminari de So Paulo on va estudiar harmonia, i el 1896 va tornar cap a Santa Rita per treballar a la farmcia del seu pare. 

Va comenar a fer les seves primeres composicions, com Flor de la Carretera i Bafo de Onza, i el 1897 va organitzar una nova banda amb la que feia espectacles per l'interior de So Paulo. El 1917 va crear Tico-Tico Fub (Tico-tico en la farina), que seia la seva composici ms famosa, divulgada als Estats Units els anys 40 per Carmen Miranda. 

Va marxar cap a So Paulo (1919), per a treballar com a pianista demostrador de la Casa Beethoven, especialitzada en la venda de partitures i instruments musicals. Va tocar en sales de ball i cabarets i va divulgar les seves msiques per les cases de les famlies ms riques, i aix aprofitar per vendre partitures. El 1933 va fundar la banda Zequinha de Abreu i va morir dos anys desprs, el 22 de gener de 1935 a So Paulo. Disset anys desprs, la Companyia Vera Cruz va produir la pellcula Tico-Tico Fub, basada en la seva vida.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154259" title="Abrocomes (strapa)" nonfiltered="2506" processed="2502" dbindex="62540">
Abrocomes (Abrocomas, Abrokmas ) fou un strapa persa del temps del rei Artaxerxes II de Prsia Memnon, que fou enviat amb un exercit de 300.000 homes per conquerir Egipte, per va haver de retornar per lluitar contra Cir el Jove que s'havia revoltat.

Aquest darrer va arribar a Tars mentre Abrocomes era al Eufrates i es va dirigir cap a Issos. All els mercenaris grecs, uns 400 hoplites, van desertar i es van unir a Cir. El strapa no va defensar els passos i es va retirar per unir-se a les tropes del rei, limitant-se noms a cremar les barques que podien ser usades per creuar el riu Eufrates; per no va arribar a temps per participar a la batalla de Cunaxa.

Desprs, junt amb Trithaustes i Farnabazos va intentar inultiment reconquerir Egipte.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154260" title="Abrocomes (prncep)" nonfiltered="2507" processed="2503" dbindex="62541">
Abrocomes (Abrocomas, Abrokmas ) fou un prncep persa, fill del rei Darios I el gran de Prsia i de Frataguna, filla d'Artanes. 

Va participar a la guerra contra els grecs i va morir al costat del seu germ Hiperantes a la batalla de les Termpiles segons esmenta Herdot (7.224).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154262" title="Marc Aburi" nonfiltered="2508" processed="2504" dbindex="62542">
Marc Aburi (Marcus Aburius), fou un trib de la plebs el 187 aC, que es va oposar a concedir el triomf al procnsol M. Fulvius per desprs hi va accedir a petici del seu collega Tiberi Grac (Tiberius Gracchus). Fou mes tard pretor peregr el 176 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154265" title="Acerbes" nonfiltered="2509" processed="2505" dbindex="62543">
Acerbes (Acerbas, Sichaeus, Servius, Sicharbas) fou un sacerdot d'Hrcules a Tir, casat amb Elisa, la filla del rei Mutg o Mattan I i germana de Pigmali (desprs rei). Era fora ric i com que Pigmali era molt avaricis, va enterrar les seves riqueses. Pigmali se n va assabentar i va fer matar a son cunyat esperant obtenir les riqueses per mitja de sa germana, per Elisa no li va dir el lloc i finalment es va escapar del pas.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154277" title="Agrupaci Bara Veterans" nonfiltered="2510" processed="2506" dbindex="62544">
L Agrupaci Bara Veterans (ABV) es va constituir el 1959 amb el principal objectiu d ajudar els exjugadors del FC Barcelona que, havent deixat el futbol, no havien tingut xit en la seva nova vida professional.  En l actualitat, l'ABV compta amb ms de 800 socis. D aquests, la majoria sn exjugadors de qualsevol de les categories. La resta sn socis simpatitzants, aficionats blaugrana que volen contribuir al desenvolupament de l organitzaci.

Avui dia, l eix principal de l ABV es basa en treballar per garantir unes condicions de vida dignes als veterans des dels mbits social, laboral, econmic i mdic. A ms, l entitat tamb fomenta els vincles entre els exjugadors i s ha convertit en el punt d uni amb la histria viva del FC Barcelona. s per aquest motiu que, a banda de promoure i difondre el sentiment blaugrana, l ABV tamb contribueix a la promoci dels valors del futbol a partir de l experincia dels seus integrants.

Des del 2003, el President de l'ABV s l ex-jugador Ramon Alfonseda i compta amb 6 vicepresidents: Ferran Olivella, Josep Maria Fust, Jos Ignacio Zalda, Eusebio Sacristn, Carles Puyol i Rafel Yuste.
D entre les activitats que s organitzen al llarg de l any destaquen els nombrosos partits de futbol que disputen arreu de Catalunya i tamb fora del pas. Tamb s organitzen diverses taules rodones entre ex-jugadors i jugadors del primer equip i una trobada anual d exjugadors del FC Barcelona (l ltima, celebrada a Manacor). A ms, al llarg de l any es fan diversos actes de reconeixement i homenatge a personalitats de l entorn barcelonista, com ha estat el cas de Josep Carreras, ngel Mur o Joaquim Maria Puyal.

D altra banda, l'ABV ha estat l nima de l EFPA (Federaci Europea d Exjugadors de Futbol. Aquesta entitat, que vol ser el punt d uni dels veterans a nivell europeu, es dedica a reflexionar sobre el paper que ha de tenir l'ex-jugador a la societat i tamb a organitzar diverses activitats esportives i socials.

Missi i objectius.

Garantir una qualitat de vida digna als veterans des de l mbit social, econmic, mdic i d inserci laboral.
Fomentar els vincles entre els ex jugadors.
Promoci de valors humans i educaci a travs del Futbol.

La histria.

La idea de constituir una Agrupaci de Veterans del FCB es va comenar a gestar l any 1946, quan una srie d'ex-jugadors van voler donar un pas endavant per fomentar la relaci entre ells i no perdre l amistat que tenien quan jugaven, a ms de seguir fent barcelonisme. Va ser el 1959 quan realment l Agrupaci es va constituir i, a partir d aqu, va comenar a contemplar-se un altre objectiu igualment important: ajudar els ex-jugadors que desprs de deixar el Futbol no havien tingut xit en la seva nova vida professional.

L Agrupaci Bara Veterans neix doncs com una entitat sense nim de lucre per ajudar econmica o socialment als ex-jugadors que ho necessitin. Per tal de fer realitat aquests fins socials, l any 1995 es va crear La Fundaci Bara Veterans, la presidncia de la qual va ser assumida per Ladislau Kubala. El capital fundacional va ser donat per entitats i particulars molt sensibilitzats amb els antics jugadors i amb els colors del FCB. Aquest fons s intocable i aix garanteix la supervivncia de la Fundaci, una de les joies ms preuades de l entitat blaugrana. L objectiu s ajudar els ex-jugadors en tot all que els faci falta, a partir de les rendes que genera aquest capital fundacional. Per poder anar ampliant la seva tasca, per, s molt important que es generin noves formes d anar incrementant el fons econmic. Entre d altres personalitats, destaca la figura de l'ex-president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol com a patr de la Fundaci.

L octubre del 2003, el Govern de Catalunya va concedir la Creu de Sant Jordi, la mxima distinci civil que atorga la Generalitat, a l Agrupaci Bara Veterans per la seva tasca humanitria constant de suport a tots els membres i als familiars que es troben amb dificultats. 

Els Presidents.
 Llus Tudo i Pomar (1946-1961);
 Estanislau Basora i Brunet (1961-1969);
 Enric Verd i Guim (1969-1971);
 Climent Vidal i Porta (1971-1976);
 Josep Maria Fust i Blanch 1976-1989);
 Antoni Amors i Andreu (1989-1989);
 Llus M. Vidal i Planella (1989-1990);
 Ladislao Kubala i Stecz (1990-1999);
 Mart Vergs i Masa (1999-2003);

Enllaos Externs.
Lloc web de l'Agrupaci Bara Veterans

Lloc web del FC Barcelona

Lloc web de l'EFPA




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154279" title="Jaume Pla" nonfiltered="2511" processed="2507" dbindex="62545">

Jaume Pla i Pallej (Rub, 1914 - Barcelona, 1995) gravador, pintor, biblifil i escriptor catal.
Mazoni, nom artstic del cantautor catal Jaume Pla.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154280" title="Vidriol" nonfiltered="2512" processed="2508" dbindex="62546">


El vidriol (Anguis fragilis) s un llangardaix, tamb conegut amb el nom de serp de vidre, noia de serp o lliseta, s un rptil.

Es tracta d'un llangardaix pode que pot assolir fins a 50 centmetres de llargada. La seva cua s llarga, sovint ms llarga que el conjunt del cos i el cap, per com altres llangardaixos, t la capacitat d'automutilar-se per evadir-se d'un predador. En aquest darrer cas, la cua no recupera les dimensions inicials.

s un animal dirn, vivpar, que a diferncia de les serps (amb qui es confonen freqentment pel fet de no tenir potes), muda la seva pell per plaques i no sencera.

Als Pasos Catalans busca indrets humits, tot i que vol l'escalfor del sol com els altres llangardaixos.

 Taxonomia .

Anguis fragilis Linnaeus, 1758;
Anguis fragilis fragilis Linnaeus, 1758;
Anguis fragilis colchicus (Nordmann, 1840);

La subspcie Anguis fragilis fragilis es troba a tota Europa excepte a Esccia, mentre que Anguis fragilis colchicus es distribueix pel sud-est d'Europa, el Caucas i Iran.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154318" title="Marxa analtica" nonfiltered="2513" processed="2509" dbindex="62547">
La Marxa analtica sn el conjunt de regles prctiques que t com a objectiu separar, d'una manera sistemtica, els diversos |ions continguts en una soluci problema per procedir al seu reconeixement.

Les marxes tenen bsicament dos conjunts de reactius. El primer conjunt serveix per a separar els diferents ions en diferents grups. Aquesta separaci es fa mitjanant la precipitaci esgronada dels ions, amb posterior separaci per filtraci, rentat del slid i redissoluci del slid separat. El segon conjunt de reactius consisteixen en un conjunt de proves especfiques per tal de identificar els cations separats.

La marxa sistemtica clssica per exellncia s la de l'cid sulfhdric, a on aquest reactiu s'utilitza com a agent precipitant per identificar cations. Des de temps antics s'han buscat alternatives a aquest reactiu degut a la seva alta toxicitat i al seu desagradable olor, aix com a les deficincies de les separacions per l'abundncia de fenmens de coprecipitaci, dissoluci induda, reaccions secundries,etc. Entre els diferents intents per a aconseguir una marxa analtica alternativa, la ms utilitzada avui dia per a identificaci qualitativa de cations inorgnics (bsicament metalls pesants) s la marxa del carbonat de sodi.

 Marxa del Carbonat de Sodi .

Els reactius generals per a fer la separaci sn bsicament cinc: carbonat de sodi (d'on agafa el nom de la marxa, degut a que s el primer reactiu que s'utilitza), cid ntric, cid clorhdric, sulfat amnic i amonac. Utilitzant aquests reactius, els cations ens queden separats en sis grups:


 element 1 Aquest grup cont els cations As(III) i As(V);
 element 2 Aquest grup cont els cations Sb(III) i Sb(V);
 element 3 Aquest grup cont els cations Ag(I), Pb(II) i Hg(I) (el mercuri en forma de dmer);
 element 4 Aquest grup cont els cations Pb(II),Ba(II),Sr(II) i Ca(II) (el calci s molt difcil de detectar en aquest grup, sobretot si la concentraci s baixa);
 element 5 Aquest grup cont els cations Fe(III),Cr(III),Bi(III) i Al(III);
 element 6 Aquest grup cont els cations Mn(II),Cu(II),Mg(II),Co(II),Ni(II),Cd(II),Hg(II),Zn(II),Ca(II);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154319" title="Garab" nonfiltered="2514" processed="2510" dbindex="62548">




Garab o Garabi s una futura presa a construir-se en el riu Uruguai, entre la provncia argentina de Misiones i l'Estat brasiler de Rio Grande do Sul. La presa que es projecta construir sobre el riu Uruguai dotaria d'energia elctrica a ambds pasos, i permetria guanys econmics a empreses privades collaboradores al projecte.

Els governadors de les provncies argentines de Misiones i Corrientes, i la brasilera Rio Grande do Sul subscriuran a Porto Alegre, Brasil, un Protocol d'Intencions destinat a crear el Grup de Treball Interestatal que donar suport la construcci de la central hidroelctrica, amb els objectius d'agilitzar la realitzaci del projecte en conjunt amb un grup d'empreses privades. El projecte est siguent considerat tamb pel parlament de Misiones.

 Reclams Ecologistes .

Organitzacions ecologistes argentines, brasileres i uruguaies s'oposen a la construcci d'aquesta nova presa projectada sobre el riu Uruguai, perqu provocaria danys irreparables. Realitzen una campanya de recollida de signatures per a impedir la seva execuci. Els ecologistes s'oposen a la construcci de la central hidroelctrica binacional Garab, pels mltiples problemes que les represes causen als rius, alterant les seves lleres normals, inundant, afectant i desplaant a les persones de les seves comunitats, destruint llocs histrics i causant la mort dels ecosistemes i la seva biodiversitat. Per la seva banda organitzacions ecologistes, associacions de productors rurals, esglsies de Misiones, Entre Ros i Santa Fe, aix com moviments de Brasil i Uruguai, van manifestar el seu rebuig al Protocol perqu intenta avanar amb grans obres hidroelctriques sense respectar la Constituci Argentina, on clarament en el seu article 41 esmenta que tots els habitants han de gaudir d'un ambient sa. Segons Ral Orlando Grup Ecologista Encunya Pir de Misiones:

"Aquest projecte augmentaria la humitat de la regi eliminant les gelades, que regulen naturalment les plagues. Tamb la descomposici de la matria vegetal inundada, produx gasos que augmenten l'efecte hivernacle."

 La zona en conflicte .

Misiones, amb una superfcie de 2.980.100 has, est situada al NE de la Repblica Argentina, en el centre geogrfic de l'enorme Cuenca del Plata, emmarcada pels seus afluents ms cabalosos: els rius Uruguai i Paran, tributant en aquest ltim el riu Igua. Representa el 0.8 % del total del territori nacional. A causa de els pronunciats pendents del seu relleu, clima humit i elevades precipitacions, aproximadament 1900 mm anuals, es desplega una important xarxa hidrogrfica, que desaigua en els tres collectors principals esmentats, que en conjunt drenen 62 conques provincials, la superfcie de les quals s de 30.719 km2.

La Provncia, originriament tenia 2.700.000 hectrees de selva tropical. En l'actualitat s'estima aquesta superfcie en noms 1.000.000 has, el que significa un 37% del territori provincial. Aquest representa a l'ltim romanent continu de selva paranaense del mn, que cont ms de 2.000 espcies de plantes vasculars, 1.000 espcies de vertebrats, dels quals 548 sn aus, 120 sn mamfers, 79 sn rptils, 55 espcies d'amfibis i ms de 200 espcies de peixos en els rius i rierols territorials, ms un nombre indeterminat de flora i fauna encara desconeguts.

Els rius Paran, Uruguai i Igua i els seus entorns, com bns de la naturalesa i com recursos naturals sn per a l'home un sistema productiu mltiple i integrat (aqutic, terrestre, amfibi i aeri) i integren la part principal de la Conca del Plata, que a pesar de les ms de quaranta preses que suporta, les desenes en execuci i construdes a les conques de l'Igua i l'Uruguai, converteix a aquesta regi en un corredor climtic i biolgic absolutament peculiar.


 Enllaos externs .
 opinions oficials;
 reclams ecologistes;
 suport oficial correntino;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154322" title="Tartan" nonfiltered="2515" processed="2511" dbindex="62549">

Tartan s un tipus de txtil d'origen escocs.

Els colors dels tartans representa els colors del clan al que pertanyen. Consisteix en una llarga tira de tela que els homes usen al voltant del cos subjectant el restant sobre l'espatlla ajustat amb un fermall. La collocaci del tartan es considera un art, en el que els plecs queden perfectament collocats.

Pel cas de l'escoltisme, un tros del tartan del clan McClaren s collocat en el dors del mocador de Gilwell, en honor a la donaci del Gilwell Park per part del clan al escoltisme per mediaci de Robert Baden-Powell.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154325" title="Asegarce" nonfiltered="2516" processed="2512" dbindex="62550">
Asegarce s una empresa dedicada a la pilota basca, fundada l'any 1992, amb seu a Vitria. Amb Aspe els seus pilotaris juguen els campionats de la Lliga d'Empreses de Pilota a M.

 Pilotaris ms importants .
 Beloki;
 Koka;
 Leiza;
 Olaizola I;
 Olaizola II;
 Patxi Ruiz;
 Unanue;

 Vegeu tamb .
 Aspe;
 ValNet;

 Enllaos externs .
 Asegarce;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154328" title="Aspe (empresa)" nonfiltered="2517" processed="2513" dbindex="62551">
ASPE s una empresa dedicada a la pilota basca, fundada l'any 1998, els pilotaris de la qual, amb els d'Asegarce, juguen els tornejos de la Lliga d'Empreses de Pilota a M. 

 Pilotaris ms importants .
 Barriola;
 Elkoro;
 Eugi;
 Eulate;
 Gonzalez;
 Goi III;
 Martinez de Irujo;
 Titin III;
 Xala;

 Vegeu tamb .
 Asegarce;
 ValNet;

 Enllaos externs .
 Pgina d'Aspe;
 Canal a Youtube;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154331" title="Barman" nonfiltered="2518" processed="2514" dbindex="62552">
Barman de l'angls (home de la barra) s la persona que aten els clients en la barra d'un bar, pub o local d'oci. 
El significat de la paraula, per, est envoltat de certa controversia en diferents llocs. En angls, s'utilitza la paraula Bartender per a designar a qualsevol persona que est darrere de la barra. En algunes zones del Regne Unit s'ha comenat a substituir la paraula per barstaff (personal de barra).
A Espanya alg darrere d'una barra pot ser considerat cambrer, aix que barman es refereix a un cambrer expert o un cambrer que est sempre darrere de la barra i que no atn taules. 

Barman de locals distingit.
Els barmans saben combinar begudes per a elaborar cctels, coneixen els sabors dels diferents alcohols i les seves graduacions. Saben preparar diferents classes de cafs especials i coneixen tots els detalls del funcionament d'una barra. Generalment, el barman coneix i domina els protocols de comportament, i en locals de categoria, fa s de modals exquisits en el tracte amb el client.
En zones turstiques poden parlar ms d'un idioma.
Un barman t com a mnim un ajudant al seu crrec, un llibre de cocteleria i equipament cocteler en la seva zona de treball.

En alguns locals, la clientela pot tenir un compte, que en angls s'anomena To run a tab. El barman s'encarrega de gestionar les consumicions per quan el client desitgi pagar.

Depenent de l'establiment, el barman pot ser considerat simplement l'empleat que serveix les begudes, encara que hi ha bars i pubs on la figura del barman s part de l'atracci per la varietat dels seus combinats i l'espectacle que organitzen (en angls, ) que pot anar des de llenar ampolles i recollir-les, fer malabarismes amb aquestes o fer un espectacle sobre la barra, tot mentre preparen els combinats. Aquest tipus d'espectacles ha donat origen a diverses pellcules, com Cocktail o Coyote Ugly.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154336" title="Ana Mendieta" nonfiltered="2519" processed="2515" dbindex="62553">
Ana Mendieta (1948-1985) va ser una artista cubana.

Ana Mendieta va passar la seua infantesa a l'illa de Cuba, fins que el 1961, desprs d'esclatar la revoluci cubana, els seus pares, mitjanant l'operaci Peter Pan enviaren a EUA. Aquesta va ser una operaci organitzada per grups catlics nordamericans que tenia com a finalitat evaquar xiquets catlics de Cuba per tal d'estalviar-los les supostes desgrcies de l'ateisme comunista. Ja a EUA, Ana Mendieta i la seua germana Raqueln Mendieta passaren prou mesos a un campament i d'aqu anaren a parar a un orferinat a Iowa on Ana va ser maltractada per les monges que el regentaven. Ms tard va ser donada en adopci en diferents ocasions, passant de familia en familia. 

Aquest esdeveniment provoc un fort impacte emocional en Ana Mendieta que marc no sols la seua traiectria vital sin tamb la seua obra. El 1972 Ana Mendieta es graduar de primeres en la universitat d'Iowa i el 1977 passar a especialitzar-se en Art Visual i Multimdia amb Nam June Paik o Vito Acconci.  

Ja des del seus inicis, a principis dels 70, Ana Mendieta entendr l'art com una mena de reflexi personal que mostra i permet accedir, no obstant, a quelcom universal. Per tal de dur endavant aquesta reflexi, Ana Mendieta prendr idees i recursos expressius de diferents corrents, com el Fluxus, Land Art, l'art conceptual, el moviment antigallerista, aix com tcniques diverses com la fotografia, el videoart, la installaci o el Body Art. D'acord amb les premisses esttiques d'aquestos moviment, les seues sn obres efmeres, que sols han restat testimoniades a travs de videos i fotografies, de poca emprenta en la natura i que manifesten sempre un gran respecte cap a la natura sobre la qual reflexionen. 

El punt de partida d'Ana Mendieta, ser un fenmen social habitual en el segle XX: l'exili. Tot exili implica un allunyament de la prpia terra o desarrelament. Per tal d'expressar tal idea Ana Mendieta bastix escultures, sobretot, dos tipus d'escultures: 1) Siluetes humanes realitzades amb el propi cos i 2) Siluetes humanes realitzades amb elements naturals com sorra, gespa, terra, etc. El que s com a totes elles, s la vinculaci que establix entre aquestes figures i la terra, ja que totes elles apareixeran tumbades com surant sobre la terra, altres vegades arrelades, enllaades, entremesclades amb la terra, entesa aquesta com un element ms ample i omniabarcant del qual no poden separar-se completament les figures humanes que construix Mendieta. Al respecte s fara internacionalment coneguda la srie "Siluetes" desenvolupada al llarg del anys 70. 

En aquesta srie, algunes d'aquestes siluetes, apareixen tacades per sang o embolcallades o velades amb llenols. Si des d'un punt de vista personal l'artista est expressant aix la seua separaci respecte de la seua cultura originria, des d'un punt de vista intersubjectiu, expressa aix una separaci real, per frgil al mateix temps de la figura humana respecte dels seus origens naturals.

Des d'un punt de vista personal aquesta separaci, Mendieta la va solucionar amb un immersi en la cultura afrocubana i amerindia. Aix la va portar a regressar a Cuba el 1980, on va realitzar la srie "escultures rupestres"  i tamb a  interessar-se per les tradicions religioses i culturals que all pervivien, com per exemple els rituals vud que va utilitzar en performances documentades en vdeo.

La tradicional concepci femenina de la natura va fer a Ana Mendieta acostar-se als moviment femenistes de l'poca i vinculen els seus treballs amb l'ecologisme i l'actual ecofeminisme.  Ana Mendieta s tamb una fita en l'art contemporani en haver introduit no sols una visi radicalment feminista i ecolgica de l'art i la natura, sin en haver contribuit a la revaloritzaci esttica de tradicions culturals alienes a Occident.

El 1985, quan ja gaudia de renom internacional, va morir en patir un estrany accident a Roma on es trobava amb la seua parella l'escultor minimalista Carl Andr, el qual va ser acusat d'haver-la llanat des del pis 34 de l'hotel on es trobaven.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154337" title="Immersi (matemtiques)" nonfiltered="2520" processed="2516" dbindex="62554">
En matemtiques, una immersi, tamb anomenada sovint pel terme angls embedding, s un morfisme injectiu  d'un conjunt A en un altre B.

Per exemple, l'aplicaci:

 
   

s una immersi de  a .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154338" title="Catedral de Tarragona" nonfiltered="2521" processed="2517" dbindex="62555">


 
La Catedral de Tarragona dedicada a Santa Maria, s la seu catedralcia de l'Arquebisbat de Tarragona. Est situada a la part ms alta de Tarragona, al centre de la ciutat medieval, que havia ocupat el frum de la Tarraco romana, a la part superior on es trobava el recinte dedicat al culte amb el Temple, aix es pot comprovar que el claustre de la catedral aprofita algun dels murs romans. 

Segons Francesc Eiximenis, en l'organitzaci d'una ciutat i la posici dels seus edificis, a la catedral li corresponia:   en lo mig de la ciutat deu esser la Seu, e pres d ella deu ser gran e bella plaa de la Seu deu estar lo bisbe e pres d ell los sacerdots: e per aix la dita plaa no deu sostenir profit per no torbar l ofici divinal ne aquells que sn dats al Server de Du. 

Concebuda i iniciada en estil romnic a l'ltim quart del segle XII, es va finalitzar al segle XIV quan els plantejaments arquitectnics ja eren plenament gtics. Des del punt de vista constructiu i tipolgic es pot relacionar amb la Seu Vella de Lleida obra contempornia.

Dins de les seves dependncies est constitut el Museu Dioces de Tarragona.

El 3 d'abril de 1905 va ser declarada Monument Nacional.
 Histria .
 
Quan Ramon Berenguer III l'any 1118 va reconquistar la ciutat als musulmans, la va cedir a l'arquebisbe Oleguer per a la seva repoblaci,  i el 1154 els primers canonges sota l'orde de Sant Agust es van establir a la catedral en unes dependncies situades en la part on avui es troba el claustre, aprofitant construccions romanes de l'antiga Tarraco, a la part ms alta de la ciutat, i l'antiga mesquita rab, cristianitzada sota l'advocaci de santa Tecla

Segons Puig i Cadafalch, el plnol de les catedrals de Lleida i Tarragona respon a un tipus fora ests sobretot a la Frana septentrional (Normandia) i bsicament lligada als monjos benedictins, amb caracterstiques de grans absis i un creuer de grans dimensions. El cister va aportar a ms a ms les solucions tecnolgiques per a la sustentaci dels edificis com l'arc ogival o la volta de creueria, aix aquestes dues catedrals presenten la combinaci de l'arquitectura romnica amb elements gtics.

Amb l'nim d'engrandir-la, es comencen a rebre donacions per a la construcci d'una nova catedral cap als anys 1170. En aquest any el bisbe Hug de Cervell va destinar part del seu testament per a l'obra. Va continuar beneficiant-se de ms donacions per part de bisbes i reis com Alfons el Cast i Pere el Cerimonis.

Sota  el manament del bisbe Berenguer de Vilademuls el 1184 l'absis estava acabat. 
Amb el bisbe Aspreg de la Barca (1215-1234) es va obrir al culte la part de la capalera. Al 1250 Pere d'Albalat va encarregar la construcci del cimbori al mestre d'obres Bernat i l'any 1277, aproximadament un segle desprs del comenament de l'obra, es va encarregar la realitzaci de la porta principal al mestre Bartomeu de Girona. Tanmateix el timp i la resta dels apstols i profetes esculpits sn deguts a Jaume Cascalls i el seu taller (Jordi de Du) durant els anys 1375.

L'any 1305 el bisbe Roderic Tello es va fer el crrec del pagament del penltim tram de la nau central i l'arquebisbe Joan d'Arag i d'Anjou fill de Jaume II, al juny de l'any 1331 va consagrar la nova catedral.

Tanmateix, com era habitual a la construcci de les catedrals, les obres van continuar entre els segles XIV i XVIII amb construccions a l'interior i a les dependncies del claustre de capelles en els estils gtic, renaixentista i barroc.

Les obres de restauraci i conservaci s'han portat a terme entre els anys 1999 i 2001 pels arquitectes Joan Figuerola i Joan Gavald, aix com posteriors campanyes d'excavacions arqueolgiques i restauraci de capelles. Desprs d'una prospecci geofsica al subsl de la catedral, l'any 2007, es van trobar indicis que sota de la mateixa es troba el temple rom dedicat a August (63 aC - 19 dC) situat sota la nau central. Ja es tenia notcies d'aquest temple per les monedes a les emissions realitzades en l'poca de Tiberi on  hi ha referncies a la divinitat d'August i mostren un temple amb columnes frontals que es va construir en el seu honor, com es creu que t el descobert:
Sesterci de Tarraco posterior 15 dC;
Dupondi de Tarraco posterior 21-22 dC;
As De Emerita  14-37 dC ;
Cannica .
Hi ha notcies de l'existncia de canonges des de finals del segle XI, per l'estructuraci va ser a partir de l'any 1154 per l'arquebisbe Bernat Tort, segons l'orde de Sant Agust amb canonges vinguts del monestir de sant Ruf prop d'Aviny, orde al qual anteriorment pertanyia el bisbe i que havia imposat la reforma gregoriana del segle XI. El papa Climent VII secularitza als canonges de la catedral el 4 de desembre de 1530. 

Per a la vida comunitria dels canonges es va dotar de les dependncies necessries situades a l'entorn del claustre, com el dormitori, el refetor, el celler, la cuina i la sala capitular, a ms a ms del prior claustral, es van anar anomenant les figures del paborde que administrava els bns, l'ardiaca per l'ajuda a la celebraci dels oficis, el tresorer que s'ocupava de les despeses del culte, el sagrist major, que tenia al seu crrec el servei del culte, el cambrer que tenia cura del vestuari, el cabiscol dirigent del cor, el succentor o sotscabiscol que ensenyava els cants, l'hospitaler encarregat de l'hospital i l'infermer que cuidava de la infermeria.

Edifici interior .
 
s un temple de transici del romnic al gtic. La nau central t una alada de vint-i-sis metres ms dotze del cimbori, per 16,50 metres d'amplada. Les naus laterals mesuren tretze metres d'alada per 8,25 d'amplada. La longitud s d'uns cent metres des del frontispici fins la capalera.

Consta de planta basilical de creu llatina amb tres naus i creuer ben definit que sobresurt de les naus per amb braos desiguals degut al claustre que s'hi s a la part septentrional aix com l'absidiola d'aquest mateix costat tamb s desigual a la seva parella del costat oposat. La capalera cont tres absis semicirculars escalonats amb presbiteris profunds, destacant el central. L'absis central t tres finestres a la seva part inferior i set en la superior de forma apuntada.

Sobre el tram segent a l'absis del costat de l'Epstola es troba situada la torre del campanar.

Les naus estan cobertes amb voltes de creueria de nervis motllurats sostinguts per pilars cruciformes amb columnes adossades de dos amb dos i amb capitells decorats amb reminiscncies de l'art hisp musulm sobre els que reposen els arcs faixons de les voltes. Les finestres es presenten principalment de dos tipus les romniques amb arquivoltes i les gtiques amb vitralls de traceries calades.

El cimbori s octogonal construt a la meitat del segle XIII amb volta de creueria i suport de trompes angulars, mainells i vitralls de colors.

El presbiteri i l'absis central tenen un notable paviment de l'poca romnica, est format per plaques de pedra i marbre de diversos colors formant uns dibuixos geomtrics, en opus sectile on  dominen els entrellaats sobresortint els colors, taronja, groc, blanc i negre. s d'una fabricaci seriada i no completament artesanal ja que no hi ha gran varietat de peces amb formes diferents. Paviments d'aquesta mateixa classe es realitzaven a l'edat mitjana com es demostra a la baslica de Montecassino a Itlia, de Santa Maria d'Ala de  Sopeira o Saint-Benot-sur-Loire a Frana. 

 Cor . 
El cadiratge del cor s obra del saragoss Francisco Gomar del segle XV realitzat amb fusta de roure de l'any 1478 fins 1492 i durant el bisbat de Pere d'Urrea (1445-1489). Es mant in situ encara que el mur occidental es va desarmar i avui es guarda al museu.

 Orgue . 
L'orgue de grans dimensions va ser realitzat a la segona meitat del segle XVI, per substituir l'anterior del segle XV. El disseny del moble es deu a l'arquitecte Jaume Amig i realitzat el treball de fusteria per Pere Ostris i Jeroni Xanxo entre 1562 i 1566. Les portes que el tanquen les van pintar per ambdues cares Pere Seraf i Pier Paolo de Montalbergo amb la representaci de l'Anunciaci a l'exterior realitzada a la grisalla, l'Adoraci dels Pastors i la Resurrecci de Crist en policromia a la part interior. La seva trompeteria es va substituir a comenaments del segle XX. Est en procs de restauraci i es creu que estar finalitzat l'any 2010.

Capelles del costat de l'Evangeli . 
(Explicades de l'entrada principal cap a la capalera del temple en sentit de les agulles del rellotge). 
A les capelles construdes a partir del segle XIV, s on es manifesta ms el canvi 
cap a l'estil gtic.
Capella de la Verge Maria ;
Feta construir l'any 1520 pel bisbe Pere de Cardona com a pante familiar. T un retaule procedent de l'esglsia parroquial de Solivella i signat pel pintor Mateu Ortoneda del primer ter del segle XV.
Capella de la Mare de Du de Montserrat ;
Retaule procedent de l'esglsia del monestir de Santes Creus iniciat per Guerau Gener i finalitzat per Llus Borrass a comenaments del Segle XV.
Capella de la Concepci ;
D'estil barroc de l'any 1674, sufragada pel canonge Diego Girn de Rebolledo, va ser projectada per fra Josep de la Concepci qui va tenir sota la seva direcci a artistes com Joan Costa, Francesc Grau ajudat per Domnech Rovira, els qui van esculpir el retaule, on s'aprecia clarament l'estil barroc igual que als sepulcres de la famlia Girn de Rebolledo dels mateixos autors, amb la representaci de les arts liberals junt amb la Resurrecci de Crist i a tots dos costats la Fe i l'Esperana. Els frescs de la cpula, de la volta i dels arcs formers les va realitzar el pintor Francesc Tramulles a l'ltim quart del segle XVIII. Les pintures de les parets sn de Josep Juncosa.
Capelles de Sant Fructus i Sant Joan ;
Realitzades per l'arquitecte Pere Blai d'estil renaixentista van ser encarregades per la seva sepultura pel bisbe Joan Ters, es va comenar a construir l'any 1592. Mort el bisbe, Blai va dissenyar el sepulcre, obrint el mur divisori de les dues capelles per allotjar-ho sota l'arc de comunicaci, el sarcfag es tracta d'una urna quadrada que fa de base a un templet sostingut per columnes cornties en marbre i jaspi, aquest templet t una cpula semiesfrica.
Capella del Sant Sepulcre ;
Construda el 1494, es troba un sarcfag rom aprofitat al gtic amb un Crist jacent envoltat de figures representant les tres Maries, Sant Joan Evangelista, Josep d'Arimatea i Nicodem.
Capella del Santssim ;
Est situada com a perllongament del creuer i amb un gran arc de triomf a la seva entrada. L'any 1580 el bisbe Antoni Agust i Albanell, va voler transformar-la per albergar la seva sepultura, van treballar en aix Jaume Amig, Pere Blai i Bernat Cceres fins l'any 1592, es va afegir una cpula amb cimbori octogonal amb pilastres driques dobles i es van excavar en els seus gruixuts murs tres capelles amb arc de mig punt que va servir, la primera de l'esquerra,  per allotjar el sepulcre de l'arquebisbe, la decoraci del fons est feta a base de marbres i amb pintures representant el tema de l Eucarstia amb imatges de profetes. Realitzades per Nicols Larrant i Domingo Albrioni.
Capella de Santa Brbara ;
La seva construcci s del segle XIV costejada per Bernat Rufaca, a l'actualitat amb un retaule barroc de l'any 1765.
Capella de Santa Maria dels Sastres ;
Construda abans del 1350 i reformada sota el mandat del bisbe Pere de Clasquer (1358- 1380) al lloc de l'absis de l'estructura original, del costat de l'Evangeli. Des del punt de vista econmic va ser durant el primer temps de la seva edificaci comparable a de l'altar major. Pertanyia a la confraria del gremi dels sastres, se celebrava la festa de la Nativitat amb gran solemnitat i pertanyien a aquesta germandat la majoria dels canonges.

s de planta hexagonal amb un retaule en alabastre de l'any 1368 realitzat pel mestre Aloi de Montbrai cenyit dins un rectangle i quatre registres, amb escenes de la vida de la Verge i Jess i a la seva part central amb la figura de la Verge amb Nen. A l'entrada a l'arc de triomf es troben esculpits els dotze profetes majors i els dotze menors que anuncien l'arribada del Messies. A l'alada d'un ter dels seus murs hi ha un fris de petits arcs conopials amb mnsules de figures humanes allusives en les seves accions a la confraria dels sastres. Ho ressegueix una cornisa superior decorada amb temes florals entrellaats amb ssers monstruosos i fantstics i sobre aquesta hi ha una barana calada amb una galeria que recorre tot l'absis. Posseeix una volta de creueria estelada,  la nervadura de la qual reposa sobre quatre parelles d'escultures de personatges de mida  mitjana. T uns vitralls amb traceria gtica.

Capella Major . 
El presbiteri es troba presidit per un retaule gtic, encarregat pel bisbe Dalmau de Mur i realitzat per l'escultor Pere Joan entre els anys 1426 i 1434, construt en alabastre policromat amb la figura central de la Verge i el Nen amb les imatges de  sant Pau i santa Tecla a ambds costats, a ms a ms de les escenes de la vida de Crist i la vida i martiri de Santa Tecla amb nombroses figures de mida petita, de gran gracilitat. Est coronat per pinacles amb motllures i traceries. Al scol de la seva base presenta una decoraci de motius vegetals amb figures humanes i d'animals podent-se veure tamb els escuts dels arquebisbes Dalmau de Mur i Pere de Sagarriga i de Pau.

L'ara de l'altar d'estil romnic arcatzant s d'una sola pea sobre columnes i un frontal amb relleus de la vida de la santa titular de la catedral. El frontal de marbre blanc monoltic, dedicat a sant Pau i a santa Tecla pertany al mateix taller que la major part de l'escultura de figures realitzades al claustre, t forma rectangular i est emmarcat per motllures i estructurat en dos nivells de compartiments a tots dos costats d'un central on est representat Sant Pau assegut beneint a santa Tecla.
 Sepulcre de Joan d'Arag ;
Al presbiteri es troba el sepulcre de l'arquebisbe Joan d'Arag mort el 1334 fill de Jaume II i Blanca de Npols. Emmarcat per uns pinacles ornamentats amb una excellent arquitectura gtica italianitzant, el sarcfag s sobre dues figures de lleons i llaurat a la seva cara frontal un epitafi amb les referncies dels miracles realitzats pel difunt, es troba situat dintre d'un profund arcosoli polilobulat amb la figura jacent de l'arquebisbe sobre la tapa, les mans encreuades i el cap sobre dos coixins, vestit amb els atributs episcopals. Acompanyat per un seguici de familiars i sants protectors com sant Fructus, santa Tecla, sant Llus de Tolosa, santa Isabel d'Hongria (avantpassats del difunt) i sant Llus rei de Frana, (aquestes imatges es guarden al Museu Doces de Tarragona). A la part alta del mur t una representaci de l'ascensi de la seva nima al cel traslladada  per dos ngels.

El monument elaborat amb marbre blanc de vetes grises fa suposar que sn marbres antics reaprofitats de l'antiga Tarraco. 

Sobre aquest mausoleu es troba un armari reliquiari dins el mur, obert a manera de finestral, que custodia el bra de santa Tecla, patrona de Tarragona, obtingut en 1320 a Armnia mitjanant els ambaixadors de Jaume el Just.

 Capelles del costat de l'Epstola .

 
 Capella de Sant Oleguer ;
D'aquesta capella va desaparixer a la guerra civil espanyola de l'any 1936 un retaule de l'escultor Bonifs i Mass, on estava representat el bisbe Oleguer, titular de la capella, a l'acte de l'atorgament del feude de Tarragona al prncep Robert d'Aguil.
Capelles dins el Creuer de la part nord: ;
 Capella de Sant Lluc. Es troba dintre d'una petita absidiola del creuer, amb un retaule del segle XVII atribut al pintor Juncosa. ;
 Capella de Sant Toms. Antigament dedicada a santa Magdalena. Del segle XVI ;
 Capella del Crist de la Salut. Segle XVI Amb una talla del Crist de la Salut del segle XV acompanyat amb les imatges de la Verge i Sant Joan. ;
 Capella del Rosari. Del segle XVI.
Capella de la Presentaci ;
La ms antiga va ser reformada i es troben petits caps coronats amb flors, amb gran semblana a la porta principal de la faana de la catedral. Guarda un retaule del segle XIX de l'escultor Vicen Roig.
Capella de Sant Francesc ;
L'arquitecte Jaume Amig va dirigir les obres l'any 1584, mostra pintures representant l Epifania i els Sants Innocents. 
Capella de Santa Tecla;
Capella barroca, antic baptisteri, construda l'any 1777 per l'arquitecte Josep Prats amb estil barroc tard ja prcticament neoclssica. Les escultures van ser realitzades per Carles Salas representant la vida de la santa i les virtuts cardinals. La reixa de forja s de la mateixa poca barroca de l'artes Onofre Camps.

Capella de Sant Miquel i tots els ngels ;
Construda cap a la meitat del segle XIV, va ser fundada pel canonge Guillem Botsom, segons un document de l'any 1379 on s'especifica que ja estava en plena construcci.

Per la seva dedicaci, la capella t la decoraci escultrica inspirada en els ngels que es troben representats a l'arc de l'entrada a la capella, a la cornisa amb instruments musicals, a les mnsules dels arcs de l'absis de la capella, on sn portadors de bandes amb la lletra dels seus cants. A les mnsules del tram recte abans de l'absis estan representats els quatre evangelistes. El conjunt escultric de la capella es remata amb les tres claus de volta, a la de l'absis es troba un Maiestas Domini amb la bola del mn a la m esquerra mentre est beneint amb la dreta. La clau central s la que s'est en pitjor estat de conservaci i representa una figura femenina amb dos animals als seus peus. La clau del tram recte de la capella t la seva dedicaci a Sant Miquel lluitant contra el drac de set caps.

Aquest conjunt escultric s'atribueix als collaboradors de Jaume Cascalls, ja que per la dcada de 1370 estaven obrant a la decoraci de la faana de la catedral.  

T un retaule de Sant Miquel de Bernat Martorell del segle XV que procedeix de l'esglsia de la Pobla de Crvoles.
Capella del Baptisteri o antiga de Santa rsula i les Onze mil Verges  ;
Realitzada durant els anys 1340 i 1344 va ser patrocinada pel bisbe Arnau Sescomes, que es troba enterrat al paviment de la capella, la va fer construir per honrar les relquies de santa rsula i d'altres verges donades pel seu predecessor l'arquebisbe Joan d'Arag. En aquesta capella es pot observar gran quantitat d'elements escultrics distributs a les setze claus de volta estelada, les mnsules on descansen els arcs i les imatges que en grups de parelles sn sobre els murs, A les mnsules de l'arc de l'entrada es representen els evangelistes escrivint i amb els seus respectius smbols, a l'interior les mnsules representen dos homes i dues dones llegint uns llibres, aquests  personatges no es tracten de sants sin que podrien ser familiars de l'arquebisbe Sescomes. A les claus de volta estan representades efgies dintre de medallons i a les tres principals el coronament de la Mare de Du, Sant Miquel i finalment santa Tecla.

Va ser transformada en capella de baptisteri des de l'any 1821. La pica baptismal s una magnfica pea de marbre que es va trobar a les runes del palau d'August.

 Exterior .
 
L'absis central s de gran volum, amb una cornisa de motllures sota un fris de dents de serra i una filera d'arcuacions cegues sostingudes per permdols decorats amb figures humanes, animals o motius geomtrics. 

La faana principal consta de tres portes que corresponen a les tres naus de l'esglsia, la central i principal gtica, amb arcades ogival i les laterals d'estil romnic.

Una gran rosassa est situada sobre la porta principal, de dimetre quasi com l'amplada de la nau central t una traceria que recorda la rosassa del monestir de Sant Cugat, la de Santa Maria del Pi o de la catedral de Mallorca.T onze metres de dimetre exterior i dotze raigs amb set motllures circulars d'un gruix de 1,30 metres. Els dotze raigs representen les dotze tribus d'Israel o els dotze apstols. 

Sobre les altres dues portes laterals tamb es troben dues rosasses de mida ms reduda i de factura romnica. Estan realitzades les portes en marbre blanc amb arcs de mig punt i arquivoltes motllurades amb llinda i timp. Encastat en el mur sobre la porta de la dreta es conserva el sarcfag de Bethesda, paleocristi del segle IV, representant escenes de la vida de Jess. La porta del costat de l'Evangeli posseix un timp esculpit amb escenes que representen l'Epifania.

 Vitralls .
Els vitralls de la catedral de Tarragona sn un magnfic exemple de l'poca gtica. Prop del segle XIV es daten els de les capelles de les Onze Mil Verges i de Santa Maria dels Sastres, realitzats per Guillem de Letumgard. De la mateixa poca sn les rosasses de banda i banda del creuer. A l'absis central t tres finestrals a la part inferior i set a la superior. 

La capella Santa Maria dels Sastres, t tres finestrals al costat esquerre, han estat remodelats en poques posteriors. Representen el tema de l'Anunciaci, les parts originals de Guillem de Letumgard sn les traceries superiors dels vitralls, s representen a cadascun d'ells dues petites figures d'ngels i al lbul superior l'escut de la seu tarragonina. El que representa l'arcngel Gabriel s una reforma posterior del darrers anys del segle XV, obra probable de Gil Fontanet. Els colors que dominen sn el vermell, el blau i el groc de plata o d'argent, propi del segle XIV.

Les rosasses dels costats nord i sud del transsepte presenten importants diferncies, degudes a les mltiples intervencions fins poques recents. Originalment sn obres del Mestre de Sant Silvestre que tamb va treballar a la catedral de Barcelona. A la rosassa sud es representa la Mare de Du amb el Nen entronitzats. A la rosassa nord es representa la Resurrecci de Crist a l'cul central, a partir del qual es distribueixen setze plafons radials amb ornamentaci geomtrica, motius florals i l'escut de la seu, a la part ampla de aquests plafons, tenen tots, un cap d'un personatge, segurament un apstol. 

La figura de santa Tecla s la representada al vitrall central de l'absis i documentat cap al final del segle XVII de la poca barroca, tamb modificat posteriorment.

De la poca renaixentista sn els tres vitralls de la capella del Corpus Christi, en cadascuna dels quals es representa una figura d'apstol. 

 Porta principal .
 
D'estil gtic amb semblances a models francesos com Amiens i sobretot Reims. La porta principal de la catedral va ser encrrec del bisbe Bernat d'Olivella al mestre Bartomeu l'any 1277 i l'ltima relaci documentada amb aquest mestre s l'any 1291. 
Presenta arcs ogivals en degradaci, el gran arc principal avana sobre el mur i tamb arriba a muntar en algun punt sobre les portes laterals, que la seva gran sumptuositat, fa anullar a primera vista, pels seus grans contraforts laterals s evident que s'empren per sostenir les crregues de la nau central del temple. s possible que en principi la forma estructural de la faana fos ms coherent i harmnica entre les tres portes. Malgrat deixar-la inacabada, va realitzar fora escultures dels apstols, situades a tots dos costats de la portalada descansant en basaments correguts i sobre les figures es troben dosserets, entre les figures destaquen les de sant Pere, sant Andreu i sant Toms situats el bancal de la part dreta de la porta. Tanmateix, la gran escultura de la porta s la Verge del mainell, s'ha assenyalat  que deriva d'un model francs, al pedestal octogonal, hi han  representades escenes del Gnesi, amb la creaci d'Adam i Eva i el Pecat original.



Al timp es representa el Judici Final, presidit per Crist amb dos ngels portadors dels atributs de la Passi, amb traceries superiors per a la inserci d'un vitrall, realitzat per Jaume Cascalls i el seu taller cap a l'any 1375, contractat pel bisbe Pere de Clasquer, aix com el fris amb la representaci dels escollits i els condemnats.
A la part interior del temple que correspon al timp estan representades la Verge entre sant Pau i santa Tecla amb dos ngels ceroferaris.
Tamb del seu taller sn dotze esttues entre apstols i profetes que faltaven per a la mateixa porta, al preu unitari de dinou lliures i dotze sous.   Jaume Cascalls va estar acompanyat pel seu gendre Guillem Solivella i el seu esclau Jordi de Du. Les escultures realitzades per aquest equip d'artistes sn les que es troben a les parts ms externes de la porta, sn, com ja s'ha dit, dotze igual nombre de blocs de pedra comprats en Albiol, cinc al costat dret i set a l'esquerre, totes aquestes figures igual que passa amb les fetes pel mestre Bartomeu, presenten el cos realitzat en pedra i el cap en marbre.

Les portes, tenen revestiments metllics i de ferro forjat i sn de finals del segle XV, sufragades per l'arquebisbe Gonzalo Fernndez de Heredia.

 Claustre .
La data de construcci sota l'arquebisbat de Bernat Tort va ser entre 1146 i 1163 i va continuar amb els arquebisbes Ramon de Castellterol (1194-1198) i Ramon de Rocabert (1199-1214), el qual va deixar en el seu testament la important quantitat de 1000 sous per a les obres del claustre.  

El claustre es troba situat en la part nord-est de la catedral, amb planta rectangular de quaranta-set metres per quaranta-sis, consta de quatre galeries de sis trams ms les angulars comuns, cobertes amb voltes de creueria seguint la tipologia dels monestirs de Poblet o Vallbona de les Monges i un gran pati central. Les seves arcades estan construdes per dues ordes de suport, en el superior hi ha grans arcs ogivals cecs amb dos culs amb traceria calada collocats en el vrtex central a ms a ms d'un fris amb elements polilobulats d'ascendncia musulmana, que recorre tota la cornisa. A la part inferior es distribueixen grups de tres arcs de mig punt, decorats amb puntes de diamant, sobre dobles columnetes dins de cada arc ogival cec.

La decoraci escultrica del claustre s extensa i la podem trobar en els seus capitells, impostes, a les bases, als frisos dels pilars angulars aix com als permdols de la cornisa, a les mnsules i a les seves claus de volta.

Als capitells de les columnes i impostes corresponents hi ha gravades escenes religioses com la visita dels ngels a Abraham, Cam i Abel i profanes com la lluita entre guerrers, figures de msics o la representaci de la luxria i l'avarcia i algunes amb decoraci de tipus vegetal i animal entre les que destaca la representaci de l'enterrament del gat per les rates historiada en dues escenes als bacs situats a la galeria sud.(Vegeu la secci curiositats ). 

Als angles de la galeria nord apareixen escenes del Gnesi i del Nou Testament, amb la incredulitat de sant Toms o la llegenda de Sant Nicolau, aquest ltim sant molt venerat per Alfons el Cast que va ser un gran benefactor del claustre. Al mur de la galeria oest es troba una inscripci rab amb data de l'any 960, resta de l'antiga mesquita.

 Porta del claustre . 
La porta romnica (del costat de l'evangeli), del segle XIII dna accs al claustre des de l'esglsia presenta una llinda de marbre i un timp  esculpit amb Maiestas Domini i el Tetramorfs, amb tres arquivoltes de perfil semicircular amb capitells decorats amb fullatge naturalista copiat de monuments romans i amb escenes de la visita de les tres Maries al sepulcre de Crist, les impostes d'aquesta porta estan decorades amb sanefes de fulles i palmes. El mainell est constitut per una columna de fust monoltic amb la base decorada amb rptils i el capitell piramidal invertit representant a les seves cares escenes de la vida infantil de Jess: l'epifania, la nativitat, l'adoraci dels mags i la visita dels mags a Herodes. A la part superior sobre aquesta porta es troba un crism amb l'anagrama d'Alfa i Omega. 
 Sagristia . 
Pertanyent al conjunt de dependncies del claustre, fou reaprofitada d'una antiga capella amb planta rectangular i coberta amb volta de can apuntat  i una part amb sostre de fusta amb policromia de motius mudjars. Forma part del museu dioces com a sala del tresor.

 Capella del Corpus Christi i antiga sala Capitular . 
Correspon una de les dependncies de la cannica, l'antiga sala Capitular construda a la meitat del segle XII, i que es pot accedir pel mateix claustre o pel creuer del temple. s de planta quadrada coberta amb volta de can i faana amb porta central i finestres geminades a tots dos costats, que va ser convertida en capella del Corpus Christi l'any 1330, quan el bisbe Joan d'Arag va concedir llicncia a Guerau de Rocabert i a la seva germana per construir aquesta capella, afegint- li un absis poligonal de terrenys del cementiri continu i amb volta de creueria, a la clau de volta mostra un Crist en Majestat amb l'hstia consagrada a la m dreta. Al comenament dels arcs estan collocats els smbols del Tetramorf sobre capitells decorats amb fulles. En un dels seus murs hi ha un grup escultric de l'Anunciaci sobre unes peanyes a mitja alada. En la part inferior d'aquesta paret hi ha una lpida funerria d'Alemanda de Rocabert morta l'any 1373, amb un relleu de la Crucifixi i la figura de la dama en actitud d'oraci.

En el que era la sala capitular, es troben en els seus murs en una collocaci fora alta, onze escultures de diversos sants del segle XIV, algunes amb restes de policromia, principalment verda, blava i or, estan posades damunt de mnsules decorades.

Comparteix junt amb altres dependncies del claustre la installaci al seu interior del Museu Dioces.
 Museu Dioces de Tarragona .

Installat des de l'any 1914 a unes dependncies del claustre, va ser format per la collecci de l'arquebisbe Toms Costa i Formaguera, les donacions de parrquies de la dicesi i persones particulars i amb objectes del seminari i de l'antiga capella de santa Tecla on es guardaven peces reunides des de la desamortitzaci. Va romandre tancat per trobar-se les installacions en mal estat des de l'any 1973 fins 1992 que van ser restaurades.

La seva collecci consta d'unes sis mil peces de les que es mostren unes tres-centes cinquanta. 
Amb una important collecci de peces arqueolgiques romanes, moltes procedents d'excavacions realitzades a la catedral, claustre i jardins adjacents, com el sarcfag dApolo i les nou Muses de comenaments del segle III dC, que es trobava al paviment de l'absis de la capella del Corpus Christi. ;
De l'poca musulmana, hi ha fragments de teixit trobats al sepulcre de l'arquebisbe Pere de Cardona (1515-1530), que va ser canceller del rei Ferran I i el va acompanyar en la conquesta de Granada. ;
Es guarda al jard al front de la capella de santa Tecla la Vella, una creu de terme gtica del Castell de Tamarit, feta en prfid i marbre sobre un pedestal construt per una petita estela funerria romana (cippus). ;
Entre l'escultura es troba la Verge del Truc, procedent de l'esglsia parroquial de Vinaixa de l'escultor Guillem Seguer, aix com diverses imatges de talla policromada representant Mares de Du del segle XII al XIV de les esglsies de Solivella, i Vilafortuny. ;
La pintura t un gran espai abastant de l'poca gtica, renaixement i barroca. ;

L'orfebreria, manuscrits, cantorals, mobiliari litrgic i una important collecci de cinquanta-cinc tapissos datats entre els segles XV i XVIII , completen perfectament aquest museu.

 Capella de Santa Tecla la Vella.

A l'interior del jard de la catedral hi ha la Capella de Santa Tecla la Vella, construda al segle XIII i d'estil de transici del romnic al gtic. De l'antic cementiri d'aquesta capella, es guarda al Museu Dioces una lpida de l'any 1266, de marbre decorada amb relleus escultrics, del canonge Raimon de Mil.
Tomba de Bernat d'Olivella. L'any anterior a la seva mort va disposar el bisbe el lloc de la seva sepultura a la capella de Santa Tecla la Vella, la defunci es va produir el 29 d'octubre de 1287.Es troba sota un arcosoli el sarcfag prismtic sense decoraci sobre uns peus en forma de lle i sense inscripci. S'aprecia a  la figura del bisbe jacent, realitzada pel mestre Bartomeu, el cap i les mans de marbre blanc amb una juxtaposici de materials similars als empleats pel mateix autor a la faana principal dels apstols de la catedral. El cap est representat amb un somriure, volent expressar una mort santa. Crida l'atenci la fisonomia juvenil en la qual est obrada la cara de l'arquebisbe, que en la seva defunci, ja portava trenta-tres anys de mandat.



 Campanar .
Situat sobre l'absidiola sud i iniciat sota el mandat del bisbe Roderic Tello (1289-1308) tot seguit va prendre l'estil gtic, presenta una planta prismtica acabada en un cos octogonal. El cos superior el componen dos pisos, al primer t uns pinacles adossats i amb finestrals i la part superior es troben les campanes. Aquest cos es va construir al segle XIV sota el bisbat de Joan d'Arag i realitzat per Guillem Clergue, encara que sense canvis a la seva estructura inicial. Sobre aquest cos de les campanes hi ha un petit templet de l'any 1511 per a les campanes del rellotge. La torre del campanar t una alada total d'uns setanta metres.  

 Curiositats . 
Enterrament del gat per les rates. Al palau d'un noble de Tarragona, hi havia un gran nombre de rates destrossant graners i rebosts, sense que cap criat aconsegus d'exterminar-les. A un dinar en honor del rei, van aparixer les rates, espantant les dames i menjant de les viandes preparades a la taula, el rei indignat va prometre no tornar fins que estigus el palau sense cap rosegador. El noble va cercar el millor gat de tota la comarca, el qual cansat de perseguir-les i no poder acabar amb elles per amagar-se dins dels seus caus petits, els que el gat no cabia, va decidir de fingir-se mort, aguantant la respiraci potes enlaire. Comprovat per les rates que el gat era mort, van decidir de celebrar-ho posant al gat en una llitera i conduir-lo en process fins enterrar-lo. Enmig del recorregut i pel cap alt refiades estaven les rates, va saltar el gat matant-les totes. Conta la llegenda, que quan va morir el gat, el seu amo va fer gravar a una pedra la seva histria. s la que podem veure esculpida als bacs del claustre de la catedral de Tarragona.
L'any 1380 una vegada mort el bisbe Pere de Clasquer, el rei Pere III pren possessi de tots els bns de l'esglsia a Tarragona. Segons una tradici, santa Tecla se li apareix una nit al rei i li dna una bufetada per haver-se quedat amb el patrimoni de l'esglsia. El rei en el seu testament recomana al seu fill Joan I que torni a l'esglsia tots els seus bns.;
Les relquies de santa Tecla van ser donades a ambaixadors del rei Jaume II pel rei Onsino d'Armnia a canvi d'altres bns, arribant a Barcelona l'any 1320 sent dipositades al monestir de Sant Cugat, menys els ossos d'un dels braos que es traslladen a Tarragona. Durant l'assalt per les tropes franceses el 1811, va desaparixer el bra. El monestir de Sant Cugat dna el 1814 l'altre bra de la santa per a la seva custdia a  la catedral de Tarragona. Durant una rehabilitaci d'una casa a la part antiga de la ciutat a la fi del segle XX es troba una arqueta amb ossos d'un bra hum que desprs d'uns estudis es certifiquen com la relquia de santa Tecla  perduda durant la Guerra del Francs. Des d'aleshores la catedral de Tarragona t els "dos braos" de santa Tecla.;

L'any 1835, es produ l'exclaustracci del monestir de Poblet amb la desamortitzaci de tots el seus bns. El monestir fou espoliat, els saquejadors van buscar els tresors que creien amagats pels monjos al monestir i, finalment, van trencar les parets laterals dels sarcfags a la recerca de les suposades joies reials. D'aquesta manera van quedar escampades pel terra de l'esglsia les despulles de Jaume I, Pere el Cerimonis, Joan I i les esposes d'aquests ltims. Fins dos anys ms tard (1837) no fou concedit perms al rector de l'Espluga de Francol, Antoni Serret, per recollir les restes dels monarques catalans. Ell i els seus collaboradors les van embolicar i les van traslladar en carro fins a l'esglsia de l'Espluga. L'ajuntament de l'Espluga de Francol va decidir collocar les restes en caixes; les de Jaume I foren dipositades en una caixa de fusta de noguera i la resta en set caixes de pi. La ciutat de Valncia va intentar aconseguir la custdia de les despulles de Jaume I, per el 1843 van ser traslladades a la catedral de Tarragona, on es constru un monument funerari l'any 1908 per Llus Domnech i Montaner i que a la actualitat es troba a un pati del ajuntament de Tarragona. El 1945 es cre la Germandat de Poblet i, finalment, les despulles de Jaume el Conqueridor i dels altres monarques van retornar-hi el 4 de juny de 1952, desprs de la restauraci dels sepulcres efectuada per Frederic Mars.

 Referncies .


 Bibliografia consultada .


 



 
 

 

 Enllaos externs .

 Arquebisbat de Tarragona;
 Fotografies de la Catedral;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154339" title="Rambla d'gara" nonfiltered="2522" processed="2518" dbindex="62556">
La Rambla d'gara (habitualment pronunciat Rambla d'Egara i popularment coneguda com la Rambla, ras i curt) s l'artria principal de Terrassa, un dels carrers ms llargs de la ciutat i el que tradicionalment concentra un major nombre de comeros, botigues i serveis. 

La Rambla, que t un passeig arbrat central entre les places de Ricard Cam i Anselm Clav, travessa bona part de la ciutat de nord a sud seguint el curs de l'antic llit de la riera del Palau; de la via de la RENFE Barcelona-Manresa en amunt s'anomena Avinguda de Josep Tarradellas (l'antiga Avinguda de Gibraltar), mentre que al sud, a partir de la plaa del Dor, a la confluncia entre les carreteres de Martorell (C-243c) i de Montcada (N-150), passa a anomenar-se Rambleta del Pare Alegre, inici de l'accs Terrassa Centre de l'autopista C-16 Barcelona-Manresa. Des de la seva part nord baixa en direcci NW-SE, mentre que a partir de la plaa d'Enric Granados fa un punt d'inflexi i baixa en direcci NE-SW. Separa els barris del Centre (a la dreta mirant-ho damunt el mapa) i de Ca n'Aurell (a l'esquerra). 

s una de les vies principals per travessar la ciutat de sud a nord, tot venint de l'autopista, i hi tenen parada tots els autobusos urbans excepte els de les lnies 7, 10, 14 i 15. A la part central hi ha l'estaci dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) de Terrassa-Rambla.

Punts d'inters.


A la banda dreta, la part nord (la ms moderna) concentra serveis com el CAP Rambla de la Mtua de Terrassa (al nm. 386), la nova seu central de la Caixa d'Estalvis de Terrassa (al nm. 350, vora la plaa de Ricard Cam, de creaci recent), l'edifici principal dels Jutjats (nm. 342), el Centre Cultural de la Caixa de Terrassa (nm. 340) i, sobretot, l'impressionant Vapor Aymerich, Amat i Jover (nm. 270), una de les joies de l'arquitectura industrial modernista i seu del Museu de la Cincia i de la Tcnica de Catalunya. Tamb a la part alta, per a la banda de Ca n'Aurell, hi ha l'IES Terrassa (nm. 331), un dels instituts d'ensenyament secundari de la ciutat, i una antiga mquina de tren de vapor, en un petit jardinet on arrenca el carrer de Galileu, davant l'antic edifici del Diari de Terrassa.

On la Rambla canvia de direcci, tamb a m dreta, entre els carrers de la Rasa i de la Goleta s'aixeca l'edifici modernista del Mercat de la Independncia, que t l'entrada principal pel Raval de Montserrat. Una mica ms avall s'obre la plaa d'Anselm Clav i el Portal de Sant Roc, on hi havia l'estaci dels Ferrocarrils Catalans, avui enderrocada. Actualment l'estaci dels FGC s subterrnia i s'hi accedeix a travs de tres entrades diferents, situades totes a la Rambla; des de l'antiga estaci en avall, fins a la carretera de Montcada, s'estn el parc dels Catalans, construt damunt els terrenys que van deixar lliures les vies del tren, ara soterrades. A l'altra banda de la plaa d'Anselm Clav hi ha les oficines de Rdio Terrassa (OM) i Rdio Club 25 (FM), que tenen entrada pel carrer de Gutenberg nm. 3. 

A part de l'estaci dels Catalans, ja esmentada, altres edificis desapareguts sn el Bar Dor, al capdavall de la Rambla a m esquerra, a la cantonada amb la carretera de Martorell, la memria del qual noms es conserva en la rotonda situada en aquest tram final del passeig, anomenada plaa del Dor; i el Cinema Rambla, situat a la part central a m dreta, per damunt de la plaa d'Anselm Clav, l'edifici del qual, on avui hi ha una botiga de roba, ha estat molt transformat tot i que conserva la faana i el vestbul, de reminiscncies art dco.

Histria.

Originriament la Rambla seguia el curs de la riera del Palau i marcava l'extrem occidental de la ciutat; ms enll de les antigues muralles s'estenien tan sols camps de conreu. La primera casa de l'altra banda de la riera, la d'Antoni Torrella, no es va construir fins a mitjan segle XIX, i va donar origen al que en un principi es va anomenar barri de la Riera del Palau, ms endavant conegut com a Ca n'Aurell, ja que estava en terrenys d'aquest mas. Amb el pas dels anys es van enderrocar les muralles per propiciar el creixement de la ciutat i es van anar construint cases a banda i banda de la riera, que es va acabar urbanitzant com un passeig arbrat. L'any 1962 es van produir uns aiguats torrencials que van desbordar la minsa canalitzaci de la riera del Palau, que passava sota la Rambla; la fora de les aiges va arrossegar un gran nombre de persones i vehicles i va buidar els baixos dels edificis de la Rambla. Per evitar noves riuades, la riera es va desviar cap al torrent de la Maurina, a la part oest de la ciutat, en l'anomenat Transvasament de la Riera del Palau, avui flanquejat per la Ronda de Ponent. Els darrers anys han vist la urbanitzaci de la part nord, abans eminentment industrial, amb edificis com el Centre Cultural, els Jutjats o la nova seu de la Caixa de Terrassa, i tamb la recuperaci de la part sud, en qu on abans hi havia les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat ara s'aixeca l'anomenat Parc dels Catalans.

Aquest passeig, que tradicionalment s'ha conegut sempre simplement com la Rambla, porta el nom oficial de Rambla d'gara i fa referncia a l'antiga denominaci romana de Terrassa, si b el municipi d'gara quedava lluny de la Rambla, ms cap a l'est, vora el torrent de Vallparads, prop de l'antic poble de Sant Pere. Durant el franquisme fou anomenada oficialment Avenida del Caudillo.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154340" title="Charango" nonfiltered="2523" processed="2519" dbindex="62557">


El charango s un instrument musical vigent en les regions altiplniques de la serralada dels Andes en Amrica del Sud. Els seus origens es remonten al secle XVIII en Potos, (Bolvia), com una adaptaci indgena de la vihuela espanyola, desde on es va estendre a la resta d'Amrica del Sud i el mon. T cinc parells de cordes encara que hi ha variacions amb ms cordes per sempre en cinc jocs. La caixa acstica es tradicionalment feta amb la caparaz d'un quirquintxo (tipus d'armadillo), per exploracions acstiquess van donar auge a la fusta. Tres sn els grandries ms habituals: el walaycho (50 cm), el charango (60 cm), i el ronroco (75 cm). Altres grandries existeixen com variacions regionals, o per a experiments acstics d'alguns intrprets (charanguistes), o de ebenistes (charangueros). Variacions en grandria van del mitj d'un walaycho fins el d'una guitarra espanyola. A Bolvia, els artesans del charango van desenvolupar un imporntant nmero de disenys que van de l'esvelta forma  en 8 fins als models estilitzats i angulars, e incls han desenvolupat models semblars a la guitarra elctrica. El charango t una trajectria centenria en Bolivia i Per, i t important presencia en la musica de Argentina, Xile i Ecuador. En temps antics el charango se ejecutaba tan sol dins del folclor andino (boliviano), per la popularitat del instrument se ha desbordat cap a altres formes musicals llatinoamericanes i fins i tot europees . 

 Exponentes del charango .

Llista d'importants mestres de charango: 

Mauro Nez;
Gerardo Pareja;
Alejandro Cmara;
Ernesto Cavour;
Eddy Nava;
Celestino Campos;
William Ernesto Centellas;
Donato Espinoza;
Florencio Oros;
Fernando Torrico;
Jaime Torres;
Jaime Guardia;
Hctor Soto;
Freddy Torrealba;

enllaos externs.

 Asociaci Internacional del Charango castell;
 Societat Boliviana del Charango castell;
 CharangoPeru.com castell;
 famlies dels charangos castell;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154342" title="Llista de botnics per abreviaci d'autor" nonfiltered="2524" processed="2520" dbindex="62558">
Aquesta llista mostra la abreviacions oficials dels botnics, tal com han de ser citats a continuaci del nom binomial de l'espcie vegetal que van descriure per primera vegada.



 A .
 Aarons. - Aaron Aaronsohn (1876 1919);
 Abbayes - Henry Nicollon des Abbayes (1898-1974);
 Acua - Julin Acua Gal (1900 1973);
 Ach. - Erik Acharius (1757 1819);
 Adams - Johann Friedrich Adam (1780 1838);
 P.B.Adams - P. B. Adams (fl. 1978);
 Adans. - Michel Adanson (1727 1806);
 Aellen - Paul Aellen (1896-1973);
 Afzel. - Adam Afzelius (1750 1837);
 C.Agardh - Carl Adolph Agardh (1785 1859);
 J.Agardh - Jacob Georg Agardh (1813 1901);
 H.E.Ahles - Harry E. Ahles (1924-1981);
 W.T.Aiton - William Townsend Aiton (1766-1849);
 Aiton - William Aiton (1731 1793);
 Akhani - Hossein Akhani (born 1950);
 Al-Shehbaz - Ihsan Ali Al-Shehbaz (1939- );
 Alb. - Johannes Baptista von Albertini (1769 1831);
 Alexander - Edward Johnston Alexander (1901-1985);
 E.B.Alexeev - E. B. Alexeev (1946-1976);
 F.Allam. - Frdric-Louis Allamand (1735 1803);
 Allemo - Francisco Freire Allemo e Cysneiro (1797 1874) ;
 M.Allemo - Manoel Allemo (?-1863);
 All. - Carlo Allioni (1728 1804);
 Allred - Kelly Allred (born 1949);
 Alpino - Prospero Alpino (1553 1617);
 Ames - Oakes Ames (1874-1950);
 Andersson - Nils Johan Andersson (1821-1880);
 Anders. - Edgar Shannon Anderson (1897 1969);
 E.G.Andrews - E. G. Andrews ;
 Andrews - Henry Charles Andrews  (1794-1830);
 Andrz. - Antoni Lukianowicz Andrezjowski (1785-1868);
 Arcang. - Giovanni Arcangeli (1840-1921);
 Ard. - Pietro Arduino (1728-1805);
 Arn. - George Arnott Walker Arnott (1799-1868);
 Arora - David Arora (1957 - );
 Arrb. - D. Francisco Antonio de  Arrbida (1771-1850);
 Arruda - Manoel Arruda da Cmara (1752 1810);
 Arthur - Joseph Charles Arthur (1850-1942);
 Asch. - Paul Friedrich August Ascherson (1834-1913);
 Ashe - William Willard Ashe (1872-1932);
 G.F.Atk. - George Francis Atkinson (1854-1918);
 Aubl. - Jean Baptiste Christophore Fuse Aublet (1720 1778);
 Austin - Coe Finch Austin (1831-1880);
 Av-Lall. - Julius Lopold Edouard Av-Lallemont (1803-1867);

 B .
 C.Bab. - Churchill Babington (1821 1889);
 Backeb. - Curt Backeberg (1894 1966);
 Baill. - Henri Ernest Baillon (1827 1895);
 F.M.Bailey - Frederick Manson Bailey (1827-1915);
 L.H.Bailey - Liberty Hyde Bailey (1858 1954);
 Baill. - Henri Ernest Baillon (1827-1895);
 Baillon - Louis Antoine Francois Baillon (1778 1851);
 Baker f. - Edmund Gilbert Baker (1864-1949);
 Baker - John Gilbert Baker (1834 1920);
 M.S.Baker - Milo Samuel Baker (1868-1961);
 Baldwin - William Baldwin (1779-1819);
 Balf.f. - Isaac Bayley Balfour (1853 1922);
 Balf. - John Hutton Balfour (1808 1884);
 C.R.Ball - Carleton Roy Ball (1873-1958);
 P.W.Ball - Peter William Ball (1932- );
 P.R.O.Bally - Peter Ren Oscar Bally (1895-1980);
 Bals.-Criv. - Giuseppe Gabriel Balsamo-Crivelli (1800-1874);
 Banks - Joseph Banks (1743 1820);
 Barb. Rodr. - Joo Barbosa Rodrigues (1842 1909);
 Bard.-Vauc. - Martine Bardot-Vaucoulon (born 1948);
 Barneby - Rupert Charles Barneby (1911-2000);
 Barnhart - John Hendley Barnhart (1871-1949);
 Barr - Peter Barr (1826-1909);
 Barratt - Joseph Barratt (1796-1882);
 G.M.Barroso - Graziela Maciel Barroso (1912-2003);
 Barroso - Liberato Joaquim Barroso (1900-1949);
 Bartal. - Biagio Bartalini (1746-1822);
 Bartlett - Harley Harris Bartlett (1886-1960) ;
 Bartl. - Friedrich Gottlieb Bartling (1798-1875);
 Barton - Benjamin Smith Barton (1766 1815);
 W.P.C.Barton - William Paul Crillon Barton (1786-1856);
 Bartram - John Bartram (1699 1777);
 W.Bartram - William Bartram (1739 1823);
 Bates - Vernon M. Bates (fl. 1984) ;
 Batsch - August Johann Georg Karl Batsch (1761-1802);
 Batt. - Jules Aim Battandier (1848-1922);
 C.Bauhin - Gaspard Bauhin (1560 1624);
 J.Bauhin - Johann Bauhin (1541 1613);
 Baumg. - Johann Christian Gottlob Baumgarten (1765-1843);
 R.J.Bayer - Randall James Bayer (1955- );
 Beadle - Chauncey Delos Beadle (1856 1950);
 Bean - William Jackson Bean (1863-1947);
 P.Beauv. - Ambroise Marie Franois Joseph Palisot de Beauvois (1752-1820);
 Bebb - Michael Schuck Bebb (1833-1895);
 Becc. - Odoardo Beccari (1843 1920);
 Beck - Gnther von Mannagetta und Lrchenau Beck (1856 1931);
 Becker - Johannes Becker (1769-1833);
 Bedd. - Richard Henry Beddome (1830 1911);
 Beetle - Alan Ackerman Beetle (1913- );
 Bg. - Augusto Bguinot (1875-1940);
 Beitel - Joseph M. Beitel (1952-1991);
 Bellardi - Carlo Antonio Lodovico (1741-1826);
 Beloserky - R. N. Beloserky (fl. 1966);
 Benjamin - Ludwig Benjamin (1825-1848);
 Benn. - John Joseph Bennett (1801-1876);
 Benth. - George Bentham (1800 1884);
 Bentley - Robert Bentley (1821 1893);
 Berg - Ernst von Berg (1782-1855);
 C.C.Berg - Cornelis Christiaan Berg (1934- );
 O.Berg - Otto Karl Berg (1815-1866);
 Berger - Ernst Friedrich Berger (1814-1853);
 A.Berger Alwin Berger (1871 1931);
 Bergey - David Hendricks Bergey (1860-1937);
 P.J.Bergius - Peter Jonias Bergius (1730-1790);
 Berk. - Miles Joseph Berkeley (1803 1889);
 Berkhout - Christine Marie Berkhout;
 R.Bernal - Rodrigo Bernal (1959- );
 Bernh. - Johann Jacob Bernhardi (1774-1850);
 E.W.Berry - Edward W. Berry (1875 1945);
 Berthel. - Sabin Berthelot (1794 1880);
 Bertol. - Antonio Bertoloni (1775 1869);
 Besser - Wilibald Swibert Joseph Gottlieb von Besser (1784-1842);
 Bessey - Charles Edwin Bessey (1845-1915);
 Bews - John William Bews (1884-1938);
 Beyr. - Heinrich Karl Beyrich (1796-1834);
 Bickn. - Eugene Pintard Bicknell (1859-1925);
 M.Bieb. - Friedrich August Marschall von Bieberstein (1768-1826);
 Biehler - Johann Friedrich Theodor (c.1785-?);
 Bigelow - Jacob Bigelow (1787-1879);
 Biv. - Antonius de Bivoni-Bernardi (1774-1837);
 J.M.Black - John McConnell Black (1855-1951);
 S.T.Blake - Stanley Thatcher Blake ;
 S.F.Blake - Sidney Fay Blake (1892-1959);
 Blake - Joseph Blake (1814-1888);
 Blanch. - William Henry Blanchard (1850-1922);
 Blanco - Francisco Manuel Blanco (1778-1845);
 Blasdell - Robert Ferris Blasdell (1929-1996);
 Blomq. - Hugo Leander Blomquist (1888-1964);
 Bluff - Mathias Joseph Bluff (1805-1837);
 Blume - Carl Ludwig Blume (1789 1862);
 H.Bock - Hieronymus Bock (1498 1554);
 Boeck - Johann Otto Boeckeler (1803-1899);
 Boehm. - Georg Rudolf Boehmer (1723-1803) ;
 Boiss. - Pierre Edmond Boissier (1810 1885);
 Boiteau - Pierre L. Boiteau (1911 1980);
 B.Boivin - Joseph Robert Bernard Boivin (1916-1985);
 Bolle - Carl Bolle (1821-1909);
 O.Bolos - Oriol de Bols i Capdevila (1924-   );
 Bong - August Gustav Heinrich von Bongard (1786 1839);
 Bonpl. - Aim Jacques Alexandre Bonpland (1773 1858);
 Boott - Francis M. B. Boott (1792-1863);
 Borbs - Vincz von Borbs (1844-1905);
 Boreau - Alexandre Boreau (1803-1875);
 Borhidi - Atilla Borhidi (born 1932);
 Boriss. - Antonina Georgievna Borissova (1903 1970);
 Borkh. - Moritz Balthasar Borkhausen (1760-1806);
 Bornm. - Joseph Friedrich Nicolaus Bornmller (1862-1948);
 Brner - Carl Julius Bernhard Brner (1880-1953);
 Borrer - William J. Borrer (1781-1862);
 Borss.-Waalk. - Jan van Borssum Waalkes (1922-1985);
 Bory - Jean Baptiste Bory de Saint-Vincent (1780 1846);
 Bosc - Louis Augustin Guillaume Bosc (1759 1828);
 Boucher - Jules Arman Guillaume Boucher de Crvecouer (1757-1844);
 Brack. - Willian Dunlop Brackenridge (1810-1893);
 Brainerd - Ezra Brainerd (1844-1924);
 Brando - Mitzi Brando;
 Brandegee - Townshend Stith Brandegee (1843 1925);
 Brandenburg - D. M. Brandenburg (fl. 1991);
 Brandis - Dietrich Brandis (1824-1907);
 Branner - John C. Branner (fl. 1888);
 A.Braun - Alexander Karl Heinrich Braun (1805-1877);
 A.Braun - Addison Brown (1830- ? ) ;
 E.L.Braun - Emma Lucy Braun (1889-1971);
 Brenan - John Patrick Micklethwait Brenan (1917 1985);
 Brenckle - Jacob Frederic Brenckle (1875-1958);
 W.H.Brewer - William Henry Brewer (1828 1910);
 Brid. - Samuel lise von Bridel-Brideri (1762-1828);
 Bright - John Bright (botanist) (1872-1952);
 Britten - James Britten (1846-1924);
 Britt. - Nathaniel Lord Britton (1859 1934);
 Britton - Nathaniel Lord Britton (1859 1934);
 Bromhead - Edward Ffrench Bromhead (1789-1855);
 Brongn. - Adolphe Theodore Brongniart (1801 1876);
 Al.Brongn. - Alexandre Brongniart (1770 1847);
 Brooker - Ian Brooker (born 1934);
 Brooks - Cecil Joslin Brooks (1875-1953);
 Brooks - Ralph Edward Brooks (1950-);
 Broome - Christopher Edmund Broome (1812 - 1886);
 Brot. - Felix de Silva Avellar Brotero (1744-1828);
 Brouillet - Luc Brouillet (1954-);
 Broun - Maurice Broun (1906-);
 Brouss - Pierre Marie Auguste Broussonet (1761 1807);
 N.E.Br. - Nicholas Edward Brown (1849 1934);
 R.Br. - Robert Brown (botanist) (1773 1858);
 P.Browne - Patrick Browne (1720-1790);
 Bruijn - Ary Johannes De Bruijn (1811-1896);
 Brummitt - Richard Kenneth Brummitt (1937-);
 Brunet - Louis-Ovide Brunet (1826 1876);
 Bruyns - Peter Vincent Bruyns (born 1957);
 Buch.-Ham. - Francis Buchanan-Hamilton (1762 1829);
 Buchenau - Franz Georg Philipp Buchenau (1831-1906);
 W.R.Buck - William Russell Buck (born 1950);
 Buckland - William Buckland (1784 1856);
 Buckley - Samuel Botsford Buckley (1809-1884);
 Buddle - Adam Buddle (1662-1715);
 Bunge - Alexander Andrejewitsch von Bunge (1803-1890);
 Burbank - Luther Burbank (1849 1926);
 Burb. - Frederick William Burbidge;
 N.T.Burb. - Nancy Tyson Burbidge;
 Burdet - Herv Maurice Burdet (1939-);
 Bureau - Louis douard Bureau (1830-1918);
 Burgess - Edward Sandford Burgess (1855-1928);
 Burm. - Johannes Burman (1707-1779);
 Burm.f. - Nicolaas Laurens Burman (1734-1793);
 Burret - Max Burret (1883-1964);
 Burrill - Thomas Jonathan Burrill (1839-1916);
 Bush - Benjamin Franklin Bush (1858-1937);
 Butler - Edwin John Butler (1874-1943);
 Buxb - Franz Buxbaum (1900 1979);

 C .
 Cabrera - Angel Lulio Cabrera (1908-1999);
 Cadevall - Joan Cadevall i Diars (1846-1921);
 Calder - James Alexander Calder, botanist (1915-1990);
 Caley - George Caley (1770-1829);
 Cambage - Richard Hind Cambage (1859-1928);
 Cambess. - Jacques Cambessdes (1799-1863);
 Camp - Wendell Holmes Camp (1904-1963);
 Cambp. - Douglas Houghton Campbell (1859-1953);
 A.Camus - Aime Antoinette Camus (1879-1965);
 E.G.Camus - Edmond Gustave Camus (1852-1915);
 Canby - William Marriott Canby (1831-1904);
 Capuron - Ren Paul Raymond Capuron (1921-1971);
 J.Carey - John Carey (1797-1880);
 Caro - Jos Aristide Caro (1919-1985) ;
 Carrire  - Elie-Abel Carrire (1818 1896);
 Carruth. - William Carruthers (botanist) (1830-1922);
 S.Carter  - Susan Carter Holmes (born 1933);
 Carver - George Washington Carver (1864-1943);
 Casp. - Johann Xaver Robert (1818-1887);
 Cass. - Alexandre Henri Gabriel de Cassini (1781-1832);
 Cav. - Antonio Jos Cavanilles (1745-1804);
 Cavara - Fridiano Cavara (1857-1929);
 Celak. - Ladislav Josef Celakovsky (1834-1902);
 Cerv. - Vicente de Cervantes (1755-1829);
 Ces. - Vincenzo de Cesati (1806 1883);
 Cesalpino - Andrea Cesalpino (1519-1603);
 Cham. - Adelbert von Chamisso (1781-1838) ;
 Chapm. - Alvan Wentworth Chapman (1809-1899);
 Chase - Mary Agnes Chase (1869-1963);
 Chtel. - Jean Jacques Chtelain (1736-1822);
 Chaub. - Louis Athanase Chaubard (1785 1854);
 Cheeseman - Thomas Frederic Cheeseman (1846-1923);
 W.C.Cheng - Wan Chun Cheng (1904-1983);
 A.Chev. - Auguste Jean Baptiste Chevalier (1873-1956);
 Chiov. - Emilio Chiovenda (1871-1941);
 Chodat - Robert Hippolyte Chodat (1865-1934);
 Choisy - Jacques Denys Choisy (1799 1859);
 C.Chr. - Carl Frederick Albert Christensen (1872-1942);
 T.A.Chr. - Tyge Ahrengot Christensen (1918-1996);
 G.L.Church - George Lyle Church (1903-);
 Clairv. - Joseph Philippe de Clairville (1742-1830);
 A.R.Clapham - Arthur Roy Clapham (1904-1990);
 C.Clark   James Curtis Clark (1951-);
 C.A.Clark - Carolyn A. Clark (fl. 1979);
 C.B.Clarke - Charles Baron Clarke (1832-1906);
 Claus - Karl Ernst Claus (1796-1894);
 R.T.Clausen - Robert Theodore Clausen (1911-1981);
 Clus. - Charles de l'cluse  (1526-1609);
 Clute - Willard Nelson Clute (1869-1950);
 Cogn. - Alfred Cogniaux (1841-1916);
 Colebr. - Henry Thomas Colebrooke (1765-1837);
 Colla - Luigi Aloysius Colla (1766 1848);
 Collad. - Louis Thodore Frederic Colladon (1792-1862);
 Collinson - Peter Collinson FRS;
 Comm. - Philibert Commeron;
 Conrad - Solomon White Conrad (1779-1831);
 Constance - Lincoln Constance (1909-2001);
 O.F.Cook - Orator F. Cook;
 Cooke - Mordecai Cubitt Cooke;
 Cookson - Isabel Clifton Cookson;
 Cooperr. - Tom Smith Cooperrider (1927-);
 Correll - Donovan Stewart Correll (1908-1983);
 Cory - Victor Louis Cory (1880-1964);
 Coss. - Ernest Saint-Charles Cosson (1819-1889);
 J.M.Coult. - John Merle Coulter (1851-1928);
 Coult. - Thomas Coulter 1793-1843;
 Coville - Frederick Vernon Coville (1867-1937);
 Cranfill - Raimond Cranfill (fl.1981);
 Crantz - Heinrich Johann Nepomuk von Crantz;
 Crp. - Francois Crpin (1830-1903);
 Crins - William J. Crins (1955-) ;
 Croizat - Lon Camille Marius Croizat;
 Cronquist - Arthur John Cronquist (1919-1992);
 Cuatrec. - Josep Cuatrecasas i Arum (1903-1996);
 A.Cunn. - Allan Cunningham (botanist);
 M.A.Curtis - Moses Ashley Curtis (1808-1872);
 W.Curtis - William Curtis (1746-1799);
 W.M.Curtis - Winifred Mary Curtis;
 Czern. - Vassilii Matveievitch Czernajew;

 D .
 Dahl - Anders Dahl;
 Dahlst. - Gustav Adolf Hugo Dahlstedt (1856-1934);
 G.Dahlgren - Gertrud Dahlgren (born 1931);
 R.Dahlgren - Rolf Martin Theodor Dahlgren (1932-1987);
 Dandy - James Edgar Dandy (1903-1976);
 Darl. - S.J.Darbyshire (1953-);
 Daubs - Edwin Horace Daubs (fl.1965);
 Daveau - Jules Alexandre Daveau (1852-1929);
 Davenp. - George Edward Davenport (1833-1907);
 David - Armand David;
 A.DC. - Alphonse Louis Pierre Pyrame de Candolle;
 C.DC. - Anne Casimir Pyrame de Candolle;
 DC. - A. P. de Candolle;
 Decne. - Joseph Decaisne;
 De Bary - Anton de Bary;
 De Puydt - Paul mile de Puydt;
 De Vis - Charles Walter De Vis (1829 1915);
 De Vriese - Willem Hendrik De Vriese (1806-1862);
 de Wet - Johannes Martenis Jacob de Wet (1927-);
 De Wild. - mile Auguste(e) Joseph De Wildeman;
 Decne. - Joseph Decaisne (1807-1882);
 O.Deg. - Otto Degener (1899-1988);
 Delahoussaye - ? Delahoussaye (?);
 Delavay - Pierre Jean Marie Delavay;
 Deless. - Jules Paul Benjamin Delessert;
 Denis - Marcel Denis (1897 1929);
 Desf. - Ren Louiche Desfontaines;
 N.H.F.Desp. - Narcisse Henri Franois Desportes (1776-1856);
 Desr. - Louis Auguste Joseph Desrousseaux (1753-1838);
 Desv. - Nicaise Auguste Desvaux;
 Dewey - Chester Dewey (1784-1867);
 Dewey - Lyster Hoxie Dewey;
 Diels - Friedrich Ludwig Emil Diels (1874-1945);
 A.Dietr. - Albert Gottfried Dietrich (1795-1856);
 D.Dietr. - David Nathaniel Dietrich (1799-1888);
 Dill. - Johann Jacob Dillenius (1684-1747);
 Dode - Louis-Albert Dode (1875-1943);
 Dodoens - Rembert Dodoens;
 Dll - Johann Christoph Dll (1808-1885);
 Doweld - Alexander Borissovitch Doweld (1973-);
 D.Don - David Don (1799-1841);
 G.Don - George Don (1798-1856);
 Donn - James Donn;
 Donn.Sm. - John Donnell Smith (1829-1928);
 Douglas - David Douglas (1798-1834);
 Dowell - Philip Dowell (1864-1936);
 Drake - Emmanuel Drake del Castillo;
 Druce - George Claridge Druce (1850-1932);
 Drude - Carl Georg Oscar Drude (1852-1933);
 J.Drumm. - James Drummond (1784 1863);
 Dryand. - Jonas Carlsson Dryander (1748-1810);
 Du Roi - Johnann Philipp Du Roi (1741-1785);
 Duby - Jean tienne Duby (1798-1885);
 Duchesne - Antoine Nicolas Duchesne (1747-1827);
 Ducke - Adolpho Ducke (1876-1959);
 Dufr. - Pierre Dufresne (1786-1836);
 Dulac - Joseph Dulac (1827-1897);
 Dum.Cours. - Georges Louis Marie Dumont de Courset (1746-1824);
 Dumort. - Barthlemy Charles Joseph Dumortier (1797-1878);
 Dunal - Michel Felix Dunal (1789-1856);
 Dunn - Stephen Troyte Dunn (1868-1938);
 Durand - Ernest Armand Durand (1872-1910);
 T.Durand - Thophile Alexis Durand (1855-1912);
 Durazz. - Antonio Durazz (fl.1772);
 Durieu - Michel Charles Durieu de Maisonneuve (1796-1878);
 Dyal - Sarah Creecie Dyal (1907-);

 E .
 Eames - Edwin Hubert Eames (1865-1948);
 A.J.Eames - Arthur Johnson Eames (1881-1969);
 Earle - Franklin Sumner Earle;
 Eaton - Amos Eaton (1776-1842);
 A.A.Eaton - Alvah Augustus Eaton (1865-1908);
 D.C.Eaton - Daniel Cady Eaton (1834-1895);
 H.H.Eaton - Hezekiah Hulbert Eaton (1809-1832);
 Eckl. - Christian Friedrich Ecklon;
 Eddy - Caspar Wistar Eddy (1790-1828);
 Eggl. - Willard Webster Eggleston (1863-1935);
 Ehrenb. - Christian Gottfried Ehrenberg;
 Ehrend. - Friedrich Ehrendorfer (1927-);
 Ehrh. - Jakob Friedrich Ehrhart (1742-1795);
 Eichler - August Wilhelm Eichler ;
 Eichw. - Karl Eichwald;
 Eig - Alexander Eig (1894-1938);
 Elliott - Stephen Elliott, botanist (1771-1830);
 Emory - William Hemsley Emory;
 Endl. - Stephan Friedrich Ladislaus Endlicher (1804-1849);
 Engel - Franz Engel ;
 Engelm. - Georg Engelmann (1809-1884);
 Engl. - Heinrich Gustav Adolf Engler (1844-1930);
 Epling - Carl Clawson Epling (1894-1968);
 Erdman - Kimball Stewart Erdman (1937-);
 Eschsch. - Johann Friedrich von Eschscholtz;
 Ettingsh. - Constantin von Ettingshausen;
 Ewart - Alfred James Ewart (1872-1937);

 F .
 Falc. - Hugh Falconer;
 D.Fairchild - David Fairchild;
 Farges - Paul Guillaume Farges (1844-1912);
 Farw. - Oliver Atkins Farwell (1867-1944);
 Fassett - Norman Carter Fassett (1900-1954);
 Fee - Antoine Laurent Apollinaire Fee (1789-1874);
 Fenzl - Edouard Fenzl (1808-1879);
 Fern. - Merritt Lyndon Fernald (1873-1950);
 Ferry - Ren Joseph Justin Ferry;
 Fieber - Franz Xaver Fieber (1807-1872);
 Fiori - Adriano Fiori (1865-1950);
 Fisch. - Friedrich Ernst Ludwig von Fischer (1782-1854);
 Flgg - Johannes Flgg (1775-1816);
 Focke - Wilhelm Olbers Focke (1834-1922);
 Folch - Ramon Folch i Guilln (1946-);
 Font Quer - Pius Font i Quer (1888-1964);
 Forbes - John Forbes (1799-1823);
 Forssk. - Peter Forsskl (1732 1763);
 G.Forst. - Georg Forster;
 J.R.Forst. - Johann Reinhold Forster;
 T.F.Forst. - Thomas Furley Forster (1761-1825);
 Fortune - Robert Fortune (1812-1880);
 Fosberg - Francis Raymond Fosberg (1908-1993);
 Foug. - Auguste Denis Fougeroux de Bandaroy (1732-1789);
 Fourc. - Henry George Fourcade;
 E.Fourn. - Eugne Pierre Nicolas Fournier (1824-1884);
 Fr. - Elias Magnus Fries (1794-1878);
 R.E.Fr. - Robert Elias Fries (1876 1966);
 Franch. - Adrien Ren Franchet (1834-1900);
 Freckmann - Robert W. Freckmann (1939-);
 Fresen - G. Fresen;
 Friedl - T. Friedl;
 Fritsch - Karl Fritsch (1864-1934);
 Friv. - Imre Frivaldszky;
 Frm. - John C. Frmont;
 Froel. - Joseph Aloys von Froelich (1766-1841);
 L.K.Fu - Li-kuo Fu (1934-);
 H.P.Fuchs - Hans Peter Fuchs (1928-1999);
 L.Fuchs - Leonhart Fuchs;

 G .
 Gaertn. - Joseph Gaertner (1732-1791);
 P.Gaertn. - Philipp Gottfried Gaertner (1754-1825);
 Gagnep. - Franois Gagnepain;
 Gale - Shirley Gale (1915-);
 Galushko - Anatol I. Galushko (born 1926);
 Gamble - James Sykes Gamble (1847-1925);
 Garcke - Christian August Friedrich Garcke;
 Gandhi - Kancheepuram N. Gandhi (1948-);
 Gardner - George Gardner;
 C.A.Gardner - Charles Austin Gardner (1896-1970);
 Gatt. - Augustin Gattinger (1825-1903);
 Gaudich. - Charles Gaudichaud-Beaupr;
 J.Gay - Jacques tienne Gay (1786-1864);
 Genev. - Lon Gaston Genevier;
 Gentry - Howard Scott Gentry;
 J.L.Gentry - Johnnie Lee Gentry (1939-);
 J.Gerard - John Gerard (1545-1612);
 Gesner - (Gesnerus) Conrad Gessner;
 Geyer - Carl Andreas Geyer (1809-1853);
 Ghini - Luca Ghini;
 Gibbs - Lilian Gibbs;
 Gilg - Ernest Friedrich Gilg (1867-1933);
 Gilib. - Jean-Emmanuel Gilibert (1741-1814);
 Gillies - John Gillies (1792-1834);
 Gillis - William Thomas Gillis (1933-1979);
 Gilly - Charles Louis Gilly (1911-1970);
 Gleason - Henry Allan Gleason (1882-1975);
 Gloxin - Benjamin Peter Gloxin (1765-1794);
 C.C.Gmel. - Carl Christian Gmelin (1762-1837);
 J.F.Gmel. - Johann Friedrich Gmelin (1748-1804);
 J.G.Gmel. - Johann Georg Gmelin (1709-1755);
 S.G.Gmel. - Samuel Gottlieb Gmelin (1743/45-1774);
 R.K.Godfrey - Robert Kenneth Godfrey (1911-2000);
 Godr. - Dominique Alexandre Godron (1807-1880);
 Goethe - Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832);
 Goldberg - Aaron Goldberg (1917-);
 Goldie - John Goldie (1793-1886);
 M.Gmez - Manuel Gmez de la Maya y Jimnez (1867-1916);
 Gooden. - Samuel Goodenough (1743-1827);
 Gpp. - Johann Heinrich Robert Gppert (1800-1884);
 Gordon - George Gordon (botanist);
 Gould - Frank Walton Gould (1913-1981);
 Graebn. - Karl Otto Robert Peter Paul Graebner (1871-1933);
 Graham - Robert C. Graham (1786-1845);
 Grande - Loreto Grande (1878-1965);
 Gray - Samuel Frederick Gray (1766-1828);
 A.Gray - Asa Gray (1810-1888);
 Greene - Edward Lee Greene (1843-1915);
 Greenm. - Jesse More Greenman (1867-1951);
 Greenway - Percy James Greenway (1897-1980);
 Gren. - Jean Charles Marie Grenier (1808-1875);
 Greuter - Werner Rodolfo Greuter (1938-);
 Griff. - William Griffith (botanist) (1810-1845);
 Grimm - Johann Friedrich Carl Grimm (1737-1821);
 Gris - Jean Antoine Arthur Gris;
 Griscom - Ludlow Griscom (1890-1959);
 Griseb. - August Heinrich Rudolf Grisebach (1814-1879);
 Grolle - Riclef Grolle;
 Grossh. - Alexander Alfonsovich Grossheim;
 Grudz. - Irina Aleksandrovna Grudzinskaya;
 Guillaumin - Andr Guillaumin (1885 1974);
 Guill. - Jean Baptiste Antoine Guillemin;
 Gunckel - Hugo Gunckel Ler (1901-1997);
 Gunnerus - Johann Ernst Gunnerus;
 Guss. - Giovanni Gussone (1787 1866);

 H .
 Hack. - Eduard Hackel (1850-1926);
 G.E.Haglund - Gustaf Emmanuel Haglund (1900-1955);
 Halcsy - Eugen von Halcsy (1842 1913);
 Ham. - William Hamilton, botanist (1783-1856);
 A.Ham - Arthur Hamilton (fl. 1832) ;
 Hance - Henry Fletcher Hance (1827-1886);
 Hand.-Mazz. - Heinrich R.E. Handel-Mazzetti (1882 1940);
 Hara - Kanesuke Hara (1885-1962);
 H.Hara - Hiroshi Hara (1911-1986);
 Harb. - Thomas Grant Harbison (1862-1936);
 Hardin - James Walker Hardin (1929-);
 Harms - Hermann Harms (1870 1942);
 Harkn.   H. W. Harkness (1821 1901);
 R.M.Harper - Roland McMillan Harper (1878-1966);
 Hartm. - Carl Johan Hartman (1790-1849);
 Hartw. - Karl Theodor Hartweg (1812 1871);
 Harv. - William Henry Harvey (1811 1866);
 Harvill - Alton McCaleb Harvill, Jr (1916-);
 Hassk. - Justus Carl Hasskarl (1811-1894);
 A.Hssl. - Arne Hssler (1904 1952);
 Haufler - Christopher H. Haufler (1950-);
 Hauke - Richard L. Hauke (1930-);
 Hauser - Margit Luise Hauser;
 Hausskn. - Heinrich Carl Haussknecht (1838-1903);
 Haw. - Adrian Hardy Haworth (1768 1833);
 Hayata - Bunzo Hayata (1874 1934);
 Hayek - August von Hayek (1871 1928);
 Hayne - Friedrich Gottlob Hayne (1763 1832);
 R.R.Haynes - Robert Ralph Haynes (1945-);
 H.B.K. or H.B. & K. - Humboldt, Bonpland & Kunth;
 Hedrick - Ulysses Prentiss Hedrick (1870-1951);
 Hedw. - Johann Hedwig (1730 1799);
 Hegelm. - Christoph Friedrich Hegelmaier (1833-1906);
 Heim - Georg Christoph Heim (1743 1807);
 F.Heim - Frdric Louis Heim (1869-?);
 Heist. - Lorenz Heister (1683-1758);
 Heldr. - Theodor Heinrich Hermann von Heldreich (1822 1902);
 A.Heller - Amos Arthur Heller (1867 1944) ;
 Hellq. - C. Barre Hellquist (1940-);
 Hemsl. - William Botting Hemsley (1843 1924);
 Henrard - Johannes Theodoor Henrard (1881-1974);
 Henry - Louis Henry (1853-1903) ;
 Hensl. - John Stevens Henslow (1796 1861);
 Hepper - Frank Nigel Hepper (1929-);
 Herb. - William Herbert (1778 1847);
 F.J.Herm. - Frederick Joseph Hermann (1906-1987);
 R.A.W.Herrm. - Rudolf Albert Wolfgang Herrmann (1885-?);
 Heybroek - Hans M. Heybroek;
 Heynh. - Gustav Heynhold (1800-1860);
 Heywood - Vernon Hilton Heywood (1927-);
 A.J.Hill - Albert Joseph Hill (1940-);
 A.W.Hill - Artjur William Hill (1875-1941);
 Hirn - Karl Engelbrecht Hirn (1872 1907);
 Hitchc - Albert Spear Hitchcock (1865-1935);
 C.L.Hitchc. - Charles Leo Hitchcock (1902 1986);
 E.Hitchc. - Edward Hitchcock (1793-1864);
 Hnatiuk - Roger James Hnatiuk (1946-);
 Hochst. - Christian Ferdinand Friedrich Hochstetter (1787 1860);
 Hoehne - Frederico Carlos Hoehne (1882 1959);
 Hoffm. - George Franz Hoffmann (1761-1826);
 K.Hoffm. - Kthe Hoffmann (1883 1931);
 Hoffmanns. - Johann Centurius von Hoffmannsegg (1766 1849);
 Hogg - Thomas Hogg (1777-1855);
 Hohen. - Rudolph Friedrich Hohenacker (1798-1874);
 Hollick - Charles Arthur Hollick (1857-1933);
 A.H.Holmgren - Arthur Hermann Holmgren (1912-);
 B.F.Holmgren - Bjorn Frithiofsson Holmgren (1872 1946);
 Holmgren - Hjalmar Josef Holmgren (1822 1885);
 N.H.Holmgren - Noel Herman Holmgren (1937-);
 P.K.Holmgren - Patricia Kern Holmgren (1940-);
 Holub - Josef Ludwig Holub (1930-1999);
 Hook. - William Jackson Hooker (1785 1865);
 Hook.f. - Joseph Dalton Hooker (1817 1911);
 W.Hook. - William Hooker (1779 1832);
 M.Hopkins - Milton Hopkins (1906-);
 Hopper - Stephen Hopper (1951-);
 Hornem. - Jens Wilken Hornemann (1770-1841);
 Host - Nicolaus Thomas Host (1761 1834);
 House - Homer Doliver House (1878-1949);
 Houtt. - Maarten Houttuyn (1720-1798);
 Howe - Eliot Calvin Howe (1828-1899);
 Howell - Thomas Jefferson Howell (1842-1912);
 A.W.Howitt - Alfred William Howitt (1830 1908);
 C.E.Hubb. - Charles Edward Hubbard (1900-1980);
 F.T.Hubb. - Frederic Tracy Hubbard (1875-1962);
 Hultn - Oskar Eric Gunnar Hultn (1894-1981);
 Huds. - William Hudson (botanist) (1730 1793);
 Humb. - Friedrich Wilhelm Heinrich Alexander von Humboldt (1769-1859);
 Hurus. - Isao Hurusawa (1916-);
 Husn. - Pierre Tranquille Husnot (1840-1929);

 I .
 Imbach - Emil J. Imbach (1897 1970);
 Irwin - James Bruce Irwin (1921-);
 H.S.Irwin - Howard Samuel Irwin (1928-);
 Ives - Joseph Christmas Ives (1828-1868);

 J .
 B.D.Jacks. - Benjamin Daydon Jackson (1846-1927);
 R.C.Jacks - Raymond Carl Jacks (1928-);
 P.S.Wyse Jacks. - Peter Wyse Jackson (1955-);
 Jacq. - Nikolaus Joseph von Jacquin (1727 1817);
 Jacques - Henri Antoine Jacques (1782-1866);
 Janch. - Erwin Emil Alfred Janchen (1882-1970);
 Janse - Johannes Albertus Janse (1911 1977);
 Jefferies - R.L.Jefferies (fl. 1987);
 Jeps. - Willis Linn Jepson (1867-1946);
 Jess. - Karl Friedrich Wilhelm Jessen (1821-1889);
 I.M.Johnst. - Ivan Murray Johnston (1898-1960);
 M.C.Johnston - Marshall Corning Johnston (1930-);
 A.G.Jones - Almut Gutter Jones (1923-);
 M.E.Jones - Marcus Eugene Jones (1852-1934);
 S.D.Jones - Stanley D. Jones (fl. 1992);
 Jongkind - Carel Christiaan Hugo Jongkind (1954-);
 Jord. - Claude Thomas Alexis Jordan (1814-1897);
 A.Juss. - Adrien-Henri de Jussieu (1797 1853);
 Ant.Juss. - Antoine de Jussieu (1686 1758);
 Juss. - Antoine Laurent de Jussieu (1748 1836);
 B.Juss. - Bernard de Jussieu (1699 1777);

 K .
 Kalm - Pehr Kalm (1716-1779);
 H.Karst - Gustav Karl Wilhelm Hermann Karsten (1817-1908);
 P.Karst - Petter Adolf Karsten (1834 1917);
 Kartesz - John T. Kartesz (fl. 1990);
 Kato - Masahiro Kato (1946-);
 Kearney - Thomas Henry Kearney (1874-1956);
 Keck - David D. Keck;
 Keener - Carl Samuel Keener (1931-);
 Keller - Robert Keller (1854-1939);
 Keng - Yi-Li Keng (1898-1975);
 Keng f. - Pai Chieh Keng (1917-    ) ;
 Ker. - John Bellenden Ker Gawler;
 Ker Gawl. - John Bellenden Ker Gawler (1764 1842);
 Kergulen - Michel Franois-Jacques Kergulen (1928-);
 Killip - Ellsworth Paine Killip;
 King - George King (botanist);
 R.M.King - Robert Merrill King (1930-);
 Kingdon-Ward - Frank Kingdon-Ward;
 Kirk - Thomas Kirk (botanist);
 Kit. - Paul (or Pl) Kitaibel (1757-1817);
 Kjellman - Frans Reinhold Kjellman (1846-1907);
 Klotzsch - Johann Friedrich Klotzsch;
 F.M.Knuth - Frederik Marcus Knuth (1904-1970);
 Koch - Johann Friedrich Wilhelm (1759-1831);
 G.Koch - Georg Friedrich Koch (1809-1874);
 K.Koch - Karl Heinrich Emil Koch (botanist) (1809-1879);
 Koehne - Bernhard Adalbert Emil Koehne (1848-1918);
 Koeler - Georg Ludwig Koeler (1765-1807);
 Koenig - Johann Gerhard Koenig;
 Koidz. - Gen'ichi Koidzumi (1883-1953);
 Kom. - Vladimir Leontjevich Komarov (1869-1945);
 Korth. - Pieter Willem Korthals;
 Kosterm. - Andr Joseph Guillaume Henri Kostermans;
 Kotschy - Carl Georg Theodor Kotschy (1813-1866);
 Krajina - Vladimir Joseph Krajina (1905-);
 Kral - Robert Kral, botanist (1926-);
 Krause - Johann Wilhelm Krause (1764-1842);
 K.Krause - Kurt Krause (1883-1963);
 Krock. - Anton Johann Krocker (1744-1823);
 Krombh. - Julius Vincenz von Krombholz;
 Kubitzki - Klaus Kubitzki (1933-);
 Kud - Yshun Kud (1887-1932);
 Kuhlm. - Joao Geraldo Kuhlmann (1882-1958);
 Kuhn - Friedrich Adalbert Maximilian Kuhn (1842-1894);
 Kuk. - Georg Kkenthal (1864-1955);
 P.Kumm. - Paul Kummer;
 Kunth - Carl Sigismund Kunth (1788-1850);
 Kuntze - Carl Ernst Otto Kuntze (1843-1907);
 Kunze - Gustav Kunze (1793-1851);
 Kurz - Wilhelm Sulpiz Kurz (1834-1878);

 L .
 L. - Carolus Linnaeus (1707-1778);
 L.f. - Carl von Linn el Jove;
 L'Her. - Charles Louis L'Heriter de Brutelle (1746-1800);
 Labill. - Jacques Julien Houtou de Labillardire (1755-1834);
 Laest. - Lars Levi Laestadius;
 Lag. - Mariano Lagasca y Segura (1776-1839);
 Lakela - Olga Korhoven Lakela (1890-1980);
 Lam. - Jean-Baptiste Lamarck (1744-1829);
 Lamb. - Aylmer Bourke Lambert (1761-1842);
 Landolt - Elias Landolt (1926-);
 L.R.Landrum - Leslie R. Landrum ;
 Lange - Johan Martin Christian Lange (1818-1898);
 J.E.Lange - Jakob Emanuel Lange ;
 K.Larsen - Kai Larsen;
 Latourr. - Marc Antoine Louis Claret de Latourrette (1729-1823);
 Lavrent. - Georgios Lavrentiades (1920-);
 Lawson - George Lawson (botanist) (1827-1895);
 Laxm. - Erich G. Laxmann (1737-1796);
 Leandri - Jacques Dsir Leandri (1903-1982);
 Leavenw. - Melines Conklin Leavenworth (1796-1832);
 Leconte - John (Eatton) Leconte (1784-1860);
 Ledeb. - Carl Friedrich von Ledebour (1785-1851);
 Lehm. - Johann Georg Christian Lehmann (1792 1860);
 Lej. - Alexandre Louis Simon Lejeune (1779-1858);
 Lellinger - David Bruce Lellinger (1937-);
 Lelong - Michel G. Lelong (1932-);
 Lem. - Charles Antoine Lemaire (1800 1871);
 Le Maout - Jean Emmanuel Maurice Le Maout (1799-1877);
 Lemoine - (Pierre Louis) Victor Lemoine (1823-1911);
 Len - Frre Len (Joseph Sylvestre Sauget) (1871 1955);
 J.-F.Leroy - Jean-Franois Leroy (1915-1999);
 Les - Donald H. Les (1954-);
 Lesch. - Jean Baptiste Leschenault de la Tour (1773-1826);
 Less. - Christian Friedrich Lessing (1809-1862);
 T.Lestib. - Thmistocle Gaspard Lestiboudois (1797-1876);
 H.Lv. - Augustin Abel Hector Lveill (1863-1918);
 F.H.Lewis - Frank Harlan Lewis  (1919- );
 Lewis - Meriwether Lewis  (1774-1809);
 Leyss. - Friedrich Wilhelm von Leysser (1731-1815);
 Liais - Emmanuel Liais (1826 1900);
 Liebl. - Franz Kaspar (or Caspar) Lieblein (1744-1810);
 Liebm. - Frederik Michael Liebmann (1813-1856);
 Lightf. - John Lightfoot FRS (1735-1788);
 Lindau -  Gustav Lindau (1866 1923);
 Lindl. - John Lindley (1799-1865);
 Lindm. - Carl Axel Magnus Lindman (1856-1928);
 Link - Johann Heinrich Friedrich Link (1767-1851);
 Litv. - Dmitrij Ivanovitsch Litvinov (1854-1929);
 F.E.Lloyd - Francis Ernst Lloyd (1868-1947);
 Lodd. - Joachim Conrad Loddiges (1738-1826);
 Lodd. - George Loddiges;
 Loefl. - Pehr Loefling (1729-1756);
 Loes. - Ludwig Eduard Theodor Loesener;
 Loisel. - Jean Louis August Loiseleur-Deslongchamps;
 Lnnrot - Elias Lnnrot (1802-1884);
 Lotsy - Johannes Paulus Lotsy (1867-1931);
 Lott - Henry J. Lott (fl. 1938);
 Loudon - John Claudius Loudon (1783-1843);
 Lounsb. - Alice Lounsberry;
 Lour. - Joo de Loureiro (1717-1791);
 A.Lve - Askell Lve (1916-1994);
 D.Lve - Doris Benta Maria Lve (1918-2000);
 H.Low - Hugh Low;
 Luer - Carlyle A. Luer (1922-);
 Lundell - Cyrus Longworth Lundell;
 Lunell - Jol Lunell (1851-1920);
 Lye - Kaare Arnstein Lye (1940-);
 Lyons - Israel Lyons (1739-1775);

 M .
 Ma - Yu Chuan Ma (1916-);
 J.F.Macbr. - James Francis Macbride (1892-1976);
 J.M.MacDougal - John M. MacDougal;
 Macf. - John Muirhead Macfarlane;
 J.MacGill. - John MacGillivray;
 Mack. - Kenneth Kent Mackenzie (1877-1934);
 MacMill - Conway MacMillan (1867-1929);
 Macoun - John Macoun;
 Magnol - Pierre Magnol;
 Magnus - Paul Wilhelm Magnus (1844-1914);
 Maiden - Joseph Maiden;
 Makino - Tomitaro Makin  (1862-1957);
 Malme - Gustaf Oskar Andersson Malme;
 Marchal - lie Marchal;
 Marcks - Brian Marcks (fl. 1974);
 Marloth - Hermann Wilhelm Rudolf Marloth;
 Marshall - Humphry Marshall(1722-1801);
 Mart. - Carl Friedrich Philipp von Martius;
 M.Martens Martin Martens (1797-1863);
 Martius - Carl Friedrich Philipp von Martius (1794-1868);
 J.Martyn - John Martyn;
 Masam. - Genkei Masamune;
 Masclans - Francesc Masclans i Girvs (1905-1999);
 Masson - Francis Masson;
 Mast. - Maxwell T. Masters;
 Mathias - Mildred Esther Mathias (1906-1995);
 Mathieu - Charles Marie Joseph (1791-1873);
 Matsum. - Jinz Matsumura (1856-1928);
 Matt. - Heinrich Gottfried von Mattuschka (1734-1779) ;
 Mattfl. - Johannes Mattfeld (1895-1951);
 Mattox - Karl R. Mattox (born 1936);
 Maxim. - Carl Maximowicz (1827-1891);
 Maxon - William Ralph Maxon (1877-1948);
 E.M.McClint. - Elizabeth May McClintock (1912-);
 McCoy - Frederick McCoy (1817-1899);
 T.N.McCoy - Thomas Nevil McCoy (1905-);
 McGill. - Donald McGillivray;
 McGregor - Ronald Leighton McGregor (1919-);
 McKinney - Harold Hall McKinney;
 McVaugh - Rogers McVaugh (born 1909);
 Medik. - Friedrich Kasimir Medikus (1736-1808);
 Meerb. - Nicolaas Meerburgh (1734-1814);
 Meikle - Robert Desmond Meikle;
 Meisn. - Carl Daniel Friedrich Meissner (1800-1874);
 Melville - Ronald Melville (1903-1985);
 Melvin - Norman C. Melvin, III (fl. 1975);
 Mendel - Gregor Mendel (1821-1884);
 Menezes - Carlos Azevedo de Menezes (1863 1928);
 Menzies - Archibald Menzies;
 Mrat. - Franois Victor Mrat de Vaumartoise (1780-1851);
 Mereschk. - Konstantin Merezhkovsky;
 Merr. - Elmer Drew Merrill (1876-1956);
 Mert. - Franz Carl Martens (1764-1831);
 Mett. - Georg Heinrich Mettenius (1823-1866);
 C.A.Mey. - Carl Anton von Meyer (17950-1855);
 E.Mey. - Ernst Heinrich Friedrich Meyer (1791-1858);
 Meyen - Franz Julius Ferdinand Meyen (1804-1840);
 Mez - Carl Christian Mez;
 Micheli -  Marc Micheli (1844 1902);
 Miers - John Miers ;
 Michx. - Andr Michaux (1746-1803);
 F.Michx. - Franois Andre Michaux (1770-1855);
 Milde - Carl August Julius Milde (1824-1871);
 A.G.Mill. - Anthony G. Miller (1951- );
 Mill. - Philip Miller (1691-1771);
 G.S.Mill. - Gerrit Smith Miller (1869-1956);
 Millais - John Guille Millais (1865-1931);
 Millsp. - Charles Frederick Millspaugh (1854-1923);
 Milne-Redh. - Edgar Wolston Bertram Handsley Milne-Redhead (1906-1996);
 Miq. - Friedrich Anton Wilhelm Miquel (1811-1871);
 Mirb. - Charles-Franois Brisseau de Mirbel (1776-1854);
 Mitch. - John Mitchell (1711-1768);
 Mitford - Algernon Freeman Mitford (1837-1916);
 Moc. - Jos Mariano Mocio (1757-1820);
 Moench - Conrad Moench (1744-1805);
 Moestrup - jvind Moestrup (1941-)  ;
 Mohl - Hugo von Mohl (1805-1872);
 Mohlenbr. - Robert H. Mohlenbrock (1931-);
 C.Mohr - Charles Theodore Mohr (1824-1901);
 Mhring - Paul Heinrich Gerhard Mhring (1710-1792);
 Moldenke - Harold Norman Moldenke (1909-);
 Molina - Juan Ignacio Molina (1737-1829);
 Monnard - Jean Pierre Monnard (1791-?);
 Moore - David Moore (1808-1879);
 G.Moore - George Thomas Moore (1871 1956);
 H.E.Moore - Harold Emery Moore (1917-1980);
 S.Moore - Spencer Le Marchant Moore (1850-1931);
 T.Moore - Thomas Moore (1821-1887);
 Moq. - Christian Horace Bndict Alfred Moquin-Tandon (1804-1863);
 R.C.Moran - Robbin C. Moran (fl.1986);
 Moretti - Giuseppi L. Moretti (1782-1853);
 Moris   Giuseppe Giacinto Moris (1796-1869);
 Morison - Robert Morison (1620-1683);
 Morong - Thomas Morong (1827-1894);
 F.J.A.Morris - F. John A. Morris (1869-?);
 C.V.Morton - Conrad Vernon Morton (1905-1972);
 F.Muell. - Ferdinand von Mueller (1825-1896);
 Muhl. - Gotthilf Heinrich Ernst Muhlenberg (1753-1815);
 O.F.Mll. - Otto Friedrich Mller (1730-1784);
 P.J.Mll. - Philipp Jakob Mller (1832-1889);
 Mll.Arg. - Johannes Mller Argoviensis (1828-1896);
 Mnchh. - Otto von Mnchhausen (1716-1774);
 Munro - William Munro (1818-1889);
 Munz - Philip Alexander Munz (1892-1974);
 Murb. - Svante Samuel Murbeck (1859-1946);
 Murray - Johan Andreas Murray (1740-1791);
 Mutis - Jos Celestino Bruno Mutis (1732-1808);

 N .
 Naczi - Robert Francis Cox Naczi (1963-);
 Nakai - Takenoshin Nakai (1882-1952);
 Nash - George Valentine Nash (1864-1921);
 Naudin - Charles Victor Naudin (1815-1899);
 Neck. - Noel Martin Joseph de Necker;
 Ne - Luis Ne;
 Nees - Christian Gottfried Daniel Nees von Esenbeck (1776-1858);
 C.Nelson - Cirilo Nelson (nom alternatiu: Cyril Hardy Nelson Sutherland) (nascut l'any 1938);
 E.C.Nelson - Ernest Charles Nelson;
 J.B.Nelson - John B. Nelson (1951-);
 Nesom - Guy L. Nesom (1945-);
 Nevski - Sergei Arsenjevic Nevski (1908-1938);
 Newman - Edward Newman (1801-1876);
 T.Q.Nguyen - To Quyen Nguyen (fl.1965);
 Nichols - George Elwood Nichols (1882-1939);
 Nied. - Franz Josef Niedenzu (1857-1937);
 Nieuwl. - Julius Aloysius Arthur Nieuwland (1878-1936);
 Nodder - Frederick Polydore Nodder;
 Noronha - Francisco Noronha;
 Nordm. - Alexander von Nordmann (1803-1886);
 Norton - John Bitting Smith Norton (1872 1966);
 Nutt. - Thomas Nuttall (1786-1859);
 Ngeli - Karl Wilhelm von Ngeli;
 Nyr. - Erasmus Julius Nyrdy (1881 1966);
 Nyl. - William Nylander (1822 - 1899);

 O .
 Oakes - William Oakes (1799-1848);
 Oeder - George Christian Edler von Oldenburg (1728-1791);
 Oerst. - Anders Sandoe Oersted;
 Ohwi - Jisaburo Ohwi (1905-1977);
 Okamura. - Kintar  Okamura (1867-1935);
 Oliv. - Daniel Oliver;
 Olney - Stephen Thayer Olney (1812-1878);
 Opiz - Philipp Maximilian Opiz (1787-1858);
 Ortega - Casimiro Gmez Ortega (1740-1818);
 Otth - Carl Adolph Otth (1803-1839);
 Otto - Christoph Friedrich Otto (1783-1856);
 Oudejans - Robertus Cornelis Hilarius Maria Oudejans;

 P .
 Paine - John Alsop Paine (1840-1912);
 Palau - Antonio Palu i Verdera;
 Pall. - Peter Simon von Pallas (1741-1811);
 Palla - Eduard Palla (1864-1922);
 Palmer - Edward Palmer (botanist);
 W.Palmer - William Palmer (botanist) (1856-1921);
 Pan i  - Josif Pancic;
 Panero - Jos L. Panero (1959-);
 Panz. - Georg Wolfgang Franz Panzer (1755-1829);
 Papan. - Konstantinos Papanicolaou (1947-);
 C.R.Parks - Clifford R. Parks (fl.1963);
 Parl. - Filippo Parlatore (1816-1877);
 Parry - Charles Christopher Parry (1823-1890);
 Pascher - Adolf Pascher;
 Paterson -  William Paterson (1755-1810);
 R.M.Patrick - Ruth Patrick;
 Patrin - Eugne Louis Melchior Patrin;
 Pav. - Jos Antonio Pavn (1754-1844);
 Pax - Ferdinand Albin Pax (1858-1942);
 Paxton - Joseph Paxton (1803-1865);
 G.Pearson - Gilbert Pearson (?);
 Peattie - Donald C. Peattie;
 Peck - Charles Horton Peck (1833-1917);
 Pedersen - Troels Myndel Pedersen (1916 2000);
 Pedley - Leslie Pedley (1930-);
 Pennell - Francis Whittier Pennell (1886-1952);
 Perleb - Karl Julius Perleb;
 E.P.Perrier - Henri Perrier de la Bthie;
 H.Perrier - Joseph Marie Henry Alfred Perrier de la Bthie;
 Perrine - Henry Perrine;
 L.M.Perry - Lily May Perry (1895-1992);
 Pers. - Christian Hendrik Persoon (1761-1836);
 Peter - (Gustav) Albert Peter (1853-1937);
 Petr. - Franz Petrak (1886-1973);
 Peyr. - Johann Joseph Peyritsch (1835-1889);
 Pfeff. - Wilhelm Pfeffer;
 Phil. - Rodolfo Amando Philippi (1808-1904);
 Philcox - David Philcox (1926-);
 L.R.Phillippe - Loy R. Phillippe (fl.1989);
 Pickett - Fermen Layton Pickett;
 Pilg. - Robert Knud Friedrich Pilger (1876-1953);
 Piper - Charles Vancouver Piper (1867-1926);
 Planch. - Jules mile Planchon (1823-1888);
 Plum. - Charles Plumier (1646-1704);
 Podp. - Josef Podpera (1878-1954);
 Poepp. - Eduard Friedrich Poeppig;
 Poggenb. - Justus Ferdinand Poggenburg (1840-1893);
 Pohl - Johann Baptist Emanuel Pohl;
 Poir. - Jean Louis Marie Poiret (1755-1834) ;
 Poit. - Pierre Antoine Poiteau;
 Polatschek - Adolf Polatschek (1932-);
 Pollard - Charles Louis Pollard (1872-1945);
 Pollich - Johan Adam Pollich (1740-1780);
 Pollock - James Barklay Pollock;
 Porter - Thomas Conrad Porter (1822-1901);
 Prantl - Karl Anton Eugen Prantl (1849-1893) ;
 C.Presl - Carl Borivoj Presl (1794-1852);
 J.Presl - Jan Svatopluk Presl (1791-1849);
 Pringsh. - Nathanael Pringsheim;
 Profice - Sheila Regina Profice (born 1948);
 Prokh. - Jaroslav Ivanovic (Yaroslav Ivanovich) Prokhanov;
 Prosk. - Johannes Max Proskauer;
 K.M.Pryer - Kathleen M. Pryer (fl.1989);
 L.D.Pryor - Lindsay Pryor ;
 Pursh - Frederick Traugott Pursh (1774-1820);
 Putz. - Jules Putzeys;

 R .
 Rach - Louis Theodor Rach (1821-1859);
 Radcl.-Sm. - Alan Radcliffe-Smith;
 Raddi - Giuseppe Raddi (1770-1829);
 Raderm. - Jacob Cornelis Matthieu Radermacher;
 Radford - Albert Ernest Radford;
 Radlk. - Ludwig Adolph Timotheus Radlkofer (1829-1927);
 Raeusch. - Ernst Adolf Raeuschel (fl.1772-1797);
 Raf. - Constantine Samuel Rafinesque-Schmaltz (1783-1840);
 Rafn - Carl Gottlob Rafn (1769-1808);
 Raim. - Rudolph Raimann (1863-1896);
 Raoul - Etienne Fiacre Louis Raoul;
 Rattan - Volney Rattan;
 Rauh - Werner Rauh;
 Raunk. - Christen Christiansen Raunkiaer (1860-1938);
 Rauschert - Stephan Rauschert (1931-1986);
 Rauwolff - Leonhard Rauwolf;
 Raven - John Earle Raven (1914-1980);
 P.H.Raven - Peter Hamilton Raven (1936-);
 T.E.Raven - Tamra Engelhorn Raven (1945-);
 Ravenna - Pierfelice Ravenna (1938-);
 Ray - John Ray (1627-1705);
 J.D.Ray - James Davis Ray, Jr. (1918-);
 Raymond - Louis-Florent-Marcel Raymond (1915-1972);
 Razaf. - A. Razafindratsira fl. (1987-);
 Rchb. - Heinrich Gottlieb Ludwig Reichenbach (1793-1879);
 Rchb.f. - Heinrich Gustav Reichenbach;
 Rech. - Karl Rechinger (1867 1952);
 Rech.f. - Karl Heinz Rechinger (1906 1998);
 Regel - Eduard August von Regel;
 Rehd. - Alfred Rehder;
 Reinw. - Caspar Georg Carl Reinwardt;
 Reissek - Siegfried Reisseck;
 Reveal - James Lauritz Reveal (born 1941);
 A.Rich. - Achille Richard (1794-1852);
 Rich. - Louis Claude Richard;
 Ridl. - Henry Nicholas Ridley;
 F.Ritter - Friedrich Ritter;
 Rizzini - Carlos Toledo Rizzini (1921-);
 H.Rob. - Harold E. Robinson;
 Robbr. - Elmar Robbrecht (born 1946);
 A.Robyns - Andre Georges Marie Walter Albert Robyns (1935 2003);
 Robyns - Frans Hubert Edouard Arthur Walter Robyns (1901 1986);
 Rock - Joseph Rock;
 Barb.Rodr. - Joo Barbosa Rodrigues;
 M.Roem. - Max Joseph Roemer;
 Rhl. - Johann Christoph Rhling (1757-1813);
 Rohrb. - Paul Rohrbach (1846 1871);
 Romans - Bernard Romans;
 Rose - Joseph Nelson Rose;
 Rottb. - Christen Friis Rottbll (1727-1797);
 Roth - Albrecht Wilhelm Roth;
 Roxb. - William Roxburgh;
 Ruiz - Hiplito Ruiz Lpez (1754-1815);
 Rumph. - Georg Eberhard Rumphius;
 Rupr. - Franz Josef Ruprecht (1814 1870);

 S .
 Sabine - Joseph Sabine;
 Sacc. - Pier Andrea Saccardo (1845-1920);
 Sachs - Julius von Sachs;
 Santin - Dionete Aparecida Santin;
 A.St.-Hil. - Augustin Saint-Hilaire;
 E.Salisb. - Edward James Salisbury;
 Salisb. - Richard Anthony Salisbury;
 Sarg. - Charles Sprague Sargent;
 W.Saunders - William Saunders;
 Sauss. - Horace-Bndict de Saussure;
 Scharf - Uwe Scharf ;
 Schauer - Johannes Conrad Schauer;
 Schenk - Joseph August Schenk (1815 1891);
 Schleid. - Matthias Jakob Schleiden;
 Schltdl. - Diederich Franz Leonhard von Schlechtendal;
 Schltr. - Rudolf Schlechter;
 Schmalh. - Johannes Theodor Schmalhausen (1849 1894);
 C.K.Schneid. - Camillo Karl Schneider (1876-1951);
 Schott - Heinrich Wilhelm Schott;
 Schottky - Ernst Max Schottky;
 Schrad. - Heinrich Adolph Schrader;
 Schrank - Franz Paula von Schrank;
 Schreb. - Johann Christian Daniel von Schreber;
 Schult. - Josef August Schultes;
 Schult.f. - Julius Hermann Schultes;
 Sch.Bip. - Carl Heinrich Bipontinus Schultz;
 O.E.Schulz - Otto Eugen Schulz;
 Schumach. - Heinrich Christian Friedrich Schumacher;
 K.Schum. - Karl Moritz Schumann;
 Schust. - Rudolf M. Schuster;
 Schwartz - Ernest Justus Schwartz;
 Schweik. - Herold Georg Wilhelm Johannes Schweickerdt;
 Schweinf. - Georg August Schweinfurth;
 Scop. - Giovanni Antonio Scopoli;
 D.H.Scott - Dukinfield Henry Scott (1854-1934);
 Secr. - Louis Secretan;
 Seem. - Berthold Carl Seemann;
 P.Selby - Prideaux John Selby;
 Seneb. - Jean Senebier;
 Sess - Martn Sess y Lacasta;
 Seub. - Moritz August Seubert (1818 1878);
 Sharsm. - Carl William Sharsmith (1903-1994);
 H.Sharsm. - Helen Katherine Sharsmith (1905-1982);
 G.Shaw - George Shaw;
 Shear - Cornelius Lott Shear;
 E.Sheld. - Edmund Perry Sheldon (1869-1947);
 Shipunov - Alexey B. Shipunov (born 1965);
 Shiras. - Yasuyoshi (Miho or Homi) Shirasawa (1868-1947);
 Sibth. - John Sibthorp;
 Sieb. - Philipp Franz von Siebold;
 Sing. - Rolf Singer;
 J.C.Siqueira - Josaf Carlos de Siqueira (born 1953);
 A.K.Skvortsov - Alexey Konstantinovich Skvortsov (born 1920);
 Sm. - James Edward Smith;
 A.C.Sm. - Albert Charles Smith (1906-1999) ;
 A.L.Sm.  - Annie Lorrain Smith;
 C.A.Sm. - Christo Albertyn Smith;
 C.P.Sm. - Charles Piper Smith;
 H.G.Sm. - Henry George Smith (1852-1924);
 J.J.Sm. - Johannes Jacobus Smith;
 L.B.Sm. - Lyman Bradford Smith;
 Small - John Kunkel Small;
 Soderstr. - Thomas Robert Soderstrom;
 Soegeng - Wertit Soegeng-Reksodihardjo (born 1935);
 Sol. - Daniel Solander;
 Soler. - Hans Solereder (1860-1920);
 Sond. - Otto Wilhelm Sonder;
 Sonn. - Pierre Sonnerat;
 A.Soriano - Alberto Soriano (1920-1998);
 Spach - douard Spach;
 Spellenb. - Richard Spellenberg;
 Spreng. - Kurt Sprengel;
 Spruce - Richard Spruce;
 Stace - Clive Anthony Stace (1938-    );
 A.Stahl - Agustn Stahl;
 Standl. - Paul Carpenter Standley;
 Staudt - Gnther Staudt (1926-    );
 Stebbins - G. Ledyard Stebbins;
 Steller - Georg Wilhelm Steller;
 Sternb. - Kaspar Maria von Sternberg;
 Steud. - Ernst Gottlieb von Steudel;
 Steyerm. - Julian Alfred Steyermark;
 Strasb. - Eduard Strasburger;
 M.T.Strong - Mark Tuthill Strong (1954-);
 Stuchlik - Jaroslav Stuchlik;
 Sudw. - George Bishop Sudworth;
 Svent. - Eric R. Svensson Sventenius (1910 1973);
 Suess. - Karl Suessenguth;
 Sw. - Olof Swartz;
 Sweet - Robert Sweet (1783-1835);
 Swingle - Walter Tennyson Swingle;

 T .
 Takht. - Armen Takhtajan;
 Tansley - Arthur Tansley;
 Taub. - Paul Hermann Wilhelm Taubert (1862 1897);
 Thell. - Albert Thellung (1881-1928);
 Thomson - Thomas Thomson (1817 1878);
 Thonn. - Peter Thonning;
 Thorne - Robert Folger Thorne (born 1920);
 Thouars - Louis-Marie Aubert du Petit-Thouars;
 Thunb. - Carl Peter Thunberg;
 Tidestr. - Ivar Frederick Tidestrm;
 Tiegh. - Phillippe douard Lon van Tieghem (1839-1914);
 Tiling - Heinrich Sylvester Theodor Tiling;
 Tod. - Agostino Todaro;
 Todzia - Carol Ann Todzia (fl.1986);
 Tolm. - Alexandr Innokentevich Tolmatchew (1903-1979), also spelled Tolmachew, Tolmachev ;
 Torr. - John Torrey;
 Tourn. - Joseph Pitton de Tournefort;
 Trad. - John Tradescant the younger;
 Trautv. - Ernst Rudolf von Trautvetter;
 Trin. - Carl Bernhard von Trinius (1778-1844);
 Triana - Jos Jronimo Triana;
 Tswett - Mikhail Tsvet;
 Tuck. - Edward Tuckerman;
 C.Tul. - Charles Tulasne;
 Turcz. - Porphir Kiril Nicolai Stepanowitsch Turczaninow;
 Turner - Dawson Turner;
 B.L.Turner - Billie Lee Turner;

 U .
 Ule - Ernst Heinrich Georg Ule (1854 1915);
 Urb. - Ignatz Urban (1848 1931);
 Ursch - Eugne Ursch;

 V .
 Vahl - Martin Vahl;
 Vaill. - Sbastien Vaillant;
 Valeton - Theodoric Valeton (1855-1929);
 Vand. - Domenico Vandelli;
 Vavilov - Nikolai Vavilov;
 Veill. - Veillard;
 Velloso - Joaquim Velloso de Miranda (1733-1815);
 Vell. - Jos Mariano da Conceio Veloso (1742-1811);
 Vickery - Joyce Winifred Vickery (1908 - 1979);
 Vill. - Dominique Villars (1745-1814);
 Vittad. - Carlo Vittadini (1800 - 1865);
 Viv. - Domenico Viviani (1772 1840);
 Vogel - Julius Rudolph Theodor Vogel;

 W .
 W.H.Wagner - Warren H. Wagner;
 Wahlenb. - Gran Wahlenberg;
 Wall. - Nathaniel Wallich;
 Walp. - Wilhelm Gerhard Walpers;
 Warb. - Otto Warburg (1859-1938);
 Warm. - Johannes Eugenius Blow Warming (1841 1924);
 S.Wats. - Sereno Watson(1812 1883);
 W.Watson - William Watson (1858-1925);
 Wawra - Heinrich Wawra von Fernsee;
 Webb - Philip Barker Webb;
 Wedd. - Hugh Algernon Weddell;
 Wege - Juliet Wege;
 Weigel - Christian Ehrenfried Weigel;
 Weinm. - Johann Anton Weinmann (1782-1858);
 Wells - Bertram Whittier Wells;
 Welw. - Friedrich Welwitsch (1806 1872);
 H.Wendl. - Hermann Wendland;
 H.L.Wendl. - Heinrich Wendland;
 Werderm. - Erich Werdermann;
 Weston - Richard Weston (c.1733-1806);
 Wettst. - Richard Wettstein;
 L.C.Wheeler - Louis Cutter Wheeler (1910 1980);
 Wight - Robert Wight (1796 1872);
 Willd. - Carl Ludwig von Willdenow (1765 1812);
 Wille - Johan Nordal Fischer Wille (1858-1924);
 Willk. - Heinrich Moritz Willkomm;
 With. - William Withering;
 Wittig - Rdiger Wittig ;
 Woods - Joseph Woods Jr. (1776-1864);
 Woodson - Robert Everard Woodson Jr.;
 Woolls - William Woolls;
 Woronow - Georg Jurij Nikolaewitch Woronow (1874 1931);
 C.Wright - Charles Wright (botanist) (1811 1885);
 Wydler - Heinrich Wydler (1800 1883);

 Z .
 Zanted. - Giovanni Zantedeschi (1773 1846);
 Zeyh. - Karl Ludwig Philipp Zeyher;
 Zinn - Johann Gottfried Zinn;
 Zoll. - Heinrich Zollinger;
 Zucc. - Joseph Gerhard Zuccarini;
 Zumagl. - Antonio Maurizio Zumaglini (1804-1865);


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154343" title="Outline Processor Markup Language" nonfiltered="2525" processed="2521" dbindex="62559">

OPML (Outline Processor Markup Language) s un format XML que permet identificar, compilar i intercanviar ttols (outlines) de textos o imatges de molt diversa procedncia (blocs, mitjans de comunicaci, etc) a partir de les seues respectives sindicacions XML/RSS. Inicialment, l'OPML fou desenvolupat per Radio UserLand amb un format de fitxer que permetia la interacci de diferents bases de dades en les seues aplicacions mitjanant aquests ttols o outlines. Posteriorment, l'OPML ha estat adaptat per a uns altres usos i, avui, el ms com s l'intercanvi de llistes de sindicaci de canals en els agregadors web tant de notcies com d'entrades dels blocs.

La norma OPML defineix un outline d'una manera jerrquica amb una llista d'atributs ordenats. El codi s obert, la qual cosa significa que s totalment accessible, modificable i utilitzable en nombroses aplicacions. L'esquema XML s el segent: el node original o arrel, opml, head i body per a indicar la capalera i el cos del document, i loutline per a cadascuna de les lnies de l'esquema.

L'xit actual de l'OPML est en qu permet compartir els canals web als quals un usuari es troba subscrit. Diferents agregadors populars com ara Bloglines o Netvibes permeten la possibilitat d'importar i exportar la informaci dels canals. s ideal per a mantenir una cpia de seguretat de les subscripcions de l'usuari i poder aix exportar-les a un altre agregador sense que calgui tornar a fer la feina subscriure-s'hi de nou. Tamb s til per a, d'un cop d'ull, comprovar a quins canals est subscrit alg.

 Enllaos externs .

 Informaci i especificacions del format OPML;
 Proposta d'icones per al format OPML;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154346" title="Caf irlands" nonfiltered="2526" processed="2522" dbindex="62560">

El Caf Irlands s una beguda aconseguida amb la barreja de caf i whisky irlands calents, sucre i crema o nata en el seu detriment.

 Histria .
El Caf Irlands va ser creat a la dcada dels 40' per Joseph Sheridan a Foynes (precursor de l'aeroport Internacional de Sahannon, a l'oest d'Irlanda).
Stanton Delaplane, reporter viatger pel San Francisco Chronicle va portar el caf Irlands als Estats Units. All, a la taverna Buena Vista, a San Francisco es va comenar a servir el Caf Irlands el 10 de novembre de 1952 per Jack Koeppler, amo de la taverna. Des de llavors, La taverna Buena Vista s famosa pels seus Cafs Irlandesos.

La idea era la de recrear la beguda que servia als viatgers que acabaven d'arribar a l'aeroport de Foynes, Irlanda perqu tornessin a entrar en calor. Aix es va aconseguir el caf Irlands, considerada una variaci de les begudes calentes amb licor, anomenades hot toddy.

N'hi ha qui considera aquesta beguda com la inspiraci perqu Gilbeys of Ireland comencs la comercialitzaci, el 1974, de Baileys, beguda basada tamb en caf, crema i whisky irlands que a vegades s anomenat caf irlands industrialitzat. 

Al llarg dels anys, ha anat apareixen altres variacions del Caf Irlands. A l'estat espanyol s com que el caf Irlands se serveixi amb els tres ingredients principals separats: el whisky calent amb sucre a sota, a sobre el caf, visiblement separat i per ltim la crema, decorada amb caf mlt o xocolata en pols.

Preparaci.
 Caf, preparat de manera normal.
 Whisky, calent i barrejat amb entre una i tres cullerades de sucre. La funci del sucre i que la barreja estigui calenta s aconseguir que el caf pugui surar per sobre del whisky amb sucre, per la diferncia de densitats.
 La crema es posa al final, a sobre del caf.

Variacions.
Les segents variacions substitueixen el whisky irlands per altres begudes alcohliques:
 Scotch coffee o Caf escocs (whisky escocs);
 French coffee o Caf francs (brandy o conyac);
 Spanish coffee o Caf espanyol (sherry);
 Russian coffee o Caf rus (vodka);
 Jamaican coffee o Caf jamaic (rom).






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154351" title="Centre espacial John F. Kennedy" nonfiltered="2527" processed="2523" dbindex="62561">



El Centre Espacial John F. Kennedy (KSC en les seves sigles en angls) s el port espacial de la NASA per a enlairaments espacials situat a Merritt Island,Florida (EUA) (concretament a 2827  de latitud nord i 8032  de longitud oest). s proper a Cap Canaveral (del que sovint agafa el nom), situat entre Miami i Jacksonville. T una llargada de prop de 55km i 10km d'amplada, amb una superfcie total de 567km.
Hi treballen prop de 17 000 persones. Hi ha un centre per a visitants i passejos turstics, que fan del KSC la major destinaci turstica de Florida. Certes zones de les installacions tamb serveixen com un santuari de la vida salvatge, ja que noms el 9% de l'rea del Centre est asfaltada o construda.

Les operacions estan controlades des del Complex de llanament 39, la zona on tamb es troba l'edifici d'assemblatge de vehicles. Sis quilmetres a l'est se situen les plataformes de llanament, vuit quilmetres al sud es troba l'rea industrial del KSC, on hi ha situades moltes de les installacions de suport del centre, aix com les oficines d'administraci.

Al Centre Espacial John F. Kennedy noms es llencen operacions des del complex de llanament 39. La resta de llanaments es duen a terme des de Cap Canaveral, propietat de les forces aries.

Histria.
L'anunci de la realitzaci del programa lunar va tenir com a 
conseqncia l'ampliaci de les operacions del Cap a l'illa 
adjacent de Merritt. La NASA va adquirir la zona el 1962, un 
ttol de 211km per la compra absoluta i negociant amb l'estat de 
Florida per a 140km addicionals.

El juliol de 1962 el lloc va ser anomenat com a Centre 
d'Operacions de Llanament. Desprs de l'assassinat del President 
John F. Kennedy, el novembre de 1963 es va tornar a 
canviar el nom. 

El cap circumdant Canaveral va ser reanomenat Cap Kennedy, per 
va ser un nom impopular entre la poblaci local i el nom es va 
tornar a canviar el 1973.




Al KSC es va construir un nou centre de llanament d'un preu de 800 Milions de dlars per a introduir  la nova llanadora del projecte Apollo, la Saturn V. Aquest, incloa un hangar per a sostenir quatre coets Saturn V, l'Edifici d'Assemblatge de vehicles (VAB en les sigles en angls); un sistema de l'hangar fins a la zona d'enlairament capa de carregar 5440 tones, una estructura mbil de 135 metres i un centre de control. 
La construcci va comenar el novembre de 1962. La VAB va ser acabada el 1965, i les infraestructures el 1966. Des de 1966 fins 1973 es van llanar 13 coets Saturn V des del Complex 39.

Les forces de l'aire van expandir els seus complexos de llanament per a encabir-hi els vehicles Tit. Es va construir el complex de llanament 40 i 41 per a llenar respectivament els Tit III i Tit IV. 
Aquestes noves installacions tamb van ser utilitzades per a llenar satllits de comunicacions, meteorolgics i per a missions planetries de la NASA.

Ms tard, el complex 41 va convertir-se en el major complex de llanament de de coets Tit IV per a projectes de les forces de l'aire.

El 1973 tamb va ser usat per a posar en rbita l'estaci Skylab, per aix la zona de llanament 39B va ser lleugerament modificada per a coets Saturn IB, desprs de la qual va ser usada per a tres llanament de l'Skylab el 1973 aix com de l'Apollo el 1975.

s actual.

Actualment el KSC s el lloc de llanament dels transbordadors espacials, reutilitzant el Complex 39 i les infraestructures del projecte Apollo, desprs de diverses reparacions d'installacions que es van malmetre amb fenmens meteorolgics.

Complex per a visitants.


El centre per a visites s controlat per Delaware North Companies. A la zona hi ha nombrosos museus, dos cinemes IMAX, teatres i servei d'autobusos turstics per a visitar algunes zones restringides que noms es poden veure d'aquesta manera.
Aquestes lnies d'autobs permeten als visitants entrar en zones restringides, com el complex 39 i el Centre Apollo-Saturn V, on s'hi poden veure exposades peces i components dels coets de les missions.

El complex per a visitants tamb inclou visites a la Fundaci memorial dels Astronautes; en aquesta visita el ms visible s una gran paret de granit negre on hi ha inscrits els noms de tots els astronautes morts en actes de servei; i una visita al "Centre de l'educaci espacial".

Enllaos externs.

Pgina oficial del Centre Espacial Kennedy ;
Museu de l'espai i els mssils (CCAFS) ;
Pgina oficial del complex de visita ;
Pgina oficial de la Fundaci Memorial d'Astronautes ;
Histria del Cap Canaveral;
Microsoft Terra Server imatge del Cap Canaveral;
Google Maps;

Vegeu tamb.
Cosmdrom







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154360" title="Setena Croada" nonfiltered="2528" processed="2524" dbindex="62562">
La Setena Croada, la va duu a terme el rei de Frana, desprs de qu Jerusalem caigus en mans dels rabs. Al igual que en la V croada, el rei lluit contra el mateix grup d'rabs, per aquesta vegada perderan ells.
En realitat, el rei de Frana no era ms que un peo mogut pel rei de Npols, qui li interesaba la octava i darrera batalla per no veure afectat el seu comer. A pesar dels posteriors intents del papa, no hi hagu cap ms batalla, desprs de l'octava a causa de la peste ( 1270 ) que acav amb molts cavallers i el rei.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154365" title="Celi Atti" nonfiltered="2529" processed="2525" dbindex="62563">
Celi Atti (Celius Attianus) fou un cavaller rom que fou tutor i desprs amic de l'emperador Adri. L'emperador, al ser proclamat, el va fer senador i prefecte del pretori i li va donar les insgnies consulars. Ms tard va caure en desgracia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154367" title="Antoni tic" nonfiltered="2530" processed="2526" dbindex="62564">
Antoni tic (Antonius Atticus) fou un retric rom, que fou contemporani de  Sneca i Quintili. s esmentat per Sneca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154370" title="Font de Canaletes" nonfiltered="2531" processed="2527" dbindex="62565">


La font de Canaletes s un dels llocs ms significatius de Barcelona, situada a la Rambla.

Aquesta font va ser inaugurada al segle XIX i n's una de les ms visitades. Hi ha una llegenda que engresca a molts visitants a beure aigua, i es que s dit que qui beu de canaletes, torna a la ciutat, aix que tothom que els hi agradi la ciutat o tinguin motius per tornar s'apropen per beure-hi com si fos una superstici.

Canaletes tamb s famosa pel seu lloc on es reuneix l'afici cul per celebrar els xits del Futbol Club Barcelona. El motiu de qu sigui la font de Canaletes el lloc, ve de qu als anys 30 els aficionats al futbol per conixer els resultats dels equips catalans venien a la redacci del diari La Rambla per llegir els resultats que estaven en una pissarra enfront de la font.

 Histria .

Aquesta font dona nom a la part ms alta de la Rambla, tocant a la Plaa Catalunya, que es coneix com la Rambla de Canaletes. Aquest nom prov d'una font que existia en el segle XVI en aquella zona, on el aigua baixava per unes canaletes, d'aqu el nom de Font de Canaletes. Aquestes canaletes anaven a donar a un abeurador.

Quan es van enderrocar les muralles de Barcelona, s'hi va installar una nova font la qual la seva aigua provenia de la Mina de Montcada. La font actual est datada del segle XIX.

 Enllaos externs .

Histria de la font;
Font de Canaletes (Informaci) ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154372" title="tic" nonfiltered="2532" processed="2528" dbindex="62566">

Onomstica:
tic de Constantinoble, bisbe de Constantinoble;
Antoni tic, retric roma contemporani de Sneca;
Curti tic, company de l'emperador Tiberi ;
Dionisi tic, retric grecorom;
Herodes tic, el mes important retric grec del segle II.
Numeri tic, senador rom ;
tic (filsof), filsof platnic grec del segle II;
Tit Pomponi tic, (109 aC-36aC) filsof rom de l'escola epicria ;
Gai Quint tic, cnsol suffectus l'any 69;
Marc Vest tic, cnsol rom el 65;
Vipsani tic, retric rom, deixeble d'Apollodor de Prgam;
Grcia:
Adjectiu, relacionat amb l'tica o Atenes;
El dialecte tic del grec antic;
L'estil tic d'arquitectura;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154375" title="Curti tic" nonfiltered="2533" processed="2529" dbindex="62567">
Curti tic fou un equites rom que fou un dels pocs companys de l'emperador Tiberi que van anar amb ell al seu retir de Capri l'any 26 i va acompanyar uns anys a l'emperador. El 32 fou eliminat pel cap dels pretorians, Sej (Sejanus).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154376" title="Dionisi tic" nonfiltered="2534" processed="2530" dbindex="62568">
Dionisi tic (Dyonisius Atticus) fou un retric grecorom, deixeble d'Apollodor de Prgam. Era nascut a Prgam i fou mestre de l'emperador August. Fou autor d'alguns treballs sobre les teories del seu mestre. El seu sobrenom tic el portava perqu va residir uns anys a Atenes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154382" title="Herodes tic" nonfiltered="2535" processed="2531" dbindex="62569">
Herodes tic fou el mes important retric grec del segle II.

Va nixer el 104 a Marat (tica). El seu pare es deia tamb tic i va descobrir a les seves terres un tresor que el va convertir en un home molt ric. El fill encara es va fer ms ric pel seu matrimoni amb nnia Regilla (Annia Regilla). Un llegat del seu pare al poble d'Atenes fou pagat amb garreperia per tic fill, i es va guanyar l'hostilitat general. 

Mestres d'tic Herodes foren els principals retrics del seu temps, Escopeli, Favori, Segon i Polem Antoni (Scopelianus, Favorinus, Secundus, i Polemon); en filosofia fou instrut per Taure Tiri, i en eloqncia per Tegenes de Cnidos i Munati de Tralles. Desprs va obrir una escola de retrica a Atenes i ms tard a Roma on va tenir entre els seus pupils a Marc Aureli.

El 143 Anton Pius el va nomenar cnsol juntament amb Gai Bellici Torquat, per aviat va tornar a Atenes on el van seguir molts dels seus alumnes i entre ells Lluci Aureli Ver (per encrrec de Marc Aureli). Per un temps se li va confiar l'administraci de les ciutats lliures d'sia per no se sap en quina poca de la seva vida va exercir aquestes responsabilitats encara que es probable que fora quan era jove, vers el 125, quan tindria poc mes de 20 anys. De gran va exercir com gran sacerdot al festival fet a Atenes en honor de Marc Aureli i de Ver.

Els seus oponents Teodot o Demostrat van llanar acusacions contra ell i algunes van arribar a orelles de l'emperador. Herodes va anar a Sirmium on era l'emperador per refutar les acusacions. Aquestos problemes el van induir a retirar-se a la vida privada i va passar la resta de la seva vida a la seva vila a Cefsia prop de Marat, rodejat dels seus pupils.

Herodes va pagar moltes obres a Atenes, entre elles un estadi per curses de marbre blanc pentlic del que encara es conserven les restes, i el teatre Regilla. A Corint va construir un teatre; a Olmpia un aqeducte; a Delfos un estadi de carreres; i a Termpiles un hospital. A ms va sanejar algunes ciutats en decadncia del Pelopons, Becia, Eubea i Epir, va portar l'aigua a la ciutat de Canusium a Itlia i va construir Triopium (a pocs km de Roma) a la via pia.

Va morir a l'edat de 76 anys, el any 180. El retric Adri va pronunciar la seva oraci fnebre. Molts dels seus treballs i escrits son esmentats pels autors clssics.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154383" title="Numeri tic" nonfiltered="2536" processed="2532" dbindex="62570">
Numeri tic (Numerius Atticus) fou un senador rom de rang pretori, que va tenir el seu moment de gloria quan a la mort de l'emperador August va dir que l'havia vist com ascendia al cel (Di Cassi i Suetoni ho esmenten).  L'ascens dels morts al cel sembla que era una moda d'aquell temps.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154387" title="tic de Constantinoble" nonfiltered="2537" processed="2533" dbindex="62571">
tic (Atticus) fou arquebisbe de Constantinoble vers 406-425. 

Va nixer a la meitat del segle III a Sebaste o Sebastea (moderna Sivas) i es va educar en un monestir asctic de monjos macedonians sota direcci d'Eustaci d'Antioquia, un destacat bisbe d'aquesta secta. Quan fou major d'edat es va decantar per l'ortodxia i fou ordenat prevere a Constantinoble. En el conflicte d'una part del clergat contra Crisstom, va donar suport a aquest. A la mort d'Arsaci de Tars, arquebisbe de Constantinoble desprs del desterrament de Crisstom, tic fou nomenat al seu lloc tot i que el desterrat encara vivia.

Va tenir una actuaci prudent i va tenir un cert xit en l'administraci de l'esglsia. Es va destacar per la seva generositat amb els pobres. Quan es va assabentar d'una fam a Nicea hi va enviar molts diners junt amb una carta al bisbe de la ciutat Calliopi (carta que es conserva). Contra les heretgies del seu temps va alternar la tolerncia amb la fermesa. Va parlar amb consideraci dels novacians, per va condemnar els seus principis.

Quant Celesti, deixeble de Pelagi, va visitar la capital, el va expulsar i va amenaar als bisbes que no fessin el mateix amb represlies. Al seu torn fou excomunicat pels bisbes d'occident per no haver incls el nom de Crisstom en els registres de l'esglsia, cosa que finalment tic va fer.

Scrates diu que va predir la seva prpia mort. Va morir al seu 22 any d'episcopat.

Gennadi de Marsella diu que es va oposar als nestorians i contra ells va escriure de Fide et Virginitate, que va dedicar a les filles de l'emperador Arcadi (395-408). Tamb es conserva una carta al bisbe Ciril d'Alexandria recomanant inserir el nom de Crisstom a les taules sagrades.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154388" title="tic (filsof)" nonfiltered="2538" processed="2534" dbindex="62572">
tic fou un filsof platnic grec que va viure al segle II, sota Marc Aureli. Eusebi va conservar extractats alguns dels seus escrits en els que defensa la filosofia platnica contra Aristtil.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154389" title="Lepidpter" nonfiltered="2539" processed="2535" dbindex="62573">



Els lepidpters (Lepidoptera) sn un ordre d'insectes endopterigots. s el segon ms nombrs en la classe dels insectes. Inclou papallones, arnes i hesprids. Aquest ordre cont ms de 180.000 espcies distribudes en 128 famlies i 47 superfamlies. En nombre d'espcies descrites noms s superat per l'ordre dels colepters (escarabats). 

 Sistemtica .
Llista de les 47 superfamlies de lepidpters:

Hedyloidea;
Hesperioidea;
Papilionoidea;
Acanthopteroctetoidea;
Agathiphagoidea;
Alucitoidea;
Andesianoidea;
Axioidea;
Bombycoidea;
Calliduloidea;
Choreutoidea;
Copromorphoidea;
Cossoidea;
Drepanoidea;
Epermenioidea;
Eriocranioidea;
Galacticoidea;
Gelechioidea;
Geometroidea;
Gracillarioidea;
Hepialoidea;
Heterobathmioidea;
Hyblaeoidea;
Immoidea;
Incurvarioidea;
Lasiocampoidea;
Lophocoronoidea;
Micropterigoidea;
Mimallonoidea;
Mnesarchaeoidea;
Neopseustoidea;
Nepticuloidea;
Noctuoidea;
Palaephatoidea;
Pterophoroidea;
Pyraloidea;
Schreckensteinioidea;
Sesioidea;
Simaethistoidea;
Thyridoidea;
Tineoidea;
Tischerioidea;
Tortricoidea;
Urodoidea;
Whalleyanoidea;
Yponomeutoidea;
Zygaenoidea;


Cladograma.




 Vegeu tamb .

 Classificaci dels lepidpters;
 Classificaci dels lepidpters d'Europa;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154391" title="Tit Pomponi tic" nonfiltered="2540" processed="2536" dbindex="62574">
Tit Pomponi tic (Titus Pomponius Atticus) fou un filsof de l'escola epicria.

Va nixer a Roma el 109 aC, d'una famlia d' equites. El seu pare fou Tit Pomponi. Va estudiar amb Fedre, Zen i Patr a Atenes i amb Saufei a Roma. tic fou ric doncs el seu pare al morir li va deixar dos milions de sestercis i ms tard tamb va heretar del seu oncle Quint Cecili (i ell mateix va fer molts negocis). Fou adoptat pel seu oncle Quint Cecili (germ de la seva mare) i va agafar el nom de Quint Cecili Pomponi tic. El seu sobrenom tic li fou donat sembla ser per la seva llarga residencia a Atenes i el seu coneixement del grec.

Fou educat juntament amb Lluci Torquat, Gai Mari el jove, i Cicer i es va distingir com estudiant. Per llaos d'amistat i familiars va militar amb els populars de Mari al esclatar la guerra civil a Roma,  ja que la seva cosina Ancia s'havia casat amb el germ del trib Publi Sulpici Ruf (Publius Sulpicius Rufus) enemic de Sulla, i d'altra banda era company d'estudis del jove Gai Mari. Tot i aix no va tenir part activa en el conflicte i mentre va durar es va retirar a Atenes (85 aC). Quan el jove Mai va haver de fugir li va donar diners, per tamb va rebre cordialment a Sulla a Atenes. Tamb va gaudir de l'amistat de Gneu Pompeu i de Juli Csar, de Brut i Cassi i de Marc Antoni i Octavi (August); el seu amic principal fou Cicer amb el que va comenar un intercanvi epistolar el 68 aC que va continuar fins a la mort de Cicer.

El 65 aC va tornar a Roma, per mes tard va fer llargues estades a Grcia, a la seva finca de Buthrotum a l'Epir, i a Atenes. El 12 de febrer del 56, amb 53 anys, es va casar amb Plia, i va tenir una filla de nom Pompnia o Ceclia (que Cicer esmenta com tica (Attica o Atticula) que vers el 36 aC es va casar amb Marc Vipsani Agripa, i la filla d'ambds, Vipsnia Agripa, fou la muller de  Tiberi que desprs fou emperador i mare de Drus. Una germana d'Herodes tic, Pompnia, era casada amb Quint Cicer, germ de l'orador (matrimoni que fou desgraciat).

Va morir el 32 aC a l'edat de 77 anys quan al saber que tenia una malaltia incurable va deixar de menjar.

Corneli Nepos en va escriure la seva vida i com que es va redactar mentre era viu cal considerar l'obre un panegric a un amic ms que una biografia.  De les seves obres no se'n conserva cap. La ms important fou Annalis, eptom d'histria romana ordenat per anys. Tamb va escriure una historia del consolat de Cicer en grec.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154392" title="Shikamaru Nara" nonfiltered="2541" processed="2537" dbindex="62575">
Shikamaru Nara (      , Nara Shikamaru) s un personatge del manga i anime Naruto.



 Histria .

Shikamaru Nara s un personatge que es caracteritza per la manca d'inters i la mandra que t. Tanmateix s molt intelligent, amb un coeficient intellectual de 200, i un dels mes llestos de la vila de Konoha i aix fa que sigui un gran lluitador i que pugui preveure els moviments de l'enemic. Va ser l'nic ascendit a Chunnin desprs de l'examen interromput per un atac de la Vila oculta de Suna.

La seva primera missi com a Chunnin consist en agafar un grup de Gennins per aturar Sasuke Uchiha en el seu intent de matar al seu germ Itachi Uchiha acompanyat per Orochimaru i els Els quatre de la vila oculta d'Oto. 

A Shikamaru no li interessen les noies ja que creu que sn un problema.  

El que ms li agrada fer s observar els nvols.


 Personalitat i habilitats .

Shikamaru s membre del fams i poders clan Nara que tenen la qualitat de manipular les ombres i la seva tcnica especial s el Kagemane no Jutsu (Tcnica de imitaci de ombra) 

Shikamaru s una persona poc entusiasta que prefereix fer una becaina a emocionar-se amb qualsevol cosa. Li agraden els jocs de estratgia com el Shogi (escacs japonesos) i el Go. Quan es troba en una situaci o lloc incomode on ha de fer qualsevol esfor, expressa el seu disgust. Es proclama "El covard numero 1 de Konoha" per quan cal mostra uns principis personals molt consolidats i una gran responsabilitat i paraula vers els seus companys, el quals li importen. Tot i que ell diu que li falta valor s capa de posar la seva vida en perill per salvar els seus companys.

El punt fort d'en Shikamaru s fer estratgies de combat i s capa de pensar una estratgia en uns pocs segons. Qui va descobrir el seu verdader potencial va ser el seu mestre Asuma que jugava amb el sovint al Shogi i sempre Shikamaru guanyava, Asuma que ho trobava estrany ja que Shikamaru treia males notes ja que s'adormia a classe i no feia els exmens perqu deia que moure el llapis era molt cansat li va fer un examen de coeficient intellectual i el resultat va ser de 200 punts. 
Shikamaru te l'habit de posar els dits junts en forma de plat i tancar els ulls per concentrar-se.

Shikamaru mant una gran amistat amb Choji Akimichi en qu confia plenament. Abans de ser ascendit a Chunnin Shikamaru, Choji Akimichi i Ino Yamanaka feien grup de tres de la mateixa manera que els seus pares que tamb anaven junts.

 Tcniques  .

Tcnica de la ombra Imitadora (Kagemane no Jutsu): Uneix la seva ombra amb la del seu enemic paralitzant-lo i obligant-lo a fer els seus mateixos moviments ;
 Tcnica de l'estrangulaci (Kege Kubi Shibari no Jutsu): Uneix la seva ombra amb la del enemic i fa una forma de ma amb la ombra i l'estrangula;
 Tcnica del cosit d'ombra (Ninpou Kage nui): La ombra es divideix i surt disparada del terra per clavar-se als enemics on per lligar-los al terra desprs de atravesar-lo ;

Altres dades.

Vila: Konoha.
Edat: 12-13 anys al comenar, 15 anys a la segona (Naruto Shippudden) .
Data de Naixement: 22 de setembre;
Altura: 1,52 m ;
Pes: 42,9 kg ;
Grup sanguini: AB;
Grau ninja: Chunnin.
Professor: Asuma Sarutobi;
Li agrada: El jocs de estrategia.
Odia: Les dones.
Objetius: No en t;
Grup: Anava amb el Grup 10 amb l'Asuma Sarutobi com a professor i els seus companys sn l'Ino Yamanaka i en Choji Akimichi per degut a la mort de l'Asuma, el seu equip era el mateix, per com a nou professor tenien en Kakashi;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154393" title="Gai Quint tic" nonfiltered="2542" processed="2538" dbindex="62576">
Gai Quint tic (Caius Quinctius Atticus) fou cnsol sufecte (suffectus) l'any 69. Es va declarar a favor de Vespasi i junt amb altres partidaris d'aquest, es va apoderar del Capitoli on fou atacat per soldats de Vitelli, i el Capitoli es va cremar. tic fou fet presoner junt amb altres. Per evitar ser executat va haver de confessar que havia estat ell qui havia cremat el Capitoli, i no els homes de Vitelli (l'incendi del Capitoli era un acte reprovable pel poble).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154396" title="AMC Javelin" nonfiltered="2543" processed="2539" dbindex="62577">

L'AMC Javelin va ser un cotxe tipus "pony car" construt per American Motors Corporation (AMC) els anys 1968-1974. Va ser creat per rivalitzar amb vehicles de la mateixa categoria, com el Ford Mustang i el Chevrolet Camaro.

En l'actualitat els Javelin no tenen l'inters per als colleccionistes que poden tenir altres muscle car o pony car. Tot i aix, algunes unitats dels Javalin s'han arribat a pagar ms que per un Plymouth 'Cuda o el Dodge Challenger.

 Primera generaci (1968-1970) .


L'any 1968 debuta el Javelin, amb un ample ventall de motors, des de la versi econmica de 6 cilindres en lnia 3.8 L AMC i 3 motors de 8 cilindres en V 4.8 L AMC, 5.6 L AMC i 6.4 L AMC, disponible a partir del 1969 i procedent del AMX que va oferir-se en opci i acompanyat del paquet "Go Package" que inclou frens de disc davanters, tubs d'escapament dual i pneumtics de major amplada. El paquet SST dona un major grau de luxe, la pintura  Big Bad  (anys 1969 i 1970) o el  Mod Javelin , que inclou un aler posterior i dos sortides d'aire (de mentida, merament esttiques) en el cap. AMC va donar-lis molt de suport al Javelin i l'AMX oferint moltes opcions i accessoris, on destaquen paquets per augmentar el rendiment del motor (carburadors o culates de major capacitat).

Road & Track va valorar-lo entre el seus competidors. Ells van sentir que el problema d'equipar un motor de "gran cubicatge, pes i molta potncia" (big, heavy, super-powerful engine) era un punt a favor seu, i el seu disseny se'l va considerar agradable, "pleasant". Per el seu handicap principal era el no equipar de srie la direcci assistida (en opci), fet que el feia fora lent, com tamb amb els frens de disc i tambor que equipava. Molts periodistes van criticar el disseny i els materials emprats en el Javelin, considerant-los "dull or bland".

Una versi ms curta del Javelin va fabricar-se els anys 1968-1970: L'AMC AMX.

Motors.

 3.8 L (232 in)  AMC L6, 145/155 hp;
 4.8 L (290 in) AMC V8, 255 hp;
 5.6 L (343 in) AMC V8, 280 hp;
 6.4 L (390 in) AMC V8, 315 hp;

Segona generaci (1971-1974).


El Javelin va rebre un redisseny al 1971 per incorporar elements que havien estat ms demanats en les personalitzacions dels primers Javelin  en els circuits Trans-Am. S'integra a la carrosseria un aler posterior, i s'ajusta el vehicle amb uns fender bulges perqu equipi pneumtics de major amplada, un fet molt criticat pels mitjans, que van qualificar-lo "...com el Corvette per amb menys grcia...".

Tant en transmissions com en motors, va haver-hi un ample ventall d'opcions que anaven des del motor 3.8L (232 in) de 6 cilindres en lnia fins a un potent 6.6L (401 in) V8, d'alta relaci de compressi que podia girar fins a 8000 rpm. L'interior va ser fet de forma no simtrica, fent que cada component estigus ubicat en una disposici diferent. L'acabat interior Pierre Cardin usava un patr molt imaginatiu que recorre dels seients fins a les portes i al sostre i a la part posterior fins als seients de nou, usant un material dur, d'aspecte satinat, en els seients..

Els AMC AMX van esdevenir un paquet d'altes prestacions per al Javelin. Els Javelin AMX equipen la majoria de modificacions que AMC havia usat a les Trans-Am anunciant-lo com "la cosa ms prxima a un (vehicle) campi de les Trans-AM que pots comprar" (the closest thing you can buy to a Trans-Am champion). Modificacions com una graella d'acer, l's de la fibra de vidre en el cap i uns alerons frontals i posteriors per adquirir major tracci en grans velocitats. De fet, aquests Javelins van ser usats per Penske/Donohue team. El Javelin va guanyar les Trans-Am els anys 1971-1973.

La producci del Javelin acaba al 1974, degut a la crisi del petroli i una disminuci en l'inters de vehicles d'altes prestacions. A diferncia d'altres pony car, AMC mai va suprimir la seva gamma de mecniques d'altes prestacions.

Motors.

 3.8 L (232 cu in) AMC L6, 135 hp;
 4.2 L (258 cu in) AMC L6, 150 hp;
 5.0 L (304 cu in) AMC V8, 210 hp;
 5.9 L (360 cu in) AMC V8, 245 hp (carburador de doble cos);
 5.9 L (360 cu in) AMC V8, 285 hp (carburador de 4 cossos);
 6.6 L (401 cu in) AMC V8, 335 hp;

 Mides del Javelin .

 Batalla (Wheelbase): 2,794 m (110 in);
 Llargada (Length): 4,872 m (191.8 in);
 Amplada (Width): 1,910 m (75.2 in);

Curiositats.

 Karmann va fabricar de 30 de desembre de 1968 al 2 de juliol del 1970 280 Javelins en rgim de CKD que van ser venuts a Europa. Aquest encrrec va ser significatiu perqu era de disseny americ per de fabricaci alemanya. El Karmann "Javelin 79-K" equipava un motor 5.6L (343 cu in) V8.
 Les versions amb el volant a la dreta, tant de la 1 com la 2 generaci van ser fabricades a Austrlia per AMI en rgim de CKD, encara que el tauler de control i altres components van ser fabricats a Austrlia.
 Els Javelin van tenir bona fama a Europa perqu en essncia oferien major espai a les places posteriors respecte dels pony car americans.
 Els Javelin equipats amb el motor 6.6L (401 cu in) van ser usades per la Alabama Highway Patrol com a cotxe de policia els anys 1971 i 1972.

 Enllaos externs .

AMC a la pgina Muscle Car Facts ;
AMC Rambler Club ;
Club de propietaris de vehicles fabricats per American Motors ;
AMC Javelin a Allpar.com ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154398" title="Marc Vest tic" nonfiltered="2544" processed="2540" dbindex="62578">
Marc Vest tic fou cnsol rom l'any 65 en qu es va desenvolupar la conspiraci de Pis contra Ner i tot i que sembla que era innocent fou condemnat a mort per Ner acusat d'omissi i potser com a revenja perqu s'havia casat amb Estatlia Messallina tot i saber que era amant de l'emperador.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154401" title="Vipsani tic" nonfiltered="2545" processed="2541" dbindex="62579">
Vipsani tic fou un retric rom, deixeble d'Apollodor de Prgam. S'ha especulat que podria ser fill de Marc Vipsani Agripa, casat amb la filla de Tit Pomponi tic, i que per tant portaria el sobrenom del seu avi; un altre teoria el suposa el pare de Marc Vipsani Agripa; una tercera teoria es que es tractaria d'un error en el text de Sneca que l'esmenta, i que hauria de dir Dionisi tic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154406" title="Tabebuia impetiginosa" nonfiltered="2546" processed="2542" dbindex="62580">

La Tabebuia impetiginosa o Tabebuia avellanedae s un arbre de la famlia de les bignonicies  nadiu  d Amrica, que creix des del nord d Argentina fins a Mxic. Actualment es distribueix principalment a Bolvia i nord-est argent. A la seva rea de distribuci s conegut amb el nom castell de lapacho rosado pel color de les seves flors.

 Ecologia .  
s un arbre que prefereix sls arenosos i humits.   

 Descripci .  
Arbre monoic que pot arribar a fer 30 metres d alada i 80 cm de dimetre. Presenta un fullatge, a la part alta, caducifoli. Rel axonomorfa amb tiges llenyoses. Les fulles sn compostes, oposades i peciolades, de color verd. Generalment de 5 follols ellptics, lanceolats, i lleugerament serrats. Tenen una mida de 5 a 6 cm de longitud i de 4 a 9 cm d'aplada amb el marge sencer a la part inferior i lleugerament dentat a la superior. La inflorescncia s en pancula (ram de rams), i les flors sn hermafrodites, grans de forma tubular constituida per 5 tbuls. La corolla s gamoptalla i d'un color rosat o morat, supera els 4 cm de longitud i la seva simetria s zigomorfa. El calze s gamospal. L'androceu s del tipus estaminodi amb 4 estams. El gineceu pluricarpellar. El fruit s una cpsula cilndrica, estreta i dehiscent, la qual cont nombroses llavors alades.  

L'escora del lapacho s la part de la planta que s'utilitza com a droga.

 Composici qumica / principis actius . 
Lapachol, desoxilapachol, nafoquinones, antraquinones, saponsids i flavonoides.

 Acci farmacolgica / propietats . 

 T efecte astringent: antidiarreic i cicatritzant;
 Antibacteri;
 Antifngic ;
 Analgsic;
 Antiinflamatori;
 Diurtic;
 
 Usos .
S'utilitza en casos e diarrees. La medicina popular l empra per les afeccions renals o vesicals. La decocci de l escora trossejada s coneguda com un remei per malalties del sistema uro-genital.

 Toxicitat . 
A altes dosis origina nusees, i vmits. Tamb presenta un efecte anticoagulant.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154410" title="Sotirios Kyrgiakos" nonfiltered="2547" processed="2543" dbindex="62581">

 Sotirios Kyrgiakos  s un futbolista grec. Va comenar com a futbolista al Thyella Megalochoriou.

 Trajectria .
 1990-1996 Thyella Megalochoriou;
 1996-1999 Panathinaikos;
 1999-2001 Agios Nikolaos;
 2001-2005 Panathinaikos;
 2005-2006 Rangers FC;
 2006-2008 Eintracht Frankfurt;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154416" title="Germans Pinzn" nonfiltered="2548" processed="2544" dbindex="62582">

Els germans Pinzn van ser els tres membres de la famlia Pinzn de Palos de la Frontera (Huelva) que van participar activament en el primer viatge de Cristfor Colom, que va tenir com a resultat el descobriment d'Amrica. La seva participaci en l'empresa va ser crucial, perqu ning havia estat disposat a enrolar-se amb Colom fins que el ms gran dels germans, Martn Alonso Pinzn, va donar el seu suport a l'empresa.

Martn Alonso i Vicente Yez, capitans de les caravelles La Pinta i La Nia respectivament, sn els germans ms coneguts, per hi havia un tercer germ, no tan conegut, que anava a bord de La Pinta com a contramestre: Francisco Martn.

 La famlia Pinzn de Palos .
Entre les famlies ms destacades que habitaven a Palos trobem els Pinzn. D'origen aragons, els Pinzn van arribar a Andalusia procedents d'Astries, i el seu cognom, segons alguns, seria una deformaci del terme Espinzas o Pinzas. Per a altres, en canvi, el verdader cognom familiar seria Martn, nom de l'avi, mariner i bussejador de Palos, que li van donar el malnom de Pinzn quan va quedar cec, ja que era molt aficionat a cantar i recordava els pinsans, que els encegaven perqu cantessin millor. El seu fill, tamb mariner i igualment anomenat Martn, va ser el pare dels tres germans que van participar en el descobriment d'Amrica:

Martn Alonso Pinzn (1441 - 31 de mar de 1493), el ms gran dels tres grans, va participar com a capit de La Pinta i va aportar una part de les despeses en metllic del viatge descobridor. Grcies al seu reconegut prestigi com a armador i com a mariner experimentat es va aconseguir enrolar la tripulaci necessria per al primer viatge colomb, ja que tenia una destacada influncia en tota la comarca del Tinto-Odiel. Martn Alonso va morir pocs dies desprs de tornar de les noves terres descobertes. ;
Francisco Martn Pinzn (aprox. 1445 - aprox. 1502),  era el segon dels germans, va participar com a mestra de La Pinta.
Vicente Yez Pinzn (aprox. 1462 - setembre? 1514),  era el menor dels germans, va participar com a capit de La Nia en el viatge descobridor. Va realitzar altres descobriments pel seu compte. Est considerat per diversos historiadors com el descobridor del Brasil.

En el descobriment d'Amrica els germans Pinzn van a jugar un paper destacat, perqu la seva experincia nutica va a ajudar a que Colom pogus realitzar el seu projecte. 



  Els Pinzn i el descobriment d'Amrica .

La seva participaci va ser crucial per a l'empresa descobridora, ja que ning no va estar disposat a enrolar-se amb Colom fins que el major dels germans, Martn Alonso, ric i de renom armador de la zona, va donar el seu suport a l'empresa.

Grcies al suport de Martn Alonso, els seus germans i altres destacades famlies de marins de la zona, es va aconseguir reclutar els homes necessaris per a aquella empresa, mariners de Palos, d'Huelva i fins fora d'Andalusia. Entre aquestes famlies es va comptar amb la destacada collaboraci dels "Nio" de Moguer, que amb el seu prestigi i influncia van fer possible que els homes de Moguer s'unissin a l'empresa.

 Escut d'Armes concedit per Carles V  .

L'any 1519, Juan Rodrguez Mafra va encapalar una petici perqu l'emperador conceds l'escut d'armes als germans Pinzn i als altres mariners de Palos, exposant la lamentable situaci en la qual es trobaven els descendents d'aquests mariners, que tants serveis havien ofert a la corona. L'emperador Carles V finalment va concedir als decendents i familiars dels Pinzn, les segents armes:
 Per la present us fem merc i volem que pugueu tenir i portar per les vostres armes conegudes tres caravelles al natural a la mar i de cada una elles surti una m mostrant la primera terra que aix van fallar i van descobrir en un escut tal com aquest  i per orla de la dita escut pugueu portar i porteu unes ncores i uns cors les quals les esmentades armes us donem...

 Bibliografia .
IZQUIERDO LABRADO, Julio: Palermos ilustres. Huelva: Ayuntamiento de Palos de la Frontera, 2004 (ISBN 84-606-3612-7).
IZQUIERDO LABRADO, Julio: Palos de la Frontera en el Antiguo Rgimen (1380-1830). Huelva: Instituto de Cooperacin Iberoamericana / Ayuntamiento de Palos de la Frontera, 1987.
MANZANO Y MANZANO, Juan; MANZANO FERNNDEZ-HEREDIA, Ana Mara: Los Pinzones y el Descubrimiento de Amrica. 3 vols. Madrid: Ediciones de Cultura Hispnica, 1988.
ORTEGA, Fray ngel: La Rbida. Historia documental y crtica. 4 vols. Sevilla, 1925.
BEGAUD, Louis-Thodule: Le premier Capitaine au long cours, Martn Alonso Pinzn, associ de Christophe Colomb. Organisateur et animateur de l'expdition de 1492. Pars, 1944.
SZSZDI, Adm: El descubrimiento de Puerto Rico en 1492 por Martn Alonso Pinzn, dins Revista de Historia. San Juan, any 1 (1985), nm. 2, pgs. 9-45. ;
GMEZ, Domingo: Vindicacin del piloto de la carabela "Pinta", Martn Alonso Pinzn, dins Mundo Hispnico. Madrid, any 21 (1968), nm. 241.   ;
MORALES PADRN, Francisco: Las relaciones entre Coln y Martn Alonso Pinzn, dins Actas. Lisboa, vol. 3 (1961), pgs. 433-442.

Referncies.


Vegeu tamb.
Martn Alonso Pinzn;
Vicente Yez Pinzn;
Francisco Martn Pinzn;
Palos de la Frontera;
Lugares Colombinos;
Descobriment d'Amrica;
Cristfor Colom;

 Enllaos externs .
Ajuntament de Palos de la Frontera ;
Histria de la navegaci: Martn Alonso Pinzn ;
Amputacions histriques ;
IZQUIERDO LABRADO, Julio. Martn Alonso Pinzn ;
IZQUIERDO LABRADO, Julio. Vicente Yez Pinzn ;

Aquest article incorpora material de les pgines http://es.geocities.com/julioil/pepi.html i http://es.geocities.com/julioil/breve.htm de Julio Izquierdo Labrado, qui, mitjanant una , va permetre extreure'n contingut i imatges i publicar-los sota llicncia GFDL.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154418" title="Jenson Button" nonfiltered="2549" processed="2545" dbindex="62583">

Jenson Button (Frome, Somerset,Anglaterra, 1980) s un pilot de Frmula 1.
Actualment s pilot titular de l'equip Honda F1.

Va debutar a la Frmula 1 al Gran Premi d'Austrlia de l'any 2000 amb l'equip Williams-BMW.
Va aconseguir la seva primera i nica victria fins ara al Gran Premi d'Hongria de 2006, al volant d'un Honda.
El seu millor resultat en el campionat va ser el 2004, al volant d'un BAR-Honda amb que acab tercer en el campionat del mn de pilots.



 Inicis .
Als 8 anys Button participava a competicions de karts, i generalment dominava les carreres on s'hi presentava. Al 1991, li van atorgar el British Cadet Kart Championship, desprs d'haver guanyat les 34 carreres de la temporada. Al 1997 es va transformar en el pilot ms jove en guanyar el campionat europeu Super A. Al 1998 va deixar els karts i va passar-se a la disciplina dels cotxes guanyant, aquell mateix any, el campionat de Frmula Ford Britnica, pertanyent a l'escuderia Raywood Racing. A l'any segent va participar a la Frmula 3 britnica, on va aconseguir dues victries i el tercer lloc del campionat.
L'any 1999 McLaren li va atorgar el premi Young Driver Award. L'any 2000 Jenson el va passar fent de pilot de proves a la Frmula 1 de diferents escuderies. Malgrat aix, va superar ms d'un cop el pilot Jean Alesi, pilot titular de l'equip Prost, als assajos a Barcelona. Aquest bons resultats li van cridar l'atenci a Sir Frank Williams, qui el va contractar com pilot de proves de Williams.

 Frmula 1 .
L'angls es va guanyar el seient de segon pilot titular de Williams quan va comenar a fer millors temps que el pilot titular, en Bruno Junqueira.

 Temporada 2000, Williams .
Va finalitzar aquesta temporada com a vuit, demostrant-li al mn que era un pilot amb projecci dins de la Frmula 1, havent superat ms d'un cop el seu company d'escuderia, Ralf Schumacher. Les seves millors arribades van ser una quarta posici al Gran Premi d'Alemanya i una cinquena a Blgica.

 Temporades 2001 i 2002, Benetton .
L'any 2002 Benetton va ser comprada per Renault. I aquest mateix any Jenson va demostrar que era capa de treure millors resultats que els de la temporada passada, i que all havia estat mala sort. Malgrat que el seu company Jarno Trulli el superava normalment a les proves classificatries, l'angls va demostrar tenir millor ritme de carrera. Va estar molt aprop d'aconseguir el seu primer podi al Gran Premi de Malisia, per va ser superat a la ltima volta per Michael Schumacher, degut a un problema al sistema de suspensi del seu Renault. Al Gran Premi del Brasil va tornar a quedar quart i va acabar la temporada en el set lloc de la classificaci de pilots.

 Temporades 2001 i 2002, Benetton .
L'any 2001 Button va conduir per a Benetton, tot i que, encara, tenia un contracte que el vinculava amb Williams. Deixant de banda els bons propsits del pilot i de l escuderia a l inici de la temporada, el cert s que Button, noms, va aconseguir acabar en dissetena posici, en la classificaci general de pilots. Les causes principals van ser, d una banda, algunes errades en la seva conducci i, d una altra banda, els vehicles de l escuderia, els quals no van patir evolucions significatives al llarg de la temporada. El millor resultat de la temporada fou un cinqu lloc al GP d Alemanya, que fou l nic GP on Button puntu en tot el 2001.

L'any 2002, Benetton va ser comprada per Renault. A l inici de la temporada, Button va comenar a demostrar que ell era capa de treure millors resultats que els del 2001. Aix doncs, tot i que el seu company de files,Jarno Trulli, el superava normalment en les proves classificatries, l'angls va demostrar tenir millor ritme de carrera. Va estar molt a prop d'aconseguir el seu primer podi al GP de Malisia, per va ser superat a la ltima volta per Michael Schumacher, a causa d un problema al sistema de suspensi del seu Renault. Aquestes bones sensacions es van anar confirmant a mesura que la temporada va anar avanant. Per exemple, al GP del Brasil, va aconseguir un meritori quart lloc. Finalment, Button va acabar la temporada en setena plaa de la classificaci general de pilots, 10 posicions ms que en la temporada anterior.

 Temporades 2003, 2004 i 2005, BAR .

L'any 2003 Button va passar a l'escuderia BAR, i all va tenir com a company l'excampi Jacques Villeneuve. Les relacions entre ambds pilots es van tensar molt quan a la primera carrera de la temporada (el Gran Premi d'Austrlia), el seu company li va impedir acabar a la zona de punts entrant a boxes quan li tocava a l'angls. Aquest incident va derivar en una guerra de declaracions dels dos pilots, que va durar tota la temporada. Malgrat tot, mentre avanava la temporada, constantment els temps de Jenson van ser millors que els del canadenc. Desafortunadament, Jenson va donar-se un fort cop a la prctica del dijous al circuit de Mnaco, fet que li va impedir participar en aquesta carrera i en els assajos que es van fer posteriorment a Monza. En aquesta temporada el pilot angls va quedar nov amb disset punts, per davant del seu company que va acabar amb sis punts.
L'any 2004 es va notar una notable millora als resultats de l'escuderia BAR. La primera carrera de l'anys, a Austrlia, va finalitzar-la sis desprs d'una brillat classificaci. Al Gran Premi de Malisia va aconseguir el seu primer podi quedant en tercera posici, resultat que va repetir al primer Gran Premi de Bahrain. La seva primera pole (tamb la primera de l'escuderia) va arribar al Gran Premi de San Marino, aquesta carrera la va acabar com a segon. Aquesta temporada la va acabar en tercer lloc, havent sumat viutanta-cinc punts i presentant candidatura per a la Temporada 2005 de Frmula 1.
El 5 d'agost de 2004, Jenson va anunciar que havia signat amb Williams, per tal de retornar a l'escuderia per al 2005. Un teric forat al seu contracte amb BAR li permetia abandonar l'equip. Per el director de BAR, David Richards va anunciar que presentaria un litigi amb la intenci de qu l'angls continus a la seva escuderia, malgrat que Frank Williams afirmava que la operaci era totalment legal. El comit de revisi de contractes de la FIA va decidir en una audincia el dia 16 d'octubre de 2004 a Mil que Jenson continuava lligar a BAR l'any 2005.
L'any 2005 va ser frustrant a l'inici per a l'angls, per prometedor cap al final. El seu equip, incloent-hi ell i el seu company Takuma Sato, van ser dasqualificats al Gran Premi de San Marino i se'ls va impedir participar als segents dos grans premis, el d'Espanya i el de Mnaco. Van ser sancionats per irregularitats, sancionades pel reglament, en el dipsit de combustible.
La Temporada 2005 de Frmula 1 la va acabar en nov lloc amb trenta-set punts. Ms de noranta punts rere d'Alonso, guanyador d'aquella temporada.
 Temporades 2006 i 2007, Honda .
L'escuderia BAR-Honda va ser adquirida per Honda i va passar a denominar-se Honda Racing F1 Team, en un intent de millorar les prestacions tcquines i financeres de l'equip.
El 2006 va comenar amb una gran pretemporada per a Jenson i per a l'equip, cosa que els va fer aspirar al campionat. Per alguns problemes al xasss a mitja temporada els va fer perdre opcions al ttol, sumant-hi tamb la ruptura de motor al Gran Premi d'Austrlia a noms 100 m. de l'arribada i les complicacions tcniques i estratgiques que el van fer sortir en setena posici, quan havia aconseguit un lloc a primera lnea, al Gran Premi de San Marino.
Per, el 6 d'agost de 2006, Button va aconseguir la seva primera victria a un gran premi de la F1 al Gran Premi d'Hungria de 2006. Des d'aquesta carrera va anar aconseguint bons resultats i va quedar en sisena posici del Mundial.
L'any 2007 Button va continuar corrent per a l'equip Honda Racing F1 Team amb Rubens Barrichello de company.
Un accident de kart el va impedir participar en les proves d'hivern, abans de la temporada 2007. 

La temporada fou molt dura per a Button, el qual noms va aconseguir sis punts (15 en la classificaci general de pilots). Ell mateix va reconixer, al finalitzar-la, que havia estat un "absolut desastre", tant pel que fa al vehicle (amb una aerodinmica realment fluixa), com pel que fa al seu pilotatge. Tot i aix, Button va confirmar, al finalitzar la temporada, el que va anunciar a mitjans de mateixa temporada: que es quedaria un any ms, aix s el 2008, a l'equip japons.

La temporada 2008 va comenar amb la notcia que Honda acabava de fitxar a l enginyer Ross Brown, un dels artfexs de les poques daurades de Benetton i Ferrari. Tot i aquest fitxatge, juntament amb el d Alex Wurz, com a pilot provador, el cert s que l inici de la temporada fou una mica decepcionant. Tot i aix, Button va fer un meritori sis lloc en el GP d Espanya, la qual cosa li va aportar, de cop, 3 punts al seu compte particular, la meitat del total aconseguit en la temporada anterior. Des del moment en qu David Coulthard va anunciar la seva retirada, en el GP de la Gran Bretanya, es va comenar a parlar sobre la possibilitat que Button el substitus en el s de Red Bull, a partir de la temporada 2009.

Tots els resultats a la F1.
(en NEGRETA les carreres que va sortir des de la pole position)



 Enllaos externs .

Web oficial de Jenson Button ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154419" title="Saccharomyces cerevisiae" nonfiltered="2550" processed="2546" dbindex="62584">

Saccharomyces cerevisiae s un organisme que forma part del grup de llevats de gemmaci. Probablement es tracta del tipus de llevat ms important de la histria, ja que des dels temps ms remots s'ha emprat tant en fermentacions de begudes i aliments com la cervesa o el pa. Es creu que aquest llevat fou originriament allat de la pell de ram (hom troba aquest llevat com a component de la fina capa blanca a la pell d'algunes fruites fosques com les prunes; es troba entre la cera de la cutcula).

Aquest llevat, per altra banda, s un dels models d'organisme eucaritic ms intensivament estudiats en biologia molecular i cellular, fins i tot ms que Escherichia coli (en aquest cas com a model d'organisme procariota). Aquest organisme es troba darrera de la majoria de fermentacions comunes. Les cllules de Saccharomyces cerevisiae poden prendre formes tant circulars com ovals, d'uns 5-10 micrmetres de dimetre. La reproducci d'aquest microorganisme s principalment asexual i t lloc mitjanant un procs de divisi anomenat gemmaci. 

Aquest organisme ha estat molt til a l'hora d'estudiar el cicle cellular ja que es tracta d'un llevat fcil de cultivar, per, a causa del fet que pertany als eucariotes, comparteix el complex de l'estructura interna cellular de plantes i animals. Prova de la utilitat d'aquest organisme en el mn cientfic s que S. cerevisiae va ser el primer organisme eucariota el genoma del qual va ser completament seqenciat. A la base de dades de genomes de llevat es troba altament representat i encara actualment s una eina molt important pel desenvolupament del coneixement bsic sobre la funci i l'organitzaci de la gentica i fisiologia de les cllules eucariotes.
El genoma de S. cerevisiae est compost de 1310  parells de bases i 6.275 gens, tot i que es creu que noms prop d'uns 5.800 actuen com a veritables gens funcionals. S'ha estimat que aquest llevat comparteix un 23% dels gens amb l'espcie humana.

Saccharomices deriva del grec, que significa "floridura del sucre". Cerevisiae, per contra, prov del llat, i significa "relatiu o pertanyent a la cervesa". Altres denominacions que rep aquest mateix organisme:
Llevat de cervesa;
Llevat de forner/pastisseria;

Aquesta espcie s tamb una font principal de llevat nutricional i dels extractes del llevat, emprats sovint com a complement vitamnic.

Enllaos externs.


 Saccharomyces Genome Database ;
 Cell cycle and metabolic cycle regulated transcription in yeast ;
 Yeast Resource Center Public Data Repository ;
 Munich Information Center for Protein Sequences - abstract of the paper describing the genome ;
 What are Yeast ;
 BioPIXIE ;
 BioGRID: A General Repository for Saccharomyces cerevisiae Interactions ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154427" title="Segona Internacional" nonfiltered="2551" processed="2547" dbindex="62585">
La Segona Internacional va ser una organitzaci creada el 1889 pels partits socialistes (socialdemcrates i comunistes) que desitjaven coordinar l'activitat internacional del moviment obrer que s'havien format en gran part dels pasos europeus. Va continuar el treball de la Primera Internacional fins a la seva dissoluci el 1916. Tamb coneguda inicialment com la Internacional Obrera.

Durant la II Internacional es va definir el distanciament de les dues vessants del socialisme. Per una part, els partits que estaven d'acord amb una revoluci obrera per mitjanant la lluita dins els parlaments per arribar a una revoluci obrera (doncs aix ho recollien els estatuts dels nous Partits Socialistes europeus), aquests foren els anomenats, encara avui en dia, partits socialistes que esdevingueren moderats i amb representaci parlamentria, entre ells: PSOE (Partido Socialista Obrero Espaol), Partit Laborista, SPD (Partit Socialdemcrata Alemany), etc. Per l'altra banda, hi havia els partits que seguien apostant per la revoluci i per la voluntat d'aconseguir una societat comunista amb la lluita revolucionria d'alliberament per tal d'aconseguir els seus propsits.

Des de llavors els camins dels partits socialdemcrates i dels partits comunistes es van distanciar; uns convertint-se en partits poltics amb representaci parlamentaria i els altres com a partits de lluita i revoluci obrera.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154429" title="Domini (matemtiques)" nonfiltered="2552" processed="2548" dbindex="62586">
El domini d'una funci f(x) sn els valors que s poden donar a X per obtenir una imatge.

Sigui f una funci



El conjunt X s el domini de definici de f.
Direm domini de definici d'una funci al conjunt d'existncia de l'esmentada funci, s a dir, els valors per als quals la funci est definida. El conjunt Y s el codomini de f.


Donats dues funcions f i g, de valors reals, amb dominis A i B respectivament llavors:

(f+g)(x) = f(x) + g(x) Domini = A   B;
(f-g)(x) = f(x) - g(x) Domini = A   B;
(fg)(x) = f(x)  g(x) Domini = A   B;
(f/g)(x) = f(x) / g(x) Domini = ;


Alguns dominis de funcions reals de variable real:

 El domini d'aquesta funci s 

 El domini d'aquesta funci s 

 El domini d'aquesta funci s 

 El domini d'aquesta funci s 

Vegeu tamb.
Recorregut (matemtiques);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154431" title="Llista de falsos amics del catal amb l'angls" nonfiltered="2553" processed="2549" dbindex="62587">
Aquesta s una llista d'alguns dels falsos amics ms habituals entre l'angls i el catal.



 Referncies .

 Societat Catalana de Biologia, Qu cal saber? nm.184 Febrer 2006 Ms falsos amics de l'angls;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154432" title="Gran Premi dels Estats Units del 1973" nonfiltered="2554" processed="2550" dbindex="62588">
Resultats del Gran Premi dels Estats Units de Frmula 1 de 1973, disputat al circuit de Watkins Glen el 7 d'octubre del 1973.

 Resultats de la cursa .






 Altres .

 Pole: Ronnie Peterson  1' 39. 657;

 Volta  rpida:  James Hunt  1' 41. 652;








 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154436" title="Gran Premi dels Estats Units del 1974" nonfiltered="2555" processed="2551" dbindex="62589">
Resultats del Gran Premi dels Estats Units de Frmula 1 de 1974, disputat al circuit de Watkins Glen el 6 d'octubre del 1974.

 Resultats de la cursa .







 Altres .

 Pole: Carlos Reutemann  1' 38. 978;

 Volta  rpida:  Carlos Pace  1' 40. 608  (a la volta 54);








 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154443" title="All Good Things (Come to an End)" nonfiltered="2556" processed="2552" dbindex="62590">
All Good Things (Come To An End), ha sigut el tercer senzill del tercer disc d'estudi de la cantant Nelly Furtado, Loose, i ha sigut el seu major xit europeu, arribant al nmero 1 de vendes durant 9 setmanes consecutives. De moment ha sigut nmero 1 a ms de 20 pasos, i recentment ha estat llanat com a quart senzill a Amrica i Oceania (i ser llanat com a sis a Hispanoamrica properament).
Hi ha diverses versions d'AGT, de diferents durades cada una:

 Versi de l'lbum 5'11;
 Edici de rdio 4'25;
 Edici de rdio al Regne Unit 3'47;
 Versi del vdeo/Edici de rdio als EUA 3'46;

Degut al gran xit que ha tingut a Europa, on hi ha venut ms de 3,0 milions de senzills, una cosa poc com, i que va fer que el seu disc Loose augments les vendes europees considerablement, i en alguns pasos com Alemanya, tornes al nmero 1 a principis de 2007, i en pasos com Frana, on el disc noms havia arribat al nmero 27, arribs al nmero 7 la primera setmana de maig. Un altre exemple ha sigut el d'Espanya, on el disc noms havia arribat a posicions baixes dins el Top 100 (no havia entrat Top 75), i amb tres setmanes de promoci d'AGT, va arribar a la posici mxima de 22, que ms recentment ha superat arribant (de moment) al 16, i s'ha mantingut durant diverses setmanes al Top 30 i ha ajudat a que Loose rebs el Disc d'Or per 40.000 discos venuts.

 Posicions a les llistes .

 1 ustria, Alemanya, Blgica, Bulgria, Crocia, Dinamarca, Eslovquia, Eslovnia, Espanya, Estnia, Europa, Pasos Baixos, Hongria, Itlia, Israel, Letnia, Litunia, Luxemburg, Noruega, Polnia, Portugal, Rssia, Sud Africa, Sussa, Ucrana, Romania, Repblica Txeca;
 2 Grcia, Romania;
 4 Regne Unit, Canad;
 5 Sucia, Mn;
 6 Frana;
 8 Irlanda;
 12 Nova Zelanda, Xina, Austrlia;
 86 EUA;
 87 Colmbia;

 Llistes .







 Vendes .
 Alemanya => 450.000 (Plat + Or);
 Regne Unit => +400.000 (Or);
 Frana => +200.000 (Plat);
 Blgica => 95.000 (Plat);
 ustria => 45.000 (Plat);
 Austrlia => 70.000 (Plat);
 Itlia => 60.000 (3x Plat);
 Pasos Baixos => 85.000 (Plat);
 Portugal => +75.000 (Plat);
 Polnia => 60.000 (3x Plat);
 Grcia => 45.000 (2x Plat);
 Sussa => +60.000 (2x Plat);
 Pasos Baixos => 75.000 (Plat);
 Espanya => +40.000 (2x Plat);
 Europa => +3.000.000 (3x Plat);
 Canad => 30.000 (Plat);
 EUA => +350.000 (-);
 Mon => 4.000.000 (2x Plat);

 Referencies .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154449" title="Copa Amrica d'hoquei patins femenina 2007" nonfiltered="2557" processed="2553" dbindex="62591">


Entre el 18 i el 21 de maig del 2007 es disput a Santiago de Xile (Xile) la Copa Amrica 2007 amb les seleccions femenines d'hoquei patins de Xile, Brasil, Catalunya, Colmbia i els Estats Units. Destac perqu fou el primer campionat oficial en que hi prengu part la selecci catalana d'hoquei patins com a membre adherit de la Confederaci Sud-americana del Pat. 

Previ a l'inici de la competici, les diverses seleccions van fer el dia 17 de maig un entrenament a la pista on es disput tota la competici, el Gimns Olmpic de San Miguel, estadi que va registrar durant el torneig, una afluncia de ms de 5000 assistents diaris. 

La selecci de Catalunya va aprofitar la jornada per fer una visita al Centre Catal de Santiago de Xile, instituci amb ms de 100 anys d'histria i 500 socis afiliats. Catalunya va rebre com a obsequi un rellotge commemoratiu del centenari de mans del president de l'entitat, Sigfrid Grimau, qui alhora va rebre un bander de la Federaci Catalana de Patinatge. Al dia segent, va dedicar el mat a fer una passejada turstica pel centre de la ciutat i, per la tarda, a fer un entrenament a les installacions on es es disputaria la competici, donat que l'inici del torneig no estava previst fins el vespre. 

La cerimnia d'inauguraci va destacar per la seva brevetat i el nombrs pblic assistent, acte en el que es van presentar els diferents equips que disputarien el torneig juntament amb l'ensenya de les  banderes i la sonada dels respectius himnes nacionals. 

En acabar la fase regular, la Confederaci Sud-americana del Pat va decidir que d'ara en endavant el campionat es disputaria cada dos anys. D'altra banda, va anunciar que la propera edici del torneig, la Copa Amrica 2009, tindria lloc a Colmbia. 

Per finalitzar la competici, es va celebrar la cerimnia de clausura en la que va prendre primacia el lliurament de premis a la millor jugadora, millor portera, mxima anotadora i al joc net.

El 29 de maig, la selecci catalana va rebre el reconeixement del govern de Catalunya a mans del Conseller de la Vicepresidncia, Josep-Llus Carod-Rovira, i la Secretria General de l'Esport, Anna Pruna, per la tasca realitzada a la Copa Amrica 2007. Durant la recepci oficial al Palau de la Generalitat, Emma Corominas, en nom de l'equip, va agrair el suport rebut per part de la Secretaria General de l'Esport. 

Participants.




Brasil.
Parlar de les canarinhas s fer-ho d'una de les seleccions ms fortes d'hoquei patins femen. Tot i aix, en aquesta ocasi Brasil no podran contar amb les jugadores que militen en clubs europeus, especialment de Portugal. Aquesta circumstncia les hi podria restar potencial, tot i aix, aquest factor podria ser contrarestat per la illusi aportada per les jugadores que debuten per primera vegada a la selecci absoluta i la compenetraci que suposa una esquadra formada per dos equips de Recife: el Nutico i l'Sport Recife.



Seleccionadora: rica Bueno;

Catalunya.
La selecci catalana competia amb una esquadra molt jove en la que destacava l'absncia de les jugadores del CP Voltreg (campiones de la Lliga i de la Copa de la Reina) arran de la proximitat amb la competici de la I Copa d'Europa d'hoquei patins femen. Malgrat la no participaci d'estrelles com Carla Giudicci o Mnica Piosa, ambdues del Voltreg, ning prenia en desconsideraci a Catalunya com a selecci candidata a l'hora d'adjudicar-se la Copa Amrica.



Seleccionador: Josep Maria Barber;

Colmbia.
s possiblement la selecci ms desconeguda, actuen com un autntic bloc que es coneix a la perfecci. No obstant, porten dos anys jugant juntes i aix les hi pot aportar un plus de perillositat capa de sorprendre a ms d'un. 



Seleccionador: Diego Canizalez;

Estats Units.
Les estadounidenques arribaven a la segona edici de la Copa Amrica com una de les incgnites del campionat. Malgrat l'absncia de la jugadora luso-americana Jeniffer, el ritme velo amb el que juguen els partits, podria donar la sorpresa al torneig.  



Seleccionador: Frankie Lee;

Xile.
A ning li passava per sobre l'enorme progressi que havia experimentat l'esquadra xilena. Sense anar ms lluny, eren les actuals campiones del mn, ttol assolit en el mateix pavell on es disputava la Copa Amrica. Les germanes Roberta i Fernanda Urrea sn la referncia d'un equip que es completa a la perfecci formant un gran bloc que les converteix en una de les grans favorites al ttol.



Seleccionador: Rubn Leni;

Fase Regular.
Els horaris corresponen a l'hora de Xile (zona horria: UTC-4), als Pasos Catalans sn 6 hores ms.
Llegenda.
En la taula segent:


Classificaci.


Resultats.















Fase Final.



Semifinals.





Tercer i quart lloc.



Final.









Classificaci final.



Premis.
 Mxima golejadora:  Francisca Puertas;
 Millor jugadora:  Francisca Puertas;
 Millor portera:  Laia Salicr i  Vicky Rodrguez;
 Premi al joc net:  Estats Units;

Enllaos externs.
Pgina oficial de la Copa Amrica 2007 ;
Federaci Catalana de Patinatge - Copa Amrica 2007;
Centre Catal de Santiago de Xile ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154450" title="Discografia de Nelly Furtado" nonfiltered="2558" processed="2554" dbindex="62592">
Nelly Furtado ha tret tres discos, i un quart en espanyol esta en procs. De senzills, n'ha tingut de molt exitosos, encara que tamb n'ha tingut alguns d'xit redut.

 Discs .




Certificacions.
ARIA: Australia IFPI: Austria IFPI: Alemanya NVPI: Holanda IFPI: Noruega IFPI: Suissa RIAA: EUA ;
CRIA: Canada




Whoa, Nelly!;
Australia: 2x Plati (140,000);
Canada: 4x Plati (400,000);
Holanda: Or (35,000);
Alemanya: Or (100,000);
Noruega: Or (20,000);
Suissa: Plati (40,000);
EUA: 2x Plati (2,750,000);
Regne Unit: 2x Plati (790,000);

Folklore;
Canada: Plati (190,000);
Holanda: Or (35,000);
Suissa: Plati (40,000);
EUA: Or (675,000);
Regne Unit: Or (200,000);
Portugal: Plati (20,000);



Loose;
Austrlia: 2x Plat (140,000);
ustria: 2x Plat (60,000);
Canad: 6x Plat (600,000);
Holanda: Or (64,000);
Alemanya: 5x Plat (1,094,000);
Polnia: 4x Plat (94,000);
Mxic: Or (75,000);
Portugal: 4x Plat (+80,000);
Rssia: 7x Plat (150,000);
Sussa: 4x Plat (120,000);
EUA: 2x Plat (2,100,000);
Regne Unit: 3x Plat (1,060,000);
Espanya: Or (79,000);



 Senzills .



Notes
1 *No llencat als EUA


Certificacions.
ARIA: AustraliaIFPI: Norway IFPI: Switzerland RIAA: U.S.;



De Whoa, Nelly!;
"I'm like a Bird";
Australia: 2x Plati (140,000);
Regne Unit: Plata (200,000);
"Turn off the Light";
Australia: Plati (70,000);
Noruega: Or (5,000);
Suissa: Or (15,000);



De Loose;
"Promiscuous";
Austrlia: Plat (70,000);
Canad: 3x plat (60,000);
EUA: 2x Plat (2,260,000);
"Maneater";
Austrlia: Or (35,000);
Canad: Plat (38,751);
EUA: Plat (1,150,000);
Sussa: Or (15,000);
Regne Unit: Or (+400,000);
"All Good Things (Come to an End)";
Australia: Plat (70,000);
Blgica: Or (25,000);
EUA: Or (+510,000);
Alemanya: Plat + Or (540,000);
Sussa: Plat (30,000);
Regne Unit: Or (460,000);
Espanya: 2x Plat (45,000);
"Say It Right";
Australia: Plat (70,000);
EUA: Plat (1,977,000);
Canad: 3x Plat (60,000);
Alemanya: Plat + Or (500,000);
Regne Unit: Plata (340,000);
Espanya: Plat (38,000);
Nova Zelanda: Or (+7,500);
Dinamarca (sols Downloads): Or (30,000);




 Referncies .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154451" title="Say It Right" nonfiltered="2559" processed="2555" dbindex="62593">
Say It Right ha tingut un enorme xit internacional. Tercer a Amrica i Oceania i quart a Europa i sia, es tracta del senzill del tercer disc d'estudi de la cantant Nelly Furtado, anomenat Loose. s una can de tempo lent-moderat, t una durada de 3'43s i s d'estil Pop/Hip-Hop. El seu videoclip ha estat vist per uns 12 milions de persones a la pgina web Youtube, entrant al Top10 dels ms vistos de la histria de la pgina, i superant l'xit de Beyonce, Irreplaceable. Molts consideren Say It Right la can ms reeixida de Nelly Furtado en la seva carrera, per com que All Good Things (Come To An End) acaba de ser llanat a Amrica i Oceania, encara no est tot dit.

La can ha arribat al nmero 1 del Billboard dels EUA durant una setmana, tot i aix, ha superat les 1.970.000 descrregues legals, cosa que demostra la permanncia en descrregues, temps desprs d'assolir el nmero 1. A ms ha estat primer tamb, a la llista de senzills ms venuts d'Europa durant dues setmanes, justament desprs de qu All Good Things perds la primera posici en vendes envers She's Madonna de Robbie Williams. Portant 30 setmanes a la llista europea, encara segueix al Top 10, i tamb porta 29 setmanes al Top 10 mundial, superant per una setmana a l'xit Believe de Cher.

Ha arribat al primer lloc en ms de 20 pasos (uns 31 de moment), i ha arribat al segon lloc de la llista internacional (tot i que s'ha mantingut al Top 10 des dels inicis d'aquest any). A principis d'agost, Say It Right s, de moment, el segon senzill ms venut internacionalment el 2007 amb ms de 7.500.000 senzills venuts darrere d'Umbrella de la Rihanna amb en Jay-Z, amb 7.507.000 senzills venuts pel moment. 

 Posicions a les llistes .
 1 Bielorssia, Canad, Costa Rica, Crocia, Europa, Hongria, Indonsia, Israel, Jap, Letnia, Litunia, Luxemburg, Montenegro, Nova Zelanda, Panam, Polnia, Portugal, Romania, Eslovquia, Eslovnia, Sud frica, Sussa, Turquia, Ucrana, Estats Units, Itlia, Frana;
 2 Austrlia, ustria, Xile, Estnia, Alemanya, Holanda, Antilles Neerlandeses, Noruega, Per, Mn;
 3 Brasil, Bulgria;
 6 Malta, Niue, Rssia, Paraguai;
 8 Repblica Txeca, Groenlndia, Iber-Amrica;
 9 Xipre, Ghana;
 10 Regne Unit;
 11 Sucia, Singapur;

 Llistes .







 Vendes Internacionals .

 EUA => 2.018.000 (2xPlat);
 Alemanya => 540.000 (Plat + Or);
 Austrlia => 100.000 (Plat);
 Canad => +70.000 (3xPlat);
 Regne Unit => 380.000 (Or);
 Blgica => 59.000 (Plat);
 Itlia => 160.000 (3xPlat);
 Holanda => 50.000 (Or);
 Sussa => 40.000 (Plat);
 Grcia => 30.000 (Plat);
 Portugal => 90.000 (2xPlat);
 Polnia => 40.000 (2xPlat);
 Frana => +271.000 (Plat);
 Espanya => 56.000 (2xPlat);
 ustria => 35.000 (Plat);
 Brasil => 70.000 (Plat);
 Jap => 349.000 (Plat);
 Europa => +3.800.000 (3xPlat);
 Mn => 8.527.000 (8xPlat);

 Referncies .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154455" title="nduin" nonfiltered="2560" processed="2556" dbindex="62594">


A la Terra Mitjana, l'univers fictici creat per J. R. R. Tolkien, nduin, s el mot Sindarin del Gran Riu de les Terres Salvatges, el riu ms llarg de la Tercera Edat (el nom original Sindarin vol dir Riu Llarg). Transcorre des del seu naixement a les Muntanyes Grises i a les Boiroses fins a les Boques de l'Anduin (Ethir Anduin) del Gran Mar (Belegaer).

Naixement.
L'nduin comena com un parell de rierols diferents propers on les Muntanyes Boiroses troben les Grises. Aquests foren anomenats Font Llunyana i Riu Gris per othod quan vivia en el triangle que ells mateixos delimitaven. La seva antiga capital Framsburg fou construda a la confluncia d'aquests rierols, on l'Anduin propiament comena. El Langwell neix a les Muntanyes Grises, prop del Mont Gundabad, i el Greylin neix a la part ms occidental de les Muntanyes Grises.

Curs.
L'nduin flueix parallelament a les Muntanyes Boiroses en una ampla vall que forma la part oest de Rhovanion, entre les muntanyes i el Bosc Negre. Desprs de passar Lrien, el riu i les muntanyes se separen, i el riu transcorre per les Terres Brunes via els undeeps del Nord i del Sud, fins que arriba a Emyn Muil i els Argonath i entra al llac Nen Hithoel per Sarn Gebir (una srie de ferotges rpids). Desprs continua per les Cascades del Rauros, i passa pels Mouths of the Entwash i pels aiguamolls coneguts com a Wetwang (Nindalf). Seguidament passa entre les Muntanyes Blanques i les Muntanyes Obagues a travs de l'antiga capital de Gndor, Osgliath, abans d'arribar al port de Harlond, al sud de Minas Tirith, i arriba al port de Pelrgir, desembocant al Gran Mar a la Badia de Belfalas, formant un extens delta anomenant Ethir Anduin.

Afluents.
Els afluents, de nord a sud sn:
 Rhimdath;
 Gladden;
 Clebrant;
 River Limlight;
 Entwash;
 Morgulduin;
 Erui;
 Sirith;
 Poros;

Els cinc primes neixent a les Muntanyes Boiroses. Morgulduin i Poros a Ephel Dath, a la vora de Mrdor, i la resta a les Muntanyes Blanques.

Assentaments.
Durant la Marxa dels Elfs en els Anys dels Arbres, els Nandor van installarse a la Vall de l'nduin. Alguns, ms tard, van marxar i es van convertir amb els Elfs Verds d'Ossriand, pepr els elfs van ser-hi presents fins a la Guerra de l'Anell.

Els assentaments a la Vall de l'nduin durant la Tercera Edat inclouen la ciutat de Framsburg, la Sala de Beorn i els assentaments dels Stoor prxims als Camps Llirials (on Smagol/Gllum va nixer). Fou als Camps Llirials on Isldur fou mort i l'Anell nic desaparegu durant dos mil anys. I fou aqu on Dagol va trobar l'Anell i Smagol li va pendre. Rhosgobel, llar de Radagast el Bru, i el reialme elf de Lothlrien tamb sn dins la Vall de l'nduin.

Un cop dins de Gndor, el riu flueix per Osgliath i Minas Tirith, i finalment arriba a Pelagir, al costat del mar.

Illes.

Les principals illes semblen ser Cair Andros, a la vora d'Ithlien, i Tol Brandir a Nen Hithoel. Carrock, al nord, fou on les guiles deixaren Thorin i la Companyia.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154458" title="Fusa" nonfiltered="2561" processed="2557" dbindex="62595">

Una fusa s una figura musical que equival a 1/32 del valor de la figura rodona.

Aquesta figura s'anomena demisemiquaveral al Regne Unit i al Canad ('mitja-mitja-corxera') mentre que als Estats Units se'n diu thirty-second note ('nota 32'). En itali s'anomena Biscroma.

De la mateixa manera que en d'altres notes amb pliques quan diverses fuses estan properes l'una de l'altre i es troben dins del mateix comps, llurs tres pliques s'uneixen, convertint-se en tres barres horitzontals i inclinades o b aquesta es combina amb tres lnies.

A la msica coral les figures s'escriuen de manera separada, indicant les sllabes a sser cantades.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154464" title="Projecte educatiu singular" nonfiltered="2562" processed="2558" dbindex="62596">
Els projectes singulars sn experincies educatives per a alumnes de final de l Educaci Secundria Obligatria (3r i 4t d ESO) amb l objectiu que assoleixin l xit escolar i una ms gran satisfacci personal. La finalitat principal d aquestes experincies s que els alumnes s integrin en el sistema educatiu i adquireixin les competncies bsiques. 

L organitzaci i el funcionament s similar al de les Aules obertes, de les quals els Projectes singulars sn els antecedents ms directes (de fet, a partir de 2005 hom parla d Aules obertes per referir-se a aquests Projectes). Combinen el treball acadmic o curricular amb experincies o estades en el mn laboral, sense finalitat professionalitzadora, les quals ajuden l alumne a assolir les capacitats que necessita un ciutad en acabar l educaci obligatria. Tot i que es poden qualificar com a estratgies organitzatives per atendre la diversitat de l alumnat, tamb poden ser vistes com a iniciaci al mn del treball. Els seus resultats ms reeixits sn, tanmateix, l assoliment de l xit escolar (graduat d ESO) per part d un alt percentatge d alumnes. 

Els Projectes singulars van nixer a l rea del Valls Oriental (Sant Celoni, Vall del Tenes, Les Franqueses del Valls, Llic d Amunt, Sant Feliu de Codina, La Garriga...), sota l impuls de l inspector d educaci J. Salvador Grijalvo i Prez, l Equip d Assessorament Psicopedaggic de la Vall del Tenes i el professorat dels instituts d ensenyament secundari de la zona. Van comptar tamb amb la collaboraci i el suport dels ajuntaments i empreses de la zona, aix com del Departament d Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. 

Les principals experincies de Projectes singulars estan descrites a l obra collectiva Projectes singulars a l educaci secundria obligatria, publicada pel Consell Comarcal del Valls Oriental (Granollers, 2004). I han estat estudiades per Ramon Coma i Dosrius en un treball per a una llicncia d estudis del Departament d Educaci que porta el ttol de "Incidncia dels projectes singulars de secundria en l'xit escolar i la inserci social dels adolescents amb inadaptaci"; i per Maria Teresa Ferrer i Fbregas, al treball "Experincies educatives compartides entre els centres de secundria i altres institucions", per donar resposta a les necessitats educatives d'alumnes amb risc d'exclusi, en el tram final de la seva escolaritzaci obligatria.

La Fundaci Cercle d'Economia, el 15 de maig del 2008, ha lliurat el primer premi d'ensenyament -un dels millor dotats econmicament- al projecte singular TU POTS! de l'IES El Pedr de l'Escala. Els 10 alumnes participants consideren que "el veritable premi ha estat poder formar part d'aquest grup i disposar d'una nova oportunitat". Han dedicat un ter de l'horari lectiu al coneixement del mn laboral grcies als convenis subscrits entre el Departament d'Educaci i l'Ajuntament de l'Escala amb els empresaris  de la poblaci (jardineria, perruqueria, immobilirie, restaurants, etc.).
Vegeu la premsa catalana que  s'ha fet ress de la notcia pel fet que la majoria d'aquests alumnes desmotivats i absentistes acaben l'ESO amb el ttol de graduat guanyat pel seu esfor i inters i molts amb ganes de continuar estudiant. 

 Enllaos externs .
 Incidncia dels projectes singulars de secundria en l'xit escolar i la inserci social dels adolescents amb inadaptaci;
 Experincies educatives compartides entre els centres de secundria i altres institucions;
 Vegeu el vdeo sobre el projecte singular Ametista;
 Vegeu el vdeo sobre el projecte singular ACADA;
 Vegeu el vdeo sobre el projecte singular Arrel;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154477" title="Grey's Anatomy" nonfiltered="2563" processed="2559" dbindex="62597">

Grey's anatomy (Anatomia de Grey, en catal) s una srie dramtica de televisi que va ser emesa per primera vegada als EUA, el 27 de mar del 2005. El ttol de la srie es basa en Gray's anatomy, un fams manual d'anatomia. De moment, no hi ha hagut cap versi en catal.

La srie explica la vida d'un grup de joves metges que a l'inici de la srie comencen la seves prctiques de cirurgia a l'hospital fictici de Seattle Grace, a Seattle, Washington. La protagonista de la srie s Meredith Grey, encarnada per Ellen Pompeo. La srie tracta sobre la vida sentimental i laboral d'ella i la dels seus companys de feina.

 Personatges principals .
 Meredtih Grey (Ellen Pompeo) s la protagonista de la srie, filla d'Ellis Grey, una coneguda cirurgiana amb alzheimer. A l'inici i al final de cada episodi, Meredith inclou les seves reflexions (tot i que en diversos captols, aix ho fan els seus companys, i no ella).

 Christina Yang (Sandra Oh) s una companya de Meredith, tot i ser fora dola i somiadora, tamb s coneguda per ser molt competitiva i est obsessionada amb aconseguir les millors operacions.

 George O'Malley (T. R. Knight) s tamb un company de Meredith, i conjuntament amb Izzie, tamb s el seu company de pis. De vegades insegur, per tamb fora determinat, s'enamora perdudament de Meredith a l'inici de la histria, tot i que ella s l'ltima en adonar-se'n.

 Isobel "Izzie" Stevens (Katherine Heigl) s companya de Meredith i conjuntament amb George, tamb s la seva companya de pis. Per a pagar-se la carrera de medicina, va treballar de model, i degut al seu fsic, al principi no s tinguda en compte pels seus companys, per ben aviat demostra ser una metge preparada i brillant. Una de les seves manies s comenar a fer dolos sempre que est nerviosa o deprimida.

 Alex Karev (Justin Chambers) s tamb resident de primer any. La primera impressi que dna als seus companys s de cregut i prepotent, per a mesura que avana la histria, es descobrir que s dol i tendre.

 Derek Sheperd (Patrick Demsey) s un neurocirurgi de Nova York que tindr una relaci amb Meredith en diferents moments de la srie. A la 2na temporada, els motius del seu trasllat a Washington seran fora importants.

 Richard Webber (James Pickens Jr.) s el director i cap de cirurgia del Seattle Grace, est molt interessat per tot all que passa a l'hospital, el seu treball li encanta. s casat amb Adel, qui est bastant farta de qu noms pensi en el treball i en el passat va tenir problemes amb l'alcohol.

 Preston Burke (Isaiah Washington) s un dels millor cirurgians de tots els Estats Units, la seva especialitat sn les operacions cardiovasculars i de trax. Mantindr una relaci amb Christina al llarg de la srie que li portar fora maldecaps, vols convertir-se en el cap de cirurgia quan Richard es jubili.

 Miranda Bailey (Chandra Wilson) s la cap immediatament superior dels interns, una cirurgiana resident de carcter fort. Els interns li diuen "la nazi";

 Addison Montgomery (Kate Walsh) s l'exdona de Derek, i durant la segona temporada tindr un paper fora important. s una ginecloga de gran reconeixement.

 Mark Sloan (Eric Dane) s un prestigis cirurgi plstic molt atractiu, gran amic en el passat de Derek i amant d'Addison, apareixer per primera vegada a la 2na temporada.. ;

 Callie Torres (Sara Ramrez) s cirurgiana resident al Seattle Grace, i desprs d'una relaci intensa amb George durant la 2na temporada, a la 3ra finalment es casen. La seva especialitat sn les operacions d'ortopdia.

 Temporades .
De moment la srie compta amb tres temporades, tot i que una quarta ja est pactada, totes elles han estat retransmeses per la cadena Nord-americana ABC.

1a temporada 2005, consta de 9 captols (tot i que inicialment en tenia 14), s una temporada extraordinriament curta, en ella, es relaten els primers mesos de prctiques dels interns.

2a temporada 2005-2006, consta de 27 episodis (els 5 ltims episodis de la 1a temporada i els 22 de la 2a temporada). Aquesta temporada es fixa principalment en la relaci que tenen Meredith i Sheperd, que canvia radicalment quan arriba la dona d'aquest de Nova York, i la que inicien Christina i Burke.

3a temporada 2006-2007, encara no se sap exactament quants episodis componen la 3a temporada, ja que no s'ha acabat d'emetre. La 3a temporada se centra en els personatge d'Izzie, superant la mort del seu proms Denny, George, que es casa amb la Dra. Torres; Christina i Berg, que tamb es casen, i finalment Meredith, que en un dels captols s a punt de morir.

4a temporada 2007-2008, ja est parlada i tot est previst perqu s'estreni en Setembre de 2007 als EUA.

 Premis .

Millor srie de televisi - Drama: Grey's Anatomy (2007) ;

Globus d'or.

Millor srie de televisi - Drama: Grey's Anatomy (2007) ;
Millor actriu secundria en una srie, mini-srie fetes per televisi: Sandra Oh (2006) ;

Premis nacionals de televisi.

Futur clssic (2006) ;

NAACP premi d'imatge.

Srie destacada de drama (2006, 2007) 
Actor destacat en una srie de drama: Isaiah Washington (2006,2007) 
Actriu secundriia destacada en una srie de drama: Chandra Wilson (2007)
 
Premis de la crtica a la televisi.

Programa de l'any (2006);

Premis Emmy.

Csting destacat a la televisi: Linda Lowy, John Brace (2006) ;

Premis concedits per l'audincia.

Televisi de drama favorita: Grey's Anatomy (2007) ;
Actor mascul favorit de la televisi: Patrick Dempsey (2007) ;

Premis al millor entreteniment.

Entreteniment de l'any: A tot l'equip de Grey's Anatomy (2007) ;

Premis GLAAD.

Al millor episodi individual destacat: "Where the Boys Are" (2007) ;

Nominacions.
Premi Emmy.

A la millor srie destacada (2006) ;
Al millor maquillatge per a una srie  ;
Al millor maquillatge d'una srie, una mini-srie o una pellcula. ;
A la millor direcci en una srie de drama: Peter Horton (A Hard Day's Night) (2005) ;
A la millor actriu secundria en una srie de drama: Sandra Oh (2005, 2006) ;
A la millor actriu secundria en una srie de drama: Chandra Wilson (2006) ;
A la millor actriu secundria en una srie de drama: Kate Burton (Ellis Grey) (2006) ;
A la millor actriu convidada a una srie de drama: Christina Ricci (Hannah the paramedic) (2006) ;
Al millor actor convidat a una srie de drama: Kyle Chandler (Dylan Young) (2006) ;
Al millor gui per una srie de drama: Shonda Rhimes ("It s the End Of The World, As We Know It") (2006) ;
Al millor gui per una srie de drama: Krista Vernoff ("Into You Like A Train") (2006) ;

Premi dels globus d'or.
Millor srie de televisi (2006) ;
Millor actor en una srie de drama: Patrick Dempsey (2006, 2007) ;
Millor actriu en una srie dramtica de televisi: Ellen Pompeo (2007) ;
Millor actriu secundria en una srie, mini-srie, or una pellcula: Katherine Heigl (2007) ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154478" title="Whitesnake" nonfiltered="2564" processed="2560" dbindex="62598">
Whitesnake s un grup angls de msica hard rock-metal creat l'any 1977 pel cantant David Coverdale desprs de la separaci del seu anterior grup, Deep Purple.

Histria.
Al febrer de 1977 surt a llum el primer disc del grup anomenat David Coverdale's Whitesnake, amb el guitarrista Micky Moody, un antic conegut de DC. La resta del grup estava format per Bernie Marsden a la guitarra, Neil Murray al baix, el bateria David Dowle i el teclats de Brian Johnston (ms tard reemplaat per Pete Solley). Aquell any es van publicar tamb els discs Nortwinds i Sanekebite. A l'any segent enregistren el disc Trouble amb l'ex company de Deep Purple Jon Lord (teclats), i al 1979 arriba el seu primer xit musical amb la can Walking In The Shadow Of The Blues del disc Love Hunter. s al 1980 amb l'entrada d'un altre ex company de Deep Purple, Ian Paice (bateria), que Whitesnake comena a tenir un xit molt notable a Europa amb el disc Ready an' willing i temes com Fool for your loving, que va passar a ser un clssic.

Aquell any apareix el seu primer disc en directe Live... in the heart of the city, enregistrat durant la gira de 1978 i de 1980. En aquells anys, per falta de material, els concerts de Whitesnake incloen uns quants temes de la poca de Deep Purple.

L'any 1981 arriba el disc Come an'get it on destaca el tema Don't break my heart again. s al 1982 quan Whitesnake s converteix amb tot una referncia del panorama Hard Rock d'Europa, i el disc Saints an'Sinners els catapulta a la fama amb el tema estrella del grup Here I go again. A partir d'aqu el grup comena a patir una entrada i sortida de msics fins a dia d'avui. Marxen Bernie Marsden, Ian Paice i Neil Murray, substituts per Mel Galley (guitarra), Colin Hodgkinson (baix) i el llegendari Cozy Powell (bateria), essent aquesta formaci caps de llista del festival Monsters of Rock de 1983. Durant aquesta gira enregistraren el segent disc Slide it in (1984).

David Coverdale tenia una repte que era tenir un gran xit al mercat d'Estats Units. Amb el nou disc decideix  endurir el so del grup i alhora fer-lo ms comercial (a nivell d'imatge tamb). Jon Lord i Micky Moody deixen el grup (el primer per tornar als Deep Purple)i entra el nou guitarra John Sykes (ex Thin Lizzy). Tamb torna el baixista Neil Murray al grup i enregistren novament el disc aconseguint un xit fora notable a USA. Venen 4 milions de cpies del nou disc. Amb aquesta nova formaci, Whitesnake es presenta a la primera edici del festival Rock in Rio (1985), compartint cartell amb artistes com Queen o AC/DC.

Durant aquell any i el segent comena la gravaci del disc estrella del grup anomenat 1987. Els encarregats d'enregistrar-lo sn David Coverdale (veus), John Sykes (guitarra), Aynsley Dunbar (bateria), Neil Murray (baix) i Don Airey (teclats), tot i que, una vegada ms, la formaci del grup acaba canviant, i per la gira i promoci del nou disc entren dos nous guitarres, Adrian Vandenber i Vivian Campbell (ex DIO), un nou bateria (Tommy Aldridge ex- Ozzy Osbourne) i el baixista Rudy Sarzo (ex- Quiet Riot). El disc ven ms de 20 milions de cpies, grcies en part a l'xit de canons com Is this love, que els acosten a un pblic inaccessible fins aleshores.

Al 1989 arriba un altre disc, Slip of the tongue, i tornen a haver-hi canvis en el grup: Steve Vai (ex- Alcatrazz) arriba per substituir a Vivian Campbell. Els xits continuen i venen ms de 7 milions de cpies noms als Estats Units.

A partir d'aqu David Coverdale, alludint a un cansament mental, dna descans al grup. L'any 1991 enregistra el tema The last note of freedom per la darrera pellcula de Tom Cruise Days of Thunder, i al 1993, desprs de llargs rumors, forma un nou grup amb l'ex guitarra de Led Zeppelin, Jimmy Page. S'anomenen Coverdale/Page. Per diferents motius per principalment perqu la discogrfica de Page volia que torns al costat de Robert Plant (el cantant de Led Zeppelin), el grup no assoleix l'xit esperat. David Coverdale decideix tornar a reagrupar al seu grup de sempre. Torna Whitesnake.

Aquell mateix any 1994 veu a llum el seu primer lbum recopilatori Greatest Hits. La nova formaci per la nova gira la integren Warren DeMartini (guitarra ex-Ratt), Adrian Vanderberg, Rudy Sarzo en bajo, Paul Misckovick (teclats) i Denny Carmassi (bateria ex-Coverdale/page). Ja al 1997, publiquen nou disc: Restless heart i un Starkers in Tokyo, interpretat nicament per Coverdale i Vandenberg.

L'any 2000 apareix un disc en solitari de David Coverdale anomenat Into the Light, allunyant-se de l'estil ms heavy del grup.

A partir del 2003 Whitesnake es reagrupa amb una nova formaci: David Coverdale, Doug Aldrich (guitarra ex- Dio), Reb Beach (guitarra ex- Winger i Dokken), Tommy Aldridge, Marco Mendoza (baix ex- Blue Murder)i Timothy Drury (teclats). Publiquen el seu primer DVD en directe anomenat Live... in the still of the night.

Durant el 2006 apareix un nou disc en directe: Live... in the shadow of the blues amb 4 canons indites: All I want is you, Dog, If you want me i Ready to Rock.

Discografia.
David Coverdale's Whitesnake (1977);
Northwinds (1977);
Snakebite (1978);
Trouble (1978);
Lovehunter (1979);
Ready And Willing  (1980);
Live...In The Heart Of The City (1981) (En directe);
Come an Get It (1982);
Saints n' Sinners (1983);
Slide It In (1984);
Whitesnake 1987 (1987);
Slip Of The Tongue (1989);
Coverdale/Page (1993);
Restless Heart (1997);
Starkers In Tokyo (1997) (En directe);
Into The Light (2000) (Coverdale Solo);
Live... In the still of the night (2006) (En directe);
Live... In the shadow of the blues (2006) (En directe);
Good To Be Bad (2008);

Singles.


Referncies.


Enllaos externs.
 El Blog de Whitesnake;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154481" title="Hospital Central" nonfiltered="2565" processed="2561" dbindex="62599">
Hospital Central s una srie de televisi espanyola que segueix les vides personals i professionals del fictici Hospital Central de Madrid. Telecinco estrena els nous episodis que dues setmanes ms tard sn repetits pel canal de satllit FDF. AXN tamb repeteix les anteriors temporades.

La srie va comenar l any 2000 i encara continua avui en dia amb un dels millors ndex d audincia. Alguns diuen que s la versi espanyola de "Urgencias". El seu record d audincia s de 6.527.000 espectadors (35,3 % share).

Al mar de 2007, a punt de comenar la tretzena temporada de la srie, va rebre el seu primer TP d'or a la millor srie espanyola.

Enllaos externs.
Pgina oficial de la srie








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154483" title="Babil" nonfiltered="2566" processed="2562" dbindex="62600">

Babil s una provncia de l'Iraq. T una superfcie de 6.468 km, i una poblaci estimada (2003) de 1.751.900 habitants. La capital de la provncia s el municipi de al Hillah. Les runes de Babilnia (Babil nom del que procedeix el de la provncia) es troben en aquesta provncia.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154484" title="SingStar" nonfiltered="2567" processed="2563" dbindex="62601">

El SingStar s un videojoc per a les consoles PlayStation 2 i PlayStation 3 que simula un karaoke que utilitza l'entonaci de la veu per calcular les puntuacions.

Durant les canons, a la pantalla hi surt de fons el videoclip de la can i unes barres horitzontals que representen el to amb el que s'ha de cantar la can i serveix per guiar els concursants. Segons el nivell de dificultat, les barres son ms o menys estretes per exigir un nivell ms alt d'afinaci. La lletra surt a sota de les pantalles.

La compatibilitat amb la cmera Eye Toy permet, en lloc de veure el videoclip de la can, veure's mentre cantes i gravar-se. Hi ha diverses categories en base de les seves puntuacions. La ms baixa s "Sin odo" mentre que la ms alta s "Singstar". Les puntuacions van de 0 a 10000.

Ara per ara hi ha 5 jocs. L'ltim s el "SingStar: La Edad de Oro del Pop Espaol" i ja han anunciat la sortida del proper. 

 SingStar .

La Oreja de Van Gogh - "20 de Enero" 

La Oreja de Van Gogh - "Puedes contar conmigo" 

David Civera - "Bye bye" 

Juanes - "A Dios le pido" 

Hombres G - "Lo noto" 

Hombres G - "No te escapars" 

Rosario - "Mi gato" 

Azcar Moreno - "Slo se vive una vez" 

Guaran - "Noche en vela" 

Gloria Estefan - "Hoy" 

Natalia Lafourcade - "En el 2000" 

Los Rodrguez - "Sin documentos"
 
Beth - "Dime" 

Junior - "Down" 

Ricky Martin - "Livin' la vida loca" 

The Darkness - "I believe in a thing called love" 

A-ha - "Take on me" 

Pink - "Get the party started" 

George Michael - "Careless whisper" 

Avril Lavigne - "Complicated" 

Madonna - "Like a Virgin" 

Roy Orbison - "Pretty woman" 

Elvis Presley - "Suspicious minds" 

Village People - "YMCA" 

Good Charlotte - "Boys and girls" 

Dido - "Thank You" 

Atomic Kitten - "Eternal flame" 

Busted - "Crashed the wedding" 

Sugababes - "Round Round" 

Jamelia - "Superstar"

 SingStar Party .

Sonny & Cher - "I got you babe" 

Pink - "Just like a pill" 

The Buggles - "Video Killed the Radio Star" 

The Foundations - "Build me up buttercup" 

Elton John & Kiki Dee - "Don't go breakin' my heart" 

The Police - "Every breath you take" 

Alejandro Sanz - "No es lo mismo"
 
Revlver - "Si es tan slo amor" 

Caf Quijano - "La Lola" 

Roser - "Quiero besarte" 

Presuntos Implicados - "Cmo hemos cambiado" 

Seguridad Social - "Chiquilla" 

lex Ubago - "Sin miedo a nada"
 
Duncan Dhu - "En algn lugar" 

M-Clan - "Carolina" 

Fangoria - "Retorciendo palabras" 

Jarabe de Palo - "Yin yang" 

Fran Perea - "Uno ms uno son siete" 

Mrfila - "Loko" 

La Oreja de Van Gogh - "Rosas" 

Miguel Bos - "Amante bandido"
 
Marta Snchez - "Desesperada" 

Juanes - "Es por ti" 

Coti - "Otra vez" 

Miguel Ros - "Bienvenido" 

Nino Bravo - "Un beso y una flor" 

Ketama - "T volvers" 

Nacha Pop - "Chica de ayer" 

David Bisbal - "Ave Mara" 

David Bustamante - "Dos hombres y un destino"



 SingStar Pop .

Amaral - "El universo sobre m" 

Amaral - "Sin ti no soy nada" 

Amistades Peligrosas - "Estoy por ti" 

Camela - "Cuando zarpa el amor" 

David Bisbal - "Bulera" 

David Bisbal - "Camina y ven" 

El Arrebato - "Bscate un hombre que te quiera" 

El Arrebato - "Una noche con arte" 

Elefantes - "Que yo no lo saba" 

Ella baila sola - "Cuando los sapos bailen flamenco" 

Ella baila sola - "Lo echamos a suertes" 

Gabinete Caligari - "La culpa fue del cha-cha-ch" 

Hroes del Silencio - "Iberia sumergida" 

Hroes del Silencio - "Mar adentro" 

Iguana Tango - "Te perd" 

Jarabe de Palo - "La Flaca" 

Loquillo y los Trogloditas - "Cadillac solitario" 

Melendi - "Caminando por la vida" 

Melendi - "Con la luna llena" 

Melendi - "Hablando en plata" 

Navajita Plate - "Fro sin ti" 

Navajita Plate - "Noches de Bohemia" 

Las Nias - "Oj" 

Pastora Soler - "Dmelo ya" 

Queco - "Tengo" 

Los Ronaldos - "Idiota" 

La sonrisa de Julia - "Llevo tu voz" 

Las Supremas de Mstoles - "Eres un enfermo" 

The Clash - "Should I stay or should I go" 

Tom Jones - "It's not unusual"

 SingStar 80's .


Alice Cooper - "Poison" 

Belinda Carlisle - "Heaven is a place on Earth" 

Billy Joel - "Uptown girl" 

Blondie - "Atomic" 

Culture Club - "Karma chameleon" 

The Cure - "Just like Heaven" 

Dexy s Midnight Runners - "Come on Eileen" 

Dolly Parton - "9 to 5" 

Duran Duran - "Rio" 

Erasure - "A little respect" 

Europe - "The final countdown" 

Fairground Attraction - "Perfect" 

Foreigner - "I want to know what love is" 

Frankie Goes to Hollywood - "The power of love" 

Kate Bush - "Running up that hill" 

Katrina & The Waves - "Walking on sunshine" 

Madness - "Our house" 

Madonna - "Material girl" 

Marilion - "Kayleigh" 

Nena - "99 red balloons" 

The Pretenders - "Brass in pocket" 

Run DMC - "It's tricky" 

Simple Minds - "Don't you forget about me" 

Soft Cell - "Tainted love" 

Starship - "We built this city" 

Survivor - "Eye of the tiger" 

Tears For Fears - "Everybody wants to rule the world" 

Tina Turner - "Simply the best" 

Vanilla Ice - "Ice ice baby" 

Wham! - "Wake me up before you go go"

 SingStar Rocks .

Amaral - "Revolucin" 

Barricada - "No hay tregua" 

Blur - "Song 2" 

Coldplay - "Speed of Sound" 

Cristina y Los Subterrneos - "Voy en un coche" 

Dover - "Serenade" 

Extremoduro - "So payaso" 

El canto del loco - "Besos" 

Fito y Fitipaldis - "La casa por el tejado" 

Hamlet - "Antes y despus" 

Hroes del Silencio - "Maldito duende" 

Joaqun Sabina - "El blues de lo que pasa en mi escalera" 

Keane - "Everybody's changing" 

Loquillo y Los Trogloditas - "El ritmo del garaje" 

M-Clan - "Sopa fra" 

Mgo de Oz - "La costa del silencio" 

Marea - "Ciudad de los gitanos" 

Medina Azahara - "Necesito respirar" 

Nirvana - "Come as You Are"
 
The Offspring - "Self esteem" 

Pereza - "Pienso en aquella tarde" 

Los Piratas - "Promesas que no valen nada" 

Platero y T - "Juliette" 

Porretas - "Pongamos que hablo de Madrid" 

Los Rodrguez - "Palabras ms, palabras menos" 

Rolling Stones - "Paint it black" 

Rosendo - "Vaya ejemplar de primavera" 

Seguridad social - "Quiero tener tu presencia" 

Siniestro Total - "Quines somos? De dnde venimos? A dnde vamos?" 

Sber - "Arrepentido"

 SingStar: La Edad de Oro del Pop Espaol .

Aerolneas Federales: "No me beses en los labios" 

Alaska y Dinarama: "A quin le importa" 

Alaska y los Pegamoides: "Bailando" 

Antonio Flores: "No dudara"
 
Burning: "Qu hace una chica como t en un sitio como ste?" 

Danza Invisible: "Sabor de amor" 

Dinamita pa' los Pollos: Purita Dinamita" 

Duncan Dhu: "Cien Gaviotas" 

Ejecutivos Agresivos: "Mari Pili"
 
Gabinete Caligari: "El calor del amor en un bar" 

Hombres G: "Devulveme a mi chica" 

La Frontera: "El lmite" 

La Guardia: "Cuando brille el sol" 

Loquillo y los Trogloditas: "El rompeolas" 

Los Nikis: "El Imperio Contraataca" 

Los Rebeldes: "Mediterrneo" 

Los Romeos: "Mi Vida Rosa" 

Los Ronaldos: "Adis Pap" 

Los Secretos: "Djame" 

Mecano: "Un ao ms" 

Modestia Aparte: "Es por tu amor" 

Nacha Pop: "Vstete" 

Ol Ol: "No controles" 

Polansky y el Ardor: "Ataque Preventivo a la URSS" 

Rosendo: "Loco por Incordiar" 

Tam Tam Go! : "Manuel Raquel" 

The Refrescos: "Aqu no hay playa" 

Tino Casal: "Embrujada" 

Los Toreros Muertos: "Mi Agita Amarilla" 

Los Zombies: "Groelandia"

 SingStar Legends .


Aretha Franklin - "Respect" 

Barry White - "You're The First, The Last, My Everything" 

Black Sabbath - "Paranoid" 

Blur - "Parklife" 

David Bowie - "Life On Mars?" 

Depeche Mode - "Enjoy The Silence" 

Dusty Springfield - "Son Of A Preacher Man" 

Ella Fitzgerald & Louis Armstrong - "Let's Call The Whole Thing Off" 

Elton John - "Rocket Man" 

Elvis Presley - "Blue Suede Shoes" 

Jackie Wilson - "Reet Petite (The Finest Girl You Ever Want To Meet)" 

John Lennon - "Imagine" 

Johnny Cash - "Ring Of Fire" 

Lynyrd Skynyrd - "Sweet Home Alabama" 

Madonna - "Papa Don't Preach" 

Marvin Gaye - "I Heard It Through The Grapevine" 

Nirvana - "Smells Like Teen Spirit" 

Patsy Cline - "Crazy" 

Pet Shop Boys - "Always On My Mind" 

Roxy Music - "Love Is The Drug" 

Sam Cooke - "What A Wonderful World" 

The Jackson Five - "I Want You Back" 

The Monkees - "Daydream Believer" 

The Police - "Roxanne" 

The Righteous Brothers - "Unchained Melody" 

The Rolling Stones - "Sympathy For The Devil" 

The Smiths - "This Charming Man" 

Tina Turner - "What's Love Got To Do With It?" 

U2 - "Vertigo" 

Whitney Houston - "The Greatest Love Of All"

 SingStar PopWorld (encara no ha sortit) .


Annie - "Heartbeat" 

Ashlee Simpson - "Pieces Of Me" 

Avril Lavigne - "Sk8er Boi" 

Beyonce - "Crazy in Love" 

Black Eyed Peas - "Shut Up" 

blink-182 - "What s My Age Again" 

The Dandy Warhols - "Bohemian Like You" 

Erik B. & Rakim - "Paid in Full" 

Fountains of Wayne - "Stacy s Mom" 

Girls Aloud - "Love Machine" 

Good Charlotte - "I Wanna Live" 

Hoobastank - "The Reason" 

Jamelia - "Stop" 

Jay Sean - "Eyes on You" 

Joss Stone - "Super Duper Love (Are You Digging On Me?)" 

Keane - "Somewhere only we know" 

Kylie Minogue - "In Your Eyes" 

Manfred Man - "Do Wah Diddy" 

Marilyn Manson - "Personal Jesus" 

McFly - "Obviously" 

Natasha Bedingfield - "These Words" 

Outkast   "Roses" 

Robbie Williams & Kylie Minogue   "Kids" 

Robbie Williams - "Let Me Entertain You"
 
Ronan Keating & Ysuf Islam - "Father and Son" 

Sister Sledge - "We are family" 

Steppenwolf - "Born to be Wild" 

The Clash - "Should I Stay or Should I Go?" 

The Hives - "Main Offender"
 
Tom Jones - "It s not unusual"

 Enllaos externs .
 Recull d'imatges a VaDeJocs.cat de Singstar Legends;
 Recull d'imatges a VaDeJocs.cat de SingStar Rocks;
 Recull d'imatges a VaDeJocs.cat de SingStar la Edad de Oro del Pop Espaol;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154485" title="Piornal" nonfiltered="2568" processed="2564" dbindex="62602">

Piornal s un municipi de 1559 habitants que es troba a la comunitat autnoma d Extremadura, a la provincia de Cceres, a la Valle del Jerte.

S ala a 1.175 metres d altitud, sobre l altipl de la Serra de Tormantos, en les estribacions de la Serra de Gredos.

 Demografia .



Histria.
No estan massa clars els orgens de Piornal, es creu que alguns residus d habitants ibrics van estar per aquestes terres sense que fossin molestats ni per romans ni per visigots o rabs. L alada, les dificultats del clima i al seva precria economia no els feien objecte d apetncia per a d altres colonitzadors. 

El primers indicis del poble com a tal es tenen a principis del segle XIII, Piornal va sorgir com a enclavament pastoril, els agostaders (llocs on pasta el bov durant l estiu) de l'altipl de Tormantos exercien una atracci permanent per als clans de familiars ramaderes. Es tractaven, per aquells temps, d unes terres pobres que no podien tenir altra dest que oferir les pastures al ramat.

Existixen divergncies sobre la procedncia dels primers pastors que es van establir per aquestes terres. Alguns sostenen que van ser pastors castellans de Zapardiel de la Ribera (vila), que van plantar les seves cabanyes i es van establir amb el seu ramat a les alades ms temperades i meridionals a la Serra de Tormantos.

D'altres estan convenuts que van ser pastors vinguts per les muntanyes del Regne de Lle, tenint en compte, en d'altres dades la similitud d'algunes caracterstiques de parla lleonesa amb vocables que avui en dia encara es conserven a Piornal.
 
Van ser castellans o lleonesos, el que sembla segur es que van ser pastors els que, en la construcci de les cabanyes van posar la primera pedra d'un poblat que, per a abundncia del sotabosc de piorno (Cytisus purgans o Cytisus oromediterraneus) es va anomenar "Piornal" nom que es t registrat a mitjans del segle XIII, concretament el 1.254, segons consta en una butlla d'Inocenci IV.

Economia.
Piornal s'ha caracteritzat fins a dates recents per presentar una economia agrria de subsistncia. Es tractava de produir el necessari per alimentar al famlia i reduir les despeses el mxim possible.

Actualment el cultiu del cirerer pot considerar-se la base de la economia de Piornal, a ms del castanyer i l'olivera. 

Festes tradicionals.
Si existeix un clar exponent de les tradicions folclriques a Piornal, aquest ho constitueix la celebraci de Jarramplas: una enigmtica festa que defineix la riquesa cultural d'aquest territori. 

No es coneix exactament el seu origen. Hi ha varies teories, des de mitolgiques -les lluites i el cstig que va infringir Hrcules a Caco-, fins a les cerimnies vistes pels primers conquistadors d'Amrica entre els indis, o la ms simple, en la que es parla del personatge com el tpic lladre de bestiar que se sotms al cstig i els riures dels vens.

Un home es vesteix amb cintes de colors i durant unes hores en dos dies va passejant pels carrers del poble mentrs els seus habitants i d'altres visitants li llencen naps mentre ell toca el tambor.

Enllaos externs.
Web no oficial sobre aquest municipi;
Web oficial sobre aquest municipi;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154488" title="Caadors de paraules" nonfiltered="2569" processed="2565" dbindex="62603">
Caadors de Paraules s un programa de televisi que s'emet a TV3. Principalment parla sobre la llengua catalana, els seu s als diversos llocs on es parla (Catalunya, el Pas Valenci, les Illes Balears, etc.) i les paraules que t.

Roger de Grcia, el presentador d'aquest programa, ens mostra milers de paraules provinents de diferents llocs, per totes relacionades per la mateixa llengua. 

El periodista entrevista des de gent jove fins a persones de ms edat, passant per grans ciutats i tamb pels pobles ms petits i amagats que ens deparen les paraules ms estranyes i rebuscades que un es pot imaginar, en Roger aconsegueix, a travs de programes entretinguts, difondre cultura i educaci d'una manera divertida i enginyosa.

El cantant Quimi Portet collabora al programa interpretant el paper de El Mestre, a qui el Roger de Grcia acudeix al final de cada programa per tal que li resolgui els seus dubtes existencials sobre les paraules.

A partir d'aquest programa, s'ha fet el llibre homnim del programa amb la informaci dels captols del programa (ISBN 978-8496201-98-9).

Enllaos externs.
Pgina oficial de la srie;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154494" title="Competncia digital" nonfiltered="2570" processed="2566" dbindex="62604">
La competncia digital consisteix a disposar d'habilitats per buscar, obtenir, processar i comunicar informaci, i per transformar-la en coneixement. A ms, ajuda a desenvolupar totes i cadascuna de les competncies clau enumerades i descrites a l'informe executiu de l'OCDE (2005): l's interactiu de les aplicacions, la interacci amb grups heterogenis i l'actuaci autnoma.

L's interactiu de les aplicacions implica transformaci de la manera de treballar i canvis en l'accs a la informaci i el coneixement. Ambds factors demanen l'adquisici de l'alfabetitzaci digital, s a dir del domini d'unes habilitats tecnolgiques bsiques (navegaci per Internet, s del correu electrnic, dels cercadors i de programari) que ha d'anar acompanyat d'una reflexi sobre el potencial i la naturalesa de les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC).

Disposar d'informaci no s sinnim de producci del coneixement: transformar la informaci en coneixement exigeix destreses d'organitzaci, relaci, anlisi, sntesi i d'inferncia i deducci de diferent nivells de complexitat; en definitiva la comprensi i la seva integraci en els esquemes previs de coneixement.

La competncia digital, pel que fa a la interacci en grups heterogenis, es manifesta en l'adquisici i desenvolupament d'habilitats per al treball collaboratiu, el coneixement dels diferents registres i llenguatges de comunicaci, dels mtodes de participaci en la construcci i desenvolupament de projectes i obres conjuntes, la utilitzaci de serveis en lnia per al treball collaboratiu i en diferents suports (oral, imprs, audiovisual, digital o multimdia), l'organitzaci de la feina a travs d'aquests instruments.

La competncia digital, quant a l'actuaci autnoma, contribueix a desenvolupar una identitat personal i donar-li significat i, alhora, dotar-la de la necessria flexibilitat per adaptar-se a nous contextos. La competncia digital, en la vessant de generaci i participaci en xarxes de coneixement compartit, facilita la presa de conscincia del context social, la comprensi i la integraci en l'entorn.

El desplegament normatiu de la Llei Orgnica d'Educaci (LOE) incorpora el concepte de Competncia Digital en els decrets d'ensenyaments mnims de l'Educaci obligatria. Aquesta Competncia Digital tamb es recull en els nous decrets del currculum de l'Educaci Infantil, l'Educaci Primria i l'Educaci Secundria Obligatria de Catalunya.

 Enllaos externs .
OCDE;
LOE (Llei Orgnica d'Educaci);
Proposta de Currculum 2007 d'Educaci Infantil i Primria;
Proposta de Currculum 2007 d'Educaci Secundria Obligatria;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154497" title="Whois" nonfiltered="2571" processed="2567" dbindex="62605">
El WHOIS s una eina destinada a conixer el titular d'un nom de domini, d'una adrea IP o d'un sistema autnom. Per a localitzar-lo, es realitza una consulta TCP a una base de dades pblica a Internet. 

Es podria dir que la idea inicial del whois era esdevenir una mena de  pgines blanques  on localitzar la informaci per contactar amb altres administradors de domini. Amb el temps, la utilitzaci d'aquestes dades ha anat evolucionant cap a altres usos, tant desinteressats (com l's que en fan les entitats internacionals de certificaci per validar zones https), com maliciosos (com el que en fan els spammers, enviant correu brossa indiscriminat).

Histria.

Quan Internet estava emergint cap a l'exterior de l'entitat ARPANET, noms existia una organitzaci que s'encarregava del registre de tots els dominis, DARPA. El procs de registre es va regular mitjanant la RFC920. Al principi dels anys 80, es va estandarditzar el WHOIS per a poder cercar dominis, gent i altres recursos relacionats amb el propi domini o el nmero de registre. Degut a que tots els registres els realitzava una organitzaci, noms s'utilitzava un servidor central per a totes les consultes de WHOIS. Aix feia que obtenir aquesta informaci fos molt senzill.

Els primers servidors WHOIS eren altament permissius i permetien les consultes massives. Era possible fer la consulta d'un cognom i obtenir el llistat de totes les persones que estaven registrades amb aquest. El mateix procediment servia amb qualsevol paraula clau que forms part de la informaci dels dominis. Arran de l'aparici de l'Internet comercial, van sorgir tamb mltiples registradors i 'spammers' immorals, que van obligar a que, per motius de seguretat, es redus el nivell de permissivitat.

Inicialment, mentre ARPANET desapareixia al final dels anys 80, la responsabilitat del registre de dominis va recaure a  DARPA. Aleshores, la NSC (National Science Foundation) va establir que la tasca de registre de dominis d'Internet recaigus en empreses.
 
L'1 de desembre de 1999 l'organisme administrador dels dominis de primer nivell (TLDs) .com, .net i .org, es va convertir en ICANN (International Corporation for Assigned Names and Numbers). Aquest canvi va provocar una actualitzaci en el sistema de WHOIS, acceptant, per exemple, sollicituds d'informaci via CGI (Common Gateway Interface).

En comparaci amb l'poca d'ARPANET, l'any 2005 existien molts ms dominis de primer nivell (TLDs), per encara ms dominis territorials (ccTLs). Aquella petita xarxa s'havia transformat en un complex entramat de registradors, registrants i dominis. Aix fa que ara calgui saber a quin servidor s'ha de demanar la informaci quan s'executa un WHOIS, degut a que cada domini disposa d'un servidor autoritzat propi.

Des de 2004 existeix un grup de treball de la IETF (Internet Engineering Task Force) amb la finalitat de crear un nou estndard de cerca d'informaci sobre dominis i xarxes. Actualment aquest s'anomena Cross Registry Information Service Protocol (CRISP).

Cercar amb whois.

Existeixen diferents sistemes de recuperar informaci de les bases de dades de WHOIS, els ms utilitzats sn:

Clients de lnia de comandes.

s la forma original de llenar consultes de WHOIS. Consisteix en cridar la comanda amb el mateix nom des d'una lnia de comandes, especificant quin domini o direcci es vol cercar. 

Clients web.

Avui en dia, els clients web del WHOIS (s a dir, les pgines web que permeten consultar aquestes dades), esdevenen la forma ms freqent de cercar la informaci referent als dominis. Podem trobar moltes pgines que ens ofereixen aquest servei, com ara www.internic.com.

Clients grfics.

Existeixen, tamb, entorns visuals per a tots els sistemes operatius que integren clients de WHOIS. Aix vol dir que per a llanar una consulta, hi ha programes especfics que realitzaran la tasca tant en Windows, com en Mac OS o Linux.

Exemple.

Resultats de cercar amb whois el domini josoc.cat:

 % puntCAT Whois Server Copyright (C) 2007 Fundacio puntCAT
 %
 % NOTICE: Access to puntCAT Whois information is provided to assist in
 % determining the contents of a object name registration record in the
 % puntCAT database. The data in this record is provided by puntCAT for
 % informational purposes only, and puntCAT does not guarantee its
 % accuracy. This service is intended only for query-based access. You
 % agree that you will use this data only for lawful purposes and that,
 % under no circumstances will you use this data to: (a) allow, enable,
 % or otherwise support the transmission by e-mail, telephone or
 % facsimile of unsolicited, commercial advertising or solicitations; or
 % (b) enable automated, electronic processes that send queries or data
 % to the systems of puntCAT or registry operators, except as reasonably
 % necessary to register object names or modify existing registrations.
 % All rights reserved. puntCAT reserves the right to modify these terms at
 % any time. By submitting this query, you agree to abide by this policy.
 %
 % WARNING: THIS RESPONSE IS NOT AUTHENTIC
 %
 % The selected character encoding "US-ASCII" is not able to represent all
 % characters in this output. Those characters that could not be represented
 % have been replaced with "?". Please resubmit your query with a suitable
 % character encoding in order to receive an authentic response.
 %
 Domain ID: REG-D94687
 Domain Name: josoc.cat
 Domain Name ACE: josoc.cat
 Variant Name: jos?c.cat
 Variant Name ACE: xn--josc-sqa.cat
 Domain Language: ca
 Registrar ID: R-2001 (Nominalia)
 Created On: 2007-01-19 16:26:29 GMT
 Last Updated On: 2007-01-19 17:58:32 GMT
 Expiration Date: 2008-01-19 16:26:29 GMT
 Status: ok
 Admin ID: NOM_10559501
 Admin Name: Isoc-Cat
 Admin Organization: Capitol Catala de la Internet Society
 Admin Street: Carme, 47
 Admin City: Barcelona
 Admin State/Province: BARCELONA
 Admin Postal Code: 08001
 Admin Country: ES
 Admin Phone: +34.932701620
 Admin Phone Ext:
 Admin Fax:
 Admin Fax Ext:
 Admin Email: isoccat@gmail.com
 Tech ID: NOM_1
 Tech Name: Technical Department
 Tech Organization: Nominalia Internet SL
 Tech Street: Josep Pla 2, Torres Diagonal Litoral, Edificio B3, planta 3-D
 Tech City: Barcelona
 Tech State/Province: Barcelona
 Tech Postal Code: 08019
 Tech Country: ES
 Tech Phone: +34.935074360
 Tech Phone Ext:
 Tech Fax: +34.933102360
 Tech Fax Ext:
 Tech Email: tecnico@nominalia.com
 Registrant ID: NOM_P_24651301
 Registrant Name: ISOC-CAT
 Registrant Organization:
 Registrant Street: Carme, 47
 Registrant City: Barcelona
 Registrant State/Province: Catalunya
 Registrant Postal Code: E-08001
 Registrant Country: ES
 Registrant Phone: +34.932701620
 Registrant Phone Ext:
 Registrant Fax:
 Registrant Fax Ext:
 Registrant Email: junta@isoc.cat
 Billing ID: NOM_10559501
 Billing Name: Isoc-Cat
 Billing Organization: Capitol Catala de la Internet Society
 Billing Street: Carme, 47
 Billing City: Barcelona
 Billing State/Province: BARCELONA
 Billing Postal Code: 08001
 Billing Country: ES
 Billing Phone: +34.932701620
 Billing Phone Ext:
 Billing Fax:
 Billing Fax Ext:
 Billing Email: isoccat@gmail.com
 Name Server: dns2.nominalia.com
 Name Server ACE: dns2.nominalia.com
 Name Server: dns1.nominalia.com
 Name Server ACE: dns1.nominalia.com

Enllaos externs.
 RFC 3912 - especificaci del protocol WHOIS (2004, actual) ;
 RFC 954 - NICNAME/WHOIS (1985, obsolet) ;
 RFC 812 - NICNAME/WHOIS (1982, obsolet) ;

 http://whois.cat Whois del domini de primer nivell .cat;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154499" title="Bandera de Califrnia" nonfiltered="2572" processed="2568" dbindex="62606">
 
La bandera de Califrnia va ser adoptada per la Legislatura de l'Estat de Califrnia l'any 1911.


 Enllaos externs .
 An 1890 photo shows the original Bear Flag.;
 Creation of the Bear Flag. ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154500" title="Escoles en xarxa" nonfiltered="2573" processed="2569" dbindex="62607">

Escoles en xarxa s un projecte construt en diferents blocs d Internet entre centres de secundria i primria dels territoris de parla catalana on es fan intercanvis de comentaris, articles, opinions, notcies, experincies personals, etc. penjades al web d'Escoles en Xarxa.  
Desprs aquests comentaris de les diferents escoles es comenten, expressen les seves opinions, etc.
 
Es podria definir tamb com una xarxa virtual o un frum de debat en qu no noms hi participen l'alumnat, sin tamb el professorat.	

Cada centre en aquesta pgina web t la seva clau d accs, en el qual un/a profesor/a es fa responsable de l activitat. 
Aquest/a professor/a corregeix els articles abans de publicar-los.

Les escoles participants sn d'arreu dels Pasos Catalans.

 Histria del projecte .
 Primera fase: durant el 3er. trimestre del curs 2004-2005. Van participar-hi vint-i-dos centres de secundria, pblics i concertats.
 Segona fase: durant el curs 2005-2006. Van participar els vint-i-dos centres anteriors i el projecte es va estendre a vint-i-vuit ms de nous.
 Tercera fase: durant el curs 2006-07. Van participar seixanta-cinc centres de secundria i trenta centres de primria.

A l'any 2007 es va fer la primer trobada presencial d'Escoles en Xarxa en el poble valenci de Puol.

En aquesta trobada els alumnes van participar en diversos tallers i activitats.

Es van fer diverses propostes per tal de millorar Escoles en Xarxa, com per exemple la creaci d un xat per tal  que els alumnes es puguin comunicar instantniament amb altres els companys de les diferents escoles. Els alumnes es van poder sentir com veritables periodistes, fent entrevistes, explicant la crnica de la trobada, tamb es va poder fer una edici en directe Rdio Escoles en Xarxa, grcies a XTECRdio.

 Objectius .
La intenci d'Escoles en Xarxa es fomentar el periodisme digital, per activa o passiva, en la llengua catalana. Amb aix s'intenta educar els infants i el jovent en les noves formes de comunicaci i d'organitzaci laboral. A ms a ms serveix per familiaritzar el jovent amb la diversitat dialectal de la llengua comuna.

El projecte s possible grcies a Vilaweb i Escola Catalana, la revista d'educaci d'mnium Cultural. Tamb rep el suport del Departament d'Educaci de la Generalitat de Catalunya i Escola Valenciana.

Enllaos externs.
Pgina d'Escoles En Xarxa;
Pgina d'Escola Catalana;
XTECRdio.
Omnium;
Escola Valenciana;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154501" title="El senyor dels anells: El retorn del rei (pellcula)" nonfiltered="2574" processed="2570" dbindex="62608">
El senyor dels anells: El retorn del rei (ttol original en angls The Lord of the Rings: The Return of the King) s la tercera part d'una trilogia dirigida per Peter Jackson. s una histria de fantasia pica basada en el llibre homnim escrit per John R.R. Tolkien.










 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154502" title="Roger de Grcia i Clotet" nonfiltered="2575" processed="2571" dbindex="62609">
Roger de Grcia i Clotet (1975) s un periodista i actor. Ha destacat com a presentador del programa de TV3, Caadors de paraules.

Ha treballat a Catalunya Rdio, Rdio Barcelona, RAC1 (al programa Minoria Absoluta) i a Rdio Corbera, on tenia el seu propi programa de msica, "El metrnom". A TV3 ha collaborat a "la Columna", de Jlia Otero, i al programa Polnia.

Tamb ha presentat el programa OIK mentns, des del 13 de gener del 2009

Enllaos externs.
Blog de Roger de Grcia;
OIK mentns;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154503" title="Orlando Bloom" nonfiltered="2576" processed="2572" dbindex="62610">

Orlando Jonathan Blanchard Bloom (Canterbury, Anglaterra 13 d'agost de 1977) s un actor angls. Va adquirir la fama mundial grcies al seu paper de Lgolas en la trilogia El Senyor dels Anells i des de llavors s un actor molt cotitzat.

Biografia.
La seva mare, Sonia Copeland, va nixer a Calcuta, a la ndia i el seu pare adoptiu, Harry Bloom, era un advocat que lluit pels drets civils a Sud-frica, va morir quan Orlando tenia 4 anys. Desprs de la mort d'aquest ltim, Orlando descobr que el seu pare biolgic era Colin Stone, un vell amic de la famlia i guardaespatlles de la seva mare. T una germana dos anys ms gran que ell, Samantha Bloom, que s la seva consellera en temes de moda. 

Als setze anys es va traslladar a Londres on va estudiar en importants acadmies d'art dramtic com el National Youth Theatre, la British American Drama Academy i la Guildhall School of Music and Drama, i mentre estudiava, feia aparicions en obres londinenques i sries britniques per a la televisi com Casualty (1986), Midsomer Murders (1997) i Smack the Pony (1999).

La seva primera aparici a la pantalla gran fou l'any 1997, amb un petit paper a la pellcula Wilde, una biografia d'Oscar Wilde realitzada per Brian Gilbert. L'any 1998 va patir un greu accident a la Guildhall School of Music and Drama, on va caure per la finestra d'un tercer pis lesionant-se l'esquena. Els metges li van diagnosticar una parlisi, per al cap de dotze dies va poder sortir de l'hospital tot caminant.  

L'any 2001 participa a Black Hawk Down, de Ridley Scott, que ms endavant li va donar el paper de protagonista en la pe lcula Kingdom of Heaven. Per el seu gran primer xit com a actor va ser fent de Lgolas en la trilogia de El Senyor dels Anells. 

Orlando s un apassionat dels esports de risc i practica continuament ponting, snow board, surf i paracaigudisme. Aquesta passi l'ha portat a lesionar-se continuament entre altres indrets al nas, les costelles, les dues cames, un bra i el cap.  En una filmaci es va trobar el seu gran amic Sidi, el gos d'Orlando.  

Tot i la seva curta carrera, t a la butxaca ms d'una quinzena de pellcules. A l'estrena de Pirates of the Caribbean: Dead Man's Chest, Orlando Bloom va poder trobar a dues de les estrelles ms famoses del gnere juvenil del moment, els germans Lans i Drake Erlans, que des de feia temps tenia la curiositat de conixer. 

Filmografia. 
Wilde (1997);
Black Hawk Down (2001);
El Senyor dels Anells: La Germandat de l'Anell (2001);
El Senyor dels Anells: Les Dues Torres (2002);
El Senyor dels Anells: El Retorn del Rei (2003);
Pirates of the Caribbean:  The Curse of the Black Pearl (2003);
Ned Kelly (2003);
Troy (2004) ;
The Calcium Kid (2005) (Pe lcula editada en vdeo el 2003) ;
Elizabethtown (2005);
Kingdom of Heaven (2005);
Love and Other Disasters (2006);
Haven (2006);
Pirates of the Caribbean: Dead Man's Chest (2006) ;
Pirates of the Caribbean: At World's End (2007);





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154505" title="Herbert Hoover" nonfiltered="2577" processed="2573" dbindex="62611">


Herbert C. Hoover (10 d'agost de 1874 - 20 d'octubre de 1964) va ser President dels Estats Units d'Amrica (1929-1933). Va nixer a West Branch, Iowa.  Membre del Partit Republic

 Poltica exterior . 
Durant la seva presidncia va intervenir entre Xile i Per perqu resolguessin el conflicte que mantenien sobre la sobirania d'Arica i Tacna, ambdues possessions xilenes en virtut del Tractat de Pau i Amistat signat el 1883 i que va donar fi a la Guerra del Pacfic. Finalment, ambds pasos van signar un nou tractat el 1929 pel qual Tacna tornava a sobirania del Per, quedant el conflicte resolt.














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154508" title="Shamash" nonfiltered="2578" processed="2574" dbindex="62612">
Shamash era una divinitat venerada a l'antiga Mesopotmia. D'etimologia semtica, el seu nom significa 'sol'. s un del dus astrals de Babilnia. Est especialment relacionat amb la justcia i els oracles. Especialment venerat a la ciutat de Sippar.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154510" title="Ninhursag" nonfiltered="2579" processed="2575" dbindex="62613">
Ninhursag s una de les denominacions de la deessa mare sumria. Especialment relacionada amb la gestaci i els naixements.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154513" title="Enkidu" nonfiltered="2580" processed="2576" dbindex="62614">
Enkidu s el company de Gilgamesh en la clebre epopeia babilnica. Representa les forces de la foscor i el costat animal de l'home, que es civilitza amb l'encontre amb la cortesana. Tamb s'ha vist com el smbol dels homes de l'estepa i els brbars, civilitzats per les ciutats babilniques.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154514" title="Bandera de Liechtenstein" nonfiltered="2581" processed="2577" dbindex="62615">

 

La Bandera de Liechtenstein est composta de dues bandes horitzontals d'igual grandria, una blava i altra vermella, amb una corona d'or en la part esquerra de la banda blava. Els colors de la bandera estan presos dels colors de la casa real del Principat en el segle XVIII. La corona es va afegir el 1937 desprs que l'equip olmpic de Liechtenstein descobrs en els Jocs Olmpics de 1936 que la bandera del seu pas era idntica a la d'Hait. El disseny de la corona es va modificar lleugerament el 1982.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154515" title="Inanna" nonfiltered="2582" processed="2578" dbindex="62616">
Inanna fou la deessa tutelar d'Uruk a Sumer des d'abans del 3000 aC. Se la considera la deessa sumria de la libido, la guerra i, en el seu aspecte astral, se la identifica amb el planeta Venus.

Sembla ser l'antecessora de moltes divinitats similars, com Ishtar, Venus o Afrodita. Va descendir a l'infern o inframn.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154516" title="Namtar" nonfiltered="2583" processed="2579" dbindex="62617">
En la mitologia sumerobabilnica Namtar s el visir de la deessa de l'infern Ereshkigal.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154517" title="Ereshkigal" nonfiltered="2584" processed="2580" dbindex="62618">
Ereshkigal era la reina de l'infern en la mitologia sumerobabilnica des que va ser raptada pel drac Kur. s filla d'Anu, esposa de Nergal i germana d'Ishtar (amb qui la confonen alguns mites), era l'encarregada del judici final sobre el difunt. Va tenir diversos fills: amb Enlil va engendrar Namtar i amb Gugalana el du Ninazu. Simbolitza les estacions fredes, on la Terra no produeix, en un mite que va inspirar la histria de Persfone.

Els mites principals que parlen d'aquesta deessa expliquen que Namtar va descendre a l'infern i va mantenir relacions sexuals amb ella. El lmit mxim per retornar al mn dels vius era de sis dies. Segons una versi, ell escap abans del set dia i la deessa, desesperada, va amenaar Anu que retornaria tots els morts a la Terra si no li retornava el seu amant. Namtar va baixar a l'infern i la va retar a lluita. Victoris, estava a punt de decapitar-la quan ella li confess el seu amor i li ofer regnar junts. Segons una altra versi Namtar no va aconseguir fugir a temps ja que quan anava a escapar, ella el va seduir amb un vestit transparent i qued atrapat a l'inframn. Per amor, ella li ofer compartir el regne.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154518" title="Nergal" nonfiltered="2585" processed="2581" dbindex="62619">
En la mitologia sumerobabilnica, Nergal s el rei de l'infern i esps d'Ereshkigal.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154522" title="Apsu" nonfiltered="2586" processed="2582" dbindex="62620">
Apsu s la residncia del du sumerobabilnic Enki (en accadi Ea). s una gran massa d'aigua dola que hi ha sota terra i que brolla a la superfcie en forma de rius, fonts o llacs.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154524" title="La Casa Nemanji?" nonfiltered="2587" processed="2583" dbindex="62621">
La Casa de Nemanji  (serbi:         ; en catal: Nemanyitx) va ser la dinastia real de la Srbia de l'Edat Mitjana. La dinastia va rebre el nom de Stefan Nemanja (en catal: Esteve Nemanya) fundador de la mateixa i descendent de la Casa Vojisavljevi  (en catal: Voyisavllevitx). La dinastia va tenir onze monarques i va tenir continuitat en la Casa Lazarevi  (en catal: Lazarevitx) i desprs en la Casa Brankovi  (en catal: Broncovitx) la qual va governar Srbia entre els anys 1166 i 1371. 



Desprs de qu Stefan Nemanja adopts el nom d'Stefan (en grec: Stephanos que vol dir "coronat amb la corona de flors (grec:stephos)") tots els monarques segents van fer servir aquest nom com a ttol. Molt aviat es va convertir en l'emblema de la monarquia i tots els seus pretendents mostraven les seves pretensions al tron posant-l'ho davant dels seus noms.

Els Nemanji  van crear un estat ben organitzat i potent i van edificar moltes esglsies i monestirs i incls van escriure moltes de les obres literaries ms importants del seu temps.

L'escud dels Nemanji  era l'guila bicfala blanca amb el fons vermell, heretat de la dinastia bizantina, els Paleleg.

Els monarques d'aquesta casa van portar el nom de Rascia des de 1166 i Srbia tenia el ttol de Principat. Desprs de la coronaci d'Stefan El Primercoronat al 1217, el ttol complet era Rei de les terres Rascia, Dioclea, Travunia, Dalmcia, y Zachumlia, tot i que la versi ms curta va ser Rei dels Serbis. A l'any 1346 el ttol del monarca serbi va passar a ser el de Tsar aix que el titol complet va ser El Tsar de tots els serbis, albanesos, grecs i blgars.


 Llista de monarques de la Casa Nemanji  .
 
 Stefan Nemanja tamb Stefan I, Nemanja (ca 1166-1199);
 Vukan II Nemanji  (1196 - 1208) ;
 Stefan Prvoven ani - el Primercoronat tamb Stefan II, Nemanja (1199- 1228), el fill gran de Stefan Nemanja;
 or e Nemanji  (1208 - 1243), va regnar a Zeta;
 Stefan Radoslav (1228 - 1234);
 Stefan Vladislav I (1234 - 1243);
 Stefan Uro I (1243 - 1276);
 Stefan Dragutin (1276 - 1282);
 Stefan (Uro II) Milutin (1282 - 1321);
 Stefan Vladislav II (1321 - al voltant de 1325);
 Stefan (Uro III) De anski (1321 - 1331);
 Stefan (Uro IV) Duan - Dushan el Gran (1331 - 1355), Rei de Srbia  (1331 - 1346); Tsar de tots els serbis, albanesos, grecs y blgars (1346 - 1355);
 Tsar Stefan Uro V - Urosh el Dbil (1355 - 1371);

 Casa Nemanji , monarques d'Epir .

 Tsar Simeon-Sinia d'Epir (1359 -1370), fill d'Stefan Uro III i la princesa grega;
 Tsar Jovan Uro d'Epir (1370 - 1373), fill de Simeon-Sinia; l'ltim monarca d'Epir;

 Referncies .


 Enllaos externs .
La genealoga dels monarques serbis de l'Edat Mitjana;
Esteban Dushan - biografia;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154525" title="Ninurta" nonfiltered="2588" processed="2584" dbindex="62622">
Ningursu (o tamb Ningursu) fou un du de la mitologia sumria i de Girsu (un dels barris de Lagash), casat amb la deessa Gatumdu de Lagash. Era fill del du Enlil i du tutelar de Nippur, juntament amb el seu pare.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154531" title="Ninlil" nonfiltered="2589" processed="2585" dbindex="62623">
Ninlil s una divinitat sumria. El seu nom, nin-ll, Senyora del Vent, s el femen d'Enlil, el seu esps div. Potser era a l'origen la deessa Sud, el nom de Ninlil li va ser donat quan va ser indissociable d'Enlil, per s igualment possible que Ninlil i Sud van ser assimilades l'una a l'altre sense ser a l'origen la mateixa divinitat.

s la filla de la deessa Ninshebargunu i del du Haya. De la seva uni amb Enlil, nasqueren varies divinitats, entre les ms importants del pante sumro-acadi : Sn, Ninurta, Ningishzida, Ninazu, Urash i de vegades es fa d'ella la mare d'Ishkur.

Els seus atributs semblen ser els d'una divinitat de la fertilitat, ja que se l'assimila a Ashnan, deessa del gra, i Nintur, deessa que presideix els parts, o encara amb Ninhursag, la principal deessa-mare dels Sumeris. Per s'evoca generalment Ninlil en tant que esposa d'Enlil, i per tant reina dels dus.

La seva uni amb Enlil s narrada en dos mites. El primer, Enlil i Ninlil, relata com Enlil la viola desprs l'haver vist banyant-se. Condemnat per aquest acte (qui dna a llum el du-lluna Nanna), Enlil s exiliat als Inferns pels altres dus, per Ninlil, que no li reprotxa, si torna a unir per tres vegades, i d'aquestes tres unions neixen tres altres nens. Enlil acaba sent perdonat, i pot pujar al Cel amb Ninlil al seu costat. L'altre mite, Matrimoni de Sud, qui tracta tamb de la uni de la deessa amb Enlil, que passa aquesta vegada de manera ms convencional, Enlil fent la cort a Sud abans de casar-se amb ell, desprs del qual rep el nom de Ninlil.

El nom acadi de Ninlil s Mullissu. En asiri, es fa l'esposa del du nacional Assur quan aquest prn els atributs d'Enlil. Pren llavors certs trets d'Ishtar, que ella tamb s de vegades considerada com l'esposa d'Assur.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154534" title="S?awomir Mrozek" nonfiltered="2590" processed="2586" dbindex="62624">

Slawomir Mrozek (Borzecin, 30 de juny de 1930) s un escriptor i dramaturg polons.

Vida.
Va comenar la seva carrera com periodista, per al final dels anys 50 va comenar a escriure obres de teatre. La primera, Policja la va escriure el 1958. Entre 1963 i 1996 va haver de viure fora de Polnia, a Itlia, Frana i Mxic, fins que el 1997 va tornar al seu pas. La seva primera obra llarga, la ms clebre, Tango (1964), es continua representant a tot Europa. L'obra de Mrozek es pot classificar dins del teatre de l'absurd, ja que per aconseguir l'efecte desitjat empra de la distorsi de la realitat, la pardia de situacions poltiques i histriques i l'humor.

A ms de dramaturg, Mrozek tamb s autor de relats breus, generalment de tipus satric i humorstic, reunits en volums com 'L'elefant', 'La mosca' o 'L'arbre'. Hi parodia la vida quotidiana dels polonesos, i moltes vegades retrata amb ironia la presumpta diferncia entre el mn comunista i el capitalista, sense adherir-se a cap dels dos.

Obra.
 1957 - S o  (L'elefant);
 1958 - Policja (Policia);
 1964 - Tango;
 1974 - Emigranci (Els emigrants);
 1987 - Portret (Retrat);
 1993 - Mi o   na Krymie (Amor a Crimea);

Traduccions al catal.
 Tango (Tango, 1964). Traducci de Jordi Voltas;
 Una nit qualsevol (Czarowna noc, 1963). Versi de Maurici Farr. 1992;
 L'escorxador (Rzeznia, 1975). Traducci de Josep Maria de Sagarra i ngel. 1994;
 Un dia d'estiu (Letni dzien, 1984). Traducci de Josep Maria de Sagarra i ngel. 1994;
 Les vidues (Wdowy, 1992). Traducci de Josep Maria de Sagarra i ngel. 1994;

Enllaos externs.
Perfil de Mrozek (en angls);
Entrevista amb Mrozek (en angls);
Extensa bibliografia sobre Mrozek;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154540" title="Mallerenga carbonera" nonfiltered="2591" processed="2587" dbindex="62625">


La mallerenga carbonera (Parus major) s un ocell de l'ordre dels passeriformes i la famlia dels prids.

s la ms gran de les mallerengues (14 cm), inconfusible per la "corbata" negra, ms marcada en els mascles, sobre el color groc del pit. Es pot observar sovint prop del terra quan cerca menjar o en els estrats baixos del bosc.

Hbitat.
Acostuma a viure en boscos, especialment caducifolis, per tamb en pinedes i ambients arbrats no forestals. Nia en forats d'arbres i en qualsevol tipus d'obertura; ocupa molt sovint les caixes niu per a insectvors. Molt adaptable, habita tant en boscos ben conformats com en ambients artificials. Per fer el niu necessita cavitats, pel que ocupa sovint les caixes niu que es posen als boscos. A la ciutat es troba als parcs per tamb en ambients aparentment inhspits per amb pltans madurs amb molts forats.

Sn sedentries i fora de la temporada de cria es troben sovint formant grups grans barrejats amb mallerengues d'altres espcies.

Alimentaci.
s un ocell insectvor de rgim molt ampli. Pot ingerir tamb fruits silvestres i llavors riques en olis. S'acostuma fcilment a les menjadores per a ocells d'on selecciona les pipes.

Referncies.
Font: "Ocells de Collserola"













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154542" title="Franz Marc" nonfiltered="2592" processed="2588" dbindex="62626">

Franz Marc (8 de febrer de 1880- 4 de mar de 1916), pintor alemany. Va ser un dels principals representants del moviment Expressionista alemany. 

Carrera.
Franz Marc va ser fill de Wilhelm i Sophie Marc, essent Wilhelm un pintor paisatgista professional i Sophie una Calvinista estricta.

Marc va nixer el 1880 a la ciutat alemanya de Munic i va comenar a estudiar a l'Acadmia de Belles Arts, Munic el 1900. Durant el 1903 i el 1907 va passar un temps a Pars i va descobrir una forta afinitat pel treball de Vincent van Gogh. Marc va desenvolupar una amistat important amb l'artista August Macke el 1910. El 1911 va formar el cercle artstic Der Blaue Reiter juntament amb August Macke, Wassily Kandinsky i d'altres artistes que decidiren escindir-se del moviment Neue Knstlervereinigung.

Va exhibir diversos treballs a la primera exposici de Der Blaue Reiter a la galeria Thannhauser Gallery a Munic entre desembre de 1911 i gener de 1912. La mostra va ser la culminaci del moviment expressionista alemany i es va exhibir tamb a Berln, Kln, Hagen, i Frankfurt. El 1912, Marc va conixer Robert Delaunay, l's del color del qual i el futurisme van esdevenir la segent influncia ms important en el treball de l'artista. Marc va rebre influncia creixent del futurisme i el cubisme, i el seu art esdevingu cada cop ms fort i abstracte. 

El seu nom es trobava en una llista d'artistes notables que havien de ser  cridats a deixar el combat durant la Primera Guerra Mundial. Abans que aquestes ordres es portessin a terme, va morir a causa de l'explosi d'una granada mentre muntava a cavall fent una patrulla a la Batalla de Verd el (1916).

Estil i llegat.

La major part de l'obra de maduresa de Marc retrata animals, normalment en posades en escena naturals. La seva obra es caracteritza per l's de colors primaris brillants, una representaci quasi cubista dels animals, una forta simplicitat i un profund sentit de l'emoci, els quals guanyaren l'atenci de cercles influents d'entre els seus contemporanis.  

La pintura ms coneguda de Franz Marc s probablement Tierschicksale (tamb coneguda com El Dest dels Animals) completada el 1913, i que es troba al museu Basel Kunstmuseum a Basilea.

Marc va realitzar unes 60 impressions en fusta gravada i litografia. 

Referncies.
Rosenthal, M. Franz Marc, Prestel, 2004. ISBN 3-7913-3094-2;
"Day of German and Austrian Art Sales at Sotheby's in London Raises 18,350,091" Sotheby's, 6 d'Octubre de 1999, recuperat el 4 de Setembre de 2006;

 Enllaos externs .

 Pintures de Franz Marc;
 Galeria dels treballs de Marc;
 Vincles ;
 Pgina de Franz Marc al WebMuseum;
 2005 Retrospectiva de Franz Marc a la Lenbachhaus/Kunstbau, Munic;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154544" title="Fluorita" nonfiltered="2593" processed="2589" dbindex="62627">

La fluorita s un mineral compost per fluorur de calci, CaF2, de la classe III (halogenurs), que cristallitza en el sistema regular. La duresa Mohs s 4  i la densitat es troba al voltant de 3,1 g/cm3. La forma dels cristalls sol ser cbica , poques vegades octadrica , i no s estrany trobar-la amb la combinaci de les cares  i  (rombododecedre). L'exfoliaci, per, es produeix en tots els casos segons la cara de l'octedre. Sol aparixer en els dipsits de minerals metllics com a ganga, i en alguns llocs on s molt abundant s'explota com a font de fluorur de calci. Se n'han trobat cristalls de fins a 20 cm a les mines de Dalnegorsk, Rssia. N'hi ha de gaireb tots els colors, si b els ms freqents sn blau, violat i  verd. De vegades tamb apareix en cristalls incolors i rosats, aquests darrers especialment a les esquerdes alpines, en octedres molt apreciats pels colleccionistes. Sn famosos i de molt bona qualitat els exemplars procedents de La Collada, Berbes i Caravia (Astries). A Catalunya sn fora coneguts els exemplars octadrics de color verd de la mina i pedrera Berta (terme municipal de Sant Cugat del Valls, Valls Occidental) i els cbics de diversos colors de Sant Maral del Montseny (Viladrau, Osona).








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154548" title="Concert per a clarinet de Mozart" nonfiltered="2594" processed="2590" dbindex="62628">
El Concert per a clarinet en la major K 622 s una obra composta per Wolfgang Amadeus Mozart el 1791, uns mesos abans de la seva mort. Dels quaranta-tres concerts per a solista que va escriure, aquest va ser el darrer i l'nic que va compondre per a clarinet.

 Histria de la partitura .

El Concert per a clarinet el va compondre entre el 28 de setembre i el 7 d'octubre de 1791, i el va dedicar a l'atenci d'Anton Stadler, un clarinetista virtus que Mozart apreciava molt i que era membre de la mateixa llotja manica. En realitat, el primer moviment data del 1787 (K 621b) i estava escrit en la tonalitat de sol major ja que estava pensat per al corno di basseto. Mozart havia reprs i transcrit aquest moviment tot afegint-lo al concert, amb algun afegit. 

Segons una carta que Mozart, unes vuit setmanes abans de la seva mort, va escriure a la seva dona, se sap que el Rond va ser acabat el 7 d'octubre de 1791. Mozart va precisar que l'havia escrit per a un clarinet especial amb un registre ms greu que Stadler havia inventat uns tres anys abans amb la collaboraci de Theodore Lotz. Aquesta instrument, no s com el clarinet baix actual, ja que tenia les caracterstiques del clarinet de l'poca amb un registre ms greu similar al del corno di basseto. 

Mozart havia compost el seu concert tenint en compte les particularitats d'aquest instrument: per aix t un registre que arriba fins al do greu mentre que el clarinet en si bemoll habitual t en un mi la nota ms greu.

Els editors van fer modificacions perqu el moviment pugui ser interpretat amb els clarinets en si bemoll o en la. Desgraciadament, la versi original d'aquest concert mai no va ser publicada i la partitura original est perduda. La versi ms antiga que ha sobreviscut s la versi publicada per Andr el 1801, i s per a un clarinet en la.

Encara que actualment la majoria de les interpretacions es toquen amb clarinets en si bemoll o en la, han existit temptatives de restauraci de la partitura original de Mozart interpretades amb corno di basseto o clarinet di basseto. Cal tenir present que el clarinet pel qual es va escriure la msica no t peces que per a l'execuci tradicional d'aquest Concert i de l'ria No pi di fiori de l'pera La clemenza di Tito.

 Estrena .

El concert va ser representat per primera vegada en pblic a Praga, el 16 d'octubre de 1791, amb Stadler tocant el clarinet solista. Les opinions van ser ms aviat discretes b que la crtica va ser globalment bona. Alguns van lloar les habilitats de Stadler. Aix, el Berlin Musikalisches Wochenblatt va escriure el gener de 1792: Herr Stadler, clarinet de Viena. Un home de gran talent i reconegut com tal a la cort. La seva manera de tocar s meravellosa i s testimoni de la seva seguretat. Per altres crtics van criticar Mozart d'haver compost una obra per a un tipus de clarinet del qual Stadler era probablement l'nic que el tocava.

 Estructura i instrumentaci .

La instrumentaci s la segent: un clarinet solista, dues flautes, dos fagots, dues trompes i instruments de corda.

L'estructura s l'habitual en la forma tradicional del concert de tres moviments, rpid-lent-rpid, que es tradueix en:
 ;
 ;
 ;

El segon moviment, s un dels fragments ms coneguts de Mozart. Sovint est considerat com una obra fonamental dins del repertori clssic per a clarinet, al costat dels concerts de Stamitz.

 Anlisi de l'obra .
 1. Allegro .

Inicialment escrit per a corno di basseto i en sol major, aquest moviment s el ms llarg del concert (aproximadament dotze minuts). Est dividit en tres parts, i cadascuna en dues subparts. 

El moviment comena amb la presentaci del tema principal per part de l'orquestra, tema que a continuaci s reprs pel solista. El fragment evoluciona fins a una pausa de tota l'orquestra que dna lloc a un passatge de llument per al solista. Llavors reapareix el tema principal, per transposat, i a continuaci el solista s acompanyat per l'orquestra amb un baix d'Alberti, un tipus de desenvolupament poc habitual. L'evoluci del fragment s espectacular i va seguida d'un tutti  que desemboca en una nova exposici del tema principal. Nous passatges en baix d'Alberti i arpegiats a crrec del solista porten al final del moviment, que acaba alegrement en la major.

 2. Adagio .

Sovint utilitzat com a msica de fons a les pellcules, aquest moviment s el ms conegut del concert i el seu carcter malenconis i el seu lirisme l'han situat entre les msiques preferncies del gran pblic. Est escrit en la forma d'ria, s a dir amb l'estructura A-B-A.

Comena amb el clarinet solista que toca el tema principal, tema que reprn desprs tota l'orquestra. A continuaci s'estableix un dileg entre el solista que fa notes descendents i l'orquestra que respon. El desenvolupament del fragment alterna llavors entre el registre ms greu i ms agut del clarinet. Aquest passatge acaba sovint sobre una cadncia que sovint consisteix  en una secci del Larghetto del Quintet per a clarinet, abans que el tema principal sigui reprs per arribar a la coda final.

 3. Rondo.

El rond final t un carcter alegre, amb moments que recorden els colors ms foscos del primer moviment. Apareixen barrejades la forma de sonata i el rond, estructura que Mozart desenvolupa en els seus concerts de pianos, ms clarament en el Concert per a piano de en la major, K. 488.

El tema inicial (compassos 1-56) presenta un dileg entre el solista i l'orquestra, molt ms intens que en els seus concerts de pianos. Un dileg on les respostes del solista sn de llument tcnic. 

Al final, desprs de les alternances de carcter, l'humor ms alegre s'imposa i el concert acaba amb un tutti orquestral molt brillant.

 Enllaos externs .

  ;
BBC Discovering Music. Audici del concert (format ram) ;
Audici del concert (Michele Zukovsky clarinet, amb Los Angeles Philharmonic;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154554" title="Piromorfita" nonfiltered="2595" processed="2591" dbindex="62629">


La piromorfita s un mineral de la classe VII (fosfats) compost per clorofosfat de plom, Pb5(PO4)3Cl, que cristallitza en el sistema hexagonal, i que sol aparixer a la zona d'oxidaci dels dipsits de minerals primaris de plom com s ara la galena. En alguns llocs s'ha pogut aprofitar com a mena de plom. Es troba en cristalls en forma de prisma hexagonal, sovint amb els extrems en forma de pirmide o arrodonits en forma de bta, generalment de color verd ms o menys intens. Forma part d'una srie amb la mimetita (Pb5(AsO4)3Cl) i la vanadinita (Pb5(VO4)3Cl), dins la qual en alguns casos noms es pot distingir per anlisis qumiques. La duresa Mohs es troba entre 3,5 i 4,0, i la densitat es troba entre 6,7 g/cm3 i 7,0 g/cm3. Havien estat molt famosos a principis del segle XX els exemplars de les mines d'El Horcajo, Almodvar del Campo, Ciudad Real (Castella-la Manxa), i a finals del segle els de la mina de San Andrs, a Espiel, Crdova (Andalusia), jaciments tots dos ja exhaurits. Actualment les millors peces estan sortint de la mina Daoping, a la regi de Guangxi Zhuang (Xina). A Catalunya s un mineral ms aviat escs i secundari.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154560" title="Lipoatrfia semicircular" nonfiltered="2596" processed="2592" dbindex="62630">
La lipoatrfia semicircular s un trastorn del greix subcutani que se sol manifestar amb un enfonsament a la cara anterior i lateral de les cuixes i, a vegades, dels avantbraos. Es pot presentar en una extremitat (unilateral) o en les dues (bilateral). A vegades es pot acompanyar de picors, alteracions en la sensibilitat de la zona afectada i dolor. La malaltia, benigne i reversible, sol afectar les dones i acostuma a aparixer a les cuixes.La lipoatrfia semicircular afecta als oficinistes. Tpicament consisteix en una disminuci del greix de les cuixes formant un semicercle a uns 72 cm del sol, distncia que coincideix amb l'alada dels mobles d'oficina. La Generalitat de Catalunya reconeix la lipoatrfia semicircular com a accident laboral, i tot i que encara se n'estan estudiant les causes, tindrien a veure amb un entorn laboral amb baixa humitat relativa, amb taules amb estructures metlliques, amb cantells a 72 centmetres d'alada, i sense preses a terra, la qual cosa afavoreix les descrregues electrosttiques.

Tot i que hi ha hagut algun cas anterior, la malaltia va aparixer en forma de brot el febrer de 2007 i des d'aleshores se n'han anat detectant diferents brots en oficines. Tot i que s una malaltia fora desconeguda, amb poca literatura cientfica i poc estudiada, es creu que hi ha diversos factors (presents on n'hi ha hagut casos) que en faciliten l'aparici: llocs amb una baixa humitat relativa, taules amb estructura metllica i descrregues electrosttiques. Al tenir lloc en l'ambient laboral, a Catalunya, s considerada com a accident laboral. Els departaments de  l i  de la de Catalunya i de Salut Pblica de Barcelona(ASPB) han realitzat i presentat el protocol per fer front a la lipoatrfia semicircular.
El protocol indica que els casos de lipoatrfia semicircular, si es produeixen a conseqncia del treball, s'han de considerar accident laboral. 

Referncies.


Enllaos externs.

 Informaci tcnica sobre la lipoatrfia. ;
 Protocol d'actuaci a la Generalitat de Catalunya. ;
Dossier sobre el tema elaborat per l'UGT de l'Ajuntament de Lleida. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154570" title="Rock progressiu" nonfiltered="2597" processed="2593" dbindex="62631">
El Rock Progressiu (progressive rock, prog-rock) s un subgnere del rock dels finals de la dcada dels setanta del segle XX. Va arribar a la seva mxima expressi durant la primera meitat de la dcada dels vuitanta.
L'adjectiu progressiu fa referncia tant al carcter innovador d'aquell temps, ents com un pas endavant al progrs de la msica en general com tamb al carcter que es volia que tingus l'obra musical: havia de transcendir l'estructura en estrofa i tornada, i mostrar un progrs, ben calculat i condut, des de l'inici fins al final. La seva mxima caracterstica s el pas gradual i progressiu de la sonoritat buclica, acstica, medievalitzada, folk, modal, del temps lent; fins a una altra sonoritat ms urbana, elctrica, tensa i ms accelerada.

Les seves composicions tamb es caracteritzen per l's de moviments, com a les obres de msica clssica, l'addici de nous instruments que es van desenvolupant al conjunt de la pea. I tamb la improvisaci, propera als cnons del jazz.
Es consideren altres caracterstiques importants com les canons llargues, lbums conceptuals, lletres ambicioses, el virtuosisme dels instrumentistes i un s prominent de sintetitzadors i altres recursos electrnics. Tot i que totes aquestes caracterstiques no es compleixen a formacions com Jethro Tull, Genesis, Pink Floyd, Emerson, Lake & Palmer i Yes.

El rock progressiu concedeix gran importncia a les aportacions individuals dels msics, destacant solos dels diversos instruments de la banda. A les millors peces del gnere destaquen per aquesta exhibici de virtuosisme.


 Msics destacats .
Entre els grups i compositors cal destacar a Jethro Tull, King Crimson, The Alan Parsons Project, Rush, Camel, Pink Floyd, Genesis, Yes i Emerson, Lake & Palmer.
I durant la dcada dels nouranta en destaquen Dream Theater, Spock's Beard, Marilion i Tool.

A Catalunya van destacar inicialment Maquina! i Om, i posteriorment la formaci Iceberg, una important referncia a nivell espanyol.

 Festival Internacional de Msica Progressiva de Granollers .
A Catalunya, la msica progressiva no va tenir una gran acceptaci. Tanmateix, l'any 1971 es va celebrar el Festival de Msica Progressiva de Granollers. Es va realitzar al camp de futbol de Palou, durant 20 hores a l'aire lliure es van poder sentir tot un seguit de grups. Destacant els britnics Family; i d'altres formacions com Pau Riba, els sevillans Smash o Mquina!.

Dos anys ms tard, no es va poder reeditar el festival. Per els oranitzadors van aconseguir realitzar, tamb a Granollers, un concert de King Crimson.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154578" title="Nomencltor oficial de toponmia major de Catalunya" nonfiltered="2598" processed="2594" dbindex="62632">
El Nomencltor oficial de toponmia major de Catalunya s un recull de topnims de Catalunya editat l'any 2003. S'hi pot consultar les grafies dels topnims i la seva ubicaci. Dels noms de municipis i comarques tamb se'n pot saber l'tim.
Vegeu tamb.
El nomencltor a la Viquipdia, amb els topnims classificats. Hi podeu trobar la informaci de cada comarca o per ordre alfabtic del seu nom.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154581" title="Jocs Olmpics d'estiu de 1936" nonfiltered="2599" processed="2595" dbindex="62633">

Els Jocs Olmpics d'estiu de 1936, oficialment anomenats Jocs Olmpics de la XI Olimpada, es van celebrar a la ciutat de Berln (Alemanya) entre l'1 i el 16 d'agost de 1936. Van participar 4.066 esportistes (3.738 homes i 328 dones) de 49 comits nacionals competint en 19 esports i 129 especialitats. 

Antecedents.
La ciutat de Berln va ser seleccionada com a seu olmpica el maig de 1931, desbacant la ciutat de Barcelona de la candidatura, ms d'un any abans de l'arribada de Hitler al poder. Cal ressaltar la primera intenci de boicot als jocs per part de l'equip dels Estats Units, per finalment van optar per participar. 

Hitler va aprofitar la instncia esportiva per a demostrar al mn la magnificncia del nazisme i va encarregar un elaborat programa propagandstic al ministre de propaganda Joseph Goebbels, que al seu torn va encarregar la posada en escena a Albert Speer i la supervisi i filmaci a la fotgrafa Leni Riefenstahl. L'1 d'agost, durant la inauguraci dels Jocs Olmpics de Berln, com una mostra de la grandesa del poder alemany, el Dirigible Hindenburg va sobrevolar l'estadi olmpic moments abans de l'aparici d'Adolf Hitler. 

L'aspecte ms important dels jocs va ser l'intent fallit de Hitler d'utilitzar els jocs per a demostrar les seves teories sobre la superioritat racial ria. Al final, l'atleta ms popular dels jocs va ser l'afroameric Jesse Owens, guanyador de les proves de 100m, 200m, 4x100m i salt llarg. Si b Hitler va refusar donar la m a Owens, el president Franklin Delano Roosevelt tampoc va convidar a l'atleta a les celebracions a la Casa Blanca. 

Espanya va boicotejar aquests Jocs amb la seva no participaci. Havia organitzat com alternativa la Olimpada Popular a Barcelona, per va ser suspesa al comenar la Guerra Civil el dia abans de la inauguraci d'aquests jocs.

Comits participants.


Participaren en aquesta edici 49 Comits nacionals, fent-ho per primera vegada els comits d'Afganistan, Bermudes, Bolvia, Costa Rica, Liechtenstein i el Per. Retornaren als Jocs els comits de Bulgria, Egipte, Luxemburg, Malta, Mnaco, Romania, Turquia i Xile, i refusaren participar-hi Espanya, Hait i Irlanda.

 
  Afganistan;
  Alemanya;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
  Canad;
 ;
 ;
 ;
  Egipte;
 ;
 ;
 ;
 ;
  Frana;
 Grcia;
 ;
  ndia;
 Itlia ;
 ;

  Iugoslvia;
 ;
 ;
 ;
 ;
  Malta;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
  Sud-frica ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
  Repblica de la Xina;


Boicot espanyol. 
El Govern espanyol encapalat per l'esquerr Front Popular va decid boicotejar els Jocs organitzats i cre l'Olimpada Popular com un esdeveniment parallel a Barcelona amb la participaci de 6.000 atletes de 22 pasos diferents. No obstant aix, l'Olimpada Popular va ser cancellada a causa de l'esclat de la Guerra Civil espanyola un dia abans d'iniciar-se l'esdeveniment.

Esports disputats.
Es disputaren 19 esports en aquests Jocs, fent el seu debut el bsquet i l'handbol. S'organitzaren dues competicions de demostraci en beisbol i vol sense motor.




Fets destacats.


La Flama olmpica va ser encesa per segona vegada en la histria, esdevenint per la primera ocasi en la qual fou duta fins a la ciutat organitzadora dels Jocs mitjanant una cursa de relleus des d'Olmpia. Per la seva banda, aquesta Jocs van ser els primers a tenir cobertura televisiva en directe. L'Oficina de Correus alemanya, utilitzant equip de Telefunken, va emetre ms de setanta hores de cobertura especial.

Jesse Owens va guanyar quatre medalles d'or en atletisme, convertint-se en un dels grans triunfadors dels Jocs. L'alemany Luz Long fou el gran derrotat en la prova de salt de llargada, per el seu comportament exemplar en assesorar al propi Owens per poder-se classificar en aquesta prova feu que fos guardonat, a ttol pstum, amb la primera Medalla Pierre de Coubertin. 

La gran vencedora, en categoria femenina, fou la neerlandesa Rie Mastenbroek, guanyadora de tres ors i una plata en nataci. 

En aquesta edici dels Jocs, el remer Jack Beresford aconsegu la seva cinquena medalla olmpica, esdevenint la tercera d'or del seu palmars.

En aquests Jocs dues atletes coreanes aconseguiren guanyar medalles en la prova de Marat, Sohn Kee-Chung aconsegu l'or i Nam Sung-Yong el bronze, si b aquestes medalles correspongueren al comit nacional del Jap, el qual tenia ocupada la Pennsula de Corea des de 1910.

En el partit de quarts de final del torneig de futbol el Per va batre ustria per 4 a 2 en el temps extra. Per va aconseguir aquest resultat desprs de la invasi del camp per part dels seus aficionats i aprofitant el caos del moment aconsegu marcar dos gols. ustria protest pels esdeveniments succets i el Comit Internacional Olmpic orden una repetici del partit sense espectadors. La negativa del Per a realitzar aquest partit comport la seva eliminaci del campionat. L'equip de Colmbia, en solidaritat amb el peru, abandon posteriorment la competici. La victria d'Itlia en el campionat serv a Benito Mussolini d'exaltaci de la seuperioritat del rgim feixista imperant a Itlia.

Per primera vegada en uns Jocs Olmpics d'estiu es realitz una competici de bsquet, si b aquesta es jug a l'aire lliure. Tamb debut en aquests Jocs l'handbol, disputat aix mateix a l'aire lliure.

La victria de l'estoni Kristjan Palusalu, que va guanyar dues medalles d'or en lluita lliure, fou l'ltima participaci i medalla de l'equip d'Estnia com a estat independent (en els segents Jocs Olmpics Estnia particip com a integrant de l'equip olmpic de la Uni Sovitica). Retorn a la competici olmpica com a estat independent en els Jocs Olmpics d'estiu de 1992.

Seguint la poltica racial de l'Alemanya nazi, l'atleta Gretel Bergmann, tot i tenir el registre nacional en salt d'alada, fou excls de la selecci alemanya per ser jueu.

Medaller.

Deu nacions amb ms medalles en els Jocs Olmpics de 1936. Pas amfitri ressaltat.


Enllaos externs.

  Jocs Olmpics de Berln de 1936;
 United States Holocaust Memorial Museum - Online Exhibition: Nazi Olympics: Berlin 1936;
 United States Holocaust Memorial Museum - Library Bibliography: 1936 Olympics;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154588" title="Videoxoc" nonfiltered="2600" processed="2596" dbindex="62634">
Videoxoc (tamb escrit VideoXOC) va ser un programa de televisi juvenil dirigit per Joan Sibina que va ser ems a TV3 (i ocasionalment al Canal 9) des del 1992 fins al 1995 en horari de tarda, justament desprs del Club Super 3 (del qual Joan Sibina tamb va ser director fins al 1995). Va ser un dels primers programes televisius dedicat completament al mn dels videojocs i el primer en llengua catalana, que en aquest cas consistia en comentar jocs d'actualitat valorant cadascun dels seus aspectes, tot aix mitjanant unes amistoses veus en off amb un estil molt peculiar. Encara que a part dels comentaris, tal programa tamb incloa seccions on es donava resposta a les cartes dels televidents, habitualment demanant trucs sobre jocs; una secci amb rnkings dels cinc millors jocs de cada sistema; i cada cert temps s'organitzava un concurs en centres comercials on dos participants es batien en duel en el videojoc de moda amb tal d'aconseguir interessants premis.

Com a dada curiosa, al 1995, Ediciones Musicales Horus va editar un radiocassette i CD de msica amb els drets del programa on s'incloen "mescles" de diferents temes sobre videojocs al ms pur estil techno/dance de l'poca.

Equip del programa (1994).

Director: Joan Sibina;
Realitzador: Enric Galcer;
Productor: Josep Rebull;
Idea original i assessorament: lex Barnet;
Gui: Joan Carreras;
Auxiliar de realitzaci: Caterina Vallcorba;
Disseny grfic: Andrs Caal;
Muntatge: Fede Andujar;
Muntatge musical: Oriol Vallv, Montse An;
Postproducci d'udio: Josep Romance;
Operadora de carcters: Montse Acevedo;
Veu en off: Joan Antoni Ramoneda, Anna Noguera;
Producci associada: Intermedia Produccions;

Enllaos externs.

videoxoc.tk Fanweb dedicada a recopilar alguns dels seus programes per a ser visionats en lnia.
Programa del Generaci Digital dedicat al Videoxoc. 25 d'agost de 2007;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154592" title="Georges Braque" nonfiltered="2601" processed="2597" dbindex="62635">
Georges Braque (13 de maig de 1882 - 31 d'agost de 1963) fou un pintor i escultor rellevant del segle XX francs que, juntament amb Pablo Picasso, desenvolup el moviment artstic conegut com cubisme.

Joventut.
Georges Braque fou nat a Frana. Va crixer a Le Havre i es form per esdevenir un pintor i decorador de cases tal com foren el seu avi i el seu pare, per estudi tamb pintura a l'escola de belles arts de Le Havre del 1897 fins el 1899.

Va ser aprenent d'un decorador a Pars i va rebre el seu certificat el 1901. L'any segent va estudiar a l'Acadmie Humbert, tamb a Pars, i hi va continuar pintant fins el 1904. Va ser all on va conixer Marie Laurencin i Francis Picabia.

Fauvisme.
Els seus treballs primerencs foren impressionistes, per desprs de veure les obres exposades pels Fauves el 1905 Braque adopt l'estil Fauvista. Els Fauves, un grup integrat per Henri Matisse i Andre Derain entre d'altres, empraven colors brillants i estructures de formes per tal de copsar la resposta emotiva ms intensa. Braque va treballar majoritriament a prop dels artistes worked Raoul Dufy i Othon Friesz, que compartien la ciutat d'origen de Braque, Le Havre, per tal de desenvolupar un estil Fauvista una mica ms apaivagat.El 1906, Braque viatj amb Friesz a l'Estaque, Antwerp, i retorn a Le Havre per pintar.

El maig de 1907, Braque exhib amb xit les seves obres Fauvistes en el Sal dels Independents. El mateix any, l'estil de Braque inici una lenta evoluci aix que reb la forta influncia de Paul Czanne, que mor el 1906, i l'obra del qual fou mostrada per primer cop a Pars el setembre de 1907.

Cubisme.
Els quadres de Braque del perode 1908 1913 comenaren a reflectir el seu nou inters en la geometria i la perspectiva simultnia. Va realitzar un estudi intens dels efectes de la llum i la perspectiva i els mitjans tcnics que els pintors usaven per representar aquests efectes, posant en qesti les convencions artstiques establertes. En els seus paisatges de pobles, per exemple, Braque redua sovint una estructura arquitectnica a una forma geomtrica aproximada a un cub, tot i fent les ombres de forma que sembls alhora plana i tridimensional. D'aquesta manera Braque atreia l'atenci a la essncia de la illusi ptica i la representaci artstica. 

A principis de 1909, Braque comen a treballar al costat de Pablo Picasso que havia estat desenvolupant una aproximaci similar a la pintura. Ambds artistes produren obres de colors neutralitzats i patrons complexos de formes planes, anomenades avui com Cubisme analtic. El 1912, comenaren a experimentar amb el collage. La seva producci en collaboraci continu fins al 1914 quan Braque s'allist a l'exrcit francs, deixant Pars per lluitar en la Primera Guerra Mundial.

Obra posterior.
Braque va ser malferit durant la guerra, i quan continu la seva carrera artstica el 1917, es va apartar de la ruda abstracci del cubisme. Treballant tot sol, desenvolup un estil ms personal, caracteritzat per superfcies texturitzades i de colors brillants, i  tot seguint el seu trasllat a la costa de Normandia  la reaparici de la figura humana. Va pintar moltes natures mortes durant aquest temps, mantenint l'mfasi en l'estructura. Durant la seva recuperaci va fer una gran amistat amb l'artista cubista Juan Gris.

El 1947 coneix Nicolas de Stal i mantenen una relaci d'amistat.

Va continuar treballant durant la resta de la seva vida, produint una quantitat considerable de de distingides pintures, grfica, i escultures, totes imbudes d'una presuasiva qualitat contemplativa. Va morir el 31 d'Agost de 1963 a Pars.

Enllaos externs.


 Artcyclopedia - Vincles i informaci de l'obra de Braque;
 Obra de Georges Braque  a insecula.com ;
 Pintures de Georges Braque (francs);













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154593" title="Trencals" nonfiltered="2602" processed="2598" dbindex="62636">

El trencals (Gypaetus barbatus) s una espcie de voltor que presenta moltes diferncies amb altres ocells carronyaires semblants. Rep el seu nom del costum que t de remuntar ossos i closques fins a grans alades per deixar-los caure sobre les roques i menjar-se la medulla del seu interior una vegada han esclatat. Es tracta d'una espcie fora amenaada en amples zones de distribuci. 

Distribuci geogrfica.

A Europa s un animal en greu perill d'extinci que ha desaparegut d'algunes regions on abans era abundant. Actualment es pot observar a Astries, els Pirineus, els Alps (on ha estat reintrodut), nord d'frica, la Gran Vall del Rift, Sud-frica, Grcia i des d'Anatlia fins els cims Tian Shan i l'Himlaia.

Morfologia.

 Ocell gran i robust (102-114 cm) per gil en el vol, malgrat els 7 kg que pot arribar a pesar.
 Cap blanc amb una mscara negra i amb unes barbes tamb negres que li pengen del bec.
 Els seus ulls tenen bandes concntriques groga, vermella i negra.
 Ales llargues i estretes.
 La cua en forma de sageta. ;

Reproducci.

Als Pasos Catalans, noms nia en grutes o cornises de les parets dels Pirineus, on hi aporta branques i, sobretot, llana. Pon dos ous, al gener-febrer, i la femella els incuba durant 55-58 dies (per noms se'n desenvolupar un, perqu l'altre, que neixer ms debilitat, ser devorat per la mare).

Referncies.



Enllaos externs.
 mplia informaci, vdeos i fotografies sobre el trencals a Catalunya;
 mplia informaci sobre aquest ocell. ;
 El trencals a la Pennsula Ibrica. ;
 El trencals dels Pirineus.  i ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154598" title="L'Altra Rdio" nonfiltered="2603" processed="2599" dbindex="62637">
L'Altra Rdio s un programa de Rdio 4 (Rdio Nacional d'Espanya a Catalunya), dirigit i presentat per Cinto Niqui, que ha superat les 1700 edicions.

L'Altra Rdio va nixer a la temporada 1979-80. Amb el pas dels anys, ha esdevingut l'nic programa de la radiodifusi catalana especialitzat en les telecomunicacions i la cultura audiovisual.

Premis.
L'Altra Rdio ha rebut els segents guardons:
Premi Connexi dels anys 2006 i 2000, concedit per la Federaci Catalana d'Empresaris Installadors de Telecomunicacions.
Menci Honorfica en els 5ns Premis Rdio Associaci de Catalunya, l'abril de 2005.
Premi APEI 1999, concedir per l Associaci Profesional Espanyola d'Informadors de Premsa Rdio i Televisi. ;
Premi de la Fundaci Rafael Peris a la millor iniciativa cultural de la radiodifusi professional de 1995.

Enllaos externs.
http://altraradio.cat - Lloc web oficial de la rdio.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154615" title="CRP (Catalunya)" nonfiltered="2604" processed="2600" dbindex="62638">
El Centre de Recursos Pedaggics (CRP) s un servei educatiu del Departament d'educaci de la Generalitat de Catalunya a disposici dels centres escolars dels diferents territoris.
Aquest Servei est integrat per un nombre variable de professionals provinents de l'mbit educatiu que donen suport als centres educatius en temes diversos: formaci del professorat, dinmica educativa en general, mediateca (prstec i assessorament de recursos materials), elaboraci de materials didctics, etc. 

Existeixen diferents Centres de Recursos Pedaggics arreu de Catalunya , distributs per comarques o zones territorials concretes, i cadascun t assignada una rea geogrfica determinada per a la seva actuaci.

Enllaos externs.
 http://www.xtec.net/sgfp/crp/index.htm;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154617" title="Pandereta" nonfiltered="2605" processed="2601" dbindex="62639">


Una pandereta s un instrument musical de percussi que est format per un cercle de fusta, que t fixats uns sonalls rodons dobles, i una membrana subjectada, ben tibant a la vora del cercle.

Es fa sonar agafant-la pel crcol amb una m i sacsejant-la, o colpejant-la amb l altra m (o qualsevol altra part del cos). Tamb es pot fer lliscar un dit per la membrana, amb la qual cosa s obt un efecte sonor diferent.

La pandereta t un origen molt antic i s utilitza per acompanyar canons i danses tradicionals a tot Europa.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154619" title="Element SECIS" nonfiltered="2606" processed="2602" dbindex="62640">
En biologia, l'Element SECIS (de l'angls, SECIS: selenocysteine insertion sequence) s un motiu estructural (o seqncia de nucletids) del RNA missatger que fa que, davant la presncia d'un cod UGA, la cllula insereixi una selenocistena a la seqncia proteica que s'estigui traduint. El cod UGA, sense la presncia del l'Element SECIS, fa que s'aturi la traducci.

En eubacteria l'Element SECIS es troba poc desprs del cod UGA. En canvi, en archea i eucariotes, aquest element es troba en el segment 3'UTR de l'RNA missatger i pot afectar, en aquest cas, a ms d'un cod UGA.

L'element SECIS est definit per unes seqncies caracterstiques (nucletids situats en llocs concrets) i per una caracterstica estructura secundria. Aquesta estructura secundria s fruit de l'aparellament de bases del RNA missatges. En eucariotes, l'element SECIS cont aparellament de bases no cannics A-G, gens comuns en la natura i que sn crtics per a la funci d'aquest element.

En el camp de la bioinformtica s'han desenvolupat molts programes per buscar l'element SECIS en les seqncies del genoma. Aquests programes se solen fer servir per identificar selenoprotenes.

Referncies.
 ;
 ;
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154624" title="Front Labrit" nonfiltered="2607" processed="2603" dbindex="62641">


El Front Labrit s el front de capalera a Pamplona.

L'ajuntament n's propietari i el gestiona la Federaci Navarresa de Pilota. Va ser inaugurat l'any 1952, i el 2002 fou seu del Campionat del Mn de Pilota Basca. Ats l'ambient anims que s'hi viu s conegut com a La Bombonera, nogensmenys hi caben fins a 1.200 espectadors. Per les seues mesures, 36m, s un front curt, apte doncs per a jugar a pilota a m o a pala curta.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Front Labrit;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154629" title="Pedrenyal" nonfiltered="2608" processed="2604" dbindex="62642">

El pedrenyal s una arma de foc a manera d'escopeta curta, emprada els segles XVI i XVII, que es disparava amb pedrenyera, s a dir, amb pedra foguera.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154632" title="ADIGSA" nonfiltered="2609" processed="2605" dbindex="62643">
ADIGSA (Administraci, Promoci i Gesti, SA) s una empresa pblica del Departament de Medi Ambient i Habitatge que administra i gestiona els habitatges socials pblics de la Generalitat de Catalunya.

L'any 1985 Adigsa va rebre els traspassos de competncies de l'estat en matria d'habitatge pblic. 

Cal dir que tots els habitatges pblics traspassats presentaven un pssim estat i que poc a poc Adigsa ha anat solucionant els problemes, tot i que la marginalitat de molts d'aquests barris d'habitatge social encara continuen entrat el segle XXI.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154645" title="Xauarma" nonfiltered="2610" processed="2606" dbindex="62644">


El xauarma (de l'rab       ), dner kebab (en turc) o dner kebap s un plat originari de l'Orient Mitj, que consisteix en fines lmines de carn de xai rostides en un rostidor vertical, menjada en un pa de pita juntament amb vegetals i d'altres acompanyaments. S'ha fet popular a Europa com a menjar rpid, grcies a la influncia dels emigrants libanesos i turcs.

El terme dner kebab vol dir "carn a la graella giratria"; aix doncs, quan hom es refereix a un kebab fet amb pollastre, el terme que s'utilitza s tavuk kebab. Si b a Europa el mot kebab fa referncia al xauarma, als Estats Units es refereix al shish kebab, consistent en un pal de metall o fusta amb petits blocs de diferents tipus de carns (o peixos), amb o sense vegetals, que s rostit en una graella com si es tracts de broquetes.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154660" title="Depeche Mode" nonfiltered="2611" processed="2607" dbindex="62645">

Depeche Mode s un grup musical britnic format l'any 1980 a Essex, Anglaterra. s una de les bandes ms exitoses de les sorgides en l'poca del moviment dels New Romantics i de la New wave. Van formar part de l'escena musical "futurista" originada a Gran Bretanya cap a finals de la dcada dels 70 i principis dels 80, fortament influda per grups com Kraftwerk. Actualment, segueixent sent un grup d'un gran xit comercial i de pblic, tot mantenint alhora un important prestigi en el panorama musical.

Considerats des dels seus inicis com a grup de synthpop, no van trigar gaire a afegir nous elements musicals a aquesta etiqueta i a endurir el seu so, sovint incorporant-hi elements de rock, com ara les guitarres i les bateries, sobretot en directe; mentrestant, les seves lletres se sofisticaren progressivament i van passar a tractar temes ms obscurs.

Dintre de la seva discografia destaquen Songs of Faith and Devotion (1993) i Violator (1990). D'altres treballs tamb sn molt valorats per una gran part dels seus incondicionals, com els discos Ultra (1997) i Music for the Masses (1987).

Fins el 2006, est estimat que Depeche Mode ha venut ms de 72 milions de discos  a tot el mn i ha tingut 44 canons al Top 40 de les llistes de senzills del Regne Unit. De fet, malgrat (fins a la data) no haver aconseguit encara cap nmero 1, es tracta del grup amb ms entrades al Top 40 britnic. 

Durant la seva llarga trajectria, ha influt molts artistes de diferents gneres musicals  des del rock fins al synthpop o la msica dance, grups com Linkin Park o els Pet Shop Boys han reconegut la seva influncia , en part degut al seu esperit de renovaci amb cada nou disc i al seu s innovador dels samplers. Tot i que tenen molta influncia en la msica electrnica actual, generalment se'ls classifica dins del gnere alternatiu.

Depeche Mode van aparixer el 1980 com a quartet format per Dave Gahan, Martin Gore, Andrew Fletcher i Vince Clarke, tots ells arrelats a Essex i, en el cas dels tres ltims membres, fins i tot companys d'escola. Vince Clarke va deixar el grup el 1981, desprs de l'edici del seu primer lbum, Speak & Spell. El seu substitut, Alan Wilder, va formar-ne part des del 1982 fins a l any 1995, desprs de l'lbum Songs of Faith and Devotion i la seva corresponent gira promocional. Des d'aquest moment, i fins a l'actualitat, Depeche Mode han continuat la seva carrera com a trio.

 Membres actuals .

 David Gahan: Veu principal.

 Martin L. Gore: Sintetitzadors, guitarres i veu.

 Andrew Fletcher: Sintetitzadors, veu.

Membres pretrits.

 Vince Clarke: Sintetitzadors i veu (1980-1981).

 Alan Wilder: Sintetitzadors, bateria i veu (1982-1995).

Biografia.

1977-1980: Formaci.

Els orgens de Depeche Mode es troben al grup "Composition of Sound", format per Vince Clarke (sintetitzadors, programacions i veu principal), Martin Gore (sintetitzadors) i Andrew Fletcher (baix). Per abans de la formaci de "Composition of Sound", tots tres havien estat membres de diverses bandes paralleles: Clarke i Fletcher, ja a l'any 1977, van crear el seu propi grup, anomenat "No Romance in China", fortament influt per The Cure; Martin Gore tamb va participar a diverses bandes abans de co-fundar "Composition of Sound"  per exemple, amb el seu amic Philip Burdett (actualment, cantant de folk), el duet "Norman and the Worms", on tots dos hi tocaven la guitarra, i el grup "The French Look", amb Clarke, Rob Marlowe i Paul Redmond . Gore i Fletcher havien anat junts a l'escola (la Nicholas Comprehensive School); a ms, Clarke i Fletcher eren visitants ocasionals de la sala de concerts Van Gogh, on Gore havia actuat durant la seva poca a "Norman and The Worms".

Desprs dels dos primers concerts de "Composition of Sound", Clarke decid que volia concentrar-se a tocar els teclats i que, per tant, el grup necessitava un nou vocalista. L'escollit fou David Gahan, que va unir-se als seus nous companys el 1980 desprs que Vince Clarke el sents interpretant la can "Heroes" de David Bowie; un cop convertits en quartet, Fletcher canvi el seu baix per un sintetitzador i, aix, el so de la banda pass a ser totalment electrnic. Desprs d'haver estat acceptat al grup, Gahan va suggerir de canviar-ne el nom, i propos com a alternativa el nom d'una revista de moda francesa: Dpche Mode. Sovint s'ha tradut aquest nom a l angls com a "Fast Fashion"; en catal es podria traduir com "Noticiari de Moda".

1981-1985: Primers treballs.

Speak & Spell.

Ja constituts com a quartet i amb el nou nom, comenaren a actuar de manera habitual a clubs com la  Bridge House Tavern  al Canning Town de la ciutat de Londres o el "Croc's Glamour", a Rayleigh, on Depeche Mode van conixer un carismtic personatge de l'escena electrnica del moment: Stevo, l'amo de la discogrfica Some Bizarre, que els deman un tema per a una recopilaci que estava preparant amb una representaci de grups de pop electrnic i de msica industrial, el ja mtic "Some Bizarre Album"; la can escollida fou "Photographic".

Aquest tema atragu l'atenci de Daniel Miller (fundador del segell discogrfic Mute Records), que desprs de veure'ls en concert com a teloners de Fad Gadget, es va interessar pels quatre de Basildon i els ofer un contracte verbal, al cinquanta per cent: el grup pagaria la meitat de les despeses i rebria la meitat dels beneficis. La proposta de Miller fou acceptada i el primer resultat d aquest acord (segellat simblicament amb una encaixada) va ser "Dreaming of Me // Ice Machine", enregistrat al mes de desembre de 1980 i publicat el 20 de febrer de 1981; "Dreaming of Me" va arribar al nmero 1 de les llistes independents i es mantingu a la posici 57 de la llista general. Animats per aquest inesperat xit, Depeche Mode van enregistrar el seu segon senzill,  New Life , que va superar l anterior i va pujar fins al nmero 11. Ja al mes de setembre arriba el llanament de  Just Can t Get Enough , amb qu entren per primera vegada al Top 10 de les llistes angleses, concretament fins a la vuitena posici. Desprs d aquests tres xits, per octubre del 1981 Depeche Mode van treure a la venda el seu lbum de debut, Speak & Spell, que arrib fins al nmero 10 a la llista de vendes de la Gran Bretanya. La reacci crtica combin lnies elogioses al Melody Maker amb comentaris negatius com el publicat a la revista Rolling Stone en un article  on el periodista David Fricke donava una visi global bastant negativa sobre el corrent synthpop.

Tanmateix, malgrat la bona rebuda general de l'lbum i dels seus senzills, Clarke no n'estava satisfet i comen a mostrar senyals de disconformitat amb l'evoluci dels esdeveniments. Segons ell, s'estava donant massa importncia a la imatge, cosa que robava temps a les activitats del grup i, alhora, acabaria diluint el seu sentit artstic. Aix, a finals de 1981, ja acabada la gira britnica de promoci de l'lbum, Clarke va anunciar la seva intenci de deixar els Depeche Mode -que fu efectiva al mes de desembre- per posteriorment formar Yazoo a l'any 1982 i, desprs d'una srie de projectes puntuals, el grup Erasure a finals de 1985. Sense qui fins llavors havia estat el seu compositor principal, Martin L. Gore (que ja havia escrit les canons  Tora! Tora! Tora!  i  Big Muff , incloses a "Speak and spell") va agafar la responsabilitat de substituir Clarke com a compositor, a ms de donar al grup una nova orientaci musical, clarament diferenciada de la del seu predecessor.

A Broken Frame.

Pocs dies desprs de la sortida oficial de Vince Clarke, Depeche Mode tornaren als estudis per enregistrar un antic tema compost per Martin Gore quan tenia 16 anys, "See you", que aparegu al mes de gener de 1982 i, contra tot pronstic, super els registres dels senzills extrets de "Speak & Spell" i se situ al nmero 6 de les llistes del Regne Unit. Amb "See you", Depeche Mode utilitzaren per primera vegada un nou sintetitzador digital, el PPG Wave 2.

Per malgrat l'xit de "See you", tant els membres del grup com Daniel Miller van reconixer la necessitat d'incorporar un nou membre per acabar de suplir la baixa de Clarke, i amb aquesta finalitat van posar un anunci al Melody Maker per buscar una persona que toqus els teclats ("Grup conegut busca teclista, menor de 21 anys; noms gent seriosa"). Alan Charles Wilder, de 22 anys, teclista de formaci clssica i ja amb experincia com a msic, respongu l'anunci, tot i que hagu de mentir sobre la seva edat. Desprs de dues audicions amb Daniel Miller, Wilder fou acceptat, per malgrat haver estat adms, Daniel Miller va informar a Alan que la seva participaci no seria necessria per la gravaci de l lbum, ja que els membres del grup volien demostrar que eren capaos de fer un disc sense Vince Clarke. S que particip, en canvi, a les promocions televisives i a la primera gira mundial de Depeche Mode, anomenada "See you Tour".

Durant els segents mesos d aquell any aparegueren dos senzills ms,  The Meaning of Love  (12) i  Leave in Silence  (18); finalment el seu segon lbum, A Broken Frame, sort a la venda al mes de setembre. "A Broken Frame", el primer disc del grup compost ntegrament per Martin Gore, s un lbum considerat com un treball de transici; alguns temes com "The Meaning of Love" o "A Photograph of You" mostren encara la influncia de l'estil ms pop de Vince Clarke, per en d'altres ("Leave in Silence", "Monument") Martin explora atmosferes ms obscures, que posaven els fonaments de la direcci que prendria la banda a partir del segent treball. El primer treball de Depeche Mode amb Alan Wilder com a membre oficial va aparixer l'any 1983: era el senzill "Get the Balance Right!" (13).

Construction Time Again.

Per al seu tercer treball, Construction Time Again, Depeche Mode decidiren de treballar amb el productor Gareth Jones. L'lbum va veure el primer canvi drstic en el so del grup, degut en part a la introducci de dos famosos samplers, l'Emulator i el Synclavier, que s'afegien als sintetitzadors analgics que havien fet servir fins aquell moment. Mostrejant els sons d'objectes metllics, estacions de tren i desballestaments de cotxes per crear-hi atmosferes i melodies, Depeche Mode aconsegueixen un so proper a la msica industrial, similar al que havien mostrat grups com SPK o Einstrzende Neubauten, a qui Martin Gore havia vist en concert a Berln. Acompanyant a la msica, les lletres de Martin L. Gore tamb evolucionen, centrant-se aquesta vegada en problemes poltics i socials, mostrant el que Alan Wilder havia anunciat temps abans de la publicaci de l'lbum, quan coment que el grup estava preparant un disc conceptual sobre el socialisme. 

Un bon exemple d aquest nou so va ser el primer senzill, "Everything Counts" -que ha esdevingut un dels seus temes clssics-, amb una lletra que crtica la manca d'escrpols i l'avarcia de les grans companyies multinacionals. "Everything counts" va aconseguir arribar al nmero 6 de les llistes de la Gran Bretanya, a ms d entrar al Top 30 a Sussa, Sucia i Alemanya Occidental. Alan Wilder va contribuir a l lbum ja com a membre de ple dret, mostrant els seus coneixements tcnics durant les sessions a l'estudi i, a ms, escrivint dues canons: "The Landscape is Changing" i "Two minute warning". Posteriorment aparegu un nou senzill amb el tema "Love, in itself" (nmero 21 a la Gran Bretanya).

Com a resultat de la gira de presentaci del disc (anomenada "Construction Time Again Tour"), el grup visit per primera vegada escenaris de ciutats dels Pasos Catalans, en concret Valncia (a "Pach") i Barcelona (a la sala "Studio 54").

Some Great Reward i The Singles 81-85.

Poc abans de comenar els treballs d'enregistrament del quart lbum de Depeche Mode, Gore va anar-se'n tot sol una temporada a Berln, tot buscant-hi la inspiraci necessria per compondre els nous temes; de fet va allotjar-se a un pis situat a prop dels estudis Hansa Mischraum, on ja havien tingut lloc les mescles del seu disc anterior. El nou senzill del grup, "People are people", que denuncia a la seva lletra els prejudicis i la violncia racista, aparegu el mar de 1984; no tan sols va resultar ser el seu senzill ms reeixit a Gran Bretanya (on arrib al nmero 4) sin que, a ms, puj al nmero 13 nord-americ i signific el seu primer gran xit als Estats Units. Com a resultat, el segell discogrfic Sire Records edit una recopilaci amb 9 temes seleccionats entre els discos precedents del grup, anomenada tamb People are People.

A finals d'agost de 1984 Depeche Mode editaren el seu nou disc de llarga durada, Some Great Reward. L's de samplers potents, com el NED Synclavier i la nova versi de l'Emulator  l'Emulator II, de molt recent aparici , els va permetre de construir un disc (enregistrat als estudis Hansa, de Berln) amb un so molt directe i percussiu, que va tenir una molt bona acollida per part de la crtica; "Some Great Reward" va ser el primer LP de Depeche Mode que entr a les llistes dels Estats Units, i va arribar al Top 5 a molts estats europeus. Lricament, Gore explora en aquest disc temes ms obscurs que el seu anterior treball i deixa de banda les preocupacions socials, per crear temes que, en alguns casos, provocaren una forta polmica: per exemple, les connotacions sexuals sadomasoquistes de la lletra de "Master and Servant" (9), les relacions adlteres amb "Lie to Me", o sobre l'arbitrarietat de la justcia divina amb "Blasphemous Rumours" (16), un tema inspirat en les vivncies de Martin a un collectiu religis juvenil anomenat The Boys Brigade per on tamb havien passat Fletcher o el mateix Vince Clarke, i que molta gent arrib a considerar ofensiu. "Some great Reward" inclou tamb la balada "Somebody", escrita i interpretada per M. Gore, que amb un arranjament molt bsic (noms piano, veu i efectes sonors) serv de contrapunt a l'atmosfera general de l'lbum.

Depeche Mode van dur a terme entre 1984 i 1985 la seva gira ms ambiciosa i ms reeixida, anomenada "Some Great Reward Tour"; una mostra d'aquestes actuacions es pot veure en el vdeo "The world we live in and live in Hamburg" (1985)  anomenat aix en referncia a una lnia de la lletra de "Somebody" , testimoni del concert que el grup realitz a Hamburg durant aquesta gira.
 
El 1985, Mute public una recopilaci, The Singles 81-85, amb els senzills que el grup havia editat fins aleshores, juntament amb dos temes nous, "Shake the Disease" (nmero 4 a Alemanya, 5 a Sucia, 6 a Sussa i 13 a Frana) i "It s Called a Heart" (8 a Alemanya, 7 a Sucia i Sussa i 29 a Frana). Als Estats Units tamb hi aparegu una recopilaci equivalent -que s'afegia a la que havia editat anteriorment Sire Records- per amb un repertori un xic diferent i amb el ttol Catching up with Depeche Mode. Com a complement visual, Mute Records edit una recopilaci dels vdeoclips que havien editat fins a la data (exceptuant els corresponents a "A Broken Frame"), anomenada "Some great Videos". Aquestes recopilacions van servir perqu el grup pogus descansar i alliberar-se de part de la tensi acumulada durant aquesta poca; de fet, el 1985 havia estat un any difcil, en qu el quartet va viure una primera crisi que pos a prova la seva resistncia.

1986-1989: La construcci d'un grup massiu i de culte.

Black Celebration.

El so de Depeche Mode rep una nova transformaci el 1986, amb el seu quinz senzill  Stripped  (15) i l lbum que l acompanya, Black Celebration. Com a complement a les sonoritats industrials que els havien caracteritzat durant els seus dos ltims treballs, el grup introdueix un so sinistre i altament atmosfric, acompanyat per unes lletres de Martin Gore molt ms tristes i profundes. El procs de composici i enregistrament de "Black Celebration" fou el ms intens i complex que el grup havia dut a terme fins aleshores; de fet, Martin en va quedar tan afectat que arrib a pensar que s'havia esgotat i que no podria continuar component.

Com en els discos anteriors, els samplers van aclaparar el protagonisme i foren emprats per enregistrar fins i tot sons de ganivets, focs artificials o motors. En l lbum, inclouen una versi revisada de la can  Fly on the Windscreen , que s havia incls originriament a la cara B del senzill  It s Called a Heart . El grup va decidir de millorar-la i incloure-la al disc, rebatejant la pea amb el nom de  Fly on the Windscreen   Final . Desprs de "Stripped", el grup edita dos senzills ms, "A question of lust" (28) i "A question of time" (17).

El to obscur de "Black Celebration" i el vestuari dels membres de Depeche Mode en aquesta poca (bsicament cuiro negre) don com a resultat que el grup comen a ser associat amb la cultura gtica, que va comenar a Anglaterra i havia anat guanyant popularitat a Estats Units, on la msica de la banda havia guanyat adeptes grcies a rdios universitries i emissores de rock modern, com la KROQ a Los Angeles o la WLIR a Long Island i Nova York i, per tant, comenaren tenint un pblic alternatiu, quan a les rdios convencionals hi predominava el "soft rock" o el "disco hell". Aquesta visi del grup contrastava amb la visi europea: malgrat el to cada cop ms fosc i seris de les seves canons, i encara que a alguns estats com Alemanya eren considerats un grup proper als de culte, a Europa en general se'ls veia com a dols d adolescents, i apareixien a les revistes destinades a aquest pblic, fet que donava arguments als seus detractors.

Aquell any tamb va ser molt important per la formaci en l'aspecte visual, ja que s quan comena la relaci de Depeche Mode amb l'artista Anton Corbijn, que va dirigir el vdeo musical de la can "A Question of Time" . Una relaci que continua a l'actualitat: Anton Corbijn ha dirigit 19 vdeos ms del grup  (l'ltim, "Suffer Well", a l'any 2006), s'ha encarregat de les seves posades en escena en viu, s responsable de moltes de les portades dels seus treballs i ha realitzat multitud de sessions fotogrfiques de promoci.

Encara a l'any 1986, Wilder edit el seu primer treball en solitari, sota el pseudnim de Recoil. Aquest primer lbum es diu 1+2; sn dues peces llargues, instrumentals, compostes mitjanant l's de sons provinents de canons de Depeche Mode, per situades en un context musical molt diferent.

Music for the Masses i 101.



De cara a la preparaci del seu nou disc, el 1987 Depeche Mode van decidir de collaborar amb un nou productor. Hi ha diversos factors que expliquen aquest canvi: d'una banda, i degut a l'xit que grups com Depeche Mode estaven tenint, Mute Records havia crescut molt i havia esdevingut una de les companyies discogrfiques ms importants de Gran Bretanya, fet que exigia molta dedicaci administrativa per part de Daniel Miller; d'altra banda, en el passat la seva presncia havia estat causa d'algunes friccions entre els membres del grup. Tots aquests factors i la voluntat de dotar d'un nou so al disc que estaven preparant van convncer a totes les parts implicades de la necessitat d'una nova incorporaci; l'escollit va ser David Bascombe, ja conegut per la seva collaboraci dos anys abans amb Tears for Fears. De totes maneres, la feina de Bascombe va ser ms tcnica que creativa, i el grup (en particular, Alan Wilder) s'encarreg de prcticament tota la feina de producci.

El resultat, Music for the Masses, va ser un disc on Depeche Mode continuaven amb l'experimentaci de discos precedents, si b el seu ambient s menys obscur i introspectiu que el de, per exemple, Black Celebration. Tot i que els seus senzills ("Strangelove", "Never let me down again" i "Behind the wheel") amb prou feines van entrar al Top 25 britnic (nmeros 16, 21 i 22, respectivament), s que van aconseguir entrar al Top 10 de nombroses llistes europees. A ms, "Music for the Masses" fou el disc que possibilit el triomf comercial definitiu del grup als Estats Units, on fins llavors no havien tingut unes vendes significatives.

Animats per aquest xit, Depeche Mode van realitzar durant els anys 1987 i 1988 la seva gira mundial ms ambiciosa, la "Music for the Masses Tour", que tingu el seu punt culminant al mtic concert del 18 de juny de 1988 a l'estadi Rosebowl de Pasadena, amb una entrada de 70.000 espectadors. Aquest concert va ser enregistrat i publicat en format doble LP, CD i cassette, anomenat 101, degut que es tract justament del concert nmero 101 de la gira. A ms del disc, va aparixer un documental del "Music for the Masses Tour", filmat pel director D.A. Pennebaker, conegut per haver estat l'autor, als anys 60, d'un documental sobre Bob Dylan, anomenat "Don't look back". Per promocionar el disc, van publicar un single amb la versi en directe del tema "Everything counts".

Tamb l'any 1988 va veure l'aparici d'una nova recopilaci de vdeos, anomenada "Strange", que inclou els vdeos dels singles extrets de "Music for the masses", ms els vdeos dels temes "Pimpf" i "A question of time" (aquest ltim, de l'lbum "Black Celebration").

Desprs de l'aparici de 101, Gore edit el seu primer treball en solitari: un EP de 5 canons, anomenat Counterfeit EP. Tots els temes sn versions de canons d'altres autors; per exemple, "Motherless child" i "In a manner of speaking", de Tuxedomoon. Parallelament, Wilder ja havia editat l'any anterior un nou lbum de Recoil, anomenat Hydrology, format per llargues peces instrumentals, com l'anterior, per molt ms meldic. Posteriorment "Hydrology" i "1+2" van ser editats en un nic CD.

Els anys 90: Fama, conflictes i renaixement.

Violator.

Desprs de l'xit de "Music for the masses" i de la gira mundial, Depeche Mode enfocaven la dcada dels 1990 amb la responsabilitat de crear un nou disc. Com a aven d'aquest nou lbum, van editar l'estiu de 1989 un nou single: "Personal Jesus". Segons explica el mateix Martin, la idea original era "donar temps" perqu, a poc a poc, el tema ans pujant a les llistes britniques, i aix poder anar treballant parallelament en el nou lbum. Per la realitat va superar totes les previsions: rpidament "Personal Jesus" arrib al nmero 13 i esdevingu el seu senzill ms venut. El tema (la lletra del qual estava basada, segons afirm el mateix Martin, en un llibre de Priscilla Presley sobre la seva vida amb Elvis Presley, anomenat "Elvis and me") vingu acompanyat d'una campanya publicitria que s'hagu de retirar posteriorment per suposades connotacions antirreligioses.

Posteriorment, ja al mes de febrer del 1990, aparegu un nou senzill: "Enjoy the silence", un dels temes ms famosos del grup. Inicialment s'havia concebut la can com una balada cantada per Gore, per posteriorment Wilder tingu la idea de convertir-lo en una pea ms rtmica i ballable; llavors Gore afeg unes parts de guitarra i completaren el tema, que puj fins al nmero 6 de les llistes britniques i al nmero 1 a molts estats europeus. El nou disc, Violator, va veure la llum un mes desprs; considerat per bona part dels fans i dels crtics com el seu millor lbum i un dels millors discos del segle XX, "Violator" mostra una nova metamorfosi en el so del grup, amb ms guitarres i un bon repertori de sintetitzadors clssics. El disc va ser produt per Depeche Mode i Flood, i mesclat per Franois Kevorkian (exceptuant "Enjoy the silence", mesclada per Daniel Miller i Flood); Flood ja era un productor conegut, desprs de les seves collaboracions amb Nick Cave and The bad Seeds, Nitzer Ebb i Erasure, entre d'altres. Va debutar al Regne Unit al nmero 2, i fins a la data, ha venut ms de vuit milions d'exemplars.

Per presentar mundialment l'lbum, Depeche Mode iniciaren una nova gira, anomenada "World Violation Tour", que, novament, va ser tot un xit. Durant la gira, el grup edit dos senzills ms, "Policy of truth" (16) i "World in my eyes" (17), i un nou treball videogrfic, anomenat "Strange Too", que cont els vdeos dels quatre senzills extrets de l'lbum, juntament amb dos vdeos nous, dels temes "Halo" i "Clean", tots ells dirigits per Anton Corbijn.

Acabada la gira, els membres del grup van decidir de prendre's l'any 1991 per descansar i dedicar-se a temes personals; aquesta inactivitat noms va ser interrompuda per a l'edici del tema "Death's door" -compost i cantat per Gore- per a la banda sonora de la pellcula "Until the end of the world", del director Wim Wenders. Gore tingu una filla i es dedic a la vida familiar i a preparar les canons del que havia de ser el segent lbum de Depeche Mode. Wilder collabor com a productor del nou lbum del grup Nitzer Ebb i, alhora, treball en un nou lbum de Recoil, anomenat Bloodline, que compt amb collaboracions d'artistes com el bluesman Bukka White i Douglas McCarthy (el cantant de Nitzer Ebb). Per la seva part, Fletcher va obrir un restaurant a Londres, anomenat "Gascogne". Per David Gahan no segu les passes dels seus companys i fu un gir radical a la seva existncia: fins aleshores casat i pare d'un fill, es divorci de la seva dona Joanne i se'n va anar a viure als Estats Units amb la seva nova parella, Theresa Conroy, amb qui es cas el 1992; a ms va canviar radicalment la seva imatge, ara amb cabells llargs, masclet i la pell plena de tatuatges .

Songs of Faith and Devotion.

Depeche Mode van comenar els treballs de preparaci del seu nou lbum a principis de l'any 1992; van llogar un xalet a La Moraleja, a prop de Madrid, on comenaren a donar forma al material que Gore havia compost, una altra vegada amb la collaboraci de Flood a la producci. Durant aquests primers mesos el grup va tenir els seus primers enfrontaments interns, motivats en bona part pels canvis en la personalitat de David Gahan, que era focus quasi constant de discussions.

En total, els treballs d'enregistrament i mescles del disc es van allargar fins al desembre del 1992, als estudis Chteau du Pape (Hamburg) i Olympic Studios (Londres). L'edici del disc, anomenat Songs of Faith and Devotion, va endarrerir-se fins al mar de 1993. Continuant amb la tradici de canviar el seu so amb cada lbum, SOFAD mostra la cara ms rockista del grup. Ms guitarres que mai (sovint distorsionades)  i bateries acstiques -tocades per Wilder- acostaven el so de Depeche Mode al corrent grunge, aleshores molt de moda grcies als treballs de grups com Nirvana, Alice in Chains o Pearl Jam. Lricament, l'lbum cont moltes referncies a temes i sentiments religiosos, una de les temtiques recurrents de Gore. El primer senzill de l'lbum va ser "I feel you" (8), amb un toc de blues, seguit per "Walking in my shoes" (14) i "Condemnation" (9), un dels temes ms emotius de Depeche Mode, amb referents gospel.

L'estiu de 1993 va veure l'inici d'una nova gira mundial, anomenada "Devotional Tour", amb 180 concerts arreu del mn. A finals d'any, s'edit una versi en directe de l'lbum, anomenada Songs of Faith and Devotion Live, amb versions de tots els temes interpretades a Copenhaguen, Mil, Livin i New Orleans, juntament amb un vdeo que recollia seleccions de peces interpretades als concerts de Barcelona, Livin i Frankfurt, anomenat "Devotional". Durant la gira, les tensions al si del grup van accentuar-se; Fletcher no va participar a una part de la gira per causa d'un collapse nervis (va ser substitut per Daryl Bamonte), i les addiccions de Gahan a la droga i la beguda estaven comenant a passar-li factura. A principis de l'any segent s'edit un nou senzill, el tema "In your room" (8), que constituiria l'ltim material discogrfic de Depeche Mode amb Alan Wilder com a membre. Desprs d'una srie de concerts anomenada "Exotic Tour" (que els port a llocs com Tailndia o Hawaii) i de l'estiuenca "USA Summer Tour", la gira acab el 8 de juliol de 1994 a Indianpolis.

Crisi i ressorgiment: Ultra.

L'1 de juny de 1995, el dia del seu 36 aniversari, Alan Wilder feia des de Mute Records una declaraci on anunciava que se separava de Depeche Mode. Segons les seves paraules, Wilder se sentia dolgut pel poc reconeixement i agrament que havia rebut per tota la feina i l'esfor que havia dedicat al seu xit, a ms de remarcar que les relacions amb els altres membres s'havien deteriorat considerablement fins al punt d'haver hagut d'aguantar situacions intolerables.

El grup, doncs, entrava en crisi, i l'estat de salut de Gahan encara empitjorava ms les coses. Per acabar-ho d'adobar, el seu matrimoni amb Theresa Conroy s'ensorrava per moments i la parella, finalment, es divorci el 1995. Desprs d'un fallit intent de sucidi que va estar a punt de portar-lo a la pres i d'una sobredosi d'herona i cocana que va provocar-li una aturada cardaca -de la qual se'n recuper miracolosament-, Gahan entr en un programa de rehabilitaci a la clnica Exodus, de Los Angeles, per poder superar les seves addiccions. Parallelament, Gore ja havia intentat reactivar el grup a la tardor de 1995, amb un nou productor, Tim Simenon, cervell del grup Bomb the Bass. Tot i que les primeres sessions no convidaven a l'optimisme, ja a l'any 1996, amb Gahan complint la rehabilitaci, el procs d'enregistrament s'acceler i els Depeche Mode pogueren enllestir un disc nou.

El nou lbum, Ultra, va aparixer a l'abril del 1997, precedit pel senzill "Barrel of a gun" (4). Aquest tema -possiblement un dels ms obscurs de tota la carrera de Depeche Mode- mostra la nova orientaci de la seva msica, a mig cam entre el pop electrnic, el hip hop i la msica industrial, i va ser un important xit comercial a Europa. La crtica va rebre l'lbum amb expectaci -degut a la srie de circumstncies negatives que havien envoltat el grup durant els ltims anys-, per contrriament als discos anteriors (i per primera vegada en molts anys) hi va haver molta divisi d'opinions. Curiosament, va coincidir amb el nou disc en solitari de Wilder amb el pseudnim de Recoil, anomenat Unsound Methods. Posteriorment aparegueren els senzills "It's no good" (5) -que enllaa amb el so dels Depeche Mode ms clssics-, "Home" (23) -una balada amb veu de Martin Gore i arranjaments de corda- i un tema fora complex i agressiu, "Useless" (28).

Tamb per primera vegada en molts anys, el grup no va fer cap gira de presentaci de l'lbum. Noms a l'any segent hi hagu una mini-gira de tres mesos per promocionar el single "Only when I lose myself" (17), novament produt per Tim Simenon, i un nou disc, la recopilaci The Singles 86-98; a ms s'edit una versi remasteritzada de l'anterior, The Singles 81-85, que incorporava com a atractiu la versi del tema "Photographic" inclosa al "Some Bizarre Album".  Al mes de juliol aparegu un lbum de versions, anomenat "For the masses", que incloa reinterpretacions de temes clssics de Depeche Mode per grups com Smashing Pumpkins (que versionaren Never let me down again) o Rammstein (Stripped).

Depeche Mode al segle XXI.

Exciter.



Depeche Mode tornaren als estudis l'any 2000, aquesta vegada amb la cooperaci de Mark Bell com a productor. Bell havia estat membre del grup LFO, un dels grups ms coneguts de l'escena techno britnica de principis dels anys 90, com Orbital o Underworld, entre d'altres; a ms, comptava al seu currculum amb la producci del disc "Homogenic", de Bjrk. L'lbum resultant d'aquestes sessions, Exciter, va aparixer per maig del 2001, precedit per "Dream on" (6), el primer single, i presentava influncies d'estils com el glitch o l'IDM, tots ells ben coneguts per Bell. "Exciter" va accentuar encara ms la divisi d'opinions que havia viscut "Ultra"; si b algunes crtiques van lloar l'atmosfera reflexiva i tranquilla general de l'lbum, d'altres van considerar que el treball de Bell a la producci com a molt millorable. Flood torn a collaborar amb Depeche Mode (per primera vegada des de les sessions de "SOFAD") remesclant una versi de "Freelove" que fou publicada en format senzill i arrib al nmero 19 britnic; les diferncies entre la versi de Flood i la que aparegu a l'lbum sn notables.

Malgrat aquests precedents, la gira mundial que acompany l'lbum ("Exciter Tour") fou una de les ms exitoses de la histria del grup; una mostra dels concerts d'aquesta gira es pot veure al DVD "One night in Paris", aparegut a l'any 2002, i que recull el concert celebrat al Palais Omnisport (Pars Bercy) el 10 d'octubre del 2001. El single "I feel loved" (12) tamb va tenir fora xit; l'altre single extret de l'lbum va ser "Goodnight lovers", si b aquest tema noms va ser llanat com a senzill a Europa.

Projectes particulars.

La tbia acollida que va rebre "Exciter" va servir com a catalitzador per a projectes personals dels membres de Depeche Mode. Fletcher cre el segell discogrfic Toast Hawaii (inspirat en el nom d'un sandvitx que el grup solia menjar durant les sessions d'enregistrament als estudis Hansa, de Berln), que edit els primers treballs de Client, i que actualment no compta amb cap banda al seu repertori.

D'altra banda, l'any 2003 Gore decid de publicar el seu primer lbum en solitari (ats que "Counterfeit", aparegut l'any 1989, era ms prpiament un EP que un disc de llarga durada), anomenat Counterfeit; com en el cas anterior, es tracta d'una collecci de versions de temes originals de Velvet Underground i David Bowie, entre d'altres. Gore, a ms, collabor amb el grup Client, fent els cors en el tema "Overdrive" (del seu lbum City) i tocant la guitarra al tema "Cloud nine" del grup Onetwo, duet format per Claudia Brcken (ex-cantant de Propaganda) i Paul Humphreys (teclista i cantant dels Orchestral Manoeuvres in the Dark).

Per la seva part, tamb a l'any 2003, Gahan public el seu primer disc en solitari, anomenat Paper monsters, amb canons escrites per ell mateix en collaboraci amb Knox Chandler, msic amic seu. L'xit de l'lbum va ser moderat, amb crtiques tamb molt diverses; tot i aix, la gira de promoci d'aquest lbum s que fou molt ben rebuda. Possiblement, aquesta resposta positiva del pblic serv perqu Gahan comencs a pressionar sobre la inclusi de material compost per ell en els propers lbums de Depeche Mode, cosa que fins aleshores no s'havia plantejat de proposar; fins i tot arrib a comentar en una ocasi que "No podem continuar com fins ara" , en relaci amb l'autoria de les composicions del grup.

Un retorn celebrat: Playing the angel.



Per tal d'omplir l'espai temporal entre lbums, Mute Records va editar el doble disc Remixes 81-04, que inclou remescles d'una extensa selecci de peces del grup, des dels seus inicis fins a l'actualitat, realitzades per msics i DJs famosos. Un dels temes ms destacats s "Enjoy the silence '04" (7), que s la versi del fams tema incls a l'lbum "Violator" per Mike Shinoda, membre del grup Linkin Park, i que fou publicat en format senzill.

A l'estiu de l'any 2005, Depeche Mode van editar un nou senzill, anomenat "Precious". El tema (produt per Ben Hillier, com la resta del disc) va tenir molt bona acollida i puj rpidament al nmero 4 de les llistes britniques. Pel que fa al nou disc, anomenat Playing the Angel, aparegu al mes d'octubre i va rebre crtiques molt positives. Fans i crtics el consideren un molt bon lbum, a l'alada dels clssics, i les seves vendes han millorat els registres dels treballs anteriors.

"Playing the angel" s un disc singular en alguns sentits. En primer lloc, s el primer lbum de la histria de Depeche Mode que inclou canons escrites per David Gahan (es tracta de "Suffer well", "I want it all" i "Nothing's impossible", amb lletra de Gahan i msica d'Andrew Phillpott i Christian Eigner) i, per tant, el primer lbum des de "Some great reward" que inclou canons no escrites per Martin Gore (en aquella ocasi es tract del tema "If you want", escrit per Alan Wilder).

Desprs de "Precious", aparegueren alguns senzills ms, "A pain that I'm used to" -que inclou Fletcher tocant el baix-, "Suffer well" -el primer single no escrit per Martin Gore des de l'poca de "Just can't get enough", escrit per l'ex-membre Vince Clarke- i "Lillian / John the revelator". Desprs del llanament de "Playing the angel", el grup inici una nova gira mundial, anomenada "Touring the angel", amb el subttol "Pain and suffering in various cities", que s un joc de paraules amb el subttol de l'lbum, "Pain and suffering in various tempos". Com en els casos anteriors, la gira (que pass per Barcelona els dies 10 i 11 de febrer de 2006) va ser un gran xit. Tamb va editar-se un DVD amb un concert de la gira, en aquest cas enregistrat a prop de Mil, anomenat "Touring the Angel: Live in Milan".

Del 2006 al 2008.



Desprs de la gira, Depeche Mode editaren una nova recopilaci que abasta tot el seu perode discogrfic, des dels inicis fins al present, anomenada The Best Of, Volume 1, amb la inclusi d'un tema nou, anomenat "Martyr", que ja havia estat enregistrat durant les sessions de "Playing the angel", per que finalment es decid que no encaixava amb l'atmosfera general del disc.

A ms, entre els anys 2006 i 2007 s'ha produt una srie de reedicions dels discos de Depeche Mode en format 5.1, juntament amb un documental per a cada lbum amb informaci sobre el seu procs d'enregistrament; tamb han aparegut noves edicions en vinil deluxe de tots els discos de Depeche Mode. Addicionalment s'ha posat a la venda per descrrega directa des d'iTunes el catleg complet del grup, juntament amb els senzills, cares B, remescles i algunes versions indites, amb el nom de The Complete Depeche Mode.

Gahan va aprofitar el "descans" en les activitats de Depeche Mode per editar, a l'any 2007, el seu segon lbum en solitari, anomenat Hourglass, amb material escrit aquest cop en collaboraci amb Andrew Phillpott i Christian Eigner. El seu primer single fou "Kingdom".

Nou disc i nova gira mundial: Tour of the Universe.

Segons les ltimes informacions, s'ha postulat el dia 21 d'abril de 2009 com a data orientativa del llanament del seu nou disc, encara sense ttol. Per preparar-lo, el grup ha tornat a comptar amb Ben Hillier com a productor.

Ja al mes d'agost comenaren a filtrar-se alguns detalls de la segent gira, com el seu inici a Israel . El dia 6 d'octubre de 2008 Depeche Mode van fer una conferncia de premsa a Berln, on mostraren petits trossos de dues noves composicions  "Wrong" i "Peace"  i anunciaren les dates d'algunes actuacions de la seva propera gira mundial, anomenada "Tour of the Universe":

 10 de maig de 2009: Tel Aviv;
 12 de maig de 2009: Atenes;
 14 de maig de 2009: Istanbul;
 16 de maig de 2009: Bucarest;
 18 de maig de 2009: Sofia;
 20 de maig de 2009: Belgrad;
 21 de maig de 2009: Zagreb;
 23 de maig de 2009: Varsvia;
 25 de maig de 2009: Riga;
 27 de maig de 2009: Vilnius;
 30 de maig de 2009: Londres;
 2 de juny de 2009: Hamburg;
 4 de juny de 2009: Dsseldorf;
 7 de juny de 2009: Leipzig;
 10 de juny de 2009: Berln;
 12 de juny de 2009: Frankfurt;
 13 de juny de 2009: Munich;
 16 de juny de 2009: Roma;
 18 de juny de 2009: Mil;
 20 de juny de 2009: Werchter (Blgica);
 22 de juny de 2009: Bratislava;
 23 de juny de 2009: Budapest;
 25 de juny de 2009: Praga;
 27 de juny de 2009: Pars;
 30 de juny de 2009: Copenhaguen;
 2 de juliol de 2009: Bergen (Noruega);
 3 de juliol de 2009: Arvika (Sucia);
 9 de juliol de 2009: Bilbao  ;
 11 de juliol de 2009: Porto;

A finals del 2008, en unes declaracions recollides al diari Los Angeles Times , Gahan don alguns detalls ms sobre el nou disc; en particular, clarific que el ttol real de "Peace" s "Peace will come to me" i descrigu l'atmosfera de l'lbum com "espiritual", tot donant alhora alguns detalls sobre el seu enregistrament, en qu el grup utilitz antics sintetitzadors i caixes de ritmes analgics. Tres d'entre les seves tretze canons sn obra de Gahan, Phillpott i Eigner; el primer senzill, "Wrong"  una de les canons mostrades a la conferncia d'octubre del 2008 a Berln , ser publicat al mes de febrer.

Discografia.


 Speak & Spell (1981);
 A Broken Frame (1982);
 Construction Time Again (1983);
 Some Great Reward (1984);
 Black Celebration (1986);
 Music for the Masses (1987);
 Violator (1990);
 Songs of Faith and Devotion (1993);
 Ultra (1997);
 Exciter (2001);
 Playing the Angel (2005);

Msics collaboradors en directe.

 Hildia Campbell: cors (1993 1994).
 Samantha Smith: cors (1993 1994).
 Daryl Bamonte: teclats (1994).
 Dave Clayton: teclats (1997).
 Janet Ramus: cors (1998).
 Jordan Bailey: cors (1998 2001).
 Georgia Lewis: cors (2001).
 Christian Eigner: bateria i, ocasionalment, composici (1997 Actualitat).
 Peter Gordeno: teclats i, ocasionalment, baix i guitarra elctrica (1998 Actualitat).

 Referncies .


 Bibliografia . 
 Depeche Mode: Los ltimos amantes, Elena Cabrera, Ed. La Mscara, 1999.
 Depeche Mode; Silvia Grijalba, Ed. La Mscara, 1993.
 Depeche Mode: A Short Film (dirigit per Sven Harding), 1998.

Enllaos externs.

 La seva pgina web oficial;
 La pgina web oficial de Mute Records;
 Instruments utilitzats per Depeche Mode;
 Depeche Mode - Electropop Top 10;
 La pgina web oficial de Recoil;
 Entrevistes i articles;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154662" title="Richard von Krafft-Ebing" nonfiltered="2612" processed="2608" dbindex="62646">

Richard von Krafft-Ebing (14 d'agost 1840   22 de desembre 1902), va ser un psiquiatra alemany, autor de nombroses obres, entre les quals es destaca la Psychopathia Sexualis (1886). 

Algunes de les seves obres;
  Psychopathia Sexualis (1886), reimpressi de Bloat Books, 1999; ISBN 0965032418  ;
  Die Melancholie: Eine klinische Studie, (1874);  ;
  Grundz ge der Kriminalpsychologie f r Juristen, (Segona edici) (1882);  ;
  Die progressive allgemeine Paralyse, (1894);  ;
  Nervosit t und neurasthenische Zust nde. (1895).  ;
 
Treballs traduts al angls per Craddock;
  An Experimental Study in the Domain of Hypnotism, (Nueva York y Londres, 1889);  ;
  Psychosis Menstrualis, (1902);  ;
  Psychopathia Sexualis, (1903);  ;
  Text Book of Insanity, (1905).

 Enllaos externs.

 Biografia ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154664" title="Pedrenyal (geologia)" nonfiltered="2613" processed="2609" dbindex="62647">
El pedrenyal s una roca sedimentria de color negre. s una varietat del slex i antigament s'emprava com a pedra foguera.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154665" title="Vanadinita" nonfiltered="2614" processed="2610" dbindex="62648">


La vanadinita s una espcie mineral de la classe VII (vanadats) composta per clorovanadat de plom, Pb5(VO4)3Cl, que cristallitza en el sistema hexagonal, i que sol aparixer a la zona d'oxidaci dels dipsits de minerals primaris de plom com s ara la galena. Es troba en cristalls en forma de prisma hexagonal amb ms amplada que alada, generalment de color vermell o marrons, de vegades groguenc. Forma part d'una srie amb la mimetita (Pb5(AsO4)3Cl) i la piromorfita (Pb5(PO4)3Cl). La duresa Mohs s 3 i la densitat es troba entre 6,8 g/cm3 i 7,1 g/cm3. Sn molt apreciades les vanadinites de Mibladen (Marroc) i Globe (Arizona). Poc freqent a Catalunya.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154671" title="Pedra foguera" nonfiltered="2615" processed="2611" dbindex="62649">
Una pedra foguera s aquella que antigament s'emprava per a fer foc. Donant cops amb dues pedres fogueres una contra l'altra s'aconsegueix fer una espurna, que al caure sobre fulles seques origina el foc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154676" title="Pedralbes" nonfiltered="2616" processed="2612" dbindex="62650">

Pedralbes s un dels quatre barris que formen el districte de les Corts, tot i que va pertnyer al municipi de Sarri fins a la seva incorporaci a Barcelona el 1921.

Socialment est considerat el barri on viu la burgesia barcelonina, s a dir, gent de classe alta. 

L'edifici histric ms important del barri s el Monestir de Pedralbes, fundat l'any 1326.





 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154678" title="Voss" nonfiltered="2617" processed="2613" dbindex="62651">


Voss s un municipi noruec del comtat de Hordaland. El principal nucli urb s el poble de Voss o Vossevangen, que s'estn a la vora est del llac de Vangvatnet. El municipi es troba a uns 100 quilmetres a l'est de la capital del comtat, Bergen, i el creuen les dues principals vies de comunicaci que enllacen Bergen amb Oslo: la carretera E-16 i la lnia ferroviria.

Les principals activitats econmiques de la poblaci sn l'agricultura i el turisme, tant d'estiu com d'hivern. De fet, Voss s conegut per les seves pistes d'esqu i els seus esports d'aventura.

Enllaos externs.
Pgina oficial de l'oficina de turisme de Voss























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154679" title="La Salut" nonfiltered="2618" processed="2614" dbindex="62652">


La Salut s un dels sis barris de qu es compon el districte barcelon de Grcia. Est situat als vessants meridionals dels turons del Carmel i de la Rovira. La seva urbanitzaci es va iniciar la segona meitat del segle XIX al voltant de l esglsia de la Mare de Du de la Salut.

En els seus inicis l activitat ms important de la zona era agrcola, podent-s hi trobar importants masos com el de can Xipreret, can Tusquets, can Muntaner i ca l Alegre de Dalt, per progressivament va anar convertint-se en zona residencial d estiueig de la burgesia barcelonina i gracienca. Les comunicacions del barri van anar millorant amb el temps, i aix, el 1880 es va inaugurar el tramvia de la plaa de Santa Anna a la de Rovira i Trias, i el 1909 el de la plaa de Lesseps al carrer de l Escorial, el qual es va obrir fins a la plaa de Joanic. Amb aix, una gran zona que es considerava del barri de la Salut va quedar englobada al barri de Grcia. De fet, i curiosament, l nic carrer que actualment celebra la festa major de la Salut s el carrer d Argentona, que queda fora del barri. La travessera de Dalt s l'eix que uneix la part baixa del barri. Les illes del front mar de la Travessera, fins als carrers de Cardener i Camlies, formen el seu lmit.

La Salut tamb s conegut grcies al Parc Gell d'Antoni Gaud, que s el lmit del front de muntanya del barri. Altres indrets destacats sn el santuari de Sant Josep de la Muntanya i el Club Tennis de la Salut.

Festa Major de la Salut.
El barri de la Salut celebra la seva prpia festa major, diferenciada de la del la vila de Grcia, des de l'any 1864, quan es fund la primera instituci de Festa Major de La Salut la qual es celebr per primer cop el dia 11 de setembre del mateix any. 

Del 1864 fins el 1869 es celebrava el segon diumenge de setembre. Del 1870 fins avui es celebra al voltant del dia 8 de setembre, diada de la Natalitat de Nostre Senyora. 

Aquesta festa, compt amb l'installaci d'envelats, el primer del quals s'install als camps que existien prop de la Travessera de Dalt.

Vens illustres.
Dolors Aleu i Riera: nascuda a la Salut el 1857, fou la primera dona que va aconseguir a l'estat espanyol el ttol de doctora en Medicina.
Pompeu Fabra i Poch: nascut a la Salut el 1868, fou el creador de la normativa moderna de la llengua catalana.
Antoni Gaud i Cornet: arquitecte, nascut a Reus el 1852, visqu al Parc Gell des del 1906 fins el 1926 any en que mor. ;
Eusebi Gell i Bacigalupi, Comte de Gell: nascut el 1846, fou el mecenes del Parc Gell i visqu a la Salut uns anys.
Ovidi Montllor i Mengual: cantautor i actor, nascut a Alcoi el 1942. Visqu a la Salut des de ben jove, fins que mor el 1995.
Ernest Lluch i Martn: economista, poltic, escriptor i professor, nascut a Vilassar de Mar el 1937. Visqu uns bons anys a la Salut mentre feia de Ministre de Sanitat i Consum.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154682" title="Districte de Grcia" nonfiltered="2619" processed="2615" dbindex="62653">

El districte de Grcia s un dels 10 districtes de la ciutat de Barcelona. Inclou els barris de Grcia, Vallcarca i els Penitents, El Coll, La Salut i el Camp d'en Grassot i Grcia Nova. L'any 2007 tenia 120.177 habitants.
Limita amb l'Eixample a la part baixa, Sarri-Sant Gervasi a l'oest i Horta-Guinard al nord.



Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154683" title="DMZ" nonfiltered="2620" processed="2616" dbindex="62654">
En termes de seguretat informtica, una DMZ o zona desmilitaritzada s una subxarxa d'rea local (LAN) situada entre la xarxa privada d'una organitzaci i la xarxa externa, normalment Internet. 

Amb l'ajuda d'un Tallafocs les connexions cap a la xarxa DMZ sn permeses tant des de la xarxa exterior com des de la xarxa privada, per no sn permeses en canvi, les connexions des de la DMZ cap a la xarxa privada de la organitzaci. 

Els ordinadors/servidors que hi ha en aquesta zona poden allotjar serveis que seran visibles tant des de la xarxa interna de la organitzaci com des de la xarxa externa per amb l'avantatge que els ordinadors de la xarxa privada queden allats de l'exterior de la organitzaci, i per tant en cas que alg entrs de forma illegal des de l'exterior de la xarxa es trobaria en un  carrer sense sortida .


s per aquest motiu, que aquest tipus de configuraci s'empra habitualment per connectar servidors que allotgin serveis que hagin de ser usats des del  mn exterior  com per exemple servidors de pgines web, servidors de correu electrnic, DNS i altres, ja que en el pitjor dels casos nicament aquests ordinadors quedarien compromesos i la resta de dades crtiques quedarien protegides.

Les connexions des de la xarxa externa cap a la DMZ es controllen amb l'ajuda del protocol NAT que ens permet fer visibles a l'exterior de la xarxa els serveis que posem a la xarxa DMZ tot configurant al tallafocs quin s el servidor s'encarrega de cada servei.

 Origen del terme .
Aquest terme es pren del terreny neutral que separa ambdues Corees, i que s una reminiscncia de la guerra de Corea (Pennsula de Corea) en treva des de l'any 1953. Sorprenentment, i tot i que es tracta de terreny neutral, s una de les zones ms perilloses del planeta i per aquest motiu dona nom a aquesta configuraci de xarxa.




 Com funciona .
El tallafocs que est connectat a les tres xarxes, la privada, la DMZ i la externa, est configurat de manera que noms es permet trfic IP en certs sentits de pas, que sn els segents:
 Es permet trfic des de la zona vermella cap a la zona verda (Internet -> DMZ), per no cap a la zona blava.
 Es permet trfic des de la zona blava cap a la zona verda (Xarxa interna -> DMZ), per no cap a la zona vermella.
El trfic IP que no compleix aquests criteris es descarta al Tallafocs.

 Referncies .
  Jerome Saltzer and Michael Schroeder (MIT) : The protection of Information in Computer Systems Proceedings on the IEEE, 63(9), Sept. 1975 ;

  Request for Comment 2401 - Arquitectura de Seguretat per al protocol IP ;
  NAT ;
 
 Enllaos .
 DMZ ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154686" title="Espingarda" nonfiltered="2621" processed="2617" dbindex="62655">
L'espingarda s una arma de foc que segons el context es pot tractar de:


 Mquina de guerra medieval que projectava pedres i dards.

 Pea lleugera d'artilleria, del gnere de les bombardes, emprada als segles XIV i XV.

 Arma de foc porttil que substitu la colobrina de m a mitjan segle XV per que s'empr fins a finals del segle XVI.

 (Segle XIX) es tracta d'una escopeta de can molt llarg amb l'nima llisa i clau de pedra foguera, amb la caixa sovint treballada amb incrustacions, emprada pels nord-africans fins a mitjan segle XX.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154689" title="Decatl" nonfiltered="2622" processed="2618" dbindex="62656">
El decatl s una prova combinada d atletisme mascul que comprn quatre curses, tres llanaments i tres salts, disputats en dos dies consecutius i seguint un ordre establert.

Al decatl es posen a prova diverses habilitats dels atletes com la velocitat, la fora, la tcnica, la resistncia i la personalitat.  Aquestes deu proves es disputen en dos dies seguits: en el primer les proves de velocitat, explosivitat i habilitat en els salts, i en el segon dia les que depenen de manera important de la tcnica i la resistncia.

Proves.
Primer dia:

 100 metres llisos;
 Salt de llargada;
 Llanament de pes;
 Salt d'alada;
 400 metres llisos;

Segon dia:

 110 metres tanques;
 Llanament de disc;
 Salt amb perxa;
 Llanament de javelina;
 1500 metres llisos;

 Rcords masculins .
(actualitzat a 31-08-2007)




Millors marques masculines.
(Actualitzat a 31 d'agost de 2007)




Altres competicions combinades.
Biatl ;
Duatl ;
Triatl ;
Quadratl ;
Pentatl ;
Pentatl modern ;
Heptatl ;

Enllaos externs.
Plana d'atletisme, Federaci Catalana d'Atletisme;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154695" title="Manuel Castells" nonfiltered="2623" processed="2619" dbindex="62657">
Manuel Castells (Helln, 1942) s un socileg i professor universitari espanyol, catedrtic de Sociologia i d'Urbanisme a la Universitat de Califrnia, Berkeley, i director de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya.

Va estar exiliat per la dictadura de Francisco Franco i es va establir a Pars, on va estudiar Sociologia amb Alain Touraine. A vint-i-quatre anys es va convertir en el professor ms jove de la Universitat de Pars. Va ser en les seves classes en qu Daniel Cohn-Bendit i altres estudiants van iniciar el Maig Francs de 1968. Per aquest motiu, va ser expulsat de Frana i es va traslladar als Estats Units, on es va centrar en el desenvolupament de tecnologies de la informaci i el seu impacte social.

Durant els darrers vint anys, ha portat a terme una mplia recerca en la qual relaciona l'evoluci econmica i les transformacions poltiques, socials i culturals en el marc d'una teoria integral de la informaci, l'exemple ms clar de la qual pot ser el Projecte Internet Catalunya, que ell mateix coordina. Els resultats del seu treball es recullen en la trilogia L'era de la informaci, traduda a diversos idiomes, i encimbellada per Anthony Giddens, assessor de Tony Blair, al nivell dels esforos explicatius que Marx o Max Weber van fer per a interpretar la societat industrial (el mateix Castells compara la seva obra, en la qual no hi ha cap concepte ex novo i propi, a la de Max Weber, que "va inventar" molts dels conceptes utilitzats per la sociologia contempornia); si b altres autors, ms crtics, la consideren una obra banal que es limita a fer un volumins resum de les obres d'Alvin Toffler, Yoneji Masuda, John Naisbitt, Saskia Sassen, James Martin i molts altres, coneguts i desconeguts, que seria llarg citar. El que s que sembla un fet s que Castells s actualment un dels autors de referncia en el camp de l'estudi de la societat de la informaci.

L'any 2001 va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Castella - la Manxa, i el 2006 ho ha estat per l'Escola Politcnica Federal de Lausana (Sussa). Actualment resideix a Califrnia i Barcelona i s casat amb Emma Kiselyova. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi

 
 Obres .                                                                       
Manuel Castells ha publicat una gran quantitat de llibres, collaboracions i articles tant en espanyol com en francs i angls.

 Llibres .
 
Els llibres dels quals Manuel Castells s autor principal sn els segents:

Problemas de investigacin en sociologa urbana (1971). Madrid / Mxic: Siglo XXI. ;
La cuestin urbana (1974). Madrid / Mxic: Siglo XXI. Publicat originalment en francs el 1972 (La Question Urbaine). Primera edici en espanyol, 1974.
Monopolville. L'entreprise, l'etat, l'urbain (1974). La Haia / Pars: Mouton. ;



 L'era de la informaci i la societat xarxa .

En paraules de l'autor, l'era de la informaci s la nostra era:


s un perode histric caracteritzat per una revoluci tecnolgica centrada en les revolucions digitals d'informaci i comunicaci, concomitant, per no causant, de l'emergncia d'una estructura social en xarxa, en tots els mbits de l'activitat humana, i amb la interdependncia global d'aquesta activitat. s un procs de transformaci multidimensional que s alhora incloent i excloent segons els valors i interessos dominants en cada procs, en cada pas i en cada organitzaci social. Com tot procs de transformaci histrica, l'era de la informaci no determina un curs nic de la histria humana. Les seves conseqncies, les seves caracterstiques depenen del poder dels qui es beneficien de cadascuna de les mltiples opcions que es presenten a la voluntat humana. Per la ideologia tecnocrtica futurolgica mira de presentar la revoluci tecnolgica dictant una nica manera d'organitzaci social possible, generalment associada a la llei del mercat i al procs de globalitzaci. D'aquesta manera, l'acceptaci de l'extraordinari carcter de la revoluci tecnolgica en curs comportaria l'acceptaci, en l'essncia, que la proposta segons la qual la cincia i la tecnologia, utilitzades racionalment, aniran solucionant els principals problemes de la humanitat. Tot i reconixer obstacles en el procs de difusi i desenvolupament, la crtica dels usos de la tecnologia s'identifica amb la resistncia obscurantista al canvi social. La ideologia de la bondat tecnolgica i la ideologia d'una globalitzaci fonamentalment orientada per la llei del mercat es reforcen l'una a l'altra. En ambds casos, desapareix la societat com a procs autnom de decisi en funci dels interessos i valors dels seus membres, sotmesos a les forces externes del mercat i la tecnologia.

I no obstant aix, l'observaci emprica, els resultats de la investigaci, dels meus propis treballs i de molts altres, mostren el carcter contradictori del procs de globalitzaci i la diversitat de les trajectries tecnolgiques i dels seus efectes.

L'autor sembla voler apuntar a les potencialitats d'emancipaci que emergirien del que denomina "la societat xarxa", concepte que desenvolupa en un dels seus recents llibres, del mateix ttol (Alianza Editorial, 2006).

 La seva obra, la trilogia L'era de la informaci . 

La sinopsi de L'era de la informaci (de l'edici d'Alianza Editorial) diu que l'obra de Manuel Castells constitueix un ambicis i original intent de formular una teoria sistemtica que doni compte dels efectes fonamentals de la tecnologia de la informaci en el mn contemporani. Aquest primer volum de la trilogia  La societat xarxa  s dedicat principalment a examinar la lgica de la xarxa. Desprs d'analitzar la revoluci tecnolgica que modifica la base de la societat a un ritme accelerat, Castells aborda el procs de globalitzaci que amenaa de fer prescindibles els pobles i pasos exclosos de les xarxes de la informaci. Mostra com en les economies avanades la producci es concentra en un sector de la poblaci educat i relativament jove, i suggereix que la futura estructura social ser extremadament fragmentada a conseqncia de la gran flexibilitzaci i individualitzaci del treball. Finalment, l'autor examina els efectes i les implicacions dels canvis tecnolgics sobre la cultura dels mitjans de comunicaci  la cultura de la "virtualitat real" en la vida urbana, la poltica global i la naturalesa del temps i de l'espai.
En el segon volum de la srie  El poder de la identitat  mostra la importncia de la identitat cultural, religiosa i nacional com a font de significat per a les persones, i les implicacions d'aquest fet per als moviments socials. Estudia les mobilitzacions populars contra la globalitzaci sense fre de la riquesa i el poder, i la formaci de projectes alternatius d'organitzaci social, com els que representen el moviment ecologista i el feminista. En la segona edici (ampliada), parla sobre com el Frum Social Mundial originat a Porto Alegre emergeix com una de les formes ms noves d'organitzaci activista global en xarxa.

La trilogia de l'era de la informaci ha suscitat i despertat moltes crtiques en tots els sentits, de manera que s innegable la seva categoria de referent de la sociologia moderna: 


Una anlisi monumental i coherent dels canvis econmics, socials, personals i culturals que ocorren en el mn en l'era de la informaci". The Times (Londres)


Adam Smith va explicar com funcionava el capitalisme i Marx va explicar per qu no funcionava. Ara les relacions socials i econmiques de l'era de la informaci han estat exposades per Manuel Castells". The Wall Street Journal (Nova York)

La societat de la informaci - la societat informacional .

El socileg Manuel Castells estableix una distinci analtica entre les nocions de societat de la informaci i societat informacional, amb implicacions similars per a l'economia de la informaci / informacional. El terme societat de la informaci destaca el paper d'aquesta economia de la informaci en la societat. Per Castells sost que la informaci, en el seu sentit ms ampli, s a dir, com a comunicaci del coneixement, ha estat fonamental en totes les societats, incloent-hi l'Europa medieval, que era culturalment organitzada i en certa mesura unificada entorn de l'escolasticisme, aix s en conjunt un marc intellectual.
En contrast, el terme informacional indica l'atribut d'una forma especfica d'organitzaci social en la qual la generaci, el processament i la transmissi de la informaci es converteixen en les fonts fonamentals de la productivitat i el poder, a causa de les noves condicions tecnolgiques que sorgeixen en aquest nou perode histric. La terminologia de Castells tracta d'establir un parallel amb la distinci entre indstria i industrial. Una societat industrial (com a noci habitual en la tradici sociolgica) no s noms una societat en la qual hi ha indstria, sin aquella en la qual les formes socials i tecnolgiques de l'organitzaci industrial impregnen totes les esferes de l'activitat, comenant per les dominants i arribant als objectes i hbits de la vida quotidiana. La utilitzaci que Castells fa dels termes societat informacional i economia informacional intenta caracteritzar de manera ms precisa les transformacions actuals ms enll de l'observaci de sentit com que la informaci i el coneixement sn importants per a les nostres societats actuals. No obstant aix, el contingut real de societat informacional s'ha de determinar mitjanant l'observaci i l'anlisi.

Les formes de desenvolupament tecnolgic sn els dispositius mitjanant els quals el treball actua sobre la matria per a generar producte. Cada forma de desenvolupament es defineix per l'element que s fonamental per a fomentar la productivitat en el procs de producci. Aix, en la forma de desenvolupament agrari, la font de l'augment de l'excedent s el resultat de l'increment quantitatiu de m d'obra i recursos naturals (sobretot terra cultivable) en el procs de producci i de la dotaci natural d'aquests recursos. En la forma de producci industrial, la principal font de productivitat s la introducci de noves fonts d'energia i la capacitat de descentralitzar el seu s durant la producci i els processos de circulaci. En la nova forma de desenvolupament informacional, la font de la productivitat consisteix en la tecnologia de la generaci del coneixement, el processament de la informaci i la comunicaci de smbols. Sens dubte, el coneixement i la informaci sn elements decisius en totes les formes de desenvolupament, ja que el procs de producci sempre es basa en cert grau de coneixement i en el processament de la informaci. No obstant aix, el que s especfic de la forma de desenvolupament informacional s l'acci del coneixement sobre si mateix com a principal font de productivitat. El processament de la informaci se centra en la superaci de la tecnologia d'aquest processament com a font de productivitat, en un cercle d'interacci de les fonts del coneixement de la tecnologia i l'aplicaci d'aquesta tecnologia per a millorar la generaci del coneixement.

s per aix que Castells denomina informacional aquesta nova forma de desenvolupament, constituda pel sorgiment d'un nou paradigma tecnolgic basat en la tecnologia de la informaci. Cada forma de desenvolupament  continua l'autor  posseeix aix mateix un principi d'actuaci estructuralment determinat, entorn del qual s'organitzen els processos tecnolgics: l'industrialisme s'orienta cap al creixement econmic, aix s, cap a la maximitzaci del producte; l'informacionalisme s'orienta cap al desenvolupament tecnolgic, s a dir, cap a l'acumulaci de coneixement i cap a graus de complexitat ms elevats en el processament de la informaci. Si b graus ms elevats de coneixement solen donar com a resultat graus ms elevats de producte per unitat de consum insumo, la recerca del coneixement i la informaci s el que caracteritza la funci de la producci tecnolgica en l'informacionalisme.

Coordina una collecci a Alianza Editorial, on ha publicat una anlisi de cas de les seves teories, "La societat de la informaci i l'estat del benestar": el model finlands, conjuntament amb Pekka Himanen. 

En aquest llibre, Castells i Himanen analitzen el cas de Finlndia, com a exemple reeixit d'inserci en un mn globalitzat acompanyat del desenvolupament de la societat de la informaci, mantenint el contracte social entre l'estat i la societat amb la seva poblaci i una distribuci d'aquests beneficis de manera fora homognia. Aix, doncs, demostren com, en contraposici amb els Estats Units, la globalitzaci de la seva economia no es tradueix en una desigualtat social que es reflecteix en l'augment de la marginalitat dels individus ms desprotegits per l'estat. En la metamorfosi finlandesa, es demostren com a elements clau la identitat ciutadana finlandesa reforada per l'informacionalisme, l'habilitat de l'estat per a conjugar el desenvolupament d'aquesta identitat mitjanant la promoci de la societat de la informaci i les seves sinergies amb els sectors privat i pblic, i entre aquests ltims.

 Publicacions . 
Biblioteca Nacional d'Espanya

 Enllaos externs .
Curriculum vitae de Manuel Castells;
Pgina de Manuel Castells a la Universitat de Califrnia, Berkeley. ;
Pgina de l'IN3 a la Universitat Oberta de Catalunya.
Discurs d'ingrs del Dr. Manuel Castells a la Reial Acadmia de Cincies Econmiques i  Financeres. ;
Manuel Castells en el Frum Social Mundial: Innovaci, Llibertat i Poder en l'Era de la Informaci. ;
Una anlisi crtica, de les poques que hi ha fetes amb serietat, de l'obra de Castells.
Web de la producci cientfica del professor Manuel Castells, per la Biblioteca Virtual de la UOC.
Manuel Castells' World of Communication, Article mensual exclusiu de Manuel Castells a Media Coolhunting. ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154696" title="Club Rugby Tarragona" nonfiltered="2624" processed="2620" dbindex="62658">

El  Club de Rugby Tarragona  s el club de rugbi ms important de la provncia de Tarragona. Es un punt de trobada per a tots aquells que volen gaudir del rugbi a Tarragona. Actualment el club disposa d'un equip snior, amb ms de 100 llicncies federatives, i diferents equips: babies, pre-benjamins, benjamins, alevins, infantils, cadets, snior femen i snior mascul.

En totes les categories hi militen jugadors arribats d'arreu del mn, fent del club, un model d'integraci.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154699" title="Topazi" nonfiltered="2625" processed="2621" dbindex="62659">

El topazi s una espcie mineral de la classe VIII (silicats) composta per hidroxofluorosilicat d'alumini, Al2SiO4(F,OH)2, que cristallitza en el sistema ortorrmbic. Es troba en cristalls complexos d'hbit prismtic, transparents a translcids, que poden ser incolors per tamb amb tonalitats dbils rosades, groguenques i blavoses. La duresa Mohs s 8 i la densitat al voltant de 3,5 g/cm3. Poc freqent a Catalunya.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154706" title="micron Aquilae" nonfiltered="2626" processed="2622" dbindex="62660">

micron Aquilae (o Aql / o Aquilae)  s una estrella de la constellaci d'Aquila. La seva magnitud aparent es de +5,12. Est aproximadament  a 63,2 anys-llum de la Terra.

El component primari, o Aquilae A, s una groga-blanca del tipus F 
seqncia principal  amb una magnitud aparent de +5,12. El seu company o Aquilae C, s de la magnitud catorzena, a 22,5 segons d'arc de la primria. Una tercera estrella prxima, o Aquilae B, s una companya ptica.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154707" title="rafr" nonfiltered="2627" processed="2623" dbindex="62661">
rafr (pronunciat en islands, rafaur) s un grup de msica pop-rock islands. Es va formar el 1998 a la ciutat de Reykjavk. El seu nom significa "neguit".

L'estiu de l'any 2000 rafr va publicar el seu primer single amb la can Hvar er g? (On sc?). L'any 2001 el van seguir dos singles ms, per no va ser fins a principis de novembre del 2002 quan, desprs de signar un contracte amb la principal discogrfica islandesa Skfan, rafr va publicar el primer lbum: Allt sem g s (Tot el que veig). Aquest lbum ha estat el disc que ms rpidament s'ha venut de la histria musical islandesa dels darrers 25 anys. De fet, va aconseguir ser disc de plat, cosa poc habitual al pas.

El 2003, Birgitta Haukdal va esdevenir la cantant femenina de pop ms famosa d'Islndia i va ser votada la Estrella del Pop de l'any i Artista de l'Any.


Eurovisi.
Desprs que Birgitta Haukdal guanys la final nacional, la banda va ser escollida per representar la rdio i televisi pblica islandesa al Festival de la Can de l'Eurovisi de l'any 2003 a Riga, Letnia amb la can Open your heart (Obre el teu cor), originalment titulada Segu mr allt (Digues-m'ho tot). Finalment, Islndia va aconseguir la 8a posici.

Haukdal va intentar sense xit representar de nou Islndia a l'Eurovisi el 2006 amb la can Mynd Af r (Imatge de tu).


Membres.

Birgitta Haukdal Cantant solista;
Sigurur Rnar Samelsson Baixista;
Vignir Snr Vigfsson Guitarrista i cantant;
Andri Gumundsson Pianista;
Jhann Bachmann lafsson Bateria;

Discografia.
2002 Allt sem g s;
2003 Lag vikunnar;
2003 Ntt upphaf;
2005 Alla t;
2005 g missi alla stjrn;
2005 rafr;
2005 Leyndarml;


Enllaos externs.
Web Oficial d'rfar (islands);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154708" title="Narain Karthikeyan" nonfiltered="2628" processed="2624" dbindex="62662">

Kumar Ram Narain Karthikeyan nascut al 14 de gener de 1977 a Madrs, ndia. Pilot de competici de l'ndia, el primer del seu pas en disputar una competici de Frmula 1.

Els seus primers punts en el Campionat de F1 els va obtenir en el Gran Premi dels Estats Units del 2005, en el que es va classificar en quarta posici. En aquella cursa tots els pilots que duien pneumtics Michelin es van negar a participar pel perill que corrien ja que els pneumtics rebentaven en la ultima corba del circuit d'Indianpolis


 Biografia esportiva .

Karthikeyan va estar interessat en el esport del motor des de ben petit, ja que el seu pare va ser campi nacional del rally a la ndia. Amb la ambici de ser el primer pilot indi de Frmula 1, Karthikeyan va acabar en el podi en la seva primera carrera, en Sripermudur. Llavors estava en l'escola de conducci d'Elf Winfield a Frana, mostrant el seu talent sent semifinalista en la competici de pilots Elf per la Frmula Renault al 1992. Va tornar a l'ndia per crrer la Frmula Maruti a la temporada del 1993, i al mateix any, tamb va participar a la Frmula Vauxhall Junior a Gran Bretanya. Aquesta competici li va donar molta experincia i va tenir ganes de tornar l any segent.

 Cronologia de la seva carrera esportiva . 

 2007: Pilot de proves de William F1 i participant A1GP;
 2006: Pilot de proves de William F1 ;
 2005: Frmula 1 amb l equip Jordan   ;
 2004: Frmula Nissan World Series (World Series by Nissan), 6 (RC);
 2003: Frmula Nissan World Series (Superfund Word Series), 4 (Carlin);
 2002: Frmula Nissan World Series (Telefonica World Series), 9 (RC);
 2001: Frmula Nippon, 14th (Impul);
 2000: British Frmula 3, 4 (Stewart);
 1999: British Frmula 3, 6 (Carlin);
 1998: British Frmula 3, 12 (Carlin);
 1997: British Frmula Vauxhall, 8;
 1996: Frmula sia, Campi;
 1995: Frmula sia (4 curses);
 1994: British Frmula Ford Winter Series, Campi;
 1993: Indian Frmula Maruti + British Frmula Vauxhall Junior;

Equips: Carlin Motorsport, RC Motorsport, Team Impul
Campionats: British Frmula 3, Frmula Nippon, Frmula Nissan (ara coneguda com Frmula Renault)

Enllaos externs.

Web Oficial de Karthikeyan ;
Estadstiques de Karthikeyan ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154710" title="Vall de Camprodon" nonfiltered="2629" processed="2625" dbindex="62663">


La vall de Camprodon s una contrada geogrfica i humana situada al ter nord-oriental del Ripolls, centrat en la vila de Camprodon, que inclou l'alta vall del Ter i el seu afluent el Ritort, amb els municipis de Sant Pau de Segries, Moll, Setcases, Vilallonga de Ter i Llanars. Dins del Ripolls s una unitat clarament diferenciada, amb vincles amb Olot (Garrotxa), i amb vincles histrics amb el comtat de Besal i el bisbat de Girona, mentre que les altres parts de la comarca han estat ms vinculades al comtat d'Osona i el bisbat de Vic (el sud) o al comtat de Cerdanya i el bisbat d'Urgell (l'extrem occidental).

L'any 2000, l'Informe sobre la revisi del model d'organitzaci territorial de Catalunya, va proposar la creaci de la comarca de la Vall de Camprodon, amb capital a Camprodon i que inclouria els municipis de Llanars, Moll, Sant Pau de Segries, Setcases i Vilallonga de Ter, tots ells al Ripolls.

Actualment els municipis de la vall formen una mancomunitat per la promoci turstica, que empra Vall de Camprodon com a marca turstica.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154714" title="Segre Mitj" nonfiltered="2630" processed="2626" dbindex="62664">


El Segre Mitj (conegut tamb com Mig Segre i, histricament, com Urgell Mitj) s una zona que abraa des del pant d'Oliana (extrem sud de l'Alt Urgell) fins a Balaguer (comarca de la Noguera); a l'entorn, doncs, del tram mitj del riu Segre. Integra els municipis de Ponts i Artesa de Segre. Les poblacions ms importants sn Ponts, Artesa de Segre, Montsons, Vilanova de Mei i l'extens terme de la Baronia de Rialb. En algunes propostes de divisi comarcal figura com a comarca i incloent-hi els municipis alturgellencs d'Oliana, Peramola i Bassella.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154718" title="Setmana Olmpica de Vela de Barcelona" nonfiltered="2631" processed="2627" dbindex="62665">
La Setmana Olmpica de Vela de Barcelona - Trofeu Ciutat de Barcelona de Vela s una competici de vela lleugera que es disputa a Barcelona cada any des de 1993. Reuneix als millors professionals de la vela d'arreu, essent catalogada de nivell 2 per la ISAF, la qual representa la mxima categoria de les competicions de vela desprs dels mundials i els Jocs Olmpics, que sn de nivell 1.

La competici, on estan representades totes les classes olmpiques, reuneix als millors especialistes del moment al mn. Es disputa entre els mesos de mar i abril en quatre camps de regates situats en front del Port Olmpic de Barcelona, al mateix lloc on es disputaren les proves de vela dels Jocs Olmpics de Barcelona 1992.

L'edici del 2006 reun ms de 200 regatistes de classes olmpiques de 28 pasos diferents.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154724" title="Mascan" nonfiltered="2632" processed="2628" dbindex="62666">

El Mascan s una zona que equival aproximadament a la comarca del Pla d'Urgell. s un nom d'origen rab.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154726" title="Terra Roja" nonfiltered="2633" processed="2629" dbindex="62667">
La Terra Roja s una de les demarcacions que va fer Pau Vila en la seva proposta de divisi territorial de Catalunya, prvia a la divisi comarcal de 1936. Comprenia tota la Terra Alta i bona part de la Ribera d'Ebre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154729" title="Christmas Race de Palams" nonfiltered="2634" processed="2630" dbindex="62668">
La Christmas Race de Palams s una competici de vela lleugera que es disputa a la badia de Palams cada any durant el ms de desembre. s organitzada pel Club de Vela Palams

 Histria .
La idea de crear una competici de vela a Palams al desembre sorg del fet que ja s'estava realitzant a la localitat entrenaments de la classe Flying Dutchman. L'any 1975 es don el pas cap a la creaci de la prova amb la celebraci de la primera edici.

Les seves primeres dues edicions, la prova estigu reservada nicament a la classe Flying Dutchman, que fou olmpica fins l'any 1992. Posteriorment s'ampli la participaci a les classes Finn, 470 masculina i 470 femenina. L'any 1986, la prova s'ampli definitivament a totes les classes olmpiques, i esdevingu puntuable pel circuit Eurolymp. Tamb s puntuable per rnquing europeu i mundial que publica peridicament la ISAF.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154731" title="Circuit Eurolymp" nonfiltered="2635" processed="2631" dbindex="62669">
El circuit Eurolymp s una competici formada per les vuit proves europees de vela lleugera de les ms prestigi al continent.

Les proves puntuables per al circuit Eurolymp de la temporada 2006-07 sn les segents:




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154733" title="Ribera de Si" nonfiltered="2636" processed="2632" dbindex="62670">

La Ribera de Si s una subcomarca catalana a l'entorn del riu Si, entre la Segarra, l'Urgell i la Noguera. La poblaci ms important s Agramunt, seguida de Guissona.

La Ribera del Si compren una llenca de terreny longitudinal, orientada d'est a oest,que arrepelega les aiges que drenen al riu Si, i que es constitueix d'una varietat de paisatges diferents del seu encapalament fins a la desembocadura. Aix, la part ms oriental, el paisatge s ondulat amb tossals i turons que separen les diferentes conques dels rius Llobregs i Ondara, per la part ms occidental est ja limitada per les serres de Bellmunt i d'Almenara al sud, i la serra blanca al Nord.

La Ribera del Si esta constituda per dues zones: la part de sec, anomenada Alt Si, que comprn part de les comarques de la Segarra i de l'Urgell i la part de regadiu que comprn part de la comarca de la Noguera, tamb anomenada Baix Si.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154735" title="Atengores" nonfiltered="2637" processed="2633" dbindex="62671">


Biografia:

Atengores de Cumes, filsof platnic ;
Atengores de Macednia, general macedoni;
Atengores de Milet, general grec ;
Atengores de Samos, poltic de l'illa de Samos ;
Atengores de Siracusa, magistrat de Siracusa;
Atengores fou un filsof i apologista cristi;
Atengores, metge grec;
Atengores (Arystocles Spiru), patriarca de Constantinoble;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154737" title="Selva Martima" nonfiltered="2638" processed="2634" dbindex="62672">

La Selva Martima, Baixa Tordera, Marina de la Selva o Costa Brava Sud , s una comarca natural o subcomarca al voltant de Blanes.

En sentit restringit subcomarcal, la Selva martima es refereix al litoral de la comarca de la Selva, per contraposici a la Selva interior. Comprn els municipis de Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar.

En sentit comarcal, comprn el triangle entre Tossa de Mar, Calella i Hostalric, situat a la conca baixa de la Tordera, entre el sud i sud-oest de la Selva i el nord-est del Maresme. En lInforme sobre la revisi del model d'organitzaci territorial de Catalunya de l'any 2000, conegut com l'Informe Roca, la Selva Martima era una de les set noves comarques proposades, amb capital a Blanes, i incorporada a la vegueria de Girona.

El conseller de Governaci i Administracions Pbliques, Joan Carretero, va anunciar l'any 2005 la proposta d'ampliar la nova comarca a tots els municipis de l'Alt Maresme.

El nom de Costa Brava Sud s el proposat per l'ajuntament de Lloret , per rebutjat pel consorci de la Costa Brava per desvirtuar la marca turstica. Els tres municipis litorals de la Selva sn dins la Costa Brava. El nom de Baixa Tordera s el proposat pels municipis del nord del Maresme. El nom de Marina de la Selva s l'utilitzat tradicionalment com a sinnim de l'Alt Maresme.

Histria.
La comarca, incls tot l'Alt Maresme, va pertnyer histricament a la demarcaci de Girona, com a comtat, vegueria, corregiment i bisbat. 

En la divisi provincial del 1833, es va establir el lmit provincial en el riu Tordera, per l'Alt Maresme va continuar a la dicesi de Girona i a l'arxidiaconat de la Selva. Actualment la comarca s una de les quatre zones pastorals amb dos arxiprestats: de la Tordera (entre Tossa i Malgrat de Mar) i del Maresme (entre Santa Susanna i Arenys de Mar).

En la enquesta prvia a la divisi comarcal de 1936, Tordera afirmava ser del Baix Tordera, Palafolls del Tordera, i Blanes de la Maresma del Girons demanant la capitalitat .

En la consulta municipal prvia a la restauraci comarcal del 1987,  diversos ajuntaments van manifestar la seva incomoditat dins la divisi comarcal establerta: Calella, Pineda, Tordera, Blanes, Lloret i Tossa. Blanes reclamava una nova comarca anomenada Selva Martima.

Geografia.
La comarca comprn tres sectors
A l'interior, la Tordera forma un passads encaixat entre el Montseny i el Montnegre, amb el municipis de d'Hostalric, Massanes, Fogars de la Selva i Sant Feliu de Buixalleu.
El litoral de la Selva s la part ms occidental de la Costa Brava. La Serralada Litoral separa la zona de la Selva interior. S'estn entre el puig de les Cadiretes (510 m) fins la desembocadura de la Tordera. Comprn els municipis de Tossa, Lloret i Blanes . L'alt desenvolupament turstic ha provocat que tant Lloret com Blanes tripliquin la poblaci de la capital Santa Coloma de Farners. En conjunt, els tres municipis tenen el 50% de la poblaci de la comarca de la Selva.
El sector ms septentrional del Maresme, amb els municipis de Malgrat de Mar, Calella, Santa Susanna, Tordera, Pineda de Mar i Palafolls. Dins del Maresme es produeix una discontinutat urbanstica entre Calella i Sant Pol de Mar, amb escassa vinculaci amb la resta del Maresme.;

La comarca constitueix una rtula entre l'rea metropolitana de Barcelona i la regi de Girona. Forma un mercat interior amb un alt grau de relaci laboral interna i amb escasses relacions amb Matar o Santa Coloma de Farners. El riu Tordera avui en dia no constitueix cap obstacle, al contrari, les vies de comunicaci passen per la seva conca i la gesti de l'aigua convida a una planificaci conjunta.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154738" title="Bab Azoun" nonfiltered="2639" processed="2635" dbindex="62673">
Bab Azoun s un barri d'Alger, la capital d'Algria, situat al sud de la ciutat. Antigament hi havia una de les cinc portes de la muralla.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154739" title="Atengores de Cumes" nonfiltered="2640" processed="2636" dbindex="62674">
Atengores de Cumes (Athenagoras) fou un filsof platnic grec nascut a Cumes a la Campnia. Boet (Boethus) li va dedicar una de les seves obres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154741" title="Atengores de Macednia" nonfiltered="2641" processed="2637" dbindex="62675">
Atengores de Macednia (Athenagoras) fou un general al servei del rei Perseu de Macednia. Durant la guerra contra els romans va tenir el comandament de la ciutat de Tessalnica (168 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154742" title="Atengores de Milet" nonfiltered="2642" processed="2638" dbindex="62676">
Atengores de Milet (Athenagoras) fou un general grec. Fou enviat per Ptolemeu I Ster al front de les tropes mercenries, en ajut de Rodes, que era atacada per Demetri Poliorcetes (305 aC) i va dirigir tamb a les forces rdies que resistien. Demetri va tractar de subornar-lo per es va negar a acceptar i  encara va fer presoner a un oficial rodi de nom Alexandre, que estava secretament al servei de Demetri.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154743" title="Birgitta Haukdal" nonfiltered="2643" processed="2639" dbindex="62677">
Birgitta Haukdal Brynjasdttir s la cantant solista de la banda de pop rock islandesa rafr. Coneguda pels seus fans com a Gitta, Haukdal va nixer a la petita poblaci de Hsavk, a Islndia, el 28 de juliol de 1979. All s on ha passat la major part de la seva vida. Els seus pares sn Brynjar i Anna Haukdal, i la seva germana es diu Silva Haukdal.


Carrera discogrfica.

El novembre de 1999, Birgitta va entrar a la banda rafr en substituci de la fins llavors vocalista ris Krstinsdttir. Va ser amb aquesta banda amb qui, l'estiu del 2000 va publicar el senzill Hvar er g? (On sc?), dins dels recopilatoris Potttt 2000 i Svona er sumari 2000. Aquest el van seguir dos ms singles Eldur  mr i Fingur publicats el 2001 als recopilatoris Poppfrelsi, Potttt 24 i Svona er sumari 2001. 

El 2002, la banda va firmar un contracte amb la discogrfica ms gran d'Islndia, Skfan, mitjanant el qual van publicar, a principis de novembre, el primer lbum, Allt sem g s (Tot el que veig). Aquest lbum es va convertir en el que s'ha venut ms rpidament dels ltims 25 anys al pas, tot arribant a ser disc de plat (20.000 cpies venudes).

Desprs que l'any 2003 particips per Islndia al Festival de la Can de l'Eurovisi, Haukdal va publicar un disc amb versions de nadales tradicionals islandeses i un altre de canons de la seva infncia titulat Perlur (Perles). De la mateixa manera, tamb va publicar dos nous lbums juntament amb rafr, com a veu principal de la banda: Ntt upphaf, el 2003 i rafr el novembre de 2005.


Eurovisi.

El 2003 Birgitta Haukdal va guanyar la preselecci nacional islandesa per represenar la rdio i televisi pblica nacional al Festival de la Can de l'Eurovisi de Riga amb la can Segu mr allt (Digues-m'ho tot), que posteriorment va ser adaptada a l'angls amb el ttol Open your heart (Obre el teu cor). Celebrat el concurs, Haukdal, que va actuar acompanyada de la resta de membres d'rafr, va obtenir la 8a posici.

A principis de l'any 2006, Birgitta va reintentar prendre part al Festival de la Can de l'Eurovisi que aquell any s'havia de celebrar a Atenes, Grcia, a travs del programa de televisi Songvakeppnin 2006 (la preseleccin nacional islandesa) amb la can Mynd Af r (Imatge de tu). Malgrat tot, no va aconseguir els vots necessaris i no va resultar guanyadora, en benefici de la seva contrincant Slvia Ntt.

Enlaos externs.

Web oficial d'rafr (islands);
 Lletra dOpen your heart i Segu mr allt (angls i islands);
 Frum de fans no islandesos d'rafr (angls);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154744" title="Vall de Ribes" nonfiltered="2644" processed="2640" dbindex="62678">

La Vall de Ribes s una zona geogrfica i humana situada al ter nord-occidental del Ripolls, a l'entorn del riu Freser. Comprn els municipis de Ribes de Freser (que n's la poblaci ms important), Queralbs, Toses, Planoles, Pardines i  Campelles, aix com el santuari de Nria. Histricament, la vall de Ribes ha pertangut al comtat de Cerdanya, i encara avui pertany al bisbat d'Urgell. Aix diferencia histricament aquest territori de la resta del Ripolls, ms vinculat al bisbat de Vic i al comtat d'Osona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154745" title="Atengores de Samos" nonfiltered="2645" processed="2641" dbindex="62679">
Atengores de Samos (Athenagoras) fou un poltic de l'illa de Samos fill d'Arquetrstides. El govern de Samos el va enviar com ambaixador a Leotquides poc abans de la batalla de Micale (479 aC).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154746" title="Atengores de Siracusa" nonfiltered="2646" processed="2642" dbindex="62680">
Atengores de Siracusa fou un magistral de Siracusa, del partit democrtic, esmentat per Tucdides al temps de l'expedici a Siclia el 415 aC. Les seves funcions eren semblants a les d'un trib del poble a Roma.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154751" title="Atengores (apologista)" nonfiltered="2647" processed="2643" dbindex="62681">
Atengores fou un filsof  i apologista cristi del segle II.

Les seves redudes dades bigrafes provenen de Filip Sidetes: fou mestre de l'escola de catequesis d'Alexandria, i floria vers el temps d'Adri i Anton Pius, als quals segons Sidetes va dirigir la seva apologia en favor dels cristians (en realitat fou a Marc Aureli i Cmmode). Segons diu va estudiar les Escriptures per poder escriure contra els cristians, i llavors es va convertir i diu tamb que deixeble seu hauria estat Climent d'Alexandria (cosa improbable). Les seves obres foren: "Intercessi en favor dels cristians" i "sobre la resurrecci dels cadvers".



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154752" title="Atengores (metge)" nonfiltered="2648" processed="2644" dbindex="62682">
Atengores (Athenagoras) fou un metge grec autor d'un tractat sobre el pols i l'orina. Un treball sobre agricultura d'un Atengores correspondria a una persona diferent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154754" title="Baixa Segarra" nonfiltered="2649" processed="2645" dbindex="62683">
La Baixa Segarra s una zona situada a l'extrem nord-oriental de la comarca de la Conca de Barber, a l'entorn de la poblaci de Santa Coloma de Queralt. Fisiogrficament i econmicament t molts parallelismes amb la Segarra; d'aqu li ve el nom. Hi ha qui ha proposat que constitus una comarca diferenciada de la Conca de Barber. Antigament, Baixa Segarra tamb designava la Conca d'dena i la rodalia de la ciutat d'Igualada.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154755" title="Atengores (Patriarca)" nonfiltered="2650" processed="2646" dbindex="62684">
Atengores (Arystocles Spiru) fou patriarca de Constantinoble del 1945 al 1972. 

Va nixer a l'Epir el 1886 i fou ordenat el 1910. El 1922 fou nomenat bisbe de Corf. El 1930 fou bisbe dels grecs d'Amrica fins el 1948 en que fou elegit patriarca ecumnic de Constantinoble. 

Va celebrar tres conferencies panortodoxes a Rodes el 1961, 1963 i 1964 i va obrir la possibilitat de dileg amb altres esglsies.  Es va reunir tres vegades amb Pau VI i el 1965 les dues esglsies es van anullar mutuament les excomunicacions reciproques que s'havien llenat el 1054.

Va morir a Istambul el 1972.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154756" title="Alta Segarra" nonfiltered="2651" processed="2647" dbindex="62685">

L'Alta Segarra s una zona situada a l'extrem nord-occidental de la comarca d'Anoia, i abraa la zona confrotant del Bages i del sud del Solsons. Tamb ha rebut el nom d'alta Anoia, emprat sobretot com a marca turstica, per sense cap fonament histric o cultural.

Fisiogrficament i econmicament t molts parallelismes amb la Segarra; d'aqu li ve el nom. Hi ha qui ha proposat que constitus una comarca diferenciada d'Anoia. Comprn les poblacions de Calaf, Estars, Aguilar de Segarra, Sant Mart Sesgueioles, la Molsosa, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregs, Copons, Pins, els Prats de Rei, Pujalt, Sant Pere Sallavinera, Veciana, etc. Prcticament tota la conca del riu Llobregs (llevat de Ponts, poblaci situada a la comarca de la Noguera, que s on el Llobregs desemboca al Segre), tamb es considera Alta Segarra, si b en aquest cas les poblacions que hi ha ja formen part de la comarca de la Segarra. Les poblacions que hi ha a la vall del Llobregs sn Castellfollit de Riubregs, Tor, Biosca, etc., ms relacionats amb Calaf (grcies a la carretera que va parallela al Llobregs) que amb altres poblacions segarrenques.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154758" title="Atenais (desambiguaci)" nonfiltered="2652" processed="2648" dbindex="62686">


Biografia: 

 Nom de dues reines de Capadcia:
 Atenais I (Athenais), esposa d Ariobarzanes I i mare d Ariobarzanes II;
 Atenais II (Athenais), esposa d Ariobarzanes II i mare d Ariobarzanes III;

 nom de naixement d Eudcia Augusta;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154760" title="Ateni" nonfiltered="2653" processed="2649" dbindex="62687">


Biografia:

Ateni, rei de Siclia;
Ateni, poeta cmic grec;
Ateni,  metge grec ;
Ateni, pintor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154761" title="Ateni (rei)" nonfiltered="2654" processed="2650" dbindex="62688">
Ateni (Athenion) fou un cilici que mercs a la seva riquesa i als seus coneixements d'astrologia va aconseguir fer-se elegir lder dels rebels de la part occidental de l'illa de Siclia. 

Desprs d'un afortunat atac contra Lilibea  es va unir a Salvi Trif (Salvius Tryphon) proclamat rei dels rebels, que sospitant de la seva ambici no va tardar en fer-lo empresonar, per desprs el va alliberar quan la lluita contra els romans es va intensificar. Ateni es va distingir en la lluita contra Luci Licini Luculle i fou malferit per es va refer. 

A la mort de Salvi, el va succeir com a rei i va mantenir la lluita per un temps per el 101 aC els romans van enviar contra ell al cnsol Mani Aquilli el Jove que va aconseguir sufocar la revolta i va matar a Ateni de prpia ma.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154762" title="Ateni (poeta)" nonfiltered="2655" processed="2651" dbindex="62689">
Ateni (Athenion) fou un poeta cmic grec, una de les composicions del qual s'ha conservat per un llarg extracte fet per Ateneu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154763" title="Ateni (metge)" nonfiltered="2656" processed="2652" dbindex="62690">
Ateni (Athenion) fou un metge grec esmentat per Sor (Soranus) com a seguidor d'Erasistrat, i que va viure en algun moment entre el segle III aC i el segle I dC. Es probablement el metge del que alguna formula fou preservada per Cels.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154765" title="Ateni (pintor)" nonfiltered="2657" processed="2653" dbindex="62691">
Ateni (Athenion) fou un pintor grec nascut a Maronea a Trcia, deixeble de Glauci de Cortina i contemporani probablement de Ncies. Va morir jove.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154768" title="Atnip" nonfiltered="2658" processed="2654" dbindex="62692">
Atenip (Athenippus) fou un metge grec que va viure al segle I aC o poc abans. Una de les seves receptes es esmentada per Escriboni Llarg. Podria ser el mateix metge Atenip que esmenta Gal.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154770" title="Atenocles" nonfiltered="2659" processed="2655" dbindex="62693">


Biografia:

Atenocles d'Atenes, fundador d'Amisos;
Atenocles de Czic, escriptor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154771" title="Atenocles d'Atenes" nonfiltered="2660" processed="2656" dbindex="62694">
Atnocles d'Atenes fou el lder d'una colnia atenenca que en poca incerta es va establir a la costa del Pont Eux i va fundar la ciutat de Pireu (Peiraeus) que desprs fou la ciutat d'Amisos


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154772" title="Atenocles de Czic" nonfiltered="2661" processed="2657" dbindex="62695">
Atenocles de Czic (Athenocles) fou un escriptor grec comentarista d'Homer, ben considerat per Ateneu. Podria ser tamb el mateix Atnocles (Athenocles) que va escriure una histria dels assiris i medes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154773" title="Pramo Leons" nonfiltered="2662" processed="2658" dbindex="62696">
El Pramo Leons s una comarca tradicional, geogrfica i cultural de la Provncia de Lle, Espanya, encara que pel sud s'interna alguns quilmetres en la vena provncia de Zamora. La comarca t uns lmits geogrfics ben definits entre els rius Esla i rbigo, des de les primeres estribacions de la Serralada Cantbrica en el Nord, fins a la confluncia dels rius esmentats prop de Benavente.

La seva orografia s una de les ms planes de tota la Pennsula Ibrica generada per dipsits alluvials del terciari que prcticament no han sofert erosi en els ltims 25 milions d'anys. En gran part del territori es realitza una agricultura intensiva de regadiu grcies a l'aigua procedent de l'embassament de Barrios de Luna i del transvasament Esla-rbigo.

La comarca t uns 20.000 habitants.

Enllaos externs.
Web del Pramo Leons ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154775" title="Chozas de Abajo" nonfiltered="2663" processed="2659" dbindex="62697">

Chozas de Abajo s un municipi de la provncia de Lle situat a 18 km de Lle.

El tret predominant del municipi s l'abundant i tradicional arquitectura rural que allotja. Adobe i tapial units a fusta conformen la immensa majoria dels habitatges d'aquesta zona del pramo Lleons. A aix s'uneix l'ampli cens de cellers de vi subterranis que poblen el paisatge dels seus diferents nuclis de poblaci.

 Pedanies del municipi . 
Antimio de Arriba;
Ardoncino;
Banuncias;
Cembranos;
Chozas de Abajo;
Chozas de Arriba;
Meizara;
Mozondiga;
Villar de Mazarife;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154778" title="Atenodor" nonfiltered="2664" processed="2660" dbindex="62698">

Atenodor (357);
Atenodor Cananita, filsof estoic grec;
Atenodor de Cleitor, escultor grec ;
Atenodor Cordili, filsof estoic  grec;
Atenodor d'Enos, retric grec ;
Atenodor de Soli, filsof grec;
Atenodor de Tars, vegeu Atenodor Cananita i Atenodor Cordili;
Atenodor de Teos, music grec ;
Atenodor de Rodes, escultor grec;
Atenodor de Rodes, retric grec esmentat per Quintili;
Atenodor, metge grec;
Atenodor, bisbe de Bizanci (144-148);
Atenodor (fill d'Odenat), succe el seu pare el 267;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154781" title="Atenodor de Tars" nonfiltered="2665" processed="2661" dbindex="62699">


Biografia: Nom alternatiu de dos filsofs nascuts a Tars, coneguts tamb com:

Atenodor Cananita ;
Atenodor Cordili;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154782" title="Atenodor Cananita" nonfiltered="2666" processed="2662" dbindex="62700">
Atenodor Cananita  (Athenodorus Cananites) fou un filsof estoic conegut per cananita per haver nascut el seu pare a Cana a Cilcia, doncs ell mateix era nascut a Tars i fou conegut tambe com Atenodor de Tars.

Probablement fou la mateixa persona que Cicer esmenta com Atenodor Calv. Va viure a Rodes on va aprendre de Posidoni les doctrines estoiques. Desprs va anar a Apollnia i va seguir a Octavi (August) a Roma. 

Fou conseller de l'emperador i segons Zsim, el govern d'August fou benigne mercs als consells d'Atenodor. Fou el mestre de Claudi, desprs emperador.

Ja gran va tornar a Tars que era governada per Boet (Boethus) que havia estat fidel de Marc Antoni i que fou expulsat per Atenodor  i va establir l'ordre trencat en el perode de l'anterior governant. Va aconseguir d'August la remissi de la vectiglia per la ciutat de Tars.

Va morir als 82 anys i la seva memria fou honorada per un festival anyal.

Fou autor d'un treball contra les categories d'Aristtil, d'una historia de Tars, d'un llibre dirigit a Octvia i d'alguns altres.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154783" title="Jean-Baptiste Camille Corot" nonfiltered="2667" processed="2663" dbindex="62701">


Jean-Baptiste Camille Corot (Pars el 26 de juliol de 1796 - 22 de febrer de 1875) fou un pintor francs.

De famlia rica, Corot va rebre una educaci burgesa i els seus estudis secundaris en Rouen, entre 1807 i 1812, li van marcar en el llarg de la seva vida. All vivia amb un amic cridat Sennegon, lector de Rousseau i prxim a les idees illustrades, de qui va adquirir el gust per la naturalesa. 

Va continuar la seva formaci en Poissy i al concloure-la, manifesta el seu desig de ser pintor, per el seu pare es nega i el contracte com aprenent en el negoci familiar. Camille, no va cedir, i, obstant aix, dedica gaireb tota la seva jornada laboral a dibuixar, pel que la famlia acaba per plegar-se a la seva vocaci i finana la seva formaci artstica.

 Vida .
En el seu primer i ms llarg viatge a Itlia, entre 1822 i 1825, descobreix fascinat els efectes de la rotunda llum meridional a Roma i la seva campanya i, ms encara, a Tvoli i als voltants de Npols. Els temes pintats a Itlia sn, amb freqncia, les restes de monuments de l'Antiguitat romana, tantes vegades pintats per artistes de tota Europa que acudien a Roma a completar la seva formaci, per mentre altres pintors repetien els models potics del classicisme acadmic, Corot els va pintar tal com els veia, com volums que, sense perdre la seva significaci histrica, variaven segons indiquessin els seus ulls. 

La llum italiana li ensenyaria una de les seves aportacions fonamentals al llenguatge pictric de la modernitat: "El dibuix -deia Corot- s el primer que cal buscar. Seguidament, els valors. Aquests sn els punts de suport. Desprs el color i, finalment, l'execuci". En Frana, Corot preferia les hores d'alba i el crepuscle, quan la llum es difumina, per a sortir al camp a pintar. Per a Itlia va aprendre que el color passava aix a ser un factor relatiu, el paper del qual en la tela depenia dels altres tons que ho envoltaven. Amb aix no noms estava avanant un principi essencial del llenguatge impressionista, sin del de tota la pintura moderna.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154786" title="Atenodor Cordili" nonfiltered="2668" processed="2664" dbindex="62702">
Atenodor Cordili fou un filsof estoic nascut a Tars conegut tamb com Atenodor de Tars. Va dirigir la biblioteca de Prgam on va alterar els treballs dels filsofs estoics que trencaven l'ortodxia estoica. Desprs es va traslladar a Roma i va viure amb Marc Cat, a casa del qual va morir.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154788" title="Atenodor d'Enos" nonfiltered="2669" processed="2665" dbindex="62703">
Atenodor d'Enos (en llat Athenodorus) fou un retric grec que va viure en temps de Pollux. Fou deixeble d'Aristcles i de Crest.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154789" title="Atenodor de Soli" nonfiltered="2670" processed="2666" dbindex="62704">
Atenodor de Soli fou un filsof grec, deixeble de Zen. La seva doctrina sostenia que no totes les ofenses podien ser consideres iguals. L'esmenta Digenes Laerci.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154790" title="Chacarera" nonfiltered="2671" processed="2667" dbindex="62705">
La Chacarera s una dansa i msica populars originaris del nord-oest de l'Argentina del segle XIX, i molt popular a l'Argentina i Bolvia.

La Chacarera s'executa generalment amb guitarra, viol, acordi i bombo legero, encara que fins i tot es pot executar amb instruments musicals tpics de zones rurals del nord-oest com el charango o la quena, ams ams d'instruments orquestrals com el piano. 

Hi ha alguns que sostenen que s una dansa bi-rtmica, amb una melodia en 6/8 i un basament en 3/4  el msic i mestre Juan Fal sost aquesta teoria, mentre que altres donen suport a la teoria de que s una dansa unirrtmica, en 3/4  els msics i mestres Adolfo balos i Hilda Herrera donen suport a aquesta teoria . Aquest particular joc rtmic de la chacarera es compartit per altres danses folklriques argentines, com el gato, el palito, etc.

Es baila per parelles que dansen lliurement, per formant grups.

Origen.
Mentre que l'origen exacte segueix estant desconegut, aproximadament el 1850 la gent va comenar a ballar Chacarera en el nord-oestde de l'Argentina, especialment a la provncia de Santiago del Estero. El seu nom ho deu de la palaula "chacra" (granja), on va ser ballat generalment en rees rurals, per lentament va arribar a les ciutats.

Al principi del segle XX, la Chacarera va arribar a Buenos Aires, per encara que la recepci d'aquesta forma tradicional de msica va estar important, no podia competir amb la popularitat del tango. 

durant els anys 60, la Chacarera va augmentar la seva importncia, amb el ressorgiment general del folklore argent, en les veus de Los Chalchaleros, Los Tucu Tucu, i especialmente amb la famlia Carabajal, que t moltes generacions de musics i cantants de Chacarera, comenant per Carlos Carabajal, anomenat "pare de la Chacarera", i desprs amb "Los Carabajal", de Peteco Carabajal (fill de Carlos), de Roxana Carabajal, i de moltes altres.

La Chacarera encara es toca i es balla en Argentina, especialment  Catamarca, Salta, Tucumn, Santiago del Estero, i Jujuy, hi pot tamb ser trobada en el sud de Bolivia  encara que t una coreografia diferent, perqu es combinen els "girs" i "zapateados" de forma diferent que la versi argentina, de la mateixa manera passa amb el gato bolivi.

Dansa.
s una dansa rpida de triple metro per parelles.

enllaos externs.
Folklore de Argentina ;
Chacarera en Argentina ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154791" title="Atenodor de Teos" nonfiltered="2672" processed="2668" dbindex="62706">
Atenodor de Teos fou un msic grec.

Fou un dels que van participar a les celebracions que es van fer a la ciutat de Susa el 324 aC durant l'enlla entre el rei Alexandre el Gran i la princesa persa Esttira coneguda tamb com Barsina (Barsine).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154792" title="Atenodor (metge)" nonfiltered="2673" processed="2669" dbindex="62707">
Atenodor (Athenodorus) fou un metge grec del segle I o potser comenaments del segle II. Probablement fou contemporani de Plutarc que l'esmenta en un dels seus llibres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154793" title="Atenodor de Cleitor" nonfiltered="2674" processed="2670" dbindex="62708">
Atenodor de Cleitor fou un escultor grec nascut a Cleitor a Arcdia. Va viure als finals del segle V aC.  Fou deixeble de Policlet. Va esculpir les esttues de Zeus i Apollo que els espartans van dedicar al temple de Delfos desprs de la batalla d'Egosptams. Tamb va fer esttues de dones distingides.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154794" title="Atenodor de Rodes" nonfiltered="2675" processed="2671" dbindex="62709">
Atenodor de Rodes fou un escultor grec de Rodes. Fou fill i deixeble d'Agensadre. Conjuntament amb el seu pare i amb Polidor de Rodes va executar el fams conjunt de Laocoont i els seus fills, obra capital de l'escultrica grega, i que es troba avui dia als Museus Vaticans.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154795" title="Atengenes" nonfiltered="2676" processed="2672" dbindex="62710">
Atengenes fou un mrtir cristi.

Sant Basili esmenta que va deixar un himne al seus amics quan va anar a morir. La seva poca no s'ha pogut establir per hi ha diverses teories i probablement fou del segle II.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154796" title="Atrilat" nonfiltered="2677" processed="2673" dbindex="62711">
Atrilat (Athrylatus) fou un metge grec nascut a l'illa de Tasos que s esmentat per Plutarc i que viure entre finals del segle I i  comenaments del segle II.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154797" title="Atimbre" nonfiltered="2678" processed="2674" dbindex="62712">
Atimbre (Athymbrus) fou un esparta llegendari que junt amb els seus germans Atimbrad (Athymbradus) i Hidrel (Hydrelus) va fundar ciutats a Ldia que no van prosperar, i llavors els habitants es van concentrar en un punt on van fundar Nisa, que fou considerada ms tard fundaci d'Atimbre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154798" title="tia" nonfiltered="2679" processed="2675" dbindex="62713">


Biografia:

tia, mare d'Octavi (August);

Genealogia:

Gens tia, famlia romana plebea;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154800" title="Campionat del mn de seleccions nacionals de raquetbol" nonfiltered="2680" processed="2676" dbindex="62714">
El Campionat del mn de seleccions nacionals de raquetbol s una competici organitzada per la Federaci Internacional de Raquetbol (IRF) que es disputa cada dos anys des de 1981.

Les competicions en categoria masculina i femenina determinen una classificaci combinada. 



Enllaos externs.
Campionat del mn - IRF;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154801" title="Gens tia" nonfiltered="2681" processed="2677" dbindex="62715">
Gens tia fou una famlia romana plebea. El nom apareix com Atius i Attius. Van fer servir els cognoms Balbus, Labienus, Rufus i Varus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154802" title="Atlia" nonfiltered="2682" processed="2678" dbindex="62716">
Atlia fou una gens (famlia) de Roma, patrcia i plebea. Van usar els cognoms Bulb (Bulbus), Calat (Calatinus), Llong (Longus), Regul (Regulus) i Serr (Serranus) . Aquest darrer tamb com a Sar (Saranus);  els Llong eren patricis. El primer cnsol de la famlia fou Marc Atili Regul el 335 aC. Sota els emperadors diversos Atili van exercir el consolat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154803" title="Atilic" nonfiltered="2683" processed="2679" dbindex="62717">
Atiliqu (Atilicinus) fou un jurista rom que va viure a la meitat del segle I.  Es creu que era seguidor de Prcul al que va escriure una carta. s esmentat diverses vegades com autoritat per no es conserven els seus escrits. Fou autor probablement de Responsa, per els altres ttols no s'han conservat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154804" title="Bab El-Oued" nonfiltered="2684" processed="2680" dbindex="62718">
Bab El-Oued s un barri popular d'Alger, la capital d'Algria. Fins l'any 1962 era el barri principal de la poblaci europea de la ciutat. El barri de Bab El-Oued delimita al nord-est pel mar (Bulevard Mira), a l'oest per la vila de Bologhine i la muntanya de Bainem, al sud-oest per la vila de Frais-Vallon i a l'est per la Casbah.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154807" title="Atili" nonfiltered="2685" processed="2681" dbindex="62719">


Biografia:

Luci Atili (trib consolar), trib amb poder consolar;
Lluci Atili Llong, trib amb poder consolar;
Lluci Atili, trib de la plebs ;
Lluci Atili, questor ;
Marc Atili, duumvir;
Gai Atili, duumvir ;
Lluci Atili, comandant rom;
Lluci Atili, pretor ;
Lluci Atili, militar rom. ;
Atili, llibert ;
Lluci Atili, jurista rom ;
Marc Atili, poeta cmic rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154808" title="Lluci Atili" nonfiltered="2686" processed="2682" dbindex="62720">


Biografia:

Lluci Atili, trib amb poder consolar;
Lluci Atili Llong, trib amb poder consolar;
Lluci Atili, trib de la plebs ;
Lluci Atili, questor ;
Lluci Atili, comandant rom;
Lluci Atili, pretor ;
Lluci Atili, militar rom. ;
Lluci Atili, jurista rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154810" title="Lluci Atili (trib)" nonfiltered="2687" processed="2683" dbindex="62721">
Lluci Atili (Lucius Atilius) fou trib de la plebs el 317 aC i en uni del seu collega Gai Marci va promulgar una llei donant al poble el poder per elegir 16 tribuns militars en les quatre legions (16 electes d'un total de 24, sis per cada legi). Anteriorment noms eren elegits sis dels vint-i-quatre i la resta els nomenaven els cnsols.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154811" title="Lluci Atili (questor)" nonfiltered="2688" processed="2684" dbindex="62722">
Lluci Atili (Lucius Atilius) fou questor el 216 aC. Va morir a la batalla de Cannes en aquest any.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154813" title="Marc Atili (duumvir)" nonfiltered="2689" processed="2685" dbindex="62723">
Marc Atili (Marcus Atilius) fou duumvir el 216 aC i va fer la dedicatria del temple de Concrdia que havia construt Lluci Manli.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154814" title="Gai Atili" nonfiltered="2690" processed="2686" dbindex="62724">
Gai Atili (Caius Atilius) fou duumvir el 216 aC i va fer la dedicatria del temple de Concrdia que havia construt Lluci Manli.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154815" title="Lluci Atili (comandant)" nonfiltered="2691" processed="2687" dbindex="62725">
Lluci Atili (Lucius Atilius) fou comandant de la guarnici romana de Locris, i quan aquesta fou ocupada per Annbal el 215 aC es va poder escapar amb vaixells amb les seves forces.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154816" title="Lluci Atili (pretor)" nonfiltered="2692" processed="2688" dbindex="62726">
Lluci Atili (Lucius Atilius) fou pretor el 197 aC i va governar la provncia de Sardenya.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154817" title="Lluci Atili (militar)" nonfiltered="2693" processed="2689" dbindex="62727">
Lluci Atili (Lucius Atilius) fou un militar rom. Va servir a la flota d'Octavi (August). Fou enviat pel cnsol Paulle a Samotrcia el 168 aC per demanar l'entrega del rei Perseu de Macednia, que s'havia refugiat a l'illa, i va aconseguir el suport de l'assemblea de Samotrcia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154818" title="Atili (llibert)" nonfiltered="2694" processed="2690" dbindex="62728">
Atili fou un llibert rom que va construir un amfiteatre a Ficlenes, durant el regnat de Tiberi (27 aC). Com que fou construt sense cura l'amfiteatre es va ensorrar i van morir unes vint mil persones segons Suetoni i, segons Tcit, les vctimes foren ms de cinquanta mil contant els ferits. Va ser desterrat com a cstig.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154820" title="Lluci Atili (jurista)" nonfiltered="2695" processed="2691" dbindex="62729">
Lluci Atili (Lucius Atilius) fou un jurista rom que probablement va viure vers el 550 de l'era romana. Pomponi l'anomena Publi Atili i Cicer l'esmenta com Aquili (Acilius). Va escriure in profitendo. 

Fou el primer jurista a ser nomenat sapiens  si be abans que ell el jurista Publi Semproni (cnsol el 304 aC)  va rebre el sobrenom de  Sophus. En endavant el sobrenom de sapiens fou sovint aplicat als juristes. 

Va escriure un comentari sobre la llei de les 12 taules.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154821" title="Marc Atili" nonfiltered="2696" processed="2692" dbindex="62730">

Onomstica:
 Marc Atili;
Marc Atili, duumvir.
Marc Atili (poeta), poeta cmic rom.
Marc Atili Rgul:
Marc Aquili Rgul informador de Ner. ;
Marc Atili Rgul (cnsol 335 aC), cnsol rom el 335 aC. ;
Marc Atili Rgul (cnsol 294 aC), cnsol el 294 aC ;
Marc Atili Rgul (cnsol 267 i 256 aC), cnsol el 267 aC i el 256 aC ;
Marc Atili Rgul (cnsol 227 i 217 aC), cnsol el 227 aC i el 217 aC;
Marc Atili Serr:
Marc Atili Serr (triumvir), magistrat rom. ;
Marc Atili Serr (pretor), pretor el 152 aC.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154822" title="tilla" nonfiltered="2697" processed="2693" dbindex="62731">
tilla fou la mare de Luc que fou acusada pel seu propi fill el 66 de participar a la conspiraci contra Ner. No fou absolta per es va lliurar del cstig.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154824" title="Atimet" nonfiltered="2698" processed="2694" dbindex="62732">


Onomstica:

Atimet, amant de Domcia;

Publi Atti Atimet, metge rom;

Atimet Arquiatre, metge rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154825" title="Atimet (llibert)" nonfiltered="2699" processed="2695" dbindex="62733">
Atimet (Atimetus) fou un llibert i amant de Domcia, tia de Ner, que va acusar a Agripina de complotar contra l'emperador Ner (56). Agripina no sols es va lliurar sin que va obtenir el cstig del seu acusador, que fou condemnat a mort.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154826" title="Edward Elric" nonfiltered="2700" processed="2696" dbindex="62734">

L'Edward Elric s el protagonista de la srie d'animaci Full metal alchemist.

Expert en arts marcials i amb un cos fora desenvolupat per la seva edat, pateix, per, d'un terrible complex per la seva baixa estatura (potser per l'aversi que sent cap a la llet), fet que tothom li recorda en veure'l i que fa que es crispi molt.

Una altra peculiaritat s que va perdre la cama esquerra quan va intentar ressuscitar la seva mare morta. A ms, per aquest accident el seu germ petit, l'Alphonse Elric, va morir, tot i que va aconseguir salvar-li la seva nima unint-la a una armadura que es trobava al mateix lloc, perdent el seu bra dret en l'intent. Desprs d'aix, es va fer posar un bra i una cama de metall.

Com a alquimista, l'Edward t l'habilitat de fer alqumia noms connectant totes dues mans, i no li cal l'ajuda dels cercles de transmutaci que sn tradicionalment emprats per la resta d'alquimistes. Normalment empra el seu poder per transformar objectes en d'altres (amb especial predilecci en transformar el seu propi bra dret en armes per atacar els seus enemics) o per reparar objectes vells o trencats.

El seu gran objectiu es trobar la Pedra Filosofal, que li permetria tornar tant el seu cos com el del seu germ a la normalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154827" title="Publi Atti Atimet" nonfiltered="2701" processed="2697" dbindex="62735">
Publi Atti Atimet (Publius Attius Atimetus) fou un metge rom esmentat a una inscripci, que va tractar a l'emperador August . Es segurament el mateix que Gal esmenta com Atimetrus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154828" title="Atimet Arquiatre" nonfiltered="2702" processed="2698" dbindex="62736">
Atimet Arquiatre (Atimetus Archiater) fou un metge rom que va viure al segle I. Es probablement persona diferent del metge Publi Atti Atimet


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154830" title="Atnia" nonfiltered="2703" processed="2699" dbindex="62737">
Atnia fou una gens o famlia romana plebea. Cap dels seus membres va arribar al consolat. El primer que va exercir una magistratura rellevant fou Gai Atini Labe que fou pretor el 188 aC. Labe fou el seu cognom usual.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154832" title="Ati" nonfiltered="2704" processed="2700" dbindex="62738">






Lluci Ati, trib de la legi;

Gai Ati, rom pompei;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154833" title="Lluci Ati" nonfiltered="2705" processed="2701" dbindex="62739">
Lluci Ati (Lucius Atius) fou primer trib de la Legio II en la guerra que va sostenir la Repblica de Roma contra el poble dels istris l'any 178 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154837" title="Gai Ati" nonfiltered="2706" processed="2702" dbindex="62740">
Gai Ati (Caius Atius) el peligne, fou un rom addicte al partit pompei que tenia possessi de Sulmo al moment que Juli Csar va envair Itlia el 49 aC . Csar va enviar contra aquesta ciutat a Marc Antoni i els habitants van obrir les portes. Ati va saltar les muralles per no es va fer gaire mal, fou agafat i va demanar ser portat davant Csar, que el va deixar lliure. Cicer diu que fou Ati qui va rendir la ciutat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154838" title="Atles (mitologia)" nonfiltered="2707" processed="2703" dbindex="62741">
Atles fou un tit que segons Hesode era fill de Japet i de Climene i segons Apollodor d'Artemita era germ de Meneti, Prometeu i Epimeteu, i la seva mare era sia. Hesode diu que havia de portar el cel i la terra al damunt.

Atles s descrit com el lder dels titans en la seva confrontaci amb Zeus. Ms tard l'idea d'Atles es va modificar i se'l va considerar un home convertit en muntanya.

El seu nom fou donat a serralades de Mauritnia (Marroc), Itlia, Arcdia, el Caucas i segurament d'altres.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154839" title="Atossa" nonfiltered="2708" processed="2704" dbindex="62742">


Atossa (, probablement "Ben concedida";  a ) fou una princessa i reina persa, filla de  Gran i potser de la reina Cassandana.

Fou esposa successivament de tres reis perses: Cambises, d Smerdis i de  Gran sobre els que va exercir mes o menys influncia. Amb Darios va tenir quatre fills: Xerxes, Masistes, Aquemenes i Histaspes. El rei ja tenia tres fills de la seva primera esposa (la filla de Gbries).

Segons Aspasi hauria mort a mans del seu fill Xerxes.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154842" title="Atili d'Afrodsies" nonfiltered="2709" processed="2705" dbindex="62743">
Atili d'Afrodsies fou un escultor grec nascut a Afrodsies. La seva obra ms coneguda es una esttua d'una musa, que es troba avui dia al Museu de Florncia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154844" title="Sant Miquel de Monteia" nonfiltered="2710" processed="2706" dbindex="62744">


L'esglsia de Sant Miquel de Monteia s una esglsia romnica de principi del segle XIII que es troba al municipi de Sales de Llierca, a l'Alta Garrotxa.

T una sola nau de volta apuntada, intercalant filades de carreus grossos i petits. A l'absis hi ha una finestra en forma de creu grega.

Est construda sobre restes d'un temple anterior.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154846" title="Pat Cox" nonfiltered="2711" processed="2707" dbindex="62745">
 
Pat Cox ( Dubln, Irlanda 1952 ) s un poltic irlands que fou President del Parlament Europeu entre els anys 2002 i 2004.

Biografia.
Va nixer el 28 de novembre de 1952 a la ciutat de Dubln, va viure de petit a la ciutat de Limerick. Va estudiar economia a la Universitat de Dubln, on es diplomar l'any 1974. Posteriorment va esdevenir professor d'economia a l'Institut d'Administraci Pblica de la seva ciutat natal aix com a la Universitat de Limerick, interessant-se sobretot per les qestions ms europeistes.

Entre 1982 i 1986 present el programa "Today Tonight" a la Radio Telefs ireann (RTE) en el qual s'emetien reportatges d'investigaci i amb el qual cobr les eleccions als Estats Units d'Amrica, el Regne Unit i Frana.

Carrera poltica.
En les eleccions europees de 1989 fou escollit eurodiputat del Parlament Europeu en representaci del partit poltic Progressive Democrats (PDs). El 1992 en les eleccions Generals irlandeses fou escollit membre del Dil ireann (Parlament irlands) per la circumscripci de Cork. An escalant possicins dins el seu propi partit, arribant a disputar el seu lideratge l'any 1993, perdent per davant Mary Harney.

L'any 1994 abandon el seu partit per desavinences sobre la seva acta de diputat europeu, que el seu partit reclamava per Desmond O'Malley. Aquell any fou reelegit diputat europeu com a membre independent, i fou nomenat vicepresident de l'Aliana dels Liberals i Demcrates per Europa (ALDE), quart grup de la cambra de diputats. El 1998 fou escollit lder d'aquest grup i particip activament en contra de l'acci poltica de la Comissi Europea encapalada per Jacques Santer, aconseguint la seva dimissi el 1999.

El juny d'aquell any aconsegu renovar la seva acta d'eurodiputat, i en virtuts del pactes de les principals forces europees realitzats al Parlament fou escollit, com a lder de l'ALDE, President del Parlament Europeu el 15 de gener del 2002, succeint Nicole Fontaine (Partit Popular Europeu). Dimit del crrec el 20 de juliol del 2004, sent substituit per Josep Borrell (Partit Socialista Europeu).

El 20 de maig de 2004 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany pels seus actes en favor de l'ampliaci de la Uni Europea i la democrcia.






Enllaos externs.

  Premi Internacional Carlemany, edici 2004;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154849" title="Campionat d'Europa de seleccions nacionals de raquetbol" nonfiltered="2712" processed="2708" dbindex="62746">
El Campionat europeu de seleccions nacionals de raquetbol s una competici organitzada per la Federaci Europea de Raquetbol (ERF) que es disputa cada dos anys des de 1981.




Vegeu tamb.
Federaci Europea de Raquetbol;

Enllaos externs.
Campionat d'Europa Pgina al lloc web de la IRF ;
Campionat d'Europa Pgina al lloc web de la ERF ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154851" title="Huzzia" nonfiltered="2713" processed="2709" dbindex="62747">

Huzzia (Huzziyas) s el nom propi d'alguns reis hitites:

 Huzziyas I (segle 16 aC): Antecessor i cunyat de Telepinus, va perdre el tron a les mans d'aquest poc temps desprs de coronar-se rei.

 Huzziyas II (segle 15 aC): Pertanyent al "perode fosc" hitita, es desconeix prcticament tot sobre el seu regnat.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154853" title="Lleonesisme" nonfiltered="2714" processed="2710" dbindex="62748">


El lleonesisme s un moviment cultural i sociopoltic, regionalista o nacionalista, que persegueix el reconeixement de part dels territoris de l'antic Regne de Lle, als quals denominen Pas Lleons o Regi de Lle (les provncies de Lle, Zamora i Salamanca), com a regi i nacionalitat histrica, i el seu establiment en comunitat autnoma prpia, separada de Castella i Lle. 

 Territori . 
El Pas Lleons (Pas Llons en lleons ) s el terme que utilitzen els sectors lleonesistes per a anomenar el territori format per les provncies espanyoles de Lle, Zamora i Salamanca, que, amb la divisi autonmica duta a terme a Espanya en la dcada de 1980, juntament amb altres sis provncies, van formar la comunitat autnoma de Castella-Lle. 

El Pas Lleons estaria compost per les tres provncies que van ser adscrites a la regi denominada Regne de Lle al produir-se la divisi administrativa d'Espanya en provncies de Javier de Burgos, mitjanant el Reial decret de 30 de novembre de 1833. La citada divisi administrativa va ser la qual va crear la provncies actuals amb les seves respectives capitals. No obstant aix, cal tenir en compte que el territori de les tres provncies no coincideix amb el Regne de Lle histric. Si b un nou decret del 30 de novembre de 1855 assignava tamb les provncies de Valladolid i Palncia (adscrites inicialment a la regi de Castella la Vella) al Regne de Lle, aquestes no sn considerades parts del Pas Lleons tal com el consideren els regionalistes lleonesos. 
 
Altres grups lleonesistes inclouen en el Pas Lleons territoris de passat histric o proclamada cultura lleonesa (bsicament aquells en els quals es parla el lleons). Aix, formarien tamb parteix del Pas Lleons: La Libana (Cantbria), la Comarca de Valdeorras (Orense), la Franja del Carrin (provncies de Palncia i Valladolid) i els territoris portuguesos del riu Sabor (Sendim i Miranda do Douro, on es parla una variant del lleons coneguda com a mirands). 
 Histria .
 Antecedents . 
Entre els anys 1900 i 1934, Miguel Bravo Guarida, Miguel Dez Canseco i Jos Eguiagaray van impulsar el regionalisme cultural lleons en Lle, desenvolupat a travs d'articles de premsa, festejos com els Jocs Florals, el centenari del Pare Isla, i sobretot, la celebraci del IX Centenari dels Furs de Lle, o accions com l'adopci del Pend Real prpura amb l'escut de Lle i l'organitzaci, per part de la Diputaci de Lle, d'una biblioteca regional de temes i autors lleonesos. 

Sorgeixen en aquesta poca nombroses societats i publicacions regionalistes lleoneses, la primera fou l'Ateneo Leons (1910). D'altres foren Amigos del Pueblo (1915), Centro Leons (1917), Vida Leonesa (1920), Sociedad de Estudios Leoneses (1926), Instituto de Estudios Leoneses (1930) o Veladas Leonesas (1931). 

s significatiu el Grupo de Tradiciones Leonesas (1932-1938), format per poltics i intellectuals dretans lligats a la dictadura de Primo de Rivera, com Domnguez Berrueta, Jos Gonzlez, o els alcaldes de Lle durant la dictadura, Roa de la Vega i Jos Eguiagaray. Aquest va definir els ideals d'aquest moviment: "Representar-nos davant el poder central sense fulanismes, protestar per l'aband que pateixen els ramaders i agricultors lleonesos, exigir ferrocarrils en les conques mineres i cuidar i fomentar les nostres venerades tradicions". Polticament va estar lligat a Acci Agrria Lleonesa, partit dret liderat per Antonio lvarez Robles, i a Acci Femenina Lleonesa, de Francisca Bohigas. 

En 1933 es va crear el grup regionalista lleons Amigos de Len per Manuel Fernndez Nez, basat en la defensa dels interessos industrials, agrcoles i tradicionals de la regi lleonesa, mentre que Ricardo Pallars, president de la Diputaci de Lle en 1931, va ser un dels fundadors del Partit Republic Lleons Autnom. Eguiagaray va proposar, al mar de 1934, en el Diario de Len la creaci d'una Lliga Regional Lleonesa com un centre d'estudis lleonesos, amb la seva secci d'estudis econmics i comercials. A ms, va sorgir el Grupo pro Len. Tamb en aquest mateix any va nixer l'Orfen Leons. El seu director, J. Pinto Maestro, va anar l'autor de la lletra del "Himno a Len", estrenat en 1934 amb motiu del cinqu centenari de la gesta del  Pas Honros  i de la figura del cavaller Suero de Quiones. Aquest himne va ser declarat oficialment himne de la ciutat de Lle en 1978. 

 El leonesisme desprs de la restauraci democrtica . 
Durant el procs preautonmic espanyol, de finals de la dcada de 1970, van sorgir nombrosos grups leonesistes que van reivindicar la creaci d'una comunitat autnoma lleonesa: a Zamora Ciudadanos Zamoranos (CC.ZZ.), a Salamanca el Grupo Regionalista Salamantino (GRES), i a Lle el Concejo Abierto Leons (CAL), Jvenes Nacionalistas Leoneses (JNL), l'Asamblea Independiente Leonesa (AIL), el Grupo Autonmico Leons (GAL) o l'Asamblea Regionalista Leonesa.

A ms, durant aquests anys i la resta de la dcada de 1980, es comencen a organitzar els primers partits poltics prpiament leonesistas, com el Bloc Autonomista del Pas Lleons, el Partit Regionalista del Pas Lleons (PREPAL), amb la seva organitzaci juvenil Joventuts Leonesistes (JJ.LL.), el Bloc Agrari (BA), o la Uni Leonesista (UNLE). En la dcada de 1990 es va crear la Uni del Poble Lleons (UPL) i Conceyu Xoven, la seva organitzaci juvenil vinculada, ja en el segle XXI, l'escisi de la UPL Partit Autonomista Lleons-Unitat Leonesista (PAL-UL). 

 Partits poltics .

Uni del Poble Lleons (UPL): partit que es presenta a les eleccions en Lle, Zamora i Salamanca, si b en aquestes dues ltimes es presenta de la m d'altres partits de similar ideologia. ;

Uni del Pueblo Salmantino (UPS): partit de la provncia de Salamanca, i que es presenta conjuntament amb la UPL en aquesta provncia.

Partit Autonomista Lleons-Unitat Leonesista (PAL-UL): escissi de la UPL, formada quan dos regidors de la UPL (entre els quals es trobava un dels fundadors d'aquesta formaci i portaveu municipal en l'ajuntament de Lle, Jos Mara Rodrguez de Francisco) que van decidir posar una moci de censura al PSOE, i donar el seu vot al PP en l'ajuntament de Lle. ;

Partit Regionalista del Pas Lleons (PREPAL);

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154856" title="Columna Connolly" nonfiltered="2715" processed="2711" dbindex="62749">
La Columna Connolly va ser una petita unitat de voluntaris irlandesos integrats en el batall Lincoln i que va formar part de la XV Brigada Internacional en suport de la Repblica durant la Guerra Civil Espanyola. La denominaci escollida ho va ser en honor del lder socialista irlands James Connolly, executat el 1916 per la seva participaci en l'Aixecament de Pasqua.

A l'inici del conflicte, el republic esquerr irlands Peadar O'Donnell es trobava a Barcelona per a l'obertura de les Olimpades Populars. L'esclat de la guerra el va impulsar a mobilitzar unitats de voluntaris en suport del Front Popular entre els membres de l'Exrcit Republic Irlands (IRA) i altres activistes nacionalistes. Va ser tamb una reacci enfront de la creaci de la Brigada Irlandesa, d'orientaci feixista, que va agrupar a voluntaris que van combatre a favor del bndol nacional tamb en la guerra espanyola.

Els primers integrants de la Columna van arribar a Espanya el desembre de 1936 amb Frank Ryan liderant el grup i es van installar a Albacete, punt de concentraci de tots els brigadistes. El conflicte amb Gran Bretanya que mantenien els irlandesos va impedir que s'integressin en el Batall Britnic, quedant enquadrats en el batall nord-americ Lincoln.

El nombre exacte de membres de la Columna al llarg de la seva estada a Espanya no ha estat fixat, per la majoria dels historiadors coincideixen a afirmar que estaria prxim a uns 150 homes. Van participar en diferents batalles, com la de Madrid, la del Jarama (on van sofrir importants baixes) i la de l'Ebre. El lder del grup, Ryan, va ser ferit i, desprs de recuperar-se en el seu pas, va tornar participant en el front d'Arag, per fou capturat i dut al camp de presoners de Miranda de Ebro, on va ser sentenciat a mort. Tanmateix, la intervenci del president d'Irlanda, Eamon de Valera, va permetre que li fos commutada la pena cabdal per la de trenta anys de pres.

El setembre de 1938 els supervivents de la columna van tornar a Irlanda.

Enllaos externs.
Pgina oficial de la unitat, ;
Waterfordmen in the International Brigades in the Spanish Civil War. Article de Emmet O'Connor en el Journal of the Waterford Archaeological & Historical Society, vol. 61 de 2005. ;


Bibliografia.
 O'Riordan, Michael. Connolly Column: The story of the Irishmen who fought for the Spanish Republic 1936-1939. Torfaen: Warren & Pell, 2005. ISBN 0954890426.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154859" title="Pncrees" nonfiltered="2716" processed="2712" dbindex="62750">

El pncrees s un rgan glandular annex del tub digestiu, situada a la cavitat abdominal, amb forma d'L apasada. Es localitza en posici retroperitonial, limitada per l'estmac al davant, el duod a la dreta i la melsa a l'esquerra.

Anatomia.
Es divideix en quatre zones:
 Cap: porci envoltada pel duod, a la part descendent del qual s'insereix a travs de les papilles o carncules. Tamb se l'anomena "pncrees menor".
 Coll: uneix el cap i el cos. Se situa anterior als vasos mesentrics superiors (artria i vena), els quals deixen un solc a la cara posterior del pncrees. La cara anterior del coll es troba adjacent al plor (porci distal de l'estmac).
 Cos: continuaci del coll. La part anterior del cos contacta amb la base de l'estmac, mentre que la posterior es relaciona amb l'aorta, l'artria mesentrica superior i el rony, glndula suprarrenal i vasos renals esquerres.
 Cua: passa per davant del rony esquerre, relacionant-se amb l'hili esplnic i la flexura clica esquerra. S'acompanya dels vasos esplnics (artria i vena) i travessa les capes del lligament espleno-renal, acabant amb un lleu gir superior.

Internament es compon de:
 Conducte pancretic principal o de Wirsung: comena a la cua i continua fins al cap, on gira inferiorment i es relaciona amb el conducte biliar (coldoc). La uni d'aquests conductes (ampolla de Water) dna lloc a l'ampolla hepatopancretica, que desemboca al duod a travs de la carncula major. Aquesta ampolla est envoltada per l'esfnter d'Oddi, de musculatura llisa, que ajuda a controlar el flux biliar i el de suc pancretic cap al duod.
 Conducte pancretic accessori o de Santorini: drena el coll i la part inferior del cap del pncrees, i desemboca al ;

Vascularitzaci. 
La cua i el cos sn irrigats per les artries pancretiques, petites branques de l'artria esplnica a la part superior i de l'artria pancretica inferior a la porci inferior. El cap l'irriguen les artries pancreatoduodenals superiors i inferiors.

Retorn vens.
Les venes pancretiques corresponents desemboquen a la vena esplnica, la qual drena en ltim terme a la vena porta.

 Drenatge limftic.
Els vasos limftics acompanyen els sanguinis i acaben als ganglis pancreatoesplnics situats longitudinalment a l'artria esplnica.

Innervaci. 
El pncrees s innervat per fibres nervioses del plexe celac, situat a la part ms alta del mesogastri.

Histologia.
T dos components estructurals:
  Pncrees exocr: glndula serosa que sintetitza i secreta enzims per a la digesti, que van a parar al duod. S'organitza en lbuls formats per acins, unitats secretores de precursors dels enzims digestius (tripsinogen, pepsinogen, amilases, ribonucleases, etc.). ;
  Pncrees endocr: constitut per cllues altament especialitzades que sintetitzen i secreten hormones controladores del metabolisme glucdic, lipdic i proteic, les quals sn secretades al torrent sanguini.

Fisiologia.
La secreci pancretica augmenta en arribar els aliments a l'estmac i s controlada pel sistema nervis en tres fases: ceflica, gstrica i intestinal, no independents de les fases secretores de l'estmac.

Secreci exocrina.
La secreci exocrina est formada per elements inorgnics (principalment aigua, clor, bicarbonat, sodi i potassi) i enzims o elements orgnics (proteoltics com la tripsina o les elastases, amiloltics com l'alfa-amilasa, lipoltics com la lipasa, i tamb nucleases, mucina i altres protenes). Amb l'alliberaci a l'intest prim d'aquests productes collabora en la digesti dels aliments.



Secreci endocrina.
La secreci endocrina consta de diverses hormones encarregades del control metablic. La principal s la insulina, produda per les cllules beta del pncrees, agrupades en els anomenats illots de Langerhans. La sntesi d'insulina s controlada a diferents nivells, i la seva secreci augmenta tal com augmenten els nivells de glucosa circulant. Aquesta hormona s'encarrega d'activar i inhibir diferents processos metablics tals com la gluconeognesi, d'augmentar el peristaltisme del tub digestiu, controlar la sensaci de gana a nivell del sistema nervis central, etc. Un dficit en la producci d'aquesta hormona implica l'aparici de la diabetis. Altres hormones secretades pel pncrees sn el glucag, que estimula tamb la sntesi i secreci d'insulina, inhibint-se quan aquesta augmenta, i la somatostatina, que fa l'acci contrria.



Embriologia.

El pncrees prov principalment de l'endoderma amb aportis de la mesoderma per a algunes estructures. Es forma dels esbossos, ventral i dorsal, en el mesenteri dorsal. Durant el desenvolupament i a causa de les rotacions de les nanses intestinals ambds esbossos s'uneixen formant un pncrees nic. L' esbs ventral sorgeix del conducte coldoc i per tant a la dreta, desprs del gir es desplaa posteriorment arrossegant aquest conducte fins a l'esquerra a un nivell immediatament inferior a l'esbs principal o esquerre. Desprs de la fusi dels parnquimes el conducte de l' esbs principal degenera quedant com accessori i el pncrees menor (ara procs unciforme) aporta el seu conducte com principal. 






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154860" title="Frikipedia" nonfiltered="2717" processed="2713" dbindex="62751">

La Frikipedia (escrita en castell), l'enciclopdia extremadament seriosa o l'enciclopdia intil, s una pardia de la Wikipedia, encara que des de la Frikipedia s'insisteix a argumentar que s a l'inrevs.

Actualment t ms de 6.000 articles i est sota la llicncia GFDL. A principis de l'any 2006 el responsable de la Frikipedia va decidir tancar la web desprs d'una denncia per part de la SGAE.

 Contingut .

Les entrades de La Frikipedia solen ser disbarats, de poca o nulla semblana amb la realitat. Per exemple, l'article sobre Llucifer assegura que era una bstia de color de sang que havia estat causant de les majors calamitats. En l'article sobre Jess de Neanderthal es llegix que va ser la primera vinguda a la Terra de Jess, tamb deia que va morir d'una pedrada al cap llenada per un Homo Sapiens. Altres articles afirmen que la Pepsi est feta de deuteri. 

Cal destacar els segents punts de la Frikipedia:

 Biografies anacrniques de personatges histrics atribuint-los fets o canviant-ne de lloc els anys. ;

 Exposici de fets ficticis o inventats com a verdics. ;

 Intercanvi del contingut d'articles homnims o similars: per exemple, parlant d'astrologia a l'entrada d'astronomia, o de la Cienciologia en l'article dedicat a la Cincia. ;

 Ciutats o pasos en llocs incorrectes o amb el nom canviat i utilitzaci de paraules amb grafia incorrecta (Hagua per Aigua). * Ciutats o pasos inventats. ;

 Mltiples articles per a la biografia d'un sol personatge, com en el cas de Jess amb articles sobre Jess de Neanderthal, Jess de Nazareth, CyberJess, etc. ;

 Histries i dades basades en fets i cites del llibre "La guia del autoestopista galctic", de Douglas Adams, com que la Terra va ser destruda.

 A gaireb totes les entrades s'hi esmenta Chuck Norris, adorat pels ms frikis.

A ms, fan servir  el programari MediaWiki per parodiar plantilles de la Wikipedia, com el missatge d'esbs.

Objectiu.
Ells diuen que el seu objectiu principal es dominar el mon (cosa que diuen tamb de google,de la wikipedia i de molts altres).

Vegeu tamb.
Inciclopedia;
Uncyclopedia;

Enllaos.
Frikipedia






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154861" title="Tsukuba" nonfiltered="2718" processed="2714" dbindex="62752">
Tsukuba (en japons:      Tsukuba-shi) s una ciutat de nova construcci situada a la prefectura d'Ibaraki, Jap.  Es troba a uns 50 km al nord-est de Tquio i a 30 de Narita. L'any 2003 la ciutat tenia una poblaci de 195,686 habitants i una densitat de poblaci de 688.87 persones per km. La seva rea total s de 284.07 km. A vegades es considera Tsukuba com a integrant de l'rea del Gran Tquio.

El Mont Tsukuba, conegut pel seu temple xintoista amb forma de gripau (bufonidae), est situat prop de la ciutat. Tamb s'hi troba el Circuit de Tsukuba.

Histria.

La ciutat va ser fundada el 30 de novembre de 1987 com la "ciutat de la cincia", a partir de la unificaci de Oho, Toyosato, Yatabe i Sakura. El 31 de gener de 1988 s'hi va afegir el poble de Tsukuba i l'1 de Novembre de 2002 la ciutat de Kukizaki. A Tsukuba s'hi ubiquen ms de 60 centres de recerca, incloent-hi la Universitat de Tsukuba, el centre de recerca en altes energies KEK i el centre de recerca principal de l'Agncia Espacial Japonesa (JAXA).

La ciutat va organitzar l'Exposici Universal de 1985 (Expo '85). 

Transport.
El 24 d'agost de l'any 2005 va inaugurar-se el Tsukuba Express (Metropolitan Intercity Railway Company) que connecta Tsukuba amb l'estaci d'Akihabara a Tquio. El tren triga 45 minuts entre l'estaci de Tsukuba i Akihabara.

L'estaci d'autobusos centralitza les linies que comuniquen la ciutat amb les poblacions venes (com ara Tsuchiura i Mito) i les ms importants de la Regi de Kanto. A ms a ms disposa d'autobusos als aeroports de Narita i Haneda. 

Tant l'estaci del Tsukuba Express com l'estaci d'autobusos es troben en el centre de la poblaci (Tsukuba Center). 

La ciutat es troba a l'autopista Joban entre Tquio i Mito

Actualment s'est construint un nou aeroport a Omitama (Ibaraki), amb vols previstos a Sapporo (Hokkaido), Naha (Okinawa), Osaka i Fukuoka. 

Instituts de Recerca de Tsukuba.

Agncia Espacial Japonesa;
KEK;
Institut d'Estudis Geogrfics del Jap;
Institut Nacional de Tecnologia i Cincia Industrial Avanada;

Museus a Tsukuba.

Science Museum of Map and Survey;

El nom en Kanji.

Tsukuba s una de les poques ciutats en Japons que escriu el seu nom en hiragana enlloc de kanji (els carcters que provenen del xins). El nom del Mont Tsukuba, aix com un districte que s'hi troba a la falda, s'escriuen amb kanji (   ). La Universitat de Tsukuba tamb escriu el nom en kanji (    ). 

Enllaos externs.
 Milpitas, California, USA (ciutat agermanada);
 Tsukuba Alien Times Butllet de Tsukuba en Angls (des del 1987);
 Tsukuba City (pgina oficial de la ciutat en angls);
 Tsukuba City (pgina oficial de la ciutat en japons);
 Tsukuba Wiki;
 TsukuBlog Bloc sobre la vida a Tsukuba;
 Universitat de Tsukuba;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154862" title="Dodge Shadow" nonfiltered="2719" processed="2715" dbindex="62753">


El Dodge Shadow es un cotxe fabricat per Chrysler i venut sota la marca de Dodge els anys 1987-1994, al igual que el Plymouth Sundance, que comparteix molts aspectes, a part de ser tamb com aquest, un vehicle classificat com a compact. 

El Shadow va fabricar-se a les plantes de Sterling Heights, Michigan i Toluca, Mxic, i substitueix al Dodge Charger.

 Informaci general .


Batalla (Wheelbase):  2,468 m (97.2 in)

Llargada (Length):  4,366 m (171.9 in)

Amplada (Width):  1,706 m (67.3 in)

Alada (Height):  1,348 m (53.1 in)

Pes (Curb weight):  1215 kg (5 portes)

D'aspecte similar al Plymouth Sundance, de fet comparteixen el mateix xasss Chrysler P, basat en una combinaci de suspensi del Dodge Daytona i el xasss escurat del Dodge Lancer. Va oferir-se en una versi hatchback de 3 i 5 portes i al 1991 apareix la versi descapotable (el Sundance no la tenia aquesta versi), justament quan apareix tamb el paquet d'equipament (bsic) "America".

A simple vista el Shadow sembla un sedan o un coupe. En realitat es tracta d'un efecte ptic perqu el Shadow era hatchback. Aquest fet Chrysler el va considerar com una opci especial: "Hidden hatchback versatility". 

El xasss Chrysler P deriva de la plataforma Chrysler K. Aquest fet li dona al Shadow una suspensi esportiva i uns seients de major comoditat. Mentre que el Sundance va ser modificat per proporcionar confort, el Shadow va ser modificat per donar unes majors prestacions i una bona agilitat, sobretot la versi Shelby CSX.

El seu portaequipatges era de gran capacitat, el seu disseny era agradable, i mecniques fiables, van fer al Shadow un cotxe popular, incls desprs de deixar de fabricar-se. 

L'ltim Shadow va sortir de la fbrica el 9 de Mar del 1994. El Dodge Neon va substituir-lo.

Shelby CSX.

El Shelby CSX era un Dodge Shadow modificat per Carroll Shelby, amb un motor 2.2L Turbo II de 175 cv i una transmissi manual de 5 velocitats A525, que posteriorment ser substituda per tamb una manual de 5 velocitats A555 . 

Amb aquest motor, el Shelby CSX accelerava de 0-60 mph (0-96 Km/h) en 7 s, el quart de milla (400 metres) en 15,4 segons i la velocitat mxima quedava en 131 mph (211 Km/h).

Existia tamb una versi amb el motor 2.2L Turbo I, la CSX-T que rendia 150 cv i va ser venuda a Thrifty. 

Al 1989 es van fabricar 500 unitats equipades amb el motor 2.2L Chrysler K 2.2 Turbo IV de 175 cv @ 5300 rpm i de 278 Nm @ 2100 rpm i unes llantes de 15" amb pneumtics Goodyear Eagle GT+4 de mida 195/60 VR-15. .

Motors i transmissions.


El Shadow gaudeix d'un ampli ventall de mecniques i una petita selecci de transmissions.

Automtica de 3 velocitats: Torqueflite A413

Automtica de 4 velocitats: Ultradrive A604

Manual de 5 velocitats



El motor 3.0L Motor Mitsubishi 6G V6 l'equipa de srie al paquet ES.

El Shadow a dems va ser un cotxe fora segur grcies a la versi estndard incloa airbag de conductor. La NHTSA al 1993 va donar 4 estrelles al xoc frontal pel conductor i 5 estrelles per al passatger.

 Enllaos externs .

 Dodge Shadow a Consumerguide ;
 Informaci del Shelby CSX ;
 Informaci del Shadow a Allpar.com ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154864" title="Schwarzburg" nonfiltered="2720" processed="2716" dbindex="62754">



*Schwarzburg, localitat de *Turingia.


 Histria .
Schwarzburg, famlia de comtes *turingios.


Comtes de *Kfernburg.
*Siger C *Kfernburg (h.950);
*Gunther I el *Eremita. H. C *Kfernburg (h.1000);
*Sizzo I. He. C *Kfernburg (h.1000);
*Gunther II. H. C *Kfernburg (h.1062);
*Sizzo II. He. C *Kfernburg (h.1075);
*Gunther I. H. C *Kfernburg (h.1109) 1 Comte de *Schwarzburg;
*Sizzo III. H. C *Kfernburg (1114-1160) 2 Comte de *Schwarzburg;
*Gunther II. H. C *Kfernburg (1160-1197) 4 Comte de *Schwarzburg;

*Kfernburg.
*Gunther III. H. C *Kfernburg (1197-1221);
*Gunther IV. H. C *Kfernburg (1221-1248);
*Berthold I. H. C *Kfernburg (1248-1269);
*Gunther V. He. C *Kfernburg (1269-1289);
*Gunther VI. H. C *Kfernburg (1289-1293);
*Gunther VII. He. C *Kfernburg (1293-1302);
*Gunther VIII. H. C *Kfernburg (1302-1324);
*Gunther IX. He. C *Kfernburg (1302-1344);
*Gunther XII. *Sob. C *Kfernburg (1344-1368);
*Gunther XIV. H. C *Kfernburg-*Hermannstein (1368-1379);
Jorge. He. C *Kfernburg-*Ilmenau (1368-1376);
*Gunther XV. He. C *Kfernburg (1376-1385);

*Hallermund.
*Ludolf II (H. de *Gunther II) C *Hallermund (1195-1256);
*Ludolf III C *Hallermund (1256-1267);
*Wulbrand III C *Hallermund (1267-1308);
*Gerbhard II C *Hallermund (1308-1346);
*Wulbrand IV C *Hallermund (1346-1377);
*Otto III C *Hallermund (1377-1411);

*Wiehe-*Rabenswald.
Alberto I C *Wiehe-*Rabenswald;
Alberto II C *Wiehe-*Rabenswald;
Federico II C *Wiehe-*Rabenswald;
*Berthold III C *Wiehe-*Rabenswald;


Comtes de *Schwarzburg.
*Gunther I.C *Schwarzburg (h.1109);
*Sizzo III. H. C *Schwarzburg (1123-1160);
Enrique I. H. C *Schwarzburg (1160-1184);
*Gunther II. He. C *Schwarzburg (1184-1197);
Enrique II. H. C *Schwarzburg (1197-1236);
Enrique III. H. C *Schwarzburg (1236-1259);
Enrique IV. H. C *Schwarzburg (1259-1282);
*Gunther VIII. He. C *Schwarzburg (1282-1307);
*Gunther XII. *Sob. C *Schwarzburg (1307-1308);
Enrique IX. H. C *Schwarzburg (1308-1358);

(Divisi en *Sch.-*Wachsenburg, *Sch.-*Leutenberg, *Sch.-*Blakenburg)


*Schwarzburg-*Wachsenburg.
*Gunther XVIII (Fill de *Gunther XII) C *Schwarzburg-*Wachsenburg (1327-1354);
Juan II. H. C *Schwarzburg-*Wachsenburg (1354-1407);
*Gunther *XXXII C *Schwarzburg-*Wachsenburg (1407-1450);
(Venut al Ducat de *Sajonia-*Meissen)

*Schwarzburg-*Leutenberg.
*Gunther *XXII (Fill d'Enrique IX) C *Schwarzburg-*Leutenberg (1358-1382);
*Gunther *XXVII. He. C *Schwarzburg-*Leutenberg (1382-1397);
Enrique XV. He. C *Schwarzburg-*Leutenberg (1397-1402);
Enrique *XXII. H. C *Schwarzburg-*Leutenberg (1402-1438);
Enrique *XXV. H. C *Schwarzburg-*Leutenberg (1438-1462);
*Baltasar II. H. C *Schwarzburg-*Leutenberg (1462-1525);
Juan Enrique I. H. C *Schwarzburg-*Leutenberg (1525-1555);
Alberto VAIG VEURE. H. C *Schwarzburg-*Leutenberg (1555-1556);
*Sienhard III. He. C *Schwarzburg-*Leutenberg (1555-1560);
Felipe I. He. C *Schwarzburg-*Leutenberg (1555-1560);
(a *Schwarzburg-*Blakenburg)

*Schwarzburg-*Blakenburg.
*Gunther VII (Fill d'Enrique II) C *Schwarzburg-*Blakenburg (1236-1274);
Enrique V. H. C *Schwarzburg-*Blakenburg (1274-1285);
*Gunther IX. He. C *Schwarzburg-*Blakenburg (1274-1289);
*Gunther XII. H. C *Schwarzburg-*Blakenburg (1289-1307);
Enrique VII. *Pri. C *Schwarzburg-*Blakenburg (1285-1324);
*Gunther I. H. Rei d'Alemanya (1349);
Enrique X. He. C *Schwarzburg-*Blakenburg (1324-1338);
Enrique XII. *Sob. C *Sch.-*Arnstadt (1336-1372), en *Blakenburg des de 1352;
Enrique XVII. H. C *Schwarzburg-*Blakenburg (1372-1374);
Enrique XVIII. He. C *Schwarzburg-*Blakenburg (1374-1385);
*Gunther *XXVIII. He. C *Schwarzburg-*Ranis (1374-1418);
*Gunther *XXV (fill d'Enrique X) C *Schwarzburg-*Rudolstadt (1356-68);
Enrique XX H. C *Schwarzburg-*Sondershausen (1368-1413);
G*nther *XXX He. C *Schwarzburg-*Sondershausen (1413-1416);
Enrique *XXIV H. C *Schwarzburg-*Sondershausen (1416-1438) desprs;
Enrique *XXIV C *Schwarzburg-*Blakenburg (1438-1444);
Enrique *XXVI H. C *Schwarzburg-*Blankenburg (1444-1488);
*Gunther *XXXVI H. C *Schwarzburg-*Blankenburg (1488-1503);
G*nther *XXXIX He. C *Schwarzburg-*Blankenburg-*Rudolstadt (1503-1521);
Enrique *XXXII H. C *Schwarzburg-*Blankenburg-*Rudolstadt (1521-1538);
Enrique *XXXI (Nieto Enrique *XXVI) C *Schwarzburg-*Blankenburg (1503-1528);
*Gunther *XL H. C *Schwarzburg-*Blankenburg (1528-1552);
*Gunther *XLI H. C *Schwarzburg-*Blankenburg (1552-1583);
(Divisi entri *Sch.-*Blakenburg, *Sch.-*Sonderhausen i *Sch.-*Rudolstadt)
Guillermo I H, C *Schwarzburg-*Blankenburg (1583-1597);

*Schwarzburg-*Arnstadt-*Sonderhausen.
Juan *Gunther I C *Schwarzburg-*Arnstadt (1583-1586);
*Gunther *XLII H. C *Schwarzburg-*Arnstadt (1586-1643) Senyor de *Sonderhausen;
Antonio Enrique He. Senyor de *Sonderhausen (1586-1638);
Juan *Gunther II He. Senyor de *Sonderhausen (1586-1631);
Cristian *Gunther I He. Senyor de *Sonderhausen (1586-1642);

*Schwarzburg-*Arnstadt.
Cristian *Gunther II H. C *Schwarzburg-*Arnstadt (1643-1666);
Juan *Gunther II H. C *Schwarzburg-*Arnstadt (1666-1669);
Antonio *Gunther II *Prim C *Schwarzburg-*Arnstadt (1669-1716) Prncep Imperial des de 1697;

*Schwarzburg-*Ebeleben.
Luis *Gunther I (Fill de *Cris. *Gunther I) C *Schwarzburg-*Ebeleben (1643-1681);
(Cristian Guillermo I de *Sch.-*Sonderhausen) (1681-1721);
Augusto I *Gunther H. Prncep de *Schwarzburg-*Ebeleben (1721-1750);
Cristian *Gunther III H. Prncep de *Schwarzburg-*Ebeleben (1750-1758);
Augusto II He. Prncep de *Schwarzburg-*Ebeleben (1758-1806);
Guillermo Luis *Gunther H. Prncep de *Schwarzburg-*Ebeleben (1806-1807);
(a *Sch.-*Sonderhausen)

*Schwarzburg-*Sonderhausen.
Antonio *Gunther I (Fill de *Cris. *Gunther I) C *Schwarzburg-*Sonderhausen (1643-1666);
Cristian Guillermo I H. C *Schwarzburg-*Sonderhausen (1666-1721) Prncep Imperial des de 1697;
*Gunther *XLIII H. Prncep de *Schwarzburg-*Sonderhausen (1721-1740);
Guillermo II He. Prncep de *Schwarzburg-*Arenstadt (1721-1762);
Cristian He. Prncep de *Schwarzburg-*Neustadt (1721-1749);
Enrique *XXXV He. Prncep de *Schwarzburg-*Keula (1721-1740) i desprs;
Enrique *XXXV Prncep de *Schwarzburg-*Sonderhausen (1740-1758);
Cristian *Gunther III *Sob. Prncep de *Schwarzburg-*Sonderhausen (1758-1794);
*Gunther Federico Carlos I H. Prncep de *Schwarzburg-*Sonderhausen (1794-1835);
*Gunther Federico Carlos II H. Prncep de *Schwarzburg-*Sonderhausen (1835-1880);
Carlos *Gunther H. Prncep de *Schwarzburg-*Sonderhausen (1880-1909);
(a *Schwarzburg-*Rudolstadt)


*Schwarzburg-*Rudolstadt.
Alberto Antonio I (fill de *Gunther *XL) C *Schwarzburg-*Rudolstadt (1583-1605);
Carlos *Gunther I H. C *Schwarzburg-*Rudolstadt (1605-1630);
Luis *Gunther I He. C *Schwarzburg-*Rudolstadt (1630-1646);
Alberto Antonio II H. C *Schwarzburg-*Rudolstadt (1646-1710) *Pincipe Imperial 1710;
Luis Federico I H. Prncep de *Schwarzburg-*Rudolstadt (1710-1718);
Federico Antonio I H. Prncep de *Schwarzburg-*Rudolstadt (1718-1744);
Juan Federico H. Prncep de *Schwarzburg-*Rudolstadt (1744-1767);
Luis *Gunther IV Oncle. Prncep de *Schwarzburg-*Rudolstadt (1767-1790);
Federico Carlos I H. Prncep de *Schwarzburg-*Rudolstadt (1790-1793);
Luis Federico II H. Prncep de *Schwarzburg-*Rudolstadt (1793-1807);
Federico *Gunther H. Prncep de *Schwarzburg-*Rudolstadt (1807-1867);
Alberto He. Prncep de *Schwarzburg-*Rudolstadt (1867-1869);
Jorge H. Prncep de *Schwarzburg-*Rudolstadt (1869-1890);
*Victor *Gunther *Prim. Prncep de *Schwarzburg-*Rudolstadt (1890-1909), Prncep de *Schwarzburg (1909-1918);


Enllaos externs.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154867" title="Mont Tsukuba" nonfiltered="2721" processed="2717" dbindex="62755">


El Mont Tsukuba (en japons     Tsukuba-san) s una muntanya de 877 m situada  a la localitat de Tsukuba, Jap.  s una de les 100 muntanyes famoses del Jap i s coneguda pel temple xintoista que s'hi troba, el Tsukubasan jinja (en japons,      '). Des del seu cim es t una vista panormica de la plana de Kanto. 

La muntanya est formada per roques com el granit i gabre. El granit de Tsukuba s conegut i s'extreu. 

Transport.
Es pot accedir a la muntanya en autobs des de Tsukuba. La muntanya t telefric i funicular. A ms, la ruta ciclista RinRin (en japons           , Tsukuba RinRin Roodo) passa pel peu de la muntanya. La ruta aprofita l'antiga linia de tren de Tsukuba (en japons       Tsukuba tetsudou) de la ciutat de Tsuchiura fins Iwase, abandonada des de l'any 1987. Les antigues estacions de tren han estat reformades. 



Enllaos externs.
 RinRin Roodo ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154868" title="Gran Premi dels Estats Units del 1975" nonfiltered="2722" processed="2718" dbindex="62756">
Resultats del Gran Premi dels Estats Units de Frmula 1 de 1975, disputat al circuit de Watkins Glen el 5 d'octubre del 1975.

 Resultats de la cursa .







 Altres .

 Volta  rpida:  Emerson Fittipaldi  1' 43. 374;
 Pole: Niki Lauda  1' 42. 003;








 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154870" title="Xavier O'Callaghan i Ferrer" nonfiltered="2723" processed="2719" dbindex="62757">
Xavier O'Callaghan i Ferrer (L'Hospitalet de l'Infant, 2 de mar de 1972) s un ex-jugador d'handbol que durant 19 anys va formar part del FC Barcelona.

Va entrar a les categories inferiors del FC Barcelona guanyant tres campionats estatals juvenils i un de jnior. La temporada 1990-91, amb 18 anys va passar al primer equip on va jugar 15 temporades essent un dels esportistes que ha guanyat ms ttols (53).

Al final de la temporada 2005, i desprs de tota la carrera esportiva al FC Barcelona, passa a ocupar  el crrec de responsable de la secci d'handbol del FC Barcelona.

 Palmars .





 amb el F.C. Barcelona .
 7 Copes d'Europa (1990-1991, 1995-1996, 1996-1997, 1997-1998, 1998-1999, 1999-2000 i 2004-2005);
 2 Recopes d'Europa (1993-1994 i 1994-1995);
 1 Copa EHF (2002-2003);
 5 Supercopes d'Europa (1996-1997, 1997-1998, 1998-1999, 1999-2000 i 2003-2004);
 8 Lligues espanyoles (1990-1991, 1991-1992, 1995-1996, 1996-1997, 1997-1998, 1998-1999, 1999-2000 i 2002-2003);
 6 Copes del Rei (1992-1993, 1993-1994, 1996-1997, 1997-1998, 1999-2000 i 2003-2004);
 8 Supercopes d'Espanya (1990-1991, 1991-1992, 1993-1994, 1996-1997, 1997-1998, 1999-2000, 2000-2001 i 2003-2004);
 5 Copes ASOBAL (1994-1995, 1995-1996, 1999-2000, 2000-2001 i 2001-2002);
 6 Lligues Catalanes (1990-1991, 1991-1992, 1992-1993, 1993-1994, 1994-1995 i 1996-1997);
 6 Lligues dels Pirineus (1997-1998, 1998-1999, 1999-2000, 2000-2001, 2001-2002 i 2003-2004);

 en competicions de seleccions .
 Medalla de bronze als Jocs Olmpics de Sydney 2000 amb la selecci espanyola.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154871" title="Atianes" nonfiltered="2724" processed="2720" dbindex="62758">
Atianes (Atyanas) fou un esportista grec nascut a Adramtion (Adramyttium) que va guanyar els llores en la competici de boxa als jocs olmpics el 72 aC. Va morir ms tard a mans dels pirates.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154873" title="Atis" nonfiltered="2725" processed="2721" dbindex="62759">


Mitologia:

Atis (deu), deitat grega;

Onomstica:

Atis de Menia, rei llegendari dels meonis;
Atis (cap llat);
Atis (fill de Cresos), princep lidi, fill del rei Cresos de Ldia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154874" title="Atis (du)" nonfiltered="2726" processed="2722" dbindex="62760">

Atis (Atys, Attys, Ates, Attis o Attin) fou una detat grega paredra de la deessa Cbele, fill de Nana. Du de la vegetaci perduda i retrobada, personifica la primavera efmera i rediviva. Atis representa la natura, que mor a la tardor i que torna a ressuscitar a la primavera.

Mitologia.
Era un pastor frigi amant de Cbele, a qui li va prometre conservar-se verge. Per falt a la seva promesa i la deessa gelosa l'oblig a mutilar-se. La mutilaci li provoc la mort. Cbele penedida el ressuscit i el transform en un pi.

 Culte .
El culte d'Atis a existit a sia menor, al nord de Grcia (a partir del III segle aC.), particularment a Macednia, tamb a Roma. 
En poca imperial la llegenda d'Atis, el qual mor i ressuscit simbolitzant el cicle vegetal de la primavera, s'accentu gradualment, donant al culte una connotaci misteriosa i esotrica.

El seu naixement se celebrava a Roma el 25 de mar (equinocci de primavera).

Conegut principalment per la versi romana, el culte de Cbele fou importat a Roma l'any 204 aC., sobre la base d'una profecia dels Llibres Sibyllins. Sota el regne de Claudi, les principals festivitats eren celebrades als inicis de la primavera  en representaci de la llegenda.

La aparici l'any 2000, en la muralla de l'antiga Barcino, d'un relleu del du Atis, datat per els especialistes en la primera meitat del segle I d.C., permet assegurar que el culte a Cbele i a Atis estava present en la ciutat de Barcelona des de el moment de la seva fundaci per August a finals del segle I a.C.

Festa del Pi a Roma.
A l'equinocci, un pi era tallat i transportat al Palat en el santuari de la deessa Cbele, embolcallat com un cadver, figurant Atis mort. Plens de tristesa, els fidels ploraven i es lamentaven. Duran el recorregut els sacerdots galli es castraven, segons el ritual, amb una pedra tallant.
Desprs d'una nit, s'unien a la deessa, com Atis, llavors esclatava l'alegria, manifestant-se en mascarades i banquets.

Festa del Pi a Catalunya.
Es possible que la Festa del Pi a Centelles (Osona) vingui per l'influencia de la tradici romana al du Atis. Cada 30 de desembre es tallat un pi del bosc i portat fins dins l'esglsia de Santa Coloma, a on s lligat per la part inferior de tronc i penjat cap per avall sobre l'altar major amb cinc poms de pomes i neules lligats a la brancada.

La Festa de l'Arbre i Ball del Cornut de Cornell de Terri pot tamb tenir influencies de la tradici romana.

A part d'aquestes poblacions, antigament era costum general a Catalunya la festa de l'arbre, com demostre la corranda popular:

Els de L'Albi tenen un Maig que s bo per fer una arcada; que n's tort i geperut, gran falta n'hi han trobada. Vallclara s, que'n t un d'una pessa ben llastada que'n t cent i quatre pams, el ms alt de la contrada.

Bibliografia.
Costums i Tradicions Catalanes, Aureli Capmany, Barcelona 1982.
Costumari Catal, de Joan Amades, 1952 i 1982.
 La colonia Barcino, origen i estructura d una colnia augustea , GRANADOS, J.O. en Histria urbana del Pla de Barcelona, vol. 2. Barcelona, 1990.
P. Lambrechts , Attis: Van Herdersknaap tot God (Brussels:Vlaamse Akademie) 1962. (French summary) ;
Reviewed by J.A. North in The Journal of Roman Studies 55.1/2  (1965), p. 278-279.
H. Hepding, Attis seine Mythen und sein Kult (Religionsgeschichtliche Versuche und Vorarbeiten I), Giessen, 1903.
E.N. Lane (ed.), Cybele, Attis and Related Cults. Essays in Memory of M.J. Vermaseren. (Religions en el mn Grec-Roma, 131), Leiden-Kln, 1996.

Enllaos externs.
El du Atis i la festa del pi ;
Mites del pi de Centelles ;

Referencies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154875" title="Atis de Menia" nonfiltered="2727" processed="2723" dbindex="62761">
Atis fou rei llegendari dels meonis.

Era fill de Manes. Va tenir un fill anomenat Lidos (Lydus) del nom del qual va agafar la Ldia el seu nom. Herdot esmenta a un altre fill, de nom Tirr (Tirrenus) i en un passatge anomena a Atys com a Cotis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154876" title="Atis (cap llat)" nonfiltered="2728" processed="2724" dbindex="62762">
Atis fou un cap llat, fill d'Alba i pare de Capis del qual deriven el seu origen la Gens tia, de la que August era descendent per part de la seva mare.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154877" title="Gran Premi dels Estats Units del 1976" nonfiltered="2729" processed="2725" dbindex="62763">
Resultats del Gran Premi dels Estats Units de Frmula 1 de la temporada 1976, disputat al circuit de Watkins Glen el 10 d'octubre del 1976.

 Resultats de la cursa .







 Altres .

 Volta rpida: James Hunt 1' 42. 851;
 Pole: James Hunt 1'43. 622;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154878" title="Audata" nonfiltered="2730" processed="2726" dbindex="62764">
Audata fou reina de Macednia.

Fou la primera muller del rei Filip II de Macednia amb el qual va tenir nicament una filla anomenada Cinna (Cynna).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154879" title="Audenci" nonfiltered="2731" processed="2727" dbindex="62765">
Audenci (Audentius) fou un bisbe d'Hispnia del qual Gennadi de Marsella diu que va escriure contra els maniqueus, els sabellians, els arrians i els fotinians. La seva obra es deia de Fide adversus Haereticos. Va viure vers el 260.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154881" title="Audoleon" nonfiltered="2732" processed="2728" dbindex="62766">
Audoleon o Audole fou rei de Penia, fill d'Agis.

Fou contemporani d'Alexandre el Gran i va deixar un fill anomenat Ariston que va destacar a la batalla d'Arbela, y una filla que es va casar amb el rei Pirros d'Epir. Ms tard va fer la guerra als autoriates (autoriatae) i quan estava a punt de ser derrotat fou auxiliat per Cassandre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154882" title="Aventinense" nonfiltered="2733" processed="2729" dbindex="62767">
Aventinense (Aventinensis) fou el nom d'una famlia plebea de la Gens Gencia. El nom va derivar del tur Avent. Descendien del trib Gneu Genuci (Cneus Genucius) que fou assassinat el 473 aC.

Altres personatges destacats foren:
Lluci Genuci Aventinense I, cnsol de Roma. ;
Gneu Genuci Aventinense, cnsol de Roma. ;
Lluci Genuci conegut per Aventinense, trib del poble ;
Lluci Genuci Aventinense II, cnsol de Roma ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154883" title="Luci Genuci Aventinense I" nonfiltered="2734" processed="2730" dbindex="62768">
Luci Genuci Aventinense I (Lucius Genucius Aventinensis) fou cnsol de Roma el 365 aC i el 362 aC. En el segon perode va morir en lluita contra el hrnics i el seu exrcit fou derrotat. Fou el primer cnsol que va marxar al combat sota auspicis plebeus i la seva derrota i mort va causar gran joia als patricis.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154884" title="Gneu Genuci Aventinense" nonfiltered="2735" processed="2731" dbindex="62769">
Gneu Genuci Aventinense (Gnaeus Genucius Aventinensis) fou cnsol de Roma el 363 aC consolat marcat pels afers religiosos en qu el senat es va dedicar a fer ofrenes als dus (segons Tit Livi i Diodor de Siclia).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154886" title="Gneu Genuci" nonfiltered="2736" processed="2732" dbindex="62770">
Gneu Genuci (Cnaeus Genucius) fou un magistrat rom que fou trib de la plebs el 473 aC i va defensar amb vehemncia la llei agrria aprovada el 476 aC. Acusats d'eludir la llei va presentar una acusaci formal contra Luci Furi i Gai Manli, cnsols del 474 aC. Alarmats els patricis van assassinat a Genuci al seu propi llit, la nit abans que l'acusaci fos portada davant el poble.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154887" title="Lluci Genuci" nonfiltered="2737" processed="2733" dbindex="62771">

Lluci Genuci conegut per Aventinense (Lucius Genucius lies Aventinensis) fou un trib de la plebs el 342 aC, probablement membre de la famlia Aventinensis. L'any del seu mandat va imposar una llei per abolir la usura i algunes altres reformes.

Articles relacionats.
Lluci Genuci Aventinense I, cnsol de Roma. ;
Lluci Genuci Aventinense II, cnsol de Roma.
Lluci Genuci, ambaixador rom.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154889" title="Gryphaea" nonfiltered="2738" processed="2734" dbindex="62772">

Gryphaea (Lamarck, 1801) s un gnere extingit d'ostres que habitaren la terra entre els perodes Jurssic (fa 213 milions d'anys) i Eoc (fa 38 milions d'anys). Es tracta d'un gnere de bivalves articulats fssils de la famlia Gryphaeidae, com el gnere Exogyra, molt comuns en el registre fssil d'Anglaterra.


Vivien en el llit mar a poca profunditat i possiblement en grans colnies. Les Gryphaea fssils es caracteritzen per tenir una gran valva exageradament corbada que restaria enfonsada pel seu propi pes en el fang mar i una de petita i plana que actuaria com a 'tapa'. Sn molt caracterstiques les bandes prominents de creixement que presenten ambdues valves.

Aquesta forma particular de la closca respon a la adaptaci a un fons mar mbil. El creixement rpid de la valva inferior (esquerra) permetia elevar-se per sobre les turbulncies del fons fangs i l'estabilitat era garantida pel gruix de la zona de l'umbe d'aquesta valva inferior.

 Enllaos Externs .
 Warwickshire page;
 The Bedford Museum: Gryphaea;
 Fossil Folklore: Devil's Toenails;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154890" title="Luci Genuci Aventinense II" nonfiltered="2739" processed="2735" dbindex="62773">
Luci Genuci Aventinense II (Lucius Genucius Aventinensis) fou cnsol de Roma el 303 aC essent el seu collega Servi Corneli. Fou un perode de pau. Es van fundar les colnies de Sora i Alba, la primera en el pas dels volscs i la darrera en el pas dels eques. Frusinates fou castigada, desprs d'una investigaci dels cnsols, amb la prdua d'un ter del territori per haver donat suport a la revolta dels hrnics l'any anterior. Per mantenir l'engranatge es va enviar una expedici militar a l'mbria i en una cova on s'amagaven uns centenars de bandits que feien atacs per la regi, els romans i van entrar i van matar dotzenes d'ells (segons Tit Livi uns dos mil).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154891" title="Avent (desambiguaci)" nonfiltered="2740" processed="2736" dbindex="62774">



Geografia:

Mont Avent, tur de Roma.

Mitologia:

Avent, fill d'Hrcules;

Onomstica:

Avent fou un rei mtic d'Alba;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154893" title="Avent (du)" nonfiltered="2741" processed="2737" dbindex="62775">
Avent, fill d'Hrcules i de Rea. Servi diu que va morir assassinat i fou enterrat al tur de Roma que ms tard va portar el seu nom.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154894" title="Otto Stuppacher" nonfiltered="2742" processed="2738" dbindex="62776">
Otto Stuppacher va ser un pilot automobilstic austrac nascut el 3 de mar de 1947 a Viena, ustria. Va morir tamb a Viena el 13 d'agost del 2001.

Competia en curses de muntanya i en curses de cotxes esportius abans d'entrar a la Frmula 1, en la que va debutar al Gran Premi d'ustria de la temporada 1976 amb l'escuderia ASC conduint un Tyrell 007. 

Al Gran Premi d'Itlia d'aquest mateix any (1976) fracassava de nou amb l'intent de qualificar-se, no aconseguint-ho per un marge considerable, per posteriorment se'l promovia cap amunt de l'ordre quan tres cotxes van ser rebutjats a causa d'irregularitats en el combustible. Desafortunadament, Stuppacher ja havia deixat el circuit i retornava cap a casa, i no va ser possible la seva tornada al circuit a temps per crrer. Els tres corredors degradats es readmetien finalment desprs de la retirada de Stuppacher i Arturo Merzario. 

Stuppacher fracassava a qualificar als seus altres dos intents a l'any 1976, el GP del Canada'76 i al GP USA'76 a a on va arribar a  27 segons del temps de la pole.

No es coneixen altres participacions de Stuppacher en cap tipus de cursa desprs del 1976.


 Palmars a la F1 .




 Resum .


Enllaos externs.
 Biografia a F1 Rejects;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154896" title="Avern" nonfiltered="2743" processed="2739" dbindex="62777">

L'Avern s un llac d'origen volcnic a la Campnia que els poetes llatins descrivien com l'entrada al baix mn, o com el mateix baix mn, que desprs fou l'infern.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154897" title="Aufdia" nonfiltered="2744" processed="2740" dbindex="62778">
Aufdia fou una gens (famlia) plebea de Roma que es esmentada avanada la Repblica. El seu primer membre consular fou Gneu Aufidi Orestes el 71 aC. Els seus cognoms foren Lurc i Orestes.

Vegeu tamb: Aufidi



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154898" title="Aufidi" nonfiltered="2745" processed="2741" dbindex="62779">


Onomstica:

Gneu Aufidi, trib del poble ;

Gneu Aufidi, historiador y jurista rom  ;

Tit Aufidi, jurista rom;

Tit Aufidi, metge rom;

Aufidi de Quios, jurista rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154899" title="Gneu Aufidi (trib)" nonfiltered="2746" processed="2742" dbindex="62780">
Gneu Aufidi (Cneus Aufidius) fou trib de la plebs el 170 aC, i fou acusat per Lucreci Gal per haver oprimit els calcidis.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154901" title="Gneu Aufidi" nonfiltered="2747" processed="2743" dbindex="62781">
Gneu Aufidi (Cneus Aufidius) fou un historiador y jurista rom  que Cicer esmenta per la seva equanimitat. Sant Jernim esmenta tamb la seva pacincia. Era cec. Encara parlava al senat essent molt gran i va arribar a escriure una historia de Grcia. Va adoptar ja vell a Gneu Aureli Orestes que llavors es va dir Gneu Aufidi Orestes. Tot i la seva condici de cec fou questor (119 aC), trib de la plebs (114 aC) i pretor (108 aC). Cicer, nascut poc desprs, encara el va conixer.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154902" title="Tit Aufidi" nonfiltered="2748" processed="2744" dbindex="62782">


Tit Aufidi (Titus Aufidius) fou un jurista rom, germ de Marcus Virgilius que va portar l'acusaci de Sulla el 86 aC. Probablement es el mateix Aufidi que fou qestor el 84 aC i desprs pretor d'sia. Tamb seria probablement l'Aufidi que va competir amb Cicer pel consolat el 63 aC. Va viure i morir al segle I aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154903" title="Tit Aufidi (metge)" nonfiltered="2749" processed="2745" dbindex="62783">
Tit Aufidi (Titus Aufidius) fou un metge nadiu de Siclia i deixeble d'Asclepades de Bitnia, que va viure al segle I aC. Segurament es el mateix esmentat nicament com Tit per Celi Aureli i que va escriure un llibre sobre l'anima i un sobre malalties crniques.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154904" title="Aufidi de Quios" nonfiltered="2750" processed="2746" dbindex="62784">

Aufidi de Quios (Aufidi Chius) fou un jurista rom conegut per l'obra Vaticana Fragmenta. Podria ser la mateixa persona anomenada Tit Aufidi que fou cnsol sota Adri.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154905" title="Baranya" nonfiltered="2751" processed="2747" dbindex="62785">


Baranya (Croat: Baranja, Serbi:       , Baranja, Alemany: Branau) s el nom d'una provncia o megye d'Hongria 

La provncia de Baranya se sita al sud del pas, en la frontera amb Crocia. El riu Drava marca part de la frontera del sud, mentre que el Danubi ho fa per l'est. Limita amb les provncies de Somogy, Tolna i Bcs-Kiskun. La seva capital s la ciutat de Pcs.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154906" title="Fundacin Tony Manero" nonfiltered="2752" processed="2748" dbindex="62786">
Fundacin Tony Manero s un grup catal de msica disco i funk.

El grup es va formar el 1996 amb la intenci de reviure el disco; els seus integrants ja havien format part d'altres grups com El Mundo Que Viene, Bandock, Ino i Cauliflower Power. El 1999 llancen el seu primer disc anomenat Bikini 17 y 18 Marzo 99, un enregistrament en directe a la Sala Bikini de Barcelona en la que interpreten onze temes clssics de la msica negra dels anys setanta.

El seu primer lbum d'estudi, Looking for la fiesta, es va gestar en els estudis Music Lan d'Avinyonet de Puigvents amb l'ajuda del productor Jon Cafferyy i s'edit el 2001 sota el segell Drac/Virgin. L'lbum fou ben rebut grcies en part a la inclusi d'un dels temes del lbum (Super sexy girl) en un anunci de televisi.

El 2002 llancen el seu segon lbum anomenat Sweet movimiento, gravat entre Avinyonet de Puigvents i Barcelona i mesclat a Ro De Janeiro, havent-hi per tant unes influncies ms internacionals i fins i tot un tema de samba, Nights Over Asland.

Pel 2003 surt al mercat The remixes, disc de remescles dels seus temes ms coneguts.

Click s el seu tercer disc d'estudi, publicat en 2004 on s'allunyen del seu medi natural i es dediquen a tocar house, drum'n'bass, mambo-funk i latin-funk. Per a aquest disc el grup treball en el seu propi estudio a Barcelona, i en Music Lan en Figueres, comptant amb la collaboraci d'Erik Aldrey i Jordi Mora.

El 6 d'octubre del 2006 llancen una edici especial de CD i DVD anomenada Que no pare el beat! amb una actuaci gravada en directe a la sala La Paloma per celebrar els seus deu anys de carrera.

 Enllaos externs .
"Fundacin Tony Manero" a Acid Jazz Hispano.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154907" title="ugies" nonfiltered="2753" processed="2749" dbindex="62787">
ugies (Augeas o Augias) fou un poeta grec de la mitja comdia. s esmentat per Suides i altres. Va escriure poemes pics que sembla va agafar d'Antmac de Teos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154910" title="Bceps braquial" nonfiltered="2754" processed="2750" dbindex="62788">
En anatomia humana, el bceps braquial s un mscul localitzat al bra. T diverses funcions, encara que les dues principals sn la flexi del colze i la rotaci de l'avantbra.

s un dels msculs ms coneguts i ms estudiats, donat que s fora superficial i es marca a totes les persones, independentment de si sn esportistes o no. s molt popular entre els culturistes, ja que pot augmentar de mida amb entrenament amb peses.

Terminologia.
El terme bceps braquial prov del llat i vol dir "dos caps del bra", en referncia al fet que el mscul t dos orgens diferents, per una inserci comuna, propera al colze.

La paraula bceps s utilitzada tant pel singular com pel plural: la forma bcep, encara que a vegades s'utilitza, s incorrecta. (En llat el plural seria bicipites, per no s'utilitza).

Anatomia.
Proximalment, el cap curt del bceps s'origina a l'apfisi coracoide de l'escpula. El tend del cap llarg passa entre la cpsula articular del cap de l'hmer, originant-se a l'escpula en el tubercle supraglenoide.

Distalment, el bceps s'inserta en la tuberositat radial, i donat que aquest os pot rotar, el bceps tamb supina l'avantbra. El bceps tamb s'uneix a la fscia de part medial del bra, a l'aponeurosi bicipital (lacertus fibrosus).

Per sota del bceps braquial trobem dos msculs addicionals: el mscul coracobraquial, que, igual que el bceps, s'origina a l'apfisi coracoide de l'escpula, i el mscul braquial, que s'inserta al cbit i a l'hmer.

Funcions.
El bceps s triarticular, s a dir, actua sobre tres articulacions. Les funcions ms importants sn la flexi del colze i la supinaci de l'avantbra.

Les articulacions sobre les que actua i les seves funcions sn les segents:
Articulaci glenohumeral - Flexi.
Articulaci del colze - Flexi.
Articulaci radiocubital proximal - Supinaci de l'avantbra.

 Vegeu tamb .
 Tendinitis;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154912" title="L'Anglesola" nonfiltered="2755" processed="2751" dbindex="62789">


L'Anglesola (en castell i oficialment, La Iglesuela del Cid) s un municipi de l'Arag que es troba a la comarca del Maestrat aragons. Va ser declarat Conjunt Histrico-Artstic el 1982.
Limta amb les poblacions de: Cantavella, Mosquerola a la provncia de Terol i Vilafranca i Portell de Morella a la provncia de Castell.

La seva poblaci s'encontra travessada per dos rierols que la divideixen en dues parts, un central i dues laterals; en el central s'encontren enclavats els edificis ms importants de la vila, t forma de triangle i s el que estigu amuratllat, amb les seues cinc portalades d'accs constituint aix el que fou la vila medieval.

 Histria .
Molts sn els gests que podrem destacar d'aquesta histria de la vila: la seva indiscutible antiguitat. 
Basant-nos en la seva arqueologa podem deduir que els primers pobladors provenien de l'Edat de Bronce. Es van encontrar restes de muralles, mosaics, medalles, monedes beres i romanes, trossos d'mfora i sepulcres. A ms, a ms, d'un megalit simple encontrat en les inmediacions de l'ermita. Tots aquests jaciments revelen la destrucci d'alguna ciutat antiga. En el segle XII, en temps de reconquesta, aquesta vila s encomendada als Templaris, formant part del que fou la Bayla de Cantavella. En 1242 es concedeix a l'Anglesola la Carta Pobla, a partir de la qual es consolida el ncli de poblaci, possiblement amb l'assentament dels Templaris i originant-se aix el primer recinte amurallat. A jutjar pels testimonis existents, va tindre el seu moment d'esplendor entre els segles XVI i XVII, com proba d'ell han quedat els grans edificis de poblaci. Ja en el segle XIX, el Maestrat es converteix en un dels principals escenaris de les guerres Carlistes, durant les quals cobra fama per aquestes terres el General conegut com el Tigre del Maestrat, qui arrib a ser cap del exrcit d'Arag. L'Anglesola, com lloc de frontera que s i degut principalment a la seva orografa, ha sigut durament castigada per les guerres que s'han succet al llarg de l'histria. Passetjant pels carrers del casc antic, declarat conjunt histric artstic, el viatjer encontra les petjades d'un pasat florent en forma d'edificis i construccions carregats d'histria, segles i tradici. Els carrers venen a ser com un museu al aire lliure, un complet catleg de testimonis histrics. Entrant pel carrer Sant Pau i a m dreta, ens encontrem davant l'arc que condux a la Plaa de l'Esglsia, de petites dimensions, quadrada i molt tancada, queda travessada per una sola circulaci: carrer Ondevilla i prtic de l'Ajuntament.
Interesants sn les diferents edificacions entre les quals destaca per la seva situaci l'esglsia. El temple actual s el resultat de varies ampliacions, l'ltima del segle XVIII, de aquest segle pareix ser la torre de tres cossos, l'ltim octogonal amb un vau a cada costat, tota ella en pedra de selleria. Adosant a l'esglsia encontrem un interesant conjunt arquitectnic, segurament remodelaci d'un edifici antic, convertit hui en Casa Consistorial. En ell s'ubica la torre dels Nublos, alant-se parallela a la torre de l'esglsia, com smbol del laic poder Civil; s de planta quadrada, coronada d'almenes i consta de masmorra amb accs de trapa. Entre la torre i l'esglsia s'encontra la sala que hui s'utilitza com Sal de Sesions de l'Ajuntament. Els bells finestrals gtics que s'obrin en el pis superior configuren la imatge ms significativa de la plaa. L'edifici consta de llotja amb tres arcs ogivals i coberta de masssa fusta que dona accs al exterior del recinte. Front a l'esglsia la Casa de Blinque, on destaca l'arc de selleria de mig punt, el qual presenta en la seva dovela central el TAU, emblema de l'Ordre del Temple. L'escut, amb sis quarters coronats per Yelmo, se sita a sobre la porta, per no inmediatament com s habitual, sino ms distanciat. La fatxada est protegida per un singular prtic recolzat en un pilar quadrangular, el qual, encara que datat en 1729, pareix molt ms antic; possiblement entre romnic i gtic. El costat de la plaa l'ocupa el Palau Matutano-Daudn, de la qual, la fatxada s'exhibeix en el carrer Ondevilla. La sobrietat exterior no reflexa la riquesa interior, considerant-se una joya la doble escala monumental amb una barana en gelosia tant tpica del Maestrat en les construccions senyorials del segle XVIII. L'ltima remodelaci que ha sofrit la han convertit en Hospedera d'Arag, sense que per ell haja perdut el seu clim senyorial. En front a l'Hospederia, un altre excelent mansi de la famlia dels Daudn, coneguda com Casas de las Notarias, destaca per la seva puresa estilstica i les seves proporcions.
En la primera planta es poden observar tres finestres precioses, i en la planta baixa, una finestra rectangular amb una esplnida rella datada en 1568, que tanca junt a ella la porta de selleria amb magnfiques doveles. Sortint de la fortificaci medieval, i continuant pel Carrer de Sant Pau, ens topem amb els palaus renaixentistes de Aliaga i Guijarro, que junt a l'esglsia mantenen un equilibri puls. Criden l'atenci aquestes dues cases Palau enfrontades en cantons amb el seus prominents alers, i destaquen per les seves fatxades de cal i cant selleria vista. Obrint la plaa en direcci a l'ermita, junt a la casa Guijarro, permaneix l'nic portal conservat de la muralla, el de Sant Pau. Completen en permetre del primitiu reinte el Carrer Raballa i el Carrer Major. En aquesta ltima, recepta i amb un perceptible pendent, s'encontra l'artesania textil Puig, ltim taller artes de tota la provncia de Terol. El carrer Raballa, molt ms llacovat, ofereix nombrosos punts de vista sobre les torres centrals del Conjunt Esglsia Ajuntament. El tram inferior s el de major inters, encontrant-se en el n 5 del antic Ajuntament, amb una finestra del segle XV, convertida en balc probablement a principis del segle passat i amb una planta baixa que segurament estigu destinada a la llotja. En aquest punt s'origina la bifurcaci que dona lloc a un altre carrer paralel en la que s'ala la Casa Agramunt, considerada com el palau barroc ms destacat de la poblaci. Tota la monumentalitat de l'interior del poble serveix de marc de referncia al viatjer per a interesar-se en una atmsfera de pasat grandis que d'antany marc la vida quotidiana de l'Anglesola. 

Monuments.
Monuments religiosos.
Esglsia de la Purificaci.
s una obra del segle XVII construda sobre l'esglsia gtica anterior. D'aquella primitiva esglsia gtica sols queden les bvedes de la nau central i l'absis poligonal. L'actual capalera barroca es constru invertint la orientaci, als peus de l'antiga esglsia. Per tant, si ens situem en la capalera i mirem cap als peus podem fer-nos una idea de com fou aquella primitiva esglsia gtica a travs de la nau central que encara es conserva. El creuer es cobrix amb una mplia cpula sobre petxines realitzada en la rajola. La torre, adosada a la capalera barroca t tres cossos quadrats, i l'ltim, el de les campanes octogonal. El conjunt es completa amb una armoniosa portada plateresca en arc de volta de can amb columnes adosades. Algunes de les capelles que formen part de l'esglsia foren finanades per riques families de l'Anglesola com els Aliaga o els Matutano.

Ermita de la Verge del Cid.
s un santuari dedicat al cult a la Verge en la linia dels que proliferen en la zona com la Verge de la Zarza en Aliaga o la Verge de la Estrella a Mosquerola. Eren centres de peregrinaci i en determinades festivitats eren i sn objecte de romeries de les gents dels pobles propers. La devoci a la Verge del Cid es remonta al succs d'un fet miraculs que aconteciria l'Edat Mitjana. A l'igual que ocurreix en altres santuaris de la zona, l'ermita s'ala en el lloc on la imatge tallada de la Verge s'apareix a un pastor. La imatge de la Verge del Cid, atribuda al segle XII, s'encontra custodiada i en bon estat de conservaci poguent-se veure una reproducci en l'Esglsia parroquial. S'anomena del Cid perqu segons conta la tradici del Campeador la vist en varies ocasions. L'ermita actual es constru en 1546 i fou renovada en el segle XVIII. Es sita en un escarpat on hi havia un antic poblat ber reutilitzant-se algunes de les seves lpides en la construcci de l'ermita en els murs exteriors. Per a acollir als peregrins i romers junt a l'esglsia est la hospederia que compta amb forn, casa de l'ermit i varies estncies que es repartien entre les autoritats de cada poble que assistia a la celebraci.

Ermita Verge del Loreto.
Junt a la renovaci de les Esglsies parroquials en els segles XVII i XVIII es posa de moda la construcci d'ermites en els extrarradis dels pobles. Les regions del Maestrat i el Baix Arag posexen la major densitat de santuaris de la provncia de Terol i d'entre elles les ms comunes sn les ermites del Loreto amb unes caracterstiques molt peculliars: Sn ermites d'una sola nau amb un atri sostingut per columnes de carreu. L'accs es realitza per un lateral i en la pared que dna al atri s'obri un finestral enreixat des d'on es pot contemplar l'interior. L'ermita de la Verge del Loreto de l'Anglesola s'encontra dins del recinte anomenat Calvari.

Monuments civils.
L'Ajuntament.
L'Ajuntament i la torre del castell formen avui dia un bloc unitari, adosat a l'esglsia en sentit perpendicular i tant la torre com les masmorres del vell castell templari serveixen de dependncies a l'Ajuntament actual. La torre, coneguda com torre dels nubles, est construda en maoneria i carreu per els cantons i es remata amb merlets que li donen aspecte defensiu. A l'interior es divideix en tres pisos que conserven les seves voltes de creueria originals. Per lo que es refereix a l'edifici municipal, de cronologia prou incerta (probablement de lltim ter del segle XV o del XVI), exhibeix una sobria faana, amb un prtic format per tres arcs apuntats i dues finestres gtiques. Interiorment crida l'atenci el sal de sesions per la seu auster sostre.

Portal de Sant Pau.
El Portal de Sant Pau s un antic arc de la muralla que posea la ciutat. Era una costum molt com en aquestes terres el reutilitzar els antics arcs de muralla que havien perdut la seva funci defensiva cobrant una nova funci religiosa. En la cara intramurs d'aquest portal de Sant Pau hi ha un cos superior encalat. T una coberta de fusta decorat, amb cartell central que resa: "SANT PAU A. ANY 1721".

Llocs d'inters.
 Vila de l'Anglesola. Declarada B d'Inters Cultural.

 Arquitectura en pedra seca. Declarada B d'Inters Cultural el 22 de gener de 2002, est distribudia per la totalitat del terme municipal de l'Anglesola, es tracta d'un conjunt de construccions vinculades a formes de vida, cultura i activitats tradicionals del poble aragons. Les marcades caracterstiques d'aquest paisatge sn, per un costat una xarxa poc com de murs secs de lloses de pedres calcries que, amb interessants peculiaritats constructives fins ara han servit per a mantenir el ramat allunyat dels camps parcellats i delimitar finques i camins; i per un altre costat centenars de barraques arredonide, anomenades "cases ibriques" i que, elaborades amb el mateix material, servien de refugi a camperols de petits estables, aix com magatzem d'equips agrcoles. A ms, l'existncia d'aquestes ltimes, es limita exclusivament a la regi del Maestrat.

 Santuari de la Verge del Cid. Declarada B d'Inters Cultrual. Aquest conjunt arquitectnic, del qual el pati actua d'element articulador dels distints volums, entre els que destaquen l'ermita, l'hospederia i el prtic, s especialment important perque agrupa restes constructives que van des del segle I fins els nostres dies, recollint mostres no sols de distints estils artstics sin tamb de distintes cultures. A ms t un gran valor la relaci del Santuari amb l'entorn, tant en l'aspecte paisatjstic com per la crrega histrica de l'enclau.

 Torre dels Nubles de l'Anglesola. Aquesta torre que pogu ser construda per els Santjoanistes o pels templaris entre els segles XIII i XV, conserva el remat almenat, encara que restaurat, i s'encontra adosat a l'actual Casa Consistorial de la Vila.

Demografia.


 Festes .
 Cid de maig. 27 de maig. ;
 Sant Abd i Sant Senn. 30 de juliol.
 Nativitat de la verge. 8 de setembre.

 Enllaos externs .
 CAI Aragn;
 Aragn es as;
 Ruta Mirambell-Cantavella-l'Anglesola;
 Frum de l'Anglesola;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154913" title="Bobby Fischer" nonfiltered="2756" processed="2752" dbindex="62790">


Bobby Fischer (Chicago, 9 de mar de 1943 - Reykjavk, 17 de gener de 2008) va ser un escaquista nord-americ. El seu nom complet era Robert James Fischer.

Va sser campi juvenil del seu pas el 1953, i el 1957 es va proclamar campi absolut dels Estats Units. El 1958 va aconseguir el ttol de Gran Mestre. Desprs d'algunes participacions en torneigs de candidats, el 1972 es va proclamar campi del mn en vncer Boris Spassky. El 1975 va perdre el seu ttol en renunciar a la disputa del match contra Anatoly Karpov que va ser proclamat campi. Karpov havia estat el jugador preparat per l'aparell sovitic per enfrontar-s'hi com tamb ho va ser l'antecessor al ttol mundial Petrosian, al qual va derrotar tamb en candidats, va obtenir resultats espectaculars com la victria en candidats per 6-0 a Larsen.

Desprs de vint anys retirat va tornar a jugar una "nova" final amistosa contra Spassky en la que hi va haver una gran bossa, aquesta vegada a Iugoslvia, que va guanyar per 10-5. Les conseqncies d'aquest match foren la seva expulsi dels Estats Units i la confiscaci de tots els seus bns, per desobeir l'ordre d'aquest pas de no jugar a Bsnia. L'escaquista havia expressat la seva postura en contra de la guerra en algunes ocasions. Va ser acollit per Islndia, adoptant-ne la nacionalitat, i va viure-hi des del 2004 fins a la seva mort el 2008.





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154915" title="Rades Grises" nonfiltered="2757" processed="2753" dbindex="62791">
El ports lfics de Mithlond o les Rades Grises fou un port lfic del golf de Lune, al nordoest de la Terra Mitjana, el mn fictici d'en J. R. R. Tolkien.



Foren fundades a l'inici de la Segona Edat pels Elfs de Beleriand supervivents, els que van escollir quedar-se a la Terra Mitjana desprs de les guerres contra Mrgoth. Posteriorment fou utilitzat pels Elfs per abandonar la Terra Mitjana cap a Vlinor. Les Rades Grises formaven part de Lindon, el reialme de Gil-galad, el darrer dels reis suprems dels nldor a la Terra Mitjana.

Segons el mapa de la Terra Mitjana, els ancoraments de Mithlond estan dividits en Harlond (la rada-sud) i Forlond (rada-nord), que ocupen la vora sud i nord, respectivament, del riu Lune.

A cause de la seva importncia cultural i espiritual per als Elfs, Mithlond va acabar convertint-se en 
el primer assentament lfic a l'oest de les Muntanyes Boiroses, anterior a l'establiment d'region i, posteriorment, d'Imladris. Fins i tot desprs de la mort de Gil-galad i la disminuci dels elfs, Mithlond es mantingu com a punt important de la histria del nord-oest de la Terra Mitjana.

Crdam el Mestre d'Aixa, fou el mestre de les Rades des de la seva fundaci; Galdor de les Rades fou un dels habitants de Mithlond, conegut per ser el missatge de Crdan al Concili d'lrond.

Juntament amb elfs, Gndalf, Bilbo Saquet i Frodo Saquet tamb van viatjar cap a Vlinor des de les Rades Grises, l'any 1484 segons el cmput de la comarca. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154918" title="Like a Rolling Stone" nonfiltered="2758" processed="2754" dbindex="62792">
Like a Rolling Stone s una can de Bob Dylan que va aparixer per primera vegada l agost de l any 1965 a l lbum Highway 61 Revisited.

Histria.

La can, de la qual corre el rumor que fa referncia a una coneguda d'Andy Warhol, s considerada per molts la ms influent de la histria del rock per la seva estructura i execuci, aix com pel moment histric en qu va aparixer. La revista Rolling Stone la va collocar en el nmero u de les millors canons de tots els temps assegurant que cap altra can ha desafiat i transformat les lleis comercials i les convencions artstiques del seu temps. Bruce Springsteen l any 1988 va descriure el seu inici com si alg obrs d un cop de peu la porta de la teva ment 

Like a Rolling Stone ha passat a la histria, a ms, per la versi en directe al Royal Albert Hall de Londres, l any segent. Desprs d una primera part de concert acstic i en solitari, Dylan apareixia en escena amb la seva banda, The Hawks (desprs anomenada The Band), per oferir el repertori elctric. Aquest fet provoc que part del seu pblic, que ja mostr el seu descontent amb l electrificaci de l lbum Highway 61 Revisited, veis Dylan com un venut. Quan la banda es disposava a iniciar l ltima can del concert, precisament Like a Rolling Stone, s escolt com una persona del pblic l'anomen Judes a crits. Dylan que, com es veu en els vdeos del documental sobre la gira (Don t Look Back), no semblava estar del tot sobri i ja visiblement molest pels continus xiulets de la segona part del concert, contest:  no et crec, ets un mentider.  Desprs, allunyat del micrfon encara se l pogu escoltar cridant a la banda  play it fucking loud  (toqueu-la ben fort).

Versions.
Gravacions d'estudi incloses en els segents albums:
Highway 61 Revisited;
Bob Dylan's Greatest Hits;
Biograph;
The Essential Bob Dylan. ;

Actuacions en directe de la can incloses en els segents lbums: 
Self Portrait;
Before the Flood;
Bob Dylan at Budokan;
MTV Unplugged;
The Bootleg Series Vol. 4: Bob Dylan Live 1966, The "Royal Albert Hall" Concert;
The Bootleg Series Vol. 7: No Direction Home: The Soundtrack ;
The Band Rock of Ages;

Enllaos Externs.
 Lyrics de la pgina oficial www.bobdylan.com;
 The 500 Greatest Songs Of All Time: #1, de la revista Rolling Stone;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154922" title="SPQR" nonfiltered="2759" processed="2755" dbindex="62793">

SPQR sn les sigles de Senatus Populusque Romanus, corresponents a la frase llatina que significa el Senat i el Poble Rom, la qual fa referncia al govern de l'antiga Roma. Van ser forjades a l'poca republicana i van perdurar fins a la caiguda de l'Imperi d'Occident (476). Avui dia encara sn representatives de la ciutat de Roma (de fet, formen part del seu escut herldic), i es poden veure a llocs com les tapes del clavegueram.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154923" title="Riera de Sant Cugat" nonfiltered="2760" processed="2756" dbindex="62794">

La riera de Sant Cugat s un afluent del riu Ripoll pel marge dret. Els 7,8 km de curs de la riera flueixen per tres termes municipals: Sant Cugat del Valls, Cerdanyola del Valls i Montcada i Reixac, tots de la comarca del Valls Occidental. Durant el seu curs rep aigua de diferents torrents de la serra de Collserola i la serra de Galliners.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154924" title="Trasluar" nonfiltered="2761" processed="2757" dbindex="62795">
Trasluar s l'acci de canviar l'orientaci d'una o totes les veles, tret de l'espinnaker simtric, d'un vaixell quan navega en empopada de tal manera que rebin el vent per la part contrria. Els spinnakers simetrics, que sempre reben el vent per la mateixa banda, trasluen mitjanant el canvi de banda del tang. En els vaixells de dues veles, en condicions de navegaci en popa rodona, es pot trasluar una sola vela de tal manera que les dues rebin el vent per bandes oposades, exposant d'aquesta manera la mxima superfcie al vent. s el que s'anomena "navegar amb orelles d'ase".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154925" title="Miguel Noguer Castellv" nonfiltered="2762" processed="2758" dbindex="62796">





Miguel Noguer Castellv va nixer a Barcelona el 28 de desembre de 1956, Doctor en Medicina especialitzat en Estomatologia.

Esportista d'elit amb una dilatadssima carrera esportiva que l'any 1980, juntament amb el cntabre Alejandro Abascal, guany la medalla d'or als Jocs Olmpics d'estiu de 1980 a Moscou a la classe Flying Dutchman, categoria en la que, durant molts anys, fou considerat el millor tripulant del mn. Va ser la primera medalla d'or per a la vela d'Espanya en unes Olimpades i la primera per a un barcelon des de l'inici dels Jocs Olmpics moderns. Noguer hi an a tres Jocs ms: a Los Angeles (1984) amb Abascal, a Sel (1988) amb el canari Luis Doreste i a Barcelona (1992), on hi particip com a reserva. Entre els seus triomfs, cal destacar diversos podis a campionats mundials, vencedor del Campionat d'Europa, nombrosos ttols de Campi d'Espanya i una innombrable quantitat de victries a regates olmpiques internacionals. Actualment est retirat de l'alta competici per segueix navegant i prenent part en regates, principalment en la classe Laser.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154935" title="Josep Torras i Bages" nonfiltered="2763" processed="2759" dbindex="62797">
Josep Torras i Bages (Les Cabanyes, Alt Peneds, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916) fou un eclesistic i bisbe catal, mxim representant al seu temps del nacionalisme catal conservador i catlic.

Va fer els primers estudis a Vilafranca i el 1859 pass a Barcelona, on obtingu el grau de batxiller en arts amb el treball  Dios y el alma humana . Estudi la carrera de dret a la Universitat de Barcelona sota el mestratge del vilafranqu Manuel Mil i Fontanals, alhora que rebia llions de filosofia de Francesc Xavier Llorens i Barba, de grec d'Antoni Bergnes de las Casas, i de retrica de Josep Coll i Veh. L'any 1868 i durant els fets de l'anomenada  Revoluci de Setembre  fug a Frana amb la seva famlia. Retorn a Barcelona l'any segent per a llicenciar-se i immediatament doctorar-se en dret civil i cannic amb la tesi El matrimonio cristiano.

Tamb aquell 1869 ingress al Seminari Conciliar de Barcelona i l'any segent pass al de Vic, on aprofund en la filosofia tomista de la m del canonge Andreu Duran. El 1873 hagu de tornar a fugir, aquest cop al Conflent, com a conseqncia dels avalots de la Primera Repblica. Durant aquest breu exili tingu l'oportunitat de viatjar a Roma amb el seu amic el canonge Jaume Collell, i all foren rebuts personalment pel papa beat Pius IX. El 1876 es llicenci en teologia al Seminari Conciliar de Valncia i l'any segent fou successivament ordenat diaca, a Vic, i sacerdot, a Girona.

Es trasllad a Barcelona i hi exerc una intensa labor tant pastoral com intellectual. Mentre exercia de confessor del Seminari i de les monges de Valldonzella, fou consiliari delCercle Artstic de Sant Lluc i de la Uni Catalanista i fund la Lliga Espiritual de la Mare de Du de Montserrat. An bastint la seva ideologia catalanista de profunda arrel cristiana, fins al punt d esdevenir el mxim exponent d aquest corrent. L'any 1882 l'elegiren president de la comissi encarregada de redactar les Bases de Manresa. Fou elegit membre numerari de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1896) i de la Reial Acadmia de Bones Lletres de Barcelona (1898).

Public una gran quantitat de llibres i opuscles en catal i encoratj altres clergues perqu tamb ho fessin. En espanyol public El clero en la vida social moderna (1888), obra que tingu una gran difusi a tota la pennsula i que el mostr com a capdavanter del moviment per a l adaptaci de l Esglsia a les noves realitats poltiques i socials enfront de l integrisme imperant. El 1892 public la seva obra cabdal La tradici catalana, llibre de capalera de diverses generacions del catalanisme moderat d arrel cristiana. El presumpte lema d aquest llibre, Catalunya ser cristiana o no ser, fou immediatament assumit per la militncia catalanista conservadora i anys desprs fou gravat a la faana del monestir de Montserrat. 

El 8 d'octubre de 1899 i a instncies de Manuel Duran i Bas, aleshores ministre de Grcia i Justcia, fou consagrat bisbe de Vic per trasllat el seu antecessor, Josep Morgades i Gili, al bisbat de Barcelona. Amb aquestes maniobres hom aconsegu que per primera vegada totes les seus episcopals catalanes estiguessin en mans de gent fidel al pas. El 1906 Torras i Bages refus la promoci a arquebisbe de Burgos pel fet que aix comportava el seu allunyament de la terra.

L'any 1931 fou incoada la seva causa de beatificaci que fins ara no ha prosperat.

Les seves Obres completes han estat sovint reeditades, per b que la seva correspondncia, cabdal per a la histria del catalanisme poltic, continua indita.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154942" title="Exogyra" nonfiltered="2764" processed="2760" dbindex="62798">

Exogyra s un gnere extingit d'ostres tpic del Cretaci i del Jurssic europeus (des de fa uns 200 a uns 60 milions d'anys). Pertany a la famlia Gryphaeidae, juntament amb el gnere Gryphaea, amb qui comparteix trets comuns.


Els individus del gnere Exogyra vivien en el llit mar a poca profunditat i els caracteritzava una valva esquerra enroscada en espiral i marcadament ornamentada, que fixaria el mollusc al substrat en tota la seva superfcie, i una de ms petita estreta i plana que faria de tapa. A diferncia del gnere Gryphaea les seves conquilles sn menys gruixudes i pesades.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154947" title="Glutati peroxidasa" nonfiltered="2765" processed="2761" dbindex="62799">



La glutati peroxidasa  (PDB 1GP1) s el nom genric d'una famlia d'enzims amb activitat peroxidasa que, com a principal rol biolgic, tenen la funci de protegir els organismes del dany oxidatiu. Bioqumicament, la glutati peroxidasa s'encarrega de reduir lpids oxidats i molcules lliures de perxid d'hidrogen als corresponents alcohols i aigua, respectivament. Hi ha molts isozims codificats per diferents gens els quals es diferencies, bsicament, per la seva situaci dins la cllula i per la diferent especificitat de substrat. La ms abundant s la Glutati peroxidasa 1 (GPX1), present en el citoplasma de la majoria de teixits de mamfers, el substrat de la qual s el perxid d'hidrogen.

La reacci tpica de l'enzim s:

 2GSH + H2O2   GSSG + 2H2O,

on, GSH representa un monmer redut de l'enzim i GSSG dos monmers oxidats. Desprs de la reacci, la glutati reductasa s'encarrega de reduir l'enzim per a que pugui tornar a comenar el cicle:

 GSSG + NADPH + H+   2 GSH + NADP+.

La glutati peroxidasa s una glicoprotena tetramrica que cont quatre residus de selenocistena, estem parlant, doncs, d'una selenoprotena.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154949" title="Scheelita" nonfiltered="2766" processed="2762" dbindex="62800">

La scheelita s un mineral de la classe VI (tungstats) compost per tungstat de calci, CaWO4, que cristallitza en el sistema tetragonal piramidal. Es troba en cristalls en forma de bipirmide tetragonal, habitualment de color blanc griss amb tons groguencs i marronosos. Sn especialment apreciats quan el color assoleix una intensa tonalitat taronja. La duresa Mohs es troba entre 4,5 i 5,0, i la densitat al voltant de 6,0 g/cm3. Actualment els millors exemplars estan sortint de Xuebaoding (Xina), acompanyats per moscovita i alguns casos albita, de vegades en espectaculars combinacions amb fluorita, cassiterita o beril. A Catalunya se n'han trobat petits cristalls a les mines de Costabona (Vallespir) i a Queralbs (Ripolls).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154953" title="Meri Picart" nonfiltered="2767" processed="2763" dbindex="62801">

Meri Picart s l'actual responsable de continguts musicals de Rdio i Televisi d'Andorra, a ms de ser una de les seves cares ms conegudes, pel fet de ser presentadora d'Andorra Televisi i Rdio Nacional d'Andorra, a ms de ser dj d'aquesta emissora. s andorrana, va nixer el 1974 i va estudiar Mrqueting a la Universitat de Barcelona.

Meri Picart s la directora i presentadora dels principals programes musicals de Rdio i Televisi d'Andorra: Zona Musical, a Rdio Nacional d'Andorra; i +M.Si.K, a Andorra Televisi. A ms d'aix, des del 2004, any en qu RTVA va participar per primera vegada al Festival de la Can de l'Eurovisi, s l'encarregada, juntament amb el periodista Josep Llus Trabal, de presentar el programa amb el qual RTVA escull i/o presenta el representant musical al concurs europeu. La mateixa parella professional s, tamb, l'encarregada de fer els comentaris de la retransmissi de l'Eurovisi. De la mateixa manera, durant aquests anys ha estat membre de la delegaci d'RTVA al concurs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154955" title="Zamba" nonfiltered="2768" processed="2764" dbindex="62802">
La zamba  dansa argentina que no ha de confondre's amb el samba de Brasil , s una forma musical ballable del folclore de l'Argentina i Bolvia. 

La seva estructura s la mateixa a l'Argentina i a Bolvia, per, com passa amb altre formas musicals que es comparteixen als dos pasos  com la chacarera o el gato , la coreografia no ho s.

El seu ritme s motiu de controvrsia , perqu hi ha alguns msics que la defineixen com una dansa purament en 6/8, mentre que altres, com el msic Juan Fal consideren que en realitat s una dansa de ritme mixt, amb un basament en 3/4 i una melodia en 6/8, mentre que hi ha altres, com Adolfo balos o Hilda Herrera que sostenen que aquesta s una dansa purament en 3/4. 

Els musiclogues coincideixen en qu prov de la antiga dansa peruana de la zamacueca, de la que, malgrat que actualment hi ha versions executades per diversos grups musicals, en realitat no hi ha cap registres sobre com era la seua estructura original  una situaci semblant a les versions actuals que de la dansa patagnica lonkomeo escometen diverses agrupacions folklriques argentines . Estructuralment s similar a la cueca cuyana. 
  

 Algunes zambas conegudes .


Agitando pauelos (Hermanos balos);
Alfonsina y el mar (lletra: Flix Luna, msica: Ariel Ramrez), 1970;
Al jardn de la Repblica (Virgilio Carmona);
Aleluya santiaguea (Julio Argentino Jerez);
Aoralgias (Les Luthiers);
Azul y blanco (cantada por Mercedes Sosa);
Campana de palo (aire de zamba) (Mara Elena Walsh), 1971;
El Paran en una zamba (lletra: Jaime Dvalos, msica: Ariel Ramrez);
Juan Panadero (lletra: Manuel J. Castilla, msica: Gustavo Cuchi Leguizamn);
La aera (lletra: Atahualpa Yupanqui, msica: Nabor Crdoba);
La atardecida (lletra: Armando Tejada Gmez, msica: Mario Arnedo Gallo);
La Lpez Pereyra (Artidorio Cresseri), 1937;
La niez (Chacho Muller);
La nochera (lletra: Jaime Dvalos, msica: Ernesto Cabezas);
La pobrecita (Atahualpa Yupanqui);
La pomea (lletra: Manuel J. Castilla, msica: Gustavo Cuchi Leguizamn), 1969;
Las dos puntas (lletra: O. V. Rocha, msica: Carlos Montebrun Ocampo), 1946;
Llorar (Gustavo Cuchi Leguizamn), 1955;
Luna cautiva (lletra i msica: Chango Rodrguez);
Luna tucumana (Atahualpa Yupanqui), 1949;
Mi abuela bail la zamba (lletra: Sal Cuti Carabajal, msica: Carlos Peteco Carabajal);
Mujer, nia y amiga (Robustiano Figueroa Reyes);
Paisaje de Catamarca (lletra i msica: Rodolfo Mara Polo Gimnez), 1950;
Para ir a buscarte;
Pastor de nubes (lletra: Manuel J. Castilla, msica: Fernando Portal);
Perfume de Carnaval (Msica i Letra: Peteco Carabajal);
Piedra y camino (lletra i msica: Atahualpa Yupanqui);
Rosario Vera, maestra (lletra: Flix Luna, msica: Ariel Ramrez), 1970;
Sapo cancionero (lletra: Pancho Flores Toledo?, msica: Hugo Jorge Chacra), 1962;
Tonada del viejo amor (lletra: Jaime Dvalos, msica: Eduardo Fal), 1962;
Valderrama (lletra: Manuel J. Castilla, msica: Cuchi Leguizamn), 1969;
Viene clareando (lletra: Atahualpa Yupanqui, msica: Segundo Aredes), 1943;
Volver siempre a San Juan (Ariel Ramrez, Armando Tejada Gmez);
Zamba azul;
Zamba chilena;
Zamba de Lozano (lletra: Manuel J. Castilla, msica: Gustavo Cuchi en quechua Leguizamn);
Zamba de mi esperanza (Luis Morales H. Profili), 1964;
Zamba del chaguanco (letra: Antonio Nella Castro, msica: Hilda Herrera), 1966;
Zamba de Vargas (tradicional, recopilaci de Andrs Chazarreta);
Zamba para no morir (lletra: Hamlet Lima Quintana, msica: Norberto J. Ambros y Hctor Alfredo Rosales), 1965;
Zamba para olvidarte (lletra: Dr. Quintana, msica: Daniel Toro);
Zamba por vos (letra i msica: Alfredo Zitarrosa, de Uruguay);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154957" title="Incentre" nonfiltered="2769" processed="2765" dbindex="62803">


En geometria, l'incentre d'un triangle s el punt interior on es tallen les bisectrius dels seus angles. Els punts de tall de les bisectrius exteriors amb les interiors s'anomenen excentres del triangle.

Amb centre a l'incentre, es pot traar una circumferncia tangent als costats del triangle, anomenada circumferncia inscrita. Anlogament, amb centre als excentres es poden traar tres circumferncies tangents a les prolongacions dels costats.

L'incentre, juntament amb els tres centres externs, formen un sistema ortocntric.

Els radis de la circumferncia inscrita i de les circumferncies externes estan relacionats amb l'rea del triangle. Si S s l'rea del triangle i els seus costats sn a, b i c, llavors el radi de la circumferncia inscrita s , la circumferncia externa al costat a t radi , la del costat b t radi  i la del costat c t radi . D'aquestes frmules es dedueix que les circumferncies externes sn sempre ms grans que l'interna al triangle, i que la ms gran de totes s aquella tangent al costat ms llarg.

Coordenades de l'incentre.

Les coordenades cartesianes de l'incentre sn una mitjana ponderada de les coordenades dels tres vrtexs. Si els tres vrtex estan situats a , , i , i els costats oposats del triangle tenen com a longituds , , i , llavors l'incentre es troba a
.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154958" title="Badia de Baffin" nonfiltered="2770" processed="2766" dbindex="62804">

La badia de Baffin (en inuktitut Saknirutiak Imanga, en angls Baffin Bay, en francs Baie de Baffin, en kalaallisut Baffinip Kangerliumanersua, en dans Baffin Bugten) s, malgrat el seu nom, una mar que fa la transici entre els oceans Atlntic, amb el qual connecta a travs de l'estret de Davis, i rtic, a travs de l'estret de Nares. Limita a l'oest amb l'illa de Baffin, a l'est amb Grenlndia i al nord amb l'illa d'Ellesmere; al sud, es confon amb la mar del Labrador. De nord a sud, fa 1.130 km de longitud. Durant la major part de l'any no s navegable a causa de la presncia d'un gran nombre d'icebergs.

Deu el seu nom a l'explorador angls William Baffin, que hi va arribar el 1616 en un dels seus viatges a l'rtic; el primer europeu a arribar-hi fou el tamb explorador angls John Davis. 

Hi viuen unes 120.000 belugues, que s'alimenten de peixos petits i crustacis i de vegades es veuen atrapades pels bancs de gel. 









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154959" title="Mitjana ponderada" nonfiltered="2771" processed="2767" dbindex="62805">
La mitjana ponderada d'un conjunt de nombres s el resultat de multiplicar cadascun dels nombres per un valor particular per cadascun d'ells, anomenat el seu pes, obtenint a continuaci la suma d'aquests productes, i dividint el resultat per la suma del pesos. El pes depn de la importncia o significaci de cadascun dels valors.

Per una srie de dades
X =  ;

a la qual corresponen els pesos

W =  ;

la mitjana ponderada es calcula com:



o:



Un exemple de mitjana ponderada s l'obtenci de les notes d'una oposici en les quals s'assigna una importncia diferent (el pes) a cadascuna de les proves que conformen l'examen.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154961" title="Selenoprotena" nonfiltered="2772" processed="2768" dbindex="62806">
Una selenoprotena s un tipus de protena la seqncia peptdica de la qual incorpora un o ms residu de selenocistena. En eucariotes, les selenoprotenes sn comunes en diferents espcies d'animals. En eubacteris i arqueobacteris les selenoprotenes sn freqents noms en alguns grups filogentics i completament absents en d'altres. Aquestes observacions s'han confirmat grcies a tcniques bioinformtiques que identifiquen regions que codifiquen per selenoprotenes en el genoma de diferents espcies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154962" title="Altadill" nonfiltered="2773" processed="2769" dbindex="62807">
Altadill s una masia situada en el terme municipal de Sant Guim de Freixenet, comarca de la Segarra.
Es troba a 3,1 Km. de Sant Guim de Freixenet i a 1,5 Km. de Freixenet de Segarra, en el cam de Sant Guim a Vergs Guerrejat.



 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154963" title="Marian van de Wal" nonfiltered="2774" processed="2770" dbindex="62808">
Marian van de Wal s una cantant neerlandesa resident a Andorra que va nixer el 21 de gener de 1970 a la localitat de Vianen, a les rodalies de la ciutat neerlandesa d'Utrecht. Van de Wal va passar a ser coneguda a l'entorn del Festival de la Can de l'Eurovisi i sobretot a nivell d'Andorra pel fet de participar en nom d'aquest pas al concurs que el 2005 es va celebrar a Kev, Ucrana.

Van de Wal va residir fins el 1999 als Pasos Baixos, on tan sols havia participat al mn musical a nivell principiant, a diversos festivals de msica country. Un cop a Andorra, on regenta un hostal a nivell familiar al poble de l'Aldosa, a la parrquia de La Massana, va comenar a realitzar actuacions tant al seu negoci com prenent part a festivals musicals com els d'Aixirivall o Ordino.


Eurovisi.

El punt clau de la seva carrera musical va arribar l'any 2004 en el moment en qu va entrar a participar al programa Eurocsting d'Andorra Televisi, presentat per Meri Picart i Josep Llus Trabal, amb el qual s'iniciava la selecci de cantants per participar a l'Eurovisi. Mitjanant el televot, es va aconseguir classificar-se entre les tres posicions finalistes, juntament amb les populars cantants andorranes Ishtar Ruiz i Mar. Amb la participaci a la primera edici del programa Desitja'm sort, Marian va resultar l'escollida per representar RTVA a l'Eurovisi del 2005 grcies als vots d'un jurat d'experts i del pblic d'ATV. Desprs d'interpretar tres canons a la segona edici del Desitja'm sort, Dna'm la pau, La mirada interior i No demanis, l'escollida pel pblic i pel jurat va ser La mirada interior.

Desprs d'una important tasca de promoci internacional i un cop feta l'actuaci a la semifinal de l'Eurovisi, Marian van de Wal no va aconseguir classificar-se per la final, malgrat haver aconseguit un  total de 27 punts provinents de quatre pasos diferents.

Els ltims lligams de Marian van de Wal amb l'Eurovisi venen a travs de la seva breu participaci als programes Alguna cosa batega i Tots som Anonymous, amb qu Andorra Televisi presentava la representaci a l'Eurovisi del 2006 i del 2007, respectivament. Van de Wal va reaparixer a Eurovisi com a portaveu del televot Andorr durant la final de l'edici del 2007 del concurs europeu, el dia 12 de maig.

Desprs del pas per Eurovisi, Marian van de Wal va seguir combinant el negoci familiar amb la carrera musical. Ben aviat va crear un duet amb qui va ser la seva professora de cant durant la preparaci per a l'Eurovisi, Hellen Robson, amb qui va elaborar diverses versions catalanes de canons de grups holandesos com s el cas de Nota a la nevera. A principis de 2007, Van de Wal es va unir el seu talent amb el del msic andorr Oriol Vilella tot creant un nou duet amb qui ha elaborat dos singles Breaking i Waiting.

Enllaos externs.

Marian van de Wal a Myspace;
Lletra de La mirada interior;
EuroAndorra, el portal eurovisiu del Pirineu;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154965" title="Protein Data Bank" nonfiltered="2775" processed="2771" dbindex="62809">
El Protein Data Bank (PDB) (Banc de dades de protenes), s un dipsit d'estructures 3-D de protenes i cids nucleics. Aquesta informaci, obtinguda bsicament per cristallografia de raigs X i ressonncia magntica nuclear, s incorporada per bilegs, qumics i bioqumics d'arreu del mn, s de domini pblic i pot ser emprada lliurement.

 Enllaos externs .
 RCSB Protein Data Bank - pgina del projecte;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154966" title="Leandro Fernndez de Moratn" nonfiltered="2776" processed="2772" dbindex="62810">
Leandro Fernndez de Moratn (Madrid, 10 de mar de 1760 - Pars, 2 de juny de 1828), poeta i dramaturg espanyol. 

 Biografia .



Nascut a Madrid el 10 de mar de 1760. Quant tenia quatre anys, la seva via va morir, la qual cosa li va amargar el carcter i el va fer tornar asocial i molt tmid. No va cursar estudis universitaris, i va comenar a treballar com oficial en una joieria. Als vint anys es va enamorar de Sabina Conti, una noia de quinze, a la qual van obligar a casar-se per convenincia amb un oncle que li doblava l'edat. Aquesta experincia va obsessionar Moratn, el qual la recrea diverses vegades en la seva obra. 

Leandro Fernndez de Moratn va ser un home de teatre en el sentit ampli de la paraula. A la seva condici d'autor teatral cal afegir-li molts altres aspectes menys coneguts, per que van ser tan importants per a ell i que li van ocupar de vegades ms temps, esfor i dedicaci que les seves prpies obres. Moratn va ser un dels fundadors de la historiografia teatral espanyola. Els seus Orgens del teatre espanyol, obra que va deixar indita i que va ser publicada en 1830-1831 per la Real Acadmia de la Histria, s un dels primers estudis seriosos i documentats del teatre espanyol anterior a Lope de Vega.

Tamb s molt interessant la Dissertaci que va incloure com a prleg a l'edici de les seves obres el 1825, en la qual resumeix, de manera magistral, tot el que va succeir en el teatre espanyol durant el segle XVIII. Moratn tamb va ser un impulsor actiu de la reforma teatral del seu temps. Relacionat amb els cercles del poder que estaven interessats en aquesta reforma i hereu de les idees del seu pare, no va deixar de promoure una renovaci de tota l'estructura teatral vigent a l'Espanya de la seva poca. La comdia nova s un dels fites d'aquesta campanya de reforma empresa pels intellectuals que es movien al voltant del govern des de l'poca del comte d'Aranda.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154971" title="Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona" nonfiltered="2777" processed="2773" dbindex="62811">
La Cobla Sant Jordi s una cobla barcelonina fundada el 1983.

El 1997 esdevingu guanyadora del ttol  Cobla Ciutat de Barcelona  atorgat per l'Ajuntament d aquesta ciutat. Ha conreat tots el mbits del repertori que li s propi, si b, des de la seva fundaci, ha manifestat una reconeguda voluntat d'atendre, de forma especfica, tots els aspectes de la msica de concert per a cobla, amb la programaci d'obres conegudes, obres oblidades i msica de nova creaci.

Fou dirigida des dels seus inicis per Jordi Len amb l'assessorament de Manuel Oltra en qualitat de conseller artstic. Actualment, s Xavier Pags qui ocupa el crrec de director titular. Ha comptat reiteradament amb la direcci de noms tan prestigiosos com Manuel Oltra, Joan Llus Moraleda, Concepci Rami (que n'assum la titularitat entre 1991 i 1993), Jess Ventura, Salvador Brotons, Alfred Caamero, Salvador Mas, Manuel Valdivieso, Josep Caball, Josep Vila, Albert Argudo, Antoni Ros-Marb i Virginia Martnez, entre d altres, a ms de collaborar amb solistes del prestigi de Daniel Ligorio, Albert Guinovart, Sergi Alpiste, Jordi Vilapriny, Nab Cabestany, Juan de la Rubia, Anna Comellas, Manel Camp i agrupacions com l'Orfe Catal, el Cor del Gran Teatre del Liceu, la Coral Sant Jordi o lOrquestra Simfnica de l'Estat de Litunia.
 
Ha actuat a totes les comarques de Catalunya, incloent-hi el Rossell, amb una participaci constant en els principals esdeveniments sardanstics del pas, a ms d'altres pasos com Alemanya, Frana o els Estats Units d'Amrica. Tamb cal esmentar la seva reiterada presncia a diversos festivals internacionals de msica i, molt especialment, en els cicles de concerts de cobla celebrats al Palau de la Msica Catalana, essent la formaci titular del cicle  Cobla, Cor i Dansa  , aix com diverses actuacions a L'Auditori, algunes d'elles en collaboraci amb l'Orquestra Simfnica de Barcelona i Nacional de Catalunya.

La discografia de la cobla Sant Jordi comprn uns 50 CDs de contingut divers, d entre els quals en destaquen 3 volums de msica per a cobla i els monogrfics dedicats respectivament a l obra per a cobla d'Eduard Toldr, Joan i Ricard Lamote de Grignon, Rafael Ferrer i Fit, Domnec Moner, Josep Serra i Bonal i Josep Marimon, a ms de l'enregistrament d'un CD dirigit per Antoni Ros-Marb i dedicat als clssics de la msica de concert per a cobla.

Enllaos externs.

Web oficial de la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona

Xavier Pags i Corella - Web personal del compositor i director 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154972" title="Paul Erd?s" nonfiltered="2778" processed="2774" dbindex="62812">
Paul Erd s, tamb anomenat Pl Erd s, (Budapest, 26 de mar del 1913 - Varsvia, 20 de setembre del 1996), va ser un matemtic hongars immensament prolfic (i excntric) que, amb centenars de collaboradors, treball en problemes de combinatria, teoria de grafs, teoria de nombres, anlisi clssica, teoria d'aproximaci, teoria de conjunts i teoria de probabilitats.

Biografia.
Paul Erd s nasqu a Budapest, Hongria com a Erd s Pl. Nasqu desprs de morir els seus dos germans a l'edat de 3 i 5 anys, va ser l'nic fill d'Anna i Lajos Erd s. Els seus pares eren tots dos matemtics jueus. Als tres anys ja podia calcular quants segons havien viscut les amistats de la famlia. Erd s de seguida mostr el seu potencial.

El 1934 va rebre el doctorat de matemtiques. Per causa del creixent anti-semitisme, emigr el mateix any a Manchester, Anglaterra, per a esdevenir professor convidat. El 1938, va acceptar una beca a la Universitat de Princeton, als Estats Units d'Amrica. En aquella poca comen a desenvolupar l'hbit de viatjar de campus en campus. Mai no s'estigu gaire temps en el mateix lloc, i pass per nombroses institucions matemtiques al llarg de tota la seva vida, que es caracteritz per una manera de ser despresa. Erds solia donar  els seus premis i pertinences a persones necessitades i causes diverses. Voltava per tot el mn passant per conferncies, cientfiques, restant el temps suficient per a publicar els seus articles i collaboracions.

Com digu el seu collega Alfrd Rnyi, "un matemtic s una mquina de transformar caf en teoremes", i Erd s en bevia grans quantitats. (Aquesta cita sovint tamb s'atribueix a Erd s). Desprs de 1971, malgrat els consells dels seus amics, prendria amfetamines. Un d'ells, Ron Graham, apost $500 que no podria deixar-les durant un mes. Erd s guany la juguesca, per es queix que les matemtiques havien quedat enrere tot un mes: "Abans, quan veia un full en blanc el meu cap s'omplia d'idees. Ara noms hi veig un tros de paper blanc." Desprs de guanyar l'aposta reprengu el consum amfetamnic.

Tenia el seu propi vocabulari: parlava dEl Llibre, un llibre imaginari en el qual Du hauria escrit les millors i ms elegants demostracions de tots els teoremes matemtics. Tot i que ell mateix dubtava de l'existncia de Du, a qui anomenava  el "Feixista Suprem" (FS) (quan les tropes hongareses ajudaren l'exrcit alemany a envair Iugoslvia el 1941, l'esglsia catlica les bene, fet que enutj molt Erd s). Tamb acusava el FS d'amagar-li els mitjons i els passaports hongaresos, i de guardar-se per a ell les demostracions matemtiques ms boniques.

Anomenava als nens "psilons" (en clcul una quantitat positiva menyspreable es nota  ); les dones eren  mestresses  i els homes  esclaus ; els que deixaven les matemtiques havien "mort"; els morts havien "marxat"; la msica era "soroll"; els casats "captius", i els divorciats "alliberats", i ensenyar matemtiques era "predicar".

El 1952, durant la caa de bruixes de McCarthy, el govern dels EUA deneg a  Erd s, ciutad Hongars, un visat de reentrada als Estats Units, per raons desconegudes. Fins que el govern americ no canvi de parer el 1963, no va poder incloure les universitats americanes en els seus periples. Hongria, en canvi, li don autoritzaci per entrar i sortir del pas quan volgus. Tanmateix, el 1973 se n'exili voluntriament.

Les darreres dcades de la seva vida, Paul Erd s va rebre almenys quinze doctorats  honoris causa . Va esdevenir membre d'acadmies cientfiques de vuit pasos, incloent la National Academy of Sciences dels EUA i la Royal Society britnica.

Mor 'en acci' d'un atac de cor el 20 de setembre de 1996 als 83 anys, mentre assistia a una conferncia a Varsvia, Polnia.

Treball matemtic.

Erd s fou un dels ms prolfics autors d'articles de la histria de les matemtiques, noms per darrere de Leonhard Euler; Erd s va publicar ms articles, per Euler public ms pgines (Hoffman 1998). Escrigu al voltant de 1.500 articles matemtics al llarg de la vida, majoritriament amb coautors. Va tenir 511 collaboradors diferents (The Erd s Number Project Data Files), i cregu ferventment en les matemtiques com a activitat social.

De les seves contribucions, el desenvolupament de la teoria de Ramsey i l'aplicaci del mtode probabilstic en sobresortien. La combinatria extrema li deu tot un enfocament, derivat en part de la tradici de la teoria dels nombres. Erd s trob una demostraci del postulat de Bertrand ms neta i elegant que l'original de Chebyshev. Tamb descobr una demostraci elemental per al teorema dels nombres primers conjuntament amb Atle Selberg.

Entre els seus collaboradors freqents hi havia Yousef Alavi, Bla Bollobs, Stefan Burr, Fan Chung, Vaek Chvtal, Ralph Faudree, Ron Graham, Andrs Gyrfs, Andrs Hajnal, Eric Milner, Jnos Pach, Carl Pomerance, Richard Rado (un dels co-autors del fams teorema Erd s Ko Rado), Alfrd Rnyi, Vojtech R dl, C. C. Rousseau, Andrs Srkzy, Dick Schelp, Mikls Simonovits, Vera Ss, Joel Spencer, Endre Szemerdi, Paul Turn, Peter Winkler 

Nombre d'Erd s.

Donada la seva prolfica activitat, els seus amics li feren un tribut humorstic creant el nombre d'Erd s, que defineix la "distncia de collaboraci" de qualsevol matemtic respecte a Erd s pel que fa a articles publicats.

Referncies.
Aigner, M.,  , Hofmann, K.H.; Proofs from THE BOOK (3/e). Springer, 2004. ISBN 3540404600.
Hoffman, Paul; The man who loved only numbers. Hyperion, 1998. ISBN 0786863625.
The Mathematics Genealogy Project - Paul Erd s;
Schechter, Bruce; My brain is open. Touchstone, 2000. ISBN 0684859807 (biografia).

Vegeu Tamb.
Cardinal d'Erd s ;
Conjectures d'Erd s ;
Nombre d'Erd s ;
Constant d'Erd s Borwein ;
Teorema d'Erd s Ginzburg Ziv ;
Conjectura d'Erd s Gyrfs ;
Teorema d'Erd s Kac ;
Teorema d'Erd s Ko Rado ;
Teoema d'Erd s Szekeres;
Teorema dels nombres primers;
Graf aleatori d'Erd s-Rnyi;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154975" title="A la recerca del temps perdut" nonfiltered="2779" processed="2775" dbindex="62813">
A la recerca del temps perdut ( la recherche du temps perdu, en francs) s una srie de set  novelles de Marcel Proust, escrites entre 1908 i 1922 i publicades entre 1913 i 1927,  de les quals les tres ltimes sn pstumes. Ms que del relat d'una srie determinada d'esdeveniments, l'obra es basa en la memria del narrador: els seus records i especialment els vincles que s hi creen, aspecte aquest ltim que justifica el nom donat a la srie: A la recerca del temps perdut.

Els set volums de qu consta l obra sn:

Pel cant de Swann (editat per l'editorial Grasset en 1913, a compte del propi autor, i desprs en una versi modificada en l'editorial Gallimard en 1919) ;

A l'ombra de les noies en flor (1919, editorial Gallimard; premiat amb el Goncourt aquest mateix any) ;

El mn de Guermantes (en 2 toms, editorial Gallimard (1921-1922) ;

Sodoma i Gomorra (editorial Gallimard, 1922-1923) ;

La presonera (pstuma, 1925) ;

La fugitiva (pstuma, 1927) ;

El temps recobrat (pstuma, 1927) ;


s important de tenir en compte que l escriptura i la publicaci van anar paralleles i s espaiaren en un llarg perode de temps d acord amb les circumstncies de cada moment i no pas com a reflex d un propsit preestablert per l autor, i que durant aquest temps, la concepci mateixa de l obra an evolucionant.

El primer volum (Pel cant de Swann) comena amb l evocaci del flux de records que assetgen el narrador durant l endormiscament, moment en el qual la conscincia d un mateix est prou desactivada perqu hi interfereixi la ra. El narrador va reconstruint una imatge fragmentada de la seva infncia a la vila de Combray a cpia de l evocaci d aquells records involuntaris que ressorgeixen de bell nou quan determinats actes del present evoquen sensacions aparentment oblidades. Aquesta tcnica s descoberta pel protagonista en un dels passatges ms coneguts de l obra: aquell moment en qu les sensacions que li provoca el gust d una magdalena sucada en una tassa de te, li provoquen un allau de records que havien quedat  perduts  i que, un cop recuperats, romanen com a  temps recobrat .

 Un amor de Swann , la segona part de Pel cant de Swann, es publica amb freqncia per separat. Aquesta obra narra les peripcies sentimentals de Charles Swann amb Odette de Crcy, i al tractar-se d'una histria independent i relativament curta, es considera que pot ser una bona introducci a l'obra i s estudiada sovint en els centres educatius francesos. El lector, ja sigui d'edat mitjana o jove, troba forosament un poc de si mateix en un Swann enamorat i amb el seu amor enfortit per les contrarietats que va trobant.

Sinopsi.
Marcel, jove hipersensible pertanyent a una famlia burgesa de Pars de principis del segle XX, vol ser escriptor. No obstant aix, les temptacions mundanes el desvien del seu primer objectiu; atret per la falsa brillantor de l'aristocrcia o dels llocs d'estiueig de moda (com Balbec, ciutat imaginria de la costa normanda), creix a la vegada que descobreix el mn, l'amor, i l'existncia de l'homosexualitat. La malaltia i la guerra, que l apartaran del mn, tamb propiciaran que prengui conscincia de l'extrema vanitat de les temptacions mundanes i de la seva aptitud per arribar a ser escriptor i ser capa de fixar el temps perdut. 

Elements de reflexi.
Proust,  en estudiar, en la recerca de la seva vida personal fins als detalls ms insignificants i en un mitj molt especfic (l'alta burgesia i l'aristocrcia francesa de principis del segle XX) aconsegueix, paradoxalment, que la seva obra esdevingui universal.
aix, la filosofia i l'esttica de l'obra de Proust no es poden separar de la seva poca:

la filosofia de Bergson, 
l'impressionisme, 
la msica de Debussy, 
el cas Dreyfus 

El seu estil s molt especial i es compon de frases molt llargues que resulten estranyes en francs, i per a les quals cal prendre al si es vol arribar al punt sense ofegar-se. Els seus contemporanis asseguren que de fet, es tractava prcticament de la manera en la qual l'autor parlava, cosa que tamb resulta paradoxal si es t en compte que Proust era asmtic.

Aquest particular estil es basa en la voluntat de l'autor d'abraar la realitat en totes les seves dimensions, en totes les seves possibles percepcions, en totes les facetes del prisma dels diferents participants. Aix concorda amb les preocupacions dels impressionistes: la realitat noms t sentit a travs de la percepci, real o imaginria, del subjecte.

El prisma no s noms el dels diferents personatges, sin que s tamb el de l'autor, que s ubica en diferents angles del temps: el punt de vista del present, el punt de vista del passat i, finalment,el punt de vista del passat tal com lo revivim en el present.

Per no sn els aspectes psicolgics i introspectius els nics que apareixen en l'obra. Els aspectes sociolgics sn presents en molts llocs (oposici entre el mn aristocrtic de la duquessa de Guermantes i el mn de la burgesa arribista de Madame Verdurin, o el mn dels criats, representat per Franoise. Les controvrsies poltiques de l'poca apareixen a travs de la polmica que va generar el cas Dreyfus.

Aquesta complexitat, que aqu a penes dibuixem, ens situa el cicle de A la recerca del temps perdut, entre les "novelles globals" com puguin ser-ho la Comdia humana d Honor de Balzac o els Rougon-Macquart d mile Zola, per citar-ne algunes dins la tradici literria francesa.

Traduccions al catal.
A la recerca del temps perdut, traducci de Jaume Vidal Alcover i Maria Aurlia Capmany. Columna edicions, 2004

Pel cant de Swann, 2 vol. Traducci de Jaume Vidal alcover. Barcelona. Llibres del Mall, 1986

El temps retrobat. Barcelona, Edicions 62, 1986. Dins  Les millors Obres de la literatura universal del Segle XX , vol 6.

Albertine desapareguda. Traducci de Jaume Vidal Alcover. Barcelona, Columna, 1989.

Un amor de Swann. Traducci de Jaume Bofill i Ferro, Proa, 1931 (1971, reedici complint-se el centenari de la naixena de Proust).

Enllaos externs.
Text electrnic dels 3 primers volums : a le Chteau i a Projecte Gutenberg.
 
Sobre els llocs de A la recerca del temps perdut (Illiers-Combray, Pars, Trouville), el lloc www.terresdecrivains.com  ofereix una breu presentaci, totes les informacions necessries per realitzar visites i fotografies.
 
La Societat d'Amics de Marcel Proust i el Museu de Tante Lonie en Illiers-Combray 

Una imatge de Marcel Proust per Walter Benjamin en Revista Observacions Filosfiques 









 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154977" title="Gravy" nonfiltered="2780" processed="2776" dbindex="62814">

La gravy s una salsa espessida, feta generalment a partir d'una base dels sucs despresos de la carn i/o de les verdures durant la cocci. Recentment, s'acostuma a comprar la base en forma de pastilles ja preparades. Aquesta salsa sol servir-se a Irlanda i al Regne Unit acompanyant a carns rostides i al pur de patates. 

Les salses espessides es fan habitualment a partir de farina refinada o d'una barreja de greix i farina. Els sucs de la carn cuinada, o els lquids dissolts de les pastilles de brou s'agreguen gradualment a la barreja, removent contnuament per a assegurar-se que es barreja b i que el espessant no forma grums. Tamb es pot ometre totalment la grassa animal com part de la base a causa de la seva gran proporci de greix saturat o substituir-la per farina de blat de moro. 


El pur de patates amb gravy s un plat molt popular als Estats Units. La gravy tamb s'utilitza habitualment per a acompanyar la carn de porc, pollastre, anyell, gall dindi, i vedella aix com galetes a l'estil americ, Yorkshire Pudding i qualsevol tipus de farciment. Una variaci sud-americana consisteix en gravy de xocolata acompanyant a les galetes a l'estil americ. Al Canad, a Austrlia i al Regne Unit, les patates fregides acompanyades amb gravy sn molt benvolgudes. I tamb sol trobar-se acompanyant al tradicional "Sunday roast". La gravy britnica s famosa per la seva densitat. Al Canad, la gravy s part fonamental del "Poutine". 

En moltes parts d'sia, particularment a l'ndia, Malisia i Singapur, la paraula "gravy" s'utilitza per a referir-se a qualsevol salsa espessida. Per exemple, la part lquida d'un curry esps es pot identificar com gravy.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154980" title="Benjamn Jarns" nonfiltered="2781" processed="2777" dbindex="62815">
Benjamn Jarns (Codo, Saragossa, 7 d'octubre de 1888 - Madrid, 1949) fou un escriptor espanyol. Conre sobretot la novella, la crtica literria i la biografia. La seua obra se situa dins l'esttica de les avantguardes. Desprs de la guerra civil espanyola s'exili a Mxic.

 Biografia .

Va nixer a una humil familia nombrosa de la petita localitat aragonesa de Codo. Son pare era sastre i sagrist de l'esglsia del poble. Als dotze anys ingressa al Seminari de Belchite, com a forma d'obtenir una educaci que els seus pares no li podrien donar d'una altra manera. El 1909 abandona el seminari i a l'agost s reclutat per fer el servei militar. Una vegada acabat aquest, decideix continuar a l'exrcit com a manera de guanyar-se la vida sense haver de tornar a la carrera eclesistica, envers la qual no se sent atret. s destinat a Saragossa com a secretari del jutjat militar. Mentrestant comena a estudiar Magisteri com a alumne lliure. D'aquesta poca daten les seues primeres publicacions a peridics i revistes regionals i a publicacions militars. El 1916 assoleix el ttol de mestre i es casa amb Gregoria Bergua Alatuey. El 1918 s destinat a Larache, al Marroc, on roman fins el 1920, any en qu es trasllada a Madrid. All comenar a relacionar-se amb el cercles avantguardistes, amb escriptors com Ramn Gmez de la Serna, Guillermo de Torre i intellectuals com Jos Ortega y Gasset, entre d'altres. Collabor a diverses revistes, com ara Alfar, Plural (revista)Plural i, des del 1925, la Revista de Occidente, on participar ja assduament fins l'esclat de la guerra i on va esdevenir un dels ms importants crtics literaris. Malgrat les seues primeres publicacions a revistes de caire ms aviat conservador durant la seua etapa militar, Jarns s'identifica amb la ideologia progressista dels sectors ms avanats de la burgesia del moment que seran els que duran cap a la Segona Repblica Espanyola. Durant aquests anys desenvolupa una gran activitat, amb nombroses publicacions de llibres, articles, crtiques, etc. En comenar la guerra civil s reclamat per l'exrcit republic a causa de la seua condici de militar -per b que no en actiu-. Realitza tasques a la reraguarda i als serveis de propaganda a Quintanar de la Orden, Madrid, Valncia i Barcelona. Pel febrer de 1939 abandona Espanya, passant a Frana, on s internat al camp de concentraci de Llemotges. Desprs de poder eixir-ne i arribar a Pars aconsegu embarcar-se al Sinaia, vaixell que dugu molts exiliats republicans espanyols a Mxic. All s'installa i comena un dur intent per guanyar-se la vida escrivint. El 1948 torna a Madrid per una greu malaltia l'ha deixat ja en un estat vegetatiu del que no eixir. Hi mor l'any segent.

 Obra .

La novellstica de Jarns suposa un intent de renovaci de la novella espanyola, en la lnia dels moviments d'avantguarda que sorgeixen a Europa durant els primers decennis del segle XX. Jarns i altres novellistes tractaran de trencar amb la novella anterior (realista, naturalista o modernista) i incorporar les novetats de la narrativa europea d'autors com James Joyce, Marcel Proust, Virginia Woolf, entre d'altres.

Les caracterstiques de l'obra de Jarns sn:

 Prdua de la importncia del fil argumental en favor d'altres elements del relat.
 Fragmentarisme: les novelles no han de contar una histria una histria amb comenament, nus i desenlla sin ensamblar fragments (de vegades publicats abans com a contes o fins i tot com a captols d'altres novelles, com per exemple a El profesor intil).
 Metaficci: les novelles no pretenen fer la impressi de contar fets reals sin que remaquen la seua condici de construccions ficcionals. Un dels recursos habituals s la recreaci de mites, que li serveixen de gui per construir una altra histria (per exemple a El profesor intil) o la pardia de gneres com ara la novela rosa (a Teoria del zumbel).
 Pel que fa a la temtica, l'obra de Jarns planteja la necessitat d'una vida ms plena, ms lliure, oberta als plaers dels sentits. Inspirat pel raciovitalisme d'Ortega y Gasset, Jarns defensa la complementarietat de ra i sentits, la importncia dels valors vitals i del gaudi esttic.

 Bibliografia de l'autor .

 Novelles .

1926 El profesor intil;
1928 El convidado de papel;
1929 Paula y Paulita;
1929 Locura y muerte de Nadie;
1930 Viviana y Merln;
1930 Teora del zumbel;
1931 Escenas junto a la muerte;
1932 Lo rojo y lo azul;
1935 Tntalo;
1935 Libro de Esther;
1936 Don lvaro o la fuerza del tino;
1940 La novia del viento;
1942 Orlando el Pacfico. Cuento de hadas;
1943 Venus Dinmica;
1944 Constelacin de Frin (amb el seudnim Julio Aznar, personatge d'algunes novelles anteriors);
1948 Eufrosina o la Gracia;
1980 Su lnea de fuego (pstuma);

 Biografies .

1924 Mosn Pedro;
1930 Sor Patrocinio. La Monja de las Llagas;
1931 Zumalacrregui. El Caudillo Romntico;
1934 San Alejo;
1935 Castelar. Hombre del Sina;
1936 Doble agona de Bcquer;
1942 Don Vasco de Quiroga, Obispo de Utopa;
1942 Escuela de Libertad;
1942 Manuel Acua, poeta de su siglo;
1944 Cervantes. Bosquejo biogrfico;

 Peces teatrals .

1925 El hroe de la Legin;
1932 Folletn;
1934 Cardenio. Monodrama;
1936 Sala de espera. Monodrama;

 Assajos de crtica literria i altres temes .

1927 Ejercicios;
1931 Rbricas (Nuevos Ejercicios);
1933 Fauna contempornea;
1935 Feria del libro;
1936 Cita de ensueos. Figuras del cinema;
1940 Cartas al Ebro;
1942 Stefan Zweig, cumbre apagada;
1946 Ariel disperso;

 Reculls de relats .
1929 Saln de esto;

 Bibliografia sobre Jarns .
Fuentes, Vctor , Benjamn Jarns: Bio-grafa y metaficcin, Saragossa, Institucin Fernando el Catlico, 1989.
Lasierra, Juan Domnguez, Ensayo de una Bibliografa Jarnesiana, Saragossa, Institucin Fernando el Catlico, 1988. ;
Martnez Latre, Mara Pilar, La novela intelectual de Benjamn Jarns, Saragossa, Institucin Fernando el Catlico, 1979.
Villanueva, Daro (ed.), La novela lrica, II: Ramn Prez de Ayala, Benjamn Jarns, Madrid, Taurus, 1983.
Zuleta, Emilia de, Arte y vida en la obra de Benjamn Jarns, Madrid, Gredos, 1977. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154982" title="Dodge Stratus" nonfiltered="2782" processed="2778" dbindex="62816">

El Dodge Stratus es un cotxe de tipus mid size fabricat per Dodge, una marca de Chrysler els anys 1995-2006 com a substitut del Dodge Spirit. Es tracta d'un cotxe "Cloud cars", a l'igual que els Chrysler Cirrus, Chrysler Stratus i Plymouth Breeze. A l'igual que els models anteriors, va ser nomenat a la llista dels 10 millors cotxes de l'any 1996 i 1997 de la revista Car and Driver.

El Stratus va ser fabricat a Sterling Heights, Michigan i va comercialitzar-se a Canad, Estats Units i Mxic. 

El substitut del Stratus es el Dodge Avenger.

 Primera generaci (1995-2000) .


El Stratus es el vehicle "normal" en la gamma de vehicles que usaven el xasss JA (el Breeze era el d'accs i el Cirrus era el ms complet, encara que avui dia se segueix comercialitzant). Conseqentment usen moltes parts intercanviables, sobretot perqu els 3 models eren idntics amb diferncies petites en la graella, llums posteriors, para-xocs posterior i llantes, encara que en els interiors els canvis si eren ms notables.

Els paquets d'equipament sn els segents:

 Base (posteriorment s'anomenar SE), associat a un motor 2.0L A588 de 132 cv. En opci, pot elegir-se el motor 2.4L EY7 de 147 cv.
 ES, associat a un motor 2.4L EDZ de 150 cv. En opci, pot elegir-se el motor 2.5L Mitsubishi 6G73 V6 de 164-168 cv.

Les caixes de canvi disponibles eren una manual de 5 velocitats i una automtica de 4 velocitats 41TE.

Mides del Stratus:

Batalla (Wheelbase): 2,743 m (108 in)

Llargada (Length): 4,724 m (186 in)

Amplada (Width): 1,821 m (71.7 in)

Alada (Height): 1,377 m (54.2 in)

El Stratus substitueix al Dodge Spirit, amb bona crtica sobretot en l'agilitat del vehicle (traada de corbes a major velocitat respecte del Spirit), va ser comparat amb mid size com el Chevrolet Malibu o Ford Contour per revistes com Consumer Reports ja que el Dodge Dynasty i Dodge Monaco (amb xasss LH i LX) eren competidors ms directes del Ford Taurus, Honda Accord i Chevrolet Lumina.

Altres mercats.

A Mxic, es va comercialitzar una versi de motor 2.4L EDZ amb turbocompressor i transmissi automtica de 4 velocitats amb AutoStick. El seu rendiment era de 168 cv @ 5200 rpm i una torsi de 293 Nm @ 2200 rpm.

A Europa es va vendre com a Chrysler Stratus i amb els motors 2.0 i 2.5 V6 amb canvis com que el disseny era del Chrysler Cirrus amb les excepcions dels fars posteriors i graella (que difereix lleugerament) que son del Stratus, aix com els interiors.

 Segona generaci (2001-2006) .



Al 2001, el Stratus va ser l'ltim dels "Cloud Cars", amb el Cirrus que canvia el nom a Chrysler Sebring (a Mxic segueix venent-se el nom de Cirrus) i la desaparici del Breeze i  Dodge Avenger (basat amb el Mitsubishi Eclipse), encara que no es una desaparici sin que Dodge decideix canviar-li el nom per Stratus (A Canad va deixar-se tamb de vendre's).

Els nous Chrysler Sebring i Dodge Stratus van equipar la revisi de la plataforma JA, anomenada JR i el Stratus coupe, el xasss emprat pel nou Mitsubishi Eclipse.

Mides del Stratus:

Batalla (Wheelbase): 2,743 m (108 in)

Llargada (Length): 4,844 m (190.7 in)

Amplada (Width): 1,793 m (70.6 in)

Alada (Height): 1,394 m (54.9 in)

Capacitat del portaequipatges (Cargo Volume): 453 cm3 (16 cu. ft.)

Mecnicament s'ofereix amb els segents motors:

 2.4L EDZ L4 de 150 cv @ 5200 rpm i una torsi de 226 Nm @ 4000 rpm.
 2.7 L EER V6 de 200 cv @ 5900 rpm i una torsi de 260 Nm @ 4300 rpm.

Els paquets d'equipament disponibles per aquesta generaci sn:

 ES (fins al 2004), associat a un motor 2.7 L EER V6.
 SE (fins al 2004), associat a un motor 2.4 L EDZ L4.
 SXT (del 2002 al 2006) associat a un motor 2.4 L EDZ L4.
 R/T (del 2002 al 2006), associat a un motor 2.7 L EER V6 excepte a Mxic, que s'associa al motor 2.4 L EDZ L4 amb turbocompressor que augmenta a 215 cv l'any 2001. A partir del mar del 2004 augmenta a 225 cv @ 5200 rpm i una torsi de 319 Nm @ 4200 rpm.

Status Coupe (2001-2005).



El Stratus Coupe no te res a veure amb el Stratus, noms que comparteixen el mateix nom i detalls esttics. El xasss que usa es la ST-22 de Chrysler i es fabrica a la planta de Belvidere, Illinois.

Mides del Stratus:

Batalla (Wheelbase): 2,634 m (103.7 in)

Llargada (Length): 4,849 m (190.9 in)

Amplada (Width): 1,786 m (70.3 in)

Alada (Height): 1,369 m (53.9 in)

Mecnicament noms usa motors Mitsubishi: 2.4 L 4G64 L4 de 147 cv i 3.0 L Mitsubishi 6G72 V6 de 200 cv. En l'apartat de transmissions, pot elegir-se entre una transmissi manual de 5 velocitats i una automtica de 4 velocitats 41TE.

Vehicles semblants amb aquest sn el Chrysler Sebring coupe, Mitsubishi Eclipse i el Mitsubishi Galant.

Els paquets d'equipament disponibles per aquesta generaci sn:

 SE (del 2001 al 2002);
 SXT (del 2002 al 2005);
 R/T (del 2001 al 2005);

 Informaci mediambiental .

El Stratus 2004 amb motor 2.7L i caixa automtica de 4 velocitats t uns consums de 21 mpg ciutat/28 mpg autopista, l'equivalent a 11,8 l/100 per autopista i 15,7 l/100 per ciutat. Sobre emissions, el Stratus emet 7,7 tones de CO2 a l'atmosfera anualment.

Amb E85 t uns consums de 15 mpg ciutat/20 mpg autopista, l'equivalent a 10,2 l/100 per autopista i 14,7 l/100 per ciutat. Sobre emissions, el Stratus emet 6,4 tones de CO2 a l'atmosfera anualment .

 Enllaos externs .

 Dodge Stratus a Allpar.com ;
 Dodge Stratus a Yahoo Autos ;
 Dodge Stratus del 1995-2000 a Consumer guide ;
 Dodge Stratus del 2001-2006 a Consumer guide ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154983" title="Giroscopi" nonfiltered="2783" processed="2779" dbindex="62817">


El giroscopi s un dispositiu mecnic format essencialment per un cos amb simetria de rotaci que gira al voltant del seu eix de simetria. Quan el giroscopi s sotms a un toc que tendeix a canviar l'orientaci de l'eix de rotaci, el seu comportament s aparentment paradoxal ja que l'eix de rotaci, en lloc de canviar de direcci com ho faria un cos que no girs, canvia d'orientaci en una direcci perpendicular a la direcci "intuitiva".

El giroscopi fou inventat el 1852 per Lon Foucault, qui demostr la rotaci de la terra amb el seu fams experiment del pndol de Foucault. No obstant aix, no comprenia el perqu de la velocitat de rotaci del pndol era ms lenta que la velocitat de rotaci de la terra per un factor sin(latitut). Era necessari un altre aparell per demostrar la rotaci de la terra de forma ms simple. Foucault present aix un aparell capa de conservar una rotaci suficientment rpida (150-200 voltes per minut) durant temps suficient (10 minuts) per tal que es pogus mesurar. El collaborador de Foucault, Froment, tamb ajud de manera decissiva.

Foucault s'adon que el giroscopi podia servir per indicar el Nord. En efecte, si s'impedeixen certs moviments del suport de l'aparell, aquest es posa en lnia amb el meridi. Aix permet la invenci del girocomps.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154985" title="Alphonse Elric" nonfiltered="2784" processed="2780" dbindex="62818">
Alphonse Elric s un dels personatges principals del manga i anime Full metal alchemist

Germ petit de l'Edward Elric, va morir en l'intent de reviure la seva mare, tot i que el seu germ va aconseguir segellar la seva nima dins d'una armadura.

Expert com el seu germ en arts marcials, aprofita de la fortalesa que l'hi dona la seva pell d'acer i del fet que, al no tenir un cos corpori, no pateix dolor com un hum normal. Aquest fet, per, l'hi fa dubtar a vegades de si realment va ser alguna vegada hum.

El seu carcter tranquil fa de contrapunt al del seu germ, molt ms impulsiu i visceral.

Junt amb el seu germ, s'ha consagrat en la recerca de la Pedra Filosofal per poder tornar a ser tots dos uns nois normals.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154990" title="Jarramplas" nonfiltered="2785" processed="2781" dbindex="62819">
Jarramplas s una enigmtica festa que defineix la riquesa cultural de Piornal (Cceres). Es celebra els dies 19 i 20 de gener.

Preparatius.
La festa de l'any que ve comena des del mateix moment que s'acaba la del present. El majordom entrant, persona que corre amb les despeses que origina la festa, acull en la seva casa al Jarramplas sortint, recull la seva roba i oferix un berenar a fora de llom a la comitiva organitzadora. 

Els treballs a realitzar durant l'any consistiran en la confecci dels vestits complets, les mscares, les cachiporras, el tamboril i l'assaig de les Albors., -cobles en honor al Sant-, feines que solen comenar a principis de desembre. 

El vestit de Jarramplas est compost per una jaqueta i uns pantalons blancs, dels quals pengen infinitat de cintes multicolors. La mscara s de forma cnica, amb dues banyes laterals i un considerable nas. Del vrtex superior de la mscara penja una cua de crinera de cavall. 

Sota el vestit, per a evitar que la fora i l'agressivitat d'alguns llanaments puguin produir danys importants, en els ltims anys s'ha incorporat una espcie de pesada armadura de fibra de vidre, que li protegeix, per que li resta possibilitat de moviments. 

El dia abans. Baixada del Sant i el Regocijo.

El dia 19 de gener al mat, Jarramplas i el majordom recorren el poble i visiten alguns domicilis en els quals recullen viandes i presents per a la festa, les molles de la matinada i el menjar que el dia 20 organitza el majordom. 

Jarramplas efectua la seva primera sortida pel poble, amb mscara i tocant el tamboril, cap a les 12 del migdia. Els nens, zagales i altres que ja no sn ni un ni altre, comencen a llanar-li projectils vegetals, naps bsicament. Jarramplas es defensa movent-se el que li permeten les seves pesades proteccions i amb algun que altre llanament de cachiporras a la muni. Entre carrera i carrera entra en cases i bars per a reposar forces.

Havent dinat, Jarramplas es dirigeix cap a l'esglsia, duent desprs de si la consabida multitud que no pera de llanar-li naps. Al capvespre es procedeix a baixar la imatge del sant, Sant Sebasti, del seu tron per a vestir-lo i collocar-lo en les camines, des d'on presidir els actes litrgics de l'endem. 

AL vespre, les campanes toquen a gaubana. Jarramplas, amb el cap descobert, fa un volt pels carrers del poble acompanyat per un grup de nens que, al so del tamboril, van cantant: 


"Le, lerelelel ler le, lerelelel ler le..."

Les Alabors i les molles.

Quan falten uns minuts per a la mitjanit, tot el poble es concentra en la porta de l'esglsia. Jarramplas i la seva comitiva surten des de la casa del majordom entonant la segent cobla: 

A la porta l'esglsia 
anem ara 
a resar una Salvi 
a La nostra Senyora. 

Ja en la porta del temple, es resen tres Avemaras i la Salvi mentre s'espera que el rellotge de la torre acabi amb les dotze campanadas. En aquest moment Jarramplas, amb el cap descobert, comena a caminar cap a enrere tocant el tamboril. Els assistents, entonant les cobles de les Albors, inicien el recorregut pels carrers del poble, amb ritme cadencios i sense deixar de cantar. La comitiva acaba de nou en la porta de l'esglsia. 

A la matinada s'oferixen, regades amb vi, molles a tot el poble. El jovent de vint anys (abans eren els quintos) sn els encarregats de repartir-les a la gent. 

El dia 20. La Rosca.

Cap a les deu del mat, des de la porta de l'esglsia, s'inicia la process. En aquesta cerimnia, Jarramplas, amb el cap descobert, va caminant d'esquena sense apartar la vista del Sant. 

AL finalitzar la process, es procedeix a la subhasta de les camines del Sant per a tenir el privilegi d'introduir-lo en el temple, on t lloc la missa en la qual es canta la Rosca de Sant Sebasti. Unes mosses van cantant les estrofes i un nen repeteix l'ltim vers de cadascuna. Entre estrofa i estrofa, Jarramplas fa sonar la seva tamboril. 

L'ltima estrofa: 

A la guerra, a la guerra 
i a l'arma, a l'arma 
Sebasti valers 
va vncer batalla. 

es canta accelerant el ritme i provoca un ambient de cert nerviosisme entre el pblic que hi ha en l'esglsia, que comena a abandonar-la, i el qual es troba en l'exterior. Tots comencen a prendre posicions en la porta de l'esglsia, enfront de la porta per la qual minuts ms tard sorgir Jarramplas. 

Surt Jarramplas.

s el moment ms espectacular i significatiu de la festa. Prviament el jovent s'ha encarregat d'omplir la plaa de naps, l'ajuntament compra uns milers de Kg perqu no falti tan preuat projectil en la festa. 

Els nims estan excitats i el protagonista demora la seva sortida. Sobtadament, Jarramplas surt per la porta de l'esglsia i la 'batalla' t lloc davant de la font i el lloc que ocupava el tristament desaparegut lber. 

En el mateix moment que apareix, rep un intens xfec de naps. La plaa de l'esglsia es converteix en l'escenari d'una batalla que Jarramplas lliura amb el poble. Segons com evoluciona el personatge, els seus enemics ataquen, retrocedeixen o contraataquen. Tot un ritus que pot durar el que el cos o la preparaci fsica de Jarramplas permeti. A major aguant, major consideraci social per al personatge. 

Conclusi dels actes.

A la tarda Jarramplas assisteix al rosari, al besapis, a la subhasta i a la pujada del Sant al tron. Desprs de la conclusi dels actes litrgics efectua una darrere sortida, desprs de la qual es recollir a casa del majordom de l'any segent, all lliurar tots els seus efectes i presa amb els seus acompanyants un berenar consistent en llom, formatge, pa i vi.

Bibliografia.

Calle Snchez, A.; Calle Snchez, F.; Snchez Garca, G.; Vega Ramos, S.: "Entre la Vera y el Valle. Tradicin y folklore de Piornal". Instituci Cultural "El Brocense" de la Diputaci Provincial. Cceres, 1995.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154991" title="Martn Alonso Pinzn" nonfiltered="2786" processed="2782" dbindex="62820">

Martn Alonso Pinzn (Palos de la Frontera (Huelva) 1441 - 31 de mar de 1493) fou un navegant i explorador espanyol, codescobridor d'Amrica. 

Va navegar junt amb Cristfor Colom en el seu primer viatge al Nou Mn, el 1492, com a capit de La Pinta. Fou el major dels germans Pinzn.

 Biografia abans del descobriment .

Martn Alonso va nixer al si d'una famlia benestant de mariners. Era el germ gran de Vicente Yez Pinzn, i arrendatari de les caravelles La Nia i La Pinta; el seu germ Francisco Martn Pinzn va anar de contramestre a La Pinta.

Martn Alonso va navegar des de petit a les caravelles de Palos com a grumet. Vivia a l'antic Cam Ral de La Rbida i va contreure matrimoni amb una vena de la localitat anomenada Mara lvarez. Van tenir cinc fills. Dos fills: Arias Prez i Juan Pinzn, el qual participaria en diverses expedicions per terres americanes, i tres filles: Mayor, Catalina i Leonor, la petita, que sofria freqents atacs del que ells anomenaven gota coral, malaltia actualment coneguda com a epilpsia.

La seva enorme experincia nutica i audcia li van proporcionar bons rendiments en els seus viatges de cabotatge, grcies als quals va arribar a tenir una folgada situaci econmica. Va tenir embarcacions prpies en les quals s'escarrassaven per enrolar-se els mariners de tota la comarca. La seva fama i el seu prestigi creixien grcies a l'xit de les seves expedicions comercials i al valor que va demostrar en les armades de guerra durant el conflicte entre Castella i Portugal.


 Els preparatius del viatge descobridor .
Quan el 23 de maig de 1492 es va llegir als vens de Palos la Reial Provisi, per la qual se'ls ordenava lliurar dues caravelles a Colom i partir amb ell en el viatge que havia de dur a terme per manament dels monarques, la vila va acatar la decisi reial per no la va complir. Els homes de Palos no estaven disposats a embarcar-se en una aventura de tanta envergadura amb un desconegut sense prestigi. Independentment de la major o menor credibilitat de les idees de Colom, doncs, mai no el secundarien tret que l'acompanys algun navegant respectat a la vila. L'aventura, arriscada i, sobretot, de guany incert, no presentava grans atractius. L'oposici i la indiferncia pel projecte colomb devien ser, doncs, generalitzades entre els vilatans, malgrat el manament reial.

Aquesta era la situaci quan Martn Alonso Pinzn va tornar de Roma d'un dels seus habituals viatges comercials. Amb fama d'home acabalat i destre en l'art de navegar, qualitats que li havien atorgat gran prestigi a la comarca, Martn Alonso tenia els atributs de qu mancava Colom; era, per tant, el complement ideal del futur almirall a l'hora de realitzar l'expedici. Van ser els franciscans de La Rbida els que van posar en contacte Cristfor Colom amb el mariner de Palos. Tamb Pero Vzquez de la Frontera, vell mariner de la vila molt respectat per la seva experincia, i amic de Martn Alonso Pinzn, va influir de manera important perqu aquest es decids a donar suport a l'empresa.

En els Plets Colombins, el testimoni Alonso Gallego, de Huelva, recordava haver sentit dir a Colom: 

"Senyor Martn Alonso Pinzn, anem a aquest viatge que, si ens en sortim i Du ens descobreix terres, jo us prometo per la Corona Reial de partir amb vs com un germ."

Fos quin fos el motiu del mariner de Palos, el cert s que, quan decideix incorporar-se a l'expedici, inicia una enrgica campanya de suport al viatge, en qu anima a enrolar-s'hi els mariners ms destacats de la contrada. Va rebutjar els vaixells embargats per Colom i va contractar navilis ms adequats; a ms a ms, va aportar de la seva hisenda mig mili de maraveds, la tercera part de les despeses en metllic de l'empresa.

Acabats els preparatius, el 3 d'agost la Santa Mara, La Pinta i La Nia van partir del port de Palos. Colom al seu Diari noms t paraules d'elogi per a Martn Alonso, que es mostra molt efica en la resoluci dels problemes que van sorgint.

 El viatge descobridor, retorn i mort de Martn Alonso .
Un cop iniciada la travessia, Martn Alonso va assumir el comandament de La Pinta i va portar amb ell el seu altre germ Francisco com a contramestre. El seu germ Vicente anava com a capit de la caravella La Nia. Colom va anotar al seu diari paraules elogioses envers Martn Alonso en comprovar les seves qualitats i l'eficcia davant dels problemes: durant la travessia, per exemple, va demostrar les seves habilitats de mariner quan va saber superar la ruptura del tim de La Pinta i va poder continuar navegant.

Entre el 6 i el 7 d'octubre, quan el malestar, el cansament i els desigs de tornar de la tripulaci de la Santa Mara van comenar a estendre's, els dots de comandament i la capacitat resolutiva de Martn Alonso van ser decisius per superar la situaci, que Colom no sabia com afrontar. Quan el futur almirall pregunta: 

Qu fem, Martn Alonso? Perqu la gent no vol seguir.

Pinzn li respon: ;

Pengeu-ne mitja dotzena, i, si no us hi veieu amb cor, el meu germ i jo abarloarem les nostres naus contra la Santa Mara.
 
D'aquesta forma va restablir la disciplina a l'estol de vaixells i va propiciar decisivament la continuaci del viatge, quan es trobaven a escasses jornades d'arribar a terres americanes.

En el segent mot, ja ms seris, del 9 i 10 d'octubre, quan havien fallat ja tots els clculs de distncies que havia dit Colom, els germans Pinzn noms van poder aplacar els nims de la tripulaci posant una condici: navegarien amb el mateix rumb tan sols tres dies ms; si durant aquell temps no trobaven terra tornarien enrere.

La versi que es coneix del diari escrit per Cristfor Colom del "Primer viatge a les ndies" s una transcripci de fra Bartolom de Las Casas (1484-1566). A continuaci, vet aqu alguns fragments datats el 11 d'octubre de 1492:

"Van tenir molt mala mar, pitjor que la que havien tingut en tot el viatge. Els de la caravella La Pinta van veure una canya i un bast, i van agafar-ne un altre que semblava treballat amb ferro, i un tros de canya i d'altres herbes de les que neixen a terra, i un llistonet de fusta. Amb aquests senyals van respirar i es van alegrar tots".
"A sol post, van posar per primer cop rumb cap a l'oest. Navegaren dotze milles cada hora, i fins a dues hores desprs de mitjanit havien navegat 90 milles. I com que la caravella La Pinta era ms velera i anava davant de l'Almirall, va trobar terra i va fer els senyals que l'Almirall havia manat. Aquesta terra va ser vista primer per un mariner que es deia Rodrigo de Triana".
"A les dues hores desprs de mitjanit va aparixer la terra, de la qual devien estar a dues lleges. Abaixaren totes les veles (...) fins al dia de divendres que van arribar a una illeta dels Lucayos, que s'anomenava en la llengua dels indis Guanahan. Desprs van veure gent nua, i l'Almirall va sortir a terra en la barca armada amb Martn Alonso Pinzn i Vicente Yez, el seu germ, que era capit de La Nia".

Martn Alonso havia suggerit a Colom el canvi de rumb el 7 d'octubre de 1492. Aquest canvi va dur a l'expedici a les Bahames el 12 d'octubre. Fins a aquell moment, les relacions entre ambds lders havien estat bones, circumstncia que s'havia d'acabar quan, desprs del descobriment, el ja almirall Cristfor Colom es va mostrar excessivament gels de la seva glria i dels seus privilegis. Aix, quan el 21 de novembre Martn Alonso s'avana amb La Pinta, separant-se de les altres naus i arribant abans a l'illa que buscaven, Colom no dubta a fer contra ell les ms greus acusacions (possiblement infundades, segons diversos historiadors).

L'enemistat entre ambds mariners es va mantenir ja fins a la tornada. Martin Alonso es va reunir amb Colom el 6 de gener de 1493, quan la flota tornava del seu periple americ. En el viatge de retorn, el vaixell de Pinzn es va tornar a separar de l'estol a causa d'una tempesta i va arribar al port gallec de Baiona abans que Colom arribs a Lisboa. Des de Baiona es va dirigir a Palos, on va arribar el 15 de mar, data en qu va coincidir amb l'arribada de la caravella La Nia procedent de Lisboa. Martn Alonso va arribar malalt i va morir als 15 o 20 dies a causa de les febres. Va ser enterrat a l'esglsia del monestir de La Rbida, segons la seva voluntat.

Referncies.


Vegeu tamb.
Germans Pinzn;
Vicente Yez Pinzn;
Francisco Martn Pinzn;
Palos de la Frontera;
Lugares Colombinos;
Descobriment d'Amrica;
Cristfor Colom;

 Bibliografia .
IZQUIERDO LABRADO, Julio: Palermos ilustres. I.S.B.N. 84-606-3612-7. Ayuntamiento de Palos de la Frontera. Huelva, 2004.
IZQUIERDO LABRADO, Julio: Palos de la Frontera en el Antiguo Rgimen (1380-1830). Huelva: Instituto de Cooperacin Iberoamericana / Ayuntamiento de Palos de la Frontera, 1987.
MANZANO Y MANZANO, Juan; MANZANO FERNNDEZ-HEREDIA, Ana Mara: Los Pinzones y el Descubrimiento de Amrica. 3 vols. Madrid: Ediciones de Cultura Hispnica, 1988.
ORTEGA, Fray ngel: La Rbida. Historia documental y crtica. 4 vols. Sevilla, 1925.
RIVERA, Carlos: Martin Alonso Pinzn. Ayamonte: Imprenta Asilio Provincial, 1945.
BEGAUD, Louis-Thodule: Le premier Capitaine au long cours, Martn Alonso Pinzn, associ de Christophe Colomb. Organisateur et animateur de l'expdition de 1492. Pars, 1944.
SZSZDI, Adm: El descubrimiento de Puerto Rico en 1492 por Martn Alonso Pinzn, dins Revista de Historia. San Juan, any 1 (1985), nm. 2, pgs. 9-45. ;
GMEZ, Domingo: Vindicacin del piloto de la carabela "Pinta", Martn Alonso Pinzn, dins Mundo Hispnico. Madrid, any 21 (1968), nm. 241.   ;
MORALES PADRN, Francisco: Las relaciones entre Coln y Martn Alonso Pinzn, dins Actas. Lisboa, vol. 3 (1961), pgs. 433-442.

 Enllaos externs .
Ajuntament de Palos de la Frontera ;
IZQUIERDO LABRADO, Julio. Martn Alonso Pinzn ;
IZQUIERDO LABRADO, Julio. Breve historia de Palos de la Frontera ;
Histria de la navegaci: Martn Alonso Pinzn ;
Amputacions histriques ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154992" title="Vicente Yez Pinzn" nonfiltered="2787" processed="2783" dbindex="62821">

Madrid]]
Vicente Yez Pinzn (Palos de la Frontera, Huelva, aprox. 1462 - 1514) fou un navegant i explorador espanyol, codescobridor d'Amrica i el primer navegant europeu que va arribar al Brasil. 

Va navegar junt amb Cristfor Colom en el seu primer viatge al Nou Mn, el 1492, com a capit de la caravella La Nia.

 Els anys de joventut .
Vicente Yez es creu que va nixer cap al 1462 a Palos de la Frontera, per la qual cosa era el ms jove, amb diferncia, dels germans Pinzn, i s molt probable que prengus el cognom de Rodrigo Yez, un agutzil de Palos que, segons sembla, era el seu padr. Segons conta la tradici a Palos, el seu casal es trobava al carrer de La Ribera. Des de ben petit va aprendre l'art de navegar del seu germ ms gran, Martn Alonso Pinzn, sens dubte un dels millors navegants de l'poca, i va participar des de la seva adolescncia, que va ser temps de guerra, en combats i assalts. Es va casar dues vegades, la primera amb Teresa Rodrguez, que li va donar dues filles: Ana Rodrguez i Juana Gonzlez. La segona, a la tornada del seu ltim viatge al Yucatn, el 1509, amb Ana Nez de Trujillo, amb qui va conviure a Triana fins a la seva mort.

Les primeres notcies documentades sobre Vicente Yez sn diverses denncies sobre assalts a naus catalanes i aragoneses que va dur a terme, des que tenia 15 anys, entre 1477 i 1479. Aquesta era una poca de guerra amb Portugal en qu Palos hi va participar activament i que va agreujar la seva habitual escassetat de blat. Els seus vens es queixaven de passar gana i les ordres reials que es van enviar a diversos llocs per tal que permetessin l'abastament de cereals a Palos van ser desobedes. Els Pinzn, assumint les seves responsabilitats com a lders naturals de la comarca, van atacar caravelles que transportaven fonamentalment blat.

 Capit de la caravella La Nia .

Vicente Yez va ser el primer a acceptar la invitaci d'enrolament del seu germ Martn Alonso quan aquest decideix donar suport a l'expedici de Cristfor Colom. Junts van anar visitant, casa per casa, els seus parents, amics i coneguts, animant a embarcar-se els ms destacats mariners de la contrada. 

Com a capit de La Nia, les seves intervencions van ser fonamentals durant el viatge, ja que va animar a prosseguir l'expedici quan fins i tot el mateix Colom volia girar cua, va sufocar les protestes dels mariners de la nau Santa Mara, va acudir al salvament d'aquests mateixos mariners quan el vaixell va naufragar i va portar l'Almirall de tornada al Regne de Castella.

El 1495 el trobem preparant dues caravelles, La Vicente Yez i La Fraila, per participar en l'armada que Alonso de Aguilar, germ ms gran del Gran Capit, anava a dirigir contra el nord de l'frica, per sobrevenen les guerres de Npols i es dirigeixen cap a Itlia, des d'on no retornen fins al 1498, recorrent de passada les costes d'Algria i de Tunsia.

 El descobriment del Brasil .
Aquell mateix any, la Corona decideix permetre a particulars que realitzin viatges de descobriment. Desprs de capitular a Sevilla amb el totpoders bisbe Juan Rodrguez de Fonseca, en nom dels Reis Catlics, el 19 de novembre de 1499, amb quatre petites caravelles, per iniciativa prpia i pagant-ho de la prpia butxaca, va sortir Vicente Yez del port de Palos. L'acompanyaven una gran quantitat de parents i d'amics, entre ells, com a escriv, Garc Fernndez, el fams fsic de Palos que va donar suport a Colom quan ning ho feia; els seus nebots i capitans Arias Prez i Diego Fernndez Colmenero, fill primognit i gendre, respectivament, de Martn Alonso; el seu oncle Diego Martn Pinzn, amb els seus cosins Juan, Francisco i Bartolom; els prestigiosos pilots Juan Quintero Prncipe, Juan de Umbra, Alonso Nez i Juan de Jerez, aix com tamb els mariners Cristbal de Vega, Garca Alonso, Diego de Alfaro, Rodrigo lvarez, Diego Prieto, Antn Fernndez Colmenero, Juan Calvo, Juan de Palencia, Manuel Valdobinos, Pedro Ramrez, Garca Hernndez i, sens dubte, el seu germ Francisco Martn Pinzn.

Fou nomenat governador d'un territori que anava:
des de la l'esmentada punta de Santa Mara de la Consolacin, seguint la costa, fins a Rostro Hermoso, i d'all tota la costa que es recorre al nord-oest fins a l'esmentat riu que li vau posar el nom de Santa Mara del Mar Dulce.

El relat d'aquest viatge apareix en diverses crniques. De totes aquestes, les Dcadas del Nuevo Mundo, escrites el 1501 pel milans Pere Mrtir d'Angleria (nom amb qu era conegut en catal Pietro Martire d'Anghiera), sn les ms properes en el temps i estan basades en informes de testimonis directes, entre els quals el mateix Vicente Yez, per, sobretot, Diego de Lepe, el capit de Palos que va fer un viatge "bess" del de Vicente Yez, ja que va sortir del port andals un mes i mig o dos mesos desprs i va seguir el seu mateix rumb fins a avanar-lo al riu Amazones. Tamb s bastant interessant la versi de Gonzalo Fernndez de Oviedo en la seva Historia General y Natural de las ndias, ja que "va conixer i va tractar" Vicente Yez, que li va proporcionar moltes de les dades que narra. Quant a les respectives Crnicas del pare Bartolom de las Casas i Antonio de Herrera, es basen, la del dominic fra Bartolom en Angleria, i la d'Herrera en el dominic.

En el seu llenguatge peculiar i florit, Pere Mrtir d'Angleria ens informa que, passades les Canries i les illes del Cap Verd, les naus de Vicente Yez van prendre rumb sud-oest fins a perdre de vista l'estrella polar. Per primera vegada, els mariners castellans passaven l'equador i s'endinsaven a l'hemisferi sud. Contingncia greu, perqu lgicament no sabien guiar-se per les estrelles del cel austral.

Oviedo no relata el viatge. Quant a Bartolom de las Casas, segueix substancialment Angleria, encara que amb expressions ms austeres, tot afirmant que: 
... pres el cam de les Canries i d'all a les del Cap Verd, i havent sortit de la de Santiago, que s una d'aquestes illes, a 13 dies de gener de 1500 anys, van prendre la via austral i desprs cap a llevant, i havent navegat, segons van dir, 700 lleges, van perdre el nord i van passar la lnia equinoccial. Un cop passada, van tenir una tempesta molt terrible en qu van pensar que moririen; van navegar per aquella via de l'orient o de llevant unes altres 240 lleges. 

Herrera diu el mateix, per fa constar, quan narra el pas de la lnia equinoccial, que Vicente Yez va ser: 
... el primer sbdit de la Corona de Castella i de Lle que la va travessar.

Finalment, ens diu Angleria:
... el 26 de gener van veure terra des de lluny, i observant la terbolesa de l'aigua del mar, van llanar la sonda i van trobar una profunditat de 16 colzes, que vulgarment se'n diu braces. Es van apropar a la costa i van desembarcar i, havent roms all dos dies, ja que en tot aquell temps no van trobar cap home per ms que en van veure petjades a la platja, van gravar als arbres i a les roques de vora el litoral els noms dels Reis i els propis, amb la notcia de la seva arribada, i se'n van anar.

Res ms. s sorprenent la parquedat de paraules de l'exuberant Pere Mrtir, sobretot comparada amb l'anterior pargraf i amb el que del mateix fet diu el pare Las Casas quan afirma que: 
el 26 de gener van veure terra de ben lluny; es tracta del cap que ara es diu de Sant Agust, i els portuguesos en diuen la Terra del Brasil: llavors Vicente Yez el va anomenar cap de la Consolaci.

El frare sevill va inserir a la seva obra dues afirmacions molt importants: primer, que el cap a on va arribar Vicente Yez i que va batejar com a Consolacin era el cap conegut llavors en castell com a San Agustn (actualment, en portugus, cabo de Santo Agostinho, a l'estat de Pernambuco). Segon, que Vicente Yez va prendre possessi de la terra. Fra Bartolom de las Casas segueix el relat del milans, per no dubta de completar-lo amb les informacions i conviccions que ha anat recopilant en el decurs dels anys. Per a ell no existia cap mena de dubte: el cap de Santa Mara de la Consolacin era el de San Agustn, primera terra descoberta al Brasil per Vicente Yez Pinzn, que en va prendre possessi.

Davant de l'actitud hostil dels indgenes, decideixen hissar les veles i continuar navegant fins que van arribar:
...a un altre riu, per no amb prou profunditat per ser recorregut amb les caravelles, per la qual cosa van enviar a terra per reconixer-la quatre esquifs de servei amb homes armats. Aquests van veure sobre un tur proper a la costa una multitud d'indgenes; hi van enviar un soldat d'infanteria per tractar amb ells. Va semblar que els indgenes intentaven apoderar-se del nostre home i endur-se'l, ja que quan aquest els va llanar per atreure'ls un cascavell, ells, des de lluny, van fer el mateix amb un bastonet daurat d'un colze; i en ajupir-se el soldat per agafar-lo, el van envoltar rpidament amb nim de capturar-lo; per el nostre infant, protegint-se amb l'escut i l'espasa de qu estava armat, es va defensar fins que els seus companys el van ajudar amb els bots.

El resultat d'aquest primer enfrontament cruent va ser, segons tots els cronistes, vuit morts i ms d'una dotzena de ferits entre els expedicionaris, mentre que entre els indgenes les baixes foren bastant ms nombroses. Els cronistes coincideixen en la narraci, amb la matisaci d'Oviedo, que diu que va ser una pea d'or treballada el que van usar els indis com a esquer.

D'aquest episodi dedueixen alguns autors, potser arriscadament, que els indgenes coneixien l'ambici d'or dels cristians. En primer lloc, el bastonet d'or que, de mica en mica i de cronista en cronista, va passar a ser una pea d'or treballada, no va ser recuperat, per aix mai no es podr saber si de veritat era d'or o no. Tanmateix, aquest fet, aix com una creu trobada per l'expedici de Diego de Lepe, i que segons el professor Juan Manzano no els hauria sorprs pas tant, ni Juan de la Cosa ho hagus ressenyat al seu fams mapa, si haguessin cregut que l'havien collocat all els homes de Yez, sn els febles arguments amb els quals aquest autor posa en dubte que el verdader descobridor del Brasil fos Vicente Yez, i atribueixi, sense ms ni ms, l'esmentat mrit a l'expedici del portugus Duarte Pacheco Pereira el 1498, que ning no sap exactament on va ser, perqu les circumstncies poltiques van aconsellar mantenir-ho en secret.

Una hiptesi amb la qual, segons l'historiador Julio Izquierdo Labrado, no es pot estar d'acord pel fet de ser massa arriscada i gratuta, no noms perqu els arguments siguin molt febles, sin perqu el secret i el descobriment no sn conceptes que es portin b. Descobrir no s noms arribar; s, a ms, prendre possessi de la terra, gravar-hi noms, deixar constncia que s'hi ha arribat, fer que un escriv aixequi l'acta de l'esdeveniment, saber amb major o menor exactitud on s'ha arribat, mesurar, cartografiar i, sobretot, informar-ne reis, cosmgrafs, cronistes, mariners, per citar noms alguns oficis, i el pblic en general, de tal manera que les terres a les quals s'ha arribat s'incorporin al coneixement general de la cultura, de la civilitzaci que envia aquesta expedici. Aix s descobrir. I aix no va succeir a partir de l'arribada, si s que realment va arribar all mateix, de Duarte Pacheco a la costa brasilera, sin a partir de la de Vicente Yez Pinzn, l'nic mariner que mereixeria el ttol de descobridor del Brasil segons aquesta hiptesi. Ttol que, per cert, no li van escatimar ni van discutir, com veurem, els seus contemporanis, ni castellans ni portuguesos.

Tampoc ning no li va disputar el ttol de descobridor i primer explorador del riu Amazones, lloc on va tenir lloc l'enfrontament relatat, a la boca del Par, i del qual se'n van anar entristits a causa dels morts fins a arribar al que van creure que era un altre riu, a 40 lleges d'all. En realitat, com ja afirma Oviedo en la seva crnica, es tractava de l'altra vora, l'altra boca de l'immens Amazones. Sorpresos, comproven que l'aigua dola s'introdueix 40 lleges dins la mar, i renoven tota l'aigua dels seus atuells. Decidits a investigar el secret d'un riu tan poders, s'hi endinsen i, segons Angleria:
... van descobrir que, des d'uns alts turons, es precipitaven amb gran mpetu rius de corrent rpid. Diuen que dins d'aquell plag hi ha nombroses illes feraces per la riquesa del seu terra i plenes de poblats. Expliquen que els indgenes d'aquesta regi sn pacfics i sociables, per poc tils per als nostres, ja que no en van aconseguir cap profit desitjable, com ara or o pedres precioses; en vista d'aix, se'n van emportar 30 captius. Els indgenes anomenen l'esmentada regi Mariatambal; emper, la situada a l'orient del riu es diu Camamoro, i l'occidental Paricora. Els indgenes indicaven que a l'interior d'aquella costa hi havia una quantitat gens menyspreable d'or.


Oviedo afirma categricament que va ser Vicente Yez Pinzn
...el primer cristi i castell que va donar notcia d'aquest gran riu...
el qual ja denomina Maran, nom que tamb utilitza el pare Las Casas, encara que afirma no saber ni qui ni per qu el va batejar aix. A ms, el dominic afegeix la sorpresa que els va produir el fenomen del mascaret, o reflux de la marea ocenica dins el riu,
... ja que, quan rem al riu, el gran mpetu i la fora de l'aigua dola i la de la mar que se li resistia feien un soroll terrible i aixecaven els navilis un bon tros amunt, i no van passar pas poc perill.

Entretinguts en aquesta exploraci de l'Amazones, van ser sobrepassats per l'expedici de Diego de Lepe, que els venia seguint des de Palos. Aix doncs, a l'Amazones van concloure els descobriments, estrictament parlant, de Vicente Yez per terres brasileres. Des d'all, ens diu Angleria, van seguir la costa amb rumb
... a l'occident cap a Paria, en un espai de 300 lleges, fins a la punta de terra on es perd el pol rtic.
Aquest punt s especialment interessant i cal tenir-lo en compte ms endavant, en tractar sobre la polmica entorn de la situaci del cap de Santa Mara de la Consolacin.

Angleria continua informant sobre el viatge de Vicente Yez, la seva arribada al Maran (en realitat l'Orinoco, encara que el pare Las Casas denomini aix l'Amazones). Des d'all van continuar fins a Paria, on precisament van carregar tres mil lliures de fusta de brasil (Caesalpinia echinata), un dels pocs productes que van reportar beneficis en aquest viatge. Amb vent nord-oest naveguen entre diverses illes, molt frtils per poc poblades a causa que el canibalisme hi estava molt ests. Desembarquen en algunes i descobreixen l'illa de Mayo, per els indgenes fugen. Troben arbres enormes i, entremig, un animal marsupial sorprenent.

Havien recorregut ja 600 lleges, i ja havien passat la Hispaniola, quan el mes de juliol van sofrir una terrible tempesta, que va fer naufragar dues de les quatre caravelles que portaven als anomenats Bajos de Babueca, i se'n va emportar una altra, que va arrencar amb violncia del lloc on es trobava ancorada i va fer que es perds de vista. Estaven desesperats quan, tot d'una, en cessar la tempesta va tornar la caravella que creien perduda, tripulada per 18 homes. 
Amb aquestes dues naus van fer amb rumb a Castella. Maltractats per les ones i havent perdut no pocs companys, van tornar al lloc natal de Palos, al costat de les seves dones i els seus fills, el 30 de setembre.

 Vicente Yez, nomenat cavaller i governador .
Aquest viatge, que va ser el ms llarg i important realitzat en l'poca pels seus resultats geogrfics, va ser en canvi un desastre econmic. Malgrat tot, els Reis es van mostrar molt interessats per la possessi de la immensa costa descoberta per Vicente Yez, per tant van tractar d'estimular-lo perqu hi torns; aix, el 5 de setembre de 1501 van firmar amb ell una capitulaci en la qual, entre altres coses, el nomenen capit i
... governador de l'esmentada punta de Santa Mara de la Consolacin i seguint la costa fins a Rostro Fermoso, i d'all tota la costa que es recorre al nord-oest fins a l'esmentat riu que li vau posar el nom de Santa Mara de la Mar Dulce, amb les illes que sn a la boca d'aquest riu anomenat Mariatanbalo. 
I, a ms, li concedien la sisena part de tots els productes que s'obtinguessin d'aquella terra, sempre que hi torns 
... al cap d'un any, comptat des del dia de la data d'aquesta capitulaci i assentament.
Indubtablement, els Reis Catlics demostren que concedeixen molta importncia als descobriments de Vicente Yez i que confien en la seva vlua per continuar prestant-los serveis, per aix, per premiar-lo pel que havia aconseguit, al mateix temps que l'animaven i l'ajudaven per continuar servint-los, el divendres 8 d'octubre de 1501 va ser nomenat cavaller pel rei Ferran el Catlic a la torre de Comares de l'Alhambra, el Palau Reial de Granada.

Tot va ser intil, ja que Vicente Yez Pinzn no va poder o no va voler dur a terme aquest viatge. Generalment se sol dir que la falta de recursos del capit de Palos li va impedir realitzar-lo. Segurament va ser aix. Tanmateix, Vicente Yez podia aconseguir crdit quan era necessari, encara que ans a interessos molt alts. Per tant, no conv rebutjar la possibilitat que, ja en una data tan primerenca i arran dels viatges portuguesos a aquestes costes, dubts de la sobirania dels reis espanyols sobre aquelles terres a ra del Tractat de Tordesillas i, per tant, de la seva facultat per atorgar-li a ell la seva governaci.

Juan Manzano intenta demostrar que Vicente Yez va tornar  el 1504 a aquestes terres que havia descobert, en un gran esfor per aclarir la confusa narraci de Pere Mrtir d'Angleria sobre l'ltim viatge de Vicente Yez, on barreja les seves aventures amb Juan Daz de Sols pel golf de Mxic amb una tornada a les terres trobades el 1500, en un periple absurd i sense sentit. Per qu havia de tornar Vicente Yez al Brasil? Per verificar que els clculs dels portuguesos eren correctes i informar-ne els Reis? s possible, per la capitulaci de 1501 deia que Vicente Yez ho pagus de la prpia butxaca, assumint unes despeses que la seva penosa situaci econmica feien molt costoses, i tot aquest esfor per qu? Per comprovar que ni ell ni Castella no tenien drets sobre aquesta terra? Navegant amb tant secret que cap dels seus contemporanis no en va tenir esment? Arriscant la seva vida i la de la seva tripulaci ms del que calia per portar noms una caravella? Potser no havia anotat b les dades en el seu primer viatge que va haver de repetir-lo i passar pels mateixos llocs de nou? I quan el 1513 va declarar, amb tanta exactitud i honradesa, la perfecta delimitaci de quina era la costa que havia descobert i quina la que simplement havia "recorregut", i a ms a ms admetia que la seva troballa corresponia al seu pais Diego de Lepe, per qu no es mostra tan concret sobre la seva arribada al cap de Sant Agust, sense la ms petita referncia al fet que hi hagus estat la segona vegada i no pas la primera?

Sn, doncs, massa preguntes sense respostes per a aquest presumpte segon viatge de Vicente Yez al Brasil, massa interrogants a partir d'un relat confs i desordenat de Pere Mrtir d'Angleria. La veritat s que les aventures de Vicente Yez entre 1502 i 1504 encara no estan aclarides.

 Expedici a l'Amrica Central, tornada i mort .
S que va quedar constatada la seva presncia a Amrica durant aquells anys, probablement per tal de complir amb les seves obligacions com a capit general i governador de Puerto Rico, l'illa que havia descobert el seu germ Martn Alonso Pinzn durant el primer viatge de 1492. En canvi, des de la primavera de 1505 es torna a trobar documentada la seva presncia al Regne de Castella, concretament a la Junta de Navegantes de Toro, en la qual, per una capitulaci datada el 24 d'abril, se'l va nomenar capit i corregidor de lilla de San Juan (Puerto Rico). Tamb va participar com a expert convocat per la corona en la Junta de Navegantes de Burgos de 1508 per reprendre de nou el tema de la recerca d'un pas cap a les illes de les Espcies. Aquest seria l'ltim viatge del capit de Palos, juntament amb Sols, en el qual van recrrer les costes de Darin, Veragua i Paria, als estats actuals de Veneuela, Colmbia, Panam, Costa Rica, Nicaragua, Hondures i Guatemala. En no trobar el pas buscat, envolten la pennsula de Yucatn i s'endinsen al golf de Mxic fins als 23,5 de latitud nord, amb qu protagonitzen un dels primers contactes amb la civilitzaci asteca.

A la tornada d'aquest viatge, Vicente Yez es casa per segona vegada i s'estableix a Triana, on testifica el 1513 en els Plets Colombins contra l'Almirall amb la seva moderaci acostumada. El 1514 se li ordena acompanyar Pedro Arias Dvila al Darin, per Vicente Yez es troba malalt i demana que l'excusin d'anar-hi. Era el 14 de mar de 1514, i aquest s l'ltim document en el qual se l'esmenta. Segons el seu amic, el cronista Fernndez de Oviedo, Vicente Yez va morir aquell mateix any, probablement a final de setembre, amb la mateixa discreci que va viure, sense que se spiga el lloc on va ser enterrat, segurament al cementiri de Triana. Un final ben humil per a un dels ms grans navegants de l'poca.

Referncies.


Vegeu tamb.
Germans Pinzn;
Martn Alonso Pinzn;
Francisco Martn Pinzn;
Palos de la Frontera;
Lugares Colombinos;
Descobriment d'Amrica;
Cristfor Colom;

 Bibliografia .
IZQUIERDO LABRADO, Julio: Palermos ilustres. Huelva: Ayuntamiento de Palos de la Frontera, 2004 (ISBN 84-606-3612-7). ;
IZQUIERDO LABRADO, Julio:, El descubrimiento del Brasil por Vicente Yez Pinzn: el Cabo de Santo Agostinho, dins Huelva en su Historia, X, vol. 1, pgs. 71-94. Universidad de Huelva, 2005 (DL: S-122-1997; ISSN: 1136-6877).
IZQUIERDO LABRADO, Julio: Palos de la Frontera en el Antiguo Rgimen (1380-1830). Huelva: Instituto de Cooperacin Iberoamericana / Ayuntamiento de Palos de la Frontera, 1987.
MANZANO Y MANZANO, Juan; MANZANO FERNNDEZ-HEREDIA, Ana Mara: Los Pinzones y el Descubrimiento de Amrica. 3 vols. Madrid: Ediciones de Cultura Hispnica, 1988.
ORTEGA, Fray ngel: La Rbida. Historia documental y crtica. 4 vols. Sevilla, 1925.  ;
MORALES PADRN, Francisco: Las relaciones entre Coln y Martn Alonso Pinzn, dins Actas. Lisboa, vol. 3 (1961), pgs. 433-442.

 Enllaos externs .
Ayuntamiento de Palos de la Frontera ;
Cabo de Santo Agostinho ;
Capitulaci atorgada a Vicente Yez Pinzn  (reproducci del text original, amb el llenguatge de l'poca) ;
IZQUIERDO LABRADO, Julio: Vicente Yez Pinzn ;

Aquest article incorpora material de les pgines http://es.geocities.com/julioil/lauri.html i http://es.geocities.com/julioil/breve.htm de Julio Izquierdo Labrado, qui, mitjanant una , va permetre extreure'n contingut i imatges i publicar-los sota llicncia GFDL.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="154994" title="Francisco Martn Pinzn" nonfiltered="2788" processed="2784" dbindex="62822">
Francisco Martn Pinzn, Palos de la Frontera (Huelva) aprx. 1445 - aprx. 1502, navegant i explorador espanyol. Codescobridor d'Amrica.

s sens dubte el menys recordat dels tres famosos germans Pinzn codescobridors d'Amrica amb Cristfor Colom. Va nixer a Palos al voltant de 1445. Era, doncs, el segon dels germans per naixement, desprs de Martn Alonso, i passava desapercebut, no solament respecte del primognit, sin tamb en relaci amb el ms petit Vicente Yez, molt ms emprenedor, per la qual cosa hom se n'oblida, malgrat ser un exemplar collaborador dels seus germans i, en alguns casos, la seva participaci va ser decisiva en diversos viatges.

 Participaci en el viatge descobridor .
Va ser contramestre, s a dir, segon de bord, a la caravella la Pinta quan des d'aquesta es va descobrir Amrica. Possiblement no va participar en el prstec que els Pinzn van fer a Colom per noliejar aquestes naus -per un total de mig mili de morabats- ja que econmicament mai no va estar tan b com els seus germans. Per era un mar expert i lleial, que va contribuir amb el seu esfor i coneixement a l'xit final de l'empresa: el descobriment d'Amrica quan cercaven una ruta cap a les ndies.

El 21 de novembre de 1492 es va apartar amb la Pinta, al costat del seu germ i capit Martn Alonso, de les altres dues naus. Aix va fer que a la tornada de l'expedici l'Almirall Colom el tingus entre les persones non grates. Per aix, quan mor Martn Alonso, passa a ocupar el seu sempitern rol de "cabaler" amb Vicente Yez.

 Altres expedicions .
Amb el seu petit germ va fer diversos viatges a Itlia i frica al servei de la Corona. El novembre de 1493 va protagonitzar un assalt a la costa d'Alger, al costat de Juan de Sevilla, Rodrigo de Quexo i Fernando Quintero. El 1496 va portar diners i provisions a les tropes espanyoles que combatien a Npols. Els Pinzn semblaven haver-se oblidat d'Amrica.

Tanmateix, el 1498 va participar en el tercer viatge de Colom, en qu l'Almirall va arribar per primera vegada al continent. Qu havia canviat perqu un Pinzn, oblidant velles picabaralles, s'enrols en tal viatge? Molt probablement la decisi de Pinzn per enrolar-se en tal viatge, oblidant-se de les picabaralles, era motivada pel desig de la Corona d'acabar amb el monopoli descobridor de Colom i permetre que altres mariners se n'anessin a descobrir. Segurament, aleshores, Vicente Yez Pinzn va pensar anar-se'n a descobrir per compte propi, per la qual cosa necessitaria informaci de primera m sobre les navegacions de l'Almirall.

Aquesta informaci, per haver participat en el tercer viatge colomb, va ser la importantssima aportaci de Francisco Martn Pinzn en el viatge de Vicente el 1499, quan ambds, al comandament d'un estol de quatre naus van descobrir el Brasil i el riu Amazones, que seria el viatge descobridor ms important des del punt de vista geogrfic de la seva poca. Tanmateix va ser un fracs econmic, sobretot quan posteriorment es demostr que les terres brasileres trobades corresponien, pel repartiment que havien acordat Portugal i Castella en el Tractat de Tordesillas, al ve regne lusit.

 ltimes dades i mort .
Rodrigo lvarez, el seu company de moltes expedicions, va declarar el 1514, a causa dels Plets Colombins, que Francisco Martn Pinzn ja era difunt. Segons el seu testimoni, el 1502 Francisco torn a embarcar amb l'Almirall Colom en el seu quart i definitiu viatge, al qual Rodrigo no va poder anar per quedar-se malalt a Cap Verd, i va ser en aquesta expedici que va morir ofegat.

La seva histria personal i familiar s confusa, ja que va tenir diversos parents que portaven el seu mateix nom, per la qual cosa els investigadors solen confondre'ls. Tanmateix, aquesta ambigitat el permet ser el favorit dels genealogistes, ja que quan busquen entroncar algun hereu amb marins tan illustres, s fcil trobar algun dels diversos Francisco Martn Pinzn. No obstant aix, molt probablement va estar casat amb Juana Martn i va tenir almenys una filla, informaci que es troba en la documentaci com a rfena i pobra.

Vegeu tamb.
Germans Pinzn;
Martn Alonso Pinzn;
Vicente Yez Pinzn;
Palos de la Frontera;
Lugares Colombinos;
Descobriment d'Amrica;
Cristfor Colom;

 Bibliografia .
ORTEGA, Fray ngel: La Rbida. Historia documental y crtica. 4 vols. Sevilla, 1925.
IZQUIERDO LABRADO, Julio: Palos de la Frontera en el Antiguo Rgimen (1380-1830). Huelva: Instituto de Cooperacin Iberoamericana / Ayuntamiento de Palos de la Frontera, 1987.
MANZANO Y MANZANO, Juan; MANZANO FERNNDEZ-HEREDIA, Ana Mara: Los Pinzones y el Descubrimiento de Amrica. 3 vols. Madrid: Ediciones de Cultura Hispnica, 1988.
IZQUIERDO LABRADO, Julio: Palermos ilustres. I.S.B.N. 84-606-3612-7. Ayuntamiento de Palos de la Frontera. Huelva, 2004.

 Enllaos externs .
Ajuntament de Palos de la Frontera ;
IZQUIERDO LABRADO, Julio. Breve historia de Palos de la Frontera ;

Aquest article incorpora material de pgines web de Julio Izquierdo Labrado, qui, mitjanant una , va permetre extreure'n contingut i imatges i publicar-los sota llicncia GFDL.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155001" title="Augur" nonfiltered="2789" processed="2785" dbindex="62823">
Augur (Augurinus) fou un nom de famlia de les gens Gencia i Mincia. El nom derivava d'ugur.

Els principals personatges de la branca dels Genucis Augurins (originalment patrcia) foren:

Gneu Genuci Augur, tribu amb poder consular ;
Tit Genuci Augur, cnsol de Roma;
Marc Genuci Augur, cnsol de Roma ;
Gneu Genuci Augur (Cneus Genucius Augurinus), fou trib amb poder consolar el 399 aC;

Els principals personatges de la branca dels Minucis (patrcia abans del 439 aC, desprs plebea) foren:

Marc Minuci Augur, cnsol de Roma ;
Publi Minuci Augur, cnsol de Roma;
Lluci Minuci Esquil Augur  ;
Quint Minuci Esquil Augur, cnsol de Roma ;
Lluci Minuci Augur, prefecte de l'annona ;
Tiberi Minuci Augur, cnsol de Roma;
Marc Minuci Auguri, trib del poble ;
Gai Minuci Augur, trib del poble ;
Tiberi Minuci Augur Mollicul, pretor peregr;

Vegeu tamb.
Senti Augur (Sentius Augurinus);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155002" title="Gneu Genuci Augur" nonfiltered="2790" processed="2786" dbindex="62824">
Gneu Genuci Augur (Cnaeus Genucius Augurinus) fou trib amb poder consular el 399 aC i el 396 aC. Era plebeu el que fa pensar que en realitat el seu nom seria Aventinense i no Augur. El 396 aC va morir en una emboscada dels faliscs i capenats.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155003" title="Tit Genuci Augur" nonfiltered="2791" processed="2787" dbindex="62825">
Tit Genuci Augur (Titus Genucius Augurinus) fou cnsol el 451 aC i va renunciar al crrec per passar a ser membre del primer decemvirat. No va formar ja part del segon. En la disputa del 445 aC sobre l'admissi de plebeus al consolat, Augur va recomanar als patricis fer algunes concessions.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155004" title="Marc Genuci Augur" nonfiltered="2792" processed="2788" dbindex="62826">
Marc Genuci Augur  (Marcus Genucius Augurinus) fou germ del cnsol Titus Genucius Augurinus i ell mateix fou cnsol el 445 aC any en qu fou institut el tribunat amb poder consolar i la lex Canuleia va establir el connubium entre patricis i plebeus.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155005" title="Rush" nonfiltered="2793" processed="2789" dbindex="62827">


Rush s una banda de rock progressiu d'origen canadenc. Est composada pel baixista, teclista i vocalista Geddy Lee (originalment Gary Lee Weinrib), el guitarrista Alex Lifeson (originalment Alex Zivojinovich) i el bateria Neil Peart.
La banda es va formar l'octubre de 1968, a Sarina, Ontario. Inicialment eren Lifeson, Lee i John Rutsey. Van gravar el seu primer lbum el 1974. No van trigar a traslladar-se a Toronto per millorar la seva carrera musical. Peart va reemplaar a Rutsey a la bateria el 1974 per completar la formaci actual.

Rush ha estat mereixedor del premi Juno (l'equivalent canadenc dels premis Grammy) en diverses ocasions. A ms a ms Lee, Lifeson i Peart han estat declarats Oficials de l'Ordre de Canad.

 Histria .
Els orgens.
Amb el pas del temps, l'estil musical de Rush ha canviat significativament. A travs dels primers discs el seu estil evolucionar, influenciat pel moviment britnic de rock progressiu, per mantenint el rock pesat com a nucli del seu so.

La formaci inicial de Rush es va formar el setembre de 1968, per Jeff Jones (baixista i vocalista), John Rutsey (bateria i coralista) i Alex Zivojinovich, conegut com a Alex Lifeson (guitarrista i coralista). El germ gran de Rutsey els va suggerir el nom de Rush. Aquell mateix mes, Jones va ser reemplaat per l'amic de Lifeson, Gary Lee Weinrib, el qual va adoptar el nom de Geddy Lee. Els anys segents Lee, Lifeson i Rutsey es van reunir com a Rush i van llanar el seu primer lbum l'any 1974, el qual es titulava simplement Rush. Aquest primer disc s molt semblant a la sonoritat de Led Zeppelin, tot i que ms rocker. Rush va tenir una fama local limitada fins que el llanament original, distribut per Moon Records, va ser recollit per una estaci de rdio de Cleveland. Aquesta popularitat va portar l'lbum a redistribuir-se per Mercury Records, la que va ser la seva discogrfica fins el 1987.

L'arribada de Neil Peart.
Aquell mateix any, Rutsey va renunciar a la banda a causa de problemes de salut i un disgust durant les gires. Desprs de diverses audicions van acabar escollint a Neil Peart, el qual va portar a Rush cap a un cam ms progressiu a travs dels segents lbums Fly by Night, Caress of Steel i l'lbum conceptual 2112. La lrica en aquest temps va ser ms densa i va estar influenciada per la poesia clssica i la literatura de cincia ficci i en alguns casos, els escrits i la filosofia d'Any Rand, com s'evidencia ms clarament a la can Anthem (basada en una novella de Rand) i a l'lbum 2112. Moltes de les seves canons van rebre poca exposici a causa de la seva durada, que en alguns casos passava dels 10 minuts. Una notable excepci va ser Closer to the Heart, de 3 minuts, de l'lbum A Farewell to Kings del 1977, la qual es va fer sentir mpliament a la rdio, convertint-se posteriorment en la can emblemtica de la banda canadenca. Xanadu, del mateix disc, tamb es va convertit en una can emblemtica pels fantics de Rush.

El 1978 l'lbum Hemispheres seguiria l'estil ms pur del rock progressiu, incloent una segona part de la can Cygnus X-1. Tot i que Rush seguia produint altres canons capitulars durant la seva carrera, Hemispheres va ser el seu ltim disc pic.

Els anys 80 i el seu canvi d'estil.
Rush va entrar a una nova dcada, i un nou cicle per la seva msica. L'lbum Permanent Waves, del 1980, va canviar drsticament l'estil de la banda. Creien que havien portat el format de les canons llargues fins l'extrem i van optar per canons ms curtes que retinguessin la seva tradicional complexitat i eficincia musical. Tot i aix seguien una durada de 5 o 6 minuts, estant encara fora del que s convencional en el mercat. Encara no era evident un estil de rock pesat, tanmateix ja havien introdut ms teclats i sons electrnics. Els temes de la seva lrica van canviar significativament, depenent menys d'imatges de cincia ficci. Estils com el reggae i el new wave es van colar a les seves canons.

Rush a la cima de l'xit.
Tot i les limitacions de la rdio, a causa de la durada de les canons, Rush va tenir molta repercussi en certes emisores de rock a principis dels anys 80, a causa de l'xit de certes canons ms curtes i populars. El tema Permanent Waves va arribar al top 10 del Billboard i va arribar al plat. Per la can que va ser ms reeixida fou Spirit of the radio, anomenada aix en honor a l'estaci de rdio de Toronto, CFNY. La popularitat de Rush va arribar al seu punt ms alt amb l'lbum Moving Pictures el 1981. La primera can, Tom Sawyer, s una de les ms conegudes de la banda i Geddy Lee la qualifica com la can tradicional de Rush. Moving Pictures es va dispar a la posici nmero 3 en el Billboard i ha estat certificat quadrple-plat per la RRIA. Tom Sawyer encara s'escolta a estacions de rock clssic amb freqncia. Tanmateix no hem de deixar de banda altres xits com Red Barchetta, Limelight i YYZ.

El perode dels teclats.
Des d'aquest punt, els lbums dels 80 incorporen ms teclats i es van enganxar ms a l'estil que van iniciar amb Permanent Waves. De manera que els seus lbums, entre finals dels 80 i principis dels 90, sn molt diferents als primers treballs. Power Windows (1985) i Hold your Fire (1987) poden ser considerats com la cima d'aquest captol de Rush. La incursi dels aparells electrnics va generar conflictes dins la banda. Alex Lifeson i la seva guitarra van quedar a un segon pla, ja que el registra dels teclats s molt similar al de la guitarra.

Rush va comenar a aparcar-se d'aquest estil amb els lbums Presto i Roll the Bones. Neil Peart es mantenia com a escriptor principal mentre Alex Lifeson i Geddy Lee composaven la msica. Desprs del perode de teclats de 1982 a 1991, la banda va abandonar els sons electrnics de les seves grabacions d'estudi en favor d'un estil ms pesat i dominat per les guitarres. Van adaptar les seves canons a sons ms orgnics, cordes i rgan. Aquesta transici s'inicia amb l'lbum Counterparts de 1993.

La tragdia de Peart.
Desprs de l'lbum Test for Echo (1996) la banda va entrar en un recs de sis anys, a causa de tragdies personals de Peart. La seva filla Selena va morir en un accident automobilstic l'agost de 1997, seguit de la mort de la seva esposa Jacqueline, a causa d'un cncer, el junt de 1998. Peart va entrar en un procs de restauraci personal, que ell mateix anomenava "una travessa sanadora", en la qual travessava amb motocicleta milers de quilmetres a travs de Nord-Amrica. Ms endavant va escriure un llibre sobre el seu viatge anomenat Ghost Rider: Travels on Healing Road. La banda ha revelat que van estar molt a prop de separar-se durant aquest perode.

Rush contraataca.
La banda va tornar el 2002 amb l'lbum Vapor Trails. Aquest disc va resultar ser pesat i modern, incloa la can Ghost Rider, basada en la travessa de Peart. L'11 de setembre tamb s'anomena en la can Peaceable Kingdom. L'lbum va debutar amb molt bones crtiques i va anar acompanyat de la primera gira de la banda desprs de sis anys. Tanmateix la controvrsia va envoltar l'lbum Vapor trails per la seva barreja tan pesada dividint els fantics.

Per celebrar el seu trent aniversari, el juny de 2004 van llanar a la venda Feedback, un disc que cont vuit covers de bandes com Cream, The Who, The Yardbirds, formacions que els membres de Rush citen com a font d'inspiraci en els seus inicis. Aquest s el segon disc oficial de la banda amb covers d'altres artistes, el primer fou un cover de Buddy Holly anomenat Not Fade Away. El mateix estiu de 2004, Rush va iniciar l'exitosa gira del trent aniversari, tocant a Estats Units, Canad, Regne Unit, Alemanya, Itlia, Sucia, Repblica Txeca i Holanda. El 24 de setembre de 2004, a Frankfurt, Alemanya, van gravar el DVD titulat R30: Live in Frankfurt; i va ser llanat al mercat el 22 de novembre de 2005. Van gravar un nou DVD box set titulat Rush Replay X 3; i va ser llanat al mercat el 13 de juny de 2006. Consisteix en tres gravacions originals de les respectives gires d'Exit...Stage Left, Grace Under Pressure i A Show of Hands, remasteritzats tots per DVD. Incloent tamb un CD del disc Grace Under Pressure. El 2007 van llanar un disc sota el nom de Snakes & Arrows.

 Discografia .
lbums d'estudi.
01) Rush - 1974;
02) Fly by Night - 1975;
03) Caress of Steel - 1975;
04) 2112 - 1976;
05) A Farewell to Kings - 1977;
06) Hemispheres - 1978;
07) Permanent Waves - 1980;
08) Moving Pictures - 1981;
09) Signals - 1982;
10) Grace Under Pressure - 1984;
11) Power Windows - 1985;
12) Hold your Fire - 1987;
13) Presto - 1989;
14) Roll the Bones - 1991;
15) Counterparts - 1993;
16) Test for Echo - 1996;
17) Vapor Trails - 2002;
18) Feedback (EP) - 2004;
19) Snakes & Arrows - 2007;

 lbums en directe .
 All the World Is a Stage - 1976;
 Exit Stage Left - 1981;
 A Show of Hands - 1989;
 Different Stages - 1998;
 Rush in Rio - 2003;
 R30: 30th Anniversary World Tour - 2005;

Recopilacions.
 Archives - 1978;
 Anthology - 1984;
 Chronicles - 1990;
 Retrospective I (1974-1980) - 1997;
 Retrospective II (1981-1987) - 1997;
 The Spirit Of Radio: Greatest Hits (1974-1987) - 2003;

DVDs.
 Exit Stage Left (directe) - 1981;
 Grace Under Pressure Tour (directe) - 1984;
 A Show of Hands (directe) - 1988;
 Rush in Rio (directe) - 2003;
 Chronicles - 2004;
 R30: 30th Anniversary World Tour (directe) - 2005;
 Replay (Remasterizaci dels 3 primers videos en DVD) - 2006;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155006" title="BLAST" nonfiltered="2794" processed="2790" dbindex="62828">

El BLAST (Basic Local Alignment Search Tool) s un programa informtic d'alineament de seqncies de tipus local ja sigui de ADN o de protenes. El programa s capa de comparar una seqncia problema (comunament anomenada query) contra una gran quantitat de seqncies que es trobin en una base de dades. L'algorisme troba les seqncies de la base de dades que tenen major semblana a la seqncia query. s important esmentar que BLAST usa un algorisme heurstic pel que no ens pot garantir que hagi trobat la soluci correcta. No obstant aix, el BLAST s capa de calcular el grau de significncia dels seus resultats, pel que proveeix d'un parmetre per a jutjar els resultats que s'obtenen

Normalment el BLAST s fet servir per a trobar probables gens homlegs. En general, quan s obtinguda una nova seqncia, es fa servir el BLAST per a comparar-la amb altres seqncies que han estat prviament caracteritzades, per a aix poder inferir la seva funci. El BLAST s l'eina ms usada per a l'anotaci i predicci funcional de gens o seqncies proteiques. S'han creat moltes variants per a resoldre alguns problemes especfics de recerca.

El BLAST s un programa de llicncia lliure i es pot usar gratutament des del servidor de l'NCBI. Si es desitja tamb est disponible per a ser installat localment. L'avantatge del servidor de l'NCBI s que l'usuari no ha de mantenir ni actualitzar les bases de dades i que la recerca es fa en un cluster d'ordinadors, el que atorga rapidesa. Els desavantatges sn: no es permeten fer recerques massives ats que s un recurs compartit, dificultant, per tant, l'ensenyament a l'aula, les seqncies sn enviades al servidor de l'NCBI sense cap tipus de xifrat, el que pot ser un problema per a qui vulguin mantenir les seves seqncies privades. L'aplicaci local del BLAST t l'avantatge de permetre manejar diversos parmetres que en les recerques de l'NCBI estan estandarditzats, pel que proveeix una major flexibilitat per als usuaris avanats.

Com a formats d'entrada i sortida fa servir el FASTA.

Algorisme del BLAST.

El BLAST fa servir l'algorisme Smith-Waterman per a realitzar els seus alineaments

El BLAST fa servir una matriu de substitucions d'aminocids o nucletids per a qualificar els seus alineaments. Aquesta matriu cont la puntuaci que se li dna en alinear un nuecletid o un aminocid X de la seqncia A amb altre aminocid I de la seqncia B. Les matrius ms emprades per a qualificar alineaments de protenes sn la BLOSUM i la PAM (ambdues van ser obtingudes mesurant la freqncia dels aminocids en una gran mostra de protenes). Tamb es permet a l'usuari definir la seva prpia matriu. El tipus de matriu fetes servir s determinant per als resultats que s'obtindran, l's d'una matriu incorrecta pot dur a qualificar errniament els alineaments i per tant obtenir resultats equivocats.

L'algorisme del BLAST t tres etapes principals: sembrat, extensi i avaluaci. A continuaci es descriuen breument cadascuna d'elles.

Primera etapa: sembrat.

En aquesta etapa se cerquen "paraules" petites en les seqncies de la base de dades, que corresponen a fragments de la seqncia query. El BLAST assumeix que els alineaments significatius han de contenir aquestes paraules. Noms es consideren significatives les paraules que tinguin una puntuaci major a T (T s un parmetre que pot modificar a l'usari del programa) i que es trobin almenys a una distncia A de altra paraula. W s l'altre parmetre fet servir pel BLAST i es refereix a la grandria de les paraules a cercar. Ajustant els parmetres T, A i W es pot escollir entre fer un alineament sensible per lent, o un ms rpid per amb menor sensibilitat.

Segona etapa: extensi.

Una vegada obtingudes les paraules que compleixen amb els criteris donats, es passa a l'etapa d'extensi. En aquesta etapa l'alineament es va estenent a banda i banda de les paraules. L'extensi realitzada en aquest punt es fa fent s de l'algorisme de Smith-Waterman. BLAST va estenent l'alineament fins que la puntuaci de l'alineament descendeixi X o ms punts pel que fa a la puntuaci ms alta obtinguda anteriorment. Aqu resideix el factor heurstic del BLAST, ja que en imposar el lmit X, evita estendre al llarg de tota la seqncia tots els alineaments (procs que duria massa temps). El perill que aix comporta s que el programa es pot quedar encallat en un mxim local. s per aix que la definici de X s determinant per al resultat.

Tercer etapa: avaluaci.

Una vegada acabada l'extensi de totes les paraules, cadascun dels alineaments realitzats s avaluat per a determinar la seva significncia estadstica. Per a aix, el programa elimina els alineaments inconsistents (alineaments que ajuntin la mateixa part de la seqncia query amb diferents parts d'una seqncia en la base de dades). Els alineaments resultants sn anomenats parells d'alta puntuaci (HSPs o High Score Pairs per les seves sigles en angls). Una vegada realitzat aix, es calcula la puntuaci final dels alineaments resultants i es determina la seva significncia prenent en compte la probabilitat que t l'alineament d'haver estat obtingut per atzar d'acord a la grandria de la base de dades. Al final es reporten noms els alineaments que hagin obtingut una probabilitat major a I. El parmetre I s conegut com a "valor i de tall", i permet definir quins alineaments es volen obtenir d'acord amb la seva significncia estadstica. Quan menor sigui el valor d'I, ms significatiu s un alineament.

Programes de la famlia BLAST.

Blastn.

s dels ms emprats. Compara una seqncia de nucletids contra una base de dades que contingui tamb seqncies nucleotdiques.

Blastp.

s un altre dels ms emprats. s un BLAST obert que compara una seqncia d'aminocids contra una base de dades del mateix tipus. Normalment fa servir la matriu BLOSUM o PAM per realitzar els alineaments, tot i que tamb pot fer servir la matriu definida per l'usuari.

BlastX.

Aquest programa fa servir com a query una seqncia de nucletids. Tradueix la seqncia en els seus possibles marcs de lectura i compara les seqncies tradudes contra una base de dades de protenes. Es fa servir quan se sospita que la seqncia query s d'un gen per no se sap exactament quin s el seu producte.

TBlastn.

Compara una seqncia proteica amb una base de dades de nucletids. Per a realitzar-ho tradueix totes les seqncies de nucletids en els seus sis marcs de lectura. Es fa servir quan es t una protena i l'anlisi amb el blastp no ha estat amb xit. Una bona quantitat de les seqncies tradudes no sn protenes que existeixin a la natura, el que obliga a anar en compte amb aquest blast.

TBlastX.

s la combinaci del TBlastn amb el BlastX. Compara una seqncia d'aminocids contra una base de dades d'aminocids, per primer tradueix tant la seqncia query com la base de dades de protenes, fent servir els sis marcs possibles de lectura.

B2seq.

s un blast que compara dues seqncies entre elles, en comptes de comparar una seqncia amb una base de dades.

Variants del BLAST.

Gapped Blast.

s una millora de l'algorisme original del BLAST. Es tracta d'un BLAST que contempla l'existncia de petites insercions o delecions de les seqncies que s'estan comparant, permetent aix alinear un o diversos nucletids o aminocids amb els buits anomenats gaps. Actualment s la forma habitual en la que es fa servir el BLAST. L's d'aquest enfoc nou, afegeix un parmetre a l'algorisme que s la penalitzaci que es dna en la puntuaci per alinear un nucletid o aminocid amb un gap. 

PsiBlast.

Aquesta variant s emnprada per trobar possibles homlegs entre organismes de parentiu molt lluny, des del punt de vista filogentic. Est disponible noms per a seqncies d'aminocids. Es tracta d'un programa iteratiu que va calculant les seves prpies matrius de distncia a cada iteraci.

A l'inici, fa un blastp normal, fent servir una matriu estndard per a qualificar els alineaments. De les seqncies obtingudes en aquesta alineaci, el programa genera una matriu nova de pesos, basant-se en les freqncies dels aminocids de les seqncies obtingudes en els alineaments. Fa servir aquesta matriu nova per a realitzar un altre alineament. Aix permet, en general, trobes nous alineaments, que sn emprats per calcular una matriu nova. El procs es repeteix tantes vegades com l'usuari ho indiqui, o fins que ja no es trobi nous alineaments. 

Wu Blast.

Ms que una variant, s l'algoritme del BLAST implementat per bioinformtics de la Universitat de Washington. Segons els seus creadors, s un algorisme molt ms rpid i eficient que el BLAST de l'NCBI, i igual de sensible. Esdev adequat per realitzar anlisis massius de BLAST.

Caracterstiques intrnseques del BLAST.

 Tot i que el BLAST s un programa molt poders i ofereix resultats d'alta fiabilitat, en ser un programa heurstic pot contenir errors. Actualment, l'abs i la pobra interpretaci dels resultats del BLAST ha dut a mltiples errors d'anotaci. Aix comporta haver de reunir evidncia externa per corroborar un alineament (fisiolgica, filogentica, gentica...).
 El programa del BLAST, no garanteix que les seqncies que aline siguin homlogues i molt menys que tinguin la mateixa funci (en el cas que siguin protenes), simplement provex possibles candidats. Es fan doncs necessaris ms anlisis per a anotar correctament una seqncia.
 La puntuaci del BLAST depn de l'allargada de la seqncia, una seqncia molt curta tindr una puntuaci menor que una gran simplement per la quantitat de carcters que t. Aix, car la puntuaci s'ha d'interpretar en base a l'allargada de la seqncia.
 El valor i depn de la grandria de la base de dades. Per a bases de dades molt petites, els valor i alts sn ms significatius que per a bases de dades molt grans. Per a la base de dades de l'NCBI, en general, valors i de 0,01 o menys sn considerats com a bons, per aix pot dependre de la seqncia que s'estigui analitzant.
 Les bases de dades pateixen l'anomenat catstrofe de l'anotaci transitria que fa que moltes protenes tinguin etiquetades incorrectament l'anotaci, la qual per homologies amb el BLAST es va propagant rpidament. A ms, a ms, moltes de les funcionalitats apuntades sn putatives i per tant, possiblement incorrectes. Aix fa que el BLAST per si sol, encara que presenti un percentatge d'homologia molt elevat no serveixi per indicar quina s la funci d'una protena, encara que s serveixi per suggerir-la.
 Les seqncies amb la millor puntuaci o el millor valor i no sn necessriament els millors candidats a ser gens homlegs. s important analitzar tots els alineaments que troba el programa i treure conclusions sobre la base del resultat global.
 El BLAST t diversos parmetres per defecte que en general funcionen b per a la majoria dels casos, per hi ha situacions en les que s fa necessari canviar-los per a obtenir millors resultats. No hi ha forma de saber exactament quin parmetre s l'ptim, s'han de realitzar mltiples proves fins a trobar les millors condicions.

Referncies.


Enllaos externs.
 BLAST del National Center for Biotechnology Information (NCBI) ;
 Bioinformatic ;
 Servidor del Wu Blast ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155007" title="Marc Minuci Augur" nonfiltered="2795" processed="2791" dbindex="62829">
Marc Minuci Augur (Marcus Minucius Augurinus) fou cnsol de Roma el 497 aC any en el qual es va consagrar el temple de Saturn i es va instituir la festa de la Saturnlia. Fou altre cop cnsol el 491 aC quan hi va haver una gran fam a Roma. Va participar en la defensa de Coriol que fou jutjat aquest any i no va poder obtenir la seva absoluci. Quan ms tard Coriol es va acostar a Roma al front dels volscs, fou enviat com ambaixador per parlamentar amb ell.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155010" title="Saturnlia" nonfiltered="2796" processed="2792" dbindex="62830">
La Saturnlia (Saturnalia) fou una festa romana dedicada al deu Saturn, que se celebrava cada any el dia 17 de desembre. 
 
Els habitants del Laci atribuen a Saturn la introducci de l'agricultura i les arts de la vida civilitzada. La festa es feia prop del inici del hivern quan les feines del camp ja s'havien acabat; fou celebrada antigament per les poblacions rustiques i mentre durava no es podien fer negocis, les corts de justcia estaven tancades, les escoles tenien vacances, i comenar una guerra o castigar un culpable es considerava una impietat. Fins i tot els esclaus gaudien d'algunes llicencies i podien vestir com persones lliures, tenien llibertat de paraula i podien menjar en igualtat amb els seus amos.

Amb el temps es va estendre a la ciutat i va esdevenir una festa molt popular. Els edils organitzaven distraccions. Les celebracions tenien certes similituds al modern carnaval (per exemple l'elecci d'un rei) i al Nadal. Consta que ja se celebrava ocasionalment en temps de Tulli Hostili per no fou establerta formalment fins al consolat de Aule Semproni i Marc Minuci Augur el 497 aC. 

Durant la repblica quasi tot el mes de desembre era dedicat a Saturn. Quan Juli Csar va establir el calendari nou que va allargar dos dies el ms de desembre, es van produir confusions i August va establir finalment tres dies fixos per la celebraci, el 17, 18 i 19 de desembre; desprs, no se sap quan, s'hi va afegir un quart dia, i sota Calgula un cinqu dia (la Juvenlia); Claudi va confirmar els cinc dies. D'aquestos dies noms un era consagrat a celebracions religioses, encara que les felicitacions i les llicencies podien durar set dies ja que coincidien la Saturnlia, la Oplia (cinc dies entre ambdues) i la Sigillria (2 dies)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155011" title="Publi Minuci Augur" nonfiltered="2797" processed="2793" dbindex="62831">
Publi Minuci Augur  (Publius Minucius Augurinus) fou cnsol rom el 492 aC i va dedicar el seu perode a obtenir subministrament de gra per alleujar la fam a la ciutat de Roma.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155012" title="Luci Minuci Esquil Augur" nonfiltered="2798" processed="2794" dbindex="62832">
Luci Minuci Esquil Augur  (Lucius Minucius Esquilinus Augurinus) fou cnsol el 458 aC. Segons els historiadors romans va fer la guerra al eques i va quedar assetjat per l'enemic per fou alliberat del perill pel dictador Luci Quint Cincinnat I, que el va obligar no obstant a renunciar al consolat i el va substituir pel suplent. Als Fastii en canvi diu que fou el cnsol suplent en el lloc d'un altre cnsol (el nom del qual s'ha perdut).
 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155015" title="Quint Minuci Esquil Augur" nonfiltered="2799" processed="2795" dbindex="62833">
Quint Minuci Esquil Augur  (Quinctius Minucius Esquilinus Augurinus) fou germ de Lluci Minuci Esquil Augur i ell mateix cnsol el 457 aC. Va conduir la guerra contra els sabins, les terres dels quals va assolar i els va obligar a tancar-se a les ciutats fortificades.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155016" title="Lluci Minuci Augur" nonfiltered="2800" processed="2796" dbindex="62834">
Lluci Minuci Augur (Lucius Minucius Augurinus) fou prefecte de l'annona (praefectus annonae)  el  439 aC, crrec establert per regular el preu del gra i obtenir subministraments d'arreu per alleujar la gana a Roma. Espuri Meli (Spurius Maelius), que va fer donatius de gra al poble, fou acusat pels patricis d'aspirar al poder i Augur va portar aquestes acusacions al senat rom. 

L'assassinat de Meli va provocar aldarulls, per Augur els va poder apaivagar passant al camp plebeu i elegint un trib entre aquest grup. Ms endavant membres de la seva famlia foren tribuns del poble el que confirma el seu canvi de grup. Va aconseguir abaixar el preu del gra i va fixar el mxim d'un as per modi. El poble li va erigir una esttua a la Porta Trigemina.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155018" title="Tiberi Minuci Augur" nonfiltered="2801" processed="2797" dbindex="62835">
Tiberi Minuci Augur (Tiberius Minucius Augurinus) fou cnsol de Roma el 305 aC, al final de la segona guerra samnita. Seguint indicacions del seu collega Postumi, Augur va atacar l enemic samnita prop de Bovianum, i cap de les dues parts va obtenir la victria desprs de tot un dia de lluita, fins que va arribar Postumi amb les seves forces i va decidir la lluita; els samnites, cansats de tot el dia de lluita, i molts d ells ferits, no van poder resistir i foren anihilats. Es van capturar 21 estendards. El dia segent es va iniciar l atac a Bovianum que fou conquerida rpidament. Alguns autors indican que Augur va ser ferit a la lluita i va morir a Bovianum i que Marc Fulvi fou nomenat cnsol en el seu lloc i fou qui va dirigir la presa de Bovianum.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155019" title="Marc Minuci Auguri (trib)" nonfiltered="2802" processed="2798" dbindex="62836">
Marc Minuci Auguri (Marcus Minucius Augurinus) fou trib de la plebs el 216 aC i va introduir una llei per l'establiment dels triumvirii mensarii.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155020" title="Gai Minuci Augur" nonfiltered="2803" processed="2799" dbindex="62837">
Gai Minuci Augur (Caius Minucius Augurinus) fou trib de la plebs el 187 aC. Va imposar una multa a Luci Escipi Asitic i va demanar a aquest que dons garanties (praedes), per Escipi va refusar fer-ho, i Augur va ordenar el seu empresonament; no obstant la mesura fou vetada pel seu collega Tiberius Sempronius Gracchus, el pare dels Gracs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155022" title="Tiberi Minuci Augur Mollicul" nonfiltered="2804" processed="2800" dbindex="62838">
Tiberius Minuci Augur Mollicul (Tiberius Minucius Augurinus Molliculus) fou pretor peregr el 180 aC i va morir a causa de la pesta que va afectar a Roma aquest any.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155024" title="Senti Augur" nonfiltered="2805" processed="2801" dbindex="62839">
Senti Augur (Sentius Augurinus) fou un poeta del temps de Plini el Jove (del que fou amic), que va escriure poemes curts en l'estil d'epigrames, idillis i altres i que foren coneguts com "pomatia" 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155027" title="Jean-Marie Le Pen" nonfiltered="2806" processed="2802" dbindex="62840">

Jean-Marie Le Pen nat el 20 de juny de 1928 en La Trinit-sud-Mer,  poltic francs, president del Front Nacional (Front National, FN), partit nacionalista considerat per molta gent d'extrema dreta (encara que ell mateix es defineix com a "dreta nacionalista"). 

La seva faceta ms coneguda s la seva negaci a admetre immigraci de fora d'Europa a Frana. El seu xit electoral ms sonat fou en l'any 2002, quan va entrar en la segona volta de les eleccions presidencials enfront del president francs Jacques Chirac. 

Veter condecorat dels paracaigudistes francesos a Indoxina (1953), Suez (1956) i Algria (1957). Le Pen va comenar la seva carrera poltica quan va ser triat el 1956, diputat  de l'Assemblea Nacional francesa per Pars pel partit de Pierre Poujade (UDCA, Uni de Defensa dels Comerciants i Artesans). El 1957 es va convertir en secretari general del Front Nacional de Combatents (FNC). A l'any segent va ser reelegit diputat de l'Assemblea Nacional francesa amb el partit Centre Nacional d'Independents i Camperols (CNIP), liderat per Antoine Pinay. En l'any 1965 es va convertir en el director de la campanya presidencial de Jean-Louis Tixier-Vignancour.

Al 1972 va fundar el partit de dreta nacionalista (extrema dreta per a molts) anomenat Front Nacional (FN, Front National). Els resultats electorals van comenar a crixer des de 1983. 

En l'any 1984 i 1999 Le Pen va aconseguir un esc en el parlament europeu. Va ser privat del seu esc per la Cort Europea de Justcia el 10 d'abril de 2003. En 1992 i 1998 va ser triat al parlament regional de Provence-Alps-Cte d'Azur. La seva carrera poltica ha estat ms reeixida en el sud de Frana.

Tamb es va presentar a les eleccions franceses de 1974, 1988, 1995 i 2002. En les eleccions presidencials de 2002,  va obtenir 16,86% dels vots en la primera ronda. Van ser suficients per a accedir a la segona ronda, degut al pobre resultat del candidat socialista, Lionel Jospin (ex-primer ministre) i la fragmentaci del vot entre altres quinze candidats d'esquerra.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155030" title="Flavi Avi" nonfiltered="2807" processed="2803" dbindex="62841">
Flavi Avi (Flavius Avianus) fou un poeta rom autor d'unes faules en vers elegac, dedicades a un tal Teodor. El seu nom s esmentat com Avianus, Anianus, Abianus, Abienus i Avienus. No s'ha pogut establir la seva poca i s'han fet teories sobre la seva ubicaci al segle II, III o IV.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155032" title="Avi" nonfiltered="2808" processed="2804" dbindex="62842">


Onomstica:
Gai Avi, trib militar ;
Ruf Fest Avi (Rufus Festus Avienus), poeta, astrnom i gegraf rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155033" title="Gai Avi" nonfiltered="2809" processed="2805" dbindex="62843">
Gai Avi fou trib militar a la Legio X. Degut a les seves infmies durant la guerra a l'frica el 46 aC fou expulsat ignominiosament de l'exrcit.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155037" title="Apolloni de Tiana" nonfiltered="2810" processed="2806" dbindex="62844">

Apolloni de Tana (Apollonius Tyanaeus) fou un filsof pitagric nascut a Tyana (Capadcia) tradicionalment a finals del segle I aC, per probablement ja en el segle I. 

Era d'ascendncia noble i se li atribuen poders sobrenaturals. Es va retirar a la ciutat vena dAegae (Eges) i va estudiar filosofia sota Euxenos d'Heraclea. Va establir una secta asctica que no menjava carn, no bevia vi ni tenia relacions sexuals, i va viure com un pobre fins i tot quan va heretar una gran fortuna del pare, fortuna que va cedir als seus parents. 

Es diu tamb que va fer miracles. Al passar per davant d'ell el fretre d'una donzella pertanyent a una famlia consular, s'aproxim a ella, pronunci algunes paraules mstiques i la donzella, a qui es creia morta, s'aixec i se'n va anar caminant a casa dels seus pares. Aquests li oferiren una gran suma de diners, per ell no l'accept. Un dia, la multitud mirava aterrida un eclipsi de Sol acompanyat d'una forta tempesta. Apolloni mir el cel i digu en to proftic: "Alguna cosa gran passar i no passar". Tres dies desprs caigu un llamp en el palau de Ner              i trenc la copa que l'emperador portava a les mans. El poble cregu veure en aquell incident el compliment de la profecia de Apolloni. Es diu tamb que va ascendir al cel. Per tots aquests fets se'l considera el ms gran taumaturg de l'poca imperial romana.

Va viatjar durant anys cap a l'est cap a Nnive, Babilnia i Taxila (on governava Fraortes). Va tornar a l'sia Menor, i desprs va passar a Jnia i a Grcia. Quant va pujar al tron Domici va intentar aixecar l'sia Menor contra ell i fou empresonat a Roma, per es va escapar i va passar a Grcia essent perdonat dos anys desprs. Els darrers anys va viure a Efes (tamb Rodes i Creta es disputen l'estana en aquests anys) fins que va morir. Va deixar diverses obres.

 Enllaos externs .
Apollonius as Saint Paul;
Vdeo de Apoloni de Tiana  National Geographic;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155039" title="Ruf Fest Avi" nonfiltered="2811" processed="2807" dbindex="62845">
Ruf Fest Avi (Rufus Festus Avienus) fou un poeta, astrnom i gegraf rom de la segona meitat del segle IV.

Va nixer a Volsinii, fill suposadament de Musoni (identificat com a descendent de Gai Musoni Ruf, un filsof estoic amic d'Apolloni de Tiana, que va viure al segle I), i fou procnsol per dues vegades (potser de l'frica el 366 i 367). Es va casar amb una dama anomenada Plcida i va tenir diversos fills, un dels quals es deia Plcid.

La suposici que fou originari d' Hispnia (per l'acurada descripci de la costa que fa a la seva Ora martima) no est basada en arguments prou slids. Tampoc es probable que fos cristi ja que parla amb molt de respecte del culte als deus pagans.

Se li atribueixen els segents poemes: 

1. Descriptio Orbis Terrae, en 1394 hexmetres, amb un resum del ms rellevant de la geografia fsica i poltica del mon conegut, traducci en vers de la Periegesis de Dionisi.

2. Ora martima, un fragment amb 703 trmetres imbics, que descriu les costes mediterrnies, del Pont Eux i del Palus Maeotis, i un tros de l'Atlntic

3. Aratea Phaenomena, i Aratea Prognostica, traducci en vers hexmetres distributs en 1325 i 552 lnies, que es la mateixa relaci dels treballs d'Arat de Soli (igual que Descriptio Orbis Terrae) amb descripcions, llegendes, supersticions i fets.
 
4. Tres peces curtes dirigides a un amic anomenat Flavi Mirmeci (Flavianus Myrmecius) 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155045" title="Aviola" nonfiltered="2812" processed="2808" dbindex="62846">
Aviola fou un nom de famlia de la gens Aclia que apareix cap al final de la Repblica de Roma. Personatges destacats foren:
Marc Acili Aviola, cnsol sufecte. ;
Acili Aviola llegat imperial.
Marcus Acilius Aviola fou cnsol el darrer any del regnat de l'emperador Claudi (54).
Manius Acilius Aviola fou cnsol el 122 aC juntament amb Caius Corielli Pansa.  ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155046" title="Marc Acili Aviola" nonfiltered="2813" processed="2809" dbindex="62847">

Marc Acili Aviola (Marcus Acilius Aviola) fou cnsol suffectus el 33 aC. Seria la mateixa persona que es va suposar mort i va tornar a la vida durant el seu funeral, per el foc de la pira funerria ja s'havia encs i no es va poder apagar i va morir cremat.

El mateix nom el va portar el cnsol de l'any 54 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155047" title="Acili Aviola" nonfiltered="2814" processed="2810" dbindex="62848">
Acili Aviola fou llegat de l'emperador Tiberi a la Gllia Lugdunense. Va sufocar una revolta dels andecaus (andecavi) i turonis (turonii) l'any 21.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155050" title="Aviti" nonfiltered="2815" processed="2811" dbindex="62849">
Aviti (Avitianus) fou un metge rom fill de Juli Ausoni i Emlia Enia. Va seguir els passos del seu pare com a metge i fou una jove promesa per va morir molt aviat. Va viure al segle I. Fou el germ petit del poeta Ausoni que en un dels seus poemes lamenta la seva mort prematura i dona alguns detalls de la seva vida.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155051" title="Gulag" nonfiltered="2816" processed="2812" dbindex="62850">
Gulag  (del rus      :                                                   , "Glvnoye Upravleniye Ispravitel'no-trudovj Lagueri", "Direcci General de Camps de Treball"), era una instituci penal de la Uni Sovitica.

Encara que literalment "Gulag" s un acrnim per a denominar a la Direcci general de Camps de Treball, amb el temps, i segons explica l'escriptora Anne Applebaum en el seu llibre: Gulag: Una histria, "la paraula Gulag ha vingut a denominar a ms no noms l'administraci dels camps de concentraci sin tamb al sistema sovitic de treballs forats en si mateix, en totes les seves formes i varietats: camps de treball, de cstig, de criminals i poltics, de dones, de nens o de trnsit. O fins i tot ms, s'ha cridat "Gulag" al sistema sovitic de repressi, al conjunt de procediments que els presoners en alguna ocasi van anomenar triturador de carn: les detencions, els interrogatoris, el transport en vehicles de bestiar, el treball fors, la destrucci de famlies, els anys perduts en l'exili, les morts prematures i innecessries." 

Va ser la branca del servei de seguretat i la policia sovitica que dirigiria el sistema penal de camps de treballs forosos, de presoners i de trnsit. Mentre aquests camps albergaven a criminals de tot tipus, el sistema Gulag s'ha conegut principalment com un lloc per a presoners poltics i com un mecanisme de repressi a l'oposici poltica a l'estat Sovitic. Encara que va empresonar a milions de persones, el nom es va fer conegut en occident nicament desprs de la publicaci en 1973 de Arxiplag Gulag, de Alexander Solzhenitsyn, que va comparar els dispersos camps com una srie d'illes.

 Terminologia . 

Alguns autors es refereixen a totes les presons i camps de concentraci de la histria Sovitica (1917-1991) com les Gulags. A ms, ltimament el terme s'utilitza amb freqncia d'una manera no relacionada amb la URSS; Per exemple, en expressions com La Gulag de Corea del Nord o fins i tot La Gulag privada de Estats Units. Cal tenir en compte tamb que l'acrnim rus, mai en plural, no descriu un camp particular sin a la instituci governamental encarregada de tot el sistema de camps. 

El terme "camp de treball correctiu" va ser suggerit per a s oficial pel politbur del Partit Comunista de la Uni Sovitica el 27 de juliol de 1929, com reemplaament del terme "camp de concentraci", comunament usat fins a llavors. 

El terme colloquial per a un pres de la Gulag sovitica era "zeka", "zek". En rus, "pres", "empresonat" s "           ", zaklyuchonny, normalment abreujat a ' / ' en escrits, pronunciat com '    ' (zeh-CA), i gradualment transformat en '   ' i '   '. La paraula encara s'utilitza en el parla colloquial, irrellevant per als camps de treball. En principi ' / ' va ser un acrnim per a "                           ", "zaklyuchonny kanalostroitel'" (pres constructor de canals), denominaci donada als membres de la m d'obra esclava que construa el Canal Volga-Don. Ms tard el terme va ser reescrit per a significar nicament "zaklyuchonny".

 Varietat .

A ms de les categories ms comunes de camps que practicaven un dur treball fsic i presons de diversos tipus, tamb van existir altres formes. 

 Sharashka (       , el lloc dels ganduls) van ser laboratoris secrets d'investigaci, on els cientfics detinguts i convictes, alguns d'ells destacats, van estar desenvolupant noves tecnologies de forma annima, i portant a terme investigacions. ;

 Psikhushka (        , la casa dura), el tractament mdic fors de empresonament psiquitric va ser usat, en lloc dels camps, per a allar i enfonsar a presoners poltics. La prctica es va fer molt ms comuna desprs del desmantellament oficial del sistema del gulag.

 Camps especials o zones per a nens (en la argot del gulag:         , maloletki, "menors d'edat"), per a minusvlids (en Spassk), i per a mares (     , mamki) amb bebs. Aquestes categories es considerava que no produen resultats d'utilitat i amb freqncia van ser objecte de ms abusos. ;

 Camps per a "Esposes de Tradors a la Ptria" (va haver una categoria especial de repressi: "membre de famlia tradora de la Ptria" (    ,                            )). ;

 Sota la supervisi de Lavrenti Bria que liderava el NKVD i el programa sovitic de bomba atmica fins a la seva defunci en 1953, milers de zeks van ser usades per a extreure urani i preparar installacions per a les proves en Nova Terra, Illa Vaygach, Semipalatinsk, a ms d'altres llocs. Els informes ens diuen a ms que els presoners del gulag van ser utilitzats en els primeres proves nuclears (la primera va ser desenvolupada en Semipalatinsk en 1949) en rees de descontaminaci radioactiva i submarins nuclears.

 Histria .

  

Les installacions dels diferents tipus de camps de detenci van ser aixecades a partir de 1918, com una extensi reformada dels antics camps de treball (katorgas), que van estar operatius en Sibria com part del sistema penal en la Rssia Imperial. Els dos tipus principals van ser els "Camps de propsit especial de Vechecka" ("                 ") i els camps de treball fors (                           ). Van ser installats per a diverses categories de persones considerades perilloses per a l'Estat: per a delinqents comuns, per a presoners de la Guerra Civil Russa, per a oficials acusats de corrupci, sabotatge i malversaci, diversos enemics poltics i dissidents, aix com antics aristcrates, homes de negocis i terratinents.

La base legal i l'orientaci per a la creaci del sistema de "camps de treball correctius" (En rus: "             -               ", "Ispravitel'no-trudovye lagerya"), la columna vertebral del que es denomina comunament com la "Gulag", va anar el decret secret de Sovnarkom de 11 de juliol de 1929 sobre la utilitzaci de les presons de treball, repetit en l'apndix equivalent de la reuni del Politburo del 27 de juny de 1929. 

La GULAG va ser establerta oficialment com una instituci de tota la uni i com una administraci principal del OGPU, la policia secreta sovitica, el 25 d'abril de 1930 com el "ULAG" per l'ordre 130/63 de el OGPU d'acord amb l'ordre de Sovnarkom 22 p. 248 datada el 7 d'abril de 1930 i va ser renomenat com GULAG al novembre. 

A principis dels anys 1930s, un drstic increment de la poltica penal sovitica va produir un increment significatiu de la poblaci dels camps de presoners. Durant el perode de el Gran terror (1937-1938), la majoria de les detencions arbitrries en massa provocaven altre increment en el nombre de reclusos. Durant aquests anys, centenars o milers d'individus van ser detinguts i sentenciats a llargs perodes de pres d'acord amb algun dels mltiples passatges del conegut Article 58 dels Codis Criminals de la Uni de Repbliques, que sancionava diverses formes d'"activitats contrarevolucionries". 

Les hiptesis que consideracions econmiques van ser responsables de les detencions en massa durant el perode de l'estalinisme han estat refutades d'acord amb els antics arxius Sovitics que van ser accessibles des dels anys 1990s. No obstant aix, el desenvolupament del sistema de camps va seguir lnies econmiques. El creixement del sistema de camps va coincidir amb el cim de la campanya de industrialitzaci Sovitica. Per aquest motiu la majoria dels camps establerts per a allotjar a les masses de presoners que anaven arribant, els van ser assignades diferents tasques econmiques. Aquestes incloen l'explotaci dels recursos naturals i la colonitzaci d'rees remotes aix com la realitzaci d'enormes installacions d'infraestructures i la construcci de projectes industrials. 

En 1931-1932, el Gulag tenia aproximadament 200.000 presoners en els camps; En 1935 aproximadament 800.000 en camps i 300.000 en colnies (mitjana anual), i en 1939 prop de 1,3 milions en camps i 350.000 en colnies. 

Durant la Segona Guerra Mundial, la poblaci del Gulag va descendir bruscament, a causa de l'alliberament de centenars de milers de presoners que van ser reclutats i enviats directament a les lnies del front (amb freqncia en batallons de presos, que van ser enviats a les batalles ms perilloses i van experimentar unes tremendes taxes de baixes) i a un excessiu increment de la mortalitat en 1942-1943. Desprs de la Segona Guerra Mundial, el nombre de presos en els camps de presoners i colnies va tornar a crixer bruscament, arribant a aproximadament 2,5 milions de persones a principis dels anys 1950s (sobre 1,7 milions d'ells en camps). Mentre alguns d'ells eren desertors i criminals de guerra, tamb havia presoners de guerra russos repatriats i "treballadors de l'est", que van ser universalment acusats de traci i "cooperaci amb l'enemic" (formalment, van fer treballs per als nazis). Tamb van ser enviats all gran nombre de civils de territoris russos que van caure sota l'ocupaci estrangera, i de territoris que es va annexionar la Uni Sovitica desprs de la guerra. No era infreqent per als supervivents dels camps de concentraci nazis ser traslladats directament als camps de treball sovitics.

Oficialment, el GULAG va ser liquidat per l'ordre 20 de el MVD de 25 de gener de 1960. 

Les morts totals documentades en el sistema de camps de treball correctius i colnies des de 1930 a 1956 ascendeixen a 1.606.748, incloent presoners comuns i poltics. Cal tenir en compte que aquesta dada no inclou ms de 800.000 execucions de "contrarevolucionaris" durant el perode del "Gran Terror", ja que van ser duts fora del sistema de camps i ajusticiats per separat. Des de 1932 a 1940, almenys 390.000 camperols van morir en llocs d'assentament fors de treball. El nombre de persones que van ser presoners en un lloc o un altre s molt major i molts dels supervivents han sofert danys fsics o psicolgics permanents. Les morts en alguns camps estan documentades ms minuciosament que en d'altres.

 Enllaos externs . 
 
 Mapa detallat interactiu del gulag sovitic ;
 Lloc de l'associaci russa "Memorial"  ;

Vegeu tamb. 
Ilsa, la tigressa de Sibria ;
La revolta de Kengir ;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155052" title="Avit" nonfiltered="2817" processed="2813" dbindex="62851">


Onomstica:

lcim Ecdidi Avit,escriptor i bisbe llat del segle V;
Alfi Avit, poeta rom ;
Galloni Avit, governador rom;
Juli Avit, governador rom;
Marc Mecili Avit, emperador de l'Imperi Rom d'Occident;

Geografia:
Avit (Regne d'Edom), ciutat dels edomites segons el Gnesi;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155053" title="lcim Ecdidi Avit" nonfiltered="2818" processed="2814" dbindex="62852">
lcim Ecdidi Avit (Alcimus Ecdidius Avitus, o Alcimus Ecdicius Avitus ) fou un escriptor i bisbe llat del segle V. Era fill de Isici, bisbe de Viena de Delfinat. Ja de jove va despuntar com una promesa de la literatura i fou un dels mes eloqents erudits del seu temps. Va rebre una herncia i es va retirar al monestir de Sant Pere i Sant Pau de la seva ciutat natal, i no en va sortir fins a la mort del seu pare el 490, al que va succeir com a bisbe de la ciutat.

Va participar en una conferencia a Li entre bisbes arrians i catlics en presencia del rei de Burgndia (Borgonya), Gundebald. Va publicar refutacions contra els nestorians, eutiquians, sabellians i pelagians, i va convertir a alguns jueus. El Papa Hormisdes el va nomenar vicari apostlic a la Gllia. El 517 va presidir el Concili d'Epaume.

Va morir el 5 de febrer del 523 i fou enterrat al monestir de Sant Pere i Sant Pau de Viena de Delfinat.

Les seves obres principals son:

1. Sacrorum Poematum libri quinque, dedicat a son germ Apollinar, bisbe de Valentia, format per cinc peces de 2500 lnees:  De Initio Mundi, De Peccato Originali, De Senteniia Dei, De Diluvio Mundi i De Transitu Maris Rubri.

2. De consolatoria Castitatis Laude, en 666 hexmetres, dedicat a la seva germana  Fuscina.

3. Vuitanta-set cartes

4. Una homilia titulada "De Festo Rogationum et prima ejus Institutione"

5. Vuit fragments d'homilies.

6. Fragments d'un opuscle.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155054" title="Alfi Avit" nonfiltered="2819" processed="2815" dbindex="62853">
Alfi Avit (Alphius Avitus) fou un poeta rom que va florir sota August i Tiberi. Podria ser la mateixa persona de Alfi Flau (Alfius Flavus), deixeble de Cesti (Cestius) i contemporani de Sneca. Va escriure una obra en dmetres imbics, en diversos llibres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155055" title="Alfi" nonfiltered="2820" processed="2816" dbindex="62854">
Alfi (Alfius) fou un escriptor rom que va escriure una obra sobre la guerra de Troia, la qual fou esmentada per Pescenni Fest (Festus).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155056" title="Juli Avit" nonfiltered="2821" processed="2817" dbindex="62855">
Juli Avit (Julius Avitus) fou un noble roma de rang consular casat amb Jlia Mesa, cunyat de Jlia Domna i de Septimi Sever, oncle per matrimoni de Caracalla, pare de Jlia Smies i Jlia Mamea, i avi matern de Elagbal i Alexandre Sever. Segons Di Cassi va governar amb encert sia, Mesopotmia i Xipre.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155057" title="Front Nacional" nonfiltered="2822" processed="2818" dbindex="62856">


El Front nacional (FN) s un partit poltic francs habitualment emmarcat en l'extrema dreta. Va ser fundat a l'octubre de 1972 i presidit des de llavors per Jean-Marie Le Pen. 

El seu nom complet, en la seva creaci, era Front national pour l'unit franaise (Front nacional per a la unitat de Frana). Per la seva banda, el Front nacional es defineix com hereu de la dreta nacional. La majoria dels seus dirigents rebutgen la qualificaci d'extrema dreta. 

El poder del FN. 

Legislatives del 2002: el FN tercera fora. 

El Front Nacional s el tercer partit poltic francs (en les eleccions legislatives de 2002, si mirem les presidencials del mateix any, s el segon), desprs del de centre-dreta (UMP) i el de centre-esquerra (Partit Socialista). Superant a altres partits que han estat molt poderosos en la Frana de la segona meitat del segle XX, com el Partit Comunista Francs o la Uni per a la Democrcia Francesa.

Presidencials del 2002: Le Pen a la Segona Volta. 
En les presidencials de 2002, Le Pen va fer histria obtenint 4.804.713 vots, s a dir, un 18,86% del total, quedant com segon desprs del president Jacques Chirac, i superant en 200.000 vots a Lionel Jospin, candidat del Partit Socialista. Aquests resultats van dur a Le Pen a la segona ronda, on va obtenir 5.525.906 vots (17,79%) contra els 25.540.873 (82,21%) de Chirac, que seria proclamat novament president. 

Referndum de la Constituci europea. 
El FN va fer campanya pel no en el referndum de la Constituci Europea, que va vncer per un 55%, enfront del 45% del S. Per no va ser l'nic partit del NO, comunistes i bona part dels socialistes tamb li donaven suport.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155058" title="Marc Mecili Avit" nonfiltered="2823" processed="2819" dbindex="62857">
Marc Mecili Avit (Marcus Maecilius Avitus) conegut simplement com Avit fou emperador de l'Imperi Rom d'Occident, descendent d'una famlia noble d'Alvrnia.

De jove va estudiar literatura i jurisprudncia i va practicar esports i alguna activitat militar. El seu primer crrec rellevant fou el de prefecte pretori de les Gllies; desprs es va retirar a la seva vila de Clermont i estant all fou nomenat Magiter Militum de les Gllies.

Per dos vegades fou ambaixador davant la cort visigoda, primer el 450 amb Teodoric I (per assegurar el seu suport contra tila) i desprs el 456 amb Teodoric II. Aqu va rebre noticies de la mort de Mxim i del saqueig de Roma pels vndals. Teodoric II el va collocar al tron vacant per al cap d'uns mesos fou deposat per Ricimer i va tornar a la va privada, exercint com a bisbe de Placentia. 

El senat rom el va condemnar a mort i va haver de fugir al santuari de Sant Juli a l'Alvrnia, on va morir poc desprs i hi fou enterrat. El seu fill Sidoni Apollinar en va escriure el panegric.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155060" title="Moviment per Frana" nonfiltered="2824" processed="2820" dbindex="62858">


El Moviment per Frana (Mouvement pour la France) s un petit partit poltic francs de dreta nacionalista i conservadora, present en tot el territori francs. 

El MPF va ser un dels grans vencedors de l'any 2005, amb la victria del NO al referndum sobre la Constituci Europea. 

 Histria . 

Va ser fundat el 20 de novembre de 1994 a la Maison de la Chimie de Pars. Es va unir a la llista "Majoria per l'altra Europa" en les eleccions europees, que va aconseguir el 12,23% dels vots. Philippe de Villiers es presenta com el seu candidat a les eleccions presidencials de 1995, per sense arribar a transformar al MPF en un partit nacional slidament estructurat. Aconsegueix menys del 5% dels vots. 

En les eleccions europees de 1999, es va aliar amb Rassemblement pour la France i l'aliana va obtenir 13 escons.

El partit s dirigit pel seu president Philippe de Villiers, i el seu secretari general Guillaume Peltier. Al juny de 2004 va assolir tres escons en el Parlament europeu, ocupats per Philippe de Villiers, Paul-Marie Couteaux i Patrick Louis. 

A la Assemblea Nacional t com representant a Vronique Besse. Al Senat, a Bruno Retailleau, Philippe Darniche i a Bernard Seillier. Es troba implantat en tot el pas  encara que el seu poder no s estable, presentat en solitari va aconseguir el 5% dels vots, i en coalici amb altre partit de similars caracterstiques el 13%. Encara aix, el Front Nacional francs de Le Pen, s la punta de llana dels nacionaldemcrates francesos. Villiers es va presentar en les eleccions presidendencials de 2007 on va obtenir un 2,23% dels vots.


Enllaos externs.

 Web oficial;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155063" title="Faringitis" nonfiltered="2825" processed="2821" dbindex="62859">

La faringitis s la inflamaci difosa de la mucosa de la faringe, causada per la infecci o els efectes nocius dels factors irritants. Sol anara acompanyada sempre d amigdalitis, que s la inflamaci de les amgdales palatines, si s que no han estat extretes, per la qual cosa se sol parlar ms b de faringoamigdalitis. 

Tipus.
N hi ha dos tipus: faringoamigdalitis eritematosa i faringoamigdalitis pultcia.

Faringoamigdalitis eritematosa.
s la inflamaci causada per una infecci vrica. Molt freqentment apareix desprs d haver tengut rinitis o es donen al mateix temps, i tamb est causada per Adenovirus, Rinovirus, Coronavirus i els virus de la grip i Parainfluenza. La transmissi es dna fcilment a travs de les gotes de saliva en parlar o tossir. s autolimitant i es cura en 4 o 5 dies.

Les manifestacions de la faringoamigdalitis eritematosa sn:
 Inflamaci de la faringe amb envermelliment.
 Inflamaci de les amgdales, que en infants poden complicar la inflamaci i donen la caracterstica veu de nas.
 Mal de coll, amb irradiaci a l orella.
 Sequedat.
 Tos irritativa.
 Febre moderada.
 Postraci, sobretot en infants i altres grups especialment sensibles, afectats per altres malalties, gent gran, etc.

Faringoamigdalitis pultcia.
s la inflamaci que tamb inclou formaci de pus, en forma de puntejat blanc sobre la superfcie envermellida de la inflamaci. Est causada per sobreinfecci bacteriana per estreptococs beta-hemoltic, Steptococcus aureus, pneumococs i Haemophilus influenzae.

Les manifestacions de la faringoamigdalitis pultcia sn:
 Inflamaci i pus a la faringe i les amgdales.
 Mal de coll que pot dificultar la degluci.
 Febre alta.
 Cefalea.
 Postraci.
 Adenopaties submaxillars, en qu els ganglis submaxillars estan inflamats.

Vegeu tamb.
 Faringe;
 Amgdales;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155065" title="Guitarriu" nonfiltered="2826" processed="2822" dbindex="62860">


L'esglsia de Sant Andreu de Guitarriu s una esglsia romnica de comenament del segle XII que es troba prop del coll de Faja al terme municipal de Sales de Llierca, a l'Alta Garrotxa.

El topnim t una arrel germnica. Segons una hiptesi deriva de Witirici. Segons una altre de Guntirig.

L'esglsia s reduda, d'una sola nau de volta de can, amb un absis semicircular. T un campanar d'espadanya de doble obertura, sense campanes. La porta d'entrada est en la faana de migdia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155069" title="Caixa Manlleu" nonfiltered="2827" processed="2823" dbindex="62861">
La Caixa d'Estalvis Comarcal de Manlleu, ms coneguda per la seva marca comercial Caixa Manlleu, s una instituci financera sense nim de lucre, que s'acull al rgim de caixa d'estalvis. 

Aquesta caixa d'estalvis va ser fundada a Manlleu el 1896 per un grup d'industrials i pel bisbe Morgades. El seu nom original va ser Caixa d'Estalvis de Manlleu. 

El 1966 va canviar el seu nom per Caixa d'Estalvis Comarcal de Manlleu. Al principi la seva implantaci va estar limitada a la comarca de l'Osona, estenent-se a partir de 1974 per altres comarques catalanes.

En l'actualitat compta amb 100 sucursals, de les quals 42 es troben en la comarca d'Osona, la seva zona d'implantaci ms forta, 27 al Valls Oriental i la resta en altres comarques de la Catalunya Central i la regi de Barcelona. 

La seva seu social es troba a Manlleu i els seus serveis centrals dividits entre Manlleu i Vic.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155070" title="Golf de Sirte" nonfiltered="2828" processed="2824" dbindex="62862">

El golf de Sirte, tamb conegut com el golf de Sidra (en rab         , Khalij Surt), s un entrant de la mar Mediterrnia al litoral septentrional de Lbia, que s'estn des de Misratah a l'oest fins a Bengasi a l'est. La costa s principalment desrtica, amb presncia de pantans salats, i les aiges del golf sn les ms clides de tota la Mediterrnia. Un important recurs econmic s la pesca de tonyines i esponges. El port principal s la ciutat de Sirte o Surt, d'on surten moltes de les rutes de caravanes cap al desert del Shara. 

A l'poca clssica el golf fou conegut com la Gran Sirte (en llat Sirtis Maior; en grec        M     , Syrtis Megale), per diferenciar-lo de la Petita Sirte, l'actual golf de Gabs, a la costa de Tunsia. Donava nom a la regi Srtica, ms endavant coneguda com la Tripolitnia. El nom venia de la paraula dels nadius, Sert, que vol dir desert. 

El 22 de mar de 1942, durant el transcurs de la Segona Guerra Mundial, hi va tenir lloc una batalla naval entre les marines d'Itlia i del Regne Unit, amb prdues importants per a la Royal Navy britnica. La batalla fou coneguda com la Segona Batalla de Sirte.

L'estat libi, amb la declaraci del 19 d'octubre del 1973, justificada per motius histrics, ha reivindicat l'rea sencera del golf com a territori nacional, amb una lnia de base de 302 milles nutiques d'amplada que coincideix amb el parallel 32 30' (anomenada pel lder libi Muammar el Gaddafi la Lnia de la Mort), tot i que altres estats consideren que ha de prevaler l'estndard internacional del lmit territorial a 22,2 km (s a dir, 12 milles) de la costa. Aquesta disputa territorial ha provocat un parell d'incidents entre avions libis i nord-americans (el 1981 i el 1989).





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155071" title="Coll de Faja (Sales de Llierca)" nonfiltered="2829" processed="2825" dbindex="62863">


El coll de Faja o creu de Faja (dita aix per qu s'hi troba una post de fusta amb una creu al damunt) s una crulla de camins que es troba situada a la divisria de les conques del Llierca i del Borr, a 990 metres d'altitud, dins el terme municipal de Sales de Llierca.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155072" title="Joan Vilaseca i Segals" nonfiltered="2830" processed="2826" dbindex="62864">

Joan Vilaseca i Segals (, 4 de mar del 1904   11 de gener del 1996),  metge i historiador de temes Santa Coloma de Gramenet.

 Biografia .
Desprs dels quatre primers cursos de batxillerat a l'internat dels Escolapis de Terrassa, van passar a estudiar en un Institut de Barcelona. Va ser en aquesta poca que va comenar a rebre la influncia del moviment nacionalista i l'amistat de poetes i artistes, que l'influirien decisivament en el futur.

Comen a estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona, i a la facultat es relacion amb persones que tenien ganes de revitalitzar la vida cultural de Santa Coloma. Aix, al local de la Lliga Regionalista de Santa Coloma, va formar juntament amb el seu germ Manel i alguns amics com Ddac Miejimolle, Miquel Saladrigues i Josep Maria Serra, una agrupaci de joventut. Aquest grup va comenar a organitzar conferncies, audicions i ballades de sardanes, a ms d'editar els peridics La veu del Casal i El Brollador. L'any 1928 acaba els seus estudis de medicina a l'Hospital Clnic i Provincial de Barcelona. Es va treure el ttol de tisileg a Madrid, flexoterpia a Sant Sebasti i octozonoterpia a Li (Frana), per passar a exercir la medicina interna i general a Santa Coloma de Gramenet, on treball gaireb cinquanta anys, des de 1928 al 1976.

L'any 1932 es casa amb na Montserrat Giralt, filla de Joaquim Giralt i Verdaguer, destacat membre de la lliga Regionalista i del consistori barcelon. Fruit d'aquest matrimoni foren sis fills i disset nets.

 Activitat ciutadana .
Presid la Creu Roja local (1968 i 1978) i tamb la Corporaci mdica local i el seu nom i activitat es va fer present en moltes corporacions culturals, especialment en el C.E. Puig Castellar, d'on fou vice-president, i en tasques del Congrs de Cultura Catalana. A ms, va ser soci de nombroses entitats culturals, esportives o poltiques, entre les quals destaquen l'Orfe Catal, la Cooperativa La Colmena, Foc Nou, Els coloristes (membre fundador), Amics de la sardana, el Futbol Club Barcelona   tenia la medalla d'argent de fidelitat al club -, el futbol Club Gramenet, l'Acadmia de Cincies Mdiques i Convergncia Democrtica.

La gran afici de la seva vida fou per la histria, sobretot la de la seva ciutat, i durant les seves hores lliures es dedicava a la recerca de documents i papers que en parlessin. L'any 1979 va trobar un capitell romnic del segle X que est exposat actualment a l'esglsia de Sant Josep Oriol. Va publicar nombrosssims treballs sobre histria antiga local, en tots els peridics i revistes del poble. Com a gran afici de la seva tercera edat va publicar diversos llibres com Llibre de Jaume Galobardes (1973) i Histria de Santa Coloma de Gramenet durant el segle XIX (1980) en edicions catalana i posteriorment castellana.  Als 80 anys treia la Histria  General de Santa Coloma (1985) i, al 1987  va publicar Biografies, mites, personatges i gent notable a Santa Coloma de Gramenet. A ms a ms , ha deixat indits els treballs Histria de Santa Coloma de Gramenet de 1900 a 1937, comentaris histrics i anecdotari i La meva vida i altres histries. Va morir l'onze de gener de 1996 als 91 anys.

El doctor Vilaseca ha estat una de les personalitats ms destacades de Santa Coloma de Gramenet, com podem llegir en les contraportades dels seus llibres i en diferents articles apareguts a la premsa . Actualment un dels centres d'assistncia primria de la poblaci porta el seu nom, com a reconeixement a la seva aportaci a la recerca de la histria de la poblaci i a la seva contribuci i participaci en l'mbit cultural local.


 Notes .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155074" title="Thika" nonfiltered="2831" processed="2827" dbindex="62865">
Thika s una ciutat situada en la Provncia Central de Kenya , en la carretera A2 Nord-oest de Nairobi, i a la vora del riu Thika. En l'es troben les cascades de Chania i de Thika. T una poblaci de 102.255 habitants (2006).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155078" title="Gavatxut valenci" nonfiltered="2832" processed="2828" dbindex="62866">
El Gavatxut valenci s un tipus de colom que es va comenar a criar per al vol i caa en diferents localitats valencianes cap a principis de dels anys 80 . Desprs de la formaci, en 1980, del club de coloms de raa del Pas Valenci, que abasta als criadors i aficionats als coloms gavatxuts de raa, comencen les primeres iniciatives per a estandarditzar, i amb aix la selecci del colom valenci.

Es tracta d'un colom de grandria mitjana, amb un pes que oscilla entre els 400 grams. Silueta d'aparena triangular, lleugerament allargada (25-27 cm.) vista des de tots els plnols menys el frontal. Agressiu amb els possibles coloms competidors. Molt territorial, posseeix instint de conservaci, no anant a colomers aliens o llocs sospitosos.

T el cap en forma d'ametla, com una ellipse, i el coll amb una grandria mitja, d'aspecte ample i amb lluentor fins a quasi el cap. El seu pic no s llarg ni gros, quasi recte, lleugerament corb amb la mateixa lnia que el cap, el color s variat i va des del color os fins al negre pissarra. El seus ulls sn de color color roig ataronjat fort.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155079" title="Puig de Bassegoda" nonfiltered="2833" processed="2829" dbindex="62867">

El Puig de Bassegoda s un cim situat entre els municipis de Montagut a la comarca de la Garrotxa i el d'Albany a la de l'Alt Empord, amb 1.373,7 metres d'altitud.
La seva caracterstica forma punxeguda, la seva alada i el fet d'estar allat dels altres cims ms propers el fan facilment identificable.

Als peus del puig de Bassegoda per la seva vessant sud-oriental hi neix el riu Borr, afluent del Fluvi.

Hi ha una placa commemorativa on es recorda que Mari Vayreda hi va situar el comenament de la Punyalada.

Dalt del Puig de Bassegoda, com posat exprs per a confort de l'excursionista afadigat, hi ha un canap de blanssima herba i slid respatller de pedra, on algun temps jo m'hi asseia sovint, contemplant sempre amb el mateix inters el grandis panorama que s'estenia a mos peus.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155082" title="Capa de presentaci" nonfiltered="2834" processed="2830" dbindex="62868">


La capa de presentaci s el sis nivell del model de capes OSI. Respon a peticions de servei de la capa d'aplicaci i obt els serveis de la capa de sessi.

La capa de presentaci s responsable del lliurament i formataci d'informaci abans d arribar a la capa d'aplicaci per a un posterior processament o per ser mostrada a l usuari. Estalvia a la capa d'aplicaci la preocupaci sobre possibles diferncies sintctiques en la representaci de dades entre els sistemes d'usuari final. En moltes aplicacions i protocols, per, no es fa cap distinci entre les capes de presentaci i aplicaci. Per exemple, HTTP, generalment considerat com a protocol de capa d'aplicaci, implementa funcionalitats prpies de la capa de presentaci, com l'habilitat per identificar la codificaci de carcters (charset encoding) per tal d aplicar la conversi adient.

A diferncia de les capes inferiors, la capa de presentaci s la primera on el sistema es comena a preocupar sobre qu s est enviant a un nivell ms enll d'un grapat ordenat d uns i zeros. La capa de presentaci s encarrega de la preservaci del significat de la informaci transportada. Aquesta capa tracta doncs amb els problemes relacionats amb la representaci de les dades transmeses, incloent els aspectes de conversi, xifrat y compressi.

Per tant, podem resumir definint a aquesta capa com l'encarregada de gestionar les estructures de dades abstractes i realitzar les conversions de representaci necessries per a la correcta interpretaci d'aquestes. Cada ordinador pot tenir la seva prpia forma de representaci interna de les dades. Aquestes dades, sovint prenen la forma d'estructures de dades complexes. La capa de presentaci codifica les dades estructurades del format intern utilitzat a la mquina transmissora, a un flux de bits adequat per a la transmissi i, desprs, descodificar-los per representar-los en el format de l'extrem destinatari.

Exemples.
AFP, Apple Filing Protocol;
GIF, GIF;
ICA  Citrix Systems Core Protocol ;
JPEG, Joint Photographic Experts Group;
LPP, Lightweight Presentation Protocol;
NCP, NetWare Core Protocol;
NDR, Network Data Representation;
PNG, Portable Network Graphics;
TIFF, Tagged Image File Format;
XDR, eXternal Data Representation;
X.25 PAD, Packet Assembler/Disassembler Protocol;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155083" title="Els ballas" nonfiltered="2835" processed="2831" dbindex="62869">
Els Ballas sn una organitzaci de ficci que formen un clan protagonistes del joc GTA San Andreas. 

 Rol.

El seu rol s el membres d'una organitzaci criminal que controla bastants barris a ms de tenir fora recursos humans i d'armament. El seu lloc d'actuaci s nicament a Los Santos. En diferents misions, el protagonista principal del joc haur tindr com a enemics els membres d'aquesta banda. 

El seu color s el lila.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155088" title="Trceps braquial" nonfiltered="2836" processed="2832" dbindex="62870">

En anatomia humana, el mscul trceps braquial s un mscul de tres caps que es localitza a la part posterior del bra.

El mscul trceps braquial sovint se sol anomenar simplement trceps. Malgrat aix, el terme trceps, que en llat significa "tres caps", en realitat s un terme bastant ample que inclou els msculs amb tres caps.

Origen i inserci.
Els tres caps tenen els segents noms i insercions:
 Cap llarg. S'origina al tubercle infraglenoide de l'escpula.
Cap lateral. S'origina a la part posterior del cos de l'hmer, lateral i superiorment al solc radial.
Cap medial. S'origina a la part posterior del cos de l'hmer, medial i inferiorment al solc radial.

Les fibres dels tres caps convergeixen en un tend com que s'inserta a l'apfisi coracoide del cbit. El trceps s considerat un mscul extensor, antagonista del bceps, que s un mscul flexor.

Referncies.
 ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155089" title="Capa de sessi" nonfiltered="2837" processed="2833" dbindex="62871">


La capa de sessi s el cinqu nivell del model de capes OSI. Respon a peticions de servei de la capa de presentaci i obt els serveis de la capa de transport.

Aquesta capa ofereix diversos serveis que sn crucials per a la comunicaci, com sn:
 Control de la sessi a establir entre l'emissor i el receptor (establiment, utilitzaci i alliberament).
 Control de la concurrncia (que dues comunicacions a la mateixa operaci crtica no s'efectun alhora).
 Mantenir punts de verificaci (checkpoints), que serveixen per a que, davant d'una interrupci de la transmissi per qualsevol causa, aquesta es pugui reprendre des de l'ltim punt de verificaci en comptes de repetir-la des del principi.

A diferncia del que ocorre amb els protocols d'aplicaci del conjunt TCP/IP, que interactuen directament amb els protocols de la capa de transport (UDP i TCP), en el model de referncia OSI ho fan a travs de les entitats de protocol associades a dues capes intermdies: sessi i presentaci.

Les primitives que se li proporcionen a la capa de presentaci, per a l'establiment, utilitzaci i alliberament de sessions, sn molt semblants a les proporcionades per la capa de transport a la capa de sessi. En molts casos, l'entitat de sessi es limita a invocar la primitiva de transport equivalent, com a resposta a una petici de primitiva de sessi. De totes formes, i malgrat aquestes similituds, existeixen importants diferncies entre l'intercanvi de dades de sessi i l'intercanvi de dades de transport. Per exemple, les connexions de transport produeixen un alliberament brusc i poden portar com a resultat la prdua de les dades encra en trnsit. Les sessions en canvi, s'acaben amb un alliberament ordenat en el qual les dades no s'arriben a perdre.

En conclusi, aquesta capa s la que s'encarrega de mantenir l'enlla entre els dos computadors transmetent dades.

 Exemples .
ADSP, AppleTalk Data Stream Protocol;
ASP, AppleTalk Session Protocol;
H.245, Call Control Protocol for Multimedia Communication;
iSNS, Internet Storage Name Service;
L2F, Layer 2 Forwarding Protocol;
L2TP, Layer 2 Tunneling Protocol;
NetBIOS, Network Basic Input Output System;
PAP, Printer Access Protocol;
PPTP, Point-to-Point Tunneling Protocol;
RPC, Remote Procedure Call Protocol;
RTP, Real Time Protocol;
RTCP, Real-time Transport Control Protocol;
SMPP, Short Message Peer-to-Peer;
SCP, Secure Copy Protocol;
SSH, Secure Shell;
ZIP, Zone Information Protocol;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155090" title="Nintendogs" nonfiltered="2838" processed="2834" dbindex="62872">
Nintendogs s un videojoc per a la consola porttil Nintendo DS. En ell, el jugador ha d'ensinistrar, cuidar i educar un gos. 

Existeixen diferents versIons del joc, on varia la raa del gos a cuidar:
 Nintendogs "Labrador & friends".
 Nintendogs "Chiuaua & friends".
 Nintendogs "Teckel & friends".
 Nintendogs "Dalmata & friends".

El joc permet jugar amb fins a tres gossos simultniament, i el jugador ha de cuidar el gos o els gossos; l'ha de dutxar, l'ha de dur a passejar, ha de recollir els seus excrements quan defeca, etc... per a millorar la puntuaci en el joc. Quan el jugador passegi virtualment el gos, pot trobar-se amb d'altres gossos, amb regals, etc... 

Enllaos externs.
 Web oficial ;






















El joc de la nintendo ds, s una bona manera per als pares, de no haber de preocuparse ms sobre queixes coom "vull un gos,papi" o "perque tothom t un gos menys , jo?" es clar, que com tots els jocs, al final els nens, els aburreixen. B no tots. El joc porta incorporat una opci anomenada "Modo guau", que permet conectar amb altres jugadors inalambricament i quan et creues amb un gos d'una altra perrsona, i tu no tens aquella raa et queda desbloquejada automaticament.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155091" title="Bceps" nonfiltered="2839" processed="2835" dbindex="62873">

Un bceps s un tipus de mscul que t dos orgens i una inserci.

Hi ha dos msculs que tenen especificada aquesta propietat en el seu nom, el bceps braquial que es troba en el bra i el bceps crural, que es troba en la cuixa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155092" title="Glicoprotena" nonfiltered="2840" processed="2836" dbindex="62874">
Una glicoprotena s una biomolcula formada per una protena i un carbohidrat. El carbohidrat pot ser afegit a la protena durant o desprs de la traducci. En funci del lloc on s'uneixi el carbohidrat tindrem una N-glicosilaci, si la uni t lloc en un residu asparagina o b, una O-glicosilaci, si aquesta t lloc en una hidroxilisina, hidroxiprolina, serina o treonina.

Entre els monosacrids ms freqents en eukarya podem trobar la glucosa, l'N-acetilglucosamina, la galactosa, l'N-acetilgalactosamina, la mannosa, entre d'altres. El sucre pot influir en l'estabilitat de la protena i en la uni a i de diferents substrats.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155093" title="Trceps" nonfiltered="2841" processed="2837" dbindex="62875">

Anatomia:
Mscul del bra: Trceps braquial.
Mscul de la cama: Trceps sural.
Tipus de mscul que t tres orgens i una inserci: Mscul trceps.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155101" title="Esla" nonfiltered="2842" processed="2838" dbindex="62876">
L'Esla s un riu de la provncia de Lle, en el nord-oest d'Espanya. s un afluent del Duero que neix a la Serralada Cantbrica i t 285 km de recorregut, creuant de nord a sud les provncies de Lle i Zamora. s l'afluent ms cabals del Duero, de manera que quan desmboca en aquest, duu ms cabal que el propi Duero (d'aqu el tradicional dit "el Esla duu l'aigua i el Duero la fama").
Sobre el naixement de l'Esla es diu que neix en Sant Glorio, Pandetrave i Arcenorio. Uns altres diuen que neix en el Port de Tarna, en la vall de Burn. 
Aquest riu era l'Astura dels romans, dels quals els antics asturs van prendre el nom (els asturs, ancestres dels asturians i lleonesos d'avui poblaven ambds costats de la Serralada Cantbrica). 

Els seus principals afluents sn: 
El Bernesga;
El Cea;
L'rbigo;
El Porma;
El Tera;
L'Aliste;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155102" title="Cendra volcnica" nonfiltered="2843" processed="2839" dbindex="62877">
La cendra volcnica s una composici de partcules de roca i mineral molt fines (de menys de 2 millmetres de dimetre) ejectades per un vent volcnic. La cendra es genera a partir de la roca quartejada i separada en partcules diminutes durant un episodi d'activitat volcnica explosiva. La naturalesa normalment violenta d'una erupci, incloent dolls de vapor d'aigua (erupci fretica), produex com resultat una gran quantitat de magma i roca slida que envolta el vent volcnic, tornejant les partcules fins a reduir-les a la grandria de grans de sorra. 

La ploma que es veu sovint sobre un volc en erupci est composta principalment de cendres i vapor. L'ejecci de grans quantitats de cendra provoca un con de cendres. L'acumulaci de cendres tendeix a cimentar-se fins a formar capes d'una roca anomenada toba volcnica. Les partcules ms fines poden ser arrossegades pel vent al llarg de molts quilmetres, que donen al paisatge un aspecte "polsegs" al dipositar-se. El terme piroclaste es refereix a qualsevol material volcnic slid llanat a l'aire durant una erupci. Si s'ejecta magma lquid en forma d'aerosol, les partcules se solidifiquen en l'aire formant petits fragments de vidre volcnic.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155103" title="rbigo" nonfiltered="2844" processed="2840" dbindex="62878">
L'rbigo s un riu de les provncies de Lle i Zamora (Castella i Lle), que neix de la uni del riu Lluna, procedent de la Serra de les Grajos i el riu Omaa, procedent dels Montes de Len, al municipi de Llamas de la Ribera.

Discorre de nord a sud per la provncia de Lle i cedeix les seves aiges al riu Esla per sota de Benavente. 
L'origen del seu nom s un enigma sense definir. rbigo, etimolgicament significa dos rius (de la veu Ibera "Ur-bikoa"), mentre que existeix una teoria per la qual, l'avui anomenat riu Luna hagu de ser el veritable naixement del rbigo. Fins a hagueren de ser el mateix riu, per es conta que en temps del Comte Luna, va manar canviar el nom del curs fluvial i posar-li el seu a les aiges que es trobaven dintre del seu comtat. 

Afluents de l'rbigo: 
El Duerna ;
El Borni;
El Jamuz;
L'Eria;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155105" title="Manuel Bern Garca" nonfiltered="2845" processed="2841" dbindex="62879">
Manuel Bern Garca (Albatera, 22 d'agost del 1915), compositor i director d'orquestra.

 Biografia .
S'inici a la msica en els rengles de la banda de msica Unin Musical La Aurora d'Albatera. Posteriorment, estudi direcci d'orquestra, composici i teoria de la msica; un dels seus professors fou Romn de San Jos, autor del Turuta, la msica del carnaval vilanov . El novembre del 1947 esdevingu Tinent-Director de la banda del regiment d'infanteria Sevilla nm. 40, de Cartagena, crrec que conservaria fins al 1954. Simultniament, fou director de la banda de la Societat Musical La Aliana de Mutxamel (1946-1947) i de l'Orquesta Sinfnica de Cartagena en el perode 1949-1951. Posteriorment dirigiria la banda del Vaixell-Escola Juan Sebastin Elcano, seria capit i primer director de la banda del Ter Duque de Alba de la Legi, a Ceuta, dirigiria l'Orquesta Sinfnica de Ceuta, la banda de msica de l'Agrupaci d'Infanteria San Quintin de Valladolid, l'Orquesta Sinfnica Vallisoletana i l'Orquesta Clsica de Valladolid. Acab la seva carrera militar amb el crrec de comandant en Cap de la Secci de Msica i Bandes del Ministeri de l'Exrcit.

Ha estat director convidat de gran nombre de formacions, com les bandes de la Uni Musical de Llria, del Centre Artstic Musical de Btera, la Municipal de Madrid, i l'Orquestra Simfnica de Baden-Baden. Va ser co-fundador del concurs de nadales de l'IES Las Espeetas d'Oriola, i n'ha estat membre del jurat des d'aleshores (dotzena edici, 2006). Tamb ha presidit el Concurso Nacional de Marchas Procesionales Ciudad de Orihuela.

La seva producci com a compositor ha tocat diversos registres: ballables en els anys 60, havaneres, Marxes de Setmana Santa i de Moros i cristians, pas-dobles i msica militar per a banda.

Albatera li conced la Medalla d'Or del poble el 1979 ), li dedic un carrer i l'Escola de msica del poble , i el va fer Confrare d'Honor de la Setmana Santa d'Albatera (2004). Altres distincions que ha rebut sn la Creu de Primera Classe del Mrit Militar, Creu Blanca d'frica, i la Placa, Encomanda i Creu de la Reial i Militar Orde de "San Hermenegildo". s Membre d'Honor de l'Institut d'Estudis Alacantins.

 Obres .
 A un pjaro muerto, poema simfnic per a arpa i veu;
 Alegre juventud (1974), can amb lletra de Felisa Merchn;
 Amigo ngel;
 As canto yo (1970), can amb lletra de Francisco Almagro;
 Azogue (1954), sarsuela;
 Bagatelas;
 Bodas de plata;
 Cabo Roig, barcarola;
 Cuarteto para clarinetes;
 Cuarteto para metal;
 En busca de la verdad (1973), lletra de F.Merchn;
 En el molino;
 Estructure en Zarda;
 Federacin 1968-1993;
 Las gestas legionarias, poema simfnic;
 Ha llegado el Beln;
 Himno a la Armengola, amb lletra de Joaqun Ms Nieves;
 Himno al Orihuela C.F.;
 Himno al pueblo de San Isidro;
 Himno de Albatera (1982) ;
 Himno de la ciudad de Valladolid;
 Himno-Marcha a S.S. Juan Pablo II (1995) ;
 Himno-Marcha de la Hermandad Legionaria;
 Himno oficial de los Ingenieros Industriales de Alicante;
 Himno oficial de Sanidad Militar;
 Improntu;
 Intentos para quinteto de viento;
 Lo has de saber: slow (1960), amb lletra de C.Lucas;
 Lucentum (1998);
 Marcha paracaidista;
 Misa a Santiago Apstol;
 Misa legionaria (1970);
 El Miserere, poema simfnica per a orquestra i cor, inspirat en la legenda de Gustavo Adolfo Bcquer;
 Molinera a tu molino: fox-swing (1964), lletra de M.Bern;
 Mujeres (1961), pas-doble amb lletra de M.Bern;
 Nio Divino;
 Nostalgia, per a trompa i piano;
 El novio de la muerte;
 Oda a San Pascual, per a veu i orgue;
 Ojito al ballet!: bolero (1960), lletra de i msica de Mabegar;
 Periodista Hiplito;
 Polka-divertimento para trompetas;
 Qu guapas son!: fox (1965), amb lletra de P.Snchez;
 Relevo;
 Rquiem;
 Rond capricho;
 Sabor a caf (1970), mambo amb lletra de Luis Palomar;
 Sexteto para saxofones;
 Suite de concierto;
 Temblando estaba de fro;
 El torero ms valiente, sobre un poema de Miguel Hernndez;
 Tres piezas breves, per a quintet de vent metall;
 Tres preludios alicantinos, obertura;
 Valenciana ca (1964);

 Per a banda .
 Abencerrajes (1946), marxa mora;
 Caballeros del rey Fernando (2001), marxa cristiana;
 Fin de milenio (1999), obertura;
 Homenaje a Miguel Hernndez, poema simfnic;
 Imgenes (1974), suite dedicada a Francisco Salzillo, Premi Maestro Villa. En quatre parts: El ngel, La Dolorosa, Los Azotes, San Juan;
 Mironianas. Obra d'interpretaci obligada en la secci 3a. del Concurs Internacional de Bandes de Msica "Ciutat de Valncia" del 1992;
 Moros Aljau, marxa mora;
 Ro abajo: poema sinfnico auroro Obra d'interpretaci obligatria a la secci primera del XXXI Certamen Provincial de Bandes de Msica, del 2002;
 Sinfona primaveral;
 Suite sinfnica, premi de composici Maestro Serrano. Obra d'interpretaci obligada en la secci especial A del Concurs Internacional de Bandes de Msica "Ciutat de Valncia" del 1983;
 Tres grandes amores. Comprn: La familia, El mar, Mi Albatera;

 Pas-dobles: Albatera (1942), Albatereando (2002, amb lletra de Mara Pilar Puente Rego), Daniel l'Orxater (Msica i partitura), Espaoleando, Jos Marn Guerrero (2003), Malagueas y verdiales, Manolo Pin, Manuel Cascales, Mutxamel (1946);

 Marxes de process: Amor de los amores (1980), El Buen Maestro (1946, dedicada al seu pare), Cristo del Amor (1980) , Nuestra Seora de los ngeles, La oracin en el huerto (1947, de gran complexitat; posteriorment el mateix compositor va fer una altra composici amb el mateix ttol), Procesin del Sepulcro (1996), La Santa Cena (1994);

 Per a cor .
 Aquel instante (1976), havanera per a cor amb lletra de Ricardo Fernndez de Latorre. Primer premi del XXII Certamen nacional de Havaneras de Torrevieja;
 Ecclesiam, per a cor;
 Eres de la Sal, havanera per a cor amb lletra d'Enrique Muoz i Jos Bern Quinto;
 xodo y renacer (1993), per a cor i banda;
 Homenaje a Gins Prez (2002), per a cor, amb lletra de Mara Teresa Pertusa;
 La playa, havanera per a cor (Partitura i Arxius MIDI);

 Arxius de veu .
 El Buen Maestro per la banda de msica Villa de Fuente lamo
 Cristo del amor, per la Banda de Msica de Sevilla
 Himno de Albatera

 Bibliografia .
 Mara Consuelo Giner Tormo, Mara Teresa Pertusa Rodrguez Manuel Bern Garca, vida y obra Albatera: Ayuntamiento de Albatera, 2002 (2a. edici, 2003);

 Enllaos .
 Resum biogrfic ;
 Marxes de Setmana Santa ;
 Biografia ;
 Biografia i llista d'obres ;

 Notes .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155106" title="Vera" nonfiltered="2846" processed="2842" dbindex="62880">

Vera s un municipi de la provncia d'Almeria. L'any 2006 comptava amb 11.159 habitants. La seva extensi superficial s de 58 km i t una densitat de 192,4 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 15' N, 1 52' O. Es troba situada a una altitud de 95 metres i a 92 quilmetres de la capital de provncia, Almeria. 

 Geografia .
Aquesta localitat ofereix set quilmetres de platja (la de Port Rei i El Playazo) amb caracterstiques niques en el litoral mediterrani, internacionalment reconegudes amb banderes blaves per la qualitat i puresa de les seves aiges i la cura entorn que les envolta. Prop de la costa tamb es troba la Llacuna de Port Rei, declarada recentment reserva natural.

 Demografia .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155113" title="Aglyptodactylus" nonfiltered="2847" processed="2843" dbindex="62881">

Aglyptodactylus s un gnere de granota de la famlia Mantellidae. Aquestes granotes sn endmiques de Madagascar.

Espcies.
 Aglyptodactylus laticeps Glaw, Vences & Bhme, 1998.
 Aglyptodactylus madagascariensis (Dumril, 1853).
 Aglyptodactylus securifer Glaw, Vences & Bhme, 1998.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155116" title="Chiromantis" nonfiltered="2848" processed="2844" dbindex="62882">

Chiromantis s un gnere de granota de la famlia Rhacophoridae. Aquestes granotes habiten als trpics d'frica.

Espcies.

 Chiromantis kelleri (Boettger, 1893).
 Chiromantis petersii (Boulenger, 1882).
 Chiromantis rufescens (Gnther, 1869).
 Chiromantis xerampelina (Peters, 1854).

Referncies.

 El gnere Chiromantis a l'IUCN. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155118" title="Hemiphractus" nonfiltered="2849" processed="2845" dbindex="62883">

Hemiphractus s un gnere de granota arborcola. 

Espcies.

 Hemiphractus bubalus (Jimnez de la Espada, 1871).
 Hemiphractus fasciatus Peters, 1862.
 Hemiphractus helioi Sheil & Mendelson, 2001.
 Hemiphractus johnsoni (Noble, 1917).
 Hemiphractus proboscideus (Jimnez de la Espada, 1871).
 Hemiphractus scutatus (Spix, 1824).

Referncies.

 El gnere Hemiphractus a l'IUCN. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155120" title="Pi roig" nonfiltered="2850" processed="2846" dbindex="62884">

El pi roig (Pinus sylvestris) s un arbre de 20 a 40 m d'altura. T el tronc recte i prim, i de vegades nuds i recargolat, la copa allargada i ampla, i amb forma de para-sol. T l'escora esquerdada de color vermell metllic. T les agulles agrupades de dos en dos, de color verd blavs, recargolades. Fan de 3 a 7 mm de longitud. El pi roig t les pinyes de color fosc groguenc de 3 a 6 cm de llarg i de 2 a 3,5 de gruix.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155121" title="Poblat ibric de Ca n'Oliver" nonfiltered="2851" processed="2847" dbindex="62885">
El poblat ibric de Ca n'Oliver s un poblat ibric de grans dimensions que es troba a la serra de Collserola, al territori antigament conegut com Laietnia i, actualment, dins del terme municipal de Cerdanyola del Valls, al barri de Montflorit. Es tracta d'un jaciment arqueolgic que va estar habitat entre el segle VI fins al 50 aC i ms endavant, a l'edat mitjana.

Histria.
El poblat est situat de manera estratgica sobre un tur, com la majoria dels poblats laietans ibrics des d'on les famlies de posici social ms elevada podien controlar mpliament el territori, format per camps de conreu, dividits en terrasses per adaptar-se al terreny, i petits nuclis agrcoles. Des del tur s'observa tota la plana del Valls.

El poblat fou habitat durant tota l'poca dels ibers. Inicialment era noms un cmul arrenglerat de cases senzilles construdes dins d'un gran retall. Durant l'poca de l'ibric ple, es van engrandir i diversificar els habitatges, i va viure el seu moment d'esplendor quan es va construir un gran accs, un fossat i un camp de sitges amb l'objectiu de emmagatzemar els excedents de la producci agrcola, que posteriorment es comercialitzaven amb d'altres pobles mediterranis. 

El poblat va ser destrut a finals del segle III aC o principis del II aC, a causa de la Segona Guerra Pnica (218-206 aC), per es va reconstruir durant l'ibric final. Anys ms tard, amb l'arribada de la nova organitzaci territorial imposada pels Romans, els ibers van abandonar el poblat definitivament.

Durant els segles IX i X, en l'poca alt medieval, el poblat va ser habitat de nou, aprofitant algunes cosntruccions i sitges dels ibers. Es creu que podria haver format part de la xarxa defensiva de la zona. En un document del 998 del cartulari del monestir de Sant Cugat reb el nom de Castello.

Excavacions i musetzaci.

Es t constncia de l'existncia del poblat ibric des de 1919. Les excavacions van comenar el 1954, per es van abandonar durant els anys 60. Els treballs es van continuar a partir de 1986 a crrec del Collectiu de Recerques Arqueolgiques de Cerdanyola i ms endavant per empleats del Servei de Patrimoni de l'ajuntament local. 

El novembre de 1999 s'inaugur la primera fase musetzada. Des de llavors, anualment es musetzen les troballes restaurades durant l'any anterior. Actualment es poden observar els carrers ben definits, aix com cases i d'altres restes, musetzades i accessibles al pblic.

S'est construint un museu a l'antiga pedrera del poblat on es mostrar ms ampliament el gran volm d'objectes recuperats durant les excavacions, integrant el poblat dins la Ruta dels Ibers, un projecte de turisme cultural del Museu d Arqueologia de Catalunya amb l objectiu de difondre la cultura ibrica a Catalunya. 
Mentres el museu no s inaugurat, es poden veure molts dels objectes recuperats al Museu de Ca n'Ortad.

Parts representatives del Poblat.

Hi han diferents parts identificades prou representatives del que va ser la vida en aquest poblat:
 El fossat;
 El Camp de Sitges;
 L'entrada Monumental;
 El carrer principal;
 La Casa de l'ibric final;
 Els Habitatges superposats;
 La Casa de l'ibric ple;
 L'habitaci de l'ibric antic;

Els ibers a Cerdanyola del Valls.

Tamb s'han trobat restes dels ibers a altres punts del territori de Cerdanyola, com a Can Xercavins,  sitges a Bellaterra o un jaciment ibero-rom a la Facultat de Medicina de la UAB.

Referncies.




 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155124" title="Atrat" nonfiltered="2852" processed="2848" dbindex="62886">
Atrat fou una famlia de la gens Semprnia de Roma. Els Atrat (Atratini) foren patricis i es van distingir al comenament de la Repblica, per desprs van patir un eclipsi entre el 380 aC i el 34 aC en que cap membre es esmentat.

Els seus membres ms destacats foren:
Aule Semproni Atrat, magistrat rom. ;
Aule Semproni Atrat el jove, trib consular ;
Lluci Semproni Atrat, cnsol de Roma.
Aule Semproni Atrat, trib amb poder consular.
Gai Semproni Atrat, cnsol de Roma.
Aule Semproni Atrat  (Aulus Sempronius Atratinus) fou Magister Equitum sota el dictador Tit Quint Cincinnat el 380 aC. ;
Lluci Semproni Atrat, cnsol de Roma el 34 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155125" title="Kalevala" nonfiltered="2853" processed="2849" dbindex="62887">
El Kalevala s un poema pic de l'era romntica escrit pel filleg Elias Lnnrot a partir de de la tradici popular finesa i careliana al segle XIX. Es considera l'pica nacional de Finlndia i una de les obres literries ms importants escrites en aquesta llengua, a ms de ser altament admirada tamb pels parlants d'altres llenges ugrofineses dels pasos Bltics i Rssia. Es pot atorgar a l'obra el mrit de, com a mnim parcialment, inspirar el desvetllament nacional del pas que finalment es va tradur polticament com la declaraci d'independncia finesa de Rssia el 1917.

El ttol pot ser interpretat com les terres de Kaleva (-la/-l s el sufixe fins que indica lloc). L'pica consta de 22.795 versos, dividits en 5 cants, o runo en fins.

 Traduccions al catal .
 El Kalevala, per Ramon Garriga i Marqus, i Pirkko-Merja Lounavaara. Traducci directa del fins, en vers. Columna, 1997. ISBN 84-8300-376-7;

Vegeu tamb.

Elias Lnnrot;
Literatura romntica;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155129" title="Sant Andreu de Baltarga" nonfiltered="2854" processed="2850" dbindex="62888">
L'esglsia de Sant Andreu de Baltarga, es troba a la poblaci de Baltarga dins la comarca de la Baixa Cerdanya. 

La seva consagraci la va portar a terme el bisbe d'Urgell Ingobert el 30 d'octubre de l'any 891, essent la seva possessi un domini disputat entre l'abadia de Cuix i els comtes de Cerdanya. El dia de la consagraci hi foren presents l'ardiaca Eufredari i altres clergues. L'esglsia va ser dotada amb unes vinyes i amb un camp del comte Guifr I que marcava els lmits d'un empriu.

L'edifici.
L'original del segle XI, va tenir unes grans reformes que la van transformar durant el segle XVIII. 

T una sola nau coberta amb una volta de can de mig punt i un absis semicircular. Dins el primer tram de la nau, a l'absis i en els arcs pre-absidials, estaven decorats amb pintures murals, a l'esglsia, en l'arc toral es conserven alguns vestigis. 

Al Museu Dioces d'Urgell, es poden veure una Verge en majestat, les figures de Can i Abel i un Agnus Dei envoltat d'ngels. 

Al Museu Nacional d'Art de Catalunya, de Barcelona, es conserva una taula del frontal de l'altar romnic.
Vegeu tamb.
Art romnic de la Baixa Cerdanya;

Enllaos externs.
MNAC Frontal d'altar de Baltarga;
Bibliografia.
Pladevall, Antoni (2001), Guies Catalunya Romnica,La Cerdanya, Barcelona, Prtic. ISBN84 7306-691-X;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155130" title="Serraperera" nonfiltered="2855" processed="2851" dbindex="62889">
Serraparera s un barri de Cerdanyola del Valls, que es va comenar a urbanitzar els anys 40, responent a les primeres arribades d'immigrants a la ciutat.

Les primeres cases es van realitzar seguint el model de l'autoconstrucci i amb el temps es van crear illes de cases unifamiliars.

 
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155131" title="Aule Semproni Atrat" nonfiltered="2856" processed="2852" dbindex="62890">
Aule Semproni Atrat (Aulus Sempronius Atratinus) fou un magistrat rom. Tenia la direcci de Roma quan es va lliurar la batalla del llac Regillus que es situa generalment el 498 aC (entre el 498 aC i el 496 aC segons les fonts). Fou cnsol el 497 aC i altre cop cnsol el 491 aC, quan va haver de buscar gra per al poble. El 487 aC fou encarregat altre cop de la direcci de la ciutat mentre es lliurava la guerra contra els hrnics i els volscs. Fou tamb interrex el 482 aC.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155132" title="Aule Semproni Atrat el jove" nonfiltered="2857" processed="2853" dbindex="62891">
Aule Semproni Atrat el jove (Aulus Sempronius Atratinus junior), fill del cnsol Aule Semproni Atrat. Fou trib consular el 444 aC, el primer que va exercir el crrec que es va instituir aquell any. A causa d'un error en els auspicis va haver de renunciar junt amb el seu collega, i es van nomenar dos cnsols, un d'ells Lluci Semproni Atrat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155134" title="Luci Semproni Atrat" nonfiltered="2858" processed="2854" dbindex="62893">
Luci Semproni Atrat (Lucius Sempronius Atratinus), fou germ de Aule Semproni Atrat el jove. Fou cnsol el 444 aC i censor el 443 aC juntament amb Luci Papiri Mugill I (foren els dos primers que van exercir aquest crrec).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155135" title="Aule Semproni Atrat (trib)" nonfiltered="2859" processed="2855" dbindex="62894">
Aule Semproni Atrat (Aulus Sempronius Atratinus) fou fill de Lluci Semproni Atrat. Fou trib amb poder consular tres vegades, el 425 aC, 420 aC i 416 aC.

 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155136" title="Gai Semproni Atrat" nonfiltered="2860" processed="2856" dbindex="62895">
Gai Semproni Atrat (Caius Sempronius Atratinus) fou fill d'Aule Semproni Atrat el jove. Fou cnsol el 423 aC i va dirigir la guerra contra els volscs. Degut a la seva negligncia l'exrcit rom gaireb fou desfet i es va salvar noms mercs a l'actuaci de Sext Tempani, un dels oficials de la cavalleria, que va aconseguir deixar la batalla sense guanyador clar quan els combats es van aturar en arribar la nit, i tots dos bndols van abandonar els seus camps considerant que havien perdut. Fou acusat pel trib Lluci Hortensi, per els crrecs foren aixecats per la intervenci de Tempani i altres tres collegues que havien servit sota Atrat i havien estat elegits tribuns. El 420 aC l'acusaci es va renovar i finalment fou condemnat a pagar una forta multa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155138" title="Luci Semproni Atrat (cnsol 34 aC)" nonfiltered="2861" processed="2857" dbindex="62896">
Luci Semproni Atrat (Lucius Sempronius Atratinus) fou un rom de la famlia dels Atratini, que va ser l'acusador de Marc Celi, que fou defensat per Cicer. Fou probablement la mateixa persona que el cnsol de l'any 34 aC, elegit en el lloc de Marc Antoni que va renunciar al seu favor.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155139" title="Lnia Lleida - la Pobla de Segur" nonfiltered="2862" processed="2858" dbindex="62897">






La lnia ferroviria Lleida - la Pobla de Segur o lnia Ca7 uneix aquests dos municipis catalans des de 1951. La infraestructura s propietat de FGC (l'operador ferroviari de la Generalitat)  des de 2005, tot i que ser gestionada per Renfe dins de les lnies de mitjana distncia de Catalunya fins el 2010.

El 70% del volum d'usuaris es concentra en el tram Lleida-Balaguer, que es pot considerar de rodalia ferroviria. La resta del trajecte, que travessa el prepirineu lleidat fins arribar a La Pobla de Segur, t un caire ms turstic.

Es triga una hora i cinquanta minuts en recrrer ntegrament el trajecte. 

Caracterstiques tcniques.

Longitud: 89,35 km de via, sense electrificar.
Ample de via: ibric (1.668 mm).
Estacions: 17.
Tnels: 41.
Tnel ms llarg: Palau, amb 3.499 m sota la serra del Mont-roig.
Ponts: 31.
Pont ms llarg: pont sobre el riu Segre a Balaguer, de 160 m;
Passos a nivell: 21.
Tipus de bloqueig: telefnic.

Estacions i baixadors.

La lnia t 17 parades. Noms a Lleida Pirineus i a Balaguer hi ha despatx de venda de bitllets:   

Lleida Pirineus;
Alcoletge;
Vilanova de la Barca;
Trmens;
Vallfogona de Balaguer*;
Balaguer;
Gerb*;
Sant Lloren de Montgai ;
Santa Linya*;
Vilanova de la Sal ;
ger;
Cellers-Llimiana ;
Gurdia de Tremp*;
Palau de Noguera*;
Tremp;
Sals de Pallars*;
La Pobla de Segur;

* Sn parades facultatives. s a dir, cal avisar prviament al personal a bord perqu el tren s'hi aturi.

Material mbil que circula per la lnia.
Trens disel.

El servei regular de la lnia es realitza amb el segent material disel:
 Unitats 592.2, popularment conegudes com supermans. Disposen de 200 seients distributs en tres cotxes i assoleixen una velocitat mxima de 140 km/h.
 Unitats 596, popularment conegudes com tamagotxis. Disposen de 56 seients distributs en un nic cotxe i assoleixen una velocitat mxima de 120 km/h.
 Unitats 593, popularment conegudes com camells. Disposen de 228 seients distributs en tres cotxes i assoleixen una velocitat mxima de 120 km/h.

Trens turstics.
L'Associaci per a la Reconstrucci de Material Ferroviari (ARMF) organitza circulacions especials amb aquest material clssic:

 Locomotores disel 10.817 i 10.820, popularment conegudes com yeye's.
 Locomotora de Vapor 282F-0421, popularment conegudes com garrafetes.

Ocupaci.
L'ocupaci total de la lnia durant els darrers anys s la segent:




* El tram Balaguer-La Pobla de Segur va romandre tancat per obres entre juny de 2005 i juny de 2006.

** Previsi per al 2008 

Histria.

El tram entre Lleida i La Pobla de Segur s noms una secci d'una gran lnia internacional de 850 km que havia d'unir Baeza (Jan), amb la comuna francesa de Sent Giron (l'Arija), passant per Albacete, Utiel, i Terol. Pel tram catal s'aprofitaria la lnia Lleida-Balaguer (inaugurada el 1 de febrer de 1924 i construda per l'estat) i es perllongaria cap a la frontera travessant els Pirineus pel port de Salau.

L'any 1926, durant el rgim de Primo de Rivera s'aprov l'anomenat Pla de Ferrocarrils d'Urgent Construcci, conegut per Pla Guadalhorce pel ministre que l'impuls. Aquest pla preveia la construcci de milers de quilmetres de noves lnies frries que haurien de millorar les comunicacions de Madrid amb la resta de la pennsula i Frana. L'adveniment de la Segona Repblica, per, comport la suspensi del Pla i la posterior guerra civil impossibilit l'execuci de moltes de les grans obres pbliques projectades a l'poca. Per tot aix de la lnia Baeza-Lleida-St. Girons noms se'n constru alguns trams inconnexes que no van arribar a entrar en funcionament.

Amb la instauraci de la dictadura franquista es recuper el Pla Guadalhorce i es reinici la construcci de noves lnies ferroviries per la nova empresa estatal, Renfe. Aix doncs, el tren arribaria a Cellers el 1949, a Tremp el 1950 i a La Pobla de Segur el 13 de novembre de 1951.

L'any 1962, per recomanaci del Banc Mundial, l'Estat espanyol va decidir aturar la construcci de noves lnies frries i concentrar-se en la millora de les ja operatives. Aix va suposar que el govern paralitzs la lnia Baeza-Saint-Girons; al tram sud es va desaprofitar el tram entre Baeza i Utiel, prcticament finalitzat, i al nord es descart la interconnexi amb Frana a favor de les de Canfranc i Puigcerd, ja operatives. Conseqentment, la lnia que hauria d'haver travessat el cor dels Pirineus moriria a La Pobla de Segur, tot i haver arranjat ja el terreny per perllongar-la fins a Sort.  

Durant la dcada dels 60 i els 70 Espanya va viure una gran popularitzaci del vehicle privat, que cada cop era ms assequible per a les economies familiars, juntament amb el gradual despoblament de zones rurals com els Pirineus. El transport per carretera va desplaar el ferroviari a un segon pla, i tant les inversions governamentals (concentrares en ampliar i millorar la xarxa de carreteres) com el passatge de les lnies en actiu minv notablement. 

Entrats els 80, el nou govern de Felipe Gonzlez prioritz l'ingrs d'Espanya a la Comunitat Econmica Europea. Una de les mesures preses per assolir el sanejament econmic requerit per accedir a la CEE fou establir el 1984 un "contracte-programa" amb Renfe que comprometria l'ens ferroviari a racionalitzar la despesa per continuar sent subvencionada. Una de les clusules del contracte ordenava que l'1 de gener de 1985 s'haurien de tancar totes les lnies considerades "altament deficitries", s a dir, aquelles que no podien generar el 23% de la seua despesa en concepte d'ingressos. D'altra banda, per, les comunitats autnomes, diputacions i altres ens locals podrien evitar el tancament d'aquelles lnies que transcorreguessin pel seu territori si es comprometien a sufragar els costos que generessin. 

Una de les lnies deficitries que evit el seu tancament grcies a l'esfor econmic de les institucions catalanes (la Diputaci de Lleida i la Generalitat de Catalunya) fou la Lnia de la Pobla. Des d'aquell moment s'inici una llarga batalla poltica entre el govern catal i el govern estatal per aconseguir que es traspasss la lnia a la Generalitat. El principal escull fou que el govern socialista de Gonzlez i posteriorment el popular d'Aznar exigien una compensaci econmica (al voltant dels 1.000 milions de pessetes) pel trasps, quelcom inacceptable pels catalans perqu la lnia exigia una gran inversi econmica degut al seu pssim estat de conservaci.

Finalment, per, el govern de Rodrguez Zapatero acord el 2004 el trasps gratut de la lnia a la Generalitat, que es feu efectiu a partir de l'1 de gener de 2005. Segons les condicions de l'acord, el govern catal passaria a ser propietari de tota la infraestructura des del quilmetre 1,927 fins La Pobla, i tindria dret a utilitzar la via des d'aquest mateix quilmetre fins l'estaci Lleida-Pirineus i a fer s de la mateixa. Parallelament, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i Renfe signaren un convenci segons el qual l'ens estatal es fa crrec de gestionar la lnia i aportar material mbil perqu la companyia catalana no disposa encara de recursos propis adients.   

Una de les primeres mesures preses pel govern per revitalitzar la lnia fou renovar la via des de Balaguer fins La Pobla (el tram Balaguer-Lleida ja es renov, amb material de segona m, el 2002). Les obres, amb un pressupost de 60 milions d'euros, s'iniciaren el juny de 2005, es perllongaren durant un any i aconseguiren que el trajecte entre la capital lleidatana i el municipi pallars es fes en una hora i cinquanta minuts, aproximadament deu minuts menys del que es trigava abans de la remodelaci. Mentre s'executaven les obres un bus substitutori cobr el trajecte entre la capital de la Noguera, la Pobla i, com a extensi del servei, Sort. Al tram que va romandre obert s'aprofit la disponibilitat de material mbil per augmentar les freqncies entre Balaguer i Lleida, amb bona acceptaci entre els usuaris. El 2006 Renfe substitu part del material mbil que circula per la lnia amb nous trens, cosa que ha perms mantindre les noves freqncies entre la capital del Segri i la de la Noguera, tot i que entre aquesta i La Pobla continuen sent les mateixes, tres al dia. 

La lnia ha vist incrementat considerablement el seu nombre de passatgers des que s propietat de FGC, la qual pretn oferir un servei de rodalies entre Lleida i Balaguer i potenciar el vessant turstic de la lnia en el tram Balaguer-La Pobla.

Actualitat.

S'ha adequant i reobert al pblic l estaci de Tremp. S'ha installat un bar als baixos de l'edifici on tamb s'expedixen els bitllets, seguint un model que ja aplica Renfe Operadora en algunes de les seues estacions de rodalies a Barcelona. Durant els propers mesos tamb s'obrir un nou baixador a Cellers, una zona d'inters turstic.

A partir de l'abril de 2008 es va iniciar la integraci tarifria en el tram Lleida-Balaguer de la lnia, cosa que permet amb un mateix bitllet transbordar gratutament entre el tren i els diversos autobusos urbans i interurbans que operen a la comarca del Segri. Per fer-ho efectiu, les estacions i el personal disposen d'aparells capaos de llegir targetes sense contacte, el mtode de tarificaci escollit per l'Autoritat Territorial de la Mobilitat de l'rea de Lleida.

Entre els plans de futur de FGC hi ha l'adquisici de material mbil per poder gestionar plenament la lnia des de la prpia empresa catalana. L'elecci quedaria supeditada entre l'adquisici de trens-tram (un hbrid  entre tren i tramvia que ja opera a Alacant) o trens convencionals.

La creaci d'un nucli ferroviari de rodalies a l'rea de Lleida, reclamada per les institucions i grups poltics locals, hauria de suposar un augment de la freqncia dels trens entre la capital del Segri i Balaguer.

A Balaguer s'estudia soterrar les vies i construir una nova estaci subterrnia, que donaria servei als terrenys de l antiga paperera Inpacsa, una de les principals zones d'expansi urbanstica de la ciutat. No obstant aix, si la lnia s'adapta finalment al tren-tram l'estaci es construiria a l'aire lliure.

Ja a ms llarg termini s estudia una possible prolongaci de la lnia, la qual arribaria a Sort i des d all podria dirigir-se a Esterri d'neu i Frana o cap a La Seu d'Urgell i Andorra, un trajecte que inclouria un tnel de 20 km.

Vegeu tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca1;
Lnia regional Ca2;
Lnia regional Ca3;
Lnia regional Ca4;
Lnia regional Ca5;
Lnia regional Ca6;
Lnia regional R43;
Lnia regional L7;

 Referncies .


Enllaos externs.
 Horaris i tarifes de la lnia al web oficial de FGC;
 Pgina sobre la lnia al web del Departament d'Obres Pbliques de la Generalitat;
 Trenscat.com/pobla, web no oficial sobre la Lnia de la Pobla;
 Web de l'Autoritat Territorial de la Mobilitat de l'rea de Lleida;
 Web de l'ARMF, associaci que realitza viatges per la lnia amb trens d'poca;
 La histria de Renfe a Wefer.com ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155142" title="Atredes" nonfiltered="2863" processed="2859" dbindex="62898">
Atredes fou un patronmic derivat d'Atreos (Atreu), per designar als seus fills i descendents.  El atreda ms important es Agammen, per tamb s'utilitza en plural per designar a Agammen i Menelau.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155145" title="Noir Dsir" nonfiltered="2864" processed="2860" dbindex="62899">


Noir Dsir s un grup de rock alternatiu francs nascut a Bordeus (Occitnia) el 1985 de la m del carismtic Bertrand Cantat, el guitarrista Serge Teyssot-Gay, el bateria Denis Barthe i el baixista Frderic Vidalenc (substitut el 1996 per Jean-Paul Roy). El seu nom significa "Negre Desig". Actius durant ms de 20 anys, assoleixen l'apogeu de la seva carrera en els anys 1990. La msica i les lletres d'aquest grup comproms transmeten una energia viva, vehement i apassionada.

 Histria .

El 1980 Bertrand Cantat i Serge Teyssot-Gay, ambds a la mateixa classe de l institut, decideixen comenar a tocar junts. Denis Barthe se ls uneix uns mesos ms tard. La formaci inicial del grup es completa amb el primer baixista, Vincent Leriche.

El 1982, aquest ltim aix com Serge Teyssot-Gray abandonen el grup amb la intenci de formar el duet B.A.M.. Frderic Vidalenc, membre del grup Dernier Metro (ltim Metro) s incorpora en tant que baixista i Luc Robene ocupa el lloc del guitarra. Bertrand Cantat abandona tamb el grup el 1983, per retorna sis mesos ms tard, desprs d haver estat reemplaat per Emmanuel Ory-Weil, que esdevindr el manager oficial del grup. Serge retorna tamb el 1985 i aquella formaci romandr estable durant deu anys.

Als inicis del grup, Cantat mostra clarament la seva admiraci per Jim Morrisson, poeta i cantant del grup The Doors, vestint per exemple pantalons de cuir i collarets indis. Aquesta influncia es pot veure damunt dels escenaris amb comportaments extravagants del cantant. Fins i tot s afirma que en algunes canons que canta en angls la seva veu s aproxima a la del seu mentor.

El primer lbum del grup surt al mercat el 1987. Es tracta d un  mini-lbum  produt per Tho Hakola, cantant del grup Passion Fodder. L obra es titula O veux-tu qu je r garde? (On vols que miri?). L xit arribaria el 1989 amb el segent treball, Veuillez rendre l me ( qui elle appartient) (entreguin l nima a qui li correspongui). Reben el premi  Bus d acer  de la premsa especialitzada tant per l lbum com tamb per la can Aux sombres hros de l amer (Als ombrvols herois de l amarg), molt emesa per la rdio francesa. Aquest xit no s molt ben digerit per part del grup, que rebutja ser catalogat com un grup per a  mestresses de casa de 50 anys . Els segents dos lbums, Du ciment sous les plaines (ciment sota les planes) el 1991 i Tostaky (contracci de l expressi en castell TOdo eST aQU) el1993, cultiven una negror i una violncia que els lliga a una esfera d influncia underground (donada la sonoritat purificada i profundament rocker de Tostaky). El grup va forjant el seu xit damunt dels escenaris, en particular amb la gira que enregistraran sota el nom de Dies Irae (en llat, el dia de l ira) de 1994, desprs de la qual Bertrand Cantat ha de ser operat per primera vegada de les cordes vocals degut als nombrosos i forts udols que imprimeix en la major part de les canons. 

Desprs d aquest perode frentic, apareixen certes desavinences artstiques en el si grup que condueixen a qu el baixista Frderic Vidalent abandoni definitivament Noir Dsir i el seu lloc sigui ocupat per Jean-Paul Roy. El 1996 el grup torna als escenaris amb 666.667 Club. Segueixen amb el seu rock personal i aconsegueixen un enorme xit meditic amb temes polticament polmics com Un jour en France (Un dia a Frana) o L Homme press (L Home amb pressa), premi Victories de la musique a la millor can de l any 1998. El grup assumeix millor la seva fama que li permet de defensar causes associatives i no allunyar-se del seu pblic. La gira acaba de nou igual per a Cantat amb una nova operaci de les cordes vocals.

El grup arriba a la maduresa i s obren nous horitzons. El 1997 publiquen un lbum de remescles, One Trip / One Noise (Un viatge / Un soroll) amb versions retocades del seu propi repertori i l any 2000 treuen el triple disc-recopilatori Long Box (Gran Caixa). Un any ms tard graben el seu darrer lbum d estudi fins el moment: Des visages, des figures (rostres, figures). Aquesta obra compta amb nombrosos artistes convidats: Manu Chao, Nicolas Sansano, Akosh Szelevnyi, Bob Coke, Brigitte Fontaine i durant tota la segent gira Christophe Perruchi els acompanya als teclats. Abandonant en part la violncia elctrica de les dos obres precedents en favor d unes tonalitats ms melodioses i dolces, l lbum s ben rebut per la crtica i sobretot pel pblic. El single Le vent nous portera (El vent ens portar), amb la collaboraci de Manu Chao, s tot un xit i se situa en tercer lloc a les llistes franceses.

Ms enll de l evoluci purament musical, Noir Dsir es caracteritza per uns textos elaborats, escrits per Bertrand Cantat, on es mesclen homofonies, nombrosos i subtils jocs de paraules i comdies per formar una prosa potica d una riquesa i fora molt particulars. Difcils de classificar en un gnere especfic, es podria considerar que formen part d un rock alternatiu o encara ms concretament d una forma d art-rock amb arrels provinents del punk, de la msica tnica, de la new wave i del rock progressiu.

 Actualitat .
L any 2003 la desgracia apareix quan Bertrand Cantat colpeja brutalment la seva companya, l actriu Marie Trintignant, en una habitaci d hotel a Vilnius, Litunia, on aquesta estava rodant una pellcula. L actriu mor desprs de passar cinc dies en coma. Cantat s condemnat a vuit anys de pres. Desprs de complir quatre anys de pena a la pres de Muret, prop de Tolosa de Llenguadoc, el 15 d'octubre de 2007 va sortir en llibertat condicional.

 Discografia .
lbums.
 O veux tu qu'je r'garde? (1987) ;
 Veuillez rendre l'me ( qui elle appartient) (1989);
 Du ciment sous les plaines (1991);
 Tostaky (1993);
 Dies Irae (live) (1994);
 Compilation (1995);
 666667 Club (1996);
 One Trip / One Noise (1997) ;
 Long Box (2000 - recopilatori);
 Des visages, des figures (2001);
 Noir Dsir en public (CD) i Noir Dsir en images (DVD) (2004);
 Noir Dsir en public (live) (2005);

Singles.
 O veux-tu qu'je r'garde? (1987);
 Toujours tre ailleurs (1987);
 Aux sombres hros de l'amer (1989);
 Les corchs (1989);
 Tostaky (le continent) (1992);
 Versions (1992);
 Lolita nie en bloc (1993);
 Ici Paris (1993);
 Marlne (live) (1994);
  ton toile (1997);
 L'Homme press (1997);
 One trip one noise (Treponem pal mix by Rasboras Inc) (1998);
 Fin de sicle (G.L.Y.O.) (Andrej mix) (1998);
 Le vent nous portera (2001);
 Lost (2002);
 Noir dsir live (2005);

 Enllaos externs .
 Web oficial ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155147" title="Atreu" nonfiltered="2865" processed="2861" dbindex="62900">
Atreu (Atreos, Atreus)  fou fill de Plops i Hipodamia, net de Tntal i germ de Tieste i Niccipe. 

Es va casar amb Cleola i fou pare de Plstenes (Pleistenes). Atreu i el seu germa Tiestes foren induts per la seva mare Hipodmia a matar al seu germanastre Crisip. 

Estnelos, rei de Micenes, que era parent seu, li va deixar encarregat el regne a Atreu, i a la mort del fill i hereu, Eursteos, Atreu va ser proclamat sobir. Des llavors les calamitats es van abatre sobre Micenes. A ms Tiestes va seduir a la dona d'Atreu, Aerope, i se la va emportar. 

Tiestes va enviar contra el seu germ a Plstenes, fill d'Atreu al que Tiestes havia criat com a propi,  per Atreu, sense saber que era el seu fill, el va matar. Ms tard Atreu es va reconciliar amb Tiestes i el va invitar a Micenes, per una vegada all li va matar els dos fills, Tntal i Plstenes. Tiestes es va poder escapar, per llavors va venir una epidmia de fam i l'oracle va demanar que Tiestes fou cridat. 

Atreu es va casar (tercera esposa) amb Pelpia, filla de Tiestes (Per Atreu es pensava que era filla de Tesprotos), que havia tingut un fill, Egistos, del seu propi pare, que Atreu va voler criar com a propi. Tiestes va tornar a sortir de Micenes per ms tard Atreu el va trobar a Delfos i el va fer tornar, per altre cop el va encarcerar i va enviar a Egistos per matar-lo per aquest va reconixer al seu pare, i no el va matar sin que va matar a Atreu. 

La seva suposada tomba existia en temps de Pausnies


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155149" title="Quarta Croada" nonfiltered="2866" processed="2862" dbindex="62901">

La Quarta Croada (1202 - 1204) fou promoguda pel Papa Innocenci III amb la intenci originria d'alliberar Terra Santa a travs d'una invasi d'Egipte. Per contra, l'abril de 1204, el Croats occidentals catlics acabaren conquerint Constantinoble, l'epicentre dels cristians ortodoxos i derrocant l'Imperi Bizant. La Quarta Croada fou l'acte final que segell irremeiablement el Gran Cisma d'Orient entre l'Esglsia Ortodoxa Oriental i Esglsia Catlica Romana. El saqueig de Constantinoble fou un dels ms profitosos i desgraciats saqueigs de la histria. 

 Antecedents .
 La Tercera Croada .
Desprs del fracs de la Tercera Croada (1189-1192), a l'Europa occidental rest ja poc inters per emprendre una nova croada per alliberar Terra Santa de l'ocupaci islmica. Jerusalem restava ocupada per la dinastia aibida, que governaven des de Sria fins Egipte, amb la sola excepci d'algunes ciutats costaneres que encara controlava l'Estat croat de Jerusalem, ara centrat a Sant Joan d'Acre, i l'Estat Croat de Xipre, que havia estat fundat durant la Tercera Croada.

 La predicaci de la Quarta Croada .

El Papa Innocenci III esdevingu Papa el 1198 i comen a predicar una nova croada que inicialment tingu molt poc ress entre els grans estats europeus occidentals: mentre el Sacre Imperi Romanogermnic mantenia la seva disputa amb el Papat, Anglaterra i Frana continuaven la guerra que els enfrontava entre s. Tanmateix, el 1199 la predicaci endegada per Foulques de Neuilly aconsegu el recolzament de l'aristocrcia militar, encapalada pel comte francs Teobald III de Xampanya, que s'erig en lder la croada. Per aquest mor el 1200, de manera que es cerc un nou lder en el comte itali Bonifaci I de Montferrat.

 La cerca de transport martim .
Bonifaci I de Montferrat inici els preparatius de la croada buscant la manera de transportar l'expedici per via martima fins a Egipte. A tal fi tramet enviats a la Repblica de Gnova i a la Repblica de Vencia, essent un d'aquests enviats el futur cronista Guifr de Villehardouin. Si b, la Repblica de Gnova es mantingu indiferent, el mar del 1201 les negociacions ja eren obertes amb la Repblica de Vencia. Aquesta accept de transportar fins a 33.500 croats, una xifra certament ambiciosa i que exig als venecians tot un any de preparaci per poder construir els vaixells i entrenar els mariners, un esfor que retall drsticament les activitats comercials de la ciutat. L'exrcit croat s'esperava que comprengus uns 4.500 cavallers amb els seus propis 4.500 cavalls, 9.000 terratinents, i 20.000 soldats a peu.

 L'Exrcit croat .
La majoria de l'exrcit provenia del Regne de Frana, incloent homes de Blois, Xampanya, Amiens, Saint-Pol-sur-Mer, le-de-France, el Ducat de Borgonya i el Comtat de Flandes. Un segon contingent provenia de les terres del capitost de la Croada, el Marquesat de Montferrat; finalment, un tercer contingent vingu de les terres del Sacre Imperi Romanogermnic. A tot aquest contingent s'afeg l'aportaci veneciana, soldats i mariners, comandants pel doge de la repblica Enrico Dandolo.

 La Croada .
 Un problema de pressupost en el transport martim .
El 24 de juny del 1202  la Repblica de Vencia havia enllestit els preparatius de la croada que tenia per fi atacar directament el cor del mn islmic de l'poca, la ciutat del Caire. Aquest objectiu fou ratificat pel Papa Innocenci III, afegint la prohibici explcita d'atacar qualsevol estat cristi.

Per els problemes s'originaren tot just al comenament; en no ser obligatori l'embarcament a Vencia, molts dels croats optaren per no pagar a la Repblica de Vencia i embarcar-se pel seu compte en d'altres ports que oferiren un preu ms avantatjs, com ara Flandes, Marsella o Gnova. Per agreujar encara ms la situaci, tant sols s'havien ofert 12.000 homes, per comptes dels 33.500 homes que s'havien pressupostat. 

Aix, la Repblica de Vencia contempl com havia invertit tots els seu recursos humans i financers per construir una flota pel triple d'homes dels que finalment s'havien presentat. Davant d'aquesta situaci, els venecians, comandants pel seu Doge vell i cec, no donaren perms als croats per embarcar-se fins que no se satisfs la totalitat del pagament comproms, o s 85.000 marques d'argent. Els croats tant sol pogueren recaptar-ne 51.000, i aix els deix en un estat de suma pobresa havent empenyorat el pressupost que inicialment havia de cobrir la totalitat de la campanya militar en pagar-se tant sols el transport inicial.

I malgrat que els croats havien quedat totalment empobrits, encara restaven sense cobrir 34.000 marques d'argent, un fet desastrs pels venecians, que havien aturat el seu comer durant tot un any per preparar l'expedici, a ms dels 20-30.000 homes (sobre una poblaci veneciana de 60.000 persones), que es necessitava per manejar la flota sencera, posant en extrema pressi l'economia de la Repblica de Vencia.

 Canvi de plans en els objectius de la Croada: l'atac a la catlica Zara .
Finalment el doge venci Enrico Dandolo accept posposar el cobrament de la inversi i bescanviar-lo per la promesa del canvi en els objectius de la croada. La proposta d'Enrico Dandolo fou que els croats paguessin els seus deutes capturant el port de Zara, situat a la Dalmcia. 

Aquesta ciutat ja havia estat dominada econmicament per Vencia durant el segle XII, per el 1181 s'havia rebellat i cerc la protecci del rei Imre I d'Hongria i Crocia (El Regne d'Hongria i el Regne de Crocia estaven units en la seva persona formant la Corona de Sant Esteve). A partir d'aleshores, els successius atacats llanats pels venecians sobre la ciutat dlmata de Zara havien estat rebutjats sistemticament.

Els croats acceptaren finalment la proposta veneciana i Enrico Dandolo i la repblica de Vencia s'implicaren de manera directa en la croada en una cerimnia pblica celebrada a l'esglsia de San Marc de Vencia. Per el rei d'Hongria tamb era catlic i a ms s'havia ofert, almenys de manera terica, a participar ell mateix en la croada. Davant d'aquesta contradicci molts dels croats s'oposaren a continuar en la croada i un contingent encapalat per Sim de Montfort refus de participar-hi i retorn cap a Frana. (Aquest Sim de Montfort era el mateix que particip en la Croada Ctara que comport la mort del rei Pere II d'Arag a la Batalla de Muret).  

Mentre el llegat papal, el cardenal Capuano, acceptava l'atac a un territori catlic com un mal necessria per evitar el fracs total de la croada, el Papa Innocenci III escrigu alarmat als cabdills de la croada amenaant-los amb la excomuni si persistien en el seu intent. Per aix ja no detur els croats i els venecians, que iniciaren el Setge de Zara i en tant sols 13 dies obtingueren la seva capitulaci.

 L'Emperador Bizant derrocat .
Mentre el gruix de l'expedici croada assetj la ciutat de Zara, el cabdill de la croada Bonifaci I de Montferrat l'abandon i es reun amb el seu Cos, Felip de Subia. Les raons per a la visita sn qesti de debat: per una banda podia haver abandonat l'expedici per no haver de participar en un atac a un territori catlic, o es podia deure a la voluntat de reunir-se amb el prncep Aleix ngel, fill del derrocat emperador bizant Isaac II ngel, qui havia estat destronat el 1195 pel seu propi germ Aleix III ngel. El prncep Aleix ngel era cunyat de Felip de Subia, qui al seu torn era cos de Bonifaci I de Montferrat; per tant, el cabdill de la croada era un parent poltic del fill del derrocat emperador de Bizanci.

Un cop reunits, Aleix ngel expos a Bonifaci I de Montferrat la seva intenci de recuperar el tron que el seu pare havia perdut; a tal fi, deman a ls croats la seva ajuda i els ofer 200.000 marques d'argent, 10.000 homes, el manteniment de 500 cavallers, el servei de l'armada bizantina per transportar l'Exrcit Croat fins a Egipte un cop finalitzat el seu objectiu i el retorn a l'obedincia de l'Esglsia Ortodoxa Grega a l'Esglsia Catlica Romana. Tot aix si els croats canviaven novament els seus plans i navegaven fins a Constantinoble per fer caure l'emperador bizant Aleix III ngel, retornar-li el tron que el seu pare havia perdut. Era una oferta molt interessant per una empresa que estava sense recursos.

 Nou canvi de plans: Constantinoble .
Les relacions entre els europeus occidentals ("llatins" o "francs" en la nomenclatura de l'poca) i els europeus orientals ("grecs") s'havien complicat des del Gran Cisma d'Orient iniciat el 1054. A partir d'aleshores els occidentals s'havien mostrat hostils als orientals, tal com es va evidenciar durant la Primera, Segona, i Tercera Croada. Aquestes relacions es van deteriorar encara ms el 1182, quan tots els estrangers de Constantinoble havien estat massacrats i els comerciants venecians havien estat expulsats pels emperadors bizantins de la dinastia Angelus, que governava amb el suport de la poblaci grega. Aquests esdeveniments havien generat una actitud molt negativa dels venecians envers l'Imperi Bizant regit per la dinastia Angelos. 

Tanmateix, la proposta del prncep bizant fou acceptada pels croats no sense algunes desercions dels que no acceptaven aquest nou canvi de plans. Finalment per, la flota croada, que es trobava a Corf desprs d'haver finalitzat el Setge de Zara (1202), inici el seu viatge cap a Constantinoble amb 60 galeres de guerra, 100 transports de cavalls, 50 transports grans i ms de 300 mquines de setge.  La flota arrib a Constantinoble a finals de juny del 1203.

Quan els croats arribaren a Constantinoble, aquesta tenia una poblaci de 150.000 persones, una guarnici de 30.000 homes (incloent-hi la memorable Gurdia Varega formada per uns 5.000 homes), i una flota de 20 galeres. L'objectiu de la croada era ara el de restituir a l'emperador Isaac II ngel al tron bizant per tal d'acabar amb el Gran Cisma d'Orient. 

Per desprs de trencar les cadenes que protegien la ciutat per mar, els croats s'adonaren que l'empresa no seria fcil: ni l'usurpador emperador Aleix III ngel mostrava cap voluntat de rendir-se, ni la poblaci grega rebia amb entusiasme al derrocat emperador Isaac II ngel tal com se'ls havia proms.

 Setge de Constantinoble de juliol de 1203 .

Primerament els croats fianaren la seva situaci capturant les ciutat de Chalcedon i Chrysopolis; posteriorment derrotaren una fora de cavalleria de 500 bizantins amb tant sols 80 cavallers.

Les tropes croades desembarcaren al Glata, d'on feren retirar-se un contingent de l'exrcit bizant i prengueren la Torre del Glata. En aquesta torres hi havia un dels extrems de la cadena que impedia es pas de les naus cap a l'interior de l'estuari del Corn d'Or. Un cop capturada la Torre, ja no restava cap obstacle que impeds el pas de les naus venecianes dels croats. 

L'11 de juliol del 1203 els croats prengueren posicions prop del Palau de Blanquerna, situat a la part nord-oest de la ciutat. A partir del 17 de juliol del 1203, s'inici el el setge d'aquesta amb quatre divisions que atacaven les parets de terra, mentre la flota veneciana atacava les parets de mar des de l'estuari del Corn d'Or. Els venecians prengueren tota una secci de la murada  formada per unes 25 torres, mentre que el Gurdia Varega aguantava els croats que atacaven el llen de murada per la banda de terra. Quan aquests tingueren notcia de l'aven veneci es traslladaren en massa per contrarestar els venecians, que es retiraren no sense abans iniciar un incendi que acab consumint 120 acres de la ciutat.

Acorralat, l'emperador Aleix III ngel es vei forat a emprendre una acci ofensiva i orden que 17 divisions de l'exrcit, totalitzant un 8.500 homes, sortissin per la Porta de St. Romanus i s'enfrontessin als 3.500 croats que all combatien. Malgrat la superioritat numrica, els comandaments bizantins optaren per retirar-se de nou dins la ciutat sense haver presentat batalla. L'emperador Aleix III ngel havia perdut el recolzament de l'exrcit i la poblaci se li gir en contra, car arran del gran incendi unes 20.000 persones havien perdut les seves llars. Finalment, opt per rendir-se i escap, de manera que el Prncep Alexi ngel fou coronat finalment com a nou emperador amb el nom d'Aleix IV ngel.

 L'emperador no pot complir la seua paraula .

En ser coronat, Aleix IV ngel s'adon que no podia complir les seves promeses, car l'usurpador Aleix III ngel havia aconseguit fugir amb 1.000 lliures d'or del tresor imperial bizant i una gran uantitat de joies. Mancat de recursos per cobrir els seus deutes, l'emperador deman la destrucci d'icones bizantines i romanes valuosssimes per poder extreure'n l'or i argent. Per tot i aix noms va poder alar 100.000 marques d'argent. Als ulls de tots els grecs coneixedors d'aquesta poltica la decisi de l'emperador era un senyal espants de desesperaci i d'un dbil lideratge que mereixia ser castigat per Du. L'historiador bizant Nicetas Choniates el caracteritz com "el punt de gir cap a la decadncia de l'estat rom".

Acorralat pels deutes amb els croats llatins i l'animadversi dels seus sbdits grecs, l'emperador Aleix IV ngel va comenar a tmer per la seua vida i va demanar als croats una renegociaci del seu contracte per un termini de sis mesos ms i que per tant el prorrogava fins l'abril del 1204. Per agreujar encara ms la situaci, l'agost del 1203 els croats atacaren una mesquita de Constantinoble que fou defensada pels mateixos musulmans de la ciutat per que compt amb la collaboraci dels grecs ortodoxos.

Aprofitant la creixent impopularitat d'Aleix IV ngel, aparegu un nou pretendent per ocupar el tron imperial. Per tal de combatre'l, Aleix IV ngel aport uns 6.000 homes de l'exrcit bizant als croats per tal que el derrotssin. Per alehoers els venecians iniciaren el "Gran Foc" que crem gran part de Constantinople i l'oposici a Aleix IV ngel augment encara ms. Finalment, Aleix Ducas (anopodat 'Murtzuphlos' a causa de les seves celles gruixudes), derroc i assassin a Aleix IV ngel i prengu el tron per a si mateix, proclamant-se Aleix V Ducas.

 Un nou emperador usurpador i un nou atac a Constantinoble .


Els croats i els venecians, enfurismats amb l'assassinat del seu candidat exigiren a Aleix V Ducas compls amb el contracte que tenien amb Aleix IV ngel, per el nou emperador usurpador s'hi neg. 

El 8 d'abril del 1203 els croats decidiren atacar de nou la ciutat. Per Aleix V Ducas reorganitz l'exrcit bizant i es prepar per a una obstinada resistncia. Els grecs llenaren projectils sobre les mquines de setge dels croats destrossant-ne una gran quantitat.  Per dificultar encara ms l'atac croat, les condicions meteorolgiques els hi eren adverses, car un fort vent procedent de la costa impedia que les naus venecianes envissin reforos als croats que combatien a les murades. Noms cinc de les torres gregues havien estat capturades i cap d'aquestses podia assegurar; abans de mitja tarda era evident que l'atac a Constantinoble havia fallat.

El clergat croat s'hagu d'enfrontar a un exrcit desmoralitzat. Havien de convncer els homes que els esdeveniments del 8 i 9 d'abril del 1203 no havien estat un judici de Du davant d'una empresa pecaminosa. Explicaren doncs que tant sols es tractava de posar a prova la determinaci dels croats i que els objectius de la campanya eren rectes i que finalment veurien coronat amb el seu esfor.
El missatge del clergat estava concebut per a reconfortar els desmoralitzats soldats i l'argumentaci espiritual per a l'atac contra Constantinoble girava al voltant de dos temes: Primer, els grecs s'havien convertit en uns tradors i uns assassins des que havien matat el seu legtim senyor, Aleix IV ngel. Segon: la promesa de posar fi al Gran Cisma d'Orient no seria complida per l'usurpador Aleix V Ducas, de manera que l'Esglsia Oriental persistia en no acceptar la primacia del Bisbe de Roma, el Papa.

Al seu torn, el Papa Innocenci III havia demanat novament als croats que deturessin els seus atacs contra un territori cristi, per la carta fou ignorada pels llegats papals de la croada. Finalment, els croats i els venecians es prepararen per llenar un nou atac sobre Constantinoble. I mentre aquests es preparaven, l'emperador usurpador Aleix V Ducas, conjuntament amb la Gurdia Varega, fug de la ciutat emparat per la foscor de la nit.

 Setge de Constantinoble de 1204 .
Finalment, el 12 d'abril del 1204, l'oratge era favorable als croats: un fort vent del ajudava els vaixells venecians a aproximar-se a les murades de Constantinoble.

Pel nord, desprs d'un curt combat, aproximadament setanta croats aconseguiren d'entrar a la ciutat, sent capos de fer forats a les parets prou grans per a qu uns quants cavallers pogussin entrar arrossegant-se. Els croats capturaren el Districte de Blanquerna situat al nord de la ciutat i s'hi fortificaren, convertint-lo en una base des d'on atacaren la resta de la ciutat. Per tal d'evitar un contraatac grec, iniciaren una paret de foc que acab extenent-se i acab per deixar 15.000 persones sense llar.
Per la seva banda, els venecians tenien tamb xit amb les murades del mar, encara que en aquell sector la lluita fou especialment sagnant en la seva lluita amb la Gurdia Varega. 

Al final del dia 12 d'abril de 1204, Constantinoble queia en poder dels croats. La Quarta croada arribava al seu final.

 El saqueig de Constantinoble .


Seguint l'antic dret militar, que emparava el saqueig d'una ciutat si aquesta s'havia negat a rendir-se quan se li havia donat la oportunitat i els atacants es veien obligats a prender-la per la fora, els croats sotmeteren Constantiboble a un brutal saqueig de tres dies. 

L'historiador Speros Vryonis descriu el saqueig de Constantinoble en el seu llibre "Byzantium and Europe" amb les segents grandiloqents paraules i buscant en el saqueig de Constantinoble de 1204, la justificaci de la Caiguda de Constantinoble el 1453:

Els soldats llatins sotmeteren la ciutat ms gran d'Europa a un saqueig indescriptible. Durant tres dies assassinaren, violaren, saquejaren i destruen en una escala que fins i tot els Vndals antics i els gots haurien trobat increble. Constantinoble s'havia convertit en un autntic museu dde l'art antic i bizant, un empori amb un patrimoni que els llatins quedaren astorats davant les riqueses que trobaren. 

Encara que els venecians tenien un cert gust per l'art que descobrien (eren semibizantins) i en preservaren molt, el francesos i els altres ho destruren tot indistintament, mentre bevien vi, violaven monges i assassinaven els clergues Ortodoxos. Els croats descarregaren la seva animadversi vers els grecs en la ms espectacular profanaci d'una Esglsia; la ms gran que existia a la Cristiandat (Santa Sofia). Trencaren les iconstasis d'argent, les icones i els llibres sagrats de Hagia Sophia, assegueren al tron patriarcal una puta que cantava canons tosques mentre bevien vi des dels llocs sagrats de l'Esglsia. 

L'allunyament d'Occident i l'Orient, que havia continuat durant segles, culminava en la horrible massacre que acompany la conquesta de Constantinoble. Els grecs es convenceren aleshores que fins i tot si els turcs haguessin capturat la ciutat, no haurien estat tan cruel com els cristians llatins. La derrota de Bizanci, ja en estat de decadncia, acceler degeneraci poltica, de manera que Bizanci fou a la llarga una presa fcil dels turcs. La croada result doncs, a la llarga, en un victria de l'Islam, un resultat totalment al contrari de la seva intenci original..

Els croats robaren i destruren moltes obres de l'antiguitat clssica grega, de l'imperi rom i de l'imperi bizant medieval. La magnfica Biblioteca de Constantinoble fou completament arrasada. Malgrat els seus juraments i l'amenaa d'excomunicaci, els croats profanaren i saquejaren sistemticament els santuaris sagrats dels cristians ortodoxos. Es deia que la quantitat total saquejada girava al voltant de 900.000 marques d'argent. Oficialment els venecians reberen finalment 150.000 marques d'argent que era el seu deute, els croats en reberen 50.000 marques d'argent, i 100.000 marques d'argent es repartiren entre els cabdills venecians i croats. Si la xifra de 900.000 marques d'argent s correcte, les altres 600.000 marques d'argent foren guardades secretament per cavallers croats.

 Conseqncies: Partitio terrarum imperii Romanie .

Segons un tractat prearranjat, l'imperi es distribua entre Vencia i els lders de la croada, i l'Imperi Llat de Constantinoble s'establia. Bonifaci no s'elegia com l'emperador nou, encara que els ciutadans semblaven que el consideressin com a tal; els venecians pensaven que tenia massa connexions amb l'anterior imperi a causa del seu germ, Renier de Montferrat, que havia estat casat amb Maria Comnena, emperadriu els anys 1170 i el 80. En canvi collocaven Baldu de Flandes al tron. Bonifaci continuava a trobat el Regne de Thessalonica, un estat de vassalls de l'Imperi llat nou. Els venecians tamb fundaven el Ducat de l'Arxiplag a la mar Egea. Mentrestant, els refugiats bizantins fundaven els seus propis estats de successors, el ms notable d'aquests sent l'Imperi de Nicea sota Theodore Lascaris (un parent d'Alexis III), l'Imperi de Trebisonda, i el Despotat de l'Epir.

Referncies i Notes.


Bibliografia.
  Memories o Crnica de la Quarta Croada i La Conquesta de Constantinoble - Traducci a l'angls del francs medieval;
  Chronique de la prise de Constantinople par les Francs Ed: 1828, Paris.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155151" title="Baslica Menor de Santa Maria d'Elx" nonfiltered="2867" processed="2863" dbindex="62902">

La Baslica menor de Santa Maria o Esglsia Arxiprestal de Nostra Senyora de l'Assumpci, est ubicada a la plaa del Congrs Eucarstic de la ciutat d'Elx (Pas Valenci) i construda en estil Barroc entre 1672 i 1784 i en ella hi van participar diversos arquitectes entre els que es diferenciava el castellonenc Jaume Bort i Meli, autor de la faana barroca de la catedral de Mrcia. 

Les obres es van iniciar el 1672 sota la direcci de Francisco Verde, succeint-lo Pedro Quintana i Ferrn Fouquet. s un bon exemple del barroc espanyol.

Aquest edifici presenta diferents estils arquitectnics, des del barroc italianitzant de la faana principal, el rococ de les altres portades i la girola, el neoclssic de l'interior, fins a les reminiscncies medievals.

Histria.

A l'edat mitjana es localitzava la mesquita musulmana en aquest emplaament que per aquelles dades era un dels extrems de l'antiga Vila Murada. Quan el rei Jaume I va conquerir la ciutat, el 1265, va consagrar la mesquita sota l'advocaci de Santa Maria. Sobre les seves restes es va construir un primer temple cristi d'estil gtic que fou enderrocat i per tercera ocasi es va construir l'actual. 

Aquesta esglsia compta amb la gran tradici de celebrar-hi el Misteri d'Elx (Misteri d'Elx) obra coral en valenci antic que es representa durant els dies 14 i 15 d'agost de cada any en virtut d'un privilegi atorgat pel papa Urbano VIII.

Durant la guerra civil, fou parcialment destruda essent restaurada anys desprs per l'arquitecte illicit Antonio Serrano Peral. A l'incendi que va sofrir el 1936 va desaparixer la imatge original de la Verge de l'Assumpci, sota l'advocaci de la qual est consagrat el temple; fou posteriorment substituda per una nova, obra de l'escultor valenci Jos Capuz.

Des de desembre de 2003, compta amb una capella dedicada a Escriv de Balaguer, fundador de l'Opus Dei.

L'edifici.


Faanes.
Les seves tres faanes sn obra de l'escultor Nicols de Bussy entre 1680-1682. 

Primer va realitzar la portada nord amb Sant Agatngelo, posteriorment la sud amb Crist Ressuscitat - tot i que segons altres fonts la faana sud fou treballada pels germans Irles - i finalment la faana occidental, amb el tema de l'Assumpci. Per aquesta faana, que sembla un gran retaule en pedra, li pagaren 1.601 reals. Les escultures es varen collocar el 14 d'agost de 1682, essent les seves primeres escultures realitzades a Espanya.




Interior.
La capella de la Comuni destaca pel seu art i arquitectura. Fou dissenyada el 1782 per Lorenzo Chpuli.

Es tamb digne de menci el gran tabernacle realitzat en marbre a la ciutat de Npols dissenyat per Jaime Bort.

 Altres .
Misteri d'Elx;

Enllaos externs.
 Baslica de Santa Mara d'Elx;
 Patronat Nacional del Misteri d'Elx;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155155" title="Atri" nonfiltered="2868" processed="2864" dbindex="62903">


Arquitectura:
Atri, pati;
Atri, accs a un teatre o edifici pblic;

Onomstica:

Quint Atri, almirall rom ;
Publi Atri, cavaller rom pompei;

Anatomia:
Atri, part de l'anatomia dels animals;
Atri, part dels vegetals;

Embriologia:
Atri, cavitat dels embrions dels vertebrats;

Histria i Genealogia:
Ducat d'Atri, ducat a Npols;
Duc d'Atri, ttol del possedor del ducat d'Atri;

Geografia:
Atri, ciutat d'Itlia;

Mitologia:
Atri, deu indi;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155156" title="Quint Atri" nonfiltered="2869" processed="2865" dbindex="62904">
Quint Atri (Quinctus Atrius) fou el comandant naval rom encarregat per Juli Csar de la flota el 54 aC mentre el Csar mateix anava a combatre a l'interior del pas de Britnia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155157" title="Publi Atri" nonfiltered="2870" processed="2866" dbindex="62905">
Publi Atri (Publius Atrius) fou un cavaller rom del partit pompei que va participar destacadament en diversos combats, fins que finalment fou fet presoner per Juli Csar a l'frica el 47 aC. Csar li va perdonar la vida.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155158" title="Tit Quint Atta" nonfiltered="2871" processed="2867" dbindex="62906">
Tit Quint Atta (Titus Quinctis Atta) fou un poeta cmic rom del segle II aC i mort el 78 aC. les comdies d'Atta, que foren fora populars a l'antiga Roma, pertanyien a les anomenades togalae tabernariae,  es a dir comdies en qu s'introduen la gent romana i les seves costums. Els ttols coneguts son  Aedilicia; Aquae Calidae; Conciliatrioc; Litcubratio; Materiera (potser incorrectament atribuda, ja que podria ser d'Afrani); Megalensia; Socrus;  Supplicatio; i Tiro Proficiscens. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155161" title="Warwick Brown" nonfiltered="2872" processed="2868" dbindex="62907">
Warwick Brown s un pilot automobilstic que va participar a la Frmula 1. Va neixer a Sydney, Austrlia el 24 de desembre de 1949. 

Brown va participar a un nic Gran Premi de Frmula 1, el  10 d'octubre de 1976va conduir un Wolf - Williams  al Gran Premi dels Estats Units de 1976 a on va aconseguir finalitzar 14.

A Brown li va anar millor en curses locals com les Tasman Series, que va guanyar al 1975, conduint un Lola - Repco.

 Resultats a la F1 .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155162" title="Attag" nonfiltered="2873" processed="2869" dbindex="62908">
Attag (Attaginos) fou un destacat teb fill de Phrynon. Fou cap del partit favorable a Prsia i va entregar la ciutat a Xerxes I de Prsia el 480 aC. Va convidar als magnats perses a un banquet poc abans de Platees (479 aC). Desprs de la batalla els grecs van exigir l'entrega dels caps perses de la ciutat, i el tebans no els va voler entregar, per desprs de 20 dies de setge finalment ho van fer. Attag no obstant es va poder escapar per la seva famlia fou agafada i portada a Pausnies que generosament els va deixar anar lliurement.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155164" title="Miquel Attaliata" nonfiltered="2874" processed="2870" dbindex="62909">
Miquel Attaliata fou un jutge i procnsol sota Miquel VII Ducas (1071-1078), que li va encarregar la publicaci d'un llibre de legislaci amb 95 ttols titulat                                tradut al llat com opus de jure. Tamb es autor d'una obra histrica publicada com Michaelis Attaliotae historia .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155165" title="Attali" nonfiltered="2875" processed="2871" dbindex="62910">
Attali (Attalion) fou un metge grec que va escriure sobre els aforismes d'Hipcrates, treball que s'ha perdut. Podria ser del segle IV per no esta acreditat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155172" title="tal" nonfiltered="2876" processed="2872" dbindex="62911">


Onomstica:

tal, general de Filip II de Macednia;
tal, general macedoni d'Alexandre el gran;
tal, cap dels agrians ;
tal, cap de la infanteria d'Alexandre el Gran. ;
tal I de Prgam, rei de Prgam del 241 aC al 197 aC;
tal II de Prgam Filadelf, rei de Prgam del 159 aC al 138 aC;
tal III de Prgam Filomtor fou rei de Prgam del 139 aC al 133 aC;
Prisc tal, emperador rom d'Occident per dues vegades;
tal o ttal, filsof estoic ;
tal o ttal, sofista ;
tal, metge rom ;
tal, escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155173" title="Michael Bleekemolen" nonfiltered="2877" processed="2873" dbindex="62912">
Michael Bleekemolen s un pilot automobilstic nascut a  Amsterdam, Pasos Baixos el 2 d'octubre del 1949 que va participar a la Frmula 1 amb els equips RAM i  ATS.

Bleekemolen va destacar a la Formula Vee, (una frmula promocional ms assequible que les ms conegudes Frmula Ford o Frmula BMW) i passava a la Frmula 1 a la temporada 1977, a on fracassava a qualificar a en el gran Premi de casa seva (Gran Premi dels Pasos Baixos). No obstant aix, tornava l'any segent i condua per a quatre curses, qualificant noms una vegada, al Gran Premi dels Estats Units del 1978, on es va haver de retirar.

Desprs de la Frmula 1 tornava a la Frmula 3 per a tres anys ms i guanyava dues curses del Campionat Europeu, acabant segon en la srie, darrera de  Alain Prost.

Des d'all passava a Renault a on va seguir corrent fins a retirar-se amb ells. 

 Resultats a la F1 .



 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155174" title="Strngns" nonfiltered="2878" processed="2874" dbindex="62913">
Strngns s una ciutat al centre de Sucia, situat a la vora del llac Mlaren a la provncia de Sdermanland, a uns 80 km a l'oest d'Estocolm. La ciutat t una poblaci aproximada de 13.000 habitants, i s la seu del municipi del mateix nom amb 31.000 habitants.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155177" title="Tsukuba Express" nonfiltered="2879" processed="2875" dbindex="62914">

La lnia Tsukuba Express (en japons            - Tsukuba Ekusupuresu-sen), o TX s una linia de la Metropolitan Intercity Railway Company que enllaa l'estaci d'Akihabara a Chiyoda,  Tquio i l'estaci de Tsukuba a la prefectura d'Ibaraki. La lnia va inaugurar-se el 24 d'agost de 2005. 

La lnia t 58.3 km i 20 estacions. Permet fer el recorregut d'Akihabara a Tsukuba en 45 minuts. 

Estacions.
Akihabara (   );
Okachimachi(    );
Asakusa (Tsukuba Express) (  );
Minami Senju (   );
Kita Senju (   );
Aoi (  );
Rokucho (  );
Yashio (  );
Misato Chuo (    );
Minami Nagareyama (   );
Nagareyama Central Park (          );
Nagareyama  taka-no-mori (        );
Kashiwa-no-ha campus (        );
Kashiwa Tanaka (    );
Moriya (  );
Miraidaira (    );
Midorino (    );
Bampaku Kinen Koen (      );
Kenkyu Gakuen (    );
Tsukuba (   );

Transbordaments.

Akihabara : Yamanote, Keihin Tohoku , Chuo-Sobu, T ky  Metro Hibiya;
Shin Okachimachi: Toei  edo;
Minami Senju: lnia Joban, T ky  Metro Hibiya;
Kita Senju: Joban, T ky  Metro Hibiya, T ky  Metro Chiyoda, Tobu Isesaki;
Minami Nagareyama: lnia Musashino;
Nagareyama  taka: Tobu Noda;
Moriya: Kanto Tetsudo Joso;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155179" title="tal (general)" nonfiltered="2880" processed="2876" dbindex="62915">
tal fou un general de Filip II de Macednia, oncle de la seva dona Clepatra (amb la que es va casar el 337 aC). Si be Just el fa germ (tamb Diodor de Siclia el fa germ en un passatge) aix seria un error.

En les cerimnies nupcials, desprs de beure molt de vi, va brindar per que la seva neboda tingus un legtim successor del tron. Aix fou en presencia d'Alexandre el gran, hereu legtim, i de la seva mare Olmpies. Alexandre va reaccionar i Filip va aixecar l'espasa contra el seu fill. Olmpies i Alexandre es van retirar tot seguit a l'Epir per van tornar rpidament quan es va veure que tal no exercia cap influencia.

tal havia ultratjat al jove Pausnies, d'una noble famlia macednia, que era un dels guardians personals del rei. Pausnies es va queixar al seu sobir per no va poder obtenir el cstig d'tal i va decidir venjar-se en el mateix rei,al qual va assassinar durant un festival a Eges el 336 aC.

tal era llavors a sia on havia estat enviat al front d'un petit exercit, juntament amb Parmeni i Amintes IV de Macednia, per assegurar les ciutats gregues per Macednia. La pujada al tron d'Alexandre el deixava en mala situaci i va acceptar les propostes de Demstenes de revoltar-se contra el nou rei. Per fou rpidament derrotat. tal va enviar a Alexandre la carta rebuda de Demstenes, esperant esser perdonat, per Alexandre no va canviar i va enviar a Hecateu amb ordre de detenir a tal, i portar-lo a Macednia, viu o mort. Hecateu va considerar millor matar-lo, cosa que va fer el 335 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155181" title="Eges" nonfiltered="2881" processed="2877" dbindex="62916">
Edessa s una ciutat de Grcia amb uns 25.000 habitants, al nord del pas. s capital de la prefectura de Pella a la regi de Macednia central. El seu nom derivaria de l'illiri i voldria dir "ciutat de l'aigua". El seu nom eslau te el mateix significat. Al llarg de la histria ha tingut diferents noms. 

 Histria .
Eges (Aegae) fou l'antiga capital del regne de Macednia, situada a la via Egntia a la regi que unia les provncies de la costa amb l'alta Macednia, Lincestis i Pelagnia

El temnida Perdicas I la va establir com a residncia reial, per mes tard fou canviada a Pella a la plana martima vers el segle VI aC i Edessa va romandre com a lloc d'enterrament dels reis. Els reis hi foren enterrats i alguns fins i tots portats d'altres llocs. 

El rei Arquelau I de Macednia (413 aC-399 aC) la va traslladar a Pella (Pella) per Eges va romandre la capital cerimonial i els reis la visitaven freqentment per cerimnies religioses. El seu nom vol dir lloc d'aigua.

A la ciutat foren enterrats Filip II de Macednia i tots els altres reis anteriors. Filip i fou assassinat el 336 aC i Alexandre el gran proclamat al seu lloc. nicament Alexandre fou enterrat fora de Eges. La llegenda ja deia que la dinastia s'acabaria el dia que el seu rei no fos enterrat a la ciutat.

El selucida Seleuc I Nictor, vers el 290 aC, va decidir de fundar una ciutat a Sira i donar-li el nom d'Edessa, la antiga capital reial macednia on tamb hi havia moltes fonts, i aquest fou l'origen d'Edessa de Sria.

La necrpoli reial fou saquejada en temps de Pirros d'Epir pels seus mercenaris gals que buscaven tresors. Sota domini rom fou part de la tercera regi. Va emetre moneda des d'August fins a Gordi III (les monedes porten la inscripci Edessaion)

A l'edat mitjana fou ocupada pels eslaus i va portar el nom de Bodena o Vodena, i tamb Voden (     ); fou recuperada per l'emperador bizant Basili II, per finalment conquerida pels otomans; en turc es va dir Vodine (i tamb Edessa) i en arrum Edessa o Vudena.  Actualment torna a portar el nom d'Edessa des que va passar sota domini grec el 1913.

Arqueologia.
Les excavacions es van iniciar al segle XIX i des de els anys 30 del segle XX ja no s'han aturat. Es conserven restes del palau, el teatre, i un temple a la mare dels deus Eucleia entre d'altres. Entre les tombes les mes importants son les de la reina Eurdice, mare de Filip II, i la del mateix Filip amb el sol de Vergina que al ser collocat a la bandera de Macednia va portar al conflicte amb Grcia i va obligar a aquell pas a canviar formalment el seu nom a "Antiga repblica iugoslava de Macednia". Fou descoberta per l'arqueleg Grec Manolis Andronikos  que hi va treballar fins el 1977. Al costat de les tombes s'ha construt un Museu.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155184" title="Mikko Kozarowitzky" nonfiltered="2882" processed="2878" dbindex="62917">
Mikko Kozarowitzky s un pilot automobilstic nascut el 17 de maig de 1948 a Finlndia que va participar a la Frmula 1 conduint un  cotxe de l'escuderia RAM a la temporada 1977.

Va participar a dos Grans Premis , el Gran Premi de Sucia de 1977 i el Gran Premi de la Gran Bretanya de 1977, no aconseguint classificar-se a cap els dos.

 Resultats a la F1 .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155185" title="tal (didoc)" nonfiltered="2883" processed="2879" dbindex="62918">
tal fou un general macedoni al servei d'Alexandre el gran. 

Fill d'Andrmenes d'Estimfea, fou acusat pels seus germans Amintes i Smmies de preparar un complot junt amb Filotes (330 aC). Els tres foren detinguts per foren absolts. 

El 328 aC fou deixat amb el comandament de les forces de Bactriana juntament amb Poliperc i algun altre general, mentre Alexandre marxava contra els sogdians. Desprs va acompanyar a Alexandre a l'ndia.

A la darrera malaltia del rei el 323 aC fou un dels set oficials que va passar la nit al temple de Serapis de Babilnia per estudiar com Alexandre podia ser portat al temple com un deu.

Desprs de la mort del rei es va unir a Perdicas d'Orstia, amb la germana del qual, Atalante, estava casat. Va acompanyar a Perdicas a Egipte i va tenir el comandament de la flota. Perdicas va morir el 321 aC. Els seus lleials foren condemnats a mort per l'exrcit i Atalante, que era all, fou executada immediatament, per tal, que era amb la flota a Pelusium, es va poder escapar i va desembarcar a Tir on hi havien els tresors de Perdicas. El tresor estava molt redut (uns 800 talents) i tal els va donar a Arquelau, governador de la ciutat, i a canvi va rebre deu mil soldats i 800 cavalls; durant un temps va romandre a Tir per reagrupar als partidaris de Perdicas, per desprs, en lloc d'unir-se a Alcetes, el germ de Perdicas, es va dedicar a atacar la costa de Cilcia per mar, amb la seva flota, i es va enfrontar amb els rodis, essent totalment derrotat; les restes del seu exercit es van unir a Alcetes, per les forces unides foren derrotades a Psdia per Antgon el borni.

Alcetes va poder fugir per tal i altres oficials foren fets presoners (320 aC). El 317 aC, desprs de tres anys de captivitat, van subornar als guardians, i es van apoderar del castell on estaven tancats per abans de poder sortir, el castell fou rodejat per les forces militars de les rodalies.  Van quedar assetjats durant un any i quatre mesos fins que es van haver de rendir. La seva sort final es desconeguda per probablement va morir en la lluita. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155188" title="tal (agri)" nonfiltered="2884" processed="2880" dbindex="62919">
tal fou un cap dels agrians en temps d' Alexandre el Gran. Va dirigir als agrians que combatian al costat d'Alexandre en les batalles d' Issos (333 aC) i Arbela (331 aC) 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155189" title="tal (cap de la infanteria)" nonfiltered="2885" processed="2881" dbindex="62920">
tal fou un cap de la infanteria d'Alexandre el Gran. A la mort del rei (323 aC) la infanteria no estava d'acord amb les decisions dels generals i es va amotinar. tal va enviar uns emissaris per assassinar a Perdicas d'Orstia (segons Just per altres fonts atribueixen aquesta intenci a Meleagre). El 321 aC va encapalar altre cop el mot de la infanteria a Triparadisos, desprs de la mort de Perdicas.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155190" title="tal I de Prgam" nonfiltered="2886" processed="2882" dbindex="62921">


tal I de Prgam () fou rei de Prgam del  al .

Era fill d tal, germa de Filter i d Antioquis filla d Aqueu. Va succeir en el tron al seu cos umenes I de Prgam. Fou el primer que es va enfrontar als glates sobre els que va obtenir una victria decisiva desprs de la qual va assolir el ttol de rei. Una escultura representant la victria fou collocada a l Acrpoli d Atenes.

Es va aprofitar dels conflictes familiars entre els selucides i el  va derrotar a Antoc Hierax, que era aliat dels glates i que desprs de la derrota glata, noms tenia el suport egipci, poc significatiu. Desprs de tres campanyes victorioses d tal, finalment Antoc va haver de fugir i els seus dominis es van repartir entre pergamides, egipcis, macedonis (Cria), glates i capadocis (). 

El  es va apoderar d extenses regions de Frgia a l oest del Taure. El  el nou rei selucida, Seleuc III Ceraune (o Ster) va enviar un exercit sota el comandament del seu oncle Andrmac, per aquest exrcit fou derrotat i Andrmac fou fet presoner i enviat a Egipte. Sota  gran, Aqueos (Aqueu) fou enviat contra Prgam () i va derrotar a tal, deixant redut el seu regne als lmits del .

El  va esclatar la guerra entre Rodes i la ciutat de Bizanci i tal es va posar del costat dels bizantins per no fou de cap ajut apreciable. El  amb l ajut de mercenaris glates va recuperar algunes ciutats d Elia per en mig de victries generals l exrcit va quedar desbandat quan es va produir un eclipsi que va alarmar als glates que no van voler seguir.

El  es va aliar a  gran contra Aqueu. El  es va incorporar a l aliana de Roma amb la Lliga Etlia, contra  Macednia i la Lliga Aquea. El  fou nomenat pretor de la  juntament amb Prries i al  es va reunir amb una petita flota al rom Sulpici. Desprs d una victria a Egina el  va assaltar Peparethos, va conquerir Oreos, i tot seguit Opos. Estava a aquesta ciutat quan casi be va caure presoner de . Al assabentar-se que el rei  Bitnia havia envat el regne va retornar apressuradament.

El , per una interpretaci dels llibres sibillins, els romans van enviar una ambaixada a sia per emportar-se a la Mare Idea (la Gran Mare Frgia dels deus) que era a Pessinos. tal els va rebre i els va donar la pedra que era el smbol de la deessa. A la pau general del , Prsies i tal i van quedar inclosos, el primer com aliat macedoni i el segon com aliat rom.

Quan la guerra va esclatar entre  i Rodes, tal va prendre partit per l illa, i es va aliar a Egipte, Quios, Czic i Bizanci, i com a conseqncia l any segent () va esclatar la guerra oberta. En la batalla naval que es va lliurar en aiges de Quios no hi va haver un vencedor clar, per la flota dels rodis fou derrotada enfront de Milet (es va poder retirar cap al sud i reorganitzar-se); els macedonis van desembarcar a Milet, van assolar el regne de Prgam i van avanar cap a la capital, ciutat que no van poder ocupar i finalment els macedonis van anar a passar el hivern a Cria.

El  tal, invitat pels atenencs, va anar a Atenes, on se li van tributar honors. Es va crear una nova tribu anomenada Atalis (Attalis) en honor seu. Una ambaixada romana era a la ciutat i es va declarar formalment la guerra a . El mateix any va intentar aixecar el setge a que els macedonis i els seus aliats sotmetien a Abydos, per sense xit.

En la campanya del  va actuar en uni dels romans tant en la flota com en l exrcit de terra. Les forces combinades van ocupar Oreos a Eubea per va haver de retornar a sia on  atacava Frgia. Antoc va haver de renunciar al atac i retirar les tropes sota pressi de Roma. 

El hivern del  el va passar a Egina i a la primavera del  va assistir a una assemblea a Tebes amb la intenci de separar als beocis de l aliana amb Macednia. Essent a Tebes va patir una apoplexia i fou portat a Prgam on va morir amb  i desprs de 44 de regnat.

Es considerat defensor de les arts i les cincies, i un governant just i fidel aliat. Amic geners i un bon pare i esps. La seva dona es deia Apollnies (o Apollonis) i amb ella va tenir quatre fills: umenes II de Prgam que el va succeir (197-159), tal II de Prgam (159-139), Filter i Ateneu.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155192" title="Mscul anconal" nonfiltered="2887" processed="2883" dbindex="62922">

El mscul anconal s un petit mscul situat a la part posterior de l'articulaci del colze.

Alguns anatomistes consideren l'anconal una continuaci del trceps braquial. D'altres el consideren part del compartiment posterior del bra o b del compartiment posterior de l'avantbra.

La seva funci s la d'estendre l'avantbra, la mateixa funci que t el trceps braquial. Tamb s'encarrega d'estabilitzar el colze, evitant el pessigament de la cpsula articular i de la membrana sinovial. Per la seva trajectria en diagonal, pot incloure's entre els msculs pronadors.

Referncies.


Altres recursos.
 Hollinshead, H., 1969, Anatomy for surgeons: the back and limbs, Vol 3, 2nd ed., Harper and Row, pp. 368.
 Gleason et al, 1985, The Function of the Anconeus Muscle , Clin. Orth. Rel. Research,Vol. 192, pp. 147-148.
 Last, R., 1978, Anatomy: Regional and Applied, 6th ed., Churchill and Livingstone, pp. 90;
 Le Bozec et al, 1980,  The synergy of elbow extensor muscles during static work in man , Eur. J. Appl. Phys. & Occ. Phys., Vol. 43, pp. 57-68.
 Le Bozec, S., Maton, B., 1982, 'The activity of the anconeus during voluntary elbow extension: The effect of lidocaine blocking of the muscle', Electromyogr. Clin. Neurophsiol., Vol. 22, pp. 265-275.
 Moore et al, Clinically Orientated Anatomy, 5th ed., Lippincott, Williams & Wilkins, pp. 789.
 Murray i cols., 2000, The isometric functional capacity of muscles that cross the elbow, J. Biomech., Vol. 33, Iss. 8, pp. 943-952.
 Oatis, C., Kinesiology, Williams & Wilkins, pp. 224-225 .
 Palastanga, N., et al, Anatomy and Human Movement, 2nd Ed., Butterworth Heinemann, pp. 116;
 Pauly J E, 1967, 'An electromyographic study of some muscles crossing the elbow joint,' The Anat. Record, Vol. 159, pp. 47-54.
 Ray, R et al, 1951, 'Rotation of the forearm: An experimental study of pronation and supination', J. Bone Joint Surg., Vol. 33(American), pp. 993-996.
 Segal et al, 2002, 'Anatomical partitioning of 3 human forearm muscles', Cells Tissues Organs, Vol. 170, pp. 183-197.
 Travill, A.A, 1962,  'Electromyographical study of the extensor apparatus of the forearm', The Anat. Record, Vol. 144, pp. 373-376.
 Basmajian, 1972,  Function of Anconeus Muscle , J. Bone Joint Surg., Vol. 54-A, Iss. 8, pp. 1712-1714.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155194" title="tal III de Prgam" nonfiltered="2888" processed="2884" dbindex="62923">
tal III de Prgam Filomtor Evergetes () fou rei de Prgam ( a ) fill d umenes II de Prgam i d Estratonice, filla d  Capadcia. D infant fou portat a Roma desprs del  i presentat al Senat juntament amb Alexandre I Balas.
 
Va succeir al seu oncle tal II de Prgam quan aquest va morir el . La seva extravagncia fou notable i a ms va matar a molts parents i amics. Ms tard, ple de remordiment, va deixar els afers pblics o es va dedicar a l escultura i a la jardineria (sobre la que va escriure un llibre).

Va morir de febre causada per una insolaci el  (va treballar al sol en un monument dedicat a la seva mare). En el seu testament va deixar el regne al poble de Roma. El seu germanastre Andrnic (bastard d ), es va apoderar del regne i es va proclamar rei com umenes III de Prgam.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155195" title="Apollnies" nonfiltered="2889" processed="2885" dbindex="62924">


Apollnies o Apollonis () fou reina de Prgam.

Es va casar amb tal I de Prgam (rei  a ) i va tenir quatre fills: umenes II de Prgam (rei -), tal II de Prgam (-), Filter i Ateneu.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155200" title="tal (filsof)" nonfiltered="2890" processed="2886" dbindex="62925">
tal o ttal fou un filsof estoic que va viure en el regnat de Tiberi (segle I)  i que va veure la seva propietat confiscada per Sej (Sejanus) i va haver de treballar de pags. Sneca el descriu com un home de gran eloqncia i un filsof intelligent. Es suposa que fou autor de           que Hesiqui de Milet diu que fou escrita per un tal.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155201" title="tal (sofista)" nonfiltered="2891" processed="2887" dbindex="62926">
tal o ttal fou un sofista del segle II, fill de Polem i avi del sofista Hermcrates de Focea. Es creu, per una inscripci, que era nadiu de Esmirna per havia viscut a Laodicea la major part del temps.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155202" title="tal (metge)" nonfiltered="2892" processed="2888" dbindex="62927">
tal o ttal fou un metge rom del segle II que fou deixeble del metge Sor (Soranus) i va pertnyer al grup dels metdics. Gal diu que va ignorar la malaltia de la que va morir el filsof Tegenes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155203" title="Blatodeu" nonfiltered="2893" processed="2889" dbindex="62928">

Els blatodeus (Blattodea) sn un ordre d'insectes nepters, entre els que s'inclouen els escarbats de cuina. Sn animals que han conviscut histricament de forma molt estreta amb les persones el que ha generat una gran diversitat de denominacions vulgars: panerola, panderola, ballarola, corredora, cuca molla, cuca panera, cuca panissera, cuca patxa, cucaratxa, curiana, escarabatera, escarabatina, escarabatol, escarabita, escarabitxa, escarabonita, escarabotina, escarabat, panera, panissera, papa panera, papa xinxera, etc. Algunes d'aquestes denominacions, com les que fan referncia al terme escarabat, no sn prou afortunades des del punt de vista de la taxonomia biolgica;  el terme escarabats fa referncia fonamentalment als insectes colepters. Els blatodeus es diferencien d'aquests ltims perqu tenen els dos parells d'ales iguals, mentre que en els escarabats, el parell d'ales posterior s'ha engruixit i convertit en una carcassa litres que cobreix les primeres. Sn grups taxonmicament molt allunyats.

Entre les espcies ms conegudes hi ha la panerola americana, Periplaneta americana, que fa uns 30 mm de llargria, la panerola germnica, Blatella germanica, entre 15 mm de llargria, la panerola asitica, Blatella asahinai, tamb sobre els 15 mm de longitud, i la panerola oriental, Blatta orientalis, sobre els 25 mm. Les paneroles tropicals sn sovint ms grans i les paneroles extingides del Carbonfer majors, Archimylacris i el Permi Apthoroblattina eren diverses vegades ms grans que les actuals mides mitjanes. Popularment s'associen les paneroles amb problemes sanitaris i de plagues, per noms unes 30 espcies (<1% sobre el total de paneroles) infesten els habitats urbans. 

 Caracterstiques generals.

Sn insectes que han perdut parcialment o totalment la capacitat de volar, tot aix mantenen dos parells d'ales tpics dels insectes ms o menys atrofiades en els estadis adults. 

Tenen un desenvolupament hemimetbol, ja des del naixement passa per diferents estadis nimfals separats per mudes peridiques de la seva cutcula de quitina. Entre els diferents estadis no hi ha canvis substancials del nnxol ecolgic que ocupen i alguns sn gregaris compartint el mateix espai individus en diferents etapes del desenvolupament, fenomen conegut com a paurometabolia, al contrari d'altres insectes que sn heterometbols, com ara els odonats.

Histria del grup.
Alguns dels primers escrits fan referncia a paneroles per a usos mdics. Dioscrides Pedaci (s.I), Kamal al-Din al-Damiri i Abu Hanifa ad-Dainuri (segle IX) van proposar medicaments a base de paneroles mltes amb oli o bullides. La llista de problemes a tractar aix incloa el mal d'orella, ferides obertes i trastorns ginecolgics.

Histria evolutiva i relacions filogentiques.
Els primers fssils semblants a blatodeus daten del perode carbonfer fa entre 354-295 milions d'anys. Tot i aix, aquests fssils difereixen dels blatodeus moderns per disposar d'un llarg ovipositors i sn els ancestres dels mantodeus aix com de les paneroles actuals. Els 1rs fssils de blatodeus moderns amb ovopositors interns apareixen al comenament del Cretaci.

Els entomlegs combinen mantodea, isoptera i blattodea en un grup superior anomenat Dictyoptera. Evidncies actuals suggereixen fortament que els trmits evolucionaren directament des de les paneroles veritables. Si aquest fs el cas, llavors Blattodea excloent els ispters no seria un grup monofiltic i els ispters serien avui en dia una famlia (o epifamlia) de paneroles. 

Biologia.

Les paneroles sn generalment omnivores. Una excepci s la panerola Xilfaga del gnere Cryptocercus, amb diverses espcies trobades a Rssia, Xina, Corea i els EUA. Tot i que sn incapaces de digerir la cellulosa per elles mateixes, mantenen una relaci de simbiosi amb protozous que si que ho fan, permetent extreure nutrients. En aquest aspecte s'assemblen als trmits i recerques actuals suggereixen que el gnere (biologia) Cryptocercus s ms restretament relacionat als trmits que no pas altres blatodeus. Les paneroles sn ms comunes en climes tropicals i subtropicals. Algunes espcies estan estretament relacionades als habitatges i es localitzen en aquests casos a prop de cubells d'escombraries o a la cuina. 

Les paneroles, com tots els insectes, respiren a travs d'un sistema de tubs anomenats trquees. Les trquees d'insectes sn adjuntes als espiracles, excepte el cap. Aix, tots els insectes, incloent-hi les paneroles, poden respirar sense el cap. Les vlvules s'obren quan el CO2 nivell en l'insecte arriba a un nivell alt; llavors el CO2 difn fora de les trquees a l'exterior i fresc aire oxigenat. El sistema traqueal porta l'aire directament a les cllules bifurcant-se contnuament com un arbre fins que els seus traquoles de cutcula ms fina estiguin associats amb cada cllula, permetent que l'oxigen gass es dissolgui al citoplasma a l'altre costat del folre de cutcules fina de la traqueola. El CO2 difon fora de la cllules a la traquola.

 Els insectes no tenen pulmons i aix no respiren activament a la manera de pulmons dels vertebrats. Tanmateix, en alguns insectes molt grans el procs de difusi passiva s insuficient per a proporcionar oxigen al flux idni i la musculatura del cos es pot contreure rtmicament per forar l'entrada d'aire als espiracles, essent un tipus de respiraci. 

Les paneroles poden sobreviure la dissecciquirrgica estril del cap durant perode molt llarg, especialment si ltimament s'ha alimentat, per naturalment sn incapaces d'alimentar-se i moren al cap d'unes poques setmanes d'inanici.

Reproducci.

Les paneroles femelles sovint porten estoigs a l'extrem de l'abdmen on estan els ous, anomenades ooteques. L'ooteca de la panerola germnica cont entre 30 40 ous, llargs i prims, empaquetats com a frankfurts. Els ous 

Els ous sorgeixen de la pressi combinada de les nimfes que s'empassen aire i sn inicialment de color blanc brillant nimfes, s'endureixen i enfosqueixen en aproximadament quatre hores. La seva etapa blanca s transitria mentre surten i la posterior muda ha portat a moltes persones a afirmar haver vist paneroles albines.

B. germanica porta una ooteca que cont al voltant de 40 ous. Deixa caure la cpsula abans de sortir. El desenvolupament des d'ous fins a adults dura entre 3 i 4 mesos. Les paneroles poden arribar a viure un any. La femella pot produir fins vuit ooteques al llarg del seu cicle reproductor; en condicions favorables, pot produir entre 300 i 400 descendents. Altres espcies de paneroles, tanmateix, poden produir un nombre extremadament alt d'ous en una vida, per noms necessitar una sola cpula a la seva vida. 

La panerola ms gran descrita fins ara prov d'Australia giant burrowing cockroach, que pot crixer  fins a 9 cm de llargria i pesar ms de 30 grams. Comparable en mida s la panerola gegant Blaberus giganteus, que creix en longitud similar, per no tant pesada. 

Les paneroles es troben entre els animals ms resistents del planeta, algunes espcies sn capaces de mantenir-se actives durant un mes sense menjar o essent capaces de sobreviure amb recursos limitats tals com cola de segells.  

Alguns poden viure sense aire durant 45 minuts o alentir els batecs del cor. 
Existeix la creena popular o llegenda urbana que les paneroles repoblaran la Terra si la humanitat s'auto-destrus a causa d'una guerra nuclear. Les paneroles tenen una major resistncia a les radiacions que els vertebrats, amb una dosi letal entre 6-15 vegades major que els humans. Tot i aix, no sn excepcionalment resistents a les radiacions amb comparaci a d'altres insectes com la mosca de la fruita.

L'habilitat de suportar millor les radiacions que els humans es pot explicar en termes de cicle cellular. Les cllules sn ms vulnerables als efectes de la radiaci quan s'estan dividint. Les cllules de la panerola es divideixen noms un cop quan es troben en cada cicle de muda, la qual cosa passa setmanalment en paneroles joves. Les cllules de l'animal triguen 48 hores per a completar un cicle, el que deixaria prou temps a la radiaci per a afectar-les, per no totes les paneroles ho farien al mateix temps. Aix significa que n'hi hauria de no afectades per la radiaci i que per tant sobreviurien, almenys inicialment.

Etologia.


 Els peneroles han mostrat conductes emergents. 

 Un estudi de la Universitat de Florida mostra que les paneroles deixen rastres qumics a la seva femta. Altres escarabats segueixen aquestes traces per descobrir fonts de menjar i d'aigua, i tamb per descobrir on estan amagats. La investigaci ha mostrat que la presa de decisions basada en el grup s responsable de ms comportaments complexes com ara l'assignaci de recursos. Un estudi on 50 individus es posaven en un plat amb tres refugis amb capacitat per a 40 insectes a cada un, els insectes s'arranjaven en dos refugis amb 25 insectes, deixant buit el tercer. Si la capacitat dels refugis s'augmentava fins a ms de 50 insectes per refugi, tots els escarabats s'arranjaven en un refugi. Els investigadors trobaven un equilibri entre cooperaci i competncia en el comportament de presa de decisi collectiva trobat en escarabats. Els models utilitzats en aquesta recerca tamb poden explicar la dinmica de grup d'altres insectes i animals. 

 Un altre estudi provava la hiptesi que les paneroles utilitzen noms dues informacions per decidir on anar-se'n sota aquelles condicions: que fosc est i quants dels seus amics sn all. L'estudi dirigit per Jos Halloy i collegues al Universitat Lliure de Brusselles i altres institucions europees creaven un conjunt de petits robots que eren reconeguts com a congneres i aix manipular la seva percepci de massa crtica.

A banda, investigadors a la Tohoku University van fer un experiment de condicionament clssic amb paneroles i van descobrir que els insectes associaven l'olor de vainilla i menta amb el sucre. 

Les paneroles sn eminentment nocturnes i normalment fotofbiques, pel que corren quan s'exposen a la llum. De forma excepcional la panerola oriental s atreta per la llum.

 Paneroles i riscos sanitaris .
 Un estudi nacional als EUA (2005) en factors pque predisposen a l'asma en estudis infantils a l'interior de les ciutats demostrava que els allerggens provinents de paneroles semblen empitjorar els smptomes d'asma ms que uns altres factors coneguts. Aquest estudi, finanat per l'Institut Nacional de Cincies de Salut Mediambientals (NIEHS) i l'Institut Nacional d'Allrgia i Malalties Contagioses (NIAID), s el primer estudi a gran escala per classificar factors d'asma segons la severitat.

Addicionalment, un estudi de recerca de 2005, patrocinat per l'Associaci de Gesti de Plagues Nacional (NPMA), mostra una disparitat en el coneixement de propietaris de domicilis sobre aquest lligam. Noms un 10% dels propietaris enquestats als EUA preceben que les paneroles sn una amenaa a la salut de la seva famlia.

Hbitat.

Les paneroles viuen en una ampla diversitat d'ambients. Les espcies de plagues de paneroles s'adapten immediatament a una varietat d'ambients, per prefereixen condicions clides de dins dels edificis. Moltes espcies tropicals prefereixen ambients fins i tot ms clids i humits i no infesten la majoria de cases. Es calcula que aproximadament noms 20 espcies de paneroles d'entre les 3.500 espcies descrites poden molestar a l'home.

Control de Plagues.

Control preventiu i bioracional.
Hi ha diversos parsits i depredadors de les paneroles, per poques d'aquestes han resultat altament efectives en el control de les paneroles per al control biolgic. Les vespes de la familia Evaniidae sn potser els insectes depredadors, ja que ataquen a les ootequesi les vespes de la familia Ampulicidae sn depredadors de paneroles adultes i nimfals (p.ex., Ampulex compressa). El centpeus, tot i aix, s probabement un depredador efectiu de paneroles, per igualment en domicilis les persones troben inacceptable la presncia d'altres animals. 

Les mesures preventives inclouen mantenir els aliments emmagatzemats en contenidors estancs, galledes de les escombraries que tinguin una tapa hermtica, la neteja freqent i escrupulosa de la cuina i aspiracions regulars. Tamb s'haurien de reparar potencials fuites d'aigua, com aixetes que gotegen. s tamb necessari segellar qualsevol possible punt d'entrada: els scols de com ara forats en entre armaris de la cuina, tubs, les finestres i les portes amb una mica de llana d'acer o xarxa de coure i una mica de ciment, massilla o silicona. 

Control qumic.
Noms en aquells casos en qu no s'ha acomplert alguna d'aquestes mesures preventives es pot produir la infestaci. Una cop s'instaura una infestacio de paneroles, es pot alleugerir el problema del control qumic. No obstant l'anlisi de les causes i l'adopci de mesures correctores poden reduir el risc de re-infestaci. Les estacions d'esquers que contenen gels en base d'hidrametilnona o fipronil o d'altres biocides, aix com les plvores d'cid bric, sn toxiques per a les paneroles. 

 Els esquers amb ovicides sn tamb bastant eficaos per al control d'una poblaci de paneroles. Adicionalment composicions de deltametrina sn molt efectives. 

Disminuir la tempreratura de l'hbitat a la vora del punt de congelaci pot esterilitzar la majoria d'ous.  Aquest mtode pot ser prctic en cases rurals, per s altament impracticable en ciutats. 

A l'sia, els propietaris de cotxes usen fulles de Pandan com a repelent natural per a paneroles en els seus vehicles.

P. americana es conegut que pot estar vora tres mesos sense menjar i un mes sense aigua. Viuen freqentment a l'aire lliure, tot i que prefereixen climes clids i es considera que sn mesfils estrictes. Sn prou adaptables per a sobreviure a temperatures properes a la congelaci 

Selecci d'espcies.
Blaberus discoidalis, panerola "discoide" o falsa death's head;
Blaberus craniifer, panerola veritable death's head;
Blatta orientalis, panerola oriental o ms comunament panerola negra.
Blatella germanica, Panerola germnica comunament escarbat de cuina.
Blatella asahinai, Panerola asitica (rara als Pasos Catalans).
Eurycotis floridana, Florida woods cockroach;
Gromphadorhina portentosa, Madagascar hissing cockroach;
Parcoblatta pennsylvanica, panerola dels boscos de Pennsylvania. ;
Periplaneta americana, Panerola americana. Importada al port de Barcelona entre els finals dels 80 i principis del 90, s'ha anat extenent per tota la pennsula Ibrica.
Periplaneta australasiae, panerola australiana. ;
Periplaneta brunnea, panerola bruna. ;
Periplaneta fuliginosa, o panerola smokybrown;
Pycnoscelus surinamensis, panerola del Surinam ;
Supella longipalpa, panerola banda caf es criada per a alimentaci de serps i tarantules que requereixens ser alimentats amb esquers vius.

Enllaos externs.
Blattodea Species File Catleg mundial on-line de paneroles. ;
Llibre on line sobre paneroles. ;
Allpet Roach Forum Comunitat amb frum sobre paneroles (fund. 1998). ;
The Cockroach Forum Frum de discussi sobre paneroles. ;
Blattodea Culture Group Informaci sobre paneroles i detalls sobre una societat per a l'estudi de les paneroles (fund. 1986) ;
Order Blattodea (Cockroaches), Exploring California Insects Fotografies d'agunes espcies californianes. ;
Cockroach health threats ;
UC Davis on cockroaches ;
The cockroach FAQ ;
Cockroach Pest Control Information - National Pesticide Information Center ;
Fact sheet de la Universitat de Harvard University sobre paneroles d'Amrica ;
Les paneroles a la ciutat Document informatiu de l'Agncia de Salut Pblica de Barcelona.

 Referncies .


Bibliografia.
Cockroaches: Ecology, Behavior, and Natural History, by William J. bell, Louis M. Roth, and Christine A. Nalepa, ISBN 0-8018-8616-3, 2007 ;
Firefly Encyclopedia of Insects and Spiders, edited by Christopher O'Toole, ISBN 1-55297-612-2, 2002 ;
Insects: Their Biology and Cultural History, Bernhard Klausnitzer, ISBN 0-87663-666-0, 1987;


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155204" title="tal (escultor)" nonfiltered="2894" processed="2890" dbindex="62929">
tal o ttal fou un escultor atenenc fill d'Andrgat. Pausnies esmenta una esttua d'Apollo en un temple d'Argos, que fou obra d'aquest escultor. El seu nom s'ha trobat precisament a una esttua descoberta al teatre d'Argos.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155205" title="Mscul coracobraquial" nonfiltered="2895" processed="2891" dbindex="62930">
El mscul coracobraquial s el mscul ms petit dels tres que s'originen a l'apfisi coracoide de l'escpula (Els altres dos msculs sn el pectoral menor i el bceps braquial. Est situat a la part superior i medial del bra.

s perforat i innervat pel nervi musculocutani.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155207" title="Antipirtic" nonfiltered="2896" processed="2892" dbindex="62931">

Un antipirtic (dels mots grecs anti-, contra, i pyr, foc), antifebril, antitrmic o febrfug s una substncia que fa disminuir la febre sense afectar la temperatura d'un cos normal sense febre. Dins d'aquest tipus de substncies destaquen per coneguts l'cid acetilsaliclic o aspirina i el paracetamol.

Els antipirtics solen ser medicaments que tracten la febre d'una forma simptomtica, sense actuar sobre la causa que provoca la febre.

Anteriorment a l's de substncies qumiques, els mocadors mullats en aigua freda sobre el cos del malalt o els banys d'aigua tbia, eren una mesura antipirtica que no feia s de frmacs. Actualment tamb s un bon remei per als nadons, si b associats al paracetamol baixen la febre de forma ms eficient. Les mesures fsiques de forma allada noms sn eficaces durant pocs minuts.

Actualment, l'administraci d'antipirtics s un acte habitual en la majoria de les persones que tenen febre, sobretot els nens. Aix ha provocat una mica de debat sobre l's apropiat de tals medicacions ja que la febre s un mecanisme de defensa del cos, sobretot per activar al sistema immunitari perqu treballi amb ms eficcia enfront molts tipus d'infeccions. L'augment de temperatura corporal fins a 38 graus, s'anomena febrcula, i no sol ser una febre perillosa que hagi de ser disminuda amb medicaci. Per a l'adminitraci correcta es fa necessari conixer la malaltia de fons, per a causa dels hbits adquirits per les societats occidentals i per la comunitat mdica en general, es prescriuen i administren antipirtics sense que siguin, sovint, realment indicats.

La decisi de quin antipirtic utilitzar es fonamenta en el seu mecanisme d'acci, farmacodinmica, efectivitat i efectes secundaris. En els casos en qu l'objectiu sigui disminuir la temperatura i les molsties del malalt sense alterar la resposta inflamatria en la mesura del possible, excepte que aquesta sigui exagerada, se sol fer servir paracetamol com a primera elecci. En canvi, els antiinflamatoris no esterodals, com l'ibuprofn, solen prescriure's en els casos ms estranys amb inflamaci associada.

La majoria dels antipirtics del mercat sn tant analgsics com antiinflamatoris alhora, per no el paracetamol.

Els remeis naturals inclouen la camamilla, la slvia i la milfulles entre moltes d altres.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155209" title="riador" nonfiltered="2897" processed="2893" dbindex="62932">


riador (sndarin: la terra solitria) s una extensa regi de la Terra Mitjana, el mn fictici creat per J. R. R. Tolkien.

Durant la Segona Edat, i segurament abans, fou una regi molt boscosa, per els dnedain en tallaren una gran part per a la construcci de vaixells. Gran part d'aquests territoris, als inicis de la Tercera Edat, formaven el regne d'Arnor, el qual posteriorment es va dividir en els regnes rivals de Rhudaur, Arthedain i Cardolan. La Comarca ocupava part del regne d'Arthedain, mentre que Bree i altres poblacions venes estaven a la vora de Cardolan. Els tumularis habiten als antics cementiris construts a la Primera Edat pels edain quan viatjaven cap a Belriand. Altres llocs importants a riador sn Rivendell, les Rades Grises i els regnes abandonats d'region i ngmar.
Quan la Guerra de l'Anell, riador estava despoblada, excepte per La Comarca, Bree, Rivendell, les Rades Grises, la part sud de Rivendell, i alguns poblets de l'oest d'riador. Tamb hi havia algunes comunitats de nans a les mines d'Ered Lindon, i petites poblacions d'enemics de Nmenor sobrevivint al sud de Minhiriath.

Les seves fronteres sn:
 A l'est, les Muntanyes Boiroses.
 Al nord, la badia gelada de Forochel, que va inundar part de la terra de Mrgoth desprs de la Guerra de l'Ira.
 A l'oest, les muntanyes d'Ered Lindon.
 Als sud, els rius Glanduin i Riu Gris i la terra d'Enedwaith. Desprs de la Guerra de l'Ira, part de la fontera sud-oest al llarg de la costa de Belegaer.

riador t una extensi de 960 quilmetres del nord al sud, i 1120 d'est a oest. Est creuada per la carretera Est-Oest, que va de Rivendell a les Rades Grises, i per la Carretera Verda (del nord al sud, comunicant els regnes d'rnor i de Gndor). Com a rius importants de la regi hi ha el Lune (Lhn en lfic), el Brandiv (Baranduin), i el Riu Gris.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155212" title="Museu d'Orsay" nonfiltered="2898" processed="2894" dbindex="62933">


El museu d'Orsay s un museu que es troba a Pars, Frana, dedicat a les arts plstiques.
 
Va ser inaugurat l'any 1986, desprs de la remodelaci de l'estaci de ferrocarril d'Orsay, portada a terme per l'arquitecta Gae Aulenti. Ja el 1973 la direcci de Museus de Frana va concebre el projecte d'establir un museu en aquesta estaci, que amenaava prdues i en la qual es parlava de construir-hi un hotel. La decisi es va veure impulsada pel ressorgiment d'un inters pel segle XIX, sent inscrita l'estaci en l'inventari suplementari de Monuments Histrics el 8 de mar de 1973. No obstant aix, la decisi oficial de construir el museu no va arribar fins al consell de ministres del 20 d'octubre de 1977, pel que sembla presentada per iniciativa del mateix president, Valry Giscard d'Estaing. La inauguraci oficial es va produir l'1 de desembre de 1986, pel president de la Repblica, Franois Mitterrand, obrint al pblic el segent dia 9. 

 Collecci .

El museu alberga pintura impressionista i postimpressionista, escultura, arts decoratives, fotografia, cinema i arquitectura, obres totes elles pertanyents al fons del Museu del Louvre. A Orsay podem trobar obres de Jean-Franois Millet, Ingres, Edouard Manet, Gustave Courbet, Eugne Delacroix, Claude Monet, Pierre-Auguste Renoir, Paul Gauguin, Vincent van Gogh, Antonio de La Gndara o Franois Pompon, entre molts altres. 

Existeixen, a ms de sales de pintura i escultura, altres dedicades a l'arquitectura, les arts decoratives (Art Nouveau i el moviment Arts & Crafts), o la fotografia (Nedar, Gustave Le Gray, Regnault, Shaw...)

 Enllaos externs .
Pagina oficial;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155214" title="Franois Fillon" nonfiltered="2899" processed="2895" dbindex="62934">


Franois Fillon (4 de mar de 1954, Le Mans, Sarthe, Frana) s un poltic francs que des del 17 de maig de 2007 ocupa el crrec de Primer Ministre de Frana, en el govern de Nicolas Sarkozy. s membre del partit Uni pel Moviment Popular. 

Fillon va nixer el 4 de mar de 1954 a Le Mans, al departament de Sarthe, de la regi del Pas del Loira. Prov d'una famlia acomodada i gaullista; el seu pare s notari, i la seva mare s una renombrada historiadora. El seu germ menor s un talents pianista. 

Va estudiar al collegi privat "Saint-Michel-donis-Perrais", i al liceu Notre-Dame de Sainte-Croix a Le Mans; i al 1972 es va graduar de Batxillerat de Filosofia. Desprs va continuar els seus estudis a la Universit du Maine (Universitat de Maine), situada tamb a Le Mans; obtenint all un Mestratge en Dret Pblic al 1976. A l'any segent obt un D.E.A. (Diploma d'Estudis Avanats) en Dret Pblic a la Universit Ren Descartes (tamb coneguda com Universit Paris V) de Paris; i un altre D.E.A. en Cincies Poltiques a la Fundaci Nacional de Cincies Poltiques.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155218" title="Pols asitica" nonfiltered="2900" processed="2896" dbindex="62935">

La pols asitica (tamb coneguda com la pols groga, la sorra groga, el vent groc o les tempestes de sorra de la Xina) s un fenomen meteorolgic estacional que afecta la major part de l'est d'sia de forma espordica durant els mesos de primavera. La pols s'origina als deserts de Monglia i del nord de la Xina i del Kazakhstan, on els forts vents de superfcie i les tempestes de pols aixequen nvols densos de partcules slides, fines i seques.
Els vents arrosseguen aquests nvols cap a l'est i passen per damunt de la Xina, Corea del Nord, Corea del Sud i el Jap, aix com tamb per les parts ms orientals de Rssia. A vegades aquestes partcules arriben molt ms lluny, i en concentracions significants arriben a afectar la qualitat de l'aire dels Estats Units.

En l'ltima dcada, s'ha convertit en un problema seris a causa dels contaminants industrials (que prviament no eren una amenaa) i de la desertificaci cada cop ms intensa a la Xina, aix com per la sequera de la regi del mar d'Aral al Kazakhstan, deguda a l'esquema fallit d'agricultura sovitica. Les tempestes de pols, amb una referncia especfica a la Xina, han estat anomenades "terrorisme de la pols groga" per part d'alguns grups coreans.

Causes.
En els ltims anys, s'ha produt una destrucci ambiental a Xina causada per la sobreexplotaci de les pastures, el desenvolupament industrial massiu sense complir els estndards de qualitat de l'aire, aix com l's generalitzat del carb com a combustible sense utilitzar els filtres adequats.  A Kazakhstan, una poltica agrcola fallida ha deixat el Mar d'Aral, on s'havien realitzat tests secrets d'armes biolgiques durant l'poca sovitica, sec i exposat.
 
Contaminants.
Sulfur (un component de la pluja cida), sutge, cendra, monxid de carboni i altres contaminants txics que contenen metalls pesats (com ara mercuri, cadmi, crom, arsnic, plom, zinc i cobre) i altres cancergens, acostumen a acompanyar aquestes tempestes de pols, aix com tamb virus, bacteries, fongs, pesticides, antibitics, amiant, herbicides, ingredients plstics, productes de la combusti i ftalats. Tot i que els cientfics saben que els corrents intercontinentals de pols poden portar bacteries i virus, "la majoria de la gent assumeix que els rajos ultravioletes sol esterilitzen aquests nvols", diu el microbileg Dale W. Griffin, de la USGS de St. Petersburg. Per afegeix: "Ara hem sabut que aix no s cert".

Efectes.

Les rees afectades per la pols experimenten una reducci de la visibilitat i s'ha demostrat que la pols causa diversos problemes de salut, que no es limiten a mal de gola i asma en persones que es consideren sanes. Sovint, es recomana a la ent que evitin o minimitzin les activitats a l'exterior, depenent de la gravetat de les tempestes. Per a les persones ja afectades per asma o altres infeccions respiratries podria ser fatal. S'ha demostrat que la pols incrementa l'ndex de mortalitat diria en un 1.7% a les zones afectades.

Tot i que la sorra per si mateixa no s necessriament perjudicial per al sl, degut a les emissions de sulfur i les pluges cides resultants, les tempestes tamb destrueixen les terres de conreu degradant el terreny, i els dipsits de cendra, sutge i metalls pesants aix com materials biolgics potencialment perillosos cobreixen la superfcie dels sembrats i els aqfers amb contaminants. Les tempestes de pols tamb afecten amb particular duresa la fauna, destruint els cultius i els hbitats, i els metalls txics interfereixen en la reproducci. Els coralls en pateixen les conseqncies de forma particularment dramtica. Els metalls txics es propaguen a travs de la cadena alimentria, del peix als grans mamfers. La visibilitat de l'aire s redueix, i produeix cancellaci de vols, viatges per carretera i activitats a l'aire lliure, i se'n poden deduir significants prdues d'activitat econmica. Al Jap, la roba estesa apareix amb taques grogues.

El diari Korea Times ha informat que la neteja d'un avi jumbo costa 3 milions de wons, esmerant-hi 20.000 litres d'aigua i 6 hores de feina.

Gravetat.
A Shanghai, el 3 d'abril de 2007 es va registrar un ndex de qualitat de l'aire de 500 . Als Estats Units, un ndex de 300 es considera "perills" i qualsevol que superi 200 s "mals".  El 2007 sembla de lluny el pitjor any en els rcords.

La desertificaci s'ha intensificat a la Xina, on 1.740.000 km de terreny s "rid", i pertorba les vides de 400 milions de persones, causant prdues econmiques directes valorades en 54.000 milions de yuan (uns 7.000 milions de dlars) a l'any, segons les grfiques del SFA. Aquestes grfiques probablement estan subestimades, ja que noms tenen en compte els efectes directes, sense incloure els efectes mdics o de contaminaci, aix com els efectes sobre altres pasos vens.

L'escalfament global, aix com el fenmen d'El Nio, juguen un paper important en les tempestes de sorra asitica, perqu les capes de gel que es formen a l'hivern poden retenir la pols i evitar que s'escampi.

Mitigaci.
En els ltims anys, Corea del Sud i la Repblica Populat de la Xina han participat en els esforos de reforestaci de la zona on s'originen les tempestes. No obstant aix, aix no ha afectat el problema de cap manera significant. A l'abril de 2006, els meteorlegs sud-coreans van informar de la pitjor tempesta de pols groga en quatre anys.  

El Jap ha collaborat amb diners, equipaments, i coneixements per installar filtres de sulfur a les plantes que utilitzen carb a la Xina. Per tot i aix, un percentatge molt baix de plantes tenen filtres de sulfur installats.

La Xina tamb ha donat els seus passos, amb el suport internacional, per plantar arbres en rees desertes, reivindicant haver plantat 12.000 milions d'arbres. No obstant aix, els vents sn tan forts en alguns llocs que els arbres cauen i queden enterrats en la sorra. A ms a ms, ms d'una vegada s'ha dit que a la Xina s'han pintat les faldes de les muntanyes de color verd en lloc de plantar-hi arbres.

 Noms locals .
La pols asitica es coneix per diferents noms segons la regi. Tots ells signifiquen "pols groga" o "sorra groga":

 "Hwang-sa" (  ,   /  ) en Core;
 "Huangsha"      en xins;
 "Hong Sa" (  ) en vietnamita;
 "Kousa" (  ) en japons;

 Composici .
Un anlisi dels nvols de pols asitica dut a terme a la Xina el 2001 va mostrar que contenia altes concentracions de silici (24-32%), alumini (5,9-7,4%), calci (6,2-12%), i ferro. Tamb hi eren presents nombroses substncies txiques, perqu es creu que els materials ms pesats (com el mercuri o el cadmi de la combusti del carb) es desprenen dels nvols ms a prop de l'origen.

No obstant aix, Sarah O'Hara de la Universitat de Nottingham a Anglaterra, va escriure a Lancet que aix no vol dir que els efectes siguin pitjors com ms a prop s'estigui de l'origen. La gent que viu lluny de la font de la pols estan exposats ms sovint a partcules de sorra fina, quasi invisible que poden inhalar cap al fons dels pulmons, ja que la pols ms grossa s massa gran per ser inhalada profundament.  Desprs de l'inhalaci, pot causar ferides al teixit pulmonar i tamb pot induir cncer i malalties pulmonars.

Un estudi nord-americ que va analitzar la composici de les tempestes de pols sobre Colorado tamb apunta a la presncia de monxid de carboni, possiblement incorporat als nvols quan aquests passen per les zones industrialitzades d'sia.

 Episodis histrics .
El primer registre conegut d'un episodi de pols asitica a Corea va ser el 174 aC, durant la Dinastia Silla. La pols es coneixia com "Woo-To (  )", i en aquella poca es creia que era el resultat d'un du enfadat que enviava pols en comptes de pluja o neu.

Tamb es troben registres especfics que fan referncia a la pols asitica a Corea per als perodes Baekje, Goguryeo, i Joseon.


 Referncies .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155219" title="Jean-Pierre Serre" nonfiltered="2901" processed="2897" dbindex="62936">


Jean-Pierre Serre (15 de setembre de 1926, Bages de Rossell) s un dels matemtics ms importants del segle XX. El seus camps de treball sn la geometria algebraica, la teoria de nombres i la topologia. Entre els nombrosos premis que ha rebut, destaquen la Medalla Fields (1954) i el Premi Abel (2003). Fou tamb nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona l'any 2004.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155227" title="Spirit of Saint Louis" nonfiltered="2902" processed="2898" dbindex="62937">


L'Spirit of Saint Louis s un aeropl amb el qual el pilot Charles Lindbergh va creuar per primera vegada en la histria de l'aviaci l'Atlntic en un vol en solitari sense escales de Nova York a Pars. 

L'avi va ser fabricat a San Diego, Califrnia. Els industrials que van finanar el vol transatlntic eren homes de Saint Louis, ra per la qual se li va donar a l'avi el nom d'aquesta ciutat. Lindbergh va participar en el disseny i en la construcci de l'aparell, model Ryan NYP (un Ryan M-2 modificat), sent un projecte de Donald Hall. En noms dos mesos havia acabat la fabricaci de l'Spirit of Saint Louis. Es tractava d'un avi amb ales d'implantaci alta, amb estructura de fusta. El fusellatge era de tubs d'acer, i el revestiment exterior era de tela. 

Contrriament als avions dels competidors de Lindbergh, el seu avi era un monomotor equipat amb un Wright Whirlwind J-5C de 223 c.v.. Lindbergh opinava que era millor disposar d'un sol motor, ja que si a un avi amb crrega mxima li fallava un motor, aleshores el segon motor tampoc podria mantenir-lo en l'aire. A ms, un avi amb dos o tres motors era ms propens a tenir fallades en algun d'ells. 

El dipsit de combustible principal va quedar allotjat davant del lloc de comandament, ja que Lindbergh no va voler tenir-lo darrere i crrer el risc de quedar atrapat entre el motor i el tanc en cas d'un aterratge accidentat. D'aquesta forma, Lindbergh va sacrificar la visibilitat cap endavant, la qual va quedar reduda al que podia veure a travs d'un periscopi lateral. La capacitat total de combustible va ser de 1.705 l, el que va significar un pes superior a la meitat del pes total de l'avi, que va ser de 2.380 kg. 

L'avi va ser dissenyat en totes les seves peces de manera que ofers la mnima resistncia a l'aire i que el seu pes fos tamb el ms baix possible. Per aix es va prescindir de nombrosos elements que en altres avions eren usuals, com, per exemple, l'instrument indicador del nivell de combustible i l'aparell de rdio. Fins i tot el seient del pilot va ser substitut per una lleugera cadira de vmet. 

Enlairament: de San Diego en vol cap a Nova York. Durant aquest trajecte bat un rcord de velocitat. El 20 de maig de 1927 va sortir d'un camp d'aviaci a Nova York, Roosevelt Field, en direcci a Pars. All va arribar 33 h i 32 min ms tard, a les 10:22, aterrant en el aerdrom de Le Bourget, on va ser rebut amb un enorme entusiasme per milers de persones. Lindbergh havia volat sense interrupci 3.600 milles. 

L'Spirit of Saint Louis es troba actualment exposat en el Museu de l'Aire i de l'Espai, Washington, DC, EUA.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155228" title="Serebro" nonfiltered="2903" processed="2899" dbindex="62938">

Serebro (en rus        , "argent"), s un grup musical de Rssia compost per tres noies, una d'elles Elena Temnikova, participant de la telerealitat russa Fabrika zvezd, la versi d'aquest pas de La Academia.

Integrants.
 Elena Temnikova s la vocalista principal d'aquest grup, nascuda el 18 d'abril de 1985 a Kurgan.
 Olga Serjabkina, segona vocalista, nascuda el 12 d'abril de 1985 a Moscou.
 Marina Lizorkina, tercera vocalista.

Eurovisi 2007.
El grup Serebro va representar a Rssia en el concurs Eurovisi 2007 a Hlsinki, Finlndia. Molta de la crtica radica en qu aquest grup era desconegut fins l'anunci de la seva participaci, pel qual, la premsa russa parla molt de com es compararan els seus resultats amb els del participant rus de 2006, Dima Bilan. No obstant Rssia va obtenir la tercera posici per davall de Verka Serduchka d'Ucrana i Srbia.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155230" title="Kate Ryan" nonfiltered="2904" processed="2900" dbindex="62939">

Kate Ryan s una de les cantants ms destacades de la msica dance europea. Va nixer el 22 de juliol de l'any 1980, a Tessenderlo, Blgica. El seu nom real s Katrien Verbeeck i els seus pares sn flamencs. 

Va comenar en la indstria de la msica com una Soft Rock/Pop banda musical anomenada Melt. Desprs d'estar dos anys en aquesta banda va decidir fer una carrera musical en solitari.

Carrera en solitari.
Ella es va inspirar en les canons de Mylne Farmer. Dsenchante, va ser tot un xit a tota Europa. Ella va signar amb EMI Belgium i va realitzar el seu primer lbum Different el 2002 exclusiu a Europa. L'lbum va ser disc d'or, i, va vendre ms de 250.000 cpies per tota Europa. El seu single  Scream for more  realitzat el 17 de juliol de 2001, en Robbins Entertainment va ser escoltat en les rdios i discoteques dance. 

El segon single,  Desenchante/UR My Love  va ser tamb realitzat en Robbins, va ser tamb un xit en les rdios i discoteques dance. Aquest single va vendre ms cpies que l'anterior. El 2004, Kate Ryan va realitzar un segon lbum anomenat Stronger a Europa i a Estats Units el 2005 a Waters Music Records. 

El 2006 va representar Blgica al Festival d'Eurovisi, cantant Je T'adore. No obstant va ser eliminada en la semifinal acabant dos posicions sota el Top 10.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155232" title="Bellveret" nonfiltered="2905" processed="2901" dbindex="62940">


El Bellveret s un mirador natural de la serra Vernissa a la costa del castell de Xtiva, situat per sobre de la nova ciutat de Xtiva des d'on ofereix una vista privilegiada del castell, la ciutat, la seua horta i les esglsies de Sant Feliu i Sant Josep.



Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155234" title="The Quiet Man" nonfiltered="2906" processed="2902" dbindex="62941">
The Quiet Man (L'home tranquil) s una pellcula de 1952 protagonitzada per John Wayne, Maureen O'Hara, Victor McLaglen i Barry Fitzgerald, i dirigida per John Ford. Est basada en una histria curta publicada el 1933 per Maurice Walsh en el Saturday Evening Post. La pellcula s famosa per la seva exuberant fotografia del paisatge irlands i per la llarga baralla mig magistral mig cmica entre Wayne i McLaglen. Va rebre dos Oscars al millor director i la millor fotografia.

 Argument .
La histria gira entorn a Sean Thornton (Wayne), un boxador professional que desprs de matar accidentalment un adversari durant un combat, torna dels Estats Units a la seva Irlanda natal per a recuperar la granja de la seva famlia. Acaba enamorant-se i casant-se amb la temperamental Mary Kate Danaher (O'Hara), germana de l'aspre hisendat local "Red" Will Danaher (McLaglen). Danaher rebutja lliurar a la seva germana la dot a la qual t dret. 

Sean est disposat a oblidar el tema, per Mary Kate est resolta a obtenir la seva dot costi el que costi i creu que la desgana de Sean en lluitar per ella s resultat de la seva covardia. La veritat s que ell segueix traumatitzat per la mort del seu adversari en el quadrilter. Dos clergues locals, el Pare Lonergan (Ward Bond) i el Reverend Cyril "Snuffy" Playfair (Arthur Shields), intervenen per a reconciliar als jovenans. Al final, Sean i Will resolen l'assumpte a cop de puny, Sean recupera l'amor de Mary Kate, i tot s'arregla.

 Repartiment .
John Wayne en el paper de Sean Thornton;
Maureen O'Hara en el paper de Mary Kate Danaher;
Barry Fitzgerald en el paper de Michaleen Oge Flynn;
Victor McLaglen en el paper de Squire 'Red' Will Danaher;
Ward Bond en el paper de Pare Peter Lonergan;

 Premis .
La pellcula va rebre un total de set nominacions als Oscar, incloent el de millor pellcula, i en va guanyar dos. John Ford va guanyar el seu quart i ltim Oscar al millor director. Winton C. Hoch i Archie Stout van guanyar l'Oscar a la millor fotografia. Victor McLaglen va ser nominat al Oscar al millor actor secundari.

 Curiositats .
La pellcula s una de les poques de Hollywood en les quals es parla una mica d'irlands.
El musical de Broadway de 1961 Donnybrook! es va basar en L'home tranquil.
Una de les condicions que Republic Pictures va posar-li a John Ford va ser que garants que la pellcula no duraria ms de dues hores. No obstant aix, finalment la pellcula es va allargar ms de cent vint minuts i, quan s'estava projectant per als executius de Republic, Ford va aturar la pellcula aproximadament a les dues hores, just abans de la famosa baralla entre Wayne i McLaglen. Els executius de Republic finalment van cedir i van permetre que la pellcula s'estrens sense retalls.
John Wayne va apuntar a aquesta pellcula com la seva favorita d'entre totes les de la seva llarga carrera.
El personatge de John Wayne a la pellcula diu que s de "Pittsburgh, Massachusetts, EUA", per Pittsburgh s a Pennsilvnia.
Una escena de L'home tranquil apareix a la pellcula  on es veu E.T. mirant l'escena on Wayne agafa O'Hara pel bra i la besa, mentre Elliot reprodueix simultniament l'escena a l'escola (amb una jove Erika Eleniak) a causa de la capacitat d'E.T. de controlar la ment.
Al comenament, quan Wayne va en carruatge, hi ha dos plnols en els quals s'aprecia clarament que estan fets en un estudi i no a cel obert.
Innisfree s una illa de Lough Gill, Comtat de Sligo; "Castletown" (Castleton) s al Comtat d'Antrim.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155235" title="Bernat Hug de Rocabert" nonfiltered="2907" processed="2903" dbindex="62942">
Bernat Hug de Rocabert (vers 1420-1485) pertanyia al llinatge dels Rocabert de Cabrenys. Va ser cavaller de l'Hospital, militar i poeta de la cort de Joan II d'Arag. 

Bernat Hug de Rocabert era fill del bar de Cabrenys Guillem Hug de Rocabert i de Francesca d'Erill. Era germ de l'hereu de la baronia, Dalmau de Rocabert, de Pere de Rocabert, que es convertiria en un dels defensors de Girona en la Guerra Civil Catalana del segle XV i d'una noia, Joana de Rocabert, que es va casar amb Pere de Vilagut, senyor de Sant Mori. 

El seu lloc en la famlia el predisposava a seguir la carrera eclesistica, en un orde religiosomilitar. Concretament, l'orde de Sant Joan de Jerusalem, tamb conegut com orde de l'Hospital. Aquesta tria no va ser casual, ja que, en aquest orde, un dels membres destacats era cunyat de la seva germana, Joan de Vilagut. Bernat Hug de Rocabert es va posar de seguida a l rbita del seu parent. Es va convertir en un dels seus homes de confiana -lloctinent-- el 1441, quan Vilagut marxava a Rodes, seu central de l'orde. A partir del 1436 el trobem confabulat contra altres membres de l orde per aconseguir crrecs. En molts de casos feia servir la violncia. Grcies a la seva tenacitat va aconseguir fer-se amb la comanda hospitalera d'Alfambra, a l'Arag. Aquesta fama de cavaller bregs i alhora bon gestor va fer que aviat es converts en persona influent en l orde de l Hospital. Des del 1455, una persona situada a l rbita de qui seria el nou rei, Joan de Navarra, el futur Joan II. Totes dues coses el van dur a aconseguir millores dins de l'orde. Primer li van lliurar la comanda de Monts, el 1456. El 1461 es va convertir en castell d'Amposta, el crrec ms alt de l orde a la Corona d Arag. 

Al costat del rei Joan II va comenar una vida de missions diplomtiques. Primer, amb els enfrontaments que el Rei tenia a Castella i que afectaven les possessions aragoneses de l'orde de l'Hospital (negociacions d'greda, el 1453). Desprs, la vida militar, amb el comandament dels exrcits reials contra la Generalitat, durant la Guerra Civil (1462-1472). Si alguna cosa s ha de destacar de Bernat Hug de Rocabert s la vlua com a militar. Primer va protegir la fugida del rei de Lleida el 1461. A Lleida l havia encerclat l exrcit del Principat, que volia alliberar el Prncep Carles de Viana. Va ser sobretot el transcurs de la Guerra on el trobem lluitant fervorosament al costat del Rei. Va ser un capitost extremadament diligent. s a totes les batalles importants, dirigint-hi una part de l exrcit, des del principi, a la batalla de Rubinat, el 1462, passant per la batalla de Calaf del 1465, fins a la batalla de Viladamat el 1471, on va caure presoner per cobrir la retirada del Rei i del Prncep Ferran. Va ser tamb militar destacat en la recuperaci del Rossell, que va continuar a la Guerra fins al 1475. Va ser en aquests anys que el Rei li va encomanar, juntament amb el comte de Prades, una missi diplomtica molt important: la visita al rei Llus XI de Frana: per solucionar el problema del Rossell.

A ms de poltic i militar, Bernat Hug de Rocabert va ser tamb poeta, seguidor d Ausis March (que s havia posat de moda a la cort). En conservem una nica poesia lrica, un llarg poema narratiu i allegric titulat La glria d amor. S'hi detecten influncies no noms de March sin tamb de poetes italians com Dante o Petrarca. Sabem que participava en la vida cultural de la cort, perqu un altre poeta important de l'poca -Pere Torroella- li va escriure una epstola on li contesta un tema referent a l amor. Malauradament no s ha conservat l epstola que va motivar aquesta resposta. 

Tot i la seva feina com a poltic i militar, i el paper destacat en les lletres al costat del Rei, Bernat Hug de Rocabert no va poder fer res per aconseguir que el monarca conceds al seu germ l'herncia dels sards Arborea, que va passar als vescomtes de Narbona. Bernat Hug de Rocabert devia morir al voltant del 1485.

Enllaos externs.
 Primer cant de La glria d'amor en edici electrnica.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155238" title="Pet Sounds" nonfiltered="2908" processed="2904" dbindex="62943">

Pet Sounds s un lbum dels Beach Boys, compost gaireb en la seva totalitat pel seu lder, Brian Wilson. Per aix, es tracta d'un lbum molt personal, intimista i la proposta del qual era totalment contrria a la msica que el grup feia fins a llavors, una barreja de rock and roll i msica surf. 

Histria.
Els altres integrants del grup, especialment el cantant Mike Love, es van oposar a l'lbum, i fins i tot la casa de discos Capitol Records va dubtar en llanar-lo. Finalment, va sortir a la venda el 16 de maig de 1966. La msica dels Beach Boys, des que es van formar a principis de la dcada de 1960, era molt meldica i destacava per les seves harmonies vocals, segell del grup. No obstant aix, commogut per la gran riquesa de les composicions de John Lennon i Paul McCartney (dels The Beatles) Brian Wilson va voler donar un pas endavant i fer un disc personal i arriscat, en el qual bolcar les seves experincies personals. 

Va ser aix com, al costat del msic i publicista Tony Asher, va comenar a compondre temes per a un lbum que trencaria amb tot el que havia fet abans el grup. Fins i tot va considerar la possibilitat d'editar el disc com un treball en solitari. Pet Sounds incorpora msics professionals ja que els Beach Boys restants contribuirien poc en la instrumentaci, per a concentrar-se en el treball vocal. Per primera vegada, Wilson se sentia satisfet amb un treball. No va obtenir l'xit al que el grup estava acostumat (va ser el seu primer gran fracs comercial), per s una obra artstica que, segons el propi Paul McCartney, "s el millor disc vocal mai gravat" i va servir d'inspiraci per al Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band (1967), obra mestra dels Beatles. Balades, folk i coquetejos lleus amb el rock and roll, tot amb harmonies vocals, Pet Sounds ha crescut amb el temps per a convertir-se per a alguns en un dels lbums ms influents. 

Grups com R.E.M. semblen influts per aquest disc, com ho demostra el seu senzill At My Most Beautiful. L'lbum va ser gravat en so monoaural, com tots els discos dels Beach Boys, a causa de la sordesa d'una orella de Brian Wilson, resultat d'un accident d'infncia. Diverses vegades s'ha intentat reeditar Pet Sounds en estreo, per els fans han oposat resistncia. En edicions posteriors en cd s'inclou una versi de I Know There's An Answer amb diferent lletra (i sota el ttol de Hang On To Your Ego), assajos i preses alternes.

Llistat de canons.
 Wouldn't It Be Nice;
 You Still Believe In Me;
 That's Not Me;
 Don't Talk (Put Your Head On My Shoulder);
 I'm Waiting For The Day (**);
 Let's Go Away For A While (*);
 Sloop John B (+);
 God Only Knows;
 I Know There's An Answer (++);
 Here Today;
 I Just Wasn't Made For These Times;
 Pet Sounds (*);
 Caroline No;

Totes les canons escrites per Brian Wilson i Tony Asher excepte (*) escrites per Wilson, (**) escrita per Wilson i Mike Love, (+) tradicional arreglada per Wilson i (++) per Wilson i Terry Sachen.

Referncies.

LPs dels Beach Boys   la pgina en catal dels Beach Boys;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155240" title="Joan Baez" nonfiltered="2909" processed="2905" dbindex="62944">

Joan Chandos Bez (Staten Island, Nova York, 9 de gener de 1941), Joan Baez, cantant nord-americana de msica folk, coneguda com "La reina de la can protesta". Caracteritzada per una veu potent, aguda, prxima a la d'una soprano, i amb un vibrato controlat per a potenciar la dramatitzaci de les lletres de les canons, Joan Baez s la mxima figura de la can protesta sorgida en els anys 60, a la calor de la Guerra del Vietnam. El seu repertori, no obstant aix, abasta tamb el purament tradicional, el country i el pop-rock.

Biografia. 
 
 
Filla d'un fsic mexic i d'una professora de literatura, cosina del fsic John Baez, la seva carrera comena a Boston, on va aconseguir una gran repercussi amb la seva actuaci en el Newport Folk Festival de 1959. Com a resultat d'aix, va gravar el seu disc de debut l'octubre de 1960, titulat noms amb el seu nom, per a la companyia Vanguard. Compost de 13 canons tradicionals, algunes d'elles balades infantils, les seves versions han resultat amb el temps gaireb canniques. Va tenir un xit moderat, per l'edici d'un segon volum de canons el 1961 va fer recuperar per al gran pblic aquell primer disc, i ambds es van convertir en grans xits, com tamb ho seria el seu tercer disc: Joan Baez in Concert (1962). 

Entre 1962 i 1964, Baez va ser el rostre popular de la msica folk, es va convertir en l'estrella de festivals i gires i va cantar en actes poltics, entre els quals s'inclouen la Marxa sobre Washington de 1963 pels drets civils. Durant aquest perode, va comenar a estudiar el treball de Bob Dylan i, a poc a poc, el seu repertori es va desplaar del material tradicional al de tipus socialment comproms, d'acord amb l'emergent generaci d'artistes dels anys seixanta. 

Va viure amb Bob Dylan entre 1963 i 1965, i junts es van guanyar el ttol del Rei i la Reina de la Can Protesta. Va lluitar en contra de la guerra del Vietnam i a favor dels drets civils. Per a aix va crear Humanitas, una organitzaci internacional pro Drets Humans, i el 1963 va fundar a Palo Alto un institut d'estudis sobre la no violncia. Com altres intrprets de folk, Baez es va veure influenciada per l'aparici dels Beatles a Estats Units i pel folk-rock de Dylan. Com a conseqncia d'aix, va augmentar el seu instrumental, que fins al moment es basava nicament en la seva guitarra acstica, i va arribar a fer servir una orquestra sencera a Joan (1967). Va continuar experimentant a la fi dels seixanta, com es comprova en discos com Baptism (1968), en el qual recita poesia, i en Any Day Now (1968), un doble disc de canons de Dylan amb ambient de country. 

Al mar de 1968, Baez es va casar amb el lder antibellicista David Harris, empresonat per negar-se a allistar-se. Ats que Harris era aficionat al country, Joan va regressar a aquest estil en diversos discos. Amb el seu lbum de 1972 per a A&M Records Come From the Shadows es va aproximar al pop. A la fi dels seixanta i principis dels setanta, Baez es va centrar en el pop-rock i va comenar a escriure les seves prpies canons, cosa que va culminar en el supervendes Diamonds & Rust (1975), al qual va seguir Gulf Winds (1976), enterament escrit per ella. Va gravar diversos discos per a diverses companyies i, el 1993, Vanguard va realitzar Rare, Live & Classic, un triple disc de retrospectiva. Ha escrit dues autobiografies: Daybreak (1968) i And a Voice to Sing With (1987).

Enllaos externs.

Pgina oficial Joan Baez;
http://baez.woz.org/;
http://www.richardhess.com/joan/;
http://launch.groups.yahoo.com/group/BaezFans/;
http://www.humanitas-international.org Pgina de Humanita;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155241" title="Apollonias (desambiguaci)" nonfiltered="2910" processed="2906" dbindex="62945">

Onomstica:
Apollonias fou reina de Prgam.
Geografia:
Apollonias era una ciutat de la provncia romana de Creta.
Apollonias s un gnere de plantes de la famlia de les laurcies.
Vegeu tamb.
Apollonia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155242" title="The Who" nonfiltered="2911" processed="2907" dbindex="62946">
The Who s una banda britnica de rock formada el 1963.Originalment es deia The Detours, encara que poc desprs adoptarien el nom de The High Numbers per ms endavant passar-se a dir The Who. Aquesta banda va nixer a Londres, Anglaterra. L'alineaci "clssica" estava composta per Roger Daltrey (veu), Pete Townshend (guitarra), John Entwistle (baix) i Keith Moon (bateria). Townshend era el principal compositor: va escriure la major part de les canons de la banda i va ser el responsable dels conceptes i histries d'lbums com Tommy i Quadrophenia i el projecte Lifehouse. Entwistle tamb va compondre una part important de les canons de The Who, i va ser responsable d'alguns temes importants de la banda, en els quals va cantar (Townshend sol cantava en algunes de les seves prpies canons). D'aquesta alineaci noms queden vius Pete Townshend i Roger Daltrey ja que Keith Moon va morir per sobredosis de pastilles el 1978 (pel que va ser reemplaat per Kenney Jones) i John Entwistle per una afecci al fetge el 2002


Discografia oficial.
lbums d'estudi.
The Who Sings My Generation (1965) (tamb conegut com "My Generation");
A Quick One (1966) (tamb conegut com "Heat wave");
The Who Sell Out (1967);
Tommy (1969);
Who's Next (1971);
Quadrophenia (1973);
The Who By Numbers (1975);
Who Are You (1978);
Face Dances (1981);
It's Hard (1982);
Endless Wire(2006);

lbums en directe.
Live At Leeds (1970) ;
Who's Last (1984);
Join Together (1990);
Live At The Isle Of Wight Festival 1970 (1996);
Live At The Royal Albert Hall (2003);

Compilacions oficials.
Magic Bus (1968);
Meaty, Beaty, Big and Bouncy (1971) ;
30 Years of Maximum R&B;
Odds And Sods (1974);
Direct Hits;
Greatest Hits;
Who's Better, Who's Best;
Hooligans;
The Kids Are Alright;
The Ox;
The Story of The Who;
The Singles;
The Who Collection;
Who's Missing;
Two's Missing;
Rarities Vol. I;
Rarities Vol. II ;
The Ultimate Collection;
Then & Now;
Teenage Wasteland;

Enllaos externs.

 Web oficial de Pete Townshend i The Who;
 thewho.net ;
 thewho.org;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155245" title="Roger Daltrey" nonfiltered="2912" processed="2908" dbindex="62947">

Roger Daltrey CBE (Londres, Anglaterra, 1 de mar de 1944) s un cantant de rock angls, fams principalment per ser la veu del grup The Who format a Londres el 1964. 

Daltrey s reconegut com una de les distintives i poderoses veus en la histria de la msica rock. En escena es distingia a ms per una poderosa presncia i pel seu distintiu moviment amb el micrfon al que agitava com un lla de vaquer. Des de 1973 alterna una carrera com solista al costat de les seves aparicions amb la banda. Tamb va participar com actor en films com Lisztomania i en la versi filmada de l'opera rock Tommy. Encara que The Who va deixar de fer discos l'any 1983, no van deixar d'estar de gira i, Daltrey va seguir gravant discos com solista, l'ltim, "Rocks in the Head", de 1992.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155268" title="Cheyenne (Wyoming)" nonfiltered="2914" processed="2909" dbindex="62949">

Cheyenne s la capital i la major ciutat de Wyoming, Estats Units d'Amrica.

Evoluci de la poblaci.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155275" title="TalonSoft" nonfiltered="2915" processed="2910" dbindex="62950">
TalonSoft va ser una empresa de Baltimore, Maryland dedicada creaci de videojocs que es va crear al 1995 per Jim Rose i John Davidson. La companyia es va especialitzar en videojocs bllics, que llavors bastants dels seus videojocs han sigut ben rebuts per la comunitat relacionada amb els videojocs de guerra.

TalonSoft va ser comprada per Take-Two Interactive a principis del 2000, ai va operar com a empresa subsidiria de Take-Two fins que va tancar al 2002. L'actual domini d'Internet de l'empresa s talonsoft.com que rediregeix cap a l'empresa Gathering of Developers.

A l'octubre del 2005, Matrix Games va obtenir els drets de publicaci de la majoria dels videojocs de TalonSoft, fins i tot els modes de joc, campanyes i art propis dels videojocs de l'empresa.

 Videojocs publicats o creats per TalonSoft .
Saga Battleground;
 (1995);
Battleground 2: Gettysburg (1995);
Battleground 3: Waterloo (1996);
Battleground 4: Shiloh (1996);
Battleground 5: Antietam (1996);
Battleground 6: Napoleon in Russia (1997);
Battleground 7: Bull Run (1997);
Battleground 8: Prelude to Waterloo (1997);
Battleground 9: Chickamauga (1999);
Saga Age of Sail;
Age of Sail (1996);
Age of Sail II (2001);
Saga Campaign;
East Front (1997);
West Front (1998);
East Front II (1999);
Rising Sun (2000);
Divided Ground: Middle East Conflict (2001);
Saga The Operational Art of War;
The Operational Art of War Volume I (1998);
The Operational Art of War II (1999);
Tribal Rage (1998);
12 O Clock High: Bombing the Reich (1999);
Battle of Britain (1999);
Hidden & Dangerous (1999);
Jagged Alliance 2 (1999);
Jetfighter IV (2000);
Martian Gothic: Unification (2000);
 (2000);
Dogs of War (2000);
Metal Fatigue (2000);
Spec Ops: Ranger Elite (2000);
 (2000);
Merchant Prince II (2001);
StarLeader (2001);
outlive (2001)?

 Enllaos externs .
TalonSoft a MobyGames ;
Entrevista: Matrix Acquires Talonsoft License a The Wargamer;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155277" title="Wentworth Miller" nonfiltered="2916" processed="2911" dbindex="62951">

Wentworth Earl Miller (Chipping Norton (Anglaterra), 2 de juny del 1972) va assolir la fama interpretant el paper de Michael Scofield a la srie de la FOX Prison Break.

Tot i nixer a Anglaterra, de ben petit la seva famlia es va mudar als Estats Units on va crixer.

Filmografia.


Enllaos externs.

;
;
Biografia de Wentworth Miller a la pgina oficial de Prison Break;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155281" title="Matrix Games" nonfiltered="2917" processed="2912" dbindex="62952">
Matrix Games s una empresa publicadora de videojocs, concretament en videojocs d'estratgia i videojocs bllics. Estan situats a fora de Staten Island, Nova York. 

Estan especialitzats en videojocs de guerra i videojocs d'estratgia per torns per la companyia es limita al mercat dels videojocs de guerra. Matrix Games va llanar un important ttol de simulaci de l'espai anomenat Starshatter - The Gathering Storm, en esports, va llanar un simulador de direcci del mn del futbol, el Maximum-Football, i ttols d'estratgia en temps real com Close Combat - Cross of Iron. Com en els seus ttols, Matrix Games tamb t una gran varietat de desenvolupadors en el qual publiquen per ells. Veterans dels creadors dels videojocs de guerra poden ser SSG, 2by3 Games, i Panther Games com a innovadors i tamb Koios Works, Destroyer Studios, i Western-Civilization estaven en la llista de desenvolupadors de Matrix.

 Productes creats sota Matric Games .

 Across the Dnepr: Korsun Pocket Add-on;
 Banzai! : For Pacific Fighters;
 Battlefront;
 Battleground Europe - World War II Online;
 ;
 ;
 Battles in Italy;
 Battles In Normandy;
 Birth of America;
 Black Powder Wars: Battles Of Napoleon ;
 ;
 Campaign Series: Matrix Edition;
 Campaigns On The Danube;
 Carriers at War;
 Case Blue : For IL-2 or Forgotten Battles;
 Chariots of War;
 Close Combat - Cross of Iron;
 Combined Arms: World War II;
 Conquest of the Aegean;
 Crown of Glory: Europe in the Age of Napoleon;
 Empires in Arms;
 Flashpoint Germany;
 For Liberty!;
 Forge of Freedom: The American Civil War 1861-1865;
 Gary Grigsby's Eagle Day to Bombing the Reich;
 Gary Grigsby's World At War;
 Gary Grigsby's World at War: A World Divided;
 Gates of Troy;
 Guns Of August;
 Harpoon 3 - Advanced Naval Warfare;
 Highway to the Reich;
 Korsun Pocket;
 Legion Arena Gold;
 Lock 'n Load: Band of Heroes;
 Massive Assault;
 Maximum-Football;
 Norm Koger's The Operational Art of War III;
 Pacific War: Matrix Edition;
 Panzer Command: Operation Winter Storm;
 PureSim Baseball 2007;
 Reach for the Stars;
 Spartan;
 Star Chamber: The Harbinger Saga;
 Starshatter - The Gathering Storm;
 Starships Unlimited - Divided Galaxies;
 Starships Unlimited v3;
 Steel Panthers: World at War - Generals Edition;
 ;
 The Last Days : For IL-2 Forgotten Battles;
 Tin Soldiers: Alexander the Great ;
 Tin Soldiers: Julius Caesar;
 Titans of Steel: Warring Suns;
 ;
 Uncommon Valor (videojoc);
 War in Russia: Matrix Edition;
 War In The Pacific;
 War Plan Orange: Dreadnoughts in the Pacific 1922 - 1930;
 World In Flames;



 Enllaos externs .
Lloc web oficial;
Matrix Games a MobyGames;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155283" title="Gathering of Developers" nonfiltered="2918" processed="2913" dbindex="62953">
Gathering of Developers (tamb anomenat God Games i Gathering) va ser una empresa publicadora de videojocs de Texas, creada el gener de 1998 amb la missi de fer de pont entre publicadors i desenvolupadors independents de videojocs. La companyia desprs va esdevenir com a una subsidiria de Take-Two Interactive. Els primers videojocs Gathering es poden incloure Railroad Tycoon II, Nocturne, Darkstone, Age of Wonders i Fly!. Desprs la companyia es va ampliar al mercat de les consoles.

Take-Two va continuar deixant a Gathering com una empresa autnoma (com altres empreses de Rockstar Games), publicant la majoria de videojocs de Take-Two d'ordinador.

 Desenvoluadors en la fundaci de l'empresa .
Ritual Entertainment;
Epic Games;
3D Realms;
PopTop Software;
Terminal Reality;
Edge of Reality;

 Alguns del videojocs publicats .
Saga Age of Wonders;
Saga Fly!;
Heavy Metal: F.A.K.K.;
Hidden & Dangerous;
Hidden & Dangerous 2;
Jazz Jackrabbit;
;
;
Max Payne;
Nocturne;
Oni;
Railroad Tycoon II i III;
Rune;
Serious Sam;
Space Colony;
Stronghold;
;
Trilogia The Blair Witch Project;
The Guy Game;
Tropico;
Tropico 2: Pirate Cove;
Vietcong;

 Enllaos externs .
Videojocs publicats per GoD (plana a Take 2);
Gathering of Developers a MobyGames;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155292" title="Equidna (mitologia)" nonfiltered="2919" processed="2914" dbindex="62954">

Equidna, a la mitologia grega, era una monstruosa nimfa considerada descendent de Forcis i Ceto o de Trtar i Gea segons la font.

Era una dragona a vegades anomenada Draikina Delphyne. Era la mare de tots els monstres importants de la mitologia grega junt amb Tif. Tenia el rostre d una dona bella de temibles ulls foscos per amb cua d'una serp anomenada Vbora. Vivia en una cova a Siclia. Quan ella i Tif van atacar l'Olimp, Zeus els va guanyar per els va permetre seguir vivint.

 Tif i Equidna .
Tif i Equidna van tenir tres fills, dels quals tots monstres:
 Crber;
 Ortre;
 Quimera;
 Esfinx;
 Hidra de Lerna;
 Lad, el drac d'Hesprides;
 Lle de Nemea;
 Aguila de Prometeu;
 Drac de Clquida;
 Fea	 ;

 Heracles i Equidna .
Heracles, fill d'Alcmena i Zeus, va tenir tres fills amb Equidna, per no se sap massa segur: 
 Agatirs;
 Gel;
 Escites;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155311" title="Team Bondi" nonfiltered="2920" processed="2915" dbindex="62955">
Team Bondi s un estudi independent de creaci de videojocs creada a mitjans del 2003 per Brendan McNamara, el director del fams ttol de SCEE anomenat The Getaway. L'equip est actualment desenvolupant el L.A. Noire per la PlayStation 3 a les seves noves oficines a Sydney, Austrlia.

Sobre Team Bondi.
L'equip fa ser fundat per Brendan McNamara, anterior cap de Team SOHO.

Situat a Sydney, Austrlia, Team Bondi s un estudi independent en la creaci de videojocs amb un exclusiu acord amb Sony Computer Entertainment America per produir 3 ttols per la segent generaci de PlayStation, PlayStation 3. L'equip estava constitut en ms de 100 treballadors: artistes, programadors, dissenyadors etc. . Ara actualment t 80 treballadors.

L.A. Noire.
L.A. Noire s el primer projecte de Team Bondi, ser publicat per Rockstar Games per la nova generaci de consoles. Un thriller de detectius a Los Angeles durant els anys 1940. 

 Vegeu tamb .
The Getaway;
Team SOHO;
Sony Computer Entertainment;
PlayStation 3;
SCEA;
SCEE;

 Enllaos externs .
Lloc web oficial;
Team Bondi - La primera entrevista;
Team Bondi anomena un ttol per la PS3;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155312" title="Tramar" nonfiltered="2921" processed="2916" dbindex="62956">
Tramar (Rasterisation en angls) s convertir una imatge en un conjunt de lnies horitzontals explorades (TV) o en una graella de pxels (PC). S'utilitza freqentment referent a la conversi d'una imatge de format vectorial a format de mapa de bits.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155314" title="Team Ninja" nonfiltered="2922" processed="2917" dbindex="62957">
Team Ninja s una empresa subsidiria de Tecmo, Ltd., en el qual Tomonobu Itagaki s el lder. Team Ninja va ser creat el 1995 com a estudi de creaci de videojocs.  Oficialment, l'equip de Itagaki va ser creat per la gent de gran talent a Tecmo, que es coneixien com a "ninjes". L'empresa s coneguda per la saga de videojocs, Dead or Alive.

Videojocs.
Dead or Alive;
Dead or Alive 2;
Dead or Alive 2: Hardcore;
Dead or Alive 3;
Dead or Alive Ultimate;
Dead or Alive 4;
Dead or Alive 5;
Dead or Alive: Code Chronos;
Dead or Alive Xtreme Beach Volleyball;
Dead or Alive Xtreme 2;
Ninja Gaiden;
Ninja Gaiden Black;
Ninja Gaiden Sigma;
Ninja Gaiden Dragon Sword;

 Enllaos externs .
Team Ninja  ;
Team Ninja (web a la IGN) ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155315" title="Robert Fripp" nonfiltered="2923" processed="2918" dbindex="62958">
Robert Fripp (nascut el 16 de maig de 1946), s un guitarrista que es va fer fams pel treball amb el grup King Crimson. Va nixer a Bear Cross, al sud d'Anglaterra.
Va aprendre a tocar la guitarra als 11 anys. Desprs de participar a diverses bandes des dels 14 anys, a finals dels anys 60 es converteix en un dels fundadors del moviment de rock progressiu amb la banda King Crimson. Tamb es va fer fams per la seva singularitat tcnica, coneguda com a frippertronics.
Actualment s considerat un dels guitarristes ms influents de la Msica d'Avanada

 Biografia .
 Inicis de la carrera .
La carrera professional de Robert Fripp comena el 1967 quan  va entrar a formar part a una banda amb el baixista Peter Giles i el bateria Michael Giles. Aquest trio va gravar dos senzills que van aparixer en un lbum titulat The Cheergul Insanity of Giles, Giles and Fripp.

 La formaci de King Crimson .
Desprs que es dissolgus la banda, el 1968, Fripp i Michael Giles, van decidir formar King Crimson. Juntament amb Greg Lake, Peter Sinfield i Ian McDonald. El seu primer lbum va ser in the court of the Crimson King, realitzat el 1969. Des d'aleshores King Crimson s'ha dissolt i tornat a formar en diverses ocasions i amb integrants diferents. Noms mantenint Fripp com a pal de paller, sense deixar mai la banda.

 Altres projectes .
Durant la dcada dels anys 70, desprs de l'aparent dissoluci definitiva de King Crimson, Fripp es va allunyar de la indstria musical per l'inters que tenia respecte els textos de George Ivanovich Gurdjieff. Estudis que fins i tot van influir al seu treball amb la guitarra Craft. El 1976 va tornar al treball musical collaborant al primer disc del solista Peter Gabriel, fins i tot va anar de gira amb ell com un dels seus msics de suport amb el nom de Dusty Rhodes.

El 1977 Fripp va rebre una trucada de Brian Eno, que treballava amb David Bowie en l'lbum Heroes. Fripp va tocar la guitarra en aquest lbum i d'es d'aquell moment va iniciar una serie de collaboracions amb msics reconeguts. Fripp va comenar a treballar en el seu propi material, amb les contribucions de Eno, Gabriel i Hall, tamb amb Peter Hammil, Jerry Marotta, Phil Collins, Tony Levin i Terre Roche. Aquest material va culminar el 1979 amb el seu primer lbum com a solista Exposure, seguit de la gira Frippertronics.
Mentre vivia a Nova York va participar en discs i concerts de Blondie i Talking Heads. La seva collaboraci amb Buster Jones, Paul Duskin i David Byrne, va donar el resultat de l'lbum God save the Queen / Under heavy manners. El 1980 va formar una banda de new wave instrumental amb Sara Lee, Barry Andrews i Johnny Toobad; anomenada League of gentlemen, que tradut al catal significa Lliga de cavallers.

 el retorn de King Crimson .
El 1981 King Crimson va retrobar-se amb Robert Fripp, Bill Bruford, Adrian Belew i Tony Levin. El grup havia estat conceptualitzat amb el nom de Discipline, per durant les gravacions Fripp va comentar als seus companys que el nom de King Crimson era ms apropiat. Aix el disc va passar a titular-se Discipline, sota el nom de King Crimson.
Per Fripp, King Crimson sempre ha estat una manera de fer coses, aix que no s un grup de msics en particular, el grup noms deixa que la seva msica capti aquesta metodologia. Desprs de tres lbums, King Crimson es va disoldre altra vegada el 1984. Durant aquest perode, Fripp va treballar en dos discs amb el seu amic Andy Summers, de The Police.

 Guitar Craft .
El 1984, la American SOciety for Continuous Education (ASCE), va oferir a Fripp una plaa com a professor. Ell havia estat a l'ASCE desde 1978 i havia considerat seriosament, durant bastant temps, la perspectiva d'ensenyar guitarra. La seva classe, Guitar Craft, es va iniciar el 1985, tenint entre d'altres resultats, un grup anomenat The League of crafty guitarists, que ha elaborat diversos discs.

 Soundscapes .
Les collaboracions de Fripp amb David Sylvian, presenta alguns dels ms exuberants exemples del seu estil. Fripp va contribuir a la pista de 20 minuts de durada de Sylvian, steel cathedrals. L'any segent Fripp tamb va participar de la mateixa manera amb gone to earth. El 1991 Fripp va oferir a Sylvian, convertir-se en el vocalista de la reformaci de King Crimson, per Sylvian va refusar la oferta. Ms endavant, es van unir al grup Trey Gunn i Jerry Marotta.

 King Crimson redut .
El 1994 Fripp va formar un nou King Crimson amb la mateixa formaci de 1981, afegint a Trey Gunn i a Pat Mastelotto, en una configuraci coneguda com a doble trio. Aquesta formaci va portar a terme els discs VROOOM (1994) i thrak (1995). Desprs que Bruford i Levin marxessin, els membres restants van realitzar els dos ltims discs de King Crimson the construkction of light i the power to belive. La formaci va tornar a canviar quan va marxar Trey Gunn i va tornar Tony Levin.

 Treballs recents .
Durant el 2004, Fripp va fer una gira amb Joe Satriani i Steve Vai com el trio de Guitarra G3.
El 21 d'octubre de 2005, Fripp va treballar als estudis de Microsoft gravant nous sons i atmosferes pel Windows Vista.

Discografa.
1968 The Cheerful Insanity of Giles, Giles, and Fripp;
1973 (No Pussyfooting);
1975 Evening Star;
1979 Exposure;
1981 God Save the Queen/Under Heavy Manners;
1981 League of Gentlemen;
1981 Let the Power Fall;
1982 I Advance Masked (amb Andy Summers);
1984 Bewitched (amb Andy Summers);
1985 Network;
1985 God Save the King (amb the League of Gentlemen);
1986 The League of Crafty Guitarrist Live;
1991 Show of Hands;
1993 The First Day (amb David Sylvian);
1993 Darshan (amb David Sylvian);
1993 Kings (amb David Sylvian);
1994 1999 Soundscapes: Live in Argentina;
1994 The Bridge Between;
1994 Damage: Live (amb David Sylvian);
1994 Redemption-Approaching Silence (amb David Sylvian);
1994 FFWD (amb The Orb);
1995 Intergalactic Boogie Express: Live in Europe 1991;
1995 A Blessing of Tears;
1995 Radiophonics;
1996 Thrang Thrang Gozimblux;
1996 That Witch Passes;
1997 November Suite;
1997 Pie Jesu;
1998 The Gates of Paradise;
1998 Lightness: for the Marble Palace;
1999 The Repercussions of Angelic Behavior (amb Bill Rieflin y Trey Gunn);
2004 The Equatorial Stars;
2005 Love Cannot Bear;

Robert Fripp ha participat a tots els discs de King Crimson.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155317" title="21 Aquilae" nonfiltered="2924" processed="2919" dbindex="62959">
21 Aquilae s una estrella de la constellaci Aquila. s de la magnitud aparent 5,14.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155321" title="Tecmo" nonfiltered="2925" processed="2920" dbindex="62960">
Tecmo, Ltd. (    o Tekumo, i anteriorment coneguda com a Tehkan Ltd) s una corporaci japonesa de videojocs que s coneguda per la saga Ninja Gaiden, Dead or Alive, Deception, Monster Rancher, Rygar, Tecmo Super Bowl, Fatal Frame i Gallop Racer. El videojoc, Tecmo Bowl va ser posat al lloc 200 de la llista Greatest Games of Their Times. La companyia va ser creada el 31 de juliol de 1967.

Subsidiries.
 Team Ninja;

Llanaments.
 Era Tekhan Ltd. .
 1981: Pleiads (Arcade);
 1984: Bomb Jack (Arcade);
 1984: Senjyo (MSX);
 1985: Star Force (MSX);
 1985: Tekhan World Cup (Arcade);
 1986: Bomb Jack (Amiga, Amstrad CPC, Atari ST, Commodore 64, ZX Spectrum);

 Era Tecmo .
 1986: Solomon's Key (Nintendo Entertainment System);
 1987: Rygar (Nintendo Entertainment System);
 1988: Ninja Gaiden (Arcade, Nintendo Entertainment System);
 1988 : Captain Tsubasa I (Nintendo Entertainment System);
 1989: Tecmo World Wrestling (Nintendo Entertainment System);
 1990: Captain Tsubasa II (Nintendo Entertainment System);
 1990: Ninja Gaiden II: The Dark Sword of Chaos (Nintendo Entertainment System);
 1990: Tecmo Bowl (Nintendo Entertainment System);
 1990: Tecmo World Cup Soccer (Nintendo Entertainment System);
 1991: Ninja Gaiden III: The Ancient Ship of Doom (Nintendo Entertainment System);
 1991: Tecmo Super Bowl (Nintendo Entertainment System);
 1992: Fire 'N Ice (Nintendo Entertainment System);
 1992: Tecmo cup soccer game (Nintendo Entertainment System);
 1992: Captain Tsubasa 3 (Super Nintendo);
 1992: Captain Tsubasa VS (Gameboy);
 1992: Shadow Warriors (GameBoy);
 1992: Tecmo Cup Football Game (Sega Mega Drive);
 1993: Captain Tsubasa 4 (Super Nintendo);
 1993: Secret of the Stars (Super Nintendo);
 1993: Tecmo Super Bowl (Super Nintendo);
 1994: Captain Tsubasa 5 (Super Nintendo);
 1994: Captain Tsubasa ( SEGA CD / MEGA CD);
 1994: Tecmo Super NBA Basketball (Sega Mega Drive);
 1995: Turf Hero (Super Nintendo);
 1997: Dead or Alive (Sega Saturn, Arcade) ;
 1997: Tecmo Stackers (PlayStation);
 1998: Dead or Alive (PlayStation);
 2000: Dead or Alive 2 (PlayStation 2);
 2000: Dead or Alive 2: Hardcore (PlayStation 2);
 2001: Dead or Alive 3 (Xbox);
 2002: Project Zero / Fatal Frame (PlayStation 2, Xbox);
 2002: Rygar: The Legendary Adventure (PlayStation 2);
 2003: Dead or Alive Xtreme Beach Volleyball (Xbox);
 2004: Project Zero II / Fatal Frame II: Crimson Butterfly (PlayStation 2, Xbox);
 2004: Ninja Gaiden (Xbox);
 2005: Dead or Alive Ultimate (Xbox);
 2005: GunGriffon: Allied Strike (Xbox);
 2005: Ninja Gaiden Black (Xbox);
 2005: Dead or Alive 4 (Xbox 360);
 2006: Project Zero 3 / Fatal Frame III: The Tormented (PlayStation 2);

 Enllaos externs .
 Tecmo, Ltd. ;
Tecmo, Inc. ;
 a MobyGames;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155327" title="Gentoox" nonfiltered="2926" processed="2921" dbindex="62961">
Gentoox es una versi de Gentoo Linux, creada especialment per la Xbox desenvolupada per Thomas Pedley.  Gentoox necessita un modchip o l'equivalent en programari per funcionar. Atenci cap d'aquest dos mtodes no est perms per Microsoft.

 Versions .
Gentoox proveix les segents versions:

Home - Versi per principiants que conte fora programari compilat.
Pro - Versi per experts, per persones que desitgen personalitzar el programari a installar;
MCE - Gentoox Media Center Edition.

Gentoox tamb t dos eines per manegar les copies de seguretat:

Sparkle - Rescatador del sistema tema de fitxers.
Resctoox - Rescatador del Gentoox Linux.

Gentoox utilitza una modificaci del Xbox-Linux BIOS conegut com a Cromwell.  Gentoox Loader conte diverses caracterstiques com escriure la Xbox's BIOS per mitja de HTTP com tamb de arrencat el kernel de Linux desde un  FTP.

 Versions actuals .
Pro v4.2;
Home v6.2;
MCE v1.3;
Loader v6.07;
Resctoox v5.1;
Sparkle v3.0;

 Installaci .
La installaci es pot realitzar de dues maneres: amb un disc o per mitja d'un FTP ( per primer haurs d'arrencar un dimoni de FTP en la teva Xbox).  Desprs cal crear un enlla a si mateix a la partici E: o F:, a continuaci la partici F: ser convertida a Linux. A partir d'aqu es podra arrencar amb el Dashboard, com ambXBMC, o utilitzar la versi modificada del Cromwell BIOS anomenada Gentoox Loader.

 Enllaos externs .
 Gentoox;
 Thomas Pedley's personal page;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155328" title="Tomonobu Itagaki" nonfiltered="2927" processed="2922" dbindex="62962">
Tomonobu Itagaki s un dissenyador de videojocs japons, en el qual s cap de Team Ninja, un dels equips de desenvolupament de Tecmo. Ell s conegut per la feina sobre la saga de videojocs Dead or Alive. 

 Enllaos externs .
Tomonobu Itagaki a MobyGames;
Entrevista, 1UP, 2006-10-20;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155329" title="Estepa ladanfera" nonfiltered="2928" processed="2923" dbindex="62963">


L'estepa ladanfera (Cistus ladanifer) s una espcie de planta amb flors de la famlia de les cistcies. s nativa de la zona occidental de la regi mediterrnia i s'estn a les brolles rides des del sud de Frana fins a Portugal aix com al nord-oest d'frica; s fora abundant a les parts silciques del sud de la pennsula ibrica, si b es pot considerar fora rara al conjunt dels Pasos Catalans.

s un arbust que pot arribar fins a 1-2.5 m d'alada. Les fulles, com les de la resta d'estepes, sn perennes, sssils o amb el pecol molt curt, soldades a la base, lanceolades, amb el marge una mica revolut, de 3 a 10 cm de longitud i 1-2 cm d'amplada, amb l'anvers glabre de color verd fosc i el revers ms plid, recobert amb pls i amb un nervi central conspicu. Les flors sn molt grans i vistoses, solitries i terminals, amb un dimetre entre 5-10 cm. Tenen 5 ptals blancs amb l'ungla de color porpra. Els ptals embolcallen els pistils i els estams, de color groc.

 Subespcies .
A la pennsula ibrica hi ha tres subespcies:

 subesp. ladanifer;
 subesp. africanus;
 subesp. sulcatus;

Usos.
Tota la planta est impregnada d'una substncia enganxosa i olorosa de la qual se n'extreu el ldan, una mena de resina emprada en medicina popular com a calmant i tamb en perfumeria.

 Referncies .
 Histria natural dels Pasos Catalans Vol. 6: Plantes superiors. P. 165. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1986. ISBN 84-7739-015-0;
 ;
 Flora ibrica: plantas vasculares de la Pennsula ibrica e Islas Baleares Vol. III: Plumbaginaceae-Capparaceae. P. 328-331. Madrid: Servicio de Publicaciones del CSIC. ISBN: 84-00-06221-3. ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155330" title="Jordan Grand Prix" nonfiltered="2929" processed="2924" dbindex="62964">


Jordan Grand Prix s un constructor de Frmula 1 que va fer el seu debut el 1991. L'escuderia deu el seu nom al seu amo, l'irlands Edmund Jordan (generalment conegut com a "Eddie").

Jordan va tenir una breu etapa com a pilot els 70, desprs del qual va dirigir equips en Frmula 3 i en Frmula 3000, sota la denominaci d'Eddie Jordan Racing. La seva escuderia va obtenir el campionat de pilots de F3000 el 1989, amb un prometedor Jean Alesi al volant.

Recentment, l'escuderia s'ha venut a Midland F1, que tenen plans d'armar l'equip des de zero. En el 2005, els seients titulars van correspondre a Narain Karthikeyan i a Tiago Monteiro. Els pilots rovadors van ser Robert Doornbos que posteriorment se'n va anar a Minardi i Nicky Pastorelli.

Primers anys.

L'xit de l'equip en les categories inferiors va inspirar la creaci d'una escuderia de Frmula 1 en la temporada 1991. Jordan va contractar el veter itali Andrea de Cesaris i el belga Bertrand Gachot perqu ocupin els seients titulars dels seus monoplaces, que en aquest llavors eren impulsats per motors Ford. L'escuderia va tenir un debut elauspicis  seu primer any, finalitzant cinquena en el campionat de constructors, amb De Cesaris ocupant la novena posici en el de pilots. Gachot, per la seva part, no va finalitzar la temporada amb l'equip ja que va ser condemnat a pres per agredir un taxista. El belga va ser reemplaat inicialment per Michael Schumacher, que debutava en la mxima categoria, per desprs d'una carrera va ser contractat per una altra escuderia, Benetton.

Tanmateix, l'xit va costar car a Eddie Jordan. L'equip va haver d'utilitzar els ms barats motors Yamaha el 1992. Amb els veterans Maurici Gugelmin i Stefano Modena al volant, l'equip va penar per aconseguir un punt, cosa que noms va ocrrer en l'ltima carrera del campionat.

El 1993 va oferir nous canvis, uns dels quals va ser la contractaci d'un nou provedor d'impulsors, Hart. D'altra banda, l'equip va encarar la temporada amb dos nous pilots, Ivan Capelli i el debutant brasiler Rubens Barrichello. Capelli va deixar Jordan desprs de dues carreres, desprs del qual Rubens va tenir uns altres 5 pilots com companys d'equip en la temporada. L'equip va millorar lleument, obtenint un total de 3 punts l'any, i es van mostrar alguns senyals d'estabilitat en anunciar-se al final de la temporada la contractaci d'Eddie Irvine, un expilot de Jordan en la F3000.

Barrichello i Irvine van ser presents a l'inici de la temporada 1994, igual com els motors Hart, encara que l'irlands no va tenir el millor dels comenaments, ja que va ser susps per 3 carreres per maniobres perilloses. El brasiler va aconseguir el primer pdium de l'escuderia en el Gran Premi del Jap, per gaireb es mata en la segent carrera, a San Marino, desprs d'un impressionant accident en els entrenaments lliures. No obstant aix, l'equip es va sobreposar a aquestes dificultats i va finalitzar al 5 lloc del campionat de constructors. Barrichello, en una notable actuaci, va aconseguir a ms la primera pole position per a l'equip i va finalitzar 6 en el camponato de pilots.

Jordan va comenar a utilitzar motors Peugeot el 1995. En el Gran Premi del Canad d'aquell any, tant Irvine com Barrichello van finalitzar al pdium, en ocupar el segon i el tercer lloc respectivament. Aquesta carrera va representar el millor de l'equip en una temporada opaca per tanmateix slida, en la qual va ocupar el 6 lloc del campionat de constructors.

Irvine va deixar l'escuderia el 1996, per formar part de Ferari al costat de Michael Schumacher, per la qual cosa l'experimentat Martin Brundle va ocupar el seu lloc. Jordan no va obtenir pdiums en la temporada, per una seguidilla de quarts llocs li van permetre obtenir novament el 5 lloc de la copa de constructors.

Ascens de finals dels 90.
El 1997 va marcar l'any de la partida dels pilots que havien estat titulars fins a l'any anterior. Barrichello va partir cap a la de nou constituda Stewart Grand Prix; Brundle, per la seva part, es va retirar i va passar a comentarista de la categoria. Eddie Jordan els va reemplaar amb l'itali Giancarlo Fisichella i l'alemany Ralf Schumacher. Dos pdiums i un cinqu lloc en el campionat de constructors, van consolidar l'equip en la mxima categoria.

El 1998, l'equip va realitzar la seva contractaci ms rutilant en aconseguir els serveis de l'excampi mundial Damon Hill, un conegut de Jordan de la F3000. Tamb es va realitzar la substituci dels motors Peugeot amb els Mugen Honda. Fins a mitjan la temporada, l'escuderia no havia anotat un sol punt. Tanmateix, les coses anaven a millorar cap a caps d'any: en el Gran Premi de Blgica d'aquell any, l'equip va obtenir la seva primera victria, i la que seria l'ltima de les 20 de Damon Hill en la mxima categoria. Per completar, Ralf va finalitzar la carrera al segon lloc, sent aquest el primer cas en el qual un equip aconsegueix la seva primera victria i alhora un 1-2. L'equip va finalitzar al 4t lloc de la copa de constructors.

Un altre pupil de l'poca de Jordan en la F3000 va ser l'encarregat de reemplaar Ralf Schumacher el 1999: Heinz-Harald Frentzen. La temporada va ser un verdader malson per a Hill, per al contrari per a Heinz-Harald. Dues victries li van permetre a l'alemany ocupar el tercer lloc del campionat de pilots, mentre que l'escuderia va obtenir la mateixa posici en el de constructors.

Descans.
Trulli i Frentzen van ser presents per a la temporada 2001, per aquesta vegada amb motors diferents, ja que l'equip va comenar a usar els propulsors Honda regulars. Va ser un any amarg per a Heinz-Harald Frentzen, que va haver de cedir el seu lloc a un Jean Alesi que estava donant els ltims passos de la seva carrera. Jarno Trulli, en canvi, va aconseguir puntuar en diverses carreres, permetent a l'equip finalitzar al cinqu lloc de la copa de constructors, com tantes altres vegades en la seva histria.

Jordan es va reorganitzar el 2002, amb la tornada de Fisichella i la contractaci del japons Takuma Sato, influda en gran part pel suport d'Honda a l'escuderia. Cap dels dos pilots no va estar a l'altura de les expectatives, i l'equip va finalitzar al 6 lloc del campionat de constructors.

Honda va deixar l'equip el 2003 per concentrar-se en la seva aliana amb BAR, per la qual cosa Jordan va haver de recrrer als impulsors Ford Cosworth. L'acompliment de l'equip en la temporada va ser un dels ms pobres dels quals es recorda en la histria recent de la Frmula 1. Noms Minardi va tenir un pitjor any que Jordan, encara que Eddie Jordan va poder festejar la quarta victria de la histria del seu equip. El triomf es va produir sota circumstncies excepcionals, en un gran premi que es va haver d'escurar per la pluja. Fisichella, que havia creuat la lnia d'arribada en un meritori segon lloc, va ser declarat guanyador algunes setmanes desprs per una protesta presentada davant de la FIA. Fora d'aquest esdeveniment, cap dels pilots no va aconseguir tenir xit en la temporada.



El 2004 l'equio Jordan tenia un futur ple d'incgnites. L'escuderia va fitxar a dues joves promeses per a la temporada: l'alemany Nick Heidfeld, que venia des de Sauber, i el debutant itali Giorgio Pantano. No obstant aix, Pantano seria reemplaat a mitjan la temporada per Timo Glock, a causa de qestions comercials i al seu baix rendiment. L'equip no va mostrar millores en tot l'any, confirmant-se el seu estatus d'equip del fons de la graella.

Desprs de la decisi de Ford de posar Cosworth en venda, Eddie Jordan es va trobar sense un provedor de motors per al 2005. Toyota va aparixer com una pssible soluci, oferint proveir motors idntics als dels seus Toyota F1.

Venda a Midland F1 Racing i pas per Spyker i Force India.
A comenaments de 2005, l'equip va ser venut a Midland F1 Racing, canviant el nom de l'equip a MF1 Racing al 2006. Gaireb 2 anys (van faltar tres GPs) desprs els propietaris de Midland van vendre l'equip a la marca holandesa Spyker que va competir, amb el nom de Spyker F1, en les 3 ltimes curses del 2006 i tota la temporada 2007.
Al final del 2007, fins i tot abans d'acabar la temporada, es va fer oficial l'anunci que Spyker F1 era comprat pel multimilionari indi Vijay Mallya. El nou equip, tot i que mantindria gran part d'Spyker, va ser anomenat Force India, i els pilots serien Giancarlo Fisichella i Adrian Sutil. Era i s un equip molt ambicis, per de moment la temporada est anant igual que els anteriors, sent quasi en tots els Grans Premis l'equip que tanca les classificacions i les carreres.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155333" title="Zebra" nonfiltered="2930" processed="2925" dbindex="62965">

Les zebres (subgneres Dolichohippus i Hippotigris) sn mamfers quadrpedes africans de la famlia dels quids, grup que tamb inclou els ases i els cavalls, entre altres. Com tots els quids, les zebres sn perissodctils, o ungulats amb un nombre imparell de pelles. Se'n distingeixen tres espcies, cadascuna amb un patr de ratlles especfic: la zebra de Grvy, la zebra de muntanya i la zebra comuna.

Les zebres sn un dels animals ms coneguts d'frica, on habiten en una varietat d'ecosistemes incloent-hi planes d'herba, sabanes, regions boscoses o amb arbusts, muntanyes i turons costaners. Sn especialment clebres per les seves caracterstiques ratlles negres i blanques, que no varien nicament entre espcies sin tamb d'un individu a l'altre, i per la seva crinera erecta. A diferncia dels seus parents ms propers, els cavalls i els ases, les zebres mai no han estat realment domesticades.

Tret d'algunes poblacions de zebra comuna que habiten al centre d'Etipia, les zebres viuen nicament a la meitat sud del continent afric. Encara que les regions de dues espcies diferents poden solapar-se, no es creuen degut al nombre diferent de cromosomes; les zebres de Grvy en tenen quaranta-sis, les zebres comunes quaranta-quatre i les zebres de muntanya trenta-dos.

Etimologia.
Etimolgicament, la paraula que utilitzen els parlants del catal prov del mot galaicoportugus zevra, que significa "ase salvatge". El nom genric Equus prov del llat i significa "cavall". Quant als noms especfics, grevyi s en honor del President de Frana Jules Grvy; quagga s el nom donat pel poble Khoikhoi a aquests animals; i zebra fa referncia al mot galaicoportugus mencionat ms amunt.

El nom zevra deriva del nom del zevro o cavall hidrunt (Equus hydruntinus). Quan a finals del segle XV els portuguesos comenaren a explorar el litoral afric i arribaren al Cap de Bona Esperana, trobaren uns equins ratllats que, per la seva forma i mida, els resultaren notablement similars a les femelles dels cavalls hidruntins, per la qual cosa els donaren el nom de zevras.

Morfologia.

Encara que les ratlles blanques i negres que presenten les zebres siguin una caracterstica comuna, les tres espcies de zebra no tenen pas una relaci ms propera entre elles que la que tenen amb altres animals del gnere Equus. A ms, la caracterstica comuna de les ratlles tampoc no s tan definitiva; una de les subespcies de zebra comuna, l'extinta quaga noms tenia ratlles al coll. D'altra banda, hi ha altres perissodctils que tamb tenen ratlles a les potes.

Malgrat que tenen una morfologia similar a la dels cavalls, sn ms petites, amb una mida mitjana de 2,3 metres de longitud, 1,2-1,5 metres d'alada a l'espatlla i un pes d'uns 300 quilograms, tot i que les zebres de Grvy poden arribar a pesar fins a 450 quilograms. En aquesta ltima espcie, els mascles i les femelles tenen una mida similar, per en les zebres comunes i les zebres de muntanya els mascles sn lleugerament ms grans.

Les zebres tenen un total de quaranta dents: dotze incisives que utilitzen per tallar i arrancar trossos de vegetaci; quatre canines; dotze premolars i dotze molars, totes utilitzades per a moldre l'aliment abans d'empassar-se'l.

Les zebres tenen un excellent sentit de la vista; es creu que poden veure-hi en color. Com molts ungulats, les zebres tenen els ulls als costats del cap, donant-li un angle visual fora ample. Les zebres tamb tenen visi nocturna, tot i que no s tan avanada com la de la majoria dels seus predadors, per la seva bona oda ho compensa.

Les zebres tenen un gran sentit de l'oda, i tendeixen a tenir orelles ms grans i arrodonides que els cavalls. Com els cavalls i altres ungulats, les zebres poden girar les seves orelles en gaireb qualsevol direcci. A ms d'una bona vista i oda, les zebres tenen un sentit del gust agut, i un sentit de l'olfacte molt sensible al fum, cosa essencial per a sobreviure als incendis.

L'esperana de vida mitjana de les zebres s d'uns trenta anys, tot i que en captivitat poden arribar a viure fins a quaranta anys. En estat natural, on els predadors representen una amenaa constant per aquests animals, la longevitat mitjana s d'aproximadament dotze anys.

Ratlles.
Les zebres sn animals negres o d'un color fosc amb ratlles blanques, i amb una gran taca blanca al ventre que serveix per camuflar-se. Algunes zebres tenen "ratlles ombra" de color marr entre les ratlles blanques i negres.

Hi ha tres raons per les quals es considera que les zebres sn negres amb ratlles blanques, i no a l'inrevs:
Els quids blancs no podrien sobreviure a les planes i boscs d'frica.
La quaga, una subespcie extingida de la zebra comuna, t les tpiques ratlles a la part anterior del cos, per una part posterior fosca.
Quan la regi entre les ratlles pigmentades esdev massa ampla, apareixen ratlles secundries, com si s'estigus debilitant la supressi.

El fet que algunes zebres tinguin ventres i potes de color blanc pur no s una prova gaire concloent de qu sn animals blanc, car molts animals de colors diferents tenen ventres i potes de color blanc o un color clar. 

A ms, les ratlles de les zebres sn absents en el fetus, que s totalment negre. Les ratlles apareixen posteriorment, en bandes d'uns 400 micrmetres (vint vegades la mida d'una cllula). Per tant, les ratlles sn ms amples com ms gran s l'animal, i creixen conjuntament amb la mida del cos. Segons Bard, les espcies de zebres difereixen quant a l'estadi embrionari en qu apareixen les ratlles. Bard descobr una zebra anormal, sense ratlles; el seu pelatge negre tenia puntets blancs, cosa que provaria que les ratlles es formen per inhibici de la producci de melanina, i que per tant la zebra s sens dubte un quid negre amb ratlles blanques.

Les ratlles solen ser verticals al cap, coll, espatlles i tronc, i horitzontals al darrere i a les potes de l'animal. Els passos de zebra prenen el seu nom de les ratlles blanques i negres de les zebres.

Alguns zolegs creuen que les ratlles sn un mecanisme de camuflatge, que funciona de diverses maneres. Per comenar, les ratlles verticals contribueixen a amagar la zebra entre les herbes. Tot i que aix pot semblar absurd a primera vista, tenint en compte que l'herba no s ni blanca ni negra, se suposa que s efica contra el predador principal de les zebres, els lleons, que sn daltnics. En teoria, una zebra que romangui quieta entre herbes altes podria passar desapercebuda per a un lle. A ms, com que les zebres sn animals gregaris, les ratlles ajuden a confondre els predadors   diverses zebres que estiguin o que es moguin juntes poden semblar ser un nic i gran animal, fent que el lle tingui problemes per triar una sola zebra per atacar. Un ramat de zebres que es dispersin per fugir d'un predador li semblaran una massa confusa de ratlles verticals movent-se en direccions diferents, fent que al predador li costi seguir amb la vista un individu que se separi dels seus companys. Tot i aix, els bilegs no han observat mai lleons que semblin confosos per les ratlles de les zebres.

Es creu que les ratlles tamb juguen un paper en el comportament sexual; lleugeres variacions dels patrons permeten que les zebres distingeixin els diferents individus. En rares ocasions, neixen zebres sense ratlles, i aquests exemplars tendeixen a quedar separats del grup; aix reforaria la teoria que aquestes ratlles tamb tenen una funci social.

Una teoria ms recent, que compta amb el suport experimental, sost que la coloraci disruptiva tamb s un mitj efica de confondre el sistema visual de la mosca tse-tse, xucladora de sang. Teories alternatives inclouen la que diu que les ratlles coincideixen amb la distribuci de greix sota la pell, servint de mecanisme termoregulador per la zebra, i que qualsevol ferida pertorba el patr de ratlles, indicant clarament l'estat de forma de la zebra a parelles potencials.

Una llegenda africana intenta donar una explicaci folklrica a les ratlles d'aquest quid:

Fa molt de temps, les zebres no tenien les ratlles blanques i negre que tenen avui en dia, sin que eren totes blanques. Quan veien una zebra, alguns deien que es tractava d'un creuament entre un cavall de color blanc i un burro, o potser una mula. En aquell temps, la gent encara intentava domesticar els cavalls salvatges per poder cavalcar-los i lluir-los davant de tothom, car eren molt bells.;

Les zebres rebien un altre nom perqu eren diferents dels cavalls i les mules. A diferncia dels seus cosins, era molt difcil capturar i ensinistrar una zebra. Un dia, una zebra que encara era molt jove es perd i, caminant, caminant, acab dins un poblat. La gent comen a mirar-la i a xiuxiuejar, pensant en maneres de poder capturar-la.;

La zebra s'espant, i es don compte del que li volien fer. Comen a crrer mentre la gent entrava a casa a buscar una xarxa per caar-la. Corregu i corregu, fins que finalment li vingu una idea. Vei un pot de pintura negre i, sense pensar-s'ho dues vegades, el fu tombar; la pintura s'escamp per terra en moltes ratlles ondulades. La zebra s'hi rebolc fins que les ratlles li quedaren pintades al cos, pensant que aix quedaria lletja i la gent ja no la voldria capturar.;

La gent del poble la trob, i vei el que havia fet. Com que pensaven que ja no era bonica amb totes aquelles ratlles negres per sobre el pelatge, la deixaren anar. Aviat, totes les zebres comenaren a fer el mateix perqu la gent no les molests. Amb el pas del temps, ja no els calgu fer-ho, car comenaren a nixer d'aquesta manera. Per ara les ratlles les feien belles.;

Dieta.
Aliment.

Les zebres sn mamfers exclusivament herbvors que mengen sobretot al mat i a la tarda, reposant al migdia. Sn animals principalment de pastura que s'alimenten d'herba tosca, fulles i brots. Tamb mengen escora i branquillons. El seu aparell digestiu ben adaptat els permet subsistir amb una dieta de qualitat nutritiva ms baixa que la que necessiten altres herbvors, per tamb s menys eficient, cosa que obliga les zebres a passar-se ms de la meitat del temps menjant.

Les zebres poden moure's una vintena de quilmetres en un dia a la recerca d'aliment, per al final del dia solen tornar al seu punt d'origen. Tanmateix, els ramats de zebres fan una migraci anual molt ms important que coincideix amb l'estaci seca, que tamb fan molts altres mamfers africans i que representen un moviment de centenars de milers d'animals alhora.

Aigua.
Les condicions seques dels ecosistemes en qu habiten les zebres fan que s'hagin adaptat als perodes d'aridesa.

Les zebres de Grvy sn les que s'han adaptat millor a les condicions de sequera. Per sobreviure a l'estaci seca, en qu la majoria de rius, estanys i altres fonts d'aigua s'assequen, aquesta espcie de zebra excava als llits dels rius amb les seves pelles per trobar aigua.

La zebra de muntanya aprofita les caracterstiques del seu hbitat per sobreviure als perodes secs. Quan s'assequen les fonts d'aigua de les quals subsisteix, aquesta espcie simplement migra a una altitud ms alta, on les temperatures inferiors fan que el vapor d'aigua es condensi en forma de pluja, neu o rosada.

La zebra comuna s la menys adaptada a la sequera. A diferncia de les altres dues espcies, necessita tenir sempre aigua disponible, cosa que l'obliga a migrar d'un lloc a l'altre segons l'estaci a la recerca de recursos hdrics.

Comportament.

Com la majoria d'quids, les zebres sn altament sociables. Tanmateix, la seva estructura social depn de l'espcie. Les zebres de muntanya i zebres comunes viuen en grups, coneguts com a "harems", que consisteixen en un mascle amb fins a sis eges i els seus poltres. Els mascles no dominants o b viuen sols o amb altres mascles no dominants, fins que sn prou grans com per desafiar un mascle dominant. Quan un grup de zebres s atacat per hienes o gossos salvatges, les eges s'agrupen amb els poltres al mig mentre que el mascle intenta foragitar els atacants.

Quan un mascle rival intenta derrocar el mascle dominant, aquest el desafia tocant el nas del rival amb el seu o fregant-ne les espatlles contra les seves. Aix s una mena de demostraci de fora destinada a espantar el rival. Si aquest no cedeix, comencen a barallar-se, mossegant-se el coll i les potes o, en casos extrems, donant-se guitzes; aquests combats sn ms perillosos que la majoria de combats d'aquest tipus en el mn animal, i una zebra pot acabar malferida. La jerarquia del grup es reflecteix en l'ordre en qu caminen els seus membres; al davant de tot, camina l'egua ms vella amb els seus poltres, desprs vnen les altres femelles en ordre d'edat, tamb amb els seus poltres, i el mascle s el que tanca el grup.

A diferncia de les altres espcies de zebra, les zebres de Grvy no tenen lligams socials permanents. Els grups d'aquest tipus de zebres rarament romanen junts durant ms d'uns quants mesos. Les cries romanen amb la seva mare, mentre que els mascles adults viuen sols. Tanmateix, com en les altres dues espcies, els mascles no dominants s'organitzen en grups. En casos d'escassetat de menjar, molts membres d'aquesta espcie es poden congregar al voltant d'una font d'aliment, donant la impressi que formen un ramat.

Durant el dia, les zebres dormen dempeus, com els cavalls, i noms dormen quan tenen altres animals al voltant que les avisin de la presncia de predadors. De nit, en canvi, sovint jeuen a terra. Quan reposen, igual que quan s'empolainen les unes a les altres, les zebres es posen l'una al costat de l'altra, per a l'inrevs, s a dir, cada zebra t el seu cap al costat del darrere de l'altra zebra. Aix t diversos avantatges: d'una banda, permet que la cua d'una zebra pugui espantar les mosques de la cara de l'altra; de l'altra banda, ofereix als animals un angle de visi de 360.

Anadura.

Com els cavalls, les zebres poden caminar, trotar, mig galopar i galopar. Al galop, poden assolir una velocitat mxima de 55 km/h. Solen ser ms lentes que els cavalls, per la seva gran resistncia les ajuda a escapolir-se dels predadors. Una zebra que estigui sent perseguida correr en zig-zag d'un costat a l'altre per posar en dificultat el predador. En cas que quedi acorralada, la zebra es posar en posici rampant i donar guitzes i mossegades al seu atacant.

Comunicaci.
Les zebres es comuniquen l'una amb l'altra amb lladrucs i gemecs aguts. Les zebres de Grvy emeten brams semblants als de les mules. Les orelles de les zebres indiquen el seu estat d'nim. Quan una zebra est calmada, tensa o amistosa, les seves orelles romanen erectes. Quan t por, es desplacen cap endavant. Quan s'enfada, les orelles es desplacen cap enrere. Quan les zebres busquen predadors en una rea, romanen en una postura d'alerta, amb les orelles erectes, el cap alt i observant amb atenci. Si estan tenses, emeten esbufecs. Si una zebra detecta o sent la presncia d'un predador, es posar a bordar o a bramar ben fort.

Reproducci.

Com en la majoria d'espcies animals, les femelles arriben a la maduresa sexual abans que els mascles, i les eges poden tenir el seu primer poltre a l'edat de tres anys. Els mascles no poden criar fins que tenen cinc o sis anys. Les eges poden donar a llum un poltre cada dotze mesos, que s el temps que dura la gestaci. Cuiden de les cries durant un mxim d'un any. Com els cavalls, les zebres sn capaces de posar-se dempeus, caminar i mamar poc desprs de nixer. En nixer, un poltre de zebra s marr i blanc en lloc de negre i blanc. Gaireb sempre neix un nic poltre, per en ocasions extremament rares poden nixer bessons.

En el cas de les zebres de muntanya i les zebres comunes, els poltres sn protegits per la seva mare, aix com pel mascle i les altres eges del grup. En canvi, els poltres de zebra de Grvy noms tenen la seva mare com a protectora habitual car, com s'ha dit ms amunt, els grups d'aquesta espcie se solen dispersar desprs d'uns quants mesos. La protecci dels poltres s especialment rellevant per aquests animals, car les cries sn una presa fcil per als predadors i la meitat d'elles no sobreviuen al primer any de vida malgrat els esforos de la seva mare i del mascle del grup. Un altre dels perills que corren els poltres s que s'han observat infanticidis i feticidis entre les zebres, tot i que nicament s'ha observat aquest comportament en exemplars en captivitat.


Espcies.



Hi ha tres espcies de zebres, que contenen un total de nou subespcies. La quaga s l'nica subespcie extingida.

Gnere Equus (quids)

Subgnere Dolichohippus;
La zebra de Grvy (Equus grevyi) s l'espcie ms gran de totes, amb una mida d'entre 2,5 i 2,75 metres de longitud i 1,45-1,6 metres d'alada a l'espatlla. Pesa entre 350 i 440 kg. Altres diferncies d'aquesta espcie respecte a les altres sn les seves orelles grans i el fet que les seves ratlles sn ms estretes. Tamb es tracta de l'espcie que pot resistir ms temps sense beure aigua.
Subgnere Hippotigris;
La zebra comuna (Equus quagga) s l'espcie ms nombrosa i extensa geogrficament. Tamb s la que t ms subespcies diferents. Mesura uns 2,3 metres de longitud i 1,4 metres d'alada a l'espatlla, amb un pes de gaireb 300 kg. T una gran importncia dins l'mbit del turisme en alguns dels pasos en qu habita, com un dels animals africans ms clebres. Les poblacions septentrionals tenen les ratlles ms ben definides que les meridionals.
Quaga (E. q. quagga);
Zebra de Burchell (E. q. burchellii);
Zebra de Grant (E. q. boehmi);
Zebra de Selous (E. q. borensis);
Zebra de Chapman (E. q. chapmani);
Zebra de Crawshay (E. q. crawshayi);
La Zebra de muntanya (Equus zebra) s una espcie que viu en grups petits i que, a diferncia de la zebra comuna, no s'agrupa en ramats. Mesura uns 2,2 metres de longitud i 1-1,4 metres d'alada a l'espatlla. El seu pes s d'entre 240 i 370 kg. T dues subespcies, una de les quals, E. z. zebra presenta dimorfisme sexual, en qu les femelles sn ms grans que els mascles. Viu en rides zones muntanyoses.
Zebra de muntanya del Cap (E. z. zebra);
Zebra de muntanya de Hartmann (E. z. hartmannae);

Distribuci.
Originalment, les zebres s'estenien arreu d'frica. Tanmateix, s'extingiren del nord del continent en temps antics.

Actualment, la zebra amb la difusi ms ampla s la zebra comuna. Viuen des de les zones de transici entre la sabana i el desert del sud del Sudan i d'Etipia, passant per la sabana d'frica oriental, fins el sud i el sud-oest del continent. Els hbitats de la zebra de Grvy sn les terres seques d'arbusts i d'herba de l'est d'frica, a Kenya, Etipia i Somlia. La zebra de muntanya t una difusi molt ms reduda que les altres dues espcies. Viu en altiplans muntanyosos de Nambia i Sud-frica, a altituds de fins a 2.000 m.



Salut.
Predadors i altres amenaces.

Els predadors principals de les zebres sn els lleons, les hienes tacades i els guepards. Els lleons i les zebres mantenen les seves poblacions en equilibri, car els lleons maten abans les zebres velles o malaltes que les sanes i fortes.

Les armes i les tcniques de caa primitives utilitzades tradicionalment a frica no eren prou eficients com per afectar de manera significativa les poblacions de zebres. Els nadius africans caaven les zebres no noms per la seva pell, sin tamb per la seva carn. Tanmateix, la situaci canvi amb l'arribada dels colonitzadors europeus i les seves armes de foc.

Els humans moderns han tingut un gran impacte sobre les poblacions de zebres des del segle XIX. Les zebres sn, i encara sn, caades principalment per la seva pell. La quaga, una subespcie de la zebra comuna, s'exting abans d'acabar el segle XIX, mentre que la zebra de muntanya del Cap fou caada gaireb fins l'extinci, i a la dcada del 1930 ja en quedaven menys de cent exemplars. Des d'aleshores, la poblaci ha crescut fins a aproximadament set-cents individus, grcies a l'esfor per conservar la subespcie. Ambdues subespcies de la zebra de muntanya sn actualment protegides en parcs nacionals, per encara es troben en perill.

La zebra de Grvy tamb est en perill. La caa i la competici per part del bestiar n'han redut drsticament la poblaci. A causa de la mida reduda de la poblaci, els perills ambientals com ara les sequeres poden afectar fcilment a tota l'espcie. Les zebres comunes sn molt ms nombroses i tenen una poblaci sana; tanmateix, aquesta espcie tamb est amenaada per la caa i la modificaci dels hbitats provocada per l'agricultura.

Evoluci.
Durant molt de temps es cregu que el primer avantpassat directe dels quids actuals era Hyracotherium, un petit perissodctil de l'Eoc inferior i mitj d'Amrica del Nord i Eursia, per actualment se'l classific dins la famlia dels paleotrids, avantpassats tant dels quids com dels brontoteris. Tenia una mida similar a la de les guineus, entre 250 i 450 mm d'alada, amb un cap i un coll relativament curts i una esquena arquejada. Tenia quaranta-quatre dents, amb una frmula dental tpica d'un mamfer brostejador: tres incisives, una canina, quatre premolars i tres molars a cada banda del maxillar. Utilitzava els seus queixals per moldre les fulles toves i els fruits dels quals s'alimentava.


Quan el clima canvi i s'obriren els boscs a principis de l'Oligoc, comenaren a aparixer planes d'herba i praderies. En resposta al canvi de l'ambient, els quis tamb canviaren i desenvoluparen dents ms robustes, augmentaren la mida del seu cos i la de les seves potes, convertint-se en animals ms rpids. El gnere nord-americ Mesohippus caminava sobre tres dits a cada pota; encara conservava el primer i el cinqu dit, per no els usava per caminar. El tercer dit era ms fort i pesant que els altres. Les seves potes llargues i esveltes permeten deduir que era un animal gil i rpid. Una de les innovacions de Mesohippus s que tenia sis dents posteriors, una caracterstica que conservarien tots els quids posteriors.

Al Mioc tingu lloc la transici de les formes primitives d'quids a les formes modernes. Animals com ara Parahippus, Merychippus o Hipparion continuaren l'evoluci cap a unes potes tridctiles. Els quids havien continuat augmentant de mida i ja tenien unes dimensions semblants a les d'un poni. Aquesta tendncia es complet amb Pliohippus, morfolgicament molt similar als Equus d'avui en dia i que durant molt de temps en fou considerat l'avantpassat directe. Es tractava d'un velo animal d'estepes.

Plesippus era un quid de la mida d'un cavall rab originari de l'oest de Nord-amrica. A part de ser l'avantpassat prehistric ms proper dels quids actuals, aquest cavall del Plioc destaca perqu fou el que emprengu l'expansi d'Amrica del Nord a Eursia fa dos milions i mig d'anys. Aquesta migraci seria eventualment la salvaci dels quids, car tots els cavalls americans s'extingiren fa aproximadament 11.000 anys juntament amb molts altres grans mamfers. Les causes d'aquesta extinci romanen un tema de debat, sobretot perqu desaparegueren de manera molt sobtada animals que havien sobreviscut durant milions d'anys. Les possibilitats ms citades inclouen el canvi climtic, una pandmia, o la caa per part dels humans, possiblement acabats d'arribar.

Investigacions recents per un grup de genetistes encapalat per Carles Vil indiquen que les zebres se separaren del llinatge dels ases, els seus parents ms propers, a la segona meitat del Plioc. L'evidncia del registre fssil permet determinar el moment en qu es produ aquesta separaci de llinatges amb una major precisi. El fet que noms s'hagin trobat fssils de zebres al continent afric implica que es produ desprs de l'arribada dels quids nord-americans a Eursia i frica, s a dir, no fa ms de 2,6 milions d'anys. El fssil ms antic classificat amb certesa com a pertanyent a una zebra s un fssil de zebra de Grvy descobert a Turkana (Kenya).

Intents de domesticaci.

S'ha intentat entrenar zebres com a animals de montura, car sn ms resistents a les malalties africanes que els cavalls. Tanmateix, la majoria d'aquests intents fracassaren, degut a la naturalesa ms impredictible de les zebres i a la seva tendncia de panicar quan es posen nervioses. Per aquest motiu, es prefereixen zebroides, creuaments entre qualsevol espcie de zebra i un cavall, poni, ase o burro, a les zebres pures.

El quart emperador mogol Jahangir (r. 1605-1627) encarreg una pintura sobre zebres. En aquesta pintura, realitzada per Ustad Mansur, la zebra s representada amb estreps. A Anglaterra, el colleccionista d'animals Lord Rothschild utilitzava sovint zebres per moure el seu carruatge. El 1907, Rosendo Ribeiro, el primer metge de Nairobi (Kenya), utilitzava una zebra de montura per les visites a domicili. A mitjans de la dcada del 1800, el Governador George Grey import zebres a Nova Zelanda de la seva antiga jurisdicci de Sud-frica, i les utilitz per moure el seu carruatge a la seva illa privada, l'Illa de Kawau.

El Capit Horace Hayes, a Points of the Horse (aprox. 1899), compar la utilitat de les diferents espcies de zebra. Hayes pos una sella i una brida a una zebra de muntanya en menys d'hora, per no aconsegu alimentar-la en els dos dies que la tingu. Remarc que el coll de la zebra era tant rgid i fort que no fou capa de torar-lo en cap direcci. Tot i que li enseny a fer el que volia en una pista de circ, quan la treia fora era incapa de controlar-la. Trob la zebra comuna fcil de domar i la consider ideal per a domesticar-la, car tamb s immune a la picada de la mosca tse-tse. Considerava la quaga fcil de domesticar perqu era ms forta, mansa i semblant als cavalls que les altres zebres.

Bibliografia.

 
 


Referncies.


Enllaos externs.

Horse Tigers   Zebras ;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155335" title="Regata Sydney Hobart" nonfiltered="2931" processed="2926" dbindex="62966">

La Regata Sydney Hobart, organitzada pel Cruising Yacht Club d'Austrlia, en collaboraci amb el Royal Yacht Club of Tasmania, s una competici de vela esportiva que surt de la ciutat de Sydney (Austrlia) el 26 de desembre de cada any i arribant com a dest a la ciutat tasmana de Hobart. La distancia que se recorre s d'unes 630 milles nutiques.

 Histria .

La regata inaugural va tenir lloc el 1945 amb nou participants, essent venuda pel vaixell "Rani" en 6 dies, 14 hores i 22 minuts.

L'any 1998, la prova estigu marcada per la tragdia, a causa d'una tempesta que caus l'enfonsament de cinc iots i la mort de sis persones. Dels 115 vaixells que salparen de Sydney, noms arribaren a Hobart 44.

El 2005, el iot Wild Oats XI va batre el rcord de la regata amb un temps de 1 dia, 18 hores, 40 minuts i 10 segons.

Rolex patrocina la prova des del 2002, prenent des d'aleshores el nom de Rolex Sydney to Hobart Yacht Race. Aquest patrocini continuar fins el 2010.

Historial.
En algunes competicions hi va haver dos guanyadors en temps compensat en funci del sistema de mesurament emprat, International Measurement System (IMS) o International Offshore Rules (IOR).
Detalls dels previs guanyadors;



 Enllaos externs .
Web oficial;
Fotos a Flickr;

Categoria :Competicions de vela
Categoria :Competicions esportives a Austrlia





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155338" title="Anna Netrebko" nonfiltered="2932" processed="2927" dbindex="62967">

Anna Yuryevna Netrebko , (                      en rus) (18 de setembre de 1971 a Krasnodar, Rssia) s una cantant soprano russo-austraca. s coneguda per la seva delicada veu, la seva bona tcnica musical i la seva bellesa fsica. La revista Time l'ha escollit com una de les 100 personalitats ms influents de l'any 2007.

Comen la seva carrera artstica en el Teatre Mariinski de Sant Petersburg (seu de l'pera Kirov), on crid l'atenci del director d'orquestra Valery Gergiev i en conseqncia fou el seu mentor musical. Guiada per Gergiev, debut al Mariinsky com Sussana a Les noces de Fgaro. Segu cantant papers destacats amb l'pera Kirov, incloent Amina de La sonnambula, Pamina de La flauta mgica, Rosina a Il barbiere di Siviglia, i Lucia de Lucia di Lammermoor.

El 1995, amb 24 anys, debut als Estats Units, com Liudmila, de l'pera de Mikhal Glinka Ruslan i Liudmila, a l'pera de San Francisco. Desprs d'una reeixida representaci, es convert en una freqent cantant convidada a San Francisco. Tamb aparegu en altres ciutats estatunidenques i s coneguda com una aclamada intrpret de papers operstics russos, com Ludmila, Natasha (Guerra i pau), etc. Netrebko ha tingut reeixides incursions en el repertori belcantista i romntic, com Gilda a Rigoletto, Musetta a La Bohme i Giuletta a I Capuleti e i Montecchi.

El 2002, Netrebko debut al Metropolitan Opera com Natasha, a l'estrena en el Met de Guerra i pau. El mateix any cant la seva primera Donna Anna al Festival de Salzburg, dirigida per Nikolaus Harnoncourt.

El seu repertori incloa el 2003, interpretacions de Violetta a La Traviata de Munic, el rol titular de Lucia di Lammermoor a l'pera de Los ngeles, i Donna Anna a la Royal Opera House, Convent Garden. Aquest any tamb fou el llanament del seu primer lbum: Opera Arias, que es convert en un dels clssics ms venuts de l'any. El seu segon lbum, Sempre Libera, es llan l'any segent. Cant un Romo et Juliette molt valorat amb Rolando Villazn, amb qui tamb ha interpretat L'elisir d'amore el 2005. El mateix any, aparegu com Violetta Valry a La Traviata del Festival de Salzburg, dirigida per Carlo Rizzi.

La veu de Netrebko s notable per tenir tant la suavitat i flexibilitat d'una soprano lrica i la ressonncia i obscur timbre d'una soprano lrico-spinto. T una tessitura molt mplia, sent capa d'arribar al Mi bemoll alt de soprano, i fins i tot fa ms aguts.

El mar de 2006, Netrebko sollicit ser ciutadana austraca, rebent-la a finals de juliol. D'acord amb una entrevista a les notcies setmanals austraques, viur en Viena i Salzburg. Aix ha provocat polmica a Rssia.

Actu conjuntament amb el tenor Plcido Domingo i Rolando Villazn el juliol de 2006, amb motiu del Mundial d'Alemanya.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155343" title="Gyrgy Konrd" nonfiltered="2933" processed="2928" dbindex="62968">
Gyrgy Konrd (en hongars: Konrd Gyrgy) (Debrecen, Hongria, 2 d'abril de 1933) s un escriptor i socileg hongars, un dels principals lders de la dissidncia comunista.

Biografia.
Va nixer en una famlia de religi jueva. Desprs de realitzar els seus estudis secundaris l'any 1951 ingress a la universitat Lornd Etvs de Budapest, on estudi literatura, sociologia i psicologia.

A partir de 1956, durant la Revoluci Hongaresa, inici la seva oposici al rgim comunista i sovitic que s'install al seu pas, el que li feu perdre la seva feina a l'Institut de planificaci urbana de Budapest, arribant a ser empresonat el 1976. L'any 1982 s'install a Berln, ciutat en la qual va viure fins el 1984.

Obra literria.
Autor de deu novelles tradudes en una quinzena de llengues, tamb ha publicat obres poltiques i sociolgiques. Una de les novelles ms conegudes de Konrd s "El visitant", un retrat del sofriment de la societat moderna urbana i industrial, vista des del punt de vista d'un funcionari dels serveis socials.

El 1991 fou guardonat amb el Premi de la Pau concedit a la Fira del Llibre de Frankfurt i l'any 2001 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d'Aquisgr en favor dels seus valors democrtics i pacifistes.

Enllaos externs.

Konrad's Homepage:;
  Biografia de Konrd;
  Premi Internacional Carlemany, edici 2001;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155345" title="Potica" nonfiltered="2934" processed="2929" dbindex="62969">
Una potica s un llibre destinat a teoritzar sobre la literatura i l'art. Rep el seu nom per l'obra homnima d'Aristtil, el primer tractat complet sobre la literatura. Pot tenir un carcter descriptiu o prescriptiu, dictant les normes sobre el bon gust i la composici esttica, com la de Nicolas Boileau-Despreaux.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155352" title="Llista de reusencs" nonfiltered="2935" processed="2930" dbindex="62970">
A continuaci es presenta una llista dels reusencs ms destacats per ordre alfabtic del primer cognom:





A.
Antnia Abell Filella , (1913-1984) Feminista ;
Josep Abell Padr (segle XX-   ) Poltic i batlle;
Francesc Adell i Ferr (segle XX)  Pintor i arquitecte. ;
Robert d'Aguil (Normandia, 1100 - 1154 o 1157) repoblador de Reus;
Artemi Aiguader i Mir (1889   Mxic 1946)  Poltic. ;
Jaume Aiguader i Mir (1882-1943) Metge i poltic;
Josep Alberic i Cases  (1824   1878)  Escriptor i cientfic.
Manuel Aliaga (segle XVIII),  Teric musical mort a Reus (nascut a Xerta);
Joaquim Alier i Gmez, (1907   1968)  Metge psiquiatre mort a Reus (nascut a Barcelona);
Pere Ambrs i Fabregat, (1855   1929)  Obrer boter;
Ramon Amig i Angls, (1925 - )  Escriptor;
Xavier Amors Sol (7 d'abril de 1923- ) Poeta ;
Josep Andreu i Abell (Montblanc, 8 de novembre de 1906 - Barcelona 31 de maig de 1993), advocat a Reus;
Higini Angls i Pmies (Maspujols, prop de Reus, el dia 1 de gener de 1888-Roma 1969)  ;
Pere Anguera i Nolla, (1953 - )  Historiador ;
Leandre Ardvol i Sard, (1809   1873)  Tcnic mecnic;
Josep Maria Arnavat Vilar (1917-1976) Poeta ;
Antoni Aulestia Pijoan (1848-Barcelona 1908) Historiador i literat ;


B.

Antoni Bages, (1797   Barcelona 4 de setembre de 1843)  Home d'empresa i militar liberal;
Pere Balagu i Martorell (1895-1957) Empresari i poltic ;
Francesc Balart, (vers 1714 - ? )  Poeta;
Francesc Balart i Figuerola, (Reus, Baix Camp, 1900 -  ?)  Pintor;
Ramon Balart i Granada, Ramon  (1794   Barcelona 1876)  Professor de llat;
Guillem de Barber, (segle XIII   Barcelona, 1255)  Bisbe de Lleida (1248-1255);
Ramon de Barber,  (segle  XIII)  Eclesistic i canonista;
Josep Maria de Barber i Canturri,  (1833   Barcelona, 1900)  Eclesistic i literat;
Josep Barber i Suqu (1923 - Sant Cugat del Valls, 2000)  Escalador;
Ernest Benach i Pascual (12 de novembre de 1959-   ) Poltic, president del Parlament catal;
Pere Joan Barcel i Anguera, el "Carrasclet (1682-1743) Guerriller que va ocupar Reus;
Jacint Barrau i Corts (1810 -  Barcelona 1884)  Mecnic inventor ;
Pere Barrufet Puig, (1878-1967) Metge i poltic ;
Francesc Bartrina i Aixems (1846-20 de gener de 1917) Poeta;
Joaquim Maria Bartrina i Aixems (26 d'abril de 1850-Barcelona 3 d'abril de 1880) Poeta;
Baltasar de Bastero i Lled,  (1687   > 1750)  Eclesistic (mort a Reus, nascut a Barcelona);
Joaquim Batet i Palet,  (1849   1929)  Escriptor (mort a Reus, nascut a Barcelona);
Pere Batlle i Huguet, (1907 - 1990 )  Eclesistic, arqueleg i erudit ;
Pere Roger de Belfort (segle XIV) Cambrer de Reus;
Bernat de Bell-lloc (segle XII) Castl de Reus, li dona carta de poblaci el 3 d'agost de 1183;
Francesc Bellver, (segle XVII - segle XVIII)  Escultor ;
Joan Beltr, (s. XVIII)  Abat de Poblet;
Josep Maria Benaiges Pujol (1855 - Malgrat de Mar 1938) Compositor;
Enric Benavent, (1837 - 1901)  Pedagog i escriptor;
Pere Benavent de Barber i Abell, (1899   1974)  Arquitecte mort a Reus, nascut a Barcelona;
Gaiet Benavent i Rocamora, (1834   Barcelona 1910)  Pintor;
Francesc Berenguer i Mestres, (1866   Barcelona, 1914)  Arquitecte ;
Toms Bergad (segle XX) Pintor ;
Miguel Beringola, (segle XVIII   segle XIX)  Pintor i escultor;
Isabel Besora coneguda per La Pastoreta (1575- segle XVII) visionria;
Joan Blanc i Mur, (1642   1718)  Cronista mort a Reus (nascut a Tortosa);
Salvador Bofarull, (1856 - ? )  Compositor;
Andreu de Bofarull i Broca (1811   1882)  Historiador;
Antoni de Bofarull i Broca, (1821   Barcelona, 1892)  Historiador i escriptor;
Casimir de Bofarull i Miquel (1749 - Ma 1804) Militar ;
Prsper de Bofarull i Mascar, (1777   Barcelona, 1859)  Arxiver i historiador;
Ramon Bonet i Sav, (1870   Barcelona vers 1953)  Escultor;
Josep Borrs i de Bofarull, (segle XVIII   Manila, Filipines, 1845)  Escriptor i diplomtic;
Joaquim Borrs i de March, (1866 - ? )  Advocat i escriptor;
Josep Borrs i Messeguer (1893- > 1940) Comerciant i poltic ;
Pere Bov, (1830   1896)  Poltic;
Salvador Bov (1869   Badalona, 1915), Lullista;
Emili Brians Planes (1863-1923) Metge i poltic ;
Antoni Josep Mateu Broc i Codina, (21 de setembre de 1805-Barcelona el 3 de febrer de 1882)  Guitarrista i compositor;
Salvador de Broc i de Bofarull, (1805   1882)  Advocat i poltic ;
Guillem Maria de Broc i Montagut, (Reus, 1850   Riudecanyes, Baix Camp, 1918)  Jurista i historiador del dret;
Magi Brufau i Estrada (1921 -2006)  Veterinari;
Andreu Buenafuente Moreno (1965 -  ) Periodista, locutor i productor de televisi ;
Ramon Busquets, (1772   Cocabambilla, Per, 1846)  Missioner  ;
Joan Busquets Crusat (1902-1997) Empresari ;
Maral Busquets i Torroja, (1832   Barcelona, 1872)  Comedigraf  ;
Modest Busquets i Torroja, (1831   Barcelona, 1880)  Comedigraf i periodista;

C.
Bernat de Cabrera (segle XIV)  Castl de Reus ;
Jaume Cabruja, (segle XVIII   Barcelona, 1831)  Eclesistic;
Josep Calaf i Genovs (1915 - ? )  Pintor;
Sant Bernat Calb  (1180   Vic, Osona, 1243)  Eclesistic i sant;
Pere Calder Ripoll (25 d'octubre de 1916-  ) Pintor;
Joan Camprub, (1825   Barcelona, s. XIX)  Ballar i coregraf;
Pere Casals i Cort (1903   Barcelona 1968) Poltic ;
Ramon Casals i Vernis, (1860   s. XX)  Pintor i dibuixant;
Bertran de Castellet (segle XII) Castl de Reus;
Joan Cavall i Busquets, (1958 - )  Dramaturg i narrador;
Pere Cavall Llagostera (1880-1939) Periodista i dramaturg ;
Jaume Cercs (segle XIX) Religis ;
Pere Cererols, (segle XVIII)  Abat de Poblet;
Felip de Cervell (segle XVI) senyor perpetu de Reus;
Jordi Cervera Martnez (14 de juliol de 1960- ) Nedador de llarga distncia;
Josep Clariana i Alguer, (1810   Barcelona, 1861)  Intrpret de figle;
Josep Codina i Castellv, (1867 - Madrid ? )  Metge;
Miquel Cols Piquer (1934-  ) Industrial i batlle;
Gaiet Cornet Pmies, (1963 - )  Atleta;
Antoni Correig i Mass, (1910 - 2 de setembre del 2002)  Poeta;
Maria Cortina i Pascual (segle XX) Mestre;
Jose Cusin i Huguet,  (1915 -  )  Pintor;


D.
Bernat Despujol (segle XIV) Cambrer de Reus;
Josep Du i Francesc, (1858 - ?)  Escriptor  ;
Llus Domnech i Montaner (Barcelona 21 de desembre de 1850 - 27 de desembre de 1923) Arquitecte modernista amb obres importants a Reus.
Miquel Domnech i Veciana,  (1816   Tarragona, 1878)  Eclesistic;

E.
Manuel Escud i Bartol, (1856   Barcelona, 1930)  Estadstic i demgraf;
Miquel Escudero (segle XX), Poeta;
Jaume Espasell, (1847   Barcelona, 1892)  Religis escolapi;
Santiago Esteva Escoda (16 de juliol de 1952- ) Esportista (nataci);
Llusa Estivill (?) Religiosa;
Assumpci  Estivill i Rius, (Reus, 1949 - )  Doctora en biblioteconomia;

F.
Antoni Fabra i Ribas (1879-Cambrils 1958) Poltic socialista ;
Maria Fbregas, (segle XIX)  Mezzosoprano;
Evarist Fbregas i Pmies (1868 - Barcelona 1938) Empresari filntrop ;
ngel Fatj i Bartra, (1817   Barcelona, 1889)  Gravador;
Ramon Ferran i Pags, (1927 - )  Gravador i escultor;
Moiss Ferrando, (1892 - ? , s. XX)  Pedagog ;
Gabriel Ferrat i Pascual, (1932 - )  Enginyer industrial i perit agrcola ;
Joan Ferrat i Soler, (1924 - ? )  Escriptor ;
Csar Ferrater, (1897 - ?)  Publicista ;
Gabriel Ferrater Soler (Reus, 1922 - Sant Cugat del Valls, 1972) Escriptor, poeta i lingista ;
Josep Ferre lies Queri,  (1835-1906) Literat popular;
Josep Ferr i Revascall,  (1908 - ?)  Pintor ;
Josep Ferrer i Prats, (1835   1906)  Escriptor;
Magda Folch Sol (1905-1981)  Pintora;
Felip Font de Rubinat, (?   1894)  Advocat;
Pau Font de Rubinat (5 d'octubre de 1860-1948) Poltic i biblifil ;
Josep Font i Mart (1969 - Barcelona 1934), Farmacutic;
Miquels dels Sants Font i Mart, (1862 -1929)  Escriptor i metge. ;
Felip Font i Trulls, (1819   1889)  Poltic republic i liberal;
Enric Fontana Codina (1921-1989) Poltic i ministre;
Josep Maria Fontana i Tarrats, (1911 - ? )  Poltic i escriptor;
Mari Fonts i Fortuny,  (1822   Reus, 1889)  Poeta i periodista mort a Reus, nascut a La Canonja;
Maria Elena Fornis Mercad (1912-1999) Poltica i mestra de catal ;
Jaume Fort i Prats, (1874   1955)  Escriptor;
Mari Fortuny i Marsal (11 de juny de 1838 - Roma 21 de novembre de 1874);
Joan Francesch i Serret (1833   1872)  Militar carl mort a Reus, nascut a Lleida;
Francesc Freixa i Clariana, (segle XIX   Barcelona, 1887)  Escriptor;
Sim Freixa i Ortega, (segle XIX   Barcelona, 1901)  Eclesistic;
Eusebi Freixa i Rabass, (1824   1894)  Escriptor;
Isidor Frias i Fontanilles,  (1847   1890)  Escriptor mort a Reus, nascut al Vendrell;
Alexandre Frias i Roig, (1885   1963)  Metge;
Antoni Fuster i Valldeperes, (1895   Barcelona, 1942)  Narrador, periodista i autor teatral;

G.
Baldomer Galofr i Ximenis (24 de maig de 1849-Barcelona 26 de juliol de 1902);
Xavier Gambs i Ballv (22 d'agost de 1883 - Auch, Frana 1970) ;
Francesc Garcia i Escarr, (1871   Barcelona, 1954)  Pintor;
Joan Garcia i Oliver, (1901   Guadalajara, Mxic, 1980)  Dirigent anarco-sindicalista;
Pau Gargallo i Cataln (Maella 1881- Reus 29 de desembre a Reus), Pintor, mort a Reus pero nascut a Maella.
Eugeni Gassull i Duro, (1936 - )  Msic ;
Antoni Gaud i Cornet (25 de juny de 1852 - Barcelona 10 de juny de 1926);
Joan Gaya i Busquets, (1898 -  ?)  Escriptor ;
Jordi Gebell i Puig,  (1932 - )  Escriptor ;
Modest Gen Roig (5 de novembre de 1914-Bata el 29 d'octubre de 1983)  Escultor  ;
Josep Gener i Solanes, (1806   Madrid, segle XIX)  Poltic i economista ;
Jaume Gil Aluja (25 de setembre de 1936-  ) Catedrtic;
Pere Gil i Estalella,  (1551   Barcelona, 1622)  Mestre en arts i doctor en teologia;
Joan Gil Miralles,  (1823   1896)  Pianista i compositor;
Ramon Gomis i de Barbar, (1946 - )  Endocrinleg i dramaturg;
Cels Gomis i Mestres (1841 - Barcelona, 13 de juny de 1915) Folklorista i enginyer ;
Frederic Gomis i Mestre,  (1827 - 1898)  Poltic;
Josep Got i Anguera, (1861   Sabadell, Valls Occidental, 1903)  Autor teatral ;
Francesc Gras i Elies (1850- Barcelona 12 d'octubre de 1912) Escriptor;
Pere Gras i Bellv (1822 - Falset 1882)   Dramaturg ;
Joan Gras i Sans, (1612 - ?)  Escriptor;
Joan Baptista Grau i Vallespins, (1832 - Tbara, Lle, 1893)  Eclesistic i arqueleg;
Juli Guasch (segle XIX) Pintor;
Hortensi Gell (1876-1899) Pintor;
Josep Gell i Mercader (1840-1905)  Periodista i poltic;
Josep Guix Llad (1877-1913) Compositor;
Ddac Gurrea, (segle XVII - > 1647)  Escriptor;


H.


I.

Josep Iglsies i Fort (1902-Barcelona 1986) Gegraf i historiador ;

J.
Joan Josep,  (segle XV)  Frare mercenari;
Salvador Juanpere, escultor;
Manuel Julivert i Casagualda,  (1930 - )  Geleg;
Josep Juncosa Bellmunt (Borges Blanques 20 d'octubre de 1922 - Reus 31 d'octubre de 2003) Futbolista que va jugar, entrenar i morir a Reus, nascut a Les Borges Blanques;
Joaquim Juncosa i Domadel, (1631   1708)  Pintor mort a Reus, nascut a Cornudella;

K.
Joan Kaisser i Guasch, (1861 - ? )  Msic;

L.

Josep Laporte i Salas  (18 de mar de 1922-Barcelona 15 de febrer del 2005) Poltic;
Andreu Llaurad i Fbregas, (1840   Barcelona, 1899)  Enginyer;
Francesc Llaurad i Rodon,  (1865 - ? )  Poltic, escriptor i pintor;
Toms Lletget i Cail, (1825   Archena, Andalusia, 1889)  Metge;
Josep Francesc Llevat Brians (segle XX), Escriptor i batlle;
Josep Llovera i Bufill (7 de gener de 1846- 7 de novembre de 1896) Pintor;
Josep Llunas i Pujals  (1852 - segle XX) Poltic;
Pere de Luna (Benet XIII), Cambrer i castl de Reus, Papa ;

M.

Joaquim Mallafr i Gavald, (1941 - )  Traductor;
Pere Mancha (segle XVII) Banquer;
Joan Marca Mir (1901-1990) Treballador i poltic ;
Josep Marraco i Xauxas, (1814   Barcelona, 1873)  Compositor;
Isidre Marsal i Freixas, (1843   Barcelona, 1910)  Religis escolapi;
Joan Martell i Domnech, (1808   1867)  Guerriller;
Josep Mart i Folguera (5 de juny de 1850-21 de gener de 1929) Poeta, dramaturg i polgraf ;
Josep Maria Mart i Mart,  (1950 - )  Periodista;
Carles Mart Massagu (Castellvell del Camp 23 d'octubre de 1907-1984) Advocat i batller de Reus;
Pau Mart i Roca,  (1893   1919)  Pianista;
Juli Mart i Solanes, (1875 - ? )  Escultor;
Aleix Martorell i Guinjoan, (1861 - Cartagena, Mrcia, 1906)  Enginyer naval;
Joan Mas, (1564   ?)  Arquitecte;
Miquel Mas i Bargall, (1846   Barcelona, 1923)  Msic;
Llus Mas i Oss (Poboleda 1908- Reus 1984) Esportista i poltic catal, que va viure i morir a Reus ;
Toms Mas i Peas, (1834   Mxic, 1913)  Religis jesuta;
Josep Maria Mascias i dena,  (1841 - Frana, s. XX)  Financer;
Llus Mass i Sim, (1867 - segle XX)  Republic;
Pere Mata i Fontanet (1811- Madrid 27 de maig de 1877) Metge ;
Eugeni Mata i Miarons, (1845   1900)  Escriptor;
Roseta Mauri i Segura (15 de setembre de 1849 - Paris 1923) Ballarina;
Josep Mercad i Mart,  (1867   1902)  Escriptor ;
Ramon Minguell i Gasull, (1870 - ? )  Eclesistic;
Joaquim Mir Trinxet (Barcelona 1873-1940) Pintor que va viure a Reus;
Emili Mir, (segle XIX   Saragossa, 1861)  Escriptor;
Josep Mir i Burgus (segle XVIII) Cavaller de l'Orde de Carles III ;
Pau Mir i Claveguera (egle XVIII)  Comerciant cavaller i ciutad honrat de Barcelona;
Joan Mir i Ferr (Barcelona 20 d'abril de 1893, Plama de Mallorca 25 de desembre de 1983) Pintor que va viure a Reus i comarca ;
Josep Mir i Folguera, (1862   Barcelona, 1938)  Escriptor;
Francesc Mir i Roig (segle XVIII) Cavaller;
Maria Rosa Molas Vallv (24 de mar de 1815 - 11 de juny de 1876) Religiosa i santa ;
Joan Montseny i Carret, lies Federico Urales (1864-1942) Anarquista ;
Josep Maria Morat i Aragons, (Reus, Baix Camp, 1923 - Barcelona, 2006)  Pintor paisatgista ;
Sebasti Morlans (Segle XIX) Poltic;
Pere Mulet (segle XIV) Castl de Reus;

N.
Manuel Nieto, (1844   Madrid, 1915)  Compositor;
Miquel Nolla i Bruixet, (1815 - Meliana, Horta, 1879)  Industrial;
Juli Nougus i Subir,  (1867 - Calataiud, Arag, 1928)  Republic i advocat;

O.

Pere Odena i Pujol (segle XIX) Empresari importador;
Cefer Oliv Cabr (1907-1995) Pintor ;
Bernat d'Olzinelles (Tarragona segle XIV) Castl de Reus ;
Joan d'Olzinelles (Segle XIV-Segle XV)  Castl de Reus;
Antoni Oriol i Bux, (segle XIX   Barcelona, 1892)  Argenter i orfebre;

P.
Pere Pags i Rueda, (1856   Barcelona, 1929)  Escriptor;
Ramon Pallej i Vendrell, (1864 - ? )  Republic;
Ramon Pallic i Torrell (segle XX) Escriptor;
Josep Parellada (segle XIX) Industrial;
Maria Antnia Pars i Riera (Vallmoll, Alt Camp, 28 de juny de 1813 - Reus, 17 de gener de 1885) Religiosa morta a Reus, nascuda a Vallmoll.
Llus Pasqual i Snchez (1951-  ) Director de teatre ;
Antoni Pedrol Rius (10 de febrer de 1910-1992) Advocat ;
Llus Miquel Prez Segura (segle XX-   ) Poltic i batlle;
Rom Perpiny Grau (1902 - 1991) Economista;
Jaume Peyr Rocamora (1877 - Barcelona 1950) Metge ;
Antoni Plans i Marca, (1890   Barcelona, 1980)  Msic ;
Marian Pons i Trrech, (1811   Madrid, 1884)  Poltic i advocat ;
Antoni Porta i Palliss, (1877 - ? )  Periodista i cientfic;
Jaume de Porta i Vernet, (1929 - ? )  Paleontleg;
Casimir Prieto y Valds, (vers 1847 - Buenos Aires, Argentina, 1906)  Escriptor i periodista ;
Joan Prim i Prats, (16 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870), General i president del consell de ministres d'Espanya;
Josep Maria Prous i Vila (1899-1978) Poeta ;
Antoni Pujades,  (segle XVI - segle XVII)  Mestre de cases;
Agust Pujol, (1585 - 1629)  Escultor barroc mort a Reus, nascut a Vilafranca del Penedes;

Q.

Llus Quer i Boule, (1881   Madrid, 1968)  Diplomtic i escriptor;
Llis Quer i Cugat, (1850   1900)  Escriptor i comerciant;
Josepa Quer i Ivern (1818-1883) Religiosa ;
Ferran de Querol i Bofarull, (1857   Tarragona, 1935)  Escriptor;

R.
Joan Rebull Torroja (1899-1981) Escultor ;
Josep Recasens i Mercad, (1883   1954)  Poltic (nascut incidentalment a Barcelona);
Antonio de Reparaz, (1833 - 1886)  Compositor mort a Reus, nascut en un vaixell a alta mar;
Estanislau de Reus, (1855   Valncia, 1918)  Religis caputx;
Francesc Ribes i Soberano, (1893   Barcelona, 1965)  Metge i poltic;
Josep Riera i Punt, (Barcelona, 1885 - Reus, Baix Camp, 1949)  Poltic mort a Reus, nascut a Barcelona;
Josep Risueo Granda (1948-  ) Escriptor  ;
Antoni Rius i Mir, (1890   Madrid 1973)  Qumic;
Francesc Robuster i Sala (1560 - Vic 27 d'abril del 1607) Poltic i bisbe ;
Cristfol Robuster de Sentmenat (1525 - 1603)  Religis;
Mari Roca i Munt, (1886   Mxic, 1976)  Poltic;
Ramir Rocamora i Bernat (1877 - Verges, Baix Empord, 1939) Escultor ;
Juan Maria Roig (segle XX-   ) Poltic i batlle de Reus;
Jaume Roig i Padr, (1897   Mxic, 1969)  Doctor en medicina;
Joan Roig i Sol,  (1835   Barcelona, 1918)  Escultor;
Raimon Rovirosa i Blanch, (1872 - ?)  Poltic republic;
Joan de la Rbia, (1952 - ?) Cantant i poeta. ;
Joan Rubi i Bellver (1871   Barcelona, 1952)  Arquitecte;

S.
Joan Sabater i Escud (vers 1940-  ) Esportista (hoquei damunt patins);
Pau Sabat Jaum, (1872 - )  Pintor;
Antoni Sabater Esteva (1928-  ) Pintor;
Pere Sagrist i Oll (1960- ) Director i investigador de teatre;
Salvador Sinz (1950-  ) Escriptor, actor;
Bonaventura Salas i Bofarull (Segle XVIII)  ;
Antoni Salas i Sim (17??-1797);
Emili Saleta i Llorens, (1888   Barcelona, 1953)  Escriptor;
Bonaventura Sanrom i Quer,  (1864   1942)  Escriptor;
Rafael Sans, (1812 - La Paz, Bolvia, 1899)  Missioner;
Pau Sans Anfrons (1908-1971) Poltic ;
Joaquim Santasusagna i Valls (1899-1982) Gegraf i escriptor ;
Joan de Santboi (segle XII) Cambrer que don carta de franquesa;
Agustina Saragossa i Domnech, coneguda per "Agustina d'Arag" (1786-Ceuta 1857) Heroina;
Josep Sard i Cail (1785-1869) Empresari i filantrop ;
Pere Sard i Cail (segle XIX-1860) Poltic ;
Jaume Sard i Ferran, (1868 - 1939 o 1940)  Publicista republic;
Joan Sariols i Porta, (1820   Barcelona, 1886)  Compositor;
Joan Savall (segle XIV  Castl de Reus;
Antoni Sed i Pmies, (segle XIX   Barcelona, 1902)  Industrial i poltic;
Jaume Segarra, (vers 1480   1543)  Pintor;
Josep Selva i Vives,  (1902   Barcelona, 1987)  Novellista i historiador de l'art;
Ramn Jos Sender Garcs conegut com Ramn J. Sender (Xalamera de Cinca 1902-EUA 1982) Escriptor que va estudiar a Reus ;
Antoni Serra i Pmies, (segle XIX - 1929)  Poltic, mort a Reus, nascut a Valls;
Miquel Serra i Pmies, (1902   Mxic, 1968)  Poltic ;
Jaume Sim i Bofarull, (1884 - Torren, Mxic, 1958) ;
Josep Sim i Bofarull, (1889   1966)  Arquitecte ;
Ramon de Siscar i de Montoliu, (1839   Barcelona, 1889)  Escriptor i historiador;
Domnec Soberano i Mestres, (1825   ?)  Pintor;
Joan Sol i Ortega, (1849   Barcelona, 1913)  Poltic republic;
Josep Sol i Barber (1913-4 de gener de 1988)  Poltic i advocat, nascut incidentalment a Llvia el 1913, per d'una famlia de Reus.
Domnec Sol Gasull (1947-  ) Historiador ;
Antoni Soler i Clariana,  (1835   1896)  Poltic republic;
Tomas Sucona i Valls, (1842   Tarragona, 1907)  Eclesistic;
Domnec Sugraes i Gras, Domnec  (1879   Barcelona, 1938)  Arquitecte ;
Pere Sunyer (segle XVIII-Segle XIX) Enginyer ;
Narcs Sunyer i Veciana  (1768-1847) Enginyer;

T.

Josep Tapir i Bar  (7 de febrer de 1836- Tanger 4 d'octubre de 1913) Pintor;
Eduard Toda i Gell, (1855 - Poblet, 1941)  Diplomtic i escriptor;
Baldomer Toms, (1862   ?)  Pintor;
Salvador Torrell i Eullia,  (1900 - 1990)  Escriptor;
Celest Torres Guiu (segle XX-2001), Historiador;
Bernat Torroja i Ortega,  (1818   1909)  Poltic;
Francesc Tosquelles Llaurad, (1912 - Occitnia, 25 d'octubre de 1994)  Psiquiatre;

U.
Mari Urdiain i Asquerino, (1889   Madrid, 1957)  Actor teatral i de cinema;

V.
Eladi Vallduv Casals, (26 d'abril de 1950 - )  Tirador de fossa olmpica;
Narcs Valls,  (segle XVIII - segle XIX)  Arquitecte;
Francesc Valls i Cuchi, (segle XIX   Barcelona, 1879)  Arquitecte;
Bonaventura Vallespinosa Salvat  (1899-1987)  Traductor nascut incidentalment  a Vilafranca del Peneds;
Pau Valls i Bonet, (1814   Barcelona, 1888)  Escriptor;
Miquel Ventura i Balany, (1879   Madrid, 1939)  Escriptor ;
Teresa Vidal Nolla, (segle XX) Escultora ;
Ramon Vidiella i Balart (1860-1927) Advocat i poltic ;
Pere Vidiella i Sim, (1893   1975)  Escultor i dibuixant;
Maci Vil Mateu, (1811 - 1866)  Industrial mort a Reus, nascut a Igualada;
Manuel Vil i Olesa, (1881 - 1963)  Metge mort a Reus, nascut a Tortosa;
Celedoni Vil i Torroja, (1769   1821)  Historiador ;
Albert Vilalta i Gonzlez (1933- ) Poltic ;
Salvador Vilaseca i Anguera, (17 d'abril de 1896 - 13 d'abril de 1975) Prehistoriador i paleontleg;
Llusa Vilaseca i Borrs, (Reus, Baix Camp, 1924 - )  Doctora en histria;
Jordi Villacampa i Amors, (1963 - )  Exjugador de basquetbol;
Josep Vias i Campl, (1844 - ? )  Teleg i eclesistic;
Ramon Vives i Ayn, (1815 - Pontevedra, Galcia, 1894)  Pintor;
Pere Voltes i Bou, (Reus, Baix Camp, 1926 - )  Historiador;


W.

X.


Y.

Z.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155359" title="Mdul lliure" nonfiltered="2936" processed="2931" dbindex="62971">
Si a l'estructura d'espai vectorial hom substitueix el cos d'escalars per un anell, l'estructura obtinguda s la de mdul. Naturalment, moltes de les propietats es perden en aquest canvi i l'estructura de mdul lliure s la que ms s'acosta a la d'espai vectorial. Resulta significatiu que, per definir-la, noms calgui reproduir el fet que qualsevol homomorfisme d'espais vectorials queda determinat quan se'n coneixen les imatges dels elements d'una base. 

Posem aix en una notaci adequada: si  i  sn espais vectorials i  s una base de , una aplicaci  informa quant a quina s la imatge de cada element de la base  de  i noms d'aix. Per aleshores, ha quedat perfectament determinat un homomorfisme  de manera que si  s la injecci natural, el segent diagrama



s conmutatiu. La definici del -mdul lliure sobre el conjunt de generadors explota aquest fet exhaustivament. 

 Definici .

Siguin  un anell conmutatiu amb unitat i  un conjunt. El -mdul lliure sobre el conjunt de generadors , denotat , s l'nic -mdul provist d'una aplicaci  que compleix que, per qualsevol altre -mdul  i qualsevol aplicaci , hi ha un nic homomorfisme de mduls,  que fa que el segent diagrama



sigui conmutatiu, aix s, que .

 Unicitat .
Comencem per veure que, si  s un homomorfisme de mduls que fa , aleshores  s la identitat. En efecte, en el diagrama de la dreta



la conmutativitat s bvia i la unicitat establerta per la definici per a  del diagrama de l'esquerra obliga a que .

Sigui ara  un altre mdul lliure sobre el conjunt de generadors . Tenim els segents diagrames conmutatius:



o sigui,



que, per substituci, dna
 


Ara b, segons la observaci inicial, ha de ser



i, per tant,  i  sn inverses l'una de l'altra i, en conseqncia, els dos mduls lliures,  i  sn isomorfs. A ms, per la condici d'unicitat, no hi ha cap altre isomorfisme que respecti les aplicacions  i : tenim, doncs, que aquest isomorfisme s nic.

 Generadors. Bases .

El conjunt  genera el mdul lliure , aix s, qualsevol submdul  que contingui  s exactament igual a . A ms, el conjunt  s lliure, s a dir, els seus elements sn linealment independents.

Per veure-ho, considerem les aplicacions



i la projecci cannica . Aleshores, els dos diagrames



sn bviament conmutatius i, de la unicitat, en resulta , s a dir, que la projecci cannica s nula i, per tant, que .

La independncia lineal dels elements de  es pot establir aix: per a un element determinat , considerem l'aplicaci 



En considerar l'anell  com a -mdul, hi ha el morfisme indut al mdul lliure  que fa . Prenem ara qualsevol suma finita



Tenim:



i, com que aix s'esdev per qualsevol ndex , resulta que  i la independncia lineal queda demostrada. Aleshores,  s una base del mdul lliure .

Inversament, tot -mdul  provist d'una base , s a dir, d'un conjunt de generadors lliure, s un mdul lliure sobre aquest conjunt de generadors. En efecte, primer definim l'aplicaci 



i ara, si  s un altre -mdul i  s una aplicaci qualsevol de  a , l'aplicaci



s, trivialment, un homomorfisme de  a  i el segent diagrama



s conmutatiu.

En particular, si l'anell  s un cos, aleshores  s un espai vectorial sobre  i, com a tal, t almenys una base. En conseqncia, tots els espais vectorials sn lliures sobre cadascuna de les seves bases.

En realitat, all que descriu aquest apartat s que un homomorfisme entre -mduls, el domini del qual s lliure, queda determinat per les imatges dels elements d'una base qualsevol del domini.

 A-mduls lliures de generaci finita .

Si  s un conjunt finit, el -mdul lliure  es diu de generaci finita o finitament generat. Hom pot considerar, sense inconvenient, substituir el conjunt , de  elements, pel conjunt finit 



Aleshores,  se sol denotar per , tot expressant que el mdul lliure sobre el conjunt  no s altra cosa que el producte directe de  exemplars de l'anell , els elements en sn -tuples d'elements de l'anell, amb la suma de -tuples i la multiplicaci per elements de l'anell en la forma usual.

 Matrius .

Si  s l'-mdul lliure amb generadors , i  s un altre mdul lliure, una aplicaci  determina un nic homomorfisme  entre ambds mduls. La descripci de l'aplicaci  se sol fer mitjanant una matriu de  files i  columnes,



d'elements de l'anell  de manera que la columna  cont l'expressi de  en alguna base d'aquest ltim mdul. La matriu, doncs, determina l'homomorfime  de manera unvoca.

En conseqncia, l'lgebra de les matrius  d'elements de l'anell  s isomorfa a l'lgebra dels homomorfismes de  a .

 Existncia .

Construirem ara efectivament el -mdul lliure sobre un conjunt de generadors . El conjunt  s el conjunt de totes les funcions  que prenen el valor  excepte en un nombre finit d'elements de . Clarament, les operacions


   
fan de  un -mdul.

Per l'aplicaci  definida per



fa de  el -mdul lliure sobre un conjunt de generadors . En efecte, sigui  una aplicaci del conjunt  sobre un cert -mdul . L'aplicaci



s un morfisme d'-mduls perqu



i, si  s un altre morfisme que fa , aleshores, per a , com que  genera ,



i



i, per tant, . En conseqncia, el -mdul  aix construt s el -mdul lliure generat pel conjunt .

 Referncies .
 Garrett, Paul (2005). Free modules, PIDs, finitely-generated modules over PIDs (postscript);
 PlanetMath: free module;
 PlanetMath: free vector space over a set;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155365" title="Finca Vigia" nonfiltered="2937" processed="2932" dbindex="62972">
Finca Vigia va ser la casa d'Ernest Hemingway a la localitat de San Francisco de Paula, (Cuba), on hi va fer llargues estades. Avui s un museu.

La casa va ser construda el 1886 sobre un tur, a prop de L'Havana, per l'arquitecte catal Miquel Pascula i Baguer. Hemingway hi va viure del 1939 al 1961. Va ser a Finca Viga que va escriure gran part de The Old Man and the Sea i For Whom the Bell Tolls.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155366" title="Ripuarisch" nonfiltered="2938" processed="2933" dbindex="62973">
El ripuarisch s un grup dialectal germnic occidental parlat a la Rennia, est de Blgica i Limburg neerlands, des del nord-oest de Dsseldorf i Colnia fins a Aquisgr a l'oest, i Waldbrl a l'est.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155369" title="Estepa borrera" nonfiltered="2939" processed="2934" dbindex="62974">


L'estepa borrera (Cistus salviifolius) s una planta amb flor de la famlia de les cistcies. Es tracta d'un petit arbust de 20-90 cm, molt ramificat amb fulles peciolades, arrodonides i no viscoses de color verd fosc. Les flors tenen ptals de color blanc d'una mida d'entre 1,5-2 cm i s'agrupen en cimes terminals d'1-3 flors. Les llavors es troben dins una cpsula globosa de cinc valves.

 Hbitat .
L'estepa borrera es troba molt estesa per la regi mediterrnia, preferentment sobre substrats cids, i tamb sobre la terra rossa descalcificada. s molt abundant a les contrades martimes dels Pasos Catalans.

 Varietats .
S'han proposat nombroses varietats per cal tenir en compte que existeixen moltes formes intermdies i que, a ms, aquesta espcie sol hibridar-se amb d'altres del mateix subgnere.

 Referncies .
 Histria natural dels Pasos Catalans Vol. 6: Plantes superiors. P. 165. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1986. ISBN 84-7739-015-0;
 ;
 Flora ibrica: plantas vasculares de la Pennsula ibrica e Islas Baleares Vol. III: Plumbaginaceae-Capparaceae. P. 327-328. Madrid: Servicio de Publicaciones del CSIC (1993). ISBN: 84-00-06221-3. ;

Enllaos externs.
 Herbari virtual de les Illes Balears;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155373" title="Premi Carlemany" nonfiltered="2940" processed="2935" dbindex="62975">

 Premi Carlemany de novella, premi literari en catal;
 Premi Internacional Carlemany, premi concedit a la ciutat d'Aquisgr (Alemanya) en favor de la integraci i uni europea;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155374" title="Capranica" nonfiltered="2941" processed="2936" dbindex="62976">


Capranica s un municipi de la provncia italiana de Viterbo, dins de la regi del Laci. El poble compta amb uns 5.600 habitants i se situa a 27 km de la capital de provncia i a prop d'una hora amb cotxe respecte de Roma. 

Capranica est travessada per la Via Francigena.

 Agermanament .
L'any 2002 la vila de Capranica es va agermanar amb la ciutat catalana de Ripoll.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155375" title="Selecci artificial" nonfiltered="2942" processed="2937" dbindex="62977">
 
La selecci artificial s la cria intencionada de certs trets fenotpics o combinaci de trets sobre d'altres. El terme va ser definit per en Charles Darwin en contrast al procs de la selecci natural, en el que la capacitat de propagar-se els trets depn a les millores de la supervivncia degudes a l'adaptaci a l'hbitat de l'organisme. La selecci artificial que produeix un empitjorament de l'espcie des del punt de vista hum s anomenada selecci negativa.

Desenvolupament histric.
El terme va ser originriament encunyat per en Charles Darwin per illustrar la seva proposta d'un model ms ample de la selecci natural. Es va adonar de qu diversos animals i plantes  domesticades tenien propietats especials que varen ser desenvolupades intencionadament per potenciant la cria dels individus amb caracterstiques desitjables i desestimant els individus que les tenien menys desitjables.

Contrast amb la selecci natural.
La diferncia entre les seleccions artificial i natural se centra en l'ambient que exerceix la pressi evolutiva. En essncia, en la selecci artificial, la fitness est definida en part per la capacitat d'exhibir caracterstiques seleccionables pels humans. Aix doncs, com que ja sigui intencionadament o no, l'home exerceix una selecci de les seves caracterstiques, la distribuci dels seus trets canviar.

Cal emfatitzar que no hi ha cap diferncia real, des del punt de vista gentic, entre les seleccions natural i artificial, i que el concepte de selecci artificial va ser presentat com a una illustraci del procs ms ample de la selecci natural. La selecci del procs s anomenat artificial quan les preferncies i influncies humanes tenen un efecte significatiu en l'evoluci en una poblaci o espcie particular. De fet, molts bilegs evolutius veuen la domesticaci com a un tipus de selecci natural i canvi adaptatiu que ocorre en els organismes que estan sota el control hum.

s en el laboratori.
L'explotaci deliberada del poder selectiu ha esdevingut com en la biologia experimental, particularment en la microbiologia i la gentica. En una tcnica ubiqua en els laboratoris, en enginyeria gentica, els gens sn introduts en cllules, normalment bacteris, a travs de plasmidis, en una procs anomenat transfecci. El gen d'inters s acompanyat en un plasmidi per un gen reporter, o un marcador selectiu, que codifica per a un tret especfic com per exemple una resistncia a antibitic o l'habilitat per crixer en altes concentracions de sal. Aix doncs, es pot fer crixer les cllules en unes condicions que mataran les normals i permetran que prosperin les que expressin els gens del plasmidi. D'aquesta manera, l'expressi del gen reporter serveix com a un senyal de qu el gen d'inters tamb s'est expressant en les cllules.

Una altra tcnica emprada en el desenvolupament de frmacs empra un procs de selecci iterativa anomenat Evoluci Sistemtica de Lligands per Enriquiment Exponencial per fer eevolucionar fragments d'cids nucleics a aptmers capaos d'unir-se especficament a composts orgnics amb altes afinitats d'uni.

Estudis en la fisiologia evolutiva, gentica del comportament, i altres ries de la biologia dels animals tamb han fet s deliberat de la selecci artificial.

Referncies.


Vegeu tamb.
Selecci natural;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155376" title="Llotja de Mar" nonfiltered="2943" processed="2938" dbindex="62978">


La Llotja de Barcelona, o Llotja de Mar est situada al Pla de Palau. Aquest edifici era el lloc on es reunien els mercaders de la ciutat i era destinat a la contractaci. L'edifici neoclssic actual s el successor d'altres construccions ms antigues.

Pere Llobet va aixecar una porxada entre els anys 1352 i 1357 al costat de la platja, en el lloc on, possiblement, n'hi havia una d'anterior. Ms tard, el 1358, s'hi va afegir una capella. Aquesta construcci, que possiblement rest inacabada, aviat va resultar petita i Pere el Cerimonis va autoritzar la construcci d'una gran sala tancada (la que encara es conserva) que, a ms, protegia els comerciants de les inclemncies del temps i dels efectes del mar.

Pere Arvei fou l'arquitecte que va dirigir les obres, que es van desenvolupar entre 1384 i 1397. Es tracta d'una gran sala de tres naus separades per arcades de mig punt sostingudes per quatre columnes. El sostre es de fusta. Tot i que des del 1397 estava en ple funcionament, ms endavant es van anar afegint altres construccions, com ara el pis superior on se situava el Consolat de Mar (1457-1459) bastit sota la direcci de Marc Safont. Disposava d'un pati i d'una petita capella, aixecada entre el 1452-53.

Va patir els efectes de setge de 1714 i es va convertir en caserna. Ms endavant fou recuperada per la ciutat i es va decidir modernitzar l'edifici. Joan Soler i Faneca fou qui, finalment, s'encarreg d'aix. Les obres es van desenvolupar des del 1774 fins el 1802, les van acabar els arquitectes Toms Soler i Joan Fbregas. D'aquesta ampliaci cal esmentar el conjunt exterior que cobreix totalment el sal gtic (sal de Contractacions), les sales neoclssiques de la Junta de Comer i el pati, on es conserva la font de Nept, de Nicolau Trav.

Des del 1775 s'hi estableix la Escuela Gratuita de Diseo i ms endavant l'Acadmia de Belles Arts que, amb diferents denominacions, encara ocupa la part superior, tot i que l'escola (la coneguda  Llotja ) es troba ara fora d'aquest edifici.

Des de 1915 1994 va ser la seu de la Borsa de Barcelona. Ara ho s de la Cambra de Comer de Barcelona i de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi on conserva un important fons d'art.



Referncies.


Bibliografia:.

La Casa Llotja de Mar de Barcelona : estudi histric crtic i descriptiu de l'edifici i de les seves col.leccions descultura i pintura. Bassegoda i Nonell, Joan. Barcelona : Cambra Oficial de Comer, Indstria i Navegaci de Barcelona, 1986

Barcelona pam a pam. Alexandre Cirici. Ed. Teide. Barcelona, 1973

La Llotja de Barcelona (L'art gtic a Catalunya. Arquitectura III). Magda Bernaus. Enciclopdia Catalana. Barcelona, 2003

Enllaos externs:.
Casa Llotja de Mar
Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155377" title="Llombard occidental" nonfiltered="2944" processed="2939" dbindex="62979">
El Llombard occidental o nsubre (Insbrich) s una llengua llombarda parlada a Itlia, a les provncies de Mil, Monza, Varese, Como, Lecco, Sondrio, part de Cremona (per no a Crema), Lodi i Pavia, a les provncies piemonteses de Novara, Verbano-Cusio-Ossola i a Valsesia (provncia de Vercelli), i a Sussa (Cant de Ticino i algunes valls de Grisons). El dialecte central es el milans.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155380" title="Les bruixes de Llers" nonfiltered="2945" processed="2940" dbindex="62980">
Les Bruixes de Llers s un poemari publicat el 1924 per Carles Fages de Climent, amb illustracions de Salvador Dal i prleg de Ventura Gassol. Va ser el primer llibre de poemes de Fages i el primer llibre illustrat per Dal. 

Quan publiquen aquesta opera prima sobre les bruixes, Dal te 20 anys i encara no ha exposat mai fora de Figueres, i Fages 22, per ja ha guanyat els primers premis i comena a ser conegut a Barcelona. Baltasar Porcel diu que Josep Pla pensava que el millor de Dal eren les seves il.lustracions a Les bruixes de Llers, "que son ninotets".

Fages mai va repetir amb un artista per fer illustrar els seus llibres; Dal tampoc acostumava a treballar amb els mateixos autors i noms va donar una tercera oportunitat a noms com Andr Breton, Paul luard, Maurice Sandoz, Shakespeare i ...Fages. El 1950, Fages publica el Poema dels tres reis illustrat per Joan Commeleran. L'exemplar que conserva el pintor a la seva biblioteca est dedicat per l'autor i diu: "Adreo el POEMA DELS TRES REIS a Salvador Dal, l'amic de sempre, en memria del sabater d'Ordis". El 1954 Dal fa l'epleg i illustra Balada del sabater d'Ordis que Fages de Climent li dedica aix: "Al meu genial i constant amic En Salvador Dal, illustrador celebrat i epilogista justssim de la Balada del Sabater d'Ordis, amb la millor abraada- C Fages de Climent, 1954". El 1956, en un article publicat a la revista Canig que escriu Fages sobre Cadaqus s'inclou el text de Dal "Cadaqus, el poble ms bonic del mn" amb una illustraci del mateix pintor. Uns quants anys abans de la mort de Fages, el 1961, i amb motiu de l'homenatge de la ciutat de Figueres a Salvador Dal, elaboren conjuntament l'auca El triomf i el rodol de la Gala i en Dal, on Fages posa els versos i Dal els dibuixos que els acompanyen .

Pel que sabem, el pintor participava de tot el procs creatiu i fins i tot els textos eren fruit de les discussions que mantenien. Sobre Les bruixes de Llers escriur ms tarde en Fages: "Al componer en ntimo intercambio la edicin del poema, ni el poeta ni el ilustrador conocan los escenarios que en l se describen. Cuando en el carrito de un gitano que sola servir de modelo del pintor en su estudio fueron por vez primera a Llers, ya aparecido el libro, ambos convinimos que todo estaba bien, porque las cosas se hallan siempre de antemano como debe ser en su sitio correspondiente. Lo imprescindible para interpretar un paisaje determinado, dijo Salvador, es no haberlo visto nunca".

Desprs de la mort de Fages, Octavi Saltor escriu que "el mestre en gai saber Joan Ars t escrit un magnfic i extens prleg per a una ja prevista reedici" i que "Josep Maria de Sagarra havia accedit a escriure una presentaci  de la segona edici, revisada i augmentada". L'any 1977 s'en va fer una reedici, que va ser dirigida per Jaume Maurici i Montserrat Vayreda i es va limitar a una reproducci facsmil i, finalment, l'any 2002, coincidint amb el centenari del naixement de Fages, Quaderns Crema va fer la que, de moment, n'es la darrera edici.



Enllaos externs.
"The shameful life of Salvador Dal" (the witches of Llers)". Interessant extracte del llibre de Ian Gibson sobre Dal i el tema de les bruixes de Llers.
Fages de Climent, el poeta de l'Empord;
Dal i Fages: aquella collaboraci intelligent i cordialssima;
Museu d'Histria de Catalunya: Carles Fages de Climent: potica i mtica de l'Empord;
Atlas literari de les terres de Girona. L'Alt Empord;


Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155381" title="Acura TSX" nonfiltered="2946" processed="2941" dbindex="62981">

L'Acura TSX es un cotxe tipus entry-level luxury car fabricat per Honda i venut sota la marca d'Acura a partir de l'abril del 2003 al mercat de Nord Amrica per competir amb les propostes de Saab 9-3, Lexus IS o BMW Srie 3.

Tots els TSX es fabriquen a la planta de Sayama, Jap.

 Introducci .


Venut a Nord Amrica sota la marca d'Acura, omple l'espai que aquesta marca havia deixat vacant des del 2001 quan va desaparixer el Honda Integra sedan.

Mides del TSX:

Batalla (Wheelbase): 2,670 m (105.1 in)

Llargada (Length): 4,660 m (183.5 in)

Amplada (Width): 1,762 m (69.4 in)

Alada (Height): 1,456 m (57.3 in)

Capacitat del dipsit: 64,7 l (17.1 galons EUA)

El TSX no es ms que l'Honda Accord amb el paquet "Type-S"  venut a Europa, Jap i Austrlia des del 2003, l'nic que en el TSX rep petits canvis esttics en l'interior (en l'actualitat, noms canvia el segell de la marca, car son idntics) i una configuraci de suspensi diferent.

L'equipament del TSX inclou llantes de 17", fars HID, seient de conductor i passatger davanter calefactable i ajustable elctricament (amb memria pel conductor), tapissat de pell, sostre solar, climatizador bi-zona, ABS i ESC, airbag frontals i laterals de cortina per als passatgers de davant i darrere, quedant com a nica opci l'equip de navegaci. L'any segent, afegeix un equip de Radio XM de 360W i 8 altaveus i carregador de CD, retrovisors exteriors calefactables o controls de l'equip d'audio i control de velocitat integrats al volant .

Mecnicament el TSX equipa el motor 2.4L (2354 cc) K24A2, que equipa el Honda Accord de 7 generaci, per amb 200 cv, que posteriorment seran 205 cv @ 7000 rpm (a partir del 2006). En transmissions, pot elegir-se una manual de 6 velocitats o una automtica de 5 velocitats amb "SportShift".

L'any 2006 el TSX va rebre un restyling en qu va consistir en un nou aspecte frontal, d'aspecte ms esportiu, llums anti-boira de srie i un nou disseny de llantes, aix com tamb un mans lliure "HandsFreeLink" que funciona per Bluetooth.

Seguretat.

L'IIHS atorga a l'Acura TSX del 2005-2007 la qualificaci de "good" en les proves de xoc frontal, i de "average" en les proves de xoc lateral .

La NHTSA atorga a l'Acura TSX del 2006 5 estrelles en el test de xoc frontal per al passatger i copilot, i de 5 estrelles en el test de xoc lateral per al conductor i copilot i 4 estrelles per als passatgers posteriors .

Premis i reconeixements.

 El millor cotxe amb valor de revenda en la seva categoria "best resale value in the Sedan category", d'acord a l'article "Best Resale Value Cars" del 29 de Novembre del 2006 de la CNN .
 L'Acura TSX va ser en la llista dels 10 millors, Ten Best list de la revista Car and Driver els anys 2004-2006.
 SmartMoney.com l'atorga el premi "Top-Value Car" de l'any 2004 en la categoria de "Sedan under $35,000".

 Enllaos externs .

 Pgina web oficial ;
 Informaci del Acura TSX/Honda Accord europeu ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155383" title="Orfe Catal" nonfiltered="2947" processed="2942" dbindex="62982">

L Orfe Catal s una societat coral fundada l'any 1891 per Llus Millet i Amadeu Vives i va ser un orfe capdavanter dins el panorama musical catal. En el seu desenvolupament arrib a ser un referent cultural fonamental en el panorama musical catal del segle XX ja que va impulsar la construcci del Palau de la Msica Catalana, obra acabada el 1908, que s la seva seu i del qual s la propietria. El Palau de la Msica ha sigut la principal sala de concerts de Barcelona fins a la construcci de l'Auditori de Barcelona. 

L Orfe Catal va comenar com un orfe noms d'homes. El 1896 es fund el cor de dones i ben aviat s'inaugur una escola de msica infantil. El 1904 es cre la Revista Musical Catalana. L'any 1914, l Orfe Catal fu un memorable viatge a Pars i a Londres emportant-se La Principal de Peralada perqu acompanys els seus cants, amb Josep Serra i Bonal com a director, obtenint un gran xit.

Com a entitat cultural molt influent a Catalunya, va ser objecte de la repressi durant la Dictadura de Primo de Rivera i el 1925, durant uns mesos, li van prohibir desenvolupar la seva activitat. 

Ha actuat als principals centres musicals d'Europa i Amrica del Sud, collaborant amb prestigioses orquestres i ha estat dirigit, entre d'altres, per Richard Strauss, Camille Saint-Sans, Sergiu Comissiona, Pau Casals, Antoni Ros Marb o Zubin Mehta. El seu actual director s Josep Vila i Casaas.

L'any 1984 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 2006 amb el Premi Nacional de Msica per la seva activitat de l'any 2005, per renovar i reunir en les seves realitzacions corals l'escola i l'escenari, ambds guardons concedits per la Generalitat de Catalunya.

 Enllaos externs .
  Pgina web de l'Orfe Catal;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155389" title="31 Aquilae" nonfiltered="2948" processed="2943" dbindex="62983">
31 Aquilae s una estrella subgeganta de la constellaci d'Aquila. s de la magnitud aparent 5,17. T una edat probablement similar a NGC 188, el cmul ms antic conegut, molt ric en metalls.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155390" title="Lliga montenegrina de futbol" nonfiltered="2949" processed="2944" dbindex="62984">
La lliga montenegrina de futbol (Primera Divisi de Montenegro, en serbi: Prva crnogorska fudbalska liga) s la mxima competici futbolstica de Montenegro. s organitzada per l'Associaci de Futbol de Montenegro. El campi obt una plaa per la primera ronda de qualificaci de la Lliga de Campions. El segon es classifica per la Copa de la UEFA.

 Histria .
Mentre Montenegro form part de la Repblica Federal Socialista de Iugoslvia, els seus millors equips disputaren la lliga iugoslava de futbol. Quan Iugoslvia es dissolgu, el 1992, els clubs montenegrins s'integraren a la lliga de futbol de la Repblica Federal de Iugoslvia, que es convert en lliga serbo-montenegrina de futbol l'any 2003. L'any 2006, amb la independncia del pas, es cre aquesta nova competici.

 Palmars .
 2006-07: Zeta Golubovci;
 2007-08: FK Budu nost;

 Equips participants (2008-09) .
FK Budu nost - Podgorica;
FK De i  - Tuzi;
FK Grbalj - Radanovi i;
FK Jezero - Plav;
FK Jedinstvo - Bijelo Polje;
FK Kom - Podgorica;
FK Lov en - Cetinje;
FK Mogren - Budva;
OFK Petrovac - Petrovac;
FK Rudar - Pljevlja;
FK Sutjeska - Niki ;
FK Zeta - Golubovci;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155391" title="Reluctncia" nonfiltered="2950" processed="2945" dbindex="62985">
La reluctncia s el quocient entre la fora magnetomotriu i el flux magntic que produeix a un circuit magntic. De vegades tamb s anomenada resistncia magntica.

La reluctncia es pot interpretar de manera anloga a la resistncia d'un circuit elctric, per sense consum d'energia. El terme reluctncia va ser emprat per primera vegada el 1888 per Oliver Heaviside., la denominaci de resistncia magntica va ser utilitzada per James Joule  mentre que el terme fora magnetomotriu (fmm) fou utilitzat per en primer terme per Bosanquet. La idea d'una aplicaci d'una llei del flux magntic, similar a l'aplicaci de la llei d'Ohm a un circuit elctric tancat, s atribuda a H. Rowland.

 Definici .

La definici de la reluctncia es pot expressar com:

;

on

 s la reluctncia en ampere espires per weber (que s equivalent a espires per henry).
 s la fora magnetomotriu (fmm) en ampere espires.
  s el flux magntic en webers.

Aquesta definici s anloga a la llei d'Ohm amb la resistncia reemplaada per la reluctncia, el voltatge per la fmm i el corrent elctric pel flux magntic.

El flux magntic sempre forma un bucle tancat, tal com fou descrit per les equacions de Maxwell, per el cam del bucle dependr de la reluctncia dels materials que l'envolten. Es concentrar al cam de menor reluctncia. L'aire i el buit presenten una reluctncia alta, mentre els materials fcilment magnetitzables com el ferro dol tenen una reluctncia baixa. La concentraci de flux en els materials de baixa reluctncia forma pols temporals i causa forces mecniques que tendeixen a moure els materials de ms flux, es tracta d'una fora atractiva.

La reluctncia d'un circuit magntic uniforme es pot calcular com:

;

on

l s la longitud del circuit en metres;
 s la permeabilitat magntica relativa del material (s adimensional);
A s l'rea de la secci transversal del circuit en metres quadrats;

La inversa de la reluctncia s'anomena permencia:

;

Correspon a la capacitat d'un material d'admetre un flux. Al Sistema Internacional d'Unitats es mesura en herys (es tracta de la mateixa unitat utilitzada per la inductncia, per per a conceptes diferents).

 Aplicacions .

Per tal de reduir l'efecte de la saturaci magntica es poden crear espais buits al nucli de certs transformadors, aix incrementa la reluctncia del circuit magntic i li permet d'emmagatzemar ms energia. Aquest efecte tamb s'utilitza al Transformador Flyback.

La variaci de la reluctncia s el principi que hi ha darrera del generador de reluctncia variable i de l'alternador Alexanderson.

La reluctncia tamb s'utilitza

 als motors de reluctncia;
 a les "pastilles" de les guitarres elctriques;

 Referncies .


  Un tutorial sobre la reluctncia magntica i la fora magnetomotriu.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155399" title="Lliga iugoslava de futbol" nonfiltered="2951" processed="2946" dbindex="62986">
La lliga iugoslava de futbol (Prva Liga) fou la mxima competici futbolstica de l'antiga Iugoslvia.

 Histria .

La competici es disput entre 1923 i 1991 (Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (1918-1941) i Repblica Federal Socialista de Iugoslvia (1945-1991)).

Entre 1991 i 2003 (Repblica Federal de Iugoslvia), la competici es mantingu per amb la participaci noms de clubs de Srbia i Montenegro. Per a informaci sobre la lliga iugoslava aquests anys vegeu lliga serbo-montenegrina de futbol. Les actuals competicions successores de la lliga iugoslava sn:
 Srbia - lliga srbia de futbol;
 Montenegro - lliga montenegrina de futbol;
 Crocia - lliga croata de futbol ;
 Eslovnia - lliga eslovena de futbol ;
 Bsnia i Hercegovina - lliga bsnia de futbol ;
 Macednia - lliga macednia de futbol;

 Historial .


 1923 Gra anski Zagreb;
 1924 Jugoslavija Beograd;
 1925 Jugoslavija Beograd;
 1926 Gra anski Zagreb;
 1927 Hajduk Split;
 1928 Gra anski Zagreb;
 1929 Hajduk Split;
 1930 Concordia Zagreb;
 1930/31 BSK Beograd;
 1931/32 Concordia Zagreb;
 1932/33 BSK Beograd;
 1934 no es disput;
 1934/35 BSK Beograd;
 1935/36 BSK Beograd;
 1936/37 Gra anski Zagreb;
 1937/38 HAK Zagreb;
 1938/39 BSK Beograd;
 1939/40 Gra anski Zagreb;
 1941 no es disput;
 1942 no es disput;
 1943 no es disput;
 1944 no es disput;
 1945 Selecci de Srbia ;

 1946/47 Partizan Beograd;
 1947/48 Dinamo Zagreb;
 1948/49 Partizan Beograd;
 1950 Hajduk Split;
 1951 Crvena Zvezda Beograd;
 1952 Hajduk Split;
 1952/53 Crvena Zvezda Beograd;
 1953/54 Dinamo Zagreb;
 1954/55 Hajduk Split;
 1955/56 Crvena Zvezda Beograd;
 1956/57 Crvena Zvezda Beograd;
 1957/58 Dinamo Zagreb;
 1958/59 Crvena Zvezda Beograd;
 1959/60 Crvena Zvezda Beograd;
 1960/61 Partizan Beograd;
 1961/62 Partizan Beograd;
 1962/63 Partizan Beograd;
 1963/64 Crvena Zvezda Beograd;
 1964/65 Partizan Beograd;
 1965/66 Vojvodina Novi Sad;
 1966/67 FK Sarajevo;
 1967/68 Crvena Zvezda Beograd;
 1968/69 Crvena Zvezda Beograd;

 1969/70 Crvena Zvezda Beograd;
 1970/71 Hajduk Split;
 1971/72 eljezni ar Sarajevo;
 1972/73 Crvena Zvezda Beograd;
 1973/74 Hajduk Split;
 1974/75 Hajduk Split;
 1975/76 Partizan Beograd;
 1976/77 Crvena Zvezda Beograd;
 1977/78 Partizan Beograd;
 1978/79 Hajduk Split;
 1979/80 Crvena Zvezda Beograd;
 1980/81 Crvena Zvezda Beograd;
 1981/82 Dinamo Zagreb;
 1982/83 Partizan Beograd;
 1983/84 Crvena Zvezda Beograd;
 1984/85 FK Sarajevo;
 1985/86 Partizan Beograd ;
 1986/87 Partizan Beograd ;
 1987/88 Crvena Zvezda Beograd;
 1988/89 Vojvodina Novi Sad;
 1989/90 Crvena Zvezda Beograd;
 1990/91 Crvena Zvezda Beograd;
 1991/92 Crvena Zvezda Beograd;


 Palmars .
 FK Crvena Zvezda - 19;
 FK Partizan - 11;
 HNK Hajduk Split - 9;
 Gra anski Zagreb - 5;
 OFK Beograd - 5 (com a BSK Beograd);
 NK Dinamo Zagreb - 4;
 Jugoslavija Beograd - 2;
 FK Vojvodina - 2;
 FK Sarajevo - 2;
 Concordia Zagreb - 2;
 HAK Zagreb - 1;
 FK eljezni ar - 1;

 Mxims golejadors de la competici .
Llista completa dels jugadors amb ms de 100 gols en el perode 1946-1992.Font: RSSSF; Darrera modificaci 14 de desembre 2007 



 Referncies i notes .


Categoria :Iugoslvia
Categoria :Competicions futbolstiques srbies
Categoria :Competicions futbolstiques montenegrines
Categoria :Competicions futbolstiques croates
Categoria :Competicions futbolstiques bosnianes
Categoria :Competicions futbolstiques eslovenes
Categoria :Esport a Macednia

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155402" title="Mussol" nonfiltered="2952" processed="2947" dbindex="62987">


El mussol (Athene noctua) s una de les aus rapinyaires nocturnes ms esteses a la meitat sud d Europa i nord d frica. T uns 25 cm de longitud.

Com la majoria de les aus de la famlia Strigidae, t uns grans ulls d iris groc pllid. El perfil s rabassut i el plomatge terrs a taques blanques. En vol es reconeix per les ales curtes, arrodonides i amb lnies puntejades de color blanc. Se sembla al gamars europeu, per aquest s de color cendra, amb un parell de manyocs en punta al damunt del cap i menys corpulent que el mussol.

El seu vol s ondulat, amb descensos i ascensos continuats i d aleteig rpid.

El seu cant s fcil d identificar al capvespre: una srie de reclams aguts i forts. Se sol veure sobretot als paisatges mediterranis, amb oliveres, matolls i algun pedreguer. Tamb s freqent veure l de dia posant als pals i fils elctrics.

Caa bsicament petits rosegadors, insectes grans, petits ocells i cucs.

El mussol a la cultura.
En l'antiga Grcia era l animal sagrat de la deessa Atenea, de la qual pren el seu nom cientfic, i smbol de la ciutat d Atenes. s per aix que moltes monedes porten encunyada al revers la imatge d aquest animal (inclosos els euros grecs).






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155403" title="Lloren Rif i Climent" nonfiltered="2953" processed="2948" dbindex="62988">
Lloren Rif i Climent (Sant Celoni, 5 de febrer de 1938) va ser un destacat futbolista catal dels anys 50 i 60 que jugava a la posici de defensa central.

 Biografia .
Va comenar la seva trajectria als juvenils del CE Poblenou, d'on passar al CE Jpiter i on va debutar a tercera divisi. La temporada 1958-59 va ser fitxat pel CD Comtal, i al desembre d'aquella temporada va pujar al primer equip del FC Barcelona, on estigu 2 temporades. La temporada 1960-61 va estar cedit al Ceuta i la temporada 1961-62 torn al FC Barcelona. Fitxa pel Deportivo de La Corua la temporada 1962-63 i hi romangu 3 temporades. Al mar de 1965 fitxa pel Nstic de Tarragona on es retir definitivament del futbol a final de temporada.

s germ del tamb jugador del FC Barcelona Joaquim Rif.

 Trajectria esportiva .
 CE Jpiter;
 CD Comtal;
 FC Barcelona: 1958-1960 i 1961-62 ;
 Ceuta (cedit);
 Deportivo de La Corua: 1962-1965.
 Gimnstic de Tarragona: 1965.

 Ttols .
 2 Lliga espanyola de futbol masculina: 1959, 1960.
 1 Copa espanyola de futbol masculina: 1959.
 1 Copa de les Ciutats en Fires: 1958-60.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155404" title="Fudbalski Klub Vojvodina" nonfiltered="2954" processed="2949" dbindex="62989">


El FK Vojvodina (en serbi cirlic:               ) s un club serbi de futbol de la ciutat de Novi Sad, a la regi de Vojvodina.

 Histria .
Fundat el 1914, s el club serbi ms antic en actiu. Fou dos cops campi de la lliga iugoslava (1966, 1989), essent segon els anys 1957, 1962 i 1975. Tamb arrib a la final de la copa iugoslava dos cops (1951 i 1997). 

El club t seccions de basquetbol, voleibol, hoquei gel i beisbol.

 Palmars .
 2 Lliga iugoslava de futbol: 1966, 1989;
 1 Copa Mitropa: 1977;

 Secci de bsquet .


 Enllaos externs .
Web oficial ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155408" title="Aufrany" nonfiltered="2955" processed="2950" dbindex="62990">

L aufrany, voltor petit o voltor egipci (Neophron percnopterus) s un au de la famlia dels acciptrids (com d'altres voltors), de la que s el representant amb menor envergadura (sobre 150 cm). Els joves sn terrossos, mentre que els adults (a partir dels 5 anys d edat) es caracteritzen pel seu cap i potes grogues, cos blanc, ales blanques d extrems grisos i negres i cua blanca i ampla. Fan 85 centmetres de la punta del bec a la de la cua, assolint una envergadura d 1,7 metres un pes mig de poc ms de dos quilos. 
Els aufranys volen normalment en solitari, tot i que de vegades segueixen altres congneres o a voltors d altres espcies i corbs. Habiten a la Pennsula Ibrica, frica i el sud-oest d sia fins a la ndia. A Espanya, l aufrany s normalment un visitant estival, tot i que existeixen poblacions sedentries a les illes de Menorca, Mallorca, Lanzarote i Fuerteventura.

Aquest voltor sol ser un dels darrers animals a tastar les carronyes de les que s alimenta. Quan altres espcies majors han acabat gaireb tota la carn, l aufrany arriba per engolir les restes de pell i carn que queden enganxades als ossos. Completa la dieta amb insectes i petits animals aix com tot tipus de deixalles. Tamb menja ous que trenca alant-los amb el bec i llenant-los contra les roques. A l'frica, els aufranys aconsegueixen trencar els ous dels estruos agafant pedres amb el bec i llanant-les repetidament contra la closca fins que aquesta cedeix, constituint un dels escassos exemples de l s d eines al mn animal. Els aufranys tamb sn habituals dels abocadors on s atipen de deixalles humanes.

Nien fonamentalment a coves situades sobre penya-segats i valls retallades on ponen dos ous entre mar i abril en un niu folrat de pels d animal (hi s comuna la llana d ovella), branques i ossos. Transporten aquests materials amb el bec, al contrari que la resta de voltors que ho fan amb les urpes. 
L s intensiu de pesticides pot reduir la posta a un sol ou com ha passat a diverses zones de la Pennsula Ibrica on actualment es troba en regressi.

El seu cariotip consta de 66 cromosomes.

Referncies.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155412" title="Rif" nonfiltered="2956" processed="2951" dbindex="62991">

Joaquim Rif i Climent, futbolista catal.
Lloren Rif i Climent, futbolista catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155417" title="Horace Finaly" nonfiltered="2957" processed="2952" dbindex="62992">

Horace Finaly (Budapest, 1871, Nova York, 1945) banquer francs, va ser  director general de la Banque de Paris et des Pays-Bas, (Paribas) entre 1919 i 1937. Va imposar la seva poltica i la filosofia dels seus negocis mitjanant l'enorme poder de qu disposava el banc que dirigia.

 Biografia .

Va nixer el 30 de maig de 1871 a Budapest i va cursar els seus estudis al Lyce Condorcet. Va morir a Nova York el 19 de maig de 1945, per les seves despulles sn a Pre Lachaise, a Pars, no gaire lluny del lloc on va ser un dels senyors del moment.

 Referncies .

 Horace Finaly . COLLING, Alfred. Historia de la Banca - De Babilonia a Wall Street (pg. 371-378), Barcelona, Zeus, 1965.

 Horace Finaly, banquier, 1871-1945. Bussire, ric.  REBIUN;

 Paribas: l'Europe et le monde : 1872-1992 / Bussire, ric.

 Enllaos externs .

 Escola Finaly;
 Centre d'Estudis Joan Bardina;
 BNP PARIBAS;
 Horace Finaly "Le banquier du front populaire";
 Can Finaly;
 Ecoconcern Innovaci Social;
 Fundaci Randa - Llus Maria Xirinacs;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155418" title="Eduroam" nonfiltered="2958" processed="2953" dbindex="62993">

eduroam (EDUcation ROAMing) s un sistema internacional de connexi via wifi a internet: una infraestructura per afavorir la itinerncia utilitzada per la comunitat de recerca i educativa internacional.

Formar part d'eduroam permet als usuaris d'accedir a les xarxes sense fils (wireless o wifi) de les institucions visitades (que estiguin connectades tamb a eduroam) simplement utilitzant les mateixes credencials (identificador i contrasenya) que utilitzaria si estigus en la seva prpia instituci.

Hi tenen accs centres educatius i de recerca de tot el mn, i, per tant, els seus investigadors i professors.

Institucions inscrites dels Pasos Catalans.
La llista de les institucions catalanes membre sn:

Anella Cientfica (ANELLA);
 BSC (Barcelona Supercomputing Center);
 CESCA (Centre de Supercomputaci de Catalunya);
 CTTC (Centre Tecnolgic de Telecomunicacions de Catalunya);
 ICFO (Institut de Cincies Fotniques);
 UAB (Universitat Autnoma de Barcelona);
 UB (Universitat de Barcelona);
 UdG (Universitat de Girona);
 UdL (Universitat de Lleida);
 UPC (Universitat Politcnica de Catalunya);
 UPF (Universitat Pompeu Fabra);
 URL (Universitat Ramon Llull);
 URV (Universitat Rovira i Virgili);
 UVic (Universitat de Vic);
 XTEC (Xarxa Telemtica Educativa de Catalunya);
 UA (Universitat d'Alacant);
 UIB (Universitat de les Illes Balears);
 UJI (Universitat Jaume I);
 UMH (Universitat Miguel Hernndez);
 UPV (Universitat Politcnica de Valncia);
 UV (Universitat de Valncia);

El Departament d'Educaci de la Generalitat de Catalunya tamb s'hi ha adscrit.

Histria.
La iniciativa eduroam va comenar l'any 2003. Les proves inicials es van fer entre cinc institucions localitzades a Holanda, Finlndia, Portugal, Crocia i Gran Bretanya. Ms tard, altres organitzacions educatives i de recerca europees van interessar-se per la idea i van comenar a unir-se a la infraestructura.

Tecnologia.
eduroam s una infraestructura basada en el sistema proxy-server RADIUS, que utilitza l'estndard 802.1X per permetre a qualsevol usuari d'eduroam l'accs a la xarxa en qualsevol instituci connectada a la iniciativa. Depenent de les poltiques locals de les institucions visitades, els participants d'eduroam poden tenir accs a recursos addicionals, com per exemple impressores.

El rol de la jerarquia RADIUS s d'enviar les credencials de l'usuari que demana autenticaci a la seva prpia instituci, on poden ser verificades i validades.

Organitzaci.
Actualment l'eduroam s una federaci de federacions (confederaci). Les federacions funcionen a nivell estatal, i estan connectades a una confederaci regional. 
A l'Estat Espanyol la federaci s'anomena eduroam ES, i est coordinada per RedIRIS. Aquesta federaci forma part de la confederaci regional europea eduroam Europe.

eduroam s una marca registrada de TERENA, la Trans-European Research and Education Networking Association.

Enllaos externs.
Lloc web d'eduroam ;
Informaci sobre la connexi a la xarxa protegida eduroam a l interior de la UB;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155424" title="Toyota Camry" nonfiltered="2959" processed="2954" dbindex="62994">

El Toyota Camry s un cotxe de tipus mid size fabricat per Toyota a les plantes de Georgetown, Kentucky i Lafayette, Indiana, Estats Units; Altona, Victoria, Austrlia; Guanzhou, Xina i a la fbrica original de Toyota (Toyota, Aichi) al Jap. Ha esdevingut i segueix sent el cotxe ms venut als Estats Units des de l'any 1997, mercat principal del Camry, que competeix contra rivals com el Ford Fusion, Chevrolet Malibu, Saturn Aura, Honda Accord o Nissan Altima. Tamb se ven a Austrlia, Canad, Mxic i altres mercats asitics com el de Cambodja.

El nom de Camry prov de la transcripci fontica de la paraula japonesa kanmuri ( ,     ), que significa "corona" (Toyota Crown i Toyota Corona). Tamb la paraula "Camry" es un anagrama de "My car" (el meu cotxe).

Els primers Camry eren classificats com a compact, tal i com era el model que substitueix, el Toyota Corona, per a partir del 1992 passar a ser classificat com a mid size.

El Camry es el cotxe ms venut als Estats Units des del 1997  (excepte 2001 ). L'any 2006, es van vendre 448.445 Camrys .

 Primera generaci (1983-1986) .

Presentat al 1982 com a model del 1983, el Camry va oferir-se amb les carrosseries sedan de 4 portes i hatchback de 5 portes.

Dimensions del Camry:

Batalla (Wheelbase): 2,601 m (102.4 in)

Llargada (Length): 4,460 m (175.6 in)

Amplada (Width): 1,689 m (66.5 in)

Alada (Height): 1,369 m (53.9 in)

Mecnicament a Nord-Amrica va oferir-se amb un motor 1.8 L 1S-L de 73 cv (79 cv al 1986), 2.0 L 2S-ELC de 92 cv i un 2.0 L 2C-TLC turbodisel i podia elegir-se amb transmissi manual de 5 velocitats o automtica de 4 velocitats A140E.

El Camry ja gaudir d'una bona acollida al mercat (al igual que el seu rival, l'Honda Accord), degut a la bona reputaci que tenen en temes de fiabilitat, prestacions "correctes" i la qualitat en la fabricaci del vehicle.

El Camry era de tracci davantera a diferncia del Celica Camry.

Al 1985 el Camry estrena una nova graella, llums davanters i posteriors de nou disseny. Tamb es revisa el tauler de control i s'introdueix un nou disseny en els controls del sistema de climatitzaci.

Al mercat Australi noms se va vendre la versi hatchback i motors de gasolina d'injecci electrnica. A Regne Unit i bona part d'Europa es van vendre les versions mecniques d'Estats Units sota el nom de GLi per les de gasolina i GLD per les turbodisel, encara que el hatchback no se va vendre a Regne Unit.

 Segona generaci (1987-1991) .



Novament, debuta un any abans per com a model de l'any (1986 com a model del 1987) i s'afegeix una versi familiar (station wagon) per desapareix la versi hatchback.

Dimensions del Camry:

Batalla (Wheelbase): 2,601 m (102.4 in)

Llargada (Length): 4,625 m (182.1 in)

Amplada (Width): 1,689 m (66.5 in)

Alada (Height): 1,374 m (54.1 in)

Capacitat del dipsit: 51 l (13.5 galons EUA)

Degut a la bona acollida del Camry a Estats Units, es va decidir l'any 1988 comenar la producci de Camrys als Estats Units, en concret a la planta de Kentucky que va ser la primera fbrica adquirida al 100% per Toyota.

Mecnicament se segueix oferint un motor 1.8 L 1S de 86 cv (fins al 1989), 2.0 L 3S-FE de 115 cv i un nou motor 2.5 L 2VZ-FE V6 de 153 cv, que s'incorporar al 1988, aix com tamb un sistema de tracci integral, anomenat All-Trac, per disponible nicament en els models equipats amb transmissi manual, encara que a partir del 1989 ja va poder equipar-se en les transmissions automtiques.

La gamma de paquets d'equipament del Camry eren:

 Base, l'acabat estndard.
 DX, major relaci equipament-preu.
 LE, de major equipament i luxe.

Les transmissions a elegir eren:

 Manual de 5 velocitats S52 i S53;
 Automtica de 4 velocitats A140E, A540E i A540H;

El Camry va anar adquirint major popularitat, i molts crtics el valoraven positivament, convertint-se en el 5 cotxe ms venut a Estats Units i esdevenint "la joia" dels cotxes familiars (mid size). Al 1991 s'afegeix ABS en opci al LE V6 i al All Trac LE sedan.

Rivals del Camry eren l'Honda Accord, Mazda 626, Mitsubishi Galant i Nissan Stanza.

 Tercera generaci (1992-1996) .



Al 1992 el Camry rep un canvi profund, i abandona el segment dels compact per saltar al dels mid size grcies a l'increment de mides del vehicle, donant un major espai als passatgers d'aquest vehicle. Estticament se suavitzen les lnies (a l'interior del vehicle tamb) i se li dona una millor aerodinmica a l'exterior, a part de millor la insonoritzaci.

Les millores amb el xasss i en la carrosseria (segueix oferint la sedan i la familiar -station wagon- de 4 portes) serviran de base per al Lexus ES 300 del 1992. Tamb s'afegeix ABS disponible per a tots els Camry i airbags i cinturons de 3 punts.

Dimensions del Camry:

Batalla (Wheelbase): 2,619 m (103.1 in)

Llargada (Length): 4,770 m (187.8 in)

Amplada (Width): 1,770 m (69.7 in)

Alada (Height): 1,394 m (54.9 in)

Capacitat del dipsit: 70 l (18.5 galons EUA)

Els paquets d'equipament sn, DX, LE, XLE i SE, que equipa el motor V6, suspensi d'altes prestacions, i llantes de disseny especfic.

Mecnicament estrena nous motors: 

 2.2 L 5S-FE de 130 cv;
 3.0 L 1MZ-FE V6 de 188 cv (a partir del 1994);
 3.0 L 3VZ-FE V6 de 185 cv @ 5800 rpm i una torsi de 256 Nm @ 4600 rpm (1992 i 1993 a Estats Units i 1992-1996 a Nova Zelanda i Austrlia);

Les transmissions a elegir eren:

 Manual de 5 velocitats, noms els paquets DX i SE, degut a que cada cop ms els clients s'inclinaven per transmissions automtiques.
 Automtica de 4 velocitats A140E, A540E i A541E.

Al 1993 el 75% dels Camry venuts als Estats Units procedien de la planta de Kentucky i el 100% dels Camry familiars venuts a nivell mundial.

Al 1994 el Camry rep una srie de modificacions: apareix una versi 2 portes per rivalitzar amb l'Accord Coupe, airbag de passatger i el V6 augmenta las eva potncia i la transmissi automtica rep un sistema electrnic de control "fuzzy logic". L'any segent, es realitza un petit restyling, amb una nova graella, fars posterios i davanters nous. El paquet DX al familiar desapareix; el XLE rep l'ABS de srie.

Rivals del Camry eren l'Honda Accord, Mazda 626, Mitsubishi Galant i Nissan Altima.

 Quarta generaci (1997-2001) .




Seguint el cicle de renovaci cada 5 anys, es presenta el nou Camry, amb un disseny de la carrosseria ms suaus. Les versions familiar (station wagon) i i 2 portes deixen d'oferir-se al mercat d'Estats Units.

Dimensions del Camry:

Batalla (Wheelbase): 2,672 m (105.2 in)

Llargada (Length): 4,788 m (188.5 in)

Amplada (Width): 1,781 m (70.1 in)

Alada (Height): 1,407 m (55.4 in)

Capacitat del dipsit: 70 l (18.5 galons EUA)

Els paquets d'equipament sn:

 CE (que substitueix al paquet bsic DX), amb transmissi manual de 5 velocitats o automtica de 4 velocitats i nicament manual si equipa el motor V6.
 LE (equipat), amb transmissi automtica de srie.
 XLE (el ms equipat), amb transmissi automtica de srie.

El paquet SE deixar d'oferir-se.

Mecnicament segueixen oferint-se els mateixos motors, per de major potncia: 

 2.2 L 5S-FE de 133 cv;
 3.0 L 1MZ-FE V6 de 194 cv;

Les transmissions a elegir, les mateixes amb alguna variaci:

 Manual de 5 velocitats;
 Automtica de 4 velocitats A140E i A541E;

Toyota comenar a oferir de srie en tots els paquets d'equipament al seu Camry l'ABS a partir del 1997 (excepte al CE associat amb el motor 2.2 L). Els consumidors nord-americans els va agradar molt el Camry, i aix va produir que al mateix any esdevingus el cotxe ms venut als EUA, superant al Ford Taurus.

Al 1998 els airbags laterals passen a estar en opci a tots els Camry i el motor V6 rep el certificat LEV que ja tenia el motor 2.2 L. El sistema "anti-theft" bloqueja l'arranc del motor, a part de ser el cotxe ms venut.

Al 1999 apareix la versi de 2 portes, el Toyota Camry Solara, que tenia un disseny diferent al sedan de 4 portes a diferncia de les versions anteriors del coupe. El sedan rep DRL, llums de dia, en els paquets LE i XLE i al CE si aquest inclou la opci de ABS.

L'any 2000 rep un restyling en la carrosseria, com l's de crom en la graella, fars davanters ms allargats, nou disseny de llanta i moltures laterals revisades completen la llista de canvis.

I per ltim, l'any 2001 s'estrena una srie especial anomenada "Gallery Series": es tracta del paquet LE amb pintura de 2 tons i l'interior amb el volant i la palanca de canvis amb un folre de pell i altres detalls.

Rivals del Camry eren l'Honda Accord, Mazda 626, Hyundai Sonata i Nissan Altima.

 Cinquena generaci (2002-2006) .



Aquesta nova generaci segueix augmentant les mides de la carrosseria, sedan de 4 portes (el coupe es un model a part), amb un disseny molt ms aerodinmic respecte dels models anteriors i ms elegant que les generacions anteriors.

A diferncia d'altres fabricants que afegeixen paquets d'equipament per cridar l'inters del comprador, Toyota segueix amb el seu sistema reduint-ho tot al mnim per oferir algunes versions que se situn dins de les necessitats dels potencials compradors. I, amb aquest motiu, el paquet CE desapareix -ning compra ja un cotxe sense aire condicionat o alavidres manuals- i deixa noms 3: LE, SE (retorn, i es el paquet esportiu) i l'XLE (de major equipament).

Dimensions del Camry:

Batalla (Wheelbase): 2,720 m (107.1 in)

Llargada (Length): 4,806 m (189.2 in)

Amplada (Width): 1,796 m (70.7 in)

Alada (Height): 1,491 m (58.7 in)

Capacitat del dipsit: 70 l (18.5 galons EUA)

Els paquets d'equipament sn:

 CE (que substitueix al paquet bsic DX), amb transmissi manual de 5 velocitats o automtica de 4 velocitats i nicament manual si equipa el motor V6.
 LE (equipat), amb transmissi automtica de srie.
 XLE (el ms equipat), amb transmissi automtica de srie.

El paquet SE deixar d'oferir-se.

Mecnicament, presenta novetats importants, com la desaparici del motor 2.2 L 5S-FE a favor d'un nou 2.4 L i s'afegeix un 3.3 L V6 a partir del 2004: 

 2.4 L 2AZ-FE de 157 cv, que pot associar-se a una manual o automtica.
 3.0 L 1MZ-FE V6 de 192 cv. Tot i la seva prdua de potncia, permet que compleixi amb el certificat ULEV.
 3.3 L 3MZ-FE V6 de 225 cv.

Els V6, noms se poden elegir amb transmissi automtica.

En les transmissions, presenta novetats, sobretot en les automtiques:

 Manual de 5 velocitats.
 Automtica de 4 velocitats U241E, U151E i U140E.
 Automtica de 5 velocitats U250E, disponible a partir del 2004 per als paquets SE i XLE.

A partir del 2004 el Camry rep modificacions, ja en l'adopci d'una nova transmissi (automtica de 5 velocitats) com la d'un nou motor (3.3 L V6) i un nou paquet, "Limited Edition" basat amb el LE amb modificacions exclusives en l'interior i exterior del vehicle.

Al 2005 el Camry rep un restyling exterior, amb uns fars davanters i posteriors redissenyats, una nova graella i nou disseny de llantes. En l'interior, un nou tauler de control i pel paquet LE, manetes de la porta i del canvi cromades. Pels paquets LE i XLE afegeixen un nou disseny de seients, i pel XLE V6 se reserva els seients de pell de srie.

Per als motors de 4 cilindres (2.4 L) la transmissi automtica de 4 velocitats deixa pas a una de 5 velocitats en opci, l'ABS passa a ser de srie en tots els models i per primer cop el VSC pot ser equipat en el 2.4 L.

Rivals del Camry eren l'Honda Accord, Ford Taurus i Nissan Altima.

 Sisena generaci (2007-) .




El nou Camry presenta un disseny ms musculs, que trenca fora amb l'anterior. La fabricaci del Camry a Lafayette, Indiana s'inicia aquest any.

Dimensions del Camry:

Batalla (Wheelbase): 2,776 m (109.3 in)

Llargada (Length): 4,806 m (189.2 in)

Amplada (Width): 1,821 m (71.7 in)

Alada (Height): 1,461 m (57.5 in)

Capacitat del dipsit: 68 l (18 galons EUA)

Els paquets d'equipament sn els segents:

 CE, disponible amb el motor 2.4 L i transmissi manual de 5 velocitats (en opci, automtica de 5 velocitats). Es el paquet econmic.
 LE, disponible amb el al motor 2.4 L i transmissi manual de 5 velocitats (en opci, automtica de 5 velocitats) o motor 3.5 L i transmissi automtica de 6 velocitats. Es el paquet ms sollicitat.
 SE, disponible amb el al motor 2.4 L i transmissi manual de 5 velocitats (en opci, automtica de 5 velocitats) o motor 3.5 L i transmissi automtica de 6 velocitats. Es el paquet esportiu.
 XLE, disponible amb el al motor 2.4 L i transmissi automtica de 5 velocitats o motor 3.5 L i transmissi automtica de 6 velocitats. Es el paquet luxe.

En com, tenen tots ABS, airbags frontals, laterals i de cortina i airbag als genolls per al conductor. Sistema d'entrada/arranc del motor sense clau esta en opci pel XLE i de srie en l'Hybrid, sistema de navegaci amb connexi sense cables amb el telfon mbil i seients calefactables disponible en opci al SE, XLE i Hybrid.

Mecnicament, es retalla el ventall anterior i es mant el 2.4 L, per s'introdueixen 2 nous motors: un 3.5 V6 i un 2.4 L de cicle Atkinson.

 2.4 L 2AZ-FE de 158 cv;
 2.4 L 2AZ-FXE Atkinson de 147 cv;
 3.5 L 2GR-FE V6 de 268 cv;

En les transmissions, novament presenta canvis, amb la entrada de 2 transmissions de 6 velocitats manual i automtica i una CVT:

 Manual de 5 velocitats.
 Automtica de 5 velocitats U250E.
 Automtica de 6 velocitats U660E.
 Automtica CVT P311;

Rivals del Camry sn l'Honda Accord, Ford Fusion, Saturn Aura i Hyundai Sonata.

Camry Hybrid

Vegeu: Toyota Camry Hybrid

Aquest mateix any Toyota presenta una versi hbrida del Toyota Camry. Equipada amb un motor 2.4 L 2AZ-FXE Atkinson de 147 cv i un elctric de 40 cv, en total dona 187 cv de potncia i, associat a una transmissi automtica CVT P311, el Camry Hybrid promet uns consums de 40 mpg (5,9 l/100) ciutat i 38 mpg (6,2 l/100) carretera, una economia millor si se comparen amb la del 2.4 L associat a una caixa manual de 5 velocitats, que es de 24 mpg (9,8 l/100) ciutat i 34 mpg (6,9 l/100) carretera.

El Camry Hybrid tamb es constitueix com un paquet d'equipament nic (no pot elegir-se un Camry Hybrid XLE, es Camry Hybrid solament).

 Seguretat .

El Toyota Camry ha estat sotms a fora proves de seguretat, d'aqu es destaquen els segents resultats.

Per part del Insurance Institute for Highway Security IIHS

 El Toyota Camry del 2007 va obtenir la qualificaci de "good" en els tests de xoc frontal  i lateral .
 El Toyota Camry del 2002-2006 va obtenir la qualificaci de "good" en els tests de xoc frontal . Aqu l'IIHS distingeix 2 tipus de resultats:
 Per als models 2004-2006, el lateral va obtenir la qualificaci de "good" al equipar airbags laterals . ;
 Els models del 2002-2006 sense airbags laterals obtenen la qualificaci de "poor" .
 El Toyota Camry del 1997-2001 va obtenir la qualificaci de "good" en els tests de xoc frontal .
 El Toyota Camry del 1994-1996 va obtenir la qualificaci de "average" en els tests de xoc frontal .

Per part de la National Highway Traffic Safety Administration NHTSA

 Atorga 5 estrelles al Toyota Camry del 2007 en xoc frontal i 5 estrelles en el lateral passatger i lateral al conductor .
 Atorga 5 estrelles al Toyota Camry del 2006 en xoc frontal i 3 estrelles en el lateral dels passatgers i 4 estrelles en el lateral al conductor i copilot . ;
 Atorga 4 estrelles al Toyota Camry del 2004 en xoc frontal i 3 estrelles en el lateral dels passatgers i 4 estrelles en el lateral al conductor i copilot .

 Premis i reconeixements .

Durant el seu llarg perode de vendes, el Camry ha recollit fora premis i reconeixements, a destacar:

 Cotxe de l'any 2007 per la revista Motor Trend .
 Cotxe de l'any 2007 a Canad .
 Cotxe hbrid de l'any 2007 per Autosite.com .
 Best Buy al Toyota Camry del 2007 per Consumerguide .
 Best Buy al Toyota Camry del 2002-2006 per Consumerguide .
 Best Buy al Toyota Camry del 1997-2003 per Consumerguide .
 Best Buy al Toyota Camry del 1992-1996 per Consumerguide .
 Cotxe ms venut a Estats Units des del 1997  , excepte en el 2001 . .

 Enllaos externs .

 Pgina web oficial ;
 Toyota Camry a Edmunds.com ;
 Toyota Camry a Consumerguide ;
 Informaci del Toyota Camry a Toyoland.com ;
 Informaci del Toyota Camry a Toyonation.com ;
 Histria del Toyota Camry a Conceptcarz.com ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155425" title="Histria de Roma" nonfiltered="2960" processed="2955" dbindex="62995">
La histria de la ciutat de Roma comprn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundaci, cap a mitjans del segle VIII aC. Roma, que segons la tradici fou fundada el dia 21 d'abril de l'any 753 aC.  va comenar sent un petit poblat de la comarca del Laci fins que esdevingu el centre d'un imperi ests per tota la Mediterrnia. A partir del segle IV, sobretot desprs de la transformaci de Bizanci en Constantinoble per l'emperador Constant, Roma perd la capitalitat de l'Imperi; ara b, continu sent un centre important de poder en esdevenir la seu del Papat. Posteriorment, Roma fou, juntament amb Florncia, un dels principals centres culturals i artstics del Renaixement i del Barroc.

Des del segle VIII, Roma fou la capital dels Estats Pontificis, els quals van existir fins que, el 1870, la ciutat fou anexionada al regne d'Itlia, del qual n'esdevingu la capital.

Roma antiga.
Vegeu l'article principal antiga Roma;
Orgens.
La formaci de la ciutat.
Roma es va originar a partir d'assentaments de pastors al tur del Palat, a uns dotze quilmetres del Mar Tirr, a la vora sud del Tber. En un altre dels set turons de Roma, el Quirinal, hi vivia la tribu itlica dels sabins; en aquella zona, el Tber hi fa un gual, cosa que convertia el lloc en un nus de comunicacions del centre d'Itlia

Les troballes arqueolgiques semblen haver confirmat que al segle VIII aC a l'rea de la futura Roma hi havia dos establiments fortificats, els  Rumi al tur del Palat i els Titientes al tur del Quirinal, mentre que als boscos del voltant, hi vivien els Luceres aquests pobles eren tres de les tribus itliques  Laci, una plana al centre d'Itlia. No coneixem pas els orgens dels pobles itlics, per les seves llenges, pertanyents al tronc indoeuropeu, es difongueren des de l'est durant la segona meitat del II millenni aC

Data.
La data tradicional de la fundaci de Roma (21 d'abril del 753 aC) fou establerta posteriorment per l'historiador Publi Terenci Varr, el qual assignava una durada de trenta-cinc anys a cadascuna de les set generacions corresponents als antics reis de Roma. 
Troballes de peces de cermica indiquen que la zona de Roma havia estat habitada en una data tan primerenca com el 1400 aC, com tamb a la zona del Frum, s'hi han trobat esquelets dels segles X aC i IX aC

El context itlic.
Durant el segle VIII aC, pobles itlics com ho eren els llatins a l'oest, els sabins, a la vall superior del Tber, els umbres, al nord-est, els samnites, al sud, els oscs i d'altres tenien com a vens els etruscs al nord i els grecs al sud, els quals havien fundat les colnies de Cumes, Npols i Tarent, com tamb havien colonitzat l'rea oriental de Siclia; era tan important la presncia grega al sud d'Itlia, que els romans anomenaren aquesta regi la Magna Graecia.
Els etruscos, dits Etrusci o Tusci en llat, van influir profundament la cultura romana, tal com ho indica l'origen etrusc atribut a alguns dels reis mtics de Roma o el fet que en els monuments funeraris etruscs s'hi poden trobar els prototips de les armes dels gladiadors

El domini etrusc.
A partir de mitjans del segle VII aC, els etruscos inciaren una expansi que els dugu a entrar en contacte amb els grecs del sud d'Itlia. Sembla possible, com creuen alguns historiadors, que, arran d'aquesta expansi, els etruscos dominessin Roma i tot el Laci; d'entre els set reis mtics de Roma, n'hi ha dos, Tarqu Prisc i Tarqu el Superb, d'identificats sin com a etruscos si com a persones d'origen etrusc; els seus noms poden ser una referncia al poble etrusc de Tarqunia; potser fou sota la dominaci etrusca que a Roma es construren obres pbliques com ara el Pont Sublici, edificat al gual del Tber, i la Cloaca Maxima, un testimoni de la transformaci d'una comunitat pastoral en ciutat. 
Una altra influncia cultural etrusca es don en el camp de la religi; segons sembla els dus de la Trada Capitolina Jpiter, Juno i Minerva tenen el seu origen en divinitats etrusques com ara Uni, Tinia i Menrva. Tamb fou dels etruscos que els romans adoptaren la versi occidental de l'alfabet grec.
Segons sembla, a finals del segle VI aC, el domini etrusc entr en crisi, cosa que Roma, i d'altres pobles, aprofitaren per alliberar-se'n; en la histria de Roma, la fi del domini etrusc va associada amb l'abolici de la Monarquia i la instauraci de la Repblica
La Repblica Romana.
Vegeu tamb Repblica Romana;
A principis del segle V aC, Roma va unir-se amb les ciutats llatines per defensar-se dels atacs dels sabins; desprs de la victria del llac Rgil (493 aC), Roma va recuperar l'hegemonia sobre els pobles llatins que havia perdut desprs de la fi de la Monarquia. Desprs de tota una srie de lluites, aquesta supremacia qued consolidada a principis del segle IV aC, quan, el 393 aC, quan els romans sotmeteren els volscs i els eques; un any abans, el 394 aC, tamb conqueriren la poblaci etrusca de Ves. Aleshores, el poder etrusc qued redut a Etrria, i Roma dominava el Laci

Tanmateix, el 387 aC Roma fou saquejada i incendiada pels gals, dirigits pel cabdill Brenus, qui tamb havia envat Etrria. Poc desprs, el cnsol Marc Furi Camil derrot Brenus a Tscul, la qual cosa dugu a la conquesta romana d'Etrria i d'altres territoris gals del nord.

Vers el 345 aC, Roma va dirigir el seu expansionisme cap al sud, contra els pobles llatins; el seu principal enemic a la zona eren els samnites, els quals van vncer els romans a la batalla de les Forques Caudines (321 aC). Malgrat algunes derrotes com aquesta, a principis del segle III aC, els romans acabaren sotmetent les ciutats gregues del sud i, aix, arribaren a dominar ms de la meitat d'Itlia. Fou desprs de les Guerres Pniques, que Roma va estendre el seu domini fora d'Itlia i comen aix el procs d'expansi que donaria origen a l'Imperi Rom

Al segle II aC, la poblaci de Roma va crixer ja que s'hi establiren molts pagesos d'altres contrades d'Itlia, arrunats per la competncia que els feien els latifundis on els grans terratinents hi feien treballar grans ramats d'esclaus. L'any 146 aC, els romans saquejaren Corint i destruren Cartago, amb la qual cosa sotmeteren Grcia i el nord d'frica; Roma esdevingu, doncs, la ciutat ms important de la Mediterrnia occidental; a partir d'aleshores, molts ciutadans romans miraren d'afirmar el seu prestigi fent erigir monuments i obres pbliques a la ciutat; aix, al segle I aC, Pompeu fu construir el Teatre de Pompeu, el primer teatre permanent construt a la ciutat, i, desprs, Juli Csar va dissenyar un ambicis projecte de construccions, entre els quals destaquen la Baslica Jlia i un nou edifici per al Senat.

La Roma imperial.
Vegeu l'article principal Imperi Rom;
A Roma, les guerres civils del segle I aC dugueren a la fi de la Repblica i a la proclamaci de l'Imperi, materialitzada el 27 aC quan el Senat conced el ttol d'August a Octavi, vencedor de Marc Antoni en la que fou la darrera de les guerres civils.

Aleshores, Roma, capital d'un imperi ests per tota la Mediterrnia, era segurament la ciutat ms gran del mn i, potser, la  ms gran construda abans del segle XIX; la seva poblaci es calcula en una xifra situada entre els 450.000 i els 3'5 milions d'habitants.
L'emperador August va dur a la prctica molts dels projectes de Juli Csar i tamb d'altres de creats per ell mateix com ara el Frum d'August o l'Ara Pacis; els seus successors seguiren una poltica semblant. Desprs de l'incendi de Roma, esdevingut sota el regnat de Ner, una gran part de la ciutat qued destruda, cosa que s'aprofit per dur a terme noves construccions.

Roma era una ciutat subsidiada per l'Estat, qui pagava entre un 15 i un 25% de l'aprovisionament de gra a la ciutat; en l'aspecte comercial i industrial, hi havia molta ms activitat a d'altres ciutats com ara Alexandria; fou grcies als subsidis de l'Estat que Roma podia mantenir la seva gran poblaci. Cap a finals del segle II, per, una pesta va afectar Roma, provocant una mortaldat de dues mil persones diries; una de les vctimes de la pesta fou l'emperador Marc Aureli; la ciutat no va recuperar-se d'aquesta prdua i, a finals del segle III la seva poblaci encara no havia igualat la xifra d'habitants d'abans de la pesta.

Durant el segle III, l'Imperi va veure's sacsejat per una profunda crisi en qu l'amenaa dels brbars es combin amb la inestabilitat poltica, patent en el perode de l'Anarquia militar, en qu unitats de les legions s'alaven proclamant emperador el seu general. En aquest ambient de crisi, per protegir la ciutat, l'any 273 l'emperador Lluci Domici Aureli orden la construcci d'unes grans muralles, que tenien un permetre de vint quilmetres. 

Aquesta crisi fou superada grcies a l'arribada la poder de l'emperador Diocleci (284-305), el qual garant una certa estabilitat a l'Imperi mitjanant tota una srie de reformes, la ms important de les quals fou la instauraci de la Tetrarquia, en la qual l'Imperi era governat per dos emperadors, a qui corresponia el ttol d'August, per sota dels quals hi havia dos Csars; l'Imperi quedava dividit en quatre grans districtes cadascun dels quals quedava sota el govern d'un dels quatre tetrarques, cadascun dels quals tenia la seva capital. Les capitals de la Tetrarquia foren:

Nicomdia, al nord-oest de l'sia Menor, lloc de defensa contra els perses, era la residncia de Diocleci, l'August d'Orient, i veritable home fort del rgim;
Sirmium, a Illria, residncia de Galleri, el Csar d'Orient;
Mil, residncia de Maximi, l'August d'Occident;
Augusta Treverorum, residncia de Constanci Clor, el Csar d'Occident;
 
Com pot veure's, cap dels tetrarques tenia la seva seu a Roma, la qual, a partir d'aleshores perd la condici de capital de l'Imperi; poc desprs,  l'any 330 Constant fund Constantinoble com a nova capital de l'Imperi, i una gran part de l'aristocrcia romana emigr a la nova capital. Quan Teodosi divid l'Imperi entre Orient i Occident, la capitals de l'Imperi occidental fou  Ravenna, per no pas Roma. El Senat perd una gran part del seu poder, per, tot i aix, encara conserv el seu prestigi.

El 313, Constant promulg l'Edicte de Mil, que concedia la llibertat als cristians, abandonant aix la poltica de persecuci duta per Diocleci. Ara b, la poltica de Constant amb els cristians va anar fora ms enll d'una simple tolerncia ja que va afavorir-los com a nova religi de l'Imperi; aix, els bisbes, dirigents de l'Esglsia, esdevingueren una nova aristocrcia de l'Imperi. La poltica religiosa de Constant fou seguida per tots els emperadors del segle IV, amb l'nica excepci de Juli l'Apstata (361-363), qui, sense xit, intent restaurar el paganisme. Finalment, el 391 Teodosi (379-395) va declarar el cristianisme l'nica religi oficial de l'Imperi, comenant aix la persecuci del paganisme.

En aquest context de cristianitzaci de l'Imperi, el bisbe de Roma, dit posteriorment papa, esdevingu el cap religis de l'Imperi occidental, tal com ho establ l' Edicte de Tessalnica del 380; alguns temples pagans foren reciclats en esglsies, aix el Temple de Rmul i Rem esdevingu l'esglsia dels sants Cosme i Dami, que tamb eren germans bessons, i el Pante, temple de tots els dus, esdevingu l'Esglsia de Tots els Mrtirs. Malgrat tot, Roma fou un dels darrers baluards del paganisme, al qual s'hi mantenien fidels els aristcrates i els senadors; aix, el 408, davant de l'amenaa dels visigots d'Alaric I, el Senat i el prefecte proposaren dur a terme sacrificis pagans, cosa que el papa va haver d'acceptar.

Malgrat la prdua de la capitalitat, Roma conservava un cert prestigi i, aix, els emperadors van fer-hi fer construccions; Diocleci hi orden l'edificaci d'unes termes, Maxenci, una baslica al Frum, i Constant un arc de triomf per celebrar la seva victria sobre Maxenci; per altra banda, Constant fu donaci del Palau del Later al bisbe de Roma, aix com orden construir la primera baslica cristiana, consagrada a Sant Pere, edificada sobre les restes de l'antic circ de Ner.

Roma medieval.
Brbars i Bizantins.
Durant el segle V, Roma pat els saquejos del rei dels visigots Alaric I (410), dels vndals de Genseric (455) i de les tropes del general Ricimer, sublevades perqu no cobraven (472); finalment, el 476, la deposici de l'emperador Rmul Augstul pel rei dels hruls Odoacre marc la fi de l'Imperi Rom d'Occident; aleshores, es consider que l'Imperi es reunificava sota l'nica autoritat de l'emperador d'Orient Zen, qui reconegu Odoacre com a patrici d'Itlia, el qual s'establ a Ravenna, l'antiga capital de l'Imperi d'Occident. 
El 488, Zen, que sospitava de la lleialtat d'Odoacre, promet al seu vasall Teodoric, rei dels ostrogots el govern d'Itlia si n'eliminava Odoacre. Teodoric marx cap a Itlia, i derrot Odoacre a Aquileia (488), Verona (489), i el 490, assetj Odocacre a Ravenna; la batalla tingu un resultat incert; el 2 de febrer de 493, Teodoric i Odoacre signaren un tractat on s'establia el govern conjunt d'Itlia; s'organitz un banquet per celebrar el tractat, durant el qual Teodoric assassin Odoacre; aquest fou l'origen del regne ostrogot d'Itlia, amb capital a Ravenna.
En aquest perode, el Senat continuava administrant Roma, compartint el poder amb el papa, que acostumava a procedir d'una famlia senatorial.

A Orient, l'emperador Justini I (527-565) decid reconquerir les provncies occidentals envades pels brbars; aix, les tropes bizantines del general Belisari conqueriren Roma el 536; ara b, deu anys desprs, el 546 el rei ostrogot Totila ocup de nou la ciutat, Belisari recuper la ciutat, per els ostrogots l'ocuparen de nou el 549; el 552, el general bizant Narss prengu de nou Roma, amb la qual cosa s'acabaren les Guerres Gtiques (535-552), les quals deixaren Itlia feta un desert; Roma qued prcticament en runes; els aqeductes destruts durant les guerres no van ser reparats i aix la poblaci de Roma, reduda a uns cinquanta mil habitants, es concentr a les vores del Tber i del Camp de Mart, abandonant els barris sense provement d'aigua. Justini va intentar subvencionar la reconstrucci dels edificis i infraestructures de Roma -amb impostos extrets d'una Itlia empobrida-, per la mesura result insuficient. Desprs de les guerres, fou restablert el Senat, el qual, per, quedava sota el control de les autoritats imperials de Ravenna.
Tanmateix, el Papa, s a dir, el bisbe de Roma, era una de les figures religioses cabdals de l'Imperi i, dins de la ciutat, tenia ms poder que les restes del Senat o les autoritats bizantines; per aix, el govern de Roma qued en gran part a les mans de l'Esglsia.

El 568, Albo, rei dels llombards, s'apoder de les regions de Benevento, Llombardia, Piemont, Spoleto i Toscana, amb la qual cosa, l'autoritat imperial qued restringida a petites illes i a les rodalies d'algunes ciutats costaneres com ara Ravenna, Npols, Roma i la zona de la futura Vencia. L'nic territori de l'interior sota control de l'Imperi era Perusa, enlla entre Roma i Ravenna. El 578 i, de nou, el 580, el Senat, en els seus darrers actes, va haver de demanar ajuda a l'emperador Tiberi II (578-582) contra els ducs llombards, Faroald I de Spoleto i Zotto de Benevento.

L'emperador Maurici (582-602) va aliar-se amb el rei franc Khildebert II d'Austrsia (575-595), el qual enva els territoris llombards els anys 584, 585, 588 i 590. Aleshores, Roma havia patit els desastres d'una inundaci del Tber el 589 i una epidmia el 590. Arran d'aquesta epidmia es cre la llegenda que el papa Gregori I (590 604), acabat d'elegir, estava fent una process que passava per la tomba d'Adri; aleshores, un ngel s'aparegu sobre l'edifici brandant la seva espasa de foc com a senyal que l'epidmia s'acabaria; d'ac que la tomba d'Adri acabs dient-se Castel Sant'Angelo.

El rei llombard Agilulf (591-616) va arribar a un tractat de pau amb Khildebert, i proced a atacar Npols i Roma el 592. Com que l'emperador havia de defensar les fronteres orientals i els Exarques -governadors imperials- de Ravenna foren incapaos d'evitar la caiguda de Roma, el papa Gregori I va negociar un tractat de pau amb els llombards (598), reconegut desprs per l'emperador Maurici.

La posici del Papa -el Patriarca de Roma segons els bizantins- s'enfort desprs que l'any 602 a l'Imperi Flavi Focas destrons Maurici i es proclams emperador. Focas va reconixer la primacia del Papa sobre el Patriarca de Constantinoble i fins i tot, el 607, va decretar que el Papa era el cap de tota l'Esglsia cristiana. Fou durant el regnat de Focas que s'erig a Roma el darrer monument imperial: la Columna de Focas situada al Frum; l'emperador tamb fu donaci al Papa del Pante, un antic temple tancat des de feia segles, i potser aix se'n va evitar la destrucci.

Durant el segle VII, l'afluncia d'oficials i eclesistics bizantins fu que a Roma tant la noblesa com les altes jerarquies de l'Esglsia adoptessin el grec com a llengua de cultura. Tanmateix, aquesta forta influncia cultural no va significar que Roma accepts totes les doctrines religioses emanades de Constantinoble; aix, en la qesti del monotelisme, els papes no acceptaren les postures teolgiques bizantines; el 653, a causa del seu rebuig a les posicions doctrinals de Bizanci, el papa Mart I fou deportat a Constantinoble i, desprs d'haver estat sotms a judici, exiliat a Crimea, on va morir.

El 663, l'emperador Constans II va visitar Roma, la primera visita imperial en dos segles, la qual cosa, per, va resultar ser el pitjor desastre patit d'en de les Guerres Gtiques perqu l'emperador orden extreure tot el metall de Roma, fins i tot de les esttues i els edificis, per aconseguir armes per lluitar contra els rabs. Malgrat tot, tant Roma com el Papat preferien el govern bizant, primer, perqu l'alternativa era la dominaci llombarda i, segon, perqu el provement d'aliments a la ciutat procedia de dominis papals existents en diferents llocs de l'Imperi, principalment a Siclia. Tanmateix, el 727, el papa Gregori II va rebutjar els decrets de l'emperador Lle III l'Isuric imposant la doctrina iconoclasta. Desprs d'haver intentat apoderar-se del Papa, l'emperador va enviar tropes de l'Exarcat de Ravenna a les ordres de l'exarca Pau, les quals, per, foren aturades pels llombards de Tuscia i Benevento. L'1 de novembre del 731, un concili convocat pel papa Gregori III a la Baslica de Sant Pere excomunic els iconoclastes; l'emperador hi respongu confiscant els dominis papals de Calbria i Siclia, transferint-los, en alguns casos, al Patriarca de Constantinoble; aix, Roma fou expulsada de l'Imperi Bizant.

Aleshores, el regne llombard vivia un perode expansionista sota el rei Liutprand. El 730, va saquejar les rodalies de Roma en una expedici punitiva en resposta al suport donat pel Papa al duc de Espoleto; a ms, el rei llombard va aliar-se amb l'Imperi. En aquestes circumstncies, davant la necessitat de trobar nous protectors, el 739 Gregori III s'adre a Carles Martell, majordom de palau que governava el regne franc i que havia venut els rabs a la batalla de Poitiers (732).

El rei llombard Aistulf, successor de Liutprand, va conquerir Ferrara i Ravenna, posant fi d'aquesta manera a l'Exarcat bizant; Roma semblava ser el segent objectiu. El 754, el papa Esteve II es dirig a la Gllia on confer al rei franc Pep el Breu, fill de Carles Martell, el ttol de patricius romanorum, s a dir, de protector de Roma; l'agost d'aquell any, el rei i el Papa passaren els Alps i derrotaren Aistulf a Pavia; tanmateix, quan Pep se'n torn cap a Saint Denis, Aistulf, trencant la seva promesa, assetj Roma durant cinquanta-sis dies el 756, fins que li va arribar la notcia que Pep el Breu es desplaava cap a Itlia; aleshores, Pep conced al Papa el govern de tot una srie de territoris del centre d'Itlia, i aquest fou l'origen dels Estats Pontificis. El 771, el nou rei llombard Desideri conceb un pla per conquerir Roma i capturar el papa Esteve III; el rei comptava amb la complicitat del partit llombard de Roma. Tanmateix, el pla fracass, i el papa Adri I, successor d'Esteve III, deman ajuda a Carlemany, fill i successor de Pep el Breu; el rei franc derrot Desideri el 773 i s'anexion el seu regne; a partir d'aleshores, Roma va moure's dins l'rbita del regne franc.

Roma i el Sacre Imperi.
L'Imperi Carolingi.
El 25 d'abril del 799 el papa Lle III dirigia l'habitual process des del Later fins a l'Esglsia de San Lorenzo in Lucina la qual transcorria per la Via Flaminia (actualment Via del Corso). Aleshores, dos nobles, partidaris de l'anterior papa Adri I, descontents amb l'excessiva submissi de Lle III envers Carlemany, atacaren la process i atemptaren contra el Papa, el qual, desprs d'aquests fets, fug cap al regne dels francs; el novembre de l'any 800, Carlemany va entrar a Roma amb un fort exrcit i un bon nombre de bisbes francs, i va anunciar l'obertura d'un procs judicial per esclarir si Lle III era o no un legtim papa; tal com era previsible, el tribunal fall a favor de Lle, i els conspiradors que havien atemptat contra seu hagueren d'exiliar-se; poc desprs, el dia de Nadal de l'any 800, Lle III coron emperador Carlemany durant la Missa que oficiava a la Baslica de Sant Pere; aix, Roma trencava els seus lligams amb l'Imperi d'Orient erigint un imperi rival, basat en la conquesta per Carlemany de gaireb tots els territoris de la Cristiandat occidental.

Sota el regnat de l'emperador Llus el Piets (814-840), fill i successor de Carlemany, l'Imperi va entrar en crisi, sobretot arran de les disputes dels fills de l'emperador per repartir-se'l, tal com efectivament feren al Tractat de Verdum del 843 en qu l'Imperi es divid entre Carles el Calb, rei de la Frana Occidental, Llus el Germnic, rei de la Frana Oriental, i Lotari, a qui a ms del ttol d'emperador li correspongu el nord d'Itlia i una franja de territori situada entre els regnes dels seus germans dita la Lotarngia. La divisi de l'Imperi, per, no va posar fi a les disputes entre els fills i, desprs, els nts de Llus el Piets amb la qual cosa, l'Imperi Carolingi va anar afeblint-se cada cop ms. 

Desprs que el ttol d'emperador passs de Lotari al seu fill Llus el Jove (855-875) i d'aquest al seu oncle Carles el Calb (875-877), al final, el 885 fou coronat emperador Carles el Gros, rei de la Frana Oriental i fill de Llus el Germnic; ara b, Carles, que regn sobre tot l'Imperi, es mostr com un monarca feble i incapa, per la qual cosa el 887 fou destronat. La deposici de Carles el Gros marc la fi del poder carolingi; aleshores, el ttol d'emperador se'l disputaren diferents prnceps emparentats amb la nissaga carolngia. En totes aquestes lluites, els papes sempre usaren la concessi del ttol imperial com a esquer per guanyar-se la fidelitat d'algun dels pretendents en lluita. Aix, el 889 el papa Esteve V coron rei d'Itlia i emperador el duc Guiu d'Espoleto, rival de Berenguer de Fril; el 892, Guiu d'Espoleto oblig el papa Forms a coronar el seu fill Lambert II com a co-emperador; ara b, per deslliurar-se de la tutela dels ducs d'Espoleto, el 893 Forms convid Arnulf de Carntia a acudir a Pavia per deposar Guiu i ser coronat emperador; Arnulf envi una expedici a Itlia que acab derrotant Guiu i impos Berenguer de Fril com a rei d'Itlia vassall d'Arnulf, qui, el 896, desprs d'haver pres Roma i haver alliberat Forms, presoner de Lambert II i de la seva mare Ageltrudis, seria coronat emperador pel papa.

Desprs que el 896 l'emperador Arnulf se'n torns cap a Germnia i es desentengus dels afers italians, Lambert II i Berenguer de Fril acordaren repartir-se Itlia; ara b, aviat arribaren a la guerra en qu Berenguer fou venut i fet presoner; tanmteix, Lambert II va morir el 898, i Berenguer qued com amo de la situaci a Itlia fins que, el 899, fou derrotat a la batalla de Brenta pels invasors magiars.

L'any 900, veient Berenguer incapa de defensar Itlia, un grup de nobles crid el rei Llus de Provena, el qual pass els Alps i derrot Berenguer; el 901, el papa Benet IV coron Llus emperador; ara b, el 902 Berenguer derrot Llus i l'oblig a prometre no tornar mai ms a Itlia; el 905, Llus trenc la promesa i torn a envair Itlia, Berenguer el derrot a Verona, el fu presoner, i, per no haver complert la seva paraula, li fu arrencar els ulls; per aix, Llus de Provena s conegut com a Llus el Cec; malgrat la seva ceguesa, Llus govern Provena vint anys ms fins a la seva mort.

A Roma, durant el segle IX calia lluitar contra els rabs els quals havien conquerit Siclia i amenaaven el sud d'Itlia; per aix, el papa Pasqual I (817-824) orden traslladar les relquies dels mrtirs cap a dins del recinte emmurallat; el 846, els pirates musulmans saquejaren la Baslica de Sant Pere, situada fora de l'antic recinte emmurallat; per aix, el 852, el papa Lle IV fu construir unes noves muralles a l'altra banda del Tber; la zona protegida per aquestes noves fortificacions es coneix com la Ciutat Lleonina. El gener del 915 el papa Joan X forj una aliana entre Berenguer de Fril i d'altres magnants italians; com que les forces enviades per Berenguer resultaren decisives en la batalla de Garigliano on els rabs foren venuts, el papa coron Berenguer emperador a Roma el desembre del 915. Tanmateix, com a emperador, Berenguer no mostr gaire inters a intervenir en afers de fora del seu regne d'Itlia; a la mort de Berenguer (924), el ttol d'emperador qued vacant.

La crisi del segle X.
El collapse de l'Imperi carolingi signific per a Roma l'inici d'una poca de greus desordres i d'inestabilitat, que don origen al perode conegut com el Segle de Ferro de l'Esglsia dit tamb de la pornocrcia. Des de la proclamaci del papa Sergi III (904-911) fins a la mort de Joan XII (955-964), Roma estigu controlada per tres famlies rivals: els Teofilactes, els Alberics i els Tusculans les quals manipulaven l'elecci -i la deposici- dels papes. El resultat fou la proclamaci de molts papes de moralitat dubtosa, la mort violenta d'alguns pontfexs i l'existncia simultnia de dos o ms papes rivals. Uns personatges claus d'aquesta poca foren Teodora i les seves filles Marcia i Teodora, pertanyents a la famlia dels Teofilactes. Segons es creu, Marcia fou l'amistanada del papa Sergi III i la mare del papa Joan XI, tamb se la considera la instigadora de l'assassinat de Joan X, que hauria ordit per tal d'afavorir la proclamaci papal del seu favorit Lle VI.

L'Imperi Romano-Germnic.
Quan Berenguer d'Ivrea, proclamat rei d'Itlia, enva els territoris septentrionals dels Estats Pontificis, el papa Joan XII deman ajuda al rei d'Alemanya Ot I, el qual fou coronat emperador a Roma pel papa el 2 de febrer del 962; deu dies ms tard, Ot I i Joan XII ratificaren el  Diploma Ottonianum, pel qual l'emperador esdevenia el garant de la independncia dels Estats Pontificis; a continuaci, Ot marx de Roma i recuper per al Papa els territoris pontifics ocupats per Berenguer d'Ivrea. La coronaci imperial d'Ot I fou l'origen del Sacre Imperi Romano-Germnic, que exist fins a la seva dissoluci per Napole el 1806.

Aviat per, Joan XII recel del poder de l'emperador Ot; per aix, inici contactes amb els magiars i amb l'Imperi Bizant per formar una lliga contra seu. El novembre del 963, Ot I torn a Roma i hi convoc un snode de bisbes que depos Joan XII i eleg papa Lle VIII; tanmateix, quan Ot marx de Roma, hi esclat una guerra civil entre els partidaris de Joan XII i els de l'emperador. Joan XII torn a Roma enmig d'un bany de sang i excomunic els que l'havien deposat; per la qual cosa Ot torn a Roma el juliol del 964 per deposar Benet V, elegit papa pels partidaris de Joan XII a la mort d'aquest, i reposar Lle VIII; aleshores, l'emperador oblig els romans a prometre no elegir cap papa sense l'aprovaci imperial.

El 19 de gener del 973, fou elegit papa Benet VI sota la protecci de l'emperador Ot I; ara b, quan arrib a Roma la notcia de la mort de l'emperador, esclat una revolta contra el papa, el qual fou confinat al Castel Sant'Angelo; dos mesos mes tard, Benet VI fou estrangulat per ordre del noble Crescenci, per evitar que l'allibers Sicco, l'enviat del nou emperador Ot II; aleshores, el 974, a Roma fou elegit papa Bonifaci VII, un dels instigadors de la mort de Benet VI; tanmateix, una nova revolta oblig Bonifaci VII a fugir cap a Constantinoble. El Diumenge de Pasqua del 981, Ot II entr a Roma desprs que ho fes el bisbe de Sutri, elegit papa -Benet VII (974-983)-, i hi establ la seva cort rebent en audincia prnceps de tot arreu de la Cristiandat occidental. Des de Roma, Ot II marx cap al sud d'Itlia per lluitar contra els atacs dels rabs de Siclia per tamb per imposar la seva autoritat als prnceps locals. Desprs d'haver patit la derrota de la batalla de Stilo (juliol 982), Ot II torn a Roma per assegurar l'elecci de Pere de Pavia com a papa -Joan XIV (983-984)- ; poc desprs, per, quan li arribaren notcies de la revolta de les tribus eslaves de la frontera oriental de l'Imperi, Ot II mor al seu palau de Roma el 7 de desembre del 983 i fou enterrat a la Baslica de Sant Pere.

El successor d'Ot II, el seu fill Ot III (983-1002), era una criatura de tres anys quan va morir el seu pare; aleshores, Bonifaci VII torn de Constantinoble i, comptant amb el suport del poble, empreson Joan XIV al Castel Sant'Angelo, on va morir ja sigui enverinat o perqu el deixessin morir de gana. Bonifaci VII govern Roma com a papa durant uns mesos fins que, el 985, fou assassinat.

Quan va arribar a la majoria d'edat, Ot III va voler dirigir un imperi cristi que revisqus la glria de l'antiga Roma. El 996, l'emperador va acudir a Roma cridat pel papa Joan XV per sufocar la revolta del noble Crescenci II. Un cop a Roma, on hi va arribar desprs de la mort de Joan XV, va organitzar l'elecci com a papa del seu cos Bru de Carntia -Gregori V (996-999)-, qui fou el primer papa alemany. El nou pontfex coron emperador Ot III a Roma el 21 de maig del 996; els principals consellers d'Ot, que somni a bastir un imperi universal mitjanant la uni del Papat, Bizanci i Roma, eren el seu antic tutor Gerbert d'Aurillac i el bisbe Adalbert de Praga.

Tanmateix, el 997 tan aviat com Ot III va marxar de Roma, Crescenci II, qui havia tingut el domini de la ciutat durant la minoria d'edat de l'emperador, va deposar Gregori V i proclam papa Joan XVI. En assabentar-se'n, Ot va deixar la seva tia Matilde de Quedlinburg com a regent a Alemanya i ocup Roma el febrer del 998, apoderant-se del Castel Sant'Angelo, on Crescenci fou executat; l'emperador fu mutilar i arrancar els ulls a Joan XVI, i Gregori V fou restablert. A partir d'aleshores, Ot III fu de Roma la capital del seu imperi; restabl costums romans, us cerimnies de cort bizantines i prengu els ttols de servent de Jesucrist i servent dels apstols, com tamb el demperador del mn.

A la mort, en extranyes circumstncies, de Gregori V (999), Ot III arregl l'elecci de Gerbert d'Aurillac com a papa, qui prengu el nom de Silvestre II (999-1003); aquesta tria de nom no fou pas casual perqu Silvestre I va ser el papa qui va assessorar Constant en la creaci de l'imperi cristi. Per la seva banda, Ot III aspirava a ser considerat com l'ideal successor de Constant en la tasca de reunificaci de l'Imperi Rom.

Entre 998 i 1000, un fervors cristi com ho era Ot III fu nombroses pelegrinacions cap al mont Gargano i Gaeta, on hi conegu Sant Nil el Jove, qui gaudia d'una molt alta veneraci, com tamb s'entrevist amb Sant Romuald, el qual va intentar convncer-lo perqu es fes monjo. A Roma, hi fu construir a la Isola Tiberina l'esglsia de San Bartolomeo all'Isola, a les relquies de la qual hi afeg la pell de Sant Bartomeu. 

L'any 1001, esclat una petita revolta a Tvoli; Ot III ocup el poble per perdon els seus habitants, cosa que va indignar el poble de Roma, que volia la destrucci de Tvoli. Llavors, a Roma hi esclat una revolta dirigida pel comte Gregori de Tscul i per Joan Crescenci, fill de Crescenci II; Ot, assetjat al seu palau i expulsat de la ciutat, es retir a Ravenna, juntament amb el papa Silvestre II, tamb fugitiu, a fer penitncia al monestir de  Sant'Apollinare in Classe. Desprs d'haver aplegat el seu exrcit, va marxar cap a reconquerir Roma, per va morir al castell de Paterno, a prop de  Civita Castellana, el 24 de gener del 1002, el mateix dia que una princesa bizantina havia desembarcat a Pulla, per anar a casar-se amb ell. Silvestre II va poder tornar a Roma, on el govern el tenia el Patricius Romanorum Joan Crescenci qui, a la mort de Silvestre II (1003), dirig l'elecci dels tres papes segents: Joan XVII, Joan XVIII i Sergi IV, els quals estigueren sempre sota la tutela de Joan Crescenci. 

A la mort del papa Joan XIX (1024-1032), germ i successor de Benet VIII (1012-1024), membres tots dos de la famlia dels comtes de Tscul, rivals dels Crescenci, fou elegit papa el seu nebot Benet IX, fill del comte Alberic III de Tscul, malgrat que, aleshores, noms tenia dotze -o, segons d'altres fonts, divuit- anys.

Diferents fonts i testimonis acusen Benet IX d'haver menat una vida del tot immoral i dissoluta; el 1036, una revolta l'oblig a fugir de Roma, i necessit demanar ajuda a l'emperador Conrad II per poder tornar. El 1044, una nova revolta dugu a la fugida de Benet IX i a l'elecci com a nou papa de Silvestre III; tammateix, Benet IX aconsegu tornar i expulsar el seu rival; ara b, poc desprs, Benet IX accept vendre els seus drets al papat al sacerdot Joan Graci qui, aix, esdevingu papa amb el nom de Gregori VI, el qual va haver d'enfrontar-se a Silvestre III i, tamb, a Benet IX que, fent-se enrera del tracte, volia recupear el papat, cosa que aconsegu ocupant Roma. El desembre de 1046, l'emperador Enric III convoc un concili a Sutri, que destitu Silvestre III i Benet IX, com tamb deman a Gregori VI que abdiqus; dels tres papes en disputa, Benet IX fou l'nic a no acceptar les resolucions del concili, que proclam nou papa el bisbe Suidger -Climent II (1046-1047)-, a la mort del qual, Benet IX s'apoder del Palau del Later el novembre de 1047, per en fou expulsat el juliol del 1048; Climent II fou el primer dels papes alemanys que Enric III fu elegir; desprs de l'expulsi de Benet IX del Later, l'emperador fu proclamar papa el bisbe Poppo de Brixen -Damas II (1048)-, a la mort del qual, una assemblea reunida a Worms, en qu hi participaren tant l'emperador com delegats de Roma, eleg papa Bruno d'Eguisheim-Dagsburg -Lle IX (1049-1054)-, succet per Gebhard, comte de Calw, Tollenstein i Hirschberg -Vctor II (1055-1057)- i Frederic de Lorena -Esteve IX (1057-1058)-.

A la mort d'Esteve IX, el comte de Tscul fu elegir papa el cardenal bisbe de Velletri Joan Minci -Benet X-; tanmateix alguns cardenals alegaren que aquesta elecci havia estat irregular perqu els vots s'havien comprat; de moment, aquests cardenals foren obligats a fugir de Roma; tanmateix, el monjo Hildebrand rebutj l'elecci de Benet X i, comptant amb el suport del duc de Lorena i Toscana i de l'emperadriu Agns de Poitou, regent de l'Imperi durant la minoria d'edat del seu fill Enric IV, aconsegu l'elecci com a papa de Gerard de Borgonya -Nicolau II (1059-1061)-, qui, en un snode celebrat a Sutri, declar Benet X deposat i excomunicat; desprs d'una campanya bllica, Benet X hagu de rendir-se i renunciar al Papat.

El conflicte de les investidures.
En resposta a la baixa categoria moral d'alguns papes, com ara Benet IX, ja des de mitjans del segle XI es manifest un corrent reformista, defensat per alguns papes com Lle IX, orientat cap a imposar als clergues el deure del celibat i eradicar la simonia; per altra banda, tamb es proposaven convertir el Papat en una autoritat independent tant dels nobles romans com de l'Imperi. Un dels principals impulsors de la reforma fou el monjo Hildebrand.

A la mort del papa Nicolau II, hi havia dos corrents dins de l'Esglsia; l'un era l'encapalat per Hildebrand que eleg un decidit reformista com ho era el bisbe de Lucca Anselm -Alexandre II (1061-1073)-, i l'altra era el contrareformista, que, rebutjant l'elecci d'Anselm de Lucca, es reun a Basilea i, amb el suport de l'emperadriu Agns, eleg papa Cadalus, bisbe de Parma -Honori II-; desprs de l'ocupaci de Roma per les tropes d'Honori II, el conflicte entre els dos papes rivals s'havia de resoldre mitjanant un arbitratge imperial; ara b a l'Imperi, la regncia pass d'Agns a Anno, arquebisbe de Colnia, del tot contrari a Honori II; aix, el 1063 Alexandre II fou reconegut com a legtim papa, excomunic Honori II qui, per, per tal d'imposar el seu criteri atac de nou Roma iniciant-hi una guerra civil que dur un any; finalment, el Concili de Mntua es posicion de nou a favor d'Alexandre II, el qual, a partir d'aleshores pontific sense ser discutit.

Alexandre II fou succet per Hildebrand -Gregori VII (1073-1085)- el qual, al Dictatus Papae enfort l'autoritat papal declarant que l'nic poder legitimat per nomenar crrecs eclesistics era el Papa; aix el dugu a un enfrontament directe amb l'emperador Enric IV, qui no volia perdre la potestat de nomenar bisbes i abats. Aquest fou l'inici del Conflicte de les Investidures que, en un primer moment, result favorable al Papa; ara b, el 1080, havent resolt els conflictes interns de l'Imperi, Enric IV convoc un snode de les altes jerarquies alemanyes a Bamberg i Brixen on declar deposat Gregori VII i proclam l'elecci papal de l'arquebisbe de Ravenna Guibert -Climent III-; el 1081, Enric IV pos setge a Roma; a finals de 1082, Enric IV aconsegu apoderar-se de la Ciutat Lleonina; finalment, el 1084, amb el suport dels romans que abandonaren el Papa, l'emperador entr a Roma, on Climent III el coron emperador i reb l'autoritat de patrici de Roma; al final, Gregori VII hagu de fugir sota protecci del prncep normand Robert Giscard i mor exiliat a Salern el 1085.

Els contraris a Enric IV, elegiren nou papa Vctor III, ara b tant ell com els seus successors -Urb II i Pasqual II- hagueren d'enfrontar-se a Climent III, cap dels contrareformistes partidaris d'Enric IV. El cisma no es resolgu fins a la mort de Climent III (1100) i a la retirada d'Enric IV d'Itlia.

Les revoltes comunals.

A partir del segle XII, tant a Itlia com a la resta d'Europa, les ciutats maldaren per sostreure's al domini dels poders reials, senyorials i eclesistics i dotar-se d'rgans d'autogovern propis, la qual cosa significava donar el poder al nou patriciat urb format per comerciants i mercaders; d'aquest moviment se'n digu comunalisme.

Roma, habitada a principis del segle XII per unes trenta mil persones, era una ciutat que atreia pelegrins d'arreu de la Cristiandat, amb els diners dels quals assegurava la seva prosperitat. Desprs del saqueig de Roma pels normands, aliats de Gregori VII en la seva lluita contra Enric IV, esdevinguda el 1084, la reconstrucci de la ciutat fou finanada per riques famlies de comerciants i banquers com els Frangipane i els Pierleoni; aleshores, inspirant-se en els exemples de localitats venes com ara Tvoli i Viterbo, els romans comenaren a considerar la possibilitat de dotar-se d'un rgim comunal, alliberant-se aix del domini del Papa. 

El 1143, sota la direcci de Giordano Pierleoni, els romans es rebellaren contra l'aristocrcia i el govern eclesistic, i proclamaren la restauraci del Senat i de la Repblica Romana; un dels principals dirigents de la revolta fou el predicador Arnaldo da Brescia, un idealista del tot contrari a la possessi de riqueses per l'Esglsia i a la seva interferncia en el govern; finalment, per, la Comuna de Roma fou esclafada el 1155, per, tanmateix, el govern de la ciutat ja no fou mai ms monopolitzat pel Papa i els nobles. A partir d'aleshores, les autoritats comunals optaren per donar suport al Papa o a l'Emperador segons ho consideressin convenient.

El 1188, el papa Climent III reconegu el govern comunal de Roma; el papa hagu de pagar fortes sumes als oficials comunals mentre que els senadors esdevingueren vassalls del Papa. El Senat sempre tingu problemes per dur a terme la seva funci i s'intentaren noves reformes; a vegades, noms hi havia un sol senador, cosa que donava origen a tiranies, que no ajudaven pas a la consolidaci de la Comuna.

El govern autoritari del papa Innocenci III va dur a l'esclat d'una guerra civil a Roma el 1204 quan els Orsini, una famlia de la noblesa romana, don suport a la revolta popular contra el Papa, el qual va haver d'exiliar-se a Palestrina, d'on va tornar l'any segent un cop pacificada la ciutat.

Durant el perode de lluita de l'emperador Frederic II, rei tamb de Npols i Siclia, la comuna de Roma va donar suport al partit gibell; en pagament pel seu suport, Frederic II regal a la comuna romana el Carroccio que havia capturat a la batalla de Cortenuova el 1234 i que fou exposat al Campidoglio; aquell mateix any, una revolta comunal de Roma, dirigida pel senador Luca Savelli va dur al saqueig del Palau Later.

Malgrat tot, Roma no va aconseguir mai esdevenir una repblica municipal com ho foren Florncia, Siena o Mil perqu el govern comunal no va aconseguir estabilitzar-se a causa de les contnues disputes entre les famlies aristocrtiques (Savelli, Orsini, Colonna, Annibaldi), de l'ambigua posici dels papes i de l'arrogncia del poble que mai no va abandonar els somnis del seu passat imperial per sense deixar de pensar mai en el benefici immediat.

Per tal d'imitar comunes ms reeixides, el 1252 el poble eleg senador un estranger com ho era el bolonys Brancaleone degli Andal, el qual, per pacificar la ciutat va perseguir els nobles ms poderosos, reorganitz els gremis i instaur un codi legislatiu basat en el de les ciutats del nord d'Itlia; tanmateix, Andal va morir el 1258 sense haver aconseguit dur les seves reformes a la prctica. Cinc anys ms tard, Carles I d'Anjou, rei Npols, fou elegit senador. Carles entr a la ciutat el 1265, per aviat va haver de marxar-ne per enfrontar-se al seu rival Conrad, que reclamava l'herncia dels Hohenstaufen a Npols i Siclia. Desprs de juny de 1265, Roma fou de nou una repblica democrtica amb l'elecci d'Enric de Castella com a senador; tanmateix, el 1268 Conrad i els gibellins foren venuts a la batalla de Tagliacozzo i Roma qued de nou en poder de Carles d'Anjou.

El 1277, fou elegit papa Nicolau III de la famlia dels Orsini, el qual va prendre la decisi de traslladar la seu del papat des del Later cap al Vatic, una zona ms fcilment defensable; tamb va ordenar que cap estranger no pogus ser elegit senador i, com que ell era rom, el poble l'eleg senador a ell mateix, i aix la ciutat qued en el bndol gelf. El 1285, Carles d'Anjou era de nou senador, per l'episodi de les Vespres Sicilianes erosion el seu poder i la ciutat s'alliber del seu domini; el segent senador fou el papa Honori IV, de la famlia dels Savelli. 
El Jublileu del 1300.

Igual com Gregori VII al segle XI, el papa Bonifaci VIII (1294-1303) va voler elevar el poder espiritual del papa per sobre del poder temporal dels monarques; en aquesta lnia d'afirmaci del poder papal, el 1300 Bonifaci VIII va convocar un any de Jubileu en escaure's el centenari del naixement de Crist; aquesta fou la primera de les celebracions d'anys jubilars per part de l'Esglsia Catlica i inici una tradici que encara es mant. Amb el Jubileu del 1300, Roma va incrementar el seu prestigi internacional com tamb l'economia de la ciutat va beneficiar-se de la gran afluncia de pelegrins.

Roma durant el Papat d'Aviny.
 L'atemptat d'Anagni .

La seva poltica d'afirmar l'autoritat de la Santa Seu com a poder universal superior al de qualsevol monarca va dur Bonifaci VIII a enfrontar-se amb el rei de Frana Felip IV el Bell.

El 18 de novembre de 1302, Bonifaci VIII promulg la butlla Unam sanctam, que en la mateixa lnia que els seus predecessors Gregori VII i Innocenci III, afirmava que:

Hi ha dos governs, l'espiritual i el temporal, i tots dos pertanyen a l'Esglsia. L'un est a la m del papa i l'altre a la m dels reis, per els reis noms poden fer-ne s ms per a l'Esglsia, segons l'ordre i amb el perms del papa. Si el poder temporal es tora, el poder espiritual l ha de redrear ( ). Aix, doncs, declarem, diem, decidim i pronunciem que s absolutament necessari per a salvar-se que tota criatura humana estigui sotmesa al pontfex de Roma.

En resposta, Felip IV va convocar el 12 de mar de 1303, una assemblea al palau del Louvre en la qual es va acusar Bonifaci VIII d'heretgia i simonia i se'n va decidir el processament. Felip IV encomen al conseller Guillem de Nogaret la missi de capturar el papa i traslladar-lo a Pars.

Amb la collaboraci del noble rom Sciarra Colonna, enemic declarat de Bonifaci VIII, i el suport de l'alta burgesia d'Anagni i de part del collegi cardenalici, Guillem de Nogaret  va assaltar el palau pontifici d'Agnani, que era la residncia estiuenca del papa. Bonifaci VIII va quedar durant tres dies en mans dels assaltants i va patir tot tipus d'injries i vexacions, incloses les de tipus fsic, fins que el poble d'Anagni es va revoltar en defensa seva i va obligant els captors a alliberar-lo i a fugir de la ciutat.

Condut a Roma, Bonifaci VIII va morir un mes desprs, l'11 d octubre de 1303, sense haver pogut venjar-se d aquests esdeveniments.

 L'elecci de Climent V .

El papa Benet XI (1303-1304), successor de Bonifaci VIII, havia estat un dels nics dos cardenals que va defensar el partit papal al Palau del Later durant l'atemptat d'Anagni; tanmateix, un cop elegit papa, va alar l'excomuni contra Felip IV dictada pel seu predecessor i va ignorar la butlla Unam sanctam. Tanmateix, el 7 de juny de 1304, Benet XI excomunic Guillem de Nogaret i els italians que havien collaborat amb ell en l'atemptat d'Anagni. Poc desprs, per, el papa va morir sobtadament a Perusa, potser enverinat per agents de Nogaret.

Desprs d'un any d'interregne, el Cnclave, reunit a Perusa, dividit per les postures irreconciliables dels cardenals francesos i dels cardenals italians, eleg papa Bertrand de Got arquebisbe de Bordeus, que no era cardenal. 

Bertrand de Got -Climent V (1305-1314)- era a Bordeus quan li comunicaren la seva elecci com a papa; se li va demanar que es trasllads a Itlia, per el nou pontfex es fu coronar a Li el 14 de novembre de 1305 en una magnificient cerimnia a la qual hi acud Felip IV. Un dels primers actes de Climent V fou nomenar cinc nous cardenals, tots ells francesos.

Finalment, el mar del 1309, Climent V i tota la cria papal s'establiren a Aviny, domini aleshores de Carles II d'Anjou el Coix, rei de Npols i  comte de Provena. L'establiment Climent V a Aviny es justific per la inestabilitat de Roma, sacesajada per les lluites civils de les famlies nobles que havien dut a l'incenci de la Baslica del Later.

Climent V resid sempre a Aviny com tamb ho feren els seus successors Joan XXII (1316 1334), Benet XII (1334-1342), Climent VI (1342-1352), Innocenci VI (1352-1362), Urb V (1362-1370) i Gregori XI (1370-1378)

Malgrat l'absncia del Papa, Roma no havia perdut del tot el seu prestigi; aix, el 1310, l'emperador Enric VII (1308-1313) va entrar a Itlia, establ els Visconti com a vicaris imperials a Mil i es fu coronar a Roma -i no pas a Aviny- per legats de Climent V el 1312, mesos desprs, l'emperador va morir a Siena.

Joan XXII va reclamar autoritat sobre l'Imperi, la qual cosa l'enfront amb l'emperador Llus IV de Baviera, qui, per la seva banda, donava suport als Franciscans espirituals, condemnats per Joan XXII arran de la seva insistncia en l'ideal de pobresa evanglica i la seva creena que els frares mendicants substituirien els sacerdots i els sacraments de l'Esglsia. Llus IV enva Itlia, entr a Roma i proclam papa el francisc espiritual Pietro Rainalducci com a papa -Nicolau V-, el qual fou consagrat a la Baslica de Sant Pere pel bisbe de Vencia el 12 de maig del 1328; tanmateix, Nicolau V hagu d'abandonar Roma uns quants mesos desprs quan en marx l'emperador.

En l'ordre cultural, el 1341, Petrarca acud a Roma a ser-hi coronat com a poeta al Campidoglio.

 Cola di Rienzo .

A Roma, tant els nobles com el poble demanaven el retorn del Papa; per altra banda, com que el Papa es defineix com a bisbe de Roma, successor de Sant Pere, l'estada dels papes a Aviny es veia com una anomalia.

El 1343, el notari Cola di Rienzo encapal una ambaixada romana a Aviny enviada per demanar al papa Climent VI que s'establs a Roma; el papa no acced a la petici per Cola es guany el favor de Climent VI, que li don una posici oficial en la seva cria. 

De retorn a Roma l'abril de 1344, Cola treball durant tres anys per al gran projecte de la seva vida: la restituci a la ciutat de la seva antiga posici de poder. Aix, el 30 de maig de 1347, Cola di Rienzo va apoderar-se del Campidoglio al capdavant d'una multitud entusiasta, i prengu el ttol de trib de la plebs, la qual cosa considerava que el situava al mateix nivell que l'emperador. Desprovant el caire que prenien els esdeveniments, el papa el condemn com a hertic, criminal i pag, i el poble comen a abandonar-lo, mentre que l'aristocrcia sempre l'havia odiat. Per tot aix, el 15 de desembre de 1347, Cola hagu de fugir de Roma. 

Per l'agost de 1354, el cardenal castell Gil Alvarez de Albornoz, enviat per Innocenci VI amb la missi de garantir l'autoritat del papa dins dels Estats Pontificis, don a Cola di Rienzo el ttol de senador de Roma; tanmateix, com que Cola adopt actituds tirniques, per l'octubre acab assassinat en un mot promogut pels  Colonna.

El cardenal Albornoz. 

L'emperador Carles IV de Bohmia entr a Roma l'abril de 1355 per complir el ritual de la seva coronaci; els romans se'n sentiren molt decebuts; l'emperador no tenia gaire diners, no fou coronat pel papa sin per un cardenal i se'n torn al cap d'uns quants dies.

Havent-se'n tornat l'emperador i havent desaparegut Cola di Rienzo, el cardenal Albornoz prengu el control sobre Roma, que exerc des de la ciutadella de Montefiascone, situada al nord del Laci.

Els senadors eren elegits directament pel Papa entre unes quantes ciutats d'Itlia, per Roma era de fet independent. El consell del Senat incloa sis jutges, cinc notaris, sis mariscals, uns quants familiars, vint cavallers i vint soldats. Albornoz havia perseguit durament les tradicionals famlies aristocrtiques, i, per aix, el partit popular consider que podia iniciar una poltica agressiva.
 
El 1362 Roma declar la guerra a Velletri, la qual cosa, per, provoc una guerra civil; el partit de la ruralia llog una banda de condottieri dita "Del Cappello", mentre que els romans llogaren tropes alemanyes i hongareses, que s'uniren a una lleva ciutadana de sis-cents cavallers i vint-i-dos mil soldats d'infanteria. Molts dels Savelli, Orsini i Annibaldi expulsats de Roma, esdevingueren cabdills de les bandes de condottieri que assolaven Itlia. La guerra contra Velletri s'esllangu i Roma s'ofer al nou papa Urb V, a condici que Albornoz no entrs a la ciutat.

Finalment, en resposta a les pregries de Santa Brgida i a les peticions de Petrarca, el dia 16 d'octubre de 1367, Urb V visit Roma. Aleshores, l'octubre de 1368 l'emperador Carles IV acud a la ciutat per ser-hi coronat de nou, com tamb l'emperador bizant Joan V Paleleg viatj a Roma per implorar la prdica d'una croada contra els turcs. Tanmateix, dient que no li provava el clima poc saludable de Roma, el 5 de setembre de 1370, Urb V se'n torn cap a Aviny.

Gregori XI, successor d'Urb V, va prometre establir-se a Roma pel maig de 1372, per tant els cardenals francesos com el rei Carles V de Frana el feren dessistir del projecte. Finalment, el 13 de gener de 1377, Gregori XI s'establ a Roma.

Roma i el Cisma d'Occident.
Els inicis del Cisma.
Un any i escaig desprs d'haver-se establert a Roma, el 27 de mar de 1378, Gregori XI va morir i es va haver de reunir el Conclave per elegir un nou papa.

El Conclave es reun el 7 d'abril i, l'endem mateix, proclam l'elecci com a nou papa de l'arquebisbe de Bari Bartolomeo Prignano -Urb VI (1378-1389)-. Segons sembla, Prignano fou el candidat de consens elegit entre les tres faccions rivals del cnclave: els cardenals italians, els cardenals francesos i els del partit de Llemotges; per altra banda, amb el fi d'assegurar-se que el nou papa no se'n torns cap a Aviny, els habitants de Roma pressionaren els cardinals amb manifestacions populars exigint que el nou papa fos rom o, si ms no, itali.

Prignano devia la seva elecci com a papa a la seva fama de bon negociador, integritat i coneixement del Dret, com tamb a la protecci de la reina Joana I de Npols. Ara b, un cop elegit papa, Urb VI es mostr autoritari i, per tal d'imposar els seus projectes de reforma eclesistica, s'enfront a la cria cardenalcia, com tamb s'enemist amb Ot de Brunswick, marit de Joana I de Npols.

Els cardenals contraris a Urb VI, que anaven difonent la idea que l'elecci de Prignano com a papa havia estat illegtima a causa de la coacci de les manifestacions populars de Roma, acabaren reunint-se a Fondi, ciutat dominada per un senyor contrari a Urb VI i proper a Joana de Npols, ara enemiga del nou papa. A ms, el rei Carles V de Frana s'adre per carta als cardenals de Fondi demanant-los l'elecci d'un papa legtim, i que fos proper als interessos de Frana. El 20 de setembre de 1378, a Fondi (Regne de Npols)  fou elegit papa el cardenal Robert de Ginebra -Clement VII d'Aviny (1378-1394)-, i aix va comenar el Cisma d'Occident, caracteritzat per l'existncia de dos -o tres- papes rivals, que no es resoldria pas fins trenta-nou anys desprs amb el Concili de Constana de 1417. 

Climent VII va intentar apoderar-se de Roma per la fora de les armes amb la intenci de fer-ne marxar Urb VI; el 28 d'abril de 1379 s'esdevingu la batalla de San Marino, al mont Alb, en qu les foren derrotades les forces de Climent VII, qui es refugi a Npols; poc desprs, a causa de l'hostilitat del poble napolit, Climent VII s'embarc cap a Marsella i s'establ a Aviny.

Bonifaci IX.

A la mort d'Urb VI (1389), descartant la possibilitat de reconixer Climent VII com a papa legtim, a Roma fou elegit papa el cardenal Piero Tomacelli -Bonifaci IX (1389-1404)-, qui, durant el seu pontificat, pos fi al govern comunal de Roma i establ el poder papal sobre la ciutat fortificant no sols el Castel Sant'Angelo, sin fins i tot els ponts. El papa tamb va prendre el control del port d'stia al seu cardenal bisbe. Dins del conjunt dels Estats Pontificis, Bonifaci IX va recuperar el control dels principals castells i ciutats, i aix va refundar els Estats Pontificis donant-los l'estructura que tingueren durant el segle XV.

Bonifaci IX fu celebrar dos jubileus a Roma: el de 1390 i el del 1400, el qual va portar a Roma una gran quantitat de pelegrins.

Innocenci VII.

A la mort de Bonifaci IX, hi havia a Roma delegats de Benet XIII d'Aviny; els cardenals els demanaren si el seu papa estava disposat a abdicar en el cas que ells s'abstinguessin de procedir a una elecci papal; davant de la resposta negativa dels avinyonesos, els cardenals elegiren nou papa el cardenal Migliorati -Innocenci VII (1404-1406)-.

Quan es va difondre la notcia de l'elecci d'Innocenci VII, el partit gibell va provocar una insurrecci a Roma, que fou dominada grcies a les tropes del rei Ladislau de Npols, el qual es fu pagar els serveis amb importants concessions per part del papa.

Innocenci VII va nomenar cardenal el seu nebot Ludovico Migliorati, conegut pel seu carcter violent durant la seva poca de soldat mercenari al servei de Giangaleazzo Visconti de Mil. L'agost de 1405, el cardenal Migliorati fu assassinar onze distingits romans; en resposta, esclat una revolta a conseqncia de la qual, el Papa s'hagu de refugiar a Viterbo amb els seus partidaris; noms desprs d'una nova intervenci de Ladislau de Npols, el papa pogu tornar a Roma a principis del 1406, on hagu d'excomunicar Ladislau perqu retirs les seves tropes de la ciutat.

El Concili de Pisa.

A la mort d'Innocenci VII, s'eleg per succeir-lo Gregori XII (1406-1417); ara b, aleshores, entre els principals dirigents de la Cristiandat estava arrelant la idea que la soluci al Cisma no era pas decidir quin dels dos papes era el legtim, sin convocar un concili que els deposs tots dos i n'elegs un de nou.

El 1409, un grup de cardenals romans i avinyonesos, abandonant els seus respectius papes, convoc un concili a Pisa en el qual es proclam la destituci de Gregori XII i de Benet XIII i s'eleg com a nou papa l'arquebisbe de Mil Pietro Filargi -Alexandre V (1409-1410)-. Tanmateix com que no s'aconsegu l'abdicaci dels altres dos papes ni que aquests fossin abandonats pels seus partidaris, el Cisma no se solucion perqu de dos papes va passar a haver-n'hi tres.

El Concili de Pisa tamb havia declarat que el tron de Npols no corresponia pas a Ladislau sin a Llus II d'Anjou, a qui es nomen tamb gran capit de la Santa Esglsia. A principis de 1410, Llus d'Anjou s'apoder de Roma, a on hi acud Alexandre V, que hi fou aclamat com a papa; mentrestant, Gregori XII, grcies a la protecci del rei Ladislau de Npols, havia aconseguit fugir a Gaeta; tot i aix, Alexandre V aviat se'n torn a Bolonya, on va morir; aleshores, un nou cnclave eleg papa el cardenal Baldassare Cossa -Joan XXIII (1410-1417)-, qui entr a Roma escortat per les tropes de Llus II d'Anjou.

En no haver aconseguit apoderar-se de Npols, Llus II se'n torn cap a Provena; poc desprs, Ladislau de Npols arrib a una entesa amb Joan XXIII, per la qual cosa Gregori XII va haver de fugir de Gaeta. Tanmateix, Ladislau es torn a enemistar amb Joan XXIII i saquej Roma; aleshores, Joan XXIII hagu de refugirar-se a Florncia.

El Concili de Constana.

El 30 d'octubre de 1413, l'emperador Segimon convid Benet XIII, Gregori XII, Joan XXIII i tota la Cristiandat al Concili General de Constana, convocat per a l'1 de novembre de 1414.

El Concili de Constana destitu els papes rivals i decid elegir un nou papa conjuntament pels cardenals i per un grup de trenta-sis delegats del Concili, sis per cadascuna de les nacions; el 8 de novembre de 1417, aquesta comissi eleg com a nou papa el cardenal rom Od Colonna -Mart V (1417-1431)-, el qual, com que noms era subdiaca, hagu de ser creat immediatament diaca, prevere i bisbe, abans de la seva coronaci, que tingu lloc el 21 de novembre de 1417.

Quan el Concili fou clausurat (22 d'abril de 1418), Mart V va rebutjar invitacions de fer estada a Aviny o en algunes ciutats alemanyes i es dirig cap a Florncia; finalment, el 28 de setembre de 1420, Mart V entr a Roma i s'install al Vatic.

La fi de l'Edat Mitjana.

El 1433, desprs d'haver signat un tractat de pau amb Florncia i Vencia, el duc Felip Maria Visconti de Mil va enviar els condottieri Niccol Fortebraccio i Francesco Sforza a atacar els Estats Pontificis, en revenja pel suport del papa Eugeni IV, successor de Mart V, a Florncia i Vencia. Comptant amb el suport dels Colonna, familiars de Mart V i contraris a Eugeni IV, Fortebraccio ocup Tivoli i saquej la ruralia de Roma. Malgrat els intents del papa d'arribar a una entesa amb el duc de Mil, el saqueig va continuar; per aix, el 29 de maig de 1434, els romans van instaurar un govern comunal sota la direcci dels Banderesi . Per aix, Eugeni IV va haver d'acabar fugint de Roma. 

Tanmateix, els Banderari aviat van demostrar que eren incapaos de governar la ciutat; a ms, el seu carcter violent els alien el suport popular. Per aix, el 26 d'octubre de 1434, la ciutat fou restituda al papa per l'exrcit per les tropes de Giovanni Vitelleschi, desprs de la mort del qual, Roma qued sota el govern de Ludovico Scarampo, Patriarca d'Aquillea, fins que Eugeni IV torn a Roma el 28 de setembre de 1443. 

Roma moderna.
El Renaixement.

El pontificat de Nicolau V (1447-1455) va significar l'arribada del Renaixement a Roma, la qual esdevingu el centre de l'Humanisme. Nicolau V fou el primer papa a fer anar a Roma estudiosos i artistes, entre els quals Lorenzo Valla i Vespasiano da Bisticci. A ms, tamb encarreg el disseny de reformes urbanstiques a Leon Battista Alberti, entre les quals, la construcci d'una nova baslica de Sant Pere.

El 4 de setembre de 1449, Nicolau V decret un jubileu per a l'any segent, que va portar cap a Roma una gran quantitat de pelegrins procedents de tot arreu d'Europa; fins i tot va produir-se una desgrcia quan dues-centes persones moriren esclafades per la multitud al Ponte Sant'Angelo; per altra banda, aquell mateix any va declarar-se una epidmia de pesta a Roma, i el papa abandon la ciutat.

Una preocupaci de Nicolau V fou afirmar el poder temporal del Papat; el 1452, va coronar emperador a Roma Frederic III, la darrera vegada que un emperador es fu coronar a Roma. Pel gener de 1453, el papa fu penjar  Stefano Porcari, cap d'una conspiraci que aspirava a instaurar un rgim republic a Roma

Durant el papat de Pau II (1464-1471), a Roma es va reintroduir la festa del Carnestoltes, durant segles, foren famosos els carnestoltes romans. El 1468, es va descobrir una conspiraci contra el Papa ordida pels intellectuals de l'Acadmia Romana, fundada per l'humanista Pomponio Leto. Els conspiradors foren reclosos al Castel Sant'Angelo.

El papa Sixt IV (1471-1484) fou un protector de les arts, igual com en el seu moment ho havia estat Nicolau V. Sixt IV va reobrir l'Acadmia i reorganitz el Collegio degli Abbreviatori, com tamb inici la construcci de la Biblioteca Vaticana, el primer bibliotecari de la qual fou Bartolomeo Platina. El papa fu restaurar moltes esglsies, entre les quals Santa Maria del Popolo, l'Aqua Virgo i l'Hospital de l'Esperit Sant; tamb orden la construcci del pont sobre el Tber que porta el seu nom. Ara b, el seu principal projecte fou la construcci de la Capella Sixtina al Vatic, per a la decoraci de la qual crid artistes de renom com ara Mino da Fiesole, Sandro Botticelli, Domenico Ghirlandaio, Pietro Perugino, Luca Signorelli  i Pinturicchio; durant el segle XVI, la Capella Sixtina fou decorada amb els frescos de Miquel ngel.

A Roma, el caos, la corrupci i el nepotisme foren la tnica dominant durant els pontificats d' Innocenci VIII (1484 1492) i d'Alexandre VI (1492-1503); aix, durant el perode de seu vacant que es don entre la mort d'Innocenci VIII i l'elecci d'Alexandre VI, es produren a Roma dos-cents vint assassinats.

Quan el rei Carles VIII de Frana entr a Roma amb les seves tropes el 31 de desembre de 1494, Alexandre VI va haver de refugiar-se al Castel Sant'Angelo, esdevingut una fortalesa grcies a les obres dutes a terme per l'arquitecte Antonio da Sangallo el Jove. El papa evit el saqueig de Roma reconeixent les pretensions de Carles VIII sobre el regne de Npols, motiu de la seva invasi d'Itlia; ara b, quan el rei de Frana abandon Roma, Alexandre VI canvi de bndol i s'un a la lliga antifrancesa dels estats italians, que acabaren obligant Carles VIII a tornar-se'n cap a Frana.

Entre 1498 i 1499, Miquel ngel esculp la Piet, situada actualment a la Baslica de Sant Pere del Vatic. Roma assol el seu mxim esplendor renaixentista durant els pontificats de Juli II (1503-1513) i dels dos papes Medici: Lle X (1513-1521) i Climent VII (1523-1534); aleshores, Roma fou el principal centre d'art del mn, on hi treballaren Bramante, constructor del temple de San Pietro in Montorio i dissenyador dels plnols del Vatic, Rafael, autor dels frescos de la Capella Niccolina, de la Villa Farnesina, i de les estances de Juli II; el Moiss de Miquel ngel fou concebut com un dels elements escultrics de la tomba del papa Juli II.

El Saqueig de Roma.

El 1527, l'ambigua poltica exterior del papa Climent VII va tenir com a conseqncia el saqueig de Roma per les tropes de l'emperador Carles V, amotinades perqu no cobraven les seves pagues. Durant uns quants dies, la ciutat fou devastada i molts dels seus habitants foren assassinats; el papa mateix va ser empresonat durant uns mesos al Castel Sant'Angelo. El saqueig marc la fi d'una de les ms esplendoroses poques de la Roma moderna.

La Contrareforma.

El Jubileu convocat per a 1525 fou un fracs; la difusi de les doctrines de Mart Luter havien ests per tot arreu d'Europa la crtica i, fins i tot, el menyspreu per l'avidesa de diners del Papa.

Per tal de contrarestar el creixement de la Reforma Protestant, el papa Pau III  (1534-1549) va convocar el Concili de Trento. Per altra banda, Pau III va contractar Miquel ngel per pintar el fresc del Judici Final a la Capella Sixtina, com tamb li encarreg renovar el  Campidoglio i la construcci de la Baslica de Sant Pere. Amb el propsit d'evitar un nou saqueig com el de 1527, Pau III crid l'arquitecte Giuliano da Sangallo el Jove per reforar les muralles de la Ciutat Lleonina 

El papa Pau IV (1555-1559) va oposar-se a la poltica de la Monarquia Hispnica, la qual cosa, per, va dur al setge de Roma per les tropes del virrei espanyol de Npols el 1556; en les negociacions de pau, el Papa va haver d'acabar acceptant la supremacia de Felip II.

En poltica interior, Pau IV va crear la Inquisici Romana, com tamb orden delimitar una zona al centre de Roma, al voltant del Porticus Octaviae per crear-hi un barri especial -Ghetto- on els jueus hi foren obligats a residir-hi, unes disposicions antisemites que desprs, el 1593, confirm el papa Climent VIII. Pau IV fou un papa odiat; per aix, a la seva mort, les turbes assaltaren el palau de la Inquisici.

L'esperit contrareformista s'afirm a Roma durant el pontificat de Pius V (1566-1572), qui compt amb la collaboraci del cardenal Carles Borromeo; tota la pompa i l'esplendor foren bandejades de la cria papal, i els cardenals i els bisbes van ser obligats a residir a la ciutat. La blasfmia i el concubinatge es castigaven durament; el poder de la Inquisici s'enfort; fou aleshores, que Miquel ngel obr la Porta Pia i convert els 
Banys de Diocleci en l'espectacular baslica de Santa Maria degli Angeli e dei Martiri, on hi fou enterrat Pius IV. 

El papa Gregori XIII (1572-1585) no va voler usar unes mesures tan drstiques com les del seu predecessor, i s'esdevingu una relaxaci de costums a la ciutat, amb el retorn d'alguns dels elements bandejats en temps de Pius V. La situaci va canviar amb Sixt V  (1585-1590), a qui li donaren malnoms com ara  castigamatti ("castigador dels bojos"), papa di ferro, dictator i, fins i tot, dimoni, a causa del seu extremat zel en la reforma de l'Esglsia i dels costums morals. Sixt V va reformar l'administraci dels Estats Pontificis i va fer desaparixer dels carrers de Roma tots els perdularis i gent de mal viure; ni tan sols els nobles i els cardenals podien considerar-se immunes a l'acci de la policia papal. Com que els diners dels impostos ja no es gastaven en corrupteles, el Papa va poder endegar un ambicis pla de reformes urbanes com ara restaurar alguns antics aqeductes, i construir-ne un de nou l'Acquedotto Felice (dit aix perqu el nom de Sixt V era Felice Peretti); van ser construdes noves cases en districtes desolats com ho eren l'Esquil, el Viminal i el Quirinal, mentre que al centre s'enderrocaven cases velles per alar-ne de noves. El principal propsit de Sixt V era acondicionar la ciutat per a l'acollida de pelegrins, per aix disseny carrers per accedir a les principals basliques; es dugueren a terme obres d'embelliment de Sant Joan del Later, Santa Maria Maggiore i Sant Pere, com tamb constru la Piazza del Popolo, davant de Santa Maria del Popolo. 

La Baslica de Sant Pere fou completada grcies a la financiaci del projecte pel papa Pau V (1605-1621), el qual tamb fu restaurar un antic aqeducte rom dit Aqua Traiana, que desprs, en honor de Pau V, pass a dir-se Aqua Paola, amb el qual es va poder proveir d'aigua el Trastevere i el Borgo, barriades situades a la vora dreta del Tber. Per altra banda, Pau V va protegir el pintor barroc Guido Reni (1575-1642).

El 1650, el papa Innocenci X va celebrar un jublileu per al qual fu construir nous relleus a la Baslica de Sant Pere, aix com erigir la Fontana dei Quattro Fiumi, dissenyada per Bernini, a la Piazza Navona, i construir el Palazzo Nuovo al Campidoglio. Posteriorment, Alexandre VII, un gran mecenes de Bernini, va fer enderrocar edificis per engrandir i eixamplar els carrers.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155430" title="Situacionisme" nonfiltered="2961" processed="2956" dbindex="62996">

L'Internacional Situacionista s un moviment revolucionari en el camp poltic i artstic.

 Histria .

L'Internacional Situacionista nasqu el 28 de juliol del 1957 a Cosio di Arroscia, a la provncia d'Imperia, de la fusi d'alguns components de l'Internacional Lletrista, del Moviment Internacional per una Bauhaus Imaginista (MIBI), del Moviment CO.BR.A. i del Comit Psicogeogrfic de Londres. En foren fundadors Giuseppe Pinot Gallizio, Piero Simondo, Elena Verrone, Michele Bernstein, Guy Debord, Asger Jorn i Walter Olmo.

Document fundacional. 

El programa de l'Internacional Situacionista s crear situacions definides com a moments de la vida concretament i deliberadament construts mitjanant l'organitzaci collectiva d'un ambient unitari i d'un joc d'events. Les situacions sn creades mitjanant l'Urbanisme Unitari, un nou ambient espacial d'activitat on l'art integral i una nova arquitectura puguin a la fi ser realitzats. Els situacionistes es proposen d'inventar jocs nous, tot ampliant la part no-mediocre de la vida, disminuint-ne -per tant- els moments nuls.

Aquest s el programa d'acci adoptat pels artistes experimentals del MIBI i dels lletristes en el moment de confluir en la nounata Internacional Situacionista. Fou modificat i abandonat ja bastant abans de la fi del moviment, que succe a Pars el 1972. El grup funcion durant uns 15 anys, en els quals es van desplaar des del terreny de les avantguardes artstiques i literries cap a la crtica revolucionria. 

Figures clau del moviment, a qui devem la major part dels desenvolupaments terics de l'Internacional, sn el francs Guy-Ernest Debord (autor del text clau "La societat de l'espectacle"), el dans Asger Jorn, el belga Raoul Vaneigem i l itali Giuseppe Pinot-Gallizio.

Conceptes fonamentals del programa de l Internacional Situacionista al moment de la fundaci foren lUrbanisme Unitari, la psicogeografia, amb l exploraci prctica del territori mitjanant les derives, i la idea del potencial revolucionari del temps lliure.

A partir d'aquestes premises el moviment cresqu i es desenvolup durant els anys '60 i trob en el Maig del 1968 a Pars el moment ms alt d'afirmaci, all on s'hi trobaran els desigs de canvi dels joves francesos i les teories carnavalesques (obviament, en sentit revolucionari) i escandaloses dels situacionistes. Desprs del maig la popularitat del grup arrib a nivells mai vistos. Centenars de persones es definiren com a situacionistes sense tenir la menor idea de qu era la Internacional. Acostumats als grups de masses, simplement desitjaven adherir-s'hi. La secci francesa fou inundada de peticions, i Debord deix el lloc d'editor de la revista, disgustat per aquesta massa d'admiradors cecs (que ell despectivament anomenava pro-situ) i seguidors que s'acostaven a l'Internacional esperant formar part d'un moviment que en realitat no existia.

El 1972 a fora d'escissions i expulssions vries, Debord i Sanguinetti es quedaran prticament com a nics representants de l'Internacional, disgustats entre altres coses per all que va passar al vuit congrs (a Vencia), que fou envat per pro-situs. Per aquests motius es decidir l'auto-dissoluci, no abans d'haver donat a la premsa el darrer escrit de l'Internacional: "La veritable escissi de l'Internacional".

Una de les preses de posici ms importants que l'Internacional Situacionista segurament ha deixat s llur reflexi sobre els drets d'autor: sobre cada obra (llibre, video, futllet, etc.) s'hi especificava que aquesta podia ser fotocopiada per fragments o sencera, modificada o distribuda, sempre que no fos amb fins comercials. Aquesta posici encara influeix notablement el discurs al voltant dels drets d'autor, com el debat sobre el copyleft o sobre les llicncies de Creative Commons, incls els mateixos projectes de la Wikipedia, Wikicommons o Wikisource es poden considerar exemples d'un lliure compartir del saber que cerca -tant com s possible- de posar-se ms enll de la lgica del copyright.

 El vocabulari dels situacionistes .
(De: Internationale situationniste, n. 1, Pars, juny del 1958.

DEFINICIONS
Situaci construda;
Moment de la vida, concretament i deliberadament construt mitjanant l organitzaci collectiva d'un ambient unitari i d'un joc d'esdeveniments.
 Situacionista;
All que es refereix a la teoria o a l activitat prctica d'una construcci de situacions. Aquell qui es dedica a construr situacions.
Membre de l Internacional Situacionista.
 Situacionisme;
Mot privat de sentit, abusivament derivat del terme precedent. No existeix el situacionisme, perqu significaria una doctrina d'interpretaci dels fets existents. La noci de situacionisme evidentement l'han concebut els antisituacionistes.
 Psicogeografia;
Estudi dels efectes precisos de l ambient geogrfic, disposat conscientement o no, que actua directament sobre el comportament afectiu dels individus.
 Psicogeogrfic;
Relatiu a la psicogeografia. All que manifesta l acci directa de l ambient geogrfic sobre l'afectivitat.
 Psicogegraf;
Aquell qui estudia i transmet la realitat psicogeografica.
 Deriva;
Manera de comportament experimental lligat a les condicions de la societat urbana: tcnica de passeig apressat a travs d'ambients diversos. Especialment, tamb s'usa per designar la durada d'un exercici continu d'aquesta experincia.
 Urbanisme unitari;
Teoria de l's conjunt de les arts i les tcniques que conflueixen en la construcci integral d'un ambieaconteixementsnt amb un lligam dinmic amb experincies de comportament.
 Dtournement;
S'usa per abreviaci de la frmula: dtournement d'elements esttics preconstituts. Integraci de produccions actuals o passades de les arts en una costrucci superior de l ambient. En aquest sentit, no hi pot haver pintura o msica situacionista, sin un s situacionista d'aquests mitjans. En un sentit ms primitiu, el dtournement a l interior de les antigues esferes culturals s un mtode de propaganda, que testimonia l usura i la prdua d importncia de tals esferes.
 Cultura;
Reflex i prefiguraci, en tot moment histric, de les possibilitats d'organitzaci de la vida quotidiana; el conjunt de l esttica, els sentiments i els costums, mitjanant els quals una collectivitat reacciona a la vida que li s objectivament donada per la seva economia.(Nosaltres definim aquest terme noms des del punt de vista de la creaci de valors, no des d'aquell de la seva transmissi.)
 Descomposici;
Procs pel qual les formes culturals tradicionals s'autodestrueixen, sota l efecte de l aparici de mitjans superiors de domini de la natura, que permeten i esperonen construccions culturals superiors. Distingim entre una fase activa de la descomposici, demolici efectiva de les antigues superestrucutres   que finalitza al voltant del 1930  , i una fase de repetici, que domina des de llavors. El retard en el pas de la descomposici a noves construccions est lligat al retard en la liquidaci revolucionria del capitalisme.

 Bibliografia .
 Recull dels nmeros de la revista, Internazionale situazionista 1958-69, Nautilus, Torino 1994.
 G. Debord, La societat de l'espectacle (1967);
 R. Vaneigem, Trattato del saper vivere ad uso delle giovani generazioni, Malatempora, Roma 2001.
 G. Marelli, L Amara vittoria del situazionismo, Bfs Edizioni, Pisa 1996.
 M. Perniola, I situazionisti, Castelvecchi, Roma 1998.
 AA.VV., Situazionismo. Materiali per un economia politica dell immaginario, Massari, 1998.
 M. Bandini, L estetico, il politico, da Cobra all Internazionale situazionista (1948-1957), Officina Edizioni, Roma 1977.

 Enllaos externs .
 Histria de l'I.S. a cura de la Nottingham Psychogeographical Unit.;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155432" title="Cor Madrigal" nonfiltered="2962" processed="2957" dbindex="62997">
El Cor Madrigal s una agrupaci coral fundada per Manuel Cabero i Vernedas l'octubre de 1950 a Barcelona celebrant el seu primer concert el juliol de 1951. El 1993 n'assum la direcci Mireia Barrera.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial del Cor Madrigal;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155433" title="Blau (manga)" nonfiltered="2963" processed="2958" dbindex="62998">
 en japons s un manga de Kou Fumizuki, originalment imprs el 1998 a la revista per joves Young Animal de l'editorial Hakusensha. La srie manga finalitz la seva publicaci el 2005.

Blau fou passat a anime el 2002 cosa que comport tamb la creaci de diversos videojocs per a la PlayStation 2 i Windows 98. La srie d'anime es va completar amb la segona temporada de Blau, sota el nom originari d' el 2003. L'anime va ser realitzat a Nord Amrica per Geneon i a Singapur per Odex. L'anime fou retransms el 2006 per Televisi de Catalunya.

El ttol de la srie est basat en la filosofia xinesa Xun Zi: "El blau ve de l'indi, res s ms blau que l'indi" (              Ao wa ai yori idete ai yori aoshi) (         Q ng ch  y ln r shng y ln en xins tradicional). La frase s'utilitza en japons per referir-se a que tot i que la gent s ensenyada pel seu professor, la gent ha de sobrepassar al seu professor amb els seus propis esforos. El nom de la personatge principal, , s pronunciat igual que ao(i), una versi dao, "blau". Televisi de Catalunya retransmet la srie d'anime amb el nom de Blau en lloc d'Ai Yori Aoshi o el que seria la seva traducci literal "Ms blau que l'indi".

 Argument .
Kaoru Hanabishi, un jove estudiant universitari, s en una estaci de metro de Tquio on, de sobte, apareix l'Aoi Sakuraba. L'Aoi, a ms de ser una jove encantadora, s la noia amb qui el va prometre la seva famlia quan eren uns nens. Per aquest detall en Kaoru el descobrir ms tard, quan l'Aoi li ensenyi la foto del noi pel qual ha decidit enganyar la famlia i anar a Tquio tota sola. A partir d'aqu comena una complicada histria d'amor entre aquests dos joves. Mentre que l'Aoi ho t tot molt clar i sap que en Kaoru s l'home de la seva vida, en Kaoru t un munt de dubtes i lluita per fer la seva i distanciar-se de tot el que t a veure amb la seva famlia i amb el mn ple de tradicions absurdes en qu li ha tocat viure. No obstant aix, l'Aoi, a poc a poc, mirar de demostrar-li a en Kaoru que no tot el que t a veure amb les tradicions s negatiu.

 Llista d'episodis .

 1. Vincle (  Enishi);
 2. Sopar (   Y ge);
 3. Comiat (   Wakare);
 4. Amistanament (   D sei);
 5. Amics (   H y );
 6. Feines domstiques (   Kad );
 7. Fantasmes (   Geny );
 8. La mascota (   Aigan);
 9. Una nit (   Hitoyo);
 10. Universitat (   Manabiya);
 11. La senyoreta (   Shijo);
 12. El pet (   Seppun);
 13. Tanabata (   Hoshimatsuri);
 14. Cuinera (  Makanai);
 15. Sentiments ocults (   Ky kai);
 16. Platja (  Nagisa);
 17. Ones (  Sazanami);
 18. Compartint ja (   D kin);
 19. Dormir a la falda (   Hizamakura);
 20. El remei (  Iyashi);
 21. Grip (   F ki);
 22. Tornar a casa (   Kisei);
 23. Decisi (   Ketsui);
 24. Sempre ser al teu costat (  Aoi);

Enishi.
 s la segona temporada de l'anime Blau. Creada originariament al Jap el 2003. Ai Yori Aoshi: Enishi comena dos anys desprs de l'ltim episodi de la primera temporada. El transcurs dels episodis es basen principalment en la relaci entre Kaoru i Aoi, els dos protagonistes.

Llista d'episodis.
(No doblats al catal)

1.     shun;
2.    Tomogaki;
3.    Teiky ;
4.   Mononoke;
5.    Y kin;
6.    D tei;
7.    Hisho;
8.    Suigyo;
9.    Shirotae;
10.     Yukatabira;
11.    Gekk ;
12.   Kizuna;

Manga.
Tot i ser molt similar a l'anime, el manga de l'obra expandeix en parts on l'anime de la srie no ho fa, com per exemple parla del germ petit d'en Kaoru o del passat de la Miyabi.

Al darrere.
 Director: Masami Shimoda;
 Msica: Toshio Masuda;
 Manga: Kou Fumizuki;
 Disseny dels personatges: Kazunori Iwakura;
 Productora: Go Haruna (Fuji TV),

Sh ichi Nakazawa (Hakusensha), Yuichi Sekido (Pioneer LDC), Yuji Matsukura (J.C. Staff)

 Lletra de la can d'inici: Takeshi Aida;
 Efectes sonors: Takahisa Ishino;

 Enllaos Externs .

Pgina oficial;

Pgina oficial de la segona temporada;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155434" title="Break dance" nonfiltered="2964" processed="2959" dbindex="62999">

El Break dance s un dels quatre elements de la cultura urbana del hip hop. El Break dance s un estil de ball. s molt espectecular i molt dficil. Darrerament s'est fent molt popular. La persona que practica aquest ball s'anomena breaker o bboy/bgirl. Aquesta cultura va aparixera la zona de Nova York afroamericana.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155439" title="Fumria" nonfiltered="2965" processed="2960" dbindex="63000">

Les fumries (Fumaria) sn un gnere de plantes herbcies anual de la famlia de les fumaricies, de la qual sn el gnere tipus, nadiues de les zones temperades de Europa i sia. Se la classifica de vegades al costat de Corydalis, amb la qual est estretament emparentada.

Caracterstiques.
Aspecte.
La fumria s una herba anual, glabra, de tall erecte i ben ramificat, que pot arribar a fer de 30 a 60 cm d alada. s una dicotilednia i t l'arrel axonomorfa.

Fulles.
 Disposici: alternes. ;
 Forma: allargada i a la vegada tallats en segments lanceolats. ;
 Marge: fi.
 Color: verd fosc.
 Textura: suau.
 Mides: de 2-3 mm d amplada i 3-4 cm de longitud.

Flors.
A comenaments de primavera, forma inflorescncies en branques terminals d una dotzena de flors zigomorfes, de fins a 9 mm de longitud cada un. Les petites flors s agrupen en espigues vermelles, roses o blanques i sn tubulars . Creixen en branques subsssils  o curtament pedunculades. Tenen el calze format per dos spals  petits, de color blanc, ovalats i amb el marge dentat. La corolla  est composta per quatre ptals lliures, allargats, entre els quals el superior est perllongat en un espol ample, en el que es troba el nectari . L'androceu s diadelf, amb 6 estams fusionats en dos grups, que cada un d ells est dividit en tres antenes. L antena central t dues teques i les laterals una. El gineceu  mostra dos carpels, amb l'ovari sper.

Fruit.
El fruit, que s globular i rugs quan se seca, fructifica en un petit aqueni suborbicular, d apis truncat o emarginat (quasi ms ample que llarg: 2-2,25 x 3 mm). Per tant, les llavors sn molt petites.

poca de floraci: Al comenament de la primavera.

Hbitat: Voreres de camps i camins.

Usos: Presenta usos medicinals.

Espcies.
Fumaria agraria Lag.
Fumaria barnolae Sennen & Pau;
Fumaria barnolae subsp. barnolae Sennen & Pau;
Fumaria bastardii Boreau;
Fumaria bicolor Nicotra;
Fumaria bracteosa Pomel;
Fumaria capreolata L.
Fumaria coccinea Lowe ex Pugsley;
Fumaria densiflora DC.
Fumaria faurei (Pugsley) Lidn;
Fumaria flabellata Gasparr.
Fumaria gaillardotii Boiss.
Fumaria macrosepala Boiss.
Fumaria macrosepala subsp. macrosepala Boiss.
Fumaria melillaica Pugsley;
Fumaria mirabilis Pugsley;
Fumaria montana Schmidt;
Fumaria munbyi Boiss. & Reut.
Fumaria muralis Sond. ex W.D.J. Koch;
Fumaria muralis subsp. muralis Sond. ex Koch;
Fumaria officinalis L.
Fumaria parviflora Lam.
Fumaria petteri Rchb.
Fumaria petteri subsp. calcarata (Cadevall) Lidn & A. Soler;
Fumaria pugsleyana (Maire ex Pugsley) Lidn;
Fumaria reuteri Boiss.
Fumaria rupestris Boiss. & Reut.
Fumaria rupestris subsp. rupestris Boiss. & Reut.
Fumaria segetalis (Hammar) Cout.
Fumaria sepium Boiss. & Reut.
Fumaria vaillantii Loisel.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155445" title="ulia" nonfiltered="2966" processed="2961" dbindex="63001">
La gens ulia fou una famlia romana probablement plebea. Un membre de la famlia, Quint Auli Cerret fou cnsol dues vegades a la Segona Guerra Samnita (323 aC i 319 aC). El cognom deriva del nom Aule (Aulus) . Els membres de la famlia van portar generalment el cognom Cerret (Cerretanus)

Vegeu tambe: Marc Auli


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155447" title="Hiprbole" nonfiltered="2967" processed="2962" dbindex="63002">
L'hiprbole s un recurs retric que consisteix en augmentar o disminuir una qualitat sobre alguna cosa, fent una exageraci. s molt usada per lloar els herois, en la literatura d'aventures i la humorstica.

 Exemple literari .

Aleshores, sense donar-me ni temps de respirar, em va donar un paper.

(Josep Maria de Sagarra)

 Exemple del llenguatge publicitari .

Per qu tothom fuma Gold Coast?

(Gold Coast)





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155451" title="Quint Auli Cerret" nonfiltered="2968" processed="2963" dbindex="63003">
Quint Auli Cerret (Quintus Aulius Cerretanus, esmentat tamb per Tit Livi com Quintus Aulus Cerretanus; el cognom Cerretanus apareix tamb com a Corretanus) fou cnsol de Roma el 323 aC i el 319 aC.

El 323 aC els cnsols Caius Sulpicius Longus (cnsol per segona vegada) i Quint Auli Cerret es van haver d'enfrontar als apulis. Es van enviar exrcits tant contra els samnites com contra els apulis, el primer sota el comandament de Sulpici, i el segon de Cerret. Samni i la Pulla foren recorreguts pels romans per no es va produir cap enfrontament amb els samnites o apulis.

El 319 aC els romans continuaren la guerra contra els frentans als que van derrotar en un sola batalla. Els frentans van abandonar la seva ciutat i van donar hostatges al cnsol Quint Auli Cerret.

El 315 aC fou magister equitum del dictador Quint Fabi Mxim Rulli i va lliurar batalla contra els samnites sense consultar al dictador, amb totes les seves forces de cavalleria, i els va expulsar del camp; fou mort en la batalla desprs de matar al general dels samnites.
El germ d'Aulius va venjar la seva mort. El cos d'Aulius va poder ser rescatat i els samnites van aixecar el camp.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155452" title="Marc Auli" nonfiltered="2969" processed="2964" dbindex="63004">
Marc Auli (Marcus Aulius) fou prefecte dels aliats romans durant la Segona Guerra Pnica. Va morir en una batalla en la que Marcel fou derrotat per Annbal el 108 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155454" title="Aurlia" nonfiltered="2970" processed="2965" dbindex="63005">


Onomstica:

Aurlia (mare de Juli Csar) fou la dona de Gai Juli Csar, i mare de Juli Csar ;

gens Aurlia, famlia romana ;

Aurlia Orestilla, dama romana dona de Catilina ;

Vegeu tambe: Aureli
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155455" title="Traductor (desambiguaci)" nonfiltered="2971" processed="2966" dbindex="63006">

 Una persona que fa traduccions de frases o idees en diferents llenges. Vegeu Torsimany o la categoria .;
 Una eina, com per exemple un programa de traducci assistida per ordinador que tradueix una llengua en una altra.
 Un diccionari electrnic.
 En cincia informtica, els compiladors es poden anomenar "traductors".










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155456" title="Gens Aurlia" nonfiltered="2972" processed="2967" dbindex="63007">
La gens Aurlia fou una famlia romana que va portar els cognoms Cotta, Orestes, i Escar (Scarus) i es possible que Ruf (Rufus). El primer cnsol de la famlia fou Gai Aureli Cotta I (252 aC). Anton Pius era descendent d'aquesta famlia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155457" title="Aurlia Orestilla" nonfiltered="2973" processed="2968" dbindex="63008">
Aurlia Orestilla fou una dama romana de gran bellesa a la que Catilina va demanar en matrimoni. Es diu que ella va objectar perqu Catalina ja tenia un fill d'un matrimoni anterior, i que Catilina va matar al fill per poder-se casar. Va tenir una filla que es va prometre amb el jove Cornifici el 49 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155458" title="Aurlia (mare de Juli Csar)" nonfiltered="2974" processed="2969" dbindex="63009">
Aurlia fou la dona de Gai Juli Csar, i mare de Juli Csar i de dues filles ms. Els seus antecedents familiars no son prou clars, per podria ser filla de Marc Aureli Cotta i de Rutlia, i germana dels cnsols Gai Cotta (75 aC i 64 aC) i Luci Cotta (65 aC). Va morir el 54 aC quan el seu fill, que sempre la va tractar amb molta consideraci, era a la Gllia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155459" title="Zebda" nonfiltered="2975" processed="2970" dbindex="63010">

Zebda s un grup de rock mests francs format l'any 1985 per set msics nascuts, criats i residents a Tolosa de Llenguadoc. El nom del grup prov del mot rab zebda, que significa mantega. En francs beurre sona igual que beur, que significa rab en verlan (un mecanisme de l'argot francs que capgira l'ordre de les sllabes).

 Discografia .

 1992: L'Arne des humeurs ;
 1993: Le Bruit et l'odeur ;
 1998: Essence ordinaire ;
 2002: Utopie d occase ;
 2003: La Tawa ;


Zebda - Le chant des partisans (Motivs);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155460" title="Orografia" nonfiltered="2976" processed="2971" dbindex="63011">
L'orografia s la part de la geografia fsica que estudia el relleu i la seva estructuraci en una regi determinada.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155461" title="Aureli" nonfiltered="2977" processed="2972" dbindex="63012">


Onomstica:

Lluci Domici Aureli (Lucius Domicius Aurelianus), emperador de Roma (270-275);
Aureli, conspirador contra Caracalla ;
Celi Aureli, metge rom ;

Vegeu tamb: Aurlia
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155466" title="Lluci Domici Aureli" nonfiltered="2978" processed="2973" dbindex="63013">


Lluci Domici Aureli (Lucius Domicius Aurelianus) conegut com Aureli, fou emperador de Roma (270-275). En algunes inscripcions apareix com Valerius o Valerianus (Valeri o Valeri)  i el seu antecessor Claudi II l'anomena Valeri a una carta.
 
Era d'origen humil i no es coneix el lloc de naixement segur per segons la idea general va nixer al tomb del 212 a Sirmium a la Pannnia. Va entrar a la carrera de les armes i va prendre part en lluites contra els srmates (on segons es diu va matar 48 enemics en un dia i un miler en tota la campanya).

Fou trib de la Legio VI a la Gllia i all va lluitar contra els francs prop de Magncia. La seva fama com a soldat va anar creixent. Va rebre els ttols d'alliberador d' Illria i Trcia (de les quals va expulsar els gots) i l'emperador Valeri I el va nomenar cnsol i al mateix temps fou adoptat per Ulpi Crinit (Ulpius Crinitus) que el va fer el seu hereu i probablement va rebre la seva filla en matrimoni (lpia Severina). El seu nomenament com a cnsol apareix als Fastii el 22 de maig del 257.

Sota Galli no va tenir cap papar rellevant per Claudi II el gtic  el va nomenar comandant de l'exrcit en lloc del seu pare adoptiu i comandant de la cavalleria (dux equitum).  

El 268 va derrotar els gots a la batalla de Naissos. Al morir Claudi II a Sirmium el 270, Aureli fou aclamat poc desprs successor per les legions. Quintille (Quintillis), germ de Claudi II, s'havia proclamat emperador a Aquileia amb suport del senat per abandonat pels seus soldats es va sucidar en menys de tres setmanes. Al final del mes d'agost del 270 Aureli va agafar la porpra imperial.

Les proclamacions de Septimi, Urb i Domici no van durar. Com emperador va iniciar la campanya contra els gots i vndals a Pannnia i els va derrotar; els fills de dos reis van quedar com hostatges junt amb altres nobles gots. Els gots van haver de aportar un contingent de dos mil auxiliars a l'exrcit rom.

Desprs va seguir una victria sobre els alamans, per al final de la campanya va patir una derrota greu que va permetre als brbars entrar a Itlia. Els va presentar batalla a Placentia per els brbars la van evitar i a la nit van sorprendre els romans i els van derrotar, avanant llavors cap a l'mbria. Finalment Aureli els va poder derrotar a Fano i en dos combats ms el darrer prop de Pavia.

Durant el pnic per l'arribada dels brbars havia esclatat una sedici a Roma, i Aureli va prendre sagnants represlies. Molts foren executats per ser rics i poder confiscar les seves fortunes per reomplir el tresor.

Tot seguit Aureli es va dirigir contra Zenbia de Palmira. En el seu cam van passar per Trcia on van derrotar els brbars de la frontera dirigits per Cannabaudes. All va decidir Aureli d'abandonar la provncia de Dcia, massa exposada i difcil de defensar.

Va creuar el Bsfor, cap a Bitnia i Frgia. Els romans van assaltar Tiana que els  havia tancat les portes (i que es va salvar de la  destrucci mercs a Apolloni de Tiana) i van seguir fins l'Orontes, a la vora del qual es van trobar amb Zenbia no lluny d'Antioquia. Els palmirans foren rebutjats cap a Emesa on foren de nou derrotats i empesos cap a Palmira. Finalment aquesta fou tamb conquerida i Zenbia fou capturada. Quan ja s'havia retirat, Palmira es va revoltar i Aureli va tornar (ja era a Bizanci) i la va tornar a ocupar, va massacrar a tota la poblaci, i va arrasar la ciutat. All es va assabentar d'una revolta a Egipte dirigida per Firm (Firmus). Aureli va desembarcar a Alexandria, va matar a Firmus, va pacificar el pas i desprs va tornar a Roma.

Les Gllies, Britnia i Hispnia estaven en mans de Ttric I, i Aureli va decidir posar fi a la situaci. Sembla que Ttric va intentar negociar per Aureli el va derrotar prop de Chlons-en-Champagne i Ttric es va rendir sense lluita  i els soldats, sense cap, foren fcilment derrotats. Aix Aureli va reunificar l'Imperi. 

Va tornar a Roma per celebrar el triomf que fou d'una magnificncia no vista des de temps de Csar. Entre els captius, Zenbia, Ttric i el seu fill.

Llavors es va dedicar a les reformes internes i es van promulgar algunes lleis per restringir l'ostentaci i el luxe, i es van fer distribucions de gra entre els mes pobres; es van crear ports al riu Tber i es van fer moltes obres publiques, entre les quals una nova muralla de Roma que no es va acabar fins el regnat de Probe.

Va esclatar una revolta a Roma suposadament instigada per alguns acusats de frau en les distribucions, que havien estat descoberts, dirigits per Felicissimus (Felicssim). Set mil soldats es diu que van morir en les lluites  que es van produir al tur Cel (Coelius) per la revolta fou reprimida. Felicssim havia estat executat tot just comenar la revolta. 
 
Desprs Aureli va fer una srie de visites a provncies. A la Gllia va derrotar el rebel  Faust, un oficial que havia assolit la successi de Ttric, i tamb va derrotar els brbars a Vindelcia.

Aureli va comenar a concentrar un fort exrcit a Trcia per una expedici contra els perses. El seu llibert i secretari privat Mneste (Mnestheus) va preparar una conspiraci amb alguns caps militars. Quan Aureli marxava entre Heraclea i Bizanci fou atacat pels conspiradors i va morir a mans d'un alt oficial de nom Mucapor el mar del 275. Encara que la conspiraci fou descoberta i Mneste fou condemnat a mort, ja no s'havia pogut aturar el crim.

La seva dona lpia Severina va assolir el comandament imperial durant sis mesos fins la elecci de Tcit. Aureli va deixar una filla.

 Notes .

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155467" title="Aureli (conspirador)" nonfiltered="2979" processed="2974" dbindex="63014">
Aureli fou un militar conspirador contra Caracalla que s esmentat per Di Cassi. Els soldats van demanar el seu cap a Macr que primer s'hi va oposar per finalment els hi va entregar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155470" title="Celi Aureli" nonfiltered="2980" processed="2975" dbindex="63015">
Celi Aureli fou un metge rom  d'poca incerta entre el segle I i el II. Probablement era originari de la Numdia. Fou del grup dels metdics. Va dividir les malalties en agudes i crniques. Va deixar una obra sobre malalties agudes, "Celerum Passionum" (o "De Morbis Acutis")  i cinc llibres sobre malalties crniques  sota el ttol conjunt de "Tardarum Passionum" (o "De Morbis Chronicis"). 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155471" title="Aureli (metge)" nonfiltered="2981" processed="2976" dbindex="63016">
Aureli fou un metge rom que va viure al segle II (o potser una mica abans). Una de les seves receptes es esmentada per Gal.

Vegeu tamb: Aurelis, nissaga imperial


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155473" title="Aureol" nonfiltered="2982" processed="2977" dbindex="63017">


Onomstica:

Aureol, capitost pirinenc;
Aureol, emperador rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155474" title="Aureol (emperador)" nonfiltered="2983" processed="2978" dbindex="63018">
Aureol (Aureolus) fou emperador rom vers 268.

Aureol era nascut a Dcia i era pastor. Es va allistar a l'exrcit i Valeri es va adonar de les seves qualitats i el va ascendir , Aureol el va servir a les lluites contra Ingenu (158-160), i desprs va lluitar contra Macri (260-261)  i Pstum I (260-268).

Desprs de la derrota i empresonament de Valeri I pels perses el 260, les legions de les diferents provncies van proclamar emperador a diferents candidats, cadascuna al seu general . 

Vers el 267 Aureol fou proclamat per les legions d'Illria i es va apoderar del nord d'Itlia. El 268 fou derrotat per Galli a Mediolanum per fou assassinat mentre assetjava la ciutat. Per Aureol no se'n va lliurar doncs Claudi II va continuar la lluita i en la batalla de Pontirolo, entre Mediolanum i Bergomum Aureol va morir. El suposat lloc de la batalla es va dir Pons Aureolos, i correspondria a la moderna Pontirolo.

Nota .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155475" title="Serralada Cantbrica" nonfiltered="2984" processed="2979" dbindex="63019">


La Serralada Cantbrica s un sistema muntanyenc del nord d'Espanya que discorre parallel al Mar Cantbric. T una longitud de 480 quilmetres des de la depressi basca fins al Masss Galaico-Lleons, passant pels Pics d'Europa. La serralada se situa en les comunitats autnomes de Pas Basc, Cantbria, Principat d'Astries i Castella-Lle i representa el lmit pel sud de l'anomenada Espanya humida o verda. Mentre que en el seu vessant sud i des de l'altipl tot just existeix desnivell, en la vessant nord el desnivell s bastant acusat per la proximitat al mar, ho fa que els rius, de carcter torrencial, salvin el pendent encaixats en valls en forma de V de vessants pronunciats. Els seus cims sobrepassen els 2.000 metres en els trams ms acusats d'Astries, el Nord de Lle i Palncia i en la zona oriental de Cantbria. Els vents dominants, d'origen ocenic, xoquen amb la serralada, ascendint i condensant-se com resultat del refredament. A causa del efecte Foehn, es produxen abundants precipitacions en la vessant nord cantbrica (de fins a 2.000 mm anuals) i per a quan els vents descendeixen cap al vessant meridional sn ja secs, originant un clima ms rid. 

La seva ltima morfologia va ser generada en la orogenia alpina modelada sobre material sedimentari del Mesozoic, principalment. Aix mateix, la serralada est esquitxada d'una mplia morfologia d'antic glaciarisme i formes de modelatge krstic.


La Serralada Cantbrica est dominada per boscos planocaducifolis constituts principalment per faigs (Fagus sylvatica) situats a l'ombra i roures (Quercus robur, Quercus petrea i Quercus pyrenaica) a la solana. Destaca tamb la gaireb total absncia de boscos naturals de conferes, tant en el pis montano com subalp. En altituds superiors als 1.800 m la vegetaci dominant sn els bedolls, el matorral rastrer i les herbcies, predominant les pastures de gramnies d'especial importncia per al bestiar. 

La muntanya ms alta d'aquest sistema muntanyenc s Torrecerredo, als, amb una altitud de 2.648 m i la cavitat ms profunda s el sistema cavernari del Trave, el segon major avenc de l'Estat Espanyol.

La Serralada Cantbrica es divideix en: 
El masss astur-lleons. Discorre per estribaci occidental. De materials paleozoics plegats i amb fosses tectniques d'orientaci aquest a oest. ;
Les Muntanyes de Cantbria. De calcries i margues mesozoiques. Destaquen els Picos d'Europa amb un relleu krstic.
Les Monts Bascos. En l'extrem oriental. De materials molt plegats d'poca mesozoica, on l'erosi ha incidit significativament.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155476" title="Embassament de Barrios de Luna" nonfiltered="2985" processed="2980" dbindex="63020">

L'embassament de Barrios de luna s un embassament situat a la comarca lleonesa de Luna, a Espanya. Pren el seu nom del poble que se situa als peus del mur de contenci: Barrios de Luna.

Va ser inaugurat en 1956 per a poder establir zones de regadiu en la zona del Pramo Leons i la comarca de l'rbigo. Les aiges del Luna, s'uneixen amb el riu Omaa per passar a denominar-se des d'aquest moment riu rbigo. 

Compta amb una presa de vuitanta metres d'altura creada aprofitant una estretor del terreny que genera un volum de ms de 300 milions de metres cbics d'aigua, que serveixen per al regadiu d'unes 50.000 hectrees de blat de moro, remolatxa i llpol, principalment. 

L'embassament s creuat per l'autopista AP-66 en direcci a Astries, per aix s'hi ha construt un pont atirantat anomenat Enginyer Carlos Fernndez Casado, que s actualment el de major llum d'Espanya. 

 Enllaos externs .
Embassament de Barrios de Luna, informaci a la pgina de la Confederaci Hidrogrfica del Duero.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155478" title="Sant Gens de l'Ametlla" nonfiltered="2986" processed="2981" dbindex="63021">



L'esglsia parroquial de Sant Gens de l'Ametlla del Valls, va ser el nucli fundacional de l'actual municipi al segle X. D'origen romnic, va ser ampliada en estil barroc al segle XVII. En l'actualitat es practica culte regularment i d'ella en depenen, eclesisticament, el Santuari de Puiggracis, l'ermita de Sant Nicolau i l'ermita de Sant Bartomeu de Mont-ras.

Histria.
A comenaments del segle X Emma, abadessa de Sant Joan de les Abadesses i filla del comte de Barcelona Guifr el Pils i de Guinidilda, comandava la senyoria de l'Ametlla. L'any 906 fou present en un snode celebrat a Barcelona presidit per l'arquebisbe de  Narbona Arnust.  Emma a travs dels seus representants deman a favor seu la confirmaci de l'esglsia de Sant Gens, situada a la poblaci de l'Ametlla (aleshores anomenada Amigdala). s, per, l'any 932 quan neix oficialment la parrquia.  El bisbe de Barcelona Teodoric consagra solemnement l'esglsia i la dedica al mrtir Sant Gens de Roma. A l'Arxiu de la Corona d'Arag es conserva el pergam que cont l'acta d'aquest histric esdeveniment: "En l'any de l'encarnaci del Senyor 932, indicci V, era 970, l'illustre bar de nom Teodoric, per la grcia divina, bisbe de la Santa Seu de Barcelona, va venir a la vila anomenada Ametlla, en el comtat de Barcelona, i a l'esglsia aqu situada per dedicar-la a Sant Gens, pregat per l'abadessa Emma i els parroquians...".

Corria el segle XII quan es va remodelar i ampliar el temple primitiu que fou de bell nou consagrat per  l'arquebisbe de Tarragona Sant Oleguer l'any 1123.  D'aquella primitiva esglsia romnica noms en queda un pany de mur, situat a la cara sud de l'edifici actual, amb dues finestres de doble esqueixada amb arcs de mig punt.

Des de l'any 1619 hi ha dos patrons a la parrquia, per concessi del bisbe de Barcelona de l'poca, Joan de Montcada i Gralla. Aquests dos patrons es diuen Sant Gens, Sant Gens de Roma era actor i Sant Gens d'Arle era notari. 

Ampliaci barroca. 
Al 1679 per iniciativa del rector mossn Joan Sanmart comen la construcci del nou temple que s'edific sobre l'antiga esglsia. Al costat sud-est de la faana s'aixec una torre quadricular com a campanar, obres que duraran fins l'any 1692, per b que ms endavant se n'increment l'alada. De la mateixa  poca s la rectoria, adossada a la cara posterior  del temple parroquial.

La guerra civil.
L'inici de la guerra civil espanyola, al juliol de 1936, s temps de revoltes i de crema d'esglsies. Una hbil maniobra de l'Ajuntament evit que el temple fos incendiat per part d'un escamot revolucionari foraster, allegant que ja s'havia destinat l'edifici al Sindicat Agrcola de Rabassaires. Malgrat  tot, van destrossar les imatges i els ornaments de l'esglsia. Tamb van derruir l'altar major amb el seu retaule d'estil neoclssic.  D'aquella desfeta noms se salv la pila baptismal que data de segle XVI i diferents peces d'orfebreria, grcies a la rpida actuaci d'uns honrats vilatans que van poder retirar-les oportunament i guardar-les en lloc segur. Una acci similar es va dur a terme amb les escultures del portal a les que sel's hi va tallar, i guardar, el cap per desanimar als revolucionaris a destruir els smbols religiosos.  

Acabada la guerra civil es fu una reforma exterior i interior del temple, recuperant els caps dels sants. s va transformar l'escalinata modernista d'entrada al temple i es modific l'estructura del campanar.  

Arquitectura.

L'estructura actual correspon a l'ampliaci del 1679-1692, d'estil barroc.

Te un cos rectangular amb tres naus, sense transsepte. La central acaba en un absis. La nau lateral sud te una petita capella lateral i, a continuaci, el vestigi de mur romnic original.
La nau lateral nord, dna accs a tres capelles laterals.

Als costats de l'entrada hi ha el baptisteri al nord i l'escala d'accs al cor i al campanar al sud. El cor ocupa el sostre del baptisteri i de la zona d'accs posterior al portal.


Faana.
Al portal dues pilastres sostenen un arquitrau.  El fris s decorat  amb motius florals i una cornisa senzilla. El cos superior t una fornacina coronada amb una bola que encabeix les escultures de Sant Gens de Roma i de Sant Gens d'Arle. Ms amunt hi ha un ull de bou que proporciona illuminaci al cor.  Al 1943 es decor l'absis amb unes pintures murals, amb les imatges sobreposades dels patrons de la parrquia: Sant Gens de Roma i Sant Gens d'Arle. 


Abans de la faana hi ha una escalinata d'accs des del nivell del carrer. En aquest espai va estar situat el cementiri fins que va ser traslladat al seu enclavament actual al 1902. Llavors  l'arquitecte Manuel Raspall hi constru una escalinata modernista que va ser modificada en unes obres de reforma junt amb el campanar en 1955.

 El campanar .

El campanar de l'esglsia s'aixeca al costat sud-est de la faana principal. La construcci s'inici versemblantment l'any 1691, quan acabaren les obres del nou temple. Aleshores era rector de la parrquia Mn. Jaume Quintana. Presenta una mplia planta quadricular amb aspecte de gran solidesa.  Ms endavant es consider que el campanar no era prou reeixit i que calia fer-lo ms alt per aconseguir proporcions ms adients. Coronava la torre una altra planta quadrada ms reduda que la del campanar, coberta per una pirmide truncada on s'hi allotjava la maquinria del rellotge i el suport metllic de les campanes.  

Per aquesta reforma dur ben poc ats que una nova modificaci tant de forma com d'alada es port a terme l'any 1955 en ocasi d'una nova remodelaci de l'esglsia i de la rectoria. Se substitu la cspide de la torre per una teulada piramidal. L'alada  s'increment construint tres obertures quadrades a cada cara de la torre per sobre dels finestrals de campanes. Al 1956 es festej la inauguraci de les obres amb l'assistncia del bisbe de Barcelona Gregorio Modrego Casaus que presid la benedicci de les vuit campanes noves.
Amb motiu de la cellebraci del milcentenari de la fundaci, l'any 2006 s'install un sistema automtic de la campaneria i aix s'ha acabat la generaci de bons campaners, sic transit gloria mundi. 

 El Baptisteri .
El baptisteri s una pea en forma de petita capella situada al lateral nord del temple que es constru vers l'any 1952. 
En el seu interior hi ha una pila baptismal  de pedra treballada, en s des del segle XVI. En el recinte tamb s'hi pot veure una pintura de notable valor artstic que escenifica Sant Joan Baptista batejant Jess de Natzaret envoltat d'ngels. s d'estil italianitzant, probablement del segle XVI amb un marc tamb de l'poca.
 

Milcentenari.

L'any 2006 es compliren 1100 anys del origen de la parrquia, motiu pel qual s'organitzaren diferents actes commemoratius.  El dia 25 d'agost desprs d'un ofici solemne presidit pel bisbe Mns. J.ngel Siz i amb l'assistncia de les autoritats municipals s'inaugur un mural allegric de bronze, afixat a la cara ponent del campanar.  s una  obra d'en Miquel Rocabruna, que simbolitza el document on es fa referncia de l'esglesiola que hi havia al territori anomenat Amindola i el bcul de l'abadessa Emma, deixant aix constncia de la celebraci del milcentenari.


Bibliografia.
 Histria general de l'Ametlla del Valls. ISBN 849337984-0;
 Josep Badia Noticia histrica de l'Ametlla del Valls ISBN 84-7705-168-2;
 Revistes Amindola. Publicaci peridica de Joan Bellavista.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155482" title="Auri" nonfiltered="2987" processed="2982" dbindex="63022">
Auri (Aurius) fou un nom de famlia de Larinum, esmentat per Cicer. Els seus personatges principals foren:

Marc  Auri, cavaller rom;

Aule Auri Mel, cavaller rom;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155483" title="Marc Auri" nonfiltered="2988" processed="2983" dbindex="63023">
Marc Auri (Marcus Aurius), fill de Dinea, que fou fet presoner a Asculum durant la guerra civil a Itlia a comenaments del segle I aC. Va caure en mans de Quint Sergi que el va tancar al seu ergastalum on fou assassinat per un emissari d' Oppinic el seu cunyat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155484" title="Aule Auri Mel" nonfiltered="2989" processed="2984" dbindex="63024">
Aule Auri Mel (Aulus Aurius Melinus) parent de Marc Auri, va intentar castigar a l'assass d'aquest, Oppinic, que es va escapar de Larinum per hi va poder tornar per la protecci de Sulla  i a ms a ms va aconseguir la proscripci i condemna a mort de Marc Auri Mel i el seu fill Gai Auri. Aule Mel es va casar amb Cluntia la filla de Sssia, per aquesta i el seu gendre es van aparellar i Mel va repudiar a Sssia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155485" title="Aurunclia" nonfiltered="2990" processed="2985" dbindex="63025">
La gens Aurunclia (Aurunculeia gens) fou una famlia romana plebea que va usar com cognom familiar el de Cotta. Cap membre de la famlia va arribar mai a cnsol; el primer que va tenir una alta magistratura fou Gai Aurunculeu.

Els altres  personatges importants de la famlia foren: 
Lluci Aurunculeu, pretor urb i comissionat;
Gai Aurunculeu, ambaixador rom;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155486" title="Gai Aurunculeu" nonfiltered="2991" processed="2986" dbindex="63026">


Onomstica:

Gai Aurunculeu, pretor el 209 aC;

Gai Aurunculeu, ambaixador rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155487" title="Lluci Aurunculeu" nonfiltered="2992" processed="2987" dbindex="63027">
Luci Aurunculeu fou pretor urb el 190 aC i fou un dels deu comissionats enviats a sia el 188 aC per arreglar els afers a la zona desprs de la guerra amb el rei selucida Antoc III el gran


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155490" title="Gai Aurunculeu (ambaixador)" nonfiltered="2993" processed="2988" dbindex="63028">
Gai Aurunculeu fou un cavaller rom, un dels tres ambaixadors romans enviats a sia el 155 aC, per advertir al rei Prsies II de Bitnia de no fer la guerra al rei tal II de Prgam


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155492" title="Croada de 1101" nonfiltered="2994" processed="2989" dbindex="63029">
La Croada de 1101 (1100 - 1101) va ser una expedici militar promoguda pel Papa Pasqual II per reforos, especialment als que es van comprometre per no van enviar tropes, i a aquells que van abandonar-la a mitja campanya. 

El contingent, liderat per Ramon IV de Tolosa va decidir seguir la ruta seguida en la primera croada a Dorylaeum i havien de dirigir-se a cap a Iconium per el collectiu principal, format per llombards va decidir anar cap al nord, a Niksar, per els va aturar una aliana de seljcides i danishmndides van derrotar l'exrcit croat en la batalla de Mersivan. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155493" title="Pstum Comini Aurunc" nonfiltered="2995" processed="2990" dbindex="63030">
Pstum Comini Aurunc (Postumus Cominius Auruncus) fou cnsol de Roma el 501 aC any en qu per primera vegada es va establir la figura del dictador degut a l'aliana dels estats llatins contra Roma. Sembla que hauria dedicat el temple de Saturn el 497 aC segons l'ordenat per un decret del senat. Fou altra cop cnsol el 493 aC quan els plebeus s'havien revoltat i havien ocupat l' Avent. Va fer la guerra contra els volscs i els va ocupar diverses ciutats. En aquesta campanya Gai Marci es va distingir en la lluita a Corioli i va rebre el sobrenom de Coriol. Justament ms tard Pstum va servir d'ambaixador rom davant Coriol quan aquest amenaava Roma.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155494" title="Aus" nonfiltered="2996" processed="2991" dbindex="63031">
Aus fou fill d'Odisseu i de Calipso o Circe. El pas dels usons o auruncs (Ausnia) derivaria el seu nom d'ell mateix. En un altra relat, Lipar, que dona nom a les illes Lipari, apareix amb un fill de nom Aus.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155495" title="Dcim Magne Ausoni" nonfiltered="2997" processed="2992" dbindex="63032">
Dcim Magne Ausoni (Decimus Magnus Ausonius) fou un poeta llat i mestre en retrica nascut a Bordeus vers el 310. Fill de Juli Ausoni, un metge que fou prefecte d'Illria.

El va educar Emili Magne Arbori, germ de la seva mare. Es va convertir al cristianisme i fou preceptor de Paul de Nola i de l'emperador Graci i fou comes i quaestor (sota Valentini I), i sota Graci fou prefecte del Latium, de Lbia, de les Gllies  i finalment cnsol (379). 

Va deixar gran nombre de poesies i escrits, els principals dels quals son:

 Epigrammatum Liber,  collecci de 150 epigrames.
 Ephemeris;
 Parentalia, poemes curts.
 Professores ;
 Epitaphia Heroum, sobre la guerra de Troia.
 Un catleg mtric dels primers dotze csars.
 Tetrasticlia, dels emperadors entre Juli Csar i Elegbal.
 Clarae Urbes;
 Ludus Septem Sapientum, les doctrines del set savis;
 Idyllia, 20 poemes entre ells Epicedion in patrem Julium Antonium; Ausonii Villula; Cupido cruci affixus; Mosella (l'obra principal, que tracta d'un viatge pel riu, amb descripcions molt riques i vives); i  Cento Nuptialis.
 Eglogarium, poemes curts.
 Epistolae, 25 cartes en part en prosa.
 Gratiarum Actio pro Gonsidatu, dirigida a Graci.
 Periochae, sobre l'Ilada i l'Odissea.
 Tres Praefatiunculae;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155496" title="Juli Ausoni" nonfiltered="2998" processed="2993" dbindex="63033">
Juli Ausoni fou un metge rom pare del poeta Dcim Magne Ausoni.

Va viure al segle II i III. Va nixer a Cossio Vasatum (moderna Bazas}, per es va traslladar a Bordeus. Es va casar amb Emlia Enia (Aemilia Aeonia), amb la que va tenir 4 fills:  els dos mascles Dcim Magne Ausoni (Decius Magnus Ausonius) i Aviti (Avitianus); i dues femelles Emlia Melnia (Aemilia Melania) i Jlia Dridia (Julia Dryadia). 

Fou nomenat prefecte d'Illria per Valentini I vers 365. Va morir amb uns 88 anys. 

Va escriure alguns llibres de medicina que no s'han conservat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155497" title="Tambor" nonfiltered="2999" processed="2994" dbindex="63034">
, 

Un tambor s un instrument de percussi membranfon que consta d'una caixa de ressonncia, generalment de forma cilndrica, i una (o dues) membrana que cobreix l'obertura de la caixa. 

Generalment, per al so, el tambor s copejat en el pegat amb la m o amb algun objecte, comunament baquetes; tamb se sol percutir la caixa. 

 Varietats .
Els intruments de tipus tambor sn els instruments de percussi ms comuns. Alguns sn:
Bombo ;
Bong ;
Caixa;
Conga ;
Darbuka ;
Redoblant;
Taiko ;
Timbal ;
Tumbadora  ;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155498" title="Autrit" nonfiltered="3000" processed="2995" dbindex="63035">
Autrit fou el cap dels mercenaris gals dels cartaginesos de l'frica que va dirigir la revolta dels mercenaris contra Cartago al final de la Segona Guerra Pnica. Finalment fou capturat per Amlcar Barca i crucificat el 238 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155499" title="Autocles" nonfiltered="3001" processed="2996" dbindex="63036">


Biografia:

Autocles, comandant atenenc;

Autocles, poltic atenenc;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155500" title="Autocles (comandant)" nonfiltered="3002" processed="2997" dbindex="63037">
Autocles fou un comandant atenenc, fill de Tolmeu, que va dirigir l'expedici a Citera el 424 aC. Juntament amb Ncies i Nicostrat va ratificar la treva d'un any amb Esparta acordada el 423 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155501" title="Autocles (poltic)" nonfiltered="3003" processed="2998" dbindex="63038">
Autocles fou un poltic atenenc fill d'Estrombquides, que fou enviat a negociar la pau amb Esparta el 371 aC. Fou probablement el mateix que el 362 aC va ser nomenat comandant a Trcia i desprs fou jutjat degut a que la seva inactivitat havia provocat el triomf del rei Cotis I sobre el rebel Miltcites.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155502" title="Autocrtes" nonfiltered="3004" processed="2999" dbindex="63039">

Autocrtes  (          ) fou un poeta atenenc de l'antiga comdia. Una de les seves obres,            , s esmentada per Suides i Eli. Va escriure tamb diverses tragdies. El personatge de nom Autocrtes del que l'obra        s esmentada per Ateneu, seria un personatge diferent.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155503" title="Pont penjant d'Amposta" nonfiltered="3005" processed="3000" dbindex="63040">

El pont penjant d'Amposta s el smbol ms emblemtic del municipi. Aquest pont es va comenar a construir el 1915, i es va acabar el 1921. Va ser dissenyat per Jos Eugenio Ribera i va ser inaugurat per Primo de Rivera.

Va ser el segon pont penjant del mn que es va construir amb el sistema de formig armat, el primer va ser el pont de Brooklyn de Nova York, en el qual  est inspirat.

El pont fa 24 metres d altura i el tram total s de 134 m. Est caracteritzat pels dos pilars de pedra en forma d arc de triomf, d'estil neoclssic alemany a cada riba del riu, i per la seva estructura metllica sostinguda per cables.

El pont va ostentar dos rcords mundials: els fonaments a major profunditat (25 metres), i el d'illuminaci de la seva estructura.

El pont va substituir els antics passos de barca, que eren l'nic mitj que hi havia fins llavors per creuar el riu. El pont se situava en la carretera de Barcelona a Valncia, i es va fer indispensable construir un pont per salvar el riu, malgrat l'oposici de certs poders fctics vens.

El 1938, durant la guerra civil el pont va sofrir dos atacs per part de l'aviaci Legionria italiana que formava part de l'exercit del general Franco, l'ltim va ser el 10 de mar de 1938, aquest va ser definitiu, ja que es va despendre la totalitat de la seva estructura, per l'efecte de les bombes incendiries. Va ser reinaugurat el 4 d'octubre de 1947, i reformat en la seva totalitat els anys 1966 i 2007-2008-2009






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155504" title="Autlic" nonfiltered="3006" processed="3001" dbindex="63041">


Onomstica:
Autlic (fill d'Hermes), fill d'Hermes i Quone;
Autlic, esportista atenenc;
Autlic, areopagita ;
Autlic, general macedoni ;
Autlic, matemtic grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155505" title="Autlic (esportista)" nonfiltered="3007" processed="3002" dbindex="63042">
Autlic (Autolycos, Autolycus) fou un jove atenenc de gran bellesa del que es va enamorar Cllies. Autlic va guanyar una corona al pentatl a la Gran Panatenea i Cllies li va oferir un gran banquet descrit per Xenofont.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155506" title="Autlic (aeropagita)" nonfiltered="3008" processed="3003" dbindex="63043">
Autlic fou un areopagita que fou acusat per l'orador Licurg per haver traslladat la seva dona d'Atenes desprs de la batalla de Queronea el 333 aC i fou condemnat. El text de l'acusaci es va conservar per un temps per finalment es va perdre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155507" title="Autlic (general)" nonfiltered="3009" processed="3004" dbindex="63044">
Autlic (Autolicos) fou un general macedoni fill d'Agtocles i germ de Lismac de Trcia i fou nomenat com un dels guardians del rei Filip III Arrideu el 321 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155508" title="Autlic (matemtic)" nonfiltered="3010" processed="3005" dbindex="63045">
Autlic (Autolycos, Autolycus) fou un matemtic nascut a Pitane a Elia que fou mestre del filsof Arcesilau de Pitana. Va viure vers la meitat del segle IV aC i fou contemporani d'Aristtil. Va escriure alguns tractats astronmics, i algunes obres de matemtiques, la primera d'elles sobre "la moci de l'esfera" (                       ), seguit de "el rajos i els punts de les estrelles fixes" (                        ) en dos llibres.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155509" title="Automedon" nonfiltered="3011" processed="3006" dbindex="63046">

Automedon fou un poeta epigramtic grec, del que dotze poemes son a l'antologia grega. Va viure al segle I, ja que un dels seus poemes est dirigit a Nicetes un orador del temps de Nerva.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155510" title="Autofradates" nonfiltered="3012" processed="3007" dbindex="63047">



Autofradates (antic persa V ta-frad ta, lici Wataprddata) s la forma grega i llatina d'un antic nom persa que van portar entre d'altres:

Autofradates, general persa;

Autofradates, strapa de Ldia vers 365 aC a 335 aC;

Autofradates de Tapuri, strapa persa;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155513" title="Autofradates (general)" nonfiltered="3013" processed="3008" dbindex="63048">
Autofradates fou un general persa sota els reis Artaxerxes III de Prsia i Darios III de Prsia. Fou el general que va fer presoner a Artabazos II, strapa de Dascilios, al que desprs va haver de alliberar. 

Per la mateixa poca apareix com a strapa de Ldia un Autofradates per no s sap si s el mateix personatge. En tot cas de vers el 350 aC al 334 aC apareix Espitridates com strapa de Ldia.

Desprs de la mort de l'almirall Memn de Rodes el 333 aC va assolir el comandament de la flota juntament amb Farnabazos II i va ocupar Mitilene a Lesbos (el setge de la ciutat ja l'havia comenat Memn). Llavors va atacar altres illes de la mar Egea que eren partidries d'Alexandre el Gran. Poc desprs Farnabazos, que havia estat absent, es va reunir amb ell i junts van atacar Tnedos (moderna illa turca de Bozcaada). Atarneos a Msia fou assetjada sense xit.

No torna a ser esmentat desprs del 332 aC



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155514" title="Autofradates de Tapuri" nonfiltered="3014" processed="3009" dbindex="63049">
Autofradates fou strapa dels Tapurii (tapuris). Curti l'anomena Fradates (Phradates)

Governava sobre aquest poble i es va presentar a Alexandre el Gran quan era a Zadracarta, i va poder conservar la seva satrapia. No pot ser confs amb Autofradates, el general de l'sia Menor i cap de la flota el 333 aC que podria haver estat satrapa a Ldia

El 328 aC va refusar obediencia al rei i fou destituit.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155515" title="Autrnia" nonfiltered="3015" processed="3010" dbindex="63050">
La gens Autrnia fou una famlia romana que va usar el cognom Pet (Paetus). Apareixen al segle I aC i el primer que va obtenir el consolat fou Publi Autroni Pet (65 aC).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155516" title="xia" nonfiltered="3016" processed="3011" dbindex="63051">
La gens xia fou una famlia romana molt poc coneguda, del que no ms de tres persones son esmentades pels antics autors.  Portaven segurament el cognom Nas. Axius (Axi) apareix escrit tamb com Axsius (Axsi). Es coneix un Lluci Mxim Nas per no  se sap qui va ser.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155517" title="xilla" nonfiltered="3017" processed="3012" dbindex="63052">
La gens xilla fou una famlia romana, branca de la gens Servlia, que va usar el cognom xilla o Ahala. L'nic personatge esmentat es Gai Servili Estructe xilla (Caius Servilius Structus Axilla), trib amb poder consolar. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155518" title="Gai Servili Estructe xilla" nonfiltered="3018" processed="3013" dbindex="63053">
Gai Servili Estructe xilla (Caius Servilius Structus Axilla) que fou trib amb poder consolar el 419 aC i altre cop el 418 aC. En aquest darrer any fou (segons els Fastii) magister equitum amb el dictador Quinctius Servilius Priscus Fidenas. Segons Tit Livi, Fidenes era el seu pare.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155519" title="Axinic" nonfiltered="3019" processed="3014" dbindex="63054">
Axinic (Axionicos) fou un poeta atenenc de la comdia mitjana. Alguns fragments en foren conservats per Ateneu: (         o           ;             ;         i           ).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155520" title="Axiotea" nonfiltered="3020" processed="3015" dbindex="63055">
Axiotea fou la dona del rei Nicocles de Pafos. Quant Nicocles es va haver de sucidar, Axiotea va matar a les seves filles amb les seves prpies mans per impedir que caigueren en mans dels Ptolemeus, i tot seguit, juntament amb les seves cunyades, es va sucidar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155522" title="Quint Axi" nonfiltered="3021" processed="3016" dbindex="63056">
Quint Axi (Quinctius Axius) fou un amic de Cicer i Marc Terenci Varr. Aquest darrer el fa aparixer en el seu tercer llibre "de Re Rustica". Fou un home ric que deixava diners per el 49 aC apareix com a deutor de Cicer.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155523" title="Aznites" nonfiltered="3022" processed="3017" dbindex="63057">
Aznites fou un metge rom que va tenir alguna formula que fou clebre, i va tenir l'aprovaci de Gal i altres metges de l'poca. Va viure probablement al segle II.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155525" title="Azemilc" nonfiltered="3023" processed="3018" dbindex="63058">
Azemilc (Azimilic Strato) fou rei de Tir i va servir a la flota persa sota el comandament d'Autofradates, en el temps que el rei Alexandre el Gran va arribar a Tir (332 aC). Era a la ciutat quan fou capturada per Alexandre, que tot i la resistncia, li va perdonar la vida pero va perdre el tron.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155526" title="Francesc Adell i Ferr" nonfiltered="3024" processed="3019" dbindex="63059">

Francesc Adell i Ferr fou un pintor catal nascut a Reus. La seva carrera fou d'arquitecte i es va graduar el 1936. Es va dedicar a la pintura i sobretot a l'aquarella en la que va assolir certa anomenada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155527" title="Josep Alberic i Cases" nonfiltered="3025" processed="3020" dbindex="63060">
Josep Alberic i Casas (Reus, 1824   1878) fou un escriptor i cientfic catal. Fou fundador del  Diari de Reus , i desprs fou un dels directors de  La Abeja Mdica Espaola .  Va ser tamb diputat a Corts pel districte electoral de Reus.

Public dos llibres: Instruccin popular acerca del clera morbo asitico (1854) i El Instituto Agrcola cataln y la subdelegacin de Reus (1858). Estava interessat en la fsica i la qumica, i per aix a ms a ms va traduir un tractat de galvanoplstia. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155528" title="Partida Blancafort (Reus)" nonfiltered="3026" processed="3021" dbindex="63061">
Blancafort s una partida del terme municipal de Reus, a la comarca catalana del Baix Camp. Es tracta d'una antiga quadra. Es troba situada a la part occidental del municipi, entre la carretera que va cap a Cambrils al sud, i la que va cap a Riudoms al nord. D'altra banda, el nucli urb es troba a l'est. Recentment ha estat donat aquest nom tamb a una urbanitzaci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155530" title="Fiat 124" nonfiltered="3027" processed="3022" dbindex="63062">






El Fiat 124 s un dels autombils dissenyats per FIAT els anys 60.
Quan es va presentar el 1966, el 124 es pretenia convertir-lo en el model de la petita burgesia italiana que provenint dels Fiat 1100 i Fiat 1300, demandava un cotxe ms modern per igualment slid, fiable i segur. 

Inicialment estava disponible en una sola versi de 4 portes. El 124 tot i ser un model completament nou, partia de solucions tcniques clssiques (tracci posterior, eix posterior rgid tot i que amb molls i amortidors coaxials en compte de ballestes) i una lnia de tres volums molt quadrada (modernssima per tant segons els cnons de l poca). El motor, un quatre cilindres d un sol arbre i 1197 cc de 60 CV acoblat a un canvi manual de 4 marxes permetia unes bones prestacions (145 km/h) i consums acceptables. 

Pocs mesos desprs de la berlina es va presentar la versi familiar (mecnicament idntica a la berlina, tret d una relaci de canvi ms curta que afavoria l acceleraci a plena crrega, per penalitzava la velocitat mxima en 5 km/h, la "Sport Coup" (versi coup dissenyada al centre de disseny Fiat) i la "Sport Spider" (amb la preciosa carrosseria de Pininfarina). 

Tant  el "Sport Coup" com "Sport Spider", realitzats sobre el bastidor escurat de la berlina, venien equipats amb un nou 4 cilindres de doble arbre que amb 1438 cc aconseguia una potncia de 90 cv.

L xit de pblic i crtica va ser immediat, tant que el 124 va guanyar el ttol de Cotxe de l any a Europa l any segent a la seua presentaci.

El 1968 s el torn del "124 Special" (noms berlina). A ms d uns interiors ms luxosos i algunes variacions esttiques (nou frontal amb 4 fars, nova sortida de ventilaci al montant posterior, les manilles de les portes ms a ras de la carrosseria...), la versi Special portava un motor de 1438 cc (derivat del del Sport), per amb un sol arbre i 70 cv.

El 1969 la cilindrada del biarbre puja de 1438 a 1608cc i es munta al  Sport Coup  (al que se li canvia el frontal per un semblant al del Fiat Dino i la cua on els llums es fan ms grans) i al Sport Spider que tamb rep una graella de ventilaci major de niu d abella per a permetre una millor refrigeraci del nou motor que ara arriba a 110 cv.

El 1970 es va fer un lleu restilitzat de la berlina i el familiar (millores a l interior, nova graella anterior, nous llums posteriors ms grans...) i es va presentar la versi "Special T", disponible nicament com a berlina i amb una versi del motor biarbre de 1438 cc aquesta. L ltima renovaci es va fer el 1972. 

Les modificacions esttiques de 1972 van ser lleus (nova graella anterior i les manilles com les del "Special") i van afectar nicament a la berlina base i la "Familiare". Els principals canvis van afectar als motors que van incrementar uns 5 cv de mitja a totes les versions. A les versions de 1197cc (ara amb 65 cv) i "Special T 1400" (1438 cc, 85cv), es va afegir la "Special T 1600", amb el motor biarbre de 1592cc (95cv) del Fiat 132.

Tamb la versi  Sport  va patir un maquillatge exterior el 1972 (frontal i cua redissenyats, paraxocs ms grossos i altres afegits de plstic negre) i interior. Sembla haver consens en qu aquests canvis no van fer d aquesta tercera versi ms atractiva que l anterior.

Des del punt de vista tcnic la versi  Sport  tamb va evolucionar: el biarbre de 1608cc va ser substitut per dos nous motors amb la mateixa configuraci, un de 1592 cc (108 cv) i un altre de 1756 cc (118cv). Les versions "1800" podien incorporar nua caixa de canvis de 5 velocitats.
El 1974 tots els 124 berlina, , "Familiar" i "Sport Coup" es van deixar de fabricar en ser substituts pel Fiat 131. 

La versi "Sport Spider" es va continuar produint fins a 1975 per al mercat europeu. Entre 1975 i 1982 aquest descapotable es va continuar produint amb el nom de "Spideramerica", per al mercat dels Estats Units. La versi  America  tenia modificacions respecte a l europea que ja no es comercialitzava per adaptar-se a la legislaci nord-americana: paraxocs absorbents, llums posteriors ms grans, i un motor ms  net  (un biarbre de 1995cc, alimentat per injecci electrnica, que per respectar les normes antipolluci es quedava amb sols 105 cv).

El 1982 la versi Spider va tornar tamb a Europa amb el nom de  Spidereuropa , acoblada i comercialitzada per Pinifarina. Era idntica a la versi americana, tret d alguns detalls com els paracops ms petits.

El 1983 es va presentar la versi "Spidereuropa Volumex" que es distingia de la versi estndard per l adopci d un compressor volumtric (que pujava la potncia a 136 cv.),  per la presncia d un carburador en compte d injecci electrnica i per les llantes d alumini de 15 polzades que muntaven pneumtics de mesura 195/50.

Totes les versions Spider es van deixar de comercialitzar el 1987.

El 124 fora d Itlia .
El 124 va ser un dels primers models de la casa de Tor en ser produt a altres pasos grcies a acords de llicncia signats amb altres fabricants. A Espanya la SEAT va produir 888.688 unitats entre 1968 i 1980 del Seat 124, incloent la segona i tercera versi del  Sport Coup  entre 1969 i 1975. Amb un frontal semblant al del Fiat 125 es va vendre com a Seat 1430. El 1975 es va presentar una versi reestilitzada, el 124D que fins i tot es va vendre a Itlia a finals dels anys 70. Un altre acord molt important va ser el signat a la Uni Sovitica a partir del qual Lada va produir aques model durant dcades com a Lada 2101, conegut popularment com a  Zigul . D aquest model s han produt 15.000.000 d unitats i encara es mant la fabricaci.

Altres exemplars del Fiat 124 van eixir tamb de plantes situades a Bulgria i Turquia, en aquest cas com a TOFAS Murat. El 1986, vint anys desprs del seu llanament a Itlia es va comenar a fabricar per PREMIER a la ndia amb la carrosseria del Seat 124D, en aquest cas amb un motor d origen Nissan.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155531" title="Les Circumstncies" nonfiltered="3028" processed="3023" dbindex="63063">
Les Circumstncies fou un diari que es va editar a la ciutat de Reus en els anys anteriors a la guerra (1930 - 1936). Era el portaveu d Acci Catalana, i els seus lemes eren: Liberalisme,  Democrcia, Repblica, Justcia Social. Era del deg dels diaris republicans.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155532" title="Diari de Reus" nonfiltered="3029" processed="3024" dbindex="63064">
Diari de Reus fou un diari que es va editar a Reus sota diverses formes entre 1844 i 1839.

Aparegu per primer cop el 1844, desaparegu i fou refundat el 1859; el seu nom fou catalanitzat el 1932 (de Diario de Reus es va passar a Diari de Reus d'avisos i noticies). Durant la segona Repblica, fou el portaveu local de la Lliga Regionalista, de la CEDA i del Comit Antifeixista. El darrer nmero va sortir el 30 de gener de 1938. 

El 20 de gener de 1939 va tornar a sortir amb el seu nom en castell (Diario de Reus de avisos y noticias) i com a portaveu del regim de Franco. En van sortir sis nmeros fins el dia 26 (el 23 no es va publicar ja que els dilluns no hi havia premsa). El va substituir el dia 27 el Boletn Oficial del Ayuntamiento de Reus, de curta volada. 

Ms tard va aparixer com a setmanari. Vegeu Setmanari Reus



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155533" title="Bellisens" nonfiltered="3030" processed="3025" dbindex="63065">
Bellisens s una partida del terme municipal de Reus. En aquest indret, al sud-est del municipi, s'hi ha construt una autovia que porta al port de Tarragona, a Vila-seca i a Port Aventura, i que porta el nom d'autovia de Bellisens. Es tracta de la via d'accs per accedir al centre d'inspecci tcnica de vehicles corresponent a la zona. Tamb s'hi troben una zona industrial i un manicomi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155534" title="Seat 124" nonfiltered="3031" processed="3026" dbindex="63066">


Versi produda per SEAT del Fiat 124 itali. Entre 1968 i 1980 SEAT va produir prop de 900.000 unitats d aquest autombil de motor davanter i tracci posterior.
A les primeres versions de 1197 cc. i 60 cv se ls va afegir el 1969 el Seat 1430, una versi amb elements del Fiat 124  Special  itali i del Fiat 125. Posteriorment es van anar afegint versions de 1600, 1800 i 2000 cc. que van aconseguir grans xits en competici. El 1969 es va introduir la versi  Familiar  que va deixar de produir-se el 1975 quan va aparixer el Seat 131.
Del Seat 124 tamb es van produir algunes de les versions del  Sport Coup , la segona amb motor 1600 i la tercera amb motor 1800 i caixa de 5 marxes.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155535" title="Festival de Circ Trapezi" nonfiltered="3032" processed="3027" dbindex="63067">




Festival de Circ Trapezi s una fira de circ que se celebra cada any al mes de maig a Reus, amb actuacions de circ al carrer, algunes gratutes, altres per un preu simblic (1 euro), i algunes de pagament (7 euros). En general t un gran xit de pblic fins al punt que moltes vegades no es pot assistir a les representacions degut al limitat nombre de cadires i cal estar al lloc al menys una hora abans. Es fan representacions a La Palma, a la Plaa del Baluard, a la Plaa de la Llibertat, a la Plaa Mercadal, a la Plaa Prim i algun altra lloc. Es va fer per primer cop el 1997.

El mateix festival se celebra a Vilanova i la Geltr.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155536" title="Foment" nonfiltered="3033" processed="3028" dbindex="63068">
Foment fou el nom d'un diari publicat a la ciutat de Reus des el 1906, rgan del Foment del Treball de Catalunya, patronal del petit i mitja empresari. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155537" title="Porto Ercole" nonfiltered="3034" processed="3029" dbindex="63069">
Porto Ercole s un poble situat al municipi de Monte Argentario, a la Provncia de Grosseto.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155538" title="Miquel dels Sants Font i Mart" nonfiltered="3035" processed="3030" dbindex="63070">
Miguel dels Sants Font i Mart (Reus, 18 de setembre de 1862 - Barcelona, 1929) fou un periodista  i metge reusenc. Era germ de Josep Font i Mart. Va estudiar a Reus i desprs medicina a Barcelona i es va llicenciar el 1886. En aquest any es va distingir a Reus ajudant a combatre l'epidmia del colera morbo que assolava la ciutat, junt amb el seu pare que tamb era metge. 

Va fundar l'Associaci Catalanista de Reus i va escriure pel seu rgan, La Veu del Camp. Fou redactor i un dels fundadors del Diari Lo Somatent. El 1887 va fundar Reus Artstic on es van publicar les primeres illustracions i que van fer famoses les pintures de Fortuny, Tapir, Galofr, Llovera i altres pintors locals.

El 1893 es va establir com a metge a l'Aleixar i es va traslladar a Barcelona el 1909. Va ser cofundador del Centre Catlic Obrer de Sant Vicent de Pal, va fundar escoles de nit pels fills d'obrers, i un dispensari mdic gratut.

Fou corresponsal de diversos diaris. Va publicar Cronicas barcelonesas i Recuerdos de viaje (una descripci del seu viatge a Frana, Blgica, als Pasos Baixos i a Alemanya.

Va morir a Barcelona el 1929.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155539" title="Ford T" nonfiltered="3036" processed="3031" dbindex="63071">

El Ford Model T va ser un autombil produt per la companyia Ford Motor Company de  Henry Ford des de 1908 a 1927. Aquest model va ser el precursor de la producci en cadena, que va popularitzar l adquisici dels cotxes. En total es van fabricar ms de 15.000.000 de Ford T.

El Ford T va ser dissenyat per Henry Ford, i va veure la llum l 1 d'octubre de 1908, amb un motor de quatre cilindres i tan sols 20 cv de potncia assolint una velocitat mxima de 71 km/h, amb un pes de 1200 quilos i consumt un litre de benzina cada 5 km.

El model T incloa novetats que altres vehicles de la competncia no oferien com el volant situat al costat esquerre, de gran utilitat per a facilitar l entrada i sortida dels ocupants i altres avanos tcnics com el conjunt del bloc motor, amb crter i cigonyal en un sol, utilitzant un aliatge lleuger i resistent d acer de vanadi. 

Aquest model es va caracteritzar per ser molt espart, caracterstica prpia dels vehicles de Henry Ford i la seva poltica de producci: la cadena de muntatge, grcies a la qual va poder rebaixar el preu inicial de 850 dlars fins als 260, convertint-lo en el model favorit de la societat treballadora industrial.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155540" title="Barri Gaud" nonfiltered="3037" processed="3032" dbindex="63072">

El Barri Gaud s un dels barris que formen la ciutat de Reus, de la qual se situa a la part nord-occidental. L'estructura inicial, de tipus modernista, va ser dissenyada per l'arquitecte Ricard Bofill, per en l'actualitat es troba molt degradada. Al llarg dels anys, el barri ha crescut en totes direccions, menys al sud, en qu queda tallat per la via del tren.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155541" title="Monterols" nonfiltered="3038" processed="3033" dbindex="63073">
Monterols es una partida del terme de Reus situada a la part nord-oest de la ciutat a la zona de la Carretera anomenada d'Alcolea. Una part es zona industrial per la reste es plena de masies i ben conreada. 

Un carrer de la ciutat porta tamb aquest nom. Fou el centre de la vida comercial fins els anys seixanta (quant el centre de la ciutat estava a la Plaa d'Espanya, moderna Plaa del Mercadal o Plaa de l'Ajuntament) per ms tard l'activitat major es va traslladar al proper carrer Llovera, quan el centre de la ciutat va passar a la Plaa Prim.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155542" title="Plaa Prim" nonfiltered="3039" processed="3034" dbindex="63074">

Plaa Prim es la plaa central de la ciutat de Reus. Hi donen els carrers Sant Joan, Sant Lloren, Raval de Jess, Monterols, Raval Santa Anna i Llovera. Porta el nom del general Joan Prim i Prats que t una esttua eqestre dedicada al centre de la plaa. 

La plaa te quatre costats diferents: al sud l'antic Hotel de Londres es avui un edifici gaireb tot per oficines; el nord, l'antic Casino (ara un establiment de la cadena Viena) esta flanquejat pel teatre Fortuny i el Crcol de senyors a l'esquerra i l'antic edifici de Banca Catalana (ara oficines) a la dreta; a l'est son tot cases antigues amb botigues a la planta baixa; i a l'oest les dos grans entitats bancries, el BBVA o el BSCH.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155543" title="Corregiment de Reus" nonfiltered="3040" processed="3035" dbindex="63075">
El corregiment de Reus fou una antiga demarcaci administrativa de Catalunya amb capital a Reus, que fou establerta el 6 de mar de 1810 pel governador de Catalunya general Augereau. No va arribar a estructurar-se ja que el 17 d'abril es va crear la prefectura de Tarragona i el 1812 el departament de les Boques de l'Ebre. El 1814 va tornar a formar part del corregiment de Tarragona (com abans del 1810) i el 1833 de la provncia de Tarragona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155544" title="Canal de Reus a Salou" nonfiltered="3041" processed="3036" dbindex="63076">
El canal de Reus a Salou fou una obra projectada a Reus per tenir accs a la mar pels seus productes, al final del segle XVIII.

L'enginyer Pere Sunyer va elaborar el projecte que fou continuat per Narcs Sunyer i Veciana. Desprs de moltes dificultats va obtenir l'aprovaci del govern el 1805. L'esclat de la Guerra del Francs va malmetre el projecte, i acabada la guerra ja no fou possible.

Un carrer de Reus (carrer Canal), i un passeig (Passeig Sunyer) recorden els fets. Queden algunes restes de les obres iniciades.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155545" title="Santuari del Roser" nonfiltered="3042" processed="3037" dbindex="63077">
El santuari del Roser es un santuari a la sortida de Reus, en direcci a la Selva del Camp, Valls o Lleida. El Santuari fou substituit per una esglsia desprs de la guerra, amb un edifici annexe on es va instalar el colegi dels Pares Salesians, que mes tard fou un colegi public. Algunes restes del santuari son ara al museu de la ciutat.

La verge es deia aix perque fou trobada en un roser. El carrer on es troba, just des el lloc cap al nucli urb, es diu tamb Carrer del Roser, pero entre 1939 i 1977 es va dir Avenida 15 de Enero.

Moltes publicacions castellanes tradueix errniament "roser" per "rosari" en lloc de per "rosal".

Actualment el santuari s la biblioteca de l'IES Gabriel Ferrater i Soler. 

Enllaos externs.
 http://www.xtec.net/iesgabrielferrater;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155546" title="Lo Somatent" nonfiltered="3043" processed="3038" dbindex="63078">
Lo Somatent fou un diari editat a Reus, fundat el 15 d'agost de 1886 per Pau Font de Rubinat i altres. Es subtitulava "diari regionalista d'avisos i noticies". El darrer exemplar fou el del 16 de juliol de 1903. Fou clarament catalanista.

Bibliografia.

"La formaci del catalanisme poltic a Reus: Lo Somatent (1886-1903)", de Jordi Tous i Vallve, Reus, 1987





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155549" title="Bbila de Sugranyes" nonfiltered="3044" processed="3039" dbindex="63079">
Bbila de Sugranyes es un jaciment arqueolgic l'aire lliure de Reus, on s'han trobat restes del Paleoltic mitj o perode musterenc. Fora prop a la Bbila del Cavallets, s'han trobat tamb estris de pedra. Els dos jaciments tenen expectatives per no han estat encara explorats adequadament.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155551" title="Tramvia Econmic de Reus a Salou" nonfiltered="3045" processed="3040" dbindex="63080">
Tramvia Econmic de Reus a Salou fou una societat que es va fundar el 23 de juny de 1887 per l'explotaci del recorregut entre Reus i Salou. 

El tren que feia el recorregut es conegut com el Carrilet. Un maquina es conserva a un carrer de la ciutat de Reus,que ha estat batejat com Avinguda Carrilet, just on era l'estaci.

Als anys seixanta era utilitzat cada cap de setmana per milers de persones que volien anar a Salou, a la platja, per amb l'accs massiu al cotxe, la societat va tancar portes el 1980.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155552" title="Escopeta winchester" nonfiltered="3046" processed="3041" dbindex="63081">
La US Repeating Arms Company, ms coneguda com a Winchester, s famosa pels seus fusells, per tamb fabrica escopetes de caa i d us militar i policial. Antigament, la Winchester feia molts models d escopeta, fins hi tot el clssic model 12 utilitzat durant la Segona Guerra Mundial i algunes de les poques escopetes de combat amb carregador de caixa que s han fabricat; per avui en dia noms produeix alguns models manuals de corredora.

L escopeta bsica Winchester s un model del 12: la Winchester Defender. Es va dissenyar i fabricar expressament per l s policial, per tamb a arribat a usos militars. La Defender s una arma totalment normal, per amb un mecanisme compacte, com el de totes les Winchester, i amb una fabricaci i acabats molt bons.

El model naval.
Segurament , el model ms inslit de les actuals escopetes Winchester s el model 1300 Marines, fabricat per la Marina i el USMC. Es basa en el Defender per s assembla ms al model d acer inoxidable de la policia, perqu s ha fet per resistir la corrosi salina. Per tenir una protecci gaireb completa, la Winchester  naval  porta cromades les superfcies metlliques exteriors. El resultat s una arma d aspecte sorprenent, per que pot cridar massa l atenci durant el combat. El model s ha venut, normalment a forces paramilitars, com la gurdia costera, que necessita una escopeta per armar les seves patrulles d assalt.

Mecanisme de tancament giratori.
Quan s estiba la corredora, s obra i es tanca un mecanisme giratori molt segur. L obertura s ajuda per una molla que accelera el moviment, d aquesta manera s aconsegueix que l arma sigui gaireb semiautomtica. El carregador tubular arriba fins a sota de la boca i te sis o set cartutxos, segons si son normals o no. L acabat sol ser negre mat, tot hi que hi ha una versi feta per la policia en qu el metall s d acer inoxidable.

Caracterstiques.
 Model: Winchester Defender;
 Calibra: 12 mm;
 Pes: 3,06 kg (3,17 kg el model d acer inoxidable);
 Longitud del can: 45,7 cm;
 Alimentaci: Carregador tubular de 6 o 7 cartutxos (depenent del tipus de cartutx);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155558" title="Xarop d'aur" nonfiltered="3047" processed="3042" dbindex="63082">

El xarop d'aur s un xarop fet a partir de l'aigua d'aur (acercia) o de la saba d'aur, del principi de la primavera, que ha estat concentrada amb ebullici. Es fa als boscos de l'Amrica del Nord (sobretot Ontario, Quebec i Vermont) i es ven avui arreu del mn.


La tcnica ja era ben dominada per les poblacions indgenes del Canad quan els Europeus han arribat. Un s'en servia en particular com a aliment tnic, a la primavera. Nombroses llegendes amerndies escenifiquen el xarop d'aur.

Fabricaci del xarop d'aur.

Entre les nombroses espcies d'acercies, dues sn principalment utilitzades per la producci de xarop d'aur : lacer nigrum i lacer saccharum (aur del sucre).

El xarop d'aur es fa majoritriament al Canad - 83% de la collita mundial - particuliarment a la provncia de Quebec, amb una producci ms feble al Ontario. Tamb es fa en alguns estats dels Estats Units d'Amrica. Tanmateix, la producci de xarop d'aur als Estats Units tendeix a continuar sent constant mentre la del Canad s'ha multiplicat per dos en vint anys.

Collita de l'aigua d'aur.


L'aigua d'aur es recull a la fi de l'hivern o al principi de la primavera, segons les regions, quan nits de gelada estan seguides de dies de desgla. Efectivament, aquesta aigua cont cap a 2% o 3% de sucre. Aquest sucre (essencialment glucosa) s emmagatzemat en les arrels a la tardor, on passa l'hivern. A la primavera, puja per sota l'escora a tot l'arbre a fi de fornir l'energia suficiente per a reactivar el seu metabolisme.

Atenci! L'aigua d'aur no s la saba. Aquesta, clarament ms carregada en minerals i molcules orgniques complexes, noms puja per les arrels quan el metabolisme de l'arbre s reactivat. La arribada de la saba i del seu gust amarg marca la fi de la collita d'aigua d'aur. s a dir, no es fa collita de la saba per de l'aigua d'aur.

Mai no se recoll l'aigua d'un aur el tronc del qual fa menys de 20 cm de dimetre. La regla general s, doncs, d'esperar fins a 45 anys desprs de la plantaci d'un aur abans de comenar a recollir la seva aigua. Tanmateix, un aur del sucre pot viure fins a 300 anys, fins i tot ms. Aix, pot donar aigua cada primavera durant molts anys.


Evaporaci.

C'est uniquement aprs l'vaporation que l'eau devient plus consistante et donne naissance au sirop d'rable. Il faut entre 35 et 40 litres d'eau d'rable pour obtenir un litre de sirop.

Il est important de n'vaporer ni trop, ni trop peu. Car, si le sirop est trop dense, il va cristalliser. Et, s'il est trop liquide, il risque de fermenter. La temprature idale  donner au sirop d'rable est de 3,5 C de plus que la temprature d'bullition de l'eau, par exemple,  101,3 kPa, l'eau bouillant  100 C, le sirop sera prt lorsqu'il atteindra 103,5 C. Il faut adapter ces valeurs  celle de la pression atmosphrique du lieu (altitude) et du moment. On peut aussi mesurer la densit du produit fini  l'aide d'un hydrotherme.

Le sirop d'rable est ensuite class par teinte : d'extra clair  fonc. Plus le sirop est clair, meilleure est la classe, mais moins le got est prononc. Le sirop le plus fin est produit en mi-saison. 
Pendant longtemps, la prfrence est alle vers un sirop d'rable qui soit le plus clair possible. Pour comprendre cela, il faut savoir que, jusqu'au , le sirop d'rable tait principalement consomm directement par les producteurs ou par leurs proches.  l'poque, il tait pour ces personnes plus difficile et plus cher d'obtenir du sucre de canne que du sirop d'rable. On cherchait  obtenir un sucre d'rable qui se rapproche le plus possible du sucre de canne. Aujourd'hui, certains reviennent  des sirops plus colors car ils ont un got plus prononc.

Les diffrentes qualits de sirop et d'eau d'rable influent sur le processus, gnralement ralis  la cabane  sucre.

Classificaci.

Les acriculteurs classent le sirop d'rable en cinq catgories :
 Extra clair : AA ;
 Clair : A ;
 Mdium : B ;
 Ambr : C ;
 Fonc : D ;

s.


Consells.

Presncia de cristalls dintre el xarop. Aquest fenomen s'explica per un desequilibri entre la quantitat de sucre i l'aigua continguda dintre el xarop.Pour remdier  la situation, chauffez-le en bain-marie jusqu' ce que les cristaux soient bien dissous.
Heu aprofitat la temporada dels sucres per fer una reserva de xarop d'auro? Conserveu-lo a la nevera o en el congelador fins la primavera proxima. Quan et pot estigui obert, transferiu el contingut en un recipient amb tap hermetic.
Apparicio de pellicules blanquinoses en a la superficia : passeu le xarop a traves un coton  fromagei porteu-el  bullicio ; vuideu-el en una ampolla i utilitzeu-el el mes rapidament possible.

 Enllaos externs .
  Conseils et Informations de la Fdration des Producteurs Acricoles du Qubec;
 Site de la Cooprative des Producteurs de Sirop d'Erable du Qubec;
 Centre ACER : Centre de recherche, de dveloppement et de transfert technologique acricole;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155559" title="Fort Libria" nonfiltered="3048" processed="3043" dbindex="63083">

El Fort Libria s un fort situat damunt del poble de Vilafranca de Conflent al cim del mont Belloc. Va ser construt per Sbastien Le Prestre el 1681, desprs de la divisi de la Catalunya entre els regnes francs i espanyol pel Tractat dels Pirineus. El fort s'enllaa al poble de Vilafranca per una escala subterrnia de 734 esglaons.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155561" title="Obertura Trompowsky" nonfiltered="3049" processed="3044" dbindex="63084">
L'obertura Trompowsky s una obertura d'escacs caracteritzada per les jugades:

1.d4 Cf6  2. Ag5

Considerada tradicionalment una obertura irregular, va ser posada de moda per jugadors espanyols com Alfonso Romero i De la Villa i posteriorment per jugadors anglesos com Julian Hogdson, Michael Adams o Plaskett.

Actualment s considerada com una alternativa respectable per a les blanques i ha estat jugada per jugadors tan forts com l'antic campi del mn Garry Kasparov.

Les principals variants sn:

2. ...Ce4 3 Af4

2. ...Ce4 3 Ah4

2. ...c5

2. ...e6 3 e4 h6 4 Af6

2. ...d5











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155565" title="Can Draper (l'Ametlla del Valls)" nonfiltered="3050" processed="3045" dbindex="63085">


Can Draper s una masia histrica de l'Ametlla del Valls situada al sud del municipi, a tocar de l'accs des de la C-17. Originria del 1151 era coneguda en aquell moment com a Mas Barcel, nom que conservaria fins el 1393 en qu Ramon Draper es casa amb la pubilla de la casa. 

L'aspecte actual cal situar-lo al segle XVI quan la importncia de l'explotaci agrcola inclou el barri de cases dels pagesos amb un tancat i la torre de protecci, datada en 1574.
La masia conserva mltiples elements gtics com les finestres i portalades. 

La importncia de Can Draper a la vida del poble s palesa en la quantitat de crrecs a les institucions municipals que han estat ocupats pels hereus de la famlia.

Dins la finca, a prop d'un cam de fcil accs, es troba un pou del gla () datat entre els segle XVII i XIX.

Est catalogada com a B Cultural d'Inters Nacional.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155566" title="Bosc Vell" nonfiltered="3051" processed="3046" dbindex="63086">


A la Terra Mitjana, el mn fictici creat per J. R. R. Tolkien, el Bosc Vell s una petita rea boscosa a l'est de La Comarca.

El Bosc Vell s un dels pocs supervivents dels boscos primitius que cobrien gran part d'riador abans de la Segona Edat; constitua la part ms septentrional de la immensitat boscosa que cobria tot el territori fins al bosc de Fangorn.

Est limitat a l'est pels Barrow-downs, i a l'oest pel The Hay, una gran bardissa on els hbbits de La Boqueria hi cultivaven, desprs de qu tallessin el bosc per fer-hi les seves cases.

Els hbbits creien que els arbres del Bosc Vell estaven 'esperant', i eren hostils. Els arbres es balancejaven quan no feia vent, xiuxiuejaven a la nit, i desorientaven els viatgers cap a dins el bosc. Quan els arbres creixien massa aprop de la bardissa, els hbbits tallaven els arbres ms prxims i creaven clarianes cremant-los. Des de llavors, els arbres encara eren ms hostils. A les profunditats del bosc hi havia la vall de Withywindle, un lloc fosc, maleit i demonac que era l'arrel de totes les pors del bosc.

Just abans de la Guerra de l'Anell, els hbbits Frodo Saquet, Samseny Gamg, Meriadoc Brandiboc i Peregrn Tuc van creuar-lo intentant escapar dels genets negres, com surt detallat a El Senyor dels Anells: La Germandat de l'Anell, al captol anomenat "El Bosc Vell". Segons aquest captol, el bosc havia atacat La Boqueria molt abans, plantant-se fins a la bardissa i traspassant-la. Desprs d'aix, els hbbits van netejar una gran rea fora la bardissa i varen fer-hi un gran foc, conegut ms tard com el Bonfire Glade. Desprs d'aix, els arbres van tornar-se molt ms hostils vers els hbbits.

A la banda sud-est del bosc, a la riba del riu Withywindle, hi ha la casa d'en Tom Bombadil, qui va rescatar en Pippin i en Merry quan ells foren atrapats per un arbre que en Tom va anomenar Old Man Willow.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155573" title="Gyula Cseszneky" nonfiltered="3052" processed="3047" dbindex="63087">


El Bar Gyula Istvn Cseszneky de Milvny et Cseszneg (1914, Csorvs-?) va ser un poeta, traductor, poltic hongars, i, com a Juli I, va ser el Voivoda de Macednia.

El 1941, durant la Segona Guerra Mundial, va convertir en conseller d'Aim de Aosta, que era el rei Tomislau II de l'Estat independent de Crocia. L'agost de 1943, grcies als seus amics influents italians i els seus parents balcanics, el Bar Cseszneky va ser nomenat com a prncep de l'estat aromans que envoltava el Pindos.

El Prncep Juli va ser un governador nominal, i va intentar aconseguir contactes amb els governs aliats. El setembre de 1943, com Alemanya nazi va encarregar de l'exrcit itali, se'l va obligar renunciar a causa de la seva herncia jueva, i va ser arrestat pel Gestapo. Va aconseguir escapar-se a Hongria.

Desprs de la guerra, es va escapar amb Aim d'Aosta a l'Argentina.

Enllaos externs.
 Worldstatesmen;
 Royal chronologies;
 Hungarian aristocracy;
 The Cseszneky de Milvany et Cseszneg family;
 Balkan Royalty;
 A nemltez k lzadsa;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155574" title="Giralda" nonfiltered="3053" processed="3048" dbindex="63088">
 
La Giralda forma part d'un dels edificis ms representatius de Sevilla, la catedral, una de les ms grans del mn i veritable joia del gtic i barroc. 

En el seu moment va ser la torre ms alta del mn amb els seus 97,5 m d'altura i (encara que deixar de ser el sostre de la ciutat el 2010 pel futur projecte que est en marxa per a construir un edifici d'oficines d'aproximadament 178 m) seguir sent la seva icona mundial per excellncia, a ms de ser una de les imatges ms famoses de la ciutat i de tota Andalusia. 

Estructura. 
La torre, antic minaret de la mesquita almohade de Sevilla, est constituda per diversos cossos diferenciats encara que perfectament units mostrant un exemple perfecte de la riquesa del gresol de cultures existent en la ciutat. El cos musulm s el ms antic, va ser construt el 1184 per ordre de Abu Yaqub Yusuf. Per a la seva construcci, tal com es pot apreciar en la seva base, es van emprar les restes d'alguns edificis i cadirats romans. Es va basar en el minaret de la mesquita Kutubia (70 metres) de Marrqueix, (El Marroc) i considerada obra mestra de l'art hisp-magreb. 

Tamb s considerada germana de la gran Torre Hasan (60 metres) de Rabat. Com curiositat cap destacar el fet que la Giralda no t escales, sin 35 rampes suficientment amples per a permetre que el sult pugs per elles muntat a cavall per a veure la bella estampa que s'albira. Arran d'un terratrmol ocorregut el 1365 es va perdre l'antiga esfera original de coure que coronava la torre, que va ser substituda per un senzill minaret. Posteriorment en el segle XVI es va afegir el cos de campanes. Aquest cos, a crrec de l'arquitecte cordovs Hernn Ruiz, va ser encarregat amb una rematada en forma d'esttua que representa la Fe. 

Originalment aquest era el nom que tenia la figura de la Fe de ms de 4 m d'altura (7 amb el pedestal) que corona el minaret de la catedral de Sevilla i va ser installat el 1568. El nom de Giralda prov dels girs que es produen en la figura amb els canvis de vent, car fa les vegades de penell. Amb el pas del temps, aquest nom va passar a denominar al propi minaret, coneixent-se la figura com el Giraldillo. 
 

El segent cos que t damunt del de campanes s el cos de les azucenas, que compta amb quatre gerros de azucenas de bronze, una en cada cant, obres magistrals del conegut i recentment mort orfebre Fernando Marmolejo Camargo, que fins i tot va tenir l'honor de collocar-les pel que se li coneix afectuosament com "el prioste de la Giralda". I damunt d'aquest existeix altre cos ms d' arquitectura renaixentista format pel cos de caramboles, cos d'estrelles cpula i cupul i sobre aquest l'esttua de la Fe. El 29 de desembre de 1928, va ser declarada Patrimoni Nacional i el 1987, va integrar la llista del Patrimoni de la Humanitat.

 Curiositats . 
Va existir tamb una rplica a Estats Units, en el Madison Square Garden de Nova York que va ser destruda. I altra ms a Kansas City, ciutat germanada amb Sevilla. ;

En la base de la Giralda podem trobar diversos epgrafs en llat, procedents d'edificis de la Hispalis romana. Sembla ser que es van reutilitzar com material de construcci pedres del teatre, el frum, etc, que havien quedat en dess o abandonats desprs de la conquesta musulmana. ;
Alguns investigadors i historiadors sostenen que la torre es va erigir per a commemorar la victria almohade en la batalla de Alarcos. ;
La paraula giralda s sinnim de penell, especialment quan t una figura humana o d'animal. ;
A Badajoz igualment existeix una rplica del monument en petites dimensions.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155575" title="Torre del Oro" nonfiltered="3054" processed="3049" dbindex="63089">
  
La Torre del Oro de Sevilla, s una torre militar albarrana (s a dir, separada de la resta de la muralla) que deu el seu nom al seu primitiu recobriment de rajoles amb reflexos daurats. Construda en el primer ter del segle XIII per ordre del governador Ab l-Ul, el seu nom s una traducci de l'rab bury al-dahab, t dotze costats, i des del seu basament de cadirat es tirava una forta cadena que creuava fins a l'altra riba del riu unint-se a altra torre que existia en aquest lloc, la Torre de la Fortalesa (una torre de menor importncia) i aix protegint l'entrada del port. Aquesta va ser la defensa que va haver de trencar l'esquadra castellana comandada per Ramn de Bonifaz abans de l'assalt de Ferrn III, el 1248. 

L'ltim cos circular de la torre va ser afegit per Sebastin Van der Borcht el 1760. La torre va servir, a ms de pres en l' edat mitjana, i de recinte segur per a guardar, de vegades, els metalls preciosos portats peridicament per la flota d'ndies. Actualment s Museu Naval. Cont gravats, cartes marines, maquetes, instruments antics de navegar aix com documents histrics. Traa una imatge de la histria naval de Sevilla, de la importncia de la seva riu i de la petjada de marins illustres. 
L'any 2005 es va realitzar la seva ltima restauraci, retornant-li tota l'esplendor perduda per les inclemncies del temps, el vandalisme i els vehicles de motor. 

Curiositats. 
Va sofrir en diverses ocasions l'intent d'enderrocament per a diversos profits, la primera vegada va ser desprs del terratrmol de Lisboa de 1755 al que va sobreviure, que al Marqus de Forest Real se li va ocrrer proposar la seva demolici, per a aix eixamplar el passeig de cotxes de cavalls. Aquest projecte no va arribar a realitzar-se per l'oposici dels sevillans, que van arribar a anunciar-se'l al rei que tamb va mitjanar. ;
La segona vegada que va crrer perill va ser durant la Revoluci de 1868, que es va posar a la venda per a aprofitar els seus materials, els sevillans es van rebellar altra vegada.


Galeria d'Imatges.


Bibliografia.

 FALCN MRQUEZ, Teodoro (1983). La Torre del Oro. Sevilla. Editorial: Diputacin Provincial de Sevilla. Servicio de Publicaciones. ISBN 8450091217. ISBN-13 9788450091212;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155576" title="Esglsia de la Macarena" nonfiltered="3055" processed="3050" dbindex="63090">
 La Esglsia de La Macarena, situada a Sevilla, situada en el barri de la Macarena nomenat aix en el seu honor. 

El seu nom correcte s Baslica de Santa Mara de l'Esperana, s la seu de la Germanor de La Macarena (que fa estaci de penitncia cada Divendres Sant de matinada). Situada enfront de la Baslica de La Macarena es troba la Porta de la Macarena, un dels pocs vestigis que queden en peus del que eren les muralles de Sevilla. Per ella va fer la seva entrada l'emperador Carles I. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155580" title="Citometria de flux" nonfiltered="3056" processed="3051" dbindex="63091">

La citometria de flux s una tcnica per contar, examinar i ordenar partcules microscpiques sospeses en un fluid. Permet l'anlisi simultani multiparamtric, anlisi de les caracterstiques fsiques i qumiques de les cllules, fluint una a una, a travs d'un aparell electrnic de detecci ptica. L'aparell que es fa servir per a l'anlisi s un citmetre de flux.

 Principi .
Un raig de llum, (generalment lser) d'una sola longitud d'ona s dirigida al focus hidrodinmic del corrent de fluid. Un nombre de detectors estan enfocats en el punt en el que el corrent passa a travs del raig de llum; un en lnia amb el raig de llum (Forward Scatter o FSC) i diversos perpendiculars (Side Scatter (SSC) i un o ms detectors fluorescents). Cada partcula suspesa que passa a travs del raig dispersa la llum d'una manera concreta, i els compostos qumics inherents o adherits a les cllules poden ser excitats de manera que emetin llum a una freqncia ms baixa que la de la llum d'origen. La informaci obtinguda per la dispersi de fotons i per la llum de fluorescncia s capturada pels detectors i per anlisis de fluctuacions de la intensitat de llum a cada detector (un per a cada pic de l'espectre d'emissi) s possible extrapolar diversos tipus d'informaci sobre les estructures fsiques i qumiques de cada partcula individual.

El FSC correlaciona el volum amb les cllules i el SSC depn de la complexitat interna de la partcula (p. ex. forma del nucli, la quantitat i tipus de grnuls citoplasmtics o la rugositat de la membrana cellular). Alguns citmetres de flux del mercat han eliminat la necessitat de fluorescncia i fan servir noms la dispersi de la llum per a la mesura.

 Citmetres de flux .
Els citmetres de flux moderns sn capaos d'analitzar diversos milers de partcules cada segon, en "temps real", i pot separar i allar activament les partcules que tinguin propietats especfiques. Un citmetre de flux s similar al microscopi, excepte que per formar una imatge de la cllula el que fa s quantificar informticament els parmetres a analitzar. Per analitzar teixits slids primer cal preparar suspensions en qu les cllules no estiguin adherides entre elles.

Un citmetre de flux t cinc components principals:
 un flux cellular - corrent lquid que transporti i alinei les cllules de manera que passin d'una en una a travs del raig de llum.
 una font de llum - normalment lmpades (de mercuri o xen); lsers refredats per aire d'alta potncia (arg, cript, lser dye); lsers refredats per aire de baixa potncia (arg (488nm), red-HeNe (633nm), green-HeNe, HeCd (UV)); dodes lsers (blau, verd, vermell, violeta).
 un detector.
 un sistema d'amplificaci lineal o logartmic.
 un ordinador per a l'anlisi dels senyals.

Els citmetres de flux primerencs eren dispositius dedicats a pocs fins experimentals, per els avanos tecnolgics han creat un considerable mercat per a la instrumentaci aix com per als productes emprats en els anlisis com els anticossos per a l'etiquetatge fluorescent i el programari d'anlisi.

Els instruments moderns tenen normalment mltiples lsers i detectors fluorescents (el rcord actual per a un instrument comercial sn 4 lsers i 18 detectors fluorescents). L'increment del nombre de lsers i detectors permet l'etiquetatge amb mltiples anticossos, permetent identificar amb ms precisi una poblaci diana pel seu fenotip. Certs instruments poden fins i tot obtenir imatges digitals de cllules individuals permetent-ne l'anlisi de la localitzaci dels senyals de fluorescncia en la superfcie de les cllules.

Les dades generades per citmetres de flux es poden traar en una sola dimensi, per produir un histograma, o en diagrames de dues dimensions o fins i tot en tres dimensions. Les regions d'aquests diagrames poden ser separats seqencialment, basant-se en la intensitat de fluorescncia, creant unes sries d'extraccions de subconjunts anomenades "portes". Existeixen protocols especfics de bloqueig per finalitats clniques, sobretot en el camp de l'hematologia. Els diagrames moltes vegades es fan en escales logartmiques. Com que els diferents espectres d'emissi se sobreposen , els senyals dels detectors s'han de compensar computacionalment i electrnica.

 Classificaci de cllules per fluorescncia .
La classificaci de cllules per fluorescncia (Fluorescence-activated cell-sorting, FACS) s un tipus especialitzat de citometria de flux. Proveeix d'un mtode per classificar una barreja heterognia de cllules en dos o ms contenidors, basant-se en la recepci dels sensors de les caracterstiques fluorescents de cada cllula. s un til instrument cientfic que permet classificar les cllules de manera rpida, objectiva i quantificativa segons els senyals fluorescents registrats en diferents compartiments fsics. L'acrnim FACS s una marca registrada posseda per en Becton Dickinson tot i que es fa servir ene l mn cientfic com a un terme general. El primer classificador de cllules va ser inventat per en Mack Fulwyler el 1965 fent servir el principi del volum de Coulter, una tcnica relativament difcil per a la classificaci. La tcnica es va estendre grcies a en Len Herzenberg que va ser qui va crear el terme FACS. Herzenberg va guanyar el 2006 el Premi de Kyioto per la seva feina en la citometria de flux.

La suspensi cellular s arrossegada cap a un pas estret d'un corrent rpid de lquid. El flux s controlat de manera que hi hagi una distncia suficient de separaci entre les cllules segons el seu dimetre. Un mecanisme de vibraci provoca que el raig es trenqui en gotes individuals. El sistema s'ajusta de manera que hi hagi una probabilitat molt baixa de qu hi hagi ms d'una cllula per gota. Just abans que el corrent es fragmenti el corrent passa a travs d'una estaci de mesura de fluorescncia en la que es mesuren els carcters fluorescents d'inters. Un anell carregat elctricament s situat sota el punt en el que el raig es fragmenta en gotes. L'anell s carregat elctricament d'una manera determinada basant-se en la lectura fluorescent immediatament anterior de forma que la crrega oposada s atrapada en la gota mentre es trenca el corrent. Les gotes carregades travessen un sistema de deflecci electrosttica que dirigeix les gotes cap a diferents contenidors basant-se en la seva crrega. En alguns sistemes la crrega s aplicada al corrent i la gota que se'n desprn ret del mateix signe que el corrent. Desprs del despreniment de la gota el corrent s retornat a una crrega neutral.

 Etiquetes fluorescents .
Les etiquetes fluorescents que es poden fer servir dependran de la lmpada o lser feta servir per excitar els fluorocroms i els detectors disponibles:
lser blau d'arg (488 nm);
s un lser refrigerat i per tant ms barat d'installar i fer anar. s el lser ms comunament disponible en mquines d'un sol lser.
Verd (normalment etiquetat FL1): FITC, GFP, CFSE, CFDA-SE;
Tagonja (normalment FL2): PE;
Canal vermell (FL3): PerCP, PE-Cy5, PE-Cy5.5, PI ;
Infra-vermell (FL4): PE-Cy7;

UV lser (325 nm) d'heli-cadmi (HeCd) ;
Ultravioleta: Hidroxicoumarina;
Blau: Y66H, Hoechst 33342, Hoechst 33342;
Verd: Y66F;

UV (HBO) lmpada (366 nm) (normalment emprada per treballar amb ADN);
Violeta: Indo-1;
Blau: DAPI, Hoechst 33342, Hoechst 33342, AMCA;
Blau-verd: MBB;

dode lser violeta (405 nm);
Blau del pacfic (manufacturat per BD);
AmCyan;

lser (543nm) de heli-ne verd (HeNe);
Rarament emprat perqu el color s massa proper al blau de 448 nm que fan servir la majoria de mquines.

lser (633 nm) d'heli-ne vermell (HeNe) o lser de dode vermell (635 nm);
APC;
APC-Cy7;


 Parmetres mesurables .
Aquesta llista s molt llarga i en constant expansi.
 Volum i complexitat morfolgica de les cllules;
 Pigments cellulars com la clorofila o la ficoeritrina;
 ADN (anlisi de cicle cellular, cintica cellular, proliferaci etc.);
 ARN;
 Anlisi i ordenaci de cromosomes (construcci de llibreries, tinci cromosmica);
 Expressi i localitzaci de protenes;
 Productes transgnics in vivo, particularment la protena verda fluorescent o protenes emparentades;
 Antgens de superfcie cellular (molcules CD);
 Antgens intracellulars (diverses citoquines, mediadors secundaris etc.);
 Antgens nuclears;
 Activitat enzimtica;
 pH, calci ionitzat intracellular, magnesi, potencial de membrana;
 Fluidesa de membrana;
 Apoptosi (quantificaci, mesura de la degradaci de l'ADN, potencial de membrana mitocondrial, canvis de permeabilitat, activitat de caspasa);
 Viabilitat cellular;
 Monitoritzaci de l'electropermeabilitzaci de les cllules;
 Potencial oxidatiu;
 Caracteritzaci de resistncia multifrmacs (MDR) en cllules canceroses;
 Glutati;
 Diverses combinacions (ADN/antgens de superfcie etc.);

 Aplicacions .
La tecnologia t aplicacions en un nombre de camps, incloent-hi la biologia molecular, la patologia, la immunologia, la biologia vegetal i la biologia marina. s especialment til en el camp de la biologia molecular quan es fan servir anticossos etiquetats fluorescentment. Aquests anticossos especfics s'uneixen a antgens a les cllules diana i ajuden a donar informaci de les caracterstiques especfiques de les cllules estudiades en el citmetre. T amples aplicacions en medicina (especialment en transplantaments, hematologia, immunologia de tumors i quimioterpia, gentica i selecci d'esperma en IVF). En la biologia marina, les propietats autofluorescents del plncton fotosinttic poden ser explotades per citometria de flux per tal de caracteritzar l'abundncia i estructura de les comunitats marines. En l'enginyeria de protenes, la citometria de flux s fa servir conjuntament amb la exhibici de llevat i la exhibici bacteriana per identificar les variants de protenes exhibides en membrana amb les propietats desitjades.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Salk Institute flow cytometry web links;
 How a flow cytometer operates;
 Principles and applications of flow cytometry (PDF);
 Overview of flow cytometry t imatges d'elevada ressoluci;
 Table of fluorochromes;
 Bioinformatics standards for flow cytometry (inclou eines analtiques de programari);

 Societats professionals .
 International Society for Analytical Cytology (ISAC) publica diverses revistes cientfiques dedicades a la citometria de flux (Cytometry, Current Protocols in Cytometry) i organitza mtings internacionals;

 Laboratoris .
Purdue University Cytometry Laboratory ;
Cardiff University Introducci a la Citometria de Flux ;
Cancer Research UK Laboratori amb un Flow-activated cell sorter (FACS);

 Llibres .
 Flow Cytometry First Principles by Alice Longobardi Givan;
 Practical Flow Cytometry by Howard M. Shapiro;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155584" title="Teddy Bautista" nonfiltered="3057" processed="3052" dbindex="63092">
Eduardo Bautista Garca, tamb conegut com Teddy Bautista, s un cantant espanyol nascut el 27 de maig de 1943 a Las Palmas de Gran Canaria. 

Va ser membre de Los Canarios, grup canari de finals dels 60, que es dedicava sobretot a la msica soul i en part al rock. Cap destacar el treball denominat "Ciclos", en el qual es versionen Les Quatre Estacions d'Antonio Vivaldi, una obra ms aviat experimental en el seu moment on es fusionava el rock amb els ltims avanos de la msica electrnica de l'poca. s destacable la seva aportaci a la banda sonora de Jesucrist Superstar, en la qual interpreta en la primera versi espanyola a Judes, protagonista de l'obra. Actualment s president de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE), on ha adquirit molta notorietat per la seva campanya en favor del cnon compensatori per cpia privada en els suports audiovisuals.


Enllaos externs.
SGAE;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155587" title="Los Canarios" nonfiltered="3058" processed="3053" dbindex="63093">
Los Canarios van ser un grup de rock espanyol dels anys 60. Formats en les illes Canries al voltant del seu cantant Teddy Bautista, actual president de la SGAE. 

Van gravar el seu primer disc el 1967 per a la pellcula de Carlos Saura Peppermint Frapp, protagonitzada per Geraldine Chaplin i Jos Lus Lpez Vzquez. Per el seu gran xit l'obtindrien amb el seu segent single, Get On Your Knees, produt per Alain Milhaud i gravat a Londres amb reputats msics d'estudi britnics, que va ser la can de l'estiu 1968 a Espanya. 

El 1968, un jove cantant madrileny Pedro Ruy-Blas va ser l'encarregat de suplir l'absncia del lder del grup, Teddy Bautista, durant el seu servei militar.

Discografia.

LP.
 1970: Flying High With The Canaries Primer LP gravat als EU, editat posteriorment.
 1968: Lo mejor del clan! (LP) Recopilatori de singles compartit amb els Pop-Tops;
 1970: Librate! (LP);
 1972: Canarios Vivos (LP);
 1974: Ciclos (LP/CD);

Singles.

 1967 The incredible miss Perryman-Peppermint Frappe / Keep on the Right Side;
 1967: Get on Your Knees / Trying So Hard;
 1967: Three-Two-One-Ah / Pain;
 1968 Child / Requiem for a Soul;
 1970: Free Yourself / I wonder what freedom means;
 1971: Extra-extra / Reaching out;
 1971: Reaccin / Seor estoy preparado;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155589" title="Malaltia de Chagas" nonfiltered="3059" processed="3054" dbindex="63094">
La malaltia de Chagas o tripanosomosi americana, coneguda tamb com "el mal dels pobres", s una malaltia mpliament distribuda per Amrica del Sud que es transmet mitjanant les femtes infectades d'insectes dels gneres Rhodnius i Triatoma. Infecta les cllules de glndules del sistema nervis i pot provocar lesions importants a l'esfag, al cor i a l'intest gros.

El parsit entra a la sang i s capa d'arribar al cor, establir-s'hi i malmetre la fibra del muscle cardac. Aix, a llarg termini, pot provocar greus problemes al bombeig de la sang (miocardiopaties). Es calcula que del total dels infectats, entre l'1% i el 3% desenvolupa quadres aguts. El 30% presenta quadres crnics, que es noten a nivell cardac amb el pas dels anys. Per evitar l'extensi de la malaltia s'hauria d'aprovar un protocol de vigilncia i assegurar un subministrament mnim de medicines palliatives per als casos aguts. Moltes ONG, acusen a les multinacionals farmacutiques de no investigar prou la malaltia, ja que molts dels malalts sn persones amb pocs recursos econmics.

A la pellcula Invisibles que retrata 5 problemes oblidats al primer mn, Isabel Coixet basa la seva collaboraci en aquesta malaltia.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155591" title="Saint Louis" nonfiltered="3060" processed="3055" dbindex="63095">
 

Saint Louis, s l'rea metropolitana ms gran en l'estat de Missouri als Estats Units, amb un total de 2.603.607 habitants l'any 2000. 

La ciutat de Saint Louis, una entitat separada del Comtat de Saint Louis, contribueix amb 348.189 persones; la seva poblaci ha anat disminuint des dels anys 1950, pel desplaament cap als suburbis del Comtat de Saint Louis (1.016.315), Comtat de Saint Charles (283.883), Comtat de Franklin (93.070) i Comtat de Jefferson (198.990) a Missouri; i Comtat de Madison (258.041), Comtat de Saint Clair (256.082), i Comtat de Monroe (27.019) a Illinois. 

Sobrenoms: la Ciutat de Monticle (Mount City) i Ciutat d'Entrada (Gateway City)



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155595" title="Rudolf Rocker" nonfiltered="3061" processed="3056" dbindex="63096">

Rudolf Rocker (25 de mar de 1873   19 de setembre de 1958) fou un escriptor, historiador i activista anarcosindicalista alemany.

Vida.
Rudolf Rocker va nixer a Magncia (Alemanya). Per la prematura mort dels seus pares es va criar en un orfenat catlic. Membre en la seva joventut del Partit Social-Demcrata, el seu suport al grup Die Jungen (Els Joves) i posicions ideolgiques cada cop ms properes a l anarquisme provocaren la seva expulsi l any 1890. A la presncia a la Segona Internacional de Brusselles l any 1891 i a les contribucions en la premsa anarquista segu la fugida d Alemanya per la pressi policaca l any 1892. Va viure un parell d anys a Pars i finalment s install a la Gran Bretanya l any 1895 on, tot i ser un gentil, esdevingu la figura ms respectada del moviment anarquista jueu en aquest pas.  
L any 1914 Rudolf Rocker s opos a tots dos bndols de la Primera Guerra Mundial el que provoc el seu internament com a enemic estranger. L any 1918 va ser deportat als Pasos Baixos des d on torn a Alemanya, on va ser membre actiu del Freie Vereinigung Deutscher Gewerkschaften(Lliure Associaci de Sindicats Alemanys) i fundador del Freie Arbeiter-Union Deutschlands (Sindicat Lliure del Treballadors d Alemanya) i editor del seu peridic Der Syndikalist. Us la seva influncia per oposar-se al suport anarquista a la revoluci bolxevic desprs de l any 1917, a la Plataforma Organitzacional l any 1927, quan aquesta pretenia reformar el moviment anarquista en un partit poltic, i lider l oposici llibertaria al creixent moviment nazi.

L any 1933 Rocker deix Alemanya de nou i es mud als Estats Units on continu treballant com a orador i escriptor acusant el feixisme i el comunisme. Un cop iniciada la Segona Guerra Mundial decid fer costat als aliats. Rocker mor l any 1958 a Mohegan, Maine (EEUU).

Anarcosindicalisme: Teoria i Prctica.
El ms fams dels seus escrits es el llibre Anarco-Sindicalisme: Teoria i Prctica, publicat a Londres el Mar de 1938, del qual aparegu ja una traducci castellana de la m de Diego Abad de Santilln durant el mateix any publicada a Barcelona. L obra est ntimament lligada a la Guerra Civil a Espanya i que va fer renixer l anarquisme i el sindicalisme a l gora poltica per primer cop des de la Primera Guerra Mundial i la Revoluci Russa.
El llibre t els segents captols:
 1. Anarquisme: objectius i propsits;
 2. El proletariat i l inici de modern moviment del treball;
 3. Els precursors del sindicalisme;
 4. Objectius de l anarcosindicalisme;
 5. Mtodes de l anarcosindicalisme;
 6. Evoluci de l anarcosindicalisme;

Enllaos Externs.
Rudolf Rocker Pgina a the Anarchist Encyclopedia;
Arxiu Rudolf Rocker a libcom.org;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155596" title="Universitat Complutense de Madrid" nonfiltered="3062" processed="3057" dbindex="63097">

La Universitat Complutense de Madrid s una important universitat espanyola, localitzada en la Ciutat Universitria de Madrid.

La Universitat Complutense actualment. 
La Universitat Complutense de Madrid ha jugat un paper fonamental en el desenvolupament poltic d'Espanya des de la seva fundaci, en qualsevol nivell, tant parlamentari com ministerial, en totes les etapes del govern d'Espanya des del Segle de les Llums, i la seva situaci va estar marcada especialment durant la Segona Repblica i, desprs de la mort de Franco, durant la Transici Espanyola cap a la Democrcia. 

La Universitat Complutense s la universitat amb major nombre d'alumnes presencials de tota Espanya (contava, a la fi de 2003, amb ms de 98.000 estudiants, encara que la UNED la supera en nombre total d'alumnes) i s la segona de tota Europa. s una de les universitats punteres en el panorama universitari espanyol (vegeu Rnquing d'universitats espanyoles).

Antics clebres alumnes i mestres. 
 
 
Fillegs i Escriptors. 
Miguel de Unamuno (1864-1936). Doctorat en Filosofia i Lletres. ;
Ramn Menndez Pidal (1869-1968). Catedrtic de Filologia Romnica. Erudit i literat de la Generaci del 98 ;
Dmaso Alonso (1898-1990). Catedrtic de Filologia Romnica. Literat, crtic literari i filleg. ;
Jos Luis Sampedro (* 1917). Escriptor. ;
Mario Vargas Llosa (* 1936). Escriptor peru. ;
Javier Maras (* 1951) - Escriptor;
Vicente Cristbal Lpez. Catedrtic de Filologia Llatina en la UCM. ;
Alberto Bernab Pajares (Huelva, 1 de desembre de 1946-). Catedrtic de Filologia Grega en la UCM. ;

Metges i Bilegs. 
Gregorio Maran (1887-1960) ;
Santiago Ramn i Cajal (1852-1934) - En 1906 rep el premi Nobel ;
Marcos Jimnez de l'Espasa - Bileg i explorador ;

Filsofs i Telegs. 
Jos Ortega i Gasset (1883 1955) - Filsof, Socileg i Assagista (Professor de Metafsica 1910-1936) ;
Fernando Savater (* 1947) - Filsof ;

Artistes. 
Paloma Pedrero. Actriu, guionista i directora. ;
Alejandro Amenbar (* 1972). Director de cinema. ;
Ana Obregn (1955). Personatge del cor. ;

Periodistes. 
Letizia Ortiz Rocasolano (* 1972). Actual Princesa d'Astries i antiga presentadora en TVE. ;

Poltics. 
Anteriors al segle XX. 
Nicols Salmern. President de la Primera Repblica. ;
Emilio Castelar. Periodista, assagista i ministre durant la Primera Repblica. ;
Jos Rizal. Heroi nacional de Filipines. ;

Segona Repblica. 
Manuel Azaa. President del Govern en diversos moments al llarg de la Segona Repblica i President de la Repblica. ;
Juan Negrn. ltim president del Govern de la Segona Repblica. ;
Gregorio Maran. Ministre durant la Segona Repblica. ;
Julin Besteiro. Poltic socialista i diputat durant la Segona Repblica. ;
Clara Campoamor. Poltica feminista i diputada durant la Segona Repblica. ;
Victria Kent. Assagista, poltica feminista i diputada durant la Segona Repblica. ;
Claudio Snchez-Barns. Historiador i diputat durant la Segona Repblica. ;
Fernando dels Rius. Poltic socialista en la Segona Repblica.

Transici i governs democrtics. 
Juan Miguel Villar Mir (Empresari i poltic);
Adolfo Surez. El primer president del Govern triat democrticament desprs de la dictadura franquista. ;
Amrico Castro. Poltic. ;
Alan Garca - Poltic i actual president peru ;
Lourdes Flores - Poltica peruana. ;
Loyola de Palacio (1950-2006) - Vicepresidenta de la Comissi Europea (1999-2004). ;
Jos Mara Aznar. Antic President del Govern de Espanya (1996 2004) ;
Javier Solana. actual Representant de la Poltica Exterior i de Seguretat Comuna de la Uni Europea (des de 1999 i antic Secretari General de la OTAN 1995-1999. ;
Esperanza Aguirre. Actual Presidenta de la Comunitat de Madrid. ;
Mara Teresa Fernndez de la Vega. Actual Vicepresidenta del Govern Espanyol (2004).

Altres. 
Juan Luis Arsuaga, director del jaciment arqueolgic de la serra d'Atapuerca. ;
Sixto Ros, catedrtic retirat de la UCM, clebre matemtic i Pare de l'Estadstica a Espanya, Premi Nacional d'Investigaci Matemtica, 1977.

 Enllaos externs.

Web oficial de l'Universitat Complutense de Madrid ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155597" title="Card mari" nonfiltered="3063" processed="3058" dbindex="63098">

El card mari anomenat cientficament Silybum marianum s un arbust de la famlia de les Astercies, o Compostes. El trobem a tota la regi mediterrnia sobretot cap al sud d'Europa i la Pennsula Ibrica, les Canries, sia Menor i nord d'frica. Tamb se l'anomena card lleter, card gallofer, cardot, carxofa de burro, card burral, escardot gros, card clapat, card calapats, card blanc i escardot de Nostra Senyora.

Etimologia. 
El terme  marianum  ve de Maria. Fa referncia a la Verge Maria, ja que hi ha una llegenda medieval sobre aquesta planta que diu que ella va utilitzar les grans fulles d'un card per tal d'amagar Jess dels soldats d'Herodes. Al moment d'escapar, del seu pit van caure algunes gotes de llet, que han perdurat per sempre en aquesta espcie per tal de recordar aquell assenyalat dia. Aquest card va quedar benet i ple de virtuts. s per aix que en la medicina medieval recomanaven aquesta planta a les purperes i dides, per tal d'augmentar la secreci de llet. Per aix el seu nom en molts idiomes fa referncia a la llet i a Maria.

Ecologia.
s una espcie prpia principalment de la conca mediterrnia per s'ha adaptat a Gran Bretanya i Amrica del Nord. A la Pennsula Ibrica es troba en casi tot el territori per minva cap el Nord. A Catalunya, el Pas Valenci i les Illes s fora com.

Hbitat.
Creix de manera silvestre, espontniament en ambients molt diversos. Tot i aix prefereix terrenys erms, nitrfils, de sls profunds moderadament humits, en zones temperades, poc plujoses i pedregoses, per assolellades. El trobem amb freqncia a voreres de carreteres i camins, prop de nuclis urbans, en cases enrunades de terra baixa, tot i que remunta a 1400 m, prop de murs, corrals i indrets molt transitats, normalment on creixen les ortigues. Floreix a partir del maig i es recollecta a principis de primavera.

Descripci.  
Forma vital.
Hemicriptfit amb gemmes persistents situades arran de terra. 
s una planta herbcia anual o bianual, passat aquest temps s'asseca i mor.
 
Port i dimensions.
La seva alada habitual oscilla entre els 70 i els 200 cm. s un card robust, poc ramificat.
 
rgans vegetatius.


 
Morfologia de la rel: Rel axonomorfa, amb una arrel principal i d altres secundries. Per no sn molt fortes ja que la planta s anual i no t temps de formar una estructura molt desenvolupada i molt profunda.
 
Morfologia de la tija:T una tija erecta de la qual surten les fulles en diferents nivells, distribuci de roseta. 

Morfologia de les fulles:Les fulles inferiors sn pinnatisectes, fan entre 25-50 cm, marbrades de blanc a l'anvers i amb espines marginals de 3-8 mm. Les superiors sn lanceolades ja que presenten lbuls sinuosos; poden arribar a mesurar 30 cm de llargada, i ordinriament ms de 7 cm d'amplada. Aquestes fulles sn glabrescents i brillants, amb uns marges espinosos i de color verd fosc. Tenen alguns pls sobretot al marge i als nervis, semblant a S. adanson per ms pils. Fulles amb espines sovint de 7-15 mm, amb freqncia amb el lbul terminal oblong. A la seva superfcie hi ha un reticle de taques blanques que segueixen els nervis, que li donen a la fulla un aspecte esquitxat.

rgans reproductors.

Inflorescncia:

T uns grans captols florals solitaris i terminals de 2,5-4 cm sense contar l'apndix.  
T un apndix en forma de carxofa.
Aquests captols estan protegits per un tepls d'apndix aguts i espinosos. Aquests captols tenen les brctees externes prolongades en un llarg apndix espins, patent i corbat. Les brctees involucrals mitjanes i inferiors amb un apndix apical estretament triangulat, sublinial de 2,5-5 cm recorbat i acabat en una forta espina. Aquest conjunt de brctees formen l'indument que s pluriceriat. T un receptacle amb escames de natura bracteal.
 
Flors:
 
Els captols tenen totes les flors del mateix tipus, o sigui, sn homgams. Aquestes flors sn tubuloses, en flscul, amb llargues i estretes lacnies. Aquestes flors tenen unes cues anomenadespeduncles que tenen brctees folicies, aquests permeten sostenir la inflorescncia. Sn subafills. Normalment les flors apareixen el segon any.

Sexes de les flors:

En la distribuci sobre el captol tan les flors perifriques com les centrals sn hermafrodites.

Parts de la flor:

El calze est format en un conjunt de pls simples, no presenta spals. S'anomena papus o villa.
 
La corollas de tipus tubular presenta 5 ptals engruixits, d'un color rosa, prpura intens i una lleugera aroma. La simetria en els flsculs s actinomorfa. Gaamoptala ja que els 5 ptals estan soldats.
 
L'androceu est format per 5 estams lliures que s'inserixen a la corolla. Per les seves anteres (part de l'estamp que cont el pollen) se solden entre s, s'anomenen singensics, i formen un tub en el que s'aboca el pollen . Al allargar-se l'estil, el pollen s arrossegat fora del tub de l'antera b per els pex de les branques de l'estigma, que tenen pls, o per un conjunt de pls que formen una escombreta (escpula). Seguidament se separen els lbuls estigmtics i la cara interior dels mateixos, la que es receptiva, i llavors resulta accessible al pollen.
 
El gineceu consta d'ovari, amb els vuls basals, nfer, bicarpellar, per unilocular (noms un vul per cada ovari) i cont noms un primordi seminal antrop a la base, amb un estil engruixit i pils sota la bifurcaci i dos estigmes.
 
Fruit i llavors:

El fruit que s'origina de l'ovari s una nou.  El pericarpi est ms o menys ntimament lligat a la paret de a la llavor,  s'anomena aqueni. Els fruits sn petits (6-7 mm), arrugats transversalment i provets d'un vill, ja que tenen pls, llarg i blanquins. La seva superfcie s molt fosca i presenta unes taques grisenques. Tenen forma ovoide, eriat i amb 2 becs apicals. Sempre tenen papus de 15-20 mm, aquest s uniseriat, ja que els pls estan en un sol rengle. A prop del vrtex de l'aqueni, on s'insereix el vill, s'observa un anell de color groguenc.

Part utilitzada (droga).
  
Els fruits d'aquesta planta lliure del seu villa, en concret les llavors s'utilitzen per les seves propietats medicinals. Les fulles tamb sn utilitzades.

 Composici qumica .

Flavanolignans (0.7-3.0%). Es va considerar en el passat que el principi actiu era una substncia denominada silimarina. Posteriorment, s'ha comprovat que la silimarina s una barreja de composts, fonamentalment silibina, silicristina i silidianina, i en menor mesura isosilibinas A i B, 3-desoxi-silicristina, silandrina, silimonina.
La silibinina, que s el compost ms actiu, es forma per una cicloadici entre la flavanona taxifolina i l'alcohol coniferlic.

- Flavonoides. En els fruits apareixen flavonoides del grup de les flavonas com l'apigenina o el crisoeriol (flavona metoxilada), flavonoles com el quercetol, flavanonas com l'eriodictiol, el naringetol o la taxifolina.

- Esteroides (0.63%). Entre d'altres, apareixen colesterol, campesterol, estigmasterol i sitosterol.

Olis essencials:

- Lpids (20-30%-30). En ser la droga un fruit, presenta gran quantitat de substncies de reserva energtica en forma d'oli, amb triglicrids d'cids grassos linoleic (60%), oleic (30%) i palmtic (9%).

- Protenes (25-30%-30) com la tiramina, histamina, albmina.

- Polisacrids heterogenis. Presenta una petita quantitat de muclag.

- Tamb cont resines cides amargues i tanins catquics.

- Les fulles sn molt riques en cid fumric (3,3%).

Acci farmacolgica/propietats.

Aperitiu/digestiu ja que s estimulant de les mucoses digestives, colagog, hepatoprotector (efecte sobre tot preventiu), hemosttic, venotnic, dirtic, antipirtic, antirradicalar, antihemorraic, febrfug, antidepressiu i hipolipemiant.

S'ha comprovat que s un molt bon protector heptic en assaigs in vitro sobre hepatcits, s'ha comprovat que la silimarina presenta un efecte protector enfront substncies hepatotxiques com el tetraclorur de carboni, els lantnids, la galactosamina o la tioacetamida i tamb enfront toxines com la faloidina present en la Amanita phalloides.
 
Aquest efecte es degut a una alteraci de la permeabilitat de la membrana, impedint l'accs de les toxines a l'interior de les cellules. La silibinina disminueix l'activitat de les cllules de Kupffer. Aquesta substncia disminueix la producci de radicals superxids i d'xid ntric amb una concentraci inhibitria 50 (CI50) de 80 M. Tamb disminueix la sntesi de leucotriens, ja que inhibeix a la 5-lipooxigenasa amb una CI50 de 15 M, i per tant posseeix una important acci antiinflamatria sobre el mesnquima del fetge.  Finalment la silibinina presenta uns efectes antioxidants, disminuint el consum de glutati i la seva oxidaci. A ms a ms la silimarina (present sobretot en les llavors) es capa d'estimular la regeneraci de les cllules heptiques danyades per txics. Incrementa la sntesi proteica en el hepatcit ja que estimula l'activitat de la RNA polimerasa I, aix provoca un augment de la regeneraci del parnquima heptic. Sembla ser que la silibinina podria actuar com un esteroide, interaccionant directament amb RNA polimerasa i per tant induint la transcripci.

L'efecte hipolipemiant s'ha comprovat en assaigs practicats amb rates ja que la silimarina pot disminuir el contingut de colesterol en el fetge i incrementar el c-HDL.
 
L'efecte antihemorrgic s probablement una conseqncia d'un millor funcionament del fetge. Millora la circulaci sangunia abdominal i de l'rea genital, per tant es recomanat per a les regles abundants, hemorroides, varius i epistaxis (hemorrgies nasals) de repetici.

Acci farmacocintica:

Absorci: la silimarina presenta una pobre biodisponibilitat per via oral, i noms accedeix a la sang el 20-50% de la dosis administrada, patint una important degradaci a nivell gastrointestinal. 
 

Usos medicinals.

Card mari s indubtablement l'agent farmacolgic millor documentat pel tractament de malalties del fetge. Popularment s coneguda com "guardiana del fetge". S'utilitza en pacients que pateixen:

Problemes biliars:

	-Disppsies: digesti laboriosa i imperfecte de carcter crnic.
   
	-Disinnsia biliar
 
	-Litiasis biliar (formaci de pedres)
  
	-Colelitiasi
 
Trastorns heptics greus com:

	-Hepatitis crnica
 
	-Cirrosis heptica
 
	-Necrosi, insuficincia heptica.
  
	-Insuficincia heptica.
 
S'utilitza com a palliatiu i preventiu.

Els fruits i en menor proporci les fulles i les arrels contenen tamb altres substncies actives (amines biogniques, olis essencials, albuminoides i tanins), les quals podrien explicar la seva acci reguladora sobre el sistema nervis vegetatiu, que es el que controla el to dels vasos sanguinis. Degut aix, s'utilitza en casos de:

- Mal de cap i neurlgia.

- Esgotament i astnia (fatiga)

- Cinestosi (marejos i vmits en els viatges): prendre'n una tassa de tisana abans de sortir.

- Reaccions allergiques: "febre del fenc", urticria, asma.

Altres usos:

-Baixa pressi sangunia, contra els defalliments de l'aparell cardiovascular.

-Malalties infeccioses i debilitat postoperatria.
  
usos tradicionals.
 
S'ha utilitzat tradicionalment pel tractament d'intoxicaci per substncies hepatotxiques, com el tetraclorur de carboni, els insecticides organofosforats i bolets del gnere Amanita (A. phalloides, A. verna, A. virosa) tot i que la primera, degut a la gravetat d'aquesta intoxicaci, es recomana l'administraci de silimarina per via intravenosa.

Formes galniques/posologia.  
  
Mode d administraci:S'usa la droga polvoritzada, infusions/decoccions:, extracte fluid o sec, tintures.

Les preparacions comercials de card sant han de tenir un contingut estandarditzat de silimarina d'un 70-80%.

S'aconsella prendre el card mari mitja hora abans dels menjars.

Dosificaci:

Les dosis diries recomanades sn:

Droga polvoritzada: 12-15 g/24 hores.

Silimarina: 200-400 mg/24 hores.

Infusi: 3.0-3.5 g/150 ml/6-8 hores. Tamb amb 30-50 g de fruits picats o triturats en un litre d'aigua, a la que si poden afegir fulles i arrdiaries. Es pren de 3 a 5 tasses diries. Aquesta dosis pot sobrepassar-se sense cap perill ja que la planta no presenta cap tipus d'efecte txic. 

Extracte sec, 40-70:1 (g/g): equivalent a 100-200 mg de silimarina/12 hores.

Tintura, 1:5 (g/millilitre): 1-2 ml/8 hores.

Les dosis diries recomanades per al tractament de la intoxicaci per Amanita phalloides sn:

Extracte sec, 40-70:1 (g/g): equivalent a 33 mg de silimarina/Kg/24 hores abans de les 48 hores desprs de la ingesti del fong.

Degut a la baixa solubilitat de la silimarina en aigua, s'aconsella que per al tractament de trastorns heptics s'usi l'extracte sec estandaritzat.

Contradiccions.

Hipersensibilitat al card mari o a altres espcies de la famlia de les compostes.

Obstrucci biliar. El card mari podria produir clics biliars i agreujar l'obstrucci a causa del seu efecte colagog/colertic.

Embars. El card mari no s'ha d'usar durant l'embars a causa de l'absncia de dades que avalin la seva seguretat.

Lactncia. El card mari no s'ha d'usar durant la lactncia a causa de l'absncia de dades que avalin la seva seguretat.

En nens no est comprovat el seu efecte aix que no s recomanable.

Reaccions adverses/Toxicitat.

Les reaccions adverses del card mari sn extranyes, noms es produiran en ocasions en tractaments crnics o en individus especialment sensibles; mai amb les dosis teraputiques descrites.

Aquestes sn:

- Digestives: noms en algunes ocasions pot provocar diarreas.

No presenta cap tipus de toxicitat.

En l'mbit de sobredosis no hi ha informaci coneguda perqu no s'han donat casos greus, ja que al seu una planta amb toxicitat zero, si se sobrepassessin les quantitats esmentades en la majoria dels casos no hi ha efectes negatius.

Interacci amb altres medicaments.  
 
La utilitzaci simultnia de butirofenones o fenotizines amb la silimarina produeix una disminuci de la peroxidaci lipdica.  

Si es pren alhora iohimbina o fentolamina amb silimarina disminueixen els efectes de les dues primeres. Per tant s'hauran de reajustar les seves dosis.  

La silibinina s un inhibidor del citocrom P450 per tant pot augmentar els nivells plasmtics de dextrometorf o nifedip si es prenen alhora amb la primera substncia i per tant augmentar la seva activitat teraputica i els seus efectes secundaris.
Tamb degut a la mateixa caracterstica que hem comentat de la silibina combinada amb anticoagulants orals pot fer-los augmentar en els nivells plasmtics i afavorir l'aparici d'hemorrgies.
 
Observacions.

A Anglaterra es coneix com agitador de serps, ja que aquestes es rebolquen unes contra les altres en presncia del card; segurament perqu s'associa la serp al mal i el card mari al b.

Antigament es cultivava com a verdura. Les fulles i les tiges joves sn comestibles.

Actualment els beduns del Shara utilitzen les fulles tendres sense espines, i tamb els cors de les carxofes de manera crua en forma d'amanida i constitueix un exquisit menjar. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155603" title="Necrpolis" nonfiltered="3064" processed="3059" dbindex="63099">
Una necrpolis s un cementiri o lloc de soterrament. La paraula necrpolis prov del grec "Nekropolis" i literalment significa ciutat dels morts. S'usa generalment per als cementiris pertanyents a grans ciutats, aix com a les zones de soterrament que s'han trobat prop de ciutats d'antigues civilitzacions. 
 

Les necrpolis han estat construdes per diverses raons; de vegades purament religioses. La Vall dels Reis, a Egipte s un clar exemple. Altres cultures van crear les necrpolis en resposta a la prohibici de practicar soterraments en els lmits urbans. Els camins que sortien dels pobles van ser adornats amb monuments funeraris, especialment en el Imperi Rom (Via pia, a Roma, Itlia). 

Durant el segle XIX les necrpolis van gaudir d'un ressorgiment esperonat per la moda victoriana, amb grans i elaborats monuments.

Necrpolis en el mn. 
 ustria: Cripta imperial (Viena).
 Austrlia: Cementiri Rockwood.
 Xina Tombes de la Dinastia Ming.
 Xipre: Amathus.
 Egipte: Necrpolis de El Caire, Altipl de Gizeh, Saqqara, La Vall dels Reis.
 Espanya: Necrpolis cartagineses a Eivissa, Necrpolis romana de Carmona ;
 Frana: Alyscamps, El Pante (Pars).
 Itlia: Lpari (Illes Eliques), Locri.
 Regne Unit: Cementiri de Brookwood, London Necropolis railway station, London Necropolis Company.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155605" title="Ciutat Universitria de Madrid" nonfiltered="3065" processed="3060" dbindex="63100">
   

La Ciutat Universitria de Madrid (Espanya), tamb coneguda com Campus de Moncloa, s un barri situat en el districte de Moncloa-Aravaca, en el nord-oest de la ciutat, on se situen la major part de les facultats i escoles superiors de la Universitat Complutense de Madrid i de la Universitat Politcnica de Madrid, aix com nombrosos Collegis Majors i Installacions de la Universitat Nacional d'Educaci a Distncia. 

Histria.
La creaci d'aquesta zona, d'aproximadament 5,5 km, s el resultat d'un projecte urbanstic portat a terme entorn de 1927 en el qual es pretenia reunir les grans universitats de la ciutat en els terrenys cedits pel rei Alfons XIII. El 25 de juliol del segent any es va establir per reial decret una loteria nacional per a aconseguir recursos destinats a la construcci del complex universitari.

Durant la Guerra Civil Espanyola, la Ciutat Universitria va ser escenari d'importants batalles i durant el franquisme, al llarg dels anys 70, els estudiants universitaris van protagonitzar sonades revoltes en contra del rgim. Nombrosos edificis i facultats van ser ms tard reformades per a ocultar els impactes de bala i destrosses ocasionades durant la Guerra Civil i posteriors revoltes estudiantils. 

En aquesta rea de marcat ambient universitari existeixen, a ms de les facultats i rectorats, nombroses residncies d'estudiants, collegis majors, tres poliesportius, un jard botnic i extenses zones verdes. 

La Ciutat Universitria est vertebrada per l'Avinguda Complutense i la autovia del Nord-oest. En la zona oest del barri est el Palau de la Moncloa i en el lmit nord el parc de la Deesa de la Vila. A la Ciutat Universitria es pot accedir per qualsevol de les lnies d'autobs que passen o usant les estacions del Metro de Madrid.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155606" title="Pont Vell de Mostar" nonfiltered="3066" processed="3061" dbindex="63101">


 
El Pont Vell (Stari Most o           ) de la ciutat bosniana de Mostar s un dels monuments histrics ms famosos de l'antiga Iugoslvia. Forma part del Patrimoni de la Humanitat. 

El pont, que data del segle XVI, sempre ha estat considerat un smbol de la societat multitnica de Bsnia. T una amplria de 4 metres i una longitud de 30. El flaquegen dues torres, la Torre Halebija i la Torre Tara, afegides en el segle XVII. Va ser volat el 9 de novembre de 1993, amb qu es va convertir en un smbol del conflicte que entre 1992 i 1995 va deixar ms de 200.000 morts. 
 

La seva destrucci, obra de les forces croates, illustra grficament com les relacions entre els bosnians musulmans, els serbis i els croats es van deteriorar fins a desembocar en una guerra fratricida. Amb l'arribada de la pau es van iniciar els treballs de reconstrucci, sota la collaboraci de la UNESCO i d'organitzacions de rescat del patrimoni de la humanitat. 

Un llarg treball, que es va perllongar per anys, va dur a aixecar segons els antics mtodes i tradicions el nou pont. El 23 de juliol de 2004 es va reinaugurar l'antic pont construt pels arquitectes otomans feia 500 anys. s un smbol molt important de la reconciliaci nacional a Bsnia i Hercegovina.

Enllaos externs.

 Disseny de la rehabilitaci del pont;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155613" title="Monterey" nonfiltered="3067" processed="3062" dbindex="63102">
Monterey s una ciutat situada a la Badia de Monterey, a la costa pacfica del centre de Califrnia.

El 2005, la poblaci era de 30.641 habitants. T importncia la seva indstria pesquera.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155614" title="Llista d'entrenadors del Reial Madrid" nonfiltered="3068" processed="3063" dbindex="63103">
A 9 de desembre del 2008. Noms es compten els partits de Lliga.


Pel nombre de partits.
A 9 de desembre del 2008. Noms es compten els partits de Lliga.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155616" title="Corel Paint Shop Pro" nonfiltered="3069" processed="3064" dbindex="63104">
El Paint Shop Pro (PSP) s un programa de la famlia de Corel. La versi ms recent s la 12a, creada en 2007, en qu s'han millorat molts aspectes respecte les anteriors. El seu rival s el Photoshop.

 Caracterstiques .
Paint Shop Pro es una eina per millorar, editar, crear i organitzar les imatges. Aquest producte de Corel inclou les habituals eines de correcci, com la utilitat de corregir ulls vermells o millora automtica de la fotografia o la del tamp de clonar.

La mquina del temps es una novetat molt destacada. Es tracta de una funci capa de retocar imatges fent-les semblar ms antigues, fins es pot elegir l'poca, (des de 1839 fins 1960, passant per set efectes)




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155617" title="Erving Goffman" nonfiltered="3070" processed="3065" dbindex="63105">

Erving Goffman (Mannville, Alberta, 11 de juny de 1922 - Filadlfia, 19 de novembre de 1982) fou un socileg nord-americ d'origen canadenc.

Goffman va ser el 73 president de l'Associaci americana de sociologia (American Sociological Association). L'aportaci ms gran de Goffman a la teoria social, per, s la interacci simblica en la seua forma de perspectiva dramatrgica. Goffman la va enunciar l'any 1959 amb el llibre The Presentation of Self in Everyday Life  i la va anar desenvolupant al llarg de tota la seua vida.

Biografia.
Els seus pares, Max i Anne Goffman eren jueus. Cap al 1937, Goffman va arribar a l'Institut tecnolgic Sant Joan de Dauphin. Va estudiar qumica a la Universitat de Manitoba. Es va llicenciar en arts a la Universitat de Toronto el 1945.

Fites.
 Doctor en Lleis (LL.D.), Universitat de Manitoba, 1976 ;
 Beca Guggenheim, 1977-1978 ;
 In Medias Res, Premi Internacional de la Comunicaci, 1978 ;
 Doctor en Literatura i Lletres Hebrees (D.H.L.), Universitat de Chicago, 1979 ;
 Premi Mead-Cooley en psicologia social;
 El seu llibre Forms of Talk va ser nomenat al Premi Nacional de Crtics Literaris, el 1981.

Institucions.
La carrera acadmica de Goffman va incloure el pas per aquestes institucions:

 Universitat de Chicago, Departament de Cincies Socials, Chicago, ajudant, 1952-53, resident associat, 1953-54;
 Institut Nacional de salut Mental, Bethesda, Maryland, cientfic visitant, 1954-57;
 Universitat de Califrnia, Berkeley, professor ajudant, 1958-59, professor associat, 1959-62, professor de sociologia, 1962-68;
 Universitat de Pennsilvnia, Filadlfia, Professor Benjamin Franklin d'antropologia i sociologia, 1968-82;

Obres ms importants.

 The Presentation of Self in Everyday Life (1959);
 Asylums: Essays on the Social Situation of Mental Patients and Other Inmates (1961);
 Encounters: Two Studies in the Sociology of Interaction - Fun in Games & Role Distance (1961);
 Stigma: Notes on the Management of Spoiled Identity (1963);
 Interaction Ritual: Essays on Face-to-Face Behavior (1967);
 Frame analysis: An essay on the organization of experience (1974) ;
 Forms of Talk (1981);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155624" title="XviD" nonfiltered="3071" processed="3066" dbindex="63106">
Xvid (formalment "XviD") s una llibreria de cdec de video que segueix l'estndar MPEG-4.

Xvid s un dels principals competidors de DivX (XviD s DivX, llegit a l'inrevs). Mentre DivX s un software propietari, Xvid s gratut i de codi lliure i, al contrari que DivX, pot sser emprat en diverses plataformes i sistemes operatius.

Enllaos externs.
 Pgina web oficial, en angls;
 XviD Setup/Reference Guide @ Digital Digest;
 StaxRip;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155630" title="Lluci Manli Acid" nonfiltered="3072" processed="3067" dbindex="63107">

Lluci o Luci Manli Acid (Lucius Manlius Acidinus) fou un cavaller rom que fou pretor urb el 210 aC, i fou enviat pel senat a Siclia per fer tornar al cnsol Valeri per a les eleccions. El 207 aC amb tropes estacionades a Nrnia es va oposar a Asdrbal a qui va rebutjar. El 206 aC Lluci Corneli Lntile li va transferir el proconsolat d Hispnia i el 205 aC va conquerir el pas dels Ausetans i el dels ilergets, que estaven revoltats contra Roma aprofitant l absncia d Escipi. Va tornar a Roma el 199 aC per el tribu Publi Porci Leca no el va deixar entrar amb ovaci tal i com el senat li havia concedit.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155631" title="Louis Kahn" nonfiltered="3073" processed="3068" dbindex="63108">


Louis Isadore Kahn (Arensburg (Estnia), 20 de febrer de 1901 - 17 de mar de 1974) treball com arquitecte a Filadlfia, i hi fou professor aix com a la Universitat de Yale.

Biografia.

Kahn nasqu a l'illa estnia de Saaremaa el 1901. Aquell mateix any la seva famlia migr als Estats Units, temerosos que el seu pare fos reclutat per l'exrcit durant la Guerra russojaponesa. Louis Kahn es cri a Filadlfia i adquir la nacionalitat nordamericana el 15 de maig del 1914.

Fou educat en una rigorosa tradici Beaux-Arts, amb nfasi en el dibuix, a la Universitat de Pennsilvnia. Desprs de graduar-se el 1924, Kahn viatj per Europa i s'install a la ciutat medieval emmurallada de Carcassonna, en lloc de quedar-se al bressol del classicisme o del modernisme. El 1925-1926 Kahn fou dissenyador en cap de l'Exposici que es feu per cellebrar els cent-cinquanta anys de la Indepndncia. A partir del 1947 enseny durant una dcada a la Universitat de Yale, en la qual la seva influncia era enorme. Posteriorment es trasllad a la Universitat de Pennsilvnia. Entre el seus alumnes hi hagu Moshe Safdie i Robert Venturi.

Va morir d'un atac de cor als serveis de l'estaci de Pennsilvnia de Nova York. Acabava de tornar d'un viatge de feina a l'ndia.

Kahn sempre s'involucr profundament a tots els seus treballs. Reinterpret l'estil internacional de manera poc convencional, inspirant-se sovint en l'arquitectura antiga. Els seus treballs reflecteixen el seu inters per la llum i els materials. Isamu Noguchi es refer a ell com a un filsof entre arquitectes.

Kahn tingu tres famlies amb tres dones diferents: la seva muller Esther, la seva companya de treball Anne Tyng, i amb Harriet Pattison. El seu fill amb aquesta darrera, Nathaniel Kahn,  retrat la vida de l'arquitecte en el documental "El meu arquitecte: el viatge d'un fill", que fou nominat a l'Oscar el 2003. Hi participaren arquitectes de renom com B.V.Doshi, Frank Gehry, Philip Johnson, I. M. Pei, i Robert Stern, per tamb mostra les seves complexes relacions familiars, aix com les inusuals circumstncies de la seva mort.

No l'unia cap parentesc amb el seu collega i compatriota Albert Kahn.

 Obres principals .

 Galeria d'Art de la Universitat de Yale, New Haven;
 Laboratoris Richards d'investigaci mdica, Universitat de Pennsilvnia, Filadlfia (1957;1965);
 Institut Salk, La Jolla, Califrnia, (1959;1965);
 Biblioteca de l'Acadmia Phillips Exeter, Exeter, New Hampshire (1965;1972);
 Assemblea Nacional de Dhaka, Bangladesh (1962;1974);
 Museu d'Art Kimbell, Fort Worth, Texas, (1967;1972);
 Centre d'Art Britnic de Yale, New Haven, Connecticut, (1969;1974). ;
 Indian Institute of Management, Ahmedabad, ndia;

 Enllaos externs .
 Cronologia i projectes;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155632" title="Luci Manli Acid Fulvi" nonfiltered="3074" processed="3069" dbindex="63109">
Luci Manli Acid Fulvi (Lucius Manlius Acidinus Fulvianus), fou un membre de la gens Flvia i adoptat per un membre de la gens Mnlia (probablement per Luci Manli Acid).

Fou pretor el 188 aC i va governar Hispnia Citerior on va estar fins el 186 aC. El seu darrer any de govern va derrotar els celtibers i estava a punt de dominar al poble, que es va salvar per un canvi de govern. Va demanar els honors del triomf, per el senat noms li va donar una ovaci. 

El 183 aC fou enviat com ambaixador a la Gllia Transalpina i fou designat un dels triumvirs de la colnia d Aquileia, que de fet no fou fundada fins el 181 aC. El 179 aC fou cnsol juntament amb el seu propi germ Quint Fulvi Flac, nic cas registrat de dos germans exercint la mateixa magistratura consolar simultniament.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155646" title="Bandera de Galles" nonfiltered="3075" processed="3070" dbindex="63110">

La bandera de Galles va ser adoptada el 1959. En galls aquesta bandera es diu I Ddraig Goch (el drac vermell). L'origen de la bandera es remunta a l'poca que el territori era part de l'Imperi Rom. s molt possible que el drac vermell hagi estat heretat de les cohorts romanes establertes al territori. 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155647" title="Adherbal (I guerra pnica)" nonfiltered="3076" processed="3071" dbindex="63111">
Adherbal (o Aderbal) fou un comandant cartagins de la Primera Guerra Pnica que fou derrotat completament pel cnsol Publi Claudi a la costa enfront de Drepana el 249 aC.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155648" title="Adherbal (II guerra pnica)" nonfiltered="3077" processed="3072" dbindex="63112">
Adherbal fou un comandant cartagins a les ordres de Mag a la Segona Guerra Pnica, que fou derrotat en una batalla naval en front de Carteia per Gai Leli el 206 aC.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155650" title="Andy Summers" nonfiltered="3078" processed="3073" dbindex="63113">

Andrew James Somers (31 de desembre de 1942), ms conegut per Andy Summers, msic i compositor nascut a Lancashire, Anglaterra, conegut internacionalment per ser el guitarrista de la mtica banda The Police. 

Biografia.
Va nixer a Lancashire. Obsessionat amb la guitarra i el piano, va deixar els estudis aviat per a treballar en una botiga de msica i actuar entre escenaris a "The Blue Note jazz club". All es va trobar amb Zoot Money, un teclista de la seva escola, qui va assentar amb Andy els principis de "Zoot Money's big roll band" el 1961. Comenant a "The Flamingo" a Londres, durant 1963 la "Zoot Money's big roll band" va actuar en 10 concerts a la setmana a 400 lliures la pea. 

A pesar que tenien un single d'xit amb "Big Time Operator", la glria els va eludir. Adoptant el nou nom de "Dantalio's Chariot" el 1967, van tenir un accident en el qual Andy va resultar ferit. Andy, va seguir el seu cam realitzant actuacions amb "Soft Machine" i "The New Animals", per no van tenir xit, per iniciativa prpia, Andy va prendre i va fer classes de guitarra clssica i es va casar amb la cantant Robin Lane, a pesar de la seva penosa situaci econmica. Poc desprs, es van divorciar i Andy va caure en una gran depressi, rarament va abandonar el seu llit en perode de diverses setmanes. 

Retornant a Anglaterra el 1971, Andy es va recuperar per complet i va llogar les seves destreses musicals a altres msics, entre ells Neil Sedaka. A pesar de la important quantitat de diners que li oferia Kevin Ayers (anteriorment de "Soft Machine"), es va unir a "Strontium 90" de Mike Howlett, el concert que li va fer conixer a Sting i a Stewart Copeland, el 1977.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155651" title="Admetos Mols" nonfiltered="3079" processed="3074" dbindex="63114">
Admetos (Admetus, ) fou rei dels molossos, poble de la regi grega de l'Epir, en temps de l'atenenc Temstocles, el qual com a cap suprem d'Atenes fou enemic seu, per quant es va escapar acusat de la traci a Pausnies, Temstocles va anar a Corf i Epir, i finalment es va veure acorralat i va haver d anar a refugiar-se al regne d'Admetos. Aquest estava absent per la seva dona Phthia li va donar la benvinguda i al va acollir com un fill. Quant Admetos va tornar va confirmar la bona rebuda i li va acordar la seva protecci i va rebutjar entregar-lo als comissionats lacedemonis i atenencs que van arribar poc desprs. Aix Temstocles va arribar sa i estalvi a Pidna i de all va passar a la cort de Prsia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155652" title="Admetos de Feres" nonfiltered="3080" processed="3075" dbindex="63115">
Admetos de Feres (Admetus, , en catal s'adapta tamb a Admet) fou un mtic rei de Feres, fill de Feres (rei tessali) i pare de Perimele. 

Va prendre part a l expedici dels argonautes i a la guerra de Troia. Va succeir com a rei al seu pare Feres, fundador i primer rei de la ciutat de Feres a Tesslia i de Periclimene o Climene. 
Com que acoll a Apollo quan, expulsat de l'Olimp, feia vida de pastor obtingu el seu ajut quan va voler casar-se amb Alcestis, filla de Pelies, el pare de la qual li va imposar dures condicions (el seu pare noms li donaria en matrimoni si Admet podia junyir un lle i un senglar al mateix carro) que finalment va acomplir, grcies a la intervenci del du. Desprs del casament va ometre fer sacrificis a rtemis i en entrar a la cambra nupcial la va trobar plena de serps. Admetos es va reconciliar amb Artemisa gracies a Apollo que li volia atorgar la possibilitat d'escapar de la mort, per les Moires noms estaven disposades a accedir-hi si alg altre estava disposat a morir en lloc seu Aix doncs li fou concedida la grcia de viure si el dia de la seva mort el seu pare, la seva mare o la seva dona volien morir al seu lloc; Admetos va acceptar les condicions i, arribada l'hora, fou la seua esposa Alcestis qui es va sacrificar per ell. Finalment, per, no es va portar a terme per la imposici de Kora o d'Hracles. 

Referncies.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 8.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155653" title="Stewart Copeland" nonfiltered="3081" processed="3076" dbindex="63116">
 
Stewart Copeland (Alexandria, Virginia Estats Units, 16 de juliol de 1952) s un msic i compositor i un fams baterista. 

Biografia.
Fill d'un ex-agent de la CIA. Al costat de Sting al baix i Andy Summers, guitarra, van crear el grup The Police del que va ser primer lider i compositor. 

Alternativament a la seva estada a The Police va editar diversos Ep's sota el nom de Klark Kent, i posteriorment a Police va formar part de conjunts com "Animal Logic" o el ms recent "Oysterhead", al costat del baixista i cantant de Primus, Les Claypool. Va Cooperar tocant la bateria en algunes peces de l'lbum Sota de Peter Gabriel i a participat com actor a la pel"lcula The Filth and the Fury (2000) de Julien Temple.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155654" title="Adherbal de Numdia" nonfiltered="3082" processed="3077" dbindex="63117">
Adherbal fou rei de Numdia.

Fou el fill de Micipsa i net de Masinissa I. Va rebre el regne de Numdia del seu pare, juntament amb els seus germans Hiempsal i Gauda, per aquest darrer fou declarat masa debil (desprs fou rei) i substituit per un cos, Jugurta, el 118 aC. Hiempsal fou aviat assassinat per Jugurta i llavors Aderbhal va fugir a Roma. Els romans els van restablir a la seva part del regne el 117 aC per aviat fou atacat per Jugurta i assetjat a Cirta on fou tradorament assassinat pel seu germ el 112 aC tot i la protecci de Roma.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155657" title="Corporaci Mozilla" nonfiltered="3083" processed="3078" dbindex="63118">

La Corporaci Mozilla s una empresa filial de propietat total de la Fundaci Mozilla que coordina i integra el desenvolupament d'aplicacions informtiques relacionades amb Internet com el navegador web Mozilla Firefox i el client de correu electrnic Mozilla Thunderbird. El desenvolupament d'aquestes aplicacions es dur a terme principalment mitjanant les contribucions d'un comunitat organitzada de voluntaris desenvolupadors de codi obert, i amb l'addici d'alguns desenvolupadors, treballadors de la Corporaci.

La corporaci es va crear el 3 d'agost del 2005 amb l'objectiu de gestionar les operacions relacionades amb ingressos de la Fundaci Mozilla. Com a organitzaci sense nim de lucre, la Fundaci Mozilla est limitada en quant als tipus i quantitats d'ingressos. La Corporaci Mozilla, com a organitzaci subjecta a impostos (essencialment, una entitat comercial), no necessita complir les normes estrictes de les organitzacions sense nim de lucre. Des de la seva creaci la Corporaci Mozilla va agafar sota la seva responsabilitat divereses rees de la Fundaci Mozilla, com la coordinaci i integraci del desenvolupament del Firefox i el Thunderbird i la gesti de les relacions amb empreses.

 Treballadors importants .
La junta directiva de la Corporaci Mozilla l'assigna la junta directiva de la Fundaci Mozilla:
Mitchell Baker (presidenta);
Christopher Blizzard de Red Hat;
Reid Hoffman, executiu en cap de LinkedIn;

L'equip de gesti del a Corporaci Mozilla est format per:
John Lilly, executiu en cap;
Brendan Eich, CTO;
Christopher Beard, vicepresident de productes i mrqueting;
Mike Schroepfer, vicepresident d'enginyeria;

Altres empleats notables sn:
 Dave Camp;
 Neil Deakin;
 Asa Dotzler;
 Brendan Eich;
 Dave Miller;
 Mike Shaver;
 Window Snyder;
 Johnny Stenback;

En el moment de la creaci de la Corporaci de Mozilla, la majoria dels empleats de Fundaci Mozilla es van transferir a la nova organitzaci.

 Vegeu tamb .

 Fundaci Mozilla;
 Mozilla;

 Enllaos externs .
Mozilla Corporation Pgina oficial ;
Reorgantizaci de la Fundaci Mozilla ;
Corporaci Mozilla en 12 simples elements ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155658" title="Zachary Taylor" nonfiltered="3084" processed="3079" dbindex="63119">


Zachary Taylor (24 de novembre de 1784 - 9 de juliol de 1850) tamb conegut com Old Rough and Ready, va ser el dotz President dels Estats Units d'Amrica. Va governar de 1849 a 1850. Taylor va destacar per la seva gran trajectria militar i per ser el primer president dels Estats Units que arribava al crrec sense haver estat triat prviament per a cap altre crrec pblic. Va ser, a ms, el segon president que va morir durant el mandat. 

 Biografia . 
Zachary Taylor, fill de Richard Taylor i Sarah Stroher, va nixer en una cabanya propera a Barboursville, a Virginia. De nen ell i la seva famlia es van traslladar a Kentucky on Taylor va crixer en una plantaci coneguda com Little Zack. A principis de 1810 va conixer a Margaret Mackall Smith amb la qual va contreure matrimoni el 21 de juny d'aquest mateix any. Van tenir un fill i cinc filles, dues de les quals van morir en la infncia. Va entrar al Exrcit dels Estats Units el 1806 ascendint a tinent d'infanteria dos anys ms tard. Poc desprs va ser enviat al territori d'Indiana convertint-se en el Commandant de Fort Harrison. En la segona guerra contra els anglesos que va ser des de 1812 fins al 1815 va ser reconegut com un excellent militar. Anys ms tard va servir en la guerra de Black Hawk el 1832 i en la segona guerra contra els Seminoles entre 1835 i 1842. Durant la guerra dels Seminoles es va guanyar l'lies de Old Rough and Ready desprs de la batalla del llac Okeechobee.















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155659" title="Animal Crossing Wild World" nonfiltered="3085" processed="3080" dbindex="63120">
L'Animal Crossing: Wild World s un videojoc de simulaci de vida i a temps real per la consola Nintendo DS, que pertany a la franqucia creada per Nintendo, Animal Crossing. El jugador ha d'aconseguir millorar la seva relaci envers els altres habitants del poble. Per fer-ho el jugador els haur d'enviar cartes, regals, o haur de fer encrrecs. Tamb s'ha de pagar una hipoteca que anir augmentant proporcionalment a la mida de la casa, que es pot ampliar.
Dades.
El joc va sortir a la venda a Europa el 31 d'abril de 2006, t un mode Wi-fi per connectar-se en xarxa.
Argument.
El joc comena dins un taxi en qu es fan preguntes que determinen l'aspecte del personatge que representa el jugador. Desprs s'haur d'entrar dins l'Ajuntament on ens donaran un mapa del poble. Quan ho haguem fet caldr anar a buscar la nostra casa i quan sortim vindr en "Tom Nook" i ens encarregar uns treballs. Un cop acabats, podrem iniciar la nostra vida en llibertat.
Edificis.
A part de les cases hi ha altres edificis:
 L'ajuntament on hi ha el centre cvic, l'oficina de correus i l'abocador.
 El museu on hi ha la cafeteria, l'observatori astronmic i el museu en s.
 El portal on hi trobars els objectes perduts i on podrs canviar de poble.
 La botiga d'en Tom Nook on comprar i vendre coses.
 La botiga de la Pili i la Mili on comprar, dissenyar i vendre dissenys de moda i complements.

Llocs on pescar.
En el joc el jugador pot pescar en:
 La cascada (peixos de riu).
 El riu (peixos de riu).
 El mar (peixos d'aigua salada).
Sobre la pesca.
Alguns dies especials o en ocasions molt allades podrs pescar peixos especials que sn molt ms cars.
Llocs on caar.
A l'Animal Crossing Wild World es pot caar a tot arreu menys a dins els Edificis.
Sobre la caa.
Com en la pesca en ocasions comptades ( desprs de ploure, a una hora concreta...) et trobars insectes ms valuosos.

Enllaos Externs.
Web oficial 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155661" title="Adrast" nonfiltered="3086" processed="3081" dbindex="63121">



Onomstica:;
Adrast d'Argos, rei d'Argos;
Adrast de Frgia, prncep de Frgia;
Adrast d'Afrossies, filsof grec;

Mitologia:;
Adrast (fill de Tlau);
Adrast (fill de Cresos);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155662" title="Adrast de Frgia" nonfiltered="3087" processed="3082" dbindex="63122">
Adrast (Adrastos) fou fill del rei de Frgia Gordi (Gordios), que va matar sense voler al seu germ, per lo que el pare el va desterrar del regne i el va desheretar. Es va refugiar a la cort del rei de Ldia Cresos, que el va rebre amablement. Un temps desprs, encarregat de la custodia del prncep Atis, fill de Cresos, tamb el va matar accidentalment. Cresos el va perdonar, per Adrast no ho va poder suportar i es va sucidar a la tomba d'Atis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155663" title="QBasic" nonfiltered="3088" processed="3083" dbindex="63123">



(Quick Beginner's All-Purpose Symbolic Instruction Code) s una variant del llenguatge de programaci BASIC. QBasic no pot compilar executables de manera independent. El codi font s compilat de forma intermdia des de l'ambient integrat de desenvolupament i posteriorment s'executa (s'interpreta) aquesta forma intermdia. Fou creat amb l'objectiu de substituir el BASICA i el GW-BASIC i fou distribut conjuntament amb l'MS-DOS 5.0 y les versions posteriors, inclosa el Windows 95. El seu disseny es fonamentava en l'anterior QuickBASIC 4.5, per li mancaven els elements del compilador i l'enllaador del QuickBASIC.

Microsoft deix de distribuir el QBASIC en les versions posteriors al Windows 95. Actualment es distribueix nicament mitjanant la pgina web de Microsoft per a usuaris amb llicncia d's de l'MS-DOS. L'entorn de desenvolupament del QBASIC inlcou diferents caracterstiques que es consideren encara molt estranyes pels entorns de desenvolupament actuals. 

El QBASIC fou emprat per ensenyar programaci a principiants.

 "Hola, Mn!" exemple .


PRINT "Hola, Mn!"


 "Espiral animada" exemple .


'espiral salvapantalles en sis lnies de programaci
'Autor : Creactive
'URL    : http://www.cvrec.cjb.net

SCREEN 12

'codi per radis i radiants
2 
IF deg < 3.141592 * 2 THEN deg = deg + .079: colour = colour + .16 ELSE deg! = 0: colour = 0
IF r < 390 THEN r = r + 1.07 ELSE r = 0

PSET (320 + COS(deg) * r, 240 + SIN(deg) * r), 0
PSET (320 + COS(deg + .079 * 9) * r, 240 + SIN(deg + .079 * 9) * r), colour + RND * 3

IF INKEY$ = "" THEN GOTO 2


 Enllaos externs .
 Tutorial de Qbasic, en catal, de la Xarxa Telemtica Educativa de Catalunya;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155664" title="Adrast d'Afrossies" nonfiltered="3089" processed="3084" dbindex="63124">
Adrast d'Afrodsies (Adrastus, Adrastos ), fou un filsof peripattic grec del segle II. 

Va escriure una obra sobre els treballs d'Aristtil que s esmentat per Simplici. Va escriure tamb uns comentaris sobre Plat i Gal. L'nic treball que s conserva s  a la biblioteca Vaticana.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155666" title="Futbol a Srbia" nonfiltered="3090" processed="3085" dbindex="63125">
Histria.
Abans de la Primera Guerra Mundial, Srbia era una naci independent que incloa els seus territoris actuals, ms Macednia, per no Vojvodina. En aquest context aparegu el futbol al pas i els primers clubs foren el FK Backa Subotica (1901) i el Soko Beograd (1903). Un cop finalitzada la Gran Guerra nasqu Iugoslvia i el 1919 es fund la Federaci de Iugoslava de Futbol (Fudbalski Savez Jugoslavija) amb seu a Zagreb, que el 1929 es trasllad a Belgrad. Aquests anys aparegueren a Srbia clubs destacats com el BASK Beograd, Beogradski SK (BSK, actual OFK), SK Jugoslavija, NAK Novi Sad, Sumadija Kragujevac o SAND Subotica. Els dos grans clubs serbis de l'actualitat, el FK Crvena Zvezda (Estrella Roja) i el FK Partizan nasqueren tot just acabada la Segona Guerra Mundial, el 1945.

L'any 1992, Iugoslvia es desintegra en diversos estats, per la federaci de futbol mantingu el nom, formada noms per clubs serbis i montenegrins, fins el 2003 en qu esdevingu Federaci de Srbia i Montenegro. L'any 2006, els dos membres que en formaven part se separaren i nasqu l'Associaci Srbia de Futbol.

Competicions.
 Lliga srbia de futbol ;
 Copa srbia de futbol ;

Principals clubs.


 FK Crvena Zvezda (Belgrad);
 FK Partizan (Belgrad);
 OFK Beograd (Belgrad);
 FK Zemun (Belgrad);
 FK Obili  (Belgrad);
 FK Rad (Belgrad);
 FK Vodovac (Belgrad);
 FK Radni ki Ni (Ni);

 FK Vojvodina (Novi Sad);
 FK Spartak Subotica (Subotica);
 FK Mladost Apatin (Apatin);
 FK Hajduk Rodi  M&B Kula (Kula);
 FK Banat Zrenjanin (Zrenjanin);
 FK Borac  a ak (a ak);
 FK Smederevo (Smederevo);
 FK Napredak Kruevac (Kruevac);


Jugadors destacats.


Des de 1930
Milutin Ivkovi ;
Milorad Arsenijevi ;
Blagoje Marjanovi ;
Aleksandar Tirnani ;
or e Vujadinovi ;
Ivan Bek (fra);
Branislav Sekuli ;
Des de 1945
Branko Stankovi ;
Vujadin Bokov;
Predrag  aji ;
Todor Veselinovi ;
Rajko Miti ;
Milo Milutinovi ;

Des de 1960
Milutin oki ;
Dragoslav Stepanovi ;
Borivoje 'Bora' Kosti ;
Dragoslav ekularac;
Milan Gali ;
Des de 1970
Stanislav Karasi;
Slobodan Santra ;
Duan Savi ;
Dragan Daji ;

Des de 1980
Dragan Panteli ;
Des de 1990
Dragan Stojkovi ;
Savo Miloevi ;
Des de 2000
Sinia Mihajlovi ;
Slavia Jokanovi ;
Mateja Keman;
Darko Kova evi ;


Principals estadis.
 Estadi Crvena Zvezda (Belgrad);
 Estadi Partizan (Belgrad);

 Articles relacionats .
Associaci Srbia de Futbol;
Selecci de futbol de Srbia;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de la Federaci Srbia de Futbol;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155667" title="Eero Saarinen" nonfiltered="3091" processed="3086" dbindex="63126">

Eero Saarinen (20 d'agost de 1910 - 1 de setembre de 1961) fou un arquitecte estatunidenc d'origen finlands. Nasqu a Hlsinki. El seu pare fou el conegut arquitecte Eliel Saarinen. Quan tenia 13 anys, els seus pares emigraren als Estats Units.

Saarinen estudi inicialment escultura a l'Acadmia de la Grand Chaumire de Pars i posteriorment arquitectura a la Universitat de Yale. Reb una beca per viatjar de nou a Europa, on s'hi estigu un parell d'anys. De tornada fou professor d'arquitectura a l'Acadmia d'Art Cranbrook. El 1937 comen a dissenyar mobles en collaboraci amb un soci, i foren objecte de premis pel Museu d'Art Modern de Nova York. Posteriorment disseny tamb mobles per a la companyia Knoll, que es convertiren en clssics.

Com arquitecte Saarinen treball a l'estudi del seu pare fins que aquest mor. Saarinen es va fer fams pels seus disssenys de lnies corbes, especialment a les cobertes dels seus edificis, amb les quals aconseguia dotar-los d'una gran lleugeresa visual. Se l'associa frequentment amb el qu s'ha vingut a denominar arquitectura internacional. Un dels seus edificis ms representatius i coneguts popularment s la terminal de la TWA a l'aeroport Kennedy de Nova York.

Obres principals.
Arc Gateway (St. Louis) ;
Auditori Kresge, Institut de Tecnologia de Massachusetts (Boston);
Edifici Bell Laboratories (Holmdel, New Jersey);
Edifici de la CBS (Black Rock, Nueva York);
Teatre Vivian Beaumont, Lincoln Center (Nova York);
Aeroport Internacional Washington-Dulles (Washington);
Terminal de la TWA, Aeroport Kennedy] (Nova York);
Centre Tcnic de la General Motors (Worren, Michigan);
Embaixada d'EE.UU. a Oslo;
Embaixada d'EE.UU. a Londres;
Esglsia North Christian (Columbus, Indiana);

 Enllaos externs .
 Imatges d'obres;
 Biografia i projectes;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155669" title="Tartan (desambiguaci)" nonfiltered="3092" processed="3087" dbindex="63127">

Histria:
Comandant en cap de l'exrcit d'Assria, vegeu Tartan (militar);
Esport:
Superfcie de les pistes d'atletisme;
Roba:
Tipus de txtil d'origen escocs, vegeu tartan;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155670" title="Eleccions al Parlament de l'Estat de Bremen de 2007" nonfiltered="3093" processed="3088" dbindex="63128">

Les eleccions al Parlament de l'Estat de Bremen de 2007 van tenir lloc el 13 de maig i van permetre la renovaci dels 83 escons que conformen el Brgerschaft, nica cambra legislativa d'aquest land, el menys poblat de tota Alemanya. Dels 490.000 electors cridats a les urnes es va abstenir un 42%.

 Resultats .
El partit ms votat va ser el Partit Socialdemcrata, que hi governa de forma ininterrompuda des del 1946, ja sigui en solitari o en coalici amb d'altres partits. L'SPD va aconseguir el 36,83%, el que suposa una baixada de 5,47 punts, i 33 escons. 

El segon partit ms votat va ser de nou la CDU, formaci cristianodemcrata que des del 1995 governa en coalici amb els socialdemcrates, i que va obtenir el 25,66% dels vots emesos i 23 escons. Aquests resultats suposen una baixada de 4,1 punts. Aix doncs, en conjunt els dos partits que governen aquest land han perdut ms de nou punts i mig en percentatge de vot. Malgrat tot, ambds partits continuen sumant la majoria absoluta, amb 56 dels 83 escons del parlament de l'Estat de Bremen.

Els ecologistes de l'Aliana 90/Els Verds van tornar a ser la tercera fora ms votada amb el 16,43% dels vots i 14 escons, dos ms que en les passades eleccions.

La quarta fora ms votada va ser Die Linkspartei.PDS, candidatura formada pels postcomunistes del Partit del Socialisme Democrtic (PDS), aix com dissidents de l'SPD i sindicalistes, i que va obtenir el 8,40% dels vots i 7 escons. Fins ara, aquesta formaci no havia aconseguit representaci en cap parlament de l'antiga Alemanya Occidental.

Els liberals del FDP van quedar en cinquena posici, amb el 5,96% dels vots i 5 escons. Finalment, la formaci menys votada a entrar en el parlament de Bremen va ser la Uni del Poble Alemany (DVU), que amb un 2,75% dels vots, noms hi tindr un diputat, a l'igual que en l'anterior legislatura.

 Bibliografia .
Los electores de Bremen castigan a los dos grandes partidos. El Pas, 15 de maig de 2007.
 COMAS, Jos. El SPD alemn gana las elecciones en la ciudad Estado de Bremen. Edici digital del diari El Pas, 14 de maig de 2007.
 GMEZ, Juan. Ex comunistas y disidentes del SPD fundan un nuevo partido alemn. El Pas, 21 de maig de 2007, pg.6 .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155672" title="Bis europeu" nonfiltered="3094" processed="3089" dbindex="63129">

El bis europeu (Bison bonasus) s el mamfer ms gran d'Europa. Normalment mesuren uns 2'9 m de longitud i entre 1'82 i 2 m d'alada, i pesen entre 300 i 920 kg. Sn ms petits que el seu parent americ (B. bison), i tenen un pl ms curt sobre el coll, cap i potes davanteres, per ms llarg a la cua i a les banyes. Preferentment viuen als boscos. Tenen pocs depredadors, consten els llops i ssos (a ms a ms dels humans). Foren descrits cientficament per Linn l'any 1758. 

Aquesta espcie de bis s avui en dia amenaada. En el passat eren comunament exterminats per a produir pells i recipient per a beure de les banyes, especialment durant l'edat mitjana.

A diferncia dels bisons americans, no solen fer grans migracions, es tracta d'una espcie sedentria. 
	
S'alimenten principalment d'herba, fulles i escorces.

Referncies.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155675" title="Bis" nonfiltered="3095" processed="3090" dbindex="63130">

Els bisons (Bison) constitueixen un gnere d'ungulats que pertanyen a la famlia dels bvids. En l'actualitat es troben reduits a dues espcies: el bis americ (Bison bison) que viu preferentment en les grans plancies dels Estats Units i Canad, i l'amenaat bis europeu (Bison bonasus), confinat a algunes rees protegides d'Europa de l'Est.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155676" title="Eliel Saarinen" nonfiltered="3096" processed="3091" dbindex="63131">

Gottlieb Eliel Saarinen (20 d'agost de 1873 a Rantasalmi, Finlndia - 1 de juliol de 1950, a Michigan, Estats Units) fou un arquitecte finlands que esdevingu fams grcies a les seves construccions en l'estil de l'art nouveau a principis del segle XX.

 Biografia .
Saarinen fou educat a Hlsinki. El seu primer gran treball fou el Pavell Finlands de l'Exposici Universal del 1900, exhibia una extraordiaria convergncia d'influncies d'estil: arquitectura finlandesa de fusta, neogtic britnic i el jugendstil. Saarinen tamb disseny els bitllets del marc finlands introduts el 1922. 

Eliel Saarinen es trasllad als Estats Units desprs de presentar una proposta pel disseny de la Tribune Tower a Chicago. Malgrat que el disseny de Saarinen qued en segon lloc al concurs, el seu disseny fou realitzat el 1929 amb la construcci del Gulf Building a Houston. Saarinen continu el seu treball acadmic i professional a Michigan.

El 1925 George Gough Booth li deman que dissenys el campus de la Cranbrook Educational Community, planejat com un equivalent estatunidenc de l'Escola de la Bauhaus. Saarinen enseny en aquesta escola i fou director de la Cranbrook Academy of Art el 1932. Entre els seus estudiants-collaboradors hi havia Ray Eames i Charles Eames; Saarinen influ en llurs treballs de disseny de mobles. 

El seu fill Eero (1910-1961), es convert en un dels arquitectes estatunidencs ms importants de mitjans del segle XX, com un dels lders de l'estil internacional.



 Obra .
 Pavell Finlands, a l'Exposici Universal del 1900, Pars;
 Finca Hvittrsk, llar de Saarinen a Kirkkonummi (1903);
 Estaci de Tren a Helsinki (1911);
 Museu Nacional de Finlndia, a Hlsinki (1911);
 Ajuntament de Lahti, a Lahti (1911);
 Estaci de Tren a Vyborg (1913);
 Esglsia de Sant Pau, a Tartu, Estnia (1917);
 Primera Esglsia Cristiana a Columbus, Indiana (1942);

Enllaos externs.
 Cronologia i projectes;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155679" title="Club d'Escacs Terrassa" nonfiltered="3097" processed="3092" dbindex="63132">
El Club d'Escacs Terrassa ha estat tradicionalment el club d'escacs ms fort de Catalunya (sense comptar els clubs de la ciutat de Barcelona, com la Uni Gracienca d'escacs, el Foment Martinenc o el Barcelona).

No ha baixat mai de la primera categoria dels escacs catalans (des que hi va pujar, l'any 1940) i s el club que ha estat ms temporades a la mxima categoria. 

Ha estat campi de Catalunya per equips en cinc ocasions (1954, 1964, 1967, 1969 i 1972) i subcampi en dotze ocasions (1947, 1949, 1955, 1957, 1958, 1968, 1971, 1976, 1981, 1990, 1993 i 1998) i campi d'Espanya en una ocasi (1983) i subcampi en dues (1969 i 1971)

Han estat campions de Catalunya jugadors del club com Bordell (1948, 1953 i 1964), Emili Simn (1975), Xavier Mateu (1981), Alexandre Pablo (1988 i 1989), Vctor Veh (1993 i 1998) i Viktor Moskalenko (2005 i 2007).

L'actual Campi d'Espanya de veterans Emili Simn n's soci.

No es pot oblidar la figura llegendria del Mestre Internacional Miquel Farr i Mallofr, tercer al Mundial Juvenil de 1955, darrera del futur campi del mn Boris Spassky i del nord-americ Mednis. A ms de jugador d'escacs, ha destacat professionalment com un pianista de fama mundial.

Altres figures destacades sn el Mestre Internacional Joan Poms i el Marcel Ubach.

Actualment, el Club d'Escacs Terrassa est integrat al Centre Social Catlic de Terrassa i t la seva seu al local de la Font Vella d'aquesta entitat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155683" title="Adri (desambiguaci)" nonfiltered="3098" processed="3093" dbindex="63133">


Onomstica:
Adri (nom);
Adri de Tir, retric grec  ;
Adri, poeta grec ;
Adri, escriptor rom;
Gai Fabi Adri, llegat, pretor o propretor a la provncia d'frica vers 87 aC a 84 aC. ;
Adri, magistrat rom;
Mateu Adri, escriptor, traductor i personalitat important de la Cancelleria Reial de la Corona d'Arag.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155684" title="Samba (msica)" nonfiltered="3099" processed="3094" dbindex="63134">
El samba s la principal forma de msica d'arrels africanes surgida al Brasil. El nom "samba" s, probablement, originari del nom angoleny "semba", un ritme religis.

Histria.
El samba probablement va surgir a Bahia, on fins avui guarda tota una tocada i ritmes propis i, amb la transferncia de gran quantitat d'esclaus per a les plantacions de caf a l'Estat de Rio, a aquest va guanyar nous contorns, instruments i histria propis, de tal manera que, com un gnere musical, apunten el seu surgiment al comenament del segle XX, a la ciutat de Rio de Janeiro (la capital brasilera d'aleshores). Molts investigadors apunten els ritmes del "maxixe", del "lund" i de la "modinha" com a fonts que, sintetitzades, van originar aquest ritme.

El terme "escola de samba" s originari d'aquest perode de formaci del gnere. El terme va ser adoptado per grans grups de "sambistas" en un intent de guanyar aceptaci per al samba i per a les seves manifestacions artstiques; el "morro" era el terreny on el samba neixia i l'"escola" donava als msics un sentit de legitimitat i organitzaci que permitia trencar amb les barreres socials.

El "samba-amaxixado" Pelo telefone, de domini pblic per registrat per Donga i Mauro Almeida, s considerat el primer samba gravat, encara que Bahiano i Ernesto Nazar haguessin gravat per a la Casa dison desde 1903. El seu gran xit va portar el gnero ms enll dels "morros".

Als anys trenta, uns msics liderats per Ismael Silva van fundar, al venat del barri d'Estcio de S, la primera escola de samba, Deixa Falar. Van transformar el gnere perqu s'adeqs millor a la desfilada de carnaval. En aquella mateixa poca, un personatge va ser molt important per a la popularitzaci del samba: Noel Rosa. Noel s responsable de la uni del samba del morro amb el de l'asfalt. s considerat el primer cronista da msica popular brasilera. Llavors, la rdio va difondre la popularitat del samba per tot el pas i, amb el suport del president Getlio Vargas, el samba va guanyar status de "msica oficial" del Brasil.

Als anys segents, el samba es va desenvolupar en diverses direccions, del "samba cano" a les bateries d'escoles de samba. Un dels nous estils va ser la "bossa nova", creada per membres de la classe mitjana, entre ells Joo Gilberto i Antonio Carlos Jobim.

Als anys seixanta, els msics de la bossa nova van iniciar un moviment de rescat dels grans mestres del samba. Molts artistes van ser descoberts pel gran pblic del moment. Noms com Cartola, Nelson Cavaquinho, Z Keti e Clementina de Jesus van gravar els seus primers discos.

Als setanta el samba se sentia molt a les rdios. Compositors i cantants com Martinho da Vila, Bezerra da Silva, Clara Nunes i Beth Carvalho dominaven les llistes d'xits.

Al comenament dels vuitanta, desprs d'un perode d'oblit, on les rdios eren dominades per la msica de discoteca i pel rock brasiler, el samba va reaparixer a l'escenari brasiler amb un nou moviment, anomenat "pagode". Nascut als suburbis carioques, el pagode era un samba renovat, que utilitzava nous instruments, com el banjo i el "tant", i un llenguatge ms popular. Els noms ms famosos van ser Zeca Pagodinho, Almir Guineto, Grupo Fundo de Quintal, Jorge Arago i Jovelina Prola Negra.

Actualmente, el samba s un dels gneres musicals ms populars al Brasil.

Subgneres.

Samba comum.
El samba es caracteritza per una secci de ritme que cont el marcatge, generalment sord o "tantan", el 'cor del samba'; el seu nucli ms important s en general reconegut com a "cavaco" o "cavaquinho" i pandero. El "cavaquinho" s la conexi entre l'harmonia i el ritme, i sol ser reconegut com un dels instruments harmnics ms percusors; la seva presncia, per regla, diferencia el vertader samba de variacions ms suaus, com la bossa nova (malgrat hi hagi algunes gravacions de samba que no usin el "cavaco", e.g. de Chico Buarque). El pandero s l'instrument percussor ms present, aquell el cop del qual s el ms complet. Sempre hi ha un "violo" (una guitarra), i la manera de tocar el "violo" al samba va popularitzar el "violo" de 7 cordes, a causa de les sofisticades lnies de contrapunt usades al gnere a les cordes ms greus. Les lletres parlen bsicament de qualsevol cosa, ja que el samba s el ritme nacional brasiler. Aquest subgnere engloba tots els altres.

Artistes famosos: Beth Carvalho, Paulinho da Viola, Zeca Pagodinho, Wilson Moreira, Teresa Cristina & Grupo Semente, etc.

Partido alto.
Aquest terme s utilitzat per denominar un tipus de samba que es caracteritza per un cop de pandero molt percussor, amb l's de la palma de la m al mig de l'instrument. L'harmonia del "partido alto" s sempre en to major. Generalment tocat per un conjunt d'instruments de percussi (normalment "surdo", pandero i tambor) i acompanyat per un "cavaquinho" o per un "violo" (guitarra), o pels dos alhora, el "partido alto" sol dividir-se en dues parts, el refrany i els versos. Els "partideiros" solen improvisar als versos, amb disputes comuns, i improvisadors talentosos han fet fama i carrera al samba, com Zeca Pagodinho, que no s solament un gran sambista amb propsit general com tamb un dels millors improvisadors.

Artistes famosos: Candeia, Jovelina Prola Negra, Zeca Pagodinho, Arlindo Cruz, Aniceto do Imprio, Sombrinha, Nei Lopes, Almir Guinto, Camunguelo, S Pra Contrariar.

Pagode.
Avui s la forma de samba que es difon entre la perifria dels centres urbans del Brasil, sorgida als anys 80 amb la introducci de tres instruments nous: el banjo, el "tantan" i el "repique de mo". Usualment el canta una persona acompanyada per "cavaquinho", "violo" (guitarra) i almenys un pandero. Les lletres sn disteses, parlen normalment d'amor o de qualsevol situaci graciosa. Quasi mai tenen una gran expressi, essent ms la preocupaci per l'aliteraci que pel contingut.

Artistas famosos: Raa Negra, Molejo, Katinguel.

Samba de breque.
Avui un gnere mort, les msiques del "samba de breque" s'intercalaven amb parts parlades o dilegs. Els cantants, necessriament, tenien un excellent do vocal i l'habilitat de fer veus diferents. Les lletres explicaven histries i eren jocoses.

Artistes famosos: Moreira da Silva.

Samba-cano.
El "samba-cano" va ser molt radiat, amb grans influncies de l'estil i de la melodia del bolero i del ballad americ. Les canons d'aquest gnere sn romntiques i de ritme ms lent. Els temes varien del purament lric al trgic.

Artistes famosos: Noel Rosa, ngela Maria, Nora Ney, Nelson Gonalves, Cauby Peixoto, Agnaldo Rayol, Dolores Duran, Maysa Matarazzo, Lindomar Castilho. Els intrprets d'aquest gnere es coniexien com a les dives de lEra de Ouro do Rdio.

Samba-exaltao.
El "samba-exaltao" es caracteritza per composicions "meta-regionals"; l'"ufanisme" observat a les composicions exalta per dir-ho aix la cultura del pas i no un folclore especfic, constituint el primer moment d'exportaci de la msica popular sense precedents a la histria, presentant els colors, l'aquarela del pas, a la resta del mn. Aquarela do Brasil, d'Ary Barroso, s la composici que inaugura aquest estil de samba. Carmen Miranda destaca com a un dels grans exponents.

Samba-enredo.
El "samba-enredo" s l'estil cantat per les escoles de samba durant les desfilades de carnaval. La lletra del "samba-enredo", normalment, explica una histria que servir d'enredada per al desenvolupament de la presentaci de l'escola de samba. En general, la msica la canta un home, acompanyat sempre per un "cavaquinho" i per la bateria de l'escola de samba, produint una textura sonora complexa i densa, coneguda com a "batucada".

Bossa nova.
La "bossa nova" s un estil originalssim de samba brasiler que va surgir a la dcada del seixanta. Aquest estil s una fusi dels estils del jazz amb el samba. Durant molts anys va ser el samba de les platjes i bars de Rio de Janeiro. La "bossa nova" va ser ben original quant a l'estil creatiu, perqu va introduir el repic de m i la guitarra eltrica, imitant la guitarra als tons ms fins, fent una melodia amb forta influncia de les melodies americanes barrejades amb cops abrasilerats. Les interpretacions estan marcades per un to suau, intimista o xiuxiuejat. Gravat el 1958, el LP Cano do Amor Demais s considerat crucial per a la inauguraci d'aquest moviment, sorgit el 1957. L'antolgic LP contenia a ms, tamb de Vincius de Moraes i Tom Jobim, Chega de saudade, Luciana, Estrada branca i Outra vez. La melodia de fons va ser composta amb la participaci d'un jove bai que tocava la guitarra de manera original, indita: el jove Joo Gilberto.

Samba reggae.
s un estil de samba que va tenir origen a Bahia l'any 2000. Als vuitanta hi havia manifestacions culturals de cops llatins barrejats amb ax music i melodies semblants al reggae, per aix no va ser prou per a definir-ne l'estil. Pels voltants de 2000, grups com Gera Samba e Cidade Negra, a ms de la famosa cantant Daniela Mercury, van rescatar aquestes manifestacions. En aquell moment va sorgir el "samba reggae", que, per la seva banda, va evolucionar introduint-hi instruments comuns a msiques d'origen hispanoameric i instruments del samba com el pandero i el tambor, a ms de la guitarra elctrica en lloc del "cavaquinho". El "samba reggae" s un samba essencialment de platja, que narra situacions de la vida dels seus autors (generalment negres) com a personatges de platja.

Artistas i grups famosos: Gera Samba, Cidade Negra, Margareth Menezes, Daniela Mercury, Armandinho, Inimigos da HP.

Altres variants.
"Samba de roda" s una dana ritual preservada a algunes ciutats de Bahia.

"Samba rock", estil musical amb fortes influncies del funk i del soul.

Vegeu tamb.

Adoniran Barbosa, Agep, Alcione, Aracy de Almeida, Ary Barroso, Benito di Paula, Beth Carvalho, Bezerra da Silva, Candeia, Carmen Miranda, Cartola, Clara Nunes, Clementina de Jesus,
Dona Ivone Lara, Donga, Dorival Caymmi, Elza Soares, Elizeth Cardoso, Francisco (de Morais) Alves, Germano Matias, Ismael Silva, Jair Rodrigues, Joo Nogueira, Jorge Veiga, Martinho da Vila, Milton Banana (bateria), Moreira da Silva, Nelson Cavaquinho, Noel Rosa, Paulinho da Viola, Pixinguinha, Roberto Paiva, Roberto Roberti, Roberto Ribeiro, Silas de Oliveira, Wilson Batista.

Carnaval;

Enllaos externs.
Material de consulta Academia do Samba;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155685" title="Sicko" nonfiltered="3100" processed="3095" dbindex="63135">



SiCKO s un documental poltic dirigit per Michael Moore, estrenat 29 de juny del 2007. Tracta sobre l'atenci sanitria als Estats Units, concentrant-se en la indstria farmacutica i en la corrupci de la Food and Drug Administration (FDA), l'agncia governamental dedicada a regular, entre d'altres, aliments i medicaments.

A travs del seu bloc, Moore va demanar "histries d'horror sobre l'atenci sanitria" a les persones que compartissin el seu punt de vista sobre el tema. 

S'ha fet pblic que per illustrar el documental Moore va dur a Cuba diverses persones que emmalaltiren mentre participaven en les tasques de rescat dels atemptats de l'11-S, amb la intenci d'esbrinar si rebrien una millor assistncia mdica que al seu propi pas. Aix li ha costat una investigaci oficial, ja que els ciutadans nord-americans tenen prohibit comerciar a Cuba o amb Cuba. 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155686" title="Adri de Tir" nonfiltered="3101" processed="3096" dbindex="63136">
Adri de Tir (Adrianus, ), fou un retric grec  que va viure sota els emperadors Anton Pius i Cmmode. Fou deixeble d'Herodes tic. Anton Pius el va convidar a Roma i el va honorar amb la seva amistat. Desprs fou secretari privat de Cmmode. 

Va morir a Roma als 80 anys, vers el 192. Suides li atribueix diverses obres de les que tres es conserven.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155687" title="Adri (poeta)" nonfiltered="3102" processed="3097" dbindex="63137">
Adri (Adrianus, ) fou un poeta grec que va escriure un poema pic sobre Alexandre el Gran, conformat per set llibres, dels que es conserva algun fragment, sota el nom .  

Suides esmenta altres obres, entre elles , que per error atribueix a un Arrianus, quan en realitat corresponen a Adrianus.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155688" title="Adri (escriptor)" nonfiltered="3103" processed="3098" dbindex="63138">
Adri (Adrianus, ) fou un escriptor grec que va flor vers l'any 433.

Un resum en grec de la seva obra Isagoge Sacrarum Literarum, es recomanada per Foci.

Referncies.
;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155689" title="Grupa MoCarta" nonfiltered="3104" processed="3099" dbindex="63139">
Grupa MoCarta s un quartet de corda de Polnia format per Filip Jaslar (primer viol), Micha  Sikorski (segon viol), Pawe  Kowaluk (viola) i Bolek B aszczyk (violoncel). 

Destaquen per una gran tcnica dels instruments, ja que es formaren a les prestigioses Acadmies de Msica de Varsvia i  dz. Les seves actuacions es caracteritzen per una combinaci de msica i humor, creant arranjaments d'obres pel seu espectacle.

El nom fa referncia a Mozart, ja que la "C" majscula s pronuncio "ts" en la seva llengua, igual que "Mozart" s pronuncia "Motzar".

 lbums .
 KREATURY - the Four Seasons According to Grupa MoCarta;
 "Cztery struny  wiata" The Four Strings of the World;

 Pgina oficial .
Grupa Mocarta;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155690" title="Adusi" nonfiltered="3105" processed="3100" dbindex="63140">
Adusi () fou un general persa que segons explica Xenofont a la Ciropdia, fou enviat per Cir II el gran amb un exrcit a Cria i va posar fi als diversos feus del pas. Desprs va ajudar a Histaspes a dominar Frgia, i fou nomenat strapa de Cria, tal com els habitants havien demanat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155696" title="Fahrenheit 9/11" nonfiltered="3106" processed="3101" dbindex="63141">
Fahrenheit 9/11 s un documental poltic dirigit per Michael Moore estrenat el 2004. Tracta sobre les causes i les conseqncies dels atemptats de l'11-S, fent referncia a la posterior Guerra d'Iraq, i a les suposades relacions entre la famlia Bush i la famlia d'Osama bin Laden.

 Argument .
Michael Moore ha reconegut que la pellcula s com un acte poltic per a la no-reelecci de George W. Bush a la presidncia dels Estats Units el novembre de 2004, i de fet aquesta pellcula s una acusaci contra George Bush. Considera que aquest ltim i els seus partidaris han maniobrat per assegurar la seva victria a les eleccions americanes el 2000, trucant el recompte de vots. La pellcula estableix igualment una part de les relacions que existeixen entre la famlia Bush i la famlia Bin Laden, i com l'administraci americana ha facilitat la sortida de membres d'aquesta famlia desprs dels atemptats de l'11 setembre de 2001. Exposa finalment el que, segons el seu punt de vista, serien els motius reals de la invasi americana de 2003 a l'Iraq : l'ocupaci sobre el petroli iraqui



En una escena, Moore mostra la recepci del prncep Bandar ben Sult ben Abd al-Aziz Al Saoud, ambaixador d'Arbia Saudita als Estats Units, en un sopar a la Casa Blanca amb el president Bush . Segons Moore, el prncep Bandar seria anomenat "Bandar Bush" en els cercles de la famlia Bush . Aquest sopar, l'objecte del qual no s precisat al documental, ha tingut lloc l'endem vespre dels esdeveniments terroristes dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, que han implicat majoritriament pirates de l'aire de nacionalitat saudita, llavors que, com indica la veu en off  el Pentgon crema sobre l'altra riba del Potomac".

El desenvolupament de la pellcula revela imatges tretes de conferncies preparatries a la reconstrucci a l'Iraq, illustradores de la collusi entre els financers del complex militar i industrial americ, les companyies de mercenaris privades, i les grans companyies americanes, amb els fabricants d'equips petroliers al capdavant.

 Dificultats de distribuci .
La societat mare de Miramax (la societat productora de la pellcula), Disney, ha utilitzat una clusula del contracte que lliga les dues societats per impedir la distribuci de la pellcula. La clusula utilitzada permet a Disney negar-se a distribuir una pellcula si supera el pressupost o si t un contingut que pot ser censurat (massa violent, o sexualment explcit). Els responsables de Miramax han declarat que aquesta clusula no s'aplicava a Fahrenheit 9/11.
Segons una font no oficial de Disney, semblaria que ser ms un problema d'imatge de marca. Disney t por d'alinear-se, distribuint una pellcula molt poltica just abans del comenament de la campanya electoral per a la Casa Blanca.

Per la seva banda, Michael Moore pensa que el rebuig de Disney s ms d'ordre financer. Disney ha pogut rebre ajudes financeres de l'estat de Florida per al seu parc d'atraccions. I el fet que Disney autoritzi la distribuci arriscaria comprometre l'acord. Igualment s'ha de notar que el governador de Florida s Jeb Bush, el germ de George W. Bush

La pellcula ha estat finalment distribuda als EUA per una empresa entre Lion's Gate, IFC Pellcules i el Fellowship Adventure Group, una societat creada per a l'ocasi pels dirigents de Miramax.
La pellcula ha tingut un xit molt important des de la seva sortida als Estats Units. Ha ingressat ms de 60 milions de dlars en dues setmanes. Michael Moore ha dit ell mateix que estava molt sorprs per l'xit de la pellcula.

 Ttol .
El ttol de la pellcula sta inspirat en la novella Fahrenheit 451 de Ray Bradbury, adaptat al cinema per Franois Truffaut. Al llibre, aquesta temperatura se suposava que era la de la combusti del paper dels llibres, que eren sistemticament cremats. Reemplaant la xifra per la data de l'11 de setembre, Michael Moore ha volgut dir que aquesta data marca el comenament de la creaci de lleis que jutja lliberticides, com el Patriot Act.
 Ray Bradbury ha fet saber que no havia estat contactat per Michael Moore per tenir la seva autoritzaci per inspirar-se en el ttol del seu llibre. I que havia esperat sis mesos abans que Michael Moore ho records per declarar-se preocupat per la situaci. A la pregunta de si anava a denunciar-lo, va respondre que no i que esperava resoldre-ho com dos cavallers, si accepta donar-me la ma i retornar-me el meu llibre i el meu ttol. 

 Critiques .
Encara que aquesta pellcula hagi rebut la Palma d'Or a Cannes, la pellcula s considerada per nombroses crtiques com un allegat antiBush massa exagerat i una compilaci de diverses imatges d'arxiu i de reportatges.
 

En resposta a l'xit de la pellcula, un altre documental ha sortit als Estats Units : FahrenHYPE 9/11 de Alan Petterson, que es proposa de demostrar en diversos punts les aproximacions  de la pellcula de Moore.

 Premis .
 Palma d'Or 2004;

Referncies .


 Enllaos externs .
 Lloc oficial;
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155698" title="Orgull i prejudici" nonfiltered="3107" processed="3102" dbindex="63142">


Orgull i prejudici s segurament la novella ms coneguda de Jane Austen, i encara avui s un dels llibres ms venuts al Regne Unit. A diferncia d'altres obres del segle XIX, conserva tota la vigncia, i figura a les llistes dels llibres ms llegits, ja des del dia en qu es va publicar per primera vegada.

El primer esborrany del que seria un clssic de la literatura anglesa va ser escrit a Steventon entre l'octubre de 1796 i l'agost de 1797, sota el ttol de Primeres impressions, si b no es va publicar fins el 28 de gener del'any 1813, ja amb el ttol actual. Jane Austen va ocupar el perode 1811-1812 a refer la novella, encara que, a part del ttol, no se sap amb seguretat quines modificacions va rebre. Segons les memries de la seva germana Cassandra, el ttol Orgull i prejudici (en angls, "Pride and prejudice") va ser inspirat per l'obra Cecilia, de Fanny Burney, on apareixen aquests mots.

La publicaci de "l'estimat infant", segons les prpies paraules de l'autora, va tenir un xit immediat. Publicada en tres volums, al cap de sis mesos ja s'havia esgotat la primera edici de 1.500 exemplars i se n'estava imprimint una altra. Tot i aix, la novella tamb va rebre crtiques, a causa de la seva manera irnica de satiritzar la societat de l'poca. Tamb se la va titllar de massa feminista, i la famosa escriptora Charlotte Bront va considerar, segons una carta a G. H. Lewes, que era una obra avorrida i insubtancial, ja que no s'hi trobava "ni rastre d'una fisonomia brillant i vvida, ni natura, ni aire fresc, ni carenes blaves".

Tot i aquestes crtiques, la majoria d'experts asseguren que Orgull i prejudici s la millor novella de Jane Austen, ja que combina tots els elements caracterstics de l'autora: romanticisme, exactitud poltica i social, crtica i humor. A ms, s una de les primeres comdies romntiques, i la frase que obre el primer captol s una de les ms famoses de la literatura anglesa: "s una veritat universalment coneguda que un home jove en possessi d'una bona fortuna ha de voler una esposa".

 Argument .


L'acci est situada al segle XIX al comtat de Hertfordshire, Anglaterra. All viuen els Bennet, una famlia de mitjans fora modestos que est composta pel senyor i la senyora Bennet, i les seves cinc filles: Jane, Elizabeth, Mary, Lydia i Kitty.
La ms gran aspiraci de la senyora Bennet, personatge exagerat fins al punt de resultar cmic, s que totes cinc es casin amb homes de fortuna, ja que, com ella mateixa diu a la seva filla Elizabeth: "ja em dirs quina altra cosa pot ocupar els teus pensaments quan tens cinc filles!".
Per aix, quan el misteris senyor Bingley lloga Netherfield, la casa vena, la senyora Bennet el presenta immediatament a les seves filles durant un ball. El senyor Bingley es guanya amb rapidesa l'estima de tothom i molt especialment de Jane, ja que s atractiu, solter i, sobretot, ric. El millor amic del senyor Bingley, el senyor Darcy, tamb t aquestes qualitats, per a diferncia del senyor Bingley, que s amable i complaent, ell s orgulls i estirat. O almenys aix s el que pensa l'impulsiva Elizabeth, que se sent ofesa contra ell per culpa d'uns comentaris que despreciaven la seva bellesa.
Aix veiem com molt aviat, apareixen els dos components essencials de l'obra: l'orgull i els prejudicis.

A mesura que la trama avana, l'assenyada Jane i el gentil senyor Bingley, que tenen un carcter molt semblant, es van enamorant l'un de l'altre, mentre que Elizabeth cada vegada detesta ms el senyor Darcy. En canvi, coneix per accident un oficial anomenat Whickham que per ella encarna totes les virtuts. Wickham li explica que el senyor Darcy i ell es van criar a la mateixa casa, per que Darcy el va fer fora quan el seu pare va morir, i que ell es va veure obligat a guanyar-se la vida mentre que el senyor Darcy heretava totes les possessions familiars. Aix fa que Elizabeth encara odi ms el senyor Darcy.

Mentrestant, tothom est convenut que Jane i el senyor Bingley es casaran, tot i la diferncia econmica, fins que el senyor Bingley abandona la casa inesperadament, trencant tota relaci amb Jane.
Aquest fet incomprensible destrueix les esperances de Jane i li trenca el cor. Elizabeth, que est molt unida a la seva germana, creu que s Caroline, la vanitosa germana del senyor Bingley, la persona que l'ha obligat a partir. 

Aleshores s'assabenta que s Darcy qui va incitar el seu amic a deixar Netherfield, cosa que, unida al relat de Wickham, fa que senti una rbia cega contra ell. I s per aix que quan el senyor Darcy li declara el seu amor, que havia intentat oblidar sense aconseguir-ho, Elizabeth el rebutja de manera categrica, retreient-li els fets anteriors. 

Desprs d'aix, el senyor Darcy s'allunya d'Elizabeth, no sense abans escriure-li una carta on li explica el que realment va succeir: Wickham s una persona de poca confiana i de carcter dubts que li ha mentit, i si ell va separar Jane i Bingley s perqu creia que el seu amic no era correspost i no volia que pats. Aquesta carta torba Elizabeth enormement, i fa que la seva mala opini sobre Darcy trontolli.

Aleshores li arriba la notcia que Wickham s'ha fugat amb la seva germana Lydia, cosa que acaba de confirmar el que Darcy li ha explicat. I ms tard, quan s'assabenta que aquest ha intervingut en la localitzaci dels amants, tots els seus prejudicis s'esvaeixen i s'adona que s'ha enamorat del senyor Darcy.

Finalment, el senyor Darcy confessa al seu amic Bingley que Jane l'estima, i el persuadeix perqu la demani en matrimoni, cosa que finalment fa. Jane, que no ha deixat d'estimar-lo, accepta sense dubtar.
Pel que fa al senyor Darcy, s'adona que l'actitud d'Elizabeth envers ell ha canviat, i gosa expressar-li els seus sentiments per segona vegada. Aquest cop, Elizabeth accepta la seva m. La novella, doncs, t un final doblement feli.


 Personatges de Orgull i prejudici  . 

Aquesta s una llista dels personatges ms rellevants de la novel  la. 



La parella protagonista: Elizabeth i Darcy 


Elizabeth Bennet: s la protagonista de la novel  la. Elizabeth s la segona de les cinc filles dels senyors Bennet, i s una atractiva jove de vint anys quan comena la histria. s la preferida del seu pare, de qui ha heretat la seva intel  ligncia i enginy. "s d'una viva intel  ligncia, d'una saviesa allunyada de tota pedanteria, el que li permet suportar serenament i amb indulgncia l'estreta atmosfera provinciana que li ha tocat viure". Al principi, confundida per les primeres impressions, la des-el fred comportament extern del Sr. Darcy. Tanmateix, s prou svia i madura com per, amb el temps, superar els seus prejudicis. 


Fitzwilliam Darcy: s el personatge mascul central de la novel  la, i segon inters amors d'Elizabeth. s un home intel  ligent, ric i tmid, que sovint sembla arrogant i orgulls als estranys, per posseeix sota d'aquesta faana un interior honest i bo. Inicialment, considera Elizabeth socialment inferior a ell, no mereixedora de les seves atencions; per descobreix que, malgrat les seves inclinacions, no pot negar els seus sentiments per Elizabeth. La seva primera proposici s rebutjada a causa del seu orgull i el prejudici d'Elizabeth contra ell. Adora la seva germana Georgiana i s prou intel  ligent per adonar-se de l'atenci que atrau noms per la seva posici social. 


La famlia Bennet

 
El senyor Bennet: s el pare d'Elizabeth Bennet i cap de la famlia Bennet. s un cavaller angls amb una finca a Hertfordshire, est casat amb la senyora Bennet i t cinc filles. Malauradament, la seva propietat est vinculada a un descendent per via masculina (el senyor Collins). El senyor Bennet s un home agradable, intel  ligent i sarcstic, quelcom excntric, noms pot divertir a costa de la seva "nerviosa" esposa i els seus tres filles "bobas"-Mary, Kitty i Lydia. Se sent ms proper a Jane i, sobretot, a Elizabeth, les dues filles grans, que sn les ms sensates dels seus membre. Ha trobat l'equilibri queden en la solitud del seu estudi i desentendre's de la criana de les seves filles. Amb aix en cert sentit abandona les seves responsabilitats cap a la famlia i porta gaireb al desastre. 

La senyora Bennet: s l'esposa quejumbrosa, excitats i maleducada del senyor Bennet, la mare de Elizabeth i les seves germanes. s frvola i poc intel  ligent. La seva principal preocupaci en la vida s veure a les seves filles b casades, sigui quin sigui amb qui mentre siguin rics i les cuidin desprs de la mort del senyor Bennet. Tanmateix, els seus esforos es veuen obstaculitzat per la seva naturalesa imprudent i les freqents temps que pota en societat. Des del primer moment, Jane Austen adverteix que la Sra. Bennet s "perillosament tonta, que est jugant irresponsable amb la decisi ms important que les seves filles van haver de prendre".  

Jane Bennet: s la major de les germanes Bennet. T vint-i-dos anys d'edat al principi de la novel  la, i s considerada generalment la ms bella de les germanes. La fondria dels seus sentiments s difcil de discernir per aquells que no la coneixen b, a causa de les seves maneres reservades i la seva dolor per amb tots. Ella s incapa de creure el pitjor de la gent, veient noms el bo. S'enamora de Charles Bingley, i queda desolada quan ell abruptament trenca la seva relaci sense ms explicacions. Amb el temps, per, el malents per part d'ell queda aclarit i ella ho accepta com a marit. 

Lydia Bennet: s la ms jove de les germanes. T quinze anys quan comena la narraci. Lydia s molt bonica, innocent, cabezota i imprudent. s una holgazana, dedicada a seguir les seves capritxos frvols, especialment la caa dels oficials aquarterament en Meryton. El senyor Wickham la sedueix i ella es fuga amb ell sense pensar molt en les conseqncies per a la seva famlia. 

Mary Bennet: s la ms seriosa i sentncia de les germanes Bennet. No s bonica. Se sent molt orgulls dels seus coneixements. Alguns diuen que volia casar-se amb el senyor Collins, doncs ho trobava extremadament interessant, per fora d'aix, no se sent interessada pel matrimoni. 

Kitty Bennet: encara que ms gran que la seva germana Lydia, s en certa manera la seva compinche. Imita tot el que Lydia fa, i es mostra desproporcionadament celosa quan noms conviden a Lydia a anar a Brighton amb les tropes, doncs ella tamb vol anar.


Referncies.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155700" title="Ciutat Ho Chi Minh" nonfiltered="3109" processed="3103" dbindex="63144">
;
Ciutat Ho Chi Minh (en vietnamita Thnh ph  H  Ch Minh), antigament Saigon (Si Gn) fins al 1975, s la ciutat ms important del Vietnam, per davant fins i tot de la capital, Hanoi. El municipi t una superfcie de 2.090 km i una poblaci de 7.400.100 habitants (2005).

Es divideix en 19 districtes urbans (qu n) i 5 de suburbans (huy n). Els districtes urbans estan numerats de l 1 a 12, als quals cal afegir-hi els de G V p, Tn Bnh, Tn Ph, Bnh Th nh, Ph Nhu n, Th    c i Bnh Tn. Els districtes suburbans sn: C  Chi, Hc Mn, Bnh Chnh, Nh B i C n Gi .

Situada a la riba del riu Saigon, a prop del delta del Mekong, aquesta ciutat s la metrpoli de la Cotxinxina, la regi que ocupa la part sud del pas. Durant la colonitzaci, era la capital de la Indoxina Francesa. Arran de la partici del pas el 1954, Saigon esdev la capital de la Repblica de Vietnam.

La caiguda de Saigon el 30 d'abril del 1975 va marcar la fi de la guerra del Vietnam. La ciutat fou rebatejada amb el nom de Ciutat Ho Chi Minh en honor del president Ho Chi Minh. Tanmateix, la majoria dels vietnamites continua parlant de Saigon. Oficialment, per, Saigon s noms una part (el districte 1) de Ciutat Ho Chi Minh. 

 Els noms de la ciutat .
Els khmers, primers habitants dels verals, designaven aquest petit port amb el nom de Prey Nokor, la ciutat de la selva. Els cambodjans encara l anomenen d aquesta manera, aix com la minoria khmer krom que viu al delta del Mekong.

En arribar els annamites al segle XVII, la ciutat va prendre el nom usual de Si Gn, tot i que el nom oficial, fins a la colonitzaci francesa, era Gia   nh (   segons l'escriptura tradicional vietnamita). Els francesos, el 1859, van adoptar el nom de Si Gn, per amb una ortografia afrancesada (Sagon). Durant l'etapa de domini francs la ciutat ser coneguda com el Pars de l'Extrem Orient.

El 2 de juliol del 1976, els vencedors comunistes imposen el nom actual, Ciutat Ho Chi Minh (Thnh ph  H  Ch Minh), ja adoptat el 1945 pel primer govern de la Repblica Democrtica del Vietnam, en homenatge a Ho Chi Minh.

 Clima .
El mons, que comena el maig i s'acaba a l inici del setembre, est marcat per pluges torrencials. Plou gaireb cada dia a mitja tarda.

 Llocs d'inters .

 El carrer   ng Kh i (ex-Rue Catinat), on hi ha la Catedral de la Mare de Du, l'edifici de Correus (amb l'estructura metllica concebuda per Gustave Eiffel), l'Hotel Continental, el Teatre Municipal i l'Hotel Majestic. ;
 El bulevard Nguy n Hu  (ex-Boulevard Charner), on hi ha l'Ajuntament. ;
 El Palau de la Reunificaci (ex-Palau Norodom), al bulevard L Du n (ex-Boulevard Norodom). ;
 El temple hind de Mariamman, al carrer Tr  ng   nh (ex-Rue Ohier). ;
 La mesquita ndia, al carrer  ng Du (ex-Rue de l'Amiral-Dupr). ;

 Referncies a la literatura .
Algunes obres literries que tenen lloc a Saigon:

 En catal .
 Les rambles de Saigon, de Joan-Daniel Bezsonoff. ;
 La guerra de la Cotxinxina,de Joan Perucho. ;

 En francs .

 Les civiliss, de Claude Farrre.
 L'amant i L'amant de la Chine du Nord, de Marguerite Duras. ;
 Soleil au ventre, Mort en fraude i Les asiates, de Jean Hougron. ;
 L'adieu  Sagon, de Jean Lartguy. ;
 Jade, de Michel Tauriac. ;
 La ligne de force, de Pierre Herbart. ;
 Le roi lpreux, de Pierre Benoit. ;

 En angls .
 The Quiet American, de Graham Greene.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155701" title="Aecides" nonfiltered="3110" processed="3104" dbindex="63145">


Mitologia:

Aecides (famlia), patronmic, descendents d'Aecos, l'avi d'Aquilles;

Onomstica:

Aecides d'Epir, rei de l'Epir;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155703" title="Aecides d'Epir" nonfiltered="3111" processed="3105" dbindex="63146">
Aecides (o Eacides, llat Aeacides, grec: Aiakdes ) fou rei de l'Epir del 322 aC fins el 317 aC i altre cop breument el 313 aC.

Era fill d'Arimbes (tamb anomenat de vegades Aecides) al que va succeir el 322 aC.  Estava casat amb Ftia, filla de Memn de Farslia, amb la que va tenir a Pirros i dues filles: Didmia i Troies .

El 317 aC va  enviar el Regne de Macednia en suport de Olmpies, la reina mare, de la casa reial de l'Epir, per va fracassar davant Cassandre i fou enderrocat. Pirros, de dos anys, va poder esser salvat per alguns servidors. Neoptlem II fou restablert al tron. 

El 313 aC cansats els epirotes de la influncia de Cassandre, van cridar alter cop al tron a Aecides. Cassandre i va enviar un exrcit que va derrotar a Aecides en dos batalles a la darrera de les quals va morir. Alcetes II fou proclamat rei.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155705" title="Ebcia" nonfiltered="3112" processed="3106" dbindex="63147">
Abtia o Ebcia (Aebutia) fou una famlia romana originalment patrcia que va usar els cognoms Car (Carus) i Elva (branques patrcia i plebea). Pstum Abuti Elva, de sobrenom Cornicen, fou cnsol el 442 aC. Marc Ebuci Elva fou pretor el 176 aC. Un Publi Ebuci apareix al 186 aC com denunciant de les bacanals a Roma.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155706" title="Mirmecocria" nonfiltered="3113" processed="3107" dbindex="63148">
La mirmecocria s la dispersi de llavors de plantes per les formigues. Diferents  espcies de formigues recullen i transporten fruits i llavors amb uns apndixs anomenats eleosomes, que contenen substncies nutricionals o atraients.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155707" title="Edsia" nonfiltered="3114" processed="3108" dbindex="63149">
Edsia o Edesta (Aedesta, Aidesa, ) fou una filsofa grega d'Alexandria, del segle V. Parenta de Siri i esposa d'Hrmies, fou famosa per la seva bellesa i virtuts. Va estudiar a Atenes on fou elogiada per tots els filsofs i especialment per Procle amb el que havia estat promesa de molt jove. A la mort del seu marit es va dedicar a l'educaci dels seus fills Ammoni i Heliodor. Va viure fins avanada edat. Damasci va pronunciar la seva oraci fnebre. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155708" title="Edesi de Capadcia" nonfiltered="3115" processed="3109" dbindex="63150">
Edesi de Capadcia (Aedesius, ) fou un filsof platnic o eclctic del segle IV, deixeble de Imblic. En tancar-se l'escola de Sria es va dedicar a l'endevinaci i va viure a Prgam on va tenir com a deixeble a Juli, desprs emperador que quan va arribar al tron va demanar la collaboraci d'Edesi a l'ensenyament, per aquest va renunciar a favor dels seus deixebles Crisantes i Eusebi.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155711" title="Egidi" nonfiltered="3116" processed="3110" dbindex="63151">
Egidi (Egidius) fou un comandant rom de la Gllia (vers el 450) i magister militum sota Majori (457-461) que a la mort de l'emperador es va mantenir com independent al seu govern (conegut com Regne de Soissons). Segons Gregori de Tours els francs el van escollir com el seu rei desprs de deposar a Khilderic I. 

Va governar probablement fins a la seva mort en fosques circumstancies al riu Loira el 464. El va succeir el comes Paulus (Paule) per Khilderic el va matar i fou restaurat com a rei. El seu fill Siagri, cap de l'exrcit, va mantenir el poder en part de la Gllia fins a desprs de la desaparici de l'imperi d'Occident.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155716" title="Egim" nonfiltered="3117" processed="3111" dbindex="63152">
Egim (Aegimos o Aegimus, ) fou un antic metge grec nadiu de Vlia, a Lucnia, esmentat per Gal. Va viure al segle V aC. Fou la primera persona que va escriure sobre el pols en l'obra titulada , en llat De Palpitationibus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155718" title="Aegus" nonfiltered="3118" processed="3112" dbindex="63153">
Aegus fou un cap dels gals allbroges que juntament amb el cap Roscillus va servir amb Juli Csar amb gran fidelitat durant la guerra a la Gllia. Tamb el van acompanyar a les seves campanyes contra Gneu Pompeu, per acusat per Csar de no pagar a la cavalleria i quedar-se amb el bot, va desertar al camp de Pompeu. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155720" title="Egipte (fill de Belos)" nonfiltered="3119" processed="3113" dbindex="63154">
Egipte (Aegyptos, Aegyptus) fou fill de Belos i Anquinoe o Aquiroe, i germ bess de Dnau.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155722" title="Ms que palabras" nonfiltered="3120" processed="3114" dbindex="63155">
Ms que palabras s un magazine matinal de Radio Euskadi presentat per Javier Vizcano ems des de la tardor de 1999. L'espai tracta de diversos temes relacionats amb l'actualitat del Pas Basc, la poltica, les novetats culturals, la salut, etc.

El programa s'emet dissabtes i diumenges de 9 del mat a 2 del migdia.

Cocidito Madrileo.
Una de les seccions ms conegudes del programa s el Cocidito Madrileo, un espai d'aproximadament deu minuts on Vizcano presenta en clau humorstica diversos talls radiofnics de tertlies de caire dret i espanyolista d'emissores madrilenyes com la cadena Cope, Onda Cero o Radio Intereconoma. Principalment se seleccionen fragments on els tertulians ataquen la classe poltica basca (sobretot la nacionalista), les institucions autonmiques (la prpia EITB, l'Ertzaintza, etc.) o la cultura prpia del pas.

Vizcano mai no anomena els tertulians i periodistes pel seu propi nom i es val d'una extensa llista de malnoms. Aix, per exemple, Federico Jimnez Losantos s conegut com el muetz de la matinal de la cadena del bisbes.

El programa, segons paraules del propi conductor, t tamb odors a Catalunya i de tant en tant s'emeten talls de tertlies on s'ataca els poltics i les institucions catalanes.

Alguns cops els tertulians esmentats han fet referncia al programa, acusant-lo de manipular i tergiversar les seves paraules i, fins i tot, de servir per assenyalar els objectius a ETA. 

Javier Vizcano ha escrit un llibre i s'ha versionat una obra teatral basada en el Cocidito.

L'any 2007, el Cocidito reb el Premi Ondas a la Innovaci Radiofnica.

Vegeu tamb.
Les barbaritats de la COPE.

Referncies.

 
Enllaos externs.
Web oficial de Ms que palabras ;
Web oficial del Cocidito Madrileo, amb una hemeroteca de la secci ;
Bloc de Javier Vizcano ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155725" title="Euskal Irrati Telebista" nonfiltered="3121" processed="3115" dbindex="63156">

Euskal Irrati Telebista (EiTB) en catal Radio Televisi Basca s un ens pblic creat pel govern basc el 1982 per a la producci i emissi de rdio i televisi amb l'objectiu de normalitzar l'uscar, forma part de la FORTA.

Empreses i canals del grup.

EiTB, que engloba els serveis comuns de tot el grup. El centre emissor es troba al municipi de Iurreta (Biscaia), tot i que properament es traslladar a Bilbao. Compta tamb amb un centre de producci de programes en el barri donostiarra de Miramn (Guipscoa).

ETB, Euskal Telebista, en catal Televisi Basca, s l'empresa de producci i emissi de televisi. Al centre de Miran de donde se emiten 5 cadenas, ETB 1 (ntegrament en euskera), ETB 2 (en castell, Canal Vasco (destinat a Amrica), ETB SAT (per a tot el mn) i el de contribuci a Euskaltel Betizu (infantil). T corresponsalies a Bilbao, Vitria, Sant Sebasti, Baiona, Pamplona, Barcelona, Madrid, Nova York, Orient Mitj i Brusselles. ;

Radio Euskadi, s l'emissora de rdio convencional en castell amb seu a Bilbao. ;

Euskadi Irratia, radio convencional en euskera, amb seu a Sant Sebasti.

Euskadi Gaztea (e-gaztea), radiofrmula musical en euskera amb seu a Sant Sebasti.

EITB Irratia: radio especialitzada en msica i cultura (principalment en euskera).

Radio Vitoria, amb seu a Vitria, emissora adquirida pel govern basc per forjar el grup EiTB. La seva emissi s en castell per a laba.

EITBNET, creada en 2004 destinada a la difusi de continguts a internet i creaci i mantenimient de pgines web. La seva seu s al Parc Tecnolgic de Zamudio. Dins d'aquesta societat es troben:

Enllaos externs.
Web oficial d'EiTB (Castell, uscar, francs i angls);
Web oficial d'EiTB24, canal basc de notcies i informaci a Internet (uscar, castell i angls);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155727" title="lia" nonfiltered="3122" processed="3116" dbindex="63157">
La gens lia fou una famlia romana plebea, que va usar els cognoms Catus, Gallus, Gracilis, Lmia, Ligur, Paetus, Staienus, Stilo i Tubero. Sejanus, el favorit de Tiberi, fou membre de la famlia. El primer membre que va obtenir el consolat fou Publi Eli Pet (337 aC). Un dels primers qestors plebeus portava el nom de Publi Eli. Fou tamb el nom familiar de l'emperador Adri.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155728" title="Enric Casasses i Figueres" nonfiltered="3123" processed="3117" dbindex="63158">

Enric Casasses Figueres (Barcelona, 1951), fill del qumic i poeta, Enric Casassas i Sim, i de la tamb qumica, Pepita Figueras i Cros, s poeta, rapsode i traductor. Ha portat una vida molt nmada, vivint a Barcelona, l'Escala, Tenerife, Montpeller, Nottingham, Llucmaanes, Berln i finalment, el 1997, tornant a Barcelona. Tamb ha treballat per editorials de traductor. Els seus primers llibres daten de principis dels 70, i amb el temps ha anat assolint cert reconeixement dins el panorama potic catal.

s un transgressor en comparaci amb altres poetes. Els seus espectaculars recitals han contribut a la vivncia de la poesia fora dels llibres. Es caracteritza per utilitzar una poesia molt sonora, jugant amb els fonemes. Normalment les seves creacions parteixen d'una idea concreta per transformar-la i donar-li una visi particular.

La seva obra mostra influncies molt heterognies; de la poesia medieval al surrealisme, passant pel Renaixement i el Barroc; el crtic Manuel Guerrero ha dit que el considera hereu "del verb poders d'autors com Salvat-Papasseit, Foix, Brossa, Vinyoli o Ferrater". El mateix Casasses s'ha confessat tributari i admirador d'autors com Vctor Catal, Merc Rodoreda o Fages de Climent.

El seu primer llibre el publica el 1973, titulat La bragueta encallada. Durant els anys segents segueix escrivint, per no s fins el 1991 que publica la seva segona obra, titulada La cosa aquella, obra que rep el premi Crtica Serra d'Or i el 1993 el Premi de la Crtica de poesia catalana per No hi rem. s aleshores quan comena a entrar al circuit comercial.

Cal tenir en compte, tamb, obres escrites en prosa, que sn reculls de collaboracions en diaris o altres publicacions, encara que tamb s'hi incorporen textos indits. s el cas de "El poble del costat". La fora dels textos, tant pel qu s'hi diu com per com es diu, colpeix el lector.

Algunes de les publicacions on collabora o ha collaborat son les revistes artesanals Foragitats. Art i poesia (del collectiu foragitats per dintre) i Pl capell, exili interior (Calonge de Mallorca i Barcelona), entre d'altres.

 Publicacions .
(Relaci no exhaustiva i en constant creixement)
 Poesia .
 La  bragueta encallada (Ma: Druda, 1972);
 La cosa aquella, seguit de Sense trofeu i Text llest (Ma: Druda, 1982 i Barcelona: Empries 1991) - premi Crtica Serra d'Or de poesia 1992;
 La cosa aquella, edici facsmil bilinge (castell-catal) amb dibuixos de l'autor, traducci de Marta Noguer Ferrer i Carlos Guzmn Moncada (Gaudalajara, Jalisco, Mxic: Ediciones Arlequn, 2004);
 Tots a casa al carrer, Collecci poesia de paper 15 (Palma: Universitat de les Illes Balears, 1992);
 No hi rem (Barcelona: Empries 1993) - premi Crtica de poesia catalana 1994;
 Comenament dels comenaments i ocasi de les ocasions (Barcelona: Empries, 1994 i 2007);
 Desf els grumolls (Valncia: Eliseu Climent, 3i4, 1994);
 Cal. lbum de poesia d'un instant i alhora illustrada (Barcelona: Edicions Proa, 1996 i 2005) - premi Carles Riba 1995;
 Els nous cent consells del consell de cent (Barcelona: Cave Canis, 1996);
 D'equivocar-se aix (Barcelona: Empries, Edicions 62, 1997) - premi Ausis Marc de Gandia 1996;
 Uh, amb illustracions de la Stella Hagemann (Aiguafreda: Container 1997 i Lleida: Pags Editors, 2007);
 De la nota del preu del sopar del mosso (Barcelona: Khan, 1998);
 Coltells (Gases: Llibres del Segle, 1998 i 1999);
 Plaa Raspall, poema en set cants (Barcelona: Edicions 62, 1998) - premi Ciutat de Palma de poesia 1999;
 Canaris fosforescents (Barcelona: Empries 2001);
 Que dormim? (Barcelona: Empries 2002);
 Descal. Ljubljana - Barcelona, El taller de poesia 53 (Vic: Emboscall, 2002 i 2004);
 Canons d'amor i de revolta, llibre penjat a nternet, a la pgina de Transports Siberians (2007);

 Narrativa / Assaig .
 El poble del costat, Empries Narrativa 27 (Barcelona: Empries, 1993 i 2008);
 13 articles epicurians: La foneria i el paper, ... edici artesanal limitada (Roure Edicions, 2008);

 Dramatrgia .
 Do'm, drama en tres actes. Amb illustracions de l'autor i de la Stella Hagemann. (Girona: Accent Editorial, 2008) ;
L'obra es va estrenar a la Sala Beckett de Barcelona el 2003.

 Traduccions .
 Milton, un poema, de William Blake, edici bilinge (Barcelona: Quaderns Crema, 2004);
 Pascal Comelade i la seva orquestra d'instruments de joguina, catleg de l'exposici, algunes parts tradudes per l'ECF (Barcelona: KRTU, ACTAR, GenCat, 2003);
 PROPOSTA 2003. festival internacional de poesies + polipoesies, catleg del festival, traduccions de l'ECF i d'altres (Barcelona: Projectes potics sense ttol - propost.org: 2003);
 El presoner de Zenda, de Anthony Hope Hawkins. Collecci El Grill / 3i4 (Valencia: Eliseu Climent, 1992);

 Poesia musicada .
 La manera ms salvatge, amb Pascal Comelade i els seus msics (Discmedi 2006);
 El pa de navegar, poemes, amb msica de Manel Pags, llibreta amb dibuixos de la Stella Hagemann (Zanfonia / Grup 62 1999);

 Antologat en CD / DVD (com a poeta i/o rapsode) .
 Poeta s e s, poesia musicada i recitada per Juan Crek (La Olla Exprss, 2006). Inclou poemes d Enric Casasses, Ester Xargay, Carles Hac Mor, Eli Gras, Pau Riba, Elena Val, Vctor Nubla, Adela de Bara, i molts d altres.
 PEVB - Poesia en Viu a Barcelona (1991-2003) (Barcelona: Projectes potics sense ttol - propost.org amb el suport de Habitual Video Team, 2004);

 Actor .
 Cravan vs. Cravan, d'Iaki Lacuesta, msica de Vctor Nubla amb una can de Pascal Comelade (2002). Apareix com a personatge (fent d ell mateix / de mag), juntament amb en Carles Hac Mor, l Ester Xargay, en Frank Nicotra, l Eduardo Arroyo, la Maria Llusa Borrs, en Marcel Fleiss, la Marian Varela, l'Adelaida Frias Borrs, en Merlin Hollanden, en Bernard Heidsieck, en Juli Lorente, Le Cirque Perilleus, Le Diablo Mariachi, en Pierre Pilatte, l'Humberto Rivas i d altres.


 Vegeu tamb .
 Polipoesia;

 Enllaos externs .
Pgina dedicada a Enric Casasses, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.
Antologia de poemes d'Enric Casasses a Mag Poesia.
Entrevista amb Enric Casasses, poema +, i ;
"Les cases del meu carrer", a VilaWeb TV.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155729" title="Elianus" nonfiltered="3124" processed="3118" dbindex="63159">
Elianus (Eli) fou un dels caps de la revolta bagauda dels gals durant el regnat de Diocleci, juntament amb Amandus. Fou derrotat pel csar Maximi Emili.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155730" title="Casperi Eli" nonfiltered="3125" processed="3119" dbindex="63160">
Casperi Eli (Casperius Aelianus) fou prefecte de la gurdia pretoriana sota Domici i Nerva. Va instigar una revolta de  la gurdia contra Nerva, per fou executat per Traj junt amb els que li van donar suport.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155733" title="Claudi Eli" nonfiltered="3126" processed="3120" dbindex="63161">
Claudi Eli (Claudius lianus, )  fou un escriptor rom nascut a Praeneste i que tenia la ciutadania romana tot i que va escriure en grec. Va estudiar retrica amb Pausnias i fou admirador d'Herodes tic. Va viure uns 60 anys i no va tenir fills, morint solter. Va deixar una miscellnia de histories en 14 llibres coneguda com "Varia Historia" i un llibre sobre peculiaritats dels animals en 16 llibres. Se li atribueix tamb un llibre que es un atac contra un home efeminat que podria estar pensat contra l'emperador Elagbal.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155736" title="Universitat Internacional de Catalunya" nonfiltered="3127" processed="3121" dbindex="63162">


La Universitat Internacional de Catalunya (UIC) s una instituci privada creada l any 1997 amb la intenci de servir a la societat oferint una formaci universitria integral de qualitat i promovent la investigaci. Actualment la UIC imparteix 16 titulacions   amb possibilitat de cursar dobles titulacions -, 8 doctorats, una vintena de msters i una gran oferta d'estudis de postgrau i formaci continuada en els seus dos campus, situats a Barcelona i Sant Cugat del Valls (planta baixa de l'Hospital General de Catalunya). Compta amb uns 4.000 alumnes i amb uns 350 professors. 

Excellncia.

La UIC proposa un model docent basat en la recerca de l'excellncia acadmica que es caracteritza per impartir classes a grups reduts i per oferir un ensenyament personalitzat i prctic (un 40% de les classes sn prctiques) que potencia al mxim les competncies instrumentals. Aplica un model dirigit no noms a aconseguir bons professionals, sin tamb a formar persones amb criteri i amb capacitats bsiques per a adaptar-se amb facilitat als permanents canvis del mercat laboral. En totes les titulacions s'imparteixen assignatures transversals que permeten ampliar els horitzons del coneixement i adquirir noves competncies, com capacitat d'anlisi, treball en equip, comunicaci oral i escrita, i presa de decisions. 

Internacionalitat.

El projecte docent t un marcat carcter internacional, fet que permet enfocar la carrera professional de l'alumne en un escenari global. En algunes titulacions, com Comunicaci Audiovisual, es pretn instruir a professionals que puguin desenvolupar la seva activitat en diversos pasos del nostre entorn europeu, i en Administraci i Direcci d'Empreses s'ofereix la possibilitat d'estudiar part de la carrera a Itlia, grcies al conveni establert amb el Politnico di Torino. A travs del Servei de Relacions Internacionals, la UIC canalitza la gesti de convenis amb institucions de tot el mn i gestiona la realitzaci d'intercanvis entre estudiants, mitjanant els programes Erasmus o Argos. De fet, un 10% de l'alumnat s estranger. Per tal de potenciar el coneixement de diferents idiomes es posa a la disposici de l'alumnat els denominats Self Access, on es pot aprofundir en el coneixement de l'idioma estranger mitjanant material multimdia i el suport de professors. A ms, s'aposta per l'angls especfic en cada titulaci.

Investigaci.

En el seu comproms amb la societat, la UIC aposta fortament per la investigaci, basada en la recerca de la veritat i posada al servei de la dignitat humana i del desenvolupament social. La UIC desenvolupa diverses lnies d'investigaci en el camp de l'arquitectura, les humanitats i la salut. L'aposta de la Universitat per la investigaci es reflecteix en els programes de doctorat, les mltiples publicacions generades per professors, en l'augment creixent de becaris d'investigaci i en el nombre de projectes en collaboraci amb empreses. 

Installacions d'ltima tecnologia.

La UIC compta amb un plat de TV de 120 metres quadrats situat en un espai de dues plantes que acullen cinc sales d'edici AVID d'ltima generaci, una sala de postproducci, control de realitzaci, quatre cabines d'edici de rdio, sala de convidats i de professors i maquillatge. Tot un equipament que permet als alumnes de Periodisme i Comunicaci Audiovisual realitzar un gran nombre d'hores prctiques en les prpies installacions. Per la seva banda, l'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura (ESARQ) disposa d'un taller d'arquitectura digital pioner a Espanya: dna el salt des del virtual a la producci real d'arquitectura a escala natural 1:1, amb mitjans ciberntics i de CAD-CAM. El Campus Sant Cugat compta amb una Sala de Disecci, una Osteoteca i un Laboratori de Simulaci d'Infermeria de 120 metres quadrats de tecnologia punta que permeten a l'alumnat simular casos reals des del primer dia. Tamb acull la Clnica Universitria d'Odontologia, unitat adscrita a la Llicenciatura d'Odontologia en la qual els alumnes cuiden l'atenci bucodental dels seus pacients, supervisats en tot moment per un tutor. En total, la Clnica compta amb 48 boxes odontolgics equipats amb les ltimes tecnologies: equips de radiologia oral, equips de digitalitzaci d'imatges i un microscopi per a cirurgia i endodncia, entre altres components.

Extensi universitria.

Conferncies, seminaris, jornades d'actualitat, concerts  A la UIC hi ha vida universitria ms enll de les classes, ja que els estudiants tenen la possibilitat de participar en la redacci del peridic de la universitat (NewsUIC), jugar en la lliga de futbol, cantar en la Coral, realitzar actuacions teatrals o fins i tot formar part del voluntariat Universitaris Solidaris, a travs del qual es porten a terme projectes socials relacionats amb el seu mbit professional. La UIC compta, fins i tot, amb un Grup Universitari de Submarinisme.

Enllaos externs.
Universitat Internacional de Catalunya;
Canal UIC;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155741" title="Eli Mecci" nonfiltered="3128" processed="3122" dbindex="63163">
Eli Mecci (Aelianus Meccius, ) fou un metge rom del segle II, esmentat per Gal. Fou fill d'un  metge. Va escriure sobre la dissecci dels msculs. Va tenir un paper destacat en una epidmia que va afectar Itlia. Les seves obres no es conserven.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155742" title="Radio Euskadi" nonfiltered="3129" processed="3123" dbindex="63164">

Radio Euskadi s una emissora de rdio depenent del grup de comunicaci pblic basc EiTB. Emet la seva programaci en castell i t la seu a Bilbao

Programaci.

Radio Euskadi mant una programaci comercial en la que insereix publicitat. Presta principal atenci als programes informatius i d'actualitat aix com als esports.

Destaquen en la seva graella els segents programes:

 Boulevard abierto, es un espacio de debate poltico en donde perticipan, en tertulia, diferentes invitados;

 Boulevard Magazine, con contenido informativo y de actualidad. Relajado con la crnica diaria y los testimonios de los oyentes.

 Crnica de Euskadi 2, informatiu.

 Kultura.COM, el programa cultural de l'emissora.

 Kirolaldia, informatiu esportiu.

 La jungla sonora, es un programa de divulgacin musical;

 Graffitti, un programa magazine en donde destaca la cultura y la opinin as como la actualidad.

 La casa de la palabra, dedicado a la aventura, los viajes y las vivencias personales.

 Ganbara, informatiu de tipus magazine.

 Fuera de juego, programa esportiu que resumeix la informaci diria.

 La noche despierta, el programa nocturn, de tipus magazine de l'emissora.

 Boulevard crnica de Euskadi, informatiu del mat.

 Ms que palabras, magazine que ocupa els matins dels dissabtes i diumenges.

El carcter de servei pblic fa que sigui el canal radiofnic de la informaci i els esdeveniments oficials dels organismes que composen el govern i el Parlament Basc, aix com d'altres institucions pbliques de poder i decisi del pas.

Enllaos externs.
Web oficial de Radio Euskadi ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155743" title="Plauti Eli" nonfiltered="3130" processed="3124" dbindex="63165">
Plauti Eli (Plautius Aelianus) fou el pontfex rom que va posar la primera pedra del nou Capitoli l'any 71.  El seu nom complet fou Tit Plauti Silv Eli i en la seva carrera va tenir molts comandaments militars i fou dues vegades cnsol, la primera vegada l'any 47 (del segon consolat no es coneix la data).

 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155744" title="Eli Tctic" nonfiltered="3131" processed="3125" dbindex="63166">
Eli Tctic  Aelianus Tacticus, ) fou un escriptor grec que va viure a Roma i va escriure un treball en 53 captols sobre tctiques militars dels grecs que va dedicar a l'emperador Adri, titulat . Tamb va escriure sobre l'exrcit rom de l'poca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155747" title="Emlia" nonfiltered="3132" processed="3126" dbindex="63167">



Geografia:

Emlia, regi italiana;
Reggio de l'Emlia, municipi d'Itlia;
Emlia-Romanya s una regi d'Itlia formada per la fusi de les antigues regions de l'Emlia i la Romanya;
Via Emlia, via romana;

Genealogia:

Gens Emlia, famlia romana;

Onomstica:

Emlia, verge vestal;
Emlia, dama romana;


Poltica:
Lliga Nord d'Emlia s la secci de la Lliga Nord;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155749" title="Emlia (vestal)" nonfiltered="3133" processed="3127" dbindex="63168">
Emlia fou una verge vestal que fou condemnada a mort el 114 aC per haver comes incest varies vegades i haver indut a dues altres verges (Mrcia i Licnia) a fer-ho. Les altres dues foren absoltes per ms tard condemnades pel pretor Lluci Cassi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155750" title="Gens Emlia" nonfiltered="3134" processed="3128" dbindex="63169">
La gens Emlia (Aemilia i abans Aimilia) fou una antiga famlia romana que ja existia en temps del rei Numa. Probablement eren d'origen sab. El primer membre de la famlia que fou consol fou Lluci Emili Mamerc (Lucius Aemilius Mamercus) el 484 aC. Van usar els cognoms Barbula, Buca, Buga, Lpid, Mamerc o Mamerc, Papus, Paulle (Paulus), Regille (Regillus) i Escaure (Scaurus).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155751" title="Mariallusa" nonfiltered="3135" processed="3129" dbindex="63170">


La Maria Llusa (Aloysia citrodora) s una planta arbustiva de la famlia de les Verbencies amb origen a Amrica del Sud (Argentina, Uruguai, Per i Xile) per que podem trobar cultivada en jardins i horts. Tamb es coneix amb els noms de mariallusa, maria Llusa, herba Llusa, herba de la princesa, berbena de nucs florits o reina Llusa.

Etimologia. 
Aquesta planta va ser introduda a Europa a travs de la colonitzaci espanyola, rebent aix el nom Aloysia, i per extensi Maria Llusa, en honor a l esposa del rei Carles IV d Espanya, Maria Llusa de Parma (1754-1819). La denominaci triphylla es refereix al nombre de fulles de cada verticil, que sn tres. La denominaci citrodora fa referncia a l aroma de llimona de les seves fulles.

Ecologia. 
s fitfila i prefereix climes clids constants, s ha de protegir de les gelades i no tolera la boira. Exigeix sls ben drenats, humits a l'estiu i bastant frtils. S adapta b a altituds que van des del nivell del mar fins als 800 metres. Floreixen a l'estiu.

Descripci.
Macrofanerfit en forma d'arbust caducifoli de fins a 2 m d'altura. Rel axonomorfa amb tiges erectes molt ramificades de consistncia llenyosa per la part superior amb petites estries longitudinals que les fan anguloses. Les fulles sn herbcies i presenten un pecol curt. La divisi del marge s simple entera o lleugerament dentada a la part superior. Tenen forma lanceolada, d uns 7-10 cm de longitud i 2-2,5 cm d amplada. Es troben reunides en verticils de 3, amb l pex acuminat. Sn de color verd pllid, tenen un tacte un xic aspre i estan penninervades amb nerviaci principal a l anvers, que est marcat per glndules d olis essencials ben visibles. Les inflorescncies sn pancules de nombroses flors de mida petita en forma d'espiga de fins a 10 cm. Flors hermafrodites agrupades en rams, acampanades, violades exteriorment i ms blanquinoses per dintre. El calze s pelut, format per 4 spals fusionats amb una longitud d'uns 3 mm. La corolla s acampanada, gamoptala, amb 4 ptals estrellats soldats per la base. L'androceu est format per 4 estams, un d'ells ms gran que els altres. El gineceu est format per dos carpels units, s bicarpelar. El fruit s en drupa i es divideix en dues parts monoseminades. Freqentment no arriba a madurar (noms madura als pasos d'origen).

Les fulles d aquesta planta s utilitzen per les seves virtuts medicinals.

 Composici qumica .

Les fulles i la tija de la mariallusa sn riques en:

 Oli essencial: el component principal del qual s el citral, responsable de la seva aroma. Tamb cont limon, linalol, cineol, terpineol, cariofil, entre altres.
 Furocumarines;
 Verbenona;
 Flavonoides;

 Usos. 
s intern.

Carminatiu: Molt til per a expulsar els gasos de l'aparell digestiu, evitant les flatulncies i l'aerofgia. 

Estomacal: Per a facilitar la digesti o en estmacs dbils o nerviosos, exerceix una funci tonificant, digestiva i tranquillitzant, evitant els espasmes i la disppsia (males digestions acompanyades de gasos, sensaci de vmits i ardor d'estmac). El borneol i el limon sn els responsables d'aquesta darrera propietat. 

Antirreumtica: Pel seu contingut en cineol, resulta adequada en el tractament de malalties reumtiques. 

Mal al: Quan es t la tendncia a tenir halitosi (mal al) resulta molt til realitzar rentades amb la infusi d'una cullerada de fulles i flors seques.

Aparell respiratori: La infusi d'una cullerada de fulles i flors seques resulta beneficiosa per a les afeccions de l'aparell respiratori, especialment per a expulsar les mucositats, per la qual cosa exerceix una funci expectorant. D'igual manera el mateix preparat resulta adequat per a combatre la tos.

Relaxant: Resulta molt adequada la infusi de herba mariallusa per a relaxar i tonificar els nervis. Aquesta mateixa infusi es pot afegir a l'aigua del bany per a aconseguir l'efecte tranquillitzant mencionat.

Altres usos:.

Cuina: La Mariallusa s'utilitza en la cuina com a planta aromtica, per a donar sabor a molts plats: peixos, pollastre, amanides , pastissos, etc. Tamb entra a formar part en la combinaci de cctels, xarrupets, o begudes fredes perqu hi aporta un toc molt extic. 

Indstria de la perfumeria: L'oli essencial molt ric en components aromtics i amb propietats bactericides s'utilitza en la indstria de la perfumeria i entra a formar part de la fabricaci de productes de neteja personal, com a sabons, xamps, dentifricis, locions capillars, etc.

 Accions farmacolgiques .
 Eupptic;
 Febrfug;
 Expectorant;
 Antiespasmdic;
 Analgsic;
 Antihistamnic;

 Toxicitat .
L oli essencial en altes dosis es comporta com a neurotxic. L s prolongat provoca irritaci a la mucosa gstrica.

Sinonmia.
 Aloysia triphylla Britt.
 Lippia citriodora Kunth;
 Lippia triphylla (L'Hr.) Kuntze;
 Verbena citriodora Cav.
 Verbena triphylla L'Hr.

Dites populars.

An el que t mal de ventre
herba-llusa li dau,
cap pelat de n Arnau
l han fet jutge de pau
per fer sa mare contenta.

Referncies.
Juan Armada J, Barra A. 1992 On Aloysia Palau (Verbenaceae) Taxon, 41, No. 1,  88-90 doi:10.2307/1222497






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155752" title="Soluci final" nonfiltered="3136" processed="3130" dbindex="63171">
La Soluci Final, tamb coneguda com Soluci Final al problema jueu (en alemany Endlsung der Judenfrage) s el nom del pla de l Alemanya nazi per executar el genocidi sistemtic de la poblaci jueva europea durant la Segona Guerra Mundial. La seva posada en prctica, coneguda posteriorment com l Holocaust o  Shoah  va suposar la deportaci sistemtica i el posterior extermini de tota persona classificada tnicament jueva, amb independncia de la seva religi. El terme va ser encunyat per Adolf Eichmann, un funcionari nazi que va supervisar en primera instncia la campanya, a la que abans s anomenava eufemsticament  reinstallaci .

 Desenvolupament .



Heinrich Himmler va ser el principal arquitecte del pla que condua a exterminar a les tres quartes parts de tots els jueus europeus. El comandant de les SS, seguint instruccions d Adolf Hitler i d en Hermann Gring, don l ordre a Reinhard Heydrich el 31 de juliol de 1941 per que  em sigui lliurat, tan aviat com sigui possible, un pla general de les mesures administratives, materials i financeres necessries per a portar a terme la soluci final desitjada de la qesti jueva .

La Conferncia de Wannsee, encapalada per Reinhard Heydrich i que es realitz a Gross Wannsee (Berln) el 20 de gener de 1942, va ser la discussi d un grup de funcionaris sobre  la soluci final de la qesti jueva . La Reuni es destaca com la primer discussi de la  soluci final  i tamb perqu un exemplar de les actes de la reuni van ser trobats intactes pels Aliats al final de la Segona Guerra Mundial i es van emprar durant els Judicis de Nuremberg. Posteriorment, Hitler don instruccions a Himmler perqu es divulgus la veritat sobre la sort dels jueus a les altes esferes nazis. El primer d aquests discursos, a on es reconeix la veritat real sobre l Holocaust jueu s denominat el Discurs de Posen. Avui en dia es refereix als resultats de la  soluci final  com l Holocaust.

Els guetos jueus i els camps de concentraci serien els llocs a on els nazis concentrarien les poblacions jueves. Posteriorment, a banda dels jueus,  s exterminarien presoners de guerra russos, eslaus, homosexuals i altres grups qualificats com indessitjables racials.

 Controvrsia .

Alguns sectors minoritaris mantenen que la  Soluci Final  no suposava l extermini dels jueus, sin que era un pla que pretenia deportar als jueus d Alemanya i dels estats europeus que tenien problemes amb els jueus, i que a llarg termini suposava la creaci d un Estat Sionista a Madagascar (vegis  El Pla Madagascar) , un pas molt poc poblat llavors. Les deportacions de jueus van ser freqents fins al 1939 i al 1941 comenaren les deportacions en massa. Despres de la  nit dels vidres trencats , els nazis preferiren l s dels camps de concentraci.

Aquesta idea de qu pels nazis la  Soluci Final  no significava l assassinat sistemtic dels jueus, ans al contrari, el seu desplaament cap a l illa de Madagascar s possible observar-la en alguns documents com la carta del 31 de juliol de 1941 on en Hermann Gring escrigu a Reinhard Heydrich:

Complementant la tasca que li va ser encomanada pel Decret del 24-1-1939, per arribar en la qesti dels jueus a una soluci el ms favorable possible segons les circumstncies actuals en forma d emigraci i evacuaci, li encarrego per la present prendre totes les mesures preeliminars necessries d organitzaci i d ndole material per a la soluci integral del problema jueus dins de la zona de influncia alemanya a Europa... Li encarrego, ams, presentar-me breument un projecte integral referent a dites mesures per donar compliment a la desitjada soluci final del problema jueu.

No obstant aix, els que recolzen la versi oficial de l extermini, afirmen que els termes  evacuaci ,  desplaament ,  emigraci , etc. eren mots per amagar la matana.

Per aix i d altres motius, els revisionistes histrics neguen l existncia de l Holocaust, afirmant fins i tot que es tracta d un mitj propagandstic del sionisme i de la conspiraci jueva. Basant-se en suposades investigacions posteriors a la guerra, afirmen que la xifra de morts als camps de concentraci nazi no s tan elevada i que tot s un complot efectiu per evitar el resorgiment del moviment nacionalsocialista a Europa i al mn sencer. Alguns pasos, com ustria han decidit prohibir la divulgaci d aquests estudis i teories dins de les seves fronteres.

 Vegis tamb .
 Revisionisme de l Holocaust;
 La soluci final   Conspiracy (2001)   Pellcula sobre la soluci final.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155755" title="Emili" nonfiltered="3137" processed="3131" dbindex="63172">



Emili fou el fill de Luci Emili Paulle Macednic, que fou adoptat per Publi Corneli Escipi (el fill de l'Afric) i va prendre el nom de Publi Corneli Escipi Emili Afric.

Marc Emili, emperador rom;

Emili Alexandr, emperador rom;

Emili, metge rom ;

Emili de Nicea,  epigrammatic grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155756" title="Myrmica colax" nonfiltered="3138" processed="3132" dbindex="63173">

Myrmica colax s una espcie de formiga, originalment descrita per Cole com a Paramyrmica colax. Viuen a les Muntanyes Davis, a Texas. Varen ser trobades en una colnia de Myrmica striolagaster, de morfologia similar i es va considerar que podien ser inquilines.

Referncies.
 Cole, A. C., Jr. (1957). "Paramyrmica, a new North American genus of ants allied to Myrmica Latreille. (Hymenoptera: Formicidae)." J. Tenn. Acad. Sci. 32: 37-42.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155759" title="CEIP Joan Maragall" nonfiltered="3139" processed="3133" dbindex="63174">
L'Escola d'Educaci Infantil i Primria Joan Maragall s una escola rubinenca situada a les afores de la ciutat, a les zones de les urbanitzacions.

En els ltims 4 anys ha tingut una crescuda molt considerable. Ha passat de un sol grup per curs a dos i ha gaireb duplicat el nombre d'alumnes. actualment hi han inscrits ms de 400 alumnes.

Enllaos externs.

Pgina web al xtec|Joan Maragall;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155760" title="Emili (metge)" nonfiltered="3140" processed="3134" dbindex="63175">
Emili (Aemilianus) fou un metge rom que va viure al segle V. Era cristi i fou martiritzat en temps del rei vndal Huneric (477-484) durant la persecuci arriana a l'frica. La seva onomstica es commemora el 6 de desembre.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155762" title="Emili de Nicea" nonfiltered="3141" processed="3135" dbindex="63176">
Emili de Nicea (Aemilianus, ) fou un epigramtic grec nascut a Nicea. De la seva vida i poca no es coneix res i noms s'han conservat tres dels seus epigrames que sn a l'antologia grega.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155764" title="Mare de Du de Grcia" nonfiltered="3142" processed="3136" dbindex="63177">

La seua llegenda, sorgida a Vila-real al segle XVIII per imitaci d'altres semblants existents per tot arreu, diu que un pastor que tenia pasturant el ramat per aquells indrets propers a les riberes del riu Millars, va sentir una msica celestial i, atret per aquesta, es va dirigir al fons d'una cova en la qual va trobar una imatge de la Verge que, traslladada a l'esglsia de Vila-real, desaparegu de manera inexplicable, tornant a ser trobada al mateix lloc.

L'ermita de la Mare de Du de Grcia a Vila-real.
Les dades essencials sobre la devoci en aquest santuari, crescut entorn de la petita cova, estan documentades al 1672 quan el prevere Jeroni Cabrera s autoritzat a promocionar la devoci en la senzilla ermita all existent i, segons l'historiador local Jos Mara Doate, l'nica cosa que sobre els orgens d'aquest lloc de devoci cal admetre amb anterioritat s el fet que un frare eremita, anomenat Bernat Fabra, va establir-s'hi en una cova al 1375 als primers dies de la seua estana a la vila.

All que en veritat se registra histricament s que, a partir d'aquesta data, diversos penitents habiten l'indret fins que al 1502 el frare Queretes aconsegueix perms per a celebrar missa en aquest lloc, aleshores conegut per "les ermites" perqu degueren ser diversos els punts de les balmes a la pedrera del riu que varen ser ocupats per successius penitents. Tamb per aquests anys es construeix a crrec de la vila el cos principal de la capella que ha arribat fins a nosaltres.

Els frares franciscans alcantarins arriben a establir-se a l'ermitori l'any 1577, per la seua presncia tot just arriba als dos anys de duraci, sense modificar substancialment les construccions ja existents, perqu, pel seu inters com a frares mendicants, demanen al Consell municipal poder installar-se a prop de la vila, a l'ermita dedicada a la Mare de Du del Roser, bastida poc abans al raval de Castell en commemoraci de la Batalla de Lepant.

En aquest temps sn mampreses importants obres a cura del Consell que, al 1606, inicia la celebraci d'una festa anual a la Verge en la data de la celebraci litrgica de la Visitaci de Maria a santa Isabel, a comenaments del mes de juliol, que encara perdura amb renovada fora.

Al llarg dels segles es fan moltes altres reformes a l'edifici, i a la segona meitat del XVII es decora la balma al gust barroc. Tamb les pintures al fresc de l'absis estan fetes a mitjan segle XVIII pel pintor valenci Luciano Calado. En 1757 la vila acorda la festa anual a la Mare de Du de Grcia, en prova de gratitud desprs d'una epidmia i tots els anys, en arribar setembre, s portada la imatge durant uns dies a la poblaci.

A partir d'aquesta data s'incrementen les visites al santuari i comena a registrar-se l'activitat com a hostal per a l'estiueg dels pelegrins, se creen noves habitacions, cuines i serveis per als visitants, aix com dependncies complementries com les cotxeres o cavallerisses annexes, i els administradors nomenats a l'efecte per l'Ajuntament porten llibres de registre de totes les actuacions en el conjunt de l'ermitori.

Al 1986 es fa una rehabilitaci total de l'edifici, molt malms per l'abandonament al perode anterior i, respectant els espais estrictament religiosos, es reconverteixen totalment les edificacions existents per a usos pblics socials i culturals, amb sales de reunions i l'obertura d'un Museu Etnolgic amb diverses seccions dedicades a la cermica, les activitats artesanals i els mbits de la vida quotidiana.

La imatge de Nostra Senyora. 
La imatge primitiva de la Mare de Du de Grcia era una escultura tallada en fusta, de 74 centmetres d'alada, d'estil de transici al gtic, seient, amb el xiquet assegut sobre el genoll esquerre de la Mare de Du. A principis del segle XVII la imatge s vestida amb mantell, perruca i joies, seguint el costum de l'poca.

Destruda pel foc en 1936, va ser substituda per una altra feta en 1938, tamb vestida, l'autor de la qual fou Pascual Amors. Posteriorment, en 1964, l'escultor Fuster, deixeble d'Amors, va reformar la imatge per a deixar-la amb seient i traa gtica, tal com la coneixem a l'actualitat.

L'escultor Vicent Llorens Poy va realitzar recentment una reproducci fidel i documentada de l'escultura original, amb les seues autntiques proporcions i decoraci, que es venera a l'oratori de la "coveta".




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155765" title="Illa de Pico" nonfiltered="3143" processed="3137" dbindex="63178">
 

L'illa de Pico s la segona illa ms gran de les Aores, desprs de la de San Miquel. Es troba molt prxima, noms a 7 Km, de l'Illa de Faial. Hi destaca el seu pic de 2.351 metres, el cim ms alt de Portugal. L'illa s allargada, i el seu atractiu ms gran s el Volc de Pico. L'accs a l'illa es fa amb avi, per be que a l'estiu la millor opci s el vaixell. 

Poblacions.
 Madalena (Aores) ;
 So Roque do Pico ;
 Lajes do Pico;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155766" title="Illa de Santa Maria" nonfiltered="3144" processed="3138" dbindex="63179">
La illa de Santa Maria va ser la primera illa oficialment descoberta de l'arxiplag de les Aores. Tamb va ser la primera a ser poblada. Va ser descoberta per Diogo de Silves en un viatge de retorn des de Madeira l'any 1427. La illa t una superfcie de 97.5 km i una poblaci de 6.500 habitants. 


La capital de la illa, Vila do Porto s la ms antiga de les viles de les Aores i encara es poden trobar vestigis de cases antigues, que suposadament van pertnyer al seu primer capit, amb finestres del segle XV. 

Santa Maria, s l'nica de les illes de l'arxiplag amb grans proporcions de terres sedimentries on es poden trobar fssils marins.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155767" title="Enees (desambiguaci)" nonfiltered="3145" processed="3139" dbindex="63180">


Onomstica:
Enees, heroi de la mitologia romana;
Enees de Gaza, filsof grec ;
Enees Silvi, rei d'Alba ;
Enees Tctic, escriptor grec;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155768" title="Huberia brounii" nonfiltered="3146" processed="3140" dbindex="63181">

Huberia brounii s una formiga de la endmica de Nova Zelanda.  Es troba normalment per sota de la fullaraca dels boscos.

s una espcie poc coneguda. Els ulls sn una mica grans i convexos. L'allargada de les formigues treballadores es troba entre els 3,2 i 3,5 mm. L'antena t 11 segments, comptat l'ltim que est dividit en quatre. Les reines no tenen ales i semblen treballadores. La coloraci s uniforme entre un color de rovell i marr fosc.

Les colnies sn petites i escasses.

Referncies.
 Antweb;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155769" title="Enees de Gaza" nonfiltered="3147" processed="3141" dbindex="63182">
Enees de Gaza (Aeneas Gazeus, ) fou un filsof platnic grec que va florir vers el 487. Fou deixeble de Hiercles d'Alexandria i amic de Procopi. Es va fer cristi i va escriure una obra titulada "De la immortalitat de l'anima i la resurrecci del cos".









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155770" title="Enees Silvi" nonfiltered="3148" processed="3142" dbindex="63183">
Enees Silvi fou, segons la mitologia romana, el tercer en la llista de reis mtics d'Alba Longa al Latium.

Enees era fill del rei d'Alba Longa Silvius i nt del cabdill troi Enees. 

Va succeir el seu pare al tron i, segons Dionisi, va regnar 31 anys. Va agafar el nom del seu pare com a cognom de la famlia reial. Fou succet pel seu fill Llat Silv.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155772" title="Enees Tctic" nonfiltered="3149" processed="3143" dbindex="63184">
Enees Tctic (Aeneas Tacticus, ) fou un escriptor grec, probablement el mateix esmentat per Xenofont com Enees d'Estimfal. Es va distingir al temps de la batalla de Mantinea com a general dels arcadis (362 aC).  Va escriure un llibre sobre l'art de la guerra del que una part s'ha conservat, titulat  (la parte que es conserva s'anomena  o comunament Commentarius Poliorceticus).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155775" title="Genoveva Forest i Tarrat" nonfiltered="3150" processed="3144" dbindex="63185">
Genoveva Forest i Tarrat, ms coneguda com Eva Forest (Barcelona, 1928 - Hondarribia 19 de maig del 2007) fou una escriptora i editora que a vegades va emprar com a pseudnim Julen Aguirre. Filla d'un pintor anarquista catal, la seva infantesa va estar marcada per les penries de la guerra civil espanyola.

El 1955 es va casar amb el dramaturg Alfonso Sastre, militant com ella del PCE, a qui va conixer el mateix any a Madrid quan estudiava el seu ltim curs de medicina. El 1956 ambds marxaren a Pars, per torn el 1962, i poc desprs fou detinguda en una manifestaci en defensa de les dones dels minaires en vaga a Astries. El 1966 viatj a Cuba i el 1967 cre a Madrid un Comit de Solidaritat amb Vietnam. El 1970, durant el procs de Burgos, va fundar el Comit de Solidaritat amb Euskadi. 

El 1974 fou empresonada a Yeseras per collaboraci amb ETA en realaci a l'atemptat de la cafeteria Rolando (Madrid), per el judici mai se celebr i fou alliberada durant l'amnistia de 1977. El 1979 collabora en la fundaci del TAT (Torturaren Aurkako Taldea). A les eleccions generals espanyoles de 1989 fou escollida senadora d'Herri Batasuna per Guipscoa en substituci de Jos Luis lvarez Emparantza. El 1991 va fundar l'editorial Hiru i ha collaborat fins a la seva mort als diaris Egin i Gara.

 Obres .
 Operacin Ogro, Hendaia, Mugalde - Ruedo Ibrico, 1974.
 Diario y cartas desde la crcel - Pars, 1975.
 Testimonios de lucha y resistencia - Pars, 1976.
 Tortura y sociedad - (eginkide) Madrid, Revolucin, 1982.
 Onintze en el pas de la democracia Madrid, Ediciones Libertarias, 1985.
 Tortura y Democracia - GGAA, 1987.
 Dispersin, Hondarribia - Hiru argitaletxea, 1993.
 Proceso al jurado, Hondarribia - Hiru argitaletxea, 1997.
 Los nuevos cubanos - 1997, argitaragabea.
 Manual de solidarios - Hondarribia, Hiru argitaletxea, 1999.
 Irak, un desafo al nuevo orden mundial? - Hondarribia, Hiru argitaletxea, 1999.
 El uranio empobrecido - (eginkide), Hondarribia, Hiru argitaletxea, 2001.
 El retorno de los intelectuales - (eginkide), Hondarribia, Hiru argitaletxea, 2004.

 Narrativa .
 Febrero argitaragabea, 1956.
 Huelga General argitaragabea, 1958.
 Cuentos argitaragabea.
 El jardn argitaragabea.
 La casa argitaragabea.
 Una extraa aventura - Hondarribia, Hiru argitaletxea, 2003.

 Enllaos externs .
Histria de l'editorial Hiru, per Eva Forest.
Recopilaci de texts d'Eva Forest i Alfonso Sastre.
  Obituari a The Guardian;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155780" title="Tuntex Sky Tower" nonfiltered="3151" processed="3145" dbindex="63186">


El Tuntex Sky Tower s un gratacel ubicat a la ciutat de Kaohsiung, Taiwan.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155781" title="Msica rock" nonfiltered="3152" processed="3146" dbindex="63187">
La msica rock s una forma de msica pupular amb una melodia vocal prominent, acompanyada per la guitarra, la bateria i el baix. Molts tipus de msica rock tamb utilitzen instruments de teclat com ara l'rgan, el piano, el mellotron i sintetitzadors. Altres instruments musicals utilitzats al rock en ocasions sn el saxfon, l'harmnica, el viol, la flauta, el banjo, la meldica, i els timbals. Tamb s'usen instruments de corda menys comuns com ara la mandolina i la ctara. La msica rock sol tenir un marcat backbeat i sol girar al voltant de la guitarra, sigui elctrica o acstica.





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155785" title="Can Camp (l'Ametlla del Valls)" nonfiltered="3153" processed="3147" dbindex="63188">


Can Camp s un barri de l'Ametlla del Valls integrat al nucli urb central del municipi i situat a la part sud d'aquest, entre la carretera de la Garriga a Sant Feliu de Codines i el barri de Can Div. 
Per la histria de Can Camp com a barri neix als anys 60 quan els propietaris de la finca agrcola i histrica de Can Camp l'urbanitzen i venen per parceles.
Histria.
Les primeres referncies del Mas Camp sn de 1225, si be se sabut que al 1375 es abandonada degut a l'epidmia de pesta.

La histria ms recent situa la propietat de Can Camp, a comenament del segle XX, en mans de Sebasti Torres i Planas, un terratinent amb propietats a la Guinea espanyola. Si be durant la guerra civil espanyola va ser collectivitzada i serv de casa de refugiats, en acabar retorn als seus antics propietaris. Heret la propietat la seva filla nica i soltera, Maria Teresa Torres i Rius qui la va mantenir com a explotaci agricola fins l'any 1955 que la va vendra a Juan de Orlandis Habsburgo i Hildegarda Bragagnolo i Daiqui Chevalier, baronesa de Pinopar i coneguda popularment com "la baronesa".

Els nous propietaris varen continuar amb l'explotaci fins l'any 1958 en qu comencen a vendre diferents porcions de terreny i acaben urbanitzant-la totalment a l'any 1961. Dins dels serveis de l'urbanitzaci varen crear un club social. Amb tot, la mala gestin que sempre caracteritz al matrimoni en els seus negocis i la mort de Juan de Ordalis a l'any 1977, generaren fortes tensions amb els parcelistes. Presionada per les crregues tributries, la baronesa abandon la casa pairal de Can Camp a comenaments dels anys 80 i aquesta resta abandonada fins l'any 2006 que es comprada per l'ajuntament per a dedicar-la a equipaments.

 Bibliografia .
Histria general de l'Ametlla del Valls. ISBN 849337984-0;
Masies de l'Ametlla del Valls. ISBN 84-933989-4-2;
Can Camp: l'abans i el desprs. ISBN 84-9337986-7;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155787" title="Northwestern University" nonfiltered="3154" processed="3148" dbindex="63189">

Northwestern University, s una de les institucions educatives privades ms prestigioses dels Estats Units d'Amrica. La universitat est localitzada a Evanston a l'estat de Illinois.

Enllaos externs.
   Northwestern University;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155804" title="Futbol a Crocia" nonfiltered="3155" processed="3149" dbindex="63190">
Histria.
Abans de la Primera Guerra Mundial, Crocia i Eslavnia eren dependncies semiautnomes d'ustria-Hongria, mentre que Dalmcia era un possessi d'ustria).

El primer partit de futbol que es te notcia a Crocia fou el 1873 per anglesos que havien arribat a Rijeka. El primer partit en el que participaren croats fou el 1880 a Zupanja. El 1903 es creen els primers clubs croats, el PNISK (Prvi nogometni i sportski klub, en catal, Primer club de futbol i esports) i el HASK (Hrvatski akademski sportski klub) ambds a Zagreb. Ms tard es fundaren: Konkordija Zagreb (1906), Segesta Sisak (1906), Croatia Zagreb (1907), Hajduk Split (1911) i Gradjanski Zagreb (1911). El 1906 es disputa el primer partit, entre PINSK i HASK i el 1907 el primer partit internacional de la selecci croata. El 1909 es cre la Federaci d Esports de Crocia, amb l oposici de la federaci austraca. La Federaci Croata de Futbol (Hrvatski Nogometni Savez) fou fundada el 1912 i va estar breument afiliada a la FIFA durant la Segona Guerra Mundial (1941). 

El 1919, Crocia entra a formar part de Iugoslvia i es fund la Federaci de Iugoslvia (Fudbalski Savez Jugoslavija) a Zagreb. Altres clubs destacats durant aquest perode foren Akademija Zagreb, VGSK Varazdin, Slavija Osijek, US Fiumana (fusi el 1926 d'Olympia i Gloria, a Fiume, nom itali de Rijeka).

Als anys 90, Crocia recupera la seva independncia i recupera les seves competicions, aix com la federaci i la selecci nacional. Una gran generaci de jugadors portaren l'equip balcnic a la tercera posici final a la Copa del Mn de Futbol 1998.

Competicions.
 Lliga croata de futbol;
 Copa croata de futbol;
 Supercopa croata de futbol;

Principals clubs.


 NK Dinamo Zagreb (Zagreb);
 NK Zagreb (Zagreb);
 NK Hrvatski Dragovoljac (Zagreb);
 HNK Rijeka (Rijeka);
 NK Orijent Rijeka (Rijeka);
 NK Zadar (Zadar);
 NK Varteks Varadin (Varadin);

 HNK Hajduk Split (Split);
 NK Osijek (Osijek);
 HNK ibenik (ibenik);
 NK Inter Zaprei  (Zaprei );
 HNK Cibalia Vinkovci (Vinkovci);
 NK Istra Pula (Pula);
 NK Segesta Sisak (Sisak);


Jugadors destacats.


Des de 1930
Franjo Glaser;
Gustav Lehner;
Ivan 'Ico' Hitrec II;
Franjo Wlfl;
Aleksandar 'Aco' Zivkovic;

Des de 1945
Vladimir Beara;
Branko Zebec;
Zeljko Tchaikowsky;
Ivan 'Ivica' Horvat II;
Zlatko Tchaikowsky;
Bernard Vukas;
Stjepan Bobek;

Des de 1960
Josip Skoblar;
Drazen Jerkovic;
Des de 1970
Ivan Katalinic;
Ivan Buljan;
Luka Peruzovic;
Velimir Zajec;

Des de 1980
Zlatko Vujovic II;
Ivan 'Ivica' Surjak;
Des de 1990
Robert Prosinecky;
Zvonimir Boban;
Davor Suker;
Alen Boksic;


Principals estadis.
 Estadi Maksimir (Zagreb);
 Estadi Poljud (Split);
 Estadi Gradski Vrt (Osijek);

 Articles relacionats .
Federaci Croata de Futbol;
Selecci de futbol de Crocia;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de la Federaci Croata de Futbol;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155812" title="Fudbalski Klub Rad" nonfiltered="3156" processed="3150" dbindex="63191">


El FK Rad (en serbi cirlic:       ) s un club serbi de futbol de la ciutat de Belgrad.

El club va ser fundat l'any 1958. El nom del club, tradut al catal significa treball. Aquest nom prov del fet que el club fou format per una empresa de construcci del mateix nom. Les denominacions del club al llarg de ha histria han estat:
1958 : FK Rad Beograd;
1990 : FK GRO Rad Beograd;
1993 : FK Rad Beograd;

 Enllaos externs .
Web oficial ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155814" title="Jim Morrison" nonfiltered="3157" processed="3151" dbindex="63192">


James Douglas Morrison (8 de desembre del 1943   3 de juliol del 1971) fou un cantant, escriptor i poeta nord-americ nascut a Melbourne, Florida, vocalista i membre principal del grup The Doors. Sex-symbol provocador, amb un comportament voluntriament excessiu, veritable dol de la msica rock, per tamb intellectual comproms del moviment de la can protesta, en particular contra la Guerra del Vietnam, s afirma txamant i obt una reputaci de poeta malet, que la seva mort prematura, a Pars, en circumstncies no massa esclarides, transforma en llegenda.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155815" title="Fudbalski Klub Radni?ki Ni" nonfiltered="3158" processed="3152" dbindex="63193">


El FK Radni ki Ni s un club serbi de futbol de la ciutat de Ni.

El club va ser fundat l'any 1923 i va ser anomenat en el passat 14 Oktobar.

 Palmars .
 1 Copa Balcnica de clubs: 1975;

 Enllaos externs .
Web del FK Radni ki Ni ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155821" title="Ur (desambiguaci)" nonfiltered="3159" processed="3153" dbindex="63194">

Geografia;
Ciutat de Mesopotmia, vegeu Ur.
Un municipi nord-catal de l'Alta Cerdanya, vegeu Ur (Alta Cerdanya).
Biologia;
Un bvid desaparegut, vegeu Ur (bvid).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155823" title="Riu Senegal" nonfiltered="3160" processed="3154" dbindex="63195">

 El Riu Senegal neix a Guinea en l'altipl de Fouta Djalon (frica occidental), amb el nom de Bafing, i transcorre cap al nord-oest penetrant a Mali. s desprs d'unir-se amb el Baoul quan rep el nom de Sngal i forma la frontera entre Mauritnia i Senegal en direcci nord-est. 

Desemboca a l'Oce Atlntic, al costat de Saint Louis, formant un delta irregular amb moltes maresmes i illes. Noms s navegable en el seu curs baix ja que presenta rpids en el seu curs alt.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155824" title="Fudbalski Klub Spartak Subotica" nonfiltered="3161" processed="3155" dbindex="63196">


El FK Spartak Subotica s un club serbi de futbol de la ciutat de Subotica.

El club va ser fundat l'any 1945 i va ser anomenat en honor de Jovan Miki  Spartak, lder dels partisans iugoslaus a Subotica, heroi nacional mort el 1944.

 Enllaos externs .
Spartak a la Prva Liga  ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155826" title="Bahr Salamat" nonfiltered="3162" processed="3156" dbindex="63197">
El Bahr Salamat s un riu estacional del Txad que desemboca al riu Chari. Passa per la ciutat d'Am Timan, capital de la regi de Salamat, i a travs de la reserva de fauna de Bahr Salamat, al costat del Parc Nacional de Zakouma.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155827" title="Logone" nonfiltered="3163" processed="3157" dbindex="63198">
El Logone (o Logon) s un riu de l'frica Central, el principal afluent del Chari. T una longitud d'uns 1.000 km i la seva extensa conca, que comprn la part occidental de la Repblica Centreafricana, la part septentrional del Camerun i la part meridional del Txad, ocupa una superfcie de 78.000 km. Discorre entre zones pantanoses i aiguamolls en la seva major part. Marca la frontera natural entre el Txad i el Camerun durant la part final del seu curs.

Les principals poblacions que travessa sn Moundou, la segona ciutat del Txad, i Koussri, la ms septentrional del Camerun. El Logone s'uneix al Chari a N'Djamena, la capital txadiana.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155829" title="Rio Bravo" nonfiltered="3164" processed="3158" dbindex="63199">

El Rio Grande o Ro Bravo s un riu de l'Amrica del Nord que neix al sud-est de les Muntanyes Rocalloses i desemboca al Golf de Mxic. Durant ms de la meitat del seu trajecte fa de frontera entre els Estats Units i Mxic.

Noms.
El riu s conegut com a Rio Grande (de l'espanyol Ro Grande: "Riu Gran") als Estats Units, mentre que a Mxic se'l coneix com a Ro Bravo o, ms formalment, Ro Bravo del Norte ("Riu Brau del Nord"). L'origen espanyol de tots dos noms s'explica pel fet que la conca est situada en el que antigament era enterament territori de Mxic, abans que aquest perds Texas, Nou Mxic i Colorado.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155834" title="Enesidem" nonfiltered="3165" processed="3159" dbindex="63200">
Enesidem (grec: Ainesidemos , llat: Aenesidemus) fou un clebre filsof escptic nascut segons Digenes Laerci a Cnossos a Creta i segons Foci a Eges. Probablement va viure al final del segle I aC i segle I dC. La seva vida personal no es coneix, per s la seva filosofia. Va escriure vuit llibres coneguts com "Discursos pirrnics" que s'han conegut mercs al resum que en va fer el bizant Foci.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155836" title="PTV" nonfiltered="3166" processed="3160" dbindex="63201">


PTV va ser una marca catalana d'autombils nascuda a Manresa. Va ser una de les marques de microcotxes espanyols de major difusi junt al Biscter, el Goggomobil i l'Isetta, a diferncia d'aquests, era l'nic de disseny i fabricaci estrictament local. Tamb hi ha qui el considera un dels microcotxes fabricats a Espanya ms bonics (especialment les versions bicolors).

Histria.

La histria comena amb els vehicles que els germans Tach havien desenvolupat en 1950 (La Balena) i  1953  (El Coca) dels que es van construir una sola unitat de cadascun.

A partir d aquest ltim es va pensar en desenvolupar un microcotxe en srie, per a la qual cosa Guillem Tach, el seu germ Antoni, Maurici Perramn i Josep Vila van fundar el 4 de maig de 1956 l empresa Automviles Utilitarios, S.A. (AUSA). De les inicials dels cognoms sorgeix la marca PTV.

El primer model va ser el PTV 250 de 1956. Era un atractiu descapotable de dues places (2/3 segons la publicitat de l poca) amb motor posterior monocilndric de 250cc, que amb una potncia d 11 cv assolia els 75 km/h. Hi havia dues versions, amb i sense portes. En total es van arribar a produir 1100 unitats fins a 1961, la qual cosa el situa com al quart microcotxe de major producci a Espanya, desprs del Biscter, el  Goggomobil y la Isetta. Els preus oscillaven entre les 44.500 i les 55.000 pessetes. Es van comercialitzar a tota Espanya i algunes unitats van ser exportades a Portugal. 

En base al PTV 250 es van fabricar 45 vehicles comercials entre 1959 i 1961. disposaven de poca capacitat de crrega al portar el motor darrere, es va fabricar un prototip amb motor davanter que durant anys va ser utilitzat per AUSA com a vehicle de transport.

Tamb es va fer un prototip del model PTV 400. Dotat d un potent motor bicilndric de dos temps amb compressor i enginyoses solucions tcniques, per no es va arribar a produir ja que el seu desenvolupament tard (1960) va coincidir amb l apogeu del Seat 600.

La producci de microcotxes es va detenir en 1961, la qual cosa no va significar el fi de l empresa, ja que amb gran visi comercial havien desenvolupat en 1961 una espcie de tricicle amb bolquet que donaria lloc al fams Dumper. Actualment AUSA es lder mundial en aqueix mercat i en el dels carretons elevadors fins a 3 Tm.

Caracterstiques tcniques del PTV 250.
Motor: monocilndric de dos temps en posici posterior transversal. Dimetre x carrera: 66 x 72 mm. Cilindrada: 247 cc. Relaci de compressi 6,2:1. Alimentaci: Carburador Tach monocs de 22 mm. Potncia: 11 CV a 4.500 rpm. Encs per Bobina i ruptor. Acumulador de 12 v. i 130 ampers per dinamotor.
Transmissi: tracci posterior. Canvi: 3 velocitats i marxa enrere. Embragatge per discos mltiples en bany d oli.
Bastidor: suspensi davantera: Independent, amb amortidors hidrulics i suspensi posterior amb barra de tipus Panhard, amb amortidors hidrulics. Frens: Tambors a les quatre rodes per circuit hidrulic. Direcci de cargol i rosca amb atac central. Rodes: llantes de xapa de 12" i pneumtics de 4.00 x 12.
Carrosseria: monocasc de xapa sobre bastidor tubular d acer. 2 places amb dipsit de combustible de 18 litres. Batalla: 1.800 mm. Via davantera: 1.000 mm. Via posterior: 1.000 mm. Dimensions (llarg x ample x alt): 2.950 x 1.320 x 1.250 mm. Pes: 330 kg.
Prestacions i consums: Velocitat mxima: 75 km/h i consum mig: 4,5 l/100 km.

Caracterstiques tcniques del PTV 400.
Motor: bicilndric de dos temps en posici: posterior transversal. Dimetre x carrera: 66 x 58 mm. Cilindrada: 396,83 cc. Compressi 6,5:1. Alimentaci: Carburador Tach monocs de 22 mm i compressor rotatiu de dos lbuls. Potncia: 19 cv a 4.500 rpm. Encs per Bobina i ruptor. Acumulador de 12 V i 130 A per dinamotor.
Transmissi: tracci: posterior. Canvi: 4 velocitats i marxa enrere. Embragatge per discos mltiples en bany d oli.
Bastidor: suspensi davantera: independent, amb amortidors hidrulics i suspensi posterior amb barra de tipus Panhard, amb amortidors hidrulics. Frens: Tambors a les quatre rodes per circuit hidrulic. Direcci: Cargol i rosca amb atac central. Rodes: Llantes de xapa de 12" i pneumtics de 5.20 x 12.
Carrosseria: monocasc de xapa sobre bastidor tubular d acer, 2 places amb dipsit de combustible de 18 litres. Batalla: 1.940 mm. Via davantera: 1.090 mm. Via posterior: 1.115 mm. Dimensions (llarg x ample x alt): 3.260 x 1.380 x 1.170 mm. Pes: 470 kg.
Prestacions i consums: Velocitat mxima: 110 km/h i consum mig: 5 l/100 km.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155838" title="Eri" nonfiltered="3167" processed="3161" dbindex="63202">
Eri ('Aerius', ) fou un religs, amic de Eustaci de Sebastea vers el 360. Quan Eustaci fou elevat a bisbe, Aerius fou nomenat sacerdot i va dirigir un hospital al Pont. Sembla ser que per enveja va acusar al seu amic bisbe i va iniciar una heretgia (Erianisme). Se li va prohibir l'accs a les ciutats i ell mateix i els seus seguidors van viure en coves o al aire lliure. Encara quedaven seguidors de la secta en temps de Sant Agust el 428.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155839" title="Aerop" nonfiltered="3168" processed="3162" dbindex="63203">


Onomstica:

Aerop (llat Aeropus, grec: Aropos ) fou germ de Perdicas I de Macednia, fundador de la dinastia temnida (vers 700 aC);

Aerop I, rei de Macednia (602 aC-576 aC);

Aerop II, rei de Macednia vers 399-393 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155840" title="Trenet de la Marina" nonfiltered="3169" processed="3163" dbindex="63204">
El Trenet de la Marina s un ferrocarril de via estreta que connecta la ciutat de Alacant amb Dnia, al llarg d'un recorregut de quasi cent quilmetres que discorre de manera parallela a la costa. Connecta importants localitats turstiques com Benidorm, La Vila Joiosa, Altea, Calp o les mateixes Alacant i Dnia.

En els seus gaireb cent anys d'histria ha sigut gestionada per diverses empreses sent en l'actualitat responsabilitat de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana que est fent un gran esfor inversor per a modernitzar la lnia convertint-la en el modern TRAM Metropolit d'Alacant.

Origen.

El 23 de mar de 1882 el govern concedeix a Juan Bautista Lafora l'autoritzaci per a l'estudi de la construcci d'un ferrocarril que unira Alacant amb La Vila Joiosa aix com d'un altre per a unir Dnia i Altea. Poc desprs, el 13 de maig de 1882 li s concedit l'estudi de viabilitat de la connexi entre La Vila Joiosa i Altea. el 7 d'abril de 1883 es denega  l'estudi de les tres lnies per separat ja que es consideren com una lnia nica de via ampla encara que el 1 d'agost de 1889 una orde del rei Alfons XIII permet la construcci de la lnia si b com a ferrocarril de via estreta.

Vista la lentitud de la construcci de la lnia l'any 1901 Juan Bautista Lafora ven a l'enginyer de mines Jos Carbonell els drets del ferrocarril qui constitueix el 3 de juliol de 1902 la Companyia de Ferrocarrils d'Alacant. La intenci de la nova companyia era inaugurar el primer tram el 19 de mar de 1903 per l'obra es va anar retardant-se a causa de problemes amb les expropiacions sent-li concedida una prrroga de dhuit mesos per part del govern el 5 de maig de 1905 a la que s'afegiria una altra de tres anys de tal manera que el 18 de juny de 1910 caduca la concessi sent confiscada per l'estat el 28 de juliol de 1910 i adquirit en subhasta el tram entre La Vila Joiosa i Dnia per Boffinet Solms i Cia el 27 de setembre de 1910 que constitueix la Companyia dels Ferrocarrils Estratgics i Secundaris d'Alacant iniciant la construcci el 13 de febrer de 1911

D'altra banda, el tram entre Alacant i La Vila Joiosa s adquirit en subhasta pblica pel senyor Willy Solms el 4 de juliol de 1911 comenant les obres el 8 d'octubre de 1911.

Desprs d'aquest llarg perode per fi el 28 d'octubre de 1914 s'inauguren els trams entre Alacant i La Vila Joiosa i La Vila Joiosa i Altea havent d'esperar el tram entre Altea i Dnia fins al 11 de juliol de 1915.

Transport de mercaderies.

Des del moment de la inauguraci de la lnia pel fet que la zona a qu servia no estava tan densament poblada com ara es va realitzar un intens aprofitament d'ella per al transport de mercaderies. Per a aix el 23 de febrer de 1935 es concedeix perms a Cobertes i Teulades S.A que estava construint el port d'Altea perms perqu circularen trens de roques des del ramal de les pedreres de Les Quintanes al ramal del port d'Altea. El dit perms va caducar el 10 de gener de 1945 si b les installacions no es van desmantellar fins als anys 50.

A ms, en 1936 s'inaugura el Ramal del Port que connectava el trenet de la Marina des de l'estaci Alacant-La Marina fins al port d'Alacant, construint un baixador en aquest ltim. Aquest ramal es va mantindre operatiu fins al 27 d'abril de 1967.

Finalment  el 15 de febrer de 1955 es concedeix perms a l'empresa Ciments del Mediterrani S.A. per a la construcci d'un ramal que connectara les seues installacions en les proximitats de Dnia amb el trenet de la Marina. La vida d'aquest ramal va acabar l'any 1971 que es va tancar la fbrica de ciments pel seu alt poder de contaminaci encara que no es va desmantellar la via fins a l'any 1984.

Ferrocarrils Espanyols de Via Estreta.

Desprs d'un breu perode d'un any en qu el trenet de la Marina era administrat per Explotaci de Ferrocarrils per l'Estat la reorganitzaci de la dita empresa va conduir a la creaci en 1965 de FEVE. Aquest canvi d'administraci va suposar importants canvis per al trenet de la Marina ja que des d'aquest moment els trens de passatgers podien continuar fins a Carcaixent per l'esbossa que unia ambds ciutats a travs de la localitat de Gandia ja que estaven gestionades per la mateixa empresa. Per a aix es va tancar l'estaci terme de l'esbossa Carcaixent-Dnia (coneguda com Dnia-ESA) passant a utilitzar com a capalera la de Dnia-Nord.

No obstant aix aquest sistema d'explotaci va ser molt breu ja que el 11 de juliol de 1969 es va tancar al trfic el tram entre Carcaixent i Gandia el que va implicar la prdua de la connexi amb RENFE establida a penes quatre anys abans. Finalment el tram entre Dnia i Gandia va ser tancat al trfic el 11 de febrer de 1974. Aquests tancaments van suposar un greu colp al desenvolupament econmic de la zona que es vol esmenar mitjanant la reobertura d'aquest corredor en via ancha.

Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana.

A causa de l'evoluci del procs autonmic la gesti de les lnies de FEVE al Pas Valenci (el Trenet de la Marina i el Trenet de Valncia) va ser cedida  al novembre de 1986 a la Generalitat Valenciana que va crear per a aix l'empresa pblica Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana.

TRAM Metropolit d'Alacant.
Aquest nou perode s'ha caracteritzat per la renovaci de les installacions i l'adequaci d'aquestes a la nova realitat social de les localitats per les quals discorre el trenet de la Marina. Per aix el 17 de mar de 1999 es va posar en servei de manera experimental el tram de tramvia entre Porta del Mar i Albufereta Platja ambds en la ciutat d'Alacant. L'objectiu s reconvertir l'antiga lnia del trenet de la Marina en un tramvia metropolit en la ciutat d'Alacant a la que s'afegiran noves lnies que la comuniquen amb el seu rea metropolitana aix com la creaci d'un nucli de serveis urbans entorn de Benidorm. A ms es mantindran els serveis de rodalia des d'Alacant a Dnia mitjanant les noves unitats de tren-tram adquirides recentment si b no es detindran en totes les estacions.

Serveis especials.

Limn Express.

Aquesta lnia t l'honor de comptar amb el primer tren turstic de Espanya el conegut Limn Express. Aquest tren que efectua el recorregut Benidorm-Gata de Gorgos-Benidorm sense parades va comenar a circular el 1 de juny de 1971 grcies a la iniciativa d'un promotor turstic britnic amb cotxes de fusta recuperats de la lnia Dnia-Carcaixent construts en els anys vint i restaurats convenientment. L'objectiu s atraure turistes a una localitat no tan freqentada com la de Gata de Gorgos perqu coneguen els seus vins i la seua artesania.

En l'actualitat i des del 27 de maig de 2005 es troba susps el servei pel mal estat dels cotxes, i locomotores i per les millores efectuades en la lnia que li impedeixen la seua eixida des de Benidorm.

Trensnochador.

Aquest servei nocturn es va posar en marxa en 1988 i funciona exclusivament els mesos de juliol i agost. Dna cobertura a les diverses discoteques i zones d'oci existents al llarg del recorregut del trenet en el marc d'una campanya per a evitar que els jvens agafen el cotxe desprs d'haver begut. La major prova del seu xit s el gran s que ha tingut al llarg de quasi vint anys.

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155841" title="Aerop I" nonfiltered="3170" processed="3164" dbindex="63205">
Aerop I (llat Aeropus, grec: Aropos ) fou rei de Macednia (602 aC-576 aC), fill de Filip I de Macednia, i besnt de Perdicas I de Macednia. Fou pare del rei Alcetes de Macednia que el va succeir.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155842" title="Aerop II" nonfiltered="3171" processed="3165" dbindex="63206">
Aerop II (llat Aeropus, grec: Aropos )  fou rei de Macednia, fou regent de Macednia pel rei Orestes de Macednia, fill d'Arquelau I de Macednia. Va regnar com a rei a una part del pas. El 393 aC el seu fill Pausnies de Macednia el va succeir.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155844" title="squines" nonfiltered="3172" processed="3166" dbindex="63207">


Onomstica:
squines d'Atenes, poltic i orador atenenc;
squines, filsof atenenc ;
squines de Milet, orador grec;
squines de Nepolis, filsof peripattic grec;
squines, metge grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155848" title="Bipsia" nonfiltered="3173" processed="3167" dbindex="63208">


Una bipsia s procediment diagnstic que consisteix en l'extracci d'una mostra de teixit obtinguda per mitj de mtodes cruents per a examinar-la al microscopi. 

La paraula bipsia s composta i procedeix del grec bio, vida, i opsia, veure. La traducci literal de la paraula seria "veure la vida". 

 Tipus de bipsia . 
 Bipsia excisional o tumorectomia . 
s l'extirpaci completa d'un rgan o un tumor, generalment sense marges, que es realitza normalment en quirfan sota anestsia general o local i amb cirurgia major o menor respectivament. La bipsia excisional es realitza, per exemple, en: 
 L'extirpaci d'una adenopatia allada. ;
 En els tumors de mama petits: si s un tumor benigne, la mateixa bipsia s teraputica, per si s maligne cal tornar a reintervenir, ampliar marges i realitzar una linfadenectomia o buidament axillar homolateral.
 En les lesions cutnies sospitoses, sobretot melniques: si sn benignes, no es realitza ms tractament quirrgic i si s maligna com un melanoma, cal ampliar marges i realitzar la prova del gangli sentinella. ;
 La melsa no es pot biopsiar, en cas de linfoma, prenent una mostra pel risc de hemorrgia, pel que s'extirpa completament (esplenectomia). ;
 Bipsia intraoperatria: s'obt durant una laparatomia exploradora per exemple en un cncer d'ovari.

Cada vegada es realitza amb menys freqncia, pel fet que existeixen altres bipsies menys agressives. 

 Bipsia incisional . 
s la bipsia en la qual es talla o s'extirpa quirrgicament noms un tros de teixit, massa o tumor. Aquest tipus de bipsia s'utilitza ms sovint en els tumors de teixits tous com el mscul, cervell, fetge, pulm, per a distingir patologia benigna de la maligna, perqu aquests rgans no es poden extirpar, o perqu la lesi s molt gran o difusa.

 Bipsia estereotxica . 
Sn un conjunt de bipsies obtingudes i guiades per proves d'imatge que indiquen les coordenades de l'espai on es troba la lesi, com per exemple lesions de mama no palpables que es marquen amb arpn en una mamografia, o amb ABBI (Advanced Breast Biopsy Instrumentation).

Bipsia endoscpica.

s la bipsia obtinguda per mitj d'un endoscopi que s'insereix per un orifici natural o per una petita incisi quirrgica. L'endoscopi cont un sistema de llum i de visualitzaci per a observar les lesions d'rgans buits o cavitats corporals juntament amb pinces que discorren al llarg del tub de l'endoscopi i que poden extirpar petits fragments de la superfcie interna de l'rgan o cavitat. 

 La bipsia obtinguda en una colonoscpia sol ser el mtode diagnstic ms freqent en el cncer colorectal. ;
 La bipsia d'una esofagoscpia o gastroscpia pot diagnosticar un cncer d'esfag o d'estmac.

Bipsia colposcpica. 
s la bipsia en la qual s'obt teixit de la vagina o del coll de l'ter i que realitzen els gineclegs davant un test de Papanicolau positiu, per a descartar un cncer de crvix o de vagina, mitjanant un colposcopi. 

 Punci-aspiraci amb agulla fina (PAAF) . 
s la bipsia obtinguda mitjanant la punci amb una agulla d'escs calibre connectada a una xeringa i la realitzaci d'una aspiraci enrgica. S'obt generalment cllules allades que s'estenen sobre una lmina. Ms que una bipsia s una citologia. La PAAF sol utilitzar-se per a obtenir mostres d'rgans profunds com el pncrees i el pulm, guiades per TAC o ecografia. L'inconvenient de la citologia s que no s un diagnstic de certesa.

Bipsia amb sacabocats. 
Tamb s'anomena punch. s la bipsia de pell, que es realitza amb una fulla cilndrica buida que obt un cilindre de 2 a 4 millmetres, sota anestsia local i un punt de sutura. 

Bipsia de medulla ssia.

s la bipsia que practiquen els hematlegs (tamb patlegs i internistes) procedent de la cresta ilaca posterosuperior de la pelvis, del sacre o de l'estern per a obtenir medulla ssia i diagnosticar l'origen de determinats trastorns (sanguinis principalment). S'ha d'insensibilitzar la pell i el periosti amb anestsic local. A continuaci, s'introdueix en l'espai medullar una agulla rgida de major calibre, es fixa una xeringa a l'agulla i s'aspira. Les cllules de la medulla ssia sn absorbides a l'interior de la xeringa. En el contingut de la xeringa, apareix sang amb fragments petits de greix surant en el seu entorn. Desprs de l'aspiraci es realitza una bipsia per a extreure teixit ossi amb una agulla buida.

Bipsia per punci amb agulla gruixuda. 
Tamb s'anomena core bipsia o tru-cut que es realitza mitjanant l'obtenci de bipsia amb pistoles automtiques, que redux les molsties en el pacient. Una vegada que es colloca l'agulla en posici de predispar, guiada per palpaci o prova d'imatge, es pressiona el disparador i la part interior de l'agulla, que s la qual succiona el teixit, es projecta travessant la lesi i sortint d'ella amb la mostra molt rpidament. Precisa d'anestsia local. 

 La bipsia per punci amb agulla buida guiada per ecografia transrectal s el mtode ms important per a diagnosticar un cncer de prstata. ;

Enllaos externs.
 Informaci radiolgica sobre les bipsies ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155850" title="squines d'Atenes" nonfiltered="3174" processed="3168" dbindex="63209">
squines (Aeschines, ) fou un poltic i orador atenenc, nascut el 389 aC, fill de Tromes i Glaucotea. Fou rival de Demstenes que diu que el seu pare no era atenenc i que ell mateix havia usurpat la ciutadania; de la seva mare diu que era una prostituta fins i tots desprs de casar-se. Equines en canvi diu que era de famlia honorable per part de pare i que els seus ancestres havien estat expulsats per la tirania dels Trenta; i la seva mare fou una ciutadana atenenca lliure i filla de Glucies d'Acarnnia. squines tenia dos germans, un de ms gran (Filcrates) i un de ms petit (Afbet).

L'orador Aristfon el va contractar com a secretari i desprs va servir a Eubul, cap del partit democrtic, del que fou molt amic. Es va casar amb la filla del noble Fildem, i va tenir tres fills. Va servir a l'exrcit com a soldat dels 18 als 20 anys i desprs hi va fer altres serveis. El 362 aC es va distingir a la batalla de Mantinea i el 358 aC a l'expedici a Eubea i va participar a la batalla de Tamines (Tamynae) rebent una distinci. 

Dos anys desprs va comenar la carrera poltica i va alertar del perill de Filip II de Macednia. Desprs de la caiguda d'Olint el 348 aC va encapalar una ambaixada a Arcdia per unir als grecs contra Macednia. A Arcdia es va enfrontar verbalment a l'enviat de Filip, Hiernim, per sense xit. 

El 347 aC Filip va suggerir un tractat de pau amb els grecs i Filcrates va decidir enviar una ambaixada a Macednia, que van formar deu homes, entre ells squines i Demstenes; Filip va prometre enviar una ambaixada a Atenes per negociar els termes de la pau. Des llavors squines va ser sempre partidari de la pau amb Macednia, fins al punt de qu sovint s'ha dit que havia estat subornat.

Quan l'ambaixada macednia va arribar a Atenes, Demstenes va acordar la pau i va proposar enviar els termes a Macednia, ja que establia garanties pels aliats atenencs, mentre squines proposava signar sense garanties. squines fou enviat a Macednia com ambaixador juntament amb altres quatre, amb urgncia doncs Filip havia comenat la guerra contra Cersobleptes I, el prncep dels odrisis aliat d'Atenes. Van arribar a Pella per van tardar temps a ser rebuts per Filip, i quan els va rebre ja havia derrotat a Cersobleptes. Tot i aix la pau fou confirmada, i en aquesta pau els focis en foren exclosos.
Hiprides i Timarc, segurament a instigaci de Demstenes, van llanar acusaci contra els ambaixadors per traci. squines va llanar una contra acusaci a Timarc que finalment va haver de retirar la seva i squines va obtenir un brillant triomf.

Quan Filip II va avanar cap a les Termpiles, squines va assegurar que no hi havia intencions hostils contra Atenes i noms contra Tebes. Fou enviat altre cop com ambaixador per obtenir garanties per Filip altre cop va demorar la seva recepci amb l'excusa de qu estava malalt. A la tornada squines va declarar que el rei li havia fet saber secretament que no volia fer res contra Fcida ni Atenes, per una mica desprs els macedonis es van apoderar de Fcida i Demstenes va considerar que squines els havia trat altre cop, per el poble volia la pau. Es van formar dos partits, l'antimacedoni de Demstenes, i el promacedoni de squines.

El 346 aC squines fou enviat a l'assemblea de l'amfictionia a Piles (Pylae) convocada per Filip II. El 343 aC Demstenes va llanar l'acusaci de traci contra squines del que va dir que havia estat subornat pel rei a la segona ambaixada a Macednia. No es coneix el resultat de l'enfrontament per en tot cas va afectar a la popularitat d'squines.

El 342 aC Antfon que havia viscut exiliat a Macednia va tornar amb la intenci de cremar els vaixells del port del Pireu. Fou descobert i arrestat. squines va denunciar els fets com una violaci dels drets democrtic per Antfon fou sentenciat a mort, per en general es va sospitar que squines havia estat el seu cmplice.

El 340 aC squines va anar altre cop al consell de l'amfictionia a Delfos, d'on va sorgir la declaraci de la segona guerra sagrada contra  Amfisa a la Lcrida, i Filip fou nomenat estrateg en cap i amb trenta mil soldats es va apoderar del pas.

Demstenes li va voler fer front i el 338 aC la batalla de Queronea va establir l'hegemonia macednia a Grcia. squines es va oposar a donar una corona a Demstenes com a premi al seu patriotisme, per l'oposici va quedar en punt mort fins el 330 aC quan ja les coses eren diferents. Va iniciar una acusaci contra Ctesifont el 330 aC  per fou derrotat per Demstenes, que defensava a l'acusat, i es va haver d'exiliar a l'sia Menor.

Quan va saber la mort d'Alexandre el gran el 324 aC, va anar a Rodes on va establir una escola d'eloqncia. Una vegada que un alumne va escoltar la seva acusaci contra Ctesifont, va quedar sorprs de qu amb una tant brillant oratria hagus pogut ser derrotat, i va contestar que si la seva era brillant la de Demstenes era encara millor. Finalment va anar a Samos on va morir el 314 aC.

Vegeu tamb.
Hodopoei;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155851" title="squines (filsof)" nonfiltered="3175" processed="3169" dbindex="63210">
squines  (Aeschines, ) fou un filsof atenenc possible fill de Lisnies i deixeble de Scrates, Va viure amb gran pobresa i arrunat va haver de sortir d'Atenes i va anar a Siracusa on va tenir amistat amb Aristip i hi va romandre fins a la caiguda de Dions el Jove. 

Va deixar tres dilegs per sembla ser que els que es coneixen no sn els autntics.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155852" title="Conselleria de Justcia de la Generalitat de Catalunya" nonfiltered="3176" processed="3170" dbindex="63211">
La consellera de justca de la Generalitat de Catalunya s el mxim representant de la conselleria de justcia. L'actual consellera de governaci s Montserrat Tura i Camafreita (PSC), des del 29 de novembre de 2006.

Llista de consellers de justcia (1980-2002).



Llista de consellers de justcia i interior (2002-2003).



Llista de consellers de justcia (2003-actualitat).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155853" title="squines de Milet" nonfiltered="3177" processed="3171" dbindex="63212">
squines de Milet (Aeschines, ) fou un orador contemporani de Cicer (segle I aC) que es va distingir per la seva eloqncia. Digenes Laerci diu que va escriure sobre poltica . 

Va morir e l'exili per haver estat partidari de Gneu Pompeu.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155854" title="squines de Nepolis" nonfiltered="3178" processed="3172" dbindex="63213">
squines de Nepolis (Aeschines, ) fou un filsof peripattic que va dirigir l'acadmia d'Atenes juntament amb Carmades i Clitmac vers el 109 aC. Digenes Laerci diu que fou deixeble de Melantos de Rodes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155855" title="squines (metge)" nonfiltered="3179" processed="3173" dbindex="63214">
squines  (Aeschines, ) fou un antic metge grec que va viure a la meitat del segle IV. Va nixer a  i es va establir a Atenes on va adquirir fama desprs de curar a Eunapi Sardi que druant un viatge havia agafat unes febres que requerien d'un tractament molt especfic. Plini esmenta un metge atenenc amb el mateix nom pero diferent personatge (va viure al segle I)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155856" title="Escri" nonfiltered="3180" processed="3174" dbindex="63215">


Onomstica:
Escri de Siracusa, notable siracus ;
Escri de Samos, poeta grec;
Escri de Mitilene, poeta grec;
Escri de Prgam, metge grec ;
Escri (Aeschrion) fou un escriptor grec que va escriure un llibre sobre agricultura.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155858" title="Escri de Siracusa" nonfiltered="3181" processed="3175" dbindex="63216">
Escri de Siracusa (Aeschrion, ) fou un notable siracus, que pel nom cal pensar que fou probablement d'origen grec, que va ajudar a Verres en els seus robatoris durant el seu govern a Siclia. 

La seva dona Pippa fou l'amant de Verres segons Cicer.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155859" title="Escri de Samos" nonfiltered="3182" processed="3176" dbindex="63217">
Escri de Samos (Aeschrion, ) fou un poeta imbic grec nascut a Samos esmentat per Ateneu que va conservar alguns dels seus versos en els que defensa a Filenis contra Polcrates d'Atenes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155860" title="Escri de Mitilene" nonfiltered="3183" processed="3177" dbindex="63218">
Escri de Mitilene (Aeschrion, ) fou un poeta pic de Mitilene a l'illa de Lesbos, deixeble d'Aristtil, que va acompanyar a Alexandre el Gran en alguna de les seves campanyes. s esmentat per Suides.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155861" title="Escri de Prgam" nonfiltered="3184" processed="3178" dbindex="63219">
Escri de Prgam  fou un metge grec del segle II que fou mestre de Gal. Va pertnyer als emprics i tenia molts coneixements de farmcia. Un remei supersticis contra la rbia consta com aprovat per Gal .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155862" title="Kwashiorkor" nonfiltered="3185" processed="3179" dbindex="63220">

 
El kwashiorkor s una malaltia dels infants deguda a l'absncia de nutrients, com les protenes en la dieta. El nom de kwashiorkor deriva d'una de les llenges kwa de la costa de Ghana i significa "aquell que s desplaat" referint-se a la situaci dels nens ms grans que han estat alletats i que abandonen la lactncia una vegada que ha nascut un nou germ. Quan un nen neix, rep certs aminocids vitals per al creixement procedent de la llet materna. Quan el nen s desmamat, si la dieta que reemplaa a la llet t un alt contingut en fcula i carbohidrats, i s deficient en protenes, com s comuna en diferents parts del mn on el principal component de la dieta consisteix en midons vegetals, o on la fam fa estralls, els nens poden desenvolupar kwashiorkor.

Smptomes.
Els smptomes del kwashiorkor inclouen abdomen bombat, coloraci vermellosa del cabell i despigmentaci de la pell. L'abdomen bombat s a causa d'ascites o retenci de lquids en la cavitat abdominal per absncia de protenes en la sang, afavoreix el flux d'aigua cap al abdomen. Generalment, la malaltia pot ser tractada afegint al menjar aliments energtics i protenes, no obstant aix la mortalitat pot ser tan alta com del 60% i pot haver-hi seqeles a llarg termini com nens amb talla curta, i en casos severs, desenvolupament de retard mental.

Causes.
Existeixen diverses explicacions per al desenvolupament del kwashiorkor que no deixen de ser controvertides. S'accepta que la deficincia de protenes, en combinaci amb la falta d'energia i micronutrients en la dieta, s molt important per no sn els factors ms importants. El trastorn s molt semblat a la deficincia de nutrients indispensables com el ferro, l'cid flic, el iode, el seleni, la vitamina C, especialment quan es combinen amb l'absncia d'antioxidants, com el glutati, albmina, vitamina E i cids grassos poliinsaturats. La deficincia de nutrients i antioxidants exposen a l'estrs i a la major susceptibilitat de patir infeccions.

Referncies.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155867" title="squil (desambiguaci)" nonfiltered="3186" processed="3180" dbindex="63221">


Onomstica:

squil d'Alexandria, poeta pic grec ;
squil de Cnidos, orador grec;
squil de Rodes, governador de l'illa;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155868" title="squil d'Alexandria" nonfiltered="3187" processed="3181" dbindex="63222">
squil d'Alexandria (Aeschylus, en grec antic:  'Aiskhlos'), fou un poeta pic grec que va viure abans del final del segle II. Ateneu l'esmenta com un home ben informat. Un dels seus poemes es titula Amphitryon  i un altra Messeniaca; del primer se'n conserva un fragment. Zenobi diu que tamb va escriure un treball sobre proverbis.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155869" title="squil de Cnidos" nonfiltered="3188" processed="3182" dbindex="63223">
squil de Cnidos (Aeschylus, en grec antic:  Aiskhlos) fou un fams orador grec, el ms clebre de l'sia Menor del seu temps, que fou contemporani de Cicer (segle I aC), que l'esmenta en una obra seva.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155870" title="squil de Rodes" nonfiltered="3189" processed="3183" dbindex="63224">
squil de Rodes (Aeschylus, en grec antic:  Aiskhlos) fou un governador de l'illa nomenat per Alexandre el gran el 332 aC. Se'n torna a parlar el 319 aC quan traslladava sis mil talents des de Cilcia a Macednia amb quatre vaixells que foren interceptats a Efes per Antgon, que va usar els diners per pagar als seus mercenaris.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155872" title="Latinus Silvius" nonfiltered="3190" processed="3184" dbindex="63225">
Latinus Silvius o Llat Silvi fou, segons la mitologia romana, rei d'Alba Longa al Latium.

Era fill del rei Enees Silvi i el va succeir. Segons Dionisi, va regnar 51 anys. Fou succet pel seu fill Alba.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155873" title="Esi" nonfiltered="3191" processed="3185" dbindex="63226">
Esi (Aesion, Aison ) fou un orador atenenc contemporani de Demstenes (segle IV aC) amb el que fou educat. Aristtil esmenta la seva bella expressivitat. No s segur de quin partit era durant el perode de conflicte amb el Regne de Macednia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155874" title="Esop" nonfiltered="3192" processed="3186" dbindex="63227">


Onomstica:;
Isop o Esop, autor grec de famoses faules;
Esop (historiador), historiador grec ;
Claudi Esop o Clodi Esop, el ms fams actor trgic de Roma del segle I aC.
Geografia:
Riu Esop;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155876" title="Sophie Ellis Bextor" nonfiltered="3193" processed="3187" dbindex="63228">

Sophie Michelle Ellis-Bextor (Londres, 10 d'abril de 1979) cantant britnica de pop dance. 

La seva msica s una barreja de pop de corrent, msica indie i influncies d'electrnica dels 80' s. Va ser coronada com la Reina del Dance pel seu hit mundial "Murder On The Dancefloor" que la va collocar fins cim de la seva carrera desprs d' haver triomfat amb el single "Groovejet" amb Dj Spiller i, per un altre costat, amb el seu grup TheAudience. El seu xit principalment ha estat a Europa, sia, l' Amrica Llatina i Austrlia, i molt especialment al seu pas natal Regne Unit. 

A l' abril del 2004 va tenir al seu primer fill, cosa que va produir que no pogus seguir amb la publicitat del seu segon lbum "Shoot from the Hip" i noms es llancessin dos singles amb videoclip de promoci. 

El seu tercer lbum aquesta previst, desprs de moltssims rumors sobre la publicaci del nou lbum, la mateixa Sophie ha aclarit que l' lbum sortir en la Primavera del 2007, i es titular "Trip The Light Fantastic". El primer single "Catch You", ser publicat el 19 de febrer del 2007, venent ms de 1,500,000 cpies digitals del seu single arreu del mn, i sent un dels singles ms venuts actualment a tot el mn, venent ms del 5,000,000 de singles en total. Actualment, es troba en plena promoci del single "Em and My Imagination", que ja ha venut prop de 3,000,000 cpies abans de publicar-se oficialment, sent, un altre cop, un altre xit per a la cantant. 

 Biografia .
Sophie Michelle Ellis-Bextor va nixer el 10 d' Abril de 1979 a Londres, Anglaterra. La seva mare s Janet Ellis, presentadora i actriu, coneguda per presentar el programa d' xit "Blue Peter" on Sophie va aparixer amb la seva mare quan tenia sis anys, desfilant amb roba ), i el seu pare s Robin Bextor, un director de cine que ha aconseguit guanyar nombrosos premis prestigiosos al Regne Unit i Europa. Els seus pares es van divorciar quan Sophie tenia quatre anys. Defensora dels drets dels animals, es va deixar fotografiar per a la campanya d' anti-piel de PETA, posant amb una guineu mort i sense pell. 

 Theaudience .
Sophie Ellis-Bextor va comenar la seva carrera al el 1997, juntament amb el grup de Pop-Indie anomenat "Theaudience". Ella era la vocalista del grup. Mentre que estava en el grup, els lectors de la revista "Melody Maker" van elegir Sophie com la "Cantant ms Sexy del Rock". Va cantar un duet amb el grup Manic Street Preachers "Black Holes For The Young", com una B-Side del single "The Everlasting" l' any 1998. Algunes de les canons que Theaudience van publicar sn "I Gor The Wherewithal", "If You Can't Do It When You're Young ; When Can You Do It?", "I Know Enough I Don't Get Enough ]" i el hit "A Pessimist Is Never Dissappointed" el single ms popular de tots els publicats ]. El grup es va separar a finals de El desembre del 1998. 

 Arribada a l'xit .
Desprs que el grup se separar-se, Sophie va estar un any sense cantar ; va decidir desfilar en passarelles de moda de Londres, per no li va agradar i aviat el va deixar. A ms a ms va comenar a escriure una novella. En el 2000, Sophie va collaborar amb el DJ Itali Spiller en el single "GrooveJet If This Ain't Love ]", el seu primer treball discogrfic desprs d' Theaudience. "GrooveJet If This Ain't Love ]" va entrar directament al Nmero 1 a les llistes de vendes de UK, prenent-li l' 1 a la ex-Spice Girl Victoria Beckham. Des d' aleshores, les dues han estat rivals a les llistes de vendes. "GrooveJet If This Ain't Love ]" va guanyar molts premis : No. 1, Pop Top 20 ; No. 1, ILR ; No. 1, Rdio 1 ; No. 8, Top Dance track of 2000. Al diari "Metro Newspaper" va rebre el nov lloc en el concurs de la millor can del Un moment, competint amb Madonna. A 2000, va ser finalista "The Records Of The Year" "- El Disc Del Any -" . En aquell mateix any, va guanyar el premi del Millor Single & Millor Hit d'Eivissa en el "Ericsson Muzik Awards". 

 Carrera en Solitari .

 Read My Lips .

El 2001, Sophie va treure a la venda el seu primer lbum, Read My Lips. Tenia el No. 1 a les llistes de vendes de UK i va treure a la venda 4 Hit-Singles. La seva versi de la can de Cher "Take Me Home" va arribar al 1, com a "Murder On The DanceFloor", que es va convertir en el Hit ms gran de Sophie fins a la data i va estar 23 setmanes a les Llistes de Venda com 1, i a ms a ms, va ser la can ms sonada a Europa durant tot aquest any. El seu tercer single, "Get Over You", va ser publicat a Juny del 2002 i va arribar al 1. El quart single, "Music Gets The Best Of Me", va arribar al 14 a Desembre. A 2002, "Read My Lips" va ser rellanat, i Sophie Ellis-Bextor va guanyar el Premi a la Artista de l' Any i el premi "Showbusiness Awards". 

A principis del 2002, Sophie Ellis-Bextor va ser nominada, 3 anys consecutius, a "Millor Cantant Solista Britnica" en els "Brit Awards". 

"Read My Lips" va aconseguir obtenir 4 Discos de Plat al Regne Unit i 2 Discos d' Or al Regne Unit. A ms a ms, ha aconseguit ser plat a Frana, Alemanya, el Jap, la Xina o Mxic, i Oro a Nova Zelanda i altres pasos.

 Shoot From The Hip .

El seu segon lbum, "Shoot From The Hip", va ser publicat l'octubre del 2003. Del segon lbum de Sophie, van ser publicats dos singles amb promoci i dos sense promoci. L' lbum va arribar al Nmero 3 a UK. El senzill "Mixed Up World" va arribar al 1 i "I Won't Change You" va arribar al Nmero 2 a UK en El desembre de 2003. El seu rival Victoria Beckham va arribar al 1 a les llistes de venda de UK, i va superar el single "I Won't Change You" Nmero 2 ]. 

Ms tard publicaria sense videoclip per promocionar els singles, els singles "Hello, Hello" i "Love It Is Love", sent Top 10 un altre cop al Regne Unit, i a tot el mn. Aquests singles no es van publicar dels Estats Units, el Canad i Espanya. 

El disc ha aconseguit 3 Discos de Plat i el 2 d' Or al Regne Unit, i ser plat a Irlanda, Frana, Alemanya, la Xina, etc..., a part d' aconseguir ser Disc d' Or. 

Des d' aleshores, Sophie va agafar un temps en la seva carrera musical per donar a llum el seu primer fill, Sonny, amb el seu marit, Richard Jones guitarrista del grup angls The Feeling ]. A comenaments del 2005, Sophie va participar amb Busface en el single "Circles (Just My Good Time)" amb el pseudnim de "Mademoiselle E. B.", perqu no volia que la gent es confongus i diguessin que era el primer single del seu tercer lbum.

 Trip The Light Fantastic .

2004 va anunciar que estava treballant en el seu tercer lbum. Sophie ha confirmat en el seu frum oficial que l' lbum ser llanat el 14 de maig del 2007, diu que va escriure ms de 80 canons, per per a l' lbum noms aniran 14 d' elles, tamb ens explica que est treballant amb Fred Schneider del grup "The B-52s", amb el DJ Francs Dimitri from Paris i amb la cantant Cathy Dennis, famosa per crear el Mega-Hit del 2001 de Kylie Minogue "Can't Get You Out Of My Head", arribant al 1 a prcticament tot el mn, per crear un lbum divertit de msica Pop-Dance, previst que surti a maig del 2007 i es titular "Trip The Light Fantastic". 

"Catch You" s el primer single publicat del seu nou treball. El senzill va ser publicat el 19 de febrer del 2007, encara setmanes anteriors el single ja havia debutat al UK Top 40. El senzill ha debutat oficialment al 8 les Llistes Britniques, venent en total ms de 80,000 cpies del seu single. A ms a ms, al resta del mn les vendes estan sent espectaculars, arribant al 1 en molts pasos d'Europa, sia o Amrica. A els Estats Units, el single ja s al Billboard Top 10 Singles, en el lloc 1, i al Canad al 1, sent la millor posici que la cantant ha tingut en Nord Amrica. 

"Em and My Imagination" s el segon single del disc, sent un altre nou xit per a la cantant, anotant Nmeros 1 en ms de 20 pasos, incloent-hi els Estats Units i el Canad, i venent ms del 3,000,000 de singles. 

L' lbum "Trip The Light Fantastic" ja ha entrat a les llistes de vendes del Regne Unit, encara quan falten ms de 2 mesos per a la seva publicaci oficial, el disc ja ha arribat al 5 al UK Pre-released Album Chart, venent ms del 80,000 cpies al Regne Unit, i 450,000 arreu del mn. 

Desprs d'aquestes dades en els charts abans de publicar-se oficialment, el disc ja s'acosta als 3.000.000 de cpies venudes arreu del mn, faltant dos dies per a la seva sortida al mercat. Per tant, el disc est obtenint moltssim xit a tot el mn.

 Moda .
Actualment, Sophie s imatge de la collecci Otoo-Invierno per a la firma d'alta costura anglesa "Monsoon", firma que t boutiques en gaireb tot el mn, incloent-hi el Regne Unit, Irlanda, Dinamarca, Bahrain, Gibraltar, Islndia, Kuwait, Malta, Rssia, Austrlia, Frana i Alemanya, entre altres.

 Discografia .

Pasos on Sophie ha tingut xit: Regne Unit (UK), Irlanda (IRL), Austrlia (AUS), Alemanya (ALE), ustria (AUT), Frana (FRA), Holanda (HOL), Sussa (SUI), Itlia (ITA), Israel (ISR), Xina (CHN), Jap (JPN), Brasil (BRA), Xile (CHI), Argentina (ARG), Mxic (MEX),  Portugal (POR), Sucia (SUE), Noruega (NOR); Estats Units (USA), Canad (CAN), Polnia (POL), Grcia (GRE), Espanya (ESP), Catalunya (CAT),  Singapur (SNG), Rssia (RSA), Filipines (FIL), Indonsia (IND), Tailndia (TAI), Malisia (MLS), Sud-frica (SRA) y United World Chart (UWC)

 lbums 1 .



 Singles 1 .



 Albums 2 .



 Singles 2 .



 Watch My Lips World Tour . 

Watch My Lips Tour va ser el ttol de la Gira Europea i Australiana que va realitzar Sophie Ellis-Bextor al voltant de tot Europa, Asia i Oceania en l' any 2002. Sophie va comenar la seva gira al "Hammersmith Apollo" de Londres a comenaments de l' any 2002 i va acabar la seva espectacular gira al "Shepherds Bush Empire" de Londres, omplint tots els seus xous llarg de tota la geografia europea. Sophie ha actuat al Regne Unit on ha fet ms de 20 concerts, a Irlanda, on ha ofert 5 concerts, a Frana, on ha estat actuant en 6 concerts a Pars i 2 concerts a Tolosa i Lilla. Tamb ha estat actuant en la seva gira a Alemanya, oferint 7 concerts llarg de tota la geografia alemanya, inluyendo la capital, Berln. A Austria ha ofert 2 concerts, omplint els centres on ella va actuar fins al lmit. A Itlia va fer 6 concerts; a Noruega i a Sucia va fer 5 concerts en total ; a Polnia va oferir un concert i a Austria va donar un altre Show ms. 

Desprs va arribar a Austrlia, on va actuar a Sydney 3 concerts, Canberra 1 concert, Brisbane 2 concerts i l'Adelaida 1 concert. A Nova Zelanda va oferir 2 concerts amb ple absolut. 

Desprs, va tornar a Europa, on va actuar a Dinamarca amb 2 concerts a la capital danesa. A continuaci, va oferir un mini-espectculo per als Fans de Blgica, pas on Sophie no ha tingut especial xit, exceptuant el single "Murder On The DanceFloor" que va arribar al Nmero 1, el single "Get Over You", arribant al 10, i el single "Mixed Up World", debutant al Nmero 3 de les llistes belgues. Un gran nombre de fans es va acostar a veure en un Show amb qui compartia escenari amb altres cantants. Posteriorment, va realitzar una gira per Holanda, oferint 3 espectacles; i finalment, va arribar a Sussa on va donar 2 xous. 

A sia va oferir dos concert a Singapur, un altre a Malisia i dos a Hong Kong (Xina). Els seus quatre concerts a sia van ser un gran xit, i tornar all amb el seu tercer lbum. 

Va tornar al Regne Unit, on va actuar en 3 concerts ms, i finalment, va acabar la seva llarga gira al "Shepherds Bush Empire" de Londres, on va celebrar el seu ltim concert "Noms Per Fans", on va reunir ms de 3.000 persones per acomiadar-la, omplint el teatre completament. En total, Sophie ha fet ms de 80 concerts per tot el mn. 

 B-Sides de Sophie Ellis-Bextor .



 Enllaos externs .
 foro En Espaol ;
  Web En Espaol De Sophie Ellis Bextor y theaudience;
 : Foro en castellano.
 sophieellisbextor.net: Pgina Oficial de la Cantante.
 sophie-ellis-bextor.com Pgina No Oficial de la Cantante.
 fan-sites.org/sophie Fan Club de la Cantante.
 treehouse.cz/seb/ Fan Club No Oficial de la Cantante.
 sosophie.com Pgina Web con Noticias de la Cantante.
 Sophie-ETC.com Pgina de Sophie en espaol;
 Colombian-Sophie Fansite en Espaol  ;
 bbc.co.uk/music/profiles/ellisbextorsophie.shtml Pgina Web de la BBC dedicada a la Reina del Dance.
 Star Wars Galaxy (en espaol);



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155877" title="Santuari de Puiggracis" nonfiltered="3194" processed="3188" dbindex="63229">


El Santuari de Puiggracis est situat al bell cim del contrafort oriental dels cingles de Bert, en el municipi de Figar-Montmany (Valls Oriental), a una altitud de 689,2 metres, una mica abans d'arribar al cim del Puiggracis. 

 Histria .
L'any 1701 s'iniciaren els trmits per a la construcci del Santuari molt prop d'on, segons la llegenda, es va trobar la imatge de la Mare de Du. El 1711 s'obr al culte i el 1737 estava ja enllestit el retaule de l'altar major. No coneixem la data del bastiment del cambril, per s que ens consta la seva existncia l'any 1771. Durant uns anys els parroquians de Montmany utilitzaren el santuari com a temple parroquial ats el mal estat de l'esglsia de Sant Pau de Montmany.  Ben aviat s'hi va  construir tamb la casa de l'ermit que ms endavant es convert en hostatgeria.


Durant la guerra civil espanyola, s destrut el magnfic retaule barroc i es produeixen moltes altres destrosses a l'edifici.  La imatge de la Mare de Du es va poder salvar grcies al coratge d'uns vens que la van amagar en diversos indrets.  Actualment i des de l'any 1946, per disposici de l'Ordinari del bisbat de Barcelona, el Santuari pass a la jurisdicci de la parrquia de Sant Gens de l'Ametlla. 

Ja a partir del 1939 s'inici la reconstrucci de l'esglsia, ats que noms hi havien quedat les parets. s, per, des del 1951 que es  va fer un nou i decidit impuls per continuar i l'obra de restauraci sota la direcci de l'arquitecte Llus Bonet i l'empenta del rector de l'Ametlla mossn Jess Ventura. El diumenge 8 de setembre de l'any 1957, acabades les obres, es fu la inauguraci solemne en una diada de gran festa i amb nodrida presncia dels pobles de la comarca.  S'entronitz la Santa Imatge pel bisbe de Barcelona Gregorio Modrego Casaus.

 Arquitectura .
La planta s de creu llatina. Sobre el creuer hi ha una cpula. Les voltes estan decorades amb motius florals. L'absis actual s nou i correspon a l'entrada de l'esglsia primitiva.  Un cambril on s'exposa la imatge de la Mare de Du de Puiggracis i un petit cor amb balustrada de fusta. La porta d'entrada es quadrada amb una motllura al voltant. Per sobre un ull de bou. I corona la faana amb una petita espadanya amb un arc de mig punt.   
A partir de 1973 ocupa l'antiga casa dels ermitans una comunitat de monges benedictines que des d'aleshores tenen cura del Santuari.

 La imatge de la Mare de Du .

La Imatge entronitzada al cambril del Santuari, s la primitiva talla gtica. s una figura de la Mare de Du dempeus alletant el Nen Jess, que sost en braos. T una alada de 69 centmetres, s policromada i daurada. Porta una tnica vermellosa i un mantell en plecs de color blau i presenta una mirada dola i maternal. En el seus orgens tan la Verge com el Nen Jess portaven sengles corones d'argent.

La Imatge es venerava a l'esglsia de Montmany des del segle XV. A mitjans del segle XVII ja sorgeix el nom Mare de Du de Puiggracis. I s que en aquella poca els feligresos de Montmany cada 25 de mar pujaven amb la Imatge en process al cim del Puiggracis, que s on avui hi ha el Santuari. En aquella diada es benea el terme municipal i es repartien panets benets entre els assistents a la romeria. La llegenda explica que la Imatge fou trobada per un pastor i un bou molt a prop del Santuari on hi ha una petita capelleta, a la vora de la torre que s'havia utilitzat per l'antic telgraf ptic i que est declarada B Cultural d'Inters Nacional.

Consta que l'any 1698 ja s'emprava la invocaci de Mare de Du de Puiggracis. L'any 1953 es va practicar una acurada restauraci de la Imatge que est exposada al cambril, sobre un pedestal decorat amb escuts de Montserrat, Nria, Merc, i del Roser. El 8 de setembre de 1957, el cardenal Jubany presid la festa del 25 aniversari de la restauraci del Santuari.

Referncies.



 Enllaos externs .
Web del Santuari;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155878" title="Llista d'agrupacions corals" nonfiltered="3195" processed="3189" dbindex="63230">
Aquesta llista d'agrupacions corals s un recull amb grups rellevants d'arreu del mn. Al costat del nom hi ha una breu informaci de cada grup, amb l'any de la fundaci, el lloc, tipus de repertori, director i alguna altra dada significativa.

 Cors professionals .
 BBC Singers (web). ;
Grup vocal creat el 1924 per al servei de les emissions de la BBC (Londres), des de fa anys s un cor de cambra professional. L'actual director s David Hill.
 Chur de Radio France (web).
 Cor de l'Armada Roja (en rus,                                                                                 .  .  .             );
s un cor d'homes, format per membres de l'armada russa. Va ser fundat el 1928 a Moscou per Alexander Alexandrov i actualment el dirigeix Vyacheslav Korobko.
 Cor del Gran Teatre del Liceu;
El Cor del Gran Teatre del Liceu es consolid als anys seixanta sota la direcci de Riccardo Bottino. Actualment el director del Cor s Jos Luis Basso (web) ;
 Eesti Filharmoonia Kammerkoor (Cor de Cambra Filharmnic Estoni) (web). ;
Cor de cambra fundat el 1981 per Tnu Kaljuste, interpreta repertori des de cant gregori fins als actuals compositors estonians. El 2001 assum la direcci Paul Hillier. El 2007  han guanyat el Premi Grammy a la millor interpretaci coral (Best Choral Performance).
 Monteverdi Choir (web). ;
Fundat el 1964 per John Eliot Gardiner a Cambridge (Gran Bretanya). El seu repertori, molt ampli, destaca per les seves interpretacions de msica barroca. ;
 Philippine Madrigal Singers (web);
Tamb coneguts com els University of the Philippines Madrigal Singers, s un dels cors ms premiats d'sia. Fundat el 1963 per Andrea Veneracion amb membres de la Universitat de les Filipines. Des del 2001 el director s Mark Anthony Carpio.
 San Francisco Symphony Chorus;
s el cor resident de la Orquestra Simfnica de San Francisco. Va ser fundat el 1972, quan Seiji Ozawa n'era el director de l'orquestra (web);
 Schola Cantorum San Francisco (web);
 Swedish Radio Choir;
 The Swingle Singers;
 The Tallis Scholars;
 The Sixteen;
 University of Santo Tomas Singers;

 Cors amateurs o semiprofessionals .
 AMASONG;
 Anna Crusis Women's Choir (web);
 Apollo Chorus of Chicago (web);
 Ateneo Chamber Singers (web);
 Bach Chamber Choir (web);
 Bishop's Consort;
 Canticum Novum (web);
 Choral Arts Society of Philadelphia (web);
 Cor Madrigal;
 Coral Belles Arts de Sabadell;
 Coral Cantiga;
 Coral Eswrtia;
 Coral Filarmnica de San Juan;
 Coral Sant Jordi;
 Estudi XX Cor ;
Dirigit per Rosa Maria Ribera, s un cor de Terrassa dedicat al conreu de la msica contempornia, del segle XX en endavant.
 Halifax Choral Society (web);
 London Symphony Chorus;
 Los Angeles Master Chorale;
 Mormon Tabernacle Choir;
 Melbourne Chorale (web);
 Micklegate Singers (web);
 Norwegian Student Choral Society;
 Orfen Donostiarra (web). ;
Fundat el 1897 a Sant Sebasti (Pas Basc). Amb un reconegut prestigi internacional, t nombrosos premis musicals i culturals entre els que cal destacar el Premi "Prncipe de Asturias de las Artes" (1984). Des de 1987 Jos Antonio Sainz s el seu director.
 Orfe Catal;
 Coral Crmina;
 Orfe Gracienc;
 Orfe Lleidat;
 Orfe de Sants;
 Orfe Manres;
 Orfe Vilanov (web);
 Polifnica de Puig-reig;
 Purcell Singers (web);
 Swansea Philharmonic Choir;
 Sydney Philharmonia Choir (web);
 Tanglewood Festival Chorus;
 Tong Fa Chorus;
 Toronto Mendelssohn Choir;
 Victoria Scholars Men's Choral Ensemble (web);
 Vox Femina Los Angeles (web);

 Cors de Gospel .
 Arcata Interfaith Gospel Choir;
 Gospel Music Workshop of America;
 Mississippi Mass Choir;
 Oakland Interfaith Gospel Choir;
 Revelation Rock-Gospel Choirs;

 Cors universitaris .
 Ampleforth Schola Cantorum;
 BYU Concert Choir;
 Choir of King's College, Cambridge;
 Choir of Ormond College;
 Choir of the West, Pacific Lutheran University ;
 Coral Universitat de les Illes Balears  (web);
 Cornell University Glee Club;
 Fairfield University Glee Club;
 Hamrahlid Choir;
 Harvard Glee Club;
 Harvard University Choir;
 Hong Kong University Students' Union Choir (web);
 Linkping University Male Voice Choir;
 Luther College Nordic Choir;
 Morley College Choir;
 Oxford Gospel Choir (web);
 Polytech Choir;
 Rhodes Singers;
 Revelation Rock-Gospel Choirs;
 RPI Concert Choir (web);
 Shih Hsin University Chorus;
 Singing Statesmen;
 Stellenbosch University Choir (web);
 St. Olaf Choir;
 St Peters Chorale;
 The University of Michigan Men's Glee Club;
 The University of Pennsylvania Glee Club;
 The University of the Philippines Madrigal Singers  ;
 The University of the Philippines Concert Chorus;
 The University of the Philippines Singing Ambassadors;
 Tudor Consort (web);
 University of Louisville Cardinal Singers;
 University of Louisville Collegiate Chorale;
 University of Santo Tomas Singers;

 Cors d'homes .
 Bonifantes Men's Choir (Repblica Txeca);
 Choral Society Saint Rafailo Banatski (Srbia i Montenegro);
 Cor l Espiga (Cubelles);
 Cor Meibion Colwyn (Galles, Regne Unit);
 Cor Som i Serem (Viladecans) ;
 Coral Santa Luca (Euskadi);
 Glostrup Male Voice Choir;
 London Gay Men's Chorus ;
 Mnnerchor Leipzig-Nord;
 Massa Coral Els Cantaires de Juneda (Juneda) ;
 Master Singers USA (EUA);
 Slovak Teachers Choir (Eslovquia);
 Societat Coral La Igualtat (Gav) ;
 Societat Coral L'Aliana (la Garriga) ;
 Societat Coral La Lira (Sant Cugat del Valls) ;
 Societat Coral Lo Pom de Flors (Sant Just Desvern) ;
 Sophia Male Choir;
 Vocal Ensemble Slava;

 Cors de joves .
 American Boychoir;
 Bonifantes Men's Choir;
 Knabenkantorei Basel;
 Cantamus Girls Choir;
 Capital Children's Choir;
 Calcutta Youth Choir;
 Capital Chamber Singers;
 Cor Jove de la Federaci de Cors de Clav;
 Freiburg Cathedral Boys' Choir (web);
 Hannover Boys Choir;
 Hawaii Youth Opera Chorus (web);
 Lake Braddock Chorus;
 Land of Lakes Choirboys (web);
 Li-Ron choir Israel (web);
 Loboc Children's Choir (web);
 Los Angeles Children's Chorus (LACC) (web);
 Miami Boys Choir;
 The National Youth Choirs of Great Britain (web);
 North American Choral Company;
 Pacific Boychoir (web);
 Petits Chanteurs de Sainte-Croix de Neuilly (web);
 Regensburger Domspatzen (web);
 Schaumburger Mrchensnger (web);
 San Francisco Boys Chorus (web);
 Scala & Kolacny Brothers;
 Shallaway (web);
 Sophia Boys Choir;
 Texas Boys Choir;
 Thomanerchor Leipzid;
 Toronto Children's Chorus (web);
 Vienna Girls' Choir;

 Cors infantils .
 Escolania de Montserrat;
 Wiener Sngerknaben;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155879" title="Motor pas a pas" nonfiltered="3196" processed="3190" dbindex="63231">

Un motor pas a pas s un motor elctric sincrnic sense escombretes, que pot dividir una rotaci sencera en un gran nmero de passos, per exemple, 200 passos. Aix el motor es pot fer girar un angle precs.

 Aplicacions .

Els motors pas a pas controlats per ordinador sn una de les formes ms verstils dels sistemes de posicionament, especialment quan sn controlats digitalment com part d'un servosistema. Els motors pas a pas s'utilitzen en disqueteres, escners, impressores, traadors i molts altres mecanismes. Els discs durs ja no utilitzen motors pas a pas per als capals de lectura/escriptura, en canvi utilitzen una bobina mbil i realimentaci servo per al posicionament.

Els motors pas a pas tamb es poden utilitzar per al posicionament dels estats de vlvules pilot, per a sistemes de control de fluids.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155880" title="Esop (historiador)" nonfiltered="3197" processed="3191" dbindex="63232">
Esop (Aesopus, ) fou un historiador grec que va escriure una vida d'Alexandre el gran del que es conserva la seva traducci al llat feta per Juli Valeri sota el ttol "Itinerarium ad Constantinum Atigustum, etc...: accedunt Julii Valerii Res gestae Alexandri Macedonis". L'obra fou escrita abans del 389. Ell llibre t poc crdit.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155881" title="Claudi Esop" nonfiltered="3198" processed="3192" dbindex="63233">
Claudi Esop o Clodi Esop fou el ms fams actor trgic de Roma del segle I aC. Era probablement un llibert i se'l compara a Quint Rosci (Roscius) el ms gran comediant. Segons Cicer tenia una gran expressivitat i per aix no li calia usar mascara. El 55 aC ja era considerat ms aviat vell i probablement s'havia retirat degut a la seva salut. Va fer una gran fortuna i va deixar dos-cents mil sestercis al seu fill Clodi, que s'ho va malgastar tot.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155885" title="Sigma Aquilae" nonfiltered="3199" processed="3193" dbindex="63234">

Sigma Aquilae (  Aql /   Aquilae) s una estrella binria de la constellaci Aquila. Est aproximadament a 680 anys-llum de la Terra.

Sigma Aquilae s una binria eclipsant espectroscpica. Els dos components sn destacades blaves-blanques del tipus B de les nanes de la seqncia principal que no omplen els seus lbuls de Roche.

La magnitud aparent ms important de la binria s +5,18. Degut a que s una binria eclipsant, 
  Aquilae  s tamb una estrella binria i el seu esclat varia 0,2 magnituds amb un perode igual al seu perode orbital de 1,95 dies.


Enllaos externs.
Diccionari d'Astronomia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155886" title="Estafilococ daurat" nonfiltered="3200" processed="3194" dbindex="63235">

L'estafilococ daurat (Staphylococcus aureus) s un eubacteri que es troba a la pell i fosses nasals d'algunes persones sanes (aproximadament 1/3), per que pot causar una gran varietat d'infeccions en determinades circumstncies. Poden ser infeccions menors de la pell (furncols, pstules) i abscessos cutanis, o malalties ms greus com pneumnia, meningitis, endocarditis, sndrome del xoc txic (SST) i spsies. 

s un coc que creix agrupat com el ram (d'aqu la seva arrel "Staphylo", ram en grec antic i modern), que respon positivament a la tinci de Gram, s aerobi i anaerobi facultatiu (motiu pel qual pot crixer tant en una atmosfera amb oxigen com sense), no presenta mobilitat, ni forma cpsula. s capa de crixer  tolerant concentracions altes de clorur sdic (fins un 10 %). Per aix pot crixer en l'aigua del mar. Produeix la fermentaci lctica. s catalasa positiu i coagulasa positiu.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155887" title="Hster tic" nonfiltered="3201" processed="3195" dbindex="63236">
Hster tic o ster tic fou un escriptor rom del segle IV, nascut a stria (segons Rab Maure a Esctia). Va escriure una descripci de les mesures del mon (Aethici Cosmographia) on explica els diversos passos que s'havien seguit per mesurar el mon desprs del temps de Juli Csar i descriu accidents geogrfics, rius i altres; una segona part descriu sia (provncia romana), Europa, frica i les illes del Nostri Maris. T nombrosos errors i molts noms apareixen en dos llocs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155889" title="Ethli" nonfiltered="3202" processed="3196" dbindex="63237">
Ethli (Aethlius, Aethlios ) fou un escriptor grec que va escriure un treball anomenat "Annals de Samos" (), un dels llibres del qual s esmentat per Ateneu. 

Aquest autor s esmentat tamb per Climent d'Alexandria i a la Etymologicum Magnum (on se li dona el nom d' Athlius o Athli).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155891" title="Eti" nonfiltered="3203" processed="3197" dbindex="63238">


Onomstica:

Eti (Aetion), escultor grec ;
Eti (Aetion), pintor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155892" title="Eti (escultor)" nonfiltered="3204" processed="3198" dbindex="63239">
Eti (Aetion, Aeton ), fou un escultor grec d'Amfpolis esmentat per Callmac i Tecrit de Siracusa. 

Va fer una esttua d'Asclepi en fusta per Ncies de Milet (un metge de Milet). Va viure a la meitat del segle III aC.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155893" title="Eti (pintor)" nonfiltered="3205" processed="3199" dbindex="63240">
Eti (Aetion, Aeton ), ) fou un pintor grec esmentat per Lluci que dona una descripci de les seves pintures on representa el casament d'Alexandre el gran i Roxana. Va causar tanta admiraci que Proxnides, jutge als Jocs Olmpics, va donar a l'artista la seva filla en matrimoni. 

Va viure al segle II.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155894" title="Futbol a Montenegro" nonfiltered="3206" processed="3200" dbindex="63241">
Histria.
Montenegro fou estat independent als inicis del segle XX. A partir de 1919 els clubs montenegrins es diluren dins l'estructura futbolstica de Iugoslvia. No fou fins l'any 2006 en qu amb la independncia del pas, es cre la federaci de futbol de Montenegro i s'iniciaren les competicions futbolstiques nacionals. El primer partit de la selecci de futbol de Montenegro es disput a Podgorica el 24 de mar de 2007, derrotant Hongria per 2-1. Histricament, l'equip ms destacat del pas ha estat el FK Budu nost Podgorica (antigament conegut com Buducnost Titograd, pel canvi de nom de la ciutat).

Competicions.
 Lliga montenegrina de futbol ;
 Copa montenegrina de futbol ;

Principals clubs.


 FK Budu nost (Podgorica);
 FK Kom (Podgorica);
 FK Mladost (Podgorica);
 FK Mogren (Budva);
 FK Sutjeska (Niki );

 FK Berane (Berane);
 FK Rudar (Pljevlja);
 FK Zeta (Golubovci);
 FK Lov en (Cetinje);
 FK Mornar (Bar);


Jugadors destacats.
Des de 1930
Milovan Jaki  ;
Des de 1970
Zoran Filipovi ;
Des de 1990
Dejan Savicevic;
Predrag Mijatovic;

Principals estadis.
 Estadi Gradski Podgorica (Podgorica);

 Articles relacionats .
Federaci Montenegrina de Futbol;
Selecci de futbol de Montenegro;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de la Federaci Montenegrina de Futbol;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155899" title="Aeci (desambiguaci)" nonfiltered="3207" processed="3201" dbindex="63242">


Onomstica:

Flavi Aeci (Aecius), general rom;
Aeci l'impiu, heretge fundador dels semi arrians;
Aeci, metge grec;
Aeci Sicani o Aeci Sicule, escriptor i metge sicili clssic;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155900" title="Aeci (metge)" nonfiltered="3208" processed="3202" dbindex="63243">
Aeci (Aetius, Atios ) fou un metge grec probablement del segle VI, encara que ha estat situat tamb al IV i al V. Va nixer a Amida, a Mesopotmia i va estudiar a Alexandria. Fou probablement cristi. Va exercir a Constantinoble i va tenir un crrec a la cort imperial (comes obsequii).

La primera part de la seva obra fou publicada el 1534 a Vencia sota el ttol de "Aetii Amideni Librorum Medicinaiium tomus primus; primi scilicet Libri Octo nunc primum in lucem editi, Graece", i no va tenir continuitat, si be alguns altres fragments tamb foren publicats ms tard.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155902" title="Aeci Sicani" nonfiltered="3209" processed="3203" dbindex="63244">
Aeci Sicani o Aeci Sicule (Aetius Sicanius, Atios Siknios   ) fou un escriptor sicili clssic que va escriure un tractat de medicina (De Melancholia, en grec: ) que fou atribut generalment a Gal. La seva poca es incerta.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155904" title="Llagost" nonfiltered="3210" processed="3204" dbindex="63245">

Els llagostins sn un tipus de crustacis decpodes dendrobranquiats, que pertanyen a la famlia dels peneids i, fins fa poc, del gnere Penaeus. T una morfologia de gamba. 

L'espcie prpia de les nostres aiges, Penaeus kerathurus, d'un color gris vaire caracterstic, en les darreres revisions taxonmiques ha passat a denominar-se Melicertus kerathurus.

 Hbitat i comportament .

El llagost fins no fa massa era fora com en la desembocadura del nostres rius, en aiges somes, litorals o salobroses, riques en matria orgnica. 

s d'hbits nocturns i viu la major part del dia enterrat a la sorra; pot respirar a travs d'un canal que formen el rostre, les antenes i les escafocerites. Les seves preses sn cucs i altres petits invertebrats que pot caar.

La maduresa sexual arriba entre el juny i el juliol i les femelles poden posar al voltant d'un mili d'ous, dels que surten larves naupli poques hores desprs de la posta. Al cap d'uns 20 dies les naupli ja fan uns 6 cm i se'n van cap el fons.

Des de fa anys el cultiu de llagostins est donant molt bons resultats. Al Jap est desenvolupant-se des dels anys 30 del segle XX. L'espcie Penaeus japonicus, importada es troba molt sovint en els nostres mercats.

 Referncies .




	

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155906" title="Flight 29 Down" nonfiltered="3211" processed="3205" dbindex="63246">

Flight 29 Down s una srie de televisi dirigida a un pblic principalment infantil que tracta d'un grup sobretot d'adolescents que es queden perdut a una illa de l'Oce Pacfic. Discovery Kids Channel s el seu productor i el seu creador fou Stan Rogow (Lizzie McGuire, vida salvatge de Darcy) i D.J. MacHale (Are You Afraid of the Dark?, The Pendragon Book series). 

Personatges.
Eric Mcgorril: s un dels estudiants ms populars en Hartwell, tracta d'enamorar a Taylor. T poc respecte cap a l'autoritat de l'escola i en aquest viatge. Manipula els altres estudiants del grup per a deslligar-se de les seves responsabilitats.
Melissa Wus: Una noia optimista que vol que tots es duguin b. Ella s una font d'energia, optimisme i coratge... De vegades arriba a incomodar als altres. Melissa s humil i s freqentment intimada.
Daley Marin (Halle Hinrs): La pl-roja de mal carcter va ser recentment triada president de la secundria Hatwell. s una de les millors alumnes i s molt competitiva. Ella s acompanyada per Lex, el seu germ menor.
Taylor Facin: s la ms vanidosa del grup i la qual t menys sentit com. Li interessa l'excursi ecolgic perqu volia estirar-se el dia sencer en la platja per a perfeccionar la seva bronzejat.  ;
Nathan Mchugh (Corbin Bleu): El jove explorador pensava usar les seves habilitats per a la seva viatgi Micronsia, per al quedar-se en la illa, les haur d'usar per a sobreviure. s un bon estudiant i lder natural, est una constant rivalitat amb Daley, a ms va ser nuvi de Taylor. ;
Lex Marin: s el ms jove del grup i generalment el ms astut, encara que la majoria de les vegades ho ignoren. La seva mam est jovenana amb el pap de Daley, a qui acompanya en aquest viatge. Lex sempre t bones idees de com adaptar-se a la illa i usar els seus recursos naturals.
Cody Jackson: El nou estudiant de Hartwell no diu molt i es guarda moltes coses per a ell mateix. Jackson s el menys social del grup i no fa gens per canviar la seva actitud.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155907" title="Segre (desambiguaci)" nonfiltered="3212" processed="3206" dbindex="63247">

 El riu Segre, riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra.
 El diari Segre, diari publicat a Lleida i amb difusi a les Terres de Ponent.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155908" title="Gamba" nonfiltered="3213" processed="3207" dbindex="63248">



Les gambes sn un tipus de crustacis, amb una forma caracterstica: tenen el cos prim, allargat i comprimit lateralment. Pertanyen a diferents grups que presenten aquesta forma de "gamba", tot i que la relaci taxonmica de vegades s molt allunyada. S'anomenen gambes als crustacis:
 decpodes dendrobranquiats de la superfamlia dels peneodeus;
 decpodes pleociemats de l'infraordre dels carideus;
 altres tipus de crustacis;

En general sn molt apreciades gastronmicament i tenen un gran inters comercial. A ms el fet que algunes espcies formen grans concentracions d'individus en facilita el rendiment econmic de la seva pesca. Un plat tpic s la gamba amb bleda.

 Decpodes dendrobranquiats peneoideids .

Es poden destacar, entre d'altres:
 La gamba rosada (Aristeus antennatus), que s la gamba ms tpica del Pasos Catalans, i el gambot (Plesiopenaeus edwardsianus), d'un vermell molt encs, ambdues de la famlia dels aristeids.
 La gamba blanca o gamba llagostinera (Parapenaeus longirostris), poc habitual a la zona nord-occidental de la Mediterrnia i s'importa de les costes d'frica, un peneid .
 Les gambes bordes (Solenocera membranacea o Plesionika heterocarpus), un solenocrid.
 El llagost, un peneid, t aquest tipus de forma. ;

 Decpodes pleociemats carideus .

Tamb s'anomenen gambes a moltes espcies de carideus, un infraordre molt nombrs de decpodes pleociemats. Alguns dels representants ms coneguts sn:
 Moltes de les anomenades "gambetes" sn carideus de mida petita. Sn comuns els de la famlia dels palemnids, com Palaemon serratus, Palaemon elegans o Palaemonetes varians, els de la famlia dels alfeids, com Alpheus glaber o els dels hipoltids, com Hippolyte longirostris o Lysmata seticaudata. En aquesta darrera famlia tamb hi ha la gamba verda (Hippolyte viridis).
 La gamba panxuda (Plesionika edwardsii), un pandlid.
 La gamba gavatxa (Dugastella valentina), endmica del Pas Valenci, que s un tid.
 La gamba d'alguer (Crangon crangon i Crangon sp.), un crangnid.

 Altres crustacis .

 La gamba imperial, s com s'anomena de vegades la galiota o galera (Squilla mantis), un hoplocride.
 Els eufasiacis o krill, sn crustacis planctnics, molt petits, de menys de 70 mm, amb forma de gamba.




 Referncies .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155909" title="Afrani" nonfiltered="3214" processed="3208" dbindex="63249">


Onomstica:

Lluci Afrani (poeta), poeta cmic rom ;
Lluci Afrani (cnsol), consol de Roma ;
Lluci Afrani, fill de l'anterior, que va negociar pel seu pare amb Juli Csar a Hispnia i va quedar com hostatge. La seva sort es desconeguda.
T. Afrani (o T. Afreni), vegeu: Tit Afrani;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155910" title="Luci Afrani (poeta)" nonfiltered="3215" processed="3209" dbindex="63250">
Luci Afrani (Lucius Afranius) fou un poeta cmic rom nat el 160 aC i mort el 90 aC. Les seves comdies descrivien les maneres i costums romanes  (Comoediae togatae) i sovint de les classes baixes (Comoediae tabernariae). Va escriure un gran nombre de comdies que van estar en vigncia per segles (fins al segle IV).

De les 77 comdies que va escriure ens en queden uns 600 fragments.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155911" title="Bondia" nonfiltered="3216" processed="3210" dbindex="63251">

Bondia s un diari gratut en catal que t dues edicions: una a Andorra i una altra a Lleida ciutat i rodalia. s publicat per l'editorial andorrana del mateix nom.

L'edici lleidatana, llenada l'any 2006, es publica de dilluns a divendres (festius exclosos) i t un tiratge diari de 15.000 exemplars. A l'actualitat t 31.000 lectors diaris, cosa que el fa en el segon diari en catal ms llegit  a Lleida, desprs del Segre.

Referncies.


Enllaos externs.
Bondia Andorra;
Bondia Lleida;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155914" title="Afrnia" nonfiltered="3217" processed="3211" dbindex="63252">


Caia Afrnia o Gaia Afrnia, dama romana;
Gens Afrnia, famlia romana;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155922" title="Bronis?aw Geremek" nonfiltered="3218" processed="3212" dbindex="63253">


Bronis aw Geremek (6 de mar de 1932 - 13 de juliol de 2008) s un historiador i poltic polons, antic ministre del seu pas. Actualment s eurodiputat al Parlament Europeu. 

Biografia.
Va nixer el 6 de mar de 1932 a la ciutat de Varsvia en una famlia de religi jueva. Va estudiar histria a la Universitat de Varsvia, on es gradu el 1958 i doctor el 1960. Actual professor universitari del Collegi d'Europa a Varsvia, anteriorment ho havia estat de La Sorbona de Pars.

Membre del Partit Obrer unificat polons des de 1950 fins el 1968, posteriorment fou un dels consellers del Lech Wa  sa durant la dcada del 1980 en el marc del moviment llibertari iniciat pel sindicat Solidaritat. 

Activitat poltica.
A la fi del domini sovitic el 1989 inici la seva activitat poltica al parlament del seu pas durant 12 anys. Entre 1997 i el 2000 fou nomenat Ministre d'Afers Extrangers sota el govern del Primer Ministre Jerzy Buzek. L'any 1998 fou nomenat, aix mateix, president de l'Organitzaci per a la Seguretat i la Cooperaci a Europa (OSCE).

Amb l'entrada de Polnia a la Uni Europea fou escollit Membre del Parlament Europeu en les eleccions europees de l'any 2004 pel partit Unia Wolno ci ("Uni per la Llibertat", UW) i fou candidat per esdevenir el lder europeu del Partit Europeu Liberal Demcrata Reformista (ELDR) per esdevenir President del Parlament Europeu, perdent la seva elecci davant la candidatura de Josep Borrell.

Guardonat amb diverses distincions, entre elles destaca la Legi d'Honor concedida pel President de Frana i el Premi Internacional Carlemany l'any 1998 pels seus esforos en favor de la unitat europea.

Enllaos externs.
  Pgina personal de Bronislaw Geremek;
  Premi Internacional Carlemany;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155925" title="Copa Amrica d'hoquei patins femenina 2006" nonfiltered="3219" processed="3213" dbindex="63254">


Entre el 15 i el 18 de setembre del 2006 es disput a Santiago de Xile (Xile) la Ia Copa Amrica femenina 2006 amb les seleccions d'hoquei patins d'Argentina, Xile, Catalunya i Colmbia. Fou la primera vegada que es disput el torneig.  

Participants.




Argentina.



Seleccionador: Gustavo Bueno;

Catalunya.



Seleccionador: Josep Enric Torner;

Colmbia.



Seleccionador: Diego Caizalez;

Xile.



Seleccionador: Rodrigo Quintanilla;

Fase Regular.
Els horaris corresponen a l'hora de Xile (zona horria: UTC-4), als Pasos Catalans sn 6 hores ms.
Llegenda.
En les taules segents:


Classificaci.


Resultats.











Fase Final.



Semifinals.





Tercer i quart lloc.



Final.







Classificaci final.



Enllaos externs.
Federaci Catalana de Patinatge - Copa Amrica 2006;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155929" title="La Bordeta" nonfiltered="3220" processed="3214" dbindex="63255">

 Era Bordeta, una entitat de poblaci de Vilams (vall d'Aran).
 La Bordeta, una entitat de poblaci de Forallac.
 La Bordeta, un barri de Barcelona, situat al districte de Sants-Montjuc.
 La Bordeta, un barri de Lleida.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155930" title="Agpetos" nonfiltered="3221" processed="3215" dbindex="63256">
Agpetos o Agapit (Agapetus, Agapets ) fou un metge grec del segle V o VI que va descobrir un remei per la gota que fou aprovat per Alexandre de Tralles (Alexander Trallianus) i Paule Egineta (Paule d'Egina, llat Paulus Aegineta).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155934" title="Agsies d'Estamflia" nonfiltered="3222" processed="3216" dbindex="63257">
Agsies d'Estamflia (Agasias, Agasas ) fou un militar grec d'Estamflia d'Arcdia, esmentat sovint per Xenofont com un valent i actiu oficial dels deu mil. Fou ferit durant la lluita contra Asidates.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155935" title="Agsies d'Efes" nonfiltered="3223" processed="3217" dbindex="63258">
Agsies d'Efes (Agasias, Agasas , segle IV aC) fou un distingit escultor grec d'Efes, fill de Dositeu. La seva principal obra es coneguda com el gladiador dels Borghese (perqu va pertnyer als Borghese) i es ara al Museu del Louvre. L'esttua fou descoberta en les restes d'un palau imperial. Es possible que fora el pare d'un altre escultor anomenat Herclides.

A Efes hi va haver un altre escultor anomenat Agsies












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155936" title="Agsies (escultor)" nonfiltered="3224" processed="3218" dbindex="63259">
Agsies (Agasias, Agasas ) fou un escultor d'Efes fill de Menfil (Menophilus) que va treballar a Delos quan l'illa era de sobirania romana, vers el segle I aC. s persona diferent de l'escultor Agsies d'Efes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155938" title="Pierre Andr Latreille" nonfiltered="3225" processed="3219" dbindex="63260">


Pierre Andr Latreille, nascut el 20 de novembre de 1762 a Briva la Galharda i mort el 6 de febrer de 1833, s un entomleg francs.

D'origen molt modest, va fer els seus estudis a Pars al collegi del cardenal Lemoine. s ordenat sacerdot el 1786 i torna a Briva on consagra el seu temps lliure a l'entomologia. Torna a Pars el 1788. La publicaci de la seva Mmoire sur les mutilles dcouvertes en France el fa reconixer dins la comunitat cientfica.

Negant-se a prestar jurament en el moment de la Revoluci, s empresonat a Bordeus. Latreille li agradava contar que devia la vida a un insecte que havia descobert al seu calabs. Quan l'allibera, el vaixell que l'havia de portar a Guaiana s'enfonsa en el curs de la travessa.

El 1796, publica el seu Prcis des caractres gnriques des insectes, disposs dans un ordre naturel a Briva.
		 
Desprs d'haver abandonat el presbiterat, treballa al Museu de Cincies Naturals Nacional d'Histria Natural recentment creat (1798), on s'ocupa de l'endreament de les colleccions d'entomologia. Tamb es considerat com un dels pares de la mirmecologia doncs a comenaments del segle XIX, una obra fonamental obriria el cam cap a una especialitzaci ms gran vers aquesta disciplina: el 1802 Latreille public la seva Histoire naturelle des fourmis, et recueil de memoires et d'observations sur les aveilles, les araignees, les faucheurs, et autres insectes, on descriu a prop de 100 espcies de formigues.

El 1814, es fa membre de l'Acadmia de les Cincies on succeeix a Guillaume-Antoine Olivier. El 1821, s anomenat cavaller de la Legi d'honor. El 1825, publica les Famlies naturals del regne animal on separa els amfibis dels rptils, seguint en aix els treballs d'Alexandre Brongniart.

s professor de zoologia a l'escola veterinria de Maisons-Alfort. La ctedra|plpit de zoologia del Museu de Cincies Naturals s dividida desprs de la mort de Lamarck el 1830, Latreille obt la dels invertebrats, Henri Marie Ducrotay de Blainville les dels molluscs.

La seva obra marca una etapa important en la taxonomia dels artrpodes per als quals crea una classificaci encara mpliament utilitzada actualment. Johan Christian Fabricius el sobrenomena el Prncep de l'entomologia.

 Llistat parcial de publicacions .
 Histoire naturelle des reptiles (4 volumes, 1801);
 Histoire naturelle gnrale et particulire des crustacs et insectes (14 volumes, 1802-1805);
 Genera crustaceorum et insectorum, secundum ordinem naturalem ut familias disposita (4 volumes, 1806-1807);
 Considrations sur l'ordre naturel des animaux composant les classes des crustacs, des arachnides, et des insectes (1810);
 Familles naturelles du rgne animal, exposs succinctement et dans un ordre analytique (1825);
 Cours d'entomologie (seul le premier volume parat, 1831);
 Les seccions dedicades als crustacis, als arcnids i als insectess dins el Rgne animal de Georges Cuvier.
 Latreille va publicar nombrosos articles dins els Annales du Musum, l Encyclopdie mthodique, i el Dictionnaire classique d'histoire naturelle.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155940" title="Agattic" nonfiltered="3226" processed="3220" dbindex="63261">
Agattic (Agathotychus, ) fou un veterinari grec d'poca desconeguda per vers el segle IV i V. Alguns fragments dels seus escrits foren traduts al llat i publicats a Pars el 1530, i desprs en grec el 1537.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155942" title="Cagiva" nonfiltered="3227" processed="3221" dbindex="63262">


Cagiva s un fabricant itali de motocicletes. Va ser fundada el 1950 per Giovanni Castiglioni a Varese, fabricant en un inici petits components metlics. Va comenar a produr motocicletes el 1978. El nom s la combinaci de les primeres lletres del fundador el el poble que acollia la seu de la companyia: CAstiglioni GIovanni VArese. Les marques MV Agusta i Husqvarna sn part del grup. La companyia s ara a mans dels fills de Giovanni Castiglioni, Claudio i Gianfranco.

Histria.
Tot i que actualment no competeixen en motocross, Cagiva va produr una srie de motocicletes amb motors rpids i potents i caracterstiques innovadores. La lnia MX, per exemple, tenia noms una molla a la forquilla davantera, amb una botella de la forquilla controlant l'amortiguaci i l'altre contenint la molla.


Al juny de 1983, els germans Castiglioni van comenar negociacions amb el govern itali per adquirir Ducati i utilitzar els seus motos a les motocicletes Cagiva. Degut a que el nom Ducati tenia ms renom arreu del mn, la fabricaci de Ducati va seguir a Bolnia, mentre que Cagiva va introduir al mercat la Allazura i la Elefant, ambdues amb motor Ducati. Ducati va ser venut el 1996 a inversors independents. 

D'una manera semblant, el 1985, Cagiva va adquirir MotoMorini SpA. Les ventes van decaure amb la gesti de Cagiva, i Moto Morini va ser venut tamb el 1996 a inversors independents. Cagiva va adquirir la secci de motocicletes el 1987 i MV Agusta al 1991. 


Cagiva va comprar el disseny del Mini Moke de la British Motor Corporation, fabricant-los a Portugal usant motors anglesos entre 1990 i 1993. La intenci era traspassar la producci a Bolonya el 1995, i tot i que la maquinria va ser traslladada a Itlia  a finals del 1993, la producci mai va ser reiniciada.

Competici.
A l'inici dels anys 80, Cagiva va comenar a fabricar motocicletes de muntanya, i va iniciar un enorme programa de relacions pbliques aprofitant la seva entrada al mercat nord-americ. Van contractar en Ron Turner per provar i desenvolupar les seves motocicletes. Tamb van contractar a Duane Summers, una llegenda al campionat nord-americ de cross country. 


A l'inici dels 90, la companyia va entrar al Campionat del Mn de motociclisme de velocitat de 500cc amb en Randy Mamola com a pilot. Tindrien tamb assistncia tcnica de Yamaha. Al 1991 van contractar l'ex-campi del mn Eddie Lawson. En Lawson aconseguiria la primera victria per l'equip al Gran Premi d'Hongria de 1992. En John Kocinski guanyaria tamb ms tard un gran premi per Cagiva i va acabar tercer al mundial de 1994.

Al 1990 i el 1994, l'itali Edi Orioli va guanyar el fams Ralli Dakar amb una Cagiva Elefant.

Enllaos externs.
 Lloc oficial;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155947" title="Paconi Agrip" nonfiltered="3228" processed="3222" dbindex="63263">
Paconi Agripi (Paconius Agrippinus) fou un cavaller rom el pare del qual fou executat per ordre de l'emperador Tiberi, acusat de traci. Agrip fou acusat al mateix temps que Thrasea (67) i desterrat d'Itlia. Desprs fou un filsof estoic.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155948" title="Eduardo Battaner" nonfiltered="3229" processed="3223" dbindex="63264">
Eduardo Battaner (Burgos, 1945) s un fsic i divulgador cientfic espanyol. Va estudiar Fsica a Madrid i va completar la seva formaci al Max-Planck-Institut fr Aeronomie, a Alemanya. Actualment s catedrtic de Fsica de la Terra, astronomia i astrofsica a la Universidad de Granada i s, a la vegada, doctor vinculat a l'Institut d'Astrofsica d'Andalusia (CSIC).

Com a investigador, va comenar els seus treballs a l'observatori de Sierra Nevada (Granada) i es va especialitzar en mecnica de fluids al cosmos. Dedicat incialment a l'estudi de les atmosferes planetries, avui dia s'encarrega de la magnetohidrodinmica del gas interestellar. Des dels anys 1970, ha publicat nombrosos articles en publicacions especialitzades, com Nature, Astronomy & Astrophysics o Astrophysic and Space Science. s autor de llibres de text d'astrofsica i de divulgaci cientfica.

Llibres publicats.
 Fluidos csmicos (Ed. Labor, 1986). ISBN 84-335-5308-9.
 Fsica de las noches estrelladas (Ed. Tusquets, 1988, 1996). ISBN 84-7223-461-4.
 Planetas (Alianza editorial, 1991). ISBN 978-84-206-0543-2.
 Astrophysical fluids dinamics (Cambridge University Press, 1996). ISBN 0-521-43747-4.
 Introduccin a la astrofsica (Alianza editorial, 1999). ISBN 978-84-206-5745-5.
 100 problemas de astrofsica, en collaboraci amb E. Florido (Alianza editorial, 2001). ISBN 978-84-206-8676-9.
 Un fsico en la calle: fluidos, entropa y antropa, (Universidad de Granada, 2005). ISBN 84-338-3680-3.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155952" title="Filosofia de l'absurd" nonfiltered="3230" processed="3224" dbindex="63265">
La Filosofia de l'Absurd proclama que qualsevol esfor hum per trobar un sentit a l'univers acabar fracassant de forma irremeiable. L'esfor esdevindr absurd perqu aquest sentit, almenys pel qu fa a l'sser hum, no existeix. 

La Filosofia de l'Absurd es caracteritza aix pel seu escepticisme vers tot el que envolta els principis de l'existncia. s una filosofia que va lligada a l'Existencialisme, tot i que no se l'hauria de confondre amb aquest. Les seves arrels es troben en el filsof dans del segle XIX Sren Kierkegaard, si b com a concepte va nixer del moviment existencialista, quan el filsof i escriptor francs Albert Camus va trencar amb aquesta lnia de pensament i va publicar el manuscrit El Mite de Ssif. 

La destrucci provocada pel la Segona Guerra Mundial va generar un ambient social que va estimular els punts de vista de l'absurd i en va permetre el seu desenvolupament, de forma especial a la devastada Frana.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155957" title="Lluci Domici Ahenobarb" nonfiltered="3231" processed="3225" dbindex="63266">


Nom de diversos magistrats romans:


L. Domici F. Cn. N. Aenobarb fou consul el 94 aC ;
L. Domici F. Cn. N. Aenobarb fou consul el 54 aC. ;
L. Domici F. L. N. Aenobarb fou consul el 16 aC ;
Lluci Domici Aenobarb fou el nom del emperador Ner ;
Luci Domici Aenobarb (pretor) fou pretor el 80 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155963" title="La Mariola (Lleida)" nonfiltered="3232" processed="3226" dbindex="63267">
La Mariola s un barri de Lleida, ubicat a l'oest del casc urb. Durant la dcada dels 60 es va desenvolupar considerablement amb l'arribada de nombroses famlies provinents del sud d'Espanya. El rgim franquista hi constru diversos polgons d'habitatge de protecci oficial, sent els anomenats Blocs Joan Carles un dels ms coneguts. Als seus habitants se'ls coneix habitualment com a "marioleros/es".

El 2004 fou incls dins del Programa de barris i rees urbanes d'atenci especial de la Generalitat de Catalunya, tamb anomenat Pla de barris.

L'any 2007 tenia 11.603 habitants.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155964" title="Espuri Postumi Alb" nonfiltered="3233" processed="3227" dbindex="63268">


Nom de diversos magistrats romans:

Espuri Postumi Alb Regillense fou trib amb potestat consolar el 394 aC ;
Espuri Postumi Alb fou cnsol el 334 aC i el 321 aC ;
Espuri Postumi L. F. A. N. Alb fou cnsol el 186 aC. ;
Espuri Postumi A. F. A. N. Alb Paullule fou cnsol el 174 aC ;
Espuri Postumi Alb Magne fou cnsol el 148 aC ;
Espuri Postumi Sp. F. Sp. N. Alb fou cnsol el 110 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155965" title="Aule Postumi Alb" nonfiltered="3234" processed="3228" dbindex="63269">



Aule Postumi Alb Regillense fou trib amb potestat consolar el 397 aC ;
Aule Postumi A. F. L. N. Alb fou consol el 242 aC ;
Aule Postumi A. F. A. N. Alb fou cnsol el 180 aC ;
Aule Postmi A. F. A. N. Alb fou cnsol el 151 aC ;
Aule Postumi Alb fou propretor d frica el 110 aC ;
Aule Postumi A. F. Sp. N. Alb fou cnsol el 99 aC ;
Aule Postumi Alb fou pretor el 89 aC ;
Aule Postumi Alb fou un governador de provncia rom (any 48 aC);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155967" title="Butsnit" nonfiltered="3235" processed="3229" dbindex="63270">
Butsnit s una partida de Lleida. L'any 2007 comptava amb 1.590 habitants.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155968" title="Lluci Postumi Alb" nonfiltered="3236" processed="3230" dbindex="63271">


Onomstica. Nom de diversos magistrats romans:
Lucius Postumius A. F. A. N. Albinus fou cnsol el 234 aC i el 229 aC. ;
Lucius Postumius A. F. A. N. Albinus fou cnsol el 173 aC. ;
Lucius Postmius Sp. F. L. N. Albinus fou cnsol el 154 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155970" title="Els Magraners" nonfiltered="3237" processed="3231" dbindex="63272">
Els Magraners (tamb conegut com Els Mangraners) s un barri de Lleida. Se situa fora del casc urb de la ciutat, prop del Polgon Industrial del Segre i el Polgon Industrial El Cam dels Frares. 

El barri fou creat l'any 1948 per immigrants andalusos sobre els terrenys de l'antic aerdrom del Real Aeroclub de Lleida. Durant dcades el barri sofr greus mancances en equipaments i serveis pblics. L'electricitat arrib a les cases el 1955 i fins el 1974 no es va garantir el subministrament regular d'aigua potable.

L'any 2007 tenia 2.475 habitants. 

Referncies.


Enllaos externs.
Web del barri dels Magraners;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155971" title="La Bordeta (Lleida)" nonfiltered="3238" processed="3232" dbindex="63273">
La Bordeta s un barri de Lleida, situat al sud del nucli urb. 

L'any 2007 tenia 12.361 habitants. 

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155972" title="Sec de Sant Pere" nonfiltered="3239" processed="3233" dbindex="63274">
El  Sec de Sant Pere s un barri de Lleida situat al nord-est del nucli urb.

L'any 2007 tenia 3.886 habitants. 

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155973" title="Camp d'Esports (Lleida)" nonfiltered="3240" processed="3234" dbindex="63275">
Camp d'Esports s un barri de Lleida situat al nord-oest de la ciutat. L'any 2007 comptava amb 4.890 habitants. 

El camp de futbol de la UE Lleida li dna nom.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155975" title="Les Torres de Sanui" nonfiltered="3241" processed="3235" dbindex="63276">
Les Torres de Sanui s una partida de Lleida. L'any 2006 comptava amb 955 habitants.

 Histria .
Actualment es una partida de l'horta de Lleida per antigament va arribar a ser un poble del municipi de Lleida (Segri), a 5 Km. de la ciutat, al NW, al peu de la serra llarga, entre les Collades, Fontanet Curt i el Tossal Roig, a poca distncia de l'actual carrtera d'Osca. 
Es esmentat els anys inmediats a la conquesta de Lleida (1149). El 1168 constitua una parrquia dedicada a sant Salvador, sufragnia de la de Sant Mart de Lleida. El fogatjament de la ciutat de Lleida i dels pobles de la seva contribuci del Segle XV, era realitzat per a cobrar el impost del "maridatge" per formar la dot de la Infanta Isabel, filla gran de Ferran II i Isabel de Castella. El 1429 tenia 26 focs, el 1491 23 focs, el 1497 22 focs, el 1515 25 focs i el 1553 noms set; el 1536 el batlle de les Torres de Sanui era en Joan Gans. Com a poble desaparegu a causa de la guerra dels Segadors (1640-1646). En les actes de la Paeria del 1696 consta com a despoblat. Els darrers anys aquesta zona ha esdevingut un centre agrcola i pecuari molt important, amb conreus intensius d'horta, repoblat de torres o cases de camp escampades. Hi ha vestigis del poble antic, del fossar, de les muralles i d'unes sitges. Abans de 1936 dhuc restava el temple parroquial, d'estil romnic.

Enllaos externs.
Web de l'Associaci de Vens de Les Torres de Sanui;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155976" title="Gualda" nonfiltered="3242" processed="3236" dbindex="63277">
Gualda s una partida de Lleida. L'any 2006 comptava amb 1070 habitants.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155978" title="Llvia (Lleida)" nonfiltered="3243" processed="3237" dbindex="63278">
Llvia s una partida de Lleida. L'any 2006 comptava amb 968 habitants.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155979" title="Alceu de Messene" nonfiltered="3244" processed="3238" dbindex="63279">
Alceu de Messene (Alcaeus, ) fou un poeta grec fill de Demetri, i contemporani de Filip III de Macednia, del que sembla que fou enemic, per tamb del general rom Flamin. Es suposa que fou executat ms tard pel rei macedoni. Els seus epigrames foren escrits entre el 219 aC i el 196 aC. Se l'ha confs sovint amb Alceu de Mitilene.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155980" title="Alceu (filsof)" nonfiltered="3245" processed="3239" dbindex="63280">
Alceu fou un filsof epicuri grec del segle II aC que fou desterrat de Roma per un decret del senat rom en una data entre el 173 aC i el 154 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155981" title="Alcmenes d'Esparta" nonfiltered="3246" processed="3240" dbindex="63281">
Alcmenes (Alcamenes, ) fou rei d'Esparta el primer de la dinastia agade. Fou fill de Telclos. 

Va dirigir una expedici nocturna a Amfeia que va ser el inici de la primera guerra Messnia, i va morir al quart any de guerra. Apollodor d'Artemita li atribueix un regnat entre 779 aC i 742 aC. Durant el seu regnat fou conquerida Helos, la darrera posici important dels aqueus, nadius del pas, i que se suposa fou l origen del nom Helot o Ilota.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155982" title="Alcimus" nonfiltered="3247" processed="3241" dbindex="63282">


Onomstica:
Alcimus (Jacimus o Alcimos o Joaquim), gran sacerdot jueu ;
Alcimos (Alcimus), retric grec ;
Alcimos (Alcimus), historiador grec sicili ;
Aleci Alcim o Aleci Avit (Alethius Alcimus o Alethius Avitus), escriptor de poemes en llat;
lcim Ecdidi Avit;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155984" title="Aleci Alcim" nonfiltered="3248" processed="3242" dbindex="63283">
Aleci Alcim o Aleci Avit (Alethius Alcimus o Alethius Avutus) fou un escriptor de poemes en llat. Se l'identifica sovint amb un retric que va viure a Aquitnia i s esmentat amb elogis per Sidoni Apollinar i que va viure vers el 360. Els seus poemes son a l'antologia llatina.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155985" title="Alcimus (gran sacerdot)" nonfiltered="3249" processed="3243" dbindex="63284">
Alcimus (Alcimos, Jacimus o Joaquim, ) fou un gran sacerdot jueu collocat en el lloc per l'exrcit selucida el 161 aC. Enderrocat per una revolta dels jueus va fugir a Antioquia per fou restaurat per un altra exrcit selucida. Va seguir en el crrec fins a la seva sobtada mort el 159 aC.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155986" title="Alcimos (retric)" nonfiltered="3250" processed="3244" dbindex="63285">
Alcim o Alcimos (Alcimus, ) fou un retric grec que Digenes Laerci diu que fou el mes distingit de tots els retrics grecs. Va viure vers el 300 aC. Digenes li atribueix . Ateneu el fa sicili i diu que va escriure una obra histrica  titulada .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155987" title="Alcimos (historiador)" nonfiltered="3251" processed="3245" dbindex="63286">
Alcim o Alcimos (Alcimus, ) fou un historiador grec de Siclia (segons Ateneu) que va escriure una important obra histrica en grec. Alguns autors el consideren el mateix personatge que el retric d'igual nom (vegeu Alcimos (retric)).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155988" title="Alcifr" nonfiltered="3252" processed="3246" dbindex="63287">
Alcifr (Alciphron, ) fou un sofista grec un dels mes eminents entre els grec epistolgrafs. Se'l situa entre el segle III i el segle V, per no es gaire segur. Es conserven cent setze cartes en tres llibres.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155989" title="Alcinous" nonfiltered="3253" processed="3247" dbindex="63288">
Alcinous () fou un filsof platnic de l'poca imperial romana. Va escriure una obra important sobre la filosofia platnica que analitza aquesta corrent en profunditat i que afortunadament s'ha conservat; porta el ttol de .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155990" title="Realimentaci" nonfiltered="3254" processed="3248" dbindex="63289">

En una organitzaci, la realimentaci (en angls, feedback) s el procs de compartir observacions, preocupacions i suggeriments amb una altra persona amb la intenci de millorar el seu funcionament com individu. La realimentaci ha de ser bidireccional, de manera que es faci possible la millora contnua de l'organitzaci.

La realimentaci tamb s el senyal de la sortida d'un sistema que hi retorna per tal de controlar-lo. El bucle que forma s'anomena bucle de realimentaci. Normalment un sistema de control t entrada i sortida al sistema; quan la sortida del sistema torna a entrar al mateix sistema, s'anomena "realimentaci".
 
En  ciberntica, la realimentaci s un procs pel qual una certa proporci del senyal de sortida d'un sistema es redirigeix de nou a l'entrada. Aix s d's freqent per a controlar el comportament dinmic del sistema. Els exemples de la realimentaci es poden trobar en la majoria dels sistemes complexos, tals com enginyeria, arquitectura, economia, i biologia. Arturo Rosenblueth, investigador mexic i mdic en qu el seu seminari de 1943 va fer una ponncia anomenat "Behavior, Purpose and Teleology" ("comportament, propsit i teleologia"), d'acord amb Norbert Wiener, va fixar les bases per a la nova cincia de la ciberntica i va proposar que el comportament controlat per la realimentaci negativa, aplicada a un animal, a l'sser hum o a les mquines era un principi determinant i directiu, en la naturalesa o en les creacions humanes. 

Visi general. 

La realimentaci s un mecanisme, un procson el senyal  es mou dintre d'un sistema, i torna al principi d'aquest sistema com en un bucle. Aquest bucle es diu "bucle de realimentaci". 

En un sistema de control, aquest t entrades i sortides del sistema; quan parteix del senyal de sortida del sistema, torna de nou al sistema com part de la seva entrada, es diu a aix "retroalimentaci". 

La realimentaci i l'autorregulaci estan ntimament relacionades. La retroalimentaci negativa ajuda a mantenir estabilitat en un sistema a pesar dels canvis externs. Es relaciona amb la homestasi. La realimentaci positiva amplifica les possibilitats creatives (evoluci, canvi de metes); s la condici necessria per a incrementar els canvis, l'evoluci, o el creixement. Dna al sistema la capacitat de tenir accs a nous punts de l'equilibri. 

Per exemple, en un organisme viu, la  realimentaci positiva ms forta, s la proporcionada per la autoexcitaci rpida d'elements del sistemes endocr i nervis (particularment, com resposta a condicions d'estrs) i ocupa un paper dominant en la regulaci de la morfognesi, del creixement, i del desenvolupament dels rgans. Tots aquests processos sn amb la finalitat de sortir rpidament de l'estat inicial. L'homestasi s especialment visible en els sistemes nerviosos i endocrins quan es considera aix a un nivell orgnic. 

=Tipus de de realimentaci= 

Els tipus de realimentaci sn: 

Realimentaci negativa: la que tendeix a reduir el senyal de sortida o a reduir l'activitat. ;

Realimentaci positiva: La que tendeix a augmentar el senyal de sortida, o activitat ;

 Retroalimentaci bipolar: La que pot augmentar o disminuir el senyal o activitat de sortida. ;

La realimentaci bipolar est present en molts sistemes naturals i humans. De fet generalment la realimentaci s bipolar s a dir, positiu i negatiu segons les condicions mediambientals, que, per la seva diversitat, produeixen respostes sinrgiques i antagniques com resposta adaptativa de qualsevol sistema. 

Realimentaci positiva i negativa. 

Realimentaci negativa. 

s la ms utilitzada en sistemes de control 

Es diu que un sistema est realimentat negativament quan tendeix a estabilitzar-se. 

Exemples. 

Un cotxe condut per una persona en principi s un sistema realimentat negativament; ja que si la velocitat excedeix la desitjada, es redueix la pressi sobre el pedal, i si s inferior a ella, augmenta la pressi, augmentant per tant la velocitat del sistema. ;

Un sistema de calefacci est realimentat negativament, ja que si la temperatura excedeix la desitjada la calefacci s'apagar o baixar de potncia, mentre que si no l'arriba a augmentar de fora o seguir funcionant. ;

Retroalimentaci positiva. 

Un sistema est realimentat positivament si una variaci en la seva sortida en determinada direcci provoca un desplaament encara major en la mateixa direcci. 

Exemples. 

En un sistema electrnic. Els dispositius semiconductors condueixen millor el corrent com ms gran sigui la seva temperatura. Si  s'escalfen en excs, conduiran millor, per tant el corrent que els travessa ser major perqu se seguiran escalfant fins a la seva destrucci si no s'evita amb algun altre dispositiu que limiti o impedeixi el pas de corrent. ;

Si intercanviem el funcionament d'una caldera pel de l'aire condicionat, quan la temperatura pugi, el sistema intentar baixar-la, per encendr la caldera en lloc de l'aire condicionat, llavors la  temperatura pujar en comptes d'estabilitzar-se, el que tornar a provocar que la caldera segueixi funcionant. ;

Tamb a l'intercomunicar-nos o respondre a preguntes i/o ordres;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155993" title="Alcman" nonfiltered="3255" processed="3249" dbindex="63290">
Alcman (, anomenat pels atenencs Alcme ) fou el principal poeta lric espart. Va nixer a Sardes a Ldia fill de Dames o Titaros. Fou criat a Lacnia com esclau d'Agsides que en va descobrir el geni i el va emancipar. Aviat es va distingir com a poeta. Va viure al segle VII aC. Va morir ja gran. Entre la seva poesia una gran part fou ertica.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155994" title="Alc" nonfiltered="3256" processed="3250" dbindex="63291">
Alc (Alcon) fou un escultor grec esmentat per Plini el Vell. Fou l'autor d'una esttua d'Hrcules a Tebes, feta de ferro com a smbol de la durada i fortalesa de la feina dels deus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155996" title="Joan de Sagarra i Devesa" nonfiltered="3257" processed="3251" dbindex="63292">
Joan de Sagarra i Devesa va nixer a Pars el 8 de gener del 1938. Fill del poeta Josep Maria de Sagarra. Va estudiar a l'Institut d'Estudis Teatrals de La Sorbona.

De retorn a Barcelona va exercir el periodisme a Tele/Exprs, El Pas i El Temps, entre d'altres publicacions.

Se li atribueix la paternitat del concepte de Gauche Divine, un moviment d'intellectuals i artistes d'esquerra ms aviat de sal que es va estendre a la Barcelona dels anys seixanta i comenaments dels setanta. La majoria dels seus membres provenien de la burgesia i les classes benestants de la capital catalana.

Actualment escriu per al diari La Vanguardia.

Ha deixat escrit que, quan es mori, no vol pas que l'incinerin, sin que el flambegin amb un armanyac del 67.

Obra.

 La horma de mi sombrero;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155998" title="Mas Puigllonell" nonfiltered="3258" processed="3252" dbindex="63293">


]]
El Mas Puigllonell s una masia histrica de l'Ametlla del Valls situada al nord del municipi, a tocar del cim del Puiggracis i llindant amb Bigues i Riells. 

La finca s coneguda amb aquest nom des de 1538 i s el resultat de la fusi entre el Mas Puig i el Mas Llunell que aparixen documentats a finals del segle XII. Tot i ser els Puigllonell una nissaga important, el fet de viure a la part muntanyosa del municipi els alluny de les activitats mes quotidines de la comunitat. Al 1851, l'hereva dels Puigllonell es cas amb Gens Antoja, de Can Antoja al centre del poble, i desapareix la nissaga Puigllonell.

A mitjans del segle XX va urbanitzar una bona part de les seves terres donant pas a l'actual barri del Serrat que acull una quarta part de la poblaci del municipi. 

El mas s de comenaments del segle XIII amb una ampliaci cap al 1599 amb finestres i porta gtica. La galeria amb vistes a la vall Roja i la vall de Tenes s de 1851, un cop el mas canvi de propietaris.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="155999" title="Mas Dorca" nonfiltered="3259" processed="3253" dbindex="63294">


Mas Dorca s un barri de l'Ametlla del Valls situat a l'est del municipi, a l'altre costat de l'autovia C-17. Els habitatges d'aquesta zona es troben distribuits en petites agrupacions i cases allades. La part ms destacable del barri sn el polgon industrial de Mas Dorca i el centre comercial Sant Jordi. 

L'antiga masia que dna nom al barri ha quedat engollida pel polgon industrial.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156008" title="La donzella de Pskov" nonfiltered="3260" processed="3254" dbindex="63295">

La donzella de Pskov, anomenada tamb Ivan el Terrible s una pera amb prleg i tres actes de Nikolai Rimski-Korsakov amb llibret del mateix compositor basat en una novella de Lev Alexandorvich Mey.

Estrenada al Teatre Mariinski, Sant Petersburg, el 13 de gener de 1873, i revisada per les produccions del 1895 i del 1901.

En la seva primera pera, Rimski-Korsakov presenta un dilema per a l'herona Olga en el seu amor pel lder de l'oposici republicana al Tsar i tamb pel seu pare, el Tsar. L'acci se situa a la capital de la regi de Pskov, la ciutat de Pskov, quan Ivan el Terrible el 1570 va devastar els pobles de Nvgorod i Pskov. La histria no real en qu es basa l'pera procura explicar la decisi inesperada del Tsar.

L'obra t moltes similituds amb Bors Godunov de Mssorgski en estructura i orquestraci: els dos compositors estaven compartint un apartament a l'poca en qu les dues peres foren escrites.

Argument.

La princesa Olga, suposada filla del prncep Yury Ivanovich Tokmakov, virrei a Pskov, es compromet en matrimoni amb Matuta, amic i contemporani del prncep Yury, com diu a Tucha, el fill d'un administrador, abans de sentir la revelaci del seu suposat pare que s la filla d'un altre. Les forces del Tsar Ivan el Terrible s'acosten a Pskov i Tucha organitza la resistncia. Quan el Tsar esbrina que Olga s realment la seva prpia filla mana aturar l'atac, per Olga s morta quan Tucha ataca els exrcits del Tsar, inconscients que s'hagin acabat les hostilitats.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156009" title="La Floresta (Sant Cugat del Valls)" nonfiltered="3261" processed="3255" dbindex="63296">




La Floresta s un districte de Sant Cugat del Valls (Valls Occidental), dins la part muntanyosa, situat al vessant nord-occidental de la serra de Collserola. T una poblaci de 4.116 habitants (2006) i es disposa entre una altitud d'uns 124 m sobre el nivell del mar a la part baixa a la riera de Vallvidrera, propera a la masia de Can Busquets , i els 357,4 m del tur del Fumet.

Histria.

A principis del segle XX, la zona on ara hi ha la Floresta era el bosc de can Buscarons va ser a l any 1918 que l Ajuntament de Sant Cugat va concedir les primeres llicncies per a la construcci de quatre cases. El 1921 rebria el nom oficial de la Floresta i, un any desprs, l Ajuntament de Sant Cugat va afegir-hi el Pearson en memria de Fred Stark Pearson, enginyer que tra el ferrocarril d'ample europeu i project diverses rees residencials seguint el tipus d'urbanitzaci anglesa, vora els Ferrocarrils de Catalunya S.A., que van travessar la serra el 1917. No va ser fins el 8 d agost de 1925 quan es va inaugurar l estaci de la Floresta Pearson. Comen essent una ciutat jard que gradualment s'ha anat convertint en un barri de primera residncia. La urbanitzaci hi s molt desigual.

Comunicacions.

A part dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, est comunicada per les carreteres BV-1462, BP-1417 i per l'autopista C-16 amb Sant Cugat i Barcelona.

Hidrografia.

El territori esta dividit entre  dos conques hidrogrfiques, la part sud de la Floresta correspon a la conca del riu Llobregat i s articula per mitja de la riera de Vallvidrera i la part nord forma part de la conca de riu Bess amb la riera de Buscarons i la riera Saladrigues, que son tributaries de la riera de Sant Cugat, com a eixos principals

Organitzaci poltica.

Polticament la Floresta depn de l'ajuntament de Sant Cugat del Valls.
Els afers propis son discutits en el si del Consell de Districte de la Floresta que s un rgan de participaci ciutadana, t un carcter consultiu i no t personalitat jurdica, est format per vocals poltics, proposats pels grups municipals i per vocals proposats per les diferents associacions de vens del districte i son presidits pel Tinent d Alcalde de Serveis Urbans i Descentralitzaci, tots ells son nomenats per l'Alcalde. El seu funcionament est regulat pel Reglament Orgnic Municipal.

Presidents del Consell de Districte de la Floresta:
 Vicen Gabald i Casat     (UDC);
 Josep Romero i Tejero      (CDC);
 Joan Aymerich i Aroca      (CDC);
 Xavier Corts i Morros     (UDC)   ;
 Joan Recasens Guinot       (UDC) ;
 Jaume Tarrag i Garciapons (PPC);
 Xavier Corts i Morros     (UDC);
 Xavier Amador i Pitarch    (UDC) ;

Festa Major.

Es celebra el cap de setmana ms proper a Sant Jaume el 25 de juliol,  l acte amb ms ress popular s la Trobada de Mestres Paellers que aplega uns 400 comensals.

Edificis d'inters.

El Casal de la Floresta.(1933);
El Centre Social i Sanitari.(1995);
La parrquia de la Mare de Du de Montserrat.(1958);
La capella de Sant Pere.( 1934);

 Enllaos externs.

 Metrovalls;
 La Floresta;
 Centre cvic;
 Vista aria;

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156013" title="Sant Pere de Sorpe" nonfiltered="3262" processed="3256" dbindex="63297">
L'Sant Pere de Sorpe s una esglsia que es troba dins el poble de Sorpe a la comarca del Pallars Sobir. 

Edifici. 
Temple romnic de planta basilical llatina amb tres naus i tres absis semicirculars i campanar rectangular amb porta d'entrada elevada; actualment noms mant l'absis del nord, mentre que l'absis central va ser convertit en porta d'entrada, en la reconstrucci de l'any 1726. En l'altar major t un retaule renaixentista presidit per una talla romnica de sant Pere, ambds restaurats pel servei de Restauraci de la Generalitat de Catalunya. 

Pintures. 
Les seves pintures murals del segle XII, es conserven al Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona i al Museu Dioces d'Urgell; contenen una de les representacions ms importants dins la pintura romnica de Catalunya, realitzada per diferents mestres. Hi ha figuracions de l'Antic i Nou Testament, de l'Esperit Sant, una Verge en Majestat ( copiada de l'Esglsia de Santa Maria de Tall), diversos apstols i sants, aix com la narraci de la vida i mort de Crist.

Enllaos externs.
Sant Pere de Sorpe;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156015" title="Embarcaci" nonfiltered="3263" processed="3257" dbindex="63298">





Una embarcaci o una nau s qualsevol construcci capa de surar i de desplaar-se  per sobre de l'aigua grcies a un sistema de propulsi. S'utilitza per al transport de persones o coses i per a desenvolupar activitats com la pesca o esports com la vela o el caiac. Les embarcacions poden ser grans o petites, de qualsevol material (fusta, metall, plstics, ...) I propulsades per diversos sistemes (tracci humana per rems, vent, motors, ...). L'aigua sobre la que es mouen pot ser la de llacs, rius, mars, etc.

La invenci de les embarcacions cal situar-la al neoltic, les primeres naus que van travessar les aiges eren utilitzades per a la caa i la pesca. Al simple tronc li degueren seguir les embarcacions fetes amb joncs o canyes. Les pirages ms antigues (d'uns 10.000 anys) descobertes a les excavacions arqueolgiques van ser tallades amb eines de pedra a partir de troncs d'arbres renosos. 

Les embarcacions han estat presents a la vida dels homes des de ben antic, han estat indispensables per al transport i el comer, la pesca, les guerres i les conquestes, les grans exploracions, les colonitzacions, la difusi de la cultura, dels coneixements i de les malalties.

Qualsevol embarcaci compren una srie d'elements constitutius que acostumen a ser presents independentment de la mida. Un casc, normalment slid, que assegura que pugui surar sobre l'aigua i que de vegades pot ser tancat per la part superior; un sistema de propulsi i sovint un sistema direccional.

Tipus d'embarcacions.
 Aerolliscador;
 Barca;
 Caiac;
 Canoa;
 Caravella;
 Coca;
 Creuer cuirassat;
 Creuer lleuger;
 Fragata;
 Galera;
 Galiot;
 Galiassa;
 Gali;
 Gussi;
 Iot;
 Lembus;
 Llagut;
 Lleny;
 Optimist;
 Pat de vela;
 Petrolier;
 Piragua;
 Portaavions;
 Portacontenidors;
 Pmfil;
 Rai;
 Tarida;
 Transatlntic;
 Uixer (vaixell);
 Transbordador;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156019" title="Lliga srbia de futbol" nonfiltered="3264" processed="3258" dbindex="63299">
La lliga srbia de futbol, anomenada Superlliga Srbia (en Serbi:                     o Meridian Superlliga -per patrocini-), s la mxima competici futbolstica a Srbia.

La competici va ser creada l'any 2006 desprs de la desaparici de la lliga serbo-montenegrina de futbol (a causa de la desintegraci de Srbia i Montenegro en dos estats).

El campi de la lliga obt una plaa per a participar a la segona ronda de classificaci de la Lliga de Campions. El segon i el tercer es classifiquen per la Copa de la UEFA. El quart t plaa per la Copa Intertoto.

Els tres darrers classificats baixen a la segona divisi, anomenada Prva Liga Telekom Srbija (Primera Lliga Telecom Srbia).

 Historial .
 2006/07: FK Crvena Zvezda Beograd;
 2007/08: FK Partizan Beograd;

 Equips participants (temporada 2006-07) .
Aquests clubs participen a primera temporada de la competici:
FK Crvena Zvezda, Belgrad;
FK Partizan, Belgrad;
OFK Beograd, Belgrad;
FK Vodovac, Belgrad;
FK Zemun, Belgrad;
FK Beanija, Belgrad;
FK Vojvodina, Novi Sad;
FK Smederevo, Smederevo;
FK Borac  a ak, a ak;
FK Banat Zrenjanin, Zrenjanin;
FK Hajduk Rodi  M&B Kula, Kula;
FK Mladost Apatin, Apatin;

 Articles relacionats .
 lliga serbo-montenegrina de futbol;
 lliga iugoslava de futbol;

 Enllaos externs .
 Meridian SuperLliga;
 Meridian SuperLiga Fan-Page;



Categoria : Competicions futbolstiques srbies






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156022" title="Lliga serbo-montenegrina de futbol" nonfiltered="3265" processed="3259" dbindex="63300">
La lliga serbo-montenegrina de futbol fou la mxima competici futbolstica de l'antic estat de Srbia i Montenegro.

 Histria .
Mentre Srbia i Montenegro formaven part de la Repblica Federal Socialista de Iugoslvia, els clubs d'aquestes dues nacions participaven a la lliga iugoslava de futbol. Quan es produ la dissoluci de l'antic estat l'any 1992, es cre la Repblica Federal de Iugoslvia, formada nicament per Srbia i Montenegro. La lliga de futbol mantingu el nom (Primera Divisi Iugoslava), tot i que en realitat es tractava de la lliga de futbol de Srbia i Montenegro. Finalment, l'any 2003, Iugoslvia pass a anomenar-se Srbia i Montenegro, nom que tamb fou adoptat per la lliga de futbol. L'any 2006 aquesta competici cess les seves activitats, creant-se dues noves competicions, la lliga srbia de futbol i la lliga montenegrina de futbol, seguint la declaraci d'independncia de Montenegro.

 Historial .


Repblica Federal de Iugoslvia
 1992/93: FK Partizan Beograd;
 1993/94: FK Partizan Beograd;
 1994/95: FK Crvena Zvezda Beograd;
 1995/96: FK Partizan Beograd;

 1996/97: FK Partizan Beograd;
 1997/98: FK Obili  Beograd;
 1998/99: FK Partizan Beograd;
 1999/00: FK Crvena Zvezda Beograd;
 2000/01: FK Crvena Zvezda Beograd;
 2001/02: FK Partizan Beograd;

Srbia i Montenegro
 2002/03: FK Partizan Beograd;
 2003/04: FK Crvena Zvezda Beograd;
 2004/05: FK Partizan Beograd;
 2005/06: FK Crvena Zvezda Beograd;


 Vegeu tamb .
 lliga srbia de futbol;
 lliga montenegrina de futbol;
 lliga iugoslava de futbol;



Categoria : Competicions futbolstiques srbies
Categoria : Competicions futbolstiques montenegrines
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156023" title="Santa Maria de Mur" nonfiltered="3266" processed="3260" dbindex="63301">

L'antic monestir de canonges augustinians de Santa Maria de Mur es troba a la comarca del Pallars Juss, dins de l'antic terme municipal de Mur, des del 1972 de Castell de Mur. Va ser construt a la segona meitat del segle XI, pels comtes de Pallars Juss Ramon V i Valena; es consagr l'any 1069 per Guillem Arnau, bisbe d'Urgell. El ttol sencer del monestir era de Santa Maria, sant Pere i sant Esteve de Mur. s al costat de llevant, a poca distncia, del castell de Mur.

 Collegiata i seu de Pabordia .
L'esglsia, amb categoria de collegiata, fou una cannica augustiniana que arrib a posseir ms de 15 esglsies dels entorns. Governada per un Prepsit elegit en un primer moment pel captol de canonges de la regla de Sant Agust, a meitat del segle XIV pass a ser nomenat directament pel Papa, i a meitat del XV fou donat en comanda. Per concessi reial, es constitu en Pabordia, i obtingu jurisdicci civil i eclasistica sobre diferents pobles de l'entorn. Al cens del 1359 consten que hi pertanyen Puigcercs, Moror, l'Alzina i Mur.

Aquesta Pabordia est documentada des del 1069 (Galindo en fou el primer paborde documentat) fins el 1836 (Josep Ramon Coll i Amill en fou el darrer). Fins el 1596 els pabordes foren regulars; s a dir, de la regla de Sant Agust. Canonges augustinians, per tant. A partir d'aquell any, la Pabordia fou exercida per capellans seculars (directament lligats al bisbat: sacerdots de parrquia, per tant).

La Pabordia tenia com a seu matriu Santa Maria de Mur, i en depenia un bon grapat de parrquies i capelles:
 Alberola, capella de la Mare de Du del Remei;
 L'Alzina, parrquia de la Santa Creu i capella de Sant Als;
 Cellers, parrquia de Sant Joan i capelles de Sant Miquel del Congost, o de Cellers, Sant Sebasti, la Mare de Du del Roser, la Concepci; Sant Feliu, Sant Miquel i Santa Maria;
 Collmorter, capella de Sant Miquel;
 El Cosc, capella de Santa Caterina;
 Les Esplugues, capella de la Mare de Du del Remei;
 L'Espona, capella de Santa Fe;
 Estorm, esglsia de Sant Salvador i capella de Sant Prim;
 Gurdia de Tremp, parrquia de la Mare de Du del Remei;
 El Mas de l'Hereu, capella de Sant Joan Evangelista;
 El Mas del Pla, capella de Sant Jaume;
 El Mell, sufragnia de Santa Maria;
 Miravet, capella de Sant Jaume;
 Moror, parrquia de la Mare de Du del Remei i capelles de Santa Eullia, Sant Mart, Sant Miquel i Sant Sebasti;
 Puigcercs, parrquia de Sant Mart i capelles de Santa Maria del Puig i de Sant Macari;
 Puigmaana, capella del Roser;
 Quadra de la Torre Gavosera, capella de Sant Miquel;
 Santa Llcia de Mur, priorat i parrquia, amb la capella de la Mare de Du del Roser;
 Soliva (l'Arag), parrquia de Santa Maria i capella de la Mare de Du del Roser;
 Veniure, capelles de la Mare de Du del Roser i de Sant Salvador;
 Vilamolat de Mur, capella de Sant Miquel;
 Vilamolera, capella de Sant Salvador;
 Vilaplana, capella de Sant Joan;
 Capelles de Sant Gregori, Sant Pere, Sant Cristfol, Sant Miquel (dues), Sant Valent, i Sant Fruits.

Tingu diverses filials, entre les quals destaquen els priorats de Santa Llcia de Mur i de Sant Miquel de Cellers o del Congost, monestir del tot desaparegut, per que troben en l'origen del proper poble de Cellers.

Al llarg de la histria tingu constant relaci amb el monestir de Lavaix, fins al punt que en ms d'una avinentesa s'intercanviaren possessions i dependncies. Per exemple, Santa Llcia de Mur, que pertangu un temps a Lavaix.

Al segle XIII hi hagu un intent d'unir Santa Maria de Mur al monestir premonstratenc de Bellpuig de les Avellanes, promogut des d'aquest darrer monestir. No es dugu a terme per la ferma oposici dels canonges de Mur, que aconseguiren del papa Gregori IX l'anullaci de la uni, i la seva vinculaci directa a Roma.

No fou mai una comunitat gaire nombrosa, per, en canvi, tingu una enorme influncia per tot el Pallars Juss. Sembla que en els moments de mxima esplendor foren uns 10 els canonges de Santa Maria de Mur, mentre que els darrers temps baix fins a 5 i 3, fins que el 1592 el papa Climent VIII la va secularitzar, posant-hi al capdavant un clergue regular que mantenia, aix s, tots els drets, privilegis i possessions de l'antiga cannica augustiniana. El 1873, en aplicaci d'un Concordat, fou convertida en parrquia rural, de la qual continuaven depenent les esglsies que havien deps de la Pabordia. Qued anullat aquest ttol i els seus privilegis, i els edificis de Santa Maria de Mur foren abandonats.

Aprofitant aquest abandonament, el 1915 un grup de tcnics italians arrenc els frescos romnics, que foren venuts i traslladats als Estats Units. Aquest fet provoc la reacci de la Junta de Museus de Barcelona, en defensa de la resta de frescos catalans existents. Fruit d'aquesta reacci fou el trasllat a Barcelona de la major part dels frescos romnics, amb la creaci del Museu d'Art de Catalunya per a acollir-los.

 Els edificis .
Se'n conserva l'edifici de l'esglsia, del segle XI, i el magnfic claustre, del XIII. Havia tingut pintures murals, de gran qualitat i inters, per actualment estan repartides entre el Museum of Fine Arts de Boston i el Museu d'Art de Catalunya.

Tamb havia tingut una bella imatge del Sant Crist del segle XIII, per va ser cremada el 1936. En acabada la guerra, se'n repos una rplica. Tamb hi havia hagut una talla de fusta policromada de la mateixa poca, que tamb va ser cremada aquell mateix any.

Una muralla al voltant del castell de Mur i el monestir ho convertiren en una gran fortificaci. Aquesta muralla tamb encloa el poble castral de Mur, despoblat des de molt antic. El conjunt fou declarat monument historicoartstic l'any 1920.

 L'esglsia .
L'esglsia s d'estil romnic llombard, amb tres naus cobertes amb volta de can, separades per pilars i amb tres absis semicirculars. s el que s'anomena planta basilical. No t transsepte, i la nau collateral nord s caiguda, ja de molt antic. En el seu lloc es troben tres capelles gtiques.

Les naus sn cobertes amb volta de can semicircular, amb arcs torals que divideixen les naus en 5 trams, previs als absis. Aquestes eren tres, en un principi, per el nord tamb desaparegu. Els dos absis romanents sn bastant semblants, ja que les naus corresponents tamb sn de mides molt semblants. Uns arcs presbiterals estrets uneixen els absis amb les seves naus.

La porta era al mur sud, que tamb t una finestra de doble esqueixada. Unes capelles posteriors deformen una mica aquesta faana meridional. La faana de ponent presenta dues finestres de doble esqueixada, en el lloc que correspon a les naus laterals, i una tercera de geminada, amb columna i capitell, a ms d'un ull de bou al damunt seu, que correspon a la nau central.

 El claustre .
De forma rectangular, el claustre del segle XII, ha estat restaurat, desprs d'haver sofert anys passats, una gran espoliaci. Consta d'unes galeries cobertes amb bigam de fusta i sostingudes per columnes amb capitells disposats amb una sola filera i amb pilars rectangulars als cantons, la seva decoraci est bastant espatllada, per encara es reconeixen alguns ornaments geomtrics, vegetals i humans.

s un claustre de planta rectangular, encarat de llevant a ponent, i es devia comunicar amb l'esglsia a travs de la nau lateral nord, que desaparegu (una porta actualment closa ho testimonia). Ms tard s'obr la porta que dna a la nau central.

Aquest claustre ha sofert nombroses afectacions, com el tapament de les arcades que el formen, a ms de patir desperfectes durant la guerra del 1936 al 1939. Tanmateix, foren els anys previs a aquesta guerra que veieren l'inici de les campanyes de restauraci de Santa Maria de Mur. Un important aven en aquesta restauraci es don als anys vuitanta del segle XX, que inclogu la refeta de tota l'ala meridional del claustre.

 Les altres dependncies .
A l'entorn del claustre i a continuaci seva pel costat de ponent, l'oposat a l'esglsia, hi ha un bon conjunt de dependncies monacals, en part conservades, que, quan concloguin les campanyes arqueolgiques i de restauraci que queden pendents, permetran veure amb fora detall el conjunt del monestir de canonges augustinians.

 Les pintures . 
Les pintures murals de l'absis central es troben al Museum of Fine Arts de Boston; i les altres pintures de l'absidiola sud, al Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona. Queden in situ unes petites mostres, bastant ennegrides.

L'absis central mostra un Pantocrtor al capdamunt, amb mandorla i una decoraci de nou estrelles, a ms de l'alfa i l'omega. Jesucrist en Majestat est beneint el mn, amb un llibre damunt del genoll esquerre: s'hi llegeix Ego sum via, veritas et vita. Nemo ad Patrem nisi per me (Jo sc el cam, la veritat i la vida. Ning pot arribar al Pare si no s per mi). Est envoltat pels smbols dels quatre evangelistes. Completen aquest nivell superior unes inscripcions de textos religiosos i set lmpades.

El segon nivell, on hi ha les tres finestres de doble esqueixada, tamb decorades, representa els dotze apstols, amb figures complementries a les finestres (uns atlants, i dues escenes referides a Cam i Abel. El registre inferior, molt malms, representava escenes de l'evangeli referides a la infantesa del Nen Jess.

Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserva un fragment de la part baixa d'aquest mateix absis, aix com les pintures de tota l'absidiola sud. En aquest cas, al Crist en Majestat dins de la mandorla l'acompanya l'Ascensi, tema no gens freqent en els frescos romnics.

El conjunt de pintures s de la segona meitat del segle XII, i s'ha relacionat el pintor, anomenat Mestre de Mur, amb l'escola del Mestre de Sant Climent de Tall, una altra de les esglsies amb frescos conservats de ms nivell de Catalunya.

 Les iamtges perdudes .
La guerra civil va fer molt de mal en aquesta esglsia, no noms pel que fa als edificis: tamb en el seu interior. Aix, es perd una talla romnic del Crist crucificat que, segons les imatges conservades, es pot associar amb el taller de talla de fusta del davallament d'Erill-la-Vall.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert al.. "Santa Maria de Mur", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. Pallars Juss, II. Lleida: Pags Editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9.

 La Guia RACC de Catalunya. Barcelona: RACC-62, 2005. ISBN 84-9614-936-6;

 PAGS, M. Gurdia de Noguera, a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
 Santa Maria de Mur;
 Institut Cartogrfic de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156030" title="Copa srbia de futbol" nonfiltered="3267" processed="3261" dbindex="63302">
La copa srbia de futbol s la segona competici futbolstica de Srbia. Fou creada l'any 2006 desprs de la dissoluci de l'estat de Srbia i Montenegro, en fundar-se l'Associaci Srbia de Futbol independent. Per motius de patrocini s'anomena "Lav Kup Srbije".

 Historial .


 Articles relacionats .
 copa serbo-montenegrina de futbol;
 copa iugoslava de futbol;



Categoria : Competicions futbolstiques srbies









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156031" title="Drag 'n drop" nonfiltered="3268" processed="3262" dbindex="63303">
Drag 'n drop s un terme molt usat en informtica que es refereix a l'acci d'arrossegar i deixar anar al damunt d'un objecte receptor, amb el ratol, objectes seleccionats d'una finestra. Els objectes arrossegats sn habitualment arxius, per tamb poden ser arrossegats altres tipus d'objectes en funci del programa. L'objecte receptor pot ser per exemple, la paperera, una icona de carpeta, una altra finestra, o un altre objecte preparat per a aquesta funci.

Si el receptor s un contenidor la operaci ms usual s afegir l'objecte arrossegat al contingut. Si el receptor s un programa la operaci ms usual s engegar el programa per editar o visualitzar el document que li llencen.

Un exemple s arrossegar i deixar anar entre dues finestres d'un gestor d'arxius per a moure'ls de directori, o arrossegar i deixar anar arxius de msica sobre un reproductor per escoltar-los o posar-los a la llista de reproducci del programa.

Els objectes que poden ser arrossegats depenen del programa o finestra que els allotja. Igualment, l'efecte de deixar anar objectes sobre una finestra o programa depn del receptor dels objectes. Habitualment quan s'estan arrossegant objectes entre finestres la icona del ratol canvia per indicar quina acci es produir si es deixen anar, o es mostrar un smbol similar a prohibit indicant que l'acci de deixar anar els objectes no produir cap resultat.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156034" title="Battlefield 2142" nonfiltered="3269" processed="3263" dbindex="63304">

Battlefield 2142 s el joc que transportar la intensitat i apassionament de Battlefield 2 a l'any 2142 on lluitars per a la UE o la Coalici Panasitica amb l'ltima tecnologia, incloent Mechs i futursticos vehicles i armes. 

El millor joc d'acci on-line torna amb un joc ambientat en una futura glaciaci. La sagazaga Battlefield 2 rep el seu nou lliurament amb noms un any de diferncia pel que fa a l'ltima. Les comparances entre els episodis sn inevitables. Superar el primer Battlefield ambientat en el futur al seu excellent ltim ttol? En 3*DJuegos tens totes les respostes. 

La serie Battlefield torna a la crrega amb el seu quart llanament. El futur semblava un pas lgic desprs de veure Battlefield 1942 ambientat en la segona guerra mundial, Battlefield Vietnam en el conegut conflicte oriental, i finalment Battlefield 2 emmarcat en l'actualitat. 

L'edat de gel 
Els desenvolupadors de jocs adoren pintar-nos el futur el ms negre possible, i Battlefield 2142 per descomptat no s una excepci. La terra est comenant a veure's afectada per una nova glaciaci, i dues faccions s'enfronten per l'nica zona del planeta on poden sobreviure. Els dos exrcits que entren en contesa sn una coalici de pasos d'Europa i Amrica, i altra de nacions Asitiques.

 Armament .
Hi ha nou armament i alguns detalls interessants. S'ha millorat molt la personalitzaci de les armes i ja no es milloren de forma tan senzilla com en l'anterior lliurament, el sistema s ms complex i enriqueix summament aquest aspecte. Hi ha armes bviament futuristas, per que no oferixen gens especialment nou; aix si l'arma de polsos electromagntics s bastant espectacular, i desactiva els vehicles en la seva rdio d'acci durant uns instants. Tampoc es veu gens cridanerament revolucionari en la tecnologia que usen els soldats: *Drones, imatges per satllit o un interessant camuflatge ptic, no semblen grans avanos per a la guerra de dintre de gaireb 150 anys.

 Mapes .
La dinmica del joc s idntica a la de sempre. Els combats es desenvolupen en mapes d'una grandria molt respectable per a fins a 64 jugadors, i es premia de nou el treball en equip rebent punts extra per collaborar amb els nostres companys d'exrcit o per seguir les ordres del comandant, figura imprescindible en els grups b cohesionats.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156035" title="Bandera de Gmbia" nonfiltered="3270" processed="3264" dbindex="63305">


La bandera de Gmbia fou adoptada formalment el 18 de febrer de 1965 quan es va proclamar la independncia. 

Va ser dissenyada per L. Tomasi i simbolitza: el vermell la sabana (o b el sol), el blau el riu Gmbia (que travessa tot el pas) i el verd la vegetaci (o b els boscos); la franja blava est separada del vermell i el verd per dues lnies blanques seguint les normes herldiques, que simbolitzen la uni (o b la puresa) i la pau.

Vegeu: Imatges de les banderes del pas al llarg de la histria;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156037" title="Connector" nonfiltered="3271" processed="3265" dbindex="63306">

Un connector o plugin (o plug-in -en angls "endollar"-, tamb conegut com a extensi, addin, add-in, addon o add-on) s una aplicaci informtica que interactua amb una altre aplicaci per aportar-li una funci o utilitat addicional, generalment molt especfica, com per exemple servir com a controlador en una aplicaci, per a fer aix funcionar un dispositiu en un altre programa.

Aquesta aplicaci addicional s executada per part de l'aplicaci principal. Els connectors tpics tenen la funci de reproduir determinats formats de grfics, dades multimdia, codificar/descodificar correus electrnics, filtrar imatges de programes grfics, etc...



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156038" title="Mary Poppins" nonfiltered="3272" processed="3266" dbindex="63307">

Mary Poppins s una pellcula de Walt Disney estrenada el 1964. La pellcula s un musical que barreja actors reals amb seqncies animades.

Aquesta pellcula fou doblada al catal a l'Estudi 103 Todd-ao Estudios, traduda per Teresa Vallverd.

 Argument .

Mary Poppins s la nova minyona de Jane i Michael, el pare del qual t un llarg historial despatxat un munt de les altres minyones . Tot i les reticncies del pare davant les extravagncies de Poppins, els nens viuran un vertader conte de fades al seu costat, car ella resol tots els problemes com si fos un joc i, acompanyats del seu amic Bert, s introduiran en un quadre i viuran una tranquilla tarda de diumenge. Grcies a Mary Poppins, el seris pare dels nois comprendr que no ha estat un bon pare per als seus fills, i incrementar els jocs i les atencions cap a ells. Mary Poppins aconsegueix de nou el seu propsit, fer feli una famlia
Repartiment. 
Julie Andrews - Rosa Guin - Mary Poppins;
Dick Van Dyke - Jordi Royo - Bert / Sr. Dawes Sr.
David Tomlinson - Claudi Garca - George W. Banks;
Glynis Johns - Maif Gil - Winifred Banks;
Hermione Baddeley - Rosa Past - Ellen;
Reta Shaw - Rosa Maria Piz - Srta. Brill;
Karen Dotrice - Elisabet Bargall - Jane Banks;
Matthew Garber - Paula Rib - Michael Banks;
Elsa Lanchester - Marta Padovan - Katie;
Arthur Treacher - Jaume Lleal - Agutzil Jones;
Reginald Owen - Adri Frias - Almirall Boom;
Ed Wynn - Ramon Puig - Oncle Albert;
Jane Darwell - Rosa Maria Piz - Dona dels Ocells;
Arthur Malet - Ferran Llavina - Sr. Dawes Jr.
Don Barclay - Jaume Lleal - Sr. Bitcola;
JAmes Macdonald - Gal Soler - Reporter;
Dal Mckennon - Toni Moreno - Guineu;
J. Pat O'Malley - Ignasi Abadal - Genet ;

Galeria fotogrfica.
Escenes de Mary Poppins


Vegeu tamb.
Supercalifragilisticexpialidocious;

Enllaos externs.

 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156041" title="Port de Palma" nonfiltered="3273" processed="3267" dbindex="63308">


El port de Palma s la zona porturia de Palma, a l'illa de Mallorca.

Hi operen les empreses Balearia, Trasmediterrnea i Iscomar.

Comunicacions interilles.
 Palma - Eivissa;
 Palma - Ma;

Comunicacions amb la pennsula.
 Palma - Barcelona;
 Palma - Valncia;
 Palma - Dnia (Via Eivissa);

Vegeu tamb.
 Portop;

Referncies.
 El port de Palma, ahir i avui. Quadern didctic nmero 1 de la collecci Els ports de Balears, ahir i avui. Editor: Autoritat Porturia de Balears. Autor: Miquel F. Oliver Trobat;

Enllaos externs.
 Portdemallorca.com   ;
 El Port al web de l'Ajuntament de Palma;
 El Port de Palma a Ports de Balears;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156044" title="Simple DirectMedia Layer" nonfiltered="3274" processed="3268" dbindex="63309">

LibSDL s un conjunt de llibreries desenvolupades amb el llenguatge C que proporcionen funcions bsiques per a realitzar operacions de dibuixat 2D, gesti d'efectes de so i msica,i crrega i gesti d'imatges. 
SDL s una abreviatura en angls de Simple DirectMedia Layer. Malgrat estar programat en C, t wrappers a altres llenguatges de programaci com C++, Ada, C#, Basic, Lua, Java, Python, etc. Tamb proporciona eines per al desenvolupament de videojocs i aplicacions multimdia. 
Una de les seves grans virtuts s que es tracta d'una llibreria multiplataforma, suportant oficialment els sistemes Windows, Linux, MacOS i QNX, a ms d'altres arquitectures/sistemes com Dreamcast, GP32, GP2X... D'aqu li vnen les sigles Simple Directmedia Layer que alludeix a capa d'abstracci multimdia. Desenvolupades inicialment per Sam Lantinga, desenvolupador de videojocs per a la plataforma Linux.

Components adicionals.
S'han desenvolupat una srie de llibreries addicionals que complementen les funcionalitats i capacitats de la llibreria base. 
 SDL_Mixer: Estn les capacitats de SDL per a la gesti i s de so i msica en aplicacions i jocs. Suporta formats de so com Wave, MP3 i OGG, i formats de msica com MOD, S3M, IT, i XM. ;
 SDL_Image: Estn notablement les capacitats per a treballar amb diferents formats d'imatge. Els formats suportats sn els segents: BMP, JPEG, TIFF, PNG, PNM, PCX, XPM, LBM, GIF, i TGA, ;
 SDL_Net: Proporciona funcions i tipus de dada multiplataforma per a programar aplicacions que treballin amb xarxes. ;
 SDL_RTF: Possibilita a aplicacions SDL obrir arxius de text usant el format Rich Text Format RTF. ;
 SDL_TTF: Permet usar fonts TrueType en aplicacions SDL.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156049" title="Immtica" nonfiltered="3275" processed="3269" dbindex="63310">
Immtica s l'aplicaci de tcniques de gesti i control automatitzat a un edifici.

Quan aquestes tcniques s'apliquen en l'mbit d'un habitatge unifamiliar, hom parla de domtica. La immtica s'aplica als edificis terciaris: hotels, hospitals, oficines etc. Les aplicacions ms habituals tenen a veure, igual que en el cas de la domtica, en la gesti del comfort, de la seguretat, de l'estalvi i la gesti energtica o del control d'accesos.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156051" title="Huayno" nonfiltered="3276" processed="3270" dbindex="63311">
El huaino o huaio  s un important gnere de ball  i msica andina d'origen prehispnic i actualment molt difs entre els pobles andins. Adopta diverses modalitats, segons les tradicions locals o regionals. 

L'home oferix el bra dret per a invitar a ballar, o posa el seu mocador sobre el muscle de la dona; desprs, es fa el passeig de les parelles pel recinte; finalment el ball, que consisteix en un sabateo gil i vigors durant el qual assetja l'home a la dona, tocant-la al girar, i noms ocasionalment enllaa el seu bra dret a l'esquerre de la seva parella mentre evolucionen al ritme de la msica amb moviments alegres i picarescs.

En algunes variants del huayno intervenen bandes tpiques formades per arpes, quenes, etc, i en altres situacions, s'utilitzen instruments europeus com les trompetes, el saxfon, l'acordi, etc. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156053" title="Jaume Bort i Meli" nonfiltered="3277" processed="3271" dbindex="63312">

Jaume Bort i Meli (Les Coves de Vinrom, Castell -   1754) va ser un arquitecte i escultor barroc. Tamb apareix referenciat com Jaime Bort i Meli al haver treballat principalment a Mrcia.

Va ser autor, entre d'altres obres, de la faana de la catedral de Mrcia. Va portar a terme aquesta obra entre 1736 i 1753 plantejant-la com un gran retaule amb plans corbats s considerada com una de les obres mestres del barroc espanyol. s un bon exemple de l'esttica barroca en el seu cim, que juga deliberadament amb els sortints i entrants que intensifiquen el contrast entre clars i ombres. 

Fou tamb l'autor del projecte de les Cases Consistorials de Conca, ms tard realitzat per Lorenzo de Santa Mara. Conforma un conjunt d'edificis molt representatius del barroc de Conca. 

Va participar a la realitzaci de la faana del santuari de la Verge de la Fuensanta (Mrcia) treballant la forncula central amb la imatge de la Verge flanquejada per Sant Patrici i Sant Fulgenci. 

Va projectar i va construir la plaa del marqus de Camacho a Mrcia per a la celebraci de curses de braus. Al 1740, va finalitzar la construcci del Puente Viejo sobre el riu Segura a la ciutat de Mrcia - popularment anomenat "pont dels perills" - obra que havia iniciat Toribio Martnez .

Tamb a Mrcia va realitzar el retaule de l'Esglsia de La Merced reproduint-hi la part superior de la catedral.

Algunes fonts estimen que va treballar la faana sud de la Baslica de Santa Maria d'Elx.

A Oriola se li atribueix la construcci del Palau del Conde de la Granja. Aquest s un dels palaus ms impressionants d'Oriola, tant per la seva volumetria com per la grandiositat de la faana barroca que t una gran semblana amb la de la catedral de Mrcia, tot i que no existeix cap prova documental sobre la seva autoria. D'igual forma, s considerat, per alguns autors, com l'autor de l'Ermita de Roda a San Javier (Mrcia).

Va projectar una soluci per a l'evacuaci de les aiges residuals de Madrid i existeix un plnol de l'Ajuntament de Caravaca de la Cruz signat per ell.


Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156055" title="Copa serbo-montenegrina de futbol" nonfiltered="3278" processed="3272" dbindex="63313">
La copa serbo-montenegrina de futbol fou la segona competici futbolstica de l'antic estat de Srbia i Montenegro.

 Histria .
Mentre Srbia i Montenegro formaven part de la Repblica Federal Socialista de Iugoslvia, els clubs d'aquestes dues nacions disputaven a la copa iugoslava de futbol. Quan es produ la dissoluci de l'antic estat l'any 1992, es cre la Repblica Federal de Iugoslvia, formada nicament per Srbia i Montenegro. La copa de futbol mantingu el nom (Copa de Iugoslvia), tot i que en realitat es tractava de la copa de futbol de Srbia i Montenegro. Finalment, l'any 2003, Iugoslvia pass a anomenar-se Srbia i Montenegro, nom que tamb fou adoptat per la copa. L'any 2006 aquesta competici cess les seves activitats, creant-se dues noves competicions, la copa srbia de futbol i la copa montenegrina de futbol, seguint la declaraci d'independncia de Montenegro.

 Historial .
 Copa de la Repblica Federal de Iugoslvia .


 Copa de la Srbia i Montenegro .


 Articles relacionats .
 copa srbia de futbol;
 copa montenegrina de futbol;
 copa iugoslava de futbol;



Categoria : Competicions futbolstiques srbies
Categoria : Competicions futbolstiques montenegrines
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156069" title="Instituts - Templers" nonfiltered="3279" processed="3273" dbindex="63314">

Instituts - Templers s un barri de Lleida. El seu nom prov del castell de Gardeny, pertanyent a l'Orde del Temple, i dels tres instituts d'educaci secundria que comparteixen un mateix espai al barri, l'anomenat Camp Escolar.

L'any 2007 tenia 7.428 habitants. 

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156070" title="Disneymania 5" nonfiltered="3280" processed="3274" dbindex="63315">

DisneyMania 5 s el cinqu disc de la srie de DisneyMania. Es va estrenar el 27 de mar del 2007. L'lbum ofereix quatre de les estrelles de High School Musical, Ashley Tisdale, Vanessa Hudgens, Lucas Grabeel, Corbin Bleu i Drew Seeley. L'lbum ofereix altres estrelles relacionades amb Disney. L'lbum va quedar a la cartellera 200 en posici 14 amb ventes de 44.000 unitats, el principi ms alt per a un lbum de Disneymania fins a la data. Ha venut des de llavors 159.838 unitats. 

Canons.
Miley Cyrus - "Part of Your World" (La Sirenita);
Corbin Bleu - "Two Worlds" (Tarzan);
The Cheetah Girls - "So This Is Love" (Cenicienta);
Jonas Brothers - "I Wanna Be Like You" (El Llibre de la selva);
Jordan Pruitt - "When She Loved Me" (Toy Story 2);
Ashley Tisdale - "Kiss the Girl" (La Sirenita);
T-Gangers - "The Second Star to the Right" (Peter Pan);
Hayden Panettiere - "Cruella de Vil" (101 dlmates);
Vanessa Hudgens - "Colors of the Wind" (Pocahontas);
Lucas Grabeel - "Go the Distance" (Hercules (pellicula));
B5 - "The Siamese Cat Song" (La Dama y el vagabundo);
Everlife - "Reflection" (Mulan);
The Go-Go's - "Let's Get Together" (T a Londres i jo a California);
Keke Palmer - "True to Your Heart" (Mulan);
Drew Seeley - "Find Yourself" (Cars);

Charts.



Singles.
"Kiss the Girl" - Ashley Tisdale (#81 US);
"The Second Star to the Right" - T-Gangers;
"So This Is Love" - The Cheetah Girls;

Enllaos Externs.
Disneymania 4 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156072" title="Rambla de Ferran - Estaci" nonfiltered="3281" processed="3275" dbindex="63316">

Rambla de Ferran - Estaci s un barri de Lleida. El seu nom prov de l'estaci de tren (ara anomenada Lleida-Pirineus) i de la coneguda rambla de la ciutat.

L'any 2007 tenia 3.827 habitants. 

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156073" title="Xalets - Humbert Torres" nonfiltered="3282" processed="3276" dbindex="63317">
Xalets - Humbert Torres s un barri de Lleida, ubicat al nord del casc urb. 

L'any 2007 tenia 4.542 habitants. 

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156074" title="Polgon - Vilanoveta" nonfiltered="3283" processed="3277" dbindex="63318">


Polgon - Vilanoveta s una zona del Polgon Industrial del Segre on se situa la terminal de mercaderies de Renfe i el seu nom prove de l'antiga poblaci anomenada Pla de Vilanoveta. 

L'any 2007 tenia 2.045 habitants. 

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156075" title="Prncep de Viana - Clot" nonfiltered="3284" processed="3278" dbindex="63319">
Prncep de Viana - Clot s un barri de Lleida. El seu nom prov del carrer Prncep de Viana i de la plaa el Clot de les Granotes.

L'any 2007 tenia 11.874 habitants. 

Referncies.


Enllaos externs.
Web de l'associaci de vens del Clot de les Granotes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156076" title="Joc de la Bola" nonfiltered="3285" processed="3279" dbindex="63320">
Joc de la Bola s un barri de Lleida, ubicat al nord-oest del casc urb de la ciutat.

L'any 2007 tenia 3.369 habitants.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156077" title="Artemisius" nonfiltered="3286" processed="3280" dbindex="63321">



Artemisi (Artemisius), metge grec;
Artemisius (Artemsios), set mes del calendari a Esparta, equivalent al mes de'abril, i vuit mes del calendari de Delfos, equivalent tamb a l'abril. Fou igualment el nom d'un mes del Regne de Macednia. Tamb era el set mes del calendari de la provncia romana d'sia en poca imperial, amb 31 dies i que comenava el dia equivalent al modern 24 de mar;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156088" title="Kubotan" nonfiltered="3287" processed="3281" dbindex="63322">

Un kubotan (tamb conegut com kubaton) o clauer d'autodefensa s una arma d'arts marcials que es fa servir per puncionar en determinades rees sensibles del cos i d'aquesta forma causar dolor sense ferida. Pot ser usat com a tab per donar cops, encara que usualment s'usa per controlar un adversari.
Consisteix en un cilindre de metall, plstic o fusta d'un mxim de 20 cm, i una mica ms estret que un retolador indeleble. Habitualment incorporat en un clauer per convenincia i per camuflar-lo, el kubotan pot semblar un ornament per a l'ull inexpert. Sovint serveix de complement a l'aerosol irritant, amb l'avantatge que no s'esgota ni es desvia pel vent.
Necessita poc entrenament per ser efectiu. Els seus diferents usos sn estabilitzar el puny per a un cop de puny, aplicar-lo en punts febles del cos de l'assaltant o per aconseguir avantatge sobre els canells o els dits del rival. A ms, les claus poden ser usades com un mangual, i a la inversa, agafant-lo des de les claus, pot ser usat a com a fuet.

 Histria . 

Kubotan s una marca registrada pel Mestre Takayuki Kubota, que el va dissenyar originalment com a eina per a policies amb l'objectiu d'immobilitzar sospitosos sense infligir ferides greus o permanents. Va comenar a ser popular en els anys 1970, quan va cridar l'atenci del departament de policia de Los Angeles, els Estats Units, i els oficials de policia van rebre classes del seu propi inventor. A causa de la seva extrema efectivitat en anullar la resistncia de sospitosos especialment violents, mitjanant claus doloroses i cops en punts precisos, el Kubotan s sobrenomenat l'"Instrument d'ajust d'Actitud". El Kubotan es va anar estenent gradualment cap a s civil com a auto defensa i est considerat avui en dia una arma popular referent a aix.

El primer Kubotan (com el venia Takayuki Kubota) s un cilindre de plstic dur d'uns 14 cm de llarg per 1.5 cm de dimetre amb un crcol incls. El cos est marcat per sis clivelles circulars per a un millor agafament, i hi ha una anella cargolada en un extrem per usar de clauer. Hi ha moltes altres formes i dissenys disponibles, des d'aliatges d'alumini a models amb un extrem esmolat. De qualsevol manera, aquests models sn considerats ms ofensius per naturalesa i no es consideren autntics kubotans.

A causa del seu senzill disseny, qualsevol cosa cilndrica s un kubotan en essncia. Kubotans improvisats inclouen bolgrafs, retoladors, llanternes, etc. Ja que un kubotan s un simple tub de plstic, metall o fusta, qualsevol possible regulaci restrictiva podria ser, quant menys, ambigua o imprecisa.

s per part dels Mossos d'Esquadra.
El 19 de maig de 2007, durant una manifestaci de l'Assemblea d'Okupes de Barcelona, es produren enfrontaments entre membres d'aquest collectiu i agents dels Mossos d'Esquadra. Un dels policies, que result ferit en la batussa, fou fotografiat amb un kubotan a la m, cosa que gener les protestes dels okupes i d'altres grups.

El cos dels Mossos d'Esquadra va respondre afirmant que el kubotan no es va fer servir de manera abusiva, i que l'instrument no s antireglamentari ja que es considera una eina d'autodefensa, no una arma.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156093" title="Sant Andreu de Valncia d'neu" nonfiltered="3288" processed="3282" dbindex="63323">



L'esglsia de Sant Andreu de Valncia d'neu, s situada a la poblaci de Valncia d'neu a la comarca del Pallars Sobir. 

Per la seva arquitectura es considera la seva existncia al segle XII, ja que no es t cap documentaci de l'poca medieval sobre l'esglsia. 

L'edifici. 
s un edifici d'una sola nau amb un absis semicircular, coberta amb voltes d'aresta, amb capelles adossades als costats nord i sud, un campanar de torre de tipologia pallaresa a l'angle sud-est, i la porta a l'extrem sud-oest, aixoplugada per un porxo. Fet de carreus de pedra grantica sense polir, disposats amb gran ordre i correcci. s un edifici concebut amb un ple domini de les frmules expressives i constructives del segle XII, o ja del segle XIII, estretament emparentada amb l'esglsia de Sant Lloren d'Isavarre i el moviment artstic, molt ornamental, que es fa pals en les reformes de les esglsies d'Isil. 

A l'absis de l'esglsia i per sota de la coberta hi ha una cornisa decorada amb un escacat. Una part de les mnsules de l'absis (unes 14) i 4 de les del transsepte sn decorades amb motius ornamentals, bsicament amb formes geomtriques.

Es conserven al Museu Dioces d'Urgell, tres fragments de la pintura mural del seu absis, representant l'Epifania amb una Maiestas Mariae, amb el Nen a la seva faldilla. 

Una talla d'un Crist crucificat, datat de la segona meitat del segle XII, es conserva al Museu Frederic Mars de Barcelona.
Enllaos externs.
L'Epifania al Museo Dioces d'Urgell;
Bibliografia.
Pladevall, Antoni (2000), Guies Catalunya Romnica, Pallars Sobir, Barcelona, Prtic. ISBN 84 7306 609 X;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156095" title="La donzella de neu" nonfiltered="3289" processed="3283" dbindex="63324">

La donzella de neu (en rus           , transliterat Snegurochka) s una pera amb prleg i quatre actes de Nikolai Rimski-Krsakov, compost durant 1880-1881, amb llibret rus del mateix compositor, basada en l'obra homnima de Alexandr Ostrovsky (que havia sigut musicada el 1873 de Txaikovski). S'estren al Teatre Mariinski de Sant Petersburg el 29 de gener de 1882 sota la direcci d'Eduard Npravnk. El 1898 era revisada a l'edici coneguda actualment, sent el treball propi favorit del compositor.

La histria tracta de l'oposici de forces eternes de la naturalesa i implica les interaccions de carcters mitolgics (gebrada, primavera, esperits del bosc), amb personatges reals (Kupava, Mizgir), i aquells que estan al mig, meitat mtics i meitat reals (la donzella de neu, Lel, Berendey). El compositor va voler distingir musicalment cada grup de carcters, amb els seus propis leitmotiv associats. A ms a ms a aquestes distincions, Rimski-Krsakov va caracteritzar especialment als ciutadans amb melodies folklriques.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156099" title="Copa iugoslava de futbol" nonfiltered="3290" processed="3284" dbindex="63325">
La copa iugoslava de futbol fou la segona competici futbolstica de l'antiga Iugoslvia. S'acostumava a disputar desprs de la lliga, en sistema d'eliminatries a partit nic fins a setzens de final i a doble partit des d'aleshores.

 Historial .


 Per als resultats a partir de 1992 vegeu: Copa serbo-montenegrina de futbol.

 Enllaos externs .
 Finals a RSSSF;



Categoria :Iugoslvia
Categoria :Competicions futbolstiques srbies
Categoria :Competicions futbolstiques montenegrines
Categoria :Competicions futbolstiques croates
Categoria :Competicions futbolstiques bosnianes
Categoria :Competicions futbolstiques eslovenes
Categoria :Esport a Macednia












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156111" title="Husqvarna" nonfiltered="3291" processed="3285" dbindex="63326">


Husqvarna s una marca utilitzada per diverses companyies, totes relacionades amb Husqvarna Vapenfabrik (Fbrica Husqvarna d'armes), fundada el 1689 per fabricar armes per l'excrcit suec. El logo d'Husqvarna reflecteix aquest passat.

El nom s una variant del nom de la ciutat d'origen de l'empresa, Huskvarna.  A la ciutat hi ha un petit museu sobre l'empresa.


Com passsa amb molts d'altres fabricants de motocicletes, Husqvarna va comenar produint bicicletes a finals del segle XIX. Al 1903, l'empresa va comenar a fabricar motocicletes. Al 1920, Husvarna va establir la seva prpia fbrica de motors i el primer motor dissenyat va ser un de 550 cc, de quatre temps, amb dos cilindres disposats en V, semblant als fabircats per altres fabricants com Harley-Davidson i Indian. Tot i que van fabricar motocicletes per carretera, i van participar a carreres de carretera com la Isle of Man TT abans de la Segona Guerra Mundial, Husvarna s ms coneguda per fabricar motocicletes campiones del mn de motocross i enduro. A finals dels anys 60, les seves motocicletes de muntanya lleugeres amb motors de dos temps van deixar les llavors dominants motocicletes britniques de quatre temps obsoletes. Al llarg dels anys 60 i 70, Husvarna era tota una potncia al mn del motocross, guanyant 14 campionats del mn a les categories de 125cc, 250cc i 500cc, i de l'enduro, guanyant 24 campionats del mn.

La divisi de motocicletes va ser venuda al fabricant itali Cagiva el 1987. Les motocicletes es produeixen avui dia a Itlia per MV Agusta Motorcycles S.p.A.. Husqvarna produeix una gama de motocicletes d'enduro, motocross i supermotard utilitzant els seus motors dos o quatre temps, amb capacitats entre 125 cc i 576 cc.Les carreres segueixen sent importants per a Husqvarna, i competeix als campionats del mn d'Enduro i Supermotars. En Gerald Delepine, va guanyar el campionat del mn de supermoto el 2005 amb una Husqvarna SMR660.

Un grup d'ex-empleats d'Husqvarna van iniciar un nou fabricant de motocicletes, Husaberg, que va guanyar el campionat del mn de motocross tres cops durant els anys 90. Avui dia, Husaberg pertany a KTM.

Palmars.
Motocross.
1959 - Rolf Tibblin, Campi d'Europa de Motocross, 250cc class.
1960 - Bill Nilsson, Campi del mn de Motocross, 500cc class.
1962 - Rolf Tibblin, Campi del mn de Motocross, 500cc class. ;
1962 - Torsten Hallman, Campi del mn de Motocross, 250cc class.
1963 - Rolf Tibblin, Campi del mn de Motocross, 500cc class.
1963 - Torsten Hallman, Campi del mn de Motocross, 250cc class.
1966 - Torsten Hallman, Campi del mn de Motocross, 250cc class.
1967 - Torsten Hallman, Campi del mn de Motocross, 250cc class.
1969 - Bengt berg, Campi del mn de Motocross, 500cc class.
1970 - Bengt berg, Campi del mn de Motocross, 500cc class.
1974 - Heikki Mikkola, Campi del mn de Motocross, 500cc class.
1976 - Heikki Mikkola, Campi del mn de Motocross, 250cc class.
1979 - Hkan Carlqvist, Campi del mn de Motocross, 250cc class.
1993 - Jacky Martens, Campi del mn de Motocross, 500cc class.

Enduro.
1990 - 350cc Campionat del mn d'Enduro;
1991 - 250cc Campionat del mn d'Enduro;
1992 - 350cc Campionat del mn d'Enduro;
1993 - 125cc Campionat del mn d'Enduro;
1993 - 350cc Campionat del mn d'Enduro;
1994 - 125cc Campionat del mn d'Enduro;
1994 - 500cc Campionat del mn d'Enduro;
1995 - 125cc Campionat del mn d'Enduro;
1995 - 500cc Campionat del mn d'Enduro;
1996 - 350cc Campionat del mn d'Enduro;
1998 - 500cc Campionat del mn d'Enduro;
1999 - 500cc Campionat del mn d'Enduro;
2000 - 250cc Campionat del mn d'Enduro;
2001 - 125cc Campionat del mn d'Enduro;
2001 - 400cc Campionat del mn d'Enduro;
2001 - 500cc Campionat del mn d'Enduro;
2002 - 125cc Campionat del mn d'Enduro;
2002 - 250cc Campionat del mn d'Enduro;
2002 - 500cc Campionat del mn d'Enduro;
2003 - 400cc Campionat del mn d'Enduro;

Supermotard.
2005 - Campionat del mn de Supermotard;

Enllaos externs.

Husqvarna chainsaws and lawn equipment;
Husqvarna Viking sewing machines;
Husqvarna household appliances;
Husqvarna motorcycles;
Husqvarna Motorcycles USA;
Husqvarna Motorcycles UK;
Husqvarna motorcycles from 1970 till now;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156112" title="Aventinus Silvius" nonfiltered="3292" processed="3286" dbindex="63327">
Aventinus Silvius o Avent Silvi fou un mtic rei d'Alba Longa (Latium). Pertanyia a la famlia Silvius, sent, per tant, descendent del troi Enees 

Fill i hereu del rei anomenat Rmul (segons Tit Livi) o Aladi (segons Dions d'Halicarns). Amdues font citen que va regnar un total de trenta-set anys fins que mor i fou enterrat al peu d'un monticle, al qui rebatejaren com a Mont Avent.

Fou succet pel seu fill Proques, el pare d'Amuli i Numitor.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156154" title="L'amor de les tres taronges" nonfiltered="3293" processed="3287" dbindex="63328">

L'amor de les tres taronges (op.33) (en rus,                         , en transliteraci Lyubov k Tryom Apelsinam) s una pera amb quatre actes composta el 1919 per Serguei Prokfiev sobre un llibret escrit a partir del drama L'amore delle tre melarance que Carlo Gozzi havia escrit el 1761 basat en un antic conte oriental. El llibret existeix en dues versions: una en rus i una en francs, traduda del rus pel mateix Prokfiev.

Gnesi.

Poc desprs d'arribar als Estats Units, el 1918, Prokfiev va rebre de la Chicago Opera Company l'encrrec de compondre una obra. Va complir la missi en sis mesos, per com el director del teatre havia mort entretant, no es va celebrar l'estrena, planejada per a 1919. Noms dos anys ms tard, Mary Garden, la famosa cantant i promotora de l'pera als Estats Units, es va fixar en la partitura i va posar en marxa el projecte tan arriscat com runs. Va arribar a Rssia sis anys desprs. Aquesta pera fantstica no va ser justament apreciada en el seu temps, i fins i tot alguns crtics van escriure que el seu autor va voler burlar-se de l'pera com a gnere. 

El clebre i revolucionari escengraf Vsvolod Meyerhold havia descobert la pea de Gozzi grcies a Apollinaire, i n'havia fet el ttol de la seva revista d'avantguarda. s Meyerhold qui va fer descobrir a Prokfiev la pea de Gozzi.

Gozzi fou un escriptor aristcrata veneci enamorat de l'antiga commedia dell'arte, amb personatges de carcter popular, amb textos improvisats que feien de cada funci una experincia diferent. s per aix que els personatges negatius, com la Fata Morgana, sn els que s'expressen en versos clssics i retrics, tot i que Prokfiev va modificar alguna de les escenes d'aquesta faula canviant varies de les allusions del text original i afegint idees que van cridar poderosament l'atenci, perqu trencaven amb els codis teatrals tradicionals.

Estrena.

S'estren el 30 de desembre de 1921 sota la direcci del mateix compositor en la versi francesa que el compositor havia elaborat junt amb Vora Janacopulos. L'xit de pblic va ser gran, per la crtica acerba, retreia l'absncia de melodia. L'pera va ser llavors representada a Colnia (1925), Berln, Leningrad (1926), i Moscou (1927). A Barcelona es va estrenar al Teatre Tivoli el 9 de desembre de 1949.

Una suite simfnica, que contenia algunes de les millors peces de l'pera, va conquerir en canvi rpidament les sales de concert de tot el mn. Noms un quart de segle ms tard, i amb el creixent prestigi del compositor, van reconixer els teatres d'pera el valor d'aquesta obra extraordinria. s l'pera ms representada de Prokfiev en el repertori internacional, i ms ho seria sin fos perqu s una obra complex i amb un gran nombre de personatges. 

Argument.

L'pera t un petit preludi orquestral i desprs una alegre escena introductria: partidaris de la tragdia disputen amb partidaris de la comdia sobre la pea que volen veure. Llavors l'herald anuncia que el rei del Pas del Trvol (el seu smbol sn els trvols de la baralla francesa) est desesperat perqu el seu fill ha caigut en una malenconia aparentment incurable, tots fan atenci sorpresos; cadasc creu que veur la seva obra de teatre.

I aix comena el conte, cal fer riure el prncep. Quan el prncep esclata en llgrimes, s criticat pels partidaris de la comdia, que s'han situat amb altres grups del preludi a ambds costats de l'escenari. Criden a Trouffaldino per a que pugui alegrar al prncep amb la festa que ha organitzat. Per Landre, primer ministre i enemic secret del rei (el seu smbol sn les piques de la baralla), decideix sabotejar l'intent.

Un interludi, en general interpretat davant d'un tel amb smbols mgics, ens mostra les forces superiors que dirigeixen els actes dels personatges que participen en l'obra. Tchlio i Fata Morgana juguen a les cartes. El mag perd i amb ell el seu protegit, el rei, mentre que al protegit de Fata Morgana, el primer ministre, li somriu la fortuna.

La princesa Clarice instiga a Landre per a que elimini el prncep per heretar ella el tron. Llavors el ministre planeja procediments cruels per matar-lo, per exemple fer-lo llegir histries supertrgiques. Landre informa a Clarice que Trouffaldino vol fer riure al prncep i la princesa desitja que li donin una dosi d'opi per impedir-ho. Tanmateix, el ministre afirma que no ser necessari, ja que la maga anir en persona a la festa per impedir que el prncep s'alegri.

En l'escena segent apareix el prncep malalt i patint, amb una camisa de dormir llarga i ridcula, amb milers de medicaments davant seu. Trouffaldino se l'emportar a la festa, anunciada per una brillant marxa, on els cortesans aplaudeixen una grotesca desfilada d'animals, per el prncep continua seris. Llavors Trouffaldino veu entrar a Fata Morgana, i de seguida esclata una disputa entre ambds, el bruixot cau al terra de la manera ms bufonesca. El prncep esclata en una rialla llarga i sonora. Fata Morgana, per venjar-se, el maleeix: el prncep s'enamorar de tres taronges i les buscar desesperadament per tot arreu.

El prncep empren un viatge per trobar les taronges, acompanyat de Trouffaldino, el qual obeint les ordres de Tchlio, voldria ajudar al prncep, per havent venut Fata Morgana, noms pot donar-li un consell: quan trobi les taronges, les ha de partir prop d'una font.

Un llarg interludi orquestral descriu el pelegrinatge del prncep. Arriba a un castell on surt victoris d'algunes aventures, sobretot amb una cuinera  amb aspecte salvatge subratllat cmicament amb una veu de baix. Finalment, el prncep troba les taronges promeses les quals tenen una mida sobrenatural. Fent un gran esfor les transporta per tot el desert. Per Trouffaldino no pot seguir per culpa de la set i finalment talla dues de les taronges de les que en surten dues princeses, Linette i Nicolette, per en no haver-hi cap font a les rodalies,  moren de set. Trouffaldino fuig.

El prncep, que s'havia quedat adormit, desperta i comena a intuir que la tercera taronja oculta la seva felicitat. L'obre, i de la taronja surt la princesa Ninette. Un amor a primera vista uneix la parella. Per tamb Ninette morir si no pot beure de seguida. Per fortuna, els espectadors (partidaris de la comdia) li lliuren rpidament un vas d'aigua. El prncep vol portar Ninette al seu palau, per la jove s'adona que no va vestida correctament. Per tant, el seu estimat parteix per tornar aviat amb robes principesques i un festeig.

Entretant apareix Fata Morgana i transforma Ninette en una rata. I Smraldine, que pertany al grup de Fata Morgana i Landre, adopta la forma de Ninette. Quan el prncep torna amb el seu pare, s'adona de l'engany, per en no poder-ho demostrar, el seu pare l'indueix a complir la seva promesa. Ha d'entrar al castell amb Smraldine.
Un nou interludi porta a Fata Morgana i a Tchlio a l'escenari: cada un tracta de vncer l'altre amb llamps i trons. De nou sembla guanyar el bruixot, per intervenen els partidaris de la comdia que no poden permetre que la pea acabi malament, i la tanquen en una torre.

El prncep ha de contreure matrimoni amb la presumpta Ninette a la gran sala del tron. Per sobre una de les cadires est asseguda una gegantina rata que escampa el pnic entre els assistents, per el totpoders mag Tchlio torna a la seva forma original a l'autntica princesa Ninette. Tots persegueixen Landre, a Clarice i a Smraldine, fins que cauen en una trampa, que Fata Morgana havia preparat per als seus enemics. El prncep es casa amb la veritable princesa i el poble saluda joiosament la jove parella.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156155" title="Josep Maria Valls Satorres" nonfiltered="3294" processed="3288" dbindex="63329">
Josep Maria Valls Satorres (Alcoi, 1945) s un compositor molt prolfic de msica festera.

Dirig l'Agrupaci Musical d'Alcoi en l'any 1980. En l'actualitat (2007) s vocal de la junta directiva de lAsociaci de Compositores de Msica de Moros y Cristianos .

 Obres .
 A vora mar (1996), per a duet de saxfons. En quatre parts: L'aire lliure, L'nima del mar, Les ones rient, La vela un vent;

 Per a banda .
 Marxes cristianes: A la creueta, Alcodians 1276, Almogver i alcoi (1982), Als cristians (1975, premi de l'Associaci Sant Jordi d'Alcoi), Anys, Arquers d'Ontinyent, Asturs d'Elx, El Conqueridor, Els Contrabandistes, Cristians de Petrer, Desperta, Ferro (1986), Embajador cristiano (1998), L'Enguer (1994), Esquadra Alfris 1995, El Farolero!, Ix el cristi (premi de lAssociaci Sant Jordi d'Alcoi 1981), Madriles, Marxa dels cavallers, Marxa dels creuats, scar Moreno, Pas als Maseros (1982), Roger de Lauria (1978, premi de l'Associaci Sant Jordi d'Alcoi), Samarro, Los Soreles (2004), 25 anys;

 Marxes mores: Abencerrajes (1985), Abrahim Zulema, Als judios, Amor, amar (basada en la can de Camilo Sesto, Camilo Blanes Corts), Ben-Hudzail (1980), Centenari Mudjar (2004), El cruzrabe, Magenta, El marchs,  Mitja lluna (1988, primer premi del VII Concurs Nacional de Msica Festera d'Ontinyent), Penguila (1977), Realistas 83, Soc Marrakesch, Torr capit, Vicente Dueas (1979), El wali marxs, Zegres de Mutxamel (1994);

 Pas-dobles: Aixa i Forcat, Als Mirons (2007), Creu i mitja lluna (1988), Falla Centro (Partitura), Juan Toms Silvestre (1979), Luis Vill, El Marxs, Paco Moya, Per a la Nova, Serpentines i confetti (1987, primer premi del VI Concurs Nacional de Msica Festera d'Ontinyent);

 Fanfrries: Capit 1983, Fanfrria llanera, Mari Carmen Martnez, Mutxamel, Serra de Mariola, Trabuc i navaixa (2004);

 La Aljafera (2006);
 De abril, marxa solemne;
 Espiritualidad (2006);
 Himne oficial de la Societat Musical "La Lira" de Quatretonda;
 Lignum crucis (2006);
 Llaganya d'Or;
 Maseros d'Albaida;
 Nicolau (2006);
 Pantocrtor (2006);
 La Pasin (2006)	;
 Plors de mare (2006);
 El tio Pep (2006);
 23 d'abril, Sant Jordi, marxa solemne;

 Arxius de veu .
 Pas als Maseros







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156156" title="Limoncello" nonfiltered="3295" processed="3289" dbindex="63330">

El limoncello s un licor tpic d'Itlia, obtingut per la maceraci en alcohol d'algun tipus de llimona o ctric. Es tracta d'un producte tpic de Campnia, elaborat en particular amb les llimones cultivades a la Costa Amalfitana, al Golf de Npols. 


Es consumeix molt fred o a temperatura ambient amb l'objectiu de poder apreciar el seu aroma. S'empra molt sovint en confiteria amb l'objectiu d'aromatitzar pastes de dolos o gelatines.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156157" title="Clarence Seedorf" nonfiltered="3296" processed="3290" dbindex="63331">
Clarence Seedorf (nascut a Paramaribo (Surinam) l'1 d'abril del 1976) s un futbolista neerlands que juga com migcampista ofensiu al AC Mil de la Serie A italiana. s l'nic jugador que ha guanyat la Lliga de Campions amb tres equips diferents.

 Biografia .
Amb setze anys, Seedorf va debutar amb l'jax d'msterdam, on va guanyar dos campionats de lliga i una copa. Amb el ttol de la Lliga de Campions de la UEFA el 1995, amb un equip de futbolistes joves va aconseguir prestigi internacional, fitxant pel Sampdoria itali, on noms va jugar una campanya.

El 1996, va signar pel Real Madrid, el qual va pagar 8.600.000 euros. Al primer any al conjunt blanc va guanyar la lliga i l'any segent, durant la temporada 1997/98, va tornar a guanyar la Lliga de Campions. El 1999, va ser cedit a l'Inter de Mil que posteriorment el va comprar per 25 milions d'euros. 

Clarence Seedorf va fitxar pel AC Milan al 2002. Amb l'equip rossoneri va guanyar la Serie A i la Lliga de Campions de la UEFA al 2003, esdevenint l'nic jugador a la histria en guanyar aquest ttol amb tres equips diferents.

Seedorf va ser triat al 2004 a la llista FIFA 100, on hi surten els millors futbolistes de la histria per l'ex-jugador Pel.

 Palmars .


Enllaos externs.
Fitxa del jugador ;
Notcies i fotografies del jugador ;
Web no oficial;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156158" title="Gai Cluili" nonfiltered="3297" processed="3291" dbindex="63332">
Gaius Cluilius o Gai Cuili fou, segons Tit Livi, rei d'Alba Longa.

Com a rei de la ciutat llatina, va haver de defensar-la de les aspiracions annexionistes de Tulli Hostili, rei de la vena Roma. Mor, per, just abans del comenament de les accions blliques de forma aparentment natural.

Els generals d'Alba Longa van proclamar com a successor seu, el cap de l'exrcit alb Meci Fufeci.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156161" title="Propietat industrial" nonfiltered="3298" processed="3292" dbindex="63333">
La propietat industrial s un conjunt de drets que pot tenir una persona fsica o jurdica sobre un invent (patent, model d'utilitat, topografia de productes semiconductors, certificats complementaris de protecci de medicaments i productes fitosanitaris), un disseny industrial, un signe distintiu (marca o nom comercial), etc.

Atorga dos tipus de drets: en primer lloc el dret a utilitzar l'invent, disseny o signe distintiu, i en segon lloc el dret a prohibir que una tercera persona ho fagi.

El dret de prohibir (ius prohibendi) s la part ms destacada de la propietat industrial i permet al titular del dret sollicitar el pagament d'una . Posseeix lmits temporals, car gaireb tots els drets de propietat industrial tenen una duraci mxima, i territorials doncs noms tenen validesa al territori on s'han concedit (normalment, per no exclusivament, un pas).

Altres lmits al dret de prohibir sn lesgotament del dret, pel qual una vegada comercialitzat amb perms del titular o havent cobrat la indemnitzaci no es pot impedir la posterior venda; l's amb finalitats experimentals i no comercials, l'entrada temporal al pas d'un medi de locomoci matriculat a l'estranger, etc.

El Conveni de la Uni de Pars i l'Acord sobre Drets de la Propietat Intellectual relacionats amb el Comer sn els dos acords internacionals de major pes sobre la propietat industrial.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156165" title="Meci Fufeci" nonfiltered="3299" processed="3293" dbindex="63334">
Meci Fufeci (en llat: Mecius Fufecius) va ser l'ltim rei d'Alba Longa.

Segons Tit Livi, l'anterior rei, Gai Cluili, acabava de morir i els albans cercaren una persona amb gran fama i valentia que els dirigs en la lluita contra Roma. D'aquesta manera fou proclamat rei d'Alba Longa quan era el cap de l'exrcit alb durant la guerra entre Alba Longa i Roma. 

La primera decisi que prengu com a monarca fou la de demanar una entrevista amb el rei de Roma Tulli Hostili. Durant la trobada, li ofer una aliana per derrotar junts els etruscs, poble que els amenaava a ambds. D'aquesta manera acordaren dirimir les seves diferncies mitjanant un duel singular enlloc d'enfrontar els dos exrcits, que els hauria debilitat a ambds enfront dels etruscs.

Un noble d'Alba Longa, Sicini, tenia dues filles bessones que havia casat amb un alb, Curiaci, i amb un rom, Horaci, respectivament. Les dues joves havien parit el mateix dia trigemins cadascuna. Els dos reis, Fufeci i Hostili, acordaren que els trigemins d'ambdues ciutats lluitarien entre ells, car cap duel podia ser ms igualat que aquest. El resultat fou: els tres romans i dos albans resultaren morts. Aix doncs, Alba Longa va guanyar la batalla, van pactar la pau i l'exrcit rom es pos als servei de l'alb.

Poc desprs, Roma fou atacada pels exrcits de Fidenes i Veies, aliades etrusques. Hostili va demanar ajuda a Meci. Aquest entr a Roma per ajudar el seu aliat, per un cop dins la ciutat, va trair els romans i va intentar conquerir-la. L'exrcit rom es defens i va aconseguir el control de Roma, obligant a retirar-se els tres exrcits atacants.

Els soldats romans van atrapar el rei d'Alba Longa Meci Fufeci durant la fugida. Es va reunir a tota la poblaci albana i se'ls va informar que Hostili havia firmat un decret pel qual s'ordenava traslladar-los (als albans) a tots a Roma, concedir(-los) el dret de ciutadania (de Roma), nomenar senadors als principals, construir una sola ciutat i restituir la seva primitiva unitat de l'Estat alb que en altres temps fou dividit en dos (Alba Longa i Roma). Seguidament es va lligar el rei Meci Fufeci a dues quadrigues (carros de quatre cavalls) que van estirar-lo en sentits oposats fins a partir el seu cos en dos.

L'endem va comenar l'xode dels albans cap a Roma mentre els exrcits romans van arrasar completament Alba Longa.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156167" title="Baquada" nonfiltered="3300" processed="3294" dbindex="63335">
Els Baquades foren un clan heracleida derivat de Bacchis, rei de Corint del 926 aC al 891 aC i que va governar aquesta ciutat fins l'abolici de la monarquia (vers 748 aC) i desprs encara al front de la oligarquia fins a la seva deposici per Cpsel el 657 aC.
 
Diodor de Siclia fa a Bacchis descendent de Aletes que va enderrocar el 1074 aC a la dinastia dels sisfades, per per Pausnies, Bacchis fou el fundador de la dinastia heracleida que va substituir a una anterior dinastia tamb heracleida.

Els baquades com a reis foren enderrocats  el 748 aC quan Telestes fou assassinat pels membres de la dinastia Arieos i Perantes. Segons Didor abans de l'establiment de fet de la oligarquia encara hi va haver el regnat d'un any de Autmenes.

Es va establir una oligarquia famliar en la que els membres del clan es repartien entre ells els crrecs, i en aquest perode es va estendre el comer per la Mediterrnia, i es van fundar colnies (com Siracusa i Crcira principalment).

Finalment foren deposats pel poble encapalat per Cpsel, amb el suport de les classes baixes i la major part dels seus membres enviats a l'exili. Un baquade, Flios, encara va governar Epidamnos el 627 aC.
 
Membre de la famlia baquade fou el legislador teb, Filolau (vers 728 aC) i el poeta Eumel de Corint. Els reis dels lincestis deien ser descendents dels baquades.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156168" title="Baquides" nonfiltered="3301" processed="3295" dbindex="63336">
Baquides (Bacchides)  fou un eunuc de Mitridates VI Eupator que desprs de la derrota del seu sobir fou enviat per matar a las seves dones i germanes per evitar que caigueren en mans de Luculle (71 aC).  Appi l'esmenta sota el nom de Bacchus. Probablement s el mateix personatge que anteriorment havia estat governador de Sinope.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156171" title="Baqulides" nonfiltered="3302" processed="3296" dbindex="63337">
Baqulides (Bacchylides, ) fou un poeta lric grec nadiu de Iulis a l'illa de Ceos. 

Era nebot de Simnides de Ceos i fill de Med o Meil (en alguna font Midil). El seu avi patern fou un atleta que portava el seu mateix nom. Va viure a la cort d'Hier I de Siracusa junt amb Simnides i Pndar. Eusebi de Cesarea diu que va florir vers el 450 aC per com que Hier I va morir el aC i Baqulides ja era fams en vida del tir, la data ms probable es vers 470 aC. L'escolstica de Pndar deixa constncia de la rivalitat entre Baqulides i Pndar. 

Va deixar nombrosos poemes anomenat epinicis (canons en honor de guanyadors als jocs), himnes, panes, ditirambes, prosdies, hiporquemes, ertiques i uns cnons de beure anomenats parenia, de tot el qual noms resten uns fragments; pel que se sap es distingia per l'elegncia i finesa de les seves composicions; fou inferior a Pndar en fora i energia. Va escriure en dialecte dric, per introduint algunes formes tiques. Dos epigrames de l'antologia grega li sn atributs.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156172" title="Baquil" nonfiltered="3303" processed="3297" dbindex="63338">
Baquil (Bacchylus, , fou bisbe de Corint a la segona meitat del segle II en els regnats de Cmmode i Septimi Sever. 

Va escriure sobre la debatuda qesti de la Pasqua i el seu temps adequat. Jernim diu que va escriure "de Pascha ex omnium qui in Achaia erant episcoporum persona". Va dirigir un concili a Corint que va presidir i al que van assistir divuit bisbes, en el que es va discutir sobre la celebraci de la Pasqua.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156173" title="Lluci Bacille" nonfiltered="3304" processed="3298" dbindex="63339">
Lluci Bacille (Lucius Bacillus) fou un pretor rom el 45 aC per Juli Csar no li va voler assignar provncia i li va voler pagar una quantitat de diners. Indignat Bacille es va sucidar deixant de menjar. Segurament es el mateix que Cicer esmenta com Babullius (Babulli).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156174" title="Badi" nonfiltered="3305" processed="3299" dbindex="63340">
Badi (Badius)  fou un campani que va desafiar a Tit Quint Crisp en un combat singular quan  els romans assetjaven Cpua (212 aC). Crisp, que era amic de Badi, va refusar, per els seus soldats el van obligar a acceptar. En la lluita Badi va resultar ferit i es va haver de retirar cap a la ciutat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156175" title="Miguel Bos" nonfiltered="3306" processed="3300" dbindex="63341">

Miguel Luchino Gonzlez Borlani, conegut artsticament com a Miquel Bos, va nixer el 3 d'abril del 1956 a Panam. Fill de l'actriu italiana Lucia Borlani, coneguda com a Lucia Bos i del torero espanyol Luis Miguel Gonzlez, conegut com a Luis Miguel Domingun. s un cantant molt important en la msica pop d'Espanya i tamb ha destacat com a autor.

Discografa.
1975 Soy / For Ever For You (single);
1976 Es Tan Fcil / Who? (single);
1977 Linda;
1978 Miguel Bos;
1979 Chicas!;
1979 Chicas! (versi italiana);
1979 Chicas! (versi anglesa);
1979 La Misa Campesina ;
1979 La Misa Campesina Du Nicaragua ;
1980 Miguel;
1980 Miguel (versi italiana);
1980 Madrid;
1980 Miguel Bos (versi portuguesa) ;
1980 Miguel Bos (Jap);
1980 Cosas De Nios;
1981 Ms All;
1981 Singolo;
1981 Stay The Night ';
1982 Miguel Bos (versi francesa);
1982 Tutti-Frutti ;
1982 Bravo Muchachos! Los grandes xitos de Miguel Bos;
1982 Bravi Ragazzi;
1983 Made in Spain (Portada d'Andy Warhol);
1983 Milano - Madrid (Portada d'Andy Warhol);
1984 Bandido;
1984 Bandido (versi italiana);
1986 Salamandra;
1986 Salamandra (versi anglesa) ;
1987 XXX;
1987 XXX (versi anglesa) ;
1990 Los chicos no lloran;
1991 Directo '90 ;
1991 Directo (Frana) ;
1993 Bajo el signo de Can;
1994 Sotto il Segno Di Caino ;
1994 Under The Sign Of Cain ;
1994 Pedro y El Lobo / Historia De Babar El Elefantito (Narrat);
1995 Laberinto;
1996 Labirinto;
1997 Mordre Dans Ton Coeur;
1998 11 maneras de ponerse un sombrero;
1999 Lo Mejor De Bos;
1999 Best Of Miguel Bos ;
2000 Girados En Concierto (amb Ana Torroja);
2001 Sereno;
2002 Morenamia (versi italiana);
2002 Sereno (Edici Especial) ;
2004 Por vos muero;
2005 Velvetina;
2007 Papito;

Enllaos externs.
Web oficial;
;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156181" title="Les Salines de la Trinitat" nonfiltered="3307" processed="3301" dbindex="63342">
Les Salines de la Trinitat, tamb anomenades de la Rpita, sn unes salines del municipi de Sant Carles de la Rpita. Estan situades a la pennsula de la Banya, al meridi del delta de l'Ebre, que tanca el port dels Alfacs.

Les antigues salines ja eren explotades al segle XII pels rabs, i van continuar sent-ho desprs de la conquesta cristiana. Una novena part era per al rei i van estar vinculades a la famlia Oliver. Exportaven a Npols i prcticament a tota la Mediterrnia. Llavors les salines se situaven dins dels actuals termes de Sant Jaume d'Enveja i Amposta, les Salines Velles.

Abandonat el primer nucli (les Salines Velles), les salines es van establir on est actualment la Tancada, les Salines del Negret, i on encara es pot apreciar la seva estructura. Van ser utilitzades fins a finals del segle XIX.

Les salines actuals es van situar dins la pennsula de la Banya. Van ser ocupades prop de 400 hectrees noves (les Salines Noves), de les quals s'extrauen anualment unes 25.000 tones, exportades en part al nord d'Europa. Actualment s'exploten unes 1.000 hectrees.

L'explotaci ha donat nom a una caseria formada al seu voltant, l'nica de tota la pennsula de la Banya, en la qual no hi ha poblaci permanent. En la seua parcella es compten tres magatzems, una oficina i un habitatge de 44 m2 de superfcie cadastral.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156184" title="Chozas de Arriba" nonfiltered="3308" processed="3302" dbindex="63343">

Chozas de Arriba s un nucli de poblaci que pertany a Chozas de Abajo, a la provncia de Lle.

El poble s troba situat en un pla de prats en el seu voltant. Mirant cap al nord s'aprecia al lluny una lnia sinuosa de muntanyes, entre elles el Pic Polvoredo de Correcillas i les penyes calcries de les Hoces del Torio.

El poble s d'encreuament o radial, s a dir, t forma d'estrella, els carrers convergeixen en un punt. 

L'esglsia, sota la advocaci de San Pedro Apstol, cont un prtic on a m dreta s'exhibeix una pila per a ablucions de l'aigua que arriba per un aguamanil tallat en pedra.

 Llacuna .

Dista del poble una mica menys d'un quilmetre. Els salces i mimbreres guarden el seu entorn. s un hbitat ideal per a necs silvestres, polles d'aigua i estana en el cam de singladura per a aus migratries. La seva longitud total s de 650 metres i la seva amplria de 530 metres.

Sn tres llacunes consecutives i anomenades "L'Estany" a tot el conjunt. 
La primera llacuna rep el nom de "Codojal" i es va fer voltant-la amb carros de tapines, a fora de treball en "facendera", tenint per finalitat regar els terrenys dedicats a cultivar cereals.

La segent llacuna es denomina "de Terra" i es va fer al voltant de l'any 1941 i 1942. El mur, es va fabricar amb el material del mateix terreny, i cada ve havia de construir tants metres de mur en proporci a la superfcie que anava a regar. A aquesta llacuna anava a parar el cabal de la "Font Blanca". ;

La segent llacuna, que s'anomena "de Ciment" s ms moderna, data de l'any 1951. En els seus comenaments se li constru un mur de terra per ms endavant es construe de formig. Van repoblar les aiges amb tenques i barbos. Ara hi ha tamb carpes i crancs americans. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156185" title="Badres" nonfiltered="3309" processed="3303" dbindex="63344">
Badres fou un persa que fou nomenat comandant de les forces navals que el strapa Ariandes governador d'Egipte enviava contra la ciutat de Barca (512 aC). Els perses van passar per Cirene, que els hi va donar pas franc, i Badres volia ocupar la ciutat per el general Amasis, cap de les forces de terra, s'hi va oposar. Probablement es el mateix Badres que va dirigir un cos de l'exrcit durant la invasi de Grcia el 480 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156187" title="Alzira (pera)" nonfiltered="3310" processed="3304" dbindex="63345">

Alzira s una pera en un prleg i dos actes de Giuseppe Verdi sobre llibret en itali de Salvatore Cammarano, basat en l'obra de teatre Alzire, ou les Amricains de Voltaire, escrita l'any 1736. Va ser estrenada al Teatro San Carlo de Npols el 12 d'agost de 1845. Es tracta potser de l'pera ms desconeguda de Verdi.

Gnesi.
Sembla que Alzira va ser composta ms per obligaci que per inspiraci. Verdi s'havia comproms amb Vincenzo Flauto, empresari del Teatro San Carlo, a lliurar la partitura el 1844, per problemes de salut van anar retardant el lliurament.

En Alzira es tracta el tema de les relacions entre el cristi dolent i el brbar amb bon cor.

Desprs de l'estrena romana de I due Foscari, Alzira va ser el segon intent de Verdi de conquerir el sud d'Itlia tot allunyant-se de la plaa milanesa de La Scala. La crtica, va estar des del primer moment, predisposada en contra de Verdi. En efecte, el panorama operstic napolit estava dominat per la trada formada per Saverio Mercadante, Giovanni Pacini i Battista, i qualsevol intent de desviar-se de l'esttica clssica era vist com una mena de sacrilegi. Tanmateix, a despit de la crtica, a l'arribada de Verdi a Npols, el 26 de juny de 1845, una gentada electritzada va rebre'l a les portes del Teatre San Carlo, on havia de representar-se I due Foscari.

La cantant anglesa Anna Bishop va conspirar per fer-se amb el paper protagonista dAlzira, esperant que Eugenia Tadolini, que estava embarassada, no puguera fer-se'n crrec. Per Verdi, ja havia sentit la Bishop en I due Foscari i no confiava en les seues facultats, aix que finalment la Tadolini va interpretar el paper protagonista. 

Les notcies contempornies sobre la recepci dAlzira en l'estrena son contradictries, i sembla clar que hi va haver diferncia de parers entre la facci hostil  hom creu que agitada per la crtica i per la mateixa Anna Bishop  i la facci dels incondicionals. Noms les cabalette de les ries principals sembla que van despertar l'entuasiasme. En les quatre funcions addicionals, no obstant les manifestacions contrries, xiulits i altres senyals de desaprovaci van anar en augment, acabant per esdevenir un clar fracs.

El mateix Verdi, ben aviat va adonar-se'n que es tractava d'una obra fallida. Quan ms tard li va ser sugerida una revisi va declarar que el problema era massa gros com per poder ser resolt amb una revisi. En realitat s dolenta, afirmaria Verdi en una altra ocasi.

Sinopsi.

Zamoro encapala un grup de guerrers peruans que lluiten contra l'opressi espanyola. La seua estimada s Alzira, qui tamb estima Zamoro. Desprs d'una batalla es difon la notcia de la mort de Zamoro. Aleshores Alzira s obligada a batejar-se i a casar-se amb l'odiat governador espanyol, Gusmano. Per Zamoro s viu i aviat torna. Lluita contra el tir i el fereix greument. A punt de morir, Gusmano se'n penedeix dels seus actes, i com a redempci nomena Zamoro com a governador. Aquest, en contrapartida, es converteix al cristianisme. lvaro, pare de Gusmano, durant tota l'obra s'hi troba dividit entre la voluntat del seu fill i el deute amb Zamoro, que una vegada li va perdonar la vida.

Referncies.


Enllaos externs.
Llibret;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156191" title="Bbia" nonfiltered="3311" processed="3305" dbindex="63346">
La gens Bbia fou una famlia romana que va emprar els cognoms Dives, Herenni, Sulca, i Tmfil (Tamphilus) . El primer que va obtenir el consolat fou Gneu Bebi Tmfil el 182 aC.

Personatges de la famlia foren:

Lluci Bebi, ambaixador;
Quint Bebi, trib de la plebs ;
Marc Bebi, comissionat;
Lluci Bebi, comissionat;
Aule Bebi , praeses;
Gai Bebi, trib de la plebs ;
Gai Bebi fou nomenat comandant en cap a la guerra social el 89 aC succeint a Lluci Csar (o Sext Csar segons Appi).
Marc Bebi fou un rom executat per ordre de Gai Mari i Cinna quan van ocupar Roma el 87 aC. Va morir destrossat per les mans dels soldats de Mari.
Marc Bebi fou un militar rom, mort per ordre de Lluci Pis a Macednia el 57 aC.
Aule Bebi fou un equite d'Asta (Hispnia) que va desertar del camp pompei i es va passar a Juli Csar amb els seus homes el 45 aC.
Bebi, senador rom ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156192" title="Lluci Bebi (ambaixador)" nonfiltered="3312" processed="3306" dbindex="63347">
Lluci Bebi (Lucius Baebius)  fou un dels ambaixadors romans enviats per Escipi a Cartago el 202 aC. Escipi el va deixar desprs amb el comandament del camp rom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156193" title="Quint Bebi" nonfiltered="3313" processed="3307" dbindex="63348">
Quint Bebi (Quinctus Baebius)  fou trib de la plebs el 200 aC, i va intentar convncer el poble de no fer la guerra contra el rei  Filip V de Macednia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156194" title="Marc Bebi" nonfiltered="3314" processed="3308" dbindex="63349">
Marc Bebi (Marcus Baebius)  fou un dels tres comissionats romans enviats al Regne de Macednia el 186 aC per investigar els crrecs aixecats pels maronites i altres contra el rei Filip V de Macednia

Altres personatges amb el mateix nom:
Marc Bebi fou un rom executat per ordre de Gai Mari i Cinna quan van ocupar Roma el 87 aC. Va morir destrossat per les mans dels soldats de Mari.
Marc Bebi fou un militar rom, mort per ordre de Luci Pis a Macednia el 57 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156195" title="Lluci Bebi" nonfiltered="3315" processed="3309" dbindex="63350">
Lluci Bebi (Lucius Baebius)  fou un dels tres comissionats romans enviats al Regne de Macednia el 168 aC per inspeccionat l'estat dels afers, abans de la invasi del pas per Emili Paulle.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156196" title="Aule Bebi" nonfiltered="3316" processed="3310" dbindex="63351">
Aule Bebi (Aulus Baebius) fou un governador rom.

Va provocar la mort dels membres del senat d'Etlia el 167 aC i fou condemnat a Roma. Tit Livi li dona el crrec de praeses que mes tard fou equivalent a governador provincial per es desconegut a l'poca, i seria be el governador d'Etlia o be simplement de la ciutat en que es va produir l'assassinat dels senadors.

Un personatge amb el mateix nom fou:
Aule Bebi fou un equite d'Asta (Hispnia) que va desertar del camp pompei i es va passar a Juli Csar amb els seus homes el 45 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156197" title="Gai Bebi" nonfiltered="3317" processed="3311" dbindex="63352">
Gai Bebi (Caius Baebius) fou trib de la plebs el 111 aC i fou subornat pel rei Jugurta quan aquest va anar a Roma. Quan Luci Mummi Acic va exigir a Jugurta respostes a certes qestions, Bebi li va permetre quedar en silenci i aix es va cancellar la investigaci.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156198" title="Bebi" nonfiltered="3318" processed="3312" dbindex="63353">

Bebi (Bebius) fou un senador rom que va servir a Illria sota Vatini (Vatinius). A la mort de Juli Csar el 44 aC els illiris es van revoltar contra Vatini i van derrotar a Bebi i a les cinc cohorts que dirigia. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156200" title="Bageos" nonfiltered="3319" processed="3313" dbindex="63354">


Onomstica:

Bageos, assassi persa, strapa de Ldia;
Bageos de Dascilios, comandant de la cavalleria persa de Dascilios;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156202" title="Bageos (520 aC)" nonfiltered="3320" processed="3314" dbindex="63355">
Bageos fou un persa que va rebre l'ordre de Darios I el gran per executar a Oroetes o Oretos, strapa rebel de Ldia (vers 520 aC). Es va saber guanyar a la gurdia i va portar a terme l'encrrec. Bageos va ocupar llavors el crrec de strapa per algun temps fins que fou nomenat Otanes vers el 515 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156205" title="Bageos de Dascilios" nonfiltered="3321" processed="3315" dbindex="63356">
Bageos fou germanastre del strapa Farnabazos II de Dascilios o Frgia Hellespntica (413 aC-387 aC). L'esmenta Xenofont com a comandant de la cavalleria persa, que es va enfrontar a Agesilau prop de Dascilios el 396 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156207" title="Raruto" nonfiltered="3322" processed="3316" dbindex="63357">
Raruto s un djinshi pardic del manga Naruto de Masashi Kishimoto,
creada per l' espanyol Jess Garcia Ferrer (Jesulink). 
Va nixer com a parodia de Naruto per Internet seguint a les altres ja conegudes parodies Haruto (publicada en botigues de cmic) i Joputo. Naruto es presenta com un dels mangues ms parodiats actualment. Alguns lectors que han llegit Raruto acostant-se de les antigues parodies com Dragon Fall, i han qualificat el seu humor com un humor angls, com el que es presenta en series d' humor com South Park o Pare de Famlia. Ha arribat a traduir-se a l' angls, el francs i al catal, i a ms s' ha trobat un usuari que l' ha comenat a traduir al xins, probablament es la parodia ms llegida de Naruto, i per a molts, la millor. A part dels captuls, tamb existeix un databook, amb les fitxes de tots els personatges, els seus atacs, les seves caracterstiques i estadstiques, a part d' altres curiositats. T un pilot de versions doblades (tant dels captuls com dels openings), un MMORPG anomenat Raruto Online, un joc de lluita en construcci, fet amb el mugen i tamb un RPG en construcci, fet amb RPG Maker.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156208" title="Oretos" nonfiltered="3323" processed="3317" dbindex="63358">
Oretos o Oroetes () fou un notable persa que fou nomenat vers el 540 aC com a strapa de Ldia per Cir II el gran de Prsia. Va governar uns anys, sota Cir II  i desprs el seu fill Cambises II de Prsia (530 aC 522 aC). 

El 522 aC es va apoderar del tir Polcrates de Samos. Durant l'usurpaci d'Smerdis (522 aC) o al pujar al poder Darios I el gran  (521 aC 486 aC) es va revoltar per establir una sobirania independent i va fer matar al strapa de Dascilios (Frgia Hellespntica) que considerava un possible rival

Vers el 520 aC Darios va enviar a Ldia a un dels seus lleials, Bageos o Bageu, amb ordre d'executar a Oroetes. Bageos es va saber guanyar a la gurdia de la satrapia amb unes cartes del rei i va aconseguir que la guardia mats a Oretos (obeint les ordes reials), ocupant llavors el crrec de strapa per algun temps (vers 518-515 aC) fins que fou nomenat Otanes vers el 515 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156210" title="Babistanes" nonfiltered="3324" processed="3318" dbindex="63359">
Babistanes fou un magnat babiloni que va prendre part activa en el complot contra Darios III de Prsia, i inicialment va estar al costat de Bessos de Bactriana quan aquest es va proclamar rei el 330 aC, per tot seguit el va abandonar i es va posar al servei d'Alexandre el Gran.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156211" title="Au migratria" nonfiltered="3325" processed="3319" dbindex="63360">


S'anomena au migratria o ocell migratori als ocells que es desplacen d'un lloc a un altre per a poder continuar el seu cicle de vida. Es divideixen en dos grups, segons l'poca de migraci; migradores hivernals i migradores estivals: 

Les migradores hivernals sn aquelles que migren buscant hiverns o tardors en els quals la temperatura s ms freda.

 Les migradores estivals: sn aquelles que migren buscant estacions ms clides (primavera/estiu). Les migradores estivals es poden dividir en dos grups; de "llarga distncia", les quals viatgen d'un hemisferi a l'altre, i de "curta distncia", aquelles que fan viatges ms curts, per exemple del sud al nord d'Europa. ;

Les aus migratries segueixen patrons de migraci, difcils de definir, mitjanant els quals es guien en el seu viatge.

Alguns exemples d'aus migratries sn: rossinyol (Luscinia megarhynchos) i la oreneta com (Hirundo rustica).























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156212" title="Bagoes" nonfiltered="3326" processed="3320" dbindex="63361">


Onomstica:

Bagoes (Bagoas), eunuc i primer ministre de l'Imperi persa, assass de dos reis.
Bagoes (Bagoas), eunuc favorit d'Alexandre el Gran ;
Bagoes (Bagoas), general armeni o pntic;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156215" title="Bagoes (eunuc)" nonfiltered="3327" processed="3321" dbindex="63362">
Bagoes (Bagoas) fou un eunuc favorit d' Alexandre el Gran que abans fou eunuc de Darios III de Prsia. Era molt bell i Alexandre n'estava enamorat i un dia el va besar en pblic en el teatre. El nom de Bagoes fou usat pels escriptors llatins com a sinnim d'eunuc.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156216" title="Xarxa de llarg abast" nonfiltered="3328" processed="3322" dbindex="63363">
Una WAN (de l'angls, Wide Area Network o Xarxa d'rea Estesa) s un tipus de xarxa informtica que destaca per la seva grandria. Aix acostumen a ser WANs aquelles xarxes que traspassen lmits municipals, regionals o estatals. Les WAN sn formades per conjunts de LAN (xarxes petites). Normalment quan parlem de WAN parlem de xarxes d'operadores, cientfiques, governamentals, etc.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156217" title="Bagoes (general)" nonfiltered="3329" processed="3323" dbindex="63364">
Bagoes (Bagoas) fou un general de Tigranes II d'Armnia o de Mitridates VI Eupator, que va dirigir juntament amb Mithraus les forces que van expulsar al rei Ariobarzanes I de Capadcia el  92 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156225" title="Club Korfbal Vacarisses" nonfiltered="3330" processed="3324" dbindex="63365">


El Club Korfbal Vacarisses es va fundar l'any 2003, amb la base de l'antic equip de l'Autnoma, campi de Lliga fins aleshores.

Competicions.
L'equip snior del Vacarisses participa des de la seva fundaci a la Primera Divisi Nacional de la Lliga Catalana de Korfbal.

Tamb compta amb un equip filial, el Vacarisses B, que competeix al grup B de la Segona Divisi. Tamb pertany al club un equip jnior que ha disputat enguany la Lliga Jnior.

Plantilla.

 Entrenador  Antonio Vargas Guijarro;

Palmars.
 2004 - 2005 - Campi de Lliga i de Copa;
 2005 - 2006 - Campi de Lliga i de Copa;
 2006 - 2007 - Campi de Lliga;
 2007 - 2008 - Campi de Lliga i de Copa;

Enllaos externs.
Informaci del CK Vacarisses al web de la Federaci Catalana de Korfbal;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156227" title="Charles Lindbergh" nonfiltered="3331" processed="3325" dbindex="63366">


Charles Augustus Lindbergh (fill) (Detroit, Michigan, 4 de febrer de 1902   Maui (Hawaii), 26 d'agost de 1974), aviador i enginyer nord-americ. Va ser el primer pilot a creuar l'oce Atlntic en un vol sense escales en solitari, encara que no el primer a creuar l'Atlntic sense escales. El vol va enllaar Nova York i Pars, guanyant amb aix el premi Orteig, de 25.000 dlars de l'poca.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156229" title="Los Angeles Galaxy" nonfiltered="3332" processed="3326" dbindex="63367">

Los Angeles Galaxy s un equip de futbol dels Estats Units, amb seu a Los Angeles (Califrnia). Va ser fundat el 1995 i juga a la Major League Soccer (MLS).

Histria.
Ha aconseguit dos ttols de la Major League Soccer, als anys 2002 i 2005, ambdues vegades guanyant a la final contra el New England Revolution i a la prrroga.

Al 2000 va guanyar una Copa de Campions de la CONCACAF davant l'Olimpia d'Hondures.

 Palmars .
Copa de Campions de la CONCACAF (1): 2000;
Copa MLS (2): 2002, 2005;
MLS Supporters' Shield (2): 1998, 2002;
US Open Cup (2): 2001, 2005;

 Jugadors .
 Plantilla actual .
A 26 de novembre de 2008. 





























 Nmeros retirats .
13    Cobi Jones (1996 2007)

 Altres jugadors destacats .


 Andreas Herzog (2004);
 Welton (1997 1999);
 Eduardo Hurtado (1996 1998);
 David Beckham (2007 );
 Mauricio Cienfuegos (1996 2003);
 Carlos Ruz (2002 2004;2008-);
 Guillermo Ramrez (2005) ;
 Martn Machn (1997 1998)          ;
 Jorge Campos (1996 1997);
 Carlos Hermosillo (1998 1999);
 Luis Hernndez (2000 2001);
 Carlos Pavn (2007);

 Simon Elliott (1999-2004);
 Celestine Babayaro (2008);
 Abel Xavier (2007-);
 Ezra Hendrickson (1997-2003);
 Hong Myung-Bo (2003 2004);
 Gavin Glinton (2002 2003, 2006 2007);
 Chris Armas (1996 1997);
 Danny Califf (2000 2004);
 Paul Caligiuri (1997 2001);
 Joe Cannon (2007);
 Landon Donovan (2005 );

 Robin Fraser (1996 2000);
 Herculez Gomez (2003 2006);
 Kevin Hartman (1997 2006);
 Cobi Jones (1996 2007);
 Alexi Lalas (2001 2003);
 Clint Mathis (1998 2000, 2008);
 Curt Onalfo (1996);
 Andrew Shue (1996);
 Brian Ching (2001);
 Chris Albright (2002 2008);
 Alejandro Moreno (2002-2004);


 Entrenadors .
 Lothar Osiander (1996 1997);
 Octavio Zambrano (1997 1999);
 Sigi Schmid (1999 2004);
 Steve Sampson (2004 2006);
 Frank Yallop (2006 2007);
 Ruud Gullit (2007-present);

Referncies.


 Enllaos externs .
Web oficial;
Los Angeles Riot Squad;
Angel City Brigade;
Galaxy Ambassadors;
The Galaxians Fan Club;
L.A. Galaxy Best Goals;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156230" title="Yoigo" nonfiltered="3333" processed="3327" dbindex="63368">


Yoigo (abans anomenada Xfera) s la quarta companyia de telefonia mbil en 3G d'Espanya. Disposa de llicncia i xarxa prpia per a la tecnologia 3G, i d'un acord per utilitzar la xarxa GSM de Vodafone Espanya. 

Malgrat que el seu llanament comercial es va produir el desembre de 2006, l'empresa es va fundar en el 2000.

A la seva sortida al mercat, l'estructura accionarial de Yoigo era la segent:
 TeliaSonera: 76,56%;
 Fomento de Construcciones y Contratas, S.A.: 3,44%.
 ACS: 14,5%.
 Abengoa 5,5%.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156231" title="Bondia (Els Pets)" nonfiltered="3334" processed="3328" dbindex="63369">

Bondia s el sis lbum musical del grup Els Pets. Va sortir en venda al mercat catal el 1997. El CD consta de 12 canons originals.

Llista de canons.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156234" title="Cutty Sark" nonfiltered="3335" processed="3329" dbindex="63370">


El Cutty Sark fou un dels darrers clpers en ser construts (1869) a Dumbarton, Esccia, per la societat Scott & Linton, sota la direcci d'Hercules Linton. El Cutty Sark va servir per al comer de te de la Xina i de llana neozelandesa amb el Regne Unit. Va patir un greu incendi el 21 de maig de 2007.

"Cutty-sark" (Scots: una camisa o calces) s una bruixa ertica dansaire en un poema cmic de Robert Burns de 1791, Tam o' Shanter.

El nom d'aquest vaixell t a veure amb el "cutty sark" (en galic escocs "una brusa interior de senyora"). Aquest fou el pseudnim de Nannie, el personatge fictici del poema de Robert Burns, titulat "Sam O'Shanter", que tamb dna nom al mascar de proa del vaixell. Aparentment, la Nannie duia un "cutty sark" de fil de quan era petita, per la qual cosa li anava fora petit. La visi ertica de la Nannie ballant amb aquella llenceria tan ajustada va fer que en Tam exclams: "Weel done, Cutty-sark", la qual es va convertir subseqentment en una frase feta ben coneguda a Esccia.

 Histria .

El vaixell fou dissenyat per Hercules Linton i es constru l'any 1869 a Dumbarton, Esccia, amb la firma d'Scott & Linton, per al Capit John "Jock" "White Hat" Willis; Scott & Linton fou liquidat, i va avarar el 22 de novembre d'aquell any per mitj de William Denny & Brothers.

El Cutty Sark fou destinat per al comer de te, i particip en una cursa intensament competitiva des de Xina fins a Londres, amb grans beneficis per al vaixell en arribar amb el primer te de l'any. Ara b, el vaixell no es va lluir gaire; en la cursa ms famosa, l'any 1892 contra Thermopylae, els dos vaixells deixaren Shanghai alhora el 18 de Juny, per dues setmanes ms tard el Cutty Sark va perdre el tim desprs de passar per l'estret de Sunda, i arrib a Londres el 18 d'octubre, una setmana desprs del Thermopylae, una travessia de 122 dies en total. La seva llegendria reputaci es deu a que el seu capit va decidir continuar la cursa amb un tim improvisat, en lloc d'anar al port a cercar-ne un de nou, encara que noms fos per una setmana.

Al final, els clippers donaren pas als vaixells de vapor, els quals podien passar a travs del, recentment obert, canal de Suez i distribuir de manera ms fiable, encara que no tan rpidament, la qual cosa era millor per als negocis. El Cutty Sark es va utilitzar llavors per al comer de llana australiana. Sota la direcci del capit Richard Woodget, va aconseguir temps tan petits com de 67 dies en la ruta d'Austrlia cap a Gran Bretanya. La seva millor marca foren 360 milles nutiques (666 km) en 24 hores (una mitjana de 15 kt, 27,75 km/h), es digu que havia estat el vaixell ms rpid de la seva mida.

L'any 1895, en Willis el vengu a la firma portuguesea Ferreira i el van reanomenar com a "Ferreira", per la seva tripulaci l'anomenanva "Pequena Camisola" ("petita camisa", una traducci literal del seu nom escocs "cutty sark"). L'any 1916 es va desmantellar, es vengu, li canviaren l'aparena i li donaren el nou nom de "Maria do Amparo". L'any 1922 va ser comprat pel Capit Wilfred Dowman, qui el va restituir a l'aparena original i el va fer servir de vaixell d'entrenament estacionari. L'any 1954 es va traslladar a un moll sec de Greenwich.

El Cutty Sark s'anomena tamb en literatura en el llarg poema de Hart Crane anomenat "The Bridge" que fou publicat l'any 1930.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156238" title="Codi 3XL" nonfiltered="3336" processed="3330" dbindex="63371">
Codi 3XL s un programa televisiu en qu s'emet de dilluns a divendres al K3 a les 20.50h aproximadament. Reflecteix el que fan i el que pensen els adolescents. A ms, alguns dels seus usuaris ho expressen en els frums del 3xl.cat o en el seu bloc personal. Generalment, sobre aspectes del seu propi mn.

S'emet dins del contenidor juvenil 3xl.cat.



Enllaos.
Pgina del 3xl.cat;
Pgina de Televisi de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156241" title="DDR3 SDRAM" nonfiltered="3337" processed="3331" dbindex="63372">
DDR3 SDRAM s el nom del nou estndard que est sent desenvolupat com a successor del DDR2 SDRAM.

La memria promet una reducci del consum de potencia del 40% comparat amb els mduls DDR2 comercials actuals, degut a la tecnologia de fabricaci de 90 nm, permetent menors corrents i voltatges (1,5 V, comparat amb els 1,8 V de DDR2 o els 2,5 de DDR) d'operaci. Es faran servir transistors de "doble porta" per reduir les prdues de corrent.

L'ample del buffer de precrrega de DDR3 s de 8 bits, mentre que a DDR2 s de 4 bits, i a DDR s de 2 bits.

Tericament, aquests mduls podrien transferir dades a la velocitat de rellotge efectiva de 800-1600MHz (per a un sol ample de banda de rellotge de 400-800MHz), comparat amb el rang actual de DDR2, de 400-1066 MHz (200-533 MHz) o el rang de DDR, de 200-600 MHz (100-300 MHz). Fins avui, aquests requeriments d'ample de banda han estat principalment al mercat grfic, on es necessita transferncia rpida d'informaci entre els framebuffers.

A principis de 2005 es van anunciar prototipus, mentre que la especificaci DDR3 s'espera que estigui pblicament disponible a mitjans de 2007. Suposadament, Intel havia anunciat prviament que esperaven ser capaos d'oferir suport per a aquesta a mitjans de 2007, amb una versi del seu prxim chipset Bearklake. El roadmap d'AMD indica que la seva adopci de DDR3 arribar en 2008.

Els DIMMS DDR3 tenen 240 pins, el mateix nombre que DDR2; no obstant, els DIMMS sn fsicament incompatibles, a causa de la ubicaci diferent de l'osca clau.

La memria GDD3, amb un nom similar per tecnologia completament diferent, s'ha fet servir durant alguns anys a targetes grfiques de gama alta, com les de NVIDIA o ATI Technologies, i com a memria principal del sistema a la Xbox 360. A vegades s citada incorrectament com "DDR3".

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156243" title="Vilamar" nonfiltered="3338" processed="3332" dbindex="63374">

Vilamar s un poble del municipi de Vilademuls (Pla de l'Estany), al SE del terme municipal.

Est situat a la serra que separa les rieres de la Farga i de Sinyana, a uns 130m sobre el nivell del mar, a l'oest del poble de Sant Esteve de Guialbes, del mateix municipi, i vora el lmit amb el de Cornell del Terri. Dista 23 km de Girona. Inclou el venat de Jugues.


Histria.
El document ms antic que es coneix que esmenta el nom de Vilamar data de l'any 1098. En aquella poca formava part del comtat de Besal. Ms tard form part de la baronia de Vilademuls, pertanyent als Rocabert fins a l'extinci de les senyories feudals al segle XIX. El llinatge dels Vilamar possiblement procedia d'aquest poble. 

A Jugues s'hauria establert una colnia de jueus, de la qual derivaria el nom. El 888 o 889 el comte Del d'Empries, que havia ocupat Girona, fu traslladar 25 famlies jueves del lloc a la ciutat de Girona. El 957 fou cedit per Ranlo d'Empries, filla de Del, al monestir de Sant Joan de les Abadesses, que ella regia.

 Llocs d'inters .
Esglsia parroquial de Santa Maria de Vilamar. s un temple d'origen romnic (poca de la qual conserva una porta, tapiada des de 1787, i pocs altres vestigis), per molt modificat als segles XVII i XVIII. El temple actual fou consagrat el 1689. Durant l'ltima Guerra Civil fou convertit en magatzem i completament saquejat.
Can Vilert de Plaa, al centre del poble, amb finestres gtiques i escuts herldics.
Can Riuro, gran casal reconstrut el 1625 sobre una casa forta medieval.
Esglsia de Sant Pere de Jugues, preromnica, molt modificada al segle XVIII. El Museu d'Art de Girona en conserva una ara d'altar i dues lipsanoteques preromniques. Fins 1946 s'hi celebrava un aplec anual.
Mas Gell, del segle XVI, per ja esmentat el 982 com a possessi del monestir de Ripoll. Elements ornamentals gtics.
Mas Escol.
Ca l'Animer.
Mas Sobir.

Vilamar t un local social i un poliesportiu, i disposa de serveis d'agroturisme (vegeu Enllaos externs).

Vegeu tamb.
Vilamar (llinatge);

Enllaos externs.
Ajuntament de Vilademuls (Vilamar);
Agroturisme a Vilamar;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156244" title="Franz Vranitzky" nonfiltered="3339" processed="3333" dbindex="63375">


Franz Vranitzky ( Viena, ustria 1937 ) s un economista i poltic austrac, que fou canceller d'ustria entre els anys 1986 i 1997.

Biografia.
Va nixer el 4 d'octubre de 1937 a la ciutat de Viena. Va estudiar economia a la Universitat de Viena, on es diplom el 1960, en la qual posteriorment realitz el seu doctorat l'any 1969. Entre el 1976 i el 1984 fou director de diversos bancs, entre ells el Oesterreichische Nationalbank, el Banc Central de la Repblica d'ustria.

Vida poltica.
L'any 1984 el canceller Bruno Kreisky el nomen Ministre de Finances, crrec que ocup fins el 1986. Membre del Partit Socialdemcrata d'ustria (SP), en fou el seu cap entre el 1988 i el 1997. 

Desprs de l'elecci de Kurt Waldheim com a president d'ustria, el canceller Fred Sinowatz va dimitir i va proposar el propi Vranitzky per esdevenir el seu successor, ascendint al crrec el 6 de juny de 1986, realitzant un govern de coalici amb el moderat Norbert Steger, membre del Partit de la Lliberat d'ustria (Freiheitliche Partei sterreichs, FP). Per en la reuni del FP realitzada el 13 de setembre de 1986 Nobert Steger perd les eleccions internes del seu partit davant l'avan del populista Jrg Haider, per la qual cosa Vranitzky va dissoldre el govern el 14 de setembre.

En les noves eleccions del 21 de gener de 1987 Vranitzky realitz un nou govern de coalici amb el Partit Popular d'ustria (VP). Durant el seu govern, que s'allarg fins el 1997, ustria aconsegu entrar a formar part de la Uni Europea per la seva poltica estrangera es vei malmesa per les revelacions del passat del president d'ustria Kurt Waldheim, el qual havia servit com a oficial de l'exrcit alemany durant la Segona Guerra Mundial. L'any 1995 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany pels seus esforos en favor de la unitat europea.

Vranitzky renunci al poder el 1997, sent succeit pel ministre de Finances Viktor Klima. Posteriorment va esdevenir observador internacional de l'Organitzaci per a la Seguretat i la Cooperaci a Europa (OSCE) a Albnia. 



Enllaos externs.
  Franz Vranitzky al Parlament d'ustria;
  Premi Internacional Carlemany;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156245" title="Lexus" nonfiltered="3340" processed="3334" dbindex="63376">


El Lexus es la divisi de luxe del fabricant japons Toyota, que comercialitza als mercats de Nord-Amrica, Europa, sia, Orient Mitj, Oceania, frica i Amrica Llatina; a Estats Units es la marca de luxe ms venuda per 6 any consecutiu l'any 2005 amb 302.985 cotxes venuts .

Des del seu debut al 1989 Lexus ha gaudit d'una bona reputaci, grcies a la seva fiabilitat mecnica i al seu bon servei post-venda. L'any 2006, J.D. Power and Associates, basant-se amb el "Vehicle Dependability Survey" (estudi sobre fiabilitat de vehicles) sobre 47.000 cotxes de mxim 3 anys d'antiguitat  la nomena com a la marca ms fiable dels Estats Units. Consumer Reports tamb la llista en la llista de les 5 marques ms fiables que efectua sobre 1.000.000 de vehicles .

Els Lexus es fabriquen a les fbriques de Araco, Kyushu, Tahara, Kanto Jidosha a Jap i a Cambridge, Ontario, Canad .

 Histria .

Origen de Lexus.

Ja l'any 1983 el president de Toyota Eiji Toyoda va plantejar entre els executius de l'empresa la possibilitat de crear un cotxe de luxe per competir amb els millors cotxes. Aquest plantejament va dur a la creaci d'un projecte secret, el F1 ("Flagship" i No. 1 vehicle") , inspirat amb l'xit dels cotxes esportius Supra i luxosos Cressida -de propulsi ambds- que posteriorment rebr el nom de Lexus LS 400 oferint un cotxe de luxe que pugui expandir la gamma de productes Toyota . Val a dir que Toyota va avanar els plans de crear Lexus degut a l'xit de la marca Acura d'Honda i els plans de Nissan per crear la que ser anomenada posteriorment com a Infiniti.

Per al disseny d'aquest F1, Toyota va enviar enginyers a Laguna Beach, Califrnia l'estiu del 1985 per observar la forma de vida i els gustos i preferncies de les classes altes. La conclusi que van obtenir aquests es que havia de crear-se una marca independent, i que havia de crear una nova xarxa de distribudors en el mercat d'Estats Units i altres mercats .

Desprs de 219 possibles noms, es va optar per Lexus. Es creu que aquest nom prov de la fusi entre les paraules "luxury" i "elegance" . Toyota no ha donat un significat especfic per aquest nom, ms que dir que se tracta d'un nom fcil de recordar.

El primer Lexus.

Al gener de 1989 debuta al North American International Auto Show de Detroit el  primer Lexus, el LS 400, amb un motor 4.0 L V8 i propulsi, un cotxe que a partir del Setembre del 1989 comenar la venda d'aquest i del ES 250 en els 73 concessionaris Lexus existents.

El LS 400 va rebre una bona crtica per la seva ergonomia interior, silencis, amb motor suau i potent, materials de qualitat, aerodinmic i un bon consum, aix com un preu atractiu, encara que se'l va criticar per tenir un disseny molt "annim" i una suspensi que comprometia fora el confort i la conducci .

Al 1990, 63.594 Lexus LS 400 i ES 250 van ser venuts a Estats Units, a destacar el LS, i al 1991, 71.206, convertint Lexus amb la marca de luxe d'importaci que ms venia a Estats Units, a part que J.D. Power and Associates el colloca com a n 1 en qualitat, satisfacci del consumidor, i satisfacci del producte . Al mateix any, es presenta el SC 400 i el ES 300, que substitueix al ES 250. Al 1998 es presenta el primer CUV de luxe, el RX 300.

Lexus avui dia.

Lexus ha anat creixent, i ha passat de les primeres 63.954 del 1990 a les 322.434 del 2006, ms que qualsevol competidor domstic o estrangera, i per sis any consecutiu, la n1 al mercat d'Estats Units i la 4 marca de luxe amb ms vendes a nivell mundial per volum  i es comercialitza en diferents mercats, encara que, paradoxalment, ser al 26 de juliol del 2005 quan Lexus ser venuda en el mercat japons.

L'ultima generaci de la srie LS de Lexus segueix comercialitzant-se, amb una versi estndard LS 460 i una amb la batalla allargada LS 460 L i major espai interior.

Lexus competeix contra marques de luxe com sn les japoneses Acura, Infiniti, les nord-americanes Cadillac i Lincoln i les europees Audi, BMW, Jaguar, Mercedes Benz i Porsche.

 Vehicles fabricats per Lexus .

 (1998-actualitat) Lexus IS series;
 (1989-actualitat) Lexus ES series;
 (1991-actualitat) Lexus GS series;
 (1989-actualitat) Lexus LS series;
 (1991-actualitat) Lexus SC series;
 (1997-actualitat) Lexus RX series;
 (2003-actualitat) Lexus GX series;
 (1996-actualitat) Lexus LX series;
 (2009-) Lexus LF-A;

 Referncies .





 Enllaos externs .

 Pgina web oficial ;
 Lexus Owners Club ;
 Pgina web de Lexus Europa ;
 Base de dades dels Lexus a Planetlexus.com ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156246" title="Henry Moseley" nonfiltered="3341" processed="3335" dbindex="63377">


Henry Gwyn Jeffreys Moseley (23 de novembre, 1887   10 d'agost, 1915) fou un fsic  angls. La seva principal contribuci a la cincia fou la justificaci quantitativa del concepte del nmero atmic en la Llei de Moseley, en qumica avanada proporcion bases fonamentals al model de Bohr definit amb detall per Ernest Rutherford/Antonius Van den Broek dient que els nuclis atmics contenen crregues positives iguals al seu nmero atmic.

 Biografia .
Educaci.
Moseley va nixer a Weymouth, a la costa sud d'Anglaterra l'any 1887. El seu pare fou un naturalista, professor d'Anatomia a Oxford, i membre de la Challenger Expedition. Durant la seva edat escolar fou al Eton College, i el 1906 entr al Trinity College d'Oxford, de la Universitat de la mateixa ciutat. Per a la graduaci, el 1910, an a la Universitat de Manchester, per treballar amb Ernest Rutherford. Durant aquest primer any a Manchester, tingu una crrega lectiva completa, per desprs d'aquest any comen a tenir cada cop ms temps per dedicar-se a la investigaci.

Descobriments.
L'any 1913, mitjanant l's de l'espectre electromagntic en la banda dels rajos X, consegu fer difracci en cristalls, trobant d'aquesta forma una relaci sistemtica entre la longitut d'ona i el nmero atmic: la denominada Llei de Moseley. Abans d'aquest descobriment, nmeros atmics o nmeros elementals eren nmeros sencers en una seqncia donada per la massa atmica i que donava l'impresi de ser semi-arbitrria ja que l'ordre seqencial es veia a vegades alterat quan per exemple Dmitri Mendeleiev posava un element en un lloc apropiat de la taula peridica. Per exemple, el cobalt i el nquel foren assignats als nmeros atmics 27 i 28 respectivament, basant-se en les seves respectives propietats qumiques, encara que tenen masses atmiques similars (de fet, la massa atmica del cobalt es major que la del nquel, lo que faria que el seu nmero atmic fossi al revs 28 i 27). Els experiments de Moseley van poder determinar cientficament la ra per la qual el cobalt i el nquel posseeixen els nmeros atmics 27 i 28 encara que qualsevol anomalia fes pensar el contrari. Mostr que els nmeros atmics sn una seqncia no-arbitrria i que est sustentada sobre una base cientfica.

A ms, Moseley mostr que hi havia buits en la srie de nmeros atmics dels elements qumics coneguts a l'poca, els nmeros 43, 61 i 75 (eren desconeguts en temps de Moseley i corresponien a elements radioactius que no es trobaven de forma natural i eren: tecneci i prometi, i l'ltim dels elements descoberts a la naturalesa: el reni. Mendeleiev va preveure amb anterioritat el tecneci, i Bohuslav Brauner el prometi; Moseley noms confirm les prediccions, va predir un altre element no descobert entre l'alumini i l'or, i declar que la taula peridica faltava a partir d'aquell moment de buits.

Perode de Guerra.
L'any 1914 es retir de Manchester per tornar a Oxford amb l'objectiu de continuar en la seva carrera d'investigaci, per la Primera Guerra Mundial canvi els seus propsits i s'allist a la divisi de Royal Engineers. Fou destinat a Gallpoli (lloc on es celebr la Batalla de Gallpoli) i fou assassinat per un francotirador l'any 1915 (la causa fou un tret al cap quan estava telegrafiant una ordre). Molts historiadors especulen que hauria d'haver guanyat un Premi Nobel, per aix s impossible ja que aquest premi noms s concedit a investigadors vius. S'ha especulat que la causa de la mort de Moseley s la ra  per la qual el govern angls durant la Segona Guerra Mundial i en l'actualitat prohibeix l'allistament de cientfics a l'exrcit en poca de guerra.

La mort de Moseley arrib quant tenia noms 27 anys. El cientfic, en opini de molts altres, podria haver contribuit al coneixement de ms detalls de l'estructura de la matria si hagus viscut ms temps. Com va dir Niels Bohr l'any 1962, "Pots veure avui dia que el treball de Rutherford sobre el nucli atmic no hagus estat prs en consideraci. Tampoc l'haurem ents avui dia sense les investigacions de Moseley".

 Literatura .
John L. Heilbron], H. G. J. Moseley: The Life and Letters of an English Physicist, 1887-1915, University of California Press Berkeley and Los Angeles, California, 1974. ISBN 0-520-02375-7.

 Enllaos externs .
 Articles originals de Moseley;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156247" title="Grampositiu" nonfiltered="3342" processed="3336" dbindex="63378">


Els bacteris grampositius es defineixen com tots aquells bacteris que retenen el cristall violeta durant el procs de tinci Gram de manera que s'observen de color blau o violeta al microscopi ptic, a diferncia dels bacteris gramnegatius que apareixen de color rosa. Aquesta classificaci (molt estesa i mpliament utilitzada) entre bacteris grampositius i gramnegatius es basa principalment en les diferncies estructurals de la paret bacteriana.

Caracterstiques.
Els bacteris Grampositius tenen una paret bacteriana gruixuda (de 10 a 80 nm) i formada per cids teicoics, per cids lipotecocs, i per diverses capes de peptidoglic que dna forma i rigidesa a la cllula

Principals gneres de bacteris grampositius.
Dins del grup dels bacteris grampositius cal destacar diversos gneres com els cocs Staphylococcus, Streptococcus; els bacils formadors d'endospores Bacillus i Clostridium; els bacils no formadors d'endospores Listeria, Erysipelothrix, Corynebacterium i Propionibacterium; i Mycobacerium, agent causant de la tuberculosi i la lepra.

Referncies.
 Madigan M. T. et al. Brock, Biologia de los microorganismos 8 Edicin Revisada, Ed. Prentice Hall.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156249" title="Gran Premi dels Estats Units del 1977" nonfiltered="3343" processed="3337" dbindex="63379">
Resultats del Gran Premi dels Estats Units de Frmula 1 de la temporada 1977, disputat al circuit de Watkins Glen el 2 d'octubre del 1977.

 Resultats de la cursa .






 Altres .

 Volta  rpida:  Ronnie Peterson  1' 51. 850;
 Pole: James Hunt  1'40. 863;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156255" title="Regle" nonfiltered="3344" processed="3338" dbindex="63380">

Un regle s un instrument de mesura de longitud, en forma de planxa prima i rectangular, rgid o semi-rgid. Pot estar fet de metall, fusta o material plstic. T una escala graduada i numerada. La seva longitud total no sol superar el metre. Normalment la unitat de mesura dels regles s el centmetre, per tamb hi ha marcats els millmetres i es destaquen els decmetres. Altres regles estan graduats en polzades o tenen ambdues unitats.

Els regles serveixen per amidar distncies curtes i tamb s'utilitzen en dibuix tcnic per traar lnies rectes.

Per mesurar un objecte o distncia amb el regle, hem de posar el punt 0 de l'escala a l'extrem de l'objecte a mesurar i mirar fins a quin nmero arriba.

Si volem traar una lnia recta, hem de posar el regle sobre una superfcie plana i mantenir-lo immbil subjectant-lo amb una m. Aleshores tracem la lnia desitjada fent lliscant el llapis o tiralnies resseguint la vora del regle.

s una eina molt utilitzada en oficines i despatxos -on sol ser de plstic-, botigues -de fusta-,  i tallers, -d'acer- Es considera un objecte econmic i la seva vida til pot ser llarga.

El regle s'assembla fora a la cinta mtrica, per aquesta s molt ms llarga (dos metres o ms) i flexible i se sol guardar enrotllada.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156257" title="Nissan" nonfiltered="3345" processed="3339" dbindex="63381">
Per al mes hebreu vegeu Nisan


) s un fabricant japons d'autombils que abans comercialitzava els seus vehicles amb el nom de Datsun. La companyia t la seva seu a la zona de Ginza de Ch  -ku, Tquio, per hi ha plans per moure-la a Yokohama, Kanagawa abans del 2010, amb les obres comenant el 2007. El 1999, Nissan es va aliar amb Renault S.A., de Frana. Nissan s entre els tres primers fabricants asitics, per darrera de Toyota i per davant d'Honda, tot i que amb les dificultats financeres entre 1998 i 2002, van produr menys que Honda en aquest perode.

Direcci.
Presidents i directors executius de Nissan:
1933-1939 Yoshisuke Aikawa;
1939-1942 Masasuke Murakami;
1942-1944 Genshichi Asahara;
1944-1945 Haruto Kudo;
1945 Takeshi Murayama;
1945-1947 Souji Yamamoto;
1947-1951 Taichi Minoura;
1951-1957 Genshichi Asahara;
1957-1973 Katsuji Kawamata;
1973-1977 Tadahiro Iwakoshi;
1977-1985 Takashi Ishihara;
1985-1992 Yutaka Kume;
1992-1996 Yoshifume Tsuji;
1996-2000 Yoshikazu Hanawa;
2000-present Carlos Ghosn;

Nissan als Pasos Catalans.

La presncia de Nissan als Pasos Catalans es remunta al 1980, quan va adquirir una participaci important de la factoria Motor Ibrica de Barcelona, que fabricava els camions i les furgonetes Ebro. Arran d'aquesta adquisici els vehicles tot terreny Patrol es comencen a fabricar a  Barcelona; ms endavant s'hi fabricar la Nissan Vanette.

A mitjan dels anys vuitanta, la incorporaci al Mercat Com va provocar la liberalitzaci del mercat de l'autombil a l'Estat espanyol, i per tant va ser possible la importaci de cotxes d'altres pasos comunitaris. Nissan aprofita la situaci per comercialitzar els seus productes anglesos, Bluebird, Sunny i altres de tipus ms esportiu.

Avui, desprs d'entrar en l'rbita de Renault, els vehicles Nissan i els Renault han unificat les seves plataformes i complementen els seus motors mantenint una imatge i estructura diferenciades. Es comercialitzen per separat i Nissan s'ha convertit en una marca complementria de Renault. Les factories de Barcelona han substitut la fabricaci de les Vanette pels Renault Trafic, i les seves corresponents versions comercials de Nissan i Opel.

L'11 de novembre del 2008, l'empresa va presentar un expedient de regulaci d'ocupaci que havia d'afectar 1.680 treballadors de les plantes de la Zona Franca de Barcelona i de Montcada i Reixac, actuaci que va provocar les protestes dels treballadors.

Models.

Turismes.


 Sentra;
 Lucino;
 Micra;
 Tiida;
 Altima;
 Maxima;
 Almera;
 Skyline;
 Platina;
 Prairie;
 Primera;

 Pulsar;
 Hikari;
 Ninja;
 Silvia;
 200SX;
 240SX;
 280ZX;
 350Z;
 V16;
 Bluebird;





Pickups.
 D-21;
 D-22 (Navara, Frontier, Pick-Up);
 D-40 (Navara, Frontier, Pick-Up);

Tot terrenys.
 Pathfinder;
 X-Trail;
 X-Terra;
 Armada;
 Titan;
 Frontier;
 Quest;
 Urvan;
 Patrol;
 Patrol GR;
 Terrano;
 Murano;
 Qashqai;

Prototipus de competici.


R380;
R381;
R382;
R383;
March 82G;
March 83G;
March 84G;
March 85G ;
March 86G;
March 87G;
March 88G;
GTP ZX-Turbo ;
NPT-90 ;

NPT-91;
NP35;
P35;
R88C;
R89C;
350Zgtc;
R90CP;
R90CK;
R91CP;
R91CK;
R92CP;
R390 GT1;
R391;



Enllaos externs.
Website oficial .
ndex de de webs oficials per pas.

Notes.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156262" title="Paul Buchens Adrover" nonfiltered="3346" processed="3340" dbindex="63382">
Paul Buchens i Adrover (Palma 1944-1999) va ser un poltic mallorqu que fou batle de Palma.

Exerc l'alcaldia de la capital de Mallorca entre el 1976 i el 1979 quan es celebraren les primeres eleccions municipals democrtiques. Va ser un dels representants del sector aperturista dins l'ajuntament de Palma en el tardofranquisme.

Una de les realitzacions ms importants sota el seu mandat va ser el Parc de la Mar.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156268" title="Asaphus" nonfiltered="3347" processed="3341" dbindex="63383">

Asaphus s un gnere de trilobits de l'ordre dels Asaphida. Aquest ordre inclou el 20% d'espcies de trilobits i concretament el gnere Asaphus, una trentena d'espcies. Sn trilobits d'entre 3 i 17cm de llargada, caracteritzats per la presncia d'ulls elevats de llargada variable, amb un cfalon llis, una glabella que no sol distingir-se d'aquest i els segments del pigidi fusionats.

Contextualitzaci.
La majoria de les espcies del gnere Asaphus sn de l'Ordovici (504-441 milions d'anys endarrera), perode on la recent gran explosi cambriana resultat de l's de l'energia solar i de l'oxigen produt per la biomassa vegetal, posava de manifest la encara creixent diversitat de trilobits que, si b comptaven amb menys famlies que al Cambri, la varietat morfolgica era superior. 
Durant l'Ordovici el que avui en dia es coneix com a Europa de l'est, estava ocupat per un mar interior de poca profunditat. La fauna era rica i diversa, incloent els primers vertebrats i una gran quantitat de trilobits. En aquest perode el trilobits no noms constituien un grup divers sin que havien patit adaptacions que conformaven impressionants morfologies.
Es creu el contacte d'aquest mar amb l'oce a l'oest era peridicament bloquejat, produnt com a conseqncia, canvis en la terbolesa i salinitat de l'aigua. Cap al final de l'Ordovici inferior la conexi va ser reestablerta, fet que comport un substancial deteriorament de la visibilitat en el mar degut a l'influx d'aiges ms trboles. s en aquell moment quan molts trilobits desenvoluparen ulls elevats, probablement per millorar la visi. Mentre que molts trilobits eren pressumptament detritvors, alimentant-se de restes d'animals i vegetals de la brutcia del fons, es creu que els Asaphids haurien estat necrfags, s a dir, que s'alimentarien de carcasses mortes, donada la forma de l'hipostoma (part ventral del cfalon que cobreix les estructures bucals). La famlia Asaphidae, s de lluny, la que millor exhibeix el resultat d'aquestes estratgies adaptatives.

Filognia i Cronologia.
Paraptychopyge degu ser l'nic ancestre d' Asaphus broggeri del qual descendeixen al voltant de 30 especies. A partir d' A. broggeri la famlia Asaphidae s'expandeix ramificant-se considerablement. Distingim dues grans branques, la dA. expansus, fora semblant al successor d' A. broggeri (A. lepiderus) i una nova branca representada per A lamanskii. Aquest ltim va ser succet per A. raniceps i A. major, i ms tard, per A. delphinus, de l'Ordovici mitj, amb qui s'acaba de sobte la branca.
Pel que fa a A. expansus en principi don lloc a l'esplendorosa diversificaci de la resta de la lnia Asaphus. Aix, alguns Asaphus pateixen un augment progressiu en amplada, com es fa patent en l'impressionant A. platyurus (de ms de 10cm). Tamb s sorprenent l'evoluci en la llargada del tronc de l'ull en la successi A kotlukovi, A. punctatus, A. intermedius i A. convincens. Els ltims descendents dAsaphus van anar desaparixer en l'Ordovici superior.
La gran extinci al final de l'Ordovici afect enormement als trilobits, acabant amb els Olenina (subordre dels Ptychopariida), els Agnostida i la gran majoria dels Asaphida. Els Asaphida desaparegueren completament al final del Siluri.

Els ulls.
Els trilobits tenien uns sistemes visuals fora abanats. La majoria presenten un parell d'ulls compostos formats per un nombre variable de lents. Distingim tres tipus d'ulls en els trilobits: els holocroals, els esquizocroals i els abatocroals. Els Asaphida, com la gran majoria de trilobits, presenten ulls del tipus holocroal. Aquests ulls es caracteritzen per un conjunt de lents biconvexes (d'1 a 15000 per ull) molt juntes sota una nica capa crnia que les cobreix a totes. 
En algunes espcies que, com els Asaphus, es movien per ambients bentnics amb abundant brutcia i creixement algal, els ulls van elevar-se per sobre el cos, conferint-los major visibilitat en front de perills. Es tracta d'un clar exemple d'evoluci en resposta a reptes de canvis de l'entorn.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156270" title="DOSBox" nonfiltered="3348" processed="3342" dbindex="63384">



DOSBox s un emulador de MS-DOS de Microsoft que t com objectiu executar programes i videojocs disenyats originriament per a aquest sistema operatiu en computadores ms modernes o altres arquitectures (Macintosh). s tamb possible fer funcionar aquests programes en d'altres sistemes operatius, com ara GNU/Linux.

DOSBox es programari lliure i est disponible per a molts sistemes operatius: GNU/Linux, FreeBSD, Windows, Mac OS X, OS/2 i BeOS.


Caracterstiques.

DOSBox s un emulador de CPU complert, no noms una capa de compatibilitat com dosemu o les mquines amb DOS virtual de Windows i OS/2, que aprofiten les possibilitats de virtualitzaci de la famlia de processadors Intel 80386. No requereix cap processador x86 ni cap cpia de MS-Dos per executar-se, i poden crrer programes que exigeixin que la CPU estigui en mode real o mode protegit.
 Nucli de CPU dinmic: Als sistemes que tenen el joc d'instruccions i386 s'empra una traducci dinmica de les instrucciones. Als no compatibles amb x86 es fa servir una emulaci total, fet que alenteix sensiblement l'emulaci. Un sistema PowerPC G4 a 1.6 Ghz s capa d'emular un sustema 486 a una velocitat de 50 Mhz amb tot el maquinari estndard complet; mentre que n'hi ha prou amb un Pentium III x86 molt ms lent per assolir la mateixa velocitat d'emulaci.
 Emulaci de grfics: Mode texte, Hercules, CGA (incloent-hi els modes compostos i 160x100x16 modificat), EGA, VGA (incloent-hi el Mode X i altres modificacions), VESA i emulaci completa de la S3 Trio 64.
 Emulaci de so: Adlib, altaveu del sistema, Tandy, Sound Blaster, Creative CMS/GameBlaster, Disney Soundsource, Gravis Ultrasound y MPU-401.
 Emulaci de xarxa: simulaci del  sobre TCP/IP i suport per a xarxes IPX, permetent partides en xarxa a travs d'Internet. Les versions per a Windows suporten tamb accs directe al port srie. ;
 Cont el seu propi intrpret de comandes intern a l'estil de MS-DOS, per no es tracta d'un emulador total de PC com Bochs;
 Imatges autoarrancables: a ms de l'intrpret de comandes intern, DOSBox tamb ofereix la possibilitat d'executar arxius d'imatge de jocs o programes que varen ser dissenyats per arrencar sense cap sistema operatiu.


Problemes.

Con tots els programes que emulen altres sistemes, DOSBoc requereix molta ms potncia computacional (fonamentalment de la CPU) que els sistemes originals, dependent en gran mesura del software que l'usuari est executant al sistema emulat en cada moment. A ms a ms, els programes de DOS executats en mode protegit (la gran majoria de jocs editats de 1995, per exemple) potser s'executen ms lentament que en d'altres emuladors com VMware o Virtual PC, ja que aquests programes empren virtualitzaci del processador en comptes d'emulaci com DOSBox.

Enllaos externs.

Pgina oficial (angls);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156276" title="Asfid" nonfiltered="3349" processed="3343" dbindex="63385">

Els asfids (Asaphida) son un ordre de la classe Trilobita. El reconeixement dels Asaphida i Proetida com a ordres s relativament recent ja que abans eren inclosos dins els Ptychopariida.

L'ordre dels Asaphida inclou entre d'altres, la famlia Asaphidae on trobem el gneres Asaphus.

 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156281" title="Nellie Melba" nonfiltered="3350" processed="3344" dbindex="63386">

Nelly Melba (Melbourne, 19 de maig de 1861 - Sidney, 23 de febrer de 1931) va ser una cantant d'pera australiana. El seu nom real era Helen Porter Mitchell. 

Inicialment la seua tessitura era la d'una soprano de coloratura. Va estudiar cant en Pars amb Mathilde Marchesi i va debutar a Brusselles amb gran xit, incorporant la Gilda del Rigoletto, de Giuseppe Verdi.

Altres papers que van fonamentar la seua fama van ser la Violetta de La Traviata, del mateix Verdi, la protagonista de Lucia di Lammermoor, de Gaetano Donizetti, i la Julieta de Romo et Juliette, de Gounod.

En la seua maduresa va canviar a la tessitura de soprano dramtica, obtenint grans triomfs amb l'Elsa de Lohengrin de Richard Wagner, i dins de l'pera verdiana amb la Desdmona d Otello i la protagonista d Ada. El xef francs Auguste Escoffier, que va ser un dels seus ms rendits admiradors, va crear per a ella nombrosos plats i postres com el prssec Melba; quan la diva va comenar a tenir problemes amb la seua lnia, va inventar aix mateix les torrades Melba, per a ajudar a mantenir la seua dieta. Desprs d'una llarga i triomfal carrera a Europa i als Estats Units d'Amrica, la cantant va tornar a la seua Austrlia natal, on va escriure i va publicar la seua autobiografia: Melodies and Memoirs (1925).

Va oferir els seus ltims concerts a Austrlia l'any 1928. Va morir de septicmia el 1931, i va ser enterrada en Lilydale. El seguici funerari va ser de ms d'un quilmetre, i la seua mort va ser notcia de portada en tot Europa. La ra de la seua mort es va mantenir en secret molt de temps, per ara es coneix que va ser deguda a una infecci posterior a una operaci de cirurgia esttica (vegeu aquest reportatge de l'ABC australiana, en angls). 

Els bitllets de 100 dlars australians han portat la seua imatge.

 Enllaos externs .
 Banc Nacional d'Austrlia, bitllets ;
 Dones australianes ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156287" title="Sedes sapientiae" nonfiltered="3351" processed="3345" dbindex="63387">


Sedes sapientiae (llat per seu de la saviesa (divina)) s un concepte de l'art cristi derivat de les Letanies lauretanes. En referncia al tron de Salom, esmentat a l'Antic Testament, denomina un tipus d'imatge que representa a la Mare de Du amb l'infant Jess assegut a la seva falda. Aquest tema, que simbolitza l'Esglsia basada en la saviesa divina, s tpic de l'art romnic.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156308" title="David Harvey" nonfiltered="3352" processed="3346" dbindex="63388">
David Harvey (Gillingham, Anglaterra, 1935) s Professor d Antropologia al la City University of New York (CUNY) i Miliband Fellow de la London School of Economics. Teric social capdavanter d anomenada internacional, es va graduar a la Universitat de Cambridge en Geografia. s el gegraf ms citat, i l autor de nombrosos llibres i assaigs que han marcat el desenvolupament de la geografia moderna com a disciplina acadmica.  El seu treball ha contribut en gran mesura al debat poltic i social, ms recentment ha estat reconegut per recuperar les classes socials com una seriosa eina metodolgica en la crtica del capitalisme global, particularment en la seva forma neoliberal.

Biografia.
Harvey va nixer el 1935 in Gillingham, Kent, Anglaterra. La seva tesi de Cambridge sobre el comtat de Kent al segle XIX seguia la tradici en Geografia Histrica regional d aquesta universitat. La recerca histrica tanmateix, ha perdurat fins als seus darrers treballs (per exemple sobre Paris). 

A mitjan anys 1960s es va comenar a seguir les tendncies de les cincies socials a l s dels mtodes quantitatius, contribuint a la cincia espacial i la teoria positivista. Les arrels d aquest treball ja es trobaven en aquesta universitat, on tamb treballaren altres famosos gegrafs quantitatius com Dick Chorley i Peter Haggett. La seva Explanation in Geography (1969) fou un text fonamental d aquest corrent en la metodologia i filosofia de la geografia, aplicant els principis de la filosofia de la cincia en general al camp del coneixement geogrfic. Per desprs d aquesta publicaci Harvey far un gran canvi, prenent conscincia de la problemtica de la injustcia social i la naturalesa del mateix sistema capitalista. No tornaria a sostenir els arguments exposats en aquesta primera etapa a Explanation.

A principis dels 70 es va traslladar de la  Bristol University a la Johns Hopkins University de Baltimore, a Maryland, EUA, es posicion de ple en l emergent camp de la geografia radical i marxista. La injustcia, el racisme i l explotaci eren ben presents en el context de Baltimore, i l activisme al voltant d aquests temes creixia a la costa est dels EUA en aquella poca   ms encara que a la Gran Bretanya. El diari Antipode es va fundar a la Universitat de Clark, i Harvey en va ser un dels primers collaboradors. Els punts de vista rupturistes de l  Association of American Geographers de Boston el 1971 van xocar amb l enfocament tradicional dels seus collegues. El 1972, en un fams assaig sobre la formaci del gueto, va defensar la creaci d una   teoria revolucionria , que havia de ser  validada per la prctica revolucionria . 

L obra Social Justice and the City (1973) express la posici de Harvey per la qual la geografia no podia restar 'objectiva' davant la pobresa urbana i els mals que s hi associaven. Ha estat enormement citada (ms de 1000 vegades, el 2005, en una disciplina en la qual 50 cites sn rares), i ha esdevingut una contribuci significativa a la teoria marxiana amb l argumentaci que el capitalisme aniquila l espai per a assegurar la seva reproducci. El materialisme dialctic gui el seu treball posterior, especialment la tericament complexa obra Limits to Capital (1982). Que aprofundeix l anlisi geogrfica radical del capitalisme, i molts altres llibres  sobre els processos urbans i la vida urbana que l han seguit. The Condition of Postmodernity (1989), escrita a Oxford, fou un bestseller (el diari de Londres Independent la va qualificar com una de les cinquanta obres de no-ficci ms importants des de 1945). Es tracta d una crtica materialista a les idees i arguments postmoderns, que suggereix que aquests sorgeixen, en realitat, de les prpies contradiccions del capitalisme. Justice, Nature and the Geography of Difference (1996) se centra en la justcia social i ambiental (malgrat que la seva perspectiva dialctica atragu les ires d alguns Verds). Spaces of Hope (2000) t com a temtica la utopia i especula al voltant de com pot tenir lloc una alternativa al  mn actual. El seu estudi del Pars del Segon Imperi de Napole III i els fets de la Comuna de Pars a Paris, Capital of Modernity, s per a molts el seu treball histrico-geogrfic ms elaborat. L inici de les recents accions militars dels Estats Units des de 2001  van provocar una durssima crtica - a New Imperialism (2003) Harvey sost que la guerra a l Iraq permet als lders neo-conservadors americans distreure l atenci de la fallida social del capitalisme  a casa . El seu treball ms recent, A Brief History of Neoliberalism (2005), fa un examen histric de la teoria i la prctica divergents del neoliberalisme des de mitjan anys 70. El seu treball concep l economia poltica global neoliberal com un sistema que beneficia uns pocs a costa de molts, i que ha donat com a conseqncia la (re)creaci i agreujament de la discriminaci de classe mitjanant l "acumulaci per despossessi"

Les obres de Harvey han estat tradudes a moltes llenges, i ha rebut diversos reconeixements com l  Anders Retzius Gold Medal  de les Societats d Antropologia i Geografia de Sucia, la  Patron's Medal  de la  Royal Geographical Society  britnica i el premi  Vautrin Lud International Prize in Geography  francs.
. . 

Harvey a desenvolupat la seva carrera acadmica entre els EUA i Anglaterra, amb algunes temporades a Frana i algunes altres estades puntuals a pasos com Xina. Ha supervisat moltes tesis doctorals d estudiants, alguns dels quals, com Neil Smith, Richard Walker, Erik Swyngedouw, Michael Johns, Maarten Hajer, Patrick Bond, Melissa Wright, o Greg Ruiters ara ocupen importants posicions acadmiques. Al llarg de la seva carrera ha mantingut dues constants: impartir anualment un curs sobre  El Capital  de Marx, i el suport a l activisme estudiantil i als moviments obrer i comunitari.


Obres principals.
Explanation in Geography (1969);
Social Justice and the City (1973);
The Limits to Capital (1982) ;
The Urbanization of Capital (1985) ;
Consciousness and the Urban Experience (1985);
The Condition of Postmodernity (1989) ;
The Urban Experience (1989);
Teresa Hayter, David Harvey (eds.) (1994) The Factory and the City: The Story of the Cowley Automobile Workers in Oxford. Thomson Learning ;
Justice, Nature and the Geography of Difference (1996);
Megacities Lecture 4: Possible Urban Worlds, Twynstra Gudde Management Consultants, Amersfoort, The Netherlands, (2000);
Spaces of Hope (2000);
Spaces of Capital: Towards a Critical Geography (2001);
The New Imperialism (2003);
Paris, Capital of Modernity (2003);
A Brief History of Neoliberalism (2005);
Spaces of Global Capitalism: Towards a Theory of Uneven Geographical Development (2006);
The Limits to Capital New Edition (2006);


Enllaos externs.
 CUNY Graduate Center Faculty Page;
 Johns Hopkins Faculty Page;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156318" title="Bicing" nonfiltered="3353" processed="3347" dbindex="63389">


El Bicing s el servei pblic de compartici de bicicletes de la ciutat de Barcelona. L'empresa municipal B:SM (Barcelona Serveis Municipals) gestiona el servei, que es va adjudicar el 2007 a l'empresa nord-americana ClearChannel per a un perode de 10 anys i un cost de 22,3 milions d'euros. ClearChannel, al seu torn, va subcontractar el servei a l'empresa Delfin Group. El Bicing est finanat amb part dels ingressos de l'rea verda, les zones de regulaci d'aparcament del centre de Barcelona, i els abonaments dels usuaris.

El servei es va inaugurar el 22 de mar del 2007 i a la primavera del 2008 va arribar a 6.000 bicicletes a 380 estacions repartides a tots els districtes. Actualment compta amb 175.000 abonats . El preu de l'abonament anual per utilitzar el servei s de 24 euros, tot i que a l'inici del desplegament -entre el 16 de mar i el 6 de juliol del 2007- hi va haver una promoci d'abonament anual per 6 euros. De cara al 2009 es preveu arribar a les 400 estacions i incrementar l'abonament anual a 30 euros.

En un principi el servei es va planificar universal, amb un abonament anual i setmanal i la possibilitat d'abonar-s'hi a la prpia estaci mitjanant targeta de crdit. Tanmateix, la pressi de les empreses de lloguer de bicicletes, agrupades sota la marca Bicitours, van obligar l'Ajuntament i l'empresa concessionria a fer tot de canvis a partir de juliol del 2007:
 el servei s restringit noms per als empadronats a Catalunya.
 l'abonament noms pot ser anual i noms es pot fer travs d'Internet o a l'oficina presencial.
 no es pot canviar de bicicleta en una estaci i agafar-ne una altra tot seguit (desprs de deixar una bicicleta, el sistema informtic no permet agafar-ne una altra fins passats 10 minuts).;
A la prctica, aquestes limitacions resulten inefectives, perqu els turistes fan servir les bicicletes de Bicing amb targetes que els deixen els que els lloguen habitacions o apartaments. En canvi aquestes limitacions perjudiquen els usuaris legtims, que no poden canviar de bicicleta i continuar tot seguit un mateix trajecte i, sobretot, no poden contractar abonaments setmanals a la prpia estaci.

 Funcionament .


El servei est pensat per a ser gestionat mitjanant Internet. Per a donar-s'hi d'alta cal ser major de 16 anys i anar a la pgina web Bicing, o fer-ho a travs de l'oficina d'atenci presencial. Per a la inscripci cal obligatriament una targeta de crdit i un document d'identitat. Amb la inscripci s'obt un compte d'usuari que permet a l'usuari gestionar el servei i consultar el seu historial d's. Al cap d'uns quants dies es rep a casa la targeta que permet agafar les bicicletes, i que es pot utilitzar un cop s'hagi validat al compte d'usuari.

El Bicing funciona amb estacions distribudes arreu de la ciutat separades entre elles al voltant dels 300-400 metres. Les estacions se situen a punts propers a les estacions de metro, tren, ferrocarrils de la Generalitat i aparcaments pblics. Gestionades informticament en temps real, cada estaci disposa entre 15 i 30 llocs per a bicicletes, cada lloc t dos forats on inserir la bicicleta. Els usuaris poden consultar l'estat de cada estaci en un mapa interactiu al web del servei.

Quan un usuari vol agafar una bicicleta, apropa la seva targeta a la terminal de l'estaci i la pantalla li indica el nmero de la bicicleta que ha d'agafar. L'usuari noms ha de tibar la bicicleta cap amunt per extreure-la de l'estaci. Per a tornar-la, l'usuari ha d'introduir la bicicleta un altre cop als forats de qualsevol estaci. Si una estaci est tota plena i l'usuari no pot deixar-hi la bicicleta, llavors ha d'apropar la targeta al terminal de l'estaci i la pantalla li indicar quina s l'estaci ms propera amb llocs lliures per a deixar-la, i li dna 10 minuts extres sense recrrec. Des del 15 de juliol del 2007, a ms, quan es deixa una bici a una estaci, l'usuari no en pot agafar una altra fins desprs de 10 minuts. D'altra banda, si s'agafa una bicicleta i es torna a la mateixa estaci en menys de 2 minuts, el sistema interpreta que la bicicleta no est en condicions de ser utilitzada i la deixar bloquejada a l'estaci fins qu el servei de manteniment la revisi, sense que a l'usuari se li apliqui la penalitzaci dels 10 minuts.

El sistema est pensat perqu la distribuci de les bicicletes sigui ms o menys automantingut. Tanmateix, hi ha diverses furgonetes amb remolc que traslladen els excedents de bicicletes a les estacions buides. L'estat de cada estaci es pot consultar en temps real a travs d'Internet, visualitzant quants llocs hi ha lliures i quantes bicicletes hi ha disponibles. El servei funciona les 24 hores els divendres i dissabtes. Els altres dies funciona de 5 del mat a les 12 de la nit, durant la nit noms es poden tornar bicicletes.

Amb l'abonament cada usuari disposa de 30 minuts gratuts de trajecte entre estacions. Si el trajecte supera aquest temps, haur de pagar 30 cntims per cada mitja hora extra, fins a un mxim de dues hores de temps total. Si s'excedeixen les dues hores, l'usuari haur de pagar una penalitzaci de 3 euros per hora o fracci. Amb 3 penalitzacions l'usuari ser donat de baixa. Si en 24 hores no es torna la bicicleta, s'han de pagar 150 euros. Tots els pagaments es carreguen automticament a la targeta de crdit que ha proporcionat l'usuari en el moment de donar-se d'alta al servei. Si la targeta de crdit ha caducat el servei no es podr tornar a utilitzar fins que l'usuari no hagi actualitzat les dades de la targeta a la seva rea d'usuari.

 La bicicleta .



La bicicleta t un disseny diferenciat del de les bicicletes comercials, per tal d'impedir el seu robatori i posterior venda en el mercat negre. Tanmateix, cal dir que el disseny s compartit amb alguns dels serveis de compartici de bicicleta que gestiona l'empresa ClearChannel. La bicicleta tamb est dissenyada per a la mxima durabilitat, tenint en compte que est les 24 hores a la intemprie. El cost estimat de cada bicicleta est al voltant dels 450 euros.

La bicicleta s de color vermell, amb parafangs de color blanc. El quadre s de ferro i alumini, amb un pes de 16,8 kg. La roda posterior t una mida comparable a la d'una bicicleta de muntanya, mentre que la davantera s ms petita, semblant a les de bicicletes plegables. Ambdues rodes tenen pneumtics amples. Disposa d'una llum intermitent vermella al darrere i d'una llum intermitent blanca al davant, que estan permanentment engegades. L'energia per al seu funcionament prov d'una dinamo. La bicicleta tamb disposa d'un canvi intern Shimano Nexus de tres marxes, amb fre intern incorporat. El fre de davant s un fre estndard de tipus V-Brake. El manillar t una forma especial amb porta bosses incls, amb la maneta del canvi s de tipus Grift Shift i un timbre (obligatori a Barcelona). Disposa de un peu plegable per mantenir-la dreta.

Cada bicicleta t un nmero i s identificada pel sistema informtic cada cop que s'insereix a una estaci. D'aquesta manera es controla el temps del trajecte, aix com el seu manteniment. A ms a ms, cada bicicleta incorpora un emissor per tal de ser localitzada en qualsevol moment.

 Desplegament i usuaris .


El perode d'inscripci al servei es va obrir el 16 de mar del 2007. El Bicing va comenar a funcionar el 22 de mar del 2007 a les 14h amb 350 usuaris inscrits. La primera fase de desplegament es va planificar en 3 etapes:

 22 de mar - 1 de maig. 14 estacions disponibles al voltant del Parc de la Ciutadella, amb 200 bicicletes.

 1 de maig - 1 de juliol. 50 estacions disponible cobrint la part dreta de l'Eixample i Ciutat Vella, amb 750 bicicletes.

 A partir de l'1 de juliol. 100 estacions i 1.500 bicicletes cobrint fonalmentalment l'Eixample i Ciutat Vella.

Tanmateix aquesta planificaci no es va respectar puntualment, amb l'avanament d'obertura d'algunes estacions, el retard d'unes altres, i el canvi de lloc d'algunes en relaci al pla inicial. A ms, en un primer moment les estacions es van ampliar fins a un total de 107, per finalment la primera fase s'acab amb 94 estacions.

La segona fase de desplegament es va iniciar la darrera setmana de setembre i acab a finals de desembre del 2007. S'hi van afegir unes 1.500 bicicletes i 102 estacions, obtenint un total de 3.000 bicicletes i 196 estacions.

La tercera fase va finalitzar la primavera del 2008, tornant a doblar la capacitat i obtenint un total de 6.000 bicicletes i 400 estacions. Amb aquesta fase, a ms, el servei es va estendre a tots els districtes de la ciutat.

Pel que fa als usuaris, l'Ajuntament de Barcelona en preveia 15.000 a finals de l'any 2007, per aquesta xifra es va superar mpliament. El primer mes es van donar d'alta 5.000 persones, el segon se superaven els 25.000 el tercer mes s'arribava als 50.000 usuaris i al final de la promoci de 6 EUR/any es va arribar als 80.000 usuaris. Un cop acabada la promoci, l'alta d'usuaris es normalitza a uns 100 nous usuaris nous al dia.

 Estadstiques d's.

D'acord amb la informaci proporcionada per B:SM el setembre del 2007 les dades d's sn les segents:

 El 97,87% dels abonats resideixen a Barcelona i rea metropolitana. El 92,64% a Barcelona ciutat.

 El 26,48% dels usuaris resideixen a l'Eixample, el 19,11% a Grcia, el 16,12% a Ciutat Vella, seguits de Sants-Montjuc (8,37%), Sant Mart (7,54%), Les Corts (6,20%), Sant Andreu (3,95%), Sarri-Sant Gervasi (2,98%), Horta-Guinard (2,19%), rea metropolitana (5,2%) i resta de Catalunya (2,1%).

 50% d'homes i 50% de dones.

 El 51% dels abonats tenen entre 25 i 35 anys.

 Per professions representatives, el 13,% dels abonats sn estudiants, el 10,1% administratius, 6,8% enginyers, 6,2% administraci pblica, 4,4% autnoms, 4,2% artistes, 3,3% mestres, 3,0% arquitectes, 2,5% gerents i 2,1% metges.

 El nombre total d'usos diaris s d'aproximadament 15.000, amb una utilitzaci mitjana de cada bici de 16,79 cops al dia (planificaci inicial: 10 usos/bici/dia).

 La major utilitzaci es dna entre les 10.00h i les 14.00h al mat, i entre les 16.00h i les 19.00h a la tarda.

 Hi ha 100.000 desplaaments setmanals en dies feiners (20.000 diaris), i 30.000 en festius i caps de setmana (15.000 diaris).

 En dia feiners el 71,6% dels desplaament sn exclusius amb Bicing i el 28,4% sn en combinaci amb altres mitjans de transport (4,8% mitj privat, 95,2% transport pblic).

 Motius de la utilitzaci: 57,1% anar a la feina, 13,0% desplaaments a punts d'oci, 11,4% gestions personals, 9,6% estudis, 5,0% gestions de feina i 4,0% compres.

 El temps mitj de trajecte s de 17 minuts i 44 segons en feiners, i 20 minuts en festius i cap de setmana. El 93,4% dels trajectes sn inferiors als 30 minuts. Desglossat per temps, l'utilitzen menys de 5 minuts el 14,19%; entre 5 i 10 minuts el 31,86%; entre 10 i 15 minuts el 23,64%; entre 15 i 20 minuts el 12,24%, entre 20 i 25 minuts el 7,23%; entre 25 i 30 minuts el 4,24%; i superen els 30 minuts el 6,6%.

 Distncia total recorreguda: 6 milions de quilmetres.

 Les estacions amb ms s durant els 3 primer mesos i mig (amb 82 estacions) sn Arc de Triomf, Plaa Universitat, Plaa Tetun, Passeig Martim, Avinguda Icria, Passeig Joan de Borb i Plaa de Catalunya.

 Des del 23 de mar fins al 6 de juliol del 2007 es van fer al servei d'atenci al client 92.000 consultes telefniques i 12.000 per correu electrnic, 9.960 presencials a l'oficina del Portal de l'ngel i 441.000 visites a la pgina web del servei.

 Problemes .

 A hora punta del mat, les estacions de banda mar acostumen a estar completament plenes, i les estacions de banda muntanya buides. Aquesta situaci s'inverteix en hora punta de la tarda. Aquest problema de moment no s'ha solucionat amb les furgonetes que distribueixen les bicicletes, per aix l'empresa ha optat en alguna ocasi per disposar personal autoritzat que treu les bicicletes de les estacions i les acumula al costat fins a ser distribudes. En alguna estaci s'arriben a acumular diverses desenes de bicicletes. Igualment, a algunes estacions cntriques s'arriben a formar cues d'usuaris per agafar la primera bici que arribi a l'estaci buida, o cues per deixar la bici a una estaci plena.;

 El telfon d'atenci al client s un nmero de pagament (902 31 55 31) en comptes de ser gratut. Com a conseqncia de les queixes a partir del 1 de febrer del 2008 hi ha disponible un telfon gratut (900 31 55 31) per avaries i incidncies, per es mant el 902 per a informaci i consultes.;

 Una crtica comuna s que el sistema no funcioni les 24h els 7 dies de la setmana. Aquesta era una condici inicial en el plec de la concessi, per ms tard es va renegociar entre l'Ajuntament de Barcelona i Clear Channel.;

 s freqent que les estacions tinguin problemes informtics i no deixen agafar bicicletes, tot i que s tornar-les.;

 Les empreses de lloguer de bicicletes, agrupades sota la marca Bicitours, van acusar a l'Ajuntament de Barcelona de fer-los la competncia deslleial. Afirmen que alguna empresa ha arribat a perdre el 80% dels clients barcelonins. No descarten dur-lo als tribunals si l'Ajuntament no limita el temps mxim d's a 1 hora. Com a conseqncia d'aix, a mitjans de juliol del 2007 es va introduir un temps d'espera de 10 minuts entre deixar una bici a l'estaci i tornar a agafar-ne una altra, i es va eliminar l'abonament setmanal fet a la mateixa estaci amb targeta de crdit.

 Delfin Group, l'empresa subcontractada per ClearChannel per oferir el servei, ha estat acusada pel sindicat CGT de no complir la llei pel que fa a les condicions laborals dels treballadors.;

 Durant el perode de promoci de 6 EUR/any el Bicing va tenir una allau inesperada d'inscripcions, amb puntes de 3.000 inscripcions al dia. Si en un primer moment es preveia el lliurament de la targeta d'abonat en 3 dies hbils, posteriorment va passar a 10 dies hbils i ms tard a 4 setmanes. Un cop acabat el perode de promoci s'han donat casos de ms de 70 dies d'espera en rebre la targeta.;

 A finals de juny del 2007 tants els usuaris com diversos mitjans de comunicaci afirmaven que el sistema estava collapsat degut a la gran desproporci entre el nombre d'usuaris (+60.000) i les poques bicis (1.200) i estacions (82) disponibles. Es reporten casos de 15 estacions contiges buides a mig mat, o temps d'espera de 30 minuts per deixar una bicicleta a l'estaci.;

 Les bicicletes presenten freqentment manca de manteniment: sellons no horitzontals, problemes amb la tanca del sell i canvis desajustats. Menys comuns sn rodes punxades o frens travats.;

 Alguns aparcaments estan situats sobre la calada, aix obliga els usuaris a caminar pel carril de circulaci de vehicles quan volen agafar o deixar una bicicleta.;

 El gran nombre d'usuaris, molts d'aquests amb poca experincia en la circulaci urbana, i el nombre limitat de quilometres de carril bici de la ciutat, originen problemes de convivncia entre vianants i ciclistes, ja que els usuaris tendeixen a circular per les voreres.;

 Els primers dos mesos i mig es van robar 10 bicicletes.;

Amb l'entrada en vigor de la nova ordenana de la bicicleta el setembre del 2007, es va comprovar una vegada ms tots els punts del Reglament General de Trnsit que les bicicletes no respectaven. En concret:

 El llum vermell de darrere s intermitent quan hauria de ser fix, i a ms el parafang de plstic opac n'impedeix la visi.;
 Sovint s'acaba la bateria i les bicis van sense llums. Segons el Reglament General de Trnsit, sn obligatoris els llums de nit o en zones sense illuminaci natural.
 Hi ha bicis sense timbre per vandalisme. El timbre s obligatori segons el Reglament General de Trnsit;
 Les bicis no porten tots els catadiptrics (reflectants) obligatoris. Segons el Reglament General de Trnsit, s obligatori un catadiptric blanc al davant i un de vermell al darrere.;

Un diari va fer un reportatge on van concloure que en un dia noms el 3% de les bicicletes portaven llums amb funcionaven correcte.

Referncies.


 Vegeu tamb .
 BIP!, el servei equivalent de Perpiny;

 Enllaos externs .
 Web del servei Bicing;
 Pgina informativa sobre el servei bicing, inclou diversos enllaos;
 Comunitat de frums per parlar sobre temes relacionats amb el Bicing;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156329" title="Sildenafil" nonfiltered="3354" processed="3348" dbindex="63390">
El citrat de sildenafil, venut sota els noms de Viagra, Revatio i altres, s un medicament usat per a tractar la disfunci erctil masculina (impotncia) i la hipertensi arterial pulmonar, desenvolupat per la companyia farmacutica Pfizer. Els seus principals competidors en el mercat sn tadalafil (Cialis), i vardenafil (Levitra). 

 Mecanisme d'acci .

Part del procs fisiolgic de l'erecci involucra al sistema nervis parasimptic provocant l'alliberament d'xid ntric (NO) en el cos caverns del penis. L'xid ntric s'adhereix als receptors de l'enzim guanilat ciclasa (cGMP) resultant en un increment en els nivells de guanosin monofosfat cclic, facilitant la relaxaci del mscul llis (vasodilataci) en el cos caverns i provocant un increment en l'entrada de sang i l'erecci. 

El sildenafil s un potent i selectiu inhibidor de l'enzim fosfodiesterasa tipus 5 que s responsable de la metabolitzaci de cGMP en el cos caverns. L'estructura molecular del sildenafil s similar a la del cGMP i actua com agent de captaci de PDE5 en el cos caverns, donant com a resultat ms cGMP i millors ereccions. Sense estmul sexual, i per tant sense activaci del sistema NO/cGMP, el sildenafil no causaria una erecci. El tadalafil (Cialis) i el vardenafil (Levitra) sn altres medicaments que funcionen de la mateixa forma. 

El sildenafil s metabolitzat pels enzims heptics i excretat pel fetge i els ronyons. Si s pres amb un menjar amb alt nivell en greixos, pot haver un retard en l'absorci del sildenafil i l'efecte mxim pot veure's redut lleument ja que la concentraci del plasma ser ms baixa.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156344" title="Dreta de l'Eixample" nonfiltered="3355" processed="3349" dbindex="63391">

La Dreta de l'Eixample s un barri de la ciutat de Barcelona del districte de l'Eixample i va ser la primera zona de l'Eixample que va ser urbanitzada. 

Abasta l'rea de l'Eixample situada aproximadament entre el passeig de Sant Joan o el carrer de Npols per una banda i el carrer de Balmes per l'altra. Limita amb els barris de Sagrada Famlia, Fort Pienc, i Esquerra de l'Eixample, i els districtes de Grcia, Sarri - Sant Gervasi, i Ciutat Vella.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156345" title="Sagrada Famlia (Eixample)" nonfiltered="3356" processed="3350" dbindex="63392">

La Sagrada Famlia s un barri de la ciutat de Barcelona del districte de l'Eixample. 

Abasta l'rea de l'Eixample delimitada per l'avinguda Diagonal i el Passeig de Sant Joan, limita amb els barris de Dreta de l'Eixample i Fort Pienc, i els districtes de Grcia, Horta-Guinard, i Sant Mart.

L'edifici ms emblemtic, que dna nom al barri, s l'esglsia de la Sagrada Famlia. L'Avinguda de Gaud s un passeig peatonal que va de la Sagrada Famlia fins a l'Hospital de Sant Pau (que ja s al districte del Guinard).

El mercat municipal del barri s entre els carrers Provena, Padilla i Mallorca. Desprs de molts anys de demanar-la, el juliol de 2007 es va inaugurar la Biblioteca Pblica Sagrada Famlia (de la Diputaci de Barcelona) en un nou edifici annex al mercat de la Sagrada Famlia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156347" title="Ortorxia" nonfiltered="3357" processed="3351" dbindex="63393">




L'ortorxia o ortorxia nerviosa s un terme creat pel metge estatunidenc Steven Bratman. El terme defineix el que s un trastorn alimentari enfocat en una preocupaci extrema per la salut centrada en menjar el ms sa possible. A diferncia d'altres trastorns alimentaris no es centra en les quantitats dels aliments sin en la qualitat.

La paraula ortorxia prov del grec orthos (just, recte) i orexis (apetncia), podent-se definir com "gana justa o correcta".

Bratman descrigu el trastorn per primer cop l'any 1997. Descriu la malaltia com una obsessi perjudicial per a la salut, com ho pot ser un trastorn obsessiu-compulsiu, amb el qu el malalt considera una alimentaci saludable. L'ortorxic pot evitar certs aliments, com per exemple els que contenen greixos, preservants, certs conservants, productes d'origen animal. No obstant aix pot tenir una mala alimentaci. Bratman afirma que la desnutrici s com entre els seguidors de les dietes de menjar saludable.

Smptomes de la malaltia.

Els smptomes i les conseqncies de la ortorxia nerviosa poden incloure obsessi per la alimentaci saludable, desnutrici i mort per inanici. Les persones que pateixen aquest trastorn tenen diferents idees sobre els aliments.

Preocupaci exagerada per l'origen dels aliments i quins sn els seus components.

Es preocupa ms per la qualitat dels aliments que pel plaer de menjar-los.

Culpabilitat per consumir productes que no estan dins les seves normes diettiques.

Rebuig als menjars socials: dinars familiars, dinars d'empresa, menjar amb amics,per por a quins aliments els seran servits i que temen no seguiran les seves pautes alimentries.

Parlar contnuament del menjar, rebutjant i malparlant dels productes alimentaris habituals i defensant els productes d'origen ecolgic.

Intentar convncer la gent del seu voltant dels avantatges de la seva rutina diettica. Pot recomanar llibres de cuina ecolgica, amb receptes per cuinar adequadament el menjar, ensenyar pamflets o propaganda de botigues de menjar ecolgic, etc.

Cuinar els aliments de formes especfiques que se surten de la norma, amb gran cura i precisi. La forma de tallar l'aliment tamb pot ser tot un ritual per a que el menjar no perdi les seves propietats aix com quan de temps s'ha de cuinar. Tamb poden utilitzar estris de cuina determinats: noms fusta, noms cermica, noms acer, etc. sempre de forma obsessiva sense tolerar alternatives. En casos severs, l'ortorxic pot consumir noms aliments crus.

Els productes que contenen preservants poden considerar-los perillosos.

Els aliments produts industrialment els cataloguen com artificials.

Els productes biolgics produts sense pesticides, estabilitzants, conservants, potenciadors de sabor, etc... sn considerats saludables. Busquen i consumeixen aliments especficament d'origen ecolgic, rebutjant qualsevol altre tipus d'aliment. Tot all que consumeixen, des de fruita, verdures, llet, pa, etc... tot ha de ser d'origen ecolgic garantit.

Poden ser consumidors obsessius de suplements vitamnics, minerals i d'oligoelements. ;

Tamb solen consumir productes diettics d'origen natural o ecolgic.

La gran majoria de frmacs els consideren impurs.

Tipus d'ortorxics i perfil social del malalt.

Es poden trobar tres tipus:

Crudvors: noms s'alimenten de menjar cru i s'asseguren que aquest sn lliures de pesticides, conservants, herbicides, etc.

Frutvors: noms mengen bsicament fruita i verdures. Alguns d'ells tamb poden ser crudvors.

Aquells que noms consumeixen productes d'origen ecolgic.

El trastorn s ms com en homes i en persones que tenen un nivell educatiu alt. Aix tamb solen tenir un alt poder adquisitiu. Els productes ecolgics o els aliments que reuneixen els requisits que ells anhelen normalment tenen un preu de mercat molt ms alt que els aliments corrents. Tamb gasten en recrrer molts quilmetres anant a comeros on serveixen els aliments i productes que els interessen.

S'han donat casos d'antics malalts d'anorxia i/o bulmia han passat a tenir el trastorn de l'ortorxia. 

Ja sigui per buscar una cura per a una malaltia especfica o simplement excedint-se en la seva preocupaci per dur una alimentaci saludable, els ortorxics desenvolupen les seves prpies regles alimentries, que al igual que altres trastorns alimentaris, solen ser molt dures i requerixen una gran disciplina i fora de voluntat. L'ortorxic sol seguir dietes depuratives, on neteja el cos de toxines i impureses, sempre consumint aliments que ell considera segurs. Sn freqents les "dietes de dejuni": un dia a la setmana per exemple, poden no menjar res per aix depurar el cos de toxines i altres impureses. Creuen que fent dejuni ajuden al cos a netejar-se.

Trencar les normes els pot produir sentiments de culpabilitat i poden fins i tot sentir-se corropunts pel menjar. Creuen haver consumit toxines i altres productes qumics altament perjudicials per la seva salut. Tot depenent en quin grau pot estar el trastorn poden fins i tot negar-se a menjar fora de casa per tal de no haver de consumir productes que ells consideren impurs. Si es veuen forats a menjar all que rebutjen, poden desprs autocastigar-se amb dejunis o severes dietes depuratives. Les persones que pateixen ortorxia acaben per centrar-se quasi exclusivament en el que mengen. El menjar s el centre dels seus pensaments i de la seva vida.

Un ortorxic s capa de anar a comprar a establiments molt llunyants de casa seva, fins i tot a quilmetres noms per estar segur que compra els aliments que ell creu que compleixen la seva norma diettica. Per regle general controlen b l'ubicaci de tots aquells establiments que ells consideren de confiana. Tamb solen gastar grans quantitats de diners en aquests aliments ecolgics. Els aliments amb aquest origen per norma sn de mitjana el doble de cars que el menjar com. Tamb poden gastar molts diners en suplements vitamnics i diettics.

Conseqncies en la salut. 

Tot i aquesta cura amb l'alimentaci poden presentar un quadre de desequilibri nutricional. En casos extrems la desnutrici s severa i requereix assistncia hospitalria perqu pot conduir a la mort. Un ortorxic pot patir anmia, cansament, prdua de massa ssia i ms predisposici a patir infeccions. Aquest ltim smptoma s molt com en els ortorxics crudvors. El dany psicolgic s tamb important ja que el trastorn s'apodera de la vida del malalt fent que el seu dia a dia sigui difcil per la constant obsessi pel menjar (buscar-lo, preparar-lo meticulosament, etc) i per la culpabilitat de saltar-se el seu rgim alimentici. Un ortorxic pot privar-se de rebre aliment si all que se li ofereix no compleix les seves estrictes normes diettiques.

Curaci.

Com qualsevol altre trastorn alimentari, l'ortorxia requereix intervenci mdica, sigui per part de psiquiatre o de psicleg. Amb terpia i medicaci es pot arribar a controlar i fins i tot superar l'ortorxia. Per sempre amb molta dificultat. Tot i els signes de la malaltia descrits, pot ser difcil detectar un ortorxic. Aparentment pot no presentar signes externs de patir cap trastorn, com s el cas dels anorxics amb la prdua de pes. Exceptuant els casos severssims on el malalt presenta desnutrici que es pot veure a cop d'ull i es confirma mitjanant els anlisi clnics corresponents. El tractament i la terpia s difcil per l'ortorxic ja que est convenut que no pateix cap trastorn: no vomita el menjar, ni t crisis de menjar compulsivament. Ell menja el millor que un sser hum pot consumir i creu sincerament que la seva dieta s el paradigma de la salut. Pot haver dificultats per a convnce'ls de medicar-se ja que ells la majoria de medicaments els consideren impurs. Tot i les dificultats sempre s recomanable seguir terpia per superar el trastorn.

Vegeu tamb.

Bulmia;
Anorxia;
Trastorn alimentari;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156359" title="Krome Studios Melbourne" nonfiltered="3358" processed="3352" dbindex="63394">

Melbourne House s un estudi creador de videojocs sota Krome Studios i situat a Melbourne, Austrlia. Es va fundar l'any 1980 sota el nom de Beam Software per Alfred Milgrom i Naomi Besen. El nom, Beam, s una contracci de les inicials de l'Alfred i la Naomi.

L'empresa s coneguda pels videojocs com The Way of the Exploding Fist (Commodore 64) i The Hobbit (1982) (ZX Spectrum). A mitjans del anys 80 van llanar videojocs d'aventura en text com Sherlock, Hampstead i Terrormolinos.

Al 2006 Krome Studios va anunciar que Melbourne House va ser adquirida per Atari i que l'estudi ser reanomenat per Krome Studios Melbourne.

 Enllaos externs .
Lloc web de Melbourne House ;
Melbourne House to be sold off Next-Gen ;
Melbourne House a MobyGames ;
Melbourne House a Sumea ;
Krome Studios acquires Melbourne House Aussie-Nintendo.com ;
Australian Centre for the Moving Fitxer: Hits of the 80s exhibit ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156364" title="Juan Zapatero y Navas" nonfiltered="3359" processed="3353" dbindex="63395">
Juan Zapatero y Navas fou un militar espanyol destacat a Catalunya.

 Biografia.

Juan Zapatero y Navas (Ceuta 1810 - Madrid 1881) fou un militar de professi que a la guerra contra els carlins obtingu al Pas Basc el grau de coronel (1837). Posteriorment fou destinat a Catalunya on particip en l' assetjament de Barcelona de 1843. L'any segent, particip en els assetjaments de Figueres, Alacant i Cartagena aconseguint el grau de brigadier. Amb l'alament del juliol del 1854 el govern el nomen governador militar de Catalunya. Al mar del 1855 li fou encomenada interinament la capitania general de Catalunya, i pel juny n'esdevingu titular en propietat. 

 Governador militar de Catalunya.

En l' exercici d' aquest crrec es caracteritz com a home dur i cruel, simplista i arbitrari. Darrera la formalitat d' un judici militar, protagonitz l' eliminaci de Josep Barcel, lder obrer, amb l' execuci del qual pensava acabar amb la qesti obrera. Sota la seva direcci es port a terme, desprs de la vaga general del 1855, la repressi contra les associacions obreres, contra els dirigents demcrates i contra la milcia nacional. En produir-se a Barcelona l' aixecament contra la caiguda d' Espartero, esclaf la revolta amb una gran bany de sang. Arrib a suprimir, fins i tot, les societats de socors mutus. Com a recompensa per la seva activitat repressiva fou promogut a tinent general l'agost del 1856. Popularment fou conegut com el Tigre de Catalunya. 

 Altres Destinacions.

Un cop relevat de Catalunya, fou capit general d' Andalusia (1858-1859), Galcia (1862-1865) i Arag (1865-1866), conseller d' Estat (1866-1867). Es retira del 1868 al 1874, i amb la Restauraci se li conced el ttol del marqus de Santa Marina (1875). Fou, encara, director general dels cossos d' estat major (1875) i director general del cos i quarter d' invlids (1877-1881).

Fou tamb senador vitalici per la provincia de Zamora.Moriria a Madrid l'any 1881.

 Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156374" title="Turfan" nonfiltered="3360" processed="3354" dbindex="63396">
Turfan (uigur:       ; uigur llat: Turpan; xins    , pinyin: T l f n) s un oasi de la regi autnoma del Xinjiang Uigur a la Repblica Popular de la Xina. T una poblaci de uns 200.000 (2003). s una ciutat amb classificaci de comtat a la prefectura de Turfan. A 7 km a l'est hi ha les runes de Jiaohe.

Fou un regne de l'sia Central (Kiu-xe o Kiu-txe). El seu rei fou derrotat pels xinesos l'any 108 aC, dirigits pel general Txao P'o en una expedici sense continutat. Al segle I aC, el regne es va fer client del chan-yu dels xiongnu fins que el 67 aC fou sotms pel general xins Txeng Ki. El 64 aC els xinesos van evacuar Turfan que immediatament va passar sota control xiongnu, per els xinesos el van recuperar el 60 aC per obra del mateix Txeng Ki.

A la caiguda de la dinastia Han, amb la guerra civil (anys 8 a 25) el regne es va independitzar. Llavors el chan-yu Hing-nu (Ulonoti) va aprofitar per conquerir el regne (any 10). L'any 48, amb la divisi dels xiongnu en septentrionals i meridionals, Xina va restablir el protectorat. L'any 73, va caure sota control del regne de Kudjha, que dominava tamb Kashgar i va assolir l'hegemonia regional. Per no fou per molt de temps doncs el 74 els generals xinesos Keng Ping i Teou Ku van atacar Turfan i territoris al nord (Kiu-txe), on el rei del pas, Ngan-to, es va rendir; el seu fill es va sotmetre igualment i es van establir dos guarnicions xineses, una sota el comandament de Keng Kong (cos de Keng Ping) al Kiu-txe posterior, i un altra al mateix Turfan.

El 75, es va produir una revolta general contra els xinesos a la regi del riu Tarim (poc abans de la mort de l'emperador que va morir aquell mateix any). Els xiongnu van donar suport als revolucionaris. Desprs de diverses lluites, el nou emperador va ordenar als generals Ban Chao i Keng Kong, caps de les forces xineses al Tarim,  d'evacuar la regi. Ban Chao no va complir l'ordre i va recuperar el terreny perdut, mentre un altra cos imperial, actuant independentment al Kansu,  va reconquerir el regne de Kiu Txe o Turfan. L'any 90 el rei de Turfan va confirmar la seva fidelitat a Xina. Pant Xao fou reconegut Portector general de l'sia Central l'any 91.

El 106 la regi sencera es va revoltar contra Xina, i el rei de Turfan es va fer independent, pero el 119 va tornar a reconeixer la sobirania imperial. Pan Yong, general i fill del general  Ban Chao, va iniciar la restauraci del domini xins el 123, quan va installar una colnia militar a Louk txun o Leiu txong prop de Turfan, pero el regne, si b reconeixia la sobirania xinesa, estava parcialment ocupat per grups de xiongnu, als quals va expulsar el 124.

Desprs durant tot els segles II i III els xinesos van exercir el seu domini al regne, arbitrant en els afers locals per mitj dels governadors. Despres van restar lleals als regenes sucessors.

El 442 la dinastia xiongnu de Pei Leang al Kansu fou enderrocada pels Wei i la dinastia local va fugir al regne del Turfan del que es van apoderar i van governar del 442 al 460, quan fou ocupada pels joan-joan que hi van establir una dinastia vassalla pero el regne fou dominat des del 507 per la dinastia xinesa dels K'iu. La seva capital no era l'actual ciutat de Turfan sin que estava una mica ms a l'est a Idiqutshahri o Idiquot-chahri (antiga Kara-Khodja . 

El 609 el rei Pai-ya va anar a fer homenatge a l'emperador xins Yang. El segent rei Wen-t'ai (vers 620-640), budista  fervors, va acollir al pelegr xins Hiuan-tsnag vers el 630 al que fins i tot va retenir, el que mostra el fervor budista del rei. Poc desprs va anar a Xina a fer homenatge a l'emperador; per uns anys desprs es va revoltar (640)  i Xina va enviar a la zona al general Heou Kiun-tsi. Wen-tai va morir i Turfan fou ocupat i annexionat i va esdevenir la seu d'una prefectura xinesa i ms tard seu del "govern de l'oest pacificat" o Ngan-si. Els xinesos van dominar el pas un segle fins que fou ocupat pels uigurs, a una data incerta desprs de la batalla del Talas el 751.

Notes .



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156395" title="Josep Maria Fontana i Tarrats" nonfiltered="3361" processed="3355" dbindex="63397">
Josep Maria Fontana i Tarrats (Reus, 1911 - Sanxenxo, 1984) fou un poltic reusenc, un dels fundadors el 1931 de les JONS (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista). De famlia benestant, milit inicialment en el tradicionalisme. Fou el fundador de les JONS a Reus el 1933 i de la Falange Espaola el 1934. El 1935 Robert Bassas Figa el nomen Cap Territorial de Premsa i Propaganda de Cataluny. La sublevaci franquista del 18 de juliol de 1936 el va sorprendre estiuejant a Prades i fug a Barcelona, d'on sort amb identitat falsa cap a Frana, on es cas amb Teresa Bertrab d'Os, i d'ac a Burgos. P

Particip en els fets de Salamanca amb Manuel Hedilla l'abril de 1937, es va allistar a la Tercera Centuria Territorial de Falange i marx al front, per el setembre de 1937 emmalant i fou enviat a Sant Sebasti, on el 1938 Jos Ribas Seva el nomen cap territorial a Tarragona de FE de las JONS. Tamb va collaborar a Destino. El 1939 va intentar sense xit evitar l'afusellament del seu oncle Ferran Fontana Grau, msic i poeta de tendncia antifeixista. Va exercir diversos crrecs secundaris sota el rgim de Franco, i fou diputat a les Corts espanyoles entre 1943 i 1955. Fou cap del Sindicato Nacional Textil fins 1954. El fet de separar-se de la seva esposa per casar-se amb Teo Abad va malmetre la seva carrera poltica, ja que desprs de 1955 fou secretari de la Cambra de Comer de Madrid i del Tribunal de Defensa de la Competencia.  El 1979 va publicar el llibre "Dos trenes se cruzan en Reus", critica contra els reusencs catalanistes ms coneguts.

 Obres .
 Destino y Constitucin de Espaa, 1945;
 Los catalanes en la guerra de Espaa 1951;
 La lucha por. la industrializacin de Espaa, 1953  ;
 Dos trenes se cruzan en Reus, 1979;
 Franco. Radiografa del personaje para sus contemporneos, 1979;

 Bibliografia .
 Joan Maria Thoms Feixistes! Viatge a l'interior del feixisme catal  L'Esfera dels Llibres, Barcelona, 2008 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156397" title="Mazda" nonfiltered="3362" processed="3356" dbindex="63398">


 s un fabricant japons d'autombils, amb seu a Hiroshima, Jap. Les expectatives de producci per l'any 2006 van ser de 1.25 milions de vehicles, amb les ventes repartides a parts iguals entre el Jap, Estats Units i Europa. El fabricant Ford controla la companyia, amb una participaci del 33,4% de Mazda.

Histria.
Mazda va comenar com a Toyo Cork Kogyo Co., Ltd, fundada al jap el 1920. Toyo Kgyo va canviar els seus primers productes, les eines mecniques, a vehicles el 1931 amb l'introducci del Mazda-Go. Durant la Segona Guerra Mundial, Mazda va fabricar armament per l'exrcit japons. L'empresa va adoptar formalment el nom de Mazda el 1984, tot i que tots els autombils venuts des de l'inici portaven aquest nom. El primer vehicle de quatre rodes, el Mazda R360, va ser introdut el 1960, seguit del Mazda Carol el 1962.

El fabricant nord-americ Ford havia controlat el 25% de Mazda des de 1979, per el 31 de mar de 1999, la seva participaci a l'empresa va augmentar fins el 33,39% degut als problemes financers de Mazda. El directiu de Ford Mark Fields s considerat com la persona que va canviar el rumb de Mazda. Ford ha basat molts dels seus vehicles en Mazdas, com el Ford Probe, les darreres versions del Ford Escort, i el Mercury Tracer. Els dos fabricants van desenvolupar junts el Ford Escape o el Mazda Tribute.

El pacte de 1979 va permetre a Ford vendre vehicles Mazda sota la marca Ford a sia i Austrlia, com el Ford Laser i el Ford Telstar. Aquest models van reemplaar els models que Ford Europa havia venut durant els 70. Ford tamb va utilitzar els models Mazda per establir la seva presncia al Jap, els distribudors venien els Mazda i alguns vehicles de Ford dels Estats Units i Europa. Aquest sistema es va acabar a principis del segle XXI, quan Ford va reemplaar el Laser pel seu propi Focus, i el Telstar amb el Mondeo.

Aquest sistema tamb va ser utilitzat a la inversa, amb Mazda venent vehicles Ford sota la marca Mazda a Europa, com el Mazda 121 que era en realitat un Ford Fiesta. Ford i Mazda comparteixen avui dia les plataformes dels vehicles, en lloc de vehicles sencers.

Enlaos externs.
 Lloc oficial Mazda ;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156401" title="Joe Shuster" nonfiltered="3363" processed="3357" dbindex="63399">
Joseph "Joe" Shuster (Toronto, 10 de juliol de 1914 - 30 de juliol de 1992) era un dibuixant de cmic canadenc, conegut per ser el co-creador, amb l'escriptor Jerry Siegel del personatge de cmic Superman, publicat per primera vegada al Action Comics n1 (mar de 1938)

Biografia.
Primers anys i carrera.
Joseph Shuster va nixer a Toronto (Ontario, Canad), fill d'immigrants jueus. El seu pare, Julius, era nascut a Rotterdam, Pasos Baixos, i la seva mare, Ida, era nascuda a Kev (Ucrana). El jove Joe treballava de repartidor de diaris pel Toronto Daily Star, i, com afici, li agradava dibuixar.

Quan Joe tenia 10 anys, la famlia es va mudar a Cleveland (Ohio, Estats Units). Va anar a la Glenville High School, a on va conixer a Jerry Siegel, amb qui va comenar a publicar un fanzine de cincia ficci. Els dos van entrar al mn de cmic treballant per la National Allied Publications, futura DC Comics.

Creaci de Superman.
Siegel i Shuster van utilitzar una primera versi del personatge que es convertiria en Superman en una srie de contes curts i en una proposta de cmic a l'any 1933. Anys desprs, al 1938, l'editor Vin Sullivan la va escollir com a histria de portada pel nou cmic de la National, Action Comics (juny de 1938).

A la primera aparici de Superman, el seu alter ego Clark Kent treballava pel diari Daily Star, anomenat aix per Shuster pel seu antic lloc de treball a Toronto. En una entrevista feta pocs mesos abans de la seva mort, va dir que va crear la ciutat de Metropolis basant-se en la seva antiga ciutat natal. A la mateixa entrevista diu que va crear la imatge de Clark Kent a partir de la seva mateixa i de la de l'actor de cine Harold Lloyd, i la de Superman, a partir de l'actor Douglas Fairbanks, Sr. Per crear a Lois Lane, es va basar en Joanne Carter, que mes tard seria la dna de Jerry Siegel.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156403" title="Unified Link Layer API" nonfiltered="3364" processed="3358" dbindex="63400">
ULLA, sigles de Unified Link Layer API, s una interfcie de programaci (API) perqu les aplicacions puguin interactuar a travs d'una interfcie nica i tecnolgicament independent amb qualsevol tipus de xarxa sense fil disponible en un terminal mbil.

ULLA s fruit del projecte d'investigaci GOLLUM finanat per la Uni Europea dintre del VI Programa Marco d'Investigaci. 

Pertany al grup de les Tecnologies per a la Societat de la informaci. 

Enllaos exerns.
 http://www.ist-gollum.org;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156407" title="Barri" nonfiltered="3365" processed="3359" dbindex="63401">
Barri s tota subdivisi amb identitat prpia d'una ciutat, vila o poble. El seu origen pot ser una decisi administrativa (en aquest cas equival a un districte), una parrquia, una iniciativa urbanstica (per exemple el conjunt de cases que una empresa construeix per als obrers d'una de les seves fbriques), factors histrics o, simplement, el sentit com de pertinena dels seus habitants basat en la proximitat o histria, moltes vegades reforat per l'antagonisme amb el barri ve.

A Veneuela es denomina barrio a les zones deprimides de les ciutats que manquen de serveis bsics i de construcci d'habitatges precaris, mentre que a Brasil es denomina favela.

En les lletres del tango se sol oposar al barri (o "rioba", en vesre) enfront del centre de la ciutat. El barri representa els valors de la decncia i la tradici enfront dels perills que tanca la "modernitat" encarnada en el Centre. El barri s l'escenari dels partits de futbol, del primer cigarret i de la primera nvia.

Als Estats Units s'ha adoptat la veu espanyola per designar els barris de les ciutats nord-americanes habitats predominantment per hispans. En particular El Barrio de Nova York s un barri de ms de 100.000 habitants en el nord-est de l'illa de Manhattan.




Llistes de barris.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156411" title="Banda Bassotti" nonfiltered="3367" processed="3360" dbindex="63403">
Banda Bassotti es un grup de Ska itali, que va sorgir en uns tallers de la zona perifrica de Roma l'any 1981.

El nom de Banda Bassotti es el nom en itali de la banda de lladres ms famosa de Disney, "los Golfos Apandadores" (The Beagle Boys).
Es tracta d'un grup molt polititzat, amb una ideologia clara d'extrema esquerrarevlucionria, tamb conegut per la seva relaci amb el moviment red skin i organitzador d'iniciatives de solidaritat amb la lluita del poble nicaraguenc, salvadoreny, palest i basc.

Els components es van conixer quan eren treballadors de la construcci.

El grup ha conseguit un xit notable a Itlia i tamb a Espanya, grcies als seus concerts amb el grup basc Negu Gorriak.

Entre les seves canons ms conegudes es troben "Figli della stessa rabbia", "Mockba '993", "Potere al Popolo" o "Un altro giorno d'amore".

Els seus discos son editats a la seva prpia discogrfica Gridalo Forte. 

Avanzo de Cantiere va ser editat per Euskal Herria i Itlia per Esan Ozenki-Gora Herriak, encara que tamb va ser distribut a tota Europa.

 Polmica amb l'AVT .

La banda ha estat acusada per l'Associaci de Vctimes del Terrorisme (AVT) de defensar ETA, a causa de la lletra de la can Yup La La del lbum As es mi vida (2003), una versi de la can Karrerorena del poeta vascfrancs Eaut Etchamendy, on fa referncia a l'atemptat que va costar la vida al president del govern franquista Carrero Blanco. L'AVT ja havia causat prviament, sense xit, al grup Soziedad Alkoholika d'apologia al terrorisme, i va anunciar a l'agost del 2007 la presentaci d'una querella contra Banda Bassotti. El vers de la can que suposadament elogia a ETA era el segent:

Goresten haigu, goresten eta / populiaren makila haiz ta!

Segons l'AVT la traducci al castell d'aquests versos s Te vitoreamos, ETA, eres el brazo del pueblo! (en catal: T'aclamem ETA, ets el bra del poble!), mentre que, segons la prpia banda, la paraula eta en aquest context ha de ser traduda per i, te vitoreamos y eres el brazo del pueblo (en catal: T'aclamem, i ets el bra del poble)

Banda Bassotti ha sofert moltes pressions de diversos collectius i mitjans conservadors per suspendre els seus concerts a Espanya. Al 2008, la Unin de Juventudes Comunistas de Espaa va organitzar a Rivas-Vaciamadrid, un municipi proper a Madrid gobernat per Izquierda Unida i el PSOE el Festival Agitacin, en suport a la causa saharaui, previst pel 24 de maig. Finalment, l'ajuntament va revocar la seva autoritzaci per usar les installacions municipals, davant les quals els organitzadors van suspendre el festival a temps que acusaven al consistori de plegar-se a pressions y amenaces i a crear un precedent perills contra la llibertat d'expressi.

 Membres del grup .
Sigaro - Guitarra, Veu;
Picchio - Veu;
Scopa - Guitarra;
Peppe - Bateria;
Michele Frantino - Baix;
Sandokan - Tromb;
Stefano Cecchi - Tromba ;
Sandro Travarelli - Tromba;
Maurizio Gregori - Saxo;

Discografia.
 1992 Figli della Stessa Rabbia;
 1993 Bella Ciao (mini CD amb 4 temes);
 1994 Avanzo de Cantiere;
 2001 Un Altro Giorno d'Amore (CD doble en directe);
 2002 L'Altra Faccia dell'Impero;
 2003 As es mi Vida (versions de canons revolucionries de mn);
 2004 Amore e Odio;
 2005 Baldi e Fieri (miniCD dedicat al grupo Brigate Autonome Livornesi);
 2006 Vecchi Cani Bastardi;
 2008 Viento, lucha y sol;

Tamb han participar en diversos recopilatoris com Balla e difendi y altres Gridalo Forte Records

Referncies.


Enllaos externs.
Pgina oficial;
Entrevista a Banda Bassotti a Madrid;
Gridalo Forte Records (Discogrfica Itliana);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156412" title="Peter Petrelli" nonfiltered="3368" processed="3361" dbindex="63404">

Peter Petrelli s un personatge de ficci de la srie televisiva Herois interpretat per Milo Ventimiglia. Aquest heroi t l'habilitat d'imitar els poders dels altres herois quan hi est en contacte.


Histria del personatge.
En el primer episodi de la srie, Peter Petrelli s mostrat com un personatge sensible, compassiu i somniador que es deixa portar pels seus sentiments. s un infermer de 26 anys que viu a Nova York i que s germ d'un poltic candidat al congrs dels Estats Units de nom Nathan Petrelli amb el qual mant una relaci estranya i complexa, ja que s'hi sent molt unit degut a algun tipus de connexi metafsica. A diferncia d'ell, el seu germ no manifesta cap tipus de compassi cap a sa mare quan s detinguda per robar en botigues, el que porta a tensions entre ells dos. Quan Peter descobreix que pot volar, decideix cercar la veritat sobre els seus poders, amb la convicci de trobar una resposta.

 Poders .

Habilitats que ha demostrat Peter fins al moment

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156413" title="Ramon Pallic i Torrell" nonfiltered="3369" processed="3362" dbindex="63405">
Ramon Pallic i Torrell (Reus <1950- ), s un escriptor en catal nascut a Reus. El 1979 va quedar quart-finalista al premi Sant Jordi amb l'obra que va publicar el 1982, "Cap de brot", relat ambientat en el Reus de la guerra de la indepedncia i l'actuaci del Carrasclet. Ramon Pellice es dedic a la seva activitat profesional sense relaci amb la literatura, al despatx de la Plaa Prim de Reus. El 2004 va publicar un altre obra, "Els persistents".







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156414" title="Noel Gallagher" nonfiltered="3370" processed="3363" dbindex="63406">

Noel Thomas David Gallagher (29 de maig de 1967) s un msic de rock britnic, compositor i guitarrista principal del grup Oasis.

Va nixer a Burnage, un barri obrer de Manchester, Anglaterra, fill de pares irlandesos. Va comenar a tocar la guitarra als 8 anys d'edat, i a compondre als 14 anys.

Ja de nen destacaven les seves enormes i poblades celles, el que li va valer el sobrenom de "Brezhnev" (president de l'URSS en aquell moment, el qual tenia tamb unes desmesurades celles). Va ser un noi bastant introvertit, problemtic i afligit d'una dislxia que es fa palesa al escoltar-lo parlar.

Toca la guitarra amb la dreta sent esquerr ja que quan li van regalar la seva primera guitarra no tenia qui li ensenys a canviar les cordes de lloc.

Va ser sedut per la msica a causa d'un grup per al qual treballava com roadie, Inspiral Carpets. El seu germ Liam, ms interessat en barallar-se i en les noies, va quedar perplex el dia que Noel va dur-lo a veure un concert dels Stone Roses. Mentre Noel malvivia fora de casa en diversos treballs i fent de roadie per a diversos grups, Liam formava al costat d'uns amics la banda The Rain. Noel es va unir a Oasis quan ja estava format (The Rain, grup format per Liam, i la resta de membres originaris; Bonehead, Guigsy i Tony McCarroll), per va posar els fonaments perqu creixs.

Ha collaborat musicalment amb grups com The Chemical Brothers, Paul Weller, Paul McCartney, Travis, Goldie, The Who, Black Crowes, Tailgunner, Cornershop, Stereophonics o Coldplay.

El 5 de juny de 1997, es va casar amb Meg Matthews. La cerimnia es va portar a terme en una esglsia de Las Vegas, Nevada. Posteriorment es va divorciar d'ella. Ambds comparteixen una filla fruit del matrimoni que es diu Anas, va nixer el 27 de gener del 2000.

Actualment contnua formant part de la banda Oasis.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156416" title="Goldie" nonfiltered="3371" processed="3364" dbindex="63407">


Clifford Price, ms conegut com a Goldie (28 de desembre de 1965, Wolverhampton) s un msic electrnic britnic, disc jockey i actor. Com a msic ha treballat principalment en so jungle. El seu lbum Saturn Returnz s un referent del gnere. Ha estat casat amb l'artista islandesa Bjrk.

Ha actuat en papers secundaris en las pellcules The Fifth Element i Snatch.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156417" title="Sincronicitat" nonfiltered="3372" processed="3365" dbindex="63408">
Sincronicitat s l'esdeveniment de dos o ms successos d'una manera significativa, per que sn causalment inexplicables per a l'individu que els est experimentant. Aquests esdeveniments tamb haurien de seguir un patr subjacent per satisfer totalment la definici de sincronicitat desenvolupada pel psicleg sus Carl Jung.

Carl Jung va encunyar la paraula per a descriure el que ell va anomenar "coincidncia temporal de fenmens no relacionats causalment". Jung tamb s'hi va referir com a un "'principi de connexi acausal'", (s a dir, un patr de connexi que no pot sser explicat directament per la causalitat), "coincidncia significativa" i "parallelisme acausal". Jung va introduir el concepte al 1952 al seu assaig "Synchronicity   An Acausal Connecting Principle", tot i que havia treballat en el concepte durant prop de 30 anys.

Difereix de la mera coincidncia pel fet que la sincronicitat implica no noms una circumstncia favorable, si no un patr subjacent expressat a travs de successos o relacions significatius.

Jung va considerar aquest principi comprs als seus conceptes d'arquetips i inconscincia collectiva , donat que descrivia una dinmica governant subjacent a tota la experincia i histria humanes - social, emocional, psicolgica i espiritual. 

Jung creia que moltes experincies percebudes com a coincidncies no estaven subjectes a l'atzar, si no que suggerien una manifestaci de fets o circumstncies que reflectien aquesta dinmica governant. 

Una de les cites preferides de Jung sobre la Sincronicitat prov de  Through the Looking-Glass de Lewis Carroll, en qu la Reina Blanca diu a Alcia: "Es una mena de memria pobre que noms funciona cap enrere".


Els successos que a primera vista semblen ser coincidents per que ms tard es comprova que estan causalment relacionats s'anomenen incoicidents.

Exemples.

Un conegut exemple de sincronicitat s el fet real d'un escriptor francs, mile Deschamps, qui en 1805 va ser convidat a pudding de prunes pel desconegut Monsieur de Fontgibu. Deu anys ms tard, va trobar pudding de prunes al men d'un restaurant de Pars, i en va demanar, per el cambrer li va dir que l'ltim que en quedava havia estat servit a un altre client, que va resultar ser de Fontgibu. Molts anys desprs, al 1832 mile Deschamps estava sopant i li van tornar a oferir pudding de prunes. Va recordar l'ancdota i va explicar als seus amics que noms hi faltava de Fontgibu i, acte seguit, el ja vell de Fortgibu va entrar a la sala.

Durant el rodatge de El mgic d'Oz, un abric adquirit a una botiga de segona m per la disfressa del Profesor Marvel, va resultar ms tard que havia pertangut a L. Frank Baum, autor original del llibre infantil en qu es basava la pellicula. 

Estudi.

Un estudi recent del Laboratori per la Recerca d'Anomalies a l'Enginyeria de Princeton, suggeria que hi ha una petita, per estadsticament mesurable, connexi entre el pensament hum i els patrons existents a les sries de dades aleatries. No existeixen evidncies sobre si aix s causat per individus que reconeixen desintencionadament patrons complexes i posteriorment adapten els seus pensament a un resultat conegut inconscientment o si el pensament de l'individu afecta realment als patrons aleatoris en una mena d'individuaci. Els resultats d'aquest estudi no han estat replicats, i la seva metodologia est en entredit.
El laboratori va tancar al Febrer de 2007, desprs de 28 anys de recerca en les relacions i interaccions entre ment i matria.


Crtiques.

Degut a que la teoria de la sincronicitat no s pot provar a partir de mtode cientfic, no s normalment considerat com a cientfica, si no com a pseudocientfica o un exemple de pensament mgic. Sigui com sigui, s dubts que el mateix Jung hagus considerat la teoria com cientficament probable.

Una objecci ms ampla relacionada amb la cincia (per no estrictament amb la seva falsejabilitat) s que postular un mecanisme subjacent per a correlacions significativament interpretades s desenvolupar una explicaci massa complicada pel fenomen que tracta (coincidncia significativa), que pot sser ms fcilment explicada com a mera coincidncia. La proposta s que donat la vasta quantitat de fenmens observats, i donat el nostre innat inters i atenci sobre les coincidncies, s inevitable que aquests fenmens acabin arribant. Per exemple: seria estrany que ning hagus tingut mai enlloc tres experincies que involucrin el pudding de prunes i un determinat francs. Si aix s cert, la teoria s resultat d'una manca de raonament abductiu.


References a la cultura popular.

John Constantine, el protagonista del cmic Hellblazer de Vertigo Comics, s vist de vegades "conduint l'autopista de la sincronicitat," per assolir certs objectius o fins i tot per superar els seus adversaris. Aix t el mateix efecte que el descrit a l'article, i en part s el que li fa tant perills i un dels trucs ms inusuals de John Constantine. Tamb ho fa a Books of Magic, la novela grfica de Neil Gaiman.
El fenomen tamb s explorat, per no anomenat, a "The Red Notebook" de Paul Auster, i s considerat el tema principal de la seva bibliografia, car apareix d'una manera o un altra a gaireb totes les seves obres.
A l'lbum Synchronicity de The Police, el baix Sting llegeix una cpia de l'obra de Jung a la seva caratula. Una imatge en negatiu est sobreimpressa amb el text real de la hiptesis de la sincronicitat. A la part del darrere tamb es pot veure una imatge del llibre, voltejada i especular. L'lbum cont els temes "Synchronicity I" and "Synchronicity II". La ltima can contrasta el fracs d'una famlia desesperada amb l'aparici d'una amenaadora forma de vida del fons d'un obscur llac escocs.
A la pellcula The Eagle Has Landed (1976), el personatge Max Radl (Robert Duvall) pregunta un subordinat si est familiaritzat amb l'obra de Jung, i llavors explica la teoria de la Sincronicitat.
El concepte ta'veren a The Wheel of Time de Robert Jordan funciona de manera similar a la Sincronicitat.

Notes.


Referncies i altres lectures.
;

;
 ;
 ;
 ;

 Robert Aziz, C.G. Jung s Psychology of Religion and Synchronicity (1990), desena edici de The State University of New York Press. ISBN 0-7914-0166-9.
 Robert Aziz, Synchronicity and the Transformation of the Ethical in Jungian Psychology in Carl B. Becker, ed. Asian and Jungian Views of Ethics. Westport, CT: Greenwood, 1999. ISBN 0-313-30452-1.
 Robert Aziz, The Syndetic Paradigm:The Untrodden Path Beyond Freud and Jung (2007), a refereed publication of The State University of New York Press ISBN 13:978-0-7914-6982-8.
;
;
;
;
 Elisabeth Mardorf, Das kann doch kein Zufall sein ;

Veure tamb.

 Divina Providncia;
 Coincidncia;
 Projecte de Conscincia Global Basat a Princeton, aquest projecta investiga la teoria de qu la cosncincia humana pot crear o alterar la realitat objectiva de manera indetectable a travs de sensors cientfics.
 Llei de Littlewood   que afirma que els individus poden esperar que els passi un miracle un cop al mes.
 Miracle;
 Ontologia;
 Predestinaci;
 Reality shift;
 Efecte Pauli   sobre la fallada misteriosa d'equipaments cientfics en presncia de certs individus.
 Serendpia   fet de trobar quelcom inesperat i til en buscar quelcom totalment diferent.
 Enigma del 23   creena que el nombre 23 s d'especial relevncia, sobretot pel que fa als desastres.
 Dark Side of the Rainbow   efecte creat per escoltar l'lbum Dark Side of the Moon dels Pink Floyd mentre es visiona el film El Mgic d'Oz.
 Ment subconscient;
 Ordenament Csmic   Sincronicitat emprada pel Cosmos per guiar a la gent a fer coses pel seu propi benefici.

Enllaos externs.

Institut C.G. Jung de Barcelona;
Jung i la Sincronicitat com a principi de connexi acausal;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156420" title="Lliga croata de futbol" nonfiltered="3373" processed="3366" dbindex="63409">
La Lliga croata de futbol (en croat: Prva hrvatska nogometna liga o Prva HNL, literalment, Primera Lliga Croata de Futbol) s la mxima competici futbolstica de Crocia. Actualment s coneguda com Prva HNL Oujsko per raons de patrocini.

 Histria .
L'actual lliga croata es form l'any 1991, en desfer-se la lliga iugoslava de futbol, un cop Crocia assol la independncia. La primera temporada oficial s'inici el febrer del 1992.

Abans de la Primera Guerra Mundial, quan Crocia formava part de l'imperi Austro-hongars, feu els primers intents d'organitzar una lliga de futbol els anys 1912 i 1914, per no reeixiren.

Durant la Segona Guerra Mundial, Crocia constitu breument un estat indepenedent (1941-1945). Durant aquests anys, es disput la lliga croata de futbol, que actualment s reconeguda com oficial.

 Historial .
Abans de 1991


 1912: HASK Zagreb 1;
 1940-41: HNK Hajduk Split 2;
 1941: Gra anski Zagreb 1;

 1942: Concordia Zagreb;
 1943: Gra anski Zagreb;

 1944: no finalitz 3;
 1946: HNK Hajduk Split 2;


Desprs de 1991


 1991: Inker Zapresic  4;
 1992: HNK Hajduk Split;
 1993: Croatia Zagreb;
 1994: HNK Hajduk Split;
 1995: HNK Hajduk Split;
 1996: Croatia Zagreb;

 1997: Croatia Zagreb;
 1998: Croatia Zagreb;
 1999: Croatia Zagreb;
 2000: Dinamo Zagreb ;
 2001: HNK Hajduk Split;
 2002: NK Zagreb;

 2003: Dinamo Zagreb;
 2004: HNK Hajduk Split;
 2005: HNK Hajduk Split;
 2006: Dinamo Zagreb ;
 2007: Dinamo Zagreb ;
 2008: Dinamo Zagreb ;


1 Campionats no finalitzats.
2 Els anys 1940/41 i 1946, el campionat croat serv de fase de classificaci pel campionat iugoslau.
3 L'any 1944, el partit final entre HAK Zagreb i SAK Sarajevo no es va poder disputar per la guerra.
4 Campionat no oficial.

 Clubs participants (temporada 2006-07) .


HNK Cibalia;
NK Dinamo Zagreb;
HNK Hajduk Split ;

NK Kamen Ingrad;
NK Me imurje;
NK Osijek;

NK Pula Staro  eko;
HNK Rijeka;
NK Slaven Belupo;

HNK ibenik;
NK Varteks Varadin;
NK Zagreb;


 Enllaos externs .
Web oficial ;
RSSSF ;



Categoria :Competicions futbolstiques croates
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156422" title="Dietrich Fischer-Dieskau" nonfiltered="3374" processed="3367" dbindex="63410">
Dietrich Fischer-Dieskau (Berln, 28 de maig de 1925), s un barton, director d'orquestra i musicleg alemany.

s un dels millors cantants de lieder de la seua generaci, si no de tot el segle XX. s molt admirat per les qualitats tonals i matisos de color en la seua veu. Ha interpretat molts papers operstics. El seu repertori s extremadament ampli, cobrint totes les poques i gneres.

Primers anys .
Fischer-Dieskau va nixer al barri berlins de Zehlendorf, fill d'Albert i Dora. Va comenar a cantar sent un infant, rebent classes de piano a partir dels nou anys, i de cant, des dels setze. L'any 1942 va proseguir els seus estudis vocals  en la  Hochschule fr Musik  de Berln amb Hermann Weissenborn, qui va veure en ell un artista de veu i intelligncia poc comunes. 

El seu primer recital pblic, a Berln el 1943, va ser interromput per un bombardeig de la RAF. Aquest mateix any, acabats els seus estudis de secundria i desprs d'un semestre al Conservatori de Berln, va ser cridat a files, incorporant-se a la Wehrmacht. Va ser capturat pels nord-americans al Nord de Itlia l'any 1945 i va passar dos anys com presoner de guerra. Al camp de presoners, va aprendre moltes obres, incloses Dichterliebe (Amor de poeta) de Schumann i Die Schne Mllerin (La bella molinera) de Schubert, cantant-les en nombroses ocasions als soldats alemanys que enyoraven la seva llar.

Carrera com a cantant.
L'any 1947, va tornar a Alemanya, on va comenar la seua carrera professional cantant el Rquiem alemany de Brahms sense haver-lo assajat, perqu va ser el substitut d'ltim moment per a un cantant que es trobava malalt. A la tardor d'aquell mateix any va donar el seu primer recital de lieder a Leipzig, i aviat va donar el seu reeixit primer concert en el Titania-Palas de Berln. 

pera.
A la tardor de 1948, Fischer-Dieskau va ser contractat com el principal barton lric en l'pera Estatal de Berln, debutant com Posa en el Don Carlos de Verdi sota la direcci de Ferenc Fricsay. Posteriorment, va aparixer com a invitat en les peres de Viena i Munic. Desprs de 1949 va realitzar gira de concerts per Anglaterra, els Pasos Baixos, Sussa, Frana i Itlia. Va aparixer regularment en el Festival de Bayreuth entre 1954 i 1961 i en el Festival de Salzburg des de 1956 fins a principis de la dcada de 1970.

Com a cantant d'pera, va actuar principalment a Berln i en l'pera Estatal de Baviera a Munic. Tamb va aparixer com a invitat de l'pera Estatal de Viena, en la Royal Opera House; Covent Garden de Londres, on va debutar el 1965 amb el paper de Mandryka en Arabella, de Richard Strauss; en l'pera Estatal d'Hamburg, al Jap, i en el King's Theatre d'Edimburg durant el Festival d'Edimburg. La seua primera gira de concerts pels Estats Units d'Amrica va ser l'any 1953. 

Dins de l'ampli repertori que va conrear, cal destacar:
 De Mozart: Don Giovanni i Almaviva en Le nozze de Figaro (Les noces de Fgaro). Va interpretar Don Giovanni el 1953 en l'pera estatal de Berln; la va enregistrar amb Fricsay a Berln, 1958 i amb Karl Bhm a Praga en 1967. No va interpretar a l'escenari a Papageno, de Die Zauberflte (La flauta mgica), pel fet que, segons ell mateix diu, era massa alt (1,93 m) per a poder interpretar-lo convincentment, per s que va enregistrar el paper per al disc, amb Fricsay a mitjan de 1950 i amb Bhm a mitjan anys seixanta.
 De Verdi: Macbeth , Iago en Otello ,  Rigoletto , Rodrigo en Don Carlos i Falstaff.
 Les seues interpretacions ms destacades de Richard Wagner sn Wolfram en Tannhuser, produt per Wieland Wagner en el seu debut en Bayreuth i, ms tard, Hans Sachs en Els mestres cantors de Nuremberg, paper de barton-baix, que en principi considerava inadequat per a ell, per que va acabar interpretant l'any 1976 en l'pera Alemana de Berln, amb Eugen Jochum dirigint. A ms, ha interpretat a Kurwenal en Tristan und Isolde (Tristany i Isolda), Telramund en Lohengrin, Wotan en Das Rheingold (L'or del Rin), Gunther en Gtterdmmerung El capvespre dels dus i Amfortas en Parsifal.
En l'nica pera de Beethoven, Fidelio, va interpretar el paper Don Pizarro i Don Fernando.
Richard Strauss: Jochanaan en Salom, Mandryka en Arabella, que s un dels papers amb qu va tenir ms xit, i a Barak en Die Frau ohne Schatten La dona sense ombra.
Alban Berg: Wozzeck i Dr. Schn en Lul.
Ferruccio Busoni: Doktor Faust.
Hans Pfitzner: Borromeo en Palestrina.
Paul Hindemith: Mathis Der Maler (Maties el pintor).

Lieder.
El seu primer enregistrament es va produir l'any 1949: Vier ernste Gesnge (Quatre cants seriosos), op. 121 de Brahms. Un dels seus primers discos va ser un recital d'Hugo Wolf amb una selecci de l' Italianisches Liederbuch (Llibre de canons itali).

L'any 1951, va debutar en el Festival de Salzburg amb Lieder eines fahrenden Gesellen (Canons del camarada errant), de Mahler, sota la direcci de Wilhelm Furtwngler. Fischer-Dieskau ha interpretat a Mahler de la m de directors com Bruno Walter, Leonard Bernstein, Daniel Barenboim i Karl Bhm. Aquest mateix any va enregistrar dues cantates de Bach per a Arxiv Produktion, amb l'especialista en msica barroca, l'alemany Karl Ristenpart.

Aleshores va comenar la seua relaci artstica amb el pianista Gerald Moore. Al llarg de vint anys van oferir nombrosos recitals de lieder, i van enregistrar molts discos, comenant, en els estudis EMI de Londres, amb Die Schne Mllerin (La bella molinera). Moore es va retirar l'any 1967, per va deixar el seu retir per al projecte ms ambicis de la parella artstica: enregistrar tots els lieder de Schubert per a veu masculina; aquesta integral va quedar conclosa l'any 1970. Sn molt apreciats els seus enregistraments de Die Schne Mllerin i Winterreise (Viatge d'hivern). Afirma el cantant que les canons de Schubert, 
...estan plenes de color i possibilitats: gires entorn d'elles i t'aproximes al centre, per mai ho aconsegueixes. Schubert proporciona la perfecta uni de text i msica. 

Va donar el seu primer recital nord-americ de lieder en el Carnegie Hall de Nova York l'any 1964.

El 20 de febrer de 1967, Fischer-Dieskau, junt amb les sopranos Elisabeth Schwarzkopf i Victria dels ngels van participar en una gala de comiat a Gerald Moore, amb ocasi del seu retir, en el Royal Festival Hall de Londres. D'aquesta jornada queda un enregistrament antolgic de lieder, si b s clebre pel Duetto buffo di due gatti, atribut a Rossini, que interpreten a duo Schwarzkopf i dels ngels. 

L'any 1965 va donar el seu primer recital acompanyat pel pianista Sviatoslav Richter. El pianista austrac Jrg Demus el va acompanyar en els seus enregistraments per a Deutsche Grammophon (DG) de la dcada dels anys 1960, dels que destaca Winterreise de Schubert i  Dichterliebe (Amor de poeta) de Schumann, de l'any 1965, que ja havia enregistrat l'any 1957. En els anys 1970 i anys 1980 va realitzar amb Barenboim enregistraments antolgics de lieder de Schumann, Brahms, Wolf i Liszt. Amb aquest msic va fer una gira per Israel, sent la primera visita a aquest pas d'un solista alemany.

Msica contempornia.
Fischer-Dieskau va interpretar igualment moltes obres de msica contempornia, incloent obres de Othmar Schoeck, Benjamin Britten, Samuel Barber, Hans Werner Henze, Ernst Krenek, Witold Lutoslawski, Siegfried Matthus, Winfried Zillig i Gottfried Von Einem. 

Aix, per al seu primer concert a Londres, en 1951, va escollir A mass of Life (missa de la vida), de Frederick Delius, dirigit per sir Thomas Beecham.

El 1962 va estrenar el War Requiem (Rquiem de Guerra), de Britten, a la catedral de Coventry. Era una manifestaci contra qualsevol tipus de conflicte bllic, i com a smbol de reconciliaci en plena guerra freda, va reunir un barton alemany, Fischer-Dieskau, un tenor angls, Peter Pears, i una soprano rusa, Galina Vishnevskaya, que no va poder ser a l'estrena per s en l'enregistrament.

L'any 1978 va estrenar el Lear de Aribert Reimann.

Retirada i activitat posterior.
Fischer-Dieskau es va retirar de les sales de concerts en 1992, optant per acomiadar-se sense una gala final. Va donar els seus ltims recitals de lieder a Berln i Londres, i va aparixer per ltima vegada com a cantant d'pera a la gala de l'pera de Munic, interpretant a Falstaff. 

Una vegada retirat, va aprofundir en una srie d'activitats que ja havia comenat amb anterioritat. Aix, s'ha dedicat a la direcci d'orquestra, tot i que el seu primer enregistrament com a director, les Simfonies nm. 5 i nm. 8 de Schubert, datava de 1973. Des de 1983 va ser professor, a Berln, especialitzant-se en l'ensenyament de lieder; entre els seus alumnes cal esmentar a Matthias Goerne. Tamb s'ha dedicat a la pintura i a l'escriptura. Participa com a recitador i narrador en obres de Schumann o Schnberg.

En una enquesta de "Cantants destacats del segle", efectuada l'any 1999 per la revista britnica Classic CD, Fischer-Dieskau va ser considerat el segon, desprs de Jussi Bjrling. 
 No hi ha dicotomia. L'intellecte i l'emoci es fonen; aquesta s la marca distintiva de la cultura europea civilitzada que Fischer-Dieskau ha representat tan b al llarg de la seua dilatada carrera. 

s membre honorari de la Robert Schumann Society, el 2002 va rebre el Praemium Imperiale de la Japan Art Association i l'any 2005 el Polar Music Prize.

Vida personal .
L'any 1949, Fischer-Dieskau es va casar amb la violoncellista Irmgard Poppen. Van tenir tres fills: Mathias (director d'escena), Martin (director d'orquestra), i Manuel (violoncellista). Irmgard va morir en 1963 per complicacions posteriors al part del seu tercer fill. Desprs, Fischer-Dieskau es va casar amb l'actriu Ruth Leuwerik des de 1965 fins a 1967 i amb Christina Pugel-Schule des de 1968 fins a  1975. L'any 1977 es va casar amb la soprano Julia Varady.

Des de 1949 viu en un barri residencial als afores de Berln Occidental. 

 Vaig ser un vidu i he patit molt en la meua vida, i vaig ser un soldat, que va ser el pitjor de tot. Per s bona cosa haver viscut una vida que ha tingut bones conseqncies. 

Discografia parcial .
Dietrich Fischer-Dieskau s un dels artistes que ms enregistraments ha fet. Algunes obres les ha enregistrades, a ms, diverses vegades. En repertori liederstic, les seues interpretacions es consideren obres de referncia. Ha enregistrat prcticament tots els lieder de Schubert, Brahms i Richard Strauss, la major part dels de Mozart, Schumann, Mendelssohn, Liszt i Wolf, i un gran nombre d'altres compositors, des de Bach fins a Henze.

Com a cantant .
Fischer Dieskau va enregistrar principalment per a les discogrfiques EMI, DG i ORFEO.
 Bach:
Cantates, amb Karl Richter per a Polygram.
 Jess i parts de baix en les Passions amb un ample ventall de directors, com Karajan, Klemperer, Furtwngler o K. Richter. Destaca l'enregistrament de la Passi segons Sant Mateu, BWV 244, dirigit per Klemperer en 1962. Tamb s d'alta qualitat el dirigit per K. Richter. I la Passi segons Sant Joan, BWV 245, dirigit per K. Forster, amb la Simfnica de Berln (1959).
Beethoven: ;
Fidelio: Destaquen tant l'enregistrament fet amb Bernstein amb l'Orquestra Filharmnica de Viena, com la de Fricsay amb l'Orquestra de la Radiodifusi de Baviera.
L'any 1966, en plenitud de les seues facultats vocals, va enregistrar canons de Beethoven: An Die ferne Gelibte (A l'estimada llunyana), OP. 98, i lieder (Adelaide; l'amante impaziente; Es war einmal eet Knig; In questa tomba fosca; Maigesang; Zartliche Liebe) , amb Demus al piano.
Berg. Enregistrament histric i d'excellent qualitat s el seu Wozzeck dirigit per K. Bhm amb el Cor i Orquestra de l'pera Alemanya de Berln (1964), i la seua interpretaci del doctor Schn en Lul (versi en dos actes), del mateix director i orquestra.
Brahms:
Un Rquiem Alemany, OP. 45. Destaca l'enregistrament que va fer amb Rudolf Kempe i l'Orquestra Filharmnica de Berln (1955), EMI Rfrences; tamb s clssica la d'Otto Klemperer i l'Orquestra Philarmonia, per a Angel.
Liebeslieder, (Canons amoroses) op. 52, i Neue Liebeslieder (Noves canons amoroses), op. 65 per a DG, en un destacat enregistrament, amb altres cantants (Edith Mathis, Brigitte Fassbaender i Peter Schreier) i els pianistes Karl Engel i Wolfgang Sawallisch.
Quatre cants seriosos, op. 121, 'Lieder', amb Jrg Demus, piano, per a DG, enregistrament de finals dels seixanta. Els Vier ernste Gesnge els havia enregistrat ja amb anterioritat, en un concert pblic de 1958, amb G. Moore, lbum per a Orfeo.
Deutsche Volkslieder (Canons folklriques alemanyes), enregistrades junt amb E. Schwarzkopf i G. Moore. Aquest s una enregistrament de referncia, perqu pocs cantants poden igualar-se a Schwarzkopf i Fischer-Dieskau en la seua imaginaci musical i pregona coneixena dels textos que estan interpretant.
Britten. Destaquen dos enregistraments que va fer amb el propi compositor com a director:
 Songs and proverbs of William Blake (Canons i proverbis de William Blake), op. 74, cicle sobre poemes de William Blake que va ser compost en especial per a Fischer-Dieskau, el qual aporta una interpretaci ideal. ;
Rquiem de guerra, OP. 66, enregistrament histric de 1963.
Domenico Cimarosa: Il matrimoni segreto (El matrimoni secret), amb Barenboim i l'Orquestra de Cambra Anglesa, DG. enregistrament de 1976, mereix la mxima valoraci en la guia Penguin de 1993. Interpreta el paper de D. Geronimo.
Claude Debussy. De referncia s l'enregistrament de l'enfant prodigue, per a Orfeo, amb l'orquestra de la Rdio de Stuttgart i dirigit per Gary Bertini; en aquesta cantata, interpreta al pare del fill prdig.
Antonn Dvork. Destaca l'enregistrament que va fer del seu Rquiem, op. 89 i sis de les deu Canons bbliques, de lop. 99, amb l'Orquestra Filharmnica Txeca, per a DG. ;
Gabriel Faur: Rquiem op. 48, dirigit per Cluytens per a EMI.
Joseph Haydn: oratoris;
Die Schpfung (La Creaci), amb Karajan en 1969, que va reunir un conjunt de solistes extraordinaris. Tamb s clssic l'enregistrament amb l'Acadmia de Sant Martin-in-the-Fields i sir Neville Marriner.
Die Jahreszeiten (Les estacions), amb l'Acadmia de Sant Martin-in-the-Fields i sir Neville Marriner.
Henze: Elegia per als joves amants, antic registre de la Rdio de Berln (1961), dirigit pel propi autor.
Hindemith: va enregistrar els papers titulars de;
Maties el pintor, pera dirigida per L. Ludwig, fragments, 1961, DG.
Cardillac, amb la direcci de Joseph Keilberth, 1968.
Mahler:
Das Lied Von Der Erde, amb Leonard Bernstein i la Filharmnica de Nova York;
'Lieder', amb Barenboim al piano, per a EMI ;
Lieder del Camarada errant. D'aquesta obra hi ha diverses versions, totes elles excellents. Versions amb orquestra: dirigit per W. Furtwngler i l'Orquestra Philharmonia en 1949; per Rafael Kubelik i l'Orquestra Simfnica de la Rdio de Baviera en 1970, en plenitud de facultats vocals. Versions amb piano: amb Leonard Bernstein.
4 Rckert Lieder (UM Mittelnacht; Ich atmet' einen afronten Duft; Blicke Mir nicht in die Lieder; Ich bet der Welt). Versi amb orquestra, dirigida per K. Bhm i la Filharmnica de Berln.
Des Knaben Wunderhorn (La trompa mgica de la joventut), amb Barenboim al piano, per a Sony ;
 Frank Martin: Cal destacar els 6 Monologues from Everyman; The Tempest (tamb Egk, The temptation of St Anthony), amb la Filharmnica de Berln i dirigit per Martin, per a DG. La guia Penguin de 1991 va considerar que era una interpretaci clssica d'un dels grans cicles de canons del segle XX.
Mozart:
La flauta mgica. Hi ha tres enregistraments destacats. En els de Fricsay (1954) i K. Bhm s un excellent i divertit Papageno; en la de Georg Solti, un superb narrador. ;
Les bodes de Barber, amb K. Bhm (1968).
Don Giovanni, amb Fricsay i K. Bhm.
Missa nm. 16 en Do, Missa de la Coronaci, K. 317; Vesperae solennes de confessore en Do, K. 339. enregistrament de 1977, amb l'Orquestra Simfnica de la Rdio de Baviera, sota la direcci de Jochum.
Carl Orff: Carmina Burana, Jochum dirigeix al Cor i Orquestra de l'pera Alemanya de Berln, per a la DG. s un enregistrament distingit, amb cants interpretats per Fischer-Dieskau de forma refinada, per no en excs, fins al punt que, en la tavernria can de l'Abat (Ego sum Abbas),  s tan aspre que per un moment resulta irrecognoscible. ;
Schubert:
Deutsche Messe (Missa alemanya i oraci al Senyor), D. 872; Himne a l'Esperit Sant, D. 964; Salm nm. 23, Senyor s el meu pastor (Gott ist mein Hirt), D. 706; Salm nm. 92, D. 953; Salve Regina. enregistrament destacat, amb la capella Bavariae, membres de l'Orquestra Simfnica i Cor de la rdio de Baviera i la direcci de Sawallisch. ;
Missa Solemnis i Misses nm. 4 en Do major, D. 452, i Mi bemoll major, amb Sawallisch i l'orquestra simfnica de la Rdio Bavaresa, amb la direcci de Sawallisch.
Lieder: Dietrich Fischer-Dieskau va enregistrar, en els anys 1960 i 1970, la integral dels lieder de Schubert, amb G. Moore, per a DG. Amb Alfred Brendel va enregistrar una srie de lieder foscos o meditatius, per a Philips (Auflrung; Der Einsame; Gesnge de Harfnes...). Els enregistraments amb Gerald Moore sn sempre excellents, de referncia, en particular quan es tracta dels tres grans cicles de canons: La bella molinera, Viatge d'hivern i El cant del cigne.
Die Schne Mllerin (La bella molinera). La va enregistrar diverses vegades. De referncia, els dos enregistraments amb G. Moore: un de 1951-1957, i un altre de 1972, ambds sn excellents, el de 1972 s considerada una versi clssica, un dels millors enregistraments de la histria. En 1968 la va enregistrar amb Demus. ;
Winterreise (Viatge d'hivern), D. 911 (cicle de canons). L'enregistrament amb G. Moore al piano (1951-1957), per a Angel, s d'excepcional qualitat. Va tornar a enregistrar amb ell a principis dels setanta, amb la veu encara en la seua plenitud, per havent aprofundit en el seu coneixement d'aquest gran cicle de canons. Tamb va enregistrar aquest cicle amb Demus per a DG, i amb Alfred Brendel. ;
Schwanengesang (El cant del cigne), collecci de lieder. Destaquen tres enregistraments, els dos amb G. Moore, el de 1951-1957 i el de principis dels seixanta; i el de Brendel. ;
Schumann:
Dichterliebe, op. 48 (cicle de canons), Liederkreis, op. 39 (cicle de canons), i Myrthen Lieder, op. 25 (entre els que es troba la famosa can Widmung, s a dir, Devoci), amb Christoph Eschenbach al piano, per a la DG. Sn enregistraments destacats, de mitjan de la dcada de 1970. Igualment solvents sn els enregistraments de Dichterliebe i Liederkreis  amb A. Brendel i el Liederkreis, amb G. Moore.
Escenes del Faust de Goethe, amb l'Orquestra de Cambra Anglesa i la direcci de Britten. Mereix la mxima estimaci en la guia Penguin, amb una vvida interpretaci i magnfica msica. ;
Dmitri Xostakvitx: ;
Suite sobre versos de Michelangelo Buonarroti i Quatre versos del capit Lebyadkin, amb Vladimir Ashkenazy i l'Orquestra simfnica de la Rdio de Berln per a Polygram ;
Simfonia nm. 14 amb Bernard Haitink i l'Orquestra Concertgebouw per a Decca ;
Richard Strauss:
Elektra, amb K. Bhm (1960), interpreta a Orestes.
Arabella, amb J. Keilberth (1963), s una enregistrament en viu, en qu interpreta a Mandryka.
Capriccio, amb l'Orquestra Philharmonia i la direcci de W. Sawallisch. s un destacat enregistrament de 1957-1958. Interpreta a Olivier.
Canons: 5 Lieder, OP. 32; Gefunden; Heimkehr; Heimliche Aufforderung; Ich liebe dich; Morgen!; Die Nacht; Nichts; Ruhe, meine Seele!; Schlechtes Wetter; Schlichte Weissen, OP. 21/1-5; Stndchen; Traum durch Die Dmmerung; Waldesfahrt; Winternacht, per a DG amb Sawallisch, en una de les interpretacions millors i ms belles del cantant.
Verdi:
Un ballo in maschera (Un ball de mscares) (en alemany, amb Fritz Busch;
La Traviata, amb Lorin Maazel, de 1968, per a Decca, interpreta al bar Douphol.
Falstaf, amb Bernstein i la Filharmnica de Viena (1965), CBS.
Macbeth, amb W. Sawallisch (Festival de Salzburg);
Rigoletto amb Rafael Kubelik i l'Orquestra del Teatre La Scala, per a DG. s enregistrament d'excellent qualitat, 1963. Interpreta el paper titular de l'obra.
Don Carlos, amb G. Solti dirigint, Covent Garden, versi italiana en 5 actes, 1965, per a Decca. Interpreta el paper de Rodrigo.
Wagner:
Der fliegende Hllander (L'holands errant), amb Franz Konwitschny, pera de Berln (1960), per a EMI.
Tannhuser, en el paper de Wolfram, sota la direcci de J. Keilberth en 1954, enregistrament en viu, per a Arkadia; i amb F. Konwitschny el 1960, per a EMI.
Hi ha dos enregistraments destacats de Lohengrin amb participaci de Fischer-Dieskau. D'excepcional qualitat s l'enregistrament per a Decca, amb Plcido Domingo, l'Orquestra Filharmnica de Viena i la direcci de Solti (1986), que s, a dir de la guia Penguin de 1993, una de les glries de la carrera de Solti; en aquest enregistrament Fischer-Dieskau canta el breu per vital rol de l'herald. Tamb cal destacar l'enregistrament amb l'orquestra Filharmnica de Viena i la direcci de Kempe, de 1963, en qu Fischer-Dieskau interpreta a Telramund; junt amb Christa Ludwig com Ortrud creen un Acte II excepcional. Tamb va enregistrar aquesta pera sota la direcci de E. Jochum, en una representaci pblica al Festival de Bayreuth, 1954, Arkadia, en el paper de l'herald.
Der Ring des Nibelungen (L'anell del nibelung). d'absoluta referncia sn els enregistraments de Solti i la Filharmnica de Viena i la de Karajan, amb la Filharmnica de Berln (1967-1970). ;
L'or del Rin, amb Karajan (1968, DG), en la que crea un Wotan brillant i memorable, viril i expressiu.
El capvespre dels dus, amb Solti i l'Orquestra Filharmnica de Viena (Decca). En aquest destacat enregistrament, Fischer-Dieskau aconsegueix el que s gaireb impossible: un Gunther interessant, fins i tot simptic.
Fischer-Dieskau ha enregistrat diverses vegades el Kurwenal de Tristany i Isolda. D'excepcional qualitat s l'enregistrament que va fer amb l'Orquestra Philharmonia i la direcci de Furtwngler en 1952: igualment va enregistrar en 1981 amb Carlos Kleiber com a director. ;
Els mestres cantors de Nuremberg, amb Jochum i l'Orquestra de l'pera estatal de Berln per a DG (1975), interpreta a Hans Sachs.
Parsifal. Amb l'Orquestra Filharmnica de Viena i la direcci de Solti (1973), Decca, en el paper d'Amfortas.
H.Wolf. De referncia sn les seues versions de lieder de Wolf: ;
Els Lieder Mrike, amb G. Moore, dos enregistraments en concerts pblics, un de 1957 i un altre de 1961. ;
Els Lieder Eichendorff, amb Sawallisch en un concert pblic de 1975. ;
A mitjan dcada de 1970 va enregistrar una selecci de Lieder de Goethe i Mrike amb Barenboim al piano.
 Italianisches Liederbuch (1966-1967) i Spaniches Liederbuch, junt amb E. Schwarzkopf i G. Moore.

Com a director d'orquestra .
Mahler, Gustav, Das Lied von der Erde;
Strauss, Richard, ries de Salom, Ariadne auf Naxos, Die Liebe Der Danae, i Capriccio, amb Julia Varady i l'Orquestra Simfnica de Bamberg (Orfeo).

Curiositats.
Ha donat nom a un asteroide, el 42482.
Sa mare descendia dels Von Dieskau, que van encarregar una cantata a Johann Sebastin Bach. ;

Bibliografia.
Entrevistes amb Dietrich Fischer Dieskau en The Guardian Unlimited.
 The voice you know better than your own , Notes de Richard Evidon al CD An Die Musik, Deutsche Grammophon, GMBH, Hamburg, 2005.
March, I. (editor) i altres, The New Penguin Guide to Compacte Discs and Cassettes, Penguin Books, 1988.
McLeish, K. i V., La discoteca ideal de msica clsica. Discografia recomanada: Arturo Reverter, Editorial Planeta, 1996. ISBN 84-08-01038-7.
Alier, R. I altres, La discoteca ideal de la pera, Editorial Planeta, 1995. ISBN 84-08-01285-1;

Bibliografia addicional .
Neunzig, Hans A., Dietrich Fischer-Dieskau - Ein Leben in Bildern, Henschel-Verlag Berln 2005, ISBN 3-89487-499-6. Traducci a l'angls de Kenneth S Whitton: Dietrich Fischer-Dieskau. Gerald Duckworth & CO, 1998. ISBN 0-7156-2818-6;
Whitton, Kenneth S.  Dietrich Fischer-Dieskau: Mastersinger Holmes & Meier Publishers, 1981. ISBN 0-8419-0728-5;

Enllaos externs.
Biografia a Klassicaa;
Llista de papers operstics interpretats per Dietrich Fischer-Dieskau;
Fotografia de Julia Varady i Dietrich Fischer-Dieskau;
Crtica sobre  A tribute to Gerald Moore ;
Biography on Andante.Com;
Entrevista en The Guardian Unlimited (20/05/2005), amb motiu del seu 80 aniversari;
Entrevista en The Guardian Unlimited (31/03/2000), amb motiu del seu 75 aniversari ;
Pellcules de DFD en Internet Movie Datava's;
Biography drec Mwolf.Com;
Biografia i Discografia a "KlassikAkzente" ;
Inoffizielle Homepage;
Kalendarium;
Diashow;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156423" title="Andy Bell" nonfiltered="3375" processed="3368" dbindex="63411">

Andrew Piran Bell (Cardiff, Galles, 11 d'agost de 1970) es un msic britnic que va fundar Ride, una banda de shoegazing dels anys 1980 i 1990, i 1.

Actualment, toca el baix elctric i s un compositor d'Oasis, desprs de la sortida de Paul McGuigan el 1999. No obstant aix, en els ltims lbums, la banda ha deixat menys clars els rols dins de la banda permitent a Bell contribuir als ritmes de guitarra.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156424" title="Pam" nonfiltered="3376" processed="3369" dbindex="63412">
Un pam s una antiga unitat de longitud antropomtrica (la mesura entre l'extrem del dit polze i l'extrem del menovell amb els dits estesos) que es va estandarditzar en 20,873 centmetres. Era la vuitena part de la cana.

A la Roma antiga existia una mesura anomenada palmus, que era l'ample del palmell de la m, sense contar el polze, que equivalia a 7,3925 centmetres.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156431" title="Introversi i extraversi" nonfiltered="3377" processed="3370" dbindex="63413">
Els termes introversi i extraversi foren difosos per C. G. Jung i defineixen tipus psicolgics bscis en el marc de la seva teoria de la personalitat
La introversi s l'actitud tpica que es caracteritza per la concentraci de l'inters en els processos interns del subjecte.
La extraversi s l'actitud tpica que es caracteritza per la concentraci de l'inters en un objecte extern.

 Bibliografia .
C. G. Jung, Obras completas, Editorial Trotta: Madrid, , especialment Volum 6: Tipus Psicolgics. ISBN 978-84-350-1434-2;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156433" title="Copa croata de futbol" nonfiltered="3378" processed="3371" dbindex="63414">
La copa croata de futbol (croat: Hrvatski nogometni kup) s una competici futbolstica anual que es disputa a Crocia, segona en importncia al pas desprs de la lliga.

La competici es disputa des de l'any 1992. Hi participen 48 clubs, de diverses categories, que s'enfronten entre ells per eliminatries.

Durant la Segona Guerra Mundial, el 1941, ja es jug aquesta competici (per nic cop) amb la victria del Gra anski Zagreb.

 Historial .


Categoria :Competicions futbolstiques croates














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156437" title="Supercopa croata de futbol" nonfiltered="3379" processed="3372" dbindex="63415">
La supercopa croata de futbol s una competici futbolstica anual que enfronta els campions de la lliga i la copa croates de futbol del pas.

Entre 1992 i 1994 la competici es disput a doble volta. Des del 2002, es disputa a partit nic.

 Historial .
1992: HNK Hajduk Split;
1993: HNK Hajduk Split;
1994: HNK Hajduk Split;
1995: HNK Hajduk Split 1;
1996: Croatia Zagreb 1;
1997: Croatia Zagreb 1;
1998: Croatia Zagreb 1;
1999: no es disput;
2000: no es disput;
2001: no es disput;
2002: Dinamo Zagreb;
2003: Dinamo Zagreb;
2004: HNK Hajduk Split;
2005: HNK Hajduk Split;
2006: Dinamo Zagreb;

1 No es disput la competici. L'equip campi havia guanyat el doblet (lliga i copa).



Categoria :Competicions futbolstiques croates







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156473" title="Bagofanes" nonfiltered="3380" processed="3373" dbindex="63416">
Bagofanes fou un militar persa. Era el comandant de la ciutadella de Babilnia al temps de la batalla d'Arbela (331 aC), i que quan hi va arribar Alexandre el Gran, es va rendir i va entregar al conqueridor tots els tresors de la ciutat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156478" title="Blacros" nonfiltered="3381" processed="3374" dbindex="63417">


Onomstica:

Blacros (strapa), militar macedoni;

Blacros (militar),  militar macedoni;

Blacros fou comandant del cos de llanadors de xavalina a l'exrcit d'Alexandre el Gran.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156479" title="Encelade (satllit)" nonfiltered="3382" processed="3375" dbindex="63418">


Encelade s un satllit de Saturn, descobert en 1789 per William Herschel. Malgrat la seva petita mida, t una gran varietat de caracterstiques superficials com, per exemple, superfcies velles i crateritzades, com tamb superfcies joves i molt llises. Donada la seva posici en l'anell E, la jove aparena de part de la seva superfcie i el descobriment recent d'una atmosfera, s molt probable que estigui geolgicament actiu. Encelade es troba en una ressonncia orbital 2:1 amb Dione, situaci similar al cas de Io i Europa, el qual podria proveir l'energia necessria per encalentir lleugerament aquest satllit, encara que la causa (o causes) de l'escalfament d'Encelade s actualment un tema d'investigaci. 

Nom.

El satllit s'anomena Encelade per l'sser mitolgic Encelade. Tamb se l'anomena Saturn II. El nom "Encelade" i els noms dels set satllits de Saturn coneguts foren propostes per John Herschel en 1847.

Caracterstiques fsiques.

Interior.

Se sap relativament poc sobre l'interior d'Encelade. Tot i aix, se'n descobr quelcom quan la nau Cassini/Huygens el sobrevol. Segons els efectes que la gravetat d'Encelade ha tingut en la trajectria de la nau Cassini, el grup de navegaci determin que posseeix una massa de 1,08  1020 kg; combinant aquesta informaci amb les dades sobre la seva mida s'obt una densitat d'1,61 g/cm3, la qual s un poc ms alta que la dels altres satllits mitjans de Saturn.  

No se sap encara si l'interior d'Encelade s diferenciat. Exmens dels efectes gravitatoris en la trajectria de Cassini en encontres futurs podrien ajudar a entendre millor el seu interior. Malgrat tot, existeixen fissures, esplanades i altiplans arrugats que indiquen que l'interior pot sser lquid, i per tant, diferenciat. A ms a ms, imatges recents obtingudes per Cassini mostren caracterstiques molt similars a les de Europa, que indicarien l'existncia d'un oce sota la seva superfcie.

Superfcie.


En agost de 1981 la nau Voyager 2 pogu obtenir imatges amb les quals es podia estudiar la geologia del satllit. La foto superior mostra la imatge de la millor resoluci obtinguda per la nau Voyager 2, on es poden apreciar diferents tipus de superfcies com regions crateritzades, i regions llises i joves. Donat de qu existeixen pocs crters en les regions llises, es creu que aquestes sn ms o menys joves (menys de 100 milions d'anys). Aix suggereix que Encelade deu haver estat actiu geolgicament molt recentment, potser amb criovolcanisme o algun altre procs que renovi la seva superfcie. El gel fresc que cobreix la seva superfcie fa que tingui el albedo ms alt del sistema solar (0,99), fet que provoca que tingui una temperatura mitjana baixa de -193 C.






Figura 2a (superior esquerra):  Crters deformats.
Figura 2b (superior dreta): Superfcie d'Encelade, mostrant la seva similitud amb la lluna Europa.
Figura 2c (abaix esquerra): Imatge de color fals en la qual es poden apreciar caracterstiques tectniques i degradaci de crters.
Figura 2d: (abaix dreta): Samarkand Sulci, en Encelade.
Totes les imatges foren fetes per la sonda Cassini.



La crateritzaci a travs d'impactes s un procs com en el Sistema Solar, i Encelade no s l'excepci. La seva superfcie es troba coberta de crters; tot i aix, la densitat de crateritzaci no s uniforme. Algunes regions prcticament no posseeixen crters i altres es troben acrivillades.  Tanmateix, la densitat de crters en les regions ms crateritzades s inferior a la d'altres satllits gelats del sistema saturni, el que revella la relativa joventut de la seva superfcie.  Observacions recents de la nau missi Cassini/Huygens han desvetllat que els crters d'Encelade en general sn deformes, ja sigui per processos de relaxaci viscosa o a travs d'efectes tectnics/fracturitzaci. Dunyazad en la figura 2c, s un exemple d'un crter en Encelade amb pis aixecat. 

Voyager 2 trob diversos tipus de fractures tectniques en Encelade, verbigrcia valles lineals i cinturons de surcs curvilinis, similars als de Ganmedes. Resultats recents de Cassini indiquen que el tectonisme s el procs de deformaci principal en Encelade. Un dels tipus de caracterstiques tectniques ms interessants sn les fractures, les quals poden tenir fins a dos-cents quilmetres de llarg i uns 5-10 quilmetres d'amplada, amb una profunditat d'un quilmetre. La figura 2b mostra una fractura tpica; un altre exemple pot veure's en la part inferior de la figura 2c. Es pensa que aquestes fractures sn relativament joves.

Un altre exemple de tectonisme a Encelade s la zona amb forats descoberta per Voyager 2. Aquestes zones sn similars, encara que ms complexes, que les que es troben en Ganmedes.

Exemples de forats lineals es poden observar en les figures 1 i 2d. S'han observat tamb crestes, encara que aquestes no sn tan extenses com les de Europa; es poden veure diversos exemples en la part esquerra-inferior de la figura 2b.  

Les esplanades planes foren descobertes en imatges de la nau Voyager 2. aquestes generalment tenen poc relleu i pocs crters, una indicaci segura de joventut', potser menys d'uns pocs cents de milions d'anys. Imatges obtingudes per la sonda Cassini el 14 de juliol 2005 han revelat un nou tipus d'esplanada. Aquesta regi rodeja al pol sud d'Encelade fins la latitud 60o sud i est coberta de fractures tectniques i crestes. Aquesta regi s molt jove, ja que no s'hi veu cap crter. Inspeccions d'imatges de la sonda Cassini en aquesta regi han revelat gel blau i roques de la mida de cases, d'entre 10-100 metres de dimetre.


S'ha confirmat que Encelade s la principal font de partcules per al tnue anell E de Saturn. Els cientfics estimen que micrometeoroides xoquen amb la superfcie expulsant partcules l'espai i formant un nvol al voltant del satllit. Altres partcules amb ms energia s'escapen i orbiten Saturn formant aix l'anell E.  



Instruments a bord de Cassini han trobat evidncies d'activitat geolgica en Encelade.  Existeixen sobre el pol sud uns forats anomenats "ratlles de tigre (tiger stripes en engls), els quals serveixen de xarxes de ventilaci, i de les quals es pot observar l'escapament de vapor i partcules fines de gel (vegeu la figura 4). La cristallitzaci d'aquestes partcules en un procs que es pot usar com cronmetre: el gel fresc s cristall, i amb el temps aquest es transforma en gel amorf, un procs que dura dcades. La conclusi s que les ratlles de tigre tenen solament entre 10 i 1,000 anys d'edat. S'ha detectat una atmosfera de vapor d'aigua que es concentra sobre la regi del pol sud, una rea amb molt pocs crters. La composici d'aquesta atmosfera s consistent amb l'emissi o evaporaci d'aigua. Addicionalment, l'instrument Composite InfraRed Spectromer (CIRS) descobr el juliol del 2005 que la regi del pol sud s relativament ms teba (15 graus per sobre de la temperatura mitjana) que la resta d'Encelade. El fet de qu la regi del pol sud d'Encelade estigui geolgicament activa s un dels gans descobriments de la nau Cassini.

Atmosfera d'Encelade.

Instruments de la sonda Cassini han revelat l'existncia d'una atmosfera. Ats que les molcules de l'atmosfera d'Encelade posseeixen una velocitat ms alta que la d'escapament, es creu que s'escapa permanentment l'espai, alhora que es restaura a travs de l'activitat geolgica. Est composta majoritriament per aigua (aproximadament 65%). Les partcules que escapen de l'atmosfera d'Encelade sn la principal font de l'Anell E, que est en l'rbita del satllit i t una amplada de 180.000 km.

Resultats recents.
Desprs de les troballes de les sondes Voyagers a principi dels 1980, els cientfics planetaris postularen que aquesta lluna podia ser geolgicament activa, ja que el seu albedo era elevat (indicant una superfcie relativament jove), i es trobava en el centre de l'anell E.  Basant-se en aquestes dades es pensava que Encelade podia ser la font del material per a l'anell E, probablement a travs d'un mecanisme d'escapament de vapor d'aigua des del seu interior. 

Recentment les dades obtingudes per diversos dels instruments a bord de la sonda Cassini han confirmat aquesta hiptesi. La sonda Cassini tamb ha detectat possibles reserves d'aigua lquida a poca profunditat que sn dejectades com guisers en la superfcie d'Encelade. Aquest resultat, potencialment molt important, ha estat publicat en la revista Science, el mar del 2006. Imatges d'alta resoluci obtingudes per la Cassini mostren raigs gelats i altes "plomes" ejectant grans quantitats de partcules a alta velocitat des de les formacions denominades Ratlles de Tigre (veure Fig. 4), en l'hemisferi sud d'Encelade; tpicament, aquestes "ratlles" tenen 130 km de longitud, 2 km d'amplada i 500 m de profunditat. S'han examinat diferents models per explicar aquest procs. L'evidncia i els models mostren que els jets s'escapen de dipsits d'aigua lquida a poca profunditat de la superfcie.

Prviament se sabia que existia vulcanisme en tres llocs en el Sistema Solar: Io, la Terra  possiblement Trit (lluna de Nept). Ara cal afegir-hi Encelade, considerat actualment com un dels indrets ms interessants del sistema solar per la presncia d'aigua lquida tan a prop de la superfcie. 

El maig de 2006, Francis Nimmo i Robert Pappalardo (de la Universitat de Califrnia i de JPL en Pasadena, Califrnia respectivament) publicaren un estudi a la revista cientfica Nature on proposen una explicaci de perqu l'activitat geolgica es troba en el pol sud d'Encelade. Segons els autors d'aquest treball, s possible que la regi activa en el pol sud tingus el seu origen en una altra regi del planeta. Donat que la part activa cont materials ms clids i de baixa densitat que la resta d'aquesta lluna la fora centrfuga impulsaria el material ms dens fins a l'equador i el ms lleuger fins els pols desplaant les bosses de material lleuger fins les regions polars.

Exploraci d'Encelade.

Les primeres imatges d'Encelade de l'era espacial foren obtingudes per les dues sondes Voyager.  Voyager 1 pass molt enfora, per Voyager 2 pass a prop i obtingu imatges d'alta resoluci en agost de 1981, revelant la jove superfcie d'aquest satllit.

L'estudi comen amb l'arribada de la misi Cassini/Huygens el 30 de juny, 2004, quan es pos en rbita al voltant de Saturn. Donats els resultats obtinguts per Voyager 2 sobre aquesta enigmtica lluna, es considera un objectiu d'alta prioritat per a l'estudi cientfic i se s'han planificat diversos encontres propers, els quals es detallen en la llista segent:



Vegeu tamb.
Satllits de Saturn;
Saturn;
Voyager 1;
Voyager 2;
Cassini-Huygens;

Referncies.
 Rothery, David A. (1999). Satellites of the Outer Planets: Worlds in their own right. Oxford University Press. ISBN 0-19-512555-X.
 Burns, J., and Shapely-Mathews, M., Eds. (1986).  Satellites. University of Arizona Press.  Ver captulos 7. "Tectonics of Icy Satellites", S. Squyres and K. Croft.; 16. "Satellites of Saturn", D. Morrison.

 Enllaos externs .

Images show Enceladus is a 'geologist's paradise' from New Scientist;
The Planetary Society: Enceladus information;
The Planetary Society: special page collecting Enceladus flyby images, with descriptions and context mosaics;
BBC article on atmosphere;
Catalog of NASA images of Enceladus;
Calvin Hamilton's Enceladus page;
CHARM:Cassini-Huygens Analysis and Results from the Mission page, contains presentations on recent Enceladus results;
Small Bodies Atlas: Enceladus.  Phil Stooke's Atlas page for Enceladus containing a catalog of Voyager Enceladus images as well as maps based on Voyager Images;
Cassini Mission Enceladus Page.  Contains catalog of released Cassini Images of Enceladus;
Press Release on images from July 14, 2005 flyby;
Press Release: Cassini Finds an Active, Watery World at Saturn's Enceladus;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156480" title="Dina" nonfiltered="3383" processed="3376" dbindex="63419">
Segons el Gnesi, Dina (en hebreu           -        Dn h bat Yah q b) fou la filla de Jacob amb Lia.

Un dia mentre vivia a casa del seu pare a Canaan fou raptada pel prncep Siquem, que la va violar. A continuaci, el pare de Siquem an a trobar Jacob i li deman la m de la filla per al jove prncep aix com don les seves filles als fills de Jacob, a fi d'unir-se en un sol poble.

Els germans de Dina els digueren al canaaneus de la ciutat de Siquem que no podien donar les seves dones a persones incircumcidades. Aix, tota la poblaci fou circumcidada. Dos dies ms tard, per, Sime i Lev, germans de Dina, entraren a la ciutat i aprofitant que els homes tenien dolors a les parts, els mataren a tots i s'apropiaren dels seus ramats i les seves dones i fills. Aix que se n'assabent, Jacob man desfer el campament i marxar de Canaan per evitar una guerra venjativa.

Va viure sempre a la casa del seu pare i se l'anomena d'entre els membres de la famlia de Jacob que emigraren a Egipte desprs del retrobament de Josep amb els seus germans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156481" title="Blacros (strapa)" nonfiltered="3384" processed="3377" dbindex="63420">
Blacros fou un militar macedoni, fill de Nicanor. Fou membre de la gurdia personal d'Alexandre el Gran. Aquest el va nomenar strapa de Cilcia desprs de la batalla d'Issos el 333 aC. Va morir un temps desprs (encara viu Alexandre) en combat contra grups de Psdia. Probablement es el mateix Blacros que estava casat amb Fila, la filla d'Antpater i que fou esposa de Crter.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156482" title="Blacros (militar)" nonfiltered="3385" processed="3378" dbindex="63421">
Blacros fou un militar macedoni, fill d'Amintes. Fou comandant de les forces aliades als macedonis (334 aC). El 331 aC, desprs de l'ocupaci d'Egipte, es va quedar en aquest pas amb una part de l'exrcit.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156483" title="Balanus" nonfiltered="3386" processed="3379" dbindex="63422">

Balanus fou un cabdill gal de ms enll dels Alps. s conegut  perqu el 169 aC va oferir als romans un cos auxiliar per combatre en la tercera guerra contra el Regne de Macednia.

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156484" title="Mitsubishi" nonfiltered="3387" processed="3380" dbindex="63423">
, s un conglomerat de companyies japoneses format per empreses autnomes que comparteixen la marca Mitsubishi. El grup forma un conjunt anomenat Mitsubishi Keiretsu, que s un tret caracterstic d'empreses japoneses, on diverses companyies dins un mateix grup tnen participacions entre s, comparteixen personal i tnen cooperacions estratgiques. Les 29 empreses ms importants formen part de la Mitsubishi Kin'y kai, i es reuneixen mensualment. El comit Mitsubishi.com s'encarrega de mantenir la integritat de la marca aix com la plana web del grup.

Histria.
La primera companyia Mitsubishi es dedicava al transport per mar, i va ser fundada per Yataro Iwasaki (1834   1885) el 1870. El 1873 el com va canviat a Mitsubishi Shokai (    ). El nom Mitsubishi (  ) t dues parts: "mitsu", que significa "tres" i "bishi", que s un planta aqutica, per que tamb es fa servir per dir diamant. El logo dels tres diamants, compartit amb ms de cuaranta companyies ms dins del keiretsu, va ser triat per Yataro Iwasaki, ja que suggeira l'emblema del clan Tosa que va ser el primer en donar-li feina, i perqu el seu propi escut de famlia era tres rombes un sobre l'altre, i a partir del logo va sortir el nom de l'empresa.

L'empresa es va explandir al negoci del carb el 1881 comprant la mina de Takashima, i va fer servir el combustible que produa per alimentar la seva extensa flota. Tamb es va diversificar cap a la banca, les assegurances, naus industrials i comer. La diversificaci posterior va portar l'empresa a sectors com el paper, l'acer, el vidre, equipaments elctrics, avions, petroli i immobiliria. A mesura que Mitsubishi construa un conglomerat d'empreses, va jugar un paper molt important en la modernitzaci de la indstria japonesa.

Les diversificacions van portar a les segents divisions:

El Mitsubishi Bank, (que ara s part del Mitsubishi UFJ Financial Group) va ser fundat el 1919. Desprs de fusionarse amb el Bank of Tokyo el 1996, i UFJ Holdings el 2004, s el banc ms gran del Jap.
Mitsubishi Corporation, fundada el 1950, s l'empresa japonesa ms gran de comer general.
Mitsubishi Heavy Industries, que inclou les segents companyies:
Mitsubishi Motors, el quart fabricant japons d'autombils.
Mitsubishi Atomic Industry, una empresa d'energia nuclear.
Mitsubishi Chemical, l'empresa qumica ms gran del jap.
Nikon Corporation, una empresa d'equips fotogrfics. ;

Segona Guerra Mundial.
El Mitsubishi Zero va ser un caa principal de la marina japonesa a la Segona Guerra Mundial. Era utilitzat per la Marina Imperial Japonesa als atacs a Pearl Harbour i als atacs kamikaze fins al final de la guerra. Els pilots aliats estaven astorats davant la seva maniobrabilitat, i va ser molt reeixit en combat fins que els aliats van inventar tctiques per aprofitar la major capacitat de tir i de capcineig dels avions aliats. 
A banda de caces, Mitsubishi tambe va crear diversos bombarders, com el Mitsubishi G3M, el Mitsubishi G4M, el Mitsubishi Ki-21, i ek Mitsubishi Ki-67.

Post-guerra.
Mitsubishi es va dividir en empreses diferents el 1946 sota la poltica gubernamental de descentralitzar la indstria. Aquestes noves companyis van utilitzar la seva tecnologia acumulada i altres punts forts per buscar creixement amb models de negoci separats. Com a companyies independents, van colaborar entre si en diferents aspectes, com en la petroqumica i l'energia nuclear, per tamb competien en altres sectors. Les empreses Mitsubishi formen una entitat anomenada Mitsubishi keiretsu, o Grup Mitsubishi.

Nova era.
Mitsubishi va participar al fins llavors mai vist creixement econmic de Jap els anys 50 i 60. Per exemple, alhora que Jap modernitzava la seva indstria de l'energia i els materials, les empreses Mitsubishi creaven Mitsubishi Petrochemical, Mitsubishi Atomic Power Industries, Mitsubishi Liquefied Petroleum Gas, i Mitsubishi Petroleum Development.

L'mfasi tradicional de Mitsubishi en del desenvolupament tecnolgic era en camps l'espai, l'aviaci, el mar, comunicacions, ordinadors i semiconductors. Les empreses Mitsubishi tamb eren actives en bns de consum i serveis.

El 1970, les empreses Mitsubishi van establir la Mitsubishi Foundation (Fundaci Mitsubishi) per commemorar el centenari de la fundaci de la primera empresa Mitsubishi. Les companyies tamb tnen a nivell individual diversos programes de caritat. Els pabellons de Mitsubishi han estat grans atraccions a les exposicions de Jap des de l'histrica edici de la EXPO'70 a Osaka el 1970.

El 2007, la Mitsubishi Corporation s l'empresa ms gran del Jap de comer general, amb ms de 200 bases d'operacions en aproximadament 80 pasos arreu del mn. Entre les ms de 500 empreses Mitsubishi dnen feina a aproximadament 54,000 persones. 

Empreses Mitsubishi.
Empreses Principals.
Asahi Glass Co. ;
The Bank of Tokyo-Mitsubishi UFJ, Ltd.;
Kirin Brewery Co., Ltd. ;
Meiji Yasuda Life Insurance Company ;
Mitsubishi Agricultural Machinery;
Mitsubishi Aluminum Co., Ltd. ;
Mitsubishi Cable Industries, Ltd.;
Mitsubishi Chemical Corporation (part de Mitsubishi Chemical Holdings Corporation);
Mitsubishi Corporation (Trading company);
Mitsubishi Electric Corporation ;
Mitsubishi Estate Co., Ltd.;
Mitsubishi Fuso Truck and Bus Corporation ;
Mitsubishi Gas Chemical Company, Inc. ;
Mitsubishi Heavy Industries, Ltd.;
Mitsubishi Kakoki Kaisha, Ltd. ;
Mitsubishi Logistics Corporation ;
Mitsubishi Materials Corporation ;
Mitsubishi Motors (Automobile manufacturing and sales);
Mitsubishi Paper Mills, Ltd.;
Mitsubishi Plastics, Inc. ;
Mitsubishi Rayon Co., Ltd.;
Mitsubishi Research Institute, Inc. ;
Mitsubishi Shindoh Co., Ltd. ;
Mitsubishi Steel Mfg. Co., Ltd. ;
Mitsubishi UFJ Trust and Banking Corporation (part de Mitsubishi UFJ Financial Group);
Nikon Corporation ;
Nippon Oil Corporation ;
NYK Line (Nippon Yusen Kabushiki Kaisha);
P.S. Mitsubishi Construction Co., Ltd. ;
Tokio Marine & Nichido Fire Insurance Co., Ltd.;

Aqueste companyies sn membres del Mitsubishi Kinyokai, i es reuneixen mensualment.

Organitzacions relacionades.
Atami Yowado;
Chitose Kosan Co., Ltd.;
Dai Nippon Toryo Co., Ltd.
The Dia Foundation for Research on Ageing Societies;
Diamond Family Club;
Kaitokaku;
Koiwai Noboku Kaisha, Ltd.;
LEOC JAPAN Co., Ltd.;
Marunouchi Yorozu Corp.;
Meiwa Corporation;
Mitsubishi C&C Research Association;
Mitsubishi Club;
Mitsubishi Corporate Name and Trademark Committee;
Mitsubishi Economic Research Institute;
The Mitsubishi Foundation;
Mitsubishi Kinyokai;
Mitsubishi Marketing Association;
Mitsubishi Motors North America;
Mitsubishi Public Affairs Committee;
The Mitsubishi Yowakai Foundation;
MT Insurance Service Co., Ltd.;
Seikado Bunko Art Museum;
Shonan Country Club;
Sotsu Corporation;
The Toyo Bunko;

Enllaos externs.
Portal de les empreses Mitsubishi;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156487" title="Elifaz" nonfiltered="3388" processed="3381" dbindex="63424">
En el Gnesi, captol trenta-sis, Elifaz (en hebreu            -        lphaz ben    w) s el fill d'Esa amb la dona hitita Ad, filla d'Elcon. Va succeir el seu pare com a rei dels edomites.

Segons la tradici jueva, quan Jacob va fugir de casa del seu pare Isaac, Esa va enviar Elifaz a perseguir i matar el seu oncle. Quan el va atrapar, Jacob va donar-li totes les seves pertinences a canvi de la vida. Elifaz va acceptar els presents i va deixar viure el seu oncle.

Desprs de la mort del seu avi Isaac, va emigrar amb el seu pare cap a les terres de Seir. All Elifaz tingu els seus fills:
Teman, primognit i ltim rei hereditari dels edomites;
Omar;
Sef;
Gatam;
Quenaz, de qui descendirien els quenazites. ;

De la seva concubina Timn, en nasqu: 
Amalec, pare i patriarca dels amalequites;
Timn;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156488" title="Reuel" nonfiltered="3389" processed="3382" dbindex="63425">
Segons el Gnesi, capitol trenta-sis, Reuel (en hebreu            -       R   l ben    w) fou el fill d'Esa i la seva tercera muller Mahalat, filla d Ismael.

Els seus fills foren Nhat, Zrah, Xamm i Miz.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156492" title="Gai Balbili" nonfiltered="3390" processed="3383" dbindex="63426">
Gai Balbili fou governador rom d'Egipte en temps de Ner (vers 55 aC).

Era un home molt culte i va escriure un llibre sobre Egipte i els seus viatges pel pas.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156498" title="Balb" nonfiltered="3391" processed="3384" dbindex="63427">


Onomstica:

Balb, cavaller rom i probablement cnsol;
Dcim Celi Balb, emperador rom.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156499" title="Mozilla Application Suite" nonfiltered="3392" processed="3385" dbindex="63428">


La Mozilla Application Suite (originalment Mozilla, Mozilla Suite, i actualment SeaMonkey) s una suite d'Internet lliure, gratuta, i multiplataforma que consta d'un navegador web, un client de correu electrnic un editor HTML i un client IRC. El seu desenvolupament el va iniciar Netscape Communications Corporation, abans de la seva adquisici per AOL. Est basada en el codi font de Netscape Communicator. El desenvolupament va ser organitzat per Organitzaci Mozilla des de l'any 1998 fins el 2003, i per la Fundaci Mozilla des del 2003.

Vegeu tamb.
 SeaMonkey;
 Firefox;
 Mozilla;



Enllaos externs.
Mozilla Suite;
SeaMonkey;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156500" title="Mitsubishi Motors" nonfiltered="3393" processed="3386" dbindex="63429">

 s el cinqu fabricant ms gran del Jap en nombre de vehicles venuts i el tretz del mn.  s part del Mitsubishi keiretsu, que va ser el grup industrial ms gran del Jap.


 Citacions .



 Enllaos externs .
Mitsubishi Motors (lloc global);




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156511" title="Dcim Celi Balb" nonfiltered="3394" processed="3387" dbindex="63430">
Dcim Celi Balb (Decimus Celius Balbinus) o simplement Balb fou un senador rom de rang consular (era descendent de Lluci Corneli Balb Major, amic de Gneu Pompeu, Cicer i Juli Csar). Va fer el cursus honorum i va ser governador de diverses provncies. Era conegut com brillant orador i poeta.

Quan es va saber la mort de Gordi I i Gordi II i que Maxim el Traci avanava cap a Itlia al front d'un fort exrcit, fou nomenat pel senat juntament amb el general Clodi Pupi Mxim, el primer dels quals, com a reputat home d'estat es quedaria a Roma per dirigir l'administraci, i l'altre, com a reputat general, aniria contra Maxim per combatre sobre el terreny (vers abril del 238). Aquesta decisi no va tenir el suport popular i van esclatar aldarulls, que no van parar fins que es va proclamar com a Csar a un net de Gordi (d'uns 13 anys). 

Pupi va poder sortir en direcci a Aquileia contra Maxim per a Roma van tornar a esclatar lluites civils entre el poble d'un costat i els pretorians que fien costat a Maxim, de l'altre. El poble va assaltar el camp dels pretorians i foren rodejats i es va tallar el subministrament d'aigua; els intents de sortida no van reeixir i una part de la ciutat va patir els efectes de la lluita i fou destruda pel foc. Quan a l'abril Maxim fou derrotat, les seves forces i les de Pupi es van unir i el poble rom va acollir la unitat amb joia.

Per aix fou de curta volada, perqu l'odi entre pretorians i el poble no es va extingir; els pretorians no acceptaven el poder establert pel senat i volien un emperador triat per ells, i el poble no perdonava l'actuaci dels pretorians. Un dia que es celebraven els jocs capitolins, es va produir un cop d'estat: un fort cos de soldats es va obrir pas capa palau, va agafar a Balb i Pupi i els va matar (vers maig del 238).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156512" title="Suzuki" nonfiltered="3395" processed="3388" dbindex="63431">


 s una corporaci multinacional que fabrica  una gama d'autombils, una gama completa de motocicletes, motors foraborda d'embarcacions, i una varietat de peces per a motors petits. Suzuki t ms de 15 plantes de fabricaci d'autombils a 14 pasos arreu del mn i 133 distribuidors a 119 pasos.

Autombils.
 Aerio/Liana ;
 APV/Carry ;
 Baleno/Suzuki Esteem/Cultus Crescent;
 Cultus/Swift/Forsa ;
 Escudo/Vitara/Sidekick;
 Grand Vitara ;
 Ignis ;
 Jimny/Jimny Sierra ;
 SJ-Series/Samurai/Sierra/Santana;
 SX4 ;
 XL-7;
 X-90 ;
 Models per al mercat americ;
 Forenza ;
 Fun ;
 Reno ;
 Verona ;
Autombils Kei.
 Alto/Alto Works ;
 Cappuccino ;
 Cara;
 Carry/Every;
 Cervo/Cervo Mode/SC100/Whizzkid;
 Fronte;
 Jimny ;
 LJ-Series;
 Kei/Kei Works;
 Lapin/Lapin SS;
 MightyBoy ;
 MR Wagon;
 SJ-Series;
 Supercarry;
 Suzuki Twin ;
 Wagon R;

Motocicletes.

Carretera.
 T20 / X6;
 GT Series;
 GS Series;
 GS500E/F;
 GSX Series;
 GSX-R Series;
 RF Series;
 GSX-F / Katana Series;
 GSF / Bandit Series;
 VL 1500 Intruder LC / Boulevard C90;
 VZ 800 Marauder / Boulevard M50;
 VL 800 Volusia / Boulevard C50;
 VX 800;
 SV650(S);
 SV1000(S);
 TL1000R;
 TL1000S;
 RC80;
 RC100;
 RG150/RGV150;
 RG250 Gamma;
 RGV250;
 RG500;
 FXR150;
 GSX1100S-SZ, GSX750S-SF & GSX650 Katana;
 DL 1000 V-Strom;
 DL 650 V-Strom;
 GSX-1300R Hayabusa;
 Boulevard S40;
 Boulevard S50;
 Boulevard S83;
 EN 125cc 2a;
 LS650 Savage;
 Suzuki VS 600/750/1400 Intruder;
 Suzuki GV1400 Cavalcade (85-90);
 Suzuki GV700/GV1200 Madura (85,86 only);
 Suzuki RV 125 Van Van;
 Suzuki FR80 - Scooter;
 AN Burgman Series - Scooters;
 Katana AY50 - Scooter;
 TU250;
 Suzuki GN Series;

 Motocross / Off Road .
 RM Series - Two stroke;
 RM-Z Series - Four stroke;
 DR Series - Four stroke;
 DR-Z Series - Four stroke;

Concept/prototipus.
Suzuki Stratosphere;
GSR400;
Suzuki Skywave Type-S;
Suzuki Boulevard M109R;
Suzuki Address V50G;
Suzuki GSX-R/4;

Quads.

Quadrunner
 Suzuki KingQuad 700;
 Suzuki TwinPeaks 700;
 Suzuki Vinson 500;
 Suzuki Eiger 400;
 Suzuki Ozark 250;

Quadsport
 Suzuki LT-Z250;
 Suzuki LT-Z400;
 Suzuki LT-R450 (race ready);
 Suzuki Escudo Pikes Peak version (rally/road);
 Suzuki Cultus Pikes Peak version (rally/road);

Enllaos externs.
 Plana web corporativa;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156519" title="Maragda" nonfiltered="3396" processed="3389" dbindex="63432">


Una maragda s una pedra preciosa (mineral), de tipus semblant al beril, de color verd brillant, degut a qu cont una petita quantitat de crom. La seva frmula qumica s:(Be3Al2(SiO3)6).
Est molt valorada perqu s l'nic mineral de color verd que cristalitza.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156527" title="Balb" nonfiltered="3397" processed="3390" dbindex="63433">
Balb fou un cognom  rom usat per diverses gens. Derivava del renom que es donava a les persones amb dificultats de parla. Hi havia diverses branques, totes plebees.

Hi ha personatges pertanyents a les branques Acilius, Ampius, Antonius, Atius, Cornelius, Domitius, Laelius, Lucilius, Naevius, Nonius, Octavius, i Thorius.  D'aquestes, la branca Cornlia, era originaria de Gades (Cadis).

Els mes destacats son:
Mani Acili Balb (cnsol 150 aC), cnsol el 150 aC;
Mani Acili Balb (cnsol 114 aC), cnsol el 114 aC;
Tit Ampi Balb, tribu de la plebs ;
Quint  Antoni Balb, magistrat rom.
Marc Aci Balb, cavaller rom ;
Lluci Corneli Balb Major, poltic rom.
Publi Corneli Balb, cavaller rom.
Lluci Corneli Balb Menor, poltic i magistrat rom.
Leli Balb, senador rom. ;
Quint Lucili Balb, filsof estoic. ;
Lluci Lucili Balb, jurista rom.
Lluci Nevi Balb, magistrat rom.
Noni Balb, trib de la plebs ;
Lluci Octavi Balb, rom conegut per les seves habilitats legals;
Gai Tori Balb fou un rom de Lanuvium que Cicer esmenta com exemple de persona que no s'havia privat mai de cap plaer, ni tant sols els mes rars.
Espuri Tori Balb, trib de la plebs. ;
Juni Balb, possible pare de Gordi III.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156528" title="Parc natural de Salinas y Arenales de San Pedro del Pinatar" nonfiltered="3398" processed="3391" dbindex="63434">
En 1985 les Salines i Arenals de San Pedro del Pinatar es creen com reserva natural protegida i en 1992 es converteixen en Parc Regional. Es tracta d'una zona humida amb arenals que limita al nord amb les "encaizadas", que comuniquen el Mar Menor amb el Mediterrani. Des de 1994 s'inclou en la Llista d'Aiguamolls d'Importncia Internacional (segons el conveni *RAMSAR), al costat del Mar Menor. Forma part important del Mar Menor que s una Zona Especialment Protegida d'Importncia per al Mediterrani (ZEPIM). T una extensi de 837 hectrees i pertany als municipis de San Pedro del Pinatar i San Javier. Des de gener de 2002 funciona el Centre d'investigaci i conservaci d'aiguamolls "Les Salines" a l'entrada al parc natural.

Des d'un aspecte geomorfologic destaquen les dunes i arenals costaners que se solen presentar en les zona humides. A nivell mar existeixen barres sorrenques que esmortexen l'onatge en les zones de mar mediterrani. D'altra banda cap destacar la importncia de prades de posidnia en els fons marins del Mar Mediterrani. 

En aquest cas es tracta de fer compatible la conservaci de la seva riquesa natural amb la explotaci dels salines. Encara que es troba envoltat d'una gran pressi urbanstica, com succex, en general, en tot el litoral mediterrani. Per tant, es produx una confluncia d'interessos turstics, ambientals i comercials amb una certa tensi entre ells. Com primera aproximaci conv saber que en el parc (o els seus voltants) es troben: cinc platges; un port amb s pesquer, esportiu i de crrega de sal; l'explotaci dels salines; un restaurant; un sistema de dunes; i una flora i fauna de gran importncia. 


 Algunes imatges .



Flora.

Hi ha saladars com la "siempreviva" i la "sarcocornia" o "almarjo" en les zones entollades; prop de la platja pot trobar-se l'eruga de mar i el card martim; en la zona de dunes es pot trobar el "barrn", el "cuernecillo de mar" i la "azucena de mar"; en les dunes ms estables est el matorral mediterrani que t espcies com el "lentisco" i l'ar negre, aix com alguns peus de sabina costanera (Juniperus turbinata). Es pot dir que mant una mplia representaci d'endemismes exclusius del sud-est peninsular com "Helianthemum marminorensis" i "Frankenia corymbosa", destacant la "Senecio joppensis" que s una raresa a Europa Occidental. Altre aspecte molt important s la flora marina, destacant les prades de posidnia ocenica; les seves "arribazones" i restes es troben amb facilitat en les seves platges mediterrnies.

Fauna.

Aus aqutiques: "avoceta" (Recurvirostra avosetta), "cigeuela" (Himantopus himantopous), "chorlitejo patinegro", "charrancito" (Sterna albifrons), "pagaza piconegra" (Gelochelidon nilotica), "zarapitos", agulles (Limosa lapponica), "archibebes", "chorlitejos", etc.; les "garzas"; el *tarro blanc, "cormoranes", "alcarabanes" (Burhinus oedicnemus), combatents (Philomachus pugnax), "somormujos", "zampullines", "martinete patirrojo",ratpenats com Miniopterus schreiberseii, Myotis capaccinii, Myotis myotis, Rhinolophus euryale i Rhinolophus ferrum-equinum. ;

Rptils: eslizn ibric i sargantana colirroja. ;

Insectes: en perill d'extinci l'escarabat Scarites aurytus. ;

Peixos: en perill d'extinci el "fartet"(Aphanius iberus) que s un endemisme ibric. ;

Mamfers: "musaraa", "musaraita" i "comadreja".

Histria.

Les Salines de San Pedro del Pinatar s'han estat explotant des de les poques romana i musulmana, encara que probablement s'explotaran anteriorment. Conegudes com les salines de Patna, Alfonso X les incorpora a la corona castellana en 1266, posteriorment passen a ser explotades per l'Ordre Franciscana. 

En 1470 les compra el concejo murci i les posa sota arrendament, la major part del temps (1494-1580) explotades per la famlia Furtat. Felipe II les incorpora al patrimoni de la corona espanyola en 1564 com un element ms de la poltica centralitzadora de recursos. 

En el segle XVIII es construx un moll de la sal al mar Mediterrani per a facilitar la seva comercialitzaci. En 1879 la sal deixa de ser monopoli de l'Estat i les salines surten a la venda. En 1880 l'empresari gallec Manuel Garca Coterillo les compra i des de llavors es coneixen com les salines de *Coterillo. 

En 1905 la burgesia de la zona crea la "Mancomunitat de les Salines Martimes de San Pedro del Pinatar" i les hi compra a la famlia Coterillo. Aquesta compra suposa una ampliaci de les seves installacions i es construxen els dos molins de vent ms caracterstics: el de "Quintn" i el de la "Calcetera" (o "Ezequiela"), aix com el cam que els comunicava. Aquesta ampliaci es va realitzar ocupant territori al Mar Menor. 

En 1920 la companyia mallorquina "Salinera Espaola S.A." va comprar les salines, que eren l'empresa ms important de San Pedro del Pinatar. En aquesta poca coincidint amb la creaci dels sindicats obrers es crea un grup sindical ("Trabajadores de la sal, La Realidad") que demostra un alt poder reivindicatiu en la zona. Durant la guerra civil (1936-1939) l'empresa va estar autogestionada pels propis treballadors; per al finalitzar la contesa l'empresa va recuperar la seva propietat. 

Posteriorment han continuat ampliant les seves installacions i millorant la seva producci, que podria situar-se entorn de les 75.000 tones anuals. 

Des de la creaci de la reserva natural en 1985 i Parc Regional en 1992 podria mostrar-se com un exemple on s'ha aconseguit un cert equilibri harmnic entre la protecci natural i una activitat econmica. 

Platges.

El parc disposa de ms de vuit kilometres de platges. En el Mar Mediterrani es troben les populars platges de "La Llana" que sn tres: platja de "Las Salinas", platja de la "Barraca quemada" i platja de "Punta de Algas"; aix com la platja de la "Torre derribada". En el Mar Menor es troba la platja de "La Mota", al costat d'aquesta es troben les tolles en les quals se solen realitzar els banys de llot. 


Llocs d'inters.


Centre d'Investigaci i Conservaci d'Aiguamolls: amb explicacions sobre el parc. ;

Observatoris al llarg del Parc ;

Platges i tolles ;

Molins de vent: el de "Quintn" i el de la "Ezequiela" o "Calcetera". ;


Enllaos externs.

Ayuntamiento de San Pedro del Pinatar;

Parques regionales en la Comunidad de Murcia;

Informacin del parque por el Colectivo Duna;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156529" title="Tit Ampi Balb" nonfiltered="3399" processed="3392" dbindex="63435">
Tit Ampi Balb (Titus Ampius Balbus) fou trib de la plebs el 63 aC juntament amb Tit Labi, i va proposar donar corona de llorers a Gneu Pompeu en agrament a les seves victries asitiques i la insgnia del triomf als jocs circenses i corona de llorer i toga pretexta als jocs escnics.

No va poder obtenir el crrec d'edil tot i el suport de Pompeu per el 59 aC fou pretor i tot seguit, el 58 aC, governador de Cilcia. 

El 49 aC va militar al camp dels pompeians i va participar a l'aixecament de tropes a Cpua. El 48 aC va voler obtenir diners per la guerra saquejant el temple d'Efes per l'arribada del Csar li ho va impedir. Fou desterrat per Csar per en va obtenir el perd per intercessi del seu amic Cicer (46 aC). Va escriure un llibre sobre l'histria del seu temps.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156530" title="Quint Antoni Balb" nonfiltered="3400" processed="3393" dbindex="63436">
Quint  Antoni Balb (Quintus Antonius Balbus) fou un magistrat rom. 

s probablement la mateixa persona que es esmentada amb el nom de Quint Antoni, com a pretor (o ms correctamente propretor) a Siclia el 82 aC, el qual va ser mort per Lluci Filip, llegat de Luci Corneli Sulla


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156531" title="Concili de Barcelona" nonfiltered="3401" processed="3394" dbindex="63437">
El Concili de Barcelona s va celebrar entre gener i juliol de 906 amb l'assistncia de l'arquebisbe de Narbona Arnust i el bisbe de Girona, Servus Dei. 
Els comtats vinculats a la provncia de Narbona s estaven re-estructurant degut a la seva expansi i aix comportava, tamb, la necessitat d una nova estructuraci religiosa. 

Guifr II, al comenament del segle X, avan notablement en terres del Bergued i el Valls Oriental. En aquesta zona s l'abadessa Emma, filla de Guifre el Pils, qui reclam la restituci d'una dotzena de parrquies a favor de Sant Joan de les Abadesses. 

Al Concili de Barcelona, Guifr II s va autoproclamar prncep, deixant als seus germans Sunifred II d'Urgell i Mir II de Cerdanya sota la seva autoritat.

D'altra banda, s'inici la transici entre el concepte de la parrquia com un territori, expressada en diccions com "ecclesia cum sua parrochia" i la parrquia en un sentit ms ampli d'instituci, que reuneix esglsia, demarcaci i drets, i que apareix als documents amb el simple esment "parrochia Sancti N.". No obstant aix, aquest canvi tardaria encara fora temps a difondre's.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156534" title="Luci Corneli Balb Major" nonfiltered="3402" processed="3395" dbindex="63438">
Luci Corneli Balb Major (Lucius Cornelius Balbus Major) fou un cavaller rom nadiu de Gades d'una important famlia local. Fou pretor, per no se sap ben be l'any, desprs propretor i el 40 aC cnsol, el primer que no era originriament rom. Va morir en un any no determinat.

Fou l'autor d'un diari amb coses de la seva vida i la de Csar, ttulat Ephemeris.

Va donar suport a Roma contra Sertori guerra en la que es va distingir. Va servir sota els generals Quint Cecili Metel Pius, Gai Memmi i Gneu Pompeu i fou present a les batalles de Tuna i Sucro. Va rebre la ciutadania romana de Pompeu junt amb el seu germ i el seu nebot, concessi ratificada pels cnsols Gneu Corneli Lntul i Luci Gelli Publcola I (72 aC) i en honor del primer,   Balb va prendre el nom de Corneli.

Al final de la guerra contra Sertori va anar a Roma (72 aC) i fou adms a la tribu Crustumnia. Degut a la seva riquesa aviat va ser persona important, molt amic de Pompeu. Un amic d'aquest, el grec Tefanes de Mitilene, el va adoptar. Va cultivar tamb l'amistat de Csar.

Absent Pompeu a l'sia fou ntim de Csar i el va acompanyar a Hispnia el 61 aC com a praefectus fabrum. El 60 aC va retornar a Roma quan es va formar el primer triumvirat i fou proper tant de Pompeu com de Csar. El 58 aC quan Csar va anar a la Gllia va seguir amb ell altre com a praefectus fabrum. El bot de Csar a la Gllia va passar per les seves mans com a secretari. Balb va incrementar la seva riquesa i es va fer enemics i alguns habitants de Gades el van acusar d'haver usurpat la ciutadania romana; el judici es va celebrar el 55 aC i Balb fou defensat per Pompeu, per Cras i per Cicer, i fou absolt. 

A la guerra civil del 49 aC va romandre a Roma i va mantenir la neutralitat, i encara que va tenir contactes amb el cnsol Corneli Lntul que era partidari de Pompeu en realitat va beneficiar mes aviat a Csar. Va intentar una mediaci de Cicer, que era partidari de Pompeu i va demenar que aquest fes una declaraci a favor de Csar. Cicer va sortir d'Itlia per va tornar desprs de la batalla de Farslia  (48 aC) i va demanar a Balb que interceds davant Csar pel seu perd. En aquest temps Balb va portar els afers de Csar a Roma juntament amb Opi (Oppius)i va actuar amb prudncia i moderaci.

A la mort de Csar el 44 aC es va absentar de Roma uns mesos i va entrar en contacte amb Octavi a Nepolis. Tamb es va reunir amb Cicer, que sospitava errniament que Balb era favorable a Marc Antoni, ja que en realitat va ser lleial a Octavi, el qual li va confiar altes funcions.

 Nota .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156535" title="Publi Corneli Balb" nonfiltered="3403" processed="3396" dbindex="63439">
Publi Corneli Balb fou germ de Lluci Corneli Balb Major i va rebre junt amb ell la ciutadania romana. Va estar a Roma i va morir algun temps desprs no se sap si a Roma o Gades d'eon era originari.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156540" title="Luci Corneli Balb Menor" nonfiltered="3404" processed="3397" dbindex="63440">
Luci Corneli Balb Menor, fill de Publi Corneli Balb. Va nixer a Gades i va rebre la ciutadania romana junt amb el seu pare i el seu oncle Lluci Corneli Balb Major. 

El 49 aC al esclatar la guerra civil va servir amb Juli Csar que el va enviar al cnsol Lluci Corneli Lntul, antic amic del seu oncle,  per convncer-lo de tornar a Roma. Balb va visitar a Lntul al campament pompei de Dirraquium, per no el va poder convncer. 

Va servir amb Csar a Egipte i Hispnia. Csar el va fer pontfex i fou probablement el Corneli Balb que va escriure un treball sobre religi romana del que el llibre divuit s esmentat per Macrobi.

El 44 i 43 aC fou questor del propretor Gai Asini Polli a l'Hispnia Ulterior, i va construir un suburbi a Gades anomenat Nova Ciutat, i tamb i va fer un port, per lo que el nom final fou Ddima (Doble Ciutat). Tot i aix la seva conducta a Hispnia es considerada tirnica i arbitraria, i es va apoderar de les riqueses de molts provincials; va sortir d'Hispnia el 43 aC sense pagar als soldats i se'n va anar a l'frica.

Va desaparixer de l'histria coneguda durant vint anys per aparixer desprs com a procnsol d'frica sense haver estat abans cnsol ni pretor. Va derrotar els garamants i va rebre els honors del triomf el 19 aC, la primera vegada que aquestos honors foren concedits a una persona que no era ciutad rom per naixement.

Desprs va construir un teatre a Roma  amb quatre pilar d'nix que fou dedicat a August el 13 aC amb uns jocs. No torna a aparixer i devia morir algun temps desprs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156542" title="Leli Balb" nonfiltered="3405" processed="3398" dbindex="63441">
Leli Balb (Laelius Balbus) fou un senador rom que va acusar a Accia, l'ex dona de Publi Vitelli, de traci (majestas) per no va obtenir la  recompensa habitual per pressions del trib Juni Ot. L'any 37 fou condemnat com un dels amants d'Albucilla i fou privat del seu rang senatorial i desterrat a una illa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156543" title="Quint Lucili Balb" nonfiltered="3406" processed="3399" dbindex="63442">
Quint Liculi Balb fou probablement germ de Lluci Lucili Balb i fou un filsof estoic rom deixeble de Paneci de Rodes.

Es esmentat per Cicer que el considera exemple d'estoic.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156544" title="Bedoll com" nonfiltered="3407" processed="3400" dbindex="63443">


Betula pendula, popularment coneguda com a bedoll o bedoll com, s un arbre de la famlia de les betulcies. Es troba a quasi tot Europa (especialment als Pasos Nrdics on arriba a formar grans boscos), a gran part d sia, al nord d Amrica i al nord d frica. Es cria a tot el nord de la Pennsula Ibrica, des de l'extrem oriental dels Pirineus fins a Galcia, aix com a altres serralades de la meitat septentrional de la Pennsula. A Catalunya, trobem el bedoll al nord-oest del Principat (els Pirineus) i a les comarques ms centrals.

Etimologia. 
Betula s el nom llat del bedoll i pendula (del llat pendulus) significa penjoll. Els fruits d aquesta planta tenen forma de penjoll.

Ecologia. 
Necessita zones assolellades i sls cids que continguin silici i que posseeixin suficient humitat. Per aix, abunden en riberes de rius i en boscos frescos entre 600 i 1800 metres. Poden aguantar freds intensos. 

Tenen un creixement molt rpid i no solen passar de l'edat d'un segle. 

Descripci.
El bedoll s un arbre caducifoli de fins a 30 metres d'altura i de 0'7 metres de dimetre. La seva copa, que en un principi s estreta i cnica, adquireix ms tard un volum rod, abombat o irregular. El tronc est recobert d'una escora blanca que amb l'edat s'aixeca i queden com unes plaques pigallades. Floreix entre el mar i l'abril i els seus fruits maduren a l'estiu. 

L'arrel s bastant superficial i axonomorfa, s a dir, t una rel principal. El tronc s recte o b inclinat cap a un costat. Les branques inferiors sn relativament curtes i cauen una mica, en canvi, les branques de la regi central i superior sn ms llargues i ascendents. 

Les fulles sn simples, alternes, penjants, quasi totes penjants amb el limbe prim acabat en una punta estreta i llarga. s entera en la base i doblement dentada en la resta de la fulla. T una forma rombodal, de color verd pllid ms intens en el anvers que en el revs i amb 5 - 7 parells de nervis laterals. Les fulles joves sn en un principi resinoses, desprs s'assequen i es forma una pellcula blanca. El pecol t 1/3 part de la longitud del limbe. 

s un arbre monoic ja que hi ha flors masculines i femenines en el mateix peu. Les flors masculines estan agrupades en aments penjants d'uns 3 - 6 cm de llarg de color groc clar; es desenvolupen a la tardor, romanen sense obrir al llarg de l'hivern com a estructures cilndriques de color prpura i s a la primavera quan adopten l'estructura caracterstica groga penjant. En aquesta darrera estaci, apareixen les flors femenines reunides en aments cilndrics ms curts (2 - 4 cm) de color ms verds. Grups de tres flors masculines es troben emparades per una brctea gran i dos de laterals petites, cada flor masculina consta d'un conjunt de ptals petits i verds i quatre estams que desprenen pollen abundant perqu el transporti el vent. La flor femenina no t ptals per s un ovari bicarpellar. 

Els aments masculins cauen una vegada han complert la seva missi, per els femenins es conserven fins que maduren i es dispersen els fruits. Els fruits sn molt petits en forma de pinyeta o estrbil de color vermells, amb una sola llavor que t dues aletes laterals que faciliten la seva dispersi per l'aire.



 Composici qumica .
A les fulles:
 Saponines (substncies de carcter cid i neutre) triterpniques;
 Flavonoides (3'3%), hi ha ms flavonoides en les fulles joves que en les velles. Els principals sn: hipersid (0'08%), avicularina (0'57%), hetercits de miricitrina (0'37%), quercetol (0'25%) i quercitrina (0'14%) ;
 cids fenlics derivats del cid cinmic. cid clorognic. ;
 Vitamines, especialment vitamina C.
 Sals minerals, les fulles sn riques en sals potssiques (4%) ;

A l'escora:

 Betulinol, un alcohol bivalent tamb anomenat alcanfor de bedoll (fins a un 12%);
 Betulsid, un hetercit que s un monosacrid de fenol - alcohol secundari.
 Tanins (de 4 a 15 %);
 Glucosa (petites quantitats) ;
 Xilana ;
 Pentosanes (en quantitats variables segons l'estaci de l'any) ;
 Oli essencial, cont sesquiterpens;

Les parts del bedoll que s'utilitzen sn majoritriament les fulles, tot i que tamb es fa servir l'escora i els brots nous que van sortint en l'arbre. 

 Usos medicinals . 
Usos aprovats per la Comissi E del Ministeri de Sanitat alemany:

 Edema (acumulaci de lquid a l'espai tissular intercellular o intersticial i tamb en les cavitats de l'organisme) i oligria (disminuci o absncia de producci d'orina) ;
 Clculs renals i clculs urinaris (tros de material slid que es forma en el rony o en el tracte urinari a partir de substncies que estan a l'orina). Prevenci i tractament de clculs ja que al augmentar l'eliminaci d'orina, es poden arrastrar microcristalls i sorreta d'oxalat clcic.
 Infeccions genitourinries. Al afavorir el drenatge de l'orina, pot ajudar en l'eliminaci de microorganismes patgens. ;

Usos tradicionals: 

 Hipertensi arterial. Tractament complementari ja que produeix una disminuci del volum sanguini. ;
 Hiperlipidmia (nivell anormalment alt de substncies grassoses a la sang) i hipercolesterolmia (presncia de colesterol en sang per sobre dels nivells considerats normals). Tractament complementari d'hiperlipidmies al afavorir l'eliminaci biliar del colesterol. ;
 Afeccions biliars com: disppsia biliar, discinsia biliar, litiasis biliar o colelitiasis. ;

A part, el bedoll t altres usos. Mitjanant unes incisions que es fan a l'escora, s'extreu un lquid ensucrat que, per fermentaci, dna lloc a la cervesa de bedoll. A ms, les fulles s'han utilitzat per tenyir teixits.

 Accions farmacolgiques .
 Diurtic: les fulles del bedoll han demostrat en estudis animals tenir un efecte diurtic per la presncia de flavonoides i de sals minerals potssiques. ;
 Colagog/colertic: s'ha comprovat en assaigs a animals que les fulles del bedoll presenten un lleuger efecte colagog, augmentant la secreci de bilis. Aquest efecte podria ser degut a la presncia de flavonoides tot i que tamb s'han descrit propietats colertiques per l'cid clorognic. Tot i aix, el mecanisme d'acci del bedoll s encara desconegut.
 Cicatritzant: l'escora del bedoll s molt rica en tanins, pel que exerceix un efecte astringent dermatolgic i afavoreix la cicatritzaci. ;

 Toxicitat .
Tot i que no es tracta d'una planta txica, si que t algunes contraindicacions i s'han de prendre algunes precaucions en el seu s.
lcera pptica: el bedoll podria produir un empitjorament de l'lcera pptica degut al efecte ulcerognic dels tanins. ;
 Gastritis: el bedoll podria produir un epitjorament de la gastritis degut tamb al efecte ulcerognic dels tanins. ;
 Embars i lactncia: el bedoll no s'ha d'utilitzar durant aquests perodes degut a l'absncia de dades que provin la seva seguretat. ;
 Insuficincia renal i cardaca: el bedoll s'ha d'utilitzar amb precauci en el tractament d'aquest tipus d'edemes.

 Referncies bibliogrfiques . 
 Clave de los rboles de Europa, Herbert Edlin, Edicions Omega S.A., Barcelona (1982) ;
 Plantes medicinals - El dioscrides renovat per Dr. P. Font Quer, Editorial Labor S.A., Barcelona (1987) ;
 Diccionari integral de plantes medicinals, RBA - integral, Barcelona (2002) ;
 Gran Enciclopedia de les plantes medicinals, Dr. Berdonces i Serra, Tikal Ediciones ;
 Gua de los rboles de Espaa, Rafael Moro, Edicions Omega S.A., Barcelona (2002);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156545" title="Lluci Nevi Balb" nonfiltered="3408" processed="3401" dbindex="63444">
Lluci Nevi Balb (Lucius Naevius Balbus) fou un dels quinquevirs nomenats el 171 aC per mediar en una disputa entre pisans i lunenses pels lmits fronterers de les seves respectives terres.  


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156546" title="Noni Balb" nonfiltered="3409" processed="3402" dbindex="63445">
Noni Balb (Nonius Balbus) fou trib de la plebs el 32 aC i en aquesta condici va vetar el decret del senat rom contra Octavi (August), seguint instruccions del cnsol Sosi (Sosius), que era partidari de Marc Antoni.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156547" title="Luci Octavi Balb" nonfiltered="3410" processed="3403" dbindex="63446">
Lluci Octavi Balb fou un rom contemporani de Cicer, conegut per les seves habilitats legals, i per les seves atencions als deures de justcia, moralitat i religi. Fou judex en judicis privats i pblics. Fou proscrit pels triumvirs el 42 aC  i es va amagar per va sortir quan va saber que havien matat al seu fill; quan va comprovar que el seu fill no era mort no va poder evitar la seva prpia. El seu final s esmentat per Valeri Mxim. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156548" title="Espuri Tori Balb" nonfiltered="3411" processed="3404" dbindex="63447">
Espuri Tori Balb fou un trib de la plebs, vers el 111 aC. Fou popular i va introduir una llei agrria que s'ha conservat en part en tauletes de bronze.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156549" title="Juni Balb" nonfiltered="3412" processed="3405" dbindex="63448">
Juni Balb (Junius Balbus) fou un rom de rang consular esps de Mtia Faustina, filla de Gordi I. Segons alguns historiadors van tenir un fill que fou associat a l'imperi sota el nom de Gordi III per Dcim Celi Balb i Pupi Mxim, per altres diuen que Gordi III era fill de Gordi II.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156550" title="Lluci Lucili Balb" nonfiltered="3413" processed="3406" dbindex="63449">
Lluci Lucili Balb (Lucius Lucilius Balbus) fou un jurista rom. 

Fou deixeble de Quint Muci Escevola, i mestre de Servi Sulpici Lemnia Ruf. Fou probablement pare de Luclia, companya d' Appi Claudi Pulcre a Cilcia, i germ de Quint Lucili Balb, filsof estoic. Sulpici esmenta algunes de les seves obres 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156554" title="Urb VII" nonfiltered="3414" processed="3407" dbindex="63451">

Urb VII (Roma, 4 d'agost del 1521 -   Roma, 27 de setembre del 1590.
Papa de l'Esglsia Catlica Romana.

 Origen i formaci .

Giovanni Battista Castagna era d'origen genovs, fill d'un noble genovs anomenat Cosimo i de la romana Constanza Ricci. Estudi dret civil i cannic i es doctor a Bolonya.

 Carrera Eclesistica .
Desprs d'sser nombrat,al 1553, arquebisbe de Rossano, fou nombrat al 1555 governador de Fano durant el pontificat de Juli III, amb Pau IV va sser governador de Perusa i mbria

Entre 1562 i 1563 actu al Concili de Trent, els anys segents acompany al cardenal Buoncompagni,(futur Gregori XIII), a Espanya com a membre de la instituci papal que anava a intervenir en procs obert al cardenal de Toledo, Bartolom Carranza.Desprs de 7 anys a Espanya retorna a Itlia, al 1577 s enviat a  Vencia on es governador de Bolonya.

Al 1583 retorna a Roma on s nombrat cardenal prevere de Sant Marcel, ja amb Sixt V actua com inquisidor general del Sant ofici.
 Papat . 
A la mort de Sixt V Giambattista Castagna fou elegit nou pontfexs el 15 de setembre de1590.
El seu pontificat noms dur dotze dies, degut a que el 27 de setembre del mateix any mor per malria.

El seu papat s considerat com el ms curt de la histria des que el 1961, l'Esglsia Catlica Romana va excloure de la llista de papes legtims a Esteve II qui govern durant tres dies a l'any 752










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156571" title="Gyula Horn" nonfiltered="3415" processed="3408" dbindex="63452">

Gyula Horn (en hongars: Horn Gyula) ( Budapest, Hongria 1932 ) s un poltic hongars i Primer ministre d'Hongria entre els anys 1994 i 1998.

Biografia.
Va nixer el 5 de juliol de 1932 a la ciutat de Budapest. Desprs d'estudiar en una escola tcnica de la seva ciutat natal va estudiar economia a la Universitat de Rostov, on es va graduar el 1954.

Activitat poltica.
L'any 1954 ingress al Ministeri de Finances del seu pas, treball que abandon el 1959 per traslladar-se al Ministeri del Treball. El govern comunista del pas el nomen diplomtic a les ambaixades de Bulgria i Iugoslvia.

El 1954 va ingressar al Partit dels Treballadors d'Hongria (MDP), nom pel qual es coneixia el partit comunista a Hongria. El 1956, per, s'afili al Partit Socialista dels Treballadors d'Hongria (MSZMP), nom amb el qual es conegu el partit comunista a partir de la revoluci hongaresa de 1956. El 1969 ascend al Comit Central del seu partit com a responsable d'Afers Estrangers. 

L'any 1985 fou nomenat Secretari d'Estat d'Afers Estrangers, l'equivalent hongars al Ministeri d'Afers Estrangers, mantenint aquest crrec durant els mandats comunistes de Gyrgy Lzr, Kroly Grsz i Mikls Nmeth. L'any 1989, encara en el govern, fund el Partit Socialista d'Hongria (MSZP), successor del MSZMP, del qual en fou el seu lder des de l'any 1990. Durant el desenvolupament del seu crrec jug un paper molt important en l'obertura del Tel d'acer per als alemanys provinents de la Repblica Democrtica Alemanya (RDA) i que jug un paper decisiu per a la unificaci alemanya, i per la qual cosa fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany.

Escollit diputat al Parlament l'any 1990, acta que encara mant, el 15 de juliol de 1994 fou escollit primer ministre d'Hongria. Encara que va abandonar la direcci del seu partit l'any 1998 desprs de perdre les eleccions davant l'aspirant conservador Viktor Orbn, ha estat un dels dirigents ms influents dins els corrents socialistes d'Hongria.

Enllaos externs.
  Informaci del Parlament d'Hongria sobre Gyula Horn;
  Premi Internacional Carlemany;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156576" title="Zombi" nonfiltered="3416" processed="3409" dbindex="63453">



Un zombi (a voltes escrit amb la grafia anglesa zombie) s, originalment, una figura llegendria prpia de les regions on es practica el culte vod. Es tractaria d'un mort ressuscitat per mitjans mgics per un bruixot per tal de fer-ne el seu esclau. Per extensi, ha passat a la literatura fantstica com a sinnim de mort vivent i al llenguatge com per a designar en sentit figurat qui fa les coses mecnicament com si fos privat de voluntat.

D'acord amb la creena, un houngan o bruixot vud seria capa mitjanant un ritual de ressuscitar un mort, el qual restaria malgrat aix sotms d'alsehores en a la voluntat de la persona que li retorna la vida. Aquests morts vivents sn dits zombis. La paraula podria tenir relaci amb el nom d'una serp divina que s objecte de culte en les regions de llenges nigerocongoleses, i que s'emparenta al terme congo nzambi, que significa du.  

El 1937 la folklorista nord-americana Zora Neale Hurston va conixer a Hait el cas de Felicia Felix-Mentor, morta i enterrada el 1907 i que, tanmateix, molts vilatjans asseguraven haver vist visqui trenta anys desprs esdevinguda en zombi. Hurston es va interessar per rumors que afirmaven que els zombis existien realment encara que no eren morts vivents sin persones sotmeses a drogues psicoactives que els privaven de voluntat. No va poder, nogensmenys, trobar dades que anessin ms enll de la mera especulaci. 

Diverses dcades ms tard, el 1982, l'etnobotnic canadenc Wade Davis va viatjar a Hait per a estudiar qu hi havia de ver en la llegenda dels zombis i va arribar a la conclusi  publicada en dos llibres: The Serpent and the Rainbow (1985) i Passage of Darkness: The Ethnobiology of the Haitian Zombie (1988)  que es podia tornar alg zombi mercs a l's de dues substncies en pols. Amb la primera, anomenada coup de poudre (en francs, literalment, cop de pols, un joc de paraules amb coup de foudre, que significa  cop de llamp i tamb 'fiblada d'amor'), s'induiria la vctima a un estat de mort aparent. Els seus parents i amics la pensarien morta i l'enterrarien, i poc desprs es desenterraria i la reviscolaria el bruixot. Aleshores entrarien en acci les segones plvores, una substncia psicoactiva capa d'anullar la voluntat de la vctima. 

L'ingredient principal de la primera substncia, el coup de poudre, seria la tetrodotoxina (TTX), una toxina que es troba en el peix globus, que habita les costes del Jap i el Carib. La TTX, administrada en una dosi semiletal (DL50 d' 1 mg), s capa de crear un estat de mort aparent durant diversos dies, el subjecte essent conscient malgrat tot. Altres fonts parlen de l's del estramoni o datura, que a Hait anomenen concombre zombi, aix s, cogombre zombi. Segons la creena popular, la ingesti de sal alliberaria el zombi dels efectes de la droga.

Davis va popularitzar tamb la histria de Clairvius Narcisse, un home que assegurava haver estat vctima d'aquesta prctica i haver viscut com esclau zombi en una plantaci durant dos anys.

Encara que la creena en els zombis s estesa a Hait (fins al punt que de vegades es prenen mesures per a evitar que els morts siguin convertits en esclaus, com ara injectar-los gran quantitat d'aigua salada o fins i tot tallar-los el cap), no existeix cap prova cientfica que ning hagi estat sotms a un procs de zombificaci, ni per mitj dels verins descrits ni, per descomptat, per mitjans mgics sobre morts reals. Les investigacions i relats de Davis i de Hurston han estat contestades per escptics que posen en posen en dubte la veracitat. D'altra banda, s fals que el codi penal haiti prohibeixi expressament l's de substncies susceptibles de provocar la zombificaci, idea falsa que de vegades se cita com demostraci de l'existncia real d'aquestes prctiques. 

 Enllaos externs.
El cas de Felicia Felix-Mentor;
Ms sobre el mateix cas;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156582" title="Rolex" nonfiltered="3417" processed="3410" dbindex="63454">

Rolex s una empresa dedicada a la fabricaci de rellotges i altres accessoris. Va ser creada l'any 1905, per Hans Wilsdorf i Alfred Davis a Sussa.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156589" title="Servus Dei" nonfiltered="3418" processed="3411" dbindex="63455">
Servus Dei o Serfdedu (888 - +906). Bisbe de Girona.

Elegit al voltant del 15 de desembre de 888, data en la que consta la venda dels bens que havia heretat a Agilbert, bisbe de Besiers, tant bon punt havia acceptat la seva elecci abans d'abandonar Besiers per passar a residir a Girona. 

L'ltima actuaci documentada del bisbe s l'assistncia al Concili de Barcelona entre els mesos de gener i juliol de 906.

Mor al cap de poc, el 17 d'agost del 906, segons que es llegeix en la lauda sepulcral que es conserva en el presbiteri de l'esglsia de Sant Feliu de Girona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156601" title="Ngan Che-Kao" nonfiltered="3419" processed="3412" dbindex="63456">
Ngan Che-Kao fou el nom xins d'un part que va arribar fins a la Xina el 148, i va predicar les seves creences budistes. Va morir vers el 170.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156602" title="Tchu Cho-fo" nonfiltered="3420" processed="3413" dbindex="63457">
Tchu Cho-fo fou el nom xins d'un indi que va arribar a la Xina vers l'any 170 i va predicar el budisme. Va fundar un convent a Lo-yang, la capital xinesa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156603" title="Txe Tx'an" nonfiltered="3421" processed="3414" dbindex="63458">
Txe Tx'an fou un yuezhi del regne indoescita que va arribar a la Xina vers l'any  170 i va predicar el budisme.  Va fundar un convent a Lo-yang, la capital xinesa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156604" title="Txe Ki'en" nonfiltered="3422" processed="3415" dbindex="63459">
Txe K'ien fou el fill d'un ambaixador dels yuezhi (els Kushana) a Xina, que entre el 223 i el 253 va traduir al xins moltes obres budistes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156605" title="Kumaradjiva" nonfiltered="3423" processed="3416" dbindex="63460">
Kumaradjiva (Kudjha 344- Xina 413) fou un monjo budista de Kudjha a la conca del Tarim. De famlia d'origen indi, els seus ancestres ja havien tinguts alts crrecs a la cort de Kudjha. El seu pare era un budista fervent que va voler deixar els afers poltic per portar una vida de meditaci per el rei de Kudjha el va obligar a seguir en funcions i li va donar a una germana en matrimoni, i de la uni va nixer Kumaradjiva.

Es va educar al Caixmir i de cam de tornada va passar per Kashgar on va romandre un any i que era, com Kudjha, un focus d'influncia indi. Al tornar a Kudjha, el rei del pas, Po Xuen, el va acollir com un gran honor i dos fills del rei de Yarkand foren des llavors els seus deixebles.

Va viure a Kudjha on el seu mestre fou Vimalaksha, un caixmiri emigrat a la ciutat. El 382-383 el general xins Lu Kuang va envair Kudjha i se'l va emportar cap a la Xina, on va traduir dotzenes d'obres del snscrit al xins.

Va morir el 413.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156612" title="Alexandru Ioan Cuza" nonfiltered="3424" processed="3417" dbindex="63461">

Alexandre Joan Cuza o Alexandre Joan I (en romans) Alexandru Ioan Cuza - (n. 20 de mar de 1820 a Brlad, Romania - m. 15 de maig de 1873, a Heidelberg, Alemanya), fou el fundador de la Romania moderna, el prncep de la Uni, i el primer prncep de Romania (1859 - 1866).

 Cronologia (1856 - 1866) .

 1859 .

 
El dia 5 de gener, a Ia i, Alexandre Joan Cuza fou escollit prncep de Moldvia. 
El dia 24 de gener, a Bucarest, fou tamb escollit prncep de Muntnia. 

Per aix els romanesos, com que no volien una duplicaci de poder relatiu a dos pasos amb dues monarquies, dos governs, dos parlaments, etc., aprofitaren l'absncia de precisi de la possibilitat que aquestes dues monarquies poguessin ser governades o no per una mateixa persona, i foren dirigides de manera deliberada per un mateix prncep, Alexandre Joan Cuza, que realitz, de fet, la uni dels Principats Romanesos. 

Aquest militar de professi relativament jove mostr un talent poltic, de lideratge, diplomtic, visionari, amb una capacitat notable d'execuci d'un projecte secular per als romanesos. 

Inici immediatament la creaci, als centres principals del pas, d'institucions de cultura general i d'institucions d'ensenyament mitj. Un any ms tard, el 1860, es crearen les primeres institucions d'ensenyament superior.

 1860 .

Aquest any es fund, a Ia i, la Universitat, el Conservatori de Msica, i es prepar un Projecte de llei orgnica per a la instrucci pblica als Principats Units, amb la qual es preveia l'obligatorietat de l'ensenyament primari als pobles i ciutats.

Als pressupostos de l'any 1860, es preveia un increment real del nombre d'escoles rurals. En aquests primers anys s'establiren convenis i relacions diplomtiques amb diversos estats. Tamb en aquest any, es fund a Pars una agncia diplomtica dels Principats Units i s'acord una convenci telegrfica amb Rssia, "la primera convenci internacional dels Principats Units". 

 1861 .

El dia 24 de desembre, tot i que tots dos principats units encara restaven sota sobirania feudal otomana, Alexandre Joan Cuza declar l'existncia de l'estat de Romania amb capital a Bucarest. 

 1862 .

Durant l'any de 1862 s'establiren acords i relacions telegrfiques amb l'Imperi dels Habsburg (ustria). 
Es produ la revoluci dels camperols liderada per Mircea M l ieru.

 1863 .

Alexandre Joan Cuza form un govern singular sota la direcci de Mihail Kog lniceanu. El nou govern cre i present a l'Assemblea un projecte de llei relatiu a la secularitzaci de les propietats monasterials, amb la qual s'aboliren els poders feudals. A ms, se submet el poble a l'aprovaci a travs de plebiscit, d'un nou impost, una nova llei electoral. Es nacionalitzaren els Correus i Telgrafs de capital grec.

 1864 .

Es cre la Llei Rural, a travs de la qual s'anulava la servitud. La reforma agrria de 1864, aplicada en termes generals a partir del 1865, satisfeu parcialment la necessitat de terres dels camperols, abol les servituds i relacions feudals, i impuls significativament el desenvolupament del capitalisme. Tamb es fund la Universitat de Bucarest, es cre l'Escola de Belles Arts, a Bucarest, presidida per Theodor Aman, i fou inaugurada l'Escola de Medicina Veterinria. 

No hi ha cap mbit d'activitat econmica, sociopoltica, cultural, administrativa o militar del pas, on Cuza no hagi realitzat millores o renovacions organitzatives basades en les necessitats de l'poca moderna. 

Fou forat a abdicar el dia 11 de febrer de 1866. Aquesta abdicaci forada pogu tenir conseqncies greus, ats que: 

 Desprs de la dimissi de Cuza els vilatjans s'horroritzaren amb la idea de l'anulaci de la reforma agrria.
 El dia 3 d'abril de 1866, a Ia i, el Moviment Separatista provoc l'anulaci de la uni de Moldvia amb Romania. ;
 La Porta Sublim (otomana) mobilitza l'exrcit al Danubi per a intervenir a Romania, i noms es reconegu la uni de l'poca del regnat de Cuza. ;
 
Fou inicialment sepultat a l'Esglsia Senyorial al costat del Palau de Ruginoasa, tal com ell havia demanat, tot i que desprs de la Segona Guerra Mundial els seus ossos foren traslladats a l'Esglsia de les Tres Jerarquies, a Ia i.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156620" title="Eleanor Steber" nonfiltered="3425" processed="3418" dbindex="63462">
Eleanor Steber, (Wheeling, West Virginia, 17 de juliol de 1914 - Langhorne, Pennsylvania, 3 d'octubre de 1990), va ser una soprano nord-americana. 

Va cantar al Metropolitan Opera entre 1940 i 1961, poca en la que va dominar els principals papers de les peres de Richard Strauss i Mozart. Va ser, no obstant, una cantant verstil, cantant tamb papers de Wagner, Alban Berg i alguna pera francesa. Va protagonitzar l'estrena absoluta de l'pera Vanessa de Samuel Barber i un gran nombre de primeres audicions al Metropolitan Opera, com ara Arabella de Strauss, El rapte en el serrall de Mozart i Wozzeck de Berg.

De temperament errtic, va patir de problemes en la seua vida privada i va adquirir la reputaci de ser una dona que vivia al lmit. Potser aquest estil de vida va passar factura a la seua veu, de fet en alguna ocasi va semblar exhausta o fora de forma. En les darreries dels anys 1940 va obtenir un gran xit com la comtessa de Les noces de Fgaro al Festival d'Edimburg, tant que la companyia HMV Records Records la va convidar als seus estudis per a fer un enregistrament amb altres ries de Mozart. Segons Walter Susskind, director del Festival i de l'enregistrament proposat, Steber va arribar als Abbey Road Studios sentint-se malament, i va admetre haver estat de festa tota la nit. No podia cantar les ries estndard, dient  No sent res cantant aix.  Susskind, intentant salvar l'enregistrament, va respondre,  Qu pot fer-te sentir?  Steber va pensar durant un instant i digu,  Provem amb  Depuis le jour  (Louise)...  S'hi van afegir les parts d'orquestra i el disc va fer-se noms en una presa. Va esdevenir un dics fams, palesant una bella lnia vocal i una gran qualitat.

La seua carrera va estar marcada sovint amb incidents d'aquest tipus, incloent-hi els succets al Festival de Bayreuth l'any 1953, quan davant del seu xit professional interpretant l'Elsa de Lohengrin, el seu capteniment personal en societat no hi va estar a l'alada. Tot i aix, s reconeguda com una de les ms grans sopranos nord-americanes. Els seus nombrosos enregistraments encara es troben disponibles, tant en udio com en video, aix com les seues aparicions televisives i de rdio al programa The Voice of Firestone. 

Va morir el 3 d'octubre de 1990 a Langhorne, Pennsylvania, desprs d'una operaci quirrgica d'una vlvula cardaca.

Discografia.
Eleanor Steber sings Richard Strauss; VAI Audio; Karl Bhm (1er enregistrament), James Levine (2on enregistrament), directors. Enregistrament: Munic, 4 de juny de 1953, (1er); Cleveland, 5 de maig de 1970 (2on);
Eleanor Steber sings Mozart - Seleccions "Voice of Firestone"; VAI Audio; Robert Lawrence (1er - 6), Wilfred Pelletier (7) o Howard Barlow (8 - 10), directors. Enregistrat a l'abril de 1960 (1er - 6); del programa radiofnic "Voice of Firestone", 1946-1952. ;
Eleanor Steber, her first recordings (1940); VAI Audio; Wilfrid Pelletier, director; Enregistrat el 30 i 31 de maig de 1940 i el 25 i 26 de juny de 1940, Town Hall, Nova York; i el 17 de juny de 1940, Academy of Music, Philadelphia.
The Eleanor Steber collection. Vol. 1, the early career, 1938-1951; Armand Tokatyan (obres 3 i 5); George Cehanovsky (6); Leonard Warren (6); Enregistrat1938-1951.  ;
Vanessa; RCA Victor Gold Seal; Metropolitan Opera Orchestra and Chorus ; Dmitri Mitropoulos, director; Enregistrat al febrer i a l'abril de 1958 al Manhattan Center.
Madama Butterfly; Sony Classical (originalment Columbia); Jean Madeira, Suzuki; Metropolitan Opera Orchestra and Chorus; "1949 Metropolitan Opera Association Production".

Vegeu tamb.
Eleanor Steber: an autobiography amb Marcia Sloat; Wordsworth, 1992.
He loves me when I sing: remembering Eleanor Steber; Judith Buffington i altres amics; Cottrell Printing, 1993.
Mozart: Eight Operatic Arias for the Soprano Voice de Rita Beatie. G. Schirmer, Inc. 80 pgines. Aquesta compilaci, obra d'una alumna de Steber cont partitures de diverses ries de Mozart interpretades per Steber. ;

Bibliografia.
Steber, Eleanor, Martin Bernheimer, 'The New Grove Dictionary of Opera', ed. Stanley Sadie (London, 1992) ISBN 0-333-73432-7;
 Peter G. Davis, en el llibre American Opera Singers inclou el perfil de Steber.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156622" title="Josep Ester Borrs" nonfiltered="3426" processed="3419" dbindex="63463">
Josep Ester Borrs (Berga, 1913-Als, 1980), lies Minga, fou un many i dirigent anarquista de la CNT del Bergued.


 Biografia.

 Inicis.

Nascut a Berga el 26 d'octubre de 1913 en una casa benestant, estudi a les Escoles Cristianes (La Salle), d'on fou expulsat ben aviat. Acabada l'escolaritzaci va treballar de many a la fbrica del Canal de Berga, entre el 1927 i el 1928 on organitz el Sindicat del Metall de Berga, que es legalitz al 1931 amb Ester Borrs com a primer president. 

 Guerra Civil.

Oficialment, Borrs no va entrar a la CNT fins al 1936. El 18 de juliol de 1936, va anar a Manresa amb dos companys ms per rebre informaci sobre l'aixecament militar del General Franco, i en tornar a Berga fund les Joventuts Llibertries al 1936, tot i que funcionaven com a grup crata des del 1934. El dia 20 de juliol, va anar amb tres companys ms a Barcelona, on es trobaren amb Buenaventura Durruti quan aquest sortia de parlar amb en Llus Companys i van rebre informaci i consignes per afrontar l'agressi feixista.

Fou un dels fundadors de la Federaci Local de Sindicats i quan es va crear el Comit de Milcies Antifeixistes de Berga en fou un dels membres ms actius i destacats, fins que al novembre del mateix any marx voluntari al front, a la columna Terra i Llibertat encarregant-se de la intendncia junt amb Josep Viladomiu. El mar de 1937 les columnes es militaritzaren i en no acceptar-ho va tornar a Berga. Al 22 de mar de 1937, va entrar a l'Ajuntament de Berga en representaci la CNT, on fou el president de la Conselleria de Provements, tanmateix hi va estar molt poc temps, ja que el 29 de mar de 1937, fou cridat a files a Barcelona.

 II Guerra Mundial.

En acabar la guerra es va exiliar a Frana, tot i que torn clandestinament a Berga ajudant a la tasca d'evadir gent perseguida, principalment aviadors de les forces aliades. Al 1940 es va trobar a Tolosa fent tasques reorganitzatives dins la CNT, creant-se el Comit Regional. Sense deixar aquesta tasca reorgantizativa, al gener de 1941 es va integrar, junt amb la famlia de la seva dona, a la resistncia francesa contra la ocupaci alemanya en el grup de l'aragons Francisco Ponzan, grup que fou desprs fou batejat com el rseau "Pat O'Leary" que va arribar des de Tolosa a Perpiny, i des del mar a la Cerdanya. Borrs, tamb feu algunes incursions a l'Espanya franquista, concretament, va entrar i sortir del pas evacuant aviadors de les forces aliades, incls un general angls a qui va dur fins a Barcelona, motiu pel qual va rebre una condecoraci del govern britnic. El 30 d'abril de 1941 va ser detingut a Tolosa i internat al camp de cstig de Recebedou, amb l'ordre d'expulsi. Grcies a la intervenci de Ponzan, va ser alliberat mitjanant documentaci falsa ellaborada pel tinent Robert Terres, responsable del servei de contraespionatge francs. Aleshores, Ponzan li recoman que desaparegus per un parell de mesos, concretament l'aconsell anar a Banyuls de la Marenda (Rossell) on el grup tenia una caseta de suport. Des d'all va participar en la redacci d'un manifest per a la reorganitzaci confederal, entrant en contacte amb el Comit Nacional.

Durant els viatges a l'interior d'Espanya va ser detingut tot i que se'n va sortir grcies a la documentaci falsa i la seva personalitat. Al 1943 va ser membre de la recent reconstituda CNT a l'exili ja que fins aleshores s'havia actuat a ttol individual o en grups com el d'en Ponzan, alhora que havia dut una important tasca per a dur a terme la reorganitzaci confederal. L'octubre de 1943 la Gestapo va localitzar a Banyuls de la Marenda la casa que tenien llogada, i van detenir el seu sogre i el seu cunyat. Al 29 d'Octubre de 1943 van detenir la seva dona i l'endem el detingueren a ell a Tolosa. A la filla no la detingueren perqu era a casa d'uns amics. Grcies a ella, una nena de curta edat, es recuperaran importants papers i documentaci compromesa sobre el local. Sembla que el motiu de ser detingut fou arran de la denncia d'un francs o per la possible confessi d'un membre del grup, per de fet les autoritats el controlaven com a mnim des del 1942. Desprs de la detenci, fou torturat i dut, alhora que la seva famlia, a diferents camps de concentraci. Borrs an a la pres de Sant Miquel de Tolosa, desprs va ser dut a la de Fresnes, a prop de Pars, des d'on va ser dut a la rue des Saussaies, seu de la Gestapo al barri de Gros Pars, on va ser torturat tamb. D'all el van dur al camp de selecci de Compigne, on ja es trobaven el seu sogre i el seu cunyat i on seran considerats Nacht und Nebel (Nit i boira en alemany, consideraci que significa que podien ser executats en qualsevol moment). All estigueren tres setmanes i desprs foren duts a Bremen on hi van estar poc ms d'un mes, abans d'anar a Mauthausen.

 Mauthausen.

Ell i familiars seus entraren a Mauthausen el 23 d'abril de 1944, desprs de tres durs dies de viatge. El 18 d'agost de 1944, el seu sogre fou assassinat. En arribar al camp de seguida va contactar amb companys espanyols i llibertaris. Va ser un dels capdavanters de la resistncia dins el camp, la seva arribada va suposar l'organitzaci de la CNT, del Comit de la qual en fou secretari general, fins que pass a ser el representant d'aquesta organitzaci dins el Comit Nacional dels Republicans Espanyols del camp, organitzaci de qu en fou cofundador, on va aconseguir que els confederals i els seguidors del POUM acceptessin de crear l'esmentat comit junt amb els comunistes, del qu en sort una important solidaritat nacional. A les darreries de l'estada al camp van tenir fins i tot armes, aconseguides per presoners que treballaven a l'armeria, amb la idea d'estar preparats a no deixar-se exterminar, ja que a principis del 1945 arribaren les notcies de les primeres derrotes nazis. El 3 de mar del 1945 arribaren un grup de dones al camp provinents de Ravensbrck, entre elles la seva dona. Va aconseguir de veure-la grcies a influncies i solidaritat dels companys. Aleshores no sabien res de llur filla.

En entrar les forces aliades, la Creu Roja Internacional es disposava a evacuar als francesos del camp, tanmateix s'hi afegiren ell i tres presoners ms que no eren francesos. Finalment, desprs de diverses peripcies, van aconseguir arribar a Sussa i posteriorment a Frana.

 L'poca de post-guerra.

Desprs de l'alliberament de Mauthausen i de la seva recuperaci a l'hospital de Neuilly, va ser nomenat delegat dels Refugiats Republicans Espanyols al govern francs, crrec que va exercir durant alguns anys. Fou tamb, en sortir de Mauthausen, que va fundar la FEDIP (Federaci Espanyola de Deportats i Internats Poltics), molt activa entre 1947 i 1954. Durant durant molt de temps en fou el secretari general. Tamb fou membre de l'Agrupaci de Berguedans a l'Exili, i va assistir a diferents aplecs de l'esmentada organitzaci i collabor en el seus butlletins. El 1951 treball activament i amb xit evitant l'extradici de Marcell Massana.

Josep Ester Borrs va seguir, doncs, tenint crrecs d'importncia dins l'organitzaci a l'exili. Per exemple, el 1948 va estar a la Secretaria d'Organitzaci de la CNT. Tamb tingu contactes amb elements revolucionaris iugoslaus per tal de crear un grup d'alliberament que havia d'estar subvencionat pel govern d'aquell pas, per que no es va dur a terme. El 1972, va rebre un gran homenatge de carcter internacional a Tolosa, ja que tenia condecoracions dels governs francs, angls i nord americ, per la seva tasca evadint aviadors i lluitant contra el feixisme i el nazisme. Al gener de 1978 va parlar a un multitudinari mting al teatre Patronat de Berga. Els ltims anys de la seva vida els pass al Gard, va morir a Als el 13 d'abril del 1980 i fou incinerat a Marsella. El 1987 a Berga es va crear el Centre d'Estudis Josep Ester Borrs, que desprs d'un temps d'inactivitat, el 1998 va prendre una nova embranzida, i ha esdevingut un centre de recuperaci, recerca, difusi i crtica cultural, en especial d'histria social i sobretot del Bergued. 

 Referncies.


Enllaos externs.
 Biografia al International Institute of Social History;
 Biografia al Centre d'Estudis Josep Ester Borrs de Berga;
 Plana del Centre d'Estudis Josep Ester Borrs;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156623" title="Viola (desambiguaci)" nonfiltered="3427" processed="3420" dbindex="63464">

 Viola, en msica, instrument de corda habitual en una orquestra.
 Viola, el msic que toca l'instrument musical del mateix nom.
 Viola, en biologia, planta del gnere Viola sp, de la famlia de les violcies. ;
 Viola, joc tradicional en el que alg salta per damunt d'un altre que est ajupit.
 Viola, nucli de cases que pertany al municipi de la Torre de les Maanes, a Alacant.
 Viola d'or i argent, premi que es concedeix al millor poema religis en els Jocs Florals.

Tamb hi ha diverses personalitats amb aquest cognom:
 Anselm Viola (1738-1798), compositor nascut a Torroella de Montgr, (Baix Empord), un dels msics ms rellevants del segle XVIII espanyol, molt lligat a l'Escolania de Montserrat.
 Bill Viola (n. 1951), artista nord-americ de l'mbit de la videografia.
 Manuel Viola (1919-1987), pseudnim del pintor expressionista abstracte Jos Viola Gamn, exiliat a Frana desprs de la Guerra Civil.
 Merc Viola i Grau (n. 1924), promotora de la cultura catalana a l'Argentina, on s'exili desprs de la Guerra Civil.
 Joaquim Viola i Sauret (1913-1978), poltic franquista, alcalde de Barcelona (1975-1976), que mor assassinat en explotar-li la bomba que tenia adherida al cos en l'acci d'un xantatge.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156627" title="Mary Garden" nonfiltered="3428" processed="3421" dbindex="63465">

Mary Garden (Aberdeen, 20 de febrer de 1874 - Inverurie, 3 de gener de 1967) va ser una important soprano escocesa que va desenvolupar la seua carrera professional principalment a Frana i als Estats Units d'Amrica en el primer ter del Segle XX. Va ser descrita com "la Sarah Bernhardt de l'pera".

 Primers anys i ascens a la fama .
Mary Garden va nixer a Esccia. Quan tenia nou anys, la seua famlia va emigrar als Estats Units, installant-se a Chicago. Ben aviat va mostrar les seues aptituds com a promesa del cant, i desprs d'estudiar a Chicago va traslladar-se a Pars per a continuar la seua formaci. El seu debut va tenir lloc a l'abril de 1900 en el paper protagonista de l'pera Louise, de Gustave Charpentier a l'Opra-Comique, un paper amb el que sempre s'hi va sentir identificada. 

Dos anys desprs, Claude Debussy la va seleccionar per a fer-se crrec del paper protagonista en l'estrena de Pellas et Mlisande. Les interpretacions de Garden van ser aclamades per la crtica. Tamb va obtenir un xit sensacional en el paper protagonista de Salom de Richard Strauss, cantada en versi francesa. 

El debut de Mary Garden als Estats Units va tenir lloc al Manhattan Opera House, l'any 1907 en el paper protagonista de Thas, de Jules Massenet. Va actuar habitualment a la Civic Opera de Chicago entre 1910 i 1931, l'any en qu es va retirar dels escenaris operstics. Tanmateix, es va mantenir activa en el camp dels recitals i impartint classes magistrals durant altres dues dcades.

 Vida personal .
Tal i com apareix retratada en la seua autobiografia o en la biografia escrita per Michael Turnbull (vegeu Bibliografia), Garden va ser una diva arquetpica, que sabia exactament el que volia. Va tenir nombroses baralles amb els seus collegues professionals, de les que sempre va sortir-ne victoriosa, fins a acabar fent-se amb el control de l'pera de Chicago. Una implacable auto-publicista, la seua ostentosa vida personal va ser sovint objecte de major atenci que la seua carrera professional. Els seus afers amorosos, reals o imaginaris, van ser sovint objecte de l'atenci de la premsa.

La seua autobiografia, Mary Garden's Story (1951), pateix d'inexactituds que la fan malb. Amb una evident propensi a l'exageraci o a l'embelliment, es fa pals que Mary Garden ja estava sucumbint a la demncia quan va ser elaborat el manuscrit.

Mary Garden va morir a Inverurie, prop d'Aberdeen, on va residir durant els darrers 30 anys de la seua vida. A Aberdeen hi ha un petit jard dedicat a la seua memria, amb un petit monument i una inscripci.

Enregistraments i pellcules.
Mary Garden va realitzar un cert nombre d'enregistraments per a gramfon entre els anys 1903 i 1929, per a les companyies G & T, Columbia i Victor. Aquests enregistraments continuen a ser reeditats i sn un document d'inters histric per als amants de l'pera, tot i que la mateixa Garda va manifestar sovint que no s'hi trobava satisfeta amb els resultats. Sn d'especial inters els enregistraments que va fer acompanyada al piano pel mateix Claude Debussy. 

Va protagonitzar dues pellcules mudes, Thais (1917) i una histria d'amor ambientada en la Primera Guerra Mundial, titulada The Splendid Sinner (1918). Sense l'ajut de la seua veu, les seues interpretacions van ser molt criticades i cap dels dos films va atnyer l'xit.

Bibliografia.
 Fletcher, J B: Garden, Mary a 'The New Grove Dictionary of Opera', ed. Stanley Sadie (Londres, 1992) ISBN 0-333-73432-7;
 Garden, M and Biancolli, L: Mary Garden's Story (Nova York, 1951);
 Turnbull, Michael TRB: Mary Garden (Portland, Oregon, 1997);

Enllaos externs.

 Mary Garden, Soprano Escocesa-Americana amb algunes fotos;
 Mary Garden on Jules-Massenet.com Biografia curta amb fotos poc conegudes;
 Enregistraments de Mary Garden Reedici en CD de la companyia Pearl, amb fragments d'udio en format Windows Media;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156629" title="Monteverdi Choir" nonfiltered="3429" processed="3422" dbindex="63466">
El Monteverdi Choir o Cor Monteverdi, s un cor fundat el 1964 per Sir John Eliot Gardiner a Cambridge (Anglaterra). En el seu concert inagural van interpretar les Vespro della Beata Vergine 1610 de Monteverdi a la Capella del King's College de Cambridge. Especialista en msica barroca, el cor s'ha fet fams per les seves conviccions estilstiques i extens repertori, que comprn des de msica dels inicis del barroc fins a la msica del segle XX.

L'any 2000, el Cor Monteverdi amb els English Baroque Soloists, grup instrumental fundat tamb per  Gardiner el 1978, van emprendre una gira, la Bach Cantata Pilgrimage (Peregrinaci de les cantates de Bach), on van interpretar totes les cantates sacres de J.S. Bach a ms de seixanta esglsies de tota Europa amb motiu del 250 aniversari de la mort de Bach. Es van fer enregistraments durant aquest recorregut amb el segell discogrfic del propi Gardiner, "Soli Deo Gloria".

Discografia.

Johann Sebastian Bach.
Easter Cantatas: BWV "Bleib bei uns, denn es will Abend werden" (6), 66   2000   Archiv Produktion 463 580-2;
Cantatas: BWV 106, 118/231, "La, Frstin, la noch einen Strahl" (198)   1990   Archiv Produktion 463 581-2;
Cantatas for the 3rd Sunday after Epiphany: BWV 72, 73, 111, 156   2000   Archiv Produktion 463 582-2;
Cantatas for Ascension Day: BWV 43, 128, 37, 11   2000   Archiv Produktion 463 583-2;
Whitsun Cantatas: BWV 172, 59, 74, 34   2000   Archiv Produktion 463 584-2;
Cantatas for the Feast of the Purification of Mary: BWV 83, Ich habe genug (82), 125, 200   2000   Archiv Produktion 463 585-2;
Cantatas: BWV 98, 139, 16   2000   Archiv Produktion 463 586-2;
Cantatas: BWV "Wachet auf, ruft uns die Stimme" 140, 147   1992   Archiv Produktion 463 587-2;
Advent Cantatas: BWV 61, 36, 62   1992   Archiv Produktion 463 588-2;
Christmas Cantatas: BWV 63, 64, 121, 133   2000   Archiv Produktion 463 589-2;
Cantatas for the 9th Sunday after Trinity: BWV 94, 168, 105   2000   Archiv Produktion 463 590-2;
Cantatas for the 11th Sunday after Trinity: BWV 179, "Mein Herze schwimmt im Blut" (199), 113   2000   Archiv Produktion 463 591-2;
Cantatas for the 2nd Sunday after Epiphany: BWV 155, 3, 13 and Cantatas for the 4th Sunday after Epiphany: BWV 81, 14, 26, Motet BWV 227 (2 CDs)   2005   SDG 115;
Cantatas for the Feast of St. John the Baptist: BWV 167, 7, 30 and Cantatas for the 1st Sunday after Trinity: BWV 75, 20, 39 (2 CDs)   2005   SDG 101;
Cantatas for the 15th Sunday after Trinity: BWV 138, 99, 51, 100 and Cantatas for the 16th Sunday after Trinity: BWV 161, 27, Liebster Gott, wenn werd ich sterben? , 95 (2 CDs)  2005   SDG 104;
Cantatas for the 3rd Sunday after Easter (Jubilate): BWV 12, 103, 146 and Cantatas for the 4th Sunday after Easter: BWV 166, 108, 117 (2 CDs)   2005   SDG 107 ;
Cantatas for the 19th Sunday after Trinity: BWV 48, 5, 90, 56 and Cantatas for the Feast of the Reformation: BWV 79, 192, "Ein feste Burg ist unser Gott" (80) (2 CDs)   2005   SDG 110;
Alles mit Gott, BWV 1127 & Arias and Choruses from Cantatas BWV 71, 78, 151, 155, 159, 182, 190   2005   SDG 114;
Cantatas for the Christmas Day & for the 2nd day of Christmas: BWV 91, 121, 40, 110   2005   SDG 113;

Altres obres.
Missa en si menor, BWV 232   1985   Archiv Produktion 415 514-2;
Passi segons Sant Mateu de Bach, BWV 244   1989   Archiv Produktion 427 648-2;
Passi segons Sant Joan de Bach, BWV 245   1986   Archiv Produktion 419 324-2;
Magnificat, BWV 243 and Cantata: BWV "Jauchzet Gott in allen Landen" (51) (amb Emma Kirkby)   1985   Philips|Philips Classics 464 672-2;

Altres compositors.
Claudio Monteverdi.
Vespro della Beata Vergine (1610) i el Magnificat a sei voci   1990   Archiv Produktion 429 565-2;
Vespro della Beata Vergine (1610) i Motets de Giovanni Gabrieli, Giovanni Bassano i Claudio Monteverdi (2 CDs)   1994   Decca;

Antonio Vivaldi.
Gloria en re major, RV 589   2001   Philips Classics 462 597-2;

George Frideric Handel.
El Messies   1982   Philips Classics 411 041-2;
Dixit Dominus  2001   Philips Classics 462 597-2;

Joseph Haydn.
Die Jahreszeiten (Les estacions), Hob. XXI:3   1992   Archiv Produktion 431 818-2;
Die Schpfung (La Creaci), Hob. XXI:2   1996   Archiv Produktion 449 217-2;

Wolfgang Amadeus Mozart.
Requiem, KV 626 and Kyrie in D minor, KV 341   1986   Philips Classics;
Mass in C minor, "Great" Mass, K. 427   1986   Philips Classics;
La clemenza di Tito   1991   Archiv Produktion;
El rapte en el serrall   1992   Archiv Produktion 435 857-2;
Cos fan tutte   1993   Archiv Produktion 437 829-2;
Les noces de Fgaro   1994   Archiv Produktion 439 871-2;
Don Giovanni   1995   Archiv Produktion 445 870-2;
Die Zauberflte   1996   Archiv Produktion 449 166-2;

Ludwig van Beethoven.
Missa Solemnis, op. 123   1990   Archiv Produktion 429 779-2;
Messe in C, op. 86, "Ah! perfido"   "Per piet" op. 65, i la Kantate op. 112: Meeresstille und glckliche Fahrt   1992   Archiv Produktion 435 391-2;
Simfonia nm. 9 de Beethoven, op. 125   1994   Archiv Produktion 447 074-2;

 Altres enregistraments .
Music of the Chapels Royal (msica de Henry Purcell, Matthew Locke, John Blow, i Pelham Humfrey)   2002   apex 0927 44352 2;
Membra Jesu Nostri de Buxtehude i O bone Jesu, fili Mariae (SWV 471), un concert sacre de Schtz   Archiv Produktion 447 298-2;

 Enllaos externs .
The Monteverdi Choir - official webpage;
Bach Cantata Pilgrimage;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156633" title="Santa Maria de Barber" nonfiltered="3430" processed="3423" dbindex="63467">

L'esglsia de Santa Maria de Barber, s situada a la poblaci de Barber del Valls a la comarca del Valls Occidental. Consagrada pel bisbe de Barcelona, Sant Oleguer (1116-1137), s creu que edificada sobre una altra existent al segle XI. 

L'edifici. 
A pesar d'haver estat transformat, essencialment es tracta d'una construcci del segle XII. D'una sola nau amb volta de can apuntada, t transsepte i tres absis semicirculars. Les finestres estan  distribudes pels murs laterals i per la capalera i sn d'arc de mig punt. El campanar, adossat al mur nord, s de planta rectangular, al primer pis amb finestres estretes, una a cada banda, de mig punt i al pis superior finestres geminades amb dos amplis arcs de mig punt separades per una columna, a la part superior, al l'exterior, t un fris de dents de serra. 

A l'exterior del temple s'aprecia la decoraci llombarda de arcuacions i lesenes als absis i a les faanes amb un fris de arcuacions cegues.

Pintura. 
L'any 1919 va tenir lloc el descobriment, darrere d'un retaule que cobria la totalitat de l'absis central, del conjunt de pintures murals que ocupen l'absis , les dues absidioles i l'arc triomfal, totes elles datades del segle XII, atribudes al mestre de Cardona. Un cop restaurades, s'han conservat in situ. 

Es poden veure diferents representacions, presidides a l'absis central, a la seva part superior, per una Maiestas Domini amb els smbols dels quatre evangelistes, passant desprs als registres de l'Anunciaci, la Visitaci i la Nativitat del Senyor. En les absidioles es poden veure, entre  altres, el martiri de sant Pere i sant Pau, i l'emperador Constant.

Bibliografia.
Jess Mestre i Godes, Joan-Albert Adell i Gisbert La Catalunya Central, Viatge al romnic catal/7 Barcelona: RACC-62, 2002. ISBN 84-95571-64-1;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156636" title="Frum de Traj" nonfiltered="3431" processed="3424" dbindex="63468">


El Frum de Traj (en llat Forum Traiani, en itali Foro di Traiano) s cronolgicament el darrer dels Frums Imperials que foren aixecats a l'antiga Roma.

Cronologia.
Fou construt per ordre de l'emperador Traj amb el bot aconseguit per la conquesta de la Dcia, l'any 106. Els Fasti Ostiensi indiquen que el Frum va ser inaugurat l'any 112, i la Columna de Traj el 113. Per tal de bastir aquest complex monumental fou necessari dur a terme una important obra de rebaixament de terres, amb l'objectiu d'eliminar el pendent del Quirinal i d'anivellar l'esper que unia el Quirinal amb el Capitoli, els dos turons que tancaven la vall dels Frums Imperials vers el Camp de Mart.

s possible que les tasques de rebaixament fossin iniciades per Domici, mentre que el projecte del Frum s'atribueix a l'arquitecte Apollodor de Damasc, que havia acompanyat l'emperador a les campanyes dcies.

Contemporniament al Frum, tamb per contenir el tall que es va realitzar als pendents del Quirinal, s'alaren els Mercats de Traj, i es va remodelar el Frum de Csar, on s'erig la Baslica Argentria i es reconstru el temple de Venus Gnitrix.

Descripci.
El Frum constava d'una mplia plaa porticada de 200 x 120 m, amb exedres als costats ms llargs on s'hi allotjaven els mercats, tancada al fons per la Baslica lpia i amb una colossal esttua eqestre de Traj al mig. La plaa era pavimentada amb lloses rectangulars de marbre blanc. L'accs principal es feia per la banda sud, a travs d'un arc de triomf damunt del qual hi havia una esttua de Traj menant un carro de sis cavalls. 

Al nord de la baslica hi havia una plaa ms petita on s'aixecava el Temple del Div Traj, fet construir per Adri. Tocant a la baslica hi havia dues biblioteques, una per als documents llatins i una altra per als grecs, entremig de les quals s'alava la Columna de Traj, de 38 m d'altura. 

A mitjan segle IV, l'emperador Constanci II, en la seva visita a Roma, es va quedar impressionat per la gran esttua eqestre de Traj i els edificis dels voltants. La visita imperial i els edificis principals del frum van ser acuradament descrits per l'historiador Ammi Marcell.

Un cop caigut l'Imperi, a mitjan segle IX, les lloses de marbre de la plaa foren sistemticament retirades i reutilitzades per a altres edificacions i per fer-ne cal, a causa de la bona qualitat de la pedra. Un cop tret l'enllosat, la plaa es va pavimentar amb terra batuda, cosa que demostra que encara es feia servir com a espai pblic. 

Actualment, se'n conserven noms algunes restes dels prtics i de la baslica i la columna de Traj.


Bibliografia.

C.M. Amici, Basilica Ulpia e Biblioteche, Roma 1982.
R. Meneghini, L. Messa, L. Ungaro, Il Foro di Traiano, Roma 1990;
J.E. Packer, The Forum of Trajan in Rome, Los Angeles - Oxford, 1997;
E .La Rocca, S. Rizzo, R. Meneghini, R. Santangeli Valenzani, Fori Imperiali, in Rmische Mitteilungen, 108, 2001, pp.171-285.

Enllaos Externs.
Foro di Traiano Pgina web Simulacra Romae. ;
La colonia dei granchi di fiume Pgina web Patrimonio SOS. ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156637" title="Lisp" nonfiltered="3432" processed="3425" dbindex="63469">

Lisp s un dels grans pioners dels llenguatges de programaci, creador del paradigma funcional. Originalment especificat l'any 1958 per John McCarthy, s el segon llenguatge ms antic dels que encara s'utilitzen avui en dia (s superat pel Fortran). I, com aquest, Lisp ha canviat molt des dels seus inicis, i un gran nombre de dialectes li han aparegut. Per, avui en dia, els seus dialectes ms coneguts sn el Common Lisp i el Scheme.

Inicialment, Lisp va ser creat buscant una notaci matemtica suficientment prctica per les computadores, basant-se en els clculs lambda d'Alonzo Church. Tot i que rpidament va acabar convertint-se en el llenguatge preferit per treballar intelligncies artificials. 

Essent un dels primers llenguatges, Lisp tamb va introduir nous conceptes al mn de la programaci. Entre ells trobem les estructures en forma d'arbre i els tipus dinmics.

El mot Lisp deriva de les paraules angleses List Processing, ja que les llistes enllaades sn l'estructura ms usada pel llenguatge. Sn tan usades que el codi font s fet per llistes, podent aix des d'un programa manipular-lo com si fos una estructura ms. A ms, la seva sintaxi s molt caracterstica i fcil de reconixer, car Lisp s un llenguatge que clarament abusa de l's dels parntesis. Tot el codi del programa s escrit com a llistes o expressions parentitzades. Per exemple, una crida a funci ser de l'estil (f x y), on f s el nom de la rutina, i la resta sn els parmetres.

Aplicacions.
L'important editor de textos Emacs va ser programat amb Lisp.

El programa "Hola Mn", en Lisp, s aix:

 (format t "Hola, mon!") 




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156639" title="Llenguatge assemblador" nonfiltered="3433" processed="3426" dbindex="63470">
El llenguatge assemblador (en angls assembly language) s un llenguatge de programaci de baix nivell. Implementa una representaci simblica del codi binari i altres constants necessries per programar en una arquitectura de processador concreta. El propsit per al que s'han creat aquest tipus de llenguatges s el de facilitar l'escriptura de programes, ja que escriure directament en codi binari, que s l'nic codi assimilat per l'ordinador, s a la prctica impossible.

Per altra banda, un assemblador (de l'angls assembler) es refereix al programa informtic que s'encarrega de traduir aquest codi font simblic escrit en llenguatge assemblador, en el fitxer objecte que cont el codi mquina, executable directament pel microprocessador pel que s'ha generat. L'evoluci dels llenguatges de programaci a partir del llenguatge assemblador van originar l'evoluci d'aquest programa assemblador, que feia el mateix que avui dia es coneix com a compilador. El programa llegeix el fitxer escrit en llenguatge assemblador i substitueix cadascun dels mnemotcnics que apareixen pel seu codi d'operaci corresponent en sistema binari per la plataforma que es va escollir com a dest en les opcions especfiques de l'assemblador.

Els fitxers en assemblador porten l'extensi .ASM

 Tipus de programes assembladors .
Podem distingir entre tres tipus d'assembladors:

 Assembladors bsics. Son de molt baix nivell, i la seva feina consisteix bsicament en oferir nombres simblics a les distintes instruccions, parmetres i coses com les formes de direccionament. A de ms, reconeix una serie de directives (o meta instruccions) que indiquen certs parmetres de funcionament de l'assemblador.
 
 Assembladors modulars, o macro assembladors. Descendents dels assembladors bsics, foren molt populars en les dcades dels 50 i els 60, abans de la generalitzaci dels llenguatges d'alt nivell. Fan tot que pot fer un assemblador, i ms a ms proporcionen una serie de directives per definir i invocar macroinstruccions (o simplement, macros). Vegeu X86. ;

 Assembladors modulars 32-bits o d'alt nivell. Sn assembladors que van aparixer com resposta a una nova arquitectura de processadors de 32 bits, molts d'ells tenint compatibilitat a darrere puden treballar amb programes amb estructures de 16 bits. Ms a ms de realitzar la mateixa feina que els anteriors, permetent tamb l'us de macros, permetent utilitzar estructures de programaci ms complexes prpies dels llenguatges d'alt nivell.

Histria.
El llenguatge assemblador va sser creat durant la dcada de 1950, quan es van referir a ell com a llenguatge de segona generaci. La seva facilitat respecte al que tenien era bvia. No era el mateix recordar 10110000 01100001 (llenguatge mquina), que MOV AL, 0x61 (llenguatge assemblador).

Inicialment la traducci assemblador-mquina havia de fer-se a m, per aviat apareixerien programes traductors (degut en part a la forma exageradament mecnica de la traducci). 
Ms endavant va sser gaireb arraconat pels llenguatges de tercera generaci que reduen la complexitat del programes i la dependncia en l'arquitectura de la mquina. 

Els seu principals inconvenients sn:

 La complexitat creix exponencialment com ms gran sigui el programa.
 s dependent de l'arquitectura del processador.

La seva principal avantatge s la seva eficincia d'execuci. 

Actualment noms s'utilitza per fer programes que interactuin directament amb el maquinari o amb un gran requeriment d'eficincia.

Vegeu tamb.
Desassemblador;

Enllaos externs.
http://masm32.com/;
http://webster.cs.ucr.edu/ ;
http://godevtool.com/;
http://flatassembler.net/;
http://nasm.sourceforge.net/wakka.php?wakka=HomePage;
http://betov.free.fr/RosAsm.html;
http://luxasm.sourceforge.net/;
http://eji.com/a86/;
http://nasm.sourceforge.net/;
http://www.microchip.com/stellent/idcplg?IdcService=SS_GET_PAGE&nodeId=1406&dDocName=en019469&part=SW007002;
Multiplicaci en assemblador (Exemple bsic);
Exemples en assemblador per IBM PC i compatibles;
;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156641" title="Grindhouse" nonfiltered="3434" processed="3427" dbindex="63471">
Grind House s una pellcula estatunidenca de terror dirigida per Robert Rodriguez i Quentin Tarantino, estrenada el 6 d'abril del 2007 i consta de dues parts, Planet Terror i Death Proof.

Aquesta pellcula s un marcat homenatge als films dels seixanta i setanta que als cinemes anomenats als EUA com a Grindhouse, que sn cines especialitzats en el gnere d'explotaci i que generalment brindaven Double Feature (doble funci o programa doble).
Generalment els rotllos de film estaven danyats o es cremaven quan s'exhibien.
A Mxic aquest incident provocava l'enfuriment dels assistents a la sala de cinema i el clssic crit de CACARO, referint-se a la persona que era l'encarregada de projectar la pellcula.

 Comentaris .
La duraci s de 191 minuts entre les dues parts, incloent-hi una part entre les dos pellcules en qu s'inclourien falsos trilers que sn homenatges a la cine de srie B que dna ttol a la pellcula.

 Planet Terror .
Planet Terror, escrita i dirigida per Robert Rodriguez (Sin City, Obert fins a la matinada) s una pellcula de zombies a l'estil de Dawn of the Dead de George Romero i comptar amb actors com ara Josh Brolin i Michael Parks. Tamb s un homenatge al cinema de John Carpenter ja que segons sembla la primera doble sessi que va veure Rodriguez incloa la pellcula d'aquest autor "La cosa". En aquesta pellcula apareixeran Bruce Willis i Quentin Tarantino.

 Death Proof .
Death Proof, un ttol slasher com ho va ser La Matana de Texas (Tobe Hooper) no s, per, un ttol corrent d'aquest gnere ja que el protagonista no porta l'habitual msquera d'hoquei i el ganivet habitual en la iconografia d'aquest tipus de ttols sin que t la cara sempre descoberta i la seua arma s un cotxe, comptar amb actors com Kurt Russell que interpretar Stuntman Mike, Rosario Dawson i Tamia Poitier. Kurt Russell hi interpretar l'assass i segons sembla la pellcula far diversos homenatges a pellcules com Bullit o Vanishing Point i nombrosos autohomenatges.

 Falsos Trilers .

Abans de l'inici de cadascuna de les dues parts de Grindhouse, hi apareixen uns falsos trilers per tal que l'espectador se senti com si estigus realment en un d'aquests cinemes antics dels anys 70 als quals es rendeix homenatge.

Els falsos trilers rodats per a Grindhouse han estat dirigits per diferents directors amics de Rodriguez i Tarantino. Tot i aix, tamb hi ha un triler que ha dirigit el mateix Rodriguez. Tarantino tenia previst tamb rodar un triler per a la pellcula per la falta de temps va impedir-ho.

Els falsos trilers de Grindhouse sn Machete (dirigit per Robert Rodriguez),Werewolf Women of the SS (dirigit per Rob Zombie), Don't (dirigit per Edgar Wright i Thanksgiving (dirigit per Eli Roth).

Machete.
Machete s el primer triler que s'exibeix a Grindhouse. Est dirigit per Rodriguez i interpretat per un actor utilitzat habitualment pel director mexic, Danny Trejo. En el triler tamb hi apareix l'actor Cheech Marin. A diferncia de la resta de falsos trilers, Machete si que es converitr en pellcula ja que Robert Rodriguez va rodar molt de metratge addicional a l'ems a Grindhouse. La pellcula Grindhouse ser estrenada directament en DVD conjuntament amb el llanament en DVD de Grindhouse.

Werewolf Women of the SS.
Werewolf Women of the SS s la contribuci de Rob Zombie a Grindhouse. El triler tracta sobre diferents plans que tenien els nazis per utilitzar dones llops durant la Segona Guerra Mundial. Est interpretat per Udo Killer, Sheri Moon Zombie i Nicolas Cage en el paper de Fu Manchu.

Don't.
Don't s el triler dirigit pel director angls Edgar Wright. Entre els actors que hi apareixen hi ha Jason Isaacs, Matthew MacFadyen i la cantant Katie Melua.

Thanksgiving.
Thanksgiving (Dia d'acci de Grcies) s el triler de Eli Roth. En ell hi intervenen Jay Hernandez, el mateix Roth, Jordan Ladd (que tamb apareix a Death Proof, el segment de Quentin Tarantino) i Michael Biehn (que tamb apareix a Plantet Terror, el segment de Robert Rodriguez).

Separaci polmica.
Internacionalment, a fora dels Estats Units Grindhouse est dividida en dos pellcules independents: Planet Terror i Death Proof. Aquest fet ha estat justificat pels creadors de la pellcula declarant que a fora del territori nord-americ, les sessions dobles no sn conegudes i per tant, es va decidir estrenar per separat cadascun dels dos segments. D'altra banda, la forta patacada que va rebre Grindhouse en les sales de cinema nord-americanes on hi van haver-hi uns ingressos molt per sota dels esperats, podria haver estat un factor determinant per decidir als productors la separaci.

Cal destacar que en les versions separades de Planet Terror i Death Proof els directors van poder incloure aproximadament uns 30 minuts ms de metratge addicional respecta a la versi nord-americana. Aquest fet es deu a que tant Rodriguez com Tarantino van rodar moltes ms escenes que no pas les que es van incloure finalment a Grindhouse ja que sin la durada de la pellcula hagus superat els 200 minuts. A l'estanar-se separadament, els directors van tenir ms lliberat per poder muntar la pellcula tal com hagussin vulgut sense la necessitat de limitar-se en la duradada.

Tot i aix, molts de seguidors de Grindhouse van veuere aquesta separaci com una maiobra comercial per aconseguir molts ms ingressos partint de la mateixa pellcula (al ser dos estrenes separades els espectadors que vulguin veure les dues pellcules hauran de pagar dues entrades per veure al que en els Estats Units s'ha vist en una nica sessi). 

Aquesta separaci va provocar la indignaci de molts segidors dels dos directors. Molts van expresar el seu rebuig a aquesta decisi i van declarar alguns d'ells en frums i peticions on-line que no veurien les dues parts en el cinema quan s'estrens sin que es baixarien ilegalment la versi nord-americana de Grindhouse a travs d'internet.

 Enllaos externs .
Pgina oficial ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156642" title="Conceptes de Neumann" nonfiltered="3435" processed="3428" dbindex="63472">
Els conceptes de Neumann foren formulats pel matemtic John Von Neumann l'any 1945 i varen marcar el cam pels llenguatges de programaci moderns.

Aquests conceptes foren:
L's d'instruccions predefinides pel control del maquinari, que permetria la reprogramaci dels ordinadors d'una manera ms rpida i cmoda.
L'altre concepte era l's de sentncies condicionals de control. Aix permetria la implementaci de subtasques, ja que es podria saltar d'una banda a una altra del programa, a ms d'introduir sentncies capaces de controlar el flux del programa.

D'aquests dos conceptes en derivaria l'evoluci del llenguatge mquina al llenguatge assemblador.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156644" title="A-0" nonfiltered="3436" processed="3429" dbindex="63473">
L'A-0, escrit per Grace Murray Hopper entre 19IX1 i 19IX2 per a la mquina UNIXAC I, va ser el primer compilador dirigit a una computadora electrnica. La gran novetat del llenguatge era el concepte de subrutina.

Els programes eren especificats com a una seqncia de subrutines i arguments. Les subrutines eren identificades per un codi numric i els arguments d'aquestes eren escrits directament desprs del codi de cada subrutina.

L'A-0 tradua l'especificaci a codi mquina tal que aquest ja es podia introduir a la mquina i executar-se.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156645" title="Algol" nonfiltered="3437" processed="3430" dbindex="63474">
ALGOL s l'acrnim d'ALGOrithmic Language.

Aquest llenguatge imperatiu d'alt nivell va ser originalment desenvolupat a mitjans dels anys 50, tenint com a primera versi oficial l'ALGOL58. El seu objectiu era evadir alguns dels problemes trobats a FORTRAN.

La gran novetat del llenguatge, implementada en la majoria dels d'avui en dia, fou l's de blocs d'instruccions delimitats per parelles de "inici-fi" (begin-end). A ms la seva sintaxi es va convertir en la manera estndard de reportar els algoritmes durant molts anys.

Tot i no fer-se fams en mbits comercials (fora de les universitats), va influir clarament sobre posteriors llenguatges molt ms famosos com Pascal, C, i Ada.
A ms va tenir revisions i successions com qualsevol altre llenguatge viu (ALGOL60, ALGOL68, i ALGOL-W).

El programa "Hola mn", en ALGOL, s el segent:

 BEGIN
   FILE F(KIND=REMOTE);
   EBCDIC ARRAY E;
   REPLACE E BY "HOLA MON!";
   WRITE(F, *, E);
 END.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156646" title="Autocode" nonfiltered="3438" processed="3431" dbindex="63475">
Autocode s una famlia de llenguatges d'alt nivell que visqueren entre els anys 1950 i els 1960 orientats a una srie de computadores de les universitats de Manchester i Cambridge.

La primera versi d'aquest rudimentari compilador va sorgir l'any 1952 de m d'Alick Glennie, i estava pensat pel computador Mark I.

El seu repertori de variables era limitat, tenint de a-z i a'-z'. Els conceptes de piles, vectors, memria dinmica, recursivitat eren completament inexistents.

A ms, per tal de poder funcionar en les limitades memries fsiques (el concepte de memria virtual encara no existia), els programes extensos havien d'escriure's en diferents "captols", els quals s'haurien d'anar alternant entre s. 

I aix requeria fora habilitat i percia per part del programador, ja que el temps perdut pel canvi de captol tamb calia minimitzar-se.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156647" title="Simula67" nonfiltered="3439" processed="3432" dbindex="63476">
El Simula s el primer llenguatge de programaci en implementar l'Arquitectura Orientada a Objectes (AOO) o la Programaci Orientada a Objectes (POO), encara que no ha tingut gaires successors.

El Simula 67 neix el maig de 1967 a Oslo, de la m d'Ole Johan Dahl i Kristen Nygaard. El Simula 67 ja incorporava moltes de les caracterstiques dels llenguatges Orientats a Objectes (OO) actuals, tals com les classes, els objectes, les instncies, l'herncia i el polimorfisme.

Anys desprs de la seva publicaci, molts dels llenguatges de programaci van comenar a incorporar l'Arquitectura Orientada a Objectes.

L'nic successor del llenguatge Simula 67 ha sigut el llenguatge Beta, que generalitza totes les construccions del llenguatge en una nica idea denominada patr.

L'exemple del programa "Hola mn" en Simula 67:

 Begin
   OutText ("Hola Mon!");
   Outimage;
 End;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156648" title="Maria Capdevila d'Oriola" nonfiltered="3440" processed="3433" dbindex="63477">
Maria Capdevila d'Oriola nasqu a Cabestany, a la comarca del Rossell (Frana) l'any 1905.  Va esdevenir una de les primeres matemtiques de l'Estat espanyol. 

Biografia.
El 1924, a l'edat de dinou anys, ingressa a la Facultat de Cincies Exactes, Fsiques i Qumiques i Naturals de la Universitat de Barcelona. El 26 de setembre de 1928 es va llicenciar amb un expedient brillant en cincies exactes.

El 1931 fou becada per la Junta d'Ampliaci d'Estudis (JAE) durant nou mesos per estudiar la teoria de les funcions a Frana. Durant el curs 1931-1932 treball com a professora auxiliar d'astronomia general i fsica del globus de la Facultat de Cincies de la Universitat de Barcelona.

La seva carrera com a investigadora qued definitivament interrompuda per la Guerra Civil i el franquisme. Desprs del 39, els crrecs docents deixaren de tenir validesa. L'any 1940 Maria Capdevila d'Oriola accedeix al crrec de catedrtica d'institut de segona categoria (amb un sou de 10.600 pessetes).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156649" title="BCPL" nonfiltered="3441" processed="3434" dbindex="63478">
BCPL s l'acrnim angls de Basic Combined Programming Language.

Va ser dissenyat per Martin Richards de la Universitat de Cambridge l'any 1966 per tal de solucionar les dificultats experimentades amb el llenguatge CPL durant els anys 60.
Inicialment era un llenguatge de la branca del paradigma imperatiu, per ms tard s'afegiria tamb al paradigma d'orientaci a objectes.

El primer compilador implementat va ser escrit durant el 1967 mentre Richards visitava el MIT. 

En canvi, el llenguatge va ser descrit per primera vegada en un projecte presentat en una conferncia informtica l'any 1969.

Anys desprs, Dennis Ritchie l'utilitzaria com a base per a desenvolupar el llenguatge B (que per altra banda donaria pas ms tard al popular llenguatge C).

BCPL va ser el primer en definir una mquina virtual tal com es coneix en altres llenguatges com Java i Pascal.

Aquesta mquina virtual donava al compilador una gran capacitat d'adaptaci a les diferents arquitectures del mercat, ja que feia el codi independent.

Primerament, el compilador interpretava el codi font del programa i generava el codi mquina per a aquesta mquina virtual del BCPL. Llavors, l'altra cara del compilador agafava el codi de la mquina virtual i el tradua al codi necessari per l'arquitectura corresponent. Ms tard aquesta mena de compiladors es farien molt populars.

El llenguatge tenia la peculiaritat de treballar amb nicament un tipus de dada: la paraula (word en angls), composada per una quantitat fixa de bits triats generalment per a coincidir amb la mida de la paraula de l'arquitectura corresponent on corregus.

Com que usar un sol tipus de dada sense cap control de tipus podia produir mltiples errors, es va desenvolupar expressament la notaci hongaresa (utilitzada fins i tot per Microsoft en el seu sistema operatiu Windows).

El programa "Hola mn", en BCPL, s:

  GET "LIBHDR"
  
  LET START () BE
  $(
     WRITES ("Hola mon!*N")
  $)


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156652" title="Adela Simon Pera" nonfiltered="3442" processed="3435" dbindex="63479">
Adela Simon Pera (Barcelona, 1919-1979). Quan encara no havia fet els 18 anys preceptius per a l'ingrs, va ser admesa com a alumna a la prestigiosa Escola d'Infermeres de la Generalitat de Catalunya, on es va formar durant els anys de la Guerra Civil sota la influncia positiva de Manolita Ricart. 

En acabar la guerra, per, el seu ttol no tenia validesa i per poder treballar li calgu tornar a estudiar, aquesta vegada la carrera de practicant, a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Tal vegada perqu la situaci de la infermeria aqu era ben poc satisfactria per a una professional formada amb les directrius ms modernes, es trasllad a Anglaterra, on exerc durant alguns anys. Posteriorment organitz el Departament d'Infermeria del nou Hospital General d'Astries, on va dur a la prctica un model d'infermeria amb un alt nivell d'autonomia en la gesti. 

Desprs de la reorganitzaci dels hospitals de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, li van confiar la direcci del nou Departament d'Infermeria i la de l'Escola, on des del 1966 va formar les noves infermeres en els coneixements i els principis que sempre havien orientat la seva carrera. Mor l'any 1979.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156653" title="Grigori Perelman" nonfiltered="3443" processed="3436" dbindex="63480">
Grigori  Iakovlevitx Perelman (en rus                             ) s un matemtic rus nascut el 13 de juny de 1966 a Sant Petersburg. El seu treball sobre el flux de Ricci, el va conduir a demostrar el 2003 la conjectura de Poincar, un dels problemes fonamentals de les matemtiques contempornies des de 1904, mitjanant la revisi del programa de Hamilton. Fita que li van donar reputaci internacional i nombroses distincions que ell ha rebutjat sistemticament.

Investigador de l'Institut de matemtiques Steklov de Sant Petersburg, la personalitat esquerpa de Perelman a contribut  alimentar els debats sobre els seus decisius treballs, que va presentar en una srie de conferncia als Estats Units d'Amrica l any 2003.

El seu resultat sobre la conjectura de Poincar va ser reconegut oficialment per la comunitat matemtica que va proposar atorgar-li la medalla Fields el 22 d agost de 2006 al Congrs international de matemtiques per  les seves contribucions a la geometria i les seves idees revolucionries en l estructura analtica i geomtrica del fluc de Ricci . Per Perelman la va refusar  malgrat que s considerada la ms alta distinci per a un matemtic. Va qualificar aquest premi  de mancat d inters.

 Joventut i formaci .

Nascut en una famlia d'origen jueu, Grigori Perelman, a estudi a l'Escola secundria n239 de Leningrad, centre reconegiut internacionalment per la seva selectivitat extrema i el seu ambicis programa d aprenentatge de matemtiques i de fsica terica. Va ser distingit el 1982, encara estudiant a l Institut, la medalla d'or amb una puntuaci perfecta a les  Olimpades de matemtiques (42 punts de 42 possibles). Va obtenir el doctorat (anomenat Candidat of de Cincia a l URSS) a finals dels 80, a la Facultat de matemtiques i mecnica de la universitat de Leningrad, una de les universitats ms reputades de l'ex-Uni Sovitica. Les seves recerques se centraren en les superfcies en sella en espais euclidians. Tamb cultiv la seva afici a tocar el Viol, amb un nivell destacable, i jugar al ping pong.

Desprs de rebre el seu diploma, Perelman treball a l Institut de matemtiques de Steklov, amb Aleksandr Danilovich Aleksandrov i Yuri Dmitrievich Burago, i ms tard collaboraria amba diverses universitats de la Uni Sovitica abans de tornar a l'Institut Steklov.

A final dels anys 80, treball a l'Institut Courant de la Universitat de Nova York, i ms tard a la Universitat de Berkeley. Retornaria, a comenaments del 90, a Sant-Petersburg i prcticament desapareixeria del mn acadmic, deixant de publicar cap ms treball durant prop de 10 anys.

Fins el 2002, Perelman era conegut per les seves aportacions en teoremes de comparaci en geometria de riemanniana. Entre els seus notables assoliments destacava la demostraci de la conjectura de Soul.

El 2002, public a internet un breu article de 39 pgines. Un procediment completament inusual, ja que no seguia la revisi  per iguals  prpia de les publicacions cientfiques. Aix posava sobre la taula els fonaments de la demostraci de la conjectura de Poincar que va completar publicant dos articles ms per la mateixa via. Abandonaria desprs el seu silenci impartint nombrosos conferncies sobre el tema.

 El Problema .
La conjectura de Poincar, proposada pel matemtic francs Henri Poincar el 1904, era el problema sense resoldre ms fams de la topologia. De manera resumida, la conjectura indica que si una varietat topolgica tridimensional tancada s prou similar a una esfera en el sentit que cada bucle en la varietat es pot transformar en un punt, aleshores la varietat s realment noms una esfera tridimensional. S havien demostrat que el resultat anleg es cert en dimensions majors; per, el caso de varietats en 3-R resultava ser el ms difcil de tots ja que, per entendre-ho, quan  es manipula  topolgicament una varietat tridimensional, hi ha massa poques dimensiones per a moure "regions problemtiques" fora del cam.

 La demostraci de Perelman .
Perelman modific el programa de Richard Hamilton per a la demostraci de la conjectura, en el qual la idea central era la noci del flux de Ricci. Es tractava, segons Hamilton de formular un "procs dinmic" en el que una varietat tridimensional donada es transformi geomtricament de manera que aquest procs de distorsi sigui governat per una equaci diferencial anloga a l equaci de la calor. Equaci que descriu el comportament de quantitats escalars com la temperatura; afirma que les concentracions de temperatura elevada es dispersen fins que s arriba a una temperatura uniforme al llarg de l objecte. Similarment, el fluc de Ricci descriu el comportament d una quantitat tensorial, el tensor de curvatura de Ricci. La idea de Hamilton s que amb el flux de Ricci, les concentracions de gran curvatura es dispersaran fins que s assoleixi una curvatura uniforme sobre tota la varietat tridimensional. Si s aix, si es comiena amb qualsevol varietat tridimensional i es permet flux de Ricci, eventualment s obtindria en principi una "forma normal". D acord amb William Thurston, aquesta forma normal ha de ser una d un petit nombre de possibilitats, cada una amb un diferent sabor de geometria, anomenades geometries de models de Thurston.

s similar a formular un procs dinmic  que gradualment  pertorbi  una matriu quadrada determinada, i que resultaria desprs d un temps finit en la seva forma racional cannica.
La idea de Hamilton havia despertat gran inters per no s havia aconseguit demostrar que el procs no s encallaria desenvolupant "singularitats", fins que els clculs de Perelman esbossaren un programa per a superar aquests obstacles. Segons Perelman, una modificaci del flux de Ricci estndard, el "flux de Ricci amb cirurgia", pot eliminar sistemticament regions singulars a mesura que es desenvolupen, de manera controlada.
Se sap que las singularitats han de donar-se en molts casos. Tanmateix, els matemtics esperen que, assumint que la conjectura de geometritzaci sigui certa, qualsevol singularitat que es desenvolupi en un temps finit s estaria essencialment "comprimint" al llarg de certes esferes que corresponen a la descomposici en primers de la 3-varietat. Si aix es compleix, qualssevol singularitats de "temps infinit" han de resultar de determinades pecas collapsants de la descomposici JSJ. El treball de Perelman demostra en principi aquesta afirmaci i per tant la conjectura de geometritzaci.

 Distincions i reconeixements .
El 22 d agost de 2006, Perelman havia de rebre la medalla Fields, en el Congrs internacional de matemtiques..

Per Perelman no va ni assistir a la cerimnia i va rebutjar la medalla. El 1990, ja havia refusat el prestigis premi de la Societat europea de matemtiques. Segons algunes fonts, com el seu company Alexandre Grothendieck, Perelman ara viu en una difcil situaci econmica a casa la seva mare a Sant Petersburg i es comunica noms de tant en tant amb alguns collegues per correu electrnic

Perelman, mercs a la seva famosa demostraci, hauria de rebre igualment un dels milionaris premis oferts per l'Institut de matemtiques Clay, per resoldre un dels Problemes del Milleni. Per les bases del premi especifiquen que el treball premiat, encara que no hagi estat contestat i sigui reconegut per la comunitat, hauria d haver estat publicat en una publicaci de recerca amb comit de lectura. Aix l'Institut  Clay ha afirmat que el comit podria canviar aquesta condici tenint en compte que Perelman mereixeria clarament el premi Per no sembla que Perelman hi tingui gaire inters ni intenci de reclamar-lo.

Referncies.


Vegeu tamb.
Programa de Hamilton;
Varietat topolgica;
Conjectura de Poincar;
Llista de conjectures;

 Enllaos externs .
  Articles de Perelman publicats a arXiv.
  Email de G. Perelman, en qu confirma, amb l austeritat que el caracteritza, que ha demostrat la conjectura de geomtritzaci.
   Perelman refuses a million dollars to live in complete poverty , article de l'edici en llengua anglesa de Pravda on line.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156656" title="Margarita Brender Rubira" nonfiltered="3444" processed="3437" dbindex="63481">
Margarita Brender Rubira. Va nixer l'any 1919 a Romania. Estudi arquitectura a l'Escola Tcnica Superior de Barcelona. 

L'any 1962 era l'nica dona collegiada al COAC (Collegi Oficial d'Arquitectes de Catalunya) i durant molts anys fou l'nica que exercia aquesta professi a la provncia de Barcelona. 

El seu carcter cosmopolita i el seu bagatge cultural i vital la van portar a defensar un estil d'arquitectura avantguardista, segons el qual el disseny dels espais incideix de manera qualitativa en una millora de la vida de les persones que l'habiten. En una entrevista feta pel diari La Prensa (6 de novembre de 1962), ella mateixa apuntava la influncia de l'arquitectura mediterrnia en els seus projectes i parlava de l'inters que tenia per una arquitectura harmnica que comencs a planificar-se en l'urbanisme i que mantingus la seva coherncia, fins a preveure una decoraci adient amb les caracterstiques de les usuries i els usuaris. 

Margarita Brender don, al llarg de la seva trajectria professional, una gran importncia a la integraci entre arquitectura i natura. Considerava que tota habitaci hauria de permetre veure el cel. Lamentava sovint les limitacions de la poltica urbanstica predominant en el moment, que no permetia una amplitud d'espais com la que ella considerava justa, oportuna i necessria. 

Seguint la seva lnia terica i prctica, l'any 1966 s'encarreg d'un projecte residencial de 346 habitatges a Badalona. Tamb s la signant d'un conjunt residencial de luxe al Prat de Llobregat. 

Mor l'11 de febrer de l'any 2000.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156657" title="Llenguatges de programaci esotrics" nonfiltered="3445" processed="3438" dbindex="63482">
Els llenguatges esotrics (tamb  anomenats esolang) sn llenguatges creats sense buscar cap s prctic, sin que simplement neixen per experimentar, divertir, o per a ser exageradament complicats (o bromistes).

Alguns d'ells sn:
AAAAAAAAAAAAAA!!!!;
Befunge;
Brainfuck;
Clean;
INTERCAL;
Forth;
Grass;
Lua;
Malbolge;
Ook!;
Whitespace;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156661" title="INTERCAL" nonfiltered="3446" processed="3439" dbindex="63483">
INTERCAL va ser creat l'any 1972, i probablement fou el primer llenguatge de programaci esotric (almenys conegut).

Va ser dissenyat per Donald R. Woods i James M. Lyon amb la finalitat de crear un llenguatge sense semblana alguna amb cap dels llenguatges de programaci ja existents, i ho varen aconseguir.

La seva sintaxi consisteix en llistes d'instruccions peculiarment formulades, les quals sempre comenaran per frmules d'educaci com per exemple PLEASE, PLEASE DO, DO, DO NOT, o PLEASE DO NOT.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156662" title="Maria ngels Cardona i Florit" nonfiltered="3447" processed="3440" dbindex="63484">
Maria ngels Cardona i Florit. Nascuda a Ferreries, (Menorca), el 1940. Va estudiar cincies biolgiques a la Universitat de Barcelona, on es llicenci l'any 1963. 

Interessada a presentar una obra ben digna com a tesi doctoral, va treballar molt intensament del 1964 al 1971 per dur a terme un ampli projecte sobre el curs de la vida i el cicle anual de les plantes i les comunitats vegetals que hi ha en ambients diferents. Va seleccionar un nombre considerable d'rees diverses de Collserola, al costat de Barcelona. Durant ms de dos anys seguits va anar cada setmana a examinar l'estat de la vegetaci de les diverses rees d'estudi. 

Es doctor el 1972. Des d'aquest any i fins el 1985 treball com a adjunta al Departament de Botnica de la Universitat de Barcelona i l'any 1986 va fer oposicions i va passar a ser catedrtica de biologia vegetal en aquesta Universitat. 

Acabada l'obra de doctorat s'inclin pels estudis de citotaxonomia, cincia que estableix la identificaci en base a les caracterstiques cromosmiques. 

Va establir relaci amb investigadores i investigadors de diversos pasos. Una de les collaboracions ms slides fou la que mantingu amb la Dra. Juliette Contandriopoulos, professora de la Universitat de Marsella i especialista en vegetals de la Mediterrnia Oriental. 

Segons el mtode de Contandriopoulos i Cardona (1984) basat en el nivell de plodia, es poden classificar els txons endmics de Menorca segons llur antiguitat: Els paleoendemismes sn aquells endemismes d'origen ms remot (terciari); els "esquizoendemismes paleogen" no sn tan remots per provenen del comenament del quaternari; els esquizoendemismes tindrien un origen recent.

La Dra. Cardona tenia inters, en primer lloc, en la botnica de les Illes Balears, i, sobretot, en la de Menorca, per tamb treball en altres espais.

Va ser membre de la Catalana d'Histria Natural, actualment filial de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Societat d'Histria Natural de les Balears i de moltes altres entitats del pas i de l'estranger.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156664" title="Jerry Siegel" nonfiltered="3448" processed="3441" dbindex="63485">

Jerome "Jerry" Siegel, tamb conegut com Joe Carter (17 d'octubre de 1914   28 de gener de 1996) va ser el co-creador de Superman (amb Joe Shuster), el primer dels grans superherois del cmic i un dels personatges de ficci ms important del segle XX.

Biografa.
Primers anys.
Fill d'immigrants jueus de Litunia, Siegel era el mes petit de sis germans. El seu pare, Mitchell, era un pintor de cartells i va recolzar les inclinacions artstiques del seu fill. Trgicament, Mitchell Siegel va ser mort d'un tret fet per un lladre a la seva botiga quan Jerry Siegel estava encara a la junior high school.

Siegel era un gran aficionat al les pellcules, cmics, i, especialment, revistes pulp de cincia ficci. A l'any 1929, Siegel va publicar el que pot ser el primer fanzine de cincia ficci, "Cosmic Stories", que feia a m amb una mquina d'escriure i anunciava a la secci d'anuncis classificats de la revista "Science Wonder Stories". 

Siegel va anar a la Glenville High School on va treballar al peridic setmanal de l'escola, The Torch (la torxa). Era un estudiant tmid, no gaire popular, per es va donar a conixer grcies a una pardia del personatge de Tarzan, "Goober the Mighty". A Glenville va conixer a qui seria el seu collaborador en el futur, Joe Shuster. L'equip d'escriptor i dibuixant van entrar al mn del cmic amb la revista "More Fun Comics", de la editorial Major Malcolm Wheeler-Nicholson, debutant amb l'aventurer mosqueter "Henri Duval" i amb la tira del lluitador contra el crim "Dr. Occult" al "More Fun" nmero 6 (octubre del 1935).

Superman.

Siegel i Shuster van crear Superman. Van utilitzar una primera versi del personatge a contes curts i a una proposta de cmic l'any 1933. Anys desprs, al 1938, l'editor Vin Sullivan la va escollir com a la histria de portada pel Action Comics nmero 1 (juny del 1938). L'any segent, Siegel i Shuster van comenar a publicar la tira diria sindicada de Superman.

Al 1946, Siegel i Shuster, apropant-se al final del contracte de deu anys per fer histries de Superman, van demandar a la National sobre els drets dels personatges. Desprs de dos anys de lluita, van aconseguir els drets de Superboy, que van tornar a vendre a la National per $100,000. Aquest fet va tallar la seva relaci la editorial per una dcada. A l'any 1947, l'equip es va tornar a unir amb l'editor Vin Sullivan, ara el fundador i editor de la companya de cmics Magazine Enterprises; on van crear al personatge Funnyman. Al principi dels anys 1950s, Siegel va ser director artstic dels cmics de la editorial Ziff-Davis, mes tard, al 1959, va tornar a DC on va escriure noves histories de Superman. Va tornar a demandar a DC sobre els drets de Superman una altra vegada al 1967.

Enllaos externs.

Index i sinopsis de tots els comics de la editorial DC escrits per Siegel;
 Superman a travs dels anys;
 Breu biografia de Siegel ;
 La historia de Superman (amb enllaos a alguns dels primers treballs de Siegel);
"The Real Heroes of Superman" srie en varies parts a Flixens.com;
Classic Comic Books (estudis crtics detallats sobre cmics);
Superman;
Action Comics;
Superboy;
Jimmy Olsen;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156665" title="rea metropolitana d'Alacant-Elx" nonfiltered="3449" processed="3442" dbindex="63486">
 A l'rea metropolitana d'Alacant-Elx hi viuen 748.565 habitants. Es tracta d'una conurbaci de les rees urbanes d'Alacant (442.698) i Elx-Crevillent (305.867).

 Composici .

Est formada per 12 municipis, que sn els mateixos que conformen el "Pla d'acci territorial de l'entorn metropolit d'Alacant i Elx", tamb conegut amb l'acrnim PATEMAE, i que pertanyen a les comarques de l'Alacant o el Baix Vinalop, tret de la Torre de les Maanes.

s una rea metropolitana bipolar, amb dos nuclis: Alacant i Elx, l'expansi de la qual ha estat facilitada per un relleu geogrfic suau. De fet, Emili Bet va plantejar l'existncia d'una comarca geogrfica, l'Horta d'Alacant, l'extensi territorial de la qual coincideix amb l'agrupaci dels municipis pertanyents actualment al PATEMAE. s a dir, Alacant s el centre d'una conurbaci de 434.505 habitants que est formada per la capital i tots els municipis de l'Alacant. Mentrestant, el nucli d'Elx compta amb 183.535 habitants i la resta de la poblaci de l'rea metropolitana es troba en els altres dos municipis del Baix Vinalop, Crevillent i Santa Pola.

 Dades demogrfiques .

 Evoluci de la poblaci .



 Dades de poblaci en 2006 .



Vegeu tamb.
 Rodalies de la zona metropolitana d'Alacant;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156666" title="Sistema operatiu de Hollywood" nonfiltered="3450" processed="3443" dbindex="63487">
S anomena sistema operatiu de Hollywood, (Hollywood operating system o Hollywood OS en angls) a qualsevol sistema operatiu fictici que apareix en el cinema i la televisi. El nom en si mateix s erroni, ja que el terme en realitat es refereix a sistemes operatius, ordinadors, maquinari, internetworking o aplicacions. Aquests sistemes normalment comparteixen funcions comunes amb els sistemes operatius reals, per tendeixen a ser capaos de realitzar aquestes funcions a velocitats molt ms rpides, amb una interfcie grfica d'usuari no tan esttica i sn excepcionalment ms funcionals que el software d avui en dia. Per exemple, un sistema operatiu de Hollywood, pot ser capa de descarregar arxius extremadament grans en pocs segons, mostrar missatges d error en un gran text vermell, connectar amb qualsevol ordinador, sigui terrestre o aliengena (com a Independence Day), i permetre a qualsevol usuari, introduir-se als ordinadors extremadament segurs del govern amb facilitat. Tamb tendeixen a tenir efectes de so innecessaris acompanyant qualsevol cosa que succeeixi. Algunes versions no fan servir ratol, i tot es realitza per teclat o per un dispositiu d entrada alternatiu. 

El sistema tamb pot fer tasques que sn virtualment impossibles (com a mnim sense l ajuda d intelligncia artificial avanada), com s l habilitat de fer zoom en un detall d una fotografia fins a una resoluci excessiva (com a CSI: Crime Scene Investigation - Las Vegas) . 

La interfcie sovint utilitza nmeros o altres carcters que es mouen rpidament quan un personatge accedeix a gran quantitat d informaci (com a Matrix o Hackers). La interfcie pot contenir parts de diferents sistemes operatius reals en un sol sistema. Per exemple, a Office Space (Trabajo basura), la interfcie grfica d usuari predominant s assembla al System 7 d Apple, per ms tard, quan el personatge principal va a apagar-lo, es mostra una lnia de comandes, associada a MS-DOS i sistemes Windows. 

El text mostrat a la pantalla s normalment gran. En moltes pellcules, projecten la imatge de la pantalla a la cara de l actor (com a Jurassic Park), aix s impossible a la realitat perqu la imatge no pot ser focalitzada i els monitors no tenen suficient brillantor. 

Vegeu tamb.
Llista d'ordinadors ficticis;

Enllaos externs.

Hollywood OS a c2.com;
Magical Computer aTV Tropes Wiki;
Ditch Your OS for SA MoFOS!;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156667" title="Arrop i talladetes" nonfiltered="3451" processed="3444" dbindex="63488">
L'arrop i talladetes s un dol tpic valenci, habitual a les Comarques Centrals com ara la Vall d'Albaida. Es pronuncia popularment "arrop i tallaetes".

L'arrop o arruix s un xarop a base d'almvar concentrat de most de ram de sabor molt dol i aspecte molt fosc. S'hi sol afegir un poc de cal per neutralitzar l'acidesa del most.

Per fer l'arrop i talladetes, cal introduir a l'arrop les "talladetes" que sn tallades de carabassa, mel, sndria o altres fruits trossejats.
 
Aquest dol era elaborat de manera tradicional i es venia a les fires i mercats, per en molt llocs, com per exemple Benignim, on abans era habitual la seua elaboraci, ha quasi desaparegut, ja que el seu sabor i olor resulten fora estranys comparats amb els dolos comercials de fabricaci industrial.

El mostillo s un plat molt habitual a les comarques pirinenques de Catalunya i l'Arag, i a Castella - la Manxa. Aquest dol s a base del most del ram i ametlla i espessit amb farina.

L'Arrope y calabazate s un plat tpic de Mrcia que s'assembla a l'arrop i talladetes per empra un plat de figues bullides i refredades al qual s'afegeix el calabazote o calabazate, una barreja de codony, mel i moniato tractats amb cal i trossejats.

Enllaos externs.
 Recepta de l'arrop i talladetes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156671" title="Escola Politcnica Superior de Castelldefels" nonfiltered="3452" processed="3445" dbindex="63489">

 L'Escola Politcnica Superior de Castelldefels (EPSC) s una escola d ensenyament Superior de la Universitat Politcnica de Catalunya situada al municipi de Castelldefels que imparteix titulacions de Grau, Mster i Doctorat en l'mbit de les Telecomunicacions i l'Aeronutica:
 

 Enginyeria Tcnica de Telecomunicaci, especialitat en Sistemes de Telecomunicaci;
 Enginyeria Tcnica de Telecomunicaci, especialitat en Telemtica ;
 Enginyeria Tcnica d'Aeronutica, especialitat en Aeronavegaci ;
 Enginyeria de Telecomunicaci (segon cicle) ;
 Master of Science in Telecommunication Engineering & Management (MASTEAM) ;
 Master in Aerospace Science and Technology (MAST);

L'EPSC forma part del Campus del Baix Llobregat, que s'integra en el Parc Mediterrani de la Tecnologia. Situat al costat del Canal Olmpic, el Campus s proper a Barcelona i la seva rea metropolitana: l'estaci de tren de Castelldefels s a tan sols uns 300m del Campus, hi ha diverses lnies d'autobs que hi arriben i tamb s'hi accedeix per l'autopista C-32 i l'autovia de Castelldefels (C-31).
 
 Breu histria de l'Escola .

Curs 1991-1992

Es crea l'Escola Universitria Politcnica del Baix Llobregat (EUPBL) amb seu provisional a Sant Just Desvern, un centre de la Universitat Politcnica de Catalunya (UPC).

Es comena a impartir la titulaci d Enginyeria Tcnica de Telecomunicaci, especialitat en Sistemes de Telecomunicaci, en la que per primera vegada a la UPC s'introdueix una estructura quadrimestral pura, s'introdueixen assignatures ntegrament de laboratori, es limiten a 40 estudiants els grups de teoria i a 20 els de laboratori i aplicaci, s'introdueix la figura del professor tutor, a ms de la introducci d'una nova metodologia docent basada en el sistema d'avaluaci continuada, que comporta la millora del rendiment acadmic, i la supressi dels exmens de setembre.  

Curs 2000-2001

Es  comena a impartir la titulaci d'Enginyeria Tcnica de Telecomunicaci, especialitat en Telemtica.

Curs 2001-2002

L'Escola es  trasllada al nou Campus del Baix Llobregat i  passa a denominar-se Escola Politcnica Superior de Castelldefels (EPSC). 

Es  comena a impartir  el Segon Cicle d'Enginyeria de Telecomunicaci.

Curs 2002-2003 

Es  comena a impartir  la titulaci d'Enginyeria Tcnica d'Aeronutica, especialitat en Aeronavegaci.

Curs 2006-2007

Es  comena a impartir el Master of Science in Telecommunication Engineering & Management (MASTEAM).

Curs 2007-2008

Es  comena a impartir el Master in Aerospace Science and Technology (MAST). 

Han estat directors de l'EPSC:

 Javier Bar Temes (1991-1996);
 Jos Luis Andrs Yebra (1996-2002);
 Miguel Valero Garca (2002-2007);
 Jordi Berenguer Sau (Gener 2008- );

 Principals caracterstiques de l'Escola .

 Ser pioners a l'Estat Espanyol pel que fa a l'aprenentatge cooperatiu basat en projectes, amb un nombre redut d'estudiants per classe. ;
 Sistema d'avaluaci continuada, basat en el treball regular dels estudiants.
 Promoci de l'experimentalitat i de l's dels laboratoris, que estan a disposici dels estudiants quan no s'hi fan classes. ;
 Prctiques a empreses incloses al pla d'estudis (ms de 250 estudiants per any, al voltant de 400 h/estudiant, contactes amb ms de 180 empreses).
 El 80% dels estudiants que ingressen acaben els seus estudis i troben feina en un perode inferior a dos mesos.


L'EPSC participa en el Projecte pilot d adaptaci de les titulacions a l Espai Europeu d Educaci Superior.
Els titulats en Enginyeria Tcnica de Telecomunicaci reben, a ms, el ttol de Graduat en Enginyeria de Telecomunicaci atorgat per la Generalitat de Catalunya.

 La recerca a l'EPSC . 

Diversos departaments de la Universitat tenen grups de recerca que desenvolupen investigaci a l'EPSC, fonamentalment en els camps segents: 

- Tecnologia de la Informaci

- Microones

- Control Aplicat

- Sensors Intelligents

- Xarxes de Banda Ampla

- Comunicacions Mbils i per Rdio 

- Seguretat i Connexi de Xarxes

- Fotnica

- Electrnica

- Materials

- Microgravetat

- Navegaci Aria 

- Sistemes de Satllit

- Disseny de Sistemes de Comunicacions

 Qualitat en la docncia.

Des dels seus inicis al 1991, l'Escola ha apostat per la qualitat a la docncia i a la gesti i disposa de la Certificaci de Qualitat ISO 9001:2000, renovada el 2005. 

L'EPSC ha estat guardonada en dues ocasions amb el Premi Vicens Vives (1996 i 2004) i tamb ha rebut el Premi Flyer . L'any 2006 l'Agncia per a la Qualitat del Sistema Universitari (AQU) li ha atorgat dues distincions de qualitat a la docncia .

 El Campus del Baix Llobregat dins del Parc Mediterrani de la Tecnologia .

El Campus del Baix Llobregat forma part del Parc Mediterrani de la Tecnologia que t una superfcie de 38 Ha i allotja, a ms de centres docents (EPSC, ESAB), serveis universitaris, centres d'investigaci i empreses:

Centres pblics de recerca: 

 Centre Tecnolgic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC)   ;
 Institut de Cincies Fotniques (ICFO) ;
 Institut de Geomtica (IdeG) ;
 International Center for Numerical Methods in Engineering (CIMNE) ;
 Internet Interdisciplinary Institute (IN3) ;
 Fundaci i2CAT ;
 
Empreses:

 Nortel  ;
 Tempos 21 ;
 Ingenia ;
 Futur Eco ;

El Campus del Baix Llobregat ha estat dissenyat amb criteris mediambientals tant pel que fa a la construcci com a la utilitzaci dels edificis, de forma que es t una cura especfica del sl i la vegetaci, el consum d'aigua i energia dels edificis, i preveu carrils de bicicleta i de vianants per a la mobilitat interna, i la potenciaci del transport pblic en les seves comunicacions externes .

Referncies.




Enllaos externs.
 Pgina web de l'Escola Politcnica Superior de Castelldefels;
 Pgina web de la Universitat Politcnica de Catalunya;
 Pgina web del Campus del Baix Llobregat;
 Pgina web del Parc Mediterrani de la Tecnologia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156673" title="Tercera Via" nonfiltered="3453" processed="3446" dbindex="63490">

Tercera Via s una associaci sense nim de lucre que es cre a finals del 2005, i es present en societat el 14 de gener del 2006 a Barcelona. Est creada i formada per msics d'arreu de Catalunya. 

Tercera Via ofereix promoci als grups que l'integren, sempre tenint present que el primer sn les persones. Tercera via tamb produeix els seus espectacles. De fet, compta amb un circuit de sales, el Fessales, i amb un festival itinerant, el Festour.

El principal objectiu de Tercera Via s la regeneraci del mercat catal des d'un punt de vista musical i social potenciant els nous valors amb propostes slides.

Actualment, Tercera Via est formada pels grups: No badis, L'home invisible, Plou com mai, Guaita'ls, Sota Zero, VallFolkSka i Kayo Malayo.

Enllaos externs.
Web oficial;
Presentat oficialment el Festour 2008;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156677" title="Pep Sala" nonfiltered="3454" processed="3447" dbindex="63491">

Pep Sala i Bellavista va nixer a Vic el 17 de juliol de 1960.  

Als disset anys se'n va per primera vegada a la Gran Bretanya, on estudia msica; all treballa de compositor de bandes sonores per a la Warner Bross i forma part de dos grups escocesos, Midnite Hour i Eclipse. A mitjan vuitanta torna a Vic, hi crea una escola de msica i coneix, l'any 1986, Carles Sabater, que es convertir en un amic i company inseparable. La trobada es produeix en el transcurs de la gravaci d'un programa pilot per a Televisi de Catalunya (que mai es va arribar a emetre). Tots dos decideixen formar un grup: Sau. El 1988, surt al carrer el primer treball discogrfic de Sau, No puc deixar de fumar. El periodista Miquel Calada, conegut popularment per  Mikimoto', en punxa el tema "Sense estil" al programa de Cap d'Any de Catalunya Rdio. Comena una carrera que a poc a poc s'anir convertint en tot un xit. El 1992 actuen en directe a la plaa de toros Monumental de Barcelona, amb la participaci de Robbie Robertson, Luz Casal i Phil Manzanera.

El 1993 crea Pep Sala & La Banda del Bar, que dna sortida a les seves inquietuds musicals els anys sabtics de Sau. Parallelament a la feina amb Sau, grup del qual ha estat compositor, colletrista, coproductor, arranjador i guitarrista de totes les canons, Pep Sala produeix discos de diversos grups com Hernndez & Fernndez, Pixamandrries, Tancat per Defunci, I-6, Prking, D'Estranquis, Pau Riba, Expreso de Bohemia, Hctor Vila o Maria-Josep Villarroya. s compositor i productor de bandes sonores per a pellcules o curtmetratges, com Laia (1995), dirigida per Jordi Frades, Coses que passen (1995), La mare s'ocupa de mi (1996) o Cabell d'ngel (2000). Tamb compon msica per a teatre (Canig, L'estaci de les dlies, Vctimes del deure, Els dos germans, El knack ), per a exposicions internacionals de pintura (American Suite), per a espectacles de dansa (Historie des coleurs) i per a muntatges de vdeo i fotografia de Manel Esclusa. 

Ha estat el compositor de sintonies de programes de rdio i televisi com Aquest any cent! (Televisi de Catalunya, 1998), diverses bandes sonores, els indicatius de ComRdio (1999)o d'espots publicitaris. 

 

 Msica .

Amb Sau.

 No puc deixar de fumar (1987) ;
 Per la porta de servei (1989) ;
 Quina nit (1990) ;
 El ms gran dels pecadors (1991) ;
 Concert de mitjanit (1992) ;
 Junts de nou per primer cop (1994) ;
 Canons perdudes, rareses, remescles (1995) ;
 Set (1996) ;
 Bsic (1997) ;
 Amb la lluna a l'esquena (1998) ;


D'altra banda, collaboraren en els discos: Com un hurac (homenatge a Neil Young), al directe de la Companyia Elctrica Dharma al Palau Sant Jordi en motiu de la celebraci dels seus 20 anys, i al disc Serrat eres nico, versionant la can Pare. Sabater i Sala tamb posaren veus a discos de Pau Riba, Ia & Batiste i Enric Hernez.

Amb la Banda del Bar.

 Fins que calgui (1993);
 Paranys de la memria (1997);

En solitari.

 Nascuts en la boira (1999);
 Carpe Diem (2001);
 Una nit amb l'orquestra (2003);
 Crtica de la ra pura (2004);

Altres.

 Compositor de la sintonia dAquest Any cent!

 Enllaos .

 Pgina Oficial;
 Canal Sau;
 Clam Sau;
 Viatge sonor;
 Biografia i treballs;

 Referncies . 

 Biografia extreta de: http://www.edu365.cat/musicdelmes/rock/pep.htm;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156678" title="Lliga bosniana de futbol" nonfiltered="3455" processed="3448" dbindex="63492">
La lliga bosniana de futbol s la mxima competici futbolstica de Bsnia i Hercegovina.

 Histria .
Actualment, el campionat es disputa en un grup nic de 16 equips d'arreu del territori. Aquest sistema de competici s'inici l'any 2000. Fins aleshores, havien existit tres campionats separats, en funci dels tres grups tnics majoritaris que hi havia al pas: el musulm, el serbi i el croat. Cada grup tenia els seus propi campionat de lliga i de copa. L'any 1998 es disput per primer cop un play-off entre els diversos campions de lliga, on el eljezni ar esdevingu campi, essent, per tant, el primer campi de Bsnia i Hercegovina. 

L'any 2000 es disput un nou play-off entre campions, i a partir del 2000/01 es comen a disputar una lliga regular (a la que no participaren els clubs serbo-bosnis, que romangueren en una lliga separada durant dues temporades ms). Des de la temporada 2002/03 els equips serbis tamb s'integraren i el campionat es convert en una autntica lliga nacional.

 Equips participants (temporada 2006/07) .


 FK Borac Banja Luka;
 NK  elik Zenica;
 NK Jedinstvo Biha ;
 FK Leotar Trebinje ;
 FK Modri a Maxima;
 HNK Oraje;

 NK Posuje;
 FK Radnik Bijeljina;
 FK Sarajevo;
 FK Slavija Lukavica;
 FK Sloboda Tuzla;

 NK iroki Brijeg;
 FK Vele Mostar;
 HK Zrinjski Mostar;
 FK eljezni ar;
 NK ep e;


 Historial .



1 Es disput un play-off final entre els principals clubs croats i musulmants. Els clubs serbis hi renunciaren.
2 Es disput la lliga amb la participaci de clubs croats i musulmants. Els clubs serbis hi renunciaren.
3 Inici de la lliga bsnia amb la participaci dels clubs serbis.



Categoria :Competicions futbolstiques bosnianes





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156681" title="Conjectura de Poincar" nonfiltered="3456" processed="3449" dbindex="63493">
La conjectura de Poincar s, en matemtiques, un teorema respecte la caracteritzaci de l'esfera de tres dimensions o 3-esfera.

Tot i que no es demostr fins el 2003 grcies a Grigori Perelman, com a conjectura va ser formulada per primer cop l'any 1904 per Henri Poincar, i l'anunci d aquesta manera:

Considerant una varietat topolgica compacta V de tres dimensions sense vora.  s possible que el grup fonamental de V sigui trivial encara que V no sigui homeomorfa a una esfera de dimensi 3?

La qesti, dit d'una altra manera, s saber si tota varietat de dimensi 3 tancada, simplement connexa i sense vora s homeomorfa a una 3-esfera. Si un objecte de tres dimensions donat t les les mateixes propietats que una esfera (aix s: tots els bucles  es poden arrossegar i tancar en un punt), aleshores s una deformaci d'una esfera tridimensional (l esfera ordinria, superfcie en l'espai euclidi, que noms t dues dimensions).

Notem que ni l esfera ni cap altre espai tridimensional desprovet de cap altra frontera que  (l'espai ordinari) no poden ser dibuixats adequadament com objectes en l'espai ordinari de tres dimensions. s un dels motius pels quals costa  visualitzar mentalment el contingut de la conjectura.

Fins a l anunci de la seva resoluci a crrec de Grigori Perelman el 2003, la seva demostraci era un dels problemes de topologia no resolts. Considat el ms important d aquest abranca de les matemtiques.s un dels set problemes del Premi del milleni de l'Institut de matemtiques Clay.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156683" title="Automedon (desmbiguaci)" nonfiltered="3457" processed="3450" dbindex="63494">

Histria: poeta epigramtic grec, vegeu Automedon.
Astronomia: asteroide descobert el 3 de maig de 1981, vegeu Llista d'asteroides (2001-3000).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156694" title="Sori" nonfiltered="3458" processed="3451" dbindex="63495">
Sori s una pedania de Xtiva d'origen rom. 

Situada enmig de l'horta de Xtiva en el cam a la Llosa de Ranes, est formada per unes vint cases i t alcade pedani.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156697" title="Orientalitzant" nonfiltered="3459" processed="3452" dbindex="63496">

Orientalitzant s el perode de la cultura ibrica (tamb anomenat perode arcaic) que transcrrer durant els segles VIII-VI aC en qu els pobles indgenes reben les influncies dels primers contactes comercials amb fenicis i grecs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156698" title="Aspar (desambiguaci)" nonfiltered="3460" processed="3453" dbindex="63497">

Esport: pilot de motociclisme 3 vegades campi del mn, vegeu Jorge Martnez Salvador "Aspar".
Histria: ;
Militar nmida, vegeu Aspar.
General daylamita, fill de Sheroe, vegeu Asfar ben Shiroya;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156701" title="Llista d'ordinadors ficticis" nonfiltered="3461" processed="3454" dbindex="63498">
Aquesta pgina s un intent de ser una llista d'ordinadors a la ficci i la cincia ficci.

Els ordinadors sovint han estat utilitzats com a objectes ficticis en la literatura, les pellcules, etc. 

Literatura.
Abans de 1950.
 The Engine, una mena de generador mecnic d'informaci que apareix a Els Viatges de Gulliver de Jonathan Swift. Aquest s considerat com el primer dispositiu fictici que s'assembla a un ordinador. (1726);

1950s.

1960s.
 HAL 9000, l'ordinador a bord de la nau Discovery One, de la novella d'Arthur C. Clarke ;

1970s.

1980s.

1990s.
 The Gibson, un superordinador/servidor de la pellcula Hackers.

2000s.

No-ordenats.


Cinema.
1950s.

1960s.
 HAL 9000 (Heuristically programmed ALgorithmic computer) s un ordinador fictici de la missi a les pellcules  i la seva seqlla (1968);
 Alfie, l'ordinador a bord de la nau a Barbarella (1968);

1970s.
 Mother, l'ordinador de la nau Nostromo, a Alien (1979);

1980s.
 Master Control Program, a la pellcula Tron (1982);
 WOPR (War Operations Plan and Response) a la pellcula WarGames (1983);
 Joshua, un subprograma que corre sobre el WOPR a WarGames (1983);
 Skynet, la intelligncia artificial malvola de Terminator i les seves seqeles (1984);

1990s.
 Father, a la pellcula  (1997);
 The Matrix, simulador de realitat virtual per a la pacificaci d'humans, The Matrix (1999);
Project 2501 Intelligncia artificial desenvolupada per la Secci 6 a Ghost in the Shell (1995);

2000s.
 Red Queen, la intelligncia artificial de la pellcula Resident Evil (2002);
 V.I.K.I., (Virtual Interactive Kinetic Intelligence) de Jo, Robot (2004);

Radio.
1970s.

1980s.

2000s.

Pellcules i sries de televisi.
1960s.
 M5, un ordinador experimental a la srie original de Star Trek (1968);

1970s.


1980s.
 Computer (Ordinador), l'ordinador activat mitjanant la veu, per a tots els propsits, de la nau Enterprise (i altres naus) a Star Trek: The Next Generation.
 Data, l'androide de Star Trek: The Next Generation.

1990s.


2000s.


Cmics/Novelles grfiques.


Videojocs.
 CABAL (Computer Assisted Biologically Augmented Lifeform) al Command and Conquer: Tiberian Sun, Command and Conquer: Renegade (1995);
 Pokedex una base de dades de tots els monstres Pokmon que apareixen a totes les versions del joc, normalment es mostra com un ordinador porttil. (1996 en endavant);


Jocs de tauler i jocs de rol.


Treballs no llistats.


Vegeu tamb.
 Sistema operatiu de Hollywood;

Enllaos externs.
 http://newark.rutgers.edu/~hbf/compulit.htm;
 http://www.computer.org/intelligent/homepage/x2his.htm;
 http://technicity.net/articles/writing_the_future.htm;
 http://sun.soci.niu.edu/~rslade/mnbkfc.htm;
 Llista de noms d'ordinadors a la cincia ficci;
 http://www.robothalloffame.org/index.html;
 Bromes sobre ordinadors a la cincia ficci;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156703" title="Softcannon" nonfiltered="3462" processed="3455" dbindex="63499">

Softcannon s una empresa colombiana de programari d'entreteniment per videojocs als sistemes d'ordinador, s la primera a Colmbia en comenar a produir videojocs amb capital hum 100% colombi.  

Recolza activament la creaci de l'Associaci Colombiana de Desenvolupadors de Videojocs de Colmbia ACODEVI, com a alternativa per incentivar la indstria dels videojocs a Colmbia, i com a mitj per sortir del subdesenvolupament en el qual es troba actualment el pas.  
Dirigeix el desenvolupament del videojoc del tipus "Counterguerrilla", per ensenyar el desenvolupament de videojocs a Colmbia.

Actualment (2007) desenvolupa diversos videojocs per PC, els quals seran venuts en el mercat internacional.

 Histria .
Fundada el 1992, era una productora discreta de programari empresarial per a PC.  L'any 1995 canvia el seu enfocament al desenvolupament de llocs web i ecommerce. L'any 1996 comena el desenvolupament de videojocs per a PC, es va decidir especialitzar en aquest sector amb jocs com els gneres d'estratgies i per a nens, en el mercat "indie". 
 
 Informacions financeres .
En el 2007 s una microempresa amb capital aproximat als U$50.000 dlars.

 Vegeu tamb .
Indstria dels videojocs;

 Enllaos externs .
 Lloc web oficial de Softcannon;
 Lloc web oficial de l'Associaci Colombiana de Desenvolupadors de Videojocs;
 Videojoc de la comunitat ACODEVI ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156706" title="Hiro Nakamura" nonfiltered="3463" processed="3456" dbindex="63500">

Hiro Nakamura s un personatge de ficci de la sries Herois, interpretat per Masi Oka. Aquest heroi t l'habilitat d'alterar la continutat de l'espai/temps.


 Histria del personatge .
Hiro Nakamura s un oficinista japons de 24 anys que treballa a l'empresa del seu pare, Kaito Nakamura. A ms a ms tamb t una germana major anomenada Kimiko Nakamura, vicepresidenta de l'empresa. A Hiro li encanten els cmics i els personatges anime, i treballar en l'empresa de son pare no li agrada prou.

La primera manifestaci dels seu poder succeeix en el seu lloc de treball en Tquio, aconseguint que un dels rellotges de la oficina retrocedeixi un segon. La segona manifestaci la t en el viatge de retorn a casa. Hiro viatja amb el metro i pensant en el que havia passat de mat amb el rellotge, inconscientment aconseguix tele-transportar-se a Nova York, dos mesos cap al futur. En eixe viatge trobar l'estudi d'Isaac Mendez i, en ell, el propietari mort en estranyes circumstncies. Poc desprs arribar la policia, que el creur culpable de l'assassinat, per en eixe instant es produeix l'explosi d'una bomba atmica de la que aconseguix escapar i tornar al metro de Tokio en temps present com si haguera transcorregut tan sols un segon. A partir d'eixe moment, i imbut per la mstica dels herois del cmics, decideix emprendre un viatge cap a Nova York amb el seu amic, Ando Masahashi, per intentar aturar la bomba.

 Poders .
L'habilitat que t Hiro d'alterar la continutat de l'espai/temps li confereix:

Teletransportar-se al lloc que vulgui;
Viatjar a travs del temps, tant endavant com cap enrere;
Manipular el temps, fent que vaja ms a poc a poc i fins i tot parar-lo;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156715" title="Mortal Kombat (saga de videojocs)" nonfiltered="3464" processed="3457" dbindex="63501">


Mortal Kombat (comunament abreujat MK) s una srie de videojocs de baralles 1 contra 1 desenvolupat per l'empresa Midway Games, els seus creadors sn John Tobias i Ed Boon. En el seu moment va atreure molta atenci pels seus grfics digitalitzats, cada lluitador, de fet, era un actor hum recapturant els seus moviments i incorporat en el joc (aquest estil grfic va acabar al Mortal Kombat 4). Mortal Kombat va inaugurar el grup de videojocs amb elements gore (sang contnua a la pantalla) i violncia generalitzada.

Alguns moviments per a rematar als rivals venuts inclouen brutals esquarteraments, decapitacions, incineracions, explosions, etc. anomenats en el propi videojoc, "Fatality". Els personatges sn ja icones de la cultura del videojoc, i s'han adaptat cmics, sries de televisi i pellcules d'ells.

Cal destacar la significativa evoluci del sistema de combat des de Mortal Kombat Trilogy, que realitza moviments i cops per sense distingir l'art marcial del lluitador; aix va acabar amb l'aparici de Mortal Kombat Armageddon.

La srie encara es troba en vigncia en les ms modernes plataformes.

 Cronologia .

El primer joc va sortir al 1992 per a Arcade, consta de 7 lluitadors elegibles (Johnny Cage, Sonya, Sub Zero, Liu Kang, Scorpion, Kano i Rayden), 2 caps finals (Goro i Shang Tsung anci) i un personatge secret (reptile). El joc va ser creat com una resposta a Street Fighter que estava acaparant a les sales recreatives i per a aprofitar la seva popularitat on van sortir molts jocs similars que no s'acostaven a la qualitat i acceptaci del joc de Capcom (exceptuant SNK i els seus Fatal Fury), aix que la nord-americana Midway especialista en Arcade, va promoure un joc del gnere, per que es distancis de Street Fighter II en estil i jugabilitat i aix va nixer Mortal Kombat que va complir aquesta comesa, el seu xit va ser immediat i a l'any segent es va convertir a gaireb tots els sistemes de l'poca.

Mortal Kombat a causa de la seva crua violncia, va atreure l'atenci i polmica en fins a aquest llavors desapercebut mn dels videojocs i aix va produir que als Estats Units es cres la classificaci per edats dels videojocs en 1994. Malauradament, en aquesta poca aquest gran joc de baralles ja no t la mateixa popularitat que va tenir al principi, malgrat tot cada saga s molt digna de jugar-la.

 Videojocs .
La segent llista hi ha els videojocs de la saga Mortal Kombat amb les seves respectives consoles i desenvolupador, ordenats en ordre cronolgic:
Mortal Kombat (1992):;
Desenvolupador: Midway
Plataformes: Arcade, Nintendo GameBoy, Nintendo SNES, PC, Sega CD, Sega GameGear, Sega Genesis/Megadrive, Sega Master System.
Mortal Kombat 2 (1993):;
Desenvolupador: Midway
Plataformes: Amiga, Arcade, Nintendo GameBoy, Nintendo SNES, PC, Sega GameGear, Sega Genesis/Megadrive, Sega Saturn.
Mortal Kombat 3 (1995):;
Desenvolupador: Midway
Plataformes: Arcade, Nintendo GameBoy, Nintendo SNES, PC, Sega GameGear, Sega Genesis/Megadrive, Sega Master System, Sony PlayStation.
Ultimate Mortal Kombat 3  (1996):;
Desenvolupador: Midway
Plataformes: Arcade, Nintendo SNES, Sega Genesis/Megadrive, Sega Saturn.
Mortal Kombat Trilogy (1996):;
Desenvolupador: Midway
Plataformes: Nintendo 64, PC, Sega Saturn, Sony PlayStation.
Mortal Kombat Mythologies Sub-Zero (1997):;
Desenvolupador: Midway
Plataformes: Nintendo 64, Sony PlayStation.
Mortal Kombat 4 (1997):;
Desenvolupador: Midway
Plataformes: Arcade, Nintendo 64, Nintendo GameBoy Color, PC, Sony PlayStation.
Mortal Kombat Gold (1999):;
Desenvolupador: Midway
Plataformes: Sega Dreamcast.
Mortal Kombat Special Forces (1999):;
Desenvolupador: Midway
Plataformes: Sony PlayStation.
Mortal Kombat Advance (2001):;
Desenvolupador: Virtucraft (publicat per Midway)
Plataformes: Nintendo GameBoy Advance.
Mortal Kombat Deadly Alliance (2002):;
Desenvolupador: Midway
Plataformes: Nintendo GameBoy Advance, Nintendo GameCube, Microsoft X-Box, Sony PlayStation 2.
Mortal Kombat Tournament Edition (2003):;
Desenvolupador: Midway
Plataformes: Nintendo GameBoy Advance.
Mortal Kombat Deception (2004):;
Desenvolupador: Midway
Plataformes: Nintendo GameCube, Microsoft X-Box, Sony PlayStation 2.
Mortal Kombat Shaolin Monks (2005):;
Desenvolupador: Midway
Plataformes: Microsoft X-Box, Sony PlayStation 2.
Mortal Kombat Unchained (2006):;
Desenvolupador: Midway
Plataformes: Sony PlayStation Portable.
Mortal Kombat: Armageddon (2006):;
Desenvolupador: Midway
Plataformes: Nintendo Wii, Microsoft X-Box, Sony PlayStation 2.
Mortal Kombat 8 (en desenvolupament):;
Desenvolupador: Midway
Plataformes: Microsoft X-Box 360, Sony PlayStation 3.

 Personatges .

Aquesta s una llista de personatges de la srie de videojocs de lluita Mortal Kombat. Est ordenada alfabticament.



 Enllaos externs .
KOMBAT TEMPLE;
Mortal-Kombat.org;
Zona Mortal Kombat;
MortalKombatOnline.com;
Srie Mortal Kombat;
Frum del Netherealm;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156719" title="Mortal Kombat (desambiguaci)" nonfiltered="3465" processed="3458" dbindex="63502">


Videojocs.
Mortal Kombat (srie de videojocs) s una saga de videojocs de lluita d'u contra u:
Mortal Kombat (videojoc) (1992);
Mortal Kombat II (1993);
Mortal Kombat 3 (1995);
Ultimate Mortal Kombat 3 (1995);
Mortal Kombat Trilogy (1996);
Mortal Kombat Mythologies: Sub-Zero (1997);
Mortal Kombat 4 (1997);
Mortal Kombat Gold  (1999);
Mortal Kombat: Special Forces (2000);
Mortal Kombat Advance (2001);
Mortal Kombat: Deadly Alliance (2002);
Mortal Kombat: Tournament Edition (2003);
Mortal Kombat: Deception (2004);
Mortal Kombat: Shaolin Monks (2005);
Mortal Kombat: Armageddon (2006);
Mortal Kombat: Unchained (2006);

Cinema.
Mortal Kombat: The Journey Begins s una pellcula de dibuixos animats llanat per Threshold Entertainment el 1995 com a una continuaci no oficial a la pellcula del mateix any.
Mortal Kombat (pellcula) s una pellcula del 1995 basada en la saga de videojocs Mortal Kombat.
Mortal Kombat: Annihilation s una pellcula del 1997, en el qual, s la continuaci de la primera pellcula.
Mortal Kombat: Devastation s la tercera pellcula de la franqucia que es llanar l'any 2008.

Televisi.
Mortal Kombat: Defenders of the Realm s una srie de dibuixos animats de l'any 1996 per la TV.
Mortal Kombat: Conquest va ser una srie de televisi que va durar entre 1998 i 1999.

Altres.

Mortal Kombat (cmics), cmics fets entre 1992 i 1997;
Mortal Kombat Kard Game s una joc de cartes colleccionables de l'any 1996.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156722" title="Qarashahr" nonfiltered="3466" processed="3459" dbindex="63503">
Qarashahr (o Karashahr), en xins Yen-ki, fou un regne de l'sia Central, centrat a l'oasi de Qarashahr a la conca del Tarim, al modern Xinjiang Uigur. A Qarashahr es parlava una llengua indoeuropea amb afinitats amb l'hitita, l'armeni i l'eslau, probablement derivat del seu poblament anterior pels escites.

L'establiment xins al Tarim va rebre un gran impuls amb l'emperador Xuandi (Liu Xun) (74 aC-49 aC). El 60 aC el general Txeng Ki va ocupar Turfan i va establir la seva residencia a Wu-lei, entre Karashahr i Kudjha, amb un camp militar a Kiu-li, al sud de Karashahr.

Amb la caiguda de la dinastia Han i la guerra civil (anys  8 a 25) els xiongnu van exercir el domini sobre el regne. Desprs de l'any 25 els Han posterior van restablir el protectorat sobre el Tarim aprofitant lluites entre els xiongnu, i Qarashahr ja estava sota el seu domini l'any 48, per era un domini distant, i l'hegemonia regional corresponia al regne de Kashgar que dominava Kudjha, Fergana i Khotan, fins vers l'any 60 quan l'hegemonia dels oasis del sud va passar a Khotan i la dels oasis del nord a Kudjha. 

El 75 es va produir una revolta general contra els xinesos (poc abans de la mort de l'emperador que va morir aquell mateix any). Els xiongnu li van donar suport. El rei de Qarashahr va massacrar al governador o protector general el xins Txen Mou. Finalment el nou emperador va ordenar als generals Ban Chao i Keng Kong d'evacuar el Tarim.

Ban Chao va intuir que si deixava el pas en mans dels xiongnu era la mateixa Xina la que estava en perill i quan va arribar a Khotan (en retirada) va retornar a Kashgar que havia caigut en mans de Kudjha (aliat dels xiongnu). Els caps locals foren executats i el domini xins restaurat.

El 78, amb soldats reclutats a Khotan, Sogdiana i Kashgar, es va apoderar d' Aksu i de Utx Turfan. Mentre les forces xineses imperials de Kansu havien reconquerit el regne de Kiu Txe (Turfan). Ban Chao va escriure a l'emperador per justificar la seva acci. En les cartes parla de la importncia d'ocupar els 36 regnes de l'sia Central per tallar el cam dels xiongnu. Va aconseguir sotmetre a tots els regnes i al 88 noms restaven rebels els reis de Kudjha i de Qarashahr, que es van aliar als indoescites que llavors estaven governats per Kadfises II, i estava enemistat amb Xina perqu no havia pogut obtenir la ma d'una princesa xinesa. Kadfises va enviar un exrcit cap al nord-est del Pamir, per Ban Chao els hi va tallar els subministraments i els va obligar a retirar-se. Els kusana o kushana van canviar en la seva poltica i van tornar a la seva tradicional amistat amb Xina (90) i a l'any segent ja noms quedava Qarashahr revoltada.

El 94 Ban Chao amb auxiliars de Kudjha i de Lob Nor va marxar contra Qarashahr. El defensors d'aquesta van tallar els ponts per fou intil i la ciutat conquerida i el rei executat i la ciutat donada als soldats pel saqueig

Ban Chao es va jubilar el 102 i va tornar a Xina on va morir el mateix any. El seus successors no van ser tant afortunats i la seva poltica va provocar la revolta general el 106. El general Leang Kin fou assetjat a Kudjha per va poder derrotar els revoltats, per el 107, davant la continutat de la revolta, la cort imperial va cridar a totes les guarnicions amenaades (Louktxun i Yi-wou). 

Fou Pan Yong, fill de Ban Chao, qui va restaurar l'obra paterna: el 123 va installar una colnia militar a Louk txun o Leiu txong prop de Turfan; va dominar diversos regnes entre el 124 i el 126 i el 127 va entrar a Qarashahr. Des llavors i durant la resta del segle, al segle III i part del IV els xinesos van exercir el control poltic sobre Qarashahr. Desprs el regne va restar lleial als regnes xinesos successors, per al segle V va desapareixer tota influncia fins que el 448 el general Wan Tou-kuei, de la dinastia Wei, li va imposar tribut. Al segle VI hi van exercir influncia els turcs occidentals.

Qarashahr va reconixer el 632 la sobirania de l'emperador Tang T'ai-tsong, per desprs de l'annexi de Turfan (640), el rei Tou-k'i-tche, es va aliar als turcs occidentals i es va revoltar. Contra ell fou enviat el general  Kouo Hiao-k'o que va atacar la ciutat a la nit procedent de Yulduz, i per sorpresa i se'n va apoderar collocant al tron al germ del rei, Li-p'o-tchuen, favorable als xinesos; aviat aquest rei fou deposat pels un dels seus cosins de nom Sie-p'o A-na-tche que tenia l'ajut de Kudjha i dels turcs occidentals. El general imperial A-che-na Cho-eul (d'origen turc per al servei de Xina) es va presentar a la ciutat, la va ocupar  (648), va decapitar al rei usurpador i va collocar al tron a un altre membre de la famlia reial fidel a Xina. El 670, sota l'emperador Tang Kao-tsong,  el regne fou conquerit pels tibetans i no fou recuperat per la Xina fins el 692 durant el regnat de l'emperadriu Wu Heou (o Wu Ts-t'ien), viuda de l'anterior

Els xinesos en van conservar el control fins que desprs de la batalla de Talas (751) la zona va caure en mans dels uigurs.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156726" title="Ashrah" nonfiltered="3467" processed="3460" dbindex="63504">
Ashrah s un personatge en la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. A pesar de tenir l'aparena d'una bella dona, Ashrah s un dimoni del Netherealm. Va ser membre en una ocasi del clan de la germanor de l'ombra, on tamb va ser membre Quan Chi, sent el seu lder, Shinnok.

Ashrah es vesteix completament de blanc i apareix com una dona alta, misteriosa. El seu aspecte s una barreja entre l'aristocrcia i la innocncia. Ella va fer la seva primera aparici en el Mortal Kombat: Deception. La seva feina s la d'un caador de dimonis. L'arma d'Ashrah s el Kriss, que s una espasa similar a l'Espasa de Drac que Liu Kang va usar en el Mortal Kombat 4. Aquesta arma, com es creu, ha estat "beneda" i t un origen div. Kriss est benet de tal manera que cada dimoni que ella mata amb ell fa que ella es faci ms humana i menys dimoni perqu aix, pugui deixar el Netherealm.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156730" title="Baraka" nonfiltered="3468" processed="3461" dbindex="63505">
Baraka s un personatge en la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. Baraka va ser presentat com a un guerrer gasiu, implacable, i imprevisible en el servei de l'emperador de l'Outworld Shao Kahn en el Mortal Kombat II. Ell pertany a una raa de mutants nmades, ms tard revelats en el Mortal Kombat: Deception anomenats Tarkata. Un encreuament entre dimonis vils del Netherealm i habitants de l'Outworld, pel que sembla poblant les enormes terres deshabitades de l'Outworld. Baraka, com la major part d'altres membres de la seva raa, possex llargues fulles com arpes que s'estenen dels seus braos. Encara que ell hagi tingut nombroses incursions amb els guerrers de l'Earthrealm, ell sembla no tenir rivalitat particular o odi cap a la Terra o els seus habitants. Un guerrer lleial, ell lluita per aquells que ell anomena "amo o mestre". El seu aspecte repugnant, deforme i brut, s'ha convertit en un favorit dels admiradors de la srie.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156731" title="Blaze (Mortal Kombat)" nonfiltered="3469" processed="3462" dbindex="63506">
Blaze s un personatge en la srie de videojocs de lluita Mortal Kombat. Blaze s un element de l'Outworld que va emprendre una recerca misteriosa. Els detalls de la recerca d'en Blaze sn desconeguts fins al moment. Com el seu nom i aspecte suggereixen, Blaze t control sobre el foc, encara que el grau de les seves capacitats sn incontrolables. Fent la seva primera aparici en el Mortal Kombat II, Blaze era visible noms com una figura incendiria en el fons de l'escenari conegut com a "*The Pit 2" o "El Pont 2", combatent contra Liu Kang. Els fans van anomenar a aquesta imatge Hornbuckle. Blaze era una versi canviada del personatge Jax, amb flames que cobrien el seu cos. Molts anys ms tard, a Mortal Kombat: Deadly Alliance, Blaze apareixia com un dels seus personatges secrets.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156733" title="Bo' Rai Cho" nonfiltered="3470" processed="3463" dbindex="63507">
Bo' Rai Cho s un personatge a la srie de videojocs de lluita Mortal Kombat. Bo' Rai Cho incorpora l'arquetip del mestre borratxo. Ell s retratat fsicament com a obs, un home encara jovial i compassiu que ensenya arts marcials a molts estudiants. Ell gaudeix bevent begudes alcohliques, en particular el sake de l'Earthrealm. El seu mtode preferit de lluita s el (Drunken Fist) Puny Borratxo, que ell va inventar. Usa mtodes poc ortodoxos de lluita, incloent tctiques fastigoses i brutes com vmits i flatulncies. L'arquetip del mestre borratxo exemplifica el proverbi "les aparences enganyen". En aparena, el pes, l'alcohol i la grolleria de Bo' Rai Cho no sembla representar una amenaa, per ell usa aquesta illusi per a aprofitar-se d'enemics confiats. Ell s reverenciat pel seu gran coneixement d'arts marcials i les seves habilitats de lluita.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156735" title="Cyrax" nonfiltered="3471" processed="3464" dbindex="63508">
Cyrax s un personatge a la srie de videojocs de lluita Mortal Kombat. Fent la seva aparici en el Mortal Kombat 3, Cyrax era el segon de tres ninjes ciberntics. La unitat, designada com a LK-4D4, va ser assignat per a trobar en Sub-Zero per al clan del Lin Kuei. De tres cyborgs, ell va ser el segon a recuperar la seva humanitat. Aix va ser a causa de els esforos de Sonya Blade i Jax. Actualment s'ha aliat amb ells com un senyal de la seva estima.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156736" title="Chameleon (Mortal Kombat)" nonfiltered="3472" processed="3465" dbindex="63509">
Chameleon s un personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. Chameleon va aparixer noms en les versions de Mortal Kombat Trilogy per a PlayStation, Sega Saturn i PC. En la versi per a Nintendo 64, ell surt substitut per Khameleon, una versi femenina. Hi ha poca informaci sobri Chameleon. T l'aspecte d'un ninja mascul amb la transparncia parcial del seu cos, sense histria al finalitzar el joc amb ell. Tot el qu se sap d'ell s recollit en l'opci oculta del joc. Es diu a si mateix "un dels guerrers assassins de Shao Khan".

Est disponible, per noms per a ser seleccionat al costat d'un altre dels 7 ninjes del joc: Rain, Ermac, Noob Saibot, Sub-Zero, Scorpion, Smoke i Reptile i sostenint una certa combinaci de botons. Chameleon canvia entre set ninjes a l'atzar. Quan guanyi, Chameleon destellar set colors rpidament durant la seva postura de victria. A Mortal Kombat: Armageddon, el seu vestit s turquesa i la seva pell transparent.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156748" title="Informtica educativa" nonfiltered="3473" processed="3466" dbindex="63510">

mbit general.
La informtica ha penetrat en tots els mbits de la nostra vida, i l'educaci no s una excepci.

Grcies a la informtica i a la xarxa d'Internet, els estudiants tenen al seu abast una quantitat gaireb infinita d'informaci. Ara b, cal aprendre a cercar-la i discernir-ne les fonts fiables de les que no ho son. Aquest ser el gran repte dels educadors del futur.

Ara b, la informtica no s'ha limitat a aportar noves eines per als centres formatius tradicionals. Darrerament s'ha anat gestant un moviment educatiu anomenat "e-learning" que revoluciona el camp de l'educaci a distncia. Tractarem, per tant, els dos tipus d'ensenyament per separat, centrant-nos en el paper que hi juga la informtica en cada cas.

Informtica a l'educaci tradicional.
En els ltims anys s'ha produt als centres educatius un procs de dotaci de material informtic, centrat primerament en equips PC i, ms recentment, en infraestructures de xarxa (LAN i WIFI). El parc informtic ha crescut i amb ell han aparegut problemes pel que fa al manteniment, us i cost de llicncies.

L'aula d'informtica. 
Passarem a analitzar les caracterstiques ms generals a tenir en compte en una aula tpica: equips informtics, connexi i sistemes operatius.

 Equips informtics;
Els PCs installats en una aula informtica poden variar des d'equips amb processadors de rendiment Pentium II fins als equipats amb Pentium IV. Les seves dotacions de memria RAM no acostumen a ser altes, a excepci del equip del docent. Els dispositius ptics sn habitualment lectors de CD-ROM i algun gravador o lector DVD-ROM installat a l'equip del docent. Per ltim, existir una impressora connectada a algun ordinador. Degut a l's, aquests equips tendeixen a deteriorar-se rpidament i sn freqents les avaries en perifrics com ratolins (abunden encara els tradicionals), teclats i altaveus.

 Connexi;
Els equips estan conectats normalment a un concentrador (hub, switch) i enllaats a un router per tal que tinguin sortida a la WWW. En la majoria de les aules de certa antiguitat (quatre o cinc anys), els equips comparteixen algun recurs (particions de disc dur o impressora), si b en les ms modernes podem trobar un servidor Samba (que podria realitzar funcions addicionals com servidor WEB, FTP, etc.) i una impressora installada de forma independent amb la serva prpia IP.

 Sistemes operatius;
El sistema operatiu usat en la majoria de les aules informtiques s Windows. Aquest fet comporta una serie d'inconvenients que, no obstant, mai han estat considerats com a tal sin com a quelcom normal, inherent al capricis mn de la informtica.
Parlem de fragmentaci de la informaci del disc dur, d'un nic escriptori, de l'absncia de poltiques de permisos i de la total fusi entre entorn grfic i sistema operatiu.

Totes aquestes variables enquadrades dins una aula d'informtica per la que passa un alumnat nombrs fan que les feines de manteniment siguin intenses, en ocasions gaireb interminables, i aix desemboca finalment en problemes de funcionament, amb el conseqent desnim dels docents que comencen a pensar que l's de les TIC a l'aula s una forma de perdre el temps.

Evidentment, els sistemes GNU/Linux no estaven tan desenvolupats (en l'mbit de l'escriptori) quan les aules van comenar a equipar-se i s difcil convncer a institucions, responsables i docents de les bondats d'aquests, aix que els PCs no acostumen a installar-se amb GNU/Linux. En els ltims dos o tres anys comencen a aparixer els sistemes duals, si b existeixen rigideses en l's dels mateixos. 

Com s'han intentat solucionar aquests problemes? Bsicament, a travs de maquinari addicional, com ara les targes protectores, que impedeixen que un usuari normal pugui realitzar installacions de programes i alterar la configuraci bsica del sistema. Aix, en sistemes GNU/Linux no s necessari, ja que un usuari normal, per defecte, no podr realitzar cap acci d'escriptura i/o lectura en cap arxiu que no li pertany. A ms, cada usuari tindr el seu propi espai assignat pel sistema i, bviament, el seu propi escriptori.

Un altre problema plantejat sovint t a veure amb l'alt cost que t mantenir el maquinari actualitzat (degut als requeriments cada cop ms exigents del programari) i el cost de les llicncies de programari. Afortunadament, existeixen aplicacions GNU/Linux que possibiliten la configuraci en aules informtiques basats en terminals. Aquest tipus d'aules requereixen un PC potent (sobre tot pel que fa a memria RAM) que s'utilitzar com a servidor. La resta de PCs (clients) poden ser mquines antigues (tipus Pentium II o III) amb escassa memria RAM que fins i tot poden no necessitar disc dur. Aquestes mquines fan la funci de terminals de tal forma que cada usuari es connecta al servidor des del seu terminal i opera amb els seus programes tal com ho faria en un PC normal. Amb un aula de terminals es poden fer servir aplicacions modernes en mquines antigues, i estalviar tamb el cost de les llicncies que en aquest cas son gratutes.

Programari Educatiu.
Histricament s'ha desenvolupat molt software educatiu amb ms o menys xit, per sovint es tractava de programes independents per a finalitats molt concretes. En aquest moment, per, ens trobem davant el naixement de dues poderoses iniciatives que cobreixen l'educaci d'una manera ms global.

 Edubuntu;
 Squeak;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156750" title="V-2" nonfiltered="3474" processed="3467" dbindex="63511">


El mssil balstic V-2 (en alemany "Vergeltungswaffe 2", tot i que els enginyers l anomenaven A-4) va ser el primer coet de combustible lquid realment funcional. Va ser emprat per l exrcit alemany ("Wehrmacht") per atacar objectius aliats durant la Segona Guerra Mundial. Tot i que el seu us principal era ser emprat com a arma ofensiva, aquest giny va representar un salt quantitatiu immens en el desenvolupament de la tecnologia de coets existent, i es pot considerar un dels pares del moderns coets. Finanat per l alemanya Nazi aquest gran programa va costar com a mnim uns 2.000 milions de dlars de l any 1944.
Es van construir 6.084 mssils V-2, el 95% d ells durant els set darrers mesos de la guerra. Per aquesta tasca es van fer servir uns 20.000 treballadors forats. Aproximadament uns 3.225 coets van ser emprats en accions de guerra, la majoria d ells llanats contra Ambers (Blgica) i Londres (Regne Unit). Entre 1.000 i 1.700 van ser disparats durant les proves i els entrenaments.
Tot i l enorme escala de l esfor, la falta de precisi i efectivitat dels mssils va impedir que canvies el sentit de la guerra i tot va resultar en un enorme malbaratament de recursos. Finalitzada la guerra, els anglesos, americans i russos van disparar uns altres 86 V-2 capturats als alemanys entre els anys 1945 i 1952.  Tot el personal i la tecnologia dels V-2 capturat i recollit pels aliats vencedors, van formar la base de tot el desenvolupament de la coeteria que es produiria als Estats Units, Rssia i Frana en els anys de la postguerra i fins l actualitat. 

Desenvolupament.

A l agost del 1932, Wernher von Braun va ser reclutat per l exrcit alemany amb l objectiu d ajudar a en Walter Dornberger a desenvolupar coets de combustible lquid. Els passos donats fins aquell moment en la construcci de motors coet eren molt limitats. La VfR (Societat alemanya per les astronaus) encarregada d aquest afers noms havia aconseguit un coet amb la cambra de combusti refrigerada per aigua que noms podia generar 60 kg amb un impuls especfic de 173 segons.
Desprs de noms 28 mesos de treball, Von Braun va ser capa de fer una demostraci davant l exrcit del A-2, un petit coet capa de generar una empenta de 300 kg.
Desprs de tres anys, al desembre del 1937, es va llenar l A-3 que suposadament havia de ser el prototip de l A-4 (V-2). L A-3 aconseguia una empenta de 1.500 kg, per el poc sofisticat sistema de refrigeraci noms permetia mantenir l impuls 195 segons. A part es va demostrar que els sistemes de control i l aerodinmica estaven completament malament.
Per tal d acomplir els seus objectius l A-4 necessitava un motor amb una empenta de 25.000 kg. Desprs de 7 anys seguint un procs d assaig i error, es va aconseguir perfeccionar un motor de 1500 kg amb un impuls especfic de 215 segons. Per tots els intents de fer crixer el motor fins als 25.000 kg van fracassar per l inestabilitat de la cambra de combusti. Com a soluci temporal es va decidir d ajuntar 18 cambres de combusti del motor petit en un sol motor. Finalment aquest complexssim disseny  temporal  es va haver de passar a producci. 
El desenvolupament dels sistemes de control i l aerodinmica pel V-2  van necessitar de centenars de proves amb coets a escala A5. Aquest tamb va ser un esgotador procs d assaig - error donat que hi havia molt poca teoria i cap experincia prvia en el camp de l aerodinmica a velocitats supersniques. El mssil havia d esser controlat al aixecar-se verticalment a molt poca velocitat (i per tant les superfcies aerodinmiques no tenien efecte), per quan volava a velocitats subsniques, transsniques i hipersniques fins arribar a Mach 4. No va poder fins a mitjans del 1942 que es van poder llenar els primers A-4 en proves.

La darrera rea de tecnologia completament nova que calia desenvolupar era el sistema de guiat. Calia dirigir de manera precisa un mssil amb un abast de 320 km. Desprs de descartar la guia per radio, els dissenyadors de la V-2 van haver-se de decantar per de control que orientava el mssil seguint un cam determinat sobre un pla vertical que apuntava a l objectiu. El sistema emprava accelermetres acumuladors per determinar quan el mssil havia assolit la velocitat correcta per procedir a apagar el motor en aquest moment. 

Adolf Hitler va endarrerir la decisi de comenar a produir massivament les V-2 tres anys, del 1939 al 1942. En Walter Dornberger es lamenta repetidament a les seves memries, afirmant que el se coet podria haver canviat el curs de la guerra si hagus estat disponible abans. De totes maneres, i donats els problemes que van aparixer durant el seu desenvolupament, moltes fonts dubten de qu aix hagus estat possible.

Detalls Tcnics.

Al moment del llanament la V-2 es propulsava durant 65 segons com a mxim, mentre un motor programat controlava l angle d inclinaci fins al punt on es tallava l impuls del motor. A partir d aquest punt el cos continuava en caiguda lliure seguint una trajectria balstica. El combustible (alcohol) i l oxidant (oxigen) eren empesos a la cambra de combusti per turbines de vapor. El vapor que movia aquestes turbines era generat per perxid d hidrogen concentrat emprant permanganat potssic com a catalitzador. Els dipsits que contenien tant l alcohol com l oxigen estaven fabricats amb un aliatge d alumini i magnesi.

La cambra de combusti assolia una temperatura d entre 2.500C i 2.700C. El combustible compost d alcohol i aigua es bombava a travs de la doble paret de la cambra de combusti principal, per tal de refrigerar la cambra i escalfar el combustible (refrigeraci regenerativa). Desprs d aquest recorregut el combustible era injectat a la cambra de combusti principal a traves de 1.224 injectors, per tal d assegurar la correcta barreja de l alcohol i l oxigen. Uns petits forats permetien que una petita part del combustible es filtrs directament a la cambra de combusti, formant-se una capa ( boundary layer ) que en protegia les parets. Aquesta capa s encenia en contacte amb l atmosfera formant la llarga i difusa flama a la sortida del motor.

Les V-2 eren dirigides per quatre timons externs collocats als alerons de la cua, i per quatre panells de grafit interns installats a la sortida del motor. El sistema de guiatge LEV-3 consistia en dos giroscopis (un de vertical i un d horitzontal) per aconseguir l estabilitzaci lateral, i un accelermetre giroscpic connectat a un integrador electroltic (el tall del motor es produa quan una fina capa de plata ubicada sobre una base poc conductora, era desgastada). Algunes de les darreres V-2 eren dirigides per  rajos guia  (senyals de rdio transmesos des de terra), per els primers models empraven una senzilla computadora analgica que ajustava la direcci del coet, i la distncia de vol era controlada pel moment d atur del motor, per un sistema doppler governat des de terra o per diferents accelermetres integrats a l interior. El coet deixava d accelerar tant bon punt arribava a la part ms alta de la parbola que el condua fins a l objectiu.

La majoria de les V-2 operatives anaven pintades de camuflatge amb diferents variacions, per cap al final de la guerra tamb van aparixer pintades de verd oliva. Durant la fase de proves, les coets anaven pintats amb el tpic patr de quadres blancs i negres alternats (com un tauler d escacs), per que fos ms fcil d apreciar si el coet girava sobre si mateix.   


Fitxa tcnica.
Nom: V-2 (Vergeltungswaffe 2);
Funci:  Mssil balstic d una etapa (bombardeig);
Pas: Alemanya;
Desplegament: 1944;
Longitud: 17,25 m.
Amplada (amb alerons): 3,56 m.
Dimetre: 1,65 m.
Pes en llanament: 12.800 kg.
Abast: 393 km.
Tipus motor: Combustible lquid.
Empenta: 267 kN.
Combustible: 3800 kg d alcohol (etanol i aigua);
Oxidant: 4900 kg d oxigen lquid;
Donades les variacions que hi ha entre diverses fonts les dades aqu presentades poden no ser del tot exactes.

Emplaaments de llanament .

Inicialment es van planificar realitzar llanaments des de grans bukners subterranis a percles i La Coupole, per finalment es va optar per llanament des de posicions mbils. Per tal de poder moure tot el necessari pel llanament d un sol mssil, incloent el coet, homes, equipament i el combustible, es necessitaven uns 30 camions. Un cop ubicat al lloc de llanament el coet era aixecat, s omplien els tancs de combustible, s armava i es disparava. Des que el comboi arribava al lloc de llanament fins que es disparava el coet eren necessaris uns 90 minuts i el personal era capa d abandonar el lloc en 30 minuts ms. Amb aquesta tcnica es podia dispara una mitjana de deu V-2 per dia.

Aquests mssils, doncs, es podien disparar prcticament des de qualsevol lloc. Normalment s escollien carreteres que travessaven boscos, per poder amagar-se millor. El sistema era tant petit i tant mbil que ni un sol d aquests combois fa ser detectat enmig d un llanament per l aviaci aliada.

Operacions.
La primera unitat capa d assolir un estat operacional real, va ser la Batterie 444. El 2 de setembre del 1944 es van desplegar a Houffalize (Blgica) per iniciar una srie d atacs sobre la recent alliberada ciutat de Pars. L endem el 485 es va moure cap a Den Haag per iniciar l atac sobre Londres. Durant els segents dies alguns dels llanaments van fallar, per a partir del 8 de setembre ambds grups van comenar a efectuar llanaments efectius.

Durant els segents mesos es van dispara un mnim de 3.172 mssils distributs entre diversos objectius de la segent manera:   

Sobre Blgica : 1664;
Antwerp 1610 (  50% del total);
Liege 27;
Hasselt 13;
Tournai 9;
Mons 3;
Diest 2;

Sobre Frana : 76;
Lilla 25;
Pars 22;
Tourcoing 19;
Arras 6;
Cambrai 4;

Sobre Anglaterra : 1402;
Londres 1358 (  40% del total);
Norwich/Ipswich 44;

Sobre Alemanya : 11;
Remagen 11;

Sobre Holanda : 19;
Maastricht 19;

Realment van haver-hi centenars ms de llanaments, per que van explotar en ple vol, de manera que no apareixen a cap de les estadstiques dels aliats. Els treballs finals sobre les V-2 al final de la Guerra intentaven, de fet, solucionar aquest problema.

La darrera bomba V-2 que va esclatar (sobre el seu objectiu) ho va fer el 27 de mar del 1945. S estima que uns 2.754 civils van morir i uns 6.523 van quedar ferits a Londres a causa dels atacs amb les V-2. Aquests atacts van provocar un nombre relativament baix de vctimes (en el context de la guerra) perqu moltes de les bombes anaven mal dirigides i van explotar en llocs on podien fer molt poc mal. Correctament dirigits cap a blancs mes encertats haguessin causat una devastaci terrible.

Silenci.
Les bombes V-2 volaven a una velocitat supersnica, aix feia que fins al moment de l impacte es moguessin en el ms absolut silenci. Per la poblaci civil acostumada a amagar-se quan sentien a un bombarder enemic o una bomba voladora V-1, aquesta nova arma resultava desconcertant.

Aquest fet va permetre tamb al govern britnic mantenir aquest nou tipus d atac en secret fins al 10 de novembre, tot i que aquests van comenar al setembre del 1944. Les explosions es podien atribuir a qualsevol altre causa o senzillament a cap causa. D aquesta manera els alemanys no podien estar segurs de si els seus mssils estaven arribant o no a Anglaterra. El 8 de novembre els alemanys finalment van anunciar que disposaven i estaven emprant les V-2, noms llavors (2 dies desprs) Winston Churchill va informar al parlament que Anglaterra estava patint un atac amb coets  des de feia unes setmanes .

Contramesures.
A diferncia de les bombes voladores V-1, la velocitat i trajectria amb les que volaven les V-2 les feien immunes a al foc antiaeri i als avions de caa. Aquestes bombes queien des d una alada d entre 100 i 110 km a una velocitat que podia arribar a 4 vegades la velocitat del so (uns 4.500 km/h). Es va proposar un pla en el que,un cop detectada la bomba a travs del radar i calculada la seva velocitat terminal, pretenia saturar amb munici antiaria la trajectria final del coet. Al final el pla es va descartar, perqu el nombre d obusos que fallarien i caurien a terra provocarien ms mal que la bomba mateixa. 

La nica defensa possible contra les V-2 era intentar destruir les infraestructures de llanament o b, intentar que els alemanys apuntessin cap a llocs incorrectes emprant tcniques de desinformaci. Els Britnics van aconseguir que els alemanys dirigissin les V-1 i V-2 que apuntaven a Londres cap a les rees menys poblades a l est de la ciutat. Aix es va aconseguir enviant falsos informes sobre els impactes a travs de la xarxa alemanya d espionatge a Anglaterra que era controlada per MI5 ( Double Cross System ).

Finalment la millor contramesura contra aquesta campanya va ser l avan de les tropes aliades que va fer que els combois llanadors haguessin de retrocedir ms enll de l abast mxim dels mssils.

Efectivitat.

Tot i ser una de les armes ms avanades de la segona guerra mundial, les V-2 van ser militarment molt poc efectives. Donat que no empraven un detonador de proximitat no podien explotar a l aire a una certa distancia de l objectiu. Aix feia que s enterressin o es clavessin contra l objectiu abans o just en el moment en qu el cap explosiu detonava, i per tant que la destrucci fos menor. A ms el sistema de guiatge no era el suficientment avanat per permetre apuntar-les cap a objectius concrets. A ms el seu cost era l equivalent a un bombarders quadrimotor, que tenia ms abast, podia portar mes bombes i era reutilitzable. Tot i aix el seu efecte psicolgic era notable donat que al volar a ms velocitat que el so, no hi havia cap tipus d advertncia anterior a l impacte i la defensa tampoc era possible.

Poder produir massivament les V-2, va costar a alemanya (aproximadament) prop de 1 mili de marcs ( Reichsmark ) per coet. Amb el cost de les 6.000 V-2 construdes es podrien haver fet 48.000 tancs model Panzer IV. De totes maneres aquestes comparacions no consideren la realitat de l alemanya nazi ni la psicologia i les idees de la cpula nazi en aquell moment. Amb la guerra prcticament perduda, els alemanys van recrrer a les armes  V  com la darrera esperana per canviar el curs de la guerra, castigar als enemics i, sobretot, donar nims i esperances als seus partidaris. 

L innegable aportaci de les V-2, tot i la seva ineficcia, va ser el salt que va representar aquesta arma innovadora assentant les bases de la coeteria militar i civil dels segents 50 anys que va culminar amb els ICBMs ( Mssils Balstics Intercontinentals ) durant la guerra freda i l arribada de l home a la lluna.

Projectes inacabats.
Es varen realitzar proves satisfactries amb un submar que portava una plataforma de llanament, essent aquest el primer prototip  d una plataforma submarina de llanament de mssils balstics. Aquest projecte s anomenava Prfstand XII i si s hagus completat hauria perms als U-boat disparar mssils V-2 sobre els Estats Units.

A l agost del 1994, dotze coets desmuntats van ser enviats cap al Jap, des del port the Bordeaux dins dels submarins de transport U-219 i U-195. Van passar per Djakarta el desembre del mateix any. Un expert civil en les V-2, vas ser tamb embarcat al submar U-234 cap al Jap al final de la guerra a Europa(maig del 1945). Es desconeix quin va ser el final real d aquests coets.

Cap al final de la guerra, els cientfics alemanys estaven treballant en crregues quimiques (i possiblement tamb biolgiques) per ser emprades en el programa V-2. En aquesta poca els alemanys ja havien produt municions que contenien agents nerviosos com el sarin, el soman i el tabun.

Les V-2 a la postguerra.

Un cop acabada la guerra a Europa, va comenar una cursa entre els Estats Units i la Uni Sovitica per tal d aconseguir capturar el mxim nombre possible de coets V-2 i del personal especialitzat al seu crrec. Tres-cents (300) trens carregats amb V-2 i components van ser enviats cap als Estats Units. Els van acompanyar en el viatge 126 dels principals enginyers, cientfics i dissenyadors del projecte entre els que s incloen Wernher von Braun i Walter Dornberger. De fet, sembla ser, que von Braun i el seu equip va decidir rendir-se als americans per tal de no caure en mans de les tropes russes.

En mig de tot aix dins de la operaci  Backfire , a l octubre del 1945, els anglesos van muntar unes quantes V-2 i en van disparar tres des d'una ubicaci al nord d alemanya. Els enginyers implicats ens aquests llanaments de proves van ser transferits als Estats Units en acabar-les. L informe  backfire  continua sent la documentaci ms detallada sobre aquests coets i inclou tots els procediments de suport, el vehicles fets a mida i la composici del combustible.

La operaci  Paperclip  es va dedicar a  reclutar  enginyers alemanys cap als Estats Units, mentre que la  Missi Especial V-2  transportava cap al camp de proves de White Sands peces de les V-2. 

La Uni Sovitica (URSS) tamb va capturar un nombre indeterminat de coets i enginyers deixant-los inicialment a Alemanya. Els primers contractes de treball es van signar a l estiu del 1945. L any 1946 van ser obligats a traslladar-se a Kapustin Yar (a la URSS) on Groettrup dirigiria un equip d uns 250 enginyers.  Amb els primers coets R-1 (copies prcticament exactes dels V-2, igual que els  Bumper  americans) s inici una famlia que evolucionaria fins als mssils Scud actuals.

Els dissenys produts per l equip alemany a Moscou no es passaven a producci directament, sin que enginyers sovitics incorporaven noms les millors caracterstiques als seus propis dissenys. A principis dels anys 50, quan ja s havia transferit tot el coneixement als equips de disseny local, l equip alemany va ser repatriat.

Llanaments secrets d alguna de les parts des de Peenemnde podrien considerar-se els responsables d un curis fenomen anomenat  coets fantasma , en el que objectes estranys creuaven els cels de Sucia i Finlndia a mitjans del 1946.

Referncies.
 Dungan, Tracy D. (2005). V-2: A Combat History of the First Ballistic Missile. Westholme Publishing. ISBN 1-59416-012-0.
 Huzel, Dieter K. (ca. 1965). Peenemunde to Canaveral. Prentice Hall Inc.
 King, Benjamin and Timothy J. Kutta (1998). Impact: The History of Germany's V-Weapons in World War II . (Alternately: Impact: An Operational History of Germany's V Weapons in World War II.) Rockville Center, New York: Sarpedon Publishers, 1998. ISBN 1-885119-51-8, ISBN 1-86227-024-4. Da Capo Press; Reprint edition, 2003: ISBN 0-306-81292-4.
 Piszkiewicz, Dennis (1995). The Nazi Rocketeers: Dreams of Space and Crimes of War. Westport, Conn.: Praeger. ISBN 0-275-95217-7.
Historia de Peenemnde i la descoberta dels mssils alemanys pels aliats;
Sobre el efectes de les V2's a Londres;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156753" title="Dinastia Savoia" nonfiltered="3475" processed="3468" dbindex="63512">

La Dinastia Savoia o Casa de Savoia s una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingu la casa regnant del Regne d'Itlia, des de la seva fundaci l'any 1861 fins a la instauraci de la Repblica  Italiana el 1946. 

Els pocs documents que fan referncia als orgens de la Casa de Savoia sn motiu de discussi i interpretaci, i des de l'poca d'Amadeu VIII (Segle XV), fins al Segle XIX foren utilitzats criteris justificatius de tipus poltic, amb un arbre genealgic fet a mesura. En un primer temps fou necessari justificar el ttol Ducal obtingut d'Amadeu VIII el 1416: fins trobar un cronista medieval Jean d'Ormeville, que va viure durant el segle XV    que converteix la casa de Savoia en descendents d'Ot II de Saxnia.

Orgens.

Comtat de Savoia.

Aquesta Dinastia va ser fundada per Humbert el de la M Blanca, un noble borgony que va morir aproximadament el 1048. Aquest va obtenir per al seu fill Od I el ttol de Comte de Savoia, amb dominis en el nord de la pennsula Itlica. Aquest ltim, a travs del seu matrimoni amb Adelaida de Susa, hereva del senyoriu de Tor al Piemont, va assolir estendre molt els dominis de la Casa comtal. En els segents tres segles, la famlia va assolir estendre els seus dominis entre Frana, Itlia i Sussa. Al segle XIII, el comtat de Nia va passar a mans de la famlia, donant als Savoia una sortida al mar.

Ducat de Savoia.

El 1416, Amadeu VIII de Savoia, a travs del suport del Sacre Emperador Rom Segimon I, va establir el Ducat de Savoia i en fou el seu primer duc. Amadeu va abdicar en favor del seu fill Llus I el 1434 i va fundar una ordre religiosa a Itlia, sent escollit posteriorment Summe Pontfex pel Concili de Basilea amb el nom de Flix V l'any 1440, renunciant per al seu crrec nou anys ms tard. 

Vers el 1536 l'autoritat dels Ducs de Savoia sobre Ginebra finalitz i la Casa va perdre totes les seves possessions a Sussa. Aquest mateix any, Francesc I de Frana va envair i va ocupar la resta de possessions de la famlia. No obstant aix, amb la derrota de Frana davant la Monarquia Hispnica el 1559, la Pau de Cateau-Cambrsis va restituir les terres a Manuel Filibert de Savoia. 

Regne de Sardenya-Piemont.

Sota el domini de Vctor Amadeu II Savoia es va unir a les guerres contra Llus XIV de Frana a la fi del segle XVII. Encara que els francesos van assolir moltes concessions dels Ducs, Savoia es va unir a la Gran Aliana contra el rei francs. El 1696, mitjanant la signatura del Tractat de Tor, Savoia va establir una pau amb Frana i va abandonar aquesta coalici europea. La nova uni de Savoia, aquest com amb l'Imperi austrac el 1703, contra Frana durant la Guerra de Successi Espanyola va comportar l'invasi francesa del Piemont, sent finalment expulsats per Vctor Amadeu II i el general Eugeni de Savoia-Carignan. Mitjanant els acords del Tractat d'Utrecht Vctor Amadeu II va recobrar totes les terres preses per Frana al Piemont i a ms li fou concedit el de Siclia i el ttol de Rei de Siclia. Aix mateix, la meitat de la provncia de Montferrat que no va ser cedida a Savoia el 1631 va ser cedida als dominis dels Savoia per ustria. El 1720 Savoia va intercanviar la possessi de Siclia pel Regne de Sardenya, convertint-se aix en rei de Sardenya. 

Regne d'Itlia.


El 1831 Carles Albert de Savoia va ser coronat Rei de Sardenya i Duc de Savoia. El 1849 va abdicar a favor del seu fill, Vctor Manuel II de Savoia el qual va cedir el Ducat de Savoia i la ciutat de Nia a Frana el 1860 i va ser coronat Rei d'Itlia l'any 1861. Va ser succet l'any 1878 per Humbert I de Savoia, que va ser assassinat el 1900. El seu fill, Vctor Manuel III va abdicar al maig de 1946 a favor de l'hereu de la Corona, Humbert II, que va governar fins el juny d'aquell any, moment en el qual a Itlia va ser proclamada la repblica desprs d'un referndum en el qual a ms es va manifestar el rebuig dels italians a la tolerncia que els Savoia van tenir amb Benito Mussolini i el feixisme. Humbert II i el seu fill Vctor Manuel s'exiliaren a Portugal.

El fill d'Humbert II, Vctor Manuel d'Itlia, s l'actual cap de la Casa Reial de Savoia. L'any 2002 li va ser perms tornar a Itlia, renunciant per als seus drets al tron. 

Lnia de Successi.
Comtes de Savoia.
Branca principal
1003-1047 o 1048: Humbert I de Savoia;
1048-1051 o 1056: Amadeu I dit Coda, fill de l'anterior;
1051 o 1056-1060: Od I, germ de l'anterior ;
regncia 1060-1091: Adelaida de Susa, esposa de l'anterior;
1060-1078: Pere I, fill de l'anterior;
1060-1080: Amadeu II, germ de l'anterior;
1080-1103: Humbert II, fill de l'anterior ;
1103-1148: Amadeu III, fill de l'anterior;
1148-1189: Humbert III, fill de l'anterior;
1189-1233: Toms I, fill de l'anterior ;
1233-1253: Amadeu IV, fill de l'anterior;
1253-1263: Bonifaci I, fill de l'anterior;
regncia 1253-1259: Toms II, fill de Toms I de Savoia;
1263-1268: Pere II, fill de Toms I de Savoia;
1268-1285: Felip I, germ de l'anterior;
1285-1323: Amadeu V, fill de Toms II de Savoia;
1323-1329: Eduard, fill de l'anterior;
1329-1343: Aimone, germ de l'anterior;
1343-1383: Amadeu VI, fill de l'anterior;
1383-1391: Amadeu VII, fill de l'anterior;
1391-1416: Amadeu VIII, fill de l'anterior;
el 1416 l'emperador Segimon I elev el ttol a Duc de Savoia.;

Ducs de Savoia.

1416-1440: Amadeu VIII;
1440-1465: Llus I, fill de l'anterior;
1465-1472: Amadeu IX, fill de l'anterior;
1472-1482: Filibert I, fill de l'anterior ;
1482-1490: Carles I, germ de l'anterior ;
1490-1496: Carles II, fill de l'anterior;
1496-1497: Felip II, fill de Llus I;
1497-1504: Filibert II, fill de l'anterior ;
1504-1553: Carles III, germ de l'anterior ;
1553-1580: Manuel Filibert, fill de l'anterior ;
1580-1630: Carles Manuel I, fill de l'anterior;
1630-1637: Vctor Amadeu I, fill de l'anterior ;
1637-1638: Francesc Jacint, fill de l'anterior;
regncia 1637-1663: Maria Cristina de Frana, esposa de Vctor Amadeu I;
1638-1675: Carles Manuel II, germ de l'anterior ;
1675-1720: Vctor Amadeu II, fill de l'anterior;
 el 1713 es converteix en Rei de Siclia i el 1720 bescanvia aquest regne pel Regne de Sardenya-Piemont;

Reis de Sardenya-Piemont.
1720-1730: Vctor Amadeu II ;
1730-1773: Carles Manuel III, fill de l'anterior;
1773-1796: Vctor Amadeu III, fill de l'anterior;
1796-1802: Carles Manuel IV, fill de l'anterior;
1802-1821: Vctor Manuel I, germ de l'anterior ;
1821-1831: Carles Flix, germ de l'anterior;

Branca Savoia-Carignano, descedents de Carles Manuel I
1831-1849: Carles Albert I;
1849-1861: Vctor Manuel II, fill de l'anterior;
el 1861 finalitza la unifaci italiana i s nomenat rei d'Itlia;


Reis d'Itlia.
1861-1878: Vctor Manuel II;
1878-1900: Humbert I, fill de l'anterior;
1900-1946: Vctor Manuel III, fill de l'anterior;
1946 Humbert II, fill de l'anterior (Lloctinent del Regne del 5 de juny de 1944 al 9 de maig de 1946 i rei d'Itlia entre el 9 de maig i el 2 de juny 1946, data del referndum amb el qual els italians decidiran constituir una Repblica i abolir la monarquia);

Governants d'altres estats.
1871-1873: Amadeu I d'Espanya, rei d'Espanya i fill de Vctor Manuel II d'Itlia;
1941-1943 Tomislav II, rei de l'Estat Independent de Crocia i nt d'Amadeu I d'Espanya;

Vegeu tamb.

Savoia;
Alta Savoia;
Comtat de Savoia;
Ducat de Savoia;
Regne de Sardenya-Piemont;
Unificaci italiana;

Enllaos externs.
  Portal Oficial de la Casa Reial de Savoia;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156755" title="Jacint Gayet" nonfiltered="3476" processed="3469" dbindex="63513">
Jacint Gayet s un compositor catal de la segona meitat del segle XVIII. El seu nom apareix com a autor de dues simfonies conservades en manuscrit a l'Arxiu de la comunitat de preveres de l'esglsia de Santa Maria de Vilafranca del Peneds, al Museu d'aquesta mateixa poblaci. Realment, per, aquestes dues composicions instrumentades per a dos obos, dues trompes i corda a quatre parts no sn sin arranjaments de sengles quartets orquestrals de Johann Stamitz. 

Ms enll de la problemtica de l'autoria, el fet mostra el conreu i coneixement que a la Catalunya de la dcada dels 1780 es tenia de la msica instrumental del Classicisme germnic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156757" title="Enemics finals de The Legend of Zelda" nonfiltered="3477" processed="3470" dbindex="63514">

 En aquest article s descriuen i s enumeren els diferents i poderosos Bosses (en catal: Enemics finals) de la franqucia The Legend of Zelda en el que el protagonista Link fa front en el diferents jocs de la saga. Tots i cadascun d ells (o gaireb casi tots) estan sotmesos sota les ordres del antagonista principal de la franqucia, el malvat Rei del Mal Ganon, o tamb conegut com Ganondorf.

 Llista d'enemics finals .

 Agahnim .



 Barinade .

Barinade, sobreanomenada com la Bio-Electric Anemode (Anemone Bio-Elctrica) s el  tercer Boss del videojoc Ocarina of Time amb correspondncia al Dungeon del Inside Lord Jabu Jabu i la principal autora de la maledicci del venerable guardi Zora, Senyor del l Aigua per obra del despietat Ganondorf, per contradicci del Rei Zora a no entregar-li la Pedra Espiritual: el Safr Zora. Link entra per accident dintre del ventre de la balena, per salvar-li de la seva misria, matant al parsit Baridane, i rescatant a la Princesa Ruto del ventre de la bstia, que per accident va acabar-hi dintre d aquest. Quant el destru pogu obtener l ltima Pedra Espiritual: Safr Zora de mans de Ruto.

 Blizzeta .

Blizzeta, la Twilit Massa Ice  (Freezernya en la versi japonesa) s el Boss de Snowpeak Ruins en Twilight Princess. s de fet el yeti Yeta, posset per un fragment del Mirror of Twilight. Com Blizzeta, apareix com la seva forma de Yeta revestida en un gegant bloc de gel cristal l. Desprs de la batalla, el seu marit Yeto apareix, dnant un cop a Link fora del cam, i romnticament abraa Yeta, humorsticament creant un xfec de molts Cors de Recuperaci petits i un Contenidor de Cor (Heart s Container).

 Dark Link .



 Darknut .



Els Darknut (       Taatonakku) sn un poderosos cavallers clssics en la saga. Tpicament sn invulnerables als atacs frontals gracis a la seva gran armadura i el seu protector, per lo que Link, el protagonista de la la franqucia, es veu obligat a atacar als Darknut per darrere amb la finalitat de destruir les seves prpies defenses. Sn similars a un altre enemic de la franqucia: els Iron Knuckle. Es evident que aquests dos enemics siguin relacionats i freqentment comparats el un al altre, especialment en els dos primers jocs de la saga, en que compartien un aspecte molt similar, tant en aspecte fsic com en tctica defensiva i ofensiva.

 Diababa .

Diababa, anomenat com la Twilit Parasite (Parsit Crepuscular en catal), es el primer Boss de Twilight Princess amb correspondncia al Dungeon Forest Temple (Temple del Bosc). Aquesta planta es un Deku Baba gegantina amb tres caps, dos d ells similars a dits Deku Babas. La central es Diababa, una planta que guarda en el seu interior un dels fragments de la Fused Shadow, un poders artefacte mgic. Possiblement fora una planta transformada per el poder obscur de l'artefacte Twili, guardat en lo ms profund del Temple del Bosc.

 Fyrus .

Fyrus, el Twilit Igniter, es el Boss de Goron Mines, (Magdoflamoth en la versi japonesa),  era originalment Darbus, per transformava en el monstre de lava enorme quan tingu a contacte amb un fragment de la Fused Shadow. Segons els Goron Elders, desprs que Darbus convingus a Fyrus i comencs a fer malb les mines, empresonaven Fyrus dins de les mines, i decidit lligar-lo amb cadenes. Tres d'ells llavors entraven a les mines per quedar-se de gurdia per vigilar Fyrus, i espera d'alg que podria resoldre el problema. Desprs que Link tregui l'Ombra Fosa del cos de Darbus, retorna a normal, no parint cap record de la seva transformaci.

 Ganon .



 Phantom Ganon .

Phantom Ganon, anomenat com el Evil Spirit from Beyond (Esperit Malvat del ms Enll), s el quart Boss amb correspondncia a la quarta Masmorra, Forest Temple, i un dels Boss ms difcils del videojoc d Ocarina of Time. Phantom Ganon, s un engendra malvat creat amb la imatge del Rei del Mal, Ganondorf, per a posar a prova les habilitats de lluita del jove Link, l Heroi del Temps. Var segrestar a la Kokiri Saria, la millor amiga de Link, per qu resultava ser en veritat, la Savina del Bosc, adormin-la durant el set anys en que l Heroi del Temps var est atrapat en el Pedestal del Temps. Va tamb maleir totes les contrades del Bosc Kokiri, convertint-la per els seus habitants, en lloc perills i pler d ssers malvats seguidors de Ganon . Quant Link el destru completament, trencant la seva maledicci, Saria se l hi revela a Link com a Savina del Bosc, i li entreg el Medall del Bosc.

En The Legend of Zelda: The Wind Waker, Phantom Ganon es un Mini-Boss, amb correspondncia a l' Illa del Diable i a la Torre de Ganon (Ganon's Tower). El Mini-Boss s similar a Ganondorf dOcarina of Time i a Agahnim de The Legend of Zelda: A Link to the Past. Es tracte tamb d'una versi fantasma de Ganondorf, per molt ms poderosa i amb molt ms mgia i recursos que el de Ocarina of Time. Batall Link, l' Hero of the Winds, en dos ocasions en The Wind Waker.

 Puppet Zelda .



 Gohma .

 Queen Gohma .

En Ocarina of Time es deia Queen Gohma, la anomenada com Parasitic Armored Arachnid (en catal: Parsit Arcnid Armada) que resulta ser el primer Boss del videojoc The Legend of Zelda: Ocarina of Time, amb correspondncia al Dungeon del Inside Deku Tree, i la principal autora de la maledicci del venerable Arbre Deku, Senyor del Bosc, i la seva assassina per obra del despietat Ganondorf, per contradicci de l arbre a no entregar-li la Pedra Espiritual: la Maragda Kokiri. Link fou enviat per el Arbre Deku, per salvar-li de la seva misria, matant al parsit Gohma.

 Armogohma .

Armogohma (              Kakusei Koukaku Me Sherudo G ma) la Twilit Arachnid (Aranya Crepuscular), s el sis Boss (Enemic final) de Twilight Princess, del sis Dungeon (Masmorra) del joc Temple of Time (Temple dels Temps). Es tracta d un arcnid gegant malvat, on en el seu interior, guarda un dels fragments del Mirror of Twilight, un poders artefacte mgic. En la seva recerca del artefacte, Link s enfronta amb l aranya malvada.

 Iron Knuckle .



Els Iron Knuckle (        Aiannakku) sn un poderosos i temibles enemics. La seva traducci al catal seria Nodals de Ferro. Dits enemics sn freqentment confosos amb els Darknut, ja que son molt similars a dits Iron Knuckle. Encara que varen ser introduts a la saga armats amb espasa i escut, en The Legend of Zelda: Ocarina of Time portaven unes grans destrals que causaven grans danys al protagonista de la srie Link. Porten tamb una gran armadura que els feren lents i pesats i els seus atacs i moviments acostumen a ser lents, per alhora poderosos. Quant aquests precedeixen un intrs al ser territori, es preparen per atacar al enemic sense pietat i sense cap mena de contemplaci.

 King Bulblin .



 King Dodongo .

King Dodongo, sobreanomenat com Infernal Dinosaur (en catal: Dinosaure Infernal) es el Boss (Enemic Final) de la Caverna Dodongo, la segona Masmorra del joc d Ocarina of Time, i  autor que impedeix a la raa dels Goron alimentar-se de las roques de l interior de la caverna, enviat per designes del malvat Ganondorf,  per intimidar-los desprs de no haver aconseguit la Pedra Espiritual del Foc, el Rub Goron. Aix que enviaren al petit Link a destruir la seva amenaa. Quant Link aconsegueix derrotar a aquest enemic, Darunia, Lder dels Goron, l hi agraeix per tornar a la normalitat la seva font de menjar entregant-li La Pedra Espiritual del Foc.

 Morpheel .

Morpheel, sobreanomenat com Twilit Aquatic (el Aqutic Crepuscular en catal), es el tercer Boss de The Legend of Zelda: Twilight Princess, del tercer Dungeon del videojoc, Lakebed Temple. Aquest monstre cont en el seu interior un dels fragments de la Fused Shadow, l artefacte Twili custodiat per el Light Spirits. Aquest monstre es una serpent aqutica creat per la influncia maligna de l'artefacte Twili. Possiblement en el seu dia var ser un criatura aqutica transformada en un monstre malvat per la Fused Shadow, custodiada en el Santuari.

 Onox .



 Shadow Beast .

Els Shadow Beast sn uns enemics exclusius en el videojoc de The Legend of Zelda: Twilight Princess. En anterioritat aquestes criatures eren Twili, una raa pacfica, corromputs i transformats en malvades criatures per el poder fosc que el malvat Ganondorf var donar a Zant. Convertits en despietades criatures endimoniades, es varen convertit en els soldats d elit de l'exrcit de Zant per envair Hyrule,  i arravatar la essncia als Light Spirits per fusionar el mn llumins amb el Twilight Realm. Aquestes criatures causaren verdaders estragons en tot la trama de l historia de l'argument, encar que aquestes foren trgicament mortes per Link.

 Shadow Bloat .

 El Shadow Bloat apareix el videojoc de Twilight Princess. s el Mini-Boss final del Lake Hylia sota la llum del Twilight Realm. Representa la mare de tots els Shadow Insects,  creats possiblement per la mgia del malvat Zant, una vegada els Shadow Beast hagin derrotat els Light Spirits I els insectes hagin absorbit la llum d aquests. El Shadow Bloat s un insecte molt ms gegant que els seus fills (i aquests per si sols sn enormes per tractar-se d uns insectes), i t una mida colossal. Tamb es tracta de l ltim obstacle per destruir l ltim domini que el Twilight Realm a expandit sobre Hyrule, aix com derrotant-lo el protagonista Link aconsegu l ltima gota de llum del Spirit Lanayru. Perqu Link llop pugui destruir-lo t que esquivar els seus atacs elctrics, i enganxar-se al cos de l  insecte i mossegar-lo. Aix contnuament fins que aquest quedi ests sobre l aigua, per atacar-lo amb el camp obscur de Midna fins destruir-lo.

 Shadow Kargaroc .

 El Shadow Kargaroc sn enemics exclusius del videojoc Twilight Princess. Sn uns ocells negres gegantins sense cap. Per hi ha un en el Lake Hylia sota la llum del Crepuscle del Twilight Realm que s molt mes gran que els seus germans. Es muntat per un Shadow Bublin, i junts es converteixen en un Mini-Boss dur de batallar. Per derrotar-lo, Link ha d'esquivar les fletxes del Bulblin, desprs esquivar els atacs del Kargaroc, i finalment atacar a l ocell a mossegades llenant-se contra aquest. El Shadow Bulblin caur, moment que aprofitar Link per aniquilar-lo. Desprs Midna prendr control del ocell gegant per que aquest els porti a la Regi dels Zora.


 Stalfos .



Els Stalfos sn uns enemics ficticis clssics de la saga de videojocs The Legend of Zelda. Han aparegut en cada Zelda pdins a la data i sempre han pres la forma d'esquelets inmorts. Depenent del joc, eren a vegades nomenats com "Stalfos Knights". Els Stalfos sn guerrers morts que encara tenen intenci de lluitar i servir poders de soldats per a Ganon o Vaati.

 Stallord .

Stallord, reanomenat com el Twilit Fossil (el Fsil Crepuscular en catal) s el quart Boss del videojoc The Legend of Zelda: Twilight Princess en el quart Dungeon del joc, Arbiter's Ground. Era originalment un esquelet gegant d un monstre ressuscitat per l espasa mgica que Zant crea i incrusta en el crani del Boss. Encara que la criatura estigus morta i fos noms ossos, els seus poders  no desmilloraren per a res, i al contrari millor per la malvada mgia del malvat Zant. El malvat crear aquesta bstia en un intent per matar en Link.

 Twinrova .



 Vaati .



 Wizzrobe .



Els Wizzrobe sn uns poderosos fetillers en The Legend of Zelda. Sn uns malvats usuaris de la mgia negre que ataquen al protagonista Link amb diferents i mltiples atacs mgics. Posseeix la habilitat de aparixer i desaparixer a voluntat i teletransportar-se al seu entorn al seu gust. El nom de Wizzrobe es en una barreja de paraules angleses: Wizz (que significa bruixot o en catal), i robe (que significa roba en catal).

 Zant .



 Phantom Zant .

Phantom Zant s una versi verda fantasmal (o simplement un holograma) creada per el propi Zant,  a la seva imatge i semejana, per combati a el protagonista Link a distncia, per a l'hora evitar que aquest s apoders de l esfera Solenoide (Taiyo), i possiblement per mantenir-lo a raya i evitar d'enfrontar-se a ell directament en el seu palau. Phantom Zant ha sigut creat a partir dels Cristalls d Ombra (Shadows Crytalls) del Dungeon del Palace of Twilight (Palau del Crepuscle). Aquest batall Link, per no ho aconseguir guanyar-lo sense gaire xit. Existeixen dos versions diferents de Phantom Zant, una presumiblement ms poderosa i rpida que l altre.

El fantasma posseeix l habilitat d invocar diferents tipus d enemics per atacar a en Link, i teletransportar-se a voluntat com el seu creador. El segon ms poders tamb pot crear un esfera enorme, qu ms tard es dividir en tres ms petites. Fou derrotat gracis a la rapidesa d en Link, qui tenia que atacar al fantasma amb la Master Sword a cops d'aquesta. El fantasma s tamb el Sub-Boss del Palace of Twilight (Palau del Crepuscle), del Twilight Realm. Quant Link destruir el fantasma, Phantom Zant explota, i surt de la seva exploci Shadow Crystalls que s'expandeixen per la sala on el malvat esperit combat Link.

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156760" title="Josep Fbrega" nonfiltered="3478" processed="3471" dbindex="63515">

Josep  Fbrega (? - Barcelona, vers 1791) fou un violinista i compositor catal de la segona meitat del segle XVIII, amb les seves composicions es mostr com un dels pioners del simfonisme catal d'aquella poca.

Actu com a violinista en diverses capelles musicals de la ciutat de Barcelona, entre elles a la Capella de Msica de Santa Maria del Mar. 
Les primeres obres instrumentals sn encara manuscrites, amb data de 1758. s autor d'un recull de contradanses per al ball de mscara de Barcelona (sols se'n conserva la melodia dels violins, impresa), tres simfonies, cinc obertures (unes i altres en cpia manuscrita) i un arranjament del Stabat Mater de Giovanni Battista Pergolesi a quatre veus i acompanyament de dos obos, dues trompes, fagot i corda, seguint el model dels efectius sonors del Stabat Mater de Haydn. Va compondre una Missa, avui perduda.

Vegeu tamb ritme llombard.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156763" title="LOOM" nonfiltered="3479" processed="3472" dbindex="63516">
Loom s un videojoc del tipus aventura grfica llenat per la companyia LucasFilm Games en l'any 1990. s el quart joc que utilitza el motor SCUMM (Script Creation Utility for Maniac Mansion). El joc fou ideat per Brian Moriarti, que va ser un antic empleat d'Infocom. s el creador d'algunes aventures conversacionals com Wishbringer (1985), Trinity (1986) i Beyond Zork(1987).

Histria.
El joc comena amb un personatge anomenat Bobbin Threadbare, un jove del gremi dels teixidors del qual mai no s'ha conegut cap mare. Aquest gremi viu allat de la resta del mn en una illa debut a la por i al misteri que envolta tot all relacionat amb la seva cultura i costums. Des de sempre se li va negar el coneixement de "teixir" encanteris, per Hetchel que porta cuidant del protagonista des de petit s'ha encarregat de la seva educaci a esquenes del consell d'ancians.
En el comenament del joc s el seu aniversari, i has estat convocat a aquest consell.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156766" title="Mar d'Irlanda" nonfiltered="3480" processed="3473" dbindex="63517">

La mar d'Irlanda (en galic irlands Muir ireann o Muir Meann, en angls Irish Sea, en galic escocs Muir Eireann, en manx Mooir Vannin, en galls Mr Iwerddon) s un bra de mar situat al nord-oest d'Europa que separa les illes d'Irlanda, a l'oest, i la Gran Bretanya, a l'est. La seva extensi s d'uns 104.000 km. Al nord-oest, comunica amb l'oce Atlntic mitjanant el canal del Nord, i al sud amb la mar Cltica pel canal de Sant Jordi. Cont les illes de Man i Anglesey.

Es va formar fa uns 20.000 anys al final de l'era glacial; al comenament era un enorme llac d'aigua dola, per amb el desgla generalitzat va esdevenir un mar quan hi va entrar l'aigua salada de l'oce. 

T una gran importncia econmica pel que fa al comer regional, el transport martim, la pesca i la generaci d'electricitat (energia elica i nuclear) a les seves costes; tamb t notables camps d'explotaci petrolfera i de gas natural. S'ha discutit llargament la possibilitat de construir un tnel ferroviari submar entre els dos estats costaners de 80 km de llargada. El trnsit anual entre ambdues illes s de ms de 12 milions de passatgers i de 17 megatones de mercaderies. 

s, per tant, una via de comunicaci molt freqentada, amb un bon nombre d'enllaos martims entre la Gran Bretanya i Irlanda: de Swansea a Cork, de Fishguard i Pembroke a Rosslare, de Caergybi a Dn Laoghaire, de Stranraer a Belfast i Larne, i de Cairnryan a Larne. Tamb hi ha la connexi Liverpool-Belfast amb escala a l'illa de Man.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156769" title="Eesti Filharmoonia Kammerkoor" nonfiltered="3481" processed="3474" dbindex="63518">
El Eesti Filharmoonia Kammerkoor (Cor de Cambra Filharmnic Estoni) s un cor professional d'Estnia. Va ser fundat el 1981 per Tnu Kaljuste, que el va dirigir fins al 2001, any en qu Paul Hillier asssum la direcci titular. 

El repertori de l'Eesti Filharmoonia Kammerkoor s'estn des del cant gregori fins a obres moderns, especialment de compositors estonians com Arvo Prt i Veljo Tormis. El grup ha estat proposat per els Premi Grammy en diverses ocasions, premi que se li va concedir el 2007, en l'apartat Best Choral Performance (Millor Interpretaci Coral) per l'enregistrament de l'obra d'Arvo Prt, Da pacem.

 Discografia .
 A New Joy (2006);
 Arvo Prt: Da pacem (2006) - Premi Grammy al Best Choral Performance (2007);
 Baltic Voices 3 (2005);
 Lepo Sumera: Mushroom Cantata (2005);
 Rachmaninov: All-Night Vigil (2005);
 Baltic Voices 2 (2004);
 The Powers of Heaven (2003);
 Antonio Vivaldi: Gloria, Settings from the Mass and Vespers (2003);
 Baltic Voices 1 (2002);
 Antonio Vivaldi: Salmi a due cori (2002);
 Wolfgang Amadeus Mozart: Litaniae (2000);
 Wolfgang Amadeus Mozart: Vesperae et Litania (2000);
 Veljo Tormis: Laulu palju (2000);
 Paul Giger: Ignis (2000);
 Veljo Tormis: Litany to Thunder (1999);
 Karl August Hermann, Raimo Kangro, Leelo Tungal: Eesti lauleldused (Estonian Singspiels) (1999);
 Arvo Prt: Kanon Pokajanen (1998);
 Arvo Prt: Beatus (1997);
 Veljo Tormis: Casting a Spell (1996);
 Arvo Prt: Litany (1996);
 Erkki-Sven Tr: Crystallisatio (1996);
 Kaunimad laulud (Les canons ms boniques) (1994);
 Arvo Prt: Te Deum (1993);
 Veljo Tormis: Forgotten Peoples (1992);

Enllaos externs.
 Web oficial;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156775" title="Cronologia de la repressi del catal" nonfiltered="3482" processed="3475" dbindex="63519">


Aquest article s una cronologia de fets que suposen persecuci de la llengua catalana, una repressi o una minoritzaci de forma activa, mitjanant l'aplicaci de poltiques que tradicionalment impliquen donar prioritat o oficialitzar en perjudici del catal en el diversos territoris altres llenges que eren alienes, com el castell o el francs, fins al punt de fer que siguin les niques acceptables en diferents mbits de la societat. La llista, que comena l'any 1482 i segueix fins als nostres dies, comprn diferents formes de discriminaci de la llengua que variaran substancialment al llarg del temps, de la mateixa manera que evoluciona la societat.

Avui en dia, existeixen igualment fonts que asseguren que el castell est discriminat a Catalunya, entre altres motius, perqu la Generalitat de Catalunya i altres rgans oficials, han adoptat el catal com a nica llengua vehicular. Tamb hi ha entitats que diuen que existix una discriminaci dels castellanoparlants al Pas Valenci. A aix s'ha afegit el Manifiesto por una lengua comn d'un grups d'intellectuals espanyols i la Declaraci de l'Acadmie Franaise que defensen el castell i el francs com a llenges oficials de l'Estat Espanyol i l'Estat Francs. Aquestes declaracions i propostes poltiques, a la vista de les mesures legals que tots dos estats han pres contra el catal, han suscitat un gran rebuig i interpretat com una agressi diferents intellectuals dels Pasos Catalans. Aix, entre d'altres, l'escriptor de Xtiva Toni Cucarella va publicar el seu Manifest contra el cinisme dels botxins el 29 de juny de 2008. Poc desprs, el juliol de 2008, li va seguir el Manifest de la Federaci Galeusca en la que est integrada entre d'altres l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana, en el qual es comparava el Manifiesto por la lengua comn amb les tesis franquistes i el qualificava de "visi anulladora". 

Edat moderna.
1482 Comena la persecuci i crema de la Bblia Valenciana fins al punt que durant anys es va dubtar de la seua existncia.
1661 Llus XIV atorga al Collge de Jsuites, a perpetutat, les classes de gramtica a la Universitat de Perpiny, a travs de les quals s'introdueix el francs entre la noblesa, el clergat i la burgesia.
1672 Ordenana per a promoure escoles per a l'ensenyament en francs.
1673 Prohibici als rosellonesos d'estudiar al Principat.
1682 Ordre que exigeix la llengua francesa als rossellonesos per obtenir crrecs pblics i universitaris.
1700 Edicte pel qual Lluis XIV promulga que tots els procediments judicials, les deliberacions del magistrats municipals, les actes notarials i tota mena d'actes pblics cal que siguin en francs sota pena de nullitat.
1707 - 1719 Decrets de Nova Planta de Valncia (1707), Mallorca (1715), Catalunya(1) (1716) i Sardenya (1719). On es prohibeix l's oficial del catal.
1707, comena la castellanitzaci als territoris d'Espanya, substituci o eliminaci de topnims. El 6 de desembre,Macanaz fa un ban pblic a Valncia amb l'ordre de Felip V de construir en el lloc on estava Xtiva, una nova poblaci anomenada "Ciudad de San Felipe" (en castell).
1707, o voltants, desaparici del topnim Isla de Xtiva dels mapes posteriors d'Amrica.;
1712, 20 de febrer - Es dicten instruccions secretes al corregidors del territori catal: Pondr el mayor cuydado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dar las providencias ms templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuydado.;

Histria Contempornia.
1716 Ordre que a Perpiny es prediqui noms en francs.
1768 El comte d'Aranda promou una reial cdula per la qual es prohibeix l'ensenyament del catal a  les escoles de primeres lletres, llatinitat i retrica; es foragita el catal de tots els jutjats, i es recomana que ho facin tamb les cries diocesanes.;
 23 de juny de 1768 - Real Cdula de S.M. a consulta de las del Consejo, reduciendo el arancel de los derechos procesales a reales de velln en toda la Corona de Aragn, y para que en todo el Reino se acte y ensee en lengua castellana, con otras cosas que se expresan.;
1772 Reial cdula per la qual es mana que tots el mercaders i comerciants majoristes i a la menuda portin els llibres de comptabilitat en castell.;
1776 El bisbe de Mallorca obliga a utilitzar el castell a les parrquies i en l'ensenyament del catecisme.
1780 El comte de Floridablanca promulga una reial provisi per la qual obliga que totes les escoles han d'ensenyar la gramtica de la Reial Acadmia Espanyola.
1794 La Convenci Nacional Francesa decreta l'ensenyament generalitzat del francs.
1799 Reial cdula que prohibeix "representar, cantar y bailar piezas que no fuesen en idioma castellano".
1801 Manuel de Godoy obliga que a cap teatre no es representi cap obra que no sigui en castell.
1802 En caure Menorca sota la jurisdicci de l'Estat espanyol per l'aband dels anglesos, el capit general de l'illa ordena tot seguit que a les escoles noms s'ensenyi el castell.
1816 El diputat Morera i Galcia defensa una proposici per garantir el lliure s del catal en totes els mbits. Romanones respon que la cooficialitat s inacceptable i la proposta del diputat catal s derrotada, al Congrs, per 120 vots contra 13.
1821 El Pla Quintana obliga a fer servir el castell al sistema escolar.
1825 El Pla Colomarde, intenta instituir l'ensenyament oficial uniforme en castell: es prohibeix l's del catal a les escoles.
1828 El bisbe de Girona obliga que els llibres parroquials es facin en castell.
1834 L'Instrucci Moscoso de Altamira obliga a fer servir el castell al sistema escolar.
1837 Un edicte reial imposa cstigs infamants als infants que parlen catal a l'escola.
1838 El Reglament Vallgornera obliga a fer servir el castell al sistema escolar.
1857 Llei Moyano d'instrucci pblica, la qual noms autoritza el castell a les escoles.
1862 Llei del notariat que prohibeix les escriptures pbliques en catal.
1867 Prohibici que les peces teatrals s'escriguin exclusivament "en los dialectos de las provincias de Espaa";
1870 Llei del Registre Civil que hi priva l's del catal.
1881 Llei d'enjudiciament civil que prohibeix l's del catal al jutjat.
1896 Es prohibeix parlar en catal per telfon.

Segle XX.

1902 Reial decret de Romanones que obliga a l'ensenyament del catecisme en castell.
 15 de desembre - Menndez Pidal publica l'article "Catalua bilinge" a El Imparcial de Madrid, on defensa el decret Romanones, afirmant, per exemple, que les "Corts catalanes mai no varen tenir per llengua oficial el catal".
1923 Circular que obliga a l'ensenyament del castell.
1924 Es prohibeixen els Jocs Florals.
1926 Reial ordre que afecta qui es negui a utilitzar el castell. Reial decret pel qual se sanciona l'ensenyament del catal amb el trasllat del mestre.
1936 Prohibici governativa a Mallorca d'usar el catal a les escoles i als comeros.
1939 Derogaci de l'Estatut de Catalunya. Lluita contra rtols, anuncis i papers en catal. Circular sobre el catal a l'escola. Inici de la ms dura repressi de la histria contra el catal.
1939 Carta del ministre espanyol de Governaci, Ramn Serrano Suer, del 28 d octubre, enviada a tots els bisbes catalans per comunicar-los la nova normativa d'usos lingstics en la comunicaci de l'Esglsia amb els feligresos "hasta tanto que el idioma espaol sea entendido por todos (lo que se lograr con una tenaz labor escolar)".;
1940 Circular sobre el "Uso del Idioma Nacional en todos los servicios pblicos" per la qual es prohibeix el catal. Ordre ministerial que prohibeix el catal a les marques comercials. Prohibici del catal al cinema.
1941 A partir d'aquest any els Jocs Florals se celebren a l'exili.
1944 Decret que aprova el nou Reglament notarial segons el qual necessriament cal fer les escriptures en castell.
1945 Ordre ministerial que obliga a batejar els vaixells en castell. Nueva ley de educacin primaria que noms deixa ensenyar en castell.
1956 Reglament de presons: els presos tan sols poden parlar en castell.
1957 Al Registre Civil els noms noms seran en castell.
1961 Nou Reglament de Telgrafs pel qual es prohibeix el catal.
1968 Prohibici a Joan Manuel Serrat de cantar en catal a l'Eurovisi.
1978 La Constituci relega a un paper secundari el catal en els territoris on s llengua prpia, ja que el castell es referma com a llengua oficial de tot l'Estat i l'nica que els espanyols tenen l'obligaci de conixer (art. 3.1), si b permet que els estatuts d'autonomia reconeguin d'altres llenges com a cooficials a les respectives comunitats (art. 3.2.).

Actualitat.
1976-2008 Es publiquen almenys 149 Reals Decrets i altres normatives per garantir l'obligatorietat de l'etiquetatge de productes alimentaris i d'altres en castell front a l'nica llei que hi ha, per exemple, a Catalunya. ;
1986 Llei de patents que obliga el castell en la documentaci prestada.
1989 Reial decret que aprova el Reglament del Registre Mercantil. Obliga que les inscripcions es facin exclusivament en castell.
1995 Llei d'ordenaci i supervisi de les assegurances privades. Obliga que les plisses siguin en castell.
2001 -23 d'abril: El rei d'Espanya declar (en espanyol): Mai no fou la nostra llengua d'imposici, sin de trobada. Ning no fou mai obligat a parlar en castell. Foren els pobles ms diversos qui freu seu, per voluntat llibrrima, l'idioma de Cervantes..;
2001 El Tribunal Superior de Madrid, nega a un ciutad catal, el dret a disposar del document d'identitat en catal i el passaport, per un defecte de forma. Un temps desprs tots els DNIs a Catalunya en faran en castell i en catal, figurant sempre primer el castell.
2005, 20 d'abril,un jove de 16 anys de Xtiva s rets per la Policia Nacional a la porta del seu institut i conduit a la Comissaria de Xtiva, per parlar en catal. Segons el menor, els agents el comminaren a parlar en cristi.;
2006, 15 de juliol, segons informa  el diari Levante un jove d'Ondara que es va negar a parlar en castell en un control policial a El Verger rep dues multes per no comunicar un canvi de domicili i per tindre l'assegurana caducada (eren les 0:30 i li acabava de caducar).;
2007, 23 d'abril, entra en vigor el nou Estatut d'Autonomia d'Arag que no reconeix la oficialitat del Catal a la Franja de Ponent.;
2007, 24 d'agost de 2007, Xavier Pons, regidor d'Ondara, denuncia assetjament de la policia per parlar catal, durant un control de que va ser objecte.;
Actualitat Actualment els ciutadans de Catalunya i de la resta dels Pasos Catalans poden disposar d'un passaport en 11 llenges, per no en catal.
2008 Escola Valenciana denuncia que 70.000 alumnes al Pas Valenci han de deixar d'estudiar en catal quan passen a secundria per la "mala planificaci" de l'adminstraci, que t un professorat bilinge en noms el 64%. 24,9% dels alumnes valencians estudien en catal al curs d'enguany.;
2008 Declaraci de l'Acadmie Franaise.;
2008 Manifiesto por una lengua comn. Signat per intellectuals espanyols;
2008, 26 de setembre de 2008, grups vinculats al GAV i a Espaa 2000 agredixen als assistents al Correllengua de Gandia amb insults i pedres. Com a conseqncia, Maite Peir, regidora del Bloc Nacionalista Valenci d'Alqueria de la Comtessa es ferida al cap i ha de ser traslladada a l'Hospital Francesc de Borja..

Referncies.


 Vegeu tamb.
Catal;
Histria de Catalunya;
Defensa del castell;
Conflicte lingstic;
Interferncia lingstica;
Substituci lingstica;
Secessionisme lingstic;
Llengua minoritzada;
Llengua minoritria;
Multilingisme;
Franquisme;

Enllaos externs.
 La represi sobre la llengua catalana;
 La persecuci del catal durant la dictadura del general Franco;
 Perles de la negaci Butllet nmero 3 del Cercle XX1;
La persecuci poltica de la llengua catalana, Francesc Ferrer i Girons, (1985);
Catalanofbia, Histria del pensament anticatal, Francesc Ferrer i Girons, (2000);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156781" title="Billy Preston" nonfiltered="3483" processed="3476" dbindex="63520">

Billy Preston (Houston, Texas, 2 de setembre de 1946 - Scottsdale, Arizona, 6 de juny de 2006) msic nord-americ de soul.

Durant la seva trajectria musical va contribuir amb grups com The Beatles i The Rolling Stones. Va collaborar tamb amb altres artistes com Aretha Franklin, The Jackson Five, Bob Dylan, Quincy Jones, Sam Cooke,Sammy Davis Jr., Red Hot Chili Peppers i Sly & The Family Stone. En solitari va gravar 18 discs entre 1965 i 1995. El 1973 va guanyar un Grammy al millor disc instrumental per Outta Space.

Va morir a Scottsdale (Arizona) als 59 anys, vctima d'una malaltia renal. Estava en coma des del novembre de 2005. Preston va patir un trasplantament de rony l'any 2002, per aquest rgan li va comenar a fallar poc desprs i va haver de sotmetre's a dilisi.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156782" title="Crestar" nonfiltered="3484" processed="3477" dbindex="63521">
Crestar s la darrera tasca de l'apicultor, quan es recull el fruit de les abelles, la mel.

El sistema ms emprat per extreure la mel s la centrifugaci de les bresques.

Passos ms comuns de l'extracci de la mel .

 L'apicultor, preparat degudament amb mesures i equips de seguretat (guants i careta), introdueix fum a l'interior de l'arna amb un fumador per tal d'aconseguir que les abelles obreres no ataquin.
 Amb una palanca s'extreu de l'arna els quadres que estan operculats i amb un raspall es treuen les abelles encara adherides.
 Ja a la sala d'extracci, es desopercula els quadres b amb un ganivet especial escalfat o b amb un desoperculador de vapor.
 Ja alliberada la mel, se centrifuga amb un extractor i es filtra amb un colador doble.
 Finalment la mel es deixa madurar en bancs de decantaci, i aix, de manera totalment natural, es rebutgen tota impuresa que acaben pujant a la superfcie.

 L'extracci de la cera .

Un altre procs totalment simultani quan es cresta, s l'extracci de la cera, ja que per destapar les celles amb el ganivet s'extreu la cera, que s'acaba posant en un cerificador solar perqu es fongui mitjanant l'escalfor del sol i es pugui recollir fcilment en recipients. Tamb es pot fondre al vapor.

 Vegeu tamb .
 Mel;
 Rusc;
 Abella;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156783" title="El Montgrs" nonfiltered="3485" processed="3478" dbindex="63522">

El Montgrs s una muntanya de 359 metres que es troba al municipi de Sant Pere de Ribes a la comarca del Garraf. s un dels darrers contraforts orientals del masss del Garraf, i cota mxima de Sant Pere de Ribes.

Pel vessant de Sant Pere de Ribes el bosc s present fins a dalt de tot del cim, tot i que l'incendi que pat la muntanya el 13 de maig de 1997 l'afect de manera important. Tamb trobem, a la seva falda, la urbanitzac els Vinyals. Pel vessant de Canyelles la urbanitzaci Califrnia arriba fins gaireb dalt de tot del cim.

El cim s coronat per un conjunt d'antenes de rdio i televisi que donen senyal a bona part del Peneds.

Entre els ribetans s tradicional hissar-hi la bandera catalana l'11 de setembre i dur-hi un pessebre pels volts de Nadal.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156788" title="Mihai Eminescu" nonfiltered="3486" processed="3479" dbindex="63523">

Mihai Eminescu (pronunciaci en romans: /mi'haj e.mi'nes.ku/) (15 de gener de 1850   15 de juny de 1889). De nom original Mihail Eminovici, va ser un poeta romntic tard, el ms conegut i influent poeta romans, admirat tant a Romania com a Moldvia. Entre els poemes ms famosos s'hi troben Luceaf rul ("Estel del Mat"), Od  n metru antic ("Oda en mtrica antiga"), i cinc Scrisori (epstoles/stires). Eminescu fou actiu participant de la societat literria Junimea, i treball tamb com a editor de Timpul, el diari oficial del partit conservador.

Vida.

Famlia.

Fill de Gheorghe Eminovici, natural de C line ti, localitat romanesa del comtat de Suceava, Bucovina, que aleshores formava part de l'imperi austro-hongars. Eminovici emigr a Moldvia, establint-se a Ipote ti, localitat prxima a la ciutat de Boto ani. Es cas amb Raluca Iur scu, hereva d'una antiga famlia de l'aristocrcia moldava.

Primers anys.
Mihail (tal com apareix al certificat de baptisme) o Mihai (la forma ms comuna que ell usava) va nixer a Boto ani, Moldvia, Romania. Va passar els primers anys d'infantesa entre Boto ani i Ipote ti, a la casa familiar. Des de 1858 i fins al 1866 va anar a escola a Cern u i. Va acabar el 4t curs en la cinquena posici d'entre els 82 alumnes del seu nivell i, desprs d'aix, va fer dos cursos d'ensenyament secundari.

La primera mostra d'Eminescu com a escriptor va aparixer el 1886. Al gener d'aquell any, el professor romans Aron Pumnul mor, i els seus estudiants de l'escola de Cern u i van publicar un follet, L cr mioarele nv   ceilor gimnazia ti ("Llgrimes dels Estudiants de l'Institut"), en el qual un poema titulat  La mormntul lui Aron Pumnul ("A la tomba d'Aron Pumnul") apareix signat per "M. Eminovici". El 25 de febrer del mateix any, el seu poema De-a  avea ("Si hagus de tenir") va ser publicat a la revista literria de Iosif Vulcan, Famila, a Pest. Aquest fou el primer d'una srie de poemes publicats (i amb ocasional traducci a l'alemany). Va sser tamb Iosif Vulcan, a qui li desagradava el sufix eslau "-ici " del cognom del jove poeta, qui va triar per a ell la terminaci d'aparena ms romanesa "-escu ", passant aix a convertir-lo en Mihai Eminescu.


El 1867 s'un al grup de Iorgu Caragiale com a secretari, passant l'any segent a l'equip de Mihai Pascaly. Tots dos es trobaven entre les principals companyies romaneses de teatre de l'poca, formant tamb part del segon grup Matei Millo i Fanny Tardini-Vl dicescu. Eminescu s'establ aviat a Bucarest, on a finals de novembre del mateix any comen a treballar com a secretari i copista del Teatre Nacional Romans. Durant aquest perode continu escrivint i publicant poemes, i augmentava la seva renda traduint  centenars de pgines d'un llibre de Heinrich Theodor Rotscher, tot i que mai  result en un treball acabat. Tamb en aquesta poca comen a escriure la seva novela Geniu pustiu ("Genis malaguanyats"), publicada pstumament el 1904 en format inacabat. 

L'1 d abril de 1869 va exercir com a co-fundador del cercle literari Orient, els interessos del qual incloen la reunificaci del folklore romans i de documents relatius a la literatura romanesa. El 29 de juny diversos membres d'aquest grup van organitzar-se per tal d'anar a diferents provncies del pas. Eminescu va ser assignat a Moldvia. Aquell estiu va trobar-se per casualitat amb el seu germ Iorgu, oficial militar, als jardins de Ci migiu a , per Mihai va rebutjar l'intent de Iorgu de renovar les relacions amb la seva famlia. Encara a l'estiu de 1869, va deixar el grup de Pascaly i va viatjar fins a Cern u i i Ia i. Aleshores va decidir-se a refer els lligams amb la seva famlia; el seu pare li va prometre una subvenci regular per a que estudis a Viena a partir d'aquella tardor. Com sempre, Eminescu va continuar escrivint i publicant poesies; notablement, amb ocasi de la mort del director de Muntenia, Barbu Dimitrie  tirbei, va publicar un fullet, La moartea principelui  tirbei ("La mort del prncep  tirbei).

Des d'octubre de 1869 fins al 1872 estudi a Viena. Va sser incls com a "auditor extraordinari" a la Facultat de Dret i Filosofia. Formava part activa de la vida estudiantil, fent amistat amb Ioan Slavici i amb Veronica Micle, a travs de la qual va conixer profundament la ciutat. Va contribuir tamb amb Convorbiri literare ("Converses literries"), editat per Junimea (del romans june -"jove"). Els lders d'aquesta organitzaci cultural, Petre P. Carp, Vasile Pogor, Theodor Rosetti, Iacob Negruzzi i Titu Maiorescu, exerciren la seva influncia poltica i cultural sobre Eminescu, que qued en ell per la resta de la seva vida. Impressionats per un dels poemes d Eminescu, Venere  i Madon  ("Venus i Madona"), Iacob Negruzzi, ' editor de "Convorbiri literare", viatj a Viena per conixer-lo. Negruzzi escriuria desprs com pogu reconixer Eminescu d'entre una multitud de gent jove als cafs vienesos grcies a la seva aparena "romntica": cabell llarg i mirada perduda en els seus pensaments. 

El 1870 Eminescu va escriure tres articles sota el pseudnim "Varro" a Federa iunea a Pest, sobre la situaci dels romanesos i d'altres minories a l Imperi Austro-Hongars. Aleshores s quan comen la seva carrera com a periodista per al diari Albina ("L'abella") a Pest. De 1872 fins a 1874 continu com a estudiant a Berln, grcies a la beca oferta per Junimea. 

De 1874 a 1877 treball com a director de la Biblioteca Central de Ia i, com a professor substitut, inspector d'escola de les provncies de Ia i i Vaslui, i com a editor del diari Curierul de Ia i ("Diari de Ia i"), tot grcies a la seva amistat amb Titu Maiorescu, el lder de Junimea i aleshores rector de la Universitat de Ia i. Eminescu continu publicant tamb a Convorbiri literare. Esdeven bon amic de Ion Creang , a qui va convncer per escriure i al qual va presentar al club literari Junimea. 

El 1877 es trasllad a Bucarest on, fins el 1883, va exercir com a primer director i director en cap del diari Timpul ("El Temps"). Durant aquest perode escrigu Scrisorile, Luceaf rul i Od  n metru antic entre altres. Gran part de les seves peces editades pertanyen a aquest perode, de quan Romania estava en guerra amb l'Imperi Otom a la Guerra Russo-Turca de 1877-1878, i a travs de la cursa diplomtica que port al reconeixement internacional de la independncia de Romania, per sota la condici d'atorgar la ciutadania romanesa a tots els jueus que habitaven al territori.  Eminescu s'hi opos, i tamb a una altra clusula del Tractat de Berln: Romania havia de cedir el sud de Bessarbia a Rssia a canvi de Dobrudja, una provncia otomana de la riba del Mar Negre. 


Al juny de 1883, el poeta caigu greument malalt i fou internat a l'hospital del Docort  u u. Al desembre del mateix any, el seu volum Poesii sort publicat, amb una selecci de poemes i un prefaci escrit per Titu Maiorescu.

Anys de malaltia.

Els seus ltims anys Eminescu es vei afectat d'una psicosi manaco-depressiva. El 1883, a Romania, fou tamb diagnosticat de sfilis. George C linescu escrigu a la biografia del poeta que aquestes malalties les patia des que tenia 20 anys; tot i aix, un diagnstic diferent, fet a Viena, tamb el 1883, mencionava la seva depressi per no la sfilis. El 1884 retorn a Romania amb un aspecte general saludable. Al 1886 comen a rebre injeccions de mercuri, el tractament tradicional d'aleshores contra la sfilis. Eminescu mor a l'hospital el 15 de juny de 1889. La seva autpsia fou poc detallada, ra per la qual la causa real de la seva mort s encara un misteri. Est enterrat al cementiri Bellu de Bucarest.

Troballes recents, afirmen que les autoritats romaneses i austraques de l'poca publicaren les malalties d'Eminescu per tal de marginar un poders adversri poltic del tractat romano-austrac signat en aquell temps. El pacte secret requeria que Romania deixs de donar suport als romanesos de Transsilvnia (sota mandat austrac). Aix ho va fer (per un temps), cosa que port uns quants romanesos nascuts a Transsilvnia a traslladar la seva residncia a Bucarest. Eminescu es trobava tamb sota vigilncia constant i l'nic diagnstic (encara no confirmat) de sfilis va sser ems per metges romanesos.

El poeta.

Els seus poemes toquen una gran varietat de temes, des de la natura i l'amor fins a la histria i la crtica social. Els seus anys d'infantesa sn evocats a les seves ltimes poesies amb una profunda nostlgia. 

Eminescu reb la influncia del treball d'Arthur Schopenhauer, i alguns han suggerit que el seu poema ms fams, "Luceaf rul", inclou elements de la cosmogonia vdica. Els poemes d'Eminescu han estat traduits a ms de 60 idiomes. L'estudi de la seva vida, treball i poesia, fortament influenciada per la cultura romanesa, sn obligatoris a les escoles pbliques de Romania, aix com la memoritzaci i anlisi de Luceaf rul per als exmens de graduaci de l'ensenyament secundari.  

La seva obra.

L'historiador romans Nicolae Iorga va considerar Eminescu el padr de la llengua romanesa moderna. s aix proclamat de manera unnime com el ms gran i ms representatiu dels poetes romanesos.

Els seus poemes ms importants sn: 

Doina (nom d un tipus de can romanesa);
 Lacul (El llac) ;
Luceaf rul (L estel del mat) ;
Floare albastr  (Flor blava) ;
Dorin a (Desig) ;
Sara pe deal (Vespre al tur) ;
O, r mii (Oh, persisteix) ;
Epigonii (Epgones) ;
Scrisori (Cartes o Epstoles-Stires )  ;
Od  (n metru antic) (Oda (en mtrica antiga)) ;
Mai am un singur dor (Tinc ara un desig) ;

Els seus treballs en prosa ms important sn:

F t-Frumos din lacrim  (Encant de Prncep, El ploraner) ;
Geniu pustiu (Geni buit) ;
S rmanul Dionis (Pobre Dionis) ;
Cezara (nom propi) ;

Eminescu a la cultura.

El geni.

Eminescu tenia noms 20 anys quan Titu Maiorescu, el ms important crtic literari de la Romania del 1870, el design com a un "poeta real", en un assaig on noms un grapat de poetes romanesos de l'poca es van salvar de la cruel crtica de Maiorescu. A la dcada segent, la fama d'Eminescu com a poeta va crixer contnuament grcies a (1) la forma que tenia d'enriquir el llenguatge literari amb paraules i dites de totes les regions de Romania, extretes de textos antics i amb paraules noves que acunyava de les seves lectures filosfiques; (2) l's de metfores, molt poc usades dins aleshores a la poesia romanesa; (3) finalment, i no per aix menys important, fou possiblement el primer escriptor romans que public en totes les provncies de Romania i que s'interess incondicionalment per tots els problemes dels romanesos d'arreu. Ell mateix es definia com un romntic, en un poema adreat "Als meus crtics" (Criticilor mei), i aquesta denominaci, la seva mort prematura i el seu estil de vida bohemia (mai aconsegu un ttol, una bona feina, una esposa o una fortuna) fan que s'associ amb la figura romntica del geni. A finals de la dcada de 1880, Eminescu tenia ja un grup de fidels seguidors. El seu poema de 1883 Luceaf rul es va fer tan fams que una nova publicaci literria prengu el seu nom. 

El  poeta nacional.

Aviat fou proclamat com el poeta nacional de Romania, no perqu escrigus la seva obra en una poca de ressorgiment nacional, sin perqu va ser rebut pels romanesos de totes les provncies com un autor de suma importncia. Encara avui s considerat el poeta romans per excellncia, tant a Romania com a la Repblica de Moldvia, aix com pels romanesos que viuen a la part ucranesa de Bucovina.

Icona romanesa.

Eminescu s omnipresent al dia a dia de Romania. Les seves esttues estan per tot arreu; la seva cara es troba impresa als bitllets de 1000 lei estampats el 1998 i tamb als de 500 lei de 2005. Els aniversaris del seu naixement i de la seva mort sn celebrats any rera any en numeroses ciutats romaneses, i van sser proclamats com a festes nacionals el 1989 (centenari de la seva mort) i el 2000 (150 anys del seu naixement, proclamat Any Eminescu a Romania). 
Un grup de joves escriptors romanesos va provocar un gran escndol quan van escriure sobre la seva idea desmistificada d'Eminescu i van fins i tot arribar a rebutjar la interpretaci "oficial" del seu treball.

Visi poltica.

Degut al seu punt de vista nacionalista conservador, Eminescu va ser adoptat fcilment com a icona de la dreta romanesa. El major obstacle per al seu ple reconeixement fou el fet que ell mai s'identific com a cristi i que la seva poesia toca tant temes budistes com cristians, agnstics i ateus.

Desprs de la dcada en la qual els treballs d'Eminescu foren titllats de "mstics" i "burgesos", els comunistes de Romania acabaren acceptant Eminescu com el ms gran poeta romans. All que va obrir la porta a aquest desgla fou el poema "mp rat  i proletar" ("Emperador i proletari") que Eminescu escrigu sota la influncia dels esdeveniments de 1870-1871 a Frana, i que acab en una crtica Schopenhaueriana de la vida humana. 

Referncies.

George C linescu, La vie d'Eminescu, Bucarest: Univers, 1989, 439 p. ;
Marin Bucur (ed.), Caietele Mihai Eminescu, Bucure ti, Editura Eminescu, 1972;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156792" title="Benacantil" nonfiltered="3487" processed="3480" dbindex="63524">
El Benacantil s una muntanya que acapara la faana urbana d'Alacant i hi constitueix la imatge ms caracterstica. El topnim s d'origen rab Banu-lQatil, nom atorgat pel gegraf musulm al-Idrisi al segle XII, que deriva de les paraules "bena", transcripci a l'rab de "pinna", penya en llat, i de "laqanti", adjectiu que prov de "Laqant", el nom rab de la ciutat, del qual tamb prov el nom d'Alacant en valenci.

Fet de material rocs, hi cont vegetaci de pins i altres arbustos en la cara nord, mentre que al sud, la qual dna a la Mediterrnia, tan sols hi ha roca. En les zones de transici hi ha matolls i herbes prpies de la vegetaci del clima mediterrani sec.

Sobre la muntanya s'assenta la fortalesa medieval d'Alacant, el Castell de la Santa Brbara, i a la falda es troba el Parc de l'Ereta, els barris de la Santa Creu, Sant Roc, Sant Antoni i el Raval Roig, i un antic aparcament que s'ha convertit en els ltims anys en punt habitual de la botellona. La imatge de la muntanya des de la platja hi ha una mola rocosa assembla una cara mirant cap a l'esquerra, per aix la tradici popular alacantina li atorg el nom de "la cara del moro", i sovint s utilitzada com a smbol d'Alacant.

L'avinguda de Jaume II, coneguda tamb com a Prolongaci d'Alfons el Savi, travessa la muntanya i soterrat davall es troba el tnel del metro d'Alacant. La conservaci i rehabilitaci del Benacantil com a zona verda de la ciutat sn motiu de mltiples controvrsies en la poltica local, aix, el tret de la palmera cada any des del seu cim, un castell de foc que dna pas a la crem de les Fogueres de Sant Joan i, sobretot, el projecte de construcci del Palau de Congressos, han estat objecte de polmiques i ample debat.

 Vegeu tamb .
 Alacant;
 Llista de muntanyes del Pas Valenci;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156794" title="Regi Nord (Burkina Faso)" nonfiltered="3488" processed="3481" dbindex="63525">


La regi Nord, s una de les 13 regions administratives de Burkina Faso. Fou creada el 2 de juliol del 2001, compta amb una poblaci d'1,002,526 habitants (2002). La capital d'aquesta divisi s Ouahigouya. Hi ha quatre provncies en aquesta regi:Loroum, Passor, Yatenga i Zondoma.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156795" title="Alan White" nonfiltered="3489" processed="3482" dbindex="63526">
Alan White (Eltham, Anglaterra, 26 de maig de 1972) s un bateria conegut pel seu treball amb Oasis des de l'any 1995 (quan va entrar reemplaant a Tony McCaroll) fins a l'any 2004.

El seu germ, Steve White, tamb s un prolfic bateria, i ha tocat amb diversos artistes com per exemple amb Style Council, Paul Weller o The Who. Alan ha declarat que Steve va tenir un paper important en el seu desenvolupament com a bateria. Va tenir altres influncies com Ringo Starr (The Beatles), Chad Smith (Red Hot Chili Peppers), Mick Avory (The Kinks) i John Bonham (Led Zeppelin).
Quan es va separar d'Oasis va ser substitut per Zak Starkey, fill d'una de les seves influncies: Ringo Starr.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156803" title="La Bella Easo" nonfiltered="3490" processed="3483" dbindex="63527">
El nom de La Bella Easo prov de les antigues crniques d'historiadors grecs i romans que van donar notcia escrita per primer cop d'aquests llocs. Es referien a "Una ciutat, situada en un ampli estuari, a la sortida d'un riu, que va ser important port comercial i estava entre els vascons, anomenada Oiasso (tamb es va escriure Oeaso, Oiasson,...)". 

Durant el segle XIX, alguns no van dubtar a atribuir tals mrits i grandeses a Sant Sebasti, la brillant nova capital de Guipscoa, seu de la cort a l'estiu. Per aix s fals: Els descobriments arqueolgics recents, dels ltims 25 anys, demostren sense cap dubte que Oeaso era, en realitat Irun. Efectivament, "est entre els vascons" i s que els vascons no habitaven a Guipscoa, que era dels Vrdulos, sin a Navarra, Osca i Saragossa occidental, arribant fins al mar per la vall del Bidasoa. s probable que el mateix nom del riu, Bidasoa, sigui una corrupci d'un possible "Via a Easo", de Bidea que vol dir cam en euskera: Bide-Easo-a, i s que la via romana que des de Csar-Augusta (Saragossa), passant per Pompaelo (La ciutat de Pompeyo, Pamplona) anava al mar cantbric i continuava cap a Aquitania, transcorria, en els seus ltims estadis, vorejant cenyidament el Bidasoa, a causa de la orografia. Aquesta via ha deixat les seves petjades: un gran pont sobre el Bidasoa, precisament a Irun. S'han trobat en el nucli urb d'Irun restes d'un gran port rom, del pont, termes, temples, necrpolis, etc. a ms de multitud de mines romanes per tot el terme. En la badia de Txingudi (que abasta Hondarribia, Irun i Hendaia, a Frana), s'han trobat abundants restes de naufragis romans, amb mfores i altres. Res d'aix s'ha trobat mai a Sant Sebasti. Per si no fos poc, recordem que Irun va tenir port de mar fins a finals del segle XVIII que es va abandonar en favor de Passatges, a causa del creixement de la ciutat, i el progressiu dipsit de llims del Bidasoa. Encara avui dia existeix oficialment la matrcula naval d'Irun.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156804" title="Dia de la Msica" nonfiltered="3491" processed="3484" dbindex="63528">
El Dia de la Msica s una festa europea i internacional, que actualment se celebra en un centenar de pasos, cada 21 de juny, amb l'inici de l'estiu. Va ser Jack Lang, Ministre de Cultura francs, qui, el 1982 va celebrar-ne la primera edici a Frana.

Allunyant-se dels festivals de msica, que acostumen a organitzar-se entorn d'un compositor o un gnere musical determinat, amb una programaci seleccionada per un director artstic, la Festa de la Msica s abans que res una festa popular gratuta, que s'obre a tots els participants (amateurs o professionals) que vulguin participar-hi.

L'esdeveniment combina tots els gneres musicals i es dirigeix a tot tipus de pblic, amb l'objectiu de popularitzar la prctica musical i familiaritzar a tots els joves i adults de totes les condicions socials a travs de les diferents expressions musicals. L'aire lliure es converteix en el seu camp d'acci, els carrers, les places, els parcs i els jardins, els patis d'edificis, de museus... 
Per la Festa de la Msica tamb ofereix la possibilitat a les grans institucions musicals (orquestres, peres, cors, etc.) que surtin dels seus llocs habituals de representaci, o altrament, que acullin gneres musicals que sovint sn considerats menors: msiques tradicionals, msiques populars, jazz, rock,rap, techno, etc... Aix s'ofereix la possibilitat de crear contactes entre els centres de les ciutats i els barris, de proposar concerts als hospitals o a les presons, de desenvolupar trobades i intercanvis de joves msics i de nous talents.

Els msics s'ofereixen a tocar gratutament i el pblic pot accedir lliurement a totes les actuacions, siguin a l'aire lliure o en sales. Testimoni de la vitalitat de la prctica musical, la Festa de la Msica pertany tant als milers de msics que hi participen com als milions de persones de totes les edats i classes socials que constitueixen un pblic d'all ms interessat i curis.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156806" title="Simfonia nm. 9 de Beethoven" nonfiltered="3492" processed="3485" dbindex="63529">

La Simfonia nm. 9 en re menor op. 125 s la darrera simfonia de Ludwig van Beethoven, acabada a principis del 1824. s una de les obres ms transcendentals i, en alguns fragments tamb ms popular, de la histria de la msica. El seu ltim moviment, que incorpora una part de lOde an die Freude (Oda  a l'alegria) de Friedrich von Schiller, va ser molt innovador per l'poca i va marcar un canvi decisiu en el mn simfnic. s una msica que s'ha convertit en un smbol de la llibertat i de la germanor entre els pobles i, des de 1986, s l'himne de la Uni Europea (UE). 

 Histria .

Beethoven s el principal referent en el trnsit de l'estil clssic a l'estil romntic, el responsable de fer evolucionar l'esquema ms tancat de les formes musicals del classicisme per adaptar-les a aquesta incipient llibertat individual del romanticisme. Per entendre la seva capacitat innovadora en el camp de la composici cal tenir present que Beethoven s el primer msic que viu del que compon i aix crea un precedent en l'ofici de compositor, deslliurant-se de crrecs dins la cort o l'esglsia  a qu estaven sotmesos altres msics com Bach, Haydn i Mozart.

La Novena simfonia, va ser contempornia de la de la Missa Solemnis op. 123, de les 33 Variacions sobre un vals de Diabelli op. 120 i de la Consagraci de la casa op. 124, s la mxima expressi de l'ltim perode creador de Beethoven. Aquesta obra va tenir una gnesi extremadament complexa, de la qual la comprensi requereix remuntar-se a la joventut del compositor. 

 Projectes de joventut .

Ja des de jove, quan encara vivia a Bonn, Beethoven va manifestar un gust pronunciat per la lectura de Goethe i de Schiller amb els que coincidia en determinats ideals que ms tard seran presents en la seva obra: la naturalesa, l'amistat i l'alegria. I aqu cal destacar l'entusiasme per lOda a l'alegria de Schiller, que s'havia publicat el 1785 a Dresden. El 1792, amb vint-i-dos anys d'edat, el msic no havia escrit ms que obres menors del qual la majoria sn fora desconegudes actualment; tanmateix el seu estil ja s'havia desenvolupat prou com perqu fos valorat per entesos com Waldstein o Haydn. 

A finals de 1792, poc abans de deixar Bonn per anar a Viena, el compositor es va fer amic d'un professor de dret, Ludwig Fischenich, amic personal del poeta Friedrich von Schiller, i li mostr un poema que havia posat en msica: Feuerfarbe de Sophie Mereau. Fischenich va mostrar la seva admiraci a l'esposa de Schiller en una carta on anunciava, com una profecia, el futur himne a l'alegria:
Li envio una composici de la Feuerfarbe . s d'un jove d'aqu, del qual els talents musicals es faran universalment clebres... Vol tamb posar en msica lAlegria de Schiller, i fins i tot totes les estrofes. N'espero alguna cosa perfecta; ja que, pel qu el conec, tot ho porta al ms gran i sublim.;

 Estrena .

El 7 de maig de 1824, deu anys desprs de la Vuitena Simfonia, Beethoven dna a conixer al mn la seva Novena Simfonia en re menor, posteriorment coneguda com a "Simfonia Coral". La presentaci va tenir lloc al Teatre de la Cort Imperial de Viena (Krntnertortheater), ple de celebritats, aristcrates, noblesa i sang real. Ning no va voler perdre's l'estrena de la simfonia esperada i de la que es presumia que seria l'ltima aparici pblica del geni alemany, com efectivament aix va ser: en els tres anys segents, es va recloure a casa afectat per diverses malalties que el finalment el portarien a la mort. 

Beethoven puj a la tarima d'esquena al pblic, i no es gir ni quan acab el concert. La seva sordesa era total, no podia sentir absolutament res del que havia creat. Quan la simfonia va concloure, el teatre esclat en aplaudiments, i una solista va alar el bra del mestre i el va ajudar a girar-se perqu veis, entre llgrimes, com tot el pblic posat dempeus l'homenatjava entusiasmat. Als 54 anys d'edat, Beethoven havia creat la seva obra ms grandiosa i eterna.

 Instrumentaci .

En aquesta simfonia apareixen recursos mai vistos fins aleshores: una gran orquestra, un quartet de veus solistes (soprano, contralt, tenor i barton) i cor. 

L'orquestra est formada per: 1 piccolo, 2 flautes, 2 obos, 2 clarinets, 2 fagots, 1 contrafagot, 4 trompes, 2 trompetes, 3 trombons, percussi i corda (violins I i II, violes, violoncels i contrabaixos). s una orquestra clssica evolucionada en la que s'ha donat pes a la corda per tamb al metall i a la percussi.

 Textura, ritme, melodia, harmonia .

La textura s molt diversa. Sorprn el solo del barton a tall de recitatiu amb el mnim acompanyament instrumental. El primer tema s presentat com una melodia acompanyada tamb pel barton. Quan interv el cor, generalment ho fa de manera homofnica. Constitueix una grandiosa arquitectura musical amb diverses textures que van des del recitatiu a la doble fuga. El text, en alemany, est molt ben integrat amb la msica, i utilitza unsons del cor i els instruments de metall per donar mfasi al missatge.

Dins del moviment hi ha canvis de ritmes, binaris i ternaris. La melodia continua seguint la clssica proporci de 8 compassos. L'harmonia s tonal per ja molt desenvolupada. Els matisos d'intensitat queden repartits al llarg moviment, des del pianissimo al fortisimo passant per les intensitats intermdies. Tanmateix predominen els forte, amb el que expressa de manera vehement el text en les parts corals. Predomina el tempo allegro. Tamb apareixen un adagio i un andante, un presto i un prestissimo al final.

 Estructura .

Se l'anomena "Coral" per la presncia del cor en la simfonia, un fet totalment excepcional en aquella poca. Es pot considerar msica programtica perqu t com a fil conductor un text literari basat en lOda a l'Alegria.

Va passar tant temps entre la composici de la primera simfonia (1800) i la vuitena (1812), com entre la vuitena i la novena (1824) i si l'estructura general d'aquesta ltima pot semblar clssica amb els seus quatre moviments, cadascun d'ells innova, es desplega i pren proporcions excepcionals: 
   547 compassos per al primer moviment;
 1.414 per al segon (amb les seves repeticions, el da capo i la seva coda);
   157 per al tercer moviment;
   940 per al quart moviment (finale).

 Esquema de l'obra .



 1. Allegro ma non troppo, un poco maestoso .
El primer moviment s en forma sonata amb els seus dos temes, el desenvolupament i la re-exposici. La simfonia arrenca de forma poderosa, amb un tema principal que transcorre en escales i variacions trepidants, amb incisos ms endavant per als moments lrics, novament interromputs per la intensitat titnica de la composici. El volum de la simfonia s brutal per a l'poca.

 2. Molto vivace .
El segon moviment s qualificat per alguns cronistes com "l'infern en flames", per la seva contundncia i velocitat, suavitzat majestuosament en la recapitulaci. s l'Scherzo i est collocat en segona posici com en els Quartets de corda op. 18 nm. 4 i nm. 5, el Trio Arxiduc op. 97 per a piano, viol i violoncel, o la Sonata per a piano Hammerklavier nm. 29 op. 106. 

 3. Adagio molto e cantabile .
El tercer moviment, l'adagio, presenta una forma de tema i variacions.

 4. Presto... .
El moviment final est dividit en quatre seccions i pren les dimensions d'un oratori amb solistes i cor. La seqncia de les indicacions de tempo sn les segents:
 Presto/recitative - ;
 Allegro ma non troppo/recitative - ;
 Vivace/recitative - ;
 Adagio cantabile/recitative - ;
 Allegro assai/recitative - ;
 Presto/recitative: "O Freunde" - ;
 Allegro assai: "Freude, schner Gtterfunken" - ;
 Alla marcia - ;
 Allegro assai vivace: "Froh, wie seine Sonnen" - ;
 Andante maestoso: "Seid umschlungen, Millionen!" - ;
 Adagio ma non troppo, ma divoto: "Ihr, strzt nieder" - ;
 Allegro energico, sempre ben marcato: "Freude, schner Gtterfunken" / "Seid umschlungen, Millionen!" - ;
 Allegro ma non tanto: "Freude, Tochter aus Elysium!" - ;
 Prestissimo: "Seid umschlungen, Millionen!";

El moviment comena amb breus recapitulacions dels moviments anteriors, als quals els violoncels contesten amb comentaris inicialment pensats per a la veu humana. Finalment, el baix irromp amb un cridada "Amics no en aquests tons... " desprs del qual la melodia de l'himne a l'alegria s tocat, primer per l'orquestra, i desprs pel cor. Els violoncels, les flautes i els obos creen el clima i les veus masculines i femenines s'alternen declamant l'"Oda a l'Alegria" de Schiller protegides pel tot orquestral.

La simfonia avana i s'eleva sobre si mateixa, i els cors arriben a nivells eixordadors. Una doble fuga dna el contrapunt pausat que porta al velo i prolongat cntic final, un desenlla de simfonia nic. Beethoven volia impressionar els seus oients i subratllar els seus propsits de fraternitat universal, i ho va aconseguir amb aquest moviment, que s ms aviat un exercici operstic. El tractament de l'orquestra, d'altra banda, resulta insuperable.

 Text del moviment coral .

Versos escrits pel poeta Friedrich von Schiller
(en cursiva, les paraules escrites per Beethoven)

Text original en alemany ---------------- Traducci al catal;

O Freunde, nicht diese Tne!;
Sondern lat uns angenehmere;
anstimmen und freudenvollere.;
Freude! Freude!


 Referncies .


 Enllaos externs .
 ;
 Schott Musik International;
 Versi per a cor;
 ;
 Manuscrit original (en alemany);
 Partitura de la Novena Simfonia a la Indiana University School of Music.;
 Partitura simplificada a Alcove Music Publications.
 Exemples sonors i informaci sobre la Novena Simfonia;
 Anlisis de la Simfonia nm. 9 a All About Ludwig van Beethoven;
 Una visita guiada de la Novena Simfonia de Beethoven per Rob Kapilow.;
 Programa de m del Kennedy Center amb informaci sobre el final de la Novena Simfonia.;
 Enregistrament de la Philadelphia Orchestra.;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156813" title="Elly Ameling" nonfiltered="3493" processed="3486" dbindex="63530">
Elisabeth Sara Ameling, coneguda com Elly Ameling, (Rotterdam, 8 de febrer de 1933) s una soprano neerlandesa.

Va estudiar amb Bodi Rapp. La seua carrera va comenar en obtenir el primer premi del Vocal Concours a 's-Hertogenbosch (Brabant Septentrional, 1956) i el Concours International de Musique a Ginebra (1958). 

Ha dedicat la seua carrera principalment al cant de concert i de lieder amb algunes incursions en l'pera. Ha bastit la seua fama a travs del repertori de canons franceses i alemanyes, amb les que va destacar el seu talent interpretatiu. Ha estat igualment dotada per a la msica de cambra, orquestral, pera, i oratori. Va fer el seu primer recital als Estats Units d'Amrica al Lincoln Center de Nova York l'any 1968 i la seua primera pera el 1974, com Ilia a Idomeneo de Mozart, a Washington DC.

El seu ample repertori inclou obres contempornies, en particular dels seus paisans Bertus van Lier i Robert Heppener. Ha enregistrat ms de cent cinquanta lbums i ha obtingut molts premis, incloent-hi el Edison, el Grand Prix du Disque i el Preis der Deutsche Schallplattenkritik. Grcies als serveis prestats al camp de la msica, el govern neerlands la va fer Ridder (Cavaller) de l'Orde van Oranje Nassau.

Discografia (selecci).
15 'Lieder' de Schubert, amb el pianista Dalton Baldwin, per a Philips.
'Serenata' (amb Rudolf Jansen al piano). Enregistrament amb diverses obres lleugeres i lentes, entre altres: La Serenata de Francesco Paolo Tosti; Weep you no More, sad fountains de John Dowland o La diva de l'Empire de Erik Satie, per a Philips.
'Bel Canto del segle XVIII', amb l'Orquestra de la Gewandhaus de Leipzig, dirigida per Kurt Masur. Enegistrament d'ries d'pera barroques i clssiques, entre d'altres: Car mio ben de Giuseppe Giordani, E pur cos...Piangero la sorte mia, de Giulio Cesare de Hndel; Thy hand, Belinda... When I am laid in earth, del Dido and Aeneas de Henry Purcell.

 Elly Ameling 75 jaar, Live Concertopnamen 1957-1991, Nederlandse Omroep (5CD), 2008, radiodifusi 1957-91, incl. Richard Strauss "Vier letzte Lieder", Van Omnium audiovisueel, GW 80003.
 The Artistry of Elly Ameling (5CD), Philips (Universal).
 Elly Ameling, After Hours..., Songs de Gershwin, Porter, Prvert e.o.; E.A., Louis van Dijk, Philips (Universal). ;
 Elly Ameling, Sentimental Me, Songs de Porter, Ellington, Sondheim e.o.; E.A., Louis van Dijk, Polygram Classics.
 Elly Ameling, Sweet Was The Song, international christmas songs, EMI.
 Elly Ameling, The Early Recordings (4CD), DHM (Sony BMG).
 Bach, Arien aus Kantaten fr Sopran, Oboe und B.C., E.A., Han de Vries (Oboe), Albert de Klerk (Orgel), Richte van der Meer (Cello), EMI.
 Bach, Bauern-, Kaffee-, Hochzeitskantate, Non s che sia dolore, E.A., G.English, S.Nimsgern, Collegium Aureum,  DHM (Sony BMG).
 Bach, Kantaten, Ein feste Burg, Jauchzet Gott, Wachet auf, English Chamber Orchestra, Raymond Leppard, Dt. Bachsolisten, Helmut Winschermann, Philips (Universal).
 Bach, Johannes-Passion, Stuttgarter Kammerorchester, Karl Mnchinger, Decca (Universal).
 Bach, Matthus-Passion, Stuttgarter Kammerorchester, Karl Mnchinger, Decca (Universal).
 Bach, Magnificat/Osteroratorium, Stuttgarter Kammerorchester, Karl Mnchinger, Decca (Universal).
 Bach, Weihnachtsoratorium, Stuttgarter Kammerorchester, Karl Mnchinger, Decca (Universal).
 Berlioz, Les Nuits d't, Atlanta S.O., Robert Shaw, Telarc.
 Brahms, Lieder, E.A., Rudolf Jansen, Hyperion.
 Faur, Lieder, Complete Songs (4CD), E.A., Grard Sozay, Dalton Baldwin, Brilliant (Joan Records).
 Faur, Requiem, Rotterdam Philharmonic Orchestra, Jean Fournet, Philips (Universal).
 Grieg, Peer Gynt, San Francisco S.O., Edo de Waart, Philips (Universal).
 Hndel, Messias, St Martin-in-the-Fields, Sir Neville Marriner, Decca.
 Haydn, Orlando Paladino, Orchestre de Chambre de Lausanne, Antal Dorati, Philips (Universal).
 Mahler, Symphonie Nr.2 & Symphonie Nr.4, Royal Concertgebouw Orchestra, Bernard Haitink, Philips (Universal).
 Martin, Le mystre de la nativit, Orchestre de la Suisse Romande, Ernest Ansermet, Cascavelle.
 Martin, Frank Martin interprte Frank Martin, E.A. e.o., Frank Martin, Jecklin Disco.
 Mozart, Requiem, Wiener Philharmoniker, Istvan Kertesz, Decca.
 Mozart, Schubert, Opern-und Konzertarien, Rotterdam P.O., Edo de Waart, Pentatone.
 The complete Mozart-Edition Vol. 24 (Lieder, Notturni), Philips (Universal).
 Mendelssohn, Elias, Leipziger Gewandhausorchester, Wolfgang Sawallisch, Philips (Universal).
 Poulenc, Edition du centenaire 1899-1963 (Melodien und Lieder), EMI Classics.
 Ravel, Mlodies-Lieder, Shhrazade, E.A., Rudolf Jansen, Erato (Warner).
 Schubert, Lieder (4CD), E.A., Dalton Baldwin, Rudolf Jansen, Philips (Universal).
 Schubert, Schumann, Lieder, Elly Ameling, Jrg Demus, DHM (Sony BMG).
 Schubert, Duette-Terzette-Quartette, E.A., Janet Baker, Dietrich Fischer-Dieskau, Peter Schreier, Gerald Moore, Deutsche Grammophon.
 Schumann, Frauenliebe- und Leben, E.A., Dalton Baldwin, Pentatone.
 Vivaldi, Berhmte geistliche Chorwerke, Nulla in mundo pax, English Chamber Orchestra, Vittorio Negri, Philips (Universal).
 Vivaldi, Juditha Triumphans, Kammerorchester Berlin, Vittorio Negri, Philips (Universal).
 Wolf, italienisches Liederbuch, Goethe- und Keller-Lieder, E.A., Tom Krause, Irwin Gage, Rudolf Jansen, GLOBE.
 Wolf, spanisches Liederbuch, E.A., Rudolf Jansen (Piano), Hyperion.


Enllaos externs.
 Biografia i audici de Du liebst mich nicht, F. Schubert, amb mplia discografia.
 Breu biografia;
 Biografia a Decca.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156814" title="Einojuhani Rautavaara" nonfiltered="3494" processed="3487" dbindex="63531">
Einojuhani Rautavaara s un compositor finlands, nascut a Hlsinki el 1928.

Va ser director de l'escola musical Kpyla, d'Hlsinki, del 1965 al 1966. Aquest mateix any va comenar la seva tasca de conferenciant de msica a l'Acadmia Sibelius. Les seves obres inclouen 5 peres, un ballet, 5 simfonies, un concert per a violoncel i un altre per a viol.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156816" title="Gramnegatiu" nonfiltered="3495" processed="3488" dbindex="63532">


Els bacteris gramnegatius sn aquells que no retenen el cristall violeta en la tinci de Gram i que apareixen, per tant, de color rosa al microscopi ptic. Aquest color es deu a la utilitzaci de la safranina com a colorant de contrast durant la tinci de Gram, i els diferencia dels bacteris grampositius que apareixen de color violeta. 

Caracterstiques.
Moltes espcies de bacteris gramnegatiu sn patogniques, s a dir, causen malalties als organismes hostatgers. Normalment, aquesta capacitat patognica est associada a certs components de la paret bacteriana, en particular, a la presncia de la capa de lipopolisacrid (LPS) o endotoxina, que t una gran capacitat per activar la resposta immunitria innata de l'organisme. 

A ms, els bacteris gramnegatius presenten una srie de caractertiques prpies, entre les quals destaca la presncia d'una paret cellular amb una capa molt prima de peptidoglic sense cids teicocs ni lipoteicocs, a diferncia dels bacteris grampositius on aquesta capa s molt ms gruixuda i on s que apareixen aquestes molcules. A ms, les cllules estan rodejades per una membrana externa que cont el lipopolisacrid, que envolta la capa de peptidoglic i que defineix l'espai periplasmtic. Aquesta membrana externa s una bicapa lipdica que cont unes molcules anomenades porines que actuen com a porus per a determinades molcules.

Principals gneres de bacteris gramnegatius.
Dins dels bacteris gramnegatius hi ha importants gneres bacterians com Escherichia, Salmonella, Shigella, Klebsiella i Yersinia, tots ells bacteris anaerbics facultatius de la famlia Enterobactericies. Aix mateix, tamb cal destacar alguns altres gneres anaerbics facultatius com Vibrio, Aeromonas, Pasteurella i Haemophilus; alguns  bacils gramnegatius aerbics com Pseudomonas, Legionella, Brucella, Bordetella i Francisella, i d'altres com Bacteroides, que sn bacteris gramnegatius anaerbics.

Referncies.

Madigan M. T. et al. Brock, Biologia de los microorganismos 8 Edicin Revisada, Ed. Prentice Hall.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156818" title="Kudjha" nonfiltered="3496" processed="3489" dbindex="63533">
Kudjha (o kodjha en xins Kieu-tseu) fou un regne de l'sia Central a la conca del Tarim, al modern Xinjiang (Xina).

A Kudjha es parlava una llengua indoeuropea amb afinitats amb l'hitita, l'armeni i l'eslau, probablement derivat del seu poblament pels escites.

Regne independent sota influncia dels xiongnu al segle I aC, desprs es va produir la introducci dels xinesos. 
L'establiment xines al Tarim va rebre un gran impuls amb l'emperador Xuandi (Liu Xun) (74-49 aC). El 64 aC els xinesos van evacuar Turfan que immediatament va passar sota control xiongnu, per els xinesos el van recuperar el 60 aC per obra de Txeng Ki que va establir la seva residencia a Wu-lei, entre Qarashahr i Kudjha, amb un camp militar a Kiu-li, al sud de Qarashahr. La divisi dels xiongnu va afavorir la consolidaci del domini xins fins a la caiguda de la dinastia Han, amb la guerra civil (8 a 25). Llavors el chan-yu Hing-nu (Ulonoti) va aprofitar per introduir-se al Tarim. Desprs de l'any 25 els Han posterior van comenar a restablir el protectorat sobre el Tarim aprofitant lluites entre els xiongnu. El 46 Kudjha fou sotmesa per Kashgar. Vers el 48 la Xina havia restablert el protectorat sobre Kashgar i Kudjha (xins Kieu-tseu) i altres regnes, pero amb un domini distant, car Kashgar exercia una hegemonia regional i dominava tamb |Fergana i Khotan. Vers la fi del regnat del rei Hien de Kashgar (33-61), fou derrotat per una coalici d'enemics revoltats, i Kudjha es va posar sota protecci dels xiongnu. Hien va morir en lluita contra el rei de Khotan, Kuang Tu, que es va apoderar de Yarkand i va establir l'hegemonia al sud, mentre al nord, l'any 73 el rei de Kudjha, Kien, es va apoderar de Kashgar i es va fer amb l'hegemonia.

La dominaci xinesa fou consolidada per diversos emperadors entre el 58 i el 105. Vers el 74 Kuang-tu de Khotan es va sotmetre a Xina i amb aix va quedar dominada tamb la Kashgria. El 75 es va produir una revolta general contra els xinesos (poc abans de la mort de l'emperador que va morir aquell mateix any). Els xiongnu li van donar suport. Els reis de Kudjha i Aksu van assetjar al general xins Ban Chao al Kashgar; el xins va resistir durant un any. Finalment l'emperador va ordenar als generals Ban Chao i Keng Kong d'evacuar el Tarim.

Ban Chao va intuir que si deixava el pas en mans dels xiongnu era la mateixa Xina la que estava en perill i quan va arribar a Khotan (en retirada) va retornar a Kashgar que havia caigut en mans de Kudjha (regne aliat dels xiongnu). Els caps locals foren executats i el domini xins restaurat. El 78, amb soldats reclutats a Khotan, Sogdiana i Kashgar, es va apoderar de Aksu i de Utx Turfan. Ban Chao va escriure a l'emperador per justificar la seva acci. En les cartes parla de la importncia d'ocupar els 36 regnes de l'sia Central per tallar el cam dels xiongnu.  L'any 88 Ban Chao es va presentar a Yarkand que havia rebut ajut de Kudjha i havia reunit 50000 homes contra molts menys el xins, per el general va obtenir la victria. 

Restaven rebels noms els reis de Kudjha i de Qarashahr, que es van aliar als indoescites que llavors estaven governats per Kadfises II, i estava enemistat amb Xina perqu no havia pogut obtenir la ma d'una princesa xinesa. Kadfises va enviar un exrcit cap al nord-est del Pamir, per Ban Chao els hi va tallar els subministraments i els va obligar a retirar-se. Els kusana o kushana van canviar en la seva poltica i van tornar a la seva tradicional amistat amb Xina (90). Mancat de l'ajuda dels xiongnu el rei de Kudjha, i els seus aliats d' Aksu i Utx Turfan es van sotmetre a Ban Chao (91) que va rebre de l'emperador el ttol de "Protector general" equivalent a virrei d'sia Central i va establir residencia a To Kien (prop de Kudjha), mentre un altre general es va establir a Kashgar. 

Ban Chao es va jubilar el 102 i va tornar a Xina on va morir el mateix any. El seus successors no van ser tant afortunats i la seva poltica va provocar la revolta general el 106. El general Leang Kin fou assetjat a Kudjha per va poder derrotar els revoltats, per el 107, davant la continutat de la revolta, la cort imperial va cridar a totes les guarnicions amenaades (Louktxun i Yi-wou).

Pan Yong, fill de Ban Chao, va restaurar l'obra paterna: el 123 va installar una colnia militar a Louk txun o Leiu txong prop de Turfan; el 124 el rei de Txan-txan es va sotmetre, i van seguir els reis de Kudjha i d'Aksu; amb l'ajuda dels sotmesos va ocupar Turfan. El 127 va entrar a Qarashahr. 

Durant els segents anys hi va haver pau, i els xinesos van mantenir el seu control. el 170 els generals xinesos disposaven de contingents de tots els regnes del Tarim i intervenien als conflictes locals. La situaci de dependncia es va mantenir al segle III. Desprs el regne va conservar la lleialtat als regnes successors, pero la influencia xinesa va desapareixer al comenament del segle V. El 448 el general Wan Tou-kuei de la dinastia Wei va imposar tribut a Qarashahr i a Kuldjha. La influncia Wei va durar fins al comenament del segle VI.

Kudjha fou governada al segle VI (i potser ja el V) per una dinastia anomenada Swarna (snscrit Suvarna, xins Sou-fa) que vol dir "famlia d'or". El rei Pou-che (snscrit Suvarna Puchpa, es a dir "Flor d'or") va fer homenatge a l'emperador xins  Yang el 618 per desprs es va acostar als turcs occidentals. El seu fill Tie (snscrit Suvarna Deva, kudjh Swarnatep, que vol dir "lloc d'or") era un budista fervent de la tendncia del petit vehicle (hinayama); va acollir al peregr xins Hiuan-tsnag el 630 (que era budista de la tendncia del gran vehicle (mahayana). El mateix 630 va anar a Xina a retre homenatge a l'emperador T'ai-tsong.

Vers el 640, seguint la tendncia general, es va aliar als Turcs occidentals (o T'ou-kiue) i el 644 va refusar pagar el tribut degut a l'emperador i va ajudar a Qarashahr en la seva revolta. El 644 es va rebellar obertament i es va aliar amb Qarashahr. Va morir abans de la represlia xinesa (646) i el va succeir el seu germ Ho-li-Pou-che-pi (snscrit Hari Pushpa, "flor divina") que el 647 va enviar un ambaixador a Xina a oferir la seva lleialtat (647) per no fou escoltat i el general A-che-na Cho-eul, un turc al servei dels Tang, va anar a la regi amb soldats xinesos, turcs i tolach (uigurs) i va derrotar a les tribus turques aliades de Kudjha que podien donar suport al regne (els tch'ou-yue que vivien a la regi de Kou-tch'eng o Kucheng,  i els tch'ou-mi que vivien a la regi del Manas) i tot seguit va baixar cap a Kudjha. El rei Ho-li Pou-che-pi va sortir de la ciutat amb les seves forces i A-che-na Ch-eul va fingir recular i el kudjhans els van perseguir i es van endinsar en el desert on foren derrotats. El general guanyador va entrar a Kudjha mentre el rei Ho-li Pou-che-pi va fugir ms a l'est a Aksu (Aqsu o Po-huan) on fou assetjat i finalment capturat; en aquell moment un notable local de Kudjha (en xins es anomenat Na-li) que havia anat a buscar reforos a terres dels turcs occidentals, va tornar imprevistament amb soldats turcs, va sorprendre als xinesos i va matar al general Kou Hiao-k'o, un dels caps de les forces xineses i conqueridor de Qarashahr. A-che-na Ch-eul va passar a l'ofensiva i va actuar sense pietat: onze mil turcs i kudjhans foren morts decapitats, cinc grans ciutats destrudes i una onada de terror es va estendre per l'sia Central (648). El rei presoner  Ho-li Pou-che-pi fou portat a Changngan davant l'emperador. Un yabghou (prncep) germ seu fou collocat al tron per sota una estreta vigilncia xinesa i un germ seu, fidel dels xinesos, fou collocat al tron per estretament controlat. L'aristocrcia indoeuropea que fins llavors havia governat, ja no es va recuperar

El 670, sota l'emperador Tang Kao-tsong,  el regne fou conquerit pels tibetans i no fou recuperat per la Xina fins el 692 durant el regnat de l'emperadriu Wu Heou (o Wu Ts-t'ien), viuda de l'anterior.

Els xinesos van dominar el pas fins que foren substituts per els uigurs desprs de la batalla del Talas el 751.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156821" title="Lisa Simpson" nonfiltered="3497" processed="3490" dbindex="63534">
Elisabeth Marie Simpson s un personatge fictici de la srie animada de televisi, Els Simpsons. L'origen del seu nom ve de la germana del creador de la srie, Matt Groening.

Doblatge.
La veu original en angls s de Yeardley Smith. A Espanya, el doblatge s realitzat per Isacha Mengbar. A Llatinoamrica el treball era realitzat per la mexicana Patricia Acevedo, fins a la temporada 16 quan va ser substituda per Alexia Sols. La veu de la srie en catal s doblada per Nria Mediavilla.

Edat.
Lisa Simpson t 8 anys. Segons el seu germ, Bart Simpson, ell s dos anys i 38 dies major que ella (el dia del seu aniversari s el mateix dia que el de Hitler; aix va dir el seu pare Homer Simpson). Segons la srie, Lisa va nixer en l'any 1984 per el personatge, com qualsevol altre de la srie, no canvia d'edat.

Una curiositat s que quan els Simpsons van a la casa de platja dels Flanders perqu Ned s fet jutge, llavors Marge els proposa a Bart i Lisa que duguin un amic, Lisa li comenta a Marge que ella no t amics i la seva mare li diu que "ha de ser ella mateixa"; quan Marge surt, Lisa murmura "S clar, he estat jo mateixa durant 6 anys i no tinc un sol amic", pel que Lisa no ha tingut un amic des dels 2 anys. En altres ocasions se l'ha vist parlant amb altres nenes en forma d'"amigues", encara que elles no la consideren aix.

Vestimenta diria.
Lisa sempre va vestida de la mateixa manera, com tots els personatges de la srie. La seva vestimenta consisteix en un vestit vermell (o potser taronja) sense mnigues ni tirants, sabates vermelles i un collaret de perles blanc.

En un captol havia d'anar disfressada d'un estat, per no va tenir suport de Marge que est en un casino (i s'havia ofert per a fer-lo). Homer li fa la disfressa, per Lisa sembla un hotdog aixafat i gris. 

Per a anar a l'esglsia utilitza un vestit rosa, d'un model molt distint al que quotidianament utilitza, sabates roses i una trossa en el cap del mateix color.

Popularitat.
Lisa s la filla mitjana dels Simpson, el seu pare s el Homer Simpson i la seva mare Marge Simpson, i els seus germans sn Bart i Maggie. El personatge no s dels ms populars a la srie tot i que s un dels principals protagonistes, sobretot perqu s presentada com una saberuda. No obstant aix molts cop es mostra la seva intelligncia, i encara que moltes vegades ella s companya de les trapelleries del seu germ gran, amb qui se l'ha vist planejant en innombrables ocasions bromes pesades, moltes d'elles contra el seu pare, no s una caracterstica seva sin del seu germ.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156824" title="Coll de Faja" nonfiltered="3498" processed="3491" dbindex="63535">


Pas de muntanya situats a:
Coll de Faja (Sales de Llierca);
Coll de Faja (Vilanova de Sau);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156825" title="Gran Premi dels Estats Units del 1978" nonfiltered="3499" processed="3492" dbindex="63536">
Resultats del Gran Premi dels Estats Units de Frmula 1 de la temporada 1978, disputat al circuit de Watkins Glen el 1 d'octubre del 1978.

 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Volta  rpida:  Jean Pierre Jarier  1: 39. 557;
 Pole: Mario Andretti  1: 38. 114;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156828" title="Bleiswijk" nonfiltered="3500" processed="3493" dbindex="63537">

  s una ciutat i antic municipi de la part occidental dels Pasos Baixos, concretament a la provncia d'Holanda del Sud . El municipi tenia una poblaci de 10.222 persones el 2006, i cobria una rea de 21.96 km de les que 0.83 km sn d'aigua. 

L'1 de gener, de 2007, la ciutat es va fusionar amb les ciutats venes de Bergschenhoek i Berkel en Rodenrijs per formar un nou municipi anomenat Lansingerland.

Enllaos externs.
Web oficial;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156830" title="Llinda" nonfiltered="3501" processed="3494" dbindex="63538">


Una llinda s un element estructural horitzontal que descansa sobre dos muntants. s l'element superior que permet obrir forats en els murs per a conformar portes i finestres. 

Per extensi, el tipus d'arquitectura, o construcci, que utiliza l's de llindes per cobrir els espais en els edificis s'anomena arquitectura arquitravada, o construccin arquitravada. La que utiliza arcs o voltes s'anomena arquitectura voltada. 

 En el centre del ventall s on se sofreixen els majors esforos, sent aquests de compressi en la cara superior i de tracci en la inferior. Habitualment el ms difcil de suportar sn els esforos a tracci, pel que la patologia ms habitual en les llindes sn les fisures o forats que pujen des de la cara inferior.

Els millors exponents darquitectura arquitravada sn els edificis monumentals clssics Gregs i de l'antic Egipte.

Vegeu tamb.
Arquitrau;
Entaulament;
Arc;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156842" title="Gran Premi dels Estats Units del 1979" nonfiltered="3502" processed="3495" dbindex="63539">
Resultats del Gran Premi dels Estats Units de Frmula 1 de la temporada 1979, disputat al circuit de Watkins Glen el 7 d'octubre del 1979.

 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Volta  rpida:  Nelson Piquet  1: 40. 054;
 Pole: Alan Jones  1: 35. 615;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156847" title="Gran Premi dels Estats Units del 1980" nonfiltered="3503" processed="3496" dbindex="63540">
Resultats del Gran Premi dels Estats Units de Frmula 1 de la temporada 1980, disputat al circuit de Watkins Glen el 5 d'octubre del 1980.

 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Volta  rpida:  Alan Jones  1: 34. 068;
 Pole: Bruno Giacomelli  1: 33. 291;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156848" title="Ungliant" nonfiltered="3504" processed="3497" dbindex="63541">
En l'univers fictici de J.R.R. Tolkien, Ungliant s un esperit malfic en forma d'aranya gegant que habit Arda durant  la Primera Edat. Apareix al relat del Quenta Silmarllion, incls al llibre d'El Silmarllion. T un paper destacat en la histria de la Terra Mitjana per haver ajudat a Mlkor a matar els Dos Arbres de Vlinor.

Biografia.
Ungliant es representada com aranya monstruosa que absorbeix llum i teixeix tenebroses teranyines que l'envolten en una aura de foscor. Vivia a la terra d'Avathar, al sud de la badia d'ldamar, per s'an acostant al Reialme Benaventurat afamada de la seva llum. 

Mlkor va prometre-li les lluminoses joies dels nldor a canvi de qu l'ajuds a destruir els dos arbres, Telprion i Lurelin. Aprofitant una gran festa organitzada per Manw en lloana de L'Eru i embolcallats per la foscor de les xarxes de l'aranya, Mlkor i Ungliant van arribar a la plana d'Ezellohar on es trobaven els Arbres i Mlkor els travess amb la seva llana De la profunda ferida en raj la saba, que va xuclar Ungliant fins a assecar-los i apagar la seva llum. El ver de l'antanya va penetrar a tots els teixits dels arbres fins que moriren. D'aquesta manera torna la nit a Vlinor.

Escapant dels vlar va fugir amb Mlkor cap a la fortalesa d'ngband a travs del Helcarax, i quan es trobaven a Lmmoth va reclamar-li la recompensa que el senyor Fosc li havia proms. Mlkor li va donar moltes de les joies que havia robat als nldor perqu l'aranya les devors, per va renunciar a donar-li els preuats Silmarils. L'aranya, que havia adquirit un gran poder desprs de xuclar la llum dels arbres, es va enfrontar a Mlkor per els blrogs d'ngband van arribar per defensar el seu amo i van aconseguir fer fugir l'aranya a la vall de les red Grgoroth

All hi romangu durant la Primera Edat i hi tingu descendncia. Les grans aranyes de la Tercera Edat que apareixen  a El Senyor dels Anells (incloent-hi l'Arranyera i les aranyes que van capturar la companyia de Thorin al Bosc Llobregs, eren descendents d'Ungliant.

El seu dest final no s clar, per sembla que poc abans de la Guerra de la Clera i la fi de la Primera Edat hauria anat cap al sud oblidat del mn i all, afamada com mai, s'hauria acabat devorant a ella mateixa. 

Naturalesa.

L'origen d'Ungliant no es determina el els escrits de Tolkien i existeixen disputes al seu voltant. Segons una tesis podria ser un dels maiar creats per l'Ilvatar, un dels primers a ser corromput per Mlkor. Ungliant, per, no s inclosa al relat d'Ainlindale on es llisten la prctica totalitat dels ainur coneguts. Tamb existeix la teoria de qu hauria descendit dels cels d'Arda d'abans de la creaci, i que seria l'encarnaci de la foscor o de la buidor.

Onomstica.
El seu nom, pronunciat g .li.ant, s l'adaptaci al sindarin del nom quenya ungw liant: "aranya fosca".  El seu nom en llengua sindarin, menys utilitzat, s Delduthling: "aranya fosca del terror". Tamb s anomenada  "teixidora de les tenebres": Wirilom en quenya i gwerlum en sindarin.

L'arrel ngol (Aranya) del que deriva el seu nom tamb es troba a Crith ngol, la residncia de l'Arranyera a El Senyor dels Anells


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156850" title="Bernd Schuster" nonfiltered="3505" processed="3498" dbindex="63542">


Bernd Schuster (1,82m/76kg), apodat a Alemanya L'ngel Ros i a Espanya El Nibelungo, s un ex-futbolista alemany, actualment entrenador. Va nixer a Augsburg (Baviera). Jugava de lber o de mig centre per es va consagrar en aquesta ltima posici per la seva potncia, qualitat, visi de joc i passada llarga de precisi sorprenent. Format en la millor escola, la del carrer, comena a l'equip del seu barri augsburgus per a passar amb 16 anys al FC Augsburg, amb el qual estar 2 anys i ser campi de Baviera.

Biografia. 
Amb 18 anys i lber de la selecci alemanya de la seva categoria, el Bayern de Munich desestima el seu fitxatge per car, i el Borussia Mnchengladbach i el FC Colnia barallen per fer-li un contracte professional. El Colnia ho aconsegueix i de la m de la seva mentor, Hennes Weisweiler inicia una carrera meterica que en dos anys li dugus a ser titular indiscutible de l'equip i debutar amb la selecci absoluta, amb la qual disputa als 20 anys el Campionat d'Europa d'Itlia. Alemanya guanya aquest ttol amb Bernd com a gran revelaci i a final d'any s premiat amb la Pilota de Plata. 

Desprs de l'estiu s traspassat al FC Barcelona amb el qual marcar una poca. No obstant aix liderava uns equips descompensats que es construen entorn de la seva sencera responsabilitat. Malgrat perdre's un any per una gravssima lesi (1982), estar altre en blanc per problemes amb el president (1987), i dividir a l'afici entre els quals li idolatraven i els quals li censuraven pel seu fort i introvertit carcter, el rendiment de l'alemany va ser difcilment superable en els 8 anys que va estar en el FC Barcelona. 

Durant el seu perode en el FC Barcelona renncia a jugar amb la seva selecci amb noms 23 anys i tan sols 21 partit internacionals. La pressi meditica i les dolentes relacions amb premsa, entrenador i companys desaprofiten un dels majors talents de la histria del futbol germ. 

Deixa el FC Barcelona quan acaba contracte en 1988 i fitxa pel Reial Madrid, trobant tranquillitat extradeportiva i un equip equilibrat que li permet jugar dos anys delectant com 'director d'orquestra' de la Quinta del Buitre. Participa en el rcord de gols de la Lliga: El Reial Madrid s campi amb 107 gols.

Dos anys desprs es veu forat a deixar l'equip, car el seu president prefereix fitxar en el seu lloc al jove Gheorghe Hagi que mai va trobar el seu lloc en el Reial Madrid. Fitxa 'Bernardo', doncs, en 1990, ja amb 30 anys, per un Atltic de Madrid en crisi al que posa en la lluita per la lliga amb un futbol de contraatac que dirigeix magistralment. A ms l'equip aconsegueix el rcord de minuts sense encaixar un gol, s a dir que el seu porter Abel Resino s recordista mundial en 1991. A ms de lluitar per la Lliga i fer gran paper en competicions europees, aconsegueix dues Copes del Rei, una d'elles guanyant al Reial Madrid a l'estadi Santiago Bernabu amb gol seu de falta antolgica. 

En 1993 regressa a la Bundesliga per a jugar amb el Bayer Leverkusen, equip en el qual milita fins a 1996. All no noms demostra que no est acabat sin que lluita pel campionat i afici i premsa demanen la seva volta a la selecci per a disputar el Mundial d'Estats Units 1994. No obstant aix el seu carcter fa que la Federaci i els futurs companys li vetin tement problemes de disciplina. 

Desprs d'un temps entrenant en el Vitesse holands i una gira de prova amb el San Jos Clash americ, decideix acabar la seva carrera en Mxic fitxat pels Pumas de la UNAM en 1997 amb el qual no acaba de trobar la forma. Igual que altres europeus que all juguen, la tremenda calor i els joves inexperts companys no li permeten desenvolupar el seu joc. 

Migcampista organitzador d'extraordinria classe, un dels millors en l'Europa dels anys 80 i de referncia mundial en la seva posici de canalitzador. Tan sols la seva renncia voluntria a jugar amb la selecci alemanya li va impedir tenir un reconeixement major, al no poder disputar les grans competicions internacionals de selecci.

Va ser un futbolista molt complet, fort fsicament i talents tcnicament. Estava dotat d'una extraordinria visi de joc, una excellent passada llarg, potent xut, i una gran capacitat golejadora malgrat jugar en el centre del camp. Tenia un gran carcter i personalitat, fet que li va crear problemes fora del terreny de joc, per que ho convertia en un autntic i respectat lder sobre el camp. El seu joc marcava el ritme del partit. Era especialista en el llanament de faltes i penals. 

Schuster va disputar un total de 316 encontres a la Primera divisi espanyola, marcant 87 gols. La combinaci dels seus minuts a Espanya, Alemanya i Mxic supera els 450 partits, totalitzant 105 gols. 

Desprs de finalitzar la seva carrera com futbolista va iniciar la carrera d'entrenador. Va comenar entrenant al Fortuna de Colnia en 1997 mentre encara treia el carnet d'entrenador. El modest equip amateur va quedar cinqu de la Segona Divisi, una de les millors classificacions de la seva curta histria. 

La temporada segent, 1998-99 va entrenar al seu ex equip, el FC Colnia que havia baixat a Segona enmig d'una crisi institucional i esportiva. No va aconseguir pujar-lo de categoria. 

En 2001 rep una oferta de la Lliga Espanyola i torna per a entrenar al Xerez CD. Durant dues temporades l'equip andals frega l'ascens a Primera. 

Desprs d'uns anys veient futbol i comentant partits, en 2004 rep una oferta de la lliga espanyola de futbol per a entrenar al Llevant, equip acabat d'ascendre a la Primera divisi espanyola. Malgrat un comenament espectacular encara li fa estar mitjana lliga en lloc europeus, la segona volta s fluixa i poc desprs del final s destitut deixant a l'equip amb 5 punts d'avantatge sobre el descens, mancant 5 partits. L'equip no reacciona amb la seva marxa i descendeix de categoria. Des d'aquest any, a ms, s soci del FC Barcelona.

La temporada (2005-06) va ser fitxat pel Getafe Club de Futbol amb el qual va tenir una arrencada espectacular, sent una de les sensacions del campionat, acabant nov en la classificaci i signant per tant la millor temporada de la histria del club. El seu nom sona per al Reial Madrid, que finalment fitxa a Capello. La seva segona temporada al capdavant del Getafe s encara ms espectacular que la primera, fer que el converteix en l'entrenador de moda en el futbol espanyol i li augura una banqueta important per a l'estiu del 2007. 

Si com jugador, en Alemanya se li coneix com 'el Angel Ros', com entrenador all s apodat l''ngel ofensiu', ja que com entrenador Bernd exigeix practicar un bon futbol d'atac, controlant sempre el bal i el partit, sense complexos i amb una gran condici fsica. "Guanyar no s suficient, l'afici ha de divertir-se", assegura. Els equip grans no han apostat per ell principalment per la seva fama i el seu carcter esquerp amb la premsa: Bernd haur de demostrar que la seva personalitat cismtica s'ha assentat als seus 47 anys. 

El 10 de maig de 2007 duu al Getafe CF a la final de la Copa del Rei desprs d'imposar-se al FC Barcelona per 4-0, desprs de remuntar el 5-2 del partit d'anada. El 23 de juny de 2007 el seu equip perd la final enfront el Sevilla FC. El 28 de juny de 2007 Fabio Capello s destitut de la banqueta del Reial Madrid, malgrat haver guanyat la lliga, i dna pas a Bernd Schuster per a fitxar pel club de la capital espanyola. Un dia desprs el president del Getafe CF, ngel Torres, oferia una roda de premsa en la qual acceptava negociar el trasps de Bernd Schuster al club blanc. Les coses es van complicar quan ngel Torres va posar preu a la seva marxa del club i a la negativa de Ramn Caldern a pagar-lo. Finalment, Schuster pag la seva clusula al Getafe CF i s confirm com a tcnic del Reial Madrid el 9 de juliol del 2007.

El 9 de desembre de 2008 fou destitut com a tcnic del Reial Madrid (immers en una crisi institucional i de resultats) desprs d'una derrota contra el Sevilla FC per 3 gols a 4 i unes polmiques declaracions.

Referncies.


Enllaos externs.
Plana oficial de Bernd Schuster ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156854" title="Circuit de Watkins Glen" nonfiltered="3506" processed="3499" dbindex="63543">


Watkins Glen International s un circuit per curses automobilstiques que es troba a Watkins Glen, Nova York, Estats Units, a on es van celebrar entre els anys 1961 fins el 1980 les curses del Gran Premi dels Estats Units de Frmula 1.

 Descripci general del traat . 

A Watkins Glen es va reiniciar la competici rutera nord-americana al 1948 amb un circuit de 10,6 Km format per carreteres de tot tipus, que anaven desde el ciment a la terra. D'aquesta manera es va crrer fins el 1952. 

De 1953 a 1955 es va  crrer sobre un autentic circuit, encara que provisional, i a l'any 1956 es va dissenyar un circuit permanent de 3,7 Km que va durar fins el 1981, any en el que l'empresa que ho gestionava es va declarar en fallida econmica.

A l'any 1983 ho compra l'empresa Corning Glass i a l'any segent 1984 es tornar a reinaugurar. 

A l'any 1992 arriba la remodelaci definitiva, amb un traat que t dues variants: una curta i molt rpida de 3,95 Km i una ms llarga i virada de 5,5 Km.

 Fets a remarcar .

Aquest circuit ser sempre conegut pels accidents mortals que van patir el pilot francs Franois Cevert a les proves prvies a la cursa del Gran Premi dels Estats Units de 1973 i per l'accident de Helmuth Koinigg que va morir degollat al xocar amb els guardavies d'una corba al punxar un pneumtic al Gran Premi dels Estats Units de 1974.

Enllaos externs.

 Watkins Glen International ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156855" title="Opinicus" nonfiltered="3507" processed="3500" dbindex="63544">
Un opinicus s un animal mitolgic molt semblant al grif per amb les potes davanteres tamb de lle.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156856" title="Baldu" nonfiltered="3508" processed="3501" dbindex="63545">


Onomstica:

Emperadors llatins de Constantinoble:
Baldu I (VI d'Hainaut i IX de Flandes) conegut per Baldu de Flandes;
Baldu II conegut per Baldu de Courtenay ;

Comtes d'Hainaut o Hainault:
Baldu I d'Hainaut;
Baldu II d'Hainaut;
Baldu III d'Hainaut;
Baldu IV d'Hainaut;
Baldu V d'Hainaut;
Baldu VI d'Hainaut;

Comtes de Flandes:
Baldu I de Flandes;
Baldu II de Flandes;
Baldu III de Flandes;
Baldu IV de Flandes;
Baldu V de Flandes;
Baldu VI de Flandes;
Baldu VII de Flandes;
Baldu VIII de Flandes;
Baldu IX de Flandes;

Reis de Blgica:
Baldu I de Blgica;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156858" title="Anna Moffo" nonfiltered="3509" processed="3502" dbindex="63546">
Anna Moffo (Wayne, Pennsylvania, 27 de juny de 1932 - Nova York, 10 de mar de 2006), va ser una soprano estatunidenca. Durant els anys 1960 va mantenir una gran activitat professional com a cantant d'pera i va aconseguir una gran fama. Va ser molt admirada per la puresa de la seua veu i la seua bellesa fsica. 

Desprs de graduar-se a l'escola secundaria, Moffo va rebre una oferta per a fer cinema a Hollywood, per no va acceptar-hi per la seua intenci de convertir-se en monja. Tanmateix, va obtenir una beca de l'Institut de Msica Curtis, que la va portar a estudiar a Filadlfia. Poc desprs, el 1955, va guanyar el premi Young Artists Audition i una beca de la Fundaci Fulbright per a estudiar en el Conservatorio di Santa Cecilia a Roma.

Va debutar l'any 1955 en el paper de Norina de Don Pasquale de Gaetano Donizetti, a Spoleto. L'any segent es va presentar en una producci per a la televisi de Madama Butterfly, sota la direcci escnica de Mario Lanfranchi, productor de la RCA Victor i la RAI, que l'any 1957 va esdevenir el seu marit. El mateix any va debutar en La Scala amb Falstaff i en els Estats Units amb l'pera Lrica de Chicago en el paper de Mim de La Bohme.

Va fer el seu debut al Metropolitan l'any 1959 amb Violetta de La Traviata, i va cantar de nou en aquest teatre en la temporada de 1960-61 en tres papers diferents, Gilda de Rigoletto , Adina del L'elisir d'amore, i Li de Turandot, junt amb Birgit Nilsson i Franco Corelli. La seva Manon de Massenet era vibrant, exemple de naturalitat, tcnica, modulaci i elegncia .

Es va divorciar de Lanfranchi l'any 1972, i l'any 1974 es va casar amb l'antic president de la RCA, Robert Sarnoff. A finals dels anys 1970 va abordar els personatges ms pesants de Verdi, com Leonora (Il trovatore) i Lina (Stiffelio).

Va ser particularment popular en Itlia, on va presentar el Xou d'Anna Moffo des de 1960 fins a 1973 i va ser votada com una de les deu dones ms belles d'Itlia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156859" title="Gran Premi dels Estats Units del 1984" nonfiltered="3510" processed="3503" dbindex="63547">
Resultats del Gran Premi dels Estats Units de Frmula 1 de la temporada 1984, disputat al circuit de Dallas el 8 de juliol del 1984.

 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Volta  rpida:  Niki Lauda 1: 45. 353;
 Pole: Nigel Mansell  1: 37. 041;








 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156861" title="Columna de Traj" nonfiltered="3511" processed="3504" dbindex="63548">

La Columna de Traj o Columna Trajana (en llat Columna Traiani, en itali Colonna di Traiano) s un monument commemoratiu erigit a Roma per ordre de l'emperador Traj. Es troba al Frum de Traj, a prop del mont Quirinal, al nord del Frum Rom. Acabada l'any 114, s una columna de 30 metres d'altura (38 m si incloem el pedestal sobre el qual reposa) recorreguda per un baix relleu en espiral que commemora les victries de Traj davant els dacis, un poble de Romania.

La columna es compon de 18 enormes blocs de marbre de Carrara, cada uns dels quals pesa aproximadament 40 tones i t un dimetre d'uns 4 metres. El fris escultric complet mesura uns 200 metres i fa 23 vegades la volta a la columna. En l'interior de la mateixa, una escala de cargol de 185 esglaons permet l'accs a una plataforma mirador que hi ha a la seva part superior.

Originalment, la columna estava rematada amb l'esttua d'una guila, i ms tard es va collocar al seu lloc una esttua del propi Traj. El 1588 aquesta va ser reemplaada per una esttua de Sant Pere per ordre del papa Sixt V, que encara es conserva.

 El relleu .

El relleu narra dues campanyes victorioses de Traj contra els dacis: en la meitat inferior de la columna s'illustra la primera (101-102) i en la meitat superior, la segona (105-106). Ambdues seccions estan separades per la personificaci de la Victria.

El relleu va estar completament policromat. Les figures tallades en marbre tenen el carcter d'una crnica, per la qual cosa no importa la tcnica escultrica sin el missatge que tracta de transmetre. L'escultor (o escultors) fa poca atenci a la perspectiva, utilitzant-se algunes de diferents en una mateixa escena.

El llenguatge utilitzat t trets metafrics, no noms en la representaci dels dus, sin que tamb apareix el riu Danubi representat per un anci. Sn per aix per la qual cosa s'observen moltes simplificacions, com per exemple la isoceflia. La crnica es desenvolupa en forma helicodal i en ordre cronolgic, i narra escenes molt diverses de les campanyes a Dcia, entre les quals podrem trobar la vida al campament, la construcci d'un aqeducte o el setge a una ciutat. Hi ha un total de 2500 figures humanes: l'emperador apareix 59 vegades, sempre presentat de forma realista, no sobrehumana. El relleu constitueix una valuosa font d'informaci sobre l'exrcit rom.

 La inscripci .

La segent inscripci es troba al pedestal:

SENATVSPOPVLVSQVEROMANVS;
IMPCAESARIDIVINERVAEFNERVAE;
TRAIANOAVGGERMDACICOPONTIF;
MAXIMOTRIBPOTIMPCOSPP;
ADDECLARANDVMQVANTAEALTITVDINIS;
MONSETLOCVSTANT<...>IBVSSITEGESTVS;

Tradut al catal:
El senat i el poble rom, a l'emperador Csar Nerva Traj August Germnic Dcic, fill del div Nerva, pontfex mxim, trib per dissetena vegada, emperador per sisena vegada, cnsol per sisena vegada, pare de la ptria, per mostrar l'altura que assolien la muntanya i el lloc ara destruts per aquesta .;

s a dir, segons la inscripci la columna s tan alta com el tur que anteriorment hi havia al mateix lloc.

s potser l'exemple ms fams d'escriptura quadrata (majscules quadrades romanes), un tipus d'escriptura utilitzada sovint en l'epigrafia, per menys freqentment en els manuscrits. Com est pensat que qui ho llegeixi ho far a nivell de la base de la columna, les lletres inferiors sn lleugerament ms petites que les superiors, per produir un efecte de perspectiva ms adequat. 

Algunes de les divisions de les paraules, per no totes, estan marcades amb punts; moltes paraules -sobretot els ttols imperials- apareixen en abreviatura. En la inscripci, els numerals es marquen amb un titulus, una barra damunt de les lletres. Falta una pea petita en la part inferior de la inscripci.

Aquestes lletres estan constitudes a partir de formes geomtriques com el quadrat, el cercle o el triangle i van ser el motlle per a les lletres majscules del nostre alfabet actual.

El tipus de lletra per a ordinadors Trajan, dissenyat el 1989 per Carol Twombly, s'inspira en la grafia utilitzada en aquesta inscripci.

 Propsit .

La finalitat de la Columna de Traj era triple: 
 assenyalar fins a on arribava la muntanya desplaada pel frum, ;
 albergar les cendres de l'emperador ;
 commemorar la victria de Traj en la conquesta de la Dcia.

Es creu que la columna era un monument propagandstic, destinat a glorificar l'emperador. Tanmateix, s possible que l'estructura no pogus ser vista, ja que estaria envoltada d'altres construccions al Frum de Traj. A ms, donada l'evident dificultat que comporta seguir el relleu de principi a fi, no sembla haver estat molt efica com a instrument de propaganda. Segons la inscripci, la columna va poder haver estat un indicador de mesures per a la construcci del Frum.

Desprs de la mort de Traj, el 117, el Senat rom va votar que les seves cendres rebessin sepultura dins d'una urna d'or en la base de la columna; actualment les cendres ja no es troben all.

Un motlle de guix realitzat en el segle XIX presideix el Cast Court del Victoria and Albert Museum, a Londres. Dividit en dues seccions, permet estudiar de prop els relleus. Irnicament, desprs d'un segle de polluci a Roma, el motlle s avui ms llegible en molts detalls que l'original.

 Enllaos externs .

 Iconografia completa dels baix relleus ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156862" title="Circuit de Dallas" nonfiltered="3512" processed="3505" dbindex="63549">
 


El circuit de Dallas era dins el Fair Park, extens complex d'oci que es troba a Dallas, Estats Units.

El 8 de juliol de 1984 es va correr al circuit el GP dels Estats Units de Frmula 1, essent aquesta edici l'nica vegada que hi ha estat present la F1. 
Aquesta cursa es va crear com a contrapunt del Gran Premi de l'oest dels Estats Units que es corria al circuit de Long Beach.
 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156864" title="Cercavins" nonfiltered="3513" processed="3506" dbindex="63550">

Cercavins s un grup musical lleidat de folk-rock en catal.

Discografia.
 Cercavins (1998) (autoedici de maqueta);
 La Cova del Creco (DK-90,2001) CD.
 Cercavins (Salseta Discos, 2004) EP.
 El mn sona (DiscMedi, 2005) CD.

Components.
 Merce Bresc: Veu;
 Meritxell Freixes: Viol;
 Dani Mardons: Baix elctric;
 Hctor Beberide: Bouzouki, Acordio acrtic;
 Bep Muoz: Flauta travessera, Tarota;
 Jaume Medico: Whistles;
 David Mardons: Guitarra elctrica;
 Gerard Sala: Bateria;

Referncies.
ACIC;

Enllaos externs.
 Web Oficial;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156865" title="M invisible" nonfiltered="3514" processed="3507" dbindex="63551">
El principi de la m invisible s una forma metafrica encunyada per l economista escocs Adam Smith. La trobem en diversos dels seus escrits i de forma especial en La Riquesa de les Nacions. La metfora intenta descriure  el mecanisme pel qual un individu que pretn obtenir un benefici personal i que posa el seu esfor en aconseguir-ho, acaba estimulant l economia de la seva comunitat i millorant el nivell de benestar d aquesta, sense que aix forms part de les seves pretensions inicials. 


 No s per la benevolncia del carnisser, del cerveser ni del forner que esperem poder sopar, sin   perqu aquests miren pels seus propis interessos . ;


Els seus propis interessos sn els d obtenir uns beneficis derivats de les vendes dels seus productes a uns potencials consumidors. Per la seva banda, aquests consumidors veuran satisfetes unes necessitats grcies a l inters egoista del carnisser, del cerveser i del forner. Tanmateix, la idea inicial d aquests no s la de millorar el nivell de benestar de la comunitat sin simplement la d'obtenir un benefici.


 ...gestionant aquesta indstria de manera que el seu producte sigui del major valor possible, ell busca nicament el seu propi benefici, i en aix, com en molts altres casos, est dirigit per una m invisible a assolir un fi que no era part de la seva intenci .;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156866" title="Omladinski Fudbalski Klub Beograd" nonfiltered="3515" processed="3508" dbindex="63552">


El OFK Beograd (en serbi:            ) s un club serbi de futbol de la ciutat de Belgrad. El seu nom en catal vol dir Jove Club de Futbol de Belgrad.

 Histria .
Els orgens del club es troben en el BSK Beograd, club punter abans de la Segona Guerra Mundial, fundat l'any 1911. El 1945 fou reanomenat Metalac, canviant de nou a BSK el 1950, i des de 1957 el seu actual nom OFK Beograd.

Com a BSK fou cinc cops campi de Iugoslvia (1931, 1933, 1935, 1936 i 1939). Tamb guany la copa iugoslava quatre cops, els anys 1953, 1955, 1962 i 1966. A ms fou semifinalista de la Recopa d'Europa el 1963.

 Palmars .
 5 Lliga iugoslava de futbol: 1931, 1933, 1935, 1936 i 1939.
 4 Copa iugoslava de futbol: 1953, 1955, 1962 i 1966.

 Jugadors destacats .
 Ilija Petkovi ;
 Slobodan Santra ;
 Spasoje Samardi ;
 Blagoje "Moa" Marjanovi ;
 Blagoje Krivoku a;
 Dragoslav Stepanovi ;
 Sava Anti ;
 Milo Milutinovi ;
 Josip Skoblar;
 Aleksandar Tirnani ;

 Enllaos externs .
 Web oficial del club;
 Web d'aficionats Blue Union Belgrade;
 OFK Beograd   "Unoffitial website";
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156869" title="Barball" nonfiltered="3516" processed="3509" dbindex="63553">


L'espgol com o barball (Lavandula latifolia) s un arbust de la famlia de les lamicies present a Espanya, al sud d Anglaterra i a Frana. Sobretot en comunitats de zones muntanyoses, en brolles i llocs de pastura installats en alzinars.

La trobem al nord de la Meditrrnia. A Catalunya i el Pas Valenci est ampliament distribuda i s comuna, per rareja o desapareix cap als Pirineus. Tamb la podem trobar als Pirineus i a les muntanyes que separen Valncia d Arag i Catalunya, on viuen junts la Lavandula latifolia i la Lavandula spica, quan aquesta obre les seves primeres flors, l spica est acabant la seva floraci.

L aroma de la Lavandula latiflia dna males essncies i destrueixen les bones olors de la Lavandula spica. Per aquesta ra els cultiven en camps separats. Tamb s coneix amb els noms d'espgol de fulla ample, espgol mascle i espigoler. Es conrea a tot el mn.

Ecologia. 
Es cria en pasturatges cameftics (o sigui, formades per mates baixes) i brolles, a les contrades mediterrnies i a la muntanya mitjana submediterrnia. A la Pennsula Ibrica es troba els vessants de terra baixa, en els matorrals, boscos molt aclarits d'alzines i pins, principalment en sls calcaris de la meitat oriental de la pennsula; s enrareix rpidament fins a desaparixer gaireb per complet en la meitat occidental. Floreix de juny a setembre en funci del temps. 

Descripci.
Camfit perenne en forma de mata. Mesura al voltant dels 0.35cm i es imperible i robust. Les flors perfumades sn hermafrodites(tenen rgans masculins i femenins) i s pollinitzada per diferents insectes. S observa per atraure fauna. Aquesta lavndula que pot estar en flor des de l'hivern fins l'estiu, t la tija quadrada i s fcil de reconixer per les seves fulles amb els marges dentats o pinnats, oposades, simples o senceres. Fa una inflorescncia en forma d'espiga a dalt d'un peduncle que la separa de les fulles. L'espiga t al seu damunt un fascicle de bractoles de color violeta (la funci de les brctees, que poden aparixer o no en el ms alt de la inflorescncia, s atreure els insectes polinitzadors).Les flors tenen els ptals soldats en tub. Sn petites, amb un calze tubular, gaireb actinomorfes amb 5 dents curtes i un apndix ms llarg que ample o rombodal en la part superior. La corolla s bilabiada, amb el llavi superior recte, alat, format per dos lbuls. El llavi inferior s trilobulat. Posseeixen quatre estams i tenen l ovari dividit en quatre parts. El fruit es presenta en tetrancula. s un fruit sec, indehiscent, monosperm, de pericarpi endurit i normalment petit. Procedeix d'un ovari sper. Es compon de 4 petites nous que solen quedar tancades en l'interior del tub del calze.

 Composici qumica .
 d-alcanfor  (36%) ;
 1-8 cineol (33%) ;
 d-borneol (4%) (Substncia terpnica coneguda com a cmfora de Borneo, de frmula C10H18O);
 alpha Pineno (4%)  ;
 beta pineno (3%);
 cariofileno (2%);
 d-canfeno (2%);
 azulenol 2%.
 Lineol;
 geraniol ;

 Usos medicinals . 
La lavanda Latifolia t caracterstiques medicinals similars a la lavanda comuna (angustifolia del L.). Produeix oli essencial  per de qualitat inferior. L'oli essencial obtingut de les flors, s abortiu, antibacterians, antisptics, antiespasmdic i carminatiu. Pot ser utilitzat fins i tot en aromaterpia. 

 Posologia . 
D s intern: 
Infusi: 1 cullerada per a postres per tassa/ Infondre 10 minuts/2-3 tasses al dia/ Desprs dels menjars. 

D s extern: 
Infusi: Rentats o comprimides. 


 Accions farmacolgiques .
 Antibacteri est utilitza externament per tractar ferides, cremades, picades, etc. Tamb pot ser utilitzada per tractar desordres digestius i pel sistema immune;

 Toxicitat .
s necessari recordar que les essncies poden produir, si ms no ,gastritis i lcera pptica, reaccions allrgiques i, en dosis elevades, mals de cap, nusees, vmits i somnolncia; per aix s'ha de demanar consell a personal facultatiu.

 Referncies bibliogrfiques . 

 Blumenthal M, Goldberg A, Brinckmann J. Herbal Medicine, Expanded Commission E Monographs. Integrative Medicine Communications, Newton. First Edition, 2000.
 Grases F, Melero G, Costa-Bauza A i cols. Urolithiasis and phytotherapy. Int Urol Nephrol 1994; 26(5): 507-11.
 Paris RR, Moyse H. Matire Mdicale. Masson & Cia., Paris; 1971. Tome .
 PDR for Herbal Medicines. Medical Economics Company, Montvale. Second Edition, 2000.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156870" title="Fudbalski Klub Banat Zrenjanin" nonfiltered="3517" processed="3510" dbindex="63554">


El FK Banat Zrenjanin (en serbi:                  ) s un club serbi de futbol de la ciutat de Zrenjanin.

 Histria .
El club va ser fundat el 25 de gener del 2006 per la fusi de dos clubs, el modest Budu nost de la petita ciutat de Banatski Dvor i l'antic club de la ciutat de Zrenjanin, el Proleter Zrenjanin, fundat el 1947 i que desaparegu oficialment el desembre del 2005.

 Enllaos externs .
 Web oficial del club;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156872" title="Centre Instructiu d'Art i Cultura" nonfiltered="3518" processed="3511" dbindex="63555">


El Centre Instructiu d'Art i Cultura (CIAC) s una societat musical de la Vall d'Uix. Es va constituir com a associaci el 17 de setembre del 1969.

Els principals objectius del CIAC son contribuir al foment de la cultura mitjanant la difusi de Cincies, Arts i Lletres i cooperar al desenvolupament de la vida cultural i social de La Vall d'Uix. 

Histria de la Banda de msica CIAC.

La banda del "Centre Instructiu d'Art i Cultura", s l'hereva de les activitats musicals que  realitzaven les antigues bandes "Unin Musical Vallduxense" i "Municipal", amenitzant anualment la majoria dels actes festius que es duen a terme a la Vall d'Uix. 

La Banda del CIAC es requerida per a participar a multitud d'actes dins i fora del Pas Valenci, ja siguin concerts, festivals etc., encara que la seva activitat es centra principalment a la Provncia de Castell. Tamb ha realitzat actuacions a l'estranger fonamentalment al sud de Frana. Destaca la collaboraci de l'entitat amb la comparsa "Els Moros d'Alqueria de Castell", acompanyant les seves participacions als festivals Internacionals de Villefranche de Rourge i La Rochelle.

La Banda del Centre Instructiu d'Art i Cultura est en possessi de la medalla d'Or de la Diputaci de Castell. L'any 1994 la Generalitat Valenciana li va concedir la ms alta distinci d'aquesta instituci per la seva labor cultural, social i formativa que desenvolupa.

 Els msics .
La plantilla de la Banda del Centre Instructiu d'Art i Cultura est integrada per ms de 250 msics federats encara que resten en actiu al voltant de 110 dels quals la majoria sn estudiants. Molts d'ells formen part de les ms importants orquestres i bandes de msica professionals, desenvolupant tamb labors docents als Conservatoris, Instituts i Escoles al llarg de tota la geografia espanyola.

 Directors de la Banda Simfnica.
 D. Vicente Peirats Montn - 1972-1973 ;
 D. Vicente Alonso Brull - 1973-1974 ;
 D. Jaime Rebollar Cueco - 1974-1993 ;
 D. Jos Vicente Ramn Segarra - 1994-2001 ;
 D. Jos Luis Civera Domnguez - 2002          ;

 Premis .
Al llarg de la seva histria el Centre Instructiu d'Art i Cultura ha participat a nombrosos concursos i certmens obtenint els segents premis:



 Escola de msica .
L'escola de msica CIAC naixeria immediatament desprs de la constituci de la banda a proposta del responsable de la secci d'art, Jos Castell. A va ser una realitat l'any 1974 en qu comenaren les classes de solfeig. 

L'any 1994 la societat va decidir, desprs de la implantaci de la LOGSE, transformar l'antiga escola d'educands en escola de msica reglada per les directrius de la Generalitat Valenciana. 

Les especialitats que s'impartixen son: Llenguatge Musical, Escola d'adults, Jard Musical / Iniciaci , flauta, obo, Clarinet, Saxo, Fagot, Trompeta, Trompa, Tromb / Bombard, Tuba, Piano, Viol, Violoncel i Percussi.

= Banda de l'escola de msica =
L'objectiu primordial d'aquesta agrupaci s ensenyar els alumnes a interpretar i saber desenvolupar-se dins un conjunt musical.

Pels anys vuitanta es planteja per primera vegada la creaci d'una banda juvenil, malauradament no s'arrib a concretar i sols seria una realitat entre els anys 1986 i 1991 participant en  festivals musicals organitzats per l'Ajuntament de La Vall d'Uix. Per no va ser fins el curs 1994/95 quan es propici la seva creaci aprofitant que l'escola de msica va aplicar els plans d'estudi regulats per la Conselleria d'Educaci da la Generalitat Valenciana. 

La Banda de l'escola de msica CIAC realitza gires msico-culturals anuals que els han portat a visitar localitats com: Pars (1997), Barcelona (1998), la Comunitat de Madrid (1999), Andalusia (2000), Galicia (2001), l'illa de Mallorca (2002), Astries (2003), el conegut parc temtic Disneyland Resort Paris (2004) i la ciutat insular de Tenerife (2005), vila  i tamb a la "Warner" de Madrid (2006). 

La Banda de l'escola de msica CIAC va aconseguir l'any 1996 el Primer Premi del concurs nacional "Veo Veo '96" de TVE.

=Directors de la Banda i de l'escola de msica=
 Lauro Aparici Pearroja;
 Daniel Vt. Royo talamantes;
 Vicent Aznar Roig;

Bibliografia.
Esteve Vaquer, Josep-Joaquim C.I.A.C. Msica, cultura i societat a la Vall d'Uix;

 Vegeu tamb .
 Llista de societats musicals del Pas Valenci;

 Enllaos externs.
 Pgina web del Centre Instructiu d'Art i Cultura d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156873" title="Fudbalski Klub Zemun" nonfiltered="3519" processed="3512" dbindex="63556">


FK Zemun (en serbi:         ) s un club serbi de futbol de la ciutat de Zemun, als afores de Belgrad.

 Histria .
El club va ser fundat el 1946 amb el nom de Jedinstvo Zemun. El 1969 es fusion amb el Sremac Zemun i el Sparta Zemun esdevenint FK Galenika Zemun. L'actual nom l'adopt el 1986.

 Enllaos externs .
 Web oficial del club;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156879" title="Lorenzo Valla" nonfiltered="3520" processed="3513" dbindex="63557">
Lorenzo Valla (Roma, 1405 o 1407   Roma,  1 d agost de 1457), humanista itali.



 Joventut .

Els seus pares eren de Piacenza (el pare era l advocat Luca della Vallea). Va rebre la seva primera educaci a Roma i desprs a Florncia, prenent llions d eminents mestres com Leonardo Bruni i Giovanni Aurispa, dels qui aprengu grec. 

A Florncia va escriure el De comparatione Ciceronis Quintilianique (Confrontaci entre Cicer i Quintili) en el que elogi el llat de Quintili enfront del ciceroni, anant aix contracorrent i mostrant ja en aquest primer escrit el seu gust per la provocaci.

El 1431 va esdevenir prelat i, desprs d haver intentat intilment d obtenir el crrec de secretari apostlic a Roma, se n torn a Piacenza.

 El perode de Pavia .

D all an a Pavia, ciutat en la que obt la ctedra d eloqncia i on roman fins el 1433. Aquests anys foren fonamentals per a ell. La ciutat era un centre cultural viu i Valla pogu aprofondir en els seus coneixements jurdics, observant d altra banda l eficcia del procediment d anlisi crtica dels textos, que l Estudi de Pavia aplicava amb rigor.

A Pavia Valla adquir una gran reputaci amb el dileg De Voluptate (El plaer), en el que s oposa fermament a la moral estoica (estoicisme) i a l ascetisme medieval, sostenint la possibilitat de conciliar el cristianisme, recondut als seu sentit original, amb l hedonisme, recuperant aix el sentit del pensament d Epicur i de Lucreci, que havien subratllat que total la vida de l home est enfocada al plaer, ents no com a instintiu sin com a clcul dels avantatges i desavantatges consegents a cada acci. Al concloure el dileg, Valla subratlla, no obstant, com a suprem plaer per l home la recerca espiritual i la fe en Du. Es tracta d un escrit rellevant, perqu, per primera vegada, una tendncia filosfica que havia quedat confinada en l mbit del paganisme troba la seva expressi en una obra de nivell universitari i de valor filosfic, donant-se-li nou valor a la llum del pensament cristi. Les polmiques que van derivar-se n, per, van obligar Valla a deixar Pavia.

 El perode napolit .

Des d aleshores, va passar d una universitat a una altra, acceptant breus encrrecs i donant llions en diverses ciutats. Durant aquest perode va conixer el rei Alfons el Magnnim, al servei del qual va entrar el 1435, estant-s hi fins al 1447. Alfons el feu el seu secretari i el defens dels seus enemics, encoratjant-lo a obrir una escola a Npols.

El 1439, durant el pontificat d Eugeni IV, public un breu text, el De falso credito el ementita Constantini donatione. En ell, Valla, amb arguments histrics i filolgics, demostra la falsedat de la Donaci de Constant, document apcrif en base al qual l Esglsia justificava la seva aspiraci al poder temporal: segons aquest document, de fet, hauria estat el propi emperador Constant qui, al transferir la seu de l imperi a Constantinoble, hauria deixat a l Esglsia el territori que restava de l Imperi Rom, configurant-se aix els Estats Pontificis. Avui dia se sap que es tracta d un escrit del segle VIII o IX. 

Demostr, a ms, que la carta a Abgar atribuda a Crist era una falsificaci, aixec dubtes sobre l autenticitat d altres documents espuris i pos en discussi la utilitat de la vida monstica, acusant-la d hipocresia, a De professione religiorum, el que suscit l ira de les altes jerarquies eclesistiques. Fou obligat a comparixer davant el tribunal de la Inquisici, reeixint de sostreure s de les seves acusacions grcies a la intervenci d'Alfons el Magnnim.

El 1444 visit novament Roma, on tenia encara molts i potents adversaris. Reeix a salvar-se de la mort disfressant-se i fugint a Barcelona, d on va retornar cap a Npols.

Encara del 1444 s el seu tractat  De elegantiae linguae latinae  (Les elegncies de la llengua llatina), publicat pstumament el 1471. Aquest constitueix una de les fonts d inspiraci del Liber Elegantiarum (Llibre de les Elegncies), del valenci Joan Esteve, notari i curial a la cort reial de Npols, que constitueix el primer diccionari catal i segurament el primer diccionari d una llengua romnica. En les seves Elegantiae, Valla recull una srie extraordinria de passatges de les obres dels ms clebres escriptors llatins (Virgili, Cicer, Titus Livi), de l estudi dels quals, sost Valla, resulta necessari codificar els cnons lingstics i retrics de la llengua llatina. El text constitueix la base cientfica del moviment humanista empenyat a reformar el llat cristi sobre l estil ciceroni.

Durant el 1446 i el 1447 escriu les Emendationes sex librorum Titi Livi en les que discuteix amb la seva brillant i custica forma d escriure correccions als llibres 21 al 26 de Titus Livi, en oposici a dos altres intellectuals de la cort napolitana, el Panormita i Facio, que no tenien el seu bagatge filolgic.

Va mantenir dures i agres disputes i confrontacions amb un altre rellevant humanista itali, Poggio Bracciolini. La vituperatio personal entre ambds humanistes es cont, bsicament, en els Aplegs de Valla i en les Invectives de Poggio, escrites entre els anys 1451 i 1454.

 La darrera fase .

El febrer de 1447, amb la mort del Papa Eugeni IV, la seva sort comen a millorar. Retorn a Roma, on fou rebut pel nou pontfex Nicolau V, que el nomen secretari apostlic, i a partir del 1450 assum el crrec, ms adient per ell, de professor de retrica.

Al Vatic mantingu, no obstant, el seu esperit custic i comen a ridiculitzar el llat de la Vulgata, confrontant-lo amb l original grec i menystenint el rol de traductor de Sant Jeroni, acus Sant Agust d heretgia i jutj espria la correspondncia entre Seneca i Sant Pau.

En el papat de Calixt III, Valla assol el cimal de la seva carrera, esdevenint secretari apostlic.

Mor a Roma l 1 d agost de 1457.

Notes.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156886" title="Baldu I de Constantinoble" nonfiltered="3521" processed="3514" dbindex="63558">

Baldu I (Baldwin, 1171- 1206, conegut com Baldu de Flandes) fou el primer emperador llat de Constantinoble. Era fill del comte Baldu VI d'Hainaut i de Margarita d'Alscia comtessa de Flandes (des el 1191). Va nixer a Valenciennes el 1171 i va heretar dels seus pares els comtats d'Hainaut (Baldu VI d'Hainaut) el 1195 i de Flandes (Baldu IX de Flandes) el 1194.

Fou un dels ms poderosos senyors que el 1200 va agafar la creu, i va arribar a Vencia amb la croada el 1202. De all esperava embarcar cap a Terra Santa per va canviar els seus plans a petici del prncep Aleix ngel, fill de l'emperador Isaac II ngel, que va anar a Vencia per demanar ajut per reposar al seu pare que havia estat enderrocat i cegat pel seu germ Aleix III ngel (1195). El prncep Aleix va fer grans promeses als croats i Baldu de Flandes els va convncer per anar a Constantinoble. Van sortir amb una flota dirigida pel dux Dandolo, que era comandant en cap de l'expedici. Els fets que van succeir a la capital imperial del 1202 al 1204 es poden seguir sota els emperadors bizantins  Aleix III ngel (1195-1203), Isaac II ngel (segon perode1203-1204), Aleix IV ngel (1203-1204) i Aleix V Murzufle (1204-1204). El resultat inmediat fou la conquesta de Constantinoble (1203) i la reposici d'Isaac II ngel (amb el seu fill Aleix III ngel com associat). Enderrocat per segona vegada per Aleix V Ducas Murzufle, els croats van ocupar Constantinoble per segona vegada (1204) i els croats van decidir establir l'Imperi Llat i van escollir com Emperador a Baldu de Flandes.

Fou coronat el 9 de maig del 1204 i va rebre una petita part de l'Imperi (Constantinoble i part de Trcia) mentre la resta es va repartir entre venecians i altres senyors, entre els quals Bonifaci I de Montferrat, que va rebre Tessalnica amb ttol de rei. Els grecs van resistir i van crear estats a l'Epir, Nicea i Trebisonda; van rebre el suport del rei blgar Calajoannes. Els grecs es van apoderar de Adrianpolis que Baldu va anar a assetjar per atacat pels blgar fou derrotat completament el 14 d'abril de 1205 i fet presoner. Va morir captiu al cap d'uns mesos, el 1206. El va succeir el seu germ Enric I de Flandes (1176-1216).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156888" title="Baldu de Flandes" nonfiltered="3522" processed="3515" dbindex="63559">


Onomstica:

Emperadors llatins de Constantinoble:
Baldu I (VI d'Hainaut i IX de Flandes) conegut per Baldu de Flandes;

Comtes de Flandes:
Baldu I de Flandes;
Baldu II de Flandes;
Baldu III de Flandes;
Baldu IV de Flandes;
Baldu V de Flandes;
Baldu VI de Flandes;
Baldu VII de Flandes;
Baldu VIII de Flandes;
Baldu IX de Flandes;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156891" title="Acord de Munic" nonfiltered="3523" processed="3516" dbindex="63560">
El Pacte de Munic (en alemany Mnchner Abkommen, en txec Mnichovsk dohoda) es va acordar en aquesta ciutat de Baviera (Alemanya), el 1938, per resoldre la "crisi dels Sudets", acordant-se la incorporaci d'aquest territori de Txecoslovquia dintre de la Alemanya nazi. 

Els signants foren: 

 Edouard Daladier 
 Neville Chamberlain  
 Adolf Hitler 
 Benito Mussolini 
Per aix el president txecoslovac que sorprenentment no va ser convidat, Edvard Bene, va proclamar: "Han decidit sobre nosaltres, sense nosaltres". Aquest tipus de poltica s generalment anomenada "Appeasement policy" (consecuci de la pau costi el que costi). La conseqncia fou que Hitler va assolir desestabilitzar la defensa de Txecoslovquia (que tenia un sistema defensiu militar molt ben preparat) i es va obrir el cam per a l'ocupaci de Txecoslovquia pocs mesos desprs. Txecoslovquia era el segon productor d'armaments del mn i el seu "know-how" involuntriament va ajudar l'Alemanya durant la Segona Guerra Mundial.

Enllaos externs.
  El acords de Munic a Protic.net;
  El text en angls;
 Textes sobre la conferncia de Munic (29.9 1938) Cliotexte.
 Krej , Oskar: "Geopolitics of the Central European Region. The view from Prague and Bratislava" Bratislava: Veda, 2005. 494 p. (Descarrega gratuita);
 Discurs "Peace in our time" del Primer Ministre angls al seu retorn de la Conferncia: http://www.wwnorton.com/college/history/ralph/workbook/ralprs36.htm;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156892" title="Baldu II de Courtenay" nonfiltered="3524" processed="3517" dbindex="63561">

Baldu II de Constantinoble o Baldu II de Courtenay (1217-1273) fou el darrer emperador llat de Constantinoble. Era de la casa de Courtenay i fill de l'emperador Pere II de Courtenay i de Iolanda, comtessa de Flandes. Va succeir al 1228 al seu germ Robert I de Courtenay sota la regncia de Joan de Brienne comte de la Marca (Marche) i rei de Jerusalem. 

La caiguda de l'Imperi Llat de Constantinoble.

L'imperi estava amenaat per sen de Bulgria i per Joan III Ducas Lscaris Vatatzs (1222-1254) de Nicea que el 1234 es van aliar contra ell. Joan va aconseguir rebutjar l'atac per terra i mar de blgars i grecs, per va morir poc temps desprs. 

El 1237 sen y Vatatzs van tornar a atacar la capital defensada ara per Godofred de Villehardouin prncep d'Acaia, mentre l'emperador era a Europa demanant suport a les corts occidentals (Frana, Anglaterra i els estats italians). Inicialment no va aconseguir res per desprs de molts esforos, va obtenir un cert suport de Llus IX de Frana (Sant Llus), de l'emperador Frederic II i del Papa Gregori IX; Llus IX li va donar una forta quantitat de diners a canvi de diverses relquies.

Va deixar al seu fill Felip a Vencia en garantia d'un deute i va tornar a Constantinoble on, amb ajut dels francesos, va aconseguir rebutjar a Vatatzs. El 1243 va fer aliana amb els turcs seljcides, per aix no fou de gran utilitat i va haver de demanar un altre cop ajut a les corts occidentals. 

El 1245 va assistir al Concili de Li per, tot seguit, retornar a Grcia amb una feble ajuda, que no foren suficients contra les forces de Miquel VIII Paleleg (1259-1261), ara emperador de Nicea. La nit del 15 de juliol del 1261 el general Aleix Csar Estrategpulos, va ocupar Constantinoble i Baldu va fugir a Itlia.

Tractat de Viterbo.

El 1270 va convncer al rei Carles I d'Anjou, rei de Npols, de fer una expedici contra Miquel VIII Paleleg i Llus IX de Frana li va prometre l'ajut, per la mort d'aquest a Tunis, va acabar amb les esperances. 

Baldu va morir el 1275 deixant un fill, Felip de Courtenay, nascut de la seva dona Maria de Brienne, filla de Joan de Brienne.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156895" title="Balista" nonfiltered="3525" processed="3518" dbindex="63562">
Balista fou un suposat emperador rom.

Fou un dels Trenta Tirans de la llista de Trebelli Polli. Era prefecte dels pretorians sota Valeri I al que va acompanyar a l'expedici a Prsia. Derrotar i capturat l'emperador, els perses van entrar fins a Cilcia i all un cos de tropes romanes es va organitzar sota la direcci de Balista. Els romans van assetjar als perses a Pompeipolis i els van derrotar.

Desprs, en temps de Galli, no es ben conegut que va passar; segons alguns es va retirar a una finca prop de Dafne i segons altres es va proclamar emperador i va governar sobre part de Sria i provncies adjacents per uns tres anys. Les monedes que s'han trobat han estat qualificades de falses pels erudits i el mateix Polli, quan escriu, ja diu que les dades son confoses. 

Hauria mort el 264 desprs de ser expulsat per Odenat II de Palmira









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156896" title="Teodor Balsam" nonfiltered="3526" processed="3519" dbindex="63563">
Teodor Balsam (Theodoros Balsamo) fou un canonista grec nascut a Constantinoble.

Sota Manel Comn va ocupar els crrec de Magnae Ecclesiae (S. Sophiae) Diaconus, Nomophylax, i  Chartophylax. Sota Isaac ngel fou nomenat patriarca d'Antioquia el 1185;  per degut a la invasi llatina mai va arribar a ocupar la seu i els afers del patriarcat es van portar des de Constantinoble.

T importncia la seva Scholia destacant uns comentaris sobre el Syntagma i el Nomocanon de Foci, que va comenar a escriure vers 1166 i va completar vers 1192. s conserven altres obres de Balsam com el llibre . Se li han atribut errniament diverses obres entre les quals les Constitucions eclesistiques en tres llibres, compilades de la Digesta, el Codi de Justini i les Novellae, que fou anterior a la seva poca. Tamb se li atribu la Glossa ordinaria.

Va morir el 1204. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156898" title="Tit Balvenci" nonfiltered="3527" processed="3520" dbindex="63564">
Tit Balvenci (Titus Balventius) fou un centuri rom que va participar a la guerra amb els gals de Ambiorix, sota el comandament de Quint Tituri Sab (54 aC). Era centuri de la primera centria quan, en un atac d'Ambiorix, fou greument ferit.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156899" title="Marc Fulvi Bambali" nonfiltered="3528" processed="3521" dbindex="63565">
Marc Fulvi Bambali (Marcus Fulvius Bambalio) fou un cavaller rom, sogre de Marc Antoni el triumvir, que va rebre el sobrenom Bambali pels seus dubtes al parlar. Fou el pare de Flvia, la tercera muller de Marc Antoni. Se'l confon sovint amb un altre sogre de Marc Antoni, Quint Fadi, pare de Fdia, la primera muller del triumvir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156900" title="Lluci Banci" nonfiltered="3529" processed="3522" dbindex="63566">
Lluci Banci (Lucius Bantius) fou un militar rom natural de Nola. Va servir a l'exrcit rom i a la batalla de Cannes fou greument ferit (216 aC) i fou fet presoner per Annbal. Aquest el va tractar amablement i el va enviar a casa seva, i en agrament va voler rendir la ciutat de Nola als cartaginesos, per finalment va tornar a la lleialtat als romans mercs a la prudent conducta de Marcel.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156901" title="Barbati" nonfiltered="3530" processed="3523" dbindex="63567">
Barbati fou comandant de tropes romanes i per ordre de Constant el gran va detenir al csar Gal a Petovium (Nric), el va privar de les seves insgnies de csar, i el va portar a Pola (stria). 

A la mort del general Silv fou ascendit a general d'infanteria  (peditum magister}, i amb un exrcit de entre  25.000 i 30.000 fou enviat a cooperar amb Juli (desprs Juli l'Apstata) en la seva campanya contra els alamans (356) per al mig de la campanya el va abandonar segurament per haver rebut ordres secretes de l'emperador en aquest sentit.

El 358 al front d'un cos de soldats va derrotar els iutungs (iuthungi) que havien envat Rcia. 

El 359, a causa d'una carta imprudent que la seva dona li va escriure, que implicava projectes de traci, i que va caure en mans de l'emperador, fou decapitat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156902" title="Marc Barbaci" nonfiltered="3531" processed="3524" dbindex="63568">
Marc Barbaci (Marcus Barbatius) fou un magistrat rom que fou amic de Juli Csar i desprs questor de Marc Antoni el 40 aC. Es probablement el mateix personat esmentat amb el nom de Barbari Filip per Ulpi, i el Barbi Filpic esmentat per Suides. Els dos diuen que fou un esclau que es va fer passar per home lliure i va obtenir el favor de Marc Antoni i amb el suport d'aquest fou questor i segurament pretor. Exercint el crrec fou reconegut per va comprar la seva llibertat per una forta suma. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156903" title="Barbat" nonfiltered="3532" processed="3525" dbindex="63569">
Barbat (Barbatus) fou un cognom utilitzat per la gens Horcia. Fou tamb un dels sobrenoms de Publi Corneli Escipi cnsol el 328 aC, de Tit Quint Capitol Barbat I, cnsol el 421 aC, Tit Quint Capitol Barbat II, trib amb potestat consolar el 405 aC, i de Marc Valeri Messalla Barbat Appi cnsol el 12 aC.

Altre personatges que van portar el cognom Barbat foren:

Marc Horaci Barbat, cnsol rom.
Luci Horaci Barbat fou trib amb poder consolar el 425 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156905" title="Marc Horaci Barbat" nonfiltered="3533" processed="3526" dbindex="63570">
Marc Horaci Barbat (Marcus Horatius M.F.M.N. Barbatus) fou un dels principals opositors del segon decemvirat quan va decidir romandre al poder desprs de l'any que s'havia previst. En els disturbis que van seguir a la mort de Virgnia, Publi Valeri Publcola I (o Poplcola) i Horaci Barbat es van posar al front del moviment popular; i quan els plebeus es van apoderar del tur sagrat foren enviats ambds pel senat com nics ambaixadors acceptables per negociar els termes de la pau; el dret d'apellaci davant els tribunals fou restitut als plebeus i es va dictar una amnistia; el decemvirat fou abolit i Valeri Poplcola i Horaci Barbat foren elegits cnsols pel 449 aC.

Les Valeria Horatiae Leges van confirmar encara mes les llibertats dels plebeus. Horaci va obtenir tamb una gran victria sobre els sabins que els va deixar tan debilitats que no van tornar a lluitar contra Roma en els 150 anys segents, per el senat li va refusar el triomf; Horaci llavors el va celebrar igualment sense perms del senat, per amb el suport del poble.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156906" title="Barbille" nonfiltered="3534" processed="3527" dbindex="63571">
Barbille fou un astrleg rom del temps de Vespasi. L'emperador el va consultar sovint tot i que els astrlegs estaven prohibits. Va aconseguir l'establiment de jocs a Efes, que es van dir Jocs Barbillenses.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156907" title="Barbula" nonfiltered="3535" processed="3528" dbindex="63572">
Barbula fou un cognom usat per la gens Emlia. Els personatges principals amb aquest cognom foren:
Quint Emili Barbula, cnsol rom. ;
Lluci Emili Barbula, cnsol. ;
Marc Emili Barbula, cnsol. ;
Barbula, cavaller rom.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156908" title="Gran Premi dels Estats Units del 1989" nonfiltered="3536" processed="3529" dbindex="63573">
Resultats del Gran Premi dels Estats Units de Frmula 1 de la temporada 1989, disputat al circuit urb de Phoenix el 4 de juny del 1989.

 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Volta  rpida:  Ayrton Senna 1: 33. 969;
 Pole: Ayrton Senna  1: 30. 710;








 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156909" title="Quint Emili Barbula" nonfiltered="3537" processed="3530" dbindex="63574">
Quint Emili Barbula (Quintus Aemilius Q. F. L. N. Barbula) fou cnsol de Roma el 317 aC i el 311 aC. 

La ciutat de Teate, a la Pulla, va enviar als consols una delegaci per fer la pau que es va signar entre la ciutat, com estat, i Roma. Teate va reconixer la sobirania romana. Barbula va ocupar la ciutat de Nerulum per sorpresa i la Pulla sencera va quedar dominada.

Fou altre cop cnsol el 311 aC. Al comenament de l'exercici del crrec els dos cnsols van interposar a l'assemblea un queixa per la manera en qu s'havien cobert les vacants del senat i van acusar a Api Claudi de fer els nomenaments per guanyar popularitat. 

Preparats per la guerra, el consol Brut fou encarregat dels samnites i el consol Barbula dels etruscs. Els samnites foren derrotats del tot, per llavors les ciutats dels etruscs (excepte Arretium) es van posar en peu de guerra contra Roma i van iniciar el combat. El primer atac fou contra Sutrium, ciutat aliada de Roma. Barbula es va dirigir a la regi i els dos exercits es van enfrontar a la vora de la ciutat; els etruscs eren mes nombrosos per els romans estaven millor organitzats; l'arribada de la reserva romana va decidir la batalla ja que els etruscs no tenien reserves; els etruscs es van retirar al capvespre i a la nit els dos exercits van retornar als seus camps. Las baixes etrusques foren importants o les forces que restaren amb prou feines podien defensar el seu camp, per ja no es van produir ms combats perqu al bndol rom els morts no foren tants, per els ferits foren molt nombrosos. Mentre Tit Livi deix la  batalla indecisa, els fastii la consideren una victria romana, per probablement aquesta versi estava tergiversada.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156911" title="Luci Emili Barbula" nonfiltered="3538" processed="3531" dbindex="63575">
Luci Emili Barbula (Lucius Aemilius Q. F. Q. N. Barbula) fou fill de Quint Emili Barbula. 

Fou cnsol el 281 aC quan Trent va rebutjar els termes de la pau que havia ofert l'ambaixador rom Postumi. La Repblica, enfrontada al temps a etruscs i samnites, es va abstenir d'iniciar accions contra Trent i va enviar al cnsol Barbula amb la mateixa oferta de pau que havia fet Postumi, i una vegada ms els tarentins van rebutjar l'oferta i com que no es podien defensar sols, van cridat en ajut al rei Pirros d'Epir. De moment Barbula va fer la guerra als tarentins i els va derrotar diverses vegades, ocupant algunes de les seves ciutats. Trent, alarmada pels progressos romans, i davant la clemncia que els romans tenien pels presoners tarentins, va nomenar general en cap a Agis, cap del partit prorom, amb poders illimitats, per llavors va arribar Cinees, ministre de Pirros, que va obligar a anullar l'elecci, i poc desprs va arribar Mil amb l'avanada de les forces del rei, i va marxar contra Barbula al que va atacar quan estava passant per un cam estret proper a la costa i dominat per muntanyes des d'eon els grecs van poder atacar als romans al mateix temps  que la flota tarentina atacava per mar. Barbula va posar als presoners tarentins com escuts humans i va poder sortir sense danys ja que els tarentins no van voler posar en perill als seus companys.

Va continuar al sud d'Itlia fins a l'expiraci del seu mandat i va obtenir victries sobre samnites i sallentins.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156912" title="Marc Emili Barbula" nonfiltered="3539" processed="3532" dbindex="63576">
Marc Emili Barbula (Marcus Aemilius L. p. Q. N. Barbula) fou fill de Lluci Emili Barbula. Fou cnsol el 230 aC i va dirigir la guerra contra els lgurs junt amb el seu collega.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156913" title="Barbula (segle I aC)" nonfiltered="3540" processed="3533" dbindex="63577">
Barbula fou un cavaller rom.

Va simular la compra de Marc, el llegat de Brut, que havia estat proscrit pels triumvirs, i que es va fer passar per esclau per escapar de la mort. Barbula se'l va emportar a Roma per Marc fou reconegut a les portes de la ciutat. Per mitj de Vipsani Agripa, Barbula va obtenir d' Octavi el perd per Marc.

Aquest fou desprs un lleial d'Octavi i va dirigir part de les seves forces a la batalla d'ccium el 31 aC. Aqu Barbula servia a les ordres de Marc Antoni, i fou fet presoner pels guanyadors, i llavors Marc el va fer passar per esclau seu i desprs va aconseguir el seu perd d'Octavi, i desprs ambds foren (segon Appi) cnsols. Com que a la llista de cnsols dels Fastii no hi figura cap Barbula i no es conegut el cognom de Marc, se suposa que en tot cas foren cnsols sufectes (el nom d'aquestos cnsols no es va conservar).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156914" title="Barca (famlia)" nonfiltered="3541" processed="3534" dbindex="63578">
Barca fou el nom familiar d'importants personatges de Cartago, entre ells Amlcar, Annbal, Asdrbal i altres. Segurament es l'equivalent de l'hebreu Barak. El nom sembla ser que fou ms aviat un sobrenom donat a Amlcar i que ms tard van portar els membres de la seva famlia (Barcins). El partit que els hi fou favorable fou anomenat el partit dels barcins.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156916" title="Circuit de Phoenix" nonfiltered="3542" processed="3535" dbindex="63579">


El Circuit de Phoenix era un circuit urb pels carrers de Phoenix, Arizona, Estats Units.

Al circuit de Phoenix es van celebrar a les temporades 1989, 1990 i 1991 el Gran Premi dels Estats Units de Frmula 1.

Durant els tres anys que va formar part del calendari, l'esdeveniment es va desenvolupar en el centre de la ciutat, al costat de la plaa de del Centre Cvic de Phoenix, per al final va ser retirat degut principalment a la baixa assistncia de pblic. 

Phoenix va ser l'ltima ciutat en allotjar un esdeveniment de Frmula 1 als Estats Units fins a la introducci d'Indianpolis l'any 2000. 

En el requadre adjunt es poden veure els dos traats de la cursa: en gris els anys 1989 i 1990 i en negre el traat del 1991.

 Curses de F1 disputades a Phoenix .






 Enllaos externs .

Pgina del Gran Premi d'Arizona ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156917" title="Bardesanes" nonfiltered="3543" processed="3536" dbindex="63580">
Bardesanes fou un escriptor siri nascut a Edessa al segle II, o com a molt tard als primers anys del segle III (la crnica d'Edessa fixa el seu naixement el 154 i Epifani diu que fou amic de Abgar bar Manu, que podria ser "Agbar" Manu VIII bar Manu (139-163 i 165-167) o be Abgar VIII el gran (rei vers 167-214). Educat com a cristi va adherir a l'heretgia valentiniana, per desprs la va abandonar i va fundar una secta prpia. 

Va escriure alguns llibres contra diverses sectes especialment contra la secta dels marionites. Els seus treballs foren traslladats al grec. Va escriure tamb sobre la persecuci dels cristians.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156918" title="Bardilis" nonfiltered="3544" processed="3537" dbindex="63581">
Bardilis (Bardylis o Bardyllis) fou un cap o rei illiri inicialment cap d'una colla de bandits que repartia equitativament el bot entre els seus homes, i que va acabar assolint el poder a gran part d'Illria. Va donar suport a Argeu II contra Amintes III en la seva lluita pel tron del Regne de Macednia (393 aC-392 aC) i quan Amintes va assolir el tron el 392 aC va haver de pagar-li tribut, i deixar com hostatge al seu fill petit Filip. Segons Diodor de Siclia els illiris van confiar la custodia de l'hostatge als tebans.

Sota Perdicas III (365 aC-356 aC) encara feia incursions a Macednia i el rei macedoni va  morir en batalla contra Bardilis. 

Desprs, quant Filip II de Macednia es preparava per envair Illria, Bardilis, que tenia 90 anys, va proposar la pau que Filip va rebutjar, i va seguir una batalla en la que segurament Bardilis va morir.

Plutarc esmenta una filla seva de nom Bircenna, casada amb Pirros d'Epir.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156920" title="Barsine" nonfiltered="3545" processed="3538" dbindex="63582">


Onomstica:

Barsine, dona de Memn de Rodes i d'Alexandre el Gran, mare d'Hracles;
Barsine, dona d'umenes de Crdia;
Barsina o Esttira, filla gran de Darios III de Prsia Codom i dona d'Alexandre el Gran;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156921" title="Barsine (dona de Memn de Rodes)" nonfiltered="3546" processed="3539" dbindex="63583">
Barsine fou filla d' Artabazos II, strapa Dascilios i dona de Memn de Rodes. El 334 aC, quan Alexandre el Gran va envair territori persa, Memn va enviar a Barsine i al seu fill a la cort de Darios III de Prsia Codom, com hostatges de la seva fidelitat. Al 333 aC quant Damasc fou ocupada pels macedonis, Barsine va caure a les seves mans i Alexandre el Gran hi va tenir un fill que es va dir Hracles. 

A la mort d'Alexandre, el 323 aC l'almirall Nearc va demanar que Hrcules o Hracles fou proclamat rei per no fou escoltat. Sembla que Barsine va viure amb Hrcules a Prgam fins el 309 aC quan Poliperc, instigat per Cassandre, els va fer matar a ambds. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156922" title="Barsine (dona d'umenes)" nonfiltered="3547" processed="3540" dbindex="63584">
Barsine fou filla d'Artabazos II strapa de Dascilios i probablement d'una germana de Memn i Mentor de Rodes. Va tenir una germana paterna de nom tambe Barsine, per de mare diferent, que es va casar amb Memn de Rodes.

Alexandre el gran la va donar en matrimoni a umenes de Cardia a la gran festa dels casaments de Susa el 324 aC.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156924" title="Barsina" nonfiltered="3548" processed="3541" dbindex="63585">
Barsina (Barsine) coneguda tamb com Esttira (Stateira), fou la filla gran de Darios III de Prsia Codom. Abans de la batalla d'Arbela, Darios la va oferir en matrimoni a Alexandre el Gran. Ms tard Alexandre s'hi va casar a Susa (324 aC). Diodor de Siclia, Plutarc, Quint Curti Ruf i Just l'anomenen Esttira per segon Arri el seu nom autntic era Barsine. 

Vers el 323 aC fou assassinada per Roxana, d'acord amb el regent Perdicas d'Orstia, per por de qu Barsine no dons a llum a un fill que pogus obstaculitzar les pretensions del fill que ella mateixa esperava d'Alexandre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156930" title="Amlcar" nonfiltered="3549" processed="3542" dbindex="63586">


Amlcar (Hamilcar,         o segons Ammi:        ) fou un nom pnic derivat de la detat Melkarth de Tir, equivalent al Hrcules grec. Amlcar es pot traduir per "Regal de Melkart" i fou un nom corrent a Cartago. Com que aquest estat no aplicava normalment noms familiars, els nombrosos personatges de nom Amlcar sn de vegades confosos entre ells. Els principals sn:

Amlcar (480 aC), comandant cartagins de l'expedici a Siclia el 480 aC;

Amlcar (406 aC), militar cartagins;

Amlcar (339 aC), un dels comandants del gran exrcit cartagins a Siclia el 339 aC;

Amlcar Rod, ambaixador  cartagins.

Amlcar (317 aC), militar cartagins governador de Siclia ;

Amlcar (311 aC), militar cartagins governador de Siclia ;

Amlcar (262 aC), general cartagins;

Amlcar Barca, militar cartagins. ;

Amlcar (219 aC), governador de l'illa de Malta.

Amlcar (215 aC), general cartagins que operava a Hispnia el 215 aC ;

Amlcar (210 aC), almirall cartagins ;

Amlcar (205 aC), oficial cartagins de l'exrcit d'Annbal durant la segona guerra pnica, governador de Locris. ;

Amlcar (200 aC), general cartagins;

Amilcar el Samnita, poltic cartagins;

Amilcar (149 aC), ambaixador cartagins ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156935" title="RAI" nonfiltered="3550" processed="3543" dbindex="63587">
La Radiotelevisione Italiana (antigament coneguda com Radio Audizioni Itlia) o RAI s l'empresa de televisi i rdio pblica i estatal d'Itlia. La RAI s l'empresa pblica de televisi mes gran a Europa. Els principals canals televisius terrestres que transmet la RAI sn: RaiUno, RaiDue i RaiTre

Histria. 

RAI s un acrnim de RAdiotelevisione Italiana (Rdio Televisi Italiana). Va nixer com una empresa privada el 1924 (Unione Radiofonica Italiana o URI), que era part del grup Marconi. El 1928 va passar a ser Entitat Italiana d'Audicions Radiofniques o EIAR i el 1944 va ser renombrada Radio Audizioni Italiana o RAI, que encara era una empresa privada i possea 2 cadenes: Rete Rossa (Cadena Vermella), que tocava msica i Rete Azzurra (Cadena Blava), que emetia programes de varietats. Fins al 3 de gener de 1954 s'ocupava exclusivament de transmissions radiofniques, quan, desprs de diversos experiments en la provncia de Tor, la RAI TV va comenar a transmetre senyals televisius a escala nacional.


Enllaos externs.
  Radiotelevisione Italiana;
 RAI International;
 RAI Uno;
 RAI Due;
 RAI Tre;
 RAI Educational;
 RAI Sat;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156936" title="Kajukenbo" nonfiltered="3551" processed="3544" dbindex="63588">

El kajukenbo o kajukembo s un art marcial hbrid, que combina el karate, el judo, el jujitsu, el kenpo i el wushu (kung-fu). Va Ser desenvolupat en la dcada de 1940 en Oahu (Hawaii) com mtode de defensa personal davant criminals i soldats de la marina nord-americana que atacaven als vilatjans. Com s fonamentalment un mtode de defensa i els atacs van canviant, s un sistema que est sempre en evoluci, i utilitza tot all que funciona. 

Histria.

Estils fundadors de kajukenbo.
El nom del sistema ha derivat dels principis dels noms dels estils que havien arribat a ser components de kajukenbo: 
karate core estil tangsudo (tang soo do). ;
judo i jujitsu d'origen japons. ;
kenpo o ken d'origen xins i japons. ;
boxa xinesa (wushu) i americ. ;

Fundadors del kajukenbo.
Cinc mestres de diferents arts marciales que es trobaven vivint en les Illes Hawaii es reuneixen per a portar a terme aquesta idea. 
Peter Young Yil Choo - Campi hawaiano de boxa i mestre de tangsudo (tang soo do) ;
Joseph Holck - Mestre de Judo Kodokan i Danzan Ryu Ju-jitsu ;
Frank F. Ordoez - Maestro de Judo Kodokan i Sekeino Ju-Jitsu ;
Adriano Emperado (cridat sijo - "fundador") - Mestre de Kara-ho kenpo i eskrima ;
George "Clarence" Chang - Mestre de boxa xinesa Sil Lum "kung-fu" Shaolin del nord i sud ;

1945-1959.
Durant dos anys (1945-1947) els fundadors posen en prctica els seus coneixements, assajant dia a dia les possibles situacions d'agressi en la vida real. Ms tard decideixen cridar a aquest sistema Kajukenbo (fent referncia a les inicials de les Arts Marciales que ho componen) i crear la Societat de Cinturons Negres (Black Belt Society), fundant desprs l'Institut de Defensa Personal Kajukenbo. Amb el temps els ensenyaments passen a la Costa del Pacifico dels Estats Units, concretament a la Base Aria de Travis a Califrnia, on el Mestre Aleju Reyes obri la primera escola fora de les Illes Hawaii en 1958, impartint els ensenyaments de forma molt especial als membres de les Forces Aries dels Estats Units d'Amrica. Un d'aquests membres s el Professor Richard Peralta que s'inicia en el kajukenbo en 1959. 

En l'any 1959, "sijo" Emperado va agregar les tcniques de wushu en el kajukenbo, canviant el seu art en una combinaci fluda de tcniques dures i suaus. 

Desprs de 1959.
Charles Gaylord, Tony Ramos, i Aleju Reyes, que havia rebut els seus cinturons negres de Emperado, van transmetre el kajukenbo sobre continent Americ. Cadascun d'ells va obrir la seva prpia escola del kajukenbo a Califrnia. En l'any 1969, Tony Ramos va entrenar i va intercanviar al seu mtode i idees amb Bruce Lee. Aleju Reyes va morir en l'any 1977, i Tony Ramos va morir en Hawaii en l'any 1999. Des de llavors, Charles Gaylord ha estat treballant en el sistema i va elaborar aix el cridat mtode de Gaylord. s el President de l'Associaci del Kajukenbo d'Amrica (Kajukenbo Association of America) i va heretar la continuaci de l'art del seu sijo.

=El kajukenbo actualment=
Actualment, el kajukenbo t ms agarris que altres escoles de kenpo tenen. Inclou leverages en articulacions, els cops baixos i els atacs amb ajuda de combinacions. Encara que t certs aspectes de la competici, es concentra principalment en combat real i en sentit prctic. En general, els prcticantes del kajukenbo pensen que fins i tot "accions fastigoses", com els cops en ulls o en els rgans genitals, pot ser permesos, si ells ajuden amb la defensa contra agressor en el carrer. La majoria d'escoles del kajukenbo evita trucs i moviments inprcticos i espectaculars. Els plans d'estudis inclouen contraataques contra cop de puny, contra el ganivet, contra el bast, contra els armes de foc i contra l'agarro. 

Encara que les varietats del kajukenbo tenen els fonaments comuns, les variacions sn possibles. El kajukenbo es basa en quatre estils que sn diferents. s impossible incorporar-los enterament; la certa especialitzaci s inevitable. L'obert condux a animar a les escoles a incorporar altres arts en la seva prctica. Els exemples sn la escrima filip i el aikido japons. 

Certes escoles del kajukenbo accentuen la importncia de 26 formes ("kata"). Ells sn dividits en 13 "els pinyanes" (de vegades cridats "els conjunts de Palama" - Palama sets) i 13 "concentracions". Cada "concentraci" t el seu propi nom, aix que la primera es diu "cop de la grua/arpa del tigre". El nom de cada "concentraci" descriu el seu moviment caracterstic. Per exemple, la primera concentraci inclou un cop de la grua i una arpa del tigre. Aquests conjunts s'incorporen en el kajukenbo per a ajudar a estudiants amb millorar en les seves habilitats. Cada moviment en aquests conjunts t el seu significat. Per exemple, el primer moviment en "el pinyan 1" s cop exterior dret durant el moviment en la postura d'inflexi endarrerida. Aquest moviment es pot aplicar per a bloquejar un cop de puny. Aquests conjunts tamb es concentren en combat amb uns adversaris. 

En algunes escoles del kajukebo, l'aix cridada Oraci de Kajukenbo (escrit per Frank Ordonez) juga a un paper important, per la majoria d'escoles s desproveda de tal misticisme. La classe s'acaba amb l'apellaci als tres elements del kajukenbo: l'esperit, la ment, i el cos (cadascun t el seu propi signe de la m). Desprs, els estudiants i l'instructor identicamente obren les mans per a representar la pau; llavors fan una reverncia per a expressar el respecte. La salutaci estilitzada del kajukenbo s una part del costum en moltes escoles: Els estudiants saluden la bandera dels Estats Units i saluden els seus instructors per a expressar el respecte. Identicamente, els estudiants i els seus instructors saluden a amos de cinturons negres, quan entren en el gimns. 

=Desenvolupament del kajukenbo a Espanya=

1973-1991.
En 1973 Edward C. Sheppard (un militar alumne del Professor Richard Peralta) s enviat a la Base Aria de Torrejn de Ardoz, on comena a impartir els ensenyaments d'aquest sistema en la zona americana. Passant ms tard (1978) de la m del professor Ren R. Rodrguez a la localitat d'Alcal d'Henares. Any en el qual el Professor Agustn Lpez Campos s'inicia en el Kajukenbo. Una vegada traslladat el professor Rene R. Rodrguez a altra base, el professor Agustn Lpez continua el seu aprenentatge amb el Professor ngel Garca Soldat, fins que en 1990 coneix al Professor Richard Peralta (el qual va morir en l'any 2005) i funda la primera Associaci Espanyola de Kajukenbo en 1991. 

D'aqu des d'ara.
A partir d'al voltant de l'any 1991-2000 el professor Agustn Lpez s el representant per a Europa del Professor Richard Peralta i ha estat nomenat pel propi Richard Peralta com el seu successor, ostentant el grau de 7 DAN (el 7 grau de mestre). 

=Programa=



Els graus i els ttols sn diferents depenent d'escola. Els ttols donats als amos de cinturons negres tenen orgens xinesos: 
 Sijo (en xins: "el mestre, el fundador") que s el grau ms alt, significa al fundador de l'escola. Aquest ttol s utilitzat per Adriano Emperado. ;
 Sigung ("el pare gran") significa al professor dels professors - sis grau de mestre o dalt. ;
 Sifu ("el pare") significa al professor - des de tercer fins a cinqu grau de mestre. ;
 Sibak ("el ms vell germ") significa a l'assistent del professor - la persona que ajuda en l'ensenyament - sota tercer grau de mestre. ;

Els amos de cinturons negres de vuit grau sn titulats "els professors", el nov grau de mestre s "el gran mestre" (grandmaster). 

Enllaos externs.
Pagina oficial del Kajukembo;
Asociacin espaola de Kajukembo;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156943" title="Tagarins" nonfiltered="3552" processed="3545" dbindex="63589">
Els tagarins (de l'rab  a r , que vol dir fronters) sn els moriscos que vivien entre els segles XIV i XVII a la Corona d'Arag, especialment al Pas Valenci, per que van ser criats per cristians, parlaven el catal com a llengua prpia i feien vida quotidiana entre cristians. Per tant, era difcil de distinguir dels moriscos, tret del fet que visqueren a una moreria. A Catalunya, en canvi, els tagarins eren els musulmans originaris de la Catalunya Nova i del Pas Valenci que es distingien per ser catalanoparlants.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156944" title="Carrara" nonfiltered="3553" processed="3546" dbindex="63590">


Carrara s un municipi itali de 65.021 habitants a la provncia de Massa-Carrara.

s el centre ms important de l indstria del marbre itali, ja que s la font del  Mrmol de Carrara , fams mrmol blanc extret de les muntanyes properes.
Juntament amb Massa, el perode entre els secles XV i XIX, va constituir el  Ducat de Massa i Carrara .

D entre els monuments de la ciutat, cal destacar el duomo del secle XII i el palau ducal del segle XVI, ara la seu de la Acadmia de Belles Arts.
Ha estat, i ho s encara, la capital dels problemes anarqucs italians i internacionals, encara que amb el temps ha esdevingut folklore. La biblioteca anarquca del cercle culturar Gogliardo Fiaschi recull i explica amb la seva colecci all que va ser el moviment anararquista itali i carrars.
Lingsticament es considera una isola linguistica emiliana (Illa lingstica emiliana).
 Geografia .
 Territori .


La ciutat de Carrara s l ltim centre de la Toscana abans d arribar a la Ligria, fet que fa que els habitants no s sentin ni toscans ni liguris. La provncia s frontera entre tres regions: Toscana, Ligria i Emlia-Romanya. Carrara s desenvolupa des de la costa (Marina di Carrara) fins als Alpi Apuane. La ciutat est banyada pel torrent Carrione, que t una llargada de 52 km i que neix al mont Spallone. El centre histric es troba al mig del carrer entre el mar i la muntanya. Mirant des de la costa, el centre de Carrara no pot veure s, perque hi ha els turons que la separan de Massa i d Ortonovo. Banyada pel Mar Liguri, la costa presenta diverses platjes on s molt agradable passar-hi els dies d estiu.

 Clima .

El clima est dominat pels Alpi Apuane i "reparat" pels vents freds provinents del nord. El mar, que t costa a la ciutat, deixar entrar les corrents calentes del Mar Mediterrani. La temperatura mitjana va entre els 10-15C. Les precipitacions segueixen el rgim pluvial de la Ligria i les mximes es registren al febrer i al maig. A la zona de la costa es registren precipitacions anuals d'aprop 1000mm.

A les muntanyes, el clima s fresc, les precipitacions anuals sn ms abundants que a la zona de la costa que arriben als 3000mm.

 Histria .
La histria d aquest municipi s molt extensa i pot dividir-se en quatre parts:
 Els orgens;
 De la caiguda de l Imperi Rom al domini dels Vescovi di Luni;
 Els Malsapina;
 Del ducat de Mdena a l unificaci d Itlia;
(Consultar Histria de Carrara)
 Economia .



L economia de Carrara es basa principalment en l indstria i el comer del marbre en totes les seves varietats: els blocs s extreuen i desprs sn embarcats al port de Marina di Carrara o s exporten a tot el mn. A part de l indstria del marbre, que s l activitat principal, Carrara viu del turisme, en particular d aquell artstic (amb freqents visites al centre histric) i d aquell dels balnearis (la ciutat disposa de platjes i de centres). Cal remarcar la presncia d indstries, qumiques i alimentries principalment. Molt notable s el sector de la confecci, realitzen un dels millors treballs d Itlia.

 Cultura .
Carrara t una peculiaritat etno-lingstica, el dialecte carrars, idioma apartentment semblant al gallo-itali i que es pot incloure al grup de les llenges emliano-romanyes. Ja que a la zona es parlen barrejes de dialectes toscans i liguris, per aquest motiu es considera una illa lingstica emiliana.

 Monuments i llocs d'inters artstic .

 Palau Cybo Malaspina (Palau Ducal) .

L'edificaci del Palau Cybo Malaspina, construit sobre fortificacions del perode longobard, es correspon a l'poca de Guglielmo Malaspina, i el 1448 es converteix en la residncia fixa de la dinastia. Desprs de la caiguda dels Malaspina i durant les diverses ocupacions que va patir Carrara, va ser malms en diverses ocasions. El palau est constitut de dos nuclis diferents: el primer s el Castell Malaspin, de l'any 1200, i el segon s el Palau Renaixentista, fet construir per Alberico I a final del Cinquecento. Desprs del terratrmol del 1920 l'edifici va ser restaurat drsticament. Actualment el palau s la seu central de l'Acadmia de Belles Arts.

 Plaa Alberica .
Deu el seu nom a Alberico I Cybo Malaspina, que la va fer construir al Seicento al costat de les muralles de la ciutat, que ell mateix havia fet construir segons el segon tractat ciutad (1557-1637).

 Teatro degli Animosi .
El Teatro degli Animosi va ser construt entre el 1836 i el 1840 per l'arquitecte Giuseppe Pardini. La faana d'inspiraci clssica: presenta un esquema de dos pisos en forma de temple, amb sis columnes que aguanten una biga amb flors i guirnaldes. Tota la faana est feta amb mrmol de Carrar. La porta d'entrada est decorada amb dibuixos de guix d'inspiraci musical i potica. A l'interior, tot est decorat amb figures de mrmol.

 Casa d'Emanuele Repetti .
Al principi de la Via Santa Maria, la casa del gegraf i naturalista carrars Emanuele Repetti (1776-1852), es correspon al segle XIII, com molts dels edificis que es troben al costat. Al seu interior hi havia viscut Francesco Petrarca. Va ser la primera seu del municipi de Carrara.

 Palau delle Poste .
El Palau delle poste est constitut per una torro octogonal revestida completament amb mrmol. Als costats de les escales hi ha dues estatues una d'un miner i una d'un escultor.

 Politeama .
El Teatre va comenar a construir-se el 1888 i va ser inaugurat el 1892. El Politeama forma part d'un bloc quadrangular amb la faana a la Plaa Matteotti: la faana est constituida per dos arcs sobreposats i l'interior est decorat amb motius sobris i elegants.

 Torre de Castruccio .
La torre de Castruccio es troba a la fortalesa construida per Castruccio Castracani per a defensa de la ciutat.

 Esglsies .
 Duomo de Sant Andreu .

El Duomo, dedicat a Sant Andreu, es correspon al segle XI: va ser construt amb mrmol seguin l'esti romnic, i ms tard es van afegir elements d'estil gtic. La planta s rectangular amb tres naus i absis semicircular. La faana es va construir durant la segona meitat del Trecento, i est formada per una bicromia, tpica de les esglsies toscanes, amb peces de mrmol blanc i mrmol fosc. La porta t una arquivolta amb decoracions de bestiar i t a sobre un roset gtic. El campanar, t 33 metres d'alt, es va construir al Trecento.

L'interior est format per una nau central ms alta i dues naus laterals ms petites. El Duomo conserva el sarcfag de Sant Ceccardo, patr de la ciutat. A la part exterior, es pot observar la Estatua del Gegant, obra de l'escultor Baccio Bandinelli.

 Esglsia del sufragi .

Es va comenar a construir el 1688 i el seu projecte s'atribueix a Innocenzo Bergamini, es va restaurar el 1800. La faana s simple per enriquida amb un gran portal de mrmol d'estic barroc, dissenyat per l'escultor Carlo Finelli i amb un baixrelleu que t un dibuix de la Verge. L'esglsia t forma de creu llatina i t una cpula revestida de mrmol. L'interior s d'estil barroc i ric en mrmols de diferents colors que creen un efecte escenogrfic. L'altar s de mrmol de diferents colors i es troba entre dues calaveres alades. La pintura a l'oli de pintor annim, representa la Verge del Sufragi. Tancada i abandonada durant moltssims anys, va ser restaurada i oberta al pbli a finals dels anys noranta. Actualment la esglsia s seu de mostres, events i concerts.

 Esglsia i convent de Sant Francesc .

El complex de Sant Francesc es construeix al principi del Seicento, quan Carrara era governada per Carlo I Cybo Malaspina.

 Esglsia de Sant Pere .

Es troba a Avenza i data del 1620, per els seus orgens sn d'un edifici medieval.

 Esglsia Evanglica Metodista .

Temple neoclssic, es va construir als anys vint partint d'un projecte de Carlo Vianello.

 Esglsia del Carme .

Atribuida al segle XVIII, t una Verge amb el Nen de Bartolomeo Ordonez.

 Esglsia de la Verge de les Llgrimes .

Conserva un altar de Francesco Baratta.

 Santuari de la Verge de la Grcia alla Lugnola .

Consagrada el 1676, va ser projecte d'Alessandro Bergamini.

 Esglsia de Sant Miquel .

Construida entre el final del segle XVIII i la meitat del segle XIX, t els seus orgens en una esglsia del 1450.

 Esglsia de Santa Maria Assumpta .

Dividida en tres naus, presenta un portal del 1554.

 Museus i galeries .

Museu Cvic del Mrmol, passeig XX Setembre;
Mina-museu del Fantiscritti, carrer Fantiscritti;
Acadmia de les Belles Arts, carrer Roma;
Museu de l'Escultura, carrer Canal del Riu;
Museu d'Histria Natural i de l'Home, plaa Alberica;
Laboratoris arststics del mrmol (a tota la ciutat);

 Festes i events .

Bienal internacional d'escultura;
CarraraMarmotec - Fira Internacional del Marbre i Tecnologies de Disseny;
Seatec - Exhibici Internacional de Tecnologia per a la construcci de vaixells;
Carrara Festival;
Fare Festival Carrara;
Premi nacional "Torre di Castruccio" (Premi otorgat a persones distingides de l'esport i la cultura a nivell nacional);
Semptember Fest (Festa de la cervesa, la ms gran fora d'Alemanya);
Tirreno CT Ospitalit Italia (Productes i serveis per a la restauraci);
Sagra del lardo di Colonnata;
Up! Urla Padula Festival;
TuttoCasa;

 Cuina .

Taglierini coi fagioli ("taiarin 'nt i fasli") (Taglierini amb mongetes);
"Tordelli" (amb farciment a base de carn, mortadella, ous i espinacs);
Lardo di Colonnata (llard de Colonnata);
Sgabei (;
"Cazal" (polenta servida amb suc de bolets i formatge de cabra);
Castagnaccio;
Polenta incatenata (polenta farcida);
Baccal marinato (bacall marinat);
Frittelle di baccal (tires de bacall);
Trippa alla carrarina (panxa a la carrarina);
Torta di riso ("torta d' ris) (pasts d'arrs);
"Frisli" (tires dolces d'arrs);
"Fugaza" (focaccia dola amb ram i pinyons);
"Calda calda" (pasts salat a base de farina);

 Carraresi famosos .

Pietro Tacca, escultor barroc;
Pietro Tenerani, escultor;
Carlo Finelli, escultor;
Gianluigi Buffon, porter de la Juventus;
Pellegrino Rossi, economista i poltic;
Emanuele Repetti, gegraf;
Domenico Zaccagna, geleg;
Maurizia Cacciatori, jugadora de vlei;
Danese Cattaneo, escultor i poeta;
Domenico Cucchiari, patriota i general durant el Resorgiment;
Arturo Dazzi, escultor;
Tommaso Chieffi, practicant de vela;
Gino Lucetti, anarquista;
Giorgio Chinaglia, futbolista;
Belgrado Pedrini, anarquista;
Renato Ficci, feixista;
Goliardo Fiaschi, anarquista;

 Esport .
El Carrarese Calcio s l'equip de futbol local. Actualment juga a la Serie C2, desprs d'haver estat uns quants anys a Serie C1 i una temporada a Serie B. L'equip va guanyar una Coppa Italia Serie C el 1983. El Carrarese juga els partis comb a local al estadi "dels mrmols".

Tamb el vlei i el bsquet sn esports locals: el Virtus Carrarese (vlei) juga a la Serie C, i l'Spintermar Carrara (bsquet) desprs de molts anys a la Serie B, ha baixat a la Serie C.

Tamb cal mencionar l'equip de tenis local, l'Apuania Carrara, que es troba a la Serie B1 i molt aprop de pujar a la Serie A.

El 1960 Carrara va hospitar una etapa del Giro d'Italia divida en dues semietapes: la primera, Livorno-Carrara, guanyada pel belga Emil Daems, i la segona, una contrarrellotge per les mines, guanyada per Jacques Anquetil.

s de Carrara el primer equip campi d'Itlia de korfball. El ttol es va guanyar el 2005.

Han estat molts els esportistes importants de Carrara, dels quals destaquen Gianluigi Buffon, Giorgio Chinaglia, Andrea Raggi, Simone Del Nero, Andrea Mussi, Daniele Ficagna (pels que fa al futbol), Francesco Secchiari (ciclisme), Maurizia Cacciatori (vlei) i els germans Tomasso i Enrico Chieffi (vela).

 Administraci municipal .

Alcalde: Angelo Zubbani (escollit el 29/05/2007)

Telfon del municipi: 0585 6411

Email del municipi: urp@comune.carrara.ms.it

 Alcaldes des de la alliberaci fins avui .



Ciutats agermanades.
  - Erevan (Armnia);
  - Grassa (Frana);
  - Ingolstadt (Alemanya);
  - Novelda (Pas Valenci);
  - Opole (Polnia);




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156945" title="Lansingerland" nonfiltered="3554" processed="3547" dbindex="63591">


Lansingerland s el nom del nou municipi que es troba a la zona oest dels Pasos Baixos, a la provncia d'Holanda del Sud. Es va crear l'1 de gener de 2007 per la fusi dels municipis de Berkel en Rodenrijs, Bleiswijk i Bergschenhoek. s conegut popularment com el "B-Triangle".

Lansingerland es composa de les segents comunitats:
Bergschenhoek ;
Berkel en Rodenrijs ;
Bleiswijk ;
De Rotte ;
Kruisweg;

Enllaos externs.
Web oficial de Lansingerland;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156953" title="Criptologia" nonfiltered="3555" processed="3548" dbindex="63593">


La criptologia s l'estudi dels criptosistemes: sistemes que ofereixen mitjans segurs de comunicaci amb els que l'emissor oculta o xifra el missatge abans de transmitir-ho per a que noms un receptor autoritzat (o ning) pugui desxifrar-ho. Les seves rees principals d'inters sn la criptografia i la criptoanlisi, per tamb inclou l'esteganografia com part d'aquesta cincia aplicada. En temps recents, l'inters per la criptologia s'ha ests tamb a altres aplicacions, per part de la comunicaci segura de informaci i, actualment, una de les aplicacions ms esteses de les tcniques i mtodes estudiats per la criptologia s la autenticitat de la informaci digital (tamb anomenada signatura digital).

A la tcnica de transmissi de dades de forma de fer-los intils davant intrusos se l'anomena  criptografia , a l'art de desbaratar aquestes tcniques se l'anomena  criptoanlisi  i conjuntament se'ls coneix com  criptologia . Tot i que el terme criptologia no est recollit encara en el Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (essent una traducci directa de la paraula anglesa cryptology) aquesta paraula s d's com entre els experts de seguretat de comunicaci.

Colloquialment, es considera els termes encriptar i xifrar com sinnims, al igual que les seves contraries, desencriptar i desxifrar, per no passa el mateix amb al terme codificar. Tot i que encara no estigui acceptat per l'Institut d'Estudis Catalans, es pot utilitzar el terme encriptar que s'entendr universalment per l'anglicisme dels termes anglesos encrypt i decrypt. Per definici, codificar significa expressar un missatge utilitzant algun codi, per no s necessriament de forma oculta, secreta o inintelligible; escriure en l'idioma catal implica l's d'un codi que ser comprensible per els catalanoparlants per no tant per aqu no domini el idioma; la matemtica i la lgica tenen els seus propis codis, i en general existeixen tants codis com idees.

El procediment utilitzat per xifrar dades es realitza mitjanant un algoritme el qual se li pot considerar com una funci matemtica. Per tant, un algoritme de xifratge s una formula per desordenar una informaci de manera que aquesta es transformi en incomprensible, utilitzant un codi o una clau (en ocasions, ms d'una). Els missatges que s'han de protegir, denominats textos en clar, es transformen mitjanant aquesta funci i, a la sortida del procs de posada en clau s'obt el text xifrat, o xifrograma. En molts casos existeix un algoritme de desxifratge encarregat de reordenar la informaci i tornar-la intelligible, per no sempre s aix. Quan existeixen les dues funcions, una per xifrar i l'altre per desxifrar, es diu que el sistema criptogrfic s de dues vies o reversible (a partir d'un missatge en clar es pot obtenir un xifratge i a partir d'aquest es pot obtenir el missatge original), mentre que quan no existeix una funci per desxifrar es diu que el sistema s d'una sola via (a partir d'un missatge xifrat no es possible obtenir el missatge en clar que el va generar, l'aplicaci d'aquest s, per exemple, per l'emmagatzemament de les contrasenyes).

La transformaci de dades preveu una possible soluci a dos dels problemes de seguretat en el maneig de dades. El problema de la privacitat i autenticitat, evitant que les persones no autoritzades puguin extreure informaci del canal de comunicaci o modificar aquests missatges.

Des del punt de vista histric els mtodes de xifratge s'han dividit en dues categories: xifradors de substituci i xifradors de transposici. En un xifrador de substituci, cada lletra o grup de lletres se substitueixen per una altra lletra o un grup de lletres per desxifrar-les. Els xifradors de substituci preserven l'ordre dels smbols del text en clar, per els disfressen. El xifrador de substituci ms antic que es coneix s el xifrador del Csar, atribut a Juli Csar. En aquest mtode, A es representat per D, B per E, C per F, i aix cada lletra se substitueix per la que es trobi tres llocs davant d'aquesta, considerant que desprs de la Z torni a comenar per la A. Una variant del xifrador del Csar s permetre que l alfabet xifrat es pugui desplaar k lletres (no noms 3), convertint-se k en la clau.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156957" title="Engranatge" nonfiltered="3556" processed="3549" dbindex="63594">


S'anomena engranatge o rodes dentades el mecanisme utilitzat per transmetre potncia entre les diferents parts d una mquina. Els engranatges estan formats per dues rodes dentades. La ms gran s'anomena corona, i la ms petita, piny. Un engranatge serveix per transmetre moviment circular mitjanant el contacte de rodes dentades. Una de les aplicacions ms importants dels engranatges s la transmissi del moviment des de l eix d una font d energia, com pot ser un motor de combusti o un motor elctric, fins a un altre eix situat a una certa distncia i que ha de realitzar un treball. Si el sistema s compost de ms d un parell de rodes dentades, s'anomena tren d engranatges.

Tipus d engranatges.
Els principals tipus d engranatges sn:
 Engranatges rectes;
 Engranatges helicodals;
 Engranatges cnics;
 Engranatges interiors;
 Vis sens fi;
 Piny-cremallera;
 Emgranatge planetari o epiciclodal;


 Caracterstiques dels engranatges helicodals.


Els engranatges helicodals estan tallats en forma d hlix, d on reben el seu nom. Pel seu tallat s necessari calcular l hlix completa que donar forma a la dent de l engranatge.

Els engranatges helicodals tenen l avantatge que transmeten ms potncia que els engranatges rectes ja que tenen ms d una dent en contacte, i tamb poden transmetre ms velocitat, sn ms silenciosos i ms duradors; a ms a ms, poden transmetre el moviment d eixos que es tallen.

Caracterstiques dels engranatges cnics.

Els engranatges cnics poden ser de dents rectes o helicodals i s utilitzen per transmetre moviments entre eixos que per les seves caracterstiques de treball es tallen a un angle determinat. 

Caracterstiques d un vis sens fi.

s un mecanisme dissenyat per a la transmissi de grans esforos, i com a reductors de velocitat, augmenten el parell transms amb relacions de transmissi grans. Generalment treballen amb eixos que es tallen a 90.

En l'engranament del vis sens fi hi ha velocitats elevades de lliscament relatiu entre les dents. Les prdues per fricci sn doncs, elevades i aix fa que la reducci de vis sens fi tingui un baix rendiment i una vida limitada pel desgast de les dents. En sentit invers el rendiment encara s menor fins i tot nul. En aquest cas la transmissi s irreversible. La irreversibilitat del vis sens fi s'empra sovint com a fre de seguretat en mecanismes (tansmissions d'ascensors, tensors, etc.)

Caracterstiques del piny-cremallera.


El mecanisme de cremallera est constitut per una barra amb dents, considerada com un engranatge de dimetre infinit i un engranatge de dents rectes de menor dimetre, i serveix per a transformar un moviment giratori de l engranatge de menor dimetre, en un moviment lineal o al revs. 

El tren cremallera, s un exemple d s. Aquest tipus de tren s utilitza quan s han de superar grans pendents. 

Dos altres exemples d's sn el carranqu o martinet, emprat per parar la ballesta amb arc d'acer, i l'ormeig homnim emprat posteriorment per aixecar peces d'artilleria.

Caracterstiques dels engranatges planetaris.
Les etapes d'engranatges planetaris utilitzen braos giratoris porta-satllits units a l'eix que permeten el gir d'engranatges anomenats planetes o satllits que es trasladen dins d'una rbita a l'hora que gira sobre el seu propi eix. 

En la topologia ms estesa i utilitzada d'etapa reductora els satllits engranen alhora amb un engranatge anomenat sol i amb un engranatge de dentat interior anomenat corona o roda interna. Generalment la roda interna esta fixada al crter, el sol rep el parell d'entrada i fa girar els satllits al seu voltant aconseguint una reducci de velocitat molt elevada a l'eix de sortida solidari al porta-satllits. La mateixa topologia s'empra com a multiplicador amb el portasatllits com a eix d'entrada i el sol com a eix de sortida.

Enllaos externs.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156958" title="Castell de la Santa Brbara" nonfiltered="3557" processed="3550" dbindex="63595">

El castell de la Santa Brbara es troba situat en el centre de la ciutat valenciana d'Alacant, sobre la muntanya del Benacantil, una mola rocosa de 166 m. d'altitud a la vora del mar, el que li conferia un enorme valor estratgic ats que s'hi albira tota la badia d'Alacant i els seus envoltants terrestres. La imatge de la roca des de la platja del Postiguet s'assembla a una cara, sovint anomenada "la cara del moro" pels alacantins i tamb utilitzada com a icona de la ciutat alacantina.

Anomenada aquesta roca Banu-lQatil pel gegraf musulm Al-Idrisi (segle XII), hi ha historiadors que daten l'origen del topnim en les paraules "bena", transcripci a l'rab de "pinna", penya en llat, i de "laqanti", adjectiu que prov de "Laqant", Alacant per als rabs.



 Histria del castell .

En els seus vessants s'han trobat restes arqueolgiques de la Edat del Bronze, ibers i de l'poca romana, si b l'origen de la fortalesa d'avui en dia cal situar-lo a les acaballes del segle IX, quan hi tingu lloc la dominaci musulmana.

L'infant Alfons de Castella, futur rei Alfons X de Castella, va prendre el castell als rabs el 4 de desembre de 1248, festivitat de la Santa Brbara, nom que va rebre el castell en conseqncia. Malgrat la resistncia de l'alcaid castell Nicols Prez, en 1296 Jaume el Just va prendre el recinte amb l'ajuda dels colons cristians catalans i aragonesos que hi vivien. Amb aquest rei es duu a terme la primera remodelaci i, gaireb un segle desprs, Pere el Cerimonis ordena que siga reforat el recinte, i el rei Carles I de Castella ampliaria la seua fortificaci a les primeries del segle XVI. Joan Coloma i Cardona, alcaid del castell designat per Felip II de Castella, promou la construcci de la majoria de les dependncies que hui dia es contemplen. Les obres van durar de 1562 a 1580, segons projectes de Joan Baptista i Antonelli i Jorge Pelearo "el Frat".

El recinte va patir el Bombardeig d'Alacant en 1691 per l'esquadra francesa de Jean II d'Estres, i les accions blliques dutes a terme contra el castell durant la guerra de Successi, dominada per una poblaci majoritriament austriacista. Aix mateix, va resultar greument afectat sota l'ltima acci militar, en 1873, quan la fragata cuirassada "Fragata Numancia", en mans dels cantonalistes de Cartagena, va llanar els seus projectils sobre Alacant. Vint anys desprs, es va desarmar el castells dels seus canons.

Estigu en una situaci d'abandonament i runes fins que, en 1963 s'obr al pblic, amb la inauguraci de dos elevadors per un recorregut dins de la muntanya de 142,70 m., als quals s'hi ha d'accedir vers un tnel de 204,83 m. de longitud, amb l'entrada en l'avinguda de Jovellanos, al Raval Roig.

 Recintes .



El castell consta de tres rees diferenciades:

 La torreta: Hi t els vestigis ms antics de tota la fortalesa, especialment la Torre de l'Homenatge. Sn uns basaments del segle XI al XIII. Es troben, a ms a ms, el Baluard dels Anglesos, aix com altres dependncies: Parc d'Enginyers, Sala Noble, d's hospitalari, Casa del Governador, etc.
 Pilastra del Castell: Es tracta de l'esplanada ms elevada, on hi estigu l'antiga alcassaba. El recinte entremig correspon a les dependncies ms importants acabades en 1580: Sala Felip II, antic Cos de la Tropa davant del Pati d'Armes, i a les seues esquenes es troben les runes de l'ermita de la Santa Brbara, Corp de Gurdia, Baluard de la Reina, etc.
 Ravell del Bon Reps: Actualment es tracta d'un aparcament, i s'hi troba el monument al militar alacant Flix Berenguer de Marquina, capit general de les Filipines i virrei de Nuevo Mxico. El gran escut de marbre blanc que hi ha damunt de la porta d'accs al segon recinte es trobava anteriorment al Reial Consolat del Mar, un edifici que va ser destrut per una deflagraci.

 Enllaos externs .
 Catleg del Patrimoni Cultural Valenci;
 Reportatge documental sobre el castell de la Santa Brbara;



 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156962" title="Maria Llusa Canut Ruiz" nonfiltered="3558" processed="3551" dbindex="63596">
Maria Llusa Canut Ruiz (Ma, 1924 - agost de 2005) fou una investigadora en cincies fsiques reconeguda a nivell espanyol i dels EUA. 

 Biografia.

Neix a Ma l'any 1924, llicenciada en Cincies Fsiques a la Universitat de Barcelona i doctora a l'edat de per la mateixa universitat. s collaboradora, investigadora i professora d'investigaci al Consell Superior d'Investigacions Cientfiques (CSIC) i fou catedrtica de la School of Engineering and Technology de la Southern Illinois University (Illinois, Estats Units) i Program Manager del US-Spain & Latin America Cooperative Program a la National Science Foundation a Washington DC (Estats Units). 

En tornar a Espanya fou directora del Programa d'Administraci, Cooperaci Educativa, Cultural i d'Investigaci entre Espanya i els EUA, de la Secretaria General Tcnica del MEC, i directora del Gabinet del Banc de Dades de la Secretaria General del CSIC. Igualment fou una de les fundadores de l'Institut Menorqu d'Estudis(IME). Conjuntament amb el seu marit, el Dr. Amors, obtingu el Premi Francisco Franco de Cincies el 1963, pel seu treball d'investigaci: La difraccin difusa de los cristales moleculares  i la Research Recognition Award el 1968 del Southern Illinois University Graduate Council. 

Com a professora, Maria Canut particip en una reclamaci judicial contra les universitats nord-americanes per obtenir el pagament de la diferncia de salari que percebien les professores universitries respecte dels seus companys professors, contra el que preveia una llei aprovada anys abans. Les professores universitries van guanyar el plet, i les universitats van haver d'abonar la diferncia de salari dels anys transcorreguts des que s'havia aprovat la llei al mateix temps que els igualaven.

Dins del cicle de conferncies realitzat al Palau de la Virreina de Barcelona l'abril-maig de 1999 al voltant de l'exposici Seneca Falls: un segle i mig de Moviment Internacional de Dones, la doctora Canut va participar-hi amb una conferncia titulada Una feminista en la universidad norteamericana en los 70, en la qual es relata l'evoluci del moviment feminista universitari a partir de la seva aparici a la Southern Illinois University. 

Mor el mes d'agost de l'any 2005.

 Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156968" title="Niki Sanders" nonfiltered="3559" processed="3552" dbindex="63597">

Niki Sanders s un personatge de la srie Herois, interpretat per l'actriu Ali Larter. Niki s una ballarina d'estriptis per Internet que, quan es veu reflectida en un espill, veu una altra personalitat.



Histria del personatge.
Niki Sanders s la mare del xiquet Micah Sanders. Niki, juntament amb la seua germana Jessica van tindre una infncia complicada ja que el seu pare era alcohlic i les pegava. Un dia anava tan borratxo que va assassinar Jessica, el que passa que Niki va oblidar eixe moment traumtic, pensant-se que aquesta havia desaparegut. A causa de uns diners robats pel seu marit D.L. Hawkins a un mafis anomenat Linderman, Niki s veu obligada a fer de ballarina per internet per por que li passe alguna cosa a Micah.

Un dia que va a gravar un vdeo, s'adona que el seu reflex no s sol un reflex, sin que s la seua germana Jessica. En el moment en qu la situaci es posa tensa, degut als que estan amb ella gravant el vdeo, Jessica pren el control del cos de Niki i els mata. Quan Niki recupera el control veu els cadvers i es queda perplexa perqu no sap com ha passat. A partir d'aqu comena a tindre ms espais morts on no sap qu fa i progressivament s'adona que t una doble personalitat.

Poders.
En principi, Niki no t poders, encara que podria ser que el seu fos el poder d'acollir altres consciencies al seu cos. Per quan s Jessica la que est en primer pla, desenvolupa una fora sobrehumana que, juntament amb el seu carcter impulsiu, la fa un personatge molt impredictible.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156975" title="Quint Cecili Metel" nonfiltered="3560" processed="3553" dbindex="63598">

Quint Cecili Metel (Quintus Caecilius Metellus) fou el nom de diversos poltics romans de la gens Cecili Metel (Caecilii Metelli):
 Quint Cecili Metel (cnsol), cnsol rom l'any 206 aC.
 Quint Cecili Metel Macednic, cnsol l'any 143 aC.
 Quint Cecili Metel Baleric, cnsol l'any 123 aC.
 Quint Cecili Metel Caprari, cnsol l'any 113 aC.
 Quint Cecili Metel Numdic, cnsol 109 aC.
 Quint Cecili Metel Nepot I, cnsol el 98 aC.
 Quint Cecili Metel Pius, cnsol el 80 aC.
 Quint Cecili Metel Crtic, cnsol el 69 aC. ;
 Quint Cecili Metel Celer, cnsol 60 aC.
 Quint Cecili Metel Nepot II, cnsol el 57 aC.
 Quint Cecili Metel Pius Escipi, cnsol 52 aC.
 Quint Cecili Metel Crtic (cnsol l'any 7), cnsol l'any 7 dC.
 Quint Cecili Metel  Crtic (qestor), qestor amb Gai Treboni.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156978" title="Javier Gmez Bermdez" nonfiltered="3561" processed="3554" dbindex="63599">
Javier Gmez Bermdez s magistrat del Consell General del Poder Judicial i encarregat de jutjar i dictar sentncia contra els acusats pels atemptats de l'11 de mar a Madrid atribuits a Al-Qaeda.

 Biografia.

Nascut a lora (Mlaga) el 3 d'agost de 1962, Javier Gmez Bermdez s el segon de cinc fills, d'una familia amb antecedents de jutges. L'avi de Gmez Bermdez, fou jutge durant la Repblica Espanyola fins l'entrada de les tropes del General Franco que el deteniren i el feren passar 5 anys a la pres. El pare i diferents germans de Javier, tamb han estudiat dret.

Un cop acabada la carrera de dret a la Universitat de Granada, Gmez Bermdez comena la seva carrera judicial a les localitats de Torrox (Mlaga), Montilla (Crdoba) i Roquetas de Mar (Almeria) fins que acab coma jutge dec a Almeria.

Al 1999, aconsegueix la plaa de magistrat a la secci primera de l'Audincia Nacional on se li encarreguen diferents casos relacionats amb el terrorisme i el narcotrfic. La seva popularitat comena quan decideix reservar la tarda del divendres per informar a les vctimes del terrorisme de l'evoluci dels judicis. Aquest fet li report guanyar el premi Vctimes del Terrorisme del Pas Basc l'any 2004. Aquell mateix any fou nomenat president de la sala primera de l'Audincia Nacional.

s el jutge que va promoure la Doctrina Parot i el que dicta sentncia contra els militants d'ETA que assassinaren a Gregorio Ordoez i Miguel ngel Blanco, aix com contra els que atemptaren contra el diputat del PSOE Eduardo Madina .

Tamb fou el responsable de jutjar la cdula espanyola involucrada en els atemptats del 11-S a Nova York i va presidir el judici contra el conegut com a Comando Dixan a ms d'un desena ms de casos relacionats amb el terrorisme de caire islmic.

Probablement, l'actuaci ms coneguda de Gmez Bermdez fou la de presidir i dictar sentncia del macrojudici contra els acusats d'atemptar als trens de rodalies de Madrid el 11 de mar de 2004. Durant el judici foren conegudes les seves intervencions per demanar un millor rendiment als traductors de l'espanyol a l'rab, per renyar als advocats que intentaven aprofundir en la teoria de la conspiraci que volia relacionar ETA amb els atemptats del 11-M, o per demanar perd en els casos que creia que no havia respectat suficientment el dret dels advocats.

 Referncies.


 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156982" title="Copa bosniana de futbol" nonfiltered="3562" processed="3555" dbindex="63600">
La copa bosniana de futbol (Kup Bosne i Hercegovine) s una competici futbolstica per eliminatries que es disputa anualment a Bsnia i Hercegovina. El vencedor obt una plaa per la copa de la UEFA.

 Histria .
Fins la temporada 1999/2000 es disputaren tres competicions separades, una per cadascun dels tres grups tnics majoritaris que hi havia al pas: el musulm, el serbi i el croat. L'any 1998, per primer cop exist un campi nacional, quan s'enfrontaren en una Super final els vencedors de la zona musulmana i croata, el FK Sarajevo i el HNK Oraje. El 2000/01, es disput la primera copa amb format tradicional per eliminatries, amb la participaci de clubs croats i musulmans. El 2001/02, els clubs serbis s'integraren a la competici.

 Historial .
 Copa de Bsnia i Hercegovina .


 Copes regionals .

A partir del 2002-02, els clubs serbis comenaren a disputar la copa Bsnia, juntament amb croats i musulmans. La copa Srbia (Kup Republika Srpska), per, es continu disputant tot i que perd cert inters.

Categoria :Competicions futbolstiques bosnianes












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156989" title="Forces Armades dels Estats Units d'Amrica" nonfiltered="3563" processed="3556" dbindex="63601">

Les Forces Armades dels Estats Units d'Amrica sn les encarragades de la defensa militar dels Estats Units d'Amrica.

 Organitzaci.

Les forces armades dels EUA, s'estructuren en 5 grans cossos:

Exrcit dels Estats Units d'Amrica;
Marina dels Estats Units d'Amrica;
Fora Aria dels Estats Units d'Amrica;
Cos de Marines dels Estats Units d'Amrica;
Guarda Costa dels Estats Units d'Amrica;


Comandaments unificats de combat.
Hi ha 10 comandaments unificats de combat, 6 de geogrfics i 4 de funcionals:






 






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156993" title="Hecateu" nonfiltered="3564" processed="3557" dbindex="63602">

Hecateu de Milet (550 a.c.-476 a.c.), historiador grec. La primitivitat del seu mtode histric el situa entre els loggrafs. Tamb es pot considerar precedent de la geografia i la cosmografia. No s ha de confondre  amb el seu homnim Hecateu d Abdera, tamb historiador.

Va nixer a Milet, de famlia rica, i va rebre el nom de la deessa Hcate. Va arribar a la maduresa en el temps de la invasi persa. Desprs de llargs viatges es va assentar a la seva ciutat natal, on va ocupar alts crrecs, i es va dedicar a la composici de treballs histrics i geogrfics. Quan Aristgores va convocar un consell dels Jonis a Milet per a organitzar la revolta de Jnia contra el poder persa, Hecateu va tractar debades de dissuadir els seus compatriotes de portar-la a terme (Herdot 5.36, 125). En el 494 aC, quan els derrotats jonis es van veure obligats a negociar la rendici, ell va ser un dels ambaixadors davant el strapa persa Artafernes, al qual va persuadir a permetre la reconstrucci de les ciutats jonies (Diodoro Sculo 10.25).

Hecateu va ser un dels primers autors clssics que esmenten els pobles celtes.

Obra.
S'atribueix a Hecateu el Ges Perodes ("Viatges al voltant de la Terra"), obra en dos llibres, cadascun dels quals s organitza a manera de periple (navegaci costanera amb escales). El primer, sobre Europa, s essencialment un periple mediterrani, descrivint una per una cada regi visitada, arribant fins i tot a Esctia. El segon, sobre sia, s organitza de manera similar al Periple del Mar Eritreu, del qual sobreviu una versi del segle I. Hecateu descriu els pasos i pobles del mn conegut, sent la part d'Egipte particularment completa. Les descripcions s acompanyen d un mapa, basat en el d'Anaximandre, que corregeix i augmenta. Es conserven 374 fragments de l obra, la major part citats en el lexic geogrfic tnica, compilat per Esteve de Bizanci.

Tamb s autor de  les Genealogiai, compendi racionalment sistematitzat de les tradicions i mitologia gregues, que trenca amb la tradici pica de construcci de mites. Se'n conserven pocs fragments, per suficients per considerar la seva importncia.

Escepticisme.

Les obres d'Hecateu, especialment les Genealogiai, mostren un marcat escepticisme, "Escric el que considero veritat; les histries dels grecs em semblen ridcules". Al contrari que el seu contemporani Jenfan, no critica els mites partint dels mites mateixos, sin que la seva incredulitat i escepticisme prov de la seva ampla exposici a les moltes mitologies contradictries que troba en els seus viatges. Aquest encontre amb l'antiguitat immemorial d 'Egipte es considera una influncia crucial en l'escepticisme d Hecateu. El passat mitologitzat dels grecs es torna insignificant quan hom el compara amb la histria d'una civilitzaci que ja era antiga abans que es funds Micenes.

Hecateu va ser probablement el primer dels loggrafs a intentar una histria en prosa i a utilitzar el mtode crtic per a distingir el mite del fet histric, encara que accepta a Homer i altres poetes com autoritats fidedignes. Herdot deu a Hecateu el concepte d histria en prosa, encara que a vegades en discuteixi el contingut.

Enllaos externs.
Livius, Hecataeo de Mileto por Jona Lendering;
Iranica: Article detallat amb bibliografia.
Referncies.
;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156998" title="Hidrocotil" nonfiltered="3565" processed="3558" dbindex="63603">
 
L'hidrocotil (Hydrocotile asiatica, de hidro, aigua, cotile, planta i Asia) s una planta herbcia de la famlia de les Apicies, originria de Madagascar, que creix en regions pantanoses, tropicals i subtropicals, d'sia, Austrlia, Illes del Pacfic, Malisia, Melansia i Nova Guinea. Tamb es coneix amb els noms d'antanan, centella, brahmi, gotu kola i pegaga.

Planta petita, herbcia, estolonfera i polimorfa. Les fulles sn simples i peciolades. El limbe s arrodonit de forma orbicular-reniforme ( d'1,5 a 7 cm d'amplada i d'1 a 6 cm de llargada). La lmina, palmatinervia (de 5 a 9 nervadures principals ), t l'pex arrodonit, els marges dentats i presenta una textura epidrmica suau. En les fulles ms joves s'observa una pilositat vermellosa . El peciol s fistuls, llarg (uns 15 cm de longitud), ms ample a la base i amb estpules de color castany verds. 

Les flors sn petites (2 mm), blanques o rosades, organitzades en petites umbrelles simples (generalment de 3 a 5 ) amb un peduncle curt de color blanc o rosat, poc vistoses i properes al sl. Les flors sn hermafrodites i presenten 5 ptals amb 5 estams i dos estigmes.

El fruit s un diaqueni de color marr, orbicular, isodiamtric, comprimit lateralment, amb 7 nervadures per mericarpi i un pericarpi molt gruixut i reticulat. Les llavors son petites i comprimides.

Les tiges, de color verd vermells, sn fines i amb estolons. Les plantes estan interconnectades entre s. 
Els rizomes, de color crema, creixen verticalment i estan coberts de pels radiculars.

Hbitat.
La planta viu en superfcies pantanoses, zones humides i en riberes de sls pantanosos de zones tropicals o subtropicals com per exemple d'sia.

Especialitat i indicacions.
La planta s'utilitza en: dermatologia, ginecologia, oftalmologia i esttica.
Est indicada per: lesions cutnies (ferides, lceres, czemes, eritemes, estries, cremades, cervicitis ), prevenci de cicatrius hipertrfiques i queloides, lceres corneals, queratitis, lceres estomacals i duodenals per estrs, insuficincia venosa crnica, venes varicoses, hipertensi venosa, prevenci de problemes circulatoris en vols de mitja i llarga distncia i cellulitis.

Parts tils i composici qumica.
Com a droga s utilitzen les parts aries dessecades i fragmentades de la planta. 
La droga un cop dessecada cont d'un 2% a un 3% de derivats tri-terpnics pentacclics amb el nucli de l'alfa-amirina ( deriva del nucli de l urs), entre els quals hi trobem: 
 Asiaticsid que constitueix el 40 %. Es tracte d un triterp pentacclic derivat de l  alfa-amirina que en la seva estructura presenta: un doble enlla, 3 grups hidroxil i un grup carboxil. El carboxil s uneix pel C28 a una cadena de sucres, constituda per 2 glucoses i 1 ramnosa, formant un enll ster (ster de l'cid asitic i un trisacrid). Tot i que no es tracte d un hetersid tpic (normalment enlloc d un enlla tipus ster s hi sol trobar un enlla tipus ter) presenta moltes de les propietats d aquestes molcules. ;
 cid asitic que constitueix el 30 %. Est constitut per la mateixa molcula que l asiaticsid per sense la cadena glucdica (ve a ser l aglic de l asiaticsid). ;
 cid madecsic i una petita proporci de madecassid que constitueixen el 30 %. El madecassid s igual que l asiaticsid amb un hidroxil addicional en la posici 6 ( ster de l'cid madecsic i un trisacrid). ;
 Altres saponines minoritries: centellsid, brahmsid, brahminsid i centellosaponines B,C, i D. ;
Per altra banda la planta tambe cont: tanins  (20-25%), oli essencial (0.1% en beta-cariofil, trans-beta-farnes i germacr), fitosterols (campesterol, citosterol, estigmaesterol), muclag, resina, aminocids lliures (alanina, serina, aminobutirat, aspartat, glutamat, lisina i treonina), flavonoides (derivats de la quercetina i kempferol), alcaloides (hidrocotilina), cids grassos (cid linoleic, linolnic, oleic, palmtic i esteric).

Accions farmacolgiques.
T un efecte cicatritzant, reparador tissular, vasoprotector vascular i antiprurigins degut principalment a l'asiaticsid. Tamb s astringent (pels tanins) i antisptic (pels tanins i l'oli essencial).
Actuen sobre el teixit conjuntiu afavorint la biosntesi del collagen. De fet, faciliten la fixaci d aminocids fonamentals pel collagen (prolina i alanina). 
L acci es posa de manifest clnicament amb un efecte cicatritzant. L'asiaticsid estimula l'activaci fibroblstica amb un efecte reepitelitzant (estimulaci de la sntesi de collagen). El seu inters radica en la regeneraci de teixits, lceres, lceres varicoses, lceres per decbit, ferides de cicatritzaci dificultosa i pel tractament de cremades. Tamb inhibeix el procs inflamatori que pot provocar hipertrfia en cicatrius i presenta una activitat antivrica i immunomodularora.

Formes d's.
L extracte (asiaticsid i cid asitic) s utilitza principalment en formes d aplicaci tpica: pomades, plvores, compreses impregnades, solucions i colliris. Per via oral: infusions, extractes secs de cpsules i extractes fluids i tintures en gotes. Tamb es poden utilitzar per via interna en forma de comprimits o injectables. Freqentment s'associa al ginkgo, hamamelis o castanyer d'Indies per tractar insuficincies venoses per via tpica i amb lavanda, calndula i equincia per cicatritzar llagues i ferides.

Observacions, precaucions i toxicitat.
Per via tpica pot provocar erupcions cutnies (manifestacions d'hipersensibilitat). Per via oral, si s'administra a dosis altes, s estupefaent, narctic i pot provocar nusees i dolors gstrics (trastorns digestius). Aix i tot, la planta es considera segura i no presenta interaccions negatives amb altres medicaments. No es pot utilitzar en l'embars ni en la lactncia. Es recomana precauci en el cas de l's per via interna. Destacar que la OMS suggereix la seva contraindicaci en persones sensibles a altres plantes de la famlia de les apicies.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="156999" title="Ferreras de Abajo" nonfiltered="3566" processed="3559" dbindex="63604">

Ferreras de Abajo s un municipi de la provncia de Zamora de la Comunitat Autnoma de Castella i Lle situada al nord-oest d' Espanya, a prop de la frontera amb Portugal. Es troba situat en la comarca de Tbara de la mateixa provincia.

Geografia.
En els terrenys ms humits creixen prats, regats per les aiges del riu Castrn, afluent del riu Tera per la dreta en la conca del riu Esla, que neix en la part nord de la Sierra de la Culebra. 

Descripci.
No es conserven monuments importants, ja que l'esglsia s'ha alzat de nova planta i l'ermita ha patit varies reconstruccions. Pel que sembla, histricament, la parroquia primitiva es trobava molt separada de la resta d'edificis. Com que les campanes no se sentien, es constru entre les mateixes cases un campanari amb formes d'espadanya triangular. En l'actualitat, en el centre de la localitat existeix un temple nou, disenyat pel cura Miguel Morn Fernndez i innaugurat el 1981.
"La Ermita del Cristo" es troba en una petita plaa no molt lluny de l'esglsia, consta de tres naus restaurades i una torre moderna. Al seu interior es dona culte, entre entre d'altres escultures, a una imatge del Crucificat del segle XVII.

Demografia.



Histria.
Es calcula que fa aproximadament 2250 anys es van installar en aquest poble els Romans i 1200 anys ms tard els monjos Cistercencs rebent aquestes terres de la Carballeda, i s en la zona del Casal on es fix la poblaci antiga. 
Ms tard, Moreruela crea una de les granges de la seva colonitzaci precisament en Ferreras de Abajo i en 1125 amb motiu de la visita del Cardenal Jacinto al concili de Valladolid, es cita la villa de Ferreras de Abajo i, a ms, la bulla del Papa Alejandro III. Amb aquesta bulla es pretena protegir els dominis del monastir de Moreruela, i aix va seguir amb els regnats d' Alfons VII i Ferran II.
Las ventas de Ferreras de Abajo i les restes de l'ermita al costat d'aquestes, sn una referncia constant dels temps passats. Poc se sap de l'Orcejn i del Casal per poc a poc es van omplint les grans llacunes d'aquests llocs, ahir viles ms tard granges dels laboriosos monjos Cistercencs, ms tard terres del Comte de Benavente que fins el S. XIX tenia el dret de presentaci en l'Esglsia i que formava part de la Provincia de Benavente fins el naixement de les actuals provncies.
Noms es troba una referncia a aquest municipi conegut com "Herreras de Encina"

Poblaci.
Segons dades de l'INE de 2006, Ferreras de Abajo t una poblaci de 619 habitants, poblaci que es veu quasi triplicada en l'poca d'estiu degut al turisme procedent de las grans ciutats amb habitants que van emigrar del propi municipi.
La mitjana d'edat es troba entorn als 50 anys, fet que fa pensar que en pocs anys ser una poblaci envellida. Grcies al turisme rural i al treball en les muntanyes dels voltants, la despoblaci ser una mica ms lenta del que cap esperar.

Activitats Principals.
Agricultura majoritariament de cereals, tallers i un laboratori d'herbes medicinals.

Serveis.
Compta amb varies botigues de comestibles, tres bars, una farmacia, sal social, una fbrica d'envasament de plantes medicinals que dona treball a 25 persones, dues carpinteries, una fbrica d'embotits, una marmoleria i una residncia de la tercera edat oberta fa poc.

 Festes Patronals .
Festivitat de Sant Isidre, el 15 de maig, patr dels agricultors. ;
Sant Joan, el 24 de juny.

 Enllaos .
Ayto. Ferreras de Abajo;
Fotografas: Portal Ferracho;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157005" title="Metall i so" nonfiltered="3567" processed="3560" dbindex="63605">
Metall i So s un grup de rock de Tavernes de la Valldigna, Pas Valenci.

El grup Metall i so naix l'any 1993 al poble de Tavernes de la Valldigna, el grup fou fundat per quatre components, Robert (baix i veu), Xavier (guitarra), Bernat (guitarra) i Moises (bateria). A final dels anys 90 i desprs de traure els seus dos primers discs "Prohibit" i "Benvinguts" va ser la seva millor poca, on comptaven amb un gran nombre de seguidors entre la gent jove de molts pobles del Pas Valenci. Desprs el grup es qued amb tres components amb la marxa de Robert passant Bernat a la veu. Finalment pel seu ltim cd Instint es quan tingueren l'ltima incorporaci Jesus.
Els mxims xits foren el triomf a setembre del 1994 al cinqu concurs de rock a la valldigna amb canons que s'editaren al cd de Prohibit del que es vengueren casi 4000 copies. Desprs guanyaren el sis concurs de maquetes A la nostra marxa de Rdio Nova de Valncia tocant a les sales de hanax i roxy de Valncia.

Les lletres d'aquest grup destaquen per la seua originalitat per reivindicar injusticies socials, com "Hiroshima" o "Puta alta societat". I d'altres per la reivindicaci cultural com "Les velles costums" o "Mes casalla". Tamb el vocabulari i frases fetes  que utilitzen i ens recorden a la gent gran dels pobles valencians.

Ara desprs d'anys de sequera han tornat a fer concerts (com el que van fer al setembre com a teloners de barricada).


Discografa.

 Prohibit;
 Metall i so;
 Hiroshima ;
 Prohibit ;
 Les velles costums ;
 Puta alta societat ;
 La llengua es l'nima d'un poble ;
 Fins la victria sempre ;
 La natura ;
 La glria ;
 Una recent casadeta  ;

 Benvinguts (Fonoruz, 1998) CD.
 La ruta;
 Tornem arrere;
 La titelles;
 La l'ultima lluita ;
 conde rixar ;
 Sexe ;
 Gabatxos ;
 25 d'abril ;
 L'inmortal ;
 Estat de benestar ;
 M'ha de bufar ;
 Ms casalla ;

 Instint (Maldito Alcatraz Records, 2001) CD.
 forces de l'estat;
 es ell ;
 jo ser ;
 confusi ;
 s'acabar ;
 llums verdes ;
 diabolo ;
 puta mentida ;
 pringats ;
 tu tens la culpa ;
 puto nazi ;
 tot el que creus ;
 no vull cap sistema ;
 quin cabr ;
 forces de l'estat;

 Crits de llibertat (2007);
 gaudirem;
 consequencies;
 ms guerres;
 crits de llibertat;
 miserables;

Referncies.
ACIC;

 Enllaos interns .
 Pagina del poble del grupTavernes de la Valldigna;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de Metall i so;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157006" title="Rubn" nonfiltered="3568" processed="3561" dbindex="63606">
Segons el Gnesi, Rubn (en hebreu            -        R b n ben Yah q b) era el primognit dels dotze fills de Jacob, nascut de la seva primera esposa Lia. Esdevindria el patriarca de la Tribu de Rubn.

Rubn va nixer a Aram-Naharaim (Mesopotmia), durant els anys que el seu pare Jacob visqu a casa del seu oncle Laban. 

En la Tor s'explica que va mantenir relacions sexuals amb l'esclava de la seva mare, Bilh, poc desprs que el seu pare Jacob i l'esclava infantessin Dan i Neftal. En algunes versions, es nega l'activitat sexual i s'explica que, desprs de la mort de l'esposa favorita de Jacob, Raquel, aquest va voler unir el seu llit amb el de l'esclava Bilh i Rubn i el seu pare tingueren una greu discussi. Sigui com sigui, el fet s que el seu pare Jacob el va castigar i, poc abans de morir, va repartir els drets que li pertocaven com hereu entre altres fills:
els drets de primogenitura a Josep, el fill preferit de Jacob;
els drets de sacerdoci a Lev.
els drets de lder d'Israel a Jud;

Jacob va prosperar mentre vivia a casa de Laban, el seu oncle, i aviat van sorgir les enveges que van aconseguir enemistar les famlies de Laban i Jacob, que va decidir marxar cap a Canaan.

La famlia va installar-se prop de Siquem. Al cap d'un temps, quan Rubn tenia quinze anys (segons tradicions jueves), la seva germana Dina fou raptada pel prncep local, que la va violar. Els germans de Dina digueren als siquemites que no podien donar les seves dones a persones incircumcidades. Aix, tota la poblaci fou circumcidada i dos dies desprs, Sime i Lev entraren a la ciutat i aprofitant que els homes tenien dolors a les parts, els mataren a tots i s'apropiaren dels seus ramats i les seves dones i fills. Aix que se n'assabent, el patriarca Jacob man desfer el campament i marxar de Siquem.

La famlia va traslladar-se per fi a Hebron, on Rubn va conixer el seu avi Isaac. Anys ms tard, Isaac va morir i el van enterrar a la Cova de Macpel.

Segons el Gnesi, Rubn es cas i tingu quatre fills:
Hanoc;
Hesron;
Carm;
Pall, pare de:
Heliab, pare de:
Nemuel;
Datan;
Abiron. Aquests dos ltims es rebellarien contra Moiss i serien exterminats.

Un dia salv el seu germ Josep de morir a mans dels seus altres germans degut a l'enveja que li tenien. Els va proposar deixar-lo, de moment, en un pou sec. Rubn va marxar amb el ramat i quan torn, els seus germans li explicaren que havien venut Josep a un mercader d'esclaus.

Quan arribaren temps de sequera, baix amb els seus germans a Egipte per comprar aliments. All es toparen amb el regent del pas, qui els confess que era el seu germ Josep i els perdon a tots. Aleshores Rubn i els seus quatre fills s'uniren a la resta de la famlia i s'installaren a Egipte.

Segons el Llibre de Jasher, va morir a Egipte a l'edat de 125 anys i fou enterrat a Palestina.

Vegeu tamb.
Tribu de Rubn;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157007" title="Josep" nonfiltered="3569" processed="3562" dbindex="63607">

Segons el Gnesi, Josep (en hebreu          -        Ys p' ben Yah q b i en rab               Yusuf ibn Yaqub) era el primer fill de Jacob i la seva esposa Raquel. Era l'onz i preferit del seu pare d'entre els 12 fills de Jacob. Sovint es consideren les tribus de Manasss i d'Efram, fills de Josep, com a Tribu de Josep.

Quan tenia disset anys, estava amb els seus deu germans grans pasturant ovelles quan els explic que havia tingut un somni on totes les criatures del mn l'adoraven. A poc a poc, els seus germans comenaren a sentir enveja en veure l'arrogncia del jove i que el seu pare el tenia com a favorit.

Un dia, estant lluny de casa, s'enfad amb els seus germans i aquests planejaren matar-lo. Finalment, el germ gran Rubn imped l'assassinat i Josep fou llenat a un pou sec i posteriorment venut a un mercader d'esclaus ismaelita que anava a Egipte.

Un cop all, va ser comprat per Putifar, oficial de la gurdia personal del fara. Va anar guanyant-se la confiana del seu amo fins que esdevingu l'administrador del palau de l'egipci. Un dia, per, l'esposa de Putifar intent mantenir relacions amb Josep i, quan ell s'hi neg, ella l'acus d'intent de violaci. Aleshores Josep fou empresonat.

A la pres, es fu conegut entre els presos perqu sabia interpretar els somnis. Va passar dos anys tancat all fins que un servent del fara que havia compartit cella amb Josep, va parlar-li al monarca del seu vell amic, ja que el rei estava ansis per uns malsons que tenia.

Josep va explicar els somnis del fara, i van complaure-li tant que el va nomenar regent d'Egipte. El fara li canvi el nom pel de Safenat-Panah i l'espos amb la noble Assenat, qui engendr els dos fills de Josep:
Manasss;
Efram;

Va arribar temps de sequera i fam i arribaven gent de molt pobles a Egipte per proveir-se d'aliment. Un dia va veure sorprs que entraven al seu palau els seus germans. Els acus de ser espies i prengu Sime fins que no portessin el seu germ petit Benjam, que s'havia quedat a Canaan amb el seu pare Jacob.

Al cap d'un temps, els canaaneus van tornar a Egipte amb Benjam per rescatar Sime. A l'hora de marxar, Josep fu introduir secretament la seva copa al sac de Benjam. D'aquesta manera, quan ja marxaven, uns soldats van aturar-los. Desprs de registrar-los, van trobar la copa i els van dur davant Josep. 

Aleshores el seu germ Jud interced per Benjam, per, veient l'expressi dels seus rostres, Josep esclat en plors i els confess qui era i que els perdonava a tots. Foren presentats al fara, qui els invit a installar-se a Egipte junt amb les seves famlies i el seu pare Jacob.

D'aquesta manera, Josep pogu veure el seu pare estimat, li present la seva famlia i visqueren tots junts a la terra de Goxen. Segons font rabniques, Josep presid el funeral del seu pare Jacob.

Josep va ser el primer dels seus germans en morir i va fer-ho a l'edat de cent deu anys. Abans de morir, va beneir tota la seva famlia; els seus fills Manasss i Efram i els seus respectius fills i nts.

Quan, despres de quatre-cents anys, els hebreus marxaren d'Egipte, Srah, filla d'Aser, va mostrar el sarcfag de Josep al guia del poble Moiss i aquest fu posar les restes mortals de Josep en una urna i se les endugueren amb ells. Els seus ossos foren enterrats, desprs de la conquesta israelita de Canaan, a Siquem.

Vegeu tamb.
Tribu de Josep;
Tribu de Manasss;
Tribu d'Efram;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157008" title="Lev" nonfiltered="3570" processed="3563" dbindex="63608">

Segons el Gnesi, Lev (en hebreu         -        L w ben Yah q b) fou el tercer fill del patriarca Jacob i la seva primera esposa Lia, filla de Laban. Els seus descendents serien els encarregats de guardar l'Arca de l'Aliana i serien coneguts com a levites (degut a aquest rgim especial de sacerdoci, no serien considerats com a tribu d'Israel).

Lev va nixer a Aram-Naharaim (Mesopotmia), durant els anys que el seu pare Jacob visqu a casa del seu oncle Laban. Desprs d'unes discussions familiars, Jacob va ordenar als seus fills marxar d'aquell pas i retornar a Canaan.

Van installar-se prop de la ciutat de Siquem fins que el prncep hivita Siquem va raptar i violar la seva germana Dina. A continuaci, el pare de Siquem an a trobar Jacob i li deman la m de la filla per al jove prncep aix com donar les seves filles als fills de Jacob, a fi d'unir-se en un sol poble.

Els israelians els digueren que no podien donar les seves dones a persones incircumcidades. Aix, tota la poblaci es circumcid. Dos dies ms tard, per, Lev i el seu germ Sime, entraren a la ciutat i mataren tots els homes i s'apropiaren dels seus ramats i les seves dones i fills. Acte seguit, tota la famlia de Jacob abandon aquell lloc per evitar el conflicte.

La famlia va retornar per fi a Hebron, on Lev pogu conixer el seu avi Isaac.

Un dia, juntament amb els seus germans envejosos de Josep, el vengueren a un mercader d'esclaus ismaelita que anava a Egipte i digueren al seu pare que havia estat mort per una fera.

Lev es cas amb Milc (segons el Llibre dels Jubileus) i tingu tres fills i una filla:
Guerxon;
Quehat, que nasqu quan Lev comptava 35 anys.
Merar;

Quan arribaren temps de sequera, baix amb els seus germans a Egipte per comprar aliments. All es toparen amb el regent del pas, qui els confess que era el seu germ Josep i els perdon a tots. Aleshores la famlia s'install a Egipte.

All, Lev tingu un filla:
Joqubed, mare del profeta Moiss i del Summe Sacerdot Aaron.

Vegeu tamb.
Levita;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157009" title="Sime" nonfiltered="3571" processed="3564" dbindex="63609">

Segons el Gnesi, Sime (en hebreu             -        Shim'on ben Yah q b) fou el segon dels dotze fills del patriarca Jacob, qui el tingu amb la seva primera esposa Lia, filla de Laban. Els seus descendents formarien l'anomenada Tribu de Sime del poble d'Israel.

Rubn va nixer a Aram-Naharaim (Mesopotmia), durant els anys que el seu pare Jacob visqu a casa del seu oncle Laban. 

Jacob va prosperar mentre vivia a casa de Laban, el seu oncle, i aviat sorgiren les enveges que aconseguiren enemistar les famlies de Laban i Jacob, que decid marxar cap a Canaan.

Quan Sime comptava tretze anys, el prncep hivita Siquem va raptar i violar la seva germana Dina. A continuaci, el pare de Siquem an a trobar Jacob i li deman la m de la filla per al jove prncep aix com don les seves filles als fills de Jacob, a fi d'unir-se en un sol poble.

Els israelians els digueren que no podien donar les seves dones a persones incircumcidades. Aix, tota la poblaci es circumcid. Dos dies ms tard, per, Sime i Lev, entraren a la ciutat i mataren tots els homes i s'apropiaren dels seus ramats i les seves dones i fills (segons el Llibre de Jasher, Sime es casaria amb una d'aquestes noies segrestades, de nom Bona). Acte seguit, tota la famlia de Jacob abandon aquell lloc per evitar el conflicte, no sense el retret de Jacob a Lev i Sime per la matana que havien fet.

La famlia va traslladar-se per fi a Hebron, on Sime va conixer el seu avi Isaac. Anys ms tard, Isaac va morir i el van enterrar a la Cova de Macpel.

Un dia, juntament amb els seus germans envejosos de Josep, el vengueren a un mercader d'esclaus ismaelita que anava a Egipte i digueren al seu pare que havia estat mort per una fera.

Sime es cas amb l'esclava Bona, segons algunes fonts jueves, o amb la seva germana Dina, segons altres teories rabniques, i tingu sis fills:
Jemuel o Nemuel;
Jamn;
Ohad;
Jaqun o Jarib;
Shar o Zrah;
Xal, pare de:
Xallum;
Mibsam;
Mixm, pare de:
Hammuel;
Zacur;
Xim, qui va tenir setze fills i setze filles. Els seus descendents vivien a les ciutats de Beerxeba, Molad, Hassar-Xual, Bilh, ssem, Tolad, Betuel, Horm, Siclag, Betammarcabot, Hassar-Sussim, Betbir, Xaaraim, Etam, Enrimmon, Toquen, Aixan i altres pobles del seu entorn.

Quan arribaren temps de sequera, baix amb els seus germans a Egipte per comprar aliments. All es toparen amb el regent del pas, qui retingu Sime fins que els altres germans no portessin a Egipte el germ ms petit, Benjam, que s'havia quedat a Canaan fent costat al seu pare. Quan tornaren amb el germ petit, el regent els confess que en realitat ell era el seu germ Josep i els perdon a tots. Aleshores la famlia s'install a Egipte.

Va morir a l'edat de 120 anys, segons moltes versions jueves, tres anys abans de la mort del seu germ gran Rubn.

Vegeu tamb.
Tribu de Sime;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157010" title="Agahnim" nonfiltered="3572" processed="3565" dbindex="63610">

Agahnim s un antagonista fictici de la saga The Legend of Zelda. Es un usuari de les arts fosques de la mgia, un malvat mag de gran poder, apareixent com un dels antagonistes principals del videojoc de The Legend of Zelda: A Link to the Past (conegut en Jap com: La Llegenda de Zelda: Triforce de les Deesses) juntament amb el seu senyor, Ganon, l'antagonista de la franqucia, a qui servir com a alter ego en Hyrule.

Segons la versi anglesa, Agahnim s un mag (o fetiller), totalment canviat de la versi japonesa on aquest era un sacerdot. Aquest fet es realitz perqu Nintendo Amrica tenia la poltica de canviar o alterar qualsevol referncia religiosa potencialment ofensiva en les versions de la llengua anglesa en els videojocs dels seus sistemes, per lo tant tamb es var canviar el ttol del joc de The Legend of Zelda: Triforce of the Gods a The Legend of Zelda: A Link to the Past (La Llegenda de Zelda: Un Link del Passat). El concepte que queda clar s que el malvat utilitz mgia negra.

El lligament entre el malvat antagonista Ganon (conegut com Ganondorf en el joc) i Agahnim mostra certa controvrsia, per es clar que Ganon i el mag formamen un sol ser. Encara que tamb es podia creure que el mag era un hum sedut pel poder maligne i la mgia fosca de Ganon, un sser malvat corrompi t per poder del mal. Quant Link mat el mag, l esperit de Ganon abandon el cos d Agahnim, i en el final del joc, Ganon refer al mag com el seu alter ego. Aix causa controvrsia, ja que alter ego en el diccionari tamb pot significar  amic ntim .

 A Link to the Past .

 El manual explicar clarament l'historia d'Agahnim clarament abans dels fets del joc. Quant el pas d Hyrule estava sumit en el caos, pler de plagues i infermetats, Aghanim acud com per art d un miracle i amb la seva mgia estabilitza tots els mals de la terra, curant la gent i destruint el mal d Hyrule. Es guanya la simpatia de la gent com el seu heroi, incloent la del Rei, pare de la Princesa Zelda. Aquest li regal meravellosos regals i l hi nomen el seu conseller reial en la seva cort. Ell aparentment ajudava la gent de les seves desgracies i misries. Per tot aix era una taparera; una conspiraci, car el mag volia en secret apoderar-se del control del Regne d'Hyrule.

Destrona el Rei i controla amb la seva mgia la voluntat dels soldats, fent-se amb el control del Castell d Hyrule. No se sap ben b que l hi va succeir al Rei (molts afirmen que var ser assassinat pel mag), per desaparegu misteriosament. Agahnim envia a les Set Doncelles, descendents dels antics Savis Hylian, al Dark World,  per trencar el setge del antic mal tancat en aquesta dimensi, anomenat Ganon, el Rei del Mal. Enviant a les jovenetes i a la Princesa Zelda, al Mn Fosc, aconseguiria lliberar Ganon, i aix aquest estaria lliure de nou.

Tanca Zelda en les masmorres del Castell, on aquesta es comunicaria telepticament amb el tiet d en Link i amb aquest, esperant que Agahnim no els hagus controlat la ment. El tiet d en Link var penetrar en el Castell d Hyrule per un passads secret, m entres que el jove Link el segu. S infiltra en el Castell, i rescat a la Princesa Zelda de les urpes d Agahnim, amagant-la en el santuari al nord del Castell d Hyrule juntament amb el seu savi. Recollint les tres Arracades, en Link var poder cercar la Master Sword, l arma capa de derrotar el mag.

No obstant en aquell precs instant, les hordes del mag segrestaren Zelda de nou i mataren al savi que la protegia. Link d infiltrar-se de nou en el Castell d Hyrule a la Torre d Agahnim, o s hi enfrontaria am el mag i rescataria a la Princesa Zelda. Tanmateix, Agahnim havia aconseguit teletransportar a la princesa al Dark World  davant dels atnits ulls d en Link i desafi aquest.    Link va poder vncer la seva mgia amb la Master Sword, per no obstant aquest va poder aconseguir enviar al jove protagonista al Mn Fosc, on el malvat Ganon governava. Aix, Link var tenir que salvar les donzelles amagades per tot el mn per poder trencar el setge de la Torre de Ganon, i poder infiltrar-se a la guarida del malvat per poder combati de nou al malvat Agahnim. Aquest incapa de vncer al protagonista amb els seus poders mgics mor en batalla, i Ganon, l abandon a la seva sort. Aix, Agahnim noms var ser un recipient per al malvat Ganon.

 En batalla .

 El malvat mag es invulnerable a totes les armes d en Link, a excepci de l Espasa Mestra. En batalla, pot teletransportar-se a voluntat i atacar Link de varies maneres:

 Creant una bola d energia mgica com atac a distncia. Retornant aquesta rfega d energia amb la Master Sword es pot danyar al mag; de fet s l nica manera de derrotar-lo. Es molt similar al mateix atac d en Ganondorf, d Ocarina of Time i a Phantom Ganon de The Wind Waker i a Zant i la Puppet Zelda de The Legend of Zelda: Twilight Princess.

 El malvat mag t un segon atac. Consisteix en crear un altre bola mgica per llanar-se-la al protagonista. Per a diferencia de l anterior aquesta es divideix en quatre. Similar al atac de Ganondorf en Ocarina of Time i a Phantom Ganon de The Wind Waker.

 El tercer atac es diferent. Concentra tot el seu poder i les transformar en descarregues elctriques, causant greus danys sobre en Link. L nic punt feble d aquest atac es que pot ser fcilment esquivat si Agahnim es teletransporta damunt de l arena de batalla.

En la  batalla final ontra el mag, Agahnim es dividia en tres. Aix en Link tenia que adivinar quin era el verdader, per seguint la tmatica de l'anterior combat. I a diferncia d'aquest no utilitzava l'atac de les descarregues elctriques.

 Aparicions menors .

Agahnim apareixia de nou en aparicions menors en Link s Awakening i Oracle of Seasons. Dites encarnacions no es poden tractar del mateix malvat mag perqu aquest ja havia estat mort per en Link de The Legend of Zelda: A Link to the Past. No obstant el segon podria ser una manifestaci i espiritual del mag. Tot i aix no ha estat confirmat, ni els fans de la saga li han donat molta importancia.

 Link s Awakening .

En Link's Awakening, la malvad figura del mag apareix com una manifestaci de les Shadow Nightmares, els malsons del Wind Fish encarnats en els antics enemics d en Link a de A Link to the Past. No es tracta del mateix mag, per el seu esquema de batalla es el mateix de quant el mag es trobava amb vida a A Link to the Past. Llana boles d energia mgica al igual que el mag de A Link to the Past, i es teletransport al voltant de l arena de batalla a la seva voluntat al igual que el malvat mag del joc.

 Oracle of Seasons .

En Oracle of Seasons, no se sap si Agahnim es reencarna en el Mini-Boss del Dancing Dragon Dungeon, per es un Mini-Boss molt similar al mag quant aquest comptava amb vida. El Mini-Boss en si es dividia en tres, igual que el segon combat d Agahnim en A Link to The Past, i Link tenia que endivinar quin era el verdader encenent les antorxes i atacant al que tenia ombra, apart de qu no es poden desviar les boles mgiques d Agahnim. El Boss tamb podia teletransportar-se a voluntat per l'arena de batalla.

 Vegeu tamb .

 Llista de personatges de The Legend of Zelda: A Link to the Past.;

 Ganon.;

 Referncies .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157022" title="Gustau Pascual Falc" nonfiltered="3573" processed="3566" dbindex="63611">
Gustau Pascual Falc (Cocentaina, 15 de maig del 1909 - Valncia, 17 d'abril del 1946) va ser msic i compositor de msica per a banda, i s especialment conegut pel seu pas-doble Paquito el Chocolatero.

 Biografia .
De famlia humil, la seva primera influncia musical sorg de son pare, president de la rondalla La Paloma. De petit reb llions de msica d'Antonio Prez Catal, organista de l'esglsia parroquial de Santa Maria, i pare d'Enrique Prez Margarit , que temps a venir seria professor, i amic, de Pascual Falc. Continu la seva formaci amb Rafael Satorre Peir estudiant clarinet, instrument del que n'esdevindria un virtus. Als 10 anys ja tocava a la banda de msica de l'Agrupacin Musical, que dirigia Enrique Prez; als catorze hi debut com a clarinet solista. Ms endavant aprengu el violoncel  i form un quartet amb la pianista Maria Agull, el violinista Enric Gisbert i el violoncellista Modesto Sansalvador; tocaven en el cinema, acompanyant pellcules mudes. Gustau Pascual tamb dirig la rondalla La Paloma, orquestra de pols i plectre.

De constituci malaltissa i malgrat les seves grans qualitats, Gustau Pascual no pogu anar a estudiar msica fora de Cocentaina. Entr a treballar a una fbrica de sabates i s'especialitz en tallador de pell, un ofici que demanava ull i bon gust. El 1932 s'incorpor a la nou-nata societat Uni Musical Contestana Agrupacin Musical La Moderna, o Banda Nova. En els anys quaranta tingu un gran prestigi, animat per les figures d'Enric Prez Gisbert -director fins al 1954- i Gustau Pascual Falc, subdirector. Del 1958 al 1994, un altre gran director, Josep Prez Vilaplana, marc una altra etapa d'alt nivell  . El 7 de juny del 1935 es cas amb Consuelito Prez, amb qui havia festejat catorze anys, i al germ de la qual dedicaria el pas-doble Paquito.... El mateix any, en un concurs a Dnia, la Uni Musical Contestana guany el primer premi grcies a una interpretaci de Pepita Greus de Prez Chov amb Gustau Pascual fent un impecable solo de clarinet. El 1942 fou nomenat president de lUni Musical Contestana, on ja era subdirector de la banda. La salut de Pascual Falc, ja prou dolenta, va empitjorar: el 1944 hom l'oper a l'Hospital Clnic de Valncia, endebades, i en abril del 1946 mor d'una afecci renal.

A banda de la seva tasca com a instrumentista, Pascual Falc adquir fama com a compositor, especialment pel pas-doble Paquito el Chocolatero, la seva pea ms coneguda. Compongu, tamb, molta altra msica per a Moros i cristians, conservada noms parcialment.

A Pascual Falc s'atribueix la formaci actual de les bandes en cercavila: La part rtmica davant, acompanyament i melodia a continuaci i els instruments de contratemps tancant. Es diu que aquesta disposici s'origin en l'estrena el 1945 de Buscant un Bort, quan Pascual sentia la msica diferent a com l'havia escrit i decid variar l'ordre dels msics perqu sons millor.

 Obres .
 La Dolorosa, motet de Setmana Santa;
 Imperial contestano, himne d'un equip de futbol local;
 La menina, masurca per a quartet;
 El nazareno, motet de Setmana Santa;
 Vida ma, vals per a quartet;

 Obres per a banda .
 Al peu del castell, marxa mora;
 El ball del moret (Un moret plorant), marxa mora;
 El Bequetero  (1942), pas-doble (Partitura per a dues gralles seques, en adaptaci de Xavier Richart);
 Bequeteros a ratllar, pas-doble;
 El Berebere (1942), pas-doble;
 Buscant un bort (1945), marxa mora;
 Consuelito Prez (1987), pas-doble. En ocasi del cinquantenari de Paquito..., hom estren aquesta composici indita, que es dedic a la vdua del compositor, Consuelo Prez Molina (germana de Francisco, Paco el Chocolatero);
 Emilio El Chato, pas-doble;
 Himne dels Borts, pas-doble;
 Himne dels Kabileos (Som i no som d'eixos);
 El Kabileo, pas-doble;
 Navarro el Bort (1944), marxa mora;
 No m'ho puc llevar del cap (1997), marxa mora. Pascual en deix noms el gui director. En ocasi del cinquantenari de Paquito..., Josep Maria Ferrero Pastor el desenvolup, per el prematur trasps d'aquest compositor port que fos Josep Prez Vilaplana qui la instruments finalment;
 Paquito el Chocolatero (1937), pas-doble;
 Rafael Ronda (1941), pas-doble;
 Som i no som d'eixos, pas-doble;
 Tots menos uno (1942), pas-doble;
 Vicent Flores, pas-doble;

 Arxius de so .
 Paquito, el Chocolatero

 Bibliografia .
 Mara Dolores Insa Ribelles Gustavo Pascual Falc, un msico, una poca, un pueblo Alicante: Caja de Ahorros Provincial, 1987 (2a. edici, Cocentaina: Comisin Homenaje Gustavo Pascual Falc, 1996);

 Enllaos .
 Plana de Gustau Pascual i Paquito el Chocolatero ;
 Notes de la infncia de Pascual Falc ;

 Notes .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157025" title="Parc Mediterrani de la Tecnologia" nonfiltered="3574" processed="3567" dbindex="63612">
El Parc Mediterrani de la Tecnologia (PMT) s un parc cientfic i tecnolgic ubicat al municipi de Castelldefels, a 20 minuts del centre Barcelona i a 10 minuts de l'aeroport.  

El Parc est impulsat per:

 la Generalitat de Catalunya ;
 el Consell Comarcal del Baix Llobregat ;
 l'ajuntament de Castelldefels ;
 i la Universitat Politcnica de Catalunya (UPC) ;

El PMT s un nucli de confluncia d interessos que, sota un mateix model, integra, interconnecta i genera sinergies entre: 
	
 Centres docents (Campus del Baix Llobregat de la Universitat Politcnica de Catalunya);
 Centres de recerca;
 Empreses amb activitat d'innovaci tecnolgica;
 Empreses derivades (spin-off) de base tecnolgica;

El PMT s un espai multidisciplinari en el qual s'integren les especialitats segents: 
	
 Tecnologies de la informaci i les comunicacions;
 Enginyeria Aeronutica i de l'espai;
 Enginyeria biolgica, agroalimentria i biotecnologia;

 Tecnologies fotniques;
 Tecnologies de la geoinformaci i teledetecci;
 Mtodes numrics en enginyeria	;
		

El Parc es va posar en funcionament en el curs acadmic 2001-2002. Des d aleshores, 2 centres docents, 20 grups de recerca, 8 centres de recerca, i 4 iniciatives empresarials de contingut tecnolgic s'han ubicat en el PMT

El PMT disposa d'incubadora de base tecnolgica, de biblioteca i centre de documentaci, de sales de reunions i conferncies i est dotat d'infraestructures d'alta qualitat. 

A l any 2009 es posar en funcionament una residncia universitria i l'edifici REDIT ((recerca + desenvolupament + innovaci tecnolgica) de 10.000 m2 amb l'objectiu d'ubicar-hi les activitats segents:

 Activitats d R+D+I d'empreses multinacionals o nacionals de gran dimensi ;
 Petites i mitjanes empreses intensives en R+D+i o activitats innovadores ;
 Entitats que prestin serveis: legal, fiscal, mrqueting, finanament, controls de qualitat ;
 Grups de recerca universitaris amb finanament competitiu element B;
 Centres de recerca pblics promoguts des de la universitat i/o l'administraci element C;
 Projectes mixtos: empreses privades i grups universitaris o centres de recerca element B;
 Empreses derivades generades a la universitat i als centres de recerca pblics	;
	

 Enllaos externs .

 Parc Mediterrani de la Tecnologia;
 IASP: Associaci Internacional de Parcs Tecnolgics;
 APTE: Associaci de Parcs Tecnolgics i cientfics de Espanya;
 XPCAT: Xarxa de Parcs Cientfics i Tecnolgics de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157033" title="Roger Schutz" nonfiltered="3575" processed="3568" dbindex="63613">

Roger Louis Schtz-Marsauche, ms conegut com a Germ Roger o Frre Roger, ( Provence, Sussa 1915 - Taiz, Frana 2005 ) fou un teleg sus fundador i prior de la Comunitat de Taiz.

Biografia. 
Va nixer el 12 de maig de 1915 a la ciutat de Provence, poblaci situada al cant de Vaud, en una famlia de religi protestant. Entre 1937 i 1940 va estudiar teologia protestant a la Universitat de Lausana i d'Estrasburg. 

El germ Roger va morir el 16 d'agost de 2005 desprs de ser apunyalat per Lumini a Ruxandra Solcan, una dona romanesa pel que sembla malalta mental, durant l'oraci vespertina a l'esglsia de la Reconciliaci de Taiz. El 23 d'agost d'aquell any se celebraren els funerals, on hi foren presents el president d'Alemanya Horst Khler i el Ministre d'Interior de Frana Nicolas Sarkozy. 

El successor del germ Roger com a prior de la Comunitat de Taiz fou Alois Lser, conegut com a germ Lser, escollit pel fundador 8 anys abans de la seva mort.

Establiment a Taiz.

El 20 d'agost de 1940, desprs de la derrota de l'exrcit francs i l'ocupaci de part de Frana per l'exrcit alemany, es va establir a la poblaci de Taiz, situada prop de Mcon (Borgonya), on va viure fins a la seva mort. El 1942 a conseqncia de la Segona Guerra Mundial es va refugiar a Sussa, ja que va tmer la persecuci de la Gestapo per haver amagat en el seu domicili diversos opositors a l'ocupaci alemanya de Frana aix com a ciutadans jueus. Desprs de l'alliberament de Borgonya de l'ocupaci nazi l'any 1944 va retornar a Taiz amb tres companys i es va ocupar all d'orfes de guerra, per tamb de presoners de guerra, el que li va cobrar el recel dels vens. 

El 1949 set homes d'aquest cercle -entre ells Roger Schtz com a prior- es van comprometre a la vida en celibat i van fer bots de pobresa, establint aix la Comunitat de Taiz. Aquesta comunitat ecumnica avui en dia est integrada per ms de cent germans protestants i catlics provinents de vint-i-cinc pasos, que viuen noms del seu treball (terrisseria, edici de llibres religiosos) i no accepten donacions. La profunda espiritualitat i la vida conseqent de Roger Schtz i els dems germans de la congregaci sempre ha atret a Taiz molts joves de nombrosos pasos. 

Una de les majors preocupacions del germ Roger fou la reconciliaci dels cristianisme. Des de l'agost de 1971 existeix un representant permanent de la comunitat a Roma i amb motiu de la seva visita al patriarca Atengores de l'Esglsia Ortodoxa, aquest va manifestar que volia confessar-se amb el prior de Taiz. 

L'any 1990 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, concedit a la ciutat d'Aquisgr, en reconeixement dels seus esforos per aconseguir la unitat dels europeus.

Obra pulicada.
 1944: Introduction a la Vie Communautaire;
 1953: La Regle de Taize;
 1958: Vivre l'Aujourd'hui de Dieu;
 1962: L'unit, esprance de vie;
 1965: Dynamique du provisoire ;
 1968: Violence des pacifiques;
 1971: Ta fte soit sans fin;
 1973: Lutte et contemplation;
 1976: Vivre l'inespr;
 1979: Etonnement d'un amour;
 1980: Les Sources de Taiz ;
 1982: Fleurissent tes dserts;
 1985: Passion d une attente;
 1988: Son amour est un feu;
 1989: Marie, Mre des Rconciliations, escrit conjuntament amb la Mare Teresa de Calcuta;
 1992: La prire, fracheur d'une source, escrit conjuntament amb la Mare Teresa de Calcuta;
 1995: En tout la paix du cur;
 2001: Dieu ne peut qu'aimer;
 2005: Pressens-tu un bonheur;
 

Enllaos externs.
     Comunitat de Taiz;
   Fotografies del funeral de Roger Schtz;
  Premi Internacional Carlemany;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157038" title="Daegon" nonfiltered="3576" processed="3569" dbindex="63614">
Daegon s un personatge de la srie de videojocs de lluita Mortal Kombat. Daegon fa la seva primera aparici en el Mortal Kombat: Armageddon com a germ d'en Taven.

El Mode Konquest a MK Armageddon gira al voltant d'una competici entre Daegon i el seu germ Taven, posat pel seu pare, Du Protector d'Edenia. Ells sn enviats a l'Earthrealm i sn mantinguts en incubaci per dos dracs fins que en Blaze els desperti per a comenar la competici. La seva tasca s trobar i derrotar a Blaze usant un arma oposada en el temple del seu pare a l'Earthrealm. El vencedor succeir al seu pare com el protector d'Edenia i rebr un premi apte per a ser Du Major. Les remors i un vdeo a IGN suggereixen que Daegon sigui un membre del clan del Drac Roig com ho mostra el smbol del clan imprs en la seva capa i cintur.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157040" title="Dairou" nonfiltered="3577" processed="3570" dbindex="63615">
Dairou s un personatge a la srie de videojocs de lluita Mortal Kombat. Va aparixer per primera vegada al Mortal Kombat: Deception, aquest Seidan guardi i mercenari s neutral. Dairou en general aconsegueix els seus objectius tan rpidament com li sigui possible, per podria haver algun rastre d'honor en el seu cor cnic.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157041" title="Illa de Buda" nonfiltered="3578" processed="3571" dbindex="63616">


L'illa de Buda s una illa maritimofluvial situada a l'extrem oriental del delta de l'Ebre, pertanyent al municipi de Sant Jaume d'Enveja, al Montsi. Amb 1.231 ha i uns 6 km de longitud, s l'illa ms gran de Catalunya.

s d'origen alluvial, ja que s'ha format pels sediments que deixa l'Ebre just abans de la seva desembocadura. De forma de triangle invertit amb el vrtex al sud, l'illa est voltada pels dos braos del riu, el principal (la gola de Llevant) al nord, que la separa de l'illa de Sant Antoni, i el secundari (la gola de Migjorn) a l'oest; el costat est, amb la platja de Buda, est banyat per la Mediterrnia i culmina a l'extrem oriental al cap de Tortosa, prop del qual s'aixecava el far de Buda, el ms alt del mn en la seva poca. 

Al seu interior es troben les llacunes del Calaix Gran (o de Dalt) i el Calaix de Mar (o de Baix), que sn l'hbitat d'un bon nombre d'espcies d'ocells.

Va arribar a tenir uns 200 habitants durant la dcada del 1950, quan una quarantena de famlies s'hi van installar per conrear-hi arrs i hi van construir les seves cases, una escola i una ermita. Organitzaven festes majors i van crear un equip de futbol. Actualment, per, tot i que s'hi continua conreant arrs, a Buda noms hi resideix el gurdia.

Forma part del Parc Natural del Delta de l'Ebre i no es permet entrar-hi sense autoritzaci.


 Enllaos externs .

Web dedicada exclusivament a l'Illa de Buda;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157042" title="Darrius" nonfiltered="3579" processed="3572" dbindex="63617">
Darrius s un personatge a la srie de videojocs de lluita Mortal Kombat. Darrius va fer la seva estrena en el Mortal Kombat: Deception. Ell s ambicis, calculador i sense escrpols els esquemes intricats dels quals van ms lluny que les seves prpies ambicions. Per als seus seguidors, ell s un revolucionari i un visionari. Per als seus enemics, un terrorista.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157043" title="Drahmin" nonfiltered="3580" processed="3573" dbindex="63618">
Drahmin s un personatge a la srie de videojocs de lluita Mortal Kombat. Drahmin va fer la seva estrena en el Mortal Kombat: Deadly Alliance, com un dels dos Oni, dimonis del 5 plnol del Netherealm. Ell maneja una maa amb puntes de ferro muntat al seu bra dret. La mscara que ell duu s un artefacte anomenat la Cara de Kun-Lo. La roba li permet controlar la seva rbia i lluita amb el seu estil disciplinat del Netherealm. En treure-se-la fa que ell entre en l'estil dOni, on perd el seu seny i ataca amb crueltat.

Drahmin no sempre va ser un dimoni. Fa segles, ell era un cap militar i cruel (hum) a l'Outworld. Pels seus crims, ell va ser exiliat en el Netherealm on el seu cos i nima havien de ser torturats per a tota l'eternitat. Com els anys es van perllongar, ell va caure ms lluny i ms lluny en la bogeria fins que la seva humanitat va ser perduda. Ell eventualment va acceptar la seva destinaci i es va rendir al poder del Netherealm. Ell va ressorgir de les profunditats del Netherrealm com a Drahmin: lOni Turmentador.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157044" title="Ermac" nonfiltered="3581" processed="3574" dbindex="63619">
Ermac s un personatge a la srie de videojocs de lluita Mortal Kombat. Fent la seva primera aparici a Mortal Kombat 3: Ultimate, Ermac ha estat un personatge polmic i misteris a la srie MK, la seva existncia va ser motiu de remors des del seu inici. Est clar ara que Ermac s una amalgama de moltes nimes destrudes en les guerres de l'Outworld que van venir a ser controlades per Shao Kahn i els seus sacerdots de l'ombra. A causa d'aix, ell es refereix comunament com "nosaltres" en comptes de "Jo" o de "mi". A causa de la concentraci d'nimes dintre d'Ermac, ell possex el poder de la telequinesis i pot viatjar a diversos regnes. No obstant aix, les profunditats del Netherealm drenen les seves energies i nimes. L'afebleixen dramticament mentre est all. Ell va retornar a Mortal Kombat: Deception, on el l'espadatx ocult Kenshi el va alliberar de les arpes de Shao Kahn. Va Decidir fer un esfor per transformar-se en alg bo, en part per la culpabilitat dels seus ltims mals. Per a provar aix, ell decideix ajudar a Liu Kang en la seva prpia recerca.

Desprs dels incidents de Mortal Kombat: Deception, els guerrers de la terra que van caure morts per l'aliana mortal, van ser reviscuts pel rei Onaga i esclavitzats per a ell, per Ermac va ajudar a trencar el poder que els controlava i va ajudar a alliberar les torturades nimes de Jhonny Cage, Kung Lao, Jax, Sonya, i Kitana.

El nom d'Ermac prov de "ERror *MACro" ja que en el MK 1 hi ha un error amb els grfics d'scorpion que tinten del color groc del seu vestit a vermell. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157047" title="Frost (Mortal Kombat)" nonfiltered="3582" processed="3575" dbindex="63620">
Frost s un personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. Frost va fer la seva primera aparici a Mortal Kombat: Deadly Alliance com aprenenta d'en Sub-Zero, s novenana i excessivament ambiciosa. La seva cura per lluitar i aprendre s eclipsat per la seva arrogncia i hostilitat cap a qualsevol persona que percep que s millor que ella, incloent el seu propi mestre i Sonya. Sub-Zero buscava nous talents per al clan Lin Kuei pel que va fer un torneig i la guanyadora va ser Frost, car va demostrar un gran potencial a l'hora del combat, desprs d'un temps dur i ard d'entrenament amb el (SUFU) que vol dir mestre en xins, Frost va guanyar la simpatia d'en Sub zero i la important missi d'ajudar a derrotar a l'aliana mortal, per desprs d'aix, ella molt hbilment va congelar en Sub zero deixant-lo immbil durant pocs segons per a poder robar-li el medall del drac que aquest porta en el seu pit, ella ho tenia entre les seves mans i va sentir tot el poder que d'aquest emanava, ara sabia que tan poders era Sub zero, per no va tenir la disciplina i el poder que es necessiten per a dominar-lo, el seu propi poder de congelaci va acabar enterrant-la en un tat de gel. Sub zero va sentir molta pena per ella, car li havia agafat molta estima i afecte, per sabia que hauria de donar-li una sepultura digna, aix que la va dur a unes antigues runes on va trobar que ell i ella eren descendents dels CRYOMANCERS, una cultura de guerrers capaos de dominar el gel: Tamb va trobar una armadura dels seus avantpassats i va optar per deixar-la all.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157049" title="Fujin (Mortal Kombat)" nonfiltered="3583" processed="3576" dbindex="63621">
Fujin s un personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. Fujin s el Du del vent a l'Earthrealm. Desprs dels esdeveniments de Mortal Kombat Gold, es va convertir en el nou protector de l'Earthrealm. Ell va guanyar en Raiden, que havia guanyat el seu lloc com el Du ms antic. La seva aparena s la d'un home alt, etern i musculs amb el pl blanc llarg i ulls blancs que brillen intensament. La part posterior del seu vestit mostra el carcter xins  , la traducci del qual s aire o cel. T una gran varietat d'atacs de vents orientats cap a la seva voluntat (una mostra d'aix s l'immens tornado que utilitza a Mortal Kombat Mythologies: Sub-Zero). Encara que s ms indiferent i abstracte al personatge que Raiden, Fujin tamb forma part de l'Etherealm.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157050" title="Goro" nonfiltered="3584" processed="3577" dbindex="63622">
Goro s un personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. Goro va ser introdut en el primer joc de Mortal Kombat com el Sub-Cap, on era molt difcil de derrotar. T ms de dos mil anys d'edat, ell s el prncep de la raa de Shokan, habitants del regne de Kuatan, a Outworld. Com en general, en la milcia de l'emperador de l'Outworld, Shao Khan, ell lluita per a l'orgull i la glria de la seva gent.

En el primer MK s derrotat per Johnny Cage (de la mateixa manera que en la primera pellcula de MK),i el campi Shokan s substitut per Kintaro, un altre guerrer lder de la mateixa raa a MK II.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157052" title="Havik" nonfiltered="3585" processed="3578" dbindex="63623">
Havik s un personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. Vingut del Chaosrealm, Havik s un clergue del caos. Ni bo ni malvat, les seves ambicions sn separar discrdies i ell s'aliar amb els quals busquin el seu futur, sense importar les seves metes. El coneixen per ser un personatge problemtic a Seido (el regne de l'ordre), on ell ha format una aliana amb en Darrius, i sn anomenats herois per la poblaci del Chaosrealm. Ell s'oposa al rei drac, Onaga, que governa per llei.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157053" title="Hotaru" nonfiltered="3586" processed="3579" dbindex="63624">
Hotaru s un personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. El nom  al japons s cuca de llum. Aix es reflecteix que la seva armadura tingui l'aspecte de l'exoesquelet d'un insecte. Els seus atacs especials evoquen la resplendor i l'energia d'una cuca de llum durant el vol. Hotaru s un heroi del regne del Seido o Orderrealm i es dedica a preservar la llei i l'ordre a qualsevol cost. Tant que ell podria ser descrit com un defensor.

 Curiositat. 
L'arma de Hotaru s la nanigata, que s originria del Jap, el qual s una arma de dona.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157054" title="Hsu Hao" nonfiltered="3587" processed="3580" dbindex="63625">
Hsu Hao s un personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. Al principi el seu nom anava a ser Kublai Kahn, per el van canviar i li van afegir trets orientals a la seva cara per a evitar confusions amb ell i en Shao Kahn.

 Mortal Kombat: Deadly Alliance .

Biografia:Membre de la Xarxa Drac, el deure Hsu Hao era infiltrar-se en les Forces Especials i dirigir-los dissimuladament cap als membres del Black Dragon. Una vegada que el Black Dragon va ser aparentment destrut, en Hsu Hao se li va ordenar seguir en les Forces Especials com a espia fins a nova ordre. Aquesta va arribar quan la seva superior Mavado li va ordenar destruir el portal dimensional de l'Agncia d'Investigaci d'Altres Regnes que duia a l'Outworld. Hsu Hao no deshonraria al seu clan; completaria la seva missi a qualsevol preu. Hsu Hao va tenir accs a una bomba de ions i es va infiltrar a la base cuirassada subterrnia de l'agncia. Evitant en Jax amb prou feines, Hsu Hao va activar el portal cap l'Outworld, va activar la bomba, i va travessar el portal abans de l'explosi. L'agncia va ser destruda i amb ella qualsevol viatge interdimensional des del regne de la Terra. Hsu Hao ara ha de contactar amb Mavado a l'Outworld per rebre les instruccions de la seva prxima missi.

Final:Hsu Hao va informar al seu superior, Mavado, de l'xit de la destrucci del portal dimensional de l'Agncia d'Investigaci d'Altres Regnes que duia l'Outworld. Semblava que Quan Chi estava demostrant ser un poders aliat i estava disposat a ajudar al Drac Vermell a la seva lluita per la dominaci de la Terra. Com mostra de fe, Mavado va acceptar destruir als enemics de Quan Chi: aquest sospitava de la traci de Shang Tsung. Hi havia proves que Shang Tsung s'havia aliat amb els dos Oni coneguts com en Drahmin i Moloch. Les noves ordres de Hsu Hao eren eliminar al mag Shang Tsung abans que els Oni ataquessin en Quan Chi.

 Mortal Kombat Armageddon .

Assassinat per la mort de Blaze, l'nima corrupta de Hsu Hao va descendir al Netherrealm. En prendre forma fsica es va adonar que ara era un dimoni desolat. Liderant la ordre dels Onis, va derrotar en Shinnok i va prendre el seu lloc en el tron del Netherrealm.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157056" title="Jade (Mortal Kombat)" nonfiltered="3588" processed="3581" dbindex="63626">
Jade s un personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. Jade s una amiga de la infncia de la Princesa Kitana. Mentre els seus motius van ser confusos, ella va servir en Shao Kahn al costat de Kitana i Mileena com les seves assassines personals. Quan Kitana finalment es va posar en contra de Shao Kahn, van ordenar en Jade capturar-la per a l'Emperador. Ella en ltima instncia va decidir unir-se a la seva amiga i des de llavors ha assistit a Kitana en la seva recerca d'alliberar el seu regne natal i restaurar la seva bellesa. Ara residint en Edenia, Jade s un General de l'Exrcit i segueix diligentment servint a Kitana i la seva Reina Mare, Sindel.

Com un assass femen enfundat en un equip verd molt ajustat, Jade era al principi molt similar a Kitana i Mileena. L'nica diferncia a primera vista era la seva pell bronzejada. Ella va aparixer primer com un personatge ocult, no es podia jugar amb ella en el Mortal Kombat II i ms tard es faria un personatge regular en el Ultimate Mortal Kombat 3. La seva arma principal s un pal metllic, per tamb usa boomerangs-navalla, coneguts com a razorangs.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157057" title="Jarek" nonfiltered="3589" processed="3582" dbindex="63627">
Jarek s un personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. Va debutar en el Mortal Kombat 4, Jarek, com es pensava, era l'ltim membre del Drac Negre. En el joc, ell va utilitzar moviments especials popularitzats per Kano. La seva manca d'originalitat ha fet que sigui etiquetat com a un personatge no inspirat pels fantics de MK.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157058" title="OFDMA" nonfiltered="3590" processed="3583" dbindex="63628">
OFDMA , en ngles: Orthogonal Frequency Division Multiple Access, s una versi multiusuari de la coneguda multiplexaci ortogonal per divisi en freqencia.  S'utilitza doncs per aconseguir que un conjunt d'usuaris d'un sistema de telecomunicacions puguin compartir l'espectre d'un cert canal per a aplicacions de baixa velocitat.  L'accs multiple s'aconsegueix dividint el canal en un conjunt de subportadores que es reparteixen en grups en funci de la necessitat de cadascun dels usuaris.

Per tal d'aconseguir una major eficincia el sistema es realimenta amb les condicions de canal adaptant continuament el nombre de subportadores assignades al usuari en funci de la velocitat que aquest necessita i de les condicions del canal. Si l'assignaci es fa prou rpidament aconsegueix cancellar eficientment les interferncies co-canal i els esvaments rpids proporcionant una major eficincia espectral que OFDM.
 

Aquest mtode d'accs permet assignar un nombre diferent de subportadores a cada un dels usuaris garantint aix diferents qualitats de servei en funci de la amplada de la banda assignada. s a dir, OFDMA permet establir una velocitat de connexi i una probabilitat d'error diferent per a cada usuari.

En un sentit OFDMA s'assembla a una modulaci d'espectre eixampla, com CDMA, on els usuaris poden aconseguir diferents velocitats a travs d'un factor d'eixamplament diferent o del s de diversos codis a la vegada.

D'altra banda tamb podem veure-ho com una modulaci OFDM que multiplexi diversos usuaris mitjanant unaccs per divisi en temps.

Tot i aix la visi ms clssica presenta OFDMA com un accs on repartim els recursos en l'espai format per l'eix temporal i l'eix freqencial. 
Aplicacions del OFDMA.
Actualment OFDMA s'usa en el model de mobilitat del estndard IEEE 802.16, conegut comercialment com a WiMAX.

OFDMA tamb s'esta usant en un enlla de baixada millorat per a 3GPP que s'anomenar HSOPA (High Speed OFDM Packet Access). Tamb s un dels canditats per a proporcionar l'accs en l'IEEE 802.22, les conegudes "Wireless Regional Area Networks", de ser aix seria el primer disseny d'un sistema cognitiu de radio en les bandes baixes de VHF i les d'UHF, s a dir les bandes que comunament s'usen per a transmetre la televisi.

 Avantages sobre CDMA .
 OFDMA pot combatre els esvaments d'una forma ms simple.
 OFDMA pot aconseguir una major eficincia espectral.

 Avantatges sobre OFDM amb multiplexaci en el temps .
 Permet mltiples usuaris de forma simultania si aquests operen a baixa velocitat.
 La potncia transmesa dels usuaris de baixa velocitat s tamb petita.
 Aconsegueix un retard petit i constant.
 La probabilitat de collisi al accedir al canal se simplifica;
 Ms robust contra els esvaments i les interferncies;

 Articles relacionats .

 CDMA;
 FDMA;
 TDMA;

 Referncies .
 K. Fazel and S. Kaiser, Multi-Carrier and Spread Spectrum Systems, John Wiley & Sons, 2003, ISBN 0-470-84899-5;


Enllaos externs.
  per a ms detalls de l'OFDM. ;
  per a ms detalls dels blocs que realitzen la FFT i la IFFT. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157060" title="Jax" nonfiltered="3591" processed="3584" dbindex="63629">
Jax s un personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. Jax va fer la seva primera aparici en el Mortal Kombat 1 amb el nom de Curtis srtyker, per es va preservar fins a Mortal Kombat 2.

 Mortal Kombat 2 .
Biografia:El Major Jackson Briggs compta amb una de les millors reputacions dintre de l'lit de les Forces Especials. En haver-se assabentat que Sonya Blade, la seva companya, havia estat raptada per Shao Kahn va anar a rescatar-la ingressant al torneig.

Final:Jax troba a la Sonya captiva al costat del seu enemic Kano. La seva nica oportunitat d'escapar s mitjanant la participaci d'en Jax en el torneig. Amb una determinaci implacable, Jax enxampa per sorpresa als guerrers de l'Outworld i guanya el torneig, duent el regnat de Shao Kahn a un violent final. Durant el desordre que va esdevenir, Jax i Sonya van escapar pel portal dimensional pel qual van entrar. Kano, una vegada ms, va escapar de ser detingut per en Jax i Sonya per saben que els seus camins tornaran a creuar-se en el futur.

 Mortal Kombat 3 .
Biografia:Desprs d'haver rescatat la Sonya, qui havia estat raptada per Shao Kahn, quan comena la invasi d'aquest, ella i en Jax van a advertir-los a les Forces Especials. No van creure l'argument d'en Jax i a Sonya. Per tant, en Jax decideix prendre l'assumpte per les seves prpies mans i per aix es fa implants metllics en els braos amb l'ltima tecnologia per a enfrontar la invasi.

Final: La segona vegada que en Jax lluita contra les forces de Kahn es prepara a conscincia. Es diu d'ell que s l'home ms fort de La Terra, i no t dificultat per a provar-lo; primer derrotant als exrcits invasors i desprs al mateix emperador. Quan el planeta torna a la seva normalitat, en Jax i la Sonya creen l'Agncia d'Investigaci d'Altres Regnes. En Jax treballa en el departament d'exploracions, que investiguen com obrir portals dimensionals mitjanant la cincia en lloc de mgia. Dirigeix la primera expedici a un misteris nou regne.

 Mortal Kombat 4 .
Biografia: Quan la Sonya desapareix mentre perseguia a l'ltim membre del clan Black Dragon, Jackson Briggs investiga el seu parador. Aviat descobreix que la missi de la Sonya li ha dut a combatre a un malvat Du Anci. Aquesta s una batalla que han de guanyar o el seu mn s'esfondrar a les mans d'en Shinnok.

Final: En Shinnok havia estat derrotat i ara la Sonya intentava detenir en Jarek, membre del clan Black Dragon. En Jarek li va dir que encara que hagus ajudat a la derrota de Shinnok, aix no volia dir que abandons al seu malvat clan. Llavors, a la vora d'un precipici, Jarek va intentar sorprendre la Sonya i empnyer-la, per *la Sonya va ser ms rpida i ho va esquivar, fent que en Jarek es precipits al buit. Llavors la Sonya va contactar amb en Jax amb el seu comunicador, per en Jarek va aparixer des del precipici i va agarrar la Sonya pel peu, fent que aquesta caigus per l'abisme. Llavors va aparixer en Jax i va aixecar en Jarek pel coll, duent-lo de nou al precipici. En Jarek va suplicar que no li llencs, i li va demanar que compls amb la llei. En Jax, encegat per la ira, va fer cas oms i va llanar al Black Dragon pel mateix precipici que havia engolit la Sonya.

Aparena:
En Jax s un tipus musculs amb els braos de metall duu pantalons vermells i una mica negres amb botes de combat negres

 Mortal Kombat Deadly Alliance .

Biografia: Jax va passar gran part del seu temps en les installacions subterrnies de l'Agncia d'Investigaci d'Altres Regnes. Des d'una enorme cmera manava als seus agents a altres regnes a travs de portals interdimensionals que all creaven. Dos dels seus agents, Cyrax i Kenshi, havien estat encomanats a viatjar a l'Outworld, un domini d'estranyes criatures i mags bojos. En Jax aviat recordaria l'amenaa tan gran que suposava aquest regne per a la Terra. Desprs de rebre informaci de l'agent Kenshi sobre la nova amenaa de l'Outworld, en Jax va escapar pels pls de l'explosi que va destruir la caserna de l'agncia. Amb l'ajuda de Raiden, en Jax va viatjar a l'Outworld per ajustar comptes amb el trador que ara servia a l'aliana mortal. En Jax va jurar que no mostraria clemncia amb el responsable de la destrucci de l'agncia. La caa a Hsu Hao ha comenat.

Final: En Jax havia d'ajustar comptes amb el trador al que ell coneixia com a Hsu Hao, ara que se sabia que era membre del Drac Vermell. Hsu Hao s'havia infiltrat en les Forces Especials de l'Agncia d'Investigaci de l'Outworld i l'havia destrut amb una mini-arma nuclear. Complint la seva promesa, en Jax finalment va arribar a Hsu  Hao, i en venjana, li va arrencar l'implant del seu pit.  Hsu  Hao va sofrir una mort terriblement dolorosa.

 Mortal  Kombat  Armageddon .

En absorbir el poder de Blaze, el metall ciberntic dels seus braos es van estendre per tot el seu cos. En Jax es va transformar en un cyborg completament. Llavors va poder controlar el xip neural que Sektor havia implantat en el seu cervell. Enfurit, en Jax va derrotar en Sektor i va clamar el lideratge del seu clan ninja, el Tekunin. Les seves intencions romanen desconegudes, com tamb si tornar a les Forces Especials.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157066" title="Universitat del Pas Basc" nonfiltered="3592" processed="3585" dbindex="63630">
   
La Universitat del Pas Basc (en basc: Euskal Herriko Unibertsitatea; oficialment: Universidad del Pas Vasco / Euskal Herriko Unibertsitatea) o UPV/EHU, s una universitat pblica basca que va ser creada el 1980 a partir de la Universitat de Bilbao i s'estn per tot el Pas Basc. 

El seu lema, en basc, s Eman ta zabal zazu (Dna i divulga-ho), que s al seu torn un vers del Gernikako Arbola, un himne basc del segle XIX. El seu logotip va ser dissenyat per l'escultor Eduardo Chillida en la dcada de 1970, i es va convertir en un smbol reivindicatiu en la Transici democrtica espanyola.


 Campus universitaris .

Una de les caracterstiques d'aquesta universitat s la dispersi de les seves facultats i escoles. Es divideix en tres campus universitaris, corresponent cada un d'ells a una de les tres provncies basques, s a dir, Biscaia, a Guipscoa i a laba. La Universitat empra, oficialment, els seus noms en basc llevat del cas d'laba; s a dir:
 Campus de Gipuzkoa;
 Campus de Bizkaia;
 Campus d'laba.  ;

 Campus de Biscaia .  

El Campus de Biscaia t la seva seu central a la localitat de Leiona (en basc, Leioa), a 11 km del centre de Bilbao, a la seu de l'antiga Universitat de Bilbao, a ms d'altres localitats.  

 Leiona - Erandio .  

L'extens campus original de Leiona, inaugurat el 1972, s un exemple d'arquitectura "salvatge", amb formig nu (bton brute), teulades planes i elements estructurals i funcionals a la vista. Les zones per als vianants de la Universitat s'alcen sobre puntals, imitant als palafits, i deixant aix un nivell inferior per a funcions de garatge i pas de vehicles. Aquest nivell inferior es camufla en un desnivell del terreny. El nivell superior disposa de zones verdes elevades, i en ell surten arbres plantats a nivell del terra. Hi ha un helioscimetre, un tipus de solar zodiacal, en el nivell superior.  

El deteriorament del campus de Leiona, que no ha estat gaireb objecte de rehabilitacions importants des de la seva creaci, ha fet necessria l'elaboraci d'un ambicis pla de reforma dotat amb un pressupost de 80 milions d'euros, destinat a adaptar als vianants el campus, eliminar els garatges existents i collocant aix les facultats arran de terra; tamb es pretn renovar totes les facultats aix com crear una xarxa de bidegorris i parcs. Els esmentats treballs van comenar desprs de l'acabament del curs 2005/2006.  

Actualment rep el nom oficial de Campus de Leioa-Erandio a causa de la recent extensi del campus fora dels lmits municipals Leioa, i des de la inauguraci de les noves installacions esportives el 2005. En l'esmentat centre universitari es troba el vicerectorat del campus de Biscaia, aix com el rectorat de la Universitat del Pas Basc. 

Entre altres facultats es troben aqu:      
 Facultat de Cincia i Tecnologia      ;
 Facultat de Medicina i Odontologia     ;
 Facultat de Cincies Socials i de la Comunicaci      ;
 Facultat de Belles Arts    ;
 Escola Universitria de Relacions Laborals    ;
 Escola Universitria d'Infermeria     ;
 Unitat delegada de la facultat de Dret del campus de Guipscoa  ;

 Bilbao . 

A la ciutat de Bilbao es troben alguns dels centres ms importants del Campus de Biscaia:
 Facultat de Cincies Econmiques i Empresarials de Sarriko  (Ibarrekolanda, Sarriko).     ;
 Escola Universitria de Magisteri  (Deusto)     ;
 Escola Superior d'Enginyers   (Sant Mams)     ;
 Escola Universitria d'Enginyeria Tcnica Indstria  (La Casilla).
 Escola Universitria d'Estudis Empresarials  (Centre).     ;
 Aules de l'Experincia  (Centre);
 Collegi Major Miguel de Unamuno  (Sant Ignasi).  ;

 Portugalete .      

 Escola Tcnica Superior de Nutica i Mquines Navals .  ;

 Baracaldo .     

 Escola Universitria d'Enginyeria Tcnica Minera i Obres Pbliques .

 Campus de Guipscoa .
 
El Campus de Guipscoa es distribueix entre Sant Sebasti i Eibar.

 San Sebasti .  

A Sant Sebasti les diferents facultats i escoles universitries, que estaven abans distribudes per tota la ciutat han anat agrupant-se en el barri d'Ibaeta on formen l'anomenat Campus d'Ibaeta, on estudien aproximadament el 25% dels estudiants de tota la universitat. Aqu es troben:      
 Facultat de Cincies Qumiques .     ;
 Facultat de Dret .     ;
 Facultat de Psicologia .     ;
 Facultat de Filosofia i Cincies de l'Educaci .     ;
 Facultat d'Informtica .     ;
 Escola Tcnica Superior d'Arquitectura .     ;
 Escola Universitria Politcnica de Sant Sebasti .    ;
 Escola Universitria d'Estudis Empresarials .     ;
 Escola Universitria de Magisteri de Sant Sebasti .     ;
 Escola Universitria d'Infermeria  (Ciutat Sanitria de Sant Sebasti);
 Unitat Docent de Medicina (a l'Escola Universitria d'Infermeria);
 Aules de l'Experincia .

 Eibar .     

 Escola d'Enginyeria Tcnica Industrial . Situada en un complex universitari que inclou, a ms a ms, un poliesportiu i una residncia d'estudiants.  ;

 Campus d'laba .

El Campus d'laba engloba el 15% dels estudiants de la universitat. Aquest Campus es troba a la zona sud de Vitria, i en el mateix hi ha una residncia, una biblioteca, un aulari i un pavell esportiu. Aqu es troben: 
 Facultat de Farmcia .     ;
 Facultat de Filologia i Geografia i Histria .     ;
 Escola Universitria d'Enginyeria .     ;
 Escola Universitria de Magisteri .     ;
 Escola Universitria de Treball Social .     ;
 Escola Universitria d'Empresarials .     ;
 Facultat de Cincies de l'Activitat Fsica i de l'Esport .     ;
 Unitat Docent de Medicina  (fora del campus)     ;
 Aules de l'Experincia .

A ms, hi ha un centre pblic adscrit a la Universitat del Pas Basc: l'Escola Universitria d'Infermeria .

 Cursos d'Estiu . 

La Universitat del Pas Basc realitza els seus Cursos d'Estiu, creats el 1981, a Sant Sebasti. Es tracta d'una srie de conferncies, xerrades, cursos i classes magistrals sobre diverses matries dels diferents camps del saber. El seu prestigi s creixent i entre els conferenciants de l'edici 2006 (el seu XXV aniversari) es troba, per exemple, Noam Chomsky, a ms d'altres destacades personalitats.   

 Personalitats lligades a la universitat . 

 Professors .
 Manuel Agud Querol, lingista, un dels fundadors de la universitat.     ;
 Joseba Arregui, professor de sociologia, membre de la plataforma Aldaketa  i exconseller de Cultura del Govern Basc     ;
 Pedro Miguel Etxenike Landirbar, catedrtic de Fsica de la Matria Condensada i Premi Prncep d'Astries d'Investigaci Cientfica i Tcnica.     ;
 Fernando Savater, escriptor i filsof.        ;
 Francisco Letamendia, "Ortzi", escriptor i poltic terrorista.
 Laura Mintegi, escriptora i periodista. ;

 Alumnes .  
 Mara Jess San Segundo, exministra d'Educaci     ;
 Jon Sistiaga, periodista     ;
 Juan Jos Ibarretxe, lehendakari;

 Enllaos externs .
Pgina oficial de la universitat;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157067" title="Guillem de Torroella" nonfiltered="3593" processed="3586" dbindex="63631">
Guillem de Torroella fou un poeta mallorqu (b que d'arrels empordaneses) que va viure durant el segle XIV.

Va fer diversos poemes de temtica fantstica en catal, el ms important dels quals s La Faula. Aquest poema, com molts de l'poca, presenta moltes formes occitanes ("mengey", "trobey", "crey" per "meng", "trob", "crec"). Tamb hi ha algun personatge que parla en francs.

La Faula ha estat reeditada l'any 2007 dins la Biblioteca d'Escriptors Mallorquins.

Enllaos externs.
Guillem de Torroella: La Faula (fragments);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157068" title="Atur estructural" nonfiltered="3594" processed="3587" dbindex="63632">
L'atur estructural s aquell tipus d'atur que es correspon tcnicament a un desajust entre oferta i demanda de treballadors.

Aquesta classe d'atur, a diferncia de l'atur estacional i el friccional, s greu. La caracterstica de l'oferta sol ser diferent a la caracterstica de la demanda lo que fa probable que un percentatge de la poblaci no pugui trobar feina de manera sostinguda. En un context de lliure mercat, se suma a la crisis de las masses assalariades ,la de les mitjanes i petites empreses que no aconsegueixen adaptar la seva resposta a la crisi cclica del sistema capitalista en la que noms els grans conglomerats empresarials- holdings- poden funcionar. El factor tecnolgic s un element a considerar permanentment en les crisis capitalistes. La fusi de les empreses motrius del sistema (monopoli) i el constant progrs tecnolgic fa que la m d'obra sigui menys requerida en alta tecnologia, desplaant-se grans masses cap a treballs informals o de carcter precari. Les caracterstiques principals que adverteixen d'un atur de tipus estructural sn:

 Desajust sostingut entre qualitat i caracterstiques de l'oferta i la demanda.
 Desadaptaci del conjunt dels actores econmics respecte a la economia externa i incapacitat del mercat intern per a palliar aquesta diferencia.
 Obsolescncia grfica d'un model productiu determinat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157077" title="Imma Mayol i Beltran" nonfiltered="3595" processed="3588" dbindex="63633">
Imma Mayol i Beltran (Palma, 1 de febrer de 1958) s una poltica d'Iniciativa per Catalunya Verds. Actualment s la tercera Tinenta d'Alcalde de l'Ajuntament de Barcelona.

s llicenciada en Psicologia per la Universitat de Barcelona i va ser diputada al Parlament de Catalunya entre 1992 i 1999, any en qu va encapalar per primera vegada la candidatura d ICV-EUiA a l Ajuntament de Barcelona. El 2003 i el 2007, va repetir com a cap de llista per aquesta formaci poltica.

Com a regidora, ostenta els segents crrecs:
 Presidenta de la Comissi de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient (portaveu);
 Presidenta del grup municipal ICV-EUiA de la Junta de Portaveus;
 Presidenta de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona;
 Membre de l'Institut Municipal de Persones amb Disminuci;
 Consellera d'Infrastructures del Llevant de Barcelona, S.A.

Enllaos externs.
 Web oficial;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157081" title="Poblenou (srie)" nonfiltered="3596" processed="3589" dbindex="63634">
Poblenou va ser la primera telenovella de TV3, estrenada el 10 de gener de 1994 i consta de quasi 200 captols. Est ambientat en el barri de Poble Nou, a Barcelona.

 Personatges .
 Antoni (Miquel Cors);
 Rosa (Margarida Minguilln);
 Ferran (Joel Joan);
 Anna (Gemma Brio);
 Mart (Miquel Gutirrez);
 Jlia (Irene Montal);
 Victria (Lola Lizarn);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157083" title="Cella" nonfiltered="3597" processed="3590" dbindex="63635">
Una cella s cadascun dels petits compartiments de les bresques que construeixen alguns himenpters.

El niu de les abelles est format per planxes de cera dividides en celles hexagonals que sn construdes per les abelles obreres amb petites escames de cera mitjanant les seves glndules situades a la part inferior de l'abdomen.

 Tipologia de celles d'abelles . 


 Celles reialeres: la reina neix d'unes celles especials, ms grosses i en forma d'agl que pengen a les vores del quadre.
 Celles de cria o de larva: la reina pon un ou a cadascuna de les celles de cera i determina el sexe que tindr.
 Celles de pollen: les abelles sn atretes per l'olor i el color de les flors i mentre liben sacsegen els estams de forma que es desprn el pollen i se'ls enganxa a sobre, d'on el recullen amb les potes i se'l posen a la boca, que un cop barrejat amb la saliva, en fan boletes. Aquestes boletes les emmagatzemen als cistells del tercer parell de potes per dur-les fins el rusc on el dipositen en aquestes celles concretes. Cada abella diposita el pollen sempre a la mateixa cella, aix fa que les boles de pollen siguin iguals a la mateixa cella i es diferencin de la resta.
 Celles de mel: les abelles mellferes amb el nctar de les flors on recollecten, el transformen i el combinen amb substncies prpies del seu palp i produeixen la mel. Aquesta recollecci transformada la emmagatzemen i la deixen madurar a les celles de mel, i un cop la mel s madura, les abelles tapen les celles amb una capa de cera (operculen).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157087" title="Collegis Oficials d'Enginyeries en Informtica de Catalunya" nonfiltered="3598" processed="3591" dbindex="63636">
El Collegi Oficial d'Enginyeria en Informtica de Catalunya s una instituci pblica catalana i independent, creada per la Llei 3/2001 del Parlament de Catalunya. Aglutina els i les Enginyers/es en Informtica, els representa, organitza, protegeix i millora, tot vetllant per un adequat exercici de la professi, amb garantia de qualitat i voluntat de servei a la Societat.

Missi.
El Collegi t la ferma voluntat de ser un referent dins del nostre sector a Catalunya, oferint sempre la solvncia que li donen la seva independncia i la professionalitat dels seus integrants.

El Collegi est integrat a la federaci de Collegis Oficials d'Enginyeries de la Societat de la Informaci de Catalunya, fCOESIC. Aquesta federaci agrupa els collegis oficials de Catalunya, o organitzacions en vies de ser-ho, dels Enginyers/es Tcnics de Telecomunicacions (COETTC), Enginyers/es Electrnics (ACEE) i Enginyers/es en Informtica.

Enllaos externs.
 Web del COEIC;
 Llei 3/2001 de creaci del COEIC;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157093" title="Gran Premi dels Estats Units del 1990" nonfiltered="3599" processed="3592" dbindex="63637">
Resultats del Gran Premi dels Estats Units de Frmula 1 de la temporada 1990, disputat al circuit urb de Phoenix el 11 de mar del 1990.

 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Volta  rpida:  Gerhard Berger 1: 31. 050;
 Pole: Gerhard Berger  1: 28. 664;








 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157094" title="Felicity Lott" nonfiltered="3600" processed="3593" dbindex="63638">
Felicity Lott DBE (Cheltenham, 8 de maig de 1947) s una soprano anglesa, coneguda familiarment com Flott.

Va demostrar el seu talent des de la infantesa, havent comenat els estudis de piano a l'edat de cinc anys. Tamb va comenar a practicar el viol i el cant als dotze anys. Va estudiar francs i llat a la Universitat de Londres en els anys 60. Durant una estada a Frana va assistir a classes de cant en el Conservatori de Grenoble. Es va graduar per la Royal Academy of Music, guanyant el primer premi.

Va debutar l'any 1975 amb el paper de Pamina en La flauta mgica de Mozart en l'pera Nacional Anglesa. L'any segent va aparixer en l'estrena de We Come to the River, de Henze, a la Royal Opera House Covent Garden i va iniciar la seua relaci amb el Festival de Glyndebourne.

Tamb ha cantat opereta, per exemple el paper protagonista de La viuda alegre de Franz Lehr a Glyndebourne, aix com la Rosalinde de Die Fledermaus o els papers progagonistes de La belle Hlne i La Grande-Duchesse de Grolstein d'Offenbach.

S'ha fet una reputaci internacional com a cantant de concert, collaborant amb els millors directors. T una especial predilecci pel repertori de les "mlodies" francses, els "lieder" alemanys i la can anglesa, particularment per l'obra de Benjamin Britten. Va ser membre fundador de la Songmakers' Almanac. El seu acompanant des dels seus anys d'estudiant ha estat Graham Johnson, havent donat un gran nombre de concerts tots dos plegats. Tamb ha donat concerts amb la mezzosoprano irlandesa Ann Murray, el barton Thomas Allen i la mezzo australiana Angelika Kirchschlager.  Ha enregistrat el Rquiem en re menor de Mozar amb l'Orquestra Filharmnica de Londres.

Ha rebut moltes distincions, entre les que cal destacar la Legi d'Honor de la Repblica Francesa i l'Orde de l'Imperi Britnic l'any 1996. Va cantar en la boda del prncep Andreu l'any 1986. L'any 2003 va ser condecorada amb el ttol de Bayerische Kammersngerin.

Est casada amb l'actor Gabriel Woolf; tenen una filla, Emily (n. 1984) .

 Enllaos externs.
Pgina Oficial de Felicity Lott;
Pgina de Felicity Lott a Hyperion records;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157098" title="Ramon Pellicer" nonfiltered="3601" processed="3594" dbindex="63639">
Ramon Pellicer (4 d'octubre de 1960) s un periodista catal.

Estigu casat amb la periodista Jlia Otero, amb qui va estar sis anys casat fins a la seva separaci el maig de 1993.

La seva carrera ha estat fonamentalment vinculada al mn de la televisi. Present a la pantalla de TV3, des de 1990. El setembre de 1993 fa el salt a Televisi Espanyola per fer-se crrec de la presentaci de la segona edici de Telenotcies, al costat d'Elena Snchez, assumint dos anys ms tard tamb la direcci de l'informatiu.

A partir de setembre de 1996, desprs del nomenament d'Ernesto Senz de Buruaga com a director d'informatius de TVE, s rellevat en les seves funcions al capdavant de Telenotcies.

El 1998 torna a TV3 per presentar l'espai Domini pblic (1998), al que seguiria el magazine informatiu Entre lnies, que ha condut entre 1998 i 2007. En aquesta mateixa cadena ha presentat l'espai Tr3s D i des de mar de 2007 condueix Telenotcies Vespre, l'informatiu ms vist a  Catalunya.

Des de 2000 tamb va collaborar en la cadena de rdio Radiocat. Al 2004 va presentar la Marat de TV3.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157099" title="Gran Premi dels Estats Units del 1991" nonfiltered="3602" processed="3595" dbindex="63640">
Resultats del Gran Premi dels Estats Units de Frmula 1 de la temporada 1991, disputat al circuit urb de Phoenix el 10 de mar del 1991.

 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Volta  rpida:  Jean Alesi 1: 26. 758;
 Pole: Ayrton Senna  1: 21. 434;








 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157100" title="Mir Geribert" nonfiltered="3603" processed="3596" dbindex="63641">
Mir Geribert ( ? - Tortosa, Baix Ebre 1060 ) fou un noble catal, autonomenat Prncep d'Olrdola, que es convert en el cap de la revolta d'una part de la noblesa catalana contra el comte de Barcelona Ramon Berenguer I.

Biografia.
Fill del vescomte Geribert de Barcelona i d'Ermengarda de Barcelona, era nt del comte Borrell II per lnia materna.

Casat en primeres npcies amb Dispsia de Sant Mart (? - 1030), amb la qual tingu dos fills: Bernat, clergue i Geribert. 

Posteriorment es cas, al voltant del 1023, amb Guisla de Besora, filla de Gombau de Besora, amb qui tingu tres fills: Gombau, Arnau i Ramon. 

 Propietats .
Per vincles familiars Mir Geribert posseea a l'rea de frontera els castells de Subirats i el de la Vit, heretats dels seus pares cap a 1030, el castell de Ribes, que va concedir-li el seu cos el bisbe Guislabert I de Barcelona, i la castellania de Sant Mart Sarroca adquirida per enlla matrimonial. Tamb possea castells com el del castell del Port i la fortalesa de l'antiga ciutat d'Olrdola.

El seu sogre Gombau de Besora, mor vers el 1050 i traspass el Castell de Montbui a la seva filla Guisla, segona esposa de Mir. La posici de rebellia de Mir Geribert provoc que Ramon Berenguer I s'oposs a aquest trasps de domini, fins que l'any 1059 Mir Geribert i el comte pactaren la pau i aquest li conced en alou les terres que, ms tard, formarien la Baronia de Montbui. El castell de Montbui continu en poder dels Santmart, descendents de Mir Geribert, fins als volts del 1170.

 Enfrontaments amb el comte de Barcelona .
 Antecedents .
Arran del descrdit del poder comtal durant el cogovern de Berenguer Ramon I (1017-1035) i Ermessenda de Carcassona (1017-1057), especialment al Peneds, rea de frontera amb l'Islam, els nobles, prescindint totalment de la potestas del comte, prengueren ells mateixos el control de les fortaleses de les quals disposaven per alienar-les o infeudar-les com si fossin de la seva propietat, aix s, sense la supervisi de la cria comtal. 

 Enfrontaments amb Ramon Berenguer I .
A Berenguer Ramon I el succe el seu fill Ramon Berenguer I, si b en ser menor d'edat, fou tutelat per la seva via Ermessenda. La feblesa fruit dels conflictes entre via i nt foren aprofitats pels aristcrates, antics veguers esdevinguts senyors. 

Al Peneds destac Mir Geribert, amb influncies a Barcelona com a cos del vescomte Udalard II (1041-1077) i del bisbe Guislabert I de Barcelona  (1034-1066), en un moment en qu, pel seu domini del Castell Vell, a prop de l'antic aqeducte, i del Castell Bisbal, la famlia vescomtal controlava dues de les quatre torres del recinte emmurallat, a ms del Castell del Port, a Montjuc, des d'on es domin tota la ciutat i la badia. 

En aquells moments els nobles del Peneds -els Cervell, els Mediona, els Santmart entre d'altres-, aplegats al voltant del seu lder Mir Geribert, sn contraris al poder comtal perqu aquest mant la pau amb l'Islam, la qual cosa, si pot resultar beneficiosa per als comerciants barcelonins i per al comte, per les pries o tributs dels reis taifes musulmans, s completament runosa per als aristcrates, que noms poden accedir a l'or rab mitjanant la guerra i el bot.

Els barons penedesencs tampoc no acceptaren que el comte de Barcelona atorgus privilegis de franquesa, o sigui, de garantia, de llibertat i de seguretat de bns a les comunitats pageses, perqu aix limitava la possibilitat d'imposar el ban senyorial als camperols. Per aquesta ra, abolint pel seu compte les franqueses, i concedint, en acte de sobirania, als seus castlans el dret d'imposar tributs als homes lliures de la castellania, Mir Geribert afirmava la seva condici de cabdill dels nobles feudals.

Essent el ms poders dels barons del Peneds, cap el 1035, quan la mort i el testament de Berenguer Ramon I acab d'esfondrar el poder comtal, per marcar la seva autoritat, Mir Geribert es don el ttol de prncep d'Olrdola i, el 1041, entr en conflicte amb Ramon Berenguer I.

 Relaci amb el poder eclesistic .
Mir Geribert tingu una relaci estranya amb alguns monestirs que intervingueren en les seves activitats. Sant Cugat, Santa Ceclia de Montserrat i Sant Benet de Bages varen ser vctimes d'usurpaci de les seves propietats que, ms tard li foren restitudes; Sant Sebasti dels Gorgs fou fundada per Mir; va donar bns del castell de Ber al monestir de Cluny per fundar un monestir guerrer, per l'abadia borgonyona no accept aquesta proposta.

 Relaci amb els sarrans .
Va mantenir unes bones relacions amb els sarrans de Tortosa, i va aconseguir obrir el pas pel Camp de Tarragona, establint un cert comer amb la Hispnia musulmana. Sembla que tamb els ati a no pagar les pries al comte. Aquestes relacions es redueixen amb la intervenci de l'abat Oliba de Vic amb una sentncia arbitral el 1044, i les morts de Gombau de Besora (1050) i d'Ermessenda (1058).

 Mort .
Fetes les paus amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer I, particip en una expedici al seu servei contra el castell de Mra, on s capturat i mort el 29 d'octubre de 1060, junt amb el seu fill Bernat a mans dels seus antics aliats de Tortosa.
El seu testament repart els seus bns entre els fills del seu segon matrimoni amb Guisla.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157102" title="Gran Premi dels Estats Units del 2000" nonfiltered="3604" processed="3597" dbindex="63642">
Resultats del Gran Premi dels Estats Units de Frmula 1 de la temporada 2000, disputat al circuit de Indianpolis el 24 de setembre del 2000.

 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Volta  rpida:  David Coulthard 1: 14. 711;
 Pole: Michael Schumacher  1: 14. 266;








 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157105" title="Sor Barea" nonfiltered="3605" processed="3598" dbindex="63643">
Sor Barea (probablement el seu nom complert fou Soranus Servilius Barea) fou cnsol sufecte el 52 sota Claudi i ms tard  procnsol d'sia. Fou acusat per Ostori Sab el 66 de plans de traci quan era a la provncia juntament amb la seva filla. Sor i la seva filla, Servlia, foren condemnats a mort i executats, podent triar la forma d'execuci.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157106" title="Maria Jeritza" nonfiltered="3606" processed="3599" dbindex="63644">

Maria Jeritza (Brno, 6 d'octubre de 1887 - Orange, Nova Jersey, 10 de juliol de 1982), nascuda Maria Jedli kov, va ser una clebre soprano morava, associada durant molt de temps amb l'pera Estatal de Viena (1912 1935) i el Metropolitan Opera (1921-1932). El seu sensacional ascens a la fama i espectacular bellesa i personalitat van fer que fra coneguda amb el sobrenom de The Moravian Thunderbolt (El llampec morau).

L'any 1910 va debutar com l'Elsa de Lohengrin, de Wagner, a Olomouc. L'emperador Francesc Josep I d'ustria la va sentir i immediatament va ordenar que se li oferira un contracte en la Hofoper imperial de Viena.

Va crear els rols d'Ariadna en Ariadne auf Naxos (1912), l'emperadriu en Die Frau ohne Schatten (1919), i Marie/Marietta a l'obra de Korngold Die tote Stadt (1920), sent aquest ltim el paper amb qu va debutar en el Met el 19 de novembre de 1921.

El 16 de novembre de 1926, va protagonitzar el paper protagonista de Turandot al Met, on tamb va protagonitzar el paper titular de Jen fa (1924), I gioielli della Madonna (1925) d'Ermanno Wolf-Ferrari, Violanta (1927) de Korngold, Die gyptische Helena (1928) de Richard Strauss, i Boccaccio (1931) de Franz von Supp, aix com Donna Juanita (1932). La seua popularitat en el Met va ser, com a Viena, immensa, especialment com Tosca, Carmen i la Thas de Jules Massenet.

Jeritza est enterrada al Holy Cross Cemetery de North Arlington, Nova Jersey.

Enllaos externs.
Maria Jeritza a Find-A-Grave ;
Breu biografia ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157111" title="Barsumes" nonfiltered="3607" processed="3600" dbindex="63645">
Barsumes (Barsumas) fou bisbe de Nisibis (435-485) i fou un dels principals caps dels nestorians.  Va fer molts conversos a Prsia, i amb el suport del rei de Prsia va poder establir a Selucia del Tigris i Ctesifont dos seus patriarcals. Va escriure diverses obres que s'han perdut. 

Un Barsumes que fou condemnat per eutiquianisme al Concili de Calcednia es un personatge diferent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157112" title="Barsentes" nonfiltered="3608" processed="3601" dbindex="63646">
Barsentes (Barsaentes o Barzaentes) fou strapa persa d' Aracsia i Drangiana. Va participar a la batalla de Gaugamela el 331 aC i desprs va participar a la conspiraci de Bessos de Bactriana contra Darios III de Prsia. Fou un dels que va assassinar al rei i desprs va fugir a l'ndia, per fou fet presoner i entregat a Alexandre el Gran que el va fer matar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157113" title="Bariaxes" nonfiltered="3609" processed="3602" dbindex="63647">
Bariaxes fou un noble mede que mentre Alexandre el Gran era a l'ndia es va revoltar a la Mdia Atropatene, per fou derrotat pel strapa Atrpat. El 325 aC Alexandre el va condemnar a mort.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157114" title="Barzanes" nonfiltered="3610" processed="3603" dbindex="63648">
Satibarzanes () o Barzanes, fou strapa persa d'ria sota Darios III de Prsia.

Alexandre el Gran, en la seva marxa cap a ria des de Hircnia, es va trobar amb Satibarzanes a una ciutat anomenada Susia; el strapa se li va sotmetre i Alexandre el va confirmar en la seva satrapia; per prevenir lluites amb altres grups macedonis que avanaven i no sabien la decisi del rei, va deixar un cos de 40 cavallers a les ordes d'Anxip; noms marxar Alexandre, Anaxip i els seus homes foren assassinats i Satibarzanes es va revoltar i es va fer fort a Arctoana. 

Quan Alexandre va tornar, va fugir amb Bessos de Bactriana i la ciutat fou conquerida rpidament pels macedonis (330 aC). Al final del mateix any, Satibarzanes, nomenat per Bessos com  strapa de Prtia, va entrar a ria amb 2000 homes reclutats a Bactriana; Alexandre va enviar contra ell a Artabazos, Erigi i Car.

Satibarzanes va desafiar a un general grec a un combat singular i Erigi va acceptar el repte; en el combat Satibarzanes va ser derrotat i mort pel general macedoni.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157115" title="Bas" nonfiltered="3611" processed="3604" dbindex="63649">

Onomstica:
Bas de Bitnia, rei de Bitnia (337 aC-326 aC);
Bas (Bassus) fou un cognom rom portat per diversos personatges:
Quint Cecili Bas (Quintus Caecilus Bassus), magistrat rom, governador rebel de Sria;
Pomponi Bas I, cnsol rom el 211;
Mummi Bas, cnsol el 258;
Pomponi Bas II, cnsol probablement el 271;
Lucili Bas, militar rom;
Ceioni Bas, cnsol ;
Bas (poeta imbic), poeta rom  ;
Bas (poeta dramtic), poeta dramtic rom ;
Bas (metge), metge rom ;
Publi Aufidi Bas, historiador rom ;
Betili Bas,  magistrat rom.
Cesi Bas (poeta), poeta lric rom ;
Cesi Bas (escriptor), gramtic rom ;
Cassi Bas, compilador bizant de la Geopnica;
Ceselli Bas, cavaller rom ;
Gavi Bas o Gabi Bas, gramtic rom;
Juli Bas, orador rom.
Lolli Bas, poeta grec;
Saleu Bas, poeta pic rom ;
Geografia:
La Vall d'en Bas;
Sant Esteve d'en Bas;
Esglsia de Sant Esteve d'en Bas;
Els Hostalets d'en Bas;
Sant Privat d'en Bas;
Vescomtat de Bas;
Falgars d'en Bas;
Bas-Saint-Laurent;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157116" title="Basili" nonfiltered="3612" processed="3605" dbindex="63650">
Basili (Basilianus) fou un magistrat rom. Fou nomenat prefecte d'Egipte quan Caracalla fou assassinat i el va succeir Macr, nomenat pels pretorians. El primer que va fer fou matar a alguns emissaris de Elagbal enviats a notificar el seu ascens al poder. Una mica desprs, al conixer els xits de Elagbal i l'enderrocament de Macr, va fugir a Itlia on fou reconegut, agafat i enviat a Elagbal que estava passant el hivern a Nicomdia. L'emperador el va fer matar (213).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157117" title="Baslides" nonfiltered="3613" processed="3606" dbindex="63651">
Baslides fou un sacerdot que va predir l'xit de Vespasi al fer un sacrifici al Mont Carmel. Un Baslides, egipci, es va aparixer miraculosament a Vespasi al temple de  Jpiter Serapis  a Alexandria, i podria ser la mateixa persona. 

Vegeu tambe: Basilides;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157118" title="Basilina" nonfiltered="3614" processed="3607" dbindex="63652">
Basilina fou la mare de Juli l'Apstata, i segona esposa de Juli Constanci, germ de Constant el gran. Es suposa que fou fill d'Anici Juli, cnsol el 322 aC i prefecte de la ciutat ms tard. Es va casar a Constantinoble. Va morir el 331, poc desprs del naixement del seu nic fill. Va donar nom a la ciutat de Basilinpolis a Bitnia. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157119" title="Gran Premi dels Estats Units del 2001" nonfiltered="3615" processed="3608" dbindex="63653">
Resultats del Gran Premi dels Estats Units de Frmula 1 de la temporada 2001, disputat al circuit de Indianpolis el 30 de setembre del 2001.

 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Volta  rpida:  Juan Pablo Montoya  1: 14. 448;
 Pole: Michael Schumacher  1: 11. 708;








 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157122" title="Basilisc (emperador)" nonfiltered="3616" processed="3609" dbindex="63654">

Basilisc fou un emperador rom oriental (475-476). 

Era germ de l'emperadriu Verina, esposa de Lle I (emperador 457-474), i fou aquest qui el va nomenar patrici i dux de Trcia. A Trcia va fer una victoriosa campanya contra els blgars (463).

 La campanya contra Genseric .

El 468 va ser comandant en cap de l'expedici contra Cartago, capital del rei vndal Genseric, campanya militar que van fer conjuntament forces de Lle I, Procopi Antemi (emperador rom occidental) i Marcell, emperador proclamat a Dalmcia. Les forces del darrer van ocupar Sardenya mentre un exrcit dirigit per Heracli d'Edessa desembarcava a la costa de Lbia, a l'est de Cartago, i avanava cap aquesta ciutat. 

Forces combinades navals es van trobar a Siclia. Alguns historiadors donen dades exagerades sobre la composici de la flota; Cedrenus, que podria estar ms a prop de la realitat diu que eren 1130 vaixells amb 100 homes cadascun. La flota conjunta, sota la direcci de Basilisc, va desembarcar a Cap Bon quan ja Sardenya i Lbia estaven sota control. 

Genseric va demanar la pau i cinc dies de treva per pactar les condicions. Mentre es negociava Genseric va reunir la seva flota d'amagat, va atacar als romans per sorpresa i va obtenir una victria total. Basilisc  va fugir i el seu lloctinent Joan (Joannes) va refusar la rendici a canvi de salvar la vida i amb l'armadura de ferro es va tirar al mar. La meitat dels vaixells romans foren destruts o capturats i l'altra meitat van poder fugir. 

Quan va arribar a Constantinoble Basilisc es va refugiar a Santa Sofia per escapar de l'ira del poble, per desprs fou perdonat per l'emperador grcies als bons oficis de la seva germana Verina i noms fou desterrat a Heraclea de Trcia.

 Basilisc, emperador .
El 474, a la mort de Lle, Basilisc i Verina van conspirar contra el seu successor, el feble Zen, que fou deposat el 475. Verina va intentar collocar en el tron al seu amant Prisc, per Basilisc, que encara tenia molta influncia a l exrcit, es va imposar i es va proclamar emperador l octubre o novembre del 475. 

Basilisc va concedir el ttol d augusta a la seva esposa, Zenodida, i va nomenar "csar" al seu fill Marc, i ben aviat "august". Va afavorir l heretgia dels eutiquians tot i les decisions del Concili de Calcednia. 

Disturbis seriosos a la ciutat de Constantinoble van provocar la destrucci de part de la ciutat i de la biblioteca de Constantinoble amb uns . La seva rapacitat i la falta d unitat entre els seus partidaris va provocar la seva caiguda, accelerada per l activitat de Zen, de la seva dona l emperadriu Ariadna, i d altres.

El general Ille (Illus), enviat per Basilisc contra Zen, que ja havia reunit forces a Cilcia, es va passar al bndol rebel i junts van marxar a Constantinoble. Basilisc fou sorprs a palau i detingut (juny o juliol del 476); va ser enviat com a presoner a Capadcia amb la seva famlia (la dona i fills), probablement a la fortalesa de Cucusos on se ls va deixar morir lentament de gana (hivern del 477 al 478).





 Notes .



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157126" title="Gran Premi dels Estats Units del 2002" nonfiltered="3617" processed="3610" dbindex="63655">
Resultats del Gran Premi dels Estats Units de Frmula 1 de la temporada 2002, disputat al circuit de Indianpolis el 29 de setembre del 2002.

 Resultats de la cursa .






 Altres .

 Volta  rpida:  Rubens Barrichello  1: 12. 738;
 Pole: Michael Schumacher  1: 10. 790;








 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157127" title="Gran Premi dels Estats Units del 2007" nonfiltered="3618" processed="3611" dbindex="63656">
El Gran Premi dels Estats Units de Frmula 1 de la temporada 2007 s'ha disputat al circuit de Indianpolis el 17 de juny del 2007.

 Classificaci per la graella de sortida .




 Resultats de la cursa .



 Altres .

 Volta rpida: Kimi Rikknen  1: 13. 117 (Volta 49);
 Pole: Lewis Hamilton  1: 12. 331;










 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157128" title="Gran Premi dels Estats Units del 2003" nonfiltered="3619" processed="3612" dbindex="63657">
Resultats del Gran Premi dels Estats Units de Frmula 1 de la temporada 2003, disputat al circuit de Indianpolis el 28 de setembre del 2003.

 Resultats de la cursa .






 Altres .

 Volta  rpida:  Michael Schumacher  1: 11. 473;
 Pole: Kimi Rikknen  1: 11. 670;








 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157129" title="Pau IV" nonfiltered="3620" processed="3613" dbindex="63658">

Pau IV ( Carpiglia Irpina, 28 de juny de 1476     Roma, 18 d'agost de 1559) va ser Papa de l'Esglsia Catlica Romana des de 1555 al 1559.

 Inicis .

Gian Pietro Caraffa, nascut a una poderosa famlia de Npols, el que li va permetre iniciar-se en la seva carrera eclesistica. El 1504 succe al seu conco com a bisbe de Teate per posteriorment ser anomenat arquebisbe de Brindisi el 1518, destacant en aquests crrecs l'actuaci com ambaixador del papa Lle X a les corts d'Espanya i Anglaterra

El 1524 el papa Climent VII l'autoritz a renunciar als seus privilegis i beneficis eclesistics per a ingresar a "l'Oratori de l'Amor Div" de Roma, on coneixer Gaet de Thiene  amb qui fundar l'orde de Sant Caiet, popularment coneguda pels teatins.

El 1527, Roma fou saquejada per les tropes de l'exercit de Carles V amb la conseqent destrucci de l'edifici de l'orde,  el que va fer traslladar-la a Vencia, Caraffa per va sser retingut a Roma pel papa Pau III qui li encoman la tasca de participar en una comissi de nou membres creada per a la reforma de la cort papal i que publicaria el "Consilium de emendanda Ecclesia" (Dictamen sobre la reforma de l'esglsia)

El 1536 s anomenat cardenal de Sant Pancraci i arquebisbe de Npols, se li encomana la reorganitzaci de la inquisici italiana per la qual cosa crea la Congregaci del Sant Ofici. El 1542 s anomenat Inquisidor General fins a la seva elecci com a papa.

Amb la mort de Marcel II, Caraffa s elegit com a nou papa contra tot pronstic, com Caraffa era ja molt vell, al principi reneg del crrec per degut a que el rei d'Espanya estava en contra seva, Caraffa va acceptar el crrec mogut pel seu odi vers als espanyols ( El Regne de Npols formava part d'Espanya en aquella poca)

 Papat .

El nou papa no va continuar amb l'anomenat Concili de Trento ja que es creia per damunt de tothom i no necessitava ning ni cap llei per poder manar sobre els altres (reis inclosos), a ms, ell mateix havia reformat la inquisici que estava sota el seu crrec per tal d'evitar qualsevol deslleialtat.

 La inquisici .

Pau IV no noms utilitz la inquisici contra l'heretgia o el sacrilegi, qualsevol persona que sembls contradir les seves paraules era perseguit sense importncia de ttols.

Aix, el cardenal Giovanni Morone, qui tendria l'honor d'oficiar la clausura del concili trident anys desprs, fou empresonat per estar en desacord amb l's del terror amb finalitats religioses.

El cardenal Reginald Pole tamb fou objectiu seu, havia estat el seu adversari en la lluita pel poper papal i a ms havia aconseguit que Anglaterra retorns a la comuni catlica-romana sota el regnat de Maria I Tudor per sense retornar els anteriors bns de l'esglsia al papa, fou cridat a Roma per comparixer davant la inquisici per la reina d'Anglaterra ho imped ja que sabia quin seria el seu final. 

Altres blancs seus varen sser el patriarca d'Aquilea, l'arquebisbe de Toledo, Bartolom de Carranza, d'altres per, aconseguiren escapar d'ell com Juan d'vila o Santa Teresa de Jess, ambds reconeguts com a sants posteriorment.

Els jueus tampoc escaparen del papa i amb la publicaci a Roma del Cum nimis absurdum  el 18 de juliol de 1555 foren despossets de les seves propietats i  tractats com a esclaus, obligant-los a dur un capell groc pels homes i vels per a les dones, tracte que segons Pau IV mereixien per haver intervingut en la mort de Jess.

Finalment com a projecte final public el 1559 el primer Index Librorum Prohibitorum(ndex dels llibres prohibits).

 Relaci amb Espanya.

Com s'hacomentat, Pau IV era d'origen napolit i havia experimentat el domini espanyol sobre la seva ptria. Pot ser que d'aqu vengus el seu odi contra Espanya, tamb abans d'sser papa romangu un perode de temps per Espanya com a nunci del papa Lle X.

Pau IV sempre intent accions contra Espanya i com que no tenia un gran poder militar per poder lluitar sol contra Espanya (Espanya en aquell temps era una hegemonia europea) va convncer a Frana per atacar les possessions d'Itlia espanyoles el 1556, aprofitant que l'emperador Carles havia abdicat a favor del seu fill Felip II

El rei francs Enric II de Frana dirig les seves tropes contra les possessions espanyoles del sud d'Itlia amb ajuda del papa ja que s'hi uniren forces papals comandades pel Duc de Guisa. Per el Virrei de Npols, Fernando lvarez de Toledo, Duc d'Alba assabentat d'aquestes maniobres militars condu el seu exrcit a Roma. Bat totes les places fortes dels francesos ocupant part del territori dels Estats Pontifcies sempre recordant per que els retendria noms fins que el papa fos deposat i substitut.

El 1557 el Virrei obtengu una victria crucial a Civitella del Tronto on l'exrcit franc-papal qued seriosament desgastat i quasi venut. La seva minvada fora desaparegu finalment quan el 27 d'agost del mateix any les tropes de Felip II infligiren a les franceses una gran victria a Sant Quintin i el duc de Guisa fou cridat precipitadament a la defensa de la seva prpia ptria. El duc d'Alba entr a Roma sense cap oposici i all trob a un papa destrut i suplicant la pau que li fou concedida. A canvi Pau IV es va comprometre a no fomentar ni fer la guerra al monarca espanyol i a no realitzar noves fortificacions en les places de la sobirania eclesistica.   

Desprs d'aquesta lli, Pau IV s'apart dels assumptes poltics i desist de continuar anteriors accions blliques, a ms el 3 d'abril de 1559 es firmava la Pau de Cateau-Cambrsis entre Felip II i Enric II, donant aix per finalitzades les guerres italianes. No obstant , tant el retirat Carles II com el seu fill Felip II van sser excomunicats per Pau IV.

 Mort .

Uns mesos desprs el 18 d'agost moria Pau IV sent un papa mol poc estimat pels romans que li construren una esttua en el seu honor en un lloc recndit de la ciutat i desprs aquesta fou  mutilada i destruda, incendiaren el palau de la inquisici, saquejaren el convent del dominics i posaren en llibertat els reus inquisitorials. 

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com De fide Petri (De la fe de Pere), cita que fa referncia al seu nom i al seu cognom, Carafa, que significa fe.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157131" title="Basili" nonfiltered="3621" processed="3614" dbindex="63660">


:
En Basili, personatge d'pera (El Barbero de Sevilla);

Geografia:
Blies o Basili, riu de Mesopotmia;

Bibliografia:
Litrgia de Sant Basili, manuscrit;

Histria:
Basileus, ttol de l'emperador grec;

Religi:
Orde de Sant Basili;
Regla de sant Basili;
Basilis, conjunt de monestirs cismtics quasi tots de Grcia, estesos a Rssia (Basilis russos) i als pasos eslaus (Basilis catlics orientals, i Basilies d'orient), a Itlia (Basilis catlics d'Itlia) i Espanya (Basilis d'Espanya) i algun altra pas (Basilies d'occident);
Comunitat de Sant Basili o Basilis, comunitat religiosa;

Hagiologia:

Sant Basili o Basili de Cesarea, conegut tamb com Basili el gran;
Sant Basili de Constantinoble;
Sant Basili del Quersons;
Sant Basili de Bolonya;
Sant Basili d'Ancyra;
Sant Basili d'Amsia;
Sant Basili el vell (pare de Sant Basili de Cesarea);
Sant Basili d'Aix;
Sant Basili de Braga;
Sant Basili el jove;
Sant Basili de Creta;
Sant Basili mrtir;
Sant Basili prevere;

Onomstica:

Basili I de Constantinoble, patriarca;
Basili II de Constantinoble, patriarca;
Basili d'Ancira, bisbe;
Basili de Tessalnica, arquebisbe;
Basili de Selucia, bisbe;
Basili de Cilcia, bisbe;
Basili I Maced, emperador bizant;
Basili II, emperador bizant;
Basili I Comn, emperador de Trebisonda;
Basili II de Rssia, gran prncep rus;
Basili III el Cec, gran prncep rus;
Basili IV, gran prncep rus;
Basili V, gran prncep rus;
Basili el Llop, prncep de Moldvia;
Basili, heretge blgar;
Basili de Tirnovo, bisbe;
Dom Basili, religis i general dels cartutxos ;
Basili l'Ocell, noble bizant;
Lluci Minuci Basili, un dels assassins de Csar;
Basili Parakimomnia, prncep bizant;
Basili, cognom de diversos personatges romans.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157132" title="Gran Premi dels Estats Units del 2004" nonfiltered="3622" processed="3615" dbindex="63661">
Resultats del Gran Premi dels Estats Units de Frmula 1 de la temporada 2004, disputat al circuit de Indianpolis el 20 de juny del 2004.

 Resultats de la cursa .






 Altres .

 Volta  rpida:  Rubens Barrichello  1: 10. 339;
 Pole: Rubens Barrichello  1: 10. 223;








 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157135" title="Gran Premi dels Estats Units del 2005" nonfiltered="3623" processed="3616" dbindex="63662">
Resultats del Gran Premi dels Estats Units de Frmula 1 de la temporada 2005, disputat al circuit de Indianpolis el 19 de juny del 2005.

 Resultats de la cursa .






 Altres .

 Volta  rpida:  Michael Schumacher  1: 11. 497;
 Pole: Jarno Trulli  1: 10. 625;
 Es van retirar per seguretat tots els monoplaces que corrien amb neumtics Michelin.







 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157136" title="MOSFET" nonfiltered="3624" processed="3617" dbindex="63663">

Evoluci histrica .

El 1926 J. Lilienfeld patent l esquema d un  dispositiu per controlar el flux d un corrent elctric entre dos terminals d un slid elctricament conductor, mitjanant l establiment d un tercer potencial entre els anteriors terminals . 

El mateix Lilienfeld va anar millorant la seva estructura i li va afegir una capa d allant entre el contacte modulador i el material conductor. Amb aquesta modificaci nasqu el que posteriorment s anomenaria MOSFET (Metal Oxide Semiconductor Field-Effect Transistor), on a partir de la utilitzaci d una estructura capacitiva es pot modular la concentraci de portadors majoritaris d un material semiconductor, que s l anomenat efecte de camp. Ara b, les dificultats tcniques que suposava la fabricaci d aquest dispositiu el posaven fora de l abast dels coneixements de l poca. En aquells moments, degut a la crrega atrapada als estats superficials de l allant el camp elctric s apantallava impedint que penetrs en l interior del semiconductor i no pogus ser observat l efecte de camp. En els posteriors anys es desenvolup parallelament una altra tecnologia, la BJT (Bipolar Junction Transistor) que adquiriria una gran predominana en les segents dcades.
No va ser fins que el 1959 Atalla descobr que en els dispositius basats en l estructura MOS amb la presncia d una capa d xid com a allant s aconseguia reduir la densitat d estats superficials en el dielctric a un nivell tal que l efecte de camp a l'interior del semiconductor podia sser observat. Ms tard (1960) el mateix Atalla propos l estructura MOSFET, i juntament amb D. Khang el fabric per primer cop amb el SiO2 com a dielctric. La figura mostra l esquema bsic d un transistor MOS, on es millorava l estat de crrega a l interior de la capa de SiO2 i a la interfcie Si / SiO2. D aquesta manera es va poder aconseguir que mitjanant l aplicaci d una tensi a la porta es moduli el pas de corrent entre drenador i font.

A finals dels anys 60 l electrnica estava basada en la tecnologia BJT. Ara b, grcies als avenos realitzats en la tecnologia MOS la tendncia va anar variant, fins que aquesta es va acabar imposant i avui dia s la referncia en el mn microelectrnic. 
La principal ra per aquest canvi s que la tecnologia MOS aconsegueix un gran nombre d avantatges en front de la tecnologia BJT:

 Una alta impedncia d entrada (107 - 1012  ) fent que sigui millor per a les etapes d entrada d amplificadors multietapa. Aquesta elevada impedncia d entrada permet treballar als circuits fabricats amb aquesta tecnologia com a elements d emmagatzematge.
 Els transistors MOS sn poc sensitius a la radiaci com els BJT.
 Els MOSFETs estan autoallats.
 Algunes configuracions, com la CMOS (Complementary MOS), redueixen molt el consum d energia i milloren els resultats.
 s una tecnologia fcil de fabricar. Es poden realitzar un major nombre de dispositius en un sol xip, degut a l increment de la densitat d empaquetament. Ocupen un menor espai, afavorint aix una major producci. Aquest fet, sobre tot per les aplicacions de tipus digital, s molt important i per aix degut a la preponderncia avui en dia del mn digital ha fet que aquesta tecnologia s hagi acabat imposant.

 Escalat del dispositiu MOS .

L avan de la indstria microelectrnica ha comportat la fabricaci de dispositius i circuits cada cop ms rpids, amb un menor consum de potncia i on les dimensions han anat reduint-se progressivament. D aquesta manera, s ha intentat integrar cada cop un major nombre de transistors en una menor rea. El 1965 Gordon Moore, director de la  Fairchild semiconductor  va fer la segent predicci:  la complexitat dels circuits integrats es doblar cada any i mig  que es coneix com la llei de Moore. 
La indstria microelectrnica ha intentat seguir aquesta tendncia. Aix, ha anat augmentant progressivament el nmero de transistors que formen part dels microprocessadors i com es preveu que seguir augmentant en el futur. 

Ara b, per poder continuar la reducci de les dimensions pronosticada per Moore, va ser important la teoria de l escalat proposada per R.H. Dennard (1974), qui va establir unes regles, que es mostren a la taula, a partir de les quals es disminueixen les dimensions d un transistor MOS optimitzat, sense que es degradin les seves caracterstiques. 
 


Segons la teoria de l escalat de Dennard, per aconseguir dur a terme l escalat sense malmetre el funcionament del dispositiu s haur d aplicar el parmetre alfa ( ) que fa referncia al factor de reducci de les dimensions fsiques. El parmetre psilon ( ) ser el que indica el factor de disminuci de les tensions.
Una altra opci recent per la millora de les prestacions dels dispositius MOS s la tecnologia SOI (Silicon On Insulator), on hi ha un gran volum de lnies d investigaci obertes. La principal caracterstica d aquesta tecnologia s que el transport de portadors t lloc en una capa de Silici de gruix molt redut, que es troba allada del substrat mitjanant un xid enterrat. En els ltims anys, les millores obtingudes en la fabricaci d oblies de tipus SOI han perms que els transistors MOSFET fabricats en elles assoleixin elevades prestacions (tant en el mn digital com en l'analgic) pel que fa a velocitat de commutaci. 
Per altra banda, els requeriments de l escalat pel futur de la tecnologia MOS venen marcats pel International Technology Roadmap for Semiconductors (ITRS), que representa el consens de les companyies de semiconductors ms importants sobre les necessitats tecnolgiques futures. Actualment l escalat en dimensions dels MOSFETs est comportant diferents reptes. En l'edici del ITRS del 2005, l ltima disponible, s afirma que per l any 2011 es requeriran dielctrics amb una capacitat que sigui equivalent a la que presenta el SiO2 de 7.5 , per sense els inconvenients que presenta l xid de Silici per gruixos tant prims. Aix doncs, com a possibles modificacions o millores estan la fabricaci d estructures avanades en la tecnologia SOI i els dispositius de mltiples portes com els FINFETs. Tamb s estan dedicant grans esforos a l estudi de materials amb una  constant dielctrica major a la del SiO2 per evitar els problemes que presenta el SiO2 amb l escalat en dimensions. Ara b, aquesta possible substituci del material dielctric ha provocat l aparici de nous problemes, com per exemple, que sigui de major rellevncia l estudi de portes metlliques, ja que s han observat algunes incompatibilitats entre el poli-Silici de la porta i els materials d alta constant dielctrica (high-K).

 Limitacions elctriques del SiO2 .

Actualment, l electrnica d altes prestacions usa MOSFETs amb un gruix d xid de porta per sota dels 2nm. Tot i aix, l s de capes ultra-primes de SiO2 com a dielctric de porta en estructures MOS comporta una srie de problemes que han estat objecte de molts estudis en l mbit de l electrnica. Els principals sn: l elevat corrent que circula pel dielctric, la reducci de la fiabilitat, la penetraci del Bor i la necessitat de fer crixer capes extremadament uniformes. A continuaci s explicar breument en qu consisteixen aquests inconvenients.
Quan es treballava amb gruixos de SiO2 relativament elevats (>10nm) l xid de Silici no presentava aquests problemes, degut, sobre tot, a la seva gran alada de barrera i a la baixa densitat de defectes. Per quan es treballa amb capes ms primes (< 3nm) no es mant aquesta situaci, ja que a les tensions normals d operaci es t un corrent que circula pel dielctric inacceptablement alt. Aquest corrent s anomena corrent de fuites i augmenta exponencialment a mesura que es disminueix el gruix del dielctric, provocant que el consum del circuit s elevi fins a nivells intolerables pel seu correcte funcionament. 
Un altre factor important a tenir en compte s el temps de vida o fiabilitat dels dispositius amb capes ultra primes de SiO2, sobre tot quan es treballa amb gruixos de 2nm. Alguns grups d investigaci han predit que les capes d xid de Silici amb un gruix menor de 2.2nm no compliran els criteris de fiabilitat requerits per la indstria. En qualsevol cas, per gruixos al voltant de 1nm la probabilitat estadstica de la formaci d un cam de conducci entre el substrat i porta redueix la fiabilitat a nivells inacceptables. 
Tecnolgicament parlant un aspecte molt important s la difusi del Bor des del terminal de porta fins al substrat. La seva penetraci a travs de les capes ultra-primes produir inestabilitats en el funcionament dels dispositius. 
Un altre inconvenient a considerar s la uniformitat de la capa del dielctric, ja que la rugositat de les interfcies provoca que per gruixos que comencen a ser crtics, en alguns punts aquesta capa d xid sigui encara ms prima. Aix provoca que en aquestes zones s incrementi la probabilitat d aparici de defectes afavorint la prdua de les propietats allants de l xid. 


 High-K .

Per tal de seguir les prediccions del ITRS referents a la reducci del gruix del dielctric de porta, s ha de resoldre el problema de la prdua de propietats allants que es presenta amb l escalat de dimensions del SiO2. Aix, una possible soluci seria substituir l xid de Silici per un altre material amb una constant dielctrica ms gran (materials high-K). Amb la seva introducci, com que t una constant dielctrica (K) major s aconseguir un valor de capacitat igual, per amb un gruix fsic ms gran. Aix permetr reduir el corrent de fuites que tant preocupa. Per altra banda, amb el canvi de material no s hauria de veure modificat el procs de fabricaci, permeten aix a la indstria mantenir els procediments establerts. En aquest sentit, el ITRS prediu en el seu darrer informe que la implementaci dels materials high-K, evitant aix els problemes que presenten el SiO2 amb l escalat de dimensions, ser necessari per l any 2008.
De materials amb una alta constant dielctrica n hi ha molts. Diversos estudis indiquen que els ms ben posicionats, fins al moment, sn l xid de Zirconi (ZrO2) i l xid de Hafni (HfO2). D entre ells, el HfO2, que ser l utilitzat en aquesta memria, sembla ser que est ms ben posicionat, ja que presenta una millor estabilitat i mobilitat. Per la seva banda, el ZrO2 s lleugerament inestable i pot reaccionar amb el Silici formant un silicat.
En aquest sentit, el HfO2 s un material high-K ben conegut pel mn de l electrnica des de fa dcades. Ara b, els treballs sobre l aplicaci del HfO2 com a dielctric de porta es remunten ja a finals de la dcada dels 70, per els gruixos amb que es treballava (2000   3000) aleshores no el feien aprofitable per a la indstria electrnica. Per, ms recentment s han assolit gruixos ultra-prims i aix ha perms la seva utilitzaci com a dielctric. En els diferents treballs realitzats s ha arribat a la conclusi que s est davant d un possible substitut del SiO2. Ara b, com en tot estudi electrnic, la prdua de les propietats allants del dielctric s un punt clau, d aqu que tamb estigui sent un tema d estudi important. 
Degut al procs de fabricaci del dielctric (etapa de deposici), en el punt de contacte entre el high-K i el Silici del substrat apareix una capa interficial de SiO2, que creix incontroladament, ja que no es pot determinar quin gruix tindr, perdent aix tot possible control sobre el gruix final del dielctric. Actualment, la capa de SiO2 que apareix a la interfcie high-K / Si es fa crixer de forma controlada donant lloc a un dielctric format per una capa de material high-K i una altra capa ultra-prima de SiO2 (que no arriba a 2nm). Aquesta estructura es coneix amb el nom de  stack . Encara queda molt per investigar d aquests nous materials dielctrics i en concret de l efecte d aquesta capa interficial de SiO2 en les prestacions de fiabilitat del dielctric.

Vegeu tamb.
 Lgica nMOS;
 Model EKV;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157140" title="Bodo Illgner" nonfiltered="3625" processed="3618" dbindex="63664">
Bodo Illgner, (nascut el 7 d'abril de 1967 a Koblenz, Alemanya), s un ex porter alemany de futbol. Va ser un integrant de l equip de la Repblica Federal d Alemanya que es va proclamar campi de la Copa Mundial de la FIFA al 1990. 

Biografia.
Illgner va nixer a Koblenz, per desprs es va traslladar a viure a Westerburg i, quan tenia sis anys, va comenar a jugar a futbol a l equip 1. FC Hardtberg (Bonn).

A nivell del club, va jugar al 1.FC Kln (1985-1996) i al Real Madrid (1996-2001), ajudant a aquest ltim a la consecuci de dos ttols de la Lliga de Campions (1998, 2000), enfrontant-se a la final contra la Juventus de Turn i el Valncia CF, respectivament. A ms a ms, va guanyar dues lligues amb el Real Madrid al 1997 i al 2001, i una Copa Intercontinental al 1998.

Selecci nacional.
En total, l Illgner va jugar 54 cops amb la samarreta d Alemanya, va jugar 5 partits a l Eurocopa i va participar en 2 Copes del Mn amb el seu pas: Itlia 1990, d on van sortir vencedors, i Estats Units 1994, a on van caure a quarts de final i van terminar en 5a posici. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157141" title="Basili de Cesarea" nonfiltered="3626" processed="3619" dbindex="63665">

Basili de Cesarea fou bisbe de Cesarea de Capadcia, sovint conegut com Basili el gran o Sant Basili el gran.

Va nixer el 329 a una famlia nobiliria cristiana de la ciutat de Cesarea. El seu pare, Basili, fou un advocat de mrit i mestre de retrica. La mare es deia Emmlia. La seva avia Macrina de Neocesarea (Pont) el va educar en els principis cristians i fou alumne de Gregori Taumaturg, bisbe de la ciutat. 

Es va educar a Cesarea i Constantinoble. Va estudiar amb Libani. Desprs va anar a Atenes on va estudiar del 351 al 355 amb Himeri i Proeresi; amb ell van estudiar Juli l'Apstata i Gregori Nazianz; aquest darrer fou el seu ms ntim amic. Fou el millor alumne de retrica, filosofia i cincia. 

El 355 va tornar a Cesarea i va fer un temps d'advocat per aviat ho va deixar per dedicar-se a la vida religiosa tal com tamb va fer la seva germana Macrina. El 357 va viatjar per Sria, Palestina i Egipte per aprendre de la vida monstica i a la tornada es va retirar a una muntanya a la vora del riu Iris prop de Neocesarea on va viure en reclusi per 13 anys fundant el monestir de Ibori. All la famlia tenia una finca on Basili va reunir un grup de devots als que es va unir aviat Gregori Nazanzi. En aquestos anys es va dedicar a la lectura i el seu escriptor favorit fou Orgens. Va predicar tamb per tot el Pont. 

El 359 va anar en ambaixada a Constantinoble juntament amb Basili d'Ancira i Eustaci de Sebaste, per obtenir la confirmaci imperial dels decrets del snode de Selucia d'Isuria en qu els homiousians havien condemnat als anomians. Per aquesta poca fou fet lector a l'esglsia de Cesarea pel bisbe Diani, i desprs fou diaca ordenat pel bisbe d'Antioquia, Meleci.

El 360 va sortir de Cesarea i va tornar al seu monestir quan Diani es va adherir a la confessi arriana al snode d'Ariminum. El 361 Juli l'Apstata el va convidar a la cort per va refusar perqu l'emperador no seguia la doctrina cristiana. El 363 Diani, a punt de morir, el va cridar a Cesarea, i el seu successor Eusebi el va ordenar prevere per el va deposar el 364 per raons desconegudes i es va retirar altre cop al monestir juntament amb Gregori Nazianz.

Basili es va oposar als arrians i va escriure una obra contra Eunomi; debilitats els arrians, Eusebi va cridar altre cop a Basili a Cesarea i li va confiar l'administraci de l'esglsia el 365.

A la fam de Capadcia del 367 i 368 va tenir una conducta exemplar i va dedicar tota la seva fortuna a auxiliar als necessitats i es va fer tan popular que a la mort d'Eusebi el 370 fou elegit en el seu lloc om bisbe de Cesarea, metropolit de Cesarea i Exarca del Pont. 

Va conservar la seva asctica manera de viure, es va ocupar dels pobres (als que va construir cases), va restaurar la disciplina de l'esglsia, va  seleccionar amb cura als candidats a rebre ordres religioses, va procurar la uni de les esglsies occidental i oriental i va defensar la seva autoritat contra el bisbe Antim de Tiana, la seu del qual havia estat elevada a segona metropolitana de Capadcia per Valentini I. Tamb es va seguir oposant als arrians i semiarrians i al prefecte de Capadcia, Modest, i fins i tot al mateix Valentini II.

Va morir el 1 de gener del 379 i fou enterrat a Cesarea. Va deixar nombroses obres en grec. Declarat sant per l'esglsia catlica, es conmemora el 14 de juny (els orientals el 1 de gener i el 30 de gener)





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157143" title="Gran Premi dels Estats Units del 2006" nonfiltered="3627" processed="3620" dbindex="63666">
Resultats del Gran Premi dels Estats Units de Frmula 1 de la temporada 2006, disputat al circuit de Indianpolis el 2 de juliol del 2006.

 Resultats de la cursa .






 Altres .

 Volta  rpida:  Michael Schumacher  1: 12. 719;
 Pole: Michael Schumacher  1: 11. 588;








 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157144" title="Heian-ky?" nonfiltered="3628" processed="3621" dbindex="63667">
Heian-ky  (   , Heian-ky ?) va ser el nom original de l actual ciutat de Kioto, al  Jap, i va ser des de l any 794 fins el 1868 (amb una breu interrupci per uns mesos al 1180) la residncia de l Emperador del Jap i la capital del pas.

La ciutat va reemplaar a Nagaoka-ky , i va ser construda per ordre imperial al 793, a mans de Fujiwara no Ogurimaru. La ciutat estaria sobre una vall i seria traada amb la forma d un tauler semblant al dels escacs, imitant a la capital xinesa de la Dinastia Tang, Chang'an. 
Possea un rea rectangular d'aproximadament 4,5 km (d est a oest) i de 5,2 km (de nord a sud), i excepcionalment noms tenia els dos temples de la porta sud,el Sai-ji i el T -ji. El palau principal estaria en un rectangle intern a la part nord de la ciutat.

La designaci de la paraula Ky to ("capital" o "residncia imperial") no era oficial al moment de la seva inauguraci, per el nom es va oficialitzar a finals del segle XI, desplaant al nom original.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157146" title="Georg Solti" nonfiltered="3629" processed="3622" dbindex="63668">
Sir Georg Solti (Budapest, 21 d'octubre de 1912 - 5 de setembre de 1997)  
fou un director d'orquestra hongars - britnic.

Va nixer com Gyrgy Stern en una famlia jueva de Budapest, on aprengu piano i estudi a l'Acadmia de Msica Franz Liszt. El seu pare "germanitz" el nom de Gyrgy a Georg i canvi el cognom a Solti, per protegir el seu fill de l'antisemitisme. Debut a l'pera de Budapest el 1938 amb Les noces de Fgaro, de Mozart. El 1939 fug d'Hongria i marx a la neutral Sussa.

Desprs de la guerra, fou director general musical de l'pera Estatal de Baviera a Munic i de l'pera de Franckfurt del Main. El 1951, debut al Festival de Salzburg dirigint Idomeneo, de Mozart.

Fou director artstic de la Royal Opera House, Covent Garden entre 1961 i 1971, aix com de l'Orquestra Simfnica de Chicago des de 1969 fins a 1991.

El 1972, fou nacionalitzat com ciutad britnic. Fou nomenat Cavaller Comandant de l'Imperi Britnic el 1971 i pass a ser anomenat Sir Georg Solti a patir de la seva nacionalitzaci.

Fou intrpret aclamat de diferents obres wagnerianes, aix com del repertori mozarti i straussi.

Tamb fou el director responsable de la primera gravaci discogrfica en sistema estreo del cicle L'anell del nibelung de Richard Wagner, interpretaci en la qual compt amb Hans Hotter, George London, Kirsten Flagstad, Christa Ludwig, Birgit Nilsson i Wolfgang Windgassen, entre d'altres eminents cantants wagnerians, aix com amb la Filharmnica de Viena.

 Enllaos externs.
Pgina oficial de Sir Georg Solti;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157147" title="Basili d'Ancira" nonfiltered="3630" processed="3623" dbindex="63669">

Basili d'Ancira (Basilius) fou bisbe d'Ancira (Ancyra) del 336 al 360. 

Fou elegit bisbe el 336 amb el suport dels eusebians, substituint a Marcel que era sabelli. Fou un dels caps dels semiarrians i va fundar una secta que va rebre el nom de basilians. El 347 fou deposat i restituit Marcel pel concili de Srdica, Basili fou excomunicat, per va tenir el suport de Constanci II que li va retornar el crrec. El seu opositor fou Acaci, sota influencia del qual Basili fou deposat altre cop al snode de Constantinoble el 360 i exiliat a Illria. 

Va exercir la medicina i va escriure dos llibres que s'han perdut: un contra el seu predecessor Marcel i l'altre sobre la virginitat.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157148" title="Camelot" nonfiltered="3631" processed="3624" dbindex="63670">
Camelot s el nom de la fortalesa del llegendari Rei Arts, des d'on aquest va lliurar moltes de les batalles que van marcar la seva vida.
La seva ubicaci concreta es desconeix actualment, tot i que es creu que podria ser una provincia romano-britnica ficticia de la Bretanya post-romana.
La ciutat va ser anomenada per primer cop al poema "Lancelot, el Caballer de la Carreta", de Chrtien de Troyes, on no sembla tan important com arribaria a ser a la llegenda artrica.
Donat el fet que la ubicaci de Camelot continua sent un misteri, la veritat sobre ella - si es que va existir- encara es desconeix.

 Referncies geogrfiques .

Entre les possibles ubicacions de Camelot s'inclouen:

El castell de Cadbury 
El castell de Tintagel 
Viroconium 
Caerleon-on-Usk, al sud de Galles 
El castell de Dinerth, prop del riu Arth, a l'oest de Galles 

Tot i que el nom Camelot pot derivar de Camulodunum (nom rom de l'actual Colchester), fortalesa dels reis "catuvellaunos" i ms tard capital provincial de la Britannia romana, la seva localitzaci a Essex (a l'Anglia oriental) la situa en el regne anglosax equivocat.

 A la cultura popular .

 Camelot s un musical escrit per Alan Jay Lerner i Frederick Loewe, vagament basat en la llegenda del rei Arts tal i com es va adaptar a la novella de T. H. White en la seva novella homnima.
 Camelot s una pellcula dirigida per Joshua Logan  al 1967, interpretada per Richard Harris, Vanessa Redgrave i Franco Nero, que adapta per la pantalla gran el musical de Loewe i Lerner.
 The Camulod Chronicles de Jack Whyte s una srie de ficci histrica basada en la Bretanya romana i medieval i en torn a la llegenda artrica.
 A la pellcula dels Monty Python Els cavallers de la taula quadrada i els seus bojos seguidors Camelot s qualificat de lloc estpid pel rei Arthur i els cavallers de la taula rodona decideixen no anar-hi.
 A la srie de televisi Third Watch el districte policial s anomenat pels oficials Camelot, degut a la seva ubicaci a la cantonada de King i Arthur.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157152" title="Sant Basili de Constantinoble" nonfiltered="3632" processed="3625" dbindex="63671">
Sant Basili de Constantinoble fou un sant i mrtir catlic que va lluitar al seu temps per la conservaci de les relquies, sota l'emperador Lle I. Va patir martiri a Constantinoble i es cmnmemora el 27 de febrer.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157153" title="Sant Basili del Quersons" nonfiltered="3633" processed="3626" dbindex="63672">
Sant Basili del Quersons fou un mrtir catlic del Quersons traci. El seu martiri es commemora el 7 de mar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157154" title="Sant Basili de Bolonya" nonfiltered="3634" processed="3627" dbindex="63673">
Sant Basili de Bolonya fou bisbe de Bolonya consagrat pel Papa Sant Silvestre a comenaments del segle IV. Pels seus fets i la manera com va dirigir la seu fou considerat sant. A la seva memria es va establir el dia 6 de mar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157155" title="Sant Basili d'Ancyra" nonfiltered="3635" processed="3628" dbindex="63674">

Sant Basili d'Ancyra fou bisbe d'Ancira (Ancyra) el segle IV, vers el 360-362 que cal no confondre amb Sant Basili d'Ancira que va ser bisbe de la mateixa seu del 336 al 360. Per haver negat la divinitat dels deus pagans fou sotms a tortura en temps de Juli l'Apstata, i se li van tallar els peus, mans i llengua (362). Declarat sant, es commemora el 2 de gener.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157156" title="Anthony Kiedis" nonfiltered="3636" processed="3629" dbindex="63675">

Anthony Kiedis s nascut l'1 de novembre de 1962 a Grand Rapids, Michigan (EUA). Actualment s el cantant d'una banda rock californiana anomenada Red Hot Chili Peppers.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157159" title="Sant Basili el vell" nonfiltered="3637" processed="3630" dbindex="63676">
Sant Basili el vell s el nom pel que es conegut el pare de Sant Basili de Cesarea o Sant Basili el gran. Era d'una noble famlia de Cesarea i va patir les persecucions de Maxim juntament amb la seva esposa Emmlia (305-314) i fou desterrat al Pont. Fou mestre de retrica i filosofia. Va tenir deu fills del que tres foren bisbes, Pere, Basili el gran i Gregori. Basili el gran, Gregori i una filla, Macrina, son considerats sants. Es commemora el 30 de maig, suposadament el dia en qu va morir a la primera meitat del segle IV.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157160" title="Sant Basili d'Ais" nonfiltered="3638" processed="3631" dbindex="63677">
Sant Basili d'Ais fou bisbe d'Ais de Provena i va morir en santedat el 494. L'esglsia catlica el va declarar sant.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157162" title="Sant Basili de Braga" nonfiltered="3639" processed="3632" dbindex="63678">
Sant Basili de Braga fou bisbe catlic de Braga a Portugal. Per les seves virtuts fou declarat sant per l'esglsia catlica i es commemora el 23 de maig.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157164" title="Sant Basili el jove" nonfiltered="3640" processed="3633" dbindex="63679">
Sant Basili el jove fou un anacoreta de Constantinoble que va viure fins al 952. L'esglsia catlica el va declarar sant i es commemora el 26 de mar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157165" title="Emperador K?sh?" nonfiltered="3641" processed="3634" dbindex="63680">
L'Emperador K sh  (    , K sh  Tenn ?) va ser el cinqu Emperador del Jap en aparixer a la llista tradicional d'Emperadors.

No existeixen dades clares sobre aquest Emperador, i s conegut pels historiadors com un "Emperador llegendari". Va ser el quart de vuit emperadors sense llegenda.
Al Kojiki i al Nihonshoki, noms el seu nom i la seva genealogia van ser recopilats.

Tradicionalment, es va creure en la seva existncia durant la histria, i se li va atribuir una tomba a ell, per estudis recents recolzen la teoria de qu no exist mai.

El seu nom pstum literalment significa "manifestaci filial".
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157166" title="Sant Basili de Creta" nonfiltered="3642" processed="3635" dbindex="63681">
Sant Basili de Creta fou bisbe grec de l'illa de Creta, que va morir el 870. L'esglsia catlica el va declarar sant i es commemora el dia 1 de febrer.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157167" title="Revolution" nonfiltered="3643" processed="3636" dbindex="63682">
Revolution s un entorn comercial multiplataforma per desenvolupament, de Runtime Revolution Ltd. Aix s, funciona en la majoria de sistemes operatius (Macintosh 7,8,9, Macintosh OS X, Windows XP, i Linux, Solaris, BSD, entre altres), i els projectes poden tamb compilar-se per ser executats en les diferents plataformes (es genera un nic fitxer executable). 

Revolution t una IDE grfica i un llenguatge de programaci anomenat Transcript (tamb dit Revolution). El llenguatge t tipatge dinmic, i semblances amb els llenguatges orientats a objectes (tot i que no tot est organitzat en termes d objectes). La seva sintaxis s propera a l angls. Per exemple, 

put url "http://www.softcatala.cat/" into tMyVariable

Aquesta lnia serveix per descarregar una pgina web i emmagatzemar-la en una variable. Un segon exemple s el segent, que realitzar un accs ftp.  

put url "ftp://joana:passwd@ftp.exemple.cat:2121/figura.jpg" into url "binfile:myFile.txt"


Enllaos externs.
Runtime Revolution Ltd. ;
revJournal per a desenvolupadors de Revolution ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157168" title="Sant Basili mrtir" nonfiltered="3644" processed="3637" dbindex="63683">
Sant Basili mrtir fou un mrtir de Constantinoble mort sota l'emperador Constant V Coprnim (meitat del segle VIII). L'esglsia catlica el va declarar sant i es commemora el 28 de novembre.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157169" title="Sant Basili prevere" nonfiltered="3645" processed="3638" dbindex="63684">
Sant Basili fou prevere d'Ancira. Va morir el 363. La seva festa se celebra el 22 de mar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157170" title="Basili I de Constantinoble" nonfiltered="3646" processed="3639" dbindex="63685">
Basili I Escamandr (Basilios Eskamandrenos) fou patriarca de Constantinoble.

Va viure al segle X, i va ser monjo al monestir del Mont Olmp. Fou ordenat com a successor del patriarca Polienit el 12 de febrer del 970. Al cap de 4 anys fou acusat de no regir l'esglsia segons les regles canniques i de conspirar contra l'emperador Juan I Tzimisces i fou substituit pel tribunal imperial, per Basili no es va sotmetre a aquesta jurisdicci i va demanar el judici d'un concili ecumnic. L'emperador no ho va acceptar i el va deportar al monestir del riu Escamandre, fundat pel mateix Basili.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157171" title="Basili II de Constantinoble" nonfiltered="3647" processed="3640" dbindex="63686">
Basili II fou patriarca de Constantinoble conegut com Filacpulos o Camteros. Fou guarda dels arxius de la catedral (cartoflaci). Va ocupar el crrec de Patriarca noms dos anys, del 1184 al 1186 i fou deposat per l'emperador Isaac II ngel (1185-1195) que inicialment havia tingut el suport de Basili per accedir al tron.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157172" title="Basili de Tessalnica" nonfiltered="3648" processed="3641" dbindex="63687">
Basili de Tessalnica o Basili Acoli (Basilius Acholius) fou arquebisbe de Tesslonica, ocupant el crrec el 360. Es molt elogiat per Sant Ambrs. L'emperador Teodosi el gran va voler ser batejat per aquest bisbe. Va assitir a un concili a Roma el 382. 

Va morir el 384.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157174" title="Obo d'amor" nonfiltered="3649" processed="3642" dbindex="63688">






L'obo d'amor s un instrument de vent fusta. s membre de la famlia del obo i per tant dels instruments de doble canya. Est afinat en la, es a dir, una tercera menor ms abaix que l'obo. De un t ms tranquil i fosc, la seva forma s semblant al Corn angls encara que amb unes dimensions menors.

L'obo d'amor va ser inventat al segle 18 i perfeccionat ms tard per Franois Lore.

Va ser utilitzat per primera vegada en 1717 per Christoph Graupner. Johann Sebastian Bach utilitzava a sovint l'obo d'amor a les seves Cantates. Tamb han escrit per a aquest instrument els compositors Georg Philipp Telemann i Georg Friedrich Hndel.

Ms recentment, l'obo d'amor ha sigut utilitzat per Maurice Ravel al "Bolero" i Richard Strauss li ha reservat un paper important a la "Simfonia Domestica".


 Msica per a obo d'amor .
 
Solista . 

Johann Sebastian Bach;

Concert en La major per a obo d'amor, corda i baix continuo (BWV 1055) 

Antonio Lotti;

Concert en La major per a obo d'amor, corda i baix continuo 

Georg Philipp Telemann;

Concert en Mi menor per a obo d'amor, corda i baix continuo 

Concert en Sol major per a obo d'amor, corda i baix continuo 

Concert en La major per a obo d'amor, corda i baix continuo 

Msica de cambra .

 Johann Gottlieb Graun;

Triosonata en La major per a obo d amor, Viol i baix continuo 

Orquestra.

 Maurice Ravel: Bolero ;
 Richard Strauss: Simfonia Domestica;


Enllaos externs.

 www.loree-paris.com;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157175" title="Rapte de les sabines" nonfiltered="3650" processed="3643" dbindex="63689">

El rapte de les sabines s un episodi mitolgic de la historia de Roma.
Segons la llegenda, a la Roma dels primers temps la poblaci era eminentment masculina. Per tal de solucionar aix, Rmul, el seu fundador i primer rei de Roma, va organitzar unes proves esportives en honor al du Nept, a les quals va convidar als pobles vens.
Van acudir diversos d'ells, per els d'una poblaci, la Sabnia, van ser especialment voluntariosos i hi van acudir amb les seves dones i fills, precedits pel seu rei.

Va comear l'espectacle del jocs i, tal i com estava acordat, a un senyal cada un dels romans va raptar a una dona, i desprs van fer fora als homes. Els romans van intentar aplacar a les dones convencent-les de qu tan sols ho havien fet perqu volien que elles fossin les seves dones, i que elles haurien de sentir-se orgulloses de passar a formar part d'un poble que havia estat escollit pels dus.

Els sabins, evidentment enfadats per la traici i el rapte de les seves dones, van atacar als romans, als que van anar acorralant al Capitoli. 
Quan anaven a enfrontar-se en el que semblava ser la batalla final, les sabines es van interposar entre ambds combatents per tal que deixessin de matar-se ja que, van raonar, si guanyaven els romans perdrien als seus pares i germans, i si guanyaven els sabins perdrien als seus marits i fills (la guerra havia durat fora anys).
Les sabines van aconseguir fer-los entrar en ra, i finalment es va celebrar un banquet per tal de festejar la reconciliaci. 

A ms a ms, el rei de Sabnia, Tit Taci, i Rmul van formar una diarquia a Roma que va durar fins a la mort de Rmul.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157176" title="Basili de Selucia" nonfiltered="3651" processed="3644" dbindex="63690">
Basili de Selucia fou bisbe de Selucia d'Isuria del 448 al 458. Es va posicionar contra l'heretgia eutiquiana i per la deposici de Dioscur.

Fou el principal crtic del eutiquianisme al concili de Constantinoble, convocat pel patriarca Flavi el 448. En canvi al concili d'Efes del 449 es va pronunciar en contra suposadament per amenaces i aix li va costar ser deposat, per va rectificar i fou restablert i va signar una condemna a Eutiqui i Dioscur continguda a la Epstola dogmtica del Papa Lle a Flavi. 

El 458 va signar amb els dems bisbes d'Isuria, una petici a l'emperador per complir les actes del concili de Calcednia i deposar a Timoteu Elure, patriarca intrs de Constantinoble. Va morir poc desprs.

Va escriure algunes obres i entre elles 40 homilies, la principal de les quals la del sacrifici d'Abraham. Tamb va escriure un versos dels miracles de Santa Teresa.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157177" title="Tren cremallera" nonfiltered="3652" processed="3645" dbindex="63691">

S'anomena tren cremallera a un tipus particular de trens que basa el seu funcionament en l'acoblament mecnic amb la via per mitj d'un tercer rail o cremallera. 

La disposici esmentada permet que sigui utilitzat en zones de grans pendents, en les quals el funcionament per adherncia entre carrils i rodes no seria possible.

El primer ferrocarril de cremallera fou el ferrocarril entre Middleton i Leeds, a Anglaterra, on la primera locomotora de vapor comercial comen a funcionar el 1812. Utilitzava un sistema de cremallera i piny dissenyat i patentat el 1811 per John Blenkinsop. La idea del tercer carril va aparixer el 1862 de la m del sus Niklaus Riggenbach 

A Catalunya hi ha dos trens cremallera: el Cremallera de Montserrat, de 5,24 Km de longitud i 550 m. de desnivell i el Cremallera de Nria de 12,5 Km de longitud i 1.059 m. de desnivell
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157178" title="Basili de Cilcia" nonfiltered="3653" processed="3646" dbindex="63692">
Basili de Cilcia fou bisbe de Irenpolis a Cilcia. Va viure en temps de l'emperador  Anastasi I (491-518) i fou prevere d'Antioquia vers el 497, va escriure una Histria eclesistica des de Marci fins a Just I el traci, i 16 llibres contra Joan Esciopolita. Sembla que va afavorir els nestorianisme.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157179" title="Takamatsu" nonfiltered="3654" processed="3647" dbindex="63693">
Takamatsu s una ciutat porturia del Jap, a la costa del Mar Interior, capital de la prefectura de Kagawa, a l illa de Shikoku.

s famosa pel parc de Ritsurin, un parc del perode Edo considerat com una de les tres grans obres mestres de la jardineria japonesa.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157180" title="Ryan Gomes" nonfiltered="3655" processed="3648" dbindex="63694">
Ryan Gomes (1 de setembre de 1982, Waterbury, Connecticut, Estats Units) s un jugador de bsquet que juga al Boston Celtics, franquicia que pertany a la NBA.

Va ser escollit pels Celtics en la posici 50 del draft de 2005, procedent de Providence.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157181" title="Refugi de Griz" nonfiltered="3656" processed="3649" dbindex="63695">

El Refugi de Griz es troba a 2.200m al Parc d'Ordesa i Mont Perdut. s un refugi de muntanya guardat amb capacitat per 72 persones. Disposa de flassades, matalassos, aigua, lloc per cuinar, lavabos i dutxes.

 Histria .
El primer impuls per a la construcci del refugi de Griz va sorgir de Madrid a travs de la Sociedad de Montaeros de Pealara. El primer refugi construt tenia 15 places i l'atenia un vell pastor de Fanlo, que responia al nom del "seor Ramn", fins que fou destrut per un allau. Posteriorment el qui fou president de la Federacin Espaola de Montaa, Julin Delgado Ubeda, va proposar la construcci del refugi actual l any 1961, inaugurant-se finalment el 1963.

 Ascensions.
Des d'aquest punt es poden realitzar ascensions mtiques dels majestuosos tres mils de la zona, com el Mont Perdut (3.355m), el Cilindre de Marbor (3.335m) o el Pic de Marbor (3.248m).

Enllaos externs.

Pgina web del refugi;
Informaci del refugi al web de la Federaci Aragonesa de Muntanyisme;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157182" title="Leskovac" nonfiltered="3657" processed="3650" dbindex="63696">
Amb una poblaci s de 100.000 habitants, Leskovac s una de les ciutats ms grans de Srbia, i la capital de districte de Jablanica.

Es troba situada a la part del sud-est de la Repblica de Srbia, a 300 km de Belgrad i 40km de la ciutat de Nis.

 Cultura .

La ciutat s molt coneguda pel festival de la "graella" Rostiljijada, que cada any visiten turistes de tota Europa, amb rcords mundials en produir l hamburguesa ms gran del mn. (Pljeskavica). Tamb s coneguda per la producci de pebre roig molt picant.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157183" title="Basili I" nonfiltered="3658" processed="3651" dbindex="63697">
 
 

Basili I o Basili I Maced () fou emperador bizant (867-886).

Va nixer el 826 i es diu que descendia d un prncep arscida (part) que havia rebut terres a Trcia de l emperador Lle I. El seu pare per, si es que l origen esmentat era veritat (que probablement no ho es), era ja un petit propietari i la famlia havia perdut la major part de les seves terres. La mare es diu que era descendent de  Gran, cosa probablement tamb simple propaganda.

Molt jove fou fet presoner pels blgars i fou educat com un esclau. Fou rescatat uns anys desprs i deixat a l esglsia de , on va cridar l atenci d un monjo que el va presentar a  Petit, cos de l emperador Tefil (829-842), que com que era petit d altura es rodejava de servidors alts, i va agafar a Basili al seu servei, i el va casar amb una vdua rica de Patres. Mercs a la fortuna d ella va poder comprar moltes terres a Macednia d eon li va venir el seu sobrenom de Maced (la propaganda va atribuir aquest nom fins i tot a una suposada descendncia d  Gran de Macednia).

Desprs va servir amb Miquel III (842-867) que s hi va fixar per que va guanyar en combat singular a un gegant blgar que era considerat el millor lluitador del seu temps.  el va nomenar cap camarlenc el 854. Basili estava casat llavors amb Maria de la que tenia un fill, Constant, per la va repudiar i es va casar amb Eudcia Ingerina, amant de l emperador (desembre del 865), el lloc de la qual el va ocupar Tecla, la germana de Basili (setembre del 866). Amb Eudcia va tenir a Lle que desprs fou l emperador Lle VI de Bizanci (886-912).

La influencia de Basili es va incrementar i va poder conspirar contra Bardas oncle de l emperador, que havia estat nomenat csar i que fou assassinat en presencia de Miquel. No massa desprs Basili fou fet august i va assolir l administraci de l imperi mentre Miquel es dedicava al beure, les dones i altres ocupacions poc poltiques. Miquel va intentar restablir la seva autoritat per Basili el va fer matar el 24 de setembre del 867 i va assolir sol el poder.

Com que el patriarca Foci havia causat desavinences religioses, Basili el va destituir immediatament i el va substituir per Ignaci. Va ordenar tamb un atac contra la secta dels paulicians. Va forar als rabs, que havien fet progressos en el regnat de , a aixecar el setge de Ragusa.

El 872, va acompanyar a l exrcit a l sia, va creuar l Eufrates i va derrotar els rabs en diverses batalles sobretot a Cilcia el 875.

El 877 va morir el patriarca Ignaci i per un cmul de circumstancia el va succeir Foci.
Les victries sobre els rabs va encoratjar a Basili per expulsar-los del sud d Itlia i Siclia. D altra banda els rabs de Creta estaven assetjant Calcis per foren derrotats amb grans prdues i part de la seva flota destruda. Llavors Basili va enviar a l exrcit a Itlia sota el comandament de Procopi i el seu lloctinent Lle. Procopi va derrotar els rabs per per gelosia Lle va abandonar al seu cap al mig d una batalla i Procopi va resultar mort, quedant els soldats desmoralitzats, i aconseguint amb prou feines sostenir les posicions. L emperador va cridar a Lle que fou mutilat i enviat a l exili. El neu comandant en cap fou Esteve Maxenci, que va donar algunes probes d incompetncia, i fou substitut el 885 per Nicfor Focas. En una campanya Focas va expulsar als rabs del sud d Itlia.

El 879 es va morir el fill gran de Basili, Constant, i fou designat hereu el segon fill  Filsof). Una srie d intrigues d un tal Santabaren van estar a punt de portar a l execuci a Lle per crims que no havia coms, per la falsedat de les acusacions fou descoberta per Basili just a temps i Santabaren fou castigat. 

Entre els seus mrits cal destacar el sanejament de l administraci i la collecci de lleis coneguda com Constituciones Basilicae (o simplement Basilica) que va acabar el seu fill Lle i fou augmentada per Constant Porfirognit.

El febrer del 886 Basili va quedar ferit durant una cacera i va morir de les ferides el 1 de mar segent .
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157184" title="Pseudoinversa" nonfiltered="3659" processed="3652" dbindex="63698">
Donada una matriu , la pseudoinversa o inversa generalitzada d'A s una matriu  tal que satisf:



En general, donada una matriu, d inverses generalitzades n hi ha diverses. D antre elles hi ha la matriu inversa generalitzada de Moore-Penrose, que s nica quan a ms a ms de la condici anterior, se n hi afegeixen unes altres d addicionals:

A- A A- = A-
(A A-)' = A- A
(A- A)' = A A-

La matriu inversa generalitzada de Moore-Penrose deu el seu nom a Moore (1920) i Penrose (1955). Sembla que aquest darrer feu la recerca sense conixer els resultats de Moore.

 Aplicacions .
La resoluci d un sistema per mnims quadrtics es pot realitzar mitjanant la inversa generalitzada quan no es possible calcular la matriu inversa. 

Bibliografia.

Penrose, R. A., (1955), A Generalized Inverse for Matrices, Proc.
Cambridge Philosophical Soc. 51 406-13.

Moore, E. H., (1920), On the Reciprocal of the General Algebraic Matrix.
(Abstract)", Bulletin of the Am. Math. Soc. 26 394-5.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157185" title="Matriu invertible" nonfiltered="3660" processed="3653" dbindex="63699">
Donada una matriu A quadrada de dimensi n, es diu que 'A' s invertible (regular o no singular) si existeix una altra matriu 'B' tal que



on  es la matriu identitat de dimensi . La multiplicaci emprada aqu s la multiplicaci ordinria de matrius.

La matriu, si existeix, s nica i s anomena la matriu 'inversa' d'A, i es denota com 
.

La construcci de la matriu  que satisf la igualtat donada ms amunt s anomena inversi de matrius. 

Quan una matriu no s invertible es diu que s no invertible o singular. En aquest cas es poden considerar les pseudoinverses.

 Inverses generalitzades .

Un concepte relacionat amb el d inversa d una matriu s el d' inversa generalitzada o pseudoinversa (i, en particular, la pseudoinversa de Moore-Penrose). Mentre la inversa noms es pot calcular per algunes matrius, les inverses generalitzades es poden calcular per a qualsevol matriu.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157186" title="Basili II" nonfiltered="3661" processed="3654" dbindex="63700">

Basili II fou emperador bizant (963-1025).

Fou fill de Rom II i va nixer el 985. Tenia un germ ms petit, Constant, i dos  filles, Anna i Teofania. Rom II va deixar disposat que a la seva mort (que es va produir el 963) el ttol reial havia de passar conjuntament als seus dos fills sota la gurdia i custodia de la reina vdua, que tamb es deia Teofania o Teofano. Aquesta es va casar amb Nicfor Focas, el conqueridor de Creta, i el va elevar al tron que va ocupar fins al seu assassinat el 969 per Joan I Tzimisces que va ocupar el seu lloc.

A finals del 975 Joan I fou enverinat a Cilcia i va morir a Constantinoble el mes de gener del 976  i fou llavors quan Basili II i el seu germ Constant VIII van assolir el poder. El segon va preferir una vida de luxe a palau (tot i que va fer alguna expedici militar amb xit personal) i el pes del govern va caure en mans de Basili II, que tot i que de jove havia viscut amb luxe i extravagncia va ser un gran emperador. 

El regnat fou alterat per una srie de guerres i lluites civils en les que els exrcits imperials foren victoriosos i l'emperador es va distingir com a general. El primer problema fou la revolta d'Escleros (Skleros) que fou derrotat pel general imperial Focas i es va haver de refugiar amb els rabs. Escleros es va tornar a revoltar el 987 i fou fet presoner per Focas per aquest fou convenut de fer causa comuna contra Basili. Els dos foren llavors atacats per Basili que va matar a Focas en una batalla i va concedir un perd complert a Escleros. 

El 991 el rei David III el gran d'Ibria va cedir el sud del pas (Taoklardjtia) a Bizanci, cessi que es va fer efectiva a la seva mort el 1001 (1000 segons les crniques georgianes). Basili II va anar al juny a la zona amb moltes forces, va passar per Melitene, i de all a la ciutat d'Erez. All va rebre la visita del emir marwnida de Mayyafariquin, Muhammad al-Dawla Abu Mansur Said que li va retre homenatge i al que va donar el ttol de magistros. Desprs va rebre a Bagrat III l'unificador, rei d'Abkhzia i hereu de David, que va renunciar a fer valdre els seus drets sobre Taoklardjtia i va rebre el ttol de Curopalata. Durant els dies de l'entrevista i va haver un enfrontament sagnant entre els cavallers de Taoklardjtia i els russos del exercit imperial, que aquestos darrers van guanyar i on van morir els principals senyors del pas annexat. Abans de marxar encara van anar all els reis sarmenis de Kars i de Vaspurakan als qui l'emperador va acordar la seva protecci. Desprs va sortir cap a Manazkert, que era part de l'herncia de David i que fou incorporada al Imperi, i de all va passar a Valarshakert on va esperar al rei Gagik I d'Ani, que no es va presentar. De Valarshakert Basili II va passar a Taoklardjtia i va entrar a Olti (Ukhhiq) i va establir nombroses guarnicions. Desprs, a la primavera del 1001 (segons les crniques georgianes, segons altres fonts seria el 1002) va tornar a Constantinoble, passant per Karin.

Desprs de la primera revolta d'Escleros, l'emperador germnic Ot II, que s'havia casat amb Teofania, germana de Basili, va reclamar Calbria i la Pulla com a dot. Com que Basili no podia enviar forces a Itlia va instigar contra els imperials als rabs de Siclia que foren derrotats per Ot, per un dia va ser derrotat en un combat i en la seva fugida fou fet presoner per una galera grega, i encara que va aconseguir escapar va morir enverinat (982) quan preparava una nova expedici, el que va garantir mla possessi de la Pulla i Calbria per Bizanci. 

Contra el califa de Bagdad o els seus emirs va lluitar en diferents ocasions destacant una gloriosa expedici a Sria i Palestina. Tamb va lluitar contra els rabs de Siclia als que va fer algunes conquestes que no van compensar l'esfor. Per la seva obra principal fou la destrucci del regne de Bulgria. La guerra va durar, amb algunes interrupcions, fins al 1018. La campanya del 987 fou molt afortunada i desprs, en els any segents es van fer diverses conquestes a la part sud-oest del regne (regne de l'Epir i Macednia). El 996 el tsar Samuel va atacar Macednia i va assetjat Tessalnica, va conquerir Tesslia i va arribar fins al Pelopons; llavors va retrocedir a Tesslia per enfrontar-se als bizantins que se li acostaven per l'esquena, i fou derrotat a la vora del riu Esperqueios i tot just es va poder escapar quedant el seu exercit destrut. 

El 999 el lloctinent de Basili, Nicfor Xfies, va ocupar Pliscova i Parastlava dins de la mateixa Bulgria. El 1002 Samuel va tornar a envair Trcia i va ocupar Adrianpolis per en fou expulsat poc desprs. Els dotze anys segents la guerra es va portar amb poca energia per es va reprendre amb fora el 1014 i els grecs dirigits per l'emperador i per  Nicfor Xfies van obtenir una gran victria a Zetnion i es van fer 15000 presoners als que Basili va fer treure els ulls, deixant noms a cent d'ells amb ulls per guiar als seus companys cap a Bulgria. Quan Samuel els va veure, de la impressi es va desmaiar i va morir dos dies desprs. Bulgria fou totalment sotmesa entre 1017 i 1018 i convertida en una provncia (thema) grega sota el govern d'un dux, i va romandre sota domini bizant fins al regnat d' Isaac II ngel (1185-1195).
 
El 1016 el rei Giorgi I de Gergia va voler recuperar la Taoklardjtia, i va ocupar la regi el mateix any aprofitant que l'emperador Basili estava ocupat amb els blgars. El 1018 l'emperador, acabada la conquesta de Bulgria,va comenar a reforar Teodosipolis (Karin). L'emperador va anar a la zona la primavera del 1021 i va arribar a Manazkert i desprs a Karin, per atacar a Giorgi I de Gergia. Com que Giorgi no es va presentar, Basili va assolar el Basean. Giorgi va fer incendiar Olti i no va presentar batalla per finalment fou atrapat i va haver de combatre prop del llac Palakatsis (Tshaldir-gol), batalla que els bizantins van guanyar. Giorgi es va retirar a fortaleses d'Abkhzia i Basili va fer assolar 12 districtes sense cap resultat. Va creuar el Kura (georgi Mtkvari) i va entrar al Akhaltzikhe. Giorgi va recular cap a Djavaktia, i all va arribar l'emperador, i va recular mes encara fins a Trialthia. Amb reforos de Kakhtia, Herthia i dels tsanars i shakians (la gent de Shake) va poder refer el seu exercit per no va presentar batalla. Basili, al acostar-se el hivern, es va retirar cap al Pont i va passar el hivern a Trebisonda al thema de Khldia. 

La incorporaci al imperi del regne de Vaspurakan es va produir el 1021 i  el rei   Hovhannes-Sembat d'Ani va tmer que el seu regne fos ocupat en pocs mesos. Ja el 1022 va enviar un ambaixador a Trebisonda, on passava el hivern l'emperador,  ambaixador que fou el patriarca armeni Petros Getadartz, en la qual el rei, que no tenia fills (un nen de pocs anys havia mort), oferia fer hereu del regne d'Ani i Shirak a l'emperador. El rei fou nomenat magistros i el ttol imperial vitalici d'arcont d'Ani i de la Gran Armnia. El patriarca desprs de la seva missi no va tornar a Ani i es va establir al regne de Sebaste, continuador del Regne de Vaspurakan.

Desprs d'aquest xits diplomtics l'emperador va iniciar la segona campanya contra Gergia. Giorgi va iniciar negociacions per al mateix temps conspirava amb dos generals rebels, Nicfor II Focas (fill) i Xfies. Quant Basili es va assabentar de la rebelli dels dos generals es va tancar a la fortalesa de Mazdat a les fonts del Araxes. Per Nicfor va morir a mans del hereu de Vaspurakan David, que rebutjava entrar al seu servei (o segons les fonts bizantines a mans de Xfies) i aix Basili va poder seguir la campanya. El patrici Fers, cmplice de Nicfor Focas, fou capturat al nord-est del Basean i executat. Basili va enviar un ultimtum al rei de Gergia. Aquest va refusar. Un missatge personal portat per Zakaria, bisbe de Valarshapat, finalment va convncer a Giorgi que va accedir a renunciar als seus drets al curopalat de Tao, per quant el bisbe anava a marxar cap el campament imperial el rei georgi li va prendre la carta. Quant Zakaria va tornar fou deportat pel seu fracs, i se li va tallar la llengua. Giorgi va enviar al eristhavi Zviad al Basean, per reocupar el pas i al mateix temps negociar, i el rei marxaria al darrera amb l'exrcit per si calia combatre. I va caldre perqu es van trobar a Shelpa amb els grecs,  i els georgians, sense ordres precises, van atacar als bizantins que van obtenir una victria total. Giorgi va demanar la pau i va acceptar totes les condiciones de Basili incls la cessi de fortaleses. Tanmateix va deixar com hostatge al seu fill, el futur Bagrat IV de Gergia (1027-1072). 

Des all Basili va passar cap a l'Azerbaidjan travessant Armnia. El primer atacat fou l'emir d'Her per el setge de la capital es va produir al hivern que va ser extremament fred i feia impossible les operacions i Basili, desprs de rebre una submissi nominal del emir, va decidir retirar-se (1023).

Basili II va morir el 13 de desembre de 1025 quan preparava la conquesta de Siclia . El va succeir el seu germ i co-sobir Constant VIII que va morir el 1028. Es diu que Basili va deixar una gran fortuna personal. Tot i les seves habilitats militars i organitzatives l'emperador era analfabet i al seu temps les arts i la cultura no van gaudir de cap protecci.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157187" title="Basili I Comn" nonfiltered="3662" processed="3655" dbindex="63701">
Basili I Comn fou emperador de Trebisonda, germ d'Andrnic III Comn (1330-1332) i fill d' Aleix II Comn (1297-1330). Va succeir al efimer Manel II Comn 1332 (fill d'Andrnic III) el setembre del 332. El 334 es va casar amb la seva neboda Irene, filla d'Andrnic III a la que va repudiar el 1339 per viure amb una concubina anomenada tamb Irene. L'any segent (340) va morir, probablement enverinat per la seva muller.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157189" title="Pic de Marbor" nonfiltered="3663" processed="3656" dbindex="63702">


El Pic de Marbor (3248m) (en aragons Plan de Marmors) s un dels cims del masss del Mont Perdut, situat en una cresta de pics de ms de 3.000 m que fa frontera entre Espanya (Vall d'Ordesa) i Frana (Circ de Gavarnie).

Juntament amb el Casc de Marbor, la Torre de Marbor, l'Espatlla de Marbor i els Pics de la Cascada forma la impressionant paret nort del Circ de Gavarnie, amb 1500 m de desnivell des del fons de la vall i on es troba la cascada ms llarga d'Europa, la Cascada de Gavarnie amb 425 m de caiguda.

 Rutes .
Des de la cara argonesa l'aproximaci en cotxe s'acostuma a fer fins el Prat d'Ordesa o fins la vall de Bujaruelo. Des de Frana se sol deixar el cotxe a l'estaci d'esqu de Gavarnie-Gdre.

Des d'Ordesa s'acostuma a pujar primer fins el refugi de Griz i des d'aquest, se segueix la ruta clssica del Mont Perdut per desviar-se ms tard a l'oest, buscant la base del Pic de Marbor.

Des de Gavarnie i des de Bujaruelo cal arribar fins el refugi francs de Sarradets, just sota la Bretxa de Roland. Cal travessar la bretxa iflanqujar la serra per la cara aragonesa fins arribar als peus del Pic de Marbor.

 Histria .
Hi ha indicis que Philippe de Nemours el 1846 podia haver estat el primer en escalar el Pic de Marbor, per no se sap amb segretat, amb la qual cosa s'estableix la primera ascensi el 24 de setembre de 1865 per part de Russell i Hippolyte Passet.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157190" title="Basili el Llop" nonfiltered="3664" processed="3657" dbindex="63703">
Basili el Llop (Basil Lupo) fou prncep de Moldvia el segle XVII, sota sobirania otomana.

Va nixer vers el 1595 a Albnia, i els turcs li van concedir el govern de Moldvia com hospodar el 1634. El seu regnat fou una continua lluita contra l'hospodar de Valquia, Mateu Besarab (1632-1654). Va confiscar moltes propietats i va angoixar amb impostos als seus sbdits; va fundar escoles gregues als monestirs i a aquestos els va millorar i dotar. A Jasi va construir l'esglsia dels Tres Sants. Tamb va establir una impremta al pas, i es va imprimir el codi civil i el penal del 1646.

Fou deposat el 1653 per odre de la Porta (el govern otom), acomplerta pel khan de Crimea. Carregat de cadenes fou portat a Constantinoble, i fou desterrat a Edcola. El 1659 va poder tornar al seu poble d'origen per ja no se sap res mes de la seva vida.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157191" title="CDMA" nonfiltered="3665" processed="3658" dbindex="63704">
CDMA, en ngles Code division multiple access, s una forma de multiplexar un canal per tal de garantir l'accs multiple. Aix ho aconsegueix fent s d'una serie de seqencies pseudo-aleatories per a cada usuari.   CDMA s un senyal d'espectre eixamplat ja que l'ample de banda de la senyal modulada s molt major que la de la senyal de dades que volem comunicar.

Una analogia per a entedre que fa CDMA seria imaginar una habitaci amb grups de persones parlant en diferents idiomes, cada grup pot entendre's entre si per en canvi si escoltem la resta no entendriem res. De forma similar en CDMA cada usuari usa una seqencia codi nica per a transmetre pel canal i aquesta seqencia codi noms ser capa de demodular-la el receptor del missatge malgrat que pel canal hi puguin haver diversos usuaris transmetent diferents missatges amb d'altres codis.

A ms, el terme CDMA tamb es refereix als sistemes de telefonia mbil que usin aquest esquema d'accs multiple. Alguns exemples de sistemes de telefonia mbil que usen aquest esquema d'accs multiple sn el pioner QUALCOMM, W-CDMA de la ITU i l'europeu UMTS.

CDMA tamb ha estat usant en sistemes de navegaci com el GPS oel OmniTRACS, un sistema usat per a la gesti de flotes.

Usos i aplicacions. 
El primer sistema de telefonia mbil a usar implementacions de CDMA fou l'IS-95 de QUALCOMM, un sistema usat noms a Estats Units de la segona generaci (2G).

A diferncia de l'europeu GSM que s una especificaci per a tota la xarxa de la telefonia mbil,  CDMA noms es refereix a lainterficie radio de la tecnologia. Aix CDMA permet a cada operador de telefonia mbil personalitzar la seva xarxa amb diferents aplicacions.

CDMA2000 s el sistema de tercera generaci dels Estats Units i s una evoluci de CDMA que no ha estat validada per la ITU.

Una versi posterior validada per la ITU, el W-CDMA (Wideband Code Division Multiple Access), s'ha imposat com a estndard de les comunicacions mbils de tercera generaci a Europa (UMTS) i Jap (FOMA).

Altres usos sn el sistema QUALCOMM CDMA inclou senyals prou precisos en temps i freqencia capaos d'oferir aplicacions de posicionament global (GPS) o el WLL, una forma de proporcionar bucles d'abonats sense fils a zones rurals.

Cobertura i aplicacions alternatives.
La cobertura d'una cella depn de diverses variables: la potncia transmesa de senyal, el terreny i la freqncia que usem. Diversos algoritmes poden reduir el soroll introdut per les variacions en el terreny, per requereixen que transmetem certa informaci addicional per a garantir que puguem eliminar els errors. Com ms longitud d'ona, necessitem menys energia, per tant, com ms petita s la freqncia, ms gran s el radi de cobertura de la nostra cella. A les ciutats sn necessries moltes celles petites per a garantir un accs massiu a la xarxa. Aix, l's d'altes freqncies s habitual. En canvi a les zones rurals se solen usar freqncies ms petites per tal de proporcionar un radi ms gran de cobertura.

CDMA s tamb capa d'oferir un retard adequat i s capa d'oferir tamb aplicacions Wireless LAN en qu la mida de la cella de menys de 100 metres a causa de l'alta freqncia que usem (2,4 GHz) i de la poca potncia que solen transmetre les antenes dels routers. La capacitat d'adaptaci que ens ofereix W-CDMA s una de les raons per les quals CDMA s'est imposant comercialment com la soluci per als sistemes de telefonia mbil de tercera generaci (a Europa UMTS).

Enllaos externs.
Canals CDMA i tutorials ;
Recursos sobre CDMA ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157192" title="Basili (heretge)" nonfiltered="3666" processed="3659" dbindex="63705">
Basili fou un metge i heretge blgar del segle XII fundador de la secta del bogomilites (del eslau Bog, Deu, i milotti, tingueu pietat de nosaltres).

Va predicar les seves creences iniciades el 1110, que deien que Deu ja havia tingut un fill abans de Jess, anomenat Satanel, que per rebel havia estat expulsat del parads, i que fou aquest Satanel el que va donar les Taules de la Llei a Moiss; que Jess havia vingut al mon per combatre al rebel Satanel, que seria anomenat en endavant Satanas; com oraci noms era admesa el  parenostre, no s'admetia l'eucaristia  ni la resurrecci, protestava del baptisme i de la vida monstica i prohibia menjar carn i ous.

L'emperador Aleix I Comn el va cridar per escoltar les seves doctrines, i Basili hi va anar. Una vegada a palau es va prendre secretament nota de les seves paraules, i desprs fou detingut i portat davant un concili on va sostenir les seves idees, i fou condemnat a mort podent elegir entre morir a la creu o a la foguera; va triar la foguera i va morir cremat el 1118. Els bogomilites foren condemnats al concili de Constantinoble el 1143.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157193" title="Basili de Tirnovo" nonfiltered="3667" processed="3660" dbindex="63706">
Basili fou bisbe de Tirnovo a Bulgria.

Va coronar el 1186 a Pere sen com a tsar de Grcia i Bulgria. El 1302 fou enviat a Roma per demanar l'elevaci del ttol del rei blgar a emperador amb la creaci d'un patriarcat, per no hi va arribar a anar; tot i aix, l'any segent el Papa va enviar el pallium. El cardenal Lle el va consagrar primat de Bulgria el 1204. La data de la seva mort es desconeguda.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157194" title="FDMA" nonfiltered="3668" processed="3661" dbindex="63707">
FDMA, en ngles  Frequency Division Multiple Access s un mtode d'accs multiple per a canals de comunicacions.
L'accs multiple significa que volem compartir el medi entre diversos usuaris i la divisi en freqencia descriu de quina forma volem compartir el canal, en aquest cas situant els usuaris a diferents freqencies en l'espectre radio.

En un escenari FDMA la banda de radiofreqencia que usa el nostre sistema s dividida en diversos fragments, cada un dels gragments s proporcionat a un usuari per a que aquest pugui transmetre amb un nivell d'interferncies acceptable la seva senyal modulada.

Un dels sistemes on s'usa la FDMA s GSM, els sistema de telefonia mbil de segona generaci europeu que finalment ha arribat a una escala gaireb mundial.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157196" title="Dom Basili" nonfiltered="3669" processed="3662" dbindex="63708">
Dom Basili fou un religis cartoix, vuit general de l'orde, a la que va dirigir durant 23 anys (1150-1173).

La data de naixement es desconeguda per va morir el 18 de juliol de 1173. Va atorgar unes noves constitucions als cartoixans, que foren aprovades pel Papa Innocenci III. Va establir tamb la reuni anyal del captol general de la Gran Cartoixa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157197" title="Enotera" nonfiltered="3670" processed="3663" dbindex="63709">


La Oenothera biennis o Enotera groga, planta herbcia bianual de 0,5 a 1 m, pertany a la famlia de les Onagraceae. s nativa de Sudamrica i una planta de jard molt popular, que s ha naturalitzat en Nordamrica, certes parts d Europa i sia. Es troba estesa per tota Catalunya.

Etimologia.

Fou assignada al gnere Onagra, que dna nom a la famlia de las Onagraceae. Onagra - "(menjar de) onager" - fou utilitzada per primer cop en botnica el 1587 en una publicaci anglesa en Philip Miller 1754 Diccionario de Jardn: Abridged. El nom modern, Oenothera - utilitzat per primer cop per Linnaeus en Systema Nature- t tamb un origen relacionat amb el burro, amb el significat de  atrapa ases".

En grec oeno significa "ase", mentre que thera significa "atrapar, perseguir". Es creu que el nom es refereix a la qualitat que t la planta ja que pot ser utilitzada per atrapar rucs i altres animals . En 1860, William Baird va suggerir, tot i aix, que oeno podia ser interpretat com "vi" en grec. Creia que feia referncia al fet que l arrel comestible de Oenothera biennis s utilitzava com un additiu de gust pel vi.


Ecologia.

Viu en terres remogudes, pedregams, dunes. Es pot trobar silvestre al costat de carreteres i de camins.


Descripci.
Planta herbcia erecta, robusta i generalment no ramificada, bianual, de 0,5 a 1 m. Presenta espigues estretes de grans flors grogues  inflorescncia en ram- que mantenen el seu color fins la maduraci del fruit. T 4 ptals i spals, ambds soldats inferiorment en un tub llarg. Ptals de 2-3 cm, obcordiformes, i tub de la corolla de 1,5 - 4,5 cm. T 8 estams. Ovari nfer amb 2-6 lbuls. Fulles de la roseta estretament lanceolades, llargament peciolades i velloses. Fulles caulinars assegudes, ms amples i amb el marge dentat. Fruit de 3 - 3,5 cm de llarg, en cpsula, amb dehiscncia longitudinal, cilndric, vells, per sense pels i amb la base roja.

D aquesta planta se n aprofiten les fulles per principalment les llavors.


Composici qumica.

 cids: Oleic, linoleic, alfa-linoleic, beta-linoleic, gamma-linoleic, esteric, asprtic, glutamnic, palmtic (llavors), cafeic, elgic, p-cumric (fulles).
 Aminocids: Arginina, cisteina, fenilalanina, glicina, histidina, isoleucina, lisina, prolina, lliseta, treonina, tirosina, valina (llavors).
 Vitamines: cid ascrbic (Vitamina C);
 Minerals: Potassi, magnesi, mangans, amonac, coure, bor, ferro, zinc (llavors), calci, fsfor (llavors, planta).


Acci farmacolgica.
Els cids grassos essencials sn precursors dels eicosanoides (leucotriens, prostaglandines i tromboxans), mediadors cellulars i intercellulars. Se ls atribueix un paper regulador del metabolisme general de l organisme al intervenir directa o indirectament en multitud de processos fisiolgics. Destaca sobretot el seu paper com a suplement nutricional i com a emollient i antiagregant plaquetari.


Usos medicinals.
s tradicional: A Amrica els natius prenien infusions d aquesta planta internament per a tractar problemes d asma iexternament com a bulnerari, per a la curaci de ferides o problemes a la pell.

s actual: S utilitza l oli que s extreu de les petites llavors rogenques per mitj de pressi en fred per a tractar:

Intern.
 Malalties de la dona:
Sndrome premenstrual;
Infertilitat;
Quistos d ovari;
Bonys als pits;
 Impotncia;
 Caiguda del cabell;
 Artritis reumatoide;
 Esclerosi mltiple;
 Cardiopaties;
 Diabetis;
 Protector gstric;
 Allrgies;
 Regulador de l excs de llgrimes o saliva;

Extern.
 czemes;
 Acn;
 Distensions i tractaments musculars;
 Malaltia de Raynaud;

Altres usos.
Planta utilitzada tamb en jardineria ornamental per les seves flors grogues. Tamb utilitzada com a farratge d animals, especialment porcs.

Contraindicacions.
Evitar en cas d epilpsia.

s possible sofrir reaccions adverses estomacals com nusees o malestar en algunes persones. s preferible prendreaquest suplement amb l estmac ple per a evitar al mxim els seus possibles efectes secundaris en l estmac.

Pot produir cefalees.

s millor prendre aquest suplement junt amb petites dosis de vitamina E, fet que evita la seva degradaci i fa que aquest suplement es pugui absorbir millor.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157198" title="Basili l'Ocell" nonfiltered="3671" processed="3664" dbindex="63710">
Basili l'Ocell fou un noble bizant confident de l'emperador  Constant VII Porfirognit (912-959). Va ajudar a expulsar del tron a Rom I (919-944 emperador associat) i al desterrament del seu fill; mort Constant (959) va conspirar contra Rom II el jove (959-963) per fou descobert i deportat a l'illa del Proconns on va morir poc desprs (961).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157199" title="Lluci Minuci Basili" nonfiltered="3672" processed="3665" dbindex="63711">
Lluci Minuci Basili (Lucius Minucius Basilius) fou un dels assassins de Juli Csar. Era nebot de Gai Minuci Basili, que el va adoptar i li va donar el seu nom (abans es deia Marc Satri). Havia servit amb Csar a la Gllia i s esmentat a la guerra contra Ambiorix el 54 aC i el 52 aC. Al final de la campanya es va estacionar amb els remis per passar el hivern, amb dues legions. Va seguir segurament a la Gallia fins a l'esclat de la guerra civil el 49 aC quan va dirigir una part de la flota de Csar i va manar dues legions. Es va unir a Brut i Cassi per assassinar a Csar quan va tornar a Roma (45 aC) i va portar a efecte el seu pl el 44 aC tot i ser amic personal seu, pero al cap d'uns mesos fou assassinat al seu torn pels seus esclaus als que havia maltractat (43 aC).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157200" title="Basili Parakimomnia" nonfiltered="3673" processed="3666" dbindex="63712">
Basili Parakimomnia fou un prncep bizant fill natural de Rom I Lecap i tutor de Basili II. Constant VII Porfirognit el va nomenar patrici i cap del senat el 945 i va adquirir molt de poder sota Nicfor II Ficas i Joan I Tzimisces; aquest darrer el va nomenar administrador de l'imperi, camarlenc i general. Quant va voler exercir influncia sobre Basili II fou destituir dels seus crrec (988) i empresonat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157221" title="The Eat Out Group" nonfiltered="3674" processed="3667" dbindex="63713">
The Eat Out Group s una filial de l'empresa catalana Agrolimen que engloba diverses cadenes de menjar rpid. 

Marques del grup.
 Pans & Company;
 Bocatta;
 Fresc Co;
 Loja das Sopas;
 Dehesa Santa Mara;
 Fresh & Ready;
 Caff di Fiore;
 Pastafiore;
 Salta;
 Terracotta;

Enllaos externs.
Web oficial de The Eat Out Group ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157224" title="Julieta Venegas" nonfiltered="3675" processed="3668" dbindex="63714">


Julieta Venegas Percevault  (Long Beach, Califrnia, Estats Units - 24 de novembre de 1970) s una cantant pop mexicana, que va crixer a Tijuana, Baixa Califrnia, Mxic. Als ltims anys de la seva dilatada carrera, ha esdevingut una de les personalitats ms rellevants dins en gnere del pop llat.


Biografia.
Filla de fotgrafs, comena a estudiar piano clssic a l'edat de 8 anys com a passatemps. De seguida va mostrar gran inters per la msica i volgu convertir-se en directora d'orquestra i continua els estudis de teoria musical, practicant piano i violoncel a l'Escuela de Msica del Noroeste (Tijuana, Southwestern College, San Diego)

Parallelament a la msica es prepara per a la Universitat, moment en qu s convidada a unir-se al grup de reggae/ska Chantaje, posteriorment Tijuana No. En collaboraci amb Alex Zuiga va compondre "Pobre de tu", l'xit ms popular de la banda.

Julieta Venegas es dedica tamb a musicalitzar peces teatrals, com "Sirenas del corazn", d'Edward Coward o, un cop installada a Ciutat de Mxic, "Calgula probablemente" de Francisco Franco, el 1995.

Poc desprs va crear el grup "Lula" i aprn a tocar l'acordi, instrument amb que compon els temes que formarien part del seu primer discs, Aqu. En desintegrar-se el grup, Julieta comena a actuar en viu com a solista, i enceta un nou projecte personal anomenat "La Milagrosa", pseudnim en qu es comena a donar a conixer al pblic. Aquesta confusi la porta a publicar el seu disc Aqu com un lbum de "Julieta Venegas".

Amb el recolzament de la discogrfica BMG, enregistra el seu primer disc solista produt per Gustavo Santaolalla. Editat l'any 1997, "Aqu" fa de Julieta Venegas una proposta indita en l'mbit de la msica popular mexicana.

La fama internacional li proporciona un gran nombre d'invitacions de diferents artistes i grups llatinoamericans com Sasha Skol, Enanitos Verdes, Sr Gonzlez, Los Tres, Liquits, Cartel de Santa, Eugenia Len i Enrique Bunbury.

El 1998, va participar a la gira  De diva voz  amb Ely Guerra i Aurora y la Academia per tot Mxic i els Estats Units. Poc desprs fa una gira per tot l'Estat espanyol amb el nom  Calaveras y diablitos , juntament amb Aterciopelados i Los Fabulosos Cadillacs.

L'any segent continua a festivals internacionals de tot el mn:  Midem Amricas  (Miami),  Generacin   (Espanya),  Rock Al Parque de Bogot  (Colmbia) i Festival  El Hatillo  (Veneuela).

Al 1999, apareix a la versi mexicana del videoclip  Infinito  d'Enrique Bunbury.

Un any desprs, el 2000 enregistra el tema  Amores perros me van a matar  per al film Amores perros. Bueninvento, novament amb la producci de Gustavo Santaolalla i Joe Chicarelli, s el nom del segent disc llanat el setembre del mateix any. N's autora de totes les canons excepte una.

El cantautor asturi Vctor Manuel la convida el 2002 a participar a l'homenatge a Joaqun Sabina, on interpreta el tema "Corre dijo la tortuga".

A finals de 2003 publica un nou lbum: S, el de ms xit fins aquell moment i del que va vendre ms de 500.000 cpies.

El 2004 collabora en el disc "Neruda en el corazn" amb artistes de la talla d'en Serrat, Pablo Milans o Ana Beln. Va posar msica al poema "A callarse".

Juntament amb Paulina Rubio participa en el tema "Nada fue un error" de l'argent Coti, can que la va popularitzar a les terres de parla catalana. L'any 2006 enregistra a Buenos Aires el seu lbum Limn y Sal, el primer senzill del qual fou Me voy. Tamb fa una aparici a la televisi aquest any, a la telesrie Yo soy Bea.

Discografia.

lbums.
 1997: "Aqu" (Or);
 2000: "Bueninvento" (Or);
 2003: "S (lbum)" ESP #51 (3x Plat);
 2006: "Limn y sal" ESP #4 (disc de plat);

Senzills.
de l'lbum Aqu:
1997: "De Mis Pasos";
1997: "Cmo S";

de l'lbum Bueninvento:
2000: "Sera Feliz";
2000: "Hoy No Quiero";

de l'lbum S:
2003: "Andar Conmigo";
2004: "Lento" ;
2004: "Algo Est Cambiando";
2005: "Oleada" ;

de l'lbum Limn y Sal:
2006: "Me voy" #1 ESP ;
2006: "Limn y sal";
2007: "Eres para mi" ;
2007: "Primer Da" ;

Collaboracions destacables.

 Amores Perros (Soundtrack);
Produt per: Lynn Fanchtein, Gustavo Santaolalla, Alejndro Gonzlez Irritu,
i Anibal Kerpel.
Can: "Me van a matar"
2000

 Ofrenda;
Canta: Pedro Guerra/Julieta Venegas
Can: Nios
2001 BMG

 Neruda en el corazn (Tribut);
Can: "A callarse"
2004

 Enrique Bunbury ;
Can: Infinito (Vdeo)
Canta: Enrique Bunbury
Acordi: Julieta Venegas
lbum: Pequeo
1999 BMG 

 Voy a perder la cabeza por tu amor;
Canta: Enrique Bunbury/ Julieta Venegas
lbum: Pequeo
1999 BMG

 Entre todas las mujeres: voces de mujer cantan a Joaqun Sabina;
Can: Corre, dijo la tortuga

 Calamaro querido: cantando al Salmn (Parte 2),;
Can: "Sin documentos" (incls a l'lbum "Limn y sal")

Enllaos externs.

Lloc oficial;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157226" title="Richard Clayderman" nonfiltered="3676" processed="3669" dbindex="63715">

Richard Clayderman va nixer el 28 de desembre del 1953 a Frana. El seu nom original es Philippe Pags, que va canviar posteriorment pel del Richard Clayderman.

Actualment s reconegut com un dels pianistes ms reeixits des d'un punt de vista comercial a nivell mundial, amb ms de 70 milions de discs venguts (267 d'or i 70 de plata) i ms de 600 concerts al voltant del mn. Malgrat ser un artista popular i comercialment reeixit, sovint Clayderman es criticat pels amants del piano clssic o popular, del Jazz, pels crtics, melmans i artistes, per la seva tcnica poc desenvolupada i les seves interpretacions fcils i comercialment accessibles d'obres clssiques molt aclamades (incloent reduccions de les peces). Segons aquests entesos, el fet de qu Clayderman mai hagi enregistrat ntegrament peces musicals complexes, o arranjaments difcils, demostra el seu pobre domini del piano. s considerat un simbol Kitsch, i t una curiosa quota de mercat en pasos del tercer mn, segurament per les seves interpretacions comercials de musica local i/o molt popular, en especial canons d'amor.

Va comenar els seus estudis de piano de molt petit de la m del seu propi pare que era un mestre i professor de msica i de piano. Als 12 anys va ingressar en el conservatori de msica. Als 16 anys  hi va obtenir el primer lloc al mrit d'entre tots els seus companys d'edat. Els seus primers passos com a msic professional van ser com a pianista sessionista per a poder pagar-se els seus estudis de capacitaci i perfeccionament. Grcies a aix i al seu talent, va ser sessionista de Michel Sardou, de Thierry LeLuron i de Johnny Halliday.

L'any 1976 un productor de gravacions musicals va convocar a una prova per a la gravaci discogrfica d'algunes balades a 20 pianistes. Richard Clayderman va ser el msic estriat. Fou l'inici de la seva popularitat.

La pea Ballade pour Adeline, composada per Paul de Senneville, el va llanar a l'estrellat mundial. Aquest senzill va vendre uns 22 milions de cpies en ms de 30 pasos. Actualment t gravades ms de 1500 peces musicals diferents.


 Curiositats .

El grup uruguai Exilio Psiquico, va compondre el tema "Clide" en el seu honor.

El programa d'humor "La Hora Chanante" li va dedicar unes imitacions en els seus programes numero 30 (Desembre del 2004) i 31 (gener de 2005).

Al 2007 va apareixe en un anunci del Renault Megane GT, interpretant un obstacle a la carretera.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157227" title="Efecte Pauli" nonfiltered="3677" processed="3670" dbindex="63716">
L'Efecte Pauli s una expressi irnica a l'aparentment misteriosa fallada d'equipament tcnic en presncia de determinada gent, especialment fsics terics. El nom prov del fsic teric austrac Wolfgang Pauli.

No s'ha de confondre l'Efecte Pauli amb el Principi d'exclusi de Pauli, que s un fenomen fsic real.

Histria.

Des del Segle XX, el treball d'investigaci dels fsics s'ha dividit entre terics i experimentadors (veure mtode cientfic). Noms un grapat de fsics, com Fermi, han tingut succs a ambdues rees. Degut a la falta d'habilitat i experincia al treball experimental, alguns terics s'han guanyat la reputaci d'espatllat equips experimentals.

Pauli era excepcional en aquest aspecte: es diu que era tant bon teric, que la seva mera presncia era suficient per que els experiments es destrussin. Per por l'Efecte Pauli, el fsic experimental alemany-americ Otto Stern va prohibir l'entrada al seu laboratori a Pauli malgrat la seva amistat.

Una famosa ancdota va ocrrer al laboratori de fsica de la Universitat de Gttingen. Un car aparell de mesura, sense ra aparent, va deixar sobtadament de funcionar. bviament, el cap de la investigaci va concloure que havien estat vctimes de l'Efecte Pauli; per com alg va replicar aix no era possible, car Pauli era cam de Zurich. Quan li van explicar la histria a Pauli, per, Pauli va confessar que de fet ell era en aquell moment a Gttingen, esperant a l'estaci un canvi de tren.

L'Efecte Pauli, si fos cert, seria classificat com un fenomen "macro-psicocintic". Wolfgang Pauli estava per, segons el seu bigraf Enz, convenut de qu l'efecte era real - Markus Fierz, un colega proper, diu: "El mateix Pauli creia fermement en el seu efecte" . Com que Pauli considerava la parapsicologia un tema seris d'investigaci, aix encaixaria amb el seu pensament cientfic.

Al Febrer de 1950, trobant-se a la Princeton University, el ciclotr es va incendiar, i es va preguntar si aquest fet es devia a l'Efecte Pauli.

(angls) L'Efecte Pauli a la inauguraci de l'Institut C.G. Jung a Zurich, 1948, propici que Pauli escrivs l'article "Rerafons a la Fsica", on prova de trobar relacions complementries entre la fsica i la psicologia profunda.

Publicacions Relacionades.

 Enz, Charles, P. (2002): No Time to be Brief: A scientific biography of Wolfgang Pauli, Oxford Univ. Press. (angls);

Vegeu tamb.
 Interferncia amb iluminries pbliques;
 Sincronicitat;

Referncies.


Enllaos externs.

 Wolfgang Pauli i Parapsicologia ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157228" title="Franois-Nol Babeuf" nonfiltered="3678" processed="3671" dbindex="63717">

Franois Nol Babeuf, conegut amb el nom de Gracchus Babeuf (23 de novembre de 1760 a Saint-Quentin (Picardia)   Pars el 8 de pradial de l'any V, o s, 27 de maig de 1797), fou un revolucionari francs. 

Va fomentar contra el Directori la "Conjura dels Iguals" i, per aquesta ra, fou executat. La seva doctrina igualitria s precursora del comunisme marxista.

 Primers anys .
El seu pare, Claude Babeuf, havia desertat de l'exrcit francs l'any 1738 per a ingressar a l'exrcit de Maria Teresa I d'ustria. Amnistiat l'any 1755, va retornar a Frana, per visqu en la pobresa, havent de fer petits serveis per a garantir el manteniment de la seva famlia. 
Les dificultats que Babeuf va sofrir durant els seus primers anys de vida contriburen, sens dubte, en el desenvolupament de les seves opinions poltiques. Des de l'edat de 12 anys, va treballar com a terrelloner al canal de Picardia. Als 17 anys, va comenar a treballar d'aprenent d'un notari feudalista. L'any 1781, a l'edat de 21 anys, va comenar a exercir per compte propi a Roye. Aquest ofici implicava valorar drets feudals de senyors de la noblesa per tal de determinar les fonts d'ingressos addicionals de qu gaudien. Aix aprengu a conixer les brutes prctiques quotidianes de la "reacci feudal" caracterstiques dels anys posteriors a 1789.

Inspirat per la lectura de Rousseau, i constatant les condicions de vida molt dures de la immensa majoria de la poblaci, va desenvolupar teories a favor de la igualtat i de la co lectivitzaci de les terres. L'any 1788, comena l'escriptura del Cadastre perptuel (Cadastre perpetu), que ser editat en 1789. 

 Els inicis de la Revoluci .

Al mar de 1789, Babeuf participa en la redacci del cahier de dolances dels habitants de Roye. A l'inici de la Revoluci Francesa, es dedica al periodisme. s corresponsal del Courrier de l'Europe (editat a Londres) a partir de setembre del 1789. 

Es revolta contra els impostos indirectes, organitza peticions i reunions. En conseqncia, s arrestat el 19 de maig de 1790 i empresonat. s alliberat al juliol, grcies a la pressi del revolucionari Jean-Paul Marat. Al mateix perode, trenca amb el catolicisme (l'any 1793 escriur: "El cristianisme i la llibertat sn incompatibles"). 

Crea el seu propi diari a l'octubre de 1790, Le Correspondant picard, al qual s'oposa al sufragi censitari establert per a les eleccions de 1791. El diari s clausurat alguns mesos ms tard, per Babeuf continua la mobilitzaci al costat dels pagesos i dels obrers picards. Al febrer de 1793 s obligat a abandonar Pars. 

 La repblica muntanyenca .

Arribat a Pars, Babeuf pren partit pels jacobins contra els girondins. Ingressa al maig de 1793 a la Comissi de subsistncies de Pars. Recolza les reivindicacions dels sans-culottes. 

Poc desprs s empresonat del 14 de novembre de 1793 al (24 de brumari de l'any II) al 18 de juliol de 1794 (31 de messidor de l'any II). Deu dies desprs del seu alliberament, esdev el cop d'Estat contra Robespierre i els muntanyencs, el 9 de termidor (27 de juliol de 1794). Babeuf critica l'acci dels muntanyencs quant a el Terror, dient : "Reprovo aquest punt en concret de llur sistema", per inscriu la seva acci dins llur continutat, tot volent passar de la igualtat "de paraula" a la igualtat de fet (la "perfecta igualtat" per la qual ell milita).

 La reacci termidoriana .

A partir del 3 de setembre de 1794, Babeuf publica al Journal de la Libert de la presse (Diari de la Llibertat de premsa), el qual esdevindr el 5 d'octubre (14 de vendemiari de l'any III) Le Tribun du peuple. Aquest diari aconsegueix una gran audincia. Durant el mateix perode, s'adhereix al Club electoral, club de discussi dels sans-culottes. El 3 de novembre, demana que les dones puguin ser admeses dins els clubs. 

Abandonant el nom Camille, que havia adoptat l'any 1792, es fa dir llavors Gracchus, en homenatge als Gracus, iniciadors d'una reforma agrria a l'antiga Roma. Babeuf defensa la necessitat d'una "insurrecci pacfica". s novament empresonat el 19 pluvis (7 de febrer de 1795). 

De fet, fora revolucionaris sn aleshores a la pres, la qual cosa permet a Babeuf relacionar-se amb demcrates com Augustin Darth o Filipo Buonarroti.

 La Conjura dels Iguals .

Alliberat el 18 d'octubre de 1795 (26 de vendemiari de l'any IV), reprn rpidament la publicaci del Tribun du peuple. 

El govern porta endavant una poltica de repressi cada cop ms forta amb el tancament del Club du Panthon, on sn presents fora amics i partidaris de Babeuf, i l'intent d'arrestar Babeuf al gener de 1796. Tanmateix, aconsegueix fugir i restar en la clandestinitat.

Aquesta impossibilitat d'actuar en la legalitat el porta a la creaci de la "Conjura dels Iguals" dirigida per Babeuf, Darth, Philippe Buonarroti, Sylvain Marchal, Flix Lepeletier (germ de l'antic diputat Louis-Michel Lepeletier de Saint-Fargeau), Antoine Antonelle. La xarxa dels "Iguals" recobreix tots els districtes de Pars i de fora viles de provncia. Al front, un "Directori secret de salut pblica", dirigit per Babeuf, coordina la lluita. 

L'objectiu s continuar la revoluci, i culminar amb la co lectivitzaci de les terres i dels mitjans de producci, per tal d'aconseguir "la perfecta igualtat" i "el benestar com".

El govern, assabentat de les activitats de Babeuf, no pren cap mesura per a anu lar-les d'immediat. La massa d'obrers, fins i tot els ms radicals, comencen a allunyar-se de Babeuf degut a la virulncia dels seus atacs i la policia comprova que Babeuf estava provocant fora conversions -a favor del govern. El club jacob de Faubourg Saint-Antoine es neg a acceptar l'afiliaci de Babeuf i Lebois. Tanmateix, amb l'empitjorament de la crisi econmica, la seva influncia va augmentar de nou. desprs que el Club del Pante fos clausurat pel propi Napole Bonaparte al febrer de 1797, la seva agressivitat s redobl. Va comenar a publicar sota el pseudnim de "Lalande, soldat de la patrie", un nou diari, l' Eclaireur du peuple (L'i luminador del poble), que an passant de m en m d'amagat pels carrers de Pars.

Al mateix temps el nmero 40 de Tribun du peuple provoca sensaci. Babeuf hi diu que els autors de les "massacres de setembre" "serviran b al seu pas" i declarava que caldria una altra massacre per a anihilar el govern actual. L'11 d'abril, Pars es va llevar coberta de cartells amb el ttol Analyse de la doctrine de Baboeuf (sic), tribun du peuple, (Anlisi de la doctrina de Babeuf, tribuna del poble) la frase inicial del qual deia: "La natura ha donat a tots els homes el dret de gaudir o d'un mateix espai en totes les propietats" i acabava tot proclamant la restauraci de la constituci de 1793.

Una can de Babeuf "Mourant de faim, mourant de froid" (Morint de fam, morint de fred), va comenar a ser cantada als cafs i, fins i tot, entre els militars se senten rumors d'insurrecci. s llavors que el govern es decideix a actuar.
Mercs a les informacions d'un infiltrat, Georges Grisel, la policia arresta Babeuf, Buonarroti, Darth i els principals dirigents dels Iguals el 10 de maig de 1796 (19 de floreal de l'any IV). Un intent popular d'alliberar-los fracasa el 29 de juny (11 de messidor). Un segon intent torna a fracassar. Per a evitar que el poble els allibers, els Iguals sn enviats a Vendme (Loir-et-Cher). 

Es constitu un alt tribunal i sobr el procs a Vendme el 20 de febrer de 1797 en presncia de dos ministres. El 16 d'abril, Lazare Carnot havia fet votar una llei que castigava amb pena de mort l'apologia de la Constituci de 1793 i les crides a la dissoluci del Directori francs . Babeuf, a qui hom li retreu la iniciativa del complot, i Darth, que es nega totalment a parlar i a qui hom retreu la redacci de l'ordre d'execuci dels Directors, sn condemnats a mort . Babeuf i Darth intenten sucidar-se per sn guillotinats el 8 de pradial de l'any V (27 de maig de 1797). Buonarroti, Germain i cinc acusats ms sn deportats. Cinquanta sis altres acusats, entre els quals Jean-Baptiste-Andr Amar, sn absolts.

 La posteritat de Babeuf .

 Alguns estudiosos parlen d'un corrent poltic que seria propi de Babeuf, el "babeufisme" al qual s'adheriria Auguste Blanqui, reivindicant l'igualitarisme i esbossant un presocialisme utpic.

 Friedrich Engels i Karl Marx han reconegut en la figura de Babeuf un precursor del comunisme, i en la Conjura dels Iguals "el primer partit comunista". Babeuf s sovint considerat el primer veritable militant comunista.

 Segons Rosa Luxemburg, Babeuf s "el primer precursor de les revoltes revolucionries del proletariat .

Vegeu tamb.
 Revoluci Francesa  ;
 Socialisme;
 Comunisme;

Bibliografia.
Robert Legrand (prleg d'Albert Soboul), Babeuf et ses compagnons de route, Socit des tudes robesperristes, coll.  Bibliothque d'histoire rvolutionaire , 3a srie, n20, Pars, 1981.
Entrada del Dictionnaire politique de Duclerc & Pagnerre (Pars, 1842).
Iring Fetscher, El socialismo (ed. Plaza & Janes, 1977):60-66;

 Referncies .



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157229" title="Fed" nonfiltered="3679" processed="3672" dbindex="63718">

El Fed, o Quant a l'nima (Grec clssic                    ), s un dileg platnic ambientat a les darreres hores de vida de Scrates, on hi apareixen bastants dels seus amics reunits a la pres d'Atenes (i on, com conta el dileg, no hi va assistir Plat), a l'espera de la seva execuci mitjanant la ingesta de cicuta. En aquest dileg per primer cop Plat dna a conixer la teoria de les Idees inte ligibles, la teoria de la reminiscncia, la immortalitat de l'nima, la teoria de la reencarnaci de l'nima, el despreci vers all corporal i sensible, i el viatge de l'nima, entre d'altres temes.


Per el filsof Fed, que apareix al dileg, vegeu Fedo d'Elis;

 Enllaos externs .

 Dossier sobre el dileg Fed Materials en catal i espanyol. Textos de Ramon Alcoberro i altres autors.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157230" title="Agrolimen" nonfiltered="3680" processed="3673" dbindex="63719">
Agrolimen s una empresa multinacional catalana de capital familiar.

Els orgens de la companyia es remunten a l'any 1937, quan Llus Carulla Canals va fundar Gallina Blanca. Des d'aleshores l'empresa ha diversificat els sectors on opera (com ara els restaurants de menjar rpid, els productes d'higiene o l'aliment per a mascotes) mantenint-se sempre en mans de la mateixa famlia.

Empreses del grup.
Menjar per a mascotes.
Affinity;
Alimentaci.
Gallina Blanca ;
Higiene.
Arbora & Ausonia;
Restauraci.
The Eat Out Group;
Altres.
Agrolimen posseix el 20% de les accions de Clickair, una aerolnia de baix cost. Tamb va ser propietria de Congelats Reunits SA (La Sirena) fins l'any 2005.

Enllaos externs.
Agrolimen SA, una multinacional catalana de capital familiar (article de El Peridico)  ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157231" title="La Sirena" nonfiltered="3681" processed="3674" dbindex="63720">
La Sirena s una empresa catalana dedicada a la venda minorista d'aliments congelats. A finals de 2006 comptava amb 
gaireb 200 punts de venta. 

L'empresa matriu, Congelats Reunits SA, fou fundada l'any 1983 per Ramona Sol i Josep Maria Cernuda, dos empresaris dedicats a la venda de congelats i peix fresc respectivament Durant els anys segents La Sirena s'expand notablement, sobretot al principat, mantenint-se en mans de la famlia Cernuda. Una altra empresa familiar catalana, Agrolimen, entr al seu accionariat l'any 2000 i n'adquir gradualment la totalitat de les accions per desprs vendre-la l'any 2005 al fons de capital risc britnic 3i, els actuals propietaris de La Sirena.  

Referncies.

Enllaos externs.
Web oficial de La Sirena;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157232" title="Ichir? Mizuki" nonfiltered="3682" processed="3675" dbindex="63721">

Ichir  Mizuki (     Mizuki Ichirou, va nixer el 7 de gener de 1948 a Tquio), ms conegut com a Aniki, s un compositor, seiyu, actor i cantant japons d'anison. s molt conegut per ser l'intrpret de canons per a sries de televisi i cine com Mazinger Z, Great Mazinger, Tekkaman, Captain Harlock, Golion, Kamen Rider, Spielvan, Metalder i Super Sentai.

Abans del seu debut musical el 1968 amb el single "Kimi ni sasageru Boku no Uta" amb la discogrfica Nippon Columbia. En el 1971, ell comenar a cantar la canons tema amb seu primera canon "Genshi Shounen Ryuu ga Yuku" com aquesta canon de la sries de televisi anime Genshi Shounen Ryuu. En el 1972, amb el llanament del seu lbum banda sonora "Mazinger Z", que es va convertir en el ms venut de la histria amb aproximadament 700.000 cpies, i el 1978 amb seu lbum banda sonora "Captain Harlock" han vendre a 150.000 cpies. Tamb aquesta canon fams s acompaar per 68 membres de orquestra simfnica.

El 30 d'agost a 31 d'agost del 1999, ell acabat "concerto de 1.000 canons" a Kawaguchiko Stellar Theater, Yamanashi. Ichir  Mizuki tenir cantat 1.000 canons en duraci 24 horas. 

El 19 de juliol del 2000, ell form el grup JAM Project amb Hironobu Kageyama, Masaaki Endou, Eizo Sakamoto i Rica Matsumoto.

Discografia.
Singles.
"Kimi ni sasageru Boku no Uta" (         ) (Juliol de 1968);
"Dare mo inai Umi" (      ) (Abril de 1970);
"Natsukashi Kutte Hero ~I'll Never Forget You!~" (          ~I'll Never Forget You!~) (21 de novembre de 1990);
"Natsukashi Kutte Hero PartII ~We'll Be Together Forever!~" (           PartII~We'll Be Together Forever!~) (1 de juny de 1992);
"SEISHUN FOR YOU ~Seishun no Uta~" (SEISHUN FOR YOU~    ~) (21 de gener de 1994);
"221B Senki Single Version" (221B            ) (3 de setembre de 1997);
"Golden Rule ~Kimi wa mada Maketenai!~" (Golden Rule~         !~) / "Miage te goran Yoru no Hoshi wo" (           ) (1 de setembre de 1999);

lbums.
"OTAKEBI Sanjou! Hoeru Otoko Ichiro Mizuki Best" (OTAKEBI  !            ) (21 de juny de 1989);
"Ichiro Mizuki OTAKEBI 2" (     OTAKEBI2) (1 de maig de 1990);
"Ichiro Mizuki All Hits Vol.1" (        Vol.1) (1 de setembre de 1990);
"Ichiro Mizuki All Hits Vol.2" (        Vol.2) (21 de febrer de 1991);
"Ichiro Mizuki Ballade Collection ~SASAYAKI~ Vol.1" (                SASAYAKI Vol.1) (21 d'abril de 1991);
"Ichiro Mizuki All Hits Vol.3" (        Vol.3) (21 d'agost de 1991);
"Ichiro Mizuki All Hits Vol.4" (        Vol.4) (21 de febrer de 1992);
"Ichiro Mizuki All Hits Vol.5" (        Vol.5) (21 d'agost de 1992);
"Dear Friend" (21 d'abril de 1993), con Mitsuko Horie;
"Ichiro Mizuki no Tanoshii Asobi Uta" (              ) (21 de gener de 1994);
"Ichiro Mizuki Best & Best" (        &   ) (19 d'agost de 1995);
"ROBONATION Ichiro Mizuki Super Robot Complete" (ROBONATION                   ) (19 de juliol de 1997);
"Neppuu Densetsu" (    ) (21 de mar de 1998);
"Neppuu Gaiden -Romantic Master Pieces-" (    -Romantic Master Pieces-) (30 de gener de 1999);
"Aniki Jishin ~30th Anniversary BEST~" (     ~30th Anniversary BEST~) (21 de novembre de 2001);
"Ichiro Mizuki Best of Aniking -Red Spirits-" (                  -   -) (4 d'agost de 2004);
 "Ichiro Mizuki Best of Aniking -Blue Spirits-" (                  -   -) (6 d'octubre de 2004);

Interpretacins notables de la canons tema.
Canons de anime.
Genshi Shounen Ryuu ga Yuku (          ) (Tema obertura de Geshi Shounen Ryuu);
Mazinger Z (     Z) (Tema obertura de Mazinger Z);
Bokura no Mazinger Z (         Z) (Tema finalitzaci de Mazinger Z);
Babel Nisei (   2 ) (Tema obertura de Babel II);
Seigi no Chou Nouryoku Shounen (        ) (Tema finalitzaci de Babel II);
Ore wa Great Mazinger (            ) (Tema obertura de Great Mazinger);
Yuusha wa Mazinger (        ) (Tema finalitzaci de Great Mazinger);
Tekkaman no Uta (       ) (Tema obertura de );
Space Knights no Uta (         ) (Tema finalitzaci de Tekkaman: The Space Knight);
Koutetsu Jeeg no Uta (        ) (Tema obertura de Steel Jeeg);
Hiroshi no Theme (       ) (Tema finalitzaci de Steel Jeeg);
Combattler V no Theme (       V    ) (Tema obertura de Combattler V);
Yuke! Combattler V (  !       V) (Tema finalitzaci de Combattler V);
Tatakae! Gakeen (    !     ) (Tema obertura de Magne Robo Gakeen, amb Mitsuko Horie);
Takeru to Mai no Uta (      ) (Tema finalitzaci de Magne Robo Gakeen, amb Mitsuko Horie);
Try Attack! Mechander Robo (       !       ) (Tema obertura de Mechander Robo);
Sasurai no Hoshi Jimmy Orion (              ) (Tema finalitzaci de Mechander Robo);
Hyouga Senshi Guyslugger (           ) (Tema obertura de Hyouga Senshi Guyslugger);
Chichi wo Motomete (      ) (Tema finalitzaci de Voltes V);
Choujin Sentai Baratack (         ) (Tema obertura de Baratack);
Grand Prix no Taka (       ) (Tema obertura de Arrow Emblem Grand Prix no Taka);
Laser Blues (        ) (Tema finalitzaci de Arrow Emblem Grand Prix no Taka);
Captain Harlock (          ) (Tema obertura de Captain Harlock);
Warera no Tabidachi (       ) (Tema finalitzaci de Captain Harlock);
Lupin Sansei Ai no Theme (          ) (Tema finalitzaci de Lupin III)  ;
Tatakae! Golion (  !     ) (Tema obertura de Golion);
Gonin de Hitotsu (      ) (Tema finalitzaci de Golion);
Game Center Arashi (          ) (Tema obertura de Game Center Arashi);
Mawari Himawari Hero Hero-kun (             ) (Tema obertura de Hero Hero-kun);
SOULTAKER (Tema obertura de The SoulTaker, amb les membres de JAM Project);
Sangou no Hitsugi (    ) (Tema finalitzaci i obertura (episodi 13) de Godannar, amb Mitsuko Horie);
ENGAGE!!! Godannar (ENGAGE!!!      ) (Tema obertura per segon estaci de Godannar, amb Mitsuko Horie);
STORMBRINGER (Tema obertura de Koutetsushin Jeeg, com part de JAM Project);

Canons de OVA.
CROSS FIGHT! (Tema obertura de Dangaioh, amb Mitsuko Horie);
Ima ga sono Toki da (      ) (Tema primer obertura de Change!! Getter Robo);
Dare ka ga Kaze no Naka de (       ) (Tema finalitzaci de Tenamonya Voyagers);
STORM (Tema obertura de Shin Getter Robo vs. Neo Getter Robo, amb Hironobu Kageyama);
Mazinger Sanka (       ) (Tema inserci de Mazinkaiser);
Mazinkaiser no Theme (           ) (Tema inserci de Mazinkaiser);
TORNADO (Tema finalitzaci de Mazinkaiser, com part de JAM Project);

Canons de videojocs.
Double Impact (         ) (Can tema de Ganbare Goemon ~Neo Momoyama Bakufu no Odori~);
Ara buru Damashii (    + ) (Tema imatge de Super Robot Wars Alpha);
STEEL SOUL FOR YOU (Tema imatge de Super Robot Wars Alpha, amb Hironobu Kageyama);
Tomo yo ~Super Robot Wars Alpha~ (    ~SUPER ROBOT WARS  ~) (Tema imatge de Super Robot Wars Alpha);
Wa ni Teki Nashi (     ) (Tema imatge de Super Robot Wars Alpha);
Denkou Sekka Volder (         ) (Can tema de Tatsunoko Fight);
Gattai! Donranger Robo (  !         ) (Tema inserci de Taiko no Tatsujin: Tobikkiri! Anime Special);
Kitto Motto Zutto (           ) (Tema inserci de Taiko no Tatsujin: Tobikkiri! Anime Special, amb Mitsuko Horie i Hironobu Kageyama);
Hibike! Taiko no Tatsujin (  !     ) (Tema inserci de Taiko no Tatsujin: Tobikkiri! Anime Special, amb Mitsuko Horie i Hironobu Kageyama);

Canons de tokusatsu.
Bokura no Barom One (       1) (Tema obertura de Choujin Barom 1);
Yuujou no Barom Cross (          ) (Tema finalitzaci de Choujin Barom 1);
Arashi yo Sakebe (    ) (Tema obertura de Henshin Ninja Arashi);
Warera wa Ninja (      ) (Tema finalitzaci de Henshin Ninja Arashi);
Hakaider no Uta (       ) (Tema inserci de Jinzou Ningen Kikaider);
Saburou no Theme (      ) (Tema inserci de Jinzou Ningen Kikaider);
Shounen Kamen Rider Tai no Uta (           ) (Tema primer finalitzaci de Kamen Rider V3);
Robot Keiji (      ) (Tema obertura de Robot Keiji);
Susume Robot Keiji (        ) (Tema finalitzaci de Robot Keiji);
Shiro Shishi Kamen no Uta (       ) (Tema obertura de Shiro Shishi Kamen);
Chest! Chest! Inazuman (    !    !     ) (Tema finalitzaci de Inazuman);
Setup! Kamen Rider X (    !      X) (Tema obertura de Kamen Rider X);
Ore wa X Kaizorg (   X     ) (Tema finalitzaci de Kamen Rider X);
Inazuman Action (           ) (Tema finalitzaci de Inazuman F);
Ganbare Robocon (        ) (Tema primer obertura de Ganbare!! Robocon);
Oira Robocon Robot dai! (             !) (Tema segon obertura de Ganbare!! Robocon);
Oira Robocon Sekai Ichi (          ) (Tema primer finalitzaci de Ganbare!! Robocon);
Robocon Ondou (      ) (Tema segon finalitzaci de Ganbare!! Robocon);
Hashire!! Robcon Undoukai (  !!       ) (Tema tercer finalitzaci de Ganbare!! Robocon);
Robocon Gattsuracon (           ) (Tema quart finalitzaci de Ganbare!! Robocon);
Bouken Rockbat (        ) (Tema obertura de Bouken Rockbat);
Tetsu no Prince Blazer (            ) (Tema finalitzaci de Bouken Rockbat);
Kamen Rider Stronger no Uta (               ) (Tema obertura de Kamen Rider Stronger);
Kyou mo Tatakau Stronger (              ) (Tema segon finalitzaci de Kamen Rider Stronger, amb Mitsuko Horie);
Stronger Action (           ) (Tema tercer finalitzaci de Kamen Rider Stronger, amb Mitsuko Horie);
Yukuzo! BD7 (   !BD7) (Tema obertura de Shounen Tantei Dan);
Shounen Tantei Dan no Uta (        ) (Tema finalitzaci de Shounen Tantei Dan);
Shouri da! Akumaizer 3 (   !      3) (Tema obertura de Akumaizer 3);
Susume Zaiderbeck (         ) (Tema finalitzaci de Akumaizer 3);
Kagayaku Taiyou Kagestar (         ) (Tema obertura de The Kagestar);
Star! Star! Kagestar (   !   !     ) (Tema finalitzaci de The Kagestar);
Tatakae! Ninja Captor (  !       ) (Tema obertura de Ninja Captor, amb Mitsuko Horie);
Oozora no Captor (        ) (Tema finalitzaci de Ninja Captor, amb Mitsuko Horie);
Jigoku no Zubat (       ) (Tema obertura de Kaiketsu Zubat);
Otoko wa Hitori Michi wo Yuku (         ) (Tema finalitzaci de Kaiketsu Zubat);
Oh!! Daitetsujin One Seven (  !!        ) (Tema obertura de Daitetsujin 17);
One Seven Sanka (       ) (Tema finalitzaci de Daitetsujin 17);
Kyouryuu Sentai Koseidon (         ) (Tema obertura de Kyouryuu Sentai Koseidon);
Koseidon March (        ) (Tema finalitzaci de Kyouryuu Sentai Koseidon);
Battle Fever Sanka (          ) (Tema inserci de Battle Fever J);
Battle Fever Dai Shutsugeki (           ) (Tema inserci de Battle Fever J);
Yuke! Yuke! Megaloman (  !  !     ) (Tema obertura de Honoo no Choujin Megaloman);
Waga Kokoro no Rozetta Hoshi (         ) (Tema finalitzaci de Honoo no Choujin Megaloman);
Moero! Kamen Rider (   !      ) (Tema primer obertura de Kamen Rider (Skyrider));
Otoko no Na wa Kamen Rider (          ) (Tema segon obertura de Kamen Rider (Skyrider));
Haruka naru Ai ni Kakete (          ) (Tema primer finalitzaci de Kamen Rider (Skyrider));
Kagayake! 8-Nin Rider (  !8     ) (Tema segon finalitzaci de Kamen Rider (Skyrider));
Junior Rider Tai no Uta (           ) (Tema segon finalitzaci de Kamen Rider Super-1);
Ashita ga Arusa (       ) (Tema inserci de Taiyou Sentai Sun Vulcan);
Umi ga Yondeiru (       ) (Tema inserci de Taiyou Sentai Sun Vulcan);
Kagayake! Sun Vulcan (  !      ) (Tema inserci de Taiyou Sentai Sun Vulcan);
Kimi wa Panther (      ) (Tema inserci de Taiyou Sentai Sun Vulcan);
Taiyou March (     ) (Tema inserci de Taiyou Sentai Sun Vulcan);
Andro Melos (       ) (Tema obertura de Andro Melos);
Kaette Koiyo Andro Melos (             ) (Tema finalitzaci de Andro Melos);
Jikuu Senshi Spielvan (         ) (Tema obertura de Jikuu Senshi Spielvan);
Kimi on Nakama da Spielvan (          ) (Tema primer finalitzaci de Jikuu Senshi Spielvan);
Kesshou da! Spielvan (   !     ) (Tema segon finalitzaci de Jikuu Senshi Spielvan);
Time Limit (       ) (Tema finalitzaci de Choujinki Metalder);
Eien no Tameni Kimi no Tameni (           ) (Tema inserci de Kamen Rider Black RX);
Just Gigastreamer (             ) (Tema inserci de Tokkei Winspector);
Yuusha Winspector (          ) (Tema inserci de Tokkei Winspector);
Yume mo Hitotsu no Nakama-Tachi (          ) (Tema inserci de Tokkei Winspector);
Hoero! Voicelugger (   !       ) (Tema obertura de Voicelugger);
Samba de Gaoren (    de     ) (Tema inserci de Hyakujuu Sentai Gaoranger);
Hyakujuu Gattai! Gaoking (    !     ) (Tema inserci de Hyakujuu Sentai Gaoranger);
Tao ( ) (Tema finalitzaci de Juuken Sentai Gekiranger);

Roles interpretacis.
Anime.
Koraru no Tanken - Rat Hector;
Space Carrier Blue Noah - Comandant grup;
Happy Lucky Bikkuriman - La Keen;

OVA.
Dangaioh - Yoldo (Primer episodi);

Videojocs.
Super Robot Wars Alpha 3 - Keisar Ephes;
Bobobo-bo Bo-bobo Hajike Matsuri (En versi anime, seiy  doblado per Takehito Koyasu, can tema);

Tokusatsu.
Jikuu Senshi Spielvan - Dr. Ben;
Voicelugger - Voicelugger Gold;
Chou Ninja Tai Inazuma!! SPARK - Shouryuusai Mizuki;

Bibliografia.
Hitoshi Hasebe: "Anison - Kashu Ichiro Mizuki Sanjuu Shuunen Kinen Nekketsu Shashinshuu" (  (    )                  ) (1999, Oakla Publishing) ISBN 4-8727-8461-8 ;
Ichiro Mizuki & Project Ichiro: "Aniki Damashii ~Anime Song no Teiou / Mizuki Ichirou no Sho~" (    ~                ~) (2000, Aspect) ISBN 4-7572-0719-0;

Enllaos d'inters.

 Pgina Oficial de Ichir  Mizuki;
 Ichir  Mizuki a Anison Database;
 Pgina dAnime Songs;
 Ichir  Mizuki a Anime News Network;
 Ichir  Mizuki a Henshin Hall of Fame;
 ;






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157236" title="Laserdisc" nonfiltered="3683" processed="3676" dbindex="63722">

El Laserdisc o LD va ser el primer sistema d'emmagatzematge en disc ptic comercialitzat, i va ser usat principalment per a reproduir pellcules. Durant el seu desenvolupament, el format va ser conegut com Sistema de vdeo disc ptic reflexiu fins que MCA (Music Corporation of America, ara se li coneix com Universal Music Group), propietari de la patent, el va renombrar com Disc-Vision el 1969. Les vendes de reproductors i discos Laserdisc van comenar a la fi de 1978. 

MCA possea els drets sobre el catleg de pellcules ms gran del mn, i les van distribuir sota aquest format. Pioneer Electronics, gaireb en la mateixa data, va comenar a fabricar reproductors i discos imprimibles sota el nom de Laser DiscoVision. 

L'any 1981, LaserDisc va ser el nom que per fi es va quedar per a aquest format. MCA tamb va fabricar discos per a altres companyies de cinema a part d'Universal que havia estat la seva scia. 

El format tamb ha estat conegut com LV (LaserVision, marca registrada per Philips). De vegades, els seus reproductors tamb sn referits com VDP (Video Disc Players).


Enllaos externs. 
Laser disc archive ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157237" title="Cirque du Soleil" nonfiltered="3684" processed="3677" dbindex="63723">

El Cirque du Soleil ("Circ del Sol") s una companyia que ha revolucionat el mn del circ. Va ser creada per Guy Lalibert i Daniel Gauthier l'any 1984 al Quebec, Canad. Les seves propostes es basen en un replantejament de les regles del circ tradicional, innovant i buscant nous camins.

En les seves produccions no apareixen animals, i veuen de les fonts de l'acrobcia i el mim. Les seves histries es basen en una histria narrada de manera visual i en la que toquen temes com la por, la fantasia, l'alegria, el pas del temps o la tradici mstica d'Orient i Occident.

Els seus espectacles sn coneguts a tot el mn per la seva creativitat, la seva escenografies i la qualitat dels artistes, amb el que han aconseguit entusiasmar ms de 125 milions de persones de tot el mn.

Actualment l'empresa est formada per ms de 3000 treballadors, i ofereix 8 espectacles en gira i 6 espectacles permanents. Tots els mesos es convoquen cstings en els quals els caatalents busquen als millors artistes, ballarins i virtuosos en totes les maneres i formes d'expressi circense, entre els quals hi ha molts antics esportistes d'alta competici. Aquests artistes procedeixen de ms de 40 pasos i s'entenen entre si en 25 idiomes, encara que procuren utilitzar l'angls o el francs com a llengua comuna.

 Histria .
 Els primer anys. Nord-Amrica .

El 1982, a Baie-Saint-Paul, un poble del Quebec, un grup de joves saltimbanquis anomenats el Club des talons hauts creen la Fte Foraine de Baie-Saint-Paul. 

Dos anys desprs, el 1984, coincidint amb el 450 aniversari de l'arribada de Jacques Cartier al Canad, Guy Lalibert i Daniel Gauthier reben el suport govern del Quebec per muntar un espectacle, La Magie continue (La Mgia continua), en el que combinen l'art dramtic amb les arts circenses, integrant la msica, els efectes de llums i el vestuari amb una nova perspectiva on destaca l'originalitat. L'any segent el circ va iniciar gires per Ontrio (1985) i Vancouver (1986) on es realitzava l'Expo 86. 

El gran salt es va produir el 1987 quan van anar a Califrnia amb el nou espectacle Cirque Rinvent (Circ Reinventat), primer al Festival de Los Angeles, desprs a San Diego i a Santa Mnica; l'xit s immediat. Posteriorment, el 1988,  van als Jocs Olmpics de Calgary on han de posar  sempre el cartell de "complet". El 1989 viatgen pels Estats Units a Miami, Chicago i Phoenix.

 Gires mundials .

L'any 1990 creen un segent espectacle, Nouvelle Exprience (Nova experincia), que estrenen a Montreal (Canad) en un nou envelat amb capacitat per a 2500 espectadors. L'xit s fulminant. El mateix any amb el Cirque Rinvent van a Londres i Pars tot i que els resultats no van ser tan bons com s'esperaven. D'altra banda, el 1991 Nouvelle Exprience continua amb una gira nord-americana que t el reconeixement absolut del pblic.

En el 1992 produeixen dos espectacles: 
 Fascination, on rescaten els millors nmeros de muntatges anteriors i es representa en una gira pel Jap, per obrir aquest mercat. ;
 Saltimbanco s presentat a Montreal.
Parallelament installen un envelat en l'hotel The Mirage a Las Vegas on representaran durant un any Nouvelle Exprience.

El 1993 el circ s'installa en un teatre fix especialment concebut per a ell a l'hotel "Treasure Island" a Las Vegas on es presenta Misteri. 'Mentre Saltimbanco continua la seva gira americana assolint els 400.000 espectadors. L'any segent anir 6 mesos a Tquio i el 1995 a Europa, amb un nou envelat per 2500 espectadors. La ciutat europea escollida per obrir la seu social ser Amsterdam. Saltimbanco es representar a Hamburg, Stuttgart, Anvers, Zuric, Frankfurt i acabar el 1997 en el Albert Hall de Londres.  

Per celebrar el X aniversari de la companyia (1984-1994) s crea Alegra que s'estrena amb una llarga gira per Nord-Amrica; dos anys desprs, marxar al Jap i el 1997 iniciar la gira europea. El 2001 la gira ser al Sud-oest d'sia. D'aquest espectacle en faran una pellcula amb el mateix ttol, estrenada el 1998.

El (1996), estrenen un nou espectacle a Montreal, Quidam, que realitzar una gira per Nord-Amrica durant els segents tres anys en els que seran aplaudits per 2.500.000 espectadors. El mar del 1999 aniran a Europa en una gira de 4 anys.

El 1997 inauguren a Montreal "L'Estudi", el domicili social internacional de la companyia amb el centre de producci i de creaci.
I en poc temps produeixen dos nous espectacles fixos i en consoliden d'altres:
 L'octubre de 1998, presenten  O en el "Bellagio" de Las Vegas. ;
 El desembre, estrenen La Nouba a Orlando, en el Walt Disney World Resort.
 El 1999 Alegra es representa durant un any a l'hotel-casino "Beau-Rivage"  Biloxi (Mississippi);

Arribaran noves produccions habitualment estrenades a Montreal:
 Dralion (1999).
 Varekai (2002).
 Corteo (2005).
 Kooza (2007).

I altres tipus d'ofertes:
 Fire Within (2003), una srie audiovisual realitzada a partir de Varekai;
 Zumanity (2003), una mena de cabaret.
 Solstrom (2003), una srie audiovisual per a la televisi.
 K (2005), un espectacle fix a Las Vegas.
 Love (2006), un homenatge als Beatles, tamb a Las Vegas.

 L'univers musical .

Les msiques del Cirque du Soleil, publicades en exclusiva sota l'etiqueta del mateix nom, no s'assemblen en res a les dels circs tradicionals. Hi ha msiques tradicionals d'arreu del mn, new age, tango, experimental, new wave o pop-rock, totes compostes, entre altres, per Ren Dupr, Benot Jutras i Violaine Corradi. Cada espectacle s acompanyat d'un estil musical propi: percussions abundants per a Dralion, acordi i viol per a Alegra, saxfon i piano per a Zumanity, sempre segons l'atmosfera que es vol recrear. Solarium/Delirium, un dels lbums ms recents, presenta les msiques ms celebrades de la companyia remesclades per grans DJ.

La msica del Cirque du Soleil ha rebut nombrosos premis. L'lbum Cirque du Soleil ha rebut el premi del millor lbum de l'any a la Gala de l'ADISQ al Canad el 1988. Saltimbanco ha estat candidat en 4 categories diferents a la Gala de l'ADISQ al Canad el 1993. Alegra, l'lbum ms venut (ms de 500.000 cpies) ha estat candidat per a un Grammy el 1995 aix com a la Gala de l'ADISQ el 1995, entre altres reconeixements.

 Condicions de muntatge .

L'emplaament que requereix el Cirque du Soleil no noms t que ser enorme, sin estar b connectat per transport pblic o privat, no tenir pendents i comptar amb un terreny apte, alguna cosa que un topgraf vingut des del Canad comprova expressament.

La carpa s gegantina (Gran Chapiteau), i va ancorada amb grans blocs de formig que s'enterren al terra, de manera que ha d'estar assegurat que el terra aguanti. Tota la installaci est preparada per suportar vents de 120 quilmetres per hora.

En cada un dels espectacles itinerants solen moure ms de 200 persones entre artistes, tcnics d'imatge i so, professors i catering, sense comptar els treballadors contractats temporalment a la localitat on presenten l'espectacle. En els seus desplaaments utilitzen 50 trilers, per a poder transportar prop de 1000 tones de material.

 Espectacles .

En gira.
 Alegria(1994);
 Quidam (1996);
 Dralion (1998);
 Varekai (2000);
 Corteo (2005);
 Kooz (2007);

En sorra.
 Delirium (2006);
 Saltimbanco (2007);

Permanents.
 Mystre (Les Hortes) (1993), a l'Hotel Treasure Island;
  (Les Hortes) (1998), a l'Hotel Bellagio;
 La Nouba (Orlando)(2000), a World Disney;
 Zumanity (Les Vegas)(2000), a l'Hotel New York New York;
 K (Les Vegas)(2005), a l'hotel MGM Grand;
 LOVE The Beatles (Les Vegas)(2006), a l'hotel The Mirage;

Antics espectacles.
 Le Grand Tour;
 Cirque du Soleil;
 La magie Continue;
 Cirque Rinvent ;
 Nouvelle Experience;
 Fascination (noms a sia);
 Saltimbanco. Finalitzat el 10 de desembre del 2006 al Brasil.

Cirque du Soleil a Barcelona.
2007.
Delirium: 19 al 22 de Decembre del 2007;

2008.
Quidam: 11 de Setembre del al 19 d'Octubre;

 Enllaos externs .
  Lloc oficial de Cirque du Soleil;
  Site ddi au Cirque du Soleil;
  L'avis du garde-mots;
  Frum sobre el Cirque du Soleil;
 Video Clip sobre Alegria;
 The Cirque Club;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157243" title="Golf de Sant Jordi" nonfiltered="3685" processed="3678" dbindex="63724">
El golf de Sant Jordi o mar de la Frau s l'entrant principal del litoral meridional catal, a la Costa Daurada, i tradicionalment es considera que t l'inici al coll de Balaguer, al sud del Baix Camp, i s'estn fins al cap de Tortosa, a l'illa de Buda. Acull tota la costa del Baix Ebre i deu el seu nom a l'antic castell de Sant Jordi d'Alfama, situat al comenament del golf. Els pescadors de Cambrils (Baix Camp) li donen tamb el nom de "mar de la Frau".

La seva formaci geolgica s relativament recent, ja que est originat pel desenvolupament progressiu de la desembocadura de l'Ebre, que endinsa els seus sediments a la Mediterrnia en forma de delta.

La seva costa es veu retallada per un bon nombre de caps i cales, per l'accident principal es troba al sud, al port del Fangar, que s l'entrant que forma la banya septentrional del delta de l'Ebre, coneguda com la punta del Fangar. Al golf hi desemboquen tot de barrancs i torrents (com ara el torrent del Pi, el barranc de l'Estany i el torrent de Santes Creus), que formen part de la conca de les rieres de Calafat i el golf de Sant Jordi, una de les conques internes de Catalunya.

De nord a sud, alberga els ports de Calafat, Sant Jordi d'Alfama, l'Ametlla de Mar i l'Ampolla. 

A meitat de la costa hi ha l'espai natural protegit del Cap de Santes Creus, que t dos trams diferenciats; el principal, comprs entre el port natural de l'Estany i el nord del cap Roig, i un de ms petit, la reserva natural del torrent del Pi, al nord de l'Ametlla de Mar. 

El seu litoral est resseguit per la via del tren, l'autopista AP-7 i el sender de gran recorregut GR-92, o sender del Mediterrani.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157250" title="Campionat Manomanista de 2007" nonfiltered="3686" processed="3679" dbindex="63725">
L'edici del 2007 del Campionat Manomanista de pilota basca tingu aquests resultats:

 Fase prvia .

 32ns de final .




 16ns de final .




 8ns de final .




 Fase final del 2007 .


 Altres edicions del Campionat Manomanista .
 Campionat Manomanista de 2005;
 Campionat Manomanista de 2006;
 Campionat Manomanista de 2008;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157265" title="Mykerinos (joc)" nonfiltered="3687" processed="3680" dbindex="63726">


Mykerinos s un joc d'estil europeu dissenyat per Nicolas Oury, la base del qual sn les majories, tipus de jocs que es va iniciar amb la publicaci d'El Grande. A ms, integra altres elements com el control d'rees i la selecci de poders especials a travs de rols, grcies a una baralla de cartes. s el tercer joc de stari Games desprs de Caylus i Ys.

En aquest joc, cada jugador representa el lder d'una excavaci arqueolgica, que intenta aconseguir, a ms dels millors tresors, les millors sales del museu per exposar el fruit del seu treball. Per a aix pot comptar amb l'ajuda de cinc mecenes, que, a ms d'atorgar-li els punts necessaris per vncer al final de la partida, li donen certes habilitats especials durant el joc, les quals li permeten trencar o alterar determinades regles al seu favor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157267" title="Lost Cities" nonfiltered="3688" processed="3681" dbindex="63727">

Lost Cities (Ciutats Perdudes) s un joc de cartes per a dos jugadors, creat per Reiner Knizia, amb una mecnica de joc i un sistema de puntuaci originals. L'objectiu del joc s organitzar i realitzar el mxim nombre possible d'expedicions a diferents llocs del mn; a ms s possible contractar inversors que multiplicaran el valor de cada expedici. Al final del joc el guanyador s el jugador amb ms punts.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157273" title="Avaluaci" nonfiltered="3689" processed="3682" dbindex="63728">
L'avaluaci (o avaluaci educativa) s, dins el context educatiu, un procs complex que s'utilitza per a obtenir informaci til amb la finalitat de formular judicis de valor i al mateix temps servir de guia per tal de prendre decisions.

Com a activitat que t com una de les seves caracterstiques ms visibles el formular un judici de valor, per tal cosa s'utilitzen una srie de tcniques de mesura.

La finalitat ltima de lavaluaci s la de ser una ferramenta per a prendre decisions, i aquest motiu s el que li dna la seva importncia.

 Avaluaci d'aprenentatges .
L'avaluaci dels aprenentatges s multidimensional ja que t un mnim de set dimensions.
 Objecte d'avaluaci: Qu (objectius didctics);
 Finalitat: Per a qu (diagnstica, formativa o sumativa);
 Moment: Quan (inicial, contnua, final o diferida);
 Model: Com (quantitativament o qualitativament);
 Instrumentalitzaci: Amb qu (instruments de recollida d'informaci: examen, exercicis, ...);
 Avaluador: Qui (mestre, alumnes, tutors,...);
 Referent: En funci de qu (criteris: satisfactorietat, suficincia,...);

Bibliografia.
DOMENCH BETORET, Fernando. PSICOLOGA DE LA EDUCACIN E INSTRUCCIN: SU APLICACIN AL CONTEXTO DE LA CLASE. Manual para la docencia y la investigacin. Castell: Universitat Jaume I, Collecci "Psique". 2004. ISBN 84-8021-448-1;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157287" title="Alfabetitzaci meditica" nonfiltered="3690" processed="3683" dbindex="63729">
L'alfabetitzaci meditica o educaci en comunicaci (media literacy en angls, ducation aux mdias en francs) correspon al procs d'accedir, analitzar, avaluar i crear missatges dels mitjans de comunicaci en una varietat ampla de formes. Utilitza un model basat en la recerca que anima els ciutadans i ciutadanes a qestionar-se sobre el que miren, veuen i llegeixen als mitjans. L'educaci i l'alfabetitzaci en mitjans de comunicaci proporciona eines per ajudar la ciutadania a analitzar crticament missatges amb l'objectiu de detectar propaganda, censura i prejudicis en els mitjans, entre d'altres coses. L'alfabetitzaci en mitjans de comunicaci aspira a permetre que tothom sigui un creador hbil i productor de missatges de mitjans de comunicaci, que els faciliten una comprensi pel que fa a les possibilitats i limitacions de cada medi. El propsit de l'alfabetitzaci meditica o educaci en comunicaci ha de transformar el procs de consum de mitjans de comunicaci en un procs actiu i crtic.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157290" title="Nombre triangular" nonfiltered="3691" processed="3684" dbindex="63730">



Un nombre triangular s el resultat de sumar els n primers nombres naturals. S'anomenen d'aquesta manera perqu sn el nombre d'elements necessaris per crear un triangle equilter.

La frmula per trobar ln-sim nombre triangular s:



Tamb s igual al coeficient binomial
.

Observem que cada nombre triangular  cont una fila ms que l'anterior, , de forma que es compleix la segent recurrncia:



 Origen .
Tot i que actualment, es pren per conveni el primer nombre triangular com l'1, el primer nombre triangular histricament rellevant fou el Tetractys, format per deu punts. Els nombres triangulars, i en particular el Tetractys, foren estudiats mpliament pel filsof Pitgores i els seus deixebles. Els pitagrics consideraven el nmero 10 un nmero universal, ja que segons ells el nombre 10 englobava tot l'univers seguint el segent principi:

 El 10 era la suma de l'1, el 2, el 3 i el 4.
 L'1  simbolitzava un punt, la mnima dimensi possible.
 El 2 simbolitzava la longitud, ja que amb dos punts s'hi pot traar una recta. ;
 El 3 simbolitzava l'rea, ja que amb tres punts es pot traar un triangle.
 El 4 simbolitzava el volum, ja que amb quatre punts es pot construir un tetraedre.

 Suma de nombres triangulars .

Consecutius.
Quan se sumen dos nmeros triangulars consecutius sempre dna un quadrat perfecte, en terminologia de Pitgores, un nombre quadrat. Tenim:





Per tant, sumant-los:




Iguals.

La suma de dos nombres triangulars iguals ens dna una figura romboide. Vegem el seu terme general:





 Test per comprovar si un nombre s triangular .

Per comprovar si un nombre s triangular es pot realitzar la segent operaci:



Si n s un enter, aleshores x s ln-sim nombre triangular. Si n no s un enter, aleshores x no s triangular.

 Vegeu tamb .
Triangle de Tartaglia;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157291" title="Accs mltiple" nonfiltered="3692" processed="3685" dbindex="63731">
En telecomunicacions, el terme accs mltiple t els significats segents:

 En xarxes d'ordinadors i en xarxes inalmbriques (com la telefonia mbil) quan parlem del mtode d'accs mltiple estem parlant del mtode que estem fent servir per accedir al canal, s a dir d'un esquema que permet la connexi de diversos terminals a un mateix medi fsic per tal de transmetre a la vegada informaci a travs d'aquest i compartir la seva capacitat. Alguns exemples de mtodes d'accs mltiple sn TDMA, FDMA, CDMA, OFDMA i d'altres mtodes d'accs mltiple capaos de detectar collisions com CSMA/CD. ;
 La connexi d'un usuari a dos o ms centres de commutaci fent s de lnies d'accs diferent a travs d'un missatge (indicador d'enrutament) o a travs del s d'un nmero de telfon.
 En comunicacions per satllit s la capacitat d'un dels satllits per a funcionar com a part d'un enlla de dades entre d'altres satllits. En l'actualitat, en aquest mbit s'usen comunament tres mtodes d'accs mltiple: CDMA,FDMA i TDMA.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157303" title="Interruptor diferencial" nonfiltered="3693" processed="3686" dbindex="63732">
L'interruptor diferencial s l'encarregat de protegir les persones de contactes directes i indirectes amb la lnia elctrica. Tamb evita incendis, ja que limita les fuites d'energia elctrica a potncies molt baixes.

La seva funci s detectar corrents de fuita en una installaci. En cas de detectar una fuita, aquest interruptor desconnecta la installaci elctrica interior de la exterior. Als habitatges normalment s'utilitzen aparells molt sensibles, de 30 mA com a mxim.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157311" title="Teoria de la informaci" nonfiltered="3694" processed="3687" dbindex="63733">
La Teora de la informaci s una branca de la teoria matemtica de la probabilitat i la estadstica que estudia la informaci i tot el relacionat amb aquesta, s a dir els canals, la compressi de dades, la criptografa i d'altres temes relacionats.

Aquesta branca fou iniciada per Claude E. Shannon a travs de l'article "Una teoria matemtica de la comunicaci" presentat  a les Bell System Technical Journal del 1948 i ens permet valorar la capacitat de transmetre informaci per un canal de comunicaci d'acord amb el seu ample de banda i la seva relaci senyal a soroll.

La informaci es tractada doncs com una magnitud fsica i per a caracteritzar la informaci que transmet una seqncia de smbols s'usa un concepte anomenat entropia. Normalment considerem els canals no ideals per s habitual idealitzar les no linealitats per tal de poder estudiar la mxima quantitat d'informaci til que es pot arribar a enviar a travs d'un cert canal.

Vegeu tamb.
Quantificador vectorial;

Enllaos externs.
A Mathematical Theory of Communication by Claude E. Shannon








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157313" title="Timbre musical" nonfiltered="3695" processed="3688" dbindex="63734">
El timbre musical s un dels quatre atributs del so a ms del to o altura, de la durada i de la intensitat o volum. Ens permet distingir dos o ms sons que tinguin el mateix to, la mateixa durada i la mateixa intensitat. El timbre s conferit a un so en virtut de la diferent quantitat i intensitat dels harmnics que el componen aix com de la forma de l'ona, i en concret l'atac, la caiguda i la ressonncia. 

Al seu torn, aquests dos elements depenen tant del(s) material(s) de qu est fet l'instrument i que entren en vibraci, i de la manera com fem sonar aquest instrument. Aix, un mateix viol donar timbres diferents segons que li posem cordes de tripa o de metall (el material) per tamb segons que el fem sonar fregant les cordes amb un arc o que pincem les cordes en pizzicato

Grcies al timbre, l'orella humana s capa de distingir la veu d'una persona de la d'una altra; un instrument musical d'un altre.

En el treball musical amb el timbre es basen la instrumentaci, la orquestraci i els arranjaments.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157318" title="Tokyo Ska Paradise Orchestra" nonfiltered="3696" processed="3689" dbindex="63735">
La Tokyo Ska Paradise Orchestra, sovint abreviat com Skapara,  s una banda japonesa d'ska fundada l'any 1985 per Asa-Chang. Nascuts a l'escena musical underground japonesa de mitjans del 80, Skapara fan una barreja innovadora d'ska amb jazz, funk i rock producte de les influncies musicals dels seus membres. La banda ha estat molt influent en la msica japonesa actual.

Skapara va comenar fent els seus concerts pels carrers i clubs de Tquio, en ambients undergrounds, per malgrat la dificultat d'aconseguir els seus discs fora del Jap, la banda actualment s reconeguda internacionalment fent concerts multitudinaris i gires tant al Jap com a grans festivals d'Europa i dels Estats Units. Fins i tot, han acompanyat el mtic grup The Skatalites al seu US Tour per petici dels propis Skatalites. 

Membres.
Actuals.
Nargo (Kimiyoshi Nagoya) a la Trompeta  (Membre original);
Masahiko Kitahara al Tromb  (Membre original);
Tatsuyuki Hiyamuta al Saxfon Alt, Guitarra  (Membre original);
Gamou al Saxfon tenor, Saxfon Soprano  (Membre original);
Atsushi Yanaka al Saxfon Barton  (Membre original);
Yuichi Oki als Teclats  (Membre original);
Takashi Kato a la Guitarra  (des del 1998);
Tsuyoshi Kawakami al Baix elctric  (Membre original);
Hajime Ohmori a la Percussi  (des del 1996);
Kin-ichi Motegi a la Bateria  (des del 1999);

Enllaos externs.
Pgina web oficial ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157322" title="Provncies de Catalunya" nonfiltered="3697" processed="3690" dbindex="63736">

Les provncies de Catalunya sn quatre: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

Histria.
Departaments napolenics.
El precedent de la divisi provincial sn les divisions administratives napoleniques. Encara que no van arrelar per la revolta que va provocar la guerra del Francs, a Catalunya van tenir ms ress. El domini francs va durar ms (1808-1814) a causa de l'ocupaci de Barcelona i de la proximitat amb Frana. 

Es van decretar tres divisions territorials diferents que tenien en com la divisi en quatre demarcacions, l'objectiu homogenetzador i no de racionalitzaci territorial, i l'obsessi en els lmits i denominacions fluvials en lloc de les conques. El fet que les tres divisions coincidissin a formar quatre demarcacions, va donar a aquesta xifra un valor modlic. Era el nombre que semblava en consonncia amb el patr departamental francs.

La principal discrepncia, que va perdurar durant el debat de provincialitzaci, afectava a l'Alt Pirineu. O b es feia un districte pirinenc i s'unia la plana de Lleida amb la Catalunya meridional, o b s'incorporava el Pirineu a Lleida, separant-la de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona.

El mariscal Augereau, el 6 de mar del 1810, dividia Catalunya en quatre corregiments. Els de Barcelona i Girona eren semblants a les actuals provncies, deixant de banda la Cerdanya. El corregiment de la Seu d'Urgell era una demarcaci pirinenca i el de Reus ocupava tota la Catalunya Nova, encara que no van arribar a delimitar-se.

Com a resposta, el 17 d'abril del 1810 Josep I Bonaparte va establir quatre prefectures amb denominacions fluvials: Llobregat, Ter, Cinca i Segre, i Ebre. No va tenir cap efectivitat, per per primer cop es definien les quatre capitals actuals, i la soluci per la demarcaci de l'interior que a la llarga es va acabar adoptant: la uni de l'Alt Pirineu amb la plana de Lleida.

El 26 de gener del 1812 Napole va decretar l'annexi de Catalunya al Primer Imperi Francs, dividint-la en quatre departaments: Departament del Ter amb capital a Girona, Departament de Montserrat amb capital a Barcelona, Departament de les Boques de l'Ebre amb capital a Lleida i Departament del Segre amb capital a Puigcerd. Destaca la incorporaci de la Vall d'Aran al departament de l'Alta Garona, la incorporaci de diverses ciutats de la Franja de Ponent al departament de les Boques de l'Ebre, i la incorporaci d'Andorra al departament del Segre, en canvi no es van atendre les peticions favorables a la unificaci de la Cerdanya. Els lmits interiors eren semblants a la divisi en corregiments del 1810, amb la plana de Vic incorporada a Girona.

Districtes subalterns.
La Constituci Espanyola de 1812 definia la provncia com entitat poltica i cicumscripci electoral. El maig del 1812, les Corts de Cadis van establir una divisi provisional en grans provncies com a pas previ a la delimitaci definitiva. La Diputaci de Catalunya hi va participar activament. Va presentar tres projectes de divisi en districtes subalterns: set districtes el 1813, sis el 1820 i onze el 1821. Els tres projectes coincidien en designar tres ciutats com a capitals: Girona, Lleida i Tarragona. El projecte de sis districtes del 1820 definia per primer cop la demarcaci de la Catalunya Central i era similar als actuals mbits funcionals territorials integrant les Terres de l'Ebre al Camp de Tarragona. El projecte del 1821 substitua Barcelona per Matar, tant per deixar Barcelona com a capital de Catalunya com per fomentar una nova poblaci en un lloc immediat.

Les Corts no van acceptar cap d'aquestes divisions i van imposar la divisi en quatre demarcacions. El principal objectiu de la Diputaci, i dels parlamentaris catalans, va ser defensar els lmits histrics exteriors del Principat, i revisar les propostes elaborades a Madrid que van passar per diferents etapes complexes.

Governacions del 1813.
En el primer projecte encarregat a Felip Bauz, de l'any 1813, es dividia Catalunya en tres governacions subalternes: dues martimes, amb capitals a Barcelona i Tarragona, i una pirinenca amb capital a la Seu d'Urgell. El lmit sud de Catalunya se situava al riu Ebre per raons militars. El concepte de districtes o governacions subalternes va ser rebutjat pel Consell d'Estat en favor d'unes provncies independents sense jerarquies. A ms, el projecte tenia moltes imprecisions. Suposava una distribuci equilibrada de la poblaci, que clarament no es complia amb una governaci pirinenca, esmenta Andorra com a corregiment, la Noguera Pallaresa com a dos rius, i assigna Arnes a la provncia de Castell a pesar de la barrera dels Ports de Beseit. Amb la restauraci absolutista de Ferran VII van ser abandonats els projectes provincialistes.

Provncies del 1822.
Restablerta la Constituci, durant el Trienni Liberal, Bauz i Larramendi van elaborar una segona proposta presentada el 1821. Girona esdevenia la quarta provncia, la de Barcelona passava a anomenar-se provncia de Catalunya, es respectaven els lmits histrics i es donava preferncia a la divisria d'aiges en lloc dels cursos fluvials. A proposta del parlamentaris catalans, Lleida va substituir la Seu d'Urgell desprs d'una intensa campanya de l'ajuntament. Desprs de diverses rectificacions a proposta de la Diputaci, va ser aprovada per decret de 17 de gener de 1822. Amb la intervenci dels Cent Mil Fills de Sant Llus es va tornar a restaurar l'absolutisme el 1823 i la divisi provincial no es va dur a la prctica.

Provncies del 1833.
Amb la regncia de Maria Cristina es va iniciar un segon perode constitucionalista. El 30 de novembre del 1833 es publicava el decret signat pel ministre Javier de Burgos amb la divisi provincial actual. La novetat ms sorprenent va ser la partici de la Cerdanya i del Peneds. El 1822 la Cerdanya era assignada a Barcelona i es va acabar dividint entre Girona i Lleida. El partit judicial de Vilafranca canviava de Tarragona a Barcelona. La dificultat per transcriure la toponmia catalana va provocar alguns enclavaments singulars (Sant Mart dels Castells, Riu de Cerdanya, Malagarriga, Valielles, Can Vies).
 
Actualitat.

En principi, la divisi provincial va ser acceptada pels poltics catalans i per la Diputaci de Catalunya. Les elits locals veien una oportunitat d'incrementar el poder local. Noms en discrepava l'Ajuntament de Barcelona que veia perjudicats els seus interessos. Durant l'poca moderada, a mitjans del segle XIX, la legislaci centralitzadora va anar desposseint les diputacions de funcions substantives, passant a ser una demarcaci al servei de l'estat i no de les societats locals. Amb la centralitzaci van sorgir les primeres crtiques recollides desprs pel catalanisme poltic.

El 1933 la Generalitat de Catalunya va suprimir les provncies catalanes, quan ja estava en marxa la Ponncia d'estudi d'una nova divisi territorial en comarques i vegueries.

Les lleis d'ordenaci territorial aprovades pel Parlament el 1987 preveien la imminent conversi de Catalunya en provncia nica, per no es va dur a la prctica. L'any 2001, l'Informe Roca proposava la creaci de vegueries equiparant-les a provncies a efectes estatals.

L'Estatut d'Autonomia de 2006, en el seu ttol II, captol VI, secci tercera, article 91.4, preveu una nova divisi en  vegueries, tot i que "L'alteraci dels lmits provincials, si s'escau, s'ha de portar a terme d'acord amb el que estableix l'article 141.1 de la Constituci.", que diu que qualsevol alteraci dels lmits provincials haur de ser aprovada per les Corts Generals mitjanant Llei Orgnica.

Llista de comarques de cada provncia.


 Barcelona .

Alt Peneds;
Anoia;
Bages;
Baix Llobregat;
Barcelons;
Bergued, excepte Gsol;
Garraf;
Maresme;
Osona (excepte els municipis d'Espinelves, Vidr i Viladrau);
Valls Occidental;
Valls Oriental;


 Girona .

Alt Empord;
Baix Empord;
Cerdanya (meitat est);
Garrotxa;
Girons;
Pla de l'Estany;
Ripolls;
Selva (excepte el municipi de Fogars de la Selva);


 Lleida .

Alta Ribagora;
Alt Urgell;
Cerdanya (meitat oest);
Garrigues;
Noguera;
Pallars Juss;
Pallars Sobir;
Pla d'Urgell;
Segarra;
Segri;
Solsons;
Urgell;
Vall d'Aran;


 Tarragona .

Alt Camp;
Baix Camp;
Baix Ebre;
Baix Peneds;
Conca de Barber;
Ribera d'Ebre;
Montsi;
Priorat;
Tarragons;
Terra Alta;


Referncies.
Jess Burgueo (1995), De la vegueria a la provncia. ISBN 84-232-0487-1;
Pau Vila (1937), La divisi territorial de Catalunya, ISBN 84 322 9508 6;
 
Enllaos externs.
Mapa del Fons Pau Vila, amb les delimitacions provincials del 1821, 1822 i 1833.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157324" title="Chenoa" nonfiltered="3698" processed="3691" dbindex="63737">
Chenoa (Mar del Plata, Argentina, 25 de juny de 1975) s una cantant mallorquina nascuda a l'Argentina. El seu nom real s Maria Laura Corradini Falomir.

Als vuit anys se'n va anar amb els seus pares i germ d'Argentina cap a Mallorca, lloc on va viure fins a entrar a l'acadmia d'Operacin Triunfo. Profusament identificada com a mallorquina, ha cantat algunes canons en catal com l'himne de Mallorca La Balanguera.

Chenoa ha venut ms de 1.000.000 discos en la seva carrera i s una de les artistes ms conegudes del pas.

Discografia.
 Chenoa (2002) #2 ms de 500.000 discs venuts;
 Mis canciones favoritas (edici limitada) #6 +90.000 discs venuts;
 Soy mujer (2003) #1 ms de 250.000 discs venuts;
 Nada es igual (2005) #6 ms de 240.000 discs venuts;
 Contigo donde ests... (DVD+CD) (2006) ms de 10.000 discs venuts;
 Absurda Cenicienta (2007) #2 ms de 80.000 discs venuts;

Singles.
 Single remix "En tu cruz me clavaste";
 Single remix "Dame";
 Single "Rutinas" (2005) #1;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157328" title="Belcanto" nonfiltered="3699" processed="3692" dbindex="63738">
En la msica clssica, el belcanto (en itali, el cant bonic) designa un estil de cant fundat en la bellesa del timbre i en la recerca d'una certa virtuositat vocal - vocalitzaci, ornament, extensi de la tessitura, etc.

S'originava a Itlia a finals del segle XVI i arribava al seu mxim esplendor a la primera part del segle XIX durant l'poca justament anomenada del Bel Canto. Rossini (1792-1868), Bellini (1801-1835), i Donizetti (1797-1848) foren qui millor exemplifiquen aquest estil durant el perode comprs entre aproximadament el 1810 i el 1830.

El bel canto se centra en la uniformitat perfecte a travs de la veu, el legato hbil, un registre alt i clar, agilitat enorme i flexibilitat, i un cert timbre lric, "dol". Trinats, refilets, notes picades, llargues cadncies improvisades, etc., sn les principals caracterstiques. El bel canto emfasitza ms en la tcnica que en el volum.

Va significar una demostraci de les capacitats vocals dels intrprets, amb la seva habilitat tcnica virtuosa i proeses diverses, sovint en detriment de l'acci escnica. Trinats, refilets, notes picades, llargues cadncies improvisades, etc., sn les principals caracterstiques del bel canto, almenys durant el segle XVII i el segle XVIII.

Tanmateix, els intrprets del bel canto, sovint estan ms preocupats per la demostraci del seu tecnicisme personal que per la pertinncia de les seves intervencions en l'aspecte dramtic, i molts compositors - Gluck, Mozart, Rossini, entre altres - van intentar, amb ms o menys d'xit, posar un dic als desbordaments dels castrats i de les primas donnas. D'altra banda, la virtuositat desenvolupada per aquests cantants ha contribut no noms a fer evolucionar la tcnica del cant en gneres molt allunyats de l'pera - en la msica sacra per exemple -, sin que tamb ha estimulat igualment el desenvolupament de la tcnica instrumental: per exemple, en el concert de solista, gnere nascut al comenament del segle XVIII, les parts confiades als solistes no sn en el fons res ms que del bel canto adaptat a la msica instrumental.

Derivat del procediment d'escriptura musical anomenada monodia acompanyada - tcnica nascuda al mateix temps que l'pera, i que l's indissociable -, el bel canto est naturalment centrat al voltant de la melodia: s'oposa doncs al cant polifnic de la fi de l'edat mitjana i del Renaixement, i tamb al corrent musical encetat al segle XIX per certs compositors d'peres, com Berlioz, Wagner o Debussy, per als quals els cantants, la veu i la msica, havien d'estar al servei del drama, i no el contrari.

El segle XIX s d'altra banda habitualment considerat com el perode que marca el comenament del declivi del bel canto, fins arribar als ltims testimonis, ja entrat al segle XX, dels compositors italians Leoncavallo, Puccini o Mascagni.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157331" title="Robert Capa" nonfiltered="3700" processed="3693" dbindex="63739">
Ern o Ernest Andrei Friedman ms conegut com Robert Capa nascut a Budapest (Hongria), el 22 d'octubre de 1913  i mort a Thai Binh (Vietnam) el 25 de maig de 1954, s un dels corresponsals grfics de guerra ms famosos del segle XX.

 Biografia.

D'origen jueu, Capa va haver de marxar molt jove de la seva Hongria natal per qestions poltiques. Amb tan sols 18 anys, i desprs d'haver estat arrestat un parell de cops, Capa marx a treballar a Berln com a guarda-roba d'una agncia de publicitat . All aprofitaria per fer les seves primes fotografies, on t especial inters la que feu a Lev Trotski.

L'arribada de Hitler al poder, obliga a Capa a marxar a Pars amb la seva promesa, representant i tamb fotgrafa, Gerda Taro. A Paris fundaren una agncia de fotografies coneguda com a Magnum, on Capa feia les fotografies i Taro les comercialitzada. igualment, fou en aquesta agncia on s'inventaren en el nom i la identitat fictcia de Robert Capa.

 Guerra Civil Espanyola.
Les fotografies de Capa de seguida tingueren ress, de manera que l'editor Lucien Vogel, els contract per cobrir la Guerra Civil Espanyola. Capa i Taro entraren a Espanya amb les Brigades Internacionals. El seu reportatge fou molt extens: Bilbao, l'assetjament de Terol, la defensa de Madrid el front d'Arag, etc... tot i que destaca la fotografia d'un milici republic  que fou mort d'un tret al cap. El 26 de juliol de 1937 en un trgic accident, Taro moria atropellada per un tanc republic . A finals de 1938 tornaria a Espanya i cobriria l'entrada de les tropes franquistes a Catalunya, l'evacuaci  i els ltims bombardeigs a Barcelona i els camp de refugiats republicans a Argelers.

 Abans de la II Guerra Mundial.

Capa, deixaria Espanya amb el regust de la mort de la seva promesa i la retirada de les Brigades Internacionals i marxar a Nova York a visitar la seva famlia. Desprs, marx a Xina a cobrir la invasi japonesa. A finals de 1938 tornaria breument a Espanya, i a l'octubre de 1939, quan torn a Nova York fou contractat per la revista Life per cobrir molts reportatges. De totes formes, els reportatges que li demanaren eren avorrits per a Capa, fins que el 1940, la revista l'envi a Mxic durant 6 mesos per cobrir les eleccions presidencials i nacionals. El 7 de juliol de 1940, Capa va arribar a un collegi electoral on immortalitzaria la lluita la inevitable lluita per fer-se amb una urna. Per la tarda, Capa realitzava un sensacional reportatge sobre una gran manifestaci del partit opositor que fou reprimida per fantics del partit governamental que havia guanyat les eleccions i que obriren foc contra els manifestants .

 II Guerra Mundial.

Al esclatar la Segona Guerra Mundial, Capa s'enrolaria al 1943 a l'exrcit dels EUA. Com a periodista va poder cobrir els principals esdeveniments d'aquella guerra. Abans, per, passaria un temps a Londres on recolliria el patiment de la ciutat davant els atacs de la Luftwafe i l'atac al nord d'frica de les tropes aliades.

 Itlia 1943-1944.

L'estiu del 1943, Capa fotografia la presa de Siclia, compartint jeep amb John Hersey guanyador d'un Premi Pulitzer. Desprs, a les afores de Troina, a dalt d'un tur que les tropes alemanyes havien rodejat com a arma defensiva, Capa es trobaria amb un vell amic d'Espanya Herbert Matthews amb qui repetir l'experincia de Terol, per des de l'ptica d'assetjador.

Desprs de Siclia, Capa segu fins a Npols on retrat, segons ell, la imatge que millor reflectia la victria aliada, la de les mares de vint partisans durant el seu funeral.

 Frana 1944.

El 6 de juny de 1944 Capa va desembarcar amb les tropes amfbies de les Forces Armades dels EUA a la platja d'Omaha. Aix li va permetre fotografiar l'entrada de les tropes aliades a les platges de Normandia. Curiosament, la gran majoria de les fotografies sortiren mogudes quan Life les public. Segons la revista la intensa emoci de Capa port al fotgraf a moure la mquina. La realitat fou que un treballador ansis de l'oficina londinenca Time Inc va arrunar tota la feina feta a l'augmentar la temperatura del gabinet d'assecat. . 

Junt amb Ernest Hemingway, Capa va acompanyar les tropes motoritzades per Normandia, fins al Mont Saint-Michel i des de all a les afores de Paris. El 25 d'agost de 1944, Capa faria un excellent reportatge de l'alliberament de la ciutat de la llum. La benvinguda que reb fou banyada amb xampany a tots els llocs on ell solia estar quan vivia a Paris. Aviat, es mud a una petita habitaci de luxs Hotel Lancaster que seria la base de les seves operacions per la resta de la seva vida.

 Alemanya 1945.

A finals de 1945, Capa es llena en paracaigudes sobre Alemanya amb les tropes dels EUA. Tingu la sort de caure en un camp, ja que molts companys seus moririen tirotejats quan intentaven desenredar els paracaigudes dels arbres o per la trencadissa dels planadors al aterrar.

La unitat de Capa salvaria i faria presonera una unitat alemanya i a diferents civils que vivien en edificis en flames prop d'on havien caigut ells. Capa explicaria que, a mesura que capturaven a soldats alemanys aquest sempre asseguraven que Tenien cosins a Filadlfia. Unes setmanes desprs Capa arribava a Leipzig on immortalitza la mort d'un caporal que disparava des d'un balc quan fou mort per la bala d'un franctirador. A les poques hores, Alemanya es rendia. Capa sempre es va referir a ell com l'ltim home en morir.

 Israel 1948-1950.

Capa va visitar Tel Aviv el 14 de maig de 1948 amb motiu de la declaraci oficial de la fundaci de l'estat d'Israel i va restar a la nova naci durant 6 setmanes per realitzar el reportatge de la guerra de la independncia contra els vens rabs. 

Capa va escriure que l'exrcit israeli li recordava l'exrcit republic espanyol al comenament de la Guerra Civil:  El mateix entusiasme, les mateixes diferncies poltiques, professionals i generacionals.

Capa va documentar la construcci d'un cam d'emergncia a Jerusalem per a refugiats i la treva de 4 setmanes que va comenar el 11 de juny, aix com quan l'extrema dreta israeliana la va posar en risc al descarregar el 22 de juny. Durant aquest incident, Capa fou ferit.

Durant els seus dos viatges segents a Israel, l'any 1949 i 1950, Capa es va centrar especialment en les condicions dels refugiats que arribaven al pas sols per a ser enviats a grans campaments fins que se'ls trobs llar i feina.

 Jap 1954.

Quan Capa vivia a Pars als anys 30, dos dels seus millors amics eren uns cineastes japonesos. Tot i la guerra mundial mantingueren l'amistat amb Capa i aix permet que Capa fos enviat al Jap per fer un reportatge sobre les costums de vida del pas.

 Indoxina 1954.

L'any 1946, els comunistes vietnamites i els nacionalistes (el Vietminh) comenaren una guerra contra els colonitzadors francesos. La guerra va arribar al seu clmax el mes de mar de 1954, quan 50.000 soldats del Vietminh rodejaren una guarnici de 13.000 soldats  a Dienbienphu. Desprs d'haver passat tan sols tres setmanes de les sis setmanes que havia previst, Capa va acceptar rellevar el fotgraf de la revista Life a Vietnam.

El 7 de maig, un o dos dies abans d'arribar a Hanoi, Dienbienphu va caure en mans de Vietminh. Capa es dirigeix aleshores a Luang Prabang, al nord de Laos, quan el Vietnimh va anunciar que alliberaria a 750 soldats malferits entre els milers que tenien presoners a Dienbienphu.   

 Amics.

Tots els seus amics, els qui havien convertit una partida de pquer o havien pres una copa amb ell foren retratats.

Hem de dir que entre aquests hi havia un grup ntim amb gent com Ernest Hemingway, John Steinbeck, Irwin Shaw, el columnista Art Buchwald, el guionista Peter Viertel i els cineastes John Huston i Anatole Litvak. Pablo Picasso i Franoise Gilot eren tamb molt bons amics de Capa. El 25 de maig acompanyant a una missi francesa de retirada a Thai Binh, va realitzar una fotografia, i en intentar tornar-la a fer trepitjaria una mina i moriria.

 Referncies.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157334" title="Golden Cup femenina 2007" nonfiltered="3701" processed="3694" dbindex="63740">

La segona edici de la Golden Cup femenina - Memorial lex Ros, sota la denominaci Grup Tarradellas Cup, es disput entre l' 1 i el 3 de juny del 2007 a Blanes (Catalunya) amb les seleccions d'hoquei patins de Catalunya, Frana, Itlia i Xile.

Malgrat ser la segona edici en categoria femenina d'aquesta competici organitzada pel Blanes Hoquei Club Fundaci, la Golden Cup es promocion com la quarta perqu s el nmero de vegades que s'ha disputat en categoria masculina. Aix mateix, la Golden Cup masculina 2007 es desenvolup parallelament al mateix lloc durant les mateixes dates. 

Aquest torneig est reconegut pel Comit Internacional d'Hoquei sobre patins (CIRH) el que li comporta un nivell d'equips participants equiparable a les grans cites mundials. Per aquest motiu, les dates coincidiren una mica abans de la celebraci del Campionat del Mn "A" mascul 2007 que es disput a Montreux (Sussa) entre el 16 i el 23 de juny.

Al vespre de l'1 de juny, abans de disputar-se el partit de categoria masculina entre el Blanes HC i la selecci catalana, es va homenatjar a lex Ros. Posteriorment, el grup musical blanenc Bizarre va fer un petit concert i va estrenar el nou himne del Blanes Hoquei Club, composta per aquest mateix grup i lletrada per Pedro Hormigo.

Participants.




Catalunya.
La selecci catalana es fix l'objectiu de revalidar el ttol assolit l'any anterior. Tanmateix, l'aval de ser sots-campiones del Mn 2006 amb la selecci espanyola de moltes de les jugadores de Catalunya, permet garantir un bon resultat de les catalanes.  




Frana.
L'esquadra francesa arrib a la Golden Cup amb l'objectiu de plantar cara a les seleccions de Xile i Catalunya i posar-se a la mateixa alada per intentar, si ms no, adjudicar-se la segona plaa del campionat.




Itlia.
La selecci italiana es present, a priori, com la ventafocs del campionat. El millor resultat del que disposava era una 10a posici al Campionat del Mn 2006.  




Xile.
La selecci pancha arrib al torneig com la selecci favorita per emportar-se el trofeu. Recentment s'havien proclamat campiones de la Copa Amrica 2007, en la que tamb hi disputava la selecci rival, Catalunya. Altrament, s'havien proclamat l'any anterior campiones del mn.




Fase Regular.
Els horaris corresponen a l'hora d'estiu dels Pasos Catalans (zona horria: UTC+2).
Llegenda.
En la taula segent:


Classificaci.


Resultats.

















Classificaci final.





Mximes golejadores.
Article principal: Llista completa de golejadores




Enllaos externs.
 Tarradellas Cup 2007;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157336" title="Mtode Vauban" nonfiltered="3702" processed="3695" dbindex="63741">
El mtode Vauban s un conjunt de tcniques i prctiques a seguir en les accions d'assalt de ciutats fortificades, concebut per Sbastien Le Prestre, mariscal de Vauban, enginyer militar francs que s'havia distingit, precisament, per la construcci de fortificacions modliques a moltes ciutats de Frana.

L'evoluci de l'artilleria al segle XVII havia revolucionat la guerra de setges a les ciutats. Des del Renaixement, l'augment d'espessor de les muralles ja no bastava per resistir als efectes de l'artilleria. Els enginyers italians havien inventat les muralles fortificades: les muralles esdevenen molt baixes, obliqes i van precedides per una fossa. Els tirs de metralla fan extremadament perillosos els assalts frontals i l'acostament a les fortificacions es fa per xarxes de trinxeres.

Vauban aport tres grans innovacions decisives en les tcniques d'atac als bastions amurallats:

La primera innovaci la posa a prova al setge de Maastricht en 1673, i es basa en una tcnica d'acostament fent cavar tres trinxeres paralleles molt fortificades i enllaades entre elles per trinxeres de comunicacions en ziga-zaga per evitar d'sser enfilat amb els tirs defensius. ;
La primera parallela fora de l'abast dels canons i molt fortificada, servint de plaa d'armes i capa de rebutjar un atac de rereguarda per part d'un exrcit de suport als assetjats. ;
La segona parallela, en abast de tir, permet d'alinear l'artilleria que es posiciona cap a un punt de feblesa de les fortificacions. ;
La tercera parallela, de proximitat immediata a les fortificacions permet la construcci d'una mina, i fins i tot l'assalt, si l'artilleria ha aconseguit d'obrir una bretxa a la muralla. La separaci ha d'sser suficient per evitar una sortida dels defensors. ;

Durant el setge de Luxemburg assaj la segona tcnica inspirada en el fet que l'esper de les fortaleses fortificades s una zona on l'artilleria de l'assetjat no pot disparar. s possible de disposar d'aixecaments de terra immediatament davant la trinxera i en contacte amb les fortificacions assetjades (molt baixes per evitar els tirs d'artilleria). Aquest sobrealament anomenat cavaller de trinxeres, permet als atacants de dominar les posicions de tir dels assetjats i rebutjar-los amb granades cap al cos central de la plaa i apoderar-se del cam cobert. ;
Al setge de Philippsbourg en 1688 inventa el tir de rebot: disposant les peces d'artilleria per tal de tenir enfilada la bateria contraria situada sobre el basti atacat, i emprant petites crregues de plvora, una bala de can pot realitzar diversos impactes i, rebotant, escombrar d'un sol cop tota una lnia de defensa al cim de la muralla.


Per l'obra ms destacable de Vauban s certament la racionalitzaci del seu mtode d'atac de les places que va desenvolupar a partir de l'experincia de la cinquanta de setges que va conduir durant la seva carrera. Descompost en una seqncia lgica de dotze fases, un setge necessita, segons ell, al ms quaranta vuit dies de treballs, a la fi dels quals el governador de la plaa assetjada noms pot rendir-se.

La primera d'aquestes fases s la del blocatge: la plaa s, primer de tot, tallada de l'exterior per tal que ning no la pugui avituallar o fer-hi entrar tropes de refor.

La installaci de l'exrcit assetjant passa pel contra-tancament de la plaa, s a dir la construcci d'un recinte de terra que l'envoltant, aix com per la circumvallaci de la plaa amb la construcci d'un altre recinte destinat a impedir que un exrcit de socors vingui a sorprendre els atacants per la rereguarda.

En acabat cal fer reconeixements per tal de determinar i de triar el front ms feble susceptible de ser ms fcilment atacat.

Els treballs d'acostament comencen, seguits dels treballs de la primera parallela i de la segona parallela amb la installaci de les bateries, desprs la tercera parallela, finalment la coronaci del cam cobert, s a dir la seva ocupaci amb la preparaci de l'assalt, el descens del fossat i finalment l'assalt. 

En la majoria dels setges l'assalt no s'arrib a donar, anunciant-se directament la capitulaci, evitant aix que la ciutat sigui devastada pels exrcits que l assetgen.



La forma clssica de l assetjament a la Vauban es mantingu en s fins mitjan segle XIX.
El mtode Vauban va ser utilitzat al setge de Barcelona al 1714 per les tropes del Duc de Berwick.

La darrera experincia fou el 1832 quan el general Haxo al front d'un exrcit franco-britnic l'aplic al setge d'Anvers, defensada pels holandesos, que acabaria amb la creaci de l'estat belga.

A Catalunya, Vauban va construir o modificar diversos castells, com el de Montllus (vegeu poliorctica).

 Referncies externes .
web de l'associaci Vauban 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157338" title="Basili (cognom rom)" nonfiltered="3703" processed="3696" dbindex="63742">
Basili (Basilius) fou un cognom familiar de la gens Mincia. Apareixen al segle I aC i apareix com Basilius i Basilus (Basili o Basil).

Els personatges principals son:
Minuci Basili, un tribu militar, que va servir sota Sulla a Grcia en la seva campanya contra el general Arquelau (86 aC);
Marc Minuci Basili, esmentat per Cicer.
Minuci Basili del que noms se sap que tenia la tomba a la via Appi a un lloc on eren freqents els robatoris.
Lluci Minuci Basili, pare adoptiu de Marc Satri, que era originalment fill de la seva germana. L'adoptat va agafar el nom de Lluci Minuci Basili ;
Lluci Minuci Basili. assass de Csar;
Minuci Basili fou un rom del partit de Marc Antoni, que Cicer ataca en la segona filpica vers el 41 aC. No seria el mateix personatge que l'assass de Csar, Lluci Minuci Basili.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157340" title="Bassi" nonfiltered="3704" processed="3697" dbindex="63743">


Bassi, csar amb Constant el gran;
Bassi, ancestre de quatre emperadors i quatre augustes;
Bassi d'Efes,  bisbe d'Efes (444-448).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157341" title="Bassi (csar)" nonfiltered="3705" processed="3698" dbindex="63744">
Bassi o Basi (Bassianus o Basianus) fou un noble rom seleccionat per Constant el gran com a marit de la seva germana Anastsia i destinat a tenir el rang de "csar" i el govern d'Itlia, dignitats que no consta que arribs a exercir. Les negociacions amb Licini I sobre el repartiment de poder es van allargar i es va descobrir que Licini i Bassi estaven negociant secretament i conspirant contra Constant; aquest en assabentar-se dels fets es va desfer de Bassi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157342" title="Bassi (ancestre)" nonfiltered="3706" processed="3699" dbindex="63745">
Bassi fou un fenici humil que tot i aix va tenir entre els seus descendents en tres generacions a quatre emperadors i quatre augustes degut a que fou sogre de Septimi Sever. Els seus descedents foren:

Caracalla;
Geta;
Elagbal;
Alexandre Sever;
Jlia Domna;
Jlia Mesa;
Jlia Somies (Bassiana);
Jlia Mamea ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157343" title="Bob de Moor" nonfiltered="3707" processed="3700" dbindex="63746">
Bob de Moor (Pseudonim de Frans Marie De Moor) fou un dibuixant belga nascut a Anvers el 20 de desembre de 1925 i mort el 26 d'agost de 1992 a Bruselles. Al llarg de la seva vida va fer diverses series de dibuixos. Destac tamb com a m dreta d'Herg a molts nmeros de Tintn.

Biografia.
Va estudiar dins l'academia de Bells Arts d'Ambers, en acabat va entrar a l'estudi d'animaci Afim. Entre el 1945 i el 1946 va treballar a la revista flamenca Kleine Zondagsvriend, dibuixant les histories de Cori, de Scheepsjongen (en francs "Bart le Moussaillon"), i d'altres personatges, com l'inspector Mark, el profesor Hobbel i el seu ajudant Sobbel.

Al 1947 va publicar el seu primer lbum en francs, Le mystre du vieux chteau-fort, amb gui de John van Looveren. A revistes flamenques va publicar diverses historietes, como Monneke en Johnekke, Janneke en Stanneke, De Leeuw van Vlaanderen, De Koene Edelman, Tijl Uilenspiegel o Het Leven van J.B. de la Salle. Va treballar tant per la revista Tintn (Bouboule et Noiraud, Professeur Troc, Barelli, etc) como per la seva equivalent flamenca, Kuifje (De Leeuw van Vlaanderen, De Kerels van Vlaanderen, etc).

A 1950 va entrar a treballar als Estudis Herg, on es va convertir en el seu primer ajudant, supervisant els decorats d'alguns lbums de Tintn, com L'illa negra o . Va participar tamb a la producci de les versions als dibuixos animats d'El Temple del Sol i Tintn al llac dels taurons. La seva petjada s evident a obres com Tintn i els Pcaros, on es va encarregar de gran part treball grfic. Tot i aix mai va voler signar cap dels lbums de Tintn.

Entre 1951 i 1956 va produir noves series, com Nonkel Zigomar, Snoe en Snolleke, etc. A 1959 va crear per la revista Tintn  Pirates d'Eau Douce, i a 1970 va dibuixar l'episodi Le Repaire du Loup de la serie Lefranc, creada per Jacques Martin.

Mort Herg, al 1983, va voler completar l'lbum incomplert Tintn i l'Art-Alfa, per Fanny, vidua del creador de Tintn, va decidir que el lbum fos publicat amb els esbossos d'Herg. Al 1989, va completar la segona part de Les tres frmules del profesor Sato, aventura de Blake i Mortimer que Edgar Pierre Jacobs no va finalitza en morir al 1987. Aquest mateix any fou nombrat director artstic d'Edicions de Lombard, i desde llavors va presidir tamb el consell d'administraci del CBBD (Centre Belge de la Bande Dessine), a Bruselles. Va morir el 1992, i el seu darrer album fou acabat pel seu fill, el tambi dibuixant Johan de Moor.

Algunes de les obres ms destacades de Bob de Moor sn:
 Les aventures de Johan i Stephan;
 Les aventures de Barelli;
 Cori le Moussaillon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157344" title="Bassi d'Efes" nonfiltered="3708" processed="3701" dbindex="63747">
Bassi fou bisbe d'Efes (444-448).

Vivia a Efes i per la seva compassi i caritats es va fer estimar del poble. El bisbe d'Efes, Memn ,va promoure el seu trasllat al bisbat d'Evaza, com a bisbe per Bassi va rebut-jar la consagraci a la que fou obligat per la fora un temps desprs pel bisbe Basili, successor de Memn.

A la mort de Basili (444), Bassi, amb l'entusiasme popular, el va succeir i el nomenament fou confirmat per Teodosi II, i, a contracor per Procle, patriarca de Constantinoble. Durant quatre anys va governar la seu, per a la Pasqua del 448 fou empresonat pels seus rivals i es va sollicitar a l'emperador la seva destituci que va remetre el cas als caps religiosos: el Papa Lle I, i els patriarques o arquebisbes de Constantinoble, Alexandria i Antioquia ; tots quatre van declarar que l'elecci de Basili era invalida i fou nomenat bisbe Esteve. El concili de Calcednia el 29 d'octubre del 451 va considerar la reclamaci de Basili, i va declarar la seu vacant. Esteve i Bassi foren retirats amb una pensi amb rang de bisbes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157345" title="Montg" nonfiltered="3709" processed="3702" dbindex="63748">


El masss del Montg al Pas Valenci;
La cala Montg a cavall entre els municipis de Torroella de Montgr i l'Escala (Baix i Alt Empord, respectivament).
El cim del Montg, a l'Escala i a tocar la cala Montg.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157346" title="Bas de Bitnia" nonfiltered="3710" processed="3703" dbindex="63749">
Bas fou rei de Bitnia (377 aC-326 aC) que va succeir al seu pare Boteires (390 aC-377 aC). Abans del 330 aC va derrotar el general macedoni Calantos, enviat per Alexandre el Gran, i va aconseguir mantenir la independncia del pas. Va morir amb 71 anys  el 326 aC i el va succeir el seu fill Zipetes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157347" title="Bas (cognom)" nonfiltered="3711" processed="3704" dbindex="63750">
Bas (Bassus) fou un cognom rom. El 211 aC, 258 aC i 259 aC apareixen cnsols amb aquest cognom. Un d'ells s Pomponi Bas, que va viure en temps de Claudi II.

Quint Cecili Bas (Quintus Caecilus Bassus), magistrat rom, governador rebel de Sria;
Pomponi Bas I, cnsol rom el 211;
Pomponi Bas II, cnsol rom el 271 (i potser el 259);
Lucili Bas (Lucilius Bassus), militar rom;
Mummi Bas, cnsol el 258;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157348" title="Febre" nonfiltered="3712" processed="3705" dbindex="63751">

La febre s l'augment de la temperatura corporal per sobre del que es considera normal. La temperatura normal del cos hum fluctua entre 36'5 i 37'5. A l'espcie humana, es considera febre un augment de la temperatura corporal, mesurada a l'aixella, superior a 38 C (38,5 C mesurada en el recte).

Degut al sistema immunollgic poc experimentat que tenen, sn els nens els ms proclius a sofrir febres elevades.

Les febres per sobre dels 40,5 C poden atacar a protenes de vital importncia, provocant estrs cellular, infart cardac, necrosi de teixits, atacs paroxstics i deliris.

 Mecanisme de producci .
El termstat del cos hum s el hipotlem. En presncia de pirgens (produts b per alguns teixits, b per agents patgens), transportats per la sang des dels llocs del cos amb problemes, s'activa i ordena al cos que generi ms calor, augmentant el metabolisme, i que el conservi, amb la qual cosa el fluid sanguini perifric es redueix i apareix l'escalfament.

 Pirgens exgens .
Sn substncies externes al malalt. Pot tractar-se de microorganismes, productes dels microorganismes Toxinas (LPS) endotoxines alliberades per bacteris gram (-), o l'cid lipoteicoic o peptidoglic del bacteri gram (+); agents qumics (anfotericina, fenotiazidas).

 Origen microbi .
Bacteris gram (-);
Lipopolisacrids;
Bacteris gram (+);
Peptidoglicans;
Exotoxines;
Fongs;
Virus;
Micobacteris;
Espiroquetes;

Origen no microbi.
Complexos immunes;
Induts per la linfocina;
Esteroides pirgens;
Polinucletids;
Bleomicina;
Coadjuvants sinttics;
Cristalls d'urat;

Pirgens endgens.
Els pirgens endgens sn citoquines que indueixen febre e inclouen a la interleucina-1 (IL-1), IL-6, IL-8, macrophage-inflammatory protein-1 (MIP- 1) i interfer-g (IFN-g);
Polipptids produts per una gran varietat de cllules de l'hosta com els moncits o macrfags, cllules neoplsiques que expliquen l'existncia de febre en malignitats.

Els pirgens endgens convergeixen a una regi cerebral que regula la febre, l'rea preptica (POA) de l'hipotlem anterior.
Mecanisme controversial, ja que els pirgens endgens tenen que travessar la barrera-hemato-enceflica (BBB) la qual es impermeable a ells. Al menys dos rutes s'evidencien:  Transporte actiu a travs de la BBB per carrier especfics per a citoquines.

Transferncia de missatge on la BBB t fenestracions, s a dir als rgans circumventriculars sensorials particularment al organum vasculosum laminae terminalis (OVLT).

Per hi han altres rutes alternatives: la circulaci de citoquines indueixen la generaci de prostaglandina E2 (PGE-2) i potser prostaglandines F2a (PGF-2a) permeable a la BBB, el mediador putatiu ms proximal a la febre, per les cllules endotelials de la microvasculatura cerebral o perivascular com la microglia i macrfags meningeals.
Directament transmissi al POA dels missatges dels pirgens via aferents perifriques (majoritriament vagals) activat per citoquines.

 Nivells de febre .

Si la temperatura axillar s ms gran de 37 C i menor de 38 s'anomena febrcula.   ;
Si la temperatura axillar s major o igual a 38 i menor de 40 C s'anomena febre.   ;
Si es major o igual a 40 C s'anomena hiperpirxia. Temperatures superiors a 42 C en l'home solen ser incompatibles amb la vida.

 Causes .
La febre est relacionada habitualment amb l'estimulaci del sistema immunitari de l'organisme. En aquest sentit, pot ser til per a que el sistema immunitari agafi avantatge sobre els agents infecciosos, fent al cos hum menys receptiu per a la replicaci de virus i bacteris, sensibles a la temperatura.

A ms de les infeccions, sn causa de febre l'abs d'amfetamines i l'abstinncia alcohlica en l'addicte a la beguda.

 Reaccions a l'sser hum a les diferents temperatures corporals .

 Calor .
36 C - Temperatura normal del cos, aquesta pot oscillar entre 36-37,5 C;
37 C - Es produeix una lleugera suor amb sensaci desagradable i mareig lleu.
39 C - (Pirxia) - Existeix abundant suor acompanyat de rubor, amb taquicrdies i dispnea. Pot sorgir esgotament. Els epilptics i els nens poden sofrir convulsions arribats aquest punt.
40 C - Marejos, vertigen, deshidrataci, debilitat, nusees, vmits, cefalea i suor profunda.
41 C - (Urgncia) - Tot l'anterior ms accentuat, tamb pot existir confusi, allucinacions, deliris i somnolncia.
42 C - A ms de l'anterior, el subjecte pot tenir pallidesa o rubor. Pot arribar al coma, amb hiper o hipotensi i una gran taquicrdia.
43 C - Normalment aqu succeeix la mort o deixa com a conseqncies diversos danys cerebrals, s'acompanya de contnues convulsions i shock. Pot existir l'aturada cardiorespiratria.
44 C o superior - La mort s gaireb segura, no obstant, existeixen persones que han arribat a suportar 46 C.

 Fred .
35 C - S'anomena hipotrmia quan s inferior a 35 C - Hi ha una tremolor intensa, entumiment i coloraci blavosa/grisosa de la pell.
34 C - Tremolor severa, prdua de capacitat de moviment als dits, cianosi i confusi. Pot haver canvis en el comportament.
33 C - Confusi moderada, adormiment, areflxia, progressiva prdua de tremolor, bradicrdia, dispnea. El subjecte no reacciona a certs estmuls.
32 C - (Urgncia) Allucinacions, deliri, gran confusi, molt adormissat podent arribar fins i tot al coma. La tremolor desapareix, el subjecte tamb pot creure que la seva temperatura s normal. Hi ha areflxia, o els reflexes sn molt dbils.
31 C - Existeix coma, s molt estrany mantenir la conscincia. Absncia de reflexes, bradicrdia severa. Hi ha possibilitat de qu sorgeixin greus problemes de cor.
28C - Alteracions greus de cor, poden acompanyar-se de apnea i fins i tot aparentar o estar mort.
24-26 C  o inferior - Aqu la mort normalment passa per alteracions cardiorespiratries, no obstant, alguns pacients han sobreviscut a baixes temperatures aparentant estar morts a temperatures inferiors a 14 C.

Alguns tipus de febre.
Febre aftosa (glossopeda).
Febre groga.
Febre del Fenc.
Quartana: varietat del paludisme.
Febre de Malta o mediterrnia, Malaltia de Bang (Brucelosi humana).
Febre eruptiva.
Hemorrgica viral.
Febre intermitent.
Febre paratifoide.
Febre puerperal.
Rickettsiosis .
Febre botonosa mediterrnia.
Tifus exantemtic epidmic.
Febre de les Muntanyes Rocoses o febre tacada.
Febre Q.
Febre reumtica.
Febresnoca.
terciana.
Febre tifoide.

 Enlaos externs .

Frmacs emprats per al tractament de la febre;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157349" title="Quint Cecili Bas" nonfiltered="3713" processed="3706" dbindex="63752">
Quint Cecili Bas (Quintus Caecilus Bassus) fou un cavaller rom i probablement questor el 59 aC.

Fou del partit pompei a la guerra civil i desprs de la batalla de Farslia (48 aC) va fugir a Tir, on es va unir a altres pompeians i va intentar guanyar-se a algunes de les forces militars de Gai Sext Juli Csar, governador de Sria. Alguns soldats es van passar secretament al seu bndol; Sext Juli Csar se'n va assabentar, per no va actuar perqu Bas va explicar que reclutava tropes per actuar a sia a favor d'aliats romans. 

Desprs va fer crrer la veu que Juli Csar havia estat derrotat i mort a frica i que ell havia estat nomenat governador de Sria, es va apoderar de Tir i va marxar contra Sext, per fou derrotat; llavors va subornar als soldats enemics que van matar a Sext i el seu exercit complert es va passar a Bas menys algunes cohorts que passaven el hivern a Apamea i van fugir a Cilcia. Bas els va perseguir per no els va poder derrotar. 

Al seu retorn, any 46 aC, va prendre el ttol de pretor, i es va establir a Apamea, que estava ben fortificada, i s'hi va mantenir tres anys. El 44 hi fou assetjat per Gai Antisti Vet, que es va haver de retirar amb fortes prdues desprs de qu els rabs i els parts donessin suport a Bas. El rei glata Deiotarus sembla que havia intentat tamb enviar forces de suport a Bas. Tot seguit fou enviat contra ell Estaci Murc (Statius Murcus) amb tres legions per ell tamb fou rebutjat; Murc va demanar ajut al governador de Bitnia, Marci Crisp, que li va enviar tres legions mes. Bas va quedar assetjat a Apamea fins l'arribada de  Cassi a Sria l'any 43 aC. Les tropes de Bas, per tamb les de Murc i Crisp, es van passar a Cassi. Bas, que no volia unir-se a Cassi, fou mort pels soldats.

Appi dona una versi deferent de la revolta de Bas. Diu que fou nomenat per Juli Csar com a comandant d'una legi a les ordres de Sext Juli. Bas va criticar al seu cap per la conducta imprpia que mantenia i Sext el va cridar a la seva presencia; Bas no es va presentar i els soldats es van amotinar contra Sext i el van matar; per por de les represlies de Csar, els soldats es van revoltar i van obligar a Bas a unir-se a ells.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157350" title="Lucili Bas" nonfiltered="3714" processed="3707" dbindex="63753">
Lucili Bas (Lucilius Bassus) fou un militar rom, comandant d'un esquadr de cavalleria.

Fou nomenat per Vitelli com a almirall de la flota de Ravenna i Misenum (70 aC) per ell volia el comandament dels pretorians, i desenganyat es va passar a Vespasi.Desprs de la mort de Vitelli fou enviat a reprimir alguns disturbis a Campnia.

Lucili Bas participar en la Primera Revolta Jueva, al comandament de la Legi X Fretensis, assalt i destruir les fortaleses jueves de Herodium i Machaerus (72) i inici l'assedi de la fortalesa de Masada, quan inesperadament es pos malalt i mori (73 o 74). Fou substitut al comandament de la X Legi per Luci Flavi Silva.

Referencies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157351" title="Pomponi Bas I" nonfiltered="3715" processed="3708" dbindex="63754">
Pomponi Bas (Pomponius Bassus) fou cnsol suposadament el 211 sota Septimi Sever. Sota Elegbal, aquest es va enamorar de la dona del cnsol, nnia Faustina, i el va fer matar per casar-se desprs amb la vdua (221). Probablement era el fill d'un Bas que fou governador de Msia (o Msia)







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157354" title="Bat" nonfiltered="3716" processed="3709" dbindex="63755">



Bat (Baton o Bato), fou un cap dlmata. Fou fill de Longar, i es va unir als romans durant la guerra contra el rei Filip V de Macednia l'any 200 aC.
Bat de Dalmcia, cabdill dalmate dels disidiats;
Bat de Pannnia, cabdill pannoni dels breucs;
Bat de Sinope, retric i historiador grec ;
Bat d'Atenes, poeta cmic atenenc;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157357" title="Iguana verda" nonfiltered="3717" processed="3710" dbindex="63756">


La iguana, iguana verda, iguana comuna o iguana vulgar (Iguana iguana) s un gran rptil saure arbori d'Amrica Central i de Sud-amrica. S hi troba des de Mxic fins al nord d'Argentina, sud de Brasil i de Paraguai, aix com a les Illes del Carib i a Florida (on sn salvatges). Solen tenir una llargria d uns 2 m. de cap a cua i poden arribar a pesar fins a 10 kg. Recents descobriments han mostrat que les iguanes, aix com altres espcies que es tenen com a mascotes, sn, en realitat, verinoses. No obstant aix, no en produeixen en quantitats suficients per a ser nociu per als humans.  Algunes iguanes verdes tenen petites banyes al musell entre els ulls i els orificis nasals. Els naturalistes van arribar a separar en diferent subespcies a les iguanes amb banyes de les que no en tenen per, avui en dia, aquesta classificaci es considera inexacta. 

 Sexatge .

s possible determinar el gnere d'una iguana verda examinant la part ventral de les potes del darrere. Els mascles desenvolupen molts porus femorals en aquesta rea que segreguen essncies (les femelles tamb en tenen per sn d una mida molt inferior a la dels mascles), i freqentment estan coberts d'una substncia cerosa. A ms, les escates espinals que corren al llarg de la seva esquena sn notablement ms llargues i amples que les de les femelles. Els exemplars molt joves sn quasi impossible de sexar.

 Comportament . 

Les iguanes verdes sn dirnes i estrictament herbvores, alimentant-se de fulles, flors, fruites i brots (ocasionalment poden consumir insectes i altres petits animals, especialment quan sn joves, per es creu que a noms passa en condicions d estrs o de dificultat per aconseguir aliment). Se les troba vivint als arbres prop de l aigua, a la que es llencen si se senten amenaades. Sn gils escaladores, veloces corredores malgrat la seva aparena maldestra i poden caure des de 12 metres sense ferir-se mortalment (empren les ungles de les potes posteriors per a enganxar-se a fulles, branques, o qualsevol altra cosa i amortir aix la caiguda). Donada la seva popularitat com a mascotes i com a menjar als pasos d Amrica Llatina, la iguana verda est inclosa al Apndix II del CITES, lo que significa que s considerada com espcie amenaada.

Quan un depredador les amenaa, les iguanes verdes intenten fugir, i si estan prop de l aigua, es llencen i s allunyen nedant. Si sn arraconades per l'oponent, despleguen la papada de baix del coll, tensen i unflen el cos i balancegen el cap cap a l agressor. Tamb empren el balancejos de cap i el desplegament de la papada en diverses formes d interacci social, com per exemple, per a saludar altres iguanes o per a cortejar una possible parella sexual. El tipus, la freqncia, i la quantitat de balancejos del cap t significats especfics. Les interaccions socials entre les iguanes sovint inclouen disputes per aconseguir els llocs idonis on escalfar-se al sol. Les iguanes necessiten rebre la llum del Sol per a mantenir-se sanes ja que els rajos del Sol les proporcionen calor i llum ultraviolada UVA i UVB.

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157360" title="Principi federatiu" nonfiltered="3718" processed="3711" dbindex="63757">
El principi federatiu s un concepte desenvolupat per l'anarquista francs Pierre-Joseph Proudhon a l'obra homnima de 1863. Es tracta de la uni lliure i voluntria de comunes autnomes i sobiranes a partir de diferents nivells de federacions i confederacions comarcals, regionals o nacionals. El poder poltic s atomitzat, disgregat i distribut i flueix de baix a dalt, de la comuna a la confederaci mxima, a fi d'evitar el centralisme, la burocrcia i tota jerarquia de poder. Semblantment, aquesta federaci es realitza a tota la societat. No s solament l'organitzaci poltica la que s federativa, sin que cada aspecte de la societat es basa en aquest principi. s per aix que hom tamb ha anomenat el federalisme que es desprn de Proudhon, federalisme social.

Sense adoptar aquest nom Francesc Pi i Margall desenvolup idees similars a la seva obra La reaccin y la revolucin de 1854, que tamb s'inseririen en un federalisme social.

Vegeu tamb.
Federaci;
Confederaci;
Federalisme;
Anarquisme;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157362" title="Pere de Rocabert i d'Erill" nonfiltered="3719" processed="3712" dbindex="63758">
Pere de Rocabert i d'Erill (Segle XV) fou un militar catal. Pertanyia al llinatge dels Rocabert de Cabrenys. 

No s'ha de confondre amb el seu homnim Pere de Rocabert que fou bisbe de Girona de 1318 a 1324.

Pere de Rocabert era el menor dels germans del bar de Maanet de Cabrenys, Guillem Hug de Rocabert, i de Francesca d'Erill. Al seu germ gran, Dalmau de Rocabert, li toc l'herncia de la baronia, per al segon, fra Bernat Hug de Rocabert li correspongu la carrera eclesistica a l'orde de Sant Joan de Jerusalem, a ms hi havia una germana, Joana de Rocabert, que es cas amb Pere de Vilagut, senyor de Sant Mori. Per tant, Pere de Rocabert era un d'aquells fills de noble que calia que es fessin un nom com a soldats de fortuna per tal d'aconseguir escalar socialment. Segurament devia participar dels negocis del seu pare amb els vaixells que la famlia tenia i que servien tan per comerciar com per les campanyes italianes del rei Alfons el Magnnim. 

La primera notcia documental d'ell s de 1442 quan el trobem implicat en l'assassinat d'un oncle del vescomte de Rocabert i cos seu. El 1446 era l'encarregat de negociar les condicions del casament del seu germ Dalmau amb Beatriu de Cervell i al 1453 era ell qui es casava amb Caterina d'Ortaf, d'una famlia de la noblesa del Rossell. Entremig, per, havia rebut l'herncia del seu cunyat, Pere de Vilagut, ja que havia mort sense hereus a canvi de mantenir la seva germana Joana en el seu seguici. Fou un ascens social molt important, ja que de cop es convertia en un noble amb possessions. De 1455 a 1457 el tornem a trobar embolicat en diferents bandositats, una de molt interessant, ja que ens han pervingut les lletres de batalla que s'intercanviaren, fou la que l'enfront amb Guillem Alemany de Cervell (cunyat del seu germ Dalmau) i que desemboc amb un nou conflicte entre els Rocabert i Francesc de Pins, Ivany de Castre i el vescomte de Rocabert, Jofre VII de Rocabert. 

Amb l'empresonament de Carles de Viana es mostr sempre fidel a la causa de la Generalitat i fou un dels encarregats de negociar-ne l'alliberament a Lleida i a Fraga, on es trob amb el seu germ Fra Bernat Hug al costat del rei. 

La Guerra civil catalana.

Ara b, quan esclat el conflicte entre el rei i la Generalitat el 1462, Pere de Rocabert fou un dels primers a secundar la crida de la reina Joana Enrquez per defensar Girona, sent un dels caps militars en la durant el setge de les tropes de la Diputaci del General comandades pel comte de Pallars.Grcies a la seva vlua es convert en capit de la ciutat quan en marx la reina, aix com en veguer reial de Girona i Besal. Exerc el seu crrec amb diligncia i autoritat ja que mantingu la ciutat a l'obedincia del rei Joan, per alhora cerc diners a tot arreu, confiscant bns als rebels, saquejant esglsies i fent encunyar monedes de baix valor anomenades rocabertins. Es convert en un militar valus per als interessos del rei Joan el Gran al nord del pas durant la Guerra Civil. 

El 1464 fins i tot assalt i saquej el monestir de Ripoll i el 1465 va protagonitzar un dels captols ms controvertits de la guerra civil, quan fou l'encarregar d'aixecar el setge el castell de Palau-Saverdera, defensat pel reialista Ivany de Castre i assetjat pel vescomte de Rocabert, cunyat del primer. Enemic d'Ivany i del vescomte, i l'ajudava un oncle del vescomte, de nom tamb Jofre que mor en aquest fet. El conflicte civil tamb provocava greus conflcites familiars. Fins i tot aliats de Rocabert i del rei van deixar de donar-li suport i el rei decid rellevar-lo dels crrecs gironins i fou desprs del seu relleu que la ciutat de Girona va caure en mans dels rebels el 1469. 

Abans, per, 

En el transcurs de la Guerra la seva residncia de Sant Mori serv a la reina Joana com a sojorn en unes campanyes militars per l'Empord el 1467; des d'aqu es va fer una convocatria de Corts dels nobles fidels al rei que no van tenir lloc a Sant Mori. Poc temps desprs aquesta baronia queia en mans dels rebels i el rei li atorgava les possessions de Maella, a l'Arag. 

Desprs de la guerra.
Acabada la guerra el 1472 restava encara per resoldre el problema del Rossell, en mans franceses. El 1473 comandava un exrcit que recuper Perpiny i fou nomenat governador del Rossell, en aquestes accions blliques hi va morir el seu fill Pere, mentre que la seva dona i el seu sogre van aconseguir repellir un dur setge francs a la poblaci de Canet de Rossell. Amb tot, no es pogu fer res per evitar la prdua del territori que no tornaria a la Corona d'Arag fins al regnat de Ferran el Catlic. El 1490 consta ja com a mort.

Npcies i descendncia.
Del matrimoni amb Caterina d'Ortaf tingu sis fills: 
Pere de Rocabert que mor al Rossell el 1473.
Bernat Hug, que fou el seu hereu a la baronia de Sant Mori.
Isabel o Elisabet, que es cas amb el seu cos el vescomte Felip Dalmau II de Rocabert;
Joana;
Rafaela,
Francesca;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157363" title="Futbol a Bsnia i Hercegovina" nonfiltered="3720" processed="3713" dbindex="63759">
Histria.
Bsnia i Hercegovina era sota sobirania de l'Imperi Austro-hongars abans de la Primera Guerra Mundial. Durant aquests anys nasqueren els dos primers grans clubs del pas, el Slavija Sarajevo (1908) i el SASK Sarajevo (1910). L'any 1919, Bsnia s'integr dins Iugoslvia. Aquests dos clubs destacaren durant aquests anys a les competicions iugoslaves. L'Slavija representava la minoria srbia, mentre que el SASK representava la minoria croata. Altres clubs de menor potencial a Sarajevo foren el  erzelez, de la minoria musulmana i el Barkohba, de la minoria jueva bsnia. A la ciutat de Banja Luka destac aquests anys el Kraijsnik.

Desprs de la Segona Guerra Mundial dominaren el futbol bosni una nova fornada de clubs, com ara el FK eljezni ar (1921), FK Sarajevo (1946), FK Sloboda Tuzla (1919), FK Vele Mostar (1922), NK  elik Zenica (1945) o Borac Banja Luka (fundat com a Radnicki Borac el 1926).

A la dcada dels 90 Iugoslvia es desintegra en els estats actuals i Bsnia i Hercegovina pateix una greu guerra. L'any 1995 la federaci de Bsnia (NSBiH) s reconeguda per la UEFA i disputa el seu primer partit internacional. La NSBiH fou creada per la minoria musulmana. Tamb es crearen dues altres federacions, la croata (Federaci d'Herceg-Bosna) i la srbia (Federaci d'Srpska), aquestes darreres no reconegudes internacionalment. Cada federaci organitz els seus propis campionats. A partir del 1997/98 croats i musulmans inicien un apropament i el 2000, la federaci croata s'integra dins la musulmana. El 2002/03, els serbis s'uniren tamb a la NSBiH.

Competicions.
 Lliga bsnia de futbol ;
 Copa bsnia de futbol ;
 Supercopa bsnia de futbol ;

Principals clubs.


 FK Sarajevo (Sarajevo);
 FK eljezni ar (Sarajevo);
 NK  elik Zenica (Zenica);
 FK Vele Mostar (Mostar);
 FK Sloboda Tuzla (Tuzla);
 FK Borac Banja Luka (Banja Luka);
 NK Jedinstvo Biha  (Biha );
 FK Leotar Trebinje (Trebinje);
 FK Bosna Visoko (Visoko);

 NK iroki Brijeg (iroki Brijeg);
 HK Zrinjski Mostar (Mostar);
 HNK Oraje (Oraje);
 NK Posuje (Posuje);
 FK Radnik Bijeljina (Bijeljina);
 FK Slavija Lukavica (Lukavica);
 NK Brotnjo (itluk);
 FK Kozara Gradika (Gradika);
 FK Rudar Ugljevik (Ugljevik);


Jugadors destacats.


Des de 1950
 Asim Ferhatovi ;
Des de 1970
 Josip Katalinski;

Des de 1980
 Safet Susic;
Des de 1990
 Elvir Balji ;
 Elvir Boli ;
 Meho Kodro;

Des de 2000
 Hasan Salihamidi ;


Principals estadis.
 Estadi Asim Ferhatovi  Hase-Olimpijski Koevo (Sarajevo);
 Estadi Grbavica (Sarajevo);
 Estadi Bilino Polje  (Zenica);
 Estadi Bijeli Brijeg  (Mostar);

 Articles relacionats .
Associaci Bsnia de Futbol;
Selecci de futbol de Bsnia ;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de la Federaci Bsnia de Futbol;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157364" title="Supercopa bosniana de futbol" nonfiltered="3721" processed="3714" dbindex="63760">
La Supercopa bosniana de futbol fou una competici futbolstica disputada a Bsnia i Hercegovina. Oficialment noms es disputaren tres edicions, entre 1998 i 2000.

Hi participaren els campions de la lliga i de la copa bsnia, que el 1998 disputaren les primeres competicions nacionals, amb la participaci de clubs musulmans i croats.





Categoria :Competicions futbolstiques bosnianes





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157365" title="Badal" nonfiltered="3722" processed="3715" dbindex="63761">

Badal, rea del barri de Sants de Barcelona situada entre la Riera Blanca (frontera barcelonina amb l'Hospitalet de Llobregat), l'avinguda Madrid i la rambla de Badal, carrer del qual rep el nom.
 
Histricament part indestriable del barri de Sants, Badal ha rebut recentment la categoria de barri sota el nom de Sants-Badal amb la nova llei de barris de la ciutat de Barcelona. Tot i aquesta nova categoria administrativa Badal mant forts llaos socials i venals amb la resta de barris que histricament formaren el municipi de Santa Maria de Sants, agregat a Barcelona el 1897.

Enllaos externs.

http://www.barrisants.org portal informatiu de Sants, Hostafrancs i La Bordeta




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157366" title="Satrapia" nonfiltered="3723" processed="3716" dbindex="63762">
Satrapia era el territori governat per un strapa, a l'Imperi Persa aquemnida, l'Imperi d'Alexandre el Gran i el seu successor el Imperi Selucida.

Les satrapies eren subdivisions administratives. La font principal s la llista d'Herdot, per n'hi ha tres ms que sn importants: les referncies dels historiadors d'Alexandre  el Gran; les inscripcions aquemnides i en concret la llista de dahy va (que s el nom persa donat a les subdivisions), i algun texts grecs i llatins dispersos. 

Herdot dona una llista de vint satrapies vers el 512 aC:

Jnia;
Ldia o Sardes;
Frgia;
Cilcia;
Sria i Palestina;
Egipte;
Gandara;
Susiana o Elam;
Babilnia o Assria;
Mdia;
Hircnia;
Bactriana;
Armnia;
Carmnia;
Aracsia;
Prtia;
Gedrsia;
Matiana o Fonts del Tigris;
Clquida;
ndia;

En realitat se suposa que hi havia una estructura jerrquica: diverses petites satrapies formaven una satrapia; dues o ms satrapies formaven una gran satrapia. La satrapia central de les petites donava el seu nom a la satrapia, i la satrapia central de les que formaven la satrapia, donava nom a la gran satrapia. Les petites estaven generalment regides per governants locals hereditaris, mentre que les grans  satrapies eren sempre per nomenament.

Llista de grans satrapies segons la inscripci de Bisutun:

Persis (P rsa) amb capital a Pasargada. ;
Susa o Susiana, capital Susa;
Susa o Susiana (la plana de Susa i les muntanyes Zagros) ;
Pas del Elimais (elymais), o Elimaida.
Persis;
Persis ;
Carmnia (potser la Yutiva de la inscripci de Bisutun);
Mdia (M da),  capital Ecbatana;
Mdia(M da);
Mdia (M da) ;
Mdia Menor;
Paraetacene;
Armnia (Armina);
Armnia (Oriental) ;
Armnia Occidental o Menor ;
Clquida (quan estava sota domini persa en temps de Darios I).
Prtia (Par ava) capital probablement Hecatompylus;
Prtia (Par ava);
Hircnia, capital Zadracarta;
 Corsmia ( Uv razm ) ;
Ldia (Sparda), capital Sardes;
Ldia (Sparda) ;
Ldia (Sparda);
Trcia (Skudra) entre 512 i 479 aC;
Frgia Hellespntica o Dascilios (Dascylium) ;
Cria, capital Halicarns;
Frgia o Gran Frgia, capital Celenes (Celaenae);
Capadcia (Katpatuka) ;
Capadcia (Katpatuka) a la part del Pont;
Capadcia (Katpatuka) a la part del Taure ;
Paflagnia;
Babilnia (B biru) satrapia creada el 539 amb la conquesta del imperi neobabilnic.
Babilnia (B biru) ;
Babilnia (B biru)  ;
Sittacene ;
Arbelitis (Arbelitis = Asagarta/Sagrtia) capital Arbela;
 Assria (A ur );
 Assria  (A ur ) ;
Siria (Ebir-n ri) amb capital a Damasc;
Cilcia a la part de mar, capital Tars ;
 Egipte (Mudr ya), conquerida el 525 aC, la capital fou Memfis;
Egipte, capital Memfis;
Baix Egipte, capital Memfis;
Alt Egipte, capital Tebes;
Arbia (Arab ya) centrada a l'oasi de Tayma;
Lbia (Put y );
Nbia, conquerida sota Cambises II, per perduda al segle IV aC ;
 Aracsia (Harauvati);
 Aracsia (llat Arachosia, persa Harauvati), amb capital a Arachoyti, desprs Alexandrpolis i moderna Kandahar;
 Drangiana (Zranka) capital Zaris o Phrada de situaci incerta;
 Gedrsia (Maka), la capital fou Pura;
 Gedrsia (Maka);
 Oritnia, el pas dels oritans (oritani), la capital era Rhambacia ;
 Arispia, el pas dels ariaspes ;
 Sattagdia ( atagus/Sattagydia), capital Taxila;
 Sattagydia 1. ;
 Sattagydia 2. ;
 Sattagydia 3. ;
 ndia (Hindu) ;
 ndia 1;
 ndia 2;
 ndia 3 ;
 Bactriana (B xtri), capital Bactra (Zariaspa), la moderna Balkh.
 Bactriana (B xtri);
 Bactriana (B xtri) ;
 Margiana (Margu) centrada en l'oasi de Margu (Mur  b), la moderna Merv al Uzbekistan.
 Sgdia o Sogdiana (Suguda) amb capital a Maracanda (vegeu Afrasiyab).
 Sgdia o Sogdiana (Suguda)  ;
 Drbia o pas dels dirbes (dyrbae) suposadament el Badakhshan;
 Gandh ra (Gand ra), la capital devia estar a la regi de Paropamisus, on Alexandre va fundar una Alexandria ;
 Gandh ra (Gand ra);
 Paropamisos (Paropamisadae) ;
 ria (Haraiva), amb capital a Artacoana ;
 Pas dels Dahes (Dah  o Sak  paradraya) en llat dahae;
 Pas dels Massagetes (Sak  tigraxaud ) en llat massagetae;
 Pas dels Amirgians (Sak  haumavarg ) en llat amyrgiani ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157367" title="Bat de Dalmcia" nonfiltered="3724" processed="3717" dbindex="63763">
Bat (Baton o Bato) fou el nom de dos lders d'una gran revolta durant el regnat d'August.

Un d'ells pertanyia al disidiats, tribu dlmata, i l'altre el breucs, un poble pannoni. La revolta va esclatar a Dalmcia l'any 6 mentre Tiberi, l'hereu d'August,  era a la seva segona expedici a Germnia, i el governador de Dalmcia i Pannnia, Valeri Mesall  l'acompanyava amb bona part de l'exrcit d'aquestos governs. 

Desprs de la revolta a Dalmcia va esclatar la dels breucs que sota el seu cap, Bat, van atacar Sirmium per foren derrotats per Cecina Sever, governador de Msia. Mentre el cap Bat dlmata va marxar contra Salona per va ser ferit greument i va haver d'encarregar la feina als seus lloctinents; tot i aix els romans foren derrotats i el pas, a la costa fins Apollnia, fou assolat.

Tiberi va tornar de Germnia i va enviar per endavant a Messall amb part de les tropes. Bat el dlmata va avanar contra ell i el va derrotar en un primer combat per fou derrotat en un segon i va haver de fugir per reunir-se amb Bat el breuc. Els dos Bat, units, es va fortificar a les muntanyes Alma, prop de Sirmium, on van ser atacats per Cecina Sever, per aquest fou cridat a Msia pels atacs de les tribus frontereres.

Com que Tiberi i Mesall eren a Sscia i Sever s'havia retirat, els dos Bat no tenien enemic, i van aconseguir el suport d'altres tribus i junts van fer expedicions de saqueig per arreu evitant enfrontar-se amb Tiberi. Al hivern van anar a Macednia per foren derrotats pel rei odrisi Remetalces I i el seu germ Rascuporis IV, aliats romans.

August va comenar a pensar que Tiberi allargava el final de la guerra. Germnic fou enviat a l'any segent (7) a Dalmcia amb un nou exrcit per Tiberi no fou cridat ni va tornar a Roma, fins dos anys ms tard.

A la campanya de l'any 7 els romans van fer molts pocs avenos i nicament Germnic va sotmetre al poble pannnic dels mazeis. L'any 8 una epidmia de pesta i gana es va produir a Dalmcia i els dos Bat van fer un acord de pau amb els romans. Quan Bat el dlmata es va presentar davant Tiberi per signar la pau i fou preguntat per la causa de la revolta, va dir que el mateix Tiberi n'era la causa ja que en lloc d'enviar gossos i ovelles, havia enviat llops.

La pau fou de curta volada. Bat el breuc va aconseguir el suport de Pinnes o Pinetes, un dels principals caps pannonis aliat de Roma. Aquest increment de poder fou malt vist per Bat el dlmata, i la guerra va esclatar entre ambds. Bat el breuc fou fet presoner i executat. La guerra amb els romans es va reprendre; molts pannonis es van unir a la revolta, per foren derrotats per Silv Plauti; Bat el dlmata, al no veure perspectives d'xit a Pannnia, es va retirar a Dalmcia.

Al comenament de l'any 9, a la primavera, Tiberi va tornar a Roma, mentre Germnic va romandre a Dalmcia. August va decidir acabar amb la guerra i va enviar un nou exercit dividit en tres cossos: una sota comandament de Silv Plauti; un altre sota Marc Lpid; i un tercer sota Tiberi i Germnic. Foren aquestos darrers els que van atacar al mateix Bat que finalment es va refugiar a la fortalesa de Andrion o Andetrion, prop de Salona. 

Davant d'aquest castell els romans van restar per un temps sense poder obtenir la rendici del assetjats. Quan altre cop els romans estaven ja a apunt de deixar la feina, Bat va decidir comenar negociacions amb Tiberi; com que els seus homes no volien negociar, els va abandonar i es va entregar als romans a canvi de la promesa de perd; tot seguit els romans van prendre la fortalesa i desprs van sotmetre tota Dalmcia. 

Bat va acompanyar a Tiberi a Roma i va participar en el seu triomf per Tiberi va mantenir la seva paraula i el va enviar a Ravenna on devia  morir temps desprs; segons Suetoni, Bat havia deixat escapar una vegada a Tiberi quan havia quedat en desavantatge, i per aix Tiberi el va perdonar i respectar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157368" title="Batos" nonfiltered="3725" processed="3718" dbindex="63764">


Batos (llat Battus) fou el nom de cinc reis de Cirene:

Batos I vers 631- vers 590 aC ;
Batos II Eudam (el prsper) vers 574- vers 554 aC ;
Batos III vers 544- vers 530 aC ;
Batos IV el bell 515-465 aC ;
Batos V vers 450 aC;

Fou el nom conjunt de dos caps revoltats simultaniament a Pannnia i Dalmcia, coneguts com els "Batos". Vegeu: Bat de Pannnia i Bat de Dalmcia
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157379" title="Batos I" nonfiltered="3726" processed="3719" dbindex="63765">
Batos I de Cirene fou el primer rei de Cirene vers el 631 aC i fins vers el 590 aC. Just diu que el seu nom original fou Aristeu de Cirene (Aristeos           , Aristaeus) . Era fill de Polimestos de Thera i suposadament d'una princesa de Creta. Herdot diu que el nom Batos era una paraula lbia que volia dir "rei"; altres teories diuen que era un derivat d'una paraula que volia dir que tenia alguna dificultat en la parla; i encara d'altres consideren que Batos deriva del nom de l'oracle de Dionisi entre els satres.

Batos (Battus en llat) va consultar a l'oracle de Delfos com podia superar el seu problema de parla, i se li va encomanar de fundar una colnia a Lbia, segons Herdot, per segons el historiador Menecles, va ser expulsat de Thera per una guerra civil, i Just barreja les dos histories. Procedent de l'illa de Thera, va fundar l'embri del que desprs fou Cirene vers el 639 aC. Desprs de fundar una colnia a una illeta de la costa oriental de Cirenaica (de nom Platea al golf de Bomba) als dos anys es va traslladar al districte d'Azilirs, en terra ferma, on els colons van estar sis anys fins que van trobar un millor emplaament a la regi d'Irasa on va fundar Cirene mes al interior (631 aC) al territori de la tribu lbia dels asbistes o asbistis i dominava les terres mes frtils i amb aigua. Va assolir el ttol de rei i va iniciar la dinastia dels Batiades.

Va sotmetre als libis de la rodalia, segons es diu amb l'ajut del lacedemoni Anquionis. La collaboraci amb els vens libis fou intensa i es va produir una barreja important per els libis eren una classe baixa i estaven exclosos del poder poltic. Batos I va iniciar la fundaci de colnies de Cirene, i va construir una carretera i un temple dedicat a Apollo.

Va governar fins a la seva mort vers el 590 aC. La seva tomba es va collocar all on la carretera que havia construt es trobava amb l'gora. Els seus sbdits el van adorar com a un heroi i segons Pausnies li van dedicar una esttua a Delfos on era representat en un carruatge conduit per la nimfa Cirene, amb Lbia fen l'acci de coronar-lo.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157381" title="Berenar" nonfiltered="3727" processed="3720" dbindex="63766">

El berenar (o bereneta a Menorca) s l'pat del dia que es pren tradicionalment unes tres hores desprs de dinar. s l'pat que ms agrada als nens, que berenen en sortir de l'escola. Els agrada perqu s un pat generalment dol. S'hi acostumen a prendre aliments com fruita, xocolata, pa, embotits, iogurts o galetes.

A Mallorca, el mot berenar tamb s'empra per a designar l'esmorzar.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157382" title="Batos II Eudam" nonfiltered="3728" processed="3721" dbindex="63767">
Batos II (Battus) el prsper o el feli fou fill d'Arcesilau I, i el tercer rei de la dinastia batiada. Va regnar uns vint anys, vers 574 aC al 554 aC

Durant el seu regnat la potencia de Cirene va augmentar mercs a l'arribada de molts colons principalment del Pelopons i Creta als que es van donar terres. Amb els nou vinguts es va poder sotmetre ms territoris dels libis i a la tribu dirigida pel rei Adicran, que es va posar sota protecci d'Egipte. La batalla d'Irasa (vers el 570 aC) en qu els grecs van derrotar els egipcis li va donar el sobrenom de "feli". Sembla que desprs es va acordar la pau amb Egipte i el fara Amasis es va casar amb la princesa Laodice de Cirene, segurament filla de Batos II. La sobirania sobre els libis va quedar garantida i es van fundar noves colnies.

Va morir vers 554 aC i el va succeir el seu fill Arcesilau II el cruel



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157383" title="Arcesilau I" nonfiltered="3729" processed="3722" dbindex="63768">
Arcesilau I (Archesilaus, Arkeslaos ) fou rei de Cirene vers 590 a 554 aC. Era fill del primer rei Batos I, i del seu regnat noms se sap que fou tranquil i va durar aproximdament  uns setze anys.

Va morir vers 574 aC i el va succeir el seu fill Batos II Eudam (el prsper)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157390" title="Arcesilau II el cruel" nonfiltered="3730" processed="3723" dbindex="63769">
Arcesilau II (Archesilaus, Arkeslaos )fou rei batiada de Cirene, fill I successor de Batos II Eudam. Fou conegut com "el cruel" o  "l'opressor" segurament perqu va voler substituir la constituci de Cirene (similar a la d'Esparta)  per una tirania.

Aix se suposa que fou el que va provocar enfrontaments amb els seus germans i Perseu, Zacint, Aristomed i Licosva sortir de Cirene i va fundar la ciutat de Barca al mateix temps que incitava a les tribus lbies a la revolta. Arcesilau va tractar de reprimir la rebelli dels libis  per fou derrotat a Leucon (Leucoe) a la Marmrica.

Finalment va acabar els seus dies assassinat pel seu germ o amic Learc (Learcos). La seva vdua Erixo,  va aconseguir venjar la mort del seu marit i assassinar a Learc. 

Va governar uns deu anys del 554 al 544 aC. El va succeir el seu fill Batos III


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157393" title="Gelat de neula" nonfiltered="3731" processed="3724" dbindex="63770">


El gelat de neula s un gelat a base de llet, crema de llet, productes lactis, sucre i colorants, normalment elaborat de forma artesanal, posat en una neula en forma de con. Els gelats de neula ms populars sn els italians i els valencians.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157396" title="Batos III" nonfiltered="3732" processed="3725" dbindex="63771">
Batos III  fou rei de Cirene fill i successor d'Arcesilau II el cruel, desprs d'un breu regnat de Learcos l'usurpador, quan el fill Batos III fou proclamat rei vers 544 aC. Va regnar fins vers el 530 aC o 529 aC. 

En aquestos anys, davant el perill de libis i egipcis, i la ineficcia dels reis, l'assemblea de l'estat, sota instruccions de l'oracle de Delfos, van cridar en ajut a Demonax de Mantinea que va arribar a Cirene i va establir una nova constituci que va treure el poder als reis deixant-los com a figura representativa, amb funcions religioses per conservant els seus dominis privats; el poder poltic que estava limitat als descendents dels colons originals, fou ampliat a la resta del poble grec que foren dividits en tres tribus: els therenis (amb la classe baixa lbia agregada), els peloponesis i cretencs; i els egeus; es va crear un senat del que el rei fou el president; la constituci tenia similituds amb la d'Esparta i se sap que van existir uns fors (una espcie de jutges) i una policia de 300 homes armats (similars als hippeis d'Esparta).

A la mort de Batos vers el 530 aC el va succeir el seu fill Arcesilau III.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157399" title="Arbre del te" nonfiltered="3733" processed="3726" dbindex="63772">


L'arbre del te (Melaleuca alternifolia) s un arbust de la famlia Myrtaceae
extremadament resistent, natural de la costa subtropical australiana i parts de Nova Zelanda. Aquesta mirtcia no s'ha de confondre amb el t (Camellia sinensis), que s la planta les fulles de la qual es consumeixen en forma d'infusi ja sigui el t negre o el t verd.

Etimologia. 
Melaleuca prov del grec melas, que significa negre i leukos, que equival a blanc, i es refereix al tronc fosc i branques blanquinoses d algunes espcies del gnere. Alternifolia prov de la caracterstica disposici alternada o oposada de les seves fulles. 

Ecologia. 
Trobem de forma natural l'arbre del te en terrenys humits i pantanosos. Pel que respecta als cultius biolgics, aquests es localitzen al nord de la Nova Galles del Sud.

Descripci.
Es tracta d'un arbre estret de fins sis metres d'alada cobert de fulles aromtiques i estretes (1,5 x 2 mm), disposades en forma alterna. Es caracteritza per tenir una rel principal, axonomorfa. Al ser plantes vasculars, s a dir, cromfits, el seu xilema presenta trquees i traqueides.

Com tota planta angiosperma pertanyent a la divisi de les Magnoliophita, t flors vertaderes amb estructura hermafrodita, on els microesporfils sn els etamps i els macroesporfils corresponen als primordis seminals, els quals es troben tancants en una coberta protectora anomenada pistil. Aquestes flors de color blanc, amb periant diferenciat en calze i corolla, tenen una fecundaci doble. 

El seu androceu t estamps nombrosos, que neixen en un disc pla que rodeja a l'estil en l'extrem de l'ovari. Medeixen 12 mm de longitud, i es troben units a les seves bases per formar cinc feixos diferents. Mentre que el gineceu s pluriloculat, amb els carpels units. L'estil s terminal i allargat.

El fruit s una cpsula.

 Composici qumica .
La droga vegetal s un oli essencial (Melaleuca alternifoliae aetheroleum) i s un lquid incolor a groc pllid amb una olor caracterstica, fresca i agradable que s'obt de les fulles i branques tendres per destillaci.

Aquest oli est constitut per aproximadament un centenar de components. Els principals constituens qumics sn una mescla complexa d'alcohols mono i sesquiterpnics: 

 Terpinen-4-ol (29-45%);
   -terpin (10- 28%);
   -terpin (2,7   13%) ;
 1,8-cineol (4,5   16,5%);

 Usos medicinals . 
Per via tpica, s'utilitza en el tractament de diverses afeccions drmiques amb component infeccis. Algunes d'aquestes:
 Acne;
Tinea pedis;
 Bromohidrosi;
 Onicomicosi ;
 Vulvovaginitis;
Com a usos tradicionals:
 Antisptic ;
 Desinfectant ;
 Tractament simptomtic de cremades;
 Colitis;
 Constipats;
 Tos;
 Gingivitis;
 Estomatitis;
 Nasofaringitis;
 Congesti sinusal;

 Accions farmacolgiques .

 L activitat antimicrobiana de l arbre del te ha estat utilitzada per l'aborgens d Austrlia, que feien servir fulles triturades pel tractament de la tos i refredats, en forma d inhalacions, o per curar ferides, sobre les mateixes. La infusi de fulles s utilitzava per tractar el mal de coll i diverses afeccions drmiques. ;
 La seva activitat antibacteriana ja es basa en l s de l oli essencial i destaca la seva utilitzaci com a bactericida i bacteriosttic. Tamb s efectiu enfront algunes bactries resistents a antibitics, particularment a Staphyloccoccus aureus. ;
 Com a activitat antifngica, actua sobre Candida albicans i s tamb actiu enfront a un conjunt de llevats, dermatfits i altres fongs filamentosos. ;
 Antivirial;
 Antiinflamatria;
 Activitat antiprotozoria, enfront de Leishmania major, Trypanosoma brucei i Trichomonas vaginalis. ;
 Antioxidant. ;

 Toxicitat .
Cal a dir que les evidncies derivades del seu s tradicional durant quasi un segle, porten a pensar que la utilitzaci via tpica s relativament segura, amb efectes adversos menors i ocasionals.
En cas de donar efectes txics tindria lloc si s'ingers en altes dosis i podria provocar irritacions drmiques quan s'apliqus en grans concentracions.
Les reaccions allrgiques al oli essencial es donen tan sols en individus sensibilitzats.
Les reaccions adverses poden minimitzar-se si s'evita la ingesti de l'oli essencial, i si per via tpica, s'empra solament dilut.

Enllaos externs.
 Base de dades GRIN 402629;

 Referncies bibliogrfiques . 
S'han emprat els segents articles i pgines d'internet:
 El aceite esencial de Melaleuca alternifolia en el tratamiento de la vulvovaginitis. Roser Vila. Unitat de Farmacologia i Farmacognosia. Facultat de Farmcia. Universitat de Barcelona.
 Use of undiluted tea-tree oil as a cosmetic. Federal Institute for Risk Assessmet. ;
 http://www.unex.es/botanica/LHB/presenta.htm;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157400" title="Arcesilau III" nonfiltered="3734" processed="3727" dbindex="63773">
Arcesilau III (Archesilaus, Arkeslaos ) fou rei de Cirene, fill de Batos III i de Feretime, va regnar vers el 530 aC fins vers el 514 aC.

Aquest rei va tenir bones relacions amb la ciutat de Barca i es va casar amb la filla del rei Alazir d'aquesta ciutat, per junt amb la seva mare Feretime (Pheretime), va intentar enderrocar la nova constituci i va fracassar havent de marxar al exili, per va retornar al front d'un grup de mercenaris i emigrants procedents de Jnia i va entrar a Cirene exercint una cruel venjana sobre els seus oponents; per assegurar el seu poder va enviar una ambaixada a Memfis (vers 525 aC) i es va declarar vassall de Cambises II de Prsia al que va comprometre un tribut anyal i va fer un regal; aquest regal fou considerat insuficient pel rei persa que el va llenar despectivament als seus soldats. 

Arcesilau va considerar que havia trencat les instruccions de l'oracle de Delfos, que li havien recomanat moderaci en la victria, i per acomplir els desitjos divins es va retirar a Barca governada pel seu sogre Alazir, per a aquesta ciutat uns exiliats de Cirene, ajudats per un partit local, van matar a Arcesilau i a Alazir a la plaa del mercat. Feretime, la mare d'Arcesilau, en revenja, va demanar ajut a Ariandes, strapa persa d'Egipte (nomenat per Cambises i que va conservar el crrec sota Darios I el gran). El strapa va reunir un fort exercit i una flota i va enviar una ambaixada a Barca demanant qui o quins havien estat els assassins, per la gent de Barca va assumir collectivament la responsabilitat. Ariandes va enviar llavors l'exrcit i va assetjar la ciutat durant nou mesos, i finalment els perses la van ocupar per una estratagema (510 aC). Els ciutadans sospitosos de simpatitzar amb l'assassinat dels reis foren empalats i el tomb de les muralles es va omplir de gent empalada i entre ells els membres de la dinastia Batiada de Barca dels que se sospitava eren culpables. Feretime, que havia acompanyat als perses fins a Barca, va tornar a Egipte amb l'exrcit persa (el grup dirigit per Amasis) per va morir d'una malaltia infecciosa.

D'aquesta crisis va sortir la restauraci dels Batiades a Cirene va posar fi a la constituci de Demonax de Mantinea i les seves institucions. Van regnar llavors Batos IV el bell. probablement fill d'Arcesilau III.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157401" title="Learcos l'usurpador" nonfiltered="3735" processed="3728" dbindex="63774">
Learcos l'usurpador fou rei de Cirene vers el 544 aC.

Era germ o amic de Arcesilau III, al que va assassinar i es va proclamar rei. La vdua d'Arcesilau, la reina Erixo,  va dirigir la reacci dels llealistes i va aconseguir venjar la mort del seu marit i assassinar a Learcos, i va proclamar rei al seu fill (i fill d'Arcesilau III) Batos III.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157404" title="Aprenentatge automtic" nonfiltered="3736" processed="3729" dbindex="63775">
L'Aprenentatge automtic s un camp de la intelligncia artificial que est dedicat al disseny, anlisi i desenvolupament d'algoritmes i tcniques que permeten que les mquines evolucionin. 

L'aprenentatge automtic est relacionat amb altres camps. T un cert solapament amb l'estadstica. En particular, t solapament amb els mtodes de construcci de models, o l'aprenentatge estadstic. Tamb hi ha punts de contacte amb la informtica terica. Aix s degut a la complexitat computacional dels problemes. La majoria sn de la classe NP-hard. 

L'aprenentatge s'ha aplicat en molts camps diferents. Podem destacar les aplicacions dedicades al processament del llenguatge natural, als algorismes de cerca, la diagnsi mdica, la bioinformtica, la detecci de fraus i la classificaci. 

 Tipus d'algorismes.
Els algorismes d'aprenentatge automtic es classifiquen d'acord amb all que s'espera que el programa aprengui. Els tipus d'algorismes ms comuns sn els d'aprenentatge supervisat, no supervisat i per reforament. Sn descrits a continuaci. 

 Aprenentatge supervisat.   L'algorisme genera una funci que relaciona cada entrada amb la sortida desitjada. En el cas de problemes de classificaci tenim que el sistema ha d'aprendre una funci (aproximar la conducta de la funci) a partir d'uns exemples que s'expressen en termes de l'aplicaci d'un vector  a un conjunt de classes. Les xarxes neuronals (supervisades) i els arbres de decisi sn exemples d'algorismes d'aprenentatge supervisat. ;
 Aprenentatge no supervisat   L'algorisme disposa d'un conjunt d'exemples, per no de la classe que els hi correspon. Aix s, que els exemples no estan etiquetats com passa en el cas anterior. Els algorismes de categoritzaci (en angls, clustering) sn un exemple d'aquests tipus d'aprenentatge. ;
 Aprenentatge per reforament   Un cop realitzada l'acci que pren el sistema s'obt un retorn per part de l'entorn (una gratificaci o una penalitzaci segons si l'acci ha estat reeixida o no). Aquest retorn es fa servir per guiar l'algorisme d'aprenentatge. ;

Bibliografia.

 Bishop, C. M. (1995). Neural Networks for Pattern Recognition, Oxford University Press. ISBN 0198538642;
 Richard O. Duda, Peter E. Hart, David G. Stork (2001) Pattern classification (2nd edition), Wiley, New York, ISBN 0471056693;
 Antoine Cornujols, Laurent Miclet, Yves Kodratoff (2002) Apprentissage Artificiel: Concepts et algorithmes, Eyrolles, ISBN 2-212-11020-0;
 Huang T.-M., Kecman V., Kopriva I. (2006), Kernel Based Algorithms for Mining Huge Data Sets, Supervised, Semi-supervised, and Unsupervised Learning,  Springer-Verlag, Berlin, Heidelberg, 260 pp. 96 illus., Hardcover, ISBN 3-540-31681-7;
 KECMAN Vojislav (2001),  LEARNING AND SOFT COMPUTING, Support Vector Machines, Neural Networks and Fuzzy Logic Models, The MIT Press, Cambridge, MA, 608 pp., 268 illus., ISBN 0-262-11255-8;
 MacKay, D. J. C. (2003). Information Theory, Inference, and Learning Algorithms, Cambridge University Press.  ISBN 0521642981;
 Mitchell, T. (1997). Machine Learning, McGraw Hill. ISBN 0070428077;
 Sholom Weiss and Casimir Kulikowski (1991). Computer Systems That Learn, Morgan Kaufmann.  ISBN 1-55860-065-5;

Alguns temes d'aprenentatge automtic.
xarxa neuronal;
arbre de decisi;
ve ms proper;
mquina de vectors de suport;

 Vegeu tamb.
 WEKA Entorn de programari open-source sobre aprenentatge automtic ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157406" title="Batos IV el bell" nonfiltered="3737" processed="3730" dbindex="63776">
Batos IV el bell (aquest sobrenom li dona Heraclides Pntic) fou rei de Cirene vers el 512 o 510 aC desprs d'uns cinc anys de repblica. Era probablement fill d' Arcesilau III i hauria estat collocat al tron pels perses essent molt jove, i va regnar fins vers el 465 aC per els fets d'aquest perode no son coneguts. 

Segurament va morir vers el 465 aC i el va succeir el que probablement era el seu fill Arcesilau IV. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157407" title="Arcesilau IV" nonfiltered="3738" processed="3731" dbindex="63777">
Arcesilau IV (Archesilaus, Arkeslaos ) fou rei de Cirene fill i successor de Batos IV el bell. Va guanyar la carrera de carros als Jocs Pitis el 466 aC segons esmenta Pindar, i del seu regnat no es coneix res ms que una informaci genrica de qu fou un dspota i va expropiar a molts nobles de l'estat  per ms tard es va moderar i va cridar a Demfil, noble al que havia enviat a l'exili i vivia a Tebes a Becia. 

Probablement va fundar Hesprides a la Pentpolis cirenaica, que desprs fou Berenice en temps dels Ptolemeus, com a lloc de refugi en cas de revolta. El 460 aC va guanyar la cursa de carros als jocs Olmpics. A la seva mort, entre el 460 i el 450 aC la monarquia es va abolir per el seu fill Batos V encara va regnar a Hesprides.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157408" title="Batos V" nonfiltered="3739" processed="3732" dbindex="63778">
Batos V fou rei de Cirene, fill d'Arcesilau IV.

Quant el seu pare va morir es va proclamar la repblica i Batos va fugir a Hesprides on fou assassinat i el seu cap tirat al mar com a smbol de l'extinci de la dinastia (a una data propera al 450 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157409" title="Moviment Social Republic" nonfiltered="3740" processed="3733" dbindex="63779">
El Moviment Social Republic (M.S.R.) s un partit poltic espanyol creat el 1999 i amb seu a Barcelona. La seva ideologia s el nacionalisme revolucionari (nacional-revolucionari),  en el seu vessant strasserista (la versi ms obrerista del nazisme). T una secci sindical per a treballadors (Uni Sindical de Treballadors) i per a estudiants (Uni Sindical d'Estudiants), i d'una branca juvenil (Alternativa Jove). Edita una publicaci oficial (Tribuna de Europa) i un butllet informatiu (Libertad).

Enllaos externs.
Pgina web oficial de l'MSR;
MSR Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157410" title="Cabaletta" nonfiltered="3741" processed="3734" dbindex="63780">
La Cabaletta s una forma d'ria a la pera italiana del segle XIX. Normalment es refereix especficament a la segona meitat d'una ria doble: un moviment ms rpid, ms animat o ms rtmic, desprs d'una secci de cantabile. Amb Donizetti i Bellini, va assumir un carcter ms dramtic i es va tornar ms lenta.

La cabaletta va sorgir com una evoluci de les ries de principis del segle XIX que contenien que estructura nica, cap a unes ries ms elaborades amb moviments musicalment diferents, amb dues seccions ben contrastades a tempos diferents. El terme es definia per primera vegada el 1826. T una estructura repetitiva que consta de dues estrofes seguides per variacions embellides. El cabaletta tpicament acaba amb una coda, sovint virtuosa.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157418" title="Refugi de Sarradets" nonfiltered="3742" processed="3735" dbindex="63781">

El refugi de Sarradets tamb conegut amb el nom de refugi de la Bretxa de Rotllan, es troba a 2.587m d'altura sota la mtica portella dins el Parc Nacional del Pirineus francs i prop dels lmits del Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut espanyol. Juntament amb el refugi de Griz sn els dos punts principals per realitzar l'ltim atac als tresmils del sector d'Ordesa. 
 Caracterstiques .
El refugi data del 1956. Va ser construt pel Club Alp Francs (CAF, Club Alpin Franais) del qual depn encara avui en dia . Est obert des de maig fins a finals de setembre i disposa de 57 places (30 a la part lliure a l'hivern) i servei de menjars.

 Accs .
Al refugi s hi pot accedir per cinc rutes diferents. Des de Bujaruelo pel port del mateix nom, des d Ordesa travessant la bretxa de Roland, des de Gavarnia per la Vall de Pouey d Asp o des de l estaci d esqu al Coll de Tentes, o seguint l HRP que remunta les vertiginoses parets del Circ de Gavarnia.

La primera d elles comena al mateix poble de Bujaruelo (Arag), on pot deixar-se el cotxe en un aparcament habilitat en un prat vora el pont. A partir d aqu s ascendeix pel barranc de Lapazosa seguint un corriol que condueix fins el Port de Bujaruelo (2.273 m). En aquest port conflueixen tamb, la pista de terra que ve de l aparcament del Coll de Tentes (2.208 m)(s hi arriba en cotxe des de Gavarnia) i el cam que puja directament del poble de Gavarnia per la vall de Pouey D Asp. En aquest punt comena un corriol que progressa suaument per en pujada, flanquejant les parets nord del Taillon per enfilar-se desprs fins el coll de Sarradets. Des d aquest coll es divisa ja el refugi a ma dreta i la bretxa sobre d'ell. Del refugi estant, s aprecia el corriol que puja per la vall de Gavarnia i supera la muralla rocosa de l olla de Gavarnia. s una ascensi fora aria i impressionant que permet arribar al refugi desprs de superar uns 1.100 m i escaig de desnivell. La ruta que ve de la bretxa de Rotllan, s potser la menys normal. Cal remuntar el circ de Carriata o el de Cotatuero des de l aparcament del Prat d'Ordesa o venir del refugi de Griz per travessar la bretxa de Roland i descendir al refugi de Serradets.

 Ascensions .
Des d'aquest refugi es poden realitzar les ascensions als coneguts Taillon (3.144 m) i Gabieto (3034m), aix com al Casc de Marbor (3.006 m), la Torre de Marbor (3.009 m), l'Espatlla de Marbor (3.073 m), els Pics de la Cascada o l'immens Pic de Marbor (3.248 m)

Enllaos externs.
 Informaci del refugi;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157422" title="Sant Feliu del Rac" nonfiltered="3743" processed="3736" dbindex="63782">
Sant Feliu del Rac, antigament anomenat Sant Feliu de Valr o Sant Feliu de Castellar s un municipi agregat al terme de Castellar del Valls. Els seus habitants (889 el 2007) sn anomenats santfeliuencs. Es troba al marge dret del riu Ripoll, sota el masss de Sant Lloren de Munt. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157426" title="Llista de compositors (A-I)" nonfiltered="3744" processed="3737" dbindex="63783">

Aix s una llista de compositors (A-I) de la lletra A a la I, ordenada alfabticament i amb un breu comentari de cadascun. Aquests compositors pertanyen a tots els estils, poques i nacionalitats. s una llista no exhaustiva i cal entendre-la com un recull orientatiu. 

Al costat del nom s'afegeix l'any del naixement i de la mort (en el seu cas), i un breu comentari descriptiu. Per evitar ser repetitius s'ha oms la paraula compositor, com pressuposa el ttol de l'article.

 Podeu consultar la llista amb el reste de les entrades a l'article Llista de compositors (J-Z);
 Per a la llista general, vegeu la Llista de compositors.







 

        
 A .
 Els Aarne (1917-1995), msic estoni d'origen ucrans.
 Evald Aav (1900-1939), msic estoni.
 Juhan Aavik (1884-1982), director estoni.
 Petrus Abaelardus (1079-1142), filsof, escolstic i msic bret.
 Zequinha de Abreu (1880-1935), msic brasiler autor de la can Tico-Tico no Fub.
 Frank Abbinanti (n. 1949), pianista i trombonista nord-americ.
 Keiko Abe (n. 1937), msic japons virtus de la marimba.
 Rosalina Abejo (1922-1991), directora filipina.
 Karl Friedrich Abel (1723-1787), msic alemany de viola de gamba.
 Michael Abels (n. 1962), pianista i clarinetista nord-americ de jazz.
 Muhal Richard Abrams (n. 1930), pianista nord-americ.
 Juan Manuel Abras (n. 1975), director argent d'origen catal nascut a Sucia.
 Jean Absil (1893-1974), organista i pedagog belga.
 Ella Adajevskaja (1846-1926), pianista russa.
 Adolphe Adam (1803-1856), pianista i critic musical francs, autor d'peres, ballets (Giselle) i canons.
 Bojan Adamic (1912-1995), director eslov, autor especialment de msica per a pellcules.
 John Coolidge Adams (n. 1947), director nord-americ, compositor de msica minimalista.
 John Luther Adams (n. 1953), msic nord-americ que conrea diversos estils (minimalisme, aleatria, indeterminada).
 Richard Addinsell (1904-1977), msic britnic especialment de msica per a pellcules (per ex., The Prince and the Showgirl).
 John Addison (1920-1998), msic britnic autor de msica per a pellcules i televisi (per ex., S'ha escrit un crim);
 Thomas Ades (n. 1971), pianista i director britnic.
 Samuel Adler (n. 1928), director nord-americ.
 Isaac Albniz (1860-1909), pianista nascut a Camprodon (Girona), probablement el compositor espanyol ms destacat de finals del segle XIX.
 Zeca Afonso (1929-1987), cantautor portugus.
 L Athira Krishna, violinista hind de msica carntica.
 Janos Agocsi (n. 1961), guitarrista i cantant d'origen hongars; conegut per composicions per a la televisi (per ex., Mr. Bean);
 Lejla Agolli (n. 1950), msic albanesa.
 Graciela Agudela (n. 1945), pianista mexicana.
 Kalevi Aho (n. 1949), msic finlands.
 Ahn Eak-Tai (1906-1965), director core. Autor de l'himmne de Corea del Sud; tamb dedic dues obres a Mallorca (Poema Simfnic Mallorca, Lo Pi Formentor) i va fundar de l'Orquestra Simfnica de Palma de Mallorca.
 Gregor Aichinger (c. 1565-1628), organista alemany.
 Bartholomus Aich (segle XVII), organista alemany.
 Eugen d'Albert (1864-1932), pianista i director alemany d'origen escocs.
 Steve Allen (1921-2000), actor i guionista nord-americ, autor de moltes canons.
 Joan Altisent (1891-1971) (Catalunya-Espanya);
 Joan Albert Amargs (n. 1950) (Catalunya-Espanya);
 Agost Wilhelm Ambros (1816-1876), historiador i critic musical austrac.
 Jean-Claude Amiot (n. 1939), director i pedagog francs.
 Laurie Anderson (n. 1947), creadora i artista experimental nord-americana.
 Pasquale Anfossi (1727-1797), msic itali i autor d'peres.
 Malcolm Arnold (1921-2006), trompetista britnic, compositor d'estil ms neoromntic, s ms conegut com autor de msica per a pellcules (El pont sobre el riu Kwai).
 Juan Crisstomo de Arriaga (1806-1826), msic basc que per la seva precocitat va ser anomenat el Mozart espanyol. Va morir abans de fer 20 anys.
 Emilio Arrieta (1823-1894), msic navarrs autor de sarsueles (Marina).
 Patrick Ascione (n. 1953), msic francs, autor de msica electroacstica.
 Vicent Asencio (1908-1979);
 Miquel Asins (1918-1996), nascut a Barcelona, desenvolup la seva carrera a Valncia; s autor de molta msica per a banda.
 Chet Atkins (1924-2001), guitarrista i productor de msica country, ajud a desenvolupar l'estil Nashville.
 Georges Auric (1899-1983), msic francs, membre del gruo dels Sis, collabor en moltes de les pellcules de Jean Cocteau (per ex., Moulin Rouge).
 Slavko Avsenik (n. 1929), msic eslov.

 B .
 Carl Philipp Emanuel Bach (1714-1788), msic alemany, el segon dels onze fills de J. S. Bach; va ser un dels precursors del classicisme musical.
 Johann Christian Bach (1735-1782), msic alemany, el darrer de J. S. Bach, va viure a Londres i va ser mestre i amic de Mozart.
 Johann Sebastian Bach (1685-1750), organista alemany, un dels ms grans compositors de tots el temps, amb una producci musical molt mplia i diversa.
 Carles Baguer (1768-1808);
 Tadeus Baird (1928-1981), msic polons.
 Mili Balakirev (1837-1910), msic rus, membre del Grup dels cinc.
 Hank Ballard (1936-2003), cantant nord-americ de rhythm and blues, autor de The twist.
 Adriano Banchieri (1568-1634), organista, poeta i teric de la msica itali.
 Samuel Barber (1928-1981), msic nord-americ, conegut especialment pel seu Adagio per a cordes.
 Gerald Barry (n. 1952), msic irlands.
 John Barry (n. 1933), reconegut autor de msica per a pellcules (James Bond, Born Free).
 Dave Bartholomew (n. 1920) (EUA);
 Bla Bartk (1881-1945) (Hongria);
 Ludwig van Beethoven (1770-1827) (Alemanya);
 Josep Maria Benaiges (1855-1938) (Catalunya-Espanya);
 Ralph Benatzky (1884-1957) (Txquia, ustria);
 Julius Benedict (1804-1885) (Alemanya);
 Alban Berg (1885-1935) (ustria);
 Irving Berlin (1888-1989) (EUA);
 Hector Berlioz (1803-1869) (Frana);
 Elmer Bernstein (1922-2004) (EUA);
 Leonard Bernstein (1918-1990) (EUA);
 Gilles Binchois (c.1400-1460) (Frana) ;
 Ronald Binge (1910-1979) (Gran Bretanya);
 Georges Bizet (1838-1875) (Frana);
 Eubie Blake (1883-1983) (EUA);
 Ernest Bloch (1880-1959) (Sussa);
 Luigi Boccherini (1743-1805) (Itlia);
 Aleksandr Borodn (1833-1887) (Rssia);
 Lili Boulanger (1893-1918) (Frana);
 Johannes Brahms (1833-1897) (Alemanya);
 Goran Bregovi  (n. 1950), msic bosni autor de msica per a pellcules (per ex., La reina Margot).
 Jacques Brel (1929-1978) (Blgica);
 Benjamin Britten (1913-1976) (Gran Bretanya);
 Max Bruch (1838-1920) (Alemanya);
 Anton Bruckner (1824-1896) (ustria);
 Joan Brudieu (~1520-1591) (Frana/Catalunya-Espanya);
 Albert E. Brumley (1905-1977) (EUA);

 C .
   
 Joan Baptista Cabanilles (1644-1712);
 Giulio Caccini (1551-1618), cantant i pedagog itali.
 John Cage (1912-1992), msic, filsof i escriptor nord-americ.
 Manel Camp (n. 1947);
 Matteo Carcassi (1792-1853), guitarrista itali.
 Manuel Cardoso (1566-1650), organista portugus.
 Hoagy Carmichael (1899-1981), pianista, cantant i actor nord-americ, autor de canons com Georgia on My Mind.
 Ramon Carnicer (1789-1855);
 Roberto Carnevale (n. 1966), pianista i director itali.
 Elliot Carter (n. 1908), msic nord-americ.
 Ferdinando Carulli (1770-1841), guitarrista i pedagog itali.
 Josep Casas (1913-1988);
 Alfredo Casella (1883-1947), pianista itali, lider el redescobriment de la msica de Vivaldi.
 Carles Cases (1913-1988);
 Alfredo Catalani (1854-1893), compositor d'pera itali.
 Francesco Cavalli (1602-1676) compositor d'pera i organista itali, autor de la primera pera veneciana de la qual s'ha conservat la msica.
 Jacques Champion (c. 1601-1672), clavecinista francs.
 Philippe le Chancelier (c. 1165-1236), msic, teleg i poeta francs.
 Ch'eng Mao-yn (1900-1957), compositor xins autor de l'himne de la Repblica de la Xina.
 Gian Paolo Chiti (n. 1939), pianista itali.
 Frederic Chopin (1810-1849), pianista d'origen polons, un dels ms famosos, influents i prolfics compositors de msica per a piano.
 Giovanni Paolo Cima (c. 1570-1622), organista itali.
 Jeremiah Clarke (1674-1707), organista angls, autor del Trumpet Voluntary .
 Rebecca Helferich Clarke (1886-1979), violista anglesa.
 Yury Chernavsky (n. 1947), productor i msic rus.
 Johnny Clegg (n. 1953), compositor de msica popular sud-africana.
 Albert Coates (1882-1953), director anglo-rus.
 Cy Coleman (1929-2004), pianista de jazz.
 Josep Coll (1840-1904) (Puerto Rico/Catalunya-Espanya);
 John Coltrane (1926-1967), saxofonista nord-americ, ha sigut un dels msics de jazz ms innovadors i influents.
 Pascal Comelade (n. 1955) (Catalunya-Frana);
 Graziella Concas (n. 1970), pianista italiana.
 Aaron Copland (1900-1990), compositor nord-americ.
 Carmine Coppola (1910-1991), editor i director nord-americ.
 Arcangelo Corelli (1653-1713), violinista itali que desenvolup el concerto grosso.
 Albert Cot (1852-1906) (Catalunya-Espanya);
 Phil Coulter (n. 1942) cantautor i productor musical irlands.
 Nol Coward (1899-1973), actor, escriptor i autor de msica popular angls.
 Xavier Cugat (1900-1990) (Catalunya-Espanya/Cuba);
 Cesar Cui (1835-1918), compositor i crtic musical rus.
 Ciril Cvetko (1920-1999), director i pedagog eslov.

 D .


 Luigi Dallapiccola (1904-1975) (Itlia);
 Mychael Danna (1958), msic canadenc especialitzat en msica per a pellcules (per ex., Vanity Fair);
 Mario Davidovsky (n. 1934) (Argentina);
 Henri Walford Davies (1869-1941) (Gran Bretanya);
 Peter Maxwell Davies (n. 1934) (Gran Bretanya);
 Miles Davis (1926-1991) (EUA);
 Claude Debussy (1862-1918) (Frana);
 Michel Richard Delalande (1657-1726) (Frana);
 Leo Delibes (1836-1891) (Frana);
 Frederick Delius (1862-1934) (Gran Bretanya);
 Edison Denisov (1929-1996) (Rssia);
 Luis De Pablo (n. 1937) (Espanya);
 Josquin Desprez ( 1440-1521) (Frana);
 Paul Dessau (1894-1979) (Alemanya);
 Anton Diabelli (1781-1858) (ustria);
 David Diamond (1915-2005) (EUA);
 Alphons Diepenbrock (1862-1921) (Pasos Baixos);
 Muttusvami Dikshitar (1775-1835) (ndia);
 Karl Ditters von Dittersdorf (1739-1799) (ustria);
 Franco Donatoni (1927-2000) (Itlia);
 Gaetano Donizetti (1797-1848) (Itlia);
 Gustave Doret  (1866-1943) (Sussa);
 Joan Dotras (1900-1978) (Catalunya-Espanya);
 John Dowland (1562-1626) (Gran Bretanya);
 Guillaume Dufay ( 1397-1474) (Flandes);
 Paul Dukas (1865-1935) (Frana);
 Joan Duran (1896-1970) (Catalunya-Espanya);
 Jan Dussek (1760-1812) (Txquia);
 Antonn Dvo k (1841-1904) (Txquia);

 E .

 Hanns Eisler (1898-1962), msic austrac d'origen alemany, que experiment amb diversos estils (cabaret, jazz, dodecafonisme, etc.) i msica per a pellcules (Hangmen Also Die!);
 Edward Elgar.
 Danny Elfman.
 Duke Ellington (1899-1974), considerat un dels millors compositors, directors i pianistes de jazz.
 Luther Orlando Emerson.
 George Emmanual III.
 Gustav Ernesaks (1908-1993).

 F .
 

 Manuel de Falla (1876-1946), un dels compositors espanyols ms destacats, amb obres com La vida breve o El amor brujo.
 Giles Farnaby (c. 1565-1640).
 Gabriel Faur (1845-1924), organista i professor de composici francs. Destacar el Rquiem, Canons per a veu i piano i lElegia per a violoncel i piano.
 George Fenton (n. 1950).
 Rafael Ferrer (1911-1988) (Catalunya-Espanya);
 Ramon Ferrs (1878-1962) (Catalunya-Espanya);
 Arkady Filippenko (1912-1983).
 Thomas Ford (1580-1648).
 David Foster (n. 1949), msic, arranjador i productor nord-americ, guanyador de diversos premis Grammy.
 Stephen Foster (1826-1864) s un dels autors de les canons nord-americanes ms conegudes (Oh! Susanna, Beatiful Dreamer) .
 Alberto Franchetti.
 Gza Frid.

 G .
  
 Andrea Gabrieli.
 Giovanni Gabrieli.
 Niels Gade (1817-1890) (Dinamarca);
 Baldassare Galuppi (1706-1785) (Itlia);
 Jacobus Gallus (1550-1591) (Eslovnia);
 Pauline Garcia-Viardot (1821-1910)  (Frana);
 Juli Garreta (1875-1925) (Catalunya-Espanya);
 Florian Leopold Gassmann (1729-1774) (Txquia);
 Denis Gaultier (  1672) (Frana);
 Noel Gay (1898-1954) (Gran Bretanya);
 Robert Gerhard (1896-1970) (Catalunya-Espanya);
 George Gershwin (1898-1937), msic nord-americ autor de canons, musicals, obres per a orquestra i pera (Porgy anv Bess).
 Carlo Gesualdo (1566 1613) (Itlia);
 Michael Giacchino (n. 1967) (EUA);
 Mauro Giuliani (1781 1828) (Itlia);
 Philip Glass, msic minimalista nord-americ.
 Reinhold Glire (1875-1956) (Rssia);
 Christoph Willibald Gluck (1714-1787), msic alemany, renovador de l'pera del segle XVIII.
 Pasqual Godes (1899-1944) (Catalunya-Espanya);
 Alexander Godunov (1949-1995) (Rssia);
 Antnio Carlos Gomes (1836-1896) (Brasil);
 Franois Joseph Gossec (1734-1829) (Blgica);
 Morton Gould (1913-1996) (EUA);
 Charles Gounod (1818-1893), msic francs, autor d'peres (Faust, Romeo i Julieta) i del fams Ave Maria.
 Fernando Lopes Graa (1906-1994) (Portugal);
 Enric Granados (1867-1916) (Catalunya-Espanya);
 Adolph Green (1914-2002) (EUA) ;
 Edvard Grieg (1843-1907) (Noruega);
 Eivind Groven (1901-1977) (Noruega);
 Ferde Grof (1892-1972) (EUA) ;
 Carlos Guastavino (1912-2000) (Argentina);
 Joan Guinjoan (n. 1931) (Catalunya-Espanya);
 Aleksandr Glazunov (1865-1936) (Rssia);

 H .
 Marvin Hamlisch (n. 1944) (EUA);
 Albert Hammond (n. 1942) (Gran Bretanya);
 George Frideric Handel (1685-1759) (Alemanya);
 William Christopher Handy (1873-1958) (EUA);
 John Hartford (1937-2001) (EUA);
 Herbert Hamilton Harty (1879-1941) (Irlanda del Nord);
 Johann Adolph Hasse (1699-1783) (Alemanya);
 Pieter Hellendaal (1721-1799) (Pasos Baixos);
 Joseph Haydn (1732-1809) (Astria);
 Victor Herbert (1859-1924) (Irlanda);
 Sebastin Aguilera de Heredia (1563?-1627) (Espanya);
 Hildegard von Bingen (1098-1179) (Alemanya);
 E. T. A. Hoffmann (1776-1822) (Alemanya);
 Gustav Holst (1874-1934) (Gran Bretanya);
 Joaquim Homs (1906-2003) (Catalunya-Espanya);
 Alan Hovhaness (1911-2000) (EUA);

 I .
 Jacques Ibert (1890-1962) (Frana);
 Akira Ifukube (1916-2006) (Jap);
 Ilayaraaja (n. 1943) (ndia);
 Andrew Imbrie (n. 1921) (EUA);
 John Ireland (1879-1962) (Gran Bretanya);
 Charles Ives (1874-1954) (EUA);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157428" title="Money, Money" nonfiltered="3745" processed="3738" dbindex="63784">
Money Money s un concurs de televisi  produt per Gestmusic que s'emet a Cuatro de dilluns a divendres de 19,20 a 20,25h. Est presentat per en Josep Lobat.

Enllaos externs.
 Money, Money a la pgina oficial de Cuatro.




T 12 bailarins: (Bono, Jos, Jess, Alexi, Marta, Miriam, Paqui, Lis, Leti, Piluca, Patri y Leticia.)
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157429" title="Fabricant d'autombils" nonfiltered="3746" processed="3739" dbindex="63785">
La indstria de l'autombil s dominada per companyies relativament grans, cada una d'elles cont normalment diferents marques. La ms gran en termes de producci anual s la General Motors, seguida de Toyota i Ford Motor Company, tot i que Toyota es preveu que arribi al lloc  a finals del 2007.  La ms rentable en termes benefici per autombil ha estat Porsche degut als seus preus elevats. 
El 2005, 67 milions d'automobils (cotxes i camions lleugers) van ser produts arreu del mn.

Empreses globals.
Tot i que les seus de les empreses de major volum de producci es concentren en un nombre redut de pasos, les seves plantes de producci estan distribudes en molts altres pasos arreu del mn. Les raons per aquesta deslocalitzaci poden incloure costos laborals, quotes poltiques per poder vendre en certs pasos i tarifes d'importaci. Un exemple s el 25% d'impost d'importaci que s'aplica als "pick-up" de fabricaci no americana importats als Estats Units. El resultat s que els fabricants han hagut de crear plantes d'assemblatge als Estats Units, Canad i Mxic per evitar aquest impost.

Producci Mundial de Vehicles.
Notes ;
 s freqent que certs fabricants posseixin participants en altres, per exemple, Porsche t participacions al grup VW.
 L'aliana Renault-Nissan implica dues companyies globals connectades per participacions entre si, amb Renault posseint un 44,3% de les accions de Nissan i Nissan un 15% de Renault. ;
 Ford t un 33,4% de Mazda.

Fabricants ms grans del mn.
La segent taula resumeix els 15 fabricants del mn ms grans en termes de producci juntament amb les seves divisions i subsidiries. La taula segueix un ordre segons el volum de la companyia general.



Vegeu tamb.
 Autombil;
 Llista de fabricants actuals d'autombils;

 Referncies .


Enllaos externs.
 Automotive Industry Analysis;
 The British Library - finding information on the automotive industry (UK bias);
 Car makes of the world, 1894 present;
 Automotive history and photos;
 Automaker Rankings 2007: The Environmental Performance of Car Companies;
 New Car Manufacturers Search;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157430" title="Twirling baton" nonfiltered="3747" processed="3740" dbindex="63786">
El Twirling baton s una de les disciplines del twirling que consisteix en fer coreografies gimnstiques amb un bast metllic seguint el ritme de la msica. El terme twirling deriva de l'angls twirl que vol dir rotar.

Descripci de la disciplina.
Aquesta disciplina es basa en la gimnstica, la dansa i la utilitzaci del bast. s un esport que associa els moviments dels bastons classificats per categories (rotacions, llanaments, maneig general) aix com els moviments de gimnstica rtmica. Consisteix en presentar una coreografia sobre msica d'1 minut 30 a 3 minuts 30. Visualment el twirling baton s semblant als espectacles de majorettes, per es diferencia pel seu carcter esportiu i competitiu.

L'esportista s avaluat per uns jutges (de tres a cinc) que li atribueixen dues notes (una artstica i una altra tcnica) sobre 10 per als solos i sobre 100 per als duos i equips. Els equips estan formats per sis, vuit o dotze esportistes. Els barems de notaci sn diferents d'una federaci a una altra. Tanmateix en tots els casos s'aplica una penalitzaci si cau el bast.


El campionat del mn t les segents disciplines:
 Estil lliure:	Snior Femen i mascul, Jnior Femen i mascul 	;
 Parelles: 	Snior i Jnior 	;
 Equips: 	6 o ms esportistes ;

En altres competicions hi ha la modalitat de grups amb 9 o ms esportistes competint conjuntament.

El Twirling baton a Catalunya.

La Federaci Esportiva Catalana de Twirling es va crear l'any 2004 i desprs d'uns anys com a membre provisional de la Confederaci Europea de Twirling Baton va ser definitivament admesa com a membre de ple dret del mxim organisme europeu el maig de 2007.  

Prviament, l'any 2003, Badalona havia acollit els campionats del mn.

Actualment a Catalunya hi ha 22 clubs, majoritriament a les comarques de Tarragona, les Terres de l'Ebre i l'rea metropolitana de Barcelona.

Enllaos externs.
 Confederaci Europea de Twirling Baton;
 Federaci Catalana de Twirling;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157433" title="Lliurepensament" nonfiltered="3748" processed="3741" dbindex="63787">
El lliurepensament s una actitud filosfica d'afirmaci de la capacitat de l'sser hum de no trobar-se subjectat a cap autoritat dogmtica, sigui de la natura que sigui i d'emprar l'anlisi racional i crtica davant les tota proposici que empri argumentaci d'autoritat.

Aquesta actitud es troba llargament lligada a concepcions oposades que qestionen la natura de les religions, tals com l'ateisme, l'agnosticisme o el racionalisme. Igualment, la idea es troba relacionada amb l'escepticisme i l'humanisme i en l'essncia de la francmaoneria i l'anarquisme contemporanis.

El lliurepensament a Catalunya.
El lliurepensament tingu una gran extensi a Catalunya durant el darrer ter del segle XIX. Aquesta extensi es caus de la difusi que se'n fu dins la majoria de corrents progressistes oposats al sistema de la Restauraci. Es crearen cercles, publicacions i escoles que ensenyaven i divulgaven sota uns principis de lliurepensament. Actuava, a ms, com a marc d'actuaci poltica, social i cultural de les classes populars. Per entre les seves files hom hi troba anarquistes, francmaons, republicans, alguns catalanistes progressistes i fins i tot alguns espiritistes. Cal destacar la importncia de la publicaci anarquista La tramontana de Josep Llunas i Pujals i de la publicaci La Luz, del Crculo Libre Pensador de Barcelona, que agrupava lliurepensadors anarquistes, maons i republicans, sota la direcci de Rossend Ars i Arderiu.

Aquest lliurepensament catal tenia un fort contingut anticlerical i revolucionari. Per exemple, l'anarquista i ma, Anselmo Lorenzo imaginava un lliurepensament que combatia la religi, l'autoritat i el capitalisme i tenia com a enemics el capell, el governant i el burgs. Amb tot, l'anticlericalisme en fou el tret ms distintiu i forja els mites de l'anticlericalisme catal que es manifestaren durant la Setmana Trgica de 1909.

Bibliografia.
VICENTE IZQUIERDO, Manuel, "Josep Llunas i Pujals", a Espai de Llibertat, 18 (2000).

Enllaos externs.
Fundaci Francesc ferrer i Gurdia, espai de lliurepensament;
Federaci National del Lliurepensament de Frana, una entitat lliurepensadora histrica, ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157435" title="Cadillac (autombil)" nonfiltered="3749" processed="3742" dbindex="63788">

Cadillac s una marca d'autombils de luxe que actualment pertany a General Motors i que va fundar-se l'any 1902. Es tracta de la marca domstica de ms prestigi dels Estats Units.

A Estats Units, el nom de Cadillac era sinnim "d'alta qualitat", i s'emprava en frases com "el Cadillac dels rellotges" referint-se a un Rolex o un Omega; fora de Nord Amrica, s'empra altres noms, com Rolls-Royce.

Era exclusivament coneguda per fabricar sedans de luxe per a un pblic de major edat per ltimament la marca ha variat la seva estratgia, dirigint una gamma de productes per al pblic ms jove. En l'actualitat, la gamma Cadillac inclou, a part dels seus sedans, tot-terrenys tipus SUV com el Escalade (la versi ute es la preferida sobretot pels rappers).

L'eslgan "Life, Liberty and The Pursuit" es refereix als drets inalienables que menciona la Declaraci d'Independncia dels Estats Units.

 Histria .
 Fundaci .
Cadillac va formar-se de les restes de la empresa de Henry Ford, Detroit Automobile Company and The Henry Ford Company quan aquesta s'estava discutint la seva dissoluci entre els seus socis. Quan  se va intentar fer la liquidaci dels actius empresarials, els avaladors financers William Murphy i Lemuel Bowen van cridar a l'enginyer Henry M. Leland perqu taxs el preu de la planta i l'equipament abans de vendre-ho. Per, aquest enginyer va persuadir als dos avaladors perqu continuessin el negoci de l'automoci usant motors d'un cilindre.

La nova filial de Henry Ford va fundar-se de nou el 22 d'agost del 1902 sota el nom de Cadillac, anomenant-se Cadillac Automobile Company.

Es va elegir el nom de Cadillac, que prov d'un explorador francs del S. XVII, Antoine Laument de la Mothe, sieur de Cadillac, que va ser un dels fundadors de la ciutat de Detroit, Michigan al 1701. Titol noiliari que no existir mai.

 Els primers Cadillac .

El Cadillac Osceola va ser el primer concept car i el primer cotxe amb el sostre clos del mercat fabricat a Nord-Amrica; la seva fabricaci va iniciar-se al 1905, i incorporava un motor moncilndric.

Al 29 de juliol de 1909 General Motors adquireix Cadillac per 5.5 milions de dlars. Henry M. Leland i el seu fill Wilfred van ser convidats a que seguissin treballant per Cadillac; ells acceptaran la oferta, per al 1917 l'abandonen i passen a treballar a Lincoln.

Lentament Cadillac va cobrant xit, grcies a models com el Model A i el "30". Quan va ser adquirida per General Motors, Cadillac va esdevenir en la divisi de luxe d'aquesta, i d'aqu que ella encapales una srie d'innovacions, com el primer en fabricar motors de 8 cilindres en V. La reputaci de Cadillac seguir augmentant amb la producci de motors de 12 i 16 cilindres en V.

 Desprs de la Segona Guerra Mundial .

Desprs de la Segona Guerra Mundial, Cadillac va popularitzar-se ms amb els seus dissenys, dirigits per Harley J. Earl. Un disseny d'aletes similars a les d'un peix a la part posterior del vehicle -disseny inspirat per l'avi Lockheed P38-, i l's del crom faran que Cadillac es converteixi en l'eptom del disseny dels cotxes post-Segona Guerra Mundial de nord-amrica. Models com el Fleetwood El Dorado o Coupe de Ville donaran a Cadillac aquest segell d'autombils de luxe.

Als anys 60 s'estrena un nou disseny: llums posteriors verticals. Aquest element l'incorpora el Fleetwood Sixty Special, que incloa elements de luxe que avui dia molts vehicles equipen, com un suport per reposar el peu o direcci amb bra telescpic entre d'altres elements.

Cadillac va augmentar la mida dels seus vehicles, tamb dels motors. Per exemple, el Cadillac Eldorado equipava un motor 7.7 L V8 de 375 cv  l'any 1968 i al 1970 va introduir-se el 8.2 L V8 de 400 cv.

 Crisi del petroli i de Cadillac .

Als anys 70 les coses canviaren fora. La crisi del petroli va provocar canvis en el mercat, i aquests canvis Cadillac va sofrir-los de manera especialment notable, degut a que tenia una gamma de vehicles de grans dimensions i amb grans motors que consumien fora combustible. El conflicte rab del petroli va obligar a que els fabricants (incls Cadillac) tinguessin de crear vehicles de menor consum i menors dimensions.

Cadillac va anar reduint sistemticament el cubicatge dels seus motors i les mides dels seus vehicles, com el De Ville o el Fleetwood van reduir mides al 1979 i al 1985.

Dins d'aquestes crisis del petroli, Cadillac va oferir un motor disel V8 d'Oldsmobile de 5.7 L per als cotxes tipus full size de Cadillac, com el De Ville. Per, problemes derivats a la baixa qualitat del gasoil ofert a Estats Units, i la desinformaci del servei post-venda sobre el manteniment d'aquest motor, van provocar que aquests motors tinguessin una fiabilitat molt baixa i Cadillac els suprims en poc temps.

En un intent de captar el pblic ms jove, als anys '80, es presenta el Cadillac Cimarron, un vehicle de tipus compact que compartia xasss amb el Chevrolet Cavalier. Malauradament, mai va arribar a tenir una bona acollida al pblic, amb unes vendes baixes, a part de ser criticat perqu el veien massa semblant al model de Chevrolet. Tamb va presentar una nova gamma de motors V8, com el 6.0 L durant la mateixa dcada per, la majoria d'ells van sortir poc fiables i va provocar que molts compradors abandonessin Cadillac i s'inclinessin per altres opcions d'importaci, com Acura.

 Reestructuraci i actualitat .

L'any 1984 GM dona una nova estructura a la seva divisi de Nord-Amrica, on Buick, Oldsmobile i Cadillac formen un grup i Chevrolet, Pontiac i GM una altra grup. Aquests grups tenen plena responsabilitat de les seves gammes, incloent fabricaci, mecniques i estratgia comercial.

Aquesta nova estructura va fer que a mitjans dels anys 80 Cadillac tracts de refer la seva imatge, amb la preocupaci del creixement de les marques europees i japoneses. Algunes de les seves accions va ser, com la reducci de mida del Seville per competir amb el BMW Srie 5. Per, potser la major fita va ser el Cadillac Allante, un descapotable dissenyat per Pininfarina; el disseny d'aquest Cadillac influir en la resta de gamma, especialment en el Cadillac Seville.

Als anys '90 Cadillac ja no era aquell fabricant que tenia unes bones vendes. L'any 1996, amb la desaparici del Fletwood, Cadillac va oferir una gamma completament de vehicles de tracci davantera, excepte amb el Catera del 1997.

En resposta a la lenta dismonuci de vendes, el fabricant va decidir revisar la gamma, inspirant-se amb la filosofia del "Art & Science", que van ajudar a donar-li ms vida a Cadillac. Lnies ms quadrades i fars davanters "apilats" seran les que inspiraran aquesta nova gamma de productes, amb el Escalade del 2000 i el Cadillac CTS.

Aquest nou disseny, sumat amb millores en les prestacions del vehicle i en la qualitat global del producte, han donat aquesta espenta que ha fet que Cadillac recuperi part del seu estatus anterior.

L'any 2004 Cadillac torna a recuperar el lideratge en vehicles de luxe, superant al seu competidor Lexus l'any 2004 en els J.D. Power Initial Quality Ratings.

 Contribucions de Cadillac a la indstria de l'autombil .

Al 1907 Henry M. Leland estableix la Cadillac School of Applied Mechanics, la primera escola que ensenya a tcnics, fabricants d'eines i a dissenyadors de motors i l'any segent, Cadillac guanya el Dewar trophy de la Royal Automobile Club de Londres.

Al 1911 Charles F. Kettering va crear el motor d'arranc electrnic, que va ser instalat en un Cadillac al 27 de febrer del 1911. Al 1912 Cadillac l'incorpora com a equipament estndard, i aquest va ajudar a que guanyer el Dewar trophy de la Royal Automobile Club de Londres de 1912.

Al 1914 Cadillac es el primer fabricant d'Estats Units en fabricar un motor de 8 cilindres en V, refrigerat amb aigua. Amb una cilindrada de 314 in3 (5.1 L 5145 cc) tenia una potncia de 70 cv @ 2400 rpm i va ser el primer pas en motors d'alta compressi i velocitat per a autombils. Tamb va ser el primer en usar un sistema de control del sistema de refrigeraci per termstat. L'any segent s'installa en tots els models, amb l'emblema "V8".

S'afegeix al 1915, per millorar la visibilitat per la nit, fars amb el sistema "tilt-beam" que se controlaven des del tauler de control .

Al 1927 Cadillac fabrica el Cadillac LaSalle, el primer cotxe dissenyat per un dissenyador (en concret, per Harley Earl) i no pas per enginyers.

Al 1930 Cadillac es el primer en oferir un motor de 16 cilindres en V.

Al 1948 Cadillac i Oldsmobile sn els primers en oferir motors V8 d'alta compressi.

Al 1954 esdev el primer fabricant de vehicles en oferir direcci assistida i neteja-vidres automtics en equipament de srie.

Vehicles fabricats per Cadillac

 Models histrics .

Per veure l'amplia gamma de vehicles histrics de Cadillac, visiteu: Gamma clssica i histrica de Cadillac (en angls)

 Models classificats per ordre alfabtic .

 1987-1993 Cadillac Allante;
 1985-1993 Cadillac Brougham;
 1965-1976 Cadillac Calais;
 1997-2001 Cadillac Catera;
 1982-1988 Cadillac Cimarron;
 1935-1983 Cadillac commercial chassis;
 1949-2005 Cadillac DeVille;
 1949-1993 Cadillac Coupe de Ville;
 1953-2003 Cadillac Eldorado;
 1956-1964 Cadillac Eldorado Biarritz;
 1957-1960 Cadillac Eldorado Brougham;
 1956-1960 Cadillac Eldorado Seville;
 1965-2003 Cadillac Fleetwood Eldorado;
 1927-1996 Cadillac Fleetwood;
 1975-2004 Cadillac Seville;
 1938-1993 Cadillac Sixty Special;
 1975-1976 Cadillac Castilian Station Wagon;

 Gamma actual .

 2006-actualitat Cadillac STS V-Series;
 2004-actualitat Cadillac CTS V-Series;
 2006-actualitat Cadillac BLS;
 2003-actualitat Cadillac CTS;
 2006-actualitat Cadillac DTS;
 1999-actualitat Cadillac Escalade (ESV/EXT);
 2004-actualitat Cadillac SRX;
 2005-actualitat Cadillac STS;
 2004-actualitat Cadillac XLR;

 Enllaos externs .

 Pgina web oficial ;
 Histria de Cadillac a Edmunds.com ;
 Histria de Cadillac a Conceptcarz.com ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157444" title="Llista de compositors (J-Z)" nonfiltered="3750" processed="3743" dbindex="63789">

Aix s una llista de compositors (J-Z) de la lletra J a la Z, ordenada alfabticament i amb un breu comentari de cadascun. Aquests compositors pertanyen a tots els estils, poques i nacionalitats. s una llista no exhaustiva i cal entendre-la com un recull orientatiu. 

Al costat del nom s'afegeix l'any del naixement i de la mort (en el seu cas), i un breu comentari descriptiu. Per evitar ser repetitius s'ha oms la paraula compositor, com pressuposa el ttol de l'article.

 Podeu consultar la llista amb el reste de les entrades a l'article Llista de compositors (A-I);
 Per a la llista general, vegeu la Llista de compositors.







 J .


 lisabeth Jacquet de La Guerre (1665-1729), clavecinista francesa, una de les poques compositores de l'poca.
 Le Jan ek (1854-1928) (Repblica Txeca);
 Jean Michel Jarre (n. 1948) (Frana);
 Niccol Jommelli (1714-1774) (Itlia);
 Scott Joplin (~1868-1917) (EUA);

 K .

 Dmitri Borisovitx Kabalevski (1904-1987) (Rssia);
 Artur Kapp (1878-1952) (Estnia);
 Jerome David Kern (1885-1945) (EUA);
 Francis Scott Key (1779-1843) (EUA);
 Carole King (n. 1942) (EUA);
 Charles Koechlin (1867-1950) (Frana);
 Erich Wolfgang Korngold (1897-1957) (Repblica Txeca);
 Johann Tobias Krebs (1690-1762) (Alemanya);
 Fritz Kreisler (1875-1962) (ustria);

 L .





 John La Montaine (n. 1920), msic nord-americ, premi Pullitzer de msica el 1959.
 Wesley La Violette (1894-1978), compositora nord-americana de msica clssica.
 Franz Paul Lachner (1803-1890) (Alemanya);
 Ignaz Lachner (1807-1895) (Alemanya);
 Ezra Laderman (n. 1924) (EUA);
 Lszl Lajtha (1892-1963) (Hongria);
 douard-Victoire-Antoine Lalo (1823-1892);
 Lucien Lambert (1858-1945);
 Juan Bautista Lambert (1884-1945);
 Joan Lamote de Grignon (1872-1949) (Catalunya-Espanya);
 Ricard Lamote de Grignon (1899-1962) (Catalunya-Espanya);
 John Frederick Lampe (1703-1751) (Alemanya);
 Stefano Landi (1587-1639) (Itlia);
 Nicholas Lanier (1588-1666) (Gran Bretanya);
 Orlando di Lasso (~1532-1594) (Blgica);
 Armas Launis (1884-1959) (Finlndia);
 Calixa Lavalle (1842-1891) (Canad);
 William Lawes (1602-1645) (Gran Bretanya);
 Paul Le Flem (1881-1984) (Frana);
 Jean-Franois Le Sueur (1760-1837) (Frana);
 Alexandre Charles Lecocq (1832-1918) (Frana);
 Ernesto Lecuona (1895-1963) (Cuba);
 Benjamin Lees (1924-) (Xina);
 Giovanni Legrenzi (1626-1690) (Itlia);
 Franz Lehr (1870-1948) (ustria);
 Ren Leibowitz (1913-1972) (Frana);
 Guillaume Lekeu (1870-1894) (Blgica);
 Jean Eugne Gaston Lemaire (1854-1928);
 Alfonso Leng (1894-1974) (Xile);
 Leonardo Leo (1694-1744) (Itlia);
 Ruggero Leoncavallo (1857-1919) (Itlia);
 Franco Leoni (1864-1949) (Itlia);
 Theodor Leschetizky (1830-1915) (Polnia);
 Oscar Levant (1906-1972) (EUA);
 Richard Leveridge (1671-1758) (Gran Bretanya);
 Rolf Liebermann (1910-1999) (Sussa);
 Gyrgy Ligeti (1923-) (Hongria);
 Douglas Lilburn (1915-2001) (Nova Zelanda);
 Adolf Fredrik Lindblad (1801-1878) (Sucia);
 Thomas Linley (1733-1795) (Gran Bretanya);
 Claude Joseph Rouget de Lisle (1760-1836) (Frana);
 Franz Liszt (1673-1747) (Hongria);
 Antoni Literes (1811-1886) (Balears-Espanya);
 Henri Charles Litolff (1818-1891) (Gran Bretanya);
 Jay Livingston (1915-2001), molt conegut per algunes canons (Qu ser, ser), msica de sries de TV (Bonanza) i de pellcules (The Man Who Knew Too Much).
 Llus Llach (1948-) (Catalunya-Espanya);
 Andrew Lloyd Webber (1948-) (Gran Bretanya);
 Duarte Lbo (1565-1646) (Portugal);
 Matthew Locke (1621-1677) (Gran Bretanya);
 Charles Martin Loeffler (1861-1935) (Alemanya);
 Theo Loevendie (1930-) (Holanda);
 Fernando Lopes-Graa (1906-1994) (Portugal);
 Albert Lortzing (1801-1851) (Alemanya);
 Antonio Lotti (1667-1740) (Itlia);
 Arthur Louri (1892-1966) (Rssia);
 Adriano Lualdi (1885-1971) (Itlia);
 Clarence Lucas (1866-1947) (Canad);
 Andrea Luchesi (1741-1801) (Itlia);
 Jean-Baptiste Lully (1632-1687) (Itlia/Frana);
 Thomas Lupo (1571-1627) (Gran Bretanya);
 Elizabeth Lutyens (1906-1983) (Gran Bretanya);
 Wilhelm Meyer Lutz (1822-1903) (Alemanya);
 Luzzasco Luzzaschi (~1545-1607) (Itlia);
 Elias lvares Lbo (1834-1901) (Brasil);

 M .





 Gustav Mahler (1860-1911) (Bohmia-ustria);
 Alessandro Marcello (1669-1747) (Itlia);
 Josep Antoni Mart (1719-1763) (Catalunya-Espanya);
 Vicent Martn i Soler (1754-1806) (Pas Valenci-Espanya);
 Pietro Mascagni (1863-1945) (Itlia);
 Jules Massenet (1842-1912) (Frana);
 Ascanio Mayone (1565-1627) (Itlia);
 Jacques Frol Mazas (1782-1849) (Frana);
 Rod McKuen (n. 1933) (EUA);
 Erkki Melartin (1875-1937) (Finlndia);
 Fanny Mendelssohn (1805-1847) (Alemanya);
 Felix Mendelssohn (1809-1847) (Alemanya);
 Saverio Mercadante (1795-1870) (Itlia);
 Olivier Messiaen (1908-1992) (Frana);
 Josep Maria Mestres Quadreny (n. 1929) (Catalunya-Espanya);
 Giacomo Meyerbeer (1791-1864) (Alemanya);
 Llus del Mil (c.1500-c.1561) (Pas Valenci-Espanya);
 Luis de Misn (1727-1776) (Catalunya-Espanya);
 Stevan Mokranjac (1856-1914) (Srbia);
 Frederic Mompou (1893-1987) (Catalunya-Espanya);
 Stanis aw Moniuszko (1819-1872) (Polnia);
 Georg Matthias Monn (1717-1750) (ustria);
 Xavier Montsalvatge (1912-2002) (Catalunya-Espanya);
 Enric Morera (1865-1942) (Catalunya-Espanya);
 Thomas Morley (c. 1558-1602) (Gran Bretanya);
 Giorgio Moroder (n. 1940) (Itlia);
 Meredith Monk (n. 1942) (Per/EUA);
 Jean-Joseph Mouret (1682-1738) (Frana);
 Georges Moustaki (n. 1934) (Egipte/Frana);
 Leopold Mozart (1719-1787) (Alemanya);
 Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) (ustria);
 Ramon Muntaner (n. 1950) (Catalunya-Espanya);
 Modest Mssorgski (1839-1881) (Rssia);

 N .
 Carl Nielsen (1865-1931) (Dinamarca);
 Rikard Nordraak (1842-1866) (Noruega);
 Ivor Novello (1893-1951) (Galles-Gran Bretanya);

 O .
 Otto Olsson (1879-1964) (Sucia);
 Manuel Oltra (n. 1922) (Pas Valenci-Espanya);
 Ruper Ordorika (n. 1956), cantautor basc, un dels grans renovadors de la can basca.
 Carl Orff (1895-1982) (Alemanya);
 Josep Llus Ortega Monasterio (1918-2004) (Santander/Catalunya-Espanya);

 P .
 Johann Pachelbel (1653-1706) (Alemanya);
 Giovanni Pacini (1796-1867) (Itlia);
 Ignacy Jan Paderewski (1860-1941) (Polnia) ;
 Juan Gutirrez de Padilla (c. 1590-1664) (Mxic);
 Niccol Paganini (1782-1840) (Itlia);
 Andrzej Panufnik (1914-1991) (Polnia);
 Giovanni Paisiello (1740-1816) (Itlia);
 Arvo Prt (n. 1935) (Itlia);
 Carlo Pedini (n. 1956) (Estnia);
 Felip Pedrell (1841-1922) (Pas Basc-Espanya);
 Giovanni Battista Pergolesi (1710-1736) (Itlia);
 Jacopo Peri (1561-1633) (Itlia);
 Lorenzo Perosi (1872-1956) (Itlia);
 Protin (c. 1160- c. 1230) (Frana) ;
 Goffredo Petrassi (1904-2003) (Itlia);
 Hans Pfitzner (1869-1949) (Alemanya);
 Alessandro Piccinini (1566-1638) (Itlia);
 Niccola Piccinni (1728-1800) (Itlia);
 Johann Gottfried Piefke (1815-1884) (Alemanya);
 Willem Pijper (1894-1947) (Holanda);
 Daniel Pinkham (1923-2006) (EUA);
 Ildebrando Pizzetti (1880-1968) (Itlia);
 Doc Pomus (1925-1991) (EUA);
 Amilcare Ponchielli (1834-1886) (Itlia);
 Nicola Porpora (1686-1768) (Itlia);
 Cole Porter (1891-1964) (EUA);
 Michael Praetorius (1571-1621) (Alemanya);
 Zbigniew Preisner (n. 1955) (Polnia);
 Andr Previn (n. 1929) (Alemanya/EUA);
 Serguei Prokfiev (1891-1953) (Ucrana);
 Giacomo Puccini (1858-1924) (Itlia);
 Henry Purcell (1659-1695) (Gran Bretanya);

 R .
 Serguei Rakhmninov.
 GS Rajan.
 Germans Rahbani.
 Maurice Ravel.
 Thomas Ravenscroft.
 Janko Ravnik (1891-1982).
 Fred Raymond (1900-1954).
 Sam Raymond.
 Hans Redlich (1903-1968).
 Ottorino Respighi.
 Manel Ribera (n. 1974).(Catalunya);
 Wolfgang Rihm (n. 1952).
 Nikolai Rimski-Krsakov.
 Johnny Rivers (n. 1942).
 Curtis Roads.
 Mark D. Roberts.
 Nil Rodgers (n. 1952).
 Richard Rodgers (1902-1979).
 Joaquin Rodrigo (1901-1999).
 Ernesto Rodrigues (n. 1959).
 Sigmund Romberg (1887-1951).
 Jubertino Rosas.
 Gioacchino Rossini.
 Nino Rota (1911-1979) msic itali, molt destacat com autor de msica per a pellcules (per ex. El Padr).
 Matthew Wilson Rowan (n. 1979).
 Nikolai Grigoryevich Rubinstein (1835-1881).

 S .
 Mercat Saar (1882-1963).
 Kaija Saariaho.
 Camille Saint-Sans.
 Ryuichi Sakamoto (n. 1942).
 Antonio Salieri.
 Carlos Sandoval (n. 1956).
 Adi Sankara (c. 788-820).
 Syama Sastry.
 Erik Satie (1866-1925).
 Alessandro Scarlatti.
 Domenico Scarlatti.
 Pierre Schaeffer (1910-1995).
 Peter Schickele (n. 1935).
 Gustav Schmidt (  1882).
 Arnold Schoenberg.
 Franz Schubert.
 Clara Schumann.
 Robert Schumann.
 Gil Scott-Heron (n. 1949).
 Edmund H. Sears (  1876).
 Renaud Schan (n. 1952).
 Fritz Seitz.
 Bartolme de Selma (1570-1638).
 John Serry (1915-2003).
 Mojmir Sepe (n. 1930).
 Kazimierz Serocki (  1981).
 Doc Severinsen (n. 1927).
 Vladimir Shainsky (n. 1925).
 Tolib Shakhidi (n. 1946).
 Charles Shere (n. 1935).
 Jacob Shirley (n. 1983).
 Dmitri Xostakvitx.
 Jean Sibelius.
 Erik Anthon Valdemar Siboni (  1892).
 Andrej Sifrer.
 Thomas Simpson (1582-1628).
 Les Six (1899-1983).
 Todor Skalovski.
 Nicolas Slonimsky (1894-1995).
 Bed ich Smetana (1824-1884) (Repblica Txeca);
 Adi Smolar.
 Giovanni Sollima.
 Stephen Sondheim (n. 1930).
 Abhay Rustum Sopori.
 Natsume Soseki (1867-1916).
 John Philip Sousa (1854-1932).
 Gaspare Spontini.
 Alojz Srebotnjak (n. 1931).
 Michael Staley (n. 1951).
 Johann Stamitz.
 Jack Stamp (n. 1954).
 John Stanley (1712-1786).
 Agostino Steffani.
 Johnathan Joseph Stegeman (n. 1979).
 Max Steiner (1888-1971).
 Jim Steinman (n. 1948).
 William Grant Still.
 Bernardo Storace.
 Johann Strauss I.
 Johann Strauss II.
 Richard Strauss.
 Igor Stravinsky.
 Arthur Sullivan.
 Tielman Susato.
 Wadysaw Szpilman.
 Henryk Szulc (  1903).
 Karol Szymanowski.

 T .
 Germaine Tailleferre (1892-1983) (Frana);
 Thomas Tallis (c.1505 c.1585) (Gran Bretanya);
 Francesc Trrega (1852-1909) (Pas Valenci-Espanya);
 Giuseppe Tartini (1692-1770) (Itlia);
 Piotr Ilitx Txaikovski (1840-1893) (Rssia);
 Aleksandr Txerepnn (n. 1899-1977) (Rssia);
 Georg Philipp Telemann (1681-1767) (Alemanya);
 Mikis Theodorakis (n. 1925) (Grcia);
 Dmitri Tiomkin (1894-1979) (Ucrana);
 Rudolf Tobias (1873-1918) (Estnia);
 Ernst Toch (1887-1964) (ustria);
 Eduard Toldr (1895-1962) (Catalunya-Espanya);
 Mel Torm (1925-1999) (EUA);
 Giovanni Maria Trabaci (1575-1647) (Itlia);
 Eduard Tubin (1905-1982) (Estnia);
 Tyagaraja (1767-1848) (ndia);

 U .
 Viktor Ullmann (1898 - 1944) (ustria);
 Benjamin Carl Unseld.
 Kevin Ure (n. 1978).

 V .
 Didier van Damme (1929-).
 Vat de der de furgonetes Niel (1962- ).
 Grigory Vasilyevich (1915-1998).
 Ralph Vaughan Williams.
 Giuseppe Verdi.
 Vidwan Gopala Pillai.
 Caetano Veloso.
 Heitor Villa-Lobos (1887-1959).
 Giovanni Viotti.
 Philippe de Vitry (1291-1361).
 Antonio Vivaldi.
 Walter von der Vogelweide (c1170-c1230).
 Ludwig von Kchel (1800-1877).

 W .
 Max Wagenknecht (1857-1922), compositor alemany de msica per a piano i orgue.
 Richard Wagner (1813-1883), compositor d'pera alemany que revolucion el panorama operstic i musical.
 Unico Wilhelm Wassenaer (1692-1776), msic i diplomtic holands.
 Jimmy Webb (n. 1946), compositor nord-americ de msica popular.
 Simon Webb, director i arranjador angls.
 Andrew Lloyd Webber (1948) (Gran Bretanya);
 Anton Webern (1883-1945) (ustria);
 Carl Maria von Weber (1786-1826) (Alemanya);
 Kurt Weill (1900-1950) (Alemanya);
 Sylvius Leopold Weiss (1687-1750) (Alemanya);
 Johann Paul von Westhoff (1656-1705) (Alemanya);
 Charles-Marie Widor (1844-1937) (Frana);
 John Williams (n. 1932), director nord-americ, autor de msica per a pellicules molt famoses(Star Wars, Superman, E.T.).
 Spencer Williams (1889-1965) (EUA);
 Alex Wurman (n. 1966), compositor nord-americ, autor de msica per a pellcules.

 X .
 Iannis Xenakis (1922-2001);
 Dmitri Xostakvitx (1906-1975);

 Y .
 Paul Yang.
 Yanni.
 Takashi Yoshimatsu.
 Yuji Nomi.

 Z .
 Riccardo Zandonai.
 Amilcare Zanella (  1949).
 Frank Zappa (1940-1993).
 Jan Dismas Zelenka (n. 1679).
 Hans Zimmer.
 Deco Zgur.
 John Zorn.
 Zulkifli Mohamed Amin (n. 1983).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157450" title="Digital (botnica)" nonfiltered="3751" processed="3744" dbindex="63790">
La digital o didalera (Digitalis purpurea) s una planta herbcia bianual de la famlia de les Escrofularicies present a bona part d Europa, a l'sia central i occidental i al Nord-oest d'frica sobretot en zones muntanyoses. El terme  Digitalis purpurea  s una redundncia de  dit o didal lila . Aix Digitalis prov del mot llat digitus (dit) i purpurea (lila). Aquest significat fa referncia al color lila de les flors i a la forma de didal que presenten.Al Principat s freqent a tota la serralada pirinenca. Tamb s coneix amb els noms de guantera i bragues de cucut.

Ecologia. 
Normalment viu en medis muntanyosos: terraplens, penya-segats, roques, boscos clars i en general es troba en terrenys humits i silcics (rarament en terrenys calcaris). Predomina en zones de climes temperat, d ombra o semi-sombra. La seva poca de floraci s durant la primavera i l estiu.

Descripci.

Hemicriptfit que pot mesurar fins a 1.5 m de longitud. Rel blanquinosa, rodona i de tall erecte i foliat; amb una tija nica, llisa i recta. Les fulles sn simples, alternes, brillants i amb una nervaci reticulada. Tenen una forma ovalada o lanceolada, i acaben en un pecol llarg. Tenen el marge dentat. Les fulles inferiors estan disposades en forma de roseta i en general sn ms grans. Les inflorescncies sn racemoses en forma de ram terminal. Sn flors campaniformes-tubulars de fins a 5cm de longitud. La corolla s prpura amb taques fosques i est disposada cap avall, disposa d'un nic ptal (corolla monoptalla) en forma de dit d un color que oscilla des del groc pllid fins al rosa intens per l exterior. El calze s pentmer i verds. L'androceu est constitut per quatre estams didnams fusionats a la corolla. El gineceu s bicarpelar. Els fruits sn cpsules ovoides i punxegudes en un extrem, i en el seu interior apareixen nombroses llavors d'un color gris-marr.

Les fulles d aquesta planta s utilitzen per les seves virtuts medicinals.





 Composici qumica .
 Glucsids cardenlids: digitalina, digitonina, digitoxina.
 Flavonoides: luteolol. ;
 Saponsids: digitonsid, gitonsid i tigonsid.
 cids digitlics i antirrnics.

 Usos medicinals . 
 Insuficincies cardaques, taquicrdies i artmies.
 Com a dirtic i per treure la gana.
Tamb s'havia utilitzat per a tractar l epilpsia, tot i que aquesta darrera aplicaci avui en dia es considera inapropiada.

 Accions farmacolgiques .
 Cardiotnic ja que augmenta la contractilitat del miocardi, disminuint la excitabilitat i conductibilitat, i el ritme cardac.
 Sedant i dirtic: s usa pel tractament de l edema, mitjanant una acci conjunta sobre el cor i els ronyons, degut al contingut en luteolol.
 Efecte contrctil sobre la musculatura vascular: s til en casos d hemorroides o metrorrgia.

 Toxicitat .
La digital s irritant i narctica; pot produir irritaci gastrointestinal, diarrea, deliri i convulsions. A ms a ms, s extremadament venenosa i altament txica cosa que podria provocar la mort; per tant, cal anar en compte perqu la dosis teraputica i la txica sn molt properes. Les conseqncies que se n deriven de la seva toxicitat sn una visi groguenca i l aparici de perfils desdibuixats.

 Referncies bibliogrfiques . 
 Plantas Medicinales. El Discrides. Dr. Pio Font Quer. Editorial Labor S.A, 1979. ISBN 84-335-6151-1;
 Gran Enciclopedia de las plantas medicinales. Dr. Berdonces i Serra. Editorial TIKAL.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157455" title="Swiftfox" nonfiltered="3752" processed="3745" dbindex="63791">



Swiftfox s un navegador web grfic privatiu que es pot descarregar de manera gratuta des d'Internet. Swiftfox est basat en el codi del navegador Mozilla Firefox. Est especialitzat per aprofitar els recursos de Linux (no es pot utilitzar a cap altre sistema operatiu), el seu creador s Jason Halmer. 

El codi font del Swiftfox s obert, per els binaris sn privatius.

Les extensions i plugins del Firefox sn compatibles amb Switfox.

 Vegeu tamb .
 Mozilla Firefox;

Enllaos externs. 	 
 Swiftfox site ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157456" title="Christopher Beard" nonfiltered="3753" processed="3746" dbindex="63792">
Christopher Beard s el responsable de Productes i Mrqueting de la Corporaci Mozilla.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157469" title="FIFA 07" nonfiltered="3754" processed="3747" dbindex="63793">
FIFA 07 (tamb conegut  com FIFA Soccer 07 i FIFA Football 07) es un videojoc desenvolupat per EA Canada i distribut per Electronic Arts, basat en l'esport del futbol. El joc va ser llanat al mercat el 29 de setembre del 2006 a Europa i el 2 d'octubre de 2006 als Estats Units per a les plataformes GameCube, Playstation 2, Game Boy Advance, PlayStation Portable, Nintendo DS, Xbox i Xbox 360. Aquesta ultima consola de Microsoft t en exclusiva el joc de les consoles de nova generaci durant 12 mesos. El lema del joc s  Ha arribat l'hora  (This is the Season) en la versions en angls. 

 Temtica .
FIFA 07 es el catorz joc de la serie de videojocs de FIFA i l'onz en 3D

 Portada .
Els jugadors que apareixen en la portada del joc, depenent de la zona en la que sigui vengut, sn: Ronaldinho (apareix en totes les zones) junt amb Landon Donovan i Francisco Fonseca (Nord Amrica), Francisco Fonseca (Llatinoamerica), Wayne Rooney (Regne Unit), Lukas Podolski (Alemanya), David Villa (Espanya), Kak (Itlia) i Juninho (Frana).

 Desenvolupament . 
Com en qualsevol altre joc de futbol, en la FIFA 07 el jugador t el control d'un equip d'entre els 510 disponibles repartits en 27 lligues i 20 pasos.

Una de les novetats d'aquest videojoc es la possibilitat de marcar  gols olmpics , es a dir, anotar des de un llanament de corner. Aix era impensable en els jocs anteriors. Tamb es presenta una millora general en l'aspecte jugable, amb una fsica ms realista i una intelligncia artificial ms depurada i profunda.

La versi de nova generaci, exclusiva d'Xbox 360, va ser programada des de zero per a poder aprofitar millor el potencial de la consola de Microsoft.

En la edici per a Llatinoamerica compta amb els comentaris en espanyol dels comentaristes mexicans Enrique Bermudez de la Serna i Ricardo Pelaz Linares (ex-futbolista). I en la edici espanyola, els comentaris van a crrec de Manolo Lama i Paco Gonzlez. A mes, les instruccions, caixes i modalitats de joc de les dues versions estan en castell.

Una altra novetat es la inclusi de divises en substituci de punts en el Mode Mnager. Els valors monetaris possibles son: euros, dlars i lliures esterlines. A ms s'expliquen en la mateixa modalitat les opcions de Desenvolupament del Jugador, en la qual es pot entrenar als jugadors per a convertir-los en estrelles del futbol mundial, i Sim Visual, en qu es pot controlar el partit des de fora del camp.

Banda sonora.
Boy Kill Boy - "Civil Sin" ;
Carlos Jean - "Get Down" ;
Keane - "Nothing in My Way";
Muse - "Supermassive Black Hole";
Paul Oakenfold - "Beautiful Goal" ;
Polysics - "Tei! Tei! Tei!" ;
Seu Jorge - "Tive Razo" ;
Shiny Toy Guns - "You Are The One";
The Feeling - "Sewn";
Tigarah - "Girl Fight";




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157477" title="Pinus mugo" nonfiltered="3755" processed="3748" dbindex="63794">


El Pinus mugo s un pi d'alta muntanya (viu a l'estatge subalp) i que presenta dues subespcies d'hbit fora diferent, que per alguns autors sn dues espcies diferents: el Pinus mugo subsp. mugo, arbustiu i que trobem sobretot als Alps, i el Pinus mugo subsp. uncinata o pi negre que trobem al Pirineu. Ambdues subespcies tenen les agulles agrupades en parells (com la resta de pins europeus) i pinyes petites gaireb sssils.

 El pi negre .

El pi negre (per alguns autors Pinus mugo subsp. uncinata i per a d'altres Pinus uncinata) s un arbre de capada entre allargada i cnica, de fins a 20 metres, amb les branques baixes acostades al sl, i el tronc normalment recte i gruixut per de vegades tortus, ajagut i amb la capada deformada. Fulles fortes, fosques i punxants, molt acostades. Les pinyes sn assimtriques amb les esquames prominents.

Al Pirineu catal s molt com entre els 1300 i els 2400 metres, on forma boscs. Tamb es troba al Pirineu aragons i navarrs, progressivament ms escs com ms cap a l'oest, i tamb apareix en alguns llocs isolats del Sistema Ibric.

 Pinus mugo subsp. mugo .
Pinus mugo subsp. mugo (o senzillament Pinus mugo pels autors que consideren que el pi negre s una altra espcie) s un pi arbustiu  que t una altura mxima de 3-4 metres. Les pinyes sn simtriques, d'apfisis no prominent, el que el diferencia del Pinus mugo subsp. uncinata.

El Pinus mugo subsp. mugo habita en zones d'alta muntanya centreeuropea, des dels Alps orientals fins als Alps de Transilvnia i els Balcans, entre els 1500 i els 2500 m d'altitud. s una espcie dominant en matolls subalpins densos, pel que t un gran valor com a  protector del sl. Apareix tamb freqentment en el sotabosc dels boscs de Larix decidua.

 Referncies .


 Imatges .



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157478" title="Llista d'universitats d'Espanya" nonfiltered="3756" processed="3749" dbindex="63795">
La segent s una llista d'universitats d'Espanya organitzada en dos grups: pbliques i privades

 Universitats pbliques .
 Universitat Autnoma de Madrid (web);
 Universitat Carlos III de Madrid (web);
 Universitat Complutense de Madrid (web);
 Universitat de Alcal (web);
 Universitat d'Almeria (web);
 Universitat de Burgos (web);
 Universitat de Cadis (web);
 Universitat de Cantbria (web);
 Universitat de Castella-la Manxa (web);
 Universitat de Crdova (web);
 Universitat d'Extremadura (web);
 Universitat de Granada (web);
 Universitat d'Huelva (web);
 Universitat de Jan (web);
 Universitat de La Laguna (web);
 Universitat de La Rioja (web;
 Universitat de Las Palmas de Gran Canria (web);
 Universitat de Lle (web);
 Universitat de Mlaga (web);
 Universitat de Mrcia (web);
 Universitat d'Oviedo (web);
 Universitat del Pas Basc (web);
 Universitat de Salamanca (web);
 Universitat de Sevilla (web);
 Universitat de Valladolid (web);
 Universitat de Saragossa (web);
 Universitat Internacional d'Andalusia (web);
 Universitat Internacional Menndez Pelayo (web);
 Universitat Nacional d'Educaci a Distncia (web);
 Universitat Pablo de Olavide (web);
 Universitat Politcnica de Cartagena (web);
 Universitat Politcnica de Madrid (web);
 Universitat Pblica de Navarra (web);
 Universitat Rei Juan Carlos (web);
 Universitat de La Corua (web);
 Universitat de Santiago de Compostella (web);
 Universitat de Vigo (web);
 Universitat Autnoma de Barcelona (web);
 Universitat d'Alacant (web);
 Universitat de Barcelona (web);
 Universitat de Girona (web);
 Universitat de les Illes Balears (web);
 Universitat de Lleida (web);
 Universitat de Valncia (web);
 Universitat Jaime I de Castell (web);
 Universitat Miguel Hernndez d Elx (web);
 Universitat Politcnica de Catalunya (web);
 Universitat Politcnica de Valncia (web);
 Universitat Pompeu Fabra (web);
 Universitat Rovira i Virgili (web);

 Universitats privades .
 Universitat de Deusto (Deustuko Unibertsitatea) (web) ;
 Universitat de Mondragn (Mondragon Unibertsitatea) (web);
 Universitat a Distncia de Madrid (Udima) (web);
 Universitat Alfonso X el Savi (Universitat Privada de Madrid) (web);
 Universitat Antonio de Nebrija (web);
 Universitat Camilo Jos Cela (web);
 Universitat Cardenal Herrera-CEU (web);
 Universitat Catlica de Valncia San Vicente Mrtir (web);
 Universitat Catlica San Antonio (web);
 Universitat Catlica Santa Teresa de Jess d'vila (web);
 Universitat de Navarra (web);
 Universitat Europea de Madrid (web);
 Universitat Europea Miguel de Cervantes (web);
 Universitat Francisco de Vitria (web);
 Universitat Pontifcia Comillas (web);
 Universitat Pontifcia de Salamanca (web) ;
 Universitat San Jorge (web);
 Universitat San Pablo-CEU (web);
 Universitat SEK (web);
 Universitat Abat Oliba CEU (web);
 Universitat de Vic (web);
 Universitat Internacional de Catalunya (web);
 Universitat Oberta de Catalunya (web);
 Universitat Ramon Llull (web);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157479" title="Bretxa de Rotllan" nonfiltered="3757" processed="3750" dbindex="63796">

La Bretxa de Rotllan s un impressionant esvoranc natural de 40 m d'ample i de 100 m d'alria que s'obre als penya-segats situats sobre el circ de Gavarnia, als Pirineus. Situada a una altitud de 2.804 m, marca la frontera entre l'Arag i la Gascunya i entre els estats francs i espanyol.

Segons la llegenda, la Bretxa va ser oberta per cavaller Rotllan, nebot de Carlemany, mentre intentava destruir la seva espasa Durandal colpint-la contra la roca al final de la batalla de Roncesvalls contra els sarrans.

S arriba a la Bretxa des del refugi de Sarradets, en menys d una hora d'ascensi aproximadament. Prop de la Bretxa, el geleg francs Norbert Casteret va descobrir l anomenada gruta Casteret al vessant aragons, que ha resultat ser el complex subterrani de gel ms alt de tot Europa.

 Geografia .

La Bretxa de Rotllan forma part del circ de Gavarnia i marca el lmit entre el Parc Nacional dels Pirineus (al departament dels Alts Pirineus, regi de Migdia-Pirineus, a la Gascunya) i el Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut (a la comarca de Sobrarb, provncia d'Osca, a l Arag).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157480" title="WinZip" nonfiltered="3758" processed="3751" dbindex="63797">
WinZip s un compressor d arxius comercial per als usuaris de Microsoft Windows, desenvolupat per WinZip Computing (abans conegut com a Nico Mak Computing). Utilitza el format PKZIP de PKWARE, i tamb pot treballar amb diversos formats d arxiu addicionals. s un producte comercial amb una versi d avaluaci gratuta. 

WinZip va comenar la seva vida a principis dels anys 1990, com un frontal grfic GUI per a PKZIP, amb llicncia shareware. Al 1996, els creadors de WinZip van incorporar codi de compressi del projecte Info-ZIP, fent que no fos necessari l executable PKZIP. 

WinZip s una eina potent i fcil d usar, que comprimeix i descomprimeix arxius rpidament, permetent estalviar espai en disc i reduint al mxim el temps de transmissi d un correu electrnic.

 Caracterstiques .

En la versi ms recent de WinZip es destaquen: 
 Extracci d arxius RAR i BZ2 ;
 Compressi millorada d arxius d udio WAV ;
 Vista d imatges en miniatura ;
 Visor intern d imatges ;
 Selecci automtica del mtode de compressi ;
 Enregistrament d arxius Zip existents en CD o DVD ;
 Programaci de l Assistent de WinZip per a tasques com enviar per correu electrnic informes i arxius Zip de forma automtica ;

Entre les caracterstiques bsiques, contingudes tamb en versions anteriors, tenim: 
 Compressi i extracci d arxius en forma PKZIP. ;
 Tasques predefinides de cpia de seguretat de dades ;
 Divisi d arxius Zip en diversos volums ;
 Admissi de formats d arxiu addicionals (ARC, ARJ i LZH amb programes externs). ;
 Funci installar ;
 Crear arxius Zip autoextrables ;
 WinZip 9.0 suporta xifrat de clau AES de 128 i 256 bits, lo que permet una seguretat criptogrfica ms gran que el mtode tradicional de xifrat Zip 2.0, usat en versions anteriors de WinZip. El xifrat avanat de WinZip 9.0 (certificada per FIPS-197) empra l algorisme criptogrfic Rijndael que, al 2001, va ser especificat pel National Institute of Standards and Technology (Institut Nacional d Estndards i Tecnologia), NIST, a Federal Information Processing Standards (Estndards de Processament d Informaci Federals), FIPS, Publicaci 197 com l Estndard de Xifrat Avanat (AES). ;
 A partir de la versi 10, WinZip disposa de caracterstiques Standard i Pro. Aquesta versi ofereix una nova vista estil Explorador, permetent treballar amb estructures complexes d arxius comprimits; recerca automtica d actualitzacions; i suport per a Administraci de Dades Adjuntes, el qual permet alertar als usuaris sobre arxius potencialment perillosos. ;

WinZip 10.0 Pro inclou: Assistent per a Tasques, el qual ofereix tasques predefinides de cpia de seguretat de dades i a ms permet automatitzar, personalitzar i programar tasques de compressi; funci per a transferir arxius usant el protocol FTP; i compressi i enregistrament d arxius Zip directament en un CD o DVD; aquesta ltima funci noms est disponible per al Sistema Operatiu Windows XP o posterior. 
 WinZip 11.0 ofereix una vista d imatges en miniatura i selecci de compressi automtica, a ms d una compressi millorada d arxius d udio .WAV i la capacitat d obrir arxius .RAR i .BZ2. ;
WinZip 11.0 Pro addiciona la funcionalitat de cpia de seguretat expandida i inclou un nou visor intern d imatges que li permet veure i modificar imatges contingudes dintre d un arxiu Zip.

 Enllaos externs .
Pgina principal de WinZip;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157486" title="La Fora" nonfiltered="3759" processed="3752" dbindex="63798">

La Fora s tota aquella energia que s creada per totes les coses, fins i tot entre una roca, la terra i els ssers vius. s tot els que ens rodeja, l'energia de l'univers, els Jedi i els Sith poden controlar i utilitzar eixa energia amb la ment. George Lucas es va inspirar en religions com el xintoisme, del Jap i tamb amb les religions  celtes. Els personatges Jedi sn uns Guerrers amb vocaci espiritual i de servei que recorden herois de les tradicions Cltiques i Budistes.



Segons Star Wars Episodi I, els Jedi tenen l'habilitat de posar-se en contacte amb La Fora grcies als midiclorians, unes formes de vida microscpiques que viuen en simbiosi amb els sers vius i que indiquen a qui els spiga escoltar la voluntat de la Fora. Aquests organismes viuen, concretament, a les cllules, ja que s la zona on La Fora s ms forta en un cos. Per segons diu el costat fosc de la fora, tot el que s viu s part de la Fora, per aix dicta que no s'ha de ser triat per la Fora per a poder cridar-la, usar-la o sentir-la per aix dir-ho.

La Fora no sols s percebuda com ho fan els Jedi o els Sith, hi ha innumerables formes de manipular-la entendre-la i cridar-la. Aquest s el cas de les bruixes de Dathomir, on dones com Charal, poden fer s de la fora d'una manera extica. 

La Fora s aquella que li dna als Jedi els seus poders de telekinesi (moure qualsevol tipus d'objecte, incls terra, aire o foc), telepatia, electrokines; a ms poden usar-la per a veure el futur, curar ferides, passar desapercebut i el control mental sobre altres ssers.

 Costats de la Fora .
La Fora t dos costats, el Costat Llumins i el Costat Fosc. Hi ha diverses formes de diferenciar-les.
El costat fosc s rpid i seductor. El costat llumins s ms lent, per al contrari que el costat fosc no desgasta el cos.
El costat fosc s usat pels Sith, el costat llumins s usat pels Jedi.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157487" title="Nana negra" nonfiltered="3760" processed="3753" dbindex="63799">
Una nana negra s una hipottica nana blanca tan vella i freda que ja no emet calor ni llum. Es creu que encara no n existeix cap a tot l Univers, ja que el temps requerit per a que una nana blanca es refredi fins a aquest estat s'estima ms gran que l actual edat de l Univers. Una nana blanca seria el residu d un estel d'una seqncia principal de massa baixa o mitjana desprs d haver expulsat o fusionat tots els elements que pot fusionar amb la seva temperatura. All que queda aleshores s una densa pea de matria degenerada que es refreda lentament per radiaci trmica i finalment es converteix en una nana negra.  Fins i tot si les nanes negres existiren, seria extremadament difcil detectar-les ja que, per definici, emeten molt poca radiaci o no cap. Podrien ser detectables per la seva influencia gravitacional. 

El nom nana negra tamb s aplica a objectes astronmics que s han format de la mateixa forma que es formen les estrelles per no tenen suficient massa (aproximadament 0,08 masses solars) per a comenar a fusionar hidrogen.  A aquestos objectes se ls coneix ara ms freqentment com a nanes marrons, un terme encunyat per Jill Tarter als anys 1970. 

Les nanes negres no han de ser confoses amb els forats negres o les estrelles de neutrons.

Referncies.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157489" title="Petit obo" nonfiltered="3761" processed="3754" dbindex="63800">


El Petit obo o musetta s l'instrument ms petit de la familia de l'obo.
Afinat en Mi bemoll o en Fa per dalt de l'obo (afinat en Do), el Petit obo s la versi sopranino de l'obo, comparable al Clarinet en Mi bemoll o Petit clarinet.


 Constructors .
El Petit obo est produt pels constructors francesos F. Lore i Marigaux (afinat en Fa) i la firma Italiana Fratelli Patricola (afinat en Mi bemoll).  Lore anomena al seu instrument "piccolo oboe" i Marigaux i Patricola oboe musette.  

 Repertori .
Existeixen molt poques obres escrites per a aquest instrument com per exemple el Concert per a obo i orquestra n2 del compositor itali Bruno Maderna. L'instrument es utilitzat sobre tot en conjunts o bandes de Dobles Canyes on es apreciat pel seu agut i inusual s. 

Instruments relacionats.
Obo;
Obo d'amor;
Corn angls ;
Oboe da caccia ;
Obo barton ;
Heckelphone ;
Obo baix ;

Enllaos externs.

Web de Loree;
Web de Marigaux;
Web de Patricola;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157491" title="Mohinder Suresh" nonfiltered="3762" processed="3755" dbindex="63801">


Mohinder Suresh s un personatge de ficci de la srie televisiva Herois, intepretat per Sendhil Ramamurthy. Mohinder s un professor de gentica de la universitat de Madrs (ndia) amb un doctorat en filosofia. Intentar trobar la veritat sobre la recent mort de son pare, Chandra Suresh.



 Histria del personatge .
Desprs d'assabentar-se de la mort de son pare a Nova York, sospita que ha sigut assassinat pels seus descobriments en gentica. Mohinder va a l'apartament de Madrs on vivia son pare per a buscar pistes i acabar l'investigaci que aquest estava fent. En un rampell, decideix anar a Brooklyn, on lloga l'altre apartament de son pare que, encara que molt ms desordenat, t molt ms material i comena a reorganitzar-lo cercant-ne un sentit.

Per a poder mantindre's en la llarga estada en els Estats Units, Mohinder agafa un treball com a taxista. En el seu primer dia, pren un passatger anomenat Peter Petrelli, que li pregunta sobre "ser especial". Encara que li costa d'adonar-se del que en Peter li diu, comena a parlar sobre gentica i evoluci. Ms tard, Mohinder agafa a un altre passatger, el senyor Bennet. Aquest al principi actua de forma normal, per ms tard comena a fer-li preguntes personals. Mohinder pren por, abandona el taxi i fuig.

En el segon episodi, Mohinder descobreix que son pare havia creat un programa per a trobar la "gent especial". A partir d'eixe moment, buscar la forma de localitzar tota eixa gent per a advertir-la de la mena de poders que poden tindre, causats per un gen que els fa ser diferents a la resta.

 Poders .
En principi, Mohinder no t cap poder especial o sobrehum













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157494" title="Tron" nonfiltered="3763" processed="3756" dbindex="63802">


Un tron s el seient oficial on s'asseu un monarca en ocasions cerimonials o actes d'estat. "Tron" en un sentit ampli fa referncia a la monarquia, un exemple de metonmia.

 Els trons en les cultures de l'antiguitat .

Els trons han segut el smbol dels monarques i dels deus des de l'antiguitat. Eren emprats per a les cerimnies de coronaci i per a elevar al rei per damunt de tots els presents. Des d'aleshores, els trons foren directament associats amb el poder reial.

Els grecs (segons Homer) solien col locar trons vuits als temples i palaus reials per a que els deus pogueren ser presents sempre que ho desitjaren. El ms fams d'aquestos trons fou el tron d'Apol lo a Amicles.

Els romans tamb tenien dos trons: un per a l'Emperador i un altre per la deessa Roma, que sempre es representava asseguda a un tron, convertint-se aix en centre d'adoraci.

Els hitites consideraven als trons com a deus en si mateixa.

 Enllaos externs .



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157496" title="Acci Nacionalista Basca" nonfiltered="3764" processed="3757" dbindex="63803">


Acci Nacionalista Basca, Eusko Abertzale Ekintza (EAE) en uscar, s un histric partit poltic basc d'ideologia nacionalista i socialista que s'autodenomina d'esquerres, republic i independentista.

Orgens.

Va ser fundat el 1930 com una escissi laica i progressista del Partit Nacionalista Basc, quan un petit grup de militants del partit Aberri, es van oposar a la fusi d'aquest amb els conservadors de Comuni Nacionalista Basca (CNB). Aquesta fusi era a la prctica la reunificaci del PNB, que anys abans s'havia escindit en les dues tendncies que van cristallitzar en Aberri i CNB.

Entre els fundadors d'ANB van destacar Anacleto Ortueta, Tomas Bilbao i Justo Garate.

ANB tenia un ideari nacionalista moderat, es definia com a aconfessional (davant la cristi-democrcia militant del PNB d'aquella poca) i el seu carcter socialdemcrata i republic li obria aliances amb els partits republicans i socialistes. Va ser el primer partit basc d'esquerra nacionalista.

El 19 de novembre de 1933, dia d'eleccions legislatives, Hermenegildo Alvario, militant d'ANB, va ser assassinat a mans de pistolers socialistes en un bar proper a la seu d'ANB a Barakaldo.

En les eleccions de febrer de 1936 es va integrar a la candidatura del Front Popular i, ms tard, va ser membre del govern de la Segona Repblica Espanyola.

Els seus rgans de premsa van ser el diari Accin Nacionalista, editat a Bilbao de 1932 a 1933, i posteriorment Eusko Lurra editat entre 1933 i 1937.

Franquisme.

Durant la Guerra Civil es van organitzar diversos batallons de voluntaris de l'ANB que van combatre al ban republic com a part d'Exrcit Basc. Els batallons de l'ANB van sofrir una dura derrota al front de la muntanya Albertia. ANB tamb va participar activament en el primer Govern Basc (1936-37), on va tenir un conseller, Gonzalo Nrdiz, al capdavant de la conselleria de ramaderia.

Proscrit per la dictadura franquista, el partit va sobreviure amb prou feines en l'exili i en la clandestinitat durant gaireb quaranta anys. La seva tasca opositora es va cristallitzar principalment en la seva permanncia en el govern basc en l'exili (representat per Nardiz) i en l'edici en l'exili de la seva publicaci Eusko Lurra, a Baiona (fins a 1940) i posteriorment a Buenos Aires (entre 1956 i 1976). El perode de la dictadura va suposar una radicalitzaci en les actituds d'ANB, que es va tornar independentista i ms esquerr.

ANB durant la transici.
Desprs del final del rgim franquista, ANB va sortir de la clandestinitat i es va registrar com a partit poltic el 1977, amb la seva seu social establerta a la localitat costanera biscana de Bermeo.

Es va presentar en solitari a les primeres eleccions generals espanyoles de 1977 en les circumscripcions de Guipscoa i Biscaia collint uns pssims resultats electorals (menys de l'1% dels vots) i sent una de les formacions poltiques menys votades del panorama poltic basc. A Navarra s'havia presentat en coalici amb el Partit Nacionalista Basc i Euskal Sozialista Biltzarrea (ESB) formant la Uni Autonomista de Navarra, que va obtenir una acta de senador.

Els resultats electorals van forar ANB a buscar aliances amb altres formacions nacionalistes d'esquerres, i aix el 1978 es va integrar en la coalici electoral Herri Batasuna (HB). El 2007 s'ha tornat a presentar en solitari, deixant de ser part de HB, ja illegalitzada.

ANB amb Herri Batasuna.
El 1978, ANB es va fusionar amb ESB, un altre dels partits que formaven part de la coalici HB, formant Euskal Sozialista Ekintza, per aquesta formaci va tenir una vida fuga i ambdues organitzacions van tornar a separar-se, desprs de la crisi interna d'ESB i l'adopci per part d'aquesta d'un ideari marxista.

Des de 1978 fins a la refundaci de la coalici Herri Batasuna en el partit poltic Batasuna, ANB va subsistir dins d'Herri Batasuna amb personalitat prpia independent.

En els primers anys d'existncia de la coalici HB se'n va produir una pugna entre tres dels partits que la van integrar, ANB, ESB i Langile Abertzaleen Iraultzarako Alderdia (LAIA), d'una banda i els grups i independents partidaris de KAS, per un altre. Aquest enfrontament es devia bsicament a discrepncies en l'organitzaci interna de la coalici i a la participaci o no de la mateixa en les institucions poltiques espanyoles. No hi havia en principi cap tipus de discrepncia sobre el suport al parallel "lluita armada" d'ETA.

En les eleccions forals i municipals de 1979 HB va obtenir un important suport electoral i aix va desencadenar un enfrontament obert al si de la coalici. HB era, a efectes legals, una coalici electoral d'ANB i ESB, els dos nics partits poltics legals que la formaven. LAIA i ESB van tractar d'obtenir l'adhesi d'ANB als seus plans per quedar-se amb les sigles de HB i marginar els partidaris de KAS, per en el V Congrs d'ANB es va imposar el corrent interna favorable a KAS.

Poc abans de les eleccions autonmiques de 1980, LAIA i ESB abandonen HB, que va quedar redut a una coalici d'ANB i HASI, controlat a la prctica per l'organitzaci alegal KAS.

La influncia i pes d'ANB en el conjunt de l'organitzaci va ser petit, ja que prcticament es redua al dret d'elegir un dels 24 membres de la Taula Nacional que dirigien la coalici. La importncia d'ANB per a Herri Batasuna consistia que era un partit poltic legal amb dret a mantenir les sigles de la coalici. Tamb permetia mantenir un lligam histric-sentimental entre la coalici abertzale i els nacionalistes que van lluitar en la Segona Repblica i contra Franc.


Amb la refundaci d'Herri Batasuna en el partit poltic Batasuna, els militants d'ANB no es van integrar al nou partit poltic, que poc ms tard seria illegalitzat a Espanya. La no integraci es va deure que la nova formaci en el seu congrs fundacional no admetia partits al seu pit, encara que s corrents.

Davant d'aquest fet, els membres d'ANB decideixen no integrar-se a Batasuna. Aix va ocrrer gaireb al mateix temps que el corrent Aralar de Patxi Zabaleta decidia tamb sortir del procs fundacional de la formaci avui illegalitzada i passar a ser un partit poltic autnom.

Amb l'arribada de la democrcia, ANB va reclamar bns que havien pertangut al partit o a alguns militants durant l'anterior perode democrtic i que havien estat confiscats pel rgim franquista. Al llarg de llargs processos judicials, ha aconseguit indemnitzacions per alguns d'ells, fins i tot desprs d'illegalitzada Batasuna.

Tornada a l'actualitat.
El dia 1 de juny de 2002, a Baracaldo, ANB va celebrar el seu X congrs, elegint una direcci nacional de 29 membres, entre ells el president (Kepa Bereziartua) i el secretari general (Antxon Gmez). El juliol de 2005, va comenar a publicar la revista Eusko Ekintza.

Desprs de dcades sense presentar-se oficialment a unes eleccions (des de 1977), ANB va presentar en 2003 representants en les juntes electorals de cara a formar candidatures per a les eleccions municipals i forals d'aquell any, encara que al final no va presentar llistes.

El 12 d'abril de 2007 va presentar de nou els seus representants davant de les juntes electorals d'laba, Guipscoa i Navarra per presentar-se en les eleccions municipals i forals del 27 de maig, sent investigada per si pogus ser "hereva" de la illegal Batasuna. El 28 d'abril, el jutge Baltasar Garzn va decidir que no hi havia indicis suficients sobre la relaci entre ANB i Batasuna, per la qual cosa va permetre la seva presncia en les eleccions de maig. El PP, llavors, va pressionar el Govern espanyol i va declarar que calia impugnar "totes les llistes" de l'esquerra abertzale.

Davant d'aquesta situaci el Fiscal General de l'Estat va impugnar davant del Tribunal Suprem 133 llistes electorals d'ANB, d'acord amb el procediment establert en la Llei de Partits. Finalment, aquest tribunal va anullar en el mat del 6 de maig de 2007 les esmentades llistes, desprs d'una deliberaci que es va prolongar des de les 18:30 del dia anterior. Aquesta decisi avalada posteriorment per Tribunal Constitucional. ANB va cridar a una mobilitzaci per al dia 12 de maig a Bilbao contra aquesta decisi. El dia 13 de maig el dirigent de Batasuna Pernando Barrena va demanar el vot per a ANB en les eleccions municipals del mateix mes. Aquesta acci va ser valorada pel Govern espanyol com un indici ms de la relaci entre Batasuna i ANB per no suficient com per instar a la seva illegalitzaci davant dels tribunals de justcia. El 16 de setembre de 2008 una sentncia del Tribunal Suprem espanyol illegalitza aquesta formaci en base a la llei de partits poltics.  

Referncies.


Enllaos externs.
 Acci Nacionalista Basca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157501" title="Can Fbregas del Bosc" nonfiltered="3765" processed="3758" dbindex="63804">



Can Fbregas del Bosc  s una masia histrica de l'Ametlla del Valls situada a l'oest del municipi, dins del barri de Pinar i Ports i a tocar del terme municipal de Bigues i Riells. Documentada al 1565 sembla una segregaci del llinatge dels Fbregas que tenen mas al poble (sagrera) des de 1323. 

L'aspecte actual s prcticament l'original del segle XVI i conserva mltiples ellements originals com les finestres, l'embigat i la portalada adovellada. 

La importncia de Can Fbregas a la vida del poble s palesa en la presncia de membres a la Baronia de Montbui en els segles XVIII i XIX.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157503" title="Bey" nonfiltered="3766" processed="3759" dbindex="63805">
Bey o beg (variants Bay, Bek, Bag, Bak, Biy, i altres) s un ttol d'origen turc adoptat per diferents tipus de governants dintre del territori de l'antic Imperi Otom. Va ser tamb el ttol dels monarques de Tunis. Com altres ttols d'origen turc, es posposa al nom.

Originalment s un ttol que les tribus turcmanes usaven per a designar als seus caps. Ja apareix a les inscripcions de l'Orkhon a Monglia on bag designa als nobles, generalment associat al germ o cunyat del khan, i ests ms tard a persones d'alt rang. Amb els karakhnides portaven el ttol alguns alts funcionaris. Amb els Il-kjhan era un ttol de dona que es va portar ms tard a l'ndia sota la forma begum.

Ho va utilitzar el monarca otom fins a 1394, quan Baiacet I va adoptar el ttol de sult. El ttol de bei va passar a designar als governadors de les provncies, que en ocasions van arribar a ser gaireb independents de Istambul (per exemple, els de Bursa i Edirne abans de 1453). Els beis sovint tenien les seves prpies banderes.

En 1705, va passar a anomenar-se bey o dey el sobir de Tunis.

En alguns llocs, com a Albnia, s'anomenava beg als batlles dels pobles.

El ttol de bey t tamb un carcter honorfic. Ja en poca otomana s'utilitzava de vegades com tractament similar al angls sir. Desprs de la proclamaci de la repblica de Turquia, es democratitza l's i passa a significar "senyor", susceptible d'aplicar-se a qualsevol persona en un context formal.

La dignitat de bey o el territori sotms a la seva autoritat es diu Beylik.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157504" title="Can Pags (l'Ametlla del Valls)" nonfiltered="3767" processed="3760" dbindex="63806">



Can Pags Vell s una masia histrica de l'Ametlla del Valls documentada al 1320, i situada a l'est del municipi, a tocar del terme municipal de Canovelles. 

L'aspecte actual s de finals del segle XIX i cont decoracions neogtiques. Aparixen tamb flors de lis gravades, que podrien correspondre a la participaci pacificadora que va tenir el seu titular, en Joan Pags, a la guerra del Francs. 

Un dels seus propietris, en Joan Albinyana, va intervenir en la soluci remena i va ser un dels signants de la Sentncia de Guadalupe.

Actualment s un restaurant.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157507" title="Frederic I" nonfiltered="3768" processed="3761" dbindex="63807">

Frederic I (patriarca) (901-922) a Aquileia;
Frederic I, arquebisbe de Colnia (aprox. 1075-1171);
Frederic I del Sacre Imperi Romanogermnic (1122-1190), conegut com a Frederic Barbaroja.;
Frederic I de Babenberg, duc d'ustria (aprox.1175-1198);
Frederic I de Habsburg, duc d'ustria (1286-1330); "Frederic el Bell";
Frederic I, elector de Brandenburg (1371-1440);
Frederic I, rei de Dinamarca i Noruega (1471-1533);
Frederic I (Duc de Wrttemberg) (1557-1608);
Frederic I, rei a Prssia (1657-1713);
Frederic I, rei de Sucia (1676-1751);
Frederic I, rei de Wrttemberg (1754-1816);
Frederic I (comte palat del Rin) (1449 1476);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157512" title="Gran Premi de Frana del 1950" nonfiltered="3769" processed="3762" dbindex="63808">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1950, disputat al circuit de Reims-Gueux  el 2 de juliol del 1950.

 Resultats .




 Altres .

 Volta  rpida:  Juan Manuel Fangio  2' 35. 60;
 Pole: Juan Manuel Fangio   2' 30. 60;







 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157513" title="Rnquing d'universitats espanyoles" nonfiltered="3770" processed="3763" dbindex="63809">
Aquest rnquing d'universitats espanyoles s una classificaci de les universitats d'Espanya, i en un sentit ms ampli, de les universitats i institucions d'educaci superior i d'investigaci, d'acord a una rigorosa metodologia cientfica de tipus bibliomtric que inclou uns criteris objectius, mesurables i reprodubles.

A l'ensenyament superior, els rnquings d'universitats sn llistats sobre les institucions educatives en un orde determinat usant diferents criteris. Les classificacions es poden basar en la "qualitat subjetiva percebuda", en una certa combinaci d'estadstiques empriques o en exmens realitzats per educadors, estudiants o altres. Dites classificacions sn consultades sovint per estudiants no matriculats encara per a poder triar universitat segons alguns criteris.

Les classificacions varien molt d'un pas a un altre. Un estudi de la Universitat de Cornell demostr que les classificacions dels Estats Units afectaven de forma significativa les admissions a les universitats. De fet, Estats Units compta amb una gran tradici pel que fa a rnquings universitaris. Al Regne Unit, diversos diaris publiquen les league tables, que representen un rnquing d'universitats.

Classificaci d'Universia.
Universia, un portal d'Internet per als universitaris iberoamericans, publica un estudi bibliomtric per a les universitats i instituts d'investigaci d'aquesta regi. La seva metodologia est basada en el nombre de publicacions arbitrades que estan registrades en la base de dades del Science Citation Index. 
 Les cinc millors classificades d'Espanya, per producci total;



 Rnquing de la Universitat Jiao Tong de Shanghai .
El Shanghai Jiao Tong University Ranking s una de les classificacions mundialment ms conegudes. Es tracta d'un llistat recopilat per un grup d'especialistes en bibliometria de la Universitat Jiao Tong de Shanghai (Xina). Aquest llistat inclou les institucions d'educaci superior ms grans del mn i sn ordenades d'acord a uns indicadors on es t en compte:
 el nombre de guardonats amb el Premi Nobel (10%), ;
 els guanyadors de la Medalla Fields (20%), ;
 el nombre d'investigadors molt citats en 21 temes generals (20%),
 el nombre d'articles publicats en les revistes cientfiques Science i Nature (20%),
 l'impacte dels treballs acadmics registrats en llistat del Science Citation Index (20%),
 les dimensions de la instituci.

Les cinc millor universitats espanyoles classificades entre les TOP 500 del mn sn:


 Times World University Ranking .
El diari britnic The Times publica un suplement anomenat Higher Education Supplement (THES) que s una classificaci acadmica amb una metodologia objectiva i amb les segents valoracions: 
 60% a la "qualitat de la investigaci", ;
 10% a la capacitat que un graduat entri al mercat laboral, ;
 10% a la "presncia internacional" ;
 20% al quocient estudiants/acadmics.

No hi havia cap instituci espanyola al TOP 100 mundial l'any 2007.

Les cinc millor universitats espanyoles classificades entre les TOP 400 mundial sn:


 Classificaci webomtrica del CSIC .
Aquesta classificaci la realitza el Centre d'Informaci i Documentaci (CINDOC) del Consell Superior d'Investigacions Cientfiques (CSIC) d'Espanya. El CINDOC actua com un observatori de la cincia i la tecnologia disponible en internet. La classificaci es construeix a partir d'una base de dades que inclou al voltant d'11.000 universitats i ms de 5.000 centres d'investigaci i mostra les 3.000 institucions ms ben situades. 

La metodologia bibliomtrica t en compte el volum de continguts publicats en la web, aix com la visibilitat i impacte d'aquests continguts d'acord als enllaos externs que enllacen amb eles seves webs. Aquesta metodologia aquesta basada en l'anomenat "Factor-G" que avalua objectivament la importncia de la instituci dins de la xarxa social de llocs d'universitats en el mn.

Les cinc millors classificades a nivell d'Espanya sn:


 Classificaci de la Comunitat Europea .
La Comunitat Europea t la seva prpia metodologia per al llistat de 22 universitats exclusivament europees ms rellevants, i es basa en l'impacte de la producci cientfica.

Les tres millors classificades d'Espanya sn:


Rnkings a Espanya .

Els rnquings d'universitats espanyoles sn realitzats en l'actualitat per diversos mtodes. Mentre alguns com el de El Mundo i la Gaceta Universitaria utilitzen criteris com la demanda universitria, els recursos humans, els recursos fsics, el pla d'estudis, els resultats, etc, altres como el d'InternetLab utilitzen la indexaci d'articles cientfics de cada universitat que apareixen a Internet, i segons la popularitat web.

Les segents taules comparen informaci extreta de diversos rnquings sobre universitats espanyoles realitzades per empreses privades. Estan ordenats d'acord al rnquing de El Mundo. , donat que s un dels realitzats de forma ms recent i un dels ms complets.





Classificacions subjectives.
Aquestes classificacions sn productes d'apreciacions subjectives i no estan basades necessriament en mtodes bibliomtrics o cientfics clars i reflecteixen moltes vegades la mitjana de les opinions d'enquestats que poden ser individus no necessriament amb ttols acadmics o amb coneixement del conjunt de les universitats del mn. 

Moltes vegades aquests estudis sn publicats per encrrec de les prpies universitats amb l'objectiu de realitzar publicitat en determinats poques. Un dels ms coneguts s el U.S. News & World Report College and University rnquings el qual ha rebut tot tipus de critiques per ser subjectiu i predicible. Segons el diari San Francisco Chronicle, "la millor universitat nord-americana d'acord a aquest tipus d'estudis s la ms rica". 

Aquests estudis tamb han estat criticats per moltes altres institucions entre les quals destaquen la Universitat de Stanford, el New York Times (). A Espanya, publicacions amb classificacions d'aquest tipus les ha publicat el diari El Mundo.

 Referncies .


 Articles relacionats.
 Rnquing d'universitats;
 Bibliometria;

 Enllaos externs .
UNESCO: Grup d'experts per millorar rnquings universitaris.;
Rnquings universitaris.;
 Rnquing cibermtric de les Universitats espanyoles d'InternetLab.;
 Rnquing de la Gaceta Universitaria (Pbliques).;
 Rnquing de la Gaceta Universitaria (Privades).;
 Rnquing 2006/07 de El Mundo (Pbliques).;
Rnquing 2006/07 de El Mundo (Privades);
 Rnking d'universitats de 2006 per popularitat web, per la 4icu;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157514" title="Johnny Cage" nonfiltered="3771" processed="3764" dbindex="63810">
Johnny Cage s un personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. Johnny Cage s una estrella de cinema i mestre en arts marcials. Es nota clarament una gran semblana a Jean-Claude Van Damme, ja que el personatge estava basat en ell i en un moment es van decidir que el faci el sprite per al joc, per es va lesionar i no ho va poder assolir. Encara que ell sigui un personatge principal, no s tan important ni seris com podria ser en Liu Kang. Ell bromeja molt i pot ser una mica pesat. No obstant aix, les seves habilitats no sn gens una broma. s un bon amic de Liu Kang, Kung Lao, i en particular de Sonya Blade, amb qui es presumeix mant una relaci.

En la segona pellcula de Mortal Kombat sol t una aparici i s quan l'emperador Shao Kahn pren a Sonya Blade i amenaa amb assassinar-la aix que en Johnny Cage no es resisteix i llena una puntada per va ser env, perqu l'emperador li pega en el vol de la puntada i desprs el sost i ara amenaa en Lord Rayden amb matar-lo, per si ell volia que estigus viu s'hauria d'inclinar a ell, i en Lord Rayden en no fer-ho va assassinar en Johnny Cage.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157515" title="Frederic I del Sacre Imperi Romanogermnic" nonfiltered="3772" processed="3765" dbindex="63811">

 Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en itali, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de mar de 1152 i coronat a Aquisgr el 9 de mar, coronat Rei d'Itlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Rom pel Papa Adri IV el 18 de juny de 1155. Va ser coronat Rei de Borgonya a Arles el 30 de juny de 1178. 

Abans de l'elecci reial, era per herncia Duc de Subia (1147 1152, com a Frederic III). Era el fill del duc Frederic II de la dinastia Hohenstaufen. La seva mare era Judith, filla del duc Enric IX de Baviera, de la casa rival de Welf, i per tant Frederic descendia de les dues famlies ms importants d'Alemanya, fent-lo un candidat acceptable per l'electorat palat.

Biografia.
Elecci.
Frederic va nixer el 1122. El 1147, va heretar el ducat de Subia i poc desprs va fer el seu primer viatge a l'Orient, acompanyant el seu oncle, el rei germnic Conrad III a la Segona Croada. L'expedici va resultar desastrosa, per Frederic es va distingir i va guanyar el respecte i la confiana del rei. Quan Conrad va morir el febrer de 1152, tan sols eren al seu llit de mort Frederic i el prncep-bisbe de Bamberg. Tots dos van afirmar desprs que en plenes capacitats mentals Conrad havia entregat la insgnia reial a Frederic, indicant que ell i no el seu propi fill de sis anys (el futur Frederic IV de Subia). Frederic va reclamar enrgicament la corona, i el 4 de mar a Frankfurt els prnceps electors el van designar com a nou rei germnic. La successi es va acordar en relativament poc temps, probablement perque al descendir Frederic tant de la casa Welf com de la Hohenstaufen, era acceptat per les dues parts en conflicte. Va ser coronat a Aquisgr uns dies desprs.

Ansis per recuperar el poder que l'Imperi havia ostentat durant els temps de Carlemany i Ot I, el nou emperador va considerar que era imprescindible restablir l'ordre a Alemanya abans d'estar en situaci de fer valdre els drets imperials a Itlia. Va emetre una ordre general de pau, atorgant generoses concessions als nobles. A l'exterior, Frederic va intervenir a la guerra civil damesa entre Svend III i Valdemar I de Dinamarca i va entaular negociacions amb l'emperador rom d'Orient, Manel I Comn.

Coronaci com a emperador.

Quan havia estat elegit, Frederic havia comunicat la notcia al Papa Eugeni III, per no havia demanat la confirmaci papal. El mar de 1153, Frederic acordar amb el Vatic les condicions de la seva coronaci, que es van posar per escrit al Tractat de Constana (batejat amb el nom de la ciutat on Barba-roja va jurar el document). El tractat establia que a canvi de qu el papa el corons emperador, Frederic es comprometia a sotmetre Roma i entregar la ciutat al papa, combatre les ambicions bizantines sobre la pennsula itlica, i a no firmar tractats de pau amb els enemics de l'Esglsia (principalment els habitants de Roma i els normands de Scilia).

Frederic tamb havia obtingut el consentiment papal per l'anullaci del seu matrimoni sense fills amb Adelaida de Vohburg (a travs de la qual havia obtingut el domini de la major part de l'Alscia), basant-se en rebuscades allegacions de consanguinitat (el seu rebesavi era germ de la seva re-rebesvia). Un cop obtinguda la nullitat i malgrat les condicions del Tractat de Constana, va reprendre les negociacions amb Constantinoble proposant de casar-se amb una princesa bizantina. Les negociacions van resultar infructuoses.

El 18 de juny de 1155 el papa Adri IV el va coronar emperador del Sacre Imperi Germnic a la Baslica de Sant Pere. Just desprs de la coronaci el poble de Roma es va alar en armes, pretenent de capturar el Papa. Fins la nit les tropes imperials i papals van combatre els romans. Un cop restablerta la calma, Barba-roja va renunciar a retornar el govern de la ciutat al Papa incomplint el Tractat de Constana.

Retorn a Alemanya.

Va abandonar Itlia la tardor de 1155 quan el desordre tornava a imperar a Germnia, especialment a Baviera. El ducat de Baviera va ser traspassat d'Enric II Jasomirgott, marcgravi d'ustria, al cos de Barba-roja Enric el Lle, duc de Saxnia, de la Casa de Welf. 

El 9 de juny de 1156 Frederic es va casar amb Beatriu de Borgonya, filla i hereva de Renald III, afegint a les possessions imperials el comtat de Borgonya que s'estenia des de Besanon al Mediterrani.

El cisma papal.

El Juny de 1158 Frederic inici una segona campanya italiana, acompanyat d'Enric el Lle. L'expedici, destinada a reforar el domini imperial a la pennsula, va capturar la ciutat rebel de Mil i va establir oficials de l'imperi a les ciutats del nord d'Itlia. L'ambici de Frederic xocava amb els interessos papals sobre alguns territoris en disputa. 

Amb la mort accidental del papa Adri IV el 1159, es va convocar un conclave. Els cardenals estaven dividits entre una majoria favorable a Alexandre III, enemic declarat de Barba-roja i oponent de les pretensions imperials sobre Itlia, i els partidaris de Vctor IV del partit imperial. Alexandre va ser escollit, per el poble de Roma va aclamar a Vctor. Frederic va convocar un concili a Pavia per solucionar el conflicte (l'autoritat de l'emperador per convocar un concili no estava clara). A Pavia, es va barrar l'entrada als partidaris d'Alexandre de manera que Vctor va ser elegit. Tanmateix, l'acord del concili va ser ignorat pel clergat itali i francs, i tamb part de l'alemany. Els esforos de Frederic de fer que Enric II d'Anglaterra i Llus VII de Frana no reconeguessin Alexandre tamb van fracassar.

La pau amb el Papa i el conflicte amb Enric.

El 1175, Frederic van iniciar una nova expedici a Itlia (la cinquena) i la Lliga Llombarda es va formar per oposar-s'hi. Amb el refs d'Enric el Lle a prendre-hi part, la campanya va ser un fracs. El 29 de mar del 1176 Frederic va patir una dura derrota a la Batalla de Legnano, aprop de Mil, on va ser ferit i durant un temps donat per mort. No li va quedar altre remei que iniciar negociacions de pau amb Alexandre III i la Lliga Llombarda. Per la Pau de Viena l'emperador i el papa es van reconciliar amb un mutu reconeixement de drets. Les ciutats llombardes van continuar lluitant fins que el 1183 Frederic els hi va permetre elegir se seus propis magistrats.

Frederic no va perdonar a Enric el Lle per no haver-lo ajudat el 1174. Al 1180 Frederic va acabar de consolidar un poders estat que comprenia Saxnia, Baviera, i territoris substancials del nord i l'est d'Alemanya. Aprofitant l'hostilitat de la resta de prnceps alemanys envers Enric, Frederic el va jutjar in absentia per un tribunal de bisbes i prnceps que el van condemnar i desposseir de les seves terres. Enric, veient-se abandonat pels seus aliats, va haver de rendir-se el Novembre de 1181 davant l'exrcit imperial que el seu cos havia reunit. Va passar tres anys a l'exili a la cort del seu sogre Enric II, fins que se li va permetre tornar a Alemanya on va acabar els seus dies amb el ttol menor de Duc de Brunswick.

Croada i mort.

Un cop fetes les paus amb el Papa, Frederic es va embarcar en la Tercera Croada (1189), que seria coneguda com la Croada dels Tres Reis al participar-hi tamb Felip August de Frana i Ricard Cor de Lle d'Anglaterra. 

Deixant el seu fill Enric VI com a regent, Frederic va organitzar un gran exrcit de 100.000 homes i va iniciar la marxa cap a Terra Santa. Frederic havia desafiat per carta a Salad a disputar un combat singular entre ells dos a la plana egpcia de Zoan.

Abans de poder enfrontar-se amb Salad, el 10 de juny de 1190, Frederic es va ofegar al riu Saleph, a Anatlia. Les circumstncies exactes de la seva mort son desconegudes. Algunes versions parlen de qu es va ofegar mentre es banyava, i d'altres diuen que el seu cavall el va llenar a l'aigua mentre creuava el riu. Segons el cronista Ali ibn al-Athir l'aigua arribava just a la cintura, de manera que es possible que el contrast entre la calor que feia i l'aigua glida li hagus provocat un atac de cor (tenia 67 anys). 

La mort de Frederic va portar al caos al seu exrcit. Desorganitzats, atemorits, i atacats pels turcs molts alemanys van desertar, van morir, o fins i tot van cometre sucidi. El fill de Barba-roja Frederic VI de Subia va liderar els pocs soldats que quedaven dels que havien iniciat la marxa fins Acre. Amb l'objectiu d'enterrar Barba-roja a Jerusalem es va posar el seu cos en vinagre dins d'un barril per preservar-lo, per l'intent va fracassar. La seva carn es va acabar enterrant a l'esglsia de Sant Pere d'Antioquia, els seus ossos a la catedral de Tir, i el seu cor i entranyes a Tars.

Famlia.
Avantpassats.



Npcies i descendncia.
Primeres npcies: Adela de Vohburg. Matrimoni anullat, sense descendncia;
Segones npcies: Beatriu de Borgonya.
Sofia de Hohenstaufen (1161-1187): Casada el 1187 amb el magrave Guillem VI de Montferrat;
Beatriu de Hohenstaufen (1162-1187): Promesa amb Guillem II de Siclia, va morir abans del matrimoni.
Frederic V, duc de Subia (1164-1170): Duc de Subia. Mor als sis anys d'edat.
Enric VI, emperador romanogermnic (1165-1197): Emperador, rei d'Alemanya, i rei de Siclia.
Frederic VI, duc de Subia (1167-1191): Nascut amb el nom de Conrad, va prendre el nom del seu germ al succer-lo al ducat de Subia.
Ot I, comte de Borgonya (1170-1200);
Conrad II, duc de Subia i Rothenburg (1173-1196);
Felip de Subia (1177-1208): duc de Subia i rei d'Alemanya el 1198.
Agns de Hohenstaufen (1180-1184): Promesa amb Emeric d'Hongria, va morir abans del matrimoni.
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157518" title="Gran Premi de Frana del 1951" nonfiltered="3773" processed="3766" dbindex="63812">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1951, disputat al circuit de Reims-Gueux  el 1 de juliol del 1951.

 Resultats .





 Altres .

 Volta  rpida:  Juan Manuel Fangio  2' 27. 8 ;
 Pole: Juan Manuel Fangio   2' 25. 7;







 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157519" title="Kabal" nonfiltered="3774" processed="3767" dbindex="63813">
*Kabal s un personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. En Kabal primer va ser presentat en el Mortal Kombat 3, amb pl llarg i negre, bermudes crrec i un respirador. Ell era un guerrer misteris que va sobreviure a un atac d'una de les esquadrilles d'exterminaci de Shao Kahn. Desconeguts sn els seus aliats, no obstant aix, ell era en realitat un membre del Drac Negre. En el moment de la seva introducci, ell va aparixer com una fora per al b, per des de llavors ha tornat als seus dolents camins, planejant postular-se com el cap del nou clan del Drac Negre.

A MKDA gaireb va ser assassinat per en Mavado, lder del Xarxa Drac i enemiga del Black Dragon, i Mavado li va portar les seves HookSword com a premi. Per a MKD, aquest torna a venjar-se, i mata a Mavado, recuperant les seves armes. En aquest mateix joc, recluta a joves *lluitadors per tornar a crear el Drac Negre.

A causa del seu aspecte, trama i super combos, ha estat un personatge favorit entre els fans de MK.

Curiositat.
En Kabal t una veu gaireb idntica a la d'en Darth Vader d'Star Wars. Tot aix segurament s pel seu respirador artificial.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157520" title="Kai" nonfiltered="3775" processed="3768" dbindex="63814">
Kai s un personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. Antic membre de la societat del Loto Blanc, Kai va aprendre les seves tcniques dels millors mestres d'sia. Va viatjar cap al lluny Orient desprs de veure al seu amic i aliat Liu Kang. Ara es tornen a unir per a ajudar en Raiden en la lluita contra Shinnok.

En Kai en el mk4 duu una vinca brodada en el front ratlles blanques sobre el seu cos penjants pesats com unes polseres amb pues en els canells pantalons negres i lletres de japons.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157521" title="Kitakyushu" nonfiltered="3776" processed="3769" dbindex="63815">


Kitaky sh  (en japons:     Kitaky sh -shi), que significa literalment Kyushu nord, s una ciutat de 993 483 habitants (2005) situada a la prefectura de Fukuoka, a l'illa de Kyushu, Jap. La ciutat reuneix, de fet, cinc ciutats (Wakamatsu, Yahata, Tobata, Kokura i Moji) i forma, juntament, amb Fukuoka-Hakata una nica aglomeraci urbana. 

L'any 2005 la densitat de poblaci era de 2,040 habitants per km. La seva rea total s de 486,81 km.

 Geografia.

 
La ciutat es troba al nord de l'illa de Kyushu, a l'estret de Kanmon (en japons,      Kanmon Kaiky ). 

 Barris.

Kitaky sh  t set barris (en japons,   ku):


L'any 2005 estava previst que la ciutat de Nakama passs a convertir-se en el vuit barri de Kitaky sh amb el nom de Nakama-ku. Tanmateix, la fusi va ser rebutjada el 24 de desembre de 2004 pel consell de Nakama, tot i que el procs d'unificaci havia estat iniciat per la prpia ciutat de Nakama. La ra era que la representaci de la ciutat passaria de 21 regidors a noms 3 dins de la ciutat de Kitaky sh .



 Transport .
Kitaky sh  s un nus important de comunicacions entre les illes de Honsh  i Ky sh , per la seva posici estratgica al costat sud de l'estret de Kanmon. La ciutat t un gran port. 

Avi. 

El 16 de mar de 2006 va obrir el Nou aeroport de nou aeroport de Kitakyushu, amb servei les 24 hores. Es troba situat en una illa artificial en el golf de Suo Nada en el mar interior de Seto, propo de la ciutat de Kanda. Estar connectat amb l'estaci de Kokura amb un tren rpid. La companyia StarFlyer, que t la seu a la ciutat, va comenar a operar en inaugurar-se l'aeroport. L'aeroport s ms gran que l'antic aeroport de Kitakyushu.

Tren.
L'estaci de Kokura, que pertany a la companyia JR Kyushu, s la penltima estaci del Shinkansen Sanyo abans de l'estaci de Hakata (final) i tots els Shinkansen hi paren. Tamb hi ha servei de trens locals i exprs de les linies de Kagoshima i Nippo. A ms a ms hi ha una linia de monorail. 

L'estaci de Mojiko s l'estaci terme de la linia de Kagoshima (en japons, Kagoshima honsen) que s la lnia ms important de la xarxa de trens de la JR Kyushu.

El monorail de Kitakyushu enllaa l'estaci de Kokura amb el barri de Kokura Minami. 



Vaixell.
Kitaky sh  s el port ms gran de transbordadors (ferris) de la part occidental del Jap. Hi ha servei entre Kitaky sh  i Shimonoseki, Matsuyama, Tokushima, K be, saka, T ky , Ulsan (Corea), Busan (Corea). El port ms important s a Shin-Moji, per tamb a Moji-ko i a Kokura prop de l'estaci. 

Tres linies donen servei a l'estret de Kanmon. Sn Trans-Dokaiwan (Waka-To) Ferry, The Kanmon Straits Ferry i The Kanmon Straits Liner.

Ponts.
Dels ponts que connecten la ciutat amb altres indrets, cal destacar els dos ms llargs. Sn el Pont de Kanmonkyo sobre l'estret de Kanmon (en japons, Kanmon Kyo) que enllaa Kitaky sh  (de l'illa de Ky sh ) i Shimonoseki (a l'illa de Honsh ), que s el ms llarg, i el pont que enllaa els barris de Tobata i Wakamatsu (en japons, Waka-To  -hashi). 






 Enllaos externs.

 Pgina oficial ;
 Pgina oficial ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157522" title="Kano (Mortal Kombat)" nonfiltered="3777" processed="3770" dbindex="63816">
Kano s un personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. Kano va aparixer en el primer joc de Mortal Kombat. Kano s una de les encarnacions del mal. Una part de la cara d'en Kano est coberta per una placa metllica que en lloc d'un ull, posseeix un orbe vermell capa d'emetre llamps semblats a un lser. Va ser mercenari i capdavanter del clan del Drac Negre, el seu estil de baralla s totalment brutal, encara que tamb s astut. Va convncer en Shao Kahn que perdons la seva vida, convertint-se ms tard en general dels exrcits de l'Outworld. En Kano combina els trets d'un subaltern covard, un sobrevivent solitari, un boig i un comandant intelligent. Les seves accions li han guanyat l'enemistat de la Tinent Sonya Blade. En la primera pellcula de Mortal Kombat que va tenir molt xit; apareix aquest personatge i la seva missi s induir al vaixell de Mortal Kombat a Sonya Blade i ho aconsegueix per dintre del torneig Sonya Blade el mata trencant-li el coll a aquest mateix.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157523" title="Kenshi" nonfiltered="3778" processed="3771" dbindex="63817">
Kenshi s un personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. Kenshi s un espadatx eurasitic. s un home cec que ha dominat les arts de Tai Chi, Shou San i Judo. Kenshi s tamb telequintic, capa de llanar a adversaris amb el poder de la seva ment. T un odi cap al mag, Shang Tsung, l'engany del qual el va encegar. Actualment s aliat de Sonya Blade i Jax i tamb ha trobat un amic en Sub-Zero.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157524" title="Circuit de Reims-Gueux" nonfiltered="3779" processed="3772" dbindex="63818">

El circuit de Reims-Gueux va ser un circuit automobilstic triangular situat als voltants de Reims, Frana, que va allotjar  diversos GP de Frana.


 Guanyadors del GP de Frana disputats a Reims-Gueux  .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157527" title="Khameleon" nonfiltered="3780" processed="3773" dbindex="63819">
Khameleon s un personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. Ella noms ha aparegut en MK Trilogy per Nintendo 64. Per PC, PlayStation, i Sega Saturn va haver un personatge similar per mascul. Khameleon s una ninja. Ella duu un vestit gris, per s idntica en Kitana, Mileena i Jade. La seva imatge parpelleja entre la invisibilitat i la transparncia, fent-la un personatge difcil de jugar per a qui la controla. Ella no t cap moviment propi. El color del seu vestit va canviant constantment, passant del verd al prpura o al blau, aix determina si els seus moviments sn de Jade (verd), Kitana (blau) o de Mileena (prpura). T accs als moviments de les tres ninjes del joc, aix com a les seves armes.

 Curiositat . 
En el joc Mortal Kombat Armageddon, Khameleon s substituda per una versi masculina que t tots els poders dels ninjes del joc, s chameleon aparegut en la versi de PlayStation, Mortal Kombat Trilogy com a personatge ocult.
En Khameleon apareix a MK:Armageddon en exclusiva per la Wii.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157528" title="Kintaro" nonfiltered="3781" processed="3774" dbindex="63820">

Kintaro s un prenom japons. Significa "noi d'or". Alguns personatges ficticis i histrics han portat aquest prenom :

 Kintar , nen mig llegendari del folklore japons, possiblement aquell que histricament fou Sakata no Kintoki, samurai del perode Heian.
 Les nines Kintaro representen el nen Kintar . Al Jap, durant la festa anual dels nois (una altra data existeix per a les noies), se'ls hi ofereixen als nens mascles aquestes nines per inspirar-los el valor del nen llegendari.
 El Kintaro-ame es un caramel japons en forma de cilindre. Cada caramel s'obt tallant una llesca del cilindre, la secci del qual, es talli per on es talli, sempre mostra la cara del nen Kintaro.
 Kintar  Okamura, botnic japons.
 Kintaro Hattori, fundador de la marca de rellotges Seiko.
 Kintar , personatge de manga i d'anime japons de la srie Golden Boy.
 Kintaro, personatge de la srie de videojocs Mortal Kombat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157529" title="Kira" nonfiltered="3782" processed="3775" dbindex="63821">
Aquest article tracta sobre el personatge de la saga de videojocs Mortal Kombat. Podeu veure tamb el personatge de manga tamb anomenat Kira.;

Kira s un personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. Kira va fer el seu debut en el Mortal Kombat: Deception, al 2004, com el primer dels reclutes de Kabal pel nou Drac Negre. El seu personatge s valers; t la capacitat de prendre grans riscos. Tamb t una racionalitat equilibrada que contrasta amb el seu company Kobra. En el joc, ella va utilitzar moviments especials i lluita d'estils importats directament de Kano i de Sonya Blade en el Mortal Kombat: Deadly Alliance; per tant, la van etiquetar com un personatge poc original. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157530" title="Kitana" nonfiltered="3783" processed="3776" dbindex="63822">
Kitana s un personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. La princesa Kitana t ms de 10.000 anys, encara que aparenti ser una jove de vint a trenta anys. Durant la saga de MK, s'ha convertit en un dels personatges principals sobre els quals gira la histria del torneig Mortal Kombat, primer, sent la fillastra illegal de Shao Kahn, llavors el seu enemic. Kitana s una combinaci forta de disciplina, intelligncia, amor i perseverana. Ella va compartir un inters d'amor subtil amb el campi del regne de la terra Liu Kang, fins que ell fos assassinat per la Aliana Mortal. Ella s'ha posat del costat bo, a pesar de la seva lleialtat en Shao Kahn per la major part de la seva vida fins al descobriment de la veritat sobre la seva passada i veritable famlia. T una germana bessona, que no s germana, sin un clon tarkata anomenada Mileena. La seva Mare, s la Reina d'Edenia, Sindel.

 Caracterstiques de Kitana .
Una guerrera ninja atractiva amb un vestit de bany blau i armada de ventalls d'acer (sense ells no s 
Kitana) tals armes tallaven i feien elevar als seus rivals per a copejar-los en aquest moment que estan indefensos i els seus fatalitys eren memorables el tpic Pet de la mort que infla al rival fins a rebentar-lo i la decapitaci amb el seu ventall de ganivets...

 Curiositats .
A MKG la representaci de kitana la fa l'actriu Talisa Soto, qui fa el paper de Kitana en les primeres dues pellcules de Mortal Kombat.
Alguns fans de Kitana es van molestar en veure que en una cinta de MK ella va ser introduda sota un encs, fent-la veure com a dbil davant una histria passada en Mk, tant forta i de protagonisme. ;
Altres queixes van ser sobre el fet que mai es veu a kitana matant a Mileena, i es mostra a kitana sent derrotada per aquesta, i desprs sent rescatada per Liu Kang i Kung Lao. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157531" title="Steven Tyler" nonfiltered="3784" processed="3777" dbindex="63823">
Stephen Victor Tallarico Blach (26 de mar de 1948 a Yonkers, Nova York), es un msic i cantant de rock estatunidenc.

Biografia.
Tyler s descendent d'italians i alemans per branca del seu pare Victor Tallarico, i de nord-americans i russos per branca de la seva mare, Susana Blach. T una germana, anomenada Lynda Tallarico.

Tyler comena la seva carrera com cantant als 6 anys al cor d'una esglsia al conegut barri del Bronx, a Nova York.

L'any 1964, Steven Tyler forma The Strangers, i es fa crrec de la bateria. D'aquest grup sorgeix Chain Reaction, on versionaven canons dels Beatles i dels Rolling Stones, i tocaven temes que componia Tyler. Al 1970 s'uneixen al grup Joe Perry i Tom Hamilton per crear Aerosmith.

De jove, la seva debilitat per les dones el port a realitzar diverses terpies per problemes d'infidelitat.

Mantingu una relaci de 9 anys amb la seva primera esposa, Cyrinda Foxe, i tingu una filla, Mia Abigail Tyler; a finals dels 80 es casaria amb Teresa Barrick, on mantingu 2 anys de relaci matrimonial, amb la que tingu 2 fills ms, Chelsea Anna Tyler, i desprs el seu nic fill mascle, Steven Taj Monroe Tyler. Posteriorment es cas amb la model Bebe Buell, on tingu a l'actual actriu i model Liv Tyler.

Steve, a ms de ser vocalista d'Aerosmith, tamb toca el teclat, l'harmnica, la guitarra, la  bateria i la percusi.

En una entrevista revell que el seu lloc preferit en el mn s el mont Halliahkala a Maui, on pot contemplar la sortida del sol, el seu menjar preferit s el menjar itali, la seva can preferida d'Aerosmith s no suprize, s fan d'AC/DC, la seva pellcula preferida s Ferris Bueller's Day Off. En un altre mitj revell que tenia l'hepatitis C. Tyler tamb t passi per la pintura.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157532" title="Kobra (Mortal Kombat)" nonfiltered="3785" processed="3778" dbindex="63824">
Kobra s un personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. Durant anys, Kobra es va preguntar si el seu entrenament d'arts marcials funcionaria en una veritable lluita. Fins i tot encara que ell hagi estat practicant les seves habilitats en la seva escola de karate de la ciutat de Nova York, no van permetre a ning fer mal l'un a l'altre. Aix que va ser als carrerons de Nova York per a posar les seves habilitats a prova.

Al comenament, va comenar amb colles. Llavors es va unir a gngsters i traficants de droga. L'emoci i l'entusiasme de lluitar van comenar a consumir-lo i va comenar a matar als seus contrincants. Ell va seguir la seva lnia de matana i va afegir el saqueig a la seva llista quan ell va robar botigues de 24 hores i gasolineres. Finalment, el NYPD (New York City Police Department) el va capturar. Kobra no tenia ni idea de quantes vides havia encegat.

Quan Kobra estava a la pres, va escoltar soroll d'explosions i foc per tots costats, eren Kabal i Kira, que venien per ell, per a aix allistar-lo en el nou clan del Drac Negre.

Kobra va acceptar i Kabal els va dur a ell i a Kira a l'Outworld, on van servir a Havik, qui havia portat a Kabal de la mort.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157538" title="Universitat Jiao Tong de Shanghai" nonfiltered="3786" processed="3779" dbindex="63825">
La Universitat Jiao Tong de Shangai (xins simplificat:       ; xins tradicional:       ; pinyin: Shngh i Ji ot ng Dxu; sigles: Jiao Da (  ) o SJTU) s una instituci d'educaci superior de la Xina, localitzada a la ciutat de Shanghai. Es tracta d'una de la universitats ms antigues de la Xina i els seus orgens es remunten al 1896 amb la fundaci de l'escola pblica Nan Yang; el nom actual es va fixar el 1959. Depn directament del Ministeri d'Educaci i de la municipalitat de la Ciutat de Shanghai.

Aquesta universitat s reconeguda pel seu paper destacat en la cincies i les enginyeries; per la seva fama mundial prov del rnquing d'universitats que elabora el seu Institut d'Educaci Superior, amb un gran reconeixement a nivell internacional i que es fonamenta en  l'estudi de la metodologia per a la classificaci acadmica d'universitats del mn.

 Graduats destacats .
Jiang Zemin (   ) - Expresident de la Repblica Popular de la Xina;
Lu Dingyi (   ) - Poltic;
Ding Guangen(   ) - Poltic;
Wang Daohan(   ) - Poltic;
Qian Xuesen(   ) - Cientfic, ex-cap del programa espacial xins;
Wu Wenjun(   ) - Matemtic;
Zou Taofen(   ) - Periodista;
Mao Yisheng (   )- Professor i enginyer civil;
Cai Er(  ) - Militar;
Huang Yanpei (   )- Poltic;
Shao Lizi (   )- Escriptor i poltic;
An Wang (  )- Cientfic, inventor i fundador dels Laboratoris Wang;
Wen Tsing Chow (   ) - Pioner de la computaci i expert aeroespacial;
Mao Daolin (   ) - ex-CEO de "Sina.com", gendre de l'expresident Hu Jintao;
Neil Shen (   )- Fundador de "Ctrip.com", cap de "Sequoia China".
Jiang Jianqing (   ) - President del Banc Industrial i Comercial de Xina.

 Enllaos externs.
Pgina web de la SUJT;
Pgina web de l'Institut d'Educaci Superior;
Pgina web del rnquing d'universitats;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157540" title="Can Div" nonfiltered="3787" processed="3780" dbindex="63826">


]]
Can Div del Sot s una masia histrica de l'Ametlla del Valls documentada al 1307 amb el nom de "Mas Canal", denominaci que canviar posteriorment cap a "Can Dav i Canal"; al segle XIX a "Can Dav del Sot" i, actualment Can Div. Est situada al sud del municipi, a la plana vallesana entre Can Camp,Can Draper i Can Plantada.

L'aspecte actual ajunta dos cossos: l'antiga masia i una ampliaci de finals del segle XIX, quan es va construir una casa senyorial d'estiueg amb la torre per a vigilar els treballadors de la propietat.

Est envoltada d'una urbanitzaci del mateix nom construida als anys 80 i actualment integrada al municipi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157545" title="19 Aquilae" nonfiltered="3788" processed="3781" dbindex="63827">
19 aquilae s una estrella de la constellaci Aquila. La seva magnitud s 5,23.

Altres designacions.
HR 7266;
HD 178596;
SAO 124318;
BD +5 4040;
FK5: 3530;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157546" title="Manolo Martnez Hugu" nonfiltered="3789" processed="3782" dbindex="63828">

Manuel Martnez Hugu (Barcelona, 1872 - Caldes de Montbui, 1945), conegut com Manolo Hugu, o simplement Manolo, fou un artista noucentista polifactic que reb influncies avantguardistes. Destac com  escultor, pintor i dissenyador de joies.

Era un amic respectat de Pablo Picasso a Barcelona i desprs a Pars i a Ceret (el Vallespir), on s'install i hi visqu molts anys, i on aglutin l'anomenada "escola de Ceret". El seu estil, a mig cam del Noucentisme i el Cubisme, esdevingu molt personal i en va fer un escultor molt popular a Catalunya per tamb a l'estranger, especialment a causa de formar part del grup d'artistes representats per Daniel-Henri Kahnweiler.

El seu llegat es conserva en el Museu Thermalia, de Caldes de Montbui (el Valls Oriental), i la documentaci s dipositada a la Biblioteca de Catalunya.

Fou membre de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
El 1917 present la seva segona exposici monogrfica a les Galeries Laietanes de Santiago Segura: hi va presentar l'obra que va fer a Arenys de Munt (el Maresme), 1917-1918 (no hi ha catleg). A Barcelona es relaciona amb el grup del Lyon d'Or, i amb Santiago Segura. En el Museu d'Art de Sabadell (el Valls Occidental) (MAS) se'n conserven tres dibuixos de l'poca d'Arenys de Munt.

 Els anys de Caldes de Montbui .

Manolo Hugu arriba a Caldes, d'on era la seva via materna, el 1928, per  prescripci facultativa, amb 56 anys. Comena una etapa molt fructfera; no cessa la seva activitat al mas Manolo, on viu envoltat de la famlia i de nombrosos amics, entre els quals un bon nombre de joves artistes que l'admiren. La seva escultura  evoluciona cap un naturalisme ms espontani, amb  figures ms gils i varietat de temes. Tamb pinta i dissenya joies.

Ara noms es relaciona amb el mn artstic catal, que no estava pas en el seu millor moment. L'avantguarda t com a darrer refugi les galeries Dalmau i la majoria dels artistes avantguardistes fugen a Pars. L'art oficial de Catalunya s l'acadmic.

Gran amic de Josep de Togores amb qui comparteix galerista parisenc: Khanweiler. Exposa amb Togores a Zuric i l'any 1927 passen l'estiu junts a Prats de Moll (el Vallespir). El MAS conserva un retrat de Manolo i un altre de la seva dona Tototte, pintats per Togores.
 
Khanweiler el fa participar en exposicions arreu del mn, fins que el 1932 renyeixen, a causa d'una gran crisi en el mercat de l'art.

Des de Caldes es trasllada sovint a Sant Hilari Sacalm (la Selva) o a Vilanova i la Geltr (el Garraf).

L'abril de 1943 fa una exposici individual a l'Acadmia de Belles Arts de Sabadell, on -amb l'assistncia de l'artista- el crtic i pintor terrassenc Rafael Benet parla de la vida i l'art de Manolo.

Fou amic del periodista Joaquim Folguera.

La vaca cega fou un gran projecte de Manolo Hugu que mai no realitz.

Manolo Hugu i l'escultor Camil Fbregas Dalmau
 
Manolo Hugu i Camil Fbregas es van conixer l'any 1935, a les Galeries Syra de Barcelona. Manolo havia nascut el 1872 i Camil el 1906; es portaven, doncs, 34 anys.
Camil Fbregas qued impressionat immediatament per la personalitat de l'escultor.
Per no fou fins desprs de la guerra de 1936-1939 que hi establ un relaci fluida i constant. Es present al mas de Caldes de Montbui, on Manolo, malalt, s'havia refugiat, i aconsegu de convertir-se en persona imprescindible en la casa, on tenia el llit parat i sempre un plat a taula. La seva fervorosa admiraci pel mestre, expressada amb aquella passi sense mesura que posava en totes les coses, degu sedur Manolo. Imaginem Camil, pel que es pot dedur dels seus propis textos, com un aclit embadalit, escoltant molt i enraonant poc, dedicant cada vegada ms temps a les estades a Caldes. Malgrat aquesta relaci tan propera, en la principal bibliografia sobre Manolo, el nom de Camil Fbregas noms hi apareix una vegada, mencionat como a "ajudant" de l'escultor. Suposem que aquest ajut consistia en treball escultric manual, ja que Camil tenia l'ofici d escultor. El que s segur s que entre els dos homes es va establir una forta amistat, o potser una profunda relaci de carcter paterno-filial; tots dos es dibuixaren i s'esculpiren; segurament Camil aspirava a ser el seu alumne, per Manolo el devia rebutjar amablement, tot dient-li que treballs a la seva manera i no es preocups de la tcnica d altri, com confessa ingenuament el mateix Fbregas en un escrit. Malgrat aix, Fbregas rest tota la vida un imitador de Manolo, com es pot comprovar fcilment en gran part de la seva obra.

 Bibliografia .
Josep Pla, Vida de Manolo, Barcelona, 1947, Editorial Destino;
Rafael Benet, Manolo Hugu, Barcelona;
Montserrat Blanch, Manolo. Escultura. Pintura. Dibujo, Barcelona, 1972, Ediciones Polgrafa;
Manolo Hugu, catleg d exposici. Fundaci Caixa de Catalunya i Ajuntament de Barcelona, del 16 de febrer al 15 d'abril de 1990. Barcelona;
Montserrat Blanch, Manolo Hugu. Gent nostra, 97. Editorial Labor, Barcelona, 1992;
Artur Ramon i Jaume Vallcorba, lbum Manolo Hugu. Quaderns Crema, Barcelona, 2005.
Francesc Fontbona i Llusa Sala, Manolo Hugu, Segvia 2006.
Manuel Costa Fernndez, La singular relaci entre Manolo Hugu i Camil Fbregas. Museu d'Art de Sabadell, 2006;

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157547" title=".museum" nonfiltered="3790" processed="3783" dbindex="63829">
.museum s un domini de primer nivell patrocinat d'Internet que forma part del sistema de dominis d'Internet utilitzat exclusivament per museus, associacions de museus i membres individuals de professionals relacionats amb els museus.

El domini .museum va entrar al Domain Name System el 20 d'octubre de 2001, i va ser el primer domini de primer nivell patrocinat que va ser institut per accions de la ICANN.

Els registres sn processats per registradors acreditats.

 Enllaos externs .
Preguntes freqents sobre .museum;
Registre de dominis .museum ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157548" title="Universitat de Bolonya" nonfiltered="3791" processed="3784" dbindex="63830">
La Universitat de Bolonya s la universitat ms antiga d'Europa i del mn occidental, havent estat fundada a Bolonya, Itlia, el 1088, per Irnerius. 

Histria.
A l'edat mitjana, va ser famosa en tota Europa per les seves escoles de Humanitats i Dret, tant cannic amb les figures de Graci i la seva Concrdia Discordntium Cnonum i de Irnerius en el Dret Civil duent al Dret a una poca d'esplendor a Europa provocant la seva independncia com cincia jurdica de la retrica. 

Els poetes Dante i Petrarca van estudiar en aquesta universitat. Anomenada oficialment Alma mater studiorum, la universitat s una instituci per a alumnes d'ambds sexes, mantinguda per l'estat. Oferix cursos d'Arts, Dret, Medicina, Farmcia, Matemtica, Enginyeria, Agronomia, Medicina Veterinria i Pedagogia. El semileg i escriptor itali Umberto Eco s el titular de la ctedra de Semitica d'aquesta universitat. Qui fou primer ministre d'Itlia, Romano Prodi, s professor del departament d'Economia.

Enllaos externs.
 Pgina oficial;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157550" title="Sains-en-Aminois" nonfiltered="3792" processed="3785" dbindex="63831">

Sains-en-Aminois s un municipi francs, situat al departament de Somme i a la regi de Picardia. L'any 1999 tenia 1.075 habitants.

Situaci.
Saint-Fuscien es troba al sud d'Amiens i forma part de la seva zona urbana. Est a prop d'altres comunes com Boves o Saint-Fuscien i est al costat de la carretera D7.

Administraci.
Saint-Fuscien forma part del cant de Boves, que al seu torn forma part de l'arrondissement d'Amiens. L'alcalde de la ciutat s Marc Leclercq (2001-2008).

Histria.

Llocs d'inters.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis del Somme;

Enllaos externs.
Lloc web oficial;
Sains-en-Aminois al lloc web de l'INSEE;
 Poblacions ms properes a Sains-en-Aminois;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157552" title="Rnquing d'universitats" nonfiltered="3793" processed="3786" dbindex="63832">
Aquest rnquing d'universitats, o ms detalladament "rnquing acadmic d'universitats", sn les llistes que classifiquen les universitats i institucions d'educaci superior i investigaci de tot el mn. Aquesta classificaci s'elabora aplicant una rigorosa metodologia cientfica de tipus bibliomtric que inclou uns criteris objectius, mesurables i reprodubles. 

L'objectiu d'aquestes llistes s fer pbliques l'acompliment i qualitat relativa d'aquestes institucions. Els llistats sn de dos tipus principals: 
 Globals, que tenen en compte dos o ms criteris i generalment molts d'ells alhora. ;
 Especfics, que s'elaboren tenint en compte una sola categoria i estan destinats a valorar uns determinats aspectes en els quals les institucions poden destacar individualment. ;

A ms d'aquests llistats, darrerament n'han aparegut altres que sn producte de criteris subjectius als que no se'ls t amb tanta consideraci perqu presenten una manca de rigor. Estan basats fonamentalment en sondeigs d'opini, reflectint per aix, les opinions subjectives, les experincies personals i, possiblement, els prejudicis dels enquestats.


 Criteris objectius bibliomtrics .

Aquests sn alguns dels criteris objectius basats en la bibliometria ms comuns en l'elaboraci de les classificacions, criteris que no provenen directament de les institucions avaluades i per aix sn ms objectius i els ressultats ms rigurosos:
 Nombre de publicacions en revistes arbitrades i indexades de circulaci internacional. Mesura la capacitat de generar coneixement nou.
 Nombre de cites als treballs publicats pels seus acadmics. Mesura l'acceptaci del coneixement generat per la instituci, entre la comunitat acadmica internacional.
 Nombre de publicacions en revistes d'alt impacte (per ex. Science, Nature). Estima la penetraci del coneixement generat entre els cercles acadmics considerats com a ms rigorosos;
 Nombre d'exalumnes guardonats amb premis internacionals (per ex., Premi Nobel, Medalla Fields). Mesura de manera indirecta la capacitat de la instituci per generar estudiants amb un futur ms brillant.
 Nombre d'acadmics guardonats amb premis internacionals (per ex., Premi Nobel, Medalla Fields). Similar a l'anterior, per en aquest cas mesura la qualitat del coneixement generat i transms als estudiants.
 Nombre i volum de continguts de tipus acadmic en internet. Mesura la capacitat de distribuir coneixement, el seu impacte i reconeixement, fent s de les tecnologies informtiques modernes.

 Criteris objectius no-bibliomtrics .

Aquests sn els criteris basats en informacions que proporcionen les universitats a discreci. Per tant sn potencialment subjectes a manipulaci, ja que no sempre sn verificables. Molta d'aquesta informaci s considerada "reservada" i per aix les classificacions basades en ella no sn del tot reprodubles. Aquestes mesures no estimen tant l'impacte i qualitat de les institucions, sin ms aviat la seva infraestructura, pressupost i riquesa; alguns exemples sn:
 Nombre d'estudiants matriculats.
 Relaci entre el nombre d'estudiants graduats/estudiants matriculats.
 Nombre d'acadmics amb doctorat.
 Nombre i tipus de cursos impartits.
 Nombre de postgraus registrats en padrons de qualitat.
 Nombre de ttols ISBN a les biblioteques.
 Nombre de subscripcions a revistes ISSN.

 Classificacions acadmiques objectives .

Aquests sn alguns dels exemples ms coneguts de classificacions basades majoritriament en criteris objectius i realitzades per entitats reconegudes internacionalment:

 Shanghai Jiao Tong University Ranking .

s una de les classificacions ms conegudes mundialment, es tracta d'un llistat recopilat per un grup d'especialistes en bibliometria de la Universitat Jiao Tong de Shanghai, a la Xina. Aquest llistat inclou les principals institucions d'educaci superior del mn i sn ordenades d'acord a una frmula que t en compte:
 el nombre de guardonats amb el Premi Nobel (10%), ;
 els guanyadors de la Medalla Fields (20%), ;
 el nombre d'investigadors molt citats en 21 temes generals (20%),
 el nombre d'articles publicats en les revistes cientfiques Science i Nature (20%),
 l'impacte dels treballs acadmics registrats en llistat del Science Citation Index (20%),
 les dimensions de la instituci.

En la llista del 2006, les tres universitats millors classificades d'entre les primeres 500 del mn sn:


Cal observar la distncia tan gran entre la primera (Harvard) i la segona (Cambridge) de 27,4 punts. Si s'analitza la llista, veiem que Harvard supera en gaireb 40 punts a la setena (Colmbia 61'8), i ja uns 50 amb la tretzena (Califrnia-Sant Diego). 

La llista completa de les 500 universitats es pot veure en els segents enllaos: 
Top 500 World Universities (1-100);
Top 500 World Universities (102-200);
Top 500 World Universities (201-300);
Top 500 World Universities (301-400);
Top 500 World Universities (401-500);

Per consultar el rnquing d'anys anteriors podeu anar als segents enllaos:
 2003: Academic Ranking of World Universities - 2003;
 2004: Academic Ranking of World Universities - 2004;
 2005: Academic Ranking of World Universities - 2005;

 The Times World University Ranking .

El dari britnic The Times publica un suplement anomenat Higher Education Supplement (THES) que s una classificaci acadmica amb una metodologia objectiva i amb les segents valoracions: 
 60% a la "qualitat de la investigaci", ;
 10% a la capacitat que un graduat entri al mercat laboral, ;
 10% a la "presncia internacional" ;
 20% al quocient estudiants/acadmics.



 Classificaci webomtrica del CSIC .

Aquesta classificaci la realitza el Centre d'Informaci i Documentaci (CINDOC) del Consell Superior d'Investigacions Cientfiques (CSIC) d'Espanya. El CINDOC actua com un observatori de la cincia i la tecnologia disponible en internet. La classificaci es construeix a partir d'una base de dades que inclou al voltant d'11.000 universitats i ms de 5.000 centres d'investigaci i mostra les 3.000 institucions ms ben situades. 

La metodologia bibliomtrica t en compte el volum de continguts publicats en la web, aix com la visibilitat i impacte d'aquests continguts d'acord als enllaos externs que enllacen amb eles seves webs. Aquesta metodologia aquesta basada en l'anomenat "Factor-G" que avalua objectivament la importncia de la instituci dins de la xarxa social de llocs d'universitats en el mn.

Les tres millors universitats del mn sn:


 Classificaci de la Comunitat Europea .

La Comunitat Europea t la seva prpia metodologia per al llistat de 22 universitats exclusivament europees ms rellevants, i es basa en l'impacte de la producci cientfica.

Les tres millors classificades d'Europa sn:



 Classificaci d'Universia . 

Universia s un portal d'Internet per als universitaris iberoamericans que publica un estudi bibliomtric per a les universitats i instituts d'investigaci d'aquesta regi. La seva metodologia est basada en el nombre de publicacions arbitrades que estan registrades en la base de dades del Science Citation Index

Les tres millors classificades d'Hispanoamrica, Espanya inclosa, per producci total sn:



 Classificaci segons el "World Ranking Universities" .


 Classificaci de l'Institut "Jozef Stefan" . 

Aquesta classificaci l'elabora l'Institut Jozef Stefan d'Eslovnia i proporciona una classificaci de totes les universitats del mn basant-se en un refinament de la metodologia de la Universitat Jiao Tong de Shanghai. El criteri ms important que s'empra en aquesta classificaci s la proporci entre la presncia de les institucions en dues de les bases de dades bibliomtriques ms importants del mn, el Science Citation Index i el Scopus.

 Classificacions ms subjectives .

Aquestes classificacions sn productes d'apreciacions subjectives i no estan basades necessriament en mtodes bibliomtrics o cientfics clars i reflecteixen moltes vegades les mitjanes de les opinions d'enquestats que poden ser individus no necessriament amb ttols acadmics o amb coneixement del conjunt de les universitats del mn. 

Moltes vegades aquests estudis sn publicats per encrrec de les prpies universitats amb l'objectiu de realitzar publicitat en determinats poques. Un dels ms coneguts s el U.S. News & World Report College and University rnquings el qual ha rebut tot tipus de critiques per ser subjectiu i predicible. Segons el diari San Francisco Chronicle, "la millor universitat nord-americana d'acord a aquest tipus d'estudis s la ms rica". 

Aquests estudis tamb han estat criticats per moltes altres institucions entre les quals destaquen la Universitat de Stanford, el New York Times (). A Espanya, publicacions amb classificacions d'aquest tipus les edita el diari El Mundo.

Aquests estudis sovint sorgeixen perqu els anteriors estan massa esbiaixats cap a les cincies (sobretot per les fonts de refrencia usades, per la qual cosa la majoria d'estudis humanstics no compten gaire en el total

 Referncies .


 Vegeu tamb .
 Rnquing d'universitats espanyoles;
 Bibliometria;

 Enllaos externs .
UNESCO: Grup d'experts per millorar rnquings universitaris;
Rnquings universitaris;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157553" title="Estres-sur-Noye" nonfiltered="3794" processed="3787" dbindex="63833">


Estres-sur-Noye (Etr en picard) s un municipi francs, situat al departament del Somme, dins la regi de la Picardia.

 Situaci .
Estres-sur-Noye s travessada per la carretera D7, i es troba entre les localitats de Jumel i Sains-en-Aminois. Forma part d'Amiens Mtropole des de gener del 2007. El riu Noye travessa la comuna.

 Administraci .
Estres-sur-Noye forma part del cant de Boves, que al seu torn forma part de l'arrondissement d'Amiens. L'alcalde de la ciutat s Patrick Dufloucq (2001-2008).

 Histria .
Els noms antics d'Estres-sur-Noye sn Strata i Estreti. Aix fa referncia a qu el poble era travessat ja en temps antics per una via romana ("strata").

 Vegeu tamb .
Llistat de municipis del Somme;

 Enllaos externs .
Estres-sur-Noye al lloc web de l'INSEE;
 Poblacions ms properes a Estres-sur-Noye;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157555" title="Lowell Observatory Near-Earth-Object Search" nonfiltered="3795" processed="3788" dbindex="63834">
El Lowell Observatory Near-Earth-Object Search (LONEOS) es un programa conjunt de la NASA i l'Lowell Observatory a Flagstaff, Arizona, amb l'objectiu de descobrir objectes   propers a la terra, que va comenar el 1993.

L'investigador principal s Ted Bowell.  













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157557" title="Jumel" nonfiltered="3796" processed="3789" dbindex="63835">


Jumel s un municipi francs, situat al departament del Somme, dins la regi de la Picardia. L'any 1999 tenia 368 habitants.

Situaci.
Jumel s l'ltim poble de la carretera D7 abans d'Ailly-sur-Noye, que es troba a menys d'un quilmetre de distncia. Jumel es troba al cim d'una cota de la vall del riu Noye.

Administraci.
Jumel forma part del cant d'Ailly-sur-Noye, que al seu torn forma part del districte de Montdidier. L'alcalde de la ciutat s Hubert Van Goethem (2001-2008).

Vegeu tamb.
Llistat de municipis del Somme;

Enllaos externs.

Jumel al lloc web de l'INSEE;
 Poblacions ms properes a Jumel;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157563" title="Holden" nonfiltered="3797" processed="3790" dbindex="63836">





Holden s un fabricant d'autombils australi establert a Melbourne. Originalment independent, ara s subsidari de General Motors. Mentre que alguns dels seus autombils anteriors estaven basats en models d'Opel, ara molts d'ells sn versions locals de models de Daewoo i Pontiac.


Models.
 Holden FX 48 (1948);
 Holden FX 215 (1948);
 Holden FJ (1954);
 Holden FE (1956);
 Holden Belmont;
 Holden Torana (1969);
 Holden HT (1969);
 Holden HG (1969);
 Holden HQ (1969);
 Holden Monaro (1969);
 Holden HZ (1977);
 Holden Gemini (1977);
 Holden Commodore (1978);
 Holden Camira (1982);
 Holden Barina (1987);
 Holden Nova (1989);
 Holden Apollo (1989);
 Holden Kingswood;
 Holden Zafira;
 Holden Combo;
 Holden Jackaroo;
 Holden Astra;
 Holden Viva (2006);
 Holden Rodeo;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157565" title="Gombau de Besora" nonfiltered="3798" processed="3791" dbindex="63837">
Gombau de Besora (? 992 - d 1050) fou un conseller i amic de la comtessa de Barcelona Ermessenda de Carcassona que va tenir una influncia molt gran als afers poltics de l'poca. Possea els castells de Besora, de Curull i Torell; el de Montbui; el de Paladalmalla a Montorns i molts altres a la zona del Valls i a la Cerdanya. 

Casat amb Guisla en primeres npcies i ms tard amb Aurcia. Va tenir tres filles: 
Guisla, casada (~1032) amb Mir Geribert, prncep d'Olrdola;
Ermengarda;
Ermessenda. ;
La major part dels seus bns passaren a la seva filla Guisla i varen ser administrats pel seu gendre Mir Geribert.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157566" title="Volta a Catalunya de 2007" nonfiltered="3799" processed="3792" dbindex="63838">

Etapes.
21-05-2007: Salou, 15,7 km. (CRE).



22-05-2007: Salou-Perafort, 170 km..



23-05-2007: Perafort-Trrega, 182,1 km..



24-05-2007: Trrega-Vallnord Arinsal, 197,4 km..



25-05-2007: Sorns-Vallnord Arcals, 17,1 km. (CRI).



26-05-2007: Llvia-Lloret de Mar, 177,1 km..



27-05-2007: Lloret de Mar-Barcelona, 119,3 km..



Classificaci General.



Classificaci de la Muntanya.



Classificaci per Punts.



Millor Equip.



Progrs de les classificacions.
Aquesta taula mostra el progrs de les diferents classificacions durant el desenvolupament de la prova.



Enllaos externs.

Lloc web de la cursa;
Article sobre la cursa a UCI ProTour-Cycling;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157569" title="Consum" nonfiltered="3800" processed="3793" dbindex="63839">

El consum s el fet de consumir bns i serveis amb l'objectiu de satisfer les necessitats o els desitjos dels consumidors, o per ser utilitzat en la producci per les empreses.

En termes purament econmics s'entn per consum l'etapa final del procs econmic, especialment del productiu, definida com el moment que un b o servei produx alguna utilitat al subjecte consumidor. En aquest sentit hi ha bns i serveis que directament es destruxen en l'acte del consum, mentre que amb uns altres el que succex s que el seu consum consisteix en la seva transformaci en altre tipus de bns o serveis diferents.

El consum, per tant, comprn les adquisicions de bns i serveis per part de qualsevol subjecte econmic (tant el sector privat com les administracions pbliques). Significa satisfer les necessitats presents o futures i se li considera l'ltim procs econmic. Constitueix una activitat de tipus circular mentre que l'home produeix per a poder consumir i el consum genera producci. 

Tipologies de consum. 
En funci de les necessitats del subjecte econmic i de la freqncia en la despesa del b o servei, es poden establir tres tipologies de consum: 
Consum experimental: quan el consum del producte o servei es produeix per novetat, curiositat o pressi externa. Per exemple, el fet de comprar, per a provar, una nova varietat de derivat lacti, un nou restaurant, etc. ;
Consum ocasional: quan el consum s intermitent, basat en la disponibilitat del b o servei o en la satisfacci de necessitats no permanent. Per exemple, l'assistncia a una sessi de cinema. ;
Consum habitual: quan el consum ja forma part de les activitats quotidianes del subjecte econmic. Sorgeix la preocupaci per disposar del producte per a assegurar el consum. s el cas dels producte bsics d'alimentaci i del vestit.
consum crtic: s el consum fet amb racionalitat, seria el contrari de consum impulsiu.

 El concepte en macroeconomia . 
El concepte consum tamb s'empra en macroeconomia ja que interv en el clcul de el Producte Nacional Brut (PNB). Per a aix es t en compte: 
Consum privat. Valor de totes les compres de bns i serveis realitzats per les unitats familiars, les empreses privades i les institucions privades sense nim de lucre. S'inclou en el seu clcul la remuneracions en espcie rebudes pels assalariats, la producci de bns per a autoconsum i el valor imputat pels habitatges ocupats pels seus propietaris. S'exclouen les compres de terra i edificis per a habitatges. ;
Consum pblic: Valor de totes les compres i despeses que realitzen les administracions pbliques en l'acompliment de les seves funcions i objectius;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157570" title="Emilio Colombo" nonfiltered="3801" processed="3794" dbindex="63840">

Emilio Colombo ( Potenza, Itlia 1920 ) s un diplomtic i poltic itali que a ms de participar activament en la poltica del seu pas, d'on fou Primer Ministre d'Itlia entre 1970 i 1972, tamb fou president del Parlament Europeu entre els anys 1977 i 1979.

Biografia.
Va nixer el 14 d'abril de 1920 a la ciutat de Potenza, poblaci situada a la regi italiana de Basilicata.

Poltica italiana.
El 1946 fou escollit membre del Parlament itali per primera vegada. Membre del partit demcrata cristi, va arribar a ocupar diversos crrecs en el gabinet ministerial. L'any 1970 fou nomenat Primer Ministre d'Itlia, en coalici amb el Partit Socialista, el Partit Socialista Demcrata itali i el Partit Republic itali, crrec que ocup fins el 1972. El mar de 1971 la sortida del Partit Repblic del govern de Colombo marc el seu inici cap a la fi, i provoc que Colombo esdeven Ministre de Justcia desprs de la renncia d'Oronzo Reale.

Entre 1980 i 1983 ocup la caretera de Ministre d'Afers Extrangers sota els governs de Francesco Cossiga, Arnaldo Forlani, Giovanni Spadolini i Amintore Fanfani. Posteriorment, entre 1992 i 1993, torn a acceptar aquest crrec sota el govern de Giuliano Amato.

Una dcada desprs que deixs el seu crrec el President d'Itlia Carlo Azeglio Ciampi el va nomenar senador vitalici. Al novembre de 2003, al poc temps d'haver rebut aquest honor, va sorprendre a l'opini pblica, a l'admetre ser un consumidor freqent de cocana, tot i que va especificar que ho feia "amb una finalitat teraputica". 

Poltica europea.
Fou escollit diputat europeu l'any 1976, crrec que conserv fins el 1980, i novament entre 1989 i 1992. Durant la seva estada al Parlament Europeu fou nomenat president d'aquesta cambra entre els anys 1977 i 1979.

L'any 1979 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d'Aquisgr, en recomeixement dels seus actes en favor de la unitat europea.

Enllaos externs.
  Emilio Colombo al Senat itali;
  Premi Internacional Carlemany;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157571" title="Fassa Bortolo (ciclisme)" nonfiltered="3802" processed="3795" dbindex="63841">

Fassa Bortolo (2000-2005) va ser un equip ciclista fundat l'any 2000 i dirigit per Giancarlo Ferretti. El 2005, es va convertir en un dels vint equips originals de l'UCI ProTour.

Malgrat que l'equip aconseguia moltes victries i havia acabat primer a la classificaci UCI per equips, la companyia Fassa Bortolo va decidir aturar el seu patrocini desprs del 2005, i els directors no aconseguiren trobar un nou espnsor. Per sort, tots els ciclistes aconseguiren trobar nous equips.

Equip al 2005.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157572" title="Pas Murci" nonfiltered="3803" processed="3796" dbindex="63842">

El Pas Murci (en castell i murci Pas Murciano) s un concepte geogrfic amb el qual es designa al marc territorial propi del poble murci, entenent aquest en la seva accepci social i cultural. 

Es tracta d'un territori situat en el sud-est de la Pennsula Ibrica, delimitat al nord, per La Manxa; a l'oest, per les serres d'Alcaraz, Segura, La Sagra i Mara, i la Vall de l'Almanzora; al sud i sud-est, per la mar Mediterrnia; i a l'est per la mar Mediterrnia; i a nord-est, a la comarca del Baix Segura. 

A grans trets, el territori del Pas Murci es podria identificar amb el de la conca hidrogrfica del Riu Segura.
Enllaos externs.
 Municipis del Pas Murci;
  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157576" title="Alessandro Petacchi" nonfiltered="3804" processed="3797" dbindex="63843">

Alessandro Petacchi (nascut el 3 de gener del 1974 a La Spezia, Ligria) s un ciclista itali. Va esdevenir professional el 1996 i actualment corre a les files del Milram.

Petacchi s un esprnter, cosa que li ha valgut el sobrenom dAle-Jet. s un dels esprnters ms potents i temuts del mn. La seva velocitat explosiva li ha perms de guanyar diverses etapes a totes les grans voltes del ciclisme. El 2004, va arribar a guanyar nou etapes al Giro d'Itlia. Tanmateix, la seva primera victria en una gran clssica s la Mil-Sanremo del 2005. L'any passat es va adjudicar la Pars-Tours

Va baixar moltssim el seu rendiment desprs de fracturar-se la rtula a la tercera etapa del Giro d'Itlia 2006. Li va costar moltssim recuperar la seva explosivitat i des d'aleshores ja no ha tornat a ser tan dominant com abans. A ms, va haver d'acabar prematurament la seva temporada 2006, quan es va trencar un dit donant un cop de puny a l'autobs de la Lampre-Fondital.

s el ciclista amb ms victries a l'UCI ProTour, amb 21 triomfs. Per va donar no-negatiu en un control antidopatge al Giro d'Itlia 2007 per salbutamol, malgrat que tenia un certificat mdic que li permetia usar aquesta substncia per tractar el seu asma. Per la concentraci trobada a la seva sang era anormalment alta fins i tot per un asmtic, aix que el CONI va proposar una sanci d'un any sense competir. Emper, la justcia italiana li va donar la ra i va poder continuar competint, tot i que per culpa de l'acusaci del CONI no va poder participar al Tour de Frana

Palmars.
Grans voltes;
 Tour de Frana: 4 etapes, (2003);
 Giro d'Itlia: 24 etapes, 2003, 2004, 2005, 2007;
 Maglia ciclamino: Classificaci per punts (2004) ;
 6 dies amb la maglia rosa: (2003);
 Volta a Espanya: 17 etapes, 2000, 2002, 2003, 2004, 2005;
 Classificaci per punts (2005);
Curses d'un dia i altres voltes per etapes;
 Mil-Sanremo : (2005);
 Tirreno-Adriatico 4 etapes: (3, (2005); 1, (2006));
 Pars-Nia 3 etapes: (2, (2002); 1, (2003));
 Volta a la Comunitat Valenciana Classificaci general (2005); 7 etapes (3, (2005); 2, (2006); 1, (2007); 1, (2008));
 Internationale Niedersachsen-Rundfahrt : Classificaci general (2006, 2007); 8 etapes (5, (2006); 3, (2007));
 Volta ao Algarve : General i etapes 3, 4 i 5 (2007);
 GP Costa Degli Etruschi : (2005, 2006, 2007);
 Giro della Provincia di Lucca : (2000, 2006);
 Trofeu Llus Puig : (2003, 2005);

Enllaos externs.
Lloc web oficial;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157577" title="Campionat d'Europa de Futbol sub-17 de la UEFA 2006" nonfiltered="3805" processed="3798" dbindex="63844">
La fase final del campionat d'Europa sub-17 2006  es disput a Luxemburg entre el 3 de maig i el 14 de maig de 2006. Hi van poder participar els jugadors nascuts a partir del 1 de gener de 1989.

Classificacions.
Hi va haver dues rondes de classificaci abans de la fase final: 
Ronda classificatria ;
Ronda elit ;

Seleccions.




 (amfitri)




Vegeu Campionat d'Europa de Futbol sub-17 de la UEFA 2006 (Seleccions) per a la llista completa de seleccions.

Seus.



Fase Final.
Fase de grups.
Grup A.





Grup B.






Semi-finals.


Partit pel 3r lloc.


Final.


Golejadors.


Enllaos externs.
	UefaU17.com;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157578" title="Rabobank (ciclisme)" nonfiltered="3806" processed="3799" dbindex="63845">

Rabobank s un equip de l'UCI ProTour holands 

 Personal .

 Mnager .

Theo de Rooij;

 Directors esportius .

Erik Breukink;
Adri van Houwelingen;
Erik Dekker;
Frans Maassen;

 Equip .



 Enllaos externs .

 Rabobank ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157579" title="Agncia Catalana de l'Aigua" nonfiltered="3807" processed="3800" dbindex="63846">
Competncies de l'Agncia Catalana de l'Aigua.
L Agncia Catalana de l'Aigua (ACA) s l ens pblic adscrit al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat amb competncies plenes en el cicle integral de l aigua a les Conques Internes de Catalunya.

A les conques intercomunitries l Agncia t competncies compartides amb la Confederaci Hidrogrfica de l Ebre, pel que fa al sanejament, provement, intervenci en el domini pblic hidrulic i canalitzacions.

Conques internes.
 Elaborar i revisar els plans, projectes hidrolgics, i fer-ne el seguiment.
 La promoci, construcci i explotaci de les obres hidruliques competncia de la Generalitat.
 El sanejament i abastament el alta, s a dir, fra de l mbit municipal.
 El control de la qualitat i la quantitat de les aiges.
 La gesti, la recaptaci, l administraci i la distribuci dels recursos econmics que li atribueix la legislaci d aiges i l elaboraci del seu pressupost.
 Atorgament, administraci i control dels aprofitaments hidrulics.
 L atorgament de les autoritzacions i les concessions..
 L execuci de la policia del domini pblic hidrulic i les seves zones d influncia.
 El control, la vigilncia, la inspecci, la planificaci, l'autoritzaci de l'adopci de decisions sobre el repartiment i l'assignaci de recursos hdrics a la xarxa Ter-Llobregat i les relacions de collaboraci amb les entitats locals.
 La intervenci administrativa i el cens dels aprofitaments de les aiges superficials i subterrnies existents i dels abocaments que poden afectar les aiges superficials, subterrnies i martimes.
 La promoci d entitats i associacions vinculades a l aigua i el foment de llurs activitats.
 L'obtenci de la informaci necessria de les persones fsiques i jurdiques, pbliques o privades, per a l'exercici de les competncies que se li atribueixin.
 La determinaci de les zones inundables.
 La proposta al Govern de l'establiment de limitacions en l's de les zones inundables que s'estimen necessries per a garantir la seguretat de les persones i els bns.

Conques intercomunitries.
 El sanejament i abastament el alta, s a dir, fra de l mbit municipal.
 L' execuci de la policia del domini pblic hidrulic i les seves zones d'influncia.
 El trmit dels expedients que es requereixen a aquest domini, llevat d'atorgament de concessions d aigua.
 La promoci d'entitats i associacions vinculades a l'aigua i el foment de llurs activitats;
 L'obtenci de la informaci necessria de les persones fsiques i jurdiques, pbliques o privades, per a l'exercici de les competncies que se li atribueixin.
 La proposta al Govern de l'establiment de limitacions en l's de les zones inundables que s'estimen necessries per a garantir la seguretat de les persones i els bns.

Enllaos externs.
 Web de l'Agncia Catalana de l'Aigua;
 Web del Departament de Mediambient i Habitatge;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157580" title="Estructures lineals duals" nonfiltered="3808" processed="3801" dbindex="63847">
El mdul dual i l'espai dual d'una estructura lineal bsica (-mdul i espai vectorial, respectivament), s el conjunt de les seves formes lineals, juntament amb la seva estructura lineal corresponent. Quan l'-mdul s lliure, les propietats del dual es confonen amb les de l'espai dual d'un espai vectorial, que no s altra cosa que un mdul lliure sobre un cos.

 Mdul dual i espai dual .

Sigui  un -mdul per l'esquerra sobre un anell . Sigui  el conjunt de les formes lineals d', s a dir, el conjunt d'homomorfismes d' sobre  considerat ell mateix com a -mdul per l'esquerra, amb l'acci de l'anell  sobre cadascuna de les formes d' donada per



Aleshores,  s un -mdul per la dreta que s'anomena l'-mdul dual de l'-mdul . En la notaci habitual per a les formes lineals, l'acci de l'anell  sobre les formes d' s'escriu



Si  s un cos, aleshores  s un espai vectorial i  s un altre espai vectorial que es diu l'espai dual de l'espai . Aleshores, les formes lineals d' se solen anomenar covectors.

 Dualitat en mduls lliures i espais vectorials .
Si  s l'-mdul lliure sobre el conjunt de generadors , per cada aplicaci  hi ha un homomorfisme nic  que fa que el segent diagrama



sigui conmutatiu. L'homomorfisme  s una forma lineal del mdul  i, per tant, un element del mdul dual . En conseqncia, i per causa de la unicitat de l'homomorfisme  i de la conmutativitat del diagrama anterior, el mdul dual,  s pot identificar amb el mdul  de les aplicacions de   sobre l'anell , s a dir, amb el producte directe



d'una famlia d'exemplars de l'anell  indexada pel conjunt . D'altra banda, el mdul lliure  es pot identificar amb la suma directa



d'una famlia d'exemplars de l'anell  indexada tamb pel conjunt . Aix implica que la cardinalitat del mdul dual s estrictament ms gran que la del mdul lliure inicial, si no s que  s un conjunt finit, s a dir, si no s que  s finitament generat. Els resultats anteriors sn perfectament vlids si  s un cos i, per tant, si  s un espai vectorial amb l'afegit que, com que l'espai dual s de cardinalitat ms gran que la del espai inicial, la dimensi de l'espai dual s estrictament ms gran que la de l'espai inicial si no s que aquesta dimensi s finita, cas en el que sn iguals.

 Bases duals .
Considerem ara que el conjunt  s finit. Podem posar . Aleshores  s un mdul lliure finitament generat de rang (o un espai vectorial de dimensi finita , si  s un cos). Per cada aplicaci



hi ha una forma lineal nica  que fa que el segent diagrama



sigui conmutatiu. Amb la notaci , el conjunt  s una base de  i l'acci de les  formes lineals del conjunt  s



Ara tenim que, si , per cada ,



i el conjunt  s lliure. A ms, com que  s un mdul lliure, tota forma lineal  queda determinada pels seus valors a la base . Si posem  i  s qualsevol, tenim



i, en conseqncia,



i  genera el mdul dual (espai dual)  i, per tant, n's una base. Aquesta base s la base dual de la base .

Resulta, doncs, que els mduls duals (espais duals) de mduls lliures finitament generats (resp. espais vectorials de dimensi finita) tenen el mateix rang (resp. la mateixa dimensi) i, si l'anell  s conmutatiu, sn, per tant, isomorfs. Per aquest isomorfisme no s pas cannic, sin que depn de la base escollida.

En el cas de mduls lliures no finitament generats (espais vectorials de dimensi infinita), el conjunt  noms genera un submdul estricte (subespai estricte) del dual.

 Formes bilineals i dualitat .

Sigui  una forma bilineal dels dos mduls  per l'esquerra i  per la dreta sobre un anell  i siguin  per la dreta i  per l'esquerra els seus respectius mduls duals. Aleshores es poden definir, de manera natural, les aplicacions lineals



donades per



aix s



Si la forma bilineal  s no degenerada, aleshores les aplicacions  i  sn injectives, perque  i  sn els submduls (subespais) nuls de la forma, els quals, per a una forma no degenerada, sn nuls.

Si tant  com  sn mduls lliures de generaci finita (espais vectorials de dimensi finita) la injectivitat de  i  implica



per com que la generaci (dimensi) s finita,



cosa que implica que  i que  i  sn isomorfismes. Per tant, es poden fer les identificacions



i  i  sn duals l'un de l'altre.

Si  i  s commutatiu, l'existncia d'una forma bilineal no degenerada  implica un isomorfisme entre  i el seu dual , per aquest isomorfisme no s pas cannic, perqu n'hi ha tants com matrius quadrades  no singulars es puguin formar amb elements de l'anell .

 El bidual .

Per a  i el seu dual, , podem definir la forma bilineal



que s bviament no degenerada. Com ja s'ha mencionat ms amunt, si  s de generaci finita (de dimensi finita), aix implica l'isomorfime cannic



amb



i  i  es poden considerar idntics i  i  dual l'un de l'altre.

Vegeu tamb.
Forma bilineal;
Homomorfisme dual;

 Referncies .
Schmitt, William (2006) Notes on Modules and Algebras (en angls)





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157583" title="Covector" nonfiltered="3809" processed="3802" dbindex="63848">
S'anomenen covectors les formes lineals d'un espai vectorial. Els covectors sn, per tant, els elements de l'espai dual d'un espai vectorial.

Vegeu.
 Forma lineal;
 Espai dual;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157584" title="Federaci Esportiva Catalana de Twirling" nonfiltered="3810" processed="3803" dbindex="63849">
La Federaci Esportiva Catalana de Twirling (FECT) s l'organisme que dirigeix la prctica del twirling a Catalunya.

El 24 de maig de 2007 va aconseguir el reconeixement oficial com a membre de ple dret de la Confederaci Europea de Twirling Baton desprs d'uns anys com a membre provisional. 

Actualment (2007) a Catalunya hi ha 22 clubs federats: 


Club Twirling Amposta;
Club Twirling Badalona;
AVV. Can Bar;
Club Twirling Blanes;
Club Twirling Can Parellada Masquefa;
Club Twirling Cervera;
Club Twirling Costa Brava;
Club Twirling Alfacs;

Club Twirling Gornal;
Club Twirling l'Ametlla;
Club Twirling L'Hospitalet;
Club Twirling Magraners de Lleida;
Club Twirling Santa Brbara;
Club Twirling Ulldecona;
Club Twirling Valls;

Club Twirling Maanet de la Selva;
Club Twirling Vilob del Peneds;
Club Twirling Tortosa;
Club Twirling Two&Two de Valls;
Club Twirling Sant Jaume d'Enveja;
Club Twirling Deltebre;
Club Twirling Horta de Sant Joan;


La seva presidenta s Nria Pla.

La primera participaci oficial de la selecci catalana de twirling s al campionat d'Europa 2007, als Pasos Baixos.

Enllaos externs.
 Federaci Esportiva Catalana de Twirling;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157587" title="Confederaci Europea de Twirling Baton" nonfiltered="3811" processed="3804" dbindex="63850">
La Confederaci Europea de Twirling Baton (CETB) s l'organisme que dirigeix la prctica del twirling baton a Europa.

Histria.
Es va crear el novembre de 1978 a Frankfurt com a federaci especfica del twirling baton, separant-se de la F.E.I.M., per diferenciar l'activitat competitiva d'aquest esport respecte l'activitat ldica de les majorettes. En la seva creaci hi van participar els organismes nacionals d'Alemanya, Anglaterra, Blgica, Frana, Itlia, Luxemburg i Sussa.


Actualment en formen part les federacions d'Alemanya, Anglaterra, Blgica, Catalunya, Crocia, Esccia, Eslovnia, Frana, Hongria, Itlia, Irlanda, Noruega, Pasos Baixos, Sucia i Sussa.

Competicions.
La Confederaci europea organitza alternativament cada dos anys el campionat d'Europa de seleccions nacionals i la copa d'europea de clubs-Freestyle Grand Prix.  El campionat d'Europa, que es celebra la primera setmana de juliol, inclou les proves de "Solo" , "Duo" i "Grups". La Copa d'Europa de Clubs inclou les proves d' "Equips" (de 5 a 9 esportistes) i "Grups" (ms de 10 esportistes). Com a competici adjunta a la Copa d'Europa tamb es disputa el Freestyle Grand Prix amb les proves individuals i per parelles. 

Vegeu tamb.
Federaci Esportiva Catalana de Twirling;

Enllaos externs.
 Confederaci Europea de Twirling Baton;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157588" title="Uni Europea de Futbol Sala" nonfiltered="3812" processed="3805" dbindex="63851">
La Uni Europea de Futbol Sala (UEFS) s l'organisme que dirigeix la prctica del futbol sala a Europa. Forma part de l'Associaci Mundial de Futsal (AMF).


Actualment la UEFS (futbol sala) i la UEFA (futbol) es disputen la representativitat del futbol sala europeu. La UEFS s un organisme especfic per al futbol sala i la UEFA inclou el futbol sala dins un comit en la seva estructura orientada al futbol. 

La UEFS organitza el campionat d'Europa cada dos anys, amb anterioritat als de la UEFA.






Vegeu tamb.
Campionat d'Europa UEFS futsal;

 Enllaos externs .
Lloc web de la UEFS;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157589" title="Reality show" nonfiltered="3813" processed="3806" dbindex="63852">
El reality show es un gnere televisiu en el qual es mostra el que els hi succeeix a persones reals, en contraposici amb les emissions de ficci on es mostra el que passa a personatges ficticis (personatges interpretats per actors), d'aqu el seu efecte de realitat.

Existeixen tres tipus principals de tele realitat:
Observador passiu: la cmera observa passivament les actituds d'una persona o d'un grup de persones.
Cmera oculta: la cmera observa a persones que ignoren que sn gravades. S'acostuma a utilitzar en programes que fan bromes o enfronten a la gent en situacions inversemblants i filmen les seves reaccions per a entretenir la audincia.
Concurs de tele realitat: en aquest tipus d'emissions un grup de persones en un ambient tancat competeixen per un premi, mentre sn observats de forma continuada per les cmeres.
 
D'aquesta forma, s'ha de destacar tres caracterstiques dels reality shows:
Mostra d'una serie de fets que, estrictament, no es poden incloure dins les categories de realitat i ficci, si no que sn la manifestaci d'una nova forma de ser: l'hiperrealisme televisiu.
Les accions dels personatges invitats sol basar-se en mostrar pblicament fets relacionats amb la seva vida privada.
Exigeixen la collaboraci de persones no professionals del medi. L'objectiu pot ser reforar la interactivitat entre la televisi i l'espectador.

 Funcions del reality show .
Els terics estableixen una classificaci dels programes depenent de les funcions socials que s'han atribut a la televisi que sn les de formar, informar i distraure, de les quals deriven respectivament els programes educatius, informatius i d'entreteniment.

Sn molts els autors que coincideixen en qu aquest gnere no pertany en exclusiva ni al gnere informatiu, ni al educatiu, ni al de l'espectacle, ni al real, ni al fictici, si no que pertany a tots al mateix temps, el que el converteix en un gnere "total".

Els reality shows representen la manera en qu la televisi encarna les noves funcions a les que tant el canvi social com les noves maneres d'entendre la comunicaci televisiva han conduit. Aquests canvis produts durant les ultimes dcades sn: la prdua de credibilitat de les ideologies globalitzants, les constriccions que els esdeveniments econmics projecten sobre la acci poltica, la aparici de nombrosos escndols sobre el comportament de la classe poltica, els resultats de la crisis econmica, el gran distanciament entre electors i elegits, la inflaci informativa... A ms la convivncia entre professionals dels mitjans i els poltics han creat una opacitat en la informaci que ha arrunat la autoritat i la legitimitat que posseen les institucions.

 Modalitats recurrents a la Tele Realitat .

Els elements comuns que caracteritzen als reality shows sn els personatges i les seves histories presumptivament agafades de la vida quotidiana. El protagonista, normalment, se'l presenta com un ciutad de la mitja, gent normal i corrent que esta disposada a actuar com una estrella de la pantalla a canvi de fer pblica la seva vida privada. El subjecte annim de la gran massa es converteix en una "estrella", ja que una de les funcions dels mitjans de comunicaci es atorgar un estatus. 

Un reality show inclou procediments semblants als informatius: noticies sobre determinats fets, documents, connexions en directe, avanos d'agenda i enviats especials o corresponsals a l'estranger.

Tipus supervivncia: un grup heterogeni de persones es portat a un lloc remot sense serveis elementals, en el qual hauran de buscar l'aliment i hauran de competir per obtenir productes elementals. Entre la varietat de realytis tipus Supervivncia podem trobar-hi a Supervivientes, Survivor, La Isla de los Famosos, el Conquistador del Fin del Mundo, Consquistadores del Fin del Mundo.

Tipus Tancament: un grup heterogeni de joves d'ambds sexes han de conviure durant un determinat temps en una casa formant aliances i tramant estratgies per a no ser expulsats pel vot dels espectadors. Entre la varietat de realitys tipus Tancament podem trobar a Gran Hermano, Hotel Glam, La casa de Tu Vida, El Bus, Confianza Ciega, La Granja de los Famosos o La Granja Vip, Esta Cocina es un Infierno, El Castillo de las Mentes Prodigiosas, Unan1mous. Nova formula de "Erletxea" mostrant les vicissituds d'un grup d'urbanites en un entorn rural.

Tipus Acadmia Artstica: un grup d'aspirants a artistes, ja siguin actors, cantants, etc., sn seleccionats per habitar una escola d'art tancada, on reben llions i sn eliminats en funci de la seva habilitat jutjada per jutges o b pel vot dels espectadors. Entre la varietat de realitys tipus artstic podem torbar-hi a American Idol, Operacion Triunfo, Popstars, Vivo Cantando, Estudio de Actores, El Factor X, Fama, Protagonistas de Fama, Protagonistas de la Musica.

Tipus Solter: un home o una donar solters, usualment rics o famosos, hauran d'escollir entre un grup de pretendents. En aquesta classe d'emissions, sol ser el solter el que decideix qui prossegueix en la competici. Entre la varietat de realitys tipus solter podem trobar a The Bachelor, Xti.

Tipus Models: un grup de noies concursen per aconseguir un contracte professional com a models. Entre la varietat de realitys tipus Models podem trobar-hi a America's Next Top Model, Chica 7 Dias 7 Noches, Supermodelo, Super M 2003.

Tipus Recerca de Feina: Un grup de participants se sotmet a les regles dictades per un empresari a canvi d'obtenir una feina per a treballar en una de les seves empreses. El programa tpic d'aquesta nova tendncia es L'Aprenent (The Apprentice), programa de la cadena televisiva NBC i condut per l'empresari nord-americ  Donald Trump. A l'Amrica Llatina s'han produt tres versions: Una brasilera conduda per l'empresari Roberto Justus per la cadena televisiva Rede Record, una a Colombia amb l'empresari turstic d'origen francs Jean-Claude Bessudo per la televisi Canal Caracol i un altre als Estats Units, conduda per la reconeguda Martha Stewart, la seva versi utilitza el mateix nom del programa de Trump (The Apprentice/L'Aprenent: Martha Stewart). Tamb projectes solidaris amb base formativa com "Oido Cocina" a Cuatro. Un altra variant seria la de Who Want to Be a Superhero?, un reality condut per Stan Lee en la qual els seus concursants participen interpretant un personatge de la seva prpia invenci i passant diferents proves, el guanyador de la qual rep un cmic escrit pel propi Lee sobre el seu personatge i una pellcula a Sci Fi;
 
Tipus Coneix La Meva Vida: en aquest tipus de realitys, persones famoses o ja establertes dins el mn del entreteniment, obren "lliurement" les portes de la seva casa o de la seva vida en general, per a que les cmeres puguin gravar tot el que succeeixi durant un dia normal en les seves vides, les seves relacions sentimentals, les seves ocupacions artstiques/professionals, etc. Per norma aquests fets sn gravats a la prpia casa de l'artista, o en qualsevol lloc on es desplaci. Entre aquest tipus de realitys podem anomenar: The Osbournes, The Ashlee Simpson Show, Newlyweeds (Programa que va dura mentre van estar casats Jessica Simpson i Nick Lachey), Hogan Knows Best, Britney and Kevin: Chaotic, House of Carters, entre d'altres.

Tipus Estratgia: en aquest tipus de realitys els concursants hauran d'anar eliminant a altres concursants mitjanant estratgies de joc, entre aquests, trobem: El Traidor o El Juego de Judas.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157591" title="Drcula" nonfiltered="3814" processed="3807" dbindex="63853">


Drcula s una novella de 1897 escrita per l'autor irlands Bram Stoker.

 El Drcula histric .
Bram Stoker per la seva obra a inspirar-se en una figura histrica real: el prncep Vlad Tepes; a ms de les histries i llegendes de vampirs que circulaven per l'Europa Oriental. Tepes va viure al segle XV, va ser prncep de Valquia, territori que juntament amb Moldvia i Transsilvnia formava el regne de Romania.

Des de molt petit, Tepes va mostrar un inters morbs per les masmorres del castell del seu pare. A la seva terra va ser un heroi per la seva resistncia ferotge a la conquesta turca. Per va ser tamb extremadament cruel amb els seus enemics, als que sovint condemnava a morir empalats. La histria explica, i molts gravats ho avalen, que Vlad Tepes sucava pa en un recipient amb sang de les seves vctimes. El terme Drcula deriva del romans Draculea, que significa fill de Dracul, nom amb el que es coneixia el seu pare, membre de l'Orde del Drac, fundada pel rei Segimon I de Luxemburg.
El terme romans dracul significa fill del diable
En la Romania moderna, el castell i la regi on va viure aquest personatge sn un important dest turstic.

Bram Stoker va trobar una breu referpencia a Drcula en un llibre sobre Valaquia i Moldvia, en qu deia a peu de pgina: Drcila en la llengua nativa de Valquia significa diable. La sonoritat d'aquest nom va agradar a Stoker, que havia anomenat originalment al seu vampir compte Vampir. Va decidir llavors anomenar-lo compte Drcula. Stoker no sabia res sobre la vida del veritable Vlad Tepes, tot i que es diu sense gaire fonament que Arminius Vambry, un professor hongars, expert en temes orientals li va donar molta informaci sobre Transsilvnia i sobre Vlad Tepes.
Stoker y Vambry es van reunir poques vegades a Londres i no necessriament van parlar de vampirs.


Dracula va existir de veritat, i tots aquells que estan llegint aixo sufriran els seus atacs

 La novella.

La novella comena amb Jonathan Harker, un advocat angls, que viatja cap a Transsilvnia per tancar un negoci de compra de propietats a Londres efectuada pel comte Drcula.
Jonathan s rebut amb hospitalitat pel comte, que sembla un anci amable per un bastant excntric, orgulls del passat de la seva famlia. Amb ell mant llargues xerrades sobre Londres i les seves costums fins que surt el sol, moment en el qual el Drcula sempre es retira.
Al llarg dels dies Jonathan comena a veure coses estranyes, com ara que el comte no menja mai, no es reflecteix als miralls i que baixa per les parets del seu castell aferrant-s'hi amb les ungles. A ms a ms descobreix que est presoner del comte.
En unes estances del castell s atacat per tres dones, que li haurien xuclat la sang si no arriba a ser per la intervenci de Drcula.
Finalment Jonathan descobreix que el comte dorm dins d'una caixa, en estat de mort aparent i t indicis de qu s'alimenta de sang. 
Drcula abandona el castell per traslladar-se a Londres, deixant Jonathan a la merc de les tres vampiresses. S'emporta caixes plenes de terra sagrada del seu pas, per amagar-s'hi.
Jonathan decideix abandonar el castell a la desesperada encara que li costi la vida.

Mentrestant a Anglaterra, Wilhemina Mina Murray, la promesa de Jonathan passa uns dies amb la seva amiga Lucy Westenra, una noia adinerada que viu amb la seva mare en una mansi.
Tres amics,  Arthur Holmwood, el doctor John Seward i un americ, Quincey Morris li proposen matrimoni a Lucy, que decideix casar-se amb Arthur, al que ja estimava d'entrada.

En aquells dies, la Demeter, la nau que transportava em comte i les seves caixes de terra, encalla al port de Withby en mig d'una tempesta. La tripulaci ha desaparegut i noms troben el capit, lligat al tim, aferrant un crucifix. Al diari d'abord parla de les desaparicions progressives dels membres de la tripulaci per culpa d'una presncia maligne a bord.
En el moment d'encallar del vaixell baixa un sser semblant a un gran gos, que desapareix. 

Mentrestant el doctor Seward, que s el director d'un manicomi, per tal d'oblidar que Lucy l'ha rebutjat, es centra en estudiar Renfield, un pacient del manicomi, manac zoofg, que creu que devorant vides, des de mosques fins a persones, pot allargar-se la vida. Renfield, com si tingus una mena de connexi teleptica amb Drcula, comena a parlar d un  amo  que vindr a treure l d all.

Lucy comen a mostrar-se inquieta quan dorm i a caminar en somnis. Mina, la vigila, per un dia descobreix que la noia ha aconseguit marxar de casa. Quan surt a trobar-la veu que un sser amb ulls vermells s'inclina sobre ella i desprs es retira. 
Mina la recull i la porta cap a casa. Li troba dues punxades al coll, per ho atribueix a una punxada accidental amb un imperdible.
Lucy li demana que no li digui res a la seva mares perqu pateix una afecci cardaca.

Jonathan aconsegueix arribar fins a Bucarest i escriu a Mina demanant que vingui a trobar-lo i es casi amb ella.
A conseqncia de la seva terrible experincia, Jonathan ha patit unes febres cerebrals i desconfia de tot el que li va passar al castell de Drcula i del que ha anat anotant al seu diari.
Mina va a trobar Jonathan i es casen.

Els dies segents Lucy es comena a trobar malament i sempre est plida i dbil. Arthur se n'adona i li demana al seu amic, el doctor Seward que li faci un cop d'ull.
Incapa de descobrir que li passa a Lucy, Seward entra en contacte amb el seu antic mestre, un holands anomenat Abraham Van Helsing.
Van Helsing li fa diverses transfusions de sang, primer del seu proms, i desprs d'ell mateix i del doctor Seward, per Lucy sempre recau sense explicaci.
Una nit que Van Helsing ha de tornar a Amsterdam i que el doctor Seward no es pot quedar a vigilar-la, un llop ataca a Lucy i la seva mare. 
Al estar malalta del cor, la senyora Westenra mor del espant i al mat segent troben a Lucy extremament plida i quasi sense vida.
Malgrat que li fan una altra transfusi, amb la sang de Quincey Morris, Lucy aparentment mor.

Els dies posteriors al seu enterrament comencen a aparixer nens amb senyals al coll que parlen de una dona bnica.
Van Helsing li comena a parlar dels vampirs al doctor Seward i li revela que creu que Lucy est al darrere d'aquestes agressions i que vol entrar a la seva tomba, clavar-li una estaca al cor i tallar-li el cap.
Entren a la tomba de Lucy de nit i la troben buida. Al mat segent hi tornen i hi troben el cos de Lucy, que sembla ms plena de vida i ms bnica que quan estava viva.
Tot i aix el doctor es mostra reaci a creure-ho i comena a plantejar-se si Van Helsing s'ha tornar boig.
Van Helsing reuneix al doctor, a Quincey Morris i a Arthur Holmwood, ara Lord Godalming, ja que el seu pare ha mort recentment deixant-li el ttol.
El professor, que sap que no el creuen, decideix portar-los a la tomba de Lucy, on la troben viva, amb un nen petit que ha segrestat per xuclar-li la sang, descobreixen que s una vampiressa i decideixen acabar amb ella.
Arthur li clava una estaca al cor i desprs li tallen el cap.

Poc desprs Mina, preocupada per la salut de Jonathan li ensenya el seu diari a Van Helsing, que li confirma que tot el que li ha passat al seu marit es veritat.
Tots es reuneixen i decideixen acabar amb Drcula. Van a les seves propietats i comencen a destruir les caixes amb terra sagrada perqu no tingui cap lloc on amagar-se.
Mentrestant Drcula s infiltra a casa del doctor Seward amb l ajuda de Renfield i ataca Mina, obligant-li a beure la seva sang, de manera que la noia s anir convertint gradualment en una vampiressa.

Sabent que han destrut totes les caixes excepte una, Drcula decideix tornar al seu pas, per el persegueixen.
A Transilvnia, Van Helsing i Mina arriben fins al castell i all el professor acaba amb les tres vampiresses que havien atacat a Jonathan. Mentrestant Harcker i els altres segueixen el comte, que s transportat en un carruatge.
Quan est apunt d arribar al seu castell, assalten el carruatge i desprs d una lluita a espasa amb els homes que el transportaven, en la que Quincey Morris perd la vida, aconsegueixen tallar-li el cap i apunyalar-lo al cor, acabant amb ell. 











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157593" title="Gerald Ciolek" nonfiltered="3815" processed="3808" dbindex="63854">


Gerald Ciolek (nascut el 19 de setembre del 1986 a Colnia) s un ciclista alemany, que corre a l'equip Team Columbia. Va saltar a la fama quan es va convertir en el campi d'Alemanya en ruta ms jove en superar Robert Frster i Erik Zabel l'any 2005.

Ciolek va passar a professionals el maig del 2005 amb l'equip AKUD Arnolds Sicherheit, i va fer una molt bona temporada. En guanyar els campionats d'Alemanya, va acabar amb un domini de dotze anys del T-Mobile Team. A ms, va aconseguir tres victries a la Volta a Hongria i una etapa al Mainfranken Tour.

El 2006, Ciolek va acabar la seva formaci a la Ford Motor Company i va poder dedicar-se al ciclisme a temps complet. Va estar fort durant toda la temporada, aconseguint bons resultats. Va batre alguns dels millors esprinters del pilot UCI ProTour, com ara l'alemany Erik Zabel. Va aconseguir la seva primera victria ProTour en guanyar una etapa del Deutschland-Tour. Tamb es va convertir en campi del mn sub-23 a Salzburg.

El 2007, va cambiar d'equip i va passar a crrer a l'equip T-Mobile.

 Palmars .
2005;
 Campi d'Alemanya en ruta;
3 etapes, Volta a Hongria;
1 etapa, Mainfranken Tour;
2006;
Campi del mon en ruta sub-23;
1 etapa, Deutschland-Tour;
Rund um den Nrnberger Altstadt;
2007;
Rheinland-Pfalz Rundfahrt;
1 etapa, Volta a ustria;

Enllaos externs.

Lloc web oficial ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157595" title="Eleccions municipals a la Vall de Bo (1999)" nonfiltered="3816" processed="3809" dbindex="63855">
Les eleccions municipals a la Vall de Bo, Lleida de 1999 van donar per segona vegada com a guanyador a Joan Perelada Ramon (CIU) com a alcalde.

Novetats.
Si fins ara Joan Perelada Ramon s'havia presentat com a Independent, en la que seria la seva tercera legislatura es presenta per Convergncia i Uni.

Fitxa tcnica.
 Regidors: 7 ;
 Electors: 535;
 Vots finals: 425 (79,43% de participaci);
 A candidatures: 2;
 En blanc : 16;
 Nuls     : 1;

Resultats per candidatura.



Vegeu tamb.
Eleccions municipals a la Vall de Bo (1995);
Eleccions municipals a la Vall de Bo (2003);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157597" title="Luca Toni Varchetta Delle Cave" nonfiltered="3817" processed="3810" dbindex="63856">
Luca Toni Varchetta (Pavullo nel Frignano, 26 de maig del 1977) s un jugador de futbol itali que juga al FC Bayern Munich i a la selecci italiana. s un davanter, mesura 193 centmetres i pesa 88 kilograms.

Biografia.
Va debutar com professional amb el club de la seva ciutat, el Modena FC, en 1994. Els seus primers anys no van ser fcils, sense assolir establir-se en un equip fix, doncs va jugar per a un gran nombre de clubs durant curtes etapes. 

Desprs de jugar en diversos equips de la Srie B, va aconseguir donar el salt a la Srie A amb el Vicenza Calci, en l'any 2000. Per el seu gran destapi com golejador es produiria novament en la Srie B, jugant amb el US Citt digues Palerm, quan va marcar 30 gols i va ajudar a l'equip a aconseguir l'ascens de categoria. 

La seva millor temporada com futbolista va ser la 2005-06 amb la Fiorentina, doncs  es va donar a conixer internacionalment sent el mxim golejador del campionat itali amb 31 gols, i guanyant a ms la Bota d'Or al golejador de les lligues europees, quedant el seu equip en llocs de classificaci per a la Lliga de Campions de la UEFA. 

Aquests grans nombres li van ajudar a debutar amb la selecci italiana, sent un dels jugadors titulars en el torneig de classificaci per a la Copa Mundial de Futbol de 2006 i arribant a marcar tres gols en un partit davant la selecci bielorussa. Amb la classificaci assegurada, va entrar en la llista de convocats per a la fase final de torneig. 

En el Mundial va ser titular amb Itlia, i va marcar dos gols en el partit de quarts de final contra la selecci ucranesa. En la final li va ser anullat un gol per fora de joc, encara que va poder proclamar-se campi del mn amb la seva selecci. 

Per causes del "Moggi-Gate", la Fiorentina va comenar el la Lliga Italiana 2006-2007 amb menys 19 punts. Per aix, es comentava que Toni podia marxar-se a l'Inter de Mil o al Reial Madrid. Va haver molts rumors, per al final Toni es va quedar en la Fiorentina, per a intentar salvar al conjunt viola. 

El 28 d'abril de 2007 es confirma el seu fitxatge pel Bayern de Munic pel qual el club bavars pagar 18 milions d'euros a la Fiorentina.

Participacions en Mundials.


Palmars.
Campionats internacionals.

(*)Inclou la Selecci

Distincions individuals.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157603" title="Nacionalisme murci" nonfiltered="3818" processed="3811" dbindex="63857">
El nacionalisme murci, o murcianisme poltic, s un corrent minoritria de pensament d'afirmaci de la naci murciana, com poble definit per una histria, llengua i cultura prpies, i comunes a tots els territoris del sud-est de la pennsula Ibrica, que componen el anomenat per molts autors com Pas Murci. 




Territori.


Un dels punts clau del nacionalisme murci, posat de manifest per tots els seus terics, s el de la falta de correspondncia entre el territori de la Regi de Mrcia (comunitat autnoma formada per la provncia de Mrcia) i el del Pas Murci (conjunt de territoris de cultura i llengua murcianes, identificat a grans trets amb la Conca del Segura). 

Per al nacionalisme murci, la Comunitat Autnoma de Mrcia actual, coincident amb la provncia de Mrcia arbitrriament delimitada en 1833, no seria ms que una porci residual d'una entitat histrica molt ms extensa, el Regne de Mrcia, i d'una naci cultural d'mbit territorial major, el Pas Murci. 

La desintegraci territorial de la naci murciana comen amb la conquesta cristiana del Regne de Mrcia, amb la sentncia arbitral de Torrellas-Elx (1304), que va suposar el pas d'Oriola i el Baix Segura al Regne de Valncia i la ruptura, per primera vegada en la histria, de la unitat territorial de la Conca del Segura. 

En els segles posteriors, la fragmentaci del territori del Regne de Mrcia i de la Dicesi de Cartagena es va materialitzar amb la separaci de Hurcal-Overa, del partit de Segura de la Sierra, de Villena i Saix (1836) i, finalment, de la provncia d'Albacete (1982). 

Aquesta dicotomia entre la Mrcia poltica i administrativa i la Mrcia social i cultural ha estat posada en relleu per tots els estudiosos i terics del regionalisme i nacionalisme murci, com Jos Antonio Ayala, Jos Mara Jover Zamora, Daniel Cremades, Ftima Snchez Galindo, Juan Bautista Vilar, Adolfo Durn o l'Associaci Jarique; i fins i tot, terics no murcians, com Anselmo Carretero. 


Las fronteras polticas y administrativas son, pues, una cosa, y las fronteras entre  culturas y formas de vida son otra. En resumen, creo que esta progresiva disgregacin, que ha hecho de la realidad histrica y cultural del viejo reino de Murcia una Regin repartida, requiere una toma de conciencia por parte de las lites directoras de nuestra Comunidad acerca de las dos acepciones diferentes que cabe aplicar a la expresin  Regin Murciana . En el mbito poltico y administrativo, tal expresin se identifica con la Comunidad Autnoma y con el territorio que corresponde a esta ltima. Ahora bien, en el mbito sociocultural, el proceso histrico ha transcurrido harto ms lentamente que en el mbito poltico, dejando en pie otra suerte de comunidad; una comunidad lingstica y cultural ms amplia que la Comunidad Autnoma, propicia a un conocimiento recproco y al mantenimiento de unos vnculos fraternales..



Al estudiar los actuales lmites de la Comunidad Autnoma de la Regin de Murcia, desde un principio se aprecia con claridad, como a travs de los distintos momentos histricos de la misma, y dentro de una constante poltico-administrativa por parte del poder central, esta comunidad se encuentra en la actualidad mermada en sus lmites, tanto histricos como culturales, coincidiendo actualmente con los lmites de la provincia de Murcia, que tuvieron su origen en la divisin que se llev a cabo en 1833 por Francisco Javier de Burgos, Ministro de Fomento de Fernando VII. Hay en ello un desprecio a las delimitaciones impuestas por la Historia, una ignorancia del rea real de influencia de los grandes ncleos urbanos regionales, que supera en algunas zonas los lmites regionales, y el fraccionamiento en cuatro espacios regionales distintos una clara unidad natural: la Cuenca del Segura.


Llengua.


El murcianisme lingstic reivindica el reconeixement i la normalitzaci de la realitat plurilinge del Pas Murci, que estaria conformada per tres llenges: el murci, no ho reivindiquen com una llengua diferent del castell, el catal i el castell, de les quals noms aquest ltim t carcter oficial. Per aix es reivindica la normativitzaci de l'anomenada llengua murciana, la promoci del seu ensenyament i s en tots els mbits de la vida social i, finalment, la seva oficialitat. Al costat d'aquesta llengua murciana, prpia del Pas, el nacionalisme murci propugna la normalitzaci de la llengua catalana parlada al Carxe.

Fonaments poltics.


Els postulats fonamentals del murcianisme poltic es basen en una defensa del model de democrcia directa ja propugnat pels revolucionaris cantonals murcians del segle XIX, i que en l'actualitat, cobra una especial vigncia davant la decadncia de les democrcies representatives occidentals; model que planteja una participaci activa de la societat civil en les decisions estratgiques collectives enfront de la democrcia representativa, on la participaci electoral es redux a una pregunta electoral cada quatre anys. 

Aquests mateixos postulats de democrcia directa duts a l'articulaci territorial duu al murcianisme poltic a plantejar un sistema federal profund, en el qual les decisions seguiran un itinerari diferent: de baix a dalt, al contrari que ocorre en els sistemes democrtics actuals. 


Histria del nacionalisme murci.


El murcianisme compta amb precedents previs de personalitat histrica, que gaudeixen d'evident sustantivitat, tals com el pacte de Todmir (713), revoluci mudjar (1264), guerres civils de Manueles i Fajardos (segle XIII), Juntes de la Terra, etctera. 

No obstant aix, es pot considerar com inici del murcianisme poltic actual el naixement del Partit Federal Murci, fundat per Antonete Glvez, considerat pels murcianistes com pare de la ptria murciana i protagonista de l'episodi histric ms representatiu d'aquest moviment: la Revoluci Cantonal Murciana, iniciada el 12 de juliol de 1873, que dur al Cant Murci, amb la ciutat de Cartagena com capital, a la independncia respecte d'Espanya durant un perode de sis mesos. 

En l'poca democrtica posterior a 1978, el murcianisme poltic ha estat representat per diversos partits (Partido del Pas Murciano, Partido Regionalista Murciano, Partido Murcianista, Nueva Regin, Unin de los Pueblos de Mrcia, Unin Democrtica de la Regin de Murcia-Coalicin Ciudadana Regional), si b cap d'ells ha aconseguit representaci en un Parlament autonmic condicionat per un sistema electoral, que divideix la Regi de Mrcia en cinc circumscripcions i exigeix un 5% dels vots a nivell autonmic per a accedir al repartiment d'escons.


Simbologia. 




Encara que reconeixen els smbols oficials de la Regi de Mrcia, els collectius murcianistes empren normalment altres, per a posar de manifest el seu carcter nacionalista i per a diferenciar la Comunitat Autnoma de Mrcia del Pas Murci. 

La bandera nacionalista murciana s la composta per una creu blanca sobre fons vermell amb una estrella blava en el centre. En la caserna vermella superior esquerra presenta quatre castells i en la inferior dreta, set corones. 

Aquesta bandera representa la superposici de la bandera autonomista murciana de la Segona Repblica (creu blanca sobre fons vermell) i l'actual bandera autonmica de la Regi de Mrcia (sobre fons vermell Cartagena, quatre castells i set corones). L'estrella, com smbol de sobirania, pren el seu color blau del pend histric del Regne de Mrcia. 

El murcianisme poltic reivindica igualment el 12 de juliol com Diada Nacional de Mrcia, en commemoraci de l'aixecament cantonal en la ciutat de Cartagena, amb el qual es va iniciar la Revoluci Cantonal de 1873.

El principal lema del nacionalisme murci s Mrcia Llibre, expressi en llengua murciana que en catal vol dir "Murcia Lliure".

Enllaos externs.

Associaci murcianista Jarique







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157610" title="Estats croats" nonfiltered="3819" processed="3812" dbindex="63858">

Els Estats croats van ser uns estats feudals creats durant el segle XII i el segle XIII per croats de l'Europa occidental a l'sia menor, Grcia i Terra Santa. Els poders islmics amb el temps van conquerir-los. . 

 Orient Prxim .

Els primers quatre estats croats es van crear a l'Orient Prxim immediatament desprs de la Primera Croada:
 El primer Estat Croat fou el Comtat d'Edessa, fundat el 1098, durant fins el 1144.  ;
 El Principat d'Antioquia, fundat el 1098, durant fins el 1268.
 El Comtat de Trpoli, fundat el 1104, Trpoli sent conquerida el 1109, durant fins el 1288.
 El Regne de Jerusalem, fundat el 1099, durant fins el 1291, quan Acre va caure. ;

El Regne d'Armnia Menor t els seus orgens abans de les croades, per se li va concedir l'estatus de regne pel papa Innocenci III, i ms tard va ser occidentalitzat pels francs.

 Xipre .

Durant la Tercera Croada, els croats van fundar el Regne de Xipre. Ricard Cor de Lle va conquerir Xipre de cam a Terra Santa. La illa es va transformar en regne i donada a Guy de Lusignan, rei de Jerusalem el 1192. Va durar fins el 1489, quan la seva darrera reina, Caterina Cornaro el va vendre a la Repblica de Vencia.

 Grcia .


Durant la Quarta Croada, l'Imperi Bizant va ser conquerit i dividit en diferents estats, alguns d'ells governats com a estats croats:

 L'Imperi Llat de Constantinoble, forant a l'emperador 'Grec' a residir a Nicea.
 El Regne de Tessalnica;
 El Principat d'Acaia;
 El Ducat d'Atenes;
 El Ducat de Naxos;

El Regne de Tessalnica i l'Imperi Llat van ser reconquerits per l'Imperi de Nicea, restablint l'Imperi bizant el 1261. Els descendents dels croats van continuar regnant a Atenes i el Pelopons fins el segle XV, quan va ser conquerit per l'Imperi Otom.

 L'Orde de Sant Joan de Jerusalem es va establir a Rodes (i altres illes del mar Egeu) el 1310, fins que els Otomans els van obligar a marxar fins a Malta) el 1522.
L'illa de Kastelrizo va ser presa pels Hospitalers el 1309; els mamelucs egipcis la van ocupar del 1440 a 1450, quan va governar el Regne de Npols. El domini veneci va comenar el 1635 (Castellorosso); Tots els estats, excloent l'egipci, eren catlics; El domini Otom va comenar el 1686, tot i que els gracs van controlar l'illa durant la Guerra d'independncia grega (1821-1833).
Altres territoris vens de l'Orde eren: les ciutats d'Esmirna (1344-1402), Attaleia (ara Antalya; 1361-1373) i Halicarnassos (ara Bodrum; 1412-14..), les tres a Anatlia; les ciutat gregues de Corint (1397-1404) i Amphissa (ara Salona; 1407-1410) i les illes d'Icria (1424-1521) i Kos (1215-1522), totes ara gregues.

 Llocs menors mediterranis .
Encara que petites, hi ha hagut altres entitats feudals menors resultat de les croades contra l'Islam a la Mediterrnia, com la Senyoria de Gerba i Tabarka, illes de l'actual Tunsia

Croades Nrdiques.
A la regi Bltica, les tribus indgenes que vivien a Estnia, Litunia i Prssia oriental durant l'edat mitjana van refusar el cristianisme. Les ordes militars dels Teutons i els Germans Livonians de l'Espasa i els seus aliats en les costes del bltic van emprendre campanyes durant la segona croada per conquerir les tribus paganes dels voltants. Les Croades Nrdiques es van cridar formalment en 1193 pel Papa Celest III i van continuar de manera irregular fins el segle XVI.

Vegeu tamb.
;

Referncies.
Westermann, Groer Atlas zur Weltgeschichte (en alemany);


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157612" title="Llista d'alcaldes de Sant Celoni" nonfiltered="3820" processed="3813" dbindex="63859">
Aquesta s la llista dels alcaldes de Sant Celoni des del 1899 a l'actualitat:


Mart Domnech i Alom - Del 1899 al 1903;
Josep Alguersuari i Moncls - Del 1904 al 1905;
Salvador Ballada i Vigu - Del 1905 al 1906;
Joan Forn i Riera - Del 1906 al 1914;
Josep Coll i Verdura- Del 1914 al 1915;
Rafael Berenguer i Campdepedrs - Del 1915 al 1918;
Josep Coll i Verdura - Del 1918 al 1919;
Joan Evangelista Barri i Caball - Del 1919 al 1920;
Eduard Domnech i Morl - Del 1920 al 1923;
Jaume Rebert i Barlet - Del 1923 al 1924;
Joan Anfrons i Tarridas - Del 1924 al 1924;
Esteve Brunell i Aymar - Del 1924 al 1927;
Josep Vil i Torres - Del 1927 al 1930;
Eduard Domnech i Morl - Del 1930 al 1930;
Joaquim Oller i Draper - Del 1930 al 1931;
Mart Domnech i Cama - Del 1931 al 1931;
Josep Coll i Casamiquela - Del 1931 al 1931;
Jacint Botey i Domnech - Del 1931 al 1931;
Josep Coll i Casademiquela - Del 1931 al 1933;
Francesc Miss i Cervera - Del 1933 al 1934;
Josep Maria Riera i Alfaras - Del 1934 al 1936;
Francesc Miss i Cervera, - Del 1936 al 1939;
Josep Maria Riera i Alfaras - Del 1939 al 1949;
Joan Planas i Biox - Del 1949 al 1959;
Josep Maria Coll i Maj - Del 1959 al 1966;
Joan Sivina i Masvidal - Del 1966 al 1972;
Ferran Catarineu i Prat - Del 1972 al 1979;
Teresa Rossell i Taberner - 1979 al 1983;
Antoni Pujol i Forn - Del 1983 al 1989;
Joan Castao i Aug - Del 1989 al 2007;
Francesc Deulofeu Fontanillas - Del 2007 a l'actualitat;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157614" title=".name" nonfiltered="3821" processed="3814" dbindex="63860">
El domini .name (.nom) s un domini de primer nivell genric d'Internet que forma part del sistema de dominis d'Internet. Fou creat durant l'any 2001 per l'ICANN, juntament amb els dominis .info, .biz, .museum, .aero, sent aquest domini d'Internet exclusivament dedicat a persones, a diferencia dels dems no s un domini per a empreses ni organitzacions.

El domini .name, a diferencia de la resta de dominis, est exclusivament dedicat a usuaris particulars i el seu objectiu es oferir al usuari particular una direcci d'email amb el seu nom, cognom o renom.

L'assignaci de dominis .name segueix un procediment diferent a la resta de dominis d'Internet, evitant l'escassetat de dominis, i permetent que la direcci de correu electrnic nom@cognom.name estigui disponible a diferencia de la resta de dominis d'Internet.

Al Per, el domini .name ha sigut adaptat per el NIC.pe amb la forma de .nom.

 Enllaos externs .
Preguntes freqents sobre .name;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157615" title="Konstantinos Karamanlis" nonfiltered="3822" processed="3815" dbindex="63861">

Konstantinos Karamanlis (en grec:                        ) ( Kpky, Imperi Otom 1907 - Atenes, Grcia 1998 ) fou un poltic grec que ostent diverses vegades el crrec de Primer Ministre de Grcia entre 1955 i 1963 i entre 1974 i 1980. Posteriorment tamb ostent el crrec de President de Grcia entre 1980 i 1985, i entre 1990 i 1995.

Joventut. 
Va nixer el 8 de mar de 1907 a la ciutat de Kpky, en aquells moments situada a l'Imperi Otom i que avui en dia forma part de regi de Macednia a Grcia amb el nom de Proti. El 1913 la Macednia grega fou alliberada mitjanant la Segona Guerra dels Balcans, i ell aconsegu la plena nacionalitat grega. El seu pare, Georgios Karamanlis, fou un professor que va lluitar durant la lluita nacional dels Grecs a Macednia entre 1904 i 1908. Desprs de passar la seva infantesa a Macednia, va traslladar-se a Atenes per graduar-se en dret. 

Inicis poltics.
Desprs de treballar un temps en un bufet d'advocats ingress al partit poltic Laikon Komma ("Partit del Poble"), sent escollit membre del parlament l'any 1935, en les ltimes eleccions abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial en el seu pas.

A causa de problemes de salut no va participar en la guerra Greco-Italiana. 

Primer ministre (primer mandat).
Desprs de la Segona Guerra Mundial, Karamanlis es va aixecar rpidament a travs de les files poltiques gregues. Sota la presidncia de Konstantinos Tsaldaris va ser ministre d'agricultura i treball, i sota la presidncia d'Alexander Papagos ministre d'obres publiques. El 1955, desprs de la mort de Papagos, el rei Pau I de Grcia el nomen Primer Ministre, guanyant posteriorment les eleccions de 1956, i successivament les de 1958 i 1961. 

L'any 1959 va anunciar un pla quinquennal (1960-1964) per al desenvolupament l'economia grega, accentuant la millora de la producci agrcola i industrial, la inversi pesada en la infraestructura i la promoci del turisme. En la poltica internacional Karamanlis va abandonar la meta estratgica anterior del govern per l'enosis, la unificaci de Grcia i Xipre, en el favor de la independncia per a l'illa. El 1958 el seu govern va enganxar a negociacions amb el Regne Unit i Turquia, que van culminar en l'acord de Zuric com a base per a un repartiment en la independncia de Xipre. L'any 1959 el pla va ser ratificat a Londres per Makarios III. 

Exili. 
En les eleccions de 1961 Karamanlis denunci les presions provinents del Palau Reial en favor del candidat socialista Georgios Papandreu. El 17 de juny de 1963 renunci a l'acta de Primer Ministre davant el rei Pau I, i en les eleccions de novembre d'aquell any el seu partit poltic perd davans l'avan del socialista Papandreu. En desarcord amb els fets poltics del seu pas s'exili voluntriament durant 11 anys a la ciutat de Pars.

Durant el seu exili Karamamlis fou un dels ms ferms opositors a la dictadura dels coronels que va prendre el poder des de l'any 1967 fins el 1974. 

Primer Ministre (segon mandat). 
Desprs que la caiguda de la dictadura al juliol de 1974 retorn a Atenes en un jet francs posat a disposici d'ell per part del president de Frana Valry Giscard d'Estaing, amic personal de Karamanlis. Nomenat nou Primer Ministre va plantar cara a una situaci poltica intrnsecament inestable i perillosa, que el va forar dormir a viure envoltat de grans mesures de seguretat, rpidament es mogu per desactivar la tensi entre Grcia i Turquia, que estaven a la vora d'una guerra sobre la crisi de Xipre, i per a comenar el procs ferm de la transici de la regla militar a una democrcia pluralista. 

Durant aquest perode, designat el metapoliteusis (en grec:               , qu significa "canvi de rgim"), Karamanlis va legalitzar el Partit Comunista de Grcia (KKE), adoptat un acostament amidat a llevar collaboradors i a persones assignades de la dictadura, i, desitjant legitimitzar la seva autoritat, declar que les eleccions fossin celebrades al novembre de 1974, quatre mesos desprs de la caiguda del Rgim dels coronels. 

En aquestes eleccions, Karamanlis amb el seu partit conservador novament format, "Nova Democrcia" (en grec:               , Nea Dimokratia), va obtenir una massiva majoria parlamentria i va ser escollit primer ministre. Les eleccions aviat van ser seguides pel referndum de 1974 que va abolir la monarquia i l'establiment de la repblica helnica, es van dur a judici els dictadors anteriors (qui van rebre les penes de mort per alta traci i mot, per que van ser atenuades a l'empresonament per la vida) i l'escriptura de la constituci de 1975. El 1977 el partit "Nova Democrcia" va guanyar altra vegada les eleccions, i Karamanlis continu en el seu crrec fins el 1980.

President de Grcia. 
Seguint la signatura del tractat d'adhesi amb la Comunitat Econmica Europea de l'any 1980, Karamanlis va abandonar el lloc de primer ministre i fou escollit President de Grcia, crrec que va ocupar fins el 1985, moment en el qual fou substitut per Christos Sartzetakis. El 1981 fou el supervisor de l'entrada de Grcia a la Comunitat Econmica Europea (CEE), avui en dia denominada Uni Europea (UE). 

El 1990 fou escollit novament President de Grcia per una majoria parlamentria conservadora, sota el govern conservador del Primer Ministre Constantinos Mitsotakis, i que finalitz l'any 1995. 

Herncia.
Karamanlis es va retirar l'any 1995, a l'edat de 88, guanyant 5 eleccions parlamentries, i passant 14 anys com primer ministre, 10 anys com president de la repblica, i un total de ms de seixanta anys en poltiques actives. Pel seu servei a la democrcia i a la causa europea Karamanlis fou guardonat l'any 1978 amb el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d'Aquisgr.

Va morir desprs d'una malaltia curta el 23 d'abril de 1998 a la ciutat d'Atenes, llegant els seus arxius a la Fundaci Konstantin Karamanlis. 

El seu nebot Kostas Karamanlis s l'actual lder del partit "Nova Democrcia", i primer ministre des del 7 de mar de 2004. 

Crrec poltics.









Enllaos externs.
  Institut Karamanlis;
  Premi Internacional Carlemany;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157618" title="Titular d'Escola Universitria" nonfiltered="3823" processed="3816" dbindex="63862">
En el sistema universitari espanyol, un Titular d'Escola Universitria (TEU) s un professor que pertany al cos de funcionaris de l'estat, que t plena autonomia docent i a ms, si posseeix el ttol de doctor, plena autonomia investigadora.

Segons la LOU, per accedir a la plaa de Titular d'Escola Universitria cal passar prviament per un procs d'habilitaci, un examen a nivell nacional que habilita el candidat a presentar-se a places de titular a qualsevol universitat espanyola. A diferncia d'altres tipus de professor universitari, no cal el requisit de ser doctor.

 Enllaos externs .
LOU  ;

 Vegeu tamb .
 Titular d'Universitat;
 Catedrtic d'Escola Universitria;
 Catedrtic d'Universitat;
 Professor emrit;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157620" title="Corona de rei" nonfiltered="3824" processed="3817" dbindex="63863">

Corona de rei, Lot corniculat, Lotus o Lotus corniculatus s una planta fabcia pertanyent a la famlia Leguminosidae. s molt comuna d'Europa, el nord d'frica i sia, per tamb es pot trobar als Estats Units, Austrlia, Argentina i Xile.

s de gran importancia des del punt de vista de demanda de llavors, ja que s una planta que s adapta molt b a una gran diversitat de sls i que s utilitza per a alimentaci del bestiar en forma de ferratges.

Nomenclatura.
Lotus Corniculatus s conegut popularment com a Corona de rei. No obstant, segons el Termcat, el seu nom correcte en catal s Lot corniculat, ja que, Corona de rei, designa dues espcies de plantes completament diferent: Doronicum cordatum i Doronicum pardalianches.

Etimologia. 
L'origen del nom d'aquesta planta prov, com tantes altres, del llat. El terme corniculatus deriva de la paraula llatina cornu i fa referncia a la forma de corn amb que acaba l'pex de les llegums que fa aquesta planta. 

 Sinonmia .




Ecologia. 
El Lotus s una planta comuna d'Europa, el nord d'frica i sia, per tamb es pot trobar als Estats Units, Australia, Argentina i Xile. 
A la Pennsula Ibrica es troba distribuida de manera irregular ( Alacan, Barcelona, Castell, Girona, Illes Balears, Lleida, Tarragona i Valncia). 

Es desenvolupa principalment en climes temperats, en espais assolellats i humits, tot i que tolera tamb la calor, les sequeres estivals (de forma moderada) i la salinitat. S adapta a una mplia gamma de sls, ja siguin arenosos, fangosos o rocallosos, i s capa d aguantar condicions de baixa fertilitat. Es pot trobar en prats, zones de pastura, marges o fins i tot zones rocoses.

Floreix entre els mesos de maig i setembre.

Descripci morfolgica. 
El lotus s una planta herbcia, lleguminosa i perenne d entre 5-50 cm d altura.

Presenta una arrel axonomorfa poc ramificada que es lignifica amb l edat.

Les nombroses tiges sn cilndriques ascendents, ben ramificades i neixen d un mateix punt d uni amb l arrel. En trobem d erectes, que acostumen a ser glabres o glabrescents (s a dir amb poc o sense pl), i de horitzontals subterrnies anomenades rizomes, els quals sn de textura llenyosa.




Les fulles son compostes trifoliades amb dues estpules a la base del pecol que sovint es confonen per dos folols ms. Els folols sn membranosos, glabres i amb marge llis, de limbe obovat amb l pex arrodonit i la base atenuada. Les estpules sn ovalanceolades i punxegudes.



Les inflorescncies estan distribudes en forma d umbelles de fins a 8 flors unides mitjanant pedicels curts o peduncles auxiliars llargs que semblen nixer del mateix punt i que es troben al mateix nivell. Les flors sn zigomorfes i papiloncies, estan formades per un calze en forma de campana amb 5 spals acabats en punta i units (gamospals), i una corolla pentmera (amb 5 ptals) i dialiptala (ptals separats) de coloraci groga o amb tons taronges o vermells. La corolla es troba distribuda en un ptal major anomenat estandart, ovalat i arrodonit; dos ptals o ales laterals; i dos de ms petits units longitudinalment entre ells formant un con tancat anomenat quilla o cornet. Aquesta planta floreix entre els mesos de mar i setembre.

Es tracta d una planta monica amb flors hermafrodites i, per tant, trobem androceu i gineceu en la mateixa flor. L'androceu, que es troba a l'interior de la quilla, cont 10 estams diadelfs, s a dir, trobem un estam posterior lliure i els 9 restants soldats de forma alterna (5 de llargs i 4 de ms curts) pels seus filaments per formar un tub incomplet al voltant del seu nic pistil. El gineceu s monocarpellar, format per un nic carpel, amb un sol ovari multiovulat d on n emergeix un estil acabat en un estigma situat per sobre les anteres dels estams per facilitar la polinitzaci. Aquesta s creuada, no s'autopollinitzen, i entomfila, necessiten insectes per dur-la a terme.


El fruit s una llegum cilndrica i recta d entre 2 i 5 cm de llargada de color castany. En el seu interior engloba nombroses llavors (entre 15 i 20 unides a la sutura ventral). En arribar a la maduresa s'obren de forma violenta en dues parts al llarg de dues sutures (dorsal i ventral) i expulsant les llavors. Aquestes sn ovalades i petites i de mida bastant variable, amb una mitjana de 1,4 mm de longitud i 1,2 mm d amplada.

Farmacologia.

Composici qumica. 
En farmacologia la planta s'utilitza sencera tot i que s la flor de la que se n extreu un major s.
Els seus principis actius es troben sobretot en les inflorescncies. S'hi troben compostos cianhdrics en baixa quantitat, i en alt contingut trobem tanins i substncies flavonoides. 

Usos medicinals i accions farmacolgiques. 
L'abundant presncia de tanins i flavonoides confereixen a la planta propietats sedants, antiespasmdiques i cardiotniques que permeten ajudar en problemes neurovegetatius i de depresions com l'ansietat, l'insomni, la taquicrdia, les palpitacions, les migranyes i el vrtic.Tamb en casos d espasmes gastrointestinals, dismenorrea i hipertensi entre altres problemes de la salut.

Toxicitat.
La seva toxicitat s baixa tot i que s aconsellable no donar dosificacions amb contingut alcohlic a nens menors de dos anys i a persones addictes a l'alcohol. 

Posologia.
La manera de prendre aquestes flors s en forma d'infusions o xarops. No obstant, per, l's tpic d'aquesta herba medicinal t tamb propietats antiinflamatries.

Galeria d'imatges.




Observacions. 





El Lotus s una planta que tamb s utilitza molt per a alimentaci del bestiar en forma de ferratges. s de gran importancia des del punt de vista de demanda de llavors, ja que s una planta que s adapta molt b a una gran diversitat de sls.
Tamb s'utilitzava antigament com a colorant degut al color groc tan viu de la corolla.










Bibliografia.

 Sanchez-Monge, Enrique. Flora agrcola. Ministerio de agricultura, pesca y alimentacin.
 Font Quer, Pio. Plantas medicinales, el dioscrides renovado. 8a ed. Editorial Labor,S.A. 1983;
 Berdonces i Serra, J. L. Gran enciclopedia de las plantas medicinales el dioscrides del tercer milenio natural para el tercer milenio. Tikal Ediciones; 1998;

 Enllaos .
 Morfologa, Desarrollo y Produccin de Semillas:  http://www.ciencia.net/VerArticulo/Lotus-corniculatus---Morfolog%C3%ADa,-Desarrollo-y-Producci%C3%B3n-de-Semillas?idArticulo=5130 (Castell);
 Officinalis.com:  http://dossiers.ub.edu/docs/7688/especies.htm (Castell);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157622" title="Titular d'Universitat" nonfiltered="3825" processed="3818" dbindex="63864">
Un Titular d'Universitat (TU), dins el sistema universitari espanyol, s un professor que pertany al cos de funcionaris de l'estat que t plena autonomia docent i investigadora. A la prctica, s un requisit per sollicitar a l'administraci el finanament de projectes d'investigaci, i certa llibertat a l'establiment de les matries que imparteix.

Segons la LOU, per accedir a la plaa de Titular d'Universitat cal passar prviament per un procs d'habilitaci, un examen a nivell estatal que habilita el candidat a presentar-se a places de titular a qualsevol universitat espanyola. Un requisit imprescindible per accedir al procs d'habilitaci s ser doctor, s a dir, haver realitzat la tesi doctoral en la disciplina corresponent.

Ser Titular d'Universitat s tamb un requisit previ per accedir al procs d'habilitaci per a Catedrtic d'Universitat. En algunes universitats, a ms, s'estableixen proporcions obligatries entre un i un altre en la plantilla del professorat; per exemple, no hi pot haver menys de 4 titulars d'universitat per cada catedrtic.

La diferncia entre un Titular d'Universitat i un Catedrtic d'Escola Universitria s prcticament onomstica, ja que tenen la mateixa capacitat investigadora, similar capacitat docent i un sou equivalent.

 Enllaos externs .
LOU  ;

 Vegeu tamb .
 Titular d'Escola Universitria;
 Catedrtic d'Escola Universitria;
 Catedrtic d'Universitat;
 Professor emrit;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157626" title=".int" nonfiltered="3826" processed="3819" dbindex="63865">
.int s un domini de primer nivell genric d'Internet que forma part del sistema de dominis d'Internet.

D'acord amb la poltica de la IANA, els dominis .int estan reservats per a organitzacions amb tractats internacionals i organitzacions no governamentals amb l'estatus d'observadors de les Nacions Unides.

Histricament el domini .int tamb va ser usat per a la infraestructura de bases de dades d'Internet. Els continguts de .arpa van comenar a ser moguts a .int, per l'any 2000 la IAB va recomanar que no s'afegissin ms bases de dades a .int i que el domini .arpa continues en s.

El subdomini .eu.int va ser usar per institucions de la Uni Europea. Tanmateix, els noms de les anomenades institucions van ser canviats al domini .eu el 9 de Maig del 2006, Dia d'Europa. Les institucions amb les direccions .eu.int van continuar sent accessibles durant un any ms.

 Organitzacions amb el domini .int .
 Consell d'Europa (coe.int);
 Eurocontrol (eurocontrol.int);
 Banc Central Europeu (ecb.int);
 European Center for Medium-Range Weather Forecasts;
 Associaci espanyola de lliure comer  (efta.int);
 Agncia Espacial Europea (esa.int);
 Uni Europea (europa.eu.int, now primarily using europa.eu);
 Organitzaci d'Aviaci Civil Internacional (icao.int);
 International Institute for Democracy and Electoral Assistance - International IDEA;
 International Organization for Migration (iom.int);
 Creu Roja (redcross.int);
 Uni Internacional de Telecomunicacions (itu.int);
 Interpol (interpol.int);
 OTAN (www.nato.int);
 The Phone Company;
 ReliefWeb (reliefweb.int);
 Nacions Unides (un.int);
 United Nations Convention to Combat Desertification;
 United Nations Framework Convention on Climate Change;
 Permanent Missions to the United Nations;
 Uni Postal Universal (upu.int);
 West European Union (weu.int);
 World Alliance of YMCAs (ymca.int);
 Organitzaci Mundial de la Salut (who.int);
 Organitzaci Mundial de la Propietat Intellectual (wipo.int);
 Organitzaci Meteorolgica Mundial (wmo.int);

 Enllaos externs .
 European Commission's Press Release (en angls);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157628" title="Karbala" nonfiltered="3827" processed="3820" dbindex="63866">
Karbala (rab:      ; tamb escrit Karbala al-Muqaddasah) s una ciutat a l'Iraq, situada a uns 100 km al sud-oest de Bagdad a les coordenades 32.61N, 44.08E. En temps de Husayn ibn Al , el lloc era tamb conegut com al-Ghadiriyah, Naynawa, i Shathi'ul-Furaat. La poblaci estimada al 2003 era de 572.300 persones. s la capital de la Provncia d'Al-Karbala. Els musulmans xites consideren Karbala com una de les seves principals ciutats santes desprs de la Meca, Medina, Jerusalem i Najaf. 
La ciutat s coneguda per haver segut escenari de la Batalla de Karbala.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157631" title="Catedrtic d'Universitat" nonfiltered="3828" processed="3821" dbindex="63867">
Un Catedrtic d'Universitat (CU), dins el sistema universitari espanyol, s un professor i investigador que ha d'haver passat una srie de requisits per haver assolit aquesta plaa del cos de funcionaris. s el crrec ms alt en l'escala funcionarial de la universitat espanyola.

Per accedir a la plaa de Catedrtic d'Universitat, cal ser prviament o Titular d'Universitat o Catedrtic d'Escola Universitria  que ha de ser doctors , amb un mnim de 3 anys d'antiguitat, passar una prova d'habilitaci a nivell estatal, i passar posteriorment una prova selectiva a la universitat de destinaci.

Alguns crrecs universitaris, com el de Rector, noms poden ser ocupats per Catedrtics d'Universitat. Antigament les ctedres eren la base de l'organitzaci universitria, i tenien la seva prpia autonomia econmica i investigadora.

 Enllaos externs . 
LOU  ;

 Vegeu tamb .
 Titular d'Escola Universitria;
 Titular d'Universitat;
 Catedrtic d'Escola Universitria;
 Professor emrit;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157633" title="Nils" nonfiltered="3829" processed="3822" dbindex="63868">
Nils (Nyls, segons l'administraci francesa) s un poble del Rossell.

Els nilsencs pronuncien Nyils, grafia que es troba en alguns textos. Amb 400 habitants (2007), a nou quilmetres al sud de Perpiny, que depn del municipi de Pontell.

El poblet de Nils t dues esglsies: l'una, d'origen romnic, dedicada a sant Mart, est molt deteriorada. Hi estan fent obres de restauraci. La va substituir al segle XVII una altra esglsia consagrada a la Mare de Du.

A l'antiga escola, cam de Cnoes, s'hi troben des del 1977 els locals de la primera Bressola de la Catalunya Nord.

Els novellistes Joan-Daniel Bezsonoff (1963) i Pierre Bosc (1943) sn originaris de Nils.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157634" title="Karl Jaspers" nonfiltered="3830" processed="3823" dbindex="63869">
Karl Theodor Jaspers (Oldenburg, 23 de febrer de 1883   Basilea, 26 de febrer del 1969) fou un psiquiatra i filsof alemany, especialment reconegut per la seva influncia sobre la psiquiatria i la filosofia moderna.

El 1909 es va graduar a la facultat de medicina de la universitat de Heidelberg, quan treballava es va preocupar per la poca informaci que hi havia en el mn mdic sobre les malalties mentals. Jaspers va dedicar molts anys de la seva vida en descobrir l origen de les malalties mentals, encara que va abandonar la clnica i va especialitzar-se en la psicologia.

Als 40 anys, va interessar-se per la filosofia i va esdevenir un fams filsof. Jaspers va utilitzar la psicologia per fer la seva filosofia, que buscava el significat del ser i de l existncia. Va notar la influencia dels filsofs existencialistes com Nietszche i Kierkegaard. Tamb va defensar les llibertats individual i d expressi durant tota la seva obra filosfica.
L'herncia de Jaspers t dues vessants: l'hermenutica fenomenolgica, de la qual va deixar un notable treball, i la seva obra filosfica existencialista que es resumeix en la llibertat individual i en la definici d existncia que va donar Jaspers:
L'experincia indefinible de llibertat i possibilitat; una experincia que constitueix l'autntic ser dels individus que sn conscients de les situacions lmits en controlar el patiment, els conflictes, la culpa, l'atzar i la mort.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157638" title="Monestir d'Hemis" nonfiltered="3831" processed="3824" dbindex="63870">

El monestir d Hemis es troba al districte de Ladakh, a l estat indi de Jammu i Caixmir, aigua amunt de Leh. en una vall secundria a la riba esquerra de l Indus. El seu origen est relacionat amb el Bhutan; va ser fundat el 1626 per Taktsang Repa (1573-1651), un monjo d aquell pas considerat una reencarnaci de Milarepa i relacionat amb el rei de Ladakh Senge Namgyal (1575-1620), que l havia fer venir a aquest pas. Des del seu inici aquest monestir pertany a l orde drukpa-kagui, que s el dominant a Bhutan.



El monestir es va fundar sota una cova que havia estat descoberta anteriorment per Gyalwa Gotsangpa (1189-1258). Taktsang Repa i les seves successives reencarnacions van esdevenir els guies espirituals de la monarquia de Ladakh. El segon Taktsang Repa va encarregar-se de l educaci del fill del rei Deldan Namgyal (1620-1640), conegut amb el nom de Gyalsey Rinpotxe. Va visitar el Tibet i quan va tornar s encarreg de continuar amb la construcci del monestir, va instituir el festival anual i va ordenar la confecci d un gran thangka que encara es conserva.

La faana del monestir tanca un gran pati. Unes escales porten al Dukhang i al Tsogkhang. Les dependncies es desenvolupen en diferents nivells, a la part posterior hi ha el Lhakhang Nima (o temple vell).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157641" title="Catedrtic d'Escola Universitria" nonfiltered="3832" processed="3825" dbindex="63871">
Un Catedrtic d'Escola Universitria (CEU), en el sistema universitari espanyol, s un professor que pertany al cos de funcionaris de l'estat, que t plena autonomia docent i investigadora. A aquest nivell, el docent ja t certa llibertat a l'establiment de les matries que imparteix.

Segons la LOU, per accedir a la plaa de Catedrtic d'Escola Universitria cal passar prviament per un procs d'habilitaci, un examen a nivell estatal que habilita el candidat a presentar-se a places de catedrtic a qualsevol universitat espanyola. Un requisit imprescindible per accedir al procs d'habilitaci s ser doctor, s a dir, haver realitzat la tesi doctoral en la disciplina corresponent.

Ser Catedrtic d'Escola Universitria (CEU) s tamb requisit previ per accedir al procs d'habilitaci per a Catedrtic d'Universitat (CU). A diverses universitats, a ms, s'estableixen proporcions obligatries entre uns i un altres.

La diferncia entre un Catedrtic d'Escola Universitria (CEU) i un Titular d'Universitat (TU) s prcticament onomstica, ja que tenen la mateixa capacitat investigadora, similar autonomia docent i sou equivalent.

 Enllaos externs . 
LOU  ;

 Vegeu tamb .
 Titular d'Escola Universitria;
 Titular d'Universitat;
 Catedrtic d'Universitat;
 Professor emrit;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157642" title="Namur" nonfiltered="3833" processed="3826" dbindex="63872">

Namur (Nameur en val) s una ciutat francfona de Blgica situada al sud de Brusselles; s capital de la Regi de Valnia, de la provncia homnima i, des de 1559, seu de l'arquebisbat de Namur.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157646" title="Sloodle" nonfiltered="3834" processed="3827" dbindex="63873">
Sloodle s un projecte impulsat per diverses institucions educatives (sobretot universitats) per utilitzar en un entorn virtual 3D com Second Life, les activitats i recursos creats amb l'entorn d'aprenentatge Moodle. L'objectiu s permetre la inclusi de ms animacions i recursos multimdia que ajudin a l'estudiant, aix com afavorir la interacci entre els alumnes i entre ells i els professors. 

 Enllaos externs .
 Lloc web del projecte;
 Wiki del Projecte Sloodle;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157647" title="Kirsten Flagstad" nonfiltered="3835" processed="3828" dbindex="63874">
Kirsten Mlfrid Flagstad (Hamar, Noruega, 12 de juliol de 1895   Oslo, 7 de desembre de 1962) va ser una cantant d'pera noruega, considerada una de les millors sopranos dramtiques wagnerianes del segle XX. En escena resultava molt expressiva i va ser admirada per la pura bellesa tonal de la seua veu i consistncia de lnia i to.

 Primers anys i carrera posterior .

Flagstad va nixer en una famlia musical. Son pare era el director d'orquestra Michael Flagstad i sa mare la pianista Marie Flagstad Johnsrud. Va rebre una educaci musical inicial a Oslo, i va debutar al Teatre Nacional d'Oslo com Nuri a l'pera de Eugen d'Albert Tiefland l'any 1913.

Desprs d'ulteriors estudis a Estocolm, va comenar una carrera com a cantant d'pera i opereta a Noruega. Va ser contractada al teatre municipal de Gteborg, Sucia, des de 1928 fins a 1932.

Desprs de cantar opereta i rols lrics, com la Margarida de Faust durant ms d'una dcada, Flagstad es va convncer que havia d'assumir papers operstics ms dramtics com Tosca i Ada. Tenia quasi quaranta anys, i ja estava considerant una retirada. El 1932, va interpretar el paper d'Isolda i va semblar haver trobat la seua vertadera veu. Ellen Gulbranson (1863-1946), una soprano noruega a Bayreuth, va convncer a Winifred Wagner perqu realitzara una audici a Flagstad per a Bayreuth. Flagstad va ser contractada per a papers menors el primer any, i desprs per al de Sieglinde en La valquria.

 Carrera en el Metropolitan i altres llocs .
El seu debut en el Metropolitan Opera com Sieglinde, retransmesa a tota la naci el 2 de febrer de 1935, va causar sensaci. Quatre dies ms tard, Flagstad va cantar Isolda, i ms tard, en el mateix mes, Brunilda de La valquria i El capvespre dels dus per primera vegada. En la mateixa temporada, va cantar Elsa en Lohengrin, Elisabeth en Tannhuser i la seua primera Kundry en Parsifal. Gaireb de la nit al dia, s'havia establert com la soprano wagneriana preeminent de l'poca. Fidelio (de 1936 en endavant) va ser el seu nic paper no wagneri en el Met abans de la guerra. Es diu que va salvar al Metropolitan Opera de l'amenaa de fallida.  L'any 1936, va interpretar tres Brunildes en L'anell del nibelung que s'estava representant en l'pera de San Francisco. El 1937 va debutar en l'pera de Chicago.

Durant 1936 i 1937 va interpretar els papers d'Isolda, Brunilda i Senta en la Royal Opera House, Covent Garden amb direcci de Sir Thomas Beecham, Fritz Reiner i Wilhelm Furtwngler, provocant un entusiasme semblant a l'aconseguit a Nova York.

La seua interpretaci del "crit de guerra" de Brunilda en l'pera de Wagner La valquria va ser immortalitzada per a la pantalla en el musical antolgic The Big Broadcast of 1938.

Tanmateix, la seua carrera en el Met va patir de certs alts i baixos. Flagstad es va involucrar en una llarga baralla amb l'estrella Lauritz Melchior desprs que aquest s'ofenguera per alguns comentaris de Kirsten sobre unes "estpides fotos publicitries", per a fer les quals, Flagstad s'havia sentit pressionada per Melchior Tamb es va enfrontar a Edward Johnson desprs de la mort d'Arthur Bodansky, quan va voler que la dirigira el seu acompanyant, Edwin MacArthur, en lloc d'Erich Leinsdorf. Quan va abandonar el Met a principis dels anys 1940 havia superat les seues diferncies amb Melchior i Johnson. Melchior i Johnson, no obstant, van fer poc per ajudar a Flagstad quan va ser atacada desprs de la Segona Guerra Mundial. 

 Segona Guerra Mundial i dificultats de postguerra .
L'any 1941, desprs de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, Flagstad va tornar a Noruega per a estar amb el seu marit, i hi va romandre al llarg de la guerra. No va actuar a Noruega ni en cap pas ocupat per Alemanya durant la guerra. Ben al contrari, es va esforar per cantar a Sussa i Sucia. El seu marit va ser detingut desprs de la guerra per haver venut subministraments als alemanys.  Ell estava ja molt malalt i va morir poc desprs, i el seu patrimoni va ser confiscat per l'estat. Tot i que el seu comportament durant la guerra estava lliure de controvrsia, la tornada de Flagstad a Noruega durant la guerra i certa ingenutat poltica per la seua banda li van crear certes enemistats, especialment en els Estats Units, on l'ambaixador noruec va encapalar una infatigable campanya personal contra ella.  El columnista Walter Winchell tamb va desenvolupar una campanya contra ella; Melchior i Edward Johnson van refusar ajudar-la.  En un concert a Filadlfia, part del pblic li va llanar bombes ftides.

 Carrera posterior .
Durant quatre temporades consecutives en el Covent Garden, de 1948 a 1952, Flagstad va repetir tots els seus papers wagnerians, incloent Kundry i Sieglinde. Tamb en aquesta poca va protagonitzar l'estrena mundial de les Quatre darrers lieder de Richard Strauss sota la batuta de Wilhelm Furtwngler en el Royal Albert Hall.  Aquesta llegendria interpretaci del 22 de maig de 1950 va ser enregistrada i pot adquirir-se avui en dia, encara que el so s bastant pobre.  Va fer una gira per Sud-amrica l'any 1948 i va tornar a San Francisco el 1949 per no va ser invitada a tornar al Met fins que Rudolph Bing va assumir-ne la direcci. En la temporada 1950-1951, tot i que ja es trobava en la cinquantena, Flagstad es va mostrar encara en forma per a interpretar Isolda, Brunilda i Fidelio. 

Va donar el seu recital de comiat en el Met l'1 d'abril de 1952, en el paper protagonista de l'pera de Gluck Alceste. Les seues ltimes interpretacions operstiques van ser com la Dido de Purcell en el Mermaid Theatre de Londres, 1953, enregistrades i comercialitzades per EMI.

Desprs de retirar-se de l'escenari, va continuar donant concerts i fent enregistraments. Des de 1958 fins a 1960, Flagstad va ser directora general de l'pera Nacional Noruega.

De totes les seues gravacions, la gravaci completa de Tristany i Isolda amb Furtwngler es considera la millor representaci del seu art interpretatiu en la seua maduresa. Tanmateix, cal dir que els seus enregistraments previs a la guerra mostren la seua veu amb major brillantor i claredat.  Al llarg de la seua carrera va gravar nombroses canons, de Grieg i altres, i en elles s'evidencia una veu que mantenia el seu estable bellesa durant els seus molts anys a l'escenari.

Flagstad va morir a Oslo als 67 anys. El seu retrat apareix en els bitllets noruecs de 100 corones.

El Museu Kirsten Flagstad es troba a Hamar, Noruega, i cont una collecci privada d'objectes relacionats amb el mn de l'pera que hom pensa que s la ms mplia del mn. Les seues vestimentes criden l'atenci, i inclouen alguns fons prestats pels Arxius del Metropolitan Opera.

Enregistraments representatius.
Un ampli conjunt d'enregistraments de Flagstad es va comercialitzar en diversos volums amb l'etiqueta Simax, que sembla estar actualment fora de comer.

Els seus enregistraments anteriors a la guerra inclouen treballs d'estudi d'ries de Wagner, Beethoven i canons de Grieg, aix com duets de Lohengrin, Parsifal, i Tristany i Isolda amb Lauritz Melchior. Estan disponibles en l'etiqueta RCA/BMG, aix com bones transferncies de Preiser i Romophone.

Moltes retransmissions del Met sobreviuen i circulen entre els colleccionistes i ms recentment en CD. Cal esmentar:
La valquria, Acte I i fragments del II, del seu debut radiofnic el 1935.
Tristany i Isolda, interpretacions de 1935, 1937, i 1940 totes disponibles.
Tannhuser: 1936, amb Melchior i Tibbett, i 1941 (l'ltim comercialitzat oficialment en LP del Metropolitan Opera).
Sigfrid: 1937, Lauritz Melchior i Friedrich Schorr (disponible en Naxos i Guild).
Lohengrin: 1937, amb Rene Maison.
La valquria: 1940, diverses companyies.

Desprs de la Segona Guerra Mundial cal esmentar entre els nombrosos enregistraments d'estudi:
Escenes de Wagner, incloent el duet final de Sigfrid (Testament CDs, amb llicncia d'EMI);
Gtterdmmerung: Escena final amb Furtwngler - EMI;
Canons Noruegues: EMI;

Potser els seu enregistrament ms clebre s el Tristany i Isolda de 1951 amb Furtwngler, que mai no ha estat fora de comercialitzaci. Est disponible en EMI i Naxos, entre altres.

Desprs de 1955, a la fi de la seua carrera, va enregistrar amb Decca:
Diversos lbums de Grieg, Sibelius, Brahms, etc. amb orquestra i piano.
ries de Wagner amb Knappertsbusch (estreo);
Actes I i III de La valquria (com Sieglinde i Brunilda, respectivament) aix com el duo Brunilda/Sigmund de l'Acte II (dirigit per Knappertsbusch i Georg Solti, com un assaig per al projecte integral de Decca de l Anell).
I la seua gran Fricka en L'or del Rin de Decca l'any 1958.

 Bibliografia .
Rasponi, L., The Last Prima Donnas, Alfred a Knopf, 1982.  ISBN 0-394-52153-8 ;

Enllaos externs.
 Pgina web del museu Kirsten Flagstad;
 Flagstad canta "Im Treibhaus";


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157648" title="Cor artificial" nonfiltered="3836" processed="3829" dbindex="63875">
Un cor artificial s un dispositiu protsic que s'implanta en el cos per a substituir al cor biolgic. s distint d'una mquina de bypass cardiopulmonar (CPB), que s un dispositiu extern usat per a executar les funcions del cor i dels pulmons. El CPB oxigena la sang, aix que no necessita estar connectat als dos circuits sanguinis. A ms, un CPB pot utilitzar-se noms durant unes hores, mentre que el cor artificial ha arribat a durar ms de 20 mesos. 

 Orgens .

Un reemplaament sinttic per al cor segueix sent des de fa molt temps un dels sants griales de la medicina moderna. L'avantatge obvi d'un cor artificial seria reduir la necessitat de trasplantaments de cor, ja que la demanda de donacions de cor (igual que per a la resta d'rgans) excedeix mpliament al nombre de donacions. Encara que el cor s intrnsecament simple (bsicament s un mscul que funciona com una bomba), inclou subtileses que compliquen l'emulaci directa amb materials sinttics i alimentaci elctrica. Les conseqncies sn rebuig al trasplantament i s de piles externes que limiten la mobilitat del pacient. Aquestes complicacions van limitar l'esperana de vida dels primers receptors humans a unes poques hores o dies. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157652" title="IEARN" nonfiltered="3837" processed="3830" dbindex="63876">
iEARN (International Education and Resources Network) s una xarxa internacional educativa que posa en contacte educadors i estudiants d'uns 70 pasos d'arreu del mn. Va iniciar les seves activitats el 1988 i des dels seus inicis compta amb una important presncia catalana la qual es vehicula a travs d'iEARN-Pangea  una de les 7 xarxes que van participar en la seva fundaci.
La seva metodologia es basa en la utilitzaci dels Projectes Telemtics Cooperatius, en els quals,  a travs de la comunicaci via internet els participants  creen coneixement, moltes vegades sobre problemtiques socials i ambientals, sovint lligades a accions de transformaci de l'entorn proper. 
La seu internacional de la xarxa s a Calls (Bages) i els seus membres la gestionen a travs d'una Assemblea permanent en lnia que es reuneix presencialment un cop l'any aprofitant la seva Conferncia Internacional.
Als Pasos Catalans, iEARN-Pangea est vinculada a diversos grups organitzats com les xarxes Lacenet, Ravalnet  i Mapnet,  Novadors i Acte. Els projectes d'iEARN compten habitualment amb un nombre de participants important. L'any 1997 la IV Conferncia Internacional d'IEARN es va celebrar a Calls, amb la presncia de ms de 400 estudiants i educadors dels 5 continents.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157653" title="Slow-Start" nonfiltered="3838" processed="3831" dbindex="63877">
Slow-Start (de l'angls, arrencada lenta) s part de l'estratgia de control de congesti utilitzada per TCP, el protocol de transmisi de dades fet servir per moltes aplicacions d'Internet, com HTTP i Secure Shell.  Slow-Start es fa servir juntament amb altres algorismes per a evitar enviar ms dades de les que la xarxa s capa de transmetre, s a dir, evitar la congesti de xarxa.

 Algorisme .
Un algorisme de Slow-Start consisteix en dues fases diferents: la fase de creixement exponencial, i la fase de creixement lineal. 
Durant la fase de creixement exponencial, Slow-Start treballa incrementant la finestra de congesti TCP en un segment per cada confirmaci (o ACK per l'angls acknowledgment) rebuda. Aix passa fins que una confirmaci no s rebuda per a algun segment o un valor llindar predeterminat per a la finestra s assolit. Si ocorre un event de prdua, TCP asumeix que s degut a la congesti de la xarxa i pren mesures per redur la crrega que li dna. Un cop un event de prdua s'ha donat o el llindar ha estat assolit, TCP entra en la fase de creixement lineal (o evitaci de congesti per l'angls congestion avoidance). En aquest punt, la finestra s incrementada en 1 segment per a cada RTT (de l'angls Round Trip Time, o temps d'anada i tornada). Aix passa fins que es dna un event de prdua.

Tot i que la estratgia s coneguda com a "Slow-Start", el seu creixement de la finestra de congesti s bastant agressiu. (Jacobson, 1988)

 Slow-Start .
L'algorisme comena en la fase de creixement exponencial inicialment amb 1 o 2 segments (depenent de la variant) com a valor de la finestra de congesti (o cwnd per l'angls congestion window), i incrementa la seva mida exponencialment (cwnd = cwnd * 2) fins que un llindar de Slow-Start predefinit s assolit. Un cop el llindar s assolit, la mida de la finestra de congesti s incrementada linealment (cwnd = cwnd + (1/cwnd)). Quan les confirmacions de segment no sn rebudes, el llindar de slow-start passa a ser la meitat de la finestra de congesti, i l'algorisme es reinicia.

 Fast Recovery .
Hi ha una variaci de l'algorisme slow-start coneguda com a fast recovery (de l'angls, recuperaci rpida). En l'algorisme fast recovery, quan els paquets no sn rebuts (detectat mitjanant 3 ACKs duplicats), la mida de la finestra de congesti s reduda al llindar de slow-start, en comptes de fer-ho al valor inicial (menor).

 Problemes .
Slow-Start assumeix que els segments no confirmats sn deguts a la congesti de la xarxa. Mentre que aquesta s una assumpci acceptable per a moltes xarxes, els segments es poden perdre per altres raons, com a la baixa qualitat de la transmissi de la capa d'enlla de dades. Aix, slow-start pot donar un baix rendiment en situacions amb recepci pobre, com en les xarxes inalmbriques.

 Vegeu tamb . 
TCP;

 Enllaos externs .
 TCP Diagrama de seqncia de Slow Start (en angls);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157656" title="Guislabert I de Barcelona" nonfiltered="3839" processed="3832" dbindex="63878">
Guislabert I de Barcelona (? - 5 de desembre  de 1062). Vescomte de Barcelona i bisbe de Barcelona (~1034-1062). 

Segon fill del vescomte Udalard I de Barcelona i de Riquilda, i net del comte de Barcelona Borrell II per lnia materna. 

El seu germ Bernat succe al seu pare a la seva mort en 1014, per va morir jove deixant un fill menor d'edat, Udalard II.  Guislabert, reg el vescomtat en nom del seu nebot Udalard, fins que li traspass el govern el 1041. 

Tot i ser casat i pare de tres fills, fou elegit bisbe de Barcelona el 1034. 

En aquestos anys el clan vescomtal es va oposar violentament al comte de Barcelona.  Guislabert i el seu nebot dirigiren un avalot contra Ramon Berenguer I, don suport a la revolta del seu cos Mir Geribert i ataquen el palau comtal des de la seu de Barcelona. Al 1052 fan les paus.

Va acabar i consagrar la catedral romnica de Barcelona en 1058.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157663" title="Emrit" nonfiltered="3840" processed="3833" dbindex="63879">
Una persona emrita s aquella que pels seus bons serveis en una professi, especialment en la carrera universitria o eclesistica, s'ha retirat del crrec que ocupava gaudint, no obstant aix, de beneficis derivats del mateix que poden ser de diversa naturalesa segons el rang i la instituci que es tracti.

En general, es concedeix a l'emrit la potestat de participar activament en les tasques que li eren prpies abans del seu retir, prvia consulta de l'encarregat del mateix, se'ls dna veu en assemblees i reunions i assisteix a d'altres en qualitat de convidat d'honor.

 A la universitat. Professor emrit .
A les universitats espanyoles el nomenament de professors emrits est reglat pel Reial Decret 898/1985, de 30 d'abril, sobre rgim del professorat universitari en el que s'estableix que el professorat emrit:
 Ser contractat pel Consell de Govern de cada Universitat...
 ...de entre professors jubilats pertanyents als cossos docents universitaris que hagin prestat serveis destacats a la Universitat per un perode mnim de deu anys.
 Estar representat junt amb altres collaboradors i associats en el Claustre de la Universitat, en el Consell de Govern, en l'elecci del Rector.
 Al seu contracte s'especificaran les seves obligacions acadmiques que sempre seran a temps parcials i per espai de dos anys, podent renovar-se desprs.

En altres pasos les condicions per al nomenament de professors emrits no en difereixen massa sent un requisit habitual el perode de deu anys de docncia. Tamb existeix la possibilitat, estesa al mn anglosax, d'atorgar el ttol automticament quan es compleixin els terminis requerits i sense entrar a valorar, per exemple, si les publicacions cientfiques sn de major o menor importncia.

 A l'esglsia .

En les congregacions cristianes que tenen aquests crrecs, es contempla el trasllat d'un bisbe o arquebisbe a l'estat d'emeritatge pel qual, per una banda, se li rescindeixen totes les seves responsabilitats pastorals, per per l'altra, pot continuar donant missa, en la mesura que li ho permetin les seves forces, ja que en general es tracta de persones d'edat avanada.

A l'Esglsia catlica, els emrits passen a ser-ho quan renuncien al seu crrec davant del bisbe de la dicesi o directament al Summe Pontfex, deixant aix les seves responsabilitats diocesanes, auxiliars o qualssevol altre responsabilitat que tinguessin. Quan assoleixen l'edat de 75 anys, la seva renncia s obligatria segons prescriu el Dret Cannic.

Els bisbe i arquebisbe no formen part de la Conferncia Episcopal, per s que sn sollicitats com a assessors consultius tenint en compte la seva experincia i venerabilitat. Continuen pertanyent al Collegi Episcopal.

 A l'antiga Roma .
En l'antiga Roma s'anomenaven emrits als legionaris llicenciats que gaudien dels privilegis i recompensa rebuda pels seus bons serveis. Usualment, a part del bot que poguessin haver pogut recollir a les diverses campanyes, el general de torn atorgava als seus millors soldats grans concessions de terreny expropiat als pasos conquerits; aix s'arribaren a formar veritables ciutats amb el llicenciament de soldats en finalitzar les gran campanyes.

Un exemple d'aquest tipus de fundaci s l'actual ciutat de Mrida (Extremadura) que va portar el nom d'Emrita Augusta quan es va crear l'any 25 aC. L'emperador Csar August va premiar aix als seus homes un cop acabades les cruentes Guerres Cntabres, creant una prspera ciutat en la Btica, que en aquell temps formava part de la Hispnia Citerior, i que ms tard es convertiria en la capital de la provncia de Lusitnia.

 Enllaos externs .
Reial Decret 898/1985 sobre rgim universitari  ;
Estatuts universitaris de la Universitat Autnoma de Madrid ;
Condicions per a ser professor emrit per la Slippery Rock University, Pensilvnia ;
Condicions per a ser professor emrit per la Universitat d'Alberta, (Canad) ;
X Assemblea Ordinria del Snode de Bisbes  ;
Dret cannic sobre les renncies dels bisbes ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157669" title="Xavier Theros" nonfiltered="3841" processed="3834" dbindex="63880">
Xavier Theros s un escriptor i poeta, nascut a Barcelona el 1963.

s autor i actor del monleg "Qu bello es vivir... Bien!", representat per tota Catalunya i diversos llocs d'Espanya, com la Casa Encendida de Madrid o el museu Verbum de Vigo. Com a poeta ha participat en festivals i encontres de poesia d'Espanya i Itlia, com el Slam Poetry de Bolzano o les lectures amb Jess Lizano i Josep Palau i Fabre, a la Fundaci La Caixa (2000 i 2001). Tamb es autor de l'espectacle de poesia a quatre veus "La poesa con sangre entra", amb la collaboraci dels rapsodes Joan Crek, Steven Forster i Eduard Alonso. 

Durant l'any 1999 va impartir un curs de poesia i creaci potica per escoles, amb Eduard Escoffet, per la Fundaci La Caixa. Aix mateix, al llarg dels anys noranta, va participar en diverses exposicions de Mail Art o Art Correu.  

s autor de diversos llibres humorstics, aix com de l'assaig histric  Burla, escarnio y otras diversiones  (Ed. La Tempestad, 2004), sobre l'humor a l'edat mitjana. Treball que ha estat incls com a bibliografia en assignatures de histria medieval de diverses universitats. 

s collaborador habitual en mitjans de comunicaci. Ha participat com a locutor en diverses emissores de rdio, com Ona Catalana o Radio Pica. En el desaparegut rotatiu Diari de Barcelona, a El Peridico de Catalunya o en el diari basc Deia. Actualment, te una secci fixa a la Crnica de la edici catalana de El Pas.

Co-fundador i membre, amb Rafael Metlikovez, del duet Accidents Polipotics. Formaci amb la que ha estrenat quatre espectacles de teatre i dos espectacles de polipoesia, realitzant gires per tota Catalunya, Espanya, Portugal, Frana, Alemanya, Italia, Colombia o Mxic. I publicat els ttols  Ms triste es robar  y  Todos tenemos la razn , o el CD "Polipoesia Urbana de Pueblo". Guanyadors d'un Aplaudiment en els premis Sebasti Guasch (1997) i seleccionats per participar en dos edicions del festival de poesia Poliphonix, realitzades al CCCB de Barcelona i al centre Georges Pompidou de Pars.

Ha tradut al castell la novella  Pandora al Congo  (Suma Editores) d'Albert Snchez Piol. I, junt amb la traductora Nria Pujol, l'assaig  Tor, tretze cases i tres morts  (Anagrama Ed.) de Carles Porta.
 
Per altre banda, ha participat en el projecte de memria histrica "La ruta de l'Anarquisme", que ha funcionat durant dos anys a la ciutat de Barcelona (2004 i 2005). O en diverses exposicions d'art, a llocs com Tenerife, Madrid o Santiago de Compostela.

 Obres publicades .
 "Ms triste es robar" (amb Rafael Metlikovez) (Ed. Del Khan, 1997);
 "Todos tenemos la razn" (amb Rafael Metlikovez) (Ed. La Tempestad, 2003);
  Diccionario Inconveniente  (Ed. La Tempestad, 2003);
  Gua turstica de Las Batidos  (Ed. La Olla Expres, 2003);
  Burla, escarnio y otras diversiones  (Ed. La Tempestad, 2004) ;
  Viaje al archipilago de Las Batidos  (Ed. La Olla Expres, 2007);
 "European Slam Poetry" (Antologia europea de poesia) (Ed. Sparajiurij, Tor, 2007);

 Vegeu tamb .
 Accidents Polipotics;
 polipoesia, poesia;
 Joan Brossa;
 Enric Casasses;
 Albert Snchez Piol;

 Enllaos externs .
Plana personal de Xavier Theros;
Mis zonas esdrjulas-Blog;
Poetases;
Polipoesia a les Biblioteques de Barcelona;
Crnicas en El Pas de Xavier Theros;
Theros a El Pas ;
Web Viu la Poesia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157670" title="Gazophylacium Catalano-Latinum" nonfiltered="3842" processed="3835" dbindex="63881">

El Gazophylacium Catalano-Latinum s un diccionari catal-llat, destinat a l estudi d aquesta darrera llengua, obra de Joan Lacavalleria i Dulach, imprs a Barcelona el 1696 per Antoni Lacavalleria, conegut impressor i germ de l'autor.

Contingut i descripci de l'obra.

El seu ttol i dades complertes sn: Gazophylacium Catalano-Latinum, dictiones phrasibus illustratas, ordine literario comprehendens, cui subjicitur irregularium verborum elenchus. Auctore Joanne Lacavalleria et Dulach V.I.D. Anno 1696. Barcinone: apud Antonium Lacavalleria, In Via Libraria. 

Es tracta d una obra de considerable extensi (1.037 pgines, a doble columna), que t com a particularitat que aporta, per a la majoria dels termes catalans, una breu definici d aquests, abans dels termes i frases llatins que exemplifica. Per tant, cont una gran quantitat de locucions, accepcions i frases, amb molta varietat lxica. Els historiadors de la lexicografia el consideren el diccionari ms important fins al Diccionari Labrnia, de 1839.

Es considera que Joan Lacavalleria va ampliar i refondre el Diccionari trilinge castell-francs-catal, del seu pare, Pere Lacavalleria.

Gazofilaci (Gazophylacium) significa tresor o el lloc on es guarda aquest. Aquest nom s'aplicava a molts diccionaris llatins, significant que constituen un tresor de la llengua llatina, destinant-se a recollir i guardar-ne els mots i les frases, amb les seves elegncies. En la mateixa lnia, el 1611 Sebastin de Covarrubias titul el seu diccionari com a Tesoro de la Lengua Castellana o Espaola

Referncies a l'obra.

En el poema "Al lector", de Mari Aguil, hi trobem una referncia al Gazophylacium Catalano-Latinum i al seu s com a obra d'aprenentatge del llat:

D infant, la llengua del Laci;
m ensenyava un reverend;
a cops de Gazophilaci, ;
i abans que encets Horaci;
n esbucaren el convent.;


Notes.


Bibliografia.

Germ Colon i Amadeu-J. Soberanas, Panorama de la lexicografia catalana: de les glosses medievals a Pompeu Fabra, Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1991 (2 ed.). ;
Albert Rico i Joan Sol, Gramtica i lexicografia catalanes, sntesi histrica. Universitat de Valncia, Valncia 1995.
Manuel Llanas i Pont, L'edici a Catalunya: segles XV a XVII. Gremi d'Editors de Catalunya, Barcelona 2002.
Antoni Ferrando Francs i Miquel Nicols Amors, Histria de la llengua catalana, Ed. UOC, Barcelona 2005.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157671" title="Escorta (bsquet)" nonfiltered="3843" processed="3836" dbindex="63882">

En bsquet, l'escorta s un dels cinc llocs habituals en l'estructura de l'equip. Els que juguen en aquest lloc sn generalment ms petits i ms rpids que els alers. El seu paper s generalment de marcar cistelles amb tirs exteriors, tot i que alguns tamb s'encarreguen de pujar la pilota ajudant el base.

Un exemple d'escorta tpic s Reggie Miller dels Indiana Pacers. Michael Jordan, en els seus inicis, jugava d'escorta, per les seves facultats de penetraci i de joc en l'u contra u, el van convertir posteriorment en un aler.

Altres escortes sn:
 Kobe Bryant (Los Angeles Lakers);
 Vince Carter (New Jersey Nets);
 Dwyane Wade (Miami Heat);
 Juan Carlos Navarro (Memphis Grizzlies);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157675" title="gora Barcelona" nonfiltered="3844" processed="3837" dbindex="63884">

gora Barcelona s un joc de tauler d'estil europeu creat l'any 2000 per Oriol Comas i Jep Ferret i publicat en collaboraci amb l'Ajuntament de Barcelona.

Es tracta d'un joc de majories, en qu cada jugador intenta aconseguir situar el mxim nombre de les seves fitxes (anomenades passejants i que sn les figuretes de fusta conegudes com a meeples i popularitzades pel joc Carcassonne) als diferents barris de la ciutat. La collocaci i moviment de les fitxes ve determinada per les diferents possibles accions dels jugadors i per una baralla de cartes, que hi introdueix un element d'atzar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157687" title="Ghena Dimitrova" nonfiltered="3845" processed="3838" dbindex="63885">
Ghena Dimitrova (en blgar               ) (Beglej, 6 de maig de 1941   Mil, 11 de juny de 2005) va ser una soprano blgara. Va esdevenir clebre per la seua veu de gran poder i extensi, amb la que va enfrontar papers de com Turandot durant quatre dcades.

Primers anys.
Ghena Dimitrova va nixer al poble blgar de Beglej l'any 1941. Va comenar a cantar en el cor escolar. La seus poderosa veu va fer que li fra oferida una plaa en el Conservatori de Sofia, estudiant-hi amb Cristo Brambarov entre 1959 i 1964. Tot i que inicialment va ser considerada com mezzosoprano, en el segon any ja va ser reconeguda com a soprano.

Desprs de finalitzar els seus estudis al Conservatori, va comenar dedicant-se a l'ensenyament de cant. El seu debut als escenaris va tenir lloc a mitjan anys 1960 com l'Abigaille de Nabucco de Verdi en l'pera Nacional Blgara, substituint a dues sopranos que havien cancellat consecutivament. Dimitrova va aprendre el paper en una sertmana.

En els seus primers enregistraments es fa pals que la veu de Dimitrova encara no havia aconseguit la seua caracterstica enormitat. De fet en els primers enregistraments que va fer con Abigaille de Nabucco, omet el do agut final de la cabaletta Salgo gi. Ms avanada la seua carrera, no noms el va incloure, sin que la interpretaci d'Abigaille per Dimitrova esdevindria el model front al qual altres Abigaille serien inevitablement i , de vegades malhauradament, comparades.

Carrera internacional.
Dimitrova va guanyar el Concurs Internacional de Cant de Sofia l'any 1970. El premi incloa una estada d'estudis d'un parell d'anys a la Scuola di Perfezionamento de La Scala .

Va fer el seu debut itali com Turandot a Treviso l'any 1975. El seu debut a La Scala va tenir lloc l'any 1983 amb el mateix paper. El mateix any va tornar a interpretar Turadot per a la producci d'un video amb l'pera Estatal de Viena. L'any 1988 va debutar al Metropolitan Opera de Nova York, altra vegada amb Turandot.

Dimitrova va dir d'aquest paper: "Potser Turandot no s el meu paper preferit per t el gran avantatge de poder demostrar els recursos vocals. La manera en qu est escrita la msica fa que calga una veu com una trompeta per a fer-li justcia." 

La seua primera aparici als Estats Units d'Amrica va tenir lloc l'any 1981 interpretant el paper d'Elvira en Ernani. L'any 1983 va cantar La Gioconda de Ponchielli al Barbican Arts Centre, poc abans del seu debut al Covent Garden el mateix any. Aquest debut tard va ser atribut per la mateixa Dimitrova a "la poltica".

Ghena va treballar com a professora d'un gran nombre de joves cantants. Entre els seus alumnes cal destacar a Elena Baramova.

Va morir a Mil l'any 2005. El Govern de Bulgria va prometre establir un fons amb el seu nom, per a donar suport a joves cantants.

Enllaos externs. 
 Plana oficial ;
 Article sobre la mort de Ghena Dimitrova ;
 Necrolgica del New York Times ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157692" title="Jordi Tiena i Amors" nonfiltered="3846" processed="3839" dbindex="63886">
Jordi Tiena i Amors   (Barcelona, 1955) s un escriptor i catedrtic de llengua catalana i literatura.

Als deu anys va traslladar-se a Tarragona, on resideix. s llicenciat en Filologia Hispnica i en Filologia Catalana, i Doctor en Filologia Catalana. Va comenar fent adaptacions de textos literaris medievals per als seus alumnes amb la publicaci l'any 1987 de l'annim Blandn de Cornualla,  i el Viatge al Purgatori de Ramon de Perells. Desprs public les adaptacions de El llibre de les dones  de Jaume Roig, un clssic de la nostra misognia, l'annim Curial e Gelfa, una de les dues grans novelles cavalleresques catalanes , i Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, l'altra gran novella cavalleresca; totes elles del segle XV, el segle d'or de la literatura catalana. Vinculada tamb al mn de la cavalleria, el 1991 public Histria de l'esforat cavaller Partinobles, una versi catalana del segle XVI d'una novella annima francesa. L'any 1989, fruit del seu inters per la novella histrica catalana, edit El coronel d'Anjou de F.B. Briz i el 1993, L'orfeneta de Menargues d'Antoni de Bofarull, la primera novella histrico-romntica catalana (). Precisament l'any anterior, el 1992 havia presentat la seva tesi doctoral sobre la novella histrica catalana,dirigida per Antnia Tayadella. Una nova edici sobre novella histrica, l'any 94, aquest cop una traducci dIvanhoe de Walter Scott, el pare de la novella histrico-romntica.

Aquest mateix any inici la seva carrera com a novellista amb la publicaci de Mort a Menorca, finalista del I Premi de novella Carlemany, que t com a protagonista un novellista de fulletons del segle XIX,tamb aquest any,  Un dia en la vida d'Ishak Butmic, sobre el setge de Sarajevo en la guerra de Bsnia, guanyadora del Premi de novella ciutat d'Alzira  i , a ms a ms ,Els vespres de don Mag Castellarnau,la primera ambientada a la seva ciutat, Tarragona. Desprs vindr La dona del grill(1996) situada a la Barcelona del segle XV,coprotagonitzada per un escriv i una alcavota; i El comediant de Perpiny (1997)que enllaa una poca histrica clau per la Catalunya Nord, el 1659,amb el mn del teatre clssic francs.L'any 1998 va guanyar el Premi de narrativa Pin i Soler amb Dies a la ciutat situada a la Tarragona del segle XVI.Amb L'ombra del coronel (2002) retorna al segle XX, concretament a la postguerra espanyola, amb un "venut" com a protagonista. L'any 2005 va publicar El mercant, inspirada en l'existncia de les presons secretes.

Obres. 

Novelles:

Mort a Menorca (1995);
Un dia en la vida d'Ishak Butmic (1995);
Els vespres de don Mag Castellarnau (1995);
La dona del grill (1996);
El comediant de Perpiny (1997);
Dies a la ciutat (1998);
L ombra del coronel (2002);
El mercant (2005);

Narracions:

El guia, dins Any i anys (1999);
L entrevista, dins Set claus (2001);
Esperant, dins La ciutat pels carrers (2002);
El mas de les figures, dins castellers (2005);
El manuscrit, dins Salou. 6 pre-textos (2005);
La Trudis al balc, dins En sintonia. La rdio en vuit relats (2006);

Versions i edicions:

Adreades fonamentalment al mn educatiu,van acompanyades d'una introducci i, sovint, d'unes propostes de treball per al seu s escolar. Les versions, ho sn al catal actual.

Edici del Viatge al Purgatori de Ramon de Perells (1987);
Versi de l'annim Blandn de Cornualla(1987);
Versi dEl llibre de les dones de J.Roig (1988);
Versi de l'annim Curial i Gelfa (1989);
Versi de Tirant lo Blanc, de J.Martorell (1989);
Edici dEl Coronel d'Anjou, de F.P.Briz (1989);
Versi de l'annim Histria de l'esforat cavaller Partinobles (1991);
Edici abreujada. L'orfaneta de Menargues, d'Antoni de Bofarull (1993);
Edici de Tirant lo Blanc. Episodis, de Joanot Martorell (1992);
Versi-traducci d' Ivanhoe, de Walter Scott (1994);
Edici de Tirant lo Blanc. Selecci, de J. Marorell (1999);
Edici de Curial e Gelfa. Selecci (2002);
Versi de Lo somni, de Bernat Metge (2004);

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157697" title="Alfonso Rus Terol" nonfiltered="3847" processed="3840" dbindex="63887">


Alfonso Rus Terol (Xtiva, 13 d'octubre de 1950) s un comerciant i poltic valenci. 

De familia de comerciants, Alfonso Rus va simultanejar la seua activitat empresarial amb la poltica des de principis dels 80. De primeres va comenar amb Aliana Popular i el CDS, va fundar l'agrupaci independent AIXATIVA, per no va ser fins al 1995 amb el PP que va aconseguir guanyar l'alcaldia de Xtiva. Grcies a aix va aconseguir renom per la seua invitaci a la Casa Reial per a que el Princep Felip acudira a Xtiva per a demanar disculpes per l'incendi de la ciutat pel seu avantpassat Felip V, amb motiu de la qual cosa Alfonso Rus oferia adrear el quadre que penja cap per avall al museu municipal de la ciutat. Durant la seua segon legislatura (1999-2003)  va aconseguir organitzar un Certamen de Miss Espanya que suscita una forta polmica en la ciutat. La seua 3 legislatura s'ha caracteritzat per una forta aposta pel creixement urbanstic, de la m sobretot de l'empresa Llanera S.A. que va sorgir inicialment en la localitat vena. Obra destacada d'aquesta empresa ha estat la polmica remodelaci de la Plaa de Bous de Xtiva. 

Durant aquest temps, Rus ha estat en diverses ocasions president de C.D.Olmpic de Xtiva. s tamb president de la Diputaci de Valncia, president de la Mancomunitat La Costera-Canal, president del Consorci de les Comarques Centrals del Pas Valenci i president provincial del PP.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157698" title="Reno" nonfiltered="3848" processed="3841" dbindex="63888">


Reno (empresa), una empresa catalana de material de patinatge.
Reno (Nevada), una ciutat estatunidenca;
El Riu Reno, a Itlia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157702" title="La Serena" nonfiltered="3849" processed="3842" dbindex="63889">
La Serena s una comarca estepria d'Extremadura situada a l'est de la provncia de Badajoz. El cap comarcal s Castuera. Dedicada principalment al pastoreig, n's tpic el formatge de La Serena.

 Municipis.
 Benquerencia de la Serena;
 Campanario;
 Capilla;
 Castuera;
 Cabeza del Buey;
 Esparragosa de la Serena;
 Higuera de la Serena;
 La Coronada;
 La Haba;
 Malpartida de la Serena;
 Monterrubio de la Serena;
 Orellana la Vieja;
 Quintana de la Serena;
 Zalamea de la Serena;
 Villanueva de la Serena;
 Navalvillar de Pela;
 Magacela;
 Pealsordo;
 Valle de la Serena;
 Zarza-Capilla;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157703" title="Castuera" nonfiltered="3850" processed="3843" dbindex="63890">


Castuera s un municipi de la provncia de Badajoz a Espanya amb 6.989 habitants, capital de la comarca de La Serena.
A la vora de la zona estepria de La Serena, est comunicada per tren amb Madrid i amb Badajoz i Mrida. Posseeix una Universitat Popular amb cinema i teatre, dos instituts i un Centre de Professors i Recursos (CPR).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157706" title="Escola del Treball" nonfiltered="3851" processed="3844" dbindex="63891">


Escola del Treball de Barcelona, un institut d'educaci secundria de Barcelona.
Escola del Treball de Lleida, un institut d'educaci secundria de Lleida.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157707" title="Gran Premi de Frana del 1952" nonfiltered="3852" processed="3845" dbindex="63892">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1952, disputat al circuit de Rouen-Les-Essarts  el 6 de juliol del 1952.

 Resultats .





 Altres .

 Pole: Alberto Ascari   2' 14. 8;
 Volta  rpida:  Alberto Ascari  2' 17. 3 ;








 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157710" title="Circuit de Rouen-Les-Essarts" nonfiltered="3853" processed="3846" dbindex="63893">
El circuit de Rouen-Les-Essarts era un circuit automobilstic de 6.542 km (4.065 milles) de llarg situat a prop de Rouen, Frana.




 Histria .

El circuit es va inagurar al 1950 per fins dos anys mes tard, a la temporada 1952 no es va disputar el primer GP de Frmula 1, el Gran Premi de Frana de 1952. 

La F1, encara hi celebraria varies edicions ms del GP de Frana, l'ltima a l'any 1968 on va tenir lloc el trgic accident mortal de Jo Schlesser. Desprs d'aix, ja no s'hi van disputar mes curses de F1, encara que la Frmula 2 va continuar disputant-hi curses fins l'any 1978. 

Als ltims anys s'hi van disputar GP monomarca i de campionats francesos fins el seu tencament a l'any 1994 per raons econmiques i de seguretat.



 Guanyadors dels GP disputats a Rouen-Les-Essarts .




 Enllaos externs .

 Rouen-Les-Essarts - Web amb l'histria ;
 Fotos de satlit de Google Maps;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157711" title="Gran Premi de Frana del 1953" nonfiltered="3854" processed="3847" dbindex="63894">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1953, disputat al circuit de Reims-Gueux  el 5 de juliol del 1953.

 Resultats .





 Altres .

 Pole: Alberto Ascari   2' 41. 2;
 Volta  rpida:  Juan Manuel Fangio  2' 41. 0 ;








 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157713" title="Colze" nonfiltered="3855" processed="3848" dbindex="63895">
El colze s l'articulaci que uneix el bra i l'avantbra connectant la part distal del hmer amb la proximal del cbit i del radi. El colze posseeix lligaments laterals, anteriors i posteriors.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157715" title="Udalard I de Barcelona" nonfiltered="3856" processed="3849" dbindex="63896">
Udalard I de Barcelona (?-1014). Vescomte de Barcelona.

Casat al voltant del 1006 amb Riquilda filla del comte de Barcelona Borrell II, era pare de:
Bernat I, el seu successor.
 Guislabert I de Barcelona;

El 985 defentsant-se d'Almansor va ser fet presoner i portat a Crdova. Durant el captiveri, el seu germ Geribert de Barcelona, casat amb Ermengarda de Barcelona tamb filla de Borrell II, va regir el vescomtat. 

Udalard va tornar el 991 i va morir el 1014 sent succet pel seu fill Bernat que va morir jove deixant un fill menor d'edat, Udalard II. Guislabert, l'altre fill de Udalard, es va fer crrec del vescomtat fins que el seu nebot va ser ms gran.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157718" title="Geribert de Barcelona" nonfiltered="3857" processed="3850" dbindex="63897">
Geribert de Barcelona (segle X - ~1011). Vescomte de Barcelona, fill segon del vescomte Guitard. 

Casat amb Ermengarda de Barcelona, filla del comte Borrell II. Varen tenir al menys dos fills:

 Guisla de Sant Mart, casada amb Folc I de Cardona i pares de Ramon Folc I de Cardona, primer vescomte de Cardona.
 Mir Geribert, noble que es rebel contra el comte autonomenant-se Prncep d'Olrdola. ;

El seu germ Udalard I va ser capturat i empresonat durant cinc anys a Crdova (985-991) per Almansor. Durant aquest temps, exerc interinament la funci vescomtal. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157727" title="Mana" nonfiltered="3858" processed="3851" dbindex="63898">
Mana, per a les poblacions de la Polinsia i de la Melansia s una fora sobrenatural impersonal. 

Acadmicament es troba la seva primera utilitzaci el 1814 per part de W. Wiliams que el tradueix per "poder" "influncia". L'any 1891 amb la publicaci de l'obra Els melanesis de H.Codrington el terme tingu una gran difusi amb el significat de "fora sobrenatural", poder diferent a aquell de la fora fsica i capa de produir el be i mal, que pot sser transms a qualsevol objecte o persona i que els esperits i les nimes desencarnades posseeixen i poden transmetre'l. A l'inici del segle XX Marcel Mauss i R.Hubert i  elaboraren la teoria que lliga la mgia al concepte de mana, ents com a entitat complexa que no noms es fora, sin tamb acci, qualitat, estat, (Assaig d una teoria general de la Mgia 1902). Pocs anys desprs, Robert Ranulph Marett, un dels representants de la corrent preanimista, defensava que la idea de mana era la base de l'experincia religiosa, una categoria universal que mgia i religi tenen en com, i que conjuntament amb el concepte de tab presenta el quadre mnim per indispensable de tots els fenmens mgics i religiosos. El mana implicar el tab i viceversa: el tab s l'aspecte negatiu del mana, all que neix de la por, el mana ser l'aspecte positiu de la potncia.

No t cap relaci amb el mann bblic descrit en l'xode.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157729" title="Edita Gruberov" nonfiltered="3859" processed="3852" dbindex="63899">
Edita Gruberov (Bratislava, 23 de desembre de 1946) s una cantant d'pera eslovaca, famosa per les seues interpretacions com soprano de coloratura. Posseeix una gran claredat tonal, agilitat i habilitat per a cantar notes altes amb molta fora (com per exemple, quan va interpretar en els seus primers anys de carrera el paper de la Reina de la Nit en La flauta mgica de Mozart). En anys recents, ha gaudit un notable xit en els papers ms belcantstics del repertori.

Gruberov va nixer a Bratislava, filla de mare hongaresa i pare amb ancestres alemanys. Malgrat les seues arrels i que hi ha una minoria que parla hongars a la seua ciutat natal, la seua llengua materna s l'eslovac. Va iniciar estudis de msica al conservatori de la ciutat sota la tutela de Maria Medveck. Desprs es va inscriure a l'Acadmia de Msica i Art Dramtic de Bratislava. Durant aquest perode va formar part del fams grup de msica folclrica Lcnica, presentant-se al Teatre Nacional Eslovac. 

L'any 1968 va debutar en l'pera de Bratislava en el paper de Rosina en El barber de Sevilla. Desprs de guanyar un concurs de cant a Tolosa de Llenguadoc, va ser contractada per a formar part del grup d'pera del teatre J. G. Tajovsk a Bansk Bystrica, Eslovquia, des de 1968 fins a 1970. Durant el perode de "Normalitzaci" de Txecoslovquia, quan les fronteres es van tancar per als pasos no comunistes, la seua tutora, Medveck, va organitzar unes audicions per a Gruberov a l'estiu de 1969 en l'pera de l'Estat de Viena. Aix li va proporcionar un contracte i l'xit amb el personatge de Reina de la Nit. Llavors Gruberov va decidir emigrar a l'oest, esdevenint poc desprs en solista a Viena i estrella als teatres d'pera ms importants del mn, especialment en els papers de coloratura. 

Entre les seues principals actuacions en els ms importants teatres cal destacar el seu debut en el Festival de Glyndebourne l'any 1972 i al Metropolitan Opera el 1977, com a Reina de la Nit; el Festival de Salzburg l'any 1977, com Thibault en Don Carlos, sota la batuta de Herbert von Karajan. L'any 1984 va cantar a la Royal Opera House, com Giulietta en l'pera de Bellini, I Capuleti e i Montecchi. L'any 1987 va cantar a La Scala, com Donna Anna i Marie de La fille du rgiment. El 1992 va cantar Semiramide a Zuric, i el 1990 a Viena, Roberto Devereux. En el seu repertori tamb trobem Zerbinetta dAriadne auf Naxos, Gilda de Rigoletto, Violetta de La Traviata, el paper titular de Lucia di Lammermoor, Konstanze de El rapte en el serrall, Manon i Oscar dUn ballo in maschera.

Gruberov va seguir el cam d'altres cantants de coloratura, com la seua predecessora Beverly Sills, adquirint una veu ms obscura i propcia per a papers de bel canto ms pesants, com Maria Stuarda, Anna Bolena i fins i tot Norma de Bellini. Tot i que no posseeix totes les qualitats vocals necessries per a interpretar aquest paper cmodament, la seua gran expressivitat i impacte dramtic, li han servit per a atraure molts admiradors.

Gruberov ha protagonitzat nombrosos enregistraments. En els ltims anys ha enregistrat moltes peres de bel canto, especialment la trilogia Tudor de Donizetti amb el segell discogrfic Nightingale.

Va estar casada amb el conegut director d'orquestra austrac Friedrich Haider.

 Enllaos externs .
Plana no oficial sobre Edita Gruberov;
Collecci de fotografies sobre Gruberov;
Plana dels admiradors de Gruberov;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157733" title="Team Astana" nonfiltered="3860" processed="3853" dbindex="63900">

El Team Astana  (codi UCI: AST), s un club ciclista professional patrocinat pel grup Astana, una coalici d'empreses estatals del Kazakhstan i que porta el nom de la capital del pas Astan. Adquir estatus professional de l'UCI ProTeam el seu any inaugural el 2007. L'equip s dirigit per Johan Bruyneel, antic cap del U.S. Postal/Discovery Channel.

General.
Pas: ;
Patrocinador principal: Astan;
Lloc web: http://www.team-astana.eu/;

Personal.
Mnager.
Marc Biver;

Directors esportius.
Adriano Baffi;
Giovanni Fidanza;
Alexander Shefer;

Equip.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157735" title="Lo Tindemans" nonfiltered="3861" processed="3854" dbindex="63901">

Lo Tindemans (Zwijndrecht, 1922) s un poltic belga, de tendncia demcrata cristi, que fou Primer Ministre de Blgica entre els anys 1974 i 1978.

Biografia.
Va nixer el 16 d'abril de 1922 a la ciutat de Zwijndrecht, poblaci situada a la provncia d'Anvers. Va estudiar cincies poltiques a la Universitat Catlica de Lovaina, i ampli els seus estudis en economia a la Universitat de Gant.

Activitat poltica.
Inici la seva activitat poltica l'any 1965 quan va esdevenir burgmestre del municipi d'Edegem,  situada a la regi flamenca de la provncia d'Anvers, crrec que ocup fins el 1978. 

Fou nomenat diputat al parlament belga pel partit democristi Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V) per primer cop l'any 1961, acta que no abandon fins el 1989. L'any 1970 el primer ministre Gaston Eyskens el nomen Ministre d'Afers comunitaris de Flandes, i el 1971 Ministre d'Agricultura i de la Classe Obrera, crrec que va mantenir fins al final del mandat d'Eyskens l'any 1973.

Desprs d'un parntesi de govern socialista per part de Edmond Leburton entre 1973 i 1974, aquell mateix any Tindemans fou nomenat Primer Ministre de Blgica. Federalista convenut, mostr el seu suport a la uni poltica d'Europa l'any 1975, pensant que la uni europea no s una fi en si mateix sin un etapa ms cap al cam a la unificaci. Tindemans ser uns dels principals avaladors davant el Consell Europeu de la uni monetria, el reforament del poder parlamentari del Parlament Europeu i una poltica de seguretat comuna. L'any 1976 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d'Aquisgr, pels seus passos en favor de la uni europea.

Al finalitzar el seu mandat com a Primer Ministre l'any 1978 fou nomenat Ministres d'Afers Extrangers entre 1981 i 1989 sota els governs de Mark Eyskens i Wilfried Martens.

President del Partit Popular Europeu (PPE) entre 1976 i 1985, tamb fou diputat europeu en dues ocasions (1979-1981 i 1989-1999) i actualment s president d'honor del PPE. 

Enllaos externs.
  Informaci de Lo Tindemans a la Pgina Oficial del Govern Belga;
  Entrevista amb Lo Tindemans European Navigator;
  Premi Internacional Carlemany;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157740" title="Udalard II" nonfiltered="3862" processed="3855" dbindex="63902">
Udalard II (?   1077/80). Vescomte de Barcelona (a 1041 - ~1077/80), fill del vescomte Bernat I i d'Ermengarda. 

Al morir el seu pare prematurament, Udalard, menor d'edat, resta sota la tutela del seu oncle, Guislabert I, bisbe de Barcelona des del 1034.

En dos perodes situats entre 1041-1044 i 1049-1058, el clan vescomtal es va oposar violentament al comte Ramon Berenguer I. 

En el primer perode, Guislabert I dna suport al seu nebot Udalard II i encapalen a Barcelona l'atac amb pedres al palau comtal des del palau bisbal. Tamb varen trobar com a aliat al comte Ramon I de Cerdanya, enemic del comte de Barcelona. Aquest primer perode acab amb una sentncia que l'any 1044 que dict l'abat Oliba. Segons aquesta sentncia Guislabert i Udalard haven de lliurar els culpables de l'apedregament i pagar una finana de 10 000 sous.


Entre 1049-58 ser Mir Geribert, cos de Guislabert I, al front dels Santmart qui s'unir als vescomtes en contra del comte Ramon Berenguer I. 

El succe el seu fill Guislabert II de Barcelona.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157741" title="Mark Cavendish" nonfiltered="3863" processed="3856" dbindex="63903">


Mark Cavendish (nascut el 21 de maig del 1985 a Laxey) s un ciclista britnic, que corre a l'equip High Road. s l'nic ciclista de l'Illa de Man que ha aconseguit una medalla d'or als Jocs de la Commonwealth.

Al ciclisme en ruta destaca com esprintador, per fins ara, els seus majors xits han estat aconseguits al ciclisme en pista, on va arribar a ser campi del mn en cursa americana juntament amb Rob Hayles. Tamb ha aconseguit una medalla d'or als Jocs de la Commonwealth i va ser campi d'Europa en cursa per punts.

Ha estat al Team Sparkasse (2005-2006) i al T-Mobile Team (2006-) i s l'nic ciclista de Man que ha guanyat etapes de la Volta a Catalunya.

Palmars en ruta.
2005;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Berln;

2006;
 Vencedor d'una etapa a la Cursa de la Solidaritat Olmpica;

2007;
 1r al Gran Premi de l'Escaut;
 Vencedor de 2 etapes als Quatre Dies de Dunkerque i classificaci per punts;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Catalunya i classificaci per punts;
 Vencedor d'una etapa al Ster Elektrotoer;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Dinamarca i classificaci per punts;
 Vencedor d'una etapa al Tour del Benelux i classificaci per punts;
 Vencedor de 2 etapes al Tour of Britain i classificaci per punts i dels esprints;
 Vencedor d'una etapa del Circuit Francobelga;

2008;
 1r al Gran Premi de l'Escaut;
 1r al Critrium Herentals ;
 Vencedor de 4 etapes al Tour de Frana;
 Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itlia;
 Vencedor de 2 etapes als Tres Dies de La Panne ;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Romandia;
 Vencedor d'una etapa al Ster Elektrotoer;
 Vencedor de 3 etapes a la Volta a Irlanda;
 Vencedor de 3 etapes al Tour of Missouri i classificaci per punts;

Enllaos externs.
Web personal;
Fitxa de Mark Cavendish a www.sitiodeciclismo.net;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157743" title="Isla Cristina" nonfiltered="3864" processed="3857" dbindex="63904">



Isla Cristina s un municipi de la provncia de Huelva. L'any 2006 comptava amb 20.323 habitants. La seva extensi superficial s de 50 km i t una densitat de 397,5 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 12' N, 7 19' O. Es troba situat a una altitud de 3 metres sobre el nivell del mar i a 56 kilmetres de la capital de la provncia, Huelva.

Demografia.


Poblaci.

El terme municipal comprn els nuclis urbans d'Isla Cristina, Pozo del camino, La Redondela i de la Mancomunitat Intermunicipal d'Islantilla, que suposar en un futur proper un gran assentament turstic.

La poblaci es eminentment marinera, triplicant-se a l'estiu a causa del turisme que disfruta dels 8 km de costa per on s'extenen unes platjes amples de sorra groga. Es pot practicar la pesca esportiva a la Ra Carrera, a les platges i a mar obert.

Histria.
El terratrmol de Lisboa de 1755 va canviar la fisonomia de la costa atlntica de la pennsula ibrica i va donar lloc, entre altres, a l'aparici d'una illa a l'actual Isla Cristina. Aquesta localitat va ser fundada per pescadors catalans, en concret per Arnau, de Canet de Mar, patr de pesca, que es va establir all el 1756, i a qui seguiren altres catalans del Principat i de Valncia. El 1757, Josep Faneca, de Matar, que era llavors l'nic habitant ja que els altres estaven absents, va descobrir aigua potable. El primer magatzem el va construir Anton Salerich. Els noms de molts alcaldes reflexen l'origen catal de la poblaci (Antoni Rosell, Joan Mart, Joan Trav...). En aquesta poca l'anomenaven La Figuereta o La Higuerita, en referncia a una petita figuera propera al pou d'aigua potable. El 1802 es va convertir en municipi, prenent la capitalitat de l'antic municipi de La Redondela, y el 29 de gener de 1834 pren el nom d'Isla Cristina, en agrament a la Reina Maria Cristina per l'ajuda prestada quan un brot de clera va afectar a gran part de la poblaci.

En l'actualitat, l'emprempta catalana encara s visible en els cognoms de bona part de la poblaci i en alguns elements del lxic local, com ara "acheta" (aixeta) o "coca", tot i que s una tpica poblaci andalusa.

Smbols.
Bandera.

La bandera esta formada por dues franges grogues que representen el sol i 7 barres alternades de blanc i blau que representen l'aire i el mar, s'alternan 4 de blanques i 3 de blaves.

Escut.
L'escut consta en la seva part superior del pou i la figuera que representen els orgens de la poblaci.
A la part inferior t dos vaixells que confirmen el carcter mariner de la gent de la localitat.
Ostenta com a timbre, una corona reial que demostra el ttulo atorgat per la Reina Maria Cristina i que va canviar el nom de La Figuereta o Higuerita a Real Isla de la Higuerita. 



Enllaos externs.
Isla Cristina - Ajuntament d'Isla Cristina (Diputaci de Huelva) ;
Isla Cristina - Sistema de Informacin Multiterritorial de Andaluca ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157749" title="Arbuscula (desambiguaci)" nonfiltered="3865" processed="3858" dbindex="63905">


Botnica;
Una de les espcies de salze, vegeu Salix arbuscula.
Una de les espcies de Artemsia, vegeu Artemisia arbuscula.
Antiga Roma: Famosa actriu de pantomimes romana, vegeu Arbuscula.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157752" title="lvaro Meja" nonfiltered="3866" processed="3859" dbindex="63906">


un lvaro Meja Prez futbolista que juga al Reial Madrid;
un lvaro Meja (ciclista) colombi, guanyador de la Volta a Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157754" title="Abadio" nonfiltered="3867" processed="3860" dbindex="63907">

Abadio s un municipi de Biscaia, a la comarca d'Duranguesat.  Est compost per 12 barris:  Amaitermin, Astola, Gaztelua, Gerediaga, Lebario, Irazola, Mendiola, Muntsaratz, Sagasta, Urquiola, Traa-Matiena i Zelaieta.

 Orografia . 
El municipi de l'anteiglesia de Abadio es troba en el centre-sud de la comarca del Duranguesat pel que ocupa una part de la vall del riu Ibaizabal, just la zona on es rep al Zaldu procedent de Zaldivar, i l'rea de Urquiola amb el seu vessant mediterrnea i les grans masses calcries que conformen les forestse del Duranguesat.. En aquestes forestes sn destacables els cims d'Alluitz (1.040 m), Aitz txiki (791 m) i Untzillaitz (934 m). Ja en la vessant sud tenim el Saibigain (932 m), fams per les batalles que es van lliurar en la Guerra Civil Espanyola, i Urita (794 m). La part nord del municipi puja suaument pel vessant del Oiz (1.029 m). 
 

 Hidrografa . 
El municipi d'Abadio participa de dues conques hidrogrfiques, la cantbrica i la mediterrnia. El principal riu de la conca cantbrica s l'Ibaizabal, procedent del port de Kanpazar, i s'uneix en el barri abadiotarra de Traa-Matiena amb el Zaldu, procedent del port d'Areitio a Zaldivar. Aquest riu, juntament amb el Nerbion, forma la ria de Bilbao. En la vessant sud, la mediterrnia, el riu principal s el Urkiola i forma, ja a laba l'embassament de Santa Engracia. 

 Historia . 
Les notcies de la fundaci del municipi es perden en el temps. La figura de l'anteiglesia ja ens deixa entreveure que Abadio ha estat habitat des de temps immemorial entroncant-se amb la Terra Plana de Biscaia. En el seu sl s'han trobat restes prehistriques d'importncia en diversos jaciments com els de les coves de Bolinkoba (jaciment solutri), Oialkoba (Edat de Bronze), Astakoba i Albiztei. La histria del municipi aquesta unida a la de la Merindad de Durango ja que la anteiglesia d'Abadio tenia seient en les seves juntes, el nombre 1, i aquestes es reunin en els seus terrenys, en la campa (o plaa) juradera de l'ermita de San Salvador i San Clemente. Tamb en els seus terrenys va manar la reina Joana I de Castella, Joana la Boja, que es construs la casa auditori quan la Merindad va tenir problemes de propietat del les installacions que venia usant amb la Vila de Durango i finalment es va comprar i va reconstruir la casa Auditori d'Astola. En aquestes juntes, Abadiano tenia el seient i vot nombre 1. 
 
Les primeres notcies de lanteiglesia daten de 1172 i fan referncia a la famlia de Muntsaratz, ama de la torre que duu el seu nom, aquests documents tracten de les noces de la infanta navarresa Donya Urraca amb el senyor de Muntsaratz Pedro Ruiz. La participaci dels senyors de la anteiglesia, pel bndol dels onyacins, en les guerres de bndols van marcar l'edat mitjana amb la proliferaci les cases-torres i fortaleses, algunes clebres, com el de Muntsaratz (torre-palau), l'amo del qual, Pedro Ruiz, va contreure matrimoni en 1212 amb la Infanta de Navarra donya Urraca, amb descendents tan illustres com el primer bisbe de Mxic, Juan de Zumrraga i de Muntsaratz( cap al segle XVI). 

Abadio va ser solar d'Iigo de Abadio i Perucho de Abadio, alcaide d'alcsser de Isabel la Catlica a Madrid. Dintre de la tradicional economia rural en el segle XVI es va produir un auge de la indstria del ferro amb el desenvolupament de nombroses ferreries com les d'Astola, Leberio (encara queden runes) Murueta o Traa que han estat treballant fins al comenament del segle XX i algunes d'elles, convertides ja en centrals hidroelctriques, van arribar fins a mitjans del mateix. En el segle XIX va ser escenari de les guerres carlines i en el caseriu proper a l'ermita de San Antoln es van reunir els generals Rafael Maroto i Espartero el 26 d'agost de 1839 per a l'acord previ a l'abraada de Bergara que va posar fi a la primera guerra carlista. En la segona guerra carlista, l'ltima batalla a Biscaia es va lliurar el 15 de novembre de 1879 en aquestes terres. 

Durant la guerra civil el front va estar detingut durant l'hivern de 1936 en les forestes d'Urkiola on es van desenvolupar cruentes batalles com les ocorregudes a Sabigain. 

 Personatges clebres .
Mikel Zarrabeitia, ciclista (1970).
David Etxebarria, ciclista (1973).
Ustaritz Aldekoaotalora, futbolista (1983).

 Enllaos externs .
 Pgina de l'Ajuntament;
 Web del Duranguesat;
 Associaci Gerediaga;
 Web generalista sobre el Duranguesat;
 Pgina web de Abadioko Independienteak;


 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157755" title="Programa PISA" nonfiltered="3868" processed="3861" dbindex="63908">
El Programa PISA (acrnim angls pel Programme for International Student Assessment o Programa per a l'Avaluaci d'Estudiant Internacional), s un programa per avaluar cada tres anys  el rendiment escolar dels joves de 15 anys, l'aplicaci de la qual s coordinada per l'OCDE (Organitzaci per a la Cooperaci  i el Desenvolupament Econmic). L'avaluaci es fa mitjanant la realitzaci per part dels estudiants de proves estndards. El propsit del programa s provar i comparar el rendiment escolar arreu del mn per tal de millorar el mtodes i sistemes educatius.

 PISA 2000 .

Desenvolupat el 1997, el primer informe PISA de l'avaluaci realitzada apareixia l'any 2000. Les proves es fan cada tres anys. Tots els perodes s'especialitzen en determinats temes particular, per tamb proven altres rees d'inters.

En els resultats del 2000, 265000 estudiants de 32 pasos van participar en el programa PISA; 28 d'ells eren pasos membres de l'OCDE. El focus principal de les 2000 proves era l'alfabetitzaci, amb dos teros de les preguntes centrades en aquest tema.

 PISA 2003 .

En el 2003, participaren ms de 275000 estudiants de 41 pasos, 30 dels quals eren els de l'OCDE; un cop recollides les dades, finalment Gran Bretanya no s'incloa en les comparacions internacionals. El tema central va ser els fonaments de matemtiques, avaluant situacions de vida real en les quals les matemtiques sn tils.

Resum de resultats de Proves del 2003:


 PISA 2006 i 2009 .

En el 2006 han participat 58 pasos i el focus principal de PISA 2006 s la cincia. Els resultats apareixeran a finals del 2007. Els investigadors han comenat la preparaci pel 2009, en el qual l'alfabetitzaci de la lectura ser una altra vegada el focus principal, tot aprofitant l'ocasi de mesurar millores en aquest camp. Es calcula que en el PISA 2009, com a mnim, participaran aproximadament uns 63 pasos.

 Enllaos externs .
Pgina oficial del Programa PISA;
Objetivos PISA;
PISA 2006 a Finlndia;
Learning for Tomorrow's World: First results from PISA 2003;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157756" title="Amorebieta-Etxano" nonfiltered="3869" processed="3862" dbindex="63909">

Amorebieta-Etxano, anomenada habitualment Amorebieta a seques (en euskera Zornotza, en referncia a l'antiga Merindad de Zornotza, o Amorebieta-Etxano, que s el seu nom oficial) s un municipi de la provncia de Biscaia (Pas Basc). T al voltant de 17.000 habitants. Es troba en la comarca del Duranguesat.

Histria. 
Com la resta de la anteiglesias de Biscaia l'ocupaci humana s immemorial entroncada amb la Terra Plana de Biscaia. La histria de cadascuna d'elles tenen els seus propis matisos encara que la forta vinculaci deguda a la pertinena en la Merindad de Zornotza i a les Juntes de Guernica hagi fet que recorrin camins parallels.
 Eleccions municipals 2007 . 
Cinc partits van presentar candidatura a l'ajuntament en les passades eleccions municipals de 2007; EAJ-PNB, PSE-EE, PP, EA i EB-ARALAR. Aquests van ser els resultats: 
 Eusko Alderdi Jeltzalea - Partit Nacionalista Basc : 3437 vots (9 escons) ;
 Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra : 1414 vots (4 escons) ;
 Ezker Batua - Aralar : 1019 vots (2 escons) ;
 Eusko Alkartasuna : 577 vots (1 esc) ;
 Partit Popular : 528 vots (1 esc) ;
Aix va donar com guanyador a l'actual alcalde de la ciutat, David Latxaga Ugartemendia, per part de EAJ-PNB. Destacar l'enorme diferncia d'escons entre la candidatura guanyadora i la resta, d'on PSE-EE va aconseguir 4 escons, mentre que EB-ARALAR va assolir 2, mentre que EA i PP es van haver de conformar amb un sol. Destacar tamb el gran suport a la candidatura illegalitzada de l'esquerra abertzale EAE-ANV, que va assolir 1847 vots, superant totes les candidatures excepte la d'EAJ-PNB. 

 Personatges clebres d'Amorebieta-Etxano . 
 Josu Silloniz (1978): ciclista professional. ;
 Mikel Urdangarin (1971): cantautor. ;
 Jos Mara Sagardui (1958): militant d'ETA. s el pres d'ETA que ms anys duu en la pres. ;
 Loli Astoreka (1958): actriu de cinema, teatre i televisi. ;
 Xabier Amuriza (1941): bertsolari i escriptor. ;
 Jos Ignacio Lpez de Arriortua (1941): directiu d'empreses d'automoci. ;
 Iaki Aldekoa (1940): poltic i sindicalista abertzale. Va ser un important membre d'Herri Batasuna i actualment forma part d'Aralar. ;
 Jos Antonio Abrisqueta (1933): sacerdot, mdic i investigador. ;
 Carmelo Cedrn (1930): Porter de futbol internacional. * Jon Idigoras (1936-2005): poltic abertzale. Va ser el portaveu de Herri Batasuna durant molts anys. ;
 Andrs Espinosa (1903-1985): muntanyenc i aventurer. Considerat un dels precursors del muntanyisme basc. ;
 Jos Ignacio Alcorta (1911-1983): prevere catlic, filsof i socileg. ;
 Juan Absolo (1904-1982): va ser Bisbe de Vijayapuram (ndia). ;
 Enrike Renteria (1900-1982):artista i pintor ;
 Pio Lindegaard (1920-1999): El Dans de Amorebieta, Cnsol de Dinamarca, expert en jazz, i presentador de programes de jazz en la rdio. ;
 Jon Mikel Euba (1967 -): artista i autor d'obra fotogrfica i videogrfica ;
 Jose Luis Ruiz Solaguren (1928- ): restaurador i empresari d'hostaleria;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157758" title="Enrico Gasparotto" nonfiltered="3870" processed="3863" dbindex="63910">

Enrico Gasparotto (nascut a Sacile, Itlia el 22 de mar del 1982) s ciclista itali. s un esprintador que corre a les files de l'equip Liquigas.

Inicialment, es va dedicar al futbol (arribant a jugar a l'equip juvenil de l'AC Milan), per va abandonar-lo per a dedicar-se al ciclisme. Desprs d'una bona trajectria com a amateur, va passar a professional l'any 2005 amb l'equip Liquigas-Bianchi. Ja va tenir bones actuacions des del principi, i el mes de maig va aconseguir la seva primera victria com a professional amb una etapa a la Volta a Catalunya. La gran sorpresa, emper, va venir el juny, quan es va adjudicar el campionat itali de ciclisme en ruta, superant ciclistes de renom com Filippo Pozzato i Massimo Giunti. A finals de temporada va fer un top-10 a la Pars-Tours.

L'any 2006 va ser desafortunat per Gasparotto, que va sofrir continus problemes fsics, especialment una mononucleosi que va afectar-lo durant l'hivern i una pulmonia que va agafar durant la primavera. No va aconseguir la primera victria de la temporada fins el Memorial Cimurri, que seria el seu nic triomf el 2006.

Grcies a la victria de Liquigas a la contrarellotge per equips que va obrir el Giro d'Itlia 2007, Gasparotto va poder dur la maglia rosa durant dues etapes. Tamb va dur la maglia bianca de millor ciclista jove.

Palmars.

 2005;
 Campi d'Itlia en ruta;
 1 etapa a la Volta a Catalunya;
 2006;
 Memorial Cimurri;
 2008;
 1r al Ster Elektrotoer i vencedor d'una etapa;
 1r al Giro de Romagna;
 Vencedor d'una etapa als Tres dies de La Panne;

Resultats al Giro d'Itlia.
2007. 97 de la classificaci general;
2008. 92 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa d'Enrico Gasparotto a www.sitiodeciclismo.net;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157759" title="Amoroto" nonfiltered="3871" processed="3864" dbindex="63911">

Amoroto s un municipi de la provncia de Biscaia, Pas Basc. Pertany a la comarca de Lea-Artibai i t 387 habitants segons el cens de l'INE de l'any 2004. La seva superfcie s de 12,94 km amb una densitat poblacional de 29,91 hab./km. Est format per quatre barris: Elexalde, Odiaga, Ugaran i Urrutia. 

Va pertnyer a la merindad de Busturia i va tenir el nom de Amoredo. En l'actualitat pertany a la Mancomunitat de Lea Artibai al costat dels municipis de Munitibar, Aulesti, Gizaburuaga, Mendexa, Ispaster i Lekeitio.

 Eleccions municipals 2007 . 
Tres partits van presentar candidatura en el municipi; El grup independent Herriko Kandidatura, PSE-EE i PP. Aquests van ser els resultats: 
 Herriko Kandidatura : 223 vots (7 escons) ;
 Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra : 0 vots (0 escons) ;
 Partit Popular : 0 vots (0 escons) ;
Amb aquests resultats va quedar clar vencedor l'actual alcalde del municipi Victor Maria Gabiola Leniz, a l'obtenir ms del 99% dels vots, i obtenint les 7 regidories de l'ajuntament. Destacar els dolents resultats dels Socialistes i Populars, ja que ni uns ni uns altres van obtenir ni un sol vot, per tant, no van obtenir representaci.  


Enllaos externs.
 Amoroto a Lea Ibarra;
 Amoroto a l'Enciclopedia Auamendi;
 Amoroto a Google Maps;

 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157760" title="Arakaldo" nonfiltered="3872" processed="3865" dbindex="63912">

Arakaldo s un municipi de Biscaia, a la comarca d'Arratia-Nerbion. 

 Eleccions municipals 2007 . 
Tres candidats es van presentar a l'ajuntament en aquest municipi, per part de tres partits diferents: 
 Victor Egia Larrakoetxea (EAJ-PNB) : 45 vots (Escollit);
 Joseba Koldo Fernndez Amoros (EAE-ANV) : 19 vots (No escollit);
 Carlos de Miguel Egea (PP) : 0 vots (No escollit) ;
Per tant, va quedar Victor Egia Larrakoetxea com alcalde, al ser la llista ms votada. Seguidament va venir EAE-ANV, i finalment, el candidat popular, que no va tenir ni un sol vot.


 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157762" title="Arantzazu" nonfiltered="3873" processed="3866" dbindex="63913">

Arantzazu s un municipi de Biscaia, a la comarca d'Arratia-Nerbion. 

Per acord del ple de l'ajuntament es va canviar el nom oficial del municipi de Arnzazu a Arantzazu, recuperant-se la forma en euskera. Aquest canvi va ser oficialitzat per la resoluci de l'11 de juny de 1981 de la Viceconselleria d'Administraci Local, publicada en el BOPV del 20 de juliol. 

Poblaci. 
289 habitants. (INE 2005).

 Eleccions municipals 2007 . 
Tres partits van concrrer a les eleccions a l'ajuntament; EAJ-PNB, EAE-ANV i PP. Aquests van ser els resultats: 
 Eusko Alderdi Jeltzalea - Partit Nacionalista Basc : 115 vots (4 escons) ;
 Eusko Abertzale Ekintza - Acci Nacionalista Basca : 91 vots (3 escons) ;
 Partit Popular : 3 vots (0 escons) ;
Aix va donar com guanyadora a l'actual alcaldessa, Begoa Pla Intxausti, per part d'EAJ-PNB. 


 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157763" title="Arrankudiaga" nonfiltered="3874" processed="3867" dbindex="63914">

Arrankudiaga s un municipi de Biscaia, a la comarca d'Arratia-Nerbion. 


 Personatges clebres . 
 Javier Escalza (1951): Futbolista.



 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157765" title="Arratzu" nonfiltered="3875" processed="3868" dbindex="63915">

Arratzu s un municipi de Biscaia, a la comarca de Busturialdea-Urdaibai.  s la localitat natal del periodista Manuel Leguineche.

 Barris .

 Barroeta (21 hab.);
 Barrutia (49 hab.);
 Eleizalde (29 hab.);
 Gorozika (39 hab.);
 Loiola (69 hab.);
 Monte (2 hab.);
 Uarka (55 hab.);
 Zabala-Belendiz (57 hab.);
 Zubiate (32 hab.);

 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157769" title="Arrieta" nonfiltered="3876" processed="3869" dbindex="63916">

Arrieta s un municipi de Biscaia, a la comarca d'Uribe. 

 Eleccions municipals 2007 . 
Quatre partits van concrrer a les eleccions municipals en aquest municipi; EAJ-PNB, EAE-ANV, EA i Pg. Aquests van ser els resultats: 
 Eusko Alderdi Jeltzalea - Partit Nacionalista Basc : 191 vots (5 escons) ;
 Eusko Abertzale Ekintza - Acci Nacionalista Basca : 88 vots (2 escons) ;
 Eusko Alkartasuna : 32 vots (0 escons) ;
 Partit Popular : 3 vots (0 escons) Aix va donar com guanyador a la llista presentada per EAJ-PNB, amb una majoria absoluta, en aconseguir 5 de les 7 regidories, deixant a EAE-ANV amb dues, i a EA i PP sense representaci alguna en l'ajuntament, aquest ltim lluny del mnim per a assolir representaci, a l'obtenir solament 3 vots.



 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157771" title="Antonio Glvez Arce" nonfiltered="3877" processed="3870" dbindex="63917">
Antonio Glvez Arce, ms conegut com Antonete Glvez fou un poltic murci, fundador del Partido Federal Murciano.

Va nixer en 1819 en el poble murci de Torreagera, actualment pedana de la capital. Els seus pares li van inculcar des de petit l'amor a la llibertat i el somni democrtic. Va haver d'abandonar aviat l'escola per a ajudar al seu pare, per el seu amor al saber i a la cultura van fer d'ell un lector autodidacta. Antonete va aconseguir convertir-se en un pags propietari i fer-se un lloc en l'estrat burgs. No obstant aix, va lluitar pel benestar poltic i social dels ms humils. Glvez volia un sistema republic federal perqu considerava que els poltics de Madrid desconeixien els problemes quotidians del poble. Desitjava l'autonomia regional per a assolir la ms alta democrcia participativa i resoldre, sense demores, els problemes reals de la gent que la poltica absentista de l'poca marginava per complet. En la seva lluita contra l'oligarquia asfixiant del segle que li va tocar viure, va contar amb el suport incondicional de la societat murciana, i l'amistat de grans figures poltiques, com el general Prim i Cnovas del Castillo. 

Antonete es va casar amb la dona que estimava i va tenir cinc fills; per va sacrificar una vida tranquilla al costat d'ells, per altra plena d'amargors i desencantaments. Va ser un republic convenut  va ser nomenat Diputat en el Congrs durant la Primera Repblica, per el seu amor a la  Federal  i el temor a la prdua del rgim democrtic per un cop d'estat, li van dur a protagonitzar la revoluci cantonal. 

Idealista i de resolutiu carcter, Antonete s el prototip de poltic racial, i de virtuoses conviccions, que no dubta a arribar a les seves ideals encara que sigui alant-se en armes. El nacionalista murci considerava, igual que el filsof angls Stuart Mill, que:  L'home que no s capa de lluitar per la seva ptria no arribar a la llibertat, sin pels esforos d'altres homes millors que ell . 

La histria d'Espanya des de la mort de Fernando VII, en 1833, es caracteritza per la successi d'unes dcades convulses i de continus canvis de govern. Antonete va viure dues Regncies (Maria Cristina i Espartero), tres Constitucions (1837, 1845 i 1869), el regnat d'Isabel II i el seu exili, una revoluci ( La Gloriosa , 1868) i el breu regnat de Amadeo I de Saboya. La revoluci  Gloriosa  de 1868 va provocar l'exili d'Isabel II a Frana i va suposar l'arribada al poder del partit progressista, que va impulsar la Constituci de 1869, la ms liberal de les constitucions del XIX. La revolta va ser encapalada pels progressistes i els demcrates, sota la batuta del general Prim. En Mrcia, Antonete Glvez fou l'encarregat de liderar la insurrecci, que va triomfar sense disparar un sol tir i que va ser acollida de grat per Espanya sencera, doncs hauria de portar profunds canvis poltics i socials. 

 Contra la monarquia de Amadeu I .

La  Constituci Democrtica de 1869 , aprovada per les Corts Generals, establia la monarquia com forma de govern. Donada la dolenta imatge dels Borbons, es va pensar com candidat al tron en Amadeu de Saboia, fill de Vctor Manuel II, rei de la unificada Itlia. El general Prim va ser nomenat president del Govern. 

Amadeu I va ser acollit amb fredor per la societat espanyola i va haver d'enfrontar-se a una tremenda inestabilitat poltica: en les Corts, l'oposici dinamitava la labor dels sis governs que es van succeir durant el seu regnat. A aix calia sumar-li la guerra carlina, el desassossec colonial de Cuba, Puerto Rico i Filipines, i els aixecaments republicans. 

Abrigallat per seguidors revolucionaris de Beniajn i Torreagera, Glvez va hissar la bandera de la revoluci contra la monarquia de Amadeo I en la cresta de la Serra de Miravete. Contava amb el respatller, des de Madrid, de figures poltiques republicanes com Estanislau Figueras, Pi i Margall, Emilio Castelar i Nicols Salmern. El Governador de Mrcia, Juan Jos Norato, va manar formar a totes les companyies de Nacionals per a reduir als rebels. Desprs d'un intens tiroteig, els federals es van quedar sense municions. Glvez va ser condemnat a la pena de mort en garrote vil, per va aconseguir escapar en un vaixell a la ciutat d'Alger. 

Al mar de 1870 es va donar una amnistia, que permetia el retorn a Espanya dels implicats en el primer pronunciament republic federal. Glvez va regressar a la seva casa de Torreagera i poc desprs part des de l'estaci de Beniajn en direcci a Madrid per a visitar al seu amic, el general Prim, que dies desprs va ser assassinat.

 P'abajo las quintas, apa  La federal  .

En 1872 es va decretar una quinta -el temut servei militar que es cobrava la vida de centenars de joves tots els anys-, per a mantenir les possessions colonials del decadent Imperi Espanyol i per a lluitar, tamb, en les guerres carlines. Els sectors ms progressistes del poble murci van lligar indissolublement ambdues reivindicacions: la proclamaci de la Repblica Federal i l'abolici de les quintes. Glvez va acabdillar una nova revoluci i el poble, fart del vessament de sang espanyola en terres estranyes, per desitgs imperialistes, ho va seguir a cegues. 

Els mossos amb Antonete es van reunir en la Cresta del Miravete amatents a demanar la supressi de les quintes i proclamar La Federal, amb les armes en la m. La gurdia civil i les tropes nacionals van sortir des de Madrid per a abatre'ls. Glvez va separar a un grup de 200 homes i es va dirigir a Mrcia on van aixecar algunes barricades en la Plaa d'Abastaments i en San Julin. La jornada de lluita es va saldar amb diversos morts per ambdues parts. 

Tres mesos desprs, les columnes guerrilleres de Antonete Glvez van entrar triomfants pel barri del Carmen, rebudes per una enfervorecida multitud, que donava vives a la seva persona i a La  Federal . Es va publicar l'anhelada fi del Servei Militar Obligatori i Amadeo I va fer solemne la seva renncia al tron. El 10 de febrer de 1873 es va proclamar la Primera Repblica espanyola i el nou govern va convocar eleccions generals a Corts, sent triat per Mrcia Antonete Glvez Arce.

 El Cant Murci .

A pesar de la seva fora aparent en les Corts i en el carrer, el republicanisme era minoritari a l'Espanya de 1873. A ms, estava internament dividit entre els quals volien una repblica unitria -un nic govern per a tot el pas- i els quals, igual que Antonete, desitjaven  La Federal  -Estats autnoms que es posen d'acord per a crear un Estat de rang superior-. 

La debilitat de la repblica va provocar una enorme inestabilitat poltica. Quatre presidents es van succeir en el breu lapse d'un any: Figueres, Pi i Margall, Salmern i Castelar. A ms, no es va poder posar en prctica el sistema federal perqu el poder executiu estava absorbit per les complicacions que comportaven la guerra carlina i els disturbis colonials. Veient els federals que la reforma votada en les Corts s'allargava indefinidament, i amb ella les seves reivindicacions, decideixen constituir-se en cant diverses capitals de provncia (Valncia, Sevilla, Cadis, Alacant...). Glvez va proclamar el Cant Murci, la seu del qual es va situar a Cartagena, el focus industrial de la Regi, i en el port de la qual es va installar l'esquadra naval del Cant. 

El govern republic de Madrid va aconseguir reprimir la insurrecci en tot l'estat, salvo a Cartagena, on Antonete, Comandant General de les tropes murcianes, contava amb suport i armaments militars. El mite de Antonete encarnava els anhels de modernitzaci, de democrcia radicalment participativa, d'autogovern i de defensa del poble murci. El Cant Murci, liderat per Antonete Glvez, es va convertir en el ms durador  va resistir ms de sis mesos- de quants es van proclamar en la Pennsula Ibrica durant la revoluci cantonal. 

Al gener de 1874 el bombardeig de l'esquadra centralista sobre Cartagena era cada vegada ms intens. La ciutat va quedar prcticament desfeta i l'escassesa de comestibles es va tornar insostenible. El 11 de gener va comenar la rendici del Cant Murci: les forces que assetjaven Cartagena van entrar en la ciutat i es va donar per acabada la revoluci cantonal. Glvez va tornar a ser condemnat a la pena de mort i va haver de plantar cara a un nou exili a Or. No obstant aix, va regressar a la seva terra un any desprs per a lluitar contra l'epidmia de clera que estava assolant la regi. 

 Com un lle cansat .

Al seu retorn, Glvez va haver d'afrontar la situaci que ms havia temut: el cop d'estat del General Pava va posar fi al govern republic, i va suposar la restauraci de la monarquia borbnica en la persona d'Alfons XII, fill d'Isabel II. La Constituci Democrtica de 1869 va ser suspesa, i els drets i les llibertats del poble espanyol van quedar drsticament retallats. S'iniciava a Espanya el perode de la restauraci. 

El 7 d'Abril de 1887 la dona de Antonete va morir. El seu esps, perseguit i condemnat a mort, la va acompanyar fins a l'ltim moment. La Gurdia Civil es va presentar en el soterrament per a detenir al lder cantonal, per el respecte que Antonete despertava en tot el poble li va procurar la llibertat una vegada ms. En 1891 la justcia es va pronunciar, finalment, a favor de Antonete Glvez, que va quedar lliure i va regressar a la seva casa com Regidor de l'Ajuntament de Mrcia. 

Glvez va morir el 28 de desembre de 1898. El seu soterrament es va convertir en una tumultuosa demostraci d'afecte popular a la qual van acudir ms de 4000 persones. El Bisbe de la Dicesi de Cartagena va prohibir el seu soterrament en sl benet, per 50 anys ms tard va ser traslladat al cementiri del seu poble natal al costat dels seus paisans i familiars. L'Ajuntament de Mrcia, en reconeixement a la seva importncia histrica i poltic-social, va nomenar a Antonete Fill Predilecte de Mrcia en 1998, coincidint amb la commemoraci del primer centenari de la seva mort.

 Cobles a l'heroi .

 Como un len cansado, volvi Antonete a su tierra. La vejez y el sufrimiento no mermaron su entereza. Se portaba como un hroe en riadas y epidemias y no acept ms honores que la voz de su conciencia. Amanecer navideo del noventa y ocho, en el  gerto  de San Blas Antonete muri solo. Le neg el seor obispo tierra cristiana a su cuerpo y le fue dada a la fuerza porque as lo quiso el pueblo. Con la muerte de Antonete  grfana  qued la  gerta , caracolas y guitarras enmudecieron de pena. La  gerta  se puso de luto por la muerte de Antonete y el aire se hizo bandera en la Cruz de Miravete . CANTATA DEL TO ANTONETE GLVEZ, de Gins Torrano. (cantata popular)

 Espaoles para Espaa, y para Murcia, murcianos. Que no se lleven el fruto que con sudores ganamos. La voz de Antonete Glvez diriga la contienda. Vamos a hacer un Cantn para nuestra independencia. Sonido de caracolas por el aire de la  gerta . Los hombres de recio temple, ya estaban todos alerta. Para ser hombre de bien pide justicia y trabajo, que no medren los de arriba y se mueran los de abajo . CANTATA DEL TO ANTONETE GLVEZ, de Gins Torrano.' (cantata popular)

Una cobla popular diu: "Beniajn, Los Garres y Torreagera, vaya tres pueblecicos, si el rey los viera!", allusi explcita a la insurrecci revolucionria del poble murci, que va nixer precisament entre les gents d'aquestes tres localitats. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157774" title="Arrigorriaga" nonfiltered="3878" processed="3871" dbindex="63918">

Arrigorriaga s un municipi de Biscaia, a la comarca de Gran Bilbao. 

Poblaci. 
12.134 hab. (INE 2005). ;
 Topnim . 
Arrigorriaga significa en euskera lloc de pedres vermelles d' harri (pedra), gorri (vermell) i el sufix locatiu -aga. Existeix una coneguda llegenda que explica l'origen d'aquest nom. Aquesta llegenda es remunta almenys al segle XV, ja que va ser escrita per primera vegada pel cronista bisca Lope Garca de Salazar en el seu llibre Las Bienandanzas y Fortunas. Segons aquesta llegenda Arrigorriaga es deia antigament Padura (marisma en euskera) i va ser escenari d'una llegendria batalla que va enfrontar biscans amb lleonesos (Batalla de Padura). Arran d'aquesta batalla, que va ser guanyada pels biscans, Padura va quedar rebatejada com Arrigorriaga, ja que tanta havia estat la sang que s'havia abocat, que les pedres van quedar tenyides de vermell.

 Personatges illustres . 
 Simn Lecue (1912): futbolista internacional que va jugar al Betis i el Real Madrid.


 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157775" title="Farigola" nonfiltered="3879" processed="3872" dbindex="63919">


La farigola, senyorida, tim, timonets o tomell (Thymus vulgaris) s un petit arbust de la famlia de les labiades (lamiaceae) que es troba en formacions vegetals de tipus matollars, timonedes de les contrades mediterrnies, de l'estatge mont i fins i tot, subalp. Es distribueix per tot el Mediterrani i, de forma secundria, s estn per altres zones europees.

Descripci.
s una mata perenne aromtica de fins a 30 cm d alada. La rel s axonomorfa. T les tiges llenyoses i pubescents (amb pls curts i suaus). La textura de les fulles s herbcia. Sn fulles d'un color verd apagat per l'anvers i d'un color blanquins pel revers ja que est cobert de pls blancs. Mesuren com a molt 1 cm de llarg incloent el pecol.  Sn fulles simples, amb el limbe lanceolat (semblen ms estretes perqu l'ambient sec fa que els marges quedin doblegats cap al revers)  i tenen una nervadura pennada. La inserci de les fulles a la tija s subsssil, s a dir, tenen un pecol molt petit, i la seva disposici s decusada. Les flors es troben en inflorescncies cimoses en dicasi. Sn hermafrodites. Tenen 5 spals soldats (s gamospala) i 5 ptals soldats (s gamoptala). La corolla s bilabiada: el llavi superior, escotat, i l'inferior subdividit en tres lbuls divergents, i s de color rosa o blanca. L'androceu est constitut per 4 estams lliures entre si per soldats a la corolla. El gineceu est format per 4 carpels sincrpics i t l'ovari sper. Els fruits sn ncules. 

S utilitzen les sumnitats florides dessecades.

Ecologia.
Prefereix els terrenys calcaris, tot i que tamb es pot trobar en zones silciques. En general, s adapta a climes temperats o temperats-clids i, fins i tot, de muntanya sense grans variacions trmiques. Sn resistents a les gelades i a la sequera. Requereixen exposici de migdia i ple sol. No toleren l excs d humitat ambiental ni l entollament. No convenen sls excessivament fertilitzats. Floreix a la primavera, de mar a juny.

 Composici qumica .
 cids:cid oleic, palmtic, nicotnic i linoleic (planta); cid ascrbic (fulles);
 Olis essencials: timol, anetol i borneol (fulles); carvacrol i cineol (tota la planta);
 Aminocids: cistina, valina, glicina i isoleucina (planta);
 Metalls i minerals: alumini, calci, cobalt i magnesi (fulles); ferro (planta);

 Usos medicinals . 
Usos aprovats per la Comissi E del Ministeri de Sanitat alemany:
 Tos improductiva;
 Bronquitis;

En usos tradicionals:
 Refredat com ;
 Asma;
 Laringitis;
 Tosferina;
 Dispepsies;
 Gastritis;

Tamb s ha utilitzat per via tpica per al tractament de:
 Estomatitis;
 Haliatosis;
 Faringitis;
 Amigdalitis;
 Lesions cutnies;
 Prurit;

 Accions farmacolgiques .
 Antibacteri ;
 Antisptic ;
 Colegog;
 Expectorant;
 Antiespasmdic;

 Toxicitat .
En dosis normals el seu s no t cap toxicitat. S  ha de vigilar quan es fa s de l oli essencial que no haur d emprar-se mai en cas d embars, lcera o problemes cardacs. Un s elevat d aquest oli, pel seu contingut en timol, pot produir hipertirodisme o intoxicaci, per irritaci de l aparell digestiu.

 Bibliografia .
Chessi, Edmund. Hierbas que curan. Primera Edici.
Font Quer, P. Plantas Medicinales, El Dioscrides Renovado. Decena Edici.
http://www.botanical-online.com/medicinalstimocatala.htm;
http://www.botanical.com/botanical/mgmh/t/thygar16.html;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157776" title="Artea" nonfiltered="3880" processed="3873" dbindex="63920">

Arteaga s un municipi de Biscaia, a la comarca d'Arratia-Nerbion. Limita al nord amb Arantzazu, al sud amb Areatza, a l'est amb Dima i a l'oest amb Zeberio.

En ell s'hi troba l'Esglsia de San Miguel; petita parrquia rural de planta rectangular simple, edificada a principis del segle XVI i completada en els cent anys successius amb diferents elements de fusteria, deformada per Basterra en 1923 i completament restaurada amb la resta de l'edifici en 1990. Disposa d'un prtic perimetral evolupant que incloa una capella oberta i zona destinada a cementiri entorn de la capalera. 
 Topnim . 
Aquest municipi t una doble tradici en la seva denominaci. D'una banda est la denominaci de Castillo y Elejabeitia (Gaztelu-Elexabeitia en euskera); i per una altra la de Arteaga/Artea. El nom de Castillo y Elejabeitia es deu al fet que el municipi va sorgir en una data indeterminada per la uni de dues antigues parrquies, les de Castillo i la d'Elexabeitia. Castillo i Elexabeitia sn actualment barris del municipi. Sobre els seus noms; el de Castillo (Gaztelu en euskera) es deu a la casa-torre de Torrea, que els vens coneixien antigament com gaztelua (el castell); mentre que Elexabeitia significa etimolgicament sota l'esglsia. Castillo i Elexabeitia ha estat tradicionalment el nom oficial del municipi encara que els seus habitants ho denominessin ms comunament sota el nom d'Arteaga/Artea.

Arteaga significa etimolgicament lloc de l'alzina, d' artea (alzina) + el sufix -aga, que indica lloc de. s el nom que va rebre el conjunt urb format per la uni de Castillo i Elejabeitia, ats que la plaa del poble, una mica separada dels nuclis originals, es va situar en un lloc anomenat aix. Histricament ha estat un nom alternatiu al de Castillo i Elejabeitia. Aix en diversos censos del segle XIX el municipi es va denominar oficialment com Castillo y Elejabeitia o Arteaga; encara que amb posterioritat Arteaga va tornar a quedar bandejat del nom oficial. L'actual nom oficial de Artea (literalment significa l'alzina), s una variant sincopada d'Arteaga, utilitzada colloquialment al parlar en euskera. 

Quan el municipi es va decidir en 1994 a modificar el nom oficial del municipi i adoptar la denominaci en euskera, entre les diferents opcions existents (Gaztelu-Elexabeitia, Arteaga, Artea, ...) es va optar finalment per oficialitzar la de Artea, que era com els bascoparlants de la localitat denominaven a la seva poblaci. No obstant aix l'Euskaltzaindia considera que el nom formal del municipi en euskera ha de ser Arteaga, i que Artea no n's ms que una variant colloquial. 


 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157777" title="Artzentales" nonfiltered="3881" processed="3874" dbindex="63921">

Artzentales s un municipi de Biscaia, a la comarca d'Encartaciones. 

 Eleccions municipals 2007 . 
Tres partits van presentar candidatura al municipi; EAJ-PNB, PSE-EE i PP. Aquests van ser els resultats: 
 Eusko Alderdi Jeltzalea - Partit Nacionalista Basc : 338 vots (7 escons) ;
 Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra : 15 vots (0 escons) ;
 Partit Popular : 9 vots (0 escons) ;
D'aquesta manera, es va convertir en alcalde per majoria absoluta Joxe Ignacio Iglesias Aldana, per part de EAJ-PNB, a l'assolir totes les regidories de l'ajuntament, deixant als socialistes i populars sense representaci en l'ajuntament, ja que van quedar molt lluny del mnim de vots per a assolir representaci. 
 Histria . 
Entre 1880 i 1890 es comencen a explotar diferents mines en el terme municipal d'Artzentales. L'impuls que van provocar les mines tant econmica com demogrficament, va ser decisiu per a tancar una llarga etapa en el transcurs de la histria de la vall. Per no hem d'enganyar-nos, encara que en molts municipis l'explotaci de les mines i el posterior procs d'industrialitzaci va provocar una transformaci radical, en el cas d'Artzentales aquests canvis noms es van donar mentre es van mantenir obertes les mines. Les mines, de ferro i coure, que es van explotar a Artzentales estaven situades al Nord del terme municipal. Les dues zones mineres per excellncia sn: La  de Pealba-Rao  (Mina Federico) i Las Barrietas-Gerelagua (Mina Amalia Juliana, Mina Sorpresa, Mina Mara...) 

A partir del moment que es van tancar, parntesis que va durar entre quaranta i cinquanta anys, els seus habitants van retornar a la seva manera de vida tradicional amb predomini de les activitats agrcoles, ramaderes i forestals. Per aquesta imatge que ens podria recordar temps passats, durar molt poc degut al fet que a partir dels anys cinquanta i seixanta es va iniciar un procs de despoblament que arriba als nostres dies. Aquesta tendncia es repeteix en municipis en situaci d'allament pel que fa a les principals vies de comunicaci. A aquesta recessi demogrfica, s'unir una conjuntura econmica desfavorable per a les petites explotacions agro-ramaderes caracterstiques del municipi. Aix succex per la subordinaci als programes econmics propugnats per la Uni Europea.

 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157778" title="Aulesti" nonfiltered="3882" processed="3875" dbindex="63922">

Aulesti o Murlaga (en euskera i oficialment Aulesti) s un municipi de la provncia de Biscaia, Pas Basc, a la comarca d'Lea-Artibai. A aquesta ciutat pertany la Casa de l'insigne filsof reaccionari peru Marqus de Montealegre de Aulestia, Jos de la Riva Agero. 
 Eleccions municipals de 2007 . 
Tres partits van concrrer a les eleccions en aquest municipi; EAE-ANV, EAJ-PNB i PP. Aquests van ser els resultats: 
 Eusko Abertzale Ekintza - Acci Nacionalista Basca : 260 vots (4 escons) ;
 Eusko Alderdi Jeltzalea - Partit Nacionalista Basc : 189 vots (3 escons) ;
 Partit Popular : 0 vots (0 escons) ;
Aquests resultats van donar com vencedors a la llista presentada per l'esquerra abertzale EAE-ANV, a l'aconseguir 4 de les 7 regidories possibles. Els altres tres escons van ser aconseguits per EAJ-PNB, mentre que PP va quedar sense representaci alguna en l'ajuntament, degut al fet que no va assolir ni un sol vot en tota la localitat. 




 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157779" title="Oxitocina" nonfiltered="3883" processed="3876" dbindex="63923">
L'oxitocina s una hormona present en els mamfers que actua com a neurotransmissor en el cervell. En les dones, s'allibera principalment durant el part desprs de la distensi de la crvix i de la vagina, aix com desprs de l'estimulaci dels mugrons, de forma que facilita el procs del naixement i de l'alletament, respectivament. Ambds sexes alliberen oxitocina durant l'orgasme. El seu paper en el cervell est associat als lligams afectius i al reconeixement social i pot ser que estigui relacionada amb la formaci de confiana entre individus.

Sntesi, emmagatzematge i alliberament.
L'oxitocina se sintetitza en les cllules neurosecretores magnocellulars situades al nucli supraptic i al nucli paraventricular de l'hipotlem anterior, i s'allibera al torrent sanguini des del lbul posterior de la hipfisi. Algunes neurones del nucli paraventricular tamb sintetitzen oxitocina, que es projecta cap a altres parts del cervell i la medulla espinal.

A la hipfisi, l'oxitocina s'emmagatzema en grans vescules, on est lligada a la neurofisina I; la neurofisina s un gran fragment peptdic de la protena precursora de la qual s'obt l'oxitocina mitjanant descomposici enzimtica. La secreci d'oxitocina per part de les terminacions nervioses neurosecretores est regulada per l'activitat elctrica de les cllules d'oxitocina de l'hipotlem. Aquestes cllules generen potencials d'acci que es propaguen pels xons fins a les terminacions nervioses de la hipfisi, que contenen grans quantitats de vescules amb oxitocina; aquesta s'allibera per exocitosi quan es despolaritzen les terminacions nervioses.

Estructura i relaci amb la vasopressina.
L'oxitocina s un pptid format per nou aminocids (nonapptid), amb la seqncia cistena - tirosina - isoleucina - glutamina - asparagina - cistena - prolina - leucina - glicina (CYIQNCPLG); els residus de cistena formen un pont de sofre. L'oxitocina t una massa molecular de 1007 Da; una unitat internacional (IU) d'oxitocina s l'equivalent a uns 2  g de pptid pur. 

L'estructura de l'oxitocina s molt semblant a la de la vasopressina (cistena - tirosina - fenilalanina - glutamina - asparagina - cistena - prolina - arginina - glicina), que tamb s un nonapptid amb un pont de sofre, la seqncia de la qual difereix de la de l'oxitocina per 2 aminocids. L'oxitocina i la vasopressina foren descobertes, allades i sintetitzades per Vincent du Vigneaud l'any 1953, treball pel qual reb el Premi Nobel de Qumica l'any 1955.

L'oxitocina i la vasopressina sn les niques hormones alliberades per la hipfisi posterior que actuen a distncia. Nogensmenys, les neurones productores d'oxitocina tamb sintetitzen altres pptids, con l'hormona alliberadora de corticotropina (CRH) i la dinorfina, que actuen localment. Les neurones magnocellulars que sintetitzen oxitocina sn adjacents a les que sintetitzen vasopressina i sn semblants en molts aspectes.

Acci.
L'oxitocina t una acci perifrica (hormonal) i en el cervell. L'acci de l'oxitocina es transmet mitjanant receptors d'oxitocina especfics de gran afinitat. El receptor de l'oxitocina s un receptor acoblat a protenes G, que necessita Mg2+ i colesterol; pertany al grup de la rodopsina (classe I) dels receptors acoblats a protenes G.

Acci perifrica (hormonal) de l'oxitocina.
L'acci perifrica de l'oxitocina reflecteix bsicament la secreci per part de la hipfisi.

Reflex de sortida de llet: en mares alletants l'oxitocina actua sobre les glndules mamries i fa que la llet baixi fins la cambra d'acumulaci, desde la qual es pot extreure mitjanant succi en els mugrons. L'estimulaci de la succi per part dels nadons es transmet fins a l'hipotlem mitjanant els nervis raquidis. Aquesta estimulaci provoca que les neurones productores d'oxitocina activin potencials d'acci en rfegues intermitents i aquests potencials d'acci provoquen la secreci de polsos d'oxitocina des de les terminacions nervioses neurosecretores de la hipfisi. ;
Contraccions uterines: l'oxitocina s important per a la dilataci cervical abans del naixement i provoca contraccions durant la segona i la tercera etapes del part. L'alliberament d'oxitocina durant l'alletament provoca contraccions uterines febles per sovint doloroses durant les primeres setmanes de lactncia. Tamb ajuda a que l'ter coaguli el punt d'uni de la placenta desprs del part. Tot i aix, en ratolins genoanullats que no posseeixen el receptor d'oxitocina, el comportament reproductor i el part sn normals.;
S'allibera oxitocina al torrent sanguini durant l'orgasme, tant en mascles com en femelles. En els mascles l'oxitocina pot facilitar el transport de l'esperma durant l'ejaculaci. ;
Grcies a la seva similaritat amb la vasopressina, l'oxitocina pot reduir lleugerament l'excreci d'orina slightly. En diverses espcies pot estimular l'excreci de sodi dels ronyons (natriuresi) i, en humans, concentracions elevades d'oxitocina poden provocar hiponatrmia. ;
En alguns rosegadors tamb es troba oxitocina i receptors d'oxitocina al cor. En aquest cas l'hormona pot tenir un paper en el desenvolupament embrional del cor, fomentant la diferenciaci dels cardiomicits. Nogensmenys, no s'ha observat que l'absncia d'oxitocina o dels seus receptors en ratolins genoanullats produeixi insuficincies cardaques.;

Acci de l'oxitocina en el cervell.
L'oxitocina excretada de la hipfisi no pot tornar a entrar al cervell a causa de la barrera hematoenceflica. Per aquesta ra es creu que els efectes de l'oxitocina sobre el comportament en reflecteixen l'alliberament des de neurones d'oxitocina que projecten centralment, diferents de les que projecten a la hipfisi. Els receptors d'oxitocina s'expressen per neurones en moltes parts del cervell i de la medulla espinal, incloent-hi el nucli amigdaloide, l'hipotlem ventral medi, el septe i el tronc enceflic. 
 Excitaci sexual: l'oxitocina injectada al lquid cefaloraquidi provoca erecci espontnia en rates, fet que posa en evidncia la seva acci sobre l'hipotlem i la medulla espinal.;
 Lligams afectius: en el campanyol Microtus ochrogaster, l'alliberament d'oxitocina en el cervell de les femelles durant l'activitat sexual s important per crear un lligam monogmic amb el seu company sexual. La vasopressina sembla tenir un efecte semblant en els mascles. En humans s'ha observat que les concentracions plasmtiques d'oxitocina sn superiors en persones que afirmen haver-se enamorat. En moltes espcies l'oxitocina t un paper en el comportament social i, per tant, sembla possible que tingui un paper semblant en els humans.
Autisme: S'ha suggerit que una de les caracterstiques de l'autisme podria ser una deficincia de les vies de l'oxitocina en el cervell. Un estudi recent trob una disminuci del comportament repetitiu de l'autisme quan s'administrava oxitocina intravenosa.;
Comportament maternal: S'ha observat que les femelles de rates i d'ovelles a les quals s'ha administrat antagonistes de l'oxitocina desprs de donar a llum no exhibeixen el comportament maternal habitual. En canvi, les ovelles verges mostren un comportament maternal cap als anyells d'altres ovelles desprs d'una infusi d'oxitocina al lquid cefaloraquidi, comportament que no mostrarien habitualment.;
Funcions antitensi: l'oxitocina redueix la pressi arterial i les concentracions de cortisol, fet que augmenta la tolerncia al dolor i redueix l'ansietat. ;
Augment de la confiana i disminuci de la por. En un joc d'inversi arriscat, els participants a qui se'ls havia administrat oxitocina per via nasal mostraren el mxim nivell de confiana amb una freqncia doble a la del grup comparatiu. Els participants als quals es comunic que estaven interactuant amb un ordinador no mostraren aquesta reacci, fet que duu a la conclusi que l'oxitocina no afecta noms a l'aversi al risc. Tamb s'ha observat que l'oxitocina per via nasal redueix la por, possiblement a travs d'una inhibici del nucli amigdaloide, que es creu que s responsable de respostes associades a la por. Tot i aix, no es tenen proves concloents que l'oxitocina passi al cervell quan s'administra per via nasal.
Segons alguns estudis, l'oxitocina inhibeix el desenvolupament de la tolerncia a diverses drogues addictives (opiacis, cocana, alcohol) i redueix els smptomes d'abstinncia.;
Preparaci de les neurones fetals per al part. L'oxitocina materna travessa la placenta i arriba al cervell del fetus, on indueix una commutaci en l'acci del neurotransmissor GABA, que passa de l'estat excitador a l'estat inhibidor de les neurones corticals fetals. Aix silencia el cervell del fetus durant el part i en redueix la vulnerabilitat a la hipxia.;

s.
L'oxitocina sinttica es comercialitza com a medecina amb els noms comercials de Pitocin i Syntocinon i tamb com a genric. L'oxitocina es destrueix a l'aparell gastrointestinal i, per tant, s'ha d'administrar per injecci o com a esprai nasal. L'oxitocina t una vida mitjana d'uns tres minuts en la sang; quan s'administra per via intravenosa no arriba al cervell en quantitats significatives, grcies a la barrera hematoenceflica. Es creu que les medecines administrades amb esprai nasal arriben amb ms facilitat al sistema nervis central.

S'utilitzen anlegs de l'oxitocina per induir el part en cas de manca d'evoluci. L'oxitocina ha estat substituda generalment per l'ergotamina com a principal agent per augmentar el to uter en cas d'hemorrgia puerperal aguda. L'oxitocina tamb s'utilitza en medicina veterinria per facilitar el naixement i la producci de llet. El tocoltic atosiban (Tractocile) actua com a antagonista dels receptors d'oxitocina i en molts pasos est registrat per a inhibir el part prematur en humans entre les 24 i 33 setmanes de gestaci; t menys efectes secundaris que altres frmacs utilitzats anteriorment per al mateix objectiu (ritodrina, salbutamol i terbutalina).

Possibles reaccions adverses.
L'oxitocina s relativament inncua quan s'utilitza a les dosis recomanades. Els possibles efectes adversos sn:
Sistema nervis central: hemorrgia subaracnodal, crisis epilptiques.
Sistema cardiovascular: taquicrdia, hipertensi, augment del retorn vens generalitzat, augment del cabal cardac i artmies. ;
Aparell genitourinari: flux sanguini uter insuficient, hematoma plvic, contraccions uterines tetniques, trencament uter i hemorrgia puerperal.

Evoluci.
Prcticament tots els vertebrats tenen una hormona semblant a l'oxitocina que ajuda a les funcions reproductores i una hormona semblant a la vasopressina que est implicada en la regulaci hdrica. Els dos gens associats estan situats sempre relativament a prop un de l'altre (menys de 15.000 bases) en el mateix cromosoma, i es transcriuen en direccions oposades. Es creu que els dos gens sorgiren a partir d'un esdeveniment de duplicaci gnica; s'estima que el gen ancestral ha de tenir una antiguitat d'uns 500 milions d'anys i es troba en els ciclstoms (membres moderns dels agnats).

Referncies.


Enllaos externs.
 Pathophysiology of the Endocrine System; captol de dedicat a l'oxitocina d'aquest llibre de text. ;
 Hug the Monkey - Un bloc dedicat exclusivament a l'oxitocina.  ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157780" title="Basauri" nonfiltered="3884" processed="3877" dbindex="63924">

Basauri s un municipi de Biscaia, situat en la comarca del Gran Bilbao (encara que algunes classificacions ho situen en la comarca d'Alt Nervin). 

Geografia.
T una extensi de 7,16 km2 que s'agrupen entorn de la confluncia dels dos rius ms importants de Biscaia, el Nervin i l'Ibaizabal, i a la dels camins que seguien les seves lleres des de laba i Guipscoa respectivament. 
Limita al nord amb Bilbao, Etxebarri i Galdakao, al sud i a l'oest amb Arrigorriaga i a l'est amb Galdakao i Zaratamo. 

 Demografia .



 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157781" title="Bedia" nonfiltered="3885" processed="3878" dbindex="63925">

Bedia s un municipi de Biscaia, a la comarca d'Arratia-Nerbion. 




 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157782" title="Berango" nonfiltered="3886" processed="3879" dbindex="63926">

Berango s un municipi de Biscaia, a la comarca d'Uribe. 
Situaci Geografica . 
Berango limita amb Sopelana pel nord, amb Urduliz pel nord-est, amb Erandio pel sud-est i amb Guetxo per l'Oest. En aquesta zona de materials eocnics sobre els quals l'erosi ha llaurat un paisatge obert, noms destaquen alguns pujols com les forestes de Munarrikolanda (256 msnm), Saiherri (197 msnm) i Agirremendi (154 msnm). El riu Gobela recorre part del municipi i va a desembocar a la Badia de l'Abra. Rep els rierols Larraazubi i nombroses fonts naturals. 
Historia. 
La histria de Berango es remunta a 40.000 anys. En aquesta poca l'home prehistric es trobava en la franja costanera que s'estn des de la ria de Plentzia fins a la ria de Bilbao. S'ha trobat restes d'tils de pedernal, aix com les restes de tmulos funeraris descoberts en Munarrikolanda, en els quals enterraven als seus morts fa ara uns 3.000 o 4.000 anys. Abans que dons comenament nostra Era els habitants de Berango eren tinguts com pertanyents a la tribu basca dels caristis, car aquests, segons Estrab estaven assentats en un extens territori, delimitat per les localitats que avui coneixem com Deba, Getxo, Trevio i Miranda. 

Gran part de les terres que ocupaven els caristis passaria a dir-se ms tard Biscaia, nom que ja s esmentat en documentaci datada entorn de l'any 900. De l'poca medieval queden les cases-torre, destacant, per la seva conservaci i la seva antiguitat, la d'Otxandategi que va poder haver-se manat construir en la primera meitat del segle XIII. Sobre la porta d'accs al seu interior es pot veure, esculpit en pedra, un escut d'armes que simbolitza l'enlla d'una hereva d'aquest solar amb el V Senyor de Butrn, celebrat cap a l'any 1370, i que fa una dcada va ser adoptat pel poble com el seu blas distintiu. El primer testimoniatge documental sobre l'existncia de l'esglsia parroquial es remunta a l'any 1416, encara que Iturriza va ms enll i assegura que va ser construda pels seus feligresos divisers, en el segle XII. Quant a l'ermita de Santa Ana, s'ha trobat documentaci que revela s'estava construint en l'any 1627. L'antiguitat dels caserius, que s equivalent a l'antiguitat dels cognoms autctons doncs aquests van nixer dels noms d'aquells, es remunta a mitjan segle XV Entre els vuit molins fariners que va haver en Berango destaca per la seva antiguitat, contrastada documentalment, el de Poza. 

Va ser aquest mol, que va ser conegut com  les aseas de Poza de Merana  el qual, en la primera meitat del segle XIV, va heretar donya Mencia. L'hi don el seu pare, a les mans del qual havia arribat per la seva dona, la filla d'Iigo Ortiz de Ibargoen, del que sa sap que va morir en la baralla de Altamira de l'any 1275. A Berango li va tocar tamb viure de prop dramtiques vicissituds guerreres, especialment en aquelles batalles en les quals van intervenir els Ibargoen i els Butrn durant els segles XIII, XIV i XV. Sobre els habitants que ha tingut Berango a travs dels temps hi ha dades fiables a partir de 1515. El creixement anterior a 1960 va ser molt lent a causa de l'emigraci cap a zones com Amrica. En les dcades dels 60 i 70 va ser vertigins pel procs d'industrialitzaci. La crisi dels 80 va frenar en sec l'augment poblacional. Al gener de 2005 registra una poblaci de 5.925 habitants.

 Personatges clebres .
 Simn Pedro de Otxandategi: arquitectel.
 Ricardo Otxoa : ciclista professional;
 Javier Otxoa : ciclista professional;
 Juan de Teccon : metereleg;


 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157783" title="Bermeo" nonfiltered="3887" processed="3880" dbindex="63927">

Bermeo s un municipi de la comarca de Busturialdea-Urdaibai, en la provncia de Biscaia, Pas Basc.

 Personatges illustres . 
 Antonio Karmona Herrera (1968): ex-futbolista del Deportivo Alabs i de la Societat Esportiva Eibar. ;
 Bingen Fernandez (1972): va fer el seu debut com ciclista professional amb l'equip Euskaltel-Euskadi (1996 - 2001). Actualment en l'equip frances Cofidis (2002 - 2006). ;
 Josu Erkoreka (1960): portaveu del Partit Nacionalista Basc en el Congrs dels Diputats. ;
 Nstor Basterretxea o Nestor Basterrechea Arzadun (1924): artista polifactic que ha conreat pintura, escultura i cinema. ;
 Jos Mara Urcelay (1903-1979): pintor. ;
 Teodoro de Anasagasti (1880-1938): arquitecte ;
 Izaskun Bilbao Barandika (1961): Llicenciada en dret. Presidenta del Parlament Basc. ;
 Ignacio Arocena Echevarra (1931-2003): Catedrtic de histora i escriptor.

 Enllaos externs.
 BERMEO a l'enciclopedia Auamendi (Fundacin Euskomedia) ;
 Pgina de l'ajuntament ;
 Informaci turstica ;
Museu del pescador ;


 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157784" title="Berriz" nonfiltered="3888" processed="3881" dbindex="63928">

Berriz s un municipi de la provncia de Biscaia, Pas Basc, pertanyent a la comarca del Duranguesat amb una poblaci de 4.540 habitants (INE-2005). L'extensi del municipi s de 29,9 km pel que la densitat poblacional s de 151,83 hab./km.

Personatges illustres.
Marino Lejarreta, ciclista (1957);
 Margarita de Maturana, (Bilbao 1884 - Sant Sebasti 1934), religiosa beatificada (22/10/2006) fundadora de les Mercedries Missioneres de Berriz.
Otxoa Lpez de Brriz.
Juan Bautista de Zuaza y Gomendio (1633-1679), Catedrtic de Cnons en la Universitat de Salamanca.
Juan Bautista Iturriozaga y Asategui, assistent del rei Felip V.
Pedro Bernardo de Villarreal de Berriz y Sez de Andicona.
Juan Vicente de Cengotitabengoa y Ario, bisbe de San Juan de Puerto Rico.
Martn de Uribe y Abedibar de Mallagaray.
Juan Ramn de Iturriza y Grate-Zabala, escriptor, nascut en 1741.
Bernardo Gabiola y Lazpita, naci en 1880. Msic organista.


 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157787" title="Derio" nonfiltered="3889" processed="3882" dbindex="63929">

Derio s un municipi de Biscaia, a la comarca d'Uribe. 

 Barris .

 Aldekone;
 Arteaga (Derio);
 Artebakarra;
 San Migel;
 Santi Mami;
 Txozna auzoa;

 Personatges .

 Angel Garitano  "Ondarru";
 Ander Garitano;
 Gaizka Garitano;
 Juan Luis Goikoetxea;
 Mikel Goikoetxea;
 Jon Ugutz Goikoetxea;


 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157788" title="Dima" nonfiltered="3890" processed="3883" dbindex="63930">

Dima s un municipi de la provncia de Biscaia, Pas Basc, a la comarca d'Arratia-Nerbion situat entre els municipis  de Igorre i Otxandio, estant dintre del Parc Natural d'Urkiola. 

A Dima es poden trobar tresors naturals com les coves de Balzola on s'ha realitzat recentment una de les proves clasificatries del Mster Internacional d'Escalada. 

Dima s un poble amb gran tradici mitolgica, en les coves abans esmentades es diu que habita "Sugoi"  i a Petralanda en el barri de Lamindano es creu que es realitzaven els Akelarres de la regi.

Aquest poble est dividit en el que s el nucli urb de Dima, on hi ha l'escola, l'ambulatori i els serveis bsics del poble. Desprs, per algunes carreteres o camins, hi ha diversos barris amb uns quants baserrik cadascun, entre els quals podem trobar el barri de Bikarregi, o el barri d'Amantegi.



 Personatges illustres .
 Juan Mari Atutxa Egiraun (1959-), escriptor.


 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157789" title="Durango" nonfiltered="3891" processed="3884" dbindex="63931">

Durango s un municipi del territori histric de Biscaia, Pas Basc, situat en la comarca del Duranguesat amb una extensi de 10,79 km i una poblaci de 26.131 habitants (2004).

 Llengua .

A Duranto es parla la varietat bizkaiera de l'euskera amb la caracterstica prpia de la comarca. En 1869, L. L. Bonaparte, classific aquesta localitat en el subdialecte occidental i varietat de Gernika. Comparativa

 
Any 1996 ;
Total 22.821 ;
Bascfons 7.218;
Bilinges d'origen 949;
Neo-bascfons 1.930;
Neo-bascfons parcials 2.922;
Parcialment castellanitzats 905;
Totalment castellanitzats 248;
Castellanfons 8.649;

Ao 2001 ;
Total 23.600 ;
Vascfons 6.604;
Bilinges d'origen 1.321;
Neo-bascfons 3.856;
Neo-bascfons parciales 959;
Parcialment castellanitzats 226;
Totalment castellantizats 8.649;
Castellanfons 7.877 ;

Font: Departament de Cultura (Viceconselleria de Poltica Lingstica del Govern Basc); EUSTAT. II Mapa sociolingstico; Censos de Poblacin y Viviendas.

 Personatges clebres . 

 Fray Juan de Zumrraga (1468-1548), primer bisbe de Mxic, que va establir la primera impremta en aquell pas i va fundar nombrosos collegis i hospitals, i l'esttua dels quals presideix el parc d'Ezkurdi.
 Martn Ruiz de Gamboa de Berniz (1533-1590), conquistador i Governador del Regne de Xile. ;
 Bruno Mauricio de Zabala (1682-1736), governador de Buenos Aires i fundador en 1726 de la ciutat de Montevideo, capital de Uruguai. La seva casa pairal est situada molt prop del museu de la vila. ;
 Toms Meabe (1879-1915), fundador en 1903 de les Joventuts Socialistes d'Espanya, organitzaci juvenil del PSOE.

 Enllaos externs .

Web Ajuntament de Durango.;
Web de la Comarca de Durangaldea.;
Durango a l'Enciclopedia Auamendi;
Centre d'investigaci Azterlan;
Centre Maristak;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157790" title="Josep Maria Batista i Roca" nonfiltered="3892" processed="3885" dbindex="63932">

Josep Maria Batista i Roca (Barcelona, 1895 - 27 d'agost de 1978) fou un historiador, etnleg i poltic catal. s considerat un dels fundadors de l'antropologia de base cientfica a Catalunya.

Estudi dret i lletres a la Universitat de Barcelona el 1911, on fou un dels fundadors de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya el 1917 i va fer amistat amb Francesc Camb i Batlle. Resid alguns anys a Londres i a Oxford, on es dedic a l'etnologia. Public un catleg de les obres lullianes d'Oxford (1915-1916), i comen les seves recerques, continuades posteriorment, sobre la situaci dels exiliats catalans a Anglaterra i al sud de Frana durant el s XIX. All el va sorprendre la Primera Guerra Mundial i va estar un temps a Dubln, on fou influt pel moviment nacionalista irlands.

Fou un dels introductors de l'escoltisme als Pasos Catalans, el 1927 fund l'organitzaci dels Minyons de Muntanya. Tamb fou un dels fundadors de la revista "Excursionisme". L'any abans, quan fou detingut l'escamot de la Bandera Negra que va intentar assassinar Alfons XIII d'Espanya en el complot de Garraf, es va fer crrec de la Societat d'Estudis Militars (SEM), que va intentar aconvertir en ORMICA (Organitzaci Militar Catalana), i que va integrar el Grup 1640, organitzaci secreta i clandestina.

Quan Francesc Maci i Lluss proclama la Repblica Catalana el 14 d'abril de 1931, va crear amb Pere Mrtir Rossell i Vilar i amb Miquel Arcngel Balt i Botta la Gurdia Cvica entorn el President, per a defensar la Repblica Catalana acabada de constituir, i que amb el temps hauria d esdevenir la Gurdia Nacional de Catalunya. Poc desprs  va crear l'agrupaci patritica Palestra, fora influda pels sokols txecs i eslovacs. Quan els Fets del sis d'octubre de 1934 a donar suport la proclamaci del president Llus Companys i Jover. Ms tard, el 23 de juny de 1938, faria gestions a Londres com a delegat de la Generalitat de Catalunya amb Nicolau Maria Rubi i Tudur per tal d'aconseguir signar un armistici que alls Catalunya d una Espanya que veia ja en mans de Franco.

En acabar la Guerra Civil Espanyola el 1939 es va exiliar a Anglaterra, on fou professor d'histria al Trinity College de la Universitat de Cambridge i hi conegu Arnold Joseph Toynbee. Hi va promoure la formaci d'una escola d'investigadors anglesos sobre temes catalans i fou un dels promotors de l'Anglo-Catalan Society. Profundament nacionalista, el 1940 fou secretari del Consell Nacional de Catalunya a Londres sota Carles Pi i Sunyer,  represent el PEN Club catal, defens els drets de Catalunya a la UNESCO i a d altres instncies internacionals, i posteriorment fou el principal promotor del Consell Nacional Catal, sorgit de la I Conferncia Nacional Catalana celebrada a Mxic el 1953, juntament amb Gaspar Alcoverro, Joan Ballester i Canals, Carles Muoz Espinalt i Joan Lucas i Masjoan,

L'any 1976 torn de l'exili i contribu a la coneixena del problema catal en els mbits internacionals i tamb fou un dels creadors i impulsors tant de la Uni Federalista de les Comunitats tniques Europees com del Centre d'Agermanament Occitano-Catal. Un temps desprs de la seva mort fou implicat amb Jaume Martnez Vendrell i Manuel Vius i Camps en la creaci d'EPOCA, fet que no ha estat mai aclarit.

 Obres .
 Rabindranath Tagore, poeta bengal (1918);
 Raa, Poble i Naci, article a Revista de Catalunya, 1926;
 Manual d'excursionisme (1927);
 La desintegraci d'Espanya i les idees de Toynbee (1968);
 La formaci histrica de l'Estat Espanyol;

 Referncies .
 El fet diferencial Conferncia de Joan Triad, a Cantinogrs, agost de1992;
  WEB del Consell Nacional Catal (1953 - 2007) Catalan National Council;
 Resum d'histria del CNC per Vctor Castells. 2005;
 Resum de Biografies dels fundadors i membres del CNC a l exili. Edicions del CNC, 2007;

 Bibliografia .
 Vctor Castells El 6 d'octubre, Palestra i Batista i Roca Barcelona: Ed. Rafael Dalmau, 2000;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157791" title="Elorrio" nonfiltered="3893" processed="3886" dbindex="63933">

Elorrio s un municipi de la provncia de Biscaia, Pas Basc, pertanyent a la comarca del Duranguesat amb una poblaci de 7.094 habitants (INE-2005). Limita al nord amb Berriz i Zaldivar; al sud amb Mondragn (Guipscoa) i Aramaio (laba); a l'est amb Elgeta i Bergara (Guipscoa) i a l'oest amb Axpe Atxondo i Abadio. L'extensi del municipi s de 37,40 km pel que la densitat poblacional s de 189,67 hab./km Aquesta vila va ser fundada, el 1359 per l'infant Tello, vint Senyor de Biscaia i primer d'Aguilar de Campoo. 

Personatges illustres.
Juan de Arezpakotxaga, secretari d'estat amb Felip IV d'Espanya.
Grabiel de Landa, religis mercedari.
Francisco Lucas de Arauna, militar, defensor d'Or en 1732.
Manuel Plcido de Berriozabalbeitia, catedrtic a Granada  i odor a Per.
Juan Ambrosio de Arrio, compositor musical.
Valentn de Berrio-Otxoa, religiso Martr i Sant. Patr de Biscaia.
 Alejandro Goicoechea (1895-1984): enginyer dissenyador del tren Talgo.
 Jos Antonio Ardanza (1941): lehendakari entre 1985 i 1999.
 Anne Igartiburu (1969): presentadora de televisi.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157793" title="Erandio" nonfiltered="3895" processed="3887" dbindex="63935">

Erandio s un municipi del Gran Bilbao, en la provncia de Biscaia, Pas Basc.  Limita al nord amb Urduliz, Laukiniz i Berango, al sud amb Bilbao, al'est amb Lujua i Sondika i a l'oest amb Leioa, Getxo i la ria de Bilbao.

Est situat a la dreta de la ria de Bilbao, a 8 km de Bilbao. La seva extensi s de 17,56 km i la seva poblaci s, a 15 de Gener de 2003, de 23.058 persones, 11.386 homes i 11.672 dones, amb una densitat de 1.313 h/km.
 Nuclis de poblaci .
Altzaga (9.969 hab.);
Astrabudua (10.237 hab.);
Erandio-Goikoa (1.008 hab.);
Goierri  (476 hab.);
Lutxana-Enekuri (378 hab.);
Asua-Lauroeta (392 hab.);

 Personatges illustres .
 lex Angulo (1953): Actor.
 Telmo Zarraonainda (1921-2006): Futbolista.  ;
 Salvador Arqueta (1914): Futbolista de l' Athletic Club de Bilbao.
 Ramn Rubial Cavia (1906-1999): Dirigent del PSOE. President del Consell General Basc (1978-79).


 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157794" title="Ereo" nonfiltered="3896" processed="3888" dbindex="63936">

Ereo s un municipi de Biscaia, a la comarca de Busturialdea-Urdaibai. 


 Enllaos externs .

 Ajuntament d'Ereo/Ereoko Udala;


 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157795" title="Ermua" nonfiltered="3897" processed="3889" dbindex="63937">

Ermua s un municipi de la provncia de Biscaia, Pas Basc, pertanyent a la comarca del duranguesat amb una poblaci de 16.449 habitants segons les dades de l'INE corresponents a l'any 2005.

L'extensi del municipi s de 6,17 km pel que la densitat poblacional s de 2665,96 hab./km. s l'ltima poblaci de la provncia Biscaia, abans d'entrar a Guipscoa per la part oriental d'aquesta. Tal situaci de proximitat, i el fet de pertnyer geogrficament a la conca del riu Deva, fa que aquesta localitat s'inclogui, a molts efectes, en la Comarca del Baix Deva, al costat d'altres municipis guipuscoans. Amb la vena ciutat d'Eibar forma una mateixa trama urbana. Ermua va crixer en els anys 60 i 70 a l'ombra de la seva vena i va funcionar com una ciutat dormitori d'aquesta.


 Personatges Illustres . 
 Andrs Agustn Orbe Larreategui (cap a 1672-1740). Va ser una destacada figura poltica i religiosa de comenaments del segle XVIII. Nomenat bisbe de Barcelona en 1720 i arquebisbe de Valncia en 1725. Va ocupar la presidncia del Consell de Castella entri 1727 i 1733. En 1733 va ser nomenat Inquisidor General i va finalitzar la seva carrera poltic-religiosa com nunci apostlic. El rei Felip V va instituir el ttol de Marqus de Valdespina en favor del seu nebot Andrs Agustn d'Orbe y Zarauz. ;
 Francisco de Arando (segle XVIII). Va arribar a sser arcedi de Toledo. ;
 Mateo de Eizaguirre (segle XVIII). Va ser el primer Comte de Santa Ana en Panam en 1775. ;
 Flix Erauzkin ( - ). Considerat com el millor i ms complet atleta espanyol dominant tres modalitats. Va obtenir 27 ttols nacionals, 9 en pes, 9 en disc i 9 en llanament de javelina. Va ser Campi del Mn (veterans) en els Jocs de Wembley en 1948. ;
 Jess Mara Zanguitu (1938-2006). Popularment conegut com Karmani,  fou una persona volguda pel poble i encarregat de llanar el txupinazo del del 24 de juliol a les 7 de la tarda durant 35 anys. Va morir el dia de Santiago al llanar un coet que li va explotar. Gure bihotzan zaude. ;
 Teodoro Zuazua ( -2002). Rector d'Ermua. Va ajudar en el creixement urbanistic i cultural de la segona meitat del segle XX a ms d'acollir als emigrants que van fer crixer Ermua fins a superar els 20.000 habitants. ;
 Daniel Txopitea (1950-1997). Artista. Va destacar en pintura. Va participar en grups com "Gorutz", "Enkoari" o "Lekarotz". Es va envoltar d'artistes com Jorge Oteiza, el seu amic i autor de capalera, i va morir a Zarautz en 1997 a conseqncia d'un cncer. ;
 Imanol Arias (1956- ). Popular actor de cinema i televisi a Espanya. Encara que va nixer en la poblaci lleonesa de Riao, va passar la seva infantesa i joventut a cavall entre Ermua i Eibar. ;
 Carlos Totorika (1956- ). Alcalde d'Ermua pel PSE-EE/PSOE. Va ser un dels impulsors de l'Esperit d'Ermua, va ser parlamentari basc i candidat a la presidncia del seu partit al Pas Basc. Va ser un membre actiu i destacat de l'organitzaci poltic-social Frum d'Ermua. ;
 Andoni Ferreo (1965- ). Presentador de televisi i actor. ;
 Miguel ngel Blanco (1968-1997). Regidor del PP en Ermua. Segrestat i assassinat per ETA en 1997. ;
 Igor Astarloa (1976- ). Ciclista en actiu. Especialista en clssiques. Va ser Campi del Mn de Ciclisme en 2003. ;
 Ion Fiz (1976- ). Dissenyador de moda. ;
 lex Soto (1988- ). Esportista. Campi d'Espanya Junior i medalla de plata en el Campionat del Mn de Salt d'altura. ;
 Mikel Losada. Protagonista de la pellcula i serie "Kutxidazu bidea Ixabel".
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157796" title="Forua" nonfiltered="3898" processed="3890" dbindex="63938">

Forua s un municipi de la provncia de Biscaia, Pas Basc. 

Pertany la comarca de Busturialdea-Urdaibai. Forua s un municipi situat en la marge esquerra de la ria de Mundaka al nord de la provncia i de la localitat de Gernika a la qual va estar incorporat. Es situa sobre un antic poblat rom construt en el segle I i que servia com centre comercial de la zona i port de navegaci de cabotatge pel Mar Cantbric. Aquest poblat va ser abandonat en el segle V.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157797" title="Fruiz" nonfiltered="3899" processed="3891" dbindex="63939">

Fruiz s un municipi de Biscaia, a la comarca d'Uribe. 

 Toponmia .
Fruiz pertany a la srie de topnims bascos que tenen una terminaci en -iz. Julio Caro Baroja defensava que la major part d'aquests topnims provenien d'un nom propi unit al sufix llat -icus declinat. En la zona basconavarresa Caro Baroja considerava que els sufixos -oz, -ez i -iz aplicats a la toponmia indicaven que en l'antiguitat el lloc havia estat propietat de la persona el nom de la qual apareixia unit al sufix, podent-se remuntar el seu origen des de l'Edat Mitjana fins a l'poca de l'Imperi Rom. En el cas de Fruiz, Julio Caro Baroja va proposar que aquest nom podria provenir d'un hipottic Furius, un nom llat documentat. Aix si al nomeni Furius si se li afegix el sufix llat -icus que indica el que s pertanyent a aquest, es podria obtenir Furicus. A partir d'un molt semblant Furunicus es podria reconstruir l'origen de Frniz. Furunicus podria ser tamb un fill de Furius. 

El propi de Furunicus i dels seus descendents seria Furunici (genitiu de singular i nominatiu de plural). D'aquest Furunici s'hauria pogut derivar el topnim Frniz: Furunici->Furuniz->Frniz. D'una evoluci similar a la d'aquest sufix llat -icus s'haurien donat origen tamb els patronmics utilitzats en els idiomes llatins de la Pennsula Ibrica. Frniz va quedar fixat com forma escrita del nom. No obstant aix en euskera el nom va seguir evolucionant oralment i va donar lloc a Fruiz al perdre's la n intervoclica, un fenomen com del euskera en els ltims segles. L'actual nom de la localitat en euskera: Fruiz s fruit d'aquesta evoluci Frniz->Fruiz. En espanyol es va conservar la forma ms antiga Frniz, com nom formal de la localitat. En 1994 l'ajuntament va decidir oficialitzar la forma basca del nom i des de llavors s oficial Fruiz. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157798" title="Galdakao" nonfiltered="3900" processed="3892" dbindex="63940">

Galdakao s un municipi de Biscaia, a la comarca d'Uribe. Limita al nord amb Zamudio, Lezama i Larrabetzu; al sud amb Zaratamo i Zeberio; a l'est amb Amorebieta-Etxano, Lemoa i Bedia; i a l'oest amb Etxebarri i Basauri.

Barris.
 Aperribai;
 Arteta;
 Bekea;
 Bengoetxe;
 Berezikoetxe;
 Elexalde;
 Erletxe;
 Olabarrieta-Txistulanda;
 Urreta;
 Tximelarre Bekoa;
 Tximelarre Goikoa;
 Muguru;

 Evoluci de la poblaci .



 Personatges clebres .

 Juan Jugo (1920): Futbolista internacional.
 Oier Zearra (1977) : Manomanista professional (pielotari).
 Igor Antn (1983): Ciclista professional.
 Jon Azkueta (1967): Atleta (Campe mundo Junior);
 Cristina Castro (1969): Atleta Olmpica;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157799" title="Gatika" nonfiltered="3901" processed="3893" dbindex="63941">

Gatika s un municipi de Biscaia, a la comarca d'Uribe. 



 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157800" title="Getxo" nonfiltered="3902" processed="3894" dbindex="63942">

Getxo s un municipi de la costa de Biscaia, en el Pas Basc. 

Est situat en el marge dret de la ria de Bilbao, en la desembocadura del Ibaizbal-Nervin. Forma part de la comarca del Gran Bilbao i de l'rea metropolitana de Bilbao. Compte amb 82.327 habitants (INE 2006) i destaca per la gran presncia de palauets i habitatges construts per l'alta burgesia durant la industrialitzaci.

 Demografia de Getxo .

Amb 5.442 en 1900 i 19.309 en 1950, el 2006 tenia 82.327 habitants.


 Barris de getxo .

 Las Arenas: Las Arenas, Romo i Gobela;
 Neguri: Neguri i Aiboa.
 Algorta: Algorta centre, Sarrikobaso, Arrigunaga, La Humedad i Aldapas.
 Santa Mara de Guecho;

 Eleccions 2007 .




 Alcaldes de Getxo .

1852 - Juan A. de Zubiaga;
1854 - Juan Ignacio de Sarra;
1864 - Juan B. Manene;
1872 - Julin Mandaluniz;
1873 - Mariano Basauri;
1874 - Juan Manuel de Ugarte;
1876 - Juan Mara Ugarte;
1877 - Marcos Ura;
1879 - Jos R. Arecheta Barrenechea;
1882 - Manuel Zalduondo;
1883 - Jos Antonio de Uriarte;
1887 - Pedro de Amzaga;
1890 - Eladio Sustacha;
1891 - Santiago Diliz y Arana;
1897 - Juan Jos Bilbao y Amzaga;
1899 - Juan Bta. Ibarra;
1902 - Jos Zubiaga y Careaga;
1904 - Cndido Arrola y Aqueche;
1906 - Julio Oriosolo y Cortina;
1909 - Ildefonso Arrola Bilbao;
1912 - Toms Urquijo Aguirre;
1916 - Eduardo Aburto Uribe;
1920 - Jacinto Araluce Ajuria;
1922 - Constantino Zabala;
1923 - Jos Martn Zabala;
1924 - Luis Urresti Campuzano;
1927 - Juan L. Prado;
1931 - Pedro Careaga;
1931 - Jos Antonio Aguirre (PNB);
1939 - Jos Luis Oriol;
1940 - Salvador Basagoiti Ruiz;
1941 - Cndido Bilbao Basterra;
1942 - Joaqun Ibargengoitia Cortzar;
1944 - Juan Bta. Merino Urrutia;
1960 - Rafael Fernndez de Tejada;
1964 - Fernando Ybarra Lpez-Driga;
1967 - Pedro Arstegui Bengoa;
1969 - Pedro de Zubiria y Garnica;
1979 - Jess Javier Aguirre Bilbao (PNB);
1980 - Francisco Javier Urrechua Lbano (PNB);
1983 - Juan Ramn Barqun Gaztelurrutia (PNB);
1987 - Javier de Sarria Landarte (PNB);
1991 - Humberto Cirarda Ortiz de Antiano (PNB);
1999 - Iaki Zarraoa (PNB);
2007 - Imanol Landa (PNB);

 Evoluci demogrfica .



 Personatges de Getxo .
Poltics:
Jose Antonio Aguirre, poltic i empresari. Alcalde de Getxo i Primer Lehendakari del Govern Basc.
Humberto Cirarda, Alcalde de Getxo entre 1991 i 1999 .
Iaki Zarraoa, Alcalde de Getxo entre 1999 y 2007 i Director General d'EiTB entre 1991 i 1999.
Jose Luis Bilbao, Diputat General de Vizcaya per EAJ/PNV des de 2003;
Paul Ros, coordinador de Lokarri des de 2006;
Ramn de la Sota, fundador d'Astilleros Euskalduna y ex Diputat General de Biscaia;
Pedro Morens, president del Club Puerta de Hierro;
Fernando Ybarra Lpez-Doriga, ex president d'honor de Sevilla de Electricidad i ex president franquista de la Diputaci de Biscaia;
Antonio Mara de Oriol Urquijo, ex ministre de Justcia durante la dictadura franquista i ex president del Consell d'Estat;
Ignacio Satrustegui, ex president del Banco Urquijo i procurador a Corts franquistes;
Manuel Valds Larraaga, cofundador de Falange Espaola;
Federico Krutwig, poltic i escriptor;


 Enllaos externs .

 Ajuntament de Getxo;
 Informaci sobre Getxo;
 Getxo a Google Maps;
 Getxo en Google Maps  ;
 Videos de Getxo;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157802" title="Portugalete" nonfiltered="3903" processed="3895" dbindex="63943">

Portugalete s un municipi de la provncia de Biscaia, Pas Basc, pertanyent a la comarca del Gran Bilbao. T una poblaci de 50.357 habitants segons les dades del INE-2004. L'extensi del municipi s de 3,21 km pel que la densitat poblacional s de 15.510,28 hab./km, la major densitat de tota la Comunitat Autnoma Basca.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157803" title="Sestao" nonfiltered="3904" processed="3896" dbindex="63944">

Sestao s un municipi de la provncia de  Biscaia amb 29.982 habitants (2006). Situat en el marge esquerra de la ria de Bilbao, pertany a la comarca del Gran Bilbao.

 Resultats electorals locals de 2007 .


Cens 27.635;
Vots 14.302;

Blancs 261;
Nuls 1.175;

Participaci 56,68%;
Abstenci 44,32%;

 Alcaldes de la democrcia .

Jess Sainz Planillos UCD         (1969)-1975 ;
Guillermo Dorronsoro  UCD      1975-1976;
Santiago Llanos     PSE        1976-1987   ;
Jos Luis Azpitarte  PSE       1987-1988    ;
Txetxu Milla        PSE-EE        1988-1996  ;
Segundo Calleja     PSE-EE        1996-2003  ;
Alberto Lozano      PNB            2003-2007;
Jos Lus Marcos Merino (actual) PSE-EE   2007?;

 Personatges illustres .

 Jos Luis Lpez Panizo (1922-1990): futbolista de l'Athletic Club de Bilbao.
 Venancio Prez (1921-1994): futbolista de l'Athletic Club de Bilbao.
 Angel Landa Bidarte (1935): alpinista.
 Fidel Uriarte (1945): futbolista de l'Athletic Club de Bilbao.
 Domingo Uriarte "Rebonzanito": torero.
 Diego Mazquiarn "El Fortuna" (1895): torero.
 Hermenegildo Elices Rivas/Elices-Chato: Futbolista del Sestao-Athletic club de Bilbao-Real Madrid;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157804" title="Alkiza" nonfiltered="3905" processed="3897" dbindex="63945">

Alkiza s un municipi de Guipscoa, de la comarca del Tolosaldea.
 Eleccions municipals 2007 . 
Dos partits van presentar llistes en les passades eleccions municipals, un partit independent per Alkiza, i el Partit Popular. Aquests van ser els resultats:
 Independents per Alkiza : 145 vots (7 escons) ;
 Partit Popular : 4 vots (0 escons) Aix va portar com resultat a l'actual alcalde de la localitat, Ion Roteta Elola, que va aconseguir amb el seu partit una majoria absoluta a l'assolir els set escons possibles, i deixant al Partit Popular sense representaci en l'ajuntament a causa de els escassos quatre vots que va assolir. ;
 Persones clebres . 
 Koldobika Jauregi (1959): escultor.
 Juan Luis Goenaga (1950): pintor. Nascut a Sant Sebasti, resideix des de 1970 en un caserio d'Alkiza.
 Ambrosio de Bengoechea (1551-1625): escultor i retablista.

Vegeu tamb.
Casero Lete;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157806" title="Bouygues Telecom (ciclisme)" nonfiltered="3906" processed="3898" dbindex="63946">

 General .

Pas: Frana;
Patrocinador principal: Bouygues Telecom;
Lloc web: http://www.equipebouyguestelecom.fr;

 Personal .
 Mnager .

Jean Ren Bernaudeau;

 Directors esportius .

Dominique Arnould;
Christian Guiberteau;
Philippe Mauduit;
Ismal Mottier;

 Equip .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157808" title="Altzaga" nonfiltered="3907" processed="3899" dbindex="63947">

Altzaga s un petit municipi rural de la provncia de Guipscoa (Pas Basc). 

Compte amb una extensi de 2,53 km i una poblaci de 148 habitants (2004).Es situa en la part centre-sud de Guipscoa dins de la comarca del Goierri. 

El municipi limita al nord amb Legorreta, a l'est amb Baliarrain i Gainza, al sud amb Zaldibia i a l'oest amb Isasondo i Arama. La capital de la comarca, Beasain, est a 6,5 km en direcci oest. La capital provincial, Sant Sebasti se situa a 41 km. 

El poble ms proper s Arama que est a 1,6 km de distncia. A Alzaga s'arriba desprs de prendre la sortida de Arama i Ordizia en l'A-1 (antiga N-1) i desprs de recrrer uns pocs centenars de metres per la GI-2131, prendre la carretera GI-3871 que ascendeix fins al poble desprs de travessar Arama.

 Personatges illustres .

 Antton Ibarguren (1949-1989): advocat i poltic. Diputat del Congrs per Herri Batasuna (1980-82).

 Enllaos externs .
Ajuntament d'Altzaga/Altzagako Udala;
Altzaga a Google Maps;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157809" title="Getaria" nonfiltered="3908" processed="3900" dbindex="63948">

Getaria s un municipi de la provncia de Guipscoa, Pas Basc. 

Getaria s un pintoresc poble costaner, conegut principalment per ser la localitat natal del mar Juan Sebastin Elcano, el primer home que va donar la volta al mn. s una destinaci turstica habitual dins del Pas Basc. Sn famosos els seus restaurants que preparen peix a la graella i el vi blanc amb denominaci d'origen que es conrea en les seves proximitats que rep el nom de txakoli de Getaria.

Geografia. 
El municipi de Getaria ocupa un tram de la costa central de Guipscoa, a la vora del mar Cantbric. Aquest tram est format per una escarpada cornisa en la qual no obstant aix s'han format una srie d'ancorades i puntes a causa de l'erosi.

Barris. 
 
La poblaci del municipi es divideix entre un 85% que viu en el nucli urb de Getaria i un 15% que viu dispers pel terme municipal en algun dels seus quatre barris rurals: 

 Askizu: Est en la part occidental del terme municipal, cap a Zumaia. T un petit nucli format per l'antiga parrquia i una mica ms d'una dotzena d'edificis. T uns 100 vens. ;
 Eitzaga: Est en la part oriental del municipi entre el nucli urb de Getaria i Zarautz. s un barri de caserius dispersos. T 52 habitants. ;
 Meaga o Mia: el barri de Meaga es troba al sud del terme municipal a 195 metres d'altitud als peus del mont Garate, que el separa de la resta de Getaria. Meaga es troba a la part alta del petit port de muntanya que uneix Zarautz amb Zumaia per l'interior. Abans de la construcci de la carretera de la costa que uneix aquestes dues localitats a travs del nucli urb de Getaria; Meaga era el nus de comunicacions primordial entre Getaria i l'exterior. T uns 125 habitants. ;
 Sant Prudentzio: el barri rep el nom de l'ermita de Sant Prudenci. Dependent histricament de la parrquia d'Askizu, es troba en la carretera que va des de Guetaria cap a Askizu. s un barri de caserius dispersos. T 84 habitants.

 Personatges illustres .

 Juan Sebastin Elcano (1487-1526): explorador;
 Cristbal Balenciaga (1895-1972): modist.
 Domingo de Bonechea (1713-1775): navegant i explorador;
 Iaki Txueka (1953): diputat al Congrs dels Diputats per Guipscoa pel PNB;
 



 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157810" title="Zarautz" nonfiltered="3909" processed="3901" dbindex="63949">

Zarautz s una vila turstica situada en el centre de la costa de Guipscoa, al Pas Basc. 

En el 2006 (INE) tenia 22.353 habitants per en l'poca estival arriba a freqentment els 60.000. El Palau de Narros, situat enfront de la gran platja (2,8 km), va ser lloc d'estiueig de la reina Isabel II com de Fabiola de Blgica. La platja de Zarautz s la ms extensa del Pas Basc i una de les ms llargues del Cantbric. La zona prxima al passeig martim destaca per la presncia de palauets i habitatges construts per l'alta burgesia durant el segle XIX. Any rere any, va incrementant-se el terreny edificat i per tant la poblaci. Segons els plans de l'ajuntament i a causa de la projecci de nombrosos habitatges, per a l'any 2010 es preveu que la ciutat contar amb al voltant de 30.000 habitants censats.

 Barris .
 Alde Zaharra (Casc Antic);
 Vista Alegre;
 Azken Portu;
 Itxas Mendi;
 Mendilauta;
 Mitxelena;
 Talaimendi;
 Aritzbatalde;
 Elkano;
 Urteta;
 Zelai Ondo;
 Iurritza o San Pelaio;
 Abendao;
 Asti;
 Aitze;
 Hiruerreketa;
 Santa Brbara;
 Salbide;


 Administracin .


 Corporaci municipal .

* El Regidor d'Aralar Aser Lertxundi, renunci al seu crrec ja que la seva formaci consider que corresponia a un Regidor d'ANV, llista impugnada abans dels comicis.

 Ciutats agermanades .
 - Hagunia, Shara Occidental.
 - Pontalier, departament de Doubs, Frana.
 - Cardano al Campo, Provncia de Varese, Itlia.

 Personajes ilustres .

 Jos ngel Iribar (1943): Porter i entrenador de futbol. Sempre vinculat al Athletic Club de Bilbao.
 Jon Eizagirre Manterola (1966): Remontista Professional;
 Karlos Arguiano (1948): popular cuiner, empresari i showman televisiu.  ;
 Imanol Murua (1935): Diputat General de Guipscoa i alcalde de la localidad en los aos 80.  ;
 Andoni Egaa (1961): el mejor bertsolari contemporani.
 Joxe Joan Gonzlez de Txabarri (1956): ex Diputat General de Guipscoa. Tamb fou diputado del Congrs dels Diputats pel PNV  ;
 Estanislao Argote (1956): futbolista internacional de l'Athletic Club de Bilbao.
 Gorka Landburu (1946): periodista que pat un atemptat d'ETA.  Director d'Aldaketa Hamasei (Cambio 16).
 Eloy de la Iglesia (1944-2006): Director de cinema.
 Francisco Escudero (1912-2002): Compositor.
 Aritz Aranburu (1985): surfista professional.   ;
 Luis Iruretagoyena, Kiriki (1907-1965): futbolista internacional de la Reial Societat.
 Agustn Eizaguirre (1897): porter de la Reial Sociedad.
 Gorka Gonzlez (1977): ciclista de Euskaltel-Euskadi fins 2006.
 Ainhoa Murua (1978): triatleta internacional.

 Enllaos externs .
 Zarauzko Udala/Ajuntament de Zarautz;
 Turisme Zarautz;
 Museu d'Art i Histria de Zarautz);
 Zarautz.com (web no oficial de la ciutat);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157812" title="Catedral de Barcelona" nonfiltered="3910" processed="3902" dbindex="63950">



La Catedral de la Santa Creu i Santa Eullia s la catedral gtica de Barcelona, seu de l'arquebisbat de Barcelona. 

La catedral es va construir durant els segles XIII al XV al mateix lloc on hi havia hagut una catedral romnica, i encara abans una de paleocristiana. La faana d'estil neogtic, no obstant aix, s molt ms moderna (segle XIX). 

La catedral est dedicada a la Santa Creu i a Santa Eullia, patrona de Barcelona, una jove verge que, d'acord amb la tradici catlica, va sofrir el martiri durant l'poca romana. Es coneix la dedicaci a Santa Eullia des del 877, quan el bisbe Frodo va localitzar les restes de la santa i les va traslladar solemnement a la catedral.

Histria.

L'esglsia paleocristiana.
La catedral paleocristiana est documentada des del segle VI, tot i que se suposa que s anterior, ja que l'existncia de bisbes de Barcelona es coneix des de mitjans del segle IV. Entrant pel soterrani del Museu d'Histria de la Ciutat de Barcelona, es poden visitar restes de l'aula basilical i el baptisteri (situat sota el rerecor de la catedral actual), amb una piscina octogonal. Les restes trobades de l'aula, que sn bsicament el paviment i l'arrencada de les columnes, van fer pensar que corresponien a la primitiva catedral, de tres naus (la planta tpica de les basliques romanes) disposades transversalment a l'actual, amb la capalera al nord-est i els peus situats sota les capelles del costat de l'Evangeli (nord) de la catedral actual, per actualment se sap que aquesta aula basilical en realitat era una sala de recepci del palau episcopal, mentre que la catedral devia estar a sota de la catedral actual, i si no se n'ha trobat restes s perqu aquesta zona no ha estat excavada. Aquesta catedral va ser remodelada completament abans del segle IX i fou destruda el 986 per la rtzia d'Al-Mansur.


L'esglsia romnica.
La catedral romnica, consagrada el 1058 per l'arquebisbe de Narbona, fou construda per impuls del bisbe Guislabert i tenia la mateixa orientaci de la catedral actual. 

Molt ms petita que l'actual, de tres naus amb tres absis i sense creuer, tenia el campanar prop d'on ara hi ha el claustre. La seva ubicaci coincideix amb l'actual, amb el presbiteri i la cripta al mateix lloc. Tenia un atri, que ocupava la meitat de l'espai actual del rerecor i les naus arribaven noms fins l'actual cor. Se n'ha localitzat part del basament de la porta principal, que tamb es pot veure entrant pel Museu d'Histria de la Ciutat, i se n'ha localitzat algunes pedres aprofitades en la construcci dels fonaments de la catedral gtica. Part de la porta principal o d'una porta lateral podria haver estat reaprofitada en la porta del claustre.

La catedral gtica.
Les obres de construcci de la catedral gtica es varen iniciar el maig de 1298, regnant Jaume el Just i sota el mandat episcopal de Bernat Pelegr (1288-1300), comenant per la capalera, desmuntant alhora l'antiga catedral romnica i aprofitant-ne algun element, sobretot escultric com possiblement les impostes de la porta de Sant Iu, que s la ms antiga de la catedral.
 
Les obres no es van plantejar com la construcci d'una nova catedral sin ms aviat com una reforma i ampliaci de la catedral romnica (...extensione et ampliatione nostre catedralis ecclesie...), que es va dur a terme per fases sense enderrocar mai completament el temple i seguint-lo fent servir per al culte durant tota la durada de l'obra, i fins i tot algunes parts de la catedral romnica van servir de bastida per construir la gtica. Aix, la catedral gtica conserva el mateix eix que la romnica i el deambulatori est construt al voltant de l'absis romnic.

A la primera etapa es construx l'absis, les capelles radials i la cripta del presbiteri que es va acabar al 1338 sent el mestre d'obres Jaume Fabre, primer arquitecte del que es t notcies, durant el mandat del bisbe Pon de Gualba (1303-1334). El 23 de juny de 1317 signava un contracte. 


La segona etapa s la perllongaci de les tres naus amb les seves capelles i finalment el cimbori cobert amb cassetonat de fusta, les capelles als peus del temple i el mur amb que es va tancar al 1420, tot esperant poder realitzar la faana, que ja estava traada per Carles Galts de Ruan (anomenat el Carl) el 27 d'abril de 1408 . 

Es pot dir que les obres de la construcci gtica van durar uns 150 anys i entre els mestres d'obra que van participar hi ha Bertran Riquer (1344), Bernat Roca (1358), Arnau Bargus (1397), Jaume Sol (1401), Bartomeu Gual (1413) i Andreu Escuder (1442).

La faana neogtica.
Amb motiu de l'Exposici Universal de 1888, desprs de gaireb quatre-cents anys sense fer grans obres a la catedral, grcies al promotor Manuel Girona i Agrafel i els seus germans, es van reprendre les obres, es va convocar el concurs per a l'edificaci de la faana l'any 1882, establint com criteri estilstic a seguir el gtic. Va ser adjudicat a Josep Oriol Mestres, arquitecte titular de la catedral des de l'any 1855. Es va inspirar en les traces realitzades l'any 1408 per Carles Galts de Ruan.

Edifici.

L'edifici s format pel temple i el claustre perfectament units pel seu mateix estil gtic. Les mides de la catedral sn de 90 metres de longitud per 40 d'ample i el jard del claustre s de 25 metres per costat ms per sis d'amplria de cada galeria de les quatre que l'envolten. 

Estructura del temple.
La catedral s formada per tres naus de la mateixa altura, que des del fals creuer les naus circulars s'uneixen en girola, passant per darrere del presbiteri i formant un arc semicircular, on s'allotgen nou capelles; per sobre d'aquestes capelles hi han grans vitralls i un fals trifori des d'on es poden veure les claus de volta a una distncia d'uns tres metres. 

La nau central s el doble d'ample que les laterals i a ms de les capelles de la capalera n'hi ha repartides disset ms en el seu permetre, a les quals s'ha d'afegir les vint capelles del claustre i la capella de Santa Llcia amb entrada des de l'exterior.

La distribuci en tres naus s corrent a les grans esglsies gtiques, per mentre que les catedrals franceses i les que en segueixen l'estil la presncia de tres naus serveix donar llum a l'esglsia, fent la nau central ms alta que les laterals i obrint grans finestrals a les parets de la nau central (vegeu per exemple la catedral de Reims) a la de Barcelona es posa mfasi en la unitat de l'espai, aixecant les tres naus gaireb la mateixa altura semblantment al que es fa en d'altres esglsies del gtic catal: per exemple, a Santa Maria del Mar s'adopta aproximadament la mateixa soluci, i en les esglsies ms petites com Santa Maria del Pi o la del monestir de Pedralbes es porta la unitat de l'espai fins a l'extrem de fer l'esglsia d'una sola nau.

Contraforts interiors.


Les parets de les faanes exteriors no se situen als costats de les naus laterals, sin que es desplacen enfora deixant els contraforts a l'interior de l'edifici, quan habitualment queden a l'exterior. Aix augmenta l'amplada aparent de la catedral, amb la impressi d'afegir una nau ms a cada banda, per com l'espai entre ens contraforts no es cobreix amb una volta de creueria sin amb dues, la impressi s que s'han afegit dues naus a cada costat i que la catedral t set naus en comptes de tres. Aix t efectes sobre la illuminaci de l'interior i sobre la disposici de les capelles.

Efectes sobre la illuminaci.
En haver eixamplat l'espai, els vitralls queden molt ms lluny del centre, i a ms l'arribada de la llum queda obstaculitzada pels contraforts i pels arcs que sostenen les voltes entre els contraforts. La part de la catedral en qu aquest enfosquiment es dna menys s l'absis, que s la nica part en qu els contraforts es deixen a l'exterior i els vitralls se situen a la vora de la nau lateral.

Efectes sobre les capelles. 
Quan els contraforts se situen a l'exterior, entre ells se situen les voltes que fan de sostre a les capelles i que tenen una alada proporcionada a la seva mida, com a l'esglsia de Santa Maria del Mar). A la catedral de Barcelona, en canvi, l'alada del sostre entre els contraforts s excessiva per formar l'espai recollit que conv a les capelles, pel que les capelles (dues a cada espai entre contraforts) estan cobertes per voltes ms baixes que deixen una galeria al damunt. 

La intenci original devia ser de construir ms capelles a sobre de la galeria, i de fet es van arribar a fer quatre capelles sobre la galeria del costat de l'Evangeli tocant a la porta de Sant Iu, que encara es poden veure, per l'oferta de capelles devia ser excessiva perqu no se'n va arribar a construir ms.

Exterior.

Faana principal i cimbori. 
La faana neogtica, projectada per l'arquitecte Josep Oriol Mestres l'any 1882, s de 40 metres d'ample, consta de la portada flanquejada per dues torres amb alts pinacles i est ornamentada amb tot tipus d'elements d'estil gtic de lnies verticals i amb gran profusi d'imatges d'ngels i sants. A la faana sn visibles vuit vitralls, la majoria modernistes, per tamb renaixentistes com la famosa Noli me tangere dissenyada per Bartolom Bermejo a la part esquerra inferior.

El cimbori, dissenyat per l'arquitecte August Font i Carreres t una altura de 70 metres, es va portar a terme entre els anys 1906 i 1913. El coronament exterior del cimbori, es conclou amb la imatge de Santa Elena, mare de Constant, que es diu va ser la que va retrobar la veritable Creu, advocaci de la catedral juntament amb la de Santa Eullia, aquesta escultura va ser realitzada per l'artista Eduard Alentorn. A les terminacions de les cresteria hi ha imatges d'ngels alats.

Portes.


 

Cinc sn les portes de la Catedral de Barcelona: 

 La porta principal, situada al centre de la faana de la plaa de la Catedral. Projectada per l'arquitecte Josep Oriol Mestres, s del segle XIX d'estil neogtic amb un gran arc gtic amb arquivoltes, presidida al seu mainell per una escultura de Crist, obra de l'escultor Agapit Vallmitjana i Barbany, i a ambds costats de la porta les imatges dels apstols. Al portal hi ha escultures d'ngels, profetes i reis en un total de 76 figures, que juntament amb la fusteria de la porta van ser realitzades per l'escultor Joan Roig i Sol. La cara interior, en canvi, s del segle XV, i hi trobem els medallons gravats en pedra a l'extrads de l'arc de l'entrada sn de l'artista Antoni Clapers, representant l'Ascensi i la Pentecosta.

 Portal de Sant Iu, s aquesta la ms antiga i durant cinc-cents anys va ser l'accs principal de la catedral, pel creuer del costat de l'Evangeli. La seva advocaci es deu a l'edifici que t davant, que durant molts anys fou dels advocats, el patr dels quals s Sant Iu. Realitzada en marbre i pedra de la muntanya de Montjuc, s un dels primers intents de l'arc ogival del gtic catal (1298), i cont alguns elements fora originals dins del gtic i que es consideren una mostra dels dubitatius inicis d'aquest estil. Aix, damunt dels pilars hi ha ngels msics traient el cap per l'extrads de l'arc, com si volguessin sortir de la paret, i les arcuacions de damunt de la porta estan separades per uns elements que representen bculs, amb l'extrem superior corbat, en comptes de pilarons, com s ms corrent (vegeu per exemple, la faana de Santa Maria del Pi, de composici molt semblant). Al timp hi ha una imatge de Santa Eullia atribuda a l'escola de Jaume Cascalls de finals del segle XIV, a cada banda, dins del timp, hi ha una petita testa, merament ornamental. ;

A cada costat de la portada hi ha relleus de marbre fent d'impostes, tres a cada costat, representant dos temes: la lluita de l'home contra les feres i la interpretaci de la natura en clau religiosa i simblica, en la lnia dels bestiaris medievals.;


 
D'esquerra a dreta hi trobem:
Un griu que captura un anyell entre les urpes, i que simbolitza el dimoni que atrapa l'nima del pecador.
Un home salvatge, amb el cos cobert de pls i vestit noms una mena de pantalons curts. Representa els impulsos concupiscents de l'home i a la m hi porta una arma que podria ser un pal o una maa, per no es pot saber perqu se n'ha perdut un tros. Fa el gest de colpejar alguna cosa que queda fora del relleu, que tampoc sabem que s, per sembla molt improbable que sigui el griu del relleu del costat. De fet, tenint en compte l'ambient forestal al que pertanyeria l'home salvatge, alguns autors han suposat que podria haver estat pensat originalment per anar al costat del relleus de l'altre costat (el cervatell i la lleona), que lligarien amb el mateix escenari.
La lluita d'un home, abillat de soldat, amb un griu, simbolitzant la lluita contra el dimoni. No queda clar qui guanyar, per ms efica que l'espasa, que el griu est agafant per la fulla, sembla que s l'escut, amb una gran creu gravada.
Un home vestit amb tnica i lluitant amb un lle, al que li clava una daga. Se suposa que representa Sams, per la seva semblana amb d'altres representacions contempornies, tot i que hauria d'estar matant el lle amb les mans i no amb una daga.
Un cervatell, que simbolitza l'anhel de l'nima per acostar-se a Du. Al darrera t un arbre amb tres capades i dos petits mussols al damunt, que podrien tenir intenci noms decorativa.
Una lleona alletant dos dels els seus cadells i protegint-ne un tercer entre les potes, d'interpretaci incerta.  ;
Alguns autors atribueixen aquests relleus a l'antiga catedral romnica, mentre que d'altres els creuen realitzats per artistes italians al segle XIV. Tot i que els trets estilstics denoten que han sortit d'una mateixa m o d'un mateix taller, els relleus no semblen concebuts amb un programa unitari ni tenen relaci entre ells, i fins i tot alguns estudiosos han suposat que la seva disposici no s la prevista per l'escultor.;

 Porta de La Pietat, s una de les entrades exteriors al claustre, amb un arc conopial flanquejat per uns alts pinacles llaurats amb gran finor. Al timp hi ha un relleu de fusta amb la representaci de la Pietat (o sigui, la representaci del dolor de Maria amb Jess mort a la falda) envoltada amb smbols de la Passi, obra de l'escultor alemany Michael Lochner, establert a Barcelona des de l'any 1483; al rac inferior dret del timp i en mida petita hi ha representat el canonge Berenguer Vila, que fou el donant que finan el relleu. Aquesta porta facilita l'entrada al temple ja que est de costat amb l'entrada al creuer del costat de l'Epstola.

 Porta de Santa Eullia, es troba situada al carrer del Bisbe i l'entrada s pel claustre, de forma similar a la porta de la Pietat, est construda amb un arc conopial i al timp hi ha una escultura de Santa Eullia, reproducci de l'original dels escultors Clapers que es guarda al museu de la catedral. Als costats de la imatge estan tallats els escuts del bisbe Francesc Climent Sapera que va ser el que va pagar la galeria de ponent del claustre. Les arquivoltes estan llaurades amb fins fullatges. ;

 Porta de Santa Llcia.  s l'entrada a la capella exterior d'aquesta santa, sent la tercera porta d'accs al claustre. La porta s romnica amb arquivoltes semicirculars, sustentades per tres pilars quadrangulars adossats i dos fines columnes exemptes circulars de fust llis en ambds costats de la porta, i capitells esculpits amb figures d'animals i personatges, acompanyats de trenta plantes pertanyents a sis espcies comunes que es reparteixen per les impostes i les arquivoltes: fulles de roure, d'Anemone sp., d'agrimnia i de Potentilla sp., frondes de polipodi (una falguera) i una gramnia indeterminada. Aquestes plantes estan representades amb un realisme suficient per identificar-les, que fa pals que l'escultor tenia les plantes al davant, i la seva presncia s'ha relacionat amb la moda, apareguda al nord de Frana a principis del segle XIII, consistent en abandonar els acants idealitzats que el romnic havia heretat de l'ordre corinti de l'arquitectura clssica substituint-los per representacions naturalistes de la flora local. A ms dels motius vegetals, en algunes arquivoltes i a la franja superior de les impostes hi trobem motius geomtrics.
Dels quatre capitells de les columnes, els dos interiors noms tenen motius vegetals, l'exterior dret esculpits t dos quadrpedes (un a cada cara, per compartint la mateixa boca, el que s'ha assenyalat com una mostra de la no massa bona qualitat de l'escultura d'aquesta porta) i a l'exterior esquerre s'hi representen les escenes de l'anunciaci i la visitaci.;
Part de l'ornamentaci de la porta va haver de ser reconstruda el 1842 per la caiguda d'una bomba, i el timp, que s llis, t pintures no massa ben conservades de principis del segle XX.;



Torres-campanar. 

De finals del segle XIII sn les dues torres campanar, d'inicis de la construcci gtica, la situaci de la qual correspon als extrems del creuer. Ambdues sn vuitavades i de 53 metres d'altura. 

Una de les torres dita de les hores o rellotge, se sustenta sobre l'entrada de Sant Iu. Es troben en aquesta torre la campana Eullia, que s la ms gran, de 3 tones de pes, i s la que toca les hores, i la que duu el nom el nom dHonorata i dna els quarts. L'estructura superior s de ferro magnficament ornamentada i va ser construda a la fi del segle XIX d'estil modernista. 

L'altra torre s l'encarregada de les hores eclesistiques. En aquesta hi ha deu campanes, totes amb noms femenins.

Grgoles.
Com la majoria de les catedrals gtiques, tamb la de Barcelona t grgoles, per on s'aboca l'aigua de la pluja de les teulades. 
 
Les grgoles ms antigues de la catedral sn les l'absis al costat de la porta de Sant Iu, que deuen ser de principis del segle XIV, i representen un home cofat amb una gorra que recorda una barretina, un cavaller armat a cavall, un unicorn i un elefant. La de l'elefant porta a l'esquena una estructura en forma de castell, de l'estil de les que es fan servir a orient per la cacera o la guerra i que els elefants porten sovint a les representacions medievals; la trompa, que veiem d'un color diferent, s fruit d'una reparaci posterior. La grgola del cavaller, abillat ostensiblement amb casc, cuirassa, escut i esperons, i el cavall amb brida, s'ha relacionat amb la confraria dels freners o dels esteves (per l'advocaci de Sant Esteve), que agrupava els freners i oficis afins, que feien arreus, armes i cuirasses i ocupaven aquest tros de la ciutat, coneguda com a barri de la Freneria (hi ha un tros de carrer que encara conserva aquest nom) que s'estenia fins a la plaa de Sant Just; en aquesta mateixa zona de la catedral, en una de les osseres situades entre els primers contraforts de l'absis, encara s'hi pot llegir una inscripci del 1740 amb el nom de la confraria. Les altres grgoles de l'absis representen animals corrents, com un bou, un xai, un porc i un gos amb collar, i als contraforts inferiors ovelles, gossos i llops. Els acompanyen un lle, un aguil i un animal monstrus.

Les grgoles del claustre ja sn del segle XV, i les quatre de les cantonades representen els smbols dels evangelistes.

Segons una tradici popular, les grgoles sn bruixotes que, quan passava la process del Corpus Christi, escopien, sent castigades a quedar-se petrificades com a figures monstruoses, amb la missi d'escopir l'aigua de les teulades de la catedral.

Capella de Santa Llcia. 

La capella de Santa Llcia o de les Onze Mil Verges s situada a un angle del claustre amb entrada exterior. 

Es va construir entre els anys 1257 i 1268 d'estil romnic tard, sota el mandat del bisbe Arnau de Gurb (1252-1284) com a capella del palau episcopal, amb el que estava unida, i al principi sense relaci amb la catedral, que en aquell temps era ms petita i no hi arribava (la capella es va acabar de construir trenta anys abans que s'inicis la catedral gtica).

De planta rectangular, amb una sola nau amb volta de can apuntada i de dimensions molt redudes, est edificada amb dovelles molt regulars, la seva faana t porta amb arc semicircular amb arquivoltes i dues columnes a cada banda amb capitells esculpits amb figures geomtriques i d'animals; sobre el centre de la seva faana s'ala una petita espadanya de dos buits (afegida posteriorment).

Per la porta de la capella, vegeu la secci d'aquest mateix article sobre les portes de la catedral.

T una porta posterior que permet accedir al claustre i tenia una porta lateral que s'obria al carrer del Bisbe, tapiada el 1821, de la qual encara es pot contemplar el timp amb un Agnus Dei de transici del romnic al gtic.

A l'interior hi ha en dues arcades laterals, dos sepulcres. El del costat de l'Epstola (o sigui, entrant per la porta principal a m dreta) s el del bisbe Arnau de Gurb,d'estil gtic, el qual havia estat tapiat molts anys fins que el 1891 es va redescobrir i restaurar, pel que la disposici d'alguns elements podria no ser l'original, 
i el del costat de l'Evangeli (entrant a m esquerra) el del canonge Francesc de Santa Coloma, del segle XIV, a sobre el qual hi ha un calvari tallat en pedra amb el fons de vidre blau, el mateix canonge hi apareix representat agenollat al costat de la creu, que era una forma habitual de representar al donant (el que havia pagat l'obra) semblant a com apareix el canonge Vila al timp de la Porta de la Pietat. ().

La dedicaci original de la capella fou a la Mare de Du, a santa Quitria i a totes les santes verges, havent-hi un altar dedicat a santa Llcia i un altre a santa gata. La dedicaci exclusiva a santa Llcia data del 1296 en qu segons la tradici, per intercessi miraculosa d'aquesta santa, una nena nascuda sense ulls els obtingu (santa Llcia s considerada protectora de la vista).



Interior.

Altar Major.
 
Consagrada l'any 1337 pel bisbe Ferrer Abella (1335-1344), l'ara de tres metres de longitud s de marbre blanc i est sostinguda per dos capitells del primitiu temple visigtic del segle VI. Al fons i a mitja altura de les columnes centrals es pot veure la imatge de l'exaltaci de la Creu envoltada per sis ngels, de l'escultor Frederic Mars i Deulovol, realitzada l'any 1976 i a la seva part inferior hi s situada la ctedra, tallada a mitjan segle XIV en alabastre, el respatller de fusta s de l'any 1967, i sobre ell hi ha l'escut del cardenal arquebisbe Ricard Maria Carles i Gord (1990-2004).

Vitralls. 
Considerades com una de les caracterstiques de l'art gtic, amb l'obertura de grans finestrals per a donar pas a la llum exterior, desprs de l'poca romnica, que les construccions eren de murs gruixuts i sense obertures o si les havia, poques i molt estretes, amb excepcions com la de la Catedral d'Augsburg de l'any 1100 amb figures precursores de les gtiques.

Els vitralls gtics de la catedral, tots sn amb el mateix esquema de tres carrers, el central amb la imatge del titular i els laterals amb decoracions geomtriques que emmarquen escuts reials, de la ciutat, ngels, etc. i coronament trilobulat. 

Les poques dels vitralls es poden dividir en tres parts: La primera, datada els anys 1317- 1334, per l'escut del bisbe Pon de Gualba que s'aprecia a la vidriera de la Santa Creu i Santa Eullia, recull tots els vitralls de la capalera, sobre les capelles radials. A ms d'aquesta, la de Sant Pere, la del papa Sant Silvestre on als laterals hi ha caps de sants bisbes de l'autor dit Mestre de Sant Silvestre fet l'any 1386 i la de Sant Esteve. 

La segona etapa, al voltant l'any 1400, sn les dels extrems de l'absis: Sant Andreu amb els escuts del bisbe Armengol de l'any 1398/1408, i la de Sant Antoni Abat, realitzada per Nicolau de Maraya els anys 1405/1407. 

La tercera etapa o grup sn els realitzats en el segle XV, com la vidriera de Sant Miquel arcngel i la principal, situada a la capella del baptisteri, de l'any 1495, el seu autor va ser Gil de Fontanet amb cartrons dibuixats de Bartolom Bermejo. Tal com es pot llegir en la franja inferior de la vidriera es tracta del Noli me tangere. .


Realitzades al segle XX, sn les que es troben als peus del temple: pagada per la Diputaci de Barcelona s la que representa a Sant Jaume, Sant Antoni Abat, Sant Alexandre i Santa Joaquima Vedruna; pagada per l'Ajuntament de Barcelona amb Sant Sever, Sant Josep Oriol, Sant Medir i Sant Vicen Ferrer; La Mare de Deu dels ngels i Sant Bartomeu, sufragada per Bartomeu Barba, governador de Barcelona; La Mare de Deu del Bust i Sant Gregori, amb l'escut del bisbe Gregorio Modrego Casaus, etc.

Claus de volta. 

La restauraci portada a terme l'any 1970, va permetre descobrir la policromia de les claus de volta que el pas dels segles havia anat enfosquint. 

La catedral t en total 215 claus, sent les de la nau principal les ms grans, de dos metres de dimetre i amb un pes de 5 tones. 

Les claus de la volta central comenant pel presbiteri sn: 
Crist crucificat entre la Verge i Sant Joan amb els smbols del sol i la lluna. ;
Santa Eullia amb l'escut de Blanca de Npols, esposa de Jaume II. Datada de 1320. ;
Verge de la Misericrdia, acollint a la seva capa, a un costat, un papa, un rei,un cardenal, un bisbe i un canonge, a l'altre costat a la reina, una religiosa i tres figures femenines ms. Data de 1379. ;
L'Anunciaci. La verge amb l'arcngel Sant Gabriel. Any 1379. ;
Un bisbe amb diaques, es creu que s el bisbe Pere Planella (1371-1385), per estar el seu escut al lateral de la clau. ;
Pare Etern envoltat d'ngels, de l'escultor Pere Joan realitzat l'any 1418. ;

Una altra gran clau s la que es troba a la cripta de Santa Eullia, representant a la santa amb la Mare de Du i el Nen. Prop de la porta de Sant Iu, la seva clau representa a Sant Pere, envoltada per unes altres quatre de ms petites de forma trilobulades, a la porta de la sortida al claustre, al costat oposat, representa Sant Joan Baptista amb l'guila, tamb envoltada per unes altres quatre de ms petites.

Cor.

Les obres del cor van comenar sota el mandat del bisbe Ramon d'Escales l'any 1390. 

Els murs del cor van ser fets per Jordi de Du amb mnsules representant a profetes de l'Antic Testament, com tamb al lateral esquerre va realitzar l'escala d'accs a la trona amb dos petites escultures representant la Anunciaci als brancals de l'entrada a l'escala. 

L'any 1394 es va encarregar a Pere Sanglada, escultor ja consagrat, que realitzs el cadirat del cor, va viatjar per ordre del captol catedralici, a Girona, Elna, Carcassona i finalment a Bruges, on va comprar la fusta de roure per a la seva execuci. 

Es va envoltar de bons ajudants com Pere Oller i Antoni Canet, comenant la primera fase del cor amb el cadirat, als medallons dels braals i a les misericrdies, s on es concentren les ms importants escultures. De temes variats, els religiosos sn els menys representats i sn les escenes de dansa, jocs i msica entre altres les que criden ms l'atenci.

S'encarrega a Pere Sanglada la realitzaci del plpit, tamb de roure, de forma prismtica, amb un fons arquitectnic de traceries i pinacles on hi ha quinze imatges representant entre unes altres a Jesucrist amb Sant Pere i Sant Pau i altre panell de la Verge amb Santa Eullia i Santa Caterina, a la part inferior del plpit hi ha arcuacions amb claus de volta representant les de la catedral. Es va finalitzar l'any 1403,que s quan l'escultor va rebre cent florins com a saldo del compte del plpit: Pro operando tronam dicte Sedis ubi predicatur et ymagines que existunt eadem. . 

Anys ms tard es va continuar el cor amb el cadirat de Matas Bonaf que va tallar altres 48 cadires finalitzant l'any 1459. Amb aquesta obra, va passar la de Pere Sanglada a ser el cadirat alt. 

L'alemany Michael Lochner va ser l'encarregat l'any 1483 de les talles dels dossers de forma d'alts pinacles que per la seva mort al 1490, va haver de continuar el seu ajudant Johan Friederich Kassel, fins a l'any 1497. 

L'any 1517, l'escultor Bartolom Ordez realitz les mampares per a l'accs al cadirat amb escenes de l'Antic Testament i la Passi.

Carles V, decideix que la celebraci del XIX captol de l'orde del Tois d'Or sigui a Barcelona i mana habilitar el cor de la seva catedral per a la data del 5 de mar de 1519. Joan de Borgonya va ser l'encarregat de pintar la corresponent herldica als 64 plafons dels cadirats, corresponents a: 
50 cadirats dels cavallers ;
1 de Carles V ;
1 de Maximili I del Sacre Imperi Romanogermnic ;
6 amb frases laudatries ;
4 amb divises borgonyes;
2 amb les dates de celebraci.

Rerecor.
Es una obra renaixentista, realitzada pel burgals Bartolom Ordez, que se sap que al 1519 treballava en aquesta obra, projectant-la com una columnata drica, coronada amb balustrada i que entre els seus intercolumnis consta de quatre escenes en relleu de la vida de Santa Eullia, dues a cada costat de la porta i als seus extrems unes forncules que contenen escultures corpries. 

No va poder completar la realitzaci de l'obra, a causa de la seva mort prematura ocorreguda a Carrara al 1520, on s'havia desplaat per a comprar marbre i anar realitzant l'encrrec, va ser acabada pel seu deixeble Pere Villar d'acord amb el projecte del seu mestre l'any 1564. 

Els relleus que representen el Judici de Santa Eullia per Daci i la Cremaci de Santa Eullia juntament amb les figures exemptes de San Sever i Santa Eullia, pertanyen a Bartolom Ordoez i les de Pere Villar corresponen a la Flagellaci de Santa Eullia i la Crucifixi de Santa Eullia i les escultures de Sant Oleguer i Sant Ramon de Penyafort.



Orgue. 

Encara que hi ha documentaci relativa a l'orgue datada el 1259, l'orgue actual comena el seu cam l'any 1538 sent finalitzada la seua construcci el 1540. La factura original de l'orgue va anar a crrec de Pere Flamech (l'escola orguenera de la corona catalanoaragonesa rep en eixos moments una srie d'influncies d'orgueners flamencs i francesos que deixaran gran calat) i el tallista Antoni Carbonell, sent installat sota el campanar de la porta de Sant Iu.

Des d'eixe moment l'orgue rep aportacions d'almenys 16 mestres orgueners que han suposat una srie de modificacions en la seua factura adaptant-lo als gustos esttics de cada poca i rebent tot tipus d'innovacions esttiques i mecniques, sent l'ltima intervenci la realitzada per Gabriel Blancafort des de l'any 1984 fins a 1994.

La caixa de l'orgue s l'original, d'estil renaixentista, plana, de l'escola catalana com les caixes dels orgues de Santa Maria del Mar (1560), catedral de Tarragona (1567), catedral de Valncia (1510) (desballestada i parcialment reutilitzada) entre altres. De dos cossos, el major de 16' (peus) que en part aprofita la fbrica del temple i fa les funcions de faana sent els seus tubs originals excepte els disposats en batalla (horitzontalment), ms un cos petit (una caixa prpiament) de 4' situada en el centre de la tribuna de l'orgue a l'esquena de l'organista. Es tracta de la caixa d'orgue ms antiga que es conserva a Catalunya.

En l'interior de l'orgue hi ha tubs de totes les poques de les distintes intervencions que ha rebut, els quals s'han respectat al mxim en l'ltima intervenci realitzada. Tota la part tcnica s actual.

L'rgue actual s un orgue de nova planta de quatre teclats de 56 notes i pedal de 30 notes, tracci mecnica i una distribuci de cossos sonors que seguix els preceptes del "Werkprinzip" mot del segle XX que definix la disposici interna dels orgues barrocs alemanys:
 el primer teclat o cadireta se situa a l'esquena de l'organista. ;
 El segon teclat o orgue major es troba a l'altura de la base de la faana de l'orgue pertanyent els tubs de la faana a aquest teclat. ;
 El tercer teclat, "expressiu" deu el seu nom a qu l'intrpret pot provocar l'augment o disminuci del volum a voluntat. Fsicament se situa un pis per damunt del gran orgue. ;
 El quart teclat acciona la batalla i l'eco, la batalla est formada per una srie de registres situats horitzontalment en la faana, s una collocaci tpicament ibrica, just per damunt del cap de l'organista. Es va estendre als territoris d'ultramar portuguesos i espanyols i ms tard en ple segle XX s'ha ests a la resta del mn. L'eco s un bagul amb tapa que l'organista obri i tanca a voluntat provocant l'efecte d'eco. ;
 Els tubs del pedal (accionat amb els peus) es troben en ambds laterals de l'orgue, en la zona ms apartada de l'eix central de l'orgue, on se situa l'organista. L'orgue compta amb 58 registres amb un total de 4013 tubs sonors i 128 combinacions lliures de registres.
 
Unes grans portes, ms b uns marcs de portes coberts per sarges (llenos) tancaven la seva caixa el dijous Sant desprs del Glria de la missa i no es tornaven a obrir fins el diumenge de Pasqua en senyal de dol, quedant l'orgue mut al llarg d'eixos dies.  Aquestes pintures obres de Pere Seraf "el Grec" l'any 1560, van ser retirades el 1950 i es conserven al Museu de la Catedral. 

A ms d'acompanyar musicalment els actes litrgics, es celebren amb freqncia, a la catedral, grans concerts.

Cripta de Santa Eullia.
 
La cripta s situada sota el presbiteri i la seva construcci es deu a Jaume Fabr, a principis del segle XIV. 

L'entrada per una ampla escala sota un arc gaireb pla, ornat al centre amb el retrat d'un bisbe, sembla ser de Pon de Gualba, sota el mandat del qual es va construir, i als seus costats grups de petits caps de personatges de l'poca, als murs laterals de l'escala es troben dos arcs amb escultures de testes humanes, que eren l'entrada a dues capelles tapiades l'any 1779 per unes obres de remodelaci per a avanar l'escalinata cap a l'altar major.

La volta aplanada est dividida en dotze arcs que van tots a convergir a una gran clau de volta central, que representa, la Mare de Du amb el Nen Jess que li colloca la diadema del martiri a Santa Eullia. Va ser acabada l'any 1326, encara que el trasllat de les restes de la santa, no es va fer fins al 1339.

El nou sarcfag d'alabastre, obra l'escultor de Pisa, Lupo di Francesco, es troba exposat desprs de la taula de l'altar, al centre de la cripta, sostingut per vuit columnes d'estils diferents amb capitells corintis daurats. La tapa i els seus costats estan tallades escenes del martiri de Santa Eullia, als quatre angles superiors hi ha ngels-llum i al centre una Verge amb Nen. Es guarda a la paret del fons el seu antic sepulcre del segle IX, juntament amb la inscripci de l'any 877 de la troballa de les relquies a Santa Maria del Mar, dita a les hores, Santa Maria de les Arenes. La transcripci de les plaques diu aix: Aqu reposa Santa Eullia mrtir de Crist, que va sofrir en la ciutat de Barcelona, sota la presidncia de Daci, el dia segon dels idus de febrer i va ser trobada pel bisbe Frodo amb el seu clergat, en l'esglsia de Santa Maria el (...) de les calendes de novembre. A Du grcies

La presncia d'una cripta no s habitual en les seus gtiques, per es creu que a Barcelona s'hi va fer per tal de mantenir l'organitzaci de la catedral romnica, que tenia al mateix lloc la cripta amb el sepulcre de santa Eullia.

Antiga Sala Capitular.


Coneguda per capella de Sant Oleguer i del Santsim Sagrament, aix com tamb del Sant Crist de Lepant, una de les imatges amb ms devoci de la catedral. La sala capitular va ser construda per Arnau Bargus l'any 1407 amb una magnfica resoluci arquitectnica de planta rectangular coberta amb una gran volta de creueria estrellada. La clau de volta central de la capella, representa la Pentecosta i va ser realitzada per Joan Clapers al 1454. 

En ser canonitzat el bisbe de Barcelona Sant Oleguer, el 1676, es va decidir destinar-la al seu mausoleu. Sobre el sagrari est collocat el sepulcre barroc amb una urna de vidre que permet veure des del cambril el cos incorrupte del sant, obra dels escultors Francesc Grau i Domnec Rovira II; sobre aquesta obra es va posar l'esttua jacent del bisbe Oleguer que ja havia estat executada per l'escultor Pere Sanglada al 1406. 

Sobre aquesta tomba es troba el Sant Crist de Lepant datat del segle XVI, que fins a 1932 s'havia venerat en la capella central de la girola; als peus del crucifix hi ha una imatge de una Pietat, reproducci d'una escultura de Ramon Amadeu i Grau. El Crist de Lepant, fou la creu de la galera de Joan d'ustria, el vaixell insgnia que va lluitar a la batalla de Lepant el 1571. El Crist crucificat est decantat cap a la dreta; la llegenda diu que la figura es va apartar cap a aquest costat per esquivar una canonada. Segons la creena, aix fou un signe del du dels cristians que presagiava la derrota otomana, finalment esdevinguda.

En ambds costats de l'altar hi ha l'entrada al cambril, ornat amb marbres, portes tallades i el sostre cassetonat de fusta amb uns panells amb pintures, al centre d'aquesta sala es venera les restes de Sant Ruf d'Aviny, mort l'any 1137.

Capelles interiors. 
Per la presncia del gtic meridional, els contraforts tenien projecci interior, el que permetia la creaci de capelles dobles amb gran profunditat entre elles, amb voltes de creueria i coronades amb claus de voltes. 

Per documentacions, se sap que a principis del segle XV, ja estaven gaireb totes provedes de retaule. Com solia passar a gaireb totes les grans catedrals, al llarg dels anys sofrien alteracions tant en la substituci, per corrents de noves arts del moment, dels retaules gtics per barrocs, com de les advocacions, per canvi de benefactors.

Capelles del costat de l'Epstola. 

Les descrivim ordenades de la porta principal cap a l'altar:

 Capella de Sant Cosme i Sant Dami. Al costat de l'antiga sala capitular, es troba aquesta capella, al principi dedicada a les Santes Clara i Caterina, finalitzada sobre l'any 1436 pel mestre d'obres Bartomeu Gual, va ser sufragada per Sana Ximenis de Cabrera per a realitzar el seu sepulcre, la realitzaci del qual la fa Pere Oller, un escultor que tamb treball al cor de la catedral. La tomba est collocada dintre d'un arcosoli amb dos petits gossos esculpits als peus de la figura jacent, a la part frontal estan representades les figures de plorants masculins en dos grups envoltant una figura femenina amb un llibre en la m i amb altres dones en oraci. Sobre el sepulcre, pintada sobre el mur, es troba una representaci de l'elevatio animae (o sigui, l'ascensi de l'nima de la difunta al Judici Final) del pintor Llus Dalmau. ;

 Capella de Sant Josep Oriol. El seu altar s d'estil modernista i davant es troba el mausoleu, realitzat per l'escultor Josep Llimona, del cardenal Salvador Casaas i Pags ( 1908), principal promotor de la canonitzaci del barcelon Josep Oriol. ;

 Capella de Sant Pancrs i Sant Roc. Possex un notable retaule barroc policromat del segle XVIII. ;


 Capella de Sant Ramon de Penyafort. Sota l'altar d'aquesta capella es troba l'escultura jacent de Sant Ramon amb el sarcfag datat del segle XIV,provinent de l'antic convent de Santa Caterina de l'ordre dominicana  ;

 Capella de Sant Pau. El retaule d'aquesta capella s'atribux a Domnec Talarn realitzat l'any 1902. ;

 Capella de La Nostra Senyora del Pilar. Retaule barroc del segle XVII. El mausoleu de l'arquebisbe Gregorio Modrego Casaus ( 1972), s de l'escultor Frederic Mars i Deulovol de l'any 1972.

 Capella de Sant Paci i Sant Francesc Xavier. El retaule de Sant Paci s barroc de l'any 1688 realitzat per Joan Roig (pare). L'escena que representa l'ltim Sopar, l'artista va incorporar la imatge de Sant Ignasi entre els apstols. Al retaule de Sant Francesc Xavier, hi ha escenes de la vida del sant i medallons amb la vida de Jess. Tamb s'hi troba una imatge jacent de Sant Francesc Xavier realitzada l'any 1687 per Andreu Sala. A terra hi ha la sepultura del bisbe Joan Dimas Loris ( 1598).


Capelles als peus del temple. 

En moltes grans esglsies de tres o ms naus, a cada nau li correspon una portalada a la faana principal. No s aquest el cas de la catedral de Barcelona, ja que com en d'altres esglsies del gtic catal es prefer aprofitar el costat interior de la faana principal per situar-hi ms capelles, una a cada costat de la porta: 

 Capella del Baptisteri. La pila baptismal est realitzada en marbre blanc de Carrara, tallada per l'artista florent Onofre Juli l'any 1433. En aquesta capella es troba el vitrall Noli me tangere, que representa la Magdalena amb Jess Ressuscitat, de Gil de Fontanet segons les traces de l'artista cordovs Bartolom Bermejo, s de finals del segle XV.

 Capella de la Immaculada Concepci. La seva imatge s recent i t a les seves mans les claus de la ciutat ofertes per l'ajuntament com ex-vot per la pesta de l'any 1651 que va sofrir el municipi. A la paret esquerra de la capella es troba el mausoleu de l'any 1899 del bisbe de Barcelona, Francesc Climent Sapera (  1430).

Capelles del costat de l'Evangeli.

Les descrivim ordenades de la porta principal cap a l'altar:

 Capella de San Sever. s la primera que es troba des de la porta principal (entrant a m esquerra). El retaule barroc s obra de l'escultor Francesc Santacruz i Artigas de l'any 1693.

 Capella de Sant Marc. El seu retaule primitiu gtic va ser sufragat pel gremi de sabaters i es va realitzar l'any 1346 per Arnau Bassa. Aquest retaule va ser substitut per altre de barroc i traslladat a Collegiata Baslica de Santa Maria de Manresa, on es conserva a l'actualitat. El retaule barroc es del artista Bernat Vilar de l'any 1692. A tots dos costats de la capella hi ha pintures de Francesc Tramulles Roig del segle XVIII. ;

 Capella de Sant Bernad. Al seu retaule de l'any 1705 s'hi poden veure les imatges de Sant Bernad, Sant Miquel i Sant Antoni de Pdua. Anteriorment hi havia hagut un retaule de Jaume Huguet, que ara es conserva al Museu de la Catedral. ;

 Capella de la Verge del Roser. Es pot veure un retaule de l'any 1619 de l'autor de Terrassa, Agust Pujol est resolt a base de relleus escultrics dedicats a la vida de Jess i Maria. ;

 Capella de Sant Bartomeu i Santa Isabel. Del pintor Guerau Gener, que va ser aprenent al taller de Llus Borrass, s el retaule d'aquesta capella de l'any 1401. ;

 Capella de Sant Sebasti i Santa Tecla. T un retaule dels anys 1486/1498, realitzat per Rafael Vergs i Pere Alemany del cercle de Jaume Huguet. ;

 Capella de La Nostra Senyora de l'Alegria i La Mare de Du de Montserrat. Possexen retaules, la primera de l'escultor Camps i Arnau de l'any 1945, i la segona una obra pictrica de l'any 1940.



Capelles del deambulatori.

Les descrivim ordenades en sentit horari:
 Capella dels Sants Innocents Es troba situada desprs de la porta de Sant Iu; al seu altar s'hi guarda una arqueta de plata del segle XVI amb les relquies que el duc de Vencia li va donar a Joan el Gran amb la condici que es conservessin a la catedral de Barcelona. Al mur hi ha un arcosoli que cont un sarcfag del bisbe Ramon d'Escales (1386-1398), obra de l'escultor Antoni Canet de l'any 1409, exquisita escultura gtica, tant en la magnfica esttua jacent del bisbe com dels plorants sota arcuacions gtiques de la part frontal del sepulcre.

 Capella del Sagrat Cor de Jess S'hi troba una imatge de l'escultor Vicen Vilarrubias realitzada l'any 1940. ;

 Capella de la Merc Comparteix aquesta capella l'advocaci amb Sant Pere Nolasc. T un altar barroc de l'escultor Joan Roig (pare) de l'any 1688. Les imatges principals sn l'adoraci del rei Jaume I a la Verge de la Merc. En aquesta mateixa capella va realitzar el pintor Pasqual Bailon Savall l'any 1688 quatre teles: El primat de Pere, El papa San Silvestre administrant el baptisme a Constant, La visi de Sant Pere Nolasc i La predicaci de Sant Ramon a la Catedral de Barcelona davant Jaume I. ;

 Capella de Santa Clara i Santa Caterina El retaule de l'any 1456,  va ser realitzat per Miquel Nadal i Pere Garcia de Benavarri. Als seus murs laterals es poden veure de Francesc Tramulles Roig, pintures sobre la vida de Sant Esteve, antiga advocaci de la capella. ;

 Capella de Sant Pere T pintures als murs laterals amb escenes de la vida de Sant Pere i el retaule est dedicat a Sant Mart de Tours i a Sant Ambrs; va ser realitzat per Joan Mates l'any 1415, amb marcat carcter franc-flamenc.

 Capella de Santa Elena En aquesta capella va estar fins l'any 1932 el Sant Crist de Lepant. El retaule que hi ha a l'actualitat, antigament collocat al claustre, est dedicat a Sant Gabriel i construt entre els anys 1381 i 1390 d'autor desconegut. ;

 Capella de Sant Joan Baptista Tamb aquest retaule dedicat a Sant Joan s annim de l'any 1577. Hi ha una imatge de Sant Josep del segle XVIII. ;

 Capella de la Transfiguraci Dita tamb de Sant Benet. El retaule obra de Bernat Martorell, s una de les obres ms importants de la catedral, va ser realitzat els anys 1445/1452, per encrrec del bisbe Sim Salvador ( 1445). Al mur esquerre hi ha un arcosoli amb el mausoleu del bisbe Pon de Gualba amb un calvari que ho corona de l'artista Jaume Cascalls. ;

 Capella de la Visitaci Va ser el canonge Nadal Garcs qui va encarregar el retaule els anys 1466/1475 d'autor desconegut. A la seva esquerra hi ha el mausoleu del bisbe Berenguer de Palou II, que possiblement formava part de l'antiga catedral romnica. ;

 Capella de Sant Antoni Abat Corresponia aquesta capella al gremi dels carreters i el retaule barroc del sant es va realitzar l'any 1712. A continuaci d'aquesta capella es troba la sagristia.

Sagristia i tresor.

La sagristia consta de tres sales, al mur d'entrada hi ha elements de cresteria de pedra coronats per una creu. Al seu costat hi sn els sepulcres dels comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis situats enlaire al costat de la paret sobre un fons de pintures de l'any 1545 executades pel pintor portugus Enrique Ferrandis o Fernandes. 
Al 1408 es va ampliar amb la saleta del tresor i l'any 1502 amb l'altra sala, on es revesteixen els sacerdots. 

Entre les peces per al culte que guarda destaca la custdia processional, realitzada en plata i or amb aplicacions de pedreria, s d'arquitectura gtica amb algun element renaixentista. Es tracta d'una obra de finals del segle XIV. L'ostensori, amb un viril de pedreria, representa una catedral gtica. Descansa sobre un tron o cadira donat pel rei Mart l'Hum (1396-1410), segons consta als llibres d'inventari de la sagristia. La cadira s de plata daurada d'estil gtic flamger, s porttil i desmuntable. Sobre la custdia hi ha muntada una corona donada per la reina Violant de Bar o, segons altres, pel mateix Mart l'Hum.

Peces importants sn tamb la creu processional de Francesc Vilardell de l'any 1383, de plata daurada amb les imatges del Crucifix i de Santa Eullia, ornada amb esmalts dels quatre evangelistes als braos de la creu, i s de ressaltar la creu del rei Mart de l'any 1398 amb el seu Lignum Crucis

Claustre.

En temps del bisbe Frodo al segle IX va ser quan es va instituir el collectiu de canonges, que se suposa associat a l'existncia d'un claustre. L'actual claustre gtic est emplaat a la mateixa banda que ocupava el primitiu romnic, ms petit.

La seva construcci data dels segles XIV i XV i hi van participar grans arquitectes com Andreu Escuder i escultors com els Clapers, pare i fill. Al claustre s'accedeix per les portes exteriors de la Pietat i de Santa Eullia a ms de la de l'interior de la catedral situada en el creuer realitzada en marbre blanc amb arquivoltes de fines columnes i un timp clarament gtic. 



Aquesta porta que comunica la catedral amb el claustre s'obre a l'extrem del creuer, a la banda oposada de la porta de sant Iu. s de marbre itlic blanc i factura romnica, tot i ser lleugerament ogival, i actualment es creu que s una de les portes laterals de la catedral romnica, que es trobava al mateix lloc, si b durant tot el segle XX diferents autors han estat defensant que era la porta principal (traslladada i reduda, per convertir l'arc de mig punt en ogival) o que era una obra importada d'un taller itali. T arquivoltes decorades amb motius geomtrics, i sobre els capitells, les impostes i els bacs hi ha esculpits temes de l'Antic i el Nou Testament i de la lluita de l'home amb les feres. Al damunt hi ha afegida una cresteria gtica posterior que ajuda a integrar la porta al conjunt de la catedral.

A l'angle ms proper a la porta de la Pietat es pot veure un templet amb la font del mestre d'obres Escuder, al centre del qual es troba una clau de volta amb l'escena de Sant Jordi lluitant amb el Drac dels escultors Antoni i Joan Clapers de l'any 1448 i una altra escultura de Sant Jordi amb cavall al centre del brollador d'aigua de la font, aquest s de l'escultor contemporani Emili Colom, realitzada l'any 1970. 

L'ou com balla s una tradici del dia de Corpus, consistent a fer ballar un ou buit sobre el raig del brollador de la font del claustre, que es guarneix de flors, si b s una tradici que actualment es realitza en d'altres fonts de la ciutat vella.

Als relleus dels pilars dels arcs del claustre s'hi poden veure escenes de l'Antic Testament i a les claus de volta, del Nou Testament, aix com als relleus tallats a la franja a manera de capitell que envolta les columnes dels arcs ogivals podem veure la llegenda de l'Arbre de la Santa Creu.

A tres de les seves galeries s'hi troben capelles, que al principi estaven sota la advocaci del patr d'alguna instituci o gremi, aix com pante d'alguna famlia. Totes les capelles sn cobertes amb voltes de creureria (la majoria quatripartites) amb claus de volta al punt d'uni dels nervis. 

Dues de les capelles, tenen sepulcres modernistes: les de la famlia Sanllehy, realitzada per l'artista Josep Llimona i Bruguera i la de la famlia Girona, representant les tres virtuts teologals (la fe, l'esperana i la caritat) de l'escultor Manel Fux i Leal, el crucifix s obra de l'escultor Eduard Alentorn de l'any 1910.

Al centre  del claustre hi ha un jard renovat el 1877 amb magnlies i grans palmeres; fins aleshores, havia estat plantat de tarongers, (tamb havien tingut patis de tarongers la Casa de la Ciutat, la Llotja i el Palau de la Generalitat, per noms en roman el d'aquest ltim). Els tarongers, juntament amb llimoners i xiprers ja hi eren el 1494, segons la descripci que en feu Jernim Mnzer, viatger alemany, i per recordar-los el 1974 s'hi va tornar a plantar un taronger.

Al safareig del claustre hi ha tretze oques blanques, nombre que la tradici relaciona amb l'edat de Santa Eullia i amb el nombre de turments que va patir.

Nova Sala Capitular i Museu Catedralici. 

Situada amb entrada per la galeria de tramuntana del claustre (l'nica que no t capelles) al costat de la capella de Santa Llcia. Consta de dues dependncies, la de la capbrevaci (antic menjador per als pobres) i la nova sala capitular, del segle XVII amb planta rectangular i coberta amb volta de can amb llunetes, totalment decorada amb pintures; al plaf central es representa la Glorificaci de Santa Eullia i Sant Oleguer, els laterals sn pintats amb figures allegriques amb textos de les Sagrades Escriptures amb vols d'angelets. s obra del pintor barcelon Pau Prim,fetes del 1703 al 1705. 

La collecci d'obres no s molt extensa, per s significativa. De l'antic temple romnic, destaca la pica baptismal de forma trevolada del segle XI. 

La pintura, entre diverses taules gtiques, destaca l'obra de Bartolom Bermejo, sufragada pel canonge Llus Despl, La Pietat pintada sobre taula l'any 1490. Del pintor Jaume Huguet, el retaule de Sant Bernad i l'ngel Custodi dels anys 1465/1470.

S'hi exposen tamb magnfics frontals d'altar brodats, representant escenes de la vida de Jess del segle XV. 

La imatge de terra cuita de Santa Eullia realitzada per Antoni Clapers, s la que havia estat collocada al timp de la porta de Santa Eullia de la Catedral, on en l'actualitat n'hi ha una reproducci.

Una altra pea important, que es conserva a l'Arxiu Dioces de la catedral, s el Missal de Santa Eullia, amb miniatures de Rafael Destorrents, fill del gran artista Ramon Destorrents.

Obres de restauraci. 

A partir de l'any 2005, s'han comenat unes obres de reconstrucci a la faana principal juntament amb les dues torres laterals i el cimbori. 

A causa de la dilataci que es produx pel canvi de temperatura i les filtracions d'aigua dintre de les pedres, que estan ancorades per elements de ferro, ja oxidats, es trencaven amb el perill de despreniments. 

Els arquitectes encarregats de la seva restauraci sn Josep Fuses i Comalada i Merc Zazurca i Codol, que van calcular un pressupost de ms de quatre milions d'euros, tot i que estudis posteriors de reforament del permetre de la catedral ascendiren el pressupost a uns set milions. Est previst el desmuntatge d'una tercera part de la faana i la substituci d'aquelles pedres destrossades, aix com dels ancoratges de ferro per uns altres d'acer inoxidable o titani. Es pretn que la pedra sigui igual a l'original, provinent de Montjuc, malgrat que la pedrera ja va ser clausurada fa temps. L'ajuntament, per, t als seus dipsits municipals blocs de pedra de Montjuc que podrien usar-se en la restauraci. Si amb aquesta no n'hi hagus prou s'importaria una similar d'unes pedreres d'Esccia.

Llegendes de la Catedral.
Segons creena popular, els divendres donava malastrugana fer topar dues o ms claus, quan s'havia de tancar la catedral, s'anunciava precisament amb el soroll que ocasionava el xoc de claus, menys el divendres que es feia sonar una campaneta i els escolanets duien cada un dues claus una en cada m. 

Es diu que la mort dels canonges l'anunciava Sant Benet tres dies abans, amb tres cops de maa damunt la volta perqu ressons per tot el temple i si es tractava del bisbe feia sonar la campana Tomasa, tamb tres vegades.

Quan sortia la process del Corpus els canons del castell de Montjuc ho anunciaven amb canonades i es tancaven totes les portes de la muralla de la ciutat, fins que la Custdia tornava a entrar a la catedral.

Sota l'orgue estava penjada la carassa, que el dia dels Sants Innocents, quan el organista tocava una nota ms greu se li obria la boca i llanava llaminadures per ella. A partir de 1970 es troba al trifori de la catedral. 

Era creena popular que les escultures de la faana gtica, s que estaven realitzades i amagades sota terra, a les escalinates de l'entrada a la catedral, esperant poder construir la faana, quan en el segle XIX es van portar a terme les obres de la faana principal, molta gent va acudir a veure l'extracci de les escultures, al no ser aix, s'han generat noves llegendes sobre la seva destinaci. Curiosament, el que s que es cert s que gaireb al mateix lloc que suposa aquesta llegenda, hi van estar enterrades quaranta-dos anys les pedres que servirien per fer bona part dels relleus del rerecor: quan Bartolom Ordez va morir, les peces que havia acabat es van guardar a la sala capitular, i les peces de marbre per treballar es van guardar enterrades al davant de faana entre la dreta de la porta principal i davant de la Casa de l'Ardiaca, fins que Pere Villar va reprendre l'obra.

Notes.


Bibliografia consultada.
Barral i Altet, Xavier Les Catedrals de Catalunya 1994 Barcelona, Edicions 62 ISBN 84-297-3823-1;
Barral i Altet, Xavier Vitralls Medievals de Catalunya 2000 Barcelona, Lunwerg Editores ISBN 84-7782-626-9;
Escalona, Josep Maria L'orgue a Catalunya: Histria i actualitat 2000 Barcelona, Generalitat de Catalunya (Lectura i So, 3) ISBN 84-393-5217-4;
Mart Bonet, J.M.,cannigo La Catedral de Barcelona Editorial Escudo de Oro SA, y Archivo Diocesano de Barcelona ;
Martn Gonzlez, Juan Jos Escultura Barroca en Espaa 1600/1770 1983 Madrid, Ediciones Ctedra SA ISBN 84-376-0392-7 ;
Navascus Palacio, Pedro Catedrales de Espaa 1997  Madrid, Espasa Calpe ISBN 84-239-7645-9 ;
Ramos, M. Llusa, Catedrals monestirs i grans edificis religiosos 2005 Barcelona, SGIT Geoestel SA ISBN 84-96295-16-X;
Volum 6 Art de Catalunya, Escultura antiga i medieval 1997 Barcelona, Edicions L'isard,SL ISBN 84-921314-6-2;
Volum 7 (1998), Art de Catalunya, Escultura moderna i contempornia. ISBN 84-89931-03-9;
Volum 8 Art de Catalunya, Pintura antiga i medieval 1998 Barcelona, Edicions L'isard, SL ISBN 84-89931-06-2;

Vegeu tamb.
Llista de mestres de capella de la catedral de Barcelona;

Enllaos externs.

Web oficial de la Catedral;
Bartolom Ordoez i el cor de la catedral de Barcelona;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157816" title="Sherrill Milnes" nonfiltered="3911" processed="3903" dbindex="63951">
Sherrill Milnes (Downers Grove, Illinois, 10 de gener, de 1935) s un barton estatunidenc, fams per les seues interpretacions de papers verdians. Des de mitjans dels anys seixanta fins a 1997 va estar associat a la Metropolitan Opera.

Milnes va nixer a Downers Grove, Illinois en una granja ramadera. Des d'infant va mostrar un gran talent musical: a ms de cantar, tocava el piano, el viol, la viola, contrabaix, el clarinet, i la tuba.  

Va estudiar msica a la Universitat de Drake i a la Universitat del Nord-oest, amb la idea de fer-se professor, per desprs de graduar-se es va dedicar a preparar-se com a cantant d'pera, estudiant breument amb la famosa soprano Rosa Ponselle. L'any 1960 es va unir al Teatre d'pera de Bors Goldovsky, debutant com Masetto en Don Giovanni. El 1961 va debutar en l'pera de Baltimore, dirigida per Ponselle, com Grard en Andrea Chnier.

L'any 1964 va obtenir el seu primer gran triomf, cantant el paper de Valentin en l'pera de Charles Gounod Faust en la New York City Opera, paper amb qu tamb va debutar en el Metropolitan Opera l'any 1965.

El 1964 va fer el seu debut europeu com a Fgaro en El barber de Sevilla al Teatro Nuovo de Mil. Tanmateix, va ser la seua interpretaci de Miller, en l'pera verdiana Luisa Miller el 1968 la que el va llanar a la fama internacional.

A principis dels anys 1980, Milnes va experimentar problemes de salut vocal, per els va superar.

L'any 1998 va publicar unes memries, American Aria (ISBN 0-02-864739-4).

Des de 2001 Milnes ha aportat la seua experincia als joves talents operstics a travs de la "V.O.I.C. Experience" (Vocal and Operatic Intensive Creative Experience), instituci fundada l'any 2001 per Sherrill Milnes i la seua esposa Maria Zouves. El seu treball consisteix a presentar educadors i intrprets del ms alt nivell als cantants clssics nord-americans. A els permet compartir el seu coneixement a travs de classes magistrals, assajos privats, presentacions, consultes individualitzades, conferncies i interpretacions. Lluiten per crear un punt de vista realista dels molts desafiaments que els cantants han d'afrontar al llarg de la seua carrera. El programa permet tant als amants de l'pera com als cantants una interacci nica en el procs creatiu.

Papers.
Amb la seua veu de barton, s'ha especialitzat en papers verdians i puccinians, entre els que cal destacar:
Verdi: Miller de Luisa Miller, Rigoletto, Macbeth, Renato d Un ballo in maschera, Don Carlo de La forza del destino, Iago d Otello.
Puccini: Scarpia de Tosca, Rance de La fanciulla del West.
Altres: Fgaro d El barber de Sevilla de Rossini, Barnaba de La Gioconda de Ponchielli.

Referncia (parcial).
Blyth, A., Notes "Tin top baritones & Basses", Decca 436 464-2, 1993.

Enllaos externs.
 Plana no oficial de Sherrill Milnes;
 Biografia i discografia a Decca;
 Pgina oficial de V.O.I.C. Experience;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157818" title="Salvador de Madariaga" nonfiltered="3912" processed="3904" dbindex="63952">
Salvador de Madariaga y Rojo ( La Corunya, Galcia 1886 - Locarno, Sussa 1978 ) fou un diplomtic, escriptor, historiador, pacifista i professor universitari espanyol, que ocup diverses possicions poltiques a la Societat de Nacions i durant la Segona Repblica Espanyola.

Pare de l'escriptora Nieves de Madariaga i la historiadora Isabel de Madariaga.

Estudis inicials.
Va nixer el 23 de juliol de 1886 a la ciutat de La Corunya, sent un dels onze fills del coronel Jos de Madariaga. Convenut aquest que una de les causes de la derrota d'Espanya a la Guerra Hispano-estatunidenca de 1898 fou el retard tecnolgic, va enviar al seu fill, al complir catorze anys, a Frana, on va estudiar enginyeria, com formaci per a l'ocupaci tradicional de la seva famlia, la milcia. 

Durant els onze anys segents va desenvolupar la seva formaci al Collge Chaptal, l' cole Polytechnique i lcole Nationale Suprieure des Mines, fins a aconseguir la seva graduaci l'any 1911. Durant la seva estada a Frana va transitar des de la tcnica cap a l'humanisme, el que el duria posteriorment a ser l'espanyol ms conegut i reconegut a l'Europa de mitjans de segle XX. 

Desprs de graduar-se, en comptes de seguir la carrera militar, va aconseguir el crrec d'enginyer a la Companyia dels Ferrocarrils del Nord. Establit a Madrid va travar relaci amb els intellectuals del moviment posregeneracionista, en la seva majoria republicans, comenant a escriure en la premsa madrilenya sobre temes literaris i poltics. Aviat va ser considerat part del grup d'intellectuals que posteriorment seria conegut com la generaci del 14 de tendncia noucentista. Encapalat per Jos Ortega y Gasset, i amb Manuel Azaa, Fernando de los Ros, Amrico Castro i Luis Araquistin, van formar la Lliga d'Educaci Poltica, de la qual van sorgir el setmanari Espaa i posteriorment el diari El Sol. 

Treballs a la Societat de Nacions.
Durant la Primera Guerra Mundial, el Regne Unit, que havia donat suport financer a Espanya, es va dirigir a Luis Araquistin a la recerca d'alg que escrivs des d'un punt de vista dels aliats especficament per al pblic espanyol. Araquistin va recomanar Madariaga, el qual va deixar la seva ocupaci i es trasllad a Londres, on va comenar a escriure per al departament d'informaci del Ministeri d'Afers exteriors britnic. Els seus articles eren distributs a Espanya per l'Agncia Anglo-Ibrica. 

Al finalitzar la guerra, torn a Espanya reprenent la seva professi d'enginyer de mines, que compagin amb la traducci i redacci d'articles per al suplement literari del The Times i pel Manchester Guardian. El 1921 conven a un oncle seu, diputat al Congrs, perqu el recomans per a un lloc d'assessor temporal en la Conferncia sobre Trnsit de la Societat de Nacions, que havia de reunir-se a la ciutat de Barcelona en la primavera d'aquell any. El secretari general i el president de la conferncia van quedar tan impressionats que li van oferir un lloc en l'oficina de premsa de la Secretaria de la Societat de Nacions. 

La seva brillantor i el seu coneixement d'idiomes el van dur, al desembre de 1922, a ser nomenat cap del Departament de Desarmament de la Societat de Nacions, crrec que ocuparia fins el 1927. El 1928 es va convertir en professor d'espanyol a la Universitat d'Oxford, crrec que va ocupar durant tres anys. 

Segona Repblica Espanyola.
L'any 1931 el govern provisional de la Segona Repblica Espanyola el va designar, sense el seu consentiment, ambaixador d'Espanya als Estats Units i delegat permanent en la Societat de Nacions, un crrec que va exercir durant cinc anys. Entre 1932 i 1934 va compaginar el seu crrec en la Societat de Nacions amb el d'ambaixador a Frana. 

En les eleccions del 28 de juny de 1931 fou escollit diputat, crrec que abandon el 1933. Posteriorment fou nomenat Ministre d'Instrucci Pblica i Belles Arts i Ministre de Justcia, crrecs que ocup breument. Al juliol de 1936 es va exiliar al Regne Unit davant l'esclat de la Guerra Civil Espanyola. All es va convertir en un opositor a la dictadura franquista, organitzant tot tipus de campanyes en contra del dictador. L'any 1949 fou un dels cofundadors del Collegi d'Europa, situat a la ciutat de Bruges (Blgica). 

El 1962 va ser un dels principals organitzadors de la reuni de diferents sectors antifranquistes en el marc del congrs del Moviment Europeu celebrat a Munic, reuni que el rgim va denominar el "Contuberni de Munic".

Visi europeista.
Va militar en favor d'una Europa unida i integrada, per la qual cosa l'any 1973 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d'Aquisgr. Desprs de la mort de Francisco Franco l'any 1976 va retornar a Espanya, i va poder assumir formalment la seva butaca a la Reial Acadmia Espanyola, de la qual havia estat membre electe l'any 1936, al realitzar finalment la lectura del seu discurs d'ingrs. 

Mor el 14 de desembre de 1978 a la ciutat de Locarno, poblaci situada al cant sus de Ticino, on s'havia establert desprs de la seva tornada a Espanya.

La Fundaci Europea Madariaga, creada l'any 1998 a iniciativa d'antics alumnes del Collegi Europa, va prendre el seu nom en memria seva, promovent la seva visi d'una Europa unida treballant en pro d'un mn ms pacfic. 

Activitat literria.
Pel que fa a la seva carrera com escriptor, va escriure llibres sobre El Quixot, Cristfol Colom i la histria de l'Amrica Llatina. Va escriure indistintament en castell, francs, alemany i angls. 

Obres publicades.


Assaigs histrics;
1931: Espaa;
1940: Vida del muy magnfico seor don Cristbal Coln;
1941: Hernn Corts;
1945: Cuadro histrico de las Indias;
1951: Carlos V;
1951: Bolvar;
1956: El auge del Imperio Espaol en Amrica;
1956: El ocaso del Imperio Espaol en Amrica;
1958: El ciclo hispnico;
1978: Espaa. Ensayo de historia contempornea  (11a edici revisada per l'autor);

Assaigs poltcs;
1917: La guerra desde Londres;
1934: Discursos internacionales;
1935: Anarqua o jerarqua;
1954: Ojo, vencedores!;
1959: General, mrchese Vd;

Altres assaigs;
1922: Ensayos angloespaoles;
1923: Semblanzas literarias contemporneas;
1926: Gua del lector del Quijote;
1929: Ingleses, franceses, espaoles;
1949: El Hamlet de Shakespeare;
1951: Bosquejo de Europa;
1953: Presente y porvenir de Hispanoamrica;
1956: Retrato de un hombre de pie;
1960: De Galds a Lorca;
1962: El Quijote de Cervantes;
1967: Memorias de un federalista;


Novelles;
1925: La jirafa sagrada;
1926: El enemigo de Dios;
1942: El corazn de piedra verde;
1952: Ramo de errores;
1952: Los fantasmas;
1952: Los dioses sanguinarios;
1952: Fe sin blasfemia;
1954: La camarada Ana;
1956: Guerra en la sangre;
1958: Una gota de tiempo;
1961: El semental negro;
1963: Sanco Panco;

Poesia;
1922: Romances de ciego;
1927: La fuente serena;
1937: Elega en la muerte de Unamuno;
1938: Elega en la muerte de Federico Garca Lorca;
1942: Rosa de cieno y ceniza;
1955: Romances por Beatriz;
1959: La que huele a Tomillo;
1965: Poppy;


Referncies.
Preston, Paul: "Las tres Espaas del 36". ISBN 84-01-54068-2;


Vegeu tamb.
 Premis de Periodisme Salvador de Madariaga;
 Catalanitat de Cristfor Colom;

Enllaos externs.
  Premi Internacional Carlemany;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157821" title="Gegants de Molins de Rei" nonfiltered="3913" processed="3905" dbindex="63953">

Molins de Rei, vila del Baix Llobregat, s una vila amb gran tradici gegantera i t l'honor de ser la 4a Ciutat Gegantera de Catalunya l'any 1988.
La vila compta amb dues parelles de gegants, els Gegants Vells Miquel i Montserrat, datats de 1913, i els Gegants Nous Bernat i Candelera, datats de 1988. Segons un Protocol tan sols podem veure els Gegants Vells per Festa Major (29 de setembre), mentre que les sortides fora vila les realitzen els Gegants Nous.
Parallament tamb trobem els gegantons Robert i Mariona, de 1987, i el gegant Molinenc, de 1994. Altrament tamb hi trobem 6 capgrossos datats de 1991 (Catal, Dona del barret, Margarideta, Noi de la Vila, Eixerida i Pirata)i un, el Cesco, de 1993. Tamb hi trobem el Gall, pea de bestiari datada de l'any 2002.

 1910 - 1950: Els inicis .

La primera referncia que es coneix de gegants a Molins de Rei data de l any 1910, on ja sortien uns gegants llogats a l Ajuntament de Sabadell per amenitzar les festes de Corpus. No s fins a la Festa Major de Sant Miquel de 1913 que Molins de Rei presenta els seus propis gegants grcies a la iniciativa que tingu el regidor Francesc Rodon i Pujol. 

Aquests gegants foren els actuals Gegants Vells, en Miquel i na Montserrat, amb un pes de 49 kg ell i 50 kg ella. Ells sn un bon hereu i una rica pubilla i es diu que volen representar a en Miquel de Can Roca, antic terratinent de la vila i la seva filla Montserrat. De totes formes, els seus noms es deuen a Miquel pel patr del poble (Sant Miquel Arcngel) i Montserrat per la patrona de Catalunya (Mare de Du de Montserrat). El vestit del gegant el va fer Miquel Pahissa, sastre molinenc per 110 pessetes. Al principi llua un elegant barret de copa, el qual va ser substitut per una barretina dos anys desprs de la seva presentaci. La Casa Muntaner de la nostre vila va fer el vestit de la geganta. Pel que fa a les joies varen ser encarregades a la Sra. Dolors Sala, i el davantal fou un treball molt acurat de la Sra. Avelina Figueres. Els primers portadors dels gegants foren en Jandet, l Isidro i l Urgells.

Fins l any 1936 els gegants no sortiren fora de la vila, tot i que en ocasions molt excepcionals i durant la Guerra Civil restaren guardats fins que aquesta acab l'any 1939.

 1950 - 1962: El Concurs de Terrassa i les primeres sortides . 

L any 1950 ser un any fora important en la vida d'en Miquel i la Montserrat, car els nostres gegants van a Terrassa,  on s organitza una trobada de gegants on hi participaren 18 parelles, per aquell temps tot un signe de catalanitat,  i on els gegants de Molins de Rei guanyaren el primer premi al Millor mrit escultric i tamb al Millor ball. Tots els participants a la trobada reberen una llaada commemorativa de la diada i actualment el gegant encara la llueix. 

A ms a ms, entre els anys 1950 i 1962 els gegants realitzaren diverses sortides fora vila a poblacions com Barcelona, Sabadell, Sant Boi de Llobregat o Rub. 

 1962 - 1986: Les riuades del 62 i el resorgir dels gegants .



Per desgrcia, pel Corpus de 1962 els gegants van fer la seva ltima sortida, ja que el 25 de setembre d'aquell mateix any, unes terribles inundacions van fer estralls a la vila i els gegants, guardats als soterranis del Mercat Municipal, tamb en patiren les conseqncies.

Per sort, un any desprs, grcies a l Ajuntament de la vila, la Diputaci de Barcelona i d'algunes persones a ttol individual, va ser possible la restauraci dels gegants, a crrec de la Casa Escaler de Barcelona, la mateixa casa que els constru i aix, un 13 de juny, per Corpus de 1963 els nostres gegants tornven a presidir les festivitats. Tres mesos ms tard, el 29 de setembre, celebrarien les seves noces d or. Per aquest motiu es celebr una trobada de gegants en homenatge a en Miquel i na Montserrat.

L arribada de la democrcia va fer incrementar l'inters pels gegants a la nostra vila, per aquest motiu organitzaren 5 concursos de gegants on participaven entitats de la vila amb les seves creacions. Per altre banda, cada cop s ms habitual veure els nostres gegants fora vila arreu del Principat, destacant les seves participacions a la Trobada Internacional de Gegants a Matadepera 1982 o en diferents ocasions a les Festes de la Merc de Barcelona. L'any 1984 apadrinaren els Gegants d'Esplugues de Llobregat.

L'any 1985 es forma oficialment la Colla Gegantera de Molins de Rei, esdevenint en Josep Vinyets el primer president. Tamb caldra resaltar que l any 1986 es realitzaren uns vestits nous pels gegants Miquel i Montserrat.

 1987 - 1988: IV Ciutat Gegantera de Catalunya, la famlia creix . 



El 1987 Molins de Rei presenta la seva candidatura per organitzar la IV Ciutat Gegantera de Catalunya com a millor celebraci pels 75 anys dels seus gegants. Per altre banda, el dia de Reis d'aquell 1987 arriben els primers gegantons pels ms petits de la colla, neixen els gegantons Robert i Mariona, els quals arriben en forma de regal a les cases d'en Ricard Vinyets Cid i en Carles Vinyets Permanyer, els quals els cedeixen a la Colla Gegantera.

Finalment la candidatura molinenca s acceptada i en el marc de la Festa Major de Sant Miquel de 1988, Molins de Rei t l'honor de convertir-se en la IV Ciutat Gegantera de Catalunya. La Ciutat Gegantera s un esdeveniment singular dintre del mn geganter on, cada any, s'eligeix una poblaci que ser la capital del mn geganter durant un any i s'hi celebra una gran trobada gegantera amb moltes colles d'arreu dels Pasos Catalans. Han estat Ciutat gegantera Sallent (1985), Tona (1986), Vilassar de Dalt (1987), Molins de Rei (1988), Sant Celoni (1989), Manresa (1990), Sant Juli de Lria (1991), Matadepera (1992), Reus (1993), Palams (1994), Lleida (1995), Esplugues de Llobregat (1997), Mra d'Ebre (1998), Vic (1999), Barber del Valls (2000), Sant Feliu de Llobregat (2001), Sant Carles de la Rpita (2002), Mollet del Valls (2003), El Prat de Llobregat (2004), Capellades (2005), Montblanc (2006), Sant Joan Desp (2007), Sant Vicen dels Horts(2008) i Trrega (2009).

En el marc de la IV Ciutat Gegantera son presentats els gegants Nous de Molins de Rei, en Bernat i na Candelera, construts en fibra de vidre, obra del Taller Sarandaca de Granollers i de diferents persones de la vila desinteresadament i a ttol individual pel que fa a vestits i joies, sota la direcci de Josefina Bacarisses. A partir d'aleshores sern els Gegants Nous els encarregats de realitzar les sortides fora vila de la colla per tal de garantitzar una millor conservaci dels Gegants Vells. Els Gegants Nous tenen l'honor de ser apadrinats pels Gegants de l'Agrupaci de Colles Geganteres de Catalunya, en Treball i na Cultura.

Els noms dels Gegants Nous van ser elegits per votaci popular, la qual els don el nom de Bernat i Candelera, en honor al primer poblador de la vila, Bernat el Ferrer, i en honor a la fira de la Candelera que se celebra a la vila des de fa ms de 150 anys el cap de setmana ms proper a la Candelera.

 1988 - actualitat: Seguir endavant .

Des de l any 1988 el nombre de sortides dels nostres gegants ha augmentat any rere any, sortint fora vila en Bernat i la Candelera, mentre que els gegants antics han sortit noms per la vila, tal i com marca un protocol realitzat per aquest fet. Tamb caldra destacar que la nostra Colla Gegantera va ser una de  les encarregades de portar els gegants de l'Agrupaci en la seva histrica sortida al Jap l'any 1989. Per altre banda, l'any 1991 es compren 6 capgrossos nous a El Ingenio de Barcelona per tal d'amenitzar encar ms la festa.

L any 1993 com a gran excepci, els quatre gegants de Molins de Rei junt amb els gegantons i capgrossos van anar a Castellbisbal per tal d assistir com a padrins al bateig dels Gegants de Castellbisbal, en Manel i na Vicenta. Durant aquella trobada la Montserrat va patir un greu accident al caure al terra i se li va aixafar el front.

El 1993 la famlia torna creixer amb un capgrs, el Cescu, obra del Taller El Drac Petit de Terrassa, guanyat a Reus en motiu de la Ciutat Gegantera, per una membre de la Colla Gegantera, la Cesca Fernndez, la qual el cedeix a la Colla, mentre que el 1994 apareix un nou gegant a la Colla, El Molinenc, un gegant de 1'8 metres obra del Taller Sarandaca de Granollers.

Per celebrar el 10 aniversari dels Gegants Nous, l any 1998 se celebra a Molins de Rei un concurs de gegants amb la participaci de 30 colles geganteres i on result guanyadora com a Millor ball la Colla Gegantera de Santa Perptua de Mogoda, amb un jurat integrat per antics portadors dels gegants de Molins de Rei. 

En motiu del 90 aniversari dels Gegants Vells, se'ls hi dedic una petita plaa a Molins de Rei, el Rac dels Gegants Vells. Per altre banda, l'any 2007, els Gegants Nous tingueren l'honor d'apadrinar als Gegants de Els Pallaresos.

En els ltims anys els gegants han sortit cada cop ms i ms lluny, on caldra destacar les sortides realitzades a Calatayud (Arag), Gandia (Pas Valenci), Errenteria (Pas Basc), Alcoi (Pas Valenci), Benicssim (Pas Valenci), Lilla (Frana), Lorca (Mrcia), Perpiny (Frana), Alar (Mallorca), Alacant (Pas Valenci), Santa Maria del Cam (Mallorca) i Santurtzi (Pas Basc). 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157844" title="Joana Llusa Mascar Meli" nonfiltered="3914" processed="3906" dbindex="63954">

Joana Llusa Mascar Meli (Alaior, Menorca, 4 de juliol de 1959) s una poltica mallorquina del PSM.

El 2007 fou la cap de llista per la coalici Bloc per Mallorca al Consell Insular de Mallorca.

Enllaos externs.
 Perfil al web del Bloc;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157853" title="Memries d'Idhun I: La Resistncia" nonfiltered="3915" processed="3907" dbindex="63955">
Memries d'Idhun I: La Resistncia s el primer llibre de trilogia Memries d'Idhun, de Laura Gallego Garca. 

Argument.


El dia de la conjunci atral dels tres sols i les tres llunes, Ashran el nigromant utilitza el poder dels astres per permetre als sheks, les serps alades, perqu puguin conquerir el mn d'Idhun. Amb aquest mateix poder mata tots els dracs i els unicorns menys un de cada raa, l'ltim drac i l'ltim unicorn.

L'argument es desenvolupa principalment a la Terra i a Limbhad, un mn parallel que serveix de refugi a la resistncia. Narra les aventures d'en Jack i la Victoria, dos nens terrcoles, per trobar l'unicorn Lunnaris i el drac Yandrak. estan acompanyats de dos idhunians: en Shail, un mag, i l'Alsan, un guerrer hereu del tron de Vanissar, un regne hum d'Idhun. Ells sn la resistncia. En les seves aventures han de fugir d'un sicari de l'Ashran, el senyor de les serps que senyoreja el mn d'Idhun. L'assass s en Kirtash, del qual la Victria s'enamora perdudament. La seva primera gran batalla es lliura dins seu. Ha de triar entre l'amor tendre que sent per en Jack o l'atracci irracional respecte a en Kirtash. 

Llistat de captols.

I Recerca

1. Jack.

2. Limbhad.

3. Victoria.

4. No ests preparat

5. Cara a cara.

6. El Llibre de la Tercera Era

7. La Portadora del Bcul.

8. El drac i l'unicorn.

9. Plans de rescat.

10. Serps.

11. Foc i gel.

12. Vine amb mi...

13. Prdua.

14. La fi de la Resistncia.

II REVELACI

1. Retrobaments.

2. Una nova estratgia.

3. Ms enll.

4. Si per tu ha volgut dir res...

5. Secrets.

6. La seva autntica naturalesa.

7. ... El temps que calgui

8. El punt feble d'en Kirtash.

9. Christian.

10. L'Ull la Serp.

11. Digue'm qui ets...

12. Traci.

13. La llum de Victoria.

14. Aliana.

EPLEG: S'obre la Porta.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157857" title=".mil" nonfiltered="3916" processed="3908" dbindex="63956">
.mil s un domini de primer nivell genric d'Internet per al Departament de defensa dels Estats Units i les seves organitzacions subsidiries. Va ser un dels primers dominis d'Internet, creat al Gener de 1985.

Els Estats Units es l'nic pas que te un domini d'Internet de primer nivell per al seu exercit. Altres pasos utilitzen dominis de segon nivell per a aquest propsit, com per exemple .mod.uk per al Ministeri de Defensa del Regne Unit.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157873" title=".pro" nonfiltered="3917" processed="3909" dbindex="63957">
.pro (professional) s un domini de primer nivell patrocinat (sponsored TLD en angls) d'Internet que forma part del sistema de dominis d'Internet. Va ser creat al 2002 i s operat per la empresa Registry Services Corporation. La intenci d'aquest domini s la de donar un senyal a les persones que visiten la pagina de qu l'amo del lloc s un professional amb credencials vlides, per tanmateix .pro no ha sigut popular.

Els dominis .pro sn molt cars en comparaci amb la resta, ja que les credencials professionals han de ser verificades. El domini costa 350 dlars, ms un pagament de 100 dlars al moment de registrar-se.

.pro t tres dominis de segon nivell: .law.pro, .med.pro i .cpa.pro, reservats per a advocats, metges i comptadors pblics respectivament.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157879" title="Cant" nonfiltered="3918" processed="3910" dbindex="63958">
El cant representa el conjunt de sons musicals produts amb la veu. La persona que produeix el cant s'anomena cantant.

El cant s el resultat de l'acci de l'aire expirat; surt del pulmons per l'acci del diafragma, com en qualsevol expiraci activa, i en passar per la laringe fa vibrar les cordes vocals. El so aix produt s'amplia posteriorment en les cavitats naturals superior (nas, faringe, boca), i eventualment s articulat per la llengua i els llavis per formar els diferents fonemes.

De fet, perqu el cant sigui possible cal activar molts recursos del cos hum: el sistema respiratori, molts msculs de l'abdomen, de l'esquena, del coll i de la cara. Aquesta complexitat exigeix que el domini del cant passi per un entrenament musical molt exigent i, en certa manera, s un entrenament comparable al que realitza un esportista. Per cantar cal tenir un bon to muscular i aix obliga a tenir cura de la prpia salut, procurant menjar b, fer exercici, evitar el tabac i els excessos d'alcohol, etc.

Cantar no s noms fer servir la veu, no s noms usar el cos adequadament, s tamb interpretar, transmetre al pblic les emocions condensades en el text cantat. I en determinats gneres musicals, cal unir el cant amb altres aspectes escnics.

En msica clssica, la veu s utilitzada com un instrument musical molt especial. Des de fa uns quants segles, el cant clssic ha inspirat nombrosos compositors que li han dedicat diferents tipus d'obres vocals com canons polifniques, misses, motets, corals, cantates, peres o oratoris.

En la msica tradicional, el cant serveix de suport a un text ms o menys potic per formar una can.

 Enllaos externs .
Breu Histria del Cant ;
Escalfament vocal ;
Entrenament vocal ;
Veu cantada ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157881" title=".jobs" nonfiltered="3919" processed="3911" dbindex="63959">
.jobs s un domini de primer nivell patrocinat (sponsored TLD en angls) d'Internet que forma part del sistema de dominis d'Internet. Fou aprovat per la ICANN el 8 d'Abril del 2005 com a part d'un segon grup de nous TLD avaluats el 2004. Est restringit a pgines relacionades amb la feina. Va entrar en funcionament al Setembre de 2005, i va comenar a acceptar registres uns mesos desprs.

Les regles de registre a .jobs van ser dissenyades per a prevenir abusos per part de persones o empreses no qualificades, per la qual cosa es valida cada comanda. A diferencia de .com i de la majoria dels altres dominis de nivell superior, .jobs no ofereix la possibilitat de registrar-se en temps real.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157883" title=".travel" nonfiltered="3920" processed="3912" dbindex="63960">
.travel s un domini de primer nivell patrocinat (sponsored TLD en angls) d'Internet que forma part del sistema de dominis d'Internet. Fou aprovat per la ICANN el 8 d'Abril de 2005 com a part d'un segon grup de nous TLD avaluats el 2004. El seu s est restringit a agents de viatges, companyies aries, oficines de turisme i altres activitats relacionades amb aquesta indstria. 

Els registres sn processats per registradors acreditats.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157884" title="Padmasambhava" nonfiltered="3921" processed="3913" dbindex="63961">

Padmasambhava (del snscrit:  nascut del lotus ), tamb conegut amb altres denominacions, sobretot la de Guru Rimpotxe, s una personalitat d'importncia capital dins del budisme tibet. Hom el considera importador del tantrisme i fundador del primer monestir al Tibet, d'on va arrancar l'orde nyingma, que el considera el  segon Buda .

La vida de Padmasambhava es troba envoltada de llegendes, on es barregen els fets histrics. Va nixer a la vall de Swat a l'actual Pakistan (entre el Caixmir i Afganistan) que llavors era el regne budista d'Oddiyana. El seu naixement va representar el primer fet extraordinari de la seva vida; va aparixer en una flor de lotus i ja amb vuit anys d'edat, amb un vajra i un lotus a les mans. El rei local el va adoptar i va entrar a la cort, casant-se amb una filla del mateix rei: Mandarava. Va esdevenir l'hereu del regne.

Amb unes aptituds extraordinries, era capa d'entendre i memoritzar amb facilitat complexos textos filosfics. Arrel d'una acusaci d'assassinat fou desterrat i va recrrer el pas adquirint valuosos coneixements. Hom diu que passava llargues estones en cementiris el que li va permetre adquirir poders excepcionals, en aquesta poca va realitzar molts miracles i la seva fama s'estenia arreu. En una ocasi va retornar disfressat de captaire, per fou reconegut i hom intent cremar-lo, per, miraculosament el foc va convertir-se en un llac ple de lotus, aconseguint el reconeixement i admiraci del poble.



Al Tibet regnava llavors Trhisong Detsan (742-797), que maldava per introduir el budisme al seu pas, sense xit. Fou llavors que va cridar a Padmasambhava. Hom diu que quan es van trobar els dos personatges, va ser el rei qui es va inclinar davant el mestre. Li va demanar que lluits contra les forces malignes que impedien la difusi del budisme. Potser caldria identificar aquests dimonis amb els aristcrates locals, oposats als seus projectes. 

Un cop derrotades aquestes forces, per mitj del tantrisme, i posades al seu servei, Padmasambhava juntament amb altres dos companys budistes de la ndia va fundar (779) el primer monestir del Tibet amb la participaci del mateix rei: el monestir de Samye (al sud de Lhasa, proper al riu Iarlung).


Padmasambhava s tamb un personatge capital dins el budisme de Bhutan, on s ms conegut amb el nom de Guru Rimpotxe. s molt venerat. Una llegenda ens fa saber que es va transportar fins el monestir de Taktshang (situat en un gra en mig d'un penya-segat) de forma miraculosa: volant sobre un tigre.

Tamb va deixar una srie de terma (o terton) en diferents amagatalls amb la finalitat que fossin retrobats en el moment oport, com a guia i ajut a les generacions futures. Els terma (tresors) podien ser objectes rituals o textos. A Bhutan, Shabdrung Ngawang Namgyal, un personatge important (la tercera figura desprs de Buda i Padmasambhava) va treure a la llum molts terma, que havia amagat Padmasambhava.

Manifestacions.

Padmasambhava es pot manifestar en vuit formes diferents:
Padmasambhava, en la seva forma principal;
Orgyen Dorje Chang;
Shakya Senge;
Pema Gyalpo;
Loden Chogse;
Nyima Oser;
Dorje Drolo;
Senge Dradog;

Bibliografia.
Josep Llus Alay. Histria dels tibetans. Pags Ed. Lleida, 2000. ISBN 84-7935-738-X

Enllaos externs.
 Vuit manifestacions de Padmasambhava;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157885" title="Electrodinmica clssica" nonfiltered="3922" processed="3914" dbindex="63962">

L'electrodinmica clssica o electromagnetisme clssic s la teoria de l'electromagnetisme que es va desenvolupar al llarg del segle XIX, de manera destacada per James Clerk Maxwell. Aquesta teoria dna una bona descripci dels fenomens electromagntics sempre i quan les longituds i la fora dels camps siguin prou grans com per no haver te tenir en consideraci els efectes de la mecnica quntica (vegeu electrodinmica quntica).

Matemticament es fonamenta en l'aplicaci de la transformaci de Lorentz a la fora de Coulomb d'una crrega elctrica puntual per trobar la fora entre les crregues que es mouen.

 La fora de Lorentz .

El camp electromagntic exerceix la segent fora (anomenada fora de Lorentz) sobre les partcules carregades:



on les quantitats en negreta sn vectors: F s la fora que experimenta una crrega q, E s el camp elctric a la localitzaci de q, v s la velocitat de q i B s la fora del camp magntic a la posici de q.

Aquesta descripci de la fora entre partcules carregades, a diferncia de la llei de Coulomb, no disminueix sota la relativitat, la fora magntica es veu com a part de la interacci relativista entre partcules carregades que es mouen rpidament mentre que s negligida per la llei de Coulomb.

 El camp elctric E .

El camp elctric E es defineix de manera similar al cas d'una crrega estacionria:



on q0 s el que es coneix com a crrega de prova. La grandria de la crrega no importa realment, en tant que s prou petita com per no influir sobre el camp elctric per la seva presncia. El que fa evident aquesta definici s que la unitat de E s N/C, newtons per coulomb. Aquesta unitat s equivalent a V/m, volts per metre (vegeu ms endavant).

La definici anterior sembla una mica circular per, en electrosttica, on les crregues no es mouen, la llei de Coulomb funciona perfectament.



on n s el nombre de crregues, qi s la quantitat de crrega associada amb la 'i'ssima crrega, ri s la posici de la crrega 'i'ssima, r s la posici a la quan es vol determinar el camp elctric, i  0 s una constant universal anomenada permitivitat del buit.

Nota: l'anterior no s ms que la llei de Coulomb, dividida per q1, afegint mltiples crregues.

Canviant el sumatori per una integral tenim el segent:



on   s la densitat de crrega com una funci de posici, runit s el vector unitari que apunta des de dV al punt de l'espai E que s'est calculant, i r s la distncia des del punt E que s'est calculant a la crrega puntual.

Les dues equacions anteriors sn incmodes, especialment si hom vol calcular E en funci de la posici. Tanmateix ni ha una funci escalar anomenada potencial elctric que ens pot ajudar. El potencial elctric, tamb anomenat voltatge (la seva unitat s el volt), es defineix per:



on  E s el potencial elctric i s s el cam sobre el que es pren la integral.

Malauradament, aquesta definici t una advertncia. A partir de les equacions de Maxwell, s clar que  no s zero, i aqu el potencial escalar tot sol no s suficient per definir el camp elctric de manera exacta. Hom pot utilitzar el recurs d'afegir un factor de correcci, habitualment aix es fa restant la derivada de temps del vector potencial A, com es descriu ms endavant. D'altra banda, aquesta condici es donar sempre que les crregues siguin quasi esttiques, per tant no hi haur gaires problemes. (Com a nota addicional, utilitzant les transformacions apropiades de les mesures, es pot definir V com a nul i E com la derivada negativa de temps de A, tanmateix aix es dna rarament perqu a) s complicat i, ms important, b) no satisf els requeriments de la mesura de Lorentz i per tant ja no s relativsticament invariant).

A partir de la definici de crrega s trivial mostrar que el potencial elctric d'una crrega puntual com a funci de la posici s:



on q s la crrega de la crrega puntual, r s la posici i rq s la posici de la crrega puntual. El potencial per a una distribuci general de crrega acaba essent:



on   s la densitat de crrega com a funci de la posici, i r s la distncia des d'un element de volum .

Noteu que   s un escalar, el que significa que se sumar a d'altres camps potencials com un escalar. Aix fa relativament fcil trencar problemes complexos en parts simples i sumar els seus potencials. Reprenent la definici de  , veiem que el camp elctric no s altra cosa que el gradient negatiu (l'Operador nabla) del potencial:



A partir d'aquesta frmula s clar que E es pot expressar en V/m (volts per metre).

 Ones electromagntiques .

Un camp electromagntic canviant es propaga a partir del seu origen en forma d'ona. Aquestes ones viatgen al buit a la velocitat de la llum i existeixen en un ample espectre de longituds d'ona. Exemples de camps dinmics de radiaci electromagntica (en ordre creixent de freqncia) sn: ones de rdio, microones, llum (infraroja, visible i ultraviolada), raigs X i radiaci gamma. En el camp de la fsica de partcules aquesta radiaci electromagntica s la manifestaci de la interacci electromagntica entre les partcules carregades.

 Equacions generals de camp .

L'equaci de la llei de Coulomb s tant simple com satisfactria, per no s totalment correcta en el context de l'electromagnetisme clssic. Els problemes es manifesten perqu els canvis en la distribuci de crregues necessiten d'una quantitat de temps que no s zero per tal que es pugui sentir a tot arreu (es tracta d'un requeriment de la relativitat especial). Les alteracions a un camp elctric degudes a una crrega es propaguen a la velocitat de la llum.

Per a camps amb distribuci general de crrega, el potencial retardat es pot comptar i diferenciar d'acord amb el resultat de les equacions de Jefimenko.

Els potencials retardats tamb es poden derivar per a crregues puntuals, i les equacions sn conegudes com a potencials de Linard-Wiechert. El potencial escalar s:



on  s la crrega de la crrega puntual i  s la posici.  i  sn, respectivament, la posici i la velocitat de la crrega, com a funci del temps retardat. El potencial vectorial s similar:



Aquestes es poden diferenciar per tal d'obtenir les equacions de camp completes per a una partcula puntual en moviment. Malgrat les equacions no sn esttiques, tanquen de manera satisfactria l'electrodinmica clssica. 

 Vegeu tamb .

 Electrodinmica quntica;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157891" title="La Acebeda" nonfiltered="3923" processed="3915" dbindex="63963">


La Acebeda s un municipi de la Comunitat de Madrid (Espanya). Est situat el nord de la provncia de Madrid, a la serra de Somosierra, prop del port de La Acebeda, de 1686 metres.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157892" title="El Escorial" nonfiltered="3924" processed="3916" dbindex="63964">


El Escorial, conegut en el Segle XVI com El Escurial, s un municipi de la Comunitat de Madrid. 

Est situat en la zona nord-oest de la Comunitat de Madrid, 43 km al nord-oest de Madrid. Limita al Nord amb el municipi de San Lorenzo del Escorial, on es troba el Monestir de l'Escorial, a l'Oest amb San Lorenzo del Escorial i Zarzalejo, al Sud amb Robledo de Chavela i Navalagamella i a l'Oest amb Valdemorillo, Colmenarejo i Galapagar. Histricament est vinculat a San Lorenzo del Escorial.

 Demografia .



 Enllaos externs .

Ajuntament d'El Escorial;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157893" title="Zarzalejo" nonfiltered="3925" processed="3917" dbindex="63965">

Zarzalejo s un municipi de la Comunitat de Madrid, Espanya.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157894" title="Aler" nonfiltered="3926" processed="3918" dbindex="63966">
L'aler o, colloquialment, el "tres", s una de les cinc posicions que pot ocupar un jugador de bsquet. L'aler s habitualment una mica ms baix, ms rpid i menys potent que l'aler-pivot o el pivot, tot i que hi ha excepcions. Els jugadors que ocupen aquesta posici tenen sovint una funci ms verstil que les altres. Sn uns dels principals responsables de fer punts i tamb sovint sn rebotadors secundaris o terciaris acompanyant els alers-pivot o els pivots, i en alguns casos tamb tenen un paper important en les passades. 

Tot i que els alers sn dels anotadors ms prolfics, el seu paper com a defensors s essencial ja que la seva corpulncia i agilitat sn avantatges defensives. Molts alers sn defensors excellents com, per exemple:
 Ron Artest (Sacramento Kings) que es considerat com un dels millors defensors de la NBA. ;
 Shawn Marion (Phoenix Suns) que amb la seva altura i corpulncia pot vigilar qualsevol posici. ;
 Bruce Bowen (San Antonio Spurs), que tot i no ser un jugador atacant important, s un defensor magistral i tena, tant en el permetre com en posicions ms properes al crcol. ;
 Scottie Pippen (Chicago Bulls), un dels millors defensors d'u-contra-u.

 Altres alers destacats .
 LeBron James (Cleveland Cavaliers);
 Carmelo Anthony (Denver Nuggets);
 Richard Jefferson (New Jersey Nets);
 Paul Pierce (Boston Celtics);
 Andrs Nocioni (Tau Vitria, Chicago Bulls);
 Rodrigo De la Fuente (F.C. Barcelona);
 Rudy Fernndez (Joventut de Badalona);
 Michalis Kakiouzis  (F.C. Barcelona);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157895" title="Anglo-Catalan Society" nonfiltered="3927" processed="3919" dbindex="63967">
L'Anglo-Catalan Society s una associaci acadmica fundada a Oxford el 1954 per hispanistes de la Gran Bretanya com Robert Brian Tate, Paul S.N. Russell-Gebbett o Francis William Pierce i per catalans exiliats com Josep Maria Batista i Roca, Joan Mascar i Forns i Joan Gili i Serra que t per objecte promoure la cultura catalana a la Gran Bretanya. 

Celebra un congrs anual, a partir del 1955, generalment a Londres, i un congrs residencial, cada dos anys en una universitat diferent; en aquestes reunions hom fa exposicions de treballs i organitza conferncies i diversos actes sobre temes catalans. Des de la seva fundaci fins al 1975 conced anualment un premi per als Jocs Florals de la Llengua Catalana. Tamb concedeix beques per a estudiants i, des del 1977, publica monografies des de la revista Journal of Catalan Studies. 

Mant relacions de collaboraci amb la Generalitat de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans i la Fundaci Congrs de Cultura Catalana. El 1986 reb el premi Ramon Llull i el 1992 el premi Sant Jordi. El 2006 comptava amb 350 socis.

 Presidents .
 Francis William Pierce (1955-1957);
 Joan Gili i Serra;
 Arthur Hubert Terry (1962-1965);
 Robert Pring-Mill (1974-1976);
 Alan Yates (1987-1990);
 Dominic Keown;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157898" title="Virtut" nonfiltered="3928" processed="3920" dbindex="63968">
Una virtut s una qualitat moral positiva, oposada al defecte o vici. El terme va sorgir al llenguatge grec (aret). Desprs s'ha exts a altres camps, com virtuts poltiques o esttiques, entre altres. Cada cultura considera unes virtuts o unes altres com a ms rellevants

Virtuts a Grcia.
Plat s el primer filsof a establir un canon de virtuts, recollint les qualitats clssiques, que sn la temprana, la prudncia, la fortalesa i la justcia.

Aristtil va dividir les virtuts en dianotiques (racionals) i tiques (aquelles que depenen del costum). Les dianotiques tenen a veure amb la intelligncia en tots els seus vessants (el lligam entre saber i conducta data de Scrates i el seu intellectualisme moral). Les tiques sn el coratge, la templana, la generositat i la bona voluntat, l'assertivitat (terme modern per al concepte grec af), l'autoestima, l'amistat i l'honestedat.

Els epicuris van reforar l'amistat, nica font de l'autntica felicitat, mentre que els estoics aconsellaven prudncia i acceptaci.

Virtuts romanes.
Les virtuts romanes ms destacables tenen a veure amb el respecte a la tradici i l'statu quo. Aix, un home virtus s aquell que t autoritat, amabilitat, pietat, dignitat, templana, fermesa, ganes de treballar, respecte als avantpassats i els costums, honestedat i mesura.

Virtuts religioses.
Les grans religions lliguen les virtuts a la salvaci de l'nima desprs de la mort, ja que les virtuts estarien directament inspirades per la divinitat i per tant condueixen al parads.

Els cristians oposen la virtut al pecat. Aix, igual que estableixen set pecats capitals, estableixen set virtuts cardinals: castedat, mesura, generositat, diligncia, pacincia, amor cap al prosme i humiltat. A aquestes se sumen les anomenades virtuts teologals: fe, esperana i caritat. 

L'Islam considera bsiques les segents virtuts: bondat, generositat, gratitud, acceptaci, autocontrol, humiltat, amabilitat, cortesia, puresa, respecte, saviesa, tolerncia, justcia, misericrdia, dignitat, valor, fermesa, franquesa, esperana, pacincia, constncia, prudncia, lleialtat i espiritualitat.

Virtuts orientals.
Per al budisme, hi ha un cam de vuit passos per assolir la virtut, que es basa en tenir:
un punt de vista correcte (ser conscient de les quatre veritats fonamenals de l'existncia);
uns bons valors, s a dir, buscar l'equilibri;
un discurs adequat;
unes accions que evitin el mal ali;
un bon sistema de vida, centrat en la moral;
un esfor constant per millorar;
una ment clara i oberta a la revelaci;
meditaci;

Els samurais japonesos, per la seva banda, aconsellaven obeir els mestres, respectar els pares, recordar sempre l'honor samurai i actuar amb compassi cap als altres.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157900" title="Alan Yates" nonfiltered="3929" processed="3921" dbindex="63969">
Alan Yates (Northampton, Northamptonshire Anglaterra, 1944) s un lingsta i catalanfil angls. Estudi filologia a la Universitat de Cambridge, on s'inici en la catalanstica amb Geoffrey Walker, en el programa d'estudis instituts per Josep Maria Batista i Roca. 

Des del 1968 s professor del departament d'Hispniques de la universitat de Sheffield, on des del 1990 ocupa la ctedra 'Illes Balears' de filologia catalana. S'ha especialitzat en l'ensenyament del catal a anglfons.  Tamb ha publicat diversos treballs sobre novella catalana moderna  i sobre l'obra de Narcs Oller. Ha estat secretari (1971-1980) i president (1987-1990) de l'Anglo-Catalan Society i des del 1980 coordina la collecci Occasional Papers de l'Associaci. El 1990 li foren concedides la Creu de Sant Jordi i la Cruz de Caballero de la Orden del Mrito Civil. El 2003 va rebre el Premi Internacional Catalnia de l'Institut d'Estudis Catalans com a reconeixement al conjunt de la seva obra de recerca. El 28 de mar del 2007 va rebre el premi Ramon Llull per la seva tasca de divulgaci.

 Obres .
 Teach Yourself Catalan (1975);
 Una generaci sense novella? (1975);
 Catalan. A complete course for tourists, businessmen and students (ed. Hodder & Stoughton, 1984);
 A Catalan Handbook (amb A. Ibarz, 1992);
 Aspectes de Narcs Oller premi Carles Rahola, (1997);
 Narcs Oller: tradici i talent individual (1998);
 Catalan: a Comprehensive Grammar (1999), amb Max W. Wheeler i Nicolau Dols. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157903" title="Agnes Baltsa" nonfiltered="3930" processed="3922" dbindex="63970">
Agnes Baltsa (en grec,             ; Leucas, 19 de novembre de 1944) s una reconeguda mezzosoprano grega.

A l'edat de sis anys va iniciar classes de piano, abans de traslladar-se a Atenes l'any 1958 per a concentrar-se en el cant. Es va graduar al conservatori de la ciutat el 1965 i va installar-se Munic per a continuar els seus estudis amb una beca "Maria Callas".

En 1968 va debutar amb el paper de Cherubino, de Les noces de Fgaro, en l'pera de Frankfurt del Main; un any ms tard es va traslladar a la Deutsche Oper de Berln. L'any 1970 va cantar en l'pera Estatal de Viena com Octavian de Der Rosenkavalier. Sota la tutela de Herbert von Karajan va obtenir reconeixement internacional i va participar regularment en el Festival de Salzburg, en rols dramtics verdians com Amneris (Ada) o la princesa d'boli (Don Carlos). Va obtenir el ttol de Kammersngerin a Viena l'any 1980. 

El seu paper ms conegut s el de Carmen, que va cantar i enregistrar en diverses ocasions amb Josep Carreras. Ha cantat tamb papers en diverses peres de Mozart, destacant en Cos fan tutte. Sn virtuoses les seues interpretacions en obres de Rossini com (El barber de Sevilla, La Cenerentola i La italiana in Algeri). Igualment, ha interpretat obres de Mascagni (Cavalleria rusticana), Verdi (Ada, La forza del destino, Il trovatore, Don Carlos), Bellini (I Capuleti e i Montecchi), Donizetti (Il Campanello, Maria Stuarda) i Saint-Sans (Dalila en l'pera Samson et Dalila).

Ha enregistrat peres de Mozart com Mitridate re di Ponto i Ascanio in Alba, per a Philips Classics. Igualment, va publicar un lbum d'ries, amb l'Orquestra de la Rdio de Munic i direcci de Zedda per a HMV, de Donizetti (Maria Estuarda), Mozart (Cos fan tutte), Verdi (Macbeth) i Berlioz (Les Troyens). Ha enregistrat canons d'inspiraci folklrica grega per a Deutsche Grammophon: 'Songs mi country taught me' ('Canons que el meu pas em va ensenyar'), amb Kostas Papadopoulos al buzuki i l'Orquestra Experimental d'Atenes, dirigida per Stavros Xarhakos.

Va actuar en el film alemany, Duett (1992), interpretant una cantant d'pera.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157906" title="Consell Nacional Catal" nonfiltered="3931" processed="3923" dbindex="63971">

El Consell Nacional Catal, Catalan National Council, s una organitzaci d'mbit internacional fundada com a resultat de la Conferncia Nacional Catalana de Mxic de 1953, on participaren representants procedents de tot Catalunya i en certa manera va ser la represa del Consell Nacional de Catalunya, creat el 1940, a Londres.

Fou constitut per un consell general, amb representants de diverses tendncies, i un consell executiu, amb residncia a Mxic. El seu objectiu s retornar a Catalunya -des de Salses a Guardamar i de Fraga a Ma- la seva independncia nacional, tot dotant-la d'un Estat propi.

Ha incidit diverses vegades a l'Organitzaci de les Nacions Unides (ONU), a la UNESCO, al Consell d'Europa, etc. Compta amb delegacions a USA (Nova York, Los Angeles i San Francisco), Gran Bretanya (Londres), Israel (Caesarea), Blgica (Brusselles), Mxic (Mxic DF), l'Argentina (Buenos Aires), Frana (Pars), Alemanya (Berln) i Sussa (Zuric), entre d'altres. Tamb ha mantingut negociacions directes amb diferents governs i ambaixades occidentals.

Tingu com a primer president Salvador Armendares i Torrent i com a secretari general Miquel Ferrer Sanxis, per a la mort d'Armentares el 1964 la presidncia rest vacant. El consell executiu fou traslladat a Europa, i Josep Maria Batista i Roca es fu crrec de la secretaria general. Mantingu a l'exili una presncia important a travs de les Conferncies Nacionals de Mxic (1963) i Aviny (1969), treball per la difusi internacional de les reivindicacions catalanes en moments no gens fcils, promogu els Aplecs de Toluges de 1965 i edit els butlletins del Servei d'Informaci Nacional Catal (SINC). Desprs de la mort d'en Batista i Roca, n'assum la presidncia Joan Lucas i Masjoan i, desprs de la seva mort i fins a l'actualitat, Carles Camins i Gimnez, n's el president. 

En l'actualitat el Consell Nacional Catal est duent a terme, entre altres activitats, campanyes d'afirmaci nacional i gestions internacionals per tal d'aconseguir un referndum d'autodeterminaci que doti d'Estat propi la Naci Catalana.

 Enllaos externs .
 Web del Consell Nacional Catal (1953 - 2007) Catalan National Council;
 Resum d'histria del CNC per Vctor Castells, 2005;
 Resum de Biografies dels fundadors i membres del CNC a l exili. Edicions del CNC, 2007;
 Llibre Antoni Gaud Independentista Edicions del CNC (1993-2007). Versi PDF Gratuta;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157908" title="Dolora Zajick" nonfiltered="3932" processed="3924" dbindex="63972">
Dolora Zajick, (Salem, Oregon, 24 de mar de 1952) s una mezzosoprano estatunidenca especialitzada en el repertori verdi.

Va nixer a Oregon per va crixer a Nevada. Va estudiar cant amb Ted Puffer. Es va graduar a la Universitat de Nevada amb un "javascript:insertTags("","","T%C3%ADtol%20de%20l'enlla%C3%A7");Bachelor" i un grau de Mster en msica. Posteriorment es va traslladar a Nova York per a continuar els seus estudis en la Manhattan School of Music. Desprs de guanyar la medalla de bronze en el 7 Concurs Internacional Txaikovski de Moscou i de ser acceptada en el Programa "Merola" de l'pera de San Francisco, va debutar en aquest darrer coliseu com Azucena de Il Trovatore, paper que la va llanar a la celebritat internacional.

A ms del paper d'Azucena, Zajick s ben coneguda per les seues interpretacions d'Amneris i Eboli (en Ada i Don Carlos de Verdi respectivament). Tamb ha interpretat altres papers verdians, com ara Ulrica d Un ballo in maschera i Lady Macbeth a Macbeth.  Tamb ha aparegut en el paper de la princesa a Adriana Lecouvreur de Francesco Cilea, Marfa a Khovanshchina, de Modest Mssorgski, Jezibaba a Rusalka, de  Antonn Dvo k, Santuzza a Cavalleria rusticana de Pietro Mascagni i Adalgisa a Norma, de Vincenzo Bellini.

Des del seu debut a San Francisco, ha cantat en diversos teatres, com ara el Metropolitan Opera de Nova York, la Lyric Opera of Chicago, la Houston Grand Opera, La Scala i el Covent Garden.  Ha estat dirigida pels ms importants directors, com ara James Conlon, Daniele Gatti, Valery Gergiev, James Levine, Lorin Maazel, Zubin Mehta, Riccardo Muti i Michael Tilson Thomas.

Enllaos externs.
Plana Oficial ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157909" title="Collegi Sant Ignasi-Sarri" nonfiltered="3933" processed="3925" dbindex="63973">
El collegi Sant Ignasi de Sarri s un dels centres educatius dels jesutes a Catalunya, fundat el 1895 per seguir la doctrina d'Ignasi de Loiola. Com el seu nom indica, s una escola situada al barri de Sarri a Barcelona. Actualment imparteix els ensenyaments d'educaci infantil, primria, ESO, batxillerat i cicles formatius. L'etapa obligatria est concertada. 

L'edifici principal s d'estil neogtic, amb dues torres, faanes de ma cuit i finestralls amb arc ogival. Els edificis annexos no segueixen aquest estil arquitectnic i es basen en el formig i la funcionalitat.

Histria.
A partir de 1927 comparteixen l edifici el Collegi Mxim i el de Batxillerat. Hi comencen a estudiar alumnes que tenen entre set i nou anys. Hi ha canvis pedaggics importants, dirigits pel pare Moiss Vigo. Durant la II Repblica, com a conseqncia del decret d expulsi dels jesutes, la Generalitat confisca el collegi. Els jesutes obren l Acadmia Ramon Llull, que s igualment confiscada en comenar la Guerra Civil. Se n obre encara una altra, l Acadmia Margenat.

Durant aquests anys hi ha una manera de fer comuna, amb dos moments crtics, els primers desprs de la Guerra Civil (els ms grans han viscut en les dues Espanyes, amb ideals diferents) i els ltims del perode (durant els quals s experimenta una millora econmica, que no va acompanyada encara d una de poltica). El perode central s el ms tranquil. L educaci secundria a Espanya depn majoritriament dels religiosos i ocupa no solament els dies feiners sin les festes ms assenyalades.
.
L'any de les olimpades de Barcelona (1992) l'edifici es remodela donant lloc a una pista d'atletisme, piscina, gimns... per tal de poder allotjar al recinte alguns dels participants d'aquell esdeveniment.

Actualment t uns 3.000 alumnes.

Enllaos externs.
 Vdeo de presentaci;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157911" title="Farigola (desambiguaci)" nonfiltered="3934" processed="3926" dbindex="63974">

Botnica: diverses plantes:
Farigola o tim (Thymus vulgaris);
Farigola borda (Staehelina dubia).
Farigola mascle (Teucrium capitatum).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157914" title="Salvador Armendares i Torrent" nonfiltered="3935" processed="3927" dbindex="63975">
Salvador Armendares i Torrent (Malgrat de Mar, Maresme 1893 - Ciutat de Mxic, 1964) fou un poltic i metge catal. 
Des de jove s'adscriv a la Uni Catalanista i ms tard es llicenci en medicina a Barcelona. Fou metge de l'Aliana Mataronina i de la Federaci de Sindicats Agrcoles.

Fou molt actiu en l'oposici a la Dictadura de Miguel Primo de Rivera, l'any 1931 ingress a Esquerra Republicana de Catalunya, i a les eleccions de 1932 fou elegit diputat al parlament de Catalunya i regidor de l'ajuntament de Vilafranca del Peneds. Durant la Guerra Civil Espanyola fou cap de la segona comandncia de la sanitat militar, amb base a Girona. 

El 1939 emigr primer a Frana i desprs a Mxic, on continu exercint la seva professi i hi fund la Borsa del Metge Catal. A l'exili secund el moviment d'opini independentista; fou vocal del Consell Nacional de Catalunya a Londres. A la I Conferncia Nacional Catalana celebrada a Mxic el 1953, fou designat president del Consell Nacional Catal, crrec que ocup fins a la seva mort l'any 1964.

Bibliografia.

Jaume Torrent i Oriol: Salvador Armendares i Torrent (Malgrat de Mar, 1893 - Mxic, DF, 1964), metge i poltic. 2006, Viena Edicions;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157915" title="Viola odorata" nonfiltered="3936" processed="3928" dbindex="63976">

La violeta (Viola odorata, en referncia a la olor dola que desprn, ja que s la nica espcie de la famlia de les violcies que emet perfum) s una planta de la famlia de les violcies. s originria d'Europa, ms concretament de la regi mediterrnia. Tot i aix, s'estn prcticament per tot el mn, des d'sia fins al nord d'frica, passant per les zones ms fresques d'Amrica.

La violeta s una planta herbcia d entre 5-10 cm d alada de rel perenne. T una rel axonomorfa amb rizoma i tiges herbcies amb dues estpules lanceolades cada una. Tant les fulles com les flors creixen en roseta basal des de la rel i sn altament peciolades. Les fulles sn simples, cordiformes, amb el marge lleugerament dentat i brillants per l anvers.

La flor, molt aromtica, posseeix un gran peduncle quadrangular amb dues brctees i mesura fins a 2 cm. T un color violeta intens, per tamb n hi ha de roses, blanques i grogues. El periant est compost per cinc spals dialispals i cinc ptals dialiptals desiguals, el ms baix dels quals prolongat inferiorment. s hermafrodita amb un androceu que consta de 5 estams (els 2 inferiors tenen un apndix incls) i un gineceu sincrpic de tres carpels.

El fruit s una cpsula arrodonida, vellosa i de color lila brut que s obre en tres valves cadascuna de les quals cont nombroses llavors.

Ecologia. 
s una espcie silvestre que creix en les zones ombrvoles i humides dels boscs i acostuma a formar catifes.

Prefereix sls rics en nutrients, frescs i amb bastant humus i, apart d'aquests requisits, no t ms exigncies particulars. Tot i aix, prefereix sls compactes i a poder ser calcaris.
Pot viure en zones de fins a 1400 m de altitud.

Es sembra el setembre, floreix a finals d hivern principis de primavera i finalitza un mes abans d'acabar l'estiu.

Es recollecta a principis de primavera, tot i que les arrels conv agafar-les per la tardor-hivern, ja que s quan tenen ms concentraci de principis actius.

 Composici qumica .
Les flors contenen:
muclag;
traces d'cid saliclic;
oli essencial constitut per aldehids i alcohols aliftics no saturats (nonadienal, nonadienol i octodienol);
eugenol;
alcohol benzlic;
una cetona no saturada (la parmona);
pigments antocinics (glucsid de la delfinidina) responsables del color;
flavonoides (rutsid o rutina);
pigments carotenoides;
La rel cont:
saponsids,
alcaloides.

 Usos medicinals . 
S'utilitza en:
afeccions respiratries (constipat, grip, bronquitis, faringitis, asma, etc);
afeccions del aparell digestiu (gastritis, lcera gastroduodenal, etc);
en cas d'intoxicaci (per fer s de la seva propietat emtica);

 Accions farmacolgiques .
La flor, per la seva composici, t propietats: 
emollients;
antitussigens ;
dudorfiques;
antiimflamatries;
La rel t propietats: 
antiimflamatries, ;
expectorants, ;
hipotesores. ;

 Toxicitat .
A dosis altes s emtica (provoca el vmit), tot i que aquest fet tant pot ser una contradicaci com una qualitat.

Tamb hi ha casos on s'han produt trastorns nerviosos, circulatoris i incls la mort per la sobredosis del contingut de la seva rel.

Bibliografia.
Chessi, Edmund. Hierbas que curan. Primera Edici.
Font Quer, P. Plantas Medicinales, El Dioscrides Renovado. Decena Edici.
Grau/Jung/Mnker. Plantas Medicinales, bayas, verduras silvestres. Primera Edici.
http://www.zonaverde.net/violaodorata.htm;
http://fichas.infojardin.com/perennes-anuales/viola-odorata-violeta-de-olor-violeta-dulce.htm;
http://www.ecoaldea.com/plmd/violeta.htm;
http://www.sotoencameros.org/Violeta_Viola_odorata.1504.0.html;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157916" title="Bono (desambiguaci)" nonfiltered="3937" processed="3929" dbindex="63977">

 Paul David Hewson: cantant d'U2 conegut com a Bono.
 Jos Bono Martnez: exministre de defensa espanyol i expresident de Castella - la Manxa.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157918" title="Heinz Holliger" nonfiltered="3938" processed="3930" dbindex="63978">

Heinz Holliger (Langenthal, 21 de maig de 1939) oboista, compositor i director d'orquestra sus.

Realitza els seus estudis d'obo als conservatoris de Berna i Basilea. Mes tard estudia composici amb Pierre Boulez. Obt el primer premi del prestigios concurs internacional de Ginebra en 1959 i dos anys despres guanya el concurs de Munic. s profesor al conservatori de msica de Friburg a Alemanya des de 1966.

Holliguer s posiblement l'oboista ms conegut del mon i compositors com Berio, Penderecki, Stockhausen i un llarg etc han escrit obres per a ell. Com a virtuos de l'obo ha dedicat la seva carrera a la realitzaci de recitals, concerts com a solista i musica de cambra amb l'arpista Ursula Holliger (la seva dona). Ha sigut clau per a l'expansi de la tcnica de l'obo en la msica del segle XX.

Selecci d'obres.
Sequenzen ber Johannes I,32 (1962) per a arpa;
Streichquartett (1973) per a quartet de corda;
Scardanelli-Zyklus (1975-91) per a flauta, petita orquestra,cinta i cor mixt;
Come and Go / Va et vient / Kommen und Gehen (1976/77) Opera sobre text de Samuel Beckett;
Not I (1978-1980) Monodrama per a sopr i cinta;
Lieder ohne Worte (1982-1994) Dos conjunts d'obres per a viol i piano;
What Where (1988) pera de cambra;
Alb-Chehr (1991) Per a narrador, cantants i conjunt de cambra;
Konzert (Hommage  Louis Soutter) (1993-95) per a viol i orquestra;
Schneewittchen (1997/98) Opera;

Principals enregistraments.
 Integral de l'obra per a obo de Tomaso Albinoni amb I Musici (Philips) i la Camerata Bern (DG);
 Integral dels concerts per a obo de Lebrun (amb el concert de Mozart) (DG);
 Concerts italians amb I Musici (Philips);
 Integral dels concerts de Bach amb l'ASMF (Philips);
 Concerts per a obo de Telemann amb l'ASMF (Philips);
 Partitas per a obo sol de (Denon);
 Sonates en tro de Jan Dismas Zelenka (ECM);

Enllaos externs.
 Discografia de les seves obres;
 Web oficial de Schott;
 Web de Decca Classics;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157920" title="Bicicleta de muntanya" nonfiltered="3939" processed="3931" dbindex="63979">
La bicicleta de muntanya (en angls, mountain bike, MTB) es el tipus de bicicleta dissenyada per a rutes per muntanya o camp a travs. En catal s habitual la denominaci de "bicicleta tot terreny" o BTT, del francs: "Vlo Tout Terrain" (VTT). Es caracteritza per uns components (quadre, rodes, canvi...) ms resistents als impactes del terreny i per estar provedes, en molts de casos, per un sistema de suspensi a la forquilla davantera (gaireb majoritari)  i amortiguaci al darrere. Els pneumtics sn de 26 polzades i una secci gran i amb molt gravat per absorbir les irregularitats del terreny i assegurar la tracci.

Manteniment.
L's de la bicicleta de muntanya per recorreguts fora de carretera i naturals fa que siguin habituals petites actuacions i ajustos sobre la marxa. Per aix resulta convenient portar recanvis i eines per poder reparar les avaries que es puguin produr.
s aconsellable disposar de:
Palanques per a desmuntar les cobertes de les rodes;
Cambra d'aire de recanvi;
Manxa;
Joc de claus allen;
Tornavs d'estrella i pla;
Trencacadenes;

Al mercat hi ha multieines que cobreixen la major part de necessitats en ruta.

Modalitats .

Al mon de la bicicleta de muntanya de competici es consideren les especialitats segents:
Rally" o "Cross Country": Competicions per terreny ascendent i descendent. Es solen fer curses en circuits de menys de 10 km i diverses voltes. Tots els corredors surten simultniament.
"Descens": Baixades individuals contrarellotge de dificultat fora elevada. El corredor va molt protegit per la gran velocitat que s'agafa.
"Marat": Prova de rally de gran longitut, en general ms de 80 km;
"Freeride": Descens de llarga durada, de fins a ms de 10 km. Les bicicletes tenen doble suspensi per sn ms lleugeres que les de descens.
"Dual slalom": Descens en parallel;

HI ha bicicletes especialitzades per a cadascuna de les diferents modalitats. A rally es fan servir bicicletes lleugeres i amb suspensions amb poc recorregut, fins al punt que moltes vegades no porten amortiguaci al darrere. Les bicicletes de descens sn molt pesades i reforades, amb rodes molt gruixudes, suspensions de gran recorregut i amortidors al darrere

El ciclisme de muntanya no noms fa referncia a la competici, sino tamb hi ha grups que organitzen rutes per conixer territori i compartir experincies.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157921" title="Consell Nacional de Catalunya" nonfiltered="3940" processed="3932" dbindex="63980">
El Consell Nacional de Catalunya fou una entitat poltica catalana creada a Frana el 1939 per Llus Companys i Jover, desprs de dissoldre el govern de la Generalitat de Catalunya, amb la designaci de cinc consellers a ttol personal: Pompeu Fabra, Santiago Pi i Sunyer, Josep Pous i Pags, Antoni Rovira i Virgili i Jaume Serra i Hnter. 

A la mort de Companys el 1940, catalans exiliats a Londres continuaren amb el mateix nom la tasca, donat que l'ocupaci nazi a Frana n'havia dispersat els consellers. El nou president fou Carles Pi i Sunyer, el secretari, Josep Maria Batista i Roca, i els vocals, Josep Trueta i Raspall, Ramon Perera i Ferm Vergs.  El 1944 el Consell s'ampli amb representants dels catalans d'Amrica, on es constitu una delegaci, presidida per Josep Carner, i amb Manuel Serra i Moret, vicepresident; i Salvador Armendares i Torrent, Baltasar Samper, Ferran Zulueta i Giberga, Hiplit Nadal i Mallol, Joan de Garganta, Antoni Trias i Pujol, Santiago Pi i Sunyer, Josep Conangla i Fontanilles, Josep Carner i Ribalta i Francesc Paniello i Grau, vocals. Tot seguit fou nomenat un secretariat tcnic, format per Miquel Ferrer Sanxis, Joan Loperena i Rom i Jaume Miravitlles i Navarra. En una declaraci poltica de 24 d'agost de 1944 el Consell propugnava la federaci dels Pasos Catalans dins una confederaci ibrica. 

Alliberada Frana el 1945, Josep Irla i Bosch, com a president del parlament, tal i com establia el reglament, es va fer crrec de la presidncia de la Generalitat a l'exili. Va voler reorganitzar el Consell, per trob l'oposici d'una part de l'Esquerra Republicana de Catalunya. Immediatament Carles Pi i Sunyer dissolgu el Consell amb la protesta pblica de Josep Trueta i de diverses comunitats catalanes d'Amrica. El Consell Nacional Catal del 1953 en volia recuperar l'esperit des d'una ptica independentista.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157923" title="Petasita" nonfiltered="3941" processed="3933" dbindex="63981">

La petasita (Petasites hybridus) s una planta herbcia perenne de la famlia de les Asteraceae present a bona part d Europa, especialment al nord. s freqent al Principat i al nord de la Pennsula Ibrica.

Etimologia. 
El terme  Petasites  prov del grec i significa barret de Petasos, fa referncia a les seves grans fulles, al fet  de qu poden tenir aquesta funci. Hybridus prov del llat i vol dir hbrid.

Ecologia. 
A les vores humides de rius i rieres, tamb en terrenys parcialment enxarcats. En llocs de muntanya.

Descripci.
Petasita s una planta herbcia perenne pot arribar a tenir unes dimensions d  1 metre . Rel axonomorfa. Destaca el seu rizoma, que s molt desenvolupat . Les fulles sn basals i apareixen desprs de la floraci, tenen un pecol molt llarg i poden arribar a fer 30cm de dimetre. Sense estpules, alterna/alternes, amb el marge lleugerament serrat i la forma del limbe cordiforme. La nervadura s palmada.

Les inflorescncies sn en captol. A la vegada, aquests captols es disposen formant un ram. Les inflorescncies masculines s assequen rpidament desprs de la floraci; els captols estan al principi molt compactes, per ms endavant les inflorescncies es tornen ms laxes. Els captols masculins tenen fins a 8 mm de llargria, mentre que en les inflorescncies femenines fan aproximadament 4 mm. A la base del captol presenten unes brctees estretes i vermelloses. Tamb presenten un vill o papus.

Flors dioiques corolla gamoptala formada per flors tubuloses de 5 ptals, color vermells ms o menys intens.

L'androceu est constitut per 5 estams ( singensics: soldats fent un altre tub, per la cara anterior a l antera ).

El gineceu s pluricarpellar amb 2 carpels soldats. Ovari nfer. Els fruits sn aqueni/aquenis de color vermells. 

L arrel, les fulles i principalment el rizoma d aquesta planta s utilitzen per les seves virtuts medicinals.

 Composici qumica .
Cont diversos olis essencials
 sters d alcohols de tipus eremofilnic com petasol, isopetasol, lactones, inulina, pectina, alcaloides pirrolizidnics entre altres.

 Usos medicinals . 
Potent espasmdic. ;
Sedant;
Gastroprotector, antihipertensiu, mucoltic i expectorant. ;
Condicionador de la pell. ;
S usa tamb com a complement diettic per combatre la tos (antitussiu), la bronquitis i la migranya.

 Accions farmacolgiques .
En s extern s ha utilitzat tradicionalment com a cicatritzant. s indicada per a la tos irritativa, bronquitis, asma...A ms a ms, tamb va b per a les migranyes i les dismenorrees.Estats en els que es requereix un augment de la diresi: afeccions urinries (cistitis, uretritis, oligria, urolitiasis ), hiperazotmia , hiperuricmia, gota, hipertensi arterial, edemes, sobreprs acompanyat de retenci de lquids. Ansietat, insomni. Gastritis, lcera gastroduodenal, espasmes gastrointestinals. Tpicament: ferides, ulceracions trfiques.

 Toxicitat .
Cont alcaloides derivats d ornitina i lisina, concretament alcaloides pirrolizidnics. Poden causar dolors abdominals,ascitis, prdua de gana, i un increment considerable dels valors de les transaminases en sang i hepatomeglia. Aquests alcaloides actuen tamb com a agents mutgens i inductors de tumors heptics.

s exclusiu per prescripci facultativa. S ha de tenir en compte el contingut alcohlic de l extracte fluid i de la tintura.

Contraindicat per l embars, lactncia, nens, pacients amb hepatopaties...degut a la presncia d alcaloides pirrolizidnics ( que poden ser cancerigens ).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157925" title="Miquel Ferrer Sanxis" nonfiltered="3942" processed="3934" dbindex="63982">
Miquel Ferrer Sanxis (Castelldefels, Baix Llobregat, 1899 - Barcelona, 1990) fou un poltic i sindicalista catal. Estudi comer a Barcelona, i en comenar a treballar, s'afili al Centre Autonomista de Dependents del Comer i de la Indstria (CADCI). El 1922 particip en la fundaci de les Joventuts d'Acci Catalana, i s'integr en Estat Catal, del que fou membre del seu Directori. Ms tard s'un a la Societat d'Estudis Militars (SEM), on hi contactaria per primer cop amb Josep Maria Batista i Roca. El maig de 1925 particip en el complot de Garraf planejat per Bandera Negra per acabar amb el rei Alfons XIII d'Espanya.  Fou declarat culpable i va ser empresonat a Alacant  el 1926. El 1930 fou alliberat, i les seves idees comunistes el portaren a afiliar-se al Bloc Obrer i Camperol (BOC), del que fou membre del comit executiu i un dels mxims exponents de l'ala catalanista i collaborador als diaris L'Hora, La Batalla, Front i Treball. El 1936 segu la corrent minoritria del BOC que no s'un al Partit Obrer d'Unificaci Marxista (POUM), sin al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i a la Uni General de Treballadors (UGT). 

Fou secretari general de la UGT del Principat des del 1937 fins a la fi de la Guerra Civil Espanyola, cosa que l'oblig a exiliar-se a Frana. Poc desprs fou expulsat del PSUC, i marx a Mxic (1939), on particip en la fundaci del Partit Socialista Catal (PSC). Alhora particip en les instncies unitries del nacionalisme catal de l'exterior, i aix fou secretari de la Confederaci d'Organitzacions Catalanes d'Amrica, i particip en el Consell Nacional de Catalunya (oficial, amb seu a Londres, 1948) i en el Consell Nacional Catal (CNC) que fund Josep Maria Batista i Roca, i del que fou secretari per Amrica. Tamb fou actiu en el camp cultural, tant catal com americ, i aix promogu la Revista dels Catalans d'Amrica, fou secretari del Club del Llibre Catal (1944-60), i fundador de la Compaa General Editora i de l'Instituto Panamericano de Documentacin.  El 1965 retorn a Barcelona.

 Obres .
 Enric Prat de la Riba i l'Assemblea de Parlamentaris  (1961),
 Pompeu Fabra, exemple i guia (1968);
 La Generalitat de Catalunya a l'exili (1977);
 L'evoluci del pensament poltic catal 1923-1939 (1982);
 Memries. 1920-1970;

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157927" title="Lincoln (autombil)" nonfiltered="3943" processed="3935" dbindex="63983">

Lincoln es una marca d'autombils de luxe construts a Estats Units per Ford. Fundada l'any 1917 per Henry M. Leland, va ser adquirida per Ford l'any 1922. Lincoln va ser la marca de luxe ms venuda als Estats Units, per recentment al 1998 Lincoln ha perdut terreny vers els seus competidors; per combatre-ho, Lincoln ha presentat nous models com el MKZ, MKS i el MKX.

 Histria .



L'enginyer Henry M. Leland, un dels fundadors de Cadillac, empresa que que va abandonar l'any 1917, va fundar Lincoln Motor Company (va escollir aquest nom perqu Abraham Lincoln era el seu dol) per construir motors durant la Primera Guerra Mundial. Desprs d'aquesta, canviar la seva orientaci cap a la fabricaci de cotxes de luxe.

Durant aquesta transici Lincoln va tenir problemes econmics, i en conseqncia al 1922 Ford va adquirir-la (actualment, esta integrada en la divisi Lincoln-Mercury); aquesta adquisici va ser un triomf personal per Ford si tenim en compte el que va passar amb Cadillac; juntament amb ella, seran les marques de luxe americanes ms venudes, juntament amb Duesemberg. Al 1927, Lincoln adopta l'emblema del "greyhound", que posteriorment ser substitut pel "diamant", que es el que empren actualment.

Al 1932 desprs d'unes vendes decebedores del Lincoln KB, Eugene T. "Bob Gregorie va comenar el disseny del que ser el Continental, un dels models ms importants fets per Lincoln. Va comenar com un projecte d'Edsel Ford, que volia un cotxe de disseny europeu per poder-lo conduir per Florida durant les seves vacances.

Presentat al 1936, el Zephyr amb motor 1.8 L V12 va tenir molt d'xit i va adoptar un nom ms de fabricant que no pas de model d'autombil. Seccionant el Zephyr Coupe del 1938 i afegint la roda de recanvi verticalment; aquest ltim detall far distintiu als Lincoln.

Al 1945 Lincoln i Mecury s'agrupen sota la divisi Lincoln-Mercury. Al anys 50 es presentar el Continental Mark II, que durant els anys 1955-1956 va vendre's com a divisi Continental (posteriorment tornar a Lincoln); el preu base d'aquest Continental era de 10,000 dlars, el mateix que tenia un Rolls-Royce. Al 1958 s'ajunta la divisi Edsel amb Lincoln-Mercury i al 1960 desapareix la divisi Edsel.

Fins al 1981 el Continental va ser el model ms gran i luxs de Lincoln, per la entrada del Town Car (anteriorment era el paquet d'equipament ms luxs del Continental), aquest va assumir aquest rol.

Grcies a models com el Navigator, Town Car i Continental Lincoln va ser la marca de vehicles de luxe ms venuda al 1998. Tamb entrar aquest mateix any al Premier Automotive Group per en sortir al 2002 desprs de qu Ford crees una nova estratgia de mercat, separant el que son marques domstiques de les que sn "d'importaci".

Recentment Lincoln ha perdut terreny front de marques japoneses, europees i incls americanes degut a la falta de nous models en la seva gamma. Per frenar aquesta tendncia, Lincoln presentara 5 nous models d'autombils els anys 2004-2008 i fins al moment ja hi ha el Mark LT, MKZ (anteriorment anomenat Zephyr) i MKX. Pel 2008 s'espera tamb al MKS. L's d'aquest nou sistema d'anomenaci de vehicles, format per 3 lletres esta basat amb el sistema "Lincoln Mark", usat des dels anys 50. Llavors, els nous models tindran sempre "MK" ("Mark"): MKX, MKZ, MKS per exemple. El Navigator i el Town Car seguiran mantenint aquests noms.

En l'actualitat, Lincoln esta disponible als mercats segents: Estats Units, Canad, Mxic, Puerto Rico, Illes Verges Nord-americanes, Corea del Sud i l'Orient Mitj.

 Cotxes presidencials .

Lincoln t una llarga histria en aquest camp, oferint limusines per als presidents dels Estats Units. El Lincoln V12 descapotable, anomenat "Sunshine Special", del 1939 va ser usat per Franklin D. Roosevelt. Aquest vehicle ser usat fins al 1950, quan Lincoln ofereix el Cosmopolitan, anomenat "Bubble Top" i que van usar els presidents Harry S. Truman, Dwight D. Eisenhower, John F. Kennedy i Lyndon B. Johnson (aquest ltim, noms un cop). Va deixar-se d'usar al 1965. Kennedy va usar un Lincoln Continental descapotable del 1961. Tot i que va usar-se fins al 1977, desprs de l'assassinat d'aquest, rebr forces modificacions. Richard Nixon usar un Lincoln al 1969 i tamb els presidents Gerald Ford, Jimmy Carter, Ronald Reagan i George H. W. Bush usaran un Lincoln, aix si, del 1972. L'ltim Lincoln presidencial va ser un model del 1989. 

Cadillac va subministrar limusines presidencials els anys 1983, 1993, 2001 i 2004.

 Vehicles fabricats per Lincoln .

 Gamma actual .

Lincoln Mark LT (2006 );
Lincoln MKS (2008 );
Lincoln MKX (2007 );
Lincoln MKZ (2007 );
Lincoln Navigator (1998 );
Lincoln Town Car (1981 );

 Models recents .
Lincoln LS (2000 2006);
Lincoln Aviator (2003 2005);
Lincoln Blackwood (2002);
Lincoln Continental (1961 2002);
Lincoln Mark Series (1956 1998);
Lincoln Zephyr (2006);

 Models histrics .
Lincoln L-series (1920 1930);
Lincoln K-series (1931 1939);
Lincoln-Zephyr (1936 1942);
Lincoln-Zephyr Continental (1940 1942, 1946 1948), posteriorment Lincoln Continental;
Lincoln Custom (1941 1942);
Lincoln (sense cap altre nom) (1946 1951);
Lincoln Sport (1949 1951);
Lincoln Cosmopolitan (1949 1954);
Lincoln Lido (1950 1951);
Lincoln Custom (1955);
Lincoln Capri (1952 1959);
Lincoln Premiere (1956 1960);
Lincoln Versailles (1976 1980);

 Enllaos externs .

 Pgina web oficial ;
 Histria de Lincoln a Oldansold.com ;
 Histria de Lincoln a Media Ford.com ;
|Lincoln vehicles}}

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157932" title="Trobairitz" nonfiltered="3944" processed="3936" dbindex="63984">


Les trobairitz van ser poetes occitanes del segle XII. Molt poques han estat estudiades o tradudes.

Sn conegudes Azalais de Porcairagues, Castelloza o la Comtessa de Dia, per sovint noms apareixen citades en revistes molt especialitzades. El primer estudi llarg que s'ha fet sobre elles pertany a  Magada Bogin. 

Les trobairitz eren dones fora agosarades que cantaven l'amor que sentien pels seus amants amb molt d'atreviment i cortesia. Dones que sabien de lletra i de msica i competien amb els trobadors  per ser bones "corteses", tot un exemple  d'igualtat de sexes, a l'Edat Mitjana.

Algunes trobairitz.
 Alais;
 Alamanda;
 Almucs de Castelnou;
 Azalas d'Altier;
 Azalas de Porcairagues;
 Beatritz de Romans;
 Carenza;
 Castelloza;
 Clara d'Anduza;
 Beatritz de Dia;
 Garsenda de Proensa;
 Gaudairenca;
 Gormonda de Monpeslier;
 Guilhelma de Rosers;
 Domna H;
 Isabella;
 Iselda;
 Iseut de Capio;
 Maria de Ventadorn;
 Tibors;

Vegeu temb.
 Trobador.
 Llista de trobadors i trobairitz.

Bibliografia.
Bogin, Magda. Les trobairitz,Classiques Catalanes, ed. Horsori;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157934" title="YCbCr" nonfiltered="3945" processed="3937" dbindex="63985">
YCbCr: Es tracta d'una base colorimtrica utilitzada en sistemes de transmissi de vdeo i televisi. 

Donat que la base colorimtrica dels primaris RGB cont molta informaci redundant, quan s utilitza aquesta base per codificar una imatge, s obt una baixa eficincia de codificaci. Aix fa que molts cops s opti per emprar l'espai YCbCr que presenta major eficincia i per tant, requereix menys capacitat per transmetre les imatges de vdeo digital.

Les components que formen la base colorimtrica sn:

Y: Component de luminncia. En sistemes de televisi analgica en blanc i negre s la llum captada pel sensor, que es reflecteix dels objectes d'una determinada escena. En els sistemes a color, els sensors capten les components RGB i es calcula la luminncia com  la suma ponderada de les tres components de color, Y(R,G,B)=0 229*R+0 587*G+0 114*B. s la que cont la informaci ms rellevant d una imatge perqu el Sistema visual s molt ms sensible a aquesta informaci que als colors. ;

Cb: Component de color blau. (B-Y);

Cr: Component de color vermell. (R-Y);

El sistema elegit per transmetre la senyal s la combinaci de la luminncia (Y), i dos senyals diferncia de color R-Y, B-Y. S utilitzen aquestes dues senyals diferncia perqu s aconsegueix una major protecci davant les interferncies i el soroll.


Vegeu tamb.
Televisi;
Televisi analgica;
Televisi digital;
PAL;
SECAM;
NTSC;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157935" title="Lesinhan de las Corbiras" nonfiltered="3946" processed="3938" dbindex="63986">


Lesinhan de las Corbiras (nom occit) (en francs Lzignan-Corbires) s un municipi francs al Llenguadoc de 8.266 habitants (1999), situat a 33 quilmetres a l'est de Carcassona i a 20 quilmetres a l'oest de Narbona.

Com a Narbona i Carcassona, existeix una comunitat gitana de llengua catalana a Lesinhan. El catal se sent al barri de l'esglsia cap a la plaa Henri Dunant.

Llocs d'inters.
 L'esglsia Sant Feliu de Girona.
 El Museu de la Vinya i del Vi.

Personalitats vinculades al municipi.
 Joseph Anglade (1868-1930), catedrtic de literatura occitana, especialista de l'occit medieval.
 Christian Labit (1971-), jugador francs de rugbi a XIII i a XV.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157940" title="Copa d'Europa d'hoquei herba masculina 2007" nonfiltered="3947" processed="3939" dbindex="63987">
Resultats de la Copa d'Europa d'hoquei herba masculina de l'any 2007.

La competici es disput a la ciutat neerlandesa de Bloemendaal entre el 25 de maig i el 28 de maig de l'any 2007.

 Grup A .
Resultats:
 Crefelder HTC 2 - Kelburne HC 1;
 KS Pocztowiec Pozna  5 - Reading HC 3;
 KS Pocztowiec Poznan 2 - Kelburne HC 6;
 Crefelder HTC 1 - Reading HC 1;
 Crefelder HTC 6 - KS Pocztowiec Poznan 2 ;
 Reading HC 2 - Kelburne HC 1 ;

Classificaci:


 Grup B .
Resultats:
 Atltic Terrassa 7 - St Germain HC 2;
 HC Bloemendaal 1 - Waterloo Ducks HC 0;
 Atltic Terrassa 4 - Waterloo Ducks HC 2;
 HC Bloemendaal 9 - St Germain HC 0;
 Waterloo Ducks HC 5 - St Germain HC 0 ;
 Atltic Terrassa 3 - HC Bloemendaal 2 ;

Classificaci:


 Finals .
 KS Pocztowiec Pozna  2 - Waterloo Ducks HC 7;
 Kelburne HC 2 - St Germain HC 2 (St Germain ven 5-4 als penals);
3r i 4t lloc
 Reading HC 2 - HC Bloemendaal 6;
Final
 Crefelder HTC 1 - Atltic Terrassa 0;



Llegenda: PJ-partits jugats, PG-guanyats, PE-empatats, PP-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, Dif.-diferncia de gols




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157944" title="Sistema d'estrelles" nonfiltered="3948" processed="3940" dbindex="63988">
Un sistema estellar mltiple s un petit nombre d'estrelles que orbiten en torn a un centre gravitacional com,  lligades per tant per la fora gravitatria. Un nombre gran d'estrelles lligades per la gravitaci s'anomena un cmul estellar o una galxia, si b, en un sentit extens ambds sn sistemes estellars.



Sistemes estellars binaris.
Un sistema estellar de dues estrelles s conegut com a estrella binria, o estrella doble. Si no hi ha forces de marea, ni pertorbacions per altres forces, ni transferncies de massa d'una estrella a l'altra, es tracta d'un sistema estable, i les dues estrelles tracen una rbita ellptica en torn al centre de massa del sistema de forma indefinida. Vegeu: el problema de dos cossos.

Exemples de sistemes binaris poden ser: Srius, Procyon i Cygnus X-1, aquest darrer possiblement un forat negre.

 Sistema estellar triple .
Un sistema estellar triple est constitut per tres estrelles que apareixen, des de la Terra, l'una a la vora de les altres.
Aquesta proximitat pot ser merament aparent, en aquest cas es parla d'estrella triple ptica, o degut a que les tres estrelles sn fsicament properes i lligades per la gravetat, en aquest cas es diu que s un sistema fsic. 

En un sistema d'estrelles triple, cada estrella orbita en torn al centre de massa del sistema, normalment de manera que dues de les estrelles formen un parell, estrella binria, i el tercer s un estel ms lluny situat fora de la parella. Aquesta configuraci s'anomena sovint un sistema jerrquic triple .

Els sistemes d'estrelles que contenen ms de tres estrelles es poden descompondre normalment en estrelles binries i estrelles que estan lligades jerrquicament al conjunt binari formant un sistema.

Referncies.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157947" title="Garri Kasprov" nonfiltered="3949" processed="3941" dbindex="63989">

Garry Kimovich Kasprov (rus:                         ) (nascut el 13 d'abril de 1963 a Bak, RSS de l'Azerbaidjan, avui Azerbaidjan) s un Gran Mestre Internacional d'escacs rus i ex-Campi del mn d'escacs.

Kasprov es va convertir en el Campi del mn d'escacs ms jove el 1985. Va retenir el ttol mundial oficial de la FIDE fins al 1993. Aquest any, una disputa amb la FIDE va portar Kasprov a crear una organitzaci rival, la Professional Chess Association. Va seguir ostentant el ttol mundial en aquest campionat "clssic" fins la seva derrota contra Vladimir Kramnik l'any 2000.

Els records de Kasprov a la seva carrera inclouen el de haver estat classificat nmero 1 del mn d'acord a la classificaci Elo quasi ininterrompudament des del 1986 fins a la seva retirada el 2005, aix com haver establert la mxima puntuaci Elo en 2851 punts. Tamb posseeix records per victries consecutives en tornejos i per Oscars dels escacs.

Kasprov va anunciar la seva retirada de la competici professional el 10 de mar de 2005 per a dedicar-se a la poltica i l'escriptura. Va formar el Front Civil Unit i es va afiliar a la coalici L'Altra Rssia que fa oposici al govern electe de Vladimir Putin.


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157949" title="Menta pebrera" nonfiltered="3950" processed="3942" dbindex="63990">


La menta pebrera (Mentha x piperita, del grec Mintha, nimfa transformada en planta per Proserpinauna i piperita, semblant al pebre) s una planta herbcia de la famlia de les Lamicies.  D'origen angls, es troba distribuda pel sud d Europa i frica del Nord, com un hbrid de la Mentha aquatica i la Mentha spicata.

Dintre d'Europa, al centre i a Anglaterra es cultiva la forma piperita o vulgaris que presenta talls vermellosos, obscurs i fulles de color verd obscur. Mentre que a Frana, es cultiva la variant pallescens o officinalis que tamb es pot anomenar menta blanca i que proporciona un oli essencial de millor qualitat. 
En els pasos catalans,  es cultiva a les comarques pirinenques. Popularment tamb es coneix com menta de faves, herba sana pebre, herba sana anglesa i herba de Santa Maria. 

Ecologia. 
Creix en climes temperats fins a 1500 metres d altitud. Necessita unes bones provisions d aigua,  sls frtils i no tolera l excs de llum solar. Sorgeix espontniament a les vores dels camins,  a les pastures muntanyoses,  als prats,  a les fondalades i als cursos d aigua. Sobreviu a gelades de fins a 15C sota zero.

Descripci.
Camfit aromtic en forma de herbcia perenne,  glabre i d una altura de 50 a 90 cm. La rel s la tija subterrnia o rizoma,  amb brots per sota i damunt del sl, que origina tiges quadrangulars,  erectes,  vermelloses o prpures i molt ramificades a la part superior. Les fulles sn herbcies,  simples,  peciolades,  de forma ovada a lanceolada,  de vores serrades,  i amb un pex agut. A ms a ms,  fan entre 4 i 9 cm de llarg i 1,5 i 4 cm d ample, tenen una nervadura pennada i oposades. A les fulles trobem unes rugositats  fora marcades. Les inflorescncies sn espigues terminals cniques formades per nombrosos verticils apinyats i entre els quals,  hi ha dues brctees,  que sn com les fulles per molt ms petites. Les flors sn molt petites,  de 6 a 8 mm de llarg,  hermafrodites i amb una simetria actinomorfa. El calze est format per 5 spals fusionats i la corolla de color rosa-lila s tetralobulada. L androceu reuneix quatre estams iguals,  adherits al tub de la corolla,  i el gineceu est format per dos carpels fusionats,  ovari sper i amb un estil simple que sobrepassa els estams i estigma amb l pex bfid. Fruit en tetraqueni,  sense llavors o amb llavors estrils.  

La part utilitzable de la planta o droga sn les fulles i les flors.   

Composici qumica. 

 Oli essencial (0.5-4%): mentol (45 al 86%),  s la substncia que produeix una sensaci de fred a la boca; mentona,  un compost cetnic (8 al 20 %); sters mentolactic i mentolisovalerinic (6 al 26%),  mentenones,  un altre compost cetnic,  ;
 Flavonoides (12%). Especialment els hetersids derivats de la luteolina i apigenina. ;
 Elements minerals (10-12%).
 Altres: tanins (6-12%),  principi amarg,  triterpens,  entre els que trobem cid urslic i cid oleanlic;  cids fenlics,  cid rosmarnic (3% del pes sec), derivats hidroxicinmics,  colina,  sucres, que sn glucosa i ramnosa; i aminocids lliures. ;
 
 Usos medicinals . 
Usos aprovats per la Comissi E del Ministeri de Sanitat alemany:
 Per a trastorns espasmdics de la regi gastrointestinal,  de la vescula i de les vies biliars. ;
Tradicionalment es recomana una infusi de menta per tot problema digestiu on predominin els dolors espasmdics,  gasos o per disppsies; tamb per nusees i vmits i en casos d insomni. S utilitza per alleujar els mals de cap amb l aplicaci externa d unes gotes de l oli essencial sobre la templa,  el front i el coll. 

 Accions farmacolgiques .
 Afrodisaca,  quan es consumeix en grans dosis. ;
 Aperitiu i eupptic: actua a nivell digestiu a partir dels principis amargs i l essncia.
 Analgsica: el mentol en contacte a la pell dna una sensaci de fred local i atenua el dolor augmentant el llindar d estimulaci a aquesta sensaci en els nervis somatosensitius. ;
 Anestsica : a vegades es dna una lleugera anestsia de la sensibilitat tctil,  per sense arribar a generar descoordinaci motora. ;
 Antisptica i antimicrobiana actua purificant la sang i tinguent una activitat inhibitria del l oli essenncial enfront a Bacillus subtilis,  Micrococcus luteus,  Escherichia coli,  Staphylococcus aureus,  Pseudomonas aeruginosa,  Salmonella enteridis, entre d altres. Tamb s ha demostrat la seva activitat antimictica enfront Aspergillus oryzae i Trichophyton mentagrophytes,  per negativa enfront a Candida albicans i antiviral enfront l Herpes virus,  West Nile,  Semlike Forest i virus Newcastle. ;
 Antiespasmdica : t un efecte tranquillitzador sobre la musculatura llisa,  producte d una reducci del flux de calci en cllules intestinals produt pels flavonoides i per l oli essencial. En aquest cas s ha vist que l efecte s major si hi sn presents tots els principis actius que no pas cadascun per separat. ;
 Antiinflamatria i antipruriginosa : el mentol t un efecte antagnic enfront la histamina,  inhibint la seva alliberaci per part dels mastocits. Es fan preparats antipruriginosos per alleujar els dolors reumtics i musculars i igualment per les neurlgies,  d aplicaci externa.
 Astringent: per mitja dels tanins que s molt til en els casos de diarrees. ;
 Descongestiu nasal i mucoltic: l oli essencial s utilitza en algunes afeccions respiratries com refredats i catarros,  ja que la seva olor intensa, penetrant,  fresca permet a un respirar a fons.  ;
 Digestiva: excita la producci de sucs gstrics,  afavorint les funcions digestives de l estmac. Per aquest s es recomana a la gent gran,  convalescents,  fatigats i anmics. ;
 Carminativa,  actua eliminant els gasos i les putrefaccions intestinals.
 Colagog i colertica : s important la seva funci en el fetge,  movilitzant la secreci biliar i la seva respectiva producci. Sn responsables d aquestes accions com de tamb l efecte carminatiu,  l oli essencial i els flavonoids. ;
 Estimulant i s un magnfic corroborant pels dies de la menstruaci en la dona. ;
 Tnic cardac;

 Toxicitat .
No es considera una planta txica ja que els seus extractes administrats per via oral de forma general sn ben tolerats.
Degut al seu lleuger efecte excitant, en persones sensibles al mentol pot provocar insomni i irritabilitat nerviosa i a molt altes dosis de mentol pot provocar efectes narctics,  estupefaents i en menor proporci irritabilitat drmica,  hipersensibilitat i dermatitis. 
La inhalaci de l essncia a dosis elevades pot causar espasmes de laringe i dels bronquis sobretot en nens,  pel que es desaconsella l s d ungents mentolats i preparats nasals de base a mentol. 

 Alimentaci i altres usos .

La menta es fa servir com a condiment d amanides,  sopes,  carns; un exemple s la coneguda salsa de menta anglesa que van introduir els romans com un acompanyant del xai i tamb com a salsa o condiment s utilitza a la cuina ndia i la de l Orient Mitj. El seu sabor es troba en gelats,  confiteria,  xiclets i caramels i es barreja amb altres espcies per fer infusions,  xarops i licors,  com s el cas del popular chai a la nanna marroqu,  que es fet amb t verd de la Xina i menta.
Els seus olis essencials s'utilitzen en pastes dentfriques,  elixirs bucals i cremes de massatge. La menta piperita tamb est en alguns xamps i sabons,  que perfumen el cabell a menta i donen una sensaci de frescor a la pell. 

Enllaos externs.
 http://www.jardinactual.com/articuloshtm2.php?articulo=284#exc;

 Referncies bibliogrfiques . 
Laumert, E. Gua de las plantas medicinales y comestibles de Espaa y de Europa.
Cecchini, T. Enciclopedia de las hierbas y de las plantas medicinales. 1999. ;
Penelope, O. Enciclopedia de las plantas medicinales.
Ryman, D. Aromaterapia, enciclopedia de las plantas aromticas y de sus aceites esenciales.  ;
Alonso, J. Tratado de Fitofrmacos y Nutracuticos. ;
Font Quer, P. Plantas medicinales: El Dioscrides renovado.
Chiereghin, P. Farmacia verde. Manual prctico de herboristera.
Lawrence, B.M. Mint: The Genus Mentha.
Caigueral, S., Wichtl, M., Vila, R. Plantas Medicinales y Drogas Vegetales para infusin y tisana. ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157950" title=".arpa" nonfiltered="3951" processed="3943" dbindex="63991">
.arpa s un domini de primer nivell genric d'Internet utilitzat exclusivament per a la infraestructura d'Internet.

El domini .arpa es va establir el 1985 per a facilitar la transici cap als sistemes DNS i desprs va ser eliminat. La xarxa ARPANET va se la predecessora d'Internet creada al Departament de Defensa dels Estats Units per la Agencia de Projectes d'Investigaci Avanada (ARPA), i quan el sistema de DNS's va comenar a funcionar els dominis de ARPANET van ser, al principi, convertits al nou sistema afegint .arpa al final. Altres xarxes tamb van ser convertides al nou sistema usant pseudo dominis, afegint al final el domini .com .uucp o .bitnet, tot i que aquests mai van ser afegits als dominis genrics d'Internet.

Tanmateix, la eliminaci de .arpa una vegada haguessin servit com a domini de transici, es va comprovar que era poc prctic perqu in-addr.arpa era utilitzada per servidors DNS inversos per a la obtenci de direccions IP. Per exemple la direcci 212.30.222.56 es enviada al nom 56.222.30.212.inaddr.arpa

Tamb es va intentar crear una nova infraestructura de bases de dades sota el domini .int, en vista a eliminar .arpa. Al Maig del 2000 aquest projecte va ser cancellat i es va decidir conservar el domini .arpa per al seu propsit inicial i utilitzar .int per a organitzacions internacionals.

 Dominis de segon nivell .
 e164.arpa - ENUM lookup mapping telephone numbers into DNS;
 in-addr.arpa - reverse DNS lookup per a direccions IPv4;
 ip6.arpa - reverse DNS lookup per a direccions IPv6;
 uri.arpa - for dynamic discovery of URI addressing schemes;
 urn.arpa - for dynamic discovery of URN addressing schemes;

 Enllaos externs .
Informaci a IANA dels subdominis .arpa ;
Descripci del dominio in-addr.arpa en RFC 1035 (especificacions DNS) ;
 RFC 3172   Management Guidelines & Operational Requirements for the Address and Routing Parameter Area Domain ("arpa") ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157955" title="Antonio Segni" nonfiltered="3952" processed="3944" dbindex="63992">

Antonio Segni ( Sassari, Itlia 1891 - Roma 1972 ) fou un poltic democristi itali, que fou Primer Ministre d'Itlia en dues ocasions a finals de la dcada del 1950 i President d'Itlia entre el 1962 i 1964.

Biografia.
Va nixer el 2 de febrer de 1891 a la ciutat de Sassari, poblaci situada a la regi italiana de la Sardenya. Llicenciat en jurisprudncia l'any 1913, a partir del 1920 es dedic a la docncia en les universitats de Perusa i Sassari, de la qual en fou rector entre els anys 1946 i 1951.

Activitat poltica.
el 1919 s'afili a les files del Partit Popular itali de Luigi Sturzo, per en observar el seu vessant feixista l'any 1942 decid fundar un nou partit, la Democrcia Cristiana. El 1946 fou escollit membre de l'Assemblea constituent italiana, i ocup diversos crrecs administratius sota els governs d'Ivanoe Bonomi i Ferruccio Parri, fins que sota el govern d'Alcide De Gasperi fou nomenat l'any 1951 Ministre d'Instrucci Pblica.

A la caiguda del govern de Giovanni Gronchi fou nomenat President del Consell de Ministres el 6 de juliol de 1955 sota la presidncia de Giovanni Gronchi. Ocup el crrec fins el 1957. Sota el govern d'Amintore Fanfani fou nomenat Ministre de Defensa.

Posteriorment torn a ser escollit Primer Ministre el febrer de l'any 1959, crrec que ocup breument fins el mar de 1960, i sota el govern de Fernando Tambroni fou nomenat Ministre d'Afers Extrangers.

President de la Repblica.
L'any 1962 fou escollit President d'Itlia amb un escrutini de 443 vots sobre 842, amb els vots decissius del Moviment Social Itali i els monrquics. El 7 d'agost de 1964 pat una trombosi cerebral, sent substituit del seu crrec el dia 10 d'agost pel president del Senat Cesare Merzagora. El 6 de desembre del mateix any Segni anunci la seva renncia al crrec i Merzaora que anunci la dimissi el 29 de desembre del mateix any. 

Nomenat senador vitalici com a expresident de la Repblica, Segni mor l'1 de desembre de 1972 a la seva residncia de Roma.

Enllaos externs.
  Premi Internacional Carlemany;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157956" title="Maurice Bourgue" nonfiltered="3953" processed="3945" dbindex="63993">
Maurice Bourgue (1939), oboista, compositor i director d'orquestra.

 Biografia .
Maurice Bourgue realitza els seus estudis al Conservatori Nacional de Msica de Paris a la classe d'obo d'tienne Baudo i Fernand Oubradous.
Va obtindre el primer premi d'obo en 1958 i el primer premi de msica de cambra en 1959. 
Ha guanyat els primers premis dels concursos internacionals a les segents ciutats: Ginebra 1963, Birmingham 1965, Munic 1967, Praga 1968 i Budapest 1970.

Maurice Bourgue va ser elegit en 1967 per Charles Munch per a ocupar la plaa d'obo solista a l'Orquestra de Paris, lloc que mantindria fins l'any 1979.
Parallelament realitza concerts com a solista baix la batuta de prestigios directors d'orquestra (Claudio Abbado, Daniel Barenbom, Riccardo Chailly, John Eliot Gardiner) i comena les seves activitats de direcci d'orquestra, tant a frana com a l'extranger.

Despres de 1972, consagra una part important de les seves activitats a la msica de cambra dins de l'octet de vent que porta el seu nom i del que s fundador, constitut per musics de l'Orquestra de Paris.
 
Director de l'Academia Internacional de Msica de Cambra Sndor Vgh, Maurice Bourgue desenvolupa una activitat pedaggiaca continua, tant als conservatoris de Paris i de Ginebra, realitzant master-classes a llocs com Budapest, Londres, Lausana, Moscou, Oslo, Jerusalem, o Kyoto.

Maurice Bourgue a enregistrat un gran nombre de discos per a EMI, DECCA i Philips.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157959" title="Anchorage" nonfiltered="3954" processed="3946" dbindex="63994">

Anchorage s una ciutat dels Estats Units, situada a l'estat d'Alaska, s part de la municipalitat d'Anchorage i forma amb aquesta l'rea metropolitana d'Anchorage. L'any 2000, comptava amb 260.283 habitants, cosa que la converteix en la ciutat ms poblada d'Alaska. 

Anchorage est situada a la part central de l'estat a 61 de latitud nord, mateixa latitud que les ciutats d'Estocolm i Sant Petersburg. La ciutat s'assenta sobre una pennsula triangular, envoltada pels Monts Chugach. Compta amb un aeroport internacional. s un port d'importncia i l'ltima parada de la xarxa de vies frries d'Alaska.

Economia. 
Compta amb un aeroport internacional que genera 1 de cada 9 treballs en la ciutat. s un port d'importncia i l'ltima estaci de la xarxa de vies frries d'Alaska. L'economia es desenvolupa al voltant de les activitats governamentals i militars (existeixen dues bases militars properes a la ciutat), aix com al petroli i al turisme. 

Clima. 
Durant l'estiu la temperatura dirna s bastant agradable, entre 13 i 21C, mentre que en l'hivern, la temperatura mitjana descendeix fins a  15C i la ciutat es cobreix d'una gruixuda capa de neu. 

La ciutat va patir un terratrmol el 27 de mar de 1964, amb una magnitud de 9,2 en la escala de Richter. Va haver importants lliscaments de terra i diversos tsunamis van escombrar els fiords. Aquesta catstrofe va costar 125 vides humanes. Arran de l'experincia viscuda, actualment l'altura dels edificis est limitada a 21 pisos. 

Demografia. 
La ciutat i l'estat en si sn reconeguts per la seva manera de vida relaxat en comparaci d'altres ciutats dels Estats Units. La convivncia entre els habitants es dna molt ms que en altres parts. La ciutat s un pol d'immigraci, rebent persones d'sia, Europa Oriental i Llatinoamrica. A pesar de l'espai limitat de la pennsula on s'assenta Anchorage, la ciutat conserva nombroses rees verdes per a gaubana d'aquells que gaudeixen de la naturalesa. 

Cultura. 
La vida cultural s molt activa, notablement en qesti de msica. La ciutat compta amb una orquestra filharmnica, una companyia d'pera aix com grups de msica tradicional irlandesa.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157963" title="Orio" nonfiltered="3955" processed="3947" dbindex="63996">


Orio s un municipi de la provncia de Guipscoa, Pas Basc. 

Orio s un municipi costaner de tradici pesquera. s conegut per ser el bressol de diversos destacats artistes bascos (com l'escultor Jorge Oteiza, el cantant Benito Lertxundi i l'escriptor Anjel Lertxundi) i per la seva gran tradici remera.

Histria. 
Orio va ser originalment una mera parrquia o collaci consagrada a San Nicolau de Bari. El 1180 va ser inclosa dins dels lmits de la vila de Sant Sebasti. Va anar guanyant importncia com localitat de passada en la Ruta Jacobea de la costa. Els pelegrins arribaven a Orio a travs del cam que anava des de Sant Sebasti per Igueldo i vorejaven amb barca el riu Oria a l'altura d'Orio, amb el consegent benefici que suposava en l'economia local. Amb la finalitat de potenciar aquesta localitat costanera, les seves ferreries i les seves drassanes; el rei Joan I de Castella li concedeix el 12 de juliol de 1379 el fur de Sant Sebasti fundant la vila denominada Vila-real de San Nicols de Orio.

Economia. 
L'economia d'Orio ha estat tradicionalment lligada al mar. La pesca i la construcci naval, complementades amb l'agricultura; eren les principals activitats econmiques del poble. El port d'Orio s un port fluvial. Actualment els vaixells pesquers amarren en la ria d'Oria enfront del mateix centre d'Orio. Curiosament el moll s alhora plaa central del poble. Antigament la ria d'Orio comptava amb gran activitat constructora, amb nombroses drassanes on es construen fragates per a la Armada, galions i d'altres embarcacions menors. 

Durant el segle XIX la barra del riu Oria es va omplir de sorra impedint el pas de bucs, posant fi a l'activitat de les drassanes. A l'activitat pesquera del port s'hi sumava una important activitat de comer de ferro i productes manufacturats en la ferreries de la zona (com ncores) cap a Anglaterra. 

Actualment s'hi mante l'activitat pesquera litoral (anxova, chicharro, verdel, tonyina), per amb menys importncia que en el passat. L'activitat pesquera est en una crisi contnua des de la dcada del 1970. Llavors havia ms de 50 embarcacions pesqueres a Orio mentre que el 1996 no hi quedaven ms de 30 embarcacions que donaven treball a prop de 300 persones. En els darrers 10 anys l'activitat pesquera ha decaigut encara ms.

Demografia. 

Orio t actualment 4.643 habitants (2005). Al llarg del segle XX la seva poblaci ha anat augmentant de forma contnua des dels 1.268 habitants de principis de segle fins que va arribar els 4.000 habitants durant la dcada de 1970. A principis de la dcada de 1980 es va produir un estancament en la poblaci derivat principalment de la crisi pesquera i industrial. La poblaci es va mantenir entorn dels 4.300 habitants durant les dues ltimes dcades. Actualment hi ha un repunt propiciat per la construcci de nous habitatges en el poble que est atraient a vens d'altres localitats guipuscoanes que estan fixant aqu la seva residncia i que estan transformant lentament a Orio en una localitat residencial. El fet que Orio sigui una localitat costanera i pintoresca, el cost de l'habitatge que encara t un valor inferior al de Zarautz o Sant Sebasti i unes acceptables comunicacions estan contribuint a aquest creixement.

Esports. 
L'esport amb ms tradici a Orio s el rem. La tradici del rem es remunta a l'poca en la qual els oriotarres utilitzaven la fora dels seus braos per a moure les embarcacions amb les quals es dedicaven a la pesca de la balena. Orio va ser l'ltima localitat basca en la qual es va pescar una balena franca el 14 de maig de 1901. Els oriotarres posseexen el ms brillant historial d'entre tots els ports cantbrics en regates de traineres. Destaca el seu palmars en la prestigiosa Bandera de la Conquilla de Sant Sebasti (prova regna de la temporada de traineres al Cantbric) amb 30 victries al llarg de la histria. 

Festes. 
Les festes patronals d'Orio es celebren per Sant Pere i el seu dia gran s el 29 de juny. Els pescadors celebren amb magnificncia al sant que els protegir en la costanera del bontol, que habitualment comena al juliol. El dia dels pescadors s Sant Nicolau de Bari, 6 de desembre.

Enllaos externs.
  Ajuntament d'Orio/Orioko Udala;
 Club Remo Olmpico Orio/Orioko Arraunketa Elkartea;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157966" title="Enduro" nonfiltered="3956" processed="3948" dbindex="63997">
Enduro s un tipus de competici de motocicletes, l'objectiu de les quals s realitzar recorreguts usualment a l'aire lliure camps a travs, o en circuits controlats, similars a motocrs per de major distncia. s similar a un ralli de vehicles, en els quals els competidors han de realitzar els recorreguts per rutes establertes en intervals de temps indicats. 

Per a practicar Enduro s'empren motocicletes Of-road o Motocrs, usualment de 4 temps i legals per al seu s en carrer, han de tenir llum i far d'aturada del darrere. El pilot ha de tenir casc, pantalons i botes protectores a ms de colzeres i genolleres que sn opcionals.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157969" title="Gran Premi de Frana del 1954" nonfiltered="3957" processed="3949" dbindex="63998">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1954, disputat al circuit de Reims-Gueux  el 4 de juliol del 1954.

 Resultats .




 Altres .

 Pole: Juan Manuel Fangio  2' 29. 4;
 Volta  rpida: Hans Herrmann  2' 32. 9;








 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157971" title="Michael Laudrup" nonfiltered="3958" processed="3950" dbindex="63999">
Michael Laudrup s un futbolista dans nascut a Fredriksberg, un petit poble proper a Copenhaguen, la capital de Dinamarca, el 15 de juny de 1964. 

Biografia. 
Est considerat com un dels millors futbolistes del mn, de gran talent i brillant qualitat en el terreny de joc. Un mestre dintre i tamb fora del camp. En Barcelona se li sobrenom enjoylaudrup, un sobrenom encertat pel gaudi del seu joc. 

Migcampista de clara vocaci ofensiva (tamb va jugar de davanter, preferentment per les bandes), estava dotat d'una extraordinria tcnica individual i talent, que li permetia "inventar" en cada partit noves accions, les denominades jugades "Made in Laudrup", entre les quals destaquen l'esquivament "croqueta" i les seves passades al buit sense mirar. Va ser un dels grans assistents del futbol europeu, donada la gran quantitat de passades de gol, i de qualitat, que va oferir als seus companys.

Va despuntar des de molt jove. El dia que va complir 18 anys va debutar amb la selecci nacional absoluta de Dinamarca en un partit oficial, i amb tan sols 19 anys ja va emigrar al futbol itali per a fitxar per un dels grans clubs del futbol mundial, la Juventus de Tor. Malgrat jugar amb companys de la talla de Michel Platini, Paolo Rossi i Zbigniew Boniek, entre uns altres; Laudrup no va tenir fortuna en el futbol itali, i va veure com la seva estrella va comenar a decaure. 

En 1989 va fitxar pel FC Barcelona, per exprs desig del llavors entrenador barcelonista Johan Cruyff. En el Barcelona va viure els millors moments de la seva carrera esportiva, que es rellan fins a situar-lo en la cspide del futbol mundial. A aix van contribuir els xits del Barcelona, amb el qual va conquistar la Copa d'Europa en 1992 i quatre Lligues consecutives. Laudrup era un dels pilars indiscutibles de l'equip, i un dels tres jugadors estrangers d'aquell Barcelona al que van denominar "Dream Team". Els altres dos eren Ronald Koeman i Hristo Stoichkov. 

En 1993, el FC Barcelona va fitxar a una cambra estrangera de primer nivell mundial: el brasiler Romrio. El problema s que l'equip noms podia alinear a tres estrangers alhora: un havia de quedar-se en la banqueta. Malgrat que Cruyff va iniciar la temporada fent rotacions, el gran joc de Romrio, Stoichkov i Koeman va provocar que Laudrup acabs sent l'estranger que ms sovint era relegat a la suplncia. Aix va comenar a deteriorar les seves relacions amb l'entrenador Johan Cruyff. Malgrat que el Barcelona va guanyar la Lliga, per quart any consecutiu, Laudrup va manifestar que havia deixat de gaudir com ho havia fet en els anys anteriors. 

La pacincia de Laudrup es va esgotar a la final de la Copa d'Europa que el FC Barcelona va disputar al maig de 1994, en Atenes, enfront del AC Milan. Laudrup no volia perdre's aquell partit per no-res del mn. Primer, perqu era tota una final de la Copa d'Europa. I segon perqu en el AC Milan jugava el seu germ Brian Laudrup. Era una oportunitat nica en la vida que els dos germans s'enfrontessin en una final europea. Per Michael Laudrup va ser l'estranger escollit per Cruyff per a veure el partit des de la banqueta. Curiosament, el seu germ Brian, tampoc va jugar el partit. El FC Barcelona va perdre la final per 4-0, i va perdre definitivament la possibilitat que Laudrup, que acabava contracte aquesta temporada, decids continuar en el club catal. 

Malgrat que Laudrup sempre havia declarat que noms abandonaria el FC Barcelona per a tornar al seu pas, la rbia pels dolents mesos passats en la seva ltima temporada, i els desitjos de demostrar que encara podia jugar al mxim nivell ho van impulsar a acceptar una suculenta oferta que li va fer el Reial Madrid. 

Va jugar en el Reial Madrid dues temporades, entre 1994 i 1996, i va guanyar una Lliga, la de l'any 1995. Aquesta primera temporada, a ms, es va prendre la venjana personal amb Cruyff al contribuir a la golejada per 5-0 li va infligir al Barcelona. Curiosament, la temporada anterior, Laudrup havia contribut que el Barcelona tamb derrots per 5-0 al Reial Madrid. 

Va abandonar el Reial Madrid, sense gran brillantor, a la finalitzaci del seu contracte per dues temporades, en 1996, i va decidir acceptar una bona oferta econmica del Vissel Kobe, un equip de la Lliga Japonesa. Va acabar la seva brillant carrera com futbolista jugant una temporada en el Ajax Amsterdam. Desprs de finalitzar la seva carrera com futbolista va iniciar la carrera d'entrenador. El novembre de 2003 fou nomenat Golden Player de Dinamarca com el futbolista del pas ms destacat dels darrers 50 anys .

En juliol de 2007, es convert en entrenador del Getafe CF, substituint aix a Bernd Schuster, fitxat pel Reial Madrid.

Ttols.
Campionats Nacionals.
 5 Lliga espanyola de futbol:;
4 amb el FC Barcelona - 1991, 1992, 1993 y 1994.
1 amb el Real Madrid - 1995.
 1 Copa del Rei, amb el FC Barcelona - 1989-1990.
 2 Supercopa d'Espanya amb el FC Barcelona - 1992 i 1993.
 1 Serie A amb  la Juventus FC - 1985-86.
 1 Eredivisie(lliga holandesa) amb l' Ajax - 1997-98.
 1 copa holandesa amb l' Ajax - 1998.
 1 Lliga danesa amb el Brndby IF - 1981.

Copes Internacionals.
 1 Copa d'Europa amb el FC Barcelona - 1992;
 1 Supercopa d'Europa amb el FC Barcelona - 1992;
 1 Copa Intercontinental amb la Juventus - 1985;

 Referncies .






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157972" title="Castell de Sant Maral" nonfiltered="3959" processed="3951" dbindex="64000">
El castell de Sant  Maral est situat dins del terme municipal de Cerdanyola del Valls, i ha estat declarat B Cultural d'Inters Nacional.

Histria.
La primera referncia que es troba sobre Sant Maral s en un document del segle XI, on es comenta l'existncia d'una esglsia dedicada al sant (1042) que depenia de la parrquia de Sant Mart de Cerdanyola

Es creu que el monestir benedict de Sant Cugat era propietari de la senyoria de Sant Maral i la va vendre al comte de Barcelona, que les va traspassar a la famlia Montcada al 1135.

El 1225 Raimon de Plegamans va comprar-li el castell a Guillem de Montcada, que va desobeir al seu pare, qui l'havia proms a l'Arquebisbat de Tarragona. 

Aquest fet va generar un conflicte d'interessos per la possessi del castell i les seves terres que es va allargar fins el 1542, data en qu la famlia Marimon va passar a ser la legtima propietria, desprs d'un llarg plet amb l'arquebisbat. 

El 1690 es va crear el ttol de Marqus de Cerdanyola com a reconeixement dels favors i serveis que havia prestat aquesta famlia a la Corona, ja que fins llavors la famlia Plegamans-Marimon eren patricis enriquits amb el comer, no nobles.

Durant els segles XIX i XX el castell de Sant Maral va anar passant per diferents mans fins a l'actual famlia Trnor, que sn els actuals propietaris.

Arquitectura.
Originriament, el castell era un edifici de planta quadrada amb pati central, una torre i una capella gtica envoltat per un fossar, per l'any 1895 la famlia Arrspiede va encarregar a Gaiet Bugas que adapts l'edifici per poder utilitzar-ho com a segona residncia. Aquest ho va fer respectant l'estructura original, per recobrint l'edifici amb una decoraci fantasiosa inspirada en l'arquitectura romnica i gtica.


 
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157973" title="Oboista" nonfiltered="3960" processed="3952" dbindex="64001">

Un  oboista s un msic que toca l'obo o qualsevol instrument de la familia dels obos, incloent el corn angls, l'obo d'amor, i el petit obo o museta. 

A continuaci hi ha una llista de destacats oboistes profesionals, amb indicacions de la seva nacionalitat, etc. Els oboistes amb un asterisc (*) tenen les seves biografies en la versi on-line del "Diccionari Grove de msica i msics"

Oboistes histrics.
Perode Barroc 1600-1760.
Francesco Barsanti (1690-1772), Itali * (compositor) ;
Alessandro Besozzi (1702-1793), Itali *;
Antonio Besozzi (1707-1781), Itali *;
Christoforo Besozzi (1661-1725), Itali *;
Giuseppe Besozzi (1686-1760), Itali *;
Paolo Girolamo Besozzi (1704-1778), Itali *;
Mateo Bissoli (Bisioli) (c.1711-1780), Itali;
Esprit Philippe Chdeville (1696-1762), Francs * ;
Nicolas Chdeville (1705-1782), Francs * ;
Pierre Chdeville (1694-1725), Francs * ;
Michel Danican dit Philidor (1580-1651), Francs;
Andr Danican Philidor (c.1652-1730), Francs * (Llibrer) ;
Jean Danican Philidor (ca.1620-1679), Francs;
John Ernest Galliard (c. 1675-1747), Alemany *;
Johann Caspar Gleditsch (1684-1747), Alemany ("oboista de Bach");
Peter Glsch (c.1685-1754), Alemany ;
Jean Hotteterre (c.1610-1691), Francs * (fabricant d'instruments) ;
Martin Hotteterre (1635-1712), Francs * (fabricant d'instruments) ;
Nicolas Hotteterre (1637-1694), Francs *;
Jean Christian Kytch (died c.1738), Holands ("oboista de Handel");
Johann Franois La Riche (1662-after 1733), Flamenc * ;
Jacques Loeillet (1685-1748), Flamenc *;
Jean-Baptiste Loeillet (1680-1730), Flamenc *;
Jacques Paisible (c.1656-1721), Francs ;
Jos Pla (1728-1762), Espanyol *;
Juan Bautista Pla (c.1720-despres 1773), Espanyol *;
Manuel Pla (c.1725-1766), Espanyol  *;
Giovanni Benedetto Platti (1697-1763), Itali * ;
Johann Christian Richter (1689-1744), Alemany ;
Jacob Riehman (c.1680-1729), Holands *;
Giuseppe Sammartini (1695-1750), Itali * ;
Ignatz Sieber (Ignazio Siber) (c.1680-c.1760), Alemany-Itali ("oboista de Vivaldi");
Roberto Valentine (1674-c.1740), Angls * (compositor) ;

 Perode Clssic 1730-1820.
Sante Aguilar (c.1734-1808), Itali ;
Christian Samuel Barth (1735-1809), Alemany *;
Philip Barth (1774-1804), Dans *;
Georg Benda (1722-1795), Txec * (compositor) ;
Carlo Besozzi (1738-1791), Itali *;
Gaetano Besozzi (1725-1794), Itali * ;
Friedrich Braun (1759-1824), Alemany *;
Josef Czerwenka (1759-1835), Txec-Austrac  ("oboista de Beethoven");
Georg Druschetzky (1745-1819), Txec * ;
Giuseppe Ferlendis (1755-1810), Itali  * ;
Pietro Ferlendis (1748-1836), Itali ;
Josef Fiala (1749-1816), Txec * ("Primer oboista de Mozart");
Johann Christian Fischer (1733-1800), Alemany * ;
Joseph Franois Garnier (1755-1825), Francs *;
Michel Joseph Gebauer (1763-1812), Francs *;
William Herschel (1738-1822), Alemany (astrnom) ;
Franois Jadin (1731-1790), Francs *;
Carl Khym (1770-after 1819), Txec *;
Ludwig August Lebrun (1746-1790), Alemany *;
Ignace Malzat (1757-1804), Austrac ;
Domenico Mancinelli (c.1723-1804), Itali *;
John Parke (1745-1829), Angls *;
William Thomas Parke (1762-1847), Angls *;
Giuseppe Prota (1737-1807), Itali *;
Friedrich Ramm (1744-1813), Alemany  ("Segon oboista de Mozart") ;
Franois Alexandre Antoine Sallantin (1755-1830?), Francs *;
Johann Friedrich Schrter (1724-1811), Alemany *;
Charles J. Suck (c. 1760-c.1808), Angls *;
Philipp Teimer (1767-c.1817), Bohemi (Corn Angls);
Georg Triebensee (1746-1813), Bohemi *;
Joseph Triebensee (1772-1846), Bohemi * (compositor);
Thomas Vincent (musician) (1720-1783), Angls *;
Johann Went (1745-1801), Bohemi *;

 Perode Romntic 1815-1910 .
Apollon Barret (1804-1879), Francs * ;
Christian Frederik Barth (1787-1861), Dans *;
Richard Baumgrtel (1858-1941), Alemany;
Flix-Charles Berthlemy (1829-1868), Francs;
Carl A.P. Braun (1788-1835), Alemany *;
Wilhelm Braun (1796-1867), Alemany *;
Henri Brod (1799-1839), Francs * ;
Baldassare Centroni (c.1784-1860), Itali ("oboista de Rossini");
Charles Colin (1832-1881), Francs ;
Grattan Cooke (1808-1889), Angls ;
Giovanni Daelli (c.1800?-1860), Itali;
Franz Wilhelm Ferling (1796-1874), Alemany ;
Anton Flad (1775-1850), Alemany ;
Georges Gillet (1854-1920), Francs * ;
Joseph Gungl (1810-1889), Hongars * (director) ;
Johann Peter Heuschkel (1773-1853), Alemany *;
Desir Alfred Lalande (1866-1904), Francs *;
Antoine Joseph Lavigne (1816-1886), Francs;
Johann Heinrich Luft (1813-1877), Alemany ;
William Malsch (1855-1924), Angls *;
Carlo Paessler (1774-1865), Itali;
Giovanni Paggi (1806-1887), Itali *;
Antonio Pasculli (1842-1924), Itali * (el "Paganini de l'obo") ;
Charles Reynolds (1843-1916), Angls;
Friedrich Ruthardt (1800-1862), Alemany ;
Adolf Rzepko (1825-1892), Polons *;
Joseph Sellner (1787-1843), Austrac ;
Pedro Soler (1810-1850), Espanyol ;
Friedrich-Eugen Thurner (1785-1827), Alemany ;
Charles Tribert (1810-1867), Francs *;
Frdric Tribert (1813-1878), Francs * (fabricant d'instruments) ;
Raoul Tribert (1845-c.1894), Francs *;
Louis-Auguste Vny (1801-after 1848), Francs;
Stanislas Verroust (1814-1863), Francs ;
Gustave Vogt (1781-1870), Francs *;
Friedrich Westenholz (1778-1840), Alemany *;
Carlo Yvon (1798-1854), Itali ;

Segle XX (nascut abans 1910 o mort abans 1980) .

Alfred Barthel (1871-1957), Francs ;
Louis Bas (1863-1944), Francs ;
Etienne Baudo (1903-2001), Francs ;
Louis Bleuzet (1871-1941), Francs;
Robert Bloom (1908-1994), Americ * ;
Joy Boughton (1913-1963), Angls ;
Leonard Brain (1915-1975), Angls *;
Henri de Busscher (1880-1975), Belga * ;
Albert Debondue (1895-1984), Francs;
Alvin Etler (1913-1973), Americ * (compositor) ;
Svend Christian Felumb (1898-1972), Dans;
Fritz Flemming (1872/3-1947), Alemany;
Fernand Gillet (1882-1980), Francs ;
Leon Goossens (1897-1988), Angls *;
Frantiek Hantk (1910-1990), Txec *;
Hans Kamesch (1901-1975), Austrac;
Rudolf Kempe (1910-1976), Alemany * (director);
Bruno Labate (1883-1968), Itali ;
Roland Lamorlette (1894-1960), Francs;
Alfred Laubin (1906-1976), Americ (fabricant d'instruments);
Georges Longy (1868-1930), Francs * ;
Terence MacDonagh (1908-1986), Britnic ;
Josef Marx (1913-1978), Alemany-Americ * ;
Robert Mayer (1910-1994), Americ ;
Karl Mayrhofer (1927-1976), Austrac ;
Myrtile Morel (1889-1979), Francs ;
Florian Mueller (1904-1983), Americ ;
Giuseppe Prestini (1875-1955), Itali ;
Riccardo Scozzi (1878-1955), Itali ;
Harry Shulman (1916-1971), Americ ;
William Grant Still (1895-1978), Americ * (compositor);
Vclav Smetcek (1906-1986), Txec * (director);
Haakon Stotijn (1915-1964), Holands *;
Jaap Stotijn (1891-1970), Holands * ;
Frantiek Such (1902-1977), Txec;
Marcel Tabuteau (1887-1966), Francs/Americ *;
Alexander Wunderer (1877-1955), Austrac;

Oboistes clssics contemporanis.
A-B.
David Abosch (nascut 1922), Americ ;
John Anderson (nascut 1954), Angls ;
Rhadames Angelucci (1915-1991), Americ ;
Max Artved (nascut 1965), Dans;
Robert Atherholt (nascut c.1955), Americ  ;
Evelyn Barbirolli (nascut Evelyn Rothwell, 1911), Angls * ;
Theodore Baskin (nascut 1950), Americ;
Perry Bauman (nascut 1918), Americ-Canadenc ;
William Bennett (nascut 1956), Americ ;
Len Biriotti (nascut 1929), Uruguai *;
Neil Black (nascut 1932), Angls;
Jonathan Blumenfeld, Americ  ;
Gianfranco Bortolato (nascut 1964), Itali ;
Maurice Bourgue (nascut 1939), Francs *;
Peter Bowman, Americ ;
Douglas Boyd (nascut 1960), Escocs ;
Peter Bree (nascut 1949), Holands ;
Kim Bryden, Americ ;
Lon Bussell, Americ ;

C-E.
Germn Cceres (nascut 1954), Salvadorenc *;
Sandro Caldini (nascut 1958), Itali;
James Caldwell (1938-2006), Americ ;
Anthony Camden (1938-2006), Angls ;
Robin Canter, Angls ;
Jean-Louis Capezzali (nascut 1959), Francs ;
Stephen Caplan, Americ ;
Robert Casier (nascut 1924), Francs;
Joseph Celli (nascut 1944), Americ *;
Jacques Chambon (1932-1984), Francs;
Manfred Clement (1934-2001), Alemany;
Fredric T. Cohen (nascut 1948), Americ ;
Roger Cole, Americ ;
Peter Cooper, Americ ;
Christopher Cowie, Galls ;
Janet Craxton (1929-1981), Angls * ;
Jeffrey Crellin, Australi ;
Jill Crowther, Angls ;
Nicholas Daniel (nascut 1962), Angls ;
Jan De Maeyer (nascut 1949), Belga (compositor) ;
John Dee, Americ ;
Simon Dent (nascut c.1950), Angls-nascut Alemany;
Paolo Di Cioccio (1963);
Francesco Di Rosa (nascut 1967), Itali ;
Diego Dini-Ciacci, Itali ;
Jonathan Dlouhy, Americ ;
Diana Doherty (nascut 1966), Australi;
Elaine Douvas (nascut c. 1952), Americ;
Stuart Edward Dunkel, Americ;
Kevin England (nascut 1959), Angls ;
Niels Eje (nascut 1954), Dans ;
Dominique Enon (nascut 1962), Francs;
Antonio Estvez (1916-1988), Veneol * (compositor);

F-H.
Lothar Faber (nascut 1922), Alemany;
John Ferrillo, Americ ;
Sarah Francis (nascut 1938), Angls *;
Simon Fuchs (nascut 1961), Sus ;
Martin Gabriel (nascut 1956), Austrac;
Thomas Gallant, Americ;
Bert Gassman (1911-2004), Americ ;
Martin Gebhardt, Sus ;
Alfred Genovese, Americ ;
Ariana Ghez (nascut 1979), Americ ;
Burkhard Glaetzner (nascut 1943), Alemany ;
Albert Goltzer (nascut c.1920), Americ ;
Harold Gomberg (1916-1985), Americ *;
Ralph Gomberg (1921-2006), Americ *;
Paul Goodey, Angls ;
Ingo Goritzki (nascut 1939), Alemany ;
Peter Graeme (nascut 1921), Angls;
Kathryn Greenbank, Americ ;
Laszlo Hadady (nascut 1956), Hongars ;
Charles Hamann (nascut c. 1971), Canadenc ;
Steinar Hannevold (nascut 1952), Noruec ;
Erin Hannigan, Americ ;
Earnest Harrison (1918-2005), Americ E.;
Werner Herbers (nascut 1940), Holands ;
Brynjar Hoff (nascut 1940), Noruec ;
Heinz Holliger (nascut 1939), Sus *;
Bernd Holz, Alemany ;
Christian Hommel (nascut 1963), Alemany ;
Masashi Honma (nascut 1947), Japons;
Helmut Hucke (nascut 1929), Alemany;
Gordon Hunt (nascut 1950), Angls ;

I-L.
Althea Ifeka, Nigeri-Angls ;
Thomas Indermhle (nascut 1951), Sus ;
Eugene Izotov (nascut 1973), Rus-Americ;
Heln Jahren (nascut 1959), Suec ;
Brian James (nascut 1977), Americ/Canadenc ;
Karl Jenkins (nascut 1944), Galls * (oboista de jazz) ;
Arthur Jensen (nascut 1925), Americ ;
Richard Kanter (nascut 1934), Americ;
Melvin Kaplan (nascut 1929), Americ;
Manfred Kautzky, Austrac;
Jonathan Kelly, Britnic ;
Richard Killmer, Americ ;
Nancy Ambrose King, Americ ;
Alex Klein (nascut 1964), Brasiler;
Merilee Klemp, Americ ;
Lothar Koch (1935-2003), Alemany *;
Cynthia Koledo de Almeida, Americ ;
Yeon-Hee Kwak (nascut c. 1969), Core ;
John de Lancie (1921-2002), Americ *;
Vladimir Lande (nascut 1962), Rus ;
Andr Lardrot (nascut 1932), Sus;
Franois Leleux (nascut 1971), Francs ;
Lajos Lencss (nascut 1943), Hongars ;
Marc Lifschey (1926-2000), Americ ;
Jay Light, Americ;
Roger Lord (nascut 1924), Angls;
Humbert Lucarelli (nascut 1937), Americ ;

M-P.
John Mack (1927-2006), Americ;
Charles Mackerras (nascut 1925), Australi;
Jean-Claude Malgoire (nascut 1940), Francs;
Arno Mariotti (1911-1993), Alemany-nascut Americ ;
James Mason (nascut 1952), Americ/Canadenc ;
Albrecht Mayer (nascut 1965), Alemany;
Paul McCandless (nascut 1947), Americ * (oboista de jazz);
Mark McEwen, Canadenc ;
Malcolm Messiter (nascut 1949), Angls ;
Mitch Miller (nascut 1911), Americ (singer);
Fumiaki Miyamoto, Japons;
Patricia Morehead, Americ ;
Manuel Munzlinger, Alemany (pop/jazz oboist);
Katherine Needleman (nascut 1978), Americ ;
Celia Nicklin, Angls ;
Bjrn Carl Nielsen (nascut 1945), Dans;
Alf Nilsson (nascut 1940), Suec;
David Nuttall (nascut 1956), Australi ;
Christopher O'Neal (nascut 1953), Britnic ;
Eric Ohlsson, Americ ;
Alexei Ogrintchouk (nascut 1978), Rus ;
Pauline Oostenrijk (nascut 1967), Holands ;
Mark Ostoich, Americ ;
Emily Pailthorpe (nascut c.1971), Americ ;
Didier Pateau, Francs ;
Pamela Pecha (nascut 1951), Americ ;
Louise Pellerin, Canadenc ;
Pierre Pierlot (nascut 1921), Francs ;
Nora Post (nascut 1949), Americ ;
Ivan Pushetchnikov (nascut 1918), Rus ;

R-S.
Wayne Rapier (1930-2005), Americ ;
Elizabeth Raum (nascut 1945), Canadenc * ;
Christopher Redgate (nascut 1956), Angls ;
Juozas Rimas (nascut 1942), Litu;
Joseph Robinson (nascut 1940), Americ * ;
Carlo Romano (nascut 1954), Itali ;
Ernest Rombout (nascut 1959), Holands ;
Ronald Roseman (1933-2000), Americ ;
Evelyn Rothwell (nascut 1911), Angls * ;
Edwin Roxburgh (nascut 1937), Angls *;
Andrey Rubtsov (nascut 1982), Rus ;
Francisco Salanova , Espanyol;
Harry Sargous (nascut 1948), Americ ;
Jrg Schaeftlein (1929-1986), Austrac * ;
Hansjrg Schellenberger (nascut 1948), Alemany ;
Bernard Schenkel (nascut 1941), Sus ;
Bart Schneemann (nascut 1954), Holands ;
Stefan Schilli (nascut 1970), Alemany;
Gernot Schmalfuss, Alemany;
Brenda Schuman-Post (nascut 1948), Americ ;
Martin Schuring, Americ;
Lawrence Singer (nascut 1940), Americ;
Jerry Sirucek (1922-1996), Americ ;
Koen van Slogteren (1922-1995), Holands ;
Jonathan Small (nascut 1956), Angls ;
Peter Smith, Americ;
Robert Sorton (nascut 1952), Americ ;
Robert Sprenkle (1914-1988), Americ;
Jan Spronk, Holands ;
Karl Steins (nascut 1919), Alemany ;
Cynthia Steljes (1960-2006), Canadenc ;
Ray Still (nascut 1920), Americ ;
Laila Storch (nascut 1921), Americ;
Linda Strommen (nascut 1957), Americ ;
Matt Sullivan, Americ ;
Sidney Sutcliffe (1918-2001), Escocs ;

T-Z.
Jiri Tancibudek (1921-2004), Txec  ;
Stephen Taylor (nascut 1949), Americ ;
David Theodore (nascut 1948), Galls  ;
Jacques Tys, Francs ;
Alexei Utkin (nascut 1957), Rus ;
Joris Van den Hauwe, Belga;
Jacques Vandeville, Francs;
Luca Vignali (nascut c.1962), Itali ;
Allan Vogel (nascut 1944), Americ ;
Han de Vries (nascut 1941), Holands * ;
Edo de Waart (nascut 1941), Holands * (director);
Keisuke Wakao, Japons ;
David Walter (nascut 1958), Francs ;
Liang Wang (nascut 1980), Xins ;
Lois Wann (1912-1999), Americ;
Richard Weigall (nascut 1944), Angls ;
David Weiss (nascut 1947), Americ ;
Helmut Winschermann (nascut 1920), Alemany (director) ;
Tytus Wojnowicz (nascut 1965), Polons;
Richard Woodhams (nascut 1949), Americ ;
Renato Zanfini, Itali ;
Omar Zoboli (nascut c. 1951), Itali ;
Marilyn Zupnik, Americ ;

 Oboistes mes coneguts per tocar el Corn Angls.

Engelbert Brenner (1904-1986), Americ ;
Geoffrey Browne, Angls ;
Harry Freedman (1922-2005), Canadenc (compositor);
Julie Ann Giacobassi (nascut 1949), Americ ;
Marc Gordon, Americ ;
Hans Hadamowsky (1906-1996), Austrac ;
Peter Henkelman (1882-1949), Holands ;
Carolyn Hove, Americ ;
Felix Kraus (1930-2006), Americ ;
Leo van der Lek (1908-1999), Holands ;
John Minsker (nascut 1912), Americ ;
Christine Pendrill, Angls ;
Louis Rosenblatt (nascut 1928), Americ ;
Louis Speyer (1890-1970), Francs;
Thomas Stacy (nascut 1938), Americ * ;
Paul Taillefer (nascut 1912), Francs;
Dominik Wollenweber (nascut 1967), Alemany;

Oboistes mes coneguts per tocar instruments d'poca.
John Abberger (nascut 1957), Americ ;
Katharina Arfken, Alemany ;
Alfredo Bernardini (nascut 1961), Itali ;
Ulf Bjurenhed (nascut 1956), Suec ;
Frank de Bruine, Holands ;
Geoffrey Burgess (nascut 1960s), Australi (;
Paul Dombrecht (nascut 1948), Belga ;
Ku Ebbinge (nascut 1948), Holands *;
Paul Goodwin (nascut 1956), Angls * ;
Stephen Hammer (nascut 1951), Americ ;
Bruce Haynes (nascut 1942), Americ *;
Washington McClain, Americ ;
Sophia McKenna, Angls?
Giuseppe Nalin (nascut 1950s), Itali ;
Michel Piguet (1932-2004), Sus *;
Marcel Ponseele (nascut 1957), Belga ;
David Reichenberg (1950-1987), Americ * ;
Hugo Reyne (nascut 1961), Francs ;
Anthony Robson (nascut 1955), Angls ;
Gonzalo Xavier Ruiz, Argent ;
Marc Schachman, Americ ;
Martin Stadler (nascut c.1961), Sus ;

Fonts bibliogrfiques.
The New Grove Dictionary of Music and Musicians;
International Double Reed Society website;
The repertory of the oboe soloist in the 19th century;
 David Lasocki "The Francs Hautboy in England, 1673-1730" Early Music 16(3) 339-357;
 Alfredo Bernardini "The Oboe in the Venetian Republic, 1692-1797" Early Music 16(3) 372-387;
 Janet K. Page "The Hautboy in London's Musical Life, 1730-1770" Early Music 16(3) 358-371;
 Bruce Haynes "Mozart and the Oboe" Early Music 20(1) 43-63;
 Geoffrey Burgess and Bruce Haynes (2004) The oboe (The Yale Musical Instrument Series);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157976" title="BMW" nonfiltered="3961" processed="3953" dbindex="64002">

BMW (de l'alemany Bayerische Motoren Werke, fbriques bavareses de motors) s un fabricant alemany d'autombils i motocicletes. T la seu principal a Munic. 

BMW DRIVER TRAINING.
s una opci on els millors pilots de frmula estan escollits a realitzar
grans rutes amb nous models de bmw que s treurn als anys que llanarn
al mercat els nous models. Les rutes s fan a diferents tipus de climes 
on els millors motors han de demostrar lo que valen. Les rutes s fan 
durant un llarg perode com podra se una semana o 6 dies. 

Histria.
Desprs de la Primera Guerra Mundial, a Alemanya li prohibiren fabricar motors d'aviaci, per la qual cosa BMW va comenar a produir frens per a ferrocarrils. El 1923 la companyia es va introduir en el sector de vehicles i inici la fabricaci de motocicletes, que ja llavors duien el clssic motor de BMW de dos cilindres muntats horitzontalment en ambds costats i refrigerat per aire (motor boxer). Pocs anys desprs BMW va obtenir una llicncia per fabricar un autombil petit, que va ser denominat 3/15. 

El 1933 l'empresa produa ja vehicles dissenyats ntegrament pels seus propis tcnics, i introdu successivament diversos models, tant de quatre seients com esportius. Abans del comenament de la Segona Guerra Mundial BMW fabricava el 327, autombil ample i luxs, i el 328, un esportiu descapotable. Ambds models equipaven un motor de dos litres i van ser molt avanats en la seva poca.             
                                                                                                                                                 
Durant la Segona Guerra Mundial, BMW va subministrar un nombre important de vehicles a l'exrcit, sobretot motocicletes, i tamb motors d'aviaci a les forces aries. Cap a finals de la guerra, BMW va perdre les seves tres fbriques situades a Alemanya oriental i les seves installacions a Munic van quedar destrudes per les bombes. Acabada la guerra, BMW va trigar uns anys a reconstruir la seva fbrica de Munic. Durant tres anys no va poder fabricar, per mandat de les forces d'ocupaci aliades, de manera que fins el 1952 no va tornar a produir cap autombil. 

Amb anterioritat, l'empresa anglesa Bristol Aeroplane Company havia inspeccionat la fbrica de BMW i s'havia endut els plnols dels models produts abans de la guerra. Al cap d'un temps, la nova subsidiria de l'empresa anglesa, Bristol Cars, va iniciar la fabricaci del seu model 400, que va resultar ser prcticament idntic al BMW 327, incloent el fams frontal en forma de "doble rony".  

Amb l'inici de la producci, una vegada finalitzades les restriccions imposades, BMW va anar introduint a poc a poc models de nou disseny, centrats en les anomenades Srie 3, Srie 5 i Srie 7 i el microcotxe Isetta, destinat a una poblaci que no podia permetre's un autombil major. Tots ells sn turismes, dels segments D, I i F, respectivament. Tamb va introduir amb la denominaci Z1 un model esportiu amb carrosseries cup i descapotable, que en l'actualitat ha evolucionat cap a tres models diferents, el Z3, que va ser substitut posteriorment pel Z4, i el Z8, aquest ltim de gran luxe. En l'mbit dels autombils, BMW ha desenvolupat tamb dos toterrenys, els X5 i X3. Amb els seus desenvolupaments i millores constants, BMW s un dels fabricants mundials d'autombils pioners en l'aplicaci de la ms moderna tecnologia i electrnica als seus vehicles. 

BMW no ha abandonat la seva vocaci per les motocicletes i fabrica actualment una gamma mplia, que inclou motos de carretera d'alta i mitjana cilindrada, aix com motos toterreny. En els ltims anys ha presentat tamb un scooter totalment innovador, el C1, que disposa d'una estructura slida per sobre del cap del conductor i d'un cintur de seguretat, la qual cosa permet prescindir del casc.  BMW tamb va guanyar diversos premis en els premis al motor de l'any, especialment va arrasar en els dos ltims amb el V10 que actualment duen els M5 i M6, un 10 cilindres en V de 5 litres de cilindrada, 507cv i 520nm que els duu de 0-100km/h en tot just 4,7 segons. BMW comercialitza els seus productes destacant la seva conducci esportiva. El lema de la companyia s Freude am Fahren, s a dir, "gaudir conduint", que s'ha tradut al catal com a T'agrada conduir?

Enllaos externs.
 Lloc oficial de BMW Europa;
 BMWCLUB.CAT - El Club dels entusiastes de BMW a Catalunya;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157977" title="Franois Leleux" nonfiltered="3962" processed="3954" dbindex="64003">
Franois Leleux, (Croix, juliol de 1971) oboista francs considerat com un dels grans de la seva generaci.

 Biografia .
Comena els estudis d'obo a l'edat de 7 anys al Conservatori de Roubaix. Entra al Conservatori nacional superior de msica i dansa de Paris als 14 anys on obt per unanimitat els primers premis del concurs d'obo i de msica de cambra dins de les clsses de Pierre Pierlot i Maurice Bourgue. Franois Leleux ha guanyat els concursos internacionals de Munich, Prague, Trieste, Manchester i Toulon.

Leleux,  fora de la seva carrera internacional de solista participa tamb en la vida orquestral. Ha format part de l'Orquestra Nacional de Frana i de l'orquestra de joves de la Comunitat Europea baix la direcci de Claudio Abbado. Als 18 anys Franois Leleux guanya el concurs per a ser primer obo solista de l'Orquestra Nacional de l'pera de la Bastilla de Pars sota la direcci de Myung Wung Chung, i tres anys desprs entra a formar part de l'Orquestra Simfnica de la Radio Bvara de Munic dirigida per Lorin Maazel i desprs per Mariss Jansons. Professor del Conservatori de Munic, s membre a l'actualitat de l'Orquestra de Cambra d'Europa.

Per a Franois Leleux s molt important la msica de cambra: s membre de l'Octet de vents Paris-Bastille, que obt el primer premi al concurs internacional de la vila de Pars sols un mes desprs de la seva creaci. Dins el conjunt "Les Vents Franais", realitza gires internacionals de concerts.

 Enregistraments .
 Recital Poulenc / Britten, Harmonia Mundi HMN 911556 ;
 Bach, Concert per viol i obo amb Viktoria Mullova, Philips 4466752;
 12 Fantasies per obo, Georg Philipp Telemann, Syrius;

 Enllaos externs.
 Biografia amb fotografia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157978" title="Oberbayern" nonfiltered="3963" processed="3955" dbindex="64004">


L'Alta Baviera (en alemany Oberbayern) s una de les set Regierungsbezirk (regions administrativo-governamentals) que formen el land de l'Estat Lliure de Baviera (Freistaat Bayern).

 Situaci geogrfica .
La regi es troba situada al sud-est de l'estat, limita pel sud i per l'est amb Austria, pel nordest amb la Baixa Baviera i l'Alt Palatinat, pel nord-oest amb Francnia Central i per l'oest amb Suvia. Dins d'aquest territori s'hi troben les ciutats de Munic, Ingolstadt, Rosenheim i Freising.

 Divisi territorial .

La regi administrativo-governamental de l'Alta Baviera est formada per 23 districtes, 3 sn districtes urbans (Kreisfreie Stdte) i 20 districtes rurals (Landkreise):

Districtes urbans (Kreisfreie Stdte) ;
Ingolstadt;
Munic;
Rosenheim;

Distristes rurals (Landkreise);


 Evoluci de la poblaci .































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157979" title="Bartolom de Las Casas" nonfiltered="3964" processed="3956" dbindex="64005">

Fra Bartolom de Las Casas (Sevilla, 24 d'agost de 1484 - Madrid, 17 de juliol de 1566) va ser un frare dominic andals del Regne de Castella, cronista, teleg, bisbe de Chiapas (Mxic) i gran defensor dels indis americans.

 Biografia .
El 1502, seguint els passos del seu pare, que havia participat en el segon viatge de Colom, Bartolom de Las Casas va arribar a la Hispaniola, on s'encarrega d'administrar una encomienda. S'ordena sacerdot el 1510, i a la primavera de 1512 viatja a Cuba com a capell de Pnfilo de Narvez. El 1514 se li va atorgar l'administraci d'una altra encomienda on els indis treballaven en la mineria; gradualment, Las Casas va prenent conscincia de la injustcia del sistema. Convenut que havia de procurar el remei d'aquesta gent divinament ordenat, va viatjar a Castella i es va entrevistar amb el rei Ferran el Catlic i amb el cardenal Cisneros, que el nomenar Protector dels indis, el 1516. A la mort del cardenal, s'entrevista amb el nou rei, Carles I, que li va concedir el territori de Cuman (a l'actual Veneuela), perqu hi apliqus les seves teories.

Va tornar a Amrica el 1520, amb la intenci de dur a terme el seu projecte, sempre en contra de l'esclavitud dels indis, per tot plegat va fracassar perqu durant la seva absncia els indis s'havien rebellat. Desenganyat, va entrar a l'orde dominic, que sempre havien criticat el sistema de les encomiendas, i es retira a partir de 1521, en qu es dedicar a l'estudi i a comenar a escriure la seva Historia de las Indias.

El 1535 torna al continent americ, on intenta de nou un programa de colonitzaci pacfica a Guatemala; hi obt un xit relatiu, i torna de nou a Castella el 1540 i, a Valladolid, visita de nou Carles I. El monarca, havent escoltat les demandes de Las Casas i les noves idees del dret de gents difoses per Francisco de Vitoria, va convocar el Consell d'ndies en l'anomenada Junta de Valladolid.

Com a conseqncia del que es va discutir, es van promulgar el 20 de novembre de 1542 les Lleis Noves, en les quals es prohibia l'esclavitud dels indis i s'ordenava que tots quedessin lliures dels encomenderos i fossin posats sota la protecci directa de la Corona. A ms a ms, es disposava que, pel que feia a la penetraci en terres fins llavors no explorades, hi havien de participar sempre dos religiosos, que vigilarien que els contactes amb els indis es duguessin a terme en forma pacfica per tal de donar lloc al dileg que propicis la seva conversi. Aix no va resoldre el problema, per almenys va ser un primer intent. Al final d'aquell mateix any va acabar de redactar a Valncia la seva obra ms coneguda, la Brevsima relacin de la destruccin de las Indias, dirigida al prncep Felip (futur Felip II), llavors encarregat dels assumptes de les ndies.

Se li va oferir l'arquebisbat de Cuzco, importantssim en aquell moment, per Las Casas no el va acceptar, encara que s que va acceptar el bisbat de Chiapas el 1543, amb l'encrrec de posar en prctica les seves teories. Durant la seva estada a Chiapas, que va durar dos anys, va viure a la Ciudad Real de Chiapas, avui anomenada San Cristbal de Las Casas en honor seu. Va tornar definitivament a Castella el 1547.

A Valladolid, entre 1550 i 1551, va mantenir una polmica amb Juan Gins de Seplveda sobre la legitimitat de la conquesta de la qual va sortir triomfant aquest darrer, i Las Casas va renunciar al seu bisbat. Fins a la seva mort a Madrid el 1566 va continuar amb la seva tasca propagandstica a favor dels indis, per la qual cosa ser conegut com lApstol dels Indis.

L'any 2000 l'Esglsia Catlica va iniciar els trmits per a la seva possible beatificaci i canonitzaci.

 Obres .

Historia de las Indias;
De unico vocationis modo, coneguda en castell com Del nico modo de atraer a todos los pueblos a la verdadera religin, 1537;
Brevsima relacin de la destruccin de las Indias ;
Los diecisis remedios para la reformacin de las Indias;
Apologtica historia sumaria;
De thesauris;
Los diecisis remedios para la reformacin de las Indias;

 Vegeu tamb .

 ;
 ;

 Enllaos externs .
Fitxa de Bartolom de Las Casas dins ArteHistoria.com ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157986" title="Pics d'Europa" nonfiltered="3965" processed="3957" dbindex="64008">
Els Pics d'Europa sn una formaci muntanyenca enclavada al nord d'Espanya. S'estn entre les comunitats d'Astries, Cantbria i Castella i Lle amb alades superiors als 2.500 m. molt a prop de la mar Cantbrica. Els Pics d'Europa pertanyen a la Serralada Cantbrica, encara que es consideren com a unitat independent per llur formaci ms recent. 

Els Pics d'Europa es divideixen en tres massissos: Central, Oriental i Occidental (aquests ltims coneguts com els Picos de Cornin). Els massissos Central i Occidental se separen pel Cany o Gola del Cares de 1,5 km de profunditat. La seva composici s principalment de pedra calcria. 

La major part de la regi s protegida com a Parc Nacional d'Espanya; la secci asturiana dels Pics d'Europa va ser el primer parc nacional de l'Estat espanyol. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157988" title="Sierra Morena" nonfiltered="3966" processed="3958" dbindex="64009">
La Sierra Morena s una serralada que constitueix el contrafort meridional de la Meseta Central.  Es va formar durant l'Era terciria, fruit del moviment orognic alp. S'estn 400 km. al nord d'Andalusia i en direcci est a oest, de la Sierra de Alcaraz fins a la frontera amb Portugal.  El seu pic ms alt s Bauelo (1.320 m).  La vegetaci principal s el roure i els arbres de castanya. La serralada tamb s rica en una gran varietat de minerals, com ara el coure, el plom i el carb. Comprn diverses serres: la Sierra Madrona, la Sierra de Aracena, la Serra Norte de Sevilla, la Sierra de Horanchuelos, la Sierra de Crdoba, la Sierra de Cardea y Montoro, etc. 

La Serra Morena s creuada per diverses autopistes i vies de ferrocarril que connecten les zones industrials d'on s'extrauen els minerals a les ciutats ms grans de la regi. El Pas de Despeaperros s la ruta principal a travs de les muntanyes i que uneix Castella amb Andalusia. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157989" title="Serralades Btiques" nonfiltered="3967" processed="3959" dbindex="64010">
Les Serralades Btiques o el Sistema Btic sn el conjunt de serralades que constitueixen el segment ms occidental del sistema de plegament alp indoeuropeu. S'estenen des del sud de la pennsula Ibrica  del golf de Cadis  fins a Alacant i les Illes Balears. Formen part de l'Arc de Gibraltar. Les Serralades Btiques es divideixen en:

 Serralada Penibtica: s la serralada ms meridional de les serralades Btiques i discorre per la costa sud d'Andalusia, des de la provncia de Mlaga fins la provncia de Mrcia. Corre parallelament a la costa de la mar Mediterrnia, des de Gibraltar al cap de Gata;
 Serralada Subbtica: el grup de serralades que forma l'arc exterior de les serralades Btiques, des de Gibraltar a Alacant, amb una extensi de poc ms de 500 km. ;
 Serralada Prebtica o Sistema Prebtic: s situada en la part oriental del Sistema Btic que s'estn des de Martos, de la provncia de Jan, fins a l'interior de la cap de la Nau a la Marina Alta, de la provncia d'Alacant. ;
 Tramuntana: s la part del Sistema Btic que se submergeix en la mar Mediterrnia des de la cap de la Nau i emergeix a les Illes Balears, a Eivissa i Mallorca en all que es coneix com la Serra de Tramuntana. ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157994" title="Golf de Cadis" nonfiltered="3968" processed="3960" dbindex="64015">
El Golf de Cadis s un golf de l'oce Atlntic situat a la costa sud-occidental de la pennsula Ibrica, entre el cap de Sant Vicent a Portugal i l'Estret de Gibraltar; s a dir a les costes del sud de Portugal, de la provncia de Huelva i la costa atlntica de la provncia de Cadis. Els rius Guadalquivir, Guadiana, Odiel i el Guadalete hi desemboquen. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157995" title="Autonomia" nonfiltered="3969" processed="3961" dbindex="64016">
L'autonomia (del grec auto i nomos, "un mateix" i "llei") en el seu sentit ms estricte significa lliure de l'autoritat externa. L'autonomia s un concepte moral, poltic i filosfic, i depenent del seu context pot tenir diferents connotacions o significats. 

 Dins l'mbit filosfic, l'autonomia es refereix a la capacitat o facultat dels individus racionals per a prendre decisions informades i sense cap tipus de coerci o fora externa. Aquest concepte tamb es coneix com a autonomia volitiva o autonomia de la voluntat, o lliure voluntat.
 Dins l'mbit de la moral, l'autonomia es refereix al fonament per determinar la responsabilitat de les accions prpies.
 Dins l'mbit poltic i jurdic, l'autonomia es refereix a la facultat dels ens administratius i organismes, dins l'estructura constitucional d'un estat, per donar-se lleis prpies. Aquest concepte tamb es coneix com a autonomia jurdica.
 Dins l'mbit constitucional, una autonomia es refereix a la capacitat de les divisions poltiques i administratives d'un Estat per a gestionar llurs afers interiors de manera lliure i directa. ;

En la poltica de l'Estat espanyol el concepte d'autonomia, com a substantiu, s sinnim de comunitat autnoma. 


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="157997" title="Meseta" nonfiltered="3970" processed="3962" dbindex="64018">
La Meseta (mot espanyol; literalment, lAltipl), tamb coneguda com la Meseta Central, s la unitat de relleu ms antiga de la pennsula Ibrica i n'ocupa la major part de la superfcie. Aquest altipl va sorgir amb el moviment orognic hercini de l'era primria com a masss que va ser erosionat durant l'era secundria fins a convertir-se en una plana amb poques ondulacions que constitueix el centre de l'actual altipl, posteriorment alterat durant l'era terciria pel moviment orognic alp i l'erosi i la sedimentaci de l'era quaternria. 

La Meseta t una altitud mitjana de 600 metres, encara que l'alada mitjana de la porci nord s major que la de la meridional. La concepci de la Meseta com a gran altipl separat de la resta i ubicada al centre de la pennsula Ibrica s un concepte relativament recent, i no existia abans del segle XX. Va ser Alexander von Humboldt el que en va parlar per primera vegada. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158005" title="Jules Michelet" nonfiltered="3971" processed="3963" dbindex="64023">
Jules Michelet (21 d'agostde 1798 - 9 de febrer de 1874) va ser un historiador francs.

Michelet va nixer a Pars, dins una famlia Hugonot.  

D'orientaci republicanista i lliure pensadora. Les seves primeres obres van ser textos escolars. El 1831 va publicar Introduction  l'histoire universelle on va mostrar les seves dots literries alhora que es va mostrar (segons l'onzena edici de l'Enciclopdia Britnica)  uns punts de vista peculiars que no feien molt fiables les seves conclusions malgrat que no falsejava intencionadament els fets.

A partir de 1830 va obtenir un lloc de treball a l'oficina del registre i va ser professor a la facultat de literatura on tamb exercia la docncia l'historiador Guizot. A partir d'aleshores comen els seus treballs principals com la monumental  Histoire de France que va tardar 30 anys a completar i altres obres d'erudici com uvres choisies de Vico, les Mmoires de Luther crits par lui-mme, els Origines du droit franais, i desprs le Procs des Templiers.

A partir de 1838 va ser escollit membre del Collge de France i va iniciar, mostrant una aversi contra els principis de l'autoritat i el clericalisme, una campanya contra els jesutes que tornaven a l'activitat a Frana. 

Escriv una entusiasta Histoire de la revolution franaise on fidel al seu estil considera la Revoluci Francesa com una nova religi essent el credo la Declaraci dels drets de l'Home i els profetes Rousseau i Voltaire. Considera que l'heroi de la Revoluci va ser "El Poble" i el Terror exercit pels individus de la classe mitjana. tamb va escriure Les Femmes de la revolution (1854).

Una de les seves obres ms populars foren L'Insecte i L'Amour (1859) que sn en part pamflets i en part tractats morals.


Referncies.
;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158006" title="Franois Guizot" nonfiltered="3972" processed="3964" dbindex="64024">

Franois Pierre Guillaume Guizot (4 d'octubre de 1787 -12 de setembrede 1874) va ser Primer Ministre de Frana i historiador.

Va nixer a Nimes dins una famlia burgesa hugonot. el seu pare va ser exceutat a Nimes durant la Revoluci Francesa.

La seva mare s'exili a Ginebre on Guizot va ser educat i all va rebre la influncia de les idees de Rousseau.

El 1812 va ocupar la ctedra d'histria moderna de la Universitat de la Sorbona.Va escriure una Histoire de la rvolution d'Angleterre depuis Charles I  Charles II (1826-1827) mostrant-se imparcial i Histoire de la civilisation en Europe (1828) i Histoire de la civilisation en France que sn considerades obres clssiques de la historiografia.

Durant 26 anys va ocupar diversos crrecs com els dels ministeris de interior, Afers estrangers i Primer Ministre de frana.
 

Enllaos externs.

 "Condition of the July Monarchy, 1830-1848" a The Modern History Sourcebook;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158007" title="Ibn Khaldun" nonfiltered="3973" processed="3965" dbindex="64025">
 Ibn Khaldun (Ab  Zayd 'Abd al-Rahm n ibn Hald n, en rab          , Tunsia, 27 de maig de 1332 - el Caire, 17 de mar de 1406) va ser un historiador i filsof rab d'origen andalus.

Nasqu a Tunis fill d'una famlia d'origen sevill. Est considerat com un dels fundadors de la historiografia moderna i tamb de la sociologia i l'economia.

La seva obra principal es coneix com els Prolegmens i en realitat s la introducci a una altra obra ms mplia coneguda com al-'Ib r o Llibre de l'evidncia, registre dels indicis i esdeveniments dels dies dels rabs, perses i berbers i els seus poderosos contemporanis, que s una histria universal amb una especial atenci a la dels nmades berbers i la seva relaci amb la vida urbana. 

En l'aspecte sociolgic s remarcable com descriu el procs que porta al sedentarisme de les poblacions impetuoses nmades i que una vegada ocorregut perden, amb el pas del temps, aquest carcter i l'observaci que el procs es va repetint de manera cclica amb altres nmades atrets per la vida urbana. 

Ibn Khaldun constata la crisi i el canvi i en busca una explicaci racional dins de l'aristotelisme i la seva classificaci de les coses basada en l'existncia de caracterstiques comunes i l'aplica a l'estudi de la civilitzaci humana.

En el camp econmic analitza la dinmica dels mercats i els conceptes de poblaci, preu, benefici i formaci del capital.
 
Cap el 1350 viatja a Fes, que en aquells moments era el principal centre de saviesa del Magrib, i es converteix en el secretari diplomtic el sold Abu Inan. Des de 1388 es va installar a El Caire on enseny en les universitats islmiques o madrasses.

Va tenir molt de prestigi i va actuar de conseller poltic tant de Pere I de Castella (el 1363) com de Tamerl (el 1401).

Enllaos externs.
Articles i treballs sobre ibn Khaldun ;
Commemoraci del VI centenari de la seva mort ;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158008" title="Castell de Bocs" nonfiltered="3974" processed="3966" dbindex="64026">

Castell de Bocs de 661,7 m d'altitud s el pic dominant de la carena del cam Ral des del punt de vista del poble de Rellinars.

Est situat a la Serra de l'Obac (Serralada Prelitoral) entre el torrent de la Saiola i el torrent de la font de la Cansalada, dintre del terme municipal de Rellinars i el Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac.

Format per conglomerats presenta un relleu caracterstic en el qual diferents blocs el conformen com a una unitat allada de la carena del cam Ral.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158014" title="Universitat de Viena" nonfiltered="3975" processed="3967" dbindex="64027">
La Universitat de Viena (en alemany Universitt Wien) va ser fundada el 1365 per Rudolph IV i des de llavors s anomenada Alma mater Rudolphina. 

s la universitat ms gran d'ustria. 

Entre els guanyadors del Premi Nobel que han ensenyat en la Universitat de Viena trobem:
 Robert Barany;
 Julius Wagner-Jauregg;
 Hans Fischer;
 Karl Landsteiner;
 Erwin Schrdinger;
 Victor Franz Hess;
 Otto Loewi;
 Konrad Lorenz;
 Friedrich von Hayek;

La Universitat de Viena va ser el bressol de la Escola Austraca d'Economia. Els fundadors d'aquesta escola que van estudiar en ella inclouen a Carl Menger, Eugen von Bhm-Bawerk, Friedrich von Wieser, Joseph Schumpeter, Ludwig von Mises i Friedrich A. von Hayek.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158016" title="Universitat de Cadis" nonfiltered="3976" processed="3968" dbindex="64028">

La Universitat de Cadis s la universitat pblica de la provncia de Cadis, a Espanya. 

En ella estudien actualment (curs 2005-2006) 18.199 alumnes i treballen 1.563 professors i 680 professionals d'administraci i serveis. 
Histria.
Va ser fundada com a tal el 30 d'octubre de 1979, encara que molts dels seus centres ja existien anteriorment com escoles independents (com l'Escola d'Arts i Indstries, avui Escola Superior d'Enginyeria), o b com facultats de la Universitat de Sevilla (com la Facultat de Cincies i la de Geografia i Histria). Entre els seus aspectes peculiars podem destacar l'especialitzaci que t la Universitat en les disciplines de Cincies del Mar, Cincies Nutiques i enginyeries navals. Totes elles s'imparteixen en el Centre Andals Superior d'Estudis Marins (CASEM), en el Campus de Port Real. La seva facultat ms antiga s la de Medicina, hereva directa del Real Collegi de Cirurgia de Cadis fundat el 1748, el primer centre d'Europa que va combinar medicina i cirurgia en el mateix centre. 

Actualment la universitat s una de les mximes institucions de la provncia de Cadis i donat el seu caracter obert, cosmopolita i la seva projecci atlntica acull a estudiantes dels cinc continents amb importants convenis d'intercanvi amb universitats americanes i africanes i aix com formant part del Programa Europeu Erasmus

Particularitats.
Va ser una de les primeres universitat espanyoles a tenir una Oficina de Programari Lliure. Aquesta oficina ha organitzat diverses Jornades prpies i s responsable de l'organitzaci del FLOSS International Conference. 

La prctica totalitat de les seves installacions tenen connexi sense fil a internet des de qualsevol punt (ucAir), usant un ordinador porttil o un dels disponibles per a prstec en les seves biblioteques (aquests ltims incorporen exclusivament Programari Lliure). 

A travs de la FUECA t un Centre Superior de Llenges Modernes de la UCA en el qual ofereix estudis d'angls, francs, itali, alemany, rab, portugus, rus i espanyol per a estrangers.

 Enllaos externs .
 Web oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158017" title="Universitat d'Almeria" nonfiltered="3977" processed="3969" dbindex="64029">

La Universitat d'Almeria s la universitat pblica de la provncia d'Almeria, a Espanya. 

Es troba situada en la ribera del Mar Mediterrani. Pertany al barri La Canyada de San Urb. Actualment s'imparteix docncia en 36 titulacions, disposa de 818 professors i 12.329 alumnes.

En l'actualitat el seu rector s Pedro Molina Garca, triat per la comunitat universitria en les eleccions a rector que van tenir lloc el dilluns 26 de mar de 2007. Aquestes eleccions van destacar per la notable participaci dels estudiants.


Enllaos externs.
 Universitat d'Almeria;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158018" title="Universitat Internacional d'Andalusia" nonfiltered="3978" processed="3970" dbindex="64030">

La Universitat Internacional d'Andalusia (UNIA) va ser creada el 1994 amb la finalitat de completar el sistema universitari andals, oferint cursos i postgraus que no es trobaven presents en cap de les altres universitats andaluses. 

Compte amb quatre seus permanents: 
Seu Antonio Machado, a Baeza (Jan). ;
Seu Iberoamericana Santa Mara de La Rbida, a Palos de la Frontera (Huelva). ;
Seu de La Cartuja, a La Cartuja (Sevilla). ;
Seu de Mlaga.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de la UNIA;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158020" title="Albanchez de Mgina" nonfiltered="3979" processed="3971" dbindex="64031">


Albanchez de Mgina (anteriorment denominada Albanchez d'beda) s un municipi de la comarca de Sierra Mgina, a la provncia de Jan. 

La major part del terme municipal, aix com el nucli urb, es troben compresos dins del Parc Natural de Serra Mgina. La localitat es troba al peu del mont Aznaitn, sota un castell del segle XV, declarat monument histric el 1985. 

L'economia de Albanchez de Mgina es basa, fonamentalment, en el cultiu de la olivera, encara que tamb t certa importncia la ramaderia ovina.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158021" title="Aldeaquemada" nonfiltered="3980" processed="3972" dbindex="64032">

Aldeaquemada s un municipi de la provncia de Jan, situat al nord de la provncia, amb 542 habitants el 2006 (INE). 

 Histria . 
Poblaci nascuda el 1768, fruit de la poltica illustrada de repoblaci de Carles III a Sierra Morena. Els seus primers habitants van ser colons centreeuropeus.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158022" title="Albrecht Mayer" nonfiltered="3981" processed="3973" dbindex="64033">

Albrecht Mayer (Erlangen,1965) oboista alemany.
Ha estudiat amb Gerhard Scheuer, Georg Meerwein, Maurice Bourgue i Ingo Goritzki comenant la seva carrera profesional en 1990 com a principal obo de l'Orquestra Simfnica de Bamberg. Dos anys despres pasara a ser principal obo de l'Orquestra Simfnica de Berlin. Parallelament desenvolupa la seva carrera com a solista. Tamb s membre del  "Blserensemble Sabine Meyer" i de la "Mahler Chamber Orchestra" i toca regularment amb els "Berliner-Barock Solisten".

Albrecht Mayer toca amb un obo "Green Line" dels fabricants francesos "Buffet Crampon".


 Discografia .
 com a solista .

 Songs Without Words - Transcripcions per obo i orquestra;
 In search of Mozart, agost 2004, amb Claudio Abbado i la Mahler Chamber Orchestra;
 Music for Oboe, Oboe d'amore, Cor anglais, and Piano - msica de cambra del segle XIX, amb Markus Becker.

 apareix en.

 Serenades for Wind Ensemble, gener 2006, EMI records;

 Enllaos externs .

 Plana web oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158024" title="La nvia del tsar" nonfiltered="3982" processed="3974" dbindex="64034">
La nvia del tsar  (en rus:                , Nevesta Tsarskaya) s una pera en quatre actes de Nikolai Rimski-Krsakov, el llibret, de Il'ya Tyumenev, es basa en l'obra de teatre del mateix nom de Lev Alexandrovich Mey. S'estren el 3 de novembre de 1899 al teatre Solodovnikov de Moscou.

Aquesta pera s una excepci en la producci de Rimski-Krsakov per dos motius. Primer, el tema est basat en un drama histric, amb personatges urbans, reals, i situat en l'poca semillegendria del tsar Ivan el Terrible. I segon, i sobretot, pel fet de qu Rimski-Krsakov va realitzar brillants experiments d'instrumentaci, combinant sonoritats i efectes tonals de tal manera que va preparar el cam per l'aparici de Stravinski i Prokfiev.

Rimski-Krsakov va escriure una dotzena d'peres llargues, algunes de les quals romanen populars en les peres russes, per que es representen noms ocasionalment a l'Oest. La nvia del tsar s una certa raresa, apareixent una mica ms sovint als teatres d'occident. 

L'ria que canta Marfa al quart acte s la millor pea de l'obra i es considera una de les millors del repertori rus.

Argument.


L'acci es desenvolupa en l'assentament dAlexandrovsky a Moscou, a la tardor de 1572. Presenta la societat de l'Imperi rus, dominada pel tsar i els cortesans que l'envolten, amb un poder omnmode sobre els seus sbdits. Es basa en el tercer matrimoni del tsar Ivan el Terrible amb Mara Sobakina, per s'aparta bastant de la realitat histricament acreditada.

Griaznoi ha raptat la jove Lioubacha, per desprs s'enamora de Marfa, promesa de Lykov. Griaznoi va a veure un mag perqu l'ajudi en la conquesta amb un filtre d'amor. Lioubacha vol que el mag li doni tamb una metzina que la vagi matant a poc a poc. Ivan el terrible vol casar-se amb Marfa, per aquesta mor. Quan al final Griaznoi descobreix el qu ha passat, mata Lioubacha. La gurdia del tsar l'arresta.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158033" title="Consumisme" nonfiltered="3983" processed="3975" dbindex="64035">

La paraula consumisme s un terme que s utilitza per descriure els efectes d igualar la felicitat personal a la compra de bns i serveis o al consum en general. El cas s exemplificat per la frase com ms consumeixo, ms feli sc. Tamb es refereix al consum desmesurat de bns i serveis en la societat contempornia que impacta en els recursos naturals i l equilibri ecolgic de manera seriosa. Prova d aix s el fet que el consum de recursos de la societat nord-americana, d aplicar-se a tot el planeta, requeriria els recursos de dos planetes ms, iguals a la Terra, per a sostenir-lo.

 Postures Crtiques .
Per a molta gent, l s d aquesta paraula t necessriament una carrega poltica, ja que, quasi sempre, el que utilitza les paraules consumisme i consum excessiu ho fa per a criticar el que considera consum innecessari d altres persones.
Una manera diferent d interpretar la paraula "consumisme" s considerar-la com una crtica a l organitzaci de l economia d una societat que, encara que tal com est ara funciona a satisfacci tant de consumidors com de productors, es pot dir que en el seu conjunt "malbarata" certs recursos. Un exemple trivial podria ser l s dels envasos i les bosses de plstic. Fa menys de cinquanta anys, quan anaves a la botiga a comprar un quilo de cigrons havies de portar un recipient per a posar-los. En la actualitat els cigrons venen empaquetats en bosses de plstic, antigament els embolicaven en un cucurutxo de paper d estrassa. El mtode modern s ms cmode i higinic pels consumidors i incrementa els ingressos dels comerciants, per des de el punt de vista del funcionament de l economia en el seu conjunt malbarata una srie de recursos que abans s aprofitaven millor, com el petroli, necessari per a fabricar el plstic i l acer, del que estan fetes les mquines d empaquetar.

 Postures defensives .
Alguns argumenten que les despeses mai sn innecessries. En opini del que fa la despesa, si una persona considera que comprar un cotxe per 20 mil euros s innecessari perqu existeix un altre per 10 mil que ja cobreix les seves necessitats, llavors  comprar el de 10 mil. Si compra el de 20 mil euros s noms perqu cobreix ms necessitats que el de 10 mil.
Una altre de les principals postures que justifiquen o defensen el consumisme sn les que estan basades en la idea de la llibertat de mercat, s a dir, la possibilitat de comprar el que sigui sense cap restricci.

 Causes i Conseqncies .
El consumisme es veu incentivat principalment per:
 La publicitat, que en algunes ocasions aconsegueix convncer al pblic de que una despesa s necessria quan abans es considerava un luxe.
 La predisposici d usar i tirar de molts productes,
 La baixa qualitat d alguns productes que comporten un perode de vida relativament baix, encara que sn atractius pel seu baix cost, a llarg termini surten ms cars, i son ms nocius per al medi ambient.
 Algunes patologies com l obesitat o la depressi que ens fan creure ms fcilment en la publicitat enganyosa, pensant que podem resoldre els nostres problemes consumint indiscriminadament aliments, begudes, articles miraculosos i d altres tipus de productes.
 El rebuig inadequat d objectes que poden ser reutilitzats o reciclats, ja sigui per nosaltres o per altres.
 La cultura i la pressi social.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158034" title="Miscellnia" nonfiltered="3984" processed="3976" dbindex="64036">
La miscellnia s un gnere literari caracteritzat per la barreja d'escrits de diferents gneres que poden tenir en com la intenci, el tema, un perode o l'autor. El terme s'ha fet extensiu a les recopilacions musicals variades.

Les miscellnies van nixer al mn clssic. Els canoners medievals i renaixentistes i els reculls de contes de l'Edat Moderna sn exemples d'aquesta prctica. Durant el segle XX va augmentar la varietat de tipus d'escrits que es podien incloure, en lnia amb el fragmentarisme de la postmodernitat. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158037" title="Miracle" nonfiltered="3985" processed="3977" dbindex="64037">


Un miracle s una intervenci sobrenatural en el mn fsic de manera que es produeix una acci no explicable per causes ordinries. Es diferencia de la mgia en qu el miracle s una acci de Du o un enviat per ell, s a dir, s un concepte religis present als cultes monoteistes. Els miracles s'accepten per la fe, ja que escapen a la racionalitat.

Catolicisme.
Els miracles sn un dels requisits que es demanen al catolicisme per anomenar a una persona santa. Una comissi examina les seves obres a la recerca d'accions miraculoses. La majoria tenen a veure amb curacions no explicables per l'estat de medicina actual. 

Racionalisme.
Segons el punt de vista racionalista o ateu molts dels miracles apareguts a la Bblia son relats hiperblics de fenmens naturals. Altres poden tractar-se de eclipses de sol o lluna, terratrmols i efectes lluminosos sorprenents.

Un cas especial son les expulsions de dimonis, que en realitat es tracte de persones malaltes amb atacs epilptics o altres malalties semblants. Aquests tenen una durada curta i al cap de uns minuts ha desaparegut l'atac, donant per curada a la persona.

Alguns miracles com la multiplicaci dels pans i els peixos sn semblants als miracles fets per Elies el profeta, per tan podrien ser simples cpies del text i adaptats a la vida de Jess.

La falta d'una comprovaci del miracle es ven palesa en alguns miracles com en el de la dona que patia hemorrgies i que es va curar al tocar la tnica de Jess. Simplement la dona diu que est curada i tots els presents accepten el miracle Marc 5,25-34.

En altres miracles Jess utilitza per curar la saliva barrejada amb fang Joan 9,1 i 6,7 o la saliva i una imposici de mans Marc 8,22-26. La saliva es coneguda en la farmacopea com un remei per curar algunes lesions oculars (Papir Ebers). 

Per ltim dir que alguns autors com Robert Ambelain afirmen que Jess va utilitzar mgia en les curacions. Aquest podria ser el cas de les resurreccions, pot tractar-se de prctiques sembla'ns a les de Vod, utilitzant certs verins o drogues que deixen a la persona en estat de coma durant unes hores, desprs, la vctima recupera les facultats vitals.
De fet els mateixos jueus van acusar a Jess de mag: "Jess el Natzar ha practicat la mgia i ha esgarriat Israel" (tractat Sanhedrn 10 7b). Igualment el filsof grec Cels (filsof) del segle II en la seva obra, acusa a Jess d'haver practicat la mgia.

Vegeu tamb.
Epilpsia;
Taumaturgia;
Exorcisme;
Bruixeria;
Resurrecci;

Bibliografia.
Robert Ambelain Jess o el secreto mortal de los Templarios, 139;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158039" title="Jean-Louis Capezzali" nonfiltered="3986" processed="3978" dbindex="64038">
Jean-Louis Capezzali (Saint-tienne) oboista francs.

 Biografia .

Jean-Louis Capezzali comena els seus estudis musicals a l'edat de 9 anys amb el piano i descobreix l'obo als 14 anys, quan escolta un enregistrament dels concerts de Vivaldi interpretats per Pierre Pierlot. 

Desprs d'un any de curs a l'Schola Cantorum de Paris, entra al CNR de Versalles on estudia obo amb Gaston Longatte. Guanya la medalla d'or i el premi d'honor obtenint el certificat d'aptitud com a professor d'obo.

El 1979 s nomenat, a l'edat de vint anys, primer obo solista dels Concerts Lamoureux. A 1984, passa a ser obo supersoliste a l'Orquestra filharmnica de Radio Frana. Ha sigut premiat als Concursos internacional de Ginebra (1982) i Praga (1986).

En 1988, desprs d'aconseguir el lloc d'assistent de la classe de Maurice Bourgue al Conservatori Nacional Superior de Msica de Paris,  el reemplaa en qualitat de professor titular fins el seu trasllat al Conservatori de Ginebra. Desprs de 1998, imparteix classes al Conservatori Nacional Superior de Msica de Li on s'encarrega de la responsabilitat pedaggica del departament de vent fusta. Realitza anualment cursos de perfeccionament de practica instrumental i de msica de cambra a "l'Escola Britten", a l'institut superior de msica de Prigueux, i forma la futura generaci d'oboistes a les academies internacionals de Tel  a la Repblica Txeca, Musicalp a Courchevel, o al Festival Pablo Casals de Prades.

Parallelament a aquestes activitats, realitza concerts de msica de cambra i com a solista que l'han portat a treballar amb formacions com: Orquestra Nacional Bordeaux Aquitaine, Ensemble orquestral de Pars, Orquestra de cambra de Tolosa,   Regularment es convidat a realitzar concerts i classes magistrals a la Xina, el Jap, Corea, Taiwan, Escandinvia, Rssia, Alemanya, Espanya, Polnia, la Repblica Txeca i els Estats Units, on representa l'escola de vents francesa.

Provador de la marca francesa d'obos Buffet Crampon desprs de 1992, contribuix al desenvolupament de l'instrument. Toca amb els obos "Green-Line".

 Enregistraments .

Qigang Chen: Extase (Virgin Classics 2006);
Jean Franaix, Georges Auric : Musique de chambre - Trios & sonates (Arion 2005);
Charles Koechlin :  Sonatines 1 et 2 (Gallo 2002);
Kurtag; Florentz; Ligeti; Pesson (Arion 1998);
Wagner: Siegfried Idyll in E WWV103 (Gallo 1996);
Mozart: Divertimento K136, Oboe Concerto K314 amb l'Orchestre national Bordeaux Aquitaine (Forlane 1996);
Schumann Kalliwoda, Johann Peter Pixis : The Romantic Oboe (Disques Pierre Verany 1994);
I tamb : Milhaud, Prokfiev, Poulenc, Martinu,  ;

 Enllaos externs.
Biografia ;
Web de l'AFH;
Web de l'IDRS;
Web de l'escola Britten;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158040" title="Sensibilitat" nonfiltered="3987" processed="3979" dbindex="64039">

 Sensibilitat (psicologia), caracterstica personal de persones que donen molta importncia als sentiments o es veuen afectats en excs pel que passa.
 Sensibilitat (biologia), facultat d'un sser viu de percebre estmuls externs i interns a travs dels sentits.
 Sensibilitat (electrnica), caracterstica d'alguns sistemes electrnics.
 Sensibilitat (fsica), per exemple materials sensibles a la llum.
 Sensibilitat (instrument de mesura), s la relaci que existeix entre la variaci de l'instrument i la de l'efecte mesurat.
 Sensibilitat (epidemiologia), s la probabilitat de classificar correctament a un individu malalt, s a dir, la probabilitat que per a un subjecte malalt s'obtingui en una prova diagnstica un resultat positiu. La sensibilitat s, per tant, la capacitat del test per a detectar la malaltia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158042" title="Riu Guart" nonfiltered="3988" processed="3980" dbindex="64040">
El Guart s un riu afluent de la Noguera Ribagorana per la dreta. Est format per diversos barrancs que baixen de la serra de Castell de Llaguarres, a prop de Benavarri. Tamb rep per l'esquerra el riu de Queixigar, que fa de divisria entre Estopany i Fet. Finalment desemboca a prop de Blancafort, (La Noguera).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158045" title="Bandera de Mnaco" nonfiltered="3989" processed="3981" dbindex="64041">

La  bandera de Mnaco est formada per dues franges horitzontals de la mateixa grandria, de color vermell (la superior) i blanc. Posseeix els mateixos colors que la bandera d'Indonsia, per la monegasca s ms llarga, i la bandera de Polnia que t la franja superior blanca i la inferior vermella. El vermell i el blanc sn els colors herldics de la Casa de Grimaldi des de l'any 1339. 

Mnaco ha usat una bandera com l'actual bandera d'Estat per en la qual figuraven les versions anteriors de l'escut d'armes que ha estat usada prcticament des de la fundaci del principat (tret del perode que va estar annexionat a Frana de 1793 a 1814). La versi actual de la bandera nacional va ser adoptada el 4 d'abril de 1881. 

Va existir un estendard compost pel losange amb els colors de la Casa de Grimaldi (en terminologia herldica "losange de plata i gules") molt usat durant el segle XVII.

La bandera d'Estat. 
La bandera d'Estat de Mnaco s de color blanc, les proporcions de la seva ample i llarg sn de 2:3. En el centre de la bandera figura l'escut de Mnaco. Aquesta bandera t pocs usos respecte a altres pasos: S'hissa en el palau del Prncep, en algunes dependncies governamentals i com estendard del Prncep quan accedeix al seu vaixell. 

Estendard del Prncep. 
L'estendard del Prncep s de color blanc les seves dimensions sn de 3:4 o 5:6 si s'usa amb serrells. En el centre figuren la corona del Prncep (que s una corona reial) i dues lletres oposades que reprodueixen la inicial del nom de cada prncep regnant.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158046" title="Benatae" nonfiltered="3990" processed="3982" dbindex="64042">

Benatae s un municipi de la comarca de Sierra de Segura, en la provncia de Jan (Espanya), de 586 habitants (INE, 2006).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158047" title="Carboneros" nonfiltered="3991" processed="3983" dbindex="64043">

Carboneros s un municipi de la provncia de Jan, en la comarca de Sierra Morena. La seva poblaci s de 671 habitants segons el cens de 2006 (INE).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158048" title="Cazalilla" nonfiltered="3992" processed="3984" dbindex="64044">


Cazalilla s un municipi de la Provncia de Jan, pertanyent a la comarca de la Campia de Jan i situat al nord del municipi de Jan. La seva poblaci s de 839 habitants (INE, 2006).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158049" title="Escauela" nonfiltered="3993" processed="3985" dbindex="64045">

Escauela s un municipi de provncia de Jan (Espanya) de 950 habitants (INE, 2006). El poble es troba en la comarca de la Campia de Jan, envoltat de oliveres. 

Existeixen diverses indstries, principalment d'oli i de construcci. 

Cultura. 
En els voltants han aparegut nombrosos vestigis d'poca ibrica i romana. En l'esglsia parroquial pot contemplar-se una imatge de Sant Pere.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158050" title="Espely" nonfiltered="3994" processed="3986" dbindex="64046">


Espely s un municipi d'Espanya en la provncia de Jan, comunitat autnoma de Andalusia, amb una superfcie de 25,63 km, una poblaci de 750 habitants (INE, 2006) i una densitat de poblaci de 30 hab/km.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158051" title="Hinojares" nonfiltered="3995" processed="3987" dbindex="64047">

Hinojares, vila de la provncia de Jan, en la Comunitat autnoma de Andalusia, Espanya. 

Situada a 672 metres d'altitud, t una extensi de 40,60 quilmetres quadrats i una poblaci d'uns 500 habitants. Envoltada de barrancs, va ser llogaret de Pozo Alcn fins a l'any 1690 que es va convertir en vila, passant el seu senyoriu a les mans de D. Iigo Fernndez d'Angulo i, posteriorment, al marqus de Hinojares. 

Destaca l'Esglsia Parroquial de San Marcos Evangelista, en l'interior de la qual existeix una pila bautismal de marbre blanc. Gaireb la totalitat del municipi forma part del Parc Natural de la Sierra de Cazorla, Segura i Las Villas. 

El municipi compta amb la pedania de Cuenca, on neix el riu Turillas.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158053" title="Lopera" nonfiltered="3996" processed="3988" dbindex="64048">

Lopera s un municipi de la provncia de Jan (Espanya), amb 3.976 habitants (INE 2005).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158054" title="Sorihuela del Guadalimar" nonfiltered="3997" processed="3989" dbindex="64049">

Sorihuela del Guadalimar s un municipi de la provncia de Jan, amb una poblaci de 1.258 habitants (INE 2005), pertanyent a la comarca de Las Villas. Pel seu terme municipal discorren els rius Guadalquivir i Guadalimar.



 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158055" title="Villarrodrigo" nonfiltered="3998" processed="3990" dbindex="64050">

Villarrodrigo s un municipi de la provncia de Jan, (Andalusia, Espanya), limitant amb la provncia d'Albacete. Posseeix 510 habitants segons l'ltim cens disponible (2005). En el mateix municipi es troba la localitat de Onsares.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158058" title="Villatorres" nonfiltered="3999" processed="3991" dbindex="64051">

Villatorres s un municipi de la Provncia de Jan, nascut de la fusi portada a terme per Decret el 1975 entre els municipis de Torrequebradilla i Villargordo, als quals se'ls va unir el nucli de poblaci de Vados de Torralba. En l'actualitat consta de 4.197 habitants.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158059" title="Los Villares" nonfiltered="4000" processed="3992" dbindex="64052">

Los Villares s un municipi situat en la comarca metropolitana de Jan (Espanya) i actualment emmarcat en l'rea metropolitana de Jan. 

Es troba a uns 13 km al sud de Jan, el que, unit al seu clima menys calors a l'estiu, la converteixen en un dels principals emplaaments per a les residncies estivals de la capital. Dintre del nucli urb s'ajunten els rius Eliche i rio Fro.


 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158060" title="Villardompardo" nonfiltered="4001" processed="3993" dbindex="64053">

Villardompardo s un municipi de la Provncia de Jan (Espanya) de 1.172 habitants (INE 2005). Es situa en la comarca Metropolitana. 

De terreny predominantment pla, amb alguna zona de desnivells, el seu nucli urb es troba sobre una lloma.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158061" title="Villanueva del Arzobispo" nonfiltered="4002" processed="3994" dbindex="64054">

Villanueva del Arzobispo s un municipi espanyol, de la provncia de Jan en la comarca de Las Villas. Els seus habitants es diuen villanovenses. 

T una extensi de 177 km i 8.481 habitants (2005) (i 8.768 en el municipi), encara que la seva poblaci ha anat disminuint al llarg dels ltims trenta anys. El municipi tamb comprn les localitats de Gtar i Barranco de la Montesina.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158062" title="Villacarrillo" nonfiltered="4003" processed="3995" dbindex="64055">

Villacarrillo s un municipi de la provncia de Jan, amb una poblaci de 10.902 habitants (INE 2005). 
s la capital de la comarca de Las Villas, estant dintre de La Loma d'beda.

 Divisi administrativa .
El municipi compta amb les pedanies de
Mogn;
Agrupacin de Mogn;
La Caleruela;
Arroturas;
Puente de Cerromolinos;
Herrera;

 Demografia .




 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158063" title="Riu de Set" nonfiltered="4004" processed="3996" dbindex="64056">

Riu de Set s un riu catal, afluent del Segre per l'esquerra. Neix a uns 950 m d'altitud, al vessant septentrional de la serra la Llena, entre els cims de la Tossa i de l'Abella, vora l'ermita de Sant Miquel de la Tosca. Curs pels termes de la Pobla de Crvoles, el Vilosell, Cervi de les Garrigues, el despoblat de les Besses, Albi, Albags, el Cogul, Aspa, Alfs, Sunyer, Montoliu de Lleida i Sudanell, on s'uneix al seu collector. Els seus principals afluents sn la riera de l'Albi o riuet dels Gorgs, la vall Xeca i la vall de Melons per la dreta, i, els barrancs de les Coves, de les Garrigues, la vall de Colom, la riera de la Sisquella i la vall de Rec per l'esquerra. La seva direcci general s sud-est nord-oest, i el seu recorregut s d'uns 45 km.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158064" title="Valdepeas de Jan" nonfiltered="4005" processed="3997" dbindex="64057">

Valdepeas de Jan s un municipi de la comarca de la Sierra Sur de Jan, al sud-oest de la provncia de Jan (Espanya). 

Segons el cens de 2005, contava amb 4.315 habitants















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158065" title="Torres de Albnchez" nonfiltered="4006" processed="3998" dbindex="64058">

Torres de Albnchez s un municipi situat en la comarca de la Sierra de Segura, en l'extrem nororiental de la provncia de Jan (Andalusia. 

Posseeix 923 habitants segons l'ltim cens disponible (2005).

 Nuclis de poblaci .
Fuente Carrasca.
Fuente Fra.
Fuente Mujer.
La Hoya (Jan).
Los Maridos.
Los Morachos.

 Enllaos externs .
Portal de la Sierra de Segura;
Pgina personal sobre Torres de Albnchez;
pgina sobre Torres de Albanchez;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158066" title="Vilches" nonfiltered="4007" processed="3999" dbindex="64059">


Vilches s un municipi de la provncia de Jan (Espanya) situat a 80 km de la capital, Jan. T una poblaci de 4.940 habitants (INE 2005) repartits en la vila i les pedanies de Guadaln del Caudillo i Miraelro, aquesta ms propera a la vena Linares.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158067" title="Torreperogil" nonfiltered="4008" processed="4000" dbindex="64060">

Torreperogil s un municipi de la provncia de Jan (Andalusia, Espanya) situat en la comarca de La Lloma, prop de les renaixentistes ciutats de beda i Baeza. Segons dades del INE, el 2005 contava amb una poblaci de 6.813 habitants. El nom del poble prov del cavaller feudal Pero Xil de Ztico a qui Ferran III de Castella va donar en senyoriu la vila desprs de la Reconquesta el 1231.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158068" title="Programa de Biblioteques Escolars puntedu" nonfiltered="4009" processed="4001" dbindex="64061">

Programa del Departament d Educaci de la Generalitat de Catalunya que t per objectiu potenciar la biblioteca escolar "puntedu", un espai de coneixement, aprenentatge i gust per la lectura, com un espai de recursos on poder trobar tot tipus d informaci en diferents tipus de suport a l abast de l alumnat, del professorat i de la comunitat educativa, com a espai d aprenentatge en el desenvolupament de les diferents rees curriculars, per tal que l alumnat es formi com a persona autnoma, crtica i constructora del seu propi coneixement a travs de la cerca, la investigaci i el treball en diferents fonts d informaci.

El programa es va iniciar el curs 2004-2005 amb l objectiu de consolidar i impulsar el funcionament de la biblioteca com a eina bsica d aprenentatge que proposa una manera diferent de treballar i entendre el mn, una manera d accedir al coneixement afavorint les habilitats d accs a la informaci, l hbit i el gust per la lectura, un servei a tota la comunitat educativa amb la possibilitat de collaborar amb la biblioteca pblica i els plans d entorn, en el context d una escola i un institut integrador i cohesionat amb les llenges.
Aquest model es vol anar implantant a tots els centres educatius de Catalunya. 

Decleg

 Recursos .
El Departament, en els centres educatius amb projecte de biblioteca escolar, proposa una dotaci de recursos humans per tirar endavant la dinamitzaci de la biblioteca i en conseqncia de la lectura, la seva gesti i dinamitzaci, aporta recursos informtics per a la catalogaci dels materials de la biblioteca i l accs a la informaci i recursos econmics per l adquisici de llibres i material en diferent suport.

 Formaci .
La formaci del programa als responsables de la biblioteca escolar abasta, a part de temes d organitzaci de la biblioteca i cerca, tractament i s de la informaci, la dinamitzaci de la biblioteca, literatura infantil i juvenil, la relaci de la biblioteca amb el currculum i el pla de lectura. Per a portar a terme tot aquest treball el programa de biblioteca escolar treballa amb els Serveis Educatius i concretament els Centres de Recursos Pedaggics que acullen la formaci, dinamitzen i donen suport a la biblioteca del centre i a les seves activitats de lectura i accs a la informaci.

 Collaboraci amb altres institucions .
El Departament d Educaci esta treballant conjuntament amb el Departament de Cultura i la Diputaci de Barcelona. Fruit d aquesta collaboraci ha estat un treball de dos anys elaborat per un grup d experts: Laboratori de la biblioteca escolar   biblioteca pblica que ha concls amb unes propostes en base a la creaci d una xarxa de biblioteques escolars, d organitzaci de plans de foment a la lectura, amb mbits de recursos d informaci i serveis, dinamitzaci educativa i cultural, amb orientacions sobre plans de lectura municipals i la collaboraci entre les biblioteques escolars i pbliques a les zones rurals. El tema s est concretant en una publicaci del Departament que donar a conixer les diferents propostes per portar a terme aquesta collaboraci entre la biblioteca escolar i la biblioteca pblica a tots els centres educatius de Catalunya, totes les Biblioteques pbliques i a tots els Municipis.

Tamb en el marc de la collaboraci amb el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci s ha elaborat la bibliografia bsica per a una biblioteca escolar amb uns ttols de llibres d imaginaci i coneixements per als centres educatius de primria, s anir actualitzant i es comencen a establir les bases per fer la bibliografia de secundria.

El programa treballa amb l Associaci Catalana d'Amics del Llibre Infantil i Juvenil elaborant unes maletes amb rodes que tenen uns 150 llibres de gran qualitat textual, temtica i illustrativa, que es fan arribar a Centres de Recursos Pedaggics amb mbit rural per a la seva distribuci itinerant als centres educatius. 

En el Grup Assessor del Programa hi participa el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci, la Diputaci de Barcelona, el Collegi de Bibliotecaris Documentalistes, la Facultat de Biblioteconomia i Documentaci, l Amic de Paper, els Centres de Recursos Pedaggics, la Biblioteca de l Associaci de Mestres Rosa Sensat i expertes en el tema.

Enllaos externs.
http://www.xtec.cat/innovacio/biblioteques/index.htm;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158069" title="Torredonjimeno" nonfiltered="4010" processed="4002" dbindex="64062">

Torredonjimeno s un municipi situat a l'oest de la provncia de Jan (Espanya), tradicionalment enquadrat en la comarca de la Campia de Jan, encara que actualment pertany l'rea metropolitana de Jan. Amb 13.957 habitants  i 157,8 km d'extensi.


 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158070" title="Vilches (desambiguaci)" nonfiltered="4011" processed="4003" dbindex="64063">


 Vilches (Xile) , San Clemente , Xile;
 Vilches , Andalusia, Espanya, Europa;
 Vilches (Venezuela) , Gurico, Veneuela;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158071" title="Jos Ramn Herrero Merediz" nonfiltered="4012" processed="4004" dbindex="64064">
Jos Ramn Herrero Merediz, nascut a Gijn el 2 de febrer de 1931. Casat i amb dos fills. s un poltic i advocat espanyol. 

El 1956 amb 25 anys entra en contacte a Pars amb el Partit Comunista d'Espanya i sollicita el seu ingrs el mateix any. Exerceix una activa i clandestina vida poltica per la qual s detingut a Espanya en 1960. s condemnat sota els termes de rebelli militar per un Tribunal militar a 14 anys de pres. Desprs de concedir el rgim franquista als presos poltics, tres indults de carcter general, dos pels nomenaments de dos nous Papes i un tercer amb motiu dels 25 anys de pau, la seva condemna es redux de 14 a 7 anys. En 1967 pot tornar a exercir com advocat. Representa principalment a treballadors i a companys vinculats al moviment antifranquista. Segu militant en el Partit Comunista d'Astries fins que, sent ja un partit legalitzat, sollicita ser donat de baixa en l'any 1978. 

El 1982 el Partit Socialista Obrer Espanyol el presenta com candidat al senat per Astries, on surt escollit en successives eleccions durant 14 anys. Ha estat membre del Parlament Europeu, del Consell d'Europa, ha presidit la Comissi de Justcia del Senat que va contribuir a elaborar el Codi Penal de 1995, ha presidit les Comissions de Suplicatoris en el cas de Carlos Barral o d'alguns senadors amb motiu del Cas Filesa. Actualment la seva activitat principal s la Presidncia del Consell Social de la Universitat d'Oviedo







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158079" title="Partit dels Treballadors de Burundi" nonfiltered="4013" processed="4005" dbindex="64065">
El Partit dels Treballadors de Burundi o UBU (Francs: Parti des travailleurs du Burundi; Kirundi: Umugambwe wa'Bakozi Uburundi) va ser un partit poltic Marxista clandest de Burundi. El seu electorat primari era la gran poblaci de refugiats Burundesos situada al lmit de Rwanda. Fundat l'agost del 1979, un dels seus lders prominents va ser l'intellectual d'tnia Hutu Melchior Ndadaye, qui va esdevenir el primer president escollit democrticament de Burundi el 1993.

Quan l'UBU es va dissoldre, seguidors de Ndadaye es van reagrupar en el Front per la Democrcia a Burundi (FRODBU).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158083" title="Ludwig August Lebrun" nonfiltered="4014" processed="4006" dbindex="64066">
Ludwig August Lebrun (Mannheim, 2 de maig de 1752 - Berln, 16 de desembre del 1790) oboista i compositor alemany.

 Biografia .

Aquest fams i virtus oboista va tocar a l'orquestra de la cort del Princep-Elector  Carles Teodor  en Mannheim. Va comenar tocant a l'orquestra a l'edat de 12 anys i amb 15 anys es convertiria en membre de la mateixa. El seu pare, tamb oboista d'origen Belga, va treballar al 1747 a la cort de Mannheim. Seria contemporani dels compositors Carl Stamitz i Anton Stamitz, pertanyent a l'escola de Mannheim.

A l'estiu de 1778 es va casar amb la soprano Franziska Danzi, la germana de Franz Danzi, una de les millors i ms conegudes cantants de l'poca. Amb ella viatjaria per tota Europa: Mil, Pars, Londres, Viena, Praga, Npols, Munic i Berln. La parella es complementaven perfectament i moltes aries per a soprano i obo obligat van ser composades per a ells, com per exemple en Gnther von Schwarzburg (1777) del compositor Ignaz Holzbauer, L'Europa riconosciuta (1778) del compositor Antonio Salieri i Castore e Polluce (1787) de Georg Joseph Vogler. 

Va morir a l'edat de 38 anys.

Obres.
Ballet "Armida" i "Adle de Ponthieu";
Concerts per a Obo i orquestra No.1 en Re menor, No.2 en Sol menor, No.3 en Do major, No.4 en Sib major, No.5 en Do major, No.6 en Fa major;
Concert per a Clarinet i Orquestra en Sib major;
Duos per a Viol i Viola;
Duets i trios per a flauta;
Flute trios;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158086" title="Skylab" nonfiltered="4015" processed="4007" dbindex="64067">


L Skylab va ser la primera estaci espacial que els Estats Units d Amrica van collocar en rbita al voltant de la terra. Dissenyada per missions de llarga durada, tenia un doble objectiu: demostrar que els humans podien viure i treballar a l espai durant llargs perodes de temps, i ampliar els coneixements d astronomia solar, ms enll de les observacions que es podien realitzar des de bases terrestres. Va tenir molts xits tot i les dificultats tcniques que va experimentar al principi. Tres tripulacions amb 3 components cada una la van habitar durant un total de 171 dies i 3 hores. Es van portar a terme prop de 300 experiments cientfics i tcnics: experiments mdics sobre l adaptaci dels homes en condicions de gravetat zero, obervacions solars i detallats experiments sobre els recursos terrestres. L estaci, ja buida, va reentrar a l atmsfera terrestre l 11 de juliol del 1979 escampant trossos de ferralla en una mplia zona sobre l oce ndic i l oest d Austrlia.
 
 L estaci.
L Skylab es va construir exclusivament fent servir material i equipaments modificats dels coets Saturn i les naus  Apollo . Emprant una tercera etapa buida ( o seca,  dry  en angls) dels coets Saturn V, la estaci estava completament muntada i equipada abans del llanament. Les tripulacions arribaven a l estaci espacial i tornaven a la terra fent servir les naus  Apollo  llenades sobre coets Saturn IB.

 Missions .

Durant la vida de l estaci es van realitzar 4 missions: Skylab 1 a 4. La primera sense tripulaci per posar en rbita el complex sencer i les altres tres amb tripulacions de tres membres cadascuna d elles.

 Skylab 1 .
14 de Maig del 1973. Missi no tripulada.
L estaci espacial va ser posada en rbita emprant un coet Saturn V. Quasi immediatament van aparixer els primers problemes a causa de les vibracions produdes durant el llanament. L escut per meteorits va ser arrencat de la seva ubicaci i en la caiguda va arrossegar un dels dos panells solars dels que disposava la nau. Un tros de l escut, a ms, es va embolicar amb l altre panell impedint aix que es pogus desplegar.
Un cop en rbita es va fer maniobrar el complex per tal que els panells solars del telescopi  Apollo  encaressin el sol per poder aix obtenir el mxim d electricitat possible. A causa d aquesta orientaci i que una de les missions de l escut antimeteors arrencat era fer d ombrella protectora dels rajos solars, la temperatura a l interior del laboratori va arribar als 52C. El llanament de la missi Skaylab 2 es va haver de posposar mentre els enginyers de la NASA, durant 10 dies d intens treball, desenvolupaven i entrenaven a la tripulaci en els procediment necessaris per tornar a fer habitable l estaci. Al mateix temps es feia girar l estaci per tal d intentar que la temperatura a l interior del laboratori baixs fins a un lmits ms acceptables.

 Skylab 2 .
Del 25 de maig al 22 de juny del 1973. Tripulaci: Charles Conrad Jr., Paul J. Weitz i Joseph P. Kervin. Durada: 28 dies i 50 minuts. Primera missi tripulada.
La tripulaci va atracar a l estaci durant la cinquena rbita. Desprs de realitzar una gran quantitat de reparacions, entre les que s incloa el desplegament d un para-sol que va fer baixar la temperatura fins a 23,8C, l estaci es va declarar completament operacional el 4 de juny. A partir d aqu es va iniciar la par experimental de la missi. Es van dedicar 392 hores a la realitzaci d experiments d astronomia solar, estudis mdics i cinc experiments preparats per escolars. La missi va incloure tres activitats extra vehiculars (EVA) que van totalitzar 6 hores i 20 minuts.


 Skylab 3 .
Del 28 de juliol al 25 de setembre del 1973. Tripulaci: Alan L. Bean, Jack R. Lousma i Owen K. Garriott. Durada: 59 dies i 11 hores.
Aquesta missi va continuar amb les tasques de manteniment de l estaci espacial aix com amb els experiments cientfics i mdics. Es van completar 858 rbites i 1.081 hores d observacions terrestres i solars. Tamb es van realitzar tres EVAs que van totalitzar 13 hores i 43 minuts.

 Skylab 4 .
Del 16 de novembre del 1973 al 8 de febrer del 1974. Tripulaci: Gerald P. Carr, William R. Pogue i Edward G. Gibson. Durada: 84 dies i una hora.
Aquesta va ser la darrera de les missions Skylab, va incloure observacions del cometa Kohoutek entre altre nombrosos experiments. Va realitzar 1.214 rbites i quatre sortides extra vehiculars que van totalitzar 22 hores i 13 minuts.
Un cop finalitzada aquesta darrera missi es va posicionar el laboratori a una alada estable i es van apagar tots els sistemes. S esperava que l Skylab es mantingus en rbita entre 8 i 10 anys, per a la tardor del 1977, a causa d una activitat ms forta del previst, ja es va veure que aix no seria aix.



Final de l Skylab.
Desprs de la darrera missi, l Skylab va ser deixat en una rbita d aparcament que havia de durar com a mnim 8 anys. La idea era que els transbordadors espacials ( Space Shuttle ) atraquessin a l estaci i augmentessin la seva altitud cap a finals del 1979. El problema va ser que a causa d alguns retards, no va enlairar-se cap transbordador fins al 1981. Es va dissenyar una missi anomenada  Teleoperator , en la que un satllit no tripulat atracaria a l estaci i amb el seu motor la portaria a una rbita ms elevada, per problemes pressupostaris van impedir que el finanament necessari arribs mai.
L Skylab necessitava una remodelaci total a part de nous giroscopis i una recrrega de combustible. A sobre, molts dels sistemes no havent estat pensats per que se ls pogus fer un manteniment a l espai. Tots aquests arguments van ajuda a prendre la decisi final de deixar-la caure. 

L activitat solar ms elevada del previst, va provocar l escalfament de les capes ms exteriors de l atmosfera terrestre. Aquest fet va fer que augmentes el fregament de l Skylab, que es degrads la seva rbita de manera progressiva i que acabs reentrant l 11 de juliol del 1979 cap a les 16:37 UTC. 
La zona sobre la que van caure els trossos de brossa espacial era una estreta banda (d uns 4 d amplada aproximadament) que comenava a 48 S 87 E i acabava a 12 S 144 E, un rea que anava des de l oce ndic fins a l oest d Austrlia.

Es van construir dos unitats de l estaci espacial preparades per volar. La primera es la que va acabar cremant sobre l ndic i la segona (la de reserva) es troba exposada al  National Air and Space Museum  de Washington, DC. Una de les maquetes a escala real de s empraven per entrenar les tripulacions es pot veure al centre de visitants del  Lyndon B. Johnson Space Center  ubicat a Houston, Texas (EE.UU.).


 Orgens i Histria .
Es fa molt difcil determinar quina va ser l origen exacte de la Skylab, donat que hi van haver molts projectes similars flotant entre els diferents centres de la NASA. Una de les fites ms importants va ser quan Wernher von Braun va entregar al l exrcit americ el seu projecte  Horizon  (1959). Un dels principals objectius d aquest projecte era posar un home a la lluna, missi de la que rpidament es va fer crrec la recent creada NASA. Aix que, tot i estar bsicament concentrat en les missions lunars, von Braun tamb va detallar un laboratori orbital construt sobre la darrera etapa del  horizon . Aquest disseny bsic, d aprofitar els coets existents, va evolucionar en posteriors dissenys fins a conduir a la de la Skylab que finalment va volar.

Al 1963, la fora aria dels Estats Units (USAF) va iniciar el desenvolupament d un laboratori espacial tripulat ( Manned Orbital Laboratory    MOL). Consistia en una petita estaci espacial pensada principalment pel fer reconeixements fotogrfics emprant grans telescopis manegats per una tripulaci de dos persones. Aquesta estaci havia de ser construda emprant l etapa superior d un coet  Agena  en el que, bsicament, tot l equipament s installava a l interior dels dipsits de combustible. Les estacions s haurien llanat sense tripulaci, la qual s incorporaria posteriorment amb un vehicle  Gemini  modificat.

Diversos centres de la NASA van veure com perill aquesta disseny de la USAF i van comenar a crear els seus propis dissenys d estaci espacial. Molts d ells eren dissenys molt preliminars sense cap tipus de suport oficial. Aquests estudis bsicament empraven plataformes llanades per un coet Saturn V, amb les tripulacions seguint-los amb coets Saturn IB emprant capsules  Apollo  o Gemini (si no es necessitava portar tanta crrega).

Per aquella poca la NASA estava buscant propostes per una gran missi continuadora del projecte  Apollo . Es pensava, fins i tot en grans estacions espacial que poguessin contenir tripulacions de 24 persones amb una vida operativa d un cinc anys. L empresa Loockheed Martin, involucrada en aquest projecte, va proposar una estaci espacial ja que creien que era la continuaci natural a les missions lunars. Un de les necessitats d una estaci espacial permanentment habitada havia de ser l abastiment peridic. Per realitzar aquesta tasca un vehicle de carga derivat dels  Apollo  o b dissenyar un nou vehicle reutilitzable. Al cap del temps, desprs de moltes voltes el nou vehicle d abastament va acabar emergent en el projecte del  Space Shuttle  i la proposta d estaci espacial com la  Freedom Space Station .

 
Al juny del 1964, el quarter general de la NASA a Washington va crear la oficina Apollo Logistic Support System Office amb l objectiu inicial d estudiar les possibles modificacions que es podien realitzar als sistemes i dissenys de les missions  Apollo  per tal de poder-los aprofitar en missions cientfiques. Els projectes desenvolupats inicialment incloen missions ms llargues a la superfcie de la lluna, un observatori solar tripulat, etc. Tot i que inicialment no es concentrava especficament en una estaci espacial, durant els segents dos anys, l oficina cada cop es va concentrar ms en aquest rol. AL 1965 la oficina va canviar de nom passant a ser l Apollo Applications Program (AAP).

Com a part del treball diari, a l agost del 1964 la MSC va presentar diversos estudis sobre un laboratori no reutilitzable com Apollo "X" (una abreviaci de  Apollo Extension System ). Aquest disseny substitua el mdul lunar, colocat habitualment sobre la etapa S-IVB, per una petita estaci espacial un pl ms grossa que l area de servei del mdul de comandament (CSM). Podia contenir provisions i experiments per missions d entre 15 i 45 dies de duraci. Emprant aquest estudi com a base, es van estar estudiant diversos perfils de missi durant tres mesos.

Wernher von Braun va proposar un pla molt ms ambicis per tal de construir una estaci espacial ms gran. Ell proposava substituir l etapa S-IVB d un coet Saturn V per una carcassa aerodinmica que portaria el mdul de comandament (CSM)al damunt. Dins de la carcassa hi anirien els equipaments necessaris disposats en forma de cilindre amb un radi sensiblement inferior al del mdul de comandament. Un cop tot en rbita es buidarien completament els dipsits de l etapa S-II i el cilindre d equipaments s introduiria a l interior del tanc d hidrogen lquid (ara buit) a travs una gran escotilla. L estaci seria, doncs, tot l interior del dipsit d hidrogen de l etapa S-II amb el cilindre de l equipament formant com una espina al llarg del seu eix longitudinal. L rea habitable disponible hauria estat fora gran (10 x 13,7 metres). La potncia s obtindria emprant plaques solars que recobririen la part exterior de l etapa S-II.      

Un dels problemes amb aquesta proposta era que requeria un Saturn V sencer per tal de llanar l estaci i, a l poca en qu es va proposar aquest disseny, tots els Saturn V fabricats i en procs de fabricaci estaven assignats a missions lunars. En treballs successius es va pensar es emprar un disseny ms menut de l estaci que pogus ser llenat emprant un Saturn IB. Donat que diverses de les missions de proves destinades a provar el Mdul Lunar (ML) i el mdul de comandament i servei (CSM) van ser cancellades, van quedar disponibles diversos coets Saturn IB que es podrien emprar per aquest altre projecte.

El treball de disseny va continuar durant els segents dos anys entrant de cap en l poca del retalls pressupostaris. A l agost del 1967 la NASA va anunciar que les missions de cartografiat de la lluna i la construcci d una base (ambdues de la AAP) eren cancellades. Les niques missions que se seguirien endavant serien les del taller orbital i l observatori solar. Una mica ms endavant les missions lunars Apollo 18 a 20 van ser tamb cancellades. Totes aquestes cancellacions van alliberar el nombre necessari de coets Saturn V (amb ms potncia que els Saturn IB) per tal de fer possible el llanament directe a rbita d una estaci espacial emprant les etapes S-IC i SII.  

Al 8 d agost del 1969, McDonnell Douglas va rebre el contracte per convertir les dues etapes existents S-IVB en la configuraci del taller espacial. Al gener del 1970 una de les etapes S-IV de proves es va enviar a la factoria de McDonnell per tal que es fes servir per construir una maqueta. El nom d Skylab es va posar desprs d un concurs impulsat per la NASA.

L Skylab estaria composat, finalment, per dues etapes del llanador (S-IC i S-II), una unitat amb instruments (IU) que composarien els tres mduls principals de crrega. Les etapes del llanador i la unitat d instruments eren les idntiques a les que es feien servir pels llanaments  Apollo  amb el Saturn V. La crrega principal consistia en el taller orbital (una etapa S-IVB convertida), una resclosa d aire / mdul d atracament mltiple, el suport del telescopi Apollo, el recobriment extern i diferents experiments. 

L ordenador que es va fer servir a bord de l Skylab era un IBM System 4Pi TC-1, un parent lluny del AP-101 que fan servir els transbordadors espacials del programa  Space Shuttle .

Referncies.
SKYLAB: A CHRONOLOGY by Roland W. Newkirk and Ivan D. Ertel with Courtney G. Brooks (NASA SP-4011 1977);
SP-402 A New Sun: The Solar Results from Skylab;
SkyLab Kennedy Space Center web page;
Skylab Mission Evaluation - NASA report (PDF format);
Skylab Reactivation Mission Report 1980 - NASA report (PDF format);
Skylab Our First Space Station - NASA report (PDF format);
Skylab Restoration Project;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158087" title="Witold Gombrowicz" nonfiltered="4016" processed="4008" dbindex="64068">

Witold Gombrowicz (4 d'agost de 1904, Ma oszyce, Polnia-24 de juliol de 1969, Vence Frana), novellista i dramaturg polons actiu des dels anys 30 fins al final de la seva vida.

 Biografia.
Witold Gombrowicz va nixer al si d'una famlia benestant de la noblesa polonesa. Va estudiar Dret a la Universitat de Varsvia, des de 1926 fins al 1932.

 Estil.
Les obres de Gombrowicz es caracteritzen per una anlisi psicolgica profunda, un cert sentit de paradoxa i l'absurd i un to antinacionalista. El 1937 va publicar la seva primera novella, Ferdydurke, que va presentar molts temes que ms tard va explorar i desenvolupar a les obres posteriors: els problemes de la immaduresa i la joventut, les mscares que l'home es colloca davant els altres, i un examen crtic i irnic dels papers de les classes en la societat i la cultura poloneses, especialment de la noblesa, representants de l'Esglsia Catlica i del provincianisme polons. Ferdydurke va provocar una reacci de crtica molt dura i immediatament va dividir el pblic de Gombrowicz en admiradors devots i enemics acrrims.

Gombrowicz s un escriptor excepcional que sempre va lluitar amb les tradicions poloneses i la histria del pas, que sempre ha estat difcil. Tanmateix, aquesta batalla constitueix el punt d'inici de les seves histries, que romanen profundament arrelades a aquesta tradici i histria. Gombrowicz va ser sempre un escriptor i un home que no hauria sacrificat la imaginaci per cap preu ni per cap persona, du, societat o doctrina.

 Obres.
Ferdydurke, novella (1937);
Transatlntic, novella (1953);
Slub (La boda), teatre (1953);
Bacacay, recull d'histries curtes (1957);
Yvonne, princesa de Borgonya, teatre (1958);
Pornografia, novella (1960);
Cosmos, novella (1967);
Diaris, (1953-1969);





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158088" title="Leon Goossens" nonfiltered="4017" processed="4009" dbindex="64069">
Lon Goossens (Liverpool, 1897-1988) s un oboista angls.

Va estudiar al Royal College of Music. El seu pare (Eugne Goossens),  va ser violinista i director d'orquestra i la seva germana Sidonie Goossens va ser arpista. 

Durant el principi i mitat del segle XX va ser el millor oboista del mn. Va destacar pel seu so nic que cap oboista podia fer.

Goossens encarreg moltes obres per a obo a compositors distingits com Sir Edward Elgar, Ralph Vaughan Williams i Rutland Boughton i collabor extensament amb un altre prominent solista com Yehudi Menuhin. Entre els seus alumnes destaca la oboista Joyance Boughton, filla de Rutland Boughton.

Obres encarregades i dedicades a Lon Goossens.
 Concert en La menor per obo i cordes, de Ralph Vaughan Williams;
 Concert per obo i cordes No. 2 en Sol, de Rutland Boughton;
 Phantasy Quartet per obo i cordes, de Benjamin Britten;
 Concert, op. 45, d'Eugne Goossens;
 Sonata per obo i piano, d'Arnold Cooke;

Enllaos externs.
 de Oboe Classics ;
 Article a l'International Double Reed Society Article ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158090" title="Sant Salvador de Poliny" nonfiltered="4018" processed="4010" dbindex="64070">
L'esglsia de Sant Salvador de Poliny, coneguda tamb com de Sant Mart, est situada a la poblaci de Poliny, a la comarca del Valls Occidental.

Histria. 
Descrita com esglsia parroquial de Poliny al segle XI, la seva consagraci va tenir lloc l'any 1122; va seguir amb les seves funcions com a tal fins l'any 1792 quan va passar a dependre de l'esglsia de construcci nova, perdent la categoria de parrquia. 
L'edifici. 
Consta d'una sola nau amb coberta de volta de can i amb un absis semicircular, on havia pintures murals molt importants, de la primera meitat del segle XII, relacionades amb les de l'esglsia de Santa Maria de Barber. Al temple es poden veure unes reproduccions, de les originals que es conserven al  Museu Dioces de Barcelona. 

A l'exterior l'absis presenta una decoraci llombarda de arcuacions cegues en sries de dues entre lesenes, amb tres finestres tamb entre les lesenes. La porta del mur nord s l'original, no obstant aix, la principal ha estat completament modificada. El campanar s de base quadrada i est adossat al mur nord.
Bibliografia.
Mestre i Godes, Jess; Adell i Gisbert, Joan-Albert (2002), La Catalunya Central. Viatge al romnic catal/7, Barcelona, RACC-62. ISBN 84 95571 64 1;




 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158094" title="Salvor Hardin" nonfiltered="4019" processed="4011" dbindex="64071">
Salvor Hardin s un personatge de la novella La Fundaci de l'escriptor Isaac Asimov. Apareix per primer cop en el conte de "Els enciclopedistes" dins del primer llibre de la trilogia de les fundacions, tot i que el seu nom apareix en les segents histries com un home llegendari que va enfrontar-se a una de les Crisis Seldon.

Biografia.

Fou un dels primers grans alcaldes del planeta Terminus. Hbil en l'art de la manipulaci mai va perdre de vista l'ideal del pla Seldon que donava sentit a l'existncia de la Fundaci. En els seus inicis va comenar com un enciclopedista ms especialitzat en psicologia; tot i aix, en veure que aquella especialitat no li oferiria gaire bones perspectives de futur, va decidir dedicar-se a la poltica.

Malgrat la manca de poder real com a alcalde, car en aquells moments el poder de Terminus estava en mans del consell  de l'Enciclopdia Galctica, Hardin controlava l'opini pblica grcies al diari Journal. Aprofitant-se de la bona imatge com a poltic, va obtenir una gran influncia en les relacions externes a la Fundaci.

Resoluci de la crisis Seldon.



Durant el temps on Hardin s alcalde, la Fundaci es veu immersa en la primera de les crisis que Hari Seldon havia predit cinquanta anys abans grcies a la psicohistria.

Amb un Imperi Galctic en decadncia, la colnia de Terminus (seu del projecte de l'Enciclopdia Galctica i nic planeta controlat per la Fundaci en aquells moments) es troba entre quatre provncies que es declaren independents (Anacreont, Smyrno, Konom y Daribow). Terminus s l'nic planeta de la perifria que disposa d'energia Nuclear i, per tant, suposa una avantatge tctica molt important.

A la Fundaci Hardin s l'nic que intueix el perill real i decideix actuar en contra del consell de l'Enciclopdia Galctica (rgan de govern mxim de la Fundaci) i pren el control de Terminus. Un cop aconseguit el control, es comunica amb cadascun dels regnes vens per tal que entenguin que la possessi d'energia nuclear per part de la Fundaci pot inclinar la balana cap a un dels bndols. Aix porta als quatre imperis a una situaci d'equilibri on, en cas que un dels regnes pretengui envair Terminus, els altres tres l'atacaran per mantenir la igualtat de forces. Salvor Hardin va aconseguir aix solucionar la Crisis Seldon i garantir l'estabilitat de Terminus.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158098" title="Koninginnedag" nonfiltered="4020" processed="4012" dbindex="64072">
Koninginnedag, "Dia de la reina", s el dia 30 d'abril, festiu als Pasos Baixos. Es correspon a l'aniversari de la reina Juliana (1909-2004), que va regnar als Pasos Baixos de 1948 a 1980. En aquest dia s tpic passejar en barca pels canals portant elements (roba, barrets, cintes, etc) de color taronja, que s el color de la Casa d'Orange-Nassau, la casa reial dels Pasos Baixos. Tamb sn habituals els mercats a l'aire lliure, on la gent es revn objectes que t a casa i que ja no fa servir.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158099" title="Vladmir Krpets" nonfiltered="4021" processed="4013" dbindex="64073">

Vladmir Alexandrvitx Krpets (                               en alfabet cirllic) s un ciclista rus nascut el 20 de setembre del 1980 a Sant Petersburg. Les seves victries ms importants sn la Volta a Catalunya 2007, la Volta a Sussa 2007 i el maillot blanc al Tour de Frana del 2004.

Com el seu compatriota Dens Mnxov, Krpets va mudar-se a Espanya, on es va enrolar a les files de l'equip Banesto, on els directors esportius van anar polint les seves qualitats.

Al Tour del 2004, malgrat que Thomas Voeckler va estar a punt d'endur-se el maillot de millor jove grcies a una escapada de nou minuts, Krpets va remuntar a l'ltima contrarellotge (guanyada per Lance Armstrong) i es va endur el preuat maillot. Tamb el 2004, va guanyar la Volta a la Rioja.

A la temporada 2005, no va rendir al mateix nivell al Tour de Frana, per al Giro d'Itlia, on va anar com a lder del Caisse d'Epargne-Illes Balears, va aconseguir un bon set lloc a la general final i va ser segon a una contrarellotge guanyada per Ivan Basso.

El 2007, va guanyar el prleg de la Volta a Castella i Lle i la general final de la Volta a Catalunya. A ms, es va endur la Volta a Sussa a l'ltima contrarellotge, en qu super el seu company d'equip i compatriota Vladmir fimkin.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158106" title="Serra Mollerussa" nonfiltered="4022" processed="4014" dbindex="64074">
La serra Mollerussa s una petita elevaci situada al sud-oest del Pla d'Urgell. La seva cota mxima es de 294.6 metres, i s el punt ms alt de tota la comarca del Pla d'Urgell.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158113" title="Josep Insa Martnez" nonfiltered="4023" processed="4015" dbindex="64075">
Josep Insa Martnez, Pepito Insa, (Cocentaina, 10 de novembre del 1924), director d'orquestra i compositor.

 Biografia .
Va nixer en el si d'una famlia de msics. Fou co-fundador i primer director (1985-1991) de la banda de la Societat Ateneu Musical de Cocentaina .

Josep Insa ha escrit gran nombre d'obres per a banda, especialment pas-dobles i msica festera. El 1980 compongu Visca la festa, l'himne de les festes de Cocentaina.

  Obres .
 Visca la festa: himne de festes (1980), amb lletra de Gerard Mur i Prez;

 Obres per a banda .
 Amrica 66 (1966), marxa militar;
 Relquies de Sant Hiplit, marxa de process;

 Marxes mores: Al-Azarch, Al Cad, Beduinos de Petrer, Bohemios de Petrer, Contestania, Cop Morot, El-Ma-Ir (1981), Enrique Gibert "flaut", Mar-Bro, Moros Bequeteros, Moros Bohemios, Pluma i cord, Xato Manta Roja (1986);

 Marxes cristianes: Corpus-tobes, Cristianos Viejos, Nicols futur Almogvar, Parnesto, Rafel Almogvar i capit, Solatge capit;

 Pas-dobles: Al fillol, Al Paste, Alberri (1965), Alcalde Carbonell, Als amics, Als Contrabandistes, Ateneu musical contest (1986), Barcel de Sax, Caballeros Halcones (2005), Calle Mayor, Cavall Bernat, Erik, Enrique Giner, Esther, Ida y vuelta (dedicada al seu oncle, el flautista Francisco Insa Giner, "Paco El Mallorqu"), Joan Pascual, Jordiet el Navarro, Jos Antonio Navarro, Juan Faubel, Juanito bajoquero, La Llana, Luis Sez (1985), Manolo el lliberal, Manolo pichc, Manolo Sanchs, Marim, Musas, Msics i cordoneros, Paco Gisbert, Paco Llopis (1987), Paco Vicaya, Padre Manresa, Pascual Gibert, Pau i Guerra, Pedralba, Pep el Mallorqu, Pepito Gisbert (1970), Pere Zaragoza, Peris pantorreta, Poeta Valls (2006), Rafael Bohigues, El sabater, Vicente "El Santo", Yago, Zudaire;

 Arxius de so .
 Ateneu Musical Contest, interpretat per lAteneu Musical de Cocentaina

 Enllaos .
 Ressenya dAl-Azarch ;
 Llista d'obres del compositor;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158114" title="Badia (desambiguaci)" nonfiltered="4024" processed="4016" dbindex="64076">


Geografia:;
Una badia s un entrant a la lnia de la costa.
Badia del Valls, municipi del Valls Occidental.

Personatges:;
Alfred Badia i Gabarr (1912-1994), poeta i autor teatral.
Antoni Maria Badia i Margarit (1920), filleg i lingista.
Concepci Badia i Mills (1897-1975), soprano coneguda amb el nom artstic de Conxita Badia.
Domnec Badia i Leblich (1767-1818), viatger i escriptor, conegut amb el pseudnim dAl-Bei-el-Abbass.
Miquel Badia i Capell (1906-1936), poltic i revolucionari assassinat per la FAI juntament amb el seu germ Josep, coneguts tots dos com els germans Badia.
Josep Badia i Capell, poltic catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158117" title="Torres (Jan)" nonfiltered="4025" processed="4017" dbindex="64077">

Torres s un municipi de la provncia de Jan (Andalusia, situat en la cara nord de Sierra Mgina i vorejat per les muntanyes: Aznaitn, Monteagudo, Las Crceles, Almadn. Limita amb els municipis d'Albanchez de Mgina, Cambil, Pegalajar, Mancha Real i Jimena.

 Cultura .
L'economia de Torres es basa en la agricultura, sent els seus principals fruits la oliva i la cirera. Amb una tendncia en els ltims anys a l'explotaci hotelera de la zona. 

 Llocs d'inters .
En l'mbit cultural podem destacar la seva esglsia del segle XVI en el qual destaca els seus majestuosos arcs (S. XVII) i el Palau dels Marquesos de Camarasa de l'escola del mestre Andrs de Vandelvira. 

 Personatges illustres .
 Baltasar Garzn. jutge;

 Enllaos externs .
 La Realidad, nuestro Futuro. (Blog personal de Roberto Moreno);
 La Pgina de PacoSerrano;
 Pgina del Partido Popular de Torres;
 Pgina de Nuevas Generaciones de Torres;
 Pgina sobre Torres;
 Municipi de Torres (pgina personal);
 Torres. Informacin y servicio (pgina personal);
 El blog de Torres (pgina personal);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158119" title="Torreblascopedro" nonfiltered="4026" processed="4018" dbindex="64078">

Torreblascopedro s un municipi de la provncia de Jan (Espanya), emmarcat dintre de la Comunitat Autnoma d'Andalusia. 

La seva poblaci segons l'INE en l'any 2005 era de 2.866 persones. El municipi comprn les dues entitats locals anomenades Torreblascopedro i Campillo del Ro, separades aproximadament a 10 km. 

El nucli de poblaci ms influent sobre Torreblascopedro s Linares, situat a 12 km al nord.  L'ens local Torreblascopedro s conegut entre els seus habitants i els de les poblacions confrontants com "La Torre", per aquest motiu el gentilici sigui torreo. Aix mateix ocorre en la poblaci de Torreperogil, tamb anomenada "La Torre" pels seus vens i pobles de la seva comarca.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158120" title="David Walter" nonfiltered="4027" processed="4019" dbindex="64079">
David Walter, (Pars,1958) oboista,compositor, director d'orquestra i pedagog.

Primer premi d'obo i de msica al Conservatori Nacional Superior de Msica de Paris, ha guanyat 5 premis internacionals (Ancona, Praga, Munic, Belgrad i Ginebra). Membre del Quintet Moragus des de 1980, nomenat en 1987 professor d'obo i de msica de cambra del CNSM de Paris, professor a la Guilhall School of Music de Londres en 1997, dirigeix puntualment la Camerata de Bourgogne, l'Ensemble Philidor, l'Ensemble Instrumental de Grenoble, l'Orchestre de Bretagne i l Orchestre d Auvergne.

Transcriptor de ms de 250 adaptacions per l'obo, David Walter ha composat una vintena d'obres. Ha collaborat a ditions Notissimo i dirigeix les colleccions d'ditions Billaudot.

Discografia. 
 Amb Claire Dsert :
 Felix Mendelssohn : Romances sans Paroles per a obo, obo d'amor o corn angls i piano (Polymnie POL 170 633);
 Franois Couperin : Concerts Royaux i Les gots Runis amb Patrick Ayrton clavecinista, Marion Middenway violoncelista, Vincent Maes oboista (Polymnie POL 170 526) 	;
 Amb Yuki Nakajima :
 Ravel, Debussy, Faur, Rachmaninov, Schubert  (Polymnie POL 170 418);
 Amb el Quintette Moragus :
 Mozart : Srnades ;
 Ligeti, Hindemith, Villalobos, Barber i Stockhausen (Auvidis Valois V 4639);
 Dvorak, Mendelssohn, Grieg (BNL 112727);
 Mendelssohn : Quintette op 12 n1 i op 13 n2 (Auvidis Valois V 4719);
 Beethoven : Quintette en mi bemoll major op. 16, amb Svialostav Richter (Philips 438 624-2);
 Ravel : Ma Mre l'Oye, le Tombeau de Couperin, Pavane - Caplet : Quintette amb Claire Dsert (Le Chant du Monde LCD 2781137);
Com a solista :
 Ibert : Symphonie concertante per a obo i orquestra de cordes amb l'ensemble J.W. Audoli (Arion ARN 68117);
 Bach : Double concerto en Re menor amb M.A. Nicolas (violo), Orquesta de Cambra de Toulouse, direcci de J.C. Malgoire (Auvidis Valois);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158121" title="Siles" nonfiltered="4028" processed="4020" dbindex="64080">


Siles s un municipi de la provncia de Jan, Andalusia, limitant amb la provncia d'Albacete. Posseeix 2.477 habitants segons l'ltim cens disponible (INE 2005).  Gran part del seu terme municipal es troba dins del Parc Natural de la Serra de Cazorla.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158122" title="Sant Blai" nonfiltered="4029" processed="4021" dbindex="64081">

Sant Blai (o Blasius        , armeni:             ) va ser un metge i bisbe de Sebaste (antiga capital de la Petita Armnia i actual Sivas, Turquia), considerat sant per l'Esglsia catlica. Segons les actes del seu martiri (316), va ser colpejat amb un bast, torturat amb instruments de cardar la llana i finalment decapitat.

Segons la tradici, Sant Blai era conegut pel do de curar tant persones com animals. Es diu que va salvar la vida d'un nen que s'havia escanyat amb una espina de peix. Per aix s considera l'advocat del mal de coll. En una altra ocasi, Sant Blai digu a un llop que deixs un porc que estava atacant. El llop li va fer cas i l'amo del porc, en agraiment va donar menjar a Sant Blai, que estava recls sense poder menjar.

Sant Blai s el patr dels treballadors de la llana en general, i en particular dels cardadors de llana, a causa dels instruments utilitzats en el seu martiri.

Tamb s una tradici estesa, la benedicci de fruites i altres aliments durant la missa del dia de Sant Blai, el 3 de febrer.

 Tradicions .
Al poble de Bot (Terra Alta) se celebra el seu patronatge el dia 3 de febrer. s tradici donar pastes benedes ja que tenen el miracle de curar el mal de gola. Aquest dia s'hi fa una missa major i dels diners recollits es fa un donatiu a les monges del convent de Tortosa. s una festa molt arrelada per a tots els botencs i botenques.

A Bocairent (Vall d'Albaida) el veneren com a patr des del 1632, quan el poble pat una epidmia de diftria. Des de l'1 fins al 6 de febrer s'hi celebren les festes de Moros i Cristians.

Al barri de Russafa de la ciutat de Valncia se celebra el dia 3 de febrer ja que Sant Blai s patr del barri. S'hi formen llargues cues per a venerar al sant i comprar les tpiques galetetes de Sant Blai. Sobre les 17h una process recorre els carrers prxims a l'esglsia.

 Iconografia .
Se'l representa amb un porc, ciris entrecreuats (la seva festa s just l'endem de la Candelera), banya, mitra o pinta de cardar.

 Referncies .


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158137" title="Anticapitalisme" nonfiltered="4030" processed="4022" dbindex="64082">
L'anticapitalisme s una ideologia i una prctica social i poltica d'aquells que creuen que el capitalisme no s el millor sistema per a la humanitat. I es referix a l oposici total, o parcial, cap al ]. 
L'anticapitalisme va nixer conseqentment amb el naixement de les urbs, la indstria i el marxisme amb el que hi mant una estreta relaci. El terme anticapitalisme cobrix una molt extensa collecci de ideologias( algunade les quals s oposen incls amb igual o major feresa entre si que cap al capitalisme, com ara el anarquisme socialistaamb el estatista). En general, alguns anticapitalistes poden estar a favor d algun tipus de collectivisme o comunitarisme econmic o social, per no tots i no necessriament (existixen anticapitalistes que defenen diferents nivells de propietat privada) El segent s una breu descripci de les ideologies,dels punts de vista i de les tendncies ms notables del contracapitalisme.

Socialisme .
El socialisme, en la seua versi ms usual, recolza la idea d un control estatal extensiu de l economia, el qual pot o no estar associat amb el control democrtic de les persones sobre l estat (si un estat-naci existix en un sistema aix).

Marxisme .
El marxisme argumenta a favor de propietat collectiva dels mitjans de producci, i l eventual abolici de l Estat i les classes socials, amb una etapa intermdia crida dictadura del proletariat en la qual "el proletariat organitzat en classe dominant" eliminar els vestigis de capitalisme. El Marxisme original es reivindica comunista i critica a altres corrents socialistes per les seues limitacions o la seua posada en prctica. Hi ha diversos tipus i corrents dins del marxisme. No obstant aix, en l essencial totes compartixen les seues principals idees i qestions centrals. Algunes d estes sn el materialisme histric i la dialctica, com a mtodes d anlisi de circumstncies histriques i actuals; la crtica frontal a les arrels del sistema capitalista i les seues distintes contradiccions socials, els seus aparells de coerci (encoberts davall distintes formes i rgims poltics) i elements vestigiales del feudalisme i el Antic Rgim com la monarquia, el absolutisme, o el clero; el socialisme cientfic, com corrent intellectual diferenciada dins del socialisme; la tradici del moviment obrer, anlisi de les seues derrotes i lluites i defensa de les seues conquistes, junt amb altres moviments socials; defensa de la conscincia de classe, enfront de la alienaci i la falsa conscincia, i crtica a les distintes formes d opressi i injustcies, com a mitj per a impulsar la lluita per l abolici de les classes socials i tota font d opressi mateixa; defensa de la revoluci social i del control obrer, com a forma d acabar amb el sistema capitalista i aconseguir estadis irreversibles de societat comunista, igualitria i avanada, sense classes i sense Estat, amb un fortssim desenrotllament dels mitjans de producci, de la cultura i les llibertats; rebuig i crtica al imperialisme i la seua poltica, que veu en la guerra un negoci, i una eixida a les crisis ccliques, i comporta la colonitzaci, subdesenrotllament i sotmetiment de pobles. Hi ha certes versions simplificades o distorsionades del marxisme, producte en la majoria de casos de la ideologia dominant de certs rgims poltics sorgits en el si d una revoluci socialista inacabada, arran del seu propi debilitament, amb les que histricament han buscat donar justificaci i suport ideolgic a aparells d Estat de carcter burocrtic, en part heretats del vell sistema, en part desenrotllats desprs de temps de crisi. Estos perodes de crisi sorgixen a causa de l acumulaci de successives derrotes de la revoluci en la dinmica internacional, la qual cosa genera una situaci d allament, de gradual recuperaci del capitalisme estranger i les seues velles potncies, de fustigaci, bloqueig, carestia, falta d ajuda i recursos, i altres tantes dificultats internes, per no parlar de l amenaa de guerra civil o invasi estrangera, etc.; situaci que provoca estancament i impedix avanar cap a la construcci del socialisme, i superaci total del capitalisme i la seua antiga burocrcia, que per un temps persistix i, de prolongar-se massa, acaba per reimplantar-se adoptant noves formes poltiques de coerci, o donant lloc a la reaparacin de velles formes d opressi i relacions socials, minant les bases del nou sistema i impedint que este es consolide, fins al seu afonament; a va ocrrer histricament en la Uni Sovitica des de mitjans del perode d entreguerres, coincidint amb el fracs de la revoluci proletria o socialista en Alemanya i Hongria, en Europa Central, aix com en Europa De l Est, Prsia, i ms tard Xina, i amb l ascens del feixisme, encapalament per Mussolini, Hitler i Chiang Kai Shek. La definici marxista del mode de producci capitalista se centra en l establiment d unes relacions de producci basades socialment en l existncia de proletaris despossets de qualsevol tipus de relaci amb els mitjans de producci, que pertanyen al capitalista, amb el que es veuen obligats a realitzar un contracte en aparena lliure, pel que li venen la seua fora de treball a canvi d un salari. s el capitalista el que organitza la producci, que en el seu aspecte tcnic est determinat per un nivell de desenrotllament econmic propi de l poca industrial, en que el capital ha adquirit el predomini sobre la terra, que era la fora productiva dominant en els modes de producci anteriors (esclavisme i feudalisme). La clau de la concepci marxista del capitalisme est en els conceptes de alienaci (el fet de que el procs i el producte del treball esdevenen aliens al treballador); i de plusvlua, o siga, la part de la quantitat de treball incorporada pel treballador assalariat a fi de treball que excedix en valor a all que s ha pagat pel salari. En eixa diferncia de valor consistix per a Marx el benefici del capitalista, ja que s este el que realitza el valor d all que s ha produt per mitj de la venda en el mercat, que genera un preu que ha de ser superior al cost de producci si s que l activitat econmica ha sigut reeixida.

L aparena lliure del contracte entre capitalista i treballador (que segons la teoria liberal hauria de ser individual i sense interferncies de negociaci collectiva de sindicats o legislaci protectora de l Estat) a penes emmascara la pressi a qu est sotms este per l existncia d un exrcit industrial de reserva, que s com Marx denomina als desocupats que estan disposats a substituir-li. No s original de Marx, sin de Ricardo i altres pensadors liberals (Ferdinand Lassalle), la idea que el funcionament lliure del mercat sotmet als salaris a una llei de bronze que impedix que ascendisquen ms enll del lmit de la subsistncia. Els proletaris deuen de cuidar ells mateixos de la reproducci de la fora de treball.
 
La crtica marxista al capitalisme sost que este mode de producci cont contradiccions inherents que provoquen les crisis ccliques. Karl Marx, en la seua obra El Capital, fonamenta esta opini adduint que cada vegada s ms difcil per al capitalista valorar el seu capital. Les relacions de competncia a qu est subjecte el capitalista, obliguen a este a implementar de manera constant i creixent nova i millor maquinria per a incrementar la productivitat del treball i, d esta manera, vendre les seues mercaderies a preu ms davall que els seus competidors directes. D esta manera, disminux el component "treball viu" (la contractaci de treballadors) donant lloc al que Marx denomina "exercite industrial de reserva" s a dir, una considerable part de la classe obrera que queda a l espera d un treball. Esta espera forosa que imposa el capitalisme a la classe obrera, fa que este "exercite industrial de reserva" es convertisca, d una banda, en una important massa de pobres i indigents, i, d altra banda, en causa de la impossibilitat que el salari ascendisca rpidament (a causa de l excedent d oferta de fora de treball).

Socialdemocrcia .
La socialdemocrcia ha sigut un corrent socialista reformista desenrotllada a Europa entre l ltim quart del segle XIX i les primeres dcades del segle XX. Els Socialdemcrates no es proposen abolir revolucionriament el capitalisme, sin que desitgen atenuar els efectes negatius del capitalisme a travs de reformes socials. Originriament, la socialdemocrcia proposava el reemplaament de la economia de mercat per una economia planificada des de l Estat, que centralitzaria en les seues mans a les principals indstries. Actualment, la socialdemocrcia advoca per la creaci d una economia mixta i d un estat del benestar.

Anarquisme .

Els anarquistes clssics, s han oposat al "capitalisme" donant-li el sentit d una aliana entre el govern i les empresas, la qual cosa podrem denominar actualment capitalisme d Estat. 

Els anarquistes, clssics i moderns, no tenen una nica proposta econmica, que pot anar des de la economia de mercat a la economia planificada, no obstant aix tots es consideren contraris a tota forma de sistema poltic monoplico (tinga el nom que tinga) i per aix estan a favor d una abolici del Estat (ja que el radicalisme anarquista  s sobretot antiestatista), ja que sostenen que el privilegi econmic illegtim essencialment sorgix o s producte del poder poltic.

Feixisme.
Un punt en com dels idearis del feixisme s la supressi de l autonomia, i en alguns casos la completa existncia, del capitalisme de llarga escala i del capitalisme financer. El feixisme promulga un tipus d anticapitalisme en que els governs feixistes obliguen a les empreses privades i als individus particulars, els que possexen els mitjans de producci, a treballar per a servir als interessos nacionals, minant el dret de propietat.

En el feixisme hi ha una preferncia cap a l empresa agrcola i industrial, i un menyspreu ideolgic cap al comer (guanys) i les finances, aix tamb preferix la autarquia abans que el comer internacional. Alguns projectes van incloure programes de nacionalitzaci d empreses estrangeres o de certs grups perseguits i la collectivitzaci de certs tipus de propietat privada.

Este rebuig nacionalista al capitalisme, com al comunisme, es denomina tercerposicionisme.

Referencias.


 Vja tamb .
Socialisme;
Corporativisme];
Colectivizaci;
Socializaci;

 Enlaces externos .
Por una tica radical de la igualdad, en la Lavaca.org;




L'anticapitalisme s una ideologia socialista estesa arreu del mn amb un nic objectiu, acabar amb el sistema capitalista. Tot i aix, hi ha diferents sectors perqu hi ha diferents resolucions: uns volen el socialisme realment existent, altres un Estat fortament interventor, altres una socialdemocrcia, altres l'anarquia etc.

A l'Europa de l'est amb l'auge del neostalinisme les idees contraries al capitalisme s'estan estenen. 

A Catalunya, EUiA, partit en coalici amb ICV encara mant aquest terme en el seu programa poltic.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158143" title="Tensi superficial" nonfiltered="4031" processed="4023" dbindex="64083">




La superfcie de qualsevol lquid es comporta com si sobre aquesta exists una membrana de tensi. A aquest fenomen se'l coneix com tensi superficial, se sol representar amb la lletra  . La tensi superficial s una manifestaci de les forces intermoleculars a l'interior dels lquids. 

Unitats de mesura.

Nm-1=Jm-2 (en el sistema internacional).

Propietats.
  
La tensi superficial s una manifestaci de les forces intermoleculars a l'interior dels lquids. 
En l'interior d'un lquid una molcula s atreta per totes les quals li envolten (forces de cohesi), de manera que l'efecte total s nul (el radi d'acci de les forces moleculars s relativament petit, abasta a les molcules venes ms properes), per en la superfcie les forces que atreuen a les molcules cap avall no poden ser neutralitzades per les molcules superiors perqu no existeixen. A causa d'aquest fet els lquids tendeixen sempre a presentar la menor superfcie lliure possible, d'aqu que un lquid en absncia de gravetat adopti la forma esfrica, que s la que t menor relaci rea/volum (com una gota d'aigua). Aquest efecte permet a alguns insectes, com el sabater (Hydrometra Stagnarum), desplaar-se per la superfcie de l'aigua sense enfonsar-se.


La resultant de les forces d'interacci sobre una molcula que es troba a l'interior del lquid i a la superfcie sn diferents: 

A l'interior d'un lquid una molcula est en equilibri amb el seu entorn. La resultant de les forces d'interacci que l'envolten es nulla i per aix est en equilibri.
 El cas contrari s quan la molcula est situada a la superfcie del lquid. Aleshores, la interacci entre les molcules del lquid i les de l'aire es inapreciable, per la qual cosa la superfcie estar sotmesa a una fora resultant dirigida cap a l'interior del lquid.

Condicions.

La tensi superficial depn de la naturalesa del lquid, del mitj que l'envolta i de la temperatura. En general, la tensi superficial disminueix amb la temperatura, ja que les forces de cohesi disminueixen en augmentar l'agitaci trmica. La influncia del mitj exterior es comprn ja que les molcules del mitj exerceixen accions d'atracci sobre les molcules situades en la superfcie del lquid, contrarestant les accions de les molcules del lquid.

 Coeficient de la tensi superficial .
La fora F de la tensi superficial ser proporcional a la longitud l del contorn sobre el que actua (no pas proporcional a l'rea de contacte lquid-slid, com podria semblar a primera vista). Per aix, podem definir el coeficient de tensi superficial del lquid aix:

 =F/l;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158145" title="Gran Premi de Frana del 1956" nonfiltered="4032" processed="4024" dbindex="64084">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1956, disputat al circuit de Reims-Gueux  el 1 de juliol del 1956.

 Resultats .




 Altres .

 Pole: Juan Manuel Fangio  2' 23. 3;
 Volta  rpida: Juan Manuel Fangio  2' 25. 8;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158148" title="Acord Municipal" nonfiltered="4033" processed="4025" dbindex="64085">
Acord Municipal s un partit poltic d'mbit municipal que es presenta en coalici amb Esquerra Republicana de Catalunya amb les sigles ERC-AM, en molts municipis dels Pasos Catalans.

A les eleccions municipals de 2007, Esquerra es present amb aquesta denominaci (Esquerra-Acord Municipal) en un 20% dels municipis, s a dir, en 144 de les 745 llistes que present.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158154" title="Comunitat foral" nonfiltered="4034" processed="4026" dbindex="64086">
En singular, comunitat foral s la denominaci que ha rebut Navarra en accedir a la seva autonomia desprs de la transici democrtica de finals de la dcada de 1970. Encara que es considera una de les comunitats autnomes d'Espanya, la denominaci singular de Navarra fa referncia al seu rgim d'autogovern no noms basat en el dret d'autogovern garantit a totes les nacionalitats i regions histriques de l'Estat espanyol ans tamb a l'actualitzaci dels furs que ha conservat des de l'Edat mitjana, i ratificats en la Llei Paccionada de 1841. Encara que Navarra, nominalment, va accedir a la seva autonomia per mitj de l'article 143 de la constituci espanyola de 1978, la conservaci dels seus furs t el seu fonament en la Disposici Addicional Primera del mateix document.  Aix, Navarra no t un Estatut d'Autonomia com a tal, ans una Llei Orgnica de Reintegraci i Millorament del Rgim Foral de Navarra (LORAFNA), que implica el retorn al seu estatus de 1841 i la pervivncia dels seus furs seculars.

En plural, el terme comunitats forals es refereix a les comunitats del Pas Basc i Navarra segons llur configuraci territorial i jurdica desprs de la constituci espanyola de 1978 que les distingeix de les "comunitats de rgim com", en qu conserven el concert econmic, s a dir, autonomia fiscal en la recaptaci dels impostos i de la quantitat que atorguen a l'Estat espanyol pels serveis no transferits que aquest realitzi a les comunitats aix com per a les despeses centrals. Tanmateix, a pesar de la conservaci dels seus furs, la denominaci estatutria del Pas Basc s "comunitat autnoma" i no pas "comunitat foral". 

Referncies.
 Sinpsis de l'Estatut de Navarra;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158155" title="Segura de la Sierra" nonfiltered="4035" processed="4027" dbindex="64087">

Segura de la Sierra s un municipi de la provncia de Jan, pertanyent a la Comarca Sierra de Segura situat al norest d'Andalusia. 

Segons fonts de l' INE, el 2005 contava amb 1.771 habitants. El seu terme municipal s el ms disgregat de la provncia, arribant a tenir quatre nuclis a part del nucli principal. Els cinc enclavaments es troben dins del Parc Natural de la Serra de Cazorla i enquadren a un total de 18 nuclis de poblaci, 13 d'ells poblats, sent la Entitat local menor de Cortijos Nuevos la major, desprs del nucli principal.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158157" title="Aloe vera" nonfiltered="4036" processed="4028" dbindex="64088">






L'Aloe vera (L) Burn f., tamb coneguda com el nom de atzavara vera, sver o loe ver, loe de Barbados (en llat Aloe barbadensis), loe de Curaao s una planta perenne de la famlia de les lilicies i se la considera un camfit.

La paraula  aloe  deriva de l rab  alloeh , que vol dir : la substncia amarga brillant; la paraula  vera  prov del llat i significa: veritat) s una planta que pertany a la famlia de les lilicies, encara que alguns taxonomistes l'inclouen a la famlia Asphodelaceae.

L aloe Barbadensis Miller ( en llat  aloe Vera ), l aloe de Barbados o l aloe de Curaao (la paraula  aloe  deriva de l rab  alloeh , que significa: la substncia amarga lluent; la paraula  vera  prov del llat i significa: veritable) s una planta que pertany a la familia de les lilicies , encara que alguns taxonomistes l'incloen en la familia Asphodelaceae.

Ecologia.
 Hbitat .
L aloe prefereix les zones ms desrtiques o amb rares precipitacions. s una espcie originaria de la ndia. 

Viu en sls calcaris, pobres i preferiblement no gaire assolellats. Fa part de les plantes xerfites ja que s'ha adaptat a ambients secs. L'loe prefereix les zones ms desrtiques o amb molt poques precipitacions.

Es va ser exportar a la mediterrnia, tan al nord d'frica tropical a les muntanyes de l'frica i tamb a la Provncia del Cap de (Sud-frica), com al sud d'Europa, a les illes Canries i les illes del Cabo Verde, Sant Antoni i Madeira. Ms tard al Carib. Tamb es localitzen a Amrica del Nord i Amrica Central, i en algunes regions del continent asitic. 

Actualment les principals plantacions es troben a EUA, Amrica llatina i pasos del sud d'Europa. A casa nostra es cultiva a les illes Balears i a Espanya a les Illes Canries.

Cultiu.
L' aloe barbadensis t dos enemics naturals: l'excs d'aigua i les temperatures inferiors a 10C. 

D'altra banda, s molt resistent a la plagues i a la manca d'aigua. Per evitar les condicions atmosfriques dolentes, cal plantar l'aloe en llocs protegits. Malgrat aix, requereix molta llum, encara que s preferible que no hi sigui exposada de forma directa. 

El terreny ha de ser sorrenc, encara que no s una condici imprescindible, ja que tamb creix en ptimes condicions en terres volcniques, com s el cas de les Illes Canries. El que s s molt important s que el terreny tingui un bon drenatge i sigui lleugerament cid. 

La sembra s'ha de realitzar deixant una distncia de dos metres entre una planta i altra, ja que l'aloe t arrels grans i poden arribar a embullar-se les unes amb les altres. 

La reproducci s per estol.lons, la tardor s l'poca ms bona de l'any per dur a terme aquest procs. Mai no s'ha de fer a l'hivern. El reg no s un element imprescindible, grcies a la seva gran resistncia a la mancana d'aigua. Encara aix, s recomanable regar-la amb poca aigua, la qual cosa permet dues collites anuals. En cas contrari, noms podem tallar fulles una vegada a l'any.

 Distribuci mundial i al Principat .
Es troben principalment al continent afric, especialment a la Provncia del Cap de ( ]) i a les muntanyes de l'frica tropical. Tamb es localitzen a Amrica del Nord i  America Central , i en algunes regions del continent asitic .

A Espanya noms es poden trobar a les Illes Canries .

Morfologia.
s una planta perenne, que de vegades es forma colnies grans, amb fulles suculentes disposades en forma circular, totes tenint la mateixa alada, ateny els 50 cm de llarg i els 7 d'espessor. Sn carnoses, de color verd clar amb la cara superior gaireb plana i convexa la inferior, marges de color blanquins si b a voltes l extrem superior s d un color un xic vermells. Sn allargades, lanceolades, i semblen brollar directament del sl en els exemplars juvenils; els ms antics presenten una tija curta i robusta. s hermafrodita, es reprodueix per pollinitzaci.

 Arrel .
Presenta una arrel fasciculada.

 La tija .
Es caracteritza per una tija llenyosa, curta i cilndrica d'uns 30 a 50 cm d'on surten unes fulles grans, carnoses, gruixudes, lanceolades, concaves en la part superior i convexes en el revers d'un color verd o verd griss (ocasionalment tacades) i amb espines de tons clars en els marges acabades per dues o tres espines petites en l'pex. Es disposen en forma de roseta. La part central de la fulla l'ocupa un parnquima de color marrons cobert per una cutcula. A ms a la seva base hi ha vasos conductors plens d'un ltex de color groc mel fosc. Tamb es s caracterst per tenir una arrel fasciculada. 

 Les fulles .

Les fulles es composen de tres capes: una protecci coricia exterior, una capa fibrosa sota aquesta (on es concentra l alona, el seu gust amarg serveix a la planta com a protecci contra els predadors) i un cor gelatins on emmagatzema les seves reserves d'aigua.

Sn suculentes disposades en forma circular, trobant-se totes a la mateixa alada, arribant als 50 cm de llarg i els 7 de grossor. 
Sn carnoses, de color verd clar amb la cara superior quasi plana i convexa la inferior. Els marges sn de color blanquins encara que a vegades l extrem superior es d un color una mica vermells. 
Sn allargades, lanceolades, i semblen brollar directament del sl en els exemplars juvenils; els ms antics presenten una curta i robusta tija.

Es componen de tres capes: una protecci coricia exterior, una capa fibrosa sota aquesta (on es concentra l alona, el seu gust amarg serveix a la planta com a protecci contra els predadors) i un cor gelatins on emmagatzema les seves reserves d'aigua.

 Les espines .
Sn testimonials, per evitar l evaporaci tanquen els estomes durant el dia i els obren a la nit, quan baixa la temperatura. Les espines de l aloe barbadensis Miller sn testimonials, per evitar l evaporaci tanquen els estomes durant el dia i els obren a la nit, quan baixa la temperatura.


 Les flors . 
Forma inflorescncia s racemosa, sobre un peduncle simple o ramificat amb brctees ovades o escarioses a la base.

Les flors sn hermafrodites i presenten una tonalitat variable entre el vermell i el groc. Sn tubuloses ja que les seves 6 peces estan soldades en un tub isodiamtric en tota la seva longitud, amb una obertura estreta. El principi neixen erectes per amb el temps es van corbant cap avall. Mesuren d'uns 2 a 2.5 cm. Es disposen en forma d'espiga al llarg d'un peduncle d'uns 25-30 cm d'alada.  L'androceu el formen 6 estams lliures amb llargs filaments que surten de la base de la flor, just per sota del pistil, i  el gineceu s tricarpellar apcarpic amb un ovari sper. Per acabar es formar un fruit encapsulat triangular i prim.

Les flors de l'loe sn abundants, petites, tubulars, grogues, s'articulen en pedicels de 4 a 5 mm de longitud que broten a les axilles de bractoles ovalo   lanceolades, de 0,8 a 1 cm de longitud; a la caiguda de les flors persisteixen tan les bractoles com els pedicels -  i es presenten en inflorescncies denses de color vermell o groc. La floraci s anual.

Sn abundants, petites, tubulars, grogues, estan articulades a pedicels de 4 a 5 mm de longitud que broten a les axilles de bractoles ovalo lanceolades, de 0,8 a 1 cm de longitud; a la caiguda de les flors persisteixen tan les bractoles com els pedicels i es presenten de color vermell o groc. 
La floraci s anyal. 

La inflorescncia : 
s racemosa, sobre un peduncle simple o ramificat amb brctees ovades o escarioses a la base.

Gineceu :
s tricarpellar apcarpic amb un ovari sper i sssil. Estil prim i estigma curt.

Androceu
El formen 6 estams lliures amb llargs filaments de 2.3 a 2.5 mm de llarg que surten de la base de la flor, just per sota del pistil.

 El fruit .
El fruit s una cpsula coricia. De llavors n hi ha de diferents tipus, per exemple d angulades, de planes...

s una cpsula coricia. De llavors n hi ha de diferents tipus, per exemple d angulades, de planes...

 Farmacologia .

Per l elaboraci de productes medicinals s utilitza l assver o sver de l aloe. Aquest component s obt a partir de la saba de les fulles.

Les propietats de l A. vera han estat estudiades en diferents institucions i universitats, es poden destacar:
 Nutritiu inhibidor del dolor antiinflamatori.
 Cicatritzant bactericida digestiu.
 Depurador regenerador cellular antibitic.
 Antisptic coagulant antiviral. ;

T propietats medicinals. Es cultiva en el camp  casol  (horts) per utilitzar-lo en casos de cremades i altres ferides de la pell (generalment s aplica la saba gelatinosa o es trenca una fulla i s aplica directament.

Tamb s'emprava per deslletar els nadons (grcies a l'amargor de la saba) aplicant-ne damunt els mugrons de les dones. D'aqu ve l'expressi "amarg com la sver o l'assver"; promou la circulaci de la sang i per tant la cicatritzaci). Presa s un laxant molt fort, s'ha de fer servir amb precauci. Es cultiva tamb a nivell comercial per utilitzar-lo com component en cremes, xamps i altres productes per la cura de la pell.

L aloe es pot utilitzar tamb, en la curaci de talls, lceres, picades d insectes, tractament de l acne, herpes, mussols, psoriasis, gingivitis, amigdalitis i altres afeccions de la boca.

Tamb cont diverses vitamines i minerals.

Part utilitzada.
Segons la Real Farmacopea espanyola la droga s el suc concentrat i dessecat de les fulles. Es caracteritza per un olor fort i un gust amargant i desagradable. De les fulles s'obt bsicament dos productes d'inters teraputic: El gel i el ltex. 
 El gel:  Correspon a la porci mucilaginosa del parnquima tissular. S'extreu de la polpa i s un gel brillant i amarg de color blanquins translcid. S'obt per expressi de la part interna de la fulla. ;
 Ltex: Vulgarment se l'anomena sver. s el suc quallat extret per incisi de les fulles i transformat en un slid cristall molt amarg, de color marr fosc i lleugerament brillant. Es troba en les cllules periccliques que es localitzen al costat dels feixos conductors situats immediatament per sota de l'epidermis, entre el parnquima clorofllic i el mucilagins.

Per l elaboraci de productes medicinals s utilitza l assver o el sver de l aloe. Aquest component s obt a partir de la saba de les fulles.

Principis actius.
Sver 
Derivats antracnics  antrannics, antranlics, i antraquinonics  (0,05-5%): sn els principis actius de major importncia i sn antraquinones lliures (1%), com per exemple l'aloe-emodol, i antraquinones glucosdiques (10-30%). El component principal s l'alona o la barbalona (5-25%) i l'aloinsids A i B. Altres compostos sn l'alocemodina, l'aloemodina (0,05-0,5%), el crisofanol, la barbaloresinatanol i l'cid cinmic. ;
Resines (10-20%): Sn substncies amb activitat hormonal que es troben associades normalment a olis essencials i a principis amargs. ;

Gel 
Muclags: sn polisacrids heterogenis, mescla de pentoses, hexoses i cids urnics.

Components qumics:
 Aloemodina: regula el funcionament de la mucosa intestinal.
 Aloeoleina: millora lceres duodenals i estomacals. Disminueix l acidesa. ;
 Aloetina: ajuda a neutralitzar els efectes de les toxines microbianes.
 Aminocids : intervenen en la formaci de proteines.
 Carricina: refora el sistema immune i augmenta les defenses.
 Creatinina: resulta fonamental en les reaccions de emmagazament i transmissi de l energia.
 Emolina, emodina i barbaloina: generen cid saliclic d efecte analgsic i antifebril. ;
 Fosfat de manosa: agent de creixement dels teixits amb efecte cicatritzant.
 Minerals : calci, magnesi, fosfor, potassi, zinc i coure.
 Muclag: activitat emolent sobre la pell.
 Saponines: antisptic .
 Fitoesterols: d acci antiinflamatria.
 Hormones vegetals: estimulen el creixement cellular i la cicatritzaci.
 Mucopolisacrids: responsables de la hidrataci cellular.
 Enzims : intervenen en la estimulaci de les defenses de l organisme.



Tamb conte diverses vitamines i minerals.

Formes d utilitzaci.
 Suc - s'extreu de la polpa ja que la pell s molt irritant. s la forma ms popular de prendre'l. Es dilueix una cullerada sopera amb mig got d'aigua i es pren d'una a tres vegades al dia, abans dels menjars.
 Gel   l Aloe Vera fa part del gel de dutxa per a poder aplicar-lo aix a la higiene diria. s una forma poc concentrada (depn del fabricant) per en canvi s una forma d'aplicar-ho cada dia.
 Fresc - aplicar la fulla de l Aloe Vera directament sobre les cremades, les ferides, la pell seca, les infeccions per fongs i les picades d'insectes.
 Pomada - obrir diverses fulles d Aloe Vera per a obtenir gran quantitat de gel i bullir-lo fins a formar una pasta espessa que es guarda en flascons nets en un lloc fresc i s'utilitza igual que les fulles.
 Vi Tnic - el gel d Aloe Vera fermentat amb mel i especies rep el nom de "kumaryasava" en l' ndia i s'empra com tnic contra l'anmia i els trastorns de la funci digestiva i heptica.
 Inhalacions - utilitzar el gel d Aloe Vera en vapors contra la congesti bronquial.
 Tintura - utilitzar d'un a tres millilitres d Aloe Vera per dosis com estimulant de l'apetit o contra el restrenyiment. El seu sabor s desagradable.
 Pols - s'utilitzen 100-500 mg. d Aloe Vera per dosi o en forma de cpsules com purgant per al restrenyiment persistent i per a estimular el flux de la bilis .

Receptes amb aloe.
Gel d'aloe
El gel d'aloe no s ms que el teixit de la fulla al natural, sense diluir, obtingut directament de les fulles d'aloe vera retallant una fulla de les ms adultes per aconseguir el mxim de propietats. El tamany ideal de la fulla s d'uns 30 a 45 centmetres de llarg per uns 5 d'ample.
Una vegada retirada la fulla es talla per la part central i s'aplica directament sobre la ferida.
El gel d'aloe s d's extern i s'utilitza principalment per problemes relacionats amb la pell o que reflexen els seus smptomes a travs d'ella.

Formes d utilitzaci de l aloe barbadensis.
 Suc - s'extreu de la polpa ja que la pell s molt irritant. s la forma ms popular de prendre'l. Es dilueix una cullerada sopera amb mig got d'aigua i es pren d'una a tres vegades al dia abans dels menjars.
  Gel   l Aloe Vera forma part del gel de dutxa per a poder aplicar-lo aix a la higiene diria. s una forma poc concentrada (depn del fabricant) per en canvi s una forma d'aplicar-ho cada dia.     ;
 Fresc - aplicar la fulla de l Aloe Vera directament sobre les cremades, les ferides, la pell seca, les infeccions per fongs i les picades d'insectes. ;
 Pomada - obrir diverses fulles d Aloe Vera per a obtenir gran quantitat de gel i bullir-lo fins a formar una pasta espessa que es guarda en flascons nets en un lloc fresc i s'utilitza igual que les fulles. ;
 Vi Tnic - el gel d Aloe Vera fermentat amb mel i especies rep el nom de "kumaryasava" en l'ndia i s'empra com tnic contra l'anmia i els trastorns de la funci digestiva i heptica. ;
 Inhalacions - utilitzar el gel d Aloe vera en vapors contra la congesti bronquial.   ;
 Tintura - utilitzar d'un a tres millilitres d Aloe Vera per dosis com estimulant de l'apetit o contra el restrenyiment. El seu sabor s desagradable.
 Pols - s'utilitzen 100-500 mg. d Aloe vera per dosi o en forma de cpsules com purgant per al restrenyiment persistent i per a estimular el flux de la bilis.

Accions farmacolgiques.
A nivell de la pell

Emollient: Degut a la gran quantitat de muclags del gel. A ms aquest afecte es veu potenciat pels enzims que cont, els quals bloquegen l'acci dels enzims involucrats en els processos inflamatoris. ;
Cicatritzant: Ja que estimula el creixement tissular. ;
Antibitic:  Sobretot el sver fresc.

A nivell digestiu: 

Eupptic, laxant o purgant (segons la dosis): Els derivats antracnics en petites dosis sn aperitiu i afavoreix la digesti ja que estimulen la formaci i secreci biliar. (colertic i colagog). A dosis ms elevades sn laxants i purgants. ;

Altres 

Emmenagog: Els derivats antracnics tamb afavoreixen o estimulen l'aparici del flux menstrual.

Usos medicinals.
La Comissi E de Alemanya aprova l's de les fulles dAloe vera . La FDA nord-americana noms autoritza l's intern sempre i quan el producte no contingui antraquinones. No existeix restricci en l'us extern. 

Farmacutics (segons la dosis): 
Estomacal;
Laxant  ;
Purgant  ;

Tradicionals 
Descongestiu i broncodilatador en vies respiratries. ;
Casos de gastritis.
Directament sobre superfcies cutnies sanes o inflamables.

Altres
Usos cosmtics.

Observacions. 
s preferible recrrer a altres laxants, o en tot cas a antraquinones menys irritants. 

 

 Propietats medicinals .
Les propietats de l Aloe Vera han estat estudiades en diferents institucions i Universitats, es poden destacar:
 Nutritiu inhibidor del dolor antiinflamatori.
 Cicatritzant bactericida digestiu.
 Depurador regenerador cellular antibitic.
 Antisptic coagulant antiviral.

Es cultiva a nivell  casol  (horts) per utilitzar-lo en casos de cremades y altres ferides de la pell (generalment s aplica la saba gelatinosa o es trenca una fulla i s aplica directament; promou la circulaci de la sang i per tant la cicatritzaci). Presa s un laxant molt fort, la seva utilitzaci s ha de fer amb precauci. Es cultiva tamb a nivell comercial per utilitzar-lo com component en cremes, xamps i altres productes per la cura de la pell. L aloe es pot utilitzar tamb, en la curaci de talls, lceres , picades d insectes, tractament de l'acne , herpes, mussols, psoriasis , gingivitis , amigdalitis i altres afeccions de la boca.

 Precaucions i toxicitat .
L'aloe manca d'efectes secundaris i no s txic, per menys d'un 1 % de les persones poden ser allrgiques, pel que sempre s millor fregar un poc en la pell suau de l'avantbra, i si ets allrgic als pocs minuts se sent una petita picor i una mica d'erupci. 
Tamb es poden derivar efectes indesitjables pel seu mal s. Sempre s necessari consultar abans de deixar el tractament mdic. 
L's del aloe, tant per via interna com externa, s prcticament sempre compatible amb qualsevol altre tractament. 
No emprar durant l'embars ja que els glcids de la antraquinona sn fortament purgants. 
Les fulles en grans dosis poden produir vmits.

Els preparats sense antraquinones generalment sn tolerats fora b. No obstant els preparats que si que en porten usats diriament poden provocar dolors abdominals, clics, diarrees sanguinolentes, hemorrgia gstrica i nefritis. L's prolongat de ltex pot colorejar de marr la orina i en els pitjors casos danyar el tracte intestinal.
Els smptomes d'intoxicaci de ltex sn diarrea, amb trastorns del ritme cardac, rampa muscular a ms de debilitat, pols lent i hipotrmia.

Contraindicacions. 
s recomanable no donar sver a dones embarassades (pot provocar avortament) ni en els perodes menstruals, per perill de provocar hemorrgies. Tampoc s recomanable donar-la en nens, per tractar malalties renals ni en casos d'hemorroides.

Notes i referncies.


Biblografia. 
 Alonso, Jorge. Tratado de fitofarmacos y nutracuticos. 1 ed, Argentina, Rosario: Corpos libros; 2004;
 Enciclopedia de plantes medicinales, vol II. 9 ed,
 Dr Brendonces i serra. Gran enciclopedia de las plantas medicinales. Tikal ediciones. ;
 Atlas de Botnica: el mundo de las plantas, Ediciones Aupper.

Enllaos externs.

 Information on oilseed uses;
 "Evaluation of Citrullus colocynthis, a desert plant native in Israel, as a potential source of edible oil" ;
 Aloe vera: informacin, propiedades, cultivo y productos ;
 Aloe vera: la planta y sus secretos  ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158158" title="Esplai Sant Valent" nonfiltered="4037" processed="4029" dbindex="64089">
Enmig d una zona industrial i obrera, el barri Barri del Segle XX de Terrassa (Valls Occidental), neix l esplai Sant Valent, de la Parrquia de Sant Valent, un centre d educaci en el lleure fundat l any 1969. El 2004 es celebraren els 35 anys de la fundaci del centre.
El Sant Valent ha crescut tots aquests anys envoltat de fbriques, sobretot txtils com toca per aquesta zona. Per ara l escenari industrial est desapareixent per deixar lloc a un nou barri de vivendes. I aquest fet obre moltes noves possibilitats per a l esplai ja que entre els nous vens que arribin al Segle XX es podr fer arribar aquesta opci de lleure. Actualment el Sant Valent es divideix en 4 grups d edats: els petits, mitjans, grans i joves que es reuneixen els dissabtes a la tarda de 17 a 19h. 

Colnies, ruta i campaments.
A l'estiu l'Esplai Sant Valent organitza colnies per als petits, mitjans i grans i una ruta o campaments amb els joves, conjuntament amb l'esplai l'Esquellot, tamb de Terrassa.
Per exemple, els ltims anys s'ha anat a:
1990: Seriny (Pla de l'Estany), amb el Mon-Monstre de Banyoles;
1991: Vilarodona (Baix Camp), famosa per la truita de cola-cao.
1992: Borgony (Osona), va ploure tots els dies;
1993: Vilopriu (Baix Empord), amb la reuni de batlles ms famosa de la histria;
1994: Sant Feliu de Pallarols (La Garrotxa);
2006: Ogassa;
2007: Garrigs;
I la ruta o campaments:
1992: Setcases (Ripolls), amb ascensi al Bastiments.
1993: Meranges (La Cerdanya), amb ascensi al Puigpedrs. ;
2006: Pedraforca (campaments);
2007: Euskadi  (ruta);

Carnestoltes.
Tamb ha participat en les edicions del Carnestoltes de Terrassa de 2007 i 2008:
2007: Comparsa: Amb un parell d'ous;
 Disfressa: Pollastres;
 Posici:5 accssit;
2008: Comparsa: Amb la flor al cul;
 Disfressa: Flor;
 Posici: Desconeguda;
L'Esplai Sant Valent pertany al Moviment de Centres d'esplai cristians de  la Fundaci Pere Tarrs, concretament a la zona 11.

12 hores de futbol.
L'Esplai Sant Valent ha participat en les quatre ltimes edicions de les jornades de 12 hores de Futbol organitzades per l'Esplai l'Esquirol de Barber del Valls
 Enllaos externs .

Pgina web amb informaci sobre la zona de l'Esplai Sant Valent:;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158162" title="Energia nuclear" nonfiltered="4038" processed="4030" dbindex="64090">
L'energia nuclear s l'aprofitament de la capacitat que tenen alguns istops de certs elements qumics  per experimentar reaccions nuclears i emetre energia en la transformaci. Una reacci nuclear consisteix en la modificaci de la composici del nucli atmic d'un element, que podria mutar i passar a ser altre element com a conseqncia del procs. Aquest procs es dna espontniament entre alguns elements i en ocasions pot provocar-se i moderar-se mitjanant tcniques com ara el bombardeig neutrnic. 

Existeixen dues formes d'aprofitar l'energia nuclear per a convertir-la en calor, la fissi nuclear, en la qual un nucli atmic se subdivideix en dos o ms grups de partcules i la fusi nuclear, en la qual almenys dos nuclis atmics s'uneixen per a donar lloc a altre diferent.

 La frmula de masses .

El fsic alemany Carl Friedrich von Weizscker va confeccionar una frmula semiemprica de l'energia nuclear de lligam per a cada nucli segons el nombre de protons (Z), de neutrons (N) i de nucleons (A), suma de protons i neutrons, que cont. La frmula s semiemprica ja que, si b la seva estructura t un raonament basat en les diferents interaccions entre els nucleons (protons i neutrons), els coeficients de cada terme sn una estimaci a partir de les dades experimentals de diferents nuclis.



 El terme  respon a l'energia de volum;
 El terme  respon a la tensi superficial;
 El terme  respon a la repulsi electrosttica de Coulomb;
 El terme  respon a la simetria neutrons/protons;
 El terme  respon a la paritat (+ per valors parells, - per a senars);

Amb aquesta frmula s fcil deduir que l'energia per nucle s ms ptima per al ferro, de forma que si donem la suficient energia d'activaci (collisi de nuclis lleugers, bombardeig amb neutrons de nuclis pesants) tant els nuclis ms lleugers com ms pesants poden patir reaccions nuclears que els portin cap a l'estructura nuclear del ferro. De fet, a les estrelles es produeixen reaccions de fusi des de nuclis lleugers cap al ferro.  Una vegada que tots els nuclis sn de ferro, si la massa a l'estrella supera el Lmit de Chandrasekhar aquesta pot transformar-se amb el collapse gravitacional en una estrella de neutrons o en un forat negre, desprs de patir una explosi de supernova en el seu collapse)



 Aplicacions .

La fissi nuclear de l'Urani a un reactor nuclear s la principal aplicaci prctica civil de l'energia nuclear, i s'empra en centenars de centrals nuclears en tot el mn, a pasos com Frana, Jap, Estats Units, Alemanya, Sucia, Espanya, Xina, Rssia, Corea del Nord, Pakistan o l'ndia. 

Les bombes nuclears es fonamenten en una reacci de fissi explosiva i es van emprar per primera vegada en Hiroshima i Nagasaki , durant la Segona Guerra Mundial. Les bombes termonuclears sn ms potents i es fonamenten en reaccions de fusi d'hidrogen activades per una reacci prvia de fissi.

L's pacfic o civil de la fusi en un reactor nuclear est en fase experimental, i hi ha dubtes sobre la seva viabilitat tcnica i econmica.

Enllaos externs.
Hi havia una vegada Txernbil - Primera exposici sobre la major catstrofe industrial de la histria de la humanitat ;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158163" title="Eleccions al Consell Insular d'Eivissa de 2007" nonfiltered="4039" processed="4031" dbindex="64091">

Les eleccions al Consell Insular d'Eivissa de 2007 foren una cita electoral que se celebraren el 27 de maig de 2007. Tenien dret a votar tots els ciutadans majors de 18 anys empadronats a Eivissa abans de l'1 de mar de 2007, que foren 79.961. Constitueixen el primer cop que s'escullen per separat els representants del Consell Insular d'Eivissa i els de Formentera, tal com estableix l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 2007.

Candidatures.
Totes les candidatures van ser presentades a la Junta Electoral escaient i aprovades. A ms, van ser publicades al Butllet Oficial de les Illes Balears (BOIB). 



Resultats.
Els resultats foren molt ajustats i a falta dels vots del CERA (CEns de Residents Absents) PSOE-ExC s va imposar per tant sols 53 vots al PP. Finalment amb el recompte dels vots dels residents absents el PSOE-ExC vei reduda la seva diferncia a 37, per no provoc cap canvi. El PSOE-ExC aconsegu 7 consellers, mentre que el PP n'aconsegu sis. La resta de partits no obtingu vots suficients per tenir cap representat.

Xico Tarrs, candidat del PSOE-ExC, aconsegu remuntar els pssims resultats obtinguts pel Pacte Progressista en les eleccions de l'anterior legislatura. Per altra banda, Pere Palau, candidat del PP, aconsegu 1.345 vots menys que el 2003 i 3,22 punts menys en percentatge de vots (50,4% en 2003 per 46,68% en 2007), mentre que els seu contrincant del PSOE-ExC ha obtingut 3.810 vots ms i passa d'un percentatge de 37,8% dels vots a un 46,8%.

Font: Govern de les Illes Balears



Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158164" title="Santo Tom" nonfiltered="4040" processed="4032" dbindex="64092">

Santo Tom s un municipi de la provncia de Jan de 2.344 habitants situat a la vall de l'alt Guadalquivir, en la comarca de Sierra de Cazorla. El seu gentilici s tomeseo o tometense. 

Economia. 
Municipi principalment agrcola, la seva major font d'ingressos prov principalment de la olivera, elaborant un oli d'oliva d'alta qualitat, la denominaci de la qual d'origen s Serra de Cazorla i predominant la oliva de varietat picual. En menor mida altra part dels ingressos procedents de l'agricultura sn de cereals i hortalisses, a causa de la seva privilegiada ubicaci en les frtils valls dels rius Guadalquivir i Cerezuelo. 

Igualment, el cultiu de l'esprrec s'est fent freqent en la vega del Guadalquivir. Es situa a les portes de la Serra de Cazorla i comena a donar fruits el pla de conservaci de massos i cases tpiques per al desenvolupament del turisme rural. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158165" title="Santisteban del Puerto" nonfiltered="4041" processed="4033" dbindex="64093">


Santisteban del Puerto s un municipi de la provncia de Jan. El 2005 la seva poblaci era de 4.840 habitants INE. 

Patrimoni. 

Un dels principals exponents del patrimoni cultural de Santisteban sn les petjades de dinosaures del perode Trisic, trobades en el jaciment de Erillas Blancas. Tamb hi ha 3 esglsies, entre les que destaca l'esglsia de Santa Maria, de cap al segle XII

Economia. 

El poble depn sobretot del cultiu de les oliveres. Aquesta activitat est organitzada en diveres cooperatives que es dediquen a recollir les olives per a fer fonamentalment oli. Aquesta activitat s solament estacional i la resta de l'any han de dedicar-se a altres activitats com la construcci o la ramaderia.

Turisme. 

En estiu arriben molts visitants, sobretot gent que vivia al poble i torna en vacances, fet que incrementa prou la poblaci en estiu. Tamb hi ha cases rurals, ja que s un dest turstic interessant, tant pel seu patrimoni com per la proximitat amb el Parc Nacional de Cazorla.

 Personatges Illustres .

Diego de Benavides y de la Cueva, militar i diplomtic, Virrei del Per.
Esteban Gabriel Merino, cardenal.
Jacinto Higueras, escultor.
Juan Prez de Moya, matemtic i mitgraf.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158166" title="Sabiote" nonfiltered="4042" processed="4034" dbindex="64094">

Sabiote s un municipi de la provncia de Jan (Andalusia). Est al centre de la provncia, pertanyent a la comarca de La Loma i las Villas.

 Personatges Illustres .
 Juan Antonio Viedma, Periodista i poeta;

 Enllaos externs .

Ajuntament de Sabiote;
Sabiyut, pgina sobre Sabiote;
San Gins, patr de Sabiote;
Castell de Sabiote a Jaenpedia;
Sabiote a Jaenpedia de Wikanda;


 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158167" title="Quesada" nonfiltered="4043" processed="4035" dbindex="64095">


Quesada s un municipi de la provncia de Jan en la comarca de la Comarca de Sierra de Cazorla. 

Els seus habitants es diuen quesadencs. T una extensi de 328,7 km i 5.999 habitants segons el Padr de 2002, encara que la seva poblaci ha anat disminuint al llarg dels ltims trenta anys (el 1975 hi havien 10.601 empadronats). Les parts est i sud del seu terme municipal formen part del Parc Natural de la Serra de Cazorla. El naixement del riu Guadalquivir es troba en el seu terme municipal.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158168" title="La Puerta de Segura" nonfiltered="4044" processed="4036" dbindex="64096">

La Porta de Segura s un municipi de la provncia de Jan, (Andalusia, limitant amb la provncia d'Albacete. Posseeix 2.646 habitants segons l'ltim cens disponible (INE 2005). Gran part del seu terme municipal es troba dins del Parc Natural de la Serra de Cazorla.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158169" title="Puente de Gnave" nonfiltered="4045" processed="4037" dbindex="64097">

Puente de Gnave (sovint anomenat Puente Gnave) s un municipi de la provncia de Jan (Andalusia), pertanyent a la comarca de Sierra de Segura. Segons fonts del INE, el 2005 contava amb 2.119 habitants.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158175" title="Das Lied von der Erde" nonfiltered="4046" processed="4038" dbindex="64098">


Das Lied von der Erde (La Can de la Terra) s un treball a gran escala per a dos solistes vocals i orquestra escrit pel compositor austrac Gustav Mahler. Distribut en sis moviments separats, cada un d'ells s una can independent. L'obra s titulada Eine Symphonie fr eine Tenor- und eine Alt- (oder Bariton-) Stimme und Orchester (nach Hans Bethges "Die chinesische Flte") ('Una simfonia per veu tenor i alto (o un barton) i orquestra (basat en 'La Flauta Xinesa' de Hans Bethge'). Mahler fa un ample s de caracterstiques xineses en la msica, fent d'aquesta obra un cas nic de la seva producci. Composada entre els anys 1907-1909, segu a l'Octava Simfonia, per no reb nmero, suposadament per la por supersticiosa del compositor respecte el significat mortal d'una novena simfonia. L'execuci de l'obra necessita uns 70 minuts.

 Llibret .

Quatre dels poemes xinesos utilitzats per Mahler (Das Trinklied vom Jammer der Erde, Von der Jugend, Von der Schnheit y Der Trunkene im Frhling) sn de  Li Tai-Po, el fams poeta errant de la Dinastia Tang. Der Einsame im Herbst s de Chang Tsi i Der Abschied combina poemes de Mong Kao-Yen i Wang Wei amb diferents lnies agregades pel propi Mahler.

 Estructura .
 Primer Moviment: Das Trinklied vom Jammer der Erde;
 Segon Moviment: Der Einsame im Herbst;
 Tercer Moviment: Von der Jugend;
 Quart Moviment: Von der Schnheit;
 Cinqu Moviment: Der Trunkene im Frhling;
 Sis Moviment: Der Abschied;

 Referncies .
Oxford Concise Dictionary of Music, ed. de 1996, l'entrada sobre Gustav Mahler llista les obres del compositor, collocant a Das Lied von der Erde en la categoria "can-simfnica".

 Enllaos externs .

 Das Lied von der Erde: The Literary Changes Sinpsis dels poemes xinesos originals, les traduccions de Bethge i els canvis de Mahler (angls);
 Textos de les canons, amb traduccions a l'angls;
 Histria i extens anlisi pel renombrat especialista en Mahler Henry Louis de La Grange (angls);
 http://www.geocities.com/Vienna/Choir/7652/tierra/tierra.htm;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158177" title="Cingles de Bert" nonfiltered="4047" processed="4039" dbindex="64099">
Els Cingles de Bert,  sn un conjunt de cingleres i relleus que formen part de la Serralada Prelitoral i que separen l'altipl del Moians de la depressi del Valls.
Reben el seu nom de la parrquia de Sant Pere de Bert ubicada a la part central del seu recorregut.



Arrancant de Sant Feliu de Codines, a on connecten amb els Cingles de Gallifa, s'estenen en direcci est fins, aproximadament, la zona del Santuari de Puiggracis des d'on s'enfilen cap al nord conformant la vora occidental de la vall del riu Congost i en parallel al masss del Montseny que se situa al costat oriental del riu. Des d'Aiguafreda fins a arribar a Centelles, la vall guanya alada progressivament fins atansar la plana d'Osona mentre els cingles van perdent el seu imponent desnivell.

A la seva banda de ponent, a prop de Sant Feliu de Codines, els cingles sn creuats pel Tenes, que produeix espectaculars salts d'aigua, amb formacions de travert, a Sant Miquel del Fai, possiblement el lloc ms emblemtic de la zona.

La vegetaci est formada per alzinars, pinedes de pins blancs i pinyers, garrigues, brolles de roman i brucs d'hivern. No obstant aix, tamb trobem mostres d'altres elements vegetals. De la fauna destaca, sobretot, el senglar, i alguns ocells d'importncia notable, com alguns rapinyaires.

Abunden les gorges, balmes i coves. Alguns salts d aigua i rierols formen valls fora tancades i sn especialment interessants pel seu paisatge i l'abundant vegetaci, com el Sot del Bac i els Sots Ferstecs, font d inspiraci de la novella modernista homnima de Raimon Casellas.

 Geologia .
Els cingles de Bert estan formats per materials calcaris, las capes dels quals presenten unes cornises pintoresques de centenars de metres de desnivell.  Els materials trisics i eocens corresponen a antics fons marins i s'hi poden trobar fssils entre els sediments.

Els sediments marins d aquella poca van ser enlairats durant el plegament alp i n han quedat restes del perode trissic. Sn terres vermelloses, com les de la Vall Rioja.

 Llocs destacats .
Sant Miquel del Fai, s un monestir escavat dins una balma al punt on el riu Tenes salta des de la part alta dels cingles fins la zona de Riells del Fai, al Valls Oriental.
Sant Pere de Bert, ermita romnica referent per als masos que existien a l'altipl.
Santuari de Puiggracis, si be una mica apartat al sud, s un punt de referncia de la zona amb una vista inmillorable dels cingles.
Els graus, sn camins d ascens aprofitant les zones ms planeres de la paret de la muntanya. Els ms coneguts sn: grau Mercader (utilitzat antigament per baixar al mercat de Granollers des de les masies de la part alta), grau de la Trona, grau de Montmany i grau de Sant Pau.
El Clascar. Antiga domus fortificada del segle X, posteriorment convertida en masia i transformada a principis del segle XX en una mena de castell neogtic. Actualment est en runes.





Enllaos externs.
Web monogrfica dels Cingles de Bert;
Grup al Flickr dels Cingles de Bert;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158179" title="The Killers" nonfiltered="4048" processed="4040" dbindex="64100">


The Killers, banda de rock indie, originria de Las Vegas, Estats Units. Es va formar al 2002 desprs que Brandon Flowers veis un recital d'Oasis a l'hotel Hard Rock, a l'abril d'aquell any. El seu primer disc, "Hot Fuss" s un xit internacional. A l'octubre de 2006 van llanar el seu segon lbum, "Sam's Town".
 
Els membres de la banda sn:
 
 Brandon Flowers   Vocalista i teclat ;
 David Brent "Dave" Keuning   Guitarra ;
 Mark Stoermer   Baix ;
 Ronald "Ronnie" Vannucci Jr.   Bateria;


Histria.
   
Al 2001, Brandon Flowers va abandonar la seva banda de pop sinttic, Blush Response, desprs que rebutgs traslladar-se a Los ngeles, Califrnia. Desprs d'aix, va respondre a un avs en el "Les Vegas Weekly" posat per David Keuning per formar una banda inspirada en Oasis, The Cure, New Order i The Smiths. Desprs de conixer-se, van decidir armar la banda i, desprs d'algunes audicions, van triar a Ronnie Vannucci i a Mark Stoermer com a bateria i com a baix, respectivament. El nom de la banda s'origina en el nom d'una banda de ficci que apareix en el video de "Crystal", tema de New Order.
Cadascun dels integrants de la banda tenia el seu propi treball: Flowers era un botons de l'hotel Gold Coast; David Keuning, originari d'Iowa, treballava en una botiga Banana Republic; Mark Stoermer treballava repartint medicaments mentre estudiava filosofia en la UNLV; i Ronnie Vannucci estudiava percussi clssica en la UNLV mentre treballava com a fotgraf nupcial en una capella de la ciutat. Finalment, van debutar en un club nocturn homosexual de Las Vegas anomenat "Tramps".

Hot Fuss

Progressivament, la banda va comenar a guanyar adeptes, especialment en el Regne Unit. En aquest pas van llanar el seu disc "Hot Fuss", el 7 de juny de 2004, al costat del segell independent Lizard King Records. El 15 de juny segent ho van fer als Estats Units sota el segell Island Records. A finals del mateix any van llanar tamb cpies a Frana i Jap. 

"Somebody Told Me", el seu primer single, va arribar els primers llocs en els rnkings britnics. El seu segent tema, "Mr. Brightside", va entrar immediatament en els Top 10 del Regne Unit, igual que "All These Things That I've Done". En el rellanament de "Somebody Told Me", van obtenir el tercer lloc en els rnkings. La gran acceptaci de The Killers a Gran Bretanya es deu a la important influncia de msica d'aquest pas de la dcada dels 80, particularment new wave. s ms, Brandon Flowers canta, ocasionalment, amb accent britnic. The Killers han aparegut com a convidats en diversos programes de televisi: l'1 de desembre de 2004 van participar a "Late Night with Conan O'Brien", l'endem van participar en un captol de la srie de televisi The O.C. i el 15 de gener de 2005 van tocar en Saturday Night Live, entre altres presentacions. Van participar a ms en el Festival de Glastonbury 2005, substituint a Kylie Minogue desprs que ella s'interns per a tractar el seu cncer. Tot i que es creia que tindrien poc xit per ser una banda nova, la seva excellent presentaci va provocar un dels ms aplaudits concerts de l'esdeveniment. El 2 de juliol, The Killers es va presentar en el Live 8 (sent homenatjats pel propi Robbie Williams al cantar en el seu show la frase "I've got soul but I'm not a soldier", que pertany al tema "All These Things That I've Done") i el dia 9 ho van fer a Balado, Esccia, on van tocar "Crystal" al costat de New Order, la can que li va donar nom al grup. Tamb van participar, a Viena, a la gira europea Vertigo de la banda irlandesa U2, i ms tard, el 5 de novembre de 2005, Brandon Flowers va interpretar al costat de Bono el tema "In A Little While" durant un concert realitzat en Las Vegas.

Sam's Town

El 2 d'octubre de 2006, The Killers va llanar el seu segon disc anomenat "Sam's Town", titulat aix en honor a un tradicional hotel casino de Las Vegas. El disc va sortir en primer lloc al Regne Unit, i el dia segent ho va fer als Estats Units. Durant la primera setmana de vendes va arribar a ms de 700.000 cpies venudes. Flowers va comentar que el disc seria "el millor en els ltims vint anys" i les crtiques rebudes han variat: des de l'aprovaci fins al complet rebuig. El primer single va ser "When you were young", que va ser posat a la venda via descrregues, arribant al 5 lloc a nivell nord-americ i al 2n en el rnking britnic. El segon single va ser "Bones", que compta amb un vdeo creat pel director Tim Burton. El tercer senzill s "Read My Mind", el vdeo del qual (dirigit per Diane Martel) va ser gravat a Jap i es va estrenar el 8 de febrer de 2007. I el darrer fou "For reasons unknown". La banda va gravar, a ms, una versi de "Shadowplay" de Joy Division per a la pellcula "Control" basada en la vida d'Ian Curtis, i "Move Away" per a la pellcula Spider-man 3. 

A finals del mateix any, van collaborar amb la campanya (RED) de Bono, amb una can nadalenca: A Great Big Sled, produda per Alan Moulder i en la qual va participar la seva esposa, Toni Halliday, de Curve, i els ingressos de la qual van ser lliurats ntegrament a la campanya de Bono a favor de la lluita contra la SIDA en els pasos del tercer mn. 

Discografia.

2004 - Hot Fuss 
Doble disc de plat a Austrlia, #1 ;
Triple disc de plat en Estats Units, #7 ;
Cudruple disc de plat a Regne Unit, #1 ;
5 milions de cpies venudes a nivell mundial, #13.

2006 - Sam's Town
Disc de plat en Estats Units (#2), Canad (#1) i Nova Zelanda ;
Doble disc de plat a Austrlia ;
Triple disc de plat a Regne Unit, #1 durant tres setmanes ;
2,5 milions de cpies venudes a nivell mundial, #2;

2008 - Day & Age

Videografia.

Hot Fuss
 Mr. Brightside - Versi per al Regne Unit;
 Somebody Told Me - Dirigit per Brett Simon;
 All These Things that I've Done - Versi pr al Regne Unit;
 Mr. Brightside - Segona versi; dirigit per Sophie Muller;
 Smile Like You Mean It - Versi per al Regne Unit;
 All These Things that I've Done - Segona versi; dirigit per Anton Corbijn;
Sam's Town
 When You Were Young - Dirigit per Anthony Mandler;
 Bones - Dirigit per Tim Burton;
 A Great Big Sled - Dirigit per Alan Moulder, la seva esposa i Toni Halliday;
 Read my Mind - Dirigit per Diane Martel;
 For Reasons Unknown - Alan Moulder;

Singles.

 2004 - Somebody Told Me;
 2004 - Mr. Brightside;
 2005 - Smile Like You Mean It (Tan sols a Regne Unit i Austrlia);
 2005 - All These Things That I've Done;
 2006 - When You were young;
 2006 - Bones;
 2006 - A Great Big Sled;
 2007 - Read My Mind;
 2007 - For Reasons Unknown;
 2008 - Human;

Enllaos externs.

Lloc oficial de The Killers;
Lloc oficial britnic;
Fotografes de The Killers per Andrew Kendall;
Lloc no oficial en Espanyol;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158190" title="La Gran Depressi a Amrica Llatina" nonfiltered="4049" processed="4041" dbindex="64101">
La Gran Depressi que va seguir el crack del 29 als Estats Units va tenir un impacte profund, durader i significant als pasos de l'Amrica Llatina. El vincle entre els Estats Units i aquests estats abans que aquest succs d'abast mundial tingus lloc als anys 30 era slid, amb inversions nord-americanes a Amrica Llatina i exportacions llatinoamericanes als Estats Units, el qual va provocar un gran impacte financer, econmic i social a tot el continent. Xile, Per i Bolvia van ser, segons la Lliga de Nacions, els estats als que la Gran Depressi va afectar de forma ms severa. El sorgiment de moviments nacionalistes i feixistes a l'Amrica Llatina est fortament vinculat a aquest fet, especialment al Brasil, amb el dictador Getlio Vargas, gran partidari i imitador del moviment feixista itali de Mussolini. 

Vegeu tamb.
Gran Depressi;
Amrica Llatina;

Referncies.
Modern Latin America, Fifth Edition, T. E. Skidmore and P. H. Smith;

Enllaos externs.
;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158192" title="Porcuna" nonfiltered="4050" processed="4042" dbindex="64102">

Porcuna s un municipi de la provncia de Jan, (Andalusia). 
Situada a 42 km de Jan i 63 km de Crdova, posseeix una poblaci de 6.915 habitants (INE, 2005). 

La seva principal font d'ingressos s la recollecci de la oliva. Entre els principals motius per a la seva visita est la torre de Boabdil, la Casa de la Pedra, el Passeig de Jess (amb el seu mirador "La Rodona"), l'Esglsia Parroquial de Ntra. Sra. de l'Assumpci i les distintes ermites. 

Porcuna s l'antiga Ipolca ibrica, la posterior Obulco en poca romana. 

El juliol de 1975 es van trobar en el paratge conegut com Cerrillo Blanco un important conjunt escultric d'poca ibrica, del quees van recuperar uns 1.500 fragments. Aquestes escultures poden associar-se a una edificaci monumental, que narraria la histria d'un llinatge aristocrtic, escultures que van ser mutilades i destrudes en alguna de les lluites de l'poca ibrica, i traslladades i enterrades a Cerrillo Blanco entorn del segle V aC.

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Porcuna;
 Porcuna: la antiga Obulco;
 Porcuna on line;
 Conjunt escultric ibric de Cerrillo Blanco;
 Les escultures de Porcuna;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158196" title="Pozo Alcn" nonfiltered="4051" processed="4043" dbindex="64103">

Pozo Alcn s un municipi de la provncia de Jan (Andalusia). 

La seva situaci, molt vulnerable des del punt de vista militar i de frontera rab-cristiana durant gaireb tres segles, va fer que no es desenvolups com nucli important fins a la Presa de Granada. Va formar part de l'Avanament de Cazorla, com llogaret de la ciutat de Quesada. Una part del seu municipi forma part del Parc Natural de la Serra de Cazorla.

Histria.
L'any 1648, sota el regnat de Felip IV, se segrega i forma municipi propi. En l'actualitat s un poble amb 6.500 habitants. La seva poblaci es mant -l'nic que no ha perdut cens dels municipis del Parc Natural des de la seva creaci-, i viu fonamentalment del sector agroalimentari i de serveis. 

Economia.
L'oli d'oliva s el seu producte estrella, com els pernils, vins, formatges artesans, mel serrana, rebosteria, etc. La ramaderia tamb s important. 

 Enllaos externs .
 Cases Rurals de Qualitat Superior, Fontanar (PN Cazorla);
 Portal de Turisme Rural, Sud de Cazorla i Nord de Granada;
 Portal de Cazorla i Granada, Pozo Alcn;
 Allotjaments rurals a Cazorla;
 Turisme rural a Pozo Alcn.
 Descobreix Pozo Alcn;
 El que esdev a Pozo Alcn;

 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158197" title="Vot en blanc" nonfiltered="4052" processed="4044" dbindex="64104">


En una votaci, i sempre que el reglament corresponent ho permeti, el vot en blanc s una opci que expressa la no preferncia per cap de les opcions possibles.

Existeixen diverses maneres d'expressar el vot en blanc (no sempre igual de vlides a tot arreu). La ms comuna s introduir a l'urna el sobre buit.

A Espanya, segons la llei electoral actual, els vots ens blanc s'han de comptabilitzar com a vots vlids i, per tant, s'han de tenir en compte a l'hora del cmput de percentatges, aix com en el repartiment d'escons, diputats o regidors segons la Regla D'Hondt.

Cal no confondre els vots en blanc amb els vots nuls, ja que aquests ltims es consideren vots no vlids i no es tenen en compte en els cmputs anteriors (a excepci del clcul de la participaci)

Interpretacions del seu significat.
El vot en blanc es presta a diferents interpretacions: Hi ha qui opina que qui practica el vot en blanc emet la seva opini en contra de tots els candidats en contesa; i hi ha qui adverteix que aquesta opini est en canvi expressada pel vot nul i que el vot en blanc expressa en realitat indiferncia davant de les opcions en una elecci.

La prctica del vot en blanc es considera com a abstenci activa i nuls, diferent del que ocorre en la abstenci, encara que als pasos on el vot s obligatori, ambds actes sn molt difcils de distingir. 

 Validesa i efecte del vot en blanc.
S'ha de destacar que, per regla general, els diferents sistemes electorals no consideren el vot en blanc com un veritable vot. Sobre aix, en la doctrina es parla de "vots vlidament emesos", i s'exclouen dels mateixos tant als vots en blanc com als vots nuls. Per tant, no influeixen en l'elecci dels candidats, per s que constitueixen un important parmetre de la mesura de la legitimitat poltica, tant del sistema electoral vigent, com dels candidats d'un determinat pas. 

 Al llarg de la histria han sorgit opcions electorals als pasos democrtics que han tractat d'oferir una forma vlida de canalitzar el vot en blanc o de protesta. Per exemple, actualment en Espanya, el partit Ciudadanos en Blanco  ofereix deixar efectivament buits els escons que obtingui, com a manera de mostrar la protesta ciutadana, mentre que Democrcia Directa Digital ofereix usar els representants electes obtinguts per introduir de facto un sistema de democrcia directa dins del sistema partidista. 

Incidncia del vot en blanc en el resultat electoral.
En las eleccions de mltiples candidats, escollits per sistema proporcional i amb "pis" mnim (quantitat mnima de vots que un partit ho d'obtenir) calculat sobre la quantitat total de vots vlids.

Articles relacionats.
Sufragi;
Eleccions;
Democrcia;
Vot recorregut;

Referncies.


Enllaos externs.
Instructiu en les eleccions d'Argentina ;
Codi Electoral Nacional (Argentina) ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158208" title="Jove Orquestra de Figueres" nonfiltered="4053" processed="4045" dbindex="64105">
La Jove Orquestra de Figueres (JOF) s un espai promogut per Joventuts Musicals de Figueres l'any 1987 on realitzen el seu aprenentatge orquestral joves estudiants d'instruments de corda i vent simfnic de les comarques gironines.

Des de l'any 1989 s una entitat independent formada per ms de setanta instrumentistes de 10 a 25 anys, distributs en quatre seccions, segons l'edat i el nivell musical. Indika, Juncria i Ficaris sn els noms de les seccions de corda i Tramuntana el de la secci de vent.

Compta amb la collaboraci de l'Ajuntament de Figueres, la Diputaci de Girona i el Consell Comarcal de l'Alt Empord.

Dins un marc de potenciaci integral del jove i amb l'objectiu prioritari d'estimular la seva sensibilitzaci musical, els estudiants realitzen un treball estable i eminentment pedaggic, sota el guiatge d'un equip tcnic especialitzat, el suport d'un equip gestor que treballa desinteressadament i la valuosa collaboraci institucional.

Al llarg d'aquest temps, la JOF ha ofert tot un seguit de concerts a diverses poblacions de les comarques catalanes mostrant el seu repertori de treball, el qual abraa des de la msica barroca fins a la contempornia, amb especial mfasi en les obres de compositors catalans dels nostres dies, com sn Miquel Sunyer, Narcs Bonet, Albert Llanas, Xavier Benguerel, Aleix Tarrs, Xavier Pags, Albert Bosch, Marcel Sabat i Albert Guinovart als qui la JOF ha encarregat i estrenat composicions.

 Activitats .
Les activitats de la JOF s'adapten al calendari escolar, ja que tots els seus components sn estudiants. Consisteixen en:

 Assajos setmanals, cada dissabte de setembre a juny;
 Curs de Formaci Orquestral;
 Grups de msica de cambra;
 Sortides de cap de setmana de treball intensiu;
 Xerrades i conferncies de formaci musical;
 Classes magistrals;
 Directors convidats;
 Concerts;
 Audicions;

 Discografia .
 Encanteri de Bruixes;
 Suite Emporitana;
 Strenes;
 Vint;

 Enllaos externs .
Jove Orquestra de Figueres



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158214" title="Jabalquinto" nonfiltered="4054" processed="4046" dbindex="64106">

Jabalquinto s un municipi de la provncia de Jan. Es troba a 496 m d'altitud i 38 km al nord de Jan. Pertany a la comarca de Sierra Morena. 

La Batalla de Qantish, lluitada el 5 de novembre de 1009 a Jabal Qantish (l'actual Jabalquinto s una de les batalles de la Fitna, la guerra civil que va esclatar en el Califat de Crdova a la mort d'Abd al-Malik, el fill i successor d'Almansor, i va enfrontar al califa Muhmmad II al-Mahd, que comptava amb un exrcit amb molts reclutes sense formaci militar contra rebels berbers de Sulayman al-Mustan i 600 genets de San I Garcia de Castella, que finalment venceren.

T 2.420 habitants (INE de 2005), sobre un terme municipal de 72 km. Els seus habitants reben el gentilici de jabalquintenys.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158215" title="Pegalajar" nonfiltered="4055" processed="4047" dbindex="64107">

Pegalajar s un municipi de la comarca de Sierra Mgina, en la provncia de Jan, Andalusia. 
Una part del seu territori municipal es troba dins  del Parc Natural de Serra Mgina. En la localitat del mateix nom es troben l'arc de l'Encarnaci, que s un edifici gtic del segle XV i l'esglsia dedicada a la Santa Creu, temple renaixentista del segle XVI, que va sofrir grans danys en la guerra civil espanyola i de la qual podem destacar la seva torre campanar, que s una resta de l'antiga fortalesa medieval.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158216" title="Eucaliptus com" nonfiltered="4056" processed="4048" dbindex="64108">
L eucaliptus com (Eucalyptus globulus) s un arbre de la famlia de les mirtcies originari del sud-est d Austrlia, per es cultiva extensament fora de la seva regi original ja que ha estat exportat per a la jardineria i la repoblaci forestal. Al Principat, les plantacions d eucaliptus es concentren al Baix Empord, el Girons i la Selva. Tamb s coneix com a eucaliptus blanc o eucaliptus blau. 

Etimologia. 
Eucalyptus, del grec eu = ben i kalipto = cobrir, referint-se a les seves flors que estan ben protegides fins que obren pels spals i ptals fusionats. Globulus significa arrodonit, referint-se probablement a la flor o al fruit. 

Ecologia. 
Prefereix sls lleugerament cids i zones fresques i humides. No resisteix el fred intens i s una mica sensible a les sequeres perllongades. Floreix al setembre - octubre.

Descripci.
Fanerfit de gran port i de creixement rpid que s verd tot l any. Pot arribar als 60 metres d alada. La seva copa s piramidal i alta. Rel axonomorfa amb les tiges joves tetrgons i blanquinoses. Els eucaliptus tenen una escora (ritidoma) que es desprn a tires i deixa el tronc llis i de colors clars en els exemplars adults. Presenta dimorfisme en les fulles. Per una banda, les fulles joves sn ovalades, oposades, sense pecol (sssils), de base cordada, de color gris - blavs, d uns 8-15 cm de longitud, 4-8 cm d amplada i erectes (miren amunt). Les adultes sn alternes, peciolades, asimtriques, falciformes i d uns 15-25 cm de longitud. La seva textura s una mica coricies, sn de color verd fosc, amb la nerviaci marcada, i pndules (miren avall), i es disposen en un pla vertical, de manera que reben la llum igualment pels dos costats i no s'hi pot distingir l'anvers del revers. Tant unes com les altres tenen les caracterstiques glndules secretores en el mesfil, que sn visibles a contrallum com a punts ms clars. Les inflorescncies sn solitries o en grups de 2-3, a les aixelles de les rames superiors. Flors hermafrodites i grans (de fins a 3 cm de dimetre) amb calze i corolla fusionats formant un receptacle (opercle) llenys. L androceu est constitut per nombrosos estams molt sobresortits i d'un color vermell intens. Gineceu amb ovari nfer. Els fruits sn cpsules llenyoses dehiscents, de 4-5 valves, campaniformes, de color glauc i cobertes d una pols blanquinosa. Les seves dimensions sn d aproximadament 1.4 a 2.4 cm de dimetre, i contenen nombroses llavors. 

Les fulles de les rames velles d aquesta planta s utilitzen per les seves virtuts medicinals.

 Composici qumica .
 Olis essencials. El seu principal constituent s el cineol o eucaliptol (ter xid terpnic). Cont tamb: terpineol, carburs terpnics (alfapin), alcohols aliftics i sesquiterpens (eudesmol), aldehids (butrics, valerinic, caproic) i cetones. ;
 Tanins (substncia detoxificant);
 Flavonoides. ;
 Hetersids del quercetol i un hetersid fenlic complex, el caliptsid.
 cids fenlics (gllic, cafic).
 Resina i un principi amarg.

 Usos medicinals . 
 Afeccions respiratries com bronquitis, grips, faringitis, sinusitis, tos irritant, asma, etc. ;
 Infeccions urinries. ;
 Parsits intestinals. ;
 Diabetis. ;
 En s extern: dermatosis, lceres varicoses, etc. ;
 En medicina popular, s utilitzen les fulles en infusions i vapors. ;

 Accions farmacolgiques .
 Antisptic de vies respiratries i urinries, ja que s elimina la seva essncia a nivell pulmonar i pel rony. ;
 Expectorant i balsmic, per estimulaci directa de les cllules secretores de la mucosa bronquial. ;
 Hipoglucemiant. ;
 Vermfug (contra els cucs intestinals) ;
 Antibitic (especfic per toxina tetnica, diftrica, bacteris Gram +, pel seu contingut en essncia i tan). ;
 Antifngic i antiinflamatori. ;
 En s extern s balsmic, antisptic i cicatritzant. ;

 Toxicitat .
Pot ser neurotxic per accelerar el metabolisme heptic d alguns anestsics, analgsics i tranquillitzants. A dosis elevades el seu oli essencial pot produir molsties gstriques, hematria, protenria, nusees, taquicrdia, convulsions i deliri. 
No es recomana prendre l durant l embars i la lactncia. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158218" title="Lajos Lencss" nonfiltered="4057" processed="4049" dbindex="64109">
Lajos Lencss (Dorog, 1943) s un oboista hongars. 

Biografia. 
Comena els seus estudis musicals al Conservatori Bla Bartk i a l'Acadmia Musical de Budapest continuant la seva formaci al Conservatori nacional superior de msica de Paris a la classe d'tienne Baudo, continuant a l'acadmia d'estiu de Niza amb Pierre Pierlot. Premiat al Concurs internacional de Ginebra al 1968, s nomenat primer oboista de l'Orquestra simfnica de la radio de Stuttgart desprs de 1971.

Concertiste i interpret de msica de cambra amb Sergiu Celibidache, Karl Mnchinger, Sir Neville Marriner, Christoph Eschenbach o Jean-Pierre Rampal, s convidat assduament com a professor per a oferir classes magistrals a nombrosos pasos (Europa, Estats Units, Jap  ). 

La seva activitat s sorprenent ja que ha enregistrat ms de 50 CD: les obres ms importants del repertori obostic (Strauss, Poulenc, Britten, Cimarosa, Pasculli ), els concert i sonates menys coneguts fonamentalment del segle XX (Koechlin, Ropartz, Dutilleux, Rota, Kalliwoda  ) participant a la renovaci del repertori de l'obo. Els seus enregistraments sn regularment premiats obtenint el Diapason d'Or 1990, el Choc du Monde de la Musique, etc. El seu repertori va des de la msica barroca fins la msica contempornia.

Discografia. 
 Concerts francesos - Jacques Ibert, Andr Jolivet, Jean Franaix;
 Peces romantiques rares per a arpa i obo - Gaetano Donizetti, Charles Nicholas Bochsa, Henri Brod, Antonio Pasculli - Arpista : Rachel Talitman;
 Msica de nit - Charles Koechlin, Gabriel Faur, Erik Satie, Gabriel Piern - Harpe : Giselle Herbert;
 Obres per obo, obo d'amor i corn angls - Charles Koechlin- Pianista: Shoshana Rudiakov - Orquestra simfnica de la Radio SWR Stuttgart;
 Concerts per a obo - Johann Gottfried Hugo Schuncke, Joseph Guy Ropartz, Jan Vaclav Kalliwoda   Bernhard Guller - Orquestra simfnica de la Radio SWR Stuttgart;
 Pece per a obo - Ferenc Farkas, Frigyes Hidas, Zoltan Kodaly, Ranki, Jeno Takacs - Orquestra simfnica de la Radio SWR Stuttgart;
 Obres per a obo - Richard Strauss, Charles Koechlin, Bernd Alois Zimmermann, Benjamin Britten - Orquestra simfnica de la Radio SWR Stuttgart;
 Concerts per a obo - Jean-Sbastien Bach, Johann Christian Bach, Domenico Cimarosa, Carl Stamitz, Antonio Vivaldi - Paul Angerer - SWDeutsches Kammerorchester Pforzheim;
 Concerts per a obo - Tomaso Albinoni - Budapest Strings;
 Fantasies pastorals - Henri Tomasi, Csar Franck, Albert Roussel, Louis Durey - Piano : Franois Killian;
 Sonates franceses per a obo i piano piano - Camille Saint-Sans, Francis Poulenc, Henri Dutilleux - Piano : Karl Bergemann;
 Obo Itali - Cimarosa, Donizetti, Pedrollo, Rota - direcci : Patrick Strub - Orquestra de Cambra Arcata;
 Concert per a obo - Vincent d' Indy, Nikolay Andreyevich Rimski-Krsakov, Christian Friedrich Schwencke, Carl Maria von Weber - Director d'orquestra: Hans E. Zimmer - Orquestra Simfnica de la Radio de Berln. ;
  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158221" title="Josep Vidal i Riembau" nonfiltered="4058" processed="4050" dbindex="64110">
Josep Vidal i Riembau, "Pep Jai", (El Vendrell, 25 d'octubre de 1917 - 4 de juliol 1989) fou pags, sindicalista i poltic.

Fins als 13 anys assist a l'escola dels Germans Carmelites. Desprs va ajudar el seu pare a les tasques del camp i a les nits anava a classes d'esperanto que es feien a la Cooperativa Obrera del Vendrell on conegu Andreu Nin en una visita que aquest va fer al grup d'esperantistes vendrellencs.

La seva primera militancia poltica als anys trenta fou amb les Joventits Comunistes del Bloc Obrer i Camperol (BOC) que fund Joaquim Maurn. Com gaireb tots els militants del BOC de les terres del Peneds, s'incorpor al POUM en el moment de la seva fundaci l'any 1935 que, juntament amb Maurin va sser dirigit per Andreu Nin a qui ell va admirar sempre. Des del primer moment form part del Comit Local de la Joventut Comunista Ibrica, organitzaci jovenil del POUM, fins el moment que esclat la Guerra civil espanyola.

Secretari d'organitzaci de milcies en el Comit Local de Milcies Antifeixistes fins les darreries de 1936 quan s'incorpora com a sergent a la 29 Divisi formada en la seva totalitat per militants del POUM.

Amb la evacuaci de Catalunya, acaba al camp de concentraci de Sant Cebri (Frana), des d'on torna a Espanya, s detingut i enviat al camp de Concentraci de San Marcos a la provincia de Lle, d'on passar a fer treballs forats a Cuelgamuros on s'est construint el Valle de los Cados i finalment s enviat a un batall disciplinari a l'frica.

Abans d'acabar-se la II Guerra Mundial torna a casa i en la ms absoluta clandestinitat es continua movent en la lluita contra el franquisme, participa en la creaci del primer front unitari que es cre contra la dictadura, l'Aliana Democrtica, organisme impulsat sobretot per gent que anava sortint de la pres "Modelo" de Barcelona, on els antics membres del POUM eren majoritaris, com a grup organitzat a la provncia de Tarragona i que s'incorporar al Moviment Socialista de Catalunya (MSC). Una delaci produeix la detenci de tots els seus companys de lluita que intentaven reorganitzar aquest moviment i es queda sol i desvinculat de cap contacte a El Vendrell.

Als anys cinquanta deixa les terres en mans de la famlia i entra a treballar com a encarregat de la Cooperativa Agrcola del Vendrell. Al final dels anys cinquanta entra en contacte amb Joan Revents i juntament amb ell emprenen la reorganitzaci del Moviment Socialista de Catalunya (MSC). Als anys seixanta pateix un greu accident en caure d'una de les tines de la cooperativa, accident que li deixar per sempre ms una sordera que el caracteritz la resta de la seva vida. Participa de manera activa en la societat vendrellenca "La Lira".

s un dels oradors en el "Mting de la Llibertat" (juny de 1976), inici del procs constituent del Partit Socialista de Catalunya-Congrs.

Va ser un dels fundadors d'Uni de Pagesos, i el 1977 va ser elegit diputat al Congrs dels Diputats per la candidatura "Socialistes de Catalunya" que don lloc l'any 1978 a l'actual PSC i, ms tard, senador. El 1986, El Vendrell li va retre un homenatge emotiu i multitudinari, en el qual se li conced l'Escut d'Or de la Vila.

Enllaos externs.
  Ressenya biogrfica de Josep Vidal - "Pep Jai";
  Fitxa de Josep Vidal al Congrs dels diputats;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158222" title="Laura Gallego Garca" nonfiltered="4059" processed="4051" dbindex="64111">
Laura Gallego Garca (Quart de Poblet, 11 d'octubre de 1977) s una escriptora valenciana de literatura juvenil.

Biografia.
Als onze anys comen a escriure amb una amiga seva la que seria la seva primera novella sense publicar, Zodacca, un mundo diferente (disponible a la seva pgina web). Als 21 anys, quan estava estudiant Filologia Hispnica, va escriure la novella Finis Mundi, amb la que obtingu el primer premi al concurs Vaixell de Vapor de l'editorial SM.

s fundadora de la revista universitria Nyade, repartida trimestralment en la Facultat de Filologia i va ser codirectora de la mateixa des de 1997 a 2000. 

La seva primera novella publicada fou Finis Mundi (1999), per obtingu major popularitat amb la seva triloga Crniques de la Torre. A arrel d'aquesta triloga va sorgir un gran inters per la seva obra, espacialment a Internet. Pero tot i que la seva fama es deu principalment a les novelles juvenils, ha publicat tamb obres dirigides a un pblic menor, incloent-hi els prelectors (Retorn a l'Illa Blanca, El carter dels somnis o la serie d'Alba, entre altres). El 2004 comen la seva segona triloga, titulada Memries d'Idhun. 

En l'actualitat realitza la seva tesi doctoral sobre el llibre de caballeria Belians de Grcia de Jernimo Fernndez, publicat el 1579.

 Caracterstiques temtiques i d'estil . 
Ha explorat gran part dels temes literaris: comen escrivint literatura histrico-fantstica, amb la seva novella Finis Mundi; per prov tamb la cincia ficci, amb Les filles de Tara; i ms endavant la fantasia pica amb Les Crniques de la Torre i Memries d'Idhun; sense oblidar tampoc la seva literatura infantil. 

En la seva narrativa fantstica, i particularment a Memries d'Idhun, el tema amors s tant o ms important que el fantstic, fet que la diferencia netament del model de Tolkien: els personatges expressen sense parar els seus sentiments, dubtes, recels, decepcions, etc., i se guien per ells, generalment ms que per altres conceptes com l'honor o el deure. Aix, la reflexi sobre el propi sentiment ocupa molt espai en els dilegs i la reproducci del pensament, fet afavorit per la decisi d'utilitzar un apassionat triangle amors en el que Victoria se sent atreta sense remei per dos personatges oposats i incompatibles. 

 Obres .
1999 - Finis Mundi;
2000 - La Vall dels Llops;
2001 - El carter dels somnis;
2001 - Retorn a l'Illa Blanca;
2002 - Les filles de Tara;
2002 - La maledicci del mestre;
2002 - La llegenda del Rei Errant;
2003 - La crida dels morts;
2003 - Mandrgora;
2003 - On s l'Alba?;
2004 - El coleccionista de rellotges extraordinaris;
2004 - Fenris, l'elf;
2004 - Ales de foc;
2004 - Memries d'Idhun I: La Resistncia;
2004 - La filla de la nit;
2004 - En Max ja no fa  riure;
2004 - L'Alba t una amiga molt especial;
2005 - El fantasma amb problemes;
2005 - Memries d'Idhun II: Trada;
2006 - Memries d'Idhun III: Pante;
2007 - La Emperadriu dels Etris;

Tamb s guionista de la srie "Sara y les golejadores". 

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Web de l'escriptora ;
 Alas de fuego - Laura Gallego ;
 La Emperatriz de los Etreos ;
 ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158229" title="Anne Applebaum" nonfiltered="4060" processed="4052" dbindex="64112">

Anne Applebaum (nascuda el 1964 a Washington DC, Estats Units) s periodista i escriptora. Ha escrit de forma extensa sobre temes relatius al comunisme i al desenvolupament de la societat civil a l'Europa de l'Est i a la Uni Sovitica / Rssia. Avui en dia s columnista i membre del Consell Editorial del Washington Post. 

Va estudiar a la Universitat de Yale i va obtenir una beca Marshall a la London School of Economics i al St Antony's College de la Universitat d'Oxford abans de mudar-se a Varsvia el 1988. Treballant pel setmanari The Economist, va proporcionar valuosa cobertura de primera m de les importants transicions socials i poltiques a Europa de l'Est, abans i desprs de la caiguda del Mur de Berln el 1989, de la qual tamb va informar. El 1992 va ser guardonada amb el premi Charles Douglas-Home Memorial Trust. 

Vivint entre Londres i Varsvia durant els 1990s, va anar durant diversos anys una columnista molt llegida del peridic londinenc Evening Standard. 

El primer llibre d'Applebaum, Entre l'aquest i l'oest, s una guia de viatge, i va ser premiada amb el premi Adolph Bentinck el 1996. El seu segon llibre, Gulag: Una histria, va ser publicat el 2003 i va ser guardonat amb el Premi Pulitzer del 2004 en llibres generals de no-ficci. El comit del Pulitzer va denominar Gulag: Una histria com un "treball de referncia en erudicci histrica i una indeleble contribuci a la complexa i necessria recerca de la veritat que est en curs." 

Applebaum parla angls, francs, polons i rus. Est casada amb Radek Sikorski, un poltic i escriptor polons. Tenen dos fills, Alexander i Tadeusz. El 31 d'octubre de 2005 el seu marit va prendre possessi del crrec de Ministre de Defensa del nou govern polons.

 Obres . 
 Entre l'Est i l'Oest: A travs de les fronteres d'Europa. 1994 ;
 Gulag: Una histria. 2003 ;

 Enllaos externs . 
Fitxa del llibre Gulag: Una histria ;
AnneApplebaum.com ;
Biografia ;
Pgina oficial del Pulitzer atorgat a Applebaum per Gulag: Una Histria ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158230" title="Adobe Dreamweaver" nonfiltered="4061" processed="4053" dbindex="64113">
El Dreamweaver, anomenat oficialment Adobe Dreamweaver,  s, actualment, una potent eina de desenvolupament per a web. Va ser  creat originalment per Macromedia com un editor de pgines web WYSIWYG, tot i que poc a poc va anar incorporant suport per altres tecnologies web com CSS, JavaScript i recentment suporta llenguatges de programaci de servidor (Server-side scripting) com ColdFusion, JSP, PHP, etc.

Dreamweaver est disponible per a plataformes Mac i Windows. Actualment s propietat d'Adobe, des que l'any 2005 aquesta empresa va comprar Macromedia, i  s venut com a part del paquet de programari Adobe Creative Suite 3

 Caracterstiques .
Com a editor WYSIWYG, Dreamweaver pot amagar els detalls del codi HTML de la pgina, permetent a "no programadors" crear pgines i llocs web.
Macromedia va ser pionera implementant suport a fulls d'estil (CSS) aix com altres formes de donar format a les pgines sense l's de taules, amb la possibilitat de convertir taules a capes i viceversa.

Dreamweaver permet als usuaris disposar de vistes prvies en mltiples navegadors, sempre que estiguin installats a l'ordinador. Tamb disposa d'algunes eines de gesti del lloc web, com la possibilitat de cercar i reemplaar text o codi directament sobre tot el lloc web, aix com l's i creaci de plantilles per crear mltiples pgines amb estructura similar. Disposa d'un Panell de comportaments que permet la utilitzaci bsica de JavaScript sense necessitat de coneixements de programaci.

Dreamweaver pot utilitzar extensions, petits programes que qualsevol desenvolupador pot escriure (normalment en HTML i JavaScript). Les extensions afegeixen funcionalitats al programa per a qui vulgui descarregar-les i installar-se-les. Dreamweaver est suportat per una gran comunitat de desenvolupadors d'extensions que les posen a disposici (tant lliures com comercials) per a la majoria de tasques de desenvolupament, des d'efectes simples de rollover fins a complexos carrets de compres.

 Eines per a la codificaci .
A partir de la versi 6, Dreamweaver suporta l'acolorit sintctic (syntax highlighting) per als segents llenguatges d'escrpting i de programaci:

ActionScript;
Active Server Pages (ASP);
ASP.NET;
C#;
Cascading Style Sheets (CSS);
ColdFusion;
EDML;
Extensible HyperText Markup Language (XHTML);
Extensible Markup Language (XML);
Extensible Stylesheet Language Transformations (XSLT);
HTML;
Java;
JavaScript;
JavaServer Pages (JSP);
 (PHP);
Visual Basic (VB);
Visual Basic Script Edition (VBScript);
Wireless Markup Language (WML);

s possible d'afegir el syntax highlighting del teu propi llenguatge de programaci.

A ms, tamb disposa de autocompletat de codi (code completion) per a la majoria d'aquests llenguatges.

 Versions .
 Dreamweaver 1.0 (Desembre del 1997; Dreamweaver 1.2 el Mar del 1998);
 Dreamweaver 2.0 (Desembre del 1998);
 Dreamweaver 3.0 (Desembre del 1999);
 Dreamweaver UltraDev 1.0 (Juny 2000);
 Dreamweaver 4.0 (Desembre del 2000);
 Dreamweaver UltraDev 4.0 (Desembre del 2000);
 Dreamweaver MX interna: 6.0 (Maig del 2002);
 Dreamweaver MX 2004 (10 de Setembre 10 del 2003);
 Dreamweaver 8 (13 de Setembre del 2005);
 Dreamweaver CS3 (16 d'Abril del 2007);


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158236" title="Stefan Schilli" nonfiltered="4062" processed="4054" dbindex="64114">
Stefan Schilli (Offenburg, 1970) oboista alemany.

Biografia.
Rep les primeres classes d'obo a l'edat de 12 anys continuant els seus estudis a les academies musicals de Trossingen amb Diethelm Jonas, a Karlsruhe amb Thomas Indermhle i ms tard amb Maurice Bourgue. 

En 1990 entra a formar part com a primer obo a l'Opera house a Freiburg. Des de 1991 Stefan Schilli s primer obo de l'Orquestra simfnica de la Radio de Baviera on ha tocat baix la batuta de prestigiosos directors com Lorin Maazel, Mariss Jansons, Carlos Kleiber, Carlo M. Giulini, Sir Georg Solti, Sir Colin Davis and Ricardo Muti. 

L'any 1996 guanya els concursos internacionals de Praga i Munic. El mateix any s guardonat amb el premi "Busch Brothers", un premi anual per a prometedors artistes Alemanys.
  
Stefan Schilli s membre del quintet de vent Avalon amb el que ha guanyat a la secci de msica de cambra el German Music Competition en 1992.  
 
Realitza concerts com a solista amb Lorin Maazel, Christopher Hogwood, Franz Welser-Mst i molts altres. Coopera regularment amb Helmut Mller-Brhl i la l'Orquestra de Cambra de Colnia. Realitza cursos com a professor a Alemanya, Espanya, Portugal i Georgia i va ser  dels iniciadors del "Neusser Meisterkurse". 
 
Enregistraments. 

Stefan Schilli ha enregistrat per a NAXOS tots el concerts d'obo de Vivaldi, les obres per obo de Pasculli, Schumann, Poulenc, Haas, Skalkottas aix com tamb enregistraments amb el Quintet de vent Avalon de les obres de Schnberg, Cambini, Milhaud, Ravel ... 

Des de 2001 s artista exclusiu de la casa ARTE NOVA.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158237" title="Oldsmobile" nonfiltered="4063" processed="4055" dbindex="64115">

Oldsmobile era una marca d'autombils que pertanyia com a divisi de General Motors. Va ser fundada com a empresa independent per Ransom E. Olds al 1897, encara que ms endavant GM l'adquireix i passa a ser una divisi d'aquesta, Oldsmobile va fabricar autombils durant els seus 107 anys d'existncia; en total 35,2 milions de cotxes. 

Quan va ser suprimida, Oldsmobile era la marca supervivent ms antiga dels Estats Units, i una de les ms antigues del mon, per darrere de Daimler i Peugeot.

 Histria .

 Inicis .


Els primers Oldsmobile van ser fabricats per la empresa que Ramsom E. Olds va fundar l'any 1897 a Lansing, Michigan: l'Olds Motor Vehicle Comany. Al 1901 la companyia va produir 425 autombils, tota una fita en aquells temps i convertint-la, durant uns anys, en la marca d'autombils ms venudes als Estats Units. Degut a problemes financers Ramson Olds va abandonar la  companyia i va crear la REO Motor Car Company. Al 1908 l'empresa de William Durant, General Motors va adquirir la companyia, passant a ser una divisi de GM. De forma gradual, Oldsmobile s'orientar cap a la producci de vehicles esportius d'alta gamma i vehicles "experimentals" (de disseny atrevit).

Del 1901 al 1904 l'Oldsmobile Curved Dash va ser el primer autombil del mon en ser produt en massa, encara que molts cops es menciona al Ford Model T, que va ser el primer fabricat en cadena.

Al 1910 el Limited Touring va representar un punt important per la companyia. Destaca l'equipament de pneumtics "blanques", tapisseria de pell, un motor de 6 cilindres en lnia i 11.5 L que desenvolupa una potncia de 60 cv, i un estrter Bosch Magneto i espai per a 5 persones, amb un preu de 4.600 dlars. Les opcions son compta-kilmetres, rellotge i parabrises completament recobert de vidre. Tamb va existir una versi limusina amb un preu de 5.800 dlars. Mentrestant que Oldsmobile va vendre en 3 anys 725 unitats, el cotxe va ser recordat per guanyar una cursa contra la locomotora 20th Century Limited, un esdeveniment immortalitzat en una pintura de William Hardner Foster.

Durant la Primera Guerra Mundial la producci d'autombils va suspendre's. Posteriorment, presentar el Model 46 "Thoroughbred" de 7 seients equipat amb un motor "Northway" V8. D'aquesta manera, Oldsmobile esdev la marca d'autombils "experimentals" de GM. Al 1926, ser la primera en oferir un paquet d'equipament on s'usi el crom platejat.

 Anys 30 .

Dels anys 30 fins als anys 90, Oldsmobile usar una designaci de 2 dgits: el primer dgit es correspon a la mida de la carrosseria (6, 7, 8 i 9) i el segon dgit es correspondr al n de cilindres (6 i 8).

Als anys 40 els Oldsmobile van ser els primers en equipar una transmissi plenament automtica, la Hydra-Matic, que no usava embragatge i que s'oferia en opci a tots els models d'Olsmobile.

Als anys 50 la nomenclatura va canviar de nou, i els paquets d'equipament s'associaven amb el nombre de models: El resultat va ser que l'Oldsmobile 88 s'oferia el Dynamic 88 (paquet base), Delta 88 (millor equipat) i Super 88 (mxim equipament). Quan va retirar-se el Oldsmobile 98, la seva llarga comercialitzaci al mercat va convertir-lo en el model que ms temps ha estat a la venda als Estats Units.

 Anys 50 .


Olsmobile entra als anys 50 oferint la gamma de motors "Rocket", on el "Rocket" V8 va ser el lder en prestacions, considerats en general com els cotxes ms rpids del mercat i el disseny de mitjans dels anys 50 va ser el primer que ofereix una graella mplia "open maw".

Oldsmobile va oferir al 1949 el primer autombil de General Motors en rebre una versi realment hardtop (sostre dur) al 1949, i va ser la primera divisi (juntament amb Buick i Cadillac) en rebre un vidre davanter corbat, una tendncia que tots els fabricants nord-americans usaran algun temps durant els anys 1953-1964.

El disseny "Forward Look" de Virgil Exner que tenien els Chrysler van afectar a General Motors. A ttol d'exemple, un Oldsmobile es veia antiquat al costat d'un De Soto, marca que compartia el mateix mercat. Aquest problema el tenia tamb Oldsmobile i era degut a un error de disseny, que GM va anomenar-lo "Strato Roof", que donava un disseny del vidre posterior massa corbat, sumat tamb al disseny dels fars posteriors -allargats-. Els consumidors no els va agradar aquest disseny i aix va obligar a GM a redissenyar-ho.

Durant aquests anys Estats Units va comenar a sentir els efectes de la primera recessi econmica post Segona Guerra Mundial i les vendes d'autombils van caure. Olsmobile, Buick i Cadillac van rebre un sever restyling i el crom va emergir de forma notable, tant que se'ls va anomenar "chromemobile". L'any segent, al 1958, els Oldsmobile reben un frontal molt estilitzat i 4 fars davanters. Als laterals rep uns adornaments consistents en 2 tires per als models 88 i de 3 tires per als Super 88 i en els models 98 de crom que s'acabaven a mitja carrosseria. De mitja carrosseria fins al portaequipatges s'equipa amb 4 lnies laterals tamb de crom. La part de sota del para-xocs laterals tamb rep el crom i els para-xocs s'arrodoneixen als laterals (tamb amb crom) i al vidre posterior rep un marc tamb cromat i en el portaequipatges s'hi posen 2 estrelles cromades.

 Anys 60 .



En aquesta poca, la posici que ocupava Oldsmobile entre Pontiac i Buick comenava a dissoldre's, a mesura que anaven sortint nous models i, el fet de ser el primer en oferir una versi amb turbocompressor l'any 1962, Turbo Jetfire, al 1966 el primer cotxe de tracci davantera amb el Toronado, el Vista Cruiser o el 442, un cotxe de tipus muscle car.

Destacar els segents models:

 Oldsmobile 442 (1964-1991), que va sorgir al 1964 com a paquet d'equipament "muscle clar" (transmissi manual de 4 velocitats, carburador de qudruple cos i dos tubs d'escapament) per als F-85/Cutlass. Al 1968 esdevindr un producte independent i equipar motors com un 7.4 L V8. Va ser nomenat "Top Car" del 1965 per la "Car Craft Nationals".
 Oldsmobile Cutlass (1961-1999), un cotxe de tipus mid size i que se convertir en l'Oldsmobile ms venut als anys 70 i 80 i durant alguns anys, el cotxe ms venut als Estats Units. Al 1966 es presenta el Cutlass Supreme, un sedan 4 portes de sostre dur amb un motor Turbo Jetfire de 320 cv. L'any segent, s'oferir en mltiples carrosseries.
 Oldsmobile F-85 (1961-1972), un sedan de tipus compact, un coupe i una versi familiar (station wagon) equipades amb un motor 3.5 L V8 de 155 cv. A partir del 1964 s'ofereixen motors de 6 cilindres en V (V6) i V8.
 Oldsmobile Vista Cruiser (1964-1977), un autombil familiar (station wagon) que esta basat amb el Cutlass familiar per amb una batalla ms petita. Destacava per tenir un sostre sobre-elevat amb dos petites finestretes en la segona fila de seients.
 Olsmobile Starfire (1961-1966) un coupe de sostre dur de caire esportiu, basat amb l'Oldsmobile 88. Seients de pell, tauler de control ubicat al centre del cotxe i una transmissi Hydra-Matic ubicada al terra i direcci assistida entre d'altres, equipats amb la versi ms potent del Rocket V8.
 Oldsmobile Jetstar I una versi coupe de sostre dur basat amb el 88 (anomenat Jetstar 88) i el Starfire. Es tractava d'una versi amb seients amb un vinil "Moroceen" i  motors Rocket V8 i transmissions manual de 3 o 4 velocitats i automtica Hydra-Matic (observaci: els anys 1963-1966 Oldsmoble va anomenar al seu model tipus full size ms econmic Jetstar 88, el qual no t res a veure amb el Jetstar I, i amb un preu inferior amb aquest).
 Oldsmobile Toronado (1966-1992) es un coupe de tracci davantera classificat en la categoria de personal luxury car. En el seu temps va ser el cotxe ms gran i potent (en concret, el Super Rocket V8 de 385 cv)  de tracci davantera fabricat fins al moment, i un dels primers en equipar una transmissi automtica, Turbo Hydra-Matic. La revista Motor Trend va anomenar-lo el "Cotxe de l'any" del 1966.

 Anys 70 i 80 .



Les vendes en aquests d'anys d'Oldsmobile van crixer, grcies als dissenys dels cotxes que agradaven als consumidors, i una bona crtica dels experts, i la percepci de qualitat i fiabilitat del motor Rocket V8. La srie de models Cutlass d'Oldsmobile van convertir-se en els cotxes ms venuts a Estats Units l'any 1976. Oldsmobile va ocupar el 3r lloc en vendes, desplaant a Plymouth i Pontiac i tenint noms per davant a Chevrolet i Ford. A principis dels anys 80 la producci d'Oldsmobile freqentment arribava a 1.000.000 d'unitats, unes xifres que noms Ford i Chevrolet havien assolit.

La creixent fama dels autombils Oldsmobile es troba a finals dels anys 70. En aquesta poca, Oldsmobile fabricava els seus propis motors V8 i al 1977,  Chevrolet, Pontiac i Buick equipaven motors Rocket V8. La demanda era tan alta que Oldsmobile es va veure obligada a equipar en alguns models com el 88 Delta el motor Chevrolet V8; aquest punt no va ser mancat de polmica sobre si existien diferncies en la qualitat i les prestacions entre aquests motors, encara que hi havia acord en qu es tractaven de motors diferents. Molts compradors eren lleials a Oldsmobile i demanaven en concret que el seu Oldsmobile equips el Rocket V8, per no es donaven compte que en realitat els hi posaven el motor de Chevrolet... fins que a l'hora de revisar-lo (augmentar la potncia) veien que les peces no encaixaven. Aix va ser un autntic mal son per a GM i es va veure obligada -via advertiments, via publicitat- a comunicar que "els Oldsmobile equia motors fabricats per les diferents divisions de GM" (d'aqu que des d'aquell fins ara tots els motors estan fabricats per "GM Powertrain", per evitar aquestes situacions". Aquest fet, malgrat la popularitat que tenien els Oldsmobile, va provocar un canvi de tendncia, i les vendes de les versions amb motor V8 provocar un canvi importat, i la versi del motor V8 de Chevrolet va ser suprimida.

Destacar els segents models:

 Oldsmobile Cutlass Supreme (1967-1997): De major potncia i ms luxe que els Cutlass i Cutlass S. Models semblants amb aquest sn el Buick Regal, Pontiac Grand Prix i el Chevrolet Monte Carlo.
 Oldsmobile Cutlass Ciera (1982-1996): Un cotxe tipus mid size de bona acollida entre el pblic, basat amb el xasss A (com el Chevrolet Celebrity o Buick Century).
 Oldsmobile Custom Cruiser (1971-1992): Un vehicle familiar de tipus full size.
 Olsmobile Starfire (1975-1981): Un cotxe esportiu de tipus compact, semblant al Chevrolet Monza.
 Oldsmobile Firenza (1982-1988): Un cotxe de tipus compact amb diferents carrosseries ;
 Oldsmobile 98: El cotxe tipus full size de luxe disminueix les seves mides al 1977 i novament al 1985, on passa a convertir-se en un tracci davantera.
 Oldsmobile Toronado (1966-1992): El cotxe tipus personal luxury coupe rep un restyling notori, a part de reduir la seva mida al 1986.
 Oldsmobile Omega (1973-1984): Un cotxe de tipus compact basat en un principi amb el Chevrolet Nova i posteriorment amb el Chevrolet Citation. El Cutlass Calais el substituir.
 Oldsmobile Firenza (1982-1988): Un cotxe de tipus compact amb diferents carroseries incloent una coupe, familiar, hatchback. Models similars amb aquest sn el Chevrolet Cavalier o el Buick Skyhawk entre d'altres.

 Anys 90 .


Desprs del gran xit assolit a principis dels anys 80, les coses van canviar per Oldsmobile, i pels anys 90, la marca va perdre el seu lloc en el mercat, aixafada entre el rebrot de Pontiac i Buick. Els Oldsmobile van comenar a ser cotxes fabricades per altres divisions per comercialitzats sota la signatura d'Olsmobile i GM canvia la orientaci de vehicles de prestacions cap a les marques Chevrolet i Pontiac, tot i que General Motors decideix mantenir el carcter de cotxe "experimental", amb dissenys molt futuristes com el "guinea pig", oferint el Toronado Trofeo amb instrumentaci visual (VIC), una pantalla CRT tctil a on es podia controlar el climatitzador i la rdio, a part d'un avanat ordinador que mesura el consum instantani i la distncia entre d'altres funcions. Posteriorment, Oldsmobile presentar el Aurora, que inspirar el disseny dels seus cotxes de mitjans dels anys 90. General Motors decideix que la marca destaqui pel seu contingut tecnolgic; desapareix el seu tradicional logotip, el "rocket" (coet), per un altre. Vehicles com el Cutlass Supreme, 88, 98 o Toronado van desaparixer.

Destacar els segents models:

 Oldsmobile Achieva (1992-1998) - Vehicle compact amb carrosseries coupe i sedan;
 Oldsmobile Alero (1999-2004) - Vehicle compact amb carrosseries coupe i sedan;
 Oldsmobile Aurora (1995-2003) - Vehicle full size de luxe amb carrosseria sedan;
 Oldsmobile Bravada (1991-2004) - Vehicle SUV;
 Oldsmobile Cutlass (1997-1999) - Vehicle mid size amb carrosseria sedan;
 Oldsmobile Eighty Eight (1949-1999) - Vehicle full size premium;
 Oldsmobile Intrigue (1998-2002) - Vehicle mid size amb carrosseria sedan;
 Oldsmobile Silhouette (1990-2004) - Vehicle minivan;

 Segle XXI i cessament .

Tot i que els Cutlass i l'Aurora van vendre's fora b, General Motors va considerar-les insuficient i en conseqncia, aquesta continua caiguda de les vendes (si les comparem amb l'xit assolit als anys 70 i 80), General Motors va anunciar al Desembre del 2000 la dissoluci de la marca Oldsmobile. L'any 2004 va ser l'ltim any d'aquest. La desaparici de la marca va seguir el segent calendari:

 Finals del 2001: L'any 2002 el Bravada esdev l'ltim nou model d'Oldsmobile.
 Juny del 2002: Acaba la producci de l'Intrigue i del Aurora V6.
 Maig del 2003: Acaba la producci de l'Aurora V8.
 Gener del 2004: Acaba la producci del Bravada.
 Mar del 2004: Acaba la producci del Silhouette.
 Abril del 2004: Acaba la producci de l'ltim Oldsmobile fabricat: l'Alero; en concret, el 29 d'abril de 2004, un Alero GL sedan de 4 portes.

Les ltimes 500 unitats dels models esmentats anteriorment van rebre un paquet especial, el "Final 500", pintats de color cirera fosc i amb una carta commemorativa.

Oldsmobile es molt ben recordada avui dia com una de les marques nord-americanes ms antigues, per les seves innovacions tecnolgiques i per la seva popularitat i vendes en els anys 70 i 80.

 Possibles explicacions de la seva dissoluci .



En un article a Slate.com  Rob Walker assenyala que a finals dels anys 80 Oldsmobile tenia una gamma de vehicles una mica desfasada i la marca va decidir redefinir profundament la seva estratgia, passant a tenir una identitat molt clara a una marca sense cap orientaci.

Oldsmobile va aconseguir oferir un vehicle per a la classe mitjana, d'alta qualitat per sense arribar a ser un Cadillac. El problema va ser, en la nova estratgia, considerar antiquat. Aquesta temptativa d'Oldsmobile de distanciar-se d'aquesta reputaci amb un eslgan com "Not your father's car" va provocar, sobretot, que els lleialistes d'Oldsmobile, la seva opci ara era considerada una vergonya. Uns anys desprs va canviar-se per "We have got a brand new Oldsmobile, this is a new generation of Olds", per ja no va ajudar gaire.

Conclou Walker en qu l'antiga identitat d'Oldsmobile s'havia fet tant forta que era impossible de superar-la. Tamb pensa que possiblement una diferent estratgia de mrqueting podria haver ajudat a que avui dia tingussim Oldsmobile.

Dave Smith , a Ward's Auto World de gener del 2001 assenyala amb fora precisi alguns motius de perqu Oldsmobile va perdre mercat:

 General Motors va seguir oferint recursos a Oldsmobile, per no tenia imatge, era una marca "sense personalitat" i per aquest motiu el seu xit no va ser el que va tenir Toyota o Honda. Oldsmobile hauria d'haver fet mfasi amb els seus mrits tcnics, per aix no va succeir.
 Durant els anys 70 i 80 fabricants estrangers (en particular Honda) van fixar el seu objectiu contra els concessionaris d'Oldsmobile perqu en aparena van concloure que eren interessants i vulnerables (damm good, damm vulnerable). Aix va provocar que lentament ans perdent concessionaris per falta d'una estratgia d'atac per part de la marca.
 El Cutlass era una mquina d'ingressos. Per en els seus anys de declivi, GM va disminuir i suprimir la marca "Cutlass" i qualsevol altre nom que significava quelcom per al comprador; tristament, el Cutlass va quedar redut a un Chevrolet Malibu. El Toronado, 88 i 98 van deixar lloc al Achieva, Alero, Bravada, Intrigue i Aurora; qui sabia que era un realment un Oldsmobile? Una vergonya el pensar que aquest joc de noms donaria efectes; potser el haver posat noms venerables trobant-lis un significat podria haver salvat Oldsmobile.
 El factor geezer. Un vell amic de Omaha va adquirir un Oldsmobile 98 fa anys. Sobtadament, va disminuir la mida del 98. Ella va adquirir un Mercury Marquis i mai va disminuir de mida. No pensa ell que la gent compra un vehicle o camioneta perqu senzillament apunta cap a un segment d'edat. Joves i antics, ells compren cotxes per molts motius. Oldsmobile ha tingut, durant dcades, tenia la clau en la relaci producte-valor d'aquest. Per al voler inclinar-se cap al mercat "jove", Oldsmobile va abandonar la seva tradici i va oferir una gamma sense personalitat.

 Models fabricats per Oldsmobile .


Oldsmobile Curved Dash;
Oldsmobile Limited Touring;
Oldsmobile 40;
Oldsmobile 53;
Oldsmobile 66;
Oldsmobile 88;
Oldsmobile 98;
Oldsmobile Series 60;
Oldsmobile Series 70;
Oldsmobile Series 90 ;
Oldsmobile 442 (1968-1971);
Oldsmobile Cutlass (1964-1999);
Oldsmobile Cutlass Supreme (1970-1997);
Oldsmobile Cutlass Salon;
Oldsmobile Cutlass Calais (1985-1991);
Oldsmobile Cutlass Ciera (1982-1996);
Oldsmobile Custom Cruiser (1971-1992);
Oldsmobile Vista Cruiser (1964-1977);
Oldsmobile F-85 (1961-1963);
Oldsmobile Toronado (1966-1992);
Oldsmobile Starfire (1975-1980);
Oldsmobile Firenza (1982-1988);
Oldsmobile Aerotech(1987) (prototip);
Oldsmobile Achieva (1992-1998);
Oldsmobile Alero (1999-2004);
Oldsmobile Aurora (1995-2003);
Oldsmobile Bravada (1991-2004);
Oldsmobile Intrigue (1998-2002);
Oldsmobile Silhouette (1990-2004);

 Fites d'Olsmobile .

 Ofereix el primer comptaquilmetres al 1901.
 l' Curved Dash esdev el primer cotxe produt en massa en el 1901.
 El primer fabricant en obtenir els components de terceres empreses per fabricar els seus vehicles al 1901 -motiu: un incendi a la seva fbrica de Detroit, Michigan-.
 Ofereix la primera transmissi plenament automtica: la Hydra-Matic al 1940.
 El Toronado esdev el primer cotxe americ de tracci davantera fabricat en massa l'any 1967.
 El Toronado esdev el primer cotxe americ en oferir airbag al copilot l'any 1974.
 La primera marca americana en oferir un motor disel de fabricaci nacional en els seus autombils (full size  en aquest cas) l'any 1978.
 El Olsmobile Aerotech, un concept car va marcar un record de velocitat: 257mph (413 km/h) .
 Guidestar, el primer sistema de navegaci ofert en un cotxe l'any 1995.
 La primera companyia de cotxes de Nord-Amrica en celebrar els seus 100 anys d'histria l'any 1997.

 Oldsmobile en la cultura popular .
L'Oldsmobile destaca per haver sigut motiu d'inspiraci musical com:

 "In My Merry Oldsmobile", una can de Gus Edwards del 1905 i lletra de Vincent P. Bryan; la can va gaudir d'xit una altra vegada als anys 20. Aquesta msica va aparixer en uns dibuixos animats que tenien el mateix nom per Fleischer Studios.
 "Rocket 88", una can del 1951 composada per Ike Turner. Es diu per molts que va tractar-se de la primera gravaci de msica rock and roll.
 "You're Gonna Get Yours" de l'lbum de Public Enemy Yo! Bum Rush The Show de l'any 1987, i una oda dedicada al Ninety-Eight.

Els autombils Oldsmobile han fet acte de presncia en moltes pellcules:

Million Dollar Baby (2004) - El personatge Frank Dunn condueix un Oldsmobile 98 sedan de principi dels anys 80.
8 Mile (2002) - El personatge Jimmy "B. Rabbit" Smith Jr. (Eminem) condueix un Delta 88 del 1974.
Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band (film) (1978) - Apareix una versi escurada del Toronado Limo.
 The Blues Brothers (1980) - Durant l'escena de la famosa persecuci, dins del Dixie Square Mall, els Blues Brothers derrapen amb el seu cotxe i destrossen els vidres d'un aparador a on apareixen Oldsmobiles. Mentres ells s'aparten, Elwood diu "New Oldsmobiles are in early this year." .
 Any Which Way You Can (1980) - Quan Clint Eastwood arriba a Jackson Hole, Wyoming, per al gran combat, el seu oponent i amic William Smith condueix un 98 Regency vermell del 1980.
 Cheaper By The Dozen (2003) - Tom Baker (Steve Martin) entrega al seu fill Charlie (Tom Welling) un Cutlass Supreme de principis dels anys 80.
 A Christmas Story (1983) - Ralphie diu, "Some men are Baptists, others Catholics, my father was an Oldsmobile man.";
 Arma Letal (1987) - Murtaugh condueix un Oldsmobile Delta 88 del 1986.
 The Dead Pool (1988) - El personatge Harry "Dirty Harry" Callahan que condueix un 98 Regency del 1985 es perseguix per un cotxe teledirigit que incorpora una bomba. El disseny del cotxe es el d'un Chevrolet Corvette del 1963 .
 Arma Letal 2 (1989) - Murtaugh condueix l'autombil de la seva esposa, un Custom Cruiser station wagon, que ser lentament destrut en el transcurs de la pellcula.
 Groundhog Day (1993) - Un Oldsmobile 88 del 1992 apareix breument en una persecuci de Phil Conners (Bill Murray), qui condueix una camioneta Chevrolet.
 Turner and Hooch (1989) - Tom Hanks representa un personatge que es policia que esta al crrec d'un gos que destrueix l'interior del seu cotxe, un 88 Royale Brougham del 1989.
 King of New York (1990) - Un 98 Regency del 1978-1980 es emprat com a vehicle camuflat per un corrupte policia de narctics de la NYPD quan ells perseguien a Frank White (Christopher Walken) en una limusina Cadillac Fleetwood de mitjans dels anys 80. l'Oldsmobile acaba completament destrossat.  ;
 The Hunt for Red October (1990) - Es pot veure a l'Alec Baldwin sortint d'un 98 Regency de color fosc just en el moment que entra a la reuni que t a la White House.
 The Dark Half (1993) - El dolent de la pellcula, George Stark (protagonitzat per Timothy Hutton), es vist conduint un Toronado del 1966.
 Demolition Man (1993) - Orientada en l'any 2032, un Oldsmobile 442 de color vermell clar del 1970 va ser descobert pels agents de policia John Spartan (protagonitzat per Sylvester Stallone), Lenina Huxley (protagonitzat per Sandra Bullock) i Alfredo Garcia (protagonitzat per Benjamin Bratt) en un suburbi de San Angeles. Usant un antic elevador, el cotxe trenca el terra i van a parar al sl d'un concessionari modern d'Oldsmobile. L'agent John Spartman condueix del concessionari cap al carrer, que es el lloc a on s'inicia la escena de la persecuci. Van usar-se diversos concept cars de GM. Irnicament, des que Oldsmobile va desaparixer al 2004, el fet de qu aparegui el concessionari al 2032 es, en l'actualitat, un anacronisme, com tamb que el concessionari tingus el logotip de principis dels anys 90, ja que 3 anys desprs d'aquesta pellcula Oldsmobile el va substituir per un altre.
 Get Shorty (1995) - El personatge de John Travolta es queda amb una cara d'incredulitat quan li entreguen un Oldsmobile Silhouette de lloguer en comptes del seu Cadillac; el rentador del vehicle li diu "You got the Cadillac of minivans".

 Fargo (1996) - Apareixen autombils Oldsmobile de finals dels anys 80, incloent el Cutlass Ciera i 98 Regency Brougham, com el personatge de William H. Macy era el director general del concessionari del seu pare.
 Memphis Bleek (2003) - El vdeo musical 'Round Here' produt per Def Jam.
 Kingpin (1996) - El cotxe de Roy Munson es un Cutlass descapotable nou que va rebre quan va deixar la casa.
 The X-Files (1998) - Un Oldsmobile Intrigue va ser usat severament pels personatges d'aquesta srie, a travs d'un contracte publicitari entre General Motors i els productors d'aquesta srie. Temps enrere, un Oldsmobile Cutlass Ciera van ser usats tamb.
 That 70's Show (1998-2006) - Apareix un Oldsmobile Vista Cruiser del 1969, condut pel personatge principal Eric Forman, amb escenes que succeeixen al voltan del "the Vista Cruiser".
 Reindeer Games (2000) - Un Cutlass Ciera del 1989 o 1990 es usat com a cotxe per fugir.
 According to Jim (2001-) El millor amic de Jim, Andy, condueix un Intrigue.
 
 The Matrix Reloaded (2003) - fora Oldsmobiles son usats en petites aparicions, especialment en la escena de la persecuci. Tot i que els personatges no condueixen cap Oldsmobile, va haver-hi una interacci entre Oldsmobile i escenes. De fet, l'Agent Johnson salta al davant d'un Aurora, destruint-lo completament. Una altra escena s on apareixen els bessons, "The Twins" disparant a travs d'un Intrigue.
 Cars (2006) - Al campionat "Piston Cup", Bob Cutlass es un Aurora del 1999.
 Sam Raimi, el director de la pellcula tdendeix a usar un Oldsmobile Delta 88 del 1973 de color groc com a "cameo" en moltes pellcules seves, particularment en la  Evil Dead on es condut per Ash, el personatge principal. Aquest vehicle va ser adquirit personalment per Raimi.
 Un Oldsmobile 88 apareix a la portada del videojoc Driver 2.
 Tenacious D in the Pick of Destiny (2006) - Un Cutlass Supreme blau del 1987 es usat en la escena de la persecuci de cotxes.

 Vendes al mercat Nord Americ de cotxes i camionetes.

 1996: 331.287;
 1997: 304.759;
 1998: 329.742;
 1999: 352.163;
 2000: 289.172;
 2001: 233.745;
 2002: 155.113;
 2003: 125.897;
 2004: 28.851;
 2005: 1866;


 Enllaos externs .

 Pgina web oficial ;
 Histria d'Oldsmobile ;
 L'enciclopdia dels Olsmobile ;
 Frum Oldsmobile Connection ;
 Informaci relativa als Oldsmobile del 1958 ;
 Histria dels motors V8 d'Oldsmobile ;
 Histria dels diferents models d'Oldsmobile ;
 Oldsmobile: Victim of Its Own Brand, per Rob Walker ;
 At Large amb Dave Smith ;

 Referencies .


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158242" title="Gran Premi de Frana del 1957" nonfiltered="4064" processed="4056" dbindex="64116">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1957, disputat al circuit de Rouen-Les-Essarts  el 7 de juliol del 1957.

 Resultats .




 Altres .

 Pole: Juan Manuel Fangio  2' 21. 5;
 Volta  rpida: Luigi Musso  2' 22. 4;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158243" title="Neurofisina I" nonfiltered="4065" processed="4057" dbindex="64117">

La neurofisina I s una protena portadora que s'uneix a l'oxitocina i la transporta des de l'hipotlem al lbul posterior de la hipfisi, al llarg de l'ax que s'origina al nucli paraventricular de l'hipotlem. T una grandria de 10 kDa i cont entre 90 i 97 aminocids.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158244" title="Kikki Danielsson" nonfiltered="4066" processed="4058" dbindex="64118">


Ann-Kristin Danielsson, nascuda el 10 de maig de 1952 en Osby, Sucia i coneguda com a Kikki Danielsson  es una cantant sueca.

En 1985 va representar a Sucia en el festival de Eurovisi, desprs de vncer en el Melodifestivalen amb la can "Bra vibrationer".

Trajectria al Melodifestivalen (solo).
1983 amb Vafr r krleken rd (2);
1985 amb Bra vibrationer (1);
1992 amb En enda gng (4);

Trajectria en el festival de Eurovisi (solo).
1985 amb Bra vibrationer (3);

Discografia.
lbums.
Rock'n Yodel (1979);
Just Like a Woman (1981);
Kikki (1982);
Varfr r krleken rd? (1983);
Singles Bar (1983);
Midnight Sunshine (1984);
Kikkis 15 bsta ltar (1984);
Bra vibrationer (1985);
Papaya Coconut (1986);
Min barndoms jular (1987);
Canzone d'Amore (1989);
P begran (1990);
Vgen hem till dej (1991);
In Country (1992);
Jag ska aldrig lmna dig (1993);
P begran 2 (1994);
Lngt bortom bergen (1997);
I mitt hjrta (1999);
100% Kikki (2001);
Fri - En samling (2001);
Nu r det advent (2001);
I dag & i morgon (2006);
Kikkis bsta (2008);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158247" title="Pere Oller" nonfiltered="4067" processed="4059" dbindex="64119">

Pere Oller ( Documentat entre 1394 i 1442) , est catalogat com un dels millors escultors gtics catalans. 

Va treballar al retaule major de la catedral de Vic l'any 1420 . 

Alfons el Magnnim, li va encarregar l'execuci del sepulcre del seu pare Ferran d'Antequera l'any 1417, per al monestir de Poblet. 

Tamb va realitzar el sepulcre del bisbe Berenguer d'Anglesola que es troba a la catedral de Girona i per a la Catedral de Barcelona el sepulcre de Sana Ximenis de Cabrera. 

Al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona es conserva l'obra de Sacerdots orants, aquests dos orants pertanyien a un grup escultric que centrava una imatge de sant Sever. Datats del segle XV.

Bibliografia.
Francesca Espaol Bertran, "El sepulcro de Fernando de Antequera y los escultores Pere Oller, Pere Joan y Gil Morlanes, en Poblet", Locus Amoenus, 4 (1998-1999), 81-106. ;
Tomo 15 (2004), La Gran Enciclopdia en catal, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5443 1 ;
Farr i Sanpera, M.Carme (1983), El Museu d'Art de Catalunya, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 2010-3;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158248" title="Mike MacDowel" nonfiltered="4068" processed="4060" dbindex="64120">
Michael George Hartwell MacDowel era un pilot de curses automobilstiques nascut el 13 de setembre de 1932 a Great Yarmouth, Norfolk, Anglaterra. 

MacDowel va participar a un nic Gran Premi de Frmula 1, el Gran Premi de Frana corregut el 7 de juliol de la temprada de 1957. 

En aquest GP va compartir el cotxe, un Cooper T43, amb Jack Brabham, finalitzant la cursa en setena posici, i, per tant, no va aconseguir cap punt pel campionat del mn de pilots, ja que en aquells anys noms puntuaven els cinc primers.

 MacDowel era un corredor afeccionat i entusista. Va competir en curses de muntanya des del 1968 fins passats el seu 60 aniversari. 
Tant l'any 1973 com al segent 1974, MacDowel va conquerir el titol del campionat britnic de curses de muntanya.

 Resultats a la F1 .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158249" title="Barrera hematoenceflica" nonfiltered="4069" processed="4061" dbindex="64121">
La barrera hematoenceflica s una estructura membranosa que serveix principalment per protegir l'encfal de les substncies qumiques presents a la sang, alhora que permet les funcions metabliques bsiques. Est formada per cllules endotelials distribudes molt densament en capillars enceflics; que restringeixen el pas de substncies presents al torrent sanguini. Unes prolongacions dels astrcits anomenades peus astroctics envolten les cllules endotelials de la barrera i els proporcionen suport bioqumic.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158251" title="Herbert MacKay-Fraser" nonfiltered="4070" processed="4062" dbindex="64122">
Herbert MacKay-Fraser  era un pilot de curses automobilstiques nascut el 23 de juny de 1927 a Pernambuco, Brasil, per que corria pels Estats Units i que va morir el  14 de juliol de 1957.

MacKay va participar a un nic Gran Premi de Frmula 1,de la temporada de 1957 el Gran Premi de Frana corregut el 7 de juliol. 

A la cursa del GP es va haver de retirar i no va aconsseguir cap punt pel campionat del mn de pilots.

Una setmana ms tard, MacKay va morir al xocar amb el seu Lotus quan disputava la Coupe de Vitesse al circuit de Reims-Gueux.

 Resultats a la F1 .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158253" title="Marcel Tabuteau" nonfiltered="4071" processed="4063" dbindex="64123">

Marcel Tabuteau (Compigne, 2 Juliol 1887 - 4 gener 1966) oboista francs considerat el fundador de l'escola americana d'obo.

Marcel Tabuteau comena el seu aprenentatge musical amb el viol. L'orquestra local faltant un intrument de vent el porta a estudiar l'obo i rpidament s adms al Conservatori de Paris a la classe de Georges Gillet. Obt el seu primer premi en 1904, a l'edat de 17 anys.

Al principi del segle XX, les grans ciutats dels Estats Units creen grans Orquestres Simfniques seleccionant a joves instrumentistes de tota Europa. En 1905, Walter Damrosh porta a Marcel Tabuteau com a solista de corn angls a l'Orquestra Simfnica de Nova York. Despres seria dirigit per Toscanini i Mahler a la Metropolitan Opera. Per, en 1915, va ser Leopold Stokowski qui li firmara el seu contracte amb l'Orquestra de Filadelfia, sent  dels msics de l'orquestra millor pagats fins la seva retirada en 1954. Durant aquets quasi 40 anys, ell estrenar obres de Bartok, Hindemith, Granados, Britten, Rakhmninov, Martin , Schnberg, Varse, participant als primers enregistraments estereofnics com per exemple a Fantasia de Walt Disney. 

Invitat pel seu amic Pablo Casals, participa al Festival de Prades produint i enregistrant amb Isaac Stern, Paul Tortelier i Marcel Mule.


La seva activitat ms brillant s sense cap dubte l'ensenyament: professor d'obo i de msica de cambra al Curtis Institute of Music de Filadelfia durant uns trenta anys va formar als principals obos solistes americans (John de Lancie, John Mack, Joseph Robinson, Marco Lifschey, Harold Gomberg, Ralph Gomberg, Robert Bloom, Al Genovese, Laila Storch) 

El 15 d'octubre de 1937 va rebre la medalla de la Legi d'honor        


Enllaos externs.
 Algunes fotos!  ;
 Marcel Tabuteau International Double Reed Society,  ;
 A Little Garlic, un article de Time Magazine (1939)  ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158254" title="Maria Magdalena" nonfiltered="4072" processed="4064" dbindex="64124">

Maria Magdalena s esmentada, tant en el Nou Testament cannic com en diversos evangelis apcrifs, com una distingida deixeble de Jess de Natzaret. s considerada santa per l'Esglsia Catlica Romana, l'Esglsia Ortodoxa i la Comuni Anglicana, les quals celebren la seva festa el 22 de juliol. Revesteix una especial importncia per a les corrents gnstiques del cristianisme. El seu nom fa referncia al seu lloc de procedncia: Magdala. Magdala era una ciutat situada a la costa occidental del llac de Tiberades. La seva existncia histrica s objecte de debat.  

Maria Magdalena al Nou Testament.
La informaci sobre Maria Magdalena als evangelis cannics s escassa. Es citada en relaci amb quatre fets diferents: 

 D'acord amb l'evangeli de Lluc, Maria Magdalena va allotjar i proveir materialment a Jess i als seus deixebles durant la seva predicaci a Galilea. S'afegeix que anteriorment havia estat curada per Jess: "L'acompanyaven els Dotze i algunes dones que havien estat curades d'esperits malignes: Maria, anomenada Magdalena, de la qual havien sortit set dimonis ".
 D'acord amb els evangelis d'Marc, Mateu i Joan, va ser present durant la crucifixi de Jess. ;

En companyia d'altres dones, fou la primera testimoni de la Resurrecci, segons una tradici en la que concorden els quatre evangelis. Desprs va comunicar la notcia a Pere i als altres apstols.
 Segons un relat que solament apareix a l'evangeli de Joan, fou testimoni d'una aparici de Jess ressuscitat.

Identificaci amb altres personatges.
Els citats sn els nics passatges dels evangelis cannics en els quals s citada "Maria de Magdala". La tradici cristiana occidental (catlica), no obstant, tot i que sense basar-se en evidncies textuals de cap tipus, ha identificat Maria Magdalena a altres personatges citats al Nou Testament:

 La dona adltera que Jess salva de la lapidaci, en un episodi que solament relata l'evangeli de Joan ;
 La dona que ungeix amb perfums els peus de Jess i els eixuga amb els seus cabells abans de la seva arribada a Jerusalem segons els evangelis sinptics, el nom de la qual no es menciona. Segons Marc i Mateu, no obstant, la unci va tenir lloc a Betnia, "a casa de Sim el leprs", el que ha portat a identificar aquesta dona tamb amb Maria de Betnia.
Maria de Betnia, germana de Lltzer, a la que s'atribueix a l'evangeli de Joan la iniciativa abans esmentada, i que apareix en altres coneguts passatges del quart evangeli, com el de la resurrecci de Lltzer. S'identifica tamb amb la Maria de l'episodi de la disputa entre Marta i Maria. ;

Difosa pels telegs dels segles III i IV, aquesta teoria va gaudir de molta popularitat el segle XIX i va constituir un tema freqent en la iconografia.

Maria Magdalena als evangelis apcrifs.
L'evangeli de Pere solament esmenta Maria Magdalena en el seu paper de testimoni de la resurrecci de Jess:

El mat de diumenge, Maria la de Magdala, deixeble del Senyor - atemorida a causa dels jueus, car estaven rabiosos d'ira, perqu no havia fet al sepulcre del Senyor el que acostumaven a fer les dones pels seus morts estimats -, va prendre les seves amigues amb ella i va venir al sepulcre on havia estat dipositat..

Si ms no en dos dels texts gnstics coptes trobats a Nag Hammadi, l'evangeli de Toms i l'evangeli de Felip, Maria Magdalena apareix esmentada com deixeble propera a Jess, amb una relaci tan propera com la dels apstols. A l'evangeli de Toms hi ha dues mencions de "Mariham" (logia 21 i 114), que, segons els estudiosos, fan referncia a Maria Magdalena. La segona menci forma part d'un passatge enigmtic que ha estat objecte de diverses interpretacions: 

Sim Pere els va dir: Que s'allunyi "Mariham" de nosaltres!, car les dones no sn dignes de la vida. Va dir Jess: Mira, jo m'encarregar de fer-la mascle, de forma que tamb ella es converteixi en un esperit vivent, idntic a vosaltres els homes: ja que tota dona que es faci mascle, entrar al regne del cel..

A l'evangeli de Felip ("logia" 32) s considerada la companya (        ) de Jess:

Tres (eren les que) caminaven contnuament amb el Senyor: la seva mare Maria, la germana d'aquesta i Magdalena, la qual s designada com la seva companya [        ]. Maria s, en efecte, la seva germana, la seva mare i la seva companya..

No tots els estudiosos, no obstant, estan d'acord en qu els evangelis de Toms i de Felip es refereixin a Maria Magdalena. Per a Stephen J. Shoemaker es tractaria d'una referncia a la mare de Jess. 

Per ltim, una altra important referncia al personatge es troba a l'evangeli de Maria Magdalena, text del que es conserven solament dos fragments grecs del segle III i un altre, ms extens, en copte, del segle V. Al text, tres apstols discuteixen sobre el testimoni de Maria Magdalena sobre Jess. Andreu i Pere desconfien del seu testimoni i s Lev (l'apstol Mateu) qui defensa Maria.

Llegendes posteriors.

Segons la tradici ortodoxa, Maria Magdalena es va retirar a Efes amb la Verge Maria i l'apstol Sant Joan i va morir all. El 886, les seves relquies foren traslladades a Constantinoble, on es conserven en l'actualitat. Gregori de Tours (De miraculis, I, xxx) corrobora la tradici segons la qual es va retirar a Efes, i no esmenta cap relaci amb Frana. 

Ms endavant, no obstant, va sorgir al mn catlic una tradici diferent, segons la qual Maria Magdalena (identificada amb Maria de Betnia), el seu germ Lltzer i Maxim, un dels setanta-dos apstols, aix com alguns companys, van viatjar amb barca pel Mar Mediterrani fugint de les persecucions a Terra Santa i van desembarcar finalment a Sainte Marie-de-Mer, a prop de Arles. Posteriorment, Maria Magdalena va viatjar fins Marsella, des d'on va emprendre, suposadament, l'evangelitzaci de la Provena, i retirar-se desprs a una cova -La Sainte-Baume- a les rodalies de Marsella, on hauria dut una vida de penitncia durant 30 anys. Segons aquesta llegenda, quan va arribar l'hora de la seva mort fou portada pels ngels a Ais de Provena, a l'oratori de Sant Maxim, on va rebre el vitic. El seu cos fou sepultat en un oratori construt per Sant Maxim a Vila Lata, conegut des de llavors com St. Maximin. 

La tradici de l'ou de Pasqua.
Existeix una antiga tradici cristiana de pintar ous de Pasqua. Aquests ous simbolitzen la nova vida i a Crist emergint de la tomba. De fet, els cristians ortodoxes acompanyen aquesta tradici amb la consigna : Crist ha ressuscitat!. 

Una de les tradicions parla de qu desprs de la resurrecci, Tiberi va invitar Maria Magdalena a un dinar i ella va sostenir un ou davant seu i va exclamar: Crist ha ressuscitat! Tiberi se'n va riure i li va dir que aix era tan probable com que l'ou es torns vermell mentre el subjectava. Abans que acabs de parlar l'ou es va tornar vermell.

Una altra tradici parla que el Sagrat Cor de Crist quedaria tancat en un recipient amb forma d'ou del que Maria Magdalena en seria guardiana.

Diversos artistes l'han representat al llarg de la histria. Acostuma a aparixer pl-roja.

Veneraci de Maria Magdalena.
Vzelay.
El primer lloc de Frana en el que se sap que hi va haver culte a Maria Magdalena fou la ciutat de Vzelay, a la Borgonya. Tot i que, segons sembla, en els seus inicis el temple de Vzelay era dedicat a la Verge Maria, i no a Maria Magdalena, per alguna ra els frares van decidir que la abadia era el lloc d'enterrament de Maria Magdalena, i com a resultat hi ha testimonis de peregrinacions al sepulcre de Maria Magdalena a Vzelay des de, com a mnim, l'any 1030. El 27 d'abril de 1050, una butlla del Papa Lle IX collocava oficialment l'abadia de Vzelay sota el patronat de Santa Maria Magdalena. Santiago de la Vorgine refereix la versi oficial del trasllat de les relquies de la santa des del seu sepulcre a l'oratori de Sant Maxim a Ais de Provena fins la recentment fundada abadia de Vzelay, el 771. El Sant Maxim d'aquesta llegenda s un personatge que combina trets del bisbe histric Maxim amb el Maxim que segons la llegenda va acompanyar Maria Magdalena, Marta i Lltzer a la Provena.

Saint-Maximin.
Un culte posterior que va atreure nombrosos peregrins es va iniciar quan el cos de Maria Magdalena fou oficialment descobert, el 9 de setembre de 1279, a Saint-Maximin-la-Sainte-Baume, Provena, pel llavors prncep de Salern, futur rei Carles II de Npols. En aquesta ubicaci, es va construir un gran monestir dominic, d'estil gtic, un dels ms importants del sud de Frana. 

El 1600, les suposades relquies foren dipositades dins un sarcfag encarregat pel Papa Climent VIII, per el cap es va dipositar a part, en un reliquiari. Les relquies foren profanades durant la Revoluci Francesa. El 1814 es va restaurar el temple i es va recuperar el cap de la santa, que es venera actualment a aquest indret.

Maria Magdalena segons l'Esglsia Catlica.
Maria Magdalena s venerada per l'Esglsia catlica, oficialment, com Santa Maria Magdalena. Existeixen diversos temples a tot el mn dedicats a aquesta santa catlica.

Magdalena penitent.
Mentre que el cristianisme oriental venera especialment Maria Magdalena per la seva proximitat a Jess, considerant-la "igual als apstols", a Occident es va desenvolupar, basant-se en la seva identificaci amb altres dones dels evangelis (veure ms amunt), la idea de qu abans de conixer Jess s'havia dedicat a la prostituci. 
Aquesta idea neix, en primer lloc, de la identificaci de Maria amb la pecadora citada a la Bblia, de la qual es diu nicament que era pecadora i que en ser-li perdonats els pecats,va estimar molt ("Lluc, 7:47); en segon lloc, a "Lluc 8:2" es diu, aquest cop referint-se clarament a Maria Magdalena, que d'ella "havien sortit set dimonis". Com pot veure's, res en aquests passatges evanglics permet concloure que Maria Magdalena es dediqus a la prostituci. 

No es coneix amb exactitud quan va comenar a identificar-se Maria Magdalena amb Maria de Betnia i la pecadora de "Lluc 7:36-50", per ja en una homilia del Papa Gregori Magne (mort el 591) s'expressa inequvocament la identitat d'aquestes tres dones, i es mostra a Maria Magdalena com a prostituta penedida. Per aix, la llegenda posterior fa que passi la resta de la seva vida en una cova al desert, fent penitncia i mortificant la seva carn i siguin freqents a l'art occidental les representacions de "Magdalena penitent". 

La imatge de Maria Magdalena com penitent tamb pot ser confosa grcies a la tradici de Maria Egipcaca, santa del segle V, la qual segons La vida dels Sants de Jacob de la Voragine, s'havia dedicat a la prostituci i es va retirar al desert a expiar els seus pecats. s habitual veure representacions de Maria Egipcaca, amb els cabells llargs que cobreixen el seu cos o envoltada amb canyissos, com a smbols de la seva penitncia al desert. Aquests atributs en ocasions acompanyen Maria Magdalena, creant sovint la confusi de totes dues santes.

En la tradici catlica, per tant, Maria Magdalena va passar a ser un personatge secundari, tot i la seva indubtable importncia a la tradici evanglica. El relegament que va patir Maria Magdalena ha estat relacionat per alguns autors amb la situaci subordinada de la dona a l'Esglsia. Aquesta opini contrasta, segons alguns telegs catlics, amb l'especial consideraci que reserva l'Esglsia per a Santa Maria, mare de Jess.

El 1969, l'Esglsia Catlica va retirar del calendari litrgic l'apellatiu de "penitent" adjudicat tradicionalment a Maria Magdalena; aix mateix, des d'aquesta data s'empra en la litrgia de la festivitat de Maria Magdalena la lectura de l'evangeli de Lluc sobre la dona pecadora. Des de llavors, l'Esglsia Catlica ha deixat de considerar Maria Magdalena una prostituta penedida. Tanmateix, aquesta visi continua sent la predominant per a molts catlics.

Maria Magdalena i altres santes catliques.
Santa Maria Magdalena fou font d'inspiraci per a una de les mstiques ms importants de l'Esglsia catlica, Santa Teresa del Nen Jess, la qual admirava aquest amor tan profund relatat a l'Evangeli en el qual Maria Magdalena pensa en servir a qui estima; aix, santa Teresa va decidir dedicar la seva vida a qui ms estimava: Jess de Natzaret (cf. LT 169 Santa Teresa). El 1894 va escriure: "Jess ens ha defensat en la persona de Maria Magdalena". 

Una altra destacada mstica catlica que va trobar inspiraci i consol amb Santa Maria Magdalena fou la Doctora de l'Esglsia Santa Teresa d'vila, la qual va referir haver rebut ajuda espiritual de Maria Magdalena. 

Teories recents sobre Maria Magdalena .

Dona de Jess.
Alguns autors recents han posat en circulaci una hiptesi segons la qual Maria Magdalena hauria estat la muller, o la companya sentimental, de Jess de Natzaret, a ms de la dipositria d'una tradici cristiana de signe feminista que hauria estat curosament amagada per l'Esglsia Catlica. Aquestes idees foren desenvolupades primer en alguns llibres de pseudo-histria, com L'enigma sagrat ("The Holy Blood and the Holy Grail", 1982), de Michael Baigent, Richard Leigh, Henry Lincoln i La revelaci dels templaris ("The Templar Revelation", 1997), de Lynn Picknett i Clive Princey. En aquests llibres es mencionava a ms una hipottica dinastia fruit de la uni entre Jess de Natzaret i Maria Magdalena. 

Posteriorment, aquestes idees han estat aprofitades per diversos autors de ficci com Peter Berling (Els fills del Grial) i Dan Brown (El codi Da Vinci, 2003), indicant la Dinastia Merovngia com l'hipottic llinatge, tot i que es tracta d'una afirmaci gratuta sense cap fonament cientfic. No existeix cap passatge ni als evangelis cannics ni als apcrifs que permeti afirmar que Maria de Magdala fou l'esposa de Jess de Natzaret. Per a la majoria dels estudiosos del Jess histric s una possibilitat que ni tant sols mereix ser considerada seriosament. Els partidaris d'aquesta idea, no obstant, es recolzen en tres arguments: 

En diversos texts gnstics, com l'evangeli de Felip, es mostra que Jess tenia amb Maria Magdalena una relaci de major aproximaci que amb la resta dels seus deixebles, inclosos els apstols. En concret, l'evangeli de Felip parla de Maria Magdalena com  "companya" de Jess. Tanmateix, aquesta interpretaci no t en compte que, d'acord amb el carcter simblic d'aquests texts, el ms probable s que en ells Maria Magdalena sigui una representaci dels gnstics com veritables dipositaris dels coneixements secrets de Jess, en tant que els apstols simbolitzen segurament l'Esglsia oficial que, segons el punt de vista gnstic, no va comprendre els seus ensenyaments i els va desfigurar. ;

Als evangelis cannics, Maria Magdalena s, excloent la mare de Jess, la dona que en ms ocasions apareix, i s presentada a ms com a seguidora propera a Jess. La seva presncia als moments crucials de la mort i resurrecci de Jess pot suggerir que estava lligada a ell per llaos maritals.   ;

 Un altre argument que esgrimeixen els defensors de la teoria del matrimoni entre Jess i Maria Magdalena s que a la Palestina de l'poca era estrany que un home jueu de l'edat de Jess (uns trenta anys) es mantingus solter, especialment si es dedicava a predicar com un rab, ja que  hagus estat en contra del manament div: "creixeu i multipliqueu-vos". Tanmateix, el judaisme que va professar Jess era molt diferent de l'actual i el paper del rab no estava encara ben definit. Solament desprs de la destrucci del Segon Temple, l'any 70, el paper del rab va quedar establert amb claredat a les comunitats jueves. Abans de Jess, s demostrada l'existncia de mestres religiosos solters, per exemple, en els cercles essenis. Tamb Joan el Baptista fou solter, segons tots els indicis. Ms endavant, alguns primers cristians, com Pau de Tars, serien tamb predicadors solters.

Autora de l'Quart Evangeli.
Ramn K. Jusino  ha proposat la teoria de qu Maria Magdalena fos el "deixeble que estimava Jess", tal com es presenta l'autor de l'Evangeli de Joan i que s tradicionalment identificat amb l'apstol Joan. Jusino es basa en el fet de qu en diversos texts apcrifs, com els citats ms amunt, es diu que hi va haver una relaci d'especial apropament entre Jess i Maria Magdalena. 

Segons Jusino, que es basa per a la seva teoria en un llibre del prestigis erudit bblic Raymond E. Brown , l'evangeli recolliria la tradici d'una comunitat, que Brown va denominar jonica, que es remuntaria al testimoni de Maria Magdalena com testimoni visual de Jess. Aquesta teoria no compta amb l'acceptaci de la major part dels historiadors i investigadors bblics.

Notes.


Filmografia.



Enllaos externs.

 Completa pgina dedicada a Maria Magdalena (en angls);
 Le culte de Marie Madeleine en France et ses mystres (en francs);
 Maria Magdalena a la tradici catlica;
 Maria Magdalena a l'enciclopdia catlica;
Maria Magdalena a l'art(en angls);







Evangeli de Maria Magdalena  (ebook gratis en espanyol);
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158257" title="Gran Premi de Frana del 1958" nonfiltered="4073" processed="4065" dbindex="64125">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1958, disputat al circuit de Reims-Gueux  el 6 de juliol del 1958.

 Resultats .





 Altres .

 Pole: Mike Hawthorn   2' 21. 7;
 Volta  rpida: Mike Hawthorn  2' 24. 9;








 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158263" title="Gladiador" nonfiltered="4075" processed="4066" dbindex="64127">

Rep el nom de gladiador qui batalla amb un altre, o amb un animal, als jocs pblics de l'antiga Roma. La teoria ms acceptada sobre l'origen d'aquest mot s que deriva de la paraula Gladuis, l'espasa que feien servir.

 Histria .

L'origen dels combats de gladiadors s'ha de buscar en els costums funeraris dels etruscs, als monuments dels quals apareixen representats i, remuntant-se una mica ms, s probable que es trobi alguna relaci amb el costum, practicat per alguns pobles primitius, d'immolar els presoners a la tomba de l'heroi mort a la guerra.

Constituen una part dels jocs funeraris dels etruscs i sembla que es referien al culte de Saturn, probablement en un principi celebrats durant les Saturnals. Aquests combats es van introduir a Roma cap al segle III aC. Com no sempre hi havia presoners per combatre mentre el cadver era cremat a la pira, moment en el que es produa el duel gladiatori, en qu la sang que es vessava era com un holocaust en ofrena al difunt, no mancaven homes temeraris que s'oferien lliurement a combatre. Aquests foren els primers gladiadors.

Com va succeir amb moltes d'altres costums de l'antiguitat, els combats de gladiadors, que havien comenat per ser un ritus de significaci religiosa, van acabar essent un espectacle barbar i sanguinari que va arribar a generar una passi desenfrenada.

Segons Valeri Mxim, els germans Marc i Dcim Brutus van donar el primer munus gladiatorium a l'any 490 de Roma, 264 aC, al frum Boari amb motiu dels funerals del seu pare.

Com eren molts els sistemes pensats per combatre i diverses totes les armes de cada combatent, es van fixar normes a l'art del gladiador, l'ensenyament dels quals era encarregat als lanistes o gladiadors vells. A crrec d'aquests, hi havien els gladiadors fiscals, o dependents del fisc, car era l'Estat el que els mantenia sota un rgim especial. D'altres lanistes reclutaven i mantenien nois per combatre a l'arena, que desprs llogaven per als funerals, menjars i d'altres solemnitats. No van mancar tampoc particulars opulents que tenien gladiadors i els csars, que posseen els millors.

Els autors antic, especialment Suetoni, dna molts detalls dels combats de gladiadors i de la intervenci que dins aquestes festes varen prendre algunes vegades els emperadors. Per exemple, Ner va fer lluitar un dia a l'amfiteatre a quatre-cents senadors i dos-cents cavallers. Traj, de tornada de la seva expedici al Danubi, va aconseguir que durant els 123 dies de les festes que s'organitzaren combatessin deu mil gladiadors.

Els gladiadors educats a les escoles per els lanistes es llogaven o venien, de forma que els lanistes eren al mateix temps els mestres i els empresaris. Aquestes escoles, que la gent rica mantenia als ltims anys de la Repblica, eren repartides per diferents punts del territori rom. L'Imperi en va fundar moltes d'altres: Domici en va establir quatre a Roma, anomenades ludus: Gallicus, Dacicus, Magnus i Matutinus. A Preneste, Ravenna i Alexandria, a causa de la bonana del seu clima, es van establir aquesta classe d'institucions imperials i l'escola d'esgrima de Cpua va mantenir molt de temps la seva antiga reputaci.

 Les armes .

S'han descobert molts exemplars, principalment a Pompeia i, d'altra banda els monuments figurats referents als gladiadors son abundants i rics en detalls. Les principals son:

 Casc. s la pea ms caracterstica entre les armes defensives del gladiador que recorda el que feien servir als ltims temps de l'edat mitjana. Duia una visera amb forats que cobrien completament el rostre permetent veure i respirar. Els diferents models de cascos s'explica per la varietat de combats, per tamb pel desig dels lanistes d'equipar als seus homes amb la major riquesa possible de forma que produssin un efecte teatral. ;

 Escut. Podia sser quadrat, ovalat o circular, ms lleuger i elegant que l'escut militar. ;

 Braalets. Protegien la m i el bra que no protegia l'escut. Podien sser de bronze o simplement amb forma de corretges entrelligades. Les cames eren defensades per crees o gamberes. ;

 Llances;

 Gladius, que de vegades podien substituir per un estoc puntegut.

 Punyal, recte o encorbat.
  
Els gladiadors portaven el pit descobert i la part inferior del cos amb un vestit curt, una tela, que fixaven amb un cintur, baixava per davant fins els genoll i anava recollit als malucs per no molestar al moviment de les cuixes. 

 Tipus de gladiadors .

Hi havia diversos tipus i categories de gladiadors que es diferenciaven pel seu armament i la seva manera de combatre. Els ms populars eren els segents:

 Els samnites prenien el nom d'un armament especial fet servir pel poble homnim. Es deia que els campanians, desprs de la victria aconseguida pel dictador Papiri Cursor sobre els samnites a l'any 44 de Roma, varen prendre l'equip militar dels venuts per donar-los als seus gladiadors , que era format per un gran escut oblong, un casc amb visera, cresta i cimera de plomes, una crea a la cama esquerra, una especie de braal de cuir o metall que cobria part de l'espatlla al bra dret i una espasa curta.                          ;

 Els secutors, que anaven armats de casc, escut i espasa.
 
 Els retiaris combatien amb els secutors i vestien tniques curtes o faldilles amb cinturons i portaven el bra esquerra cobert amb una mniga, anaven amb el cap descobert i armats amb una xarxa, un trident (fuscina) i punyal. Els retiaris tamb combatien contra los mirmillions. L'habilitat del retiari consistia en llenar la xarxa per cobrir al mirmilli pel cap, immobilitzar-lo i clavar-li el trident a travs de la mateixa.
 


 Els mirmillions tamb que anaven armats i combatien del mateixa forma als secutors i eren d'origen gal. ;
 
 Els Els laqeuarii eren uns gladiadors que van aparixer als ltims temps de l'Imperi i que anaven escassament armats. ;

 Els homoplachi portaven armadura complerta, formada per casc amb visera, cuirassa i crees. ;

 Els equites, combatien a cavall. Portaven un casc amb visera tancada, els braos  embolicats en corretges. Per arma ofensiva tenien el spiculum i per arma defensiva la parma.
 
 Els essedarii combatien sobre carros i volien imitar als guerrers bretons, aquest sistema de combatre va ser introdut a Roma per Csar. ;

 Els andabatae eren aquells forat a combatre i portaven un casc sense forats a la visera. ;

 Els dimanchaeri lluitaven amb dues espases, aquest gnere de combat que no fou conegut fins a finals de l'Imperi. ;

 El combat . 
El dia de la festa, els gladiadors luxosament vestits es dirigien a l'amfiteatre creuant la ciutat. Un cop a l'arena efectuaven un simulacre amb armes de fusta o sense punta (arma lusoria) que era una preparaci per a la lluita. Per donar la senyal de comenament del combat es feia sonar un corn. Llavors, els lanistes escollien als gladiadors que havien d'actuar i delimitaven l'espai del combat a la sorra marcant-lo amb un bast. En arribar els gladiadors al moment final del triomf preguntaven al pblic si havia de matar al venut o no. Si els espectadors entenien que mereixia el perd, que era la majoria dels cops, tancaben la m amb el dit polze (que representava la seva espasa) i per decretar la seva mort assenyalaven amb el polze al venut i amb la resta de dits cap avall senyalant l'Hades. Durant el Baix Imperi, tan sols l'emperador tenia el dret de perdonar o condemnar a mort. Els gladiadors guanyadors rebien com a premi palmes, corones adornades amb cintes i als temps de l'Imperi una quantitat de diners. Quan a un gladiador se li entregava en premi una espasa roma (rudi) era la senyal de l'autoritzaci per abandonar la professi de gladiador.

Els gladiadors que morien a la arena eren arrossegats a l'espoliari pels esclaus que eren al servei de l'amfiteatre els quals feien servir un garfi de ferro i els treien per la porta anomenada de la Mort. Aquesta porta portava al espoliari, dependncia de l'amfiteatre destinada a dipositar els cadvers de la sorra per desposseir-los de les seves armes i vestimentes, acte que determina molt b el concepte d'espoliar d'on provenia la paraula.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158266" title="Casal de Cultura Catalana al Nord del Marroc" nonfiltered="4076" processed="4067" dbindex="64128">
El Casal de Cultura Catalana al Nord del Marroc s una comunitat catalana a l'exterior amb seu a Tnger, donada a conixer el 23 d'abril de 2006. El casal t com a finalitat difondre la cultura i la llengua catalana i agermanar els catalans residents al nord del Marroc amb el poble marroqu.

Enllaos externs.

Pgina oficial;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158268" title="Gran Premi de Frana del 1959" nonfiltered="4077" processed="4068" dbindex="64129">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1959, disputat al circuit de Reims-Gueux  el 5 de juliol del 1959.

 Resultats .





 Altres .

 Pole: Tony Brooks    2' 19. 4;
 Volta  rpida: Stirling Moss   2' 22. 8;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158269" title="Alcal la Real" nonfiltered="4078" processed="4069" dbindex="64130">

Alcal la Real s un municipi de la Provncia de Jan (Espanya), situat a 71 km de la capital provincial, Jan, i a 53 km de la ciutat de Granada. La seva poblaci s de 22.129 habitants (2006, INE). 

El terme municipal, pertanyent a la comarca de la Sierra Sur de Jan, se situa a l'extrem sud-oest de la provncia, limitant amb les provncies de Granada i Crdova, i amb una superfcie de 262,9 km.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158270" title="Alcaudete" nonfiltered="4079" processed="4070" dbindex="64131">

Alcaudete s un municipi de la provncia de Jan que forma part de la comarca Sierra Sud, en la qual ocupa l'extrem occidental. En el terme municipal existeixen quatre entitats de poblaci:

 Alcaudete ;
 Bobadilla;
 Noguerones ;
 Sabariego. ;


L'activitat econmica principal s l'agricultura i la indstria transformadora, sobretot, la olivera. Amb menor importncia, destaquen, dintre del sector industrial, la indstria conservera, els dolos i polvorons, els fruits secs, el guix i els mobles de cuina i bany.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158271" title="Arjona (Jan)" nonfiltered="4080" processed="4071" dbindex="64132">

Arjona s un municipi de la Provncia de Jan, situat a 39 km de la capital provincial, Jan, i a 77 km de la ciutat de Crdova. 

Compte amb 5.775 habitants (2006, INE) i t una extensi de 158,6 km. Pertany a la comarca de la Campia de Jan.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158272" title="Arjona" nonfiltered="4081" processed="4072" dbindex="64133">

Geografia:
 Arjona, municipi de la provncia de Jan;
 Arjona, municipi del departament de Bolvar (Colmbia).
Botnica:
Arjona (planta), famlia de les Santalcies ;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158273" title="Arjonilla" nonfiltered="4082" processed="4073" dbindex="64134">

Arjonilla s un municipi de 3.908 habitants (INE 2006) situat a l'oest de la provncia de Jan, en la comarca de la Campia de Jan. Assenyalat en el llibre de Mariano Jos de Larra: "El doncel don Enrique el doliente" (1834), situant el seu argument en aquesta poblaci i el seu castell medieval. 

Poblaci el recurs major de la qual s la recollecci de la oliva i fabricaci d'oli d'oliva, aix com la terrisseria.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158274" title="Arquillos" nonfiltered="4083" processed="4074" dbindex="64135">

Arquillos s un municipi de 1.985 habitants (INE 2006) de la provncia de Jan, en la comarca de El Condado. 

Curiositat histrica. 
En aquesta localitat va ser fet presoner el 15 de setembre de 1823 el general Riego, desprs de ser trat quan lluitava contra les tropes franceses dels Cent Mil Fills de Sant Llus.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158275" title="Arroyo del Ojanco" nonfiltered="4084" processed="4075" dbindex="64136">

Arroyo del Ojanco s un municipi de la provncia de Jan (Espanya), pertanyent a la comarca de Sierra de Segura. Segons fonts de l'INE, el 2006 contava amb 2.500 habitants. 

Limita amb els termes de Segura de la Sierra, Puente de Gnave, Beas de Segura i Chiclana de Segura. Est situat a l'entrada del Parc Natural de la Serra de Cazorla, i el seu terme municipal s solcat pel riu Guadalimar. 

Histria.
Va aconseguir la segregaci de Beas de Segura i la seva constituci com municipi independent el 24 de gener de 2001, desprs d'un llarg procs judicial. Aquest procs es va iniciar amb un expedient tramitat pel consell de Ministres el 4 de juny de 1953, que va denegar la segregaci per decret. El 3 de novembre de 1958 es va realitzar altra petici al Ministre de la Governaci, que tamb va ser denegada per decret el 10 de setembre de 1959, amb un posterior recurs davant el Tribunal Suprem resolt el 25 de novembre de 1961. 

Al setembre de 1983 es forma la Comissi Pro-Segregaci, que presenta al juny de 1984 un expedient a l'Ajuntament de Beas de Segura, que es remet a la Junta d'Andalusia. La Junta d'Andalusia guarda silenci administratiu fins que el 1991 es presenta un contencis davant el Tribunal Superior de Justcia d'Andalusia, que el 5 d'abril de 1993 regira a favor de la segregaci. No obstant aix, queda en suspens al ser recorreguda fins a la sentncia del Tribunal Suprem del 18 de gener de 2001, coneguda sis dies desprs. 

Posseeix en el seu terme municipal la Olivera de Fuentebuena, arbre declarat Monument Natural per la Junta d'Andalusia i que est inscrit en el Llibre Guinness dels rcords.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158276" title="Baos de la Encina" nonfiltered="4085" processed="4076" dbindex="64137">

Baos de l'Alzina s un municipi de la provncia de Jan, situat en la comarca de Sierra Morena. Segons dades de l'INE, el 2006 tenia 2.715 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158277" title="Beas de Segura" nonfiltered="4086" processed="4077" dbindex="64138">

Beas de Segura s un municipi de la provncia de Jan (Espanya), pertanyent a la comarca de Sierra de Segura. Segons fonts de l'INE, en 2006 tenia 5.467 habitants. 

Part del seu terme municipal es troba dins del Parc Natural de la Serra de Cazorla. Pertanyen tamb al municipi les pedanies de La Caada Catena, Cuevas de Ambrosio i Prados de Armijo. Arroyo del Ojanco tamb pertanyia a aquest municipi, fins a la seva segregaci el 2001.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158278" title="Bedmar y Garcez" nonfiltered="4087" processed="4078" dbindex="64139">

Bedmar i Garcez s un municipi de provncia de Jan, en la comarca de Sierra Mgina, amb 3.185 habitants (INE 2006). Fins a 1975, tant Bedmar com Garcez eren municipis independents.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158279" title="Begjar" nonfiltered="4088" processed="4079" dbindex="64140">

Begjar s un municipi de la provncia de Jan. Est situat en la comarca de La Loma, a uns 6 km de Baeza. La seva principal indstria s la de l' oli d'oliva. La seva poblaci s de 3.101 habitants (INE 2006).


 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158280" title="Blmez de la Moraleda" nonfiltered="4089" processed="4080" dbindex="64141">

Blmez de la Moraleda s un municipi de provncia de Jan, en la comarca de Sierra Mgina, amb 1.922 habitants (INE 2006). Blmez s particularment conegut pel fenomen presumptament ocorregut en una de les cases del poble, denominat les Cares de Blmez.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158281" title="Cabra del Santo Cristo" nonfiltered="4090" processed="4081" dbindex="64142">

Cabra del Santo Cristo s un municipi de la provncia de Jan (Espanya), situat en la comarca de Sierra Mgina. 

El municipi consta de tres localitats. 
 Cabra del Santo Cristo ;
 Estaci de Cabra ;
 Estaci de Huesa;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158282" title="Cambil" nonfiltered="4091" processed="4082" dbindex="64143">

Cambil s un municipi de la provncia de Jan (Espanya), situat en la comarca de Sierra Mgina, amb una poblaci de 2.996 habitants (INE 2006).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158283" title="Campillo de Arenas" nonfiltered="4092" processed="4083" dbindex="64144">

Campillo d'Arenas s un municipi de la provncia de Jan (Espanya), situat en la comarca de Sierra Mgina, amb una poblaci de 2.020 habitants (INE 2006).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158284" title="Canena" nonfiltered="4093" processed="4084" dbindex="64145">

Canena s un municipi de la provncia de Jan, en la comarca de La Loma. La seva poblaci s de 2.082 habitants segons el cens de 2006. 

s molt interessant el seu castell, declarat Monument Nacional, manat construir per Francisco de los Cobos, i realitzat per Andrs de Vandelvira. T un balneari amb restes romanes.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158285" title="Crcheles" nonfiltered="4094" processed="4085" dbindex="64146">

Crcheles s un municipi de la comarca de Sierra Mgina en la provncia de Jan (Espanya), format per les localitats de Crchel i Carchelejo, que fins a 1975 van ser municipis independents.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158286" title="La Carolina" nonfiltered="4095" processed="4086" dbindex="64147">


La Carolina s un municipi situat en el quadrant nord-oest de la provncia de Jan (Espanya), pertanyent a l'orografia de Sierra Morena. Per la seva privilegiada situaci, i per les seves bones comunicacions, s la porta natural d'entrada a Andalusia a travs del Parc Natural de Despeaperros. El seu terme s travessat per l'Autovia d'Andalusia (N-IV). D'aquesta part tamb la nova carretera que uneix La Carolina amb Guadix.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158287" title="Castellar (Jan)" nonfiltered="4096" processed="4087" dbindex="64148">

Castellar (anteriorment conegut com Castellar del Condado o Castellar de Santisteban) s una poblaci i municipi de la provncia de Jan. Amb una poblaci de 3.748 habitants (INE 2006). 

Histria. 
El nom de la poblaci apareix escrit per primera vegada en unes crniques de Ferran III de Castella el 1225, en les quals afirma haver conquistat als musulmans un lloc conegut com El Castillo. A partir del segle XV va rebre el nom de Castellar del Condado que va mantenir fins a principis del segle XIX, que va passar a ser denominat Castellar de Santisteban. El 6 d'octubre de 1981 l'ajuntament va decidir canviar el nom del municipi pel de Castellar.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158288" title="Castillo de Locubn" nonfiltered="4097" processed="4088" dbindex="64149">


Castillo de Locubn s un municipi de la provncia de Jan, a la comarca de Sierra Sur, amb una superfcie de 102,46 km, una poblaci de 5.009 habitants (2006) i una densitat de poblaci de 48,12 hab/km.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158289" title="Cazorla" nonfiltered="4098" processed="4089" dbindex="64150">

Cazorla s un municipi situat a l'Est de la provncia de Jan (Espanya). s el municipi ms gran i capital de la comarca de Sierra de Cazorla, tamb coneguda com Comarca de Cazorla. Es troba en les faldilles de la Serralada de Cazorla, coronant la vall del Guadalquivir.

 Pedanies .

Valdecazorla;
El Molar;
El Vadillo Castril;
Casas de Estepa;

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Cazorla;
 Festival Internacional de Teatre de Cazorla;
 Bluescazorla - Festival Internacional de Blues;
 ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158292" title="Chiclana de Segura" nonfiltered="4099" processed="4090" dbindex="64151">


Chiclana de Segura s un municipi a l'est de la comarca d'El Condado de Jan, limita amb la comarca de Segura i la provncia de Ciudad Real. Est situat en la provncia de Jan. El seu territori s forestal, en la zona nord, en dos terceres parts de la seva extensi. La seva part sud s fonamentalment olivera. 

La seva activitat econmica s cent per cent agrria, juntament amb la ramaderia, la caa i els treballs forestals.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158293" title="Guarromn" nonfiltered="4100" processed="4091" dbindex="64152">

Guarromn s un municipi situat al nord de la provncia de Jan. 

Es troba a 345 m d'altitud i 52 km al nord de Jan. Pertany a la comarca de Sierra Morena. T 2.904 habitants (INE de 2006), sobre un terme municipal de 96,01 km, que es troba escindit en dues zones, trobant-se el nucli urb en l'enclavament nororiental. Els seus habitants reben el gentilici de guarromanencs.

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158294" title="Nit de maig" nonfiltered="4101" processed="4092" dbindex="64153">



Nit de maig (en rus:             , noch Mayskaja) s una pera en tres actes composta entre 1878-1879 per Nikolai Rimski-Krsakov amb llibret rus del mateix compositor, basat en la histria de Nikolai Ggol "Nit de maig, o la donzella ofegada" (            ,               , Noch Mayskaya, ili Utoplennitsa) de la seva collecci Vespres en una granja prop Dikanka. S'estren al Teatre Mariinski de Sant Petersburg el 1880.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158295" title="Frailes" nonfiltered="4102" processed="4093" dbindex="64154">

Frailes s un municipi de la Provncia de Jan, Andalusia, amb una superfcie de 41,37 km, una poblaci de 1.796 habitants (INE, 2005) i una densitat de poblaci de 43,41 hab/km.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158296" title="Fuensanta de Martos" nonfiltered="4103" processed="4094" dbindex="64155">

Fuensanta de Martos s un municipi situat en l'rea metropolitana de Jan (Andalusia). Limita amb Martos, Los Villares i Valdepeas de Jan. Est situat a 725 m d'altitud i posseeix 53,32 km de superfcie. Amb 3.326 habitants, 1.665 barons i 1.661 dones (INE-2006). Pertanyen a Fuensanta les segents entitats de poblaci: 

 El Regelo;
 Los Encinares;
 Vadohornillo (La Ribera).


 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158297" title="Gnave" nonfiltered="4104" processed="4095" dbindex="64156">

Gnave s un municipi de la comarca de Sierra de Segura, en la provncia de Jan (Espanya), de 565 habitants (INE, 2006). 

Es troba localitzat al nord de la Serra de Segura, en la separaci entre aquesta i Sierra Morena, en les estribacions de la Serralada Marinica. El municipi forma part del Parc Natural de la Sierra de Cazorla.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158298" title="Merc Viana Martnez" nonfiltered="4105" processed="4096" dbindex="64157">
Merc Viana Martnez (Alfafar, 1946) s escriptora i pedagoga. Compagina la dedicaci al mn de l'educaci amb la creaci literria.

Ha treballat en totes les etapes de l'educaci, des de l escola infantil fins la Universitat i, a l'actualitat es dedica a la Formaci Permanent del professorat al Centre de Professors de Torrent. s mestra i llicenciada en Filosofia i CCEE en les especialitats d'Orientaci escolar i Educaci especial. Experta  Universitaria en Didctica de la llengua per la Universitat Complutense de Madrid i t la suficincia investigadora per la Universitat de Valncia. 
Ha participat, com a ponent, en nombrosos cursets de formaci, aix com en diversos simpsiums a Canries, Ciudad Real, Galcia, Andalusia, Vitria, etc sobre temes relacionats amb la didctica de la llengua i la creaci literria.

Ha format part de Moviments de Renovaci Pedaggica (Moviment Freinet) des de 1970, coordinadora de Seminari permanent de l'ICE, ha participat en diverses Escoles d'Estiu de Valncia i va dirigir la revista pedaggica Espais Didctics. Tamb ha participat en diversos projectes d'investigaci al voltant de la comprensi lectora i de la formaci del professorat. T ms de 60 publicacions pedaggiques entre llibres de text, quaderns de comprensi lectora i articles.

Premis.
Premi Diputaci de Valncia, 1991,  Plan de Promocin Literria ;
Premi  Narrativa Festes Majors 1984 de Benetsser;
Accssit Premis Literaris  Vila de Canals , 1987;
Premi poesia  La Forest d Arana  Valncia, 1989;
Premi Diputaci de Valncia, 1988,  Plan de Promocin Literria ;
Accssit Premis Literaris  Casa del Dau  de Xirivella, 1988;
Premi de Narrativa Infantil  Vicent Silvestre . Alzira, 1997;
Premi de Carmesina de narrativa Infantil. Gandia, 1997;
Premi Samaruc dels bibliotecaris valencians al millor llibre infantil per Mei Mei vol ser rei ;

Obres.
 "Teretina Butanutols i altres contes" Ajuntament de Benetsser, 1986;
 "La princesa pitudeta i panxudeta".JJ/2, 1988.
 "Galerna d'aiguamar". JJ/2, 1989;
 "El fantasma poruc de Vineifuig". Bruo, 1989;
  En favor de l alfabetitzaci  (collectiu). Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia, 1989.
 "Queda't Cocollu". JJ/2, 1989;
 "Amunt Lina, amunt!." JJ/2, 1990;
 "El gat, el bast i la fada". JJ/2, 1990;
 "La gallina Carmelina". JJ/2, 1990;
 "La princesa que no sabia jugar". JJ/2, 1990;
 "Un globus i mil forats". Edelvives, 1990;
 "Paparota, ai quin cotxe" Tandem, 1990;
 "El vampir mellat" JJ/2, 1991;
 "Les veus de la Medusa (collectiu). La Forest d'Arana,    1991.
 "La bruixa tafanera. JJ/2, 1991;
 "Cuagroga, una fada trastocada". Bruo, 1991;
 "Ai del dolor del buit. La Forest d'Arana, 1991;
 "El mag Floro". Bromera, 1992;
 "Vida Contemplativa" (collectiu) La Forest d'Arana,1992.
 "Una excursi amb pirates". Bruo, 1993;
  El papall pintor . Edicions del Bullent, 1993 (Ms informaci a la web de Bullent);
  El conillet cosmonauta   Edicions del Bullent, 1993. (Ms informaci a la web de Bullent);
  El savi Ciril . Bromera, 1994.
  El bagul de les disfresses . Alfaguara/Voramar, 1994.
  El fado Popof . JJ/2, 1995.
  Esborrat, esborratot . Alfaguara/Voramar, 1995.
  Un mago de cuidado . DYLAR ediciones, 1996.
  El misteri de l'andana   Edicions del Bullent, 1997. (Ms informaci a la web de Bullent);
  Paraules per l'Escola Pblica  (collectiu) 1997.
  El cas misteris de la lletra malalta   Bromera, 1998.
  Annacleta, quina bicicleta   Abril, 1998.
  La desaparici de l u   Alfaguara/Voramar, 1999.
  El misteri del quadre  Alfaguara/Voramar, 1999.
  Un pintor molt guai   Bromera, 1999.
  Coses de la lluna  Marfil, 2000.
  Quiquet i l'arc del cel  Marfil, 2001.
  La granota Verdorina  Marfil, 2001.
  El sabio Cirilo . DYLAR ediciones, 2002.
  Els pirates van a Egipte . Alfaguara/Voramar, 2003.
  El secret de l estora Leonora . Edicions del Bullent, 2003. (Ms informaci a la web de Bullent);
  La fada dels somnis  Edicions Bromera, 2003.
  El geni de la bossa de quicos  Edicions Brosquil, 2003.
  Els tres amics  Edicions Bromera, 2004. Tradut al gallec per l ed. Xerais, al vasc per Erein argitaletxea i al castell per Algar.
   Laia, una xiqueta mooolt exagerada!  Edicions Bromera, 2004. Tradut al castell per l editorial Algar.
  Una missi per a Carlitus Holmes  Edici de la Biblioteca Valenciana. Generalitat Valenciana, 2004.
 Mei Mei vol ser rei, Edicions del bullent, 2005. 15 Premi Carmesina de narrativa infantil. Premi Samaruc dels bibliotecaris;

 Enllaos .
 web de Bullent;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158299" title="Ferdydurke" nonfiltered="4106" processed="4097" dbindex="64158">
Ferdydurke s una novella de l'escriptor polons Witold Gombrowicz, publicada el 1937.

Considerada una obra mestra del modernisme europeu, Ferdydurke es va publicar en un moment inoport. La (II Guerra Mundial), la imposici d'un rgim comunista a Polnia per part de Rssia i les dcades d'exili del seu autor a l'Argentina gaireb van esborrar el record d'una novella que constitueix una exploraci singular i estranya dels costums poltics, nacionals i culturals. En aquesta histria d'humor misteris, Joey Kowalski descriu la seva transformaci d'un home d'una trentena d'anys a un noi adolescent. Les gestes de Kowalski sn cmiques i ertiques -es tracta d'un modernisme proper al dadaisme i als germans Marx ms que als tons elevats de T.S. Eliot i Ezra Pound- per tamb implica un rerefons subtil de serietat filosfica.

Gombrowicz est interessat en la identitat i en la manera en qu el temps, les circumstncies, la histria i el lloc imposen una determinada forma a la vida de les persones. Insensible, burleta i de vegades brutal, la joventut de Kowalski s inexperta i immadura, per tamb li ofereix llibertat per a delectar-se en el desig. Gombrowicz teixeix dins del llibre la seva opini que la immaduresa s la fora que s darrere dels nostres esforos creatius.

El mateix Gombrowicz va escriure de la seva novella que no s "una stira sobre alguna classe social, no s un atac nihilista a la cultura... Vivim en una era de canvis violents, de desenvolupament accelerat, en qu les formes assentades es trenquen per la pressi de la vida... La necessitat de trobar una forma per a all que encara s immadur, sense cristallitzar i subdesenvolupat, aix com el gemec davant de la impossibilitat de tal postulat: aquest s el principal motiu del meu llibre.

Sobretot, el llibre s una celebraci de la riquesa del llenguatge: est ple de neologismes i de jocs lingstics. Tot aix el fa difcil de traduir, per la qual cosa moltes vegades s'ha tradut a partir de la versi en francs de l'obra.

Adaptacions cinematogrfiques.
El realitzador polons Jerzy Skolimowski en va dirigir una adaptaci cinematogrfica l'any 1991.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158301" title="Fuerte del Rey" nonfiltered="4107" processed="4098" dbindex="64159">

Fuerte del Rey s un municipi situat en l'rea Metropolitana de Jan (provncia de Jan,   a tan sols 15 km al nord-oest de la capital, Jan. Est situat a 432 msnm i posseeix 34,43 km. Compte amb 1.267 habitants(INE, 2006).


 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158303" title="La Guardia de Jan" nonfiltered="4108" processed="4099" dbindex="64160">


La Guardia de Jan (antiga Mentesa Bastia en poca bera i romana) s un municipi de la provncia de Jan (Espanya), localitzat en l'extrem occidental de Serra Mgina, emplaant-se en el Tur de San Cristbal, des d'on domina tot la vall del riu Guadalbulln.

Amb una poblaci de 3.301 habitants (2006), est situada a 635 m sobre el nivell el mar (1999), amb una extensi de 38 km. Es troba a uns 10 km de Jan, sent el municipi ms proper i millor comunicat amb la capital grcies a les tres vies que les uneixen: carretera del Puente Jontoya, carretera N-323 i autovia Bailn-Motril (A44/I-902).

 Demografia .


</doc>
<doc id="158305" title="Higuera de Calatrava" nonfiltered="4109" processed="4100" dbindex="64161">

Higuera de Calatrava s un municipi de la provncia de Jan (Espanya), amb 702 habitants en 2005 segons fonts de l'INE.


 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158306" title="Ibros" nonfiltered="4110" processed="4101" dbindex="64162">

Ibros (de l'antiga Ibes o Ibris oretana, i aquests d'un rei iber que hi va habitar) s un municipi de la provncia de Jan. 


 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158307" title="Iznatoraf" nonfiltered="4111" processed="4102" dbindex="64163">

Iznatoraf (tamb conegut com Torafe) s un municipi de la provncia de Jan en la comarca de Las Villas. Es troba situat sobre un petit tur en la lloma d'beda.

El seu terme municipal inclou Bardazoso. Integrat dins  del Parc Natural de la Serra de Cazorla, aquest va ser greument afectat per l'incendi de las Villas en agost de 2005, que va arrasar ms de 5.000 hectrees dins del parc.


 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158308" title="Grup de la mort" nonfiltered="4112" processed="4103" dbindex="64164">
Grup de la mort s un terme esportiu informal emprat en esport per a descriure una situaci que es produeix de vegades durant la fase de grups d'un torneig (com la primera ronda de la Copa del Mn de Futbol o els setzens de final de la Lliga de Campions), en la que el nombre de equips amb un potencial relativament elevat s superior al nombre de equips que es poden classificar per a la segent fase.

L'element clau s que algun dels equips potents ser eliminat amb tota seguretat, convertint el grup en el ms difcil de predir de tots els del torneig.

 Causes . 

Per a determinar la composici dels grups de classificaci, es sol repartir els participants en diferents bombos d'equips amb similar potencial, d'acord als mrits demostrats pels conjunts en els ltims anys. A continuaci s'efectua un sorteig, i cada grup de classificaci es compon d'un equip de cada bombo.

Aquest sistema hauria de garantir que no es formen grups d'equips amb potencial semblant per, de vegades, es produeixen grans desigualtats en la dificultat dels grups degut a anomalies en la composici dels bombos.

 Copa del Mn .

A la Copa del Mn, l'anomalia consisteix en preparar un bombo noms d'equips europeus amb el propsit de que el sorteig no conformi un grup de tres  quatre equips del Vell Continent. Aix mateix la selecci del pas organitzador s'inclou en el bombo dels equips ms forts. Tot a provoca que seleccions del potencial dels Pasos Baixos o la Repblica Txeca, per exemple, tinguin que jugar al mateix grup que alguna de les ms fortes del mn. Si aquest grup es completa amb alguna altra selecci potent, es forma un grup de la mort, com el que es va produir a la Copa del Mn del 2006, amb Argentina, els Pasos Baixos, Srbia i Montenegro i Costa d'Ivori.

 Lliga de Campions .

A la Lliga de Campions, l'anomalia es produeix per culpa de no considerar, a l'hora de preparar els bombos, les actuacions dels equips a les seves respectives lligues nacionals. Com que noms es tenen en compte les actuacions dels participants a les ltimes edicions de la Champions, no s infreqent que s'hi trobin equips forts a ms d'un bombo. Quan el sorteig s capritxs, les boles dels conjunts ms forts van a parar al mateix grup, com va passar a la temporada 1998-99, quan Manchester United, Bayern de Munic i FC Barcelona van compartir grup de classificaci. Els dos primers van arribar a la final de la competici, i l'equip angls es va proclamar campi. La ventafocs d'aquell grup va ser el Brndby IF dans.

 Histria .

El terme va ser encunyat pel seleccionador d'Uruguai Omar Borrs a la Copa del Mn de Futbol del 1986 per a descriure el grup E, que incloa a la Repblica Federal d'Alemanya, Dinamarca, Esccia i l'Uruguai. Aquest va ser l'nic grup format exclusivament per seleccions d'Europa i Sud-amrica, tradicionalment els continents ms forts del mn.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158309" title="Jamilena" nonfiltered="4113" processed="4104" dbindex="64165">

Jamilena s un municipi de la provncia de Jan (Espanya), situat entre les comarques de la Sierra Sur de Jan i la Campia de Jan. Jamilena pertany al Partit Judicial de Martos i est a una distncia de 16 km de la ciutat de Jan. 

Els municpis que envolten Jamilena sn Martos, Torredonjimeno, Torre del Campo i Los Villares. El seu terme municipal posseeix uns 8,96 km. La seva poblaci s de 3.429 habitants (INE 2005) i en la seva majoria est dedicada al treball del cultiu i recolleci de la oliva. Per, a causa de la estacionalitat d'aquesta tasca, la majoria est dedicada a la manipulaci de l'all i al treball en el sector del metall i la construcci.

 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158310" title="Huesa" nonfiltered="4114" processed="4105" dbindex="64166">

Huesa s un municipi de la provncia de Jan (Espanya), pertanyent a la comarca de Sierra de Cazorla. El seu terme municipal limita amb Quesada al nord i a l'oest, Hinojares i Pozo Alcn a l'aquest, i la provncia de Granada al sud.  Una petita part del seu municipi forma part del Parc Natural de la Serra de Cazorla.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158311" title="Orcera" nonfiltered="4115" processed="4106" dbindex="64167">

Orcera s un municipi de la provncia de Jan (Andalusia), pertanyent a la Sierra de Segura. Segons fonts de l' INE, en 2005 contava amb 2.117 habitants. 

El seu terme municipal, de 126 km es troba seccionat en dos. L'enclavament suroriental, en el qual se situa el nucli de poblaci, es troba dintre del Parc Natural de la Serra de Cazorla.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158312" title="Neurotransmissor" nonfiltered="4116" processed="4107" dbindex="64168">
Un neurotransmissor s qualsevol molcula que utilitzin els organismes biolgics per transmetre, amplificar i modular senyals elctrics entre una neurona i una altra cllula. Habitualment es distingeixen els neurotransmissors clssics dels que no ho sn, atenent a unes caracterstiques comunes dels primers neurotransmissors que es van descriure.

En general els neurotransmissors clssics se sintetitzen en els axons de les neurones presinptiques (les que emeten el senyal), on s'acumulen en vescules que sn alliberades cap a l'espai sinptic i provoquen un canvi en la membrana de la cllula postsinptica (la que rep el senyal), canvi que acostuma a ser del potencial de membrana. Existeixen, per, moltssimes transmissions que escapen d'aquestes caracerstiques clssiques, pel que la classificaci est essent sotmesa a revisi.

Tipus de neurotransmissors.

 Amines bigenes:
 Histamina;
 Monoamines;
 Catecolamines: dopamina, noradrenalina i adrenalina.
 Indolamines: serotonina.
 sters:
 Acetilcolina;
 Aminocids:
 cid gamma-aminobutrico (GABA).
 Glicina;
 Taurina;
 cid glutmic;
 cid asprtic;
 Neuropptids:
 Colecistoquinina (CCK);
 Pptid intestinal vasoactiu (VIP);
 Neurotensina;
 Substncia P;
 Somatostatina;
 Encefalina;
 Bombesina;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158317" title="Ferran Sez Mateu" nonfiltered="4117" processed="4108" dbindex="64169">
Ferran Sez Mateu s un escriptor, periodista i filsof nascut a La Granja d'Escarp el 1964. Especialista en Montaigne, sobre qui va fer la tesi doctoral.

 Obres .
 Assaig .
 Els bons salvatges, L'Arquer, Mina, 2008;
 Qu (ens) passa?. Subjecte, identitat i cultura en l era de la simulaci, Proa, Barcelona, 2003;
 Comunicaci i argumentaci, Trpodos / Facultat de Cincies de la Comunicaci Blanquerna (URL), Barcelona, 2003;
 Dislocacions, Edicions 3 i 4, Valncia, 1999. (Premi Joan Fuster d'assaig 1999);
 El crepuscle de la democrcia, Edicions 62, Barcelona, 1999. (Premi Josep Vallverd d'assaig 1998);
 La invenci de l'Home, Prtic/Enciclopdia Catalana, Barcelona, 1998. (Premi Pere Calders);
 Montaigne i les conceptualitzacions de la diferncia antropolgica al segle XVI, Universitat de Barcelona-PPU, Barcelona, 1993;
 Michel de Montaigne: Dels Canbals. Societat Catalana de Filosofia / Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 1992;

 Poesia .
 Omert, edici d'Angel Caffarena, Ediciones El Guadalhorce, Mlaga, 1992;
 Teoria de la memria, Universitat de Barcelona, Lleida, 1989;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158323" title="Agrupaci Mediterrnia Dansa" nonfiltered="4118" processed="4109" dbindex="64170">
L Agrupaci Mediterrnia Dansa (AMD) de Figueres (Alt Empord) s una entitat sense nim de lucre que t com a objectiu la recuperaci, la conservaci i la divulgaci de les danses tradicionals catalanes, centrant-se en la comarca de l Alt Empord. Tamb basa la seva tasca en la recerca de les diferents vessants de la histria scio-cultural de Catalunya.

D altra banda, l equip de formaci de l AMD treballa tamb per fomentar l aprenentatge de les danses tradicionals realitzant tallers de diferents temtiques com ara la iniciaci a la dansa o l'aprenentatge de danses per a professionals de l educaci.

 Histria .

El naixement d aquesta agrupaci es decid i port a terme el mes d abril del 2000, per una vintena de dansaires amb un ample currculum en el mn de les danses i la sardana.

Actualment, l Agrupaci Mediterrnia Dansa est formada per tres seccions principals:

 La Colla Mediterrnia de sardanes;
 Mediterrnia Dansa;
 Mediterrnia Jove, el grup infantil i juvenil de danses;

 Espectacles .

 2001  Fou l'Empord;
 2003  Records de Festa;
 2004  El Mariner de Sant Pau (Mediterrnia Jove);
 2004  La Cpula dels Somnis;
 2006  Havanera;

 Discografia .

 2005  5 anys en escena (editat per Mediterrnia Dansa);
 2005  A ballar I (editat per Agrupament d'Esbarts de Girona);
 2005  A ballar II (editat per Agrupament d'Esbarts de Girona);
 2006  Havanera;

 Premis i mencions .

 Premis Ateneus 2003: Premi a la Creativitat - Dansa, pel seu espectacle Records de Festa;

 Enllaos externs .

 Web oficial de l'Agrupaci Mediterrnia Dansa;
 Blog oficial de l'Agrupaci Mediterrnia Dansa;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158329" title="Mercats de Traj" nonfiltered="4119" processed="4110" dbindex="64171">

Els Mercats de Traj (en llat Mercatus Traiani, en itali Mercati di Traiano) sn un gran complex de runes de la ciutat de Roma, situat a la Via dei Fori Imperiali, al costat oposat al Colosseu. Aquesta rea comercial de planta semicircular va sorgir de manera contempornia al Frum de Traj al comenament del segle II, per tal d'ocupar i aguantar el rebaix dut a terme a la falda del Quirinal que havia calgut fer per construir aquesta part dels Frums Imperials. 

Va ser construt entre els anys 107 i 110 per Apollodor de Damasc, un arquitecte que sempre va seguir l'emperador Traj en les seves aventures. Durant l'edat mitjana el complex va ser transformat de manera ostensible: s'hi van afegir diversos pisos, encara visibles avui, i elements defensius, com la Torre de les Milcies (Torre delle Milizie), aixecada l'any 1200. Ms tard s'hi va construir un convent, el qual es va enderrocar al comenament del segle XX per tal de recuperar els Mercats de Traj per a la ciutat de Roma.

Els nivells superiors del mercat albergaven les oficines, mentre que a la part de sota, davant del Frum de Traj, hi havia botigues (tabernae) que venien oli, vi, peix i marisc, fruites i verdures i altres aliments. Les cases medievals es van construir al pis superior, davant del segment semicircular de la Via Biberatica.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158333" title="Festival de Verona" nonfiltered="4120" processed="4111" dbindex="64172">

El Festival de Verona s un clebre festival d'pera que t lloc cada estiu a l'amfiteatre rom de Verona, a Itlia. Hi sn representades quatre peres cada any, de vegades acompanyades de concerts de msica simfnica o de ballets.

La primera temporada data de 1913, any del centenari del naixement de Giuseppe Verdi, ocasi per a la qual s'escull representar Ada a l'amfiteatre rom admirablement conservat.

Des de 1976 l'organitzaci ha expandit les seves activitats artstiques d'octubre a maig al Teatro Filarmonico reconstrut, desprs de la seva destrucci a la Segona Guerra Mundial.

Enllaos externs.
 Pgina oficial del Festival  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158337" title="Festival de Glyndebourne" nonfiltered="4121" processed="4112" dbindex="64173">
El Festival de Glyndebourne (Glyndebourne Opera Festival) s un festival d'pera creat el 1934, i qui t lloc cada estiu a Glyndebourne House, East Sussex (Anglaterra).

Dura de maig a agost i presenta sis produccions cada any. S'ha guanyat un gran renom per les seves produccions d'peres de Mozart, les quals es publiquen en gravacions.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158342" title="Festival d'Ais de Provena" nonfiltered="4122" processed="4113" dbindex="64174">
El Festival internacional d'art lric d'Ais de Provena s un festival d'pera i de msica clssica creat el 1948 i qui t lloc cada estiu a Ais de Provena. s un dels grans festivals lrics europeus, amb una afinitat particular per a les peres de Mozart. Les representacions sn a l'aire lliure, al pati de l'Arquebisbat.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158346" title="Bootstrap Protocol" nonfiltered="4123" processed="4114" dbindex="64175">
BOOTP sn les sigles de Bootstrap Protocol. s un protocol de xarxa UDP utilitzat pels clients de xarxa per a obtenir la seva direcci IP automticament. Normalment es realitza en el procs d'arrancada dels ordinadors o del sistema operatiu. Originalment est definit en el RFC 951.

Aquest protocol permet als ordinadors sense disc obtenir una direcci IP abans de carregar un sistema operatiu avanat. Histricament ha estat utilitzat per les estacions de treball sense disc basades en UNIX (les quals tamb obtenien la localitzaci de la seva imatge d'arrancament mitjanant aquest protocol) i tamb per empreses per a introduir una installaci pre-configurada de Windows en PCs acabats de comprar (tpicament en un entorn de xarxa Windows NT).

Originalment requeria l's d'un disquet d'arrancada per a establir les connexions de xarxa inicials, per el protocol s'integra a la BIOS d'algunes targetes de xarxa (com la 3c905c) i a moltes plaques base modernes per a permetre l'arrancada directa des de la xarxa.

DHCP s un protocol basat en BOOTP, ms avanat, per ms difcil d'implementar. Molts servidors DHCP tamb ofereixen suport BOOTP.

Vegeu tamb.
 RARP;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158350" title="Quo vadis" nonfiltered="4124" processed="4115" dbindex="64176">
Quo Vadis s una novella de l'autor polons Henryk Sienkiewicz de 1896. S'hi narren les vicissituds de Marc, general rom, i Lgia, cristiana, en el temps de la persecuci dels cristians per l'emperador Ner.

El ttol, que en llat significa on vas?, alludeix a una tradici que s'explicava entre els primers cristians, en la qual l'apstol Pere, que fuig de Roma per posar-se fora de perill de la persecuci, es creua amb Jess. Pere li fa aquesta pregunta, a la qual Jess li respon que ser crucificat a Roma per segona vegada, perqu els seus propis deixebles l'abandonen. Avergonyit de la seva covardia, Pere torna a Roma per afrontar el seu dest, que ser el martiri. La intenci de Sienkiewicz en escriure la novella s retratar un cas d'opressi estatal similar al de la Polnia de la seva poca, la qual cosa explica l'mfasi especial que li dna a aquesta ancdota.

Abans d'escriure la novella, Sienkiewicz va estudiar l'Imperi Rom molt a fons per tal d'afinar en els detalls histrics; tant s aix que fins i tot hi apareixen diversos personatges histrics.

Des que va aparixer com a fullet amb tres diaris polonesos el 1895 i com a llibre el 1896, la novella ha estat traduda a ms de 50 llenges. Aquesta obra va contribuir molt a l'atorgament del Premi Nobel de literatura al seu autor el 1905.

Adaptacions cinematogrfiques.
La novella ha estat adaptada diverses vegades al cinema. El ms conegut s l'interpretat per Robert Taylor i Deborah Kerr, amb Peter Ustinov en el paper de Ner, que s una de les seves interpretacions ms brillants.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158351" title="YPbPr" nonfiltered="4125" processed="4116" dbindex="64177">

YPbPr (tamb trobat com a "Y/Pb/Pr", "YPrPb", "PrPbY", "B-Y R-Y Y" o "PbPrY") s l'acrnim que designa els components de l'espai de color RGB emprats en el tractament del senyal de vdeo; en particular, referits als cables components de vdeo. YPbPr s la versi de senyal analgic de l'espai de color YCbCr; ambdues sn numricament equivalents, per mentre YPbPr s'utlitza en electrnica analgica, YCbCr est pensada per a vdeo digital. Per tal de fer ms planera la seva pronncia, se sol alludir al terme YPbPr com a "Yipper" cables.

YPbPr s'obt a partir del senyal de vdeo RGB, que es divideix en tres components: Y, Pb y Pr:
 Y  transporta la informaci de luminncia (brillantor).
 Pb transporta la diferncia entre el component blau i el de luminncia (B - Y).  ;
 Pr transporta la diferncia entre el component vermell i el de luminncia (R - Y).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158353" title="Dynamic Host Configuration Protocol" nonfiltered="4126" processed="4117" dbindex="64178">
DHCP (sigla en angls de Dynamic Host Configuration Protocol) s un protocol de xarxa que permet als nodes d'una xarxa IP obtenir els seus parmetres de configuraci automticament. Es tracta d'un protocol de tipus client/servidor en el que generalment un servidor posseeix una llista d'adreces IP dinmiques i les va assignant als clients a mesura que aquestes van estant lliures, sabent en tot moment qui ha estat en possessi d'aquella IP, quant temps l'ha tinguda o a qui se li ha assignat desprs.

 Caracterstiques .
Proveeix els parmetres de configuraci a les computadores connectades a la xarxa informtica amb la pila de protocols TCP/IP (Mscara de xarxa, porta d'enlla i d'altres) i tamb inclouen mecanisme d'assignaci d'adreces IP.

Aquest protocol es va publicar l'octubre de 1993 i est documentat actualment en la RFC 2131. Els ltims publicats com a RFC 3415.

Assignaci d'adreces IP.
Sense DHCP, cada adrea IP ha de configurar-se manualment a cada ordinador i, si l'ordinador es mou a un altre lloc en una altra part de la xarxa, s'ha de configurar una altra adrea IP diferent. El DHCP li permet a l'administrador supervisar i distribuir de forma centralitzada les adreces IP necessries i, automticament, assignar i enviar una nova IP si l'ordinador s connectat en un lloc diferent de la xarxa.

El protocol DHCP inclou tres mtodes d'assignaci d'adreces IP:
 Assignaci manual o esttica: Assigna una adrea IP a una mquina determinada. Se sol utilitzar quan es vol controlar l'assignaci d'adrea IP a cada client, i evitar, tamb, que es connectin clients no identificats.

 Assignaci automtica: Assigna una adrea IP de forma permanent a una mquina client la primera vegada que fa la sollicitud al servidor DHCP i fins que el client l'allibera. Se sol utilitzar quan el nombre de clients no varia massa.

 Assignaci dinmica: L'nic mtode que permet la reutilitzaci dinmica de les adreces IP. L'administrador de la xarxa determina un rang d'adreces IP i cada computadora connectada a la xarxa est configurada per sollicitar la seva adrea IP al servidor quan la targeta d'interfcie de xarxa s'inicialitza. El procediment usa un concepte molt simple en un interval de temps controlable. Aix facilita la installaci de noves mquines clients a la xarxa.

Algunes implementacions de DHCP poden actualitzar el DNS associat amb els servidors per reflectir les noves adreces IP mitjanant el protocol d'actualitzaci de DNS establert en RFC 2136 (Angls).

El DHCP s una alternativa a altres protocols de gesti d'adreces IP de xarxa, com el BOOTP (Bootstrap Protocol). DHCP s un protocol ms avanat, per ambds sn els usats normalment.

A Windows 98 o posterior, quan el DHCP s incapa d'assignar una adrea IP, s'utilitza un procs anomenat "Automatic Private Internet Protocol Addressing".











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158362" title="Golden Cup masculina 2007" nonfiltered="4127" processed="4118" dbindex="64179">



La Golden Cup masculina 2007 - Memorial lex Ros, disputada sota la denominaci Grup Tarradellas Cup 2007, prengu part entre el 30 de maig i el 3 de juny del 2007 a Blanes (Catalunya) amb les seleccions d'hoquei patins de Brasil, Catalunya, Colmbia, Frana, Itlia, Xile, World Protex, i l'equip amfitri, el Blanes HC.

Parallelament a la competici masculina, es disput al mateix lloc durant les mateixes dates la Golden Cup femenina 2007, segona edici en aquesta categoria.

Aquest torneig est reconegut pel Comit Internacional d'Hoquei sobre patins (CIRH) el que li comporta un nivell d'equips participants equiparable a les grans cites mundials. Per aquest motiu, les dates coincidiren una mica abans de la celebraci del Campionat del Mn "A" 2007 que es disput a Montreux (Sussa) entre el 16 i el 23 de juny.

Com a novetat, el torneig mascul va ampliar el cartell d'equips fins a 8, i es posaren en prctica durant el torneig algunes de les normatives aprovades poc abans, i algunes de noves, per a fer encara ms espectacular l'hoquei sobre patins.

Abans de disputar-se el partit entre el Blanes HC i la selecci catalana, es va homenatjar a lex Ros. Posteriorment, el grup musical blanenc Bizarre va fer un petit concert i va estrenar el nou himne del Blanes Hoquei Club, composta per aquest mateix grup i lletrada per Pedro Hormigo.

La primera semifinal disputada entre Catalunya i la selecci World Protex, juntament amb la final del campionat, foren retransmeses en directe per la televisi pblica catalana a travs del canal 33. 

A ms a ms, al migdia del darrer dia de competici es jug un partit d'exhibici entre persones que pateixen algun tipus de minusvalidesa amb la intenci d'apropar ms l'hoquei sobre patins a tota la societat. D'aquesta manera es volia demostrar que s un esport proper i que el pot practicar qualsevol persona.


Participants.



Blanes Hoquei Club.
L'equip amfitri arrib amb ganes de revalidar el ttol aconseguit en la darrera ocasi en la que es van proclamar campions de la Golden Cup masculina 2006. Tanmateix, l'assoliment del ttol de la Copa espanyola l'any 2001 no deixava de ser una garantia de futur per proclamar-se vencedor en aquesta competici.




Catalunya.

La selecci catalana present un equip totalment renovat amb un planter jove i amb molta projecci de futur. Tal i com succe en anteriors edicions, Catalunya aspirava a fer-se amb el trofeu de la Golden Cup 2007 i superar el tercer lloc assolit l'any passat.




Colmbia.
La selecci colombiana arrib a Blanes amb el coneixement de ser un dels equips amb ms dificultat per assolir un bon resultat. Tanmateix, varen ser tercers al Campionat del Mn "B" 2006 i vencedors dels Campionat del Mn "B" 2002.




Xile.
L'esquadra de Xile arrib a la Golden Cup 2007 amb les expectatives incertes pel que fa als resultats. Aquesta selecci sempre cal tenir-la en compte perqu podia donar la sorpresa. Els darrers resultats a nivell internacional sn el el 10 lloc al Campionat del Mn "A" 2005 i 9 al Campionat del Mn "A" 2003.  








Brasil.
L'esquadra brasilera es plant a la Golden Cup 2007 com el millor equip americ del torneig. Els resultats obtinguts recentment en competicions internacionals, 8a al Campionat del Mn "A" 2005 i 5a al Campionat del Mn "A" 2003, avalaven un bon presagi en la competici catalana.




Frana.
La selecci d'hoquei patins de Frana es presentaren a Blanes com un rival a tenir en compte per a tot aquell equip que desitgs guanyar la copa. Frana result 6a al Campionat del Mn "A" 2005 i 2003.




Itlia.
Un clar aspirant a aixecar la Golden Cup 2007 fou la selecci azzurra. El bon resultat obtingut al Campionat del Mn "A" 2005 (4a posici) i els precedents histrics, avalaven a aquest combinat. Calia recordar que Itlia s'havia fet amb el ttol absolut del Campionat del Mn d'hoquei patins en quatre ocasions (97, 88, 86 i 53). Aquests mateixos jugadors foren els que participaren poc desprs al Campionat del Mn "A" 2007 que es disput a Montreux (Sussa).




World Protex.
La selecci "World Protex", tamb coneguda com a "Protex All Stars" o "selecci mundial Protex", fou l'aportaci ms innovadora, en qestions d'equip, a la Golden Cup. Aquest equip estava compost per alguns dels millors jugadors del mn que tenien contracte amb Protex, empresa esportiva catalana especialitzada en patinatge. L'alta qualitat dels jugadors juntament amb la poca experincia conjunta en el joc, feren d'aquest equip la nota enigmtica del torneig. 




Fase Regular.
Els horaris corresponen a l'hora d'estiu dels Pasos Catalans (zona horria: UTC+2).

Llegenda.
En les taules segents:


Grup A.




















Grup B.




















Fase Final.



Semifinal 1.



Cinqu i sis lloc.



Semifinal 2.


Set i vuit lloc.


Partit d'exhibici.


Tercer i quart lloc.



Final.







Classificaci final.






Mxims golejadors.
Article principal: Llista completa de golejadors




Enllaos externs.
 Recull d'informaci de la Golden Cup 2007;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158374" title="Simonia" nonfiltered="4128" processed="4119" dbindex="64180">
Simonia s la compra o venda del que s espiritual per bns materials. 
Inclou crrecs eclesistics, sagraments, sacramentals, relquies i promeses d'oraci. La paraula simonia deriva de Sim el Mag, qui va voler comprar a Sant Pere el poder per a imposar les mans (Fets 8:9-24). El papa Gregori VII (1020-1085), el monjo cluniacenc Hildebrand de Soana, va acabar amb la venda de crrecs eclesistics.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158375" title="Melindro" nonfiltered="4129" processed="4120" dbindex="64181">
Un melindro s una pasta petita i allargada feta bsicament amb sucre, farina i ous.

Origen etimolgic.
Del castell melindre, mateix significat, probablement alteraci del francs antic Melide, 'Xauxa, pas delicis', segurament del llat Melite, illa de Malta, interpretat popularment com un derivat del llat mel.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158380" title="Gran Premi de Frana del 1960" nonfiltered="4130" processed="4121" dbindex="64182">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1960, disputat al circuit de Reims-Gueux  el 3 de juliol del 1960.

 Resultats .





 Altres .

 Pole: Jack Brabham   2' 16. 8;
 Volta  rpida: Jack Brabham   2' 17. 5;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158385" title="Hornos" nonfiltered="4131" processed="4122" dbindex="64183">

Hornos (tamb conegut com Hornos de Segura) s un municipi de la provncia de Jan (Espanya), pertanyent a la Comarca de Segura. Segons fonts del INE, en 2005 contava amb 657 habitants.  El seu terme municipal pertany ntegrament al Parc Natural de la Serra de Cazorla, incloent el Cabo de la Via enclavat dintre del terme de Santiago-Pontones. Comprn les localitats de:
 Hornos el Viejo;
 Fuente de la Higuera;
 El Carrascal;
 La Capellana;
 La Platera;
 El Tranco;
 Caada Morales;
 Guadabraz;
 El Tovar;

 Enllaos externs .
 Pgina personal d'Hornos;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158387" title="Huelma" nonfiltered="4132" processed="4123" dbindex="64184">

Huelma s un municipi de la provncia de Jan (Espanya), amb 6.180 habitants segons dades del INE en 2005. 
La localitat de Solera va ser assimilada dins del municipi de Huelma el 1975, ja que fins a llavors era un municipi independent. Part del seu terme municipal forma part del Parc Natural de Serra Mgina















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158388" title="La Iruela" nonfiltered="4133" processed="4124" dbindex="64185">

La Iruela s un municipi situat a l'Est de la provncia de Jan (Espanya). Es troba en les faldilles de la Serralada de Cazorla, coronant la vall del Guadalquivir. 

Pertanyen al municipi de La Iruela les pedanies de Burunchel, El Berrueco, El Palomar, Arroyo Fro i San Martn.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158390" title="Lupin" nonfiltered="4134" processed="4125" dbindex="64186">

Lupin s un municipi de la provncia de Jan (Espanya). La seva poblaci, segons dades del INE en 2005, s de 1.012 habitants.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158393" title="Jdar" nonfiltered="4135" processed="4126" dbindex="64187">

Jdar s el municipi amb ms habitants de la comarca de Sierra Mgina (Provncia de Jan, Espanya). 
Est situat en les proximitats del tur de San Cristbal. La seva poblaci supera els 13.000 habitants. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158394" title="Lahiguera" nonfiltered="4136" processed="4127" dbindex="64188">


Lahiguera (abans conegut com Higuera de Andjar i Higuera d'Arjona) s un municipi de la Provncia de Jan, situat en la comarca de La Campia, amb una superfcie de 44,4 km, una poblaci de 1.890 habitants (INE 2005) i una densitat de poblaci de 30 hab/km.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158395" title="Mancha Real" nonfiltered="4137" processed="4128" dbindex="64189">

Mancha Real s un municipi de la provncia de Jan, amb 10.187 habitants el 2005, segons dades de l'INE. Situat a noms 19 km de la capital, Jan, es tracta d'un dels municipis ms industrials de la provncia, amb un ampli polgon industrial.


 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158397" title="Larva (Jan)" nonfiltered="4138" processed="4129" dbindex="64190">

Larva s un petit municipi de la provncia de Jan (Espanya), enclavat en la comarca de Sierra Mgina. Limita a l'aquest amb el municipi de Quesada, del que va formar part fins a la seva segregaci el 1924, i a l'oest amb el municipi de Cabra del Santo Cristo. La poblaci de Larva es troba als peus de la serra del mateix nom.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158398" title="Gran Premi de Frana del 1961" nonfiltered="4139" processed="4130" dbindex="64191">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1961, disputat al circuit de Reims-Gueux  el 2 de juliol del 1961.

 Resultats .





 Altres .

 Pole: Phil Hill  2' 24. 9;
 Volta  rpida: Phil Hill   2' 27. 1;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158399" title="Marmolejo" nonfiltered="4140" processed="4131" dbindex="64192">

Marmolejo s un municipi de la provncia de Jan (Andalusia), pertanyent a la comarca de la Campia de Jan, que se situa a l'oest de la mateixa, limitant amb la provncia de Crdova. La meitat nord del terme municipal s dins de la Sierra Morena; un sector d'aquesta rea s'integra en el Parc Natural Serres de Andjar. La meitat sud concentra les rees conreades en les quals la olivera s majoritria, encara que en la vega del Guadalquivir tenen certa importncia els cultius de regadiu, com el blat de moro, el cot, l'alfals i una gran varietat de productes hortcoles. 

La ramaderia s important degut, principalment, a la presncia d'una gran explotaci de bov d'aptitud lletera en semiestabulaci en la pedania del Poblado de San Julian. 

L'economia de Marmolejo es basa en l'agricultura, la ramaderia, els aprofitaments forestal i cinegtic, i l'hostaleria relacionada amb el trnsit de viatgers de la propera autovia d'Andalusia i el seu Balneari.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158402" title="Canal de Sers" nonfiltered="4141" processed="4132" dbindex="64193">
El Canal Industrial de Sers s una infraestructura hidrulica destinada bsicament al transport d aigua pel seu posterior aprofitament hidroelctric. El seu inici se situa al comenament del tram urb del riu Segre al seu pas per la ciutat de Lleida i finalitza desprs de recorre  24,51 km en una Central hidroelctrica de 44.600 kw de potencia situada en el terme municipal d Aitona.
 
Un cop  les aiges que transporta son  turbinades , el riu Segre recupera tot el seu  esplendor , ja que l aigua desprs de recorre aproximadament 1.000 m per una petita vall anomenada  Lo Desaige  retorna al riu, del qual  havia estat  segrestada  aiges amunt de la localitat de Balaguer, que s el punt on es realitza la captaci del Canal de Balaguer. Una infraestructura molt similar que finalitza a la ciutat de Lleida, pocs metres amunt de la captaci del Canal de Sers. En aquest trajecte des de Balaguer fins a Aitona, l aigua passa per tant per tres centrals hidroelctriques, dues al Canal de Balaguer (Trmens i Lleida) amb una potencia de 12.000 kw cadascuna, i la tercera ja en aquest canal, produint-se en total 68.000 kw d electricitat.

A part de la seva utilitat industrial el Canal tamb serveix de captaci d aigua de algunes de les poblacions que travessa com Torres de Segre, etc... Tamb part de la seva aigua es alliberada a la anomenada squia de Torres al terme de Albatrrec, utilitzada pel reg a la zona.

Elements constructius .
Les parts principals de la installaci sn:

 Les comportes .

Aquest s el nom popular amb el que se denomina la resclosa construda per derivar l aigua del riu.  Es va construir aiges amunt de la ciutat i t una llargada de 387 m i 6 m d alada. 

La concessi inicial contemplava que la construcci de la resclosa s havia de fer aiges avall de la ciutat per amb diverses contrapartides la empresa constructora el va poder construir al lloc actual. Aix va significar una prdua important de cabal del riu Segre al seu pas per Lleida, convertint-lo en riu de flux molt laminar. Per no tot va ser negatiu, l embassament que es va crear a causa de l acumulaci de  fangs, graves i sorres, ha donat lloc un parc urb anomenat La Mitjana, que l any 1979 va ser declarat rea d inters natural.

La resclosa est dissenyada per derivar cap al canal 60 m/seg, i la resta lliurar-la al riu ja sigui per les seves sis comportes que permeten alliberar fins a 1000 m/seg o per damunt de la mateixa en cas d avingudes ms grans.

 El canal de conducci .
L aigua derivada per la resclosa entra dins del canal, a traves de sis comportes de regulaci . La conducci fins a la Central hidroelctrica es pot dividir en dos trams, ja que les seves caracterstiques constructives son diferents.

Al primer tram comena al mateix riu i finalitza a l embassament d Utxesa. La secci d aquest canal, com la majoria de canals de gran capacitat s trapezodal. Amb una profunditat de 5 m i una amplada al fons de 6 m i 18 a la superfcie, la longitud d aquest tram s de 19,11 kms. Com que t menor capacitat, 60 m/ seg, s l anomenat canal petit. La pendent es d nicament de 15 cm per km. Aquesta secci varia una mica en funci del terreny, com per exemple al pas pel torrent de la Femosa, on  el canal  s una mica ms ample per menys profund. 

A partir del embassament d Utxesa, la capacitat es duplica fins al 120 m/seg, augmentant la secci, s arriba fins als 8,8 m de profunditat i mantenint la amplada a la base de 6 metres, la amplada en superfcie arriba al 18 m. Tamb s augmenta la pendent passant a ser de 25 cm per km. Aquest tram tamb anomenat  canal gran  t una longitud de 5,40 km.

 Pant d'Utxesa .
Entre l anomenat canal petit i el canal gran es troba l embassament d'Utxesa. Aquest embassament es podria dir que est format per dues parts la formada per la inundaci de les valls del Seca i de la Valleta, formant la part del embassament coneguda com la del Seca  i la part coneguda com d Utxesa que es la part inundada de la vall d Utxesa. Per la seva construcci es van realitzar tres preses de terra, que van ser recobertes de pedra en la seva part interior per evitat l acci de la erosi. Les dos primeres es troben a les valls del Seca i de la Valleta, de  360 i 125 m de longitud respectivament i d aproximadament 17 d alada, i la ms gran de 28 m d alada i 350 m de longitud a la vall d Utxesa. 

La superfcie de l embassament s de 272,3 ha i t un permetre de 19,5 km. Al igual que el parc de la Mitjana la capacitat del embassament s ha anat reduint per la sedimentaci de fangs i el creixement de la vegetaci fet que ha fet passar d una capacitat inicial de 10 hm als menys de 4 de l actualitat.

Es important destacar que aquest embassament s ha convertit en una important zona humida que es utilitzat com a habitat per moltes espcies aqutiques i aus migratries, fet que no ha passat desapercebut per la Conselleria de medi ambient que el declara, el 23 d octubre de 1990, com a Reserva Natural de Fauna Salvatge.

 Central hidroelctrica .
Al final del canal l aigua entra a l interior de quatre canonades de 3 m de dimetre i 90 m de llargria. Estan construdes amb planxa d acer de 10 mm de gruix i condueixen l aigua fins a les turbines situades ja al interior del edifici.

Les quatre turbines d eix vertical transformen l energia potencial del aigua en energia cintica rotacional que a traves d un eix vertical arriba fins als alternadors que generen la electricitat. Cada generador t una potencia de 11.150 kw.

Per poder transportar la electricitat als llocs del consum, situats a l rea de Barcelona, es va construir un dels parc elctrics ms importants de l poca que elevaven la tensi de l electricitat fins als 110.000 volts que era la mxima tensi utilitzada a Europa a aquell temps. 

 Campaments .
Per allotjar els treballadors ms importants i facilitar les tasques de disseny es van construir tres campaments al llarg del Canal el primer de tots el troben a la mateixa ciutat de Lleida transformat actualment en una seu del museu del aigua, un altre campaments als voltants del pant d Utxesa i el tercer ja als voltants de la central.

 Histria .
 Introducci a la histria de la empresa constructora .

Els inicis del Canal de Sers es remunten al 12 de setembre de 1911, a Toronto (Canad). All de la m de l enginyer nord-americ de naixement Fred Stark Pearson (1861 -1915) es van fundar dues empreses anomenades Barcelona Traction, Light and Power Company, limited, i Ebro Irrigation and Power Company, limited. 
L objectiu d aquestes empreses era la producci elctrica i la seva distribuci, sobretot a l rea metropolitana de Barcelona, per la seva utilitzaci per a l enllumenat pblic, subministraments domstics i les aplicacions tpiques de la fora motriu aplicada principalment al funcionament dels tramvies i la xarxa de ferrocarrils metropolitans.

Per portar a terme aquesta finalitat en primer els primers moviments empresarials va ser la adquisici de la societat  Tramvies de Barcelona  i de la Companyia Barcelonesa de Electricitat. 

Un cop aconseguit el mercat i per tal d obtenir l energia elctrica que necessitava per subministrar a les seves empreses, va iniciar un ambicis projecte d aprofitament hidroelctric a la zona del Prepirineu. Dintre d aquest projecte es troba el Canal Industrial de Sers, que s acabaria completant amb la construcci de dues grans preses (Camarasa i Sant Antoni) , que a part de produir tamb energia, li garantirien un cabal ms o menys constant al llarg de l any. Amb aquestes infraestructures finalitzades es va constituir el primer sistema integrat d embasaments i centrals construts a Espanya.

 Histria de la construcci .
La construcci del canal es va iniciar el 30 de novembre de 1912  i la primera turbina va comenar a funcionar el 1 d'abril de 1914, per tant la construcci es va fer en un temps record.

 Altres fets histrics .
Entre els entrebancs que aquesta infraestructura va haver de superar cal destacar dos el primer la Guerra Civil durant la qual va ser utilitzat de trinxera i tamb aprofitant la seva fondria les columnes armades podien circular protegides del foc enemic.
El segon entrebanc va ser un greu l incendi ocorregut el dia 1 de mar de 1950, a causa d aquest incendi la central va quedar molt afectada, ja que l edifici va quedar molt malms i la maquinaria va quedar parcialment destruda. Per reprendre l activitat i evitar nous incendis es van separar el parc de transformaci de l edifici de producci i el 7 de desembre de 1951, la central tornava a funcionar ple rendiment i amb ms potencia.

Tamb cal fer esment a la les diferents riuades que ha patit sobre tot la resclosa de derivaci,  essent la ms important la ocorreguda el del mes d octubre de 1982, quan el cabal del riu Segre va enregistrar un desgus de 3100 m/seg.

 Enllaos externs .

 ORDRE de 23 d octubre de 1990, per la qual es declara la Reserva Natural de Fauna Salvatge d Utxesa, als termes municipals de Torres de Segre i Sarroca de Lleida (Segri).
Museu de l'Aigua de Lleida;
Lo portal d Utxesa;
Llistat de Centrals Hidroelctriques a Espanya;
Web del Institut Cartogrfic de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158410" title="Noctis Labyrinthus" nonfiltered="4142" processed="4133" dbindex="64194">

Noctis Labyrinthus (en llat laberint de la nit) s una regi de Mart situada entre el Valles Marineris i les terres altes de Tharsis. La zona s destacable pel seu sistema de valls profundes, estretes i entrecreuades (tret planetari que rep el nom genric de labyrinthus en la nomenclatura planetria), formant un sistema complex i laberntic. Les valls i els canyons semblen haver-se format per falles i molts mostren les caracterstiques habituals del graben, amb les superfcies de la planura conservades al sl de les valls. En alguns llocs els sls de les valls sn ms accidentats, a causa de corriments de terra, mentre que en altres el sl sembla haver-se enfonsat en formacions en forma de pou. Es creu que l'activitat de falles fou provocada per l'activitat volcnica a la vena regi de Tharsis.

Referncies.


Enllaos externs.
Noctis Labyrinthus al Google Mars.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158411" title="Ventafocs (esport)" nonfiltered="4143" processed="4134" dbindex="64195">
Ventafocs s un terme esportiu informal emprat en esport per a designar a un equip o a un jugador que disputa una competici (o una fase d'aquesta) amb altres equips o jugadors que, a priori, sn clarament superiors. L expressi prov del conte de fades La Ventafocs, la protagonista del qual s maltractada per la seva madrastra i les seves germanes, viu confinada a la cuina i fa treballs de la casa mentre elles poden assistir al ball del fill del rei. 

Al Regne Unit, el terme ventafocs s'empra per a designar a un equip que amb freqncia t una actuaci ms pobra que l'esperada (com ara la selecci espanyola de futbol), o que s eclipsat per vens amb ms xit (com ara, el Tranmere Rovers F.C. per Liverpool F.C. i Everton F.C.).

Als Estats Units, una ventafocs es un equip o jugador que t una actuaci en un torneig molt ms exitosa d'all que s'esperava. Un terme en catal semblant seria equip revelaci. 

 Exemples de ventafocs que donen la sorpresa .

Dinamarca (campiona de l'Eurocopa 1992)   Dinamarca va guanyar el torneig desprs de ser invitada com a recanvi per l'exclusi de Iugoslvia a causa de la Guerra dels Balcans.

Grcia (campiona de l'Eurocopa 2004)   L'xit de Grcia, que mai havia guanyat cap partit en les seves anteriors aparicions a les fases finals, va ser totalment inesperat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158416" title="Ventafocs (desambiguaci)" nonfiltered="4144" processed="4135" dbindex="64196">

Conte de fades: La Ventafocs;
Terminologia esportiva: Ventafocs;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158417" title="Utopia Planitia" nonfiltered="4145" processed="4136" dbindex="64197">

Utopia Planitia (en llat planura d'enlloc) s una extensa planura (planitia) de l'hemisferi nord de Mart; situada a les antpodes d'Argyre Planitia. A Utopia Planitia aterr la sonda de superfcie Viking 2 el 3 de setembre de 1976.

Enllaos externs.
Utopia Planitia al Google Mars;
Utopia Planitia al lloc web del Viking 2. ;
PIA00576: Sortida de Sol sobre Utopia Planitia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158418" title="Laliostom" nonfiltered="4146" processed="4137" dbindex="64198">


Laliostominae s una subfamlia de granotes, concretament de la famlia Mantellidae. Inclou dos gneres: Laliostoma i Aglyptodactylus.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158419" title="Mantllid" nonfiltered="4147" processed="4138" dbindex="64199">

Els mantllids (Mantellidae) sn una famlia de granotes que est classificada dins del subordre Neobatrachia. Sn granotes que es troben a les illes de Madagascar i Mayotte.

Sn una famlia diversa, tan pel que fa a morfologia com a hbitat. La majoria d'espcies sn terrestres, tot i que n'existeixen d'aqutiques i d'arbries (per exemple el gnere Boophis s molt similar a les granotes arbries). La seva mida varia entre els 3 i els 10 cm de llargada. Com a exemple de diversitat dins la famlia trobem tamb el gnere Mantella, amb certes similituds amb les granotes verinoses de dards de Sud-Amrica, com per exemple una coloraci vistosa que alerta de la producci de toxines alcaloidees.

Cal destacar l's de diverses espcies d'aquesta famlia com a animals de companyia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158443" title="Santiago Pi i Sunyer" nonfiltered="4148" processed="4139" dbindex="64200">
Santiago Pi i Sunyer (Barcelona, Barcelons, 1893 - 1981) fou un metge i poltic catal, fill de Jaume Pi i Sunyer i germ d'August Pi i Sunyer.

Es doctor en medicina el 1914. El 1934 guany el Premi Gar, atorgat per la Reial Acadmia de Medicina de Barcelona, amb un treball que tamb present a Boston.  Fou professor auxiliar de fisiologia a la Universitat de Barcelona el 1921-1922, i el 1923 catedrtic a la Universitat de Saragossa. Collabor amb el seu germ August Pi i Sunyer en les investigacions desenvolupades per Ramn Turr i Darder al Laboratori Municipal de Barcelona.  Public alguns articles a Revista de Catalunya i La Publicitat.

El 1933 fou nomenat vicepresident de la comissi permanent del Consell d'Instrucci Pblica de la Segona Repblica Espanyola, presidit per Miguel de Unamuno, i ms tard fou nomenat sotssecretari del ministeri d'Instrucci Pblica, crrec des del qual contribu a agilitzar el trasps dels serveis d'ensenyament a la Generalitat de Catalunya. Simpatitzant de Manuel Azaa, el 1934 fou membre fundador del partit poltic Izquierda Republicana, en el que es fusionaren Accin Republicana i el Partido Radical Socialista. Durant la Guerra civil espanyola ocup la ctedra de patologia general i fisiologia patolgica a la Universitat de Barcelona.

Es va exiliar el 1939 a Frana, on hi va residir fins el 1941. El 1940 form part a ttol personal del Consell Nacional de Catalunya creat a Frana per Llus Companys i Jover. El 1941 s'install a Bolvia, on fou catedrtic de fisiologia a la Universidad de San Simn de Cochabamba fins el 1951, quan es trasllad a Panam, on tamb treball a la seva Universitat. 

El 1962 torn a Catalunya, on el 1957 havia estat escollit membre de l'Institut d'Estudis Catalans, i fou professor de fisiologia a la Universidad Autnoma de Madrid el 1969-1970. 
  

 Obres .
 El hombre y su obra vistos cien aos despus (1951);
 Bases fisiopatolgicas de los anlisis clnicos (1950);
  Bioqumica (1956) ;
  Fisiologa humana(1962) amb August Pi i Sunyer;
 Prcticas de fisiologa: mtodos fsicos y qumicos, d'Emil Abderhalden (traducci);
 
 Enllaos externs .
 Fitxa de l'IEC;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158450" title="La tempesta" nonfiltered="4149" processed="4140" dbindex="64201">

La tempesta s una obra de William Shakespeare, possiblement la darrera, per aix ha estat vista com un testament literari en forma de teatre.

Argument.
L'obra narra la historia de Prsper,  Duc de Mil,  i la seva filla Miranda  desterrats a una illa deserta. Aquest duc s un mag que desencadena la tempesta que dna ttol a la pea i que noms vol venjar-se. Per aix entra en contacte amb l'altre mn, personificat en Ariel. Al final renuncia a la rancnia i permet que la seva filla trobi l'amor. 

Interpretaci.
L'obra s'ha vist com un tribut al teatre clssic, ja que respecta les regles de les tres unitats i els versos tenen una mtrica tradicional.

La figura de Calib, un salvatge, introdueix el tema del colonialisme incipient, amb els viatges anglesos cap a Amrica. Representa el prototipus de brbar, instrut per Prsper, que simbolitza el racionalisme per tamb l'excs de suprbia que porta l'home a intentar saber ms del que li pertoca. La seva renncia final per a molts seria una concessi per part de Shakespeare a adoptar la doctrina oficial de l'esglsia sobre els lmits del coneixement.

Enllaos externs.
obra en angls a Wikisource

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158457" title="Cerberus Fossae" nonfiltered="4150" processed="4141" dbindex="64202">

Cerberus Fossae (en llat fosses de Crber) s un conjunt de fissures aproximadament paralleles situades a prop de l'equador de Mart, formades per falles que separaren l'escora a la regi de Cerberus (9 N, 197 W). Les ondulacions que es poden observar al fons de la falla sn petites dunes sorrenques causades pel vent.

La causa subjacent del procs de formaci de falles fou la pressi magmtica associada a la formaci del conjunt de volcans d'Elysium, situats cap al nordoest de Cerberus Fossae. Les falles travessen estructures preexistents, com ara diversos turons, fet que suggereix la seva relativa joventut. Se suposa que la formaci de les fossae hauria alliberat aigua subterrnia a pressi, prviament confinada a la criosfera, amb uns cabals de fins a 2106 m3s 1 i que form les valls Athabasca Valles.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158462" title="DVB-H i DMB" nonfiltered="4151" processed="4142" dbindex="64203">
DVB-H i DMB fan referncia a dos estndards de difusi de televisi digital interactiva per dispositius mbils: televisi mbil. La combinaci dels serveis aportats per la TV digital i per la telefonia mbil representa la nova generaci de  
televisi, el segent pas lgic en la seva evoluci tant pels usuaris com pels operadors.


 Els estndards .

En  la actualitat, existeixen dos estndards competint per la supremacia a la TV mbil, DVB-H i DMB. Aquesta situaci est generant un conflicte entre els principals representants de cadascun dels estndards: Europa i Corea. 

Els serveis de TV Mbil del primer dels dos, Digital Video Broadcasting for Handheld devices o DVB-H, estan actualment en proves en Espanya, Alemanya, Regne Unit, Frana, Sussa, Malisia, Singapur, Austrlia, Sud-frica i Estats Units. Es tracta d una extensi del estndard de distribuci DVB-T creada pel DVB project en desembre de 2004 i fortament recolzada per Nokia.

El seu principal competidor, DMB, va ser desenvolupat per The Korea Broadcasting Comission a partir del estndard DAB (Digital audio broadcast). En aquest cas, trobem dos variants del estndard: Terrestrial DMB (T-DMB), que utilitza la xarxa terrestre de distribuci, i Satellite DMB (S-DMB), que combina satllits geostacionaris i repetidors terrestres.


 Comparativa .

Pel que fa al espectre, ambds estndards sn espectralment compatibles amb televisi analgica i digital i, per tant, no interfereixen de cap manera en l espectre assignat als operadors de telefonia. El principal problema que ha trobat DVB-H ha estat el lliurament de llicncies per l emissi ja que avui dia s estan esperant aquestes llicncies que no sembla que arribaran fins l apagament analgic quan s alliberi espectre. DMB no pateix aquest problema ja pot utilitzar canals que ja estaven assignats a DAB degut a que  si l emissi no s udio pur no es produeixen interferncies.

Continuant amb la comparativa espectral, cal comentar que DVB-H ocupa un ample que pot arribar fins als 8 MHz mentre que DMB noms necessita 1,7 MHz. Conseqentment, DVB-H aporta ms riquesa espectral, un ritme de bit ms elevat i un robustesa major front a caigudes del canal.

Com qualsevol tecnologia, les infraestructures necessries per desenvolupar-la suposen una part important dels costos. En el cas de DMB-T la inversi ha estat mnima ja que s ha aprofitat la infraestructura que ja es disposava per DAB; com a conseqncia tamb s han adoptat les limitacions d aquesta infraestructura, com per exemple la falta de cobertura en interiors ja que DAB va ser un sistema dissenyat per l emissi de radio per als autombils.

Les modulacions utilitzades per cada estndard sn differencial-QPSK i QPSK per DMB i DVB-H respectivament. El fet d'utilitzar DQPSK simplifica el receptor ja que no s ha de tenir en compte la ambigitat de la fase, per a canvi d un augment de la BER.

La detecci i correcci d errors d ambds estndards inclou Conv i FEC per DVB-H inclou un altre nivell de correcci per a comunicacions mbils que defensa la informaci front l'efecte Doppler, MPE-FEC, que li aporta una avantatja de 2-3dB. 
 
Un dels reptes ms importats de cara a la implantaci de la TV Mbil era la reducci del consum dels dispositius, per un usuari s important el fet de no haver de carregar constantment el terminal. La soluci s anomena time-slicing i pot arribar a reduir el consum fins un 90% respecte al de la TV convencional. DVB-H utilitza aquest mtode de reducci de consum mentre que DMB no l aplica estrictament, aix el consum del primer s del ordre dels 80 mW i el del segon de 250 mW, molt superior.

Quant als protocols, DMB fa servir un protocol fix basat en MPEG-4, en canvi DVB-H utilitza datagrames IP encapsulats dintre dels Transport Streams (DVTS) que aporten un major flexibilitat.

 Conclusions .

La resposta a quin dels dos estndards guanyar aquesta batalla no est clara, sembla ser que finalment seran els dos: DVB-H a nivell nacionals grcies a les seves millors prestacions i DMB a nivell local degut a que implica una inversi ms reduda. 

 Enllaos interns .
 Televisi mbil;
 Time-slicing;

 Enllaos externs .

 DVB Project ( i );
 DMB Portal ();
 Digital News ();
 Digital Radiotech ();



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158463" title="Societat d'Estudis Militars" nonfiltered="4152" processed="4143" dbindex="64204">
La Societat d'Estudis Militars (SEM) fou una agrupaci clandestina i de caire paramilitar, fundada a Barcelona el 1924 per militants d'Acci Catalana. La presidia Llus Nicolau d'Olwer i n'era secretari Ferran Cuito i Canals. Miquel Arcngel Balt i Botta en fou el cap i l'instructor i mantenia contactes amb Francesc Maci i Estat Catal. Les classes, teriques i prctiques, es feien a l'edifici de l'Ateneu Barcelons i es basaven en els manuals militars de la infanteria francesa de l'escola de Saint-Cyr. Un altre assessor principal fou Pere Mrtir Rossell i Vilar, i aplegava un centenar de voluntaris, entre ells el socialista Josep Rovira i Canals, els nacionalista Carles Pi i Sunyer  i els futurs militants d'Estat Catal Miquel Ferrer Sanxis, Manuel Gonzlez Alba, Abelard Tona i Nadalmai, ngel Morera, i altres. Tamb i hi collaboraven Pau Vila, Csar August Jordana i Mayans, Ferran Soldevila i Zubiburu i Alfons Maseras i Galts. 

La seva finalitat era formar els nuclis del comandament d'un futur exrcit catal. Fou descoberta el 1925 per la policia de Miguel Primo de Rivera. Balt i d'altres foren empresonats i molts se n'anaren a l'exili. La causa dels futurs guerrillers independentistes fou sobreseguda per por d'un escndol poltic. Els que restaren a l'interior continuaren sota el patrocini de Josep Maria Batista i Roca fins el 1929 i s'integraren a Bandera Negra o b a ORMICA.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158464" title="Martos" nonfiltered="4153" processed="4144" dbindex="64205">

Martos s un municipi espanyol situat en el sud-oest de la Provncia de Jan, a Andalusia, a 24 km de la capital provincial. 

s considerada una ciutat clau en l'rea metropolitana de Jan ja que s la 2 ciutat ms important d'aquesta rea desprs de Jan capital a causa de la indstria que concentra. 

Els lmits municipals de Martos sn: al nord amb els termes de Torredonjimeno i Jamilena , a l'aquest amb els de Los Villares i Fuensanta de Martos, al sud amb els de Alcaudete i Castillo de Locubn, i a l'oest amb els de Santiago de Calatrava i Almedinilla (aquest ltim de Crdova).

 Demografia .




 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158465" title="Mengbar" nonfiltered="4154" processed="4145" dbindex="64206">

Mengbar s un municipi de la Provncia de Jan (Espanya), situat a 21 km de la capital provincial, Jan, i a 323 km de la ciutat de Madrid, amb 9.048 habitants (2005, INE) i  una extensi de 62 km. Pertany a l'rea metropolitana de Jan.


 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158466" title="Montizn" nonfiltered="4155" processed="4146" dbindex="64207">

Montizn s un municipi de la Provncia de Jan, (comunitat autnoma de Andalusia), amb una poblaci de 1.989 habitants (2005) i una densitat de poblaci de 9,43 hab/km. El seu terme municipal, de forma prcticament rectangular, t una superfcie de 211,93 km i limita amb els municipis de Castellar a l'oest i Chiclana de Segura a l'est, aix com amb Villamanrique (provncia de Ciudad Real), al nord.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158467" title="Noalejo" nonfiltered="4156" processed="4147" dbindex="64208">

Noalejo s un municipi andals de la provncia de Jan, situat al sud de la comarca de Sierra Mgina. 

El seu allargat terme municipal, de 30 km de llarg i un mxim de 3 km d'ample, s'estn a manera de frontera entre les provncies de Jan i Granada, passant per ell les principals vies de comunicaci entre les capitals d'ambdues provncies, destacant la Autovia Bailn-Motril.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158469" title="Peal de Becerro" nonfiltered="4157" processed="4148" dbindex="64209">

Peal de Becerro s un municipi de la provncia de Jan a la comarca de Sierra de Cazorla.  El seu terme municipal inclou Almicern, integrat dins del Parc Natural de la Serra de Cazorla, el qual es troba a 55 Km del municipi. El poble posseeix dues torres (la Mocha i la del Rellotge) restes d'un antic castell medieval com monument principal, i estan situades al costat de l'esglsia del poble. En un dels seus llogarets, Toya, podem trobar una cmera funerria ibrica declarada Monument Histric Nacional el 1918. 

En aquesta Cmera funerria es va trobar la "Bicha de Toya", que s una escultura bera que es troba actualment al Museu Arqueolgic de Madrid. La poblaci es dedica, com activitats fonamentals, a l'agricultura de l'olivera i a la indstria de fusteria metllica.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158470" title="Baeza" nonfiltered="4158" processed="4149" dbindex="64210">


La ciutat de Baeza es troba en el centre geogrfic de la provncia de Jan, en la Comunitat Autnoma de Andalusia. 

En l'actualitat, s coneguda per haver estat declarada, al costat d'beda, ciutat Patrimoni de la humanitat per la UNESCO i ser una de les tres seus de la Universitat Internacional d'Andalusia.

Situaci. 
Es troba a uns 48 km de la capital, Jan. En el primer gra del plateresc edifici de l'Ajuntament hi ha un punt que assenyala aquest centre geogrfic. No va ser fins a finals del segle XVIII quan Jan va prendre el relleu a Baeza com capital de la provncia. La ciutat encapalava l'actual territori que ocupa la provncia de Jan, i actualment segueix sent en certa manera l'nima historia d'aquesta provncia. Limita amb el municipi d'beda, juntament amb el qual s capital de la comarca de La Loma.

 Demografia .



 Histria .

Al terme hi ha nombrosos llocs arqueolgics. Els ms importants sn Los Horneros, Los Morales i Toya. Els establiments ms significatius sn els de l'edat del Coure i del Bronze; una ciutat d'aquesta poca es va localitzar al Cerro del Alczar, al sud de la ciutat on desprs, al segle IV aC es va establir un poblat iber.

La ciutat de Vivatia va pertnyer primer a la provncia Citerior i al segle I al convent jurdic de la Cartaginense dins la provncia Tarraconense. Vespasi la va erigir en municipi. Al final de l'imperi rom apareix com Biatia o Beatia, i substitu com a capital comarcal a Cstulo. Els bisbes es va traslladar a la ciutat.

Els rabs la van ocupar el 713 i la van anomenar Bayyasa. Ibn Hafsun la va dominar per poc temps al segle IX pero fou recuperada per Abd-ar-Rahman II el 832. El 1021 era un feu de Zuhayr, fata amrida. Va ser disputada per diversos taifes i va caure finalment a mans dels almorvits. Ibn Ghaniya la va cedir a Alfons VII de Castella el 1146, per aquest la va evacuar el 1157 junt amb beda, desprs d'haver perdut Almera. Va quedar en mans dels almohades per un segle. Al-Nasir hi va tenir el seu campament abans de la batalla de les Navas de Tolosa el 1212. Desprs de la derrota almohades i habitants de la vila van fugir cap a beda i Baeza fou ocupada pels castellans el 20 de juliol de 1212 que la van incendiar. Al marxar els castellans els antics habitants la van reconstruir; el hivern del 1213 al 1214 fou assetjada per Alfons VIII sense xit.

El governador almohade, besnt de Abd al-Mumin, Abd Allah ibn Abi Abd Allah al-Bayyasi es va revoltar poc desprs i es va aliar a Ferran III el Sant de Castella del que va acceptar una guarnici al castell. Per un temps fou un emirat autnom protegit dels castellans, per assassinat Abd Allah a traci a Almodvar del Rio (1226), els habitants van abandonar la ciutat que fou ocupada per Ferran III (30 de novembre de 1227). El rei li va donar el fur de Conca.

Al segle XV i XVI fou teatre dels conflictes entre les famlies dels Benavides y els Carvajales (episodis coneguts com  "guerra civil baezana") als que va posar fi Isabel la Catlica.

La ciutat va entrar en decadncia pel rgim de la terra agreujat per la poltica borbnica d'afavorir interessos estrangers i dels nobles. Fou afectada pel terratrmol de 1755 (conegut com terratrmol de Lisboa) que va damnar gran part de les vivendes. L'extrema misria va originar la formaci de grups anarquistes i socialistes al segle XX. Desprs de la guerra civil, les males collites i la depressi, i el fracs del anomenat "Plan Jan" pensat per desenvolupar la provncia, va obrir el cam a l'emigraci cap a Catalunya i Euskadi. Sota la democrcia va passar a ser una de les ciutat subvencionades amb pagaments estatals i ajuts europeus.

El 3 de juliol de 2003, Baeza i beda foren proclamades Patrimoni de la Humanitat per l' UNESCO.

 Enllaos externs .

Web municipal de Baeza;
Patronat Municipal de Joventut i Esports de Baeza;
Baeza a Google Maps;


 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158471" title="Brandon Flowers" nonfiltered="4159" processed="4150" dbindex="64211">


Brandon Flowers (Henderson, Nevada, 21 de juny de 1981) s el vocalista i sintetitzador de la banda nord-americana The Killers. Va ser criat a Nephi, Utah a l'Esglsia de Jesucrist dels Sants dels ltims Dies, creixent com el ms jove de sis fills amb quatre germanes grans i un germ gran. Desprs va tornar a Henderson amb la seva famlia quan tenia 12 anys. 

Mentre escoltava la rdio en el seu autombil desprs del seu primer dia de classes en la universitat, Flowers va escoltar la can "Changes" de David Bowie. Es va enamorar d'ella i es va adonar que volia formar part de la indstria de la msica. Flowers es va unir amb una banda coneguda com Blush Response, per va ser expulsat en el 2001 quan es va refusar a mudar-se amb la resta d'ells a Los ngeles, Califrnia. The Killers es va fundar posteriorment, quan Flowers va respondre a un anunci del guitarrista David Keuning en Las Vegas, el qual buscava un vocalista per a formar una banda. Mark Stoermer es va convertir en el baixista i Ronnie Vannucci en el baterista.

Flowers es va casar el 2 d'agost del 2005 amb Tana Munblowsky, propietria d'una botiga prestigiada de Las Vegas (Ara treballa a Betsey Johnson). La petita i privada boda es va realitzar a Hawaii. Encara que es denomina a si mateix morm, Flowers fuma tabac, beu alcohol i fa servir maquillatge, alguna cosa que la religi desaprova. 

La banda The Killers es caracteritza pels seus jocs de homoerotismo entre els seus integrants. Les lletres de "Andy, You're a Star" tenen temes de contingut homosexual el que ha dut a qestionar l'orientaci sexual de Flowers, que ho han caracteritzat com homosexual o bisexual. Flowers ha dit que "Andy, You're a Star" (tema que es parla de l'amor d'un noi escolar per un company) s "lliure perqu les persones ho interpretin com ells vulguin". Altres declaracions que Flowers ha fet respecte a la seva inclinaci sexual s que "no s gens dolent", per va dir "No sc gai". No obstant aix, Flowers defensa drets d'igualtat per als homosexuals. 

Discografia amb The Killers.
Hot Fuss (2004);
Sam's Town (2006);
Sawdust (2007);

Enllaos externs.
 Genre Interview, June 2005;
 Brandon Flowers fansite;
 Photos by Andrew Kendall;
 Brandon Flowers at the Internet Movie Database;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158475" title="Chilluvar" nonfiltered="4160" processed="4151" dbindex="64212">

Chilluvar s un municipi de la provncia de Jan (Espanya) pertanyent al Parc Natural de la Serra de Cazorla. Ms concretament, est situat a la comarca de Sierra de Cazorla. 

El seu terme municipal es troba entre la Serralada de Cazorla (al Nord-est) i la depressi del Guadalquivir (a l'Oest), confinant amb els municipis de Santo Tom, La Iruela i Cazorla.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158476" title="Consell d'Arag" nonfiltered="4161" processed="4152" dbindex="64213">
El Consell d'Arag, o Consell Suprem d'Arag, procedent del Consell Reial o curia regia de la Corona d'Arag, fou l rgan de la monarquia encarregat dels afers dels regnes de la Corona d'Arag en temps de Ferran II, de la monarquia hispnica dels Habsburg i dels primers anys del regnat de Felip V de Borb.

Precedents.
El 1344, Pere el Cerimonis cre com a ens permanent el Consell Reial, format pels nobles majordoms d'Arag, de Catalunya, de Valncia i de Mallorca, pel camarlencs reials, el mestre racional, el vicecanceller, el tresorer, els auditors, promotors i secretaris. El rei hi podia convocar membres de la famlia reial, nobles, juristes i eclesistics, etc. Seguia el rei en els seus desplaaments pels regnes i l'aconsellava en matria de govern, guerra i administraci.

Creaci i composici.
El Consell Reial el 1493 es transform en el Consell d'Arag per tal de suplir l'absncia de Ferran II dels regnes de la Corona d'Arag i, amb aquest objectiu, s'establ a Castella, on fou itinerant fins que la cort reial es fix a Madrid. Aquest nou Consell Suprem d'Arag era presidit per un vicecanceller i els seus altres membres eren el tresorer general de la Corona d'Arag, que podia ser estranger i que representava el vicecanceller durant la seva absncia, i els regents, o doctors, de bell antuvi quatre i, des de 1522, set, en representaci dels regnes de la Corona: dos pel d'Arag, dos pel de Valncia i dos pel Principat de Catalunya, Mallorca i Sardenya (prova de la major relaci de Mallorca i Sardenya amb Catalunya).  El 1556 es segregaren Npols i Siclia del Consell d'Arag per tal de formar el Consell d Itlia, al qual ms envant s afeg la governaci de l estat de Mil. Durant la guerra de Successi, el Consell d'Arag borbnic fou es dissolgu el 1707 i les seves competncies absorbit pel Consejo de Castilla. Desprs de la caiguda de Barcelona sota poder borbnic, el 1714, el Consell d'Arag austracista es dissolgu dins el nou Consell d'Espanya, amb seu a Viena, el qual es mantingu fins al 1729, que es transformat en Consell d'Itlia, desprs de la Pau de Viena (1725).
 
Funcions.
Les funcions del Consell d'Arag eren d'aconsellar el rei, de transmetre les ordres reials als virreis i la de tribunal suprem de justcia (fins a 1623 noms tribunal de Valncia, Sardenya i Mallorca, encara que les constitucions de Mallorca prohibien que els plets es resolguessin fora de l'illa). Per a les seves funcions judicials, el consell tenia un advocat fiscal i quatre advocats (un per Arag, un per Valncia, un per Catalunya i un per Mallorca i Sardenya). 

Transcendencia.
Al segle XVI, Carles V d'Habsburg i Felip I crearen ms consells, imitant el d'Arag i la instituci catalanoaragonesa dels virreis que el complementava. Els virreis s'implantaren a Amrica i es coordinaren mitjanant el Consell d'ndies. La instituci dels consells limit les possibilitats que la monarquia hispnica sota els ustria es transforms en un estat unitari, ats que fou la manera d'articular la pluralitat d'estats amb un sobir com. Els consells foren, doncs, la principal aportaci de la Corona d'Arag a la monarquia hispnica en detriment de la tradici absolutista monrquica de la Corona de Castella. Dins la Corona de Castella, Ferran II d'Arag form el 1515 el Consell de Navarra, inspirant-se en el Consell d'Arag i per la segregaci del Regne de Navarra de la Corona d'Arag.

Cronologia de la difusi de la instituci del Consell d'Arag.

1344 creaci del Consell Reial de la Corona d'Arag

1480 reorganitzaci del Consell Reial de Castella

1493 creaci del Consell d'Arag

1522 reforma del Consell de Castella

1524 creaci del Consell d'ndies

1555 creaci del Consell d'Itlia

1582 creaci del Consell de Portugal

1588 creaci del Consell de Flandes

1628 reorganitzaci completa del Consell de Flandes 

1640 supressi del Consell de Portugal per la separaci de Portugal de la monarquia hispnica

1658 restauraci del Consell de Portugal com a instrument de penetraci hispnica en aquest regne

1688 supressi definitiva del Consell de Portugal

1707 supressi del Consell d'Arag, les funcions del qual foren assumides pel Consell de Castell

1714 creaci del Consell d'Espanya, que subsum el Consell d'Arag i el d'Itlia

1720 supressi definitiva del Consell de Flandes



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158477" title="Navas de San Juan" nonfiltered="4162" processed="4153" dbindex="64214">

Navas de San Juan s un municipi de la provncia de Jan, amb una poblaci de 5.083 habitants (INE 2005). 

s el municipi de major poblaci de la comarca d'El condado. Pel seu terme municipal discorre el riu Guadalimar.

 Enllaos externs .
Navas de San Juan, un poble d'Andalusia (pgina personal);
Web de Navas de San Juan (pgina personal);
Enlla des d'ASODECO;
OndaNavas, la rdio de Navas de San Juan;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158485" title="Gran Premi de Frana del 1962" nonfiltered="4163" processed="4154" dbindex="64215">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1962, disputat al circuit de Rouen-Les-Essarts  el 8 de juliol del 1962.

 Resultats .




 Altres .

 Pole: Jim Clark  2' 14. 8;
 Volta  rpida: Graham Hill   2' 16. 9;








 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158489" title="Roy Jenkins" nonfiltered="4164" processed="4155" dbindex="64216">

Roy Harris Jenkins, Bar Jenkins of Hillhead ( Abersychan, Galles 1920 - Oxfordshire, Anglaterra 2003 ) fou un poltic britnic membre del Partit Laborista i ministre en diverses ocasions durant la dcada del 1960 i 1970. L'any 1977 fou nomenat President de la Comissi Europea, crrec que ocup fins el 1981. 

Biografia.
Va nixer l'11 de novembre de 1920 a la ciutat d'Abersychan, poblaci situada al comtat galls de Monmouthshire. Estudi cincies poltiques a la Universitat de Cardiff i d'Oxford, on es relaci amb els futurs ministres Tony Crosland, Denis Healey i el futur primer ministre Edward Heath.

El 1987 fou nomenat Bar Jenkins of Hillhead, esdevenint membre de la Cambra dels Lords, on fou nomenat l'any 1993 lder dels Liberals Demcrates en aquesta cambra, crrec que ocup fins el 1997. Mor a Oxfordshire (Anglaterra) el 5 de gener de 2003 a conseqncia d'un infart de miocardi.

Activitat poltica.
Poltica nacional.
Desprs de participar activament a la Segona Guerra Mundial fou escollit membre de la Cambra dels Comuns l'any 1948 en representaci del Partit Laborista. L'any 1964 fou nomenat Ministre d'Aviaci en el govern del primer ministre Harold Wilson, per rpidament fou nomenat Ministre de l'Interior l'any 1965, crrec que va desenvolupar fins el 1967, i durant en el qual va rebaixar les lleis al voltant del divorci o la censura sobre el teatre i va donar suport a lleis favorables a l'abortament. L'any 1967 fou nomenat Ministre d'Economia o Chancellor of the Exchequer, el segon crrec en importncia del gavinet britnic. 

Escollit novament diputat en les eleccions de 1970, el seu partit perd les eleccions generals d'aquell any. El 1972 dimit del seu crrec de diputat per la convocatria d'un referndum en el s del seu partit per decidir la permanncia del seu pas a la Comunitat Econmica Europea (CEE), en la qual Jenkins creia fermament. Aquell mateix any fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d'Aquisgr, en reconeixement al seu impuls a la unitat europea.

L'any 1974 el seu partit retorn al poder sent nomenat novament Ministre d'Interior, crrec que desenvolup fins el 1976, i durant el qual dict unes polmiques lleis antiterroristes. 

Poltica europea.
L'any 1976 fou candidat per presidir el Partit Laborista, per qued en tercera possici per darrera de James Callaghan i Michael Foot. Desprs d'intentar esdevenir Ministre d'Afers Extrangers en el nou govern laborista de Callaghan accept el nomenament de President de la Comissi Europea. La Comissi Jenkins desenvlup, primordialment, la uni econmica i monetria de la CEE mitjanant la creaci del Sistema Monetari Europeu i l'adopci de l'ECU com a moneda prpia.

Partit Social Democrtic.
L'any 1981, al finalitzar el seu crrec de president de la Comissi Europea, es distanci del partit Laborista i fund un nou partit, el Partit Social Democrtic (SDP), que lider entre els anys 1982 i 1983. L'any 1981 intent la seva elecci com a diputat per no ho aconsegu fins el 1982, ocupant el seu esc fins el 1987.

Vegeu tamb.
Comissi Jenkins;

Enllaos externs.
  Informaci de Roy Jenkins a la Comissi Europea;
  Premi Internacional Carlemany;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158490" title="Gran Premi de Frana del 1963" nonfiltered="4165" processed="4156" dbindex="64217">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1963, disputat al circuit de Reims-Gueux  el 30 de juny del 1963.

 Resultats .





 Altres .

 Pole: Jim Clark  2' 20. 2;
 Volta  rpida: Jim Clark   2' 21. 6;
 Graham Hill va ser sancionat i no se li van atorgar els punts corresponents al seu tercer lloc a la cursa.







 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158494" title="Gran Premi de Frana del 1964" nonfiltered="4166" processed="4157" dbindex="64218">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1964, disputat al circuit de Rouen-Les-Essarts  el 28 de juny del 1964.

 Resultats .





 Altres .

 Pole: Jim Clark  2' 09. 6;
 Volta  rpida: Jack Brabham  2' 11. 4;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158497" title="Gran Premi de Frana del 1965" nonfiltered="4167" processed="4158" dbindex="64219">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1965, disputat al circuit de Clermont-Ferrand  el 27 de juny del 1965.

 Resultats .





 Altres .

 Pole: Jim Clark  3' 18" 3;
 Volta  rpida: Jim Clark  3' 18" 9;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158500" title="Eiterfeld" nonfiltered="4168" processed="4159" dbindex="64220">


Eiterfeld s un municipi situada al land de Hessen a la Repblica Federal d'Alemanya amb 7650 habitants.

 

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de Eiterfeld;
 Pgina de Burg Frsteneck;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158502" title="Black Eyed Peas" nonfiltered="4169" processed="4160" dbindex="64221">

The Black Eyed Peas s una banda musical nord-americana de hip-hop que barreja soul, pop i rap, tres vegades guanyadora de premis Grammy. Originaris de Los Angeles, Califrnia, el seu xit va arribar amb el llanament de l'lbum Elephunk i la integraci de Fergie al grup l'any 2003, amb els quals van obtenir la fama mundial; el seu darrer lbum, Monkey Business, va . Els seus xits ms grans d'mbit mundial han estat Let's get it started, Hey Mama, Pump It, Where Is the Love?, Shut Up, Don't Phunk With My Heart i My Humps. Actualment el grup est format per will.i.am, Fergie , Apl.de.ap i Taboo. Els Black Eyed Peas han venut aproximadament 20 milions d'lbums a tot el mn.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158505" title="Franois Seydoux de Clausonne" nonfiltered="4170" processed="4161" dbindex="64222">
Franois Seydoux Fornier de Clausonne ( Berln, Alemanya 1905 - 1981 ) fou un poltic francs.

Biografia.
Va nixer el 15 de febrer de 1905 a la ciutat de Berln, fill de diplomtics francesos establerts a la capital alemanya. Desprs d'estudiar filosofia i dret es decid amb empendre la carrera diplomtica l'any 1928. Mor el 30 d'agost de 1981.

Carrera diplomtica.
L'any 1936 fou nomenat secretari de l'ambaixada de Frana a Berln, sent aquell mateix any nomenat membre del Ministeri d'Afers Extrangers francs. L'any 1942 fou membre de la Resistncia francesa. 

L'any 1949 repengu la seva activitat al Ministeri d'Afers Extrangers, d'on fou nomenat director per als Afers Europeus, i posteriorment ambaixador a Viena l'any 1955, aix com a Berln entre els anys 1958 i 1962 i 1965 i 1970. El seu paper en la consecuci del Tractat de l'Elisi de l'any 1963, signat entre Charles de Gaulle i Konrad Adenauer, i que van establir les bases modernes de cooperaci entre Frana i Alemanya, li fou valedor del Premi Internacional Carlemany concedit per la ciutat d'Aquisgr.

Posteriorment fou nomenat Conseller d'Estat, exercint les funcions d'administrador de l'agncia de premsa estatal Havas, de l'Oficina de Radiodifusi de la Televisi Francesa (ORTF) i del Consell Superior de l'Agncia France-Presse.

Enllaos externs.
  Premi Internacional Carlemany;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158506" title="Circuit de Charade" nonfiltered="4171" processed="4162" dbindex="64223">


El Circuit de Charade (tamb conegut com  Circuit Louis Rosier) s un  circuit automobilstic situat a la provincia de l'Auvergne, prop de Clermont-Ferrand, Frana. Aquestes terres son tamb la casa de Michelin (fabricant de neumtics) i de Patrick Depailler (pilot de F1).

 Descripci .

Construit l'any 1958 al voltant d'un volc extingit, el traat original tenia una llargada de 8.055 km.

El circuit de Charade va albergar les curses del Gran Premi de Frana de motociclisme als anys entre el 1959 al 1967 i del 1972 al 1974. Tamb va albergar quatre GP de Frana de Frmula 1, els corresponents a les temporades 1965, 1969, 1970 i  1972. 

 A la F1 .



 Enllaos externs .

Web Oficial del circuit de Charade;
 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158511" title="TTL" nonfiltered="4172" processed="4163" dbindex="64224">


 Temps de Vida (Time To Live), quan es parla de Protocol IP;
 Tecnologia TTL (de Transistor-Transistor Logic), la primera tecnologia de construcci de circuits electrnics digitals que va existir.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158513" title="Time to live" nonfiltered="4173" processed="4164" dbindex="64225">
Temps de Vida o time to live (TTL) s un concepte utilitzat en xarxes de computadors per a indicar per quants nodes pot passar un paquet abans de ser descartat per la xarxa o tornar al seu origen.

En el protocol IP, aquesta informaci s'emmagatzema en un camp de 8 bits. El valor ptim per a aprofitar el rendiment a Internet s de 128.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158516" title="ARP" nonfiltered="4174" processed="4165" dbindex="64226">


les sigles d'Address Resolution Protocol;
l'entitat Alternativa Racional a las Pseudociencias;
La companyia ARP Instruments, creada per Alan R. Pearlman i que produ models com l'Odyssey.
Jean Arp, artista dadaista.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158517" title="Espai subacromial" nonfiltered="4175" processed="4166" dbindex="64227">
L'espai subacromial s l'espai que hi ha a l'espatlla entre l'acromi, l'apfisi coracoide (porcions ssies de l'escpula), el lligament coracoacromial per una part i el cap del hmer per l'altra. Dins d'aquest espai hi trobem els tendons dels msculs escapulars que formen el maniguet rotador de l'espatlla -supraespins, infraespins, subescapular i el cap llarg del bceps braquial. Entre els tendons i la part ssia hi trobem la bossa serosa que permet la mobilitat de l'articulaci de l'espatlla sense que freguin els seus elements entre s.
L'inters de l'espai recau en el fet que en ell s'hi desenvolupen processos degeneratius tendinosos que acaben sovint amb el trencament d'algun o tots els tendons de l'espai i que causen dolor i incapacitat funcional de l'espatlla.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158518" title="Eleccions municipals a l'Hospitalet de Llobregat (2007)" nonfiltered="4176" processed="4167" dbindex="64228">

El 27 de maig de 2007, es varen celebrar eleccions municipals a l'Hospitalet de Llobregat, la segona ciutat en nombre d'habitants de Catalunya. Aquests comicis van permetre la renovaci dels 27 regidors que conformen el Ple del consistori hospitalenc, els quals havien estat escollits quatre anys abans, el maig del 2003. El govern municipal sortint, amb Celestino Corbacho i Chaves com alcalde, estava format pel PSC i ICV-EUiA. 

El nou consistori sortit de les urnes es va constituir el 16 de juny de 2007, en un ple en qu va ser reelegit com alcalde el socialista Celestino Corbacho, amb el suport dels disset regidors del seu partit i els dos del grup municipal d'ICV-EUiA. Dos dies ms tard, el 18 de juny, PSC, ICV i EUiA varen signar l'acord de govern per al mandat 2007-2011, en virtut del qual la coalici electoral ICV-EUiA s'incorporar a l'equip de govern de la ciutat, reeditant aix els pactes signats en els dos anteriors mandats.

Participaci i resultats.
Participaci.
Dels 177.496 electors cridats a les urnes noms hi van participar 82.881, s a dir, un 46,69% del cens. Aquest ndex de participaci s el ms baix mai obtingut en unes municipals a l'Hospitalet de Llobregat des de la celebraci de les primeres eleccions locals, un cop reestablerta la democrcia, l'any 1979. Per barris, Bellvitge i Can Serra van ser els que van registrar una participaci ms alta, d'un 50,51% i un 50,37% respectivament, essent els nics on la participaci va passar del 50%. El barri ms abstencionista va ser el del Gornal, amb noms un 41,50% de participaci.

Resultats electorals.
El partit ms votat va ser de nou el Partit dels Socialistes de Catalunya, que hi governa de forma ininterrompuda des del 1979. La llista socialista, encapalada per Juan Ignacio Pujana Fernndez entre 1979 i 1994, i amb el batlle sortint Celestino Corbacho, en el crrec des del 1994, va aconseguir el 52,76% dels vots i 17 regidors, un ms que en l'anterior legislatura. Aquests sn els quarts comicis en qu el candidat del PSC s Celestino Corbacho, el qual els ha guanyat tots per majoria absoluta. 

La candidatura socialista va ser la ms votada a tots els barris de la ciutat, aconseguint el seu millor resultat al barri de les Planes, amb un 60,25% dels vots emesos. El PSC tamb va aconseguir la majoria absoluta als barris de Sanfeliu, Sant Josep, Santa Eullia, la Florida, Can Serra, Pubilla Cases i Bellvitge. El pitjor resultat per als socialistes va ser l'obtingut al barri del Centre, que amb un 38,44%, va ser l'nic barri on els socialistes van baixar del llindar del 48% dels vots.

El segon partit ms votat va ser el Partit Popular, que amb un 14,87% dels vots, va aconseguir 5 regidors, tamb un ms que a les eleccions del 2003. La llista encapalada per Juan Carlos del Ro va obtenir el seu millor resultat al barri del Gornal, amb un 18,83% dels vots emesos, i el pitjor al del Centre, on noms va recollir el 9,96%. En aquest darrer barri, l'nic on no van passar del 10%, els populars van ser la quarta llista ms votada, per darrere de CiU i ICV-EUiA.

La tercera fora va ser Convergncia i Uni, que amb un 10,27%, va tornar a aconseguir 3 regidors. La llista que encapalava de nou la diputada Meritxell Borrs va aconseguir de lluny el seu millor resultat al barri del Centre, on amb un 22,22% dels vots emesos, va ser la segona fora ms votada. El pitjor resultat per a la federaci nacionalista va ser l'obtingut al barri de les Planes, on noms van aconseguir un 5,10% i van ser la quarta fora ms votada, per darrere d'ICV-EUiA. 

La coalici electoral d'esquerres Iniciativa per Catalunya Verds   Esquerra Unida i Alternativa va ser la quarta candidatura ms votada, amb un 8,92% dels vots i 2 regidors. En les eleccions municipals anteriors, ICV-EUiA havia estat la tercera fora municipal, per sobre de CiU, amb 3 regidors. Aquests eren els primers comicis en qu el cap de llista d'ICV-EUiA era l'Alfonso Salmern, coordinador local d'EUiA i regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat des del 2004, quan va substituir en el crrec l'anterior alcaldable de la coalici Ramon Luque. Per barris, ICV-EUiA obt el seu millor resultat al Centre de l'Hospitalet, amb un 12,18% dels vots emesos, i el pitjor a Pubilla Cases, amb un 6,70%. 

Esquerra Republicana de Catalunya, amb un 4,76% dels vots emesos, va perdre el seu nic regidor en no passar la barrera electoral del 5%. A l'igual que ICV-EUiA, Esquerra tamb presentava un nou candidat, l'Eduard Surez, que havia substitut en el crrec l'anterior candidata i nica regidora d'ERC al consistori hospitalenc Anna Sim, quan aquesta va ser nomenada consellera de Benestar i Famlia en el Govern de la Generalitat de Pasqual Maragall. Els republicans van aconseguir el seu millor resultat al barri del Centre, un 8,15% dels vots. Aix mateix, van passar del 5% a quatre barris ms: Sant Josep, Santa Eullia, la Torrassa i Collblanc. A la resta de barris van recollir percentatges de vot inferiors al 3,50% i menys vots que Ciutadans - Partit de la Ciutadania.

D'entre la resta de candidatures que no han aconseguit representaci, noms dues superen l'1% dels vots: Ciutadans - Partit de la Ciutadania, amb un 3,76%, i Els Verds   Opci Verda, amb un 1,42%.

Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat - 27 regidors (majoria absoluta: 14)
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2007
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Reg. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2003
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya   Progrs Municipal (PSC-PM)
|align="right" |52.76
|align="right" |17
|align="right" |53.18
|align="right" |16
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left|Partit Popular (PP)
|align="right" |14.87
|align="right" |5
|align="right" |15.89
|align="right" |4
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left| Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |10.27
|align="right" |3
|align="right" |9.78
|align="right" |3
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left|Iniciativa per Catalunya Verds   Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA-EPM)
|align="right" |8.92
|align="right" |2
|align="right" |11.7
|align="right" |3
|-
|bgcolor="FFFF00"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya   Acord Municipal (ERC-AM)
|align="right" |4.76
|align="right" |-
|align="right" |5.45
|align="right" |1
|-
|bgcolor="#CC6600"|
|align=left| Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's)
|align="right" | 3.76
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#000000"|
|align=left| altres
|align="right" |2.33
|align="right" |-
|align="right" |2.68
|align="right" |-
|-
|bgcolor="#FFFFFF"|
|align=left| en blanc
|align="right" |2.28
|align="right" |-
|align="right" |1.32
|align="right" |-
|-
|align=left colspan=8|Font: Ministeri de l'Interior
|}

Vegeu tamb.
Eleccions municipals a Catalunya del 2007;

Enllaos externs.
Perfil dels caps de llista dels principals partits. Diari El Mundo ;
Perfil dels vint-i-set regidors hospitalencs. Edici digital del diari l'Hospitalet  ;
Manifest electoral del PSC de l'Hospitalet ;
Plana web del Celestino Corbacho, cap de llista del PSC i alcalde de l'Hospitalet de Llobregat;
Bloc de la Meritxell Borrs, alcaldable de CiU;
Programa electoral d'ICV-EUiA ;
Bloc de l'Alfonso Salmern, cap de llista d'ICV-EUiA;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158525" title="Gran Premi de Frana del 1966" nonfiltered="4177" processed="4168" dbindex="64229">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1966, disputat al circuit de Reims-Gueux  el 3 de juliol del 1966.

 Resultats .





 Altres .

 Pole: Lorenzo Bandini  2'07.8;
 Volta  rpida: Lorenzo Bandini  2' 11. 3;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158527" title="Gran Premi de Frana del 1967" nonfiltered="4178" processed="4169" dbindex="64230">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1967, disputat al circuit de Le Mans  el 2 de juliol del 1967.

 Resultats .





 Altres .

 Pole: Graham Hill  1' 36. 2;
 Volta  rpida: Graham Hill  1' 36. 2;








 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158534" title="Televisi mbil" nonfiltered="4179" processed="4170" dbindex="64231">
La Televisi mbil s una utilitat que incorporen molts telfons mbils.

Els telfons mbils tendeixen cada vegada ms a adoptar funcionalitats d altres dispositius, com ara la cmara, la gravadora, els jocs, les agendes,  la rdio i ara ja poden oferir la televisi digital interactiva.
Aviat ser possible veure programes de televisi mentre esperem l autobs, al tren, a qualsevol lloc on sigui possible connectar-se a internet.

Histria.
Als anys 80 Sony va sorprendre a la societat amb el llanament del Watchman color TV. Es tractava d'un TV porttil  analgic, i no digital. Les imatges de TV analgiques poden patir fortes interfrencies en funci d'on s'estigui rebent la senyal i de la installaci, mentre que les senyals digitals o es veuen perfectament o no es veuen.
La qualitat de les TV porttils tendeix a ser pobre ja que no poden combatre l'efecte Doppler.

L'estndard per la TV Digital va ser aprovat el 1990 i el 23 de Setembre del 1998 van comenar les primeres emissions.
La histria de la TV mbil comena efectivament entre el 1996 i 1997 quan una televisi alemanya va fer proves d'un servei de DVB-T sobre un Bugatti a unes velocitats superiors a 300km/h. 

Al 1998 el Grup Expert de Radiodifusi Digital Japons va aprovar el ISDB-T, un estndard digital terrestre ms robust davant errors. Proves pilot estan encara en funcionament, per exemple al 2006 va comenar el servei ISDB-T 1 segment.
Al 1999 es va introduir TV Digital al medis de transport, aix com Mercedes va introduir receptor de DVB-T com una opci en la venda del seus vehicles.  Pero el consum del DVB-T era massa elevat com per implantar-lo en aparells mbils. 
Al 2004 la ETSI (European Telecommunication Standard Institute) va aprovar el DVB-H per a la emissi de televisi per a aparells mbils com telfons o PDA's.
A Corea del Sud la televisi mbil s oferida per stndards DMB (Digital Media Broadcasting). Un es el SDMB que funciona de Satl.lit a mbil i l'altre el TDMB que funciona amb una estaci base entre ells.
Aix doncs, al 2006, amb el llanament  al mercat del primer mbil UMTS disponible per a DVB-H van comenar el serveis per a televisi mbil.

Estndards.
Diferents estndards han sigut adoptats en funci del pas, aix doncs, en tenim de diferents per a Asia, Europa i Amrica. N hi ha que sn oberts, amb ms possibilitats d expansi en el mercat ja que permeten una millor interoperabilitat entre els diferents dispositius, i d altres que no. 
Les diferents tecnologies que trobem actualment sn:

-DMB (Digital Multimedia Broadcasting): sistema  per a la distribuci de televisi mvil basat en l'estandard Eureka 147 Digital Audio Broadcasting (DAB) pero li afegeix codis de correcci d'errors (Codis FEC).  Es pot distingir la TDMB i la SDMB. La TDMB opera amb bases terrestres a la banda III i a la banda L. La SDMB treballa amb xarxes de satl.lits i pot oferir cobertures ms extenses que la TDMB. Tant la SDMB com la TDMB han sigut bsicament desenvolupades a Corea del Sud.

-ISDB-T(Integrated Service Digital Broadcasting-Terrestrial):  Estndard desenvolupat al Jap per a la transmissi de televisi digital. Integra diversos tipus de continguts com poden ser HDTV, SDTV, so, grfics, text, etc. Una caracterstica d'aquest sistema s que utilitza MPEG 2, que segons el tipus de  contingut pot ser transms a diferents velocitats i que pot integrar una recepci parcial als aparells lleugers, de manera que no descodifiquen totes les dades que arriben al terminal, sin les que interessen a l usuari.

-MediaFLO (Forward Link Only): s la tecnologia privada desenvolupada per l'empresa Qualcomm per a l'emissi de televisi mbil, per tant, no es tracta d'un estndard. MediaFLO utilitza una transmissi OFDM amb aproximadament 4K portadores modulades en QPSK o 16-QAM i treballa a la banda dels 700 MHz. Tecnologia utilitzada nicament als Estats Units.

-DVB-H (Digital Video Broadcasting on Handhelds): Tecnologia basada en DVB-T (Terrestre). Es tracta d'un estndard que s'utilitza tant a Europa, a la banda dels 470 MHz als 862 MHz, com als Estats Units, que utilitza la banda dels 1670 MHz als 1675 MHz.  DVB-H es totalment compatible amb el DVB-T i inclou millores respecte a aquest. Cal dir que aquest s l'estndard que s'ha acceptat a la Uni Europea com a sistema per la radiodifusi de televisi mvil.



 Descripci tcnica DVB-H .
El sistema que permet fer arribar la senyal emesa per les emissores als dispositius mbils a Europa. El van crear un conjunt d empreses de telecomunicacions. El nom DVB-T (Digital Video Broadcasting) s l'estndard que van adoptar les cadenes de televisi i els fabricants per poder fer arribar els programes a totes les cases.

Concretament, per televisi mbil, van definir el DVB-H, (DVB-Handheld) que es basa DVB-T o TDT.
Al ser una adaptaci del terrestre, s'ha fet de tal manera que aprofita les infrastructures que van haver de ser actualitzades per fer la transici de la televisi analgica a  la digital. Tamb aprofita la xarxa de repetidors GSM i les xarxes Wifi existents. Tot i que es preveu que s hauran d augmentar el nmero d emissors per proporcionar cobertura dins d edificis i cotxes on fins ara no arriba el senyal. 
El sistema DVB-H es basa en la radiodifusi broadcast del senyal digital de televisi a travs de la transmissi de dades amb el protocol IP (Internet Protocol) que queda identificat com a IPDC (IP Datacast).

A IPDC sobre DVB-H, la tecnologia de transmissi DVB-H es combina exclusivament amb el protocol IP i fa possible la radiodifusi broadcast de qualsevol tipus de contingut digital dins un paquet IP que pot viatjar per la xarxa d Internet. IPDC ofereix l avantage de qu tot el contingut digital ja existent com streams de vdeo (flux constant de dades), pgines web, arxius de msica, software d entreteniment  poden ser fcilment distributs als terminals mbils.
Per tant, en televisi mbil tenim streams d udio i video en paguets IP que el terminal mbil descodifica.

Les millores que DVB-H introdueix respecte DVB-T sn: la reducci del consum dels aparells i la correcci d errors. 
El consum s l element restrictiu de la televisi mbil ja que els aparells no estan connectats al corrent mentre s estant fent servir. Per aquest motiu, el fet que s hagi aconseguit reduir la potncia consumida un 90% s el que ha fet possible que avui en dia es parli d una imminent posada al mercat d aquest servei.
Per aconseguir-ho s ha implementat el time-slicing, el funcionament consisteix en apagar el receptor del dispositiu mbil quan s estan rebent paquets IP de programes que no sn el que est sintonitzat. D aquesta manera l aparell noms funciona un 10% del temps.
Grcies a questa amortitzaci de l'energia, els handovers es fan d'una manera ms efectiva i hi ha menys desconnexions ja que aprofita el temps en qu el mbil no est descodificant informaci per analitzar el canal. De manera que l'usuari no nota cap seqncia de video entre tallada mentre veu la televisi.

L altra millora s la codificaci per corregir errors FEC (Forward Error Correction). Tamb s opcional MPE-FEC (Multiprotocol Encapsulated data). FEC resol el problema i gran handicap de la televisi mbil: l efecte Doppler en el receptor, i fa que el servei sigui possible independentment de la velocitat d aquest. s possible que el terminal mbil es desplaci a 160 km/h quan estem transmetent a 800 MHz o a 650 km/h @ 200MHz i rebre el senyal correctament.

El senyal de televisi digital es transmet utilitzant la multiplexaci digital OFDM (Orthogonal Frequency Division Multiplexing). Cada subportadora es modula digitalment amb QPSK o QAM (16QAM,64QAM). El receptor demodula el senyal DVB-H OFDM en un Transport Stream (TS) de MPEG-2 i n'extreu l'informaci corresponent al programa sintonitzat. 

L'elevada eficincia espectral de la modulaci OFDM permet encabir ms emissores en un canal UHF alhora que ms quantita de programes, o augmentar la qualitat dels existents. Cada un dels canals pot suportar de 30 a 50 serveis de video stream d'alta definici HDTV, prviament adaptats per a ser visualitzats a les pantalles dels dispositius receptors, de dimensions ms petites que les convencionals.  El senyal digital pot incloure dades, text, grfics multimdia, informacions en temps real, la guia electrnica de televisi ESG (Electronic Service Guide), En aquest escenari, l usuari pot jugar un paper actiu a travs d aplicacions interactives enviant informaci al radiodifusor a travs del canal de retorn de la connexi a Internet.

Cal esmentar que degut a la complexitat de la codificaci canviar de canal ser ms lent, de 1 a 2 segons.
La seguretat del sistema s implementa amb el protocol Digital Rights Management (DRM) que permet als operadors decidir quins drets donen als usuaris segons el servei al que estiguin subscrits.

La tecnologia DVB-H est disponible a Estats Units des del 2003. A Espanya s estan realitzant proves a Barcelona i a Madrid i es preveu que estigui disponible pels usuaris a partir de la tardor del 2009.

Perspectives de futur.
L'alta penetraci i versatilitat de la telefonia mbil i el desenvolupament tecnolgic dels terminals, que ofereixen cada cop ms capacitat, memria i ressoluci, han posicionat els mbils com a multi-dispositius ms enll de la comunicaci per veu. Aix es tradueix en un increment de la sollicitud de continguts audiovisuals i multimdia per part dels usuaris.

L'inters per la televisi mbil ha crescut com a conseqncia d aquestes millores, reflectint-se de manera evident als estudis de mercat realitzats per companyies de telefonia mbil, on un alt percentatge d'usuaris (entre 60% i 80% dels enquestats) considera que disposar de televisi en els seus terminals mbils s una idea molt interessant. 

A l Estat espanyol, de tots els terminals mbils, el 41% disposen de reproductor de video. D entre aquest, prop del 50% incorporen tecnologia 3G/UMTS per poder descarregar video o contingut de TV en mode streaming i un 40% disposa de GPRS que permet descarregar-se continguts audiovisuals curts i visualitzar-los posteriorment.

Pel que fa a les perspectives de negoci, en qualsevol escenari es contempla un increment en el nombre de clients i d'oportunitats de consum, amb nous productes i tipus de programes a desenvolupar i una orientaci ms personalitzada en les accions de marketing orientades al mn de la publicitat.
Les principals barreres de la televisi mbil sn, per part dels usuaris, el desconeixement de la nova tecnologia, la por a perdre el control de la despesa mensual i el rebuig a les actuals formes de tarificaci de les companyies de telefonia mbil. Per altra banda, tecnolgicament es troben dificultats en l'assignaci de freqncies i, segons els analistes, hi ha una tendncia per part dels operadors a donar preferncia als serveis de video 3G per davant de l'emissi de programes de televisi. 




 Enllaos interns .
 DVB-H vs DMB;
 Televisi digital;


 Enllaos externs .
 Pgina oficial de DVB: DVB;
 Pgina oficial de DVB-H: DVB-H;
 DMB Portal: DMB;
 Pgina oficial de la ETSI: ETSI;
 Nokia Nokia;
 MediaFLO MediaFLO;
 Mobile TV Wikipedia;
 DVB sobre IP Wikipedia;













Referncies.

http://ieeexplore.ieee.org/stamp/stamp.jsp?arnumber=4475607&isnumber=4475588

http://www.xataka.com/2006/02/19-especial-dvb-h-la-television-en-el-movil

Faria, G.; Henriksson, J.A.; Stare, E.; Talmola, P., "DVB-H: Digital Broadcast Services to Handheld Devices," Proceedings of the IEEE , vol.94, no.1, pp.194-209, Jan. 2006
Enlla (DOI): http://dx.doi.org/10.1109/JPROC.2005.861011

Skild, D., "An economic analysis of DAB & DVB-H," EBU Technical review, Jan. 2006
Enlla: http://www.ebu.ch/en/technical/trev/trev_305-skiold.pdf

DigiTAG DVB-H Handbook, "Digitag Television on a handheld receiver - broadcasting with DVB-H," 2007.
Enlla: http://www.digitag.org/DTTResources/DVBHandbook.pdf
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158542" title="Joseph Luns" nonfiltered="4180" processed="4171" dbindex="64232">

Joseph Antoine Marie Hubert Luns ( Rotterdam, Pasos Baixos 1911 - Brusselles, Blgica 2002 ) fou un poltic neerlands, ministre d'Afers Extrangers al seu pas i Secretari General de l'OTAN entre 1971 i 1984.

Biografia.
Va nixer el 28 d'agost de 1911 a la ciutat de Rotterdam. Va estudiar jurisprudncia a la Universitat d'Amsterdam i Leiden, i posteriorment augment els seus estudis a la London School of Economics i la Universitat de Berln.

El 1938 aconsegu una plaa de funcionari al Ministeri d'Afers Extrangers, per durant la Segona Guerra Mundial va treballar en el govern neerlands exiliat a Londres, aix com a diplomtic pels aliats a Sussa, Portugal i el Regne Unit.

Mor el 18 de juliol de 2002 a la ciutat belga de Brusselles.

Activitat poltica.
Entre 1933 i 1936 fou membre del Partit Nacionalsocialista dels Pasos Baixos (Nationaal-Socialistische Beweging in Nederland, NSB), un partit de tendncia nazi per que encara no parlava obertament del seu posterior antisemitisme.

Entre 1949 i 1952 fou el representant del seu pas a l'Organitzaci de les Nacions Unides amb seu a Nova York.

Posteriorment fou membre del Partit Catlic del Poble (Katholieke Volkspartij, KVP) i l'any 1956 fou nomenat Ministre d'Afers Extrangers, crrec que ocup fins el 1971, sota els governs successius de Willem Drees, Louis Beel, Jan de Quay, Victor Marijnen, Jo Cals, Jelle Zijlstra i Piet de Jong. Durant els seus mandats refus lliurar la Nova Guinea Occidental, la part occidental de l'illa de Nova Guinea sota mandat neerlands, a les autoritats d'Indonsia fins que va ser forat a realitzar aquesta cessi per l'administraci del president nord-americ John F. Kennedy. L'any 1967 li fou concedit el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d'Aquisgr, pels seus esforos en favor de la unitat europea.

Signatari per part neerlandesa del tractat de Roma que marc la fundaci de la Comunitat Econmica Europea (CEE), bloquej posteriorment diverses temptatives de Charles de Gaulle i Konrad Adenauer de crear una uni poltica per por de crear un "condomini franco-alemany europeu".

Secretari General de l'OTAN.
L'octubre de 1971 fou nomenat el cinqu Secretari General de l'OTAN en substituci de l'itali Manlio Brosio. Durant la seva etapa al capdavant de la Secretaria General de l'OTAN va advocar per un rearmament a gran escala europeu mitjanant la installaci de missils de creuer per fer front al bloc comunista.

El seu suport explcit a la poltica colonial del portugus Antonio de Oliveira Salazar en les colnies de Moambic i Angola li feu valer les crtiques de molts pasos africans, per alhora reb el suport dels Estats Units d'Amrica.

Enllaos externs.
  Biografia a la pgina del Parlament neerlands;
  Premi Internacional Carlemany;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158543" title="Campionat d'Europa de Futbol sub-17 de la UEFA 2005" nonfiltered="4181" processed="4172" dbindex="64233">
La fase final del campionat d'Europa sub-17 2005  es disputa a Itlia entre el 3 de maig i el 14 de maig. Els jugadors nascuts a partir del 1 de gener de 1988 poden participar en aquesta competici. 

 Seleccions .
 (amfitri);
;
;
;
;
;
;
;


 Fase Final .
 Fase de grups .
 Grup A .





 Grup B .





 Semi-finals .


 Partit pel 3r lloc .


 Final .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158546" title="Sant Andreu de Sags" nonfiltered="4182" processed="4173" dbindex="64234">
L'esglsia de Sant Andreu de Sags, est situada en la poblaci de Sags dintre la comarca del Bergued.

El bisbe d Urgell, Nantigs, l'any 903 va consagrar la primitiva esglsia i consta que durant el segle XI moltes de les seves possessions van ser venudes al monestir de Sant Pere de la Portella. Fou sufragaria seva l'esglsia de Sant Mart de Biure.

L'edifici.
Sobre el primitiu edifici del temple prerromnic del segle X, es va construir l'esglsia romnica en el segle XI. Consta de planta basilical amb tres naus cobertes amb volta de can la central i les laterals amb volta d'aresta, estan separades entre elles per arcs de mig punt, sostinguts per pilars rectangulars, a la capalera t tres absis, el central s major i ms elevat. 

Les portes d'entrada sn de construcci moderna, aix com el campanar edificat al final del segle XIX

A l'esglsia es pot veure una reproducci de l'altar policromat del segle XII, el frontal original es conserva al Museu Episcopal de Vic i est dedicat a episodis de la vida de sant Andreu, presidits per la figura del Pantocrtor. Els laterals estan guardats en el Museu Dioces i Comarcal de Solsona, amb escenes de l'Antic i Nou Testament.

Enllaos externs.
Frontal de l'Altar de Sant Andreu de Sags;

Bibliografia.
Pladevall, Antoni (2001), Guies Catalunya Romnica, El Bergued, Barcelona, Prtic. ISBN 84 7306 697 9;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158548" title="Campionat d'Europa de Futbol sub-17 de la UEFA 2004" nonfiltered="4183" processed="4174" dbindex="64235">
La fase final del campionat d'Europa sub-17 2004  es disputa a Frana entre el 4 de maig i el 15 de maig. Els jugadors nascuts a partir del 1 de gener de 1987 poden participar en aquesta competici. 

 Seleccions .
 (amfitri);
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;

 Fase Final .
 Fase de grups .
 Grup A .





 Grup B .





 Semi-finals .


 Partit pel 3r lloc .


 Final .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158550" title="Sant Mart de Biure" nonfiltered="4184" processed="4175" dbindex="64236">
L'esglsia de Sant Mart de Biure, es troba a la poblaci de Sags dintre la comarca del Bergued.

Histria. 
Segons est documentada va tenir dues consagracions, una en l'any 903 pel Nantigis bisbe d'Urgell i l'any 1044 pel bisbe Guillem Guifr d'Urgell, pel que s probable que s'hagus fet una nova construcci. Durant el segle XIV consta com dependent de l'esglsia de Sant Andreu de Sags. Ha estat restaurada als anys cinquanta del segle XX.

L'edifici. 
L'estructura romnica del segle XII consta d'una sola nau rectangular amb volta de can apuntada i absis semicircular amb volta de quart d'esfera, a l'absis es troben tres finestres amb arcs de mig punt, la del centre decorada amb petites esferes. 

La porta d'entrada est formada per dos arcs de mig punt en degradaci. El campanar a la faana oest s de cadireta.

Bibliografia.
Pladevall, Antoni (2001), Guies Catalunya Romnica, El Bergued, Barcelona, Prtic. 84 7306 697 9;

Enllaos externs.
Ajuntament de Sags;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158553" title="Factor de soroll" nonfiltered="4185" processed="4176" dbindex="64237">
En telecomunicacions, el factor de soroll o figura de soroll  () s la mesura en qu es degrada la relaci senyal/soroll (SNR) d un senyal de rdiofreqncia (RF), en travessar els diferents components electrnics actius d un sistema receptor de comunicacions. Concretament,  es defineix com la relaci del soroll trmic a l entrada, entre el soroll trmic a la sortida del dispositiu. Es pot entendre doncs  com l aportaci del propi dispositiu al soroll trmic. Normalment el factor de soroll  es calcula com:

;

Al ser els valors de soroll i senyal expressats normalment en escala logartmica (dB), el factor de soroll ser:

;

Per calcular el factor de soroll equivalent d una srie de dispositius en cascada, es fa servir la Frmula de Friis:

;

On  s el factor de soroll de l ensim dispositiu i  el seu guany.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158557" title="Transport Protocol Data Unit" nonfiltered="4186" processed="4177" dbindex="64238">
TPDU s un acrnim de Transport Protocol Data Unit. TPDU s utilitzat generalment, com a format de missatge encapsulat on hi ha alguns bytes d'informaci





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158564" title="Akihito" nonfiltered="4187" processed="4178" dbindex="64239">



Akihito (), que va nixer el 23 de desembre de l'any 1933, s l'actual  de Jap i s la persona nmero 125 en tenir aquest ttol. Va arribar al poder l'any 1989, el que el situa com el monarca nmero 23 en la llista de monarques actuals del mn. Val a dir que s l'nic monarca del mn que ostenta el ttol d'emperador.

Al Jap ning anomena al seu emperador pel nom de pila o el nom complert ja que s un tab, pel que se'l sol anomenar  o en la seva versi breu . Quan s'escriu el seu nom se sol usar la frmula . L'era del regnat d'Akihito es diu "Heisei" (), pel que un cop mort se'l coneixer com a l'"Emperador Heisei".

Biografia.


N'Akihito s el fill de sexe mascul ms gran de l'emperador Sh wa (Hirohito) i de l'emperadriu Kojun (Nagako) i el quart en edat si tenim en compte homes i dones. Quan era nen va rebre el ttol de . Va iniciar els seus estudis amb tutors privats, per al crixer va passar a estudiar entre els anys 1940 a 1952 a l'Escola Superior Gakushuin de Tquio. Durant el bombardeig de la ciutat va ser evacuat juntament amb el seu germ per a garantir la seva seguretat. 

Va ser investit hereu al tron (      Rit'taishi no Rei) al Palau Imperial el 10 de novembre de 1951. El 10 d'abril de 1959, es va casar amb na Michiko Shoda (nascuda el 24 de octubre de 1934), filla gran de'n Shoda Hidesaburo, el president de la companyia Nisshin, i primera plebea casada amb un membre de la famlia imperial. Desprs de la boda van iniciar una srie de visites oficials que els van dur a visitar ms de trenta-set pasos i que van acabar quan el seu pare va morir. Un cop mort l'emperador, n'Akihito va accedir al tron el 7 de gener de l'any 1989, convertint-se en l'emperador nmero 125. Des del seu accs al poder ha iniciat mesures per intentar apropar la monarquia al poble. La parella imperial ha tingut tres fills:
 Sa majestat Naruhito nascut el 23 de febrer del 1960;
 Sa majestat la Princesa Akishino nascuda el 30 de Novembre de 1965;
 Sayako Kuroda, abans anomenada Princesa Sayako nascuda el 18 d'abril de 1969).

El mes de desembre del 2002 se li va diagnosticar un cncer de prstata, que desprs d'una operaci va superar definitivament el gener del 2003.

Avantpassats.


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158566" title="Classless Inter-Domain Routing" nonfiltered="4188" processed="4179" dbindex="64240">
Classless Inter-Domain Routing (CIDR o Encaminament Inter-Dominis sense Classes, pronunciat com "cider" o "cedar") s'introdu el 1993 i representa la ltima millora en la manera com s'interpreten les direccions IP. La seva introducci va permetre una major flexibilitat al dividir rangs de direccions IP en xarxes separades. D'aquesta manera va permetre:

 Un s ms eficient de les cada vegada ms escasses direccions IPv4.
 Un major s de la jerarquia de direccions ('agregaci de prefixes de xarxa'), disminuint la sobrecrrega dels encaminadors principals d'Internet per a realitzar l'encaminament.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158567" title="Juliano Haus Belletti" nonfiltered="4189" processed="4180" dbindex="64241">
Juliano Haus Belletti s un futbolista brasiler, encara que tamb t nacionalitat italiana. Va nixer a Cascavel (Estat de Paran). Juga de defensa (normalment de lateral dret), actualment al Chelsea FC i el seu primer equip fou el Cruzeiro Esporte Clube.

A Barcelona ser recordat, sobretot, pel gol que va marcar a la final de la Lliga de Campions de 2006, que va donar la victria al Bara per 2-1 contra l'Arsenal.

Biografia.
Dotat d'una excellent condici fsica (amida 1,79 metres i pesa 74 kg), juga de defensa lateral dret, encara que s un jugador de clara vocaci ofensiva. Acostuma a pujar la banda i arribar a posicions d'extrem. Est dotat d'una gran velocitat i qualitat tcnica. 

Va comenar la seva carrera professional en 1993, en el conjunt brasiler Cruzeiro, on va jugar dues temporades.

En 1995 va fitxar pel So Paulo, on es va convertir en un dels lders de l'equip. A pesar d'aix, en 1999 va ser cedit una temporada al Clube Atltico Mineiro. En 2000 va tornar al So Paulo on va jugar tres temporades ms abans de donar el salt al futbol europeu, en el 2002. En Brasil va guanyar dos ttols, una Lliga Paulista i una Lliga Mineiro. 

Va arribar a la Lliga espanyola de futbol a l'estiu de 2002, fitxat pel Vila-real Club de Futbol. Va debutar a la Primera divisi de la lliga espanyola de futbol l'1 de setembre de 2002 en el partit Vila-real 2 - 2 Osasuna.

En el club valenci va fer dos grans temporades que li van obrir els ulls als grans clubs europeus. En la seva primera temporada va collaborar que el Vila-real es classifiqus, per primera vegada en la seva histria, per a disputar la Copa de la UEFA al proclamar-se campi de la Copa Intertoto. En la temporada 2003-2004 va ser un dels artfexs que va fer que el Vila-real arribs fins a les semifinals de la Copa de la UEFA, en una nova temporada histrica del denominat "submar groc". 


El 22 de juny de 2004 va ser presentat per Joan Laporta com el primer fitxatge del FC Barcelona de cara a la temporada 2004-2005, en la qual, desprs de quallar una excellent campanya, es va proclamar campi de Lliga. A ms amb aquest club va guanyar una Supercopa d'Espanya i una Copa Catalunya. El 17 de maig del 2006, va marcar a l'estadi de Saint Denis de Pars l'histric 2-1 que li donava la segona Lliga de Campions al FC Barcelona, rellevant aix aquell histric gol de Ronald Koeman en la primera Lliga de Campions del conjunt cul. Cal dir que, fins a la final de Pars, Juliano Belletti no havia marcat ni un sol gol en partit oficial en les seves dues temporades com blaugrana; aquest s, per tant, el seu nic gol amb la samarreta del Bara.

El 23 d'agost del 2007, Belletti fitxa pel Chelsea Football Club angls per 5,5 milions d'euros.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial ;
 Perfil a la LFP ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158569" title="Thiago Motta" nonfiltered="4190" processed="4181" dbindex="64242">

Thiago Motta (nascut el 28 d'agost de 1982 a So Bernardo do Campo, So Paulo, Brasil) s un futbolista brasiler que juga com a migcampista defensiu, actualment al Genoa.

Biografia. 
Ha jugat des de jove en les categories inferiors del FC Barcelona. Debut amb el primer equip en la Primera divisi espanyola el 3 d'octubre de 2001 en el partit FC Barcelona 3-0 RCD Mallorca. 

En la temporada 2003-04 aconsegueix un subcampionat de lliga. 

En la segent temporada Motta va sofrir una greu lesi l'11 de setembre de 2004 en un partit contra el Sevilla FC que li va mantenir apartat dels terrenys de joc set mesos. Aquesta mateixa temporada es proclama campi de Lliga. 

En la temporada 2005-06 guany la Supercopa d'Espanya, la Lliga i la Lliga de Campions. 

Descartat pel cos tcnic del Bara i desprs d'un estira-i-arronsa perqu el jugador volia marxar amb la carta de llibertat, el darrer dia per tancar traspassos de jugadors abans de comenar la temporada 2007-2008, el 31 d'agost del 2007, s'anuncia el trasps del jugador per part del F.C. Barcelona al Club Atltico de Madrid a canvi de 1.000.000  i 2.000.000  ms si renova al cap d'un any.

Selecci nacional. 
Ha estat internacional amb la selecci brasilenya. El seu debut com internacional es va produir en juny de 2003 en un partit contra Mxic.

Ttols.
2 Lligues espanyoles (FC Barcelona, 2004-2005 i 2005-2006);
2 Supercopa d'Espanya (FC Barcelona, 2005 i 2006);
 1 Lliga de Campions de la UEFA (FC Barcelona, 2005-06);
2 Copa Catalunya (FC Barcelona, temporada 2004-2005 i 2006-2007);

 Enllaos externs .
 Motta a www.lfp.es;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158570" title="Ludovic Giuly" nonfiltered="4191" processed="4182" dbindex="64243">

Ludovic Giuly (nascut el 10 de juliol de 1976 a Li) s un futbolista francs d'origen cors que actualment juga al Paris Saint Germain.

Va formar part de l'equip del FC Barcelona que guany dues lligues (2004-05 i 2005-06) i una Lliga de Campions (2006). El seu gol ms recordat s el que marc a les semifinals de la Lliga del Campions contra el Milan i que va permetre al Bara classificar-se per a la final, que desprs va guanyar.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158572" title="Campionat d'Europa de Futbol sub-17 de la UEFA 2003" nonfiltered="4192" processed="4183" dbindex="64244">
La fase final del campionat d'Europa sub-17 2003  es disputa a Portugal entre el 7 de maig i el 17 de maig. Els jugadors nascuts a partir del 1 de gener de 1986 poden participar en aquesta competici. 

 Seleccions .
 (amfitri);
;
;
;
;
;
;
;

 Fase Final .
 Fase de grups .
 Grup A .





 Grup B .





 Semi-finals .


 Partit pel 3r lloc .


 Final .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158573" title="Campionat d'Europa de Futbol sub-17 de la UEFA 2002" nonfiltered="4193" processed="4184" dbindex="64245">
La fase final del campionat d'Europa sub-17 2002  es disputa a Dinamarca entre el 27 d'abril i el 10 de maig. Els jugadors nascuts a partir del 1 de gener de 1985 poden participar en aquesta competici. 

Seleccions.
 (amfitri);
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;

Fase final.
Fase de grups.
Grup A.





Grup B.





Grup C.





Grup D.





Quarts de final.


Semi-finals.


Partit pel 3r lloc.


Final.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158574" title="Street Fighter" nonfiltered="4194" processed="4185" dbindex="64246">
Street Fighter s un videojoc de lluita que  va ser creat per l'empresa Capcom l'any 1987. Va comenar com a joc de mquina recreativa.

Enllaos externs.
CAPCOM


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158582" title="Torredelcampo" nonfiltered="4195" processed="4186" dbindex="64247">

Torre del campo s un municipi de la provncia de Jan (Andalusia, amb una poblaci de 14.076 habitants (INE 2006)

Geografia. 
La localitat es troba situada a 11 km al nord-oest de Jan, prop  de l'autovia A-316. El seu emplaament s'ala a 640 metres. El seu terme municipal d'estn sobre 182 km. El 90% d'aquesta xifra es troba conreada. Posseeix un paisatge caracterstic en el qual contrasten les formes suaus de la campia amb els relleus abruptes i accidentats de la serra.

Personatges famosos. 
Entre diversos personatges famosos destaquen el cantant Juanito Valderrama i l'atleta Manuel Pancorbo. 

 Ciutats agermanades .
   Barakaldo;

Fira de Santa Ana. 
Des de 1800 la reina Isabel va predicar un document perqu aquesta fira fora una de les millors d'Espanya. Es celebra a mitjans d'estiu.

Enllaos externs.
 Ajuntament de Torredelcampo;
 Torredelcampo.com - El portal de Torredelcampo;
 Club Deportivo Hispania de Torredelcampo;
 Associaci cultural Camino Viejo de Torredelcampo;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158585" title="Santiago de Calatrava" nonfiltered="4196" processed="4187" dbindex="64248">

Santiago de Calatrava s un municipi situat a l'oest de la provncia de Jan. Es troba a 386 m d'altitud i 44 km a l'oest de Jan, limitant amb la provncia de Crdova. Pertany a l'rea Metropolitana de Jan. 
T 862 habitants (INE 2005), sobre un terme municipal de 47,66 km.

Es tracta d'un municipi fonamentalment agrcola l'economia del qual es basa en la olivera. Les festes patronals se celebren el 25 de juliol, en honor al seu patr Sant Sebasti, i la romeria de Sant Isidre se celebra el 15 de maig.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158591" title="rea metropolitana de Jan" nonfiltered="4197" processed="4188" dbindex="64249">

L'rea metropolitana de Jan s una aglomeraci urbana formada per 16 municipis de la Provncia de Jan (Espanya) la poblaci total de la qual suma 223.448 habitants (INE 2006).

Els municipis que conformen aquesta rea metropolitana, estaven anteriorment inclosos dins d'alguna de les altres Comarques de Jan. Aquesta rea metropolitana va sorgir el 27 de mar de 2003. d'acord amb el llistat comarcal elaborat per la Conselleria de Turisme i Esport de la Junta d'Andalusia, en el qual es modifiquen les comarques de Jan, i per primera vegada s'utilitza el terme rea metropolitana de Jan.

 Industria .
T una gran importncia dins de la Provncia de Jan, ja que juntament amb la capital, destaquen municipis com Martos, Mancha Real o Mengbar entre d'altres, que posseeixen un poders teixit industrial que destaca no noms dins de la Provncia de Jan, sin tamb a nivell de Andalusia. 

 Demogrfia . 
Aquesta rea metropolitana concentra al voltant del 33% de la poblaci total de la Provncia de Jan.

 Municipis integrants .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158593" title="Chauchina" nonfiltered="4198" processed="4189" dbindex="64250">

Chauchina s un municipi andals situat en la part occidental de la Vega de Granada (provncia de Granada), en el sud-est d'Espanya. Limita amb els municipis de Fuente Vaqueros, Santa Fe, Chimeneas i Cijuela. 

Pel seu terme municipal discorre el riu Genil. L'ajuntament est format pels nuclis de Chauchina, Romilla, i Romilla la Nueva. El sector econmic principal s l'agricultura, sent els cultius de regadiu com la ceba i la olivera i els de sec com l'ordi, els quals recullen major superfcie plantada. L'Aeroport de Granada est situat en aquest terme municipal.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158594" title="Vega de Granada" nonfiltered="4199" processed="4190" dbindex="64251">



La Vega de Granada s una comarca situada a Andalusia. Es tracta d'una zona plana on els cultius sn prspers. s la vega del riu Genil, el ms important de Granada i afluent del Guadalquivir. La vega es troba en la faldilla de Sierra Nevada, la Serra de l'Alfaguara. 
Granada i la seva rea metropolitana estan dins de la vega granadina.

 Municipis i entitats locals .
 Albolote;
 Alfacar;
 Alhendn;
 Armilla;
 Atarfe;
 Beas de Granada;
 Cjar;
 Calicasas;
 Cenes de la Vega;
 Chauchina;
 Churriana de la Vega;
 Cijuela;
 Cogollos Vega;
 Cllar Vega;
 Dlar;
 Ddar;
 Fuente Vaqueros;
 Las Gabias;
 Gjar;
 Granada;
 Gjar Sierra;
 Gevjar;
 Hutor Santilln;
 Hutor Vega;
 Jun;
 Lchar;
 Maracena;
 Monachil;
 Nvar;
 Ogjares;
 Otura;
 Peligros;
 Pinos Genil;
 Pinos Puente;
 Pulianas;
 Quntar;
 Santa Fe;
 Valderrubio;
 Vegas del Genil;
 Vznar;
 La Zubia;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158595" title="Fuente Vaqueros" nonfiltered="4200" processed="4191" dbindex="64252">

Fuente Vaqueros s un municipi andals situat en la part occidental de la Vega de Granada (provncia de Granada), en el sud-est de Espanya. Limita amb els municipis de Pinos Puente, Santa Fe, Chauchina, Cijuela, Lchar i l'EMD de Valderrubio. Pel seu terme municipal discorren els rius Genil, Cubillas, Frailes i de la Pau

s el lloc de naixena (1898) del fams poeta Federico Garca Lorca.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158596" title="Chimeneas" nonfiltered="4201" processed="4192" dbindex="64253">

Chimeneas s un municipi andals situat en la part nord-est de la comarca de Alhama (provncia de Granada), en el sud-est d'Espanya. 

Limita amb els municipis de Moraleda de Zafayona, Pinos Puente, Cijuela, Chauchina, Santa Fe, Las Gabias, La Malah, Ventas de Huelma, Cacn i Alhama de Granada. El municipi comprn els nuclis de poblaci de Chimeneas i Castillo de Tajarja

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158597" title="Cijuela" nonfiltered="4202" processed="4193" dbindex="64254">

Cijuela s un municipi andals situat en la part occidental de la Vega de Granada (provncia de Granada), en el sud-est d'Espanya. Limita amb els municipis de Lchar, Fuente Vaqueros, Chauchina, Chimeneas i Pinos Puente. Pel seu terme municipal discorren els rius Genil i Noniles.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158598" title="Romilla" nonfiltered="4203" processed="4194" dbindex="64255">
Romilla (tamb anomenada Romilla la Vieja) s una localitat dins del municipi de Chauchina, situat en la part occidental de la Vega de Granada (provncia de Granada), a uns 18 km de la capital provincial. 

Histria. 
Antigament anomenaven a la gent de Romilla (petita Roma) romans, i d'aqu el nom "Pepe el Romano", un conegut personatge en la obra lorquiana La casa de Bernarda Alba. 
En les proximitats del nucli es troba una torre anomenada "Torre de Romilla" o "de Roma"






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158608" title="Erg Chebbi" nonfiltered="4204" processed="4195" dbindex="64256">

Erg Chebbi (en rab:         ) s l'nic erg del Shara al Marroc.

L'erg t una llargria de 22 km (de nord a sud) i 5 km d'amplria ,les seues dunes tenen una altura mxima de 150 m. 
Localitzat a uns 40 quilmetres al sud-est d'Erfoud, els pobles situats als peus de les dunes sn Hassi-Labiad i Merzouga que reben la major part dels turistes que visiten l'erg.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158610" title="Clima de Catalunya" nonfiltered="4205" processed="4196" dbindex="64257">
El clima de Catalunya s mediterrani encara que amb grans variacions de temperatura entre el litoral costaner, amb un clima suau, temperat a l'hivern i molt calors a l'estiu; l'interior que t un clima continental mediterrani, amb hiverns freds i estius molt calorosos; i les zones muntanyenques prximes als Pirineus, que tenen un clima d'alta muntanya, amb mnimes sota zero i neu abundant a l'hivern, precipitacions anuals per sobre de 1.000 mm i estius menys calorosos.

A grans trets, el clima de Catalunya es pot dividir en cinc grups: clima mediterrani de costa, clima mediterrani d'interior, clima mediterrani de muntanya, zona de transici entre clima mediterrani clima atlntic i clima atlntic de muntanya. 

 Clima mediterrani de costa .

Abarca gran part de Catalunya i la seva principal caracterstica es que l'estaci clida no coincideix amb l'estaci plujosa com passa a la majoria dels altres climes. Es caracteritza per tenir un estiu llarg i calors i un hivern ms aviat suau. Les pluges sn molt irregulars i es concentren sobretot a la tardor i, no tant, a la primavera. El clima mediterrani pot passar d'unes fortes inundacions a sequeres importants per culpa de la irregularitat de les pluges.

 Clima mediterrani d'interior .
Cobreix tota la zona de la Plana de Lleida, el Priorat, la Plana de Vic, i l'interior de les Terres de l'Ebre que no toquen als Ports de Tortosa-Beseit, sobretot Ribera d'Ebre. La Conca de Barber i l'Alt Camp tamb entrarien en aquesta zona. Aqu hi plou menys que a la costa, tamb normalment en situacions de llevant, similar al mediterrani de costa per el que marca la diferncia s que a l'hivern fa molt de fred i a l'estiu molta calor; per culpa que el mar s lluny i no suavitza tant les temperatures com a la costa.

Clima mediterrani de muntanya.
Cobreix la zona dels Ports de Tortosa-Beseit, Prades, el Montsant, les Guilleries, i totes les comarques pirinenques excepte les de clima atlntic. Aqu l'poca de ms pluja s l'estiu, per culpa de les tempestes de mitja tarda  tot i que tamb hi plou moltssim (o hi neva), sobretot al Pirineu, amb vents del sud. Les temperatures sn ms baixes per l'alada. A l'hivern, moltes vegades per la inversi trmica dels anticiclons, fa ms fred al fons de les valls que als cims de les muntanyes.

 Zona de transici entre clima mediterrani i clima atlntic .
Correspon a la part de la comarca de l'Alta Ribagora que no pertany al Parc d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici (ms o menys), la zona del Pallars Sobir que tampoc hi pertany i la zona al voltant de la Pobla de Segur al Pallars Juss, s a dir, des de Talarn fins a Senterada. En ser de transici, t caracterstiques dels dos climes: hi plou ms que el mediterrani normal, per tamb hi ha perodes secs i d'altres ms humits. 

 Clima atlntic de muntanya .
Abarca noms una petita part del Principat. Concretament, la Vall d'Aran, la zona del Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici (al Pallars Sobir, l'est de l'Alta Ribagora i nord del Pallars Juss), i la Vall Fosca al nord del Pallars Juss. All les pluges sn regulars durant tot l'any i les temperatures no massa baixes tenint en compte l'alada on estan. No hi ha perodes de sequera i a totes les estacions hi plou per un igual.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158612" title="Futbol Club Santa Coloma" nonfiltered="4206" processed="4197" dbindex="64258">


El FC Santa Coloma s un club andorr de futbol de la poblaci de Santa Coloma, dins el com d'Andorra la Vella.

 Palmars .
 4 Lliga andorrana de futbol: 2001, 2003, 2004, 2008.
 7 Copa Constituci: 1991, 2001, 2003, 2004, 2005, 2006, 2007.
 2 Supercopa andorrana de futbol: 2003, 2005.

Plantilla actual.































Referncies.


 Enllaos externs .
Web oficial del club;

Categoria :Clubs de futbol andorrans

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158613" title="Constellaci Esportiva" nonfiltered="4207" processed="4198" dbindex="64259">
El Constellaci Esportiva va ser un club andorr de futbol de la ciutat d'Andorra la Vella. El club comen a la lliga andorrana l'any 1998 i fou el gran dominador de les competicions del pas el 2000, guanyant el FC Encamp per 6-0 en el campionat. Aix va permetre el club participar l'edici de la Copa de la UEFA de la temporada 2000-01. En aquesta competici, el club s'enfront al Rayo Vallecano, el qual el derrot per 0-16 en l'agregat.

Aquell estiu, la Federaci Andorrana de Futbol acus el club de intentar comprar jugadors d'altres equips irregularment, i de no voler repartir els guanys de la Copa de la UEFA amb la lliga de futbol. El club va ser expulsat de la primera divisi (l'nic cas en la lliga andorrana) durant set anys, que provoc la desaparici del club.

 Palmars .
 1 Lliga andorrana de futbol: 2000.
 1 Copa Constituci: 2000.

Categoria :Clubs de futbol andorrans






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158614" title="Uni Esportiva Sant Juli" nonfiltered="4208" processed="4199" dbindex="64260">


L'Uni Esportiva Sant Juli s un club andorr de futbol de la ciutat de Sant Juli de Lria.

 Palmars .
 1 Lliga andorrana de futbol: 2005.
 1 Supercopa andorrana de futbol: 2004.
 1 Copa Constituci: 2008;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;

Categoria :Clubs de futbol andorrans
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158615" title="Juan de la Cosa" nonfiltered="4209" processed="4200" dbindex="64261">

Juan de la Cosa (de vegades anomenat Juan el Vizcano, Juan el Bisca) (Santoa, Cantbria, 1450 o 1460   Turbaco, Colmbia, desembre de 1509) va ser un navegant i cartgraf, conegut per haver dissenyat el primer mapa del mn que mostrava els territoris descoberts a Amrica durant el segle XV.

 Els primers anys .
Se sap que va nixer a Cantbria, encara que hi ha dubtes sobre la data exacta; no se sap res de la seva infantesa i adolescncia. Algunes referncies descriuen que de jove podia haver estat en les navegacions d'exploraci que realitzaven els cntabres a travs del mar Cantbric i, posteriorment, en direcci a l'frica Occidental.

Les primeres referncies slides provenen de 1488, quan es trobava a Portugal. Aleshores, acabava d'esdevenir-se l'arribada del navegant Bartolomeu Dias a Lisboa, desprs d'haver assolit el cap de Bona Esperana. Els Reis Catlics havien enviat De la Cosa a aquesta ciutat en qualitat d'espia a la recerca d'informaci i de detalls sobre l'esmentat descobriment per als seus propsits; afortunadament va poder tornar a Castella abans que el capturessin els oficials portuguesos.

 Viatges amb Colom .
El 1492 va participar en el projecte expedicionari de Cristfor Colom a la recerca d'una ruta alternativa cap a les ndies. Com a propietari i contramestre de la caravella Santa Mara, De la Cosa va decidir cedir la nau per a l'expedici. Tanmateix, el vaixell es va enfonsar el 24 de desembre del mateix any. Algunes referncies indiquen que Colom va arribar a acusar personalment De la Cosa per l'incident, tot i que es creu que l'esmentada acusaci no va existir realment.

Aix, en el segon viatge de Colom, Juan de la Cosa va participar com a cartgraf de l'expedici entre 1493 i 1496 a bord de la nau Santa Clara. Tamb va rebre una gran compensaci de diners de part de la reina Isabel per l'enfonsament de la Santa Mara; l'esmentada indemnitzaci data del 28 de febrer de 1494.

Primer viatge amb De Ojeda.
Entre maig i setembre de 1499 va organitzar la seva prpia expedici a Amrica i es va associar amb el navegant castell Alonso de Ojeda (que el va conixer en el segon viatge de Colom) i el navegant florent Amerigo Vespucci. Com a pilot major i cartgraf de l'expedici, De la Cosa va partir de Cadis i va recrrer minuciosament tota la costa sud-americana entre el riu Essequibo, a l'actual Guyana, i el cap de la Vela, a la pennsula colombiana de La Guajira.

Malgrat que aquest viatge no va produir un gran rendiment econmic, De la Cosa en va resultar bastant beneficiat ja que va cartografiar amb detall la costa de la regi explorada, informaci en qu es basaria al cap de no gaire per fer el seu fams mapa.

 El mapamundi .

El juny de 1500, va tornar a Cadis i va elaborar per als Reis Catlics el primer mapamundi on apareix el continent americ, obra datada aquell mateix any, a El Puerto de Santa Mara. Est pintat sobre un pergam fet amb dues pells unides, i s un rectangle irregular de 96 cm d'ample i 183 cm de llarg; el mapa va ser realitzat de manera vertical, s a dir que l'Occident correspon a la part superior del mapa i l'Orient s a la part inferior, el nord se situa a la dreta i el sud a l'esquerra. A la part superior apareix una efgie de sant Cristfol, encara que pot ser un retrat del mateix Colom, situada a ponent de les Antilles, i cont una inscripci que diu: 

Juan de la Cosa la fu al Puerto de S. M l'any de 1500.

L'esmentat mapa reflecteix els resultats dels descobriments duts a terme a Amrica durant el segle XV; amb detalls dels viatges realitzats per Colom (viatges de 1492, 1493 i 1498), Alonso de Ojeda, Vicente Yez Pinzn, Giovanni i Sebastiano Caboto i diversos exploradors portuguesos que van recrrer l'frica, com Bartolomeu Dias i Vasco da Gama.

Va mostrar que les terres descobertes al nord i el sud d'Amrica podien estar unides formant un sol continent, encara que la presncia de l'efgie superior feia que apareguessin com dues terres, tal com creia Colom; Cuba ja apareix identificada com una illa, contrriament a l'opini de Colom; a l'Amrica del Nord no es mostren la pennsula de la Florida, el golf de Mxic, la pennsula de Yucatn i l'Amrica Central (rea que correspon al que queda tapat per l'efgie); les Antilles apareixen de manera completa, i a l'Amrica del Sud es mostra des del cap de la Vela fins al de San Agustn, mostrant una part del nord del Brasil.

El contorn de les costes de l'frica est dibuixat per primera vegada de manera correcta, a causa dels ltims viatges d'exploraci realitzats pels portuguesos. Tanmateix mplies regions de l'sia sn buides i imprecises, b perqu en aquella poca eren desconegudes, b perqu encara s'identificaven amb les ndies de Colom. Les rees d'Europa i de la Mediterrnia apareixen ben detallades, grcies als informes dels navegants italians i mallorquins de l'poca.

El mapa est decorat amb roses dels vents, banderes, caravelles i altres vaixells, ciutats i reis africans, personatges de la Bblia, figures mitolgiques, cursos d'aigua i ports escrits en castell antic.

 El viatge amb De Bastidas .
Cap al final del 1500, el navegant Rodrigo Galvn de Bastidas havia obtingut llicncia per explorar el Nou Mn, de manera que va tenir converses amb De la Cosa per tal que li suggers quina ruta havia de prendre, per al final De Bastidas va decidir nomenar-lo pilot major en l'expedici.

Van partir de Cadis l'octubre de 1501 i, juntament amb Vasco Nez de Balboa que tamb anava amb ells, van recrrer des del cap de la Vela tot el litoral nord de Colmbia, visitant el golf d'Urab i el nord de Panam, fins al Puerto Retrete o Escribano el 1501. Tanmateix, les acusacions de les autoritats contra De Bastidas de negociar or amb els indgenes i el mal estat de les embarcacions van fer que De la Cosa torns a la pennsula Ibrica cap al final de 1502.

 De la Cosa, agutzil major .
La reina Isabel, mitjanant una cdula reial datada el 3 d'abril de 1503, va nomenar De la Cosa agutzil major d'Urab, com a part de la seva recompensa pels serveis prestats en el viatge amb De Bastidas, i addicional ment va ser nomenat oficial assalariat de la Casa de Contratacin, creada feia poc.

De ms a ms, se li va encarregar una missi a Lisboa davant del rei Manuel I de Portugal per buscar explicacions a les acusacions que feien els castellans segons les quals els portuguesos estaven duent a terme exploracions dins dels dominis de la Corona de Castella. De resultes de tot plegat, De la Cosa va ser arrestat i empresonat, encara que va ser alliberat poc desprs grcies a la intervenci de la reina Isabel.

 Viatges sota el seu comandament .
El 1504 va aconseguir de fer el seu primer viatge sota el seu comandament com a capit general i pilot, grcies a una capitulaci de la Corona per descobrir i vigilar les costes de la Tierra Firma. Amb quatre naus armades va recrrer les costes entre l'illa Margarita i el golf d'Urab. Cal destacar que De la Cosa va aprofitar aquest viatge per estudiar ms a fons l'esmentat litoral, va impedir la presncia dels portuguesos a la regi, va socrrer el mercader sevill Cristbal Guerra i els seus homes, en territoris del que en un futur seria Cartagena de Indias, i va obtenir un guany de 50 mil maraveds com a recompensa per la seva tasca. Posteriorment va posar rumb a la Hispaniola, on va romandre dos anys.

Es va estar a Castella un any, fins que el 1507 la Casa de Contratacin el va cridar perqu dirigs una petita flota de vaixells que vigilarien les costes entre Cadis i el cap de So Vicente, que era lloc de reuni de diversos pirates, i per vigilar les naus portugueses que vinguessin procedents del Nou Mn. Tanmateix, en no retre fruits l'esmentada missi, la Corona va decidir enviar dues caravelles a les ndies, comandades per De la Cosa i De Bastidas, viatge en qu van tenir grans guanys ja que cadascun va rebre al voltant dels 100 mil maraveds.

El 1508 va participar a la Junta de Burgos, juntament amb Vicente Yez Pinzn, Juan Daz de Sols i Amerigo Vespucci, que eren els millors navegants de l'poca al servei de la Corona de Castella, per discutir sobre el projecte d'una gran expedici que tenia com a objectiu arribar a l'sia per l'oest. Tamb aquell mateix any la reina Joana I de Castella li va confirmar el crrec d'agutzil major d'Urab que se li havia atorgat cinc anys enrere, per aquesta vegada de manera hereditria.

A ms, aquell any va anar a representar Alonso de Ojeda per obtenir la governaci de la Tierra Firma, que el rei Ferran el Catlic havia posat a concurs. En aquell acte tamb hi era present Diego de Nicuesa; a causa de la fama d'ambds candidats, la Corona va decidir dividir la Tierra Firma en dues governacions: Veragua a l'oest del golf d'Urab i governada per de Nicuesa; i la Nova Andalusia a l'est, governada per De Ojeda.

 Segon viatge amb De Ojeda i mort .
El 1509 va partir novament cap a la Hispaniola amb una caravella, dos bergantins i una tripulaci de 200 homes en un viatge comandat per Alonso de Ojeda, que va ser de nou nomenat governador de la Nova Andalusia pel rei Ferran. En aquest viatge, De la Cosa va ser nomenat tinent governador i l'expedici parteix de Santo Domingo el novembre del mateix any amb un centenar d'homes ms. De la Cosa va resoldre la disputa entre els dos governadors sobre quin lloc exacte del golf d'Urab seria el lmit d'ambdues governacions, assenyalant el riu Atrato com el lmit exacte entre Veragua i la Nova Andalusia.

En arribar a la Nova Andalusia el mes de desembre, De Ojeda va decidir desembarcar a la badia de Calamar, desatenent els consells de De la Cosa que recomanava que no es pertorbs els indis d'aquella regi, ja que eren indgenes que usaven fletxes enverinades, i que era ms convenient fundar un poblat a la vora del golf d'Urab, on vivien indis menys bellicosos, fet del qual De la Cosa havia tingut coneixement cinc anys enrere. Hi va haver un xoc entre castellans i indgenes a l'esmentada badia. Orgulls de la victria dels seus, De Ojeda decideix endinsar-se a la selva on van fugir alguns indgenes fins al poblat de Turbaco. En arribar al poblat, De Ojeda, De la Cosa i els altres homes van ser sorpresos pels indgenes, que van disparar fletxes enverinades que van causar la mort a De la Cosa i a la major part dels homes, i tot just se'n va salvar De Ojeda i un ms dels seus homes; algunes referncies indiquen que De la Cosa va sacrificar la seva vida per tal de mantenir De Ojeda sa i estalvi.

En arribar De Ojeda a la badia es va trobar amb l'expedici de De Nicuesa, qui en assabentar-se dels fets ocorreguts a Turbaco va oblidar les diferncies que tenia amb l'altre governador; llavors la tripulaci d'ambdues expedicions va venjar la mort de De la Cosa i els seus homes, va destruir el poblat i en va assassinar tots els habitants. La vdua de De la Cosa va rebre 45.000 maraveds i tots els indgenes que tenia en possessi el navegant com a indemnitzaci pels serveis prestats; es va desconixer el dest del fill de De la Cosa, el qual havia d'haver pres el crrec d'agutzil major d'Urab, ja que al seu pare l'hi havien concedit de manera hereditria.

 El seu llegat .
Es pot assenyalar que, desprs de la seva mort, el mapamundi que va dissenyar Juan de la Cosa va ser una de les obres ms importants de la cartografia del final del segle XV i inici del segle XVI; va ser usat i arxivat per la Casa de Contratacin durant diversos anys fins que va ser robat en circumstncies desconegudes. Va ser redescobert el 1832 pel bar de Walckenaer, ministre plenipotenciari dels Pasos Baixos a Pars, que el va comprar a un preu molt barat en aquella ciutat. A la mort del bar el 1853, es va subhastar el mapamundi i el govern espanyol, grcies a Ramn de la Sagra, el va adquirir per 4.321 francs i fou collocat al Museu Naval de Madrid segons la Reial Ordre del 14 de setembre de 1853.

Es creu que les relacions amistoses entre De la Cosa i el batxiller Martn Fernndez de Enciso van fer que aquest ltim es bass en els coneixements cartogrfics de De la Cosa per realitzar la seva obra Suma de geografa que trata de todas las partes y provincias del mundo: en especial de las Indias, impresa a Sevilla en 1519.

Tamb hi va haver reproduccions i anlisis de diverses zones del mapa de De la Cosa fetes per diversos erudits, com Alexander von Humboldt en el seu Examen crtic de la histria de la geografia del nou continent (1836), Ramn de la Sagra el 1837 amb la Histria fsica, poltica i natural de l'illa de Cuba, el vescomte de Santarm el 1842 amb el seu Atles de l'Edat Mitjana, etc.

Tamb hi ha referncies que indiquen que De la Cosa havia realitzat altres mapes importants, incloent-ne un del mar Cantbric, encara que fins a la data encara no s'han trobat.

 Bibliografia i referncies .
 Carta universal de Juan de la Cosa. Puerto de Santa Mara, 1500.
 Lpez de Gmara, Francisco: Historia General de las Indias, captol LVII. Medina del Campo, 1553; Saragossa, 1555.
 Humboldt, Alexander von: Examen critique de l'histoire de la gographie du Nouveau Continent, et des progrs de l'astronomie nautique aux 15me et 16me sicles. Pars: Gide, 1836-39.
 Bulletin de la Socit Gographique de Paris, nm 17, tom 3. Pars, 1862.
 Enciclopedia Ilustrada Cumbre, tom 4, pgs. 252-253. Mxic: Hachette Latinoamrica, 1993 (32a edici).

 Enllaos externs .
 Biografia de Juan de la Cosa ;
 Breu biografia de Juan de la Cosa ;
 Assaig referent a Juan de la Cosa ;
 Descripci del mapa al Museu Naval de Madrid ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158616" title="DVTS" nonfiltered="4210" processed="4201" dbindex="64262">
DVTS(Digital Video Transport System) s un sistema d'ltima generaci, simple i econmic, capa de transmetre vdeo i udio d'alta qualitat per Internet. DVTS utilitza vdeo sense comprimir a 30 Mbps per proveir d'imatges d'alta qualitat amb baixa latncia, s a dir, amb poc retards. L's d'aquest nou sistema a estat possible gracies a les xarxes "very wide bandwidth" (xarxes de banda molt ampla).
DVTS s un sistema que existeix per a quasi tots els sistemes operatius i suporta IPv4/IPv6 unicast i multicast (ASM i SSM).



Requeriments.
Xarxa capa de suportar el flux de dades.
Cmera de vdeo digital amb port FireWire (IEEE1394).
Receptor de vdeo digital amb port FireWire.
Ordinador amb port FireWire.

NOTA: En cas de no utilitzar sistemes que no disposin de port FireWire necessitarem un conversor analgic/digital

Software compatible fins al moment.

Windows Media.
Quick Time.
RealPlayer.
Sorensen.
Apple Darwin.

Comparaci amb altres tecnologies.



Nota: DVTS funciona de forma comparable a MPEG-2, per amb un cost inferior i una complexitat molt reduda. A ms a ms, la latncia s molt baixa perqu el flux de DV no es comprimeix abans d'enviar-ho a la xarxa.

Possibles aplicacions.
 
Videoconferncia:Generalment, per fer videoconferncies s'utilitzen velocitats baixes, de l'ordre de 2 Mbps i per tant la qualitat de les imatges de vdeo no s molt bona. Amb el format DVTS es pot aconseguir una videoconferncia d'alta qualitat capturant els paquets DV generats per una cmera de vdeo convencional a travs d'un port FireWire, afegir-li les capaleres IP i retransmetre'ls a travs de la xarxa. Amb aquest sistema es poden realitzar transmissions de fins a 30 Mbps oferint un sistema de videoconferncia d'alta qualitat per xarxes d'alta velocitat. Amb aquest sistema es pot aconseguir un servei de videoconferncia 100 cops millor que el convencional. Tamb pot ser utilitzat en mode multicast i permetre que tres o ms usuaris participin en una mateixa conferncia.

Sistema de transport de vdeo: Pot ser utilitzat per al transport de vdeo d'alta qualitat des del lloc on s'est gravant (estudi), fins al centre on es recodifica i es retransmet a una qualitat assequible per a la majoria d'usuaris ;

Vegeu tamb.
HDTV

DV

FireWire

IPv4

IPv6

Enllaos externs.
http://www.sfc.wide.ad.jp/DVTS/ (en angls)

http://apps.internet2.edu/dvts.html (en angls)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158618" title="Futbol Club Rnger's" nonfiltered="4211" processed="4202" dbindex="64263">


El FC Rnger's s un club andorr de futbol de la ciutat d'Andorra la Vella.

 Histria .
El FC Rnger's es fund l'any 1981 i s'afili a la lliga el 1999.

 Palmars .
 2 Lliga andorrana de futbol: 2006, 2007.
 1 Supercopa andorrana de futbol: 2006.

 Enllaos externs .
UEFA.com - FC Rnger's;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158619" title="Futbol Club Lusitans" nonfiltered="4212" processed="4203" dbindex="64264">


El FC Lusitans s un club andorr de futbol de la ciutat d'Andorra la Vella.

 Palmars .
 1 Copa Constituci: 2002.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158620" title="Inter Club d'Escaldes" nonfiltered="4213" processed="4204" dbindex="64265">


L'Inter Club d'Escaldes s un club andorr de futbol de la ciutat d'Escaldes-Engordany. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158623" title="Futbol Club Encamp" nonfiltered="4214" processed="4205" dbindex="64266">


El FC Encamp s un club andorr de futbol de la ciutat d'Encamp.

 Palmars .
 2 Lliga andorrana de futbol: 1996, 2002.

 Enllaos externs .
  Web del club;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158627" title="Atltic Club d'Escaldes" nonfiltered="4215" processed="4206" dbindex="64267">


L'Atltic Club d'Escaldes s un club andorr de futbol de la ciutat d'Escaldes-Engordany.

 Palmars .
 sense ttols destacats.

 Enllaos externs .
Web oficial del club;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158629" title="Club Esportiu Principat" nonfiltered="4216" processed="4207" dbindex="64268">


El Club Esportiu Principat s un club andorr de futbol de la ciutat d'Andorra la Vella.

 Histria .
El club nasqu a partir de la Penya Madridista Charlot, fundada l'any 1987, que tenia la seu en un restaurant anomenat Charlie's Restaurant. L'any 1989 es refund i adopt el nom CE Principat.

 Palmars .
 3 Lliga andorrana de futbol: 1997, 1998, 1999.
 6 Copa Constituci: 1994, 1995, 1996, 1997, 1998, 1999.

 Enllaos externs .
Web oficial del club ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158632" title="FireWire" nonfiltered="4217" processed="4208" dbindex="64269">


L'IEEE 1394 o FireWire s un estndard multiplataforma per entrada/sortida de dades en srie a gran velocitat. Es sol utilitzar per la interconnexi de dispositius digitals com cmeres digitals i videocmeres a ordinadors.

 Historia .
El FireWire va ser inventat per Apple Computer a mitjans dels 90, i ms tard, va convertir-se en l'estndard multiplataforma IEEE 1394. Va ser a comenaments d'aquest segle quan els principals fabricants de perifrics digitals van adoptar aquests port com un estndard establert.

 Caracterstiques .

 Elevada velocitat de transferncia d'informaci.
 Flexibilitat de la connexi.
 Capacitat de connectar un mxim de 63 dispositius. ;

La seva velocitat fa que sigui la interfcie ms utilitzada per a udio i vdeo digital. Aix, s'utilitza molt en cmeres de vdeo, discs durs, impressores, reproductors de vdeo digital, sistemes domstics per a l'oci, sintetitzadors de msica i escners.

Existeixen dos versions:

 FireWire 400: t un ample de banda 30 vegades superior que l'USB 1.1.
 IEEE 1394b, FireWire 800 o FireWire 2: duplica la velocitat del FireWire 400.

Aix, per a usos que requereixin la transferncia de grans quantitats d'informaci, resulta molt superior a l'USB.

 Avantatges de FireWire .

 Arribar a una velocitat de 400 megabits per segon.
 Es fins a 4 cops ms rpid que una xarxa Ethernet 100Base-T i 40 cops ms rpid que una xarxa Ethernet 10Base-T.
 Suporta la connexi de fins a 63 dispositius amb cables d'una longitud mxima de 425 cm.
 No s necessari apagar un escner o una unitat de CD abans de connectar-lo o desconnectar-lo, i tampoc requereix reiniciar l'ordenador.
 Els cables FireWire es connecten molt fcilment: no requereixen nmeros d'identificaci de dispositius, commutadors DIP, cargols ni tanques de seguretat.
 FireWire funciona tan amb Macintosh com amb PC.
 FireWire 400 envia les dades per cables de fins a 4,5 metros de longitud. Mitjanant fibra ptica professional, FireWire 800 pot distribuir informaci per cables de fins a 100 metres. Noms es necessari un ordenador o dispositiu per arribar a aquestes distncies.

Aplicacions del FireWire.
Edici de vdeo digital.
La edici de vdeo digital amb FireWire ha perms una revoluci en la producci del vdeo amb sistemes d'escriptori. La incorporaci de FireWire en cmeres de vdeo de baix cost i elevada qualitat permet la creaci de vdeo professional en Macintosh o PC. FireWire permet la captura de vdeo directament de les noves cmeres de vdeo digital amb port FireWire incorporat i de sistemes analgics mitjanant conversors d'udio i vdeo a FireWire.

 Xarxes IP sobre FireWire .
Es pot utilitzar entre ordinadors Macintosh y perifrics els protocols IP existents, incloent AFP, HTTP, FTP, SSH, etc. " Si unim la possibilitat d'utilitzar les connexions FireWire per a crear xarxes TCP/IP a les prestacions de FireWire 2 (FireWire 800), es tenen raons molt series per a que es recuperi rpidament l'atenci dels fabricants de perifrics per a satisfer les necessitats dels usuaris d'aplicacions que requereixin gran ample de banda en xarxes locals, com totes les relacionades amb el vdeo digital.

Referncies.

USB. ;
DV.
DVTS;

Enllaos externs.
1394 Trade Association;
High Definition Audio-Video Network Alliance (HANA) Estndard que utilitzen IEEE 1394 FireWire per interconnectar components de A/V.
IEEE 1394 FireWire over Coaxial Cable;
Wireless FireWire;
Apple FireWire Technology;
IEEE p1394c Working Group website;
USB 2.0 vs FireWire;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158637" title="Air France" nonfiltered="4218" processed="4209" dbindex="64270">

Air France (AFR, Compagnie Nationale Air France) s la aerolnia nacional francesa. T rutes entre 296 ciutats en 85 pasos i t amb ms de 64.000 empleats. Pertany a l'aliana SkyTeam al costat de Delta, Aeromxico, Korean Air, CSA Czech Airlines i Alitalia. L'any 2004, Air France es va situar com la primera aerolnia europea, amb un 18% de tots els passatgers europeus. Air France fa servir el Codi IATA AF.




Flota actual.
Boeing:
 Boeing 737 (22);
 Boeing 747 (36);
 Boeing 777 (26);

Airbus:
 Airbus A318 (6);
 Airbus A319 (40);
 Airbus A320 (65);
 Airbus A321 (12);
 Airbus A330 (13);
 Airbus A340 (22);
 Airbus A380 (10);
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158640" title="Akihito (desambiguaci)" nonfiltered="4219" processed="4210" dbindex="64271">

 Emperador Akihito, emperador del Jap des de 1989.
 Prncep Komatsu Akihito;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158641" title="D.L. Hawkins" nonfiltered="4220" processed="4211" dbindex="64272">

D.L. Hawkins s un personatge de ficci de la srie Herois interpretat per Leonard Roberts. s el marit de Niki Sanders i el pare de Micah Sanders. T el poder de l'intangibilitat.



 Histria del personatge .
Sis mesos abans dels esdeveniments principals de la srie, D.L. Hawkins era treballador de la construcci. Ell i la seua esposa Niki tenien problemes financers degut a que la construcci no es paga molt b. Aix, quan es troben en un punt crtic, decideixen que el pare de Niki, Hal Sanders, entre en les seues vides. Al principi pareixia que Hal podria ser un bon avi per a Micah i que podria ajudar-los a eixir dels nmeros rojos. No obstant aix, prompte s'adonaren que Hal no havia canviat i que seguia sent el mateix home impulsiu i abusiu que Niki havia intentat oblidar, aix que no va deixar que torns ms amb ells.

Aleshores, D.L. entra en una banda de criminals que es distingeixen per portar anells de calavera. Comena a cometre delictes per deixa la banda a temps, abans que aquestos roben dos milions de dlars i maten a un gurdia de seguretat, per la policia l'arresta. Frustrat per estar en la pres i per la situaci general, D.L. descobreix que t el poder de canviar de fase. Aix que decideix escapar-se de la pres per a intentar aclarir tot el succet, netejar el seu nom i protegir la seua famlia.

 Poders .
D.L. Hawkims t l'habilitat de l'intangibilitat, podent atravessar objectes i cossos . Quan ell s posa en fase, sembla com si es tornar com un lquid que li permet travessar les coses. Mentre que molts altres personatges sols poden canviar de fase en cos sencer, D.L. pot canviar de fase qualsevol part del seu cos. A ms a ms, tamb pot canviar de fase a altres que estiguen en contacte fsic amb ell.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158648" title="Lar" nonfiltered="4221" processed="4212" dbindex="64273">




Els lars, eren unes divinitats de la mitologia romana que formaven part dels cultes familiars. L'origen es remunta als cultes dels etruscs vers els dus familiars. Segons Ovidi, sn descendents de la nimfa Lara i de Mercuri, i tenien gaireb les mateixes atribucions d'aquest du com la tutela de la llar i de la famlia, i la protecci a les crulles de camins). Un altre origen es la paraula etrusca Lar (senyor o heroi).

La religi de l'antiga Roma presentava dos vessants: els cultes pblics o estatals i els cultes privats o domstics (lares domestici i lares publici). Dins els cultes domstics se situa l'adoraci dels anomenats dii familiaris o dus de la famlia. Entre aquests es troben els lares loci, la funci primordial dels quals era vetllar pel territori en el qual es trobava la casa familiar. Tant s aix, que abans que la propietat privada fos regulada pel dret, eren els lars els encarregats d'evitar que els estranys s'endinsessin en terres alienes mitjanant l'amenaa d'alguna malaltia que podia arribar a ser mortal. Amb el temps els manes d'una casa van quedar ms connectats amb el lloc d'enterrament i els lares domestici amb la terra i la casa. Noms els esperits dels bons homes eren honorats com a lares, i les dones no podien esdevenir lares, per si els infants de ms de 40 dies. Els lares domestici corresponen als grecs . Els lares familiari eren inseparables d'una famlia i quan canviava d'adrea se'n anaven amb ells.

Les famlies romanes sentien una gran veneraci pels lars, que representaven en forma de petites esttues. Aquestes es collocaven tant dins com fora de la casa a petits altars o lararium, on es realitzaven les ofrenes o se'ls resaven oracions. En la cases o domus, el larari solia situar-se a l'atri, el ms a prop possible de la porta principal. En el cas dels apartaments o insulae, el larari es collocava a prop de la cuina, encara que en una mateixa casa n'hi podia haver ms d'un i no era estrany collocar-los als dormitoris. El que era important, tanmateix, s que no estiguessin en llocs poc transitats o amagats, a fi que no quedessin ignorats, oblidats o robats. En definitiva formaven un membre ms de la famlia (Gens).

En els primers temps de la cultura romana cada casa tenia almenys una petita esttua. Ms endavant sorgiria una certa confusi entre aquestes icones i les dels manes, nimes dels avantpassats morts.



Plini distingeix molt be als lars pblics dels domstics. Els pblics foren adorats no sols a Roma sin en altres ciutats, de fet en totes les que seguien el model rom o el llat. Entres els lars pblics hi havia els lares praestites o lares compitales (lars de les crulles) que eren de fet els mateixos  i es distingien per les cerimnies d'adoraci. Els lares praestites eren considerats protectors de la ciutat i tenien el seu temple a la anomenada Via Sacra pop del compitum, pel que foren anomenats compitales; el seu temple tenia dos imatges, probablement les de Rmul i Rem; als lars se'ls sacrificaven  gossos; quan es parlava dels lares compitales es pensava ms aviat en protectors de parts de la ciutat i sota aquest nom hi havia fora capelles (aediculae) a Roma. 

En temps d'August el genius Augusti fou incorporat als lares praestites. La resta dels lares pblics foren:

Lares rurales (adorats al camp) ;
Lares arvales (adorats en zones rstiques);
Lares viales (adorats per viatgers, als camins) ;
Lares marini o permarini (adorats als vaixells);

Articles relacionats.
 Sant;
 Fantasma ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158653" title="Facultat de Geografia i Histria (UB)" nonfiltered="4222" processed="4213" dbindex="64274">

La facultat de geografia i histria de la Universitat de Barcelona va ser inaugurada oficialment en el seu nou emplaament l'any 2006, tot i que no va resultar completament operativa fins a principis de l'any 2007. Prviament la facultat estava situada al Campus Sud de l'avinguda Diagonal, en uns terrenys que actualment s'estan habilitant per a ampliar el Parc Cientfic de Barcelona. Aquest trasllat des de l'avinguda Diagonal al barri del Raval es va dur a terme durant l'estiu de l'any 2006 juntament amb la Facultat de Filosofia. Actualment, s'hi imparteixen les llicenciatures de Geografia, Histria, Histria de l'art, Antropologia i el graduat superior en Arqueologia, aix com diversos programes de doctorat i msters.

La facultat comprn els segents departaments:

 Geografia Humana;
 Geografia Fsica i Anlisi Geogrfic Regional;
 Antropologia Cultural i Histria d'Amrica i frica;
 Histria Contempornia;
 Histria Moderna;
 Histria Medieval, Paleografia i Diplomtica;
 Prehistria, Histria antiga i Arquologia;
 Histria de l'Art;

 Enllaos externs .

Facultat de Geografia i Histria (UB);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158655" title="Manes" nonfiltered="4223" processed="4214" dbindex="64275">
En la mitologia romana, els Manes eren les nimes dels ssers estimats que havien mort. Com a esperits menors, eren similars als Lars, Genis i  Penats. Manes, els esperits dels morts, deriva del protoindoeuropeu *men-, "pensar" i sn paraules relacionades amb el grec antic menos ("vida, fora") i l'avstic mainyu ("esperit").

Els manes tamb eren anomenats Di Manes (en llat di significa "dus"), i les lpides romanes sovint incloen les lletres D. M., que representaven dis manibus ("dedicat als dus manes"). La paraula tamb s'utilitzava com una metfora per referir-se a l'avern.

Quan es fundava una ciutat, en principi es cavava un forat rod, el mundus, una imatge del cel invertit. En el fons, s'encastava una pedra, lapis manalis, que representava una porta dels inferns. Per deixar passar als manes, s'apartava aquesta pedra el 24 d'agost, el 5 d'octubre i el 8 de novembre. El culte era destinat a apaivagar la seva clera i en el seu origen se'ls oferien sacrificis amb sang. s probable que els primers combats de gladiadors fossin instituts en el seu honor.

Eren honrats durant la parentlia i la ferlia, en el mes de febrer. Del 13 al 26, era festa laboral, tot s'aturava i els temples quedaven tancats. Es decoraven les tombes amb violes, roses, lliris, murta, i s'hi dipositaven aliments.

Els Manes (benefactors) amb les Larves (malignes) formaven el grup dels Lmurs.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158662" title="Rabab" nonfiltered="4224" processed="4215" dbindex="64276">


El rabab, de l'rab       , s un instrument de corda, aparegut per primer cop a l'Afganistan, com a molt tard al segle VIII aC, i que es difongu a travs de les rutes comercials islmiques fins a Al-ndalus i parts de l'Europa de l'Est, passant per tot el territori islmic actual, i per l'Est fins a la Xina. La varietat que es toca amb arc (versemblantment l'original) sovint t una punxa a davall per recolzar-hi l'instrument (com els violoncels actuals). 

El rabab es considera part de la famlia dels llats. Les versions "pinades", com el "Rebab kabuli" (de vegades anomenat "rubab") es toquen amb plectre com el llat, mentre altres versions es toquen amb arquet. Un d'aquests instruments s el Gusle, un instrument molt difs als Balcans. s gaireb segur que s un avantpassat del viol europeu, a travs del rebec medieval. s utilitzat en una gran varietat de conjunts i gneres musicals musicals, en consonncia amb la seva gran distribuci, i es construeix i es toca de diferents maneres en diferents zones. 

Construcci.
Els rababs "pinats", habituals a Afganistan, , i nord-oest de l'ndia sn instruments de forma estranya, amb una forma que ha estat descrita per alguns com "de barca". El cos de l'instrument s pesat, de fusta buidada, estret al mig, fet que suggereix que antigament havien estat tocats com un viol, amb arquet. El cos est cobert amb una pell tesa, que normalment est ben encolada al cos. El coll s molt estret, i el mstil sovint est molt decorat. El claviller est acabat sovint amb escultures intricades. 

El rabab "kabuli" t tres o quatre cordes (habitualment amb una corda doble) amb un pont consistent en una pea esculpida que recula, a pressi, sobre la pell. Aquestes cordes estan enganxades a clavilles (no mecniques) que es troben al claviller, i van a parar en  un nic pic molt slid situat a la part inferior de l'instrument. La major part de rababs "pinats" tenen un cert nombre de cordes que ressonen per simpatia, i que s'afinen mitjanant clavilles que es troben al llarg de la base del coll. 

Hi ha diferents tipus de rababs que es toquen amb arquet, que tenen diferents funcions. Al sud-est de l'sia, el rozh/rebab s un instrument gran, amb una tessitura semblant a la de la viola da gamba, mentre que les versions de l'instrument que es toquen ms cap a l'oest tendeixen a ser ms petites i agudes. El rozh/rebab consisteix habitualment en un cos petit, arrodonit, amb l apart frontal coberta amb una membrana que pot ser de pergam o de pell. 

El cos varia, dels models ms decorats, com a Java, als ms simples, com el de 2 cordes d'Egipte i Iraq, que sol tenir el cos fet amb una closca de coco (motiu pel qual s'anomena goza (= Ar      "coco"). Les versions ms sofisticades tenen una caixa de ressonncia de fusta, coberta per la part de davant amb una membrana de pell (sovint de cabra). 

Enllaos externs.
Nay-Nava the encyclopedia of persian music instruments;
frame.html Rebab;
The Rebab;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158668" title="pica" nonfiltered="4225" processed="4216" dbindex="64277">
L'pica s un dels grans gneres literaris clssics, juntament amb la lrica i el drama. L'pica s el mode de la narrativa, de l'observaci de l'entorn i l'explicaci d'histries, on importa la trama i la manera com aquesta es conta. Hi predominen dues funcions del llenguatge, la referencial i la potica. Pot incloure descripci o exaltaci dels sentiments, per el ms rellevant s l'acci, el canvi que es produeix en una situaci inicial i que desencadena la histria. 

Les primeres manifestacions piques estan escrites en vers o provenen de la tradici oral, com l'epopeia o la can de gesta. Modernament, per, es narren en prosa, quedant el vers per a la lrica i aix l'pica es manifesta en la novella o el conte. Per evitar confusions amb les obres clssiques, se sol emprar la denominaci de narrativa, assimilant pica a una matria relacionada amb els herois i la guerra, que poden aparixer a les obres fundacionals de la literatura nacional o a recreacions histriques.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158669" title="Lrica" nonfiltered="4226" processed="4217" dbindex="64278">
La lrica s un gnere musical i literari en el qual l'autor vol expressar els seus sentiments i emocions respecte a un ens o objecte d'inspiraci amb un poema musicat, originalment amb una lira.

Caracterstiques.
S'expressa majoritriament a travs del vers;
L'objectiu s transmetre una emoci, per tant el punt de vista s subjectiu;
L'acci s noms el marc que explica el sentiment, quan apareix, s un gnere del moment;
Predominen els textos en primera persona;
La seva extensi acostuma a ser ms breu que altres gneres, per guanyar en intensitat;

Subgneres lrics.
S'inclou un llistat de gneres lrics comuns
himne;
ditirambe;
refrany;
oda;
elegia;
stira;
gloga;
can;
roman;
balada;
sonet;
psalm;

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158670" title="Diamant clapat" nonfiltered="4227" processed="4218" dbindex="64279">

 
Els diamants clapats o diamants zebrats (Taeniopygia guttata) sn uns ocells originaris d'Austrlia i de les Illes de la Sonda (com ara Timor).Tamb s'ha introdut a Portugal.

Morfologia.

 s petit i fort.

Reproducci.

Normalment nia en colnies. En llibertat construeix un niu volumins amb herbes, amb forma d'ampolla i amb una entrada amb forma de tnel.

Subespcies.

 Taeniopygia guttata castanotis (Gould, 1837) ;
 Taeniopygia guttata guttata (Vieillot, 1817) ;

Hbitat.

Prefereix viure en zones boscoses o en grans planes de gespa amb bastant espessor, tot i que poden adaptar-se a terrenys rids amb algun arbre o matolls on poder-se refugiar ja que pot romandre fora temps sense beure. 

Costums.

s rpid de moviments, de carcter alegre i sedentari que viu en grups molt nombrosos. 

Alimentaci.

El diamant clapat s'alimenta princialment de llavors (mill, escaiola, i d'altres), pa, verdures (pastanaga barrejada amb mel, enciam, espinacs, fulles de col i bleda, etc.) i fruita (taronges, pomes, peres, mel).

Enllaos externs.

 El diamant clapat a la IUCN. ;
 El diamant clapat a l'Animal Diversity Web. ;
 El diamant clapat a l'Encyclopedia of Life. ;
 Vdeos de diamants clapats en llibertat. ;
 Descripci i hbitat d'aquesta espcie d'ocell. ;
 Distribuci geogrfica del diamant clapat. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie d'ocell. ;
 Estudi de la poblaci d'aquest ocell a Catalunya. ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158672" title="Soroll trmic" nonfiltered="4228" processed="4219" dbindex="64280">
En telecomunicacions i altres sistemes electrnics, es denomina soroll trmic o soroll de Johnson-Nyquist al soroll produt per l agitaci dels portadors de crrega (normalment electrons) dintre d'un conductor elctric a temperatures superiors a 0 K o zero absolut ( 273.15 C). Segons el Tercer Principi de la termodinmica, no s possible extreure tota l energia d un sistema fsic i per tant, el soroll trmic s inevitable; a ms, s independent de l aplicaci de qualsevol voltatge.
Es tracta d'un soroll blanc, s a dir, uniformement distribut en l'espectre de freqncies. L amplitud del seu senyal t una funci densitat de probabilitat molt propera a la Gaussiana.

Aquest soroll va ser mesurat per primera vegada per John B. Johnson als laboratoris Bell l any 1928. Harry Nyquist don l explicaci per aquest fenomen.

La densitat de potncia de soroll, expressada en W/Hz, ve donada per:

    ;

on:
k = Constant de Boltzmann;
T = Temperatura en Kelvin;


En comunicacions, s freqent expressar les potncies en escala logartmica en relaci a 1 mW (dBm), assumint una impedncia de 50 . Amb aquestes convencions, la potncia de soroll trmic total en una amplada de banda  i a temperatura estndard (25C) es calcula:



on  s'expressa en dBm i  en Hz.

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158675" title="Albert Costa i Casals" nonfiltered="4229" processed="4220" dbindex="64281">






Albert Costa (Lleida, 25 de juny de 1975), s un tennista catal, retirat des del 2006. La fita ms important de la seva carrera s el ttol de campi al Torneig de Roland Garros del 2002.

 Torneigs de Grand Slam .
 Campi Individuals (1) .


 Ttols (13) .
 Individuals (12) .




 Finalista en individuals (9) .
1995: Casablanca (perd davant Gilbert Schaller) (ustria).
1996: Estoril (perd davant Thomas Muster) (ustria).
1996: Dubai (perd davant Goran Ivanisevic) (Crocia).
1996: Montecarlo TMS (perd davant Thomas Muster) (ustria).
1998: Roma TMS (perd davant Marcelo Ros) (Xile).
1998: Bournemouth (perd davant Flix Mantilla) (Catalunya).
2001: Kitzbhel (perd davant Nicols Lapentti) (Equador).
2002: Barcelona (perd davant Gastn Gaudio) (Argentina).
2002: Amersfoort (perd davant Juan Ignacio Chela) (Argentina).

 Dobles (1) .




 Actuaci en els Grand Slam (individuals) .



 Altres dades .

 Obtingu la medalla de bronze als Jocs Olmpics de Sydney l'any 2000 en la modalitat de dobles amb lex Corretja.

 Va representar Espanya al World Team Championship de Dsseldorf els anys 1996, 1997, 1999, 2000, 2002 i 2004 amb un balan de 10-7 i fent campiona Espanya amb Flix Mantilla, Toms Carbonell i Francisco Roig.

 Ha format part del equip espanyol de la Copa Davis els anys 1996, 2000, 2003 i 2005, fou campi l'any 2000. El seu balan total s de 11-8 (individuals 9-5 i en dobles 2-3).

 Enllaos externs .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158679" title="Institut Cartogrfic de Catalunya" nonfiltered="4230" processed="4221" dbindex="64282">
L'Institut Cartogrfic de Catalunya (ICC) s una entitat de la Generalitat de Catalunya que t com a finalitat dur a terme les tasques tcniques de desenvolupament de la informaci cartogrfica en l mbit de les competncies de la Generalitat.

L'ICC va ser creat el 1982 reprenent la tasca iniciada pels serveis geogrfics de la Mancomunitat de Catalunya i de la Generalitat a l'poca de la Segona Repblica Espanyola. Actualment a la seu de l'ICC s'allotja la Cartoteca de Catalunya que disposa d'un extens fons cartogrfic des del segle XVI fins a l'actualitat.

Al lloc web de l'ICC es troba VISSIR (Visor Imatges del Servidor d'Imatges Rster), aplicaci basada en codi obert que permet la visualitzaci i descrrega de la cartografia produda a l'ICC.

Enllaos externs.
Portal de l'ICC;
Visor de Mapes de Catalunya;
Cartoteca Digital;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158684" title="Victria prrica" nonfiltered="4231" processed="4222" dbindex="64283">
Una victria prrica s aquella que s'aconsegueix no sense grans prdues en el propi bndol. Tal expressi s emprada en diversos mbits, a ms a ms del bllic.

El nom de l'expressi prov de Pirros, fill d'Aquilles i marit d'Antgona, que fou rei d'Epir entre el 307 aC i 302 aC. Aquest aconsegu diverses victries a Heraclea i Asculum davant l'exrcit rom tot i patir un gran nombre de baixes en ambds enfrontaments.

Es diu de Pirros que en contemplar el resultat de l'enfrontament digu "Una altra victria com aquesta i tornar sol a Epir" .






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158686" title="El Paller de Tot l'Any" nonfiltered="4232" processed="4223" dbindex="64285">

El Paller de Tot l'Any s un dels pics ms caracterstics de la carena del cam Ral des del punt de vista del poble de Rellinars.

Est situat a la Serra de l'Obac (Serralada Prelitoral) entre el torrent de la Saiola i el torrent de la font de la Cansalada, dintre del terme municipal de Rellinars i del Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac.

Format per conglomerats, presenta un relleu caracterstic en el qual les diferents capes de sediments amb diferent resistncia a l'erosi ha creat el bloc superior amb dimetre menor al principal.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158687" title="Estuari" nonfiltered="4233" processed="4224" dbindex="64286">


Un estuari s la part ms ampla i profunda de la desembocadura d'un riu al mar obert en aquelles rees on les marees tenen ms amplitud o oscillaci. La desembocadura en estuari est formada per un sol bra o curs fluvial que s molt ample i profund, encara que tamb solen tenir una mena de platges a les vores on la quietud de les aiges permet crixer algunes herbes que suporten aiges bastant salines. En alguns casos, els pastors d'ovelles de les costes franceses de l'Oce Atlntic aprofiten la baixamar per a portar el ramat a pastar en aquestes zones, donant origen a una concentraci bastant gran de sal a la seva carn, que s molt apreciada (mouton de pr sal).

Els estuaris s'originen perqu l'entrada d'aiges marines durant la plenamar, estanca les aiges dolces del riu, mentre que durant la baixamar, totes les aiges comencen a tornar i entren a gran velocitat al mar o al oce, contribuint a netejar i aprofundir el seu llit, deixant sovint, grans zones de maresmes. Les marees de major amplitud del mn (uns 16 metres) tenen lloc als estuaris del nord-oest de Frana i, sobretot, a la costa oriental del Canad (Baia de Fundy) a ms d'algunes altres zones. El riu Rance (Frana) t un sistema de producci hidroelctrica que usa la fora de les marees a l'estuari de la seva desembocadura, tant a la plenamar com quan es produeix la baixamar. Els ecosistemes dels estuaris se solen caracteritzar per una alta productivitat biolgica i per la seva gran biodiversitat.

Els estuaris son bastant infreqents a la zona equatorial donada la escassa amplitud de les marees i la gran quantitat de sediments que arrastren els rius. Aquesta es la ra de qu la desembocadura del Nger, de l'Amazones, de l'Orinoco i de molts altres rius prxims a l'equador terrestre sn deltes i no estuaris, a pesar de trobar-se en oceans oberts.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158690" title="Valor afegit brut" nonfiltered="4234" processed="4225" dbindex="64288">
El valor afegit brut (VAB) s la suma dels valors addicionals que adquireixin els bns i serveis en transformar-se durant el procs de producci. En l'economia, aquesta s una de les maneres per calcular el Producte interior brut i per tant, sovint es consideren sinnims. s un mesurament lliure de duplicacions; s'obt en deduir de la producci bruta el valor dels bns i serveis que s'utilitzen com a part de la producci. A la comptabilitat, el valor afegit brut s la diferncia entre l'import de les vendes de l'empresa i les compres realitzades a d'altres empreses. Si s'hi inclou l'amortitzaci de l'immobilitzat del mateix perode s'obt el valor afegit net. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158693" title="Airbus" nonfiltered="4235" processed="4226" dbindex="64289">

Airbus S.A.S., ms coneguda com Airbus, s una gran empresa paneuropea aeronutica i aeroespacial. Va ser creada el 2001 a Tolosa de Llenguadoc, com una S.A.S (Societat per Accions Simplificada, del francs: Socit par Actions Simplifie). Anteriorment havia estat un consorci denominat Airbus Industries, que no s'encarregava del procs de fabricaci dels avions, sin simplement de coordinar el procs de disseny i venda.

Histria. 

Origen. 
En Setembre de 1967, els governs de Regne Unit, Alemanya i Frana van signar un memorndum d'enteniment per al desenvolupament d'un avi de 300 places. Aquest seria el segon projecte conjunt d'avi a Europa, desprs del Concorde. En els mesos segents van sorgir dubtes per part dels governs britnic i francs sobre la viabilitat del projecte, i va caldre modificar-ho perqu pogus usar motors ja desenvolupats i reduir aix els costos. 

El 1969 el govern britnic va retirar el seu suport al programa. Donada la participaci de Hawker Siddeley, l'empresa seleccionada pel govern britnic (que sense el seu suport financer no podia continuar amb ell), en el desenvolupament de l'ala, els francesos i alemanys es van veure incapaos de continuar en solitari. Finalment la companyia britnica va seguir sent un contractista grcies al suport financer alemany. 

El consorci va ser creat el 1970 per les companyies francesa Aerospatiale i alemanya Deutsche Aerospace com a fabricant europeu d'avions. El 1971 l'empresa espanyola CASA (Construccions Aeronutiques Societat Annima) es va incorporar al consorci, i el 1979 ho va fer la anglesa British Aerospace. 

Des del principi el consorci es va fixar com objectiu competir amb el principal fabricant d'avions del mn, la companyia nord-americana Boeing, que en aquella poca anava adquirint una posici cada vegada ms dominant en el sector de l'aviaci civil. Desprs de la fusi de Arospatiale, CASA i Deutsche Aerospace para crear EADS, (European Aeronautic, Defense and Space Company), aquesta ltima ha passat a controlar el 80% de Airbus, quedant el 20% restant en mans de BAE Systems PLC (British Aerospace).

Consolidaci. 
 
El primer model que va fabricar el consorci, i que va aparixer el 1972, va anar el A300, un avi per a rutes d'abast mitj, de doble passads, innovador en nombrosos aspectes, com la racionalitzaci del compartiment d'equipatges i la crrega mitjanant contenidors. L'avi no va ser un xit immediat, en un mercat dominat pels fabricants nord-americans, i noms va aconseguir vendes importants a Europa. Aix es va veure agreujat per la Crisi del petroli de 1973, que va afectar greument les aerolnies, i amb aix,  la llista de comandes. 

Airbus va estar a punt de fer fallida, en un moment va arribar a tenir 14 avions completament acabats sense vendre esperant en terra per un comprador, desprs de 16 mesos sense cap comanda nova. La compra de diversos avions per part de la nord-americana Eastern Airlines va marcar un punt d'inflexi en les vendes i la salvaci d'Airbus. Poc desprs Airbus va presentar el A310, una variant ms curta de l'anterior, ja que algunes aerolnies es queixaven que l'A300 era molt gran. En els anys 1980 es va iniciar la fabricaci d'altres variants dels dos models existents i, sobretot, es va presentar el nou A320, un avi d'un passads per a trajectes curts i mitjans, de tecnologia revolucionria. 

Airbus va prescindir per primera vegada en aquest model de les conduccions hidruliques per a governar les superfcies de vol, substituint-les per cables elctrics (fly-by-wire) i petits motors situats en aquestes superfcies. Els pilots usen una palanca de comandament situada en un costat, en lloc de la clssica columna enfront del seient. Les ordres de vol sn transmeses a un ordinador, el qual calcula la seva idonetat i les transmet al seu torn a les superfcies de vol. L'A320 rpidament es va popularitzar, obtenint un xit notable, i competeix amb el model B737 de Boeing. Tamb en aquest cas Airbus va desenvolupar variants, una ms gran, el A321, i dues ms petites, els A319 i A318. 

En la dcada dels 90 Airbus va presentar dos models addicionals de doble passads, concebuts per a rutes de llarg abast, el bimotor A330 i el cuatrimotor A340. El seu disseny aerodinmic i les caracterstiques dels seus motors els converteixen en avions molt econmics. Per descomptat, aquests models disposen de l'avanada tecnologia del A320. En tots els seus models Airbus ha anat incorporant, a ms, cabines de comandament revolucionries, ja que es prescindeix d'un nombre elevat d'instruments clssics, que se substituxen per diverses pantalles de vdeo, en les quals apareixen les dades i la informaci que interessen als pilots a cada moment.

Al gener de 2005, Airbus ha presentat el seu nou superjumbo A380 amb el qual pretn competir contra el B747 del seu rival nord-americ Boeing. Es tracta de l'avi de passatgers amb ms places del mn, noms superat en grandria per l'Airbus A340-600 (en la categoria d'avions comercials). Amb una grandria de gaireb 71 x 80 metres i 540 tones de pes mxim a l'enlairament, posseeix 2 plantes per a passatge i un celler inferior de crrega; pot transportar a ms de 800 passatgers en configuraci d'alta densitat. Se'n preveu una versi de transport de mercaderies.

Models d'avions.


Airbus A300;
Airbus A310;
Airbus Beluga;
Airbus A318;
Airbus A319;
Airbus A320;
Airbus A321;
Airbus A330;
Airbus A340;
Airbus A350 (en desenvolupament);
Airbus A380 (en proves);

Productes militars. 
Al gener de 1999, Airbus crea una companyia separada, Airbus Military per al desenvolupament i producci d'un avi de transport militar turbopropulsat (l'Airbus A400M). L'A400M est sent desenvolupat per diversos estats membres de la OTAN com a alternativa al C-130 Hrcules. 

L'expansi d'Airbus cap als productes militars reduir, encara que no eliminar, l'exposici d'Airbus a l'efecte de caigudes ccliques en l'aviaci civil. Els productes que gestiona Airbus military (2006) sn: 
 Airbus A400M ;
 A310 MRTT (Multi Role Tanker Transport) ;
 A330 MRTT;

Presncia internacional. 
 
Les tres lnies d'acoblament de Airbus sn a Tolosa, Frana, (2 lnies de muntatge) i Hamburg, Alemanya, (1 lnia). Una quarta lnia, per a l'Airbus A400M, s'est construint a Sevilla, Espanya. Airbus t a ms diverses plantes en diferents ciutat europees reflectint la seva fundaci com a consorci de diferents empreses. Una soluci original per al problema del transport de les diferents parts entre les diferents plantes d'acoblament s l's del Beluga, capa de transportar secci senceres de fusellatge d'un avi Airbus. Aquesta soluci est sent estudiada per Boeing, que est considerant la producci d'una versi del 747 per a transportar components del 787. Una excepci a aquest esquema s l'A380, que el seu fusellatge i ales sn massa grans per al Beluga. Aquestes parts sn transportades per vaixell fins a Bordeus i desprs per carretera fins a la planta de Tolosa. 

Nord Amrica s una regi important per Airbus en termes de vendes d'avions i peces. 2.000 del total d'aproximadament 5.300 jets venuts per Airbus sn comprats per clients nord-americans. Segons Airbus, els contractes nord-americans mantenen 120.000 llocs de treballs i un negoci benvolgut de 5,5 bilions de dlars (2003).

Enllaos externs.

Pgina d'Airbus;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158698" title="Caa" nonfiltered="4236" processed="4227" dbindex="64290">
La caa s l'activitat per mitj de la qual s'obtenen animals per a l'alimentaci, recreaci, comer, pel seu aprofitament com a matria primera. En l'actualitat el terme es fereix sovint a la prctica esportiva. 

Hom suposa que al comenament, la caa permetia el complement de l'alimentaci amb protenes animals i l'aprofitament dels recursos animals com ara la pell o el cuir o els ossos. A les regions rtiques, per als inuit, aquesta era, fins fa poques dcades, l'nica font d'alimentaci a ms de la pesca. La caa t, des de fa milers d'anys, la funci d'allunyar o d'eliminar els predadors perillosos per a l'home. s possible que la caa hagi tingut tamb una importncia ritual o d'iniciaci dels joves adults, la qual cosa encara persisteix en alguns grups humans. 

Amb la revoluci neoltica i l'adveniment de la ramaderia i la domesticaci dels animals, tret dels boscos tropicals i les regions polars, la caa, com a mtode de subsistncia, ha perdut importncia a la resta de les regions. Es va transformar, a poc a poc, en una activitat recreativa, sovint reservada a les classes dominants (la noblesa, sobretot a Europa).

Tipus de caa.
Es pot caar amb diverses tcniques, entre les que destaquen:
posar una trampa, amb aliment per atreure l'animal o no;
amagar-se i esperar que aparegui l'animal per disparar a curta distncia;
imitar sorolls d'altres animals per atreure'ls cap al caador;
usar cans per rastrejar animals i els seus amagatalls;
rastrejar-los a partir de les petjades o excrements fins arribar al seu cau ;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158699" title="DAS" nonfiltered="4237" processed="4228" dbindex="64291">
EL DAS (de l'angls Distributed Annotation System, Sistema d'Anotaci Distribut) s un protocol de comunicaci per a l'intercanvi d'anotaci biolgica. A diferncia del que era habitual, aquesta no se centralitza en una nica base de dades, i per tant, permet que diferents provedors puguin oferir-ne d'acord amb diferents criteris o experiments. 

Es tracta d'un sistema client-servidor i aix, des d'un client, pot compilar-se en un mateix moment i mquina la informaci de diferents fonts.

 Vegeu tamb .

 Bioinformtica;

 Enllaos .

 BioDAS;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158702" title="Alamedilla" nonfiltered="4238" processed="4229" dbindex="64292">

Alamedilla s un municipi de la Provncia de Granada, Andalusia, Espanya.

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158704" title="Albolote" nonfiltered="4239" processed="4230" dbindex="64293">

Albolote s un municipi situat en la part centre-nord de la Vega de Granada (provncia de Granada, Andalusia). Aquesta localitat limita amb els municipis d'Iznalloz, Deifontes, Cogollos Vega, Calicasas, Peligros, Maracena, Atarfe i Colomera. 

A escassa distncia del nucli principal del poble, existeix un annex del mateix denominat El Chaparral que va ser construt desprs del terratrmol que es va produir el 19 d'abril de 1956. A ms, hi ha algunes urbanitzacions disperses al llarg del terme municipal Pantano de Cubillas, Cortijo del Aire, Loma Verde, Villas Blancas, El Torren, Sierra Elvira, Buenavista).

Pel seu terme municipal discorren els rius Cubillas, Drcal, Juncaril i Magon.

Histria. 
El seu nom prov del vocable rab albolut, format pel prefix rab al- i la paraula bolut, que significa alzina. En els voltants d'Albolote (no hi ha consens sobre si va ocrrer en el seu terme municipal o en el de la vena Peligros) va tenir lloc la batalla de la Higueruela l'1 de juliol de 1431. En la Sala de les Batalles del Monestir de l'Escorial hi ha una obra que fa referncia a aquesta batalla.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158705" title="Albondn" nonfiltered="4240" processed="4231" dbindex="64294">

Albondn s un municipi andals situat en la part nororiental de la Costa Granadina (provncia de Granada), en el sud-est d'Espanya. Limita amb els municipis de Cstaras, Lobras, Murtas, Albuol, Sorviln i Torvizcn. L'ajuntament est format pels nuclis de Albondn o massos de: Los Czares, Los Glvez, La Loma del Aire, Los Morenos, Los Santiagos, Los Vargas, Los Antequeras i La Venta del Tarugo.

 Demografia .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158706" title="Time shifting" nonfiltered="4241" processed="4232" dbindex="64295">
El servei Time Shifting s el procs d'enregistrar i guardar informaci per escoltar-la, llegir-la o visionar-la posteriorment quan desitgi l usuari. En el mn de la televisi consisteix en guardar qualsevol programa per una visualitzaci posterior. Aix, es permetr retrocedir, avanar, pausar o incls reprendre el programa sempre que l'usuari ho desitgi.

Histria.
Antigament aquest procediment s'aconseguia mitjanant l'us d'un VCR (Video Cassete Recorder), videograbadores analgiques. No obstant aix, a la actualitat es fa s de DVR (Digital Video Recorder) conegudes com gravadores digitals. Aquests darrers tenen la avantatge que suporten una major capacitat de magatzematge, una gravaci de major qualitat, una carta de programaci ms sofisticada i la capacitat de control de la gravaci i visualitzaci mitjanant la xarxa.

Per llei, una persona no est permesa a fer cpies no autoritzades d'un treball amb copyright com pugui ser un programa de televisi. Aix, a partir del judici celebrat als Estats Units entre la empresa Sony Corporation i els estudis de televisi Universal Studios conegut com a cas Betamax es va concloure que un usuari podia gravar programes de televisi sempre i quan el seu s fos sense nim de lucre, o amb finalitats educacionals.

Time Shifting sobre IPTV.
Operadors com Tivo proporcionen aquest servei que es caracteritza per oferir als usuaris programaci a la carta. Aix es pot programar de forma senzilla i exacta el que es vol gravar accedint-hi mitjanant paraules claus a una cartellera de programaci molt ms avanada que les emprades fins ara.

El procs d'emagatzament de la informaci es pot realitzar localment mitjanant l's d'un PVR (Personal Video Recorder), gravador de vdeo personal que no s ms que un tipus de DVR el qual pot estar incls al mateix Set Top Box.

La informaci tamb es pot guardar de forma remota a dispositius presents a la xarxa. Aquest procediment s conegut com a NVR (Network Video Recorder) i s bastant utilitzat quan els terminals no disposen de suficient capacitat de magatzematge com ara les PDA.

Vegeu tamb.

 PVR;
 Set top Box;
 DVR;

Enllaos Externs.

 Servei Tivo;
 ITU-T IPTV Group;
 Foro-Comunitat Time Shifting;
 VCR Versi Anglesa;
 DVR Versi Anglesa;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158708" title="Albun" nonfiltered="4242" processed="4233" dbindex="64296">

Albun s un municipi andals situat en la Comarca de Guadix, en la provncia de Granada. Limita amb Guadix, Valle del Zalab, Jerez del Marquesado i Cogollos de Guadix. Altres localitats properes sn Alcudia de Guadix, Esfiliana, Lanteira i Alquife. Es troba al lmit septentrional del Parc Natural de Sierra Nevada.T els seus orgens en els assentaments ibers de la zona.

Histria.

Segons la grafia rab amb qu el nom d'Albun apareix registrat a l'arxiu municipal de Guadix, el seu topnim (" al-Bunyn") significa l'edifici, sense que se spiga realment a quin en concret podria fer referncia. Encara que no s'ha pogut esbrinar el perode exacte de la seva fundaci, tot i que se sap que aquest poble t origen medieval.

Com molts altres pobles de Granada, Albun va comenar a crixer com a nucli urb desprs de l'expulsi dels rabs el segle XVI; a partir de llavors colons de diferents parts d'Espanya van ocupar les seves terres. En el seu origen, Albun va ser una antiga alqueria rab, en la qual vivien famlies que es dedicaven al cultiu de cereals. Segons les crniques del Marqus de la Cala comptava amb un petit castell fortalesa del qual en l'actualitat no es conserven restes. Desprs de la Reconquesta va passar a dependre del Bisbat de Guadix.

El lloc va ser concedit al Marqus de Villena. A partir d'aquell moment, va anar passant de titularitat fins a arribar al Marqus de Truxillos. 

 Cultura .
 Monuments .
Els monuments d'Albun sn:
 Esglsia de l'Anunciaci, construda en el segle XVI, s una edificaci d'una sola nau (arquitectura) de planta llatina, coberta amb teginat mudjar de tirants i decoraci geomtrica. En ambds costats i mitjanant arcs de mig punt, se n'obren dues capelles a l'esquerra i una a la dreta. El creuer est cobert amb una cpula sense tambor, mentre que els braos es resolen amb una una volta de de mig can. Destaca en el seu interior el plpit del segle XVII amb tornaveu sobredaurat i poligonal, dividit per motllures rectangulars. El retaule major, datat de l'any 1802, s igualment interessant pels seus tres peus i tres carrers que es recolzen en petites mnsules.

 L'ajuntament, la faana del qual s gtica.

 Museus .
El Museu Etnolgic d'Albun recull la histria i tradici cultural del poble, per mitj d'antigues peces de la vida quotidiana i de treball.

 Festes .
L'ltim diumenge de maig celebra la Festa de les Flors. Al juny s'organitza la Mostra d'Etnografia; en ella es recrea un mercat del primer ter del segle XX amb llauradors i ramaders abillats amb roba de l'poca i estands amb productes de la terra i cants i balls propis de la zona. Les seves festes populars se celebren el 4 d'octubre, dia de Sant Francesc d'Asss. Una altra festa important s la 'dels emigrants'. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158710" title="Albuol" nonfiltered="4243" processed="4234" dbindex="64297">

Albuol s un municipi de la Provncia de Granada, Andalusia, Espanya. Comprn els nuclis d'Albuol, La Rabita, Los Castillas, El Pozuelo, Huarea i Haza Mora. El seu nom prov de l'rab Hins Al-Bonyul (Castell de la vinya).

 Demografia .

 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158711" title="Albuuelas" nonfiltered="4244" processed="4235" dbindex="64298">

Albuuelas s un municipi de la Provncia de Granada, Andalusia, Espanya. 
Situada als peus de Sierra Nevada per la seva vessant sud-oest i que es divideix, fonamentalment, en tres baris: Barri Alt amb l'Ajuntament, l'esglsia parroquial del Salvador, de mitjans del segle XVIII i una construcci d'poca medieval com s la Torre del To Bayo; Barrio Bajo amb l'ermita dedicada a Sant Sebasti d'inicis del segle XVI i La Loma, zona d'actual creixement.

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158712" title="Aldeire" nonfiltered="4245" processed="4236" dbindex="64299">

Aldeire s un municipi andals de la provncia de Granada, en el sud-est d'Espanya. Es troba en el Marquesat del Zenete, integrat en la comarca de Guadix. Es troba en una vall que formen dos vessants o pujols en plena cara nord de Sierra Nevada, a 1.278 metres d'altitud, en la provncia de Granada (a uns 70 quilmetres de la capital i 20 de Guadix). 

El seu terme municipal t una extensi aproximada de 6.735 hectrees, sent bastant muntanyenc i irregular.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158713" title="Alfacar" nonfiltered="4246" processed="4237" dbindex="64300">

Alfacar s un municipi situat en la part nororiental de la Vega de Granada (provncia de Granada), entre 915 i 1.200 m d'altitud, en el vessant suroccidental de la Serra de l'Alfaguara , en el sud-est d'Espanya.
T una extensi de 16,73 km; i limita amb els pobles de Jun, Nvar, Vznar, Hutor Santilln i Gevjar. 

La localitat s coneguda per la qualitat de la seva aigua provinent de la gran diversitat de fonts i manantials; aix com pel prestigi reconegut dels seus forns de pa i la indstria panificadora que d'aix depn.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158714" title="Algarinejo" nonfiltered="4247" processed="4238" dbindex="64301">

Algarinejo s un municipi de la Provncia de Granada, Andalusia, Espanya.

Histria. 
Algarinejo s un poble que remunta els seus orgens al paleoltic, amb les troballes en el Pant d'Iznjar. Tamb hi ha presncia de Roma, amb la vila romana. 

Per seria el mn rab qui va arribar al poble, donant-li el seu nom (Algarin significa Les Coves en rab). En l'poca de la illustraci veuria construir-se la seva esglsia, Santa Mara La Major, pel renombrat arquitecte neoclssic Ventura Rodrguez. 

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158715" title="Ciutat Gegantera de Catalunya" nonfiltered="4248" processed="4239" dbindex="64302">


La festa de la Ciutat Gegantera de Catalunya fou instituda per l'Agrupaci de Colles de Geganters de Catalunya, l'any 1985, com la gran festa de tot el mn geganter. Actualment en aquesta festa hi participen uns 5.000 geganters i prop d'unes 500 figures, entre gegants, gegantons i gegantets, i ms de 400 msics (grallers, dolainers, flabiolaires, tabalers, etc.).

La poblaci escollida Ciutat Gegantera t l'honor de custodiar durant un any els Gegants de l'Agrupaci de Colles de Geganters de Catalunya, en Treball i na Cultura.

 Ciutats Geganteres de Catalunya .
 Sallent (1985);
 Tona (1986);
 Vilassar de Dalt (1987);
 Molins de Rei (1988);
 Sant Celoni (1989);
 Manresa (1990);
 Sant Juli de Lria (1991);
 Matadepera (1992);
 Reus (1993);
 Palams (1994);
 Lleida (1995);
 Esplugues de Llobregat (1997);
 Mra d'Ebre (1998);
 Vic (1999);
 Barber del Valls (2000);
 Sant Feliu de Llobregat (2001);
 Sant Carles de la Rpita (2002);
 Mollet del Valls (2003);
 El Prat de Llobregat (2004);
 Capellades (2005);
 Montblanc (2006);
 Sant Joan Desp (2007);
 Sant Vicen dels Horts (2008);
 Trrega (2009);
 Terrassa i Manlleu (2010) (candidates);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158718" title="Alhendn" nonfiltered="4249" processed="4240" dbindex="64303">

Alhendn s un municipi situat en la part meridional de la Vega de Granada (provncia de Granada), en el sud-est d'Espanya.
Limita amb els municipis d'Armilla, Ogjares, Otura, El Padul, Jayena, Agrn, Esczar, La Malah, Las Gabias i Churriana de la Vega. Per ell passa el riu Dlar.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158719" title="Alicn de Ortega" nonfiltered="4250" processed="4241" dbindex="64304">

Alicn de Ortega s un municipi andals situat en la comarca de Los Montes, en la provncia de Granada. 

Histria. 
Alicn de Ortega va ser habitat per civilitzacions prehistriques. Durant l'poca rab, va estar en la frontera del Regne de Granada. Va ser conquistat pels Reis Catlics.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158721" title="Almegjar" nonfiltered="4251" processed="4242" dbindex="64305">

Almegjar s un municipi situat en la part central de la Alpujarra Granadina (provncia de Granada), a uns 86 km de la capital provincial. 

Aquesta localitat limita amb els municipis de La Tah, Busqustar, Cstaras i Torvizcn. L'ajuntament est format pels nuclis de Almegjar i Notez, i altres massos, com La Solana i La Ombria. 

Aquest municipi es troba situat entre la conca del riu Guadalfeo i la vessant nord de la Serra de la Contraviesa, dins de la anomenada "Alta Alpujarra".












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158722" title="Alpujarra de la Sierra" nonfiltered="4252" processed="4243" dbindex="64306">

Alpujarra de la Sierra s un municipi format per la uni el 1971 de les localitats de Mecina Bombarn i Yegen, i que est situat en la part centre-nord de la Alpujarra (provncia de Granada), a uns 108 km de la capital provincial. 

Limita amb els municipis de Lanteira, Vlor, Ugjar, Cdiar i Brchules. El seu ajuntament est format pels nuclis de Mecina Bombarn, Yegen i Golco, a ms del mas de Montenegro. 

Tots els nuclis de poblaci del municipi estan orientats al sud, mirant al mar, separats per barrancs replets de vegetaci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158723" title="Sant Pere de la Portella" nonfiltered="4253" processed="4244" dbindex="64307">
El monestir de Sant Pere de la Portella, es troba situat al terme de la Quar, dintre de la comarca del Bergued.

Histria. 
El llinatge de "Saportella", Guifr I i la seva mare Doda, van ser els primers que van fer una gran donaci per a la fundaci, prop del seu castell, del monestir benedict l'any 1003. Protegits per l'abat Oliba, a partir de llavors van rebre moltes donacions de terres, vinyes, horts i boscos de tots els voltants com del Vallespir i la Cerdanya. 

L'any 1031 hi ha referncies del primer nom d'un abat: Dalmau, sent el 21 de setembre de 1035, quan el bisbe Ermengol d'Urgell, va consagrar l'esglsia de sant Pere, en una gran cerimnia que va reunir als bisbes de Barcelona, Narbona i Carcassona. 

Al segle XIII, la comunitat estava formada per cinc monjos i endeutada, va comenar la seva decadncia amb enfrontaments i litigis amb els senyors del lloc. Al 1348, mor l'abat per una epidmia de pesta i el cenobi s abandonat per algun temps. Grcies al nou abat Berenguer, es van refer i amb sis monjos, van tornar al monestir l'any 1365 .

Va ser integrat a la Congregaci Claustral de Tarragona, com altres monestirs benedictins; aix comportava la vigilncia d'uns visitadors, els quals al segle XV, van denunciar la mala actuaci de l'abat Joan Marquet i el van acusar dels diversos danys que sofria el monestir; l'abat va acabar renunciant al seu crrec.

L'any 1534, un grup de bandolers, va assaltar el monestir assassinant a l'abat i saquejat els seus bns, la comunitat es va dispersar i no va tornar a unir-se de nou fins a l'any 1560.

Entre el 1599 i el 1604 en va ser abat el compositor Mateu Fletxa  el Jove. A partir del 1617, la Portella es va unir al monestir de Sant Pau del Camp, de Barcelona, on va passar a viure el seu abat, fins a la desamortitzaci de 1835 . 

Durant la primera guerra carlina, es va traslladar des de 1838 a 1840, la Universitat de Cervera al monestir.

L'edifici. 
L'esglsia s de tot el conjunt l'nic element romnic que es mant juntament amb part del claustre. 

Consta d'una nau de grans dimensions, amb coberta de volta de can de mig punt, amb un absis semicircular un poc ms baix i estret que la nau, cobert amb una volta de quart d'esfera. 

A l'exterior a la faana oest s on es troba la porta d'entrada, la seva construcci s amb dos arcs de mig punt en degradaci. Al mur sud, hi ha altra porta ms estreta que comunica amb el claustre. 

Adossat a la part nord, es troba el campanar de planta quadrada, amb una finestra per costat, d'arc de mig punt.

La decoraci de l'absis s llombarda, amb arcuacions cegues en grups de quatre entre columnes semicirculars reforades per mnsules. 

El claustre, situat al sud, tenia planta baixa i un pis, ambds amb porxos amb arcs de mig punt i les dependncies monacals amb l'organitzaci tpica dels monestirs benedictins (refectori, cuina, dormitoris, vestidor, etc.), tot aquest conjunt est mig en runes.

Bibliografia.
Pladevall, Antoni (2001), Guies Catalunya Romnica, El Bergued, Barcelona, Prtic. ISBN 84 7306 697 9;
Enllaos externs.
Informaci del monestir;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158725" title="Alquife" nonfiltered="4254" processed="4245" dbindex="64308">

Alquife s un municipi andals de la provncia de Granada que es troba en la comarca de Guadix. Limita amb els municipis de La Calahorra, Aldeire, Lanteira, Valle del Zalab i Jerez del Marquesado 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158727" title="Arenas del Rey" nonfiltered="4255" processed="4246" dbindex="64309">

Arenas del Rey s un municipi andals situat en la part centre-sud de la comarca de Alhama (provncia de Granada). 

Aquesta localitat limita amb els municipis de Cacn, Agrn, Jayena i Alhama de Granada.L' ajuntament comprn els nuclis de poblaci d' Arenas del Rey, Fornes, Jtar i el Poblado del Embalse (situat al costat de l'Embassament de Bermejales). 

Arenas del Rey es troba enclavat en la vessant nord del Parc Natural Sierras de Tejeda, Almijara i Alhama, en la vall del riu Cacn.

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158728" title="Antoni Miralpeix i Bosch" nonfiltered="4256" processed="4247" dbindex="64310">
Antoni Miralpeix i Bosch (Sant Hilari Sacalm, Selva, 12 de juny de 1960) s un msic i compositor catal.  

Inicia els estudis musicals de piano i solfeig als 14 anys a Sant Hilari i els continua a Girona i Barcelona amb Albert G. Attenelle, Benet Casablancas, Josep Pons i Garca Gago. 

Ha exercit de professor a la Universitat Ramon Llull, Facultat de Psicologia i Cincies de l Educaci Blanquerna. Fundador i director de les Escoles de Msica de Sant Hilari i d'Arbcies. Director i fundador de les corals infantils Petits Cantaires, Clau de sol i Coral Jove. Fundador i membre de la junta de l'associaci "Amics de la msica de Sant Hilari", promotora d'activitats musicals. Director i fundador de l'Orquestra Jove de la Selva.

Ha realitzat els treballs de recerca etnomusicolgica: El fet sonor relacionat amb el Via Crucis de Sant Hilari i La msica tradicional a Sant Hilari (1997-99). 

Obres.

Cant Coral. 

Per a cant coral infantil ha escrit nombroses obres: L'estel perdut(Premiada als concursos de Moi 82 i Bordils 85), el cnon La sardana (premi Reus 85 i editada en el C.D. La Cantata del millenni de l institut d Educaci BCN), etc.

Autor de la cantata infantil  Rebelli a la cuina (1989) obra encrrec del S.C.I.C , enregistrada en el C.D. Acuitacantar 1 per Catalunya Cultura i editada per DINSIC  el (2000) obtinguent el premi al millor disc infantil de l'any atorgat per Rdio4 i SGAE.

Autor de la msica del muntatge audio-visual (poesia, msica i imatges) Les veus de la natura (1991) editada per Amalgama Edicions.

Obres per a coral mixta i per a veus blanques, musicant poemes de diversos autors.

Msica per a cobla.

Va compondre Dos divertiments per a cobla sobre temes populars catalans accssit del Premi Ramon Serrat per a joves compositors (1992).

Autor de sardanes, de les que destaca Poble que canta, premiada en el concurs Nova sardana/87 i enregistrada per la cobla La Principal de la Bisbal i Els Montgrins. Aquesta obra tamb ha estat interpretada per l'Escolania de Montserrat en la seva versi coral i per la totalitat de les corals del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (S.C.I.C.) al Palau Sant Jordi l any 1997. 

Autor de la sardana Bruixes i minairons (2006) enregistrada per la Principal de la Bisbal a l'lbum dedicat al general Moragues.

Msica de cambra, Grups instrumentals i Orquestra.

Autor del Preludi i fuga en sol m per a trio de corda, Cinc peces per a cant coral i orquestra de cambra, Ball dels gegants d Arbcies (1996) per a duo de gralles.

Ha arranjat nombroses canons populars per a coral infantil i banda, entre les quals Suite nadalenca i Can d anar a esperar els reis.

Ha publicat dos volums de Repertori instrumental per a grups de cambra i grups instrumentals (Amalgama edicions 1998) adreat a Escoles de Msica, primria i secundria.

El Maridet i la Margarideta per a quartet de vent: fagot, clarinet, obo,  flauta i veu infantil. Encrrec del SCIC per al juguem cantant 2003 a l Auditori de BCN. Editat per Clivis (2002) 

Repertori de Nadal, per a grups instrumentals i corals, editat per Amalgama edicions (2002). 

Obra orquestral i coral La Selva, l'aigua, amb textos de Francesc Dans i amb imatges de Salvador Bosch. Gravaci en disc: novembre del 2004

Enllaos externs.

Catleg d'obres;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158729" title="Atarfe" nonfiltered="4257" processed="4248" dbindex="64311">

Atarfe s un municipi andals situat en la comarca de la Vega de Granada (provncia de Granada). Limita amb els municipis de Mocln, Colomera, Albolote, Maracena, Granada, Santa Fe, i Pinos Puente. Pel seu municipi discorren els rius Colomera i Cubillas.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158730" title="Arxiplag Gulag" nonfiltered="4258" processed="4249" dbindex="64312">

 
Arxiplag Gulag s una obra de l'escriptor rus Alexander Solzhenitsyn que denuncia l'estructura de repressi de l'Estat stalinista i els seus comenos en l'antic Estat leninista Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques. El text extens, compost per peces autnomes, va ser redactat entre 1958 i 1967 en la clandestinitat i sense arxius, partint de la prpia experincia de l'autor i la de ms de dos centenars de testimoniatges orals d'aquells companys de camps de concentraci, pres, "reeducaci" i extermini (gulag) que van dipositar en ell la trista histria de llurs vides. L'obra va aparixer a Frana (1973) i amb presses a causa dels problemes de l'escriptor amb la Seguretat de l'Estat Sovitic. La secretria que duia el manuscrit quan el van confiscar es va sucidar a Moscou desprs d'un interrogatori, vctima de la por del Gulag, segons paraules de Solzhenitsyn. Ell va ser expulsat immediatament i noms 20 anys desprs (maig de 1994) va poder tornar a la ja ex Uni Sovitica, on resideix. 

La versi completa de l'obra t quatre parts, organitzades en dos volums. En el primer es disseca el procs de detenci i les tortures practicades per a fer confessar les coses que no s'havia fet, les iniquitats dels funcionaris destinades a trencar moralment el detingut, la convivncia amb altres presos com a sola possibilitat de combatre l'embrutiment... A Solzhenitsyn el van condemnar a vuit anys de treballs forats i el van destinar al camp de Nvy Ierusalim (els monestirs ortodoxos els van reconvertir en centres de cstig). Va arribar com un zek, o recls, i per tant alg desposset de drets. En pocs dies, diu, esdevindr un autntic zek: Mentider, desconfiat, observador. 

Les condicions de supervivncia en el Gulag -segon volum, llibres tres i quatre- eren simplement inhumanes. Solzhenitsyn s'esfora, nogensmenys, d'anar ms enll i transcendir aquell horrible sofriment que condua a la degradaci: Quan es roseguen els ossos d'una ratapinyada en descomposici, es beu el brou fet amb cranis de cavalls morts, es fumen cigarrets de fem o es veu un metge prendre-li el pols a un presoner i assegurar als funcionaris que pot suportar uns quants minuts ms de tortura, quan es condux  un home a certes situacions, aquest home ja roman eximit de tot deure amb els seus semblants. Malgrat a l'escriptor recull aquella muda humanitat proscrita i humiliada i l'embolica amb el mantell de la seua paraula clara: res a veure amb el parsit llenguatge oficial disposat a substituir la catstrofe poltica i moral del Comunisme per eufemismes de tota mena. A aquests camps d'extermini distributs per tota la Uni Sovitica hi van entrar obligats cinquanta milions de persones i la meitat hi moriren, o s vint-i-cinc milions de persones. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158732" title="Jens Otto Krag" nonfiltered="4259" processed="4250" dbindex="64313">

Jens Otto Krag ( Randers, Dinamarca 1914 - Copenhaguen 1978 ) fou un poltic dans, dues vegades primer ministre del seu pas.

Biografia.
Va nixer el 15 de setembre de 1914 a la ciutat de Randers, poblaci situada al comtat d'rhus. El 1930 es trasllad a la ciutat de Copenhaguen, on estudi economia a la Universitat de Copenhaguen.

Mor d'un infart de miocardi el 22 de juny de 1978 a la seva residncia de Copenhaguen.

Activitat poltica.
Membre del Partit Socialista des de 1930, l'any 1947 fou escollit per primer cop diputat del Folketing (parlament dans) i fou nomenat Ministre de Comer pel govern de Hans Hedtoft. L'any 1949 fou un dels principals valedors de l'entrada del seu pas com a membre de dret a l'OTAN.

El 1950 renunci al seu esc i possici al govern dans per esdevenir ambaixador als Estats Units d'Amrica, crrec que va desenvolupar fins el 1953. Aquell mateix any fou nomenat un altre cop ministre, inicialment ministre sense cartera i posteriorment Ministre del nou departament d'assumptes econmics, i entre 1958 i 1962 fou nomenat Ministre d'Afers Extrangers.

El setembre de 1962 fou nomenat Primer Ministre de Dinamarca en substituci de Viggo Kampmann, crrec que va desenvolupar fins el 1968. L'any 1966 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d'Aquisgr, pels seus esforos en favor de la unitat europea. L'any 1971, quan el seu partit retorn al poder, fou novament nomenat Primer Ministre. Durant el seu segon mandat inici una campanya en favor de la unitat i la cooperaci europea, realitzant el referndum d'entrada de Dinamarca a la Comunitat Econmica Europea l'any 1972. El referndum fou guanyat, per l'estret marge aconseguit li feu veure la severa divisi del seu pas, renunciant Krag al seu crrec aquell mateix any. 

La seva carrera poltica finalitz l'any 1975 desprs d'esdevenir el representant del Mercat Com Europeu durant un any als Estats Units.

Enllaos externs.
  Premi Internacional Carlemany;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158738" title="Gran Premi de Frana del 1968" nonfiltered="4260" processed="4251" dbindex="64314">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1968, disputat al circuit de Rouen-Les-Essarts  el 7 de juliol del 1968.

 Resultats .





 Altres .

 Pole: Jochen Rindt  1' 56. 1;
 Volta  rpida: Pedro Rodriguez  2' 11. 50 (a la volta 19);








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158739" title="Teletubbies" nonfiltered="4261" processed="4252" dbindex="64315">

Els Teletubbies s una srie de la televisi BBC creada per a bebs i nenes preescolars, produda des de l'any 1997 fins el 2001 per Ragdoll Productions. Va ser creada per Anne Wood CBE, la directora creativa de Ragdoll, i Andrew Davenport, que va escriure cada un dels 365 captols que conformen la srie.

Els quatre Teletubbies sn: Tinky Winky (morat), Dipsy (verd), Laa-Laa (groga), i Po (vermella).

Altres personatges coneguts sn la Nunu (una aspiradora amb vida prpia), el sol representat per la cara d'un nen i una veu en off que surt d'uns tubs des del terra.

Controvrsia amb en Tinky Winky.
El juliol de 1997 Andy Medhurst va escriure una carta a The face criticant que el Teletubbie Tinky-Winky ports una bossa de dona. Tot i aix no va ser fins el 1999 que la controvrsia es va fer coneguda.

El febrer del 1999 el pastor evangelical Jerry Falwell va advertir als pares que el Tinky-Winky podia ser un simbol d'homosexualitat "s morat -el color de la homosexualitat- i l'antena del cap dibuixa un triangle -un altre smbol homosexual".

Un portaveu de Itsy Bitsy Entertainment Co. va dir: "El fet que porti una bossa mgica no el fa homosexual. s un espectacle per als nens. s extravagant pensar que estem difonent cap aspecte sexual".

El 2007 el defensor del poble polons i de la infncia, Ewa Sowi ska, va mostrar la seva preocupaci pel tema i en va encarregar una investigaci.

Vegeu tamb.
 Teletubbies diuen Eh-oh!;

Referncies.


Enllaos externs.
 Web oficial dels Teletubbies al Regne Unit ;
 Productor dels Teletubbies ;
 Llista d'episodis Teletubbies ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158742" title="Funci definida a trossos" nonfiltered="4262" processed="4253" dbindex="64316">


En matemtiques, una funci definida a trossos f(x) d'una variable real x s una funci amb una definici diferent en diferents subconjunts disjunts del seu domini. A aquestes funcions tamb s'anomenen funcions definides per intervals. 

Un exemple molt conegut de funci definida a trossos s el valor absolut. La funci valor absolut per valors reals es pot definir com el mateix valor quan aquest valor s positiu, i canviant-li el signe si s negatiu. Formalment: 

;

La funci de la figura, que s discontinua a x0,  s un altre exemple de funci definida a trossos. La funci esgla tamb ho s (s una funci discontnua al zero). 
 
Es pot emprar el terme a trossos per referir-nos a propietats d'una funci definida a trossos. Per exemple, una funci pot ser derivable a trossos. Les funcions definides a trossos es diu que sn funcions lineals a trossos quan les diferents expressions que les defineixen sn lineals. Aquest s el cas de la funci valor absolut. 

 Vegeu tamb .
Spline;
B-spline;
Representaci grfica de funcions definides a trossos;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158743" title="Edward Heath" nonfiltered="4263" processed="4254" dbindex="64317">


Sir Edwart Heath KG MBE  ( Broadstairs, Anglaterra 1916 - Salisbury 2005 ) fou un poltic angls que arrib a ser Primer Ministre del Regne Unit entre 1970 i 1974. 


Biografia.
Va nixer el 9 de juliol de 1916 a la ciutat de Broadstaris, poblaci situada al comtat de Kent. D'orgens modests, va estudiar economia i cincies poltiques a la Universitat d'Oxford, d'on fou nomenat president de l'associaci d'estudiants conservadors l'any 1937. El 1938 es va oposar activament a la poltica d'apaivagament vers l'Alemanya nazi propugnada perl primer ministre conservador Neville Chamberlain. 

El 24 d'abril de 1992 fou nomenat Cavaller de la Lligacama per part de la reina Elisabet II del Regne Unit. Heath mor el 17 de juliol de 2005 a la ciutat de Salisbury, poblaci situada al comtat de Wiltshire.

Activitat poltica.
L'any 1950 fou escollit membre del parlament pel Partit Conservador 1950. Nomenat Ministre de Treball en el govern del primer ministre Harold Macmillan, ocup aquest crrec des de l'any 1959 fins el 1960, data en la qual va entrar a prestar serveis al Ministeri d'Afers exteriors, on va ser cap de la delegaci que va negociar l'entrada del Regne Unit a la Comunitat Econmica Europea (CEE). L'any 1963 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d'Aquisgr, en reconeixement dels seus esforos en favor de la unitat europea.

Desprs de la derrota conservadora en les eleccions de 1964 es va convertir en una de les principals figures de l'oposici, sent escollit lder de la mateixa l'any 1965, i obtenint la victria en les eleccions de 1970 derrotant al laborista Harold Wilson. Nomenat primer ministre per part de la reina Elisabet II del Regne Unit el 19 de juny del mateix any, va haver de plantar cara a la crisi del conflicte terrorista a Irlanda del Nord i va seguir impulsant l'entrada del seu pas a la CEE, realitzada finalment l'any 1973. La crisi econmica de 1973 va comportar la impossibilitat de reactivar l'economia, el que va contribuir a un dels seus fracassos fonamentals en poltica interior. 

Desprs del fracs de les eleccions de 1974, que va perdre davant els laboristes de Harold Wilson, va ser substitut com a lder del seu partit per Margaret Thatcher el 1975.


Enllaos externs.
  Informaci d'Edward Heath a la pgina web de Downing Street;
  Premi Internacional Carlemany;









 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158745" title="Circuit de Le Mans" nonfiltered="4264" processed="4255" dbindex="64318">


El Circuit de Le Mans tamb anomenat Circuit de Bugatti  en honor a Ettore Bugatti s un circuit automobilstic localitzat a Le Mans, Frana. 


 Utilitzaci .

El circuit usa part del traat utilitzat per les famoses 24 Hores de Le Mans, cursa que  t un traat construit expres per la cursa.

El circuit de Le Mans s utilitzat tamb per les curses de motos de les 24 hores de Le Mans, a ms de disputar-s'hi el GP de Frana de motos.
Ocasionalment tamb s'hi corren curses del campionat alemany de turismes DTM.


 A la F1 .

En aquest circuit s'hi va correr el Gran Premi de Frana de 1967, nica vegada que la Frmula 1 ha utilitzat el traat.


 Resultats de la F1 .



 Enllaos externs .

 Guia Trackpedia del circuit de Le Mans / Bugatti;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158748" title="Gran Premi de Frana del 1969" nonfiltered="4265" processed="4256" dbindex="64319">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1969, disputat al circuit de Clermont-Ferrand  el 6 de juliol del 1969.

 Resultats .





 Altres .

 Pole: Jackie Stewart  3' 00. 6;

 Volta  rpida: Jackie Stewart  3' 02. 7 (a la volta 27) ;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158750" title="Funci lineal definida a trossos" nonfiltered="4266" processed="4257" dbindex="64320">



En les matemtiques, una funci lineal definida a trossos

,

on V s un espai vectorial i  s un subconjunt d'un espai vectorial, s una funci on s possible trobar una descomposici de  en un conjunt finit de poltops convexes de manera que f sigui igual a una funci lineal en cadascun d'aquests poltops. 

Un cas particular important s quan f s una funci real en un interval . En aquesta cas f s lineal a trossos si i noms si l'interval  es pot particionar en un conjunt finit de subintervals de manera que sobre cadascun dels intervals I, f s igual a una funci lineal 

f(x) = aIx + bI.

La funci valor absolut s un exemple de funci lineal a trossos. Les funcions part entera, ona dent de serra i ona quadrada sn altres exemples d'aquest tipus de funcions. 

Entre les subclasses de les funcions lineals a trossos cal esmentar  les funcions continues lineals a trossos i les funcions convexes lineals a trossos. 
 Vegeu tamb .

funci lineal;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158751" title="Gran Premi de Frana del 1970" nonfiltered="4267" processed="4258" dbindex="64321">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1970, disputat al circuit de Clermont-Ferrand  el 5 de juliol del 1970.

 Resultats .





 Altres .

 Pole: Jacky Ickx  ;

 Volta  rpida: Jack Brabham  3' 00. 75 ;







 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158754" title="FK Sarajevo" nonfiltered="4268" processed="4259" dbindex="64322">


El Fudbalski klub Sarajevo s un club bosni de futbol de la ciutat de Sarajevo.

 Histria .
El FK Sarajevo va ser fundat el 24 d'octubre de 1946 amb la fusi dels clubs Udarnik i Sloboda. El seu primer nom va ser S.D. Torpedo. Jug el seu primer partit el 3 de novembre i l'any segent canvi el nom a S.D. Metalaca Sarajevo, abans d'adoptar el nom actual el 1949. Rpidament ascend a la primera divisi iugoslava on es mantingu de forma estable quasi totes les temporades. L'any 1967 es proclam campi iugoslau per primer cop, trencant un seguit de triomfs serbis i croats. L'any 1985 repet campionat, amb jugadors destacats com Safet Sui .

Palmars.
Lliga iugoslava de futbol 2: 1967, 1985;
Lliga bsnia de futbol 1: 2007;
Copa bsnia de futbol 4: 1997, 1998, 2002, 2005;
Supercopa bsnia de futbol 1: 1997;

Entrenadors destacats.
 Miroslav Brozovi ;
 Boko Anti ;
  Fuad Muzurovi ;
 Husref Musemi ;

 Jugadors destacats .


 Boko Anti ;
 Ibrahim Biogradli ;
 Mirsad Fazlagi ;
 Asim Ferhatovi ;
 Faruk Hadibegi ;
 Dragan Jakovljevi ;
 Sead Jasenkovi ;
 Davor Jozi ;

 Refik Mufti ;
 Husref Musemi ;
 Vahidin Musemi ;
 Demaludin Muovi ;
 Fuad Muzurovi ;
 Predrag Pai ;
 Fahrudin Prlja a;
 Boko Prodanovi ;

 Ferid Radelja;
 Srebrenko Rep i ;
 Safet Sui ;
 Sreten iljkut;
 Edhem ljivo;
 elimir Vidovi ;
 Demal Berberovi ;
 Alen koro;


 Enllaos externs .
Web oficial;
Sarajevo a uefa.com ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158755" title="Gran Premi de Frana del 1971" nonfiltered="4269" processed="4260" dbindex="64323">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1971, disputat al circuit de Paul Ricard  el 4 de juliol del 1971.

 Resultats .





 Altres .

 Pole: Jackie Stewart  ;
 Volta  rpida: Jackie Stewart  1: 54. 09;







 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158757" title="FK Vele Mostar" nonfiltered="4270" processed="4261" dbindex="64324">


El Fudbalski Klub Vele s un club bosni de futbol de la ciutat de Mostar.

 Histria .
El club va ser fundat el 26 de juny de 1922. s el successor del RK Vele. El seu nom es deu a una muntanya propera anomenada Velez, el nom de la qual provenia d'un antic du eslau, anomenat Veles. El club va militar sempre a la primera divisi iugoslava, acabant sovint entre els 10 primers, tot i que mai assol el ttol de lliga. Fou el club ms destacat d'Hercegovina a la lliga iugoslava.

Els seus aficionats, anomenats l'armada roja, sn majoritriament bosnis. El smbol del club s un estel vermell.

Palmars.
Copa iugoslava de futbol: 2 1981, 1986;
Copa Balcnica de clubs: 1 1980/81;

 Jugadors destacats .


Duan Bajevi ;
Franjo Vladi ;
Enver Mari ;
Semir Tuce;

Muhamed Muji ;
Vahid Halilhodi ;
Bla Slikovi ;

Demal Hadiabdi ;
Mom ilo Vukoje;
Sead Kajtaz;


 Enllaos externs .
Web oficial;
Web no oficial;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158760" title="FK eljezni?ar" nonfiltered="4271" processed="4262" dbindex="64325">


El FK eljezni ar (                         ) s un club bosni de futbol de la ciutat de Sarajevo.

 Histria .
El mot eljezni ar significa treballador del ferrocarril, ja que el club fou fundat per treballadors d'aquest ram. Els noms del club al llarg de la histria han estat:
RD eljezni ar (Radni ko portsko drutvo, en catal, societat d'esports dels treballadors).
FK eljezni ar (Fudbalski klub, en catal, club de futbol), formant part de la SD eljezni ar (Sportsko drutvo, catal: societat d'esports) que incloa altres seccions com basquetbol, handbol, voleibol, entre d'altres).
NK eljezni ar (Nogometni klub, tamb significant club de futbol, adoptat el 1993).
 FK eljezni ar fou adoptat de nou el 2000.

L'any 1941, amb motiu de la Segona Guerra Mundial, el club cess les operacions, que reemprengu un cop acabada la contesa. L'any 1946 guany el campionat bosni que li permet obtenir una plaa pel nou campionat iugoslau. El seu primer gran xit fou la temporada 1971/1972 en qu guany la lliga iugoslava. El 1980/1981 arrib a la final de la copa, per en sort derrotat per un altre club bosni, el Vele Mostar. A Europa, la seva millor actuaci fou la temporada 1984/1985 en qu arrib a les semifinals de la Copa de la UEFA.

Palmars.
Lliga iugoslava de futbol 1: 1971/72;
Lliga bsnia de futbol 3: 1997/98, 2000/01, 2001/02;
Copa bsnia de futbol 3: 1999/00, 2000/01, 2002/03;
Supercopa bsnia de futbol 3: 1998, 2000, 2001;
Campionat de la Repblica Popular de Bsnia i Hercegovina 1:  1946;

 Jugadors destacats .


 Dimitrije Dimitrijevi ;
 Joko Domorocki;
 Milan Rajli ;
 Ilijas Pai ;
 Vasilije Radovi ;
 Mio Smajlovi ;
 Ivica Osim;
 Josip Zemko;
 Blagoje Brati ;
 Josip Bukal;
 Enver Hadiabdi ;
 Josip Katalinski;
 Velija Be irspahi ;

 Hajrudin Sara evi ;
 Edin Spre o;
 Tarik Hodi ;
 Boo Jankovi ;
 Fikret Mujki ;
 Nenad Starovlah;
 Edin Bahti ;
  Mehmed Badarevi ;
 Vlado  aplji ;
 Haris koro;
 Refik abanadovi ;
 Radmilo Mihajlovi ;
 Mirsad Balji ;

 Nikola Niki ;
 Edin  uri ;
 Suvad Katana;
  Mario Stani ;
 Gordan Vidovi ;
  Rade Bogdanovi ;
 Sead Kapetanovi ;
 Elvir Balji ;
 Delaludin Muharemovi ;
 Bulend Bi evi ;
 Hadis Zubanovi ;
 Mirsad Belija;
 Kenan Hasagi ;


 Enllaos externs .
Web oficial;
Web no oficial;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158766" title="Circuit de Paul Ricard" nonfiltered="4272" processed="4263" dbindex="64326">


Paul Ricard s un circuit automobilstic construit a l'any 1969 prop de Le Castellet, al sur de Frana.
 
 Histria .

El circuit rep el nom de l'empresari millionari de les begudes (Paul Ricard) que vivia a la vila propera de Signes.

Durant anys va ser considerat el circuit ms segur de l'poca, ja que disposava de millors instalacions que la resta de circuits, i va ser el lloc  de proves d'hivern de molts equips.

El circuit tenia 3 possibles traats, un aeroport i una zona industrial. La zona ms coneguda del traat s la recta Mistral, de ms d'un Km i mig de llarg, que va seguida d'un revolt obert i que permet agafar altes velocitats. 
Desprs de la mort de Paul Ricard, la famlia va decidir vendre el circuit i al maig  de 1999 el va comprar Bernie Ecclestone per una xifra propera als 11 milions de dlars. Des de llavors el circuit ha estat completament reconstruit i segueix en actiu.

Va ser inagurat l'any 1970 amb una carrera de cotxes de 2.0 litres de motor guanyada per Brian Redman.

A la F1 .

A la temporada 1971 de Frmula 1 ja es va correr el Gran Premi de Frana  que va ser guanyat per Jackie Stewart. 
Dos anys ms tard (1973)  la F1 va tornar a Paul Ricard i aquesta vegada el guanyador va ser Ronnie Peterson. Niki Lauda va dominar la carrera de 1975 i el seu gran rival James Hunt ho va fer l'any segent (1976). A la cursa de 1978 va guanyar Mario Andretti.

Ja a la dcada dels 80 van tenir lloc dues importants victries franceses, la de Ren Arnoux en 1982 i la de Alain Prost al 1983, tots dos pilots de la marca francesa Renault.
Desprs de la mort de Elio de Angelis a  unes proves al  circuit, es va escorar la recta Mistral per reduir drsticament la velocitat.  A la temporada 1985 el circuit va acollir el Gran Premi de Frana i li seguirien varies edicions consecutives.

A les edicions de 1986 i 1987 va obtenir la victria Nigel Mansell, i a les de 1988 fins el 1990 va ser Alain Prost qui les va guanyar.

Paul Ricard va ser substituit a la temporada 1991 pel circuit de Magny Cours a Nevers. Actualment segueix sent seu de moltes de les proves d'hivern d'equips de Frmula 1.

Resum de la F1 .



 Enllaos externs .

Circuit Paul Ricard - Pgina oficial;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158767" title="NK ?elik Zenica" nonfiltered="4273" processed="4264" dbindex="64327">


El NK  elik (Nogometni Klub  elik) s un club bosni de futbol de la ciutat de Zenica.

 Histria .
El club va ser fundat el 1945. El mot  elik significa acer, que simbolitza la industrial ciutat de Zenica. El  elik jug 17 anys a la mxima divisi iugoslava, sense assolir cap ttol. Ha guanyat dos cops la Copa Mitropa i un copa la Copa Intertoto.

Palmars.
Copa Mitropa 2: 1971, 1972;

 Enllaos externs .
Web oficial;
Web no oficial;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158769" title="B" nonfiltered="4274" processed="4265" dbindex="64328">


 B (filosofia), com a concepte antolgic al mal, quelcom que procura un avantatge, felicitat o benestar;
 B (economia), com a objecte que serveix per treure'n un profit o utilitat econmica;
 B Giffen: b la demanda del qual augmenta en augmentar-ne el preu;
 B (dret), en el dret, es refereix a una propietat o possessi material;
 B privat;
 B pblic;
 B collectiu;
 B com;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158770" title="Science" nonfiltered="4275" processed="4266" dbindex="64329">
Science (terme angls que vol dir "Cincia") s la revista i rgan d'expressi de l'Associaci Americana per a l'Aven de la Cincia (American Association for the Advancement of Science, AAAS), la major societat cientfica del mn.

Aquesta revista va ser fundada a Nova York per John Michaels el 1880 amb suport financer de Thomas Edison i posteriorment d'Alexander Graham Bell. En el seu primer nmero, amb data del 3 de juliol de 1880, contenia 12 pgines d'articles sobre la possibilitat de ferrocarrils elctrics, les ltimes observacions de les Pliades i el consell donat als professors de cincia sobre la importncia d'estudiar el cervell dels animals.

El 1990 passa a ser la revista de l'Associaci Americana per a l'Aven de la Cincia. El major objectiu de la revista s la publicaci de troballes d'investigaci recent. Science s tamb coneguda pels seves science-related news, que s una publicaci sobre poltica cientfica i altres assumptes sobre les cincies i la tecnologia. Cobreix un ampli rang de disciplines cientfiques, per t especial inters en les cincies de la vida.

En ella han publicat articles d'Albert Einstein, d'Edwin Hubble i de Louis Leakey. s la revista general sobre cincia ms venuda del mn, amb un lectorat total estimat en un mili de persones.

L'any 2007 ha estat guardonada amb el Premi Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats, juntament amb la revista "Nature".

 Vegeu tamb .
 Nature;
 Scientific American;

 Enllaos externs . 
Pgina web oficial;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158771" title="Funci lineal" nonfiltered="4276" processed="4267" dbindex="64330">
 

En les matemtiques, el terme funci lineal pot referir-se a dos conceptes diferents. 

En el primer, corresponent a la geometria i l'lgebra elemental, una funci lineal s un polinomi de primer grau. Aquests polinomis sn aquelles funcions que es representen en el pla de coordenades cartesianes com una lnia recta. 

Aquesta funci es pot escriure com 

 ,

on  i  sn constants reals i  s una variable real. La constant  s'anomena el pendent, i  s el punt de tall de la recta amb l'eix . Quan canviem la  modifiquem la inclinaci de la recta i quan canviem  desplacem la lnia amunt o avall. 

En el segon cas, en matemtiques ms avanades, una funci lineal s una funci que s un aplicaci lineal. Aix s, una aplicaci entre dos espais vectorials que preserven la suma de vectors i la multiplicaci per un escalar. 

Una "funci lineal" segons la primera definici donada anteriorment representa una aplicaci lineal si i noms si . Pels altres valors de , la funci no s una aplicaci lineal sin que s una aplicaci affina .

Enllaos externs.
Funcions lineals;
Funcions lineals;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158772" title="Walter Hallstein" nonfiltered="4277" processed="4268" dbindex="64331">

Walter Hallstein ( Magncia, Alemanya 1901 - Stuttgart 1982 ) fou un poltic i professor universitari alemany que va esdevenir el primer President de la Comissi Europea l'any 1958.

Biografia.
Va nixer el 17 de novembre de 1901 a la ciutat de Magncia, poblaci situada a l'actual estat alemany de Rennia-Palatinat. Va estudiar dret a les ciutat de Bonn, Munic i Berln, on es gradu el 1925. Des de 1926 treball a l'Institut Kaiser Guillem de Dret Internacional a Berln, esdevenint l'any 1930 professor de dret a la Universitat de Rostock, crrec que desenvolup fins el 1941. Aquell any fou nomenat professor de dret civil a la Universitat de Frankfurt.

Des de 1942 serv al Wehrmacht en les seves activitats al nord de Frana, i fou fet presoner de guerra l'any 1944 per les forces armades dels Estats Units d'Amrica. L'any 1946 retorn al seu pas i fou escollit rector de la Universitat de Frankfurt. 

Mor el 29 de mar de 1982 a la ciutat de Stuttgart als 80 anys. 

Activitat poltica.
L'any 1951 el canceller Konrad Adenauer el nomen Secretari d'Estat de la Cancelleria Federal i posteriorment Secretari d'Estat del Ministeri d'Afers exteriors. El 1955 promulg la doctrina Hallstein, regles per les quals es reg la poltica exterior alemanya entre 1955 i 1969.

Hallstein jug un paper molt important en els tractats de la Comunitat Econmica Europea (CEE) i la Comunitat Europea de l'Energia Atmica (Euratom). El 7 de gener de 1958 fou escollit el Primer President de la Comunitat Econmica Europea, avui en dia anomenada Comissi Europea. Durant la seva presidncia s'opos fermament a la idea de Charles de Gaulle de lEurope des Etats ("Europa dels Estats") i adopt un rol federal, cosa que el for a dimitir el juny de 1967. L'any 1961 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d'Aquisgr, en reconeixement dels seus valors europeistes.

Des de 1969 a 1972 fou membre del Bundestag pel seu partit poltic, la Uni Demcrata Cristiana d'Alemanya (CDU). Des de 1968 a 1974 fou president del Consell del Moviment Europeu.

Vegeu tamb.
Doctrina Hallstein;
Comissi Hallstein;

Enllaos externs.
  Informaci de Walter Hallstein a la Comissi Europea;
  Premi Internacional Carlemany;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158773" title="FK Borac Banja Luka" nonfiltered="4278" processed="4269" dbindex="64332">


El Borac (en cirllic:      ) s una societat esportiva bsnia de la ciutat de Banja Luka, a la Republika Srpska. La traducci del nom significa lluitador.

 Futbol .
El club de futbol va ser fundat el 4 de juliol de 1926. El seu nom original va ser Radni ki sportski klub Borac, que significa Club Esportiu de Treballadors Borac. El club fou renombrat Fudbalski klub Borac el 1945. Ascend per primer cop a la primera divisi iugoslava fou la temporada 1961/62. La seva millor posici en aquest campionat fou el 1990/91, amb el quart lloc. Tamb fou finalista de la copa el 1975 i vencedor de la competici el 1988. Tamb guany la Copa Mitropa el 1992. Els darrers anys ha guanyat dues lligues i dues copes de la Republika Srpska.

 Handbol .
La secci d'handbol del club va ser fundada el 1950. Fou campi de la Copa d'Europa d'handbol el 1976 i de la Copa EHF el 1991. Guany la lliga iugoslava set cops.

 Enllaos externs .
 Web d'aficionats  ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158776" title="Nombre de Sierpi?ski" nonfiltered="4279" processed="4270" dbindex="64333">
En matemtiques, un nombre de Sierpi ski s un nombre natural imparell k tal que els enters de la forma  sn compostos (no sn primers) per tot nombre natural n.

En altres paraules, quan k s un nombre de Sierpi ski, tots els elements del segent conjunt sn nombres compostos:

 ;

Els nombres d'aquest conjunt amb k imparell i  s'anomenen nombres de Proth.

El 1960 Waclaw Sierpi ski va demostrar que existeixen infinits enters senars que en ser utilitzats com a k produeixen nombres no primers.

El Problema de Sierpi ski s: "Quin s el menor nombre de Sierpi ski?"  

El 1962, John Selfridge va proposar el que es coneix com la Conjectura de Selfridge: que la resposta al problema de Sierpi ski era el nombre 78,557.  Selfridge va demostrar que fent , tots els elements del conjunt generat podien ser factoritzats per elements del conjunt . Per tant, va demostrar que 78,557 era un nombre de Sierpi ski. 

Per tal de demostrar que 78,557 s el nombre de Sierpi ski ms petit, s'ha de provar que tots els nombres senars menors que 78,557 no sn nombres de Sierpi ski. A data de maig de 2007, s'ha provat per a tots, excepte per a set d'aquests nombres: 10223, 21181, 22699, 24737, 33661, 55459, 67607. Cal recalcar que el dia 6 de maig de 2007 es va descartar el nombre 19249, en comprovar-se que  era primer. Aquest nombre t 3918990 xifres, fet que el converteix en el nombre primer ms gran que es coneix, tret dels primers de Mersenne.

Seventeen or Bust, un projecte de computaci distribuda, est provant els nombres restants. Si el projecte troba que tots aquests nombres generen un primer quan sn utilitzats com a k, el projecte haur trobat la prova a la conjectura de Selfridge.


Vegeu tamb.
 Nombre primer de Sophie Germain;
 Triangle de Sierpi ski;

Enllaos externs.
Article a Gaussianos;
Sierpinski number at The Prime Glossary;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158786" title="Factor d'impacte" nonfiltered="4280" processed="4271" dbindex="64334">

El factor d'impacte (el nom prov del terme angls impact factor) s una mesura de la importncia d'una publicaci cientfica. s un indicador que cada any calcula l'Institut d'Informaci Cientfica (ISI o Institute for Scientific Information) per a aquelles publicacions a les que se'ls fa aquest seguiment. Els resultats sn publicats en un informe anomenat el Journal Citation Report.

El factor d'impacte es fa servir com a mesura de la qualitat de les revistes cientfiques, i per extensi de la qualitat dels articles dels investigadors que hi publiquen. Per a l'avaluaci de la recerca dels investigadors hi ha altres ndexs com el nombre de cites o l'ndex H. 

L's del factor d'impacte s controvertit, tant per com se seleccionen les revistes com per la manera de calcular l'ndex. 

 Clcul .

El factor d'impacte es calcula generalment en un perode de 2 anys com el quocient de les cites rebudes i els articles publicats. Per exemple, el factor d'impacte de l'any 2003 per a una determinada publicaci es calcula de la segent manera:
 A = Nombre de vegades en qu els articles publicats en el perode 2001-2002 han estat citats per les publicacions a qu se'ls dna seguiment al llarg de l'any 2003.
 B = Nombre d'articles publicats en el perode 2001-2002.

El factor d'impacte de l'any 2003 = A/B

Existeixen alguns matisos. L'Institut d'Informaci Cientfica exclou cert tipus d'articles del denominador; per exemple, articles de notcies, correspondncia, fe d'errates. Tamb, per a les publicacions noves, l'institut calcula en ocasions un factor d'impacte amb noms 2 anys d'informaci.

 Pros i contres .

En ocasions s til poder comparar diferents publicacions i grups d'investigaci. Per exemple, un patrocinador d'un grup cientfic desitjar comparar els resultats per determinar la productivitat de les seves inversions. Aix requereix una mesura objectiva de la importncia de diferents publicacions, i el factor d'impacte s una d'elles. Conseqentment existeix una demanda per mesures com aquesta.

Les propietats favorables del factor d'impacte inclouen:
 Cobertura internacional mplia amb ms de 8400 publicacions de 60 pasos.
 Els resultats sn publicats i disponibles gratutament.
 s fcil d'usar i entendre.

El factor d'impacte tanmateix no s infallible. Per exemple, s qestionable si el nombre de cites mesura la qualitat o la quantitat de publicacions. A ms, en una revista que requereix d'un llarg temps per publicar un article, pot ser impossible que citi articles prou actuals, i que siguin realment dels 3 anys que s'avaluen. De fet, per a algunes publicacions, el temps entre la recepci i la publicaci d'un treball pot ser superior a 2 anys. En aquest cas, la majoria de les cites fetes en l'article no entraran en el cmput.

Els punts dbils ms comuns sn:
 El nombre de les cites no mesura realment la qualitat de la publicaci, per si la quantitat de publicacions.
 El perode de clcul base per a les cites s molt curt. Els articles clssics sn sovint citats desprs de dcades.
 La naturalesa dels resultats en diferents rees d'investigaci produeix diferent quantitat de publicacions i a diferent ritme, la qual cosa t un efecte en el factor d'impacte. Generalment, per exemple, les publicacions mdiques tenen un factor d'impacte ms alt que les publicacions matemtiques.

 Enllaos externs .
 Informaci de l'Institut d'Informaci Cientfica sobre el Factor d'Impacte.;
 Llista de publicacions i el seu factor d'impacte.;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158787" title="Inversi" nonfiltered="4281" processed="4272" dbindex="64335">

Inversi s un terme amb uns quants significats fora relacionats en el camp empresarial, financer i econmic, tamb relacionat amb l'estalvi o l'ajornament del consum.

Conceptualment la inversi es diferencia tant del consum com de l'estalvi: pel que fa a aquest ltim, perqu s una despesa, un desembors, i no una reserva o quantitat de diners retinguda; pel que fa al consum, perqu no es dirigeix a bns que produxen utilitat o satisfacci directa, sin a bns que es destinen a produir altres bns. En la prctica, no obstant aix, tals distincions solen desdibuixar-se: hi ha bns que poden ser alhora de consum i d'inversi, segons els fins alternatius als quals es destini. L'estalvi, per altra banda, generalment es colloca a inters, amb l'objecte de reservar-lo per a posteriors eventualitats, una de les quals pot ser la inversi. 

Ms concretament en el mn empresarial, suposa aplicar recursos financers per a l'adquisici, renovaci o millora d'elements de l'immobilitzat amb l'objectiu de millorar la capacitat productiva de l'empresa.

Per a un particular, o per a una instituci financera, el mot inversi s generalment pres en el sentit de la collocaci dels estalvis a mitj o llarg termini, o per la compra d'actius financers, com per exemple ttols borsaris.

 Inversi .
La inversi s una mutaci estructural cromosmica. En aquesta hi ha una ruptura per dos punts d'un cromosoma, el tros que ha quedat delimitat per les ruptures pot tornar a fusionar-se, per al fer-ho por ser que pateixi una inversi, un gir de 180. Aix es visualitzar en un cariotip per la modificaci del patr de bandes. Aquestes mutacions no solen sser patolgiques, car no hi ha prdua d'informaci. Si que podria donar lloc a patologies en quant els llocs de ruptura interrompissin alguna part codificant. 
Les inversions es poden classificar en:
Inversions pericntriques: si el tros invertit inclou elcentrmer del cromosoma;
Inversions paracntriques: si el tros invertit no inclou el centrmer del cromosoma;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158788" title="B (economia)" nonfiltered="4282" processed="4273" dbindex="64336">
Un b en l'economia s qualsevol objecte o servei que incrementa la utilitat directament o indirectament, i que no s'ha de confondre amb el b en el sentit tic, ni amb el concepte tic d'utilitarisme. Un b en el sentit econmic no implica cap acceptaci ni legalitat moral.  En la microeconomia i la comptabilitat un b es contrasta amb un servei. Un b es defineix com a objecte o producte fsic (tangible) i transferible de venedor a comprador, mentre que un servei s intangible. 

Classificaci dels bns.
Rivalitat i exclusi.
Els bns poden ser classificats d'acord amb la seva rivalitat i l'exclusi: 

 B pblic: b que no s rival ni excloent; s a dir, que el consum del b per un individu no redueix la quantitat del b disponible per als altres consumidors i ning no en pot ser excls.
 B privat: b rival i excloent; s a dir, s possible prevenir o impedir que una classe de consumidors consumeixi el b (p. ex. aquells que no paguen pel b), i el consum del b per un individu prev el consum simultani per altres consumidors.
 B com: b rival per no excloent; s a dir, ning no pot ser excls del seu consum, per la quantitat disponible disminueix en consumir-se.
 B collectiu: b no rival per excloent; s a dir, el consum n'est restringit a una classe de consumidors; per tots els membres de la classe poden gaudir del b de manera igualitria. ;

Renda.
Els bns poden ser classificats d'acord amb el canvi en la demanda seguit d'un canvi en la renda del consumidor:
 B normal: b la demanda del qual s'incrementa en augmentar la renda del consumidor;
 B inferior: b la demanda del qual disminueix en augmentar la renda del consumidor;

Relaci en el consum.
Els bns poden relacionar-se en el consum:
 Bns substituts: dos bns en qu l'increment en el preu d'un b causa que els consumidors demanin ms de l'altre b.
 Bns complementaris: dos bns en qu l'increment en el preu d'un b causa que els consumidors demanin menys de l'altre b. ;
 Bns indiferents: dos bns en qu l'increment en el preu d'un b no provoca canvis en la demanda de l'altre b. ;

Preu.
 B ordinari: b la demanda del qual disminueix en augmentar-ne el preu;
 B Giffen: b la demanda del qual augmenta en augmentar-ne el preu;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158792" title="Guanxes" nonfiltered="4283" processed="4274" dbindex="64337">




Els guanxes foren els primers habitants coneguts de les Illes Canries, que hi van immigrar al voltant del 1000 aC. Es creu que estan relacionats amb els berbers nord-africans. 

El terme nadiu Guanchinet significa "home de Tenerife" (de Guan, "persona" i Chinet, "Tenerife"), i el terme castell, "guanche" (del qual es deriva el terme catal) n's la forma corrompuda pels conqueridors espanyols. Estrictament, els guanxes foren els habitants primitius de Tenerife, i hi vivien en allament relatiu fins l'arribada dels conqueridors el segle XIV, encara que es creu que des de la segona meitat del segle VIII hi arribaren de manera ocasional alguns genovesos, mallorquins, catalans, portuguesos i castellans. El terme, tanmateix, es va usar per referir-se a tots els habitants de les Illes Canries i no noms als habitants de Tenerife. 

L'evidncia gentica suggereix que els guanxes, que ja no existeixen com a grup tnic llat, eren relacionats amb els pobles nord-africans, principalment amb els berbers. Les crniques espanyoles difereixen en llurs descripcions sobre els nadius canaris. Els cronistes descriuen un grup de persones altes, rosses i d'ulls blaus, un d'altre d'altura mitjana i de complexi morena, i un d'altre de persones ms baixes. D'acord amb els relats del segle XV, els guanxes de Tenerife eren del primer grup, alts i corpulents. 

Plini el Vell, basat en els relats de Juba II de Mauritnia, va escriure que quan l'arxiplag va ser visitat pels cartaginesos sota Hann el Navegant, era deshabitat, encara que hi van veure runes de grans edificis, la qual cosa suggereix que els guanxes probablement no eren els primers habitants, si aquest relat s verdic. Atesa l'absncia de qualsevol tret de l'Islam en aquest grup de persones, sembla que en estar relacionats amb els berbers, aquest hi van immigrar abans o com a resultat de la conquesta del nord-oest de l'frica pels musulmans. 

La majoria dels guanxes van morir durant la conquesta espanyola ja sigui en la lluita per defendre llur territori o per les malalties que hi portaven els invasors, desconegudes per als guanxos ats llur allament. D'altres van ser venuts com a esclaus, i d'altres es van convertir al catolicisme i es van mesclar amb els immigrants espanyols. Aquest patr d'esdeveniments es repet al Nou Mn el segle segent. 

Les restes de llur llengua, noms unes quantes expressions, poques paraules i noms propis dels caps de les tribus que encara porten alguns habitants actuals de les Canries, mostren similituds positives amb les llenges berbers. El primer relat fiable sobre la llengua guanxe prov de l'explorador genovs Nicoloso da Recco, del 1341, una traducci dels noms que utilitzaven els habitants. 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158796" title="Cntabres" nonfiltered="4284" processed="4275" dbindex="64339">
Els cntabres foren pobles preromans establerts a la costa nord de la pennsula Ibrica, a les regions muntanyenques de l'actual Cantbria, la part oriental d'Astries i part de la comarca lleonesa de La Montaa de Riao. Segons alguns autors, els cntabres foren una confederaci antiga d'onze tribus d'origen celta o pre-indoreuropeu. 

Aquest muntaners van desafiar els exrcits romans i es van fer fama per la seva llibertat. Van ser atacats pels romans al voltant del 150 aC. En la seva Guerra Gllica, Juli Csar descriu com Marc Lisini Cras va guanyar les forces unides dels cntabres i els aquitans, que descriu com poble proper, la qual cosa posa en dubte l'origen celta d'aquesta naci. No van ser subjugats fins les campanyes d'Agripa i August, en les Guerres Cntabres (29-10 aC), quan van ser asediats al Mons Vindius. 

Desprs d'aix, llur terra va formar part de la provncia del Tarraconensis, amb un grau relatiu d'autogovern local. La poblaci que va sobreviure a les Guerres i l'exterminaci, a poc a poc es van romanitzar i adoptar la llengua llatina vulgar. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158798" title="Poblaci econmicament activa" nonfiltered="4285" processed="4276" dbindex="64341">
La poblaci econmicament activa s un terme de l'economia que s'usa per descriure, dins de l'univers de poblaci general per delimitat, el subconjunt de persones amb la capacitat i el desig de treballar. En termes ms especfics, la definici d'aquest subconjunt varia d'acord a la legislaci o convenci de cada pas o regi econmica en relaci amb la seva informaci demogrfica en general i les seves caracterstiques socials. En general, comprn el subconjunt de poblaci entre els 15 i els 60 anys d'edat amb disponibilitat per a treballar. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158801" title="Morton Feldman" nonfiltered="4286" processed="4277" dbindex="64343">
Morton Feldman (12 de gener de 1926 - 3 de setembre de 1987) s un compositor nord-americ. s conegut per les seves composicions instrumentals escrites per a grups inhabituals d'instruments, composicions allades de llarga durada i de carcter tranquil i caracteritzades per llargs continus.

 Biografia .

Feldman va nixer a Nova York. Va estudiar piano amb Maurina-Press, alumna de Ferruccio Busoni i, ms tard, composici amb Wallinford Riegger i Stefan Wolpe.

Trobant-se en desacord amb certs punts de vista dels seus professors, s'hi enfrontava molt sovint. Feldman ja composava en aquesta poca, per amb un estil molt diferent del que se l'associaria en el futur.

El 1950, Feldman va assistir a un concert de l'Orquestra Filharmnica de Nova York (New York Philharmonic), on es va interpretar la Simfonia nm. 21 d'Anton Webern. All Feldman es trob amb el compositor d'avantguarda John Cage i rpidament els dos msics es van fer amics. Posteriorment Feldman s'install en un pis a la planta baixa de l'edifici de Cage.  

Sota la influncia de Cage, Feldman comen a escriure obres en un estil que s'allunyava dels sistemes de composici tradicionals. Va experimentar amb formes de notaci indites, utilitzant dibuixos i taules grfiques en les partitures, de vegades especificant-hi les intensitats (per exemple, notes agudes o baixes) per, en canvi, sense indicar-ne les altures o durades especfiques. 

Feldman va conixer per mitj de Cage moltes persones importants del mn artstic de Nova York, entre altres Jackson Pollock, Philip Guston, Frank O'Hara i Samuel Beckett. Durant els anys 70, s'inspir en les pintures de l'expressionisme abstracte i va escriure llargues composicions que duraven una vintena de minuts: Rothko Chapel (1971, escrita sobre la construcci del mateix nom, que va sser decorada per Mark Rothko) i For Frank O'Hara (1973). El 1977, va compondre una pera, Neither, sobre un llibret de Samuel Beckett.

El 1973, als 47 anys d'edat, Feldman va esdevenir professor a la ctedra Edgard Varse de la universitat de Buffalo (Nova York). En aquesta poca componia obres encara ms llargues, sovint d'un nic moviment i amb durades de trenta minuts o ms. Entre aquestes composicions hi trobem Violin and String Quartet (1985, de dues hores de durada), For Philip Guston (1984, a prop de quatre hores), i la ms llarga, String Quartet II (1983), d'una durada de cinc hores sense interrupci.  La primera interpretaci va presentar-se'n al Cooper Union, a Nova York el 1999 pel Quatuor Flux. Aquest grup va enregistrar-la ms tard amb una durada de sis hores i set minuts. Aquestes composicions es distingeixen per superposicions imperceptibles de sons, tot a l'interior d'un ambient de tranquillitat sonor. A la fi de la seva vida, Feldman va fer d'aquestes sonoritats tranquilles el seu nic centre d'inters musical. 

Feldman va casar-se amb la compositora Barbara Monk poc abans de morir d'un cncer de pncrees el 1987. 

 Bibliografia .
Hirata, Catherin The Sounds of the Sounds Themselves: Analyzing the Early Music of Morton Feldman, Perspectives of New Music 34, n.1, 6-27;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158806" title="Protoindoeuropeus" nonfiltered="4287" processed="4278" dbindex="64344">


Els protoindoeuropeus foren els parlants hipottics del reconstrut llenguatge protoindoeuropeu i un poble prehistric de l'edat del coure i principis de l'edat del bronze.

Els protoindoeuropeus sn un grup de gent hipottic; se'n dedueix l'existncia a partir del 4000 aC a travs del seu llenguatge, el protoindoeuropeu.

Basant-se en paraules reconstrudes del seu llenguatge, hom pot deduir algunes coses sobre la seva cultura sense temor a equivocar-se.
la seva societat es basava en les relacions entre homes;
el seu du principal era *dyeus ph2t r (literalment. "pare del cel"; > grec antic      (     ) / Zeus (pat r); *dieu-ph2t r > llat Jupiter) i un du de la terra;
componien i recitaven poesia heroica o canons, amb frmules com ara fama immortal;
vivien en una regi on hi havia neu;
eren un poble tant pastoral com nmada, i domesticaven bovins i cavalls;
tenien carros amb rodes slides, per no carros de guerra;

Cultura i religi.
Tot el que es coneix sobre els protoindoeuropeus amb alguna certesa s el resultat de la lingstica comparativa, amb ajut de l'arqueologia. Els trets segents sn mpliament reconeguts, per s'ha de saber que sn hipottics degut a la seva naturalesa reconstruda.

Els protoindoeuropeus eren una societat patrilineal, probablement seminmada, basada en la ramaderia (especialment els bovins i els xais). Havien domesticat els cavalls (e wos). La vaca (gwous) jugava un paper essencial, tant a la religi i la mitologia com a la vida quotidiana. La riquesa d'un home es mesurava amb el nombre d'animals (pe us) que tenia.

Practicaven una religi politeista centrada en ritus de sacrifici, probablement duts a terme per una casta religiosa. L'hiptesi de Kurgan suggereix que els morts eren enterrats en tmuls o cambres morturies. Els lders importants s'enterraven amb les seves pertinences, i potser tamb amb les seves dones.

Hi ha indicis d'una monarquia religiosa, suggerint que el rei de la tribu tamb era l'alt sacerdot. Moltes societats indoeuropees mostren una divisi en classes clerical, guerrera i camperola. Georges Dumzil va suggerir aquesta divisi tamb per la societat indoeuropea.

Si hi havia una classe de guerrers, probablement hauria estat composta de joves homes solters. Haurien seguit un codi guerrer inacceptable a la societat tret de dins el seu grup. Els indicis dels seus ritus d'iniciaci suggereixen que aquest grup s'identificava amb els llops o gossos.

Tcnicament, la reconstrucci suggereix una cultura de principis de l'edat del bronze: s'usava bronze per fer eines i armes. Es coneixia l'argent i l'or. S'aprofitava la llana de les ovelles i es teixia. Tamb es coneixia la roda.

No es pot reconstruir amb certesa el nom que aquest poble es donava a si mateix.

Orgens.
Els estudiosos del segle XIX que van afrontar la qesti de la regi originria dels indoeuropeus es van haver de conformar amb els indicis lingstics. Es va intentar fer-ne una localitzaci aproximada a partir dels noms de plantes i animals (especialment el faig i el salm), aix com la cultura i la tecnologia (una cultura de l'edat del bronze centrada en la ramaderia i que havia domesticat el cavall). Les opinions queden dividides entre una hiptesi europea, que proposa una migraci d'Europa a sia, i una hiptesi asitica, que mant que la migraci tingu lloc en sentit contrari.

Tanmateix, des del principi, aquesta controvrsia va ser afectada per coses que anaven des de les nocions romntiques i nacionalistes d'invasors heroics fins la propaganda imperialista i racista. Sovint s'assumia naturalment que l'expansi del llenguatge es devia a les invasions d'una suposada raa ria superior. Aquestes hiptesis sofriren una distorsi particularment severa a causa de la poltica propagandstica nazi. Aquesta qesti encara s tema de discussi. Sovint, els nacionalistes diuen que el territori original dels protoindoeuropeus s el seu.

Arqueologia.


Hi ha hagut molts intents d'argumentar que certes cultures prehistriques es poden identificar amb els pobles parlants de protoindoeuropeu, per tots sn especulacions. Tots els intents de relacionar un poble real amb un llenguatge hipottic depenen d'una reconstrucci del llenguatge prou slida com per identificar conceptes culturals i ambientals que es puguin associar amb cultures determinades (com ara l's de metalls, l'agricultura-ramaderia, animals i plantes d'un cert origen geogrfic...).

Al segle XX, Marija Gimbutas va crear una variaci moderna de la tradicional teoria de la invasi (la hiptesi de Kurgan) segons la qual els indoeuropeus eren una tribu nmada de l'est d'Ucrana i el sud de Rssia, i que s'expandiren a cavall en diverses ones migratries durant el tercer mileni abans de Crist. La seva expansi concid amb la domesticaci del cavall. Deixant proves arqueolgiques de la seva presncia, van sotmetre els pacfics agricultors europeus. A mesura que les creences de Gimbutas evolucionaren, va comenar a emfatitzar la naturalesa patriarcal i patrilineal de la cultura invasora, en contrast amb la cultura suposadament igualitria, o fins i tot matrilineal, dels envats, fins al punt de postullar una arqueologia essencialment feminista.

La seva teoria ha trobat suport gentic en restes de la cultura neoltica d'Escandinvia, on restes ssies de tombes neoltiques indiquen que la cultura megaltica era o b matrilocal o b matrilineal, ja que la gent que estava enterrada a la mateixa tomba estaven relacionats a travs de parents del sexe femen. Tamb hi ha indicis de tradicions matrilineals en els picts. Encara t molt suport na versi modificada d'aquesta teoria, feta per JP Mallory i que treu importncia al carcter violent de les invasions.

Colin Renfrew propugna la "hiptesi anatlica", segons la qual les llenges indoeuropees s'escamparen pacficament a Europa des de l'sia menor a partir del 7000 aC, amb la revoluci neoltica. Aquesta teoria contradiu el coneixement que es t de qu l'antiga Anatlia estava habitada per gent no indoeuropea; els hattians, khaldi i Khalib. Tanmateix, aix no exclou la possibilitat que aquests pobles contribuissin en certa mesura amb els protoindoeuropeus, ja que tenien relacions estretes amb les antigues cultures de Kurgan.

Una altra teoria est relacionada amb la teoria del diluvi del Mar Negre, que suggereix que el protoindoeuropeu sorg com a lingua franca de diverses tribus antigues del neoltic al Mar Negre. A partir d'aquesta hiptesi, l'arqueleg Fredrik T. Hiebert suggereix que la transici del protoindoeuropeu a l'expansi de l'indoeuropeu fou causada per una inundaci del Mar Negre al sis mileni abans de Crist.

Gentica.
Segons un estudi gentic del National Geographic Project, els protoindoeuropeus tenen el seu origen al nord de l'ndia. Aquest estudi proposa un perode entre el 50.000 aC i el 40.000 aC per aquesta migraci. Aix podria explicar la similitud entre llenges ndies i europees i dna suport a la hiptesi que els indoeuropeus s'originaren a l'ndia.

L'aparici d'evidncia arqueogentica, que utilitza anlisis gentiques per detectar patrons migratoris, va afegir nous elements al trencaclosques. Luigi Luca Cavalli-Sforza, un expert en aquest camp, va usar evidncia gentica durant els anys 90 per combinar, en certa manera, les teories de Gimbutas i Renfrew. Segons la teoria de Cavalli-Sforza, els agricultors de Renfrew migraren cap al nord i l'oest se subdividiren i una part es convert en la cultura de Kurgan de Gimbutas.

En qualsevol cas, el desenvolupament de la gentica elimina els temes ms espinosos de les grans controvrsies sobre les invasions. Indiquen una forta continutat gentica a Europa; especficament, uns estudis de Bryan Sykes mostren que aproximadament el 80% del material gentic del europeus data del paleoltic, suggerint que les llenges tendeixen a expandir-se geogrficament ms aviat a travs del contacte cultural que per mitj d'invasions i exterminis. Per tant, el registre gentic no exclou la possibilitat, histricament molt ms comuna, d'una invasi en qu els invasors assimilaren els antics habitants. Aix s ms o menys el que proposava Gimbutas:

El procs d'indoeuropeitzaci fou una transformaci cultural, no fsica. Se l'ha de veure com una victria militar ja que impos un nou sistema administratiu, una nova llengua i una nova religi als grups indgenes.;

D'altra banda, aquests resultats tamb conduren a una nova encarnaci de la "hiptesi europea", suggerint que les llenges indoeuropees ja existien a Europa des del Paleoltic (vegeu teoria de la continutat paleoltica).

Es pot atribuir un 28% a la revoluci neoltica, que tingu lloc a Anatlia el 10.000 aC. Un tercer component d'un 11% prov de l'estepa pntica. Mentre que aquestes troballes confirmen que hi hagu moviments migratoris tant a principis del neoltic com de l'edat del Bronze, corresponents als indoeuropeus de Renfrew i Gimbutas, respectivament, s evident que el registre gentic no pot donar-nos informaci del llenguatge que parlaven aquests grups.

L'expansi de l'haplogrup Y R1a1 est relacionat amb l'expansi de les llenges indoeuropees. La seva mutaci identificativa (M17) tingu lloc fa uns 10.000 anys, abans de l'etapa protoindoeuropea, aix que la seva presncia no pot sser interpretada com una prova infalible d'origen indoeuropeu.

Glotocronologia.
Encara ms recentment, un estudi de la presncia/absncia de certes paraules en llenges indoeuropees (usant models estocstics de l'evoluci dels mots) suggereix que l'origen de l'indoeuropeu data de fa 8.500 anys, i que la primera branca que se'n separ fou la hittita. Gray i Atkinson s'esforaren per evitar els problemes associats amb els models tradicionals de la glotocronologia. Tanmateix, s'ha de recordar que els clculs de Gray i Atkinson es basen completament en llistes Swadesh, i que mentre que els seus resultats sn bastant slids per branques ben documentades, la seva estimaci de l'edat de l'hittita, que s crucial per la teoria anatlica, es basa en una llista de 200 mots d'un nic llenguatge, cosa que la fa controvertida.

Un document ms recent, que tracta 24 llenges majoritriament antigues, entre les quals tres d'anatliques, dna la mateixa estimaci temporal i suggereix que la branca anatlica fou la primera a separar-se.

Un escenari que podria fer encaixar la teoria de Renfrew amb la hiptesi de Kurgan suggereix que les migracions indoeuropees estan relacionades d'alguna manera a la immersi de la part nord-oriental del Mar Negre al voltant del 5.600 aC. Ryan i Pitman argumenten que una part de la poblaci hauria migrat al sud, convertint-se en els parlants del proto-hittita, mentre que la resta de la poblaci hauria migrat cap al nord, convertint-se en la cultura de Kurgan. D'altres haurien fugit cap al nord-est (Tocaris) o el sud-est (indoiranis). Mentre que cronolgicament, aquesta teoria concideix amb la de Renfrew, s incompatible amb la seva idea base que l'indoeuropeu s'escamp amb l'aven de l'agricultura.

Vegeu tamb.
Protoindoeuropeu;
Lingstica comparativa;
Urheimat;
Arqueogentica;
Kurgan;
Aris;
Invasi ria;
Teoria de la continutat paleoltica;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158812" title="Universitat de Crdova" nonfiltered="4288" processed="4279" dbindex="64345">
La Universitat de Crdova, situada a Crdova, Andalusia, fundada com a tal el 1972, t 2 segles d'histria que avalen la seva trajectria que ja enfonsa les seves arrels en la Universitat Lliure que va funcionar en la provncia finals del segle XIX i compte amb estudis centenaris com els de la Facultat de Veterinria, nics a Andalusia. 

La seva joventut i les seves dimensions mitges -la UCO t 21.000 alumnes, una mica ms de 1.200 professors i 700 treballadors- l'han dotat del dinamisme necessari per a anar adaptant-se i entrar en el segle XXI com una universitat d'alta qualitat docent i provada solvncia cientfica. 

Els estudis de la Universitat de Crdova van des de les Humanitats i les Cincies Jurdic-Socials a les Cincies de la Salut i les carreres cientificotcniques, tres rees que es corresponen amb la seva estructuraci en tres grans campus: el Jurdic social, integrat en el centre urb; el de la Salut, a l'oest de la capital, i el Agroalimentari, Cientfic i Tcnic de Rabanales, en l'rea est. 

La UCO compte amb la Escola Politcnica de Belmez, situada a seixanta quilmetres de la capital cordovesa. El Campus de Rabanales constitueix la millor prova del procs de modernitzaci que caracteritza a la Universitat. Les seves installacions donen cabuda a la ms avanada infraestructura per a la investigaci i la docncia, al mateix temps que integren tot un seguit de serveis complementaris que ho converteixen en un dels complexos docents ms destacats d'Andalusia.

Rabanales concentra bona part de la producci cientfica de la Universitat, situada a l'avantguarda de la investigaci en la comunitat autnoma andalusa i entre les institucions investigadores ms rellevants a nivell nacional. Tant la investigaci com la docncia sn enteses en la Universitat de Crdova com els dos grans pilars de la instituci, sempre amb una mateixa meta: la qualitat. 

A aquest objectiu s'uneix el paper protagonista que la UCO est jugant en el desenvolupament de l' Espai Europeu d'Educaci Superior. Docncia, investigaci, qualitat i Europa sn, per tant, les mximes que regeixen en l'actualitat la vida de la Universitat.


Enllaos externs.
  Informaci sobre la Universitat de Crdova en la web oficial;
  Web de la Universitat de Crdova;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158814" title="Universitat d'Extremadura" nonfiltered="4289" processed="4280" dbindex="64346">
La Universitat d'Extremadura s un centre situat en la comunitat autnoma d'Extremadura, nascuda el 1973 arran de l'estat de les Autonomies. 

Tot i la seva relativa joventut i d'estar vertebrada en una estructura de campus universitaris multidisciplinars, la seva divisi des de l'origen en dos semidistrictes amb seus a Cceres i Badajoz i un principi d'equilibri respectat en el seu desenvolupament, ha fet que en aquesta Universitat les Facultats i Escoles hagin tingut un protagonisme molt important en la vida universitria. s per aix que els centres de la universitat sn els eixos al voltant dels quals es desenvolupa l'ensenyament universitari superior, la investigaci, docncia i gran part de les activitats d'extensi universitria en la seva accepci ms mplia. 

La Universitat d'Extremadura t quatre campus: Badajoz, Cceres, Mrida i Plasncia.

Enllaos externs.
 Universitat d'Extremadura;
 Campus Virtual de la Universitat d'Extremadura;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158815" title="Beas de Granada" nonfiltered="4290" processed="4281" dbindex="64347">

Beas de Granada s un municipi andals situat en la part oriental de la Vega de Granada (provncia de Granada). Limita amb els municipis de Hutor Santilln, Quntar, Ddar i Granada 

El terme municipal de Beas de Granada t una extensi de 23,20 Km2. El nucli urb es localitza a 37 13' de Latitud Nord i 3 28' de Longitud Oest a 1.071 metres d'altitud sobre el nivell del mar.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158816" title="Beas de Guadix" nonfiltered="4291" processed="4282" dbindex="64348">

Beas de Guadix s un municipi de la provncia de Granada, Andalusia.  Limita amb els municipis de Marchal, Guadix, Lugros, Polcar i Cortes y Graena.
 

 Enllaos externs .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158817" title="Benamaurel" nonfiltered="4292" processed="4283" dbindex="64349">

Benamaurel s un municipi situat en la part central de la Comarca de Baza (provncia de Granada). Situat en el centre de la Foia de Baza, es troba envoltat pels parcs naturals de Sierra de Baza i Sierra de Castril, a ms de pel Cerro Tornapunta i l'embassament del Negratn. 

 Nuclis de poblaci .


Font: INE.

Administraci.


 Evoluci demogrfica .



Enllaos externs.

Portal de Turisme de les Comarques de Baza y Huescar;
Cueva Afalaida. Casa Cueva a la Alhanda, barri rab de Benamaurel;
Ajuntament de Benamaurel;
Ajuntament de Benamaurel (Web antiga);
Comparsa Moros de Benamaurel;
I.E.S. Avenmoriel;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158818" title="Bubin" nonfiltered="4293" processed="4284" dbindex="64350">

Bubin s un municipi andals situat en la part nord-oest de la Alpujarra  (provncia de Granada). Limita amb els municipis de Lanjarn, Capileira, La Tah, Pampaneira i Soportjar. Gran part del seu terme municipal pertany al Parc nacional de Sierra Nevada.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158819" title="Geni" nonfiltered="4294" processed="4285" dbindex="64351">
Un geni s un sser fantstic de la mitologia de diferents pobles. T dues derivacions semntiques:
 de l'rab Djinn, en deriva el personatge de la mitologia semtica. En ocasions en comptes de geni s'usa el terme rab, usualment transcrit jinn o djinn, d'acord amb l'ortografia francesa o anglesa.
 del llat genius, en formen part les divinitats de la mitologia romana i altres que se'n deriven.

En les tradicions ms antigues, els genis eren els esperits de pobles desapareguts, que actuaven de nit i s'amagaven en despuntar el dia. Altres tradicions diuen que sn ssers de foc. En tots els casos es tracta d'ssers amb caracterstiques de follets i altres ssers mitolgics elementals de la naturalesa, que poden atacar, segons el seu tarann, o ajudar en ser hum.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158820" title="Busqustar" nonfiltered="4295" processed="4286" dbindex="64352">

Busqustar s un municipi andals situat en la part central de la Alpujarra (provncia de Granada). 

Limita amb els municipis de Prtugos, Trevlez, Juviles, Cstaras, Almegjar i La Tah. Es troba situat a la vora de el riu Trevlez.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158821" title="Car" nonfiltered="4296" processed="4287" dbindex="64353">

Car s un municipi andals situat en la part nord-oest de la Alpujarra (provncia de Granada). 

Limita amb els municipis de Soportjar, Carataunas, rgiva i Lanjarn. Gran part del seu terme municipal pertany al Parc nacional de Sierra Nevada.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158822" title="Cacn" nonfiltered="4297" processed="4288" dbindex="64354">

Cacn s un municipi andals situat en la part septentrional de la comarca de Alhama (provncia de Granada). 

Limita amb els municipis de Moraleda de Zafayona, Chimeneas, Alhama de Granada, Ventas de Huelma, Agrn i Arenas del Rey. El municipi comprn els nuclis de poblaci de Cacn i El Turro. Cacn es troba enclavat en la vall del riu que duu el mateix nom.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158823" title="Cdiar" nonfiltered="4298" processed="4289" dbindex="64355">

Cdiar s un municipi andals situat en la part centre-sud de la Alpujarra  (provncia de Granada). 

Limita amb els municipis de Brchules, Alpujarra de la Sierra, Ugjar, Murtes i Lobras. El municipi comprn els nuclis de poblaci de Cdiar, Narila, Ytor i La Rambla del Banco.Es troba situat en una vall, per on discorre el riu Guadalfeo, entre Sierra Nevada i La Contraviesa. 

Considerada per l'hispanista Gerald Brenan com el "melic de l'Alpujarra", Cdiar gaudeix d'una posici estratgica sent el nus central de comunicacions de la comarca.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158824" title="Ercros" nonfiltered="4299" processed="4290" dbindex="64356">
Ercros s una empresa qumica creada el 1989 hereva de les que eren en aquell moment les dues principals empreses qumiques privades espanyoles: Uni Explosius Riu Negre S.A. (ERT) i S.A. Cros.

Amb les adquisicions dels darrers anys: Grupo Aragonesas (2005), i Derivados Forestales (2006), s'ha convertit en la primera empresa qumica espanyola, no petroqumica ni multinacional.

Ercros s un grup industrial dedicat a la fabricaci i comer de
productes bsics per a les indstries qumica, farmacutica, de
plstics, fusteria, alimentaci animal, aix com a l'explotaci minera.

Ocupa el primer lloc del rnquing estatal de vendes de sosa custica, clorat sdic i fosfat biclcic i s el segon agent al mercat del PVC. A Europa, s lder de vendes d'ATCC i ocupa el segon lloc al mercat de l'acetat d'etil. Amb el parafolmaldehdo i la pentaeritrita ocupa el primer i tercer lloc del mercat mundial, respectivament. Tamb s lder amb les eritromicines i les fosfomicines.

El seu capital social s de 259 milions d'euros i les seves accions
cotitzen al mercat continu de les borses de Barcelona, Bilbao, Madrid i Valncia

La plantilla de la companyia, integrada per 2.000 de persones, es
distribueix en 18 centres de producci.

Amb un volum de producci de 2,7 milions de tones anuals, Ercros
factura entorn dels 720 milions d'euros a l'any. Els seus productes
arriben a 2.000 clients i sn presents a ms de 90 pasos.

Enllaos externs.

Pgina de l'empresa;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158826" title="Christian Jankowski" nonfiltered="4300" processed="4291" dbindex="64357">
Christian Jankowski (Gttingen, Alemanya, 1968) s un artista multimdia contemporani que treballa principalment en vdeo, installacions artstiques i fotografia.

Ha creat diverses intervencions televisives, entre elles  Telemistica (1999), en la qual pregunta a futurlegs televisius italians si la seva nova obra d'art tindr xit (el vdeo que va crear realment va consistir en l'enregistrament de les respostes dels futurlegs), i The Holy Artwork (2001), on collaborava amb un telepredicador.

A This I Played Tomorrow (2003), una obra de dues parts, en la primera entrevista un grup d'actors aficionats i gent del carrer, a la porta dels estudis de cinema Cinecitt de Roma, interrogant-los sobre les seves aspiracions artstiques i si els agradaria fer cinema. La segona part s una pellcula que ell mateix va escriure a partir de les respostes de la gent, i va filmar convidant les persones entrevistades a participar-hi com a actors.

La seva obra Living Sculptures, exposada el 2007 a la Rambla de Barcelona, consisteix en tres escultures fetes prenent com a motlle esttues vivents de les que tradicionalment actuen en aquest carrer.

 Obres destacades .
 My Life as a Dove (1996) ;
 Let's get physical/digital (1997-1998);
 Telemistica (1999);
 The Holy Artwork (2001);
 This I Played Tomorrow (2003);
 Living Sculptures (2007);

 Enllaos externs .
 Klosterfelde.de una descripci de l'artista i la seva obra;
 postmedia.net;
 Notcia a Vilaweb-El Punt sobre Living Sculptures;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158840" title="Antoni Clav i Sanmart" nonfiltered="4301" processed="4292" dbindex="64358">

Antoni Clav i Sanmart ( Barcelona 1913 - Sant Tropetz, Frana 2005 ) fou un artista pluridisciplinari que va conrear diferents tcniques com el cartellisme, el collage, l'escultura, el gravat, la fotografia, el cinema,la joieria, el txtil, la cermica, la escenografia teatral, per que va triomfar principalment en la pintura, el dibuix i la illustraci, disciplines que l'han portat a un gran reconeixement internacional.

Biografia.
Va nixer el 5 d'abril de 1913 a la ciutat de Barcelona. Desprs d'iniciar la seva carrera artstica de forma autodidacta, l'any 1930 ingress a l'Escola d'Art de Barcelona, on hi estigu dos anys. Obligat a exiliar-se a conseqncia de la Guerra Civil Espanyola i la dictadura franquista, s'install a la ciutat de Pars. L'any 1956 Clav abandon Pars per installar-se a la ciutat de Sant Tropetz, poblaci situada a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. 

L'any 1984 l'Estat Espanyol li reconegu la seva vlua artstica amb l'expossici de ms de 100 obres al Pavell espanyol de la Biennal de Vencia, i aquell mateix any li fou concedida la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. 

Mor a la ciutat de Sant Tropetz el 30 d'agost de l'any 2005, sent enterrat posteriorment al cementiri de Montparnasse de Pars.

Obra artstica.
Anys 30.
A l'acabar els seus estudis al principi de la dcada del 1930 es va donar a conixer com a cartellista a Barcelona, on va tenir un gran xit en el mn del cinema.

A la ciutat de Pars, on fug durant la Guerra Civil Espanyola, inici la seva carrera d'illustrador i decorador de teatre per a les obres, entre d'altres, Carmen i Gargantua. El descobriment del millor art dels museus parisencs li va causar una gran commoci, i la seva primera obra pictrica rep influncies de Vuillard i sobretot de Pierre Bonnard. 

Degut a la residncia en aquesta ciutat, se l'ha adscrit a la coneguda Escola de Pars juntament amb altres artistes d'altres nacionalitats, per tamb juntament amb els espanyols Pablo Picasso, Juan Gris, Joan Mir o Antonio Saura, artistes amb els quals va compartir  residncia a la capital francesa i ms que unes tendncies artstiques concretes.

Anys 40.
El 1944 va conixer personalment a Picasso, fet que el va marcar al llarg de la seva vida, i que fou una amistat que perdur fins a la mort de l'artista de Mlaga. Des d'aleshores an abandonant el cam iniciat i comen a desenvolupar una obra amb una plstica ben diferent i menys clssica.

Anys 50.
A la dcada del 1950 comena una intensa tasca en el mn del ballet i del teatre, utilitzant maniqus, i agafant un gran renom en el mn de l'escenografia internacional. Alhora va iniciar un treball d'illustracions de Garganta que el port a familiaritzar-se amb una iconografia medieval que va anar desenvolupant en les seves famoses sries de guerrers, reis, reines i cavallers, que a l'inici eren representats en un cert realisme, per que a mesura que anava passant el temps va anar guanyant terreny l'abstracci dins de l'evoluci de la seva obra pictrica. Al mateix temps les figures perden precisi i forma, donant pas al tra i a una personal gama de colors i textures com a principals protagonistes de les seves obres.

L'any 1952 particip en la pellcula Hans Christian Andersen ("El magnfic Andersen"), dirigida per Charles Vidor, sent el responsable de realitzar els decorats (juntament amb Richard Day i Howard Bristol) i el vestuari (juntament amb Mary Willis i Barbara Karinska), treballs pels quals fou candidat al Premi scar. A partir, per, de 1954 abondon la decoraci per dedicar-se a la pintura.

Anys 60.
A la dcada del 1960 destac en l'homenatge que l'artista feu a Domenikos Theotokopoulos, "El Greco". En aquesta poca clarament es veuen les influncies dels clssics i de l'poca del barroc. Especial rellevncia agafa la temtica del cavaller de la m al pit, que s un referent, especialment la m, que s'anir repetint en la futura obra de Clav. En aquesta poca es caracteritza pel pas definitiu cap a l'abstracci en la seva obra, a on clarament se superposa a la figura o al tema escollit per l'artista.


Anys 70.
La dcada del 1970 Clav continu la seva evoluci de formes i colors, utilitzant tcniques diverses, com ara el collage o el "trompe-l'oeil", incls inventant-se n de noves com el "papier froiss" fruit d una causalitat tcnica en l'us de l'aerosol 
sobre papers arrugats i que va fer servir de manera molt personal no solament en aquesta poca, sin en poques posteriors.

L'any 1978 el Museu Nacional d'Art Modern de Pars, actual Centre Georges Pompidou, li dedic la primera retrospectiva, el que convert a Clav en un dels artistes ms prestigiosos de la seva generaci. 

Anys 80.

La dcada del 1980 destac per la srie que dedic a Picasso anomenada "A Don Pablo", en la qual s'inspir en gravats picassians, aix com tamb les influncies que va rebre en dos grans viatges que va fer al Jap i Nova York, on destilla els aspectes que ms li van cridar l'atenci de la cultura histrica i social d'aquests indrets.

 ltims anys de vida.
Les obres de la dcada del 1990 i dels principis del segle XXI es caracteritzen per la recreaci de les textures dins l'abstracci amb una utilitzaci profusa dels "papiers froisss" 
i d'altres temtiques utilitzades en les seves etapes anteriors.

El reconeixement internacional d'aquest artista qued constncia en la profusi de les seves obres en importants collecions, ja tant particulars com pbliques, en diferents pasos del mn com ara Frana, Jap, Estats Units, Sussa i Corea entre d'altres.

Enllaos externs.
  Antoni Clav a artfacts.net;
  ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158849" title="Tharsis" nonfiltered="4302" processed="4293" dbindex="64359">

Tharsis s una regi de Mart formada per un gran altipl volcnic i situada a la zona equatorial del planeta, a la vora occidental de Valles Marineris.

La regi engloba l'anomenat bony de Tharsis, resultat d'una enorme acumulaci de lava en un radi superior als 1.000 km, i on es localitzen alguns dels volcans ms grans del Sistema Solar. Olympus Mons, el major volc del Sistema Solar, est situat al nordoest, mentre que a la zona central se situen en diagonal els tres grans Tharsis Montes: Ascraeus Mons, Pavonis Mons i Arsia Mons. El bony de Tharsis s'eleva uns 10 quilmetres per sobre de les terres circumdants, i abasta uns 30 milions de quilmetres quadrats, una cinquena part de la superfcie del planeta. Es pensa es form durant un perode d'uns 100 milions d'anys aproximadament, durant l'era noaica.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158852" title="Xasss" nonfiltered="4303" processed="4294" dbindex="64360">

El xasss s l estructura que sost, aporta rigidesa i forma a un vehicle o objecte portable. Per exemple, en un autombil, el xasss s l equivalent al esquelet en un sser hum, sostenint el pes, aportant rigidesa al conjunt, i condicionant la forma i la dinmica final del mateix.

Es realitza en diferents materials, dependent de la rigidesa, preu i forma necessries. Els ms habituals sn d acer o alumini. Les formes bsiques que el componen solen ser forma de tub o de biga.

A vegades, sobre tot en aparells electrnics, el xasss s la mateixa carcassa que el recobreix, car no s necessria rigidesa addicional.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158853" title="Joseph Bech" nonfiltered="4304" processed="4295" dbindex="64361">

Joseph Bech (Diekirch, Luxemburg 1887 - ciutat de Luxemburg 1975) fou un poltic luxemburgs dues vegades primer ministre del seu pas.

Biografia.
Va nixer el 17 de febrer de 1887 a la ciutat de Diekirch, situada al districte del mateix nom. Va estudiar jurisprudncia a la ciutat sussa de Friburg i a Pars, on es gradu el 1914. Desprs d'iniciar una curta carrera com a advocat particip activament en poltica.

Mor el 8 de mar de 1975 a la seva residncia de ciutat de Luxemburg.

Activitat poltica.
Membre del Partit de la Dreta, el 1921 el primer ministre mile Reuter el nomen Ministre d'Interior i d'Educaci, crrec que ocup fins el 1925. Desprs d'un curt govern de Pierre Prm, Bech fou nomenat Primer Ministre de Luxembrug l'any 1926, assumint a ms del lideratge del govern les carteres d'Afers Exteriors i d'Agricultura. Amb inters especialment per millorar l'economia desprs del crac del 29 va aconseguir reflotar la indstria de l'acer grcies a les compres realitzades per Alemanya a l'inici de la dcada del 1930. Posteriorment, per, marc distncies amb Adolf Hitler i l'Alemanya nazi, aconseguint la neutralitat del seu pas davant les amenaces nazis. L'intent d'intentar prohibir el Partit Comunista li comport una derrota severa en un referndum l'any 1937, per la qual cosa dimit del seu crrec.


Sota el govern de Pierre Dupong mantingu la cartera d'Exteriors aix com la d'agricultura, matenint-la durant el govern a l'exili (1940-1945) degut a l'ocupaci de Luxemburg per part de l'exrcit alemany. Durant la seva estada exiliat Londres com a ministre d'Exteriors fou el responsable, per part luxemburguesa, de la signatura de l'establiment del Benelux l'any 1943, que juntament amb Blgica i els Pasos Baixos crearen uns acords monetaris i duaners. Aix mateix l'any 1951 particip activament en la creaci de la Comunitat Europea del Carb i de l'Acer (CECA), considerat el primer pas per a la creaci de l'actual Uni Europea.

L'any 1953 fou nomenat Primer Ministre desprs de la sobtada mort de Pierre Dupong, aconseguint la seva reelecci mitjanant les urnes el 1954 pel nou partit Partit Popular Social Cristi. Ocup aquest crrec fins el 1958, any en el qual dimit. L'any segent fou escollit President de la Cambra dels Diputats de Luxemburg, crrec que va desenvolupar fins el 1964. El 26 de maig de 1960 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d'Aquisgr, en reconeixement dels seus esforos en favor de la integraci europea.

Enllaos externs.
  Premi Internacional Carlemany;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158854" title="Merzouga" nonfiltered="4305" processed="4296" dbindex="64362">


Merzouga s un xicotet poble al sud-est del Marroc, situat a la regi de Mekns-Tafilalet, a uns 35 km al sud de Rissani, a 45 d'Erfoud i aproximadament a 20 de la frontera amb Algria. 

El poble s ben conegut per l'Erg Chebbi, un erg del Shara,i s per aquesta ra que forma part dels itineraris de molts turistes que visiten el Marroc.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158855" title="Keiretsu" nonfiltered="4306" processed="4297" dbindex="64363">
Keiretsu (  ) s un terme japons que fa referncia a un model empresarial en el que existeix una coalici d empreses que sense necessriament estar lligades per vincles de propietat estan unides per interessos econmics.

L estructura del keiretsu est basada en dues parts: un nucli central en el que se sita una gran organitzaci de gran poder econmic i un conjunt d organitzacions amb gran interdependncia, per que comparteixen departaments i acords econmics.

El keiretsu s la versi actualitzada del zaibatsu, figura que va ser eliminada en acabar la Segona Guerra Mundial pels ocupants pel seu recolzament a la guerra.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158856" title="Program Associated Data" nonfiltered="4307" processed="4298" dbindex="64364">
Program Associated Data (PAD) significa, en angls, dades associades al programa, un concepte que t a veure amb la radiodifusi i que est estretament relacionat amb la rdio digital DAB. Grcies a aquest serveix, s possible visualitzar diverses classes d'informaci mitjanant una pantalla i un receptor que spiga interpretar adequadament les dades associades rebudes.

 Definici .
Una de les grans avantatges de la rdio digital DAB s la seva gran capacitat. Les dades es transmeten juntament amb l'udio principal i es poden mostrar en una pantalla que moltes d'aquestes rdios ja porten incorporades avui en dia.

La rdio digital ja t previst un canal especfic per a aquestes dades programables, i pretn que siguin lliurats i llegits per l'oient com una part d'una pantalla visual en temps real. Els receptors de rdio digital han de disposar de certs descodificadors que tinguin la capacitat d'identificar aquestes dades i interpretar-les, de manera que es puguin mostra adientment per pantalla.   

Avui en dia, moltes rdios digitals que transmeten en digital, ja fan servir la capacitat de PAD per tal d'augmentar el valor del servei que estan oferint als oients, que bviament ja podrem considerar com a espectadors.

 Contingut .
Aquestes dades poden voler transmetre moltes coses diferents. Com a exemples, podrem dir que informen sobre ttols de canons, compositor, gnere de msica, el resum de l'argument d'una obra, els resultats de les ltimes competicions esportives o b el que l'emissora consideri adient. De fet, algunes emissores transmeten els titulars de les notcies a travs de la pantalla, o b proporcionen informaci de franc incloent guies de programa electrnic. Tamb s possible enviar un mapa meteorolgic mentre s'estigui informat sobre el temps.  

Aix doncs, aquestes dades ofereixen moltes possibilitats quant a tipus d'informaci que es pot transmetre.

 Tecnologia .
Les dades que representen sons i les altres dades que es transmetran es reparteixen en una gran quantitat de senyals de rdio molt properes. Repartint les dades en una mplia freqncia d'aquesta manera, la transmissi completa s menys susceptible al soroll i a altres formes d'interferncia, incloent les prdues de senyal i les interferncies mltiples, que tnen lloc quan les senyals es reflecteixen en obstacles com ara edificis o turons i diverses senyals de l'emissora arriben al receptor amb diferents retards. La rdio digital es caracteritza pel fet de beneficiar-se de les senyals rebudes en diferents instants de temps, fent la transmissi i la recepci final de dades ms robusta.  
 
 Avantatges .
Indubtablement, la rdio digital DAB suposa un gran aven respecte la rdio tradicional. En particular, el servei de dades que ofereix la rdio digital no es pot equiparar al que podria oferir la rdio convencional. Amb un receptor adequat i una pantalla, ara som capaos de rebre i interpretar molta ms informaci.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158857" title="Zaibatsu" nonfiltered="4308" processed="4299" dbindex="64365">
A Jap, el terme zaibatsu (  ) defineix a un gran grup d empreses que estan presents a gaireb tots els sectors de l'economia. Les empreses que formen un zaibatsu solen formar part de l accionariat d altres empreses del grup amb participacions creuades.

Entre, els Estats Units van voler desmantellar-los degut a l actiu paper que van tenir durant la Segona Guerra Mundial. Els zaibatsu no van desaparixer sin que es van transformar, amb una estructura diferent en el que actualment rep el nom de keiretsu.

Alguns dels principals zaibatsu sn: Mitsubishi, Mitsui, Sumitomo, Itochu, Marubeni, Nichimen, Kanematsu.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158858" title="Plymouth (autombil)" nonfiltered="4309" processed="4300" dbindex="64366">

Plymouth va ser una marca d'autombils creada per Chrysler l'any 1928. Va ser dissolta l'any 2001.

 Histria .

 Orgens .

Presentada al 7 de juliol de 1928, es tracta de la primera marca d'autombils econmics de Chrysler, un sector dominat per Chevrolet i Ford. Plymouth tenia un preu lleugerament superior respecte dels seus competidors, per oferia una srie d'elements com a equipament estndard, com els frens hidrulics (els seus rivals no els oferien). Els concessionaris de Chrysler van vendre els Plymouth, que tenien un logotip a on apareix el vaixell Mayflower, que va desembarcar a la Plymouth Rock, d'aqu que tingui el nom de "Plymouth".

Es possible que els orgens de Plymouth puguin estar relacionats amb la marca Maxwell. Quan Walter Chrysler va adquirir el control de la companyia Maxwell-Chalmers a comenaments dels anys 20. Les installacions d'aquesta van servir per ajudar en el llanament dels autombils Chrysler,  Walter Chrysler va decidir de crear una marca d'autombils de baix cost; en principi va usar el nom de "Maxwell" al 1926, per finalment al 1928 adquirir el nom de Plymouth.

 La gran depressi, anys 40 i 50 .

Durant la gran depressi dels anys 30, Plymouth va contribuir significativament en la supervivncia de la corporaci Chrysler en una dcada en qu van haver moltes marques que van fer fallida. A principis d'aquesta dcada, Plymouth es comercialitzava en totes les divisions de Chrysler: la mateixa, De Soto i Dodge.

Durant bona part de la seva vida comercial, va ser una de les marques ms venudes als Estats Units, juntament amb Chevrolet i Ford. Incls en algun moment dels anys 40 Plymouth va sobrepassar en vendes a Ford com a 2 marca d'autombils. Plymouth va anar adquirint una reputaci de vehicle per tenir una bona mecnica, duraci i assequibles. A partir del 1957, el nou disseny "Foward Look" de Chrysler va donar-li a Plymouth un aspecte ms modern que els models de Ford i Chevrolet. Tot i aix, les vendes de Plymouth van disminuir degut a l'aparici de problemes de corrosi i problemes en els acabats de fbrica dels autombils van contribuir amb aquest fet.

 Dificultats econmiques .

Tot i que Plymouth va ser lder en disseny fins al 1962, la marca perdia mercat ats als problemes anteriorment esmentats, a part de tenir rivals dins de casa seva, com Dodge amb el Dart. Rambler i Pontiac assoliran el 3er lloc en vendes globals durant una dcada. Plymouth va anar perdent, una dinmica de la qual mai es recuperar de manera plena.

Al 1965 Plymouth va comenar a oferir nous models. Durant els anys 1971-1974 Plymouth recupera aquella 3a plaa que li van prendre, en part, per l'xit del Valiant i Duster, per els problemes financers del grup Chrysler van afectar de forma notable a Plymouth, reduint-li la gamma de vehicles i afavorint a Dodge i Chrysler en detriment de Plymouth. L'any 1979 la gamma era composta pels Volare i Horizon i una srie de models Mitsubishi d'importaci venuts sota la marca Plymouth.

 ltims anys de Plymouth .

Al 1995, la gamma Plymouth estava composta per 3 vehicles: Plymouth Acclaim, Plymouth Voyager/Grand Voyager i Plymouth Neon. Al 1997 la gamma augmenta a 4 models: el Breeze, que substitueix l'Acclaim i el Prowler. Desprs de la desaparici al 1998 de Eagle, Chrysler va decidir ampliar la gamma de Plymouth amb models exclusius seus (el Prowler i el PT Cruiser , abans de la fusi amb Daimler-Benz AG.

El motiu de la dissoluci de Plymouth va ser, en part, que si s'hagus inclinat per Dodge, hi haurien molts concessionaris que hi estarien en contra ats a que els concessionaris Dodge noms venen aquesta marca i als concessionaris que venien Plymouths venien Chryslers.

 Models fabricats per Plymouth .

Plymouth Acclaim (1989-1995);
Plymouth Arrow (1976-1980, un Mitsubishi Lancer Celeste venut sota la marca Plymouth);
Plymouth Arrow Truck (1979-1982, un Mitsubishi Forte venut sota la marca Plymouth);
Plymouth Barracuda (1964-1974);
Plymouth Belvedere (1954-1970);
Plymouth Breeze (1996-2000);
Plymouth Caravelle (1985-1988);
Plymouth Cambridge;
Plymouth Champ (1979-1982, un Mitsubishi Mirage venut sota la marca Plymouth);
Plymouth Colt (1983-1994, un Mitsubishi Mirage venut sota la marca Plymouth);
Plymouth Conquest (1984-1986, un Mitsubishi Starion venut sota la marca Plymouth);
Plymouth Cranbrook ;
Plymouth Cricket (1971-1975, un Hillman Avenger venut sota la marca Plymouth);
Plymouth Duster (1970-1976);
Plymouth Fury (1956-1978);
Plymouth Gran Fury (1975-1977, 1980-1989);
Plymouth Grand Voyager (1987-2000);
Plymouth GTX (1967-1971);
Plymouth Horizon (1978-1990);
Plymouth Laser (1990-1994, un Mitsubishi Eclipse venut sota la marca Plymouth);
Plymouth Neon (1995-2001);
Plymouth Plaza (1954-1958);
Plymouth Prowler (1997-2001);
Plymouth Reliant (1981-1989);
Plymouth Road Runner (1968-1980);
Plymouth Sapporo (1978-1983, un Mitsubishi Galant venut sota la marca Plymouth);
Plymouth Satellite (1966-1974);
Plymouth Savoy (1951-1965);
Plymouth Scamp (1971-1976, 1983);
Plymouth Sundance (1987-1994);
Plymouth Suburban;
Plymouth Superbird (1970);
Plymouth TC3 (1979-1982);
Plymouth Trailduster (1974-1981);
Plymouth Turismo (1983-1987);
Plymouth Valiant (1960-1976);
Plymouth VIP (1966-1969);
Plymouth Volar (1976-1980);
Plymouth Voyager (1974-2000);

 Enllaos externs .

 Histria del grup Chrysler a Allpar.com ;
 The Death Of Plymouth ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158861" title="Infiniti" nonfiltered="4310" processed="4301" dbindex="64367">

Infiniti es una marca d'autombils japonesa creada per Nissan per vendre vehicles de luxe als mercats d'Estats Units, Canad, Mxic, Orient Mitj, Corea del Sud, Taiwan, Rssia, Ucrana, Xina i per al 2008, Regne Unit i Jap.

 Histria .

Presentada als Estats Units l'any 1989, en concret el 8 de novembre, Nissan va obrir 51 concessionaris a on es va presentar aquesta nova marca nascuda amb la intenci de rivalitzar contra les marques de luxe dels seus compatriotes japonesos: L'Acura d'Honda i la Lexus de Toyota.

L'Infiniti Q45 i l'Infiniti M30 van ser els dos vehicles que van comercialitzar-se. Posteriorment s'afegir el G20, que ser el vehicle d'accs a la gamma.

Les vendes d'Infiniti van ser fluixes, un fet que es justificava per la poca publicitat que s'havia fet del producte i la publicitat que se va realitzar no ensenyava els vehicles d'Infiniti, fent-les doncs nulles per captar al comprador.

Lentament Infiniti va fer-se un espai en el mercat Nord-Americ afegint nous models. L'Infiniti Q45 amb un motor V8 de 278 cv va trobar el seu mercat, a part de qu oferia tecnologia molt puntera, com per exemple, la suspensi activa. A finals dels anys 90 Infiniti ja estava encara una mica enreda en acceptaci si se compara amb les seves rivals Acura i Lexus. 

A partir de l'any 2000 Infiniti va decidir actualitzar els seus productes i posar una especial atenci en la qualitat dels acabats i en oferir unes bones prestacions. El redisseny del Infiniti Q45 i la introducci del nou model d'accs a la gamma, el Infiniti G35 van donar-li a Infiniti aquella espenta que necessitava. I aix les vendes ho van confirmar, amb 118.655 autombils venuts l'any 2003, un increment del 35% respecte del 2002.

L'any 2004 la xifra de concessionaris era de ms de 160 i la gamma s'ha ampliat fora amb coupes, sedans, CUV i SUV. Ser aquest any quan Infiniti comenar a recollir premis i reconeixements, primer amb la entrada del Infiniti QX56, un SUV tipus full size i el quart model en equipar un motor V8, com el FX35 i FX45 ve va guanyar el ttol de "cotxe de l'any" a Canad (premi que atorga la AJAC) aquest mateix any, i la mateixa AJAC atorga al G35 Sport Coupe el premi "Best New Sports Coupe" i el "America's Best Coupe" per part de la revista AutoWeek.

De fet, el G35 ha contribut a re-definir la imatge d'Infiniti com al "BMW japons". L'any 2006 va practicar-se un restyling als M35 i M45, aquests ltims, obtenint el ttol de "best luxury sedan" per Consumer Reports.

 Vehicles fabricats per Infiniti .

Gamma actual.

Infiniti FX (FX35 i FX45);
Infiniti G35 (sedan, i AWD);
Infiniti M (M35/M35x i M45);
Infiniti QX56;

Models anteriors.

Infiniti M30;
Infiniti G20;
Infiniti J30;
Infiniti I (I30, 1996-2001; I35, 2002-2004);
Infiniti QX4;
Infiniti Q45;

 Enllaos externs .

 Pgina web oficial ;
 Histria d'Infiniti a Conceptcarz.com ;
 Histria d'Infiniti a Edmunds.com ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158862" title="Ko?skowola" nonfiltered="4311" processed="4302" dbindex="64368">

Ko skowola s un poble del sud-est de Polnia amb una poblaci de 2.188 habitants entre Pu awy i Lublin sobre el riu Kurwka. Est situat dins del municipi (en polons gmina) de Ko skowola i el districte (en polons powiat) Pu awski, que s una subdivisi administrativa del Voivodat de Lublin.

El 15 de setembre de 1939, Ko skowola fou presa per les tropes alemanyes, sent ocupada fins al 25 de juliol de 1944. Els nazis hi van installar un camp de presoners i un altre de treballs forats. El primer es tanc rpidament, per el segon continu estant obert fins al 1943. Tamb s'hi establ un gueto poblat principalment de jueus originaris d'Eslovquia. L'octubre de 1942, la poblaci del gueto (de 800 a 1.000 persones), amb dones i nenes inclosos, fou liquidada.

Entre les atraccions turstiques destaquen les esglsies del segle XVII. Hi ha enterrats els poetes Franciszek Dionizy Knia nin i Franciszek Zab ocki.








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158863" title="Conselleria d'Interior de la Generalitat de Catalunya" nonfiltered="4312" processed="4303" dbindex="64369">

El conseller d'interior, relacions institucionals i participaci de la Generalitat de Catalunya s el mxim representant de la conselleria d'interior. L'actual conseller d'Interior s Joan Saura i Laporta (ICV-EUiA), des del 29 de novembre de 2006.

Llista de consellers d'interior (1999-2002).



Llista de consellers de justcia i interior (2002-2003).



Llista de consellers d'interior (2003-2006).



Llista de consellers d'interior, relacions institucionals i participaci (2006-actualitat).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158867" title="Futbol Club Andorra" nonfiltered="4313" processed="4304" dbindex="64370">


El Futbol Club Andorra s un club andorr de futbol de la ciutat d'Andorra la Vella.

 Histria .
El FC Andorra ha estat histricament el club de futbol ms important del pas. Va ser fundat el 15 d'octubre de 1942 a l'escalf del collegi Meritxell. Participa en les categories de la Federaci Catalana de Futbol a la que est afiliat. La seva poca daurada la visqu durant els anys 80 i 90 on jug diversos anys a la Segona Divisi B del futbol espanyol i el seu xit ms important ha estat el ttol de la Copa Catalunya de la temporada 1993-94, desprs de derrotar per 2 a 1 el Barcelona a semifinals i l'Espanyol en els penals per un resultat global de 4 a 2 a la final disputada l'estadi Municipal de Vilassar de Mar, desprs d'empatar a zero en el temps reglamentari. Des del 1986 tamb t una secci de futbol sala.

Historia.
El FC Andorra ha estat histricament el club de futbol ms important del pas. Va ser fundat el 15 d'octubre del 1942 a l'escalf del collegi Nostra Senyora de Meritxell. Participa en les categories de la Federaci Catalana de Futbol a la que est afiliat des dels seus inicis, disputant aix la Lliga espanyola i la Copa del Rei.

Desprs de diversos anys a les categories regionals, al 1981 puj a Segona Divisi B (tercera categoria de la lliga espanyola en importncia), on es va mantenir 17 anys, amb un parntesis a la temporada 1986/87 que va jugar a Tercera divisi.
A les temporades 1988/89 i 1989/90 va disputar sense xit la promoci d'ascens a Segona Divisi.

El seu major xit va arribar al 1994 quan es va proclamar campi de Catalunya al guanyar la Copa Catalunya. L'Andorra va superar a les semifinals al FC Barcelona i elimin al RCD Espanyol per penal a la final.

Al final de la temporada 1997/98 va perdre la categoria i va baixar a Tercera divisi. Desprs d'encadenar diversos descensos de manera consecutiva, actualment juga a la Primera Territorial catalana (equivalent a la setena categoria de la lliga de futbol espanyola).

La seva millor actuaci fins la data a la Copa del Rei va ser a la temporada 1995/96, plantant-se als setzens de final desprs d'eliminar al Palams CF i al Getafe CF, acabant sent eliminat pel Celta de Vigo.

 Palmars .
 1 Copa Catalunya: 1993-94.

 Secci de Futbol Sala .
La secci de futbol sala del club va ser creada el 1986. La temporada 2001/02 jug a la mxima categoria de la Lliga Espanyola de Futbol Sala, quedant en ltima posici. Des d'aleshores milita a la segona divisi (Divisi de Plata) amb el nom Butagaz Andorra, per motius de patrocini.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158871" title="Divisi (desambiguaci)" nonfiltered="4314" processed="4305" dbindex="64371">

Matemtiques: La divisi o quocient s una operaci matemtica;
Exrcit: La divisi militar s una unitat militar comandada per un general de divisi, de 10.000 a 20.000 homes.
Taxonomia botnica: La divisi (biologia) s un nivell taxonmic equivalent al tipus o flum en taxonomia zoolgica.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158874" title="Ascraeus Mons" nonfiltered="4315" processed="4306" dbindex="64372">

Ascraeus Mons s un volc de Mart, el ms septentrional de la cadena de tres volcans coneguda com a Tharsis Montes, a la regi de Tharsis. Al sud es troben els dos altres volcans Pavonis Mons i Arsia Mons.

Ascraeus Mons s el segon volc ms alt de Mart, amb una altura d'uns 18.000 metres sobre el nivell mitj de la superfcie marciana i la pressi atmosfrica al seu cim s inferior a 0,8 mbar (80 Pa). El dimetre de la seva base s de 460 km i est format per lavas relativament lquides.

Referncies.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158875" title="Maria Carme Roca i Costa" nonfiltered="4316" processed="4307" dbindex="64373">

Maria Carme Roca (Barcelona, 1955), historiadora i filloga, des de l'any 1997 que es dedica professionalment a l'escriptura. D'en d'aleshores ha publicat una trentena de llibres, molts dels quals adreats al pblic infantil i juvenil. Per la seva trajectria ha rebut diversos premis com el Premi Nstor Lujn de novella histrica per "Intrigues de palau" (2006), el Barcanova de literatura infantil i juvenil per "Akanuu, l'arquer persa" (2005) o el Lola Anglada de contes per a infants pel recull "On s'amaga la por" (2002).

 Obres .
Novella

  Intrigues de Palau (2006);
  El Pont de Fusta (2004);
  El Darrer Buit (1997);

Narrativa juvenil i infantil

  No hi ha petons per als fantasmes (2007);
  La Reina de Gizeh (2007);
  Tambors de vidre (2006);
  Un Drac Amb Massa Fums (2006);
  Akanuu, l'arquer persa (2005);
  Estripar la teranyina (2005);
  Kamira.rom (2005);
  Pedra Foguera (2005);
  On s'amaga la por (2004);
  Les Formigues s'han refredat (2004);
  La temuda petjada de Kali (2004);
  De pellcula (2003);
  Ada i Valeri, una nena i un bacteri (2003);
  El faedor de mentides (2003);
  Ermengol el Salat (2002);
  Nits de celobert (2002);
  Amb ulls de gucharo (2001);
  Port Aventura t... ngel (2001);
  Foc al Cor (2000);
  Els llibres tamb s'equivoquen? (1999);
  Sis Contes Revoltats (1998);
  Qui s el penjat? (1997);
  Una Setmana Plena de Boires (1997);

 Premis .
  Premi Nstor Lujn de novella histrica;
  Primer Premi Barcanova de Literatura Infantil i Juvenil 2005;
  Primer Premi "Lola Anglada" de Tiana(2002);
  Primer Premi Literari DON-NA (1997);

 Pgina web .

Website de l'autora






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158879" title="Carburador" nonfiltered="4317" processed="4308" dbindex="64374">

El carburador s el dispositiu que fa la barreja d aire-combustible en els motors de benzina. Per aconseguir que el motor funcioni ms econmicament i obtingui la major potncia de sortida, s important que la benzina estigui en les millor condicions. Per aconseguir una barreja ptima d aire-combustible, el carburador utilitzar diverses tcniques.

Construcci i operaci del carburador.
El carburador poseeix una divisi on la benzina i l'aire sn barrejats, i una altra on la benzina s'hi emmagatzema (cambra del flotador). Aquestes parts estan dividides per connectades a travs de la tobera principal.

La relaci d'aire-combustible s determinant en el funcionamiento del motor. La clau radica en qu l'aire ha d'sser fred per a que aquest rendiment sigui efectiu.

Durant el cicle d'admissi del motor, el pist baixa dins el cilindre i la pressi interior del cilindre disminueix, aspirant aire des del purificador, carburador i mltiple d'admissi, fluint cap al cilindre. Quan aquest aire passa a travs de la porci estreta del carburador, n'augmenta la velocitat (efecte Venturi), aspirant la benzina des de la tobera principal. Aquesta benzina aspirada s alhora bufada i dispersada pel mateiz flux d'aire i barrejada amb aquest. Aquesta mescla aire-combustible s aspirada dins del cilindre. 

La quantitat d'aire que entra al carburador s controlada per la vlvula d'acceleraci, que es troba connectada al pedal de l'accelerador. Aquest mateix factor determina doncs la quantitat de benzina aspirada.

Principi d'operaci del carburador.

Vegeu principi de Bernoulli.

El carburador opera bsicament amb el mateix principi d'un aergraf. Quan l'aire s bufat, creuant l'eix de la canonada polvoritzadora, la pressi interior d'aquesta canonada cau. El lquid dins del polvoritzador s conseqentment emps dins la canonada i atomitzat grcies al fregament amb l'aire.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158881" title="Febe (filla de Gea)" nonfiltered="4318" processed="4309" dbindex="64375">

Febe (En grec      ) s una figura de la mitologia grega clssica; el seu nom s la forma femenina de Febus. Febe fou una Titnide, una de les filles d'Ur (El Cel) i Gea (La Terra) en la mitologia grega . Tradicionalment se l'ha associada amb la lluna (vegeu Selene). Amb el seu germ Ceos tingu dues filles: Leto (Mare d'Apollo i rtemis) i  Astria (Mare d'Hcate).

Temis li conced el control de l'oracle de Delfos, segons una declaraci que squil posa en boca de la sacerdotessa de Delfos. Presidint sobre aquest oracle, Febe s una figura paralella a les de dues germanes seves, Dione, deesa de l'oracle de Dodona, i Temis, una deesa de la terra associada amb Delfos i Dodona.

 Enllaos externs .
 Article del projecte Theoi, de mitologia grega ;

 Notes .




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158883" title="Trie" nonfiltered="4319" processed="4310" dbindex="64376">

Un trie s un cas especial d'autmat finit determinista , que serveix per a emmagatzemar un conjunt de cadenes  en el qual: 
  s l'alfabet sobre el qual estan definides les cadenes; ;
 , el conjunt d'estats, cadascun dels quals representa un prefix de E; ;
 la funci de transici: ; est definida com segueix:  si , i indefinida altrament; ;
 l'estat inicial  correspon a la cadena buida  ;
 el conjunt d'estats d'acceptaci  s igual a .

El seu nom procedeix del terme angls retrieval.

 Avantatges .
Els avantatges principals dels tries per sobre dels arbres de cerca binria sn:
 cerca de claus ms rpida. La cerca d'una clau de longitud  tindr, en el pitjor dels casos, un cost de l'ordre . Un BST (Binary Search Tree, Arbre de cerca binria en angls) t un cost de l'ordre , amb  elements a l'arbre, ja que la cerca depn de la profunditat de l'arbre, logartmica amb el nombre de claus;
 necessita menys espai per emmagatzemar una gran quantitat de cadenes petites, ja que les claus no s'emmagatzemen explcitament;
 t un millor funcionament per a l'algorisme de cerca del prefixe ms llarg;


 Aplicacions .
Com a substituci d'altres estructures de dades

 Substituint taules de dispersi .
Un Trie es pot utilitzar per substituir una Taula de dispersi, sobre la qual presenta els segents avantatges:
 el temps de cerca en una taula de dispersi imperfecta s de l'ordre  de , i en un trie es de l'ordre de . A s degut a les colisions de claus;
 en un trie no es produeixen colisions de claus;
 no cal definir cap funci de dispersi, o modificar-la si afegim ms claus;
 els contenidors que emmagatzemen els distints valors associats a una nica clau noms sn necessaris si tenim ms d'un valor associat a una nica clau. En una taula de dispersi sempre es necessiten aquestos contenidors per a les colisions de clau;
 un trie pot proporcionar-nos una ordenaci alfabtica de les entrades per clau;

Els principals desavantatges dels tries respecte a les taules de dispersi sn:
 en determinats casos poden ser ms lents que les taules hash en la cerca de dades, especialment si les dades sn consultades des de dispositius d'emmagatzematge secundaris, com el disc dur, on el temps d'accs s elevat respecte a la memria principal;
 no s senzill representar totes les claus com a cadenes. Un exemple poden ser els nmeros reals, que poden tindre distintes representacions en forma de cadena per a un mateix nombre: p.ex. 1, 1.00, 1.000, +1.000,...
 moltes vegades els tries sn ms ineficients respecte a l'espai que les taules de dispersi;
 els tries no solen estar disponibles amb les eines de desenvolupament de programari, al contrari que les taules de dispersi;

 Com a representaci de diccionaris .
Una aplicaci freqent dels tries es l'emmagatzematge de diccionaris, com els que es troben als telfons mbils. Aquestes aplicacions s'aprofiten de la capacitat dels tries per fer cerques, insercions i esborrats de manera rpida. No obstant, si noms es necessita desar paraules (per exemple, no es necessita informaci auxiliar de les paraules del diccionari) un autmat finit determinista acclic mnim utilitza menys espai que un trie.

Els tamb sn tils en la implementaci d'algorismes de correspondncia aproximada, com els utilitzats al programari de correcci ortogrfica.

 Algorismes .
El segent pseudocodi determina si una cadena representa un trie.

 funcio cerca(node, clau) 

Nota: fills s un vector amb els fills del node, i un node terminal s aquell que cont una paraula vlida.

 Ordenaci .
L'ordre lexicogrfic d'un conjunt de claus es pot realitzar com un algorisme simple basat en tries de la segent forma:
 inserir totes les claus en el trie;
 obtenir totes les claus mitjanant un recorregut en pre-ordre, per obtenir un ordenament lexicogrfic en ordre ascendent, o mitjanant un recorregut en post-ordre, per obtenir un ordenament lexicogrfic en ordre descendent. El recorregut en pre-ordre i en post-ordre sn algorismes de cerca en profunditat d'arbres.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158884" title="MVS" nonfiltered="4320" processed="4311" dbindex="64377">
MVS (Multiple Virtual Storage, Mltiple Emmagatzematge Virtual en angls) fou el sistema operatiu ms usat en els models de mainframes-ordinadors grans, potents i cars usats principalment per grans companyies per al processament de grans quantitats de dades- System/370 i System/390 de IBM i va ser llanat al mercat per primera vegada en 1974.

Com a caracterstiques destacables, permetia l'execuci de mltiples tasques, a ms de qu va introduir el concepte de memria virtual i finalment va afegir la capacitat que cada programa tingus el seu propi espai d'adreament de memria, d'aqu el seu nom.

Histria del MVS.
El MVS va ser llanat al mercat per primera vegada en 1974, i llavors va ser reanomenat a MVS/XA (per arquitectura estesa en angls), mes tarde a MVS/ESA (per arquitectura de sistemes empresarials), llavors es va renombrar com OS/390 quan se li va afegir al sistema operatiu els serveis de UNIX, i finalment a z/OS quan els models zSeries van ser introduts al mercat. Tot i aix, tots ells, son bsicament el mateix sistema operatiu. De fet, els programes que hagin estat dissenyats pel sistema MVS poden crrer en z/OS sense cap modificaci.

MVS va ser creat basant-se en SVS (Single Virtual Storage, nic Magatzem Virtual), i aquest a la seva vegada va ser creat a partir de MVT, una de les variants del sistema operatiu OS/360. 

La variant original del OS/360 era PCP (Programa de Control Primari) no suportava la execuci de mltiples tasques, i MVT (Multitasca amb nmero de Tasques Variables) era una millora que era capa de la execuci de mltiples tasques. Sobre aquesta base, el sistema SVS va afegir el "magatzem virtual", mes conegut com memria virtual; l'espai de direccionament d'aquesta memria era compartit per totes les aplicacions. MVS, finalment, va afegir la capacitat de qu cada un dels programes tingues el seu propi espai de direccionament de memria, d'aqu el seu nom.

Aquest sistema s'utilitza tpicament en aplicacions comercials i bancaries, i aquestes son normalment escrites en COBOL. Normalment aquests programes escrits en COBOL son utilitzats en sistemes transaccionals como IMS i CICS.

Sistema de fitxers MVS.
Els Data Set Names (DSNs, el terme arxiu en el context de mainframes) estan organitzats en una jerarquia on els nivells estan separats per punts.

Per exemple: "DEPT01.SISTEMA01.FITXER01".

Cada nivell en la jerarquia pot tenir fins a 8 carcters de llargada. La llargada total del fitxer sn 44 carcters incloent els punts. Per convenci, els components separats pels punts sn utilitzats per organitzar fitxers de forma similar als directoris en altres sistemes operatius. Tot i aix, a diferencia de molts altres sistemes de fitxers, aquests nivells no son directoris reals, sin simplement un convenci per nombrar els fitxers.
Com altres membres de la famlia OS, el data sets de MVS son orientat a registres. MVS hereta tres tipus principals dels seus predecessors:
 Els Data sets seqencials: Aquests sn llegits registre a registre, de principi a fi.
 Els Data sets BDAM (accs directe), l'aplicaci ha d'especificar la situaci fsica de la informaci a la qual vol accedir (normalment especificant on comencen les dades).
 En els Data sets ISAM, s'utilitza una secci especfica de cada registre com a clau per a cercar un registre en concret. La clau pot constar de ms d'un camp, per han de ser contigus i en ordre correcte; aquests valors han de ser nics. Un arxiu IBM ISAM ha de tenir una sola clau, equivalent a la clau primria d'una taula de una base de dades relacional; ISAM no suporta les claus foranes.

Els registres dels data sets seqencials i ISAM poden ser de longuitud fix o variable, i els data sets de qualsevol tipus no poden ocupar ms del volum d'un disc.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158885" title="Campionat Manomanista de 2005" nonfiltered="4321" processed="4312" dbindex="64378">
L'edici del 2005 del Campionat Manomanista de pilota basca tingu aquests resultats:

 Fase prvia .

 32ns de final .




 16ns de final .




 8ns de final .




 Fase final del 2005 .


 Altres edicions del Campionat Manomanista .
 Campionat Manomanista de 2006;
 Campionat Manomanista de 2007;
 Campionat Manomanista de 2008;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158886" title="Febe" nonfiltered="4322" processed="4313" dbindex="64379">

Astronomia: un dels satllits de Saturn; vegeu Febe (satllit).
Mitologia: ;
 Febe o Hebe (mitologia);
 Febe (filla de Gea);
 Febe (filla de Leucip);
 Febe (sobrenom);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158888" title="Rafael Rib i Mass" nonfiltered="4323" processed="4314" dbindex="64380">
Rafael Rib i Mass (Barcelona 10 de maig de 1945) s un poltic catal. Llicenciat en Cincies Econmiques i Dret per la Universitat de Barcelona, doctor en Cincies Poltiques, Econmiques i Comercials per la mateixa universitat i Master of Arts in Political Science per la The New School for Social Research de Nova York. 

EL 1963 fou membre del Sindicat Democrtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona, de l'Assemblea d'Intellectuals i de l'Assemblea de Catalunya, i particip el 1977 en el Congrs de Cultura Catalana. El 1974 ingress al PSUC, del que en fou membre del comit central el 1977 i secretari general del 1986 al 1997, i posteriorment lder d'Iniciativa per Catalunya. El seu enfrontament personal amb el lder d'Izquierda Unida, Julio Anguita, provoc el 1997 la separaci de la secci catalana, que ms tard esdevindria Iniciativa per Catalunya Verds. El 2003 va cedir la secretaria a Joan Saura. 

Ha estat elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, 1984, 1988, 1992 i 1995 i diputat per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1993. Des del 17 de juny de 2004 s el Sndic de Greuges de Catalunya.

 Obres .
 Sobre el fet nacional (1977);
 Debat ideolgic i democrcia interna (1979);
 Catalunya, naci d'esquerra (1988) ;
 Una altra Catalunya, una altra esquerra (1999);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158893" title="Salvador Chuli Hernndez" nonfiltered="4324" processed="4315" dbindex="64381">
Salvador Chuli Hernndez (Catarroja, 19 de maig del 1944) s msic, compositor i director del Conservatori Professional de Msica "Jos Iturbi" de Valncia.

 Biografia .
Inici la seva formaci musical amb el seu oncle, i a la Societat Musical "L'Artesana" de Catarroja. Posteriorment va estudiar solfeig, saxfon, piano, harmonia, contrapunt i fuga, composici i direcci orquestral als conservatoris de Valncia i Mrcia, i obtingu la titulaci superior en saxfon, harmonia, composici i direcci d'orquestra. Alguns dels seus mestres van ser Jos Mara Cervera, Jos  Roca Coll, Jos Ferriz, Ernesto Pastor, Manuel Massotti Littel, i els francesos Weber i Jacques Chailley.

Ha estat director de les bandes de msica de la Societat Musical de Benifai, de lUnin Artstica Musical de Navajas (1981-1982?), de L'Artesana de Catarroja (1982-1985) i de l'Acadmia General de l'Aire, a San Javier (Mrcia). Tamb fund i dirig el Grup de Metalls Catedralicis de Valncia.

En el camp de la composici ha estat autor de ms de tres-centes obres, per a orquestra, banda, formacions de cambra i vocal. Composicions seves han estat premiades en concursos (Vila d'Almussafes 1984, Ciudad de Torrevieja 1983, Onda 1981, Joan Senent Ibaes 1977, Jocs Florals de Paterna 1974) i seleccionades com a obres d'interpretaci obligada als concursos de bandes de Cullera, Provincial i Internacional de Banda de Valncia i al d'Havaneres i Can Polifnica de Torrevella.

La seva dedicaci a la pedagogia de la msica s'ha manifestat en dues vessants: En el Conservatori Professional de Msica "Jos Iturbi" de Valncia, d'on n's professor i, des del 1993, director; i com a autor de diversos textos per a ensenyament musical. Ha publicat Apuntes de Armona en tres volums, Lecturas sobre transposici i lectura a primera vista, Solfeo manuscrito i un tractat de Contrapunt i Fuga. La seva tasca docent va ser reconeguda amb el premi Vinatea al novembre del 2002. Alguns dels seus alumnes han estat Francisco Arturo Bort Ramon, Jos Giner San Andrs, Enric Gosp Martnez, Enrique Hernandis Martnez, Francisco Olmos Baxauli, Fernando Snchez Manzaneque. Va crear, i dirigix d'aleshores en, la Banda (1986) i l'Orquestra (1994) del Conservatori "Jos Iturbi"  .

s membre de nmero des de la seua fundaci de l'Acadmia de les Arts i les Cincies de la Msica . Tamb va presidir durant deu anys l'Associaci de Compositors Simfnics Valencians (COSICOVA) . En l'actualitat (2007), s professor de composici i director del Conservatori Professional de Msica "Jos Iturbi" de Valncia.

Els seus fills Ernesto , Vicente Francisco  i Salvador ( )  tamb s'han dedicat a la msica.

 Obres .
 Adagio sentimental, per a obo i piano;
 Al maestro Serrano: gran fantasa sinfnica, per a orquestra;
 Amoretes (1982), per obo i piano;
 Concierto katabtico (2004), per a trompa i piano;
 Concierto pour Maurice Andr (1996), per a trompeta i orquestra ;
 Euterpe, per a quintet de vent (flauta, obo, clarinet, fagot i trompa);
 Fanfarria para tres amigos (2006). Dedicada a Maurice Andr, Nicols Andr i Ernesto Chuli;
 Fantasa concertante (2006), per a trompeta i orquestra. Obra d'encrrec per al Concours de Trompette Maurice Andr;
 Fantasa para fliscorno y piano;
 Festival para trompeta y rgano (1988), suite;
 Homenaje a Jos Iturbi (1995), per a piano;
 Introduccin y polca (1995), per a trompeta i piano;
 Moviments per a piano (1990);
 Naskigo: estampa musical (1997), per a orquestra simfnica; n'hi ha versi per a veu i orquestra (Naski o, Naixement en esperanto).
 Navajas 2006;
 Para Blanca (2004), per a viol i piano;
 Preludio-homenaje (2002), per a guitarra. Dedicat a Francesc Trrega en el seu cent-cinquant aniversari (Ressenya);
 Triforme, per a guitarra;
 Trptico elegaco para un percusionista, per a orquestra simfnica. Dedicat al seu fill Salvador (traspassat prematurament).

 Obres per a banda .
 Dptico sinfnico (1987) ;
 Episodios sinfnicos (1988) ;
 Espritu valenciano (1977), suite simfnica, guany el premi "Joan Senent Ibaes". En tres parts: Meditacin, Cancin de cuna, Valenciana;
 Falla Doctor Serrano - Carlos Cervera i Clero;
 Moviments cclics per a banda (1981) ;
 Paisajes valencianos, poema simfnic;
 Real Club Nutico de Valencia;
 Sandra del Toro;
 Sinfona Valentina (2005), obra obligada de la Secci d'Honor del Certmen Internacional de Valncia;
 Tercer Milenio (2003). Premi Ciudad de Torrevieja. En tres parts: Nacimiento, Introduccin y Habanera, Esplendor;
 Teulada en fiestas;
 Tres secuencias sinfnicas;

Pas-dobles de concert: Ariadna Hernndez (2004), Carmen Hernndez (1971), Falla El Palmar, Jaume Antn (2000), Joaqun Pedro (1973), Pascual Corts (1971)

Altres pas-dobles: A Navajas (2000), Carrer Major (1989) , Loleras (2000), Luca Andrs (1996)

 Msica vocal .
 Dptico sobre poemas de San Juan de la Cruz (1999), per a veu i piano (Llama de amor viva, Tras un amoroso lance);
 Duerme mi nio (Cancin de cuna) (1993), per a soprano i piano;
 Missa d'infants (2006), per a cor;
 Nio Daniel, cancin de cuna (1999), per a veu i piano;
 Petenera andaluza (1998), per a veu i piano, amb lletra de Federico Garca Lorca;

 Arxius de so .
 Gravaci de la Diputaci Provincial de Valncia amb interpretaci del cor polifnic, la banda i l'orquestra de cambra de la societat Musical d'Alboraia, les pistes 10 i 11 sn el Dptic simfnic. En format ZIP
 Gravaci de la Diputaci Provincial de Valncia amb interpretaci de la banda simfnica de la Uni Musical de Llria, les pistes 4 a 6 sn els Episodios sinfnicos. En format ZIP

 Bibliografia .
 Salvador Chuli Hernndez Apuntes de Armona - Primera parte Valencia: Piles, 2001 (2a. ed. 2003);
 Salvador Chuli Hernndez Apuntes de Armona - Segunda parte Valencia: Piles, 2002 (2a. ed. 2003);
 Salvador Chuli Hernndez Apuntes de Armona - Tercera parte Valencia: Piles, 2006;
 Salvador Chuli Hernndez Lecturas. Repentizacin y transposicin - 125 ttulos - teora y prctica Valencia: Piles, 1991;
 S. Chuli Hernndez La msica de cmara y su entorno, publicat a Anals de la Reial Acadmia de Cultura Valenciana Segona poca, nmero 74, vol. LXIV (1999);
 Salvador Chuli El poder de la msica, captol del llibre Fallas de Valencia Valncia: Ayuntamiento, 2007;
 Juan Pons Server, Salvador Chuli, Jos Climent Solfeo manuscrito Valencia:  Conservatorio Municipal de Msica "Jos Iturbi", 1991;

 Enllaos .
 Breu biografia ;
 Breu biografia ;

 Notes .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158915" title="Media Key Block" nonfiltered="4325" processed="4316" dbindex="64384">
La Media Key Block (MKB) s una clau que s engloba dins del sistema de protecci anticpia (DRM) . Aquest sistema s utilitzat per a protegir obres contingudes en els formats Blu-ray i HD-DVD i ha estat impulsat per grans empreses tant de la indstria cinematogrfica com de l electrnica de consum com: IBM, Intel, Microsoft, Matsushita (Panasonic), Sony, Toshiba, The Walt Disney Company i Warner.

En concret, la clau MKB es troba en el suport fsic (el disc) juntament amb el contingut protegit (encriptat) i t la funci de validar els dispositius reproductors, ja siguin programari o maquinari, i obtenir, a partir dels seus codis, la clau que permetr desencriptar el contingut del disc o Media Key (MK), sempre i quan aquell dispositiu no hagi vist compromesa la seva seguretat.


Procs de desencriptzaci AACS
]]

 Com funciona .

Els discs (Blu-Ray o HD-DVD) contenen el contingut xifrat (usualment vdeo), l identificador de volum anomenat VID (Volume ID) les Encrypted Title Key i la clau de desxifrat, s a dir, la MKB. Aquesta ltima tamb es troba xifrada per a evitar que pugui ser extreta del disc i ser manipulada i/o reproduda per un altre dispositiu no autoritzat.



A la banda del reproductor, aquest disposar d unes claus, prpies per a cada model, anomenades Device Keys, que sn concedides per la organitzaci AACS. En el moment de la reproducci, una d aquestes claus desxifra la MKB continguda en el disc i com a resultat d aquest procs obtenim la Media Key.

La Media Key es combina amb el VID (Volume ID) i s origina la Volume Unique Key (KVU) que finalment permet desxifrar les Encrypted Title Key i obtenir les Title Keys que finalment permeten desxifrar el contingut del disc i visualitzar-lo

D aquesta manera aquest sistema permet protegir obres concretes davant models de dispositius reproductors que hagin estat compromesos. Aquest sistema permet, doncs,modificar la MKB en segents reedicions d una obra per a inhabilitar-ne la reproducci en alguns altres dispositius tot permetent que la resta en puguin visualitzar el contingut.


 Estructura de la clau .



Tot i que de funcionament aparentment senzill, la clau MKB que es troba en el suport fsic dels continguts protegits segueix una estructura complexa. Aquesta es distribueix en blocs, on es defineixen la versi de la prpia clau, la llista de dispositius que han estat revocats, ja siguin equips informtics o reproductors de sobretaula, un camp per a confirmar la validesa de la MKB aix com altres camps destinats a especificar parmetres de l algorisme de desencriptat i a definir l estructura de la prpia clau a ms a ms de la clau en s.


La clau MKB, prpiament dita, es troba dins el camp Media Key Data Record i pren una longitud variable per sempre mltiple de 4 bytes
.


 Vulnerabilitats i inconvenients .

Moltes associacions de consumidors protesten davant d aquest sistema de protecci anticpia doncs pot dur a que equips fsics no puguin reproduir algunes obres tot i no violar cap propietat intel lectual. Aquesta situaci pot ser deguda a que s intentin reproduir les obres en dispositius antics, i per tant no homologats per la AACS, per tamb perqu el model del dispositiu hagi estat comproms per alg, fent aix que tots els propietaris del mateix model vegin revocat el seu reproductor.

Aquesta situaci ha empitjorat amb la recent publicaci en mltiples llocs web de la Media Key, s a dir, la clau que permet desencriptar el Volume ID
, i a la seva vegada, la obra protegida, sense necessitat de disposar d un dispositiu homologat ni d una Media Key Block vlida. Aix s especialment greu doncs actualment totes les obres comparteixen el mateix Volume ID i aquest no s ms senzill d aconseguir.

Fonts.
 Introduction and Common Cryptographic Elements Rev 0.91;
 AACS Technical Overview 7/2004;

References.


 Enllaos externs .

 Pgina web de l'AACS;
 Guia per a entendre millor el sistema AACS (angls);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158916" title="Colin Greenwood" nonfiltered="4326" processed="4317" dbindex="64385">

Colin Charles Greenwood (nascut el 26 de juny de 1969) s un baixista angls, conegut per ser el fundador de la banda Radiohead, el seu actual grup. El seu instrument principal s el baix, i s el germ de Jonny Greenwood, amb el qual toca a la banda Radiohead. 

El seu sobrenom s "Coz", ho consideren amigable. s la segona veu de la banda. Tamb s conegut pel seu gran sentit de l'humor i les bromes amb el seu germ i els seus companys de banda. Sobre Jonny, ens comenta que "a diferncia dels Gallagher (de la banda Oasis), nosaltres ens barallem en privat, i ens portem de meravella en pblic ... M'agrada molt estar en un lloc amb un integrant de la teva famlia i dur-te b amb ell". Tot i que que el seu germ de vegades li "fa ombra", les lnies de baix de Colin sn una part vital del so de Radiohead. Tamb va assistir a Abingdon School, i desprs va cursar Literatura Anglesa a Cambridge. Colin va ajudar molt per a fer coneguda la banda, ja que mentre treballava en Our Price (una botiga de discos), va poder acostar-se a Keith Wozencroft (un representant de vendes de EMI) que va entrar a la botiga un dia. Tot just va creuar la porta, Colin li va dir "haurien de contractar a la meva banda" i li va deixar una cinta demo. Aix va ser el que els va dur a EMI. La seva dona Molly s una escriptora de literatura americana, i Colin va obtenir diversos premis per poesies en els ltims anys. Abans d'entrar a la banda, Colin va treballar com Oficinista a Peterhouse, Cambridge i tamb com Assistent a Our Price, Oxford. L'aspecte que ms destaca de la seva personalitat s el seu sentit humor. A ms Colin llegeix molt, i no conduex.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158917" title="Rafael de la Rosa Vzquez" nonfiltered="4327" processed="4318" dbindex="64386">
Rafael de la Rosa Vzquez (Barcelona 1919 - Palma 2007) fou el darrer batle sota el rgim franquista de  Palma (Mallorca).

Havia estudiat enginyeria naval a Madrid, disciplina de la qual arrib a ser doctor. Al 1937 visit per primera vegada Mallorca i al 1947 s'hi establ de manera definitiva.

Fou batle de la capital mallorquina entre 1972 i 1976. La seva tasca dins al capdavant de l'Ajuntament destaca per la modernitzaci de la ciutat seguint motius tcnics. Entre les reformes que port aterme destaquen les Avingudes i l'estaci del tren d'Inca. A ms sota el seu mandat es construren el quarter de la Policia Local, el Parc de Bombers i el Polisportiu Municipal. Urbansticament al 1973 aprov per Palma el Pla General d'Ordenaci Urbanan (PGOU). Tamb inici les obres dels terrenys enfront de la Seu de Mallorca que continu el seu succesor.

Al 1976 es retir de la poltica. Va ser guardonat amb la Medalla d'Or de la Ciutat de Palma.

Mor el 29 de maig del 2007. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158918" title="Transductor d'estats finits" nonfiltered="4328" processed="4319" dbindex="64387">
Un transductor d'estats finits, o transductor finit, s un autmat finit (o mquina d'estats finits) amb dues cintes, una d'entrada i una d'eixida.

A contrasta amb un autmat finit habitual, que noms t una cinta. Podem dir que l'autmat reconeix una cadena si aquesta es troba en la seva cinta d'entrada. En altres paraules, l'autmat computa una funci que converteix una cadena en un element del conjunt . D'altra banda, podem dir que un autmata genera cadenes, a partir de la seva cinta d'eixida. Des d'aquest punt de vista, l'autmat genera un llenguatge formal, que no s ms que un conjunt de cadenes. Els dos punts de vista de l'autmat sn equivalents: la funci que computa l'autmat s la funci indicadora del conjunt de cadenes reconegudes. La classe de llenguatges generats per un autmat finit es coneix amb el nom de llenguatges regulars.

Les dues cintes d'un transductor sn vistes tpicament com una cinta d'entrada i una altra d'eixida. Des d'aquest punt de vista, un transductor transdueix (a s, tradueix) el contingut de la seva cinta d'entrada a la seva cinta d'eixida, acceptat cadenes en la seva cinta d'entrada i generant altres cadenes en la seva cinta d'eixida. Pot fer-ho de forma no-determinstica, cosa que produir ms d'una eixida per a cada cadena d'entrada. Un transductor tamb pot no produir cap eixda per a una cadena d'entrada donada; en aquest cas es diu que rebutja l'entrada. En general, un transductor computa una relaci entre dos llenguatges formals. La classe de relacions computades per un transductor d'estats finits es coneix com a classe de relacions racionals.

Els transductors d'estats finits sn utilitzats habitualment en anlisi morfolgiques , en l'rea d'investigaci de processament del llenguatge natural i en les seves aplicacions.


Construcci formal.

Formalment, un transductor finit T s una tupla (Q,  ,  , I, F,  ) on:

 Q s un conjunt finit dels estats;
   s un conjunt finit de smbols, anomenat alfabet d'entrada;
   s un conjunt finit de smbols, anomenat alfabet d'eixida;
 I s un subconjunt de Q, que representa els estats inicials;
 F s un subconjunt de Q, que representa els estats finals; i;
  s la funci de transici, on   s la cadena buida.


Podem veure (Q,  ) com un graf dirigit etiquetat, conegut com el graf de transici de T: el conjunt de vrtex s Q, i  significa que hi ha una aresta etiquetada que va des del vrtex q cap al vrtex r.  Tamb diem que a s l'etiqueta d'entrada i b s l'etiqueta d'eixida de l'aresta.

Es defineix la funci de transici extesa  com el conjunt mnim que compleix les segents restriccions:

 ;
  ; i;
   aleshores .

La funci de transici extesa s essencialment la clausura de transici extesa del graf de transici que s'ha augmentat per tindre en consideraci les etiquetes de les arestes. Els elements de  es coneixen com a camins.  Les etiquetes d'un cam s'obtenen concatenant les etiquetes que componen el cam en l'ordre en qu es produeixen les transicions.

El comportament del transductor T s la relaci racional  definida de la segent manera:  si i noms si  de forma que . A s com dir que T transdueix (o tradueix) una cadena  en una altra cadena  si existeix un cam des d'un estat inicial fins a un estat final amb entrada x i eixida y.

 Operacions en transductors d'estats finits .

Les segents operacions definides en autmates finits tamb es poden aplicar als transductors:

 Uni. Donats els transudctors T i S, existeix un transducttor  tal que  si i noms si  o .

 Concatenaci.  Donats els transductors T i S, existeix un transductor  tal que  si i noms si  i .

 Clausura de Kleene. ;

No existeix el concepte d'intersecci de transductors. Per contra, existeix una operaci de composici que s especfica per als transductors, la construcci de la qual s semblant a la intersecci dels autmats. La composici es defineix de la segent forma:

 Donat un transductor T sobre els alfabets   i   i un transductor S sobre els alfabets   i  , existeix un transductor  sobre   i   tal que  si i noms si existeix un cadena  tal que  i .

Tamb es pot projectar una cinta del transductor per obtenir un autmat. Hi ha dues funcions de projecci:  mant la cinta d'entrada, i  mant la d'eixida. La primera projecci () es defineix de la segent manera:

 Donat un transductor T, existeix un autmat finit  tal que  accepta x si i noms si existeix una cadena y de forma que .

La segona projecci () es pot definir de forma semblant.

 Propietats adicionals dels transductors d'estats finits .

 Saber si la relaci  d'un transductor T est buida s decidible.

 Saber si existeix una cadena y tal que xy per a una cadena x donada s decidible.

 Saber si dos transductors sn equivalents no s decidible.

 Si es defineix un alfabet d'etiquetes , el traductor d'estats finits s isomrfic a un autmata finit indeterminista (AFI) sobre l'alfabet , i pot convertirse en un autmat finit determinista sobre l'alfabet  ) i sser minimitzat de tal forma que tinguen el mnim nombre d'estats.

Vegeu tamb.

 Autmat finit determinista;
 Transductor de letres;

Bibliografia.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158921" title="Paul-Henri Spaak" nonfiltered="4329" processed="4320" dbindex="64388">

Paul-Henri Charles Spaak ( Schaerbeek, Blgica 1899 - Braine-l'Alleud 1972 ) fou un poltic belga, tres vegades Primer Ministre de Blgica, que fou President de l'Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carb i l'Acer (CECA) i Secretari General de l'OTAN.

Juntament amb Konrad Adenauer, Jean Monnet, Robert Schuman i Alcide De Gasperi s considerat un dels "Pares fundadors" de l'actual Uni Europea.

Biografia.
Va nixer el 25 de gener de 1899 a la ciutat de Schaerbeek, poblaci situada a la regi de Brusselles-Capital, sent nebot del poltic Paul-mile Janson i fill de Marie Janson, la primera dona que aconsegu ser nomenada senadora al seu pas. Sense tenir l'edat per participar en la Primera Guerra Mundial va mentir sobre la seva edat per poder enrolar-se a l'exrcit, cosa que el dugu posteriorment a ser presoner de guerra de l'exrcit alemany durant dos anys.

Mor el 31 de juliol de 1972 a la ciutat de Braine-l'Alleud, poblaci propera a Brusselles.

Activitat poltica.
Va estudiar dret a la Universitat de Brusselles per el 1920 es convert en membre del Partit Socialista. L'any 1932 fou escollit diputat al Parlament belga i el 1935 entr a formar part del govern presidit per Paul Van Zeeland com a Ministre de Transports. L'any segent fou nomenat Ministre d'Afers Exteriors, crrec que ocup sota el mandat del mateix Van Zeeland, Hubert Pierlot, Achille Van Acker, Camille Huysmans, Tho Lefvre i Pierre Harmel.

El maig de 1938 fou nomenat per primer cop Primer Ministre de Blgica, crrec que ocup fins el febrer de 1939. El mar de 1946 ocup novament el crrec, ocupant la cartera de Primer Ministre i d'Afers exteriors durant 19 dies, el mandat ms curt en la histria poltica de Blgica. El mar de 1947 aconsegu un tercer mandat, que finalitz el 1949.

Poltica europeista.
Desprs de la Segona Guerra Mundial Spaak es convert en un ferm partidari de la cooperaci regional i de la seguretat collectiva. Aix durant l'exili del govern belga a Londres durant la guerra inci els primers passos per la uni duanera entre Blgica, Luxemburg i els Pasos Baixos, creant el que s'anomen Benelux.

L'agost de 1946 fou nomenat president de la primera sessi de l'assemblea consultiva del Consell d'Europa, i entre 1952 i 1954 fou president de l'Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carb i l'Acer (CECA).

L'any 1955 fou nomenat responsable per part dels lders europeus en una conferncia realitzada a Messina president del comit encarregat de preparar un informe per la creaci d'un mercat com europeu. Els seus esforos veieren la seva llum el 25 de mar de 1957 a Roma mitjanant la signatura del Tractat de Roma i la creaci de la Comunitat Econmica Europea (CEE). Aquell mateix any reb el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d'Aquisgr, en reconeixement dels seus esforos en favor de la unitat europea.

Poltica exterior.
L'any 1945 Spaak fou nomenat President de la Primera sessi de l'Assemblea General de les Nacions Unides. Posteriorment l'any 1956 fou nomenat Secretari General de l'Organitzaci del Tractat de l'Atlntic Nord (OTAN), crrec que ocup fins el 1961, aconseguint durant el seu mandat l'establiment de la ciutat de Brusselles com a quarter general de l'organitzaci militar.

Crrecs poltics.











Enllaos externs.
  Fundaci Paul-Henri Spaak;
  Premi Internacional Carlemany;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158924" title="Quadre Nacional d'Atribuci de Freqncies" nonfiltered="4330" processed="4321" dbindex="64389">
El Quadre Nacional d'Atribuci de Freqncies (CNAF) s l'instrument legal, que depn del Ministeri de Cincia i Tecnologia, utilitzat per assignar als diferents serveis de radiocomunicacions les diferents bandes freqencials, aquestes bandes s extenen des de 9 kHz. fins a 105 GHz. Al CNAF tamb s especifica la metodologia d utilitzaci de l espectre radioelctric.

 Histria . 
El CNAF fou editat per primera vegada el 1990, ha tingut varies edicions, l ltima va ser al novembre de 2007. Degut al seu contingut regulador i tcnic, totes les edicions han estat varies vegades revisades i actualitzades per adaptar-se a les noves necessitats del moment.

 Funcionament .
La gesti de l'espectre radioelctric que el CNAF dicta segueix els Tractats i Acords internacionals en matria de planificaci de l espectre radioelctric en els que Espanya forma part, amb especial atenci a la normativa aplicable a la Uni Europea i a les resolucions i recomanacions de l Uni Internacional de Telecomunicacions (UIT), la Conferencia Europea de Administracions Postals i de Telecomunicaci (CEPT), la Uni Europea (UE) i l Institut Europeu de Normes de Telecomunicaci (ETSI). No obstant aix, el marge d actuaci est acotat per que Espanya no pot prendre decisions via CNAF que contradiguin les disposicions dictades pel ITU-R i que sn plasmades en el Reglament de Radiocomunicacions (RR), que te carcter de tractat internacional i del que Espanya forma part. Amb tot aix s aconsegueix l harmonitzaci en el us de espectre.

Tamb es conseqncia de l evoluci tecnolgica, dels nous serveis i dispositius que fan  necessari un s ptim del espectre.

El CNAF es publica al Bollet Oficial de l'Estat (BOE) tal i com es desenvolupat en el Ministeri de Cincia i Tecnologia.

 Contingut .
El CNAF es el marc fonamental de l ordenament legal de l espectre radioelctric, i, s a ms un marc tcnic de referncia per a la gesti dels seus diferents usos. El contingut es compren, en primer lloc, de les notes de l Article 5 del Reglament de Radiocomunicacions (RR) que complementa la constituci i el conveni de l Uni Internacional de Telecomunicacions (UIT), seguides de l atribuci de bandes de freqncies segons l esmentat article, en segon lloc, la atribuci nacional fins al valor de 105 GHz, seguida d observacions on a ms trobem notes del RR sobre aplicaci, notes d Utilitzaci Nacional (UN) i finalment usos que es corresponen ordenadament amb l atribuci nacional. Al CNAF tamb s inclouen les atribucions de les bandes de freqncies de les tres regions en les que est dividit el mon, segons l Uni Internacional de Telecomunicacions. Espanya es troba a la regi 1.

 Enllaos externs .
 Ministeri de Cincia i Tecnologia, Secci CNAF;

 Quadre Nacional d'Atribuci de Freqncies actualitzat a Novembre del 2007;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158928" title="Joc de la vida" nonfiltered="4331" processed="4322" dbindex="64390">



El joc de la vida s un autmat cellular dissenyat pel matemtic britnic John Horton Conway el 1970.

De fet, el joc s de zero jugadors, s a dir, la seva evoluci queda determinada tan sols pel seu estat inicial, sense que es necessiti cap mena d'interacci amb jugadors humans. La forma de jugar al joc de la vida s mitjanant la configuraci del seu estat inicial, i observant com evoluciona. Existeix una variant on dos jugadors competeixen entre ells.

Regles.
L'univers del joc de la vida s una malla ortogonal bidimensional infinita, de celles individuals, cadascuna de les quals t dos estats possibles: viu o mort. Cada cella interacciona amb els seus vuit vens, que sn les celles a qu est connectada horitzontalment, verticalment o diagonalment. A cada unitat de temps, es donen les segents transicions:

Tota cella viva amb menys de dos vens vius mor (de solitud).
Tota cella viva amb ms de tres vens vius mor (de sobreconcentraci).
Tota cella viva amb dos o tres vens vius, segueix viva per a la segent generaci.
Tota cella morta amb exactament tres vens vius torna a la vida.

Aquest patr inicial constitueix la llavor del sistema. La primera generaci s creada aplicant aquestes regles simultniament a totes les celles de la malla. Les regles es continuen aplicant repetidament per crear futures generacions.

Origen.
Conway estava interessant en un problema presentat els anys 40 pel matemtic John von Neumann, que intentava trobar una mquina hipottica que pogus construir cpies d'ella mateixa. Va aconseguir trobar un model matemtic amb regles molt complexes sobre una malla amb coordenades cartesianes. Conway va intentar simplificar les idees de Von Neumann, i de fet ho va aconseguir. Unint el seu xit en el problema de Leech de teoria de grups amb el seu inters en les idees de Von Neumann, Conway va donar llum al Joc de la vida.

Va aparixer per primer cop a l'octubre de 1970, en un article del Scientific American, a la columna de Martin Gardner de Jocs matemtics. Des d'un punt de vista teric, el joc resulta molt interessant, perqu t la capacitat d'una Mquina de Turing universal; s a dir, tot el que pot ser computat algorsmicament pot ser computat amb un joc de la vida. Gardner va escriure:
El joc va fer fams a l'instant Conway, per tamb va obrir una nova branca en la investigaci matemtica, el camp dels autmats cellulars (...) Per l'analogia del joc de la vida amb el naixement, caiguda i alteracions de la societat amb els organismes vius, pertany a una classe emergent del que s'anomenen jocs de simulaci (jocs que s'assemblen a processos de la vida real).

Des de la seva publicaci, ha atret molt d'inters per les maneres sorprenents com poden evolucionar els patrons. El joc de la vida s un exemple d'autoorganitzaci. Resulta interessant per a moltes branques de la cincia, incloent la fsica, la biologia, l'economia, les matemtiques o la filosofia, i d'altres cincies que observen la manera en qu regles molt senzilles poden generar patrons complexos.

Segurament  va ajudar a la seva popularitat el fet que el joc de la vida sorgs coincidint amb l'aparici d'una nova generaci d'ordenadors barats, fet que possibilitava que el joc podia desenvolupar-se durant hores en aquestes mquines, que d'altra manera quedaven sense utilitzar durant la nit. Pel que fa a aquest aspecte, la seva popularitat va ser molt superior a la que despertaria ms endavant la generaci per ordenador de fractals. Per a molts aficionats, el joc de la vida era simplement un repte de programaci, una manera de malgastar cicles de CPU. Per altres, el joc tenia ms connotacions filosfiques. Va esdevenir objecte de culte en els anys 70 i ms endavant; desenvolupament actuals han arribat a crear emulacions teriques de sistemes d'ordenador en els lmits d'un tauler del joc de la vida.

Conway va escollir les regles amb cura, desprs de molta experimentaci, per complir tres criteris:
No hi hauria d'haver un patr inicial pel que existeixi una prova simple que la poblaci pot crixer indefinidament.
Hi hauria d'haver patrons inicials que aparentment creixin sense lmit.
Hi hauria d'haver patrons inicials simples que creixin i canvin per un perode considerable de temps abans de finalitzar de les segents maneres possibles:
Esvaint-se completament (per sobreconcentraci o per arribar a dispersar-se en excs).
Entrant en una configuraci estable que romangui sense canvis, o entrant en una fase oscillatria en qu es repeteix un cicle sense fi de dos o ms perodes.

Exemples de patrons.


Hi ha molts tipus diferents de patrons en el joc de la vida, incloent patrons esttics, patrons que es repeteixen o oscillatoris, i patrons que es mouen al llarg de la malla (naus). Els exemples ms simples de cadascuna de les tres classes es mostren abaix, amb el conveni habitual de mostrar les celles vives en negre i les mortes en blanc.






El "bloc" i la "barca" sn patrons esttics vius, el "pampallugador" i el "gripau" sn oscilladors, i el "planador" i la "nau lleugera" sn naus.

Els patrons anomenats "Matusalems" (Methuselah) poden evolucionar durant llargs perodes abans de repetir-se. "Diehard" s un patr que desapareix desprs de 130 passos, mentre que "Acorn" triga 5206 generacions en estabilitzar-se, i en aquest temps genera 25 planadors.






Al principi, Conway va conjecturar que cap patr podia crixer indefinidament, s a dir, que per cada configuraci inicial de celles vives, la poblaci no podia crixer per sobre d'una determinada cota superior. En la primera presentaci del joc, a Mathematical Games, Conway va oferir un premi de 50$ per a la primera persona que pogus demostrar la certesa o falsetat de la conjectura abans de finals de 1970. Una manera de demostrar que la conjectura era falsa seria descobrint patrons que contnuament afegeixen comptadors a la malla: una "pistola", que seria una configuraci que dispara repetidament objectes com el "planador", o el "tren", una configuraci que es mogus deixant darrera una marca de "fum".

El premi va ser guanyat el novembre d'aquell mateix any per un equip del Massachusetts Institute of Technology, liderat per Bill Gosper; la "pistola de Gosper" (Gosper Gun), mostrada a sota, produeix el primer planador en la 15ena generaci, i un altre planador cada 30 generacions. Aquesta primera pistola de planadors s encara la ms petita coneguda avui en dia.



Gosper Glider Gun


Ms tard, es van trobar patrons ms simples que tamb creixien indefinidament. Els tres patrons segents ho fan: els dos primers creen un mecanisme de blocs, i el tercer en crea dos. El primer noms t 10 celles vives (s'ha demostrat que s la mnima quantitat necessria). La segona cap en una malla de 5x5. La tercera noms t una cella d'alada.






 Emblema hacker .

El smbol del planador va ser proposat com a emblema hacker per Eric S. Raymond a l'octubre de 2003, i ha estat mpliament acceptat com a tal. Els motius per escollir aquest smbol com a emblema foren els segents:
El Joc de la vida va nixer en la dcada dels 1970, quasi al mateix temps que Internet i Unix, i ha fascinat els hackers des d'aleshores.
En el Joc de la vida, existeixen regles simples de cooperaci amb el que s proper, que porten a resultats inesperats, d'una complexitat enorme, imprevisible amb el simple anlisis de les regles. Aquest fet sembla ser parallel a la forma com emergeixen els fenomens com el desenvolupament del programari lliure en la comunitat hacker.
Reuneix els requisits per ser un bon logo: s senzill, marcat, difcil de confondre amb alguna altra cosa, i fcil de marcar en una tassa o en una samarreta. A ms, pot ser modificat, combinat amb altres elements, o simplement utilitzat com a fons.

Enllaos externs.

Pgina principal del Joc de la vida, amb un applet per jugar-hi online. ;
Unitat didctica basada en el Joc de la vida. ;
Autmat cel.lular de model electromagntic ;
A Turing Machine in Conway's Game of Life - Descriu la implementaci d'una mquina de Turing a partir dels patrons del Joc de la vida. ;
Threads JDV - Versi online d'una implementaci semblant al Joc de la vida, utilitzant Threads Java y Adobe Flex 3 (curis!).


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158932" title="Maria de Bardaix" nonfiltered="4332" processed="4323" dbindex="64391">
Maria de Bardaix i Ram, dama noble del segle XV. El seu pare era el poders Berenguer de Bardaix, Justcia d'Arag. Maria fou la tercera muller de Pero Ximnez de Urrea, senyor d'pila i vescomte de Rueda, camarlenc d'Alfons el Magnnim, conseller reial i lloctinent de Valncia. D'ell n'infant Pero Ximnez de Urrea i de Bardaix, futur president de la Generalitat (1446-1449) i Lope Ximnez de Urrea, futur virrei de Siclia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158934" title="Rothko Chapel" nonfiltered="4333" processed="4324" dbindex="64392">



La Capella Rothko s una capella sense denominaci confessional a Houston, a l'estat de Texas, als Estats Units. Era fondada per Jean i Dominique de Menil. No solament l'interior serveix de capella per a cermnies de tota mena, per s tamb una obra d'art contemporani major. Hi trobem penjats a les parets catorze quadres quasi negres, per amb petites variacions de colors foscos, del pintor Mark Rothko. El disseny i la forma de la capella van sser molt influts per l'artista. 

Desprs d'una llarga lluita amb la depressi, Mark Rothko va sucidar-se el 25 de febrer del 1970 en el seu taller a Nova York abans de veure l'acabat de la capella.

Enllaos externs.
  Pgina web oficial de la capella;
  Collecci Menil;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158935" title="Matt Bellamy" nonfiltered="4334" processed="4325" dbindex="64393">


Matthew James Bellamy (nascut el 9 de juny de 1978 a Cambridge, Anglaterra) s el cantant i guitarrista del grup angls Muse. Bellamy tamb toca el piano i el teclat en moltes de les canons de la banda. 

 Infncia .
El seu pare, George Bellamy era guitarrista en grup The Tornados, el primer grup del Regne Unit a ser n 1 en les llistes de vendes dels EUA. La seva mare, Marilyn, va nixer a Belfast, i va emigrar a Anglaterra en els 70. En el seu primer dia a Anglaterra va conixer a George Bellamy, mentre treballava com a taxista a Londres. Es van mudar a Cambridge, on Paul, el germ major de Matt va nixer, i un parell d'anys desprs (a 1978), Matt; va comenar a tocar el piano amb 6 anys. En el 88 es van mudar a Teignmouth, Devon. Quan tenia 14 anys (4 anys desprs) els seus pares es van separar,  la seva absncia li va fer comenar a tocar la guitarra, i va viure amb la seva via durant un temps. "S'estava b a casa, classe mitja, tenem diners", va dir Matthew. "Fins als 14 anys. Crec que tenia gaireb tot el que volia, fins als 14 anys, si. Llavors, tot va canviar, els meus pares es van separar, em vaig anar a viure amb la meva via, i no havia molts diners. Tinc una germana major que jo, la meva germanastre: el meu pare la va tenir abans de casar-se, i tamb a un germ menor. Fins als 14, la msica era part de la meva vida, fins i tot de la famlia: el meu pare era msic, tenia un grup, etc."

Els seus pares i el seu germ solien jugar a la Ouija per a contactar amb la mort, que Matt va descobrir quan estava vagant en el pis de baix una nit. Va comenar a interessar-se en ella desprs del divorci dels seus pares.  Era emocionant anar al collegi i parlar-li als nens de 10 anys sobre ella; s'espantaven molt, i jo estava bastant impressionat d'estar fent una cosa que espantava a la gent per a mi no 

 Influncies .
Bellamy usa altes lnies vocals com a marca de la casa de Muse. Aquest falsetto s una caracterstica principal del grup (per exemple, Micro Cuts). El seu estil vocal ha estat comparat al de Thom Yorke de Radiohead, Freddie Mercury de Queen i al de Jeff Buckley, a qui Bellamy va citar com major influncia. Les seves composicions a piano han estat inspirades per pianistes com Serguei Rakhmninov, i com resultat d'una fusi de l'estil Romntic amb rock queden moltes canons de Muse, com Space Dementia i Butterflies and Hurricanes. Aquesta ltima cont un petit intermedi que recorda molt a una composici de Rakhmninov. Bellamy va citar alguns guitarristas que li han influt, com Jimi Hendrix i Tom Morello de Rage Against the Machine. D'aquest ltim es nota especialment en els riffs de les canons del segon lbum de Muse, Origin of Symmetry.

 Enllaos externs .
Pgina oficial de Muse;
Guitarres Manson;
Instruments i equip;
Pgina no oficial de Muse ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158936" title="Naohiro Takahara" nonfiltered="4335" processed="4326" dbindex="64394">
 Naohiro Takahara  va comenar la seva carrera en el Jbilo Iwata del seu pas natal al 1998. Desprs de marcar 32 gols en 78 partits amb el seu primer club, va ser transferit als Boca Juniors d'Argentina en una moguda del seu president Mauricio Macri per expandir al seu club en el prolfic mercat asitic. No obstant aix, el primer japons en jugar a la Primera divisi argentina no va poder assentar-se a l'equip xeneize disputant noms 6 partits i convertint noms un gol, que se'l va fer Lans en la golejada 6:1 del seu equip.

Desprs del seu pas pel Boca, va tornar al Jbilo Iwata i va guanyar la J. League consagrant-se com a mxim golejador i millor jugador del torneig. Desprs d'aix, va jugar en el Hamburger SV, Eintracht Frankfurt i, desde 2008, en el Urawa Red Diamonds de la J. League.


 Campionats nacionals .



 Copes internacionals .



 Distincions individuals .






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158945" title="Karl Friedrich Abel" nonfiltered="4336" processed="4327" dbindex="64395">

Karl Friedrich Abel (22 de desembre de 1723 - 20 de juny de 1787) va ser un compositor alemany dels inicis del Classicisme. Pot ser considerat com l'ltim virtus de la viola de gamba.

 Biografia .
Abel va nixer a Cthen i era fill de Christian Ferdinand Abel, el viola de gamba i violoncelista principal en l'orquestra de la cort de Johann Sebastian Bach. No hi ha cap prova de qu estudis a la Leipzig Thomasschule, per va ser recomanat per Bach perqu el 1748 entrs a l'orquestra de la cort amb Johann Adolph Hasse a Dresden, on hi estigu durant 10 anys. 

El 1759 marx a Anglaterra, i es convert en el msic de cambra de la Reina Charlotte. Donava concerts de les seves prpies composicions a Londres, i interpretava diversos instruments, un dels quals era el pentacord. El 1764 o 1765 es va associar amb Johann Christian Bach, fill de Johann Sebastian Bach, per a fundar els famosos Concerts Bach-Abel. Mor a Londres el 1787.

 Obres .
Una de les obres ms conegudes d'Abel ho va ser a causa d'una mala atribuci. Durant el segle XIX, el manuscrit d0una simfonia de la m de Wolfgang Amadeus Mozart, era classificada com la seva Simfonia nm. 3 en mi bemoll, K. 18, i aix era publicada en la primera edici integral de les obres de Mozart per Breitkopf & Hrtel. Ms tard, es va descobrir que aquesta simfonia era de fet una obra d'Abel, copiada pel jove Mozart, evidentment amb propsits d'estudi, mentre estava de visita a Londres el 1764. Ms tard es public com una de les Sis Simfonies op. 7 d'Abel.

 Segons nmero d'opus .
 op 1 : 6 obertures o simfonies;
 op 2 : 6 sonates per a viol (o toca la flauta) i baix continu;
 op 3 : 6 sonates en trio per a 2 violins i baix continu;
 op 4 : 6 obertures;
 op 5 : 6 obertures o simfonies;
 op 5 : 6 sonates per a clavec i viol (o toca la flauta) i violoncel (ad libitum);
 op 6 : 6 sonates per a flauta travessera i baixa continu;
 op 6 : 6 concerts per a flauta travessera i orquestra;
 op 7 : 6 simfonies;
 op 8 : 6 quartets a corda;
 op 9 : 6 sonates per a viol, violoncel i baix continu;
 op 10 : 6 simfonies;
 op 11 : 6 concerts per a teclat i orquestra;
 op 12 : 6 quartets per a flauta travessera i corda;
 op 13 : 6 sonates per a viol i piano;
 op 14 : 6 obertures (?);
 op 15 : 6 quartets a cordes;
 op 16 : 4 trios per a 2 flautes travessera i baixa continu;
 op 17 : 6 simfonies;
 op 18 : 6 sonates per a viol i piano;

 Sense nmero d'opus .
T altres obres sense nmero d'opus, entre les que cal destacar:
 un concert per a viol;
 un concert per a violoncel;
 sonates per a una o dues violes de gamba i teclat;
 sonates per a viola de gamba sola;
 diverses peces per a viola de gamba;
 6 sonates per a teclat obligat i obo.

 Enllaos externs .
Biografia ;
Partitures;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158948" title="Joan de Bardaix" nonfiltered="4337" processed="4328" dbindex="64396">
Joan de Bardaix (?   1451?), militar hospitaler, fill del poders Justcia d'Arag Berenguer de Bardaix.

El 1409 acompany les tropes de Benet XIII en la seva expedici a Sardenya. Quatre anys ms tard particip en la Revolta del comte d'Urgell, a favor de Ferran I contra Jaume II d'Urgell en el Setge de Lleida. Pass a Osca amb tres-cents ballesters castellans per auxiliar Pere d'Urrea a reduir la revolta urgellista d'Antn de Luna. Com a premi a la seva contribuci, el rei el disting amb el senyoriu d'El Grado (Osca).

El 1420 form part de les tropes d'Alfons el Magnnim en la campanya de Crsega. Segons algunes fonts, hauria mort en el setge de Bonifacio (1421).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158952" title="Ignasi Domnech i Puigcercs" nonfiltered="4338" processed="4329" dbindex="64397">



Ignasi Domnech i Puigcercs (Castellbell i el Vilar, 8 de setembre del 1874 - Barcelona, 11 de novembre de 1956) fou un cuiner catal.

A les acaballes de l Any Ignasi Domnech que hom ha dedicat a recordar la persona i l obra del cuiner manres de la mort del qual es commemora el 50 aniversari, aflora la seva relaci amb la ciutat que el va veure nixer el 8 de setembre del 1874 a travs de les vivncies familiars. Molt s el que s ha dit i escrit sobre aquest veritable catal universal desprs de recerques en el seu arxiu particular, especialment les seves memries, a travs de l estudi de la trentena de llibres publicats o del buidatge poc o molt de El gorro blanco la revista que fund i dirig. Sempre per s ha tractat Ignasi Domnech des del punt de vista professional i poques han estat les referncies ntimes, de la seva vida personal ms estricte. A vegades el que hom t ms a prop resulta ser el ms desconegut. L article que presentem avui s el resultat de la casualitat i de la feina, s clar! i dna un gir de 360 graus en el coneixement que fins ara tenem de la persona d aquest genial cuiner. Una casualitat que va fer que es contacts, primer, amb el seu nebot carnal i fillol, un venerable anci de 93 anys, nascut  a Castellbell i el Vilar i resident en aquest poblaci del Bages sud de nom Alejandro Vilallonga i Domnech i desprs amb el manres Josep Roqueta Domnech, nt de Pere Domnech i Muntaner germ d Ignasi. En els darrers mesos, car s han precipitat uns fets que han fet sortir a la llum unes famlies amb molt a dir sobre el personatge i que fins el moment present havien roms en l anonimat, no pas per desdia sin per ignorncia de tots els que en un moment o un altre hem tractat sobre el personatge. Posem cares a la famlia ms propera i desvetllem els noms. Cal agrair tamb el suport i els aclariments donats per la Montserat i pel Francesc Domnech Bartra, un altre familiar, aquest per ms indirecte ja que procedeix de la branca d un germ del pare de l insigne cuiner Josep Domnech i Pruns, de nom Agust tot i que sn els nics que mantenen el primer cognom.

Degut a les desavinences amb la seva madrastra, Josepa Muntaner, s havia refugiat primer a casa dels oncles que regentaven la Fonda del Centro i desprs havia gaireb desaparegut de l escenari manres a la recerca de formaci com a cuiner, per no tornar mai ms, senzillament no s cert. Domnech va fer diversos viatges amb estades llargues, mentre vivia a Madrid, amb els seus dos fills: Alejandro o Ignasitu per la famlia i Nieves producte del matrimoni amb Nieves Montoro, que mor jove, a casa de la seva germana: Llusa Domnech i Muntaner i tamb a casa del germ a Manresa, Pere Domnech i Muntaner fuster de professi i bomber de devoci. Les estades van ser ms sovintejades un cop va retornar a Catalunya, a Barcelona pels voltants del 1921 i es van prolongar en el temps.

Bona part de les receptes del best seller dels llibres de cuina de Catalunya La teca publicat el 1924 amb disset edicions ja, la darrera l any 2005, van ser pensades fetes i escrites entre els menjadors de Manresa, a la Muralla del Carme 6 i de Castellbell i el Vilar, Joaquim Borrs 92 i que per a aquest afer va comptar amb la collaboraci de la germana: la Llusa a Castellbell i la cunyada la Pepeta Vilaseca a Manresa. La famlia va viure tant de prop la gestaci del llibre i tamb del volum titulat pats editat el 1928 que el cunyat i el nebot de Castellbell l ajudaven a repartir els exemplars per les llibreries de Barcelona.

I finalment una darrera casualitat: aquest resportatge havia d haver estat publicat dissabte passat per la possibilitats d incorporar els ltims testimonis de familiars directes va aconsellar posposar-ho per avui, i quin dia s avui? , cinquanta anys desprs, dia per dia, de la mort d Ignasi Domnech i Puigcercs que segons el nebot i fillol Alejandro Vilallonga Domnech " s enterrat en el cementiri de Montjuc a la banda que dna al mar".

Qu ens expliquen des de Castellbell i el Vilar

Aix doncs la primera casualitat i la que ha desencadenat tota aquesta histria ens va dur fins l Alejandro Vilallonga qui malgrat l edat i no poques vicissituds conserva una envejable memria. El nostre interlocutor s fill de la germanastra de Domnech, Llusa Domnech i Muntaner i de Francesc Vilallonga i Viladesau, l electricista que va dur el llum elctric a Castellbell i el Vilar procedent de la central elctrica que la famlia manresana dels Gomis tenia a la colnia del mateix nom a Monistrol de Montserrat.
Segons ha explicat l avi Alejandro, malgrat les llargues absncies, de Domnech, aquest sempre retornava una i altra vegada al Bages. Estava molt lligat a la famlia i especialment a la seva germana perqu "li parava tots els cops. Com aquella vegada que se n va adonar que el petit Ignasi s havia apuntat a un troupe de gitanos i marxava cap a Sant Joan de Vilatorrada". El 23 de mar del 1913, en plena efervescncia de la vida madrilenya d Ignasi Domnech, va nixer el nebot i li va ser padr. Com era costum, va obsequiar la famlia del nou nat amb el vestit de bateig. Aquest vestit encara es conserva en un perfecte estat i ha servit per als bateigs de tres generacions.

Les anades i vingudes de Domnech al Bages van sovintejar mentre vivia a Madrid, hi treballava i hi creixia la seva famlia al costat de la seva muller Nieves Montoro. Que no va perdre el contacte amb Catalunya i que la seva obra hi era coneguda ho testimonia el reconeixement que li van fer el 1912 els cuiners i hostalers catalans en atorgar-li el reconeixement pblic pel seu mestratge. Alejandro Vilallonga explica que passava alguns estius a Castellbell a casa de la germana i en companyia dels fills, Alejandro i Nieves i d una minyona, i que tot i que feia anys que residia a la capital, no havia perdut gens ni mica l s del catal. 
Ignasi Domnech retorna definitivament a Catalunya i s installa a Barcelona pels voltants del 1921. Les visites a la famlia es multipliquen, aix com la llargada de les estades. En una d aquestes, Francesc Vilallonga el va dur a Boades, Castellagal, on vivia una famlia pagesa que portaven queviures per vendre a la botiga de cal Vilallonga i tamb a comeros de Monistrol. Va ser en aquesta excursi on li van servir el plat de cargols que desprs reflectiria a La Teca amb el nom de Cargols a l estil de Boades. Possiblement tamb hi va menjar aquell dia el guisat de conill batejat amb el mateix topnim. El mateix Domnech ho explica aix en l encapalament de la recepta: "El plat de conill guisat, amb qu van obsequiar-me en un dinar d amistat uns vens d aquest magnfic poblet, va sser preparat per la senyora de la casa, excellent cuinera dotada de gran coneixement, tant de l art culinari com de mestressa de casa. Agrat d aquests vens per les seves atencions, com tamb pels molts detalls que varen facilitar-me, referents als plats tpics d aquest laboris poblet, s perqu dono a conixer la recepta d aquest suculent guisat". La famliaVilallonga conserva encara alguns originals mecanoscrits de les receptes que Domnech reunia aqu i all que desprs organitzava en el menjador de ca la germana amb qui compartia estones de cuina. D aquesta activitat editora, l avi Vilallonga recorda que els dibuixos que illustren La Teca els va fer el fill del cuiner manres de nom tamb Alejandro qui desprs recolliria la torxa del pare i treballaria entre altres establiments de renom a l Hotel Colon de les Rambles de Barcelona.

La relaci entre oncle i nebots era d ajuda mtua. Els contactes de Domnech possibilitava als Vilallonga trobar aparells de rdio que desprs venien en la seva activitat comercial i tamb queviures i aquests l ajudaven a repartir els llibres que s autoeditava el cuiner. "De la Teca se n van vendre moltssims, -explica Alejandro Vilallonga-, va ser una revoluci. Costava tres pessetes i els anvem a buscar a un magatzem que tenia sota la seu de Rdio Associaci de Catalunya a les Rambles a prop de la Boqueria".
A Barcelona, Domnech en el carrer Muntaner, on va morir i s on l Alejandro i el seu pare l anaven a veure quan baixaven a Barcelona. D aquestes anades i vingudes acompanyant l oncle, el fillol recorda que li agradava anar a un caf que hi havia a la plaa Universitat, cantonada amb la Ronda de Sant Antoni on tocava una orquestra. La memria de l oncle i padr Ignasi s molt viva a la famlia Vilallonga i ha estat viscuda en la intimitat, fins que, com ja diem en l encapalament, la casualitat ha fet que en puguin participar tots aquells interessats en la figura i l obra del cuiner manres del qual aquest any es commemora el cinquant aniversari de la seva mort. 

Les vivncies manresanes

La ciutat va ser present sempre en la vida de Domnech. Retornada la famlia Domnec a Catalunya desprs de la mort de la  muller i mare Nieves Montoro, fins i tot el fill, que ja feia algun temps que s havia traslladat per estudiar cuina, troba feina aviat als fogons del balneari de la Puda,  aleshores regentat per la famlia que tenia l hotel Gori d Olesa de Montserrat. D aquesta poca probablement en va sortir dues receptes com a mnim: el Platillo de carn a l olesana del qual diu que es fa similarment a Manresa i  les perdius tendres a la graella amb salsa olesana. Aix era molt tpic d Ignasi Domnech: aprofitar les experincies viscudes en les cuines on va treballar, per fer-ne una recepta per publicar en els seus receptaris un cop passada pel seds de la sistematitzaci, i aquesta manera de fer la va traslladar al seu fill. De fet en el llibre pats on hi ha les dues receptes esmentades podem llegir la de Bananes Enric Granados, compositor que es va hostatjar a l hotel Europa l estiu qu Domnech va treballar-hi de tercer cuiner amb disset anys d edat o Sopa a l estil de la Cerdanya, probablement cuinada en la mateixa poca.
Teresa Pujol Latre, muller de Josep Roqueta Domnech, tot i no haver conegut en persona al cuiner, el "tio" com el coneixia tota la famlia, explica per les referncies de la seva sogra, Pepeta Vilaseca "una gran cuinera tamb que de qualsevol cosa en feia un plat exquisit", que quan Domnech aterrava a Manresa s interessava per la cuina de la neboda "qu farem avui per dinar Pepeta?" era la pregunta clssica dels diumenges quan arribava amb el tren del Nord. I la neboda li explicava aquell o aquell altre plat "com el poti-poti que s un plat que l via Pepeta havia aprs a fer de quan anava a Mura amb les pageses", o el bacall a la manresana, el Llu a l estil Torre del Breny, aquest darrer nom sembla que el van adoptar en record a l indret on van nixer els dos germanastres de Domnech o potser all on van ser criats. Recordem que el mateix Ignasi Domnech explica en les seves memries que fins els tres anys va ser criat per una dida de Castellgal en un indret, al mig dels camps, des d on via passar el tren del Nord. Un altre plat de toponmia del Bages sud sn les Patates i bolets Vallhonesta. Aquests noms els posaven a casa a la Muralla del Carme nmero 6 on van anar a viure desprs que es traslladessin del carrer Arbons on havien viscut i on durant molts anys van tenir el negoci familiar, una fusteria, feina que l avi Pere alternava amb la de bomber de la ciutat. Era en aquesta casa on Ignasi Domnech visitava la seva famlia".

Hi ha altres plats amb referncies familiars, en aquest cas amb noms d algun dels membres de l extensa famlia. Tal s el batejat com Carn guisada de la meva tia Francisqueta, probablement es tracta de la germana del seu pare: Francisca Domnech i Pruns,  els Pltans de la meva tia Carme que possiblement s Carme Sant i Gomis la segona dona del seu oncle Agust Domnech i Pruns o la recepta Truita de carn de l Antonieta, que ben b podria tractar-se de l altra tia, la cunyada del seu pare i mestressa de la Fonda del Centro del carrer del Born nmero 8: Antnia Cisa. 

Ignasi Domnech i Puigcercs quan anava a Manresa donava classes a senyores al convent de Sant Francesc on hi havia les monges de la Companyia de Maria. 

Els records deixats per Ignasi Domnech i Puigcercs entre els descendents dels seus germans probablement no aportaran grans descobriments a la seva trajectria professional per illuminen la cara humana del gran cuiner. s habitual parlar de les grans realitzacions de les persones que han esdevingut notables, per el que les fa veritablement properes sn les vivncies comunes a la resta de mortals. Aquestes sn les que encara suren entre la seva famlia.

La feina de direcci de banquets, Domnech la va mantenir sempre perqu considerava que no era tant esforada fsicament i perqu li donava ms diners. Un exemple el tenim en el banquet que va organitzar per a deu persones de la famlia Claret el 30 de gener del 1927 el contingut del qual es va publicar en el llibre pats. Magnfic llibre de cuina catalana l any 1928 i en el qual es va servir: Ostres verdes de marennes, Consom de Tres Filets, Peces de llobina a la graella Montserratina o un Gran plat de Graella Vatalana amb guarnici de pasts Corona de patates Domnech.

Els Domnech van muntar un negoci familiar: el pare dissenyava i organitzava banquets, escrivia llibres de cuina, en qu intervenien tamb el seu fill Alejandro cuiner de renom que va fer prcticament tota la carrera a l hotel Colon de les Rambles de Barcelona i com que tamb era destre en el dibuix va illustrar la portada del llibre Dulces y helados publicat a Madrid el 1913. Va participar com assessor d empreses de maquinria per a l hosteleria, de companyies del gas i va treballar en alimentaci de nova factura com llets condesades o els brous. Sobre aquestes activitats l avi Vilallonga, amb la seva memria ben fresca recorda que l oncle-padr havia treballat per a la companyia del gas de Barcelona, talment com ho havia fet per a la de Madrid, per ensenyar a cuinar amb aquest combustible i que "va treballar per a l empresa La Lechera quan van treure una llet per a nens que desprs seria la famosa Nutrcia. Quan hi va entrar, aquesta llet el deia El Nio, per els socis van partir peres". Tamb explica que Domnech va importar el sistema de cubets de caldo concentrat que va batejar amb el nom de Texton, el precedent de Gallina Blanca. I una novetat que fins ara desconexem i que ens ha explicat el matrimoni Roqueta-Pujol: els Domnech tamb es van dedicar al disseny i la comercialitzaci de gorros i davantals de cuiners, models que van patentar i activitat que anava a crrec de la filla: Nieves Domnech, aquella filla a qui Ignasi Domnech va dedicar un exemplar del llibre La cuynera catalana editat el 1843, tot un clssic del ram i comprat a un llibreter de vell de nom Llus Pessa amb el segent text en castell: "Dedicatoria: Con mucho gusto, dedico este precioso libro de cocina catalana a la simptica y buensima hija de Ignacio Domnech, a que en adelante le sirva de estmulo en saber guisar a la perfeccin. Tu padre". La signatura porta la data del 1914, quan encara residien a Madrid. A la seva filla tamb va dedicar l edici del llibre de cuina basca Marichu, la mejor cocinera espaola, publicat el 1919.

Una vida entre receptes

Un dels "tresors" de l oncle conservats per Alejandro Vilallonga sn receptes que Ignasi Domnech els va dictar i van passar a mquina amb voluntat de ser publicades en alguns dels llibres. Aquesta dria per les receptes a mig cam de les frmules magistrals sn de licors, d embotits i fins i tot de massatge per abans de l afaitat. 

Domnech publica el llibre La Teca sota el ttol de Coneixements tils publica algunes receptes per fer lleixiu casol, netejadors de metalls o per fer sab. En la recepta per fer una aigua per als ulls irritats, el cuiner manres utilitza fulles de noguera i cid bric, s, s aquesta substncia que segons alguns policies espanyols serveix per fer explosius, s imaginen!
Les receptes del Vilallonga sn entre altres afers per elaborar botifarra catalana en dues versions, xorio, per fer el licor Calisay i la ja esmentada frmula per fer un massatge previ a l afaitat de tres menes: fluix, normal i fort.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158953" title="President del Parlament Europeu" nonfiltered="4339" processed="4330" dbindex="64398">


El president del Parlament Europeu supervisa totes les activitats del Parlament Europeu i dels seus cossos constitutius. Presideix totes les sessions plenries, les reunions del Bureau i les Conferncies de Presidents. Representa al Parlament Europeu en les relacions exteriors, especialment en les relacions internacionals. El rol que compleix s similar al de qualsevol president d'un parlament nacional. 

El Bureau s el cos regulador responsable del pressupost del parlament i de les matries administratives. Est integrat pel president, catorze vicepresidents i sis Quaestors que sn responsables de l'administraci de tots els temes relacionats directament amb els Membres del Parlament Europeu. S'escull a tots els membres del Bureau per un perode de trenta mesos, realitzant-se l'elecci al principi i a la meitat del perode de cinc anys del parlament. 

La Conferncia de Presidents s integrada pel president i els diferents Presidents dels grups poltics que integren el Parlament. Aquest s el cos responsable de l'organitzaci del Parlament.

Llista dels Presidents del Parlament Europeu.
Presidents de l'Assemblea Comuna, 1952 1958.


Presidents de l'Assemblea Parlamentria, 1958 1962.


Presidents del Parlament designat, 1962 1979.


Presidents escollits directament pel Parlament, 1979-present.


Elecci del President. 
6a Legislatura. 
Desprs de les eleccions europees de juny de 2004, els eurodiputats escollits pels ciutadans europeus van compondre el nou Parlament, en el qual la primera fora va ser el Partit Popular Europeu, seguida pel Partit Socialista Europeu. Aquestes dues formacions van pactar escollir a un president socialista de meitats de 2004 fins el gener de 2007 i, posteriorment, de gener de 2007 a mitjans de 2009, un president popular. 

Elecci de l'11 President. 
El 20 de juliol de 2004 es va votar al Parlament Europeu l'elecci del nou president. 



Elecci del 12 President.
El 16 de gener de 2007 es va votar al Parlament Europeu l'eleccin del nou president.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158954" title="Berenguer de Bardaix i Ram" nonfiltered="4340" processed="4331" dbindex="64399">
Berenguer de Bardaix i Ram, noble dels segles XIV i XV, fill segon del poders Justcia d'Arag Berenguer de Bardaix.

En 1441 assist, sota Alfons IV, a les Corts aragoneses d'Alcanys-Saragossa. Onze anys ms tard va ser membre executiu de les noves Corts d'Arag. A les Corts de Fraga del 1459, ja amb Joan II, hi actu com a apoderat.

Va ser senyor d'Opiet, Arcaine i Obn.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158958" title="4x100 metres relleus" nonfiltered="4341" processed="4332" dbindex="64400">
La cursa de relleus de 4x100 metres s una prova d'atletisme en pista, on hi participen equips de 4 corredors, que fan 100 metres cadascun. La sortida es fa com a la cursa de 400 metres, mitjanant els estreps de sortida o startings. Els corredors han de passar un testimoni, un tub cilndric, quan fan el relleu, dins una rea que s'estn deu metres a cada costat de la lnia de sortida. Un error en el relleu suposa l'eliminaci de l'equip.

Vegeu tamb.
 Cursa de 100 metres;
 4x400 metres relleus;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158959" title="Jordi de Bardaix" nonfiltered="4342" processed="4333" dbindex="64401">
Jordi de Bardaix, eclesistic del segle XV, bisbe de Tarassona. Va ser fill del poders Justcia d'Arag Berenguer de Bardaix. En l'any 1450 apareix com a canceller d'Alfons el Magnnim en terres aragoneses, president del Consell d'Arag. Com el seu germ Berenguer, intervingu en les Corts d'Arag del 1452 i fou apoderat a les Corts de Fraga del 1459. El 1455 havia estat ambaixador davant del papa Calixt III.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158963" title="Abelard Tona i Nadalmai" nonfiltered="4343" processed="4334" dbindex="64402">
Abelard Tona i Nadalmai (Barcelona, 1901 - Baja California, Mxic, 1981) fou un poltic i escriptor catal, fill del poltic federalista Baldomer Tona i Xiberta. 
Des de jove milit en el Centre Autonomista de Dependents del Comer i de la Indstria (CADCI) amb Jaume Compte i Canelles i collabor amb la premsa obrera, com a redactor de la revista Lluita.   Ms tard ingress a la Societat d'Estudis Militars (SEM) i particip en l'acci contra el tren on viatjava el rei Alfons XIII al tnel de Garraf (complot de Garraf de 1925) amb altres militants de Bandera Negra. L'atemptat fracass i en fou detingut. 
Un cop alliberat s'afili a Estat Catal i marx al Rossell, on particip en l'intent d'envair militarment Catalunya des de Prats de Moll. Perseguit per aix tamb per les autoritats franceses, se n'an a Blgica, i d'all a Mxic, des d'on continu contribuint en les publicacions d'Estat Catal, La Publicitat i L'Opini. 

En proclamar-se la Segona Repblica espanyola  el 1931, torn a Barcelona i s'afili a la Uni Socialista de Catalunya (USC). Particip en la derrota dels militars revoltats a Barcelona el 19 de juliol de 1936, on fou greument ferit. Un cop recuperat, es va integrar com la majoria de militants d'USC en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). La derrota republicana a la Guerra civil espanyola va fer que torns a exiliar-se a Mxic. El 1941, disgustat per la satellitzaci del PSUC al voltant del Partido Comunista de Espaa (PCE), l'abandon i form part del Moviment Social d'Emancipaci Catalana, alhora que collaborava a La Nostra Revista i Quaderns de l'Exili.  

 Obres .
  L'Angelina vol viure (1923);
 Quatre contes a muntanya (1952);
 El factor riquesa en els orgens de Catalunya (1971);
 Minyonia del bon rei Jaume el Conqueridor (1973);
  Guillem Ramon i el Cid (1974);
 Qui va parlar? (1984);
 Memries d'un nacionalista catal (1994);

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158964" title="L'nic i la seva Propietat" nonfiltered="4344" processed="4335" dbindex="64403">
L'nic i la seva propietat (en alemany Der Einzige und sein Eigentum) s un llibre de l'autor alemany Max Stirner (Johan Caspar Schmidt). s una crtica radical de la societat prussiana de la seva poca, feta des d'un punt de vista antiautoritari i individualista. Segons el llibre, totes les religions, ideologies,  i institucions que pretenen tenir autoritat sobre els individus, estan basades en conceptes buits.

Existeixen diferents traduccions al catal, com la de 1985 de Gustau Muoz, "L'nic i la seva propietat".













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158965" title="Centre Autonomista de Dependents del Comer i de la Indstria" nonfiltered="4345" processed="4336" dbindex="64404">

El Centre Autonomista de Dependents del Comer i de la Indstria (CADCI) s una associaci poltica i social que esdevingu sindicat, que fou fundada el 1903 a Barcelona per un grup de dependents de comer i d'oficines (anomenats despectivament saltataulells) de tendncia poltica catalanista. 

Fou inscrita com a "obrera" per tal d'evitar imposts. Segons els seus estatuts, la finalitat d'aquesta entitat era agrupar els dependents del comer i de la indstria per aconseguir el millorament moral, cultural, fsic i material dels associats, d'acord amb els principis autonomistes i d'una sana i convivent catalanitat. Aleshores admetia socis protectors per tal d'ajudar les Escoles Mercantils Catalanes, que feien les classes en catal. En els primers anys, la secci de propaganda seguia les directrius de la Lliga Regionalista i participava en tots els actes cvics i esportius, per desprs es radicalitz i s'en distanci. Des del 1912 editava la revista Acci. 

Alhora, el juliol de 1910 s hi cre la Secci Permanent de Relaci i Treball i sota l empenta i organitzaci d aquesta secci, comena a dirigir les reivindicacions i la confluncia de les societats obreres de dependents mercantils de Barcelona, com la campanya del 1912-1913 pel tancament dels establiments a les 8 del vespre, la campanya pel descans dominical, o la campanya de 1914 per fixar la jornada de treball en 10 hores i la supressi de l'internat, que culminaria en la Primera Assemblea de Dependents de Catalunya (1913) i en la constituci de la Federaci de Dependents de Catalunya (gener de 1921).

El 1917 tenia uns 10.000 socis. Aleshores el seu president, Josep Puig i Esteve, fou elegit regidor de Barcelona per la Lliga Regionalista. Poc abans de la proclamaci de la Dictadura de Miguel Primo de Rivera, hi fou signat al seu local el primer pacte Galeusca l'11 de setembre de 1923.

Miguel Primo de Rivera clausur el CADCI, process sota l'acusaci de separatisme els dirigents de la secci de propaganda i s'empar de la seu social de la rambla de Santa Mnica, on s'install el Sindicat Lliure, i que va recuperar el 1931. Fou pedrera de joves activistes catalans com Jaume Compte i Canelles, Abelard Tona i Nadalmai i Jordi Arquer i Saltor.

Quan es proclam la Segona Repblica Espanyola es decant polticament per Esquerra Republicana de Catalunya i el seu president, Francesc Xavier Casals i Vidal, fou nomenat conseller de Treball i d'Assistncia Social el 1932. Un grup de socis del centre particip en els fets del sis d'octubre de 1934; s'atrinxeraren a la seu de la rambla Santa Mnica i en foren desallotjats a canonades per l'exrcit. Hi moriren Jaume Compte i Canelles, Manuel Gonzlez Alba i Amadeu Bardina.

El 1936 en fou nomenat president Pere Aznar i Seseres, diputat a les corts republicanes pel Partit Catal Proletari. Durant la Guerra civil espanyola s'adher a la Uni General de Treballadors. Quan les tropes de Franco ocuparen Barcelona el 1939, confiscaren el local del CADCI i hi installaren un hospital. Tot i que el 1939 no va ser incls en la Ley de Responsabilidades Polticas, per un decret del 31 de gener de 1944 s'orden la transferncia de la seu social del C.A.D.C.I., aleshores en poder de la Falange Tradicionalista y de las JONS (hi havia la seu del Frente de Juventudes), al Ministeri de l'Exrcit,

Desprs del franquisme hi hagu alguns intents frustrats de reconstruir el CADCI, i finalment el gener de 1979 es va inscriure el Centre Autonomista de Dependents del Comer i de la Indstria, Entitat Obrera. El 2007 va fundar amb la UGT de Catalunya la Fundaci Catalunya Comer, per tal de promoure i defensar els interessos dels treballadors del comer, i assol uns 7.800 socis.

El local de rambla Santa Mnica s actualment la seu central de la Uni General de Treballadors de Catalunya, i una placa recorda la mort de Jaume Compte, Manuel Gonzlez Alba i Amadeu Bardina.

 Presidents del CADCI .
 1903 Carles Font i Rovira  ;
 1904 Mart Castaeda  ;
 1905 - 1908  Josep Bordas de la Cuesta ;
 1909 - 1916 Josep Puig i Esteve  ;
 1916 - 1919 Rafael Pons i Farreras  ;
 1919 - 1921 Joan Torrens i Dags  ;
 1921 - 1932 Francesc Xavier Casals i Vidal  ;
 1932 - 1934 Manuel Juliachs i Mata  ;
 1934 - 1936 Jaume Cards  ;
 1936 - 1977 Pere Aznar i Seseres;
 1977   Joaquim Nez i Roig;
 1977 - 2000 Llus Urpinell i Joan;
 2000 - 2007 Agust Barrera;
 2007 -  Josep Maria Andreu i Torres;

 Enllaos externs .
 index.htm Pgina del CADCI;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158966" title="Kung Lao" nonfiltered="4346" processed="4337" dbindex="64405">
Kung Lao s un personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. s l'ombra del seu avantpassat el Gran Kung Lao, per a diferncia del seu gran avantpassat, ell no t cap desig de ser el campi i preferiria viure una vida de pau. Ell s el company de contesa i el millor amic del campi de la Terra, el monjo Shaolin Liu Kang. Tamb, busca el consell de l'amo Bo' Rai Cho. Dels guerrers de l'Earthrealm, Kung Lao s el pacifista ms obert, tot i que ell no vacilli amb castigar severament als quals li ataquen, habitants de l'Earthrealm, els seus amics, o els quals parlin malament dels seus avantpassats. La seva marca registrada s el seu barret vorejat amb navalla, que ell pot emprar bastant b i amb eficcia en el combat. Moltes de les seves vctimes impliquen l'ocupaci del seu barret en certa mesura. Kung Lao s definit ms per la seva essncia atenta i la intelligncia tranquilla i l'habilitat interior ms aviat que per la seva compatibilitat. Ell tendeix a actuar com a germ ms gran per en Liu, dient-li tot el que no ha de fer. Dintre d'ell copeja el cor d'un home inequvocament honrat, intelligent i poders.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158968" title="Phil Selway" nonfiltered="4347" processed="4338" dbindex="64406">
Philip James Selway (nascut el 23 de maig de 1967 a Anglaterra) s el bateria del grup Radiohead.

Biografia.

Va assistir a Abingdon School, i desprs va estudiar Angls i Histria en el Liverpool Polytechnic. Abans d'unir-se a la banda, va treballar amb diversos msics, i tamb com professor d'Angls.  El maneig intens, la seva musicalitat i talent sn parts integrals i fortes en el so de la banda, i en la imatge global d'ella. Al llarg dels anys, i a diferncia dels seus companys de banda, Phil va mantenir un perfil baix  no t moltes collaboracions . No obstant aix, en aquests ltims anys, va prendre un rol ms actiu quant a les seves collaboracions; va realitzar un parell de presentacions amb la banda Dive Dive al mar de 2005 i tamb apareix en la pellcula "Harry Potter i el calze de foc" al costat de Jonny Greenwood i Jarvis Cocker del grup Pulp, com part dels "Wyrd Sisters".

Curiositats.

 Els seus dos fills, tamb sn calbs.
 De vegades, en to humorstic, l'hi apoden el "membre calb" (en angls bald member) fent un joc de paraules amb "band member".
 Els altres membres l'han nomenat com la "connexi" emocional de la banda, per la seva tranquillitat, per la banda bromeja amb els seus enginyers advertint anar amb compte amb el seu humor. Per aix li diuen "Gos Boig". ;

Enllaos Externs.
 Radiohead Mxic;
 Pgina oficial;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158969" title="Tercera edat del sol" nonfiltered="4348" processed="4339" dbindex="64407">
La Tercera Edat o Tercera edat del sol s, en la mitologia de Tolkien (recollida en El Silmarllion), un perode histric en el que els homes lluiten pels anells de poder creats per Sauron.



La tercera edat comena desprs de la primera caiguda de Sauron, quan s derrotat per la darrera liana d'elfs i humans, desprs de la caiguda de Nmenor

Dur 3021 anys, fins que Sauron va ser derrotat novament aquesta vegada de forma definitiva, amb la destrucci de l'Anell nic.
Quan lrond, Bilbo i Frodo abandonen la Terra Mitjana, comena la Quarta edat del sol.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158970" title="Li Mei" nonfiltered="4349" processed="4340" dbindex="64408">
Li Mei s un personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. Li Mei va ser presentada en el Mortal Kombat: Deadly Alliance com una variant d'un arquetip femen conegut en la major part dels jocs de combat: una noia jove que lluita contra una organitzaci de crim suprema o el cap suprem. Com la majoria de la gent de l'Outworld, Li Mei t un aspecte vagament asitic. s una espcie de herona trgica.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158971" title="Liu Kang" nonfiltered="4350" processed="4341" dbindex="64409">
Liu Kang s el personatge principal de la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. Liu Kang s un personatge estereotip, una fusi tan de tradicions Orientals com Occidentals a pellcules d'arts marcials. Encara que en nom d'un monjo Shaolin, el seu estil i modals estan ms occidentalitzats i el seu aspecte basat en el de Bruce Lee. Es mou rpidament i possex habilitats de lluita formidables. Liu Kang s un dels millors guerrers del regne de la terra. A tota la srie, en Liu Kang gradualment ha estat mostrat com l'heroi principal, fent-se el Campi desprs del primer torneig de Mortal Kombat i desprs segueix la recerca de Raiden. El seu inters romntic s la princesa Kitana, per ell s incapa d'involucrar-se en una relaci degut al fet que ell s un monjo Shaolin (aquests no poden casar-se).

En un moviment brusc que va alterar el curs de la srie de Mortal Kombat, Liu Kang va ser assassinat brutalment per Shang Tsung (qui tenia l'ajuda de Quan Chi) en el preludi de Mortal Kombat: Deadly Alliance, la seva nima va ser consumida per Tsung. Ell va tornar en el Mortal Kombat: Deception, encara que com a un zombi. Tamb va ser coprotagonista al costat de Kung Lao, Sub-Zero, Scorpion i altres en el seu ltim joc d'aventura: Mortal Kombat: Shaolin Monks, i tornar una altra vegada en el Mortal Kombat: Armageddon.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158975" title="Yanni" nonfiltered="4351" processed="4342" dbindex="64410">
Yanni Chrysomallis (                    en grec) msic, autor, intrpret i compositor grec nascut a Kalamata el 14 de novembre de 1954.

 Biografia .
De nen dominava el piano, tot i que no curs llions d'aquest instrument. A les seves estones lliures interpretava canons del moment. Visqu a Grcia fins als 14 anys i als 18,   establert als Estats Units, don a conixer el seu nou sistema de notaci musical.

De jove sigu un bon nadador i aconsegu un rcord nacional a Grcia. Tamb va fer de psicleg grcies als seus treballs sobre Sigmund Freud, a qui el msic admira, i va rebre la titulaci d'aquesta especialitat a la Universitat de Minnesota.

La seva msica, de carcter instrumental i meldic, s de tipus orquestral. Els seus temes s'han utilitzat com a bandes sonores per al cinema, la televisi, el teatre i els Jocs Olmpics. A tall d'exemple hom pot citar la can Aria utilitzada per a un anunci comercial de British Airways, procedent del seu primer lbum titulat Dare to dream i nominat a un Grammy. La expressivitat de les melodies del teclat i de la instrumentaci ha arribat a ser considerada dins del que s'ha anomenat Efecte Mozart.

El seu major xit comercial es produ amb la presentaci del seu lbum i vdeo titulat Yanni Live at the Acropolis, filmat el 25 de setembre de 1993 en el teatre Herodes Atticus, de 2000 anys d'antiguitat, a Atenes, i editat l'any 1994. El concert, situat en un entorn arquitectnic protegit per les entitats culturals, fou autoritzat de forma extraordinria i exclusiva, a causa de les implicacions de so, per les autoritats gregues. Aquest fou el seu primer lbum en directe i utilitz una magnfica i complex orquestra, a ms dels seus propis intrprets. Sota la supervisi del director Shardad Rohani, i la orquestra filharmnica Real, realitz un concert magistral. Tal i com Shardad Rohani express al final del concert, la ms mgica interpretaci mai sentida. Posteriorment, el concert fou retransms als Estats Units en el Public Broadcasting Service, i rpidament arrib a ser un dels seus programes amb ms popularitat.

Composicions com One man's dream o Until the last moment sn versions millorades d'anteriors produccions. Aquestes composicions, ensems amb peces recents com If I could tell you, han situat l'autor entre un dels principals productors musicals del segle XX i XXI. La seva producci el situa en el marc dels grans compositors musicals de tots els temps.

Amb motiu del cinquant aniversari de la Repblica Popular Xinesa, fou el primer msic que va actuar a la Ciutat Prohibida. Aquest concert st recollit a l'lbum Tribute, juntament amb les interpretacions al Taj Mahal de l'ndia.

El concert reflecteix la maduresa de la seva experincia interpretativa, disposant de prestigiosos msics internacionals, tal i com esdevingu en el concert de l'Acrpolis.

Pocs compositors utilitzen en els seus concerts una instrumentaci tan variada, complexa i completa.

Al cap d'un temps grav la seva dotzena producci, a l'any 2000, amb el ttol If I could tell you, tornant a captivar el gran pblic amb nous ritmes, influenciat per la seva gira realitzada per lsia Oriental.

L'any 2003 Yanni va reaparixer amb el seu ltim i primer lbum d'estil lric, titulat Ethnicity, amb nous ritmes. Es tracta del disc ms variat pel que fa a cultura musical, ja que inclou instruments gaireb desconeguts i d'estil nic, com per exemple el didgeridoo.

El 15 d'agost del 2006, present una nova producci: Yanni Live The Concert Event.

 Discografia .
Optimystique, (Original release, 1980, Re-release, 1984) ;
Keys to Imagination, (1986) ;
Out of Silence, (1987) ;
Chameleon Days, (1988) ;
Niki Nana, (1989) ;
Reflections of Passion, (1990) ;
In Celebration of Life, (1991-11-12) ;
Dare to Dream, (1992-03-01) ;
In My Time, (1993-04-06) ;
Yanni Live at the Acropolis, (1994-03-01) ;
Tribute, (1997-11-04) ;
If I Could Tell You, (2000-10-03) ;
Ethnicity, (2003-02-11) ;
Yanni Live, The Concert Event, (2006-08-15);

 Videografia .
Yanni Live at the Acropolis, (1994) ;
Yanni Live at Royal Albert Hall, (1995) ;
Yanni One on One, (1996) ;
Tribute, (1997) ;
Yanni Live, The Concert Event, (2006);


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158977" title="Mavado" nonfiltered="4352" processed="4343" dbindex="64411">
Mavado s un personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. Mavado s inequvocament dolent. En molts sentits, s tot el contrari a Kano. Mavado confia en la disciplina i la intelligncia superior per a lluitar, mentre que Kano sembla confiar principalment en la tctica de la brutalitat i la fora. Fins i tot en el seu aspecte, ells no podien ser ms diferents. Mavado s una figura principal dintre del Drac Roig, una organitzaci antiga criminal l'existncia de la qual noms s coneguda pels seus membres, i els rivals dels quals ms prominents sn el Drac Negre, s un plan del Drac Roig que va ser condut per Kano, per ara s reformat sota el comandament de Kabal. Mavado s vicis, despietat i cruel. Jutjant pel seu nom, Mavado pot ser de l'Amrica del Sud o Llatinoamrica.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158978" title="Meat" nonfiltered="4353" processed="4344" dbindex="64412">
Meat s un personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. El nom "Meat" ve del personatge desprs de qu els admiradors veiessin el text "Meat Lives" sobre la web d'Ed Boon promovent Mortal Kombat 4 3a revisi. Fins aquest dia, la seva existncia com un personatge verdader o un personatge de broma encara s motiu de discussi entre admiradors. Uns creuen que ell no s un personatge verdader sin una barreja de tots ells i que no t cap trama. Altres creuen el contrari, citant el fet que molts personatges de Mortal Kombat en el passat, com Reptile, Noob Saibot, Smoke i Jade, van comenar sense moviments originals o trames en les seves primeres aparicions tampoc, i Meat no podria ser menys.

 Moviments .

Mortal Kombat Armageddon;
 Head Roll: Avall, Endarrere + Quadrat;
 Meat Lef Slide: Endarrere, Endavant + X;
 Body Mutilation: Endarrere, Endavant + Triangle;
 Flesh Teleport: Amunt, Avall + X;

 Enllaos externs .
GameFAQs.com Pgina amb tota la informaci necessria per qualsevol tipus de videojoc.
Mortal-Kombat.org Tot el que es necessita saber quant al Mortal Kombat.
Mortal Kombat Armageddon Pgina oficial de Mortal Kombat Armageddon.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158982" title="Joan Maluquer de Motes i Nicolau" nonfiltered="4354" processed="4345" dbindex="64413">
Joan Maluquer de Motes i Nicolau (Barcelona, 1915   Artesa de Segre, 1988) arqueleg catal, especialista en prehistria i protohistria. Va cursar estudis universitaris de filosofia i lletres (branca d histria) a la Universitat de Barcelona entre els anys 1931 i 1936, on va ser alumne, entre d altres, de Pere Bosch i Gimpera i Llus Pericot i Garcia. Va comenar a collaborar amb la Universitat de Barcelona el 1939 poc desprs d acabada la guerra civil espanyola sota les ordres del nou catedrtic de Prehistria imposat per les autoritats franquistes: Martn Almagro Basch. El 1949 guany la ctedra de prehistria de la Universitat de  Salamanca i el 1958  la d arqueologia de la Universitat de Barcelona de la que va passar a la de prehistria el 1969 quan Llus Pericot es va jubilar, ctedra que va ocupar fins el 1985 quan va ser anomenat emrit. Va fundar les revistes Zephyrvs durant la seva estada a Salamanca i Pyrenae, aquesta darrera com a rgan d expressi de l Institut d Arqueologia i Prehistria de la Universitat de Barcelona (1965) que va fundar i dirigir juntament amb Llus Pericot. Va ser deg de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona a mitjans dels anys 60 i l any 1974 va ser passar a dirigir la Comisara Nacional de Excavaciones.

Entre els seus projectes d investigaci destaquen les excavacions  del Alto de la Cruz (Cortes de Navarra), del Puig de Sant Andreu (Ullastret), del Mol de l Espgol (Tornabous), de La Palma (Tortosa), Santa Brbara (Mianes) i Cancho Roano (Zalamea de la Serena)

Tot i que la seva dedicaci a l mbit d estudi de les llenges i escriptures paleohispniques va ser secundria, cal destacar que va ser el primer en suggerir (1968) l existncia d un sistema grfic en el signari ibric nord-oriental (llevant) que permetia diferenciar els sillabogrames oclusius sords dels sonors, mitjanant un tra afegit en el sillabograma que representava la sorda.

Algunes publicacions.
 
 El yacimiento hallsttico de Cortes de Navarra (1958).
 Epigrafa prelatina de la Pennsula Ibrica (1968).
 Tartessos: la ciudad sin historia  (1975).
 El santuario protohistrico de Zalamea de la Serena (1983).

Bibliografia.

 Prof. Dr. Joan Maluquer de Motes, Pyrenae 22-23 (2000), pp. 9-23;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158986" title="Casa de la Festa de Tarragona" nonfiltered="4355" processed="4346" dbindex="64414">
La Casa de la Festa de Tarragona s un equipament cultural que permet la conservaci dels elements del Seguici Popular de la ciutat de Tarragona i que explica la seqncia ritual de les Festes de Santa Tecla. 

La Casa de la Festa consisteix en un edifici on es conserven i exposen els elements patrimonials del Seguici Popular de les Festes de Santa Tecla, declarades tant d inters turstic estatal com d inters tradicional nacional, i se n explica la seqncia ritual  aix com el coprotagonisme cabdal del fet casteller al llarg de la histria. Sn uns dels bns immaterials ms significatius dels Pasos Catalans -enmarcats en les representacions de teatre medieval popular de carrer de l Europa medieval i amb uns orgens que ens fan viatjar fins a l any 1321-; alhora es caracteritzen per una extraordinria participaci ciutadana. La Casa de la Festa, ubicada en un dels pocs exemples supervivents del patrimoni arquitectnic industrial local, s hereva d una anterior que existia a Tarragona des de mitjans del segle XV. L actual atrapa en l espai i en el temps la mgia prpia de la festa gran de Tarragona  celebrada entre el 15 i el 24 de setembre- per fer-la conixer als visitants al llarg de tot l any. Disposa de tres sales expositives que ens submergeixen en la celebraci, i una quarta audiovisual, on les noves tecnologies fan reviure les emocions d aquestes festes emblemtiques.

Donada l'alta significaci patrimonial dels elements del Seguici Popular i dels castells, la societat civil tarragonina ha reivindicat durant anys, concretament des del 1997 en qu es va lliurar un manifest conjunt a l'Ajuntament de la ciutat, la Casa de la Festa com a equipament cultural que permets la conservaci dels elements identitaris de la celebraci, la seva explicaci pedaggica i la seva difusi turstica. 

Aquest equipament que ha estat pensat grcies a un llarg procs de participaci ciutadana, amb les aportacions de la Comissi del Seguici Popular, de l'Assemblea d'entitats i de la Taula de la Festa -integrada per especialistes d'arreu del pas- est ubicat a la Via Augusta, nmero 4, just a tocar del nucli histric de la ciutat en una finca de prop de 1.400 m2. 

Va entrar en funcionament durant l'any 2007 com a espai de conservaci de la imatgeria festiva, assaigs i residncia d'entitats, i el 31 de maig de 2008 com a espai visitable amb un projecte expositiu permanent. D'aquesta manera, les Festes de Santa Tecla de Tarragona s'assimilen pel que fa a equipaments a la de Sant Flix a Vilafranca del Peneds, a la dels Blancs i els Blaus de Granollers, a la Festa de la Mare de Du de la Salut d'Algemes, a les Festes Sexennals de Morella o a la Festa o Misteri d'Elx, declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco.


 Enllaos externs .
 Web de la Casa de la Festa de Tarragona;

Gesti de visites de la Casa de la Festa;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158987" title="Bloc Obrer i Camperol" nonfiltered="4356" processed="4347" dbindex="64415">
El Bloc Obrer i Camperol (BOC) fou una organitzaci poltica catalana d'ideologia comunista, fundada el 1930 a Barcelona com a resultat de la fusi del Partit Comunista Catal (PCC) i la Federaci Comunista Catalanobalear (FCCB). Tamb incorpor militants valencians de la Federaci Comunista de Levante (FCL). 

La formaci naixia com a oposici al comunisme oficial de la Tercera Internacional, representat pel Partido Comunista de Espaa (PCE). Els seus principals dirigents, entre els que destacaven Hilari Arlandis (FCL), Jordi Arquer i Saltor (PCC), Pere Bonet i Cuito, Vctor Colomer, Llibert Estarts i Vilas, ngel Estivill, Daniel Domingo i Montserrat, Jaume Miravitlles i Navarra, Rebull (David Rey), Antoni Ses i Artaso, Abelard Tona i Nadalmai i Joaquim Maurn i Juli (secretari general) propugnaven una federaci de nacions socialistes dins Espanya, alhora que reivindicaven la lluita revolucionria, l'internacionalisme proletari basat en l'autonomia dels partits nacionals i el dret d'autodeterminaci de Catalunya. Al mateix temps, s'oposaren a l'apoliticisme subversiu de la FAI i a la poltica social moderada de l'Esquerra Republicana de Catalunya, en un intent d'atreure's la massa obrera catalana, afiliada en gran part a la CNT, per mancada d'un partit poltic propi. Els militants procedien dels centres industrials de Catalunya i d'algunes poblacions del Pas Valenci; tamb de part de la pagesia enquadrada a la Uni de Rabassaires i de la Federaci de Treballadors de la Terra.

En les eleccions del 1931 el BOC va obtenir uns 20.000 vots, i els afiliats arribaren a sser uns 5.000. El 1933 va proposar la creaci de l'Aliana Obrera i particip en els fets del sis d'octubre del 1934 sota aquesta bandera d'unitat obrera, de la qual una fracci del BOC no volia excloure cap organitzaci i per aix establ uns contactes amb la Uni Socialista de Catalunya, el Partit Catal Proletari i les seccions a Catalunya del PSOE i del Partido Comunista de Espaa, que dugueren a la fusi en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (1936). 

Una altra fracci s'un amb l'Esquerra Comunista d'Andreu Nin i Prez el novembre del 1935 per formar el Partit Obrer d'Unificaci Marxista (POUM). Com a rgans del BOC destacaren el setmanari en castell La Batalla (1930), l'Hora i Front (1932) de Barcelona, i l'Espurna (1932) i Avant (1932) de les comarques de Girona i Lleida.

 Enllaos externs .
 Tret de Marxists.org (sota llicncia GFDL). ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158988" title="Gran Premi de Frana del 1972" nonfiltered="4357" processed="4348" dbindex="64416">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1972, disputat al circuit de Paul Ricard  el 2 de juliol del 1972.

 Resultats .






 Altres .

 Pole: Chris Amon;
  
 Volta  rpida: Chris Amon  2' 53. 9;








 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158989" title="Manuel Gmez-Moreno" nonfiltered="4358" processed="4349" dbindex="64417">
Manuel Gmez-Moreno Martnez (Granada, 1870 - Madrid, 1970), arqueleg, epigrafista i historiador de l art. 

Fill del pintor granad Manuel Gmez-Moreno Gonzlez, va collaborar quan encara era un adolescent amb Emil Hbner com a dibuixant d inscripcions (1886). Va cursar la carrera de filosofia i lletres a la Universitat de Granada (1886-1889) i va ser professor d arqueologia sagrada i dibuix en el Seminari del Sacromonte (1895). El 1910 es anomenat director de la Secci d Art i arqueologia de la Comisin de Estudios Histricos de la Junta para la Ampliacin de Estudios e Investigaciones Cientficas. El 1913 va obtenir la ctedra d arqueologia arbiga de la Universitat de Madrid. Tamb va ser membre de la Real Academia de la Historia (1917), de la de Bellas Artes (1931) i de la Real Academia Espaola de la Lengua(1942).

Entre altres mrits, es recordat per haver fet el pas endavant fonamental en  el procs de desxiframent del signari ibric nord-oriental (llevant), escriptura usada en el quadrant nord-oriental de pennsula Ibrica per expressar la llengua ibrica i la llengua celtibrica. Manuel Gmez-Moreno va fixar els valors del signes a l article  De epigrafa ibrica: El plomo de Alcoy  que va publicar el 1922 a la Revista de Filologa Espaola, on establia la caracterstica distintiva dels signaris paleohispnics: la convivncia de signes amb valor sillbic per les oclusives amb signes alfabtics per la resta de consonants i vocals.

 Algunes publicacions .
 (1922):  De epigrafa ibrica: El plomo de Alcoy , Revista de Filologa Espaola, Tomo IX, pp. 342-366.
 (1925):  Sobre los iberos y su lengua , Homenaje a Menndez Pidal III., Madrid 1925, pp. 475-499;
 (1942): Las lenguas hispnicas. Discurso de recepcin en la Academia espaola el 28 de junio. Contestacin de Miguel Asn Palacios, Madrid 1942.
 (1946): Miscelneas. Historia, Arte, Arqueologa, Madrid 1946.

 Enllaos externs .
Biografa (Universidad de Alcal);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158990" title="Gran Premi de Frana del 1973" nonfiltered="4359" processed="4350" dbindex="64418">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1973, disputat al circuit de Paul Ricard  el 1 de juliol del 1973.

 Resultats .







 Altres .

 Pole: Jackie Stewart ;
 
 Volta  rpida: Denny Hulme  1' 50. 99;








 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="158995" title="Gran Premi de Frana del 1974" nonfiltered="4360" processed="4351" dbindex="64419">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1974, disputat al circuit de Dijon-Prenois  el 7 de juliol del 1974.

 Resultats .








 Altres .

 Pole: Niki Lauda 0' 58. 79;
 
 Volta  rpida: Jody Scheckter 1: 00. 000  (a la volta 10);







 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159002" title="Circuit de Dijon-Prenois" nonfiltered="4362" processed="4352" dbindex="64421">


Dijon-Prenois s un circuit automobilstic de  3.801 km (2.361 milles) que es troba a Prenois, prop de Dijon, Frana.

 Histria .

Construit a l'any 1972, a Dijon-Prenois s'han disputat cinc edicions del Gran Premi de Frana de Frmula 1 (les corresponents a les temporades  1974, 1977, 1979, 1981 i 1984) i una nica edici del Gran Premi de Sussa de F1, el corresponent a la temporada 1982.

Encara que la Frmula 1 no ha tornat al circuit desde l'any 1984, en el traat es continuen disputant curses locals menors. Ocasionalment tamb s'utilitza per curses de motor vlides per campionats de Sussa.

 A la F1 .

El GP de Sussa est indicat amb un fons blau. La resta sn Gran Premi de Frana.




 Enllaos externs .

  Pgina oficial del circuit ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159004" title="Civitella del Tronto" nonfiltered="4363" processed="4353" dbindex="64422">
Citivella del Tronto s una comuna de 5.395 habitants de la provncia de Teramo, Itlia situada a 589 metres per damunt la mar. Forma part de la comunitat de Montana del Laga.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159006" title="Primer ministre d'Hongria" nonfiltered="4364" processed="4354" dbindex="64423">


El Primer Ministre de la Repblica d'Hongria s el cap de govern d'aquest pas. Actualment i des del 29 de desembre de 2004 s Ferenc Gyurcsny (MSZP)

 Primers Ministres de l'Imperi Austrac (1848-1849) .



 Primers Ministres d'ustria-Hongria (1867-1918) .




 Primers Ministres de la Primera Repblica (1918-1919) .




 Govern provisional, Primera Repblica abolida (1919-1920) .




 Primers Ministres de Monarquia Restaurada (1920-1946) .




 Primers Ministres de la Segona Repblica (1946-1949) .




 Primers Ministres de la Primera Repblica Popular (1949-1956) .




 Primers Ministres de la Revoluci Hongaresa (1956) .




 Primers Ministres de la Segona Repblica Popular (1956-1989) .




 Primers Ministres de la Tercera Repblica (1989-actualitat) .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159007" title="Lleida TV" nonfiltered="4365" processed="4355" dbindex="64424">
Lleida TV s un canal de televisi d'mbit local de les Terres de Ponent que pertany a la Xarxa de Televisions Locals.

Emet les 24 hores en obert amb una programaci basada en l'actualitat lleidatana amb tres edicions informatives diries i butlletins d'informaci cada hora, espais d'actualitat i d'entreteniment a les hores de mxima audincia, sries de TVC els caps de setmana, dibuixos animats a les vesprades dels caps de setmana i pellcules a les nits.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159008" title="Princeps namque" nonfiltered="4366" processed="4356" dbindex="64425">


Princeps namque s un dels usatges de Barcelona que regulava la defensa del prncep i del Principat de Catalunya, i la convocatria a les armes. Incls en els primers usatges del segle XI, va ser invocat explcitament fins al segle XVI. Derogat amb els decrets de Nova Planta, va perdurar com a filosofia de defensa nacional en la instituci del sometent.

Princeps namque sn les dues primeres paraules en llat de l'usatge 68 (en alguna compilaci s el 69): Lo Prncep si per qualque cas ser assetiat,  ell tindr sos inimichs assetiats,  oir algun Rey  Prncep venir.

El prncep tenia la potestat de cridar a les armes als nobles feudataris i a tots els homes tils per a la defensa en cas d'amenaa a la seva persona o d'invasi del territori. L'assistncia havia de ser tant rpida com fos possible sin eren considerats culpables d'incompliment d'un deure ja que ning no pot fallar al prncep en una qesti tant important. Noms podia ser invocat en cas que el prncep hi fos present i no tenia validesa fora del Principat.

El 1368 es va regular la convocatria amb l'aportaci d'un combatent per cada 15 focs, passant la responsabilitat de la mobilitzaci als regidors dels comuns. El 1374 es va acordar la commuta del servei per una quantitat de diners amb els que es contractaven els homes ms aptes pel combat, passant a ser un fogatge o impost de guerra. Tanmateix, la mobilitzaci general es mantenia invocant el princeps namque a travs del sometent (repic de campanes, o so emetent).

La segona meitat del segle XIV va ser el perode en qu ms vegades es va invocar l'usatge. El 1640 el princeps namque va adquirir una transcendncia poltica. Les Corts catalanes van rebutjar repetidament la instituci d'Uni d'armes del comte duc d'Olivares ja que es destinava a guerres exteriors en contra dels usatges. 

Durant la Guerra dels Segadors es va mobilitzar la poblaci al costat de la Generalitat, i per aixecar un batall del Principatcontra les tropes de Felip IV de Castella.

La instituci del princeps namque transcendia els lligams feudals constituint un comproms entre el prncep i tota la poblaci. Va propiciar la noci d'autodefensa, la formaci de milcies, la possessi i ostentaci d'armes, i el rebuig a participar en exrcits i en guerres exteriors.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159011" title="Juan Izquierdo" nonfiltered="4367" processed="4357" dbindex="64426">

Fra Juan Izquierdo (Palos de la Frontera, Huelva, 1547?   Mrida, Mxic, 1602) fou un monjo francisc que va esdevenir bisbe de Yucatn des de 1587 fins a la seva mort.

Palos de la Frontera i els franciscans.
Quan es parla del paper que ha desenvolupat el poble de Palos de la Frontera en la histria d'Amrica, sol pensar-se, gaireb exclusivament, en els esdeveniments relacionats amb la preparaci i l'execuci del primer viatge colomb. Per a poc a poc, la investigaci i l'estudi van donant llum sobre mltiples actuacions en les quals la gent de Palos es mostra com a protagonistes destacats en la colonitzaci del Nou Mn, sempre pioners, construint els pilars d'una nova societat, d'una nova cultura, i participant activament en l'evangelitzaci.

Arran del suport fonamental que fra Antonio de Marchena i fra Juan Prez van prestar a Cristfor Colom quan el seu nim defallia davant de l'adversitat, el convent francisc de Santa Mara de La Rbida va seguir atentament l'evoluci dels esdeveniments i es va erigir en un dels primers focus de l'evangelitzaci americana. Com s lgic, la influncia del convent de La Rbida va propiciar que destaquessin especialment els franciscans entre els primers evangelitzadors d'Amrica provinents de Palos, com fra Juan de Palos, fra Juan Cerrado, fra Pedro Salvador, fra Alonso Vlez de Guevara, fra Juan Quintero, fra Thoms de Narvez i fra Francisco Camacho, que van prendre majoritriament els hbits a Mxic i a Lima.

El bisbe Izquierdo.
De Palos i francisc va ser tamb fra Juan Izquierdo, bisbe de Yucatn entre 1587 i 1602. Personatge controvertit, ja que li va tocar viure moments crtics d'enorme tensi i responsabilitat, va aconseguir la consolidaci de l'Esglsia en aquesta regi oriental mexicana mitjanant una encertada reorganitzaci del seu bisbat i la introducci d'importants innovacions i reformes.

La fundaci a la seva seu de Mrida d'un seminari, verdader centre cultural de la regi; l'acabament de la catedral, a la cripta de la qual jeu enterrat; les seves freqents visites controlant el bisbat; la seva preocupaci perqu els missioners aprenguessin el chontal, la llengua nativa, perqu fossin ms eficaos en la seva evangelitzaci, salvant-la al mateix temps de l'oblit conjuntament amb les tradicions i els costums de la cultura indgena; la seva obsessi perqu els escassos recursos d'una Esglsia situada en una terra pobra i marginada estiguessin ms ben distributs, tot plegat defineix a un Juan Izquierdo dinmic i efectiu, rigors i enrgic, preocupat per dur a terme sempre les mesures que, segons el seu parer, havien de redundar en benefici de l'Esglsia que li havia estat encomanada.

Vegeu tamb.
Palos de la Frontera;
Lugares Colombinos;
Descobriment d'Amrica;

 Bibliografia .
ROPERO REGIDOR, Diego: Fray Juan Izquierdo: Obispo de Yucatn (1587 - 1602). Historia y Documentos. Huelva: Ayuntamiento de Palos de la Frontera, 1989.
IZQUIERDO LABRADO, Julio: Palermos ilustres. Huelva: Ayuntamiento de Palos de la Frontera, 2004 (ISBN 84-606-3612-7).

Enllaos externs.
Ajuntament de Palos de la Frontera ;
Religiositat popular als "Lugares Colombinos": la seva projecci evangelitzadora envers Amrica ;
Breu histria de Palos de la Frontera ;
Julio Izquierdo Labrado, historiador de Palos de la Frontera;


Aquest article incorpora material de la pgina web    http://es.geocities.com/julioil/breve.htm de , qui, mitjanant una , va permetre agregar contingut i imatges i publicar-los sota llicncia GFDL.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159013" title="McDonald's" nonfiltered="4368" processed="4358" dbindex="64427">

McDonald's s la principal cadena de restaurants de menjar rpid del mn. Fundada als Estats Units, actualment compta amb ms de 31.000 restaurants en 119 pasos .

El men habitual d'un restaurant McDonald's consisteix, entre d'altres, en hamburgueses de vedella i pollastre, patates fregides, batuts i refrescos.

Vegeu tamb.
ndex Big Mac.

Referncies.


Enllaos externs.
Web oficial de McDonald's;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159017" title="Hamburguesa" nonfiltered="4369" processed="4359" dbindex="64428">


Una hamburguesa s un entrep que cont un filet de carn picada i fregida, normalment de vedella, dins d'un panet rod. Se sol acompanyar amb enciam, formatge, tomquet i condiments diversos, habitualment quetxup i mostassa. Al llarg dels temps s'ha convertit en un referent del menjar rpid, sent el plat principal servit als restaurants de les grans cadenes com McDonald's o Burger King. El seu nom deriva de la ciutat alemanya d'Hamburg.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159019" title="Qutxup" nonfiltered="4370" processed="4360" dbindex="64429">

El qutxup o quetxup (de l'angls ketchup) s una salsa de tomquet condimentada amb vinagre, sucre i sal, a ms de diverses espcies. 

s un condiment tpic de menjar rpid com ara patates fregides i hamburgueses.

Histria.
El qutxup t el seu origen en el ketsiap xins, una salsa picant que acompanyava el peix i la carn, per que no incloa el tomquet entre els seus ingredients. Els anglesos l'importaren de l'arxiplag malai en el segle XVIII. El qutxup modern fou ideat pel nord-americ Henry J. Heinz, qui el 1876 afeg el tomquet a la recepta original.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159024" title="Escut de Palos de la Frontera" nonfiltered="4371" processed="4361" dbindex="64430">

L'escut de Palos de la Frontera es basa en el concedit per l'emperador Carles V el 23 de setembre de 1519 als germans Pinzn i als mariners de Palos que van anar amb ells a descobrir les ndies. La seva descripci herldica s la segent:

D'atzur, tres caravelles al natural damunt una mar d'ones d'argent, entre dos globus terraqis movents dels flancs. La bordura d'or, carregada amb quatre fulles de nenfar de gules alternades amb quatre ncores de sable. Sota l'escut, la llegenda segent en castell: Palos de la Frontera, Cuna del Descubrimiento (Palos de la Frontera, Bressol del Descobriment).

L'Ajuntament usa aquest segell per validar la seva documentaci des de 1968.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159025" title="Maria dels ngels Vayreda i Trullol" nonfiltered="4372" processed="4362" dbindex="64431">
Maria dels ngels Vayreda i Trullol (Llad 1913 - Figueres (Alt Empord) 1977). Emparentada amb dues nissagues illustres, ja que tant la branca dels Vayreda com la dels Trullol han donat al pas grans figures de la pintura, de la literatura i de la cincia, nasqu al petit poble altempordans de Llad (El primer poble de la Garrotxa, per b que situat de cara a l'Empord, deia, per, sempre ella), i, seguint la tradici familiar, estudi a Barcelona, tot comenant ben aviat la seva carrera literria.
 
Biografia.
Exili.
Desprs de la Guerra Civil, Maria dels ngels, amb el seu marit -el farmacutic figuerenc Joan Xirau i Palau- i les seves petites filles, s'exili a Mxic, on, demostrant el seu fabuls enginy, public, en catal, nombrosos contes a La Nostra Revista, que dirigia Avell Arts, i, en castell, moltes novelles roses i articles a diversos peridics.

D'altra banda, cal remarcar que Maria dels ngels Vayreda, durant l'poca de la seva estada a l'indicat pas americ, es convert en guionista d'algunes pellcules de Mario Moreno, Cantinflas.


Obra.
En retornar a Catalunya, Maria dels ngels Vayreda, installada de nou a la ciutat de Figueres, es dedic amb enorme entusiasme -i quasi exclusivament- a fer de poetessa i escriptora catalana. I aix aconsegu ser proclamada Mestre en Gai Saber pel consistori dels Jocs Florals de la Ginesta d'Or, de Perpiny, consistori que, per altra banda, guardon, amb un primer premi de prosa, la seva pea teatral Entre boires.

Cal ressaltar que Maria dels ngels Vayreda escrigu dues grans obres potiques: El testament d'Amlia, basada en la can popular, i La boira als ulls. La primera (on, abans del preludi, es pot llegir Adela, filla estimada, recull, des de l'Eternitat, l'essncia pura del meu poema) fou, quan aparegu l'any 1964, divulgada per la Rdio de les Valls d'Andorra. Aquesta la present en forma de tretze captols, els corresponents als seus tretze cants, emesos dins un espai nocturn titulat Toc d'oraci i a ra d'un per dia. I l'altra gran obra potica de Maria dels ngels Vayreda, La boira als ulls, prologada per Mari Manent i tamb adreada a l'Adela, morta prematurament als 25 anys d'edat, es public pocs mesos desprs del trasps de la autora. 

El 1970, Maria dels ngels obtingu un guard importantssim com a novellista, ja que el consistori dels Jocs Florals de Barcelona li atorg el premi Fastenrath per Encara no s com sc. Una novella, amb prleg de Carles Fages de Climent, reeditada un bon nombre de vegades (dhuc se n'ha fet una edici de butxaca), on desgrana magistralment la vida d'una dona del seu temps i pas. Set anys ms tard, una altra novella seva, Els defraudats, tamb fou guardonada, encara que pstumament, amb el premi Josep Pous i Pags, a Figueres, i es public el 1980.

No hi ha dubte que, tal com pronostic un dia l'escalenca Caterina Albert i Parads, Vctor Catal, la gloriosa autora de Solitud, Maria dels ngels Vayreda ocupa un lloc d'honor en el camp de les Lletres Catalanes. Llstima que la Parca la visits als 66 anys, tot privant-la de culminar la seva carrera literria amb alguna altra obra brillant que, segurament, ja tenia enllestida. Almenys, en la seva privilegiada ment...

Va morir el dia 25 de maig del 1977. 

Enllaos externs.
Maria dels Angels Vayreda i Josep Fontbernat: una relaci d'amistat molt entranyable Emili Casademont i Comas;
Atles literari de les terres de Girona;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159026" title="UEFA-CAF Meridian Cup 2007" nonfiltered="4373" processed="4363" dbindex="64432">
La UEFA-CAF Meridian Cup 2007 va tenir lloc a Barcelona del 27 de febrer a l'1 de mar. El format del torneig canvia en aquesta edici, les dues confederacions juguen una contra l'altra, en comptes de jugar les seleccions d'aquestes confederacions. 

Seleccions.
Vegeu UEFA-CAF Meridian Cup 2007 (Seleccions)

Resultat.
Europa guanya a frica, 10-1 en el cmput global. 6-1 en el primer partit i 4-0 en el segon.

1r partit (anada).


Selecci d'Europa 
Evgeny Pomazan; Bjrn Kopplin (61. Guillem Savall), Jan Polk, Craig Cathcart, Nikola Gulan; Vurnon Anita (61. Krisztin Nmeth), dm Duds (75. Romeu Oliveira Ribeiro), Jan Hable, Marko Marin (46. Bojan Krki ); Aarn guez i Manuel Fischer (46. Alexander Prudnikov).

Selecci d'frica 
Habib Tounsi (46. Christian Okoua); Ulrick Boucka, Ramahlwe Mphahlele, Sadok Karoui (62. Kemokho Cissokho), Stevy Nzamb (43. Mahamadi Bande); Samuel Gebrehiwet, Pierrick Dipanda, Lionnel Djimgou (43. Felix Donkor); Konan N'Gouan, Etienne Eto'o i Serigne Gueye (74. Boubacar Bangoura).

2n partit (tornada).


Selecci d'frica 
Christian Okoua (77. Yosief Zeratsion); Ulrick Boucka, Ramahlwe Mphahlele, Kemokho Cissokho, Konan N'Gouan, Junior Gourrier, Samuel Gebrehiwet (80. Stevy Nzamb), Pierrick Dipanda, Boubacar Bangoura (57. Mahamadi Bande), Cheick Sy i Etienne Eto'o (65. Serigne Gueye).  

Selecci d'Europa 
Wojchiech Szczesny; Nenad Adamovi  (75. Bjrn Kopplin), Guillem Savall, Jan Polk, Dor Malul; Romeu Oliveira Ribeiro (46. Nikola Gulan), Jan Hable (59. Aarn guez), Marko Marin (46. Vurnon Anita); Bojan Krki , Alexander Prudnikov (76. dm Duds) i Krisztin Nmeth (46. Manuel Fischer).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159030" title="Opus spicatum" nonfiltered="4374" processed="4364" dbindex="64433">

L'opus spicatum o espina de peix s un tipus de construcci utilitzada en temps romans i medievals, tot i que en construccions rurals tamb s'aplic en el decurs dels segles XVII i XVIII. Consta de maons, rajoles o pedra tallada posades en un patr en forma d'espina de peix.

El seu s era generalment decoratiu i ms comunament s'utilitzava com a paviment, encara que tamb ho trobem com a tcnica de construcci de murs i parets. La seva aplicaci en plans horitzontals, com ara paviments o simplement decoratius no presenta cap problema, si b l'aplicaci en murs de crrega, s inherentment dbil, ja que els angles oblics dels elements tendeixen a obrir-se horitzontalment sota compressi.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159032" title="Castell de Montbui" nonfiltered="4375" processed="4365" dbindex="64434">

El castell de Montbui est ubicat al cim d'una muntanya entre les poblacions de Sant Feliu de Codines, de Bigues i Riells (municipi al que pertany) i Caldes de Montbui, prop de la urbanitzaci de Castell-Montbui.

Al seu costat trobem l'ermita pre-romnica de Sant Mateu de Montbui, edifici d'una sola nau amb un absis de planta de ferradura.

Del castell noms resten alguns murs construts amb una estructura dopus spicatum. 
El castell, documentat des de 987, era la residncia de la baronia de Montbui. En 995, els comtes de Barcelona li assignen en feu a Gombau de Besora. Aquest  mor al 1050 i traspass el castell de Montbui a la seva filla Guisla de Besora, segona esposa de Mir Geribert, prncep d'Olrdola. Mir estava enfrontat amb el comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, qui s'opos a aquest trasps de domini, fins que l'any 1059 fan les paus i el comte don en alou a Mir Geribert les terres que formarien la baronia de Montbui. Aquestes terres eren les parrquies de Sant Pere de Bigues, Sant Esteve de Palaudries, Sant Mateu de Montbui, Sant Feliu de Codines, Santa Eullia de Ronana, Sant Gens de l'Ametlla, Sant Andreu de Samals i, es pensa que tamb, Santa Maria de Caldes.

Ms tard foren propietaris els Bell-lloc, senyors de la Roca del Valls, els Cabanes i Pere de Sentmenat, que el 1178 el compr a Ramon de Cabanes.

El 1240 pass sota domini del bisbe de Barcelona, qui man reconstruir-lo el 1308.

Entre 1381 i finals del segle XV la propietat s'alterna entre la corona i altres nobles com Ramon de Planella o Ramon de Torrelles, senyor de la Roca del Valls. Finalment, en 1490 hi va haver un canvi de jurisdicci i la baronia de Montbui va passar, pel Privilegi de l'Entrega, a la jurisdicci del Consell de Cent de Barcelona, considerant l'indret com un  carrer de Barcelona . La nova jurisdicci suposava pagar una redempci al bar i formar el seu propi govern (el Consell de la Baronia), que va tardar a funcionar correctament. Amb tot, els Torrelles varen mantenir la possessi del castell i, ms tard, ho passaren als Sentmenat.
Els consellers de Barcelona, mantingueren la baronia fins el 1714. El castell es va abandonar a partir de mitjan segle XIX.

L'any 1949 va ser declarat B Cultural d'Inters Nacional





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159035" title="Cjar" nonfiltered="4376" processed="4366" dbindex="64435">

Cjar s un municipi situat en la part central de la Vega de Granada (provncia de Granada), a uns 6 km de la capital.
s el municipi ms petit per superfcie de tota la Comunitat Andalusa, i un dels ms petits d' Espanya, pel que la seva densitat de poblaci s de les ms altes. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159036" title="Calicasas" nonfiltered="4377" processed="4367" dbindex="64436">

Calicasas s un municipi situat en el lmit centre-nord de la Vega de Granada (provncia de Granada), a uns 14 km de la capital. Aquesta localitat limita amb els municipis de Cogollos Vega, Gevjar, Peligros i Albolote.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159037" title="Churriana de la Vega" nonfiltered="4378" processed="4368" dbindex="64437">

Churriana de la Vega s un municipi situat en la part central de la Vega de Granada (provncia de Granada), a uns 6 km de la capital. Aquesta localitat limita amb els municipis de Vegas del Genil, Granada, Armilla, Alhendn, Las Gabias i Cllar Vega.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159038" title="La Calahorra" nonfiltered="4379" processed="4369" dbindex="64438">


La Calahorra s un municipi de la provncia de Granada, Andalusia, de 39,51 km amb una poblaci de 813 habitants (2004) i una densitat de poblaci de 20,58 hab/km.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159040" title="Campotjar" nonfiltered="4380" processed="4370" dbindex="64439">

Campotjar s un municipi andals situat en la comarca de Los Montes, en la provncia de Granada. Es troba regat pel riu de las Juntas.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159041" title="Caniles" nonfiltered="4381" processed="4371" dbindex="64440">

Caniles s un poble de la provncia de Granada, situat al nord de la capital. Es troba en la vora d'una plana, entre la vessant nord de la Serra de Baza i la foia del mateix nom. Caniles penetra en el Parc Natural "Serra de Baza" pel seu costat sudoriental. S'accedeix a travs de la carretera A-334 Baza-Hurcal Overa. L'activitat principal s l'agricultura.

 Etimologia . 
El nom del poble prov del terme  can lis  d'origen llat, en referncia als canals d'aigua construts artificialment com a sistema tradicional de reg, desprs els rabs ho van cridar  Qanalis , per amb el temps, a travs del fenomen fontic d'alguns dialectes rabs antics, dit imela, van substituir la "a" llarga per la "i" fins a arribar a quedar en l'actualitat com Caniles. Tamb s possible que sigui una derivaci del llat "cementiri de gossos: "cannis". 

 Distribuci de la poblaci .


Font: INE.

Demografia.



Enlaces externos.
Portal de Turisme de les Comarques de Baza i Huescar;
Web sobre Caniles de SergioBubilla;
Web sobre la parrquia de Caniles;
Web caniles_actual;
Web no oficial de Caniles;
Web oficial de Caniles;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159042" title="Capileira" nonfiltered="4382" processed="4372" dbindex="64441">


Capileira s un municipi andals situat en la part nord-oest de la Alpujarra (provncia de Granada). 

Limita amb els municipis de Dlar, Gjar Sierra, Trevlez, Prtugos, La Tah, Bubin, Pampaneira i Lanjarn. Es troba travessat pel riu Mulhacn. Gran part del seu terme municipal pertany al Parc nacional de Sierra Nevada. 

El turisme ha comenat a despuntar en la economia local durant les ltimes dcades.


 Enllaos externs .

 Ajuntament de Capileira;
 Situaci de Capileira;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159043" title="Dode orgnic d'emissi de llum" nonfiltered="4383" processed="4373" dbindex="64442">


Un dode orgnic d'emissi de llum, traducci de l'acrnim angls OLED (Organic Light-Emitting Diode), s un dode que es basa en una capa electrolluminiscent formada per una pelcula de components orgnics que reaccionen, a una determinada estimulaci elctrica, generant i emetent llum per s sols. 

Existeixen moltes tecnologies OLED diferents, tantes com la gran diversitat d'estructures (i materials) que s'han pogut idear (i implementar) per contenir i mantenir la capa electrolluminiscent, aix com segons el tipus de components orgnics emprats. 

Les principals avantatges dels OLEDs sn: menor cost, major escalabilitat, major rang de colors, contrastos i brillantors, major angle de visi, menor consum i, en algunes tecnologies, flexibilitat. Per la degradaci dels materials OLED han limitat el seu s fins ara. Actualment s est investigant per donar soluci als problemes derivats, fet que far dels OLEDs una tecnologia que pot treure l actual hegemonia en pantalles del LCD (TFT) i de la pantalla de plasma.

Per tot aix OLED pot i podr ser usat en tot d'aplicacions: pantalles de televisi, monitor d ordinador, pantalles de portables (telfons mbils, PDAs, reproductors MP3...), indicadors d informaci o d avs, etc. des d unes dimensions petites (2") fins a enormes tamanys (equivalents als que s'estn aconseguint amb LCD). Mitjanant OLEDs tamb es poden crear grans o petits cartells de publicitat, aix com fonts de llum per illuminar espais generals. A ms, algunes tecnologies OLED tenen la capacitat de ser d'estructura flexible, el que ja ha donat lloc a desenvolupar pantalles plegables, i en el futur potser pantalles sobre roba i teixits, etc.




 Estructura bsica.
Un OLED est composat per dues fines capes orgniques: capa d emissi i capa de conducci, que a la vegada estan compreses entre una fina pelcula que fa de terminal node i un altre igual que fa de ctode. En general aquestes capes estan fetes de molcules o polmers que condueixen l electricitat. Els seus nivells de conductivitat elctrica van des de nivells alladors fins a conductors, i per aix s anomenen semiconductors orgnics. 

L elecci dels materials orgnics i l estructura de les capes determinen les caracterstiques de funcionament del dispositiu: color ems, temps de vida i eficincia energtica.






Principi de funcionament.
S aplica voltatge a travs del OLED de manera que l node s positiu respecte del ctode. Aix causa un corrent d electrons que fluctua en aquest sentit. Aix, el ctode dna electrons a la capa d emissi i la de conducci dna electrons a l'node. 

Tot seguit, la capa d emissi comena a carregar-se negativament, mentre que la capa de conducci es carrega amb forats. Les forces electrosttiques atreuen els electrons i els forats un al altre i es recombinen (en un sentit invers de la crrega ni hi hauria recombinaci, i el dispositiu no funcionaria). Aix succeeix ms properament a la capa d emissi, perqu en els semiconductors inorgnics els forats sn ms moguts que els electrons (no s aix en els semiconductors inorgnics). 

Finalment, la recombinaci causa una emissi de radiaci a una freqncia que est a la regi visible, i s observa la llum en un color determinat.




Tecnologies relacionades.

SM-OLED (Small-molecule OLED) ;
Els SM-OLEDs es basen en una tecnologia desenvolupada per la companyia Eastman Kodak. La producci de pantalles amb petites molcules requereix una deposici en el buit de les molcules que s aconsegueix amb un procs de producci molt ms car que altres tcniques (com les segents). Tpicament s utilitzen substrats de vidre per fer el buit, per aix treu la flexibilitat a les pantalles encara que les molcules s ho siguin. 

PLED (Polymer Light-Emitting Diodes) ;
Els PLEDs o LEPs (Light-Emitting Polymers) han estat desenvolupats per la Cambridge Display Technology. Es basen en un polmer conductiu electrolluminiscent que emet llum quan el recorre un corrent elctric. S'utilitza una pelcula de substrat molt prima i s'obt una pantalla de gran intesitat de color que requereix relativament molt poca energia en comparaci amb la llum que emet. El buit, a diferncia dels SM-OLEDs, no s necessari i els polmers poden aplicar-se sobre el substrat mitjanant una tcnica derivada de la  impressi de raig comercial  (anomenada inkjet en angls). El substrat emprat pot ser flexible, com un plstic PET. Amb tot aix, els PLEDs poden ser produts de manera econmica.

TOLED (Transparent OLED);
Els TOLEDs usen un terminal transparent per crear pantalles que poden emetre en la seva cara del davant, en la del darrera, o en ambdes aconseguint ser transparent. TOLEDs poden de gran manera millorar el contrast, fent molt ms fcil de veure les pantalles amb la llum del sol.

SOLED (Stacked OLED);
Els SOLEDs utilitzen una arquitectura de pxel novedosa que es basa en emmagatzemar subpxels vermells, verds i blaus, uns sobre altres en comptes de disposar-los costat a costat com succeeix de manera normal en els CRTs i LCDs. Les millores en la resoluci de les pantalles es triplica i es reala per complet la qualitat del color.



Implementaci en matrius.
A banda de les tecnologies anteriors, les pantalles OLED poden ser activades a travs d'un mtode de conducci del corrent per matriu que pot tenir dos esquemes diferents i dna lloc a les tecnologies PMOLED i AMOLED.


PMOLED (Passive-matrix OLED);
Els PMOLEDs tenen tires de ctode, tires d node perpendiculars a les de ctode, i entremig capes orgniques. Les interseccions de ctode i node composen els pxels on la llum s emet. Una circuiteria externa aplica corrent a les tires adequades, determinant quins pxels s encendran i quins romandran apagats. Novament, la brillantor de cada pxel s proporcional a la quantitat de corrent aplicada, que es distribueix de manera uniforme en tots els pxels (N pxels alimentats cadascun amb 1/N del corrent aplicat). 

Els PMOLEDs sn fcils de construir, per consumeixen ms potncia que altres tipus d OLED, principalment degut a la potncia necessria per a la circuiteria externa i el consum que requereix la illuminaci variable dels pxels. PMOLEDs sn els ms eficients per visualitzar text e icones i adquireixen el seu millor funcionament en dimensions ms petites de 2  o 3  de diagonal, o amb menys d unes 100 files. PMOLEDs esdevenen, doncs, molt adequats per aplicacions de petites pantalles, com les que es troben en mbils, PDAs i reproductors de MP3. En tot moment, els PMOLEDs consumeixen menys bateria que els actuals LCDs que s estan usant en aquests dispositius.


AMOLED (Active-matrix OLED);
Els AMOLEDs tenen capes completes de ctode, molcules orgniques i d node. Sobre la capa d node se sobreposa una matriu de transistors de pelcula fina (Thin Film Transistor, TFT). La matriu TFT s la circuiteria que determina quins pxels encendre per formar la imatge.

Els AMOLEDs consumeixen menys potncia que els PMOLEDs perqu la matriu TFT requereix menys potncia que una circuiteria externa. Aix, AMOLEDs sn ms eficients i aconsegueixen tenir unes velocitats de refresc ms rpides ideals per vdeo. Les millors aplicacions on se situen els AMOLEDs son monitors d ordinador, grans pantalles de televisi i, si el preu s factible, grans cartells electrnics.

Principals avantatges.
Els OLEDs ofereixen molts avantatges sobre LCDs, LEDs i pantalles de plasma.

Ms prims i flexibles. D una banda, les capes orgniques de polmers o molcules dels OLEDs sn ms fines, lluminoses i molt ms flexibles que les capes cristallines d un LED o LCD. D altra banda, en algunes tecnologies el substrat d impressi dels OLEDs pot ser el plstic, que ofereix flexibilitat en front de la rigidesa del cristall que dna suport als LCDs o les pantalles de plasma.

Ms econmics, en el futur. En general, els elements orgnics i els substrats de plstic seran molt ms econmics. Tamb, els processos de fabricaci de OLEDs poden fer servir conegudes tecnologies d impressi raigs (en angls, coneguda com inkjet), fet que disminuir els costos de producci. 

Ms brillantor i contrastos. Els pxels de OLED emeten llum directament. Per aix, respecte els LCDs  possibiliten un rang ms gran de colors, ms brillantor i contrastos, i ms angle de visi.

Menys consum d energia. Els OLEDs no necessiten la tecnologia backlight, s a dir, un element OLED apagat realment no produeix llum i no consumeix energia, a diferncia  dels LCDs que no poden mostrar un veritable  negre  i el composen amb llum consumint energia contnuament. Aix, els OLEDs mostren imatges amb menys potncia de llum, i quan son alimentats des d una bateria poden operar llargament amb la mateixa crrega.

Ms escalabilitat  i noves aplicacions. La capacitat de poder escalar les pantalles a grans dimensions fins ara no aconseguides pels LCDs, i sobretot poder enrotllar i doblegar les pantalles en algunes de les tecnologies OLED que ho permeten, obre les portes  a moltes noves aplicacions.



Desavantatges i problemes actuals.

Temps de vida curt. Les capes OLED verdes i vermelles tenen llargs temps de vida (10.000 a 40.000 hores), per actualment les blaves tenen molta menys durada (noms 1000 hores).

Procs de fabricaci car. Actualment estan en estat d investigaci la majoria, i sn econmicament elevats.

Aigua. L aigua pot fcilment malmetre permanentment els OLEDs.

Impacte al mediambient. Els components orgnics (molcules i polmers) s'ha vist que sn dificils de reciclar (alt cost, complexes tcniques). Aix pot causar un impacte al medi ambient molt negatiu en el futur.



Ms enll.
En l'actualitat existeixen investigacions en la Universitat de Cornell per desenvolupar una nova versi del LED orgnic que no noms emet llum, sin que tamb recull l'energia solar per produr electricitat. De moment no hi ha cap data per a la seva comercialitzaci, per ja s'est parlant de crear-lo per a la seva fabricaci massiva. Amb aquesta tecnologia es podrien dotar a tot tipus de petits aparells elctrics que mitjanant la seva prpia pantalla es podrien autocarregar d'energia.



Veure tamb.

Dode LED;
Tub de raigs catdics;
Televisor;
monitor;
Monitor Virtual de Retina;
Pantalla d'escombrat volumtric;
Pantalla de cristall lquid;
Tecnologia TFT;
Tecnologia TDEL;
Pantalla de plasma;
Pantalla DLP;
Projector de vdeo;
Cinematgraf;



Enllaos externs.
Presentaci - resum de l estructura i principi de funcionament de OLED, i aplicacions comercials en tot tipus de pantalles ;
Article - com funciona OLED ;
Article - actuals consideracions i futur sobre OLED ;
Web UDC - totes les tecnologies i patents sobre OLED (;
Web Info - ltimes noticies, histria, galeria imatges, companyies relacionades... ;
Imatge - exemple del procs;
Vdeo   FOLED;
Vdeo - TOLED;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159046" title="Clan" nonfiltered="4384" processed="4374" dbindex="64443">
Un clan s un grup de gent unida per parentiu i llinatge, que descendeix d'un avantpassat com. Com que els lligams basats en parentiu poden ser merament simblics, alguns clans comparteixen un avantpassat com "estipulat", que es converteix en un smbol de la unitat del clan. Quan aquest avantpassat no s hum, se'l coneix com un ttem animal. En general, el parentiu va ms enll de la relaci biolgica ja que inclou l'adopci, el matrimoni i lligams genealgics imaginaris. Els clans es poden definir com a subgrups de les tribus i normalment formen grups de 7000 a 10000 persones.

 Etimologia .

La paraula clan prov de la paraula galica clann que significa fills o famlia. An Chlann Aoidh, que s el nom en galic escocs del Clan Mackay, significa literalment "Els fills del foc".

 Organitzaci dels clans .

Alguns clans sn patrilineals, que significa que els seus membres estan emparentats per la branca masculina, com ara els clans d'Armnia. Altres sn matrilineals, els seus components estan emparentats per la branca femenina. Hi ha tamb clans que sn bilaterals, que es componen de tots els descendents del avantpassat apical tant per part paterna com materna, com ara els clans d'Esccia. A quin tipus pertany cada clan depn de les normes i regles de parentiu de la seva societat.

Hi ha diferent cultures i situacions on la paraula clan pot adoptar el significat d'altres grups basats en famlies com tribus i bandes. Sovint, el factor distintiu s que el clan s una part menor d'una societat ms gran com ara una tribu o un estat. Els exemples inclouen els clans irlandesos, escocesos, xinesos i japonesos, que existeixen com a grups de parentiu dins de les seves respectives nacions. No obstant aix, algunes tribus i bandes tamb formen part de societats ms grans. Les tribus rabs sn petits grups dins de la societat rab i les bandes Ojibwa sn parts ms petites de la tribu Ojibwa. En alguns casos, ms d'una tribu reconeix al mateix clan, com ara els clans de l'os i de la rabosa que sn reconeguts per les tribus Chickasaw i Choctaw.

Apart de totes aquestes consideracions de llinatge, l's colloquial del terme genera encara ms confusi. Als pasos ex-sovitics, per exemple, s prou habitual parlar de clans quan es fa referncia a xarxes informals dintre de la esfera poltica i econmica. Aquest s reflecteix l'assumpci de qu els seus membres actuen els uns amb els altres d'una manera molt protectora tal i com farien els parents. Per altra banda, els clans escandinaus, els tter, no es poden traduir com tribus o bandes, aix que sovint se'ls atribueix el concepte de casa o lnia.

Els clans polonesos es caracteritzen per ser grups de famlies que duen el mateix escut d'armes en comptes de invocar a un avantpassat com. Aquest tema s objecte d'anlisis de l'Herldica Polonesa.

La majoria dels clans son exgams, lo qual vol dir que no es poden casar entre ells. Alguns clans tenen un lder oficial com pot ser un cacic, matriarca o patriarca.

 Clans per pas .

 Els clans Fis albanesos de les regions muntanyoses del nord del pas.
 Els clans Tohm armenis de la noblesa armnia.
 Els clans aborgens australians.
 L'organitzaci tribal xexena dels Teip i Tukkhum.
 El clan Maciboba txecoslovac.
 Els clans matrimonials i familiars xinesos.
 Els cinc gran clans Han Chinese Punti de Hong Kong: Tang, Hau, Pang, Man i Liu.
 Els clans alemans o Sippe.
 Els clans irlandesos.
 Els Maratha hinds.
 El clan Suren-Pahlav irani.
 Els clans japonesos.
 Els clans coreans.
 Els clans mantxs.
 Els clans polonesos.
 Els clans escandinaus.
 Els clans escocesos.
 Els clans serbis.
 Els clans somalis.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159052" title="Lliga Catalana de corfbol 2006-2007" nonfiltered="4385" processed="4375" dbindex="64444">
La temporada 2006-07 de la Lliga Catalana de Corfbol va arrencar el novembre de 2006, amb la participaci de deu clubs i setze equips a la categoria snior, nou equips a la categoria jnior i tres equips a la categoria infantil.

Primera Divisi.
La fase regular es va disputar en el format de lliga a doble ronda, disputant un partit a casa i un altre a camp contrari amb cada equip. Cada victria valia 2 punts i els empats un. Amb la puntuaci es determinava la classificaci. 

Fase regular.


Play-offs.
Els quatre primers classificats es disputarien el ttol de lliga. La semifinal enfrentaria el primer classificat amb el quart i el segon amb el tercer, al millor de tres partits. La final la disputarien els vencedors d'aquests dos partits, tamb al millor de tres partits.


Semifinal 1
15/04	12:30	Vacarisses			C.K. Cerdanyola			13 - 06
22/04	12:30	C.K. Cerdanyola			Vacarisses			09 - 15

Semifinal 2
15/04	10:45	As.Vallparadis			C.E. Vilanova i la Geltr	16 - 19
22/04	16:00	C.E. Vilanova i la Geltr	As.Vallparadis			14 - 15
28/04	19:45	As.Vallparadis			C.E. Vilanova i la Geltr	09 - 11

Final
06/05	12:00	Vacarisses			C.E. Vilanova i la Geltr	15 - 14
13/05	12:30	C.E. Vilanova i la Geltr	Vacarisses			12 - 13


Classificaci final.
 CK Vacarisses;
 C.E. Vilanova i la Geltr;
 As. Vallparads;
 C.K. Cerdanyola;
 C.K. Badalona;
 Sant Lloren KC;

Segona Divisi.
La fase regular, on s'enfrontaven entre s els 5 equips de cada grup, es va disputar en el format de lliga a doble ronda, i va determinar quins equips jugarien el "play-off" d'ascens. El sistema de puntuaci s el mateix que a primera divisi. 

Fase regular grup A.


Fase regular grup B.


Play-offs.
El primer del grup A s'enfrontaria al segon del grup B, i el primer del grup B amb el segon del grup A. La semifinal es va jugar al millor de tres partits, i els guanyadors passarien a la final que tamb es jugaria a tres partits. La resta d'equips s'enforntarien entre s per determinar la resta de posicions. El tercer classificat d'un grup jugaria contra el tercer de l'altre per determinar el cinqu i sis lloc, i aix successivament.

Final
13/05	10:30	As.Vallparadis B	KECA A			15 - 06

3er - 4t lloc
06/05	10:15	C.K.Badalona B		C.K.Badalona C		05 - 10

Semifinals
15/04	12:30	As.Vallparadis B	C.K.Badalona C		16 - 06
15/04	10:00	KECA A			C.K.Badalona B		09 - 07
22/04	12:00	C.K.Badalona C		As.Vallparadis B	06 - 07
22/04	10:30	C.K.Badalona B		KECA A			08 - 13

5 - 6 lloc
15/04	10:45	Vacarisses B		KCB Sant Cugat		12 - 11
22/04	10:00	KCB Sant Cugat		Vacarisses B		11 - 06

7 - 8 lloc
15/04	12:00	Korfbal Valldemia	CK Castellbisbal	10 - 07
22/04	18:00	CK Castellbisbal	Korfbal Valldemia	08 - 03

9 - 10 lloc
21/04	19:00	C.K. Cerdanyola B	U.K.S.A.		06 - 05
26/04	21:00	U.K.S.A.		C.K. Cerdanyola B	05 - 08


Classificaci final.
 As. Vallparads B;
 KECA ;
 CK Badalona C;
 CK Badalona B;
 KCB Sant Cugat;
 Vacarisses B;
 CK Castellbisbal;
 Korfbal Valldemia;
 CK Cerdanyola B;
 UKSA;

Jnior.
A la categoria jnior hi van participar nou equips, en el format de lliga a doble ronda. Tots els partits d'una jornada es disputaven en una mateixa seu. A diferncia de la categoria snior, el campi es defineix al final de la fase regular segons la classificaci, no amb un play-off.

POS  	EQUIP  			PJ  	PG  	PE  	PP  	CF  	CC  	DIF  	PUNTS	Penalitzaci aplicada 
1	Montserrat Mir		16	14	0	2	133	48	+85	40
2	C.K.Badalona 1		16	11	1	4	98	81	+17	28	-6
3	IES Nicolau Copernic	16	9	0	7	87	68	+19	27
4	IES Alexandre Gali	16	8	3	5	78	63	+15	27
5	IES Secretari Coloma B	16	8	1	7	97	82	+15	23	-2
6	IES Secretari Coloma A	16	7	0	9	83	85	-2	20
7	Vacarisses Junior	16	5	1	10	51	83	-32	15	-1
8	C.K.Badalona 2		16	5	0	11	88	121	-33	9	-6
9	C.K. Thos i Codina	16	1	2	13	40	124	-84	0	-5


Infantil.
Al jugar noms tres equips a aquesta categoria, els equips jugaven quatre partits contra cadascun dels seus rivals.

POS  	EQUIP  			PJ  	PG  	PE  	PP  	CF  	CC  	DIF  	 PUNTS 
1	KECA B			7	5	0	2	37	25	+12	10
2	KECA C			7	2	1	4	24	27	-3	5
3	IES Secretari Coloma	6	2	1	3	17	26	-9	5





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159057" title="Eoarque" nonfiltered="4386" processed="4376" dbindex="64445">
L'eoarque s un perode geolgic que segueix a l'hade i est dins l'arque. Correspon al temps comprs entre fa 3800 milions d'anys i fa 3600. En aquest perode neix la vida com a tal a la Terra, probablement organismes unicellulars de petites dimensions. El nom ve del grec "eos" (alba) i "arch" (origen o principi).























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159058" title="Paleoarque" nonfiltered="4387" processed="4377" dbindex="64446">
El paleoarque (del grec "paleo", antic, i "arch", origen o principi) s un perode geolgic comprs dins l'arque i que equival a l'poca de fa 3600 milions d'anys. D'aquesta poca daten les primeres evidncies de vida, un bacteri australi capa de produir oxigen (la vida del perode anterior s una hiptesi).





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159059" title="Mesoarque" nonfiltered="4388" processed="4378" dbindex="64447">
El mesoarque (del grec "mesos", mig, i "arch", principi o origen) s un perode geolgic comprs dins l'arque equivalent a l'poca de fa 3200 milions d'anys. Els primers estromatlits trobats (a roques d'Austrlia) sn d'aquest perode. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159060" title="Neoarque" nonfiltered="4389" processed="4379" dbindex="64448">
El neoarque (del grec "neo", nou, i "arch", principi o origen) s el darrer perode geolgic comprs dins l'arque. Precedeix el proterozoic i correspon a l'poca de fa 2800 milions d'anys. Durant el perode es van estabilitzar els cratons (la part ms antiga de les plaques continentals). Els organismes vius realitzaven una fotosntesi que produa oxigen en quantitats creixents























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159063" title="Mileena" nonfiltered="4390" processed="4380" dbindex="64449">
Mileena s un personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. Mileena s un clon de Kitana, creat per la bruixeria de Shang Tsung per Shao Kahn, usant la fisiologia dels Tarkato. Ella s just com Kitana quan t el vel posat, per quan l'hi treu, les seves dents llargues i agudes de Tarkata sn exposades. Viciosa i dolenta, ella menysprea a Kitana, i sent que t el seu propi dret de governar Edenia com Princesa en el seu lloc. El seu desig ms ntim s matar a la seva "germana" i reclamar la seva existncia com a prpia. A ms d'oportunista, ella aprofitar de qualsevol possibilitat per a prendre el poder d'Edenia.

La seva primera aparici va ser a Mortal Kombat II, en el qual mostra una aspecte molt similar a Kitana, no obstant aix en l'estil de barallar es nota molt diferent, en els seus fatalities inclou devorar el contrincant removent el seu vel.

Les seves armes sn els sai.

El seu odi cap a Kitana consumeix els seus pensaments, desitja matar-la per a fer-se amb el poder d'Edenia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159064" title="Mokap" nonfiltered="4391" processed="4381" dbindex="64450">
Mokap s un personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. Mokap s un antic professor d'arts marcials del Nord de Xicago. Un dia, Johnny Cage el va contractar per a fer un treball de captura de moviments per a la seva nova pellcula "Mortal Kombat: Deadly Alliance" i es va convertir en un veritable talent per a aquest tipus de pellcules. Mokap va volar a Hollywood per a comenar la seva primera sessi, que va consistir principalment en estils de Serp i de Grulla. Encara que molts altres artistes marcials van ser escollits, Mokap va ser portat repetidament pel seu coneixement enorme de tcniques blliques.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159065" title="DotGNU" nonfiltered="4392" processed="4382" dbindex="64451">
DotGNU s una part del projecte GNU la finalitat del qual s proporcionar un substitut lliure i de codi obert per a Microsoft .NET . Altres metes del projecte sn millorar el suport per a les plataformes diferents a Windows i altres processadors.

La idea legal sn els serveis webs, compenetraci amb software, s compatible amb la tecnologia Microsoft .NET i un projecte similar s el Projecte Mono de Novell.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159066" title="Moloch (Mortal Kombat)" nonfiltered="4393" processed="4383" dbindex="64452">
Moloch s un personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. Moloch s un repulsiu Oni de tres ulls qui al comenament havia vingut del Netherrealm i havia fet la seva aparici en el Mortal Kombat: Deadly Alliance. Ell s un personatge no jugador que duu un gran orbe i una cadena. T capacitats de subcap tpiques com la gran fora, moviments devastadors i uns pocs punts febles. Moloch podria ser el subcap tant de Shang Tsung com de Quan Chi.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159069" title="Motaro (Mortal Kombat)" nonfiltered="4394" processed="4384" dbindex="64453">
Motaro s un personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. Motaro va fer la seva primera aparici en el Mortal Kombat 3. Ell s un Centaure. Tamb posseeix un parell de banyes semblants a una cabra i t una cua llarga, metllica, semblant a una rata, que es pot usar per a llanar orbes d'energia aix com per a copejar. Els Centaures sn coneguts pel seu valor de caa i els seus poders mstics.

Motaro, amb la seva raa sencera, abriga un odi profundament arrelat cap als Shokan, qui ell veu com inferiors. Les dues races lluiten la una contra l'altra constantment per a demostrar el seu valor a Shao Kahn i finalment definir qui s superior.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159080" title="Peter Pan" nonfiltered="4395" processed="4385" dbindex="64454">

Peter Pan s l'obra ms coneguda de James Matthew Barrie. Ha passat per diversos estadis i adaptacions, que inclouen una novella, una obra teatral i versions al cinema. Narra les aventures d'un noi que no vol crixer i per aix escapa del mn real i va a Maims, on hi ha pirates, una fada (Campaneta) i tots els clssics de l'entreteniment infantil. Un dia va a buscar una noia, la Wendy i els seus germans perqu coneguin el seu mn. El xoc entre la seva vida amb les convencions pre-adultes de la Wendy, a ms d'un triangle amors insinuat, centren el drama de l'obra.

Peter Pan va tenir tan d'xit que ha esdevingut un mite modern, fins al punt de donar un nom a una patologia psicolgica consistent a negar-se a assumir les responsabilitats prpies de l'edat. Diverses obres han fabulat amb una possible continuaci de la novella, quan el temps ha passat.

El personatge sembla inspirar-se en models reals (un germ de l'autor), per el "cognom" fa referncia al du de la natura Pan. Com ell, en Peter Pan toca la flauta i aix apareix en l'esttua erigida en el seu honor a Londres (el mn real a l'obra).



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159083" title="Jean-Claude Van Damme" nonfiltered="4396" processed="4386" dbindex="64455">

Jean Claude Van Damme (Berchem-Sainte-Agathe, 18 d'octubre de 1960) s un actor de cinema d'origen  belga. Va nixer a Brusselles amb el nom de Jean-Claude Camille Franois Van Varenberg. El seu origen belga li va donar el malnom de "Els Msculs De Brusselles."

 Biografia .
Van Damme, practicant de karate Goju Ryu, va obtenir el seu primer reconeixement guanyant alguns campionats europeus de karate.

La seva primera aparici en la pantalla i a la pellcula de 1984 Monaco Forever. No obstant aix, el seu primer paper important s a la pellcula de 1985 No Retreat, No Surrender, el qual interpretava a Ivan Krushensk, protagonitzada tamb per Kurt McKinney.

Va ser contractat per a interpretar al monstre creat per Stan Winston a Depredador. Vestir un vestit molt pesat a la jungla era molt dur i Van Damme estava malament amb el seu paper, a ms no donava la talla apropiada. No est clar com va deixar la pellcula, alguns diuen que es va marxar, uns altres diuen que va ser substitut de sobte per Kevin Peter Hall quan va ser revisat el seu personatge. La versi de Van Damme s que es va fer acomiadar intencionadament per a poder fer altres pellcules.

El paper de Van Damme a Bloodsport li va valer una nominaci com a "Pitjor Nova Estrella" en els Golden Raspberry Awards de 1988, tot i que va perdre.

Van Damme va forjar la seva carrera d'estrella a Hollywood en els anys 1990, sovint treballant amb afamats directors estrangers. Pellcules memorables inclouen Doble Impacte el 1991, Soldat Universal 1992 (al costat de Dolph Lundgren), Nowhere to Run el 1993 o Hard Target el 1993.

La seva pellcula ms ben vista per la crtica, Timecop (1994). En la majoria de les seves pellcules interpreta a un lluitador, policia, o soldat.

Cal dir que Jean Claude Van Damme desenvolupa en les pellcules d'acci on ha actuat un estil molt personal de combat caracteritzat per puntades rasants a la cara dels seus constrincants i moviments diagonals tant de braos, com de cames.

A finals dels 90, la seva carrera va comenar a decaure; no obstant aix, va continuar fent pellcules menors, sovint estrenades directament en vdeo. Les seves pellcules van recaptar al voltant de 650 milions de dlars a tot el mn, donant-li un lloc en el cinema d'acci al costat d'altres actors com Steven Seagal i Chuck Norris.

El 1998, Van Damme i el seu antic guardaespatlles Chuck Zito es van embardissar en una baralla en un bar d'striptease de Nova York anomenat Scores. Segons explica, Van Damme va dir quelcom una mica negatiu sobre Zito mentre estava borratxo, i quan Zito se li va enfrontar, es va formar una baralla en la Zito va comenar a copejar en Van Damme.

 Filmografia .


 Enllaos externs .
 The biggest Jean-Claude Van Damme forum;
  The Jean-Claude Van Damme website;
  Bloc d'en Van Damme;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159089" title="Eleccions europees a Catalunya (2004)" nonfiltered="4397" processed="4387" dbindex="64456">

El 13 de juny de 2004, es varen celebrar eleccions europees a Catalunya, aix com a la resta de l'Estat espanyol. Aquests comicis van permetre l'elecci dels 54 eurodiputats corresponents a Espanya al Parlament europeu per a la legislatura 2004-2009. Simultniament, es varen celebrar eleccions europees a la resta d'estats membres de la Uni. Aquestes varen ser les primeres eleccions desprs de l'ampliaci de la UE a 10 pasos de l'Europa de l'est i mediterrnia, fins arribar a un total de 25 estats.

Participaci i resultats.
Participaci.
Dels 5.329.787 electors cridats a les urnes, noms hi van participar 2.121.380, s a dir, un 39,80% del cens. Aquest ndex de participaci s el ms baix mai obtingut en unes europees a Catalunya. Aquesta baixa participaci va fer de Catalunya una de les comunitats autnomes ms abstencionistes, noms superada per les dues ciutats autnomes i els dos arxiplags. Per demarcacions, els nivells de participaci no van diferir gaire, anant des del 39,67% de la provncia de Girona al 40,42% de la de Tarragona.

Resultats electorals.
Partit dels Socialistes de Catalunya.
El partit ms votat va ser el Partit dels Socialistes de Catalunya, partit que ja havia guanyat les eleccions anteriors, celebrades el 1999. Malgrat perdre gaireb uns 90.000 vots, els socialistes van pujar, en percentatge de vot, ms de 8 punts, fins arribar al 42,85%, fent-se amb la victria a les principals ciutats del pas i a 38 de les 42 capitals de comarca, aix com a les quatre provncies catalanes. Els socialistes van aconseguir els seus millors resultats a la provncia de Barcelona, on van obtenir el 44,62% dels vots emesos. En aquesta demarcaci, el PSC va aconseguir la majoria absoluta en algunes de les principals ciutats de l'rea metropolitana, com ara l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sabadell i Terrassa, arribant a superar el llindar del 60% a Cornell de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet.

Els socialistes sn l'nic partit catal a veure escollits en aquests comicis dos dels seus candidats com a diputats al Parlament europeu: Raimon Obiols i Maria Badia. Tots dos formen part del Grup Socialista Europeu.

Partit Popular.
El Partit Popular va ser, per primera vegada en la histria, la segona fora ms votada en unes eleccions a Catalunya. Malgrat perdre ms de 100.000 vots, l'elevada abstenci va permetre al Partit Popular de Catalunya pujar gaireb un punt en percentatge de vot, fins arribar al 17,81% dels vots, i superar aix CiU per 37 centsimes. 

Els populars van aconseguir els seus millors resultats a la demarcaci de Barcelona, que amb un 18,44% va ser l'nica de les quatre provncies on el PP es va collocar com a segona fora ms votada. A la ciutat de Barcelona, fins i tot van fer-se amb la victria al districte de Sarri - Sant Gervasi, on tradicionalment CiU era la fora ms votada. 

Dels 24 escons del Partit Popular espanyol al Parlament europeu, un va correspondre al seu cap de llista a Catalunya, Aleix Vidal-Quadras.

Convergncia i Uni.
Convergncia i Uni, que es presentava dins la coalici electoral Galeusca amb d'altres partits nacionalistes de l'Estat espanyol, va quedar, per primera vegada en unes europees, en tercera posici en el conjunt de Catalunya. Respecte de les eleccions anteriors, Convergncia i Uni va retrocedir 12 punts, obtenint un 17,44% dels vots emesos a Catalunya, el pitjor resultat mai obtingut en unes eleccions. Per ciutats, la federaci nacionalista noms va poder retenir la victria a Vic, Banyoles i Solsona.

Dels 2 escons que va aconseguir Galeusca, un d'ells va recaure en el convergent Ignasi Guardans, corresponent l'altre al representants del Partit Nacionalista Basc Josu Ortuondo. Per un marge de 300 vots, el tercer esc, que requeia en el BNG, se l'enduu el Partit Popular

Esquerra Republicana de Catalunya.
La quarta llista ms votada va ser de nou la d'Esquerra Republicana de Catalunya, que es presentava amb d'altres partits d'mbit no estatal dins la coalici l'Europa dels Pobles. Amb l'11,8% dels vots emesos a Catalunya, la llista d'ERC va aconseguir uns 75.000 vots ms que en les eleccions anteriors, en qu es present en coalici amb Els Verds. Per territoris, ERC va aconseguir el seu millor resultat a la provncia de Girona, on amb el 17,9% dels vots, va quedar com a tercera fora ms votada, per davant del PP. Per ciutats, les Borges Blanques (les Garrigues) va ser l'nica capital de comarca on els republicans van ser la llista ms votada.

De conformitat amb l'acord a qu van arribar les diverses forces que integren la candidatura de l'Europa dels Pobles, l'nic esc d'aquesta ser compartit per ERC, Eusko Alkartasuna i la Chunta Aragonesista. Aix, durant els tres primers anys de la legislatura, l'esc ser ocupat pel cap de llista d'ERC i de l'Europa dels Pobles Bernat Joan, per posteriorment deixar pas al candidat d'Eusko Alkartasuna Mikel Irujo.

Iniciativa per Catalunya Verds   Esquerra Unida i Alternativa.
La coalici d'esquerres Iniciativa per Catalunya Verds   Esquerra Unida i Alternativa va ser la cinquena llista ms votada, amb el 7,17% dels vots emesos. Aquests resultats van permetre a Iniciativa per Catalunya Verds recuperar l'eurodiputat perdut a les eleccions del 1999, quan ambdues formacions s'havien presentat per separat. D'una banda, ICV es va presentar juntament amb d'altres partits ecologistes i d'esquerres dins la candidatura Els Verds   Esquerres dels Pobles que, amb un 1,42% dels vots emesos en el conjunt de l'Estat, no va aconseguir cap diputat. EUiA, en canvi, es present amb Izquierda Unida, situant-se aquesta coalici com a la tercera candidatura ms votada en el conjunt de l'Estat espanyol, amb 4 escons.

L'eurodiputat d'ICV, Ral Romeva i Rueda, seu al grup parlamentari Els Verds-Aliana Lliure Europea.

Vots en blanc i a d'altres candidatures.
D'entre la resta de candidatures que no van aconseguir representaci al Parlament Europeu, cap d'elles va superar l'1% dels vots. Coalici Europea, que va ser la fora poltica extraparlamentria ms votada en el conjunt de l'Estat, amb l'1,27% dels vots, noms va obtenir a Catalunya el 0,10%, quedant per sota d altres formacions com la CUP (0,29%) o el CDS (0,11%).

Els vots en blanc es van reduir notablement, en passar de l'1,73% l'any 1999 a noms un 0,55% el 2004.


|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2004
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 1999
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
|align="right" |42.85
|align="right" |34.64
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left|Partit Popular (PP)
|align="right" |17.81
|align="right" |16.90
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left| Convergncia i Uni   Galeusca   Pobles d Europa (CiU)
|align="right" |17.44
|align="right" |29.28
|-
|bgcolor="FFFF00"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
|align="right" |11.8
|align="right" |6.06
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left|Iniciativa per Catalunya Verds   Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA)
|align="right" |7.17
|align="right" |7.48
|-
|bgcolor="#000000"|
|align=left| altres
|align="right" |2.38
|align="right" |3.91
|-
|bgcolor="#FFFFFF"|
|align=left| en blanc
|align="right" |0.55
|align="right" |1.73
|-
|align=left colspan=8|Font: Ministeri de l'Interior
|}

Vegeu tamb.
Eleccions europees (2004);

Enllaos externs.
Manifest electoral del PSC  ;
Programa electoral del PP  ;
Programa electoral de CiU ;
Programa electoral d'ERC ;
Programa electoral d'ICV-EUiA ;

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159090" title="Nightwolf" nonfiltered="4398" processed="4388" dbindex="64457">
Nightwolf s un personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. Nightwolf va ser el primer personatge Amerindi nord-americ en el Mortal Kombat i va ser presentat en el Mortal Kombat 3. Tot i que va ser presentat com un historiador i un xaman, ell no viu en el passat. Ell s un guerrer orgulls i fero dedicat a la causa del b i est en contacte amb en Raiden per visions. Com a tal, ell usa tant l'energia interna com externa espiritual per a realar la seva fora en combat. Nightwolf prefereix el treball solitari del companyerisme.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159091" title="Nitara" nonfiltered="4399" processed="4389" dbindex="64458">
Nitara s un personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. Nitara s una vampiressa que, com en Shang Tsung, ha d'alimentar-se de la vida d'altres per a romandre vius, per a aix, ella prefereix la sang a les nimes. Aparenta ser dolenta, no obstant aix, Nitara s representada com a bona, bastant egoista i moralment neutral. Ella t un aspecte clarament gtic i molt temps ha estat planejant una croada per a separar el seu propi regne de l'Outworld.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159092" title="Edward Osborne Wilson" nonfiltered="4400" processed="4390" dbindex="64459">

Edward Osborne Wilson ( Birmingham, EUA 1929 ) s un entomleg (mirmecleg), bileg i professor universitari nord-americ conegut pel seu treball sobre l'evoluci biolgica i la sociobiologia. Wilson s un gran especialista sobre les formigues i en la seva utilitzaci de feromones com mitj de comunicaci, i mundialment conegut per introduir el terme de biodiversitat.

Biografia.
Va nixer el 10 de juny de 1929 a la ciutat de Birmingham, poblaci situada a l'estat nord-americ d'Alabama. Interessat en la histria natural, i especialment en les formigues, va estudiar biologia a la Universitat d'Alabama, posteriorment realitz el seu doctorat a la Universitat de Harvard. Actualment s professor honorari de zoologia comparada en aquesta universitat.

Edward O. Wilson ha estat guardonat amb la Medalla Nacional de Cincies dels Estats Units i el Premi Pulitzer en dues ocasions. La Reial Acadmia Sueca, que concedeix el Premi Nobel, li va concedir l'any 1990 el Premi Crafoord, una concessi dissenyada per a cobrir les rees especfiques no cobertes pels Premis Nobel: biologia, oceanografia, matemtiques i astronomia. L'any 2007 ha estat guardonat amb el Premi Internacional Catalunya que concedeix la Generalitat de Catalunya.

L'any 1995 va ser nomenat com una de les 25 personalitats ms influent a Amrica, i el 1996 una enquesta internacional el va nomenar com un dels 100 cientfics ms influents de tota la histria.

Edward O. Wilson i les formigues.
Edward O. Wilson s el mirmecleg en vida ms influent de tots els temps. Sempre ha sorprs a la comunitat cientfica d'investigadors en insectes socials els seus senzills i ben dissenyats experiments i detallades observacions, que documenten per exemple la importncia de la qumica en la comunicaci de les formigues, l'ergonomia del polimorfisme i del polietisme (divisi del treball en funci de l'edat), i de la importncia de les espcies de formigues invasores. Molts dels coneixements sobre formigues que avui semblen de tota la vida, de fet van ser descoberts per E. O. Wilson ja fa casi cinquanta anys. La primera publicaci de Wilson s del 1949 en una revista cientfica local anomenada Alabama Conservation, on un estudiant de 19 anys de la University of Alabama, ja ens informa sobre la distribuci al sud dels Estats Units de la formiga invasora Solenopsis saevissima richteri (la formiga de foc o the imported fire ant). El seu segon article, del 1951, s en la influent revista cientfica Evolution on estudia dues variants fenotpiques de la formiga de foc. Poc a poc es va veient com el treball de Wilson va omplint molts forats i lligant moltes disciplines. Aix, entre el 1959 i el 1962 publica uns articles detallant la naturalesa de la comunicaci entre les formigues. El 1963 demostra la importncia de les feromones, exposant els seus principis generals en un article al Scientific American titulat senzillament Pheromones, on a ms ja especula sobre la existncia de les feromones humanes. El seu fabuls treball sobre els insectes socials The Insect Societies (1971) ser el preludi d'un llibre publicat 20 anys ms tard conjuntament amb en Bert Hlldobler, The Ants (guanyador el 1991 del Premi Pulitzer) que s per a tots els  mirmeclegs la gran monografia de referncia obligada. La fascinaci de Wilson per les formigues encara es mant en els darrers anys, car en el 2003 ha publicat un compendi de 818 pgines dedicades al gnere de formigues Pheidole on caracteritza 625 espcies, 341 de les quals sn noves per a la cincia.

 La nova sntesi . 
L'any 1975 public el seu llibre Sociobiology: The New Synthesis ("Sociobiologia: la Nova Sntesi") a partir de la qual l'autor aborda en forma general (holisme) una srie de qestions problemtiques, no resoltes dintre de la Teoria Sinttica de l'evoluci biolgica. Wilson ens lliura una nova manera d'enfocament del terme conducta, bviament molt desenvolupat pels etlegs fins al moment. Aix comencem a parlar de conducta altruista, que fins al moment no havia rebut aquest enfocament. Fins aquell moment tot els cientfics explicaven la conducta des del punt de vista dels beneficis que porta al grup o l'espcie, en cavi per a la sociobiologia Wilson explica que l'altruisme existeix perqu beneficia als gens de l'individu que l'emet. La sociobiologia proposa que la selecci natural actua sobre l'individu i no sobre el grup, aix l'xit reproductiu s aquell que obt per ser capa de transmetre els seus gens a la prxima generaci. 

Una srie de termes van ser introduts amb la sociobiologia: 

 Conducta social: la qual l'individu emet en relaci amb altres congneres de la mateixa espcie. ;
 xit reproductiu: ents com una aptitud inclusiva que inclou l'aptitud darwiniana que seria el nombre de descendents que deixa un individu. La quantitat de gens propis que passa d'una generaci a l'altra, no noms reproduint-nos individualment, sin tenint en compte la quantitat de germans, nebots, nts o cosins. ;
 Relaci gentica o parentiu gentic: La conducta s'explica per la relaci de gens que tenen en comuna mare i fill, i en els insectes socialsm, com les abelles o formigues, s'explica per la quantitat de gens que comparteixen els germanes, un 75 % de gens, mentre amb els seus fills compartirien un 50 %. I amb els germans un 25 % dels gens. D'aquesta manera es desentranya un antic dilema propi de l'ordre himenptera.

La biodiversitat: biogeografia i sistemtica.
Wilson tamb va introduir el terme biodiversitat en la literatura cientfica. Ja en el 1963 presenta la seva "Teoria de la biogeografia insular" (edici catalana del 1983 amb prleg de J. A. Alcover. Editorial Moll, Ciutat de Mallorca) que tracta de la formaci, l'equilibri i la disminuci de la biodiversitat a les illes i a altres ecosistemes discrets. Va desenvolupant aquesta branca de la biologia fins que el 1986, en la reuni del National Forum on BioDiversity que va tenir lloc a Washington, edita el llibre Biodiversity (1988) que esdevindr un bestseller internacional introduint el mot "biodiversitat" (i la seva conscienciaci) a totes les llenges i diccionaris. Recentment encara desenvolupa ms aquesta branca del coneixement amb articles com "A global biodiversity map" Science 289:2279 (2000), "On the future of conservation biology" Conservation Biology 14:1-3 (2000), "The encyclopedia of life" Trends in Ecology and Evolution 18:77-80 (2003) i "Taxonomy as a fundamental discipline" The Royal Society 359:739 (2004)

La condici humana i la conservaci de la natura.
Coneixedor i estudis de la naturalesa humana (On Human Nature, guanyadora del premi Pulitzer del 1979) i de totes les seves vessants com ho demostra la seva obra interdisciplinar Consilience: The Unity of Knowledge (1998) on raona sobre la possible integraci de la biologia amb totes les cincies socials i humanitats, i amb la intenci d'aplicar-ho als problemes ambientals, ens descriu i esdev capdavanter tamb dels conceptes de bioflia i de la tica de la conservaci.

Du i la religi.
En la qesti de Du Wilson ha descrit la seva posici com "deisme provisional", discutint que la creena en du i els rituals de la religi siguin productes de l'evoluci. Ell refusa que siguin rebutjats, sin que creu que la seva investigaci mitjanant la cincia permetr entendre millor la seva significaci en la naturalesa humana. En el seu llibre 'The Creation: An Appeal to Save Life on Earth estableix un cas hipottic per a posar a un costat diferncies epistemolgiques entre la religi i la cincia i concentrar-se en el que tenen en com: la naturalesa vivent.

Obres publicades.
1967: The Theory of Island Biogeography (traducci al catal amb prleg de J.A. Alcover. Ed. Moll, Ciutat de Mallorca, 1983);
1971: A Primer of Population Biology realitzat amb William H. Bossert (traducci al castell Omega, Barcelona, 1978);
1971: The Insect Societies;
1975: Sociobiology: The New Synthesis (traducci al castell Omega, Barcelona, 1980);
1978: On Human Nature, guardonat amb el Premi Pulitzer (traducci al castell Fondo de Cultura Econmica, Mxico, 1980);
1978: Caste and Ecology in the Social Insects, realitzat amb George F. Oster;
1981: Genes, Mind, and Culture. The Coevolutionary Process, realitzat amb Charles J. Lumsden;
1983: Promethean Fire, realitzat amb Charles J. Lumsden (traducci al castell Fondo de Cultura Econmica, Mxico, 1985);
1984: Biophilia (traducci al castell Fondo de Cultura Econmica, Mxico, 1989);
1988: Biodiversity. Es un llibre editat per Edward Osborne Wilson que cont diversos estudis sobre la biodiversitat realitzats per diversos autors. No s'ha tradut ni al catal ni al castell. ;
1990: The Ants, realitzat amb Bert Holldbler i guardonat amb el Premi Pulitzer;
1990: Success and Dominance in Ecosystems: The Case of the Social Insects ;
1992: The diversity of Life (traducci al castell Crtica, Barcelona, 1994);
1994: Journey to the Ants, realitzat amb Bert Holldbler (traducci al castell Crtica, Barcelona, 1996);
1994: Naturalist (traducci al castell Debate, Madrid, 1995);
1996: In Search of Nature;
1998: Consilience: The Unity of Knowledge (traducci al castell Crculo de Lectores, Barcelona, 1999);
2000: Sociobiology: The New Synthesis. Twenty-Fith Anniversary Edition;
2002: The Future of Life (traducci al castell Crculo de Lectores, Barcelona, 2002);
2003: Pheidole in the New World: A Dominant, Hyperdiverse Ant Genus;
2005: Genes, Mind, and Culture. The Coevolutionary Process. 25th Anniversary ed., realitzat amb Charles J. Lumsden;
2005: From So Simple a Beginning: The Four Great Books of Darwin;
2006: Nature Revealed: Selected Writings 1949-2006;
2006: The Creation: An Appeal to Save Life on Earth (traducci al castell Katz, Buenos Aires, 2006. Traducci al catal Empries, Barcelona, 2007);
2008: The Superorganism: The Beauty, Elegance, and Strangeness of Insect Societies. W. W. Norton, New York;

Vegeu tamb.
 Evoluci biolgica;
 Biodiversitat;
 Formigues;
 Mirmecologia;

Enllaos externs.
 XIX Premi Internacional Catalunya ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159096" title="Noob Saibot" nonfiltered="4401" processed="4391" dbindex="64460">
Noob Saibot s un personatge de la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. s el germ major de Sub-Zero i conseqentment el primer Sub-Zero de la srie Mortal Kombat. Noob Saibot s un personatge del Netherrealm.

 Histria, el comenament .

Sub-Zero s un assass dels Lin Kuei, una raa de guerrers semblants als ninjes, s el rival etern d'Scorpion (Hanzo Hasashi). Va ser contractat per Quan Chi per a robar un amulet d'un temple Shaolin. No obstant aix, Quan Chi va enviar a Scorpion a la mateixa missi per si en Sub-Zero fallava. Aix va acabar en un enfrontament entre els dos rivals. Desprs d'una terrible lluita, Sub-Zero va assolir assassinar a Scorpion a sang freda. Sub-Zero va seguir amb la seva missi atacant els temples dels elements i eliminant-los, desprs en el passatge cap al Netherealm ell es troba amb Scorpion on els dos tenen una lluita novament. La baralla acaba en el que es podria dir un empat i Scorpion escapa mentre que Sub-Zero segueix amb la seva missi. Sub-Zero li roba l'amulet a Shinnok i escapa, no obstant aix Quan Chi li diu que noms va poder entrar al Netherealm perqu la seva nima s malvada i li proposa unir-la al que Sub-Zero es nega desprs de l'impacte que va sofrir en assabentar-se d'aix. Desprs va on Raiden, el du del tro i confirma el que li va dir Quan Chi. Aix va succeir a Mortal Kombat Mythologies: Sub-Zero.

El torneig Mortal Kombat.

Ms tard entra al torneig de Mortal Kombat on ha de lluitar amb molts guerrers del seu nivell. s aqu on torna a trobar a Scorpion que ha tornat per a buscar venjana d'en Sub-Zero. Es tornen a enfrontar en un combat mortal en el qual aquesta vegada Scorpion assassina a Sub-Zero. Aquests fets van ocrrer en el joc Mortal Kombat, el primer de la srie.

El retorn, Segon Torneig De Mortal Kombat.

Igual que Scorpion, Sub-Zero torna misteriosament en aquest torneig, en qu Scorpion decideix participar novament, llavors va creure que no havia complert amb la seva comesa, ambds es tornen a enfrontar per no hi ha vencedor definitiu, i llavors en el combat aquest se'n a dna que l'home davant ell no s l'assass despietat que li va treure la vida una vegada, aquest s'assabent que s el germ menor i que no t rastres de foscor i maldat com el ninja que va assassinar anteriorment, el que fa que Scorpion decideixi frenar la batalla i convertir-se en protector d'aquest (final de Scorpion en Mortal Kombat II).

Noob Saibot, El Guerrer De Les Ombres.

Sub-Zero torna al Netherealm ara que Quan Chi l'ha seleccionat per a ser part de les seus guerrers ms poderosos, Sub-Zero es transforma, s ara altra persona, consumida per l'odi i el poder maligne, com Scorpion que s noms un nima en pena. Ha nascut el guerrer de les ombres, Noob Saibot. Aix ocorre just desprs del joc Mortal Kombat II.

 L'ltima Batalla .

Desprs d'estar molt de temps a la disposici de Quan Chi i que aquest el tras al final de les sagues, Sub-Zero torna, s a dir, es torna a convertir en el que era abans i s'enfronta a la seva contrapart maligna, Noob Saibot. En l'enfrontament final, els dos lluiten i en estar completament igualats els dos usen el seu poder mxim i desprs d'un xoc d'energia, es tornen a unir els dos en un noms sser neutral, ni Sub-Zero ni Noob Saibot, ni ms ni menys que un sser neutral que viu semblant al que va ser al principi el primer i inigualable Sub-Zero. Aix ocorre a Mortal Kombat: Armageddon.


 Curiositat .

L'anomenament de Noob Saibot s la inversa dels cognoms dels creadors de la saga: Ed Boon i John Tobias.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159098" title="Onaga" nonfiltered="4402" processed="4392" dbindex="64461">
Onaga s un personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. Onaga va ser presentat en el Mortal Kombat: Deadly Alliance sota el nom secret de "Rei Drac", s el cap mort de l'Outworld, abans de Shao Kahn. No se sap gaire d'ell, excepte el fet que el seu exrcit va ser considerat inderrotable, per, en la seva mort inoportuna, el seu cos va ser mantingut en una tomba que no va ser destapada fins que el nigromant Quan Chi ensopegus sobre ella. Onaga s un dels personatges de la srie pels quals One Being es va remorejar que podria treballar. Els seus poders ms importants inclouen la fora sobrehumana i la resistncia a totes les formes de mgia, i el poder innat d'aixecar als morts.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159105" title="Tot gira" nonfiltered="4403" processed="4393" dbindex="64462">
Tot gira s un programa radiofnic de Catalunya Rdio que durant les tardes de dissabte i diumenge repassa tota l'actualitat social, cultural i esportiva, amb entrevistes, debats, reportatges i connexions en directe. Tamb es desplaa a esdeveniments de tot tipus i dona cabuda quan s'escau a la msica en viu. Tracta tot tipus de temes (gastronomia, lleure, noves tendncies, l'actualitat en clau d'humor, etc.). Compta amb els segents espais:

 Quim Monz i Neus Bonet fan la Secci impossible;
 Resums de l'APM;
 Miquel ngel Pasqual tanca la setmana amb les seves Corrandes;
 lex Guitart fa lAgenda jove;
 Jordi Tun s'entesta a demostrar que El futbol no mou el mn;
 Laura Kotnik fa les seves recomanacions de lectures;
 Pep Garcia proposa espectacles "familiars";
 Josep Maria Gotarda elabora cada setmana un cctel diferent;
 Domnec Biosca planifica el cap de setmana ideal;
 Joan Beumala acosta l'actualitat castellera;
 Toni Padilla troba ancdotes i curiositats del mn de l'esport;
 Ferran Torrent fa el seu particular resum de la jornada de Lliga;
 Merc Muoz i Gerard Lpez proven cada setmana un cotxe nou;
 Pep Ruiz busca emocions a la vida i a internet;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159110" title="Senyoria (novella)" nonfiltered="4404" processed="4394" dbindex="64463">
Senyoria s una novella de Jaume Cabr publicada el 1991 per l'editorial Proa de Barcelona , i escrita en un interval de cinc anys i escaig.

Tracta sobre la corrupci d'una de les altes autoritats de Barcelona i els seus treballs per salvar la seva imatge. Est situada en l'any 1799, i es veu un canvi de segle, que provocar un gir en les idees socials conservadores. La histria succeeix a l'antiga ciutat de Barcelona, per tamb passa per un petit poble.

La seva estructura ve determinada pel desordre del seus captols, que al final de l'obra esdev una histria molt lligada i coordinada. La base de l'obra ser l'acusaci d'un jove poeta d'assassinat; d'aqu esdevindr tota una histria, en la qual intervindran diversos personatges que es veuran implicats en la situaci en qu es troba el jutge. En tota l'obra hi ha presncia i relaci de l'astronomia i la msica contempornies amb la vida dels personatges i els successos que s'hi esdevenen.

 Traduccions de Senyoria .
 Castell: Seora (trad. Daniel Royo) Barcelona: Grijalbo-Mondadori, 1993 (2a edici: Barcelona: Random House - Mondadori, 2005);
 Hongars: meltsga. (trad. Tomcsnyi Zsuzsanna) Budapest: Eurpa, 2001;
 Romans: Excelenta (trad. Jana Balacciu Matei) Bucarest: Mernia, 2002;
 Gallec: Seora (trad. Dolores Martnez Torres) Vigo: Galaxia, 2002;
 Francs. Sa Seigneurie (trad. Bernard Lesfargues) Paris: Christian Bourgois diteur, 2004;
 Itali: Sua Signoria (trad. Francesco Ardolino) Roma: Alberto Gaffi, editore, 2006;
 Portugus: Sua Senhoria (trad. Jorge Fallorca) Lisboa: Tinta da China, 2007;

 Est en procs de traducci a l'albans (2006);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159111" title="Hendrik Brugmans" nonfiltered="4405" processed="4395" dbindex="64464">
Hendrik Brugmans ( Amsterdam, Pasos Baixos 1906 - Bruges 1997 ) fou un intellectual neerlands lder del Moviment Europeu.

Biografia.
Va nixer el 13 de desembre de 1906 a la ciutat d'Amsterdam, sent fill de l'historiador Hajo Brugmans i de Maria Keizer. Va estudiar histria i literatura francesa a la Universitat d'Amsterdam i La Sorbona de Pars, on es gradu el 1934. Posteriorment fou professor universitari de la Universitat d'Utrecht, on enseny literatura francesa.

Durant la Segona Guerra Mundial fou fet presoner per part de la Gestapo, sent retingut entre els anys 1942 i 1944. Mor el 12 de mar de 1997 a la ciutat de Bruges a l'edat de 90 anys.

Idees europeistes.
Lder del Moviment Europeu, fou cofundador i primer president del al Uni de Federalistes Europeus (UEF), fou tamb el primer rector del Collegi d'Europa entre 1950 i 1972.

L'any 1951 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, concedit a la ciutat d'Aquisgr, pels seus esforos en favor de la unitat europea.

Enllaos externs.
  Premi Internacional Carlemany;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159114" title="IES Campclar" nonfiltered="4406" processed="4396" dbindex="64465">
L'IES Campclar s un institut d'ensenyament secundari situat a Tarragona, concretament al barri de Campclar. Aquest institut va obrir les seves portes en l'any 1981, i s'hi pot estudiar ESO, Batxillerat (Tecnolgic, Cientfic i Humanstic) i, des de l'any 2004, els cicles formatius d'informtica i d'administratiu.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159116" title="Cent un" nonfiltered="4407" processed="4397" dbindex="64466">
 
 
El nombre 101 s el nombre natural que segueix al nombre 100 i precedeix al nombre 102.
La seva representaci binria s 1100101, la representaci octal 145 i l'hexadecimal 65.
s un nombre primer; altres factoritzacions sn 1101.

Es pot representar com a la suma de cinc nombres primers consecutius: 13 + 17 + 19 + 23 + 29 = 101.

En altres dominis.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159117" title="Cent dos" nonfiltered="4408" processed="4398" dbindex="64467">
 
 
El nombre 102 s el nombre natural que segueix al nombre 101 i precedeix al nombre 103.
La seva representaci binria s 1100110, la representaci octal 146 i l'hexadecimal 66.
La seva factoritzaci en nombres primers s 2317; altres factoritzacions sn 1102 = 251 = 334 = 617.

Es pot representar com a la suma de quatre nombres primers consecutius: 19 + 23 + 29 + 31 = 102; s un nombre 3-gaireb primer: 3 X 2 X 17 = 102.

En altres dominis.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159118" title="Cent tres" nonfiltered="4409" processed="4399" dbindex="64468">
 
 
El nombre 103 s el nombre natural que segueix al nombre 102 i precedeix al nombre 104.
La seva representaci binria s 1100111, la representaci octal 147 i l'hexadecimal 67.
s un nombre primer; altres factoritzacions sn 1103.

En altres dominis.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159119" title="Cent quatre" nonfiltered="4410" processed="4400" dbindex="64469">
 
 
El nombre 104 s el nombre natural que segueix al nombre 103 i precedeix al nombre 105.
La seva representaci binria s 1101000, la representaci octal 150 i l'hexadecimal 68.
La seva factoritzaci en nombres primers s 2313; altres factoritzacions sn 1104 = 252 = 426 = 813; s un nombre 4-gaireb primer: 2 X 2 X 2 X 13 = 104.

En altres dominis.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159123" title="Cent cinc" nonfiltered="4411" processed="4401" dbindex="64470">
 

El nombre 105 s el nombre natural que segueix al nombre 104 i precedeix al nombre 106.
La seva representaci binria s 1101001, la representaci octal 151 i l'hexadecimal 69.
La seva factoritzaci en nombres primers s 357; altres factoritzacions sn 1105 = 335 = 521 = 715.
s el nombre triangular d'ordre 14; s un nombre 3-gaireb primer: 7 X 3 X 5 = 105.

En altres dominis.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159124" title="Cent sis" nonfiltered="4412" processed="4402" dbindex="64471">
 

El nombre 106 s el nombre natural que segueix al nombre 105 i precedeix al nombre 107.
La seva representaci binria s 1101010, la representaci octal 152 i l'hexadecimal 6A.
La seva factoritzaci en nombres primers s 253; altres factoritzacions sn 1106 = 253; s un nombre 2-gaireb primer: 2 X 53 = 106.

En altres dominis.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159125" title="Cent set" nonfiltered="4413" processed="4403" dbindex="64472">
 

El nombre 107 s el nombre natural que segueix al nombre 106 i precedeix al nombre 108.
La seva representaci binria s 1101011, la representaci octal 153 i l'hexadecimal 6B.
s un nombre primer; altres factoritzacions sn 1107.

En altres dominis.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159126" title="Futbol Club Calldetenes" nonfiltered="4414" processed="4404" dbindex="64473">

El Futbol Club Calldetenes s un club de futbol catal del municipi de Calldetenes.

Histria.
El club esportiu va ser fundat l'any 1962.

Situaci.
El club s a la zona esportiva, a sud-est del poble de Calldetenes.

Equipatge.
La samarreta s de color groc amb 4 ratlles vermelles que simbolitzen la senyera catalana. Els pantalons sn negres amb una senyera a un lateral, i les mitgetes sn, tamb negres amb una senyera.

Dates.
A finals de maig i a principis de juny es celebren dos tornejos, el torneig de l'amistat destinat a categories inferiors a alevins, i, el torneig internacional en qu poden participar equips de alevins a infantils.

Enllaos externs.
Bloc dedicat al club;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159127" title="Cent vuit" nonfiltered="4415" processed="4405" dbindex="64474">
 

El nombre 108 s el nombre natural que segueix al nombre 107 i precedeix al nombre 109.
La seva representaci binria s 1101100, la representaci octal 154 i l'hexadecimal 6C.
La seva factoritzaci en nombres primers s 2233; altres factoritzacions sn 1108 = 254 = 336 = 427 =618 = 912.

En altres dominis.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159128" title="Cent nou" nonfiltered="4416" processed="4406" dbindex="64475">
 

El nombre 109 s el nombre natural que segueix al nombre 108 i precedeix al nombre 110.
La seva representaci binria s 1101101, la representaci octal 155 i l'hexadecimal 6D.
s un nombre primer; altres factoritzacions sn 1109.

Es pot representar com a la suma de tres nombres primers consecutius: 31 + 37 + 41 = 109.

En altres dominis.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159129" title="Cent deu" nonfiltered="4417" processed="4407" dbindex="64476">
 

El nombre 110 s el nombre natural que segueix al nombre 109 i precedeix al nombre 111.
La seva representaci binria s 1101110, la representaci octal 156 i l'hexadecimal 6E.
La seva factoritzaci en nombres primers s 2511; altres factoritzacions sn 1110 = 255 = 522 = 1011; s un nombre 3-gaireb primer: 5 X 2 X 11 = 110.

En altres dominis.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159130" title="Cent onze" nonfiltered="4418" processed="4408" dbindex="64477">
 

El nombre 111 s el nombre natural que segueix al nombre 110 i precedeix al nombre 112.
La seva representaci binria s 1101111, la representaci octal 157 i l'hexadecimal 6F.
La seva factoritzaci en nombres primers s 337; altres factoritzacions sn 1111 = 337; s un nombre 2-gaireb primer: 3 X 37 = 111.

En altres dominis.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159131" title="Cent dotze" nonfiltered="4419" processed="4409" dbindex="64478">
 

El nombre 112 s el nombre natural que segueix al nombre 111 i precedeix al nombre 113.
La seva representaci binria s 1110000, la representaci octal 160 i l'hexadecimal 70.
La seva factoritzaci en nombres primers s 247; altres factoritzacions sn 1112 = 256 = 428 = 716 =814.

Es pot representar com a la suma de dos nombres primers consecutius: 53 + 59 = 112.

En altres dominis.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159132" title="Cent tretze" nonfiltered="4420" processed="4410" dbindex="64479">
 

El nombre 113 s el nombre natural que segueix al nombre 112 i precedeix al nombre 114.
La seva representaci binria s 1110001, la representaci octal 161 i l'hexadecimal 71.
s un nombre primer; altres factoritzacions sn 1113.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159134" title="Cent quinze" nonfiltered="4421" processed="4411" dbindex="64480">
 

El nombre 115 s el nombre natural que segueix al nombre 114 i precedeix al nombre 116.
La seva representaci binria s 1110011, la representaci octal 163 i l'hexadecimal 73.
La seva factoritzaci en nombres primers s 523; altres factoritzacions sn 1115 = 523; s un nombre 2-gaireb primer: 5 X 23 = 115.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159135" title="Cent setze" nonfiltered="4422" processed="4412" dbindex="64481">
 

El nombre 116 s el nombre natural que segueix al nombre 115 i precedeix al nombre 117.
La seva representaci binria s 1110100, la representaci octal 164 i l'hexadecimal 74.
La seva factoritzaci en nombres primers s 2229; altres factoritzacions sn 1116 = 258 = 429; s un nombre 3-gaireb primer: 2 X 2 X 29 = 116.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159137" title="Cent divuit" nonfiltered="4423" processed="4413" dbindex="64482">
 

El nombre 118 s el nombre natural que segueix al nombre 117 i precedeix al nombre 119.
La seva representaci binria s 1110110, la representaci octal 166 i l'hexadecimal 76.
La seva factoritzaci en nombres primers s 259; altres factoritzacions sn 1118 = 259; s un nombre 2-gaireb primer: 2 X 59 = 118.

En altres dominis.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159138" title="Cent dinou" nonfiltered="4424" processed="4414" dbindex="64483">
 

El nombre 119 s el nombre natural que segueix al nombre 118 i precedeix al nombre 120.
La seva representaci binria s 1110111, la representaci octal 167 i l'hexadecimal 77.
La seva factoritzaci en nombres primers s 717; altres factoritzacions sn 1119 = 717.

Es pot representar com a la suma de cinc nombres primers consecutius: 17 + 19 + 23 + 29 + 31 = 119; s un nombre 2-gaireb primer: 7 X 17 = 119.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159139" title="Cent vint" nonfiltered="4425" processed="4415" dbindex="64484">
 

El nombre 120 s el nombre natural que segueix al nombre 119 i precedeix al nombre 121.
La seva representaci binria s 1111000, la representaci octal 170 i l'hexadecimal 78.
La seva factoritzaci en nombres primers s 2335; altres factoritzacions sn 1120 = 260 = 340 = 430 =524 = 620 = 815 = 1012.
s el nombre triangular d'ordre 15.
Es pot representar com a la suma de dos nombres primers consecutius: 59 + 61 = 120.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159141" title="Nombre 121" nonfiltered="4426" processed="4416" dbindex="64485">
 

El nombre 121 s el nombre natural que segueix al nombre 120 i precedeix al nombre 122.
La seva representaci binria s 1111001, la representaci octal 171 i l'hexadecimal 79.
La seva factoritzaci en nombres primers s 11; altres factoritzacions sn 1121 = 11.

Es pot representar com a la suma de tres nombres primers consecutius: 37 + 41 + 43 = 121; s un nombre gaireb primer: 11  11 = 121. 
En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159142" title="Nombre 122" nonfiltered="4427" processed="4417" dbindex="64486">
 

El nombre 122 s el nombre natural que segueix al nombre 121 i precedeix al nombre 123.
La seva representaci binria s 1111010, la representaci octal 172 i l'hexadecimal 7A.
La seva factoritzaci en nombres primers s 261; altres factoritzacions sn 1122 = 261; s un nombre 2-gaireb primer: 2 X 61 = 122.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159143" title="Nombre 123" nonfiltered="4428" processed="4418" dbindex="64487">
 

El nombre 123 s el nombre natural que segueix al nombre 122 i precedeix al nombre 124.
La seva representaci binria s 1111011, la representaci octal 173 i l'hexadecimal 7B.
La seva factoritzaci en nombres primers s 341; altres factoritzacions sn 1123 = 341; s un nombre 2-gaireb primer: 3 X 41 = 123.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159144" title="Nombre 124" nonfiltered="4429" processed="4419" dbindex="64488">
 

El nombre 124 s el nombre natural que segueix al nombre 123 i precedeix al nombre 125.
La seva representaci binria s 1111100, la representaci octal 174 i l'hexadecimal 7C.
La seva factoritzaci en nombres primers s 2231; altres factoritzacions sn 1124 = 262 = 431; s un nombre 3-gaireb primer: 2 X 2 X 31 = 124.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159145" title="Nombre 125" nonfiltered="4430" processed="4420" dbindex="64489">
 

El nombre 125 s el nombre natural que segueix al nombre 124 i precedeix al nombre 126.
La seva representaci binria s 1111101, la representaci octal 175 i l'hexadecimal 7D.
La seva factoritzaci en nombres primers s 53; altres factoritzacions sn 1125 = 525 = 53; s un nombre 3-gaireb primer: 5 X 5 X 5 = 125.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159146" title="Nombre 126" nonfiltered="4431" processed="4421" dbindex="64490">
 

El nombre 126 s el nombre natural que segueix al nombre 125 i precedeix al nombre 127.
La seva representaci binria s 1111110, la representaci octal 176 i l'hexadecimal 7E.
La seva factoritzaci en nombres primers s 2327; altres factoritzacions sn 1126 = 263 = 342 = 621 =718 = 914; s un nombre 4-gaireb primer: 7 X 3 X 2 X 3 = 126.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159147" title="Nombre 127" nonfiltered="4432" processed="4422" dbindex="64491">
 

El nombre 127 s el nombre natural que segueix al nombre 126 i precedeix al nombre 128.
La seva representaci binria s 1111111, la representaci octal 177 i l'hexadecimal 7F.
s un nombre primer; altres factoritzacions sn 1127.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159148" title="Nombre 128" nonfiltered="4433" processed="4423" dbindex="64492">
 

El nombre 128 s el nombre natural que segueix al nombre 127 i precedeix al nombre 129.
La seva representaci binria s 10000000, la representaci octal 200 i l'hexadecimal 80.
La seva factoritzaci en nombres primers s 27; altres factoritzacions sn 1128 = 264 = 432 = 816 =27.

Es pot representar com a la suma de dos nombres primers consecutius: 61 + 67 = 128.

En altres dominis.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159149" title="Nombre 129" nonfiltered="4434" processed="4424" dbindex="64493">
 

El nombre 129 s el nombre natural que segueix al nombre 128 i precedeix al nombre 130.
La seva representaci binria s 10000001, la representaci octal 201 i l'hexadecimal 81.
La seva factoritzaci en nombres primers s 343; altres factoritzacions sn 1129 = 343; s un nombre 2-gaireb primer: 3 X 43 = 129.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159150" title="Nombre 130" nonfiltered="4435" processed="4425" dbindex="64494">
 

El nombre 130 s el nombre natural que segueix al nombre 129 i precedeix al nombre 131.
La seva representaci binria s 10000010, la representaci octal 202 i l'hexadecimal 82.
La seva factoritzaci en nombres primers s 2513; altres factoritzacions sn 1130 = 265 = 526 = 1013; s un nombre 3-gaireb primer: 5 X 2 X 13 = 130.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159151" title="Nombre 131" nonfiltered="4436" processed="4426" dbindex="64495">
 

El nombre 131 s el nombre natural que segueix al nombre 130 i precedeix al nombre 132.
La seva representaci binria s 10000011, la representaci octal 203 i l'hexadecimal 83.
s un nombre primer; altres factoritzacions sn 1131.

Es pot representar com a la suma de tres nombres primers consecutius: 41 + 43 + 47 = 131.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159152" title="Nombre 132" nonfiltered="4437" processed="4427" dbindex="64496">
 

El nombre 132 s el nombre natural que segueix al nombre 131 i precedeix al nombre 133.
La seva representaci binria s 10000100, la representaci octal 204 i l'hexadecimal 84.
La seva factoritzaci en nombres primers s 22311; altres factoritzacions sn 1132 = 266 = 344 = 433 =622 = 1112.
s el nombre de Catalan d'ordre 6, el nombre harmnic d'ordre 
Es pot representar com a la suma de sis nombres primers consecutius: 13 + 17 + 19 + 23 + 29 + 31 = 132; s un nombre 4-gaireb primer: 3 X 2 X 2 X 11 = 132.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159153" title="Nombre 133" nonfiltered="4438" processed="4428" dbindex="64497">
 

El nombre 133 s el nombre natural que segueix al nombre 132 i precedeix al nombre 134.
La seva representaci binria s 10000101, la representaci octal 205 i l'hexadecimal 85.
La seva factoritzaci en nombres primers s 719; altres factoritzacions sn 1133 = 719; s un nombre 2-gaireb primer: 7 X 19 = 133.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159154" title="Nombre 134" nonfiltered="4439" processed="4429" dbindex="64498">
 

El nombre 134 s el nombre natural que segueix al nombre 133 i precedeix al nombre 135.
La seva representaci binria s 10000110, la representaci octal 206 i l'hexadecimal 86.
La seva factoritzaci en nombres primers s 267; altres factoritzacions sn 1134 = 267; s un nombre 2-gaireb primer: 2 X 67 = 134.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159155" title="Nombre 135" nonfiltered="4440" processed="4430" dbindex="64499">
 

El nombre 135 s el nombre natural que segueix al nombre 134 i precedeix al nombre 136.
La seva representaci binria s 10000111, la representaci octal 207 i l'hexadecimal 87.
La seva factoritzaci en nombres primers s 335; altres factoritzacions sn 1135 = 345 = 527 = 915; s un nombre 4-gaireb primer: 5 X 3 X 3 X 3 = 135.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159156" title="Carlo Airoldi" nonfiltered="4441" processed="4431" dbindex="64500">
Carlo Airoldi (Origgio, 21 de setembre de 1869 - Mil, 18 de juny de 1929) va ser un atleta itali de marat, un dels millors del seu temps, que va intentar participar sense xit en els primers Jocs Olmpics celebrats a Atenes el 1896.

 La boira del temps .

Carlo Airoldi s un personatge que en els ltims anys ha captat l'atenci del pblic grcies a la publicaci, el 2005, del llibre La llegenda del corredor de marat (La leggenda del maratoneta) de Manuel Sgarella, i a l'aparici de documents histriques com els diaris d'atletes que van prendre part en aquells primers Jocs del 1896. Anteriorment poc se'n coneixia d'ell i encara avui es desconeix el dia i el lloc de la seva mort. El llibre de Sgarella s una de les poques fonts bibliogrfiques existents.

Per entre tots els personatges que van participar en els primers Jocs Olmpics d'Atenes, o que van intentar participar, Airoldi s el que est acaparant l'atenci per la forma en la qual va realitzar el seu viatge cap a Atenes  tot el mn havia arribat en nau o en tren, per ell ho va fer a peu en una gran part , aix com per les peculiaritats de la mateixa iniciativa basada en la cerca del suport econmic per afrontar el viatge a diferncia, per exemple, dels atletes anglosaxons que viatjaven finanats per les seves universitats.

 Els inicis .

Airoldi va nixer el 1869 a Origgio, a prop de Saronno, en el si d'una famlia camperola. Va comenar a participar en competicions esportives per la zona de Varese, concretament la primera carrera documentada va ser a Gorla, i ms tard en competicions nacionals i internacionals, on es va batre amb el millor rival d'aquell temps, el marsells Louis Ortgue. El 1892 va triomfar en la Lecco-Mil i posteriorment va guanyar la Mil-Tor.

Molt aviat va ser considerat com un dels millors corredors de marat de la seva poca. El seu gran xit va ser la victria en la Mil-Barcelona el setembre de 1895, una carrera dividida en dotze etapes per a realitzar els 1.050 quilmetres de distncia. Durant la competici, quan estava a trenta quilmetres de la meta, va esperar el seu rival Louis Ortgue, que ja estava extenuat, se'l va carregar a les seves espatlles i va creuar la meta primer. Aquesta victria li va valer un premi d'unes 2 000 pessetes.

El novembre 1895 va desafiar Buffalo Bill, que en aquells dies estava de gira per Itlia, a una competici de 500 quilmetres: Airoldi aniria a peu, mentre que Buffalo Bill a cavall. Tanmateix Buffalo Bill es va negar perqu pretenia tenir a la seva disposici dos cavalls.

 Els primers Jocs Olmpics .

Airoldi va intentar participar en les primers Jocs Olmpics que s'havien de celebrar a Atenes el 1896, amb excellents perspectives de victria. Per necessitava diners per arribar a la capital grega. Per tant va demanar ajuda econmica al director del diari milans La Bicicletta, un dels ms coneguts de l'poca; el pla era que el viatge es realitzaria a peu travessant des d'Itlia fins a Grcia. Una aventura que obligaria Airoldi a recrrer setanta quilmetres cada dia per arribar a temps a Atenes. El diari anava a documentar totes les etapes i proveir tot el suport logistc necessari.

Airoldi va marxar des de Mil a Split, passant per Trieste i Rijeka, i desprs continuar resseguint les costes de l'Adritic. Quan se li va aconsellar que evits Albnia, va agafar una nau austraca fins a Patrs, des d'on va arribar a Atenes altre cop a peu, seguint el recorregut del ferrocarril perqu no hi havia cap altra ruta.

El ms gros va ser que desprs d'aquest viatge de 28 dies, Airoldi no va poder participar en el marat. Per inscriure's en els Jocs, es va dirigir al Palau Real, on va ser examinat pel prncep Constant, president del Comit Olmpic Internacional. Quan Constant va saber del premi en diners rebuts per haver guanyat la competici Mil-Barcelona, va decidir que Airoldi era un professional i per tant no podia participar com a atleta olmpic. Per a res no van servir els telegrames enviats des d'Itlia per associacions i comits esportius, el que va aixecar sospites que els organitzadors estaven excloent expressament del marat un atleta tant temut com Airoldi, per afavorir els corredors grecs, que tenien un especial inters en guanyar aquesta competici.

Airoldi mai no va acceptar la decisi i va desafiar al guanyador de la marat olmpica, el grec Spyridon Louis, per aquest mai no va respondre al desafiament.

 Els darres anys .

A la seva tornada a Itlia, Airoldi va intentar moltes vegades batre el rcord aconseguit per Spyridon Louis, sense poder aconseguir.

Va continuar competint a Llombardia. El 31 d'agost de 1897 va participar en el primer campionat pedestre itali arribant segon. El 1898 es va traslladar a Sussa per buscar feina; va treballar a Berna i a Zuric. El 4 de setembre de 1898 va crrer a Zuric els 5.000 metres en 19' 45" corrent contra un "cavall". El 1899 va prendre part en la Pars-Marsella abans de traslladar-se a Berna. El 16 de setembre de 1900 va guanyar la Friburg-Berna. Ms endavant, desprs d'una breu estada a Mil, va marxar a Amrica del Sud, per va tornar a Itlia el 1902 i es va quedar treballant en el mn de l'esport com a organitzador de competicions i desprs com a dirigent de societats esportives. Es desconeix el lloc i la data exacte de la seva mort.

 Bibliografia .
 Manuel Sgarella, La leggenda del maratoneta, Varese, Macchione Editore, 2005. ISBN 8883402308.

 Enllaos externs .
 Recensi del llibre de Manuel Sgarella ;
 Histria del viatge d'Airoldi en captols ;

 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159157" title="Nombre 136" nonfiltered="4442" processed="4432" dbindex="64501">
 

El nombre 136 s el nombre natural que segueix al nombre 135 i precedeix al nombre 137.
La seva representaci binria s 10001000, la representaci octal 210 i l'hexadecimal 88.
La seva factoritzaci en nombres primers s 2317; altres factoritzacions sn 1136 = 268 = 434 = 817.
s el nombre triangular d'ordre 16; s un nombre 4-gaireb primer: 2 X 2 X 2 X 17 = 136.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159158" title="Nombre 137" nonfiltered="4443" processed="4433" dbindex="64502">
 

El nombre 137 s el nombre natural que segueix al nombre 136 i precedeix al nombre 138.
La seva representaci binria s 10001001, la representaci octal 211 i l'hexadecimal 89.
s un nombre primer; altres factoritzacions sn 1137.

En altres dominis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159159" title="Nombre 138" nonfiltered="4444" processed="4434" dbindex="64503">
 

El nombre 138 s el nombre natural que segueix al nombre 137 i precedeix al nombre 139.
La seva representaci binria s 10001010, la representaci octal 212 i l'hexadecimal 8A.
La seva factoritzaci en nombres primers s 2323; altres factoritzacions sn 1138 = 269 = 346 = 623.

Es pot representar com a la suma de dos nombres primers consecutius: 67 + 71 = 138; s un nombre 3-gaireb primer: 3 X 2 X 23 = 138.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159160" title="Nombre 139" nonfiltered="4445" processed="4435" dbindex="64504">
 

El nombre 139 s el nombre natural que segueix al nombre 138 i precedeix al nombre 140.
La seva representaci binria s 10001011, la representaci octal 213 i l'hexadecimal 8B.
s un nombre primer; altres factoritzacions sn 1139.

Es pot representar com a la suma de cinc nombres primers consecutius: 19 + 23 + 29 + 31 + 37 = 139.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159161" title="Nombre 140" nonfiltered="4446" processed="4436" dbindex="64505">
 

El nombre 140 s el nombre natural que segueix al nombre 139 i precedeix al nombre 141.
La seva representaci binria s 10001100, la representaci octal 214 i l'hexadecimal 8C.
La seva factoritzaci en nombres primers s 2257; altres factoritzacions sn 1140 = 270 = 435 = 528 =720 = 1014.
s el nombre harmnic d'ordre 4; s un nombre 4-gaireb primer: 5 X 2 X 2 X 7 = 140.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159162" title="Nombre 141" nonfiltered="4447" processed="4437" dbindex="64506">
 

El nombre 141 s el nombre natural que segueix al nombre 140 i precedeix al nombre 142.
La seva representaci binria s 10001101, la representaci octal 215 i l'hexadecimal 8D.
La seva factoritzaci en nombres primers s 347; altres factoritzacions sn 1141 = 347; s un nombre 2-gaireb primer: 3 X 47 = 141.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159163" title="Gaiet Ripoll i Pla" nonfiltered="4448" processed="4438" dbindex="64507">
Gaiet Ripoll, (Solsona, 1778), fou un mestre de Russafa que mor a Valncia el 31 de juliol de 1826 condemnat a la forca. 

Gaiet Ripoll havia lluitat contre els francesos en la guerra del francs i va sser fet presoner i traslladat a Frana on entr en relaci amb grups de pacifistes ququers i lliurepensadors francesos

L'Esglsia Catlica, concretament "Las Juntas de Fe de la Inquisicin", presidida la de Valncia pel canonge Josep Maria Despujol, el varen condemnar per heretge i ma i sota l'acusaci de no impartir la doctrina cristiana als seus alumnes.

Primer va patir dos anys de pres i desprs va ser condemnat a morir cremat,tanmateix enlloc de cremar-lo va morir a la forca sobre un barril amb unes flames pintades (en un gest de presumpta humanitat).

Un cop mort va ser cremat en el crematori de la Inquisici situat junt l'antic pont de Sant Josep que travessava el Tria. Despr de la mort de Ripoll la Inquisici va quedar en suspens.

Hi va haver protestes i pressions per l'opini pblica europea i fins i tot alguns membres del gabinet de Ferran VII hi estaven en contra i recomanaren el rei de restar al marge de la qesti.

El 1835 la vdua de Ferran VII, la regent Maria Cristina de Borb,com a mesura contre el carlisme, va signar la Reial Ordre que dissolia les Juntes de Fe i amb ella definitivament la Inquisici 

s considerada la darrera vctima a Europa de la Inquisici. Alfred Bosch ha escrit una novella, Inquisitio, basada en la seva vida.

A la ciutat de Valncia hi ha una plaa perifrica amb el nom de  mestre Ripoll  encara que sense cap inscripci que indique qui va ser el titular de la plaa, i per qu va morir. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159164" title="Nombre 142" nonfiltered="4449" processed="4439" dbindex="64508">
 

El nombre 142 s el nombre natural que segueix al nombre 141 i precedeix al nombre 143.
La seva representaci binria s 10001110, la representaci octal 216 i l'hexadecimal 8E.
La seva factoritzaci en nombres primers s 271; altres factoritzacions sn 1142 = 271; s un nombre 2-gaireb primer: 2 X 71 = 142.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159165" title="Nombre 143" nonfiltered="4450" processed="4440" dbindex="64509">
 

El nombre 143 s el nombre natural que segueix al nombre 142 i precedeix al nombre 144.
La seva representaci binria s 10001111, la representaci octal 217 i l'hexadecimal 8F.
La seva factoritzaci en nombres primers s 1113; altres factoritzacions sn 1143 = 1113.

Es pot representar com a la suma de tres nombres primers consecutius: 43 + 47 + 53 = 143; s un nombre 2-gaireb primer: 11 X 13 = 143.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159166" title="Nombre 144" nonfiltered="4451" processed="4441" dbindex="64510">
 

El nombre 144 s el nombre natural que segueix al nombre 143 i precedeix al nombre 145.
La seva representaci binria s 10010000, la representaci octal 220 i l'hexadecimal 90.
La seva factoritzaci en nombres primers s 2432; altres factoritzacions sn 1144 = 272 = 348 = 436 =624 = 818 = 916 = 122. s el quadrat de 12.

Es pot representar com a la suma de dos nombres primers consecutius: 71 + 73 = 144.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159167" title="Nombre 145" nonfiltered="4452" processed="4442" dbindex="64511">
 

El nombre 145 s el nombre natural que segueix al nombre 144 i precedeix al nombre 146.
La seva representaci binria s 10010001, la representaci octal 221 i l'hexadecimal 91.
La seva factoritzaci en nombres primers s 529; altres factoritzacions sn 1145 = 529; s un nombre 2-gaireb primer: 5 X 29 = 145.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159168" title="Nombre 146" nonfiltered="4453" processed="4443" dbindex="64512">
 

El nombre 146 s el nombre natural que segueix al nombre 145 i precedeix al nombre 147.
La seva representaci binria s 10010010, la representaci octal 222 i l'hexadecimal 92.
La seva factoritzaci en nombres primers s 273; altres factoritzacions sn 1146 = 273; s un nombre 2-gaireb primer: 2 X 73 = 146.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159169" title="Nombre 147" nonfiltered="4454" processed="4444" dbindex="64513">
 

El nombre 147 s el nombre natural que segueix al nombre 146 i precedeix al nombre 148.
La seva representaci binria s 10010011, la representaci octal 223 i l'hexadecimal 93.
La seva factoritzaci en nombres primers s 372; altres factoritzacions sn 1147 = 349 = 721; s un nombre 3-gaireb primer: 7 X 3 X 7 = 147.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159170" title="Nombre 148" nonfiltered="4455" processed="4445" dbindex="64514">
 

El nombre 148 s el nombre natural que segueix al nombre 147 i precedeix al nombre 149.
La seva representaci binria s 10010100, la representaci octal 224 i l'hexadecimal 94.
La seva factoritzaci en nombres primers s 2237; altres factoritzacions sn 1148 = 274 = 437; s un nombre 3-gaireb primer: 2 X 2 X 37 = 148.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159171" title="Nombre 149" nonfiltered="4456" processed="4446" dbindex="64515">
 

El nombre 149 s el nombre natural que segueix al nombre 148 i precedeix al nombre 150.
La seva representaci binria s 10010101, la representaci octal 225 i l'hexadecimal 95.
s un nombre primer; altres factoritzacions sn 1149.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159172" title="Nombre 150" nonfiltered="4457" processed="4447" dbindex="64516">
 

El nombre 150 s el nombre natural que segueix al nombre 149 i precedeix al nombre 151.
La seva representaci binria s 10010110, la representaci octal 226 i l'hexadecimal 96.
La seva factoritzaci en nombres primers s 2352; altres factoritzacions sn 1150 = 275 = 350 = 530 =625 = 1015; s un nombre 4-gaireb primer: 5 X 3 X 2 X 5 = 150.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159173" title="Nombre 151" nonfiltered="4458" processed="4448" dbindex="64517">
 

El nombre 151 s el nombre natural que segueix al nombre 150 i precedeix al nombre 152.
La seva representaci binria s 10010111, la representaci octal 227 i l'hexadecimal 97.
s un nombre primer; altres factoritzacions sn 1151.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159174" title="Nombre 152" nonfiltered="4459" processed="4449" dbindex="64518">
 

El nombre 152 s el nombre natural que segueix al nombre 151 i precedeix al nombre 153.
La seva representaci binria s 10011000, la representaci octal 230 i l'hexadecimal 98.
La seva factoritzaci en nombres primers s 2319; altres factoritzacions sn 1152 = 276 = 438 = 819.

Es pot representar com a la suma de dos nombres primers consecutius: 73 + 79 = 152; s un nombre 4-gaireb primer: 2 X 2 X 2 X 19 = 152.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159175" title="Nombre 153" nonfiltered="4460" processed="4450" dbindex="64519">
 

El nombre 153 s el nombre natural que segueix al nombre 152 i precedeix al nombre 154.
La seva representaci binria s 10011001, la representaci octal 231 i l'hexadecimal 99.
La seva factoritzaci en nombres primers s 3217; altres factoritzacions sn 1153 = 351 = 917.
s el nombre triangular d'ordre 17; s un nombre 3-gaireb primer: 17 X 3 X 3 = 153.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159176" title="Nombre 154" nonfiltered="4461" processed="4451" dbindex="64520">
 

El nombre 154 s el nombre natural que segueix al nombre 153 i precedeix al nombre 155.
La seva representaci binria s 10011010, la representaci octal 232 i l'hexadecimal 9A.
La seva factoritzaci en nombres primers s 2711; altres factoritzacions sn 1154 = 277 = 722 = 1114; s un nombre 3-gaireb primer: 7 X 2 X 11 = 154.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159177" title="Nombre 155" nonfiltered="4462" processed="4452" dbindex="64521">
 

El nombre 155 s el nombre natural que segueix al nombre 154 i precedeix al nombre 156.
La seva representaci binria s 10011011, la representaci octal 233 i l'hexadecimal 9B.
La seva factoritzaci en nombres primers s 531; altres factoritzacions sn 1155 = 531; s un nombre 2-gaireb primer: 5 X 31 = 155.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159178" title="Nombre 156" nonfiltered="4463" processed="4453" dbindex="64522">
 

El nombre 156 s el nombre natural que segueix al nombre 155 i precedeix al nombre 157.
La seva representaci binria s 10011100, la representaci octal 234 i l'hexadecimal 9C.
La seva factoritzaci en nombres primers s 22313; altres factoritzacions sn 1156 = 278 = 352 = 439 =626 = 1213.

Es pot representar com a la suma de sis nombres primers consecutius: 17 + 19 + 23 + 29 + 31 + 37 = 156; s un nombre 4-gaireb primer: 3 X 2 X 2 X 13 = 156.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159179" title="Nombre 157" nonfiltered="4464" processed="4454" dbindex="64523">
 

El nombre 157 s el nombre natural que segueix al nombre 156 i precedeix al nombre 158.
La seva representaci binria s 10011101, la representaci octal 235 i l'hexadecimal 9D.
s un nombre primer; altres factoritzacions sn 1157.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159180" title="Nombre 158" nonfiltered="4465" processed="4455" dbindex="64524">
 

El nombre 158 s el nombre natural que segueix al nombre 157 i precedeix al nombre 159.
La seva representaci binria s 10011110, la representaci octal 236 i l'hexadecimal 9E.
La seva factoritzaci en nombres primers s 279; altres factoritzacions sn 1158 = 279; s un nombre 2-gaireb primer: 2 X 79 = 158.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159181" title="Nombre 159" nonfiltered="4466" processed="4456" dbindex="64525">
 

El nombre 159 s el nombre natural que segueix al nombre 158 i precedeix al nombre 160.
La seva representaci binria s 10011111, la representaci octal 237 i l'hexadecimal 9F.
La seva factoritzaci en nombres primers s 353; altres factoritzacions sn 1159 = 353.

Es pot representar com a la suma de tres nombres primers consecutius: 47 + 53 + 59 = 159; s un nombre 2-gaireb primer: 3 X 53 = 159.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159182" title="Nombre 160" nonfiltered="4467" processed="4457" dbindex="64526">
 

El nombre 160 s el nombre natural que segueix al nombre 159 i precedeix al nombre 161.
La seva representaci binria s 10100000, la representaci octal 240 i l'hexadecimal A0.
La seva factoritzaci en nombres primers s 255; altres factoritzacions sn 1160 = 280 = 440 = 532 =820 = 1016.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159183" title="Nombre 161" nonfiltered="4468" processed="4458" dbindex="64527">
 

El nombre 161 s el nombre natural que segueix al nombre 160 i precedeix al nombre 162.
La seva representaci binria s 10100001, la representaci octal 241 i l'hexadecimal A1.
La seva factoritzaci en nombres primers s 723; altres factoritzacions sn 1161 = 723.

Es pot representar com a la suma de cinc nombres primers consecutius: 23 + 29 + 31 + 37 + 41 = 161; s un nombre 2-gaireb primer: 7 X 23 = 161.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159184" title="Nombre 162" nonfiltered="4469" processed="4459" dbindex="64528">
 

El nombre 162 s el nombre natural que segueix al nombre 161 i precedeix al nombre 163.
La seva representaci binria s 10100010, la representaci octal 242 i l'hexadecimal A2.
La seva factoritzaci en nombres primers s 234; altres factoritzacions sn 1162 = 281 = 354 = 627 =918.

Es pot representar com a la suma de dos nombres primers consecutius: 79 + 83 = 162.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159185" title="Nombre 163" nonfiltered="4470" processed="4460" dbindex="64529">
 

El nombre 163 s el nombre natural que segueix al nombre 162 i precedeix al nombre 164.
La seva representaci binria s 10100011, la representaci octal 243 i l'hexadecimal A3.
s un nombre primer; altres factoritzacions sn 1163.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159186" title="Nombre 164" nonfiltered="4471" processed="4461" dbindex="64530">
 

El nombre 164 s el nombre natural que segueix al nombre 163 i precedeix al nombre 165.
La seva representaci binria s 10100100, la representaci octal 244 i l'hexadecimal A4.
La seva factoritzaci en nombres primers s 2241; altres factoritzacions sn 1164 = 282 = 441; s un nombre 3-gaireb primer: 2 X 2 X 41 = 164.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159187" title="Nombre 165" nonfiltered="4472" processed="4462" dbindex="64531">
 

El nombre 165 s el nombre natural que segueix al nombre 164 i precedeix al nombre 166.
La seva representaci binria s 10100101, la representaci octal 245 i l'hexadecimal A5.
La seva factoritzaci en nombres primers s 3511; altres factoritzacions sn 1165 = 355 = 533 = 1115; s un nombre 3-gaireb primer: 11 X 3 X 5 = 165.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159188" title="Nombre 166" nonfiltered="4473" processed="4463" dbindex="64532">
 

El nombre 166 s el nombre natural que segueix al nombre 165 i precedeix al nombre 167.
La seva representaci binria s 10100110, la representaci octal 246 i l'hexadecimal A6.
La seva factoritzaci en nombres primers s 283; altres factoritzacions sn 1166 = 283; s un nombre 2-gaireb primer: 2 X 83 = 166.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159189" title="Nombre 167" nonfiltered="4474" processed="4464" dbindex="64533">
 

El nombre 167 s el nombre natural que segueix al nombre 166 i precedeix al nombre 168.
La seva representaci binria s 10100111, la representaci octal 247 i l'hexadecimal A7.
s un nombre primer; altres factoritzacions sn 1167.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159190" title="Nombre 168" nonfiltered="4475" processed="4465" dbindex="64534">
 

El nombre 168 s el nombre natural que segueix al nombre 167 i precedeix al nombre 169.
La seva representaci binria s 10101000, la representaci octal 250 i l'hexadecimal A8.
La seva factoritzaci en nombres primers s 2337; altres factoritzacions sn 1168 = 284 = 356 = 442 =628 = 724 = 821 = 1214.

Es pot representar com a la suma de quatre nombres primers consecutius: 37 + 41 + 43 + 47 = 168.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159191" title="Nombre 169" nonfiltered="4476" processed="4466" dbindex="64535">
 

El nombre 169 s el nombre natural que segueix al nombre 168 i precedeix al nombre 170.
La seva representaci binria s 10101001, la representaci octal 251 i l'hexadecimal A9.
La seva factoritzaci en nombres primers s 132; altres factoritzacions sn 1169 = 132.

Es pot representar com a la suma de set nombres primers consecutius: 13 + 17 + 19 + 23 + 29 + 31 + 37 = 169; s un nombre 2-gaireb primer: 13  13 = 169.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159192" title="Nombre 170" nonfiltered="4477" processed="4467" dbindex="64536">
 

El nombre 170 s el nombre natural que segueix al nombre 169 i precedeix al nombre 171.
La seva representaci binria s 10101010, la representaci octal 252 i l'hexadecimal AA.
La seva factoritzaci en nombres primers s 2517; altres factoritzacions sn 1170 = 285 = 534 = 1017; s un nombre 3-gaireb primer: 5 X 2 X 17 = 170.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159193" title="Nombre 171" nonfiltered="4478" processed="4468" dbindex="64537">
 

El nombre 171 s el nombre natural que segueix al nombre 170 i precedeix al nombre 172.
La seva representaci binria s 10101011, la representaci octal 253 i l'hexadecimal AB.
La seva factoritzaci en nombres primers s 3219; altres factoritzacions sn 1171 = 357 = 919.
s el nombre triangular d'ordre 18; s un nombre 3-gaireb primer: 19 X 3 X 3 = 171.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159194" title="Nombre 172" nonfiltered="4479" processed="4469" dbindex="64538">
 

El nombre 172 s el nombre natural que segueix al nombre 171 i precedeix al nombre 173.
La seva representaci binria s 10101100, la representaci octal 254 i l'hexadecimal AC.
La seva factoritzaci en nombres primers s 2243; altres factoritzacions sn 1172 = 286 = 443.

Es pot representar com a la suma de dos nombres primers consecutius: 83 + 89 = 172; s un nombre 3-gaireb primer: 2 X 2 X 43 = 172.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159195" title="Nombre 173" nonfiltered="4480" processed="4470" dbindex="64539">
 

El nombre 173 s el nombre natural que segueix al nombre 172 i precedeix al nombre 174.
La seva representaci binria s 10101101, la representaci octal 255 i l'hexadecimal AD.
s un nombre primer; altres factoritzacions sn 1173.

Es pot representar com a la suma de tres nombres primers consecutius: 53 + 59 + 61 = 173.

En altres dominis.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159196" title="Nombre 174" nonfiltered="4481" processed="4471" dbindex="64540">
 

El nombre 174 s el nombre natural que segueix al nombre 173 i precedeix al nombre 175.
La seva representaci binria s 10101110, la representaci octal 256 i l'hexadecimal AE.
La seva factoritzaci en nombres primers s 2329; altres factoritzacions sn 1174 = 287 = 358 = 629; s un nombre 3-gaireb primer: 3 X 2 X 29 = 174.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159197" title="Nombre 175" nonfiltered="4482" processed="4472" dbindex="64541">
 

El nombre 175 s el nombre natural que segueix al nombre 174 i precedeix al nombre 176.
La seva representaci binria s 10101111, la representaci octal 257 i l'hexadecimal AF.
La seva factoritzaci en nombres primers s 527; altres factoritzacions sn 1175 = 535 = 725; s un nombre 3-gaireb primer: 7 X 5 X 5 = 175.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159198" title="Nombre 176" nonfiltered="4483" processed="4473" dbindex="64542">
 

El nombre 176 s el nombre natural que segueix al nombre 175 i precedeix al nombre 177.
La seva representaci binria s 10110000, la representaci octal 260 i l'hexadecimal B0.
La seva factoritzaci en nombres primers s 2411; altres factoritzacions sn 1176 = 288 = 444 = 822 =1116.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159199" title="Nombre 177" nonfiltered="4484" processed="4474" dbindex="64543">
 

El nombre 177 s el nombre natural que segueix al nombre 176 i precedeix al nombre 178.
La seva representaci binria s 10110001, la representaci octal 261 i l'hexadecimal B1.
La seva factoritzaci en nombres primers s 359; altres factoritzacions sn 1177 = 359; s un nombre 2-gaireb primer: 3 X 59 = 177.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159200" title="Nombre 178" nonfiltered="4485" processed="4475" dbindex="64544">
 

El nombre 178 s el nombre natural que segueix al nombre 177 i precedeix al nombre 179.
La seva representaci binria s 10110010, la representaci octal 262 i l'hexadecimal B2.
La seva factoritzaci en nombres primers s 289; altres factoritzacions sn 1178 = 289; s un nombre 2-gaireb primer: 2 X 89 = 178.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159201" title="Nombre 179" nonfiltered="4486" processed="4476" dbindex="64545">
 

El nombre 179 s el nombre natural que segueix al nombre 178 i precedeix al nombre 180.
La seva representaci binria s 10110011, la representaci octal 263 i l'hexadecimal B3.
s un nombre primer; altres factoritzacions sn 1179.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159202" title="Nombre 180" nonfiltered="4487" processed="4477" dbindex="64546">
 

El nombre 180 s el nombre natural que segueix al nombre 179 i precedeix al nombre 181.
La seva representaci binria s 10110100, la representaci octal 264 i l'hexadecimal B4.
La seva factoritzaci en nombres primers s 22325; altres factoritzacions sn 1180 = 290 = 360 = 445 =536 = 630 = 920 = 1018 =1215.

Es pot representar com a la suma de sis nombres primers consecutius: 19 + 23 + 29 + 31 + 37 + 41 = 180.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159203" title="Nombre 181" nonfiltered="4488" processed="4478" dbindex="64547">
 

El nombre 181 s el nombre natural que segueix al nombre 180 i precedeix al nombre 182.
La seva representaci binria s 10110101, la representaci octal 265 i l'hexadecimal B5.
s un nombre primer; altres factoritzacions sn 1181.

Es pot representar com a la suma de cinc nombres primers consecutius: 29 + 31 + 37 + 41 + 43 = 181.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159204" title="Nombre 182" nonfiltered="4489" processed="4479" dbindex="64548">
 

El nombre 182 s el nombre natural que segueix al nombre 181 i precedeix al nombre 183.
La seva representaci binria s 10110110, la representaci octal 266 i l'hexadecimal B6.
La seva factoritzaci en nombres primers s 2713; altres factoritzacions sn 1182 = 291 = 726 = 1314; s un nombre 3-gaireb primer: 7 X 2 X 13 = 182.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159205" title="Nombre 183" nonfiltered="4490" processed="4480" dbindex="64549">
 

El nombre 183 s el nombre natural que segueix al nombre 182 i precedeix al nombre 184.
La seva representaci binria s 10110111, la representaci octal 267 i l'hexadecimal B7.
La seva factoritzaci en nombres primers s 361; altres factoritzacions sn 1183 = 361; s un nombre 2-gaireb primer: 3 X 61 = 183.

En altres dominis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159206" title="Nombre 184" nonfiltered="4491" processed="4481" dbindex="64550">
 

El nombre 184 s el nombre natural que segueix al nombre 183 i precedeix al nombre 185.
La seva representaci binria s 10111000, la representaci octal 270 i l'hexadecimal B8.
La seva factoritzaci en nombres primers s 2323; altres factoritzacions sn 1184 = 292 = 446 = 823.

Es pot representar com a la suma de quatre nombres primers consecutius: 41 + 43 + 47 + 53 = 184; s un nombre 4-gaireb primer: 2 X 2 X 2 X 23 = 184.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159208" title="Nombre 185" nonfiltered="4492" processed="4482" dbindex="64551">
 

El nombre 185 s el nombre natural que segueix al nombre 184 i precedeix al nombre 186.
La seva representaci binria s 10111001, la representaci octal 271 i l'hexadecimal B9.
La seva factoritzaci en nombres primers s 537; altres factoritzacions sn 1185 = 537; s un nombre 2-gaireb primer: 5 X 37 = 185.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159209" title="Nombre 186" nonfiltered="4493" processed="4483" dbindex="64552">
 

El nombre 186 s el nombre natural que segueix al nombre 185 i precedeix al nombre 187.
La seva representaci binria s 10111010, la representaci octal 272 i l'hexadecimal BA.
La seva factoritzaci en nombres primers s 2331; altres factoritzacions sn 1186 = 293 = 362 = 631.

Es pot representar com a la suma de dos nombres primers consecutius: 89 + 97 = 186; s un nombre 3-gaireb primer: 3 X 2 X 31 = 186.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159210" title="Nombre 187" nonfiltered="4494" processed="4484" dbindex="64553">
 

El nombre 187 s el nombre natural que segueix al nombre 186 i precedeix al nombre 188.
La seva representaci binria s 10111011, la representaci octal 273 i l'hexadecimal BB.
La seva factoritzaci en nombres primers s 1117; altres factoritzacions sn 1187 = 1117.

Es pot representar com a la suma de tres nombres primers consecutius: 59 + 61 + 67 = 187; s un nombre 2-gaireb primer: 11 X 17 = 187.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159211" title="Nombre 188" nonfiltered="4495" processed="4485" dbindex="64554">
 

El nombre 188 s el nombre natural que segueix al nombre 187 i precedeix al nombre 189.
La seva representaci binria s 10111100, la representaci octal 274 i l'hexadecimal BC.
La seva factoritzaci en nombres primers s 2247; altres factoritzacions sn 1188 = 294 = 447; s un nombre 3-gaireb primer: 2 X 2 X 47 = 188.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159212" title="Nombre 189" nonfiltered="4496" processed="4486" dbindex="64555">
 

El nombre 189 s el nombre natural que segueix al nombre 188 i precedeix al nombre 190.
La seva representaci binria s 10111101, la representaci octal 275 i l'hexadecimal BD.
La seva factoritzaci en nombres primers s 337; altres factoritzacions sn 1189 = 363 = 727 = 921; s un nombre 4-gaireb primer: 7 X 3 X 3 X 3 = 189.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159213" title="Nombre 190" nonfiltered="4497" processed="4487" dbindex="64556">
 

El nombre 190 s el nombre natural que segueix al nombre 189 i precedeix al nombre 191.
La seva representaci binria s 10111110, la representaci octal 276 i l'hexadecimal BE.
La seva factoritzaci en nombres primers s 2519; altres factoritzacions sn 1190 = 295 = 538 = 1019.
s el nombre triangular d'ordre 19; s un nombre 3-gaireb primer: 5 X 2 X 19 = 190.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159214" title="Nombre 191" nonfiltered="4498" processed="4488" dbindex="64557">
 

El nombre 191 s el nombre natural que segueix al nombre 190 i precedeix al nombre 192.
La seva representaci binria s 10111111, la representaci octal 277 i l'hexadecimal BF.
s un nombre primer; altres factoritzacions sn 1191.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159215" title="Nombre 192" nonfiltered="4499" processed="4489" dbindex="64558">
 

El nombre 192 s el nombre natural que segueix al nombre 191 i precedeix al nombre 193.
La seva representaci binria s 11000000, la representaci octal 300 i l'hexadecimal C0.
La seva factoritzaci en nombres primers s 263; altres factoritzacions sn 1192 = 296 = 364 = 448 =632 = 824 = 1216.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159216" title="Nombre 193" nonfiltered="4500" processed="4490" dbindex="64559">
 

El nombre 193 s el nombre natural que segueix al nombre 192 i precedeix al nombre 194.
La seva representaci binria s 11000001, la representaci octal 301 i l'hexadecimal C1.
s un nombre primer; altres factoritzacions sn 1193.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159217" title="Nombre 194" nonfiltered="4501" processed="4491" dbindex="64560">
 

El nombre 194 s el nombre natural que segueix al nombre 193 i precedeix al nombre 195.
La seva representaci binria s 11000010, la representaci octal 302 i l'hexadecimal C2.
La seva factoritzaci en nombres primers s 297; altres factoritzacions sn 1194 = 297; s un nombre 2-gaireb primer: 2 X 97 = 194.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159218" title="Nombre 195" nonfiltered="4502" processed="4492" dbindex="64561">
 

El nombre 195 s el nombre natural que segueix al nombre 194 i precedeix al nombre 196.
La seva representaci binria s 11000011, la representaci octal 303 i l'hexadecimal C3.
La seva factoritzaci en nombres primers s 3513; altres factoritzacions sn 1195 = 365 = 539 = 1315; s un nombre 3-gaireb primer: 13 X 3 X 5 = 195.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159219" title="Nombre 196" nonfiltered="4503" processed="4493" dbindex="64562">
 

El nombre 196 s el nombre natural que segueix al nombre 195 i precedeix al nombre 197.
La seva representaci binria s 11000100, la representaci octal 304 i l'hexadecimal C4.
La seva factoritzaci en nombres primers s 2272; altres factoritzacions sn 1196 = 298 = 449 = 728 =142; s un nombre 4-gaireb primer: 7  2  2  7 = 196. s el quadrat de 14.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159220" title="Nombre 197" nonfiltered="4504" processed="4494" dbindex="64563">
 

El nombre 197 s el nombre natural que segueix al nombre 196 i precedeix al nombre 198.
La seva representaci binria s 11000101, la representaci octal 305 i l'hexadecimal C5.
s un nombre primer; altres factoritzacions sn 1197.

Es pot representar com a la suma de set nombres primers consecutius: 17 + 19 + 23 + 29 + 31 + 37 + 41 = 197.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159221" title="Nombre 198" nonfiltered="4505" processed="4495" dbindex="64564">
 

El nombre 198 s el nombre natural que segueix al nombre 197 i precedeix al nombre 199.
La seva representaci binria s 11000110, la representaci octal 306 i l'hexadecimal C6.
La seva factoritzaci en nombres primers s 23211; altres factoritzacions sn 1198 = 299 = 366 = 633 =922 = 1118.

Es pot representar com a la suma de dos nombres primers consecutius: 97 + 101 = 198; s un nombre 4-gaireb primer: 11 X 3 X 2 X 3 = 198.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159222" title="Nombre 199" nonfiltered="4506" processed="4496" dbindex="64565">
 

El nombre 199 s el nombre natural que segueix al nombre 198 i precedeix al nombre 200.
La seva representaci binria s 11000111, la representaci octal 307 i l'hexadecimal C7.
s un nombre primer; altres factoritzacions sn 1199.

Es pot representar com a la suma de tres nombres primers consecutius: 61 + 67 + 71 = 199.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159223" title="Nombre 200" nonfiltered="4507" processed="4497" dbindex="64566">
 

El nombre 200 s el nombre natural que segueix al nombre 199 i precedeix al nombre 201. Es pot escriure 200 en el sistema de numeraci rab o CC en nombres romans. 

La seva representaci binria s 11001000, la representaci octal 310 i l'hexadecimal C8.
La seva factoritzaci en nombres primers s 25; altres factoritzacions sn 1200 = 2100 = 450 = 540 = 825 = 1020.

Ocurrncies del nombre dos-cents:

200 s el prefix telefnic de serveis del govern del Canad.
Un bicentenari s un esdeveniment que passa als 200 anys d'algun moment.
Hi ha un bitllet de 200 euros, per s el menys usat de tots.
Es cobren dos-cents dlars en passar per la sortida al Monopoly.
Designa l'any 200 i el 200 aC.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159224" title="Nombre 201" nonfiltered="4508" processed="4498" dbindex="64567">
 

El nombre 201 (CCI) s el nombre natural que segueix al nombre 200 i precedeix al nombre 202.
La seva representaci binria s 11001001, la representaci octal 311 i l'hexadecimal C9.
La seva factoritzaci en nombres primers s 367; altres factoritzacions sn 1201 = 367; s un nombre 2-gaireb primer: 3 X 67 = 201.

En altres dominis.
 201 s el prefix telefnic de New Jersey.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159225" title="Nombre 202" nonfiltered="4509" processed="4499" dbindex="64568">
 

El nombre 202 (CCII) s el nombre natural que segueix al nombre 201 i precedeix al nombre 203.
La seva representaci binria s 11001010, la representaci octal 312 i l'hexadecimal CA.
La seva factoritzaci en nombres primers s 2101; altres factoritzacions sn 1202 = 2101.

Es pot representar com a la suma de quatre nombres primers consecutius: 43 + 47 + 53 + 59 = 202; s un nombre 2-gaireb primer: 2 X 101 = 202.

En altres dominis.
 202 s el prefix telefnic del Districte de Columbia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159226" title="Nombre 203" nonfiltered="4510" processed="4500" dbindex="64569">
 

El nombre 203 (CCIII) s el nombre natural que segueix al nombre 202 i precedeix al nombre 204.
La seva representaci binria s 11001011, la representaci octal 313 i l'hexadecimal CB.
La seva factoritzaci en nombres primers s 729; altres factoritzacions sn 1203 = 729.
s el nombre de Bell d'ordre 6, el nombre harmnic d'ordre; s un nombre gaireb primer: 7 x 29 = 203.

En altres dominis.
 203 s el prefix telefnic de Connecticut.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159227" title="Nombre 204" nonfiltered="4511" processed="4501" dbindex="64570">

El nombre 204 (CCIV) s el nombre natural que segueix al nombre 203 i precedeix al nombre 205.
La seva representaci binria s 11001100, la representaci octal 314 i l'hexadecimal CC.
La seva factoritzaci en nombres primers s 2317; altres factoritzacions sn 1204 = 2102 = 368 = 451 =634 = 1217.

Es pot representar com a la suma de dos nombres primers consecutius: 101 + 103 = 204; s un nombre 4-gaireb primer: 3  2  2  17 = 204.

En altres dominis.
 204 s el prefix telefnic de Manitoba.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159228" title="Richard Nikolaus Graf Coudenhove-Kalergi" nonfiltered="4512" processed="4502" dbindex="64571">
Richard Nikolaus Graf Coudenhove-Kalergi ( Tquio, Jap 1894 - Schruns, ustria 1972 ) fou un poltic i geopoltic txec, d'ascendncia austraca i japonesa, precursor del moviment panaeuropeu.

 Vida . 
Va nixer el 16 de novembre de 1894 a la ciutat de Tquio, fill d'un aristcrata i diplomtic austrohongars destinat en aquesta ciutat i d'una japonesa. Va passar la infncia entre Bohmia, on la seva famlia aristocrtica comptava amb diverses posessions, i Viena, i posteriorment va estudiar filosofia a la Universitat de Viena, universitat en la qual aconsegu el doctorat l'any 1917.

El 1919 obtingu la nacionalitat txeca. Tan bon punt ustria fou annexionada pel Tercer Reich va fugir a Frana l'any 1938, i l'any 1940 als Estats Units d'Amrica. All va realitzar classes a la Universitat de Nova York fins el 1945, data en la qual va retornar a Frana. 

Mor el 27 de juliol de 1972 a la ciutat de Schruns, poblaci situada a l'estat austrac de Vorarlberg. 

Europeisme. 
A partir de 1919 va comenar a treballar com a periodista, i posteriorment fou editor de la revista "Paneuropa", on inci una srie d'escrits en favor d'una Europa unida. Les seves idees, publicades al llibre Kampf um Paneuropa ("La lluita per Panaeuropa", 1928) van influenciar Aristide Briand i el seu discurs en la Societat de Nacions del 8 de setembre de 1929 a Ginebra. Aix mateix fou l'ideleg de la uni de la producci del carb alemany i francs sota una mateixa organitzaci, projecte que posteriorment es denomin Comunitat Europea del Carb i l'Acer (CECA).

L'any 1929 fou el primer en proposar l'adopci com a Himne Europeu l'Oda a l'Alegria composada per Friedrich von Schiller sobre la Novena Simfonia de Ludwig van Beethoven.

L'any 1945 va fundar la Uni Parlamentria Europea, i en la conferncia d'aquesta Uni realitzada entre el 8 i el 12 de setembre de 1947 va defensar la idea que la creaci d'un mercat ampli i amb una moneda estable, construint el vehicle perqu Europa reconstrus el seu potencial i ocups el lloc que li corresponia en el concert de les nacions. 

L'any 1950 fou el primer guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d'Aquisgr, a la persona que contribuex a la idea d'una Europa unida i en pau. 

Obra publicada.
1925: Praktischer Idealismus;
1928: Kampf um Paneuropa, 3 volums;
1953: Die Europische Nation;
1971: Weltmacht Europa;

Enllaos externs.
  Secci espanyola del Moviment Panaeuropeu;
  Premi Internacional Carlemany;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159231" title="Llista de personatges de The Legend of Zelda: Twilight Princess" nonfiltered="4513" processed="4503" dbindex="64572">
 En aquest article s'enumeren els personatges del videojoc The Legend of Zelda: Twilight Princess de la franqucia The Legend of Zelda de la companyia Nintendo. 

 Personatges principals .

 Link .



 En The Legend of Zelda: Twilight Princess, Link es un jove de disset anys que habit la regi dOrdon, al sud de la pradera d Hyrule. Educat per ser un bon pags i tenir cura dels animals, la seva vida es veur interrompuda per un dramtic canvi. La trama de la histria comena quan el jove protagonista fou elegit pel seu poble per assistir al Castell d Hyrule per entregar un important obsequi a la Famlia Reial. Tanmateix, en iniciar la missi, Link no s conscient del fosc dest que caur sobre el seu regne...

En el dia en qu t que partir, la seva aldea es atacada per uns monstres procedents del Bosc de Farone, ms enll de les fronteres d'Ordon. Aquestes genets segresten als nens de l aldea. Link, al veure s comproms, els persegueix endinsant-se al bosc. Per al internar-se en aquest, nota que l ambient del bosc canvi... I caigu repentinament desmaiat, desprs de transformant-se- en llop. Quant despert en unes masmorres misterioses, se l hi present Midna, una jove misteriosa que afirm ser una sser del Regne Crepuscular. Aquesta promet ajudar-lo si decideix seguir-la i obeir-la.

Aix, units per coincidncia i per petici de la Princesa d'Hyrule, Zelda, el jove Link i Midna, viatjaren al Twilight Realm, per restaurar-lo i tornar la seva essncia als caiguts Esperits de la Llum, protectors del mal d Hyrule i derrocar al malvat Zant, el Tir de les Ombres. Tanmateix, per derrotar el malvat i tenir xit en la seva recerca, van tindre que recuperar els fragments d un antic artefacte malfic de les antiguitats, la Fused Shadow, custodiats per ssers malignes. Un cop destrut els Dominis de les Ombres, i recuperat tots els fragments de la Fused Shadow, el jove protagonista i Midna foren derrotats pel propi Zant, i aquest els rob l artefacte, i deixa moribunda a Midna. Desprs de salvar-li la vida a Midna a mans de Zant, i obtenir l Espasa Mestre a la Arbocera Sagrada, trencant la seva maledicci per part del malvat,  Link i aquestas internaren al Patbul de Desert Gerudo, per internar-se en el Regne Crepuscular utilitzant el Mirall del Crepuscle, i derrot al tir. Per Zant havia trencat el mirall, i havia espargit els seus fragments per tota Hyrule. Aix, Link i Midna varen tenir que recrrer tota Hyrule per trobar els fragments, endinsar-se al Crepuscle e intentar derrocar al malvat.

Desprs d icomptables lluites, el jove Link i la Princesa del Crepuscle, Midna, quina posici legtima fou usurpada pel malvat Zant, recuperaren els fragments del mirall, entraren al Regne Crepuscular, i s endinsaren al Palau del Crepuscle, l habitatge del malvat tir. Finalment, Link derrot la mgia de Zant, i Midna acab definitivament amb aquest, acabant amb la seva tirania i recuperant la mgia dels seus ancestres, la Fused Shadow. Per el malefici que retenia Midna noms es podia derrotant el malvat Ganondorf, l autor de les desgrcies de la trama i mestre del tir Twili. El protagonista i la Twili, s internaren al Castell d Hyrule, trencant la barrera que l envoltava i derrotant les defenses de Ganon, per salvar Zelda de les seves garres. Finalment, varen arribar-hi on es trobar aquest i el desafiaran. Midna fou derrotada per Ganondorf, mutilant la Fused Shadow, per aquest fou derrotat per Link, clavant-li l Espasa Mestra al ventre. Amb la derrot del Gerudo, Midna recuper el seu aspecte original, es acomiad  de Link, i torn al Crepuscle, trencant el Mirall del Crepuscle.

 Zelda . 





La Princesa Zelda (     Zeruda-hime) era la regent jove d Hyrule, fins a la invasi de Zant, aqu rendir-se per evitar les morts dels seus sbdits. Llavora ns la tanquen en una torre del Castell d Hyrule, veient impotent com el seu regne cau baix l influencia del Rei del Crepuscle; encara que aquesta no en converteix en nim com els seus sbdits, perqu presumiblement cont el fragment de la Triforce de la Saviesa. Es aqu quant aquesta pot comunicar-se amb Midna i Link, demanant-los que destrueixin els Dominis de les Ombres que Zant ha teixit sobre Hyrule. Ms endavant, quant aquets sn destruts, la Princesa entrega la seva energia a Midna  perqu aquesta no es mors, ja que havia sigut exposa a la llum de Lanayru pel Tir de les Ombres. Mot ms endavant, el seu cos es posset per Ganondorf, i noms poder tornar al seu cos quant Midna expuls i purga al malvat. Zelda tamb ajuda en Link en la batalla final contra Ganon amb les Fletxes de Llum concedides per els Light Spirits. L ltima vegada que aparegu es en el acomiadament de Midna. 

 Ganondorf .



Ganondorf (       Ganondorofu) es el principal autor dels esdeveniments i de totes les desgracies del videojoc. Fa molt de temps, molt abans del inici del joc, Ganondorf var sofrir una execuci fallida en el Mirror Chamber els Sages del Twilight Mirror, on fou tancat desprs en el Twilight Realm (en dita execuci mat un savi, concretament el de l aigua). De fet la ferida que llueix en el pit es degut a la fallida execuci, on li clavaren una espasa ziga, per sobrevisqu gracis a la Triforce del Poder (de fet l espasa que utilitz en el combat final s la mateixa que li varen clavar els Sages). Ganon durant segles var pervivir com a esperit, dormint. Llavora ns es despert quant troba al Twili Zant, que ansiava el poder i esser Rei del Crepuscle.

Presentant-se com un Du, Ganon enganya Zant; li donaria part del seu poder mgic, a canvi de qu ell pogus alliberar-lo del Crepuscle i conquerir el mn d Hyrule. En dit videojoc les ambicions d'en Ganon varien respecte a les anteriors entregues. Ja no est obsessionat a aconseguir novament la llegendria Relquia Daurada, com havia estat sempre en la franqucia de The Legend of Zelda. En aquesta nova entrega, el mxim anhel del Rei del Mal s fusionar el mn llumins d'Hyrule amb el ms enll, l'anomena't Crepuscle, per crear un mn catic i d'ombres on poder governar-hi com a Rei. Per aconseguir la seva nova ambici rep l'ajuda directe del seu deixeble, que a canvi de poder mgic illimitat serveix d'instrument dels seus designes. Aix, Ganon posa en marxa els seus malvats propsits de conquesta.

Ganon utilitz al Tir de les Ombres, per poder tornar a Hyrule, el conegut Mn de la Llum, car en el passat havia estat empresonat en el Crepuscle pels Savis del  Mirall del Crepuscle. Aix, el malvat torn a Hyrule i va establir novament la seva maldat juntament amb el tir Twili i habit el Castell d'Hyrule, on tindria Zelda empresonada fins que el jove Link la salvs. Desprs de la derrota d'en Zant a mans de la Princesa del Crepuscle, Midna, i del jove que l'acompanyava, Ganon va preveure que voldrien derrocar-lo, ja que ell era l'autor del malefici que tenia retinguda a Midna transformada. Una vegada aquests van arribar al seu castell per combatre'l, Ganondorf va derrotat la Twili, per al seu torn va ser venut pel jove Link dOrdon, portador de l'Espasa Mestra i de la marca de la Trifora del Valor. Ell afirma que el resultat no es decisiu i que les ombres i llum sempre estaran en guerra. Desprs de dites paraules, Ganon mor aparentment amb una visi de Zant.

 Midna .



 Midna (   , Midona) la Twilight Princess, legtima descendent de la Famlia Reial Twili del Twilight Realm, quina posici fou usurpada pel malvat Zant, apart de transformar-la. Midna intenta venjar-se d aquest utilitzant al Heroi escollit per les Deesses, recuperant els fragments de la Fused Shadow, un artefacte mgic Twili. Per, no obstant, quant Link i aquesta aconseguiren recuperar l artefacte sencer, Zant, el Tir de les Ombres, els trob, i deix a la Twili malferida de mort, apart de robar-los la Fused Shadow.   Desprs de cercar la Master Sword seguiren al malvat fins al Desert Gerudo, l nic punt accessible, al Twilight Mirror. Per aquest havia estat trencat per Zant gracis a la mgia de Ganon.

Un cop restaurat el Twilight Mirror trencat per Zant, Midna i Link aconsegueixen infiltrar-se al Regne Crepuscular, derrotant al malvat tir, i recuperant la Fused Shadow, que Midna utilitz per matar a l'usurpador. Per el malefici que retenia transformada a Midna noms es podia trencar derrotant a Ganondorf, l autor de totes les desgracies de la trama de l'argument.  Midna, va utilitzar el poder de l Ombra Fosa en la batalla final contra Ganon, per va ser derrotat per aquest i l artefacte mgic va ser destrut. Durant uns instants Link, va creure que Ganondorf havia matar a Midna, per desprs de la derrota del Gerudo, es descobreix que no es aix. Aquesta va poder recuperar el seu aspecte original, la veritable Reina Twili. Finalment, Midna utilitz el seu del Mirall del Crepuscle per tornar al seu mn, per el decideix destruir-lo, per no causar problemes mai ms. Se espera que aquest personatge participi en ms jocs de Zelda (o que sigui la protagonista d un joc propi), ja que el seu carisma i la seva forma de ser se suficient evidencia per a dir que es un personatge molt digne de conservar-se en la saga Zelda.

 Zant .



 Zant (    Zanto) s el malvat Usurper King; de la raa dels mestres de la mgia negre, els Twili i antagonista principal del joc. Zant era un lleial servidor de la Famlia Reial del Twilight Realm.  Era el segent en la successi de la corona, per a costa de la seva ambici i la seva nsia de poder , no l hi va ser atorgat el poder verdader com a governador del Crepuscle a qui se l hi va donar en mans de la membre de reialesa Twili, Midna la legtima hereu. Aix Zant deprimit  i enfadat amb la Famlia Reial, va suplicar unes plegaries en aquesta injustcia de la seva miserable vida, i les seves plegaries foren escoltades pel malvat Ganondorf, que a canvi de garantir dels seus serveis ell l hi donaria extraordinaris poders mgics. 

Els mxims anhels d en Ganondorf, eren unir el mn del Crepuscular i d'Hyrule, objectiu que el corrupte Rei Usurpador va complir al peu del can sense cap mena de contradicci, per crear un mn on noms ell seria Rei. Per aconseguir-ho, va haver d arrabassar-los la essncia lluminosa als Esperits de la Llum, els causants de la condemna dels Twili. Aix, el Tir de les Ombres, aconseguiria convertir a Hyrule en part del Domini de les Ombres (Dominios de las Sombras, en la versi Pal), del Mirror of Twilight, on el seu Du acabaria regnant amb ell. Aix derrocar la Famlia Reial i usurpar la corona d aquesta, expulsant Midna, del Twilight Realm. Desprs d invadir Hyrule, perqu el seu du pogus ressuscitar, Zant trenca el Mirall del Crepuscle perqu no es pogus viatjar en el Crepuscle i per mantenir a ratlla a Midna i Link.

 Transforma a  la seva gent, els seus sbdits Twili en monstres al seu servei per envair Hyrule. Desprs, crear uns insectes que absorverien l essncia lluminosa dels Light Spirits. Aix, ning podra derrotar-lo e impedir que el seu du torns a resucitar a Hyrule. Per no va contar amb la hereu de la corona del Twilight Realm que s ha alia amb el Heroi de les Deesses per derrocar-lo. Aquest personalment els derrota desprs de qu aquests aconseguissin els fragments de la Fused Shadow, i deix moribunda a la Midna apart de maleir en Link. Desprs quant Link i  Midna cercaren la Master Sword i Link recuperar la seva forma original, es disposaren a recuperar els fragments del Twilight Mirror i entraren al Twilight Realm, Zant fou finalment derrotat en el Palau del Crepuscle, quant l Heroi el derrot en combat i Midna destru el seu cos fsic. Tanmateix, Zant no podia morir m entres el Ganondorf segus amb vida, perqu aquest seguira resucitant-lo sense final gracis al seu poder mgic.  

 Personatges secundaris .

 Light Spirits .

Els Light Spirits (en catal: Esperits de la Llum). Sn els protectors del mal del Regne d'Hyrule. Aquests esperits juguen un rol molt important per a la trama del joc, des de l inici del joc ajudant al protagonista Link del domini del Twilight Realm, fins a donar les Fletxes de Llum a la Princesa Zelda, en la batalla final contra el malvat Ganondorf. Caracteritzats per tenir una forma animal, n existeixen quatre, amb la labor de protegir Hyrule de la foscor, anomenats amb els noms de les provncies que protegeixen. Aquests esperits apareixen com la m dreta de les Deesses quant varen crear Hyrule, i tancant al Twilight Mirror als Twili, una raa que va intentar dominar la Triforce i governar Hyrule amb la seva poderosa mgia, la Fused Shadow.

Ordenats cronolgicament conforme on es troben en Hyrule sn:

 Ordona: (Latoan en la versi Pal). Guardi de la provncia d Ordon, s un crvol. Cal destacar que es l nic que no va ser dominat pel Crepuscle,  ja que Link el va ajudar a temps, salvant el seu poble natal, Ordon, del domini del Regne Crepuscular. ;

 Faron: (Confs errniament com a Farore) Es el mico guardi de la provncia del sagrat Bosc de Faron, on es troba el Temple del Temps i l  Espasa Mestra, l arma suprema. Es l ltim esperit rendit al Crepuscle, i el primer en ser alliberat de la seva amenaa.

 Eldin: s el guardi de la segona provncia ms gran d Hyrule; Eldin, ques una guila. En la regi que hi protegeix s hi troba lAldea Kakariko (Kakariko Village) i la Muntanya de la Mort (Death Mountain). La seva gran pradera es l escenari final de la batalla contra Ganondorf. Es la segona provncia en caure baix el domini del Crepuscle, i el segon en ser alliberat per Link i Midna.

 Lanayru: s el esperit ms poders, guardi de la provncia ms gran Hyrule, Lanayru; on s hi troba el Hyrule Castle amb la seva ciutadella, la Regi Zora, i el Llac Hylia. Te  forma adaptada de serp. Com es l esperit ms poders, es derrotat personalment pel Rei del Crepuscle, Zant. Va ser el primer esperit en ser derrocat per l amenaa del Twilight Realm, i l ltim en ser alliberat pe en Link i Midna.

 Els Sages .

 Els Sages (   Kenja) (en catal: els Savis) sn els Savis guardians encarregats per els designes de les Deesses, de guardar i protegir el artefacte Mirror of Twilight, en el Mirror Chamber (Circ del Mirall) el en el Arbiter's Grounds (Patbul del Desert). De fet, varen ser ells qui varen dur a terme l execuci fallida del fetiller Ganondorf, i el varen tancar al Twilight Realm perqu no el varen poder matar gracis a la Triforce del Poder. Tamb sn els mxims culpables dels terribles esdeveniments orquestrats per Ganon i Zant, ja que si no agessin tancat Ganondorf al Regne Crepuscular, mai haguessin ocorri t dit catastrfics fets. 

 Inicialment l ordre dels Savis eren sis, per degudament a la execuci fallida de Ganon,  i a la mort del Water Sage, en els esdeveniments del joc sn cinc savis, terroritzats pel poder malfic de Ganon, i el a qui li a donat i transms la seva mgia, Zant. Cal destacar-hi tamb que coneixien la veritable identitat de Midna, la Twilight Princess. No juguen un rol ms important en el joc que el de guardians protectors. Tampoc se sap les seves identitats, i aquestes sn un misteri. Semblan ser els descendents dels Sages d Ocarina of Time.  

Els Sages tamb apareix com a trofeu a Super Smash Bros. Brawl. Les seves lectures de descripci de trofeu sn:
Angls:;
 Beings that help maintain order in the world. The Sages are wise ancients that protect the Mirror of Twilight, which connects the light and twilight worlds. They are the ones that imprisoned Ganondorf in the Twilight Realm and are also those responsible for crafting the Master Sword. They feature strange floating masks but vary in appearance from title to title.;
Catal:;
 Els ssers que ajuden a mantindre l ordre al mn. Els Savis sn antics  assenyats que protegeixen el Mirall del Crepuscle, que connecta els mons de la Llum i el Crepuscle. Sn aquells que empresonaven Ganondorf al Regne Crepuscular i sn tamb els responsables de crear l'Espasa Mestra. Presenten mscares flotants estranyes per varien en aparincia des de ttol fins a ttol.;

 King Bulblin .

 King Bulblin (        , Kingu Buruburin) s introdueix al joc The Legend of Zelda: Twilight Princess com un dels principals antagonistes de l argument de l histria del videojoc. s tamb, el mxim responsable del segrest de Ilia i dels nens al principi de l argument de l'histria del joc. En els esdeveniments, King Bulblin, s el lder d una horda d orcs, que var atacar insaciablement l aldea d Ordon, a les fronteres d Hyrule i del Bosc de Farone, i va segrestar als seus nens (no se sap ben b amb quina finalitat). Segons la pgina oficial del videojoc The Legend of Zelda: Twilight Princess, l orc s un dels servidors ms lleials del Rei del Crepuscle, Zant, que aquest l hi var ordenar atreure l Heroi Escollit per les Deesses per atreure l al Twilight Realm,  tancar-lo al Castell d Hyrule de per vida. Aix es podria  creure que Bulblin va segrestar als nens per neutralitzar a Link, lHeroi escollit per les Deesses.

Incomprensiblement, el lder Bulblin no va matar als jovenets, i els va deixar anar en el seu cam, probablement perqu es morissin a la seva sort. Link va poder trobar als nens (menys Ilia, aquesta la trobaria desprs a la capital), a la Villa Kakariko, a la provncia Eldin, on aquest i King Bulblin disputarien el seu primer duel a cavall, ja que aquest var segrestar de nou a Colin, un dels nens segrestats en anterioritat per l orc. Bulblin va ser perseguit per Link, que ajudaria al seu amic fins a la mort. Var derrotar les seves hordes i ret Bulblin a un duel, amb una sorprenent victria de Link. Bulblin var caure, amb la perduda d'un corn. 

Desprs de la derrota de King Bulblin a mans de Link aquest el va voler localitzar-lo per venjar-se n de la seva humiliaci en el seu anterior duel. L hi va arribar la seva oportunitat. Link va escoltar Telma i Ilia per salvar el fill de Rutela, difunta Reina Zora, i l orc i el jove varen topar de nou. Per sorpresa de Bulblin, Link el var derrotat novament en el Gran Pont de Hylia, amb la perduda d un altre corn (havia perdut un de primer en la Batalla del Pont d Eldin). Aquest s retir al seu campament al Desert Gerudo, esperant ordres directes de Zant.
 
Per protegir l entrada de Patbul del Desert, i mat definitivament l Heroi que havia desafiat el tir del Crepuscle (i per venjar les seves derrotes), King Bulblin i Link lluitaren a un duel singular al seu campament als peus del Patbul, i fou derrrotat novament. Aquest es refugi al Castell d Hyrule, habitat pel malvat Ganondorf, el Rei del Mal, i autor de les desgrcies ocasionades pel tir Zant, esperant el seu moment de venjana definitiva sobre el jove que l havia derrotat tres vegades consecutives. Finalment var arribar el moment. 

L ltim duel entre Bulblin i Link fou en el castell, on lluitaren en un altre duel singular, on Link el derrot definitivament. King Bulblin accepta la seva derrota, i marx a lloms de la seva muntura, entregant a Link, la llau que obria les portes del Castell de Ganon,  parlant-li a Link per primera vegada. Incls Midna, que havia acompanyat Link durant tot el viatge i que havia assistit a les lluites entre el Bulblin i Link, s sorprengu del fet que Bulblin parls: "Link... ell... sabia parlar" digu Midna sorpresa. King Bulblin no ocasion ms problemes i marx sense remordiments (en lEnding de joc aparegu de nou amb els seus seguidors Bulblin i per ultima vegada).

 Ilia . 

Ilia (   , Iria) s una dels amics ms propers a en Link, i s la filla de Bo, l'alcalde d'Ordon Village. s tamb extremadament propera amb la natura i a la cura el cavall d en Link, Epona, quan se li fa mal al saltar tanques al comenament del joc. Encara que Ilia s la filla de l'alcalde, prefereix passar el seu temps en el bosc, endinsant-se en aquest per estar en contacte amb la natura.
En el principi del joc, se la colpeix amb una fletxa i s segrestada junt amb Colin per en King Bulblin i els seus genets Bulbin, la qual cosa porta a Link que intenti rescatar-la. Link finalment la localitza a Hyrule Castle Town, per quan el veu, s bastant aparent que ella no reconegui aquest. Per lo tant, perdut la memria. No se sap ben b a que es degut aix. Les especulacions diuen que va ser l impacta de la fletxa. El que s segur s que var ser algun aspecte relacionat amb el seu rapte. O potser en seu cam alguna cosa o va ocasionar.

Quant en King Bulblin l'abandon en el Hidden Village vigilat per un grup dels seus seguidors, Impaz fou qui la collir i aconseguir ajudar-la a escapar d aquell lloc macabre vigili tat pels Bulblin. Desprs es dirig a Hyrule Castle Town, on el cam fou acollida pel Telma, que li donar casa  la seva llar, concretament la seva tasca. Telma intent ajudar a la jove Ilia per recuperar els seus records, encarar que Ilia no sabia que poguera per fer-ho. Fou llavors quant Telma i Ilia es trobaren el Prince Ralis dels Zora, i demanarien ajuda a Link per dur-lo a Kakariko Village, ja que el metges de la ciutat de no podien curar-lo i Renado (clam del poble) podia fer-ho.

Junts emprendrien el viatge (en el qual Link derrot al segrestador de Ilia de nou, en King Bulblin) i arribaren a Kakariko Village. All desprs de curar-lo Ilia es queda en el poble baix la protecci de Renado, qui es propos de fer-la recuper la memria. Finalment desprs de les mltiples aventures de Link en recuperar els fragments del Mirror of Twilight i abans de partir a City in the Sky per aconseguir restaura el artefacte, Link pogu (grcies a contactes i objectes que trob en el seu cam) per recupera la memria de Ilia, qui obsequia a Link del seu penjoll, el  Horse Call, per cridar a Epona des de qualsevol rac d Hyrule (excepte alguns llocs). Ilia recupera la seva memria en una visi (que es mostra com a escena) en qu Link i ella  junt amb Epona estaven a casa, a Ordon.

 El Group/Rejisutansu .
 
El Group (       Rejisutansu) o el grup o  la resistncia en catal, es un gremi d aventures experimentats, agrupats en la tasca de Telma, en la Ciutat del Castell d Hyrule, treballant secretament per restaurar la pau i la justcia en el Regne d Hyrule. En un principi, abans que Link viatgs al Lakebed Temple, aquests desconfiaven totalment de les qualitats d en Link. Desprs de qu el protagonista fos malet per Zant, Link t l oportunitat d escoltar com a llop una conversaci dels aventures, repenedits de la seva anterior actitud desconfiaria. Rusl, el mestre espadatx, tutor del protagonista i ferrer d Ordon tamb forma part del grup, molt abans dels esdeveniments del videojoc, i s reunir novament amb el gremi d'aventures un cop recuperat de les lesions sofries amb els monstres Bulblin.

 Rusl .

Rusl (  ? Moi) es un competent espadatx, ferrer d Ordon i tutor d en Link en el principi del joc. Tamb es el pare d en Colin, amic del jove protagonista i marit de la Uli. Ell sollicita en Link viatjar a la capital d Hyrule per entregar un important obsequi a la Royal Family of Hyrule; un espasa i un escut, concretament. Quant la aldea es atacada per King Bulblin, Rusl la defensa, per malauradament es ferit greument per els Bulblin. La mestria de l espasa de Rusl poc pot fer contra les innumerables tropes Bulblin, aix es derrotat, i incapacitat des del principi del joc fins  quant Link arriba a Hyrule Castle Town per primera vegada, desprs de recuperar dos fragments de la Fused Shadow.

Molt ms tard del videojoc, Link es reuneix amb el espadatx Rusl en la ciutadella del Hyrule Castle per tractar sobre la pau i l estat del regne; concretament las dels Boscos d Hyrule, Farone, on es trobava un dels fragments del Mirror of Twilight, en el Temple of Time (Temple del Temps). Retorna als boscos per buscar el Mal que l envoltava i destruir-lo. Rusl sospitava que hi havia un bosc arca amagat en Farone, per confia a Link la missi de assistir i de explorar aquell bosc per buscar el Mal. Li confia un Cucco Daurat per anar-hi. 

Ms tard, en el assalt al Hyrule Castle atac als seguidors de Ganondorf amb el seu fidel Azor. En el Ending del joc, Rusl s encarrega de recollir a Ilia i als nens segrestats anteriorment per King Bulblin i els porta a casa seva, a Ordon. Ms tard, i per ltima vegada del joc, en el Ending de nou, aparegu en les runes del Temple of Time juntament amb els seus companys, explorant-les.

 Auru .

Auru (Rafrei en la versi japonesa) s un savi edurit, que antigament era tutor de la mateixa Princesa Zelda en la seva educaci. Un expert armer amb el Bazuca. Auru forma part del gremi, quant investiga la llegenda dels Twili, en el Patbul del Desert, en el Desert Gerudo. Segons les seves importants investigacions, el actual Mal d Hyrule prov del Desert, i del seu patbul. Gracis al edurit, Link var poder infiltrar-se al desert gracis al cany de Fyer, que tenia un compte pendent amb Auru. En el assalt del Castell d Hyrule, Auru demostra les seves habilitats amb el Bazuca. Possiblement Auru ha sigut inspirat en Rauru, Savi de la Llum de The Legend of Zelda: Ocarina of Time.

 Ashei .

Ashei  (     Asshu) una dona jove realment valent i orgullosa. El seu pare era un soldat veritablement important a les ordres de la Famlia Reial d Hyrule. Var aprendre les arts de la guerra de son pare, i entrena durament en la seva infncia en les muntanyes nevades de Snowpeak, i fou criada com un home, aix es degut la seva naturalesa  masculina. Quant s ha assabenta que els soldats del Regne d Hyrule eren dbils, visita el Regne. Forma part del gremi, i investiga el monstre que habitava Swonpeak, on es trobaven Yeto i Yeta i un fragment del Twilight Mirror. Vesteix sembla ser, amb pells d un Yeti. En l assalt final al Castell ajuda en Link utilitzant les seves habilitats amb el arc.

 Shad .

Shad (     Shaddo) es un investigador de llegendes i mites; de fet li fascina la llegenda dels Oocca una raa que habita els cels en el mites, amb una tecnologia molt ms avanada que els Hylian. Segu els passos del seu pare, per investigar el parader dels Oocca, per no obstant, sense gaire  xit. S un al gremi en  pes de la pau i la justcia, per no es realment un guerrer com els seus compatriotes i en el assalt al Castell d Hyrule no va ser de gaire ajuda. Tamb sent una gran fascinaci per les robes verdes que du Link, les de l'Heroi de les antiguitats.

 Darbus i els Goron Elders .

Darbus (     Darubosu, Dalboss en la versi japonesa) s el Lder dels Goron en Twilight Princess. s aproximadament dues vegades l'alada d en Link, i t un ms cap tocs que qualsevol altre Goron. Es comporta de manera distant cap a humans, i afirma que s ms fort que ells. Aquesta s la ra principal que els ancians Goron no li diuen que un hum el salv anteriorment. Malgrat les seves opinions, desitja tenir una relaci estable amb Kakariko Village. Com a Ocarina of Time Darunia i en Majora s Mask Darmani, els dos eren els ms durs de la seva raa, comenan el seu nom amb "Dar".

El Boss de Goron Mines, Fyrus (              , Kakusei Kaenj  Magudofureimosu), el Twilit Igniter, era originalment Darbus, per transformat en el monstre de lava enorme quan tingu a contacte amb un fragment de la Fused Shadow. Segons els Goron Elders, desprs que Darbus convingus a Fyrus i comencs a fer malb les mines, empresonaven Fyrus dins de les mines, i decideixen lligar-lo amb cadenes. Tres d'ells llavors entraven a les mines per quedar-se de gurdia per vigilar Fyrus, i espera d'alg que podria resoldre el problema. Desprs que Link tregui lOmbra Fosa de Darbus, aquest retorna a la normalitat, no tenint cap record de la seva transformaci.

El quatre Goron Elders al costat de Darbus sn al costat del seu cap per dirigir la tribu. En la versi japonesa, els ancians Goron utilitzen el prefix "Don" en comptes de "Gor".

 Gor Coron, s el primer Anci que es trova Link i el ms experimentat i savi, i desprs que Link el derrota en un partit de lluita de sumo, s aquell qui explica la situaci de la seva tribu. Gor Coron s al voltant de la meitat de la mida de un Goron normal, i sempre est somrient.

 Gor Amoto, s el segon Anci que es trova Link (per aquest dintre de les mines). Utilitza un bast per caminar, i li surt fum de les obertures volcaniques del seu darrere.

 Gor Ebizo, s el tercer Anci que Link es trova en les mines. S'assembla a l' Anci Goron es de Majora Mask. Desprs de qu Link salva Darbus, ell i Gor Liggs treballen a Malo Mart. Link t que demana-li a ell perqu les donacions reconstrueixin el pont del Castell d Hyrule.

 Gor Liggs, s l'ltim Ancique Link es trova en les mines. s ms alt que els altres, per s ms prim que un Goron normal. Tamb completament se'l cobreix de tatuatges rituals, i diu que li agrada meditar. Desprs de qu Link salva Darbus, treballa amb Gor Liggs a fora de Malo Mart, on demana a Link que transporti Aigua de la Font Termal per al seu fill, el propietari de la botiga dAigua de Font Termal a Hyrule Castle Town.

 Yeto i Yeta .

 Yeto .

Yeto (      Dosankofu) s un yeti que viu a les Snowpeak Ruins. Escortar Link a casa seva desprs que el protagonista el trobs seguint el seu rastre en la muntanya nevada. Quan Link prova trobar la clau del dormitori de la mansi, recull els ingredients necessitats per fer la sopa de Reekfish, que Yeto es troba coent-lo dins de la mansi. Cmicament, l'nica part del Reekfish visible a la sopa s el cap; el cos decapitat del peix es pot veure en una junta prxima. La seva sopa cura a la seva muller, un cop aquesta la prova.

 Yeta .

Yeta (      Dosankofu)  s la muller de Yeto. Yeta est malalt per ajuda Link a trobar la clau gran necessitada per ingressar al seu dormitori, intentant recordar-se on la va pos. S'equivoca d'on est situat abans de recordar-se'n correctament - dues vegades envia Link als elements que acaben sent ingredients de la sopa de Yeto. La seva malaltia es cura desprs que begui la sopa de Yeto. Desprs Link finalment descobrs la clau, l'escorta al seu dormitori. Tanmateix, mentre mirava el fragment del Mirror of Twilight, la posseeix, convertint-la en el cinqu Boss del joc, Blizzeta.

Twilit Massa Ice: Blizzeta (            , Kakusei Dai Hyoukai Furiz nya) s el Boss de Snowpeak Ruins en Twilight Princess. s de fet la yeti Yeta, posset per un fragment del Mirror of Twilight. Com Blizzeta, apareix mentre la seva forma de Yeta revestia en un gegant bloc de gel cristall. Desprs de la batalla, el seu marit Yeto apareix, dna un cop a Link, deixant-lo fora del cam, i romnticament abraa Yeta; humorsticament creant un xfec de molts Cors de Recuperaci petits i un Contenidor de Cor (Heart s Container).

 Epona .

 Epona en Twilight Princess, juga un paper ms important. Link munta un cavall que sembla molt similar a Epona d Ocarina of Time; tanmateix, els intrprets poden anomenar el cavall d'en Link en aquesta aventura nova. Epona juga un paper molt ms gran en aquest joc, fins i tot sent utilitzat per Link en batalles a cavall en mltiples vegades. Epona en la trama del joc var ser segrestada per King Bulblin i els seus seguidors juntament amb Ilia i els nens d Ordon. Possiblement l animal fou maltractat per els Bulblin en el temps en qu var estar amb aquests. Tanmateix no se sap res i el perqu els orcs varen segrestar la egua.  Epona torn a reunir-se amb Link en Kakariko Village mentre un parell de Bulblin la muntaven. 

Ms tard aquesta lliura la batalla juntament amb Link contra en King Bulblin i els seus seguidors. Link i Epona lluitaren contra el lder dels orcs en el Gran Pont d Eldin, i junts s alaren victoriosament. Desprs Epona permeti  en Linkl desplaar-se per casi tota Hyrule un cop Link i Midna destruren els dominis del Crepuscle sobre el regne. Lluitaren de nou amb King Bulblin i el tornaren a guanyar de nou en el Gran Pont de Hylia. Desprs Epona esdevenir a un paper menys important, per imprescindible perqu Link pgus moure s per tot el regne i perqu Link pogus cumplir la seva missi. Tantmateix Epona no pot accedir en certes zones.

 Bosses de Twilight Princess .

 Diababa .

Diababa (           , Kakusei Kiseishu Babaranto),  sobrenomenat com la Twilit Parasite (Parsit Crepuscular en catal), es el primer Boss de Twilight Princess amb correspondencia al Dungeon Forest Temple (Temple del Bosc en catal). Aquesta planta es un Deku Baba gegantina amb tres caps, dos d ells similars a dits Deku Babas. La central es Diababa, una planta que guarda en el seu interior un dels fragments de la Fused Shadow, un poders artefacte mgic mlefic. Link derrot al Boss gracis Bomb insects que es trobaren a la cambra del parsit, transportant-los amb el Gale Boomerang en dites boques del tres caps dels monstres. Desprs, Ook el babu, ajuda Link a derrot al monstre portant-li en Link ms Bomb insects, sobrelant per la cambra amb una liana perqu Link pogus enfocar la bomba, i poges destuir les defensas de Diababa, atacant amb la Ordon Sword. Diababa atacava amb el seu cap central Link amb un lquid verins i enviant als seus caps menors per intentar destripar al protagonista Link sense compassi.

 Morpheel .

Morpheel (            , Kakusei Oosawarui Okutaiiru), anomenat com la Twilit Aquatic (Aqutic Crepuscular en catal), es el tercer Boss de Twilight Princess, del tercer Dungeon del joc, Lakebed Temple, (Santuari del Llac). Aquest monstre cont en el seu interior un dels fragments de la Fused Shadow, l artefacte Twili custodiat pel Light Spirits. Aquest monstre es una serpent aqutica. Link t en primer llocen la primera fase del combata agafar amb el seu Clawshot l ull del monstre que volt per les arteries que ressortien per la boca del Boss. Desprs de donar-li certs cops d espasa en l ull, Morpheel sort del forat on es trova mostrant el seu veritable aspecte, voltant per l arena de batalla. Link t llavora ns que enganxar-se en l ull del monstre i donar-li cops amb la Ordon Sword fins derrotar el malvat sser. El monstre atacava en Link en primera fase agafant-lo amb una de les seves arteries i triturat-lo amb les seves dents. Desprs en la segona fase, el succionava amb la seva boca i el triturava.

 Stallord . 

Stallord (              , Sosei Kodai Ry  H ra-Jiganto), sobreanomenat com el Twilit Fossil (Fsil Crepuscular en catal) s el quart Boss del videojoc Twilight Princess en el quart Dungeon, Arbiter's Grounds (Patbul del Desert en catal). Era originalment un esquelet gegant d un monstre, ressuscitat per l espasa mgica que Zant crea i incrusta en el crani de l'antiga criatura morta. Encara que la criatura estigus en descomposici i fos noms ossos, els seus poders destructius no desmilloren per a res, i s a ms millorat per la malvada mgia de Zant. El Twilight King crear aquesta bstia en un intent per matar a en Link. En la primera fase per destruir al monstre, Link t que destruir la columna vertebral del esquelet amb el seu Spinner (Aerodisc), atacant amb el seus atacs. Desprs, el protagonista t que enganxar-se amb el aerodisc en la torre central de l'habitaci, esquivant els temibles atacs del esquelet, i contraatacant amb el tem per fer caure Stallord, i atacant a l espasa malfica de Zant (el seu nic punt feble) amb la Master Sword. Aix contnuament fins destruir-lo i acabar definitivament amb el Boss. Dit enemic atacava Link en la primera fase amb les seves mans i amb una rfega de sorra. Desprs en la segona fase atacava amb poderoses i potents rfegues de foc.

 Armogohma .

Armogohma (              Kakusei Koukaku Me Sherudo G ma) la Twilit Arachnid (Aranya Crepuscular), s el sis Boss (Enemic final) de Twilight Princess, del sis Dungeon (Masmorra) del joc Temple of Time (Temple dels Temps). Es tracta d un arcnid gegant malvat, on en el seu interior, guarda un dels fragments del Mirror of Twilight, un poders artefacte mgic. En la seva recerca del artefacte, Link s enfronta amb l aranya malvada. Per derrotar-la tenia que utilitzar el Dominion Rod (Ceptre del Domini), guiar-la fins a les esttues en els extrems de les habitacions, disparant-la al ull central vermell per fer-la caure al costat de l esttua de pedra, i utilitzant el Dominion Rod per cobrar vida a la esttua de pedra per colpejar a la malvada criatura. Aix contnuament per derrotar-la en la primera fase. En la segona fase, on demostra que el seu ull vermell era en realitat en seu cos verdader, Link tenia que derrotar-lo amb tres cops d espasa o de fletxes, vigilant amb les larves d aranya. Armogohma atacava en la primera fase amb un raig que sortia del seu cos autntic i enviant a els seus fills a tacar al protagonista. En la segona fase no atacava mai a menys que t acostessis i toquessis les seves larves.

 Vegeu tamb .

 The Legend of Zelda: Twilight Princess.;

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159235" title="Bolgius" nonfiltered="4514" processed="4504" dbindex="64573">
Belgius o Bolgius fou el cap d'un dels grups de gals que van envair Macednia i Illria el 280 aC. Va derrotar els macedonis en una gran batalla en la que el rei Ptolemeu Ceraune va resultar mort. Per en aquell moment els gals no van seguir el cam cap a Macednia i Grcia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159236" title="Llista de personatges de The Legend of Zelda: Ocarina of Time" nonfiltered="4515" processed="4505" dbindex="64574">
 En aquest article s'enumeren els personatges del videojoc The Legend of Zelda: Ocarina of Time de la franqucia The Legend of Zelda de la companyia Nintendo.

 Personatges principals .
 Link, el Hero of Time .


 En jove Link s el principal protagonista d aquest videojoc i d altres entregues de la franqucia. 
Link es un nen que viu en el Bosc Kokiri, frustrat per no tenir una fada guardiana. Per, no obstant, en mat, una curiosa fada anomenada Navi, l hi explica que el Venerable Deku Tree, protector dels Kokiri, vol parlar-li d immediat. Aquest arbre l hi explica que unes terribles tenebres atacaran el Regne d Hyrule, i a partir d aqu s embarcar en increbles aventures per cercar les sagrades Pedres Espirituals. Link trob amistat amb la Princesa del Dest mencionada pel moribund Arbre Deku, Zelda, Princesa d Hyrule.

Junts tramen una conspiraci contra Ganondorf, el Rei Gerudo, que aspir conquistar Hyrule, mitjanant la recerca de la Relquia de les Deesses creadores del mn. Quant Link reuneix les Pedres, Ganondorf toma possessi del Castell d Hyrule i Zelda fuig amb Impa, de las Sheikah. Desprs d empunyar l Espasa Mestra del Temple del Temps, convertint-se en el Hero of Time, Link es despert set anys desprs. Aix el Regne d'Hyrule est en tenebres i Ganondorf es el seu rei. Desprs de tornar el seu poder corresponen als Savis al seu Temple corresponent, i amb l ajuda de Sheik (alter ego de Zelda), Link se enfront Ganondorf en una baralla final. S al  victoriosament, i Hyrule torn en pau. 

 Princesa Zelda .


La Princesa Zelda es la legtima regent d'Hyrule, el regne en qu transcrrer el joc d' Ocarina of Time. Quant aquesta coneix a Link, sap instantniament que pot confiar en ell, per aix conspiren  contra el malvat Ganondorf, el Rei de las Gerudo. Link t que partir en busca de les Pedres Espirituals  per obrir la porta que condueix a la sala de l Espasa Mestra, en el Temple del Temps. Impa, protectora de Zelda, l hi enseny Link la Nana de Zelda, una melodia important pel videojoc. Quant Link torna de la seva recerca, Zelda t que fugir per la insurrecci de Ganondorf, que s ha apodera del Castell de la Famlia Reial d'Hyrule.

Durant els set anys en qu Link var estar dormint en el Temple del la Llum, Zelda es var transformar en Sheik,  el seu alter ego, i quant Link es despert i es dispos vncer Ganondorf, aquesta ajuda a Link en el seu transcurs en els Temples d Hyrule, en la seva missi d'ajudar als Savis d Hyrule.  Desprs de qu el jove Link despertes els Savis Hylian, Zelda revel el seu aspecte original. Tanmateix, en aquell precs instant, se segrestada per Ganondorf, que durant set anys l'estava donant caa. En la batalla final contra el malvat Ganon, Zelda utilitz la seva mgia, junta amb la dels Savis Hylian, i junt amb l'Espasa Mestra de Link, per tancar Ganondorf al Regne Fosc, quedant-se amb la Triforce del Poder. 

La Princesa Zelda tamb posseeix un alter ego anomenat Sheik, que afirma ser una Sheikah, per amagar-se de la insurrecci del malvat Ganondorf, que l'havia estat perseguint durant set anys seguits desde que es var fer amb el govern del Regne d'Hyrule. Aquesta transformaci es prcticament perfecte, ja que t el poder de canviar el color de la pell i dels ulls. Sota l aparena de Sheik, Zelda ajud al jove Link en la seva missi de cercar els setge dels Savis, ensenyant-li al protagonista diferents melodies amb la seva Llria que servirien a Link en la seva victria final contra el mal.

 Ganondorf .


Anomenat com el Great King of Evil, Ganondorf s el despietat antagonista dOcarina of Time i Lder de las Gerudo, ja que cada 100 anys en aquesta tribu desrtica, neix noms un sol bar. La seva nica aspiraci es conquistar el mn i governar amb puny de ferro la bella terra d'Hyrule. Quant aquest arrib a Hyrule per usurpar la Relquia Llegendria, la coneguda i llegndaria Triforce, promet una falsa lleialtat al Rei del Regne, per aix conspirar contra Zelda, la portadora de l Ocarina del Temps i rob les Pedres Espirituals per apoderar-se de la relquia. Ms endavant, Ganon engany i utilitz al jove protagonista per que reuns les pedres i aconsegus, l Ocarina, Ganon segu a Link al Temple del Temps, mentre aquest empunyava l Espasa Mestra per penetrar al Regne Sagrat i apoderar-se de la Trifora per conquerir el mn conegut (Hyrule i altres terres, respectivament).

Quant aquest s apoder de la relquia, noms obtn la Triforce del Poder i las altres dos         partes cauen an Link (la del Coratge) i a Zelda respectivament (la de la Saviesa). Ganon implant terribles monstres malvats per tots els Temples per segellar el poder dels Savis      Hylian, per, no obstant foren derrotats per l Heroi del Temps, i aquest va poder penetrar-hi al seu castell i derrotar-lo, tancant-lo al Regne Fosc amb l ajuda dels Savis i de Zelda. Tanmateix, la Triforce del Poder estava en mans de Ganon, i aquest va jurar que quant pogus sortir del Regne Fosc s venjaria dels decendents de Link, Zelda i dels Savis, respectivament. 

 Personatges secundaris .

 Navi .

En les aventures Link fou acompanyada per Navi, la fada. Navi s la fada guardiana que ajudava en Link en la seva lluita contra Ganondorf desde que aquest era un nen. En un principi Link era motiu de las burles dels nens Kokiri amb els que convivia, car a diferencia de ells, ell no tenia la seva  prpia fada guardiana degut a que ell era un Hylian, no un Kokiri. El Arbre Deku, el esperit protector de la terra, envi a Navi per ajudar a Link (l Heroi del Temps) en la seva aventura en busca de la Triforce, donant-li els seus consells i pistes.

Quant Link torna del futur, Navi se n va. La desaparici de Navi es pot explicar pel fet de qu el seu deute al Arbre Deku havia expirat desprs de qu Link havia deixat el bosc i que Ganondorf havia sigut derrotat. Veient que Link no era de descendncia Kokiri, ella no tenia una obligaci permanent a ell. Aix tamb explica el problema de fada abans d  Ocarina of Time. A pesar del fet de qu Navi deixa a Link, es aparent que Link i Navi varen tindre una bona amistat.

 Saria .

Saria (S'r -) s una bonica, talentosa i admirada Kokiri protegida en les fronteres del Arbre Deku. Com tota Kokiri, no pot abandonar fsicament el Bosc Kokiri, pel fet de qu s'hi ho fes, moriria al instant. Ella s la millor amiga del jove Link i toca molt b l Ocarina. De fet s l nica Kokiri que tracta a Link amb correspondncia, pel fet de qu aquest no posses la seva prpia fada guardiana. Quant aquesta descobreix que Link t que cercar la seva missi encomanada per l Arbre Deku, Saria l hi regala la Ocarina de las Fades i l hi ensenya la Can de Saria, important per accedir al Temple del Bosc(on Saria seria segrestada per Phantom Ganon).

Desprs de qu Link soluciona la maledicci de Arbre Deku, assassinat pel monstre Gohma; enviat pel despietat Ganondorf, Link revereix la Maragda Kokiri, una Pedra Espiritual. Ms endavant, Saria est tocant l Ocarina davant del Temple del Bosc. Tanmateix, quant Link  viatj en el temps convertint-se en el l Heroi del Temps, descobreix que Saria, la Savina del Bosc reconeguda per les Deesses creadores del mn, havia sigut raptada per un malvat esperit en el santuari del Temple del Bosc, Phantom Ganon, engendra de Ganondorf. Quant Link derrot definitivament el malvat fantasma en el Temple del Bosc, Saria l hi entrega el Medall del Bosc.

En el videojoc, Saria es un dels tres Kokiri que s atreveixen entrar als Boscos Perduts, i que sn necessaris perqu el jove Link pugui penetrar-hi en aquests boscos (els altres dos sn Mido i Fado). Se diu que si un membre de la raa Kokiri vaga  profundament en els Boscos Perduts i s qued all un temps determinat, s convertir inevitablement en un Skull Kid. Si en el cas de ser un Hylian, com el cas de Link, s convertir perdudament en un monstre Stalfos. La Kokiri Saria es admirada per la seva raa per la seva amabilitat i pel fet de ser l nica de la seva gent en penetrar en el fons dels Boscos Perduts. Cap Kokiri sabia que ella era en realitat una Savina d Hyrule, i que aquest era motiu veritable que l ajudava a entrar-hi en el bosc sense patir cap mal. El habitat preferit de Saria en el bosc enter, era el Prat Sagrat del Bosc que havia davant del santuari del Temple del Bosc.

 Darunia .

Darunia (N - del d-roo) es el Lder de la raa dels apacibles Goron i resideix en la Ciudad Goron en la Muntanya de la Mort. Darunia est comproms i estressat, perqu la caverna on s alimentaven ell i la seva tribu han sigut ocupades per els perillosos Dodongo una espcie de dinosaure molt agressiu enviats pel malvat Ganondorf, com a cstig per no entregar-li el Rob Goron (tamb coneguda com la Pedra Espiritual de Foc). Una vegada Link l hi ensenya la Can de Saria, i aquest s anima amb la can, li atorga el Braalet per poder carregar les Flors Bomba i poder endinsar-se a la Caverna Dodongo, demanant-li matar al mal que s ha apoderat en la seva caverna alimentria, a canvi de qu s hi compleix aquest requisit, l hi atorgar la Pedra Espiritual.

Quant Link mat a King Dodongo, el Dinosaure Infernal, soluciona el problema dels dinosaures, i Darunia l hi  entrega com a obsequi el Rub Goron, la Pedra Espiritual del Foc. (Graciosament, Darunia en el intent d acariciar l espatlla de Link, l hi clava una empentada que el tira al terra). En alguna moment dels set anys en el que Link var estar dormit en el Pedestal del Temps, Darunia var tindre un fill a qui anomen Link. En aquests mateixos anys, en qu Ganondorf governava Hyrule amb puny de ferro, aquest va voler exterminar els Goron ressuscitant el malvat Drac Volvagia, que fou derrotat en l antiguitat per un Heroi Goron i que el rptil com a preferncia s ha alimentava nicament de Goron. Desprs del rencontre entre Darunia i Link, el Goron combat Volvagia, per fou derrotat per aquesta. Noms quant Link]var matar el drac, Darunia va poder despertar i ascendir com a Savi del Foc, entregant-li el Medall del Foc.

 Princesa Ruto .

La Princesa Ruto (Roo't ), s la filla del Rei de la noble raa aqutica Zora, i d una mare difunta. Desprs dels esdeveniments de The Legend of Zelda: Ocarina of Time, el seu nom es donat a la ciutat de la Muntanya de Ruto en The Legend of Zelda: Adventure of the Link. Aquesta joveneta, com a nena en l etapa infantil de l Heroi del Temps, s alegre i despreocupada, per molt immadura, i consentida en la seva jerarquia noble del Regne aqutic de son pare. Desprs s satisf quan el jove Link la var localitza i rescata del estmac de Lord Jabu-Jabu, guardi dels Zora, malet per Baridane, enviat per Ganondorf, quan aquest se l hi va tragar per accident a ella i al Safir. Com aquesta explica al joc, el Safir Zora s la possessi ms valuosa d aquesta, perqu se la va entregar la seva mare quant aquesta va morir. La mare de Ruto sollicit que ella la obsequis al home que seria el seu marit, i per aquest motiu, desprs de qu en Link la rescats, aquesta l hi dna la pedra feli en senyal d haver decidit el seu futur esps. 

Anys ms tard, quan Ganondorf governava Hyrule, i aquesta estava sumida en les Tenebres, els Dominis Zora es congelaren i els aquests varen morir a causa del fred. Tots els Zora es varen extingir, excepte Ruto, que havia estat salvada grcies pel misteris Sheikah Sheik, i  es dirig al Temple de l Aigua on es trobar el responsable de la massacra Zora, Morpha, i destruir-lo. Desprs Link s convert en l Heroi del Temps, i var arribar al Temple de l Aigua, es trobar de nou Ruto, aquesta la reganya per haver-la fet esperar durant set anys en el seu comproms matrimonial. Quant Link, derrot Morpha, Ruto ascend com a Savia de l Aigua, i l hi entrega el Medall de l Aigua. Ella indica desprs de donar-li el medall que ella no amaria res ms que donar-li el seu amor etern, per que no poden estar junts, almenys fins que Link finalitzi la seva recerca.

 Rauru .

Rauru (Roo'roo) s un anci Hylian i correspont al Savi de la Llum, s el ms veterat de tots els Sabins d'Hyrule. Rauru s a ms l arquitecte del Temple del Temps, el guardi del Temple del Temps i del portal al Sacred Realm, on s trob la sagrada Triforce. Custodia el Temple de la Llum, al centre del Regne Fosc irrompit pel despietat Ganondorf. Li explica a Link els esdevediments dels set anys en qu ell es var quedar atrapat en el Pedestal del Temps, com el despietat Ganondorf, l'autoproclamat Rei del Mal es var fer amb la Trifora del Poder , i com Link s vara convertir en lHeroi del Temps.  Es el primer Savi que conegu l Heroi del Temps.

L hi don al protagonista Link el Medall de la Llum, i l hi conced dur a terme la missi de ajudar els Sabins Hylian del mal que Ganon havia implantat en els Temples d Hyrule. Existeix un possible rumor sobre Rauru en qu es creu que aquest es Kaepora Gaebora, el mussol que ajud al jovenet Link en la seva etapa infantil, per que desaparegu misteriosament en l adulta. Aquests rumors queden confirmades amb les Pedres Xafarderes (en castell Piedras Cotillas), en qu aquestes confirmen que Kaepora Gaebora es l'encarnaci d'un Savi de l'antiguitat. Si es pren en consideraci aquesta afirmaci, Kaepora Gaebora s l'encarnaci de Rauru en Hyrule, l'nic Savi dels ja coneguts que cuadre en aquesta afirmaci.

 Impa .

Impa (m'p) s la protectora personal de Zelda i lleial servidora de la Famlia Reial d Hyrule. Es coneguda per tenir oberta lAldea Kakariko, antigua residncia dels Sheikah, obera al pblic. Pertany a la raa escassa dels misteriosos Sheikah, que durant generacions han sigut els guardians protectors de la Famlia Reial. T ordres estrictes de qu mai se separi de la Princesa Zelda i la de protegir quant aquesta estigui en perill. Var ser ella qui ajud a escapar a Zelda de la insurrecci de Ganondorf, ensenyant-li a Zelda les tcniques Sheikah per amagar-se del malvat durant els set anys en qu Link var estar dormint en el Pedestal del Temps.

Posseeix la seva casa en Villa Kakariko. Ensenya a Link la Nana de Zelda. Fundar-hi en secret el Temple de les Ombres, i quant el malvat esperit de Bongo Bongo s lliber del Temple, Impa var entrar-hi en aquest per destruir-lo, per va ser derrotada per aquest. Quant, Link es convertir en l Heroi del Temps, en aquest cas per ajudar la futura Savina de les Ombres Impa, var tindre que combatre al fantasma Bongo Bongo, i victoriosament el va derrotar. Aix, Impa va descendir com a Savina de les Ombres, i Link var obtenir el Medall de les Ombres.

 Nabooru .

Nabooru (N-b  'roo), s una de les dones que componen la tribu de lladres Gerudo, que habiten la zona desrtica a l oest d Hyrule, situat al marge d aquest. El seu carcter es aventurer i apassionat. s la segona al manament desprs del Rei Gerudo, que acostuma a ser l nic bar de la tribu de lladres. Anomenada com la Lladre Honrada, es de carcter independent, per de bon cor, i es l nica de la seva raa en ser deslleial al seu malvat lder, Ganondorf, i intenta derrocar-lo robant els Guants Platejats del Temple del Esperit. Aquets guants donarien una certa fora sobrehumana a Nabooru, per serien intils contra la mgia negra de Ganon. Quant coneix en Link de jove en Temple de l Esperit, sent una gran simpatia per aquest.

Quan aquesta amb l ajuda del petit Link, intenta robar els guants al Temple, les madrastres d en Ganondorf, les poderoses fetilleres Gerudo, la Koume i Kotake o conegudes tamb com Twinrova, la segresten durant set anys, retenint-la dintre d una armadura i rentant-li el cervell, convertint-la en un Iron Knuckle (un enemic molt poders). Al llarg dels set anys, quan Link es va convertir en l Heroi del Temps, i Ganondorf el Rei del Mal, va aconseguir alar-se al poder, el jove protagonista, i en aquest cas, per salvar a Nabooru, va tenir que combatre aquesta, i desprs batallar a les despietades bruixes Twinrova. Una vegada mortes les germanes Twinrova, Nabooru va ser reconeguda pels Savis d Hyrule com la Savina de l Esperit, el que l hi porta a convertir-se en una de les salvadores del Regne d Hyrule en la batalla final contra Ganondorf.

 Bosses d'Ocarina of Time .

 Queen Gohma .

La Queen Gohma, anomenada com Parasitic Armored Arachnid (en catal: Parsit Arcnid Armada) s el primer Boss (Enemic Final) del videojoc, amb correspondncia a la Masmorra (Dungeon) del Inside Deku Tree (en catal: Dintre del Arbre Deku), i la principal autora de la maledicci del venerable Deku Tree, Senyor del Bosc, i la seva assassina, per obra del despietat Ganondorf, per contradicci de l arbre a no entregar-li la Pedra Espiritual: la Maragda Kokiri. Link fou enviat pel Arbre Deku, per salvar-li de la seva misria, matant al parsit Gohma, per fou massa tard i el arbre mor; no obstant abans de entregar-li la Esmerada Kokiri i explicant-li la llegenda de la creaci d Hyrule. En la batalla en qu el protagonista var destruir al parsit, Link s var servir del seu Tirachines per cegar a la bstia, evitant els seus atacs i donant-li cops d espasa per destruir Gohma. Aquesta atacava Link amb les seves pinces i enviant els seus engendres.

 King Dodongo .

En King Dodongo, sobreanomenat com Infernal Dinosaur (en catal: Dinosaure Infernal) es el Boss (Enemic Final) de la Caverna Dodongo, la segona Masmorra del joc d Ocarina of Time, i  autor que impedeix a la raa dels Goron alimentar-se de las roques de l interior de la caverna, enviat per designes del malvat Ganondorf, per intimidar-los desprs de no haver aconseguit la Pedra Espiritual del Foc, el Rob Goron. Aix que enviaren al petit Link a destruir la seva amenaa. Quant Link aconsegueix derrotar a aquest enemic, Darunia, Lder dels Goron, l hi agraeix per tornar a la normalitat la seva font de menjar entregant-li La Pedra Espiritual del Foc: el Rub Goron. Aquest enemic ataca a Link llanant flamarades i rodant para rollar-lo. Link el derrot llanant-li Bombes en la seva gran boca quant aquest s disposava atacar i quan aquest estava atordit per l explosi de les Bombes,Link aprofitava per donar-li cops d espasa amb l Espasa Kokiri.

 Baridane .

La Barinade, anomenada com Bio-Electric Anemode (en catal: Anemone Bio-Elctrica) s el  tercer Boss (Enemic Final) del videojoc, amb correspondncia a la Masmorra (Dungeon) del Inside Lord Jabu Jabu (en catal: Dintre del Senyor Jabu Jabu), i la principal autora de la maledicci del venerable guardi Zora, Senyor del l Aigua, per obra del despietat Ganondorf, el Rei de les Gerudo, per contradicci del Rei Zora a no entregar-li la Pedra Espiritual: el Safr Zora. Link entra per accident dintre del ventre de la balena, per salvar-li de la seva misria, matant al parsit Baridane, i rescatant a la Princesa Ruto del ventre de la bstia, que per accident va acabar-hi dintre d aquest. En la batalla en qu el jove protagonista var destruir Baridane, Link s var servir del seu Bumerang per destruir les meduses que servien d escut al parsit, destruint les seves defenses i atacant amb l espasa al nucli de l anemone. Aquesta atacava Link amb corrents elctrics i enviant a les seves meduses a atacar al protagonista. Quant Link var aniquilar Baridane, i rescatar Ruto, aquesta li var entregar l ultima Pedra Espiritual.

 Phantom Ganon .

En Phantom Ganon, sobrenomenat com el Evil Spirit from Beyond (en catal: Esperit Malvat del ms Enll), s el Boss amb correspondncia a la quarta Masmorra (Dungeon) del videojoc, Forest Temple (en catal: Temple del Bosc), i un dels Boss ms difcils del videojoc d Ocarina of Time. Phantom Ganon, s un engendra malvat creat amb l imatge del Rei del Mal, Ganondorf, per a posar a prova les habilitats de lluita del jove Link, l Heroi del Temps. Var segrestar a la Kokiri Saria, la millor amiga de Link, per qu resultava ser en veritat, la Savina del Bosc, adormin-la durant el set anys en qu l Heroi del Temps var est atrapat en el Pedestal del Temps. Va tamb maleir totes les contrades del Bosc Kokiri, convertint-la per els seus habitants, en lloc perills i pler d ssers malvats seguidors de Ganon. 

Quant Link recerc en les seves aventures a la Savina del Bosc, infiltrant-se en el Forest Temple, el jove protagonista combat el malvat fantasma de Ganon, utilitzant l Arc de les Fades, destruint el seu cavall. Desprs, amb la ajuda de l Espasa Mestra, derrot a Phantom Ganon, retornant-li la seva prpia mgia i clavant-li l espasa per derrotar-lo. Quant el destru completament, trencant la seva maledicci, Saria se l hi revela a Link com a Savina del Bosc, i li entreg el Medall del Bosc. Phantom Ganon, atacava Link en la primera fase, teletranspontar-se amb el seu cavall en les pintures que hi havia a l arena de combat, atacant amb sorpresa amb la seva mgia, i desprs en la segona fase, atacant Link amb les seves esferes mgiques. Link aprofit la seva mgia per retornar-se-la i contraatacant (mentre aquest estava paralitzat per la seva prpia esfera mgica), fins destruir-lo.

 Twinrova .


 Twinrova  (          Tsuinr ba) anomenada com Sorceress Sisters (en catal: Fetilleres Bessones), sn la Koume i Kotake; les despietades bruixes guardianes del santuari sagrat Gerudo, el Temple del Esperit situat al Cols del Desert, al Desert Encantat i les Bosses de l'ultim Dungeon. Varen ser elles qui van criar al malvat Ganondorf, el futur Rei del Mal, destrant-li en el camins de la mgia negra e implantant-li en els camins de la maldat i de la foscor, traumatitzant-lo en les seves futures nsies de conquerir un mn prsper per ell on poder-hi governar com al seu legtim i nic Rei. (Es podra afirmar que per la causa d'aquestes bruixes, en Ganon s malvat).

Tamb varen mantenir empresonada a la jove Nabooru, la futura Sabia de l'Esperit durant set anys, dintre d una armadura, rentant-li el cervell i manipulant-la com una marioneta baix les seves ordres. Finalment, desprs d una cruenta lluita, les fetilleres Twinrova foren derrotades per la seva prpia mgia a mans de l Heroi del Temps. En l'ltia fase de la lluita es van fusionar transforman-se en la veritable Twinrova. Al ser venudes, van jurar venjar-se del jove Link algun dia, fet que es podria interpretar-se en la srie Oracle (The Legend of Zelda: Oracle of Seasons i The Legend of Zelda: Oracle of Ages, respectivament).

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159239" title="Belli" nonfiltered="4516" processed="4506" dbindex="64575">
Belli (Bellienus) fou un cognom de famlia de la gens nnia. Tamb s'esmenta com Bili (Bilienus). Els personatges principals que van portar el cognom foren:

 Lluci Anni Belli fou pretor el 107 aC, i va servir sota Gai Mari a la guerra contra Jugurta.
 Gai Anni Belli llegat de Marc Fonteis a la Gllia Narbonense el 72 aC.
 Lluci Anni Belli, oncle de Catilina. ;
 Lluci Anni Belli, fou probablement fill de Lluci Anni Belli, i cos de Catilina. Desprs de la mort de Juli Csar el 44 aC la seva casa fou cremada.
 Belli, comandant rom.
 Gai Belli, orador i jurista rom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159240" title="Luci Anni Belli" nonfiltered="4517" processed="4507" dbindex="64576">
Lluci Anni Belli (Lucius Annius Bellienus), fou oncle de Catilina. Era centuri quan per ordre de Sulla va matar a Quint Lucreci Ofella que volia ser cnsol contra la llei i els desitjos de Sulla. Fou condemnat anys desprs, el 64 aC, a requeriment de Juli Csar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159242" title="Belli (comandant)" nonfiltered="4518" processed="4508" dbindex="64577">
Belli fou un comandant rom, originalment esclau de la famlia dels Demetri. Estava al front de la guarnici d'Intermelium el 49 aC quan va rebre una forta suma d'un partit per fer matar a un rival poltic, Domici,  un home de rang noble i amic de Juli Csar. Belli en va ordenar la mort. Aix va provocar la revolta de la ciutat i finalment fou necessria l'arribada de Celi amb algunes cohorts per posar fi a la revolta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159243" title="Gai Belli" nonfiltered="4519" processed="4509" dbindex="64578">
Gai Belli (Caius Bellienus) fou un orador i jurista rom que va renunciar al consolat desprs dels desordres que s'havien produt en temps de Gai Mari. S'ha suggerit que podria ser el mateix personatge que Lluci Anni Belli, pretor el 107 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159245" title="Caravella" nonfiltered="4520" processed="4510" dbindex="64579">
de les anomenades Tres Caravelles (en realitat dues caravelles i una nau) al Muelle de las Carabelas de Palos de la Frontera.]
Boa Esperanca Portugal.jpg|thumb|200px|Caravella latina, Boa Esperana, de Portugal.]
Espirito Santo Brazil.jpg|thumb|200px|Caravela Redonda  / Square-rigged Caravel]
Una caravella era un vaixell de vela utilitzat entre els segles XIV i XVII. Era lleugera, molt alta, ampla i relativament curta (de fins a 30 metres), d'aparell llat (i ms endavant tamb rod), i comptava amb dos o tres pals, sobre una sola coberta i amb un elevat castell de popa. Grcies a aquestes caracterstiques va poder afrontar amb xit els viatges d'exploraci a travs de l'oce: anava a deu quilmetres per hora i podia navegar contra vent. D'origen portugus, va ser perfeccionada a l'Escola de Navegaci de Sagres, fundada per Enric el Navegant a comenament del segle XV; el model portugus es va imposar a la resta de la pennsula Ibrica, sobretot a Andalusia, on es va crear la caravella d'aparell rod.     

Amb aquest tipus de velam, la conducci d'una caravella requeria molta ms destresa i coneixement que amb les embarcacions ms comunes del final de l'edat mitjana i comenament del Renaixement, especialment les naus, carraques i coques. Aix comportava una millora significativa de la maniobrabilitat amb qualsevol tipus de vent; tanmateix, aquest tipus de vela no permet aprofitar al mxim el vent de popa com ho fan les veles rectangulars.

s molt probable que les caravelles hagin evolucionat dels dhows rabs quan aquests es van introduir a la pennsula Ibrica durant l'ocupaci musulmana.

Al principi les caravelles es van utilitzar com a embarcacions pesqueres. Per a causa de les seves qualitats marineres aix com pels avenos en la construcci naval de les drassanes dels regnes peninsulars, les seves prestacions es van estendre a la crrega i l'exploraci.

Cristfor Colom va emprendre la seva famosa expedici a les ndies el 1492 a bord d'una nau, la Santa Mara, que servia de vaixell d'abastament per a les caravelles La Pinta i La Nia, d'uns 20 m d'eslora per 7 m de mnega.

En els anys posteriors al descobriment i la conquesta d'Amrica, les caravelles van anar caient en dess tal com anaven apareixent nous tipus de vaixells, especialment els galions, que tenien com a precedent les naus i carraques; per amb enormes millores en les seves prestacions, especialment capacitat de crrega, resistncia i maniobrabilitat.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159246" title="Bell" nonfiltered="4521" processed="4511" dbindex="64580">
Bell (Bellinus) fou un magistrat rom, que fou pretor en una data incerta, i fou fet presoner pels pirates vers el 68 aC. El seu nom podria ser tamb Belli (Bellienus).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159247" title="Eleccions legislatives als Pirineus Orientals 2007" nonfiltered="4522" processed="4512" dbindex="64581">
Llista de candidats dels Pirineus Orientals per a les eleccions legislatives de juny de  2007.

1a circumscripci.
Cantons de Perpiny III, Perpiny IV, Perpiny V, Perpiny VII, Perpiny IX i Toluges

Daniel Mach - UMP (Alcalde de Pollestres);
Jean Vila - PCF (Alcalde de Cabestany, conseller general del cant de Perpiny-3);
Pascale Advenard - LO;
Christine Gonzalez - MPF;
Nicole Dirckx - Els Verds;
Monique Juanola - CDC;
Louis Aliot - FN;
Virginie Barre - UC;
Annie Marciniak - RPIC;
Chantal Gombert - Modem;
Francis Meuley - LFEA;
Martine Joseph - PS;
Guillem Vaulato - LCR;
Yves Castanet - LT;
Ida Fleury - MNR;

2a circumscripci.
Cantons de La Costa Radiant, La Tor de Frana, Perpiny I, Ribesaltes, Sant Lloren de la Salanca, Sant Pau de Fenollet, Sant Esteve del Monestir i Sorni

Arlette Franco - UMP (Alcalde de Canet de Rossell);
Rene Soum - PS;
Roger Foinels - MPF;
Katia Mingo - Els Verds;
Daniel Canellas - CDC;
Pierre Aloy - FN;
Simone Thomas - MNR;
Gabriella Koval - PH;
Pascal Le Jolly - LFEA;
Daniel Drouillard - PT;
Liberto Plana - LO;
Ghislaine Zaparty - LCR;
Jocelyne Roge-Balaguer - CPNT;
Maryse Lapergue - Modem;
Nadine Pons - PCF;
Audrey Castanet - LT;

3a circumscripci.
Cantons de Millars, Montllus, Oleta, Perpiny II, Perpiny VI, Perpiny VIII, Prada, Sallagosa i Vin

Franois Calvet - UMP (Alcalde de El Soler);
Jordi Vera - CDC;
Franoise Bataillon - FN;
Franoise Fiter - PCF;
Christiane Dugelay - LFEA;
Monique Reze - MPF;
Patrice Basso - LO;
Dominique Schemla - Modem;
Claude Begue - LCR;
Jacques Duverger - CPNT;
Olivier Thevenot - PH;
Enric Vilanova - ERC;
Pierre Prat - SA;
Claude Sala - LT;
Christian Bourquin - PS (President del Consell General dels Pirineus Orientals, conseller general del cant de Millars, vice-president del Consell Regional);

4a circumscripci.
Cantons d'Argelers, Arles, Ceret, Costa Vermella, Elna, Prats de Moll i Tur

Jacqueline Irles - UMP (Alcalde de Vilanova de Ra);
Jacques Marechal - MPF;
Franoise Tibau - CDC;
Marie-Thrse Fesenbeck - FN;
Franck Huette - Els Verds;
Olivier Ferrand - PS;
Esther Silan - LO;
Yves Porteix - Modem;
Nicolas Garcia - PCF;
Yannick Fissier - LCR;
Nicole Puigbo - CPNT;
Maria Hernandez - LFEA;
Pierre Aylagas - DVG (Alcalde d'Argelers, conseller general del cant d'Argelers);
Jacques Cros - LT;
Myriam Granat - CNIP;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159248" title="Gai Sinici Bellut" nonfiltered="4523" processed="4513" dbindex="64582">
Gai Sicini Bellut (Caius Sicinius Bellutus) fou el cap dels plebeus en la secessi del Tur Sagrat el 494 aC i desprs fou un dels primers tribuns de la plebs elegit aquell any. Fou edil plebeu el 492 aC i altra cop trib el 491 aC quan es va distingir en els seus atacs a Coriol que fou portat a judici aquell mateix any.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159249" title="Berenice (neboda d'Herodes el gran)" nonfiltered="4524" processed="4514" dbindex="64583">
Berenice fou filla de Costobar (Costobarus) i Salom I (germana d'Herodes el gran), que es va casar amb Aristbul, el seu cos. Aquest, que era descendent dels macabeus per la seva mare Mariamne I, i va avergonyir a la seva dona per la humilitat del seu naixement. Berenice es va queixar a Salom i aquesta hostilitat fou una de les causes que va portar a Aristbul a la mort (fou executat el 6 aC).

En segones noces es va casar amb Teudi (Theudion) oncle matern d'Antpater, el fill gran d'Herodes el gran. Probablement Teudi va ser executat tamb per la seva participaci en el complot organitzat per Antpater contra la vida d'Herodes. 

Llavors, vdua per segona vegada, Berenice va acompanyat a la seva mare a Roma junt amb Arquelau, que havia rebut confirmaci d'August de l'herncia paterna. Sembla que va seguir a Roma fins a la seva mort, gaudint del favor d'August i l'amistat d'Antnia, esposa de Drus el vell.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159252" title="Berisades" nonfiltered="4525" processed="4515" dbindex="64584">
Berisades (en grec antic B        ) fou rei dels odrisis de Trcia que a la mort del seu pare el rei Cotis I (358 aC) va heretar els seus dominis conjuntament amb els seus germans Amadocos i Cersobleptes I. Va regnar poc temps i ja era mort el 352 aC. En aquest any Cersobleptes va declarar la guerra al fill de Berisades.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159254" title="Amadocos III" nonfiltered="4526" processed="4516" dbindex="64585">
Amadocos III fou un dels prnceps odrisis de Trcia que es disputaven el pas contra el Regne de Macednia. Fou fet presoner per Filip V de Macednia el 184 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159256" title="Beroe" nonfiltered="4527" processed="4517" dbindex="64586">
Beroe fou reina d'Illria. Es va casar amb el rei Glucies d'Illria. Quant aquest i Beroe van acollir al rei d'Epir Aecides, expulsat del seu regne el 316 aC, la reina Beroe es va fer crrec de Pirros, el fill d'Aecides, i futur rei d'Epir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159257" title="Berille" nonfiltered="4528" processed="4518" dbindex="64587">
Berille (Beryllos o Beryllus) fou bisbe de Bostra vers el 230. Segons la seva doctrina el fill de Deu no tenia existncia abans del naixement del Crist, i aquest Crist fou solament div, i tenia la divinitat del Pare resident en ell comunicada per naixement com emanaci del pare. A un concili celebrat a Bostra el 244 va ser convenut per Orgenes del error d'aquesta doctrina i va tornar a la fe catlica. Va escriure himnes, poemes i cartes que no s'han conservat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159258" title="Bstia" nonfiltered="4529" processed="4519" dbindex="64588">


Bstia, animal irracional generalment quadrupede i de carrega;
Bestia, persona brutal o intractable;
Mala bstia, persona dolenta o maligna;
Bstia, nici, estult;
Bstia (cognom), cognom rom;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159259" title="Bstia (cognom)" nonfiltered="4530" processed="4520" dbindex="64589">
Bstia fou un cognom rom de famlia de la gens Calprnia. Els principals personatges que van portar el cognom foren:

Lluci Calpurni Bstia, tribu de la plebs i cnsol;
Lluci Calpurni Bstia el jove, magistrat i conspirador rom;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159260" title="Luci Calpurni Bstia" nonfiltered="4531" processed="4521" dbindex="64590">
Lluci Calpurni Bstia (Lucius Calpurnius Bestia), fou trib de la plebs el 121 aC i va aconseguir l'aixecament del desterrament de Publi Popilli Laenes que s'havia decretat sota pressi de Gai Grac el 123 aC. Aix el va fer popular entre el partit aristocrtic i mercs al seu ajut fou consol el 111 aC i li fou assignada la guerra contra Jugurta. 

Al principi la va dirigir amb fora, per desprs va rebre, junt amb el seu llegat Marc Escar, fortes sumes de diners del rei numdic, i va fer la pau sense consultar al senat, i va tornar a Roma per dirigir els comicis. La seva conducta va aixecar indignaci a Roma, i sota pressi popular es va obrir una investigaci, i una llei en aquest sentit fou introduda per Gai Mamili Limet; es van nomenar tres jutges (quaestiores) un dels quals fou el propi Marc Escar. En aquest judici diversos alts personatges romans foren condemnats entre ells Bstia (110 aC). 

El seu cstig no s esmentat, per probablement el 90 aC vivia a Roma i va sortir a l'exili desprs de l'entrada en vigor de la Lex Varia que imposava que tots els que havien instigats als italians a la revolta havien d'anar a judici. Encara que se li atribueixen bones qualitats, se'l considerava massa cobdicis.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159261" title="Julio Mara Sanguinetti Coirolo" nonfiltered="4532" processed="4522" dbindex="64591">

Julio Mara Sanguinetti Coirolo (Montevideo, Uruguai, 1936) s un advocat i poltic uruguai que fou President de la Repblica en dues ocasions (1985-1990 i 1995-2000). 

Biografia.
Va nixer el 6 de gener de 1936 a la ciutat de Montevideo, capital de l'Uruguai, en una famlia d'arrels italians. Va estudiar dret a la Universidad de la Repblica, iniciant una breu carrera d'advocat a Montevideo.

Activiat poltica.
Abans del Cop d'estat del 27 de juny de 1973 

L'any 1963 aconsegu ser representant pel Partit Colorado a la Cambra de Representants de l'Uruguai, ocupant el seu seient durant tres legislatures. Posteriorment fou nomenat Ministre d'Indstria i Comer (1969-1971) i d'Educaci (1972) sota la presidncia de Jorge Pacheco Areco. Com a Ministre d'Educaci propici l'any 1972 la Llei General d'Educaci N. 14.101 que va introduir canvis substantius a la situaci dels ens autnoms de l'Ensenyament de cada nivell (Primria, Secundria i Industrial) per a concentrar-los en el Consell Nacional d'Educaci dependent del Poder Executiu. Aquesta Llei va donar la potestat a aquest consell de controlar i penar les activitats dels estudiants, pares, professors i funcionaris. 

El 1983 va ser escollit Secretari General del Partit Colorado i, conseqentment, escollit candidat a la presidncia. Va ser protagonista principal del Pacte del Club Naval amb els militars per a la sortida democrtica, al costat dels principals partits poltics de l'oposici, Front Ampli i la Uni Cvica, amb l'exclusi voluntria del Partit Nacional. 

Primera presidncia. 
El seu primer mandat com a President de l'Uruguai fou entre l'1 de mar de 1985 i l'1 de mar de 1990, havent estat el primer president democrticament electe desprs de dotze anys de dictadura militar. 

Durant el seu primer perode a la presidncia va promoure una llei d'amnistia general per a presos comuns i presos poltics que haguessin participat o no en la subversi, aix com la votaci de la "Llei de Caducitat de la Pretensi Punitiva d'Estat", coneguda com a "Llei de Caducitat", una llei d'amnistia per a funcionaris estatals acusats de violacions dels drets humans. La seva primera presidncia s vista com un govern de transici que va prioritzar la pau interna i la tornada a l'ordre republic.

Segona presidncia.
Sense poder-se presentar a una reelecci l'any 1990, hagu d'esperar-se fins el 1995 per tornar-se a presentar. El seu segon mandat inici l'1 de mar de 1995 i finalitz l'1 de mar de l'any 2000, sent succet per Jorge Batlle Ibez. Si b es van realitzar reformes liberals en l'economia i es va expandir l'abast de l'ensenyament als preescolars, la inestabilitat de la regi i en particular els efectes de la devaluaci de la moneda brasilera van dur a l'Uruguai a una recessi en l'ltim any del seu mandat. 

Retir poltic.
L'any 2000 fou guardonat amb el Premi Internacional Simn Bolvar, al costat del mexic Samuel Ruiz Garca, concedit per la UNESCO i el govern de Veneuela. El 2004 va ser escollit senador per la Llista 2000, una plataforma dins del Partit Colorado, al mateix temps que el seu partit obtenia la votaci ms baixa des de la seva creaci. Actualment s un dels lders de l'oposici a l'administraci del president Tabar Vzquez. s permanent figura de consulta i assisteix a frums i conferncies de carcter poltic i histric. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159264" title="Luci Calpurni Bstia el jove" nonfiltered="4533" processed="4523" dbindex="64592">
Lluci Calpurni Bstia fou probablement el net de Lluci Calpurni Bstia (cnsol rom del 111 aC) amb el que compartia el mateix nom. 

Fou un dels implicats en la conspiraci de Catilina i era trib de la plebs "designator" el 63 aC (hauria d'exercir a partir del 10 de desembre del 63 aC i gaireb tot el 62 aC). Bstia havia de donar la senyal de revolta amb un atac a Cicer a l'assemblea popular, per la vigilncia de Cicer ho va impedir.

El 59 aC fou edil i el 57 aC va aspirar sense xit a ser pretor, tot i un fort suborn; descobert aquest fou portat a judici el 56 aC i condemnat. El va defensar el seu antic enemic Cicer, amb el que ja s'havia reconciliat. 

Desprs del 44 aC fou del partit de Marc Antoni al que va acompanyar a Mutina el 43 aC, esperant obtenir el consolat al lloc de Marc Brut, tot i no haver estat pretor. Desprs ja no se'n torna a parlar i se suposa que va morir a Mutina.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159266" title="Bies de Prienne" nonfiltered="4534" processed="4524" dbindex="64593">
Bies de Prienne (Bias) fou un jurista i filsof grec de Jnia considerat un dels set savis i un dels quatre que ms universalment en fou reconegut (els altres tres foren Tales, Ptac i Sol). Va viure vers la meitat del segle VI aC. Es va destacar com a advocat i en defensa del dret. Digenes Laerci diu que va morir en edat avanada. Molts dels seus dits i fets son recordats per Laerci.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159270" title="Bibcul" nonfiltered="4535" processed="4525" dbindex="64594">
Bibcul (Bibaculus) fou un cognom de famlia de la gens Fria. Els personatges principals que van portar aquest cognom foren:
Luci Furi Bibcul fou qestor i va morir a la batalla de Cannes el 216 aC.
Luci Furi Bibcul, fou pretor en data incerta.
Marc Furi Bibcul, poeta satric rom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159271" title="Bbul" nonfiltered="4536" processed="4526" dbindex="64595">


Bbul (cognom);
Marc Calpurni Bbul, magistrat rom;
Luci Calpurni Bbul, poltic i governador rom;
Gai Bbul, magistrat rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159272" title="Enric Vilanova i Cortassa" nonfiltered="4537" processed="4527" dbindex="64596">
Enric Vilanova i Cortassa (Perpiny, 30 de mar de 1961) s un advocat i poltic nordcatal. Actualment s membre de la Junta de Govern del Collegi d'Advocats de la Catalunya Nord, portaveu d'Esquerra Catalunya Nord i president de la federaci comarcal d'Esquerra al Rossell.

Fund als anys vuitanta l'Associaci Catalana d'Estudiants a la Universitat de Perpiny.

Advocat de professi, especialitzat en dret laboral i dret lingstic. Ha estat advocat de Pere Bascompte, de l'Ajuntament de Perpiny en contra del prefecte Bernard Bonnet i d'en Pasqual Tirach, entre d'altres.

A les eleccions municipals de 2001 va ser elegit a Pollestres (Rossell) on ocup el crrec de regidor de cultura, dins una llista independent. L'any 2007 fou candidat d'Esquerra a les eleccions legislatives. A les eleccions municipals de 2008 s el candidat d'ERC i nmero 4 de la coalici pre-electoral Amb l'esquerra, unim els nostres talents per Perpiny.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159273" title="Experiment d'Asch" nonfiltered="4538" processed="4528" dbindex="64597">
L'experiment de Solomon Asch s un dels experiments ms clebres de la histria de la psicologia social. Aquest experiment corrobora, per primera vegada, emprica i quantitativament la hiptesi que per tants anys s ha intut: les conductes o opinions d un individu sn el resultat d una pressi real o imaginada d un grup social.

Des de la seva aparici ha estat objecte de nombroses rpliques i una amplia discussi en la literatura de la sociologia. Fa cinc anys, la hiptesi que nosaltres mantenem es va fer operativa amb uns resultats favorables. Aquesta vegada, el que volem era replicar-la i comprovar que l'adolescncia segueix sent l'etapa ms propensa a caure en la conformitat i normalitzaci que comporta la pressi de grup, ja que s en aquesta etapa quan les persones estan formant la seva personalitat i el seu judici moral. Com anteriorment, els nostres resultats semblen indicar que hi ha una diferncia significativa en el comportament d aquest grup social respecte al grup adult, encara que estadsticament aquests no sn extrapolables degut a la mida de la mostra examinada.

No s exagerat considerar l experiment d Asch (1956) com un experiment crucial en el camp de la psicologia social. Per primera vegada fa possible estudiar de manera experimental els efectes de la pressi de grup sobre el comportament individual, ms enll d hiptesis intutives o de sentit com.

S'ha replicat nombroses vegades per a ser incls en altres estudis.  Per citar algunes de les ms importants: ALLEN I LEVINE (1971), McGUIRE (1978), PETTY I  CACCIOPO (1987). Cal dir que en totes ocasions en qu s han mantingut les mateixes condicions experimentals els resultats s han mantingut de manera consistent: en torn al 70% dels individus sotmesos a la prova responen de manera congruent amb la del grup (en la situaci ptima de un sol individu contra una majoria unnime), amb un nivell de significativitat respecte al grup de control de c2 = 58.4; p < 0,001 (Asch, 1956, p.10). Lgicament, la proporci varia en casos ms especfics (dos o ms individus contra la majoria, majoria unnime per inconsistent, variacions en el judici de la majoria, etc).

Actualment, el camp de l'experimentaci on s'utilitza l'experiment de S. Asch s el de la violncia i agressions humanes. Tots els experiments de Sociologia que estudien efectes de la pressi de grup deriven del de Solomon Asch. Alguns dels causants d'aquestes reaccions en el cervell hum s'han estudiat per especialistes; dels quals nosaltres hem seleccionat aquells que ms tenen a veure amb el nostre experiment.

Identitat Social: l'efecte mnim de grup.
Ac tenim un epgrafe en versi original dels objectius d'aquests experiments, derivats del que nosaltres tractem:
Tajfel and his collaborators (see Brown) have shown in many studies that arbitrary division of individuals into two groups, even by flipping a coin, is enough to generate ingroup preference. Individuals prefer the products of their own group, and favor members of their own group when distributing rewards and costs. The interpretation offered by Tajfel and his collaborators is that a purely cognitive and perceptual manipulation has motivational effects in producing in-group bias. The theory assumes that our self esteem depends to great extent on the status and success of the groups we belong to; if we belong to a group, however arbitrary, it must be above-average.

BROWN, R. (1986). Ethnocentrism and hostility. Chapter 15, especially pp. 541-574, in Social Psychology, 2nd Ed. New York: Free Press.
HONG, O.P. and Harrod, W.J. (1988). The role of reasons in the ingroup bias phenomenon. European Journal of Social Psychology, 18, 537-545.
RABBIE, J.M. and Horwitz, M. (1988). Categories versus groups as explanatory concepts in intergroup relations. European Journal of Social Psychology, 18, 117-123.

Rentat de Cervell: molt paregut al que nosaltres intentarem provocar en les ments dels subjectes experimentals.
Brainwashing came to public attention when some U.S. soldiers, captured by the Chinese in the Korean War, refused repatriation at the end of the war. How could American boys not want to come home? Brainwashing was the answer: a system of small-group study of Communist-party materials, joined with sessions of criticism and self-criticism for failures to live up to "the people s viewpoint."

LIFTON, R. J. (1963). Thought reform and the psychology of totalism. New York: Norton. Whyte, W. K. (1974). Small groups and political rituals in China. Berkeley: University of California Press.
PASQUALINI, J. (Bao Ruo-Wang). (1976). Prisoner of Mao. New York: Penguin Books.
STOCKDALE, J. B. (1984). A Vietnam experience: Ten years of reflection. Stanford: Hoover Institute.

Referncies.
BROWN, R. (1986).  Ethnocentrism and hostility . Chapter 15, especially pp. 541-574, in Social Psychology, 2nd Ed. New York: Free Press.
HONG, O.P. and Harrod, W.J. (1988).  The role of reasons in the ingroup bias phenomenon . European Journal of Social Psychology, 18, 537-545.
RABBIE, J.M. and Horwitz, M. (1988).  Categories versus groups as explanatory concepts in intergroup relations . European Journal of Social Psychology, 18, 117-123.
LIFTON, R. J. (1963).  Thought reform and the psychology of totalism . New York: Norton. Whyte, W. K. (1974). Small groups and political rituals in China. Berkeley: University of California Press.
PASQUALINI, J. (Bao Ruo-Wang). (1976). Prisoner of Mao. New York: Penguin Books.
STOCKDALE, J. B. (1984). A Vietnam experience: Ten years of reflection. Stanford: Hoover Institute.
MOSCOVICI Serge (ed.),  La influencia social inconsciente . Estudios de psicologia social experimental, Barcelona, Anthropos, 1991.
PIAGET Jean. La epistemologa gentica. Madrid Editorial Debate. 1986.
INHELDERG  B. i PIAGET J. (1996) De la lgica del nio a la lgica del adolescente. Barcelona: Ediciones Paids Ibrica.

Enllaos externs.
Rplica de l'experiment d'Asch realitzat a l'IES Ramon Cid de Benicarl;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159274" title="Marc Calpurni Bbul" nonfiltered="4539" processed="4529" dbindex="64598">
Marc Calpurni Bbul (Marcus Calpurnius Bibulus)  fou un magistrat rom. 

Va obtenir les magistratures el mateix any que Juli Csar (edil curul el 65 aC, pretor el 62 aC, cnsol el 59 aC). Csar volia com a collega al consolat a Luci Luccei, per com que Luccei era partidari de Csar i Bbul era oposat, l'aristocrcia el triava cada vegada com a contraps, i es gastava molts diners en assegurar la seva elecci. Tot i aix durant el seu consolat no va poder fer gaire pel seu partit, i desprs d'un intent d'oposar-se a la llei agrria de Csar, intent frustrat, els aristcrates es van retirar de l'assemblea, i Bbul es va retirar a casa seva (va circular la broma de qu havia estat el consolat de Juli i de Csar); va dictar diversos edictes contra Csar que noms van tenir ress en el seu partit. 

Al final del consolat no li fou assignat cap provncia i va romandre a Roma. Desprs es va oposar a Csar i Pompeu i va aconsellar al darrer (56 aC) no restablir a Ptolemeu XII Auletes Neo-Dionisi  (80-58 aC i 55-51 aC) com a rei d'Egipte. 

En l'enfrontament entre Csar i Pompeu, Bbul va donar suport al darrer i va proposar que Pompeu fos elegit cnsol nic el 52 aC, per superar l'anarquia que havia provocat la mort de Publi Clodi Pulcre. 

Al 51 aC, d'acord a la nova llei de Pompeu que establia que els futurs consols i pretors no tindrien una provncia assignada fins passats cinc anys del final de la seva magistratura i que els magistrats de rang consolar o pretori que no havien tingut provncia en podrien demanar una, Bbul va rebre la provncia de Sria com a procnsol al mateix temps que Cicer rebia Cilcia. Poc abans d'arribar a Sria els parts van creuar l'Eufrates per  foren expulsats per Gai Cassi, el proquestor, i Bbul ja es va trobar el seu govern segur quan va arribar, per tot i aix li fou concedida pel senat un agrament de 20 dies; Cicer no va parar de dir als seus amics i de pregonar arreu que Bbul no havia tingut part en la victria. Encara que es va rumorejar que els parts tornarien, van estar anys sense acostar-se. 

Bbul va deixar la provncia amb la fama de haver-la administrat amb integritat i zel.
Va tornar a l'oest el 49 i Pompeu el va fer comandant de la seva flota a la mar Jnica, per impedir el pas de Csar a Grcia. Per Juli Csar va poder eludir la vigilncia. Bbul amb uns 30 vaixells va tornar a Itlia. Va poder desembarcar algunes tropes per no gaires, i els tripulants van patir fred i manca de menjar i agua perqu Csar els impedia desembarcar; Bbul va arribar a cremar tres dels vaixells. 

Bbul va caure malalt i va morir al comenament de l'any 48 aC prop de Crcira.

Estava casat amb Prcia, la filla de Marc Porci Cat Uticense (que desprs fou la dona de Marc Juni Brut), amb la que va tenir tres fills, dos d'ells de noms desconeguts (van morir a Egipte el 50 aC a mans dels soldats de Gabini, i quan Clepatra li va enviar ms tard al pare als assassins, els va deixar anar dient que el cstig corresponia al senat i no a ell).

Nota .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159276" title="Gai Bbul" nonfiltered="4540" processed="4530" dbindex="64599">
Gai Bbul fou edil curul l'any 22 durant el regnat de Tiberi. Probablement s la mateixa persona que Luci Publici Bbul, edil plebeu al que el senat rom va donar un lloc fix d'enterrament per a ell i la seva descendncia. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159277" title="Bippos" nonfiltered="4541" processed="4531" dbindex="64600">
Bippos (llat Bippus) fou un poltic argiu que fou enviat per la lliga Aquea com ambaixador a Roma el 181 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159278" title="Bircenna" nonfiltered="4542" processed="4532" dbindex="64601">
Bircenna fou un princesa illria, filla de la reina Bardilis i del rei Glucies d'Illria. Fou una de les dones del rei Pirros I d'Epir, que de jove va viure a la cort d'Illria.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159280" title="Bistanes" nonfiltered="4543" processed="4533" dbindex="64602">
Bistanes (Bisthanes) fou un prncep persa, fill d'Artaxerxes III de Prsia (Ocus). El 330 aC es va trobar amb Alexandre el gran prop d'Ecbatana i els va informar de qu el rei Darios III de Prsia havia ja fugit de la ciutat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159281" title="Bties" nonfiltered="4544" processed="4534" dbindex="64603">
Bties (Bithyas) fou un militar nmida que dirigia un considerable cos de cavalleria nmida al servei del rei Masinissa I, i sota ordres directes de Gulussa, fill del rei.  El rei nmida era aliat dels romans en la tercera guerra pnica el 148 aC per Bties va desertar i es va passar amb els seus homes als cartaginesos als que va fer un bon servei durant la guerra.

Desprs de la  caiguda de Cartago el 146 aC, Bties va caure en mans d'Escipi que el va portar a Roma i va desfilar al seu triomf, per en lloc de ser executat desprs, se li va permetre de residir a Itlia sota vigilncia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159282" title="Bitnic" nonfiltered="4545" processed="4535" dbindex="64604">
Bitnic (Bithynicus) fou un cognom dels Pompeis o Pompeus (gens Pompeii). Els principals personatges amb aquest nom foren:

Quint Pompeu Bitnic, cap pompei;
Aule Pompeu Bitnic, governador de Siclia.
Clodi Bitnic, notable de Perusa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159283" title="Quint Pompeu Bitnic" nonfiltered="4546" processed="4536" dbindex="64605">
Quint Pompeu Bitnic, fou fill d'Aule Pompeu, que fou contemporani i amic ntim de Cicer (era uns 2 anys ms gran). El 49 aC, en esclatar la guerra civil, Quint va abraar el partit de Gneu Pompeu, i desprs de Farslia el va acompanyar en la seva fugida a Egipte on va ser mort junt amb altres membres del seguici de Pompeu.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159284" title="Aule Pompeu Bitnic" nonfiltered="4547" processed="4537" dbindex="64606">
Aule Pompeu Bitnic fou fill de Quint Pompeu Bitnic. El 44 aC era pretor de Siclia i sembla que era favorable al partit que governava Roma, per aquest partit no se'n fiava, per lo que Aule va demanar protecci a Cicer que aquest li va prometre. Va rebutjar a Sext Pompeu que es volia apoderar de Messana, per desprs li va permetre ocupar-la amb la condici de repartir-se entre ambds el govern de l'illa. Sext va acceptar per una mica desprs el va fer matar.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159285" title="Clodi Bitnic" nonfiltered="4548" processed="4538" dbindex="64607">
Clodi Bitnic fou un personatge notable de Perusa, que fou executat a aquesta ciutat per ordre d'Octavi (August) desprs d'haver conquerit Perusia el 40 aC.

Vegeu tambe Publi Clodi M. F. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159287" title="Bitis" nonfiltered="4549" processed="4539" dbindex="64608">
Bitis (Bithys) fou un prncep dels odrisis de Trcia. Era fill de Cotis III rei odrisi de Trcia (180 aC-168 aC) i el seu pare el va enviar com hostatge a Perseu de Macednia.

El  168 aC el regne de Macednia fou conquerit per Emili Paulle i Bitis va caure en mans dels romans i va ser portat a Roma on va adornar el triomf de Paulle (167 aC) ; desprs d'aix fou enviat en residencia forosa a Carseoli, fins que uns mesos desprs fou restitut al seu pare, que va enviar una ambaixada per demanar el seu alliberament. Un Biz apareix breument com a rei odrisi el 148 aC i segurament seria el mateix Bitis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159290" title="Bituitus" nonfiltered="4550" processed="4540" dbindex="64609">
Bituitus o Betultus fou cabdill dels arverns a la Gllia.

Quan el procnsol Gneu o Cneu Domici Cn. F. Cn. N. Aenobarb (cnsol el 122 aC) va iniciar el 121 aC la guerra contra els allbroges, aquestos van rebre l'ajut de Bituitus al front dels arverns, per foren derrotats prop de la ciutat de Vindalium. Desprs del desastre els dos pobles es van preparar per una nova batalla que es va lliurar a la desembocadura del Isara en el Roine. El cnsol Quint Fabi Mxim, net del general Emili Paulle, els va anar a trobar all a la tardor d'aquell mateix any i els va derrotar completament. Segons estimacions sens dubte exagerades, Bituitus va perdre cent vint mil homes i ell mateix fou fet presoner tradorament per Aenobarb i enviat a Roma. El senat no va aprovar la conducta del procnsol i va enviar al cap gal a un exili suau a Alba. El fill de Bituitus, Congeniatus, tamb fou fet presoner, i enviat igualment a Roma.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159292" title="Bles" nonfiltered="4551" processed="4541" dbindex="64610">
Bles (Blaesus) que vol dir "tortamut" fou el cognom d'una famlia plebea de la gens Semprnia durant la repblica. El cognom apareix tamb en poca imperial entre la gens Jnia i la gens Pdia.

Els personatges mes destacats foren:
Gneu Semproni Bles (Cnaeus Sempronius Ti. F. Ti. N. Blaesus), cnsol rom.
Semproni Bles (Sempronius Blaesus), qestor rom.
Gai Semproni Bles fou trib de la plebs el 211 aC. Va portar a Gneu Fulvi a judici per haver perdut el seu exrcit a la Pulla.
Gneu Semproni Bles (Cnaeus Sempronius Blaesus) llegat del dictador Quint Fulvi Flac;
Publi Semproni Bles (Publius Sempronius Blaesus),trib de la plebs ;
Gneu Semproni Bles (Cnaeus Sempronius Blaesus) edil plebeu i pretor ;
Bles, jurista rom;
Quint Juni Bles (Quinctus Junius Blaesus), governador rom;
Juni Bles (Junius Blaesus), fill de Quint Juni Bles ;
Juni Bles el jove (Junius Blaesus), governador de la Gllia Lugdunense ;
Pedi Bles (Pedius Blaesus), senador rom.

Bles (poeta), poeta grec.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159293" title="Gneu Semproni Bles" nonfiltered="4552" processed="4542" dbindex="64611">
Gneu Semproni Bles (Cneus Sempronius Ti. F. Ti. N. Blaesus) fou cnsol el 253 aC durant la Primera Guerra Pnica. El seu collega fou Gneu Servili Cepi. Amb una flota de 250 vaixells van assolar la costa africana i van fer molt de bot, per van patir un accident martim al Petit Sirte i finalment van decidir retirar-se a Siclia i quan s'acostaven al Palinurus Promontorium els va sorprendre una turmenta en la que 150 vaixells van ser destruts. Els dos cnsols, tot i aquesta desgracia, van obtenir sengles triomfs. Fou cnsol per segona vegada el 244 aC i en aquest any es va fundar la colnia de Brundusium.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159294" title="Agrupaci de Colles de Geganters de Catalunya" nonfiltered="4553" processed="4543" dbindex="64612">
L'Agrupaci de Colles de Geganters de Catalunya (ACGC) s una associaci que s'ocupa de la divulgaci, conservaci i estudi del mn dels gegants sense oblidar la seva part festiva. 

L'Agrupaci de Colles de Genganters de Catalunya dedica especial atenci a la millora qualitativa de la msica popular i el ball de gegants, organitzant cursos i assessorament als geganters. Actualment compta amb un collectiu de ms de 2.000 gegants, i mou entre 20.000 i 25.000 persones agrupades en 500 entitats que mantenen una activitat continuada al llarg de l'any, especialment en les ms de 350 trobades anuals. 

Entre les seves activitats que organitza al llarg de l'any en destaquen l'organitzaci de la Ciutat Gegantera de Catalunya i la Trobada Nacional de Capgrossos de Catalunya. Com a mitj de difusi utilitza la revista "Gegants (revista)", en la qual es dna a conixer el mn dels gegants.

L'any 2000 fou guardonada amb el Premi Nacional de Cultura Popular concedit per la Generalitat de Catalunya.

Gegants de l'Agrupaci.

L'any 1985 es propos i aprov la construcci d'uns gegants per a l'entitat. Els gegants, ideats per la colla de Centelles, dissenyats per Griselda Karsunke i construts per Manel Casserres i Boix de Solsona, foren estrenats l'1 de maig de 1988 a Montserrat. Aquests gegants, amb els seus noms, "Treball" i "Cultura", i configuraci volen representar Catalunya.

L'any 2008, en motiu del 20. aniversari d'en Treball i na Cultura, es va construr una rplica exacte dels gegants originals, feta per Jordi Grau, per tal de conservar els originals en bon estat. Encara aix, estan a disposici d'aquelles colles que hagin sigut Ciutat Gegantera de Catalunya, i properament seran exposats permanentment al nou local de l'Agrupaci de Colles de Geganters de Catalunya, que se situar a la Colnia Gell.

Vegeu tamb.
 Ciutat Gegantera de Catalunya;
 Trobada Nacional de Capgrossos de Catalunya.
 Amics dels Gegants i Capgrossos de Granollers;
 Gegants de Molins de Rei;
 Colla Gegantera de Reus;
 Nanos de Reus;

Enllaos externs.
  Pgina oficial de l'Agrupaci de Colles de Geganters de Catalunya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159296" title="Semproni Bles" nonfiltered="4554" processed="4544" dbindex="64613">
Semproni Bles (Sempronius Blaesus) fou qestor el 217 aC amb el cnsol Gneu Servili Gem i va morir juntament amb un miler d'homes, quan descendia en vaixell per la costa africana en aquest mateix any.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159297" title="Gai Semproni Bles" nonfiltered="4555" processed="4545" dbindex="64614">

Gai Semproni Bles fou trib de la plebs el 211 aC. Va portar Gneu Fulvi a judici per haver perdut el seu exrcit a la Pulla.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159298" title="Gneu Semproni Bles (llegat)" nonfiltered="4556" processed="4546" dbindex="64615">
Gneu Semproni Bles (Cneus Sempronius Blaesus) fou llegat el 210 aC del dictador Quint Fulvi Flac, pel qual fou enviat a Etrria per dirigir l'exrcit que havia estat a les ordres del pretor Gai Calpurni. Alguns autors opinen que el seu nom (que es pot llegir noms abreujat i sembla que fou "Cn") sigui en realitat Gai, i per tant sigui la mateixa persona que el trib de la plebs del 211 aC, Gai Semproni Bles.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159299" title="Publi Semproni Bles" nonfiltered="4557" processed="4547" dbindex="64616">
Publi Semproni Bles (Publius Sempronius Blaesus) fou trib de la plebs el 191 aC i es va oposar a la concessi del triomf a Publi Corneli Escipi Nasica, per finalment va retirar la seva oposici.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159300" title="Gneu Semproni Bles (pretor)" nonfiltered="4558" processed="4548" dbindex="64617">
Gneu Semproni Bles (Cneus Sempronius Blaesus) fou edil plebeu el 187 aC i pretor de Siclia el 184 aC. El 170 aC fou enviat juntament amb Sext Juli Csar com ambaixador a Abdera.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159302" title="Bles (jurista)" nonfiltered="4559" processed="4549" dbindex="64618">
Bles fou un jurista rom, probablement una mica posterior en el temps que Trebati Testa, l'amic de Cicer. Labe l'esmenta al Digest noms pel cognom. Podria ser la mateixa persona que un procnsol d'frica anomenat Quint Juni Bles (any 22) per el ms probable es que sigui una mica anterior en el temps.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159303" title="Quint Juni Bles" nonfiltered="4560" processed="4550" dbindex="64619">
Quint Juni Bles (Quinctus Junius Blaesus) fou governador de Pannnia, crrec que exercia a la mort d'August l'any 14. En aquest any va esclatar a la provncia una gran revolta de les legions que amb prou feines va poder aturar Drus. La causa immediata de la revolta podria estar en la relaxaci de la disciplina permesa per Bles, si be les causes principals eren mes fondes.

El 21 va obtenir el govern d'frica per influencia del seu oncle Sej (Sejanus) el favorit de Tiberi. A l'frica va derrotar a Tacfarines (any 22) i Tiberi li va donar les insgnies del triomf i el ttol dImperator (fou la darrera vegada que aquest ttol fou conferit a una persona privada). Vellei Patercul diu que tamb va servir a Hispnia. 

El 28 fou cnsol sufecte. El 31 va ser arrossegat per la caiguda de Sei, i fou destitut dels crrec religiosos que ocupava, destituci que es va estendre al seu fill, per va aconseguir salvar la vida, per quan el 36 Tiberi va donar els crrec a altres persones, i convenuts de qu el seu final era proper, pare i fill es van sucidar de mutu acord.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159304" title="Juni Bles" nonfiltered="4561" processed="4551" dbindex="64620">
Juni Bles (Junius Blaesus) fou fill de Quint Juni Bles (Quinctus Junius Blaesus). Era a Pannnia quan es van revoltar les legions (14) i va haver de portar a Tiberi les queixes del soldats. Per segona vegada fou enviat a Tiberi quan Drus va arribar al campament de les legions pannnies. Va servir amb el seu pare contra Tacfarines (22). Es va sucidar amb el seu pare l'any 36, poc abans que Tiberi ordenes la seva execuci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159305" title="Juni Bles el jove" nonfiltered="4562" processed="4552" dbindex="64621">
Juni Bles (Junius Blaesus) fou fill probablement de Juni Bles (mort el 36). Fou governador de la Gllia Lugdunense el 70 i es va pronunciar per Vitelli al que va subministrar el que necessitava mentre va ser a la Gllia. L'emperador en va desconfiar i el va fer matar. Tot i que fou aconsellat per molts amics de no seguir a Vitelli, va refusar trencar la seva paraula.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159306" title="Pedi Bles" nonfiltered="4563" processed="4553" dbindex="64622">
Pedi Bles (Pedius Blaesus) fou un senador rom. Fou expulsat del senat l'any 60 a petici de la poblaci de Cirene que el va acusar de robar el temple d'Escolapi, i de corrupci en els reclutament militars. Fou readms al cap de deu anys.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159308" title="Rubelli Blande" nonfiltered="4564" processed="4554" dbindex="64623">
Rubelli Blande (Rubellius Blandus) fou el net d'un cavaller roma de Tibur, que l'any 33 es va casar amb Jlia, la filla de Drus, fill de l'emperador Tiberi. D'aquest matrimoni va nixer Gai Rubelli Plaute, que ms tard fou condemnat a mort per Ner. Un Rubelli Blande, segurament la mateixa persona (o el seu pare), era senador l'any 21. Tenia rang consular per no s'ha trobat cap cnsol amb aquest nom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159310" title="Heinz Dieterich" nonfiltered="4565" processed="4555" dbindex="64624">


Heinz Dieterich Steffan (1943, Rotemburg, Wmme) s un socileg i politleg alemany, resident a Mxic i professor a la Universitat Autnoma Metropolitana (UNAM), de Mxic DF. Conegut pel seu comproms poltic des de posicions d'esquerres i socialistes, Ha escrit nombrosos assaigs, collabora con incomptables publicacions i actualment s assessor del president veneol Hugo Chvez.

Biografia.

Desprs de cursar estudis de sociologia, Heinz Dieterich ha viscut i exercit a l'Amrica Llatina. Des de 1977 s professor de sociologia i metodologia a la Universitat Autnoma Metropolitana a Mxic.
Ha participat intensament en moviments socials i poltics americans, i publicat nombrosos treballs per a i sobre l'esquerra llatinoamericana.

s una de las figures ms destacades de la "Nova Escola de Bremen" de sociologia, que ha aplicat conceptes de ciberntica, mecnica quntica o el principi d'equivalncia en aquesta disciplina.

Aportacions ideolgiques.

Dieterich s considerat un dels referents a l'hora d'analitzar l'evoluci teorico-prctica de l'esquerra anticapitalista de tradici marxista posterior a la caiguda de la Uni Sovitica. Les seves aportacions han contribut cercar una alternativa a la falta d'un projecte de construcci econmica, poltica i social de transformaci social per a l'esquerra, projecte que per a amplis sectors de l'esquerra no ofereix el moviment altermundista sorgit durant la dcada dels anys 90 al mn occidental.

En la seva obra Socialisme del Segle XXI explica la base terica del seu plantejament, que troba en part aplicaci prctica en el procs revolucionari i democrtic de Veneuela, i, en menor mesura, en el procs iniciat a Bolvia per Evo Morales. El mateix Dieterich ha estat assessor del govern bolivari de Veneuela.

Una altra obra clau en el seu pensament s L'Aldea Global, escrita amb Noam Chomsky, una dura denncia del capitalisme i el pensament nic neoliberal.

Enllaos externs.

Secci de Heinz Dieterich al mitj veneol APORREA;
El Socialisme del Segle XXI ;
Entrevista ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159314" title="Extensi (Mozilla)" nonfiltered="4566" processed="4556" dbindex="64625">

Les extensions (en angls tamb es denominen add-ons) sn petits complements que afegeixen noves funcionalitats a diferents productes de la Fundaci Mozilla i variants (com el Firefox Portable). La seva funci s la d'afegir funcions o modificar les que el programa porta incorporades. Per a installar-se fan servir el sisstema XPInstall.

Els desenvolupadors de Mozilla van programar el Firefox amb la falta d'algunes caracterstiques amb la fi d'aconseguir un navegador lleuger i sense bugs a canvi, aquestes caracterstiques es poden aconseguir en forma d'extensions.

Aquestes extensions, a l'igual que el navegador, s'escriuen en XUL (un llenguatge de marcatge per interfcies d'usuari) , i per aix poden modificar qualsevol aspecte de la interfcie i gran part de la presentaci de pgines aix com agregar funcionalitats; no obstant la majoria d'extensions tamb fan s de JavaScript. La lliure installaci d'extensions i temes era un problema seris per a la seguretat, i amb la versi 0.9 Mozilla va publicar el lloc web Mozilla Update on hi havia extensions i temes "aprovats".

 Enllaos externs .

 Oficials .
Extensions i temes visuals per Mozilla, Thunderbird i Firefox  ;

 No oficials .
Pgina wiki del projecte de localitzaci dels programes Mozilla al catal de Softcatal;
Relaci, i estat, de les traduccions de les diferents extensions per Mozilla;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159327" title="Catedral de Vic" nonfiltered="4567" processed="4557" dbindex="64626">


La catedral de Sant Pere Apstol o catedral de Vic, enclavada al centre del recinte histric de la ciutat de Vic, presenta una mescla d'estils que van des del romnic fins al neoclssic. El campanar s romnic, el claustre i el retaule major sn d'estil gtic i la capella de Sant Bernat s barroca. De 1781 a 1803 la catedral va ser transformada i ampliada seguint l'estil neoclssic.

La faana t tres portades sota una rosassa central, ornamentades amb arquivoltes romniques aprofitades de l'antiga catedral. A l'interior, les seves curioses naus s'adornen amb un conjunt pictric de gran inters artstic i iconogrfic que representen el misteri de la Redempci, realitzat pel pintor Josep Maria Sert entre 1926 i 1930.

Al mur de la girola s'hi conserva el retaule major primitiu, datat entre el 1420 i el 1427, obra de Pere Oller i dedicat a la Verge i Sant Pere. Al seu costat hi trobem el sepulcre del fundador.

Pel que fa al claustre primitiu, aquest es divideix en dos pisos, un inferior romnic del segle XII i un de superior gtic dels segle XIV edificat pels mestres Despuig, Lardenosa i Valls. 

El claustre de baix obre la sala capitular consagrada l'any 1360, de planta rectangular coberta per una volta octogonal amb un petit absis quadrat al fons. Al centre del claustre hi trobem l'escultura del filsof catal nascut a Vic Jaume Balmes, realitzada l'any 1865 per Josep Bover.

Cal destacar-ne el Tresor Catedralici i el Museu Episcopal de Vic.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159334" title="Jos Mara Jover Zamora" nonfiltered="4568" processed="4558" dbindex="64627">
Jos Mara Jover Zamora (Cartagena, 1920 - 21 de novembre de 2006) fou un historiador i mestre d'historiadors murci. 

Va ser el gran renovador de la historiografia de l'Espanya contempornia: a mitjans dels anys 60 Jover s'incorpora als nous corrents historiogrfics europeus, rebent influncies de l'Escola dels Annales o del catal Jaume Vicens Vives. Considerat rescatador del terme "unamuni" intrahistria, entre els seus deixebles hi ha prestigiosos historiadors com Javier Tusell, Juan Pablo Fusi o ngel Bahamonde. 

L'any 2000 li va ser atorgat el XIV Premi Internacional Menndez Pelayo. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159340" title="Blasi" nonfiltered="4569" processed="4559" dbindex="64628">
Blasi fou un sobrenom de la gens Cornlia i la gens Hlvia.

Entre els Cornelis cal esmentar: 
 Gneu Corneli Blasi, cnsol rom.
 Gneu Corneli Blasi (pretor), pretor de Siclia el 194 aC.
 Publi Corneli Blasi, ambaixador rom.

Entre els Helvis els principals son:
 Marc Helvi Blasi, governador rom.
 Helvi Blasi, cavaller rom. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159342" title="Isaac Peral" nonfiltered="4570" processed="4560" dbindex="64629">
 
Isaac Peral fou un cientfic i mar murci nascut a Cartagena el 1 de juny de 1851 i mort a Berln el 22 de maig de 1895, inventor del submar Peral (1885), primer submar de la histria que podia ser utilitzat amb fins militars ja que disposava del mateix sistema de llanament de torpedes que incorporen els submarins moderns. Desprs d'una breu, per intensa carrera com mar de l'Armada Espanyola, va intervenir en la guerra de Cuba i en la tercera guerra carlina, acreditant percia i valor, pel que va ser felicitat i condecorat. Tamb va destacar en treballs i missions de carcter cientfic: va escriure un "tractat teric prctic sobre huracans" i va treballar en l'aixecament dels plnols del canal de Simanals (Filipines). 

En 1883 es fa crrec de la ctedra de Fsica-Matemtica de l'Escola d'Ampliaci d'Estudis de l'Armada. En 1885, desprs de la denominada crisi de les Carolines, en la qual Alemanya va intentar arravassar aquest arxiplag a Espanya, Isaac Peral es va considerar en l'obligaci de comunicar a les seves superiors que havia resolt definitivament el repte de la navegaci submarina. Desprs d'una rigorosa anlisi del seu projecte, per part dels ms qualificats cientfics de l'esmentada Escola d'Ampliaci, aquests van donar la seva aprovaci perqu fos traslladat al ministre de Marina, Almirall Pezuela, qui va rebre el projecte amb calors entusiasme. Per desgrcia, els successius ministres que li van succeir, van demostrar indiferncia o oberta hostilitat (Almiralls Rdriguez d'Arias i Bernger). 

Malgrat tot i grcies al suport de la Regna Regenta D Mara Cristina, el submar va ser finalment botat el 8 de setembre de 1888. El buc amidava 22 metres d'eslora, 2,76 de puntal, 2,87, de mniga i desplaava 77 tones en superfcie i 85 en immersi. La propulsi s'obtenia de dos motors elctrics de 30 cavalls cadascun, l'energia la subministrava una bateria de 613 elements. Incorporava, a ms un tub llenatorpedes, tres torpedes, periscopi, un sofisticat "aparell de profunditats", que permetia al submar navegar en immersi a la cota de profunditat desitjada pel seu comandant i mantenir el trimat del buc en tot moment, fins i tot desprs del llanament dels torpedes. I tots els mecanismes necessaris per a navegar en immersi cap al rumb prefixat. 

Les proves oficials es van desenvolupar al llarg de 1889 i 1890. Conv ressaltar que no se li va concedir perms per a efectuar la prova clau i ms eloqent, que havia sollicitat el propi inventor: travessar submergit l'estret de Gibraltar, des d'Algesires fins a Ceuta. A pesar de la qual cosa, va demostrar en les proves que es van verificar, que podia navegar en immersi a la voluntat del seu comandant, amb la destinaci, rumb i cota predefinides i en mar obert. A ms, va demostrar que podia atacar, sense ser vist, a qualsevol buc de superfcie. La Comissi Tcnica nomenada a aquest efecte, va avalar l'xit de les proves del primer submar de la histria. No obstant aix, foscs interessos mai aclarits, van motivar que les autoritats del moment rebutgessin l'invent i encoratgessin una campanya de desprestigio i vilipendi contra la persona de l'inventor, al com no li va quedar ms remei que sollicitar la baixa en la Marina i intentar aclarir a l'opini pblica la veritat del succet. 


El 5 de novembre de 1891 es llicencia del servei i s operat de cncer a Madrid, per se li impedeix publicar el seu "Manifest" en cap mitj de comunicaci. Finalment, va aconseguir publicar-lo, pagant-se'l de la seva butxaca, en un peridic satric cridat "El Matute". 

Dedicat a la vida civil, va aconseguir fundar diverses empreses amb xit, relacionades amb la seva especialitat, l'aprofitament de l'energia elctrica. 

El 4 de maig de 1895, Peral es trasllada a Berln per a ser operat de cncer, per una negligncia en les cures li produxen una meningiti que acaba amb la seva vida en 22 de maig. El 11 de novembre de 1911 s exhumat per a traslladar les seves restes mortals a Cartagena. 

Vegu tamb.
Narcs Monturiol i Estarriol;
Submar;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159343" title="Gneu Corneli Blasi" nonfiltered="4571" processed="4561" dbindex="64630">
Gneu  Corneli Blasi (Cneus Cornelius L. F. CN. N. Blasio) que segons els Fastii fou cnsol el 270 aC, censor el 265 aC i altre cop cnsol el 257 aC. Els Fastii esmenten que va obtenir el triomf el 270 aC, per es desconegut sobre qui va triomfar.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159344" title="Publi Corneli Blasi" nonfiltered="4572" processed="4562" dbindex="64631">
Publi  Corneli Blasi (Publius Cornelius Blasio) fou ambaixador rom enviat als carnis, istris i iapids el 170 aC. Dos anys desprs fou un dels comissionats nomenats per dirimir les disputes entre pisans i lunenses sobre els lmits de les seves terres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159347" title="Marc Helvi Blasi" nonfiltered="4573" processed="4563" dbindex="64632">
Marc Helvi Blasi (Marcus Helvius Blasio)  que fou edil plebeu el 198 aC i pretor el 197 aC. 

Va obtenir la Hispnia Ulterior com a provncia. Quan ja havia entregat el govern de la provncia al seu successor, es va haver de quedar a Hispnia degut a una llarga malaltia, i hi va romandre un any ms. Ja de retorn, amb una gurdia de sis mil soldats que li havia posat el pretor Appi Claudi, fou atacat per vint mil celtibers prop d'Iliturgi, per els atacants foren derrotats i uns dotze mil van morir. Iliturgi fou ocupada pels romans segons Valeri nties; aquesta victria li va valdre una ovaci concedida pel senat (195 aC) per no va poder optar al triomf al haver lluitat a la provncia d'un altra. 

El 194 aC fou un dels triumvirs que van fundar la colnia romana de Sipontum a la Pulla.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159348" title="Helvi Blasi" nonfiltered="4574" processed="4564" dbindex="64633">
Helvi Blasi (Helvius Blasio)  fou un cavaller rom que es va sucidar per donar exemple al seu amic Dcim Juni Brut Alb quan aquest va caure en mans de l'enemic (43 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159349" title="Blasi" nonfiltered="4575" processed="4565" dbindex="64634">
Blasi (tamb Blaci, o Blatti, llat Blasius, Blatius o Blattius) fou un dels caps de Salpia a la Pulla que va entregar la ciutat als romans el 210 aC juntament amb una forta guarnici cartaginesa que estava estacionada all. Es va imposar aix al seu rival local Alt Dasi (Dasius) que donava suport als cartaginesos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159350" title="Bles de Caprees" nonfiltered="4576" processed="4566" dbindex="64635">
Bles de Caprees (Blaesus) fou un poeta itali nascut a Capri (Capreae, Caprees) que va escriure una srie de poesies cmiques. Dos de les poesies son esmentades per Ateneu. La seva poca es indeterminada entre el segle III aC i l'poca imperial. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159352" title="Blesami" nonfiltered="4577" processed="4567" dbindex="64636">
Blesami (Blesamius) fou un glata que fou amic i ministre del rei glata Deiotarus I, que el va enviar com ambaixador a Roma; era en aquesta ciutat quan el rei fou jutjat i el va defensar Cicer (45 aC) i encara era a Roma el 44 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159353" title="Blitor" nonfiltered="4578" processed="4568" dbindex="64637">
Blitor fou strapa macedoni de Mesopotmia. Fou destitut per Antgon el borni el 316 aC en represlia perqu aquell any havia deixat  escapar de Babilnia a Seleuc, que va poder arribar a Egipte.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159354" title="Francisco Salzillo" nonfiltered="4579" processed="4569" dbindex="64638">

Francisco Salzillo i Alcaraz (Ciutat de Mrcia, 21 de maig de 1707   2 de mar de 1783), escultor barroc murci. Es tracta del ms representatiu escultor del segle XVIII i un dels ms grans del Barroc. 

 Biografia .

Francisco va nixer a Mrcia el 21 de maig de 1707. El seu pare, Nicols Salzillo, era un escultor itali, procedent de Capua, que uns anys abans s'havia establert a Mrcia. Desprs d'iniciar estudis de Lletres amb els jesutes, sembla que va entrar en l'Ordre Dominicana com novici, desprs d'aix va haver de fer-se crrec del taller escultric del seu pare a la mort d'aquest en 1727, quan Francisco contava amb tan sols vint anys. 

Era el segon de set germans, alguns dels quals treballarien en el taller familiar, concretament Jos Antonio i Patricio, nascuts en 1710 i 1722 respectivament. L'estil personal de Francisco va destacar des de molt prompte, amb tcniques com l'acabat del cabell a punta de cisell o el seu llaurat en forma d'estries molt fines. 

En 1746 es va casar amb Juana Vallejo i Taibilla, matrimoni fruit del com van nixer dos fills: Nicols, nascut en 1750 i mort a l'any segent, i Mara Fulgencia. 

Tota la vida de Francisco Salzillo va tenir lloc a Mrcia, on es va fer amb un nom i una fama que van transcendir el merament artstic. Noms hi ha documentat un viatge seu fora de la ciutat de Mrcia, el qual va realitzar a Cartagena per al lliurament de les imatges dels Quatre Sants en 1755. Va rebutjar la invitaci del Comte de Floridablanca para traslladar-se a Madrid, el que li hauria servit per a donar-se a conixer en la Cort. 

Amb el pas dels anys, la seva obra va ser adquirint fama i va rebre multitud d'encrrecs d'esglsies i convents de Mrcia i de les provncies limtrofes: Alacant, Albacete i Almera. 

En 1759 se li va nomenar Escultor Oficial del Consell de Mrcia i inspector de pintura i escultura. 

Desprs de la mort de la seva esposa en 1765, va comenar a reunir-se amb freqncia amb altres artistes i intellectuals de Mrcia. En 1777 van fundar la Reial Societat Econmica d'Amics del Pas, que va servir perqu en 1779 es cres l'Escola de Dibuix, que va tenir com primer director a Salzillo. 

Va morir a Mrcia el 2 de mar de 1783. Va Ser enterrat en el Convent de Capuchinas de Mrcia, on havia professat la seva germana Francisca de Paula. 

 Obra .

Francisco Salzillo va treballar exclusivament la temtica religiosa, i gaireb sempre en fusta policromada. Va realitzar centenars de peces que es distribuxen fonamentalment per tota la Regi de Mrcia i algunes provncies limtrofes. Desgraciadament, la Guerra Civil espanyola (1936-1939), va ser marc de la destrucci de moltes de les obres de Salzillo. 

La seva prolixa producci t fites destacades, entre els quals caldria destacar: 

 Sagrada Famlia. Esglsia de San Miguel (Murcia) ;
 San Antn. Ermita de San Antn (Murcia) ;
 Verge de la Llet. Esglsia Catedral (Murcia) ;
 San Jernimo Penitent. Esglsia Catedral (Murcia) ;
 San Andrs. Esglsia de San Andrs (Murcia) ;
 San Roque. Esglsia de San Andrs (Murcia) ;
 Inmaculada Concepcin. Esglsia del Carmen (Murcia) ;
 Santa Rosala de Palerm. Esglsia de Santa Eulalia (Murcia) ;
 Sagrada Famlia. Oriola (Alacant) ;
 Sant Isidre, Sant Fulgenci, Sant Leandro i Santa Florentina. Esglsia de Santa Mara de Gracia (Cartagena);

 El Betlem .

Realitzat a partir de 1776 per encrrec de Jesualdo Riquelme i Fontes, i culminat pel principal dels seus deixebles, Roque Lpez, el betlem s una de les obres ms representatives de l'obra de Francisco Salzillo. Est compost per 556 figures de 25-30 centmetres realitzades en fang cuit, fusta i cartr. Basant-se en els Evangelis de Sant Mateu i de San Lucas, Salzillo va relatant la histria bblica del Naixement de Crist, des de la Anunciaci a la fugida a Egipte, compaginant les escenes religioses amb unes altres de carcter popular o costumista, sent fidel reflex de moltes de les tradicions de l'poca. Basat en origen en la tradici del Pessebre napolit, crearia una autntica escola de belens que perdura a Mrcia fins als nostres dies. 

L'escriptor i erudit Javier Fuentes i Posa't va ser l'autor del primer catleg descriptiu d'aquest betlem en 1897. En 1909, el beln va sortir de Mrcia amb l'objectiu de ser venut, sent taxat en 165.000 pessetes. L'obra va regressar a Mrcia en l'any 1915, quan el Ministeri d'Instrucci Pblica i Belles Arts va autoritzar la seva compra per al poble de Mrcia per 27.000 pessetes. Al principi va estar situat en el Museu de la Trinitat, sent traslladat en 1956 al Museu Salzillo. 

El Betlem de Salzillo ha estat exposat en dues ocasions en la ciutat de Madrid. La primera va anar en 1961 en el Museu Nacional d'Arts Decoratives, i la segona en 1998 en el Palacio Reial. Aix mateix, en 1999 va tenir lloc una exposici en la sala Braccio digues Carlemany de la Ciutat del Vatic, on es van mostrar les principals figures del mateix

 L'Estil .

A diferncia dels grans autors del segle XVII, com Montas o Gregorio Fernndez, Francisco Salzillo no aprofundeix en els aspectes dramtics de les escenes, centrant-se en conceptes naturalistes i d'idealitzada bellesa que seran ja transici del final del Barroc al Rococ i al Neoclasicisme. 

Salzillo va crear escola -la cridada Escola Murciana d'Escultura- que va transcendir a la seva poca i que ha roms vigent fins als nostres dies, car tant els seus primers seguidors, com els quals s'han anat succeint fins a la data han perpetuat els models i tipus iconogrfics i estilstics de Francisco Salzillo. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159355" title="Blosi" nonfiltered="4580" processed="4570" dbindex="64639">
Blosi (Blosius) fou el cognom d'una famlia noble de Campnia. Els seus representants principals foren:
F. Mari Blosi (F. Marius Blosius) fou pretor de Campnia quan Cpua es va revoltar contra els romans i es va unir a Annbal el 216 aC.
Gai Blosi, filsof rom.
Els Blosis, nom donat a dos germans de cognom Blosi;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159356" title="Gai Blosi" nonfiltered="4581" processed="4571" dbindex="64640">
Gai Blosi (Caius Blosius) de Cumes fou un client de la famlia Escevola, lligat per llaos d'hospitalitat. Fou amic de Tiberi Grac al que va donar suport en la seva llei agrria. Mort Tiberi fou acusat davant els cnsols el 132 aC per la seva collaboraci amb els Gracs, i va fugir amb Aristnic de Prgam que llavors era en guerra contra Roma. Una mica desprs Aristnic fou derrotat i Gai Blosi es va sucidar. 

Es va dedicar ala filosfica i fou deixeble d' Antpater de Tars.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159357" title="Narciso Yepes" nonfiltered="4582" processed="4572" dbindex="64641">
Narciso Yepes, (Llorca, Comunitat Murciana, 14 de novembre de 1927 -   Murcia, 3 de maig de 1997). Guitarrista murci. 

Va ser un mestre de la guitarra clssica. Als 13 anys va comenar a estudiar al Conservatori de Valncia, amb Vicente Asencio (fams pianista de l'poca) 

En 1947 va interpretar el Concierto de Aranjuez de Joaqun Rodrigo, sota la direcci d'Atalfo Argenta. El 1952 va rescatar i arranjar una pea per a guitarra, coneguda com Romance Annimo o Romance d'Amour, que va ser el tema musical de la pellcula de Ren Clment, "Jeux interdits". 

El 1964 Yepes, en collaboraci amb el constructor de guitarres Jos Ramrez, crea la guitarra de 10 cordes, que entre les seves propietats compta amb la de facilitar la interpretaci d'obres de msica barroca (originalment escrites per a llat) 

En 1958 es casa amb la jove polonesa, estudiant de filosofia, Marysia Szummakowska, amb la que tindr tres fills: Juan de la Cruz (mort en accident), Ignacio Yepes (director d'orquestra) i Ana Yepes (ballarina) 

A partir de 1993, Narciso Yepes va comenar a limitar les seves aparicions pbliques, a causa de problemes de salut. El seu ltim concert va ser a Santander, l'1 de mar de 1996. La seva gran trajectria musical el feu mereixedor de gran quantitat de premis i mencions honorfiques. 

Va morir el 3 de maig de 1997 a causa d'un cncer linftic.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159359" title="Boccar" nonfiltered="4583" processed="4573" dbindex="64642">



Boccar (llat Bocchar)  fou rei dels maures en temps de Masinissa I el 204 aC.

Boccar fou un general del rei Sifax (Syphax) que aquest va enviar a lluitar contra Masinissa el 204 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159361" title="Boccus" nonfiltered="4584" processed="4574" dbindex="64643">



Nom de dos reis de Mauritnia:

Boccus I 111 aC-80 aC;
Boccus II 80 aC-30 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159362" title="Boccus I" nonfiltered="4585" processed="4575" dbindex="64644">
Boccus I (llat Bocchus)  fou rei de Mauritnia (111 aC-80 aC).

Va arribar al tron el 111 aC i en el seu regnat tan aviat fou amic dels romans com de Jugurta de Numdia. El 108 aC Jugurta, que era el seu gendre (estava casat amb una filla de Boccus), pressionat militarment per Quint Metel, li va demanar ajut, per Boccus tot i que li va prometre auxili, tamb va entrar en contacte amb Metel que li havia enviat una ambaixada; per uns mesos la guerra va quedar aturada mentre Metel negociava, i el 107 aC el rom va entregar el comandament a Mari, al que Boccus va oferir entrar a la clientela romana, mentre negociava amb Jugurta l'ajut a canvi d'un ter de Numdia.

Aquest ter va passar a Boccus per Mari el va devastar i Boccus llavors es va unir a Jugurta amb un fort exrcit, i per dues vegades van atacar als romans per foren derrotats en dues batalles. Desprs d'aix Boccus va enviar una ambaixada a Mari demanant l'enviament de dos oficials. Mari va enviar a Sulla i Aule Manli, que van convncer al rei de passar decididament del costat rom. Llavors va enviar una ambaixada a Roma oferint de nou la seva aliana per els ambaixadors foren capturats pels gtuls (gaetuli) i va passar un cert temps fins que es van escapar i van poder arribar al campament de Sulla que els va rebre hospitalriament i els va enviar finalment a Roma, on la possibilitat d'una aliana no fou ben rebuda.

Boccus es va entrevistar amb Sulla i aquest li va aconsellar que per guanyar-se al senat hauria d'entregar a Jugurta. Al mateix temps aquest darrer havia mig convenut al rei de trencar amb els romans i va passar un temps de dubtes fins que es va decidir per Sulla secretament. Llavors va invitar a Jugurta a negociar i quan el rei nmida va arribar, fou tradorament empresonat i entregat a Sulla el 106 aC (altres relats diuen que Jugurta va arribar com a fugitiu a Mauritnia i que fou llavors quan Boccus el va entregar). A canvi de la seva traci Boccus va poder entrar en l'aliana romana i va poder dedicar unes esttues de la Victria al Capitoli.

Va regnar com aliat rom fins vers el 80 aC en qu el van succeir en com els seus fills Bogud I i Boccus II. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159364" title="Pedro Vera" nonfiltered="4586" processed="4576" dbindex="64645">
Pedro Vera (San Pedro del Pinatar, Comunitat Murciana, 1967) s dibuixant de comic murci. 

Va crixer amb historietes populars com "Mortadelo i Filemn", "Vampus" i "Rufus", aix com Auralen, Leo Duraona, Jos Ortiz, Richard Corben... El seu favorit, Jack Kirby, per adaptar al comic 2001: Una odissea de l'espai. En el seu imaginari tampoc falta el cinema, des de les pellicules del duo Bud Spencer/Terence Hill fins a les de Stanley Kubrick, David Lynch i Francis Ford Coppola. 

En 1993 va rebre el premi al millor gui en el Concurs Mrcia Joven, i en 1994 guanya el Concurs de Cmic Ciutat de Cornell. Va ser fundador de la revista murciana "El to San", i va collaborar tamb en publicacions nacionals de l'poca:  La Comictiva ,  Kovalsky Fly ,  Annabel Lee  i "Subterfuge" (Subterfuge Records). 

El treball de Pedro Vera va ser reconegut en 1995 al ser nominat a  Autor revelaci  en el Sal del Cmic de Barcelona. En 1996 va tornar a guanyar en el Concurs "Murcia Joven" i va comenar a publicar la seva srie  Ortega i Pacheco  en el diari La Opinin de Mrcia. Un any desprs va collaborar en la revista Ruta 66 i va continuar fent historietes per a  El to San , creant per a aquesta a Nick Platino. 

Des de 1998 dibuixa per El Jueves corrosives pgines, normalment protagonitzades per les seves dues creacions ms populars: Nick Platino i Ortega i Pacheco. 

Tamb ha participat en nombroses xerrades i exposicions, ha realitzat cartells, portades de discos (pack dels  Reis del crim  per a Manga Films), etc. 

El seu estil s el dibuix en blanc i negre i tra gruixut, i de vegades inclouen muntatges entre fotos i dibuixos. En la seva labor exorcitza la societat actual, amb la telebasura en un lloc desatacat, a cop de gag iconoclasta i surrealista. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159365" title="Boccus II" nonfiltered="4587" processed="4577" dbindex="64646">
Boccus II (Bocchus) fou rei de Mauritnia vers 80 aC - 30 aC. Fill i successor de Boccus I, juntament amb son germ Bogud I. Com que foren hostils als pompeians, Csar el va confirmar vers el 50 o 49 aC i es van repartir el pas i el primer va governar la part oriental i el segon la occidental (la part occidental per uns anys, del 80 al 60 aC, ja havia estat independent).

Boccus II es va apoderar de territoris de Numdia (conquesta de Cirta la capital)  vers el 48 aC durant la revolta del rei Juba I i el 45 aC els romans li van reconixer a Boccus aquest territoris i encara els van ampliar amb els dominis de Masinissa II, aliat de Juba. Per a la mort de Juli Csar (44 aC) Arabi, fill de Masinissa, es va apoderar del regne patern expulsant a Boccus I.

Durant la guerra civil, Boccus II fou partidari d'Octavi August, i el 38 aC es va apoderar de la part occidental del seu nebot Bogud II, fill i successor de Bogud I i aliat de Marc Antoni, aprofitant que el sobir era a Hispnia. Octavi August el va confirmar com a nic rei de Mauritnia.

Va morir desprs del 33 aC i abans del 30 aC i el regne va esdevenir provncia romana.
 Vegeu tamb .
 Provncia romana de Mauritnia.
 Dabar;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159366" title="Boduognatus" nonfiltered="4588" processed="4578" dbindex="64647">
Boduognatus fou el cabdill del poble germnic dels nervis durant la guerra contra Juli Csar el 57 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159368" title="Boges" nonfiltered="4589" processed="4579" dbindex="64648">
Boges fou governador persa d'Eion a Trcia quan Xerxes I de Prsia va envair Grcia el 480 aC. Va continuar al crrec fins el 476 aC quan fou assetjat pels atenencs sota Cim II. Com que no podia defensar la ciutat i no es volia rendir, va matar a la seva dona, fills i famlia i va incendiar la ciutat, incendi en el qual va morir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159369" title="Bogud" nonfiltered="4590" processed="4580" dbindex="64649">


Nom de dos reis de Mauritnia:

Bogud I, 80 aC- desprs del 50 aC;
Bogud II, desprs del 50 aC-38 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159370" title="Bogud I" nonfiltered="4591" processed="4581" dbindex="64650">
Bogud I fou rei de Mauritnia vers 80 aC a 49 aC. Va succeir al seu pare Boccus I. Vers el 50 aC es va repartir el regne amb el seu germ Boccus II, i li va correspondre la part occidental en la que fou confirmat per Juli Csar el 49 aC en agrament per la seva aliana contra Pompeu.  Devia morir poc desprs i el va succeir el seu fill Bogud II, que sovint s'ha pensat que era el mateix Bogud I.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159372" title="Stephen Maturin" nonfiltered="4592" processed="4582" dbindex="64651">
Stephen Maturin s el co-protagonista de la srie de novelles d'Aubrey-Maturin escrites per Patrick O'Brian ambientades en la Armada Reial anglesa i en les guerres napoleniques de finals del segle XVIII i principis del XIX. 

Stephen Maturin s un metge i agent secret d'origen catal i irlands, i ideolgicament es defineix com un nacionalista catal i irlands, que lluita contra la tirania francesa encarnada per Napole i l'expansionisme castell-espanyol, per la llibertat de catalans i irlandesos.

Aquest metge i agent secret destaca per la seva intelligncia i professionalitat -tant en la seva tasca de metge com en la d'agent secret-, domini de llenges (catal, angls, francs, espanyol, irlands, llat, portugus, rab...), i punteria amb pistola. Tamb destaca la seva sang freda, la seva addicci a derivats de l'opi, en qu s un gran naturalista, membre de la Royal Society, i en el seu gust per la msica, toca el violoncel i la flauta.

Fsicament s baix, prim, de pell morena i amb ulls blaus. Pel que fa a l'aspecte amors el seu gran amor s Diana Villiers amb la que, desprs de molts anys, aconsegueix casar-se i tenir una filla, Brigit.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159374" title="Bogud II" nonfiltered="4593" processed="4583" dbindex="64652">
Bogud II fou rei de Mauritnia, successor del seu pare Bogud I a la part occidental. 

Vers el 48 aC apareix donant ajut a Cassi Long a l'Hispnia Ulterior contra una revolta que afectava a la provncia. 

A la campanya de Juli Csar a frica, Mauritnia occidental fou envada sense xit pel jove Gneu Pompeu. Quan el rei Juba I de Numdia va unir les seves forces a les de Quint Cecili Metel Pius Escipi, Bogud el va atacar a instigaci de l'exiliat Publi Siti i el va obligar a retornar per defensar el regne.

A la guerra d'Hispnia, Bogud II es va unir a Csar personalment contra els fills de Pompeu (45 aC) i va ser a la batalla de Munda. A la mort de Csar (44 aC) Bogud II va ser aliat de Marc Antoni i segurament per necessitats d'aquest va entrar a Hispnia el 38 aC i mentre el seu regne de Mauritnia occidental fou ocupat per Boccus II de Mauritnia oriental.

Aquesta usurpaci va ser confirmada per Octavi August i sembla que a ms a ms va concedir una constituci de ciutat lliure a Tingis. Bogud va anar a Grcia i va lluitar amb Marc Antoni i va morir a la ciutat de Metona (Methone) quan aquesta va ser conquerida per Agripa el 32 aC o principis del 31 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159375" title="Boiocalus" nonfiltered="4594" processed="4584" dbindex="64653">
Boiocalus fou el cabdill del poble germnic dels ansibaris (ansibarii). Fou lleial als romans fins que els hi va fer la guerra l'any 59.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159376" title="Boiorix" nonfiltered="4595" processed="4585" dbindex="64654">
Boiorix fou un cabdill del poble celta dels bois. El 194 aC juntament amb els seus dos germans, va dirigir la revolta dels bois contra Roma i va lliurar una batalla de resultat incert contra el cnsol Tiberi Semproni, que havia entrat al seu territori. Els bois van continuar lluitant contra els romans durant uns anys fins que foren sotmesos per Escipi el 191 aC, per Boiorix no torna a ser esmentat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159377" title="Vetti Bol" nonfiltered="4596" processed="4586" dbindex="64655">
Vetti Bol (Vettius Bolanus) fou comandant d'una legi sota Corbul en la guerra contra Tigranes V d'Armnia (58-63) l'any 63. El 69 fou nomenat governador de Britnia al lloc de Trebelli Mxim. A la guerra civil entre Vitelli i Vespasi, no es va decantar per cap dels dos. Durant tot el seu govern no va fer res contra els britons i va permetre un relaxament de les tropes, per la seva administraci fou integra, i en general va gaudir de popularitat. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159378" title="Bomilcar" nonfiltered="4597" processed="4587" dbindex="64656">


Onomstica:
Bomilcar I, militar i darrer governant cartagins. ;
Bomilcar (Sufet), poltic cartagins ;
Bomilcar (general), militar cartagins. ;
Bomilcar el nmida, cap els serveis secrets de Numdia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159380" title="Bomlcar I" nonfiltered="4598" processed="4588" dbindex="64657">
Bomilcar fou un dirigent de Cartago i militar cartagins, nebot dels lders Gisco I (337 aC  330 aC) i Amlcar II (330 aC). Va dirigir les forces cartagineses contra Agtocles quan aquest va envair territori cartagins el 310 aC essent lder Amilcar III (fill de Gsico I; Amilcar III va governar entre el 330 i el 309 aC). En la primera batalla contra els invasors, Bomilcar i el general Hann van dirigir als pnics; Hann va morir i Bomilcar va deixar fer amb l'esperana d'imposar una tirania sobre Cartago dirigida per ell mateix. Finalment el 308 aC va intentar prendre el poder, que havia quedat vacant, amb ajut d'uns 500 ciutadans addictes i alguns mercenaris, per el senat va aconseguir que els revoltats es rendissin contra promesa de perd, i Bomilcar fou capturat i crucificat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159381" title="Bomilcar (Sufet)" nonfiltered="4599" processed="4589" dbindex="64658">
Bomilcar fou un poltic cartagins que va dirigir una part de l'exrcit d'Annbal quan aquest exrcit creuava el Roine. Sembla que fou un dels sufets cartaginesos i que desprs va presidir el senat de la ciutat en el qual es va resoldre la Segona Guerra Pnica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159382" title="Jack Aubrey" nonfiltered="4600" processed="4590" dbindex="64659">
Jack Aubrey s el protagonista principal de la srie de novelles d'Aubrey-Maturin escrites per Patrick O'Brian centrades en l'Armada Reial anglesa i les guerres napoleniques de finals del segle XVIII i principis del XIX.

A les novelles veiem l'evoluci del personatge des que s nomenat capit fins a qu esdev almirall.

Fsicament Jack Aubrey s un home alt i corpulent, amic del bon veure i del bon menjar, de cabell ros i pell clara. 

La seva corpulncia el permet sortir viu de les nombroses lluites, abordatges i duels amb espasa que se succeeixen durant les novelles. Viu per sovint ferit. s anomenat "l'afortunat" pels seus company i mariners, donat que surt gaireb sempre amb xit de les batalles i aconsegueix grans botins de guerra i fortunes.

A terra, per, s un autntic desastre, no entn de negocis, li prenen el pl i passa penries i judicis. Grcies, per a la seva dona Sophie Aubrey i als consells de Stephen Maturin i ajudes de persones influents de l'Armada pot sortir-se'n.

Ideolgicament s un fidel seguidor de la corona anglesa i la moralitat conservadora (contrasta amb el seu company i metge Stephen Maturin, nacionalista catal i irlands, i ideolgicament ms flexible tot i que opositor radical de Napole). No s una persona gaire culta, poc llegida, ja que s'ha passat la vida navegant, des de marrec, obeint o donant ordres.

A la pellcula Master & Commander, s encarnat per Russell Crowe.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159383" title="Bomilcar (general)" nonfiltered="4601" processed="4591" dbindex="64660">
Bomilcar fou un militar cartagins. Va dirigir el reforos per Annbal desprs de la batalla de Cannes (216 aC) i va arribar a Itlia el 215 aC. El 214 aC, amb 25 vaixells, fou enviat a Siracusa, assetjada pels romans, per essent impossible fer front a la superior flota romana, es va retirar a frica. 

Dos anys desprs apareix de nou a Siracusa, i va sortir de port per portar noticies a Cartago del perills estat de defensa de la ciutat, quan ja tota Siracusa menys l'Acradina estava en mans de Marcel. Va tornar al cap de poc temps amb 100 vaixells. Al mateix any una epidmia de pesta va aniquilar bona part de l'exrcit cartagins de terra dirigit per Hipcrates i Himilc i altre cop va abandonar Siclia cap a Cartago per portar les noticies a la ciutat, podent tornar amb 130 vaixells, per fou advertit per Marcel de no acostar-se a Siracusa i es va dirigir a Trent amb la intenci de tallar els subministraments a la guarnici romana de la ciutat, per finalment es va haver de retirar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159384" title="Bomilcar el nmida" nonfiltered="4602" processed="4592" dbindex="64661">
Bomilcar fou un nmida, home de confiana del rei Jugurta, que el va utilitzar com a cap els serveis secrets. 

Un dels seus principals actes fou, quan Jugurta era a Roma el 108 aC, l'assassinat de Massiva, el net de Masinissa I, que tamb era a Roma al mateix temps i reclamava el tron de Numdia. Bomilcar fou descobert com a culpable i portat a judici, per abans de la sentencia Jugurta va aconseguir que podes escapar cap a l'frica.

L'any segent (107 aC) va dirigir una part de l'exrcit de Jugurta i fou derrotat al riu Muthul per Rutili, lloctinent de Metel. Al hivern d'aquell mateix any (107 a 106 aC) Metel va atacar Zama sense xit i llavors va decidir intentar subornar a Bomilcar, al que va prometre l'amistat i l'agrament de Roma si li entregava a Jugurta viu o mort; sembla que Jugurta se'n va assabentar i va enviar ambaixadors per sotmetre's incondicionalment a Metel, i des llavors Bomilcar fou sospits al rei.

Bomilcar va decidir accelerar els plans de traci concertats amb els romans i es va posar d'acord amb el noble nmida Nabdalsa, per capturar a Jugurta, per un secretari de Nabdalsa va revelar el complot al rei que va fer agafar a Bomilcar i el va executar.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159385" title="Bona Dea" nonfiltered="4603" processed="4593" dbindex="64662">
Bona Dea, coneguda tamb amb els noms de Maia, Fauna, Ftua o Oma, fou el nom d'una detat itlica que es descrita com a germana, esposa o filla de Faune (Faunus). Fou adorada des de molt antic a Roma com a divinitat proftica i se la vincul amb Cbele. Tenia cura del creixement dels fruits i el romans la confonien sovint amb la seua homnima grega. Maia s considerada companya de Vulc.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 141-142.

Articles relacionats.
 Maig;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159391" title="Bostar" nonfiltered="4604" processed="4594" dbindex="64663">


Bostar (general), general cartagins ;

Bostar (comandant a Sardenya), general cartagins;

Bostar (comandant d'Hispnia), general cartagins ;

Bostar (ambaixador), poltic cartagins;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159393" title="Bostar (general)" nonfiltered="4605" processed="4595" dbindex="64664">
Bostar fou un general cartagins que unit a Amilcar i Asdrbal, va dirigir les forces cartagineses enviades contra Marc Atili Rgul quan aquest va envair l'frica el 256 aC. Els esmentats generals no estigueren gaire encertats i en lloc de combatre a les planes amb la cavalleria i els elefants, que els donaven superioritat sobre els romans, es van retirar a les muntanyes on aquestos elements no tenien utilitat, i foren derrotats prop de la ciutat d'Adis amb una gran matana. Els tres generals foren fets presoners.

Desprs de la mort de Rgul, els general Bostar i Amilcar foren alliberats i entregats a la seva famlia que els hi va imposar un cstig tant brutal que Bostar va morir. Aquest tractament cruel va fer molt d'impacte a Roma, i els fills de Rgul van cremar el cos del general i van enviar les cendres a Cartago.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159394" title="Bostar (comandant a Sardenya)" nonfiltered="4606" processed="4596" dbindex="64665">
Bostar fou un general cartagins. Fou el comandant de les forces de mercenaris a Sardenya. El 240 aC els mercenaris es van revoltar i Bostar i tots els soldats cartaginesos foren massacrats pels rebels.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159395" title="Bostar (comandant d'Hispnia)" nonfiltered="4607" processed="4597" dbindex="64666">
Bostar fou un general cartagins. sdrubal el va nomenar comandant en cap de les forces cartagineses a Hispnia (217 aC) amb l'ordre d'impedir que les tropes romanes manades per Escipi podessin creuar lIberus (Ebre). Al no poder impedir l'avanament dels romans, Bostar es va retirar a Sagunt, on hi havia els hostatges que les diferents ciutats d'Hispnia havien entregat als cartaginesos. All Abelox (que era partidari en secret dels romans) el va convncer d'alliberar als hostatges amb l'excusa de qu aquest acte li asseguraria la lleialtat dels pobles d'Hispnia. Tot just desprs  d'alliberar als hostatges Abelox el va entregar tradorament als romans. La seva sort final es desconeix i encara que alguns pensen que fou el governador de Cpua nomenat per Hann el 211 aC, tamb podria ser un altre Bostar que va viure a la mateixa poca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159396" title="Bostar (ambaixador)" nonfiltered="4608" processed="4598" dbindex="64667">
Bostar fou un poltic cartagins. Fou enviar per Annbal com ambaixador a Filip V de Macednia (215 aC) per el vaixell en el que viatjava fou capturat pels romans i els ambaixadors enviats presoners a Roma. Alguns pensen que fou alliberat i que ms tard fou governador de Cpua nomenat per Hann (211 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159398" title="Braquilles" nonfiltered="4609" processed="4599" dbindex="64668">
Braquilles (Brachylles o Brachyllas,          ,          ), fou un grec de Becia fill de Neon, que es va guanyar el favor del rei de Macednia Antgon III Dos i quan aquest va conquerir Esparta (222 aC) li va donar el govern de la ciutat.

Mort Antgon III el 220 aC va continuar servint a Filip V de Macednia, al que va acompanyar a la conferencia amb Flamin (Flamininus) a Nicea de Lcrida el 198 aC.

A la batalla de Cinoscfals (197 aC) dirigia les tropes becies del rei macedoni i fou fet presoner pels romans, per Flamin el va enviar a casa sa i estalvi  ja que volia guanyar el favor dels beocis.

A la seva tornada fou elegit beotarca de la Lliga Becia, mercs a la influencia del partit macedoni a Tebes. Els caps del partit rom, Zeuxippos i Pisistratos entre d'altres, el van assassinar el 196 aC, probablement amb el consentiment rom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159399" title="Brancus" nonfiltered="4610" processed="4600" dbindex="64669">
Brancus fou rei del poble gals dels allbroges. Fou enderrocat pel seu germ petit probablement favorable a Roma, per fou restaurat per Annbal el 218 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159402" title="Brsides" nonfiltered="4611" processed="4601" dbindex="64670">
Brsides (Brasidas,         ) fou un general espart fill de Tellis (Tellis). Fou el general ms important de la primera part de la Guerra del Pelopons. En el primer any de la guerra (431 aC) va introduir cent homes a Methone mentre era assetjada pels atenencs, i va aconseguir salvar la ciutat. Va rebre pblicament l'agrament del govern i el setembre fou nomenat for epnim.

El 429 aC apareix com un dels tres consellers que va ajudar a Gnem (Cnemus) desprs de la seva primera derrota a Formi. I desprs de la segona derrota al mateix lloc el seu nom apareix com un dels que va intentar sorprendre el Pireu. 

El 427 aC va quedar sota comandament de Alcides, el nou almirall espart, per dins l'equivalent a l'estat major, i el va acompanyar a Crcira. Tucdides diu que desprs d'una primera victria va demanar d'atacar la ciutat per no fou escoltat . 

Desprs fou trierarca i va intentar desallotjar a Demstenes de Pylos (425). L'any segent era a l'istme de Corint preparant una expedici a la Calcdica per va haver d'auxiliar a Megara que sense el seu ajut hauria caigut sens dubte en mans dels enemics. 

El 424 aC amb un exrcit de 700 ilotes i 1000 mercenaris, va arribar a Heraclea, i en una rapida marxa a travs de Tesslia, es va unir a Perdicas II de Macednia. Amb el rei macedoni, desprs d'una breu campanya contra Arribeu (Arrhibaeus), un vassall revoltat, va conquerir Acantos (Acanthus), Estageira (propera a l'anterior),  Amfpolis (la ciutat mes important de totes les tributaries d'Atenes en aquesta zona, conquesta que fou complementada amb un atac al seu port, Eion, que no va tenir xit), Mircinos (Myrcinus), Galepsos, Esime (Aesyme) i altres ciutat de la pennsula d'Atos, Torone i finalment l'expulsi de la guarnici atenenca de la fortalesa de Lequitos (Lecythus).

A la primavera del 423 aC es va concertar la treva amb Atenes i noms un dia o dos abans va conquerir Escione (Scione) que s'havia revoltat. Brsides va rebutjar que hagus estat conquerida desprs de la treva i la va conservar i encara va encoratjar la revolta de Mende, amb l'excusa de violacions per l'altra part. Tot seguit va tornar a ajudar a Perdicas II contra el rebel Arribeu (Arrhibaeus) que va acabar amb una perillosa per hbil retirada i mentre Mende fou reconquerida pels atenencs. El hivern del 423 al 422 aC va fer un intent de ocupar Potidea .

El 422 aC Brsides, sense reforos, es va haver d'enfrontar a un fort exrcit atenenc dirigit per Cle (Cleon). Els atenencs van ocupar Torone i Galepsos per Brsides va poder salvar Amfpolis rebutjant als atenencs que van patir una seriosa desfeta en la que va morir Cle, per on Brsides fou greument ferit.   

Va morir poc desprs i fou enterrat a Amfpolis dins de les muralles, honor poc freqent en una ciutat grega.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159403" title="Acanthus" nonfiltered="4612" processed="4602" dbindex="64671">

Biologia: gnere de plantes de la famlia Acantcia, vegeu Acanthus (gnere);
Histria: ;
 Acanthus fou una ciutat de la Calcdia, vegeu Acantos (Calcdia);
 Acanthus fou un esportista espart, vegeu Acantos (esportista);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159405" title="Brennus" nonfiltered="4613" processed="4603" dbindex="64672">


Es el nom dels dos cabdills gals ms importants:

Brennus (segle IV aC), conqueridor de Roma;
Brennus (segle III aC), conqueridor de Grcia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159406" title="Brennus (segle IV aC)" nonfiltered="4614" processed="4604" dbindex="64673">
Brennus fou el lder dels gals que el 390 aC van creuar els Apenins i van assolar el centre i sud d'Itlia, ocupant fins i tot Roma. El seu nom real era probablement Brenhin o Bran per noms el nom llat es conegut. La major part dels seus guerrers eren snons.

Desprs de creuar els Apenins va atacar Clusium sense xit. La vall del Clanis el va permetre descendir cap al Tber , que va creuar, passant pel pas dels sabins i avanant per la via Salria cap a Roma. Disposava d'uns 70000 homes (segons Diodor de Siclia). 

Es va trobar amb l'exrcit rom a llia (Allia) amb uns 40000 homes. Brennus, en una gran maniobra, va carregar sobre l'ala dreta romana i la va arrasar i desprs va derrotar a l'ala esquerra; tot seguit podia avanar cap a Roma indefensa, per va perdre unes hores matant els romans ferits i desprs els soldats es van emborratxar i es van adormir i aix van perdre tot el dia segent a la batalla, amb el que els romans van poder assegurar el Capitoli.

El tercer dia va arribar a Roma, les portes de la qual eren obertes. 80 sacerdots i molts patricis foren massacrats i la ciutat fou saquejada i cremada menys la part del Palat, on Brennus va establir els seus quarters. Durant sis mesos va assetjar el Capitoli i va acabar reduint la guarnici i demanant 1000 lliures en peces d'or pel seu rescat. Segons la llegenda, durant la discussi sobre la precisi de les mesures utilitzades per pesar l'or destinat al rescat de Roma, Brennus llan la seva espasa contra les balances i pronunci la famosa amenaa Vae victis!, "Ai dels venuts!".

Llavors van abandonar la ciutat amb el seu bot. L'orgull rom probablement va fer circular mes tard que un grup dels gals fou sorprs i aniquilat prop de Caere, grup en el que fins i tot alguns situen a Brennus; Tit Livi fa aparixer al darrer moment Marc Furi Camil amb un exercit rom, derrotant els gals per dues vegades (abans de la conquesta del Capitoli) matant Brennus i la major part del seus homes, per probablement es tracta d'una revisi interessada de la histria.

 Referncies .
Tit Livi, Ab Urbe Condita 5.34-49;
Diodor de Siclia, Library 14.113-117;
Plutarc, Camillus 15-30;
Polibi, Histories 2.18;
Dions d'Halicarns, Roman Antiquities 13.6-12;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159407" title="Brennus (segle III aC)" nonfiltered="4615" processed="4605" dbindex="64674">
Brennus fou un cabdill gal. Es va establir (o ja estava establert) amb els seus homes a Pannnia i desprs es va desplaar cap a Grcia el 279 aC on Pirros d'Epir era absent lluitant a Itlia, i Ptolemeu Ceraune just acabava d'assolir el tron del regne de  Macednia. A Atenes governava Olimpidor i havia recuperat la seva independncia i la Lliga Aquea s'havia renovat. Aix doncs cap dels poders de Grcia li podia fer front adequadament. 

Brennus va entrar a Grcia per Penia. Grups de gals van envair Trcia i Macednia. Ptolemeu Ceraune fou fcilment derrotat i el pas va semblar molt ric als gals, que tamb veien els tresors dels temples. Aix que van seguir avanant cap al sud. Eren uns 150000 homes i uns 60000 cavalls.

Desprs de saquejar Macednia van avanar per Tesslia cap a les Termpiles on 20000 grecs es van disposar a frenar el seu avan mentre una flota de trirrems atenencs se situava a la rodalia. Quant Brennus va arribar al Esperqueios (Esprquios) es va trobar els ponts trencats i posicions reforades els grecs a l'altra costat. Es va esperar fins a la nit i va enviar llavors a un grup d'homes a creuar el riu; aquest homes van sorprendre els grecs i van ocupar les seves posicions; desprs van arreglar els ponts i els gals van poder creuar i avanar cap a Heraclea i cap a les Termpiles. Al dia segent es va produir la lluita per la falange grega va resistir molt be els atacs sense ordre dels indisciplinats gals que finalment es van haver de retirar. Brennus va enviar llavors a 40000 homes a travs de les muntanyes de Tesslia cap a Etlia, territori que van assolar. Al mateix temps alguns herecleotes van entregar el pas de les Termpiles, i els gals van poder passar; els grecs es va poder escapar cap a la flota que tenien a la costa.

Brennus, sense esperar a l'exrcit enviat a Etlia, va iniciar els saquejos en direcci a Delfos. Els habitants de la ciutat havien disposat 4000 homes a les roques abans d'arribar, i la seva posici era forta i dominant i van comenar a tirar pedres des de dalt, poden aix controlar als gals que es van haver de retirar. Brennus va resultar ferit i finalment els gals van fugir, perseguits pels grecs i en van fer una matana.

Brennus va sobreviure a les seves ferides per assabentat de la derrota es va sucidar.

Vegeu tamb: Galcia


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159408" title="Julius Briganticus" nonfiltered="4616" processed="4606" dbindex="64675">
Julius Briganticus fou un cabdill batau, nebot de Civilis (fill d'una germana) amb el que va tenir molt mala relaci. Va dirigir un esquadr de cavalleria i es va revoltar contra Aule Cecina Ali, general de Vitelli, i desprs contra Vespasi (any 70). Va servir desprs sota Quint Petili Cerealis a Germnia, contra el seu oncle Civilis, i va morir en combat l'any 71.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159409" title="Brinno" nonfiltered="4617" processed="4607" dbindex="64676">
Brinno fou un cabdill germnic.

Fou nomenat cap del poble dels canninefats (canninefates) en la seva lluita contra Roma l'any 70.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159410" title="Marc Anti Bris" nonfiltered="4618" processed="4608" dbindex="64677">
Marc Anti Bris (Marcus Antius Briso) fou trib de la plebs el 137 aC, i es va oposar a la Lex Tabellaria proposada pel seu collega Lluci Cassi Long. Finalment, sota pressi d'Escipi l'Afric, va retirar la seva oposici.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159411" title="Claudi Tiberi Germnic Britnic" nonfiltered="4619" processed="4609" dbindex="64678">
Britnic (Britannicus) fou fill de l'emperador Claudi i la seva dona Valria Messallina. 

Va nixer vers el 42  i se li va posar el nom de Claudius Tiberius Germanicus. Quan Claudi va aconseguir les seves preteses victries a Britnia se li va donar el ttol de Britnic, que es va traspassar al seu fill, i des llavors fou conegut per aquest nom. 

Durant el regnat del seu pare fou l'hereu presumpte de l'Imperi fins el final de l'escandalosa carrera de la seva mare (48).

Claudi es va casar llavors amb Agripina, l'amant de la qual, Palles (Pallas), la va convncer per fer adoptar per Claudi al seu fill (d'un matrimoni anterior) Lluci Domici, el qual es va casar amb Octvia, germana de Britnic, amb el que, com a fill (adoptiu) i gendre passava de fet davant de Britnic en els drets imperials (50).

L'any segent (51) el jove Lluci Domici (Ner) va rebre la toga viril i diverses distincions que van marcar el favor amb que el pare adoptiu el mirava com hereu, mentre Britnic encara no tenia toga. Com que Britnic es va queixar, Agripina va aconseguir eliminar als seus principals preceptors sospitosos de guiar la seva conducta, i substituir-los per persones fidels. 

Sembla que Claudi, abans de la seva mort, es va penedir del que havia fet i va voler restaurar els drets de Britnic, per no hi va ser a temps.

Mort Claudi el va succeir Ner i Britnic va quedar en l'obscuritat. Agripina planejava utilitzar-lo si convenia contra el seu propi fill, i quan aquest la va contrariar va amenaar amb provocar una reclamaci dels drets de Britnic. Ner, alarmat, va ordenar enverinar-lo, per el ver no va fer efecte; una segona dosi mes potent el va matar en un banquet (55).

Al seu funeral es va produir una gran turmenta i es diu que l'aigua va arrossegar la mascara del difunt i va deixar veure la cara que estava blanca dels efectes del ver.

 Nota .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159412" title="Britomaris" nonfiltered="4620" processed="4610" dbindex="64679">
Britomaris fou un cabdill dels gals snons, que va fer matar als ambaixadors romans enviats per demanar auxiliars snons per a Roma en la lluita contra els etruscs. Quan se'n va assabentar el cnsol Publi Corneli Dolabella, va  sortir amb un exrcit cap a territori dels snons, i el va assolar, matant a tots els mascles que va trobar. Britomaris fou fet presoner i va ser exhibit al triomf del cnsol, i tot seguit executat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159413" title="Broccus" nonfiltered="4621" processed="4611" dbindex="64680">
Broccus (Brocchus) fou un cognom rom derivat de tenir els dents cap a fora. Fou nom de famlia de la gens Fria.

Personatges amb aquest cognom foren:
Tit Furi Broccus que fou oncle de Quint Ligari.
Gneu Furi Broccus, que fou trobat en adulteri i severament castigat.
Gai Anneu Broccus fou un senador rom que fou expropiat per Smmac (Symmacus) un dels venerii, nova classe de publicans instituda per Verres.
Armeni Broccus fou procnsol en temps de Domici.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159414" title="Brogitarus" nonfiltered="4622" processed="4612" dbindex="64681">
Brogitarus fou un glata, gendre del rei Deiotarus I. Va comprar a Publi Clodi, que fou trib l'any 58 aC, el crrec de rei i gran sacerdot de la Magna Mater, a Pessinos (Pessinus), que els tribuns podien vendre en virtut d'una llei. Va pagar pel nomenament una gran quantitat de diners i va exercir el crrec la resta de la seva vida.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159415" title="Papi Brtul" nonfiltered="4623" processed="4613" dbindex="64682">
Papi Brtul fou un home de rang noble i gran poder entre els samnites que fou el principal impulsor de l'anomenada segona guerra samnita contra Roma. Desprs de diverses derrotes samnites, el 322 aC, van decidir entregar a Brtul als romans per aconseguir la pau. Brtul abans de ser entregat es va sucidar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159418" title="Brut" nonfiltered="4624" processed="4614" dbindex="64683">


Art brut, art del pintor Jean Dubuffet;
Cala en Brut, cala de Menorca;
Brut, cognom rom:;
Luci Juni Brut, cnsol rom;
Tiberi Juni Brut, fill de Lluci Juni Brut ;
Tit Juni Brut, fill de Lluci Juni Brut ;
Luci Juni Brut, lder dels plebeus ;
Dcim Juni Brut Esceva I, cnsol rom;
Dcim Juni Brut Esceva II, cnsol rom ;
Dcim Juni Brut, notable rom;
Marc Juni Brut, notable rom;
Marc Juni Brut, magistrat rom;
Marc Juni Brut, cnsol rom;
Publi Juni Brut, magistrat rom;
Dcim Juni Brut, triumvir ;
Dcim Juni Brut Gllec, general i cnsol rom;
Marc Juni Brut, jurista rom;
Marc Juni Brut Acusador, jurista i orador rom;
Dcim Juni Brut, cnsol rom;
Dcim Juni Brut Alb, un dels assassins de Juli Csar;
Marc Juni Brut, senador rom;
Luci Juni Brut Damasip, poltic rom;
Marc Juni Brut, poltic rom;
Marc Juni Brut, magistrat i general rom, assass de Csar;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159419" title="Brut (cognom)" nonfiltered="4625" processed="4615" dbindex="64684">
Brut (Brutus) fou el nom d'una famlia plebea de la gens Jnia. El seu primer suposat personatge rellevant fou el cnsol Luci Juni Brut, per que els Brut siguin descendents d'aquest es una cosa discutida per molts autors, ja que el cnsol era patrici i la seva nissaga es va extingir amb la seva mort doncs noms tenia dos fills que foren executats per ordre de ell mateix; Posidoni no obstant, diu que hi havia un tercer fill, que era infant quant els seus germans van ser executats, i que la branca plebea descendeix d'aquest fill, per aquesta versi no t una gran credibilitat. El sobrenom Brut s'hauria donat al primer cnsol perqu es va fingir idiota per salvar-se del darrer Tarqu, i Brut seria equivalent a idiota, per Pescenni Fest (Festus) li dona un altre significat. El nom podria ser similar a Sever, o podria tamb ser equivalent a esclau o esclau revoltat (de que suposadament derivarien el seu nom el poble dels brucis, llat brutii).

Brutus clebres.
Personatges que van portar el cognom o sobrenom Brut foren:
 Luci Juni Brut, cnsol rom;
 Tiberi Juni Brut, fill de Luci Juni Brut ;
 Tit Juni Brut, fill de Luci Juni Brut ;
 Luci Juni Brut, lder dels plebeus ;
 Dcim Juni Brut Esceva I, cnsol rom.
 Dcim Juni Brut Esceva II, cnsol rom ;
 Dcim Juni Brut, notable rom.
 Marc Juni Brut, notable rom.
 Marc Juni Brut, magistrat rom.
 Marc Juni Brut, cnsol rom;
 Publi Juni Brut, magistrat rom.
 Dcim Juni Brut, triumvir ;
 Dcim Juni Brut Gllec, general i cnsol rom.
 Marc Juni Brut, jurista rom.
 Marc Juni Brut Acusador, jurista i orador rom.
 Dcim Juni Brut, cnsol rom.
 Dcim Juni Brut Alb, un dels assassins de Juli Csar.
 Marc Juni Brut, senador rom.
 Luci Juni Brut Damasip, poltic rom.
 Marc Juni Brut, poltic rom.
 Marc Juni Brut, magistrat i general rom, assass de Csar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159420" title="Sucs (desambiguaci)" nonfiltered="4626" processed="4616" dbindex="64685">


Suc, el lquid que es pot extreure de plantes i fruites.
Sucs, una entitat municipal descentralitzada de Lleida.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159421" title="Luci Juni Brut" nonfiltered="4627" processed="4617" dbindex="64686">
Luci Juni Brut (Lucius Junius Brutus) fou cnsol rom el 509 aC segons els Fastii, desprs de l'expulsi dels tarquins.  

Segons la histria tal com es va escriure, Marc Brut, que era molt ric, estava casat amb la germana de Tarqu el Superb; va enviudar i van quedar dos fills menors, el gran que fou mort per ordre de Tarqu i el jove que es va salvar fent-se passar per idiota (i va rebre el sobrenom de Brut, equivalent a idiota); Tarqu es va apoderar de la seva herncia. Un dia Tarqu es va alarmar per un fet inexplicable i va enviar als seus dos fills, Tit i Aruns a preguntar a l'oracle de Delfos qui regnaria a Roma desprs de Tarqu i l'oracle va respondre que aquell que primer fes un pet a la seva mare al arribar a Roma; Brut va interpretar l'oracle i quan va arribar va besar la terra, mare de tots; no va tardar gaire a produir-se el rapte de Lucrcia i Brut va acompanyar al pare d'aquesta a Roma i va ser present al moment de la mort de la noia. En qualitat de trib celerum, crrec que exercia (equivalent en front del rei al crrec de magister equitum en front del cnsol) va revoltar al poble i va aconseguir l'expulsi dels tarquins essent elegit cnsol als comicis centuriats junt amb Luci Tarquini Collat (Lucius Tarquinius Collatinus). Els seus dos propis fills van conspirar contra la Repblica (junt amb altres nobles) per restaurar als Tarquins, i el pare va ordenar la seva execuci. El seu collega Luci Tarquini va haver de renunciar i fou expulsat de Roma perqu no queds ning de la famlia, i quan Veis i Tarqunia van voler restablir als tarquins per la fora, Brut va marxar contra aquestes ciutats i va morir combatent contra Aruns, fill de Tarqu, que tamb va morir. Se li va erigir una esttua al Capitoli.

Aquest relat t greus dificultats cronolgiques, ja que Tarqu se suposa que va regnar 25 anys i Brut era un nen quan Tarqu ja era rei; tampoc es probable que es podes fer passar per idiota i fos trib celerum.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159424" title="Tit Juni Brut" nonfiltered="4628" processed="4618" dbindex="64687">
Tit Juni Brut (Titus Junius Brutus) fou fill de Luci Juni Brut (Lucius Junius Brutus) i de Vitllia. Fou executat per ordre del seu propi pare vers el 509 aC acusat de conspirar contra la repblica romana.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159425" title="Luci Juni Brut (plebeu)" nonfiltered="4629" processed="4619" dbindex="64688">
Luci Juni Brut (Lucius Junius Brutus) fou un dels lders dels plebeus en la secessi del tur Sagrat el 494 aC. Hauria pres el nom en honor del primer cnsol de Roma i hauria estat desprs de la pau, el primer trib de la plebs i edil plebeu l'any que Coriol fou portat a judici. Probablement sigui un personatge fictici. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159426" title="Dcim Juni Brut Esceva I" nonfiltered="4630" processed="4620" dbindex="64689">
Dcim Juni Brut Esceva fou magister equitum del dictador Quint Publili Fil (339 aC) i cnsol plebeu el 325 aC juntament amb el patrici Luci Furi Camil. Durant el seu consolat va fer la guerra als vestins als que va derrotar en una batalla i els va ocupar dues ciutats, Cutina i Cinglia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159427" title="Dcim Juni Brut Esceva II" nonfiltered="4631" processed="4621" dbindex="64690">
Dcim Juni Brut Esceva (Decimus Junius D. F. Brutus Scaeva) fou llegat del cnsol Espuri Carvili Mxim el 293 aC, i cnsol el 292 aC. En el seu consolat va conquerir Falerii. El cnsol de l'any anterior, Espuri Carvili Mxim, va servir al seu costat com a llegat per mandat del senat. Hauria mort el 264 aC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159428" title="Dcim Juni Brut" nonfiltered="4632" processed="4622" dbindex="64691">
Dcim Juni Brut (Decimus Junius Brutus) fou probablement fill de Decimus Junius D. F. Brutus Scaeva () i fou el primer que va organitzar un combat de gladiadors a Roma, al Frum Boarium, juntament amb el seu germ Marc Juni Brut, en honor del seu pare del que es celebrava el funeral (264 aC).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159429" title="Marc Juni Brut (magistrat)" nonfiltered="4633" processed="4623" dbindex="64692">
Marc Juni Brut (Marc Junius Brutus) fou probablement fill de Dcim Juni Brut Esceva II (Decimus Junius D. F. Brutus Scaeva) i fou el primer que va organitzar un combat de gladiadors a Roma, al Frum Boarium, juntament amb el seu germ Dcim Juni Brut (Decimus Junius Brutus), en honor del seu pare del que se celebrava el funeral (264 aC).

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159430" title="Marc Juni Brut (trib)" nonfiltered="4634" processed="4624" dbindex="64693">
Marc Juni Brut (Marcus Junius Brutus) fou trib de la plebs el 195 aC i juntament amb el seu collega i possiblement germ, Publi Juni Brut, va impedir l'anulaci de la lex Oppia que restringia les despeses de les dones romanes. Fou pretor rom el 191 aC i tenia jurisdicci sobre la ciutat mentre els seus collegues la tenien a les provncies. Durant el seu perode de pretor va dedicar un temple a la Gran Mare Idea, moment en qu es van celebrar per primer cop els anomenats jocs megalsics. El 189 aC fou enviat com ambaixador a l'sia per establir els termes de la pau amb Antoc III el gran. Un cnsol del mateix nom apareix el 178 aC, per no s segur que sigui la mateixa persona i es pensa que mes aviat en fou el fill.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159431" title="Marc Juni Brut (cnsol)" nonfiltered="4635" processed="4625" dbindex="64694">
Marc Juni Brut (Marcus Junius M. P. L. N. Brutus) fou cnsol el 178 aC i va dirigir la guerra contra els istris als que va sotmetre completament el 177 aC. El 171 aC fou enviat com ambaixador a l'sia per exigir assistncia als aliats en la guerra contra Perseu de Macednia. El 169 aC fou candidat a la censura, per fou derrotat. Fou probablement pare de Marc Juni Brut el jurista, i avi (fill de l'anterior) de Marc Juni Brut Acusador; fou tamb pare de Dcim Juni Brut Gllec (cnsol el 138 aC), avi de Dcim Juni Brut (cnsol el 77 aC) i besavi de Dcim Juni Brut Alb, un dels assassins de Juli Csar.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159432" title="Publi Juni Brut" nonfiltered="4636" processed="4626" dbindex="64695">
Publi Juni Brut (Publius Junius Brutus) fou probablement germ de Marc Juni Brut (Marc Junius Brutus) i el seu collega en el tribunat el 195 aC. Fou edil curul el 192 aC i pretor el 190 aC, i en aquest any va exercir a la provncia d'Etrria on va romandre com a pretor tamb l'any segent (189 aC). Tot seguit va exercir el govern de l'Hispnia Ulterior.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159440" title="Dcim Juni Brut (triumvir)" nonfiltered="4637" processed="4627" dbindex="64696">
Dcim Juni Brut (Decimus Junius Brutus) fou un dels triumvirs designats per dirigir la fundaci de la colnia de Sipontum el 194 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159441" title="Dcim Juni Brut (cnsol)" nonfiltered="4638" processed="4628" dbindex="64697">
Dcim Juni Brut (Decimus Junius D. F. M. N.  Brutus) fou fill de Dcim Juni Brut Gllec (Decimus Junius M. F. M. N. Brutus Gallaecus) i membre del partit aristocrtic, que es va oposar activament a Saturn. Fou cnsol el 77 aC amb Mamerc Lpid com a collega. La seva dona era Semprnia, una dama educada per llicenciosa que va participar a la conspiraci de Catilina i va rebre als ambaixadors dels allbroges a casa del seu marit quan aquest era absent de Roma.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159442" title="Dcim Juni Brut Alb" nonfiltered="4639" processed="4629" dbindex="64698">
Dcim Juni Brut Alb (Decimus Junius Brutus Albinus) fou un dels assassins de Juli Csar, que no s'ha de confondre amb Marc Juni Brutus, tamb assass de Csar i molt ms conegut. Fou adoptat per Aule Postumi Alb que fou cnsol el 99 aC i del que va prendre el cognom. 

Va servir amb Csar a la Gllia quan encara era jove i va rebre el comandament d'una flota que fou enviada a atacar als venetis el 56 aC. Va seguir a la Gllia fins al final de la guerra i va lluitar contra Vercingetorix el 52 aC.

El 50 aC va retornar a Roma i es va casar amb Paula Valria. El 49 aC, al esclatar la guerra civil, va tornar al servei, i Csar li va donar el comandament de la flota que va atacar Masslia, on Brut va guanyar una batalla sobre una flota superior i finalment va ocupar la ciutat. 

Desprs va rebre el govern de la Gllia Transalpina, on va derrotar als bellvacs (bellovaci). Quan Csar va tornar a Itlia des de Hispnia el 45 aC, li va concedir l'honor de ser al seu carruatge, junt amb el seu nebot Octavi (August) i amb  Marc Antoni. Desprs Csar li va prometre el govern de la Gllia Cisalpina com a pretor el 44 aC i el consolat pel 42 aC.

Fins i tot Csar el va fer una dels seus hereus testamentaris i hi tenia tanta confiana que els conspiradors el van enviar a ell per acompanyar a Csar al senat el dia de l'assassinat.
No es coneixen els motius pels que Brut va participar a la mort de Csar, sens dubte poltics, per en tot cas es pot considerar que hi va haver ingratitud. 

Csar fou mort els idus de mar del 44 aC i Brut va passar llavors a la Gllia Cisalpina, provncia que fou obtinguda per Marc Antoni per decissi del senat rom, i que Brut va refusar d'entregar. Quant Marc Antoni va creuar el riu Rubic a finals d'any, Brut no li va fer front i es va tancar a Mutina, que fou assetjada per Antoni.

A l'abril del 43 aC encara resistia a Mutina quan el setge fou aixecat pels cnsols Aule Hirti i Gai Vibi Pansa als que acompanyava Octavi (August); Marc Antoni fou derrotat i va fugir creuant els Alps i com que els dos cnsols van morir en combat, el govern va tornar a Brut ja que el senat no volia donar a Octavi cap ms poder.

Brut va reunir un exrcit al nord dels Alps per marxar a Itlia. Mentre Octavi va obtenir el crrec de cnsol tot i la voluntat en contra del senat i va procurar la implantaci de la Lex Pedia per la qual els assassins de Csar era declarats fora de la llei i se li encarregava l'execuci de la sentencia. Aix va deixar a Brut en posici perillosa doncs Marc Antoni va marxar contra ell des de el nord i Octavi des de el sud. Luci Planc va desertar amb tres legions al bndol d'Octavi. Brut va decidir llavors passar a Macednia per en el cam fou abandonat pels seus soldats i fou trat i fet presoner pel Camil, un cap gal (al que havia fet abans alguns favors) i executat pel sequ Capenus, per ordre de Marc Antoni, el 43 aC.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159443" title="Marc Juni Brut (senador)" nonfiltered="4640" processed="4630" dbindex="64699">
Marc Juni Brut (Marcus Junius Brutus) fou un senador rom. Fou pretor el 88 aC i fou enviat pel senat rom, junt amb el seu collega Servili, a petici de Gai Mari, a impedir a Sulla, que era a Nola, que avancs fins Roma. A l'arribada de Sulla a Roma fou proscrit junt amb altres deu senadors. 

Desprs va servir amb Gneu Papiri Carb (cnsol el 82 aC) i fou enviat per aquest a Lilibea (Siclia) en una barca de pescadors, per fou descobert per la flota de Pompeu i rodejat i es va sucidar per no caure en mans de l'enemic.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159444" title="Call de Barcelona" nonfiltered="4641" processed="4631" dbindex="64700">

El Call de Barcelona s el sector de l'actual barri gtic, que antigament havia estat el barri jueu de Barcelona. Hi predomina encara avui en dia un estil semblant a molts calls jueus de Catalunya. Recentment s'ha descobert una sinagoga antiga, actualment oberta al pblic.

La comunitat jueva va existir al call fins el 1391, quan fou assaltat i els habitants obligats a convertir-se, dispersats o morts.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159445" title="Luci Juni Brut Damasip" nonfiltered="4642" processed="4632" dbindex="64701">
Luci Juni Brut Damasip (Lucius Junius Brutus Damasippus) fou un poltic rom, partidari de Gai Mari. Segurament el cognom Damasip (Damasippus) derivava de qu havia estat adoptat per un membre de la gens Licnia i llavors hauria agafat el nom alternatiu de Luci Licini Damasip (Lucius Licinius Damasippus)

Quan Mari estava assetjat a Praeneste (82 aC) va decidir que moriria per els seus enemics moririen amb ell, i va enviar una carta a Brut que llavors era pretor urb a Roma, i li va encarregar d'anar al senat amb un fals pretext i all assassinar a Publi Antisti, Gai Papiri Carb, Luci Domici Aenobarb, i al pontfex mxim Escevola. Luci Juni Brut va acomplir la ordre i els quatre designats foren assassinats i els seus cossos tirats al riu Tber. 

Tot seguit va fer un intent (que no va reeixir) d'aixecar el setge de Praeneste; el cnsol Gneu Papiri Carb va fugir a frica per Brut i altres van decidir marxar a Roma i presentar batalla a Sulla; foren derrotats i Brut fou fet presoner i executat per ordre de Sulla. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159446" title="Marc Juni Brut (poltic)" nonfiltered="4643" processed="4633" dbindex="64702">
Marc Juni Brut (Marcus Junius Brutus) fou el pare del anomenat tiranicida Marc Juni Brut (Marcus Junius Brutus).

Fou un jurista per no es considerat un gran orador. Fou trib de la plebs el 83 aC i probablement fou ell mateix durant el seu crrec qui va fer un intent de crear una colnia a Cpua que no va reeixir per l'oposici mostrada pels auspicis. Es va casar amb Servlia que era filla de Quint Servili i de Lvia (germana de Drus) i germanastre de Cat d'Utica per part de mare. La seva dona Servlia era germana de  Quint Servili Cepi i la famlia Servlia deia descendir de Servili Ahala, l'assass d'Espuri Meli. Marc Juni Brut tenia una germana de nom tamb Servlia, que fou la dona de Luculle. El seu fill es va casar amb una filla de Cat; una  filla es va casar amb Marc Lpid el triumvir (la dona d'aquest es deia Cornlia per es possible que fos una segona dona ja que la filla de Brut es improbable que ports el nom Cornlia Jnia) i un altra filla (Trcia Jnia)  amb Gai Cassi. Servlia va tenir relacions amb Juli Csar i la seva filla Trcia (Tertia o Tertulla) fou sens dubta tamb la seva amant. Trcia va morir ja vella l'any 22 segons esmenta Tcit.

Tot i l'escndol de la seva dona i la seva filla, Brut va adherir al partit de Juli Csar. Quant Lpid va aconseguir el poder deixat vacant per Sulla a la seva mort (77 aC), Brut fou encarregat del comandament de les forces de la Gllia Cisalpina i es va enfrontar a Gneu Pompeu a Mutina, per finalment, davant el perill de l'exrcit de Pompeu i la possibilitat de ser trat,  es va passar al partit d'aquest a canvi de qu Pompeu respectes les vides tots; una vegada acordat es va retirar amb alguns cavallers a Rhegium, prop del Padus (Po) per all fou mort per Gemini (Geminius) que havia estat enviat per Pompeu (77 aC), acte que li fou molt criticat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159448" title="Lee Harvey Oswald" nonfiltered="4644" processed="4634" dbindex="64703">

Lee Harvey Oswald s considerat l'assass material de John Fitzerald Kennedy, l'any 1969. Oswald dispar al President dels EUA a una distncia de 500 m. durant una desfilada en qu el predident es trobava al damunt d'un descapotable emprant un rifle amb mira telescpica.

Harvey Oswald fou detingut i assassinat per un pertorbat, Jack Ruby, quan era traslladat a la pres un dia desprs de la seva detenci.

Oswald formava part del partit comunista nord-americ i rpidament desprs del seu assassinat varen comenar a sorgir diverses informacions per intentar donar fermesa a la teoria inicial sostinguda fins a la data. No obstant aix, informes pericials apunten a una organitzaci inicial complexa i que diversos tiradors haurien disparat alhora contra el cotxe presidencial, segons les proves de balstica efectuades sobre els ocupants del vehicle i el vehicle. 

No descartant-se la participaci d'Oswald en el fet delictiu eren necessaries majors investigacions per tal d'esclarir la identitat de la resta de membres del complot.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159450" title="Marc Juni Brut tiranicida" nonfiltered="4645" processed="4635" dbindex="64704">

Marc Juni Brut (Marcus Junius Brutus) conegut com el tiranicida, fou fill de Marc Juni Brut (Marcus Junius Brutus) i de Servlia Cepiona.

 Origen familiar .
Va nixer la tardor del 85 aC i fou adoptat pel seu oncle Quint Servili Cepi abans del 59 aC i des llavors fou conegut tamb com Quint Cepi Brut. Del seu oncle va heretar ms tard una enorme fortuna. 

El seu pare va morir el 77 aC i fou educat per la mare. Marc Porci Cat fou el seu model poltic tot i que no va tenir les seves virtuts morals. 

 Els precedents poltic i militars .
El 59 aC Juli Csar fou cnsol i va voler silenciar els republicans i aix Luci Vetti (aconsellat pel trib Publi Vatini) va denunciar Brut com a cmplice d'una conspiraci contra la vida de Gneu Pompeu, per no es va poder demostrar res ja que era innocent. 

El 58 aC Csar va voler enviar fora de Roma a alguns republicans destacats i Cat d'tica fou enviat a Xipre. Brut va comenar la seva carrera poltica al costat de Cat al que va acompanyar al seu govern de Xipre (58 aC). Quan va tornar un temps desprs, no va participar a la poltica ni va donar suport a cap partit.

El 53  aC va acompanyar a Api Claudi Pulcre, amb la filla del qual, Cludia, estava casat, a Cilcia, i fou el seu qestor; en aquesta provncia, si b no va espoliar als provincials, s que va deixar prstecs a un alt inters i es va enriquir.

Va tornar a Roma el 51 aC i durant la seva absncia fou quan Cicer va defensar a Mil, i Brut va fer avinent que Mil no mereixia cap cstig sin una recompensa per haver mort a Clodi. Cicer fou precisament el successor d' Appi Claudi a Cilcia, i li va gestionar alguns afers de diners que Brut havia deixat pendents all, per sense permetre la usura, amb el que Brut no va guanyar els diners esperats. El 50 aC Appi Claudi fou acusat i Brut el va defensar i va aconseguir que fos absolt.

Quan va esclatar la guerra civil el 49 aC entre Csar i Pompeu, Brut es va ajuntar a la banda ms conservadora del Senat (els optimats) i es va oposar al triumvirat que van format Juli Csar, Marc Licini Cras i Gneu Pompeu Magne, ja que aquest havia fet matar al seu pare durant la dictadura de Luci Corneli Sulla.

Per a l'esclatar la guerra civil, va esdevenir partidari de Pompeu, igual que va fer Cat. Aquest va anar a Cilcia amb Publi Sexti, per Brut no els va acompanyar. El 48 aC es va distingir als combats de Dyrrhachium i Pompeu li va donar mostres d'agrament. A Farslia, Csar va estar a punt de matar a Brut que es va salvar segurament perqu la seva mare ho va demanar a Csar.

Brut va fugir a Larissa, per ja no va seguir ms a Pompeu i va escriure una carta a Csar demanant el seu perd, que li fou generosament concedit i encara el va convidar a reunir-se amb ell. Brut va obeir i va informar Csar de la fugida de Pompeu cap a Egipte.  Se li va permetre retirar-se de la guerra per no haver de lluitar contra els seus antics amics i va romandre per un temps a Grcia o a Roma dedicat a la literatura. El 47 aC es va reunir amb Csar a Nicea de Bitnia i va intercedir per un amic del rei Deiotarus I de Galcia, per Csar va refusar concedir el que demanava.

El 46 aC fou nomenat governador de la Gllia Cisalpina tot i que no havia estat abans ni pretor ni cnsol i va continuar servint a Csar fins i tot quan aquest va fer la guerra a alguns dels parents de Brut a l'frica (46 aC). El seu govern a la Cisalpina fou molt popular i se li va aixecar algun monument i el mateix Csar es va mostrar satisfet. Com que la provncia no estava afectada per la guerra es va dedicar a estudiar. 

El 45 aC el va succeir en el govern Gai Vibi Pansa, per no va tornar de seguit a Roma. Degut a alguns detalls les relacions amb Cicer es van refredar. Degu ser llavors quan Brut va repudiar Cludia i es va casar amb Prcia, la filla de Cat.

El 45 aC quan Csar va tancar la seva campanya a Hispnia, Brut va anar des de Roma per trobar-lo i junts van entrar a la ciutat el mes d'agost.

El 44 aC fou nomenat pretor urb. Gai Cassi, que volia obtenir el crrec de pretor i no el va aconseguir, estava enfadat amb Csar i amb Brut. Aquest darrer va rebre la promesa del Csar del govern de Macednia i probablement el consolat per algun any. Ja llavors, Brut estava en contra de la dictadura de Csar pels seus principis republicans, per no ho deixava entreveure i acceptava els seus favors i les magistratures que Csar determinava.

 L'assassinat de Csar .
Quan Csar va derrotar Pompeu el jove a la batalla de Munda i es va nomenar dictador vitalici, Brut, mitjanant Cassi, que el va convncer, es va unir als conspiradors que van assassinar a Csar durant una sessi del Senat celebrada al teatre de Pompeu, durant els idus de mar del 44 aC (15 de mar del 44 aC).

Desprs del crim, va anar al frum per adrear-se al poble, per no va trobar suport. Brut havia insistit en qu no s'assassins ning ms i es va beneficiar de l'indult concedit pel Senat rom als conspiradors, per iniciativa de Cicer i amb el consentiment de Marc Antoni, per aix fou una jugada de Marc Antoni per obtenir la promulgaci de les lleis julianes. Els assassins van reunir al poble al Capitoli i Brut va prometre que rebrien tot all que Csar havia disposat per a ells, i els dos partits estaven aparentment reconciliats; per els preparatius de Marc Antoni pel funeral de Csar, amb l'assalt del poble a les cases dels conspiradors, van deixar clar que Marc Antoni volia el poder en lloc del mort.

Brut es va retirar a l'interior del pas i va organitzar uns Ludi Apollinares (Jocs d'Apollo) esplndids (juliol) esperant segurament guanyar el favor del poble, per com que fou Antoni qui va assolir el control, va sortir en vaixell cap a Atenes (setembre) amb la intenci de prendre possessi de la provncia de Macednia que Csar li havia confiat. A Atenes va rebre una gran quantitat de diners del qestor Marc Appuleu o Appuleius, recaptats a l'sia. El senat, per, va adjudicar Macednia a Marc Antoni i Brut no en va poder prendre possessi. Antoni en va cedir el govern el desembre, a son germ el pretor Gai Antoni, per abans de l'arribada d'aquest ja estava Brut all i amb el suport de les restes dels pompeians, fou rebut pel governador Quint Hortensi (fill de l'orador) com a successor i legtim governador. Les tropes d'Illria i altres legions se li van unir i quan va arribar Gai Antoni no va poder passar de la costa d'Illria i va quedar assetjat a Apollnia al comenament del 43 aC i es va haver de rendir.

L'agost del 43 aC, Octavi August va obtenir del senat el decret que condemnava als assassins de Csar i fou encarregat de l'execuci del decret. Brut estava llavors en guerra contra algunes tribus trcies per mitja de les quals esperava fer-se amb diners i bot pels seus soldats. Va prendre el ttol dImperator, que tenia llavors el sentit de cap suprem. 

Quan, aviat, es va establir a Itlia el triumvirat, Brut es va preparar per la guerra. Brut i Cassi no van coordinar prou b les seves accions i es van dedicar al saqueig de Rodes i Lcia buscant bot. Carregat de bot, Brut es va trobar amb Cassi a Sardes al comenament del 42 aC i noms la por dels triumvirs va evitar que s'enfrontessin. En canvi a la mar Jnica, noms hi havia una petita flota dirigida per Estaci Murc, que no va poder impedir que les forces dels triumvirs creuessin a Grcia.

 La batalla de Filipos .
La tardor de l'any 42 aC, Brut i Cassi van enfrontar-se a la batalla de Filipos (Philippi, tardor del 42 aC), a l'est de Macednia, contra Marc Antoni i Octavi. Brut va aconseguir, en un primer enfrontament, derrotar Octavi, per Cassi va ser derrotat per Marc Antoni i, creient que Brut tamb havia estat derrotat, es va sucidar (3 d'octubre). A la segona batalla de Filips, tres setmanes desprs (23 d'octubre), l'exrcit de Brut fou derrotat per Marc Antoni. Brut va aconseguir fugir als turons del voltant per, en veure que estava a punt de ser capturat, es va sucidar. El seu cos va ser respectat per Antoni, que el va cobrir amb el seu mantell, i les seves cendres van ser enviades a la seva mare a Roma.

Brut havia estat casat dues vegades. La seva primera esposa va ser una filla d'Appi Claudi, per el seu matrimoni (cap el 51 aC) va acabar en divorci. Anys ms tard (45 aC) es va casar amb Prcia, filla de Cat, la qual el va recolzar abans i desprs de l'assassinat de Csar. Cap del dos matrimonis li va donar un fill.

Brut s un personatge controvertit que ha estat vist per uns com un exemple de trador i per altres com un home noble que va actuar per principis (es considera que va ser l'nic dels assassins que no va actuar per venjana o gelosia). Aix, a La Divina Comdia Dant el va situar, junt a Judes i Cassi, a la boca de Satans, que els mastega sense consumir-los; per la seva banda, William Shakespeare el va convertir en l'heroi de la seva tragdia Juli Csar, on se'l qualifica com "el ms noble dels romans". 












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159451" title="Nicfor Brienni" nonfiltered="4646" processed="4636" dbindex="64705">



Nicfor Brienni (general), general bizant ;
Nicfor Brienni (csar), marit d'Anna Comnena;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159454" title="Art contemporani" nonfiltered="4647" processed="4637" dbindex="64706">
L'expressi art contemporani s empra per designar les prctiques i realitzacions dels artistes actuals en les arts visuals.

La noci de contemporani s en principi una noci histrica que comporta simultanetat entre dues coses. L'art contemporani seria doncs l'art que es fa avui, del temps d'un locutor viu. Sense perdre el seu carcter histric, revesteix un carcter esttic. Aquest carcter es fa polmic, ja que els crtics no disposen de la perspectiva que aporta el temps per analitzar les obres com un historiador de l'art.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159456" title="Histria del budisme" nonfiltered="4648" processed="4638" dbindex="64707">



L'histria del Budisme comen 600 anys aproximadament abans de Crist a l'actual Caixmir.

Histria.

El Budisme no se'l pot considerar propiament una religi en el sentit estricte de la paraula. El Budisme prov de tradicions hinds molt antigues a la zona de l'actual ndia, Nepal, Tibet, 

Siddharta Gautama, el pare del Budisme, era prncep d'unes contrades. Siddharta, als 13 anys es cas. Per rpidament observ que el patiment que rebien els que no eren com ell era massa gran per continuar visquent amb aquesta crrega. Aix doncs, ho abandon tot i comen una vida d'ascetisme, de reclusi i de profundes meditacions amb ell mateix. Ajud els pobres i transmet el seu missatge alliberador, fins que un bon dia, sota un arbre, desprs d'estar meditant tota una nit sota el mateix arbre, Sidarta Gautama s'illumin. Buda (o Sidarta Gautama) segons la tradici Budista tranc d'aquesta manera amb la roda de la vida, el Karma, i assol el Nirvana, el pas pel qual s'aconsegueix trencar amb la reencarnaci i aconseguir la pau eterna. 

Buda, abans de morir, transmet els seus missatges i coneixements als seus deixebles i aquests a la vegada els varen estendre per tot l'est d'sia. El Budisme an corrent per arreu fins que s'establ a l'actual zona del Tibet i els Budistes es comenaren a organitzar. Fou a partir d'aquell moment quan es comen a parlar de la reencarnaci de Buda, el Dalai Lama. El Dalai-Lama seria el pare de tots els Lames.

Aix doncs, el Budisme neix d'un sser hum normal i corrent, el qual lluit per la llibertat de l'sser hum i simplement al morir, ms que convertir-se en un Du o esperit superior, aconsegu l'alliberaci absoluta i la pau eterna. Aquest seria el punt de diferenciaci amb la resta de religions Poli o Monoteistes, que s que afirmen l'existncia d'un Du incomprensible i superior a Tot.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159457" title="Afirmaci del conseqent" nonfiltered="4649" processed="4639" dbindex="64708">
L'afirmaci del conseqent es una fallcia deductiva que respon a l'esquema segent, molt semblant al modus ponens, que s correcte. La fallcia d'afirmaci del conseqent no s, en canvi, acceptable.

Si p aleshores q
q
Per tant, p

Exemple.
 Premissa 1: Si sortim de vacances, anem a Nicaragua.
 Premissa 2: Anem a Nicaragua.
 Conclusi: Per tant, sortim de vacances.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159459" title="Negaci de l'antecedent" nonfiltered="4650" processed="4640" dbindex="64709">


Es tracta d'una fallcia deductiva, que respon a l'esquema segent:

Si p aleshores q
No-p
Per tant, no-q

Exemple
 Premissa 1: Si anem a Nicaragua s que estem de vacances.
 Premissa 2: No anem a Nicaragua.
 Conclusi: Per tant, no estem de vacances.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159461" title="Targeta sanitria europea" nonfiltered="4651" processed="4641" dbindex="64710">
La targeta sanitria europea s una targeta que engloba el conjunt d'europeus sota un sistema d'assistncia sanitria gratuita a l'estranger. Per obtenir aquest servei cal desplaar-se fins a una oficina de la Seguretat Social i donar-se d'alta. La targeta t una vigncia d'un any.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159462" title="Argumentaci circular" nonfiltered="4652" processed="4642" dbindex="64711">
L'argumentaci circular o fallcia del raonament circular, o de l's implcit de la conclusi com a premissa. s un tipus de simplificaci en la qual l'argument assumeix el que s'est intentant demostrar.

Exemple: 
 Premissa 1: La Bblia s veritat perqu Du la va escriure.
 Premissa 2: La Bblia diu que Du existeix.
 Conclusi: Per tant, Du existeix.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159463" title="Nicfor Brienni (general)" nonfiltered="4653" processed="4643" dbindex="64712">
Nicfor Brienni fou un  fams general bizant que es va  revoltar contra l'emperador Miquel VII Ducas i es va proclamar emperador a Durazzo el 1071. 

Encara que tenia al poble al seu favor, va sorgir un tercer pretendent, Nicfor Botaniates, que tenia el suport del clergat i de l'aristocrcia, i va aconseguir fer-se amb el poder sota el nom de Nicfor III Botaniates. 

Aquest va enviar forces contra Nicfor Brienni dirigides per Aleix Comn (ms tard emperador). Brienni fou derrotat i fet presoner prop de Calabrya a Trcia i encara que fou tractat amablement al comenament, el ministre de l'emperador Basili, el va fer cegar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159465" title="Nicfor Brienni (csar)" nonfiltered="4654" processed="4644" dbindex="64713">
Nicfor Brienni (Nicephorus Bryennius) fou el marit d'Anna Comnena. Va nixer a Orsties a Macednia a la meitat del segle XI (1062) i era fill o nebot d'un fams general bizant tamb anomenat Nicfor Brienni.

Fou amic i lleial a l'emperador Aleix I Comn (1081). Fou un general distingit i un notable  intellectual. L'emperador va crear per a ell el ttol de panipersebastos (panhypersebastos) que l'assimilava a un "csar"; aquest darrer ttol tamb li es donat.
Tamb va obtenir la ma de la seva filla Anna Comnena amb la que va viure feliment durant 40 anys.

Es va distingir a la guerra contra Bohemond d'Antioquia i va negociar la pau del 1108. Anna va intentar que Nicfor fos nomenat hereu per Aleix no va voler desheretar al seu fill Joan. Aix quan Aleix va morir el 1118, Anna i Nicfor van conspirar contra el jove Joan II Comn, per el complot va fracassar, degut a que Nicfor va refusar d'actuar en el moment decisiu (cosa que la seva dona li va retreure). Els seus bens foren confiscats i els dos foren desterrats a Oenoe (desprs Unieh) a la costa de la Mar Negra, on van viure retirats per bastants anys per amb el temps Nicfor va recuperar el favor de l'emperador.

El 1137 fou enviat a Sria per intentar aixecar el setge d'Antioquia pels croats, per es va posar malalt i va tornar a Constantinoble on va morir poc desprs.

Va deixar una historia dels regnes d'Isaac I Comn, Constant X Ducas, Rom IV Digenes i Miguel VII Ducas Parapinaces, que es una de les obres ms valuoses sobre historia bizantina. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159472" title="Bubares" nonfiltered="4655" processed="4645" dbindex="64714">
Bubares fou un militar persa, fill de Magabazos. 

Fou enviat a Macednia per preguntar pels ambaixadors perses desapareguts, als quals Alexandre, fill d'Amintes I de Macednia, havia fet matar (507 aC). Alexandre va subornar a Bubares per guardar silenci i li va donar a la seva germana Gigea en matrimoni. De la princesa macednia va tenir un fill, que es va dir Amintes en honor del seu avi. 

Torna a aparixer uns 25 anys mes tard amb l'exrcit de Xerxes I de Prsia, quan va dirigir la construcci del canal que el rei persa va construir a l'istme d'Athos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159473" title="Bubulc" nonfiltered="4656" processed="4646" dbindex="64715">
Bubulc (Bubulcus) fou un nom de famlia de la gens Jnia. Dues persones d'aquest non son anomenades als Fasti Capitolini: Caius Junius Bubulcus Brutus i Caius Junius Brutus Bubulcus, ambds cnsols, que segurament foren membres de la famlia dels Bruts i no a una branca separada de la gens Jnia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159478" title="Gai Juni Bubulc Brut" nonfiltered="4657" processed="4647" dbindex="64716">
Gai Juni Bubulc Brut (Caius Junius C.F.C.N. Bubulcus Brutus) fou un magistrat rom. Cnsol el 317 aC, altre cop el 313 aC i una tercera vegada el 311 aC. 

En el primer consolat, la ciutat de Teate, a la Pulla, va enviar una delegaci per fer la pau que es va signar entre la ciutat, com estat, i Roma. Teate va reconixer la sobirania romana. Mentre Bubulc va ocupar Forentum a Lucnia i va avanar per la regi. 

En el segon consolat (313 aC) es va fundar Saticula.

El 312 aC fou magister equitum del dictador Gai Sulpici Llong o segons Titus Livi, ell mateix fou dictador.

El 311 aC va fer la guerra contra els samnites amb xit. Al cnsol Juni Bubulc li fou encarregada la guerra al Samni i al altre cnsol, Quintus Aemilius Barbula, a Etrria. La ciutat de Clvia (Cluvia), on els romans tenien una guarnici, havia rebutjat els atacs samnites, per es va haver de rendir a causa de la gana, i els soldats romans foren fuetejats i desprs executats. Un dia desprs Juni Bubulc es va presentar davant Clvia i la va assaltar, ocupant-la amb certa facilitat, matant a tots els mascles samnites; d'all va passar a Bovianum, capital dels samnites anomenats pentris; el perms als soldats per saquejar la ciutat, suposadament fora rica, va facilitat la seva conquesta desprs de fora temps de setges temporals. La ciutat fou saquejada i es va fer ms bot all sol que a la resta del Samni, per els habitants van salvar la vida; el bot fou donat als soldats. Alguns desertors o presoners van parlar als romans d'uns prats on s'havia reunit als ramats. Els consols es van dirigir a la zona, per els samnites ho havien previst i van establir les seves forces als dos costats de l'estret cam cap a aquell lloc i quan van arribar els romans van sortir sobtadament i els van atacar; la sorpresa els va afavorir, per aviat els romans es van refer, i amb disciplina i experincia van derrotar els samnites i els van causar unes vint mil baixes, fent-se, a ms, amb els ramats. 

El 309 aC fou altre cop magister equitum, aquesta vegada del dictador Luci Papiri Cursor. 

El 307 aC fou censor amb Luci Valeri Mxim i va construir el temple de la Salut i el seu collega va fer algunes vies o camins; tamb va expulsar a Luci Antoni del senat. Va dedicar probablement un temple a la Salut que desprs va construir. Per la seva victria va obtenir els honors del triomf. 

El 302 aC fou nomenat dictador quan els eques van iniciar la guerra i es va tmer una revolta general de les nacions venes. Bubulc va derrotar els eques al primer combat i va tornar a Roma amb noms set dies. No va resignar la dictadura fins que no va culminar la dedicatria del temple de la Salut que fou adornat amb pintures de Gai Fabi Pictor probablement representant la seva victria sobre els samnites.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159479" title="Gai Juni Brut Bubulc" nonfiltered="4658" processed="4648" dbindex="64717">
Gai Juni Brut Bubulc (Caius Junius C.F.C.N. Brutus Bubulcus) fou un magistrat rom. Fou cnsol el 291 aC i el 277 aC. En la segona vegada va tenir per collega a Publi Corneli Ruf, i els dos van anar al Samni i va patir una derrota a mans dels samnites que els van atacar a les muntanyes. Les prdues romanes van portar a la discussi entre els dos cnsols i es van separar: segons Zonares, Bubulc va romandre al Samni mentre que Ruf se'n va anar a Lucnia i Bruttium; segons els Fasti capitolini, fou justament a l'inrevs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159480" title="Buca" nonfiltered="4659" processed="4649" dbindex="64718">
Buca fou el nom d'una famlia de la gens Emlia. Els personatges destacats foren:

Luci Emili Buca el Vell (Lucius Aemilius Buca) fou un magistrat rom. Fou probablement qestor sota Sulla.
Luci Emili Buca el Jove (Lucius Aemilius Buca) fou fill de Luci Emili Buca (Lucius Aemilius Buca). Va intercedir amb els jutges per la sort de Marc Emili Escaure al seu judici el 54 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159482" title="Marc Bucculeu" nonfiltered="4660" processed="4650" dbindex="64719">
Marc Bucculeu (Marcus Bucculeius) fou un jurista rom. Cicer l'esmenta al seu tractat De Oratore. Cras el descriu com familiaris noster, neque meo judicio stultus, et suo valde sapiens. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159483" title="Endocrinologia" nonfiltered="4661" processed="4651" dbindex="64720">
L'endocrinologia s la branca de la medicina que tracta les disfuncions del sistema endocr i les seves secrecions especfiques, anomenades hormones.

 Funcions dels rgans endocrins, les hormones i els receptors .

Les hormones sn molcules que actuen com a transmissors de senyals entre una cllula i una altra. La majoria d'aquestes hormones arriben als seus receptors a travs de la sang.

Tots els organismes pluricellulars necessiten sistemes per coordinar i regular les funcions de les diferents cllules. Hi ha dos mecanismes per a dur a terme aquesta funci en els animals superiors: el sistema nervis i el sistema endocr. El sistema endocr actua alliberant agents qumics a la sang i s vital pel correcte desenvolupament i funcionament de l'organisme.

L'endocrinologia es basa en l'estudi de la biosntesi, l'emmagatzematge, la qumica i la funci fisiolgica de les hormones i les cllules de les glndules i teixits endocrins que les secreten.

El sistema endocr est compost per diverses glndules, a diferents parts del cos, que secreten hormones directament al torrent sanguini. Les hormones tenen diferents funcions i maneres d'actuar; una hormona pot tenir diversos efectes depenent dels rgans diana, i alhora, un rgan pot ser diana de diverses hormones.

Les hormones actuen unint-se especficament als receptors de l'rgan diana. Un receptor ha de tenir dos components bsics:

 Una zona de reconeixement, on l'hormona s'unir.
 Una zona efectora, per on comenar la cadena enzimtica.

 Classes d'hormones .

Catecolamines.

Sn hormones sintetitzades a partir de tirosina, i reben aquest nom per la seva relaci amb el catecol. Alguns exemples sn la noradrenalina o l'adrenalina.
Les que se sintetitzen al cervell actuen com a neurotransmissors, encara que algunes poden ser secretades per les glndules suprarenals.

Esteroides.

Se sintetitzen a partir del colesterol a diferents teixits. Podem incloure dins d'aquest grup les hormones adrenocorticals i les hormones sexuals. En el crtex suprarenal es produeixen ms de 50 tipus d'hormones corticosteroides mitjanant reaccions d'eliminaci de l'anell D del colesterol, i introdueixen oxigen per crear els grups ceto i hidroxil.

 Icosanoides .

Procedeixen totes elles de l'araquidonat. Sn les niques que no se sintetitzen i s'emmagatzemen, sino que sn sintetitzades al moment en qu es necessiten. A partir del trencament del grup acil mitjanant la fosfolipasa A2 es poden sintetitzar hormones com les prostaglandines, els tromboxans o els leucotriens.

 Hormones retinoides .

Els retinoides regulen el creixement, la supervivncia i la diferenciaci cellular. La prohormona retinol se sintetitza al fetge a partir de la vitamina A. Ens els adults, les dianes principals d'aquesta hormona sn la crnia, la pell, l'epiteli del pulm i de la trquea i el sistema immunitari.

 Hormones tiroides .

La tiroxina i la triiodetironina se sintetitzen a partir de la protena precursora triroglobulina. Actuen a travs de receptors que estimulen el metabolisme energtic mitjanant l'estimulaci de gens catablics.

 xid Ntric .

Se sintetitza a partir de l'oxgen molecular i del nitrogen del grup guanidina de la arginina, grcies a la NO sintasa. Actua prop d'on s'ha alliberat, i es caracteritza per la vasodilataci que produeix als vasos propers.

 Hormona de la vitamina D .

El calcitriol s'obt a partir de la vitamina D al fetge i als ronyons. El calcitriol s capa d'activar una protena intestinal que uneix calci i l'introdueix al metabolisme de l'organisme. La falta de vitamina D pot portar greus problemes i malalties com el raquitisme.

 Hormones peptdiques .

Poden tenir de 3 a ms de 200 residus d'aminocids. S'inclouen dins d'aquest grup les hormones de la insulina, el glucag i la somatostatina, la hormona paratifoide, la calcitonina i les hormones de l'hipotlem i la hipfisi.

 Malalties .
Veure article principal Malalties endocrines;

Una malaltia causada per un desordre hormonal s coneguda popularment com a desequilibri hormonal, encara que tcnicament s coneix com a una endocrinopatia o endocrinosi.

 Referncies .


 Vegeu tamb .
Sistema endocr;
Malalties endocrines;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159485" title="Bucili" nonfiltered="4662" processed="4652" dbindex="64721">
Bucili (Bucilianus) fou un dels assassins de Juli Csar el 44 aC. Appi l'identifica com Bucoli (Bucolianus)  i diu que fins els idus de mar del 44 aC havia estat un dels amics de Csar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159486" title="Bulb (desambiguaci)" nonfiltered="4663" processed="4653" dbindex="64722">


Onomstica: Bulb (Bulbus) fou un cognom o sobrenom rom. El van portar entre d'altres:
Bulb, senador roma;
Gai Atili Bulb, magistrat rom;
Anatomia vegetal: Bulb;
Anatomia animal: Bulb raquidi;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159487" title="Bulb (senador)" nonfiltered="4664" processed="4654" dbindex="64723">
Bulb (Bulbus) fou un senador rom. Fou un dels jutges al judici de Oppinic. Un altre jutge, Estai (Staienus) va rebre una gran quantitat de diners per assegurar que Oppianic seria declarat innocent, i Bulb va compatir aquesta quantitat, per desprs el va condemnar. Ms tard fou condemnat al seu torn pel crrec de traci (majestas) per intentar corrompre una legi a Illria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159489" title="Gai Atili Bulb" nonfiltered="4665" processed="4655" dbindex="64724">
Gai Atili Bulb (Caius Atilius Bulbus) fou un magistrat rom. Fou cnsol el 245 aC i el 235 aC, i censor el 234 aC. En el seu segon consolat va tenir com a collega a Tit Marili Torquat, i van tancar el temple de Janus, que era la primera vegada que es tancava des de temps del rei Numa Pompili.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159491" title="Bulis (ciutat)" nonfiltered="4666" processed="4656" dbindex="64725">
Bulis fou una ciutat al lmit entre la Fcida i Becia, situada a un tur. Fou fundada pels doris dirigits per Bulon i no va pertnyer ni a la lliga Fcida ni a la Becia. Pausnies diu que no era una ciutat de Fcida per Esteve Bizant, Plini el Vell i Ptolemeu la situen a Fcida, a la frontera amb Becia. Tenia un port, anomenat Mukos (llat Mycus) per Estrab, no lluny de la ciutat. Les seves runes estan properes al monestir de Dob. El antic port es avui la ciutat de Zlitza.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159492" title="Bulis d'Esparta" nonfiltered="4667" processed="4657" dbindex="64726">
Bulis fou un espart de la noblesa, que es va oferir voluntriament, junt amb un altre noble, Esprties, per anar a la cort de Xerxes I de Prsia per rebre el cstig que reclamava Talitbios per haver matat els espartans als enviats del rei Darios I el gran de Prsia a Esparta. A la seva arribada a Susa fou alliberat per Xerxes sense cap cstig.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159493" title="Esprties" nonfiltered="4668" processed="4658" dbindex="64727">
Esprties (Sperthias) fou un espart de la noblesa, que es va oferir voluntriament  junt amb un altra noble, Bulis, per anar a la cort de Xerxes I de Prsia per rebre el cstig que reclamava Talitbios per haver matat els espartans als enviats del rei Darios I el gran de Prsia a Esparta. A la seva arribada a Susa fou alliberat per Xerxes sense cap cstig.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159494" title="Juli Burd" nonfiltered="4669" processed="4659" dbindex="64728">
Juli Burd (Julios Burdo) fou un comandant de la flota romana a Germnia l'any 70. Els soldats estaven contra ell des que es va comenar a sospitar que havia pres part a la mort de Fonteu Capit (Fonteius Capito), per fou protegit per Vitelli de la venjana dels soldats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159496" title="Buricos" nonfiltered="4670" processed="4660" dbindex="64729">
Buricos (Burichus)  fou un dels comandants de Demetri Poliorcetes durant el combat naval a la vora de Xipre el  306 aC. Els atenencs li van erigir un altar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159497" title="Gai Burri" nonfiltered="4671" processed="4661" dbindex="64730">
Gai Burri (Caius Burrienus) fou un magistrat rom.

Fou pretor urb de l'antiga Roma el 82 aC. Es conegut perqu l'esmenta Cicer.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159498" title="Sext Afrani Burre" nonfiltered="4672" processed="4662" dbindex="64731">
Sext Afrani Burre (Sextus Afranius Burrus o simplement Afranius Burrus, tamb Burrhus) fou un general rom.

L'emperador Claudi el va nomenar prefecte del pretori l'any 52 per recomanaci de la seva esposa Agripina (abans hi havia dos prefectes). Afrani Burre i Sneca van dirigir la educaci de Ner i ambds van procurar influir en el jove prncep per tal que agafs hbits virtuosos. Mentre la mare de Ner, Agripina, era partidria de seguir un model de poder anleg al de Claudi, els partidaris de Burre i Sneca volien donar ms poder al Senat.

En morir Claudi el 55, Burre, d'acord amb Agripina, va proclamar Ner, al qual va portar a la prefectura del pretori on fou aclamat pels pretorians. Juntament amb Sneca, es va oposar a les execucions que va ordenar Agripina al comenament del regnat del seu fill.

Quan l'any 60 Ner va intentar matar a la seva mare, per aquesta se'n va sortir, l'emperador va consultar a Afrani Burre i Sneca esperant que aquests l'ajudarien a acabar la feina, per van refusar i Afrani Burre va fer constar que els pretorians estaven per protegir tota la casa del csar. Tamb es va oposar al desig de Ner de matar a la seva dona Octvia. 

Tots aquests fets van separar a Afrani Burre de Ner. Quan Agripina va morir assassinada el 62, Afrani Burre va caure en desgracia i poc desprs (l'any 63) va morir, molts pensen que enverinat; Tcit diu que potser va morir de malaltia o de ver, mentre d'altres autors no tenen dubte que fou enverinat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159499" title="Bursi" nonfiltered="4673" processed="4663" dbindex="64732">
Bursi fou un cognom de la gens Jlia que apareix a algunes monedes.

Hi ha un gran nombre d'aquestes monedes; el model general porta el nom del personatge (per exemple L. Iulius Bursio) amb la Victria en un carruatge de quatre rodes; a la part de darrera un cap amb ales i un trident que ha donat lloc a moltes discussions i podria representar l'oce.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159500" title="Busa" nonfiltered="4674" processed="4664" dbindex="64733">

Busa fou una dama noble de la Pulla, de gran riquesa, que va proveir de menjar, vestits i provisions als soldats romans que van fugir de Canusium desprs de la batalla de Cannes el 216 aC. El senat rom li va donar oficialment les gracies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159501" title="Bute" nonfiltered="4675" processed="4665" dbindex="64734">
Bute fou un nom de famlia de la gens Fbia. El nom deriva d'una espcie de falc i els hi fou donat perqu un ocell d'aquest tipus es va aturar una vegada a un dels seus vaixells com un presagi favorable. Els seus personatges principals foren :

Numeri Fabi Bute, cnsol rom.
Marc Fabi Bute, cnsol rom.
Fabi Bute, noble rom.
Marc Fabi Bute, pretor rom.
Quint Fabi Bute, pretor rom.
Quint Fabi Bute, pretor rom. ;
Numeri Fabi Bute, pretor rom.
QuintFabi Bute, qestor rom.
Bute (orador), retric rom.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159503" title="Numeri Fabi Bute" nonfiltered="4676" processed="4666" dbindex="64735">
Numeri Fabi Bute (Numerius Fabius M. P. M. N. Buteo) fou un magistrat rom, que fou cnsol el 247 aC. Durant la Primera Guerra Pnica i va dirigir el setge de Drepanum. El 224 aC fou magister equitum del dictador Lucius Caecilius Metellus. Fou probablement germ de Marcus Fabius M. P. M. N. Buteo cnsol el 245 aC.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159504" title="Marc Fabi Bute" nonfiltered="4677" processed="4667" dbindex="64736">
Marc Fabi Bute (Marcus Fabius M. P. M. N. Buteo) fou un magistrat rom, probablement germ de Numeri Fabi Bute (Numerius Fabius M. P. M. N. Buteo, que fou cnsol el 247 aC). Fou cnsol el 245 aC. Segons Flor va guanyar una batalla naval als cartaginesos, per aix segurament es incert ja que per Polibi s sap que els romans no tenien flota el 245 aC. El 216 aC fou elegit dictador i no va tenir magister equitum, ja que nicament fou designat per cobrir les vacants del senat causades per la batalla de Cannes; va afegir 177 nous membres al senat i desprs va resignar el crrec. Fou censor rom el 241 aC i s pensa que va tenir com a collega a Gai Aureli Cotta I, per el nom del collega est esborrat als Fasti.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159505" title="Fabi Bute" nonfiltered="4678" processed="4668" dbindex="64737">
Fabi Bute (Fabius Buteo) fou fill de Marc Fabi Bute (Marcus Fabius M. P. M. N. Buteo). 

Acusat de robatori fou mort pel seu propi pare, poc abans de la Segona Guerra Pnica.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159506" title="Marc Fabi Bute (pretor)" nonfiltered="4679" processed="4669" dbindex="64738">
Marc Fabi Bute (Marcus Fabius Buteo) fou un magistrat rom. Fou edil curul el 203 aC i pretor el 201 aC any en qu li va correspondre com a provncia l'illa de Sardenya.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159508" title="Quint Fabi Bute (pretor)" nonfiltered="4680" processed="4670" dbindex="64739">
Quint Fabi Bute (Quinctus Fabius Buteo) fou un magistrat rom. Fou pretor el 196 aC i li va correspondre com a provncia l'Hispnia Ulterior.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159509" title="Faemino y Cansado" nonfiltered="4681" processed="4671" dbindex="64740">
Faemino y Cansado s un duo espanyol d'humoristes que pren el seu nom dels cognoms artstics dels seus components, Carlos Faemino i Javier Cansado. Van comenar la seva carrera a Madrid amb espectacles al carrer, posteriorment en teatres i van continuar amb aparicions en televisi, fins i tot amb un programa propi, fins a l'actualitat, que segueixen omplint teatres. El seu humor, encara que sol etiquetar-se com inclassificable, es pot considerar com absurd, intelligent i surrealista.

 Components .

ngel Javier Pozuelo Gmez (Javier Cansado, l'alt), nascut a Madrid.

Escrivia a la revista del seu institut i des de jove dissenyava jocs de taula per a regalar a la seva famlia als aniversaris. s la part ms seriosa i loqua del duo. Est casat i t dos fills. AL comenament es donava a conixer com a "Rudy Cansado". 

Juan Carlos Rierol Urbina (Carlos Faemino, el ms alt), nascut a Madrid. 

Des de molt jove va tenir inclinacions artstiques i es va mostrar especialment interessat per l'humor i el dibuix. Abans de formar el duo, ja tenia experincia fent teatre, havia actuat en diversos locals i havia cantat a la Plaza Mayor de Madrid. A ms, va treballar en un escorxador de pollastres, una immobiliria, una agncia de viatges i a les ordres d'un procurador de tribunals. s la part ms gestual i amb ms maneres de pallasso del grup. s solter.

 Histria .

Es van conixer a Madrid el 1980, coincidint en diversos treballs i creant una ferma amistat.

 El Retiro .

Els primers espectacles "oficials" els van donar a l'aire lliure al madrileny parc d'El Retiro de Madrid, fams per les actuacions espontnies de diversos artistes que all es donaven cita. Va ser un diumenge de setembre de comenaments de la dcada dels 80. Van oferir quatre actuacions aquell mat, amb ms llums que ombres. El veritable motiu d'aquell comenament va ser recaptar diners per a convidar a menjar els seus amics a un restaurant xins. Des de llavors van acudir regularment a oferir els seus espectacles en El Retiro. Van coincidir amb humoristes com Pedro Reyes i Pablo Carbonell, en l'poca de major i millor activitat artstica del parc. 

Van actuar en aquest escenari durant prop de quatre anys, arribant a oferir espectacles de ms de dues hores de durada. Se'ls va conixer al principi com "Els del mono vermell", (encara que el seu veritable nom artstic era Tato i Kiko), per la vestimenta que duien en aquells dies. Ms endavant es van batejar com "Els germans Bentez". Finalment, cap al final d'aquesta poca es van passar a anomenar Faemino i Cansado

 Bars i teatres .

Als ltims anys van comenar a compaginar les actuacions d'El Retiro amb espectacles en bars de la perifria de Madrid. D'aqu van donar el salt a teatres. Se'ls comenava a conixer.

 La televisi .

Van comenar a la televisi als programes infantils La bola de cristal i Cajn Desastre. Amb aix van aconseguir donar-se a conixer davant el gran pblic, fins a tal punt que van tenir l'oportunitat de realitzar una srie de 9 programes propis d'aproximadament mitja hora de durada: El orgullo del tercer mundo, emesos per TVE2. El programa es gravava en una sala de festes i en ell empraven una posada en escena similar a la dels seus espectacles teatrals, quasi sense decorat i amb escassa indumentria especial.

En aquest programa es va encunyar l'expressi "jo llegeixo a Kierkegaard", resposta del pblic en un moment d'un dels seus gags. Aquesta frase va nixer com resposta a la idea dels productors del programa que era necessari crear una frase significativa que pogus fer-se popular. Ells l'hi van prendre a broma i es van inventar aquesta expressi pensant que mai podria calar entre la gent. Per finalment es va fer molt famosa i es considera el seu crit de guerra. Amb aquest programa van arribar a molta ms gent i van comenar a generar una legi de fans, encara que el captol que ms es va veure no va arribar el mili i mig d'espectadors. 

Tamb van fer aparicions espordiques en programes de varietats com a Tutti Frutti, Pero esto qu es? o Vip Noche.

 Volta als escenaris .

Es van cansar del mn televisiu pel ritme i la tensi que els exigia el rodatge. Des de llavors han fet aparicions espordiques en televisi. El segent que van gravar per a la petita pantalla va ser una srie de vdeos per a la collecci Magos del humor, amb altre ritme ms pausat i amb molt de control per la seva banda. 

Des de llavors s'han centrat en les actuacions en teatres i han fet aparicions en distints mitjans. El 10 de maig de 2000 van estrenar la revista digital lamandibula.com, dintre del portal www.canal21.com, amb personatges com a "Opacman, les aventures i desventures del superhome que no deixa passar la llum a travs del seu cos", o amb "El Cansamino", un concurs de preguntes i respostes en el qual guanya qui contesta de forma ms surrealista a les preguntes que se li proposen. Es va crear a l'abric del boom d'Internet de finals dels noranta i finalment va tancar pocs anys desprs. 

Han aparegut a la rdio, fugament al cinema i recentment han publicat dos llibres sobre els seus espectacles, amb sengles vdeos. Tamb han realitzat diversos treballs per separat, si b Cansado ha estat molt ms prolfic que Faemino.

 Estil d'humor .

Els seus espectacles es componen d'una successi de gags, generalment sobre situacions corrents dutes a l'absurd. Solen ser histries molt treballades i amb molts detalls. No parlen d'actualitat, no realitzen imitacions, no fan acudits sobre poltics ni es vesteixen de mestressa. Quasi no empren decorat ni vestimentes especials. 

El seu humor tamb es considera surrealista perqu barregen el senzill i l'intellectual tractant temes atemporals. Busquen la interacci amb el pblic, que ha d'entendre els seus jocs de paraules i dobles sentits. De fet, recomanen al seu pblic haver acabat l'educaci obligatria per a apreciar completament el seu humor.

 Espectacles .

Siempre perdiendo;
Visto o no visto (1998);
Estn aqu dentro;
Cuanto ms viejos ms pellejos (2005);
Son Dos (2007);

 Televisi .

La bola de cristal (1984-1988);
Cajn desastre (1988-1991);
El orgullo del tercer mundo (1994);
Programes de varietats: ;
Tutti frutti (1990);
Pero esto qu es?
Vip noche (1991-1992);
Gala TP de Oro 1997 (1998);
Crnicas marcianas;

 Llibres .

 Siempre perdiendo (2002   Editat amb vdeo homnim) ;
 El orgullo del tercer mundo (2003   Editat amb un vdeo homnim);

 Videografia .

Tres vdeos a la collecci Magos del humor;
Dentro de una manada de pumas;
Siempre perdiendo (2002);
El orgullo del tercer mundo (2003)

 Cinema .

  (1998);

 Treballs en solitari .

Javier Cansado:
El chispazo (rdio - M80);
La ventana (rdio - Cadena SER);
De nueve a nueve y media (rdio - Cadena SER);
Airbag (cinema - 1997);

Carlos Faemino:
Soy un nenfar solitario (can amb Pepn Tre del disc 18 boleros chulos);

 Enllaos externs .

 Web oficial del duo: www.faeminoycansado.com;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159510" title="Quint Fabi Bute" nonfiltered="4682" processed="4672" dbindex="64741">
Quint Fabi Bute (Quinctus Fabius Buteo) fou un magistrat rom. Fou pretor el 181 aC i li va correspondre com a provncia la Gllia Cisalpina. El seu mandat es va prorrogar un any (180 aC). El 179 aC fou un dels triumvirs que van fundar una colnia llatina al territori dels pisans. Onze anys desprs va tornar a la zona (168 aC) com un dels quinquevirs designats per arranjar les disputes entre Pisae i Luna per els lmits entre ambdues ciutats.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159511" title="Numeri Fabi Bute (pretor)" nonfiltered="4683" processed="4673" dbindex="64742">
Numeri Fabi Bute (Numerius Fabius Buteo) fou un magistrat rom. Fou pretor el 173 aC i va obtenir la provncia de l'Hispnia Citerior, per no va arribar a exercir el crrec doncs va morir a Masslia de cam cap a la provncia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159512" title="Quint Fabi Bute (qestor)" nonfiltered="4684" processed="4674" dbindex="64743">
Quint Fabi Bute (Quinctus Fabius Buteo) fou un magistrat rom. Era fill del germ de Publi Corneli Escipi Afric el Jove, i fou adoptat per Quint Fabi Mxim el vencedor d'Annbal. Fou elegit qestor el 134 aC i el seu oncle Escipi li va donar el comandament de quatre mil voluntaris allistats per lluitar per Roma contra els celtibers a Numncia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159514" title="Neilos Cabasiles" nonfiltered="4685" processed="4675" dbindex="64744">
Neilos Cabasiles (Neilus Cabasilas,                 ) fou arquebisbe de Tessalnica. Vivia vers el 1314 o 1340. Es va oposar a les doctrines de l'esglsia llatina i va escriure diversos llibres: Una oraci sobre la causa del cisma entre grecs i llatins (                                             ), i una obra sobre la primacia del Papa (                       ). 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159515" title="Nicolau Cabasiles" nonfiltered="4686" processed="4676" dbindex="64745">
Nicolau Cabasiles (Nicolaus Cabasilas,                   ) fou arquebisbe de Tessalnica, nebot i successor de Neilos Cabasiles. Vivia vers el 1350 i inicialment va tenir un alt crrec a la cort imperial i el 1346 fou enviat pel patriarca Joannes al emperador Joan VI Cantacuz per aconsellar-lo abdicar. L'any segent l'emperador Cantacuz que ja havia guanyat, el va enviar a l'emperadriu Anna amb una proposta de pau. Va escriure algunes obres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159518" title="Torre-romeu" nonfiltered="4687" processed="4677" dbindex="64746">
Torre-romeu s un dels barris de Sabadell amb una personalitat ms marcada. Al barri hi viuen, aproximadament, 6000 vens.

El barri est dividit en tres parts: la part alta (coneguda com Tibidabo de Torre-romeu, la part baixa (el casc antic del barri) i Can Roqueta (continu urb lligat a Torre-romeu a travs de l'Avinguda de Can Bordoll). L'artria principal del barri s el Carrer de Sau, nom que fa refrencia al pant d'aquest nom de Catalunya. Tot el barri tamb t un nomencltor lligat a la conca hidrogrfica de Catalunya: la part alt fa referncia a pantans i la baixa a rius. 

El barri t una rica vida associativa, amb la presncia de:
 Associaci de Vens de Torre-romeu, lidera la vida associativa del barri.
 Centre Cultural de Torre-romeu, entitat cultural molt arrelada al barri i amb ms de 20 anys d'histria.
 Club de Lleure PANDORA, abans Centre Obert o Aidea.
 Grup d'esplai Quatre Gats.

Transports al barri.
Actualment el barri t tres lnies de bus que el connecten amb la resta de la ciutat:
 Lnia 4. Castellarnau - Poblenou.
 Lnia 6. Can Roqueta - Can Llong.
 Lnia 23 Can Roqueta - Sant Bernat.

 

 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159520" title="Mahmil" nonfiltered="4688" processed="4678" dbindex="64747">
El mahmil s una caixa en forma cnica coberta de garlandes i inscripcions en qu es transporten les teles que serveixen per a cobrir el temple de La Meca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159521" title="Universal Disk Format" nonfiltered="4689" processed="4679" dbindex="64748">
Universal Disk Format (UDF), s un sistema de fitxers amb estandar ISO 9660 propietat de Adaptec que utilitza les gravadores de CD/DVD com un dispositiu d'emmagatzematge lgic. Aquest format permet llegir, escriure o modificar els fitxers continguts en discos CD/DVD reescribibles (RW) de la mateixa manera que es fa en el disc dur, memries USB o disquets. Utilitza la tecnologia de gravaci per paquets (Packet Printing) suportat per gravadores CD-RW, DVD-RAM/RW, HD-DVD i Blu-Ray.

AL formatar un disc amb UDF es perden al voltant de 120 o 150 MB depenent de la versi. Per exemple un disc CD-RW de 700 MB formatat amb UDF permet utilitzar tan sol de 550 a 570 MB per a emmagatzemar els documents.

En la versi UDF 1.02 el nom dels volums est limitat a 11 carcters. La ultima versi de UDF s la 2.60.

Generalment per a poder llegir/escriure discos formatats amb UDF en un ordinador s necessari installar un controlador de lectura/escriptura de UDF. Existeixen nombrosos controladors de fabricants de programari d'enregistrament, els ms utilitzats sn el Roxio DirectCD i Nero InCD.

Sistemes operatius com Microsoft Windows 2000 poden llegir per no escriure els discos amb format UDF fins a la versi 1.02 o 1.50, mentre que Windows XP fins a la versi 2.01 (per a versions com Windows 95/98/NT es requereix el controlador). Apple MacOS llegix UDF des de Mac US 9 i Mac US X des de les versi UDF 1.50. Linux suporta lectura UDF des del Kernel 2.4.X en algunes distribucions. El Kernel 2.6.X s compatible amb la versi 2.60 de UDF, per per a escriptura requereix uns pegats especials.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159522" title="Hanbalisme" nonfiltered="4690" processed="4680" dbindex="64749">
El hanbalisme s una de les quatre escoles jurdiques (o del fiqh) de l'Islam sunnita, juntament amb el hanafisme, el xafiisme i el malikisme. Va ser fundada al segle IX per Ibn Hanbal (750-855), un deixeble de l'imam aix-Xafi (767-820). Els hanbalites s'aferren al taqlid, la repetici sense cap variaci d'all que ensenya l'augusta Tradici. s per aix que es consideren els millors representants de l'herncia proftica. Actualment, l'hanbalisme s predominant entre els sectaris wahabites que regnen a l'Arbia Saudita i als emirats rabs del golf Prsic.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159556" title="Shamrock" nonfiltered="4691" processed="4681" dbindex="64750">

El shamrock, smbol no oficial d'Irlanda, s un trvol clar de tres fulles, de vegades Trifolium repens (trvol blanc, seamair bhn en irlands) per ms freqentment Trifolium dubium (trvol petit, seamair bhu en irlands). El diminutiu de la paraula irlandesa per a trvol ("seamir") s "seamarg", que va ser adaptada a l'angls com a "shamrock" amb pronunciaci similar a la del original irlands. No obstant aix, altres plantes de tres fulles, com ara el medicago (Medicago lupulina), el trvol vermell (Trifolium pratense) i l'oxlida com (gnere Oxalis), reben ocasionalment el nom de shamrocks. El shamrock fou utilitzat tradicionalment per les seves propietats medicinals i era un popular motiu decoratiu a l'era victoriana. S'empra sovint per a representar el Dia de Sant Patrici, festa celebrada el 17 de mar. Es diu que els shamrocks duen bona sort.

 Insgnia d'Irlanda .

El shamrock tamb s'utilitza com a insgnia en esports d'equip, organitzacions estatals i tropes irlandeses a l'extranger: la Irish Rugby Football Union, el Shamrock Rovers F.C., Aer Lingus, IDA Ireland, la University College Dublin, la University of Notre Dame, el Northern Ireland Tourist Board i el Filte Ireland l'empren com part de la seva identitat. Est registrat a l'Organitzaci Mundial de la Propietat Intellectual com a smbol d'Irlanda. D'acord amb la que l'Oxford English Dictionary qualifica com a tradici recent (les primeres referncies daten de 1726), la planta fou usada per Sant Patrici per a illustrar la doctrina de la Trinitat. Posteriorment es va convertir en emblema d'Irlanda, per no te status oficial ni a Irlanda del Nord ni a la Repblica d'Irlanda; l'emblema ofical de la Repblica es l'arpa.

El shamrock va figurar al segell del passaport de Montserrat, on molts del seus ciutadans sn de descendncia irlandesa. Tamb es troba a l'escut d'armes i a la bandera de la ciutat de Mont-real, Canad. A ms, el shamrock es freqentment usat com a nom i smbol dels pubs irlandesos arreu del mn; d'aquesta manera, el smbol atrau immediatament a tots aquells que busquen un establiment de parla anglesa i clida benvinguda.

 Banderes .

La bandera de la ciutat de Mont-real t un shamrock al quadrant inferior dret. El shamrock representa a la poblaci irlandesa, un dels quatre grans grups tnics que formaven part de la poblaci de la ciutat el segle XIX quan l'escut fou dissenyat.

L'escut d'armes de la bandera de la Policia Reial de l'Ulster George Cross Foundation es disposa sobre una corona de shamrocks.

La bandera de la famosa frase Erin Go Bragh empra un arpa angelical, o arpa cltica, sobre una corona de shamrocks. s una bandera molt simblica del nacionalisme irlands que sol ser desplegada als desfiles del Dia de Sant Patrici.

 Noms de velers .

 Shamrock V fou un veler de Classe J construt el 1930 per al cinqu i ltim desafiament a la Copa Amrica de vela de Sir Thomas Lipton. Dissenyat per Nicholson, fou el primer iot britnic construt amb la Norma de la Classe J i s l'nic d'aquesta classe construt en fusta. Desprs del llanament, fou contnuament millorat amb canvis a la forma del casc i al tim. L'aparell tamb va ser modificat per a aconseguir el ritme de navegaci ms efectiu per mai va ser rival per al disseny ms velo del veler estatunidenc "Enterprise". Va passar per una reestructuraci major el 1967.
 
 Shamrock s tamb el nom de un C&C 35 que ha disputat competicions a Detroit, Michigan des de 1976. Nmero de casc 37, nmero vela 11166.

 Trivia .

 Shamrock s el codi de la lnia aria irlandesa Aer Lingus per al Control del Trfic Aeri.

 Els soldats del Regiment Irlands Reial duen una branqueta de shamrock el Dia de San Patrici com al seu emblema. Els shamrocks s'exporten a qualsevol lloc del mn on el regiment est destinat. La Reina Victria va decretar fa ms de 100 anys que els seus soldats, tant del nord com del sud d'Irlanda portaren una branqueta de shamrock com a reconeixement als soldats irlandesos que van lluitar amb valentia a la Guerra dels Ber.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159558" title="Jurats de Girona" nonfiltered="4692" processed="4682" dbindex="64751">
Els Jurats de Girona fou el mxim rgan de govern local de la ciutat de Girona de 1284 a 1716.

El 25 de mar de 1284, la monarquia catalanoaragonesa establ els grans eixos de la independncia poltica de la ciutat a partir de l'anomenat Privilegi d'en Prohensal, un privilegi pel qual es fundava el govern urb, les finances locals i els usatges de la ciutat. Per a la seva configuraci se segu el model de la ciutat de Barcelona, que ja gaudia d'aquesta autonomia.

Formaci i composici.
El dit privilegi regulava l'existncia de sis prohoms com a cos fonamental del govern urb. S'escollien per mitj de la insaculaci i reproduen la representaci per mans o estaments; s a dir, dos prohoms procedien de la m major, dos de la m mitjana i dos de la m menor. Al llarg del temps aquest executiu local evolucion i s'establ prpiament el govern de Jurats, on s'actuava com en un veritable consolat. Fou Alfons II al 1310 qui ho fu possible. La configuraci d'aquest sistema no estigu exempta de problemes, la qual cosa explica les mantes reformes successives durant els segles segents. En el fons, seguia la tendncia d'altres autonomies, com la barcelonina.

Competncies.
Els oficis que depenien dels Jurats gironins seguien molt marcadament el cas barcelon. Aix, al segle XIV aparegu el clavari, una espcie de comptable dels jurats que tenia cura de les finances pbliques. Igualment, es cre la figura dels odors de comptes, que vetllaven per l's correcte dels cabals pblics. S'inspiraven en el mestre racional, figura de la hisenda comtal. Hi havia nou odors  tres per a cada m  i fiscalitzaven regularment els comptes de la ciutat que gestionava el clavari i els Jurats. Una altra figura governamental fou la del mostassaf, creat al 1351 per actuar com una policia dels mercats. Vetllava per la legalitat dels pesos i mesures, la qualitat dels productes i l'aplicaci de les ordinacions dels Jurats. Tenia la facultat de jutjar les infraccions i penyorar els infractors. Finalment, l'assistncia social i la caritat tamb depenien dels Jurats d'en el 1319. S'assum, doncs, la gesti de l'hospital nou de la ciutat.

Bibliografia.

GUILLER, Christian, Girona medieval. L'etapa d'apogeu. 1285-1360. Girona: Ajuntament de Girona, Diputaci de Girona, 1991. ISBN 84-86812-25-9;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159562" title="Cosroes I" nonfiltered="4693" processed="4683" dbindex="64752">

Cosroes I va ser un dels reis ms importants de la dinastia sassnida durant el Segon Imperi Persa. Va ser l'artfex de l'expansi de l'imperi des de l'Indo fins al mar Roig, i es va enfrontar amb l'Imperi Bizant pel control del Prxim Orient.

Les seves escomeses van ser tan contundents que l'emperador bizant Justini I va haver de comprar la pau mitjanant el pagament d'un tribut de 3 000 peces anuals.





 Enllaos externs .
Cosroes I ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159573" title="Gran Premi de Frana del 1975" nonfiltered="4694" processed="4684" dbindex="64753">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1975, disputat al circuit de Paul Ricard  el 6 de juliol del 1975.

 Resultats .









 Altres .

 Pole: Niki Lauda  ;
 Volta  rpida: Jochen Mass  1: 50. 600;







 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159575" title="Pazuzu" nonfiltered="4695" processed="4685" dbindex="64754">

Pazuzu s el rei dels dimonis del vent, fill del du Hanbi, en la mitologia sumria, assria i acdia. Per als sumeris, tamb representava el vent del sud-oest, que portava les tempestes, i tamb el portador de la pesta i les plagues, del deliri i de la febre.

Descripci.
Se'l sol representar amb cos d'home, cap de lle o gos, banyes de cabra al front, urpes d'au en comptes de peus, dos parells d'ales d'guila, cua d'escorp i penis en forma de serp. Tamb se sol mostrar amb el palmell de la m dreta amunt i l'esquerra cap avall. Aquesta posici de les mans simbolitza la vida i la mort, o la creaci i la destrucci.

Tot i ser Pazuzu, en principi, un sser maligne, no era del tot hostil a l'home, ja que la seva imatge es feia servir en amulets per rebutjar a la seva consort i enemiga Lamashtu, un dimoni femen que s'alimentava d'acabats de nixer i les seves mares. Aquest amulet es collocava tant a la mare, duent-lo al coll, com al nen, mentre que d'altres de ms grans es collocaven sobre ells en una paret.

Pazuzu a la cultura popular.
La figura del dimoni Pazuzu ha estat utilitzada en la cultura occidental de diverses formes, sempre tenint en compte el seu significat original.

En la pellcula El exorcista, i la seva preqela El Exorcista: el comenament el dimoni que s'enfronta al pare Merrin i que possiblement posseeix ms endavant a Regan s el Pazuzu.
Tamb s el nom d'un grup de black metal precedent d'ustria.
En la srie de TV Futurama, s el nom de la grgola que serveix de mascota al Dr. Hubert Farnswort.
Tamb apareix en els joc de rol!jocs de rol  Advanced Dungeons & Dragons.
Tamb en el joc per a Super Nintendo Final Fantasy Mystic Quest (1992).
La banda Gorillaz posseeix una esttua del Pazuzu, que es troba als afores de Kong Studios, on graven els seus discs.
En el manga Godsider, un dels principals enemics del protagonista , s l'encarnaci del du Pazuzu.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159578" title="Gran Premi de Frana del 1976" nonfiltered="4696" processed="4686" dbindex="64755">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1976, disputat al circuit de Paul Ricard  el 4 de juliol del 1976.

 Resultats .









 Altres .

 Pole: James Hunt  ;
 Volta  rpida: Niki Lauda  1' 51. 000;







 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159579" title="Geshtu-E" nonfiltered="4697" processed="4687" dbindex="64756">
En les mitologies acdia i sumria, Geshtu-E, Geshtu o Gestu va ser un du menor de la intelligncia. La llegenda relatada en el poema Atrahasis, explica que va ser sacrificat pels dus superiores i la seva sang feta servir per crear la humanitat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159590" title="Gens Jlia" nonfiltered="4698" processed="4688" dbindex="64757">
Jlia fou una gens patrcia de l'Antiga Roma, els membres de la qual van arribar a les ms altes dignitats romanes durant la repblica. La branca principal dels Julii fou la dels Csar. 

Eren d'origen alb i foren portats a Roma desprs de la destrucci d'Alba Longa per Tulli Hostili i enrolats entre els patres romans. Tamb hi va haver uns Julii a Bovillae on s'haurien establert desprs de la caiguda d'Alba. Els Julii proclamaven el seu origen div, descendents d'Ascani (fill de Venus) i d'Anquises; segons aix Ascani es deia en realitat Iulus.

Van portar els cognoms Csar, Iulus o Iulius, Ment i Lib. En monedes apareix tamb Bursi. Els Julii es van emparentar amb els Claudii i van donar nom a la famlia Jlia-Cludia, a la que van pertnyer els primers emperadors romans. Vegeu: Gens Cludia, i famlia Jlia-Cludia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159598" title="Densitat de crrega" nonfiltered="4699" processed="4689" dbindex="64758">
La densitat de crrega lineal, superficial o volmica s la quantitat de crrega elctrica que hi ha en una lnia, superfcie o un volum. Es mesura en coulombs per metre (C/m), metre quadrat (C/m) o metre cbic (C/m). Com que hi ha crregues positives i negatives, la densitat de crrega tamb podr prendre valors negatius. De la mateixa manera que qualsevol altra densitat pot dependre de la posici. Cal no confondre la densitat de crrega amb la densitat de portadors de crrega. Com en qumica, cal referir-se a la distribuci de crrega en funci del volum de la partcula, molcula o tom. Per tant, un cati de liti transportar ms densitat de crrega que un cati de sodi a causa del seu menor radi inic.

 Densitat de crrega clssica .

 Crregues contnues .

La integral de la densitat de crrega , ,  sobre una lnea , superfcie , o volum , s igual a la crrega total  de la regi:

,
,
;

Aquesta relaci defineix la densitat de crrega matemticament. Noteu que els smbols utilitzats per indicar les diferents dimensions de densitat de crrega varien entre els camps d'estudi. Altres notacions habituals sn , , ; o , ,  per (C/m), (C/m) i (C/m).

 Densitat de crrega homognia .

Per al cas especial de la densitat de crrega homognia, on ser independent de la posici, igual a  l'equaci se simplificar a:

;

La demostraci d'aix s simple. Comenant amb la definici de crrega de qualsevol volum:

;

Llavors, per definici de l'homogenetat,  s una constant que podem indicar com  per diferenciar la forma constant de la que no ho s, i utilitzant les propietats de les integrals podem treure-la fora, resultant:

;

Un cop ms, utilitzant les propietats de les integrals tenim:

 = ;

Per tant, mitjanant substituci tenim:

 = ;

Que porta a:

;

Que s precisament el resultat mencionat ms amunt per la densitat de crrega d'un volum. El resultat equivalent per una densitat de crrega lineal o superficial segueix els mateixos arguments.

 Crregues discretes .

Si la crrega a una regi equival a  crregues puntuals discretes, idntiques a un portador de crrega com l'electr, la densitat de crrega pot ser expressada per mitj de l'equaci delta de Dirac, per exemple, la densitat de crrega a un volum s:

;

On  s la crrega i  la posici del portador de crrega ssim. Si totes les crregues tenen el mateix valor de crrega  (pel cas dels electrons ), la densitat de crrega pot ser expressada a travs de la densitat dels portadors de crrega
:

;

De la mateixa manera, les equacions equivalents per a la densitat de crrega lineal i superficial segueixen directament les relacions anteriors.

 Densitat de crrega quntica .

En mecnica quntica, la densitat de crrega est relacionada amb la funci d'ona  per mitj de l'equaci:

;

quan es normalitza la funci d'ona com

;

 Aplicaci .
La densitat de crrega apareix a l'equaci de continutat que es deriva de les equacions de Maxwell dins la teoria de l'electromagnetisme.

 Vegeu tamb .
 Densitat;
 Equaci de continutat;
 Densitat de corrent;

 Referncies .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159603" title="Manolo Kabezabolo" nonfiltered="4700" processed="4690" dbindex="64759">
Manolo Kabezabolo (Manuel Mndez Lozano) s un cantant punk nascut a Saragossa en 1966.

 Biografia .

Va debutar en Carenes (Saragossa) en un bar propietat d'uns amics. Durant els primers anys com a artista ni tan sols possea la seua prpia guitarra, desprs de fer concerts a diferents bars de Saragossa i guanyar un quants diners en va comprar una. De pare militar, les seues lletres es caracteritzen per estar repletes d'ironia i demostrar el seu mal carcter.

Fins desprs de traure el primer lbum tocava noms acompanyat de la seua guitarra, encara que no destacava per l'habilitat com a instrumentista. Per aix moltes de les seves canons no tenen un ritme clar i, a vegades, el temps s ms rpid i altres vegades menys. s particular d'ell que entre can i can amb prou feines es mogui del micro, i durant l'actuaci noms es limita a cantar i tocar.

Durant la dcada dels 90 va traure a la venda diversos CDs i va realitzar concerts per moltes provncies espanyoles. En concret, destaca l'actuaci al juliol de 1996 en el Doctor Music Festival. Aquell mateix any va decidir deixar de tocar en solitari i va fundar la banda "Manolo Kabezabolo y los que se van del bolo".

Fins a l'any 2000 Manolo va estar en un centre psiquitric com a conseqncia d'un fort atac esquizofrnic que va patir a mitjan desembre de l'any 1993. Des d'aqueix dia noms se li permetia eixir els caps de setmana, els quals aprofitava per a muntar algun concert i desfogar-se.

En 2005 fa una gira per Repblica Dominicana. Es tracta de la primera representaci d'una banda espanyola de punk a Santo Domingo. En la seua presentaci van participar integrants de La Reforma i L'Armada Roja, amb els quals va compartir escenari.

Malsonant. Llord. Solament a l'escenari turmenta les orelles dels ltims punkis sense ms defensa que la seva guitarra. Ironia viva i molta mala llet per a un noi de mirada que va i ve entre lloances al "kalimotxo". Per Manolo va seguir tocant la guitarra, sense encertar ni un acord, i cantant histries de gallines que avorten i d'aquestes coses escabroses que fan que els seus seguidors "es parteixin el cul". 

Toca des dels 16 anys i la primera vegada que va pujar a un escenari va anar a Vera de Moncayo. Manolo Mndez Lozano va ser batejat per la seva quadrilla per fer-lo enfadar i va pujar a l'escenari tot sol perqu ning volia formar un grup amb ell. Segons ell mateix, "la majoria de les lletres han sortit d'una borratxera descomunal". Les apuntava, encara que no totes perqu algunes les aprenia de memria. "De vegades m'equivoco... (ejem!) ...perqu no tinc cap can escrita (ah, b! No hi fa res...)". De Manolo s l'himne post-punky "Cuando los punkies nos vamos de marcha, no te enamores, tonta del haba".


Discografia.

lbums.
 Ya Hera Ora - 1995  ;
 La nueva mayora - 1997;
 Resina, agua y ajo - 1999;
 2001: La odissea va lentamente - 2001;

Altres.
 A los kolegas - 1992 (Maqueta);
 De Empalmada - 1992 (Maqueta);
 Aversiones - 2006. Creat amb caracterstiques d'una maqueta quant a so i distribuci (noms es ven en locals on dna concerts i en centros socials okupes). Est compost per diferents versions de temes molt famosos dels Ramones, The Beatles, Bob Dylan, Concha Velasco, Miguel Rios... fins a 21 cantants diferents.

Filmografia.
Shacky Carmine (1999): Apareix escassos minuts com a cantant Steak Thomas, a penes comena a cantar que entren els antiavalots al local.

Enllaos externs.
Web oficial del cantant;
Diari El mundo - Trobades digitals: Manolo Kabezabolo.
La Factora del Ritmo;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159609" title="Quan Chi" nonfiltered="4701" processed="4691" dbindex="64760">
Quan Chi s un personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. Quan Chi era un nigromant lliure que va ser nomenat per Shinnok mag del Netherealm. Quan Chi combina tant astcia com fora bruta en les seves estratgies d'arribar a no noms a l'Earthrealm, sin tota la realitat. Ell s un oportunista i s'aliar amb alg que pugui ajudar-li a arribar a els seus propis objectius. Ell s notable en particular per la seva crueltat i pragmatisme.

Histria.
Els detalls de la vida passada de Quan Chi sn desconeguts, excepte que va ser un Oni del NetherRealm que es va transformar quan va aprendre bruixeria. Mentre es trobava en el NetherRealm, va ser en assistncia de Shinnok, qui era turmentat per ell, llavors propietari d'aquest regne, Llucifer. En canvi de poder, i un lloc al costat de Shinnok, el va ajudar a destruir al seu enemic i a ascendir com el nou propietari de NetherRealm. Amb la victria aconseguida, Shinnok va complir la seva paraula, i va donar en Quan Chi un gran poder, transformant-lo en el mag del NetherRealm.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159611" title="Raiden (Mortal Kombat)" nonfiltered="4702" processed="4692" dbindex="64761">
Raiden s un personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. Raiden s el Du etern del tro i l'antic protector del regne de la Terra Una fora svia i poderosa, ell sovint s vist controlant les forces del b contra les forces del mal. Desprs de la segona derrota de Shinnok, ell va ascendir a l'estat de Du Major, per va abandonar la seva posici en desacord quan Dus Majors van rebutjar tractar amb l'Aliana Mortal de Shang Tsung i Quan Chi. Sent un du, ell possex moltes capacitats sobrenaturals, com la capacitat de teletransportar-se, el control dels llamps i el poder volar. Com un du, ell est acostumat al pensament en termes d'eternitat ms aviat que vides tils i humanes, i com a tal ell t una perspectiva radicalment diferent contra la vida. Com ell s immortal, ell mai realment pot ser matat, i ell es reformar si la seva forma mortal s destruda.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159615" title="Rain (Mortal Kombat)" nonfiltered="4703" processed="4693" dbindex="64762">
Rain s un personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. Al comenament van pensar que en Rain va aparixer en el Mortal Kombat 3, per en realitat no va aparixer fins al Ultimate Mortal Kombat 3. Rain era al principi una forma de despistar als jugadors (un pretext per a desviar l'atenci) inserit pels programadors del joc; un personatge que era mostrat en la seqncia dintro del joc que en realitat no va existir dintre del joc en si mateix. Molts admiradors de MK el van buscar, per va ser env. Ell, no obstant aix, aviat tindria un aspecte real en les versions de consola de Mortal Kombat 3: Ultimate, i Mortal Kombat Trilogy com un personatge fet i dret amb la seva prpia histria (el d'un trador al seu regne) i moviments, per a plaure d'alguns i disgustos d'uns altres. s un personatge que la fama del qual s relativa dintre dels fans de MK.

La seva ltima aparici va ser a Mortal Kombat: Armageddon.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159623" title="Reiko (Mortal Kombat)" nonfiltered="4704" processed="4694" dbindex="64763">
Reiko s un personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. Reiko s un home sever i seris l'aspecte del qual t pl blanc i negre, ulls encesos blaus i una inclinaci cap a la brutalitat. Tamb t un tatuatge semblant a una mscara negra sobre els seus ulls. Les capacitats de Reiko inclouen l'agilitat extrema i la vida gaireb eterna.

Reiko va fer la seva primera aparici a MK4, mai amb una histria real i definitiva, per en arribar lliuraments posteriors en PS2, se li va ser assignat el crrec de General de l'exrcit de Shao-Kahn, per la qual cosa ara s conegut com "General Reiko"

 Curiositat .

Es diu que la primera captura de moviment de Reiko va ser feta amb la cara d'Ed Boon, creador de Mortal Kombat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159630" title="Reptile" nonfiltered="4705" processed="4695" dbindex="64764">
Reptile s un personatge de la saga de videojocs de lluita, Mortal Kombat.

Reptile s de raa humana per de color verd, fsicament s horrors i repulsiu, per es caracteritza pel seu gran capacitat de dissimular i lleialtat incondicional, a diferncia de molts, Reptile no busca poder. En canvi, t l'obsessi de possiblement trobar a algun membre de la seva raa, els Saurian, una raa exterminada fa molt de temps per Shao Kahn, aquesta obsessi arriba a ocasionar-li perodes de bogeria. Encara que ha servit a Shao Kahn per molt de temps, desconeix que va ser aquest qui va destruir la seva llar, Zaterra, i va exterminar a la seva raa. s desconeguda l'edat de Reptile, s'estima que t milers o potser milions d'anys.

Reptile va ser el primer personatge ocult en el joc Mortal Kombat. Abans de barallar contra un contrincant l'apareixia en el centre de la sorra fent la posici de victria de Sub-Zero, dient coses com: "Look at the moon" ("Mira cap a la lluna"), "Alone is how to find em" "("Noms s com em trobars") o "Perfection is the key" ("Perfecci s la clau").

Ell s la combinaci dels personatges Scorpion i Sub-Zero, ja que si combinem els colors d'aquests obtenim el color de Reptile, a diferncia del que es pensava,Reptile va obtenir tanta popularitat que a MKII va ser annexat com personatge jugable amb els seus propis moviments.

 Histria .

En un punt determinat, possiblement desprs de la mort del Gran Kung Lao (fa 500 anys o abans), Reptile es va unir a les files de Shang Tsung a l'Earthrealm, amagat des del primer Mortal Kombat. Naturalment, quan Shang Tsung va tornar a l'Outworld, Reptile tamb. Va protegir al seu mestre del perill durant els esdeveniments de Mortal Kombat II, aqu va ser on va rebre una ordre directa de Shao Kahn, si la complia, ell alliberaria de l'esclavitud als membres restants de la seva raa, la missi era trobar a Kitana, filla adoptiva de l'emperador, juntament amb Jade va rebre ordres de portar-la al lloc, fins i tot matar-la si s necessari; la missi va fallar degut al fet que Jade va protegir i va fugir amb la seva amiga Kitana.

Desprs de la batalla a MKIII i tant la Terra com el regne d'Edenia van ser lliures, Reptile va ser pres presoner a Edenia i condemnat al Netherealm per genocidi, una petita ironia ja que la seva raa va ser vctima del mateix acte.

En el Netherealm va ser general de les forces del Du Anci Caigut, Shinnok, fent un pacte que aquest reviuria a la seva raa extingida; en perdre la guerra, Reptile va tornar a l'Outworld a servir al seu antic mestre, mantenint el seu estatus intacte.

A causa del llarg temps de separaci de la seva raa, ms important de la seva matriarca, Reptile va comenar un estat de devoluci, tant fsica com psicolgicament durant els esdeveniments de Mortal Kombat: Deadly Alliance.

Quan les armades d'Edenia i l'Outworld es van tancar en combat, Reptile va anar a informar-li al seu amo per va ser distret per la vampira Nitara, qui li va revelar detalls de la seva raa perduda. Tamb li va donar l'espasa Kirehashi, un artefacte zaterr, com una prova.

Quan Kahn va ser suposadament assassinat per l'Aliana Mortal, Reptile va trobar rpidament un nou amo, Nitara. Per a la seva desgrcia, Nitara solament l'estava usant per a alliberar a la seva raa d'un tancament. El seu primer pas va ser distreure en Reptile el temps necessari perqu l'Aliana Mortal mats en Shao Kahn; desprs, va manipular en Reptile i Cyrax perqu s'enfrontessin en combat. Reptile va danyar el control de portals de Cyrax, aix aquest ajudaria a Nitara a recuperar l'orbe on es trobava el seu regne tancat en canvi de retornar-lo a l'Earthrealm. Eventualment, Reptile va descobrir que noms Nitara el va usar i va anar en la seva recerca, duent-lo al Lava Chamber, per era molt tard, tant Cyrax com Nitara no estaven, no obstant aix, l'ou de drac d'Onaga, el Rei Drac estava apunt de nixer. En trencar-se, un llamp de llum va copejar en Reptile i el seu cos es va convertir en el receptor de l'nima d'Onaga.

Reptile torna a Mortal Kombat: Armageddon, la seva separaci d'Onaga s explicada en part pel final de Nightwolf a Mortal Kombat: Deception. En el konquest de MK: A, en Reptile es troba en la base del clan Drac Vermell. Encara que no hi ha una explicaci de perqu est aqu, s possible que el seu ADN al costat del del drac de Daegon, Caro, hagi estat usat per a crear hbrids de Drac-Hum, ja que els hbrids mostren una semblana amb Reptile.

En el seu final, desprs de la mort de Blaze, la pirmide on estava va comenar a tremolar i un sarcfag d'origen familiar va sortir d'aquesta, en obrir-lo, en Reptile es va trobar amb una femella zaterrana, mentre aquest tornava a la seva forma humanoide. Amb la femella, Reptile reviur la glria de Zaterra.

 Poders i habilitats .

A pesar de la seva fora sobre humana, la saliva d'en Reptile s un cid tan poders que desf fins i tot el metall, tamb t l'habilitat d'amagar-se amb l'entorn fent-se invisible.

Acid Split: En Reptile escup cid fent que aquest cremi al contrincant i el distregui per a atacar-lo. (MKII, UMK3, MKT, MK4, MKG, MK:DA, MK:SM, MK:A)

Power Slide: En Reptile s'escombra en el sl llenant al contrincant,a Shaolin Monks, Reptile deixa un rastre verd. (MK, MKII, UMK3, MKT, MK:SM)

Chameleon: En Reptile es fa invisible i visible en un nvol de fum, a UMK3, no apareix fins a ser copejat, a MKA la seva arma roman visible. (MKII, UMK3, MKT, MK4, MKG, MK:A)

Runing Serpent: En Reptile corre fins a quedar darrere el contrincant i dna un perfecte cop a la cara.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159631" title="Sareena" nonfiltered="4706" processed="4696" dbindex="64765">
Sareena s un personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. Sareena s un dimoni que primer va aparixer a Mortal Kombat Mythologies: Sub-Zero com un personatge no jugador. Ella noms ha estat personatge jugador en el Mortal Kombat: Tournament Edition per Game Boy Advance. Ella s del Netherealm i antic assass de Quan Chi, per en la seva contra. El seu aspecte jove i bell oculta la seva forma veritable, la d'un dimoni horrible. En el passat, ella va necessitar la mgia de Quan Chi que sostingus la seva forma humana, per en escapar del Netherealm, ella ha assolit trobar una manera de romandre bella sense ell. Ella actualment t una alineaci neutral, ja que els seus motius principals romanen desconeguts. Encara que durant els esdeveniments de Mortal Kombat Mythologies: Sub Zero, es va interposar entre l'atac de Quan Chi i Sub Zero per salvar-li la vida a aquest, el principal motiu era que Sub Zero "va perdonar" la vida d'aquesta previ combat a mort i ella veia la seva escapatria del Netherealm en ajudar-lo, aparentment va morir amb l'atac, per es dedueix actualment que va escapar amb vida.

En la seva biografia de Mortal Kombat: Armageddon, se sap que ella traeix en Sub-Zero, i torna al servei de Quan Chi. una vegada ella derrota a Blaze cau inconscient i aparentment morta, per el gran cor compassiu de Sub zero la reviu i li dna una part de poder de gel, en despertar ella s'adona del combat que t Sub zero amb Quan Chi, i aquesta l'ajuda a congelar en un tat al mag, per a dur-lo a la caserna de Lin Kuei.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159633" title="Facsmil" nonfiltered="4707" processed="4697" dbindex="64766">
Una cpia facsmil es una reproducci en blanc i negre o a color d un llibre o document de difcil accs, habitualment antic i valus que es publica per tal de ser utilitzat en lloc de l original. El volum produt s idntic en contingut a l original pel que fa a la distribuci de pgines i de vegades fins i tot a taques i d altres alteracions de la versi original. Es fa consta que es tracta d una reproducci.

Tamb s utilitza el terme per a referir-se a una cpia idntica i d aqu deriva el terme telefacsmil, i abreujat fax.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159641" title="Timbales" nonfiltered="4708" processed="4698" dbindex="64767">


La timbala s un instrument musical membranfon de la famlia de percussi. S'usa habitualment en plural, timbales, ja que solen toca-se en grups de com a mnim dues o ms timbales, en la que cada timbala executa una nota determinada de l'escala musical.

La paraula timbal prov del grec typanum que significa membrana que vibra, per el veritable origen d'aquests instruments no s grec sin rab i provenen d'una denominaci general que es donen als instruments en forma de tambor (petits o grans) i coneguts amb el nom de naqqara.

 Histria . 

Usats arreu de tot el mn, a cada lloc de la terra reben noms diferents i tasques dispars depenent de la cultura dels pobles que els usen. Aix n'existeixen de molt petits i de molt grans, usats individualment o en parelles, amb afinaci determinada o indeterminada, amb un contrast entre greus i aguts sense una afinaci concreta. 

A Europa no apareixen les timbales fins el temps de les croades, per a sia i a frica aquests instruments han estat utilitzats habitualment per a rituals i festivitats relacionades amb la religi o amb qualsevol altra activitat humana que calia acompanyar de msica.

Les podem trobar a l'ndia, on s'usen en rituals i actuacions dramtiques, a l'est del Mediterrani, on es toquen per parelles i amb una caixa de ressonncia ms o menys esfrica, a Etipia tamb amb carcter religis, i apareixen en un gravat antic en un dibuix el qual es pot veure com es colpegen quatre petits tambors esfrics acompanyant a un flautista. 

A Europa, durant les croades, eren considerades un trofeu de guerra si eren capturades durant una batalla, i eren tan protegides com els estendards o les banderes. Van estar en dess fins el 1470 quan el rei Enric VIII va comprar i contractar a timbalers per a tocar-les a lloms de cavalls. En el temps de Joan II un regiment a cavall estaven provets d'aquests instruments per a ser tocats en parades i batalles. Les timbales en la majoria de les ocasions acompanyaven als trompetistes de cort i, fins i tot, pertanyien al mateix gremi tan prestigis en l'poca, dels msics de palau. A Alemanya, el 1623, es va establir el Kettledrumming, i no es permetia a ning la possessi de timbales a menys que no les hagus capturat en batalla. 

Ja durant el Barroc les timbales (tambors de cavalleria) es van incloure a les orquestres per a s exclusiu en l'acompanyament de les trompetes, sent instruments transpositors ja que sempre s'escrivien en re (agut) i la (greu), i encara que eren difcilment afinables, per a evitar tenir dos jocs de timbales per orquestra, durant el segle XVIII se li van acoblar unes claus en forma de cargol per a poder afinar-les en sol (greu) i do (agut). Tot i aix, el canvi d'afinaci era tan dificults, tenien tants problemes amb la humitat i la pressi de la membrana, que a pesar de tenir un rang d'interpretaci possible d'una quinta, cap compositor s'atrevia a escriure aquests canvis; tan sols alguns timbalers i directors, pel seu compte, podien incloure aquests canvis en la interpretaci de les obres.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159650" title="Hitomi Yoshizawa" nonfiltered="4709" processed="4699" dbindex="64768">


Hitomi Yoshizawa (      Yoshizawa Hitomi) es va graduar recentment de Morning Musume, grup de J-pop i dhuc no se sap que far en el Hello!Project. s l'actual lder de l'equip de futsal "Gates Brilhantes H.P.".














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159651" title="Game Boy Advance SP" nonfiltered="4710" processed="4700" dbindex="64769">

Game Boy Advance SP (sovint abreviat GBA SP), s una consola de videojocs porttil fabricada per Nintendo i llanada al mercat el mar del 2003. Bsicament s un redisseny de la Game Boy Advance, ja que el seu rendiment s idntic, igual que la seva compatibilitat.

El significat de les sigles SP mai ha estat confirmat i genera moltes discussions dels aficionats. Les interpretacions ms populars sn "SPecial" i/o "Super Pocket".

 Canvis respecte a la Game Boy Advance .

La seva carcassa es plegable, reduint la seva mida, aproximadament, a la meitat quan est plegada.
Pantalla frontalment illuminada, amb l'opci d'apagar la illuminaci.
Bateria d'i liti recarregable, de duraci estimada de 10 o 15 hores depenent de l's de la illuminaci.
L'adaptador d'auriculars canvia l'extens minijack a un port propi que coincideix amb el port d'alimentaci, impossibilitant la recarrega de la consola amb l's dels auriculars i fent necessaris uns auriculars especials o un adaptador pel port.

Fins aquesta versi, Nintendo sempre havia negat la possibilitat de implementar pantalla illuminada i bateria recarregable per motius de cost. Per degut als avanos tcnics des que el model original va sortir a la llum, era possible adaptar la nova versi per tenir pantalla illuminada i bateria recarregable pel mateix preu de l'original el 2001 (99,99  i tamb $). No obstant aix, alguns sospiten que el veritable motiu pot haver sigut la necessitat de respondre al producte Afterburner, de Triton Labs, un kit de retroilluminaci de la GBA original per portar una llum sense una prdua de duraci de la bateria.

El nou disseny de la carcassa t l'avantatge que redueix l'exposici de la pantalla mentre no s'est usant la consola, reduint el risc dels cops.

Tard, per, va aparixer noms pel mercat europeu i americ una versi de la GameBoy Advance SP 'Brighter' (ms brillant). Aquesta, en lloc d'incorporar illuminaci frontal (FrontLightUnit) incorporava retroilluminaci (BackLightUnit).

 Especificacions tcniques .

 Font de llum: LCD integrat amb llum davantera.
 Mida (tancat): Altura de 84,6 mm., ample de 82 mm. i una profunditat de 24,3 mm;
 Pantalla (diagonal): 2.9" color reflexiu LCD de TFT (240x160 pxels);
 Pes: 143 gr.
 Energia: Bateria recarregable de i de liti.
 Vida de la bateria: 10 hores de joc continuu amb la llum encesa, 18 hores amb la llum apagada, amb un temps de recarrega de 3 hores.
 Colors del maquinari: Onyx, flama, plat, blau cobalt, rosa, blau perla, grafit, blau de la mitjanit.

 Especificacions tcniques internes .

 CPU: 32 bits de ARM amb una memria.
 Memria: 32 kilobits+96 kilobits de VRAM (CPU interna), 256 kilobits de WRAM (CPU externa).
 Resoluci: 240 x 160 pxels.
 Color: Pot exhibir 511 colors simultanis en mode de carcter i 32.768 colors simultanis en mode a memria de imatge;
 Programari: Totalment compatible amb el Game Boy i els jocs del Gameboy Color.

La GBA SP s aproximadament de la meitat de la grandria de la GBA quan est tancada i amb una altura de la Game Boy Color de Nintendo quan est oberta. El disseny de la coberta de la GBA protegeix la pantalla contra les ratllades i la pols, connectors i indicadors en la pantalla. No obstant aix, la coberta es fa de materials diversos, provocant lleus ratllades ms propensos que sistemes anteriors de la GB.

L'adaptador de CA del SP de GBA ve amb el paquet, mentre que en el seu precursor, Game Boy Advance, requeria un adaptador venut per separat. La biblioteca del programari i les especificacions generals del maquinari sn idntiques a les de Game Boy Advance.

 Auriculars .

A causa de les limitacions de la forma, Nintendo va portar l'auricular que havia estat incls en tots els models anteriors de la Game Boy. Els auriculars dissenyats especficament per la SP de GBA poden ser comprats o els auriculars estndards es poden unir amb un adaptador opcional d'endolls en el mateix port de l'adaptador de la CA. Aquesta decisi va ser criticada extensament, perqu alguns jugadors van tenir aversi per haver de pagar $4,25 USD per a comprar un adaptador.

A ms, els jugadors no poden carregar la seva SP i escoltar els auriculars al mateix temps sense un adaptador especfic. El carregador de la CA i l'adaptador de l'auricular utilitzen el  port de l'energia,  i no pot utilitzar ambds simultniament sense comprar un adaptador disponible que proporcioni ambdues connexions.

L'adaptador de l'auricular es pot trobar en el magatzem en lnia nord-americ de Nintendo, i est disponible per a la compra en magatzems del Jap i Europa. A ms, Majesco va desenvolupar els auriculars estreos oficialment llicenciats del Game Boy SP amb endolls directament en el port sense la necessitat d'un adaptador.

 Bateria .

La bateria s similar a la de la majoria dels telfons mbils amb una durada aproximada de 18 hores amb la llum apagada i 10 hores amb ella encesa.

Nintendo va anunciar que els avanos tecnolgics van permetre que la SP inclogus una llum interna i una bateria recarregable. Va llanar al mateix preu de la GBA original ($99,99 USD). Una motivaci addicional que va poder haver estat una necessitat de respondre al kit llanat en el mercat amb diversos accessoris per la Game Boy Andvance dels laboratoris de Trit, que va provar que la GBA original podia tenir una llum interna amb una vida acceptable de la bateria.

La vida de la bateria del nou model retroilluminat s aproximadament 13 hores en l'ajustament  baix  i aproximadament 8 hores amb l'ajustament  alt . La llum de la SP retroilluminat es pot ajustar amb l's d'un bot amb l'osca d'un sol en el centre superior del control de la SP.

 Versi retroilluminada .

A l'Amrica del Nord el setembre del 2005, al voltant de l'poca del llanament de la Game Boy Micro, Nintendo va llanar una versi millorada de la Game Boy Advance SP que oferia un contrallum en comptes del llum frontal de la versi anterior. La lluentor es pot fixar a baix a alt. La caixa ara posa,  amb una pantalla retroilluminada MS BRILLANT!  per a distingir el nou model del ms vell. Encara que mai va ser anunciat oficialment de la SP orignal amb un divers nom, s de forma no oficial se li ha titulat el  SP Lite  (nomenat aix a causa del llanament del DS Lite) o la  SP2  (per ser una segona versi). L'edici estndard ve actualment en tres colors, blava perla, grafit, i rosa; tamb est disponible l'edici de Bob Esponja, la SP vermella amb amb en Charizard gravat en el front, i la SP verda amb en Venusaur gravat en el front (aquests dos representen els nous jocs de Pokmon i sn solament accessibles en lnia). 

 Reaccions .

 A favor .

La llum frontal estava generalment ben acceptada quan es compara amb la Game Boy Advance original, que no tenia cap llum. Certament, la llum certament dna al sistema l'oportunitat de ser utilitzat en condicions de nocturnitat o amb poca llum sense necessitar un accessori de tercers. Hom tamb considera que el disseny de la coberta plegable s una millora de l'original, ja que evita que la pantalla es faci malb.

 En contra .

La llum frontal, encara que sigui una millora sobre la manca anterior de la llum, s'ha criticat per a donar una mirada diferent a molts jocs. Els efectes de la refracci fan una imatge feble  fantasma  que apareix sobre la pantalla, particularment sensible amb les imatges blanc-en-negres (per exemple, text). Aquestes crtiques s'han tractat amb el nou model retroilluminat. No obstant aix, uns altres han expressat la preocupaci pels colors en el *SP nou sn massa brillants o saturats excessivament.

A causa de la ranura del cartutx que est ms en el fons que en la tapa, l'opci del sensor d'inclinaci en Kirby no funciona adequadament com va ser dissenyada per a l's amb Game Boy Color. No obstant aix, jocs ms recents que usen el sensor de inclinaci com Yoshi Topsy Turby i Wario Ware: Twisted! treballa correctament en la tapa del carregador, ja que ambds jocs van ser dissenyats per a calibrar-se automticament segons l'orientaci del cartutx. A ms, el lector electrnic va ser dissenyat per la Game Boy Advance. Quan estan utilitzats per la SP, els pals del port de l'acoblament estan cap a fora i la unitat s ms desequilibrada.

Altra crtica comuna de la SP ve de la forma del sistema. Molts jugadors senten que la meitat inferior, on es localitzen els controls, s massa petita i causen enrampades de la m desprs d'un joc extens. Aquesta era tamb una crtica comuna dels ms vells models de la Game Boy i ha donat lloc a la disposici horitzontal popular del joc de la Game Boy Advance, aquesta crtica va ser corregida en el Game Boy Micro, que va optar per la disposici horitzontal del joc de la Game Boy Advance en comparaci d'una disposici tradicional de l'estil de la Game Boy.

 Versions .

Inicialment es va llanar en dos colors, negre i plata, per han estat llanades diferents versions com la Classic NES (que imita a la veterana consola NES), la Tribal Edition (amb motius tribals), diferents edicions relacionades amb la saga de Pokmon i la "GBA SP Pink" (en color rosa), el propsit del qual era atreure al mercat femen i part d'Europa, com tamb als Pasos Catalans es va llanar l'edici de la SP anomenada "Game Boy Advance SP Girls Editon" amb el mateix propsit de la "GBA SP Pink".

 Vegeu tamb .

 Game Boy Advance (model original);
 Game Boy Micro;
 Nintendo DS;
 Nintendo DS Lite;
 Game Boy Player;
 Llista de videojocs de Game Boy Advance;



 Enllaos externs .

 Lloc web oficial a Europa ;
Especificacions tcniques de la SP a Amazon ;
La GBA SP (versi brighter) ;
Sobre la GBA SP Pink  ;
Frum sobre les consoles GBA al VaDeJocs.Cat ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159654" title="Casa de las Amricas" nonfiltered="4711" processed="4701" dbindex="64770">
La Casa de las Amricas s una instituci cultural amb la seva seu radicada a la ciutat de L'Havana (Cuba).

Orgens.
La instituci fou fundada a la ciutat de L'Havana el 28 d'abril de l'any 1959 (Llei N 229), poc desprs de la Revoluci cubana, i s una instituci depenent del Ministeri de Cultura de Cuba. 

La seva tasca principal s desenvolupar i ampliar les relacions culturals entre els pobles de Llatinoamrica i el Carib aix com la seva difusi a Cuba i la resta d'Amrica. Per a aix busca estimular la producci i la investigaci cultural. A ms de difondre el material artstic i literari d'Amrica i el Carib mitjanant activitats de promoci, concerts, concursos, exhibicions, festivals o seminaris, realitza una important tasca de difusi i collaboraci cientfica i cultural. 

L'any 2004 fou guardonada, juntament amb la libanesa Nadia Al-Jurdi Nouaihed, amb el Premi Internacional Simn Bolvar, concedit per la UNESCO i el govern de Veneuela.

Direcci;
1959-1980: Haydee Santamara;
1980-1986: Mariano Rodrguez;
1986-actualitat: Roberto Fernndez Retamar;

Publicacions i premis.
Publica les revistes Casa de las Amricas (1960); Conjunto, dedicada al teatre llatinoameric (1964); Boletn msica (1970-1990 i novament des de 1995); i Anales del Caribe (1981) amb textos en castell, angls i francs.

Aquesta instituci atorga des de la seva creaci, i de forma anual, el Premi Literari Casa de las Amricas. Anomenat originalment l'any 1960 Concurso Literario Hispanoamericano ("Concurs Literari Hispanoameric"), el 1964 adquir el nom de Concurso Literario Latinoamericano ("Concurs Literari Llatinoameric") i des de 1965 rep el nom actual. Les principals categories del premi sn poesia, conte, novella, teatre i assaig, posteriorment s'hi afeg testimoniatge (1970), literatura per a nens i joves (1975), literatura caribenya d'expressi anglesa (1975), literatura caribenya francfona (1979), literatura brasilera (1980) i literatura indgena (1994). 

Aix mateix la Casa de las Amricas tamb concedeix diversos premis ms: des de 1966 el Premio El Gallo de la Habana ("Premi El Gall de L'Habana") a la producci teatral; des de 1979 el Premio de Musicologa ("Premi de Musicologia"); des de 1981 el Premio de Ensayo Fotogrfico ("Premi d'Assaig Fotogrfic"), i des de 1987 el Premio La Joven Estampa al millor gravat.

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de la Casa de las Amricas;
  "La Ventana", Portal informatiu de la Casa de las Amricas;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159656" title="Kirtash" nonfiltered="4712" processed="4702" dbindex="64771">

En Kirtash, tamb conegut com a Christian, s un dels personatges principals de la trilogia de Memries d'Idhun, escrita per la valenciana Laura Gallego Garca.

 Origen i caracterstiques .
En Kirtash s un hbrid format per una nima humana i una altra shek, el que no vol dir que en tingui dues, ja que les seves nimes estan fusionades per un experiment de nigromncia. La part humana s filla de l'Ashran el Nigromant i de Manua, una sacerdotessa de l'Esglsia de les Tres Llunes. La seva part shek procedeix d'en  Zeshak, el rei dels sheks, i de la Sheziss, que ajuda en Jack de sortir d'Umadhun. T el cabell castany ,llarg i fi; i els ulls d'un blau glid. T un comportament misteris i, en ser un shek, s molt ms intelligent que un sser hum. Est profundament enamorat de la Victria, l'unicorn de la histria. Les altres noies, humanes o d'una altra raa, no li interessen, per ser massa simples i insignificants per a la seva nima shek. Tot i aix, en l'nima de la Victria hi troba quelcom que la fa diferent, i per aix s'enamora d'ella. La Victria comet diversos cops l'error de creure que ell no l'estima, cosa totalment incerta.

s pragmtic i, grcies a la seva ascendncia shek, sempre fa el que considera que li va millor, no el que li pugui dictar l'tica o l'honor. T un gran control dels seus actes, per aix es diu que s indiferent i fred, per des de que coneix en Jack l'odia profundament. En el perode en que es desenvolupa la historia, en Kirtash t de quinze a dinou anys. Utilitza sempre la Haiass, una espasa amb esperit shek que forma gel a les ferides que produeix. Aquesta espada fou forjada pel gegant Ydeon.

 Paper a la trilogia .

Existeix una profecia que explica com noms un unicorn i un drac salvaran Idhun i derrotaran el Set du. A pesar d'aquesta profecia, el du dels sheks hi afeg una de prpia, incloent en la gesta una de les seves criatures, de manera que pogus influenciar el resultat. En Jack i la Victria sn el drac i l'unicorn de la profecia, mentre que en Kirtash s el shek. Junts formen la Trada que dna nom al segon llibre de la trilogia.

En el primer llibre, Memries d'Idhun I: La Resistncia, en Kirtash treballa amb el mag Elrionper a l'Ashran assassinant els exiliats idhunians que es refugien en la Terra, entre els quals es troben els pares d'en Jack, que posseeix l'nima de l'ltim drac. Mentre roman entre humans, adopta la identitat de Chris Tara, un jove cantant. La Victria se sent fascinada per en Christian i les seves canons, sense adonar-se que en realitat s la seva nima d'unicorn la que se sent atreta per la del Shek, l'nica criatura d'Idhun a part dels dracs que es pot comparar a ella. En Kirtash tamb sent quelcom per ella que no aconsegueix identificar, i tot hi que arriba fins i tot a torturar-la, arribat el moment en que l'hauria d'haver mort, s'uneix a la Victoria i en Jack, fins hi tot en contra del seu pare i de l'odi mutu que es professen sheks i dracs.

En el segon, Memries d'Idhun II: Trada, en Kirtash lluita juntament amb en Jack i la Victria, traint el seu senyor, Ashran el Nigromant i guanyant-se el rebuig de tota la raa Shek. Com repeteix en nombroses ocasions, en l'nic bndol en el que est en Kirtash s en el de la Victria, amb la que roman tot hi que la gent de la Resistncia no confii en ell. Tot hi aix acaba emprenent el seu propi viatge en notar que tant de temps en companyia de la Victria est enfortint els seus sentiments humans fins el punt que la seva nima shek, freda per naturalesa, es troba en perill de desaparixer. 

Quan es retroba amb la Victria i en Jack, la seva nima shek es troba de nou en tota la seva plenitud, i el drac ha aconseguit transformar-se. L'odi ancestral entre les dues races s massa fort per resistir-s'hi ara que el dos es troben en la seva veritable forma, i desprs d'una acarnissada lluita, en Kirtash llana en Jack per un abisme, creint-lo mort. La Victria, que t forts llaos amb els dos, cau en un profund estat de depressi que afecta fins i tot la seva capacitat de fer mgia, i decideix posar fi a la vida d'en Christian per desprs acabar amb la seva.

No obstant, en Jack no s mort, sin que ha estat transportat al mn d'Umadhun, on habita la raa shek. La seva salvaci es obra de la Sheziss, mare del shek que fou en Kirtash abans que en Zeshak entregara el seu fill a Ashran el Nigromant per que cres un hbrid hum-shek. La Sheziss odia els dos per aquesta ra, i vol valer-se d'en Jack per aconseguir la seva venjana. Ensenya el drac a no deixar-se dominar per l'odi, i aix en Jack torna a Idhun just a temps d'impedir les accions de la Victria. 

De nou els tres junts es dirigeixen a la fortalesa de l'Ashran per fer complir la profecia i derrotar-lo. El Nigromant aconsegueix capturar en Jack i en Christian, obligant la Victria a triar-ne un dels dos. Incapa de fer-ho, s'ofereix ella mateixa, i l'Ashran li treu la seva banya d'unicorn. En Jack i en Christian es deslliuren i, juntament amb una Victria moribunda, vencen l'Ashran.

En l'ltim llibre de la srie, Memries dIdhun III: Pante, la Victria jeu malferida a rel de la prdua de la seva banya, i en Jack i en Kirtash cuiden d'ella. Desprs de la desaparici de l'Ashran, el Set ha trobat un nou recipient en la maga ferica Gerde. En Christian segueix sent un shek incapa de desobeir el seu du, i collabora amb ella en una missi per salvar els de la seva raa, encara que sempre mantenint-se lleial a la Victria.

L'unicorn sobreviu, i la banya de la Victria comena a crixer de nou. Aquesta situaci torna a posar en perill la noia, i en Christian se l'emporta a la Terra per protegir-la. All els dos arriben a  la major forma d'intimitat a la que pot aspirar un shek, la uni de ments, el que enforteix encara ms els seus vincles.

Al seu retorn a Idhun, on els dus s'han presentat materialment per buscar i acabar amb el Set, la Victria descobreix que est embarassada, per desconeix qui s el pare del seu fill, ja que ha tingut relacions tant amb en Jack com amb en Christian. Aquells d'entre la Resistncia que odien en Christian aconsegueixen incapacitar l'nima shek d'en Kirtash fent servir una estranya pedra negra que el transforma prcticament en hum, la mateixa pedra que constitu la pres del El Set i que la Gaedalu ha utilitzat per contenir l'esperit animal del prncep Alsan. La Victria escapa amb en Christian per buscar un mitj de salvar-li la vida, mentre que en Jack li dna l'esquena sentint que la noia ha triat. Finalment la Victria aconsegueix alliberar en Christian del material que l'est matant.

En Jack es reconcilia amb la Victria desprs d'una conversa seriosa amb en Christian, el que li deixa les coses clares sobre el vincle que aquesta t amb els dos, i els tres s'oculten en una apartada regi d'Idhun per escapar d'aquells que no comprenen la naturalesa de la seva relaci. El shek passa llargs perodes de temps fora de casa seva, degut a la seva necessitat de no tornar-se excessivament hum, mentre que en Jack roman sempre amb la Victria. Quan sn finalment descoberts, decideixen tornar a la Terra amb els seus fills. El fill d'en Jack es diu Erik i la filla d'en Christian es diu Eva.

Un dels regals que li fa en Christian a la Victria s el Shiskatchegg, L'Ull de la Serp que recull part de la seva percepci de Shek i el permet crear quelcom semblant a un vincle teleptic amb ella.

Durant la seva estada a la Terra amb la Victria se sent atret per la Shizuko Ishikawa, la nova identitat de la Ziessel, nova reina dels Sheks.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159659" title="Pascal (llenguatge de programaci)" nonfiltered="4713" processed="4703" dbindex="64772">
Pascal s un llenguatge de programaci desenvolupat pel professor Niklaus Wirth a finals dels anys 60. El seu objectiu era crear un llenguatge que facilits l'aprenentatge de la programaci als seus alumnes. Tanmateix, amb el temps la seva utilitzaci es va estendre ms enll de l'mbit acadmic per a convertir-se en una eina per la creaci d'aplicacions de tot tipus.

Pascal es caracteritza per ser un llenguatge de programaci estructurat fortament tipificat. Per tant:

El codi est dividit en fragments fcils de llegir, denominats funcions o procediments. D'aquesta forma Pascal facilita la utilitzaci de la programaci estructurada, en oposici a l'antic estil de programaci monoltica.
El tipus de dada de totes las variables ha de ser declarat prviament per tal que s'habiliti el seu s.

El nom de Pascal va ser escollit en honor al matemtic Blaise Pascal. 


Caracterstiques niques.
A diferncia dels llenguatges de programaci derivats del C, Pascal utilitza el smbol := per a l'assignaci en comptes de =. Encara que el segon s ms concs, la prctica ha demostrat que molts usuaris utilitzen el smbol d'igualtat per a comparar valors, en comptes del que pertoca en C (==). Aquesta sintaxis porta a molts errors o bugs, difcils de localitzar en un codi C. Donat que Pascal no permet assignacions dins de les expressions, i utilitza una sintaxis diferent per a les assignacions i les comparacions, evita aquest tipus d'errors.

A ms, els seus programes tenen definides dues parts: la declaraci i lexecuci. A la primera part ha d'aparixer tot el que s'utilitzar en la segona, ja que si no s aix, es detecta el codi com a desconegut i s'eviten certes incomprensions. A la part declarativa s'enuncien Unit existents, procedimients, funcions, variables, constants i nous tipus de dades estructurades. 

Una altra diferncia important s que en Pascal, el tipus d'una variable es fixa en la definici; l'assignaci a variables de valors de tipus incompatible no estan autoritzades, a diferncia del C, on el compilador intenta trobar una interpretaci a quasi qualsevol tipus d'assignaci. Aix evita errors comuns on les variables sn utilitzades incorrectament, degut a que el seu tipus s desconegut. Tamb s'evita la necessitat de la notaci hongaresa, que afegeix prefixos als noms de les variables indicant el seu tipus.

Implementacions.
Les primeres versions del compilador de Pascal (la ms distribuda fou UCSD Pascal) traduen el llenguatge en codi per a una mquina virtual anomenada mquina-P. Com a conseqncia, tan sols una petita part de l'intrpret havia de ser reescrita cap a moltes arquitectures.

Als anys 80, Anders Hejlsberg va escriure el compilador Blue Label Pascal per a la Nascom-2. Ms tard va anar a treballar per a Borland i va reescriure el seu compilador que es va convertir en Turbo Pascal per a la IBM PC. Aquest nou compilador es va vendre per 49$, un preu orientat a la distribuci massiva.

El compilador econmic de Borland va tenir una llarga influncia en la comunitat de Pascal, que va comenar a utilitzar principalment el IBM Pc. Tot buscant un llenguatge estructurat, molts aficionats al PC van substitur el BASIC per aquest producte. Donat que Turbo Pascal noms estava disponible per a una arquitectura, tradua directament a codi mquina de l'Intel 8088, aconseguint aix programes que s'executaven molt ms rpidament que els que es produen en esquemes interpretats. 

Durant els anys 1990 va passar a estar disponible la tecnologia necessria per a construr compiladors que poguessin escriure codi per a diferents arquitectures de maquinari. Aix va permetre que els compiladors de Pascal tradussin directament al codi de l'arquitectura en qu s'executessin.

Amb Turbo Pascal versi 5, Borland, es va agregar la programaci orientada a objectes a Pascal.

Tanmateix, Borland va decidir millorar aquesta extensi del llenguatge introduint el seu producte Delphi, dissenyat a partir de l'estndar Object Pascal, proposat per Apple com a base. Borland tamb el va anomenar Object Pascal en les primeres versions, pero va canviar el nom a llenguatge de programaci Delphi en les seves ltimes versions.

Exemple de codi utilitzant l'estructura lineal.

 program arrel(input, output);
 (*
   Obt l'arrel quadrada d'un nombre real x qualsevol.
 *)
 
 var x, y: real;
 
 begin
  writeln('** Calcular l'arrel quadrada de x **');
   writeln;
   writeln('Entrar x (> 0): '); readln(x);
   y := sqrt(abs(x)); (* Arrel quadrada del valor absolut de x per evitar arrels complexes *)
   writeln;
   if (x<0) then (* Si x s negatiu, el resultat s'escriu com a complex *)
      writeln('L'arrel quadrada de ', x, ' s el nombre complex ', y,'i')
   else
      writeln('L'arrel quadrada de ', x, ' s ', y);
   writeln; writeln('** Fin **');
   readln; (* Espera que l'usuari premi enter per a sortir del programa *)
 end.

Un altre exemple:
   
 program suma; uses crt;                                                         
 var x,s:integer;                                                              
 begin                                                                         
     clrscr;                                                                  
     x:=1;                                                                    
     s:=0;                                                                    
     repeat                                                                   
           s:=s+x;                                                            
           x:=x+1;                                                            
     until x=50;                                                              
     writeln('la suma es  ',s);                                               
     readln;                                                                       
 end.                                                                                                                                                                                                                                


Enllaos externs.
Desenvolupament de Software en Pascal Comunitat virtual per a l'intercanvi d'informaci en castell sobre el desenvolupament de software en Pascal per a professionals, docents i estudiants.
Museu de Borland, permet la descrrega gratuta de software antic;
Essential Pascal;
Turbo-Pascal.com;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159666" title="Ordos" nonfiltered="4714" processed="4704" dbindex="64773">
L'altipl d'Ordos o desert d'Ordos (xins       ; hanyu pinyin: ' rdu s  Sh m) s un desert i estepa a un altipl al sud de la Monglia Interior (Xina).

s una regi geogrfica de Xina delimitada pel riu Groc al nord i la Gran Muralla al sud. 
Administrativament la forma la lliga Ih-Ju de Monglia Interior. 

El terreny s una barreja d'argila i arena i molt poc adequada per l'agricultura. Ocupa una superfcie de 90.650 km.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159669" title="Han" nonfiltered="4715" processed="4705" dbindex="64774">

Etnologia:;
Han (tnia);
Xins Han;

Geografia:;
Riu Han;

Histria:;
Dinastia Han;
Han Zhao;
 Els han eren les unitats administratives dels territoris feudals dels dimio al Jap.

 Cincia-ficci:;
 Han Solo;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159672" title="Jehol" nonfiltered="4717" processed="4706" dbindex="64776">
Jehol o Rehe (xins simplificat:    ; xins tradicional:    ; pinyin: Rh sh ng; literalment "Riu Calent"), fou una antiga provncia xinesa formada per part de les actuals provncies de Hebei, Shanxi i la regi de Monglia Interior, al nord-est de la Repblica Popular de Xina. La capital fou Chengde. Fou l'entrada tradicional a Monglia i fou dominada pels pobles de les estepes com els xiongnu o els khitan.

Amb la Repblica de Xina era el nom de la provncia xinesa al nord de la Gran Muralla, a l'oest de Manxria i a l'est de Monglia. Fou ocupada pels japoneses desprs del anomenat incident de Mukden, en l'anomenada operaci Nekka, que va comenar el 21 de gener de 1933, i fou incorporada al Manxukuo fins al final de la guerra el 1945. Va romandre com a provncia xinesa entre 1945 i 1955.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159673" title="Rin-Ruhr" nonfiltered="4718" processed="4707" dbindex="64777">
L'rea de Rin-Ruhr est situada a Alemanya i s una de les rees metropolitanes ms grans del mn, amb ms d'11 milions d'habitants. Est situada a l'Estat Federal de Rin del Nord-Westflia i est formada per la megalpoli de la regi del Ruhr al nord i les ciutats de Dsseldorf, Wuppertal, Colnia i Bonn al sud.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159675" title="Zhangjiakou" nonfiltered="4719" processed="4708" dbindex="64778">
Zhangjiakou (xins tradicional:    ; xins simplificat:    ; pinyin: Zh ngji k u; mongol:                Haalga; mongol clssic: Qa al an; manx: Imiyangga jase) s una ciutat de la provncia d'Hebei, al nord de la Xina. s coneguda tamb pel seu antic nom de Kalgan, i deriva de "      "  que vol dir porta (Porta de la Gran Muralla).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159678" title="Suyu?n" nonfiltered="4720" processed="4709" dbindex="64779">
Suyu n (  ) o Suiyuan o Suei-yuan fou una provncia histrica de Xina. La capital fou Guisui (actualment Hohhot). L'abreviaci fou   (pinyin: su). Comprenia aproximadament les actual prefectures de Hohhot, Baotou, Wuhai, Ordos, Baynnur, i part d' Ulaan Chab, totes a la Monglia Interior.

La provncia de Suiyuan fou creada per la Repblica de Xina desprs del 1912. Fou part de l'estat autnom de Monglia Interior o Mengjiang de 1937 a 1945 sota control japons. Va romandre com a provincia fins el 1954 quan fou incorporada a la Regi Autnoma de Monglia Interior establerta per la Repblica Popular de Xina.

El seu nom deriva de un districte de la capital establert per la dinastia Quing.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159679" title="Tonghu" nonfiltered="4721" processed="4710" dbindex="64780">
Tonghu s un districte de la Monglia Interior (Xina) a uns 18 km al nord-oest del comtat de Zhongwei a la Lliga Alxa de la Monglia Interior. La pradera de Tonghu es un lloc turstic rodejat de dunes amb herba verda, aire pur i nombroses aus migratries. Esta ple de tendes mongoles blanques i es molt representatiu de la cultura mongola. El seu nom deriva d'un poble nmada que va habitar la regi al segle III aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159684" title="Taiyuan" nonfiltered="4722" processed="4711" dbindex="64781">

Taiyuan s una ciutat de Xina, capital de la provncia de Shansi. T'ai-yano T'ai-yuan o Taiyuan s una de les principals ciutats industrials de la Xina, i est situada a la part nord de la conca del riu Fen. Domina la ruta de nord-sud a travs del Shansi i lnies de comunicaci cap a les muntanyes de la provincial d'Hopeh, a l'est, i cap a Fen-yang, al nord de la provncia de Shensi.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159687" title="Orkhon" nonfiltered="4723" processed="4712" dbindex="64782">

El riu Orkhon (mongol:          , Orkhon gol)  tamb anomenat Ongkin s un riu de Monglia. Neix a les muntanyes Khangai de la provncia d'Arkhangai i corre cap al nord 1.124 km fins a trobar el riu Selenga, que corre al nord fins desaiguar al llac Baikal. L'Orkhon s 100 km ms llarg que el Selenga, i s el riu ms llarg de Monglia. Els seus afluents principals sn el Tuul i el Tamir.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159692" title="Lob Nor" nonfiltered="4724" processed="4713" dbindex="64783">
Lob Nor ("Llac Lop"; alternativament Lop Nur = Lop Nor = Lob Nur =  Lob-nor = Lo-pu po = Llac Taitema  = P'u-ch'ang Hai = Lou-lan Hai = Yen-tse) s un grup de petits llacs salats i maresmes, en part estacionals, entre els deserts de Taklamakan i Kuruktag al sud-est de la regi autnoma de Xinjiang, al nord-oest de Xina
i desaigua el riu Tarim. s la darrera resta de la regi histrica postglacial del llac Tarim que antigament va cobrir una regi de ms de 10.000 km, a la conca del Tarim. 

Antigament els xinesos el van considerar noms com un nic llac salat. Actualment ha perdut molta de la seva rea que el 1928 es va mesurar en 3.100 km, i el desert ha avanat uns 30 o 40 km a l'oest als darrers 40 anys, estant afectat per l's de la fusta per la poblaci, per cuinar o escalfar-se. Una reserva d'uns 3.520 km es va establir el 2003 per protegir les alberedes.

Les aiges del Tarim i el Lob Nor van ser el centre de l'antic regne de Loulan, a la Ruta de la Seda, que va esdevenir vassall de Xina el 55 aC i fou reanomenat Txan-txan (Tchan-tchan, modern Zhan-zhan) o Shanshan. Tamb s'hi aprecien restes de la cultura tokhria (yuezhi) i s'han trobat algunes mmies a la seva vora.

Marco Polo va passar prop del llac i la zona fou visitada modernament pels exploradors  Ferdinand von Richthofen, Nikolai Przhevalsky i Sven Hedin.

La primera explosi nuclear xinesa (nom en codi 596) es va fer a Lob Nor el 1964 i des de llavors la regi ha estat usada com a polgon de probes nuclears. S'hi van fer 45 explosions fins el 1996. La seu de la base de probes s a Malan.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159693" title="Tarim" nonfiltered="4725" processed="4714" dbindex="64784">



Llac Tarim, llac postglacial del Xinjiang;
Riu Tarim, riu de Xinjiang (Xina);
Conca del Tarim, conca del riu Tarim;
Tarim (ciutat) en Iemen.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159694" title="Llac Tarim" nonfiltered="4726" processed="4715" dbindex="64785">
El Llac Tarim fou una regi histrica postglacial que antigament va cobrir una regi de ms de 10.000 km, a la conca del Tarim a Xinjiang (Xina). Els seus restes sn avui dia la regi de Lob Nor. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159696" title="Riu Tarim" nonfiltered="4727" processed="4716" dbindex="64786">
El riu Tarim (Mandar dayan,     ) es el riu principal de la regi autnoma de Xinjiang Uigur  a Xina. Es forma per la uni dels rius Aksu i Yarkand, i corre cap a l'est en direcci al desert de Taklamakan. Rega els llacs del Lob Nor. La seva longitud es de 2.090 km i es el riu mes llarg de la Repblica Popular de la Xina, amb un cabdal de entre 4 i 6 milions de metres cbics cada any. A la conca del Tarim hi viuen uns deu milions de persones, principalment uigurs, mongols i xinesos han.

La confluncia dels riu Kashgar (K'a-shih-ka-erh) i Yarkand a l'oest, continua corrent amb el nom de Yarkand cap al nord-est  fins que troba a uns 370 km al riu Aksu (A-k'o-su) i el riu Khotan (Ho-t'ien). Noms el Aksu porta aigua tot l'any i es l'afluent ms important del Tarim i el que li aporta entre el 70 i 80 per cent del seu volum d'aigua. Desprs de la uni del Khotan l'nic nom que s'utilitza es Tarim.

La longitud total del Yarkand-Tarim  es de ms de 2000 km per com que el curs canvia lleugerament segons els anys, la longitud varia una mica. Les modernes construccions de preses fan que no regui tota l'rea del Lob Nor i noms intermitentment entre el Llac Taitema (T'ai-t'e-ma) a uns 160 km al sud-oest del Lob Nor, i el mateix grup del Lob Nor. El curs del riu no esta clarament format i pateix alguns canvis.

La seva conca t uns 557000 km2. El cabdal disminueix per l'evaporaci a l'estiu i per l'aprofitament de les aiges. El cabdal mnim es entre octubre i abril i el mes alt entre maig i setembre, quan es fonen les neus de les muntanyes Tien Shan i Kunlun.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159699" title="Ili" nonfiltered="4728" processed="4717" dbindex="64787">


Geografia:
Riu Ili;
Regi de l'Ili;
Prefectura autnoma d'Ili Kazakh ;
Histria:
Ili-Altai, efmer estat rus blanc;
Anatomia:
Os ili.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159701" title="Riu Ili" nonfiltered="4729" processed="4718" dbindex="64788">

El riu  Ili (rus:    ; xines:    , Yili He) es un riu del nord-est de la Xina a la Prefectura autnoma d'Ili Kazakh a la regi autnoma de Xinjiang Uigur, i al sud-est de Kazakhstan, a la provncia d'Almaty. Te una longitud de 1439 km, dels quals 815 son al Kazakhstan i la resta al Xinjiang. Neix a l'est del Tian Shan, dels rius Tekes i Kunges (o Knes) i rega la conca situada entre les muntanyes Tian Shan i Borohoro (P'o-lo-k'o-nu) al nord. Desaigua al llac Balkai on forma un gran delta amb llacs, maresmes i vegetaci de jungla.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159702" title="Prefectura autnoma d'Ili Kazakh" nonfiltered="4730" processed="4719" dbindex="64789">
La prefectura autnoma d'Ili Kazakh (xins:         , pinyin: Y l H sk zzhzh u, kazakh:                               /                             , uigur:                              / Ili  aza  aptonom wilayiti), s una regi autnoma dins la regi autnoma de Xinjiang Uigur, la nica regi autnoma dels kazakhs a la Xina.

T una superfcie de 273200 km, i una poblaci de 3880000 (2000). La capital s Ghulja (Yining).


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159707" title="Kuldjha" nonfiltered="4731" processed="4720" dbindex="64790">
Khuldjha fou un dels regnes de la conca del Tarim. La ciutat es trobava a, sud de llac Sayram i del coll de Talki, al nord de l'Ili i una mica al nord-oest de la moderna Kuldja

 Histria antiga .

Pendent 

 Perode mongol . 

En el perode mongol fou coneguda com Almaligh (o Almaliq). El aventurer turc Buzar (tamb Uzar), antic bandit i lladre de cavalls, es va crear un regne a comenaments del segle XIII amb seu a Alamaligh, prop de la ciutat de Khuldja a l'Ili superior; Djamal Qarchi diu que va adoptar el nom de regne de Toghurl Khan.

El regne es va declarar vassall de Genguis Khan el 1211; en una data desconeguda entre 1211 i 1217/1218  el rei d'Amaligh, Buzar, fou sorprs per gent de Kuchtlug el khan kara khitai mentre casava i va ser assassinat. Quan Kuchtlug va atacar la ciutat d'Amaligh, la vdua, Salbak-Turkan, la va defensar i no la va poder ocupar. Suqnaqtegin, el fill del difunt, Sugnak o Sughnak Tigin va conservar el tron i va esdevenir un enemic de Kutchlug i un fidel aliat de Genguis Khan casat amb una neta de Genguis (filla de Djoci).

El 1218 Genguis va decidir enviar contra Kutchlug al general Djeb (Fletxa), amb 20000 homes. En principi fou enviat per protegir Almaligh per quan hi va arribar ja Kutchlug s'havia retirat cap a la Kashgria. Balasagun i totes les ciutats de la actual regi de Semirechie, van obrir les portes al general mongol. 

El successor de Sugnuk fou el seu fill Danishmand Tigin. A comenaments del segle XIV el pas estava encara governat per la mateixa dinastia, el territori de la qual va quedar en el "ulus" de Txagatai, el qual va establir la seva capital a la rodalia. La regi era anomenada al segle XIV Il Arghu. No se sap fins quan va conservar el poder la dinastia Buzrida. 

El 1339 hi foren assassinats uns missioners francesos; en aquest temps era probablement la seu del metropolit nestori i d'un bisbat missioner catlic.  Les lluites successries a Txagatai van afectar a Almaligh i al pas; la capital fou devastada i va patir fam. Muhammad Haydar parla de tombes i runes (modernes runes d'Alimtu) incloent la tomba del txagatai Tughluk Timur (mort 1362/1363). Les runes es troben prop de la frontera xinesa, entre el riu Khorgos que marca la frontera i la vila de Mazar 

 Ciutat moderna .

Per la moderna ciutat de Kuldjha (Ghulja, Khulja, Kulja, Khuldja, Khuldjha i altres transcripcions) vegeu Yining.

 Referncies i notes .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159708" title="Conca del Tarim" nonfiltered="4732" processed="4721" dbindex="64791">
La conca del Tarim s una regi natural de la Xina a la regi autnoma de Xinjiang, formada pel riu Tarim i la seva rea. Part de la conca est dominada pel desert de Taklamakan. Est habitada pels uigurs i altres pobles i per xinesos que hi han emigrat als darrers anys.

En aquesta conca hi van haver fins a 36 regnes que es van disputar la Xina i els pobles nmades com el xiongnu i els joan-joan. A partir del segle I aC fou generalment protectorat xins i formava part de la ruta de la seda.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159709" title="Yining" nonfiltered="4733" processed="4722" dbindex="64792">
Yining (xins simplificat:   ; tradicional:   ; pinyin: Ynng; uigur       Ghulja; tamb Ili, Yili, Kuldja, Kulja, Kuldjha, Khulja, Ghulja, Ining) s una ciutat amb rang de comtat a l'oest de la regi autnoma de Xinjiang a Xina, capital de la prefectura autnoma d'Ili Kazakh. La ciutat va donar nom a tota la regi coneguda desprs com regi de l'Ili.

La ciutat-comtat t una superfcie de 629 km2 i una poblaci de 430.000 persones. Esta situada a uns 640 metres sobre el nivell de la mar. Abans del 2004 no era un comtat i la superfcie i poblaci de la ciutat mateixa era mes reduda, per el 2004 li fou incorporada una regi d'uns 100 km2 del comtat de Yining, adjacent, i que forma una entitat administrativa diferent de la ciutat-comtat.

El 1851 es va signar a Yining el anomenat Tractat de Kuldjha entre Xina i Rssia, que va obrir la regi al comer. El 1864 i fins el 1866 es van produir combats durant la revolta musulmana. El 1871 la regi de l'Ili i la ciutat de Kuldjha foren ocupades per Rssia durant el perode en qu Yakub Beg fou independent a Kashgria, per fou retornada a Xina pel tractat de Sant Petersburg del 1881. El 1954 fou declarada capital de la prefectura autnoma kazakh de l'Ili.

Vegeu tamb.
 Kuldjha;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159711" title="FK Sloboda Tuzla" nonfiltered="4734" processed="4723" dbindex="64793">


El FK Sloboda s un club bosni de futbol de la ciutat de Tuzla.

 Histria .
El FK Sloboda va ser fundat l'any 1919. Va ser un club destacat a la lliga iugoslava tot i que mai guany cap ttol important. Al llarg de la histria ha donat importants jugadors com e erbegovi , Kova evi , Mulahasanovi , Miloevi , Hadic, Sari  o Memievi . El mot sloboda vol dir llibertat.

 Enllaos externs .
 Web oficial del club;
 Web de seguidors;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159718" title="Alexander Dub?ek" nonfiltered="4735" processed="4724" dbindex="64794">

Alexander Dub ek ( Uhrovec, Txecoslovquia 1921 - Praga 1992 ) fou un poltic eslovac que intent reformar el rgim comunista mitjanant la realitzaci de la Primavera de Praga. 

Primers anys.
Va nixer el 27 de novembre de 1921 a la ciutat d'Uhrovec, poblaci situada a la regi de Tren n que en aquells moments formava part de Txecoslovquia i que avui en dia forma part d'Eslovquia, fill d'un obrer emigrant de la Uni Sovitica. Als tres anys la seva famlia retorn a la Uni Sovitica, retornant l'any 1938 a Txecoslovquia.

Ascens dins el Partit Comunista.
Durant la Segona Guerra Mundial va prendre part en la resistncia eslovaca contra l'ocupaci nazi i el servilisme de la Repblica Eslovaca durant el 1939 i 1945 sota el govern de Jozef Tiso. Va demostrar la seva capacitat d'organitzaci al protagonitzar l'aixecament nacionalista eslovac contra les tropes alemanyes durant l'hivern de 1944 i 1945.

Membre del Partit Comunista Eslovac durant la guerra, l'any 1949 va ser nomenat secretari de districte del Partit a la regi de Tren n i el 1951 membre del Comit Central del Partit Comunista de Txecoslovquia i diputat de l'Assemblea Nacional, el que va motivar el seu trasllat a Bratislava, on va estudiar Dret a la Universitat de Komenski. Entre 1955 i 1958 va assistir a l'Escola Superior de Comandaments del Partit Comunista a la ciutat de Moscou. Al maig de 1963 Dub ek va reemplaar K. Baclek com a primer secretari del Partit a Eslovquia, i al gener de 1968 va desplaar al mateix president de la Repblica, l'estalinista Antonn Novotn com a primer secretari del Partit Comunista. 

Primavera de Praga.
Com a lder del Partit Comunista de Txecoslovquia (KS ) l'any 1968 va dirigir l'intent de democratitzaci socialista del seu pas, conegut amb el nom de Primavera de Praga. El seu propsit, iniciat el gener d'aquell any i destinat a democratitzar l'Estat, les estructures internes del Partit i obrir la naci a les potncies occidentals, va ser confirmat per gran part de la poblaci txecoslovaca. L'intent, denominat socialisme amb rostre hum, fou avortat sagnantment per les tropes sovitiques del Pacte de Varsvia l'agost de 1968. Dub ek i uns altres cinc membres del Presidium van ser segrestats per la policia sovitica d'ocupaci i duts a Moscou, on se'ls va fer entrar en ra. Al seu retorna a Praga se'l consider un cadver poltic. 

Fins el 1970 va ser president de l'Assemblea Federal Txecoslovaca, any en el qual fou expulsat del Partit Comunista. En reconeixment del seu treball anterior se'l nomen ambaixador a Turquia, per no trig a ser destitut. De nou a Praga treball com a burcrata d'una explotaci forestal. Fins l'any 1974 no es tingueren notcies d'ell, moment en el qual surt a la llum una carta oberta, signada per ell i dirigida a l'Assemblea Federal on es ratifica en els postulats democrtics de 1968, criticant les posicions poltiques del Partit i denunci els abusos de poder del primer secretari del partit Gustv Husk, president del pas entre 1975 i 1989. 

ltims anys.

Durant la Revoluci de Vellut de 1989 el 26 de novembre del mateix any Dub ek fou aclamat a la Plaa Letna de Praga per milers de compatriotes, i com a inspirador del canvi democrtic del seu pas se'l design president del Parlament Txecoslovac. En la seva intervenci Dub ek va relacionar el socialisme hum de Mikhal Gorbatxov i la seva poltca de perestroika amb la seva poltica proposada l'any 1968 i trgicament sufocada pel rgim sovitic. Aquell mateix any fou guardonat amb el Premi Skharov per la Llibertat de Conscincia concedit pel Parlament Europeu.

Mor el 7 de novembre de 1992 a la ciutat de Praga, com a conseqncia d'un accident de cotxe ocorregut l'1 de novembre del mateix any, en els ltims dies de la fi de la uni entre Txquia i Eslovquia. Fou enterrat al cementeri Slvi ie dolie de Bratislava.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159719" title="Imil" nonfiltered="4736" processed="4725" dbindex="64795">
El riu Imil s l'antic nom turc d'un riu de Rssia al Tarbagatai entre les Muntanyes Altai i la serralada de Tien Shan o Tian Shan, all on ambdues sembla que es troben.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159721" title="Talas" nonfiltered="4737" processed="4726" dbindex="64796">


Geografia:
Riu Talas, riu del Kazakhstan;
Talas o Taraz, ciutat de Kazakhstan;

Histria:
Batalla del Talas, el 751.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159722" title="Fudbalski Klub Obili?" nonfiltered="4738" processed="4727" dbindex="64797">


El FK Obili  (en serbi:                      ) s un club serbi de futbol de la ciutat de Belgrad.

 Histria .
El club va ser fundat el 1924. El nom del club fa referncia al llegendari heroi medieval Milo Obili . Tamb s el nom del seu estadi. Desprs de la Segona Guerra Mundial, el govern del partit socialista prohib el nom del club i aquest adopt la denominaci FC  uburac. El 1952, FC  uburac i FC umadija es fusionaren i adoptaren, de nou, el nom original, Obili .

L'poca ms destacada del club fou durant els anys 90, en qu fou dirigit pel controvertit paramilitar serbi eljko "Arkan" Ranatovi . Durant aquests anys aconsegu guanyar la lliga iugoslava de l'any 1997/98.

 Palmars .
 1 Lliga serbo-montenegrina de futbol: 1997/98.

 Enllaos externs .
Web oficial del club;
Web oficial dels aficionats;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159724" title="Riu Talas" nonfiltered="4739" processed="4728" dbindex="64798">
El riu Talas o Taraz s un riu de Kirguizistan i Kazakhstan. Est format per la uni del  Karakol i el  Uchkosha, que corren cap a la serralada Kirgus i el Talas Alatau. Passa per la ciutat de Taraz a la regi de Zhambyl al Kazakhstan i desapareix abans d'arribar al llac Aydyn.

A la seva vora es va lliurar el 751 l'anomenada batalla del Talas



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159727" title="Batalla del Talas" nonfiltered="4740" processed="4729" dbindex="64799">
La batalla del Talas fou una batalla decisiva lliurada el 751 a la vora del riu Talas. En aquesta batalla una fora d'rabs i kirguisos van derrotar els xinesos Tang, i van impedir la continuaci de l'expansi xinesa cap a l'oest. Tamb els rabs van aprendre dels xinesos com produir paper.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159729" title="Taraz" nonfiltered="4741" processed="4730" dbindex="64800">
   
Taraz (Kazakh i rus:      ), antigament Talas, Dzhambul (rus:         , Kazakh:        ) o Zhambyl (Kazakh:        ), i Aulie-Ata (Kazakh:       -   , Rus:       -   , txagatai:           , persa: :     )  s una ciutat i centre de la provncia de Zhambyl al  Kazakhstan. Est situada al sud del pas, propera a la frontera amb Kirguizistan, a la vora del riu Talas (o riu Taraz). T una poblaci d'uns 350000 habitants i s una de les ciutats que ms creix del pas desprs d'Astana (la capital) i Trkistan. Va celebrar el seu dos mil aniversari el 2001.

 Histria .

Hi ha nombroses evidencies d'establiments molt matiners a la vall del Talas. En algunes coves i camps de la part oriental dels oasis de Talas i Assinsky, a la serralada de Karatau, s'han trobar artefactes que demostren una poblaci anterior al segle I aC, per l'arqueologia a la zona est encara en un estat preliminar. No hi ha dubte sobre l'assentament hum a l'edat del bronze, segurament per part de tribus escites, vers els segles VIII i VII aC. Una font xinesa del segle I aC parla de la fortalesa construda pel sobir (chan-yu) Zhizhi vers la meitat del segle, que hauria estat al lloc de la moderna Taraz. La fortalesa es va conixer com a Zhizhi pel sobir xiongnu, i fou teatre de la batalla de Zhizhi l'any 36 aC amb els xinesos. 

Al segle VI fou part del Khanat dels Turcs; Bizanci va enviar un ambaixador al khan turc Muhan Khan i l'ambaixada encapalada per Zemarc i Maniac  va arribar a la ciutat de Talas a la cort de Istemi que governava els territoris occidentals amb ttol de yabghu. L'ambaixador persa es va presentar quasi al mateix temps per Istemi es va aliar a Bizanci. La ciutat no fou descrita fins anys desprs per se sap que estava situada a la riba esquerra del riu Talas, i era una ciutat destacada de la ruta de la seda.

Talas fou descrita pel viatger xins Xuanzang (Huan Tsiang), que hi va passar el 629 . Ja s'havia introdut la llengua turca, L'alfabet de Talas, una variant del turc antic (Orkhon) rep el seu nom d'aquesta vila. Talas fou part del Khanat dels Turcs Occidentals quan el khanat dels Turcs es va dividir i desprs fou part dels dominis dels Kara Turcs en les lluites pel poder en la khanat. 



El moment ms important de la histria de la ciutat fou la batalla de Talas el 751 entre els xinesos Tang i els rabs; els darrers van guanyar per es va parar la seva progressi cap a orient, i llgicament la dels xinesos cap a l'sia central. Desprs d'aquesta batalla el paper,  invenci xinesa, es va difondre pel mn. El 766 els kara turcs foren derrotats pels karlucs que van acabar dominat el khanat.

Aquesta ciutat va existir fins al segle XIII i el lloc fou identificat per W. Barthold el 1936 i excavada per l'Acadmia de Cincies de la Uni Sovitica el 1938
 
Desprs de la conquesta rab de l'sia Central el primer poder important que s'hi va establir fou el dels samnides. Al final del segle IX tenien la major part de l'sia Central a les seves mans incloent la vall del Talas. Taraz devia ser una ciutat prospera amb una gran zona agrcola a la rodalia. El islam hi fou introdut al segle X. Sota els karakhnides va arribar a una gran prosperitat i riquesa. Fou la seu d'un khan karakhnida  i sota el seu khan Tugan Khan va fer una campanya contra Samarcanda, la va conquerir i per un temps la va governar. Kashgar tamb fou ocupada i va estar sota domini de Talas durant 15 mesos. Al segle XII els karakhnides van perdre el poder i al final d'aquest segle la ciutat fou conquerida pels Kara Khitay.

El 1204 Ala al-Din Muhammad khwarizm-shah, va demanar ajut contra els grides al gurkhan dels kara-khitai, el seu nominal sobir (que va enviar al general Tayanku-Taraz) i al khan karakhnida Uthman (1200-1212), senyor de Samarcanda. Amb aquest refor Ala al-Din va derrotar els grides a Hazarasp (1204). Els kara-khitai van empaitar als grides i els van derrotar completament a Andhakui a l'est de Balkh (setembre-octubre del 1204). Uthman va fer aliana amb Ala al-Din i junts van ocupar Bukhar; la sobirania dels khwarizm-shah sobre sobre els karakhnides de Transoxiana es va establir substituint a la dels kara-khitai. Aquestos van reaccionar i van recuperar Samarcanda, per el general Tayanku fou fet presoner en una batalla lliurada en un lloc incert, potser a l'estepa de Talas (1210) i el domini d'Uthman com a vassall dels khwarizm-shah, es va consolidar. Talas va passar aiz a control de Khwarizm.

El 1219 fou ocupada pels mongols que va destruir la ciutat fins als fonaments.

Una nova ciutat que va sorgir al mateix lloc apareix esmentada com Yani (Nova). Va pertnyer al ulus de Txagatai i els khans hi va emetre moneda fins 1334. Sembla que desprs fou cremada per l'Horda d'Or per s'havia restaurat el 1345. Al segle segent les comunicacions per mar cap a l'ndia van posar fi a la ruta de la seda.

El 1513 es esmentada com a possessi de les tribus kazakhs, com un petit establiment que fou integrat al khanat Kazakh. El 1723 la vall del Talas fou envada pels dzungars que la van dominar fins el 1755. Desprs hi van tornar els kazakhs i van comenar a reparar el sistema de rec.

Al comenar el segle XIX la vall del Talas fou envada pels soldats del khanat de Kokand que van establir una fortalesa al lloc de la moderna Taraz. Fou anomenada inicialment Namangan-i Kochek ("Petit Namangan"), perqu els pobladors venien de la ciutat uzbeka de Namangan, per el 1856 fou rebatejada Aulie-Ata (Pare Sagrat), en honor del fundador de la dinastia karakhnida. Es va construir un mausoleu que volia imitar el de Karakhan. La ciutat no va parar de prosperar

El 1864 Aulie-Ata es va rendir desprs d'un curt setge a les forces russes dirigides pel general Mikhail Grigorievich Cherniaev i fou una de les fortificacions russes en la lnia del Sir Darya. Es va crear un barri rus i es van fer noves construccions i vers 1870 ja hi vivien unes dos mil famlies. Fins 1867 fou regida pels militars i el 1867 fou capalera d'un uyezd que ocupava ms o menys el territoris de la moderna provncia de Zhambyl  i de  la provncia de Talas al Kirgizstan]]. El 1876 es va obrir la primera escola russa i tenia uns 12000 habitants russos i sarts (sense comptar els kazakhs nmades). El 1897 la poblaci romania estabilitzada. 

Fou capital del districte de Sir Darya (71097 km2 i 297.004 habitants el 1896) al govern del Turquestan fins el 1917. El 1926 tenia 19.000 habitants i el 1939 uns 62.700. El 1936 va rebre el nom de Mirzoyan (rus: "       ") per Levon Mirzoyan (rus:                      ), un armeni que fou cap dels comunistes de Kazakhstan, per el 1938 quan Mirzoyan va perdre el poder fou anomenada Dzhambul (rus: "       ", Kazakh: "      ") desprs Zhambyl Zhabayev (Dzhambul Dzhabaev 846-1945), un poeta i folklorista kazakh.

El 1944 va acollir a nombrosos deportats, txetxens, ingixos, trtars de Crimea, balkars, alemanys del Volga etc... Tot i que als anys seixanta els deportats o alguns van poder sortir del Kazakhstan la ciutat va seguir creixent. Desprs de la independncia del Kazakhstan el 1991 la crisi econmica va fer tancar moltes fabriques, i la demografia es va modificar. El 1992 la ciutat va agafar el nom segons el idioma kazakh (Zhambyl) i el 1997 fou rebatejada Taraz (     ). A partir del segle XXI va comenar la recuperaci. Es va agermanar amb Fresno (Califrnia) i el 2001 amb Muncie a Indiana.

 Nota .


Enllaos externs.
http://www.gorakim.kz/;

 Referncies .

 ;
 Semirech'e;
 2000 -                    ;
 Qarakhanid Dynasty (Encyclopedia Britannica;
 3  .       ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159731" title="Barkul" nonfiltered="4742" processed="4731" dbindex="64801">
Barkul s un llac del nord-est de Xinjiang, a la Repblica Popular de la Xina, proper a la frontera de Monglia, centre d'una gran regi natural que rep tamb el nom de Barkul.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159738" title="Zhang Zhung" nonfiltered="4743" processed="4732" dbindex="64802">
Zhang Zhung fou el nom d'un poble nmada de l'sia Central, que posteriorment van esdevenir el poble tibet. Tamb se'ls anomena Shang Shung. La seva religi, el bn, ha influt en el budisme de la zona. Es troben restes d'aquest poble des de l'Edat de Ferro i sembla que en el seu apogeu va arribar a comptar amb 18 regnes diferents.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159739" title="Koku Nor" nonfiltered="4744" processed="4733" dbindex="64803">

El llac Qinghai (mongol Kokonor o Koko Nor o Koko Nur o Koku Nor o Koku Nur) que t el nom en mongol com a nom tradicional a Occident, s el llac mes gran de la Xina, a la provncia nord-occidental de Qinghai, al lmit entre les dos prefectures autnomes tibetanes de Hainan i Haibei.

Rep les aiges de 23 rius o petits rius i es troba a 3205 metres per damunt del nivell de la mar, en una depressi de l'altipl tibet.

Fou tradicional lloc fronterer entre els mongols i els tibetans. El nom mongol Kokonor s'escriu         (Hhnuur) i vol dir "Llac Blau"; tamb vol dir el mateix en els seus noms tibet i manx. El nom xins Qinghai (  , pinyin: Q ngh i) significa literalment "Mar Blau". Dona el seu nom a la provncia de Qinghai.

La superfcie del llac es de 5694 km, per s'ha redut fora als darrers anys (la reducci arriba fins a vers uns 1700 km2 menys). El seu permetre es de 360 km. Les aiges tenen alta salinitat per hi viuen nombroses especies com el peix hungy (  ) que es menja. Es punt de trobada de nombroses aus migratries. Per aquest motiu s'han detectat alguns casos de virus H5N1 (la grip aviria) i s'han extremat els controls. El llac resta gelat durant uns tres mesos a l'any, els mesos de hivern.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159747" title="Adem Demai" nonfiltered="4745" processed="4734" dbindex="64804">
Adem Demai ( Prishtina, Iugoslvia 1936 ) s un poltic i defensor dels drets humans albano-kosovar crtic amb el rgim del general Josip Broz Tito, per la qual cosa fou empresonat en diverses ocasions.

Biografia.
Va nixer el 26 de febrer de 1936 a la ciutat de Prishtina, capital de la regi de Kosovo, regi que en aquells moments formava part de Iugoslvia i que avui en dia forma part de Srbia.

Oposat fermament al rgim dictatorial i comunista del general Josip Broz Tito s'erig com la veu de la minoria albanesa a Iugoslvia i es convert en un presoner poltic del rgim comunista, passant un total de 28 anys a la pres durant tres perodes de reclusi entre els anys 1958-1961, 1964-1974 i 1975-1990, moments en els quals mai s'opos a la seva detenci i defens la via pacfica per aconseguir l'abolici del comunisme. Durant tot el perode de reclusi fou reconegut com un presoner de conscincia per part de l'organitzaci Amnistia Internacional (AI)

Desprs del seu alliberament l'any 1991 fou guardonat amb el Premi Skharov per la Llibertat de Conscincia concedit pel Parlament Europeu. 

Durant la Guerra de Kosovo Adem Demai va romandre al seu pas, i tot i que els soldats serbis coneixen qui era no li feren cap mal ni l'apresaren. Actualment s president del Consell per la Defensa del Drets Humans del Poble de Kosovo, i sent un gran defensor de la independncia kosovar de Srbia no estalvia crtiques a l'Exrcit d'Alliberament de Kosovo (KLA) per no acceptar les condicions pacfiques per arribar a un enteniment amb Srbia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159749" title="Team Milram" nonfiltered="4746" processed="4735" dbindex="64805">

General.

Pas: Itlia;
Patrocinador principal: Milram;
Lloc web: ;

Personal.
Mnager.

Gianluigi Stanga;

Directors esportius.

Antonio Bevilacqua;
Vittorio Algeri;
Oscar Pellicioli;

Equip.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159751" title="Sienpei" nonfiltered="4747" processed="4736" dbindex="64806">
Els sien-pei (o sienpei) foren una horda nmada probablement mongola que vivia als limits de la mdoerna Manxria.

Apareixen per primer cop al segle I quan els xinesos els van utilitzar contra els xiongnu, als que desprs dels atacs van deixar fora debilitats. El 93 el nou chan-yu dels xiongnu, imposat pels xinesos tres anys abans, es va revoltar contra Xina, i els xinesos van instigar altra cop contra els rebels als sien-pei; aquesta vegada la victoria dels sien-pei fou cpompleta i els xiongnu ja no s van refer mai del tot.

El 109 els xiongnu septentrionals van tornar a la carrega contra Xina i van atacar les posicions frontereres xineses; el governador xins de Leao-tong (o Leaotong), el general Keng Kuei, va cridat en ajut una vegada ms als sien-pei.

El 155 els xiongnu septentrionals foren finalment sotmesos pels sienpei; aquestos estaven dirigits per un cap que els xinesos anomenaven Tan-xe-huai. Desprs de derrotar els xiongnu van arribar fins a la Monglia occidental fins al territori dels wu-suen (el Balkhadj) encara que probablement aix foren noms incursions i el seu domini es va aturar al Bogdokan. El cap sien-pei va assolir les anteriors aspiracions xiongnu sobre la Xina. El 156 va atacar la provncia xinesa de Leao-tong per fou rebutjat; llavors va atacar als xiongnu meridionals, vassalls xinesos, i es va entendre amb ells i junts van fer un atac a la zona fronterera de Xina al Shansi i al Kansu, per es van haver de retirar a l'arribada d'un exrcit xins.

Ms tard, el 177, els sien-pei van tornar a atacar, aquesta vegada al Leao-si, es a dir a la provncia a l'oest del riu Leao-ho, al sud-oest de Manxria, per foren altra cop rebutjats pel general Txao Pao.

Al comenament segle III sota la pressi dels sien-pei, els xiongnu meridonals, vassalls xinesos, es van establir a l'estepa d'Ordos fins al riu Groc i a l'Alashan.

El 220 en mig de la guerra civil va desaparixer a Xina la dinastia Han per en aquell moment les diverses hordes, i entre elles els sienpei (tamb els xiongnu meridionals, xiongnu septentrionals, i wuhuan) estaven totes prou debilitades per intentar res seris cap al sud, per ms endavant els sien-pei, dels que en depenien els xiongnu, van aprofitar els canvis per atacar la frontera del Kansu per la part de Leang-Txeu, on foren rebutjats pel general Ma Long el 279.

En aquesta poca un clan del sien-pei, els mujong, es va crear un regne propi al Leao-tong i al Leao-si al sud-oest de la moderna Manxria.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159758" title="Gran Khingan" nonfiltered="4748" processed="4737" dbindex="64807">
La serralada del Gran Khingan (xins simplificat:     ; tradicional:      pinyin: Dx ng' nl ng; manx: Amba Hinggan), tamb conegut com Gran Hing'an o Gran Hinggan s una serralada volcnica de la Monglia Interior a la Xina. S'estn per una longitud de 1.200 km del nord al sud, i s'estreny cap al sud. Divideix les planes del nord-est de la Xina de la plana Mongola (a l'oest). T una altura mitjana de 1.200 a 1.300 metres per el punt ms alt s a 2.035 metres. T una densa vegetaci. La flora s la dauriana, de transici entre la siberiana i la manxuriana.

Fou la regi del poble dels Khitan que va emergir abans d'establir la dinastia Liao al segle X.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159760" title="Chan-yu" nonfiltered="4749" processed="4738" dbindex="64808">
Chan-yu fou el ttol dels sobirans dels xiongnu i altres pobles nmades. Es creu que era d'origen turc i equivalent al titol mongol de khan o kakhan.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159763" title="HNK Hajduk Split" nonfiltered="4750" processed="4739" dbindex="64809">


El Hajduk s un club croat de futbol de la ciutat de Split.

 Histria .
El club va ser fundat al pub U Flek  de Praga (aleshores formava part de l'Imperi Austro-hongars) per joves estudiants d'Split. El club fou registrat oficialment el 13 de febrer de 1911. Durant l'poca de l'imperi el club simpatitz amb el partit pro-croat, que demanava la unificaci de les diverses provncies croates. Durant la Segona Guerra Mundial, amb l'ocupaci italiana de la ciutat, el club cess les operacions i declin un oferiment per participar a la lliga italiana. Acabada la guerra, Tito ofer al club la possibilitat de traslladar-se a Belgrad i ser el club oficial de l'exercit, per aquests van refusar i continuaren a la seva ciutat.

 Palmars .
 7 Lliga croata de futbol: 2004/05, 2003/04, 2000/01, 1994/95, 1993/94, 1991/92, 1940/41.
 4 Copa croata de futbol: 2002/03, 1999/00, 1994/95, 1992/93.
 6 Supercopa croata de futbol: 2005, 2004, 1995, 1994, 1993, 1992.
 9 Lliga iugoslava de futbol: 1978/79, 1974/75, 1973/74, 1970/71, 1954/55, 1952, 1950, 1929, 1927.
 9 Copa iugoslava de futbol: 1990/91, 1986/87, 1983/84, 1976/77, 1975/76, 1974, 1972/73, 1971/72, 1966/67.
 1 Campionat de la Repblica Popular de Crocia: 1946.

 Jugadors destacats .


 Enllaos externs .
 Web oficial del club;
 Web d'aficionats;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159765" title="Alashan" nonfiltered="4751" processed="4740" dbindex="64810">
L'altipl d'Alashan (escrit tamb Alashan, mongol Agaghshan, Alaghshan i altres variants)  s un altipl de la Xina i Monglia que t una superfcie de 673.400 km2. s semi desrtic. Es troba entre l'altipl tibet al sud i el desert del Gobi al nord. A l'est es troba el desert d'Ordos. Excepte la franja al sud del Gobi-Altai, la major part de la regi es troba al Kansu a Xina.

Consisteix en valls desrtiques i muntanyes baixes. El clima es rid. Una mica de pluja a l'estiu fa posar el desert verd. Hi ha abundant vida animal d'ases salvatges, antlops i altres, i lleopards i ssos marrons; tamb hi ha rptils i alguns petits mamfers. El Parc Nacional del Gran Gobi al sud de Monglia ha estat nominada como a reserva de la biosfera.

La regi t separacions de muntanyes que en alguns casos arriben fins a entre 2000 i 2500 m, mentre les parts planes rarament pugen a ms de entre 1000 i 1500 m. Est limitada per les muntanyes Helan a l'est, les Hilian o Qilian al nord-est, l'altipl tibet al sud-oest. Al nord, a la part sud de Monglia, arriba fins al desert fred del Gobi i fins a les muntanyes Altai o Gobi Altai que separen el desert de les praderes i la taig siberiana.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159768" title="NK Osijek" nonfiltered="4752" processed="4741" dbindex="64811">


El NK Osijek s un club croat de futbol de la ciutat d'Osijek.

 Histria .
El club va ser fundat el 1945 com a NK Proleter, que canvi a NK Slavonija el 1961 i l'actual nom el 1968. Des dels anys 70 el club s'ha mantingut quasi exclusivament a la mxima divisi de les seves lligues, a Iugoslvia des del 1977 fins a la dissoluci del pas. (excepte el 1980/81). Fou membre fundador de la lliga croata el 1991, on s'ha mantingut sempre. L'any 1999 guany la copa del pas. El seu jugador ms fams fou Davor uker.

 Palmars .
 1 Copa croata de futbol: 1999.


 Jugadors destacats .


 Nenad Bjelica;
 Robert pehar;
 Davor uker;
 Marko Babi ;
 Jurica Vranje;
 Josip Tadi ;
 Mario Galinovi ;
 Tomislav Mikuli ;
 Danijel Pranji ;
 Goran Vlaovi ;
 Igor Cvitanovi ;
 Miroslav Bi ani ;
 Miroslav itnjak;
 Branko Kara i ;

 Ljupko Petrovi ;
 Vladimir Bali ;
 Mato Neretljak;
 Goran Ljubojevi ;
 Kreimir Brki ;
 Josip Balatinac;
 Dragan Vukoja;
 Ante Rakela;
 Petar Krpan;
 Ilica Peri ;
 Tomislav Rukavina;
 Aleksandar Metlickiy;
 Alen Petrovi ;
 Igor Pami ;

 Ivica Grnja;
 Antun Labak;
 Danijel Popovi  ;
 Ivan Luka evi ;
 Mirko Luli ;
 Davor Bajsi ;
 Mile Duman i ;
 Ratomir Dujkovi ;
 Tomislav Steinbrckner;
 Bakir Beirevi ;
 Almir Turkovi ;
 Mustafa Huki ;
  Jasmin Deko;
 Vlado Kasalo;


 Enllaos externs .
Web oficial del club ;
Web no oficial ;
Web de fans "Kohorta" ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159773" title="HNK Rijeka" nonfiltered="4753" processed="4742" dbindex="64812">


El HNK Rijeka s un club croat de futbol de la ciutat de Rijeka.

 Histria .
El club va ser fundat el 1925 com a Unione Sportiva Fiumana. Jug a la lliga italiana de futbol (a segona divisi) fins el 1928. Aquest any, ascend a primera, per torn a baixar. Desprs de la Segona Guerra Mundial, la ciutat de Fiume pass de mans italianes a iugoslaves, amb el nou nom de Rijeka i el 1946, el club fou reanomenat Kvarner. El 3 de juny de 1954 adopt l'actual nom. Ascend a la primera divisi iugoslava per primer cop el 1957/58. Fou campi de copa el 1978 i 1979. Tamb fou campi de copa a Crocia el 2005 i 2006.

 Palmars .
 1 Copa croata de futbol: 2005, 2006.
 1 Copa iugoslava de futbol: 1978, 1979.
 1 Copa Balcnica de clubs: 1978.

 Jugadors destacats .
 Mladen Mladenovi  ;
 Dubravko Pavli i  ;
 Mauro Ravni  ;
 Damir Desnica ;
 Elvis Brajkovi  ;
 Nenad Gra an ;
 Saa Peron ;
 Boko Balaban ;
 Barnabas Stipanovics;
 Janko Jankovi ;
 Matja Florjan i ;
 Adrijan Fegic;
 Fredi Bobic;
 Elvir Boli ;

 Entrenadors destacats .
 Nenad Gra an,
 Elvis Scoria,

 Enllaos externs .
Web oficial del club ;
Web Armada Rijeka ;
Web forza fiume ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159775" title="Madres de la Plaza de Mayo" nonfiltered="4754" processed="4743" dbindex="64813">

Les Madres de la Plaza de Mayo s una associaci formada durant l'ltima dictadura de la Repblica Argentina amb la finalitat de recuperar amb vida als detinguts desapareguts per la dictadura argentina, inicialment, i desprs establir qui van ser els responsables dels crims contra la humanitat i promoure el seu enjudiciament. 

L'any 1992 fou guardonada amb el Premi Skharov per la Llibertat de Conscincia concedit pel Parlament Europeu.

Acci de l'organitzaci. 

Va nixer el 30 d'abril de 1977 a Buenos Aires com una iniciativa de mares de detinguts i desapareguts, amb l'objectiu de poder tenir una audincia amb el President de facto argent Jorge Rafael Videla. Per a aix es van reunir a la Plaza de Mayo i van efectuar una manifestaci pblica pacfica demanant conixer el parador dels seus fills. L'elecci de la Plaza de Mayo es deu al fet que est situada davant de la Casa Rosada, seu de la Presidncia i lloc on tradicionalment s'han efectuat les manifestacions poltiques a l'Argentina. 

La idea va sorgir mentre el grup inicial de mares estava esperant que les atengus el secretari del Vicari Castrense. Una d'elles, Azucena Villaflor de Devincenti, va proposar llavors: "Individualment no podrem aconseguir res. Per qu no anem totes a la Plaza de Mayo? Quan vegi que som moltes, Videla haur de rebre'ns". Aquell mateix dia 14 mares van iniciar una jornada a la qual, amb el pas del temps, s'acostarien altres mares afectades. Des de llavors, tots els dijous repeteixen una caminada (originada quan les forces de seguretat els van exigir "circular") al voltant del Monument central de la plaa. 

Aquelles primeres Mares van ser: Azucena Villaflor de Devincenti, Berta Braverman, Hayde Garca Buelas, Mara Adela Gard de Antokoletz, Julia Gard, Mara Mercedes Gard i Cndida Gard (4 germanes), Delicia Gonzlez, Pepa Noia, Mirta Baravalle, Kety Neuhaus, Raquel Arcushin, Sra. De Caimi i una jove que no va donar el seu nom. 

La manifestaci de les Mares va ser una de les primeres manifestacions pbliques contra la dictadura. Van arribar notorietat durant la realitzaci del Mundial de Futbol de 1978 a Argentina, quan periodistes internacionals van comenar a entrevistar-les i van donar a conixer el seu moviment. 
 

Unides per la desgrcia, les Mares es van convertir en un grup d'activistes en defensa dels drets humans. Asseguren que van nixer pels seus fills, i que sn les mares de totes les vctimes de la repressi a Argentina. Es distingeixen usant mocadors blancs sobre els seus caps, els mateixos que anteriorment havien servit com bolquers dels seus fills desapareguts. Els fills de les Mares van desaparixer durant l'anomenada Guerra Bruta que es va lliurar a l'Argentina entre els anys 1976 (els militars van prendre el poder el 24 de mar d'aquell any) i 1983 (van lliurar el poder a Ral Alfonsn el 10 de desembre d'aquell any). 

Segons el llibre Nunca Ms, informe de la Comissi Nacional de Desapareguts, les vctimes del terrorisme d'Estat van ser al voltant de 9.000 persones, encara que molts grups de drets humans i d'esquerres fixen aquesta xifra en prop de 30.000 persones. Azucena Villaflor, una de les fundadores de l'organitzaci, tamb va ser segrestada a la sortida de l'Esglsia de la Santa Cruz l'any 1977, al barri de San Cristbal, pel Grupo de Tareas 3.3.2 de la Escola de Mecnica de l'Armada, sent trobat el seu cos el juliol de 2005. 

L'organitzaci est fortament relacionada amb les Abuelas de la Plaza de Mayo, l'objectiu del qual s recuperar la identitat dels centenars de nens que van ser segrestats per les autoritats militars durant la dictadura, i amb l'associaci HIJOS, formada pels fills dels detinguts desapareguts que desitgen continuar la lluita dels seus pares i les seves vies.

Actualitat.
Actualment les Madres de la Plaza de Mayo es troben dividides en dos grups, el grup majoritari presidit per Hebe de Bonafini i denominat amb aquest nom, i les Madres de la Plaza de Mayo Lnea Fundadora, presidit per Nora Morales de Cortias. 

El 26 de gener de 2006 la denominada "marcha de la resistencia" va deixar de realitzar-se per part de l'agrupaci liderada per Hebe de Bonafini, que va afirmar que "ja no hi ha un enemic a casa de Govern". Altres agrupacions de drets humans no van estar d'acord i van continuar realitzant-la.

Referncies.


Enllaos externs.
  Madres de Plaza de Mayo;
  Madres de Plaza de Mayo - Lnea Fundadora;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159780" title="NK Zagreb" nonfiltered="4755" processed="4744" dbindex="64814">


El NK Zagreb s un club croat de futbol de la ciutat de Zagreb.

 Histria .
El club va ser fundat el 1903 com a PNIK (Prvi Nogometni i portski Klub, tradut, Primer Club de Futbol i Esports), essent un dels primers clubs fundats a Crocia. Entre els jugadors ms destacats de la histria cal destacar Ivica Oli  que port el club a guanyar el campionat de l'any 2002, o Joko Popovi 

 Palmars .
 1 Lliga croata de futbol: 2002.

 Enllaos externs .
Web oficial del club ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159784" title="Tabgatch" nonfiltered="4756" processed="4745" dbindex="64815">
El tabgatch (o T'o-pa) foren un poble turc que es va establir al segle IV a Ta-t'ong al nord del Shansi i va acabar unificant el nord de Xina. El nom de Tabgatch es va utilitzar pels occidentals per designar a la Xina. El nom es turc, i en rab era Tamghadj i en grec Taugast.

Els tabgatch estaven dirigits pel rei Kuei (386-409) que va arrabassar als Heou Yen, de primer Tsin-yang (Tai-yuan) el 396 i desprs Txong-Xan (Ting-Txeou) al sud de Pao-ting el 397, i finalment Y (Txang-to o Tchang-t) el 398, i va fundar el regne de Wei o To-pa, que fou el seu nom dinstic. Els Yen es van dividir en dos branques separades pel regne de Wei: els Pi Yen i els Nan Yen.

La dinastia Wei va establir la seva capital a P'ing-Tx'eng a l'est de Ta-t'ong i va dominar el Shansi i l'Hopei fins al riu Groc.

A comenaments del segle V van rebutjar als joan-joan. Sota el rei Sseu (409-423) van defensar eficament la Gran Muralla i es van estendre al sud arrabassant als xinesos Lo-yang i tota la part del Honan que posseen (423). El successor de Sseu, el seu fill Tao (423-452) va rebutjar als joan-joan (424) i va fer una expedici contra aquest poble l'any segent, travessant el Gobi i arribant uns mesos desprs fins el regne d'Hia que fou conquerit en gran part (426-427) i finalment annexionat (431). El 429 un altra expedici contra els joan-joan va ser derrotada amb greus prdues. 

El 436 el rei Tao va envair els dominis dels Pi Yen i els va annexionar. El 439 va ocupar l'estat Pei Leang a Kansu, ocupant Ku-tsang o Kan-txou. Tao va atacar altra cop als joan-joan el 443. El 445 la dinastia va fer una expedici al Lob Nor regi governada pels Txan-txan, a causa de qu aquestos interceptaven les rutes comercials. El 448 el general Wan Tou-kuei va imposar tribut a Qarashahr i a Kuldjha. El 449 es va fer una nova expedici contra els joan-joan al Gobi.

Tao fou enderrocat per una revolta de palau el 452 i substitut pel seu net Siun (452-465). Fou probablement llavors quan es van fer les gran gorgues bdiques de Yun-kang, prop de Ta-t'ong (entre 414 i 520). Sota Siun els Wei van ocupar l'oasi d'Ha-mi (o Hami) el 456 i van fer una nova expedici al Gobi.

A Siun el va succeir Hong (465-471) que va conquerir territoris a l'imperi xins de Nankn: el 466 va ocupar Peng Txeng al Kiangsu, el 467 la conca del Huai-Ho, i el 469 el Shantung. El 470 va atacar a l'horda dels T'ou-yu-Huen al Kuku Nor i la van dominar. Hong (Hong I) fou un budista piets; el 471 va abdicar en favor del seu fill Hong II (471-499) que tamb fou budista actiu i va humanitzar la legislaci, i en el seu regnat els tabgatch o t'o-pa es van sinificar en costums i llengua, i el 494 la capital, que era a Ping-tx'eng al Jehol es va traslladar a la ciutat de Lo-yang; va comenar tamb la construcci de les esttues bdiques de Long-men al sud de Lo-yang (escultures que foren construdes entre 494 i 579). Va fracassar en el seu intent de sotmetre a l'imperi xins del sud. 

El 499 el va succeir Kiao (499-515) que el 507 va intentar altre cop conquerir l'imperi xins de Nankn per el seu exrcit fou rebutjat al riu Huai-ho, que va quedar com a frontera permanent entre els dos estats, darrera de la qual (es a dir al sud) la fortalesa imperial xinesa de Txong-li (Fong-yang al Nanghuei) va resistir tots els atacs.

Mort Kiao (515) la vdua, la reina Ho, va governar del 515 al 528. Va afavorir el budisme per encara tenia els instints sanguinaris originals de la dinastia quan eren un poble nmada. Va construir a Long-men i va enviar una missi a l'ndia del nord-oest dirigida pel missioner Song Yun que va passar per Lob Nor, Khotan, Pamir i Badakhshan, on es va trobar amb el khan dels huns heftalites, per arribar desprs a Uddiyana i Gandhara.

El 534 finalment la dinastia es va dividir en dos branques:els Wei orientals o Tong Wei i els Wei occidentals o Si Wei


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159791" title="Wei orientals" nonfiltered="4757" processed="4746" dbindex="64816">
La dinastia dels Wei orientals (Tong Wei) fou una dinastia del nord de Xina que es va establir el 534 per divisi de l'antiga dinastia Wei, i va dominar el Hopei, Shansi, Shantung i Honan amb capital a Txang-t. Va existir del 534 al 550.

El 550 la dinastia fou enderrocada per un ministre que va establir la dinastia Pei Ts'i o Ts'i septentrionals (550-557).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159793" title="L'Opini" nonfiltered="4758" processed="4747" dbindex="64817">
L'Opini fou un setmanari d'orientaci poltica esquerrana fundat a Barcelona el 18 de febrer de 1928, amb el suport econmic de Joan Casanellas i Ibars. Independent de qualsevol partit, compt amb la collaboraci d'importants escriptors, publicistes i poltics com Josep Maria de Sagarra, Carles Soldevila, Marcell Domingo i Sanjun, Jaume Aiguader i Mir, Manuel Serra i Moret, Angel Pestaa, i Jordi Arquer i Saltor, 

Esdevingu desprs rgan d'un nou nucli poltic (conegut com a grup de "L'Opini"), de caire republic, federalista i socialitzant, integrat, entre d'altres, per Lluh, Comas, Casanelles, Antoni Xirau i Palau, Joaquim Ventall i Vergs i Xavier Regs i Castells, qui pel mar del 1931 fou un dels tres grups fundadors de l'Esquerra Republicana de Catalunya. La seva publicaci fou suspesa del 13 de setembre de 1929 al 2 de maig de 1930, per a les immediates eleccions municipals fou convertit en diari, de presentaci molt precria, del 6 al 12 d'abril; proclamada la Segona Repblica Espanyola, deix de publicar-se fins a la seva sortida definitiva com a quotidi el 4 de juny de 1931.

Malgrat el subttol de "Diari d'Esquerra Republicana de Catalunya", el diari, dirigit primer per A. Xirau i desprs per J. Ventall, i el grup que l'inspirava, mantingueren sempre una lnia poltica prpia que aviat entr en conflicte amb l'orientaci aleshores dominant dins l'Esquerra; el setembre del 1933 en foren expulsats els homes de "L'Opini", per el diari represent la nova organitzaci creada per Lluh, el Partit Nacionalista Republic d'Esquerra, fins que, susps per l'autoritat militar el 10 d'octubre de 1934, desaparegu definitivament.

 Directors .
 Joan Lluh i Vallesc;
 Pere Comas i Calvet;
 Armand Otero i Carcell;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159795" title="Wei occidentals" nonfiltered="4759" processed="4748" dbindex="64818">
La dinastia dels Wei occidentals (Si Wei) fou una dinastia del nord de Xina que es va establir el 534  per divisi de l'antiga dinastia Wei, i va dominar el  Shensi i el Kansu amb capital a Txang-ngan. Va existir del 534 al 557.

Fou enderrocada el 557 per un ministre, que va establir la dinastia Pei Tchou o Tchou septentrionals (557-581).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159796" title="Minussinsk" nonfiltered="4760" processed="4749" dbindex="64819">



Minussinsk, ciutat de Sibria;
Cultura de Minussinsk;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159797" title="Cultura de Minussinsk" nonfiltered="4761" processed="4750" dbindex="64820">
La cultura de Minussinsk fou una societat caracterstica que es va desenvolupar al segle V al Ienissei i a Sibria, centrada a Minussinsk a la regi de Krasnoiarsk. Es coneguda tamb com la cultura dels "cavallers nmades". Va durar fins al segle IX.

Les troballes principals s'han fet a Anash, Ayoshka, Oiskaya, Byskar, Gorodtsheskaya, Lougovskoye, Maliy-Terek, Protoshilovo, el riu Askys, Tyutshta, (a la vora dreta del riu Kazyr), diversos punts de l'estepa d'Abakan, i a la regi al sud del Baikal (a Bitshura, prop de Verkhneudinsk, a Selengisk i a Troitsk.

referncia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159803" title="Heftalites" nonfiltered="4762" processed="4751" dbindex="64821">

Els heftalites foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (masss de l'Altai) des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus. Els perses els van dir haiatelites (hayathelites) i els xinesos ye-tai. El seu nom d'heftalites derivaria del clan reial de l'horda, el clan Hefta o Ye-ta. Els bizantins els hi deien "huns blancs". 

Al comenament del segle V eren una horda secundaria vassalla dels joan-joan, per poc a poc van comenar a agafar importncia estenent-se cap a l'oest mentre per l'est arribaven fins prop de Qarashahr i controlaven la conca de l'Ili fins a l'Issiq-kul, les estepes de Txou (Tchou) i de Talas i fins al Sir Darya i la mar d'Aral. Segurament la seva residncia fou propera a Talas (Aulie-Ata). 

Vers el 440 ja havien ocupat Sogdiana i Transoxiana i probablement Balkh o Bactriana (Tokharistan). Alguns orientalistes suposen que es van installar a Bactriana durant el regnat del persa Bahram V Gor (420-438) i fins i tot haurien atacat Khorasan per foren rebutjats pels perses a la batalla de Kusmehan, prop de Merw; altres per pensen que en aquesta poca els que van atacar Prsia foren un altre horda turca, els khionites. Sota el rei persa Firuz o Peroz I (457-484) els heftalites van atacar el Khorasan i van derrotar els perses (el rei va morir). Estaven dirigits pel khan Akhshunwar, nom que seria una deformaci del ttol reial sogdi de khshevan (rei). Desprs de la victria els heftalites van ocupar el Talekan (a l'oest entre Balkh i Merw), Merw i Herat. El rei sassnida Kobad I, enderrocat, es va refugiar amb els heftalites i es va casar amb una neboda del seu khan, el qual li va donar un exrcit per recuperar el poder. Kobad va recuperar el tron el 499 mercs als seus soldats heftalites. 

Els heftalites van avanar al sud, cap a la part de la vall de Kabul on vers la meitat del segle V els kushana o kusana havien estat substituts per la dinastia yuezhi dels kidarites. Vers el 500 els heftalites ja dominaven Bactriana, Kabul i Kandahar i des de all es van llenar a la conquesta de l'ndia que en gran part (Malwa, Gujarat i el nord del Deccan) estava governat per la dinastia gupta i havia arribat al seu zenit amb Kumaragupta (415-455) i el seu fill Escandaragupta (455-470). Es creu que entre el 450 i el 460 els heftalites ja havien fet una primera incursi al Panjab que fou rebutjada pels gupta (els indis anomenaven als heftalites com "huna"), i una segona incursi el 460 fou igualment rebutjada. L'imperi gupta va entrar en decadncia a la mort de Escandaragupta (470) i desprs es va dividir en dos branques, una a Malwa amb Budagupta (476-494) i Banugupta (499-543), i un altre a Bihar i Bengala amb Puragupta i Narasimhagupta. En aquestes condicions cal sospitar que els heftalites no van tardar a tornar a l'ndia i abans del 502 un legin (cap secundari), probablement de Kabul, anomenat Toramana (?-502) va arribar fins a Malwa. El pes de la lluita per l'ndia degu recaure en el legin de Kabul ja que el khan heftalita principal vivia quasi be sempre al Badakhshan.

Toramana va tenir com a successor a Mihirakula (vers 502-530) que tenia la seva residencia a Xacala (Sialkot) al Panjab Oriental. En aquest moment a Kapisha i Gandhara s'havia establert un cap heftalita secundari (legin) per hereditari, que havia establert una dinastia (el 520, quan hi va ser Song Yun, regnava el segon legin). El legin de Gandhara va conquerir per aquesta mateixa poca el Caixmir, i mentre va aturar les massacres de greco-budistes a Gandhara per quan va tornar les va continuar. Mihirakula es va enfrontar amb un rei gupta identificat a les fonts com a Baladitiya i que podria ser Narasimhagupta de Bihar i Bengala; el rei indi va recular inicialment per en un inesperat contraatac va derrotar el legin heftalita i potser el va fer presoner. Fou la primera gran derrota heftalita contra els indis, per no la darrera.

Vers el 520 el gran khan heftalita va rebre al missioner xins Song Yun, a la seva residencia d'estiu al Badakhshan. Song Yun dona una descripci dels heftalites, diu que a la Bactriana la cultura greco-budista existent fou aniquilada, les poblacions massacrades, es va perseguir el budisme i als budistes destruint els monestirs i les obres d'art. Al hivern del 520 Song Yun va visitar al legin de Gandhara, i consider als heftalites de la zona com a nmades purs, vivint al camp i no a les viles, i amb residencia a un campament mbil. Segons el testimoni de Hiuan-tsang , a Gandhara s'havia matat a dos teros de la poblaci original i la resta havia estat reduda a l'esclavatge, mentre que els monestirs i les estopes budistes havien estat destruts.

Vers el 530 el raj de Mandasor a Malwa, Yashosdharman, en unes inscripcions, es vant d'haver derrotat als "huna" i d'haver obligat a Mihirakula a retre-li homenatge. Mihirakula sembla que, derrotat o no, va poder tornar al seu domini a Bactriana i Caixmir, i va estar tamb a Gandhara on per causes desconegudes va exercir cruels represlies sobretot contra els budistes; els texts budistes noms diuen que com a cstig va tenir una mort horrible.

A la segona meitat del segle VI, Istami, yabghu dels turcs occidentals, va arribar a Talas, i va xocar amb els heftalites. Istami es va aliar als perses, governats llavors per Cosroes I Anushirwan. Una filla d'Istami es va casar amb Cosroes. A partir del 565 els heftalites, amenaats al nord pels turcs, i al oest pels perses, van cedir terreny. Una teoria diu que es van dividir i que una part va fugir a occident on van ser coneguts com els vars (de uarkhonites o varkhonites) i la resta a l'ndia. Els turcs van ocupar Sogdiana i Prsia la Bactriana (que al cap de tres anys tamb va passar als turcs)

Encara van amenaar per un temps el Panjab. A la segona meitat del segle VI el maharaja de Thaneswar  Prabhakara (mort el 605) va derrotar els heftalites, i el 605 el seu fill Padjyavardhana encara els combatia. El seu successor Harsha Shiladitya (606-647) fou encara celebrat pels poetes per les seves victries sobre els huna. Per a la primera meitat del segle VII van desaparixer  i les seves bandes o be foren exterminades per les repetides lluites o foren absorbides per la poblaci del Panjab. Es possible que alguns clans heftalites s'haguessin integrat a l'aristocrcia india. 

 Notes i referncies .

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159808" title="Khshevan" nonfiltered="4763" processed="4752" dbindex="64822">
Khshevan fou el ttol reial a la Sogdiana. Era equivalent a rei. Els hefatlites apareixen al segle V dirigits per un sobir anomenat Akhshunwar, nom que probablement era una deformaci del ttol reial sogdi o no un nom propi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159812" title="Khionites" nonfiltered="4764" processed="4753" dbindex="64823">
Els khionites foren una horda turca que vers el 400 vivia al nord de Merw.

Probablement foren ells els que van atacar Prsia durant el regnat de Bahram V Gor (420-438) i fins i tot haurien atacat Khorasan, per foren rebutjats pels perses a la batalla de Kusmehan, prop de Merw

Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159813" title="Evangeli de Toms" nonfiltered="4765" processed="4754" dbindex="64824">
L'Evangeli de Toms, tamb anomenat Evangeli copte de Toms o Evangeli gnstic de Toms, s un evangeli apcrif que cont 114 dites atribudes a Jess de Natzaret. S'ha conservat en un papir manuscrit en copte, descobert el 1945 a la localitat egpcia de Nag Hammadi. Existeixen dubtes sobre la seva data de composici. Algunes de les dites d'aquest evangeli s'assemblen als dels evangelis cannics de Marc, Mateu, Lluc i Joan; d'altres eren desconeguts fins al seu descobriment.

 Estructura . 
A diferncia dels evangelis cannics, el de Toms no adopta l'estructura d'un relat sobre la vida de Jess, sin que cont noms dites (en grec lgia) de Jess emmarcats en les converses que mant amb alguns dels seus deixebles. L'autoria de l'obra s atribuda en un breu prleg a Ddim Judes Toms (ddimos significa 'bess', en grec; igual que t'oma      , en arameu): Aquestes sn les paraules secretes que va pronunciar Jess el Vivent i que Ddim Judes Toms va consignar per escrit. Finalitza amb el ttol L'Evangeli segons (g kata) Toms.

Uns 17 de les 114 cites que componen aquest evangeli coincideixen amb altres dits, redactats en grec, trobats en uns fragments de papir descoberts a Oxirrinc, a Egipte, el 1898. Aquests fragments s'han datat entorn de l'any 200. Com el manuscrit copte trobat a Nag Hammadi data d'al voltant de 340, es creu que el manuscrit copte s traducci d'un text grec ms antic, del qual donen testimoni els fragments d'Oxirrinc.

 Confusi amb altres obres . 

S'ha de distingir l'Evangeli de Toms d'altres apcrifs o pseudoepgrafs atributs al mateix personatge, com els Fets de Toms o l'Evangeli del Pseudo Toms (sobre presumptes coses que va fer Jess sent nen), aix com del text gnstic conegut com a Llibre de Toms l'Atleta.

Hiplit de Roma (mort cap a 235) fa referncia a un Evangeli de Toms, del que cita un logion (Qui em busca em trobar entre els nens a partir dels set anys, ja que all em manifesto ocult en el catorz e) que no apareix en el text de Nag Hammadi, i que s'ha relacionat ms aviat amb els apcrifs de la infantesa.

Tamb Ireneu (a Adversus haereses, heretgies adverses, 1, 22, 1) esmenta un Evangeli de Toms, per es creu que fa referncia a l'Evangeli del pseudo Toms i no al que aqu ens ocupa.

El segle IV s esmentat per Ciril de Jerusalem, que en el seu Cathechesis V afirma que no es tracta d'una obra de cap dels apstols, sin d'un de tres malvats deixebles de Mani. Tanmateix, en aquest evangeli amb prou feines hi ha traces de dualisme maniqueu.

 Data . 

Actualment existeix un viu debat sobre la data de composici d'aquest evangeli. Existeixen fonamentalment dues teories: una srie d'estudiosos defensen una dataci primerenca d'aquest evangeli, entorn de l'any 50, abans, fins i tot, que el primer dels evangelis cannics, el de Marc; d'altres advoquen per una data ms tardana, posterior als cannics i no anterior, en qualsevol cas, a finals del segle I (la major part d'aquests autors prefereix la data de 150). La dataci primerenca est ms estesa entre els investigadors nord-americans, en tant que la tardana s preferida a Europa (especialment a Alemanya i el Regne Unit).

 Dataci primerenca .

Els partidaris de la dataci primerenca argumenten que -ja que l'Evangeli de Toms es compon sobretot de material original i no sembla basar-se en els evangelis cannics- ha d'haver estat escrit partint d'una tradici oral. Ja que noms el segle I va ser considerada la tradici oral com a font d'autoritat, l'Evangeli de Toms es va haver d'haver escrit en aquesta poca. Si aix va ser, s'ha pensat que hi va poder haver certa relaci entre aquest text i la hipottica font Q, text escrit o oral, que, segons la teoria de les dues fonts (la ms estesa sobre els sinptics) s la font del material com als evangelis de Mateu i de Lluc, que no procedeix de Marc.

Existeix la hiptesi que Q es va formar a tres estrats successius (denominats, respectivament, Q1, Q2 i Q3), dels quals el material apocalptic correspon als dos ltims. Estudiosos bblics n'han identificat 37 de dites de Jess que coincideixen en la seva reconstrucci de Q i en l'Evangeli de Toms, dels quals tots correspondrien als estrats primer i segon de Q (els ms antics). Segons aquesta hiptesi, l'autor de Toms no va conixer (o amb prou feines va conixer) Q3, ja que no va incorporar aquest material al seu escrit. Ja que Q1 i Q2 serien anteriors als quatre evangelis cannics, l'Evangeli de Toms seria ms antic que ells i, per tant, el primer de tots els evangelis coneguts.

Segons alguns autors, com Koester, aquest evangeli es basa en tradicions anteriors a les dates en les quals es van escriure els evangelis cannics. Altres autors assenyalen que l'Evangeli de Toms segueix els mateixos canvis verbals que Lluc utilitza sobre el text de Marc (Logion 5 de Toms; Lc 8,17; Mc 4,22). Aix suggereix que els evangelis de Lluc i Toms sn tardans respecte a Marc.

 Teoria d'Elaine Pagels . 

Segons la tesi desenvolupada per la teloga Elaine Pagels al seu llibre Beyond Belief: The Secret Gospel of Thomas ('Ms enll de la fe: l'evangeli secret de Toms'), molts dels passatges de l'evangeli de Joan poden entendre's com a una refutaci dels dits, idees, tradicions i creences d'una comunitat cristiana la lnia de pensament del qual estaria exemplificada per l'Evangeli de Toms. L'exemple ms destacat s la imatge que en l'evangeli de Joan es dna de l'apstol Toms, en passatges com el del dubte de Sant Toms (Joan 20:24-29).

 Contingut . 

Consta de 114 sentncies, que comencen amb la frmula Jess va dir o ell va dir. Emfatitzen en la senzillesa, en la sinceritat i en la renncia al poder mund:


Jess va dir: Feu-vos transents.
 
Si no dejuneu del mn, no trobareu el Regne.
 
El van preguntar els seus deixebles dient-li: Vols que dejunem? I de quina forma hem de pregar i donar almoina, i qu hem d'observar respecte al menjar?. Jess va dir: No mentiu ni feu el que avorriu, ja que davant del cel tot s patent, ja que res hi ha ocult que no acabi per quedar manifest i res amagat que pugui mantenir-se sense ser revelat. 
 
Qui hagi trobat el mn i s'hagi fet ric, que renunci al mn!
 
Si teniu alguns diners, no el deixeu amb inters, sin doneu-lo a aquell que no us el tornar.

Reclamen l'amor al prosme:

Va dir Jess: Estima el teu germ com a la teva nima; es cuida d'ell com a la pupilla dels teus ulls.
 
Si dues persones fan la pau entre si en aquesta mateixa casa, diran a la muntanya: "Desplaa't d'aqu!", i ella es desplaar.

La seva concepci del paper de la dona t un peculiar inters:

Sim Pere els diu: Que Maria surti d'entre nosaltres, ja que les femelles no sn dignes de la vida. Jess diu: Vet aqu que li inspirar perqu es converteixi en bar, perqu ella mateixa es faci un esperit vivent semblant a vosaltres barons. Doncs cada femella que es converteix en bar, entrar en el Regne dels Cels.
 
Jess els va dir: Quan feu dels dos un, i feu l'interior com l'exterior i l'exterior com l'interior i el de dalt com el de a baix, i quan establiu el bar amb la femella com una sola unitat de manera que l'home no sigui mascul ni la dona femenina, quan establiu un ull al lloc d'un ull i una m al lloc d'una m i un peu al lloc d'un peu i una imatge al lloc d'una imatge, llavors entrareu en el Regne. 

En altres punts, el conjunt de les sentncies mostra importants similituds amb la collecci de les dites de Jess (lgia), tamb coneguda com Q (de l'alemany Quelle, 'font'), que se suposa va ser utilitzada per escriure els evangelis de Mateu i Lluc. Es considera que l'antiguitat de l'Evangeli de Toms s una altra prova de l'existncia d'aquesta font comuna.

 Enllaos externs . 

 Wikisource cont obres originals de o sobre Evangeli de Toms ;
 Evangelio segn Toms a escrituras.tripod.com ;
 Evangelio de Toms: confrontaci o comparaci entre aquest evangeli i els cannics ;
 Versi interlineal copte-angls;

Vegeu tamb.
Manuscrits de Nag Hammadi;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159818" title="Kidarites" nonfiltered="4766" processed="4755" dbindex="64825">
Els kidarites foren una dinastia yuezhi que va substituir als kushana a Bactriana vers la meitat del segle V. El seu centre principal era al sud de l'Oxus, entre Balkh i Merw. El rei persa Peroz I o Firuz (459-484)  ja va lluitar contra els kidarites. 

El seu khan al segle V es anomenat Kidara, que fou el seu heroi epnim del que van prendre el nom. Correspondria al xins Ki-to-lo, nom que es dona al sobir de Po-lo (Balkh). Segons les fonts xineses el sobir Ki-to-lo dels yuezhi de Po-lo, pressionat pels heftalites, va emigrar cap a Gandhara (entre el 436 i el 451) i la seva gent es va installar a Peshawar com a vassalls dels kushana de Kabul.

A Kidara el va succeir el seu fill Kungkar. Probablement fou Kangkar el que vers la meitat del segle V es va enfrontar amb el perses, per probablement llavors ja no dominaven la regi de Balkh de la que els heftalites els haurien expulsat. Els kidarites van acabar substituint als kushana a Kabul i la Bactriana, per van perdre la regi davant els heftalites vers el 500.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159821" title="UCI ProTour 2006" nonfiltered="4767" processed="4756" dbindex="64826">

L'edici del 2006 de l'UCI ProTour va ser la segona edici d'aquesta competici introduda per l'Union Cycliste Internationale per substituir l'antiga Copa del Mn UCI. Com havia passat la temporada anterior amb Danilo di Luca, el ciclista que liderava la classificaci desprs de la Fletxa Valona, l'espanyol Alejandro Valverde, va conservar el lideratge fins el final. El Team CSC va defensar el seu ttol de campi per equips i Espanya va guanyar la classificaci per nacions.

Equips de l'UCI ProTour 2006.



 Desprs que el director esportiu Manolo Saiz fos detingut en relaci amb un afer de dopatge, Liberty Seguros va retirar el seu patrocini. Ms endavant, Astan, capital del Kazakhstan, va prendre el seu lloc com a patrocinador principal.

Calendari de l'UCI ProTour 2006.



Classificacions.
Individual.



Equips.



Pasos.




Enllaos externs.
Lloc web oficial de l'UCI ProTour;
Wiki no oficial de l'UCI ProTour;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159822" title="Magnetosttica" nonfiltered="4768" processed="4757" dbindex="64827">

La magnetosttica s la part de la fsica que estudia els camps magntics esttics, que no canvien al llarg del temps, creats per imants o per corrents elctrics estacionaris. Mentre que a l'electrosttica les crregues sn estacionries, en el cas de la magnetosttica el que s estacionari s el corrent elctric. La magnetosttica s una bona aproximaci fins i tot quan els corrents no sn totalment esttics si les variacions no sn molt rpides. 

 Aplicacions .

 La magnetosttica com un cas especial de les equacions de Maxwell .

Si prenem les equacions de Maxwell podem considerar de fer les segents simplificacions:

 ignorar qualsevol crrega electrosttica;
 ignorar el camp elctric;
 assumir que el camp magntic s constant respecte del temps;



La qualitat d'aquesta aproximaci pot ser avaluada per comparaci de les equacions anteriors amb la versi completa de les Equacions de Maxwell i considerant la importncia dels termes que s'han eliminat. La comparaci del terme  contra el terme  t una especial rellevncia. Si el terme  s substancialment ms gran, llavors podrem ignorar el ms petit sense que comporti una prdua significativa de precisi.

 Reintroducci de la llei de Faraday .

Una tcnica habitual consisteix a resoldre els problemes de magnetosttica a partir de passes successives i utilitzar les diferents solucions obtingudes per tenir una aproximaci del terme . Posant el resultat sobre la llei de Faraday trobem un valor per math>vec (que prviament havia estat ignorat). Aquest mtode no s una veritable soluci per a les equacions de Maxwell per pot donar una bona aproximaci per a camps que canvien a poc a poc.

 Resoluci de problemes magnetosttics .

Si to el corrent d'un sistema s conegut (per exemple, si tenim una descripci completa de ) llavors el camp magntic pot ser determinat a partir del corrent per mitj de la llei de Biot-Savart:



Aquesta tcnica funciona b per problemes on el medi s el buit, l'aire o algun material similar amb una permeabilitat relativa igual a la unitat. Aix inclou els inductors i transformadors amb nucli d'aire. Un avantatge d'aquesta tcnica s que una bobina de geometria complexa pot ser integrada en seccions, o per un cas amb una geometria molt difcil permet la utilitzaci de la integraci numrica. En tant que aquesta equaci s'utilitza sobre tot per resoldre problemes lineals, el resultat complet ser la suma de la integral de cada secci.

Un obstacle per a la utilitzaci de l'equaci de Biot-Savart s que no segueix de manera implcita la llei de Gauss per al magnetisme i per tant s possible que en resulti un resultat que incloguin monopols magntics. Aix passaria si alguna secci no ha estat inclosa a la integral (el que implicaria que hauria electrons que serien contnuament creats a un punt i destruts a un altre).

Utilitzar la llei de Biot-Savart en presncia de materials ferromagntics, ferrimagntics o paramagntics s difcil perqu el corrent extern indueix un corrent a la superfcie del material magntic que s'ha d'incloure a la integral. El valor del corren de superfcie depen del camp magntic que hom intenta calcular en primer terme. Per aquesta ra la millor opci s la utilitzaci de la llei d'Ampre, normalment en forma integral. Per als problemes on el material magntic dominant s un nucli magntic altament permeable amb espais d'aire relativament petits, una aproximaci prctica s un circuit magntic. Quan els espais d'aire sn grans en comparaci a la longitud del circuit magntic, el contorn magntic esdev significatiu i habitualment requereix de la utilitzaci de l'anlisi d'elements finits. Aquest anlisi d'elements finits utilitza una forma modificada de les equacions magnetosttiques per tal de calcular el potencial magntic. El valor de  es pot trobar a partir del potencial magntic.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159823" title="Energy Star" nonfiltered="4769" processed="4758" dbindex="64828">

Energy Star s un programa conjunt de l'Agncia de Protecci Mediambiental dels Estats Units (US EPA) i el Departament d'Energia dels Estats Units (US DOE) per a fomentar els productes de consum energticament eficients. s molt conegut per l'aparici del seu logotip en molts productes i perifrics informtics, encara que a molts productes destinats a Europa es fa servir en el seu lloc la certificaci TCO, una classificaci combinada d's d'energia i ergonomia de la Confederaci Sueca d'Empleats Professionals (TCO).

Historia.

El programa ENERGY STAR va ser creat en 1992 per l'Agencia de Protecci Mediambiental dels Estats Units (US EPA), en un intent per per a reduir el consum energtic i les emissions d'efecte hivernacle de les centrals elctriques. El programa va ser elaborat per John S. Hoffman, inventor dels Green Programs (Programes Verds) al US EPA i implementat per Caty Zoi i Brian Johnson. El programa es va pensar per a ser una part d'una serie de programes voluntaris, com ara Green Lights (Llums Verdes) i els Methane Programs (Programes del Met), que demostrarien el potencial de benefici en la reducci de gasos d'efecte hivernacle i facilitarien ms mesures per a reduir els gasos que escalfen la Terra.

Va comenar com un programa d'etiquetatge voluntari per a identificar i fomentar els productes energticament eficients, i els productes informtics van ser els primers a ser etiquetats. Des de 1995 s'ha ests a equips de climatitzaci per a habitatges, equipament d'oficina, illuminaci, electrnica per a la llar, i altres electrodomstics importants. L'etiqueta tamb es pot trobar en alguns habitatges nous i edificis comercials i industrials.

La EPA estima que aix va estalviar als americans uns 14.000 milions de dlars en despeses energtiques noms durant 2006.  ENERGY STAR ha impulsat fortament la generalitzaci de l's de semfors de LEDs, fluorescents eficients, sistemes de gesti d'energia per a equips d'oficina, i l's redut d'energia en standby.

Especificacions.

Fonamentalment estableixen que un ordinador, des del punt de vista de la gesti energtica, pot estar:
 Desocupat: Sistema Operatiu executant-se per sense programes.
 Dormit: Res s'est executant per l'ordinador pot comenar a funcionar rpidament.
 En espera: Pot encendre's sense intervenci mecnica.

Versi 3.0.
Nivell I.
La versi 3.0, nivell I, s'aplica als models d'ordinador venuts a partir del 1 de juliol de 1999 i abans del 1 de juliol de 2000.

Per a que un ordinador sigui conforme amb ENERGY STAR durant aquest perode de temps, ha de satisfer les segents condicions:
 L'ordinador ha d'entrar en mode dormit desprs d'un perode d'inactivitat.
 Si l'ordinador s entregat amb la capacitat de estar a una xarxa, ha de tenir la capacitat d'entrar en mode dormit mentre est a la xarxa.
 Si l'ordinador s entregat amb la capacitat de estar en una xarxa, ha de de conservar en mode dormit la seva capacitat per a respondre a esdeveniments per a despertar-se dirigits a l'ordinador mentre est a la xarxa. Si l'esdeveniment per a despertar-se requereix que l'ordinador surti del mode dormit i faci una tasca, l'ordinador ha de re-entrar en mode dormit desprs d'un perode d'inactivitat segent a la finalitzaci de la tasca demanada. Els collaboradors poden fer servir qualsevol mitj disponible per a assolir el comportament descrit en aquesta subsecci.
 Un ordinador la font d'alimentaci del qual tingui una potncia de sortida continua mxima menor o igual a 200 watts (  200W) ha d'entrar automticament en un estat de baixa-potencia/dormit de 30 watts o menys desprs d'un perode especificat d'inactivitat. Un ordinador la font d'alimentaci del qual tingui una potncia de sortida continua mxima major de 200 watts (> 200W) ha d'entrar automticament en un estat de baixa-potencia/dormit de no ms del 15 per cent (15%) del seu nivell de potncia de sortida contnua mxima desprs d'un perode especificat d'inactivitat.

Nivell II.
La versi 3.0, nivell II, s'aplica als models d'ordinador venuts a partir del 1 de juliol de 2000.

Versi 4.0.

S'espera que s'apliqui per als models d'ordinadors venuts a partir de del 20 de juliol de 2007. Els requeriments sn ms estrictes que a les especificacions actuals i equips com els existents  ara no faran servir ms el logotip, a menys que siguin re-classificats. Els requeriments energtics sn del 80% d'eficincia per a les fonts d'alimentaci de corrent altern d'acord amb els estndards definits al 80 PLUS Program (Programa 80 o ms). 

Referncies.


Enllaos externs.
 Lloc web oficial de ENERGY STAR ;
 Especificaci per a ordinadors ENERGY STAR ;
 ENERGY STAR Australia ;
 ENERGY STAR Canada ;
 Calculadora de consum d'energia ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159824" title="Cooper's Hill Cheese-Rolling and Wake" nonfiltered="4770" processed="4759" dbindex="64829">


La Cooper's Hill Cheese-Rolling and Wake s un esdeveniment que es ve celebrant anualment al mes de maig al tur de Cooper's Hill a Brockworth, prop de Cheltehham i Gloucester a la regi anglesa de Cotswolds. L'esdeveniment pren el nom del tur on t lloc I de la vila situada en ell. Els competidors es llencen tur avall darrere d'un formatge Double Gloucester, i la primera persona que creua la lnia d'arribada guanya el formatge. En teoria, els competidors proven d'atrapar el formatge, per com que aquest s llenat un segon abans i pot arribar a baixar a ms de 110 kph (suficient per a colpejar i ferir algun espectador com ja va passar el 1997), quasi mai ho aconsegueixen.

s difcil tenir informaci precisa, per la tradici te un mnim de 200 anys. S'ha suggerit que l'esdeveniment pot datar dels temps romans o podria haver segut un ritual de curaci pag, per no hi ha cap evidncia al respecte.

El "Cheese Rollers" s tamb el nom d'un pub proper a menys d'un kilmetre a peu del tur. Els competidores solen freqentar aquest lloc per a encoratjar-se abans de la competici a base d'alcohol o per a discutir les tctiques, i tamb desprs de la prova per a recuperar-se.

La prxima edici tindr lloc al migdia del 26 de maig del 2008.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159825" title="Josep Maria Puig i Salellas" nonfiltered="4771" processed="4760" dbindex="64830">
Josep Maria Puig Salellas (Girona, 1924 - Barcelona, 26 de maig de 2007). Notari catal i membre de l'Institut d'Estudis Catalans.

Llicenciat en dret i en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, guany les oposicions a notari el 1953. Fou notari de Barcelona el 1970 i deg del Collegi de Notaris de Catalunya del 1976 al 1980. Membre de l'Acadmia de Jurisprudncia de Catalunya, de l'Acadmia de Cincies Econmiques i Financeres i de la Comissi Jurdica Assessora de la Generalitat de Catalunya. Fou president del Consell Social de la Universitat de Barcelona (1986-1999) i membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans. De la seva activitat en aquesta instituci, destaca l'Informe de l'Institut d'Estudis Catalans al Parlament de Catalunya sobre la reforma de l'estatut.

Puig Salellas va ser el ms jove de la darrera gran generaci de notaris catalans (Faus, Noguera, Roca-Sastre, Figa...), que es caracteritzava per la solidesa de la formaci, l'arrelament al pas i el comproms de servei a la societat. Des del deganat del Collegi de Notaris (1976-1980), just en el moment de la transici democrtica, va tenir ocasi de participar, a l'ombra, en la redacci d'alguns articles del projecte d'Estatut de 1979, tal com va collaborar, tamb, en la del de 2006. 

Puig Salellas manifest sempre una independncia total i un comproms profund amb Catalunya, la seva llengua i les seves institucions. Cal destacar dues aportacions significatives: la de la reflexi profunda sobre els drets histrics de Catalunya i la construcci de la teoria de la doble oficialitat lingstica, en ambds casos en el marc limitat que resulta de la Constituci Espanyola de 1978. Tamb va ser molt crtic amb la interpretaci restrictiva que el Tribunal Constitucional ha fet de la Constituci i de l'Estatut de 1979.

Per Puig Salellas els drets histrics de Catalunya arrelaven en el constitucionalisme pactista tradicional per els configurava, actualitzats i sempre des d'una ptica democrtica, en una mena de doble pacte entre la societat civil i el poder pblic i entre Catalunya i l'Estat, que el duia a tesis clarament sobiranistes, tot i defensar la constitucionalitat de l'Estatut de 2006 i exigir-ne el seu ple desplegament. Pel que fa a la acci poltica, Puig Salellas es va caracteritzar per defugir alhora, el conformisme, que considerava empobridor, i "el tot o res", que considerava estril.

Va contribuir a establir els principis bsics del tractament jurdic de la doble oficialitat lingstica i els altres conceptes essencials de l'ordenaci jurdica dels usos lingstics. s a iniciativa seva que, l'any 1985, el II Congrs Internacional de la Llengua catalana va comptar amb una rea de Llengua i Dret, que ell va presidir, les conclusions de la qual van ser fonamentals per a la configuraci del concepte de "llengua prpia". 

Va participar d'una manera activa en el procs de modernitzaci del dret civil catal collaborant en la redacci d'una bona part de les lleis aprovades entre 1984 i 2002 i era un partidari convenut de la supressi de la llegtima i, en general, de les institucions que limiten la llibertat civil de les persones.

Convenut de la importncia del notariat en la histria social de Catalunya, va ser secretari, i desprs president de la Fundaci Noguera, instituda per un dels seus mestres, Raimon Noguera i de Guzman, amb la finalitat de promoure la preservaci i difusi del contingut dels arxius notarials.

Va collaborar en diferents diaris (l'AVUI i La Vanguardia principalment) amb una prosa irnica i incisiva per sempre elegant i respectuosa.

El 1983 va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
De remences a rendistes: els Salellas (1322-1935). Fundaci Noguera (1996). ISBN 84-7935-273-6.
Catalunya, la penltima crulla. Edicions 62 (2003). ISBN 84-7739-055x.
Histria difcil de quatre dones. Edicions 62 (2007).
Aix com nombrosos treballs sobre dret catal.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159826" title="Legionari" nonfiltered="4772" processed="4761" dbindex="64831">

El legionari (en llat legionarius) era un integrant de la legi, la principal unitat militar de l'exrcit de l'Antiga Roma. Aquesta es conformava generalment per ciutadans romans majors de 15 anys.

La durada del servei militar d'un legionari era, en la Repblica primerenca, la de la durada de la campanya militar. En el segle II aC es va establir que el servei mxim havia de ser de 16 campanyes. Desprs de les reformes de Gai Mari, el temps de servei va quedar fixat en 25 anys, que van ser rebaixats a 20 en l poca d'August. El legionari rebia una paga pels seus serveis i, al retirar-se, terres o, a partir d'August, un premi en metllic abonat per lAerarium Militaris.  

El legionari estava generalment armat amb:
 dues javelines, una de pesada (pilum) i una altra de lleugera;
 una espasa (gladius);
 un punyal (pugio) (noms fins l poca de Tiberi).

Per protegir-se portava:
 un casc (galae) ;
 una armadura de anelles (lorica hamata), plaques (lorica segmentata) o escates (lorica squamata);
 un escut rectangular (scutum) que portava una protecci metllica  per a la posici de la m. ;

Completaven el seu equipament (impedimenta) un parell de sandlies (caligae) i una motxilla o sarr (sarcina). 

Un dels seus principals atributs, ja que moltes vegades s'enfrontaven amb exrcits ms grans i ms ben equipats, era el de formar part d'un cos molt disciplinat i entrenat, tant per poder efectuar maniobres militars en forma precisa i exacta, com per exemple la famosa tortuga o testudo, com per treballar en obres d'enginyeria militar (construcci de campaments, muralles i fortaleses) i obres pbliques (camins, ponts i aqeductes). 

Posteriorment, ja en la histria ms recent, es denomina legionari tamb a diversos membres de diferents cossos militars com per exemple, els de la Legi estrangera francesa, els de la Legi Espanyola i els de la Legi polonesa.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159828" title="Josep Pous i Pags" nonfiltered="4773" processed="4762" dbindex="64832">
Josep Pous i Pags (Figueres, Alt Empord, 1873 - Barcelona, 1952 ) fou un escriptor, periodista i poltic catal. Era fill d'un metge republic federal, i va estudiar medicina a Figueres i Barcelona, per no va acabar la carrera. El 1893 es cas amb Merc Gmez Illa, i per tal de mantenir la famlia va tornar a Avinyonet de Puigvents per a dedicar-se a la propietat familiar.

Va ser alumne de l'IES Ramon Muntaner.

El 1903 es trasllad a Barcelona, on va interessar pel periodisme poltic i collabor en El Poble Catal fins a la seva desaparici el 1918, alhora que es dedicava a la literatura amb el pseudnim de Josep Piula. El 1909 fou detingut arran d'un article d'El Poble Catal i estigu a la pres durant un mes. El 1914 reb una subvenci municipal gestionada per Ignasi Iglsias Pujadas i esdevingu empresari teatral amb Evarist Fbregas i Pmies, i aix pogu estrenar la major part de les seves obres teatrals. Tanmateix, ser ms conegut per la seva novella La vida i la mort de Jordi Fraginals (1912), amb la qual va assolir l'estil narratiu i la frmula novellesca que sempre havia tractat d'aconseguir, entre el realisme i el psicologisme, amb influncies d'ngel Guimer i Santiago Rusiol. 

El 1939 es va exiliar a Mxic fins el 1944, quan torn a Barcelona. Va formar part del Consell Nacional de Catalunya, i cap el 1944 fund i dirig el Consell Nacional de la Democrcia Catalana, tamb conegut com a Comit Pous i Pags, que va dirigir fins a la seva mort. El 1998 el seu arxiu particular fou cedit a l'Arxiu Nacional de Catalunya pel seu nt, Joaquim Monturiol i Pous.

 Obres .
 Sol ixent (1902), teatre ;
 El mestre nou (1903), teatre;
 Per la vida (1903);
 Quan es fa nosa (1904) ;
 L'endem de bodes (1904), teatre;
 Revolta (1905);
 La vida i la mort de Jordi Fraginals (1912).
 Senyora via vol marit (1912), teatre ;
 Sang blava (1914), teatre ;
 Apretats per no escanyats, o una llengua de mal cam (1914), teatre (sainet);
 Rei i senyor (1918), teatre;
 Dami Rocabruna, el bandoler (1917), teatre;
 Primera volada (1921);
 Tardania (1921), teatre;
 Maria Llusa i els seus pretendents (1928).
 De la pau i del combat (1948);
 Tota la saviesa d'aquest mn (1961) ;
 Pere Coromines i el seu temps (1969);

 Enllaos externs .
 Josep Pous i Pags a l'Arxiu Nacional de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159832" title="Carataunas" nonfiltered="4774" processed="4763" dbindex="64833">

Carataunas s un municipi situat en la part central de la Alpujarra (provncia de Granada), a uns 65 km de la capital provincial. 

Aquesta localitat limita amb els municipis de Car, Soportjar, Pampaneira i rgiva. Aquest poble s el ms petit en superfcie i el tercer menys poblat de la comarca, desprs de Lobras i Juviles.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159833" title="Castilljar" nonfiltered="4775" processed="4764" dbindex="64834">

Castilljar s un municipi de la provncia de Granada, Andalusia. 
L'any 2005 contava amb 1.606 habitants. La seva extensi superficial s de 132 km i t una densitat de 12,17 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 3743' Nord, 238' Oest. Es troba situada a una altitud de 792 metres i a 136 quilmetres de la capital de provncia.

 Entitats de poblaci .


Font: INE.

 Demografia .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159834" title="Brockworth" nonfiltered="4776" processed="4765" dbindex="64835">
Brockworth s una localitat britnica del comtat de Gloucestershire, a Anglaterra. Est situada a les vores d'una antiga calada romana que unia la ciutat de Gloucester (aleshores coneguda com Glevum) amb Barnwood, Hucclecote i Cirencester. Durant els ltims 150 anys, Brockworth s mundialment coneguda per la festa anual del Cheese Rolling que se celebra al tur de Cooper's Hill.

Durant la Segona Guerra Mundial, Brockwort va ser bombardejat pels alemanys ja que la companyia Gloster Aircraft Company (amb seu a Brockworth) va fabricar all alguns dels caces ms famosos i efectius de la RAF com ara l'Hurricane. Desprs de la guerra, la mateixa companyia va adquirir molta fama pel desenvolupament del primer caa militar a reacci que va realitzar els seus primers vols de prova en aquestes installacions.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159835" title="Castril" nonfiltered="4777" processed="4766" dbindex="64836">

Castril s un municipi de la provncia de Granada, Andalusia.

L'any 2005 tenia 2.565 habitants. La seva extensi superficial s de 247 km  i t una densitat de 10,38 hab/km . Es troba situat a una altitud de 890 metres i a 154 quilmetres de la capital de provncia. Castril consta dels segents annexos: Ftima, Almontaras, Cortijillos, El Prao, Las Nogueras, Tubos, El Martin, Collados, Fuentevera, La Solana, Cebas i La Pontezuela. 

Des de fa pocs anys a ms compte amb un fill predilecte, el premi Nobel de Literatura, Jos Saramago, que per mitj de la seva esposa, natural de Castril, es relaciona amb aquest singular enclavament.

 Entitats de poblaci .


Font: INE.


 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159836" title="Cenes de la Vega" nonfiltered="4778" processed="4767" dbindex="64837">

Cenes de la Vega s un municipi situat en la part central de la Vega de Granada (provncia de Granada). Aquesta localitat limita amb els municipis de Pinos Genil, Monachil i Hutor Vega. Localitat principalment hostelera (amb tres hotels de tres estrelles, mitja dotzena de restaurants i una vintena de bars, fondes i cafeteries), s una petita ciutat-dormitori de la capital granadina, i s l'nic municipi que compta amb transport urb integrat en el sistema de la capital (lnia d'autobs nm. 33).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159837" title="Joan-joan" nonfiltered="4779" processed="4768" dbindex="64838">
El joan-joan (huang-huang o juan-juan)  foren una horda nmada probablement mongola, emparentada amb els sienpei. El seu nom els hi fou donat pels xinesos i es un joc de paraules pejoratiu que vol dir "insectes desagradablement indecisos". 

Un dels seus caps, X-luen, va sotmetre vers el 402 a una horda rival, els kao-kiu. Des llavors van dominar tot el Gobi septentrional fins a la frontera de Corea i l'Irtish fins prop de Qarashahr. Foren els primers que van usar pel seu rei el ttol de khan o kakhan (el ttol chan-yu era probablement turc). A comenaments del segle V la dinastia Wei (Tabgatch) sota el rei Sseu (409-423) va rebutjar als joan-joan del nord de Xina i desprs cap al riu Groc el 424 per obra del segent rei Wei, Tao (423-452). Tao  va fer una nova expedici l'any segent (425), travessant el Gobi i arribant uns mesos desprs fins el regne d'Hia el 426 i 427. El 429 un altre expedici de Tao contra els joan-joan va ser rebutjada  amb greus prdues. Tao va atacar altra cop als joan-joan el 443, i de nou el 449. 

Vers el 500 algunes hordes es van se`parar del seu control. El 508 foren derrotats pels tols (abans kao-kiu) als que van derrotar el seu torn el 516 i van sotmetre de nou. Una nova revolta fou aplanada el 521.

Vers el 520 els joan-joan dominaven des de Manxria a Turfan i s'havien aliat als heftalites que governaven sobre Semiretxe, Turquestan, Sogdiana, Iran oriental i Kabul fins a Merw i la mar d'Aral i fins al Panjab. El khan heftalita s'havia casat amb una tia del khan dels joan-joan, khan que es deia Anakuei. Una guerra civil per aquesta poca entre Anakuei i el seu oncle (conegut noms pel seu nom xins de P'o-lo-men) els va debilitar; cada pretendent va tenir el suport d'algunes hordes, un de les orientals i l'altra de les occidentals. Anakuei es va imposar (522-552) per des de llavors les hordes turques vassalles es van mostrar insubmises, especialment els kao-kiu, ara nomenats els tols o tlch (que desprs foren els uigurs) per tamb d'altres. El tols es van revoltar el 546 i van poder ser controlats per tot seguit es van revoltar els T'ou-kiue (551). A la guerra que va seguir els joan-joan van perdre Monglia davant aquestos darrers. Els  joan-joan es va haver de refugiar a la frontera de Xina i els caps a la cort dels Pei Ts'i, successors dels Tong Wei, que van establir a les hordes joan-joan com a vigilants a les marques frontereres. 

Es pensa, per afinitats culturals i artstiques, que podrien estar emparentats amb els vars que van envair Europa i foren destruits per Carlemany, per molts erudits consideren que els vars eren ms probablement heftalites.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159838" title="Cogollos de Guadix" nonfiltered="4780" processed="4769" dbindex="64839">

Cogollos de Guadix s un municipi andals situat a la provncia de Granada. s un nucli urb d'origen musulm, enclavat entre el riu de Lugros i el Barranc del Bernal, desenvolupant-se de forma radial a partir de la plaa definida per la ubicaci de l'esglsia, havent actuat aquesta com lmit del desenvolupament urb fins a l'actualitat. Es troba en un vessant de Sierra Nevada.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159839" title="Kao-kiu" nonfiltered="4781" processed="4770" dbindex="64840">
Kao-Kiu foren una horda que al segle IV estava establerta a Kobdo i a l'Urungu, que foren els ancestres dels turcs tlch, desprs uigurs. El 402 van ser sotmesos pels joan-joan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159841" title="Cogollos Vega" nonfiltered="4782" processed="4771" dbindex="64841">

Cogollos Vega s un municipi situat en el lmit septentrional de la Vega de Granada (provncia de Granada). Aquesta localitat limita amb els municipis de Deifontes, Iznalloz, Hutor Santilln, Nvar, Gevjar, Calicasas i Albolote. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159843" title="Hia" nonfiltered="4783" processed="4772" dbindex="64842">
El regne d'Hia fou fundat al segle IV al Shensi pel clan xiongnu dels ho-lien. El 426 una expedici de la dinastia Wei contra els joan-joan va arribar al regne i el 427 van sorprendre la capital Tong-wan (prop de Pao-ngan) al nord de Shensi, i la van ocupar. Els ho-lien van quedar destruts el 431 i el regne annexionat a Wei.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159844" title="Colomera" nonfiltered="4784" processed="4773" dbindex="64843">

Colomera s un municipi andals situat en la comarca de Los Montes, en la provncia de Granada. 

Es troba a uns 25 km per carretera al nord-oest de la capital provincial. En un dels seus annexos est situat el pant de Colomera, que subministra aigua al pant de Cubillas.  L'origen del nom s Columbaira del llat per a "niu de colom", ja que antigament existien molts coloms en aquesta poblaci. L'economia s s agrcola fonamentalment, encara que cal destacar la olivera que produeix al voltant de 5 milions de llitres d'oli en dues cooperatives agrcoles. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159845" title="Pei Leang" nonfiltered="4785" processed="4774" dbindex="64844">
Pei Leang (Leang Septenrional) fou un estat del Kansu establert pels xiongnu vers el 397. El regne fou conquerir per la dinastia Wei el 439 i la casa reial va fugir amb els seus a Turfan, regne del que es van apoderar el 442 i hi van governar fins al 460


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159846" title="Peligros" nonfiltered="4786" processed="4775" dbindex="64845">

Peligros s un municipi situat a la part central de la Vega de Granada (provncia de Granada). Limita amb els municipis de Calicasas, Gevjar, Pulianas, Maracena i Albolote. En l'actualitat, Peligros alberga la seu del Diario Ideal de Granada.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159848" title="Consell Nacional de la Democrcia Catalana" nonfiltered="4787" processed="4776" dbindex="64846">
El Consell Nacional de la Democrcia Catalana fou una agrupaci de partits poltics catalans, fundada a Barcelona el desembre del 1945 sota la presidncia de Josep Pous i Pags, qui acabava de tornar de l'exili. Tingu l'adhesi d'Esquerra Republicana de Catalunya, Acci Catalana Republicana, Uni Democrtica de Catalunya, Uni Catalanista, Estat Catal, Front Nacional de Catalunya, Uni de Rabassaires, Moviment Socialista de Catalunya, Front de la Llibertat, Partit Republic d'Esquerra, Front Universitari de Catalunya i alguns grups de la CNT i de la Uni General de Treballadors. Reconeixia la presidncia de la Generalitat de Catalunya a l'exili, per reclamava llibertat d'acci a l'interior de Catalunya. 

Va actuar com a element coordinador dels diferents partits catalans, malgrat l'oposici aferrissada tant de Josep Tarradellas i Joan com del PSUC, fins a la mort de Josep Pous i Pags, el 1952, i es va dissoldre. L'abril del 1946 va lliurar una nota als representants de Gran Bretanya,  Frana i Estats Units reclamant ms pressi sobre el govern franquista i la constituci de governs autnoms a les nacionalitats perifriques per tal d'establir un sistema confederal que garants el fracs de noves subversions. El gener del 1947 va crear un Comit Permanent per a entrendres amb el govern catal a l'exili, i el juliol es van entrevistar amb Indalecio Prieto (PSOE) per a arribar a una entesa amb el govern de la Segona Repblica Espanyola a l'exili, per fou un fracs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159849" title="Yen septentrionals" nonfiltered="4788" processed="4777" dbindex="64847">
Els Pei Yen o Yen septentrionals fou una dinastia xinesa sorgida el 398 per divisi de la dinastia Yen desprs de les conquestes dels tabgatch, que va dominar el Jehol amb centre a Long-Tx'eng prop de la frontera amb Manxria. Va existir del 398 al 436. El seu territori fou conquerit pel rei de Wei, Tao, el 436.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159851" title="Yen meridionals" nonfiltered="4789" processed="4778" dbindex="64848">
Nam Yen o Yen meridionals fou una dinastia xinesa sorgida el 398 per divisi de la dinastia Yen desprs de les conquestes dels tabgatch, que va dominar el Shantung amb centre a Kuang-Ku. Va existir del 398 al 410. Fou eliminada per la dinastia xinesa de Nankn el 410.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159853" title="Terpenoide" nonfiltered="4790" processed="4779" dbindex="64849">
Els terpenoides, algunes vegades referits com a isoprenoides, sn una vasta i diversa classe de compostos orgnics semblants als terpens, formats per unitats de 5-carbonis, isopr (isopentenil difosfat), acoblades i modificades de moltes maneres diferents. La majoria t estructures multiccliques, les quals diferixen entre si no sols en grup funcional sin tamb en el seu esquelet bsic de carboni. 

Aquests lpids es troben en qualsevol classe de sers vius, i sn biosintetitzats en les plantes, on sn importants en nombroses interaccions bitiques (Goodwin 1971). En les plantes els terpenoides compleixen moltes funcions primries: alguns pigments carotenoides sn formats per terpenoides, tamb formen part de la clorofilla i les hormones giberellina i cid absccic. Els terpenoides tamb compleixen una funci d'augmentar la fixaci d'algunes protenes a les membranes cellulars, la qual cosa s coneguda com isoprenilaci. Els esteroides i esterols sn produts a partir de terpenoides precursors. 

Els terpenoides de les plantes sn extensament usats per les seues qualitats aromtiques. Juguen un rol important en la medicina tradicional i en els remeis herbolaris, i s'estan investigant els seus possibles efectes antibacterians i altres usos farmacutics. Estan presents, per exemple, en les essncies de l'eucaliptus, els sabors del clau d'olor i el gingebre. Tamb en el citral, mentol, cmfora, i els cannabinoides.

La biosntesi dels terpenoides en les plantes s a travs de la via de l'cid mevalnic.

 Origen del nom i la classificaci .

Els terpens sn hidrocarburs que resulten de la combinaci de nombroses unitats isopr. Els terpenoides poden ser considerats com a terpens modificats on grups metil han sigut resituats o eliminats, o als que li'ls han afegit toms d'oxigen. Alguns autors usen el terme terp per a referir-se als terpenoides. 

A pesar que se'ls classifica junts, els terpenoides sn un grup gran i estructuralment divers de compostos que en principi sn compostos secundaris de les plantes (Goodwin 1971).

La classificaci dels terpenoides segons la seua estructura qumica, s semblant a la dels terpens els quals sn classificats basant-se en el nombre d'unitats isopr presents i en el cas dels triterpenoides, si estan enllustrats. Es classifiquen en:

 Monoterpenoides. Terpenoides de 10 carbonis.
 Sesquiterpenoides. Terpenoides de 15 carbonis.
 Diterpenoides. Terpenoides de 20 carbonis.
 Triterpenoides. Terpenoides de 30 carbonis.
 Esteroides. Triterpens basats en el sistema d'anells ciclopentanoperhidrofenantr ("cyclopentane perhydro-phenanthrene ring system").

 Rol dels terpenoides en botnica sistemtica .

Alguns tipus de terpenoides van ser extensament utilitzats en Botnica Sistemtica per a establir relacions de parentiu entre taxons d'organismes. Alguns d'ells sn:

 Els olis essencials sn caracterstics dels ordres Magnolials, Laurals, Austrobaileials, i Piperals, i tamb d'altres taxons poc emparentats amb aquests, com Mirtcies, Rutcies, Apials, Lamicies, Verbencies i Astercies.
 Les lactones sesquiterpniques sn conegudes principalment en les Astercies, per tamb estan presents en altres famlies, com Apicies, Magnolicies i Laurcies.
 La betulina s un triterpenoide present en Betula papyrifera i espcies relacionades. ;
 Les saponines triterpniques estan presents en les Apiaceae i Pittosporaceae.
 Els limonoides i cuasinoides sn derivats de triterpenoides presents en Rutaceae, Meliaceae i Simaroubaceae dels Sapindales.
 Els cardenlids sn glucsids d'un esteroide, estan presents en les Ranunculcies, Euforbicies, Apocincies, Lilicies i Plantagincies.
 Els iridoides sn derivats de monoterpenoides de 9 o 10 carbonis, i usualment estan presents com glucsids. Els secoiridoides estan presents en moltes famlies de les astrides, com Gentianals, Dipsacals, i moltes famlies de Cornals i Asterals. Els iridoides carbocclics sn caracterstics de les Lamials, excepte Olecies, Tetracondrcies i Gesnericies.

Referncies.
 Goodwin, T. W. 1971. Aspects of terpenoid chemistry and biochemistry. Academic Press, Londres.
 Vegeu tamb "Secondary Plant Compounds". en: Judd, W. S. Campbell, C. S. Kellogg, E. A. Stevens, P.F. Donoghue, M. J. 2002. Plant systematics: a phylogenetic approach, Second Edition.Sinauer Axxoc, USA. Captol 4 (i referncies).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159855" title="Seriema" nonfiltered="4791" processed="4780" dbindex="64850">

Les seriemes sn una famlia petita i antiga d'aus tropicals sudamericans, dins la famlia Cariamidae, relacionats amb les famlies Otididae i Rallidae.

Es tracta d'aus terrestres que corren ms rpid del que volen (tot i que poden volar distncies curtes). Tenen cames, cues i colls llargs, per ales curtes, cosa que reflecteix el seu estil de vida. Sn aus marronoses amb becs curts i crestes erctils, que es troben en zones herboses i seques.

Mengen insectes, serps i llangardaixos. Hi ha dues espcies.

Seriema de potes vermelles (Cariama cristata). La zona on habita s'estn de l'est del Brasil a l'Argentina central. Construeix nius al terra i pon dos ous.
Seriema de potes negres (Chunga burmeisteri). Viu al nord-est d'Argentina i al Paraguai. Construeix nius als arbres i tamb pon dos ous.

Es creu que les dues espcies vivents de seriema sn les espcies vivents ms properes a un grup de gegantesques "aus del terror" carnvores, els forusrcids, que es coneixen grcies a fssils trobats a Amrica del Nord i del Sud. Altres grups relacionats, com els idiorntids o batorntids, formaven part de la fauna del Paleogen a Amrica del Nord i Europa, i possiblement a altres lloc. Tanmateix, el registre fssil de les seriemes en si no s gaire bo, i fins ara noms se n'ha descrit una espcie prehistrica (Chunga incerta).

Les seriemes tenen una segona urpa extensible que poden alar del terra. Malgrat que s'assembli a l'urpa del Velociraptor i altres deinonicosaures, no s prou curvada com per ser una autntica arma.

Enllaos externs.
Vdeos de Seriemes a la Internet Bird Collection;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159859" title="Ailly-sur-Noye" nonfiltered="4792" processed="4781" dbindex="64851">

Ailly-sur-Noye s un municipi francs, situat al departament de Somme i a la regi de Picardia. L'any 1999 tenia 2.643 habitants.

Situaci.
Ailly es troba al sud del Somme, a noms deu quilmetres de l'Oise. Est situada a la carretera departamental D7 entre Amiens i Montdidier. Es troba en una vall, en una posici molt ms baixa que la de pobles propers com Jumel, Chirmont o Chaussoy-Epagny. El riu Noye travessa la ciutat.

Administraci.
Ailly-sur-Noye s la capital del cant d'Ailly-sur-Noye, que al seu torn forma part del districte de Montdidier. L'alcalde de la ciutat s Freddy Verecque (2001-2008).

Histria.

Llocs d'inters.

L'esglsia d'Ailly s una de les ms boniques de la regi, amb un estil molt propi de la zona. D'altra banda, t un espectacle de so i llum que narra la vida dels picards des de la Gllia fins la Segona Guerra Mundial, que ja han vist ms de 450.000 espectadors. Tamb hi ha un llac on hi ha necs i oques i que s un lloc de lleure pels habitants d'Ailly.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis del Somme;

Enllaos externs.
Ailly-sur-Noye al lloc web de l'INSEE;
 Poblacions ms properes a Ailly-sur-Noye;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159863" title="Avast!" nonfiltered="4793" processed="4782" dbindex="64852">
avast! s un programari antivirus de la casa txeca Alwil Software. Compta amb diverses versions, que cobreixen des de l'usuari domstic fins al corporatiu.

Existeixen dos versions, la Professional i la Home (gratuta). Aquesta ltima pot ser installada sempre que s'utilitzi per a us domstic (descartant tot tipus d'empresa, associacions, clubs, etc.) i que al mateix ordinador no es desenvolupin activitats amb carcter lucratiu. avast! Home pot considerar-se com una versi retallada de avast! Professional, encara que el seu motor de detecci i les actualitzacions sn les mateixes i tenen la mateixa freqncia.

A la versi avast! Professional es poden incorporar "skins" a l'interfcie d'usuari (la qual es pot establir en dos modalitats: bsica i avanada), actualitzacions PUSH, protecci especfica per a missatgeria instantnia i programaris P2P, possibilitat d'establir parmetres des de la lnia de comandaments, baix consum de recursos del sistema, etc. A ms permet escanejar el sistema abans de que arrenqui el sistema operatiu, per a tractar d'impedir que qualsevol tipus de malware s'installi a la memria.

L'empresa ofereix descomptes a escoles, ONGs, organitzacions caritatives, etc. que vulguin utilitzar la versi Professional.

Per a usuaris corporatius, estan disponibles les Suites i les versions Professional, Server, Linux, SBS, Kerio, ADNM, BartCD, PDA, etc. Per a usuaris domstics, a ms de la Home I la Professional, tamb es poden usar les variants PDA, BartCD i Linux.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159866" title="Acci Catalana Republicana" nonfiltered="4794" processed="4783" dbindex="64853">
Acci Catalana Republicana (ACR) fou un partit poltic catal d'ideologia nacionalista i republicana, que tamb va rebre el nom de Partit Catalanista Republic, i que fou creat el mar de 1931 en fusionar-se Acci Catalana i Acci Republicana de Catalunya. Entre els membres ms destacats del partit han estat Claudi Ametlla i Coll i Joaquim de Camps i Arboix.

La seva base electoral era formada per intellectuals, personalitats de professions liberals i classe mitjana. A les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 no accept de formar coalici amb Esquerra Republicana de Catalunya i fou derrotat a la majoria d'ajuntaments. Quan es proclam la Repblica Catalana el 14 d'abril Manuel Carrasco i Formiguera form part del govern provisional de Catalunya en nom del partit. A les eleccions generals espanyoles de 1931 va obtenir dos escons, un d'ells per al seu cap Llus Nicolau d'Olwer, que form part com a ministre d'economia del govern provisional de la Segona Repblica Espanyola.

Particip activament en l'elaboraci i l'aprovaci de l'Estatut de Catalunya i va obtenir un esc al Parlament de Catalunya. Quan s'aprov l'article 26 de la Constituci espanyola de 1931, que consagrava la lacitat de l'estat, alguns dirigents i militants abandonaren el partit, com Jaume Bofill i Mates, o b Carrasco i Formiguera, que es pass a la nova Uni Democrtica de Catalunya. Durant els fets del sis d'octubre de 1934 don suport al president Companys en la proclamaci de l'Estat Catal de la Repblica Federal Espanyola i tamb form part del Front d'Esquerres a les eleccions generals espanyoles de 1936.

Durant la guerra civil espanyola de 1936-1939 fou fidel al govern de la repblica, de manera que va obtenir representaci al Comit de Milcies Antifeixistes de Catalunya i participaci en alguns dels governs de coalici de la Generalitat de Catalunya. Desprs de la guerra civil es va dissoldre. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159868" title="Acci Republicana de Catalunya" nonfiltered="4795" processed="4784" dbindex="64854">
Acci Republicana de Catalunya (ARC) fou un partit poltic catal, fundat l'any 1930 i presidit per Antoni Rovira i Virgili, qui es va separar d'Acci Catalana, Josep Toms i Piera i Leandre Cervera i Astor. Pretenia ser un partit nacionalista d'ideologia ms esquerrana. Va prendre part al pacte de Sant Sebasti (1930), representat per Maci Mallol i Bosch, juntament amb Estat Catal i Acci Catalana. El mar de 1931 es fusion amb Acci Catalana, de la qual fusi sorgiria Acci Catalana Republicana.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159869" title="T'ou-kiue" nonfiltered="4796" processed="4785" dbindex="64855">
Els t'ou-kiue eren una horda turcomongola que al segle V eren vassalls dels joan-joan. La paraula T'ou-kiue era l'equivalent xins del turc "Turkt" o simplement "Turc" (trk) que vol dir "fort"  i tenien com a ttem al llop ja que l'ancestre mtic hauria estat alletat per una lloba; l'ancestre dels turcs va tenir segons la llegenda deu fills. Al damunt del pal de les seves banderes els turcs posaven una lloba d'or. 

Probablement eren descendents de grups xiongnu i vivien principalment al massis de l'Altai. Foren vassalls dels joan-joan i fidels aliats doncs el 546 van alertar de la revolta dels Tols; en aquest moment el seu khan era T'ou-men (en xins) ms conegut per la seva transcripci de Bumin. Quan aquest va demanat la ma d'una princesa joan-joan li fou negada. Llavors Bumin es va aliar al Si Wei del nord-oest de la Xina que li van concedir la ma d'una princesa imperial xinesa (551). A la guerra que va seguir amb els joan-joan, els turcs van conquerir Monglia i els joan-joan es va haver de refugiar a la frontera de Xina i foren establerts com a vigilants a les marques frontereres. Bumin portava el ttol de khan o kakhan que havia estat en us entre els joan-joan i era un ttol mongol. Va establir la seva capital a l'alt Orkhon.

Bumin va morir el 552 i els seus dominis es van repartir entre els dos fills: Muhan (553-572) khan dels turcs que va dominar sobre les hordes orientals, i Istami, yabghu (prncep) supeditat a l'anterior, que va governar sobre les hordes occidentals.

Vegeu: Turcs occidentals i Turcs orientals

Referncia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159870" title="Grup Danone" nonfiltered="4797" processed="4786" dbindex="64856">



El Grup Danone (Groupe Danone SA en francs), ms conegut com Danone (o Dannon als Estats Units) s una empresa multinacional de productes alimentaris que t la seva seu a Pars. 

Est especialitzat en productes lactis, especialment en el seu fams iogurt. Danone posseeix les marques Agua Salus, Aguas de Lanjarn, Volvic, Evian, Badoit, Lattella, Actimel/Activia i Lu (galetes). 

L'empresa va ser fundada el 1919 per Isaac Carasso a Barcelona, com una petita fbrica que produa iogurts. El nom de la fbrica va ser "Danone" pel diminutiu del nom del seu primer fill, Daniel.

Enllaos externs.
 Pgina web del Grup Danone;
 Institut Danone ;
 Pgina web de Danet ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159872" title="Antivirus" nonfiltered="4798" processed="4787" dbindex="64857">
Un programa antivirus s un programa informtic que intenta identificar, parar i eliminar virus informtics i altre programari malicis (malware).

Els programes antivirus solen emprar dos tcniques diferents per a aconseguir aquest objectiu:
 Examinar (escanejar) arxius buscant virus coneguts que s'ajustin a les definicions recopilades a un diccionari de virus.
 Identificar comportaments sospitosos de qualsevol programa informtic que pugui suggerir una infecci. Aquest anlisi pot incloure captures de dades, monitoritzaci de ports i altres mtodes. ;

La major part dels antivirus comercials utilitzen ambdues tcniques, emfatitzant l's de la del diccionari de virus.

Usualment, el terme antivirus tamb s'havia emprat per a designar virus informtics benignes que es dispersaven i combatien els virus maliciosos. A era com a la plataforma d'ordinadors Amiga.

 Programes antivirus .
 avast!;
 AVG Anti-Virus ;
 Kaspersky Anti-Virus ;
 McAfee VirusScan;
 Norton AntiVirus ;
 Panda Antivirus;
 Thunderbyte;
 Windows Live OneCare;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159873" title="Daniel Cardona i Civit" nonfiltered="4799" processed="4788" dbindex="64858">
Daniel Cardona i Civit  (Barcelona 1890 - Sant Just Desvern, Baix Llobregat, 1943) fou un poltic catal, conegut pels pseudnims de Vibrant i l'irlands, un dels ms actius de l'independentisme insurreccional dels anys 20 i 30.

De molt jove, molt influt per les idees del doctor Domnec Mart i Juli, va militar a Uni Catalanista i en la Joventut Catalanista. Influt per l'aixecament de Pasqua irlands, es decant per la via insurreccional i militarista per a aconseguir la independncia de Catalunya. El 1919 va formar part de la Federaci Democrtica Nacionalista i el 1921 va collaborar en la fundaci d'Estat Catal amb Francesc Maci i Lluss. 

Instaurada la Dictadura de Miguel Primo de Rivera, fou perseguit, processat i condemnat. Per aquest motiu s'exili a Frana amb Maci, on segu cursos de formaci militar i fou patrocinador de la Societat d'Estudis Militars. Viatj per diversos pasos, collabor amb Francesc Maci, i particip en la creaci de La Bandera Negra propugnant una actuaci ms radical que la de Maci, amb el qual va trencar abans dels fets de Prats de Moll. Les autoritats espanyoles, per, l'acusaren de complicitat en el complot de Garraf. 

Pel febrer de 1931, desprs de l'amnistia en proclamar-se la Segona Repblica Espanyola, torn a Catalunya. Totalment contrari a la poltica de Maci, cre i dirig l'organitzaci Nosaltres Sols!.  Tamb fou alcalde de Sant Just Desvern, on tenia la casa pairal. Particip en els fets del sis d'octubre del 1934, i en fracassar va fugir a Frana. Novament amnistiat, va tornar el 1936 i va  tornar a ocupar l'alcaldia de Sant Just Desvern. A principis d'estiu de 1936 Nosaltres Sols! s'integr a Estat Catal conservant autonomia interna, quan aquest decid separar-se de Esquerra Republicana de Catalunya.

En acabar els Fets de Maig de 1937 va exiliar-se al sud de Frana, on rest quan la guerra d'Espanya finalitz. Va collaborar activament amb la Resistncia francesa enquadrat, com la resta de membres de Nosaltres Sols! i el propi Estat Catal, al Front Nacional de Catalunya, del qui Cardona seria un dels seus principals impulsors. Les seves tasques de resistncia seguiren durant l'ocupaci de Frana pel Tercer Reich a la Segona Guerra Mundial. Greument malalt, el 1942 va tornar clandestinament al seu poble, on hi va morir el 7 de mar de 1943. Les autoritats obligaren a la famlia a celebrar un enterrament intim, a primera hora del mat, i sota una gran vigilncia policial.

 Obres .
 La Batalla (1923) amb  de Joan Salvat-Papasseit;
 Res de nou al Pirineu... (1933);

 Documentaci .
 Joan-Pere Pujol, Daniel Cardona Civit i Nosaltres Sols!, Cercle Alfons Mias, Sant Gens de Fontanes, 2003.

 Enllaos Externs .
 Articles de Daniel Cardona a la plana web d'Estat Catal;
 Articles de Daniel Cardona al frum d'Estat Catal;
 Vdeo amb imatges de Nosaltres Sols!;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159874" title="Bumin" nonfiltered="4800" processed="4789" dbindex="64859">
Bumin (mort el 552) fou el primer gran khan dels turcs.

Els turcs eren al segle VI una horda vassalla dels joan-joan i eren coneguts com T'ou-kiue pels xinesos (Turkt o Trk en turc, traduit per "fort"). Tenien com a khan a T'ou-men (en xins) ms conegut per la seva transcripci de Bumin, que era un vassall lleial. Bumin, desprs de denunciar a la horda dels tols, rebel als joan-joan, va demanar en agrament (vers 547) la ma d'una princesa joan-joan, per li fou negada. Llavors Bumin es va aliar als Si Wei del nord-oest de la Xina que li van concedir la ma d'una princesa imperial xinesa (551). A la guerra que va seguir amb els joan-joan, Bumin va conquerir tota Monglia i en va expulsar als joan-joan. Va establir la seva capital a l'alt Orkhon.

Bumin va morir el 552 i els seus dominis es van repartir entre els dos fills: Muhan (553-572) khan dels turcs que va dominar sobre les hordes orientals, i Istami, yabghu (prncep) supeditat a l'anterior, que va governar sobre les hordes occidentals i foren l'origen dels anomenat khanat dels turcs occidentals i khanat dels  turcs orientals.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159877" title="Cortes de Baza" nonfiltered="4801" processed="4790" dbindex="64860">

El municipi de Cortes de Baza es troba situat al nord de la provncia de Granada. 

 Etimologia .
Prov de l'rab "Qultis" heretat del llat "cohors-ortis", el significat del qual s'usava antigament per referir-se a una petita explotaci agrcola i de ramaderia ('cotijo', corral, casa de camp). 

 Distribuci de la poblaci .


Font: INE.

Demografia.

 Histria .
Va ser una zona d'assentament hum des de la prehistria. Actualment intenta desenvolupar-se grcies al turisme rural amb les seves nombroses cases-cova. 
Cortes de Baza alberga una esglsia del segle XVI d'estil renaixentista que encara conserva el seu art mudjar, realitzat per artesans moriscs.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159878" title="Copa Catalunya de futbol masculina 2006-2007" nonfiltered="4802" processed="4791" dbindex="64861">
En la Copa de Catalunya 2006-07, el FC Barcelona i el RCD Espanyol, juguen directament les semifinals.
  

Primera ronda.






Segona ronda.


Tercera ronda.


Quarta ronda.


Vuitens de final.


Quarts de final.


Semi-finals.

Llanaments de penals: (0-1) Angel, (0-1) Luismi (aturat), (0-2) Julin, (1-2) Cristian, (1-3) Javi Mrquez, (1-3) Galvn (fallat), (1-3) Palanca (aturat), (2-3) Sergio Rodrguez, (2-4) Chica.  

UE Lleida: Gonzalo, scar, Povedano, Galvn, Cristian, Luismi, Urrea (71. Pau Bosch), Lzaro (46. Keko) Joan Tomas (62. Omar), Santos (86. Myor) i Tato (46. Sergio Rodrguez). 
RCD Espanyol: Gorka Iraizoz (71. Biel Ribas); Francisco Javier Chica, Jos Mara Lacruz (57. Toni Lao), David Garca; Fede, Ito (57. Javier Mrquez), ngel, David De Pablos; Ferran Corominas (57. Miquel Palanca), Julin i Marc Pedraza.




Gimnstic de Tarragona: lvaro Iglesias; Jos Mara Calvo, Jess Serrano, Anibal Matelln, scar Lpez; Carlos Merino (69. Antoni Pinilla), ngel Morales, David Generelo; Gil (74. Daro), Ismael i Ariza Makukula (22. Rubn Castro, 83. Osado). 
FC Barcelona: Albert Jorquera; Juliano Belletti, Oleguer, Jess Olmo, Sylvinho (74. Thaer); Marc Crosas (67. Llus Sastre), Thiago Motta (88. Marc Valiente), Vctor Vzquez (46. Andrea Orlandi); Ludovic Giuly (60. Toni Calvo), Santiago Ezquerro i Giovanni Dos Santos.

Final.

Llanaments de penals: (0-0) ngel (fallat), (0-1) Ezquerro (aturat), (1-1) Julin, (1-2) Giovani, (2-2) Palanca, (2-3) Belletti, (3-3) De Pablos, (3-4) Crosas, (4-4) Lao, (4-5) Motta 

RCD Espanyol: Gorka Iraizoz, Francisco Javier Chica (73. Moiss); Jarque (57. Jos Mara Lacruz); Toni Lao, Fede, Rufete (57. David De Pablos); Julin, ngel, Moha (73. Ito); Ferran Corominas (57. Miquel Palanca); i Marc Pedraza.
FC Barcelona: Albert Jorquera; Juliano Belletti, Oleguer (64. Marc Valiente); Jess Olmo, Sylvinho (78. Thaer); Llus Sastre, Thiago Motta, Marc Crosas (72. Busquets); Giovanni Dos Santos, Santiago Ezquerro i Andrea Orlandi (57. Toni Calvo).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159879" title="Cortes y Graena" nonfiltered="4803" processed="4792" dbindex="64862">

Cortes y Graena s un municipi de la provncia de Granada. 

L'ajuntament de Cortes y Graena est format pels municipis de Cortes, Lopera, Los Baos i Graena. Se situa al nord de Sierra Nevada. T una superfcie de 22 km  i una altitud de 971 m. La seva poblaci s de 1.000 habitants aproximadament. Est situat a 8 km de Guadix i a 50 km km de Granada. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159880" title="Tols" nonfiltered="4804" processed="4793" dbindex="64863">
Tols o Tlch foren una horda derivada de l' horda dels kao-kiu, que vivia principalment a la part sud de l'Altai. 

Al segle V foren vassalls dels joan-joan per abans del 508 es van revoltar i el 508 els van derrotar. Els joan-joan van passar a l'ofensiva i el 516 el sobir tols fou mort pels joan-joan i els tols van quedar altre cop sotmesos.

Es van revoltar el 521, durant la guerra civil dels joan-joan, per foren derrotats. Van romandre subjectes fins que el 546 es van revoltar altre cop, per foren derrotats pels joan-joan que van tenir el suport dels seus parents, els turcs o t'ou-kiue, una horda turca emergent, vassalla dels joan-joan, als que van acabar sotmesos vers el 552.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159882" title="Diezma" nonfiltered="4805" processed="4794" dbindex="64864">

Diezma s un municipi de la provncia de Granada, amb una superfcie de 41,94 km, una poblaci de 836 habitants (2004) i una densitat de poblaci de 19,93 hab/km.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159885" title="Yabghu" nonfiltered="4806" processed="4795" dbindex="64865">
Yabghu fou un ttol turc equivalent a prncep o gran cap, que van portar els sobirans de les hordes dels turcs occidentals supeditats per un temps als kakhan o gran khan dels turcs i de les hordes dels turcs orientals. En xins es deia Ye-pou.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159888" title="Josies" nonfiltered="4807" processed="4796" dbindex="64866">

Segons la Bblia, Josies (en hebreu          -     Yiyy h ben Amon) fou el setz rei de Jud (639 - 608 aC).

Era fill del rei Amon i Jedid, filla d Adai, de Boscat. Era descendent del Rei David d'Israel i pertanyia a la tribu de Jud. 

Quan tenia sis anys, el seu avi, el rei Manasss de Jud va morir i el seu pare fou coronat rei de Jud. Noms dos anys ms tard, Manasss fou assassinat al seu propi palau en una conspiraci de cortesans.

La gent de Jerusalem, enfurismada, va assaltar el palau i va executar els assassins del rei. Aleshores es va proclamar nou rei de Jud el prncep Josies de tan sols 8 anys.

Va tenir fins a tres fills que van arribar a convertir-se en rei de Jud. Amb la dama Hamutal va tenir diversos fills:
Joahaz, rei de Jud;
Matani, rei de Jud;

Amb la dona Zebud va tenir:
Eliaquim, qui es vendria als egipcis i seria coronat rei desprs de l'engarjolament del seu germ.
Xallum;

Quan va complir 24 anys, va comenar la reconstrucci del Temple de Jerusalem per deixar-lo com estava abans de les obres que va realitzar el seu avi Manasss de Jud, que havia dividit el Temple per a diversos cultes i religions. Segons la tradici jueva, l'any 622 aC es va localitzar a les obres del Temple La Tor, un llibre antic que parlava de les lleis de Moiss. Tamb va ordenar enderrocar tots els temples, imatges i altars a dus pagans i extrangers.

Va armar el seu exrcit i va entrar en territori del desaparegut Regne d'Israel (en aquells temps sota dominaci de Babilnia) i va cremar els altars i imatges de dus foranis.

L'any divuit del seu regnat es va tornar a celebrar la Pasqua que recordava l'alliberament d'Egipte per part de Moiss. Les festes foren extraordinries i els anals no recorden cap festa tan important des del temps dels jutges d'Israel.

L'any trenta-un del seu regnat va esclatar una guerra entre Assria i Egipte. El fara Nec va pujar amb el seu exrcit per travessar el Regne de Jud i marxar contra Assria, per Josies li plant cara, tement una invasi egpcia.

Els exrcits es van trobar a Meguid i els egipcis van massacrar els jueus. Josies result mort i el seu cos fou portat a Jerusalem on, desprs d'enterrar-lo, el seu fill Joahaz fou coronat rei de Jud. 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159889" title="Amon (Bblia)" nonfiltered="4808" processed="4797" dbindex="64867">
Segons la Bblia, Amon (en hebreu        -     Amon ben Menasheh) fou el quinz rei de Jud.

Era fill del rei Manasss de Jud i Meixullmet, filla d Hars, de Jotb. La seva famlia pertanyia a la Casa de David de la tribu de Jud. 

Va comenar a regnar amb vint-i-dos anys i desprs de dos anys de regnat, es va produir una conspiraci i result assassinat al seu propi palau.

La gent del poble, enfurismada, va assaltar el palau i va executar els assassins del rei. Aleshores es va proclamar nou rei de Jud, el primognit d'Amon, el prncep Josies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159890" title="Manasss" nonfiltered="4809" processed="4798" dbindex="64868">

Religi:
Al llibre del Gnesi, Manasss s el fill del patriarca Josep i cap de la tribu de Manasss.
Al Llibre dels Reis, Manasss s un rei de Jud, descendent del Rei David.
Tamb pot referir-se a la tribu de Manasss, una de les dotze tribus d'Israel.
Onomstica:
Constant Manasss, historiador bizant;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159892" title="Acaz" nonfiltered="4810" processed="4799" dbindex="64869">
Segons la Bblia, el Rei Acaz, de nom real Joahaz (en hebreu       -     Yehoahash ben Yotam) va ser el dotz rei de Jud.

Acaz a la Bblia.
Era fill del rei de Jud Jotam i, per tant, pertanyia a la Casa de David de la tribu de Jud. Va succeir el seu pare a la mort d'aquest quan comptava vint anys.

Sedut per religions extrangeres, no va dubtar a oferir en sacrifici el seu propi fill a un du pag, acci que va repugnar fortament el poble.

Ressn, rei d'Assria, i Pcah, rei del Regne d'Israel, van pujar contra Jerusalem i van assetjar-la, per no la pogueren prendre.

Va regnar durant setze anys i fou succet pel seu fill Ezequies.

Acaz en altres fonts.
En arxius del rei d'Assria Tiglath-Pileser III es va descobrir una inscripci on afirmava que rebia homenatge de Joahaz de Jud. Els historiadors no es posen d'acord si aquest Joahaz i el rei de Jud Acaz poden identificar-se com la mateixa persona.

 Tamb identificat en un butlla d'argila del segle VIII aC on es llegeix d'Ahaz de rei Jotham de Jud i en una altra on es cita d'Ushna, servent d'Ahaz.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159893" title="Partit Republic d'Esquerra" nonfiltered="4811" processed="4800" dbindex="64870">
El Partit Republic d'Esquerra (tamb conegut com a Partit Catal d'Esquerra) fou un partit poltic catal format el juny del 1935 pels grups catalans de la Izquierda Republicana, creada per l'abril del 1934 de la fusi d'Accin Republicana de Manuel Azaa, els radicals socialistes de Marcell Domingo i Sanjun i l'ORGA de Santiago Casares Quiroga. El seu comit executiu era format per Faust Ballv i Pellicer i Eduard Albors (del Partit Catal d'Acci Republicana) i per Brauli Solsona, Ramon Noguer i Comet i Ramon Nogus i Biset (dels radicals socialistes). Present tres candidats (Domingo, Nogus i Bizet, i Ballv) en el Front d'Esquerres a les eleccions de febrer del 1936 que resultaren elegits diputats. A l'exili, formaren part del Consell Nacional de la Democrcia Catalana amb altres partits catalans.

s un partit de caire laic i republic que encara es mant existent com a membre d'Izquierda Republicana. Els seus dirigents van marxar a l'exili i no fou novament legalitzat fins el 1977. El 1986 formar part de la coalici Izquierda Unida fins el 2002, quan decid participar a les eleccions en solitari. A les eleccions municipals del 2007 va obtenir un miler de vots.

 Enllaos externs .
 Pgina del PRE;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159895" title="Jotam" nonfiltered="4812" processed="4801" dbindex="64871">
Segons la Bblia, Jotam (en hebreu        -     Yotam ben Uziyah) va ser l'onz rei de Jud.

Era fill del rei de Jud Ozies i Jeruix. Pertanyia a la Casa de David de la tribu de Jud i va succeir el seu pare a la mort d'aquest quan comptava vint-i-cinc anys.

Va fer construir la porta superior del Temple de Jerusalem, per no pogu dedicar-se a l'embelliment del Temple ja que s'hagu de defensar de les embestide blliques del rei d'Assria, Ressn, i del rei del Regne d'Israel, Pecahi.

Desprs de setze anys de regnat, va morir i fou succet pel seu fill Acaz.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159897" title="Lser Nd:YAG" nonfiltered="4813" processed="4802" dbindex="64872">
El lser Nd:YAG, o ms especficament lser de granat d'itri i alumini dopat amb neodimi, s un tipus de lser d'estat slid que utilitza com a medi actiu un cristall de granat d'itri i alumini (Y3Al5O12), en el qual s'acostuma a substituir un 1% en pes de l'itri per toms de neodimi triplement ionitzat (Nd3+). El primer lser Nd:YAG fou construt el 1964 als laboratoris Bell pe J. E. Geusic i collaboradors.

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159899" title="Blas de Fourns" nonfiltered="4814" processed="4803" dbindex="64873">
Bls de Fourns (Narbona, 1761 - Saragossa, 1845) fou un tinent general espanyol d'origen francs que particip al setge de Girona de 1809.

Nascut en el si d'una famlia de la petita noblesa del sud de Frana, l'esclat de la Revoluci Francesa el port a l'exili a Alemanya, Itlia i, finalment, Espanya al 1794. Havent comenat la carrera de militar 1785, desprs d'haver estudiat filosofia i teologia a la seva ciutat natal, serv com a voluntari de la Legi Reial dels Pirineus durant la Guerra Gran. Finalitz aquesta conflagraci amb el grau de tinent i es dedic a la instrucci de cadets a Mallorca.

En esclatar l'aixecament de 1808 contra l'ocupaci francesa d'Espanya, Fourns fou transferit a l'avantguarda de la lnia del Fluvi, i l'any segent entr a Girona per participar en la defensa del Setge de 1809, que patiria la ciutat del 2 de maig a l'11 de desembre. Aleshores, tenia el grau de tinent coronel. Sota les ordres d'lvarez de Castro destac a la defensa de la ciutat i obtingu el grau de brigadier. Reb l'encrrec de la defensa del castell de Montjuc amb el general Guillermo Nash. Amb la capitulaci de la plaa el 10 de desembre, fou enviat a Frana com a presoner de guerra. Desprs de diversos intents, aconsegu d'evadir-se a l'inici de 1814 i s'incorpor a l'avantguarda austraca. Aviat, retorn a Espanya i al 1816 fou nomenat cap de la plana major de l'exrcit expedicionari d'Amrica, que havia de lluitar contra els independentistes de les colnies espanyoles al continent.

Durant el Trienni Liberal, s'opos frontalment al nou govern i fou recls diversos cops entre 1820 i 1823. Quan els Cent mil fills de Sant Llus recuperaren el poder absolut per a Ferran VII, Fourns fou nomenat governador de Tarragona. Al 1824 reb el grau de tinent general, un dels ms elevats de l'exrcit espanyol. Entre 1825 i 1830 ocup la Capitania General de Granada, de Guipscoa i, finalment, d'Arag. Aquest darrer crrec el mantingu fins al 1832, quan es retir de la vida activa a l'exrcit. Aleshores, ocup crrecs civils a Saragossa, tals com el de director de la Societat Econmica d'Amics del Pas, o el de president de la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Llus.

Durant els darrers anys de la seva vida, se centr a la redacci d'un dietari sobre el setge de Girona de 1809, amb una collecci important de documentaci i fonts originals. Aquesta collecci fou donada per la vdua del general a l'Ajuntament de Girona al 1864 i estudiada pel poltic i historiador giron Emili Grahit i Papell.

Bibliografia.
GRAHIT, Emili, "El general Don Blas de Fourns y su diario del sitio de Gerona en 1809", a Revista de Gerona, XIV (1890), pp. 21-30.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159900" title="Joram" nonfiltered="4815" processed="4804" dbindex="64874">
Segons la Bblia, Joram (en hebreu         -       Yehoram ben Yehoshafat) fou el cinqu rei de Jud.

Pertanyia a la Casa de David de la tribu de Jud i era fill del rei de Jud Josafat, a qui succe. Tenia trenta-dos anys en el moment de coronar-se rei de Jud i va regnar fins a la seva mort que ocorregu quan tenia quaranta anys a Jerusalem. 

En morir el seu pare i ser proclamat rei, va assassinar tots els seus germans per evitar possibles reclamacions del tron. Es va casar amb Atalia, una filla del rei Acab d'Israel, i va adorar pblicament dus estrangers, cosa molt mal vista pel poble jueu.

Durant el seu regnat els edomites van sublevar-se contra Jud i van aconseguir la seva independncia. Els filisteus i els rabs feien incursions de saqueig al territori de Jud, que Joram mai va poder controlar. Fins i tot, van arribar a saquejar el palau reial de Jerusalem, en una rtzia en la qual es van endur algunes de les esposes del rei i van matar tots els seus fills excepte el ms petit, anomenat Jehoahaz o Ahazi.

Es va contagiar d'una malaltia a l'estmac i va morir al cap de dos anys enmig de grans patiments i dolors. El poble no va guardar dol per la seva mort i no fou enterrat juntament amb els altres reis de Jud. Fou succet pel seu nic fill viu, Ahazi.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159902" title="Josafat" nonfiltered="4816" processed="4805" dbindex="64875">


Segons la Bblia, Josafat (en hebreu          -    Yehoshafat ben Asa) fou el quart rei de Jud.

Pertanyia a la Casa de David de la tribu de Jud i era fill del rei de Jud As, a qui succe, i la reina Azub.

Quan comptava trenta-cinc anys mor el seu pare i ell fou coronat rei. Va pactar una treva indefinida amb el regne d'Israel, poc desprs va visitar el rei Acab d'Israel i van fer una aliana per atacar Assria. Per van resultar derrotats i Acab fou mort.

Tamb va lluitar contra els moabites, els ammonites i els menites. 

Josafat va intentar fer expedicions a Ofir a la recerca d'or, per no ho aconsegu mai. Va continuar el pacte d'amistat fet amb Acab durant els regnats dels fills d'aquest, Ahazi i Jehoram. Va intercedir davant el profeta Eliseu en favor d'aquest ltim.

Els seus fills foren:
Joram;
Azari;
Jehiel;
Zecariahu;
Azariahu;
Micael;
Xefatiahu;

Quan va morir comptava 60 anys i fou succet pel seu fill Joram.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159903" title="As" nonfiltered="4817" processed="4806" dbindex="64876">
Segons la Bblia, As (en hebreu       -     Asa ben Aviyam) fou el tercer Rei de Jud.

El seu pare era el rei Abies, pertanyent a la tribu de Jud i a la Casa de David.

As, segons el Llibre dels Reis, va regnar quaranta-un anys. Fu destruir tots els dols de dus pagans construts pel seu pare Abies i el seus avis Roboam i Maac.

Tot i que As va mantenir la tradicional guerra entre Israel i Jud, durant trenta-cinc anys no es produ ni un sol enfrontament armat excepte en el perode de dos anys de regnat de Baix d'Israel, quan va pactar una aliana amb Benadad, nt d Hezion, rei d'Assria, que residia a Damasc, i junts van atacar Baix.

Ja vell, va agafar una malaltia als peus que li va provocar la mort dos anys desprs. Va ser succet pel seu fill Josafat.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159905" title="Abies" nonfiltered="4818" processed="4807" dbindex="64877">
Segons la Bblia, Abies (en hebreu        -      Aviyam ben Rehav am) fou Rei de Jud.

El seu pare era el rei Roboam, de la Casa de David, i la seva mare es deia Maac i era nta d'Absalom, fill del Rei David.

Abies, segons el Llibre dels Reis, va regnar noms tres anys, en els quals va continuar la guerra iniciada pel seu pare contra Jeroboam, rei del Regne d'Israel. Va aconseguir ocupar les ciutats de Betel, Jeixan i Efron i mplies franges de terreny lmitrof entre ambds regnes.

Segons l'Antic Testament, Abies va tenir catorze mullers i va engendrar vint-i-dos fills i setze filles.

Va ser succet pel seu fill As.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159910" title="Roboam" nonfiltered="4819" processed="4808" dbindex="64878">
Segons la Bblia, Roboam (en hebreu         -     Rehav'am ben Shelomoh) va ser el primer Rei de Jud succeint el seu pare, el rei Salom d'Israel.

Roboam era fill del Rei Salom i l'ammonita Naamah, per tant, era nt del Rei David i pertanyent a la tribu de Jud.

Successi del seu pare.
Cap al final del regnat del seu pare van comenar les queixes per la duresa fiscal del monarca. Fins i tot van produir-se algunes revoltes violentes contra el rei que foren aplacades; Hadad (fill de l'ltim rei independent de l'Edom), Rezon de Sob i Jeroboam (oficial de Salom) van sublevar-se.

A la mort del Rei Salom fou coronat Roboam a Jerusalem. Pocs dies desprs, Roboam va viatjar a Siquem on tot el poble d'Israel havia de proclamar-lo rei per, un cop, all, les deu tribus del nord van negar-se a reconixer-lo si no alleugeria la crrega fiscal que els havia imposat Salom. 

Roboam els comunic que les crregues fiscals continuarien i les deu tribus del nord d'Israel van negar-se a reconixer-lo com a rei. Aleshores, va enviar els seu home de confiana Adoram a parlamentar per aquest va ser apedregat fins la mort i el mateix Roboam va haver de fugir a cavall cap a Jerusalem, on fou coronat Rei de Jud per les dues tribus lleials, Jud i Benjam.

Poc desprs, l'oficial de Salom que s'havia revoltat contra l'autoritat reial, Jeroboam, va tornar del seu exili a Egipte i fou coronat Rei del Regne del Nord d'Israel per les deu tribus revelades contra Roboam.

Rei de Jud.
Roboam tenia quaranta-un anys quan va comenar a regnar i va morir amb cinquanta-vuit anys.

Conscient que no podia recuperar el regne d'Israel a Jeroboam, va fortificar totes les ciutats fronteres del regne de Jud i va repartir els seus fills per administrar-les. En els primers temps de regnat van arribar al regne gaireb tots els levites del regne d'Israel, que havien estat expulsats per Jeroboam.

Amb tot, l'any cinqu del seu regnat Jud fou envat pel fara Xixac (identificat amb Shoshenq I, fara de la Dinastia XXII que va regnar del 943 aC fins el 922 aC) qui assot i expoli tots els tresors de Jerusalem.

Npcies i descendents.
Roboam va seguir l'exemple del seu pare Salom d'Israel i va tenir divuit mullers i seixanta concubines que li van donar un total de vint-i-vuit fills i seixanta filles. Els seus fills foren designats administradors de diverses ciutats, d'aquesta manera, cadascun d'ells possea les seves prpies regions autnomes i no es barallaven per la successi.

La muller preferida de Roboam era la seva cosina Maac, filla d'Absalom, i amb qui tingu diversos fills:
Abies, rei de Jud a la mort del seu pare;
Atai;
Ziz;
Xelomit;

Una esposa fou Mahalat, filla del seu germ Jerimot. Amb ella li nasqueren:
Jeuix;
Xemari;
Zham;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159914" title="David" nonfiltered="4820" processed="4809" dbindex="64879">


Segons la Bblia, David (en hebreu,       -    David ben Yishay) va ser el ms gran rei d'Israel. Durant el seu regnat la naci jueva va arribar al seu mxim esplendor. Va ser Rei de Jud durant set anys i sis mesos i Rei d'Israel durant trenta-tres anys.

Orgens.

David era fill de Jess, de la tribu de Jud. Vivia a Betlem amb el seu pare i els seus set germans.

Eren una famlia humil que es dedicava a pasturar els seus ramats. David tenia afici per la msica i sabia tocar molt b algun instrument de corda que havia de ser de corda polsada, i que les diferents traduccions de la Bblia no es posen d'acord si era una lira, una arpa o una ctara. Consegentment, tampoc no hi ha acord en la iconografia

Escollit per Du.
Un dia en temps del rei Sal, el profeta Samuel va presentar-se a casa de Jess. Va explicar-li que volia conixer els seus fills. Desprs de conixer-los a tots, va ungir amb l'esperit de Jehov el fill ms petit de Jess, David.

Al cap de poc temps, van arribar uns missatgers del rei per endur-se David a palau. En arribar, Sal va demanar-li que es queds amb ell per tocar-li l'arpa durant les nits, ja que no podia dormir i havia sentit a dir que el jove pastor era molt bon msic. David va acceptar i vivia a cavall de Betlem i el palau del monarca.

David i Goliat.

Temps desprs, el seu pare Jess el va enviar a buscar l'exrcit israelita per cercar notcies dels seus germans grans Eliab, Abinadab i Xim. En arribar al lloc de la batalla, va observar que hi havia un gegant filisteu anomenat Goliat que esperava contrincant ja que ning gosava enfrontar-s'hi.

Malgrat ser jove i inexpert en l'art de la guerra i que Goliat feia dos metres i mig, David va fer una pregria a Du i va demanar perms a Sal per enfrontar-se al gegant. David explic que havia matat un lle i un s amb la seva fona quan aquestes bsties van atacar el seu ramat. El rei va donar-li llavors perms per sortir a l'encontre del gegant.

Aix, David fou vestit amb una armadura per li resultava massa pesada i, com que no es podia moure, va treure-se-la. Va anar a agafar cinc palets d'un torrent proper i va sortir al camp de batalla amb la seva fona a la m com a nica arma.

Goliat va riure's de David perqu era jovenet, ros i tenia un aspecte delicat. Llavors, el pastor va posar un palet a la fona, va comenar a fer-la girar i va disparar contra Goliat. La pedra va anar directament al fron del gegant, que va caure a terra. David va anar corrent cap a Goliat, va desenvainar-li l'espasa i li va tallar el cap. Els filisteus van marxar corrents espantats per foren perseguits per l'exrcit de Sal i van ser derrotats.

Desprs d'aquests fets, Sal va donar un rang alt a David dins l'exrcit israelita i sempre es feia acompanyar pel jove. El fill de Sal, Jonatan va quedar admirat per David i se l'estimava com a s mateix (1Sam, 18:3).

Sal gels de David.
Passava el temps i la fama de David era cada cop ms gran. Un dia, quan tornaven Sal i David d'una victria al camp de batalla, el rei va sentir com unes dones cantaven:
<<Sal n ha matat milers, ;
i David, desenes de milers!>>;
llavors el rei va comenar a mirar malament al jove David.

Poc desprs, mentre David estava tocant la lira per al trasbalsat Sal, aquest va agafar una llana i, en un moment de rbia, va disparar-la contra David. La llana va passar a pocs centmetres de David i es va clavar a la paret.

Desprs d'aix, Sal va nomenar David comandant dels exrcits reials per a qu estigus al capdavant de les batalles i hi hagus ms possibilitats que mors. Per David tornava de totes les guerres, i tornava victoris. Aix que la seva fama encara va augmentar ms.

El rei, decidit a treure's David de sobre, va prometre-li la m de la seva filla gran Merab si li portava cent prepucis de filisteus. David va fer una expedici i va tornar amb dos-cents prepucis tallats de filisteus. Aleshores, Sal va negar-li la m de la seva filla gran. Per va resultar que la filla petita Mical estimava en secret David i va demanar al seu pare per casar-s'hi ella. D'aquesta manera fou com David es cas amb Mical i esdevingu gendre de Sal.

Un dia estant al palau tocant l'arpa, de nou Sal va llenar-li una llana. Aquest cop David hagu d'esquivar-la i fugir corrents cap a casa. Per la nit, la seva esposa Mical el despert i l'aconsell que fugs perqu el rei havia enviat sicaris a assassinar-lo. Mical va ajudar-lo a depenjar-se per la finestra i va ficar al llit el terafim (l esttua de l dol domstic). Quan arribaren els enviats van veure que David ja no hi era i ho comunicaren al rei.

David va anar-se'n fins a Ram, on vivia Samuel i li va explicar que Sal havia intentat matar-lo diverses vegades. Aleshores, Samuel va convidar David a quedar-se a casa seva. Al cap d'uns dies van arribar uns soldats del rei amb l'ordre de detenir David. A l'entrar al poble els soldats van comenar a profetitzar. Aix es va repetir fins a tres vegades. Desprs, el propi Sal en persona va presentar-se all i li va passar el mateix; el Senyor el va torbar, es va despullar, es va estirar a terra i va comenar a profetitzar.

Exili.
David va marxar cap a la poblaci de Nob, on Ahimlec, fill d'Ahitub, i altres sacerdots van donar-li menjar i l'espasa que havia pertanyut a Goliat. Desprs, David va arribar a la ciutat filistea de Gat on s'install. Quan el van reconixer com al guerrer que va vncer Goliat, va tenir por de ser assassinat i comenar a fer-se el boig.

Aleshores David va marxar d'all i es va refugiar a una cova prop d'Adullam, on va rebre la visita del seu pare Jess i els seus germans. Poc a poc es van anar unint a ell tota mena d'homes que portaven una vida descarriada i es va fer el seu capitost. Un temps ms tard va arribar a la cova Abiatar, fill del sacerdot Ahimlec i li va explicar que el rei Sal havia matat tots els habitants de Nob, per haver-li donat allotjament quan va fugir del palau reial.

Un dia, Sal va organitzar una expedici de 3.000 homes per capturar David. Estant en un terreny abrupte, Sal va entrar a una cova a fer necessitats i va resultar que David i els seus homes estaven amagats al fons d'aquella gruta. David va tallar la vora del mantell del rei i, quan aquest va sortir, ell es va posar al seu darrere i li va fer una reverncia. Aleshores, Sal el va veure, van fer un pacte i van despedir-se.

En aquells temps hi havia un home de la tribu de Jud anomenat Nabal que vivia amb la seva esposa Abigail a Maon. Ell era aspre i barroer i ella era assenyada i bonica. David va enviar uns mossos a Nabal demanant ajuda, per ell no en volgu saber res i reneg. Aleshores David i una partida dels seus bandolers van anar a atacar Nabal per just abans d'arribar-hi, Abigail va sortir per suplicar pel seu esps. Al cap de deu dies per, Nabal va morir d'un atac de cor. Poc desprs, David va demanar-li la m a Abigail i aquesta va acceptar. 

Un temps desprs, David i els seus homes van avistar el camapament de Sal. David va poder entrar d'amagat i es va introduir a la tenda del rei. Aquest estava dormint i David li agaf la llana i la gerra d aigua de la capalera de Sal, i se n van anar sense que ning els veis ni se n adons ni es desperts. Un cop fora del campament, va comenar a cridar i els gurdies es van despertar. Aleshores Sal va prometre-li que no el perseguiria ms.

David va anar a viure amb les seves dues mullers, Abigail i Ahinam, i els seus homes a la poblaci filistea de Gat. All, el rei Maoc li va concedir la ciutat de Siclag en feu. David va viure en aquell indret una any i quatre mesos durant els quals es va dedicar a fer incursions salvatges contra els gueixurites, els guerizites i els amalequites tot i que al rei Maoc li deia que havia anat contra els quenites o al sud de Jud.Un dia els amalequites van atacar Siclag i van capturar la poblaci com a esclaus, quan David va arribar al poble va comenar una persecuci dels bandits i va aconseguir salvar tots els ostatges.

Tres dies desprs d'aquesta incursi va arribar un home a Siclag i els va explicar que el rei d'Israel Sal i el seu fill Jonatan havien mort a Guilboa contra els filisteus.

David, rei de Jud. 

Aleshores, David va marxar cap a Hebron, on s'hi install i fou proclamat rei de Jud. Per l'nic fill supervivent de Sal, Ixbixet va reclamar la corona del seu pare i es va proclamar rei d'Israel.

Llavors totes les tribus van anar posant-se en favor d'Ixbixet excepte la tribu de Jud, que recolz David. 

Al cap de poc, es van trobar a una font de Gabaon dotze benjaminites favorables a Ixbixet i dotze seguidors de David. Tots van morir, aleshores l'exrcit de David i l'exrcit d'Abner, general d'Ixbixet, van lliurar una durssima batalla en qu van morir dinou homes de David i tres-cents setanta enemics.

La guerra civil va durar dos anys en qu la Casa de Sal s'anava
debilitant i la Casa de David anava guanyant adeptes. Un bon dia, Abner i David van fer un pacte pel qual David esdevindria rei d'Israel sense ms sang derramada.

Quan Abner sortia de la trobada, un nebot de David, Joab, el va assassinar perqu creia que tot havia estat una trampa. Quan David ho va saber va ordenar enterrar Abner a Hebron i va maleir Joab i tota la seva famlia.

Poc desprs, es van presentar Baan i Recab, fills de Rimmon, caps d'escamots de l'exrcit d'Ixbixet amb el cap del fill de Sal. L'havien assassinat a traci. David s'enfurism molt, va fer tallar els peus i les mans a aquells tradors, els mat i desprs va enterrar el cap d'Ixbixet al sepulcre d'Abner.

David d'Israel.
Amb el seu rival mort, les tribus d'Israel van acceptar-lo com a rei. Aleshores, desprs del dol per Ixbixet, David fou coronat Rei d'Israel. Encara es va quedar cinc anys i sis mesos a Hebron fins que va aconseguir conquerir la ciutat dels jebusites i va anar a installar-s'hi, Jerusalem.

Poc desprs, va anar fins a Baal on hi havia l'Arca de l'Aliana i la fu traslladar cap a Jerusalem, amb la celebraci d'unes grans festes. Tamb es va voler recordar del seu amic mort Jonatan, fill de Sal, i va retornar totes les propietats de l'antic rei d'Israel al fill de Jonatan, Mefibixet.

Llavors David va organitzar un gran exrcit amb els millors homes de les tribus d'Israel i va anar a combatre els pobles vens per ampliar els seus dominis; filisteus, moabites, el rei de Sob, arameus de Damasc, siris, ammonites, filisteus i amalequites, tots van sofrir moltes baixes i finalment es van convertir en vassalls d'Israel. Altres nacions, tement ser envats per David, van aliar-se amb ell; el rei d Hamat, el rei de Tir i els edomites.

Segons el Segons Llibre de Samuel, aquests eren els oficials de David:
Joab, fill de la germana de David Serui, era cap de l exrcit;
Jehoixafat, fill d Ahilud, era cronista;
Sadoc, fill d Ahitud, i Ahimlec, fill d Abiatar, eren sacerdots;
Serai era conseller;
Benaiahu, fill de Jehoiad, manava els quereteus i els peleteus;
els fills de David eren sacerdots.

Rebelli d'Absalom.
Un temps desprs, David va saber que Absalom havia mort el seu germanastre Amnon perqu aquest havia violat la seva germana Tamar. Desprs d'estar un temps a l'exili, Absalom va tornar i, poc a poc, va anar convencent la gent que li fs costat. Finalment es va autoproclamar rei d'Israel a Hebron.

David va preferir marxar de Jerusalem per evitar un bany de sang. Aleshores, Absalom va traslladar la seva capital d'Hebron a Jerusalem i es va installar al palau del seu pare.

Poc desprs, els dos exrcits es van trobar prop d'un bosc i va comenar una batalla acarnissada; vint mil homes van morir en un sol dia. Els seguidors de David va guanyar. Absalom veient-se perdut, va agafar una mula que hi havia per all i va comenar la fugida. De sobte, en passar sota una alzina, va enganxar-se-li els cabells a les branques i es va quedar penjat a l'arbre, ja que la mula va continuar corrent.

Joab, en assabentar-se'n, va crrer cap all i va clavar-li tres llances a Absalom. Els seus escuders van rematar-lo. Desprs, van llenar el seu cos a un clot del bosc i van abocar-hi un munt de pedres al damunt. David va plorar amargament la mort del seu fill i va retornar a Jerusalem

Mort i successi.

Quan David ja era vell i, fatigat per una vida tan agitada, no podia moure's de la seva cambra, el seu fill Adonies actuava de regent. Per tamb el prncep Salom d'Israel volia acaparar poder.

David va proclamar hereu seu a Salom i aquest va ser coronat pel profeta Natan a Guihon uns dies ms tard. Quan Adonies va saber-ho, es va presentar al Rei Salom i li va jurar fidelitat. 

Dies ms tard, el Rei David va morir i va ser enterrat a Jerusalem.

La Casa de David.
La primera esposa de David fou Mical, filla del rei d'Israel
rei]] Sal. Quan David va escapar-se del palau reial per evitar ser assassinat pel seu sogre, aquest va casar la seva filla amb Palt, fill de Laix. Desprs de la mort de Sal i Ixbixet, Mical va ser retornada a David, va viure a Hebron i Jerusalem i va morir sense donar-li cap fill.

En segones npcies es va casar amb Ahinam, de Jizreel. Va viure amb David a l'exili i quan van installar-se a Hebron va nixer el seu nic fill:
Amnon, que va violar Tamar i fou mort per Absalom, en venjana.

La seva tercera esposa fou Abigail. Va conviure amb la segona esposa de David. Va donar-li un fill que nasqu a Hebron:
Quilab o Daniel;
A Hebron va tenir relacions amb altres dones apart de les seves esposes, que li van donar fills naturals:
Absalom el rebel i Tamar, fills de Maac, la filla de Talmai, rei de Gueixur;
Adonies, fill d Haguit;
Xefati, fill d Abital;

Tamb es cas amb Egl, qui li va donar un altre fill:
Itream;

Una vegada, ja a Jerusalem, David va veure una dona a Jerusalem anomenada Betsab i se'n va enamorar. Va emportar-se-la cap al palau i va jeure amb ella. Poc desprs Betsab va dir-li que estava embarassada i que estava casada amb Uries. Aleshores, David va fer portar-li alguns presents al marit i desprs el va posar a primera lnia de l'exrcit d'Israel. Uries va morir, Betsab enviud i es va casar amb David. Ja com a muller del rei van nixer els seus fills:
Un nad que va morir amb set dies;
Salom;

Ja com a rei d'Israel installat a Jerusalem, va prendre ms concubines amb qui tingu diversos fills. Amb la seva concubina Batxua, filla d'Amiel, va tenir:
Xammua o Xim;
Xobab;
Natan;

Amb la seva neboda Abihail, filla del seu germ gran Eliab va mantenir relacions de les que en nasqu:
Jerimot, pare de:
Mahalat, esposa de Roboam rei de Jud.

Altres fills naturals foren:
Ibhar;
Elixua;
Nfeg ;
Jafia;
Elixam;
Eliad o Baaliad;
Eliflet;
Ngah;

Quan era anci li van donar la jove verge Abisag per cuidar-lo, David per, no va jeure amb ella i solament li va fer companyia els ltims dies de la seva vida. 

Historicitat de David.
Durant la dcada de 1980 es va investigar l'rea antiga de la ciutat de Jerusalem, buscant restes edificis de la suposada poca en la que va viure el Rei David, per no es van trobar restes de cap palau ni cap construcci mnimament important.

Amb la informaci obtinguda, els arquelegs van determinar que, entre els segles XVI i VIII aC noms vivien unes 5.000 persones a la zona de Jerusalem, bsicament pagesos i ramaders.

En l'anomenada Pedra de Tal Dan, trobada als Alts del Golan i datada del segle IX aC, s'hi va trobar la inscripci Casa de David referida a la famlia del rei de Jud. De la mateixa poca s la Pedra Moabita, trobada el 1868 i on apareix la mateixa inscripci.
Aquestes dues proves arqueolgiques probarien l'existncia d'un rei David, tot i que no diuen res sobre si es tracta del Rei David que apareix a la Bblia.

D'aquesta manera, diversos estudiosos han intentat fer quatllar les probes histriques i han elaborat diferents teories, per exemple, que David fou un governador de Jerusalem en nom del rei filisteu Aquix (segons Baruch Halpern) o que David fou el lder d'una banda de bandolers que van capturar la ciutat de Jerusalem i la van dominar amb m de ferro durant molts anys, fins que van constituir-se en regne (segons Israel Finkelstein).
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159915" title="Jess" nonfiltered="4821" processed="4810" dbindex="64880">
Segons la Bblia, Jess (en hebreu,       -     Yishay ben Oved) fou el fill d'Obed i el pare del Rei David.

Jess era un home de la tribu de Jud que vivia Betlem amb els seus deu fills, vuit nois i dues noies:
Eliab, el primognit. Va anar a la guerra amb el rei Sal. La seva filla Abihail tingu un fill amb el Rei David.
Abinadab. Va anar a la guerra amb el rei Sal;
Xim. Va anar a la guerra amb el rei Sal;
Netanel;
Radai;
ssem;
David, el fill petit i futur rei d'Israel;
Serui, la germana gran. Mare d'Abisai, Joab i Assahel;
Abigal, qui es cas amb un ismaelita anomenat Jter i infant Amass;

Un dia va rebre la visita del profeta Samuel qui volia conixer els seus fills. Desprs de conixer-los a tots, va ungir el fill ms petit de Jess, David.

Poc desprs, un missatger del rei d'Israel Sal va arribar a casa seva i es va endur el jove David cap a la Cort reial, ja que el monarca se n'havia assabentat que el benjam de Jess tocava molt b la lira.

Al cap d'un temps, Jess va ordenar al seu fill petit David que ans al camp de batalla a veure com estaven els seus tres germans ms grans. Uns dies ms tard, van arribar notcies a Betlem que David havia mort el gegant filisteu Goliat i que havia entrat a la gurdia personal de Sal.

Temps desprs va anar a veure el seu fill a la cova d'Adullam, on s'havia refugiat del rei d'Israel Sal, que volia matar-lo per enveja.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159917" title="Obed" nonfiltered="4822" processed="4811" dbindex="64881">
En l'Evangeli segons sant Mateu, Obed (en hebreu,
       -     Oved ben Bo'az) fou el fill de Booz i la seva esposa Rut, i fou el pare de Jess i, per tant, avi del Rei David.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159918" title="Booz" nonfiltered="4823" processed="4812" dbindex="64882">

En l'Evangeli segons sant Mateu, Booz (en hebreu        -        Bo'az ben Salmon) fou el fill de Salmon amb la seva esposa Rahab. Booz s el besavi del Rei David.

Segons el judaisme apcrif, Booz era ms conegut com a Ibsan i esdevingu jutge d'Israel durant set anys. Tots els seus seixanta fills van marxar-li de casa seva degut a una maledicci de Jahv per no haver convidat a casa seva el pare de Sams, Manah.

Segons el Llibre de Rut pertanyia a una casa adinerada que possea camps de blat. Un dia, una jove va anar a espigolar als seus camps. Va preguntar qui era i li respongu que es deia Rut i que era la vdua de Mahlon, un parent de Booz que havia mort a la terra dels moabites.

Rut va explicar-li que havia vingut a viure amb la seva sogra Noem per a qu no estigus sola, ja que ella tamb s'havia quedat vdua. Amb el temps, Booz s'enamor de la moabita Rut, es casaren i ella engendr un fill, de nom Obed, que esdevindria l'avi del Rei David.

Segons el judaisme, Booz mor l'endem de l'engendrament d'Obed.

Vegeu tamb.
Llibre de Rut;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159920" title="Salmon" nonfiltered="4824" processed="4813" dbindex="64883">
En l'Evangeli segons sant Mateu, Salmon o Salm (en hebreu           -         Salmon ben Nachshon) fou el fill de Naasson. De la seva esposa Rahab tingu el seu fill Booz.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159921" title="Naasson" nonfiltered="4825" processed="4814" dbindex="64884">
Segons la Bblia, Naasson o Nahxon (en hebreu         -       Nachshon ben Aminadav), fou declarat el primer cap de la tribu de Jud. 

Nat a Egipte al s de la tribu de Jud, era fill d'Amminadab i esdevingu cunyat del Summe Sacerdot Aaron quan la seva germana Elixeba s'hi va casar.

Durant la sortida dels israelites d'Egipte, la tradici del judaisme el fa el primer en saltar a l'aigua en el pas del Mar Roig. Per aquest motiu, quan els prnceps d'Israel van oferir una ofrena a Jahv per donar-li grcies, Moiss va decidir per aclamaci popular que Naasson fos el primer.

Va morir durant l'xode i va designar hereu el seu fill Salmon.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159922" title="Amminadab" nonfiltered="4826" processed="4815" dbindex="64885">
 
En la Bblia, Amminadab (en hebreu          -   Aminadav ben Ram) fou el fill d'Aram, membre de la tribu de Jud. 

Va nixer durant el temps en qu els israelites van viure a Egipte. Els seus fills foren:
Naasson;
Elixeba, casada amb el Summe Sacerdot Aaron;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159925" title="Hesron" nonfiltered="4827" processed="4816" dbindex="64886">
Segons el Gnesi, Hesron (en hebreu            -       Heshrn ben Presh) emigr cap a Egipte juntament amb el patriarca Jacob, el seu avi Jud, el seu pare Fares i les seves respectives famlies.

Els seus fills foren:
Jerahmeel;
Aram o Ram;
Caleb o Carm;

Quan era un anci, Hesron va unir-se amb una dona de seixanta anys que era filla de Maquir, de la tribu de Manasss, amb qui va engendrar un fill:
Segub, que fou el pare de Jar, jutge d'Israel que va arribar a posseir vint-i-tres ciutats al pas de Galaad;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159926" title="Sengi" nonfiltered="4828" processed="4817" dbindex="64887">

Per a l'animal, vegeu musaranya elefant;
Per a la moneda de la Repblica Democrtica del Congo, vegeu Zaire (moneda);
Per al fara de la primera Dinastia de l antic Egipte, vegeu Den;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159927" title="Batalla" nonfiltered="4829" processed="4818" dbindex="64888">
Una batalla s un combat entre dos o ms contendents en qu cada un d'ells intenta derrotar els altres. Habitualment les batalles tenen lloc durant les guerres o les campanyes militars i normalment es poden definir amb precisi en termes de l'espai, el temps i l'acci duta a terme. Les guerres i les campanyes sn guiades per l'estratgia, mentre que les batalles sn les fases on s'empra la tctica. L'estratega alemany Carl von Clausewitz manifest que l's de batalles per  guanyar el final de la guerra era l'essncia de l'estratgia. 


 Caracterstiques d'una batalla .
L'historiador militar britnic Sir John Keegan sugger una definici ideal de batalla com alguna cosa que succeeix entre dos exrcits que duu a la desintegraci moral i posteriorment fsica d'alguns d'ells encara que els orgens i resultats de moltes batalles poques vegades es poden resumir de forma tan precisa. 

L'acci de la batalla s arribar a un resultat decisiu; el resultat decisiu ideal s la victria, per sovint l'estratgia i les circumstncies tctiques poden aconsellar una decisi de comproms. Es considera que una de les parts ha assolit la victria quan el seu oponent s'ha rendit, s'ha dispersat, se l'ha forat a retirar-se o ha esdevingut militarment inefectiu per a subsegents operacions de combat. Tot i aix, una batalla pot finalitzar en una victria prrica que, en darrer terme, afavoreix a la part venuda. Si en la batalla no s'arriba a cap resultat decisiu, el resultat s un punt mort. Un conflicte en qu una de les parts no desitja arribar a obtenir una decisi en batalla sovint es converteix en insurgncia.

Fins al segle XX la majoria de batalles eren de curta durada, habitualment d'unes poques hores i rarament de ms d'un dia; la batalla de Gettysburg (1863) i la batalla de Leipzig (1813) foren excepcionals, ja que duraren tres dies. Aquest durada relativament curta estava provocada per la dificultat del subministrament d'un exrcit en campanya. Normalment la forma de perllongar una batalla era el setge. Les millores en el transport i l'aparici de la guerra de trinxeres, amb la seva naturalesa no gaire diferent d'un setge, marcaren l'aparici de batalles amb una durada de setmanes i mesos, amb les grans batalles de la I Guerra Mundial. Nogensmenys, en una batalla perllongada, la rotaci regular de les diferents unitats que hi participaven sempre mantenia relativament breus els perodes de combat intensiu als quals estava sotms un soldat.

Les batalles poden sser a petita escala, involucrant a un redut nombre d'individus, o b a gran escala, implicant aix a grans exrcits on milers d'homes lluiten alhora. L'espai que ocupa una batalla depn de la capacitat ofensiva de les armes dels combatents. Fins l'aparici de l'artilleria i de les aeronaus, l'espai on es desenvolupava una batalla no anava ms lluny d'on arribava la vista. A ms, la profunditat del camp de batalla tamb ha anat augmentant en la guerra moderna, amb unitats de protecci a la rereguarda (subministrament, artilleria, infermeria, etc.) que excedeixen en nombre a les tropes de combat avanades.

Generalment, les batalles sn una multitud de combats individuals on l'individu noms experimenta una petita part dels esdeveniments. Per al soldat d'infanteria, pot ser molt difcil distingir un combat com a part d'un assalt menor o com a part d'una ofensiva major, i s molt improbable que sigui capa d'anticipar el curs de la batalla. Molt pocs soldats da la infantera britnica que varen estar presents a la batalla del Somme (iniciada l'1 de juliol de 1916), haurien anticipat que estarien lluitant en aquella batalla durant cinc mesos. A la inversa, algunes de les tropes d'infanteria que acabaven d'infligir una contundent derrota a l'exrcit francs a la batalla de Waterloo, esperaven haver de tornar a lluitar el dia segent.

 Espai de batalla .
Espai de batalla s un terme militar modern per a definir aquella estratgia unificada que integra i combina les forces armades amb el teatre militar d'operacions, incloent-hi tots els mbits:terra,mar, aire, espai i informaci. Aix implica tenir en compte i comprendre tots aquells factors  i condicions necessaris per obtenir la mxima fora de combat, la mxima protecci o les mximes garanties d'xit en l'execuci d'una missi. Aquests factors impliquen el coneixement total de les forces aliades i enemigues, de les installacions, del clima, del terreny i de l'espectre electromagntic dins les zones on s'ha de desenvolupar l'acci.  

 Factors que influeixen en una batalla .

El desenvolupament d'una batalla i els seus resultats es veuen influts per diversos factors. El nombre d'homes, els comandants de cada exrcit i les avantatges degudes al terreny es troben entre els factors ms importants. En termes generals, podem descriure els segents:

Moral. Les batalles que han tengut lloc al llarg de la histria han demostrat que l'estat d'nim i la qualitat de les tropes sovint sn ms important que la quantitat. Les Guerres Mdiques, per exemple ens mostren com un exrcit redut per molt ben instrut i amb una gran moral pot vncer vers a les desavantatges numriques, especialment a la Batalla de les Termpiles. La qualitat del exrcit est determinat per l'estat d'nim que dependr de l'esperit de les tropes, l'equip i l'entrenament que hagin rebut. Una unitat que avanci sense cap tipus de disciplina per amb la moral elevada pot aconseguir una gran victria, un bon exemple sn les forces utilitzades en la revoluci francesa.
Armament. Les armes i les armadures tamb poden sser un factor decisiu, per no sempre s aix. Per exemple tenim la Guerra de independncia Escocesa on els escocesos eren inferiors en armadura per resultaren victoriosos. ;
Disciplina. La disciplina de les tropes s un altre factor molt important. En la Batalla d'Alesia els romans venceren grcies a la seva frria disciplina.
Terreny. Les batalles tamb es poden decidir pel terreny on estiguin els exrcits. Captura un terreny elevat s una gran avantatge per a l'artilleria per exemple. Tamb t'un gran utilitat pel camuflatge(encara que aquest factor ha anat perdent importncia degut a les aeronaus.
Generals. Un general o comandant competent poden sser molt decisius en el transcurs de la batalla ja que un exrcit que pugui confiar amb els seus superiors sempre tendr un estat d'nim superior que un altre que dubta cada moviment.Dos grans exemples sn Juli Csar o Alexandre el Magne que foren brillants generals amb exrcits superiors.

 Tipus de Batalla .

Les batalles poden tenir lloc a terra, mar o aire. Mentre que les batalles navals sn anteriors al segle V aC, les batalles aries noms tenen un segle d'histria sent la ms emblemtica la Batalla d'Anglaterra el 1940. A partir de la Segona Guerra Mundial les batalles navals i terrestres s'han convertit en un suport aeri. Durant la caiguda de Berln, aquesta fou brutalment enrocada sense que cap tropa terrestre o martima hagus posat un peu en ella.

Hi ha diversos tipus de batalla:
 Una Batalla de trobada s una batalla premeditada on ambds contingents es troben al camps de batalla sense haver planificat cap tipus d'estratgia ofensiva o defensiva.
 Una Batalla de desgast pretn infligir una major prdua de tropes a l'enemic que a les seves prpies. Moltes batalles de la Primera Guerra Mundial foren d'aquest tipus com Verdun o Somme;
 Una batalla de bretxa t com a objectiu principal destruir  les defenses de l'enemic exposant els flancs, que queden en una posici ms vulnerable i aix poden sser destruts.
 Unabatalla de circumvallaci - el Kesselschlacht del Blitzkrieg alemany- envolta l'enemic en una butxaca. Els russos amb la seva superioritat numrica utilitzaren molt aquesta tctica.
 Una Batalla envolupant implica l'atac per un o dos flancs i un centre que aguanti les envestides de l'enemic. La Batalla de Cannas s un gran exemple.
 Una Batalla d'aniquilaci s aquella on l'exrcit derrotar s destrut per complet. Un exemple s la Batalla del Nil.
 Una Batalla decisiva s la ms important de totes perqu permet posar fi a les hostilitats com la Batalla de Hastings o b perqu determina un moment decisiu en aquella guerra com la Batalla de Stalingrad.   ;

 Diferncies en les batalles terrestres en la histria .
Tropes;

Hi ha una diferncia bvia en la manera de lluitar en les batalles al llarg del temps. Les primeres batalles degueren sser entre rivals totalment desorganitzats. Tanmateix, durant la Batalla de Megido(segle XV aC) coneguda com la primera batalla documentada amb una font fidedigna, ja es pot observar com la disciplina real es va imposant en ambds exrcits. Aix va continuar durant tota l'Edat Antiga i l'edat mitjana. Tanmateix, durant les Guerres de l'Imperi Rom, els brbars van continuar usant exrcits molt desorganitzats per amb una gran moral.


A partir del Segle de les Llums, els exrcits van comenar a lluitar en lnies altament disciplinades, on cadascuna seguia les ordres dels seus oficials i lluitava com una unitat sola en lloc de com a individus allats. Cada exrcit estava dividit en regiments, batallons, companyies i pelotons. Aquests exrcits marxarien alineats i en divisions. Els Estats Units durant la Revoluci Americana tamb van utilitzar aquesta tctica i en Europa, durant les Guerres Napoleniques es van continuar usant lnies disciplinades, fins i tot en la Guerra Civil Nord-americana. D'altra banda, els indgenes americans i africans,(en resum l'exrcit d'aquelles regions on la industrialitzaci no havia arribat) no lluitaven en lnies, sin que utilitzaven en el seu lloc mtodes de guerrilla. Fins aquest perode la cavalleria va tenir una gran importncia i a partir d'aquesta poca amb l'aparici de nous fusells i rifles ms precisos i fcils de carregar la cavalleria anir desapareixent. 


Ms tard, durant la Primera Guerra Mundial, es va imposar un nou estil denominat guerra de trinxeres. Desprs li va seguir la rdio, per a la comunicaci entre batallons i ja al final d'aquesta guerra, la guerra qumica tamb va emergir amb l's de gas verins degut a que era ms dens que l'aire i penetrava en les trinxeres. En la Segona Guerra Mundial, l's de divisions ms petites, pelotons i companyies, van cobrar molta ms importncia com cossos d'operacions precises i vitals. En lloc de la guerra de trinxeres tancada de la Primera Guerra Mundial, durant la Segona Guerra Mundial una xarxa dinmica de combats tenia lloc on grups petits es trobaven amb altres pelotons emper els russos sn recordats en aquella guerra pels seus devessalls des soldats quasi desarmats. Com a conseqncia, les brigades d'elit van passar a sser unitats reconegudes i distingides. 

Vehicles;

Els vehicles de guerra tamb s'han desenvolupat i han evolucionat rpidament en l'ltim segle, amb l'adveniment del tanc, que va poder reemplaar els canons arcaics de l'poca de la Illustraci a ms de qu tenien una gran mobilitat. Des de llavors, l'artilleria ha anat reemplaant gradualment a l's de tropes frontals. Actualment, les batalles modernes mantenen un estil semblant al que imperava durant la Segona Guerra Mundial, encara que s'han anat agregant els ltims avanos tecnolgics. El combat indirecte a travs de l's d'avions i mssils ha substitut una gran part de les batalles amb tropes de les guerres, els nics xocs frontals de tropes es produeixen a les ciutats.

 Diferncies entre les batalles navals en la histria .

Una diferncia significativa entre les batalles navals modernes i les primeres formes de combat naval s l's d'infanteria de marina, el que va introduir la guerra amfbia. Avui, la infanteria de marina s, de fet, un regiment de la infanteria que algunes vegades lluita solament en terra i no roman durant molt temps vinculat a la marina. 


En la majoria de batalles navals antigues l'enfrontament era portat a terme per vaixells molt rpids i maniobrables que usaven un ariet en la proa amb la finalitat de xocar amb els vaixells enemics i enfonsar-los, o b maniobraven rpidament per a collocar-se prou aprop com per a permetre un abordatge i entrar aix en combat cos a cos. A principis de l'edat mitjana es va utilitzar el foc grec pels bizantins, amb la finalitat d'incendiar a distncia les flotes enemigues, aquest foc tenia la caracterstica de qu no s'apaga amb aigua. Altre tipus de vaixells en l'antiguitat foren els de demolici que utilitzaven el mtode de xocar i explotar violentament contra els vaixells enemics. Amb la invenci dels canons, els vaixells de guerra van passar a tenir una utilitat addicional com unitats de suport per a la guerra terrestre. 


Durant el segle XIX durant la Guerra Civil dels Estats Units, es van utilitzar per primera vegada els vaixells cuirassats, un nou tipus de vaixell capa de suportar els impactes dels canons, que rpidament van desbancar i van deixar obsolets als vaixells de fusta. Ms tard, durant la Primera Guerra Mundial, els alemanys inventen l'U-Boot ampliant l'espectre d'acci de les guerres navals al terreny submar.Altre vaixell que es va desenvolupar al la Segoina Guerra Mundial va sser el Portaavions.

 Diferncies entre les batalles aries en la histria .


Encara que l'aviaci s un descobriment molt recent, ha tengut una gran evoluci. Les primeres aeronaus eren utilitzades com unitat de suport per als enfrontaments terrestres o navals en la Primera Guerra Mundial, on va comenar sent utilitzada com unitat de reconeixement i de bombardeig a petita escala, altament inefica ja que llanaven bombes de m. L's de l'aviaci en la guerra va passar a ser crucial des de la Guerra Civil Espanyola i especialment durant la Segona Guerra Mundial on ja fins hi tot ja sorgiren els primers reactors. El disseny d'avions es va dirigir principalment en dos sentits: els bombarders, capaos de llanar crregues explosives a blancs terrestres com: edificis, tancs, tropes... o a vaixells; i els interceptors, que eren utilitzats per a derrocar avions enemics o b per a escoltar als bombarders fins a la seva destinaci.

Altre important avan en el mn de l'aviaci va arribar amb el desenvolupament de l'helicpter, usat per primera vegada de forma efectiva durant la Guerra de Vietnam. Actualment l'helicpter segueix sent mpliament utilitzat per a transportar unitats terrestres a zones de difcil accs per a un avi a ms d'anar equipats amb un armament de darrera tecnologia. A dia d'avui, els enfrontaments aeris directes sn bastant inusuals. Els interceptors ms moderns estan molt ms preparats i equipats per a bombardejar blancs terrestres amb gran precisi, que per a enfrontar-se a una altra aeronau en vol. De fet, per a defensar-se dels interceptors enemics el ms com s utilitzar bateries antiaries. Emper, l'aviaci s utilitzada avui en dia com eina principal i fonamental de suport per a l'exrcit de terra i la marina, com ha quedat patent en l'indispensable s dels helicpters per a transportar i donar suport a les tropes, en l's dels bombarders com primer atac en molts enfrontaments i en el reemplaament dels vaixells de guerra per portaavions, que actuen com base aria mbil i centre d'operacions. 

 Nom de les batalles .

Les batalles gaireb sempre reben el seu nom per alguna caracterstica geogrfica del camp de batalla, com el nom d'una ciutat, d'un bosc o d'un riu. Ocasionalment, les batalles poden rebre el seu nom per la data en la qual va tenir lloc, com El gloris 1 de juny per no s tan usual. 

En l'edat mitjana es considerava molt important escollir un nom adequat per a les batalles, ja que aquests podien quedar immortalitzats pels cronistes. Per exemple, desprs de la victria d'Anglaterra sobre l'exrcit francs el 25 d'octubre de 1415, el rei angls Enric V d'Anglaterra va quedar amb l'herald major francs per a acordar el nom de la batalla, la qual, per la proximitat del castell, va ser cridada la Batalla d'Azincourt. Tamb s'ha donat el cas que ambds contendents adopten diferents noms per a la mateixa batalla, com s el cas de la Batalla de Gallpoli, que a Turquia s coneguda com la Batalla de anakkale. Algunes vegades, en les batalles desenvolupades en deserts i degut a que no hi ha zones properes identificables, s'adopta un nom que coincideix amb les coordenades de la zona en un mapa, com s el cas de la Batalla del 73 Est en la Primera Guerra del Golf. 

Certs noms d'alguns llocs s'han convertit en sinnims de les batalles que aqu van tenir lloc, com s el cas de Paschendaele, Pearl Harbor o El Alamo. Les operacions militars, moltes de les quals acaben en batalla, tenen noms en clau que no tenen per qu estar relacionats necessriament amb el tipus o la localitzaci de l'operaci. Algunes d'aquestes operacions que han acabat en batalla han donat el seu nom en clau a la batalla, com s el cas de l'Operaci Market Garden i l'Operaci Rolling Thunder. 

Quan en un camp de batalla es desenvolupa ms d'una batalla del mateix conflicte, es fan distincions amb nombres ordinals com, per exemple, la Primera i la Segona batalla de Bull Run. Un cas extrem d'aquesta situaci es pot observar en les dotze Batalles del Isonzo   Primera a Dotzena   entre Itlia i l'Imperi Austrohongars, durant la Primera Guerra Mundial. 
psicolgics
Algunes batalles sn nombrades per convenir pels historiadors militars per tal d'ordenar i distingir els perodes dels combats entre s. Desprs de la Primera Guerra Mundial, es form un Comit de Nomenclatura de batalles britnic amb l'objectiu d'anomenar totes les battalles i accions ocorregudes durant la guerra.

Molt de combats sn a una escala massa petita per merixer un nom. Els termes com: acci, assalt o patrulla ofensiva sn utilitzats per descriure combats ms petits. Aquests combats solen sser dins una altra batalla, i encara que tenguin objectius concrets no sempre sn decisius. Desprs de la Batalla de Waterloo alguns oficials britnics dubtaven si els esdeveniments mereixien el ttol de "batalla" o noms d'"acci".

 Efectes d'una batalla .

Les batalles tenen efectes a nivell individual (personal), com a nivell global (poltic). Els efectes d'una batalla a nivell personal poden sser o b psicolgics o b fsics. Els efectes psicolgics poden provocar trastorns mentals greus en aquells individus que hagin passat per situacions dramtiques en una conflicte. Per exemple, hi ha molt d'individus que que sofreixen malsons recurrents o reaccions anormals amb cert tipus d'imatges o sons. Els efectes fsics sn aquells que noms afecten a la integritat fsica d'un individu com cicatrius, amputacions,lesions, prdua d'audici ceguera o parlisis.

L'efecte a nivell poltic tamb s evident. Quan un bndol ven en una batalla decisiva pot aconseguir la capitulaci de l'enemic forant-lo a sotmetre's als interessos del vencedor. Les batalles que han tengut lloc en guerres civils han decidit el dest de monarques i de faccions poltiques enfrontades (Guerra civil espanyola). Per ltim les batalles poden comenar o finalitzar guerres com la Batalla de Waterloo.  

Llista de batalles.

 Batalla de Corbins.
 





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159928" title="Fares (Bblia)" nonfiltered="4830" processed="4819" dbindex="64889">
En l'Evangeli segons sant Mateu, Fares o Peres (en hebreu          -         Presh ben Y hd h) fou el fill de Jud amb Tamar i el pare d'Hesron.

Segons el Gnesi, Jud s'havia quedat vidu. Durant un viatge, va mantenir relacions amb una prostituta que result ser Tamar, la seva nora disfressada. Ella es va quedar prenyada de bessonada i en nasqueren Fares i Zrah. Durant el part, Zrah va treure primer una m i la llevadora li va posar una cadeneta vermella al canell, per el primer de sortir completament fou Fares.

Quan Jacob i tots els seus fills foren acollits a Egipte per Josep, Fares tamb emigr amb la seva famlia i amb les famlies dels seus dos fills Hesron i Hamul.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159929" title="Moviment Socialista de Catalunya" nonfiltered="4831" processed="4820" dbindex="64890">
El Moviment Socialista de Catalunya (MSC) fou un partit poltic socialista catal, fundat simultniament a Tolosa de Llenguadoc, Mxic i, clandestinament, a Catalunya pel gener del 1945, considerada hereva del Front de la Llibertat. S'hi aplegaren membres del POUM (Jordi Arquer i Saltor), de l'antiga Uni Socialista de Catalunya (Manuel Serra i Moret), que eren disconformes amb l'adopci del comunisme pel PSUC, alguns militants d'Esquerra Republicana de Catalunya i de la CNT i, a l'interior, un grup d'estudiants laboristes de la Universitat de Barcelona.

Els dirigents fundadors foren Josep Rovira i Canals, antic militant del POUM, Manuel Serra i Moret (USC), Enric Brufau i Joan Aleu. L'rgan del partit fou Endavant (1945-1968), editat a Frana i dirigit per Josep Pallach i Carol. Cap el 1947 comen a constituir-se a l'interior i particip en la vaga de tramvies del 1951. Fins el 1952 form part del Consell Nacional de la Democrcia Catalana i, tot i que era minoritari a l'interior, va intentar mantenir la presncia poltica a Catalunya del socialisme no comunista, representant pel PSUC. El 13 de novembre de 1958 foren detinguts 16 militants quan intentaven mantenir contactes amb el PSOE i la UGT: Pere Ruiz i Borrs, Salvador Clop i Urp, Francesc Casares i Potau, Joan Revents i Carner, Joan Rion, Edmon Valls i Perdrix, Antoni Ferrer, Mari Solanas, Francesc Snchez, Sebasti Padrs, Miquel Casablancas, Joan Torras, Joan Garcia, Francesc Massans, Francisco Urea i Carles Sampons.

El 1968 es va dividir en dos corrents diferenciades ideolgicament. Un d'ells, dirigit per Joan Revents i Carner, cap a l'interior i que havia ingressat al partit el 1949, va promoure el 1974 l'anomenada Convergncia Socialista de Catalunya, la qual, juntament amb altres grups, desemboc en el Partit Socialista de Catalunya-Congrs, d'ideologia marxista no leninista; el corrent de Josep Pallach i Carol, cap a l'exterior, de caire socialdemcrata, es constitu  en l'anomenat Reagrupament Socialista i Democrtic de Catalunya, que el 1976 adopt el nom de Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament.

 Enllaos externs .
 Tret de Marxists.org (sota llicncia GFDL). ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159931" title="Llei de Biot-Savart" nonfiltered="4832" processed="4821" dbindex="64891">

La llei de Biot-Savart s una equaci de l'electromagnetisme que descriu el vector d'inducci magntica B en termes de la magnitud i la direcci de la font de corrent elctric, la distncia de la font de corrent elctric i el factor de ponderaci de la permeabilitat magntica. Aquesta llei va ser formulada pels matemtics francesos Jean Baptiste Biot i Flix Savart.

La importncia de de la llei de Biot-Savart rau a que s una soluci a la llei d'Ampre segons la llei de la inversa del quadrat, i tamb a l'equaci de la vorticitat d'un remol A = B. Per tant dna la soluci al camp B de les equacions de Maxwell com la llei de Coulomb i la fora de Lorentz donen la soluci al camp E. La llei de Coulomb tota sola dna la soluci al camp E de la llei de Biot-Savart.

 Introducci .

La llei de Biot-Savart i la fora de Lorentz sn tan fonamentals per l'electromagnetisme com la llei de Coulomb ho s per l'electrosttica.

En particular, si definim un element diferencial de corrent

;

llavors el corresponent element diferencial de camp magntic s

;

on

, on  s la constant magntica.
 s el corrent, mesurat en ampere;
 s el vector diferencial de longitud de l'element de corrent;
 s el vector unitari de desplaament de l'element de corrent a un punt del camp i
 s la distncia de l'element de corrent al punt del camp;


 Formes .

 General .

A l'aproximaci magnetosttica, el camp magntic pot ser determinat si la densitat de corrent j s coneguda:

;

on
 s el vector unitari en la direcci de r.
 s la unitat diferencial de volum.

 Corrent uniforme i constant.

En el cas especial d'un corrent uniforme i constant I, el camp magntic B s

;

 Crrega puntual a velocitat constant .

En el cas especial d'una partcula puntual carregada  que es mou a una velocitat constant , l'equaci anterior es redueix al camp magntic, pren la forma:

;

 Escala microscpica .

A escala microscpica, la llei de Biot-Savart esdev,

;

on la soluci a  s la llei de Coulomb, i on 

;

i per tant,



 Aplicacions dels efectes magntics .

La llei de Biot-Savart pot ser utilitzada per calcular els efectes magntics fins i tot a nivell atmic o molecular, per exemple la susceptibilitat magntica, sabent que la densitat de corrent s'ha d'obtenir a partir dels clculs de la mecnica quntica.

 Aplicacions en aerodinmica .

La llei de Biot-Savart tamb s'utilitza per calcular la velocitat induda per les lnies de vrtex en aerodinmica.

A les aplicacions aerodinmiques, els papers de la vorticitat i el corrent sn oposats si els comparem amb les aplicacions magntiques.

A l'article de Maxwell 'On Physical Lines of Force' del 1861, la fora del camp magntic  era comparat directament amb vorticitat pura (gir), en tant que  era una vorticitat ponderada per la densitat del mar de vrtex. Maxwell va considerar la permeabilitat magntica   com una mesura de la densitat del mar de vrtex. D'aqu la relaci,

(1) Inducci magntica de corrent



(2) Convecci elctrica de corrent



on   s la densitat de crrega elctrica.  fou vist com un tipus de corrent magntic de vrtex alineats als seus plans axials, amb  essent la velocitat circumferencial dels vrtex.

L'equaci del corrent elctric pot ser vist com com un corrent convectiu de crrega elctrica que implica un moviment lineal. per analogia, l'equaci magntica seria un corrent inductiu que implica un gir. No hi ha moviment lineal al corrent inductiu al llarg de la direcci del vector . El corrent magntic inductiu representa lnies de fora, en particular, representa lnies de fora segons la llei de la inversa del quadrat.

En aerodinmica els corrents d'aire induts formen anelles solenodals entorn de l'eix dels vrtex i fan el mateix paper que el corrent elctric en el cas del magnetisme. Aix indica que els corrents d'aire de l'aerodinmica fan el paper equivalent al vector d'inducci magntica  en electromagnetisme.

En electromagnetisme les lnies  formen anelles solenodals entorn la font de corrent elctric, mentre en aerodinmica els corrents d'aire formen anelles solenodals entorn de l'eix de la font de vrtex.

Per tant, en electromagnetisme els vrtex juguen el paper d'efecte mentre en aerodinmica juguen el paper de causa. Fins ara quan mirem les lnies  de manera allada, veiem l'escenari aerodinmic en tant que  s l'eix de vrtex i  s la velocitat circumferencial, segons l'article de Maxwell del 1861.

Per a una lnia de vrtex de longitud infinita, la velocitat induda a un punt vindr donada per

;

on

  s la fora del vrtex;
d s la distncia perpendicular entre el punt i la lnia de vrtex.

Aquest s un cas lmit de la frmula per a segments de vrtex de longitud finita:

;

on A i B sn els angles (amb signe) entre la lnia i els dos extrems del segment.

 Vegeu tamb .
 Persones .
 Jean-Baptiste Biot;
 Felix Savart;
 Andr-Marie Ampre;
 James Clerk Maxwell;

 Electromagnetisme .
 Equacions de Maxwell;
 Llei d'Ampre;
 Magnetisme;
 Llei de Coulomb;

 Aerodinmica .
 Vorticitat;


 Referncies .
 ;

 Enllaos externs .
  Electromagnetism, B. Crowell, Fullerton College;
  MISN-0-125 The Ampere-Laplace-Biot-Savart Law (Arxiu PDF) per Orilla McHarris i Peter Signell per Project PHYSNET.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159932" title="Che (ttol)" nonfiltered="4833" processed="4822" dbindex="64892">
Che (o Chad) fou un ttol que van portar els alts crrecs dels turcs a l'alta edat mitjana, equivalent a gran oficial. S'esmenta en relaci als turcs occidentals i els turcs orientals.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159934" title="Legin" nonfiltered="4834" processed="4823" dbindex="64893">
Legin o Lekin (o Te k'in) fou un ttol que van portar els alts crrecs dels turcs a l'alta edat mitjana, equivalent a prncep hereditari. S'esmenta per primer cop com a princep supditat entre els heftalites i desprs en relaci als turcs occidentals i els turcs orientals.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159935" title="Su-li-pat" nonfiltered="4835" processed="4824" dbindex="64894">
Su-li-pat fou un ttol que van portar els alts crrecs dels turcs a l'alta edat mitjana, equivalent a gran magistrat. S'esmenta en relaci als turcs occidentals i els turcs orientals.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159936" title="Tudun" nonfiltered="4836" processed="4825" dbindex="64895">
Tudun (o To-tun-pat) fou un ttol que van portar alguns alts crrecs dels turcs a l'alta edat mitjana, equivalent a magistrat. S'esmenta en relaci als turcs occidentals i els turcs orientals.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159938" title="Fu-li" nonfiltered="4837" processed="4826" dbindex="64896">
Fu-li (o Bri) fou un ttol que van portar alguns cortesans del khans turcs a l'alta edat mitjana. S'esmenta en relaci als turcs occidentals i els turcs orientals. El nom Fu-li es la versi xinesa de la paraula turca bri que vol dir "llop".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159945" title="Umai" nonfiltered="4838" processed="4827" dbindex="64897">
Umai fou una detat turca que cuidava dels infants i dels genis que habitaven la terra i les aiges (yer-sub, turc modern yr-su) especialment les muntanyes i les fonts, i els llocs sants (iduq). El seu culte va durar fins al temps de Gengis Khan.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159946" title="Gabriel Faure" nonfiltered="4839" processed="4828" dbindex="64898">
Gabriel Faure (Tornon (Tournon-sur-Rhne), 1877, Pars, 1962) fou un escriptor francs i inspector dels Monuments Histrics.

Obres.

Au Pays de Stendhal in 16 Grenoble 1920.
La Valle du Rhne in 16 Fasquelle Pars 1922.
Stendhal compagnon d'Italie in 16 Fasquelle Paris 1931.
Pages choisies, rhodaniennes et dauphinoises (Blanchard frres  Vienne 1937);
Mallarm  Tournon Horizon de France 1946;
Dyptique romain Arthaud 1963.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159951" title="Giovani dos Santos Ramrez" nonfiltered="4840" processed="4829" dbindex="64899">
Giovani dos Santos Ramrez (nascut l'11 de maig del 1989 a Monterrey, Nuevo Len, Mxic) s un futbolista mexic que juga en la demarcaci de davanter en el Tottenham.

 Biografia . 
Va nixer en la ciutat de Monterrey on des de molt petit va jugar en equips amateur. Un moment crucial a la seva vida esportiva va arribar quan a l'edat de dotze anys va representar a la capital regiomontana en un torneig a Europa, en el qual cercapromeses del FC Barcelona el van fitxar per a formar part de les forces inferiors del club. 

Actualment en el FC Barcelona, juga en la posici de mitjapunta i destaca pels seus recursos ofensius i potents tirs. 

La seva participaci en la Copa del Mn de Futbol Sub-17 de 2005 celebrada a Per va ser crucial perqu Mxic es corons campiona del mn en derrotar a Brasil a la final per 3-0. 

Ha aconseguit tamb sumar un altre ttol al seu caseller particular, en aconseguir el ttol de lliga amb el Juvenil A, en el qual va ser el mxim golejador de la lliga amb 8 punts. 

La pretemporada 2006 - 2007 l'ha realitzada amb el primer equip del FC Barcelona. 

El seu salt a la sub-17 ha causat gran impacte a Barcelona, tal com reflecteix el noi en les seves declaracions, en les quals deixa palesa la seva prematura maduresa: "Ha estat un boom a Barcelona que vingus jo aqu, per com he dit abans, el que es digui a Espanya o en altres parts no m'interessa, l'nica cosa en el que estic pensant s a Mxic. Noms em queda treballar dia a dia, demostrar el que ets i millorant-te sempre", va comentar el jove jugador del Barcelona. 
Actualment juga a Anglaterra, al Tottenham Hotspur, dirigit per en Juande Ramos.
Enllaos externs.
 GiovannidosSantos.com;
 Youth Players;
 Noticies de Giovanni Dos Santos;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159952" title="Primer setge de Girona de 1808" nonfiltered="4841" processed="4830" dbindex="64900">


El Primer setge de Girona de 1808, tal com s conegut per la historiografia tradicional, fou el primer atac francs que sofr la ciutat de Girona al 1808, durant la Guerra del Francs.

Aquest setge d'un dia de durada fou precipitat per l'atac d'un cos de tropes franceses comandades per Guillaume Philibert Duhesme. Havent sortit de Barcelona el 12 de juny, el dia 20 de juny comen l'atac contra la plaa de Girona. Tot i la seva duresa, fou refusat per les escasses forces defensores, compostes per 300 soldats del regiment d'Ultnia i uns 1.500 miquelets dividits en dos teros. Els aproximadament 6.000 homes de Duhesme no pogueren prendre una plaa en mal estat, envellida i amb poques defenses. L'atac es desferm de nit i fou especialment sagnant, amb una preeminncia de la lluita cos a cos amb baionetes. Malgrat la fora numrica francesa, Duhesme fou derrotat i hagu de retirar-se a Barcelona amb uns 300 morts i 32 carros de ferits. Per la banda gironina, solament hi hagu set morts i 27 ferits.

La rpida victria dels defensors de Girona caus una eufria collectiva del poble de Girona que desemboc en una fervor religiosa considerable. A la fi, es present la victria com una protecci directa del patr de la ciutat, Sant Narcs. s per aix que el 3 de juliol de 1808 en una solemne cerimnia a l'esglsia de Sant Feliu la Major es nomen Sant Narcs Generalsimo de mar y tierra amb una gran pompa presidida per les autoritats civils, militars i eclesistiques de la ciutat.

Bilbiografia.
GRAHIT, Emili, Historia de los sitios de Gerona de 1808-1809. Gerona. Imprenta y libera de Paciano Torres, 1896.
PUIG, Llus Maria de, Girona, guerra i absolutisme. Resistncia al francs i defensa de l'antic rgim (1793-1833). Girona: Ajuntament de Girona, Diputaci de Girona, 2007. ISBN 978-84-8496-045-4;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159953" title="Lliga espanyola de beisbol" nonfiltered="4842" processed="4831" dbindex="64901">
La lliga espanyola de beisbol s la mxima competici de beisbol que es disputa a Espanya. s organitzat per la Real Federacin Espaola de Bisbol y Sfbol (RFEBS). Inicialment s'anomen Campionat d'Espanya i Lliga espanyola des de 1986. El CB Viladecans ha estat el gran dominador histric de la competici, amb 21 ttols consecutius.

 Palmars .


1944:  RCD Espanyol;
1945:  Real Madrid;
1946:  FC Barcelona;
1947:  FC Barcelona;
1948:  Real Madrid;
1949:  Atltico de Madrid;
1950:  Real Madrid;
1951:  Atltico de Madrid;
1952:  Atltico de Madrid;
1953:  RCD Espanyol;
1954:  Hrcules Les Corts;
1955:  Real Madrid;
1956:  FC Barcelona;
1957:  Picadero JC;
1958:  Hrcules Les Corts;
1959:  Real Madrid;
1960:  Real Madrid;
1961:  Real Madrid;
1962:  Picadero JC;
1963:  Real Madrid;
1964:  Picadero JC;
1965:  El Corte Ingls de Madrid;

1966:  Piratas de Madrid;
1967:  Piratas de Madrid;
1968:  El Corte Ingls de Madrid;
1969:  El Corte Ingls de Madrid;
1970:  Real Madrid;
1971:  Real Madrid;
1972:  Rayo Vallecano;
1973: ?
1974: ?
1975: ?
1976: ?
1977: ?
1978: ?
1979:  Condepols Madrid;
1980:  Condepols Madrid;
1981:  Piratas de Madrid;
1982:  CB Viladecans;
1983:  CB Viladecans;
1984:  CB Viladecans;
1985:  CB Viladecans;
1986:  CB Viladecans;
1987:  CB Viladecans;

1988:  CB Viladecans;
1989:  CB Viladecans;
1990:  CB Viladecans;
1991:  CB Viladecans;
1992:  CB Viladecans;
1993:  CB Viladecans;
1994:  CB Viladecans;
1995:  CB Viladecans;
1996:  CB Viladecans;
1997:  CB Viladecans;
1998:  CB Viladecans;
1999:  CB Viladecans;
2000:  CB Viladecans;
2001:  CB Viladecans;
2002:  CB Viladecans;
2003:  CBS Sant Boi;
2004:  Rojos de Candelaria;
2005:  Marlins Puerto Cruz;
2006:  Marlins Puerto Cruz;
2007:  Marlins Puerto Cruz;
2008:  Marlins Puerto Cruz;


 Enllaos externs .
 Web oficial de la RFEBS;
 Web de la IBF;
 Palmars;

Beisbol
Categoria :Beisbol





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159954" title="Oslobo?enje" nonfiltered="4843" processed="4832" dbindex="64902">

Oslobo enje (en catal: Alliberament) s un dels diaris ms populars de Sarajevo (Bsnia i Hercegovina).

Va ser fundat el 30 d'agost de 1943 a la ciutat de Donja Trnova, poblaci situada prop d'Ugljevik, com un peridic anti-nazi durant la Segona Guerra Mundial. 

Activitat durant la guerra.
Durant la guerra de Bsnia (1992-1955) i el setge de Sarajevo (1992-1996) els redactors i la direcci del diari van treballar des d'un improvisat despatx en un refugi contra els bombardejos, desprs que la desena planta on es trobava la redacci va ser destruda al ser considerat un objectiu en el conflicte. Durant la guerra van morir cinc dels seus periodistes i uns altres vint-i-cinc membres van resultar ferits. 

Durant la guerra, el seu equip format per bosnis, serbo-bosnis i bosnio-croats van aconseguir tirar endavant el peridic tots els dies, excepte un. 

Reconeixement mundial.
L'any 1993 va rebre el Premi Skharov per la Llibertat de Conscincia concedit pel Parlament d'Europa, un any en el qual els seus editors, Kemal Kurspahi  i Gordana Knezevi , foren nomenats Editors de l'Any per la World Press Review, per la seva tenacitat i dedicaci als principis del periodisme. 

Enllaos externs.
  Edicion digital de Oslobo enje;
  From the Battleground To the Suburbs, American Journalism Review, juliol-agost de 1999;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159956" title="Turcs occidentals" nonfiltered="4844" processed="4833" dbindex="64903">
El khanat dels turcs occidentals fou un estar turc de l'sia central que es va formar el 552.

 Antecedents .

Els t'ou-kiue eren una horda turcomongola vassalla dels joan-joan. La paraula T'ou-kiue era l'equivalent xins del turc Turkt o simplement Turc (trk) que vol dir "fort". Estaven governats per T'ou-men (en xins) ms conegut per la seva transcripci de Bumin. Quan aquest va demanat la ma d'una princesa joan-joan li fou negada es va aliar al Si Wei del nord-oest de la Xina que li van concedir la ma d'una princesa imperial xinesa (551) i va fer la guerra als joan-joan. Va conquerir Monglia en pocs mesos i es va fer l'amo d'una territori entre l'oest de Manxria i el nord de Sogdiana. Va establir la seva capital a l'alt Orkhon prop de la que desprs fou Karakorum.

Bumin va morir el 552 i els seus dominis es van repartir entre els dos fills: Muhan (553-572) khan dels turcs que va dominar sobre les hordes orientals, i Istami, yabghu (prncep) supeditat a l'anterior, que va governar sobre les hordes occidentals 

 Formaci del khanat .

Istami fou el primer yabghu dels turcs occidentals, supeditat al seu germ Muhan, khan de tots els turcs i de les hordes orientals. Tenia seu a l'alt Yilduz prop de Qarashahr i de Kuldjha (la residencia de hivern era al Issik-kul, a la vall de Talas). El lmit amb els orientals era al Gran Altai i les muntanyes a l'est d'Ha-mi.

Vers el 560 es va aliar a Cosroes I el just (Cosroes Anushirwan 531-579)  i junts van atacar als heftalites. Aquestos debilitats sembla que van abandonar l'sia Central i els turcs van ocupar Sogdiana i els perses Bactriana. Desprs va canviar la seva aliana i es va unir als bizantins i va inicar una llarga guerra contra Prsia (572). 

 Guerra amb Bizanci i amb Prsia .

Va morir el 575 i el va succeir al seu fill Tardu (575-603) que en xins es conegut com Ta-t'eou. Tardu estava molest per un tractat que els bizantins havien fet amb els vars, que podrien ser els  refugiats a la Rssia del sud. Els turcs, aliats a la horda dels huns Uturgur (una de les hordes en que s'havien dividit els huns occidentals) dirigida per Anagai, van atacar els establiments grecs de Crimea i van assetjar Bosporos o Panticapea (576) i ms tard Quersons (581). Els atacs turcs als establiments grecs e Crimea van durar fins el 590.

Per el conflicte amb Bizanci no va impedir als turcs fer la guerra als perses i el 588 o 589 van envair la Bactriana sota control persa i van arribar a Herat. Bahram VI (590-591) els va rebutjar, per aprofitant la guerra civil entre Bahram VI i Cosroes II el 591, van tornar a la zona. Bahram va fer aliana amb els turcs i els va cedir Bactriana a canvi d'ajut contra el seu rival; aix Bactriana va passar als turcs i el 597 o 598 ja no hi ha dubte que dominaven Balkh i Kunduz . A finals del segle dominaven des de l'oasi d'Ha-mi fins a la mar d'Aral, i des de Prsia (amb frontera al sud de l'Oxus, incloent Merw, Bactriana i Tokharistan, fins al nord de l'Hindu Kush

Tardu va trencar relacions amb el khan dels turcs orientals vers el 582 i va agafar ell mateix el ttol de gran khan (kakhan)  encoratjat per Xina. Va atacar als turcs orientals vers el 585, per fou rebutjat quan els xinesos van canviar la seva aliana. Quan va morir el khan dels turcs orientals Tu-lan (600), Tardu va voler refer la unitat turca i el 601 va atacar Chang'an, la capital xinesa. Per el 603 la tribu dels tols o tlch (desprs uigurs) que vivien a la Dzungria, es van revoltar instigats per Xina. Minat per la revolta i els enemics a la seva prpia cort, Tardu va haver de fugir al Koku Nor (603) on va desaparixer

Darrers anys del khanat .

El khanat occidental es va dividir: El net de Tardu, Che-kuei, poc desprs va dominar la part occidental amb Tashkent; i un anti-khan, Tchu-lo es va fer l'amo de la regi oriental amb centre a l'Ili. Es xinesos van donar suport al primer i el segon es va retirar el 611. Che-kuei fou fidel a Xina fins al final. Vers el 615 se li van sotmetre els sir tarduch del Kobdo i l'Altai. El 618 el va succeir el seu germ T'ong Che-hu (Tun Yabghu Khan) i vers el principi del regnat se li van sotmetre els tols (uigurs) als que havia derrotat, i va completar la submissi de Bactriana imposant la seva hegemonia a una part de la conca del Tarim. Vers la fi d'aquest regnat va estar a la cort de T'ong  el pelegr xins Xuan Zang  que el va trobar a la zona Tokmak. El rei de Turfan era el seu vassall, i el seu propi fill Tardu Khan havia estat nomenat legin de Tokharistan amb residencia a Kunduz. Tamb fou en aquest regnat que va acollir al missioner indi Prabhakaramitra que desprs va anar a Xina.

 Despareci del khanat unificat .

El 630 la tribu dels karluk que es movien entre la punta oriental del Baikal i el Tarbagatai es va revoltar i el khan fou assassinat. El khanat es va fraccionar vers el 665 en dos grups coneguts per les seves transcripcions xineses: els Nu-che-pi a l'oest i sud-oest del Issik-kul i els Tu-lu al nord-est d'aquest llac, i es van revoltar contra els khan nomenat per Xina i es van independitzar. 

Yukukshad Irbis dels Tu-lu va intentar reunificar el khanat i va atacar les colnies militar xineses a la zona d'Ha-mi, per fou derrotat pel general xins Kuo Hiao-k'o prop de les muntanyes Bogdo Ula entre Kucheng i l'actual Urumqi (642). Com que l'emperador xins va sostenir a les hordes del Nu-che-pi va haver de lluitar contra aquestes i finalment va haver de fugir el 651. Poc anys desprs els xinesos van ocupar el khanat i van establir khans vassalls durant uns 50 anys.

 Extinci del khanat .

Vers el 700 els xinesos foren expulsats, per ja el khanat disposava de poc poder. El 745 la dinastia fou enderrocada pels uigurs.

Khans dels turcs occidentals .

Istami  (Silzibul) 554-576 ;
Tardu 576-603 ;
Nili khan (rebel 600-603) 600-604 ;
Basi Tegin 604 ;
Tchu-lo (Taman Nipo) (rebel 602-604) 604-611 ;
Che-kuei  (part occidental  604-611) 611-618 ;
T'ong Che-hu (Tun Yabghu Khan)  618-630 ;
Bagadur Kiuliug Shibir Khan 630-631 ;
Teligegin Irbis Bolunsi Jabgu Khan 631-633 ;
Nishu (khan dels Tu-lu) 633-634 ;
Ishbara Tolis Shad Khilash Khan 634-639  ;
Yukukshad Irbis (khan dels Tu-lu) 638-653  ;
Il-Kiuliug Shad Irbis Khan 639-640  ;
Bagadur Irbis Ishbara Jabgu Khan 640-641 ;
Irbis Shegui Khan 642-651  ;
Hallig Ishbara Khan 646-657 ;
Jenchu Shibir Tardu Khan 653-654;
A Xina 657-700 ;
Mishe (dels Tu-lu)  657-664  ;
Buzhen (dels No-che-pi) 657-667 ;
Duzhi 671-679 (lluita contra Xina) ;
Yuanking (dels Tu-lu) 677-693 ;
Hushelo (dels No-che-pi) 677- ? ;
Kibu-Chur (rebel) 682 ;
Suizi (dels Tu-lu) 693-694 ;
Kutlug Ilteres Khan 682-693 ;
Mochur Kapagan Khan 693-716 (expulsa als xinesos);
Fugiuibogiu Kuchuk Khan 716 ;
Mogilian Bilghe Khan 716-734 ;
Iolligtegin Izhan Khan 734-739 ;
Bilghe Kutlugh Tengri Khan 739-741 ;
Siuan Khan 741 ;
Il-Itmysh Bilghe Khan 741-742 ;
Ozmish-Khan 742-743 ;
Baimei Khan 743-745 ;
Als uigurs 745 ;

 Notes i referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159958" title="Tornon" nonfiltered="4845" processed="4834" dbindex="64904">

Tornon (en occit Tornon, en francs Tournon-sur-Rhne) s un municipi francs, situat al departament d'Ardecha i a la regi de Roine-Alps. L'any 1999 tenia 9.946 habitants.

Geografia.
La ciutat es troba a la riba dreta del Roine, a 83 quilmetres al sud de Li, 18 quilmetres al nord de Valena, 363 quilmetres de Perpiny, 541 de Barcelona.
La ciutat es troba a la confluncia amb el Roine i el Doux, davant de Tain-l'Hermitage.
La ciutat est dominada a l'oest per les premisses del Vivars, als contraforts orientals del Masss Central. En aquests costers es conrea el vi de denominaci d'orgen Saint-Joseph.

El petit ferrocarril de vapor del Vivars anomenat " Le Mastrou " surt de Tornon per anar a Lamastre passant per les goles del riu Doux.

Histria.
El primer pont penjant d'Europa amb cable fou construt el 1825 entre Tornon i Tain-l'Hermitage per Marc Seguin.

Pel juny del 1940, a la riba dreta del Roine, la fi dels combats entre l'exrcit francs i la Wehrmacht va tenir lloc al nord de Tournon, el riu Doux marcant la separaci entre les forces alemanyes et les tropes franceses.

Bibliografia.

Faure, Gabriel;
Aux bords du Rhne Arthaud 1922 (nova edici el 1941).
Mallarm  Tournon Horizon de France 1946;
 Tournon le Pigeonnier in 16 1936;

Bezsonoff, Joan-Daniel Les dones de paper, Perpiny, 2001;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159960" title="Segon setge de Girona de 1808" nonfiltered="4846" processed="4835" dbindex="64905">



Bilbiografia.
GRAHIT, Emili, Historia de los sitios de Gerona de 1808-1809. Gerona. Imprenta y librera de Paciano Torres, 1896.
PUIG, Llus Maria de, Girona, guerra i absolutisme. Resistncia al francs i defensa de l'antic rgim (1793-1833). Girona: Ajuntament de Girona, Diputaci de Girona, 2007. ISBN 978-84-8496-045-4;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159961" title="Tinto" nonfiltered="4847" processed="4836" dbindex="64906">

El Tinto (en espanyol Ro Tinto) s un riu andals pertanyent a la conca atlntica. Circumscrit a la provncia de Huelva, neix a la Sierra del Padre Caro, un dels estreps de la Sierra Morena, prop de Nerva, i desemboca a la Ra de Huelva, on conflueix amb l'Odiel. Prxim al seu naixement se situa el major jaciment miner a cel obert d'Europa (Corta Atalaya), que s'explota des d'poca romana.

Les seves aiges vermelloses (precisament en castell tinto s el nom aplicat al color del vi negre) es caracteritzen pel seu pH 2.2 (molt cid) amb alt contingut en metalls i amb escassetat d'oxigen, la qual cosa en principi no afavoreix el desenvolupament de la vida. Tanmateix, des d'abans de l'aparici de l'home, a les seves aiges hi viuen microorganismes que s'alimenten noms de minerals i s'adapten a condicions extremes. Per aix la NASA el va escollir com a hbitat d'estudi per la seva possible similitud amb l'ambient del planeta Mart.

Hi aflueixen els rius i rieres Nicova, Jarrama, Domingo Rubio, Corumbel, Casa de Valverde i Candn.



 Enllaos externs .
Pgina de la NASA amb el projecte MARTE al riu Tinto ;
Imatges del riu Tinto ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159962" title="Santiago Ezquerro Marn" nonfiltered="4848" processed="4837" dbindex="64907">

Santiago Ezquerro Marn (nascut el 14 de desembre de 1976 a Calahorra, La Rioja, Espanya) s un futbolista que juga en la demarcaci de davanter al CA Osasuna.
Palmars.
 1 UEFA Champions League: 2005-06;
 1 Lliga: 2005-06;
 2 Supercopa d'Espanya: 2005, 2006;

Enllaos externs.
Spain stats;
lfp.es;
Santiago Ezquerro Marn a FootballDatabase;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159963" title="Riera de Rub" nonfiltered="4849" processed="4838" dbindex="64908">


La riera de Rub s una riera del Valls Occidental que passa per Rub. s un afluent, per l'esquerra, del Llobregat, riu al qual desguassa prop del Papiol, al Baix Llobregat.

S'origina quan la riera de les Arenes rep per la dreta la riera del Palau una mica ms amunt de les Fonts, al terme municipal de Terrassa, i en el terme de Rub li arriben diversos torrents procedents de les serres del nord, entre ells els de Can Balasc i Can Canyadell, que delimiten el lmit del municipi amb Castellbisbal, i els de Can Tallafigueres, Can Xercavins, Can Pidelaserra, Can Xercavins, Sant Mu, Can Ramoneda i Can Sol. A la riba sud trobem el torrent dels Alous i el de Can Ferran, que marquen durant un bon traat la frontera entre Sant Cugat del Valls i Rub.

El 25 de setembre de 1962 la crescuda de les aiges provinents de la riera de les Arenes a causa d'unes pluges molt intenses va provocar efectes catastrfics al seu pas pel Valls, amb ms de 900 morts. La canalitzaci posterior ha evitat els danys materials i humans que provocaven de tant en tant els aiguats.

 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159964" title="Turcs Orientals" nonfiltered="4850" processed="4839" dbindex="64909">
El khanat dels turcs orientals fou un estat turc que es va formar el 552.

 Antecedents .

Els t'ou-kiue eren una horda turcomongola vassalla dels joan-joan. La paraula T'ou-kiue era l'equivalent xins del turc Turkt o simplement Turc (trk) que vol dir "fort". Estaven governats per T'ou-men (en xins) ms conegut per la seva transcripci de Bumin. Quan aquest va demanat la ma d'una princesa joan-joan li fou negada es va aliar al Si Wei del nord-oest de la Xina que li van concedir la ma d'una princesa imperial xinesa (551) i va fer la guerra als joan-joan. Va conquerir Monglia en pocs mesos i es va fer l'amo d'una territori entre l'oest de Manxria i el nord de Sogdiana. Va establir la seva capital a l'alt Orkhon prop de la que desprs fou Karakorum.

Bumin va morir el 552 i els seus dominis es van repartir entre els dos fills: Muhan (553-572) khan dels turcs que va dominar sobre les hordes orientals, i Istami, yabghu (prncep) supeditat a l'anterior, que va governar sobre les hordes occidentals 

 Formaci del khanat .

Muhan fou el primer khan dels turcs orientals, i khan de tots els turcs ja que tenia com a vassall al seu germ Istami, khan dels turcs occidentals. La seva seu fou propera a Karakorum a l'alt Orkhon. El limit amb els occidentals era al Gran Altai i les muntanyes a l'est d'Ha-mi.

En el pas que ocupaven no tenien adversari. Els Kitan (khitan o K'i-tan) foren derrotats ben aviat (560). El rei de Txan-Txan (Lob Nor) va demanar la ma de la filla de Muhan vers el 565. Va morir el 572 o 573 i el va succeir el seu germ T'o-po. 

 Evoluci del khanat .

El yabghu dels turcs occidentals. Istami, li va retre homenatge. Va morir el 581 i el va succeir Amrak breument seguit de  Cha-po-lo. Entre el 581 i el 582 el yabghu dels turcs occidentals, Tardu, va trencar amb el kakhan oriental i va agafar el ttol de kakhan, encoratjat per Xina, per desprs fou ajudat pels xinesos en front dd Tardu. A Cha-po-lo el va succeir el seu germ Mu-ho-tua el 587 que va morir en pocs mesos i va ser proclamat Tu-lan.

El 589 es va formar un enemic a la frontera sud de la Gran Muralla quan la dinastia Suei va refer la unitat xinesa. Al mateix temps es va revoltar contra el khan turc oriental un aspirant al tron, de nom T'ou-li, que tenia l'ajut de Xina, per Tu-lan el va derrotar al cap d'uns anys (599). Tu-lan va morir l'any 600 i per un temps dos pretendents es van disputar el poder. El 608 els xinesos van atacar a l'horda dels Tu-yu-huen, vassalla dels turcs, i els van expulsar cap al Tibet, apoderant-se de la regi del Koku Nor. El 608 els xinesos van ocupar tamb l'oasi d'Ha-mi. El protegit xins T'ou-li, governador de l'Ordos fou posat al tron. Va morir el 609 per el va succeir el seu fill Che-pi.

La dinastia dels Suei es va ensorrar desprs de la desastrosa campanya de Corea (612-614) i Che-pi es va revoltar i va estar a punt de capturar a l'emperador Yang-ti a la fortalesa de Yenmen al nord-oest de Shansi. La dinastia Suei es va extingir de fet el 618 durant les guerres civils del 616 al 621 que van donar pas a la dinastia Tang.

Vers el 619 (o 620) a Che-pi el va succeir Hie-li. El 624 va fer una expedici contra la capital de la dinastia Tang, Txangngan, per desprs de diverses alternatives es va signar una pau o treva amb el general i prncep (de la dinastia Tang)  Li Che Min, que el 626 va arribar al tron de Xina amb el nom de T'ai-tsong. Aquest mateix any Hie-li va tornar a atacar Txangngan amb 100000 homes (23 de setembre del 626). Hie-li va reclamar tribut a T'ai-tsong per aquest (que no disposava de gaires soldats) li va retreure el trencament de la treva i finalment es va fer la pau. T'ai-tsong no va tardar a moure's i va incitar la revolta de les tribus dels tols o tlch (uigurs) del Tarbagatai (627),  i els sir tarduch de Kobdo (628). El 628 un cap turc, de nom T'ou-li (T'ou-li II), es va aixecar amb suport xins. El 630 un exercit Tang, dirigit pel general Li Tsing i par Li Che-tsi, va entrar al khanat, va sorprendre el campament de Hie-li, i van dispersar a les hordes. Hie-li fou fet presoner. El khanat fou annexionat a Xina (nominalment del 630-682)

 Segon Khanat .

El khanat es va reconstruir vers el 670 sota la direcci d'un descendent de l'antiga famlia reial, el kakhan Kutlugh (l'Afortunat) que es esmentat a uns inscripci a Kosho-Tsadam (feta pel seu fill) com Elterich qaghan. La reconstrucci del khanat es presenta com una necessitat nacional, en que el poble recordava que havien tingut un imperi i ja no el tenien, havien tingut un kakhan i ja no el tenien. Kutlugh estava casat amb Ilbilg, esmentada a la mateixa inscripci, i va comenar com a cap de banda a la zona de l'Orkhon amb noms 27 homes que aviat s'havien doblat, i al cap d'uns mesos ja eren 700. La inscripci detalla les conquestes dels pobles independents que va fer el khan: al nord els tokuz oghuz (nou oghuz), els kirguisos, els kurikan (suposadament un poble de la riba occidental del llac Baikal), els trenta ttars, els khitai; al sud els xinesos. Va fer 47 campanyes i va combatre en 20 batalles i va poder reconstruir l'imperi amb centre a l'Orkhon i a les muntanyes Otkn (la moderna cadena muntanyosa de Khangai). En la seva tasca el khan fou ajudat per un hbil poltic, de nom Tonyukuk, un turc la famlia del qual havia ocupat en un moment donat un lloc hereditria  a l'administraci xinesa del districte fronterer de Yun-tchong, proper al actual Kuei-Hua-tch'eng al nord de Shansi. El 682 el kakhan va iniciar la guerra contra Xina assolant el nord de Shansi; el mar del 683 va devastar el cant de Kuei-Tcheu (Huau-lai-hien) al nord del pas de Nan-kou al nord-est de Pequn; l'abril del 683 va devastar el districte de Chan-yu (modern Suei-yuan); el juny del mateix any va matar al prefecte de Yu-tcheu o Wei-Tcheu (corresponent a Ling-k'iu al sud-est de Ta-t'ong), va fer presoner al governador de Fong-tcheu (que correspon a Yu-lin al nord de Shensi) i va assolar el districte de Lan-tcheu, al nord de Shansi. El 26 de desembre del 683 va morir l'emperador Kao-tsong i encara que l seva vdua l'emperadriu Wu Heou (o Wu Ts-t'ien), va governar tirnicament i va restablir l'ordre a l'estat de moment no va poder aturar al kakhan que des llavors va fer una expedici cada any contra el Shansi i l'Hopei. A la tardor del 684 una rtzia cap a So-tcheu (que correspon a Cho-pong al nord de Shansi); el maig del 685 una fins a Hin-tcheu al nord de T'ai-yuan on un cos militar xins fou derrotat; a l'abril del 687 una incursi fins a Tch'ang-p'ing al nord-oest de Pequn; finalment a la tardor del 687 un atac turc a la zona de Cho-ping fou rebutjat pels xinesos i els turcs van patir una seriosa desfeta.

L'emperadriu xinesa va instigar als Turgach o Turgch (uigurs) que vivien a la regi de la moderna Semirtxia al curs inferior de l'Ili, contra els turcs orientals. Per el khan uigur Wu-tche-l fou derrotat per Kutlugh (689) i va haver d'acceptar la seva sobirania 

Kutlugh va morir entre l'agost i el novembre del 691 i el va succeir el seu germ anomenat en turc Baktshor i en xins Mo-tch'o o Mo-tcho, que es esmentat com a Qapagan-qaghan a les inscripcions de l'Orkhon (va regnar del 691 al 716). La seva poltica va anar encaminada a donar suport a la legitimat Tang contra la usurpaci de la vdua Wu Heou (o Wu Ts-t'ien). Baktshor  va fer diversos atacs a territori xins: el 694 el districte de Ling-tcheu prop de Ning-hia, el 698 el districte de Wei-tcheu entre Siuan-hua i Ling-k'iu (a l'oest de Pequn); entremig va cooperar de fet amb els xinesos contra les hordes dels kitan (k'i-tan) un poble mongol que habitava al Leao-si i al Jehol i que havia comenat l'expansi al sud atacants els centres comercials xinesos a la zona de Yong-p'ing, i sota la direcci del seu khan, Li Tsin-tchong, que era aliat dels turcs orientals, van derrotar a aquesta regi a l'exrcit xins, per poc desprs el khan va morir i el seu fill que el va succeir, fou enderrocat i substitut per un altre khan que va rebutjar l'aliana turca. Baktshor va envair el territori kitan per restablir al khan enderrocat per no ho va aconseguir i llavors es va entendre amb la Xina  per fer operacions militars concertades contra els kitan; per aquest acord els turcs van rebre nombroses peces de seda, arrs, armes i cuirasses i altres provements xinesos. El 697 els kitan, atacats a la vegada per turcs i xinesos, foren derrotats totalment. L'emperadriu vdua Wu Heou (o Wu Ts-t'ien) confiant que l'aliana amb els turcs era permanent va intentar casar a un nebot seu amb la filla del kakhan i el prncep xins va anar al campament del kakhan a la regi de les Arenes Negres (Karakum) al sud de la moderna San Noyan, per el kakhan va rebutjar l'enlla (698). La seva filla s'havia de casar amb l'emperador legtim de Xina, apartat del poder efectiu per l'emperadriu, a la que va amenaar de que si enderrocava a la dinastia Tang envairia Xina amb totes les seves hordes, i a manera d'exemple va assolar el districte de Ling-wu prop de Ning-hia, i quan la cort xinesa va rebutjar les seves peticions va fer una expedici de pillatge al sud de Siuan-hua, va prendre per assalt Wei-tcheu (que podria ser Ling-k'iu al sud-est de Ta-t'ong), va saquejar Ting-tcheu al cor de l'Hopei entre Pao-ting i Tcheng-ting i va ocupar finalment Tchao-tcheu, retirant-se desprs amb milers de captius als que va fer assassinar.

El 702 va saquejar el districte de Tai-tcheu al nord de Shansi. El 706 va derrotar completament al general xins Cha-tch'a Tchong-yi al Ming-cha-chan a l'est de Tuen-huang i va assetjar la fortalesa fronterera de Ling-tcheu prop de la moderna Ning-hia. La gran victria de Ming-cha-chan es celebrada a l'estela de Kocho-Tsadam, que explica la part que hi va tenir Kultegin, el nebot del kakhan turc . Fou tant el bot i els esclaus acumulats que es donava el cas de que alguns esclaus posseen a  la seva vegada d'altres esclaus i els serfs eren propietaris d'altres serfs.

Baktshor va derrotar tamb als Bayirku que vivien a l'est a la regi de l'alt Kerulen, i als kirguisos, que vivien al nord, a la regi del Ienissei i del Tannu Ola (anomenat a l'estela muntanyes boscoses de Kogman) el khan dels quals va morir en combat. Ambdos pobles foren sotmesos. A l'oest va sotmetre temporalment a les dues faccions dels turcs occidentals, els Tu-lu i els Nu-che-pi (699). L'antic imperi dels Turcs s'havia reconstrut i noms al baix Ili, al sud el Balkhash o Baikal, el khan dels uigur o turgach (o tolch), So-ko (706-711), fill i successor de Wu-tche-t, va intentar de resistir i reagrupar als turcs occidentals fins que el 711 fou derrotat i mort pel khan Baktshor. L'estela de Kultegin diu que els turgach vivien a les muntanyes boscoses de l'Altun (Altai) i a l'alt Irtish. Al mateix temps que els turgach foren sotmesos un altre poble, els karluks, que vivien a la regi de l'Ili esmentada a l'estela com a Karakol (Qata-Kl).

Quan el khan es va fer vell i va accentuar la seva tirania, alguns caps van passar al servei de Xina. Els Bayirku de l'alt Kerulen, es van revoltar per foren derrotats completament a la riba del Tula, per a la tornada, quan passava per un bosc, fou atacat per un contingent de turcs rebels que el van matar el 22 de juliol del 716. El seu cap fou enviat pels Bayirku a l'ambaixador xins que el va reenviar a Changngan.

La mort del kakhan fou seguida de desordres. Fou proclamat khan Bogu, fill de Baktshor, per poc desprs el seu cos Kultegin va donar un cop d'estat a palau i es va fer amb el poder; Bogu fou executat juntament amb tota la famlia de Baktshor i els que havien estat els seus consellers. Kultegin no va assolir el ttol de kakhan per a si mateix sin que va posar en el lloc al seu germ gran que es esmentat a les inscripcions Bilg qagham (l'emperador savi), i pels xinesos Mo-ki-lien, el qual va regnar del 716 al 734. Fins aquell moment era el khan de la tribu dels Syr Turcuch, crrec pel que havia estat nomenat pel seu oncle poc temps abans. Aquestes morts van provocar la revolta de les tribus i pobles sotmesos. L'estela de Kocho-Tsadam enumera la manera en que els dos germans van restablir l subjecci dels revoltats. Els primers foren els tokuz oghuz al mitj Kerulen, i els tokuz ttars, al Kerulen inferior (els trenta ttars i els utuz ttar vivien una mica ms lluny). Van seguir els uigur (Tolach) que vivien al Tarbagatai al sud-est de la cadena de l'Altai mongol,  i els karluk (a la part oriental del llac Balkash), cadascun d'aquestos dos darrers pobles dirigits per un sobir que tenia el ttol d'Eltabir. Els turcs occidentals van romandre independents per els dos germans, actuant d'acord, van poder restablir l'essencial del khanat dels turcs orientals. Bilga va recrrer als consells del antic ministre Tonyukuk.

Bilga (o Bilg) va obrir el seu regnat atacant a la Xina on l'emperadriu vdua  Wu Heu havia mort el 705 i des el 713 regnava un gran emperador de nom Hiuan-tsong (713-755) que tenia el propsit de restablir la dominaci xinesa a l'sia Central. Tonyukuk va aconsellar al kakhan turc de no fer la guerra a Xina desprs de sortir d'una guerra civil amb els seus cavalls ms prims, les hordes afamades i els ramats dispersats, mentre els Tang estaven en ple renaixement. Bilg va considerar establir un regne a l'Orkhon ben protegit per una muralla a l'estil xins i construir monestir budistes i taoistes, per Tonyukuk tamb ho va desaconsellar, ja que l'avantatge dels turcs era la seva mobilitat que els permetia atacar sobtadament quan l'ocasi era favorable, i desaparixer quan no ho era, i que Buda i Lao-tseu ensenyaven la dolor i la humilitat als homes cosa que no convenia a un poble de guerrers. El mateix Bilg va escriure a l'estela de Kocho-Tsadam que un segle abans els turcs havien estat derrotats pels xinesos degut a que s'havien deixat guanyar per les riqueses com l'or, la plata, la seda i havien perdut l'esperit guerrer. Tonyukuk va aconsellar restar als boscos d'tukn (es a dir a l'Orkhon i al Khanga), tot i que va proposar la pau a Xina (718) que fou rebutjada. Hiuan-tsong va ordenar l'atac al khanat, en aliana amb els basmil, una tribu truca de la regi de Ku-tch'eng (antic Pei-t'ing) i els K'i-tan (Kitan) del Leao-si i del Jehol, que havien d'atacar al mateix temps als turcs des de el sud-oest i el sud-est. Bilg es va avanar i es va presentar al Ku-tch'eng on va derrotar als basmil als que va imposar la seva sobirania, i tot seguit va anar a assolar la zona fronterera xinesa del modern Kansu a la part de Kan-tcheu i de Leang-tcheu (720). Finalment es va acordar una pau que fou negociada entre el 721 i el 722. Per uns anys una relaci de ferma amistat es va establir entre l'imperi xins i els turcs orientals.

El 731 va morir Kultegin i el kakhan Bilg va fer gravar a la seva tomba entre el llac de Kocho-Tsadam i el Kkchn Orkhon, a uns 60 km al nord de Karakorum, un elogi fnebre. El 732 l'emperador xins Hiuan-tsong hi va fer afegir una inscripci en xins com a testimoni de l'amistat entre els dos pobles. Aquestes inscripcions, les primeres amb data establerta de la literatura turca, foren escrits en un alfabet anomenat imprpiament rnic, derivat de l'alfabet arameu per mitj de l'alfabet vell sogdi (Barthold va establir que alguns carcters tenien condici independent i que eren ideogrfics), el mateix utilitzat en altres inscripcions aparegudes al Ienissei. Segons Barthold aquest alfabet s'hauria originat al segle VII o potser al segle VI, per fou substitut al segle VIII per l'escriptura uigur, diferent encara que igualment derivada dels alfabets semtics septentrionals per mitj del sogdi.

El 734 Bilg fou enverinat per un dels seus ministres i la seva mort va provocar una srie de tumults que van posar en perill l'estat. El seu fill Yi-jan (nom xins) va morir poc desprs i el va substituir el seu germ Tngri, encara jove, sota la regncia de la khatun vdua de Bilg, fins el 741 quan fou assassinat per un dels seus oficials, que portava el ttol de Txad de l'est i que es va proclamar kakhan amb el nom de Ozmich qaghan. Les principals tribus vassalles, els basmil, els uigurs i els karluks, es van revoltar. Els basmil vivien al Ku-tch'eng, els uigurs entre Kobdo i el Selenga, i els karluks a la part oriental del llac Baikal, a la part del riu Imil. El 744 Ozmich va morir en lluita contra els basmil que van enviar el seu cap a la cort de Chang'an. La famlia reial dels turcs orientals ja s'havia refugiat a la Xina el 743 fugint d'Ozmich. El 744 els Basmil van intentar ocupar l'Orkhon per foren rebutjats pels turcs dirigits pels caps tribals, per poc desprs van atacar la regi els uigurs, aliats segons es creu als karluks. El khan dels uigurs, esmentat a les fonts xineses com Kou-li P'ei-lo, es va proclamar kakhan a la regi de l'Orkhon i va agafar el nom de regnat de Kutlugh Bilg (Kou-to-lou Pei-kia k'iu) que va obtenir l'aprovaci de la cort dels Tang, i l'emperador Hiuan-tsong li va enviar el ttol de Huai-jen. Els anals xinesos diuen que va regnar de l'Altai al Baikal, i va regnar un temps indeterminat (segons algunes fonts va morir el 745 i segons altres el 756), per va deixar un estat  establert, el Khanat Uigur (744-840) amb capital a Kara Balgasun (llavors anomenada Ordubaligh, o vila de cort) a l'alt Orkhon, prop de la futura capital mongola de Karakorum.

 Llista de khans dels turcs i dels turcs orientals .

Turcs.

Bumin vers 545-552 ;
Qara-Issyk-Khan 552-553 ;

Turcs orientals.
Primer khanat 553-630.
Muhan Khan 553-572 ;
T'o-po (Arslan Tobo Khan) 572-581 ;
Amrak 581 ;
Cha-po-lo (Shetu Baga Yshbara Khan) 581-587 ;
Mu-ho-tua 587;
Tu-lan (Yun Yollyg Dulan Khan) 588-599 ;
Zhangar Kimin Khan 597-608 ;
Qara Churin Turk Bogiu(Tardush) Khan 599-604 ;
Tu-li (Dugi Shibir-Khan) 608-609 ;
Che-pi 609-619 ;
Hie-li (Kat Il-khan Tugbir) 619-630 ;
Tu-li II (rebel) 628-630;
Ocupaci xinesa 630-639;
Che-pi II 630-649 (resistncia a Xina);
Si-mo, vassall de Xina  639-?
Altres vassals vers 641-679;
Nishu Beg (rebel a Xina) 679-680 ;
Funian (rebel a Xina) 680-681 ;

Segon Khanat 681 a 744 .

Kutlugh Khan 682-693;
Baktshor (Mo-tch'o o Mo-tcho, tamb Qapagan-qag)  693-716;
Bogu (Kuchuk Khan) 716;
Bilg qagham (Mokilien Bilghe Khan) 716-734;
Kultegin (virtual khan) 716-731;
Izan khan (Yi-jan) 734-739;
Tngri o Tengri Khan 739-741 ;
Ozmich qaghan 741-744;
Kutlugh Bilg 744, khan dels uigurs, Vegeu Khanat Uigur;

 Notes .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159966" title="Khitan" nonfiltered="4851" processed="4840" dbindex="64910">
Els kitan o khitan (transcripci antiga xinesa K'i-tan;    ; pinyin: Qd n), Khitai o Khita (transcripci arabo-persa) o Kitat (en mongol)  foren un grup mongol de l'sia oriental , que apareixen esmentats per primer cop a les fonts xineses vers 405 o 406 quan estaven establerts  a l'oest del riu Leao-ho, entre aquest i el seu afluent en Chara-mouren a la que desprs fou provncia de Jehol . 

 Llengua i escriptura .

La seva llengua era el kitan (tamb Liao kitan),  ja extingida i suposadament relacionada amb el protomongol dins de la discutida famlia lingstica altaica, i era una llengua escrita amb dos sistemes: el gran (derivat dels carcters han xinesos) i el petit  (creat per l'erudit Diela vers l'any 925, inspirat possiblement en l'alfabet uigur ).  D'aquesta escriptura kitan no en queden gaireb rastres..

 De la submissi a la grandesa .

Van quedar sotmesos als turcs orientals del khan  Muhan el 560. El 696 van dirigir una expedici al Hopei pel pas de Chan-hai-kuan, a la zona de Yong-p'ing i fins la plana de Beijing (Pekn). L'emperadriu regnant Wu Heou, va demanar l'ajut del qaghan dels Turcs orientals Baktshor o Mo-t' cho, que va sorprendre als kitan i els va derrotar de manera complerta (697). Van tardar tres segles a recuperar-se d'aquest cop.

El 734 i 735 es va lliurar una guerra fronterera entre els kitan i els xinesos per sense cap resultat apreciable. El 751, al mateix any que la batalla de Talas, els kitan van derrotar el nord-est de P'ing-lou (prop de P'ing-ts'iuan) a un exrcit xins que envaa els seus territoris; el comandant xins era precisament  un kitan de nom Ngan Lou-chan, que s'havia posat al servei de Xina i havia esdevingut favorit de l'emperador  Hiuan-tsong; el 755 Ngan va intentar enderrocar a Hiusan-tson de  la dinastia Tang i esdevenir emperador, per no ho va aconseguir.

Durant tota la resta del segle VIII i al segle IX els kitan van romandre a les seves terres al nord-oest del Leao-ho; al comenament del segle X un cap especialment coratjs anomenat en transcripci xinesa antiga Ye-liu A-pao-ki, els va comenar a organitzar i adoptar certs aspectes de la cultura xinesa; va fixar la dignitat de khan en el seu clan (el Ye-liu).  A-pao-ki va aprofitar la guerra civil a la Xina per apoderar-se de Hebei (Hopei), per fou rebutjat a Wangtou al sud de Paoting  (922) per Li Ts'un-hiu, fundador de la dinastia xinesa dels Tangs posteriors (923). El 924 va entrar a Monglia, va arribar a l'Orkhon, va ocupar Qara Balgasun d'eon va expulsar als kirgus que s'hi havia establert des de vers el 840 en lloc dels uigurs, i els va rebutjar cap a la zona de l'alt Ienisei i les estepes de l'oest . A-pao-ki va oferir al khan uigur del Kansu occidental de restituir-li la possessi del pas de l'Orkhon, per els uigurs, ja sedentaritzats, van refusar la possibilitat de tornar-se a moure. Cap a l'est, els dongus djrcht que vivien al nord-est de Manxuri, van esdevenir vassalls dels kitan i A-pao-ki va destruir el regne donguso-core de Pohai que incloa la moderna Corea del Nord i la part de Manxuri a l'est del Leao-tong (des de Kharbin i Vladivostok fins a Darien). En aquesta expedici va morir el khan dels kitan (926).

 El khan T-kuang .

La seva viuda Chou-lu Che (Che del clan Chou-lu)  tenia una energia de ferro i va aconseguir imposar com a successor a un dels seus fills, el seu preferit,  segon en naixement; va reunir la assemblea de l'horda i va fer muntar a cavall al seu fill gran T'ou-yu i al segon T-kuang i va encarregar als nobles de agafar la brida del cavall dels dos al que volguessin per khan, per tots sabien el que volia, i aix fou escollit T-kuang que fou khan del 927 al 947. Als primera anys va governar amb la mare; aquesta es desfeia dels caps que no li agradaven enviant-los a la tomba del seu marit suposadament per portar al mort noticies de la seva dona, per ja tenia uns gurdies que els mataven quan es presentaven all. Va encarregar l'administraci del pas al ministre xins Han Yen-Huei que va introduir moltes costums civilitzadores xineses.

El 936 T-Kuang va comenar a intervenir activament en els afers, quan va protegir al general imperial xins d'origen shato, Che King-t'ang, revoltat contra els Tang posteriors ; en el seu ajut va baixar per la regi d'Hebei (Hopei) pel pas de Kou-pei-K'eou, amb un exrcit de 50.000 homes i va ajudar al general a derrotar els imperials i pujar al tron fundant la dinastia dels Jin posteriors (Heou Tsin); com a compensaci els kitan va rebre el nord de Hebei incloent Yeou-tcheou o Yun-tcheou (moderna Pequn) i la part ms al nord del Shansi (Shanxi) amb Yun-tcheou (moderna Ta-t'ong), regi que en conjunt  era anomenada Setze prefectures (Beijing i cap a l'oest en una amplada de entre 100 i 150 km) . Aquesta entrega permetia per primer cop als "brbars" de les estepes establir-se al darrera de la Gran Muralla Xinesa. Beijing, ocupada pels Kitan els 936, va passar ms tard als djrcht, i d'aquestos als gengiskhnides i va restar en poder del nmades del 936 al 1368. T-kuang hi va establir a Pekn la seva capital del sud (en xins Nan King) el 938 mentre la capital de nord  era Lin-huang (a la vora del Chara-mouren, a Manxuri), la seva capital oriental era Leiao-yang i el 944 va establir Ta-t'ong com a capital occidental .

Che King-t'ang va restar un fidel aliat i vassall dels kitan fins a la seva mort el 942, per el seu nebot i successor Shi Chonggui (Che Tchong-kuei), es va separar de l'aliana i va voler esdevenir independent; aix fou un error greu ja que el 946 T-Kuang el va derrotar a l'altura de Ho-kien-fu, i els kitan van creuar el riu Groc i es van presentar davant K'ai-fong (llavors anomenada Ta-leang), la capital dels Jin posteriors, on T-kuang va entrar el dia 1 de gener del 947; all es va vestir com un xins, agafant el nom dinstic de Liao (Leao) i va pensar en proclamar-se emperador, per llavors van comenar les revoltes de la poblaci xinesa i els rovoltats comenaren a massacrar a les guarnicions dels kitan  i finalment va decidir la retirada cap a Jehol, emportant-se a tota la cort xinesa Jin presonera; al arribar a Tchen-ting el khan va morir i aquesta circumstancia va impedir una possible conquesta de Xina pels kitan (947).

Retirats els kitan, el general xins d'origen shato Lieu Tche-yuan, governador del Shanxi, fou proclamat emperador per les tropes (febrer del  947) i va entrar fcilment a K'ai-fong amb el suport popular i es va proclamar emperador (abril del 947) fundant la dinastia dels Han posteriors. 

 El regne Liao .

Els kitan van tenir com a nou cap a Ye-liu Yuan (947-951) i desprs Ye-liu King (951-968). El 951 els Han posteriors foren enderrocats pels Zhou posteriors (Heou Tchou) i es van refugiar al Shenxi central  on van fundar una nova dinastia coneguda com a Han septentrionals (Pei Han) que va durar del 951 al 979, amb capitalitat a Taiyuan. La guerra fou des llavors permanent entre els Zhou posteriors de K'ai-fong i els Han septentrionals de Taiyuan i desprs (a partir del 960) entre els Song (successors dels Zhou) i els Han septentrionals; aquestos darrers, necessitats d'aliats, es van posar sota protecci dels kitan; exrcits kitan els van auxiliar diverses vegades, cada cop que un exrcit enemic s'acostava a Taiyuan. El 968 l'emperador Song, T'ai-tsou (Tchao K'uang-yin) va fer un fort intent contra Taiyuan que fou salvada pels kitan. El 975 els Song havien reunificat Xina on no obstant restava el petit estats dels Han septentrionals.

El 979 finalment el segon emperador  Song, Tai Tsong,  va poder ocupar Taiyuan i annexionar el territori ambicionat, tot i que els kitan van crrer en ajut dels seus aliats; tot seguit l'emperador Song  va decidir recuperar als kitan els territoris que dominaven al sud de la Gran Muralla amb Ta-t'ong i Beijing per fou refusat pel khan kitan Ye-liu-Hien (968-982) i els seus generals; els imperials van arribar fins a Beijing (llavors anomenada Yen-king o Yeu-Tcheou) i en va comenar el setge per fou derrotat pel general kitan  Hieu-ko, del clan Ye-liu, prop del riu Kao-leang-ho al nord-oest de Beijing i es va haver de retirar cap a Tcho-techeou, en el cam de Beijing a Paoting (979); els kitan van intentar envair la part xinesa del Hebei per el general Hieu-ko fou derrotat davant Tcheng-ting.

El 986 l'emperador T'ai-tsong ho va tornar a provar aprofitant que el khan kitan Hien havia mort i el seu fill i successor Long-siu (983-1031) noms tenia dotze anys al pujar al tron i estava sota regncia de la vdua Siao-che. L'exrcit xins, dirigit per Ts'ao Pin, P'an Mei i Yang Ye, fou dividit en diverses columnes  que van avanar cap a Beijing i Ta-t'ong; aquesta darrera fou ocupada per les columnes que avanaven cap a Beijing  no van poder passar de Tcho-tcheou i finalment foren derrotades pel general kitan Hieu-ko a Ki-Keou-Kuan (al sud-oest de Tcho-tcheou, prop de Yi-tcheo) sent refusades fins al riu Kiu-man-ho, a mig cam entre Beijing i Paoting; la resta de les forces xineses es van retirar cap al sud perseguits per Hieu-ko, que els va atrapar durant el pas del riu  Cha-ho on va fer una gran matana; els kitan van ocupar Chen-tcheou (prop de Tcheng-ting), T-tcheou i Chuen-to, per desprs es van aturar i ja no van seguir cap al sud (986); el 989 els xinesos van poder contraatacar i aconseguir una victria a Pao-ting-fou. El 990 el khan dels kitan, sobir de totes les hordes del  Gobi oriental,  va reconixer el regne de Si-Hia establert pels tangut a la zona de l'Ordos i l'Alashan. Xina quedava amenaada pel nord-oest per Si-Hia i pel nord i nord-est pels kitan o Liao.

 Pau de Tch'en-tchou amb Xina .

El 1004 el khan kitan Ye-liu Long-siu va atacar territori de la dinastia Song (on regnava el tercer emperador, Tchen-tsong) al sud d'Hebei (Hopei) i es va apoderar de Pao-tcheou (moderna Pao-ting), Ki-tchou (Ta-ming) i T-ts'ing (Ts'ing-fong-hien)  aquesta darrera enfront de K'ai-fong, la capital xinesa de la que noms estava separada pel riu Groc . Els cortesans aconsellaven traslladar la capital a Nankin o a Sichuan, per l'emperador va refusar; en territori ocupat pels kitan resistia la ciutat de Tch'en-tchou  (K'ai-tcheou  a la nomenclatura manx i modernament P'ou-yang-hien) on el capit Li ki-long havia produt nombroses baixes als kitan que l'amenaaven; era una ciutat estratgica pels kitan per poder continuar avanant cap al sud,i l'emperador va tindre la gosadia de sortir de la seva capital per anar a portar ajut al capit Li; aquesta actitud ferma va fer considerar als kitan que era millor un acord i es va signar un tractat de pau a la mateixa ciutat (1004) pel qual es retornava a les fronteres del 936 amb Beijing i Ta-t'ong als kitan i Paoting i Ning-wou als xinesos; Hebei quedava partit pel nord de Pa-tcheou (que restava xinesa) i el Sanxhi (shansi) pel nord de Wou-t'ai-chan (que tamb restava xinesa). Aquesta pau va durar un segle.

 Ambicions orientals i occidentals .

Els kitan va desplaar les seves ambicions cap a Corea i el Gobi; cap al Gobi van arrabassar als uigurs (1009) el Kansu occidental (Kan-tcheou i Sou-tcheou) per no s'hi van mantenir; a Corea foren rebutjats pels coreans que van rebre l'ajut dels djrcht de la regi de l'Ussuri (1014). El 1017 van intentar la conquesta de Kashgria i la regi de l'Issiq-kul, en poder dels turcs  karakhnides, i van avanar fins a Balasagun a la riba del Tchou superior a l'oest de l'Issiq-koul, per foren refusats per la khan karakhnida Tugan .  El 1044 els kitan van atacar a Si-Hia per la zona de l'Ordos per foren rebutjats.

 final del regne .

Per liquidar als kitan l'emperador xins Houei-tsong (1101-1125) va decidir cridar a brbars ms llunyans. Els Liao estaven prou adaptats a la cultura xinesa per ser uns vens acceptables per no era el cas del poble que vivia ms enll,  als boscos de l'Ussuri i nord-est de Manxria, coneguts com els djrcht que estaven sent organitzats per un cap enrgic de nom A-kou-ta, del clan reial Wan-yen (1113-1123) . Desprs de l'aliana amb els xinesos , el 1114 es va revoltar contra el rei kitan i va llanar a la seva horda la conquesta del regne Liao, cosa que va fer en nou anys: Ning-kiang (al sud de la moderna Kharbin a la riba d'un afluent del Sungari) el 1114, Leao-yang el 1116 (desprs d'aquesta ciutat tota Manxria va passar als djrcht). Lin-huang (capital septentrional dels kitan, al nord del modern Jehol) el 1120; Ta-ting (capital central) i Ta-t'ong (al nord del Shanxi) el 1122. Pekn havia de passar a Xina segons els termes del tractat entre l'Imperi i els djrcht, per els xinesos no van poder ocupar la ciutat i finalment foren els brbars els que ho van fer (1122) per la van entregar a Xina el 1123. El darrer rei kitan Ye-liu Yen-hi es va refugiar a la zona de Kuku-khoto i va tractar de resistir a la comarca de Wou-tcheou (1124) per fou derrotat diverses vegades i finalment capturat el 1125. El regne Lieao va acabar aix.

 Llista de sobirans .

T'ai Tsu (A-pao-ki) 907-926;
T'ai Tsung (T-kuang) 926-947;
Shih Tsung (Ye-liu Yuan) 947-951;
Mu Tsung (Ye-liu King) 951-968;
Ching Tsung (Ye-liu-Hien) 968-982;
Sheng Tsung (Long-siu) 982-1031;
Hsing Tsung  1031-1055;
Tao Tsung 1055-1101;
T'ien-Tsu Ti (Ye-liu Yen-hi) 1101-1125;

 Notes i referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159969" title="Muhan" nonfiltered="4852" processed="4841" dbindex="64911">
Muhan fou el segon gran khan dels turcs (553-572) i primer khan dels turcs orientals.

Va succeir com a khan al seu pare Bumin quan quest va morir el 552. La seva residncia fou propera a Karakorum a l'alt Orkhon. La seva frontera a l'oest era al Gran Altai i les muntanyes a l'est d'Ha-mi.

No tenia cap adversari rellevant. Els Kitan (khitan o K'i-tan) del Jehol foren derrotats ben aviat (560). El rei de Txan-Txan (Lob Nor) va demanar la ma de la filla de Muhan vers el 565.

Va morir el 572.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159971" title="Istami" nonfiltered="4853" processed="4842" dbindex="64912">
Istami fou el primer yabghu dels turcs occidentals, per divisi dels dominis del seu pare Bumin, i supeditat al seu germ Muhan, khan de tots els turcs i de les hordes orientals. Tenia seu a l'alt Yilduz prop de Qarashahr i de Kuldjha (la residencia de hivern era al Issik-kul, a la vall de Talas). El lmit amb els orientals era al Gran Altai i les muntanyes a l'est d'Ha-mi. Istami fou conegut en rab com Sindjibu i en grec com Silzibul, nom que podrien derivar del seu ttol.

Vers el 560 es va aliar a Cosroes I el just (Cosroes Anushirwan 531-579)  i junts van atacar als heftalites. Aquestos debilitats sembla que van abandonar l'sia Central, i encara que una  part va romandre al Panjab, la resta va emigrar a l'occident (possible origen dels vars). Els turcs van ocupar Sogdiana i els perses Bactriana. 

Llavors va rebre una sollicitud d'aliana dels bizantins (com a vens dels sassnides perses). Istami tenia com a principal inters el comer per la ruta de la seda, i va enviar a un sogdi de nom Maniakh (els sogdians controlaven les caravanes) a la cort persa per demanar el pas lliure al rei Cosroes I, per aquest, com que Prsia volia el monopoli de la venda de seda a Bizanci, no ho va concedir. Llavors Istami es va entendre amb els bizantins i el 567 va enviar al mateix Maniakh a Constantinoble, a travs del Volga i el Caucas. L'emperador Just II el va rebre i acollir i a la tornada al seu pas el va acompanyar un ambaixador grec de nom Zemarcos (568) que fou rebut per Istami al seu campament d'estiu al nord de les muntanyes Aqtagh o Altai (xins Tien-chan), al nord-oest de Qarashahr. Es va establir una aliana contra Prsia i quan va arribar l'ambaixador persa al mateix lloc en fou expulsat i es va declarar la guerra a Prsia.

La guerra es va perllongar molts anys, prop de 20 (572-591). Istami va enviar un segon ambaixador a Bizanci de nom Anankust i els bizantins en van enviar d'altres (Eutiquios, Valentinos, Herodianos, i Pau de Cilcia). L'ambaixador Valentinos va arribar el 576 enviar per Tiberi II i quan es va presentar a la residencia reial Istami ja era mort i l'havia succet el seu fill Tardu (575-603).

Istami va morir doncs el 575.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159976" title="Tardu" nonfiltered="4854" processed="4843" dbindex="64913">
Tardu fou el segon yabghu dels turcs occidentals (575-603). Va succeir al seu pare Istami quan aquest va morir el 575. En xins es conegut com Ta-t'eou.

Tardu estava molest per un tractat que els bizantins havien fet amb els vars, que podrien ser els heftalites refugiats a la Rssia del sud. Aquesta complicaci va provocar que envis un exrcit contra els establiments grecs de Crimea; els turcs es van aliar a la horda dels huns Uturgur (una de les hordes en qu s'havien dividit els huns occidentals) dirigida per Anagai, i junts van assetjar Bosporos o Panticapea (576) i ms tard Quersons (581). Els atacs turcs als establiments grecs e Crimea van durar fins el 590.

Per el conflicte amb Bizanci no va impedir a Tardu de fer la guerra als perses i el 588 o 589 van envair la Bactriana sota control persa i va arribar a Herat. Bahram VI (590-591) els va rebutjar, per aprofitant la guerra civil entre Bahram VI i Cosroes II el 591, va tornar a la zona. Bahram va fer aliana amb els turcs i els va cedir Bactriana a canvi d'ajut contra el seu rival; aix Bactriana va passar als turcs i el 597 o 598 ja no hi ha dubte que dominaven Balkh i Kunduz .

Tardu va trencar relacions amb el khan dels turcs orientals vers el 582 i va agafar ell mateix el ttol de gran khan (kakhan) encoratjat per Xina. Va atacar als turcs orientals vers el 585, per fou rebutjat quan els xinesos van canviar la seva aliana.

Vers el 598 Tardu va enviar una ambaixada a Bizanci on es titulava khan suprem, gran cap de les set races i senyor dels set climes. Quan va morir el khan dels turcs orientals Tu-lan (600), Tardu va voler refer la unitat turca i el 601 va atacar Txang-ngan, la capital xinesa, i a l'any segent el districte de l'Ordos, dominat per Tu-li. Vers el 602 dominava des de l'oasi d'Ha-mi fins a la mar d'Aral, i des de Prsia (amb frontera al sud de l'Oxus, incloent Merw, Bactriana i Tokharistan, fins al nord de l' Hindu Kush

Per el 603 la tribu dels tols o tlch (desprs uigurs) que vivien a la Dzungria, es van revoltar instigats per Xina. Minat per les revoltes i els enemics a la seva prpia cort, Tardu va haver de fugir al Koku Nor (603) on va desaparixer. El khanat occidental es va dividir: El net de Tardu, Che-kuei va dominar la part occidental amb Tashkent, i un anti-khan, Tchu-lo es va fer l'amo de la regi oriental amb centre a l'Ili.

 Nota .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159977" title="Garfield" nonfiltered="4855" processed="4844" dbindex="64914">
Garfield s una tira cmica creada per Jim Davis, que t com a protagonistes al gat Garfield, al no gaire brillant gos Odie, i al seu amo, l'inepte Jon Arbuckle. El protagonista es diu aix per l'avi de Davis, James Garfield Davis, que va ser batejat en honor al president nord-americ James Garfield.

El Garfield s un gat mandrs que noms vol dormir i menjar. El seu plat preferit s la lasanya. A les tires apareix com a despectiu cap al seu entorn, egoista i exigent. Odia els dilluns i menjar ratolins, la seva conducta s sibarita i fora humanitzada. 

L'xit de la tira ha fet aparixer dues pellcules inspirades en el personatge, productes de marxandatge i adaptacions en dibuixos animats. Apareix a ms de dos mil diaris de tot el mn.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159978" title="Club Beisbol Viladecans" nonfiltered="4856" processed="4845" dbindex="64915">


El Club Beisbol Viladecans s un club de beisbol catal de la ciutat de Viladecans.

 Histria .
El CB Viladecans es va fundar l'any 1945 amb la intenci de promoure la difusi del beisbol a Catalunya. Els primers anys els dedic a portar a terme partits amistosos i realitzar activitats de promoci de l'esport. La primera competici oficial que disput fou el 1954, assolint el 1957 proclamar-se campi del Trofeu Radio Ciudad de Barcelona.

El Club Beisbol Viladecans va ser un dels pocs clubs de beisbol que va sobreviure els dificils anys de la fi de l'epoca daurada d'aquest esport a Espanya a la vora de 1970. Amb l'introducci de canals multiples a la televisi i l'augment massiu de l'interes del pblic en la Primera Divisi de la lliga espanyola de futbol que va eclipsar altres esports d'equip, molts clubs de beisbol no vren poguer competir i vren desapareixer.

L'any 1979 s'inici la prctica del softbol entre les dones, que es proclamen campiones d'Espanya jnior el 1986 i de lliga el 1992. L'equip mascul guany el 1982 per primera vegada la lliga espanyola snior i la Copa del Rei. Fou l'inici d'una gran poca de triomfs amb 21 ttols consecutius a la mxima categoria. A nivell internacional, el 2001 assol la quarta posici a la Copa de Europa Poll-A a Nettuno, Itlia.

El 1987 s'inaugur el Camp Municipal de Beisbol de Viladecans, on s'han desenvolupat, entre d'altres, els Jocs Olmpics del 1992, les Copes Intercontinentals del 1991 i 1997 i les Copes d'Europa del 1989, 1994 i 1998.

A l'actualitat el Club Beisbol Viladecans t una Escola Municipal i equips de Beisbol a les categories alev, infantil, cadet, jnior i snior B; aix com equips de softbol jnior i snior.

 Palmars .
 21 Lliga espanyola de beisbol: 1982, 1983, 1984, 1985, 1986, 1987, 1988, 1989, 1990, 1991, 1992, 1993, 1994, 1995, 1996, 1997, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002.

 Enllaos externs .
 Web oficial del club;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159984" title="Aquilleu" nonfiltered="4857" processed="4846" dbindex="64916">


Onomstica:

Aquilles;
Aureli Aquilleu, usurpador del tron imperial rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159987" title="Malaltia endocrina" nonfiltered="4858" processed="4847" dbindex="64917">
Les malalties endocrines, endocrinopaties o endocrinosis sn les causades per un desordre hormonal, sn conegudes popularment com a desequilibri hormonal.

Es poden trobar centenars de malalties del sistema endocr. Entre d'altres podem trobar:

Desordres adrenals:
Insuficincia adrenal;
Malaltia d'Addison;
Hiperplsia congnita adrenal;
Deficincia mineralocorticoide;
Sndrome de Conn;
Sndrome de Cushing;
Feocromotisoma;
Carcinoma adrenocortical;
Desordres de l'homestasi de la glucosa:
Diabetis mellitus;
Hipoglicmia;
Hipoglicmia idioptica;
Insulinoma;
Malalties del metabolisme dels ossos:
Osteoporosi;
Ostetis deformativa (Malaltia de Paget);
Osteomalcia;
Desordres de la glndula pitutria:
Diabetis inspida;
Hipopitutarisme;
Tumors pitutaris;
Adenoma pitutari;
Prolactinoma;
Gegantisme;
Malaltia de Cushing;
Desordres de la glndula tiroide;
Hiperparatirodisme primari;
Hiperparatirodisme secundari;
Hiperparatirodisme terciari;
Hipoparatirodisme;
Pseudoparatirodisme;
Desordres d'hormones sexuals:
Desordres del desenvolupament sexual;
Hermafroditisme;
Disgnesi gonadal;
Hipogonadisme;
Sndrome de Kallmann;
Sndrome de Klinefelter;
Sndrome de Turner;
Desordres del gnere sexual;
Desordre de la identitat del gnere;
Desordres de la pubertat;
Pubertat tardana;
Pubertat preco;
Desordres de la fertilitat;
Amenorrea;
Sndrome de l'ovari poliqustic;

 Vegeu tamb .
Sistema endocr;
Endocrinologia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159989" title="Epodes" nonfiltered="4859" processed="4848" dbindex="64918">
Els Epodes sn una obra d'Horaci formada per disset peces inspirades en la lrica grega. Aquests poemes continuen la mateixa temtica satrica que inici Horaci amb la seva obra primerenca Stires, per no estan escrites en Hexmetres, i tenen un to ms lric. Horaci pretn satiritzar la societat romana a travs de diferents models humans carregats de vicis. Els temes dels Epodes sn molt variats: de crtica contra la bruixa Canidia (V), contra Mevio (X), d'indignaci contra els que pertorben l'Estat (VIII); dirigint-se d'una manera jovial a Mecens (III); El somni de les Illes Afortunades (XVI). Tamb amb tema ertic (XIII), tema amors (XI,XV). Podeu llegir el text en llat i la traducci a Wipitexts dels segents epodes:

 Un dels Epodes ms coneguts s el II, fams perqu don nom al tpic literari Beatus ille. ;


Un encert d'Horaci en aquest poema, s que posa l'alabana de la vida de camp en boca d'un usurer. Els darrers versos del poema sn d'una fina ironia.

 L'Epode X es una pardia d'una propemptica, composici que es dedicava al amics que partien de viatge. En aquest cas Horaci no li desitja un bon viatge a l'odis Mevi, ans tot el contrari, que els vents facin miques la nau . Tot ens fa pensar que Horaci tenia un odi personal a Mevi, poeta que havia gosat criticar a Virgili, amic ntim d'Horaci. L'epoda t el caire d'un malefici; el sacrifici d'un mascle cabr per tal que es compleixi el desig de destrucci de Mevi sembla un rite de bruixeria.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159990" title="Tchu-lo" nonfiltered="4860" processed="4849" dbindex="64919">
Tchu-lo fou  un anti-khan dels turcs occidentals, revoltat el 602 i que es va fer amo de la part oriental del khanat amb centre a la regi de l'Ili. Com que tenia pretensions sobre Xina, els xinesos van enviar contra ell al comissari imperial P'ei Kiu que va donar suport al khan de l'occident del khanat Che-kuei. Finalment Tchu-lo va passar al servei de Xina el 611 i va morir el 618.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159991" title="Che-kuei" nonfiltered="4861" processed="4850" dbindex="64920">
Che-kuei, net de Tardu, fou khan dels turcs occidentals. Va succeir al seu pare (despr res d'algunes lluites) a la part occidental del khanat dels turcs occidentals el 603. Aliat generalment de Xina, hi va romandre fidel fins al final. El 604 es va imposar a altres rivals menys a Tchu-lo, que finalment va passar a servei de Xina el 611 i va deixar el poder poc desprs. Vers el 612 se li van sotmetre els sir tarduch del Kobdo i l'Altai. Va residir a l'estiu a Tekes, a l'alt Yulduz. Va regnar fins el 618 i el va succeir el seu germ T'ong Che-hu (Tun Yabghu Khan).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159992" title="T'ong Che-hu" nonfiltered="4862" processed="4851" dbindex="64921">
T'ong Che-hu (Tun Yabghu Khan) fou khan dels turcs occidentals, que va succeir al seu germ Che-kuei el 618 i va regnar fins 630. 

Vers el principi del regnat se li van sotmetre els tols (uigurs) als que havia derrotat, i va completar la submissi de Bactriana imposant la seva hegemonia a una part de la conca del Tarim.

En aquest regnat va estar a la cort de T'ong  el pelegr xins Xuan Zang que el va trobar a la zona Tokmak. El seu propi fill Tardu Khan havia estat nomenat per T'ong com a legin de Tokharistan amb residencia a Kunduz. El rei de Turfan era vassall de T'ong. Tamb fou en aquest regnat que va acollir al missioner indi Prabhakaramitra que desprs va anar a Xina. 

El 630 la tribu dels karluk que es movien entre la punta oriental del Baikal i el Tarbagatai es va revoltar i el khan fou assassinat. El khanat es va fraccionar en dos coneguts per les seves transcripcions xineses: els Nu-che-pi a l'oest i sud-oest del Issik-kul i els Tu-lu al nord-est d'aquest llac.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159993" title="Bugzilla" nonfiltered="4863" processed="4852" dbindex="64922">


El Bugzilla s una eina basada en web de seguiment d'errors (Bug Tracking System o BTS), desenvolupat i utilitzat per la Fundaci Mozilla.

Fou llanat com programari de codi obert per Netscape Communications el 1998, Bugzilla ha estat adoptat per una varietat d'organitzacions per a usar-lo per a seguiment d'errors tant per a programari lliure com per a programari propietari. La llicncia actual s la Llicencia Pblica de Mozilla.

El Bugzilla permet organitzar en mltiples formes els defectes de programari, permetent el seguiment de mltiples productes amb diferents versions, al seu torn composts de mltiples components.

Permet a ms categoritzar els defectes de programari d'acord a la seva prioritat i severitat, aix com assignar-los versions per a la seva soluci.
Tamb permet annexar comentaris, propostes de soluci, responsables a qui assignar la soluci i el tipus de resoluci que va tenir el defecte, tot aix duent un seguiment de dates en les quals succex cada esdeveniment i, si es configura adequadament, enviant missatges de correu als interessats en el defecte.

El Bugzilla utilitza un servidor HTTP (com pot ser Apache) i una base de dades (normalment MySQL) per a portar a terme el seu funcionament. Els errors poden ser enviats per qualsevol, i poden ser assignats a un desenvolupador en particular. Cada error pot tenir diferent prioritat i estar en diferents estats, aix com anar acompanyat de notes de l'usuari o d'exemples de codi que ajudin a corregir l'error. La noci de "error" en Bugzilla s molt general, per exemple, Mozilla.org ho utilitza tamb per a registrar les peticions de noves funcionalitats.

 Histria .
Bugzilla va ser programat originalment per Terry Weissman el 1998 per al llavors naixent projecte Mozilla.org com una aplicaci de codi obert per a reemplaar el sistema fet a casa que en aquest temps estava en s en Netscape Communications per al seguiment de defectes en la suite Netscape Communicator.

Al principi Bugzilla va ser escrit en el llenguatge Tcl, desprs Terry decideix portar-lo al llenguatge Perl abans del seu llanament com part del primer "degoteig" de codi obert de Netscape, amb les esperances que ms gent pogus contribuir a ell doncs el Perl semblava ser un llenguatge ms popular en aquest llavors . La versi 2.0 de Bugzilla va ser el resultat de portar el programa des de Tcl a Perl i va anar la primera versi alliberada al pblic mitjanant l's de CVS annim.

A l'abril de 2000, Weissman va donar el control del projecte de Bugzilla a Tara Hernandez. Sota l'adrea de Tara, alguns dels contribuidors regulars van ser forats a prendre ms responsabilitat, i el desenvolupament de Bugzilla va arribar a ser ms condut per la prpia comunitat.

Al juliol de 2001, plantant cara a les distraccions produdes per les seves responsabilitats en Netscape, Tara va donar el control a Dave Molinero, qui al febrer de 2007 es mant al crrec del projecte .

 Requerimients .

Els requeriments de sistema de Bugzilla sn els segents:

 Un sistema de gesti de base de dades (DBMS) (com MySQL 3.22.5 o superior, o PostgreSQL);
 Perl (5.005 o superior, 5.6.1 recomenat utilitzar Bundle::Bugzilla);
 Mduls Perl com:
 Template  (v2.07);
 AppConfig  (v1.52);
 Text::Wrap (v2001.0131);
 File::Spec  (v0.8.2);
 Data::Dumper  (qualsevol versi);
 DBD::mysql (v1.2209);
 DBI (v1.13);
 Date::Parse  (qualsevol versi);
 CGI::Carp (qualsevol versi);
 Un servidor web com Apache.

 Mduls opcionals .
 Plantilles per a l's d'idiomes.
 GD  (v1.19) per dibuixar grfics d'errors;
 Chart::Base  (v0.99c) per dibuixar grfics d'errors;
 XML::Parser (qualsevol versi) per interfcie XML;
 MIME::Parser (qualsevol versi) per interfcie a travs de mail;

 Referncies .



Enllaos externs .

 Web del projecte Bugzilla;
 Bugzilla de Mozilla.org;
 MediaZilla (Bugzilla de Wikimedia);
 Open Directory - Programa de gesti i seguiment d'errors;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159994" title="Yukukshad Irbis" nonfiltered="4864" processed="4853" dbindex="64923">
Yukukshad Irbis Tu-lu (o Du-lu) fou khan dels turcs occidentals tu-lu (639). Va intentar reunificar el khanat i va atacar les colnies militar xineses a la zona d'Ha-mi, per fou derrotat pel general xins Kuo Hiao-k'o prop de les muntanyes Bogdo Ula entre Kucheng i l'actual Urumqi (642). Com que l'emperador xins va sostenir a les hordes del Nu-che-pi va haver de lluitar contra aquestes i finalment va haver de fugir el 651. Va morir vers el 653.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159995" title="Llista de platges nudistes de Catalunya" nonfiltered="4865" processed="4854" dbindex="64924">
Llista de platges nudistes de Catalunya:
Cala Pi (Portbou);
Cala Borr (Colera);
Cala Tamariua (El Port de la Selva);
Cala Tavallera (El Port de la Selva);
Cala Fredosa (Cadaqus);
Cala Jugadora (Cadaqus);
S'Alqueria Petita (Cadaqus);
S'Alqueria Gran (Cadaqus);
Platja de la Marbella (Barcelona);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159997" title="Bug" nonfiltered="4866" processed="4855" dbindex="64925">

Geografia:
Bug Meridional, riu que flueix exclusivament per Ucrana i desemboca al Mar Negre.
Bug Occidental, riu que flueix des d'Ucrana fins l'Oest, esdevenint frontera entre Polnia i Bielorssia, per a desembocar al riu Vstula.
Informtica: ;
 terme angls que designa un error de programari.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159998" title="General Motors Corporation" nonfiltered="4867" processed="4856" dbindex="64926">

La General Motors Corporation, coneguda tamb com GM o GMC, es una empresa nord-americana fundada l'any 1908 a Flint, Michigan, encara que la seu central actualment la ocupa al Renaissance Center de Detroit, Michigan. 

General Motors ven els seus vehicles a nivell mundial sota les segents marques: Buick, Cadillac, Chevrolet, Daewoo, GMC, Holden, Hummer, Opel, Pontiac, Saab, Saturn i Vauxhall. General Motors s l'accionista majoritari de GM Daewoo de Corea del Sud amb un 50,9% i t joint-venture amb diferents fabricants en temes de fabricaci i tecnologia, com la SAIC de Xina.

GM Parts i accessoris es venen sota les marques GM Performance Parts, GM Goodwrench i ACDelco als concessionaris de General Motors a travs de GM Service and Parts Operations. Motors i transmissions son subministrats per GM Powertrain. GM tamb te una secci comercial que dona crdits i assegurances a travs de GMAC Financial Services; tamb ofereix un servei de seguretat, informaci i seguretat a travs de la seva filial OnStar. GM lidera a tots els fabricants d'autombils en la Strategic Vision's Total Quality Index (TQI) del 2006 .

Actualment es el segon fabricant d'autombils a nivell mundial, amb fbriques d'autombils en 30 estats d'EUA i en 33 pasos. El seu principal mercat es Estats Units, seguit pels mercats de Xina, Canad, Regne Unit i Alemanya.

 Histria .

Els inicis.

General Motors va ser fundada el dimecres 16 de setembre del 1908 a Flint, Michigan, com a un holding de Buick, controlat per William C. Durant, i adquirint a Oldsmobile l'any segent. Al 1910 entraran Cadillac, Elmore i Oakland entre d'altres. Al 1909, General Motors adquireix la Reliance Motor Truck Company de Owosso, Michigan i la Rapid Motor Vehicle Company de Pontiac, Michigan, els predecessors de GMC. Un vehicle de Rapid Motor va ser el primer cami en conquerir els Pikes Peak al 1909. Durant va perdre el control de GM al 1910 degut als deutes que acumulava la companyia desprs de les adquisicions que van donar-se.

Durant abandona la marca i va ajudar a establir la Chevrolet al 1911, amb els germans Gaston i Louis Chevrolet. Al 1916 recupera el control de GM i torna a ser president de GM. Al 1917 entra dins de GM Chevrolet i el primer Chevrolet sota GM va ser el 490. Al 1918 adquireix la McLaughlin Motor Car Company de Oshawa, Ontario, Canad, fabricant dels McLaughlin-Buick i canvia el nom de General Motors de Canad Ltd amb R.S. "Colonel Sam" McLaughlin com el primer president.

Du Pont recupera la presidncia de GM de nou al 1920. A finals dels anys 20, GM supera a Ford grcies al lideratge de Alfred P. Sloan. Quan la primera buscava reduir el cost de la producci d'autombils, GM va buscar noves frmules per dirigir una gran organitzaci, atenent especialment les demandes del consumidor. Els compradors ja no buscaven cotxes barats i bsics; volien vehicles amb estil, potncia i prestigi, una cosa que oferia GM, a part d'oferir finanament als consumidors per pagar a terminis els autombils (Ford era ms reticent amb aquesta prctica).

Anys 30 i diversificaci.

Durant els anys 20 i 30, GM va assumir el control de Yellow Coach bus company i va contribuir en la creaci de la empresa Greyhound Lines. Aquesta substituir els trens intercity per autobusos. GM va formar part de la United Cities Motor Transit del 1932 (per a ms informaci, vegeu: General Motors streetcar conspirancy).

Al 1930 GM adquireix Fokker Aircraft Corp of America (una subsudiaria de Fokker) i Berliner-Joyce Aircraft, fusionant-les en una sola empresa, anomenada General Aviation Manufacturing Corporation. En un intercanvi d'accions, GM va prendre el control de North American Aviation i la va fusionar amb la seva empresa General Aviation al 1933, per reten el nom de North American Aviation. Al 1948, GM es desf de North American Aviation i es constitueix com a empresa pblica (i aix GM ja va abandonar el seu inters per l'aviaci).

General Motors va adquirir el fabricant Electro-Motive Corporation i el seu subministrador de motors Winton Engine al 1930, incorporant-les com a divisi, la General Motors Electro-Motive Division. Els 20 anys segents les locomotores amb motors disel -la majoria, fabricades per GM- aniran substituint la majoria de locomotores usades a Amrica (aquests motors seran emprats durant la Segona Guerra Mundial per els submarins americans i vaixells destructors). La divisi Electro-Motive ser venuda a comenaments del 2005.

Al 1935 es constitueix la United Auto Workers (UAW), un sindicat de treballadors que l'any segent organitzar una vaga, la Flint Sit-Down Strike que, en un principi estava pensada en efectuar-se en plantes clau a Flint, per posteriorment aquesta vaga s'expandir cap a d'altres plantes, incloent les de Jamesville, Wisconsin i Fort Wayne, Indiana. A Flint, la policia va intentar entrar a la fbrica per arrestar als vaguistes, mitjanant la violncia, mentrestant a les altres ciutats la vaga es va resoldre de forma pacfica. La vaga va concloure definitivament al 11 de Febrer de 1937 quan GM va reconixer la UAW com a representant exclusiu dels treballadors.

Segona guerra mundial.

General Motors va fabricar una gran quantitat d'armament, vehicles i fins i tot avions durant la Segona Guerra Mundial. Durant la guerra, les empreses d'Estats Units van saber que el govern nacionalsocialista alemany volia nacionalitzar les fabriques de titularitat americana. Per la primavera del 1939, el govern alemany va anar ocupant el control de les fabriques americanes a Alemanya, per, finalment, no va decidir nacionalitzar-les.

No obstant aix, quan General Motors va afirmar que la seva secci alemanya Opel era fora del seu control durant la Segona Guerra Mundial, aquesta afirmaci sembla que podia ser contradictria amb unes proves que s'han trobat; no sols era una empresa d'autombils que tenia indstries a Alemanya sin que la direcci d'aquestes tenien moltes connexions amb la NSDAP, a nivell personal i a nivell empresarial.

El vice-president americ de GM Graeme K. Howard (posteriorment conegut com colonel Graeme K. Howard) era un nacionalsocialista convenut, i va expressar els seus punts de vista en el llibre, America and a New World Order. Adolf Hitler va premiar amb el Order of Merit of the Golden Eagle al cap de GM James D. Mooney pels seus serveis al govern nacionalsocialista alemany. Documents interns de GM mostren una clara estratgia per treure profit dels seus contactes amb els militars alemanys incls quan Alemanya havia declarat la guerra a Estats Units.

El president Alfred P. Sloan va defensar la inversi alemanya com a una estratgia "altament beneficiosa" davant dels accionistes l'any 1939, i van continuar la producci pel govern alemany. En una carta escrita per un accionista preocupat, Sloan li respongu que l'actitud en qu el govern de Hitler dirigia Alemanya "hauria de no ser considerada el negoci de direcci de GM... nosaltres hem de dirigir com a organitzaci com a organitzaci alemanya... nosaltres no tenim dret per tancar la fbrica".

Al cap de 20 anys d'investigacions a General Motors, Bradford Snell comena dient que "General Motors va ser, de lluny, ms important per a la maquinaria de guerra nazi que Sussa... Sussa va ser senzillament un magatzem per desar els diners robats. GM va ser una part integral per al manteniment de la guerra. Els nacionalsocialistes podien haver envat Polnia i Rssia sense l'ajut de Sussa. Ells no ho haurien pogut fer-ho sense l'ajut de GM. 

Creixement post-guerra.

GM esdev la corporaci registrada als Estats Units ms gran, en termes d'ingressos tenien un pes notable en el PIB del pas. Al 1953 Charles Erwin Wilson, que ser president de GM, va ser nomenat com a Secretari de Defensa del govern del president Dwight D. Eisenhower. Quan Wilson va ser preguntat durant la vista abans del Senate Armed Services Commitee si, com a secretari de defensa, ell podria prendre una decisi contrria als interessos de GM, ell va respondre afirmativament, per va afegir que ell no veia una situaci aix "perqu per anys he pensat que el que era bo pel pas era bo per General Motors i vice versa". Posteriorment, aquesta declaraci va ser mal citada, suggerint que Wilson va dir senzillament "El que es bo per General Motors es bo pel pas". En aquest temps, GM va ser una de les empreses amb ms treballadors del mn superada noms pels estats sovitics amb indstries estatals que donaven feina a ms gent. Al 31 de desembre del 1955, GM esdev la primera corporaci americana en arribar a la marca d'un bili de dlars en un any.

Anys 80 i 90.

Sota el controvertit lideratge de Roger B. Smith durant els anys 80, un gran nombre d'iniciatives "ben intencionades" acabaven sortint al revs, i va ser el primer cop en qu GM va perdre diners, situaci que no es produa des de comenaments dels anys 20. Una qualitat del producte baixa, treballadors descontents i plets judicials contra vehicles de disseny poc segur van afectar en el volum de vendes. Reconeixent que els productes japonesos tenien una qualitat en el producte i en la fabricaci d'aquest superior, Smith va enfondir aquests procediments a GM. Ell va crear joint venture amb dos companyies japoneses: NUMMI, Califrnia amb Toyota i CAMI, Canad amb Suzuki. Cadascun d'aquests acord van donar una oportunitat als directors de GM per treballar juntament amb directors japonesos, per aprendre i transmetre aquests coneixements a GM. Per, la burocrcia de GM va oposar-se amb aquestes noves prctiques perqu era un canvi molt important, ergo els esforos d'aquests directors no van servir per res; anticipant-se amb aquesta reacci, Smith va presentar la Saturn Corporation, on aquests directors podien aplicar el sistema japons en un ambient no-GM. Tot i que les tres fbriques que havia, i que segueixen essent, amb un xit moderat,  el resultat per GM va ser un fracs per complir les ambicions globals del president Smith. Els beneficis de GM van seguir essent irregulars i la seva quota de mercat al mercat  d'Estats Units va seguir disminuint.  

Irnicament, va ser un altre Smith, concretament, John F. Smith, Jr. qui va prendre les regnes de GM a comenaments dels anys 90. La seva presa de posici va ser amb una GM desesperada (dire straits), havent resistit a una situaci molt prxima la bancarrota. Les seves prdues eren ms grans de les que havien sigut la dcada anterior i "Jack" Smith va tenir la complicada tasca de realitzar una reestructuraci a General Motors, i dit i fet. Possiblement la part ms visible d'aquesta operaci va ser la dissoluci de la marca Oldsmobile. A nivell intern, va reorganitzar-se de nou la estructura de poders que data des de Alfred P. Sloan, retallant costos i introduint millores significatives que seran clau. Aquests moviments i canvis van tenir menys resistncies a GM de les que se va trobar Roger B. Smith. A finals dels anys 90, ja van desaparixer rastres de l'antiga GM, com el complex Oldsmobile a Lansing, Michigan i la Buick City a Flint.

Desprs d'aquests moviments, s'inicia una vaga a la fbrica de components a la fbrica de Flint el 5 de juny del 1998, vaga que s'estendr a d'altres fbriques. Degut a l'important rol que juga GM als Estats Units, les vagues i les parades en la producci van repercutir en la economia.

Histria recent.

A finals dels anys 90, GM va tornar a guanyar quota de mercat. Per, a partir del 2001, les accions de GM que havien arribat als 80 dlars al 2000 cauen, seguit amb els atemptats de l'11 de setembre del 2001, combinat amb la falta de fons per pagar les pensions, va provocar una crisi a GM i a d'altres companyies nord-americanes, i el valor de borsa va caure. Un dlar feble i els costos del sistema de sanitat privada, va deixar a GM en desavantatge contra els fabricants coreans i japonesos.

En successius moviments, amb l'objectiu de superar la crisi, GM va augmentar els fons destinats a pensions; tot i aix, els OPEB, Other Post Employment Benefits Funds, van presentar problemes. En conseqncia, es va produir una baixada del rnquing en els bons l'any 2005, una mesura que GM va mostrar-se en contra.

Al 2006, GM respon oferint prejubilacions als treballadors; uns 35.000 treballadors s'hi van acollir, excedint la meta que s'havia proposat GM. Amb aquesta mesura, GM augmenta el seu rnquing de nou, i les accions tornen a pujar: Al 30 d'octubre del 2006 va tenir una capitalitzaci borsria de 19,19 bilions de dlars.

Actualment GM de moment resisteix. El valor de les seves accions a data de 5 de juny es de 30 dlars , una xifra superior tenint en compte els 19 dlars que tenia a principis de l'any 2006. Sembla doncs que GM ha iniciat un procs de recuperaci econmica, amb un increment de vendes. En Maig de 2007, 375.682 autombils de GM van ser venuts a Estats Units; aix suposa un increment del 4,7% respecte del 2006 .

 Referncies . 	 
 	 
 	 


 Enllaos externs .

 Pgina web oficial ;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="159999" title="Error de programari" nonfiltered="4868" processed="4857" dbindex="64927">
 
Un error de programari (software bug en angls), s el resultat d'una fallada durant el procs de creaci de programari. Aquesta fallada pot presentar-se en qualsevol de les etapes del cicle de vida del programari encara que els ms evidents es donen en l'etapa de desenvolupament i programaci. Alguns errors poden ser de disseny (per exemple pressuposar que tots els usuaris tenen les mateixes habilitats motrius, visuals i auditives) comportant que el programa de cmput en qesti no sigui utilitzable.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160001" title="T'o-po" nonfiltered="4869" processed="4858" dbindex="64928">
T'o-po fou kakhan dels turcs i khan dels turcs orientals. Era germ de Muhan al que va succeir el 572 o 573. El yabghu dels turcs occidentals. Istami, li va retre homenatge. En una data incerta entre el 575 i el 581 va rebre al missioner de Gandhara, Jnanogupta, expulsat de Xina, que el va convertir al budisme. Va morir el 581 i el va succeir Amrak breument seguit de Cha-po-lo.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160002" title="Fanhunter" nonfiltered="4870" processed="4859" dbindex="64929">
Fanhunter s una saga cmics, creada per Cels Piol, ambientada en un present/futur alternatiu on la subcultura s perseguida ( Fanhunter significa, literalment, Caador de Fans).

Els cmics es caracteritzen per tenir moltes referncies a la subcultura, com ara pellcules, llibres, jocs de rol, etc. A ms a ms, el fet de qu siguin heros i protagonistes de la histria, fan que sigui un cmic molt popular.

Els personatges del cmic tenen el nas gegant, i prcticament no tenen cara. Tamb es caracteritzen per no tenir cames. En els cmics en blanc i negre, Cels no utilitza traces per fer grisos i escriu els textos a m.

Els primers cmics de Fanhunter es van publicar en forma de Fanzine, produts pel mateix autor i distributs en una coneguda botiga de cmics de Barcelona. En l'actualitat, s'han editat diversos nmeros, tant en color com en blanc i negre. A ms, altres autors com Adri Ortiz, David Ramirez, Nacho Fernndez, Carlos Olivares, David Balden, Sergio Abad, etc. han participat dibuixant cmics de la saga.

En la ltima etapa Cels millora substancialment el seu dibuix, molt ms elaborat ( traa fins i tot les cames), i aplica tcniques de acolorit per ordinador, aix com efectes especials creats per ordinador.

 El mn Fanhunter .
s 1996, un llibrer dement anomenat Alejo Cuervo va donar un cop d'Estat, va volar el Vatic i va conquistar tota Europa, amb una barreja de tirana i bon rotllo, instalant la seva capital a Barcelona i canviant-ne el seu nom pel de Barnacity.

Alejo Primer va prohibir tota expressi d'oci excpete el que a ell li agradava (msica sacra i l'obra de Philip K. Dick: "Minority Report, Blade Runner, ...) i es va autoproclamar Papa de la nova religi de Dick, destruint el Vatic i l'antic Papa catlic. Els fans de qualsevol altre afici (altres tipus de msica i literatura, cinema, jocs de rol, cmics, etc) estan ara perseguits per les tropes d'Alejo, anomenades Fanhunters, i per uns soldats clnics bastant tontos anomenats macutes. Molts fans s'han organitzat per a defensar les seves idees i evitar que la imaginaci del mn sigui destruda: s la Resistncia. Les seves histries sn divertides pardies dels clssics d'acci, misteri o terror, per sobretot a l'estil de "V", "Mash", "Konstantin", "L'Equip A" o "La Roca".

La Barnacity d'Alejo est inundada quasi per complet, perqu el nivell del mar ha pujat degut al canvi climtic i per culpa d'un iceberg que va acabar all ( est inundada fins a la Plaa Catalunya). A ms hi ha una estranya zona blanca foltant a les aiges del port, anomenada Antizona: s de la mida d'un camp de bsquet i desintegra tot el que cau all. La Sagrada Famlia est plena de memomios ( ssers extradimensionals que causen mal rotllo). El cas s que, Gaud, un cavaller Fanknight de grans coneixements, va intentar aixecar aquest Temple per a protegir-nos d'una porta a una altre dimensi, per va morir abans d'acabar la seva obra...

Alejo s un fenicius, un tipus de criatura que augmenta la seva vida conforme va venent coses. S'explica que viu des dels temps de Cartago. Al segle XX, dedicant-se a la professi de llibrer, es va convertir en un gran admirador de Philip K. Dick ( un cavaller Fanknight del Revers Llumins de la Pichurrina). Amb la mort de Dick, Alejo va absorbir part del seu poder Fanknight i va tornar-se boig.

Va aconseguir apoderar-se del Vatic, sobornant a la Gurdia sussa ( els va prometre uns uniformes que no fossin tan ridculs) i es va autoproclamar Papa. Aix, Alejo I comena un papat de terror, perseguint tota forma de subcultura, com ara cmics, videojocs, jocs de rol, pellcules, ... Per a realitzar aquesta repressi utilitza tots els seus fanhunters i els seus macutes.

El fill d'Alejo, John Konstantin, est fent front al seu pare, i s el cap de la Resistncia. La seva feina s salvar a tots els fans i protegir les obres que no han estat cremades o destrudes pel Papa.

Bona part de la histria transcorre a la ciutat de Barnacity, on s'han lliurat batalles com la Batalla de Montjuc.

 Els Personatges .
Els bons:

Adrik: Historiador i director de documentals. Inspirat en el dibuixant Adri Ortiz.
Belit: Llibrera de l'Antifa (la llibreria on Cels va distribuir els seus primers fanzines de Fanhunter). s la parella de Konstantin i mare de dos fills. s una amazona amb bastant mal geni, i un gran domini de les katanes. Insiprat en el personatge del mateix nom que apareix als relats i les historietes de Conan.
Cels Denbrough: En referncia al propi Cels Piol. Aquest personatge s un fanpir, i s'ha d'alimentar de cmics o similars per no morir.
Dave: Estratega i veter de Montjuc. Inspirat en el guionista de cmics David Llort.
Don Depresor: Est inspirat en Daredevil. Va vestit de vermell amb les lletres DD i creu que t superpoders, degut a que li va caure una torreta amb un gerani radioactiu al cap. s cec i t molta mala sort.
Gusa: Barreja de gos i hipoptam amb pl. s la mascota de Cels Denbrough. s d'origen extraterrestre.
John Konstantin: Cap de la Resistncia i fill d'Alejo I. s investigador paranormal, i fuma constantment. Inspirat en el personatge d'historieta John Constantine.
Ridli Scott: Pren el seu nom del director Ridley Scott. s soldat i sua cid molecular quan s'enfada, especialment quan alg parla malament de la Sigourney Weaver.
Milton O'Roke (X-trem): Creu estar posset per diversos superherois de la saga dels X-men. Inspirat en el guionista de cmics Roke Gonzlez.
Nacho Carmona: Expert en informtica. T un mdem acoblat al cervell i s webmster de Dreamers, com a la vida real ( exceptuant els implants ciberntics).
Doctora Lzarus Muoz: Metge de la Resistncia i la xicota de Denbrough. El nom est basat en Lzaro Muoz, creador de la revista de manga Minami.
Nando Dixkontrol: DJ i amic de Cels, tant en el cmic com a la realitat.
Luiggi Lights: Light Jockey/Artista multimdia i amic de Cels, tant en el cmic com a la realitat.

Els dolents:
Alejo I: ltim dels fenicius i malvat tir repressor.
Muermammu: Cap del revers Obscur de la Pcihurrina i seor de l'aburriment, la mandra, la somnolncia i els peplums, s superior a Alejo I. Basat en Dormammu, de Dr. Strange.
Fanhunters: tropes d'lit d'Alejo I. Basats en els mltiples Manhunters.
Killers Dog: T l'aspecte de Snoopy, s un assass sovitic i lloctinent d'Alejo.
Mafalcutes: Tropes clniques amb la forma de Mafalda. Tamb odien la sopa.
Tintn Macutes: Tropes clniques franc-belgues. s un joc de paraules entre Tintin, de Herg i els Tonton Macoutes, tropes de repressi del Papa Doc a Hait.

 Bibliografia .
Els ttols mostrats respecten el ttol original. s per aix que podeu trobar ttols en altres idiomes.;

 Fanzines introbables.
 KIUSAP:Cels Piol destroys the Forum Universe.(3 nmeros.El veritable origen de l'univers Fanhunter);
KIUSAP Gothic Volum 1 (3 nmeros. La primera aventura de John Constantin (Konstantine) i Milton O'Roke amb Piol / Denbrough);
 KIUSAP Especial: Todos Enfadados (Nmero especial dedicat a la polmica que va surgir d'una opini de Jose Maria Mendez que va ofendre a molts aficionats al cmic. Es narra la "mort" de Menendez per part d'un grup de fans i destaca la intervenci dels "Desesperados".) ;
Celsquest (la original)(2 nmeros. Aparici del grup de "Desesperados" i resurrecci i mort de Cels Piol / Denbrough. Destrucci del grup AMPARO).
KIUSAP Gothic Volum 2(3 nmeros. Ascens d'Alejo Cuervo a Papa i la Batalla de Montjuc.);
KIUSAP Gothic Volum 3: Hood (1 nmero.) ;
 Fanhunter Classics 1: The Konstantin Saga.
 Fanhunter Classics 2: Jam Session.
 Fanhunter Classics 3: Out Of Barnacity.
 Fanhunter Classics Essential: Recopilaci dels 3 volums anteriors en un.
 Srie regular FANHUNTER (numeraci del #0 al #7).
 Fanhunter Essential: Recopilaci dels 8 cmics de la srie regular en un.
 Celsquest Revisted (Flashback. Remake d'un fanzine anterior anomenat Celsquest).
 Fanhunter Almanaque 2000.
 Fanhunter Saga (La Segona Batalla de Montjuc, 4 nmeros).
 Fanhunter Aftermath.
 Fanhunter Classics 4: Robin Hood (Flashback. Remake d'un fanzine anterior anomenat Robin Hood, situat desprs de Celsquest i de la Primera Batalla de Montjuc).
 OUTFAN: Plan B. (2 nmeros. Histria de ci-fi ambientada en un altre univers parallel.
 Fanhunter: La Batalla de Montjuc Redux (Flashback. Remake d'un fanzine anterior situat immediatament desprs de Celsquest i immediatament abans de Robin Hood).
 Fanhunter: THE FINAL CONFLICT. (4 nmeros. Punt culminant de l'univers Fanhunter.);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160003" title="Cha-po-lo" nonfiltered="4871" processed="4860" dbindex="64930">
Cha-po-lo fou kakhan dels turcs i khan dels turcs orientals. Va succeir a Amrak, el efmer successor de T'o-po el 581.

Entre el 581 i el 582 el yabghu dels turcs occidentals, , va trencar amb el kakhan oriental i va agafar el ttol de kakhan, encoratjat per Xina. Els  yen-lu i els ta-lo-pien de Monglia se li van oposar i va haver de fer front a l'atac de Tardu per l'oest i pels khitan del Leao-si a l'est. Llavors Xina, que havia instigat a Tardu, per evitar que aquest refs la unitat dels turcs al seu favor, va ajudar a Ta-po-lo que va poder rebutjar els atacs. El 587 el va succeir el seu germ Mu-ho-tua.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160005" title="Mu-ho-tua" nonfiltered="4872" processed="4861" dbindex="64931">
Mu-ho-tua o Tu-lo-pien fou khan dels turcs orientals. Noms va regnar uns mesos (587 o 588) i desprs va morir i el va succeir com a khan Tu-lan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160006" title="Tu-lan" nonfiltered="4873" processed="4862" dbindex="64932">
Tu-lan fou khan dels turcs orientals. Va succeir a Mu-ho-tua. Al cap d'un any (vers 588 o 589) es va revoltar un aspirant al tron, de nom T'ou-li, que tenia l'ajut de Xina, per Tu-lan el va derrotar (599). Va morir el 600. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160008" title="T'ou-li" nonfiltered="4874" processed="4863" dbindex="64933">
T'ou-li fou un cap turc oriental que vers el 588 es va revoltar contra Tu-lan amb ajut de Xina, per fou derrotat el 599. Es va refugiar a Xina i fou acollit per l'emperador i establert amb la seva gent com a federats a l'Ordos. Desprs d'una poca confusa amb els atacs de Tardu khan dels occidentals, els xinesos el van tornar a imposar com a khan dels turcs orientals vers el 608 i va morir el 609 i el va succeir el seu fill Che-Pi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160010" title="Che-pi" nonfiltered="4875" processed="4864" dbindex="64934">
Che-pi fou khan dels turcs orientals del 609, en qu va succeir al seu pare T'ou-li quan va morir, fins el 619. El 615, desprs de la desastrosa campanya de la dinastia Suei a Corea (612-614) es va revoltar i va estar a punt de capturar a l'emperador Yang-ti a la fortalesa de Yenmen al nord-oest de Shansi. La dinastia Suei es va extingir de fet el 618 durant les guerres civils del 616 al 621 que van donar pas a la dinastia Tang. Vers el 619 (o 620) el va succeir Hie-li. 

Un Che-pi, probablement una persona diferent es va posar al davant de les hordes turques al masss de l'Altai el 630 contra els xinesos que havien ocupat el khanat, i va resistir fins el 649. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160011" title="Hie-li" nonfiltered="4876" processed="4865" dbindex="64935">
Hie-li fou khan dels turcs orientals del 619 (o 620), en qu va succeir a Che-pi, fins el 630 en qu fou enderrocat.

El 624 va fer una expedici contra la capital de la dinastia Tang, Txangngan; el prncep i gran general Tang, Li Che Min, va atacar als turcs a Pi-Txeu, al  King-ho, i els va aconseguir intimidar, i els turcs es van retirar sense lluitar; a la nit en mig d'una gran pluja, els va atacar per sorpresa. Hie-li va demanar la pau per evitar l'extermini i es va poder retirar a Monglia amb els seus. El 626 Li Che Min va arribar al tron de Xina amb el nom de T'ai-tsong. Aquest mateix any Hie-li va tornar a atacar Txangngan amb 100000 homes (23 de setembre del 626). Hie-li va reclamar tribut a T'ai-tsong per aquest (que no disposava de gaires soldats) li va retreure el trencament de la treva i finalment es va fer la pau. T'ai-tsong no va tardar a moure's i va incitar la revolta de les tribus dels tols o tlch (uigurs) del Tarbagatai (627), i els sir tarduch de Kobdo (628). El 628 un cap turc de nom T'ou-li (T'ou-li II) es va aixecar amb suport xins. El 630 un exercit Tang, dirigit pel general Li Tsing i par Li Che-tsi, va entrar al khanat, va sorprendre el campament de Hie-li, i van dispersar a les hordes. Hie-li fou fet presoner i el seu khanat annexionat a Xina.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160012" title="Tu-yu-huen" nonfiltered="4877" processed="4866" dbindex="64936">
Els tu-yu-huen fou una horda mongola, una branca dels sien-pei, que es va establir a la regi de Koku Nur i fou vassalla dels turcs. A comenaments del segle VII amenaaven les fortaleses de la frontera xinesa al Kansu. La dinastia Suei va enviar forces militars que van ocupar la regi el 608 i van derrotar als tu-yu-huen que van fugir al Tibet.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160017" title="Plim" nonfiltered="4878" processed="4867" dbindex="64937">
Plim es una marca comercial d'una beguda refrescant amb gust de pltan, exclusiva de Reus.

Es va inventar a Reus als anys cinquanta i va gaudir de certa popularitat consumint-se al menys a tot Catalunya, per no es va poder estendre en front d'altres refrescs quan va arribar la televisi. La fabricava la casa Gili S.A. de Reus. Actualment encara se'n fabriquen algunes unitats pel consum local, ja que els reusencs l'aprecien com a cosa prpia i li mantenen el suport i des fa uns cinc anys s'utilitza per fer la beguda de la festa major coneguda com Masclet, que es una barreja de vermut de Reus (un altre beguda prpia de la ciutat) i Plim.

A l etiqueta es pot llegir la frase:"Bebida refrescante sabor a fantasia de frutas"

Vegeu tamb.
Cuina del Camp de Tarragona;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160018" title="Menjablanc" nonfiltered="4879" processed="4868" dbindex="64938">
El menjablanc (al diccionari, menjar blanc; si b es diu d'un sol cop amb una sola sllaba tnica) s una crema d'ametlles que normalment es menja de postres. Tpic del Baix Camp (Camp de Tarragona), de les Terres de l'Ebre i de l'Alguer. S'elabora principalment amb ametlla, sucre, mid de blat de moro o d'arrs,  (a les Terres de l'Ebre acostuma a usar-se habitualment el mid d'arrs), pell de llimona i canyella.

Deriva d'una antiga recepta medieval que apareix en diversos punts d'Europa. El menjablanc en els seus origens, tamb era un brou a base de gallina que es cuinava de moltes maneres diferents en funci dels costums gastronmics de cada zona.

Actualment el menjablanc s concebut com unes postres tot i que tamb es consumeix com a berenar o ressop. L'aparena s una crema blanca (ms espessa que el iogurt), gust dol i suau. En el present, es contina elaborant a les confiteries de la ciutat de Reus que l'ofereixen en determinades festes, com Pasqua, avui dia el seu consum ha disminut per es pot trobar amb facilitat en les dates assenyalades.


Ingredients.

   litres de llet;
Ametlla;
4 cullerades soperes de sucre;
6 cullerades soperes de farina;
Un tros de canyella en branca;
La pell d una llimona ratllada;
Canyella en pols;

Preparaci.

Per a la seva elaboraci, cal que poseu a bullir la llet. Quan est a punt de bullir s afegeix la branqueta de canyella, la pell de la llimona ratllada i el sucre, i es deixa escalfar fins que arranqui el bull.
Un cop ha arrencat el bull, s afegeixen les 6 cullerades de farina i es va remenant sense parar, uns 10 minuts.
Un cop pasta aquest temps es deixa uns 5 minuts abans d emplatar.
Una vegada passats els 5 minuts es posa en plats de terra o de fang i s empolsa per damunt amb canyella amb pols, i es deixa refredar.
Un cop fred ja es pot menjar.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160019" title="Campionat d'Espanya de clubs de tennis mascul" nonfiltered="4880" processed="4869" dbindex="64939">
El Campionat d'Espanya de clubs de tennis mascul s la mxima competici tennstica a Espanya a nivell de clubs. s organitzat per la Reial Federaci Espanyola de Tennis. Els clubs de tennis catalans sn els grans dominadors de la competici.

 Historial .
1970:  CT Barcino;
1971:  RCT Barcelona;
1972:  RCT Barcelona;
1973:  RCT Barcelona;
1974:  RCT Barcelona;
1975:  RCT Barcelona;
1976:  RCT Barcelona;
1977:  RCT Barcelona;
1978:  CT Barcino;
1979:  RCT Barcelona;
1980:  RCT Barcelona;
1981:  CT Barcino;
1982:  CT Barcino;
1983:  RCT Barcelona;
1984:  CT Barcino;
1985:  CT Chamartn;
1986:  RCT Barcelona;
1987:  RCT Barcelona;
1988:  RCT Barcelona;
1989:  RCT Barcelona;
1990:  RCT Barcelona;
1991:  RCT Barcelona;
1992:  RCT Barcelona;
1993:  CT La Salut;
1994:  RCT Barcelona;
1995:  RCT Barcelona;
1996:  RCT Barcelona;
1997:  RCT Barcelona;
1998:  RCT Barcelona;
1999:  CT Barcino;
2000:  CT Barcino;
2001:  RCT Barcelona;
2002:  RCT Barcelona;
2003:  RCT Barcelona;
2004:  RCT Barcelona;
2005:  CT Valncia;
2006:  RCT Barcelona;

 Enllaos externs .
RFET;

Categoria :Competicions tennstiques
Tennis
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160020" title="Campionat d'Espanya de clubs de tennis femen" nonfiltered="4881" processed="4870" dbindex="64940">
El Campionat d'Espanya de clubs de tennis femen s la mxima competici tennstica a Espanya a nivell de clubs femenins. s organitzat per la Reial Federaci Espanyola de Tennis. Els clubs de tennis catalans sn els grans dominadors de la competici.

 Historial .
1973:  RCT Barcelona;
1974:  RCT Barcelona;
1975:  RCT Barcelona;
1976:  RCT Barcelona;
1977:  RCT Barcelona;
1978:  RCT Barcelona;
1979:  RCT Barcelona;
1980:  RCT Barcelona;
1981:  RCT Barcelona;
1982:  RCT Barcelona;
1983:  CT Barcino;
1984:  RCT Barcelona;
1985:  RCT Barcelona;
1986:  RCT Barcelona;
1987:  CC Mercantil Vigo;
1988:  RCT Barcelona;
1989:  CT Barcino;
1990:  RCT Barcelona;
1991:  CT Barcino;
1992:  RCT Barcelona;
1993:  RCT Barcelona;
1994:  C. Espaol de Tenis;
1995:  C. Espaol de Tenis;
1996:  CT Barcino;
1997:  RACE Madrid;
1998:  RCT Barcelona;
1999:  C. Espaol de Tenis;
2000:  CT Barcino;
2001:  CT Barcino;
2002:  RCT Barcelona;
2003:  CT Barcino;
2004:  RCT Barcelona;
2005:  RCT Barcelona;
2006:  RCT Barcelona;

 Enllaos externs .
RFET;

Categoria :Competicions tennstiques
Tennis

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160023" title="UEFA-CAF Meridian Cup 2005" nonfiltered="4882" processed="4871" dbindex="64941">
La UEFA-CAF Meridian Cup 2005 va tenir lloc a Turquia

Seleccions.
Vegeu UEFA-CAF Meridian Cup 2005 (Seleccions)

Resultats.
 0-7 
 0-3  
 1-0  
 3-2  
  4-0  
 2-1  
 0-4  
0-0  
 1-3  
 0-1  
 2-0  
 1-0  
 3-1  
 0-0  
 0-1  
 1-4  

Classificaci final.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160027" title="Rubeus Hagrid" nonfiltered="4883" processed="4872" dbindex="64942">

Rubeus Hagrid s l'extravagant guardabosc de Hogwarts, escola de mgia en la qual es desenvolupa la major part dels llibres de Harry Potter.


Va ser expulsat del collegi en l'any que es va alliberar al basilisc, 50 anys abans del temps en qu transcorria el segon llibre, Harry Potter i la cambra secreta. No obstant aix, segueix guardant la seva vareta dins d'un paraigua rosa. Va ser l'encarregat de dur en Harry a la casa dels Dursley, quan aquest era tan sols era un nad, per ordre d'en Dumbledore, tamb va ser ell mateix qui hagu d'anar a buscar-lo a la casa dels seus oncles per a comenar les classes de mgia a Howarts, i demostra ser immediatament un gran amic per a Harry Potter.

En el tercer any d'en Harry a Hogwarts, en Hagrid aconsegueix un lloc de professor per fer l'assignatura Criana de criatures mgiques, en la qual ensenya als seus alumnes a familiaritzar-se amb criatures com els hipogrifs, un sser que s mig cavall mig ocell. Per l's d'aquest tipus de criatures s'ha enfrontat a un judici i a diversos problemes amb la resta del professorat. 

En el quart llibre de Harry Potter es revela un secret que Hagrid havia mantingut ocult, "ser un semi-gegant", (de mare gegant, que el va abandonar quan era petit; i el seu pare era un mag, que mai el va abandonar i es va cuidar d'ell) la qual cosa, tenir en part sang de gegant, no est ben vist ja que aquests eren ssers despietats de molt mala fama, degut al fet que aquests es van unir a Lord Voldemort en els millors temps d'aquest.

En el cinqu llibre de Harry Potter s manat a una missi per ordre d'en Dumbledore, juntament amb Madame Olympe Maxime, per a persuadir als gegants perqu unissin forces amb en Dumbledore, per no sn els nics en aquest lloc ja que s'hi trobaven dos cavallers de la mort, i desprs que fossin descoberts pels cavallers de la mort van comenar una batalla on van poder escapar-se'n. En l'estana amb els gegants, en Hagrid coneix al seu mig-germ, un gegant anomenat Grep, i quan torna a Hogwarts, en Hagrid el mant amagat al Bosc Prohibit. Desprs de sospitar que l'expulsaren els explica a en Harry, en Ron i l'Hermione l'existncia d'en Grep. Ms tard s acusat per ajudar a l'Albus Dumbledore, per la qual cosa s atacat per la Dolors Umbridge amb un grup d'aurors, no obstant aix, en Hagrid aconsegueix escapar i refugiar-se en una cova prop de Hogsmeade on es va amagar en Srius Black en el quart llibre i al final del llibre retorna a Hogwarts.

Mant una relaci romntica amb Madame Olympe Maxime, directora de l'escola Beauxbatons.

El personatge a les pellcules.
El personatge de Hagrid s interpretat en les pellcules per Robbie Coltrane, que grcies a la seva elevada alria va aconseguir el paper. Robbie va nixer el 30 de Mar de 1950, a Rutherglen (Esccia).

 Famlia .
 Grep .

En Grep (Grawp, en angls) s el gegant germanastre d'en Hagrid als llibres de Harry Potter. A la pellcula Harry Potter i l'orde del Fnix en Grep s generat completament per ordiador, utilitzant una nou procs de captura d'Image Metrics.. L'Andrew Whitehead va estar-se 18 mesos treballant en el desenvolupament del gegant per a la pellcula. La veu d'en Grep en aquesta pellcula s feta per Tony Maudsley. 

Primer apareix a Harry Potter i l'orde del Fnix, i en Hagrid el trasllada de la muntanya on vivia cap al bosc prohibit de Hogwarts. En Grep i en Hagrid van nixer de la mateixa mare, la Fridwulfa; el pare d'en Hagrid era un bruixot, mentre que el d'en Grep era un gegant. En Grep fa uns 5 metres d'altura, i en Hagrid diu que s petit per ser un gegant. 

Quan va aparixer per primera vegada al cinqu llibre, en Hagrid, que tenia en Grep al bosc prohibit, se'n cuidava. No obstant aix, desprs que en Hagrid deixs Hogwarts per continuar la seva feina per l'orde del Fnix, va deixar en Grap en mans d'en Harry, en Ron i l'Hermione. Anomenava a l'Hermione "Hermy" i a en Harry "Hagger" i els va salvar dels centaures quan van endur-se la Dolors Umbridge al bosc.

A Harry Potter i el misteri del Prncep, en Grep va a viure a les muntanyes, on aparentment est millor. Assisteix al funeral d'en Dumbledore amb en Hagrid, ms civilitzat i calmat que en l'anterior llibre, i vestit formalment.

A Harry Potter i les relquies de la Mort, s l'nic gegant lluitant a la Batalla de Hogwarts. Tamb celebra la derrota d'en Lord Voldemort.

 Animals d'en Hagrid .
 Aragog .
L'Aragog s un personatge fictici de la srie de llibres i pellcules Harry Potter, de l'escriptora britnica J. K. Rowling.

Apareix a Harry Potter i la cambra secreta. s una aranya geganta que era la mascota d'en Rubeus Hagrid. En Tod Rodlel li va dir a en Hagrid que l'aranya era el monstre que es trobava a la Cmbra Secreta (la qual cosa era falsa, ja que el monstre era el Basilisc). En Tod volia matar a l'Aragog i en Hagrid la va defensar. 50 anys ms tard, en Harry i en Ron troben a l'Aragog buscant informaci sobre la Cmbra Secreta. En Harry no troba una petita aranya com l'era fa 50 anys, sin una aranya gegantesca envoltada de moltes aranyes de menor grandria. En el sis llibre l'Aragog est molt greu, i desprs d'un llarg temps amb malaltia, mor. En Harry va assistir al funeral significatiu de l'Aragog que en Hagrid va realitzar, i els va acompanyar l'Horaci Llagot.

 Bcbrau .
En Bcbrau (Bukbreak en angls) s un magnfic exemplar d'hipogrif de les sries de Harry Potter.

Apareix per primera vegada a Harry Potter i el pres d'Azkaban. Est sota la cura d'en Hagrid i l'ensenya a les seves classes de Criana de criatures mgiques. Per a apropar-se a en Bcbrau, en Hagrid ensenya als seus alumnes que han de mirar-lo fixament als ulls i fer-li una reverncia. Si l'animal els retorna la reverncia llavors ja el poden acariciar i fins i tot muntar-hi. Un greu insult d'en Draco Malfoy en aquesta classe provoca que en Bcbrau el fereixi lleument i que l'animal sigui condemnat injustament a mort per agressivitat. Per sort, en Harry Potter i l'Hermione Granger aconsegueixen alliberar-lo abans que li executin. Desprs d'aix, el dnen a en Sirius Black perqu fugin junts. Des d'aquest moment, en Bcbrau est sota la cura d'en Sirius. Desprs de la mort d'aquest, per decisi d'en Harry que s el seu hereu, el duen de nou a Hogwarts amb un nou nom.

 Fluffy .
En Fluffy s el gos de tres caps que vigila la Pedra Filosofal a Harry Potter i la pedra filosofal. Desprs de la destrucci de la pedra, en Dumbledore allibera en Fluffy al Bosc Prohibit.

 Ullal .
L'Ullal (Fang, en angls) s la mascota i el company d'en Hagrid. s un enorme gos dans amb un lladruc estruends. Els gossos danesos tenen la reputaci de ser cuidadosos, incls amb nens petits, quan fins i tot eren usats per a caar fers animals com crvols.

L'Ullal, a simple vista sembla una aterradora bstia per, a causa de la seva criana, s en veritat un covard. A ell sembla agradar-li particularment en Ron, incls, fins i tot, li va llepar les seves orelles la primera vegada que es van conixer. L'Ullal viu en la cabanya d'en Hagrid amb aquest. La cistella de l'Ullal s en un dels cantons de la cabanya d'en Hagrid.

L'Ullal acompanya a en Harry, l'Hermione, i en Malfoy al Bosc Prohibit per a complir el seu cstig. El gos no s en realitat de molta ajuda quan sempre est fugint de tot. L'Ullal va demostrar ser una mica mes valent noms en una ocasi, quan en Lucius Malfoy va visitar la cabanya d'en Hagrid. Llavors l'Ullal lladrava amenaadorament.

Quan en Hagrid estava tancat a Azkaban, en Ron i en Harry van cuidar de l'Ullal almenys una vegada.

 Norbert / Norberta .
En Norbert (posteriorment rebatejada amb el nom de Norberta) era un drac crestat noruec. Quan era un ou en Quirrell l'hi va donar a en Hagrid que pensava que l'havia guanyat en una partida de cartes quan en realitat en Quirrell noms volia saber com passar en Fluffy. En Hagrid sempre havia desitjat tenir un drac, encara que est prohibit, amb el que es va preparar buscant informaci a la biblioteca del collegi per fer que el drac naixs. Quan en Harry, en Ron i l'Hermione es van assabentar es van preocupar molt ja que per tenir el drac podien expulsar en Hagrid de Hogwarts. Per aix ells van estar presents quan va nixer en Norbert al costat d'en Hagrid. Noms sortir de l'ou, en Norbert tenia les ales petites i punxagudes, el morro llarg amb amples fosses nasales, les banyes ja li sortien i tenia els ulls ataronjats i sortits. Quan esternudava tirava espurnes. En Draco Malfoy tamb va veure nixer a en Norbert. Aix i que desprs d'una setmana hagus triplicat la seva grandria va fer palpable la necessitat de treure el drac del collegi. A en Harry se li va ocrrer manar una carta a en Charlie per veure si el volia. Mentre esperaven al fet que respongus els amics passaven les seves estones lliures a la cabanya que estava plena d'ampolles de Brandy i plomes de gallina a causa del menjar del drac. El dia que van rebre la resposta afirmativa d'en Charlie, en Norbert va mossegar en Ron. Aquest va haver d'anar a la infermeria a la tarda segent perqu el lloc de la mossegada se li havia tornat verd. En Ron creu que en Norbert t ver als ullals. En Draco per casualitat es va assabentar de l'hora i el lloc on s'anava a donar en Norbert a uns amics d'en Charlie que el durien a Romania i va intentar que enxampessin en Harry amb en Norbert. Actualment en Norbert es troba a Romania. El 1997, el trio descobreix que en Norbert s en realitat femella i ha estat rebatejat amb el nom de Norberta. s molt fero.

Notes.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160044" title="Campionat d'Europa de Futbol sub-16 de la UEFA 2001" nonfiltered="4884" processed="4873" dbindex="64943">
La fase final del campionat d'Europa sub-17 2001  es disputa a Anglaterra entre el 22 d'abril i el 6 de maig. Els jugadors nascuts a partir del 1 de gener de 1984 poden participar en aquesta competici. 

Fase Final.
Fase de grups.
Grup A.





Grup B.





Grup C.





Grup D.





Quarts de final.


Semi-finals.


Partit pel 3r lloc.


Final.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160049" title="Aksu" nonfiltered="4885" processed="4874" dbindex="64944">


Aksu s una paraula turca, composta de les paraules ak (blanc) i su (aigua). s el nom d'unes quantes localitats i rius a sia i Europa.

Ciutats.

 Aksu (Xinjiang), una ciutat i prefectura uigur a la regi autnoma de Xinjiang, a la Repblica Popular de la Xina.
 Aksu (Isparta), una ciutat al districte d'Isparta al sud-oest de Turquia.
 Aksu (Pavlodar), una ciutat de la provncia de Pavlodar a Kazakhstan.
 Aksu (Giresun), una ciutat al districte de Dereli de la provncia de Giresun a Turquia.

Rius.

 Aksu Deresi, un rierol de la provncia de Giresun a Turquia.
 Riu Aksu (Turquia), un riu de la provncia d'Antalya a Turquia clssicament anomenat el Cestrus.
 Riu Aksu (Kazakhstan), un riu al Kazakhstan que flueix al llac Balkhash;
 Rius Aksu (Tadjikistan), riu de Tadjikistan que neix com Aksu a Afganistan, per conegut a Tadjikistan com Murghab i a la part final com a Bartang.
 Riu Aksu (Xinjiang), un riu de la regi autnoma de Xinjiang, a la Repblica Popular de la Xina.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160053" title="Aksu (Xinjiang)" nonfiltered="4886" processed="4875" dbindex="64945">

Aksu (tamb Ak-su, Akshu, Aqsu, Bharuka i Po-lu-chia; uigur:      /Ak su; xins simplificat:    , xins tradicional:    , pinyin:  ks) s una ciutat de la regi autnoma del Xinjiang a la Repblica Popular de la Xina, capital de la prefectura del mateix nom.

Aksu vol dir "Aigua Blanca". Pren el nom del riu Aksu, que passa per la ciutat. La ciutat s a les estivacions del sud de les muntanyes Tian Shan (Tien-Shan) o Altai. La seva poblaci s d'uns 400.000 habitants, i uns 600.000 incloent les ciutats venes de la mateixa prefectura. La ciutat es dedica a l'agricultura amb el cultiu del cot com activitat principal per no nica. La industria encara est poc desenvolupada, i les principals sn la cimentera i la industria qumica.

 Histria .

Antigament fou un oasi de la conca del Tarim que els xinesos coneixien com Kou-mo, Ku-mo o Gu-mo (  ) i era una estaci de la ruta de la seda. Era una estaci entre Kuldjha i Kashgar.

Al segle I aC el regne segurament es va fer client del chan-yu dels xiongnu fins que el abans de la meitat del segle fou sotms pels xinesos. Amb poques alternatives el van dominar fins a la caiguda de la dinastia Han, amb la guerra civil (anys 8 a 25), quan el regne es va independitzar. Possiblement va caure temporalment sota influencia xiongnu per l'any 48, amb la divisi dels xiongnu en septentrionals i meridionals, Xina va restablir el protectorat.

El 75 es va produir una revolta general contra els xinesos (poc abans de la mort de l'emperador que va morir aquell mateix any). Els xiongnu li van donar suport. El rei de Qarashahr va massacrar al governador o protector general el xins Txen Mou. Kudjha i Aksu van assetjar al general Ban Chao al Kashgar; el xins va resistir durant un any. Finalment el nou emperador va ordenar tant a Ban Chao i al general Keng Kong d'evacuar la conca del Tarim.

Ban Chao va intuir que si deixava el pas en mans dels xiongnu era la mateixa Xina la que estava en perill i desprs de retirar-se va tornar, va dominar alguns regnes, i el 78, amb soldats reclutats a Khotan, Sogdiana i Kashgar, es va apoderar de Aksu i de un dels regnes del Turfan (el Turfan mateix fou conquerit per altres forces). Ban Chao es va poder justificar i fou reconegut Protector general de l'sia Central l'any 91.

Ban Chao es va jubilar el 102 i va tornar a Xina on va morir el mateix any. El seus successors no van ser gaire afortunats i la seva poltica va provocar la revolta general el 106. El 107, davant la continutat de la revolta, la cort imperial va cridar a totes les guarnicions amenaades i va abandonar la conca del Tarim.

Fou Pan Yong, fill de Ban Chao, qui va restaurar l'obra paterna: el 123 va installar colnies militars a la conca, i va sotmetre els regnes; Aksu es va sotmetre el 124 o 125. Desprs durant tot els segles II i III els xinesos van exercir el seu domini al regne, arbitrant en els afers locals per mitj dels governadors. Al segle III i IV Aksu va restar lleials als regnes successors xinesos.

Vers el 448 va caure sota influencia de la dinastia Wei. Aquesta influencia es va esvair al comenament del segle VI i llavors el regne fou independent, per a la segona meitat del segle es van imposar els turcs occidentals.

Els budistes anomenaven Nharuka a Aksu. L'oasi era un regne (guo) que fou visitat el 629 pel peregr xins Xuanzang, que el descriu com a poblat per 250.000 persones (4.500 guerrers), amb 3.500 cases, donant-li el nom de Baluka. Fa notar que la llengua que es parlava era diferent a la de Kuldjha.

El 1220 va esdevenir capital del regne de Mangalai.

El 1716 fou destruida per un terratrmol i no es va conservar cap edifici antic. Els viatgers del segle XIX (Kuropatkin, Przevalskiy, Carey, Younghusband, i Sven Hedin) li atribueixen uns 15000 habitants.

El 1867 va passar a Yaqub Beg per va tornar a Xina el 1877. El seu nom xins de l'poca fou Wn-su-tchtou, i fou residncia del governador de les "Quatre Viles Orientals" (tao-ta'i) es a dir Aksu, Kudja, Kara Shahr i U  Turfan. Vers el 1945 la seva poblaci d'estimava en uns 30.000 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160055" title="Campionat d'Europa de Futbol sub-16 de la UEFA 1999" nonfiltered="4887" processed="4876" dbindex="64946">
La fase final del campionat d'Europa sub-17 1999  es disputa a la Repblica Txeca.
 
Fase Final.
Fase de grups.
Grup A.





Grup B.





Grup C.





Grup D.





Quarts de final.


Semi-finals.


Partit pel 3r lloc.


Final.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160061" title="Utx Turfan" nonfiltered="4888" processed="4877" dbindex="64947">
Utx Turfan (Utch Turfan, Outch Turfan, en xins Wen-su) fou un regne de la conca del Tarim, a la regi de Turfan esmentat al segle I. Era diferent del regne de Turfan per a la mateix regi. 

Al segle I aC el regne segurament es va fer client del chan-yu dels xiongnu fins que el abans de la meitat del segle fou sotms pels xinesos. Amb poques alternatives el van dominar fins a la caiguda de la dinastia Han, amb la guerra civil (anys 8 a 25), quan el regne es va independitzar. Possiblement va caure temporalment sota influencia xiongnu per l'any 48, amb la divisi dels xiongnu en septentrionals i meridionals, Xina va restablir el protectorat.

El 75 es va revoltar com tota la regi per el 78 el general Ban Chao, amb soldats reclutats a Khotan, Sogdiana i Kashgar, que ja havia sotms, es va apoderar d' Utx Turfan. Mentre les forces xineses imperials de Kansu havien reconquerit el regne de Kiu Txe (el Turfan prpi). Es va revoltar altre cop el 84, per desprs de la derrota dels indo-escites (90), dels que esperaven ajut, i sense esperances d'altra ajuda, es van sotmetre al general Ban Chao (91) que aquell mateix any fou nomenat "Protector general" equivalent a virrei d'sia Central. 

El nom del regne no torna a aparixer i probablement va desaparixer absorbit pel regne de Turfan o un altre dels regnes vens.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160070" title="Ban Chao" nonfiltered="4889" processed="4878" dbindex="64948">
Ban Chao (en xins:   ; romanitzaci Wade-Giles: Pan Ch'ao) (Xianyang (Shaanxi) 32-102) fou un general xins encarregat de l'administraci de les regions de l'oest (sia Central) durant la dinastia Han de l'est. Va rebutjar els Xiongnu i va assegurar el control xins de la regi de la conca del Tarim. Va traslladar una expedici fins a Parthia i fins a la Mar Cspia. Va combatre durant 31 anys. Era fill de Ban Biao i germ dels historiadors Ban Gu i Ban Zhao.

Els emperadors xinesos van dirigir la seva atenci a l'sia central entre el 58 i el 105. El 73 el general Keng Ping "el comandant del cavalls rpids" i el general Teou Ku van dirigir una expedici contra els xiongnu del nord, que van fugir davant els xinesos. El general de cavalleria Ban Chao, lloctinent de Teou Ku, es va dirigir contra l'horda hou-yen que vivia a la regi del llac Barkul, i la va derrotar. El 74 Keng Ping i Teou Ku van atacar Turfan i territoris al nord (Kiu-txe), on el rei del pas, Ngan-to, es va rendir; el seu fill es va sotmetre igualment i es van establir dos guarnicions xineses, una sota el comandament de Keng Kong (cos de Keng Ping) al Kiu-txe posterior, i un altre al mateix Turfan. Ban Chao fou enviat al regne de Txan txan, al sud-oest del Lob Nor, el rei del qual era aliat dels xiongnu. Va ocupar el pas i el rei es va sotmetre. Kuang-tu de Khotan es va sotmetre i amb aix va quedar dominada tamb la Kashgria on els xinesos van restablir a un antic rei de nom xins Txong.

El 75 es va produir una revolta general contra els xinesos (poc abans de la mort de l'emperador que va morir aquell mateix any). Els xiongnu li van donar suport. El rei de Qarashahr va massacrar al governador o protector general el xins Txen Mou. Kudjha i Aksu van assetjar Ban Chao al Kashgar; el xins va resistir durant un any. En aquest temps els xiongnu van envair el regne del Kiu Txe posterior (Ku Txeng) i van matar al rei vassall xins, Ngan-to, assetjant al general xins Keng Kong a una fortalesa; el general va resistir fins que se li va acabar el menjar. Finalment el nou emperador va ordenar tant a Ban Chao com a Keng Kong d'evacuar el Tarim.

Ban Chao va intuir que si deixava el pas en mans dels xiongnu era la mateixa Xina la que estava en perill i quan va arribar a Khotan (en retirada) va retornar a Kashgar que havia caigut en mans de Kudjha (aliat dels xiongnu). Els caps locals foren executats i el domini xins restaurat. El 78, amb soldats reclutats a Khotan, Sogdiana i Kashgar, es va apoderar d' Aksu i de Utx Turfan. Mentre les forces xineses imperials de Kansu havien reconquerit el regne de Kiu Txe (Turfan).

Ban Chao va escriure a l'emperador per justificar la seva acci. En les cartes parla de la importncia d'ocupar els 36 regnes de l'sia Central per tallar el cam dels xiongnu. Al 83 va aliar-se amb els wu-suen de l'Ili. Va sufocar revoltes a Kashgar (als anys 80 i 84-87) i a Yarkand (el 84-88). La revolta del 84 la va encapalar el seu protegit, el rei Txong de Kashgar, aliat al rei de Yarkand, als sogdians i als yuehzhi o indoescites. El 87 Pan Taxo va reconquerir Kashgar i el rei es va sotmetre per el general el va executar. L'any segent es va presentar a Yarkand que havia rebut ajut de Kudjha i havia reunit 50000 homes contra molts menys el xins, per el general va obtenir la victria.

Restaven rebels els reis de Kudjha i de Qarashahr, que es van aliar als indoescites que llavors estaven governats per Kadfises II, i estava enemistat amb Xina perqu no havia pogut obtenir la ma d'una princesa xinesa. Kadfises va enviar un exrcit cap al nord-est del Pamir, per Ban Chao els hi va tallar els subministraments i els va obligar a retirar-se. Els kusana o kushana van canviar en la seva poltica i van tornar a la seva tradicional amistat amb Xina (90). Per al mateix temps els generals Teou Hien i Keng Piu (89-90) van derrotar els xiongnu al nord de Monglia i els dos reis del Kiu Txe (el rei de Ku Txeng i el de Turfan) van confirmar la seva fidelitat a Xina. Un altra gran victria fou obtinguda pels xinesos dirigits pel general Keng Kuei a la vora de l'Orkhon, en la que la mare del chan-yu i nombrosos prnceps foren fets presoners, i va nomenar un nou chan-yu, Yu Txou kien, el germ del derrotat. Privats d'ajut els reis de Kudjha, Aksu i Utx Turfan es van sotmetre a Ban Chao (91) que va rebre de l'emperador el ttol de "Protector general" equivalent a virrei d'sia Central i va establir residencia a To Kien (prop de Kudjha), mentre un altre general es va establir a Kashgar. Noms Qarashahr restava revoltada.

El nou chan-yu establert per Ban Chao es va revoltar al cap de tres anys (93) i els xinesos van mobilitzar contra ell als sien-pei, horda dels lmits de la moderna Manxria, que els van derrotar completament. El 94 Ban Chao amb auxiliars de Kudjha i de Lob Nor va marxar contra Qarashahr. El defensors d'aquesta van tallar els ponts per fou intil i la ciutat conquerida i el rei executat i la ciutat donada als soldats pel saqueig

El 97 Ban Chao va enviar al seu lloctinent Kan Ying cap al Ta-tsin (Imperi Rom) a travs del Ngan-si (Imperi Part), per l'ambaixador no va passar ms enll dels dominis parts.

Ban Chao es va jubilar el 102 i va tornar a Xina on va morir el mateix any.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160073" title="Cachoeira do Sul" nonfiltered="4890" processed="4879" dbindex="64949">

Cachoeira do Sul s una ciutat del Brasil de l'estat de Rio Grande do Sul fundada en l'any de 1819. La seva poblaci s de 89.690 habitants el 2007.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160075" title="Darro" nonfiltered="4891" processed="4880" dbindex="64950">

Darro s un municipi andals situat en la provncia de Granada, en la comarca de Guadix. Darro pren el seu nom del riu Darro, anomenat pels rabs Harat Darro o Hadarro. Aquest riu, no obstant aix, discorre bastant lluny del poble.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160076" title="Ddar" nonfiltered="4892" processed="4881" dbindex="64951">

Ddar s un municipi andals situat en la vora oriental de la Vega de Granada (provncia de Granada). Limita amb els municipis de Beas de Granada, Quntar, Gjar Sierra, Pinos Genil i Granada. El riu Aguas Blancas discorre pel seu terme municipal.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160077" title="Esczar" nonfiltered="4893" processed="4882" dbindex="64952">

Esczars un municipi andals situat en la part nororiental de la comarca de Alhama (provncia de Granada), a uns 24 km de la capital provincial. Limita amb els municipis de La Malah, Alhendn, Agrn i Ventas de Huelma.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160078" title="Ferreira" nonfiltered="4894" processed="4883" dbindex="64953">

Ferreira s un municipi de la provncia de Granada, amb una superfcie de 43,14 km, una poblaci de 333 habitants (2004) i una densitat de poblaci de 7,72 hab/km.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160079" title="Las Gabias" nonfiltered="4895" processed="4884" dbindex="64954">

Las Gabias s un municipi situat en la part centre-sud de la Vega de Granada (provncia de Granada), a uns 8 km de la capital provincial. Aquesta localitat limita amb els municipis de Vegas del Genil, Cllar Vega, Churriana de la Vega, Alhendn, La Malah, Chimeneas i Santa Fe. 

Las Gabias inclou les localitats de Gabia la Granda i Gabia Chica que van ser objecte d'unificaci el 1973 a ms de l'annex de Hjar. Municipi d'ocupaci molt antiga, posseeix un baptisteri paleocristi, restes romanes i musulmanes. 

La seva economia es basa en l'agricultura i la producci de maons encara que tamb s una gran ciutat dormitori i de serveis dins de l'rea metropolitana de Granada. 

Disposa del primer camp de golf complet de la provncia i del Camp de Tir Juan Carlos I. La construcci desmesurada, igual que en altres municipis de la Vega de Granada est duent a la desaparici dels paisatges rurals i usos agraris tradicionals.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160081" title="Gran Premi de Frana del 1977" nonfiltered="4896" processed="4885" dbindex="64955">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1977, disputat al circuit de Dijon-Prenois  el 3 de juny del 1977.

 Resultats .








 Altres .

 Pole: Mario Andretti    ;
 Volta  rpida: Mario Andretti  1' 13. 750 ;







 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160082" title="Iznalloz" nonfiltered="4897" processed="4886" dbindex="64956">

Iznalloz s un municipi de la provncia de Granada. T 6.948 habitants. 

 Histria . 
El municipi va ser poblat en temps remots per un poble ibers, els acatucitans, d'aqu el gentilici aplicat als seus habitants. El topnim actual, Iznalloz, s d'origen rab i significa forest dels ametllers. 

Iznalloz formava part de la lnia defensiva del regne de Granada. Desprs de la guerra, la seva importncia comercial i la seva poblaci van augmentar. En el segle XVI es va construir l'Esglsia Parroquial Ntra. Sra. dels Remeis.
 
 Turisme . 
El museu micolgic en la Sierra Arana i la cova de l'aigua sn els seus principals atractius.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160083" title="Permeabilitat del buit" nonfiltered="4898" processed="4887" dbindex="64957">
La constant magntica (simbolitzada com  0) s la permeabilitat del buit. s un factor matemtic que relaciona unitats de mesura mecniques i electromagntiques, la fora de les interaccions electromagntiques es mesura amb el mateix tipus d'unitats que les forces mecniques.

La permeabilitat del buit es defineix com la relaci entre la densitat de flux magntic i la fora del camp magntic:

;

Est relacionada amb  0, la permitivitat del buit, per

;

on c s la velocitat de la llum.

En unitats del Sistema Internacional d'Unitats, el valor s exacte i s'expressa per:

 0 = 4  10 7 N/A2 = 4  10 7 H/m, o aproximadament 1.2566 10 6 H/m;

 Vegeu tamb .

 Permitivitat;

 Referncies .
 ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160085" title="Radio Data System" nonfiltered="4899" processed="4888" dbindex="64958">
El Radio Data System, ms conegut per les sigles RDS s un estndard per enviar quantitats petites d'informaci digital que utilitza emissions de rdio de FM convencionals. El sistema de RDS estandarditza uns quants tipus d'informaci emesa, incloent-hi temps, informaci de pista/artista i identificaci d'estaci. RDS ha estat estndard a Europa des del 1990. Als Estats Units s utilitzat un sistema semblant anomenat RBDS.

El RDS utilitza un subtransportista de 57 kHz per transmetre dades en 1187.5 bits per segon. El 57 kHz s'escollia per ser el tercer harmnic (3x) del to de pilots per a estreo de FM, aix no provocaria interferncia o intermodulaci amb aix, o amb el senyal de diferncia estreo a 38 kHz (2x). El format de dades utilitza correcci d'error. RDS defineix molts trets , incloent-hi com es poden "empaquetar" trets indefinits privats (dins de casa) o altre (com diferencial de GPS) en grups de programa sense utilitzar.

Continguts.

Els camps d'informaci segents es contenen normalment en les dades de RDS:

AF.
Freqncies Alternatives. Aix admet un receptor a retonada que una freqncia diferent proporcioni la mateixa estaci quan el primer senyal es torna massa dbil (p. ex. quan marxant de gamma). Aix s'utilitza sovint en sistemes estreo de cotxes. 

CT.
Temps de Rellotge. Pot sincronitzar un rellotge al receptor o el rellotge principal en un cotxe. A causa de vagulearities de transmissi, CT noms pot ser acurat a dins de 100 ms d'UTC. 

EON.
Altres Xarxes Realades. Permet el receptor controlar unes altres estacions per a recepcions d'informaci del trnsit.

PI.
Identificaci de Programa. Aquest s el codi nic que identifica l'estaci. Totes les estacions reben un codi especfic amb un prefix de pas. 

PS.
Servei de Programa. Aix s simplement una exhibici esttica de vuit carcters que representa el nom d'identitat d'estaci. La majoria dels receptors capaos de RDS mostren aquesta informaci i, si l'estaci s'emmagatzema a les presintonies del receptor, es guarda aquesta informaci amb la freqncia i uns altres detalls associats amb l'estaci. 

PTY.
Tipus de Programa. Aquesta codificaci de fins a 31 tipus de programa predefinits permet programant els usuaris per trobar similar per gnere. PTY31 sembla que es reservi per a anuncis d'emergncia en cas de catstrofes naturals o unes altres calamitats. 

REG.
Enllaos regionals. Aix s'utilitza principalment en pasos on els radioemissors nacionals emeten programaci d'una regi especfica. Aquesta funcionalitat admet l'usuari a escoltar el conjunt a la seva regi actual o agafar la tonada de rdio a una altra programaci especfica de regi mentre es mouen a l'altra regi. 

RT.
Text de Rdio. Aquesta funci permet una emissora de rdio per emetre una informaci textual de forma lliure de 64 carcter que poden ser qualssevol eslgans d'estaci esttics p. ex. o en sincronia amb la programaci com el ttol i artista de la can que es reprodueix actualment. 

TA, TP.
Anuncis de Viatge, Programa de Trnsit. El receptor pot sovint parar atenci especial a l'informaci del trnsit i amb aquesta funcionalitat, permet aturar la reproducci habitual per rebre un butllet de trnsit. El TP s'utilitza per permetre a l'usuari trobar noms aquelles estacions que regularment emeten butlletins de trnsit mentre que el TA s'utilitza per aturar la cinta o alar el volum durant un butllet de trnsit.

TMC.
Canal de Missatge de Trnsit. Requereix un descodificador de RDS-TMC.

Suport del RDS.
La majoria de receptors dels vehicles permeten com a mnim a l'AF, l'EON, el REG, el PS i el TA / TP.

 Alguns receptors de cotxes ms cars ofereixen TMC, RT i / o PTY.
 Sistemes domstics d'alta fidelitat permeten funcions com PS, RT i PTY.

Hi ha un cert nombre de creixement d'aplicacions de RDS dins d'aparells porttils i aparells de navegaci grcies al baix preu. L'iPod s un tal aparell. Altres inclouen Microsoft Zune, Garmin Nuvi360, Sony-Ericsson K600i, K750i, K800i, W200i, W300i, W600i, W810i, W830i i W850i.

Xips de RDS.
Companyies com Silicon Labs a Texas i Semiconductors de NXP (anteriorment Philips) ofereixen solucions senzilles que es troben en aquests aparells. Els Silicon Labs permeten PS, RT, PTY, TMC, i tots els altres tipus de RDS en xip de 3x3.

Tipus de programes PTY.



Exemple de funcionament.
Les tres imatges illustren com es pot utilitzar RDS en una emissora de rdio de FM. Totes les imatges sn de la rdio porttil DAB/FM/OM/OL XDR-S1 de Sony.





Cal destacar que l's de RDS que es mou no es recomana, donat el potencial de distreure conductors a la carretera. Algunes estacions decideixen desobeir aquesta recomanaci, especialment al Regne Unit.

Enllaos externs.
 The Directory of European FM Broadcasting, European FM Handbook 2002-2003, 13a edici, publicada 1 de juliol de 2002,, format B5, ISBN 951-98733-1-7 ;
 Dietmar Kopitz, Bev Marks, RDS: Radio Data System (Mobile Communications Library), ISBN 0-89006-744-9 ;
 RDS Forum ;
 RDS: "The Radio Data System", "The Broadcasters Guide to RDS";
 Capacitats del RDS;
 BBC factsheet - Radio Data System (RDS) en format HTML;
 RDS List;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160095" title="Christopher Tolkien" nonfiltered="4900" processed="4889" dbindex="64959">
Christopher John Reuel Tolkien va nixer el 21 de novembre de 1924. s conegut per ser el tercer fill de l'escriptor John Ronald Reuel Tolkien, i especialment com a editor de la major part de les obres pstumes del seu pare. 

Tolkien pare va escriure moltssim material vinculat a la mitologia de la Terra Mitjana, que no va ser publicat mentre vivia; encara que originalment la seva intenci era publicar El Silmarllion juntament amb El Senyor dels Anells, i ja hi havia parts molt desenvolupades, va morir en 1973 deixant el projecte pendent de concloure.

Christopher ha estat sempre part de l'audincia crtica de la ficci del seu pare, primer com a nen, escoltant les histries de Bilbo Saquet, i desprs com a adolescent i jove adult, retroalimentant al seu pare en El Senyor dels Anells durant els ltims anys de la seva gestaci, i fins i tot participant en els debats literaris dels Inklings. El propi Christopher es va assignar la tasca d'interpretar els, sovint, confusos mapes de la Terra Mitjana, amb la finalitat de generar les versions mostrades en els llibres. Christopher redibuix el mapa principal a la fi dels 70, per aclarir les lletres i corregir alguns errors i omissions. 

Posteriorment, el fill va seguir els passos del pare, convertint-se en lector i tutor de Llengua Anglesa a la Universitat d'Oxford. 

Desprs de la mort del seu pare, Christopher es va embarcar en la tasca d'organitzar totes les notes del seu pare, algunes de les quals estaven escrites en vells retalls de paper. Molt del material estava escrit a m, amb freqncia un simple esbs estava escrit sobre altre esbs anterior, i els noms dels personatges canviaven contnuament entre l'inici i la fi del mateix text. Desxifrar aix va ser una rdua tasca, i tal vegada noms alg amb la proximitat a l'autor com el seu propi fill, i tan endinsat en l'evoluci de les histries, podia fer que tot concords. Malgrat tot, Christopher ha adms que sovint va haver d'endevinar el que el seu pare volia dir. 

No obstant aix, al treballar amb Guy Gavriel Kay, va poder publicar El Silmarllion l'any 1977, seguit dels Contes inacabats de Nmenor i la Terra Mitjana l'any 1980, i els dotze volums de La Histria de la Terra Mitjana, entre 1983 i 1996. 

El 17 d'abril de 2007 apareix publicada, simultaniament a tot el mn, l'obra Els fills d'en Hurin, escrita pel seu pare John R.R. Tolkien i editada pel mateix Christopher Tolkien.


 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160096" title="Kent Beck" nonfiltered="4901" processed="4890" dbindex="64960">
Kent Beck s el creador de la Programaci Extrema i un dels fundadors del manifest gil.

Bibliografia.
 Smalltalk Best Practice Patterns (ISBN 013476904X);
 Una explicaci de la programaci extrema: acceptar el canvi (ISBN 8478290559);
 Test-Driven Development: By Example (ISBN 0321146530);
 Planning Extreme Programming (ISBN 0201710919), amb Martin Fowler;

Enllaos Externs.
Pgina de Kent Beck a Three Rivers Institute;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160099" title="Llei de Faraday" nonfiltered="4902" processed="4891" dbindex="64961">

La llei de Faraday, tamb coneguda com a llei de la inducci electromagntica o llei de Faraday-Lenz, estableix que la fora electromotriu (fem) induda a una espira a l'espai s igual a la taxa de canvi al llarg del temps del flux magntic al llarg de l'espira, i de sentit oposat a la causa que la produeix. O dit d'una altra manera, la fem induda s proporcional a la taxa de canvi del flux magntic al llarg d'una bobina.

Aquesta llei es basa en les observacions experimentals que va fer Michael Faraday el 1831. L'efecte de la inducci tamb va ser descobert per Joseph Henry ms o menys al mateix temps, per Faraday ho va publicar primer. Els principis del funcionament dels alternadors, dinamos i transformadors sn a la llei de Faraday.

En llenguatge ms senzill, si movem un conductor, com un fil metllic, al llarg d'un camp magntic es produeix un voltatge. El voltatge resultant s directament proporcional a la velocitat del moviment: movent el conductor al doble de velocitat es produeix el doble de voltatge. El camp magntic, la direcci del moviment i el voltatge formen angles de 90 entre ells. Sempre que el moviment crea voltatge, la regla de la m dreta de Fleming descriur les direccions del moviment, el camp i el corrent creat.

La relaci entre la taxa de canvi del flux magntic a travs de la superfcie S, tancada pel contorn C i el camp elctric al llarg del contorn:

;

on 

E s el camp elctric;
dl s un element infinitesimal del contorn;
C i B sn la densitat de flux magntic.

Les direccions dels contorn C i de  sn descrites per la regla de la m dreta.

De manera equivalent, la forma diferencial de la llei de Faraday, que s'obt a partir del teorema de Stokes s:



que s una de les equacions de Maxwell.

En el cas d'una bobina inductora a la qual el fil elctric fa N voltes, la frmula esdev:

;

on

  s la fora electromotriu (fem) induda;
d /dt s la taxa de canvi al llarg del temps del flux magntic  .

El signe negatiu de la frmula, la direcci de la fora electromotriu, va ser introdut per la llei de Lenz i indica que s contrria a la causa que crea la fem.

Aquest principi s utilitzat per mesurar el flux de lquids i suspensions elctricament conductores amb uns instruments anomenats mesuradors magntics de flux. El voltatge indut U que es genera pel camp magntic B degut a un lquid conductiu que es mou a velocitat v vindr donat per:

;

on L s la distncia entre les elctrodes el l'aparell de mesura de flux.

La llei de Faraday fou la darrera que es va incorporar a les equacions de Maxwell unificant totes les lleis de l'electromagnetisme.

 Vegeu tamb .
 Camp magntic;
 llei d'Ampre;
 Fora de Lorentz;
 Teorema de Stokes;
 Clcul vectorial;
 Inducci electromagntica;
 Diafonia, una interferncia elctrica provocada per aquesta llei.

 Referncies .































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160102" title="Metodologia gil" nonfiltered="4903" processed="4892" dbindex="64962">
Les metodologies gils o processos gils de desenvolupament de programari (com, per exemple, XP, Scrum, DSDM, Cristal, etc ) sn aquelles metodologies de desenvolupament que es basen en l adaptabilitat de qualsevol canvi com a mitj per augmentar les possibilitats d xit d un projecte.

La majoria dels mtodes gils intenten minimitzar el risc desenvolupant el programari en iteracions, que tpicament duren d'una a quatre setmanes. Cada iteraci s com un projecte en miniatura del projecte final, i inclou totes les tasques necessries per desprs implementar les funcionalitats noves: planificaci, anlisi de requisits, disseny, codificaci, testatge, i documentaci. Mentre que una iteraci pot no afegir prou funcionalitats per garantir alliberar el producte, un projecte de programari gil pretn ser capa d'alliberar programari nou al final de totes les iteracions. En molts casos, el programari s'allibera al final de cada iteraci, especialment quan el programari s basat en la web i es pot llanar fcilment. Malgrat tot, al final de cada iteraci, l'equip reavalua les prioritats de projecte.

Els principis bsics de la metodologia gil sn:
Els individus i les seves interaccions per sobre dels processos i les eines;
El programari que funciona per sobre de la documentaci exhaustiva;
La collaboraci amb el client per sobre de la negociaci de contractes;
La resposta davant del canvi per sobre de seguir un pla tancat;
Es pot dir que aquest moviment va comenar a existir a partir del febrer del 2001, quan es van reunir els representants de cada una d aquestes metodologies i van posar en com les seves idees en una declaraci conjunta, el manifest gil.

Enllaos externs.
Manifest gil (en angls);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160106" title="Partit Popular de Catalunya (1973-1976)" nonfiltered="4904" processed="4893" dbindex="64963">
El Partit Popular de Catalunya fou una organitzaci poltica creada el 1973 sorgida d'una escisi del Front Nacional de Catalunya. Dirigit per Joan Colomines i Puig i Enric Molt i Munarriz, va ser un partit de carcter marcadament nacionalista i partidari  d'un socialisme eclctic, democrtic i autogestionari.

Va formar part de l'Assemblea de Catalunya i del Consell de Forces Poltiques, i va publicar "Nova Catalunya"

El congrs constituent del partit va tenir lloc a l'esglsia de Sant Felip Neri de Barcelona el 28 de mar de 1976 i fou escollit com a Secretari general poltic en Joan Colomines.

Fou dissolt formalment l'1 de novembre de 1976 amb la integraci de tots els seus membres al Partit Socialista de Catalunya-Congrs. Alguns, per, s'integraren en la Uni del Centre de Catalunya.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160107" title="Aaron Carter" nonfiltered="4905" processed="4894" dbindex="64964">

Aaron Charles  Carter (Tampa, Florida, 7 de desembre de 1987 ) s el germ ms jove del cantant Nick Carter. Ell es va fer fams com a cantant del pop i de hip hop l'any 1990, establint-se com  heartthrob  entre les audincies de pre-adolescents i adolescents durant l'any 2000. Carter, que tamb ha llanat una carrera temporaria, es coneix per als informes dels mitjans pel que fa a la seva vida personal, incloent les seves relacions anteriors amb les actrius adolescents Hilary Duff i Lindsay Lohan , i els seus problemes legals, alguns que impliquen a la seva mare. 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160109" title="Amel Bent" nonfiltered="4906" processed="4895" dbindex="64965">


Amel Bent (nascuda com Amel Bentbachir el 21 de juny del 1985 a Pars , Frana) s una cantant francesa que va crixer a la comuna francesa Jou-ls-Viatja amb el seu pare algeri i la seva mare marroquina.

El seu salt professional va comenar desprs d'arribar a les semifinals del reality show Nouvelle, versi francesa de Operacin Triumfo. Encara que el seu funcionament no ho va fer als finals, alguns dels productors de la demostraci l'encara va notar, i acabaria damunt de fer el seu lbum del principi ms endavant aquest any, titulat:  Del d't de l'Un Jour del , llanat en finals de 2004. L'lbum vendria ms de 600.000 cpies a Frana solament, per l'xit de l'lbum seria derivat en ltima instncia del  sol, del  del Dt. del philosophie, que vendria en ms de 800.000 cpies, romanent en la ranura No.1, a Frana, per ms de 6 setmanes durant i desprs de vendes. 

 Discografia .
2004 Un Jour D'Et #3 FR;
2007 A 20 ans #4 FR;

 Senzills .
2004 Ma Philosophie #1 FR;
2005 Le Droit A L'Erreur #7 FR;
2005 Ne Retiens Pas Tes Larmes #5 FR;
2006 Eye of the Tiger #2 FR;
2007 Nouveau Fran ais #3 FR;
2007 A 20 Ans;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160120" title="Ron Jeffries" nonfiltered="4907" processed="4896" dbindex="64966">
Ron Jeffries s un dels fundadors de la programaci extrema (o 'XP'), una metodologia de desenvolupament de programari. Des de 1996 ensenya la metodologia XP en el projecte de Chrysler Comprehensive Compensation System, que va ser on es va utilitzar la programaci extrema per primera vegada. s autor de Extreme Programming Installed, el segon llibre publicat sobre XP. Tamb ha escrit Extreme Programming Adventures in C#. A ms, Jeffries s un dels 17 fundadors del manifest gil

Bibliografia.
 ;
 ;

Enllaos externs.
Notes biogrfiques, per Ron Jeffries;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160121" title="Backstreet Boys" nonfiltered="4908" processed="4897" dbindex="64967">


Els Backstreet Boys (tradut de l'angls: els nois del carrer de darrere) s un grup vocal de msica pop creat en 1993 , encara que no van publicar el seu primer disc fins a 1995 . 

Historia.
Lou Pearlman, un millionari resident en Florida, volia formar un grup de cinc nois joves que sabessin cantar i ballar. Per a aix, va posar anuncis en peridics locals i van ser seleccionats A.J. McLean, de 15 anys, i Howie Dorough, de 20, els quals ja es coneixien per haver acudit a les mateixes audicions a la recerca de treball. El tercer component va ser un nen de 13 anys que ja havia realitzat nombrosos treballs com cantant i actor infantil, de fet, Nick Carter, va haver de decidir entre el grup i l'oferta que li van oferir des del fams programa juvenil Mickey Mouse Club, pedrera de nombrosos artistes: Justin Timberlake, Christina Aguilera, Britney Spears, JC Chasez, Keri Russel, Ryan Gosling, etc. bviament, va triar el grup. 

El quart component, Kevin Richardson, de 22 anys, procedia de Kentucky i treballava en Disney World com animador (concretament, disfressat de Tortuga Ninja). Va haver un cinqu noi que desprs d'un temps va decidir sortir del grup per a comenar una carrera en solitari, encara que aquest aspecte mai ha estat comentat pel grup i tampoc s'ha sabut ms del supsit cinqu membre. Davant aquesta fugida, Kevin va proposar al seu cos, Brian Littrell, el qual, va destacar des de petit en el cor de la seva esglsia. Aix dons, el 20 d'abril de 1993, Kevin va cridar a Brian al seu institut de Lexington, Kentucky, on assistia a l'ltim curs i li va oferir la possibilitat d'unir-se al grup. Desprs de comentar-lo amb la seva famlia, Brian, de 18 anys, va volar a Orlando on desprs d'una prova, va entrar a formar part del grup. Pearlman va contractar a Johnny i Donna Wright (marit i dona), ex managers de New Kids on the Block, per a dirigir al seu nou equip per els Wright van voler evitar l'error comentido amb NKOTB i van sotmetre als nois a durs entrenaments vocals i de ball, aix com enregistraments en estudis, entre elles "I'll Never Find Someone Like You", "Give Em Your Heart", "Lay Down Beside Em" i "Tell Em That I'm Dreaming"; i actuacions en locals, alguns d'aquests no recomanats per a nois tan joves com Nick, tema que ell encara recorda amb resignaci i empipament. 

En setembre de 1995, els nois van publicar el primer single, "We'vs Got It Goin' On", procedent del seu primer disc, homnim. El tema va arribar el nombre 69 en la llista Billboard de Estats Units, ra per la qual, anys desprs, AJ es tatu aquest nombre en el llombrgol. L'acollida en Florida va ser bona per no van tenir repercussi en la resta del pas. Van Decidir publicar el disc en Europa, on va resultar ser un rotund xit, comenant per Alemanya i Anglaterra. El seu segon single, "Quit Playing Games (With My Heart)", que va ser tradut tamb al itali, va incrementar la popularitat del grup en el vell continent i van comenar les actuacions, primer en Alemanya, on van realitzar una primera gira noms per a aquest pas, desprs per Anglaterra i van seguir promocionant-se. A Espanya van arribar per primera vegada en l'any 1996 encara que no van realitzar importants actuacions fins a mar de 1997. ALS dos primers senzills, els van seguir "I'll Never Break You're Heart" (traduda al catal com "Mai no et trencar el cor"), "Get Down" i "Anywhere For You" (traduda al catal com "On vulguis jo anir").

Discografia.
Backstreet Boys ;
Backstreet Back ;
Millenium ;
Black and Blue ;
Greatest Hits: Chapter One ;
Never Gone;
Unbreakable;

Integrants.
Brian Thomas Littrell 
Howie Dorough 
A.J. McLean 
Nick Carter 
Kevin Scott Richardson 

Altres Enllaos.
lloc oficial;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160122" title="Flux magntic" nonfiltered="4909" processed="4898" dbindex="64968">

El flux magntic, representat per la lletra grega   (phi), s una mesura de la quantitat de magnetisme, tenint en consideraci la fora i l'extensi d'un camp magntic. Al Sistema Internacional d'Unitats es mesura en weber (o de manera equivalent, en volt per segon) i la unitat de la densitat de flux magntic s el weber per metre quadrat, anomenada tesla.

 Descripci .

El flux a travs d'un element d'rea perpendicular a la direcci del camp magntic vindr donat pel producte de la densitat del camp magntic i l'element d'rea. De manera ms general, el flux magntic es defineix pel producte escalar de la densitat del camp magntic i el vector element d'rea. La llei de Gauss del magnetisme, que s una de les quatre equacions de Maxwell, estableix que el flux magntic total a travs d'una superfcie tancada s zero. aquesta llei s una conseqncia de l'observaci emprica de qu no existeixen els monopols magntics o no sn mesurables.

El flux magntic es defineix con la integral del camp magntic sobre un rea:

;

on
 s el flux magntic;
B s la densitat del camp magntic;
S s l'rea;

A partir de la llei de Gauss del magnetisme sabem que



La integral de volum d'aquesta equaci en combinaci amb el teorema de la divergncia dna el segent resultat:



En altres paraules, el flux magntic a travs de qualsevol superfcie tancada ha de ser zero; no hi ha "crregues magntiques" lliures.

Per comparaci, la llei de Gauss per al camp elctric, una altra de les equacions de Maxwell, s:



on
E s la intensitat del camp elctric;
 s la densitat de crregues elctriques lliures, (sense incloure crregues dipolars lligades al material),
 s la permitivitat del buit.

Aix indica la presncia de monopols elctrics, s a dir, crregues positives o negatives lliures.

La direcci del vector densitat de flux magntic  va per definici del pol sud al pol nord d'un imant (dintre de l'imant). Fora de l'imant, les lnies de camp aniran del nord cap el sud.

Un canvi del flux magntic a travs d'una espira de fil conductor produir una fora electromotriu, i, per tant, un corrent elctric a l'espira. La relaci vindr donada per la llei de Faraday:

 ;

Aquest s el principi que hi ha darrera del funcionament dels alternadors, dinamos i transformadors.

 Vegeu tamb .

 Camp magntic;
 Equacions de Maxwell;
 Flux elctric;
 Llei de Gauss;
 Monopol magntic;
 Quntum de flux magntic;
 Karl Friedrich Gauss;
 James Clerk Maxwell;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160123" title="Discovery Channel Pro Cycling Team" nonfiltered="4910" processed="4899" dbindex="64969">
General.

Pas: Estats Units;
Patrocinador principal: Discovery Channel;
Lloc web: ;

Personal.
Mnager.

Dan Osipow;

Directors esportius.

Johan Bruyneel;
Lorenzo Lapage;
Dirk Demol;
Sean Yates;
Viatcheslav Ekimov;

Equip.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160125" title="Portland Pattern Repository" nonfiltered="4911" processed="4900" dbindex="64970">
Lloc Web dedicat a la programaci i creat per Ward Cunningham. El lloc inclou des de mar de 1995 l'encara existent WikiWikiWeb, el primer wiki que hi ha hagut, actualment amb ms de 30.000 pgines. Actualment, el WikiWikiWeb segueix essent un lloc prominent on es discuteix sobre patrons i antipatrons.

Enllaos externs.
Pattern Repository;
, incloent comentaris de Ward Cunningham;
;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160134" title="Edat glacial" nonfiltered="4912" processed="4901" dbindex="64971">

Una edat glacial s un perode de llarga durada en qu baixa la temperatura global del clima de la Terra, donant com a resultat una expansi del gla continental, els casquets polars i les glaceres. Glaciolgicament, el terme edat glacial se sol utilitzar per referir-se a un perode amb casquets glacials tant a l'hemisferi nord com al sud; segons aquesta definici, encara ens trobem en una edat glacial (perqu encara hi ha casquets polars a Grenlndia i l'Antrtida). Ms colloquialment, quan es parla dels ltims milions d'anys, s'utilitza "edat glacial" per referir-se a perodes ms freds amb extensos casquets glacials a Nord-amrica i Eursia: segons aquesta definici, l'edat glacial ms recent s'acab fa 10.000 anys. Aquest article utilitzar el terme "edat glacial" en el primer sentit, el glaciolgic; el terme "glacials" pels perodes ms freds de les edats de gel; i "interglacials" pels perodes ms clids.

Orgens de la teoria glaciolgica.
La idea que en el passat les glaceres havien estat ms extenses era saber popular en algunes regions alpines d'Europa: Imbrie i Imbrie (1979) recullen el testimoni d'un llenyataire que explic a Jean de Charpentier l'antiga extensi de la glacera sussa del Grimselpass. La teoria no fou postulada per una nica persona. Entre 1825 i 1833, Charpentier reun proves per donar suport al concepte. El 1836, Charpentier i Venetz convenceren Louis Agassiz de la seva teoria, i Agassiz la public al seu llibre tude sur les glaciers ("Estudi sobre les glaceres"). Segons Macdougall, Charpentier i Venetz rebutjaren les idees d'Agassiz, que havia ampliat el seu treball, afirmant que la majoria dels continents havien estat coberts de gla en temps remots.

En aquell moment, el que s'estudiava eren els perodes glacials dels ltims centenars de milers d'anys, durant l'edat glacial actual. Encara no se sospitava l'existncia d'antigues edats glacials.

Proves de les edats glacials.
Hi ha tres tipus principals de proves que deixen constncia de les edats glacials: geolgiques, qumiques i paleontolgiques. Les proves geolgiques es troba en diverses formes, com ara roques erosionades, morenes glacials, drumlins, l'excavaci de valls i el dipsit de tillites o blocs errtics. Les sries de glaciacions tendeixen a distorsionar i eliminar les proves geolgiques, fent que siguin difcils d'interpretar. Es trig bastant a trobar la teoria actual.

Les proves qumiques consisteixen principalment en variacions en la proporci d'istops en roques sedimentries, nuclis sedimentaris ocenics i, pels perodes glacials ms recents, nuclis de gla. Com que l'aigua amb istops ms pesants t una temperatura d'evaporaci ms alta, la seva quantitat es redueix quan les condicions sn ms fredes. Aix permet l'elaboraci d'un registre trmic. Tanmateix, aquestes proves poden estar adulterades per altres factors que canvien la proporci d'istops. Per exemple, una extinci en massa incrementa la proporci d'istops lleugers als sediments i al gla perqu els processos biolgics tendeixen a preferir els istops lleugers; per tant, una reducci en els processos biolgics allibera ms istops lleugers, que poden depositar-se als sediments.

Les proves paleontolgiques consisteixen en els canvis en la distribuci geogrfica dels fssils   durant un perode de glaciaci, els organismes adaptats al fred migren cap a latituds ms baixes, i els organismes que prefereixen un clima ms clid s'extingeixen o viuen en zones ms equatorials. Tamb s difcil interpretar aquests indicis ja que calen: 

seqncies de sediments que cobreixin un ample perode de temps, diferents latituds i que es puguin correlacionar fcilment;
organismes primitius que sobrevisquin durant diversos milions d'anys sense canviar, i dels quals es conegui el clima ideal;
descobriments de fssils adients, cosa que depn molt de l'atzar.

Malgrat les dificultats, les anlisis de nuclis de gla i de sediments ocenics mostren clarament l'alternana de perodes glacials i interglacials durant els ltims milions d'anys. Tamb confirmen la relaci entre les edats glacials i fenmens de l'escora continental com ara les morenes glacials, els drumlins i els blocs errtics. Per aix se solen acceptar els fenmens de l'escora continental com a prova vlida d'edats glacials anteriors, quan es troben en capes creades molt abans que el ventall de temps que permeten estudiar els nuclis de gla i els sediments marins.

Cronologia de les edats glacials.

Hi ha hagut almenys quatre grans edats glacials en el passat. A part d'aquests perodes, sembla que la Terra sempre ha estat lliure de gla fins i tot a les latituds ms altes.

L'edat glacial hipottica ms antiga, la glaciaci huroniana, tingu lloc entre fa 2.700 i 2.300 milions d'anys, a principis de l'e Proterozoic.

L'edat glacial ben documentada ms antiga, i probablement la ms severa dels ltims mil milions d'anys, tingu lloc entre fa 850 i 630 milions d'anys (al perode Criogeni), i podria haver produt una Terra bola de neu, en qu el globus sencer qued cobert de gla. Acab molt rpidament a mesura que el vapor d'aigua tornava a l'atmosfera terrestre. S'ha suggerit que el final d'aquesta edat glacial desencaden l'explosi cambriana, tot i que aquesta teoria s recent i controvertida.


Una edat glacial menor, l'andeana-sahariana, dur entre fa 460 i 430 milions d'anys, durant l'Ordovici superior i el Siluri. Hi hagu intervals amb extensos casquets polars entre fa 350 i 260 milions d'anys, durant el Carbonfer i Cisurali, relacionats amb l'edat glacial de Karoo.

L'edat glacial actual comen fa quaranta milions d'anys amb l'expansi d'una capa de gla a l'Antrtida. S'intensific a finals del Plioc, fa tres milions d'anys, amb l'extensi de capes de gla a l'hemisferi nord, i continu durant el Plistoc. Des d'aleshores, el mn ha passat cicles de glaciaci amb l'aven i retrocs de les capes de gla durant milers d'anys. El perode glacial ms recent s'acab fa uns deu mil anys.

Les edats glacials tamb es poden subdividir segons l'mbit geogrfic i el temps; per exemple, els noms Riss (fa 180.000 - 130.000 anys) i Wrm (fa 70.000 - 10.000 anys) es refereixen especficament a glaciacions de la regi alpina. Cal remarcar que l'extensi mxima del gla no es mant durant tot el perode. Malauradament, l'acci erodent de cada glaciaci tendeix a eliminar la majoria de les proves de capes de gla anteriors gaireb completament, excepte en regions en qu la capa ms recent no arriba a l'expansi mxima. s possible que no es coneguin perodes glacials ms antics, especialment del Precambri, a causa de l'escassetat de roques de latituds altes dels perodes ms antics.

 Glacials i interglacials .


Dins de les edats glacials (o almenys dins de l'ltima), hi ha perodes ms temperats i ms severs. Els ms freds s'anomenen "perodes glacials", i els ms clids, "interglacials".

Els glacials es caracteritzen per climes ms freds i secs a gran part de la terra, aix com per grans masses de gla que s'estenen des dels pols per terra i mar. Les glaceres de les muntanyes arriben a altituds ms baixes a causa d'una cota de neu ms baixa. El nivell del mar baixa a causa de l'aigua atrapada al gla. Hi ha proves que les glaciacions distorsionen els patrons de circulaci ocenica. Com que la Terra t grans zones glaades a l'rtic i l'Antrtida, ens trobem en un mnim glacial. Aquests perodes s'anomenen "interglacials". L'interglacial actual rep el nom d'Holoc.

Es creia que els perodes interglacials solen durar uns dotze mil anys, per les proves revelades per l'estudi de nuclis de gla semblen contradir-ho. Per exemple, un article a Nature suggereix que l'interglacial actual pot ser semblant a un interglacial anterior que dur 28.000 anys.

Els canvis deguts a la variaci orbital de la Terra suggereixen que la propera edat glacial comenar d'aqu a cinquanta mil anys, malgrat l'escalfament global provocat per l'sser hum. Tanmateix, els canvis provocats pels gasos d'efecte hivernacle haurien de compensar la variaci orbital si es continuen usant combustibles fssils.

La retroalimentaci positiva i negativa de les edats glacials.
Cada perode glacial est subjecte a una retroalimentaci positiva que el fa ms sever i una retroalimentaci negativa que en mitiga els efectes i que (en tots els casos fins ara) acaba per posar-hi fi.

Processos que fan ms severa l'edat glacial.
El gel i la neu augmenten l'albedo, s a dir, fan que es reflecteixi ms llum solar i se n'absorbeixi menys. Per tant, quan baixa la temperatura de l'aire, s'estenen les capes de gla i neu, i aix continua fins que s'assoleix un equilibri. La reducci dels boscos que provoca l'expansi del gla tamb incrementa l'albedo.

Una altra teoria suggereix que un oce rtic sense gla provocaria ms precipitacions en forma de neu a les latituds altes. Quan l'oce rtic est cobert de gla a baixa temperatura, hi ha poca evaporaci o sublimaci, i aix fa que les regions polars siguin bastant seques quant a les precipitacions, ms o menys com els deserts. Aquestes escasses precipitacions permeten que la neu s'evapori durant l'estiu. Quan no hi ha gla, l'oce absorbeix energia solar durant els llargs dies estivals, i s'evapora ms aigua. Amb ms precipitacions, una part de la neu no s'evapora durant l'estiu, aix que el gel glacial es forma a latituds inferiors, reduint les temperatures per mitj de l'augment de l'albedo (les prediccions actuals indiquen que l'escalfament global eliminar el gla de l'oce rtic d'aqu a cinquanta anys). L'aigua fresca addicional que arriba al nord de l'oce Atlntic durant un cicle ms clid tamb pot reduir la circulaci termohalina (vegeu interrupci de la circulaci termohalina). Una tal reducci (mitigant els efectes del corrent del Golf) tamb refredaria el nord d'Europa, cosa que causaria ms neu. Tamb s'ha suggerit que, durant una llarga edat glacial, les glaceres poden travessar el golf de Sant Lloren, arribant fins el nord de l'Atlntic i blocant el corrent del golf.

Processos que mitiguen l'edat glacial.
Les capes glacials que es formen durant les glaciacions erosionen la terra que tenen a sota. Desprs d'un temps, aix envia la terra per sota del nivell del mar, reduint l'espai en qu es poden formar capes de gla. Aix mitiga la retroalimentaci de l'albedo, igual que la reducci del nivell del mar que acompanya la formaci de les capes de gla.

Un altre factor s que l'aridesa provocada pel mxim glacial redueix les precipitacions, fent ms difcil que es mantingui la glaciaci. El retrocs glacial provocat per aquest o qualsevol altre procs pot ser amplificat per processos similars.

Causes de les edats glacials.
Les causes de les edats glacials encara sn un tema controvertit tant per les edats de gla en si com pels cicles glacial-interglacial. Hi ha consens en qu diversos factors sn importants: la composici de l'atmosfera; els canvis en l'rbita de la Terra al voltant del Sol (els cicles de Milankovitch (i possiblement l'rbita del Sol al voltant del centre de la galxia); la moci de les plaques tectniques i el seu efecte sobre la situaci relativa i la quantitat d'escora ocenica i terrestre a la superfcie de la Terra; variacions en l'activitat solar; la dinmica orbital del sistema Terra-Lluna; i l'impacte de meteorits de grans dimensions o les erupcions volcniques.

Alguns d'aquests factors tenen una relaci de causa-efecte. Per exemple, els canvis en la composici de l'atmosfera de la Terra (especialment la concentraci de gasos d'efecte hivernacle) poden alterar el clima, mentre que el canvi climtic pot canviar la composici de l'atmosfera.

William Ruddiman, Maureen Raymo i altres han suggerit que els altiplans del Tibet i Colorado sn immensos "absorbidors" de CO2, amb una capacitat d'eliminar prou dixid de carboni de l'atmosfera com per ser un factor significatiu de la tendncia de refredament dels ltims quaranta milions d'anys. Tamb argumenten que aproximadament la meitat de la seva elevaci (i el creixement de la seva capacitat d'eliminar CO2) tingu lloc al llarg dels ltims deu milions d'anys.

Canvis en l'atmosfera terrestre.
El canvi ms important s en la quantitat de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera. Hi ha indicis que el nivell de gasos d'efecte hivernacle cau al principi de les edats glacials i augmenta durant el retrocs dels casquets glacials, per s difcil establir causa i efecte. El nivell de gasos d'efecte hivernacle tamb podria haver estat alterat per altres factors proposats com a causa de les edats glacials, com ara el moviment dels continents o el vulcanisme.

La teoria de la "Terra bola de neu" afirma que la severa glaciaci de finals del Proterozoic arrib a la seva fi a causa d'un augment del nivell de CO2 a l'atmosfera, i alguns dels que donen suport a la teoria argumenten que la Terra bola de neu fou causada per una reducci del CO2 a l'atmosfera. Aquesta hiptesi tamb preveu futures "Terres bola de neu".

William Ruddiman ha proposat la hiptesi de l'Antropoc inferior (nom donat per alguns al perode ms recent de la histria de la Terra). Segons aquesta teoria, els humans comenaren a tenir un impacte global significatiu sobre el clima i els ecosistemes de la Terra no al segle XVIII amb la Revoluci Industrial, sin ja fa vuit mil anys, a causa de les intenses activitats agrcoles dels humans antics. Fou aleshores que la concentraci de gasos d'efecte hivernacle alter el patr d'escalfament-refredament causat pels cicles de Milankovitch. En la seva hiptesi de la glaciaci retardada, Ruddiman afirma que una edat glacial incipient probablement hauria comenat fa alguns millennis, per que l'arribada d'aquesta edat glacial prevista fou retardada per les activitats dels primers agricultors.

Posici dels continents.
El registre geolgic sembla indicar que les edats glacials comencen quan els continents es troben en una posici que bloqueja o redueix el flux d'aigua clida de l'equador als pols, permetent la formaci de casquets glacials. Les capes de gel augmenten l'albedo de la Terra, reduint l'absorci de radiaci solar. Aquesta reducci de l'absorci de radiaci refreda l'atmosfera; aquest refredament fa crixer els casquets de gla, augmentant l'albedo encara ms. Aquest cicle continua fins que la reducci en l'erosi causa un augment de l'efecte hivernacle.

Es coneixen tres configuracions de la posici dels continents que bloquegin o redueixin el flux d'aigua clida de l'equador als pols:
quan un continent es troba a un pol, com l'Antrtida actualment;
quan un mar polar es troba gaireb totalment envoltat de masses de terra, com l'oce rtic;
quan un supercontinent cobreix la majoria de l'equador, com Rodnia al perode Criogeni;

Com que la Terra t actualment un continent al pol sud i un oce gaireb completament envoltat de terra al pol nord, els gelegs creuen que la Terra continuar patint perodes glacials en el futur (geolgicament) prxim.

Alguns cientfics opinen que l'Himlaia sn un factor clau en l'edat glacial actual, car aquestes muntanyes incrementen les precipitacions totals de la Terra, i per tant el ritme al qual el CO2 s eliminat de l'atmosfera, reduint l'efecte hivernacle. La formaci de l'Himlaia comen fa uns setanta milions d'anys, quan la placa ndia collid amb la placa eurasitica, i encara continuen elevant-se uns cinc millmetres per any perqu la placa ndia es mou a un ritme de 67 mm per any. La histria de l'Himlaia encaixa generalment amb la reducci a llarg terme de la temperatura mitjana global des de mitjans de l'Eoc, fa quaranta milions d'anys.

Altres aspectes importants que contriburen a la configuraci climtica de perodes anteriors sn els corrents ocenics, que varien segons la posici dels continents i altres factors. Tenen la capacitat de refredar (per exemple, contribuint a la creaci del gla de l'Antrtida) i d'escalfar (donant a les illes Britniques un clima temperat en lloc de boreal) el clima global. El tancament de l'istme de Panam fa aproximadament tres milions d'anys podria haver donat peu al perode actual de forta glaciaci a Amrica del Nord, posant fi a l'intercanvi d'aigua entre les regions tropicals de l'Atlntic i el Pacfic.

L'aixecament de l'altipl del Tibet i les zones muntanyoses que l'envolten per sobre la lnia de neu.
La teoria geolgica del desenvolupament de les edats glacials de Matthias Kuhle fou suggerida per l'existncia d'un casquet de gla que cobr l'altipl del Tibet durant l'ltima edat glacial (ltim mxim glacial). L'aixecament, causat pels fenmens tectnics, del Tibet ms amunt de la lnia de neu ha format una superfcie glaada d'aproximadament 2.400.000 km amb un albedo un 70% superior al de la terra nua. La reflexi d'energia a l'espai result en un refredament global, desencadenant l'edat glacial del Plistoc. Com que aquest altipl es troba a una latitud subtropical, amb entre quatre i cinc vegades la insolaci de les zones de latituds altes, el que hauria estat la superfcie d'escalfament ms potent de la Terra s'ha convertit en una superfcie de refredament.

Kuhle explica els perodes interglacials amb el cicle de 100.000 anys de canvis en la radiaci, deguts a variacions de l'rbita de la Terra. Aquest escalfament relativament insignificant, combinat amb la baixada de les rees glaades interiors nrdiques i del Tibet degut al pes dels casquets de gel que tenen a sobre, ha dut al desgla complet repetit de les rees glaades interior.

Variacions de l'rbita de la Terra (cicles de Milankovitch).


Els cicles de Milankovitch sn una srie de variacions ccliques en les caracterstiques de l'rbita de la Terra al voltant del Sol. Cada cicle t una durada diferent, de manera que a vegades els seus efectes es compensen i a vegades fins i tot es cancellen mtuament.

s altament improbable que els cicles de Milankotivch puguin iniciar o posar fi a una edat glacial:
fins i tot quan els seus efectes es combinen, no sn suficients;
les ocasions en qu els efectes es compensen o es cancellen sn molt ms regulars i freqents que les edats glacials;

En canvi, hi ha indicis importants que els cicles de Milankovitch afecten l'alternana de perodes glacials i interglacials dins cada edat de gel. L'edat glacial actual s la ms estudiada i la ms ben compresa, especialment els ltims 400.000 anys, car aquest s el perode que cobreixen els nuclis de gel, que mostren la composici atmosfrica, la temperatura i el volum de gel. En aquest perode, la correspondncia dels perodes glacials i interglacials amb els perodes de variaci orbital s tan clara que se sol acceptar el paper que juga la variaci de l'rbita. Els efectes combinats de la distncia canviant al Sol i les variacions en l'eix de la Terra i en la seva inclinaci redistribueixen la llum solar que rep la Terra. Els ms importants sn els canvis en la inclinaci de l'eix de la Terra, que afecten la intensitat de les estacions. Per exemple, la insolaci a 65 de latitud nord al juliol pot variar fins un 25% (de 400 W/m2 a 500 W/m2). Es creu que les capes de gla avancen quan els estius es tornen massa freds per desfer tota la neu acumulada durant l'hivern anterior. Alguns creuen que les variacions orbitals no sn suficients com per desencadenar una glaciaci, per hi ha altres factors que poden contribuir-hi.

Mentre que la teoria de Milankovitch prediu que els canvis cclics de l'rbita poden quedar gravats al registre glacial, calen explicacions afegides per explicar quins cicles juguen el paper ms important en l'alternana glacial-interglacial. De fet, durant els ltims 800.000 anys, el perode de temps d'alternana glacial-interglacial ha estat de 100.000 anys, cosa que es correspon amb els canvis en l'excentricitat i inclinaci orbitals. Tanmateix, aquesta s de llarg la freqncia ms reduda de les tres predites per Milankovitch. Durant el perode entre fa 3 i 0,8 milions d'anys, el patr dominant de glaciaci es corresponia amb el perode de 41.000 anys dels canvis en la obliqitat de la Terra (la inclinaci del seu eix). Les raons del domini d'una freqncia sobre una altra encara no es comprenen b i estan sent estudiades, per s probable que la resposta estigui relacionada amb algun tipus de ressonncia al sistema climtic terrestre.

L'explicaci "tradicional" no arriba a explicar el domini del cicle de cent mil anys durant els ltims vuit cicles. Richard A. Muller, Gordon J. MacDonald i altres han indicat que aquests clculs sn aptes per un model bidimensional de l'rbita terrestre, per que l'rbita tridimensional tamb t un cicle de variaci de l'obliqitat que dura cent mil anys. Han proposat que aquestes variacions de l'obliqitat poden conduir a variacions en la insolaci, car la Terra entra i surt de masses de pols que hi ha al sistema solar. Tot i que posa en joc un mecanisme diferent al del concepte tradicional, els perodes predits al llarg dels ltims 400.000 anys sn prcticament els mateixos. La teoria de Muller i MacDonald ha estat qestionada al seu torn per Rial.

William Ruddiman suggereix un model que explica el cicle de cent mil anys per mitj de l'efecte modulant de l'excentricitat sobre la precessi, combinat amb l'efecte dels gasos d'efecte hivernacle. Peter Huybers proposa encara una altra teoria, argumentant que el cicle dominant sempre ha estat el de 41.000 anys, per que la Terra t actualment un comportament climtic en qu noms t lloc una edat glacial cada dos o tres cicles. Aix implicaria que el perode de cent mil anys no s ms que una illusi creada fent la mitjana de cicles que duren 80.000 i 120.000 anys. Aquesta teoria es correspon amb la incertesa de les datacions, per no ha rebut gaire suport.

Variacions en l'activitat solar.
Hi ha almenys dos tipus de variaci en l'activitat solar
a molt llarg terme, els astrofsics creuen que el Sol allibera un 10% ms d'energia cada 109 anys. D'aqu a mil milions d'anys, el 10% afegit ser suficient com per causar un efecte hivernacle irreversible a la Terra - l'augment de la temperatura produeix ms vapor, el vapor funciona com a un gas d'efecte hivernacle molt ms potent que el CO2, la temperatura augmenta, es produeix ms vapor, etc.
variacions a curt terme. Com que el Sol s immens, els efectes dels seus desequilibris interns i els processos de retroalimentaci negativa triguen molt de temps a propagar-se, de manera que aquests processos es potencien i produeixen encara ms desequilibris. En aquest context, "molt de temps" vol dir milers o milions d'anys.

L'augment a llarg termini de l'emissi d'energia del Sol no pot ser la causa de les edats glacials.

Les variacions a curt termini ms ben conegudes sn els cicles de les taques solars, especialment el mnim de Maunder, que est relacionat amb la part ms freda de la petita edat de gla. Com els cicles de Milankovitch, els efectes dels cicles de les taques solars sn massa febles i freqents per explicar el comenament i la fi de les edats glacials per s molt probable que siguin la ra de les variacions de temperatura dins de les edats glacials.

Vulcanisme.
Els episodis volcnics ms grans coneguts, les erupcions que crearen les trappes siberianes i del Decan i que jugaren un paper important en extincions en massa, no tenen res a veure amb les edats glacials. A primera vista, sembla que aix signifiqui que el vulcanisme no pot produir edats glacials.

Tanmateix, el 70% de la superfcie de la Terra est cobert d'aigua, i la teoria de les plaques tectniques prediu que l'escora ocenica de la Terra es renova completament cada 200 milions d'anys. Per tant, s impossible trobar indicis de trappes submarines o d'altres grans episodis volcnics de ms de 200 milions d'anys d'antiguitat, i els indicis d'episodis volcnics ms antics possiblement ja han estat esborrats. En altres paraules, que no s'hagin trobat proves d'altres esdeveniments volcnics a gran escala no significa que no hagin tingut lloc.

En teoria, s possible que els volcans submarins poguessin posar fi a una edat glacial, creant un escalfament global. Una explicaci proposada del mxim trmic del Paleoc-Eoc s que els volcans submarins alliberaren met atrapat en clatrats, causant un gran i rpid increment de l'efecte hivernacle. No sembla haver-hi indicis geolgics d'aquestes erupcions en aquest perode, per aix no implica que no tingueren lloc.

s ms difcil veure quin paper podria tenir el vulcanisme en comenar una edat glacial, ja que els efectes refredants haurien de ser ms forts i a ms llarg termini que els efectes escalfants. Aix exigiria pols i nvols d'aerosols que romanguessin a l'atmosfera superior, blocant la llum solar durant milers d'anys, cosa que sembla molt improbable. Els volcans submarins no podrien produir aquest efecte ja que la pols i els aerosols serien absorbits per la mar abans que arribessin a l'atmosfera.

Glaciacions notables.
Terra bola de neu.


La hiptesi Snowball Earth (Terra Bola de Neu) fa referncia als efectes que una grandiosa glaciaci provoc sobre tot el planeta, la ms gran que mai hagi tingut lloc a la Terra, com a mnim segons els registres de dades disponibles. La glaciaci s'inici a finals del Proterozoic, fa aproximadament uns 700 milions d'anys.

Aquesta teoria intenta donar explicaci als dipsits de sediments glacials trobats en latituds tropicals i que s'acumularen durant el perode Criogeni (fa 850   630 milions d'anys), aix com altres trets enigmtics que s'han trobat al registre geolgic del Criogeni.

Segons les teories actuals, la causa d'aquesta gran glaciaci es troba en la formaci d'un supercontinent, Rodnia, situat a la zona equatorial. Una configuraci tropical dels continents s, potser sorprenentment, necessria per desencadenar una Terra bola de neu. Els continents tropicals reflecteixen ms llum que l'oce obert, de manera que absorbeixen menys calor del Sol; la majoria de l'absorci d'energia solar a la Terra t lloc actualment als oceans tropicals. A ms, els continents tropicals reben ms precipitacions, cosa que incrementa el cabal   i l'erosi.

Quan se les exposa a l'aire, els silicats pateixen reaccions erodents que extreuen dixid de carboni de l'atmosfera terrestre. Aquestes reaccions solen seguir aquest procs: mineral rocs + CO2 + H2O   cations + bicarbonat + SiO2. Un exemple d'una reacci d'aquest tipus s l'erosi de la wollastonita: CaSiO3 + 2CO2 + H2O   Ca2+ + SiO2 + 2HCO3-

Els cations de calci alliberats reaccionen amb el bicarbonat dissolt als oceans per formar carbonat de calci com a roca sedimentria qumicament precipitada. Aix transfereix dixid de carboni, un gas d'efecte hivernacle, de l'aire a la geosfera i, en un estat d'equilibri a escala geolgica, contraresta el dixid de carboni que alliberen els volcans a l'atmosfera.

L'escassetat de sediments apropiats per analitzar-los fa que sigui difcil establir precisament la distribuci continental durant el Neoproterozoic. Alguns models suggereixen una configuraci polar dels continents   una caracterstica de totes les altres glaciacions importants, car representen un punt en qu es pot acumular el gel. Canvis en la circulaci ocenica podrien haver desencadenat la Terra bola de neu.

La glaciaci de Wrm.

La glaciaci de Wrm s el perode glacial ms recent dins de l'edat glacial actual, i tingu lloc al perode Plistoc. Comen fa aproximadament cent mil anys i s'acab entre fa 10.000 i 15.000 anys. Durant aquest perode hi hagu diferents variacions entre aven i retrocs de les glaceres. El punt mxim d'aquesta glaciaci fou fa aproximadament divuit mil anys. Mentre que el procs general de refredament global i aven de les glaceres fou similar, les diferncies locals en el desenvolupament i retrocs de les glaceres fa difcil comparar-ne els detalls d'un continent a l'altre. L'ltima glaciaci es concentr en les enormes capes de gla d'Amrica del Nord i Eursia. Vastes regions dels Alps, l'Himlaia i els Andes estaven cobertes de gel, i l'Antrtida romangu glaada.

El Canad estava gaireb cobert de gel, aix com el nord dels Estats Units, ambds coberts per l'immens casquet de gel Laurntid. Alaska romangu en gran part lliure de gel degut a condicions climtiques rides. Hi hagu glaciacions locals a les Muntanyes Rocalloses. A Gran Bretanya, Europa continental i el nord-oest d'sia, la capa de gel Escandinava torn a arribar fins al nord de les illes Britniques, Alemanya, Polnia i Rssia, arribant tan a l'est com la pennsula de Taimyr a l'oest de Sibria. El punt mxim de la glaciaci a l'oest de Sibria fou fa aproximadament 18.000 i 17.000 anys; ms tard que a Europa (entre fa 22.000 i 18.000 anys). El nord-est de Sibria no estava cobert de gel. L'oce rtic, situat entre les dues vastes capes de gel d'Amrica i Eursia, no estava completament glaat, sin que com en l'actualitat noms estava cobert amb gel relativament poc gruixut, susceptible als canvis estacionals i ple d'icebergs formats dels casquets de gel que l'envoltaven.

Segons la composici dels sediments coneguda a partir de nuclis del fons del mar, fins i tot hi hauria hagut temps en qu les aiges quedaven lliures de gel en certes estacions. La glaciaci de l'hemisferi sud fou menys important a causa de la configuraci actual dels continents. Hi havia casquets de gla als Andes, on es coneixen sis avenos de glaceres entre el 31500 aC i el 11900 aC als Andes de Xile. L'Antrtida estava completament glaada, com avui en dia, per el casquet polar no deix cap part sense cobrir. Al continent australi noms estava glaada una zona molt petita a prop del Mont Kosciuszko, mentre que la glaciaci estava ms estesa a Tasmnia. A Nova Zelanda hi hagu glaciaci als Alps Neozelandesos, d'on es coneixen almenys tres avenos de les glaceres. Hi hagu casquets de gel locals a Irian Jaya, Indonsia, on encara es conserven restes de les glaceres del Plistoc en tres zones diferents.

La glaciaci de Wrm s la part ms ben coneguda de l'edat glacial actual, i ha estat intensament estudiada a Amrica del Nord, Eursia septentrional, l'Himlaia i altres regions antigament glaades del mn. Les glaciacions que tingueren lloc durant aquest perode cobriren moltes rees, principalment a l'hemisferi nord, i en menor mesura a l'hemisferi sud.

Efectes de les glaciacions.

Tot i que l'ltim perode glacial s'acab fa ms de vuit mil anys, els seus efectes encara es deixen sentir avui en dia. Per exemple, el moviment del gla erosion paisatges al Canad, Grenlndia, el nord d'Eursia i l'Antrtida. Els blocs errtics, tils, drumlins, eskers, fiord, clots glacials, morenes, circs i agulles glaciars sn accidents geogrfics tpics creats per les glaceres.

El pes dels casquets glacials era tan gran que deformaren l'escora i el mantell de la Terra. Un cop els casquets s'hagueren desfet, la terra anteriorment coberta de gla rebot (vegeu reajustament postglacial). Degut a l'elevada viscositat de la Terra, el flux de roques del mantell que controla el procs de reajustament s molt lent   actualment, d'un ritme d'aproximadament 1 cm/any a prop del centre del reajustament.

Durant les glaciacions, els oceans perden aigua que queda emmagatzemada en forma de gla a latituds altes, de manera que el nivell del mar global baixa en uns 120 metres, exposant la plataforma continental i formant ponts terrestres que els animals poden utilitzar per a migrar. Durant el desgla, l'aigua dels casquets retorna als oceans, fent que pugi el nivell del mar. Aquest procs pot causar modificacions sobtades en les lnies de costa i els sistemes d'hidrataci, resultant en la submersi de territoris, l'emersi d'altres terres, la salinitzaci de llacs a causa del collapse de dics de gla, la formaci de vastes rees d'aigua dola causada per la creaci de nous dics de gla, i una alteraci general dels patrons climtics regionals a una escala gran per temporal. Fins i tot pot causar una reglaciaci temporal. Aquest tipus de patr catic de canvis rpids en la terra, el gla, l'aigua salada i l'aigua dola ha estat proposat com el model ms probable per les regions bltica i escandinava, aix com gran part del centre de Nord-amrica, a finals de l'ltim mxim glacial, on les lnies de costa actuals noms haurien estat establertes en els ltims millennis de la prehistria. A ms, l'efecte de l'aixecament a Escandinvia submerg una vasta plana continental que havia existit a sota del que avui en dia s la mar del Nord, que connectava les illes Britniques a l'Europa continental.

La redistribuci d'aigua del gla a la superfcie de la Terra i el flux de roques del mantell fa que canvin el camp gravitatori i el moment d'inrcia de la Terra. Els canvis en el moviment d'inrcia provoquen un canvi en el moviment rotatori de la Terra.

El pes de la massa superficial redistribuda carrega la litosfera, causant-ne la flexi i causant estrs a la Terra. La presncia de glaceres atura generalment el moviment de les falles situades a sota seu. Tanmateix, durant el desgla, les falles pateixen un relliscament accelerat i es produeixen terratrmols. Al seu torn, els terratrmols que es produeixen a prop del marge glacial poden accelerar la fragmentaci de les plataformes de gla, i podrien explicar els esdeveniments de Heinrich. A mesura que s'allibera ms gla a prop del marge glacial, es produeixen ms terratrmols intraplaques, i aquesta retroalimentaci positiva pot explicar el rpid collapse dels casquets glacials.

Referncies.


Vegeu tamb.
Criogeni;
Geologia;
Glacera;
Petita edat glacial;
Snowball Earth;

Enllaos externs.

Cracking the Ice Age ;
El Plistoc a Palaeos.com ;
Proves d'una glaciaci massiva al Precambri ;
Nuclis de gel;
Ice Ages ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160138" title="Fitness" nonfiltered="4913" processed="4902" dbindex="64972">
El fitness s l'exercici fsic fet per mantenir un correcte estat de salut. Recull l'ideal grec de la  'kalokagatia', o sntesi del bo i el bell.

En l'actualitat el fitness implica mltiples factors que es poden resumir en el ideal grec perfectament: una millora de la condici fsica en general amb la seva conseqent resposta en l'apartat de l'aspecte fsic, i tot aix a travs d'un sistema d'entrenament individualitzat i d'una adequada nutrici. 

L'objectiu del fitness s la salut, perqu la mateixa condici fsica implica salut de forma directament proporcional. L'entrenament en fitness t com objectiu el desenvolupament integral de totes les qualitats fsiques del subjecte: un entrenament cardiovascular per a desenvolupar el sistema cardiorrespiratori, un entrenament amb crregues i de flexibilitat i elasticitat per a potenciar el sistema neuromuscular, tot aix acompanyat d'una alimentaci correcta i equilibrada i, en cas necessari, de la suplementacin apropiada per a cada cas en particular.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160140" title="Nanoenginyeria" nonfiltered="4914" processed="4903" dbindex="64973">
La nanoenginyeria s la prctica de dissenyar productes i sistemes a la nanoescala. El seu nom s'origina del nanmetre, la unitat de mesures equivalent a un metre dividit mil milions de vegades (al 10x-9 en notaci cientfica).

La nanoenginyeria es relaciona amb la nanotecnologia.

 Mtodes de la nanoenginyeria .
 Fotolitrografia - Es un mtode que utilitza llum per a produir dissenys en qumics foto-sensitius, els quals son desprs eliminats per exposar la nova superficie. Aquesta tcnica es una de les principals a la fabricaci de circuits integrats.
 Litografia de Raig d'Electrons (Electron Beam Lithography) - Similar a la fotolitrografia, per s'utilitzen rajos d'electrons en comptes de llum.
 Microscopi Escner de Tnel (Scanning tunneling microscope, STM) - El qual pot ser emprat per reproduir i manipular estructures tan petites com un tom.
 Assemblatge propi (Self Assembly) - Seqncies arbitraries de l'ADN sinttic que es produeixen en grans quantitats i les qual poden ser organitzades en protenes niques o en aminocids que poden ser vinculats a altres llenos d'ADN, i dels quals se'n podran crear estructures simples.

 Enllaos externs .
 Introducci a la nanotecnologia ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160141" title="Radi (anatomia)" nonfiltered="4915" processed="4904" dbindex="64974">
El radi s un os situat a la part externa de les extremitats superiors dels vertebrats. Es troba al costat del cbit, s'articula amb el cbit, i s ms gruixut que aquest. Tamb s'articula amb l'hmer i amb els ossos carp en ambds extrems.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160144" title="Taslima Nasrin" nonfiltered="4916" processed="4905" dbindex="64975">
Taslima Nasrin o Taslima Nasreen (en bengal:             ) ( Mymensingh, Bangla Desh 1962 ) s una metge i escriptora bengal, activista en favor dels drets humans.

 Biografia .
Va nixer 25 d'agost de 1962 a la ciutat de Mymensingh, filla d'un metge i professor a la universitat mdica del govern. Va estudiar medicina a la universitat de la seva ciutat natal, especialitzant-se en ginecologia i a partir de 1986 ha exercit de metge en un hospital pblic de Mymensingh. 

 Activista en favor dels Drets Humans .
Activista en favor dels drets humans i la igualtat entre home-dona, ha expressat el seu suport a les minories no islmiques dins la societat islmica. Aconsegu renom al seu pas grcies a la seva obra literria i als seus escrits peridistics, desenvolupant idees crtiques sobre la majoria de les religions, i especialment sobre l'Islam.

Des de 1993 ha plantat cara a les amenaces de mort rebudes per part de Fonamentalistes islmics, que van dictar una fatwa en contra d'ella, a partir de la publicaci de la seva obra Lajja ("Vergonya"). El llibre, prohibit pel govern, explica la tortura de les minories hinds a Bangla Desh, motiu pel qual el govern li confisc el passaport i la condemn per blasfmia. Aquestes amenaces l'han obligat a abandonar el seu pas, installant-se progressivament a Sucia, Berln i actulament a l'ndia, on ha sollicitat el seu asil i nacionalitat. Al mar de 2007 un grup radical d'Indis Musulmans han ofert 500.000 rupies per la seva decapitaci.

Els llibres de Nasrin han estan prohibits a Bangla Desh. El govern ha denunciat que "contenen els sentiments i les declaracions contraries a l'Islam que podrien destruir l'harmonia religiosa de Bangla Desh".

L'any 1994 fou guardonada amb el Premi Skharov per la Llibertat de Conscincia concedit pel Parlament Europeu.

 Referncies .


 Vegeu tamb .
 Islamofbia;
 Apostasia en l'islam;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160146" title="Dictionario castellano... Dictionaire franois... Dictionari catala" nonfiltered="4917" processed="4906" dbindex="64976">
El Dictionario castellano...Dictionaire franois...Dictionari catala s un manual de conversaci, amb un vocabulari trilinge, obra del tipgraf aquit, establert a Catalunya, Pere Lacavalleria, publicat a Barcelona el 1642, durant la Guerra dels Segadors i amb Catalunya sota domini francs.

Portada.

En la portada, a tres columnes, en castell, francs i catal hi consta el ttol (Dictionario castellano. Dictionaire franois. Dictionari catala.) i una breu dedicatria al marqus de Brz, mariscal de Frana i primer virrei de Llus XIII de Frana (Llus I de Catalunya) al Principat i als comtats del Rossell i la Cerdanya.

El text en catal diu: DICTIONARI CATALA // AL EXCELLENTISSIM Senyor Marqus de Brez, Mariscal de Frana, &c. Virrey, y Capit General per sa Magestat Christianissima en Catalunya, Rossello, y Cerdanya.. Al peu de la portada s'indica: AB LLICENCIA, Y PRIVILEGI. // En Barcelona: En casa de PERE LACAVALLERIA, Any 1642. // Venense en la mateixa Estampa.. Per tant, el llibre fou publicat a Barcelona, en la indicada data de 1642, i es venia al propi taller d'impremta de Pere Lacavalleria, situat al carrer d'Arlet, prop del carrer de la Llibreteria.

Dedicatria.


A continuaci hi consta, per extens, la dedicatria a Urbain de Maill, Lloctinent de Llus I  en la que Lacavalleria compara aquest, Llus XIII de Frana, amb el sol, que ha de tret Catalunya de les tenebres, ja que el "Castell" amenaava Catalunya de "mort, deshonra general, esclavitut i funest pillatge". El rei de Frana, nou comte de Barcelona, estaria aix continuant, segons Lacavalleria, l'obra dels seus ancestres, que alliberaren el Principat de la "opressi tirana dels Moros" .
Tot seguit les lloances sn per al destinatari de la dedicatria, el marqus de Brz, del que destaca que els seus mrits no li venen noms per la sang, sin pels fets d'armes .
Finalment, Lacavalleria expressa el motiu pel qual ha decidit la publicaci del diccionari trilinge, i ens dna dades autobiogrfiques: "Entre tant rumor de armas, judiqui necessari traure a llum aquest Dictionari, instrume(n)t principal per ape(n)dre las lle(n)guas, y reunir los cors; obligacio natural, puix nasqui vassall de sa Magestat. Vint y tres anys ha senyor que habito en Barcelona, en ella aprengui Castell, y Catal, essent mon mestre la Estampa, conseruant ab algun cuydado la llengua Francesa, que aprengui estudiant en las escolas, essent natural de la Aquitania.".

Privilegi d'impressi.
A continuaci, consta transcrit en el llibre, en catal exclussivament, el privilegi d'impressi (prohibici de que per part de tercers s'imprimeixi la mateixa obra), per deu anys, vlid per noms per als territoris de parla catalana, s a dir, el Principat de Catalunya, i els comtats del Rossell i la Cerdanya. El privilegi o llicncia consta signat pel "Mariscal de Brez", amb la contrasignatura de Josep Fontanella, regent de la Cancelleria, i de Antoni Joan Fita, regent del Tresor.

Endrea "Al Lector".
Tot seguit, el llibre cont una endrea o dedicatria "Al Lector" en la que es justifiquen i lloen les virtuts i utilitat del diccionari.

Els colloquis.

A continuaci hi consta "La Taula de aquest Llibre" on s'hi indica que "Aquest llibre es molt profitos per apendre a llegir, escriure, y parlar, Castell, Frances,  Catala, lo qual es diuidit en dos parts.// La primera part es dividida en vuyt Capitols: dels quals los set son posats per personatges com Colloquis.".
Primer captol. "Lo primer Capitol es un combit de deu personas, lo qual cont moltas comunas platicas,que usan en taula.";
Segon captol. "Lo segon Capitol es per comprar y vendre.";
Tercer captol. "Lo tercer Capitol es per demanar los deutes.";
Quart captol. "Lo quart Capitol es per demanar lo cami, ab altres proposits comuns.";
Cinqu captol. "Lo quint Capitol conte conuersacions familiars estant al hostal.";
Sis captol. "Lo sise Capitol conversacions al lleuarse.";
Set captol. "Lo set Capitol, proposits de la mercaderia.";
Vuit captol. "Lo octau Capitol, es per a apendre a fer lletres missiuas, obligacions, quitanas, y contractes.";
Vocabulari.

Segons "La Taula de aquest Llibre", abans esmentada, "La segona part cont molts comuns vocables, que cada die son necessaris, posats per orde del A, B, C.".

Orgen i context de l'obra.

Els historiadors de la lexicografia  han determinat que s una edici i adaptaci del tipus de manual molt ests per diversos pasos europeus, que t el seu inici en el manual flamenc-francs de Nol de Berlaimont de 1530, que posteriorment va anar apareixent amb ms llenges afegides, com el Colloquia cum Dictionariolo sex Linguarum  o el Colloquia et Dictionariolo octo Linguarum, que incorporen, a ms, nous dilegs. Pere Lacavalleria va copiar, doncs, d'una de les edicions d'aquest tipus de manuals, la part castellana i francesa, afegint-hi la catalana. 
Aix, la dedicatria "Al lector", els colloquis i el vocabulari sn una adaptaci del Colloquia et Dictionariolum. 
Aix explica la manca d'ordre de les paraules del vocabulari, tant en castell, com en francs o en catal, malgrat que a l'inici Lacavalleria diu, com s'ha indicat anteriorment, que estan "posats per orde del A, B, C.", s a dir, per ordre alfabtic. Aquest fet, que durant molt temps va extranyar els lexicgrafs, es deu a que l'ordre s el de la versi en flamenc de les respectives paraules, ja que al copiar el text castell i el francs del "Colloquia et Dictionariolum", i al afegir-hi els mots catalans, Lacavalleria va mantenir l'ordre del diccionari de Nol de Berlaimont (l'ordre de les paraules en flamenc) i no va reordenar alfabticament els llistats de les paraules en cap de les tres llenges del seu diccionari.

Reedici.
L'obra fou reeditada el 1647 pel fill de Pere Lacavalleria, l'impressor Antoni Lacavalleria i Dulach.

Un altre fill de Pere Lacavalleria, Joan Lacavalleria i Dulach, va confegir tamb una obra lexicogrfica, en aquest cas un diccionari original catal-llat, de molta ms envergadura i transcendncia lexicogrfica, titulat Gazophylacium Catalano-Latinum.

 Notes .



 Referncies .

RICO, Albert i SOL, Joan, Gramtica i lexicografia catalanes, sntesi histrica. Universitat de Valncia, Valncia 1995.
LLANAS i PONT, Manuel, L'edici a Catalunya: segles XV a XVII. Gremi d'Editors de Catalunya, Barcelona 2002.
FERRANDO FRANCS, Antoni i NICOLS AMORS, Miquel, Histria de la llengua catalana, Ed. UOC, Barcelona 2005.
SEZ RIVERA, Daniel M. El "Diccionario castellano, francs y cataln" (1642) de Pere Lacavalleria; indicios de una poltica lingstica en el siglo XVII. Revista de Filologa Romnica 2005, nm 22, 97-119. Disponible en lnia  ;
SEZ RIVERA, Daniel Moiss, "La lengua de las gramticas y mtodos de espaol como lengua extranjera en Europa (1640-1726)" (Tesi doctoral Universitat Complutense de Madrid), pg. 207 i ss. Disponible en lnia ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160147" title="Vicecanceller d'Alemanya" nonfiltered="4918" processed="4907" dbindex="64977">

El Vizekanzler (Vicecanceller) ha sigut tradicionalment la denominaci del segon Cap de govern d'Alemanya. Durant el perode de 1878 fins a 1918, el nom del crrec era Allgemeiner Stellvertreter des Reichskanzlers  (Diputat General del Canceller Imperial), actualment s Vizekanzler (Vicecanceller Federal). 

Actualment i des del 21 de novembre de 2007 ho s Frank-Walter Steinmeier (SPD).

 Vicecancellers d'Alemanya .
Segon Imperi Alemany (Deutsches Reich) (1871-1919).

 Diputats Generals del Canceller Imperial (Allgemeiner Stellvertreter des Reichskanzlers) (1878-1918) .



 Repblica de Weimar (Weimarer Republik) (1919-1934) .

 Vicecancellers (Vizekanzler) (1919-1934) .



 Alemanya Nazi (Deutsches Drittes Reich) (1933-1945) .
 Vicecanceller del Reich (Reichsvizekanzler) (1933-1934) .




 Repblica Federal d'Alemanya (Bundesrepublik Deutschland) (1949-actualitat) .

 Vicecanceller Federal (Bundeskanzler) (1949-actualitat) .



 Vegeu tamb .
Govern i poltica d'Alemanya;
Histria d'Alemanya;
President d'Alemanya;
Canceller d'Alemanya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160149" title="Leyla Zana" nonfiltered="4919" processed="4908" dbindex="64978">
Leyla Zana ( Silvan, Turquia 1961 ) s una poltica turca, d'origen kurd, activista dels drets humans.

Biografia.
Va nixer el 3 de maig de 1961 a la ciutat de Silvan, poblaci situada prop de la ciutat de Diyarbak r a la provncia del mateix nom. Als 14 anys es cas amb Mehdi Zana, alcalde de la seva ciutat natal, i presoner poltic durant el cop d'estat militar.

Activitat poltica.
L'any 1991 fou escollida membre del Parlament turc per la circumscripci de Diyarbak r, esdevenint la primera dona kurda escollida per a aquest crrec. El 1994 fou condemnada a 15 anys de pres per realitzar un discurs separatista al parlament, on s'express primerament en kurd i posteriorment en turc, tal i com la constituci del seu pas preveu. La immunitat que gaudia com a parlamentria la proteg inicialment, per aquesta li fou retirada.

El desembre del mateix any fou arrestada al costat de tres parlamentaris ms: Hatip Dicle, Selim Sadak i Orhan Dogan. Els quatre foren acusats de traci i complicitat amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). La traci no va ser provada per la cort de justcia i Zana refus la seva pertinncia al PKK, per els testimonis obtinguts per la tortura no van prohibir la seva condemna a 15 anys de pres.

Reconeguda com a presonera de conscincia per part d'Amnistia Internacional, l'any 1995 fou guardonada amb el Premi Skharov per la Llibertat de Conscincia, concedit pel Parlament Europeu, que deman a Turquia el seu alliberament. Aix mateix l'any 2001 el Tribunal Europeu dels Drets Humans, amb seu a Estrasburg, deman al govern turc la revisi del seu sumari, causa que no fou revisada fins el 2004. Aquell mateix any els quatre activistes kurds aconseguiren la seva llibertat.

Enllaos externs.
   Pgina de l'Institut Kurd sobre Zana;
  Pgina d'Amnistia Internacional sobre Leyla Zana;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160153" title="Hermione (mitologia)" nonfiltered="4920" processed="4909" dbindex="64979">


Hermione (), herona mitolgica grega, filla nica de Menelau i Helena i maca com Afrodita (Hom. Od. 4.14, Il. 3.175). Havia estat promesa a Orestes, per el seu pare, en ocasi de la guerra de Troia, per assegurar l'aliana d'Aquiles, la va fer prometre al fill d'aquest, Neoptlem. A la tornada de la expedici es va celebrar el casament. En el moment del banquet nupcial van arribar al palau, segons l'Odissea, Telmac i el seu amic Pisstrat.

En el matrimoni de Hermione i Neoptlem passaven els anys i no havien tingut fills, i per aquesta ra, el seu marit es va dirigir a Delfos per a preguntar a l'Oracle a que es devia aix, ocasi per la qual Orestes havia aprofitat per que el matessin els del ciutadans de Delfos. Ms tard, Hermione es va casar amb Orestes i van tindre un fill: Tisamen.

Fou neta de Leda, la mare d'Helena, esmentada per Virgili a l'Eneida com a Ledaea.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160154" title="Vector de moviment" nonfiltered="4921" processed="4910" dbindex="64980">
El vector de moviment indica la magnitud i direcci del moviment que es produeix entre la imatge actual i la informaci rebuda.

 Context .
En el cas de compressi MPEG existeixen dos tipus de codificaci, codificaci tipus intra i codificaci tipus inter. En aquesta ltima, la informaci s relativa a les imatges enviades anteriorment. El codificador no ha d enviar tota la informaci de cada imatge, noms haur d enviar les variacions respecte la imatge anterior, s a dir, un vector que representi el moviment entre imatges successives.


 Explicaci detallada .
Per imatges en moviment, com en el cas de  vdeo, existeix una redundncia temporal afegida a les imatges en general. Com que en els sistemes actuals de televisi es transmeten unes 25 imatges per segon, les imatges successives sn molt semblants excepte en els canvis de pla. En televisi digital, es transmeten nicament les variacions entre imatges estalviant bits en la transmissi.

La imatge es divideix en macroblocs de 16 pxels x 16 pxels i per a cada bloc s indica mitjanant dos valors el desplaament horitzontal i vertical entre imatge i imatge.

Quan un macrobloc pren un cert valor, es busca a les imatges anteriors si existeix alguna zona d idntic contingut i s assumeix que el macrobloc s ha mogut. En tal cas, s envia nicament la informaci del moviment. Per a cada macrobloc es busca la zona de la imatge de referncia que mes s assembli. (Aquesta zona ha de ser de mateixes dimensions que un macrobloc.) El macrobloc queda per tant definit a partir d una zona de la qual la informaci es troba a la memria del descodificador. Un cop codificats, la idea de macroblocs desapareix. La cerca de porcions d imatge de referncia es fa pxel a pxel lo que millora la precisi.


 Codificaci .
Buscant la zona que presenti mxima coincidncia, el codificador ha d escollir per cada macrobloc la forma de codificar depenent del nivell de coincidncia:

 Coincidncia total: Existeix una zona a la imatge de referncia idntica al macrobloc actual i a ms es troba exactament a la mateixa posici. En aquest cas quan codifiquem el macrobloc anterior al que no pateix cap modificaci, incrementem en 2 el comptador seqencial de macroblocs per indicar que s ha de saltar un macrobloc. Aix per cada macrobloc que no canvia respecte la imatge anterior el comptador sumar 2. El receptor pot reconstruir sense problemes aquesta porci de imatge ja que es troba a la memria de la imatge anterior.
 Coincidncia parcial: Existeix una zona idntica a la imatge de referncia per no es troba a la mateixa posici. En aquest cas, s introdueix el vector de moviment a la capalera del macrobloc i la zona de dades roman buida ja que el descodificador obt les dades de la imatge de referncia. ;
 Coincidncia mnima: Existeix una zona a la imatge de referncia que no es idntica per supera el nivell de coincidncia establert com el mnim. En aquest cas, s envia el vector de moviment o informaci del desplaament entre el macrobloque actual i la zona semblant a la capalera. A la zona de dades s envia nicament la informaci de les diferencies que existeixen entre la imatge actual i la de referncia.
 Coincidncia nulla: No existeix ninguna zona de la qual la informaci superi el nivell mnim de coincidncia amb el macrobloc actual. En aquest cas, la codificaci d aquest bloc es de tipus Intra, s a dir que ser una imatge I i no tindr cap vector de moviment a la capalera.


 Descodificaci .
El descodificador llegeix la capalera de cada porci de imatge i en funci del contingut procedeix a la descodificaci corresponent que s diferent per Fitxers I, P i B. En el cas d  imatges de tipus I, la descodificaci es immediata. En canvi, als altres casos, es  necessita de la descodificaci prvia de la imatge de referncia per la codificaci de la imatge actual. Pel cas de les imatges P que tenen un nic vector de moviment, es necessita la descodificaci de la imatge anterior i pel cas de  les imatges B, es necessiten l anterior i la posterior. En aquest ltim cas, hi hauran dos vectors de moviment, un que indica el moviment que ha patit el macrobloc respecte la imatge anterior i un altre per el desplaament respecte la imatge segent. 


 Predicci .
Un aspecte a tenir en compte en vdeo s quan es produeix nicament una panormica de la cmera, tots els macroblocs pateixen el mateix desplaament respecte la imatge anterior. En aquest casos, s til aprofitar aquesta redundncia i no enviar tots el vectors de moviment. Per tant, noms s haur d enviar la diferncia de moviment de cada macrobloc respecte l anterior (que a la majoria dels casos ser nulla). En molts casos, s envien alguns vectors repartits per la imatge i la resta es prediuen. En el cas de compressi MPEG, se prediu el vector de moviment abans de que aquest sigui enviat grcies als vectors dels macroblocs vens. La informaci de la predicci es suma amb la informaci dels vectors de moviment enviats i el resultat s el vector de moviment real.


 Veure tamb .
 FMO - Flexible Macroblock Ordering;
 Inter-frame ;
 Fitxers I, P i B;


 Referncies .
 Televisin Digital Vol.1, Compresin MPEG, Alfonso Martn Marcos, Editorial Ciencia 3;
 Intraframe versus interframe compresion (article en angls) ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160155" title="Cas vocatiu" nonfiltered="4922" processed="4911" dbindex="64981">
El vocatiu s el cas usat per als substantius que identifiquen la persona (o animal o cosa) a qui el parlant s'est adreant i a cops per als determinants de dit substantiu.

Histricament, el vocatiu era un element del sistema de casos indoeuropeu i va existir en llat, snscrit i grec clssic. Encara que ja s'ha perdut en moltes llenges indoeuropees modernes, algunes l'han retingut fins el moment, com ara el grec modern i algunes llenges eslaves (polons, txec, serbi, croat, bosni, ucrans, macedoni, blgar) i celtes (galic escocs i irlands. Entre les llenges romniques es va conservar en romans. En catal es pot observar quan s'elimina en adrear-s'hi l'article que precedeix un nom de persona.

Algunes llenges no indoeuropees com ara el georgi, l'rab, el xins i el core tamb presenten vocatiu.

Encara que no es conservi el cas, sovint apareix com a funci sintctica, com a la frase catalana "Maria, deixa aix a la cuina" on el nom propi "Maria" actua com a vocatiu perqu s a qui es dirigeix l'ordre. Acostuma a marcar-se el vocatiu amb una coma o un altre signe que el separi de la resta de la frase, indicant aix que t com a missi activar el canal de la comunicaci (funci ftica del llenguatge) ms que no interactuar amb els altres elements de l'oraci.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160159" title="Kashgar" nonfiltered="4923" processed="4912" dbindex="64982">

Kashgar  (en uigur:       /K  xk  r; en xins:   K sh o K shg r; en pinyin: K sh), s una ciutat oasi a la regi autnoma del Xinjiang a la Repblica Popular de la Xina. La seva poblaci actual s propera als 250.000 habitants. El seu nom vol dir "Cases de moltes portes" i antigament es deia en xins Chou-lo, Xou-lo, Su-leh, Sulei, Shule, Shu-le, She-le, Shu-lo o Sha-le, potser derivat del nom snscrit local Solek o Sorak ( r kr r ti, "hospitalitat afortunada").

 Histria .

Kashgar fou un regne de l'sia Central. Estava habitat pels Sakes. El regne s esmentat durant la dinastia dels Han occidentals. A Kashgar es parlava una llengua indoeuropea amb afinitats amb l'hitita, l'armeni i l'eslau, probablement derivat del seu poblament anterior pels escites.

Al segle I aC, vers el 60 aC, el regne fou posat sota influncia xinesa amb l'emperador Xuandi (Liu Xun) (74-49 aC). Desprs del 71 aC els generals Txang-Hui i Txeng Ki van actuar a la zona i van sotmetre els regnes. Per a la caiguda de la dinasta (entre el 8 i el 25) aquestes possessions es van perdre. Durant els Han es diu al llibre xins Hanshu (uns annals de la dinastia Han entre 125 aC i 23 dC) que hi havia 1.510 cases, 18.647 persones (2.000 guerrers) que ms tard al segle i van pujar a 21.000 cases i 30.000 guerrers.

La influncia xiongnu que va seguir fou opressiva, Els xiongnu van recaptar taxes molt altes. Kashgar va demanar ajut a Xina, a l'emperador Guangwu (25-57), per no va rebre resposta favorable.

A la meitat del segle I l'hegemonia e la conca del Tarim la tenia el rei de Kashgar, Hien (33-61), que havia sotms Kudjha el 46, i desprs Fergana i Khotan. Vers la fi del seu regnat fou derrotat per una coalici d'enemics revoltats, i Kudjha es va posar sota protecci dels xiongnu. Hien va morir en lluita contra el rei de Khotan, Kuang Tu, que es va apoderar de Yarkand i va establir l'hegemonia al sud, mentre al nord, l'any 73 el rei de Kudjha, Kien, es va apoderar de Kashgar, on regnava Txeng, i es va fer amb l'hegemonia. A Kashgar va regnar llavors Du-ti.

La dominaci xinesa fou consolidada per diversos emperadors entre el 58 i el 105. El 73 el general Keng Ping "el comandant del cavalls rpids" i el general Teou Ku van dirigir una expedici contra els xiongnu del nord. Vers el 74 Kuang-tu de Khotan es va sotmetre i amb aix va quedar dominada tamb Kashgar i la Kashgria on els xinesos van restablir a un antic rei de nom xins Txong, fill gran de Txeng.

El 76 l'emperador xins va ordenar la retirada de la regi per el general Ban Chao, desprs de marxar cap a Khotan, va tornar enrere i va ocupar Kashgar que feia uns mesos havia caigut en mans de Kudjha (regne aliat dels xiongnu). Els caps locals foren executats i el domini xins restaurat. El 78, amb soldats reclutats a Khotan, Sogdiana i Kashgar, es va apoderar de Aksu i d'Utx Turfan. 

Ban Chao va escriure a l'emperador per justificar la seva acci. En les cartes parla de la importncia d'ocupar els 36 regnes de l'sia Central per tallar el cam dels xiongnu. Va sufocar revoltes a Kashgar (als anys 80 i 84-87) i a Yarkand (el 84-88). La revolta del 84 la va encapalar el seu protegit, el rei Txong de Kashgar, aliat al rei de Yarkand, als sogdians i als yuehzhi o indoescites. El 87 Pan Taxo va reconquerir Kashgar i el rei es va sotmetre per el general el va executar. L'any segent es va presentar a Yarkand que havia rebut ajut de Kudjha i havia reunit 50000 homes contra molts menys el xins, per el general va obtenir la victria. Derrotats tamb els indoescites (90) el domini xins es va consolidar.

Ban Chao va rebre de l'emperador el ttol de "Protector general" equivalent a virrei d'sia Central (91) i va establir residencia a To Kien (prop de Kudjha), mentre un altre general es va establir a Kashgar. El darrer regne rebel, Qarashahr, fou sotms el 94.

Ban Chao es va jubilar el 102 i va tornar a Xina on va morir el mateix any. El seus successors no van ser tant afortunats i la seva poltica va provocar la revolta general el 106. El 107, davant la continutat de la revolta, la cort imperial va cridar a totes les guarnicions xineses amenaades.

El rei An-huo de Kashgar va enviar (vers 115) a l'exili al seu oncle Xen-pan, que va anar al pas dels kushana. Ms tard, An-huo va morir sense fills i la seva mare va assolir el govern i d'acord amb el poble va collocar al tron a Yi-fu (literalment fill pstum) que era fill d'un germ petit de Xen-pan. Aquest va demanar ajut als yuezhi o kushana que li van donar un exrcit i quan va arribar fou proclamat rei i al infant Yi-fu se li va donar el ttol de marqus de Pangao una vila a uns 40 km de Kashgar.

Fou Pan Yong, fill de Ban Chao, qui va restaurar l'obra paterna desprs del 123. El 127 els xinesos van donar al rei el ttol de gran comandant i al seu net Xen-xun el ttol de major del regne. El 130 el fill del rei de Kashgar i una ambaixada del rei de Fergana van anar a la capital de Xina, Lo-yang, a oferir la seva lleialtat a l'emperador. Des llavors i durant segles foren fidels a Xina i als regnes successors, arbitrant els xinesos en els afers locals per mitj dels governadors, fins que la influencia xinesa es va esvair al segle III.

Internament, el 132 el rei Xen-pan va derrotar el rei de Khotan i va collocar al tron al rei Xeng-huo que era de la famlia de l'antic rei Xing. El 168 va morir durant una cacera a mans d'un oncle patern, Hede, que es va proclamar rei. Una expedici xinesa es va fer contra ell, el 170, per es van retirar i tot seguit van esclatar lluites civils i diversos reis van morir assassinats.

Al segle III el llibre xins Weilue, esmenta les dependencies de Kashgar: el regne de Zhenzhong (Arach?), el regne de Suoju (Yarkand), el regne de Jieshi, el regne de Kudjha, el regne de Xiye (Khargalik), el regne de Yinai (Tashkurghan), el regne de Manli (moderna Karasul), el regne de Yire (Mazar o Tgh Nk i Tokanak), el regne de Yuling, el regne de Juandu (modern Irkeshtam), el regne de Xiuxiu (prop de Karakavak), i el regne de Qin. Probablement correspon a la situaci existent a la segona meitat del segle II.

El 422 els 36 reis de la conca del Tarim van fer homenatge a la dinastia Wei, probablement un homenatge nominal i de comproms. El 435, nou reis (Kudjha, Kashgar, Wusun, Yueban, Tashkurghan, Shanshan, Karashahr, Turfan i Sute) van anar tamb a la cort dels Wei a portar tribut. Van seguir noves ambaixades que van deixar clara la influencia dels Wei (453, 455, 507, 512). Vers aquesta poca hi va haver influencia heftalita que fou de curta volada i el regne fou de fet independent, per a la segona meitat del segle es van imposar els turcs occidentals vers 563 a 567.

El 632 o 635 el rei de Kashgar va enviar una ambaixada al emperador de la dinastia Tang al que va fer homenatge, ambaixada que es va repetir el 639. En aquesta poca hi havia gran nombre de monestirs budistes i de monjos membres de l'escola Sarvastivadin. El peregr xines Xuan Zang que va visitar el pas el 630, va fer notar que els habitants tenien els ulls blaus. La seva escriptura era escrita amb caracters indis i la religi el budisme el de la tendncia del Petit Vehicle o Hinayana i hi havia adeptes al mazdeisme. 

Desprs de la derrota final dels turcs occidentals el 657, els Tang van exercir un estret protectorat sobre la conca del Tarim. Els tibetans van atacar la regi el 662 i van derrotar els xinesos, i altra cop el 670. Kashgar va passar vers aquest any a mans dels tibetans durant el regnat de l'emperador Tang Kao-tsong; els tibetans el van conservar fins el 692 o 694), quan fou recuperat pels xinesos durant el regnat de l'emperadriu Wu Heou (o Wu Ts-t'ien), viuda de l'anterior. Kashgar va ajudar a Xina en la seva campanya de Gilgit el 722.

La derrota xinesa a Talas el 751 va posar lmits al domini xins sobretot desprs que el 766 els tibetans tallessin les comunicacions. Per el 786 un peregr xines encara informa de l'existncia d'un comissari xines i un rei local.

Va passar desprs als uigurs que hi van imposar el islam a partir del segle X. El domini uigur va durar fins el 1120 i foren expulsats pels Kara-Khitai que el 1219 foren expulsats al seu torn pels gengiskhnides, i form part del khanat de Txagatai.

Marco Polo va visitar la ciutat el 1273 o 1274 i hi va trobar esglsies cristianes nestorianes. Fou assolada per Tamerl el 1389-1390. La dinastia Txagatai va desaparixer el 1572 i el pas es va repartir entre faccions, entre ells els Khoja, el Ak Taghliq i els Kara Taghliq.

El 1759 els xinesos hi van tornar i van massacrar a la poblaci i van conservar generalment la ciutat. El 1827 fou ocupada per Jahanghir Khoja per fou rebutjat pel general Chang-lung, governador de l'Ili. El 1829 Mahommed Ali Khan, un cap musulm., i Yusuf, germ de Jahanghir Khoja, es van apoderar de la ciutat fins que el 1846 fou ocupada pels xinesos per va esclatar una nova revolta dels khoja dirigida per Kath Tora que va regnar per 65 dies, quan va arribar un exercit xins i va haver de fugir cap a Khokand. La darrera revolta khoja fou el 1857, i tamb va durar noms unes setmanes sota la direcci de Wali-Khan, fams per l'assassinat del explorador Adolf Schlagintweit.

La gran revoluci musulmana dels dungans va esclatar el 1862 i es va estendre aviat a Kashgar; els xinesos foren massacrats i la ciutat va demanar ajut al khan de Khokand que va enviar al cap kirgus Sadik Beg que tenia el suport de Buzurg Khan, hereu de Jahanghir Khota, i del seu general Yakub Beg (de sobrenom Atalik Ghazi). Aquestos dos darrers es van fer amb el control de Kashgar (1865) abans de l'arribada de Sadik Beg, que quan va arribar fou rebutjat i va haver de tornar a Khokand. Buzurg era indolent per Yakub tenia mola energia i es va apoderar de diverses regions venes incls Yarkand i va esdevenir de fet l'nic senyor del pas. Va governar fins el maig de 1877 quan va morir i el pas fou recuperat pels xinesos que el van conservar sota l'imperi, la Repblica (amb prdues temporals) i la Repblica Popular. Desprs del 1949 fou inclosa al Turquestan oriental i el 1955 a la regi autnoma de Xinjinag Uigur.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160168" title="A-che-na Cho-eul" nonfiltered="4924" processed="4913" dbindex="64983">
A-che-na Cho-eul fou un general turc al servei de la dinastia Tang.

Pertanyia a la famlia reial dels turcs orientals (T'ou-kiue) essent germ del kakhan (qaqhan o qaghan) Hie-li. Va entrar al servei de Xina el 636. Va ser un dels millors generals Tang. El 647 fou enviat a l'sia Central amb soldats xinesos, turcs i tolach (uigurs) i va derrotar a les tribus turques aliades del regne de Kudjha que podien donar suport a aquest estat (els tch'ou-yue que vivien a la regi de Kou-tch'eng,  i els tch'ou-mi que vivien a la regi del Manas) i tot seguit va baixar cap a Kudjha on el rei Ho-li Pou-che-pi va sortir de la ciutat amb les seves forces i A-che-na Ch-eul va fingir recular i els kudjhans el van perseguir i es van endinsar en el desert on foren derrotats. El general guanyador va entrar a Kudjha mentre el rei Ho-li Pou-che-pi va fugir ms a l'est a Aksu (Aqsu o Po-huan) on fou assetjat i finalment capturat; en aquell moment un notable local de Kudjha (en xins es anomenat Na-li) que havia anat a buscar reforos a terres dels turcs occidentals, va tornar imprevistament amb soldats turcs, va sorprendre als xinesos i va matar al general Kou Hiao-k'o, un dels caps de les forces xineses i conqueridor de Qarashahr. A-che-na Ch-eul va passar a l'ofensiva i va actuar sense pietat: onze mil turcs i kudjhans foren morts decapitats, i cinc grans ciutats destrudes i una onada de terror es va estendre per l'sia Central (648). El rei presoner  Ho-li Pou-che-pi fou portat a Changngan davant l'emperador. Un yabghou (prncep) germ seu fou collocat al tron per sota una estreta vigilncia xinesa. Qarashahr, va ser ocupada, i el general va decapitar al rei i va collocar al tron a un altre membre de la famlia reial fidel a Xina (648). 

El general va rebre la ma d'una princesa Tang com a recompensa pels seus serveis. Quan l'emperador T'ai-tsong va morir, ell tamb volia morir sobre la seva tomba conforme a la costum dels nmades. Va morir desprs del 650.

La seva biografia apareix a l'obra xinesa T'ang chou, traduda per Chavannes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160172" title="Regne d'Armnia Menor" nonfiltered="4925" processed="4914" dbindex="64984">

El Regne de la Petita Armnia, Armnia Menor o Regne Armeni de Cilcia es va fundar a Cilcia a partir del 1064 i va tenir un paper destacat a les croades.

 Fundaci dels primers principats armenis .
Entre el 1064 i el 1071 els armenis van emigrar a la zona de Cilcia i el Taure, que estava encara sota control de l'Imperi Bizant. 

Un cap armeni, Filaretos, es va apoderar de Tars i Mamistra vers el 1072, desprs de la batalla de Manzikert. Desprs va ocupar Edessa el 1083 i per la mateixa poca de Melitene, per aviat en fou desposset pels seljcides. Desprs de Filaretos, els seus lloctinents van governar aquestes regions, Gabriel a Melitene (1095-1103) i Toros a Edessa (1094-1098). Els croats van fundar el comtat d'Edessa (1098). La filla de Gabriel de Melitene es va casar amb Baldu II d'Edessa per Gabriel va perdre el seu principat el 1103 davant els danishmndides.

Un altra cap armeni, Vasil (Kol Vasil) o Basili "el que roba terres", es va apoderar el 1097 de Kaisun, Raban i Rumqala. El seu germ Bagrat va tenir part important en les lluites. Kol Vasil va pagar el 1103 part del rescat de Bohemond I d'Antioquia, presoner dels turcs seljcides. A la seva cort es va retirar el patriarca armeni Grigor II Vakaiasser, que hi va morir el 3 de juny de 1105 i fou enterrat al convent de Kamirvanq (Convent Roig). Kol Vasil va derrotar els turcs (1107-1108) quan aquestos van envair Kaisun; tamb va ajudar als francs d'Edessa, per tot i aix el comte Baldu II d'Edessa li va arrabassar temporalment Raban. Kol va morir el 12 d'octubre del 1112 i fou enterrat a Kamirvanq en una cerimnia presidida pel patriarca armeni Barsel I. El va succeir el seu fill adoptiu Vasil Tla.

Vasil Tla es va aliar al atabeg d'Alep, Ak Sunkur Bursuki (1114), i el comte Baldu II d'Edessa el va atacar altre cop a Raban (1115). Vasil Tla va fugir al territori del prncep Toros, un cap armeni que s'havia apoderat de Vakha, per aquest el va entregar al comte d'Edessa, que el va obligar a cedir Kaisun, Raban i la resta del seu principat (1116).

Vers el 1080 un altre cap armeni, Ruben o Rupen III, es va installar a les muntanyes e Cilcia, a Partzerpert, al nord-oest de Sis. Un altre cap armeni de nom Ochin (1072-1110) es va installar vers el 1072 a Lampron (Nimrun) que dominava la vall del riu Tars. Aquestos dos caps van ser el tronc de les dinasties rupeniana i hethumiana.

 La dinastia rupeniana .
Rupen I va inaugurar la dinastia el 1080 i va lluitar contra els seljcides i quan la segona Croada va portar als bizantins altre cop a Cilcia, va lluitar contra  els grecs. Va morir el 1096 el va succeir el seu fill Constant I d'Armnia Menor.

Aquest rei va conquerir Vahka (Fikh) una fortalesa bizantina a l'Antitaure. Va formalitzar una aliana matrimonial amb Jocelin I de Courtenay que desprs fou comte d'Edessa. A la seva mort el va succeir el seu fill Toros I que es va estendre cap al sud i va ocupar Sis i Anazarbe.

El seu germ Lle I d'Armnia Menor (Levond en armeni) va arrabassar als bizantins Mamistra, Adana i Tars vers el 1132 i va completar un regne considerable hereu del regne armeni. Lampron, governada per la dinastia hethumiana, esdevingu vassall de Lle. El 1137 Joan II Comn va marxar a la zona amb un exrcit i va recuperar Tars, Adana i Mamistra i una mica desprs Anazarbe; Lle va fugir a la muntanya a la zona de Sis, per fou fet presoner i enviat a Constantinoble on va morir captiu; el seu fill Rupen fou cegat i va morir per aquesta causa. Cilcia fou annexada a l'Imperi Bizant.

 Ocupaci bizantina i restauraci de la independncia .
Els nakharars o senyors local i terratinents armenis no van acceptar de bon grau l'ocupaci bizantina i van romandre a l'espera d'un canvi a la situaci. El fill gran de Lle, Rupen, havia mort i el segon, Toros, era presoner a Constantinoble. El 1143 Toros es va escapar i es va presentar a Cilcia i els muntanyesos del nord es van posar rpidament al seu costat. Va conquerir una a una les fortaleses del nord com Vahka, i desprs les viles de la plana com Mamistra i Tars (1151) i finalment va restaurar el principat del seu pare. Altre cop Lampron va quedar sota la seva sobirania.

El 1158 Manel I Comn va envair Cilcia i va recuperar Anazarbe, Tars i prcticament tota la provncia i Toros II es va haver de refugiar a les muntanyes ms inaccessibles de l'Antitaure. La mediaci del rei Baldu III de Jersusalem, va permetre un acord i Toros fou reconegut com a prncep armeni de la muntanya de Cilcia a canvi de reconixer la sobirania de l'emperador, per dominant noms algunes fortaleses a la muntanya, mentre els grecs conservaven la plana i les ciutats principals. La guerra va esclatar altre cop el 1162 i Toros va ocupar Vahka i Anazarbe per el 1163 va fer un tractat de pau amb Manel I Comn.

Toros II va morir el 1168 i va deixar un fill jove de nom Rupen II, que al cap d'uns mesos fou destronat pel prncep Mleh (Mil), germ de Toros, que havia obtingut el suport de l'atabeg d'Alep Nur al-Din. Amb l'aliana dels turcs va poder recuperar les ciutats bizantins de la plana, Adana, Mamistra i Tars (1173) i va restaurar el principat armeni complert, ab domini feudal sobre Lampron.

 La dinastia assoleix la reialesa .
Mleh fou assassinat el 1174 i els nakharars armenis van donar la corona a Rupen III, nebot de Toros II i de Mleh (i fill d'Esteve, germ de Mleh i germanastre de Toros II) i allunyat de les lluites familiars. La derrota bizantina a Miriocefalon (Myriokephalon) a Frgia davant els turcs el 1176 va posar fi a l'amenaa bizantina, i Rupen va restablir la tradicional aliana armnia amb els principats francs i es va casar amb una dama franca. Aviat per van esclatar disputes amb Antioquia que aspirava a dominar Mamistra i Adana, i els prnceps d'Antioquia van trobar uns bona aliats amb els hethumians de la muntanya occidental, senyors de Lampron. Rupen va anar a Lampron a assetjar la capital dels hethumians.

El 1187 Rupen III es va fer monjo i son germ Lle II el Gran el va succeir.  Aquest va aconseguir elevar a regne el seu principat, es va casar amb dos princeses franques (sucessivament) i va lluitar amb xit contra els seljcides. Va morir el 2 de maig de 1219 i no va deixar cap fill mascle, passant la corona a la seva filla Zabel (Isabel d'Armnia Menor).

 Final de la dinastia rupeniana .
Isabel fou casada el 1224 amb un membre de la casa de prnceps d'Antioquia,  Felip d'Antioquia. Aquest va voler introduir costums dels francs al pas. El 1225 els barons (nakharars) armenis el van enderrocar i el van fer desaparixer. Isabel el va defensar fins al darrer moment i no va cedir ms que davant la violncia. El senyor de Lampron, Constant, cap dels nakharars rebels, va fer casar a Zabel amb el seu fill Hethum (juny de 1226), que va esdevenir rei.

 La dinastia Hethumiana .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160173" title="Maria Vasco i Gallardo" nonfiltered="4926" processed="4915" dbindex="64985">


Mara del Monte Vasco Gallardo (Viladecans, Baix Llobregat, 26 de desembre de 1975), ms coneguda com a Mara Vasco, s una atleta catalana especialista en proves de marxa, que va obtenir una medalla de bronze als Jocs Olmpics d'estiu el 2000 a Sydney (Austrlia), en la cursa dels 20 km marxa. 

 Carrera esportiva .
 Inicis .
Mara Vasco es va iniciar al mn de l'atletisme desde ben petita, va comenar amb Manolo Daz al Club Atletisme Viladecans a on des del comenament va fer evident la seva naturalitat per fer marxa. Tenia com a exemple a dos grans marxadoras catalanes, Mara Reyes Sobrino y Mari Cruz Daz, i a un altre gran de la marxa catalana Valent Massana, tots ells naturals de Viladecans. Ella veia com entrenaven i guanyaven totes les proves en les que participaven.

Practicament des del comenament guanyaba totes les competicions en les que participava, guanayant nombrosos campionats de catalunya i d'Espanya a les categries inferiors, i ho feia sense cap advertncia gracis a la seva bona tcnica natural marxant.

En l'actualitat forma part del Club de atletisme Mara Vasco.

Resultats internacionals destacats.














Millors marques.

 En pista:;
 3.000 m marxa - 12 20"44 (Gav, 2004) RE;
 5.000 m marxa - 20 57"11 (Campionat de Catalunya OPEN, 2007) ;
 10.000 m marxa - 43 02"04 (Valencia, 2001) RE;
 En ruta:;
 5 km marxa - 21 04" (Barcelona, 2005) RE;
 10 km marxa - 43 02" (Budapest, 1998) RE;
 20 km marxa - 1h 27 25" (Pequn, 2008) RE;
 Mitja Marat - 1h 21  0" (Tarragona, 2001) ;

Llegenda: RE= Rcord d'Espanya.

 Honors .
 Millor atleta espanyola: 2000.
 Millor atleta catalana: 1998, 1999, 2000, 2001, 2004  i 2007 ;

 Referncies .


Enllaos externs.
 Mara Vasco (Perfil IAAF);
 Mara Vasco (Perfil RFEA);
 Web oficial de Mara Vasco;
 Mara Vasco (ultrawalking.net);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160179" title="Wu-huan" nonfiltered="4927" processed="4916" dbindex="64986">
Els wu-huan (xins tradicional:   ; xins simplificat:   ; Pinyin: W hun) foren un poble nmada mongol que vivia a la regi del riu Leao, a la moderna Manxria, a la Xina, vers el segle I; estaven emparentats amb els sienpei. A meitat del segle I el governador xins de Leao-tong, Tsi Yong, va incitar algunes tribus venes a atacar als xiongnu septentrionals, i entre elles hi havia els wu-huan. Els wu-huan i els sienpei van lluitar contra els xiongnu amb xit, per finalment els wu-huan van quedar com a vassalls dels sienpei i es van establir al Dalai Nor i al Qaramurden, al sud del gran Khingan.

El wu-huan foren derrotats el 207 al Jehol pel general xins Ts'ao Ts'ao, i el 215-216 els van portar i establir, amb les restes dels xiongnu meridionals, a les despoblades zones frontereres del Shensi, el Shansi i el Hopei, on foren controlats per un comissari xins. Quan la dinastia Han va desaparixer el 220 en mig de la guerra civil el poble dels wu-huan ja no tenia prou poder per intentar res contra Xina.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160180" title="Hou-yen" nonfiltered="4928" processed="4917" dbindex="64987">
Els hou-yen eren una horda dels xiongnu que van ocupar la regi del llac Barkul, al modern Xinjiang, proper a la frontera sud-oest de Monglia. El general de cavalleria xins Ban Chao, es va dirigir contra l'horda l'any 73, i la va derrotar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160181" title="Roland Ratzenberger" nonfiltered="4929" processed="4918" dbindex="64988">
 Roland Ratzenberger  va ser un pilot de curses automobilstiques austrac que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Roland Ratzenberger va nixer el 4 de juliol del 1960 a Salzburg, ustria i va morir el 30 d'abril del 1994 en un accident als entrenaments del GP d'Itlia al circuit d'Imola. En la cursa d'aquest mateix Gran Premi, tamb va morir Ayrton Senna.


 A la F1 .

Va debutar a la primera cursa de la temporada 1994 (la quaranta cinquena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 27 de mar del 1994 el GP de Brasil.

Roland Ratzenberger va participar a un total de tres curses puntuables pel campionat de la F1, no aconseguint cap punt pel campionat.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160182" title="Wu-suen" nonfiltered="4930" processed="4919" dbindex="64989">
Els wu-suen (o  wusun segons grafies) foren una horda depenent dels xiongnu, establerta a la regi de l'Ili fins al llac Balkhash. El 83 es van aliar al general xins Ban Chao i van quedar sota influncia xinesa. El 155 els xiongnu septentrionals foren sotmesos pels sienpei dirigits per un cap que els xinesos anomenaven Tan-xe-huai, que van arribar fins als dominis dels wu-suen, per no hi van restar i els wu-suen van romandre aliats de Xina.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160188" title="Mujong" nonfiltered="4931" processed="4920" dbindex="64990">

 

Els mujong foren un clan dels sienpei que van fundar una de les efmeres dinasties xineses del nord al segle IV.

Vers la segona meitat del segle III els mujong, es va crear un regne propi a la regi del riu Leao, al sud-oest de la moderna Manxria, en el territori que havien deixat lliure els wu-huan. Al segle segent es van enfronta a la dinastia dels Han septentrionals fundada per un prncep xiongnu, i desprs a la dinastia dels Txao posteriors (o Tchao posteriors) que es va enfonsar a la mort del sobir Xe-Hu el 349, quan els seus hereus i els generals es van disputar la successi, i els mujong van aprofitar per l'anarquia per apoderar-se de l'Hopei (entre 350 i 352), Shansi i Shantung.

De la lluita van sortir vencedors els mujong dirigits per Mujong Tsiun (349-360) que vers el 350 va establir la seva capital a Yen (Ki) la moderna Pequn o Beijing, i ms tard, el 357, a Y (Tchang-to). La seva nissaga fou coneguda com dinastia dels Yen anteriors o Yan anteriors o Ts'ien Yen (349-370). El 364 el seu successor encara dominava Lo-yang que efmerament havia estat recuperada per els Jin meridionals, i va avanar cap a la riba nord del Huau-ho el 366. 

El 369 el rei de la dinastia dels Jin anteriors (o Qion o Ts'in anteriors o Ts'ein Ts'in), Fu Kien, va ocupar Lo-yang als mujong i tot seguit T'ai-yuan i finalment Y (Tchang-t) la capital, on va fer presoner al seu rei i va acabar amb la dinastia dels Yen anteriors, incorporant el seus territoris (Hopei, Shansi, Shantung i Honan) als que ja possea al Shensi.

Una greu derrota dels Jin o Qin anteriors contra l'imperi xins del sud el 383, va provocar la revolta dels mujong, sota direcci de Tx'uei, que havia servit a les ordres de Fu Kien, i es va apoderar de Hopei i el Shantung on va fundar una dinastia coneguda per dinastia dels Yen posteriors (Heou Yen) que va durar del 384 al 407 amb capital a Txong-xan (moderna Ting-txeu, a l'Hopei).

Un altre cap mujong tamb es va revoltar i va fundar un regne al Shansi conegut per dinastia dels Yen Occidentals (Si Yen) que noms va durar fins el 394, quan va caure en mans dels Yen posteriors.

Finalment un altre general de Fu Kien, de nom Yao Tx'ang, probablement tibet, es va apoderar del Shensi i part de Honan, i va fundar la dinastia dels Jin posteriors (Heou Ts'in) que va durar del 384 al 417 i va tenir per capital Txangngan (en aquell moment anomenada King-txao).

Reis de la dinastia dels Yan anteriors (noms en transcripci moderna).




Reis de la dinastia dels Yan posteriors (noms en transcripci moderna).



Reis de la dinastia dels Yan occidentals (nom en transcripci moderna).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160196" title="Dinastia dels Jin anteriors" nonfiltered="4932" processed="4921" dbindex="64991">

 
La dinastia dels Jin anteriors (o T'sin anteriors, modern Qin anteriors) fou un govern establert al nord de Xina al segle IV

Desprs del 350 un oficial de Xe-hu (darrer rei de la dinastia dels Txao posteriors), de nom P'ou Hong, probablement d'tnia mongola o tangut (de la branca tibetana) es va fer independent al Shensi amb capital a Txangngan. La seva dinastia fou coneguda com Jin (Ts'in) anteriors o Ts'ein Ts'in (350-394). El seu net Fu Kien (357-385) fou un del reis mes importants de tots el reis turcomongols del nord de Xina; va adoptar els costums i la civilitzaci xinesa, fou just i compassiu i protector del budisme. Va ocupar Lo-yang als mujong (369) i tot seguit T'ai-yuan i finalment Y (Tchang-to) la capital, on va fer presoner al seu rei i va acabar amb la dinastia dels Yen anteriors (370), incorporant el seus territoris (Hopei, Shansi, Shantung i Honan) als que ja possea del Shensi.

El 376 es va apoderar del petit regne barbar de Leang al Kansu. El 382 va enviar al seu lloctinent Lu Kuang a sotmetre als reis de la conca del Tarim, i els sobirans de Lob Nor, Turfan i Qarashahr es van sotmetre; el rei de Kudjha (que els xinesos anomenaren Po Xuen) va voler resistir per fou derrotat i enderrocat el 383. Lu Kuang va establir una guarnici a Kudjha, i va tornar a Xina portant al fams monjo budista Kumaradjiva, que fou un notable traductor de texts snscrits al xins.

El 383 va decidir atacar a l'imperi xins del sud per la vora del riu Huau-ho va patir una greu derrota. Llavors els mujong, sota direcci de Tx'uei, que havia servit a les ordres de Fu Kien, es va revoltar i es va apoderar de Hopei i el Shantung on va fundar una dinastia coneguda per dinastia dels Yen posteriors; un altre cap mujong tamb es va revoltar i va fundar un regne al Shansi conegut per dinastia dels Yen Occidentals (Si Yen). Finalment un altre general de Fu Kien, de nom Yao Tx'ang, probablement tibet, es va apoderar del Shensi i part de Honan, i va fundar la dinastia dels Jin posteriors 

Reis de la dinastia del Qin o Jin anteriors (noms en transcripci moderna).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160197" title="Deifontes" nonfiltered="4933" processed="4922" dbindex="64992">


Deifontes s un municipi situat en la part septentrional de la Vega de Granada (provncia de Granada), a uns 25 km de la capital provincial. 

Aquesta localitat limita amb els municipis de Albolote, Iznalloz, Cogollos Vega, Nvar, Gevjar i Calicasas Per ell passen els rius Blanc i Cubillas.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160198" title="Drcal" nonfiltered="4934" processed="4923" dbindex="64993">

Drcal s un municipi de la provncia de Granada. Es troba a la riba del riu Drcal. La seua poblaci s d'uns 6000 habitants i la seua economia est basada en la construcci, agricultura i ramaderia.

 Patrimoni .
 Esglsia Parroquial (segle XVI);
 Ermita de San Blas (segleXVI);
 "Puente de Lata" o de "Hierro", dissenyat per Gustave Eiffel que havia format part d'un altre pont ms llarg installat en Gor i que es va reformar amb plnols de1924. ;
 Tranvia de Drcal.
 Telefric. Cable Drcal-Motril.
 El Fort de "Mhina" o "Mrgena", del qual resta nicament el cant d'un edifici o muralla de 10 m. d'alada i 4.m de base, que va pertnyer possiblement al "barrio de Mrjena" mencionat en el "Libro de Apeo y Repartimiento de Drcal" (f. s. XVI).
 El "Pen de los Moros", possiblement de l'poca nazar (es pensa aix per la cermica que s'hi va trobar); es tracta d'un fort amb aljub, torre i passads que baixa fins al riu.
 Restes d'una vila romana. L'any 2.000 van aparixer a Drcal en la zona de "las fuentes", on potser havia un pont rom per a travessar el riu. Hi aparegueren restes d'edificacions i cermica subglica datada en la primera meitat del segle I d.C.

A Drcal, a ms de l'aparici de mostres de tegulae (teules) romanes de diversa procedncia, s'han pogut documentar una srie de monedes trobades casualment en divrsos punts de "Mhina", "El Olivn", etc. La ms antiga d'aquestes monedes s un sesterci de bronze de Tiberio Claudio, encunyada vora l'any 41 d.C. . La ms recent s una de bronze d'Alejandro Severo (227-235 d.C.). Entre aquestes dates tamb hi ha els grans bronzes de Trajano (98-117d.C.) i d'Antonino Po (segona meitat del s. IId.C.).

Utensilis neoltics apareguts en Drcal, entre els que hi ha un magnfic got d'argila decorat, que est datat al voltant del 4.000-5.000 a.C., aix com destrals de pedra, ganivets de slex... la dataci de la qual s molt ms mplia i difcil de precisar.

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Drcal;
 Dades socioeconmiques de Drcal en el Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
 Situaci de Drcal en el Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
 Revista Municipal "Drcal XXI";
 Peridic mensual "El Valle de Lecrn";
 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160199" title="Fonelas" nonfiltered="4935" processed="4924" dbindex="64994">

Fonelas s un municipi andals de la provncia de Granada, situat en la Comarca de Guadix.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160200" title="Dinastia dels Jin posteriors" nonfiltered="4936" processed="4925" dbindex="64995">


 
La dinastia dels Jin posteriors (T'sin posteriors o Heou Tsin, modern Qin posteriors) fou un govern establert al nord de Xina al segle IV.

El 383 el sobir Fu Kien de la dinastia dels Jin anteriors va patir una greu derrota quan va atacar a l'imperi xins del sud, a la vora del riu Huau-ho. Llavors els mujong es van revoltar i van formar dos dinasties: la dinastia dels Yen posteriors i la dinastia dels Yen Occidentals. 

Un general de Fu Kien, de nom Yao Tx'ang, probablement tibet, es va apoderar del Shensi i part del Honan, i va fundar la dinastia dels Jin posteriors que va durar del 384 al 417 i va tenir per capital Txangngan (en aquell moment anomenada King-txao).

Fou eliminada pels tabgatch (dinastia Wei) el 417.

Reis de la dinastia dels Qin o Jin posteriors (noms en transcripci moderna).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160202" title="Freila" nonfiltered="4937" processed="4926" dbindex="64996">

El municipi de Freila es troba situat al nord de la provncia de Granada. Es troba abrigat per les restes d'una antiga fortalesa musulmana dels segles XII-XIII. Des de la plaa s'observa l'embassament del Negratn com un gran llac interior on contrasta un mantell d'aigua amb unes terres vermelles i seques. Es veuen encara coves habitades amb els seus tests i la seva faana blanca. T una platja interior, aprofitant un entrant del pant.
 Origen Etimolgic . 
Rep el nom per la Deessa Froyla, la deessa rab de la fecunditat, ja que la zona transmetia la sensaci de fecunditat en observar una vall frtil, regat amb aiges fresques, on hi ha oliveres, fruiteres, moreres i altres productes de l'horta. 

 Divisi de la poblaci .


Font: INE.

Demografia.



 Enllaos externs .
 Microweb turstica de Freila realitzada pel Patronat de Turisme de Granada;
 Vila de Freila;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160203" title="Gjar" nonfiltered="4938" processed="4927" dbindex="64997">

Gjar s un municipi situat en la part meridional de la comarca de la Vega de Granada (provncia de Granada), als peus de Serra Nevada, (a uns 8 km de la capital granadina), en Andalusia (Espanya). Limita amb els municipis de Ogjares, La Zubia, Dlar i Otura.Possex un extens patrimoni natural, solcat de nombroses rutes on practicar el senderisme i per les quals conixer els seus llocs pintorescs, amb noms tan curiosos com la Boca de la Pesc, el Collao del Fraile, la Fuente del Artillero, los Molinos de Ampuero, el Cerro del Bufn ,el Molino del Buquete i el Molino de Bedril. A aquests recursos naturals s'uneix tamb un conjunt interessant d'edificis antics, espargits tant en l'interior del nucli urb com als afores de la poblaci. En un medi ambient buclic, Gjar ofereix als turistes un nucli que ha sabut protegir-se de les edificacions modernes i conservar el seu aspecte rural i el seu sabor a histria.
 Histria .
Es coneix poc, per escrit, de la histria d'aquest municipi situat en l'espai conegut com La Campana per ser el territori on s'escoltava el so de la campana de la Torre de la Vela de la Alhambra. Segons Enrquez de Jorquera va ser fundat durant la dominaci musulmana i conquistat directament pels Reis Catlics en la campanya que va acabar amb la presa de la capital en 1492. Va sofrir, per tant, les conseqncies que es van derivar de la rebelli dels moriscs i de l'expulsi d'aquests, sent repoblat el nucli urb per Felip II en la segona meitat del segle XVI amb colons procedents d'altres regions espanyoles.

 Llocs d'inters .
El principal monument d'aquesta localitat s la seva esglsia parroquial, dedicada a la Santsima Verge de la Pau, edificada en el segle XVI i atribuda a l'arquitecte Pedro Machuca, el mateix que va construir el Palau de Carles V a Granada. Tamb mereixen citar-se l'ermita de les Tres Creus, aixecada en el segle XVII i dintre ja del nucli urb a causa del creixement d'aquest durant l'ltim ter del segle XX, en el cridat Cam de la Fbrica; la Casa Gran, del segle XVI, un edifici senyorial amb capella prpia que pertany a la famlia Villanova i es troba situada en el carrer del mateix nom, i altra casa monumental en la plaa, aquesta del segle XVIII, igualment de propietat privada.A les caracterstiques prpies d'un municipi proper a la capital, s a dir, creixement rpid en el segle passat i moltes zones residencials als voltants del nucli urb histric, Gjar ofereix no obstant aix un nucli principal que ha sabut salvaguardar-se majoritriament de les construccions modernes, pel que pot gaudir-se enmig d'un ambient buclic i rural. Una tradici destaca sobre les altres: durant la tarda-nit del Dissabte Sant se celebra el que s'ha donat a cridar la Festa del Llorer, consistent que els mossos ronden a les seves nvies  i al reunir-se en colles a les nvies dels altres tamb- i els oferixen flors i plantes, entre elles llorer, com mostra d'amor.

 Festes .
Durant la primera desena de setembre se celebren en Gjar les festes patronals i populars en honor de la Divina Pastora. El Dia de la Creu, el 3 de maig, s'organitza un concurs d'aquests monuments i els vens participen majoritriament de la festivitat, el mateix que de la de San Marcos, el 25 d'abril, durant la qual se sol sortir al camp en reunions familiars i d'amics per a menjar el tradicional hornazo o bollo d'oli.

 Gastronomia .
Els seus paratges cantats fa segles i ratificats en els nostres dies per la quantitat de persones que viuen en aquest poble, no es queden enrere en les seves propostes i ofertes culinries; les seves vendes han estat port cibrico per a gaudir amb una mplia quantitat de plats amb ingredients dels seus cultius de regadiu. Per San Marco es menja el hornazo en el riu Dlar on de vegades es capturen truchas. En honor a un plat molt venut en les seves vendes, va aquesta recepta:Cuixa de xai al forn; ingredients per a 4 persones: 2 cuixes de xai de llet de 500 g aproximadament. 8 cebes 3 dents d'all 1 Tomquet Sal i Pebre Vi Blanc Oli d'Oliva verge extra Per a la guarnici: 4 patates 1 ceba Elaboraci: Escalfar el forn a 180. Fer corts en les potes i ficar una clivella d'all en cadascun. Fregar la cama amb l'oli i salpebrar a gust i amb les herbes. Deixar-la refrigerada 2-3 hores. Ficar la cama en una cassola al forn, rostir-la una hora i 20 minuts. Deixar-la reposar almenys 10 minuts abans de trinxar-la.

 Enllaos externs .
 Com arribar des de Granada (lnia 171 - Paseo del Saln);
 Ajuntament de Gjar;
 Microweb turstica de Gjar realitzada pel patronat de Turisme de Granada;
 Situaci de Gjar;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160204" title="Gor" nonfiltered="4939" processed="4928" dbindex="64998">

Gor s un municipi andals situat en la provncia de Granada, en la comarca de Guadix. Es composa d'un nucli principal i el barris disseminats de Las Vias, Cenascuras, Las Juntas, Los Balcones, Los Corrales, La Rambla Valdiqun, El Royo Serval i La Estacin de Gorafe.  















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160205" title="Gorafe" nonfiltered="4940" processed="4929" dbindex="64999">

Gorafe s un municipi de la provncia de Granada, amb una superfcie de 77,14 km, una poblaci de 538 habitants (2004) i una densitat de poblaci de 6,97 hab/km.













ENDOFARTICLE.
</doc>
